Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

STO

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Maðurinn einn er ei nema hálfur,
með öðrum er hann meiri en hann sjálfur.
 
   
‘L’home totsol no és més que mig,
amb d'altres és més que ell mateix.’
 
   
Einar Benediktsson, Fákar 7:5-6
 
       

stoð <f. stoðar, stoðir>:
1. (stólpipilastra f, pal m [de suport], post m [de suport], poste m (cast., ekki ritm./no lit.) (pal o columna isolats de suport) (styðja ‘aguantar; donar suport, fer costat’)
á stúkunum og stoðum þeirra (wə-ˈʔɛl   ʔēlēi̯-ˈhēmāh,   וְאֶל אֵלֵיהֵמָה) voru gluggar sem lokað var með grindum. Þeir opnuðust allt umhverfis inn í hliðið. Eins voru gluggar allt umhverfis inn í forsalinn og stoðir hans (wə-ʔɛl־ˈʔaʝil   timɔˈrīm,   וְאֶל-אַיִל, תִּמֹרִים) voru skreyttar pálmum: a les llotges i a llurs pilastres hi havia finestres que estaven tancaven amb gelosies. S'obrien tot a l'entorn de l'interior de la porta. També hi havia finestres tot al voltant de l'interior del vestíbul i les seves pilastres estaven adornades amb palmeres
♦ → rúmstoð “pilastra de llit, columna de llit”
2. <FIG = máttarstoð, máttarstólpipilar m (puntal, suport)
sjá, hinn alvaldi, Drottinn allsherjar sviptir Jerúsalem og Júda hverri stoð (maʃˈʕēn   ū-maʃʕēˈnāh,   מַשְׁעֵן, וּמַשְׁעֵנָה) og styttu, allri stoð (kɔl   miʃʕan־ˈlɛħɛm,   -כֹּל, מִשְׁעַן-לֶחֶם) brauðs og allri stoð (wə-ˈχɔl   miʃʕan־ˈmāʝim,   וְכֹל, מִשְׁעַן-מָיִם) vatns: vet aquí, que el totpoderós, Jahvè Cevaot, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntals i suports: tot suport de pa i tot suport d'aigua
svo segir Drottinn: Þá munu stoðir (ˌsɔməˈχēi̯   mit͡sˈraʝim,   סֹמְכֵי מִצְרַיִם) Egyptalands falla og hið dýrlega skraut þess hníga. Frá Migdól og allt til Sýene skulu menn fyrir sverði falla í því, - segir Drottinn Guð: així parla Jahvè: Llavors cauran els puntals de l'Egipte, i s'esfondrarà el seu esplèndid ornament. De Migdol a Sevené els homes hi cauran per l'espasa, diu el Senyor Jahvè
stoðir (wə-hāˈʝū   ʃāθɔˈθɛi̯-χā   məδukkāˈʔīm   ˌkāl־ʕɔˈɕēi̯   ˈɕɛχɛr   ʔaɣmēi̯־ˈnāφɛʃ,   וְהָיוּ שָׁתֹתֶיהָ, מְדֻכָּאִים; כָּל-עֹשֵׂי שֶׂכֶר, אַגְמֵי-נָפֶשׁ) landsins skulu brotnar verða sundur, allir þeir, sem vinna fyrir kaup, verða hugdaprir: els puntals del país seran trencats i tots els qui treballin per un salari estaran contristats (en comparació, la nova traducció fa: línvefararnir verða miður sín, allir launamenn örvilnast)
ljóstið upp ópi hringinn í kringum hana: Hún hefir gefist upp, stoðir hennar (ˌnāφəˈlū   ʔaʃwīʝɔˈθɛ-hā,   נָֽפְלוּ֙ אַשְׁוִיֹּתֶיהָ) eru fallnar, múrar hennar niður rifnir, það er hefnd Drottins. Hefnið yðar á henni. Gjörið við hana eins og hún hefir til gjört: llanceu un crit [de guerra] caminant en cercle tot al voltant d'ella: ella s'és rendida, els seus pilars han caigut, les seves muralles són demolides, vet ací la venjança de Jahvè. Vengeu-vos d'ella. Feu amb ella com ella ha fet [amb vosaltres]!
♦ e-ð á sér stoð í e-u: una cosa és aval·lada per una cosa, una cosa obté confirmació (o: suport) en una cosa
♦ e-ð á (o: hefur) enga stoð í e-u: una cosa no obté cap confirmació (o: suport) en una cosa
♦ e-ð er sterkasta stoð e-s: una cosa és el puntal més fort d'una cosa
♦ finna stoð og styrk í e-u: trobar un puntal i suport en una cosa
♦ hvíla á sterkum (o: styrkum) stoðum: descansar sobre unes bases sòlides
♦ kippa stoðunum undan e-u: sostreure-li a una cosa els fonaments, afeblir molt una cosa
þeir kváðu það viturlegra ráð. Gera þeir nú ráð sitt. En sú var ráðagerð þeirra að hafa sjálfdæmi fyrir þrælana eða sekja þá. En Þorsteinn fylgdi eigi betur málinu en þeir höfðu sjálfdæmi og gerðu til handa sér akurinn að þeir skyldu hann einir eiga og ætla svo að komast að landinu öllu að kippa undan þeirri stoð er áður hélt mest upp ráði hennar: ells li digueren que era la decisió més assenyada. Llavors varen deliberar entre ells i llur decisió fou que volien el sjálfdœmi o ‘autosentència’, ço és, el dret a fixar ells la indemnització per la mort dels esclaus o, sinó, els farien bandejar. En Þorsteinn tampoc no va intervenir millor en la causa, de manera que ells varen obtenir l'autosentència i es varen adjudicar el conradís en el sentit que n'havien de tenir ells totssols la propietat sencera. I creien que podrien heure totes les terres del mas llevant-li [a ella] el principal suport que fins llavors havia mantingut dempeus la seva hisenda
♦ renna (o: skjóta) stoðum undir e-ð: apuntalar una cosa, reforçar una cosa
♦ margar stoðir renna undir e-ð ~ e-n: donar molt de suport a una cosa ~ algú
Höskuldur son Kolls var á ungum aldri er faðir hans andaðist. Hann var fyrr fullkominn að hyggju en vetratölu. Höskuldur var vænn maður og gervilegur. Hann tók við föðurleifð sinni og búi. Er sá bær við hann kenndur er Kollur hafði búið á. Hann var kallaður síðan á Höskuldsstöðum. Brátt varð Höskuldur vinsæll í búi sínu því að margar stoðar runnu undir, bæði frændur og vinir er Kollur faðir hans hafði sér aflað: en Höskuldur, el fill d'en Kollur, encara era un nen quan son pare va morir, però va madurar en ús de raó abans que no pas en anys. En Höskuldur fou un home molt prometedor i capacitat. A la mort de son pare es va fer càrrec de l'heretat d'aquest i del mas pairal. El mas que havia estat d'en Kollur es va anomenar per ell, de manera que, a partir de llavors, es va dir Höskuldsstaðir. En Höskuldur aviat fou apreciat de tothom al seu mas, ja que va rebre tota mena de suport i ajut tant de part dels seus parents com dels amics que en Kollur, son pare, havia fets
♦ vera e-m stoð og stytta: ésser el puntal i suport d'algú
♦ það hriktir í stoðum e-s: els fonaments d'una cosa trontollen

stoða <stoða ~ stoðum | stoðaði ~ stoðuðum | stoðað>:
1. (duga, gagnaésser útil, servir
rangfenginn auður stoðar (ʝāˈʕal ~ יָעַל:   lɔʔ־ʝōˈʕīlū   ʔōt͡səˈrōθ   ˈrɛʃaʕ,   לֹא-יוֹעִילוּ, אוֹצְרוֹת רֶשַׁע) ekki, en réttlæti frelsar frá dauða: la riquesa adquirida injustament no és útil, però la justícia allibera de la mort
Snorri Þórálfsson er út kom með Þórði og fyrr var getið, hann var norðlenskur að ætt, voru þeir náfrændur hans Mörður hinn sterki og Ásbjörn Illugason og margir aðrir Norðlendingar, hann svarar þessu máli fyrst að hann vildi fara þessa ferð með Þórði ef hann skyldi ná að ráða griðum fyrir frændur sína. En Þórður kvaðst engum manni mundu griðum heita meðan hefði eigi meira vald en sagði þá mundu eigi hans orð stoða ef hann væri hvergi nærri. Snorri var og hinn stríðasti, kvaðst því að einu mundi fara ef honum væri áður þessu heitið. Skildu þeir við það að Snorri fór vestur í fjörðu en Þórður fór leið sína suður á Skógarströnd og svo inn til Dala (SS II, cap. 325, pàg. 492): l’Snorri Þórálfsson, que havia tornat de Noruega amb en Þórður i que ja ha estat esmentat abans, era oriünd del quarter nord de l'illa i els seus parents més propers eren en Mörður el Fort i l'Ásbjörn Illugason i molts d'altres nordlandesos, fou el primer en respondre a aquesta qüestió i ho va fer dient que faria aquest viatge amb en Þórður si aconseguia d'aquest que atorgués el perdó als seus parents, però en Þórður li va respondre que no prometria quarter o el perdó a ningú mentre no tingués més poder bo i afegint que les seves paraules no servirien [de res] si ell no hi era. L'Snorri es va mantenir inflexibilíssim i digué que no hi aniria pas si abans no li prometien allò. La cosa va acabar que se separaren anant-se'n l'Snorri cap a ponent, cap als fiords, i en Þórður fent la seva via cap al sud, dirigint-se primer a Skógarströnd i d'aquí a les valls de Dalir
þá mælti Ingibjörg: "Skjótt mun eg birta minn hug, að eg vil jarl að þér leggið á allan hug að stoða orðsending Ólafs konungs svo að þetta erindi komist fram við Svíakonung hverngan veg sem hann vill svara. Þótt þar liggi við reiði Svíakonungs eða öll eign vor eða ríki þá vil eg miklu heldur til þess hætta en hitt spyrjist að þú leggist undir höfuð orðsending Ólafs konungs fyrir hræðslu sakir fyrir Svíakonungi. Hefir þú til þess burði og frændastyrk og alla aðferð að vera svo frjáls hér í Svíaveldi að mæla mál þitt, það er vel samir og öllum mun þykja áheyrilegt, hvort sem á heyra margir eða fáir, ríkir eða óríkir og þótt konungur sjálfur heyri á": aleshores l'Ingibjörg li va dir: “Ara mateix et faré conèixer el que penso: vull, iarl, que posis el màxim interès a donar suport al missatge del rei Olau de tal manera que les seves paraules arribin fins al rei de Suècia sigui com sigui la manera com ell després hi respongui. Baldament comporti patir l'ira del rei de Suècia o perdre totes les nostres propietats o el poder que tenim, tanmateix, m'estimo molt més arriscar-me a patir-ho abans que no se senti contar que has negligit de tramitar el missatge del rei Olau per por del rei de Suècia. Per fer això, t'ho permeten el teu alt llinatge i el [gran] poder dels teus parents i tot el teu saber-fer, els quals et permeten d'ésser tan lliure aquí a Suècia com per exposar el que tinguis a dir, la qual cosa es tany molt i bé i a tots el que hagis de dir els semblarà digne d'ésser sentit, tant si són gaire o pocs els qui ho escoltin, poderosos o gent del comú, i àdhuc encara que sigui el rei mateix el qui ho senti”
♦ hvað stoðar það?: per què és bo això?, de què serveix això?
hvað stoðar það (τί τὸ ὄφελος), bræður mínir, þótt einhver segist hafa trú, en hefur eigi verk? Mun trúin geta frelsað hann? Ef bróðir eða systir eru nakin og vantar daglegt viðurværi og einhver yðar segði við þau: "Farið í friði, vermið yður og mettið!" en þér gefið þeim ekki það, sem líkaminn þarfnast, hvað stoðar það (τί τὸ ὄφελος)?: de què servirà, germans meus, que algú digui que té fe, si no té obres? Que per ventura la fe pot salvar-lo? Si un germà o una germana van nus i mancats de l'aliment de cada dia, i algun de vosaltres els deia: «Aneu-vos-en en pau, no passeu fred ni gana», però no els doneu allò que és necessari al cos, de què servirà?
♦ hvað stoðar það að?: això per què serveix?
♦ mun þér ekki stoðar undandráttur: sustreure-te'n no te servirà de res
og Esaú mælti: "Ég er kominn í dauðann, hvað stoðar ( ~ :   wə-ˌlāmmāh־zˈzɛh   l-ī   bəχɔˈrāh,   וְלָמָּה-זֶּה לִי, בְּכֹרָה) mig frumburðarréttur minn?": l’Esaú (Essau) li digué: «Estic a punt de morir [de gana]; de què em servirà la meva primogenitura?»
hvað stoðar (ὠφελεῖσθαι,   τί γὰρ ὠφεληθήσεται ἄνθρωπος) það manninn að eignast allan heiminn, en týna eða fyrirgjöra sjálfum sér?: de què li servirà a l'home posseir tot el món, i perdre's o destruir-se a ell mateix?
♦ það stoðar ekkert: no serveix de res, és inútil
♦ það stoðar ekkert að <+ inf.><inf.> no serveix de res
það stoðar ekkert að reyna: provar-ho (o: intentar-ho) no serveix de res, és inútil
♦ það stoðar ekki neitt: això no serveix de res
Ef maðr leggsk með festarkonu sinni. XIII. En ef maðr leggsk með festarkonu sinni, þá gjaldi hann nánasta nið fullrétti. En ef fǫður missir viðr fyrir brullaup innan þeirra tólf mánaða ok er barn getit, þá taki barn þat arf fǫður síns sem móðir væri mundi keypt. En í engum stað ǫðrum kømr maðr til arfs nema móðir sé mundi keypt, eða hann sé með lǫgum í ætt leiddr. En þóat annarr festi til þess frillu sína at með þessu lǫgmáli skulu bǫrn hans til arfs koma, eða frestar brullaupi fyrir þessar sakir, þá stoðar þat ekki, þvíat hvárki skal með þessu arfsvik gera né brullaup svívirða: Si un home jeu amb la seva promesa. XIII. I si un home jeu amb la seva promesa, que en rescabali el parent més proper [de la seva promesa] segons el que preveu la plena reclamació legal d'indemnitzacions. I si l'home deixa embarassada la seva promesa i el pare de la criatura mor en els dotze mesos previs a les noces, que l'infant que naixerà després de la seva mort sigui hereu de son pare com si sa mare hagués estat comprada amb pagament del mundr. Altrament cap infant no pot heretar son pare si sa mare no ha estat comprada amb pagament del mundr, llevat que hagi estat adoptat a dreta llei per la família [de son pare]. I encara que un home es prometi amb la seva concubina a tal fi, és a dir, a fi que, a tenor d'aquesta disposició legal els seus fills puguin heretar-lo o si ell ajorna la celebració de les noces per aquest motiu, que cap d'aquestes dues coses aleshores no li serveixi de res, car no s'ha de cometre d'aquesta manera un arfsvik, un frau successori, ni ultratjar les noces
♦ það stoðar þig ekki: això no et servirà
2. (aðstoðaajudar (donar suport)
♦ stoða e-n (o: e-m)ésser el puntal i suport d'algú
♦ stoða e-m til [e-s]: ajudar algú en una cosa
Velent svaraði: «Þat er ekki mitt ráð, attu farir eftir þeim sama Þiðrek. Komið þit saman í einvígi, þá stendr þú fyrir honum litla hríð, svá er hann frœkn. Ek mun ráða þér annat ráð. Ek veit hér einn skóg, en í þeim skógi er einn risi. Hann er mikill ok styrkr ok gerir mǫrgum manni mikinn skaða. Þar mun ek þér til stoða, at þú fáir yfir hann stigit. En ef þú fær þat frægðarverk gert, þá mun konungr af Svíþjóðu launa þér vel. Hann mun gefa þér dóttur sína ok þar með hálft ríki sitt, fyrir því at risinn hefir gert mikinn skaða hans mǫnnum»: en Velent li va respondre: “No t'aconsellaria pas que vagis a ca aquest Þiðrekr. Si lluiteu en un duel l'un contra l'altre, tu només aguantaràs davant ell una estona curta de tan ardit i hàbil en el maneig de les armes que és. Per això et donaré un altre consell: Conec aquí a prop un bosc i en aquest bosc hi ha un gegant. És gros i fort i causa gran dany a molts. Jo t'ajudaré a fer que tu puguis vèncer-lo. I si aconsegueixes d'acomplir aquesta gloriosa proesa, el rei de Suècia te la recompensarà bé: et donarà la mà de sa filla i amb ella la meitat del seu regne, per tal com aquest gegant ha causat gran dany als seus homes”

stoð·blað <n. -blaðs, -blöð>:
<BOTbràctea f
♦ með stoðblaði: bracteat -ada

stoðblaða·laus, -laus, -laust <adj.>:
<BOTebracteat -ada, sense bràctees

stoð·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de suport
♦ stoðkerfi líkamans: el sistema de suport [estructural] del cos, el sistema musculoesquelètic
♦ stoðkerfi samfélagsins: els sistemes estructurals de la societat (assistència social, sanitat, educació etc.)

stoð·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
aparell ortopèdic, pròtesi f

stoðtækja·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
especialista m & f en ortopèdia, ortopedista m & f

stoðtækja·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
ortopèdic m, ortopèdica f

stoðtækja·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
[taller m d']ortopèdia f

stoðtækja·vörur <f.pl -vara>:
productes ortopèdics

stoð·tækni <f. -tækni, no comptable>:
ortopèdia f

stoð·vefur <m. -vefjar, -vefir. Gen. pl.: -vefja; dat.pl.: -vefjum>:
1. <MEDteixit connectiu
♦ stoð- og bandvefur: teixit connectiu i conjuntiu
2. <BOTesclerènquima m

stoð·veggur <m. -veggs (o: -veggjar), -veggir. Gen. pl.: -veggja; dat.pl.: -veggjum>:
mur m de reforç (o: contenció), contrafort m
hann lagði grundvöll að hækkun salarins og háum stoðveggjum (τό ἀνάλημμα -ήμματος,   καὶ ὑπ’ αὐτοῦ ἐθεμελιώθη ὕψος διπλῆς, ἀνάλημμα ὑψηλὸν περιβόλου ἱεροῦ) um musterið: ell va posar els fonaments per a la pujada de la sala i els dels alts contraforts al voltant del temple

stofa <f. stofu, stofur. Gen. pl.: stofa>:
1. (dagstofa á heimilisaleta f (sala d'estar)
♦ → forstofa “vestíbul; avantcambra”
♦ → loftstofa “sala de dalt”
♦ → málstofa “sala d'audiències”
♦ → vefstofa “teixidor”
2. (auglýsingastofa, ferðaskrifstofa, fréttastofa, ráðningarskrifstofaagència f (de publicitat, de viatges, de notícies, de col·locació)
3. (borðstofamenjador m (sala destinada a menjar-hi)
4. (læknastofaconsulta f (de metge)
5. (lögfræðistofa, lögfræðiskrifstofabufet m (d'advocats)
mega erlendir lögfræðingar starfa á Íslandi og jafnvel opna stofu?: els els advocats estrangers, que poden exercir a Islàndia i obrir-hi igualment un bufet?
6. (rakarastofabarberia f (botiga de barber)
7. (rannsóknarstofalaboratori m (sala o local destinat a investigacions científiques)
8. (sjúkrastofasala f (d'hospital)
9. (skólastofa, kennslustofaaula f (classe)
10. (skrifstofadespatx m (oficina, buró)
11. (snyrtistofasaló m (de bellesa)
12. (ölstofacerveseria f (pub, bar, local especialitzat en servir cervesa)
13. <HIST(myrkvastofatàvega f (presó subterrània)
14. <HIST([steinhlaðið] hús með baðstofulagi, baðstofabaðstofa f, stofa f, una de les sales del mas tradicional islandès, possiblement la més important de totes, ateses les seves funcions. De vegades revestia la forma d'un edifici per si mateixa. El mot és un préstec del baix-alemany i en darrera instància, d'origen romànic. Els equivalents catalans són estuba i estufa. Si no volem traduir el mot amb el nostre estuba, recomano que s'adopti el mot islandès en el text traduït. Els textos medievals presenten l'existència de diferents menes d'estuba: baðstofa, drykkjustofa, hirðstofa, málstofa, ofnstofa. Totes elles tenien en comú que eren sales o cambres disposades per a ésser escalfades
síðan sneri hann aftur og var þá hálfrökkvað er hann kom heim til Sandhauga og kallaði til matar. Og er hann var mettur bað hann heimafólk fara innar í stofu. Hann tók þá borð og lausa viðu og rak um þvera stofuna og gerði bálk mikinn svo að engi heimamaður komst fram yfir. Enginn þorði í móti honum að mæla og í öngum skyldi kretta. Gengið var í hliðvegginn stofunnar inn við gaflhlaðið og þar þverpallur hjá. Þar lagðist Gestur niður og fór ekki af klæðunum. Ljós brann í stofunni gegnt dyrum. Liggur Gestur svo fram á nóttina: després va tornar i ja era a entrada de fosc quan va arriba a Sandhaugar. Allà va manar que li duguessin menjar, i, quan s'hagué atipat, va pregar la gent del mas que anessin més endins de l'estuba. Aleshores va agafar una taula i taulons sòlts i els va acaramullar de través a l'estuba[, de manera que l'espai quedés dividit en dos]. D'aquesta manera va erigir un alt envà de manera que cap dels habitants del mas podia passar-hi a l'altra banda. Ningú no gosava contradir-lo ni rondinar gens ni mica. Per entrar es passava arran de la paret lateral de l'estuba surran de la pared del frontó o frontispici de la casa i allà mateix al devora hi havia el þverpallur. Fou aquí on es va ajeure en Gestur sense despullar-se. Dins l'estuba, enfront de l'entrada, hi havia una llàntia encesa. En Gestur va jeure d'aquesta manera fins ben entrada la nit (vocabulari: #1. gaflhlað: Cf. Baetke 19874, pàg. 180: gafl-hlað n. oberer Teil der Giebelwand; Giebelwand, -seite; )

stofn <m. stofns, stofnar>:
1. (trjástofntronc m (d'arbre, tallat)
konungr mælti: "Frétt hefi ek, at hún er bæði vitr ok væn, ok svá er mér flutt, at svá sé hún stór ok stolt, at hún vili, at engi maðr kvenkenni hana ok hún sé tekin til konungs yfir þriðjung Svíþjóðar ok hennar atseta sé á Ullarakri ok haldi þar hirð sem aðrir konungar. Heyrt hefi ek þat ok sagt, at hennar hafi beðit nokkurir konungar ok hafi suma látit drepa, suma hafi hún látit klækja á einhvern hátt, suma blinda, gelda, handhöggva eða fóthǫggva, en valit ǫll orð hæðilig með svívirðu, ok vili hún svá af venja, at þessara mála sé leitat. Sé ek ok, at þessi ferð mun hefjast mjǫk tveim stofnum, því at ef vér fáum þetta ráð fengit, mun oss í aukast frami í ferð þessari, hitt elligar, at vér munum fá af þessari ferð skǫmm ok sneypu ok ævinligt athlœgi": el rei li va dir: “Tinc entès que és llesta i bella i també m'han fet avinent que ella és tan stór (stórhuguð/stórúðug ?, stórráð ? altiva ?) i orgullosa que no vol que ningú s'hi adreci com si fos una dona i que l'han elegida rei[na] d'un terç de Suècia i que té fixada la seva residència a Ullarakr i que hi té una hirð com [qualsevol] altre rei. També n'he sentit a dir que alguns reis [=molts de reis] l'han demanada en matrimoni i que ella n'ha fet matar alguns, a d'altres els ha vilipendiat de qualsevol manera: a alguns els ha fets cegar, d'altres castrar, a d'altres els ha fet tallar els braços o les cames, però i triades per a ells totes les paraules de burla i menyspreu [que un es pugui imaginar] per a cobrir-los d'humiliació i que ella, d'aquesta manera, vol desavesar de cercar aquest propòsit. També veig que aquest viatge té totes les possibilitats d'acabar de dues maneres, car, si aconseguim aquest acord de matrimoni, la nostra fama s'acreixerà en aquest viatge, o bé, és possible que d'aquest viatge n'obtinguem vergonya i ignomíia i riota per la resta de les nostres vides” (vocabulari: #1. stofn: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: þessi ferð mun hefjask mjǫk tveim stofnum diese Fahrt ist eine ziemlich unsichere Sache, der Ausgang der Fahrt ist ungewiß; )
2. (undirstaða, grundvöllurfonament m (base)
en því að ríkið er ungt og stendur eigi á svo sterkum stofni sem skyldi, og þér þjóðir er vér höfum sigrað, eru eigi tamdar sem hæfir að ganga undir voru oki, er mjög óvist, hversu vér njótum vorrar sigursæli ef vér gætum eigi vandlega til: però, com que l'imperi encara és jove i no es troba fixat en uns fonaments tan forts com fóra desitjable i com que els pobles que hem conquerit encara no estan domtats com s'escauria per a marxar sota el nostre jou, és molt incert com gaudirem de la nostra fortuna obtenint la victòria si no parem esment curosament
♦ að stofni til: essencialment, bàsicament, fonamentalment
♦ að stofni til úr e-u: a base de...
♦ afurð að stofni til úr víni: producte [fet] a base de vi
♦ setja á stofn e-ð: fundar una cosa, establir una cosa, crear una cosa (una empresa, un negoci, una botiga, un taller etc.)
♦ setja illa ~ vel á stofn við e-n: començar amb mal peu ~ amb bon peu les relacions amb algú
þá mælti dóttir hans: "Ekki hefir sjá maður sleppifengur verið og var það eigi ólíklegt því að þú settir illa á stofn við hann. Eða hver mun nú hefna þín?": aleshores sa filla li va dir: “Aquest home no ha estat disposat a perdre el que era seu, i no era pas inversemblant [que la cosa aniria com ha anat], car has dut malament des del començament tot aquest afer amb ell. I ara[, pare], qui et venjarà a tu?” (vocabulari: #1. sleppifengur: Cf. Baetke 19874, pàg. 575: sleppi-fengr adj.: vera s. das Seine nicht zu halten verstehen; en R. C. Boer 1990, pàg. 228, anota: 1. sleppifengr, „wer das, was er wünscht, fahren lassen muss“; #2. stofn: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: setja vel á stofn við e-n sich von Anfang an auf guten Fuß mit jmd. stellen, jmd. gut aufnehmen; en R. C. Boer 1990, pàg. 228, anota: 2. stofn, m., „grundlage“, setja vel, illa á stofn við e-hn, „jemand gut, schlecht behandeln“; )
♦ → gjaldstofn “base imposable”
3. <BIOLsoca f
♦ bakteríur af sama stofni: bacteris de la mateixa soca
♦ inflúensuveira af A-stofni: virus del grip de la soca A
4. (bústofn, fjöldi búfjárcabanya f (nombre de caps de bestiar, població de bestiar ramader)
♦ → geitastofn “cabanya de caprins”
♦ → nautgripastofn “cabanya de bovins”
♦ → sauðfjárstofn “cabanya d'ovins”
5. (safn einstaklinga af sömu tegund innan vistkerfis og samfélagspoblació f (existència o existències d'animals a un entorn determinat en un moment determinat)
♦ → dýrastofn “població d'animals”
♦ → fiskistofn “població de peixos, reserves de peixos”
♦ → hreindýrastofn “població de rens”
♦ → murtustofn “població de truites alpines”
♦ → svartbaksstofn “població de gavinots”
6. <LINGradical m (orðstofn)
7. (ættstofn, kynstofntribu f (clan, nació & mena, raça d'animal)
♦ fimmtíu hænsni af sama stofni: cinquanta gallines de la mateixa raça
♦ vera af góðum stofni: ésser de bona família

stofna <stofna ~ stofnum | stofnaði ~ stofnuðum | stofnað>:
1. <e-ð>: (stofnsetjafundar una cosa (crear, establir)
Narfi kvað það vera óvænt stofnað "því að hún er áður," segir hann, "föstnuð Helga úr Árskógi. En líkar mér," segir hann, "kvonfangið ef þú mátt ná til handa mér þessi konunni": en Narfi li va respondre que era una comesa sense perspectives d'èxit, “ja que ja ha estat promesa al Helgi de l'Árskógur. Tanmateix”, va prosseguir, “el matrimoni que em proposes m'agradaria si [realment] poguessis aconseguir-me aquesta dona per a mi” (vocabulari: #1. óvænt: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: þat er óvænt stofnat das ist ein aussichtsloses Unterfangen; )
"Vel er slíkt stofnað," segir Flosi, "en þó hafið þér mikið í hættu hvorir við aðra eða hvað segir þú frá Höskuldi?": Aquest és un bon pensament”, li va dir en Flosi, “tot i que tenir lligams de parentiu tant amb un com amb l'altre no deixaria de revestir un gran perill. Què pots dir-me d'en Höskuldur?” (vocabulari: #1. vel er slíkt stofnað: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: vel er slíkt stofnat das ist ein guter Gedanke; #2. mikið í hættu: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 218: 22. 23. hafið þér hættumikit, „das verhältnis zwischen euch und Hǫskuldr ist nicht ohne gefahr“; la idea, doncs, és que en Flosi és procliu a la proposta de matrimoni que li fa en Njáll, per bé que hi vegi, com a punt que hi diu en contra, que mantenir relacions de parentiu per matrimoni amb en Njáll i el seu fóstri pugui resultar perillós)
♦ stofna bankareikning: obrir un compte bancari
♦ stofna fyrirtæki: fundar una empresa
♦ stofna nýjan stjórnmálaflokk: fundar un partit polític nou
♦ stofna nýlendu: fundar una colònia
♦ stofna skóla: fundar una escola
2. <e-ð>: (setjainstituir una cosa (establir una cosa abstracta o perdurable)
Jesús stofnaði skírina: Jesús va instituir el baptisme
♦ stofna heit: <RELIGfer una promesa
þá ber þá suður í Írlandshaf og suður fyrir Írland og höfðu storm veðurs og heyra grunnföll alla vega frá sér. Þá mælti [p. 209] biskupsefni að allir menn skyldu ganga til skrifta og kennimenn allir skyldu gera krúnur sínar og skyldi stofna heit. Svo var gert sem hann bauð. Þeir heita að gefa alin af sekk hverjum og gera mann til Róms og gefa hálfa mörk vax fyrir mann til kirkna (SS I, cap. 153, pàgs. 208-209): aleshores els corrents els varen portar al sud, a la mar d'Irlanda i després davant l'illa d'Irlanda mateix i allà hi tingueren una forta borrasca i sentiren les onades trencant-se contra les roques de la costa en totes direccions d'allà on ells es trobaven. Aleshores el bisbe electe va dir que tothom de la nau es confessés i que tots els clergues es [re]fessin llurs coronetes, i que tots fessin promeses. Feren tal i com el bisbe els havia manat. [Tothom] va fer la promesa de donar una alna de burell i d'enviar a Roma un home i de donar mitja marca de cera perhom a esglésies
þá var mikill vetur og felldu menn mjög fé sitt. Það vor stofnaði Gissur jarl heit til guðs á einmánaðarsamkomu að vatnfasta skyldi jafnan fyrir Ólafsmessu hina fyrri alþýða manna á Íslandi. Var það heit þá fest og játað af alþýðu. Gissur jarl sendi menn með bréfum á langaföstu suður til Sigvarðar biskups og gekkst þar við það heit um alla biskupssýslu hans. Varð og svo við um heitið að bati varð á veðráttu bæði góður og skjótur. Sigvarður biskup lét þar festa [p. 750] heitið páskadag sjálfan í Skálaholti. Var og þann dag veður þegar svo gott að langlega hafði eigi slíkt komið (SS II, cap. 486, pp. 749-750): aquell hivern [de 1260 a 1261] fou molt cru i la gent hagué de matar molts d'animals del seu bestiar. Quan va arribar la primavera, a la reunió de l'einmánuðr -o darrer mes d'hivern, que solia anar entre mitjan març i mitjan abril-, el iarl Gissur va fer la promesa a Déu que abans del primer Sant Olau -el 29 de juliol- tot el poble faria sempre dejuni a pa i aigua. Aquesta promesa fou feta i confirmada per tot el poble. El iarl Gissur va enviar durant la quaresma homes amb lletres al sud, a cal bisbe Sigvarðr [de manera que] la promesa que havia fet es fes observar per tota la seva diòcesi. La promesa es va fer perquè hi hagués una millora ràpida i bona del mal temps. El bisbe Sigvarður va fer fer aquesta promesa el mateix dia de Pasqua a la seu d'Skálaholt, ja que el iarl Gissur li havia escrit durant la quaresma. I aquell mateix dia immediatament es va posar a fer un dia tan bo com feia molt de temps que no n'havia fet cap
urðu skipverjar allir á það sáttir að þeir skyldu heita á guðin til þess að þeim gæfi byr að sigla brottu af Noregi nokkur til heiðinna landa. Svo var heitið stofnað að þeir skyldi gefa fé og þriggja sálda öl Frey ef þeim gæfi til Svíþjóðar en Þór eður Óðni ef þá bæri aftur til Íslands. Þeim gaf eigi á brottu, urðu þá um síðir að sigla inn á fjörðinn. Lögðu þeir þá til hafnar og náðu eigi sjálfu læginu því að þar lágu fyrir langskip mörg: tots els qui anaven a bord del vaixell es posaren d'acord que havien de fer una promesa als déus perquè els donessin bon vent per a deixar Noruega i poder arribar a algun país pagà. D'aquesta manera feren la promesa que donarien al déu Freyr molts de diners i cervesa de tres sáld [d'ordi] si els donava vent favorable per arribar a Suècia i el mateix a Tor o Odin si el vent els permetia tornar a Islàndia. No tingueren vent favorable per partir d'allà, de manera que, finalment, hagueren d'entrar dins el fiord [de Þrándheimur]. Varen entrar al port però no atracaren al moll mateix perquè hi havia molts de langskip, naus llargues, ancorades
♦ stofna sakramenti: instituir un sagrament
♦ stofna messudag: instituir una festa [eclesiàstica]
3. <e-m ~ e-u í e-ð>: posar algú ~ una cosa en...
♦ stofna e-m í vanda: ficar algú en problemes, ficar algú en un embolic
♦ stofna árangri e-s í hættu: posar l'èxit d'una cosa en perill
♦ stofna lífi e-s í hættu: posar la vida d'algú en perill
♦ stofna e-u í voða: posar una cosa en perill, arriscar una cosa
4. <sér>: posar-se (o: ficar-se) en...
♦ stofna sér í hættu: posar-se en perill
♦ stofna sér í lífshættu: arriscar la vida, posar-se en perill de mort
♦ stofna sér í skuldir: ficar-se en deutes, contreure deutes
♦ stofna sér í miklar skuldir: ficar-se en grans deutes, contreure grans deutes
♦ stofna skuld: contreure un deute
5. >: posar els seus pensaments en
Höskuldur svaraði: "Hér eru nú höfðingjar margir á þingi og er gott um að velja en þó hefi eg í einum stað á stofnað fyrir þína hönd. Kona heitir Unnur og er dóttir Marðar gígju, hins vitrasta manns, og er hann hér á þingi og svo dóttir hans og mátt þú nú sjá hana ef þú vilt": en Höskuldur li va respondre: “Aquí al þing hi ha molts de höfðingjar, de manera que podrem triar bé. De tota manera, ja he posat els meus pensaments en un lloc per a tu. Hi ha una dona que es diu Unnur i que és filla d'en Mörður Giga, el sapientíssim. Ell és aquí al þing com també sa filla de manera que ara la podràs veure si vols” (vocabulari: #1. stofna á: En Finnur Jónsson 1908, pàg. 3, interpreta el verb d'una manera lleugerament diferent: 22. á stofnat, „festgestellt, beschlossen“, d.h. zu werben; En Baetke 19874, pàg. 607, per la seva banda, fa: stofna á seine Gedanken richten auf)
það vil eg víst," segir hann, "því að eg veit að bæði er þú vilt vel enda kannt þú vel eða hvar hefir þú á stofnað?": Amb molt de gust”, li va dir en Helgi, “car sé del cert que vols el meu bé i que t'hi entens bé en això. En qui has pensat?” (vocabulari: #1. kannt þú vel: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 62: 16. kant — vel, „du verstehst dich gut auf die sache“; també en Baetke 19874, pàg. 346: kunna vel við e-t sich gut auf die Handhabung von etwas verstehen, mit etwas gut umgehen kónnen; #2. hvar hefir þú á stofnað?: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 62: 16. 17. hvar — á stofnat, „an wen hast du gedacht?“; )
6. <til e-s>: iniciar una cosa
♦ stofna til barns: engendrar un infant
♦ stofna til deilna: causar discòrdies, ésser font de discòrdia
♦ stofna til deilu: provocar una disputa
♦ stofna til illinda: sembrar la zitzània, causar o ésser font de conflictes
♦ stofna til kosninga: convocar eleccions
♦ stofna til kynna við e-n: fer la coneixença d'algú
♦ stofna til nýrra kynna: fer noves coneixences
♦ stofna til skulda: contreure deutes
♦ stofna til veislu: fer un banquet
eftir það láta þeir Kjartan og Ólafur stofna til veislu mikillar. Koma þeir norðan, Ásgeir og Kálfur, að á kveðinni stefnu og Guðmundur og Hallur og höfðu þeir allir saman sex tigu manna. Þeir Kjartan höfðu og mikið fjölmenni fyrir. Var sú veisla ágæt því að viku var að boðinu setið. Kjartan gaf Hrefnu að línfé moturinn og var sú gjöf allfræg því að engi var þar svo vitur eða stórauðigur að slíka gersemi hefði séð eða átta. En það er hygginna manna frásögn að átta aurum gulls væri ofið í moturinn. Kjartan var og svo kátur að boðinu að hann skemmti þar hverjum manni í tali sínu og sagði frá ferðum sínum. Þótti mönnum þar mikils um það vert hversu mikil efni þar voru til seld því að hann hafði lengi þjónað hinum ágætasta höfðingja, Ólafi konungi Tryggvasyni. En þá er boðinu var slitið valdi Kjartan góðar gjafir Guðmundi og Halli og öðru stórmenni. Fengu þeir feðgar mikinn orðstír af þessi veislu. Tókust góðar ástir með þeim Kjartani og Hrefnu: després d'això, en Kjartan i l'Olau varen iniciar els preparatius per a fer un gran banquet. A la data convinguda, l'Ásgeir i en Kálfur arribaren de les terres del nord, igual que en Guðmundur i en Hallur, i tots ells [amb llurs respectius acompanyants] eren seixanta homes. [Quan varen arribar] a can Kjartan i ca l'Olau ja hi havien arribat molts d'altres convidats. El banquet fou magnífic atès que el convit va durar una setmana sencera. En Kjartan va donar a la Hrefna el motur com a línfé, i aquest regal va causar una gran sensació entre els assistents car ningú dels qui eren allà, per més savi o acabaladíssim que fos, havia vist o tingut mai abans un objecte tan valuós com aquell. Segons contaren homes prudents, en el motur s'hi havia brodat fil d'or per valor de vuit aurar. En Kjartan també estava tan content en el convit que hi divertia tothom amb la seva conversa i contant episodis dels seus viatges. Els convidats estigueren molt impressionats de totes les grans coses que s'exposaren allà car en Kjartan havia servit durant molt de temps a les ordres del príncep més excel·lent, [el rei] Olau Tryggvason. I quan el banquet va haver acabat, en Kjartan va triar bons regals per al Guðmundur i en Hallur i els altres homes importants que hi havien assistit. Pare i fill -en Kjartan i l'Olau- varen veure molt acrescuda llur reputació per aquest banquet. Entre en Kjartan i la Hrefna va sorgir un gran afecte
♦ stofna til vináttu: entaular amistat

stofnandi <m. stofnanda, stofnendur>:
fundador m, fundadora f

stofnana·mál <n. -máls, -mál>:
llenguatge [legal i] administratiu, llengua f de l'administració

stofn·blað <n. -blaðs, -blöð>:
<BOTfulla f basilar

stofn·braut <f. -brautar, -brautir>:
camí m lateral o secundari, via secundària

stofn·fé <n. -fjár, no comptable>:
capital aportat, capital propi, fons propis (d'empresa)
♦ skráð stofnfé: capital subscrit
♦ stofn sjóðs: capital propi d'una caixa

stofn·félagi <m. -félaga, -félagar>:
soci fundador, sòcia fundadora

stofn·fjármagn <n. -fjármagns, no comptable>:
capital m social inicial, capital propi, fons propis (d'empresa)

stofnfjár·upphæð <f. -upphæðar, -upphæðir>:
import m de capital aportat

stofn·fruma <f. -frumu, -frumu. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:
<MED & GENETcèl·lula f mare 

stofn·fundur <m. -fundar, -fundir>:
reunió f fundacional

stofn·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
tarifa f d['establiment] de connexió

stofn·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
cost m inicial, despesa f inicial, inversió f inicial (per a posar en marxa una empresa)

stofn·lán <n. -láns, -lán>:
crèdit m primera empresa (préstec bancari destinat a posar en marxa una empresa o possibilitar l'augment de l'activitat d'una empresa petita o mitjana ja existent)

stofnlána·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
caixa f de crèdits per a iniciar un negoci

stofn·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
<GRAMradical, del radical

stofn·orð <n. -orðs, -orð>:
<GRAM[mot m] primitiu m, paraula primitiva

stofn·samningur <m. -samnings, -samningar>:
tractat m fundacional

stofn·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
fundar (o: establir) una cosa

stofn·setning <f. -setningar, no comptable>:
fundació f (creació, establiment)
♦ stofnsetning e-s: fundació d'una cosa

stofn·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
capital m social

stofn·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
estatuts m.pl [fundacionals], furs m.pl, carta f [fundacional]
♦ stofnskrá Evrópuráðsins: estatut[s] [fundacionals] del Consell d'Europa
♦ stofnskrá Sameinuðu þjóðanna: Carta de les Nacions Unides

stofn·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:
grandària f de la població d'un animal

stofnun <f. stofnunar, stofnanir>:
(það að stofna & fyrirtækifundació f (acció de fundar entitat, empresa, vila etc. & entitat)
♦ opinber stofnun: entitat f de dret públic
♦ stofnun bankareiknings: obertura f de compte bancari
♦ stofnun fyrirtækis: fundació f d'una empresa
♦ stofnun sem er ekki rekin í hagnaðarskyni: fundació f sense ànim de lucre
♦ stofnun í þágu almennings: fundació f d'interès públic
♦ → ríkisstofnun “ens estatal, agència estatal”
♦ → sérstofnun “institució especialitzada”
♦ → sjálfseignarstofnun “fundació sense ànim de lucre”
♦ → skipulagsstofnun “agència de planificació”
♦ → stjórnsýslustofnun “òrgan administratiu”

stofnunar·ár <n. -árs, -ár>:
any m de fundació
◊ styttan af Hanníbali er frá stofnunarári Barselónu: l'estàtua d'Anníbal és de l'any de la fundació de Barcelona

stofn·æð <f. -æðar, -æðar>:
<MEDtronc m
♦ stofnæð arms og höfuðs: tronc bràquio-cefàlic, artèria anònima, artèria innominada
♦ stofnæð lungna: tronc m de la pulmonar

stofn·öryggi <n. -öryggis, -öryggi. Gen. pl.: -öryggja; dat.pl.: -öryggjum>:
fusible m principal

stofu·blóm <n. -blóms, -blóm>:
planta f d'interior, planta f de torreta

stofu·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:
verònica f de Gal·les (planta Veronica hybrida)

stofu·fangelsi <n. -fangelsis, -fangelsi>:
arrest domiciliari

stofu·gangur <m. -gangs, -gangar>:
visita f (moment del dia en què, a un hospital, el metge o un grup de metges passa a veure cada pacient)

stofu·gólf <n. -gólfs, -gólf>:
terra m de la saleta d'estar, trispol m de la saleta (Bal.)
♦ á stofugólfinu: al terra de la saleta d'estar

stofu·greni <n. -grenis, no comptable>:
araucària f, arbre f de pisos (planta Araucaria excelsa)

stofu·hiti <m. -hita, no comptable>:
temperatura f d'habitació (temperatura ambient dins una habitació, fixada idealment entre els 20 i els 24 graus)

stofu·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
planta baixa (de casa)

stofu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
planta f d'interior

stofu·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
rellotge m de paret, rellotge m de pèndol

stofu·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
telègraf blanc, assutzena f del Japó (planta Lilium longifolium)

stofu·lind <f. -lindar, -lindir>:
esparmània f (planta Sparmannia africana)

stofu·lykill <m. -lykils -lyklar>:
prímula f de la Xina (planta Primula malacoides)

stofu·stáss <n. -stáss, no comptable>:
objecte m que adorna de manera especial una sala d'estar, ornament m de sala d'estar

stofu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
cambrera f, serventa f, minyona f

stofu·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
música f de cambra

stofu·vínviður <m. -vínviðar, -vínviðir>:
vinya f verge xinesa (planta Parthenocissus henryana)

stofu·þerna <f. -þernu, -þernur. Gen. pl.: -þerna>:
cambrera f, serventa f, minyona f

stokka <stokka ~ stokkum | stokkaði ~ stokkuðum | stokkaðe-ð>:
1. (rugla spilummesclar una cosa (cosa = cartes abans de jugar-hi una partida)
♦ stokka spil: mesclar les cartes
♦ stokka e-ð upp: <LOC FIGdur a terme una reorganització profunda d'una cosa
♦ stokka upp ríkisstjórn: remodelar [profundament] el consell de ministres
♦ stokka upp líf sitt: reorganitzar la seva vida
2. (girða timbrienvoltar una cosa amb una tanca de fusta (aixecar una tanca de fusta)
♦ stokka hátt: <LOC FIGapuntar alt
eitthvert sinn kom Þorkell at máli við fǫður sinn ok sagði, at hann vill, at hann fái hánum kvánfang ok biði til handa hánum Ragnhildar, dóttur Þórálfs bónda. Faðir hans svarar, at hann vil hátt stokka; en þetta verðr þó, at þeir feðgar fara til Þórálfs bónda ok bera upp eyrendi sín um bónorð Þorkels við dóttur hans Ragnhildi. Þórálfr svarar seinliga ok kveðst hafa hærra hugat henni, en þar er Þorkell er, en kveðst ǫllu vildu vel svara fyrir vingan þeira Steingríms; en kvað þó ekki mundu af þessu verða. Skilja við svábúit, ok fara heim: un dia en Þorkell va anar a parlar amb son pare i li digué que volia que anés a demanar la mà d'una dona per ell: la filla d'en bóndi Þórálfr que nomia Ragnhildr. son pare li va respondre que [trobava que] volia enfilar-la alta amb aquell matrimoni. I la cosa es va dur a terme de tal manera que pare i fill anaren plegats al mas del bóndi Þórálfr i li exposaren el motiu de llur visita, demanar la mà de sa filla Ranghildr per al Þorkell. En Þórálfr va trigar a donar-los la seva resposta i els digué que havia pensat per a sa filla un partit més alt que no era pas en Þorkell. Però afegí que, tanmateix, volia conservar de tota manera l'amistat que hi havia entre l'Steingrímr i ell encara que d'aquell afer no se'n fes res. Així les coses, es varen acomiadar i en Þorkell i l'Steingrímr se'n tornaren a casa

stokka·búr <n. -búrs, -búr>:
<HISTstokkabúr m, orri m damunt pilars de fusta. Designació d'un edifici, en els masos tradicionals noruego-islandesos, que feia la funció de rebost i era bastit damunt pilars de fusta (bigues, pals) clavats verticalment en terra per fer que els aliments que s'hi guardaven fossin inaccessibles als animals, alhora que hom els preservava de la humitat del terra. També rebia el nom d'stafbúr. A Suècia i Noruega encara se'n poden veure amb els noms de stolpbod, stabbud i stabbur

stokkaður, stokkuð, stokkað <adj.>:
(girtur timbrien[re]voltat -ada amb una tanca de fusta, encerclat -ada amb una tanca de fusta
þat þarf í sǫguna, at bóndinn átti einn góðan garð frjósaman med ýmsum ávexti; var þar brunnr í miðju ok um búit forkunnar vel, stokkaðr umbergis ok luktr með læstri hurð: s’ha de contar que el pagès tenia un hort fèrtil i bo amb diversos fruits. En mig de l'hort hi havia un pou, extraordinàriament ben afaiçonat, totalment enrevoltat d'una tanca de fusta proveïda d'una porta que es tancava amb un pany (vocabulari: #1. stokkaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: brunninn var stokkaðr umbergis der Brunnen war mit einer hölzernen Umfassung versehen; )

Stokka·lækur <m. -lækjar, no comptable>:
Stokkalækur m, rierol al nord de Hof que desemboca a la Rangá (eystri)

stokk·bólginn, -bólgin, -bólgið <adj.>:
botinflat -ada, molt turgent

stokk·bólgna <-bólgna ~ -bólgnum | -bólgnaði ~ -bólgnuðum | -bólgnað>:
botinflar-se

stokk·dauður, -dauð, -dautt <adj.>:
mort -a i ben fred -a

stokk·freðinn, -freðin, -freðið <adj.>:
congelat -ada, completament glaçat -ada

Stokk·hólmur <m. -hólms, no comptable>:
Estocolm m

stokkið:
supí de → stökkva “saltar; arrosar, aspergir, esquitxar”

stokkinn, stokkin, stokkið <adj.>:
arrosat -ada, esquitxat -ada
♦ stokkinn blóði: esquitxat de sang

stokk·roðna <-roðna ~ -roðnum | -roðnaði ~ -roðnuðum | -roðnað>:
posar-se vermell -a com un tomàquet (o: perdigot), posar-se vermell -a fins a les orelles

stokk·rós <f. -rósar, -rósir>:
malva f reial, malva f doble, malva donzella, malva f de jardí, malva f de la reina, malva loca, malva vera (planta Althaea rosaea syn. Alcea rosaea syn. Alcea ficifolia syn. Althaea ficifolia)

stokkrósar·bróðir <m. -bróður, no comptable>:
malva nana (planta Sidalcea malviforme)

Stokks·sund <n. -sunds, no comptable>:
Stokkssund m, l'actual Norrström, a prop d'Estocolm

stokkur <m. stokks, stokkar>:
1. <GENbloc m de fusta
Önundur vissi öll tíðindi af bænum og sendi eftir þeim bræðrum. Og er þeir fundust spurði Önundur hvort þeir vildu heldur geyma bæinn eða ganga að jarli. Þeir kjöru að ganga að jarli. Þeir skutu stokki á loftsdyrnar svo að hurðin brotnaði. Síðan greip Ásmundur þá tvo er voru með jarli og rak niður svo hart að þeim hélt við bana. Ásgrímur hljóp að jarli og bað hann greiða sér föðurgjöld því að hann hafði verið í atför og ráðum með Grími hersi þá er Öndóttur var drepinn. Jarl kveðst ekki fé hafa hjá sér og bað fresta um gjaldið. Ásgrímur setti þá spjótsoddinn fyrir brjóst jarli og bað hann greiða í stað. Jarl tók þá men af hálsi sér og þrjá gullhringa og guðvefjarskikkju. Ásgrímur tók við fénu og gaf jarli nafn og kallaði hann Auðun geit: l’Önundur estava assabentat de tot el que passava al mas i va enviar a demanar els germans. Quan varen arribar-hi, l'Önundur els va demanar què s'estimaven més, si vigilar el mas o atacar el iarl. Ells varen triar d'atacar el iarl. Varen llançar un bloc de fusta contra la porta del loft de manera que la porta es va esbutzar; tot seguit, l'Ásmundur va agafar els dos que eren amb el iarl i els va tirar al terra amb tanta de vehemència que cuidaren morir. L'Ásgrímur va envestir el iarl bo i exigint-li el pagament d'una indemnització per la mort de son pare, car ell havia aconsellat i ajudat el hersir Grímur quan havien mort l'Öndóttur. El iarl li va dir que no tenia diners allà i li va pregar que ajornés el pagament de la indemnització. Però l'Ásgrímur li va posar la punta de la llança al pit i li va exigir el pagament immediat de la indemnització. Aleshores el iarl es va llevar una torques del coll a la qual va afegir tres braçalets d'or i una skikkja -un capot- de vellut. L'Ásgrímur va acceptar aquests objectes valuosos [com a indemnització], i va posar un malnom al iarl anomenant-lo Auðunn Cabra, és a dir, Auðunn Gallina
þá mælti Öngull: "Því skulum vér reka sparmælið við skógarmanninn? Og leggið niður höndina við stokkinum." Og er það var gert hjuggu þeir af honum höndina í úlfliðnum. Þá réttust fingurnir og losnuðu af meðalkaflanum. Þá tók Öngull saxið tveim höndum og hjó í höfuð Gretti. Varð það allmikið högg svo að saxið stóðst ei og brotnaði skarð í miðri egginni. Og er þeir sáu það spurðu þeir því að hann spillti svo góðum grip: aleshores l'Öngull va dir: "Per què hem de tenir miraments amb el bandejat? Així que, poseu-li els braços damunt el bloc de fusta". I quan ho hagueren fet, li varen tallar els braços pels colzes. Quan ho feren, els dits d'en Grettir es varen relaxar i amollaren el mantí del sax. Aleshores l'Öngull va agafar el sax amb totes dues mans i hi va pegar un cop tan fort al cap d'en Grettir que el sax no el va aguantar i es va fer una bona osca a la part central de la fulla. I quan els altres ho varen veure, varen preguntar-li, per què feia malbé d'aquella manera un objecte tan valuós
♦ hlaupa yfir stokka og steina: córrer camps a través
♦ stokkar og steinar: <LOC RELIGdéus de fusta i pedra
og stóð konungur upp og talaði: "Eigi veit eg," segir hann, "hví sætir hark þetta og hlaup er þér gerið. En nú megið þér sjá hvað guð yðar mátti er þér báruð á gull og silfur, mat og vistir og sá nú hverjar vættir þess höfðu neytt, mýs og ormar, eðlur og pöddur. Og hafa þeir verr er á slíkt trúa og eigi vilja láta af heimsku sinni. Takið þér gull yðart og gersemar er hér fer nú um völlu og hafið heim til kvinna yðarra og berið aldrei síðan á stokka eða á steina. En hér eru nú kostir tveir á með oss, annað tveggja að þér takið nú við kristni eða haldið bardaga við mig í dag og beri þeir sigur af öðrum í dag er sá guð vill er vér trúum á": i el rei es va posar dret i va dir: “No sé pas”, va dir, “a què ve tot aquest xivarri i corregudes que feu. Ara, emperò, podeu veure què ha pogut fer realment el vostre déu al qual fèieu ofrena d'or i argent, menjar i queviures. I ara també heu vist quines vættir eren les qui realment n'estaven fruint: ratolins i serps, llangardaixos i gripaus. I creieu-me si us dic que se'n duen la pitjor part els qui creuen en aital déu i no volen pas abandonar la seva beneiteria. Agafeu el vostre or i les vostres joies que ara han quedat esteses pels camps i duis-los a les vostres dones i no les torneu a oferir mai més a pedres o fustes. I ara us dono a triar entre una d'aquestes dues possibilitats: o bé abraceu ara el cristianisme o em lliureu batalla avui i que obtingui la victòria el bàndol al qual el Déu, en el qual Nós creiem, l'hi vulgui donar”
♦ drýgja hór með stokkum og steinum: cometre adulteri [adorant] pedres i troncs
með léttúðarfullu lauslæti sínu vanhelgaði hún landið og drýgði hór með stokkum og steinum (nāˈʔaφ ~ נָאַף:   wa-ttinˈʔaφ   ʔɛθ־hā-ˈʔɛβɛn   wə-ʔɛθ־hā-ˈʕēt͡s,   וַתִּנְאַף אֶת-הָאֶבֶן, וְאֶת-הָעֵץ)amb el seu frívol llibertinatge va profanar el país i cometé adulteri amb fustes i pedres
♦ dýrka stokka og steina: adorar pedres i troncs
♦ tilbiðja stokka og steina: adorar déus de pedra i fusta
aldrei skal það verða sem kom ykkur í hug þegar þið sögðuð: Við viljum vera eins og aðrar þjóðir, eins og þjóðflokkarnir í öðrum löndum sem tilbiðja stokka og steina (ʃāˈraθ ~ שָׁרַת:   lə-ʃāˈrēθ   ʕēt͡s   wā-ˈʔāβɛn,   לְשָׁרֵת, עֵץ וָאָבֶן)i no es farà mai realitat la mania que ara us agafa, quan dieu: «Volem ser com els altres pobles, com les tribus d'altres països, que adoren fustes i pedres!»
♦ trúa á stokka eða steina: creure en ídols de fusta o de pedra
konungr mælti: „Hvern átrúnað hefir þú, ef þú ert heiðinn ok þó engi blótmaðr?“ Eindriði mælti: „Yðr mun ek þykkja tala heldr óvitrliga. Ek vilda heldr, at þér talaðið um annat þat, er yðr líkaði, en spyrðið mik ekki um átrúnaðinn, þvíat ek þykkjumst engan hafa, því at ek hefi fasttekit með mér, at ek skal aldrigi trúa á stokka eðr steina, þó at þat sé gørvar líkneskjur eptir fjǫndum eðr mǫnnum þeim, er ek veit eigi, hverju orkat hafa. En þó at mér sé sagt, at þeir menn hafi mikit mátt, þá þykki mér þat ekki mjǫk sannligt, alls er ek reyni, at þau líkneski, er guð eru kǫlluð, eru í alla staði ófríðari ok enn máttaminni en ek sjálfr“: el rei li va dir: “Quina fe tens, si ets pagà però no fas sacrificis i ofrenes als déus?” L'Eindriði li va respondre: “Creureu que parlo força níciament. Voldria més aviat que parléssiu de qualsevol altra cosa que us plagués, però no em torneu a fer preguntes sobre les meves creences car tinc per mi que no en tinc cap per tal com m'he proposat fermament de no creure mai [més] en fustes o pedres per més que siguin efígies que representin els dimonis o les persones dels quals no sé pas què hagin obrat. I baldament em diguin que aquestes efígies tenen molt de poder, a mi tal cosa no em sembla gaire veraç, ja que constato per mi mateix que les estàtues que hom anomena déus són, en tots els aspectes, més lletges i menys poderoses encara que jo mateix” (vocabulari: #1. fasttekinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 129: fast-tekinn adj. fest beschlossen; entschlossen zu (til e-s, í e-u); )
♦ vera stokkar og steinar: ésser déus de pedra i fusta
og kastað guðum þeirra á eld, því að þeir voru ekki guðir, heldur handaverk manna, stokkar og steinar (ʕēt͡s   wā-ˈʔɛβɛn,   עֵץ וָאֶבֶן), svo að þeir gátu gjört þá að engu: i que han tirat al foc llurs déus, perquè no eren pas déus, sinó l'obra de mans d'homes, fustes i pedres, de manera que els han pogut convertir en no-res
♦ þjóna stokkum og steinum: <LOC RELIGservir déus de fusta i de pedra
Drottinn leiðir þig og konunginn, sem þú tekur þér, til þjóðar sem hvorki þú né forfeður þínir hafa þekkt. Þar muntu þjóna öðrum guðum, stokkum og steinum (ʕāˈβaδ ~ עָבַד:   wə-ʕāˌβaδətˈtā ͜   ʃˈʃām   ʔĕlɔˈhīm   ʔăħēˈrīm   ʕēt͡s   wā-ˈʔāβɛn,   וְעָבַדְתָּ שָּׁם אֱלֹהִים אֲחֵרִים, עֵץ וָאָבֶן)Jahvè et conduirà a tu i el rei que tu hagis escollit, a una nació que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Allà donaràs culte a d'altres déus, déus de fusta i de pedra
♦ → höggstokkur “piló per a decapitacions o per a tallar-hi carn”
2. (bakkastokkar við skipasmíðarcorrons m.pl de fusta (damunt els quals es construeix una nau a les drassanes)
♦ hlaupa af stokkunum: <LOC MARésser varat -ada
♦ hleypa skipi af stokkunum: <LOC MARvarar una nau
♦ hleypa (o: hrinda) e-u af stokkunum: <LOC FIGposar en marxa una cosa
♦ setja e-ð á stokkana: #1. <LOC NÀUTiniciar la construcció d'una nau; #2. <LOC FIGiniciar una cosa
á bak jólum ganga þau öll aftur og einna mest að Þorgerði. Þórarinn lést síðast af liði Jósteins. Var hann grafinn undir skipshræinu en öll voru þau dauð í miðja gói. Voru þá miklar afturgöngur og sóttu öll að Þorgilsi. [Þorgerður tók líka sótt og andaðist síðast.] Þorgils segir þá að Þorgerður hefði lið sitt allt og hún þyrfti þá ekki fleira að kalla og eftir það léttir af sóttinni. Ekki máttu þeir Þorgils í brott hefjast meðan afturgöngur voru mestar. Í þeim hluta skálans gengu þau mest aftur er þau höfðu áður átt en þó gengu þeir í hinn hlut skálans og sótti Þorgerður konur mest. Og er svo hafði fram farið um hríð þá lét Þorgils brenna þau öll á báli og var þá ekki mein að afturgöngu þeirra síðan. Þeir Þorgils höfðu skip á stokka sett og þeir Jósteinn höfðu mjög gert að öðru og höfðu hvorirtveggju að skipbúnaði verið: passat Nadal, tots els morts varen revenir i de manera molt especial [perseguien] la Þorgerður. En Þórarinn fou el darrer dels homes d'en Jósteinn en morir. Fou enterrat sota les desferres del vaixell naufragat i tots els morts moriren a mitjan mes de gói (que anava de mitjan febrer a mitjan març). Hi hagué grans revingudes d'aquests morts malmorts i tots ells visitaven (escometien, perseguien) en Þorgils. [La Þorgerður també s'encomanà la malaltia i a l'últim va morir.] En Þorgils aleshores va dir que la Þorgerður havia aplegat tota la seva tripulació i que ja no li calia cridar-ne més i després d'això la malaltia va remetre (en realitat, va cessar). Quan les visites dels morts malmorts eren al màxim, en Þorgils i els seus no es pogueren moure de lloc. Els morts malmorts infestaven sobretot la part de l'skáli que havien ocupat abans de morir, però tot i així, també anaven a l'altra part de l'skáli i la Þorgerður visitava (escometia, perseguia) sobretot les dones. I quan això s'hagué allargat un cert temps, en Þorgils va fer cremar tots aquells cadàvers en una foguera i de llavors ençà ja no es tornà a produir cap mal o dany a causa de llurs revingudes. En Þorgils i els seus homes havien iniciat la construcció d'un vaixell i en Jósteinn i els seus havien aprofitat en gran part l'altre (el que s'havia estavellat contra la costa) per fer-ne un de segon, i cadascun dels dos grups havia estat treballant en l'aparellament d'aquells vaixells (vocabulari: #1. einna mest Þorgerður a l'original que a mi em sembla inintel·ligible si la Þorgerður encara és viva, cosa, altrament necessària si hom vol donar sentit al comentari d'en Þorgils, Þorgils segir þá að Þorgerður hefði lið sitt allt og hún þyrfti þá ekki fleira að kalla [og eftir það léttir af sóttinni], que només té ple sentit com a comentari a una mort que s'acaba de produir, i que, per tant, ens indicant així el punt on hem de situar realment la mort de la Þorgerður. Aquest fet em fa esmenar la lliç del text en einna mest að Þorgerði, indicant així que els morts malmorts que revénen segueixen o persegueixen sobretot la Þorgerður en llurs revingudes, la qual, efectivament, a l'últim acabarà formant part del grup de revinents. Sospito que aquí, però també a la frase que acaba el paràgraf, s'hi amaguen les petjades d'una mà poc hàbil que va refer malament el text original; #2. þeir Þorgils — skipbúnaði verið em resulta realment inintel·ligible; sospito que som davant un reafaiçonament, fet amb poca traça, del text original. En primer lloc, no sembla pas que el subjecte de höfðu sett realment pugui ésser el mateix que el de höfðu gert atès el pronom dual hvorirtveggju que trobem a continuació com a subjecte del tercer verb höfðu verið að ‘havien estat ocupats en’, i que deixa entreveure que els dos grups que conviuen, ocupant cadascun una meitat de l'skáli comú, estan atrafegats fent per separat dues accions diferents, però fent-ne plegats una de tercera; segons això, el més lògic fóra de pensar que el grup d'en Þorgils feia un vaixell, mentre que el grup d'en Jósteinn n'estava fent un altre o, millor encara, estava reparant el vaixell naufragat o estava fent un vaixell nou aprofitant la fusta del vaixell naufragat, i tots dos grups ajuntaven esforços per aparellar i deixar llestes per a salpar les dues naus; el copista poc hàbil va llevar la referència al grup d'en Jósteinn tenint en compte que adés havia descrit llur mort, i sense adonar-se, emperò, que aquesta frase no es refereix, temporalment, a uns fets que tenen lloc després de l'epidèmia, sinó que s'hi està descrivint en què havien estat ocupats els dos grups un cop s'havien hagut d'establir allà per la força. En tot cas, aquesta és la meva interpretació del passatge i tradueixo en conseqüència ; )
3. (timburstokkur, bjálkibiga f amb què hom construïa la carcassa de fusta d'una casa (cadascuna de les jàsseres i bigues de fusta que constituïen l'armadura o ‘xassís’ d'una casa tradicional noruega, ja que a Islàndia la construcció de les cases d'aquesta manera no era pas possible atesa l'absència de fusta. De tota manera, els islandesos varen continuar emprant a Islàndia el mot en aquest significat en locucions com ara innan stokks ‘dins les quatre parets de fusta de la casa, dins la carcassa de fusta de la casa’, encara que ja no construïssin amb fusta llurs cases)
♦ innan stokks, fyrir innan stokk: <LOC FIG = innan veggja heimilisinsdins la casa, a casa
þat er ok úbótamál, ef maðr vegr mann innan stokks eða á tǫðuvelli úti, eða innan garðs þess er hverfr um akr eða eng at [p. 34] heimili sjálfs hans, ok á veg til ok frá, nema hann veri hendr sínar (Codi Johanneu. Mannhelgisbálkr. Cap. 2 Um skemmdarvíg ok níðingsverk - De l'assassinat amb traïdoria i dels assassinats infames, pàgs. 33-34): també és un óbótamál, ço és, un crim l'autor del qual no té dret d'expiar-lo mitjançant el pagament d'una indemnització, si un home mata un home a l'interior de les cases del seu mas o a l'exterior d'elles en el seu tǫðuvǫllr -o prat del mas que s'adoba amb fems d'ovella-, o a l'interior de la tanca que envolta un conradís o un prat al mas de l'home mort, o anant aquest de camí a un d'aquests llocs o tornant a cases d'un d'aquests llocs, llevat que l'homicida ho faci actuant en defensa pròpia
♦ fá e-m öll ráð í hendur fyrir innan stokk: donar a algú la direcció de tots els afers d'una casa
þá buggust þeir bræður og Össur með þeim að ríða austur til brúðlaups Hrúts og riðu við sex tigu manna. Þeir riðu þar til er þeir koma austur á Rangárvöllu. Þar var fjöldi fyrirboðsmanna. Skipuðust menn þar í sæti en konur skipuðu pall og var brúðurin heldur döpur. Drekka þeir veisluna og fer hún vel fram. Mörður greiddi út heimanfylgju dóttur sinnar og reið hún vestur með Hrúti. Þau riðu þar til er þau komu heim. Hrútur fékk henni öll ráð í hendur fyrir innan stokk og líkaði það öllum vel. En fátt var um með þeim Hrúti um samfarar og fer svo fram allt til vors: aleshores els germans, i l'Össur amb ells, es varen preparar per anar a llevant, a les noces d'en Hrútur. Sortiren amb seixanta acompanyants. Varen cavalcar fins que varen arribar a Rangárvellir. Allà ja hi havien arribat una gran quantitat d'altres convidats. Als homes se'ls assignà un lloc per a seure-hi, mentre que les dones varen ocupar el pallur o banc a l'estrada travessera al fons de la sala. La núvia estava força trista. El refresc va començar i va transcórrer bé. [En acabar,] en Mörður va pagar el dot de sa filla i aquesta partí cap a ponent amb en Hrútur. Van cavalcar fins a arribar al mas d'en Hrútur. En Hrútur va posar a les mans de la seva dona el govern de tots els afers de la casa, la qual cosa fou del gust de tots. Tanmateix, ni hi hagué gaire cohabitació marital entre en Hrútur i l'Unnur i així anà la cosa fins a la primavera
♦ taka við búinu fyrir innan stokk: fer-se càrrec dels afers domèstics d'un mas
eftir boðið fór Þuríður í Brautarholt og tók við búi fyrir innan stokk. Var það brátt auðsætt að hún var mikill skörungur. Þau höfðu mart ganganda fjár og gekk allt nær sjálfala úti í skóginum um nesið. Þetta haust var honum vant kvígu þrevetrar myrkrar. Hún hét Mús. Þessi kvíga fannst þrem vetrum síðar á nesi því er liggur til vesturs undan Brautarholti og hafði hún þá með sér tvo dilka, annan veturgamlan en annan sumargamlan. Því kölluðu þeir það Músarnes: després del convit de noces, la Þuríður es traslladà a Brautarholt i s'hi va fer càrrec dels afers domèstics de les cases del mas. Aviat es va poder veure fàcilment que era una dona amb molta d'empenta i molt capacitada. L'Andríður i ella tenien molt de bestiar que s'alimentava a si mateix pasturant a lloure pel bosc que hi havia al voltant del cap marí. Aquella tardor trobaren a faltar una jònega de tres anys i de pell fosca. La jònega nomia Mús (‘Ratolí’). Aquesta jònega es va trobar tres anys després al cap marí que es troba a ponent de Brautarholt i menava dos vedells, un d'ells d'un any, havia nascut l'hivern passat i l'altre havia nascut durant l'estiu. La gent del mas, per aquesta raó, anomenà el cap marí Músarnes, el Cap de na Mús
♦ vera fyrir innan stokk: estar al capdavant dels afers domèstics d'una llar, estar al càrrec de tots els afers d'una casa (tenir una dona la direcció del menatge i els afers de la llar d'un mas, mentre que les qüestions relatives a la cria i venda de bestiar, així com a l'adob de les terres i la sega del fenàs, eren a càrrec d'un home. Tanmateix, la literatura medieval deixa constància de dones que eren fyrir búi, innan sem utan stokks, com ara la Droplaug Björgólfsdóttir -per bé que també s'ha de dir que era filla d'un iarl-, a la cita aportada més avall)
Ávaldi hét maður er var með Klakka-Ormi. Hann var Ingjaldsson. Hann var umsýslumaður en Hildur kona hans fyrir innan stokk. Hún var dóttir Eyvindar sörkvis: amb en Klakka-Ormur hi havia un home que nomia Ávaldi. Era fill de l'Ingjaldur. Era l'umsýslumaður o encarregat de l'administració del mas i la Hildur, la seva dona, treballava com a governanta a les cases del mas. Ella era filla de l'Eyvindur sörkvir (vocabulari: #1. sörkvir: Cf. Baetke 19874, pàg. 639 no dóna pas entrada a aquest mot. A primer cop d'ull sembla la masculinització de: svarkr m. Frau von heftiger, hochmütiger Sinnesart, herrschsüchtiges Weib, segons en Baetke 19874, pàg. 623. El malnom hauria pogut significar, doncs, el manaire, interpretació que no m'acaba de plaure atesa l'existència de l'andrònim Sörkvir, andrònim que hom sol veure com a doblet de Sverkir)
Snorri Þorgrímsson gerði bú að Helgafelli og var móðir hans fyrir innan stokk. Már Hallvarðsson, föðurbróðir Snorra, réðst þangað með mart búfé og tók forráð fyrir búi Snorra. Hafði hann þá hið mesta rausnarbú og fjölmennt: l’Snorri Þorgrímsson va establir un mas a Helgafell i sa mare es va fer càrrec dels afers domèstics del mas. En Már Hallvarðsson, l'oncle de l'Snorri per part de pare, s'hi va traslladar amb molt de bestiar i es va fer càrrec del menatge del mas de l'Snorri. L'Snorri aleshores hi va tenir un mas excepcionalment imposant i amb un gran nombre de treballadors
♦ utan stokks, fyrir utan stokk: <LOC FIGfora de casa, a l'exterior de les cases del mas (tenir un home la direcció dels afers del mas que no són domèstics: la cria i venda de bestiar, l'adob de les terres, la sega del fenàs etc. constitueixen les activitats utan stokks típiques,a càrrec de l'home. Tanmateix, la literatura medieval deixa constància de dones que eren fyrir búi, innan sem utan stokks, com ara la Droplaug Björgólfsdóttir -per bé que també s'ha de dir que era filla d'un iarl-, a la cita aportada tot seguit, que permeten que diguem que els homes en principi s'encarregaven dels afers utan stokks del mas, i que les dones se n'encarregaven, en principi, dels afers innan stokks)
veislan fór vel fram og sköruglega en eftir boðið tekur Droplaug við búinu og allri umsjá bæði fyrir utan stokk og innan og þvílíka risnu sem hún var vön. Þeir bræður, Droplaugarsynir, skipa bú sitt og setja konu fyrir, halda öllu hinu sama um búrisnu sína sem vandi var til áður: aquesta notícia es va escampar pertot arreu de la regió i va arribar a les orelles dels fills d'en Hallsteinn com a les dels altres. Aleshores se'n tornaren a casa als Víðivellir i s'hi repartiren tots els bés [mòbils de llur mare] meitat per meitat prenent possessió així de l'heretat de sa mare. Després, partiren d'allà amb llurs pertinences. Després d'això, es va preparar el banquet nupcial i s'hi convidà la gent i, amb ocasió d'aquelles noces s'hi va aplegar allà el bo i millor dels fyrirmenn o prohoms i personalitats destacades. Els fills de la Droplaug[, emperò,] varen mostrar una estima tan gran pel Hallsteinn que no volgueren assistir al banquet de llur mare. Tampoc no hi assistiren en Hrafnkell ni en Helgi Ásbjarnarson. El banquet fou magnífic i va anar bé i, després del banquet, la Droplaug[, la filla del iarl Björgólfur], es va fer càrrec del mas i de tota la seva cura, tant pel que fa a la direcció dels afers domèstics del mas com pel que fa a la direcció dels afers no domèstics del mas, bo i mantenint la seva esplèndida i generosa forma de viure com hi estava avesada. Els germans, els fills de la Droplaug, varen reorganitzar llur mas i designaren una dona que hi fes de governanta. Varen continuar menant-hi l'estil de vida opulent i generós al qual hi estaven avesats d'abans
♦ allt er hreinlegt innan stokks: tot és net dins la casa
♦ setja hurðina í stokk: <LOCbarrar la porta
en [p. 116] eptir þat setr kerling aptr hurðina í stokk með ǫllum lokum er framaz vóru til samðar (XXVIII: Af brytja ok bónda): i després d'això, la vella va tornar a tancar la porta amb tots els forrellats que encaixaren de la millor manera en llurs argolles o forats (XXVIII. L'administrador i el pagès) (vocabulari: #1. framast: Cf. Hugo Gering II (1883), pàg. 272: framaz am besten XXVIII 180; #2. semja til: Cf. Hugo Gering II (1883), pàg. 310: semja til zu etwas bestimmen XI 182 (?); personalment hi veig un quasi sinònim del verb búa til: els forrellats encaixaren fins al més endavant possible en llurs anelles o tancadures. D'aquí la meva traducció)
♦ → eldistokkur “tió gros encès”
♦ → stokkabúr “orri damunt pilars de fusta”
♦ → virkisstokkar “troncs o bigues amb què hom ha construït un fort”
4. (borðstokkursoleta f, regala f (cast.) (tauló superior que cobreix les testes de les quadernes o orla d'una embarcació, solapa de nau)
Hálfr konungr fór til ríkis síns ór hernaði. Þeir fengu storm mikinn í hafi. Skip þeira varð ekki ausit. Þá var þat ráðs tekit at hluta mann fyrir borð, en þess þurfti eigi, því at hverr bauð sínum félaga fyrir borð at fara. En er þeir stigu fyrir borð, þá mæltu þeir: "Strálaust er fyrir stokkum": el rei Hálfr tornava al seu regne després d'una expedició de guerra. Enmig de la mar els va sorprendre una forta borrasca. L'aigua que entrava a llur vaixell no es podia buidar [de tanta que n'hi entrava]. Aleshores es va prendre la decisió de sortejar quin home d'ells saltaria per la borda, però no va caldre fer-ho perquè tothom es va oferir al seu company de banc a saltar per la borda. I quan els qui s'havien de sacrificar pujaren a dalt la borda, digueren: “No hi ha palla davant el bordatge!” (vocabulari: #1. stokkar: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: strálaust er fyrir stokkum vor dem Bord liegt kein Stroh (wie am setstokkr), Wasser hat keine Balken; )
Grettir dró þá fast árarnar meðan Þorgeir bætti að háunum. En er Þorgeir tók að róa höfðu svo lúist árarnar að Grettir hristi þær í sundur á borðinu. Þormóður kvað betra að róa minna og brjóta ekki. Grettir þreif erði tvö er lágu í skipinu og rak borur stórar á borðstokkunum og reri svo sterklega að brakaði í hverju tré. En með því að skip var gott en heldur menn í röskvara lagi þá náðu þeir Hvalshaushólm: en Grettir es va posar a remar amb fermesa mentre en Þorgeir adobava els escàlems. I quan en Þorgeir va començar a remar de bell nou, els rems estaven tan fets força malbé que en Grettir els va trencar quan va pegar amb ells contra el costat de l'embarcació. En Þormóður li va dir que fóra millor remar amb menys vehemència i no trencar res. Aleshores en Grettir va agafar dues vares o perxes gruixudes que hi havia dins la nau, va fer [dos] grans forats a la regala i va tornar a remar amb tanta de força que tots els taulons de l'embarcació cruixien. Però com que era una bona barca i tots tres eren homes força dotats en força i coratge, varen reeixir a arribar a Hvalshaushólmur, l'illot del cap de balena
5. (eldspútustokkurcapsa f (receptacle petit de fusta o cartró)
♦ stokkur af eldspýtum: capsa de mistos
♦ → eldspýtustokkur “capsa de mistos (o: llumins)
6. (gapastokkurcorma f, ceps m.pl (instrument de fusta amb què hom tancava els peus d'un presoner)
þú leggur fætur mína í stokk (wə-θāˈɕēm   ba-sˈsaδ   raˈɣlai̯,   וְתָשֵׂם בַּסַּד, רַגְלַי), gefur gætur að vegum mínum og markar hvert fótspor mitt: vós poseu els meus peus dins el cep, vigileu les meves sendes i marqueu cada petjada meva
en Guð reynir að finna tilefni til fjandskapar við mig og ætlar að ég sé óvinur hans. Hann setur fætur mína í stokk (ʝāˈɕēm   ba-sˈsaδ   raˈɣlāi̯,   יָשֵׂם בַּסַּד רַגְלָי) og aðgætir alla vegu mína": Déu, però, intenta trobar l'ocasions per mostrar-me la seva enemistat i creu que jo sóc el seu enemic. Posa els meus peus als ceps i observa tots els meus camins
7. (lítill kassi, askja, skrínestoig m, escàtula f (Alg.) (receptacle petit de fusta o cartró de forma adaptada a l'objecte que ha de contenir, cofrenet)
♦ → prjónastokkur “estoig d'agulles de fer mitja, canó d'agulles de fer mitja”
8. (rekkjustokkur, rúmstokkur, rúmbríkespona f (vorera de llit)
9. (spilastokkurbaralla f (pila o joc de cartes)
10. (vatnsveitustokkur, vatnsstokkuraqüeducte m (conducte d'aigua)
11. (trépípa, gegnumborað viðarstykkicanó m (tros de fusta tubular foradada)
♦ fella stokk í stokk: acoblar, emmetxar o engalzar tubs de fusta buits
"Þess get eg þá," sagði konungur, "að í þeim litla dal er þar gengur upp að jöklunum muni vatn vera. Mun Refur hafa veitt vatnið og mun hann hafa felldan stokk í stokk þar til að vatnið kemur að virkishorninu neðsta. Þar ætla eg gerva tvo stokka og mun úr einum renna í hina báða stokkana og fylla svo hvorntveggja hlut virkisins. En virkið allt mun gert stokkum holum og mun hver stokkur lúta eftir öðrum og hver mun upp frá öðrum og mun svo fylla virkið uppi og niðri af vatninu. Á þá leið hygg eg þar umbúð veitta. En þar sem yður þótti ekki verða mót á viðinum er vatn féll út alls staðar umhverfis virkið, þar hygg eg hann munu borað hafa langar borur svo mjóvar að ekki mátti koma nema því tré er þynnst verður telgt og ætla eg hann þau tré hafa sett alls staðar í virkisstokkana. En í þeim bleðgum ætla eg vera skaup og mun hann þeim þá munað hafa lítt að er hann vildi að vatnið rynni úr virkinu. Alla þessa bleðga mun hann sett hafa af smíði og mun eins konar tré verið hafa í bleðgunum og í stokkunum. Nú er það mitt ráð við Gunnar að þér farið norður í vor á tveim skipum, tólf á hvoru. Aðrir tólf skulu skurð grafa fyrir norðan virkið jafnlangan, stundar nær svo djúpan að taki manni undir hendur, og munu þeir finna umbúð lækjarins. Og ef svo er þá stemmi þeir lækinn að hann beri ekki vatnið í virkið. En aðrir tólf beri við að virkinu. Síðan þætti mér von að þér megið brenna virkið fyrir vatns sökum. Nú hefi eg til lagt þau ráð að eg heit því Gunnari að annaðhvort mun vera, að Refur mun flýja virkið og Grænland eða mun Gunnar fá handtekið hann. En ósýnt mundi mér þykja hverninn sá maður mundi á brott komast er svo væri við kominn nema hann hafi mikinn viturleik sér í brjósti. En ekki vildi eg að þú færir sjálfur Bárður því að eg veit ei hvað þú sækir að Ref": aleshores endevino”, li va dir el rei, “que a la valleta que va pujant fins a les glaceres hi deu haver un estany / aigua. En Refur deu haver desviat aquesta aigua encaixant un tronc buidat a mode de tub barril dins un altre, fins que l'aigua arriba al cornaló inferior de la fortalesa. Crec que aquí hi deu haver dos troncs buidats preparats i que l'aigua [de l'estany] deu rajar del conducte de fusta en aquests dos troncs buidats omplint així les dues parts de la fortalesa, però la fortalesa. Crec que tota la fortalesa deu estar feta de troncs buits i que cada tronc buit es deu inclinar sobre el següent og hver mun upp frá öðrum i que d'aquesta manera la fortalesa deu quedar plena d'aigua per dalt i per baix (o a dalt i a baix). Crec que és d'aquesta manera com deu estar disposada la cosa. I allà on us va semblar que no hi havia galzes o juntures als troncs quan l'aigua rajava pertot arreu tot al voltant de la fortalesa, crec que és perquè en Refur deu haver fet [als troncs] forats llargs, i tan fins (prims) que no es poden tancar més que amb les fustetes (llenquetes de fusta, tasconets) que es poden tallar al més prim possible i crec que deu haver posat aquests tasconets de fusta pertot arreu als troncs de la fortalesa. I crec que a tots aquests tascons hi deu haver un skaup i que ell els deu haver afluixat una mica quan va voler que l'aigua ragés cap a fora pels troncs de la fortalesa. Deu haver fet tots aquests tasconets deuen estat fets amb la [màxima] habilitat i tant els tascons com els troncs buits deuen estar fets de la mateixa mena de fusta. Doncs bé, el consell que dono al Gunnar és que, quan arribi la primavera, us dirigiu al nord amb dos vaixells, amb una tripulació de dotze homes a cadascun. Una tripulació que cavi al nord de la fortalesa una rasa tan llarga com ho és la fortalesa, al més a prop d'ella que pugui, i prou profunda que a un home la vorera li arribi a l'aixella i llavors deuran trobar el conducte de l'aigua del torrent. I si realment és així, que obturin el corrent d'aigua de manera que el conducte deixi de portar aigua a la fortalesa. [Mentrestant, que] la segona tripulació tragini llenya fins a la fortalesa. Després d'això, em sembla que hi haurà possibilitats que pogueu cremar la fortalesa sense que l'aigua us ho impedeixi. I ara ja he donat els consells que prometo al Gunnar [que si els segueix i posa en pràctica] passarà una d'aquestes dues coses: o en Refur fuig de la fortalesa i de Grenlàndia o en Gunnar el farà presoner. Em resulta impossible de veure com aquest home (en Refur) hauria de poder fugir si es fa tot tal i com he dit, llevat que ell tingui una gran saviesa al seu cor. Tanmateix, no voldria que tu, Bárður, hi vagis perquè no sé què hi vas a cercar d'en Refur [llevat de la mort]” (vocabulari: #1. felldur: Cf. Baetke 19874, pàg. 134: <...> 5. befestigen; zusammenfügen,-passen; hinwenden auf, in Verbindung bringen mit: f. stokk á horn e. Brett vor den Hörnern (e. wütenden Bullen) befestigen; #2. stokkur: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: <...> 9. durchbohrtes Holzstück: fella stokk í stokk Holzröhren ineinanderfügen; adopto aquest significat (Holzröhre) en la meva traducció; #3. ger: Cf. Baetke 19874, pàgs. 194 o 607, no dóna entra a aquests tveir gervir stokkar; #4. og hver mun upp frá öðrum: Cf. Baetke 19874, pàgs. 682: <...> 2. oben: upp við jǫkla oben bei den Gletschern; þeir heyra mál í eikina upp yfir sik sie hören in der Eiche (oben) über sich sprechen; upp af e-u, upp frá e-u oberhalb, über; þrjú hásæti ok hvert upp frá ǫðru drei Hochsitze übereinander. Interpreto, segons això, que cadascun dels troncs clavats verticalment per a fer la muralla de fusta de la fortalesa fa escaló amb el següent, de tal manera que un sempre queda part damunt un dels seus dos troncs veïns (i part davall l'altre, és clar); #5. umbúð: Cf. Baetke 19874, pàgs. 674: <...> Vorrichtung, Einrichtung: á þá leið hygg ek þar umbúð veitta ich glaube, daß es dort auf die Weise eingerichtet ist; #6. mót: Cf. Baetke 19874, pàgs. 427: <...> 2. das Zusammenstoßn, die Stelle, wo zwei Dinge zusammenstoßen: alda mót Zusammentreffen zweier Zeitabschnitte; mát á viðinum eine Fuge im Holz; #7. bleðgi: Cf. Baetke 19874, pàgs. 57: bleðgi (eig. blegði) m. Pflock, Keil, Dübel; #8. muna: Cf. Baetke 19874, pàgs. 428: <...> 2. (von der Stelle) bewegen, verlegen (e-u) <...>; #9. líttat, lítt að: Cf. Baetke 19874, pàgs. 388: líttat (für lítt þat) adv. ein wenig, etwas <...>; #10. stundar: Cf. Baetke 19874, pàgs. 613: <...> 5. stundar (vor adj.) außerordentlich, sehr <...>; interpreto que el sintagma stundar nær va referit a la localització de la rasa que ha de cavar una de les dues tripulacions i tradueixo en conseqüència; #11. lækur: Crec que l'autor del text no diu pas que l'aigua amb què es mulla la fusta exterior de la fortalesa per impedir que li calin foc en cas d'un atac amb teies enceses, procedeix del rierol glacial i no pas de la cubeta glacial, com ha dit inicialment, sinó que aquest lækur fa referència al raig d'aigua que en Refur, amb el seu enginy, fa arribar fins a la fortalesa, i tradueixo en conseqüència; #13. fyrir vatns sökum: literalment a causa de l'aigua, òbviament, a causa de la manca d'aigua; #12. leggja ráð til: Cf. Baetke 19874, pàgs. 479: <...> leggja ráð á, til einen Rat erteilen (in bezug auf etwas); #14. koma e-u við: Cf. Baetke 19874, pàgs. 336: <...> koma e-u við etwas zuwege bringen, fertigbringen; zu etwas in der Lage sein <...>; #15. viturleikur: Cf. Baetke 19874, pàgs. 752: vitr-leikr (-leiki) m. Weisheit, Verstand, Klugheit <...>; #16. sækja e-ð að e-m: anar a cercar una cosa (p.e., un consell) d'algú. El rei preveu que l'única cosa que en Bárður pot anar a cercar d'en Refur és la pròpia mort i, efectivament, en Refur matarà en Bárður traspassant-lo amb la seva llança; )
12. (þröngur farvegur í læk eða á, vatnsstokkurcanal m [fluvial] estret, trajecte m navegable estret (part de llera navegable i llera artificial navegable)
♦ → Stokkhólmur “Estocolm”
♦ → Stokkssund “Stokkssund, l'actual Norrström”
13. <HIST(fernhyrnd plata úr hvítu silfri eða gylltu silfristokkur m, placa rectangular d'argent o d'argent daurat que és la base de l'stokkabelti
14. <HIST(setstokkur, pallstokkursetstokkur m, tauló o post gruixuda que separava el set o pallr de l'interior de l'skáli. Aquests stokkar es podien posar i treure a voluntat per a emprar-los com a seients damunt l'estrada o tarima que era el set o pallr
Grettir kom snemma dags á Auðunarstaði og drap á dyr. Fátt var manna heima. Grettir spurði hvort Auðunn væri heima. Menn sögðu að hann væri farinn til sels eftir mat. Grettir hleypti beisli af hesti sínum. Túnið var óslegið og gekk hesturinn þangað sem loðnast var. Grettir gekk til skála og settist niður á setstokkinn og síðan sofnaði hann. Litlu síðar kom Auðunn heim. Hann sá að hestur var í túninu með steindum söðli. Auðunn bar mat á tveimur hestum og bar skyr á hesti og var það í húðum og var bundið um fyrir ofan. Það kölluðu menn skyrkylla. Auðunn tók af hestum og ber inn skyr í fangi sér. Honum var myrkt fyrir augum. Grettir rétti fótinn fram af stokkinum og féll Auðunn áfram og varð undir honum skyrkyllirinn og gekk af yfirbandið. Auðunn spratt upp og spurði hvað skelmi þar væri. Grettir nefndi sig: en Grettir va arribar de bon matí a Auðunarstaðir i va tocar a la porta. Al mas no hi havia gaire gent. En Grettir els va demanar si l'Auðunn era a cases. La gent li digué que se n'era anat al sel o cabana-lleteria de les pastures de la muntanya, a cercar-hi menjar. En Grettir va llevar les regnes al seu cavall. Encara no havien segat el fenàs del tún, el prat tancat de prop del mas, i el cavall es va dirigir allà on l'herba hi era més esponerosa. En Grettir va entrar dins l'skáli, la sala que també servia de dormitori, i es va asseure al setstokkur, el tauló que delimitava la tarima lateral de la sala, i tot seguit s'hi va adormir. Una mica després va arribar l'Auðunn al mas. Va veure que un cavall amb la sella pintada pasturava a la tanca del mas. L'Auðunn menava dos cavalls carregats de menjar, i un anava carregat d'skyr en bots de cuiro tancats amb un venzill per la part de dalt. Hom anomenva aquests bots skyrkyllar o odres d'skyr. L'Auðunn va descarregar les dues bísties i va entrar l'skyr dins les cases duent-ne els bots entre els braços. En entrar-hi, els seus ulls es varen haver d'acostumar a la foscor; abans que no ho haguessin pogut fer, en Grettir va allargar la cama més enllà de l'stokkur o tauló de la tarima i va fer així la traveta a l'Auðunn que va caure cap endavant. El bot d'skyr va quedar davall ell i [amb el seu pes] el venzill en va sortir. L'Auðunn es va posar dret demanant quin skelmir (brètol) era el qui hi havia allà. En Grettir li va dir el seu nom
Grettir spyrnti í stokkinn og gekk því hvergi: en Grettir va pitjar els peus contra el setstokkur o tauló que delimitava el set o tarima lateral de la sala, i el feldr o abric folrat de pell d'ovella va romandre on era
en þrællinn lagði að handleggjum Grettis svo fast að hann hörfaði allur fyrir orku sakir. Fór Grettir þá undan í ýmis sætin (setin ?). Gengu þá frá stokkarnir og allt brotnaði það sem fyrir varð: el missatge, emperò, va agraponar els braços d'en Grettir amb tanta de força que que aquest, davant aquella fortassa, va haver de cedir en la seva estreta ja que les seves forces no li bastaven. En Grettir es veia empès d'un banc a l'altre (d'una tarima a l'altra ?). Els setstokkar varen sortir de lloc i tot el que se'ls posava al davant acabava fet estelles
þá tók Kári einn setstokk logandi í hönd sér og hleypur út eftir þvertrénu. Slöngvir hann þá stokkinum út af þekjunni og féll hann ofan að þeim er úti voru fyrir. Þeir hljópu þá undan. Þá loguðu klæðin öll á Kára og svo hárið. Hann steypir sér þá út af þekjunni og stiklar svo með reykinum. Þá mælti einn maður er þar var næstur: "Hvort hljóp þar maður út af þekjunni?" "Fjarri fór það," sagði annar, "og kastaði Skarphéðinn þar eldistokki að oss." Síðan grunuðu þeir það ekki. Kári hljóp til þess er hann kom að læk einum og kastaði sér í ofan og slökkti á sér eldinn. Þaðan hljóp hann með reykinum í gróf nokkura og hvíldi sig og er það síðan kölluð Káragróf: aleshores en Kári va agafar amb una mà un tauló del set encès i va saltar cap a fora per damunt la jàssera travessera. Aleshora va llançar el tauló encès a fora des del sostre i el tauló va caure damunt els qui eren a fora. Van saltar a un costat. Llavors, tots la roba d'en Kári, i també els seus cabells, va prendre. Es va precipitar des del sostre de la casa a baix i se n'anà d'allà í a grans gambades resseguint la fumera de l'incendi [i a l'empara d'ella]. Aleshores un dels qui eren a prop va dir: “No deveu haver vist un home que ha saltat del sostre?” “I ara”, li va dir un altre, “deu haver estat l'Skarphéðinn que ens ha tirat un altre tauló encès” Després ja no tornaren a sospitar res. En Kári va córrer fins a arribar a un rierol i s'hi va llançar a dins i s'apagà el foc. D'allà va córrer a l'empara de la fumera fins a un sot i allà va descansar fins a refer-se i aquest sot, de llavors ençà, es diu Káragróf, el Sot d'en Kári
♦ stinga af stokki við e-n: <LOC FIGapartar algú lluny de si, ‘empènyer algú fora de l'stokkr on seu’
"Ekki má saka þig um þetta," segir Njáll, "því að slíkt er mjög ákveðið en viðvörunarvert ef slíkir atburðir verða að stinga eigi af stokki við þá er svo nær standa": No se't pot incriminar de res pel que ha passat”, li va dir en Njáll, “car una cosa així està fermament predestinada a succeir i hauria de servir d'advertència, si tals fets tornen a esdevenir-se, a no arruixar aquells que en són afectats de prop” (vocabulari: #1. stinga af stokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 605: stinga af stokki við e-n jmd. von sich stoßen, abweisen; #2. standa nær: En Baetke 19874, pàg. 449 i 597-600, no dóna pas entrada a aquesta locució. El context sembla referir-se a: no es pot arruixar així com així aquells als quals l'afer que s'està tractant afecta o toca molt i de prop; )

stokk·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
[ànec] collverd, collblau m (Bal.) (ocell Anas platyrhynchos)

stolið:
supí de → stela “robar”

stolt <n. stolts, no comptable>:
(stórlæti, hreykni & drambsemi, hroki, ofmetnaðurorgull m (sentiment positiu & sentiment negatiu, arrogància)
♦ eyða stolti e-s: destruir l'orgull d'algú
♦ fyllast stolti yfir e-u: omplir-se d'orgull per una cosa
♦ svipta e-n gleði sinni og stolti: prendre-li a algú la seva alegria i el seu orgull
♦ særa stolt e-s: ferir l'orgull d'algú
♦ vera stolt e-s: ésser l'orgull d'algú

stoltur, stolt, stolt <adj.>:
(stórlátur, hreykinn & drambsamur, hrokafullur, ofmetnaðarfullurorgullós -osa (que sent orgull d'algú o d'una cosa & arrogant, altiu)
♦ vera stoltur af e-u ~ e-m: estar orgullós d'una cosa ~ d'algú
♦ vera stoltur af því að <+ inf.>estar orgullós de <+ inf.
♦ vera stoltur yfir e-u: estar orgullós d'una cosa

stoppa¹ <stoppa ~ stoppum | stoppaði ~ stoppuðum | stoppað>:
(stöðvastfer una aturada
♦ hvar stoppar [strætis]vagninn?: on té la parada l'autobús?
♦ stoppa á matsölustað: fer una parada a un restaurant [per dinar]
♦ stoppa fyrir e-m: <FIGcontenir-se davant algú

stoppa² <stoppa ~ stoppum | stoppaði ~ stoppuðum | stoppaðí e-ð>:
(staga í e-ðsargir una cosa, sarzir una cosa (Mall., Men.)
♦ stoppa í sokka: sargir una cosa
♦ gerið svo vel að stoppa í sokkana: que podria sargir-me aquests mitjons / sarzir-me aquests calcetins (Mall., Men.)

stoppa² <stoppa ~ stoppum | stoppaði ~ stoppuðum | stoppaðupp e-ð>:
(dýrdissecar una cosa, embalsamar una cosa (Mall.)
♦ stoppa upp fugl: dissecar un ocell, embalsamar un ocell (Mall.) (el taxidermista)

stopp·garn <n. -garns, no comptable>:
fil m de sargir, fil m de sarzir (Mall., Men.)

stoppi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f (de bus, autobús, tren, metro etc.)

stopp·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla f de sargir, agulla f de sarzir (Mall., Men.)

stoppu·garn <n. -garns, no comptable>:
fil m de sargir, fil m de sarzir (Mall., Men.)

stoppu·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla f de sargir, agulla f de sarzir (Mall., Men.)

stopull, stopul, stopult <adj.. Pl.: stopulir, stopular, stopul>:
1. (fátíður og óreglulegurirregular (intermitent)
♦ stopul vinna: un treball precari, un treball intermitent (o: irregular) (de poca durada, que no es fa cada dia, sinó només quan el patró en té necessitat)
◊ laun eru lág og vinna stopul: els sous són baixos i la feina irregular
2. (óviss, ótrausturincert -a (insegur)
♦ stopult tíðarfar: condicions meteorològiques insegures
♦ stopalt: <adv.amb [gran] infortuni
herra Guðmundr biskup, sem til hans koma svá sorglig tíðindi, harmar hann í sinni huggœði, at heilug kristni ferr svá stopalt, með hryggiligri hratan brott frá þess boðorðum, er hana leysti sínu blóði; því skrifar hann opit bréf, með rǫksemd ritninganna ok ráði vitrustu manna, í hverju hann býðr með biskupligu veldi, at Hólakirkja, margfaldliga saurguð ok svívirð af bannsettum mǫnnum lífs ok dauðum, skal aptr strengjast ok allri þjónustugjǫrð af setjast, þar til drottinn lítr hana ok sendir henni miskunn af sínum háleita himni (Vida de sant Gudmund Arason el Bo de l'Arngrímur Brandsson, abat del monestir benedictí de Þingeyraklaustur, cap. 37, pàg. 76): monsenyor Guðmundr bisbe, quan va arribar-li aquella notícia tan dolorosa, en la seva bondat de cor va plorar perquè tota la santa cristiandat, amb gran infortuni i una travelada tan trista, s'havia allunyat dels manaments d'aquell que l'havia redimida amb la seva sang. Per això, va escriure una carta oberta, amb l'autoritat de les sagrades escriptures i el consell dels homes més savis, en la qual ordenava, amb la seva autoritat episcopal, que l'església de Hólar, deshonrada i sollada espesses vegades per homes excomunicats vius i morts, es tanqués i s'hi deixessin de celebrar els oficins i serveis divins fins que el Senyor posés el seu esguard en ella i li enviés la seva misericòrdia des del seu cel sublim
Sigurður mælti: "Það mundi eg vilja ef hann væri fenginn nauðigur í vald Þorgríms að nokkurir gengju stopalt að því starfi og sýnist mér meiri nauðsyn að vinda segl." Og var svo gert. Þeim byrjaði vel og tóku Þrándheim: en Sigurður va dir: “Voldria, si hagués d'ésser posat per la força en poder d'en Þorgrímur, que els qui ho vulguin fer tinguin malastre en aquesta comesa. Ara, em sembla molt més peremptori d'hissar les veles”. I així fou fet. Tingueren un vent favorable i arribaren a Þrándheimur
♦ fara ~ ganga stopult fyrir e-m: <LOC FIGdur les de perdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, sortir perdent davant algú, no tenir èxit en la topada amb algú
hún sagði: "Nú er mikið að unnið, og muntu vera ágætur maður. Nú er ráð fyrir hendi: Ég vil senda þig til þeira hertuga í Saxlandi, er ríkið hafa misst fyrir Hildibrandi, og til systur þeira, því að hún er vitur kona, og er það mitt ráð að gerast þaðan til slíkra hluta sem þá vill í hendur bera, því að flesta get ég stopalt ganga fyrir þér við áræði þitt og góðan vopnakost." Og síðan fór Ásmundur í braut: ella li va dir: “Ara has acomplert una gran proesa i seràs un home famós. Cal prendre una decisió: t'enviaré als ducs de Saxònia que han perdut llur reialme a mans d'en Hildibrandur, i a llur germana, perquè és una dona sàvia, i t'aconsello que, d'allà estant, esitguis disposat a dur a terme aquelles coses que el destí llavors et deixi caure a les mans, car, tinc per mi que la major part de barons [que s'enfrontin a tu], tenint en compte la teva ardidesa i la meravellosa qualitat del teu armament, en sortiran perdent”. I després d'aquestes paraules, l'Ásmundur va partir (vocabulari: #1. gerast til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 193: gerask til e-s sich auf etwas einlassen, sich mit etwas abgeben; gerask til at +. inf. sich anschicken, sich daran machen, etwas zu tun, etwas unternehmen; #2. ber í hendur: Cf. Baetke 19874, pàg. 47: <...> unp. berr e-m e-t í hendr jmd. fällt etw. zu, in die Hände; #3. vopnakostur: Cf. Baetke 19874, pàg. 698-699, no dóna pas entrada a aquest mot, de significat, tanmateix clar: magnífica qualitat del teu armament, en referència a l'espasa màgica; )
3. (sem endist skammtcurt -a (que no dura gaire)
♦ stopul gleði: una curta alegria
◊ hvort skulu augu þín hvarfla til auðsins, sem er svo stopull?: Que per ventura vols fixar els ulls en la riquesa, que és tan voluble?

stopul·leiki <m. -leika, no comptable>:
precarietat f, irregularitat f

<LIT storð <f. storðar, storðir>:
1. (jörð, moldterra f
♦ stirðþinull storðar, storðar stirðþinull: el þinull -la corda que envolta la xarxa- tibat de la terra, kenning composta per al Miðgarðsormr
♦ storðarmen, men storðar: la torques de la terra, kenning per al Miðgarðsormr
♦ hauksstorð, storð hauks: la terra de l'astor, kenning per al braç
2. (ungt, safamikið tré; kjarr, kjarrskógur; gras, plöntustilkurtija f [d'herba]
♦ drepa e-n [niður svo] sem storð: matar gent com si se segués ferratge
ok nú berst Þiðrekr konungr svá í herinum sem león í dýraflokki, ok hræðast nú allir hans vápn, ok allr er hann blóðugr ok svá hans hestr. Ok nú hittir hann fyrir sér merki ok fylking sjálfs Valdimars konungs ok ríðr þar at alldjarfliga ok hǫggr í einu hǫggvi þann riddara, er berr merkit, á hans hœgri hǫnd ok af hǫndina með brynjunni, ok þá fellr merkit á jǫrðina, ok þar með hǫggr hann sjálfan Valdimar konung banahǫgg. Hér eptir verðr óp mikit ok gnýr af Ǫmlungum ok Húnum, ok eggjar hverr annan, ok falla Rúzimenn hundruðum. Nú flýja Rúzimenn, ok er þá drepit áðr svá sem storð, þar er þeir hafa fundizt. Ǫmlungar ok Hýnir berjast allan þann dag ok þá nótt ok annan dag ok drepa hvern mann, er þeir fá staðit, ok nú hefir lítill hlutr undan komizt: i i llavors el rei Þiðrekr va lluitar enmig de l'exèrcit enemic com un lleó enmig d'un ramat de cérvols, i tots els guerrers enemics llavors varen aprendre a témer les seves armes i tot ell i el seu cavall estaven coberts de sang. I llavors es va topar al davant amb l'estendard i la formació personal del mateix rei Valdimarr i els escometé molt estrènuament i d'un cop d'espasa li va tallar el braç dret al cavaller que portava l'estendard reial ensems amb el guantelet, i llavors l'estendard va caure en terra, i tot seguit va assestar un cop mortal al mateix rei Valdimare. Després d'això, s'aixecà un gran clam i un gran fragor entre els Ǫmlungar i els huns, i cadascun d'ells esperonava l'altre. Els Rúzimenn -els russos- queien a centenars. Llavors els Rúzimenn -els russos- emprengueren la fugida, i llavors va començar entre ells un carnatge [i mataven els russos] talment com si seguessin ferratge, allà on ells, els Ǫmlungar i els huns, els havien. Els Ǫmlungar i els huns van estar lluitant tot lo dia i tota la nit i encara l'endemà continuaren matant qualsevol home que podien heure. Només una petita part dels russos reeixiren a fugir
♦ falla [niður svo] sem storð: caure morts com manats de ferratge segats
en konungr beið þá eigi merkjanna ok slær þá í allmikit mannfall ok láta Vindir þá eltask út at ánni, en Magnús konungr sœkir þá eptir þeim með sínar fylkingar ok falla Vindir niðr sem storð. Magnús konungr hǫggr með øxinni Hel tveim hǫndum ok hafði hvárki hjálm né brynju ok øngva hlíf. Ok er Vindir koma at ánni, þá nema þeir enn við líttað ok berjask nǫkkut: però el rei no va voler esperar els seus estendards [i marxar darrere ells] sinó que en el seu furor feia un gran carnatge entre els enemics i llavors els vendes es deixaren empènyer fins al riu i el rei Magnús els hi empaitava amb les seves hosts, i els vendes queien sota llurs armes com ferratge segat. El rei Magnús els assestava cops amb la seva destral Hel que agafava amb totes dues mans i no duia ni elm ni cuirassa ni cap altra protecció. Quan els vendes arribaren al riu, encara li oferiren una mica de resistència i lluitaren breument

Storð <f. Storðar, no comptable>:
Storð f, l'illa d'Stord, en el Sunnhordland noruec

storka <f. storku, storkur. Gen. pl.: storkna o: storka>:
massa solidificada

storka <storka ~ storkum | storkaði ~ storkuðum | storkaðe-m>:
1. (manaprovocar algú (burxar, agullonar)
þú hefur gersigrað Edóm og því ofmetnast hjarta þitt. Njóttu frægðarinnar og sittu heima. Hvers vegna storkarðu (gāˈrāh [bə-rāˈʕāh] ~ גָּרָה:   wə-ˈlā-mmāh   θiθgāˈrɛh   bə-rāˈʕāh   wə-nāφalˈtāh   ʔatˈtāh   w-īhūˈδāh   ʕi-mˈmā-χ, וְלָמָּה תִתְגָּרֶה בְּרָעָה, וְנָפַלְתָּה אַתָּה וִיהוּדָה עִמָּךְ) gæfunni þér og Júda til falls?“: has Has vençut totalment Edom, i el teu cor se n'ha ensuperbit. Gaudeix de la teva glòria i queda't a casa! ¿Per què has de provocar la teva sort i caure, tu i Judà?»
Pétur mælti þá við hana: „Hvernig gátuð þið komið ykkur saman um að storka (πειράζειν, τί ὅτι συνεφωνήθη ὑμῖν πειράσαι τὸ πνεῦμα κυρίου;) anda Drottins? Þú heyrir við dyrnar fótatak þeirra sem greftruðu mann þinn. Þeir munu bera þig út“: aleshores en Pere li va dir: «¿Com és que heu pogut convenir a posar a prova l'Esperit del Senyor?
Jerúsalem er að hruni komin og Júda er að falla, af því að tunga þeirra og athæfi var gegn Drottni til þess að storka (māˈrā-h ~ מָרָה:   la-məˈrōθ   ʕēˈnēi̯   χəβōˈδ-ō,   לַמְרוֹת עֵנֵי כְבוֹדוֹ) dýrðaraugum hans: Jerusalem s'ha ensorrat i Judà està caiguent perquè llur lengua i llur conducta han estat contra Jahvè per a provocar els seus ulls de glòria
2. (bjóða byrginnplantar cara a algú (desafiar, reptar, encarar-se amb)
Golíat storkaði Ísraelsmönnum: en Goliat reptava (o: desafiava) els israelites
en þú, Belsassar, sonur hans, hefur ekki auðmýkt hjarta þitt þótt þú vissir þetta allt, heldur hefurðu storkað (rūm + ʕal ~ רוּן + עַל:   wə-ˈʕal   mārēʔ־ʃəmai̯ˈʝā-ʔ   hiθrōˈmamətˌtā,   וְעַל מָרֵא-שְׁמַיָּא הִתְרוֹמַמְתָּ) Drottni himnanna, látið færa þér kerin úr húsi hans og þú og hefðarmenn þínir, konur þínar og hjákonur hafa drukkið vín úr þeim: però tu, Baltasar (Belxaççar), el seu fill, no has humiliat el teu cor, per bé que sabies tot això, sinó que t'has aixecat contra el Senyor dels cels, t'has fet portar els vasos del seu temple, i tu, i els teus pròcers, les teves esposes i les teves concubines, hi heu begut vi
dæm þá seka, Guð, falli þeir sakir ráðagjörða sinna, hrind þeim burt sakir hinna mörgu afbrota þeirra, því að þeir storka (māˈrā-h ~ מָרָה:   kī־ˈmārū  βā-χ,   כִּי-מָרוּ בָךְ) þér O Déu, sentencieu-los. Que caiguin per llurs plans. Aparta'ls per llurs molts de crims, car es revolten contra tu
♦ storka örlögunum: desafiar el destí
3. (stríða, skapraunairritar (enutjar, emprenyar, fer enfellonir)
4. (ertaamoïnar algú (molestar, importunar, fer la guitza)

storka·blágresi <n. -blágresis, no comptable>:
gerani m de bosc, candelers m.pl de bosc, forquetes f.pl de bosc (planta Geranium silvaticum)

storka·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:
niu m de cigonya
storkahreiður á turninum: nius de cigonya a dalt del campanari

storka·nef <n. -nefs, -nef. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
gerani m de prat, candelers m.pl de prat, forquetes f.pl de prat (planta Geranium pratense)

storkandi, storkandi, storkandi <adj.>:
provocador -a, desafiant

storkinn, storkin, storkið <adj.>:
1. (blóðcoagulat -ada, pres -esa (sang)
♦ → blóð·storkinn, -storkin, -storkið “amb sang presa, xop -a o cobert -a de sang presa” (blóóstokkinn)
2. (hraun, feitisolidificat -ada (lava, greix líquid)

storkna² <-höfða ~ -höfðum | -höfðaði ~ -höfðuðum | -höfðaðe-n>:
1. (blóðcoagular-se, prendre's (sang)
2. (hraun, feitisolidificar-se (lava, greix líquid)

storknaður, storknuð, storknað <adj.>:
1. (blóðcoagulat -ada, pres -esa (sang)
2. (hraun, feitisolidificat -ada (lava, greix líquid)

storknun <f. storknunar, no comptable>:
1. (blóðcoagulació f (de sang)
blóðflögur sjá um storknun blóðs: les plaquetes s'ocupen de la coagulació de la sang (a les ferides)
2. (bergkvikaconsolidació f, solidificació f (Mall.) (de magma volcànic)
3. (feitisolidificació f (de greix líquid en refredar-se)

storks·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:
ala f de cigonya
síðan hóf ég upp augu mín og sá allt í einu tvær konur koma fram, og stóð vindur undir vængi þeim - því að þær höfðu vængi sem storksvængi (kə-χanəˈφēi̯   ha-ħăsīˈδāh, כְּכַנְפֵי הַחֲסִידָה) - og hófu þær efuna upp milli jarðar og himins: tot seguit vaig alçar els ulls i de cop i volta vaig veure dues dones que apareixien i hi havia vent sota llurs ales -car tenien ales com les ales d'una cigonya- i aixecaren l'efà, la mesura entre terra i cel

storku·berg <n. -bergs, no comptable>:
<GEOLroca magmàtica (o: ígnia)
♦ dílótt storkuberg: roca ígnia porfíri[ti]ca
♦ → djúpberg “roca ígnia plutònica”
♦ → gangberg “roca ígnia intermèdia, roca hipabissal, subvulcanita f, roca ígnia intrusiva”
♦ → gosberg “roca ígnia extrusiva (o: efusiva)

storku·hamur <m. -hams, no comptable>:
<FÍSestat sòlid (estat físic de la matèria. fast form, fast efni; vulgueu veure també vökvahamur i gashamur)

storkun <f. storkunar, storkanir>:
1. (ögrunprovocació f
2. (áeggjan, mandesafiament f
3. (ertni,áreitni, stríðniirritació f

storkunar·yrði <n. -yrðis, -yrði. Empr. hab. en pl.>:
paraules f.pl de provocació

storkur <m. storks, storkar>:
cigonya f (ocells de les espècies Ciconia)
jafnvel storkurinn (gam־ħăsīˈδāh, גַּם-חֲסִידָה) í loftinu þekkir sínar ákveðnu tíðir, og turtildúfan og svalan og tranan gefa gætur að tíma endurkomu sinnar, en lýður minn þekkir ekki rétt Drottins: fins i tot la cigonya, en l'aire, coneix els seus temps fixats [per a emigrar], i la tórtora i l'oreneta i la grua tenen l'ull posat en [el temps de] llur tornada, però el meu poble no coneix la llei de Jahvè
♦ → kolstorkur “cigonya negra”
♦ → hvítstorkur “cigonya blanca”

storma <storma ~ stormum | stormaði ~ stormuðum | stormað>:
precipitar-se (anar impetuosament, amb molta de pressa)
♦ storma inn á ~ í e-ð: precipitar-se a dins..., irrompre impetuosament a dins...
hún stormaði inn í aðsetur þeirra útvarpsmanna frá Bylgjunni: va entrar impetuosament al local dels treballadors de l'emissora de ràdio Bylgjan
♦ storma yfir e-ð: passar una cosa a tota velocitat
hún stormaði yfir túnið í gegnum hríðina: va travessar a tota velocitat el tún, el prat tancat del mas, enmig de la tempesta de neu

storma·samur, -söm, -samt <adj.>:
<GEN & FIGtempestuós -osa
♦ stormasamur fundur: una reunió tempestuosa
♦ það er stormasamt á eyjunni: a l'illa sovint hi ha temporal

storm·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir. Gen. pl.: -bylja; dat.pl.: -byljum>:
vent huracanat, huracà m
lofið Drottin af jörðu, þér sjóskrímsl og allir hafstraumar, eldur og hagl, snjór og reykur, stormbylurinn (ˈrūaħ   səʕāˈrāh,   רוּחַ סְעָרָה), sem framkvæmir orð hans: lloeu Jahvè des de la terra, vosaltres, monstres marins, i tots els corrents marins; foc i calamarsa, neu i fum, [i] l'huracà, que compleixes la seva paraula

storm·eldspýta <f. -eldspýtu, -eldspýtur. Gen. pl.: -eldspýtna>:
misto m antitempesta, misto m resistent al vent (llumí la flama del qual resisteix al vent)

storm·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
1. (flóðbylgjatsunami m (onada de terratrèmol o sisme submarí)
1. (mikill áhlaðandimaror ciclònica (inundació costanera associada amb sistemes atmosfèrics de baixa pressió)

storm·gnýr <m. -gnýs, -gnýir. Gen. pl.: -gnýja; dat.pl.: -gnýjum>:
brogit m de tempesta
þú lyftir mér upp á vindinn, lætur mig þeytast áfram, og þú lætur mig farast í stormgný (ū-θəmɔɣəˈɣē-nī   təʃuu̯ˈwāh,   וּ֝תְמֹגְגֵ֗נִי תְּשֻׁוָּה)tu m'aixeques a cavall del vent, fas que voli cap endavant i em fas perir en el brogit de la tempesta

storm·hrina <f. -hrinu, -hrinur. Gen. pl.: -hrina>:
temporal m de vent
en sem þeir sigldu, sofnaði hann. Þá skall stormhrina (ἡ λαῖλαψ -αίλαπος ἀνέμου, καὶ κατέβη λαῖλαψ ἀνέμου εἰς τὴν λίμνην) á vatnið, svo að nær fyllti bátinn og voru þeir hætt komnir: i mentre navegaven, s'adormí. Va caure aleshores sobre el llac un temporal de vent, de manera que de poc que no se'ls omplia la barca i es trobaven en peril
brast á stormhrina (ἡ λαῖλαψ -αίλαπος ἀνέμου, καὶ γίνεται λαῖλαψ μεγάλη ἀνέμου) mikil, og féllu öldurnar inn í bátinn, svo við lá, að hann fyllti: va esclatar un fort temporal de vent, i les onades es llançaven sobre la barca, fins al punt que aquesta cuidava omplir-se

storm·hviður <f.pl -hviða (o: -hviðna)>:
torbonada f, ràfegues f.pl de vent huracanat

storm·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
jaqueta f tallavent[s]

storm·járn <n. -járns, -járn>:
ganxet m o gafa f per mantenir fixa una finestra o una porta, baldelló m

storm·kast <n. -kasts, -köst>:
[forta] ràfega f de vent, ràfega huracanada

storm·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
campana f de sometent, campana f d'alarma, clasc m

storm·mávur <m. -mávs, -mávar>:
gavina cendrosa (ocell Larus canus)

storm·samur, -söm, -samt <adj.>:
variant de storma·samur, -söm, -samt ‘tempestués -osa’

storm·skekinn, -skekin, -skekið <adj.>:
sacsejat -ada pel temporal, la tempesta o la tormenta

storm·skrofa <f. -skrofu, -skrofur. Gen. pl.: -skrofa o: -skrofna>:
baldriga mediterrània, virot m de llevant (Mall.(ocell Puffinus yelkouan)

storm·skúr <f. -skúrar, -skúrir>:
ruixat m amb fortes ràfegues de vent
með litinn þann staka, sem stöðuvötn fá, ǁ er stormskúrin þýtur við bakkann ǁ í augunum stóru, sem starandi gljá, ǁ með stolta og hnarreista makkann: ǁ Þú hrekkur við fákur, og flögrar, og festu og kjark mínum ögrar: amb el color especial que agafen els llacs quan la tempesta i les ràfegues de vent descarreguen xiulant a la riba, als [teus] grans ulls, que lluen esguardant[-me] fixament, amb la collada orgullosa i dreta com un ciri, tu, corser, et sobressaltes i hesites i [llavors] desafies el meu valor i la meva fermesa

storm·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.(ocell Hydrobates pelagicus)

storm·sveipur <m. -sveips, -sveipir>:
fort temporal, torbonada f
því sjá, Drottinn kemur í eldi og stríðsvagnar hans verða sem stormsveipur (wə-χa-ssūˈφāh,   וְכַסּוּפָה), hann kemur til að endurgjalda með glóandi reiði sinni og logandi heift sinni: car vet ací que Jahvè vindrà en un foc i els seus carros seran com la torbonada. Vindrà per a recompensar amb la seva ira ardent i el seu furor flamejant
skelfingar hellast yfir hann eins og vatnsflaumur, stormsveipur (sūˈφāh,   סוּפָה) ber hann burt um nótt: els terrors s'aboquen damunt ell com una riuada, de nit se l'emporta un fort temporal

storm·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
destacament m d'assalt
♦ Stormsveitirnar: <HISTles SA, organització nacionalsocialista, especialment entre els anys 1921 i 1934

stormur <m. storms, stormar>:
1. <GENtempesta f
laufþak mun veita forsælu í hita dagsins og hæli og skjól í stormi (ū-lə-misˈtōr   mi-zˈzɛrɛm   ū-mi-mmāˈtˤār,   וּלְמִסְתּוֹר, מִזֶּרֶם, וּמִמָּטָר) og regni: una parra farà ombra contra la calor del dia, i refugi i recer contra la gropada i la pluja
hversu oft verða þeir þá sem hálmur í vindi eða fjúkandi hismi í stormi (ū-χə-ˈmɔsˤ   gənāˈβatt-ū   sūˈφāh,   וּכְמֹץ, גְּנָבַתּוּ סוּפָה)?: quantes de vegades no seran llavors com la palla en el vent o com el boll emportat per la tempesta
hann sem feykir mér í storminum (ʔăʃɛr־bi-ɕəʕāˈrāh,   אֲשֶׁר-בִּשְׂעָרָה) og fjölgar sárum mínum að ástæðulausu: ell, que m'esbufa en la tempesta i multiplica les meves ferides sense raó
Drottinn svaraði Job úr storminum (min   səʕāˈrāh,   מִן סְעָרָה) og sagði: Jahvè va respondre a Job des de la tempesta i va dir
♦ storminum slotar: la tempesta minva
♦ stormurinn geisaði: la tempesta bramava, la tempesta descarregava
♦ það geisar stormur: està descarregant una tempesta
Guð vor kemur og þegir ekki. Eyðandi eldur fer fyrir honum, og í kringum hann geisar stormurinn (ū-səβīˈβā-u̯   niɕʕăˈrāh   məˈʔɔδ,   וּסְבִיבָיו, נִשְׂעֲרָה מְאֹד)ve el nostre Déu i no callarà pas. Un foc destructor li va al davant, i tot al seu voltant brama la tempesta
vil ég kveikja eld í múrum Rabba, og hann skal eyða höllum hennar, þegar æpt verður heróp á orustudeginum, þegar stormurinn geisar (bə-ˈsaʕar,   בְּסַעַר) á degi fellibyljanna (bə-ˈʝōm   sūˈφāh,   בְּיוֹם סוּפָה)calaré foc a les muralles de Rabà, i [aquest foc] devorarà els seus palaus, quan es cridi el crit de guerra el dia del combat, quan la tempesta brami, el dia dels huracans!
♦ storminn lægir: <LOC FIGles aigües tornen a la calma
♦ e-ð er eins og stormur í vatnsglasi: <LOC FIGuna cosa és una tempesta en un got d'aigua
♦ hafa storminn í fangið: <LOC FIGheure-se-les amb grans adversitats o entrebancs
♦ um e-n stendur stormur: <LOC FIGhi ha una tempesta al voltant d'una cosa, una cosa es troba al centre de la polèmica
2. stormar <m.pl storma>: (hvassir vindar, stormvindarvents huracanats
skall á steypiregn, vatnið flæddi, stormar (ὁ ἄνεμος -έμου,   καὶ ἔπνευσαν οἱ ἄνεμοι καὶ προσέπεσαν τῇ οἰκίᾳ ἐκείνῃ) blésu og buldu á því húsi, en það féll eigi, því það var grundvallað á bjargi: llavors la va batre una pluja torrencial, la riera es va desbordar, els vents impetuosos bufaren i envestiren aquella casa, però no va pas caure perquè estava fonamentada sobre la roca
steypiregn skall á, vatnið flæddi, stormar (ὁ ἄνεμος -έμου,   καὶ ἔπνευσαν οἱ ἄνεμοι καὶ προσέκοψαν τῇ οἰκίᾳ ἐκείνῃ) blésu og buldu á því húsi. Það féll, og fall þess var mikið: llavors la va batre una pluja torrencial, la riera es va desbordar, els vents impetuosos bufaren i envestiren aquella casa. Es va esfondrar i el seu esfondrament fou gran
3. <METEORtemporal fort, grau 9 a l’escala de Beaufort

storm·viðri <n. -viðris, -viðri>:
torbonada f, maltempsada f, temps tempestuós, temps de tempesta
þegar Drottinn ætlaði að láta Elía fara til himins í stormviðri (ba-səʕāˈrāh,   בַּסְעָרָה), voru þeir Elía og Elísa á leið frá Gilgal: quan Quan Jahvè va voler fer pujar l'Elies al cel en una torbonada, l'Elies i l'Eliseu havien sortit de Galgala (Guilgal)
en er þeir héldu áfram og voru að tala saman, þá kom allt í einu eldlegur vagn og eldlegir hestar og skildu þá að, og Elía fór til himins í stormviðri (ba-səʕāˈrāh,   בַּסְעָרָה)i mentre ells continuaven caminant i estaven parlant, de cop i volta va arribar un carro de foc amb cavalls de foc i els va separar l'un de l'altre, i l'Elies se'n pujà al cel en una torbonada
því að hann bauð og þá kom stormviðri (ˈrūaħ   səʕāˈrāh,   רוּחַ סְעָרָה), sem hóf upp bylgjur þess: car va manar que es girés un gropada i es va congriar llavors una gropada que va aixecar grans onades
hann breytti stormviðrinu (səʕāˈrāh,   סְעָרָה) í blíðan blæ, svo að bylgjur hafsins urðu hljóðar: va canviar la gropada en una dolça brisa i les onades de la mar es calmaren
miklu fremur mundi hann hvæsa á mig í stormviðri (ʔăʃɛr־bi-səʕāˈrāh,   אֲשֶׁר-בִּסְעָרָה) og margfalda sár mín án saka, aldrei leyfa mér að draga andann, heldur metta mig beiskri kvöl: molt més aviat em xiularia en una maltempsada i multiplicaria les meves ferides sense motiu i no em deixar mai ni alenar, ans m'assadollaria d'amarg turment

storm·viðvörun <f. -viðvörunar, -viðvaranir>:
alerta f de tempesta

storm·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent m violent
og stjörnur himinsins hröpuðu niður á jörðina eins og þegar fíkjutré, skekið af stormvindi (ὁ ἄνεμος -έμου + μέγας,   ὑπὸ ἀνέμου μεγάλου σειομένη), fellir haustaldin sín: i els estels del cel van caure a la terra, com quan la figuera, sacsejada per una ventada violenta, deixa caure els seus fruits de tardor

stó <f. stóar (o: stór), stóar (o: stór)>:
1. (eldstóllar f (indret d'una casa on s'hi fa foc)
2. (öskustócendrer m, foganya f (Mall.) (recipient o indret on es deposita la cendra)

stóð <n. stóðs, stóð>:
eguada (o: eugada) f, ramat m d'egües

stóð:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → standa “estar[-se] dret -a”

stóð·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall pare m, cavall gorà (o: eguarà), cavall sementer, cavall m de llavor, [cavall m] llavorer m, [cavall m] semental m

stóðum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → standa “estar[-se] dret -a”

stóiskur, stóisk, stóiskt <adj.>:
estoic -a
♦ stóisk ró: una calma estoica

stóla <f. stólu, stólur. Gen. pl.: stólna o: stóla>:
estola f

stóla <stóla ~ stólum | stólaði ~ stóluðum | stólaðá e-ð>:
<FAMcomptar (o: confiar) amb una cosa

stóla·lyfta <f. -lyftu, -lyftur. Gen. pl.: -lyfta>:
telecadira f

stól·armur <m. -arms, -armar>:
braç m de cadira

stól·bak <n. -baks, -bök>:
respatller m de cadira, respatle m de cadira (Val., Bal.), respatla f de cadira (Val., Bal.), espatler m de cadira (Eiv.)

stól·brík <f. -bríkar, -bríkur>:
(fremsti hluti stólsetucaire m de cadira

stól·fótur <m. -fótar, -fætur>:
peu m de cadira, cama f de cadira, petge m de cadira

stóli <m. stóla, stólar>:
seu f episcopal, bisbat m

stól·konungur <m. -konungs, -konungar>:
emperador m (de Constantinoble)
◊ Þá er hǫfðingjar enskir urðu vísir, at Danir vildu ekki liðsinna þeim móti Vilhjálmi -en þeir vóru ráðnir til at þeir vildu eigi undir hans ríki búa-, þá létu þeir óðul sín, ok flýðu brott af landi með mykinn her. Þar vóru fyrir þrír jarlar ok átta barúnar, var mest fyrir þeim Sigurðr jarl af Glocestr (edició de Carl Christian Rafn i Jón Sigurðsson del 1852, p. 36: Glócestr; edició de Gudbrand Vigfússon del 1887 (primer volum), p. 398: Glocestr). En þeir hǫfðu hálft fjórða hundrað skipa ok þar á bæði mikit lið ok frítt. Þeir fóru fyrst suðr um sjó, ok síðan vestr fyrir Matheusnes, ok svá út fyrir Galizuland; en þaðan fóru þeir til Nǫrvasunds, ok út yfir sundin til hǫfuðborgar þeirrar en Septem heitir. Þeir veittu atgǫngu borginni, ok fengu unnit borgina; þeir drápu [þar] fjǫlda manna heiðinna; en tóku svá mikit fé í gulli ok silfri, at þat var allt meira <fé> enn þeir hǫfðu brott ór Englandi, ok var þat stórfé, af því at þeir hǫfðu í lausafé varit ǫllum eignum þeim er þeir hǫfðu í Englandi. Þaðan halda þeir austr eptir Nǫrvasundum, ok kómu til eyjanna, ok unnu hváratveggju, Majǫrk ok Minork (edició de Carl Christian Rafn i Jón Sigurðsson del 1852, p. 38: Majork ok Minork; edició de Gudbrand Vigfússon del 1887 (primer volum), p. 398: Majörk ok Minork). Eptir þat fóru þeir til Sikileyjar. Ok er þeir vóru þar komnir, þá spurðu þeir úfrið mikinn ór Miklagarði; ok sat um staðinn heiðit fólk bæði á skipum ok á landi. Þá var stólkonungr Kirjalax inn mikli, ok hafði nýtekit við ríki. Þetta var nokkurum vetrum (XV) eptir fall Haralds [p. 399] konungs Guðinasonar: quan els cabdills anglesos tingueren la certesa que els danesos no volien donar-los llur ajut contra Guillem [el Bastard], i ja que estaven resolts a no viure sota el seu govern, van abandonar llurs terres pairals i varen fugir del país amb una gran host. Els comandaven tres iarls i vuit barons, i el més distingit d'ells era el iarl Sigurd de Glocestr (Gloucester). Tenien quatre-centes cinquanta naus i amb elles, una tripulació tan nombrosa com bona. Van salpar posant rumb de primer cap a migjorn i després cap a ponent, passant per davant el Matheusnes (Punta de Sant Mateu, a la Bretanya francesa). Després, es dirigiren mar endins i passaren per davant les costes de Galizuland (Galícia) per dirigir-se a continuació vers Nǫrvasund (Estret de Gibraltar) i, tot just després de travessar-lo, enfilaren la ciutat capital que es diu Septem (Ceuta); atacaren aquesta ciutat i la prengueren i hi mataren un gran nombre de pagans, obtenint-hi un botí tan gran en argent i or que resultava ésser fins i tot major que tot el cabal en or i argent que se n'havien endut amb ells d'Anglaterra i això que aquest era una suma enorme, ja que havien venut totes les propietats que havien posseït a Anglaterra. Després de Nǫrvasund (Estret de Gibraltar) navegaren mar endins amb rumb cap a llevant i arribaren a les illes i s'empararen de cadascuna d'elles, de Mallorca i de Menorca, i després d'això es van dirigir vers Sicília, i, quan hi hagueren arribat, foren ennovats de la gran guerra que hi havia a Miklagarðr (Constantinoble) i que els pagans l'estaven assetjant tant per mar com per terra; en aquell temps l'emperador de Constantinoble era Kirjalax (aquest nom representa l'adaptació del vocatiu grec κύριε Ἀλέξιε!; es tracta de l'emperador Aleix I Comnè) el Gran, el qual feia poc que havia pujat al tron. Tot això s'esdevenia alguns hiverns (quinze) després de la caiguda en combat del rey Haraldr Guðinason

stóll <m. stóls, stólar>:
1. <GENcadira f
♦ setjast á stólinn: asseure's a la cadira
♦ djúpur stóll: poltrona f, cadira f de braços
♦ setjast í stólinn: asseure's a la poltrona
♦ setja e-m stólinn fyrir dyrnar: <LOC FIG#1. (stöðva áform e-sposar-li entrebancs a algú [en els seus plans] (impedir o destorbar algú en una cosa que vol fer o està fent)#2. (setja e-m úrslitakostiposar algú en una disjuntiva (fer prendre una decisió a algú) (cf. l'alt-alemany jmdm. den Stuhl vor die Tür setzen ~ stellen, per bé que amb un altre significat)
♦ stinga e-u undir stól: <LOC FIGamagar una cosa
♦ → armstóll “cadira amb braços”
♦ → burðarstóll “cadira de mà, llitera”
♦ → burðarstóll fyrir börn“cadireta portabebès”
♦ → hjólastóll “cadira de rodes”
♦ → hægindastóll “poltrona”
♦ → kjaftastóll “cadira plegable, cadira plegadissa, cadira de tisora”
♦ → klappstóll “cadira plegable, cadira plegadissa, cadira de tisora”
♦ → páfalegur burðarstóll “cadira gestatòria”
♦ → rafmagnsstóll “cadira elèctrica”
♦ → snúningsstóll “cadira giratòria”
2. (biskupsstóll & páfastóllseu f  (episcopal, bisbat & Santa Seu)
♦ sitja að stóli: ésser bisbe, tenir una seu episcopal
♦ → páfastóll “Santa Seu” (cf. l'alt-alemany päpstlicher Stuhl)
3. (prédikunarstólltrona f  (plataforma a esglésies per a predicar-hi)
♦ stíga í stólinn: <LOC GEN & FIGpujar a la trona (GEN = pujar a la trona & FIG = [començar a] fer un sermó [des de la trona])
4. (valdastóll, hásætitron m  (cadira del poder) (cf. l'alt-alemany auf dem Stuhl der Macht sitzen)
♦ steypa konungi ~ keisara af stóli: <LOC FIGdestronar un rei ~ un emperador
♦ → stólsetja “entronitzar”
♦ → stólsetning “entronització”
5. (skipastóllflota f  (estol de naus. En aquesta accepció, tant el mot català com el mot norrè són préstecs del grec bizantí: ὁ στóλος -óλου)
vegmildr víðrar foldar ǁ vǫrðr þá fóstr í Gǫrðum; ǁ vellbjóðr vísar dáðir ǁ vann, sás hæstr gekk manna: ǁ Blikrunnr brigða miklum ǁ brátt réð, hann þeim, ‘s átti, ǁ allprútt éla Þróttar ǁ Óláfr skipa stóli: el guardià, generós en honors, de la vasta terra, fou criat i educat a Nòvgorod. El [generós] oferidor d'or, que es va convertir en el més gran dels homes, va acomplir fets renomenats. L'arbust de la lluentor de les calamarsades d'en Þróttr, l'Olau, va comandar prest, i molt excel·lentment (o: molt estrènuament), l'ingent estol de naus que posseïa (resolució dels hipèrbatons: Vegmildr vǫrðr víðrar foldar þá fóstr í Gǫrðum. Vellbjóðr, sá‘s gekk hæstr manna, vann vísar dáðir. blikruðr éla Þróttar, Óláfr, réð brátt, allprútt, brigðamiklum stóli skipa, þeim es átti) (vocabulari: #1. vegmildr: adj. generós en honors; #2. vǫrðr: masc.: guardià; el guardià, generós en honors, de la vasta terra molt possiblement s'hagi d'entendre com a el llarg rei de vast reialme; #3. þiggja fóstr: rebre fóstrés a dir, créixer i ésser educat com a fóstrsonr; #4. Garðar: masc. pl. Veliki Nòvgorod; #5. vellbjóðr: masc. oferidor d'or = príncep generós en donar or; #6. vísar dáðir: fem.pl fets renomenats; #7. blikruðr éla Þróttar: kenning composta: A] él Þróttar ’la calamarsada d'en Þróttr’ = la tempesta de l'Odin = la batalla; B] blik éla Þróttar ’la lluentor de la batalla’ = l'espasa; C] ruðr bliks éla Þróttar ’l'arbust de l'espasa’ = el guerrer. Per tant: D] l'arbust de la lluentor de les calamarsades d'en Þróttr = el guerrer; #8. brigðamikill: adj. enorme, ingent; brigða- aquí, prefixoide amb valor elatiu: molt; #9. brátt, allprútt: adverbi temporal i modal respectivament. Qualifiquen el verb ráða ‘comandar’; )
sagt var, at sunnan heldu ǁ snyrtimenn of hrannir ǁ — kaldr dreif marr á meiða ǁ morðbáls — skipastóli. ǁ Lǫmðu héldir húfar ǁ — hríð kannaði lýði — ǁ — gnúði svalr á sýju ǁ sær — ísugar bǫ́rur: contaven que els homes ferrenys havien salpat amb llur estol de navilis des del sud ones enllà. El fred oceà esclatava contra els guerrers (lit.: els arbres del tió de l'homei: el tió de l'homei = l'espasa; els arbres d'espasa = els guerrers). Les onades glaçades batien els elms coberts de gebre; la galerna posava els homes a prova. L'oceà gelat bramava contra els taulons [de les naus] (resolució dels hipèrbatons: sagt var, at snyrtimenn heldu skipastóli sunnan of hrannir. Kaldr marr dreif á meiða morðbáls. Ísugar bǫ́rur lǫmðu héldir húfar. Hríð kannaði lýði. Svalr sær gnúði á sýju) (vocabulari: #1. hrǫnn: fem. Aquí en pl. hrannir ‘ones’; #2. snyrtimaðr: masc.: baró lluent; crec que aquest hàpax fa referència a la lluentor de les espases i que, en conseqüència s'hauria de traduir per barons d'espases lluentes; d'aquí la meva traducció que intenta ajuntar la idea dels ferros de les espases amb el concepte d'home fort i robust; #3. meiðr morðbáls: kenning composta que significa guerrer; el mot morðbál significa literalment tió d'homei, flama d'homei i designa metafòricament l'espasa; els arbres d'espasa o espases són, conseqüentment, els guerrers; #4. héla: verb feble: cobrir-se de gebre; #5. gnýja: verb feble: bramar; #6. sýja: femení feble: taules o llenyam d'embarcació; )

stólpa- <prefixoide elatiu>:
-íssim -a
stólpakjaftur “gran bocota”
stólparigning “xàfec fortíssim”

stólpa·gripur <m. -grips, -gripir>:
cavall m de regal, cavall magnífic (exemplar de cavall gros, fort i d'estampa i qualitats magnífiques)

stólpa·grín <n. -gríns, no comptable>:
gran riota f
♦ gera stólpagrín að e-m ~ e-u: <LOC FIGridiculitzar algú ~ una cosa
♦ gera stólpagrín hvert að öðru: ridiculitzar-se mútuament, l'un l'altre
  Es tracta d'una variant emfàtica de la neutra gera grín að e-mburlar-se d'algú”, sense el prefixoide elatiu stólpa-.  
     

stólpa·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
blanc -a com la neu, blanquíssim -a

stólpa·kjaftur <m. -kjafts, -kjaftar>:
1. (skömmóttur maðurpersona f amb la cua de palla (persona que s'encén o exalta amb molta de facilitat, persona fàcilment irascible o colèrica, especialment de paraula)
2. (svæsið orðbragðparaules f.pl molt impertinents, pestes i invectives f.pl  (manera de parlar molt irrespectuosa, ordinària o grollera)
♦ brúka stólpakjaft: <LOC FIGrespondre de manera molt insolent (o: molt descaradament insolent) 
♦ rífa stólpakjaft [við e-n]: <LOC FIGcontestar de molt mala manera o de manera molt grollera i irrespectuosa [a algú], tronar més que parlar
  Es tracta de variants emfàtiques de les neutres brúka kjaft o rífa kjaft, sense el prefixoide elatiu stólpa-.  
     

stólpa·rót <f. -rótar, -rætur>:
<BOTarrel mestra, arrel f pivotant, clàvia f

stólpa·sund <n. -sunds, -sund>:
1. (Gíbraltarsundestret m de Gibraltar (estret de les columnes [d'Hèrcules])
2. (gullna hornið í MiklagarðiBanya f d'Or (braç d'aigua davant Constantinoble)

stólpi <m. stólpa, stólpar>:
1. (súla) pilar m (columna)
hvar varst þú, þegar ég grundvallaði jörðina? ǁ Seg fram, ef þú hefir þekkingu til. ǁ Hver ákvað mál hennar - þú veist það! - ǁ eða hver þandi mælivaðinn yfir hana? ǁ Á hvað var stólpum hennar (ʕal־ˈmā   ʔăδāˈnɛi̯-hā   hātˤəbˈbāʕū, עַל-מָה, אֲדָנֶיהָ הָטְבָּעוּ) hleypt niður, ǁ eða hver lagði hornstein hennar, ǁ þá er morgunstjörnurnar sungu gleðisöng allar saman ǁ og allir guðssynir fögnuðu?: on eres tu, quan jo fundava la terra? Indica-ho, si en tens coneixement! Qui va fixar les seves mides? [sé que] tu ho saps! o qui va tibar damunt ella la llença? Sobre què es van descarregar els seus pilars? O qui va posar la seva pedra angular, mentre els estels del matí, en cor, cantaven cants de joia, i tots els fills de Déu exultaven?
spekin hefir reist sér hús, höggvið til sjö stólpa sína (ħāt͡səˈβāh   ʕammūˈδɛi̯-hā   ʃiβˈʕāh, חָצְבָה עַמּוּדֶיהָ שִׁבְעָה)la saviesa ha bastit la seva casa, ha tallat les que hi seran les seves set columnes
◊ “Stólparnir sjó spekinnar” eftir Thomas Edward Lawrence: “Els set pilars de la saviesa” de Thomas Edward Lawrence
♦ → eldstólpi “columna de foc”
♦ → hornstólpi “petge o suport fet de banya”
♦ → máttarstólpi “pilar”
♦ → skýstólpi “columna de núvol”
2. (staur) pal m (estaca, p.e., l'emprada per fer-hi tanques)
3. (undirstaða) sòcol m (base de columna, de paret etc.)
♦ höggmynd á stólpa: una estàtua damunt sòcol

stól·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
1. (áhald) pera f (instrument per a lavatives)
2. (innhelling) lavativa f, enema m, clisteri m, ajuda f (injecció d'aigua o altre líquid en el recte)
♦ setja e-m stólpípu (o: dás)posar-li una lavativa a algú

stól·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
<RELIGsermó m, prèdica f

stól·seta <f. -setu, -setur. Gen. pl.: -seta>:
seient m de cadira

stól·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-n>:
1. (keisari, konungurentronitzar algú (com a rei, com a emperador)
og fóru þau orð milli þeirra bræðra. Haraldur konungur segir svo að hann vill eigi upp gefa konungdóm fyrir það að hann var stólsettur í þeim stað sem konungur átti en verið síðan smurður og vígður konungsvígslu. Hvarf og til hans allur styrkur fjölmennis. Hafði hann og féhirslur konungs allar: i els dos germans s'anaren intercanviant paraules d'aquesta mena. El rei Haraldur va dir que no renunciaria al títol de rei per tal com havia estat entronitzat en el tron que el rei havia posseït (?) i tot seguit hi havia estat ungit [rei] i consagrat com a rei. Tota la massa de l'exèrcit (?) també es va posar del seu costat. També era ell el qui posseïa tots els tresors reials
þá andaðisk Hǫrðaknútr; var þat ráð allra hǫfðingja í Englandi, at gefa mér konungsnafn; var ek vigðr konungsvigslu af erkibiskupi ok stólsettr; vann ek eið í vigslu minni, at halda guðs rétt ok landslǫg, ok deyja heldr fyrir réttendi en þola rangan yfirgang lands þessa: quan en Hǫrða-Knútr va morir, la decisió de tots els prohoms d'Anglaterra fou de donar-me a mi el títol de rei. Fui ungit rei per l'arquebisbe i entronitzat. En la meva unció com a rei vaig fer el jurament de mantenir [i fer complir] el dret de Déu i les lleis del país i que abans m'estimaria més morir per la justícia que endurar l'opressió injusta d'aqueix país
2. (biskupconsagrar bisbe algú (conferir la plena dignitat episcopal a un prevere)

stól·setning <f. -setningar, -setningar>:
1. (keisari, konungurentronitzar algú (com a rei, com a emperador)
Tósti jarl, annarr sonr Goðvina, þóttiz eigi vera verr tilkominn ríkis en Haraldr bróðir hans, ok sýndiz þat, at Tósti vildi vera í kosningi fyrir ǫllum landshǫfðingjum við bróður sinn. Beiddiz at allir landshǫfðingjar ok allr lýðr skyldi þann þeira til konungs kjósa, er allir vildi heldr hafa. Ok var þat margra mál, at Tósti væri vitrari maðr ok eigi verr til konungs fallinn en Haraldr bróðir hans. En nú þótti Haraldr þó nær konungdóminum er hann hafði konungsnafnit ok stólsetningina, ok þegit konungsvígslu, þóat heldr væri hvati at borinn um þat mál. Haraldr hafði ok hallirnar ok féhirzlur ok vill engum kosti láta ríkit, ok hné undir hann allt afl landsins. Ok er konungr fann áhuga bróður síns, þá þrøngvir hann honum þar til er hann stǫkk ór landi: el segon fill d'en Godwin, el iarl Tósti, creia que no tenia pas menys dret de governar que son germà en Haraldr. I es va fer palès que en Tósti voldria participar en l'elecció davant tots els prohoms i prínceps del país contra son germà. Va demanar que tots els prohoms i prínceps del país i tot el poble elegissin [d'ells dos] el que volguessin i molta de gent deien que en Tósti era el més llest de tots dos i no que estava pas menys qualificat per a ésser rei que son germà. Tanmateix, es considerava que En Haraldr tenia més possibilitats d'esdevenir rei ja que d'una banda tenia el títol de rei i l'entronització com a rei i havia rebut la unció, per més que tot això s'hagués fet de manera apressada. En Haraldr també tenia la possessió dels palaus i tresors [reials] i no desitjava de cap manera renunciar al poder i [com a conseqüència d'aquestes circumstàncies,] totes les forces del país es van sotmetre a ell. I quan el rei [Haraldur] se'n va assabentar de les intencions de son germà [en Tósti], el va forçar a fugir del país (vocabulari: #1. vera nær konungdóminum: a la Hákonar saga Hákonarsonar, Flateyjarbók III (1945), pàg. 536, hi trobem una formulació gairebé idèntica: Philippus, son Knúts konungs langa, þóttist enn vera nær konungsnafni, því at hans faðir hafði verit konungr með Eireki konungi Knútssyni. Magnús bróki þóttist enn vera nær konungdóminum. Hann var dótturson Knúts konungs Eirekssonar, er lengi var konungr í Svíaríki; el mateix passatge, a l'edició Fornmanna Sögur, vol. 10 (1835), cap. 269, pàg. 41, fa: Knútr, son Magnúss bróka þóttist enn nær kominn konungsnafni; hann var dótturson Knúts konungs Eiríkssonar, er lengu var konungr í Svíaríki ‘Hom considerava que en Canut, el fill d'en Magnús bróki, encara era més a prop de la dignitat reial. Era nebot del rei Canut, fill de l'Eiríkr, que havia estat rei molt de temps a Suècia’ )
2. (biskupconsagrar bisbe algú (conferir la plena dignitat episcopal a un prevere)
á ǫðru ári eptir stólsetning Petrí andaðiz Tiberíus cesar í Róma ok kaus til ríkis eptir sik Gáium son Germánicí, bróður síns: el segon any de la consagració de Pere [com a bisbe de Roma], va morir a Roma en Tiberi cèsar i va elegir com a successor seu al capdavant de l'imperi en Gai, fill d'en Germànic, son germà

stól·settur, -sett, -sett <adj.>:
entronitzat -ada

stóls·jörð <f. -jarðar, -jarðir>:
<HISTmas m episcopal, mas que pertanyia a un bisbat

stóls·skóli <m. -skóla, -skólar>:
<HISTescola f episcopal, cadascuna de les dues escoles de llatí i religió que hi havia a les residències episcopals de Hólar i Skálholt

stóma <n. stóma, stómu>:
<BOTestoma m (loftauga)

stór, stór, stórt <adj.>:
1. gran <inv.>, gros -ossa (en tots els sentits, en sentit propi i figurat: voluminós, corpulent, vast, estès,important etc.)
♦ gera sig stærri en maður á ætt til: <LOC FIGfer-se més gran del que li correspon per llinatge o origen familiar
þá tekr þú illt ráð upp, er þú gerir þik at víkingi. Er þat heiðinna manna háttr. Vil ek þat banna þér. Þat er mér ok sagt, at þú hafir fjǫlmenni um þik sem konungar ok haldir þik at ǫllu sem þeira siðr er til ok eyðir þar upp í ǫllu fé þínu náliga, en takir þar til annarra eign, er þik skortir. Koma þeir margir á minn fund, er slíkt kæra, ok þykkjask verða fyrir ágangi af þér ok refsingum. Vil ek, at þú minnkir fjǫlmenni þitt ok gerir þik eigi stœrra en þú átt ætt til ok kynferði. Vil ek, at þú sér hófsmaðr um alla hluti, ef þú vill oss þjóna. Eða hvat er nú, Egill, um þann hlut, er ek hefi þik nǫkkurum sinnum áminntan, ok þú mátt við kannask. Hefir þú þat til bóta borit?: fas malament, si fas de viquing. [Fer de viquing] és un comportament propi de pagans. Vull prohibir-t'ho. També m'han informat que tens una mainada tan nombrosa com les dels reis i que et comportes en tot com ho solen fer els reis, i que fent-ho pràcticament hi esmerces tots els teus béns, i que, quan en tens mancança, allargues les mans als béns d'altri. Són molts els qui acudeixen a mi, denunciant aquest fet i que es consideren víctimes dels teus abusos i càstigs. Vull que redueixis la teva mainada i que no et facis més gran del que s'adiu al teu llinatge i origen. Vull que siguis una persona mesurada en tot si vols continuar estant al meu servei. I ara, Egill, digues-me, què hi ha de l'afer que ja t'he recordat diverses vegades, com bé has d'admetre (= haver begut sang humana): Te n'has confessat mentrestant i fet la penitència imposada?“ (vocabulari: #1. gera sig stærri en...: Cf. Baetke 19874, pàg. 610: ger þik eigi stœrra en þú átt kyn til mach dich nicht größer als es deiner Herkunft entspricht; #2. kannast við: admetre, reconèixer; cf. Baetke 19874, pàg. 317: kannask við <...> zugeben, eingestehen; )
♦ hvorki í smáu né stóru: <LOC FIGni en poc ni en molt, ni en coses petites ni en coses grans
þó að Balak gæfi mér hús sitt fullt af silfri og gulli, gæti ég samt ekki brugðið af boði Drottins, Guðs míns, hvorki í smáu né stóru (la-ʕăˈɕōθ   qətˤanˈnāh   ʔō   ɣəδōˈlāh, לַעֲשׂוֹת קְטַנָּה, אוֹ גְדוֹלָה)encara que en Balac em donés la seva casa plena d'argent i d'or, no podria transgredir l'ordre de Jahvè, el meu Déu, ni en poc ni en molt
♦ kasta stærra: <LOC FIGtreure una xifra o un nombre més alt en el joc de daus
svo segir Þorsteinn fróði að byggð sú lá í Hísing er ýmist hafði fylgt til Noregs eða til Gautlands. Þá mæltu þeir konungarnir sín í milli að þeir skyldu hluta um eign þá og kasta til teningum. Skyldi sá hafa er stærra kastaði. Þá kastaði Svíakonungur sex tvö og mælti að Ólafur konungur þurfti þá eigi að kasta. Hann segir og hristi teningana í hendi sér: "Enn eru sex tvö á teningunum og er Guði Drottni mínum enn lítið fyrir að láta það upp horfa." Hann kastaði og horfðu upp sex tvö. Þá kastaði Ólafur Svíakonungur og enn tvö sex. Þá kastaði Ólafur Noregskonungur og var sex á öðrum en annar hraut í sundur og voru þar á sjö. Eignaðist hann þá byggðina. Eigi höfum vér heyrt getið fleiri tíðinda á þeim fundi. Skildust konungar sáttir: en Þorsteinn l'erudit diu que a Hísingr hi havia una regió que adés havia pertangut a Noruega, adés al Gautland. Aleshores els reis varen acordar entre ells que decidirien per la sort la possessió d'aquelles terres i que ho farien llançant els daus. Posseiria aquelles terres el qui tragués el nombre més alt. De primer va llançar els daus el rei de Suècia i va treure dos sisos i va dir que el rei Olau no pagava la pena que llancés els daus. Aquest li va replicar, tot sacsejant els daus dins la seva mà: “Hi continua havent dos sisos als daus i per a Déu, el meu Senyor, és ben poca cosa fer que els sisos quedin a dalt”. I llavors va llançar els daus i els dos sisos varen quedar a la cara de dalt. Aleshores l'Olau, el rei de Suècia, va tornar a llançar els daus i va tornar a treure dos sisos. Llavors els va tornar a llançar l'Olau, el rei de Noruega, i un dels dos daus va quedar amb la cara del sis a dalt però l'altre es va esbocinar en set bocins. Aleshores ell va prendre possessió de la regió [en disputa]. No hem sentit contar res més d'aquest encontre. Els reis es varen separar en pau
♦ láta stór orð falla: <LOC FIGno anar amb embuts, parlar sense embuts [i al gra]
♦ liggja stórt á e-u: <LOC FIGcomportar greus conseqüències
"Eigi mun eg það gera," segir hann, "því að þá mun eg hafa reiði Gunnars frænda míns. Mun og þar stórt á liggja því að vígs þess mun brátt hefnt verða": “No ho faré pas”, li va respondre, “car em reportaria l'ira d'en Gunnar, el meu parent. Aquest homei tindria conseqüències greus, ja que el seguiria immediatament la venjança ” (vocabulari: #1. liggja stórt á e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 610: mun þar stórt á liggja Großes wird damit verknüpft sein, es wird schwere Folgen haben; )
♦ líta stórt á sig: <LOC FIGdonar-se aires [de grandesa], tenir [es]tufera
♦ smáir og stórir: grans i petits, tant els d'alta com els de baixa condició
þá tók allur lýðurinn sig upp, bæði smáir og stórir (wa-i̯ʝāˈqumū   χāl־hā-ˈʕām   mi-qqāˈtˤɔn   wə-ʕaδ־gāˈδōl,   וַיָּקֻמוּ כָל-הָעָם מִקָּטֹן וְעַד-גָּדוֹל), og hershöfðingjarnir og fóru til Egyptalands, því að þeir voru hræddir við Kaldea: llavors tot el poble, petits i grans, amb els caps de les tropes, es va aixecar i se'n van anar cap a l'Egipte, perquè tenien por dels caldeus
♦ stór fjörður: un gran fiord
Finnmörk er stórlega víð; gengur haf fyrir vestan og þar af firðir stórir, svo og fyrir norðan og allt austur um; en fyrir sunnan er Noregur, og tekur mörkin nálega allt hið efra suður svo sem Hálogaland hið ytra. En austur frá Naumudal er Jamtaland, og þá Helsingjaland og þá Kvenland, þá Finnland, þá Kirjálaland; en Finnmörk liggur fyrir ofan þessi öll lönd, og eru víða fjallbyggðir upp á mörkina, sumt í dali, en sumt með vötnum. Á Finnmörk eru vötn furðulega stór og þar með vötnunum marklönd stór, en há fjöll liggja eftir endilangri mörkinni, og eru það kallaðir Kilir: la Finnmörk és un territori extensament vast. A ponent hi ha l'oceà i d'ell grans fiords [s'endinsen terra endins]; igual s'esdevé al nord i tot cap a ponent. Però al sud confina amb Noruega i la Finnmörk s'hi endinsa tant en el territori com ho fa el Halogaland exterior a la costa. A l'est de la vall de Naumudalur hi ha el Jamtaland i després el Helsingjaland i després el Kvenland, i llavors Finlàndia i després ve el Kirjáland. I la Finnmörk es troba al nord de tots aquests territoris i hi ha masos de muntanya fins molt endins de la marca, alguns a les valls, i alguns a la vora dels llacs. A la Finnmörk hi ha llacs extraordinàriament grossos i resseguint els llacs hi ha grans boscos i tot al llarg de la marca hi ha altes muntanyes que es diuen Kilir, ço és, Carenes
síðan sigldi Þórólfur í haf og byrjaði honum vel og fann landið og sigldi fyrir sunnan, vestur um Reykjanes. Þá féll byrinn og sáu þeir að skar í landið inn fjörðu stóra: tot seguit, en Þórólfur es va fer oceà endins i tingué un bon vent de popa i va arribar a la costa [d'Islàndia] i llavors va singlar al llarg de la costa meridional cap a ponent fent la volta al cap de Reykjanes. Aleshores el vent de popa va amainar i ells varen veure que uns grans fiords s'entallaven terra endins
♦ stór hátíð: gran festa f
en þessi heiðni var af tekin öll á fárra vetra fresti að eigi skyldi þetta heldur gera leynilega en opinberlega. Hann sagði þá um drottinsdagahald og föstudaga, jóladaga og páskadaga og allra hinna stærstu hátíða: però tot aquest paganisme fou suprimit en el termini de pocs anys de manera que [a la perfí] no es pogué practicar ni en secret ni en públic. Llavors, [en Þorgeir el godó] va tractar el tema de l'observació dels diumenges i del dejuni en divendres, de les festes de Nadal i de les de Pasqua i de totes les màximes festes [eclesiàstiques anuals]
♦ stór höfðingi: gran cabdill m
en er Ketill kom vestur um haf átti hann þar nokkurar orustur og hafði jafnan sigur. Hann lagði undir sig Suðureyjar og gerðist höfðingi yfir. Sættist hann þá við hina stærstu höfðingja fyrir vestan haf og batt við þá tengdir en sendi austur aftur herinn: i quan en Ketill va travessar l'oceà cap a ponent, va haver de lluitar nombroses batalles, de les quals sempre en va sortir vencedor. Va sotmetre les illes Hèbrides i es va convertir en senyor de d'aqueixes illes. Va acordar la pau amb els més grans cabdills de les terres a ponent de l'oceà i s'hi va lligar amb llaços de parentiu i envià l'exèrcit de tornada a Noruega
♦ stór maður: home m d'alta condició, [home] poderós m
Þorsteinn gengur þá að henni og kippir burt brandinum og hefir með sér. Hann gengur þá þar til er hann kemur að hurðu. Hún var greypt í stokk og hnigin eigi allt í klofa. Hann sá mikinn mann á palli sitja og mjög stórskorinn og héngu yfir honum öll herklæði. Á aðra hönd honum sat mikil skessa og illileg og ekki alleldileg. Piltar tveir léku á gólfinu. Þeim var sprottið hár úr kolli. Skessan tók til orða: „Hvort syfjar þig Járnskjöldur faðir?“ „Eigi er Skjalddís dóttir. Liggja á mér hugir stórra manna“: en Þorsteinn llavors es va acostar a ella i li va desclavar l'espasa i se la va emportar brandant-la. Llavors va caminar fins que va arribar davant una porta. Estava correguda fins a prop del muntant però no era tancada del tot. Va veure que al pallur hi seia un home gros i de trets molt grossers i damunt ell hi penjava una panòplia sencera. A l'altra banda hi havia asseguda una gran skessa, d'aspecte dolent i no gaire vella. Dos vailets jugaven sobre el trespol. Els cabells ja els havien sortit al cap. L'skessa va parlar dient: “Em pregunto si tens son, pare Járnskjöldur (‘Escut-de-ferro’)?” [Ell li va respondre:] “No, no tinc pas son, Skjalddís, filla meva. Els pensaments en homes d'alt llinatge (en Þorsteinn uxafótur i l'Styrkár Eindriðason) afeixugen [i oprimeixein] la meva ment” (vocabulari: #1. greypa: Cf. Baetke 19874, pàg. 211: greypa (pt) in e. Falz einfügen, einsetzen: hurð greypt í stokk (von einer Schiebetür); #2. kollr: Cf. Baetke 19874, pàg. 333: <...> 2. Kopf; kahlgeschorener Kopf; segons això, entenc que el que el passatge vol dir és que als dos infants que juguen en el trespol alguns cabells [esparsos] els han crescut a la coroneta i closca del cap. En contraposició a la que crec que és la interpretació d'en Baetke, crec que el passatge no vol dir res més que eren dos infants als quals els cabells ja cobrien totalment el cap; #3. hugr: Cf. Baetke 19874, pàg. 280: <...> 3. (pl.) Gedanken, Seelen (als eine Art Folgegeister): liggja á mér hugir stórra manna; resulta obvi, doncs, que en Baetke entén aquí el mot hugir com a esperits, fylgjur, de manera que la traducció, segons això, quedaria així: tinc al damunt els esperits d'homes d'alt llinatge, són damunt meu [i m'afeixuguen] els esperits d'homes de gran llinatge; #4. liggja á: Cf. Baetke 19874, pàg. 383: <...> liggja á (e-u, e-m) liegen auf, lasten auf; bedrücken <...>; )
Austmaður mælti: "Fuglar þeir munu vera stórra manna fylgjur en húsfreyja þín er eigi heil og mun hún fæða meybarn frítt og fagurt og munt þú unna því mikið. En göfgir menn munu biðja dóttur þinnar úr þeim áttum sem þér þóttu ernirnir fljúga að og leggja á hana ofurást og berjast of hana og látast báðir af því efni. Og því næst mun hinn þriðji maður biðja hennar úr þeirri átt er valurinn fló að og þeim mun hún gift vera. Nú hefi eg þýddan draum þinn. Eg hygg eftir mun ganga": el noruec li va dir: “Els ocells deuen ésser les fylgjur -els animals totèmics materialització dels trets que defineixen el caràcter d'un individu o d'un llinatge- d'homes importants. La teva dona està embarassada i donarà a llum una noia bella i bufona, i tu l'estimaràs moltíssim. I [dos] homes de noble llinatge vindran de les mateixes direccions que les àguiles del teu somni per a demanar-te la mà de ta filla. Llur amor per ella serà desmesurat i lluitaran l'un contra l'altre per ella i tots dos moriran a conseqüència d'aquest combat. I tot seguit, i de la mateixa direcció que venia el girfalc en el teu somni arribarà un tercer home per a demanar-te la seva mà i ella el maridarà. Ver ací, doncs, la meva interpretació del teu somni i tinc per mi que les coses aniran tal i com t'acabo de dir”
ef smáir menn hafa tekit við fénu, þá skiptir þat øngu. En ef þat hafa gørt stórir menn, þá mun þat horfa til stórra vandræða í landinu ok mikillar mannauðnar ef ek segi til þeirra ok vil ek eigi unna mér þess hlutar at valda svá margra manna bana, ok vil ek fyr því eigi segja: si uns homes de baixa condició han acceptat els diners, no té importància, però si ho han fet homes d'alta condició i jo indico qui són, això portarà a grans hostilitats i gran vessament de sang al país. No vull pas carregar-me sobre les espatlles el destí de causar la mort de tants d'homes i per aquesta raó no ho diré
♦ stór maður [[að] vexti]: un home alt, un home de gran estatura
Saxar voru ákaflega stórir menn vexti, hraustir og harðfengir. Þeir stærðu sig af fegurð sinni og kyngöfgi, og létu sér svo annt um, að hvorugt úrættist, að þeir vöruðust að taka sér konur frá öðrum þjóðum: els saxons eren uns homes extremadament alts, robustos i resistents. Es vantaven de llur bellesa i noblesa i donaven tanta d'importància que cap d'aquestes dues qualitats no degenerés que es guardaven de casar-se amb dones d'altres pobles
♦ drengurinn er mjög stór eftir aldri: el noi és molt gran per la seva edat
♦ hann er stór og mikill: és alt i gros
♦ þegar ég verð stór: quan seré (o: sigui) gran
♦ stór stafur: #1. <GENlletra grossa; #2. <TIPO[lletra] majúscula f
sjáið, með hversu stórum stöfum (πηλίκον γράμμα, Ἴδετε πηλίκοις ὑμῖν γράμμασιν ἔγραψα τῇ ἐμῇ χειρί) ég skrifa yður með eigin hendi: mireu amb quines lletres més grosses us escric de la meva pròpia mà (lletra majúscula en grec fóra μεῖζον γράμμα, κεφάλαιον γράμμα)
♦ með stórum stöfum: en (o: amb) majúscules, en (o: amb) majúscula
♦ orðið skal hefjast á stórum staf: el mot ha d’anar amb majúscula
♦ rita e-ð með stórum stöfum: escriure una cosa amb majúscules
♦ skrifa (o: rita) e-ð með stórum [upphafs]staf: escriure una cosa amb majúscula inicial
♦ stór sjár: <NÀUTmar grossa, maregassa f
♦ í (o: á) stórum sjá: amb mar grossa, amb maregassa, amb la mar alçurada
á annarri tíð bauð Jesús lærisveinum sínum at stíga á skip ok fara fyrir sér yfir fjǫrð nǫkkurn, en hann sjálfr fór landveg. En at aptni var Jesús einn á landi, en lærisveinar váru á skipi á stórum sjá, ok mikit veðr í gegn þeim, ok bǫrðuz þeir þar við, allt til þess er þriðjungr var af nótt, ok féngu eigi land tekit. Þá kom Jesús gangandi á sjónum at þeim: una altra vegada, Jesús va manar als seus deixebles que pugessin a bord d'una nau i travessessin un fiord abans que ell, mentre ell feia el camí per terra. I el vespre Jesús es va trobar totsol en terra, i mentre els seus deixebles eren a bord de la nau, tingueren mar grossa i una gran tempesta va descarregar contra ells i ells hi estigueren lluitant en contra dos terços de la nit i no aconseguien arribar a terra. Aleshores Jesús se'ls acostà caminant sobre la mar
síðan sigldi Norðbrikt með allan herinn til Blálands í stormi miklum ok stórum sjá (a la Haraldsdrápa Harðráða 5 d'en Bǫlverkr Arnórsson 5 = við sjá þungan ‘amb mar feixuga’), sem Bǫlverkr kvað <...>: després, en Norðbrikt (=en Haraldr Harðræði) va singlar cap al Bláland (=el Magrib) amb tot l'exèrcit enmig d'una gran tempesta i mar grossa, com va cantar en Bǫlverkr <...>
♦ stór (o: mikill) um sig: voluminós -osa
♦ stór útgjöld: grans despeses
♦ stór veður: vents forts
keypti Glúmur honum skip að norrænum mönnum og bjó Ögmundur ferð sína og mikinn fjárhlut er faðir hans fékk honum. Skyldi Ögmundur vera forráðandi skips þess og manna. Voru þar á fáir menn aðrir en íslenskir þeir er ekki höfðu fyrr farið utan. Þeir létu í haf heldur síð sumars. Gaf þeim vel byri. Fengu þeir stór veður og hagstæð: en Glúmur li va comprar un vaixell a uns noruecs i l'Ögmundur es va aparellar per a salpar amb moltes de mercaderies que son pare li va donar. [S'havia convingut que] l'Ögmundur fos el capità d'aqueix vaixell i dels homes de la tripulació. A bord de la nau només n'hi havia pocs que no fossin islandesos, els quals no havien viatjat mai abans a fora d'Islàndia. Varen salpar força tard a l'estiu. Tingueren vents favorables. [Durant tota la travessia] tingueren vents forts i de popa
♦ stórir drættir: <LOC FIGgrans trets
♦ í stórum dráttum: <LOC FIGa grans trets
♦ stórt mál: litigi important, causa f [judicial] important
eptir gǫgnum ok vitnum skal hvert mál dœma. Svá er, ef einn [maðr] berr vitni með manni, sem engi beri, en tveir [menn eru] sem tíu, ef maðr uggir eigi andvitni í móti {koma}. Nú eru þau vitni, er eigi skulu andvitni í móti koma, þat er heimstefnuvitni ok þingstefnuvitni ok kvǫðuvitni ok nauðsynjavitni, ef vitnat er undir mann, ok forsagnarvitni, ok þau vitni, er menn bera um deild manna at ǫldrhúsi (var.: at samkundum). Þeir menn, sem í lǫgréttu eru nefndir, skulu dœma lǫg um þau mál ǫll, er þangat eru skotin, ok þar eru lǫgliga fram borin. Þau mál skal fyrst dœma, er til lǫgþingis eru lǫgð eptir því, sem lǫgbók segir ok stœrst eru; eptir þat þau er þannig er stefnt ok ǫll þau [p. 10] mál, er menn leggja hendr sínar saman fyrir váttum tveimr, ef þat vitni kemr fram á þingi; síðan þau, er þar verðr á sæzt, ok smæst eru. En allt þat, er lǫgbók skilr eigi, þá skal þat ór hverju máli hafa, sem lǫgréttumenn allir verða á eitt sáttir. En ef þá skilr á, þá ráði lǫgmaðr ok þeir, sem honum samþykkja, nema konungi með skynsamra manna ráði lítiz annat lǫgligra (Codi Johanneu. Þingfararbálkr. Capítol IV: ‘um vitni, hver lǫglig eru, ok dóma - Sobre els judicis i testimoniatges que són legals’): a tots els processos legals s'hi ha de pronunciar sentència segons les proves i els testimoniatges [aportats]. Si un home totsol alleva testimoniatge a favor d'un home, és com si ningó no hagués presentat cap testimoniatge, en canvi dos homes són igual de bons com deu si un home no tem que es puguin allevar testimonis contradictoris contra ell. A continuació s'enumeren els testimoniatges contra els quals no s'hi pot presentar un contratestimoni; a saber: el testimoniatge d'una citació a comparèixer en domicili, el testimoniatge d'una citació a assistir a un þing o assemblea, el testimoniatge d'una reclamació [feta formalment], el testimoniatge de l'al·legació d'una necessitat per força major, si hom convoca un home a fer de testimoni en favor d'un altre, el testimoniatge que s'ha fet a dreta llei una forsǫgn o fyrirsǫgn, ço és, anunci de requesta de lliurament de terres o d'hisenda al seu propietari o possessor en el temps fixat per la llei (a la tardor de cada any), i els testimoniatges que hom allevi de disputes entre homes que hagin tingut lloc a una taverna (var.: a un lloc de reunió). Els homes que siguin nomenats membres de la lǫgrétta han de pronunciar sentència en tots els casos que s'hi presentin i que hi hagin estat presentats a dreta llei. Els casos que s'hi han de jutgar primer són els qui són presentats davant el lǫgþingi segons el que prescriu aquest codi legal (lǫgbók) i que siguin els de major importància. A continuació es jutjaran els casos que hi hagin estat remesos i també tots aquells casos que hom hagi acordat amb una encaixada de mans davant dos testimonis que es veuran davant el lǫgþingi si se'n dóna testimoniatge a l'assemblea [que s'ha fet així]. En darrer terme, s'hi veuran tots els casos que s'hagin de resoldre per laude arbitral i que siguin de menor importància. I, pel que fa a tots els casos la resolució legal dels quals no sigui contemplada per aquest codi legal, sigui vàlida a cadascun d'aquests casos la resolució que tots els lǫgréttumenn hi pronunciïn unànimement. Però, si no arriben a un acord unànime pel que fa a la resolució a prendre, que s'hi prengui la resolució del lǫgmaðr [que presideix] i dels membres de la lǫgrétta que siguin del seu parer, llevat que el rei, amb el consell dels homes més assenyats, consideri que una resolució diferent és més concorde a la llei (vocabulari: #1. andvitni: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot al seu diccionari. en Karl von Amira 1874, pàg. 254, li dóna l'equivalent alemany: Gegenzeugnis; d'acord amb ell, el tradueixo al català amb contratestimoniatge; #2. vitni: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot al seu diccionari. En Karl von Amira 1874, pàg 254, el tradueix a l'alemany com a: Heimladungszeugnis; entenc el mot com a: testimoniatge que s'ha citat algú a trobar-se a casa seva en un dia determinat; #3. þingstefnuvitni: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot al seu diccionari. Entenc el mot com a: testimoniatge que s'ha citat algú a comparèixer davant un þing; #4. kvǫðuvitni: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot al seu diccionari. En Karl von Amira 1874, pàg 254, el tradueix a l'alemany com a: Anspruchszeugnis; d'acord amb ell, el tradueixo al català amb testimoniatge d'una reclamació duta a terme formalment i a dreta llei; #5. nauðsynjavitni: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot al seu diccionari. Entenc el mot com a: Notfallszeugnis, és a dir, com a testimoniatge de l'al·legació d'una força major, contemplada per la llei, per a no comparèixer com a testimoni; #6. vitna e-ð undir e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 751: vitna e-t undir e-n jmd. als Zeugen für etw. aufrufen; #7. forsagnarvitni: en Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot al seu diccionari. Entenc el mot com a: testimoniatge de l'anunci de requesta de lliurament de terres, fet davant el propietari o el possessor d'aquestes terres a la tardor. En Maurer tradueix aquest concepte com a vorgängige Ankündigung (Maurer 1907,2:117) o erste Anforderung (1097,2: 121) d'una jarðarbrigð o óðalsbrigð)
♦ stórt sár: gran ferida f, ferida f greu
síðan ganga þeir saman og berjast alldjarflega. Fann Þórður það brátt að Sörli var afbragðsmaður sakir vopnfimi og eigi þóttist hann hraustara mann fyrir hafa fundið. Veitti hvor öðrum stór sár og mörg en svo lauk að Sörli féll dauður til jarðar enda var Þórður svo yfirkominn að hann komst eigi sjálfur á bak utan förunautur hans styddi hann og þurfti þó alls við og riðu ofan í Öxnadal til þess bæjar er Þverá hét. Þar bjó bóndi sá er Einar hét. Hann tók vel við Þórði. Lá hann þar lengi í sárum og varð heill. Sörli var heygður þar í hólunum sem fundurinn var og þótti að honum hinn mesti skaði. Menn hans riðu vestur í Miðfjörð til Reykja og sögðu Ásbirni og Skeggja víg Sörla frænda þeirra. Þótti þeim það mikið að frétta en þótti þó vorkunn á við Þórð að hann verði hendur sínar: tot seguit es varen envestir i lluitaren l'un contra l'altre molt ardidament. En Þórður de seguida va constatar que en Sörli era un magnífic lluitador a causa de la seva habilitat en el maneig de les armes i va considerar que mai abans no havia trobat cap home que fos més robust i fort que en Þórður. Es varen infligir l'un a l'altre grans i nombroses ferides i el combat va acabar que en Sörli va caure mort en terra encara que en Þórður estava tan exhaurit [a causa de la lluita i de les ferides rebudes] que no va poder pujar per ell mateix dalt del seu cavall fins que els seus companys el varen aguantar [perquè ho fes], i, així i tot, va necessitar tot l'ajut que hom li pogué donar, i llavors [ell i els seus companys] van baixar a cavall a la Vall d'Öxnadalur al mas que nomia Þverá. Allà hi vivia un bóndi que nomia Einar. Va rebre bé en Þórður. En Þórður s'hi va estar molt de temps recuperant-se de les seves ferides fins que va estar-ne guarit. En Sörli, per la seva banda, fou enterrat a un túmul funerari que es va fer als tossals on havia tingut lloc el combat i hom considerava que la seva mort havia estat una màxima pèrdua. Els seus homes es van dirigir a ponent al fiord de Miðfjörður i allà anaren a Reykir i informaren l'Ásbjörn i l'Skeggi de la mort de llur parent en Sörli. Ells consideraren que aquell era realment un fet cabal però també consideraren que en Þórður era excusable perquè al capdavall ell no havia fet res més que defensar-se amb les seves pròpies mans (vocabulari: #1. verja hendur sínar: Cf. Baetke 19874, pàg. 298: verja hendr sínar sich (seiner Haut) wehren; )
og síðan hljópust þeir að og gekk Ingjaldur fast fram með reidda öxina en Ólafur Klökkuson hjó þegar til hans og á öxlina vinstri og hljóp öxin þegar á hol og varð það banvænlegt sár. Ásbjörn Hefla-Bjarnarson hjó til Sturlu ofan í skjöldinn og klauf niður í mundriða. Þá fékk hann og lög tvö og kom hvorttveggja í skild. Og í því bili var höggvin hönd af Brúsa [p.79] Ljótssyni. Og þessu nær fékk sár Þorgrímur Kolbeinsson. Sveinn Sturluson og Þorsteinn Gunnarsson særðu hann og var hann hogginn á tvefalda höndina og sundur handleggurinn bæði fyrir ofan olboga og framan. Hann hafði og herðasár mikið. Síðan lagði maður til Ólafs Klökkusonar og kom á hann miðjan. Tvö hafði hann lög og mörg sár önnur og stór og gekk hann frá bardaganum og upp í hallinn og settist þar niður. Þá fékk Snorri Hallsson sár á hendi. Þeir Árni Bassason og Árni Bjarnason stóðu í þot og reiddu vopnin (SS I, cap. 64, pàg. 78-79): tot seguit es llançaren els uns contra els altres i en fer-ho, l'Ingjaldur avançava amb fermesa amb la destral aixecada, però l'Olau Klökkuson li descarregà a l'instant un cop [amb la seva destral] a l'espatlla esquerra i l'espatlla li va quedar penjant per l'aixella i aquesta fou una ferida mortal. L'Ásbjörn Hefla-Bjarnarson va descarregar un cop contra l'escut de l'Sturla i el va fendre fins a l'empunyadura. Aleshores ell també va rebre dos cops [de pica] i tots dos li endevinaren l'escut. En l'entretant en Brúsi Ljótsson va perdre la mà [d'un cop de destral]. I tot seguit després d'aquest fet, en Þorgrímur Kolbeinsson va rebre una ferida. L'Sveinn Sturluson i en Þorsteinn Gunnarsson eren els qui l'havien ferit: va rebre dos cops [d'espasa] a dues parts del braç, que li partiren l'os tant part damunt el colze com part dessota. També va rebre una ferida greu a les espatlles. Després un home va assestar un cop d'espasa a l'Olau Klökkuson i el va endevinar al bell mig del ventre. Havia rebut dos cops de pica i moltes d'altres ferides, i greus, i es va retirar de la batalla i pujà a dalt del turó i s'hi va asseure. Aleshores l'Snorri Hallsson va rebre una ferida al braç. L'Árni Bassason i l'Árni Bjarnason es trobaren l'un contra l'altre tot brandint llurs armes
♦ stórt skap: (stórlátur, drembilátur) tarannà altiu, tarannà alterós (skapstór)
þá svarar Hǫgni: «Svá lízt mér sem oss muni þat vera mikill vegr, at inn ríki Attila konungr fái várrar systur. Hann er allra konunga ríkastr ok mestr. Nú megum vér af því vera meiri menn en nú erum vér. En þetta mál verðr þó at rœða fyrir henni, fyrir því at hennar skap er svá stórt, at eigi má Attila konungr ok engi annarr í verǫldu hennar fá fyrir utan hennar vilja»: en Hǫgni li va respondre: “A mi em sembla que ens serà un gran honor que el poderós rei Àttila obtingui la nostra germana per muller. El rei Àttila és el més poderós i gran de tots els reis. Així doncs, d'aquest matrimoni nosaltres en podrem esdevenir més grans del que som ara. Tanmateix, aquest afer s'ha de parlar amb la Grímhildur car el seu tarannà és tan alterós que el rei Àttila -ni cap altre del món- no la podrà pas heure per muller si ella no ho vol”
♦ stærri, stærri, stærra: <grau comparatiu> major, més gran, més gros -ossa
♦ mun stærri: considerablement més gran
♦ stærstur, stærst, stærst: <grau superlatiu fort> el màxim la màxima, el la més gran, el més gros la més grossa
♦ næst stærstur: el segon més gran
♦ taka á honum stóra sínum: <LOC FIG[obligar-se a] anar a totes, [obligar-se a] fer un esforç
♦ ég varð að taka á honum stóra mínum til að byrja að lesa undir prófið: vaig haver de forçar-me a anar a totes (o: fer un esforç) per a començar a estudiar per a l'examen
♦ taka stórt upp í sig: <LOC FIGdeixar anar paraules de gallet
♦ vera stórt upp á sig: <LOC FIGfer el fatxenda, ésser un -a cregut -uda (o: un arrogant)
♦ → flannastór, -stór, -stórt “gegantí -ina, enorme”
♦ → geðstór, -stór, -stórt “colèric -a”
♦ → geysistór, -stór, -stórt “enorme, ingent”
♦ → gómstór, -stór, -stórt “de la mida d'un palpís, de la mida de la punta d'un dit”
♦ → gríðarstór, -stór, -stórt “gegantí -ina, de dimensions increïbles”
♦ → hnefastór, -stór, -stórt “de la mida d'un puny”
♦ → hugstór, -stór, -stórt “magnànim -a, [d'esperit] noble; longànim, coratjós, ardit”
♦ → hugumstór, -stór, -stórt “magnànim -a, generós; longànim, coratjós, ardit”
♦ → kynstór, -stór, -stórt “d'alt llinatge”
♦ → meðalstór -stór, -stórt “mitjà -ana”
♦ → misstór -stór, -stórt “de grandària desigual”
♦ → nefstór, -stór, -stórt “nasgròs -ossa, que té el nas gros”
♦ → risastór, -stór, -stórt “gegantí -ina”
♦ → skapstór, -stór, -stórt “alterós -osa”
♦ → tannstór, -stór, -stórt “que té les dents grosses”
♦ → varastór, -stór, -stórt “que té els llavis grossos”
♦ → ættstór, -stór, -stórt “d'alt llinatge”
 
♦ → stærri, stærri, stærra “major”
♦ → stærstur, stærst, stærst “màxim -a”
2. Les formes stórs, stóru i stórum podem emprar-se com a adverbis de quantitat amb el significat de molt, granment
♦ → stórs “molt, granment”
♦ → stóru “molt, granment”
♦ → stórum “molt, granment”

Stóra·beltið <n. Stóra·beltisins, no comptable>:
<GEOel Gran Belt

stóra·bóla <f. stóru·bólu, no comptable>:
<HISTstórabóla f, Gran Verola, epidèmia de pigota que va fer estralls a Islàndia entre el 1707 i el 1709. Es calcula que hi va morir entre un terç i un quart de la població de l'illa

Stóra-Bretland <n. -Bretlands, no comptable>:
[la] Gran Bretanya f

stór·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
gran acció f

stóra·tá <f. stóru·táar, stóru·tær>:
dit gros del peu

stór·auðugur, -auðug, -auðugt <adj.>:
molt ric -a
♦ vera stórauðugur að kvikfé, silfri og gulli: ésser molt ric en ramats, argent i or

stór·auðvald <n. -auðvalds, no comptable>:
gran capital m

stór·á <f. -ár, -ár. Gen. pl.: -áa; dat.pl.: -ám>:
gran riu m
fljót (wə-nāˈhār,   וְנָהָר) rennur frá Eden og vökvar garðinn. Þaðan kvíslast það og verður að fjórum stórám (rɔʔʃ ~ ראֹשׁ:   rāʔˈʃīm,   רָאשִׁים) <...> Önnur stóráin (nāˈhār ~ נָהָר:   wə-ˌʃēm־ha-nnāˈhār,   וְשֵׁם-הַנָּהָר) heitir Gíhon. Hún fellur um allt Kúsland <...> Þriðja stóráin (ha-nnāˈhār,   הַנָּהָר) heitir Tígris. Hún fellur fyrir austan Assýríu. Fjórða stóráin (wə-ha-nnāˈhār,   וְהַנָּהָר) er Efrat: un riu surt d'Eden i rega el jardí, i d'allà es quatrifurca en quatre grans rius <...> El segon gran riu s'anomena Guiħon, que va per tot el país de Cuix. El tercer gran riu s'anomena Tigris (Ħiddèquel), el qual va a l'est d'Assur (Aixxur). El quart gran riu és l'Eufrat (Perat)

stór·áni <m. -ána, -ánar>:
cuc m de terra (invertebrat Lumbricus terrestris)

stór·beinóttur, -beinótt, -beinótt <adj.>:
ossat -ada (que té els ossos grossos, ben desenrotllats)
♦ hafa [breitt og] stórbeinótt andlit: tenir una cara [ampla i] amb els pòmuls prominents [i cantelluts], ésser eurígnat -a (Cf. Baetke 19874, pàg. 608: andlit breitt ok stórbeinótt mit starken Backenknochen) (cf. Bandamanna saga, cap. 6: en að Lögbergi um morguninn stendur Oddur upp og talar hátt: "Hér varð maður sekur í nótt er Óspakur heitir í Norðlendingadómi um víg Vala. En það er að segja til sektarmarka hans að hann er mikill vexti og karlmannlegur. Hann hefir brúnt hár og stór bein í andliti, svartar brýnn, miklar hendur, digra leggi og allur hans vöxtur er afburðarmikill og er maður hinn glæpamannlegasti" però al matí, l'Oddur es va aixecar a la Penya de la Llei i va dir amb veu forta: “Anit aquí, al tribunal de la gent del quarter del nord, fou declarat bandejat un home que nom Óspakur per haver mort en Vali. Els trets d'aquest bandejat són: és de gran estatura i baronívol; té els cabells bruns i els ossos de la cara grossos, celles negres, mans grosses, cames gruixudes i tota la seva còrpora és molt sobresortint i té aspecte d'ésser una persona de forca i presó”; )
Þorgrímur Kjallaksson bjó í Bjarnarhöfn, sem fyrr var sagt, og áttu þau Þórhildur þrjá sonu. Brandur var elstur. Hann bjó í Krossnesi við Brimlárhöfða. Annar var Arngrímur. Hann var mikill maður og sterkur, nefmikill, stórbeinóttur í andliti, rauðbleikur á hár og vikóttur snemma, skolbrúnn, eygður mjög og vel. Hann var ofstopamaður mikill og fullur ójafnaðar og fyrir því var hann Styr kallaður. Vermundur hét hinn yngsti sonur Þorgríms Kjallakssonar. Hann var hár maður, mjór og fríður sýnum. Hann var kallaður Vermundur hinn mjóvi: en Þorgrímur Kjallaksson vivia a Bjarnarhöfn, tal i com ja s'ha dit abans. Ell i la Þórhildur tenien tres fills. El major era en Brandur. Vivia a Krossnes, al cap de Brimlárhöfði. El segon era l'Arngrímur. Era un home gros i fort, de nas gros i de cara cantelluda. Els cabells eren entre roig i ros i aviat va tenir amples entrades als polsos. Tenia les celles de color negre i uns ulls grossos i bonics. Era molt pretenciós (arrogant, petulant) i ple de prepotència, raó per la qual li deien Styr de malnom, en Bregues. El més jove dels tres fills d'en Þorgrímur Kjallaksson nomia Vermundur. Era un home alt, esvelt i de bell físic. Li deien Vemundur el Prim
hár hans var brúnt at lit ok fagrt at líta ok fór í stórlokka. Skeggit var þykkt ok skammt ok með sama lit. Hánefjaðr var hann ok hafði breitt andlit ok stórbeinótt. Augu hans váru svá snǫr, at fár einn þorði at líta undir hans brún. Herðar hans váru svá miklar, sem tveir menn væri á at sjá. Hans líkami var skapaðr allr við sik á hæð ok digrleik ok þann veg, sem bezt má sama. Ok er þat mark um hans hæð, at þá er hann gyrði sik sverðinu Gram, en þat var sjau spanna hátt, ok er hann óð rúgakrinn fullvaxinn, þá tók niðr dǫggskórinn á sverðinu akrinn uppstandanda. Ok hans afl er meira en vǫxtr. Vel kann hann sverði at beita ok spjóti at skjóta ok skapti at verpa ok skildi at halda, boga at spenna eða hest at ríða. Ok margskonar kurteisi nam hann í œsku: [en Sigurðr] tenia els cabells bruns, eren de bella aparença i li queien damunt les espatlles amb grans rínxols. La seva barba era espessa i curta i del mateix color que els seus cabells. El seu nas era alt i la cara, ampla i de trets acusats. La seva mirada era tan penetrant que pocs eren els qui gosaven mirar-li directament als ulls. Les seves espatlles eren tan amples que semblaven les de dos homes que anessin costat per costat. El seu cos estava perfectament proporcionat en alçada i corpulència i hi estava de la manera més bella que us pogueu imaginar. Per imaginar-vos la seva alçada, penseu que quan travessava un camp de sègol madur portant cenyida la seva espasa Gramr -que feia set pams -, la punta de la guaspa tocava la punta de les espigues dretes. I la seva força era superior a l’alçada que feia. Havia après bé a manejar l’espasa i a llençar la llança i la javelina i a sostenir l’escut, a tibar l’arc i a muntar a cavall i en la seva joventut havia après tota mena d’altres bons costums cortesans
Sigurðr sveinn hans hár er brúnt ok fagrt ok sítt ok liðast í lokka stóra, ok hans skegg er skammt ok þykkt ok með sama lit; hánefjaðr [var hann] ok [hafði] breitt andlit ok stórbeinótt. Ok hans augu eru svá hvǫss, at fáir menn munu vera svá djarfir, at þori at líta undir hans brýn. Hans hǫrund er allt svá hart sem sigg villigaltar eða horn, at einskis konar vápn bíta á. Hans herðar eru svá miklar á at sjá, at svá er sem þrír menn sé á þykkt. Hans líkami er allr skapaðr við sik á hæð ok digrleik þann veg, sem bezt má sama, ok þat er mark of hans hæð, þá er hann hefir gyrt sínu sverði, Gram, of sik miðjan, er var sjau spanna hátt, ok þá er hann óð í rúgakr alskotinn, tekr niðr dǫggskórinn á akrinn uppstandanda, ok þó er hans afl meira en vǫxtrinn, ok vel kann hann sverði at beita eða spjóti at skjóta eða leggja eða skildi halda eða boga spenna eða hesti at ríða ok margs konar kurteisi ok hœversku, er hann nam á unga aldri. Hann er svá vitr maðr, at suma hluti veit hann fyrir, þá er eigi eru fram komnir, ok hann kann ok skilr rǫdd fugla, ok þar af koma honum fáir hlutir at óvǫrum. Hann er máldjarfr ok gjarn ráða við vini sína, málsnjallr ok langtalaðr, ok ekki mál tekr hann þat tala, at hann skilist fyrr við en svá skal sýnast þeim, er heyra, sem á engan veg megi vera, nema svá sem hann mælir. Ok þat er hans skemmtan at veita lið vinum sínum eða gengi eða reyna sjálfan sik á nokkura lund í stórvirkjum ok taka fé ok gersimar af sínum óvinum ok gefa sínum vinum, ok aldrigi skortir hann hug, en aldrigi varð hann hræddr á sinni ævi. Sigurðr sveinn hefir markat sinn skjǫld á þann veg: Hann er lagðr rauðu gull ok á skrifaðr einn dreki dǫkkbrúnn it efra, en fagrrauðr it neðra, ok á þann veg er markaðr hans hjálmhǫttr ok hans merki ok hans sǫðull ok vápnrokkr, ok fyrir því er hann svá markaðr, at þegar er hann er sénn, þá má vita, hverr þar ríðr, ok svá er hann frægr, er hann drap þann mikla dreka, er Væringjar kalla Faðmi, ok fyrir því eru ǫll hans vápn gullbrúnat, at hann er um fram alla menn at drambi ok kurteisi ok allri hœversku náliga í ǫllum fornsǫgnum, þá er allir eru taldir inir sterkustu ok hinir frægustu ok inir mildustu kappar ok hǫfðingjar, ok hans nafn gengr í ǫllum tungum fyrir norðan Grikklandshaf, ok svá mun vera, meðan verǫld stendr: en Sigurðr l'escuder. Els seus cabells són bruns i bells i llargs i li cauen [per l'esquena] en grans rínxols, i la seva barba és curta i espessa i del mateix color que els seus cabells. Té un nas alt i una cara ampla i de pòmuls prominents [i cantelluts]. I els seus ulls són tan penetrants que són pocs els qui gosen mirar-li directament a sota les celles. La seva pell és és tan dura com la cotna d'un porc senglar mascle o com la banya, de manera que cap mena d'armes la poden ferir. Les seves espatlles són tan amples com les de dos homes que estiguin costat per costat. El seu cos estava tallat de manera bellament proporcionat en altura i pes i de la manera més perfecta que us pogueu imaginar. Com a tret de la seva altura valguin aquestes paraules: si s'havia cenyit per la cintura la seva espasa Gramr, que feia set pams de llarg, i duent-la cenyida travessava un camp de sègol madur, la capceta de la beina de l'espasa fregava les espigues que sobresortien. I la seva força era superior a la seva estatura; i sabia manejar l'espasa de manera excel·lent, llançar la llança o assestar-hi un cop, alçar l'escut, tibar l'arc, cavalcar el destrer, i en general tots els exercicis cortesans i cavallerescos que havia après en els seus anys de vailet. Era tan llest que sabia que moltes de coses, que encara no havien passat, sabia per endavant que passarien. També entenia la llengua dels ocells. A causa d'aquest fet eren ben poques les coses que li succeïen inesperadament. Parlava amb tota sinceritat i franquesa i demanava de grat consell als seus amics. Parlava eloqüentment i llargament. Si començava a exposar una cosa, ja no s'aturava fins que als seus oients els semblava que la cosa no podia ésser de cap altra manera més que com ell deia. Ajudar els seus ammics per a ell era un entreteniment o provar-se a si mateix d'alguna manera en gestes, prendre als seus enemics béns i objectes de valor per regalar-los als seus amics. Mai no li va defallir el coratge i durant tota la seva vida no va conèixer mai la por. En Sigurðr l'escuder tenia l'escut afaiçonat de la següent manera: sobre un camper d'or hi havia representat un drac la meitat de dalt del qual era sable, la meitat inferior, de gules. També eren així el seu cabasset i el seu estendard, la seva sella i la seva cota d'armes. Els pintava d'aquesta anera per tal que tothom sabés qui era tan bon punt apareixia a la vista. Era tan famós perquè havia mort el gran drac que els varingis anomenen Fáfnir. Les seves armes eren guarnides d'or perquè sobrepassava tots els homes en altivesa, decència i cortesania a gairebé totes les històries del passat quan se n'enumeren tots els prínceps i campions més forts, més cèlebres i més generosos. El seu nom està a totes les llengües al nord de la Mar Grega i així serà sempre mentre hi hagi món [traducció per revisar]

stórbokka·skapur <m. -skapar, no comptable>:
prepotència f, arrogància f

stór·bokki <m. -bokka, -bokkar>:
1. (höfuðpaurpeix gros (persona important, potentat, burgesot)
2. (hrokagikkur, dramblátur maðurgran arrogant m (persona presumptuosa, prepotent)
3. (montarigran fanfarró m (persona molt bravejadora)

stór·borg <f. -borgar, -borgir>:
gran ciutat f, <LITurbs f
farið yfir til Kalne og litist um. Haldið þaðan til stórborgarinnar (ħăˈmaθ   rabˈbāh,   חֲמַת רַבָּה) Hamat og síðan niður til Gat í landi Filistea. Eruð þér þessum konungsríkjum fremri? Er land yðar stærra en þeirra?: passeu a Calné i vegeu. D'allà aneu a la gran ciutat de Ħamat, i tot seguit baixeu a Gat, en el país dels filisteus. Per ventura sou més pròspers que aquests reialmes? El vostre territori, és més gran que el d'elles?
á tólfta stjórnarári Nebúkadnesars, sem var konungur Assýríumanna í stórborginni Níníve (ἡ πόλις ἡ μεγάλη,   ἐν Νινευῆ τῇ πόλει τῇ μεγάλῃ), ríkti Arpaksad yfir Medum í Ekbatana: era l'any dotzè del regnat de Nabucodonosor, que era el rei dels assiris, a la gran ciutat de Nínive, l'Arfaxad regnava sobre els medes, a Ecbatana
þetta er ástæðan fyrir því að Gyðingar þeir sem búa strjált víðsvegar úti í skattlöndunum halda fjórtánda daginn í adar hátíðlegan með veislum og fögnuði og færa hver öðrum matargjafir. Hinir aftur á móti, sem búa í stórborgunum (ἡ μητρόπολις -όλεως,   οἱ δὲ κατοικοῦντες ἐν ταῖς μητροπόλεσιν), halda fimmtánda daginn hátíðlegan með fögnuði og senda nágrönnum sínum gjafir þann dag: aquest és el motiu pel qual els jueus que viuen dispersos arreu pels països tributaris (províncies), celebren solemnement el dia catorze del mes d'adar amb convits i amb alegria i es duen presents de menjar els uns als altres. Per contra, els qui viuen a les metròpolis celebren amb alegria el quinze d'adar i envien llurs presents a llurs veïns aqueix dia

stórborga·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f a les grans ciutats

stórborgar·legur, -leg, -legt <adj.>:
propi -òpia d'una gran ciutat

stórborgara·legur, -leg, -legt <adj.>:
[propi -òpia] de l'alta burgesia (o: de la gran burgesia) 

stórborgara·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
alta burgesia (o: gran burgesia f) 

stór·borgari <m. -borgara, -borgarar>:
gran burgès m, gran burgesa f

stórborgar·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f de gran ciutat

stórborgar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
àrea metropolitana
♦ stórborgarsvæði Barselónu: l'àrea metropolitana de Barcelona

stór·borinn, -borin, -borið <adj.>:
d'alt llinatge

stór·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
[gran] terratinent m & f, gran propietari m rural, gran propietària f rural
í dag geri ég þig að víggirtri borg, að járnsúlu, að virkisvegg úr eir gegn konungunum í Júda og höfðingjum þar, gegn prestunum í Júda og stórbændunum (ū-lə-ˈʕam   hā-ˈʔārɛt͡s,   וּלְעַם הָאָרֶץ)avui jo faig de tu una ciutat fortificada i un pilar de ferro i un mur d'aram contra els reis de Judà i els seus capitostos i els seus sacerdots i contra els seus grans terratinents

stór·brestur <m. -brests, -brestir>:
gran terrabastall m
en dagur Drottins man koma sem þjófur um nótt, á hverjum himnarnir munu forganga meður stórbrestum (ῥοιζηδόν, ἐν ἧ οἱ οὐρανοὶ ῥοιζηδὸν παρελεύσονται), en himintunglin af hita bráðna, og jörðin og þau verk, sem þar eru inni, munu uppbrenna: però el dia del Senyor vindrà com un lladre de nits; aquell dia els cels passaran amb gran estrèpit, i els cossos celestes es fondran de calor, i la terra, i les obres que conté, serà consumida pel foc

stór·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
imposant (o: imponent)
♦ stórbrotin áætlun: un pla de gran envergadura

stór·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
explotació agropecuària a gran escala

stór·býli <n. -býlis, -býli>:
gran hisenda f, gran explotació agrícola, gran ranxo m

stórbýlis·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
propietari m de gran hisenda rural, propietària f de gran hisenda rural

stór·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
ciutat f gran

stórdeildar·hershöfðingi <m. -hershöfðingja, -hershöfðingjar>:
<MILtinent m general (þriggja stjörnu hershöfðingi)

stór·eflis <adj. inv.>:
enorme, de dimensions grandioses

stór·eign <f. -eignar, -eignir>:
gran propietat f, gran patrimoni (o: cabal) m
þá mælti jarl til Refs: "Nú eru þínir menn einir eptir, ok máttu nú sjá, at hverju liði ek hefi þér komit, ok er ráð þetta þér hentiligt. Má vera, at þér sé láunaðr uxinn, ok hefi ek óframar launat þér, því at þú gaft mér alla eigu þína, en ek á stóreignir eptir": aleshores el iarl va dir al Refur: “Ara que els teus homes han restat totssols, pots veure quina ajuda t'he proporcionada i que aquest consell et convenia. Pel que es veu, has estat rescabalat pel teu bou encara que jo no t'he recompensat tant com mereixeries car tu m'has donat tot el que posseïes mentre que a mi em resten grans propietats”
Ella konungr fagnar harðla vel Hrólfi konungi Gautrekssyni, varð ok vel við þat mannalát, er hann hafði fengit. Eptir þat sendu þeir heim allan herinn ok settu fyrir þrjá hǫfðingja. Hét einn Áki, danskr, annarr Bjǫrn ok var gauzkr, þriði hét Brynjólfr, ættaðr ór Svíþjóð, ok átti þar stóreignir. Þeir váru allir inir ríkustu menn, skyldu þeir hafa landvǫrn ok stjórn fyrir ríkjunum, til þess at konungarnir kæmi heim. Konungarnir hǫfðu eptir tólf skip harðla vel skipuð. Þeir sátu lengi á Englandi: el rei va fer una molt bona acollida al rei Hrólfr Gautreksson i es va conformar amb la pèrdua d'homes que li havien infligit. Després d'això, varen enviar a casa tot l'exèrcit al capdavant del qual hi posaren tres capitans: un nomia Áki i era danès, l'altre nomia Bjǫrn i era gaute, i el tercer nomia Brynjólfr i era oriünd de Suècia on hi tenia grans propietats. Tots ells eren homes poderosíssims i reberen la comesa d'encarregar-se de la defensa del país i de l'administració dels regnes fins que els reis hi tornessin. Els reis es quedaren amb dotze vaixells molt ben aparellats. Romangueren molt de temps a Anglaterra

stóreignar·maður <m. -manns, -menn>:
gran propietari m, gran propietària

stór·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
d'ulls grossos, que té els ulls grossos

stór·feginn, -fegin, -fegið <adj.>:
molt content -a

stór·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
1. <GENmolt fort -a
♦ stórfellt hagl: pedregada molt forta
sjá, á morgun í þetta mund vil ég láta dynja yfir svo stórfellt (bāˈrāδ   kāˈβēδ   məˈʔɔδ,   בָּרָד כָּבֵד מְאֹד) hagl, að aldrei hefir slíkt komið á Egyptalandi, síðan landið varð til og allt til þessa dags: guaita, demà faré ploure, en aquesta hora, una pedregada tan forta com no n'haurà caigut mai cap de semblant a l'Egipte des que el país va néixer i fins al present
♦ stórfelld rigning: pluja molt forta
2. <FIGa gran escala
♦ stórfelld áhrif: una àmplia (o: considerable) influència
♦ hafa stórfelld áhrif á e-ð: tenir una àmplia influència sobre una cosa
♦ stórfelld skattsvik: frau fiscal a gran escala
♦ stórfelld verðlækkun: una significativa reducció de[l] preu
♦ stórfellt eignatjón: vastos danys materials
♦ stórfellt mál: una qüestió de gran importància

stór·fengilegur, -fengileg, -fengilegt <adj.>:
variant de stór·fenglegur, -fengleg, -fenglegt ‘magnífic -a, superb -a’

stór·fenglegur, -fengleg, -fenglegt <adj.>:
1. <GENingent, colossal
♦ stórfenglegar framfarir e-s: els espectaculars progressos d'algú
2. <FIGgrandiós -osa (imponent, imposant, estupendíssim -a, sensacional, [enormement] fantàstic -a)
♦ stórfenglegur listamaður: un artista sensacional
♦ stórfengleg tilfinning: una sensació fantàstica
♦ stórfengleg tilraun: un experiment grandiós, un experiment sensacional
♦ stórfenglegt landslag: un paisatge grandiós

stór·fengleiki <m. -fengleika, no comptable>:
grandesa f, magnificència f

stór·fengleikur <m. -fengleiks, no comptable>:
grandesa f, magnificència f
það sem ósagt er um Júdas, stríð hans og hetjudáðir og stórfengleik (ἡ μεγαλωσύνη -ύνης, καὶ τῆς μεγαλωσύνης αὐτοῦ) er óskráð látið. Þar er af slíkum firnum að taka (πολλὰ γὰρ ἦν σφόδρα)el que no s'ha contat d'en Judes, de les seves guerres i els seus actes heroics i la seva grandesa, s'ha deixat sense consignar [per escrit]. S'ha de desprendre de la gran quantitat que n'hi ha

stór·fengur, -feng, -fengt <adj.>:
variant de stór·fenglegur, -fengleg, -fenglegt ‘magnífic -a, superb -a’

stór·fé <n. -fjár, no comptable>:
grans riqueses f.pl
en er Pompéius kom til Damaskum, kom Hircánus til hans með stórfé (multa munera = stórfé + ágætar gjafir,   cum multis muneribus) og ágætum gjǫfum, ok biðja hann lægja ofsa Aristobolí en setja Hircánum í ríki sitt. Aristobolus treystiz mjǫk Skauró ok vinmælum hans ok ferr [p. 65] á fund Pompéius ok fær þar litla sætt eðr øngva. Síðan sezt hann í kastalann Alexandrum. Hann var øruggt vígi. Einn Rómaborgarhǫfðingi hét Manlíus. Hann bað Aristobolum ganga til móts með sik ór kastalanum (iussitque de oppido ad se descendere). Aristobolus kvezt meirr hafa búiz til varnar en útgǫngu. Hann bað sína menn ekki upp lúka kastalanum, nema bréf hans komi til. En með ráði vina sinna, gekk hann ofan á vald Manlíí, en hann lét handtaka hann. Aristobolus komz ór valdi Manlíí ok fór til Jerúsalem. Manlíus sótt eptir honum ok kom á móti honum. Aristobolus konungr ok bauð honum mikit fé í kastalanum Alexandró ok héldi hann ríki af Rómverjum: i quan en Pompeu va arribar a Damasc, l'Hircà va anar a veure'l amb grans tresors i magnífics regals, i li va demanar que abaixés l'arrogància de l'Aristobul i que restituís l'Hircà en el seu tron. L'Aristobul confià ferm en l'Escaure i les paraules amb què li assegurava la seva amistat i se n'anà a trobar-se amb en Pompeu, del qual, emperò, va obtenir poc o cap acord. Tot seguit es va tancar al castell Alexandre, que era una fortalesa inexpugnable. Hi havia un cabdill romà que nomia Mànlius. Aquest va manar a l'Aristobul que sortís del castell i es trobés amb ell (es lliurés a ell). L'Aristobul va declarar [als seus homes] que s'havia aparellat més per a la defensa que no pas per a una sortida i va ordenar als seus homes que no obrissin les portes del castell llevat que els en donés ordres escrites [de fer-ho]. Tanmateix, i seguint el consell dels seus amics, l'Aristobul va sortir de la fortalesa i es va lliurar al Mànlius, el qual el va fer detenir. L'Aristobul va fugir del poder d'en Mànlius i es dirigí a Jerusalem. En Mànlius l'hi va empaitar i es van trobar. El rei Aristobul també li va oferir una gran quantitat de diners [que es trobava] al castell Alexandre si recuperava el tron dels romans (en comparació, el text llatí d'en Pere Comèstor fa: Cum enim Pompeius Damascum uenisset, cum multis muneribus uenerunt ad eum, orantes, ut uiolentiam Aristobuli dignam odio iudicaret, et Hircanum regno restitueret. Sed nec Aristobulus sibi defuit corruptione Scauri fretus. Cum autem Pompeius honorem regium ei non exhibuisset, indignans insalutato Pompeio recessit, et recepit se in Alexandriam, propter inexpugnabilem oppidi munitionem. Quem, collecto Romanorum Syrorumque exercitu, insecutus est Magnus, iussitque, ut de oppido ad se descenderet. Is uero, quia pro imperio uocabatur, decreuerat potius periclitari quam parere. Consilio tamen suorum descendens ab oppido, relictis ibi custodibus, praecepit, ut non nisi manu sua scriptis epistolis obtemperarent, abiitque Ierosolymam. Quem statim insecutus est Magnus, alacer factus, circa Ierichonta, morte Mithridatis sibi nuntiata, ubi pinguissima Idumaeae regio et palmarum plurimum, et balsamum nutrit. Cuius inciso lapidibus acutis robore, stillantem lacrymam ex uulneribus colligunt. Cumque Ierosolymam properaret, territus Aristobulus occurrit ei, pecuniam pollicens quae erat in Alexandria, seque de cetero imperio Romano pariturum: sed nihil horum effectum estaixí doncs, quan en Pompeu hagué arribat a Damasc, l'Hircà i l'Antípatre es presentaren davant ell amb molts de presents pregant-li que considerés la violència de l'Aristobul digna del seu odi i que restituís l'Hircà en el tron, però l'Aristobul, confiant en el fet que havia corromput l'Scaure també s'hi va presentar [en la creença que també podria corrompre en Pompeu Magne]. Tanmateix, en veure que en Pompeu no li feia els honors reials, l'Aristobul, indignant-se, va partir d'allà sense haver saludat en Pompeu i es retirà a [la fortalesa d']Alexandria a causa de les seves inexpugnables fortificacions. En [Pompeu] Magne, havent aplegat un exèrcit de romans i sirians, va perseguir immediatament aquest (l'Aristobul) [fins al lloc on s'era refugiat] i li ordenà que baixés del castell a la seva presència. Però l'Aristobul, per tal com era convocat per mitjà d'una ordre, va resoldre d'arriscar-se abans que no obeir. Tanmateix, i seguint el consell dels seus, va baixar de la fortalesa, deixant-hi guardians als quals va deixar ordenat que no obeïssin [cap ordre] si no els arribava a través de cartes que ell hagués escrit amb la seva pròpia mà, i partí cap a Jerusalem. En [Pompeu] Magne es va posar a empaitar-lo immediatament. Trobant-se a prop de Jericó -on la fertilíssima regió d'Idumea nodreix moltíssimes de palmeres i el bàlsam, [arbre] del tronc del qual, fent-li incisions amb pedres punxegudes, hom en recull les llàgrimes que aquests talls destil·len-, l'omplí d'alegria l'arribada de la notícia de la mort d'en Mitridates. Quan [en Pompeu Magne] s'apressava [de nou] a arribar a Jerusalem, l'Aristobul, aterrit, va córrer al seu encontre prometent-li les riqueses que hi havia a [la fortalesa d']Alexandria i que ell, de llavors ençà i fins al final, restaria obedient a les ordres de Roma, però no es va dur a terme cap d'aquestes coses)
Sighvatur átti vináttu við Helgu Gyðudóttur. Hún bjó að Brjánslæk. Helga hafði tekið arf eftir Þorstein Gyðuson en Gellir son Þorsteins hafði Flatey af arfinum og bjó hann þar og átti Vigdísi Sturludóttur. Helga hafði búfé fátt en lendur góðar. Sighvatur lagði jafnan stórfé til bús hennar en tók í mót af lendum sem hann vildi og dróst með því stórfé undir Sighvat (SS I, cap. 133, pàg. 187): en Sighvatur tenia [una estreta] amistat ab la Helga Gyðadóttir. Ella vivia a Brjánslækur. La Helga havia estat allà l'hereva d'en Þorsteinn Gyðuson, mentre que la partió d'en Gellir Þorsteinsson fou Flatey on hi va viure i s'hi casà amb la Vigís Sturludóttir. La Helga tenia poc cabal en bestiar, però sí bones terres. En Sighvatur va esmerçar constantment grans sumes de diners en la hisenda d'ella i a canvi en va rebre les terres que ell va voler; d'aquesta manera, en Sighvatur va anar amassant un gran cabal (vocabulari: #1. dragast e-ð undir e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 90: dragask e-t undir etw. an sich ziehen, sich etw. aneignen; )
þá hafði Björn son Þorvalds Gissurarsonar fengið Hallveigar dóttur Orms. Bjuggu þau á Stokkseyri og áttu son er [p. 256] Klængur hét. Og um vorið eftir víg Orms réðst Björn á Breiðabólstað og tók við búi því er Ormur hafði átt og Dalverjagoðorð. Hafði hann þá vald yfir fé Kolskeggs og stórfé er Ormur hafði átt. Gerðist hann rausnarmaður í búi og þótti vænn til höfðingja. Var hann ákafamaður mikill í skapi (SS I, cap. 185, pàg. 255-256): en Björn, el fill d'en Þorvaldur Gissurarson, s'havia casat amb la Hallveig, la filla de l'Ormur. Vivien a Stokkseyri i tenien un fill que nomia Klængur. I a la primavera que va venir després de l'assassinat de l'Ormur, en Björn es va establir a Breiðabólstaður i es va fer càrrec del mas que havia estat de l'Ormur com també el godonat dels Dalverjar. Aleshores va tenir poder sobre els béns d'en Kolskeggur i la gran fortuna que l'Ormur havia tingut. En Björn es va convertir en un rausnarmaður, un home munífic al capdavant d'una hisenda imposant, i fou considerat [per la gent] un home amb fusta per a ésser un bon höfðingi. Era de tarannà molt impetuós
nú er að segja frá Hallvarði gullskó. Brátt er hann kom út fór hann að finna jarl og flutti djarflega konungs erindi fyrir honum. Jarl tók því vel og kvaðst þar mjög stund skyldu á leggja eftir því sem konungur hafði orð til sent. Hallvarður fór til vistar í Reykjaholt. Þeir jarl fundust um haustið eftir því sem þeir höfðu áður rætt og sóru þá nokkurir bændur konungi trúnaðareiða og þeir sumir er áður höfðu mjög í móti staðið. Jarl sat um veturinn fyrir norðan land og átti hann þá tal við bændur hvert ráð fyrir skyldi gera þeim áköllum er hann vissi að konungsmenn fóru með og hann hafði konunginum heitið. Fór þá upp allt hið sanna hverju hann hafði konunginum játað. Var þá það ráð fyrir gert að bændur hétu jarli stórfé að leysa það vald er á var kallað. Hétu sumir tveim hundruðum, sumir einu hundraði, sumir tólf aurum, sumir muni minna (SS II, cap. 491, pàg. 757): ara passaré a parlar d'en Hallvarður Sabates-d'or. Totd'una després de la seva arribada a Islàndia, va anar a veure el iarl i li transmeté coratjosament el missatge del rei: el iarl se'l va prendre bé bo i dient que s'aplicaria a dur a terme el que deia el missatge que el rei li havia fet arribar. En Hallvarður se n'anà a viure a Reykjaholt. Ell i el iarl es trobaren de bell nou a la tardor segons el que havien acordat abans i llavors alguns bændur feren jurament de fidelitat al rei i també els feren alguns dels qui abans s'hi havien oposat fermament. El iarl va eixivernar al quarter nord de l'illa i allà hi va tenir col·lotge amb els bændur sobre quina decisió calia prendre respecte de les exigències que ell sabia que els homes del rei havien portat amb ells i que ell havia promès al rei [que les duria a cap]. Aleshores va sortir a la llum tota la veritat sobre el que havia afirmat de fer al rei. Aleshores es va prendre la decisió que els bændur prometrien al iarl una enorme fortuna per tal de sotmetre's al requeriment que se'ls havia fet. Alguns li varen prometre dos-cents aurar [d'argent], alguns n'hi prometeren cent, alguns dotze i alguns una mica menys
♦ græða stórfé á nokkrum dögum: guanyar una bona suma de diners en alguns pocs dies

stór·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
gran peix m
þá sendi Drottinn stórfisk (dāɣ   gāˈδōl, דָּג גָּדוֹל) til þess að svelgja Jónas. Og Jónas var í kviði fisksins þrjá daga og þrjár nætur: llavors Jahvè va enviar un gran peix perquè engolís en Jonàs (Ionà). I en Jonàs (Ionà) estigué dins la panxa del peix tres dies i tres nits

stór·fjölskylda <f. -fjölskyldu, -fjölskyldur. Gen. pl.: -fjölskyldna>:
família nombrosa

stór·fljót <n. -fljóts, -fljót>:
gran riu m
vatnsflaumur fær ekki slökkt ástina, stórfljót (ū-nəhāˈrōθ, וּנְהָרוֹת) ekki drekkt henni, bjóði maður aleigu sína fyrir ástina uppsker hann aðeins háð: una inundació no aconseguirà d'apagar l'amor, ni un gran riu d'ofegar-lo: [però] si un home ofereix tot el que posseeix per amor, només collirà befa
svo segir Drottinn: Vatn sem streymir úr norðri mun brjótast fram sem stórfljót (wə-hāˈʝū   lə-ˈnaħal   ʃōˈtˤēφ, וְהָיוּ לְנַחַל שׁוֹטֵף), það mun flæða yfir landið og allt sem í því er, borgirnar og íbúa þeirra, menn munu æpa hátt og allir íbúar landsins hljóða: així parla Jahvè: “L'aigua que ve del nord arribarà impetuosament com un gran riu que [es debordarà i] inundarà tota la terra i tot el que hi ha, les ciutats i llurs habitants. I els homes cridaran fort [demanant auxili] i tots els habitants del país clamaran”
öll þjóð réttlátra skelfdist og óttaðist ógæfu sína. Bjóst hún við dauða sínum og hrópaði til Guðs. Við ákall fólksins var sem stórfljót (ἀπὸ μικρᾶς πηγῆς ποταμὸς μέγας) streymdi fram af lítilli lind, vatnsmikið fljót (ὕδωρ πολύ)tota la nació dels justos es va aterrir tement l'infortuni [que cuidava arribar-li]. Es va preparar per a morir i clamà a Déu. Al clam del poble s'esdevingué com si un gran riu, un riu d'aigües abundants, brollés d'una petita font

stór·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
(vatnsflaumur, vatnsflóðgran inundació f

stór·flæði <n. -flæðis, no comptable>:
gran inundació f

stór·flæður <f. -flæðar, -flæðar>:
marea alta
framar bar þar ei neitt sérlegt til, það eg minnist, um þennan tíma. Og þá Perlan var að öllu tilbúin og endurbætt af Símoni Jóhannssyni og hans fólki með voru, vildi hann þaðan í burtu halda og með stórflæði Perluna út af höfninni vinda með miklum tilbúningi, hvað þeim með engu móti tókst, og urðu svo búnir þar kyrrir að vera: no es va esdevenir res més d'especial durant aquest temps fins allà on recordo. I quan La Perla estigué completament aparellada i reparada pel Símon Jóhannson i els seus homes i amb els nostres, va voler salpar d'allà, fent sirgar La Perla a fora del port durant la marea alta amb un gran dispositiu (argue?), però aquest intent no va tenir èxit i, estant així les coses, hagueren de romandre allà

stór·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
gran notícia f

stór·furstadæmi <n. -furstadæmis, -furstadæmi>:
gran principat m

stór·fursti <m. -fursta, -furstar>:
gran príncep m, gran princesa f

stór·furstynja <f. -furstynju, -furstynjur. Gen. pl.: -furstynja>:
gran princesa m

stór·fylki <n. -fylkis, -fylki. Gen. pl.: -fylkja; dat.pl.: -fylkjum>:
<MILbrigada f

stórfylkis·hershöfðingi <m. -hershöfðingja, -hershöfðingjar>:
<MILgeneral m de brigada

stór·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
gran empresa f

stór·gagnsókn <f. -gagnsóknar, -gagnsóknir>:
<MILcontraofensiva f 

stór·geðja <adj. inv.>:
1. (veglyndur og stórlyndurgenerós -osa [i magnànim -a] (desprès i magnànim, munificent i d'ànim noble)
2. (geðstór, geðmikillirascible (geniüt, colèric, fàcilment irritable)

stór·gerður, -gerð, -gert <adj.>:
1. (grófurbast -a, grosser -a (de faisó grollera, dit esp. de teixit)
♦ stórgerður dúkur: una tela grossera
2. (rigningde gotes gruixudes (pluja)
♦ stórgerð rigning: una pluja de gotes grosses
3. (stórfenglegurmajestuós -osa (grandiós)
♦ stórgerður viðburður: un esdeveniment grandiós, un gran esdeveniment
4. (stoltur, stórbrotinnorgullós -osa (grandiós)

stór·girni <n. -girnis, -girni>:
<MEDintestí gros (o: cras), budell gruixut (o: gros)

stór·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
[totalment] encisat -ada (o: encantat -ada) 

stór·glyrnir <m. -glyrnis, -glyrnar>:
boga f (peix Boops boops)

stórglæpa·maður <m. -manns, -menn>:
gran criminal m & f, perillós criminal, perillosa criminal

stór·glæpur <m. -glæps, -glæpir>:
crim molt greu
þeir sem gerst hafa sekir um rán í helgidómum eða aðra stórglæpi (ἢ καί τινων ἄλλων κακῶν ὑπεροχὴν πεποιημένον) eru færðir þangað og þeim hrundið ofan svo að þeir tortímist: els qui s'han fet culpables de robatoris als temples o d'altres crims molt grans són duits allà i estimbats de dalt [d'aquesta torre a dins la cendra que conté] perquè hi morin [asfixiats]

stór·glæsilegur, -glæsileg, -glæsilegt <adj.>:
[absolutament] esplèndid -a, absolutament fantàstic -a, esplendorós -osa, ple -ena de magnificència

stór·gortari <m. -gortara, -gortarar>:
gran fanfarró (o: fatxender) m
liðveisla Egyptalands er fánýt og einskis virði. Fyrir því kalla ég það: Stórgortarinn (ˈrahaβ   hēm   ˈʃāβɛθ, רַהַב הֵם שָׁבֶת), er eigi hefst að: l’ajut de l'Egipte és inútil i de cap valor. Per això crido això: «Gran fanfarró que no fas res»

stórgripa·hjörð <f. -hjarðar, -hjarðir>:
ramat m de bestiar gros

stór·gripur <m. -grips, -gripir. Emprat hab. en pl.>:
bestiar gros

stór·grýti <n. -grýtis, no comptable>:
1. <GENpedra f de grans dimensions, pedrota f, gran pedra f (substantiu col·lectiu)
2. <ARQUEOL = jötunsteinnmegàlit m

stórgrýtis·menning <f. -menningar, no comptable>:
<ARQUEOLcultura megalítica

stórgrýtis·gröf <f. -grafar, -grafir>:
<ARQUEOLtomba megalítica, sepulcre megalític

stór·grýttur, -grýtt, -grýtt <adj.>:
cobert -a de grans pedres (superfície de terreny)

stór·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
gran festa f
♦ stórhátíðirnar þrjár: les tres grans festes [anuals] (en el judaisme: Festa de Pasqua - pèssaħ, de les Setmanes - xavuot i de les Cabanetes - succot; en el cristianisme: Festa de Nadal, de Pasqua i de Pentecosta)

stór·heili <m. -heila, -heilar>:
<MEDcervell m (esp. en oposició al litli heili o hnykill ‘cerebel’)

stór·herdeild <f. -herdeildar, -herdeildir>:
<MILcos m d'exèrcit

stór·hertogadæmi <n. -hertogadæmis, -hertogadæmi>:
gran ducat m

stór·hertogi <m. -hertoga, -hertogar>:
gran duc m

stór·hertogaynja <f. -hertogaynju, -hertogaynjur. Gen. pl.: -hertogaynja>:
gran duquessa m

stór·hreingerning <f. -hreingerningar, -hreingerningar>:
<FAMneteja f general, neteja f a fons

stór·hríð <f. -hríðar, -hríðar (o: -hríðir)>:
gran tempesta f de neu

stór·huga <adj.inv.>:
(sem hefur miklar fyrirætlanir, stórmannlegur í áformumambiciós -osa, amb ambicions (o: aspiracions) (que té grans plans o projectes)
♦ stórhuga áætlanir: plans ambiciosos

stór·hveli <n. -hvelis, -hveli>:
gran balena f
Jónas var í kviði stórhvelisins (ὁ κῆτος κήτους, ἐν τῇ κοιλίᾳ τοῦ κήτους) þrjá daga og þrjár nætur, og eins mun Mannssonurinn vera þrjá daga og þrjár nætur í skauti jarðar: en Jonàs s'estigué al ventre de la gran balena tres dies i tres nits, i així s'estarà el Fill de l'home al cor de la terra tres dies i tres nits

stór·hvelja <f. -hvelju, -hveljur. Gen. pl.: -hvelja>:
escifozou m (individu de la classe dels Escifozous. En pl., la mateixa classe)

stór·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>:
gran edifici m, gran casal m
síðan mæltu þeir til þeirra á þessa leið: "Hvað heita menn þeir, er reisa stórhýsi (biˈnjān ~ בִּנְיָן:   βinjāˈnā-ʔ, בִנְיָנָא) þetta?": després els parlaren d'aquesta manera: «Com es diuen els homes que fan aquest gran edifici?»

stór·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>:
gran cabdill m, gran príncep m
Kaldear svöruðu konungi: „Enginn maður í heimi getur orðið við þessum tilmælum konungs enda hefur enginn konungur[, stórmenni] eða stórhöfðingi (raβ + ʃalˈlītˤ ~ רַב + שַׁלִּיט:   raβ   wə-ʃalˈlītˤ,   רַב וְשַׁלִּיט) nokkru sinni krafist slíks af nokkrum spásagnamanni, særingamanni eða Kaldea: els caldeus varen respondre al rei: «No hi ha ningú al món que pugui satisfer aquest desig del rei; en aquest sentit, mai tampoc cap rei o gran cabdill no ha exigit res de semblant de cap endeví, conjurador [d'esperits] o caldeu...
síðan var sóttur steinn og lagður yfir gryfjumunnann, og innsiglaði konungur hann með innsiglishring sínum og með innsiglishringum stórhöfðingja sinna (raβrəˈβān ~ רַבְרְבָן:   raβrəβāˈnō-hī, רַבְרְבָנוֹהִי), til þess að sú ráðstöfun, sem gjörð hafði verið við Daníel, skyldi eigi raskast: esprés anaren a cercar una pedra i la posaren damunt la boca de la fossa, i el rei la va segellar amb el seu anell i l'anell dels seus grans, a fi que la disposició que s'havia fet en relació al Daniel, no es canviés en res
allir fuglar himinsins sátu nú á hans fallna stofni og öll dýr merkurinnar lágu á limum hans, til þess að engin tré við vatn skyldu verða hávaxin og eigi teygja topplim sitt upp í skýin, og til þess að stórhöfðingjar þeirra (ˈʔaʝil ~ אַיִל:   ʔēlēi̯ˈhɛm,   אֵלֵיהֶם) stæðu eigi hreyknir af hæð sinni, allir þeir er á vatni vökvast. Því að allir eru þeir dauðanum ofurseldir, svo að þeir verða að fara niður til undirheima, mitt á meðal mannanna, til þeirra, sem niður stignir eru í gröfina: damunt el seu tronc caigut s'han posat tots els ocells del cel i totes les bèsties salvatges han fet llur jaç a les seves rames, per tal que cap arbre situat prop de l'aigua no es faci alt ni elevi el seu cimal entre els núvols i a fi que llurs grans no s'ensuperbeixin per llur alçària, tots els qui beuen aigua, car tots seran lliurats a la mort, de manera que hauran de davallar al país de sota terra (èreç taħtit), enmig del comú dels homes, a ca aquells que ja hauran davallat a la tomba
þar eru stórhöfðingjar (nāˈsīχ ~ נָסִיךְ:   nəsīˈχēi̯   sˤāˈφōn,   נְסִיכֵי צָפוֹן) norðursins allir saman og allir Sídoningar, er niður stigu helsærðir. Þrátt fyrir óttann, sem stóð af hreysti þeirra, eru þeir orðnir til skammar. Óumskornir liggja þeir hjá vopnbitnum mönnum og bera vanvirðu sína með þeim, er niður stignir eru í gröfina: allà hi ha els grans cabdills del nord, tots plegats, i tots els sidonis, que foren ferits de mort. Malgrat la por que llur coratge infonia, han estat objecte d'oprobi. Jeuen incircumcisos, amb les víctimes de l'espasa, i porten la seva ignomínia amb els qui han davallat a la tomba

stór·hætta <f. -hættu, -hættur. Gen. pl.: -hætta>:
gran perill m

stór·hættulegur, -hættuleg, -hættulegt <adj.>:
molt perillós -osa

Stóri·björn <m. Stóra·bjarnar (o: Stóra·björns), no comptable>:
<ASTRONl'Óssa Major, el Carro [Gran] (constel·lació Ursa major)

stóri·burkni <m. stóra·burkna, stóru·burknar>:
falguera f mascle, falaguera f mascle (Val.) (planta Dryopteris filix-mas)

stóri·dómur <m. stóra·dóms, no comptable>:
<HISTstóridómur m, el Gran Judici, terme emprat per a designar una sèrie de lleis islandeses, aprovades per l'Alþingi el 30 de juny del 1564 i ratificades el 13 d'abril del 1565 pel rei de Dinamarca, Frederic II, que tingueren vigència fins al 1838, per les quals es van endurir les sancions i els càstigs per la infracció de les lleis morals de l'època, especialment les de caire sexual. En total foren executades una cinquantena de persones, condemnades a mort en aplicació de l'stóridómur. Les darreres persones executades per incest ho foren el 1762 i el 1763. L'estiu del 1790, al fiord d'Skagafjörður, s'hi va tallar el cap a l'Ingibjörg Jónsdóttir, la darrera dona executada per haver tingut un fill sense estar casada

stór·iðja <f. -iðju, no comptable>:
gran indústria f, indústria f pesant

stór·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
gran indústria f, indústria f pesant

stór·illa <adv.>:
molt malament
♦ e-m likar e-ð stórilla: una cosa no agrada gens ni mica a algú
þetta líkaði stórilla Öndóttssonum og nokkuru síðar fór Ásgrímur til bæjar Hallsteins og gekk inn einn og veitti Hallsteini mikinn áverka. Þeir hlupu upp sem inni voru og sóttu að Ásgrími. Ásgrímur varðist vel og komst úr höndum þeim í myrkrinu en þeir þóttust drepa hann: als fills de l'Öndóttur això els va desagradar en gran manera i una mica després, l'Ásgrímur es va dirigir al mas d'en Hallsteinn i hi va entrar totsol i va infligir al Hallsteinn una gran ferida. Els qui hi eren dedins, es varen aixecar d'un bot i atacaren l'Ásgrímur. L'Ásgrímur es va defensar bé i se'ls va fer escàpol en la fosca mentre ells creien que l'havien mort
síðan tók Grettir við heimgásunum. Þær voru fimm tigir og með kjúklingar margir. Eigi leið langt áður honum þóttu þær heldur bágrækar en kjúklingar seinfærir. Honum gerði mjög hermt við þessu því að hann var lítill skapdeildarmaður. Nokkuru síðar fundu förumenn kjúklinga dauða úti og heimgæs vængbrotnar. Þetta var um haustið. Ásmundi líkaði stórilla og spurði hvort Grettir hefði drepið fuglana: després en Grettir es va fer càrrec de guardar les oques del mas. N'hi havia cinquanta i tenien molts d'oquetons. No va passar gaire temps que li va semblar que les oques eren força males de menar i els oquetons massa lents. Això el va posar molt felló perquè era una persona que no mantenia la serenitat i el control de si mateix. Poc temps després, uns viatgers varen trobar morts els oquetons a fora del mas i les oques del mas amb les ales trencades. Això va passar per la tardor. A l'Ásmundur aquest fet no li va agradar gens ni mica i va demanar si en Grettir havia mort els ocells (vocabulari: #1. skapdeildarmaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 543: skapdeildar-maðr m. ruhiger, beherrschter Mensch, der besonnen abwägt; )
þeir sigldu suður um Reykjarnes og svo suður fyrir land. Og er landið var horfið fengu þeir rétt mikinn. Skipið var heldur lekt og þoldi illa réttinn. Fengu þeir vos mikið. Grettir lét þá fjúka í kviðlinga. Það líkaði mönnum stórilla: varen singlar cap a migjorn enrevoltant el cap de Reykjarnes i d'allà resseguiren la costa continuant de cap a migjorn. Quan la terra ja havia desaparegut de llur vista, van trobar mar brava. La nau tenia força vies d'aigua i no podia fer front bé a la mala maror. Tots acabaren ben xops. En Grettir contínuament deixava anar kviðlingar, versos de befa. Això desplaïa moltíssim als de la tripulació

stór·innkaup <n.pl -innkaupa>:
compra f en grans quantitats, compra f a l'engròs, gran compra f

stóris <m. stóriss, stórisar>:
estor m

stórjarð·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
latifundista m & f

stór·kaupmaður <m. -kaupmanns, -kaupmenn>:
comerciant m & f a l'engròs (heildsali)

stór·kjafta <f. -kjöftu, -kjöftur. Gen. pl.: -kjafta>:
bruixa f sense taques, bruixa f del nord (peix Lepidorhombus whiffiagonis)

stór·konungur <m. -konungs, -konungar>:
gran rei m (ὁ βασιλεὺς ὁ μέγας, הַמֶּלֶךְ הַגָּדוֹל)

stór·kostlega <adv.>:
1. (mikilfenglega & frábærlegasensacionalment (fantàsticament, fabulosament, superbament)
2. (mjög, gífurlegaenormement (molt, extraordinàriament)
♦ stórkostlega <+ adj.>fabulosament <+ adj.>, extraordinàriament <+ adj.>
stórkostlega fallegur túrkisblár sjór: una mar turquesa fantàsticament bella

stór·kostlegur, -kostleg, -kostlegt <adj.>:
1. (mikilfenglegur & frábærsensacional (fantàstic, fabulós, superb & eminent, molt bo)
Gjarnan skal ég drekka, herra,“ svaraði Júdít, „því að þessi dagur er stórkostlegri (μεγαλύνειν, ὅτι ἐμεγαλύνθη τὸ ζῆν μου ἐν ἐμοὶ σήμερον παρὰ πάσας τὰς ἡμέρας τῆς γενέσεώς μου) en nokkur á ævi minni“: Senyor, de grat beuré”, li va respondre la Judit, “car aquest dia és més gloriós que qualsevol altre de la meva vida”
♦ stórkostleg framkvæmd á hugmyndinni um e-ð: la grandiosa realització de la idea de...
♦ stórkostlegt dæmi: un exemple superb, un exemple magnífic
♦ stórkostlegt verkfall iðnaðaröreiga: una vaga grandiosa del proletariat industrial
♦ hið stórkostlega allsherjarverkfalls Suður-Rússlands sumarið 1903: la grandiosa vaga general del Sud de Rússia per l'estiu del 1903
♦ stórkostlegur listamaður: un artista fabulós
♦ stórkostleg sjón: un espectacle superb
2. (gífurlegurcolossal (enorme, molt gros, extraordinari)
en hversu torskildar eru mér hugsanir þínar, ó Guð, hversu stórkostlegar (ʕāt͡səˈmū, עָצְמוּ) eru þær allar samanlagðar: que difícils d'entendre que són els teus pensaments, Déu meu, que d'enormes són tots ells sumats
hve máttug (wə-θimˈhō-hī   kəˈmāh   θaqqīˈφīn, וְתִמְהוֹהִי כְּמָה תַקִּיפִין) eru teikn hans, hve stórkostleg (ʔāˈθō-hī   kəˈmāh   raβrəˈβīn, אָתוֹהִי כְּמָה רַבְרְבִין) eru undraverk hans. Konungdæmi hans er eilíft konungdæmi og veldi hans varir frá kyni til kyns: els seus senyals, que en són, de poderosos; els seus prodigis, que en són, de grans! El seu regne és un regne etern i el seu poder dura de generació en generació!
♦ stórkostleg útgjöld: despeses enormes
♦ stórkostleg vandræði: un problema enorme

stór·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
malacostraci m (individu de la classe dels Malacostracis. En pl., la mateixa classe)

stór·kross <m. -kross, -krossar>:
gran creu f

stórkross·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
estel m i gran creu
♦ keðja ásamt stórkrossstjörnu: collar m amb estel i gran creu

stór·lax <m. -lax, -laxar>:
<FIGpeix gros

stór·látur, -lát, -látt <adj.>:
altiu -iva, orgullós -osa
◊ ver hvorki stórlátur í orðum (θρασύς,-εῖα, -ύ, θρασὺς ἐν γλώσσῃ σου) né latur og hirðulaus í verkum: no siguis arrogant en les teves paraules, ni peresós i deixat en les teves accions
◊ berið sama hug til allra, verið ekki stórlát (‘no aspireu pas a grandeses, al que és elevat’, μὴ τὰ ὑψηλὰ φρονοῦντες), umgangist fúslega lítilmagna. Oftreystið ekki eigin hyggindum: tingueu els mateixos sentiments envers tothom; no siau altius, freqüenteu volenterosament els humils. No confieu excessivament en la vostra intel·ligència

stór·lega <adv.>:
molt, en gran manera (granment)

stórlesturs·bók <f. -bókar, -bækur>:
<PEDAGllibre m d'iniciació a la lectura (léttlestrarbók)

stór·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:
magnanimitat f, munificiència f

stór·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (veglyndurmagnànim -a (generós d'ànim)
◊ hann gerist stórlyndur og vinsæll og fyrir flestum mönnum öðrum að allri atgervi: es va convertir en un home magnànim i estimat de tothom que sobrepassava la majoria dels altres homes en totes les habilitats
◊ konu átti eg væna og vitra, stórlynda og harðúðga, en ekki má eg njóta hennar visku því að sjaldan vorum við sátt: tenia una dona, bella i sàvia, magnànima i de cor fort, i tanmateix, no vaig poder fruir de la seva saviesa perquè poques vegades estàvem d'acord
◊ svo er sagt að Þorgils var fríður maður sýnum og drengilegur í viðbragði og skýrlegur, hár á vöxt og réttvaxinn, sterkur að afli, harðger og skjótráður, gegn og öruggur, örðigur og manna best vígur og hinn hraustasti í öllum mannraunum þegar honum dróst aldur sem frá mun verða sagt. Hann var stórlyndur og þó stöðugur, hjartaprúður og hugstór, stóðst vel margar mannraunir er hann hlaut að bera: diuen que en Þorgils era un home ben tallat i de port baronívol, llest, alt i condret, fort, resistent i resolt, honest i un home de qui hom es podia refiar, hàbil i l'home més ben capacitat per a la lluita i el més coratjós en totes les proves [que va haver de patir] quan es va fer vell, tal com adés es contarà. Fou magnànim com també ferm, noble de cor i longànim: va suportar bé les moltes de proves [i adversitats] que va haver de patir
◊ í þann tíma var höfðingi ágætur á Íslandi í Ísafirði er Vermundur hét. Hann var Þorgrímsson, bróðir Víga-Styrs. Vermundur hafði bústað í Vatnsfirði. Hann var vitur og vinsæll. Hann átti konu þá Þorbjörg hét. Hún var kölluð Þorbjörg digra, dóttir Ólafs pá. Hún var vitur kona og stórlynd. Jafnan er Vermundur var eigi heima þá réð hún fyrir héraði og fyrir mönnum og þótti hverjum manni sínu máli vel komið er hún réð fyrir: en aquell temps a Islàndia, al fiord d'Ísafjörður hi vivia un excel·lent höfðngi que nomia Vermundur. Era fill d'en Þorgrímur i [per tant] germà d'en Víga-Styr. En Vermundur tenia el seu mas i residència a Vatnsfjörður. Era un home llest i molt apreciat de la gent. Estava casat amb una dona que nomia Þorbjörg. Li deien na Þorbjörg la Grassa i era filla de l'Olau paó. Era una dona llesta i magnànima. Sempre que en Vermundur no era a casa, era ella la qui governava el districte i els seus habitants, i tothom considerava que la seva causa estava en bones mans quan era ella la qui la resolia
2. (ofsafenginn í skapifogós -osa, temperamental (de tarannà vehement, ardent, ple de temperament)

stór·læti <n. -lætis, no comptable>:
1. (drottnunargjarnaltivesa f  (orgull)
2. (dramb, hrokiarrogància f (supèrbia, presumpció)

stórmann·lega <adv.>:
(rausnarlegaamb munificència (o: esplendidesa)

stórmanns·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:
govern m de notables, govern m de grans prohoms

stór·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs) -markaðir>:
1. (matvöruverslunhipermercat m  (supermercat)
2. (verslunarmiðstöðcentre m comercial (gran superfície comercial)

stórmarkaðs·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
cadena f d'hipermercats (o: de supermercats)

stór·mál <n. -máls, -mál>:
gran qüestió f
jarl svarar: "Mátt þú það gera en frekur get eg að þeim þyki lokar minn til fégjalda um slík stórmál": el iarl li va respondre: “Pots fer-ho, però tinc per mi que la suma que els impondré com a rescabalament en un afer tan important els semblarà massa grossa” (vocabulari: #1. lokar: Cf. Baetke 19874, pàg. 391: frekr get ek at þeim þykki lokarr minn til fégjalda (eig. daß mein Hobel grob ist in bezug auf Geldbußen) daß meine Geldforderungen sehr hart sind; )

stór·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
gran mestre m, gran mestra f

stór·menni <n. -mennis, -menni>:
1. <GENgran home m (home important i distingit, home de rang, alta personalitat)
gjöf sem maður gefur, rýmir til fyrir honum og leiðir hann fram fyrir stórmenni (ɣəδɔˈlīm, גְדֹלִים)el regal que fa un home li obre camí i el mena davant els grans
öll stórmenni (dāˈʃēn ~ דָּשֵׁן:   kāl־ˌdiʃnēi̯־ˈʔɛrɛt͡s, כָּל-דִּשְׁנֵי-אֶרֶץ) jarðar munu falla fram fyrir honum og allir sem hníga í duftið beygja kné sín fyrir honum: tots els grans de la terra es prosternaran davant ell i tots els qui davallen cap a la pols, doblegaran llurs genolls davant ell
á sömu stundu fékk ég vit mitt aftur og aftur hlotnaðist mér tign og vegsemd ríki mínu til sæmdar. Ráðgjafar mínir og stórmenni (raβrəˈβān ~ רַבְרְבָן:   wə-raβrəβāˈna-i̯, וְרַבְרְבָנַי) leituðu mín, ég var settur yfir konungsríki mitt að nýju og enn var aukið á tign mína: en aquell mateix moment, vaig recobrar el seny, i em foren tornats rang i honor per a la glòria del meu reialme. Els meus consellers i els meus grans em cercaren, i vaig ésser restablert en el meu reialme, i el rang de la meva dignitat em fou encara augmentat
stær þig eigi frammi fyrir konunginum og ryðst eigi í rúm stórmenna (ɣəδɔˈlīm, גְדֹלִים), því að betra er að menn segi við þig: "Fær þig hingað upp!" heldur en að menn gjöri þér læging frammi fyrir tignarmanni: no et donis to davant el rei, ni t'obris camí fins al lloc dels grans, car és millor que la gent et diguin: «Puja aquí!», que no que t'humiliïn davant un alt dignatari
þá vil ég heldur fara til stórmennanna (gāˈδōl ~ גָּדוֹל:   ʔɛl־ha-ggəδɔˈlīm, אֶל-הַגְּדֹלִים) og tala við þau því að þau rata veg Drottins, þekkja kröfur Guðs síns. En þau höfðu öll sem eitt brotið af sér okið, slitið fjötrana: m'estimo més d'anar a trobar els grans i parlar amb ells car coneixen el camí de Jahvè, coneixen les exigències de llur Déu! Però tots ells havien trencat el jou plegats com un de sol, havien romput llurs lligams
þess vegna fæ ég honum hlutdeild með stórmennum (raβ ~ רַב:   βā-rabˈbīm, בָרַבִּים) og hann mun skipta feng með voldugum vegna þess að hann gaf líf sitt í dauðann og var talinn með illræðismönnum. En hann bar synd margra og bað fyrir illræðismönnum: és per això que jo li donaré la seva part amb els grans i es partirà el botí amb els poderosos per tal com ell mateix s'és lliurat a la mort i és estat comptat entre els malfactors: I ha portat els pecats de molts i ha intercedit pels malfactors
2. stórmenni <n.pl -menna>: gent distingida

stór·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
1. (örlætimagnificència m (generositat)
2. (stórlæti, stærilætisupèrbia f (urc, altivesa que agravia, arrogància, presumpció)

stórmennsku·brjálsemi <f. -brjálsemi, no comptable>:
megalomania m

stórmennsku·brjálæði <n. -brjálæðis, no comptable>:
megalomania m

stórmennsku·brjálæðingur <m. -brjálæðings, -brjálæðingar>:
megalòman m, megalòmana f

stór·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum. Emprat hab. en pl.>:
prodigi m (fet prodigiós, gran senyal)
♦ jarteikn og stórmerki: miracles i prodigis
♦ undur og stórmerki: meravelles i prodigis

stór·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
enorme
sá engill, sem hefir frelsað mig frá öllu illu, hann blessi sveinana, og þeir beri nafn mitt og nafn feðra minna Abrahams og Ísaks, og afsprengi þeirra verði stórmikið (wə-ʝiδəgˈgū   lā-ˈrɔβ   bə-ˈqɛrɛβ   hā-ˈʔārɛt͡s,   וְיִדְגּוּ לָרֹב, בְּקֶרֶב הָאָרֶץ) í landinu: l’àngel que m'ha deslliurat de tot mal, beneeixi aquests nois, i que portin el meu nom i el nom dels meus pares Abraham i Isaac i que llur descendència sigui abundantíssima en el país
í för með honum voru vagnar og riddarar, og var það stórmikið (wa-ʝəˈhī   ha-mmaħăˈnɛh   kāˈβēδ   məˈʔɔδ,   וַיְהִי הַמַּחֲנֶה, כָּבֵד מְאֹד) föruneyti: en el seu viatge també l'acompanyaren carros i cavallers, i fou aquest un seguici ingent
ég álít mig þó ekki í neinu standa hinum stórmiklu (ὑπερλίαν,   τῶν ὑπερλίαν ἀποστόλων) postulum að baki: així i tot, no considero pas que estigui en res enrere d'aquests superapòstols

stór·myndarlegur, -myndarleg, -myndarlegt <adj.>:
1. (mjög dugandimolt bo bona  (molt capaç o hàbil en el que fa)
♦ vera stórmyndarleg í höndunum: ésser extraordinàariament bona amb les labors
2. (mjög veglegur, mikilfenglegur, glæsilegur, ágæturabsolutament imposant, del tot brillant (superb, impressionant, magnífic)

stór·mynntur, -mynnt, -mynnt <adj.>:
de boca grossa, que té la boca grossa, bocagròs -ossa

stór·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:
de nas gros, que té el nas gros

stór·netla <f. -netlu, -netlur. Gen. pl.: -netlna>:
ortiga f gran (o: major) (planta Urtica dioica)

stór·orður, -orð, -ort <adj.>:
1. (sem notar stór, hástemmd eða þung orð, íburðarmikill, que fa anar paraules altisonants, altiloqüent (o: grandiloqüent) (que parla o escriu amb grandiloqüència & que està escrit amb grandiloqüència)
þá kvað Gunnlaugur drápuna er hann hafði orta um Ólaf konung. Og er lokið var drápunni þá mælti konungur: "Hrafn," sagði hann, "hversu er kvæðið ort?" "Vel herra," sagði hann. "Það er stórort kvæði og ófagurt og nakkvað stirðkveðið sem Gunnlaugur er sjálfur í skaplyndi": llavors en Gunnlaugur va declamar la drápa que havia compost en llaor del rei Olau. I quan va haver acabat de declamar-la, el rei va dir: “Hrafn”, va dir, “què t'ha semblat la composició d'aquest poema?” Ell li va respondre: “Bé, senyor, és un poema lleig i grandiloqüent i una mica encarcarat com ho és en Gunnlaugur mateix de tarannà”
2. (montinn, yfirlætisfullur, grobbinnque braveja, que fanfarroneja (jactanciós, vanagloriós, fanfarró)
3. (skömmótturinjuriós -osa (inclinat a injuriar)
það var eitt sinn að Einar Ingibjargarson reið yfir til Lauga og batt hest sinn við dyr. Hann gekk til stofu og talaði við Arngerði. En er Sigurður varð þessa var hleypti hann [p. 67] beisli af hestinum og hljóp hann brott en konur komu í stofu og kváðu Einar mundu verða að ganga heim ef hann tæki eigi hest sinn. Einar gekk út og hitti Sigurð og spurði hví hann gerði honum slíkan farartálma. Sigurður var stórorður og kvað hann vel til búinn að hlaupa og elta hest sinn (SS I, cap. 56, pàg. 66-67): una vegada es va esdevenir que l'Einar Ingibjargarson va anar a Laugar i va fermar el seu cavall a les portes del mas. Va entrar a dins la stofa i s'hi posà a parlar amb l'Arngerður. Però quan en Sigurður se n'adonà, va llevar-li la brida al cavall i aquest va fugir d'allà i les dones entraren a dins la stofa i digueren que hauria de tornar a peu a casa si no atrapava el seu cavall. L'Einar sortí i trobà en Sigurður i li demanà per què li entrebancava d'aquella manera el seu viatge [de tornada]. En Sigurður li va vessar paraules injurioses (o hem d'entendre que es tracta de paraules fatxendes o sigui, es va mostrar molt arrogant?) bo i dient que l'Einar era perfectament capaç de córrer i empaitar el seu cavall (vocabulari: #1. hleypa: Cf. Baetke 19874, pàg. 259: hleypa beizli af hesti einem Pferd das Zaumzeug abnehmen; #2. farartálmi: Cf. Baetke 19874, pàg. 179: farar-tálmi m. Hemmnis, Hindernis für eine Reise)

stór·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
1. (sem ræðst í stórvirkiemprenedor -a de grans empreses (decidit i amb grans projectes i/o plans al cap per realitzar)
◊ Sigmundur gerist nú ríkur konungur og ágætur, vitur og stórráður: en Sigmundur llavors es va convertir en un rei poderós i magnífic, savi i gran emprenedor
2. (drottnunargjarnautoritari -ària (dominant, imperiós)

stór·riddari <m. -riddara, -riddarar>:
comanador m, comanadora f (membre de certs ordes honorífics)

stórriddara·kross <m. -kross, -krossar>:
creu f de comanador, creu f de comanadora
♦ stórriddarakross með stjörnu: creu de comanador o comanadora amb estel

stór·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:
pluja forta
þá söfnuðust allir Júdamenn og Benjamíns saman í Jerúsalem á þriðja degi, það var í níunda mánuðinum, á tuttugasta degi mánaðarins. Og allt fólkið sat á auða svæðinu fram undan musteri Guðs, skjálfandi út af þessu og af því að stórrigning (ˈgɛʃɛm ~ גֶּשֶׁם:   ū-mē-ha-ggəʃāˈmīm, וּמֵהַגְּשָׁמִים) var: aleshores, al tercer dia, tots els homes de Judà i de Benjamí es reuniren a Jerusalem. Era el dia vint del mes novè. I tot el poble es trobava assegut a l'espai buit que hi ha davant el temple de Jahvè, tremolant per tot aquest afer i pel fet que queia una forta pluja

stór·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
1. (stór fyrirætlungran empresa f (esp. en pl.: grans projectes, grans plans que hom duu o vol dur a terme)
Grettir svarar: "Eigi ætla eg hér til launa fyrir að svo gervu en ef vér erum þvílíkir vinir þá er þér farið á burt sem nú horfist þá mun eg ráðast til lags með yður. En þó að eg megi minna en einnhver yðvar þá mun eg eigi letja stórræðanna": en Grettir li va respondre: “No vull cap recompensa pel que he fet fins ara, però, si quan us n'aneu continuem essent tan amics com ara sembla, vull ajuntar-me a vosaltres. I encara que pugui fer menys coses que qualsevol de vosaltres, no us seré un entrebanc a les grans empreses [que vulgueu dur a terme]”
Þorkell kvað það satt vera að ráðahagurinn var virðulegur "en mikið þykir mér á liggja ofstæki hennar," segir hann, "og stórræði. Hún mun vilja hefna láta Bolla bónda síns. Þar þykist í ráðum vera með henni Þorgils Hölluson og má vera að honum sé eigi allur getnaður að þessu. En vel er mér Guðrún að skapi": en Þorkell li va dir que era ver que aquella noia era un magnífic partit, “ però tinc per mi que el seu tarannà abrandat i els seus grans plans hi pesen força en contra. Ella voldrà fer venjar la mort d'en Bolli, el seu home. Sembla que en Þorgils Hölluson hi està d'acord amb ella i podria ésser que aquest projecte de casament no sigui del tot del seu grat. La Guðrún, emperò, m'agrada força”
2. (áhættufyrirtæki, glæfrafyritæki, djarft fyrirtækiempresa temerària, empresa [molt] aventurada (o: arriscada) (esp. en pl.: grans projectes, grans plans que hom duu o vol dur a terme)
3. (stórt verk, stórvirki, þrekvirkigran gesta f (gran feta, gran proesa)
4. (ofsi, ofstækiensuperbiment m (arrogància prepotent)
slægð hans mun tryggja vélabrögðum hans framgang. Hann mun hyggja á stórræði ( ~ :   ū-βi-ləβāˈβ-ō   ʝaɣədˈdīl,   וּבִלְבָבוֹ יַגְדִּיל) og steypa mörgum í glötun er þeir ugga ekki að sér. Hann mun jafnvel etja kappi við höfðingja höfðingjanna. En honum verður steypt og án þess að menn komi nærri: la seva astúcia li assegurarà amb arteries l'avenç. Tindrà ensuperbiment en ment i en precipitarà molts a la perdició que no vagin alerta. També esperonarà el campió contra el príncep dels prínceps, però serà estimbat i sense que hi intervinguin els homes

stórs <adv.>:
molt
en prest­ur sá, er upp hafði fæddan (=alið) puer­um (sveininn), varð hryggur við þenn­an at­burð og fór til kirkju og söng salt­ara og hét af öll­um hug á hinn sæla Þor­lák bisk­up, að hann leið­rétti nokk­uð þeirra mál. En stundu síð­ar þá kom puer (sveinninn) þar í Arnarbæli, þurr og kátur, svo að hann var eigi vot­ur stórs of (=um) ökkla upp. Hann díxit (sagði) svo frá ferð sinni, puer (sveinninn), að hann fór grát­andi úr garði, þar er þeir höfðu við hann skil­ist, og vissi hann eigi, hvert hann horfði, en veðr­ið ósvást (=vont). Kvaðst hann þá heit­ið hafa á hinn sæla Þor­lák bisk­up of allt (=ávallt), sem hann mátti, að hann skyldi honum hjálpa. Fór hann, uns hann kom að sauða­skjóli, og sofn­aði þar. En er hann vakn­aði, þá sá hann þegar bæ­inn í Arn­ar­bæli og gekk þá til húss og hafði ekki (=ekk­ert) vatn­ið fund­ið á leið­inni. En hvergi mátti svo fara þar á milli að mennskri ætl­un, að eigi væru þau tvö renn­andi vötn fyr­ir, er sveinn­inn myndi (=mundi) yf­ir hvortki (=hvor­ugt) kom­ast mega far­ar­skjóta­laust. Urðu all­ir fegn­ir þessi (=þess­ari) jar­tein, er við voru stadd­ir, og lof­uðu Guð almáttkan (=al­mátt­ug­an), er slík­ar dýrð­ir og jar­tein­ir læt­ur verða í sí­fellu fyr­ir þjón sinn, Þor­lák biskup: però el prevere que havia criat l'infant es va contristar amb aquest fet i se n'anà a l'església on hi cantà el saltiri i pregà de tot cor al benaurat bisbe Thorlac que (ell, el benaurat bisbe Thorlac) adobés d'alguna manera llur problema. I una estona després, l'infant va tornar a Arnarbæli, eixut i xalest, de manera que no estava gens banyat dels turmells per amunt. L'infant contà així el seu periple: que havia deixat enrere plorant la tanca del mas on [la gent del mas] s'havien acomiadat d'ell, i que [havia marxat] sense saber en quina direcció ho feia i que el temps que feia havia estat molt dolent. [També] va dir que llavors havia estat pregant tostemps al beat bisbe Thorlac tan bé com podia que l'ajudés. I va caminar fins que va arribar a una cleda i que allà s'hi havia adormit. I quan s'havia despert, havia vist immediatament el mas d'Arnarbæli i que havia vingut fins a les cases del mas i que, pel camí, no havia hagut de travessar cap corrent d'aigua. El cas era, emperò, que, en opinió humana, no es podia passar per enlloc entre els dos masos que no s'haguessin de travessar dos rierols, i l'infant no hauria pogut travesar cap dels dos més que qualcant a dalt d'una bístia. Tots els que eren allà s'alegraren d'aquest miracle i lloaren Déu totpoderós que fa que contínuament s'esdevinguin aitals actes gloriosos i miracles per la intercessió del seu servent, el bisbe Torlac

stór·sali <m. -sala, -salar>:
majorista m & f

stór·sargari <m. -sargara, -sargarar>:
sard m (peix Diplodus sargus)

stór·sigla <f. -siglu, -siglur. Gen. pl.: -siglna>:
<NÀUTpal m major

stór·sjór <m. -sjóar, -sjóir>:
mar desfeta (mar amb onades que van de 6 a 9 metres)

stórskammta·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge m al·lòpata, metgessa f al·lòpata

stórskammta·lækningar <f.pl -lækninga>:
al·lopatia f

stór·skáld <n. -skálds, -skáld>:
gran poeta m, gran poetessa f

stór·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
sisme m de magnitud alta

stór·skjöldungur <m. -skjöldungs, -skjöldungar>:
hoplita m
í sveit íslenskra ljóðskálda eru flestir heldur léttbúnir að vopnum, kvikir á fæti, en lausir á velli, ef horft er i augu þeim. Þó gnæfa fáeinir þungvopnaðir stórskjöldungar upp úr þvögunni. Einn af þeim er Einar Benediktsson: a l'esquadra dels poetes lírics islandesos la majoria hi són més aviat lleugers d'armes, de peu falaguer, però gens ferms en el camp de batalla si hom els mira als ulls. Tanmateix hi ha uns pocs hoplites armats feixugament que sobresurten del garbuix. Un d'ells és l'Einar Benediktsson

stór·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
1. (risastór, griðarstór, feiknamikillenorme (tremendament gros, descomunal)
◊ eftir það reikar Þórður eftir dalnum og ekki lengi áður hann heyrir í dimmunni dyn mikinn og vonum bráðara sér hann mann ef svo skal kalla. Þessi maður var mikill vexti og mjög stórskorinn. Bjúgur var hans hryggur og boginn í knjám. Ásjónu hafði hann ljóta og leiðinlega svo hann þóttist önga slíka séð hafa, nef hans brotið í þrem stöðum og voru á því stórir hnútar. Sýndist það af því þríbogið sem horn á gömlum hrútum. Hann hafði stóra járnstöng í hendi: després d'això, en Þórður va prosseguir la seva via resseguint la vall i no havia passat gaire estona que, en la fosca, hi va sentir un gran esclafit i més aviat del que hauria pogut esperar va veure un home, si és que el podien anomenar així. Aquest home era de gran estatura i molt enorme (o potser més aviat: d'ossos grossos [i angulars], ossat, ossut?). Tenia l'espinada corbada i els genolls doblegats. Tenia una cara lletja i fastiguejant, de manera que en Þórður va creure que no n'havia vista cap d'igual abans, tenia el nas trencat a tres indrets i [a cadascun d'ells] hi tenia grans bonys. Per aquest motiu, el nas tenia l'aspecte d'estar tres vegades torçat com les banyes dels xots vells. A la mà hi duia una gran barra de ferro (cf. Baetke 19874, pàg. 609: stór-skorinn adj. gewaltig groß, ungeschlacht.: stórskorinn í andliti mit groben Gesichtszügen)
◊ í því sá hann, hvar kerling ein stór óð út at honum ok var í skorpnum skinnstakki. Hann var síðr í fyrir en stuttr á bak Hún var stórskorin mjök ok heldr grepplig í ásjónu ok gekk at honum ok greip hann ór sjónum ok mælti: "Viltu þiggja líf af mér, Þorsteinn?": amb això va veure que una vella, de gran estatura, entrava dins l'aigua i es dirigia cap a ell. Duia un gipó de cuiro ressec i arrugat que pel davant era llarg i curt pel darrere. Era una dona enorme i força lletja de cara. Va anar fins allà on ell era i, agafant-lo, el va treure de dins la mar i li va dir: “Þorsteinn, vols deure'm la vida?”
◊ hann gekk út á skipin ok bað menn gera sik lystuga ok gaf þeim vín at drekka. Sinn grip gaf hann hverjum þeira. Urðu þeir skjótt drukknir. Hǫ;rðr tók mat ok ǫl ok gekk á land. Hjálmþér gekk í burt ór tjaldinu, er þeir váru sofnaðir, fram með sjónum. Fjall mikit ok ógna hátt stóð við sjóinn, en í miðju fjallinu leit hann standa trǫllkonu stórskorna. Hún hafði gullofinn dúk á knjám sér ok kembdi sér með gullkambi. Brunnr var niðr við sjóinn. Hún tók hendi sinni í hann ok þvoði með hár sitt. Hjálmþér kvað vísu: va entrar dins la mar i es va dirigir a les naus. Un cop a bord va demanar als homes que es divertissin i els va donar vi per beure. A cadascun d'ells els va donar el seu tresor. Aviat estigueren embriacs. En Hǫrðr va agafar menjar i cervesa i va tornar a terra. En Hjálmþér va sortir de la tenda dins la qual hi havien estat dormint i es va posar a caminar per la vorera de la mar. Arran de mar hi havia una muntanya, gran i terriblement alta, i al bell mig de la muntanya ell hi va veure una trol enorme. Damunt els genolls hi tenia un drap (amb el sentit mallorquí del mot!) de brocat i es pentinava els cabells amb una pinta d'or. Davall ella, arran de mar, hi havia una font. Ella hi ficava les mans i es rentava els cabells amb l'aigua d'aquella font. En Hjálmþér va declamar aquesta vísa...
◊ þat er frá Herði at segja, at hann gekk fram með sjónum. Hann sá einn stein stóran í fjǫrunni ok gat í. Hann litast um ok sér, hvar risi einn ógnarligr kom fram á bjargit ok var eigi sveinsligr yfirlits, því at engan þóttist hann slíkan sét hafa sakir stórskorins hǫfuðs. Hann hafði háva stǫng í hendi ok fram ór flein tvíeggjaðan, fjǫgurra álna langan. Hann tók niðr at fjǫrunni, þá hann stóð á bjarginu: hem de contar d'en Hǫrðr que aquest caminava arran de mar. [Assús-suaixí] va veure davant ell una gran roca enmig de la platja i hi va pujar damunt. De dalt estant va mirar tot al seu voltant i va veure que un risó esfereïdor -un gegant- s'acostava caminant pel cim de l'espadat. No tenia l'aspecte d'un jovençà perquè va creure que no n'havia vist mai abans cap com ell a causa del seu enorme caparrot. A la mà hi duia una perxa llarga, de quatre colzades, armada a l'extrem amb un fleinn de doble fil. Va baixar a la platja cap allà on ell s'estava a dalt de la roca
◊ þeir lǫgðust niðr á gólfit, ok sofnuðu þeir skjótt, en Hǫrðr hraut fast ok lét sem hann svæfi. Litlu síðar heyrði hann, at maðr gekk úti hjá loptinu ok þreif í strenginn ok kippti niðr stokkinum, ok tók sverðseggin í sundr ǫll sængrklæðin. Þeir brutust um mikilliga. Þar næst var fjǫlum ór kippt, ok kom inn hǫfuð mjǫk stórskorit. Sá þrífr í sængina. Þá hǫggr Hǫrðr þann í sundr í miðju, ok dettr út hvárrtveggi hlutrinn. Leggjast þeir niðr: es varen ajeure damunt el trispol i s'adormiren aviat, però en Hǫrðr només feia com si dormís i feia de roncar fort. Poc després, va sentir les passes d'un home a fora, al costat del lopt. Aquest home va agafar la corda[, hi pegà estirada] i va fer caure en terra la biga i la fulla de l'espasa [que hi havien fixat a un extrem] va tallar tots els tapaments dels llits. Ells féren com si s'hi remoguessin molt. A continuació, varen llevar les fjalir, les posts del sostre, i pel forat hi va entrar un caparrot descomunal. Va pegar grapada a la màrfega. En aquell moment, en Hǫrðr va descarregar tal cop contra aquell homenot que el va xepar en dos per la meitat i les dues meitats varen caure en terra defora de la teulada. Ells se'n tornaren a jeure
◊ Eirekr er konungr nefndr. Hann var sjákonungr ok ættaðr af Gestrekalandi. Þat liggr undir Svíakonung. Þar eru menn sterkir ok þursligir, harðir ok illir viðreignar ok fjǫlkunnigir. Eirekr konungr var stórr maðr ok rammr at afli, svartr ok stórskorinn mjǫk. Hann lá úti vetr ok sumar með fjǫlda skipa ok herjaði á ýmis lǫnd. Var hann inn mesti hermaðr ok mjǫk óeirinn. Systur átti hann fríða, er Gyða hét, ok var hún jafnan með konungi: hi havia un rei que nomia Eirekr. Era un rei de la mar, oriünd del Gestrekaland. Aquest país està sotmès al rei de Suècia. Els homes hi són forts i tursians, ardits i poc tractables i versats en màgia. El rei Eirekr era un home gros, de gran força física, negre i molt descomunal (o potser més aviat: d'ossos grossos [i angulars], ossat, ossut?). Sempre era a fora, tant d'hivern com d'estiu, amb una gran quantitat de vaixells, devastant diversos països. Era el guerrer més gran que hi havia i molt despietat. Tenia una germana que nomia Gyða i era bella i que sempre acompanyava el rei
◊ urðu þær nú kátar, þvíat þær hugðu illt til ráðahagsins, en jǫtnunum þótti mikit batna, þegar þær váru kátar, ok þǫkkuðu frændkonu sinni umgang. En er fólki var niðr skipat ok brúðgumarnir niðr settir, þá váru brúðirnar inn leiddar. Skorti þá eigi skjarkala ok gálaskap, er flǫgðin hǫfðu. Skrǫggr lǫgmaðr sat á annan bekk ok bœndasveitin með honum, en Gautr ok Hildir á annan ok þeira menn. Arinnefja sat hjá brúðum ok hafði allan setning á þeira háttum ok margar aðrar stórskornar konur. Fjalarr ok Frosti skenktu brúðunum, ok skorti eigi áfengan drykk: aleshores es posaren contentes car fins llavors no s'havien alegrat d'aquelles noces, i els ètuns sentiren un gran alleujament quan [véren que] elles estaven contentes i regraciaren llur neboda per la seva intervenció. I quan hagueren assignat els seients als convidats i els nuvis s'hagueren assegut, les núvies foren conduïdes a dins la sala. La gatzara i el desenfrè que hi tenien les flǫgð, hi eren generals (Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot gálaskapr que jo interpreto com a svall, slark ‘disbauxa’. Segons les indicacions de l'Ordbog over det norrøne prosasprog, el mot gálaskapr és un hàpax legòmenon). El lǫgmaðr Skrǫggr seia amb el grup dels pagesos a un dels bancs, mentre que en Gautr, en Hildir i llurs homes seien a un altre. L'Arinnefja seia devora les núvies, i ella i mantes altres dones colossals posaven tot llur afany que les núvies atenguessin llurs obligacions com a núvies amb els convidats (Baetke 19874 no dóna pas entrada al fraseologisme hafa [allan] setning á háttum e-s que jo interpreto com a posaven tot llur afany que les núvies atenguessin llurs obligacions com a núvies. Baetke 19874, pàg. 529, només dóna entrada al mot setningr m. Absicht, Plan i pàg. 236 a: háttr <...> 2. (meist pl.) Verhalten, Benehmen, Lebens-[p. 236]weise; Gewohnheiten, Brauch, Sitte <...> fara vel með sínum háttum, sich gut benehmen, <...> halda háttum at boði due üblichen Pflichten des Gastgebers erfüllen). En Fjalarr i en Frosti abocaven les begudes a les núvies i no hi havia escassetat de begudes alcohòliques
2. (grófgerður, klunnalegurgrosser -a (bast, no fi)
♦ stórskorinn í andliti: (með grófgert andlitque té els trets facials grossers (de trets grollers, mancats de finor)
◊ líðr nú kveldit. Heyra þeir út dunur miklar, ok því næst kom þar inn maðr. Undruðu þeir þá lítt, þótt skálinn væri hár eða stórkostligr, því at þetta var inn hræðiligasti risi, svá at engan höfðu þeir sét fyrri svá stóran. Ekki var hann svá ljótr, at þat væri fádæmi, þess er hann var stórskorinn í andliti. Vel var hann búinn at klæðum. Hann hafði einn grábjörn á baki sér ok einn boga í hendi, harðla stóran. Ákafliga var hann móðr, ok þat ætluðu þeir, at hann mundi langt hafa at gengit. Hann gengr at eldinum öðrum megin ok kastaði niðr birninum. Hrólfr konungr heilsaði honum, en hann lét sem hann heyrði eigi. Síðan sundrar hann björninn skjótt ok fimliga, festir síðan ketil upp ok sýðr. Eptir þat tekr hann borð, breiðir á dúk ok berr fram vist ok drykk. Öllu þótti þeim hann því vel skipa. Eptir þat tekr hann til matar, etr ok drekkr heldr djarfliga. Ok eptir þat hann er mettr, varðveitir hann allt þat, er af gekk: el vespre va anar passant. Defora, varen sentir uns grans sorolls i, tot seguit, va entrar-hi un home. Poc els va estranyar que l'skáli fos alt o grandiós, car aquell era el gegant més paorós imaginable de manera que cap d'ells no n'havia vist abans cap de tan gran com ell. No era tan lleig com perquè la seva lletjor hagués resultada excepcional, llevat que tenia els trets de la cara grossers. Anava ben vestit. A l'esquena hi duia un ós gris i un arc a la mà, molt gros. Estava extremadament cansat i això els va fer pensar que havia hagut de caminar molt. Es dirigí al foc que hi havia a l'altre costat de l'skáli i allà hi va tirar l'ós en terra. El rei Hrólfr el va saludar però ell va fer com si no l'hagués sentit. Després, va fer trossos de l'ós, amb rapidesa i habilitat, a continuació, va penjar una caldera als clemàstecs i hi va posar la carn a bullir. Després, va agafar una taula, hi va estendre al damunt les estovalles i hi va deixar al damunt la beguda i el menjar. Tots trobaren que hi tenia molta de traça. Després, es va asseure a taula, i va menjar i beure força sense melindros. I després d'això, quan s'hagué atipat, va estotjar tot el que havia sobrat

stórskota·hríð <f. -hríðar, -hríðar (o: -hríðir)>:
<MILbombardeig m [d'artilleria]

stórskota·lið <n. -liðs, no comptable>:
<MILartilleria f

stórskota·liði <m. -liða, -liðar>:
<MILsoldat m d'artilleria

stór·skuldugur, -skuldug, -skuldug <adj.>:
que té grans deutes
♦ vera stórskuldugur e-m: deure molts de diner a algú

stór·slys <n. -slyss, -slys>:
gran accident m, accident m greu

stórsteina·tími <m. -tíma, no comptable>:
període megalític

stór·stígur, -stíg, -stígt <adj.>:
que camina a grans passes, de passes llargues, que fa grans passes

stór·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
<FIGgran estrella f

stórstraums·flóð <n. -flóðs, no comptable>:
marea viva

stór·straumur <m. -straums, -straumar>:
marea viva

stór·streymi <n. -streymis, no comptable>:
marea viva

stór·stúka <f. -stúku, -stúkur. Gen. pl.: -stúkna o: -stúka>:
gran lògia f
♦ stórmeistari stórstúkunnar: el gran mestre de la gran lògia
♦ stórstúka frímúrarareglunnar á Íslandi: la gran lògia maçònica d'Islàndia
♦ stórstúka Íslands [góðtemplarareglunnar]: la gran lògia d'Islàndia [de l'Orde de Bons Templers]

stórstúku·þing <n. -þings, -þing>:
assemblea f de la gran lògia

stór·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
1. <MÚSgran banda f de música, gran orquestra f
2. (stór [hermanna-, fylgismanna-]flokkur, stórfylgisliðgran nombre m de forces (gran quantitat de guerrers o de partidaris)
Hákon konungr fór um várit austr til Víkr. Hann sendi orð Skúla jarli at hann skyldi koma um sumarit suðr til Bjǫrgynjar. En er konungr kom til Víkr austr stefndi hann til sín ǫllum lendum mǫnnum með stórsveitum. Ok er hann kom aptr til Bjǫrgynjar lagði hann langskipum með endilǫngum bryggjum allt í innanverðan bœinn: el rei Hákon es va dirigir per la primavera cap a l'est, cap a Vík. Va enviar missatgers al iarl Skúli amb el missatge que per l'estiu baixés al sud, a Bjǫrgvin. I quan el rei va arribar a Víkr, va convocar-hi tots els homes ligis (lendir menn) amb gran nombre de tropes. I quan va tornar a Bjǫrgvin, va atracar les naus de guerra tot al llarg dels molls en direcció de cap a l'interior de la ciutat

stór·svig <n. -svigs, no comptable>:
<ESPORTgran eslàlom m

stór·sær, -sæ, -sætt <adj.>:
macroscòpic -a

stór·tákn <n. -tákns, -tákn>:
gran senyal m, [gran] prodigi m

stór·tíðindi <n.pl -tíðinda>:
1. (miklar fréttirgran notícia f (gran nova)
2. (stórkostlegur e. stórfenglegur atburðurgran esdeveniment m (fet sensacional)

stór·tjón <n. -tjóns, no comptable>:
gran dany m, catàstrofe f
hvað Joppe og Geser áhrærir, sem þú gerir kröfu til, þá hafa íbúar þeirra borga valdið þjóð okkar og landi stórtjóni (ἡ πληγὴ μεγάλη, αὗται ἐποίουν ἐν τῷ λαῷ πληγὴν μεγάλην καὶ τὴν χώραν ἡμῶν). Fyrir þær skulum við þó greiða eitt hundrað talentur.“ Atenóbíus svaraði honum engu orði: pel que fa a Jafa i Guèzer (Gàzer), que ara reclames, els habitants d'aquestes [dues] ciutats causaven estralls al nostre poble i al nostre territori. Tanmateix, pagarem cent talents [d'argent] per elles. L'Atenobi no li contestà paraula

stór·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
1. (rausnarleguresplèndid -a (generós, desprès, munificent)
2. (frekurinsaciable (molt àvid)
♦ stórtækur þjófur: un lladre insaciable
♦ vera stórtækur til e-s: fer un ús abundant d'una cosa
hann er stórtækur til kvenna: éss un donjoan, és insaciable amb les dones
3. (stórhugaque té molta d'empenta, ambiciós -osa (amb molta d'iniciativa & visionari & emprenedor, que emprèn coses a gran escala)
♦ stórtækir athafnamenn: una gent de negocis amb molta d'empenta
♦ vera stórtækur í e-u: tenir molta d'empenta en una cosa
4. (vinnuvélpotent (màquina)
5. (víðtækurextens -a (ampli, de grans dimensions)
♦ stór­tæk­ur þjófnaður: un robatori de grans dimensions

stór·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:
ordinador m central

stóru <adv.>:
molt, enormement
svá hafa þeir nú á Oddi mikla vörðu, at þeir vilja at engum kosti, at hann fari á burt. En svá sem honum hafði áðr leitt orðit at vera þar, þá jók nú stóru við, er hann fann, at þeir heldu vörðu á honum, ok sitr nú um það eitt at komast í burtu: vigilaren llavors molt estretament l'Oddr ja que no volien de cap de les maneres que se n'anés. I, si abans d'això ja estava avorrit d'estar allà, quan va descobrir que l'estaven vigilant, encara es va acréixer molt més [aquest sentiment] i ja només va estar a l'aguait d'una sola cosa: com anar-se'n d'allà (vocabulari: #1. stóru eykr við: Cf. Baetke 19874, pàg. 35: miklu eykr á, við es wird größer, steigert sich, nimmt zu; )
♦ stóru <+ adj. en grau compar.>molt més <+ inf.>
nú mælti Burnament: „Bǫlvat verði þitt líf ok svá líkamr it sama en aldri fann ek þann riddara er mér gerði fyrr stóru sárara en þú“: en Burnament li va dir: “Maleïda sigui ta vida i també ton cos. Mai no havia trobat un cavaller que m'hagi infligit ferides més greus que tu no ho has fet” (lit.: que em fes molt més ferit)
♦ bera stóru (o: stórum)ésser molt extraordinari, no ésser de dir, ésser una cosa de no dir
Kjartan svarar: „Þat berr stóru (var.: stórum), hversu mér þokkask (var.: þóknask) vel þeirra athæfi, því heldr sem mér kynnisk meirr ok jafnan hefir mér litizk merkiliga á konunginn, en nú í dag sýndisk mér hans yfirbragð frá því ágætliga (var.: ágætligt) sem fyrr svá at ek ætla þá betr hafa er honum hlýðnask ok veita góðviljaða þjónustu, ok er þat sannast at segja at ek ætla þar við liggja ǫll vár málskipti ok hamingju at vér trúim á þann Guð er hann boðar. Nú dvelr mik engi hlutr, er ek geng eigi [p. 38] þegar til konungs at biðja skírnarinnar, utan sá einn, at hann mun nú til borða genginn, ok þat at ek vil eigi únáða konung eðr kristna kennimenn á þessum degi, er þeir kalla mikla hǫfuðhátíð guðs síns, þvíat mér er ván at þat sé starfi mikill at veita oss skipverjum ǫllum þat embætti, ok ætla ek þann dag dveljask er vér látum allir skírask; en með engu móti má Óláfi konungi vera annara til at þetta verði framgengt enn mér. Er þat ok eigi staðfastligt at láta svá ákafliga at einhverjum hlut at eigi fylgi hóf ok stilling. Eðr hversu sýnisk þér þetta ráð, Bolli frændi?!” (FMS II,2, cap. 163, pp. 37-38): és extraordinari com m'agrada llur costum: com més el conec, més i més m'agrada. El rei sempre m'ha semblat [un home] remarcable, però avui, el seu aspecte m'ha semblat molt més excel·lent que mai abans, de manera que crec que els qui estan a les seves ordres i el serveixen volenterosament, ho tenen millor. I no et menteixo pas si et dic que crec que tota la nostra bona fortuna i tot el que ens ha de resultar bo i important dependran del fet que creguem en el déu que ell predica. Així i doncs, ja no hi ha res que m'impedeixi d'anar [p. 38] ara mateix davant el rei i demanar-li que em bategi llevat d'aquesta única raó: que ara [el rei] ja deu seure a taula i no vull pas destorbar el rei o els preveres cristians avui, el dia que ells anomenen la gran festa principal de llur déu. Car, m'imagino que serà un gran esdernec de feina batejar-nos a tots nosaltres, a mi i tota la meva tripulació, i crec que caldrà tot un dia sencer quan tots nosaltres ens fem batejar. Però [així i tot,] el rei Olau de cap de les maneres no pot estar més frissós que això es faci del que ho estic jo. [De tota manera,] tampoc no resulta serè deixar-se emportar tan impetuosament per una cosa que no s'hi observin la mesura i la calma. I a tu, cosí Bolli, què et sembla aquesta decisió?
♦ svo <+ adj. ~ adv.> að stóru ber: ésser tan <+ adj. ~ adv.> que resulta extraordinari, que és cosa de no dir
eitthvert sumar er þess við getið að hann liggur enn í víkingu og hefir þá tólf skip; þau voru vel skipuð. Og þá er þetta er tíðenda, þá ræður fyrir Bretlandi jarl sá er Stefnir hét. Hann átti sér dóttur þá er Ólöf hét. Hún var vitur kona og vinsæl, og var það góður kostur, svo að stórum bars’esmenta que en Pálnatóki un estiu encara es trobava en una expedició de vikingueig en la qual hi tenia dotze naus que estaven molt ben aparellades. I quan es van esdevenir aquests fets, en Pálnatóki, governava el Bretland un iarl que nomia Stefnir. Tenia una filla que nomia Ólöf. Era una dona llesta i molt apreciada de tothom. Era un partit tan bo [per a qualsevol home fadrí] que excel·lia de molt [en aquest sentit qualsevol altre] (vocabulari: #1. bera stóru: Cf. Baetke 19874, pàg. 46: berr stóru es geht sehr weit, erreicht einen hohen Grad, ist von großer Bedeutung, wiegt schwer; en comparació, la traducció llatina de l'Sveinbjörn Egilsson, del 1842, pp. 43-44, fa: Dicitur aliqua aestate, more solito piraticam exercens, duodecim naues bene instructas habuisse. Id temporis dynasta quidam, nomine Stefner (Stephanus), Britanniae praefuit; huic filia fuit, nomine Olaua, non minus prudentia, quam gratia, florens; quae conditio adeo excellebat, ut in primis poneretur)
ok eitthvert sumar, þá er Pálnatóki var í víking ok hafði mǫrg skip ok mikinn afla, í þenna tíma réð jarl sá fyrir Bretlandi, er Stefnir hét. Hann átti dóttur eina, sú nefnd Álǫf, vitr ok vinsæl, ok kvenna fríðust sýnum, ok var hon góðr kostr, svá at stóru bar: i un estiu, quan en Pálnatóki havia sortit d'expedició viquinga i tenia sota el seu comandament molts de vaixells i grans tropes, en aquell temps governava Bretland un iarl que nomia Stefnir. Aquest iarl tenia una filla que nomia Álǫf. Era llesta i molt apreciada de tothom i la més bella de les dones. Era un partit tan gran [per a qualsevol home fadrí] que no n'hi podia haver de millor
þá kemr upp, at Sigi hefir drepit þrælinn ok myrðan. Þá kalla þeir hann varg í véum, ok má hann nú eigi heima vera með feðr sínum. Óðinn fylgir honum nú af landi brott svá langa leið, að stóru bar, ok eigi létti hann fyrr, en hann kom honum til herskipa: aleshores es va descobrir que en Sigi havia mort i assassinat l’esclau. Llavors el van declarar “malfactor en els santuaris”, amb la qual cosa en Sigi ja no pogué continuar vivint per més temps a casa seva amb son pare. Aquest, que era l’Óðinn, el va seguir en el seu bandejament tant de temps que és de no dir, i només el va deixar un cop li hagué aconseguit unes naus de guerra
þá tekur Börkur til orða: "Bæði er nú að mikið er sagt frá fíflinu Ingjalds enda deilist það nú heldur víðara en eg hugði og er hér ekki á að horfa og hefur oss orðið svo mikil vanhyggja að stóru ber; og eigi veit eg nær vér fáum þetta leiðrétt og mun Gísli þar verið hafa á bátnum hjá oss og mun hafa látið eftir fíflinu því að hann er við hvorttveggja brugðinn og er hin mesta hermikráka; og er það skömm jafnmörgum mönnum ef hann skal nú komast úr höndum oss og skundum eftir honum og látum hann nú eigi úr færi ganga": aleshores en Börkur va prendre la paraula i digué: “es dóna el cas que es conten moltes de coses del pec de l'Ingjaldur però que ara es desdobli en dos va molt més lluny del que podria imaginar-me. I aquí no hi ha res a mirar: ens ha passat una badada tan grossa que no n'hi pot haver una de major, i no sé pas si ens serà possible d'esmenar-la: el qui era a dins la barca devora nosaltres devia ésser en Gísli imitant el beneitet car, no només se les sap totes, sinó que tambō té la mà trencada imitant algú, i serà una vergonya per a tots nosaltres, tants com som, si ara ens torna a fugir de les mans, de manera que cal que ens afanyem a empaitar-lo i no el deixem pas fugir ara que en tenim oportunitat” (vocabulari: #1. deilist...víðara: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 69: deiliz — víðara, „vermag sich mehr zu verteilen“ (indem er sich gleichzeitig an zwei stellen zeigt); en Baetke 19874, pàg. 85, fa: fíflit deilisk víðara en ek hugða der Narr verteilt sich, d.h. erscheint an mehreren Stellen; #2. er að horfa: Finnur Jónsson 1903, pàg. 69: er — horfa, „es ist kein zweifel mehr“, wie die sache sich verhält; #3. að stóru ber: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 69: at stóru berr, (auch stórum), „ dass es viel zu weit geht“; #4. leiðrétta: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 69:leiðrétta, „wieder gut machen“; #5. láta eftir <+ Dat.>: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 70: láta eptir = herma eptir, c. 25,8cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 68: herma — því, „ihm nachäffen“; #6. hvorttveggja...og: Cf. Baetke 19874, pàg. 285: hvárttveggja — ok sowohl — als auch; #7. brugðinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 67: brugðinn við e-t geschickt, fähig zu, erfahren in, vertraut mit etw.; #8. skunda: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 70: skundum eptir, „verfolgen wir ihn rasch“; #9. úr færi ganga: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 70: ór fœri ganga, „aus seiner für uns günstigen lage sich befreien“)

stórum <adv.>:
molt, enormement
og vötnin mögnuðust og uxu stórum (məˈʔɔδ, מְאֹד) á jörðinni, en örkin flaut ofan á vatninu: i les aigües augmentaren i s'acreixeren molt a la terra, però l'arca surava a la superfície de l'aigua
en ávaxtist þér og margfaldist og vaxið stórum (ʃirˈt͡sū   βā-ˈʔārɛt͡s,   שִׁרְצוּ בָאָרֶץ) á jörðinni og margfaldist á henni": i creixeu i multipliqueu-vos i augmenteu en nombre a desdir a la terra i multipliqueu-vos-hi
sá engill, sem hefur bjargað mér frá öllu illu, megi hann blessa drengina og þeir bera nafn mitt og nafn feðra minna, Abrahams og Ísaks. Megi þeim fjölga stórum (wə-ʝiδəgˈgū   lā-ˈrɔβ   bə-ˈqɛrɛβ   hā-ˈʔārɛt͡s,   וְיִדְגּוּ לָרֹב, בְּקֶרֶב הָאָרֶץ) á jörðinni: l’àngel que m'ha deslliurat de tot mal, beneeixi aquests nois, i que portin el meu nom i el nom dels meus pares Abraham i Isaac. Que es multipliquin en gran nombre a la terra
Ísraelsmenn voru frjósamir, jukust, margfölduðust og fjölgaði stórum (bi-məˈʔɔδ   məˈʔɔδ, בִּמְאֹד מְאֹד), svo að landið varð fullt af þeim: els israelites foren fecunds, cresqueren [en nombre], es multiplicaren i augmentaren a desdir, de manera que el país en fou ple (a Ezequiel 9:9, la locució adverbial בִּמְאֹד מְאֹד hi és traduïda amb l'adverbi afskaplega: afskaplega mikil - גָּדוֹל בִּמְאֹד מְאֹד; a Gènesi 17:2, amb l'adverbi mikillega: og margfalda þig mikillega - וְאַרְבֶּה אוֹתְךָ, בִּמְאֹד מְאֹד)
heyr því, Ísrael, og gæt þess að breyta eftir þeim, svo að þér vegni vel og yður megi fjölga stórum (məˈʔɔδ, מְאֹד), eins og Drottinn, Guð feðra þinna, hefir heitið þér, í landi, sem flýtur í (זָבַת) mjólk og hunangi: escolta'ls, doncs, Israel, i tingues cura de portar-te segons ells a fi que et vagi bé i pogueu multiplicar-vos molt, tal com Jahvè, el Déu dels teus pares, t'ha promès, en una terra que regalima llet i mel
en réttlátir gleðjast, fagna fyrir augliti Guðs og kætast stórum (wə-ʝāˈɕīɕū   βə-ɕimˈħāh,   וְיָשִׂישׂוּ בְשִׂמְחָה)però els justos s'alegraran, exultaran davant Déu i hi seran plens de joia a desdir
og hann blessar þá, svo að þeir margfaldast stórum (məˈʔɔδ, מְאֹד) og fénað þeirra lætur hann eigi fækka: i ell els beneeix a fi que es multipliquin a desdir, i no deixa pas que llur bestiar minvi
þú eykur stórum (—, ) fögnuðinn, þú gjörir gleðina mikla: acreixes molt la joia, i fas gran l'alegria
skylt er oss, bræður, og maklegt að þakka Guði ætíð fyrir yður, því að trú yðar eykst stórum (ὑπεραυξάνειν,   ὑπεραυξάνει) og kærleiki yðar allra hvers til annars fer vaxandi: és un deure per a nosaltres, germans, i és de justícia, que donem sempre gràcies a Déu per vosaltres, perquè la vostra fe creix en gran manera, i augmenta més i més la caritat de cada un de vosaltres envers els altres
þá gladdist lýðurinn yfir örlæti þeirra, því að þeir höfðu af heilum hug fært Drottni sjálfviljagjafir, og Davíð konungur gladdist einnig stórum (wə-ˈɣam   Dāˈwīδ   ha-mˈmɛlɛχ   ɕāˈmaħ   ɕimˈħāh   ɣəδōˈlāh,   וְגַם דָּוִיד הַמֶּלֶךְ, שָׂמַח שִׂמְחָה גְדוֹלָה)aleshores el poble es va posar content per llur generositat, car havien ofert les ofrenes voluntàries a Jahvè amb cor sincer, i el rei David també es va alegrar en gran manera
mér mislíkaði þetta stórum (məˈʔɔδ, מְאֹד), og kastaði ég öllum húsgögnum Tobía út úr herberginu: això em disgustà molt i vaig llençar fora de la cambra tots els mobles d'en Tobies
en Ísraelsmenn voru mér mótsnúnir í eyðimörkinni. Þeir breyttu eigi eftir setningum mínum og höfnuðu lögum mínum, þeim er maðurinn skal halda, til þess að hann megi lifa, og hvíldardaga mína vanhelguðu þeir stórum (məˈʔɔδ, מְאֹד). Þá hugði ég að úthella reiði yfir þá í eyðimörkinni til þess að gjöreyða þeim: però els israelites em foren contraris al desert. No s'hi comportaren segons les meves ordenances i rebutjaren les meves lleis que l'home ha d'observar perquè pugui viure, i profanaren en gran manera els meus xabbats. Aleshores vaig pensar d'abocar la meva còlera sobre ells al desert a fi d'anihilar-los
þrenging vor er skammvinn og léttbær og aflar oss eilífrar dýrðar sem stórum (—, καθ' ὑπερβολὴν εἰς ὑπερβολὴν) yfirgnæfir allt: la nostra tribulació és de curta durada i lleugera d'endurar i ens adquireix una glòria eterna que ho ultrapassa tot granment
þá mun þinn fyrri hagur virðast lítilfjörlegur, en framtíðarhagur þinn vaxa stórum (məˈʔɔδ, מְאֹד)aleshores, la teva antiga situació [et] semblarà de poca importància, però la teva condició futura s'acreixerà granment
þá skal ég ríkulega blessa þig og stórum (wə-harˈbāh   ʔarˈbɛh   ʔɛθ־zarʕă-ˈχā, וְהַרְבָּה אַרְבֶּה אֶת-זַרְעֲךָ) margfalda kyn þitt, sem stjörnur á himni, sem sand á sjávarströnd. Og niðjar þínir skulu eignast borgarhlið óvina sinna: et beneiré copiosament i multiplicaré àmpliament el teu llinatge com les estrelles del cel, com la sorra de la vorera de la mar. I els teus descendents conqueriran la porta de la vila de llurs enemics
sannlega mun ég ríkulega blessa þig og stórum (—, λέγων· ἦ μὴν εὐλογῶν εὐλογήσω σε καὶ πληθύνων πληθυνῶ σε·) margfalda kyn þitt: veritablement et beneiré copiosament i multiplicaré àmpliament el teu llinatge
hann kom í ættborg sína og tók að kenna þeim í samkundu þeirra. Þeir undruðust stórum (—, ἐκπλήσσεσθαι αὐτοὺς) og sögðu: "Hvaðan kemur honum þessi speki og kraftaverkin?: va arribar a la seva vila natal i va començar a ensenyar-los a llur sinagoga. Se n'astoraven granment i deien: «¿D'on li vénen aquesta saviesa i els miracles?
og allir undruðust stórum (—, ἐξεπλήσσοντο δὲ πάντες ἐπὶ τῇ μεγαλειότητι τοῦ θεοῦ) veldi Guðs: i tots es meravellaren molt de la puixança de Déu
en alla, sem heyrðu til hans, furðaði stórum (—, ἐξίσταντο δὲ πάντες οἱ ἀκούοντες αὐτοῦ ἐπὶ τῇ συνέσει καὶ ταῖς ἀποκρίσεσιν αὐτοῦ) á skilningi hans og andsvörum: i tots els qui el sentien es meravellaven molt de la seva intel·ligència i de les seves respostes
♦ gefa stærrum: donar més, fer un regal més gros
konungr spyrr: "Hvat skortir at um þat, sem faðir minn gerði?" "Ekki leita ek á þetta," sagði Þórir "en stærrum gaf faðir þinn mér, sem er sverð þetta": el rei li va preguntar: “Que et manca en mi del que et feia (proporcionava) mon pare?” En Þórir li va respondre: “No t'ho blasmo pas, però ton pare em va fer un present major, que és aquesta espasa”
"Eg vil hafa," sagði hann, "gefið hefir þú mér stærrum": Vull tenir-lo”, li va dir l'Ögmundur, “[tot plegat,] m'has fet regals millors”
hún laust við hendinni og mælti: "Stærrum gaf Haraldur Gormsson en miður æðraðist hann að fara af landi og sækja eign sína, en þú gerir nú, og reyndist það þá er hann fór hingað í Noreg og eyddi mestan hlut lands þessa en eignaðist allt að skyldum og sköttum, en þú þorir eigi að fara í gegnum Danaveldi fyrir Sveini konungi bróður mínum": ella li va pegar una bufetada i li va dir: “El [rei] Haraldur Gormsson em feia regals millors i tenia menys por que tu a abandonar el país i reclamar el que era seu, com ara ho fas tu. Ho va demostrar quan va venir aquí a Noruega i va devastar la major part d'aquesta terra i es va apropiar de tots els tributs i impostos. Tu, emperò, no goses fer cap al regne dels danesos i atacar-hi el rei Sveinn, mon germà”
♦ eigi stærrum né smærrum: ni més temps ni menys
þeir skulu skipta ómǫgum við bók fimm búar. En ef ómaginn er einn, þá skulu þeir skipta svá, at þeir hafi allir er til eru komnir þann ómaga um sinn á tveim misserum, enn eigi stœrrum né smærum enn svá - Vicini quinque ad librum (sanctum iureiurando defuncti) egenos alendos distribuere debent. Quodsi alendus solummodo unicus fuerit, ita distributionem moderentur, ut ad omnes eum sustentare obligatos, semel quotannis alendus deferatur, nec maiores nec contractiores uices iis praefiniant (Oca Cendrosa I, pàg. 241: IV. Kapituli: Of ómagaskipti - Titulus IV: De distributione alendorum): els cinc veïns hauran de repartir els freturosos (ómagar) entre llurs alimentadors [jurant de fer-ho correctament] pel Llibre. Si, emperò, només hi ha un freturós, els cinc veïns l'assignaran a tots els qui estiguin obligats a mantenir-lo de tal manera que cadascun d'ells el tingui per espai de dos semestres, i no el tinguin ni més temps ni tampoc menys que l'esmentat (Oca cendrosa, títol V: De l'assignament dels ómagar a llurs alimentadors)
♦ gráta stórum: plorar molt
og ég grét stórum (πολύ, καὶ [ἐγὼ] ἔκλαιον πολὺ) af því að enginn reyndist maklegur að ljúka upp bókinni og líta í hana: i jo plorava molt, perquè no es va trobar ningú capaç d'obrir el llibre i mirar-hi dedins
♦ stika stórum [skrefum] [í áttina til bátsins]: caminar amb passes molt llargues [en direcció al bot]
♦ stórum <+ adj.>molt <+ adj.> 
orð Guðs breiddist út, og tala lærisveinanna í Jerúsalem fór stórum (σφόδρα, καὶ ἐπληθύνετο ὁ ἀριθμὸς τῶν μαθητῶν ἐν Ἰερουσαλὴμ σφόδρα) vaxandi, einnig snerist mikill fjöldi presta til hlýðni við trúna: la paraula de Déu s'anava escampant i el nombre dels deixebles anava creixent moltíssim a Jerusalem, i també una gran multitud de sacerdots acceptà l'obediència de la fe
♦ stórum betri: molt millor
hann er stórum betri: està molt millor
♦ vera stórum brytjaður: estar molt trencat
konungrinn sá til þeirra reiðuliga ok mælti svá: "Stórum er Noregr þá brytjaðr, ok munu vér eigi fá honum svá stór lén, hafa áðr Beglingar af austan, ok ekki fæ ek skipt landi víðara": el rei els va llançar una mirada plena d'ira i els replicà: “Noruega llavors estarà enormement fragmentada, de manera que no li donarem pas un feu tan gros. Els crosses ja ho feren abans des de l'est i jo no repartiré encara més el regne”
♦ verða stórum feginn: posar-se molt content
en þá er Haraldur konungur spyr þetta, þá sendir hann menn á fund Hákonar jarls jafnmarga sem hið fyrra sinn, og sendir honum þau orð, að hann þykist aldregi meir hafa þurft hans liðveizlu og fjölmennis en þá. Hákon jarl skipaðist brátt við orðsending Haralds konungs og þykir vera nauðsynjamál, og fer þegar er hann var búinn, og hefir hann nú hvergi minna lið en hið fyrra sinni og kemur við Danmörk og fer þegar við hinn tólfta mann á fund Haralds konungs, og varð konungurinn honum stórum feginn og kveður hann vel hafa vikizt við sína nauðsyn, - "og skal nú senda menn í móti liði þínu öllu og fari það hingað til veizlu, og kann eg hvers yðvars þökk": i quan el rei Haraldur fou ennovat d'aquest fet, va enviar homes al iarl Hákon, el mateix nombre que la vegada anterior, perquè li portessin el missatge que considerava que mai abans no li havia calgut tant el seu ajut i els seus homes com en aquells moments. El iarl Hákon es va aparellar ràpidament després de sentir el missatge del rei, considerant que l'afer era absolutament peremptori, i va partir immediatament tan bon punt estigué aparellat i ho va fer amb tropes no pas inferiors a les de la vegada anterior. Quan va arribar a Dinamarca, es va dirigir immediatament, acompanyat de dotze homes, a veure el rei Haraldur. El rei es va posar enormement content amb ell (es va alegrar enormement en veure'l) i li digué que havia reaccionat bé davant la seva seva situació de necessitat - “i ara s'enviaran homes a cercar totes les teves tropes perquè vinguin aquí a un banquet i jo els pugui donar les gràcies a tots i cadascun d'ells”
Egill reist rúnar og lagði undir hægindið í hvíluna, þar er hún hvíldi; henni þótti sem hún vaknaði úr svefni og sagði, að hún var þá heil, en þó var hún máttlítil, en faðir hennar og móðir urðu stórum fegin; bauð Þorfinnur, að Egill skyldi þar hafa allan forbeina, þann er hann þóttist þurfa: l’Egill va gravar unes runes i les va posar sota el coixí del jaç on descansava la noia. A aquesta li va semblar com si es despertés d'un somni i digué que estava guarida, encara que continuava estat molt feble, i son pare i sa mare es varen alegrar sobre manera. En Þorfinnur va oferir a l'Egill tot el seu ajut i suport que ell, l'Egill, considerés que li havia de caldre
♦ svelga stórum: beure amb avidesa, a grans glops
þeir kváðust þess albúnir en sögðu sér ókunnigt til kjallara. Grettir spurði hvort þeir vildu hlíta hans forsjá og umgangi. Berserkir létust það gjarna vilja. Grettir fer til og sækir öl og gefur þeim að drekka. Þeir voru mjög móðir og sulgu stórum. Lætur hann óspart ölið, það er áfengast var til, og gekk því lengi. Hann segir þeim og margar kátlegar sögur. Varð af þessu öllu saman háreysti til þeirra að heyra. Eigi fýsti heimamenn til þeirra að koma: ells li digueren que hi estaven més que disposats, però li afegiren que del celler no en sabien res. En Grettir els va demanar si es conformarien amb la seva assistència i atencions. Els bersercs li respongueren que les acceptaven de bell grat. En Grettir va anar al celler a cercar-hi cervesa i els hi donà perquè en beguessin. Estaven molt cansats i la begueren amb avidesa. Ell els va servir la cervesa amb generositat i la que els servia era la més forta que hi havia i així va anar una bona estona. I mentre bevien també els va contar moltes d'històries divertides. A causa d'una cosa i l'altra el xivarri que feien arribava a la gent del mas, però aquests no sentien cap ganes d'anar a estar amb els bersercs
♦ það verður/varð ekki stórum af kveðjum: acomiadar-se amb poques paraules
Einar svarar fá og reið hann heim aftur að annarri stundu. Varð eigi stórum af kveðjum með þeim að skilnaði: l’Einar no li va respondre paraula i del cap d'una estona se'n tornà a ca seva. En partir, ho feren sense dir-se gaire paraules de comiat

stór·úðugur, -úðug, -úðugt <adj.>:
molt orgullós -osa

stór·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
1. <GENde gran estatura
þeir báru út óhróður meðal Ísraelsmanna um landið sem þeir höfðu kannað og sögðu: „Landið, sem við fórum um til að kanna, gleypir íbúa sína. Allt fólk, sem við sáum í landinu, var mjög stórvaxið (wə-ˌχāl־hā-ˈʕām   ʔăʃɛr־rāˈʔīnū   βə-θōˈχā-ḥ   ʔanˈʃēi̯   midˈdōθ,   וְכָל-הָעָם אֲשֶׁר-רָאִינוּ בְתוֹכָהּ, אַנְשֵׁי מִדּוֹת)es posaren a desacreditar davant els israelites el país que havien explorat tot dient: «El país que hem anat a explorar és un país que devora els seus habitants. Tot el poble que hi hem vist són uns homes de gran talla
Emítar bjuggu þar forðum, mikil þjóð og fjölmenn og stórvaxin (wā-ˈrām   kā-ʕănāˈqīm,   וָרָם, כָּעֲנָקִים), eins og Anakítar: antigament hi habitaven els emites (emim), poble gran i nombrós, de gran estatura, com els enaquites (anaquim)
það er og talið land Refaíta. Refaítar bjuggu þar forðum og kölluðu Ammónítar þá Samsúmmíta, mikil þjóð og fjölmenn og stórvaxin (wā-ˈrām   kā-ʕănāˈqīm,   וָרָם, כָּעֲנָקִים), eins og Anakítar: aquest també es considera país de rafaïtes (refaïm). Els rafaïtes (refaïm) l'habitaven antigament i els ammonites (ammonim) els anomenen zomzomites (zamzummim): era un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els enaquites (anaquim)
2. <FIGimportant
♦ stórvaxið mál: un afer important

stór·veldi <n. -veldis, -veldi>:
1. (stór konungsríkigran imperi m (gran reialme)
og hann mun dæma meðal margra þjóða og skera úr málum fjarlægra stórvelda (lə-ɣōˈʝim   ʕăt͡suˈmīm,   לְגוֹיִם עֲצֻמִים). Þær munu smíða plógjárn úr sverðum sínum og sniðla úr spjótum sínum. Engin þjóð skal sverð reiða að annarri þjóð og ekki skulu þær temja sér hernað framar: i ell farà de jutge per a un gran nombre de pobles i d'àrbitre en els afers de grans imperis llunyans. Amb llurs espases forjaran relles, i falçs amb llurs llances. Cap nació no alçarà l'espasa contra una altra, ni s'avesaran mai més a la guerra
ég steypi hásætum konungdæmanna og kollvarpa stórveldum (ˈħɔzɛq   mamləˈχōθ   ha-ggōˈʝim,  חֹזֶק מַמְלְכוֹת הַגּוֹיִם) þjóðanna. Ég velti stríðsvögnunum og eklum þeirra um koll, hestar skulu hnjóta og reiðmenn falla hver fyrir annars sverði: tombaré els trons dels reialmes i trabucaré els imperis dels pobles [pagans]. Bolcaré els carros de guerra i llurs conductors, els cavalls travelaran i llurs genets cauran cadascun per l'espasa de l'altre
2. <POLÍTgran potència f
♦ stórveldin: les grans potències
3. <FIGgran força f

stór·vesír <m. -vesírs, -vesírar>:
<POLÍTgran visir m 
◊ Fláráður stórvesír vil verða kalífi í staðinn fyrir kalífann: el Gran Visir Iznogud vol ésser califa en lloc del califa

stór·viðri <n. -viðris, -viðri>:
galerna f, gran temporal m
Þorbjörn svarar: "Svo marga hrakför hefi eg þangað farið að þangað kem eg eigi. Er það ærið eitt að þau stórviðri ganga að hvergi er fært hver nauðsyn sem á er": en Þorbjörn li va respondre: “Ja hi he fets tants de viatges malastrucs que no hi aniré pas. I és prou motiu que hi ha una galerna tan forta que no s'hi pot anar per més necessitat que hi hagi d'anar-hi” (vocabulari: #1. ærið: Cf. Baetke 19874, pàg. 806: þat er œrit eitt das allein genügt, ist Grund genug; )

stór·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
1. (mikið afrekgran gesta f, gran feta f (gran proesa)
en öll stórvirki hans (wə-χāl־maʕăˈɕēh   θāqəpˈp-ō,   וְכָל-מַעֲשֵׂה תָקְפּוֹ) og hreystiverk eru skráð í árbækur Medíu- og Persíukonunga auk lýsingar á frama þeim sem Mordekaí hlotnaðist hjá konunginum: però totes les seves gestes i proeses estan consignades als annals dels reis de Mèdia i de Pèrsia a més a més de la informació sobre la grandesa que en Mordeħai va rebre del rei
Flosi kveðst fyrst mundu hafa fréttir "og ætla eg að þú sért allhræddur eftir stórvirkin": en Flosi li va dir que primer de tot volia conèixer-ne detalls “i crec que, després d'aquestes grans fetes, estàs [com a] molt espantat”
2. (mikið verkgran obra (gran treball, obra o feina ingent o colossal)

stór·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
1. (sem vinnur afreksverkque fa grans gestes (que duu a terme grans proeses o fetes)
2. (duglegurque fa una feinada (que duu a terme grans treballs, que treballa mort)
"ærið mun hann stórvirkur," segir Njáll, "en eigi veit eg hvort hann er svo góðvirkur": en Njáll li va dir: “Sé que farà una feinada. El que ja no et puc dir si és si la feina que farà serà una bona feina”
en um það brá honum í sitt móðurkyn að hann var bæði sterkur og stórvirkur og umskiptasamur og illskiptinn ef honum eigi líkaði nokkuð: però havia sortit a la família de sa mare pel que fa al fet que era fort i molt fener i d'humor voluble i malvolent si una cosa no li agradava pas
þessu næst heyrir hann dunur ok dynki stóra mjǫk nærri sér ok fýsir nú at vita, hverju slíkt gegnir. Gengr hann nú nokkut lengra fram á skóginn með fjallshlíðinni, þar til er hann kemr at helli stórum. Hann lítr nú um gluggann, er var á hellinum, ok sér um hann allan. Lítr hann einn hræðiligan jǫtun liggja í sinni rekkju. Aldri hafði konungsson sét stœrra mann. Hans búkr tók beggja veggja á milli með svá herfiligri ásýnd ok óskapligri, at konungsson undraðist þat stórliga. Hann sá þar ok eina kerlingu heldr stórmannliga. Hún stóð við þverpall einn ok var at brytja þar niðr mannakjǫt ok hrossa- ok var harðla stórvirk at þessu: poc després va sentir un gran estrèpit i brogit devora allà on era i va voler saber de què es tractava. Llavors es va endinsar una mica més en el bosc al llarg del coster de la muntanya fins que va arribar a una gran cova. Hi va guaitar dedins per la finestra que hi havia a la paret de la cova i en va recórrer l'interior amb la vista. Hi va afinar un ètun espantós dormint al seu llit. El príncep no havia vist mai abans un home tan gros. El seu cos anava de paret a paret de la cova i tenia un aspecte tan abominable i monstruosament enorme que el príncep en fou granment astorat. També hi va veure una vella força impressionant (?). S'estava dreta al þverpallr i estava fent tallades de carn humana i de cavall i estava molt enfeinada fent-ho

stór·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
molt savi sàvia

stór·vægi <n. -vægis, no comptable>:
gran rellevància f

stórvægi·lega <adv.>:
de manera molt important, molt significativament

stórvægi·legur, -leg, -legt <adj.>:
molt rellevant (o: important)
♦ þetta er ekkert stórvægilegt: això no és res d'important, això no és res que tingui importància

stór·væginn, -vægin, -vægið <adj.>:
molt rellevant (o: important)

stór·vægur, -væg, -vægt <adj.>:
molt rellevant (o: important)

stór·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
1. (gort, raupyrði, gífuryrðibravejada f (fanfarronada, paraules exagerades)
þeir ausa úr sér stóryrðum (ʝabˈbīʕū   ʝəδabbəˈrū   ʕāˈθāq,   יַבִּיעוּ יְדַבְּרוּ עָתָק), allir illvirkjar hreykja sér: poen fanfarronades de dins ells, tots els malfactors es glorifiquen
hreykið yður ekki í orðum, sleppið engum stóryrðum (ʝēˈt͡sēʔ   ʕāˈθāq   mi-ppī-ˈχɛm,   יֵצֵא עָתָק מִפִּיכֶם) af vörum því að Drottinn er vitur Guð, hann metur verkin: no us glorifiqueu en paraules, que cap fanfarronada no us escapi dels llavis car Jahvè és un déu cient [i] avalua [totes] les obres
vér höfum heyrt drambsemi (ɣəʔōn־mōˈʔāβ,   גְאוֹן-מוֹאָב) Móabs - hann er mjög hrokafullur (gēʔ,   גֵּא) - ofmetnað hans (gaʔăwāˈθ-ō,   גַּאֲוָתוֹ), drambsemi (ū-ɣəʔōˈn-ō,   וּגְאוֹנוֹ) og ofsa (wə-ʕɛβrāˈθ-ō,   וְעֶבְרָתוֹ), og hin marklausu stóryrði hans (lɔʔ־ˈχēn   badˈdā-u̯,   לֹא-כֵן בַּדָּיו)hem sentit l'orgull de Moab -està molt inflat d'orgull-, la seva arrogància, el seu orgull i la seva prepotència, i les seves fútils bravejades
2. (hrokafull orðparaules f.pl insolents (paraules arrogants)
horf eigi með ánægju á dag bróður þíns, á ógæfudag hans, og gleð þig eigi yfir Júda sonum á eyðingardegi þeirra og lát þér eigi stóryrði (wə-ʔal־taɣˈdēl   ˈpī-χā,   וְאַל-תַּגְדֵּל פִּיךָ) um munn fara á neyðardegi þeirra: no miris pas amb satisfacció el dia del teu germà, el dia del seu infortuni, ni t'alegris dels fills de Judà en el dia de llur desolació! I no deixis que els teus llavis diguin paraules d'insolència en el dia de llur tribulació!
3. (stór orð, íburðarmikil orðgrans paraules f.pl (paraules grandiloqüents, altisonants, excessivament distingides)
ekki hæfa heimskum manni stóryrði (ɕəφaθ־ˈʝɛθɛr,   שְׂפַת-יֶתֶר), hve miklu síður göfgum manni lygavarir: no escauen a un beneit les grans paraules, i molt menys a un noble uns llavis mentiders
þá mælti Sebúl við hann: "Hvar eru nú stóryrði þín (ʔai̯ˈʝēh   ʔēˈφō   ˈpī-χā,   אַיֵּה אֵפוֹא פִיךָ), er þú sagðir: ,Hver er Abímelek, að vér eigum að lúta honum?' Er þetta ekki liðið, sem þú fyrirleist? Láttu nú sjá, far út og berst við það": llavors en Zebul li va dir: «On són ara les teves paraules arrogants amb què deies: «Qui és l'Abimèlec perquè hàgim d'inclinar-nos davant ell? No és aquesta, la tropa que tu menyspreaves? Demostra'ns-ho: surt [al seu encontre] i lluita contra ella»
4. (skammirparaula gruixuda (renec, paraulota)

stór·yrtur, -yrt, -yrt <adj.>:
que fa anar paraules altisonants, altiloqüent (o: grandiloqüent)

stór·ýðugur, -ýðug, -ýðugt <adj.>:
variant de stór·úðugur, -úðug, -úðugt ‘molt orgullós -osa’
Þórir svarar: "Veit eg land falt á Klaufabrekku og mun eg fá þér engjar til því að þar eru engi lítil. En eg vil kaupa það land til handa þér ef þú vilt hingað ráðast en þó þykir mér það ráðlegast að þú sért kyrr. Hér mun að reyna fastnæma menn og stórýðga": en Þórir li va respondre: "Conec unes terres que estan venals a Klaufabrekka i, com que sé que en aquestes terres hi ha poques pastures, jo te'n proporciaré algunes. I, si [realment] vols venir a establir-te aquí, compraré aquestes terres per tu. Tanmateix, emperò, considero que el més aconsellable és que no et moguis d'on estàs: Aquí t'hauràs de provar (te les hauràs a veure) amb homes implacables (?) i molt orgullosos"

stór·þari <m. -þara, pl. no hab.>:
laminària nòrdica (alga bruna Laminaria hyperborea)

stór·þarmar <m.pl -þarma>:
<MEDintestí gros (digurgirni)

stór·þing <n. -ings, -þing>:
parlament m nacional (de Noruega), storting m

stór·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
gran poble m, gran nació f (nació constituïda per un nombre elevat de persones)
hver er sú stórþjóð (mī־ˈɣōi̯   gāˈδōl,   מִי-גוֹי גָּדוֹל) að hún hafi guði jafnnærri sér og Drottinn, Guð okkar, er nærri okkur þegar við áköllum hann? Og hvaða stórþjóð (ū-ˈmī   ˈgōi̯   gāˈδōl,   וּמִי גּוֹי גָּדוֹל) hefur ákvæði og lög sem jafnast á við það lögmál sem ég legg fyrir ykkur í dag?: quina és la gran nació que tingui els seus déus tan a prop seu com ho és Jahvè, el nostre Déu, de nosaltres sempre que l'invoquem? I quina és la gran nació que tingui uns decrets i unes lleis que puguin mesurar-se a aquesta llei que jo us presento avui?
í greinum hans gerðu allir fuglar himins sér hreiður og undir liminu ólu öll dýr merkurinnar afkvæmi og allar stórþjóðir (kāl   gōˈʝim   rabˈbīm,   כֹּל, גּוֹיִם רַבִּים) bjuggu í skugga þess: feien niu a les seves branques tots els ocells del cel; i sota les seves rames criaven llur descendència totes les bèsties del camp i a la seva ombra hi vivien totes les grans nacions

stór·þjófnaður <m. -þjófnaðar, -þjófnaðir>:
gran cop m (gran robatori)

stór·þvottur <m. -þvotts, -þvottar>:
gran bugada f (bugada de roba de llit i roba rentada en aquesta bugada)

stór·ættaður, -ættuð, -ættað <adj.>:
d'alt llinatge

stóu·maður <m. -manns, -menn>:
estoic m, estoica m

stóu·speki <f. -speki, no comptable>:
estoïcisme m

stóu·spekingur <m. -spekings, -spekingar>:
estoic m, estoica m



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 23/11/2010