Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

TJ

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Les velles aspiracions de la Il·lustració, construir un ésser i una societat humans a través de l'educació, de l'estimulació en el pensament sense traves, de la mesura en la conducta envers el món, els altres i un mateix, s'estan convertint en un somni que aviat s'haurà esvaït del tot. Però no hi ha alternativa: o la Raó o tornar a la llei del més poderós, tornar a la llei de la selva.
 
       


tjakkur <m. tjakks, tjakkar>: gat m (aparell per aixecar vehicle)
tjald <n. tjalds, tjöld>: 1. tenda f [de campanya]
	2. (forhengi) teló m [de teatre]
		bak við tjöldin: <FIG> entre bastidors
		fyrir opnum tjöldum: <FIG> davant tothom
		tjaldið er fallið: el teló ha caigut, ha acabat la funció
	3. (kvikmyndatjald) pantalla f [de cinema]

tjalda <tjalda ~ tjöldum | tjaldaði ~ tjölduðum | tjaldað>: acampar
	má tjalda hér? Que es pot acampar aquí?

tjald·stćđi <n. -stæðis, -stæði>: cŕmping m

tjald·svćđi <n. -svæðis, -svæði>: zona (o: àrea) f d'acampada

tjaldur <m. tjalds, tjaldar>:
garsa f de mar (ocell Haematopus ostralegus)

Tjalli <m. Tjalla, Tjallar>:
(enskur hermaður eða sjómaðurjan m (Men.(soldat o mariner anglès)
◊ Danirnir hljóta að hafa botnað eitthvað í ræðu Tjallans því að þeir...: els danesos degueren haver entès alguna cosa del discurs del jan per tal com...

tjarna·íris <f. -írisar, -írisar>:
[gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus)

tjarna·lilja <f. -lilju, -liljur>:
[gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus)

tjarna·síld <f. -síldar, -síldar>:
lavaret m (peix Coregonus lavareti)

tjá <tjái ~ tjáum | tjáði ~ tjáðum | tjáð>:
servir, ésser d'utilitat
♦ það tjáir ekki: això no serveix [de res]
♦ tjá e-m e-ð: informar algú d'una cosa, ennovar algú d'una cosa, comunicar una cosa a algú
♦ tjá sig: #1. <GENexpressar-se. ◊ hún segist einfaldlega geta tjáð sig betur á íslensku en katalónsku: diu que senzillament pot expressar-se millor en islandès que no pas en català; ◊ kunna að tjá sig vel með orðum: saber-se expressar bé amb paraules; #2. (segja álit sitt, skoðun sínadonar la seva opinió (donar el seu parer). ◊ tjáðu þig: dóna-hi la teva opinió
♦ tjá sig um e-ð við e-n: expressar la seva opinió sobre una cosa a algú

tjása <f. tjásu, tjásur>: ble m (floc de cabells)

tjón <n. tjóns, tjón>: dany m, mal m, pčrdua f
	tilfinnanlegt tjón: pčrdua sensible
	bíđa tjón: sofrir un dany, sofrir danys
	bćta einhverjum tjón: rescabalar a algú d'un dany
	gera einhverjum tjón: causar o infringir danys a algú
	verđa fyrir tjóni: sofrir o tenir danys

tjörn <f. tjarnar, tjarnir>: estany m [petit], estanyol m, bassa f [grossa]

Tobía <m. Tobía, pl. no hab.>:
Tobies m, Tovià m (andrònim) (טוֹבִיָּה, טוֹבִיָּהוּ)

togari <m. togara, togarar>:
traïnya f (embarcació de pesca)

togast <togast ~ togumst | togaðist ~ toguðumst | togastá>:
1. <GENestirar cadascú del seu costat
♦ togast á um e-ð: <FIGlluitar per una cosa, barallar-se per una cosa
♦ togast á við e-ð ~ e-n: <GEN & FIGlluitar amb una cosa ~ algú, anar d'estira-i-arronsa ambuna cosa ~ algú
2. En la llengua medieval, aquest verb se sol construir amb la preposició <við>:
◊ Glámur leit á slitrið er hann hélt á og undraðist mjög hver svo fast mundi togast við hann: en Glámur va mirar el tros d'abric de pell esqueixat que li va quedar a la mà, preguntant-se, tot astorat, qui devia ésser el que l'havia estat estirant amb ell
◊ hann hafði þá togast við að draga Gretti að sér og því kiknaði Glámur á bak aftur og rauk öfugur út á dyrnar svo að herðarnar námu af dyrið og rjáfrið gekk í sundur, bæði viðirnir og þekjan frerin, féll svo opinn og öfugur út úr húsunum en Grettir á hann ofan: amb això el serf no hi havia comptat. Havia estat maldant amb totes les seves forces per a estirar cap a si en Grettir i per això en Glámur va cedir cap enrere, caiguent de cop d'esquena cap a la porta de manera que les espatlles van xocar i treure fora de lloc la llinda de la porta i la sostrada es va trencar, tant les llates com la coberta de terra congelada de l'edifici. El serf va acabar caiguent d'esquena fora de l'edifici i en Grettir li caigué al damunt
◊ er þessi maður og góður af tíðindum. Þurfum vér eigi að togast eftir orðum við hann: aquest home també és bo contant noves. No cal que li traguem les paraules de la boca amb unes estenalles
◊ "vel er þat," sagði Heiðr, "at þú ert hér kominn, Ásmundr, því at þinn vegr ok virðing ferr víða um heiminn, en ekki muntu við aldr togast, en þykkja þar góðr drengr ok mikill kappi, sem þú ert": la Heiðr li va dir: "Està bé que hagis vingut aquí, Ásmundr, perquè la teva glòria i fama s'estendran arreu del món, però no hauràs de fer cap estira-i-arronsa amb la vellesa (és a dir, moriràs jove), i allà on siguis et consideraran un baró prous i un gran campió
◊ það barst að einn aftan þá er Þorkell og Þormóður vildu ganga út til skemmu og Sigríður með þeim þá tók Loðinn til Sigríðar og hélt henni en hún togast úr höndum honum. Og er Þormóður sér þetta þá tekur hann í hönd Sigríði og vill kippa henni úr höndum Loðni en það gengur eigi skjótt. Þorkell sér á þrætu þeirra: es va esdevenir que un vespre, quan en Þorkell i en Þormóður volien sortir per anar al lloc de dormir, acompanyats per la Sigríður, que en Loðinn va pegar grapada a la Sigríður i la tenia agafada, encara que ella forcejava per deslliurar-se de les seves mans. Quan en Þormóður ho va veure, va agafar la Sigríður pel braç i la volgué sostreure d'una estrebada de les mans d'en Loðinn, però no va resultar tan fàcil com havia semblat. En Þorkell va veure llur baralla
◊ Skeggi kvað öngvan mann taka af sér það er hann ætti. Grettir þreif til malsins og toguðust þeir um hann og vildi sitt mál hvortveggi hafa: l'Skeggi li va dir que cap home no li prendria el que li pertanyia. En Grettir va pegar grapada a la taleca i es varen posar a estirar-la, cadascun del seu costat, i cadascun volia imposar la seva voluntat
◊ Baglar sóttu eptir þeim allt undir borgina; ok er Birkibeinar komu í borgina, þá varð sá atburðr, at Baglar fengu einn manninn at fótunum, er hann vildi í borgina, en Birkibeinar vildu hlífa honum, ok þrifu í axlirnar, toguðust um, ok þann mann tvískiptu þeir í sundr milli sín, ok skildust við þat; þetta var Maríumessu aptan: els Crosses els van encalçar fins al peu mateix de la ciutadella i quan els Cames-de-beç hi entraren a dins, es va esdevenir que els Crosses aconseguiren agafar un home pels peus que volia entrar dins la ciutadella, però els Cames-de-Beç volgueren protegir-lo i l'agafaren per les aixelles. Els uns i els altres l'estiraven, cadascun del seu costat, [i l'estiraren tan fort que] esqueixaren aquell home per la meitat. Després d'això, els Crosses i els Cames-de-Beç se separaren. Això va passar la vigília de la festa de la Mare de Déu
◊ Jökull stóð þá upp, ok Allsterkr réðst þá í móti honum, ok var þeira atgangr inn harðasti. En þó var Jökull sterkari ok bar hann at bekk, þar sem Þorsteinn var fyrir. Jökull vildi draga Allsterk frá bekknum ok togast við fast, en Þorsteinn helt honum. Jökull tók svá fast, at hann sté í hallargólfit upp at ökkla, en Þorsteinn hratt Allsterk frá sér, ok fell Jökull á bak aptr, ok gekk ór liði á honum fótrinn: aleshores en Jökull es va posar dret i l'Allsterkr el va atacar i llur enfrontament fou el més aferrisat que un es pugui imaginar. I tanmateix, en Jökull era el més fort, així que va anar enduent-se l'Allsterkr cap al banc davant el qual hi havia en Þorsteinn. En Jökull volia empènyer l'Allsterkr lluny del banc i feien un estira-i-arronsa molt dur, però en Þorsteinn tenia l'Allsterkr agafat. En Jökull[, al final,] va estirar l'Allsterkr amb tanta de força que s'enfonsà fins als turmells en el trespol del palau, i assús-suaixí, en Þorsteinn va amollar l'Allsterkr de manera que en Jökull va caure d'esquena i es va desllorigar el peu

togbrautar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
telefèric m
♦ taka togbrautarvagninn upp í kastalann: agafar el telefèric per pujar al castell

tognun <f. tognunar, tognanir>: <MED> esquinç m, torçada f [violenta]
	tognun á e-u: esquinç de..., torçada de...

tog·streita <f. -streitu, no comptable>:
estira-i-arronsa m

tolla <tolli ~ tollum | tolldi ~ tolldum | tollað>:
1. (lafa, vera fastur við, loða viðestar enganxat -ada (o: aferrat) el cap a (adherir-se, estar agafat, aguantar-se fixat)
♦ plásturinn tollir ekki: la tirita no s'aferra
♦ tolla á e-u ~ e-m: quedar-se aferrat -ada a una cosa ~ algú
♦ tolla á baki: mantenir-se assegut -uda a la sella [del cavall]
♦ húfan tollir ekki á höfðinu: la gorra no es manté enganxada al cap
♦ málningin tollir illa á yfirborðinu: la pintura queda mal aferrada a la superfícietoll
2. (haldast kyrr á e-m stað, una, dvelja kyrrestar (o: estar-se)  (restar, romandre, continuar, mantenir-se en un indret, una feina, un matrimoni etc.)
gekk þá kona í móti honum, búin sem portkona og undirförul í hjarta - hávær er hún og óhemjuleg, fætur hennar tolla aldrei heima (ʃāˈχan, שָׁכַן : bə-βēi̯ˈθā-ḥ   lɔʔ־ʝiʃkəˈnū   raɣˈlɛi̯-χā, בְּבֵיתָהּ, לֹא-יִשְׁכְּנוּ רַגְלֶיהָ), hún er ýmist á götunum eða á torgunum, og situr um menn hjá hverju horni -: llavors una dona li va sortir a l'encontre, abillada com una puta i sorneguera en el cor. És sorollosa i desenfrenada, els seus peus no paren mai a casa, és o bé als carrers o a les places, i està a l'aguait d'homes a cada cantonada
♦ hann tollir hvergi: no pot quedar-se (o: restar; o: romandre) enlloc, no para quiet -a en lloc (p.e., en una feina determinada)
♦ hann tollir í e-u: continuar en una cosa (romandre en una feina, una relació etc.)
♦ hann tollir hvergi í vinnu né skóla: no ho aguantava ni a una feina ni a l'escola
♦ tolla í tískunni: seguir la moda, anar a la moda
♦ það tollir ekkert í honum: <LOC FIGno li queda res (s'oblida de tot de manera més o menys immediata, no sap o pot memoritzar res)
3. (tylla, festaenganxar una cosa (fixar)
♦ tolla e-u á e-ð: enganxar una cosa a una cosa
♦ tolla beitu á öngul: posar l'esca a l'ham

toll·afgreiđsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>: formalitats f.pl de duanes, trŕmits m.pl de duanes, despatx duaner

toll·gæslumaður <m. -gæslumanns, -gæslumenn>: duaner m, duanera f

toll·skođun <f. -skoðunar, no comptable>: control m de duanes (inspecció duanera)

toll·skyldur, -skyld, -skylt: subjecte -a a duanes, declarable a duanes
	eruđ ţér međ tollskyldar vörur? Que té res a declarar?
	ţetta er tollskylt: haurŕ de declarar aixň, haurŕ de pagar aranzel per aixň

toll·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur>: declaració f de duana, declaració duanera
	...ef sendingunni fylgja tollskýrslur: si la tramesa [postal] va acompanyada d'una declaració de duana (o: si hom ha adjuntat una declaració de duana a la tramesa postal)

tollur <m. tolls, tollar>: duana f
♦ taka sinn toll: <LOC FIGpassar factura
♦ taka toll af e-u: <LOC FIGpassar facturar a una cosa

toll·virði <n. -virðis, -virði>: valor m,f [declarat] en duana

tombóla <f. tombólu, tombólur>:
tómbola f

tonn <n. tonns, tonn>:
tona f (mil quilos)
♦ þúsundir tonna af e-u: milers de tones d'una cosa

topp·goði <m. -goða, -goðar>:
cabussó (o: escabussó) emplomallat, cabrellot m (Val.), soterí m [gros] (Bal.) (ocell Podiceps cristatus)

topp·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:
<GEOMangle m vertical

topp·meisa <f. -meisu, -meisur>: mallerenga emplomallada, mallerenga f de cresta, capferrerico m de capell (Mall.), capellanet m de cresta (Val.) (ocell Parus cristatus)

toppur <m. topps, toppar>:
1. (hárskúfurtofa f, ble m (de cabells)
2. (ennistoppur á hesti & manniserrell m (de front de cavall & de persona)
♦ láta klippa toppinn: tallar-se el serrell
◊ hyggið svá til, sveinar, at hvárki bregði lagi sínu toppr né tagl í hestunum, ok gætið þeira vel ok geymið hugalt, at eigi saurgist þeir: pareu esment, vailets, que no es toqui (?) als cavalls ni un pèl ni del serrell del front ni de la cua, i teniu-ne bona cura d'ells, i vetlleu atentament que no se sollin pas
♦ borga e-ð upp í topp: pagar una cosa fins al darrer cèntim
♦ frá toppi til táar: de cap a peus
3. (fjallstoppur, oddmjór tindurcim m (de puig, acabat en punxa)
♦ vera á toppnum: <LOC FIGésser al cim
4. (trjátoppurcapçada f, capcurucull m (Mall.) (d'arbre)
5. (þak í bílbaca f (de cotxe)
6. (efsta sætiprimer lloc (de classificació)
♦ vera á toppnum: ocupar la primera posició

topp·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
bec m de serra mitjà, serreta mitjana (Val.), ànnera peixatera (Mall.), àneda peixatera (Men.(ocell Mergus serrator)

torf <n. torfs, no comptable>:
1. <GENgleva f  (o: pa m) de terra amb el seu herbei
2. (mórtorba f (carbó)

torf·bás <m. -báss, -básar>:
<HISTtorfbás m, indret del mas on hom amuntegava la torba seca per tenir-ne provisió. També rebia el nom de torfbingur
◊ Refur lét illa að henni er hún skyldi fara með slíkum erindum um nætur "en þó liggur léskrápur einn utar í torfbási og taki hann sér þar af skæði": en Refur es va posar felló amb ella per molestar-lo amb tals encàrrecs enmig de la nit [però li digué] “però si defora, al cobert de la torba, hi ha un léskrápur -ço és, un tros de pell assecada de tauró de Grenlàndia-, que [el pastor] s'agafi els skæði que ha de menester per a les seves sabates d'aquesta pell de tauró”

torf·bingur <m. -bings, -bingir. Gen. pl.: -bingja; dat.pl.: -bingjum>:
<HISTtorfbingur m, indret del mas on hom amuntegava la torba seca per tenir-ne provisió. També rebia el nom de torfbás o torfabás
◊ Þórólfur fór til Refs og kom þar síð dags. Hann leyndist í torfbingi og hlóð að sér elditorfi svo að ekki kom upp nema nasirnar einar. Refur var var um sig svo að hann lét lokur fyrir hurðir hvert kveld og lét ljós bera tvisvar um hús öll, fyrst fyrir náttverð og í annað sinn áður en menn fóru í rekkjur. Og enn var svo gert. Eigi fannst Þórólfur að heldur. Þórólfur talaði hverjum manni líkt. Hann stóð upp þegar niður var lagist. Hann vakti griðkonu Refs og sagðist vera sauðamaður. Hann bað hana kalla til skæða við Ref því að hann kveðst skyldu á fjall ganga um morgun: en Þórólfur se'n va anar al mas d'en Refur i hi va arribar que el dia ja tombava. Es va amagar dins el caramull de torba del mas i va acaramullar pans de torba tot al seu voltant de tal manera que no en quedés a fora més que els narius. En Refur anava previngut de manera que cada vespre feia tancar les portes amb forrellat i feia fer dues rondes per totes les cases amb una llàntia o torxa, la primera es feia abans de sopar i la segona, abans de colgar-se. I així mateix és com es va fer aquell vespre, però en Þórólfur no fou descobert. En Þórólfur sabia imitar la veu de qualsevol home. Tan bon punt la gent es va haver colgada, ell es va aixecar del seu amagatall i va despertar una griðkona o serventa d'en Refur dient-li que era el pastor de les ovelles. Li va demanar que demanés al Refur uns skæði -ço és, uns trossos de pell d'ovella no adobada, per al calçat- perquè, li va dir, de bon matí havia d'anar al puig

torg <n. torgs, torg>:
1. <GENplaça f
◊ allur lýðurinn safnaðist saman eins og einn maður á torginu (ʔɛl־hā-rəˈħōβ, אֶל-הָרְחוֹב) fyrir framan Vatnshliðið. Og þeir báðu Esra fræðimann að sækja lögmálsbók Móse, er Drottinn hafði sett Ísrael. Þá kom Esra prestur með lögmálið fram fyrir söfnuðinn, bæði karla og konur og alla þá, er vit höfðu á að taka eftir, á fyrsta degi hins sjöunda mánaðar. Og hann las upp úr því á torginu (hā-rəˈħōβ, הָרְחוֹב), sem er fyrir framan Vatnshliðið, frá birtingu til hádegis, í viðurvist karla og kvenna og þeirra barna, er vit höfðu á, og eyru alls lýðsins hlýddu á lögmálsbókina: tot el poble es va aplegar com un sol home a la plaça que hi ha davant la Porta de l'Aigua. I pregaren a Esdres, l'escriba, que anés a cercar els llibres de la llei de Moïsès, que Jahvè havia prescrit a Israel. Llavors, Esdres, el sacerdot, va comparèixer amb la Llei davant la Congregació [del Poble], composta pels homes i les dones i tots aquells [infants] que fossin capaços d'entendre-la. Això era el primer dia del setè mes. L'Esdres va llegir amb veu forta [passatges] de la llei a la plaça que hi ha davant la Porta de l'Aigua des de l'alba fins a migdia, en presència dels homes i de les dones i de llurs infants que fossin capaços d'entendre-la. I les orelles de tot el poble escoltaren amb atenció la lectura del Llibre de la Llei
♦ Rauða torgið í Moskvu: la Plaça Roja de Moscou
♦ Torg hins himneska friðar: la Plaça de la Pau Celestial, Tian-anmen
2. (markaðstorgplaça f del mercat (la destinada específicament a fer-s'hi el mercat setmanal)

tor·leystur, -leyst, -leyst <adj.>:
difícil de resoldre

tor·merki <n.pl. -merkja>:
dificultats f.pl
♦ telja tormerki á e-u: considerar difícil una cosa (considerar-la de difícil realització i per això gairebé impracticable)

tor·rek <n. -reks, no comptable>:
menyscapte m [greu], pèrdua f greu
◊ nú ef maðr er stolinn fé sínu ok sér hann manna farveg liggja frá [garði], þá skal hann ganga eptir heraðsmǫnnum sínum ok lýsa sínu torreki ok æsta sér liðs til eptirfarar, svá mikils sem honum líkar, ok spyrja til garðs manns, þá skulu þeir sitja utan garðs eða túnvallar, ef eigi er garðr um, ok einn gera til húss ok segja til eyrendis ok æsta til rannsaks. Ef hinn býðr þat, þá gangi hann eptir grǫnnum sínum, þá eigu hinir inn at ganga í skyrtum einum ok lausgyrðir: si a un home li roben béns i veu petjades d'home que surten del seu mas, que vagi a cercar els homes de la comarca i els descrigui quin ha estat el seu menyscapte i els demani que li donin tota l'ajuda que cregui convenient per a empaitar [el lladre] i resseguir les petjades fins al mas de l'home [que les hagi deixades]; aleshores ell i els qui l'hi hagin acompanyat romandran defora del túngarðr o del túnvǫllr, en el cas que la prada del mas no tingui tanca, i n'enviaran un a les cases del mas perquè els digui per què són allà i que els permetin l'escorcollament de les cases. Si l'amo del mas els ho permet, que vagi a cercar els seus veïns i[, quan hagin arribat,] que els altres hi entrin vestits únicament amb una camisa i sense cinyell
◊ ok er þeir hǫfðu þar verit til várs, þá var þat einn dag, at hǫfðingi mælti til Haralds: "furðu mikit torrek lætr faðir þinn sér at, er ek tók vist nǫkkura frá honum í vetr, en ek mun þér þat launa með feginsǫgu: faðir þinn er nú dauðr, ok skaltu heim fara, muntu þá fá ríki þat alt, er faðir þinn hefir átt, ok þar með skaltu eignast allan Nóreg": i hi varen romandre fins a la primavera, i un dia es va esdevenir que aquell hǫfðingi li va dir a en Harald: "quan jo li vaig agafar alguns queviures aquest hivern passat a ton pare, ell va dir que li havia estat un menyscapte espantosament gran, però jo ara te'ls rescabalaré amb una bona notícia: ton pare és mort i tornaràs a casa, allà prendràs possessió de tot el regne que ha tingut ton pare i amb ell, també obtindràs tota Noruega.
◊ of dýrkeypt es ǫ́st, ef gráta skal eptir látinn [mann], en flóttstyggr fullhugi, sás varð dróttin, fellir vígtár; konungs ǫ́rum lízk torrek várt verra: massa car s'ha comprat l'amor si un ha de plorar per un mort; però l'ardit i intrèpid que ha perdut el seu senyor [també] plora llàgrimes per la seva mort. Als homes del rei la pèrdua que hem sofert ens sembla [molt] pitjor

tor·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:
(torskilinnenigmàtic -a  (difícil d'entendre, obscur en el seu tarannà o en la seva natura, abstrús)

tor·ræki <n. -rækis, no comptable>:
menyscapte m [greu], pèrdua f greu
◊ á þessu sama ári gipti herra Árni biskup Guðnýju, dóttur Helga Loptssonar ok Ásbjargar systur sinnar, Þórði Hallssyni af Mǫðruvǫllum í Eyjafirði, ok var veizlan heima í Skálaholti at áliðnu sumri; en er þar af sannast at segja at hverjum sínkum manni mundi þat vera mjǫg minniligt torræki ef hann lét svá sína peninga tærða sem þar tærðu þessir frjálsir menn sinn kost er efnit (o potser s'hauria d'esmenar en efnt o efnat?; → efna¹,² . Cf l'expressió efna til [mikillar] veizlufengu til þessarar samdrykkju, þvíat allt fór saman, at boðsmenn vóru margir ok mikillar frægðar, mikil húsakynni ok mikilmannliga innan búin, ok innleiðslan stórmannlig, vistafǫngin valin, drykkrinn dýrr, útleiðslan ágæt af beggja hendi: aquell mateix any, el senyor bisbe n'Árni va beneir a Mǫðruvellir, a l'Eyjafiord, el matrimoni de la Guðný, la filla d'en Helgi Loptsson i de n'Ásbjǫrg, la germana del bisbe, amb en Þórðr Hallsson, i el convit es va fer a casa, a Skálaholt a les darreries de l'estiu, i d'aquest convit se n'ha de contar com a cosa ben vera que a qualsevol persona parsimoniosa li hauria estat un greu i molt memorable daltabaix econòmic si hagués despès els seus diners de la mateixa manera que aquests homes lliures, que van tenir motiu i ocasió d'oferir aquell convit, hi van fer gastament de llur hisenda, car tot plegat es va esdevenir que els convidats a les noces foren molts i de gran renom, l'indret de llur allotjament, espaiós i el seu interior, parat molt senyorívolament, la rebuda amb què hom els va acollir, magnífica, el menjar, exquisit, les begudes, precioses, i en el moment de l'adéu, totes dues parts es van acomiadar fent-se esplèndids regals
◊ þenna vetr, sem Rafn kom áðr um haustit, kom mikit hallæri fyrir norðan land, sem var í Nóregi, því at hinn hæsti hǫfuðsmiðr sá vára menn hluttakara með Nóregsmǫnnum í syndinni, vildi hann ok, at þeir væri hluttakarar at skriptinni. Þetta torræki (segons els editors: toræri = hallæri “any de fam i carestia”kvam ok vetri síðarr suðr um land, á þá leið sem orðskviðr mælir (segons els editors: orðsvinnr maðr segir..., orðsviðr maðr segir... o orðskviðrinn hljóðar; totes aquestes lliçons són típiques fórmules introductòries de dites), at «nálægr veggr hitnar þá er hinn næsti brennr», sáum vér þá sakir várs syndagjalds sanna guðs reiði yfir oss kvamna. Margir hlutir urðu á einum tíma þessi misseri, þeir sem eigi má alla senn segja. Eptir fyrrsagt þing var nokkor dvǫl á um fjandskap þann, sem verit hafði milli [herra] Árna biskups ok [herra] Ásgríms, svá at fyrir góðra manna flutning sátu þeir at orlofi biskups at einni veizlu, varð Ásgrímr því feginn, þar sem honum var eigi ókunnigt, hvílíks vert var. Þá bjó í Haukadal Klængr Teitsson, ok Ormr son hans bjó í Tungu, hann var hinn mesti vin Ásgríms, ok eggjaði hann æ í mót biskupi, en sefaði hvergi: l'hivern després de la tardor en què en Hrafn havia tornat a Islàndia, una gran carestia i fam va colpir tot el nord de l'illa igual que Noruega perquè l'Artífex Màxim havia vist que els nostres compatriotes es feien partíceps del pecat dels noruecs i volgué que, d'idèntica manera, també participessin de la penitčncia [que els imposava]. Un hivern més tard, la fam va arribar al sud de l'illa, fent-se vera aquell refrany que diu que «la paret mitjancera s'escalfa quan a la casa del veí s'hi cala foc» (nosaltres diríem quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar o quan vegis la barba de ton veí cremar, posa la teva a remullar). Fou així que vam veure com l'ira de Déu s'abatia damunt nosaltres com a càstig pels nostres pecats. Aquest mateix any van passar tantes de coses alhora que no es poden contar totes d'una sola tongada. Després del þing esmentat a dalt, hi hagué, durant un cert temps, una pausa en l'hostilitat que es tenien el senyor bisbe i n'Ásgrímr, de manera que aquest i el bisbe, per intercessió d'alguns bons homes i amb el permís del bisbe, van participar en un mateix convit. N'Ásgrímr n'estigué molt content perquè sabia el valor que aquell fet tenia. En aquell temps, en Klængr Teitsson vivia al Haukadalr i el seu fill Ormr a Tunga. N'Ormr era el més gran amic de n'Árgrímr i l'inflava contra el bisbe i no l'apaivagava mai ni en res.

tor·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
difícil d'entendre, difícil de comprendre

tor·tíma <-tími ~ -tímum | -tímdi ~ -tímdum | -tímte-u ~ e-m>:
	1. (eyðileggja) destruir una cosa (anorrear)
	2. (drepa) matar algú (fer perir)
	3. (útrýma) exterminar algú (fer desaparèixer una població sencera)

tor·tíming <f. -tímingar, no comptable>: destrucció f

tor·trygginn, -tryggin, -tryggið: desconfiat -ada, incrèdul -a

tor·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-n>:
1. <e-ð>: desconfiar de la veracitat d'una cosa (dubtar o recelar de la veracitat)
◊ enda tortryggðu menn sögusögn þeirra: de manera que la gent va desconfiar de la veracitat de la història que havien contada
2. <e-n>: desconfiar d'algú (no refiar-se'n o no creure-se'l)
♦ tortryggja e-n við e-n: fer que algú desconfiï d'algú

tor·tryggur, -trygg, -tryggt: desconfiat -ada, incrèdul -a

tor·velda <-velda ~ -veldum | -veldaði ~ -velduðum | -veldaðe-ð>:
1. <GENdificultar una cosa
♦ torvelda starfsemi e-s: dificultar les activitats d'algú

tor·veldur, -veld, -velt: difícil, dificultós -osa, penós -osa, ardu ŕrdua

tóbak <n. tóbaks, no comptable>: tabac m

tóbaks·búð <f. -búðar, -búðir>:
estanc m

tóbaks·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
tabaquera f, tabac m (planta Nicotiana tabacum)

tóbak·sali <m. -sala, -salar>: estanquer m, estanquera f

tóbaks·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: estanc m

tófú <n. tófú, tófú. Pl. no hab.>:
<CULINtofu m  (sojahlaup)

tól <n. tóls, tól>:
1. (verkfærieina f  (instrument de treball, estri, utensili)
2. (reðuraparell m, orgue m (Mall.) (òrgan sexual masculí)

tólf: dotze (12)

tólf·fótungur <m. -fótungs, -fótungar>:
<ZOOLeruga f

tólfti, tólfta, tólfta: dotzè -ena

tólf·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
<QUÍMdodecahidrat -a, dodecahidratat -ada

tólg <f. tólgar, no comptable>:
sèu m

tóma·mengi <n. -mengis, -mengi>:
<MATconjunt buit

tóm <n. tóms, no comptable>:
1. (tómarúmbuit m (espai no ple & espai sense aire)
2. (tómleikibuidor f (vacuïtat)
3. (geimurespai m (cosmos, espai interstel·lar)
4. (næðicomoditat f (lleure, temps disponible per a fer una cosa)
♦ fá tóm til e-s: prendre's el temps necessari per a una cosa
♦ hafa tóm til e-s: tenir temps per a una cosa
♦ í góðu tómi: amb calma [i tranquil·litat], còmodament, amb tota comoditat

tómat·brauð <n. -brauðs, no comptable>: <CULIN> pa m amb tomaca, pa m amb oli (Mall.)

tómati <m. tómata, tómatar>: tomŕquet m, tomaca f, tomàtiga f (Mall.), domŕtiga f (Mall.)

tómat·safi <m. -safa, no comptable>: suc m de tomaca

tómat·sósa <f. -sósu, -sósur>: 1. <GEN> salsa f de tomaca
	2. (ketsup) ketchup m

tómats·sósa <f. -sósu, -sósur> variant de → tómatsósa “salsa de tomaca”

tómat·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de tomaca

tómatur <m. tómats, tómatar>:
variant de tómati ‘tomaca, tomàquet’

tóm·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (seinlegur, hægurlent -a (que es pren temps a fer les coses)
◊ eigi voruð þér nú tómlátir Íslendingar. Hygg eg nú að þér ætlið yður dóminn um manninn en eigi konungi: vosaltres, islandesos, heu estat diligents: pel que em sembla, preteneu ésser vosaltres mateixos els qui jutgin aquest home i no que ho faci el rei
◊ Skeggi kveðst þess ófús, kvað þá óskaplíka: "Sköfnungur er tómlátur en þú ert óðlátur og óðlundaður.": L'Skeggi va dir que no estava disposat a fer-ho i que ells [dos] eren massa diferents de caràcter: "L'Sköfnungur (l'espasa de n'Skeggies pren temps a fer la seva feina, però tu ets impetuós i arrauxat"
2. (sinnulaus, sljór, daufurindolent (apàtic, desganat & flegmàtic)
◊ Þórir kveðst þat eigi vilja, ok varð svá at vera. Þorsteinn stóð upp ok tók vápn sín ok svá brœðr hans allir. Þórir var inn tómlátasti: en Þórir va dir que no se'n volia anar i que així havia d'ésser. En Þorsteinn es va aixecar, va agafar les seves armes i tots els seus germans van fer el mateix. En Þórir fou el més reticent a fer-ho (ho va fer però amb molta de desgana)
3. (laturperesós -osa (mandrós)
◊ þeir kváðu engan skaða vera um svo tómlátan mann. Jarl bað fara í stað og leita hans. Og svo var: Van dir que un home tan mandrós com aquell no representava cap pèrdua; el iarl els va demanar que sortissin a cercar-lo sense dilació, i així es va fer
◊ sá sem tómlátur (מִתְרַפֶּהer í verki sínu, er skilgetinn bróðir eyðsluseggsins: el qui es mandrós en la seva feina, és germà del qui la destrueix
4. (hirðulaus, vanrækinnnegligent (descurós, deixat, esp. amb un deure, obligació etc.)
◊ hversu lengi ætlið þér að vera svo tómlátir (מִתְרַפִּים), að fara ekki og taka til eignar land það, sem Drottinn, Guð feðra yðar, hefir gefið yður?: fins quan sereu tan negligents que no hi anireu i prendreu possessió d'aquest país que Jahvè, el déu dels vostres pares, us ha donat?
5. (rólegurronso -a, cançoner -a, ganso -a (fetjut, lent i tranquil a fer les coses)

tóm·læti <n. -lætis, no comptable>:
1. <GENindolència f, flegma f
2. (hægð, seinlæti, hægagangurlentitud f (esp. de cara a enllestir una feina)
◊ Þá kölluðu Austmenn af skipinu að Þorleifur skyldi matbúa og sögðu hann vera mjög íslenskan fyrir tómlæti sitt: aleshores, els noruecs van cridar des del vaixell que en Þorleifur acabés de preparar el dinar afegint que es veia bé que era islandès amb la seva lentitud
3. (hirðuleysi, vanrækslanegligència f (descura, deixadesa, esp. envers un deure, obligació, feina etc.)
◊ þá leituðu yfirhöfðingjarnir og jarlarnir að finna Daníel eitthvað til saka viðvíkjandi ríkisstjórninni, en gátu enga sök eða ávirðing fundið, því að hann var trúr, svo að ekkert tómlæti (שָׁלוּ) né ávirðing fannst hjá honum: aleshores els superintendents i els sàtrapes cercaren de trobar en en Daniel alguna cosa, relacionada amb els afers del regne, de què poguessin acusar-lo, però no van poder trobar-li cap cosa ni falta que li poguessin retreure per tal com era fidel: hom no va trobar en ell cap negligència ni cap falta
◊ og gætið yðar, að þér sýnið ekkert tómlæti (שָׁלוּ לְמֶעְבַּד עַל־דְּנָה) í þessu, svo að eigi hljótist af mikið tjón fyrir konungana: i preneu cura a no mostrar la més petita negligència en aquest afer, no fos cas que en resultés gran dany per als reis

tómlætis·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENflegmàtic -a, parsimoniós -osa
2. (afskiptalausindiferent -a, desapassionat -ada (que no participa en el que el circumda, que no s'hi immisceix, que en resta fora)
◊ það er John-John sem segir frá, en vel smíðaður stíllinn einkennist af stuttum setningum og tilsvörum, hlutlausu, tómlætislegu yfirbragði og fjarlægð frá því sem lýst er: és en John-John el qui narra la història, però l'estil, ben construït, es caracteritza per les rèpliques i frases curtes, una expressió neutra i desapassionada, i un distanciament del que s'hi descriu

tónalít <n. tónalíts, tónalít>:
<GEOLtonalita f

tónalítískur, tónalítísk, tónalítískt <adj.>:
<GEOLtonalític -a
♦ tónalítískur porfýr: pòrfir tonalític

tón·bil <n. -bils, -bil>:
<MÚSinterval m

tónik <n. tóniks, tónik>: tónica f (tipus de beguda gasosa)
	engiferöl og tónik: ginger-ale i tònica
	gin og tónik: gin tònic m

tón·leikar <m.pl -leika>: concert m

tón·list <f. -listar, -listir>: música f

tónlistar·háskóli <m. -háskóla, -háskólar>:
escola f superior de música, conservatori m superior [de música]
♦ Tónlístarháskóli Katalóníu: Escola Superior de Música de Catalunya

tónlistar·saga <f. -sögu, no comptable>:
història f de la música

tónlistar·skóli <m. -skóla, -skólar>: conservatori m [de música], escola f de música

tónn <m. tóns, tónar>:
1. <<GEN & MÚS & litatónnto m
♦ gefa tóninn: <LOC FIGportar la veu cantant
♦ senda e-m tóninn: <LOC FIGpegar una esbroncada a algú
♦ slá þann tón sem <+ ind.>, vera sleginn sá tónn sem <+ ind.><LOC FIGadoptar un to tal que  <+ ind.>, tocar les tecles [sensibles] que  <+ ind.>
♦ svara í sama tón: #1. <LOC GENrespondre amb el mateix to#2. (gjalda í sama myntcontestar de la mateixa manera, tornar la pilota, pagar amb la mateixa moneda
♦ tala í hvössum ~ rólegum tón: parlar en un to [de veu] calmat ~ incisiu
♦ það kveður ~ syngur við nýjan ~ annan tón: <LOC FIGla cosa pren un caire nou, la cosa canvia de to, se senten tons nous
2. (hljóðso m (soroll, emissió auditiva)

tón·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:
1. (tónverkcomposició f musical (obra musical)
2. tón·smíðar <f.pl -smíða>: (samning tónverkscomposició f (art o feina de compondre peces de música)
♦ hann fæst við tónsmíðar: <LOCés compositor [de música]

tópas <m. tópass, tópasar>: topazi m

tóra <f. tóru, tórur>:
<RELIGtorà f (fl./pl.toràs og/i torot(תּוֹרָה)
♦ gleðihátíð yfir Tórunni (Lögmálinu): simhat f torà, [festa de l']alegria f de la llei (immediatament a continuació de la festa de Xeminí Acèret, a continuació de la festa de Sucot, שִׂמְחַת־תּוֹרָה, שמחת תורה)
  La forma amb accentuació aguda ja és general en català. Tanmateix val a dir que el DGLC de Pompeu Fabra (1991) p. 1650 només porta tora f. ‘Llibre de la llei dels jueus’. L'accentuació normal alemanyo-austríaca d'aquest mot també és la plana. El DLC de l'Institut d'Estudis Catalans ha suprimit el mot, no entenem ben bé per què.  

tóra·roðull <m. -roðuls, -roðlar>:
<RELIGrotlle m de la torà (סֶפֶר הַתּוֹרָה)

tósefta <f. tóseftu, tóseftur>:
<RELIGtosseftà f (fl./pl.tosseftàs og/i tossafot) (תּוֹסֶפְתָא ~ תוֹסָפוֹת)

Trabant <m. Trabants, Trabantar>:
<AUTOMTrabant m

trafali <m. trafala, no comptable>:
1. (hindrundestorb m, nosa f (entrebanc)
♦ vera [e-m] til trafala: ésser-li una nosa a algú, molestar algú (en el present)
◊ þá sögðu þjónar faraós við hann: „Hve lengi á þessi maður að vera okkur til trafala (mōˈqēʃ: מוֹקֵשׁ. ʕaδ־māˈθai̯   ʝihˈjɛh   zɛh   ˈlā-nū   lə-mōˈqēʃ, עַד-מָתַי יִהְיֶה זֶה לָנוּ לְמוֹקֵשׁ)? Leyfðu mönnunum að fara svo að þeir geti þjónað Drottni, Guði sínum. Hefurðu enn ekki skilið að Egyptaland er að leggjast í eyði?“: aleshores els servents del faraó li digueren: «Fins quan serà aquest home una nosa per a nosaltres? Deixa marxar aquesta gent perquè donin culte a Jahvè, el seu Déu! No heu comprès encara que l'Egipte s'està devastant?»
♦ verða [e-m] til trafala: ésser-li una nosa a algú (en el futur)
◊ Davíð sagði við hann: „Ef þú kemur með mér verður þú aðeins til trafala (maɕˈɕāh: מַשָּׂא. wə-hāˈʝiθā   ʕālˈa-i̯   lə-maɕˈɕāh, וְהָיִתָ עָלַי לְמַשָּׂא)": en David li digué: «Si véns amb mi, només em faràs nosa»
◊ öðru hverju þurfti hann að láta skera hár sitt því að það varð honum til trafala (—: . kī־χāˈβēδ   ʕāˈlā-u̯, כִּי-כָבֵד עָלָיו). Þegar hann lét skera það vó það tvö hundruð sikla á konungsvog: de tant en tant s'havia de fer tallar els cabells perquè li feien nosa. Quan se'ls feia tallar, els cabells tallats pesaven dos-cents sicles a les balances reials
2. (óþægindimolèstia f (incomoditat, fastidi)
♦ vera [e-m] til trafala: ésser-li un fastidi a algú, molestar algú (en el present)
♦ verða [e-m] til trafala: ésser-li un fastidi a algú, molestar algú (en el futur)

trafa·öskjur <f.pl -askja>:
capseta f de roba blanca i llenceria, capsa rodona, feta de fullola, per desar-hi roba blanca, mocadors, fulards i d'altres peces de roba fina

traf·eskjur <f.pl -eskja>:
variant de trafaöskjur ‘capsa de la roba blanca’

< trami <m. trama, tramar>:
(illvættur, illur andiesperit maligne
◊ tramar gneypa þic scolo gerstan dag iotna gǫrðom í: els tramar t'humiliaran tot lo dia a les ciutadelles dels ètuns
♦ → fuðtramr “dèmon del cony”

trana <f. trönu, trönur. Gen. pl.: trana>:
grua f (ocell Grus grus)

trana <trana ~ trönum | tranaði ~ trönuðum | tranaðe-u>:
empènyer una cosa
♦ trana e-u fram: fer avançar una cosa empenyent-la
♦ trana sér fram: obrir-se pas [a empentes]

trans·amínasi <m. -amínasa, -amínasar>:
<MEDtransaminasa f

trapisa <f. trapisu, trapisur>:
<GEOMtrapezi m

trappa <f. tröppu, tröppur>:
1. (þrepesglaó m, graó m, escaló m (Val., Bal. (tram d'escala o escaler)
2. tröppur <f.pl trappa>: #1. (stigiescala f (fixa, de pedra)#2. (lausastigiescaler m, escala f (transportable)

trapp·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
pioc m [salvatge], avitarda f<eða/o ritm./lit.avostarda f (ocell Otis tarda) (trölldoðra)

traus <f. trausar, trausir>:
duïll m, dull m
◊ ek vil sponsa traus þína: vull posar l'estaca al teu duïll

traust <n. trausts, no comptable>:
1. (trúnaður & tiltrúconfiança f
♦ bera traust til e-s: tenir confiança en algú, fer confiança a algú, confiar en algú
◊ það gleður mig, að ég get í öllu borið traust til yðar: estic content de poder refiar-me en tot de vosaltres
♦ í trausti til e-s: confiant en una cosa
♦ hafa traust til e-s: tenir confiança en algú
◊ ég hef það traust til yðar allra, að gleði mín sé gleði yðar allra: estic totalment segur, respecte de tots vosaltres, que la meva joia també és la joia de tots vosaltres
♦ sýna e-m traust: refiar-se d'algú
◊ vegna hans mikla trausts til yðar: per la gran confiança que té en vosaltres
♦ verður trausts: digne de confiança
2. (stuðningursuport m (ajut, recolzament)

traust·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (öryggisolidesa f (consistència)
◊ traustleiki íssins: la solidesa del glaç
2. (áreiðanleikifiabilitat f (de fiar)
3. (traust, trúnaðurconfiança f (refiança, sentiment segur de comptar amb)

traustur, traust, traust <adj.>:
1. (öruggursegur -a (estalvi, en seguretat)
◊ og ef það kann að heyrast fyrir dómaranum, skulu vér stilla hann og gjöra að þér séuð traustir: i si això arriba a les orelles del jutge, nosaltres l'apaivagarem i farem que estigueu segurs i estalvis
♦ ísinn er traustur: el gel ja és segur (la capa de glaç ja és prou gruixuda perquè hom hi camini al damunt)
2. (áreiðanlegurfidedigne -a, fiable (de fiar)
3. (sterkur & haldgóður & staðfastursòlid -a (consistent, fort & perdurable, durador & ferm)
◊ tignarprýði eru skjaldaraðirnar, lokaðar með traustu innsigli: els rengles dels seus escuts són una magnificència, ajuntats els uns amb els altres com si estiguessin units per un sòlid segell
◊ traustur er bústaður þinn, og hreiður þitt er byggt á kletti: fort és el teu habitacle; el teu niu és construït a la roca

traust·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
vot m de confiança

trefill <m. trefils, treflar>:
1. <GENbufanda f, tapaboca m (habitualment, de llana, amb serrells, i feta de punt)
2. <HISTespatller o tapaboca fet de punt i de llana, amb serrells acabats en borles
◊ Þorkell trefill: en Þorkell ‘Borles’, en Þorkell el de l'espatller amb serrell de borles

trefja·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>: <MED> túnica fibrosa (part de l’ull)

trega <trega ~ tregum | tregaði ~ treguðum | tregaðe-n>:
patir dolor per algú, tenir pena per algú (sofrir anímicament, esp. per la pèrdua o mort d'algú)
◊ konungur tregar son sinn: el rei està desconsolat per [la mort de] son fill
◊ sárt trega ég þig, bróðir minn Jónatan, mjög varstu mér hugljúfur!: sento un profund dolor per tu, Jonatan, germà meu, tu eres tot el meu delit!

trega·blandinn, -blandin, -blandið <adj.>:
barrejat -ada amb pena
◊ tregablandin fegurð: una bellesa melangiosa

trega·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de pena, dolorós -osa

trega·laust <adv.>:
sense pena, sense dolor

trega·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<LITERelegia f
◊ “Dúínó-tregaljóðin” eftir Rainer Maria Rilke: “Les elegies de Duino” de Rainer Maria Rilke
◊ “Bierville-tregaljóðin” eftir Carles Riba: “Les elegies de Bierville” de Carles Riba

tregi <m. trega, tregar>:
1. (harmurpena f, dolor m,f (patiment, sofriment anímics)
◊ jafnvel þótt hlegið sé, kennir hjartað til, og endir gleðinnar er tregi: fins i tot enmig d'una rialla pot sentir dolor el cor, i la fi de l'alegria és la pena
◊ sál mín tárast af trega, reis mig upp eftir orði þínu: la meva ànima plora de pena, torna'm el coratge, com em vas prometre
◊ af mikilli þrengingu og hjartans trega skrifaði ég yður með mörgum tárum: amb gran aflicció i amb el cor ple de dolor us vaig escriure enmig de moltes de llàgrimes
◊ ætla þú eigi, að ambátt þín sé afhrak (בַּת-בְּלִיָּעַל), því að af mínum mikla harmi og trega hefi ég talað hingað til: no tinguis la teva serva per filla de Belial: si he estat parlant fins ara, ha estat perquè estava molt trista i afligida
◊ sjálf veldur þú mér nú sárustum trega: tu, filla meva, ara m'ets la causa de la més amarga de les penes
♦ → hugtregi “patiment anímic”
♦ → ofurtregi “greu dolor”
2. tregar <m.pl trega>: (erfiðleikardificultats f.pl (entrebancs)

treg·lega <adv.>:
1. (með óvilja, með semingia contracor, de mala gana (amb desesma)
♦ honum gengur treglega að <+ inf.><LOC FIGli resulta difícil [de] <+ inf.> 
2. (seinta poc a poc (lentament)

treg·róf <n. -rófs, -róf>:
<LITplany[s] m[.pl], lamentacions f.pl

trekt <f. trektar, trektir>: embut m

trekt·hlaupsveppur <m. -hlaupsvepps, -hlaupsveppar o -hlaupsveppir>: cresta f de gall (bolet Tremiscus helvelloides)

trekt·hnefla <f. -hneflu, -hneflur>: pebràs m (bolet Russula delica)

treysta <treysti ~ treystum | treysti ~ treystum | treyst>:
1. <e-ð>: (styrkjaconsolidar una cosa (enfortir & estabilitzar, assegurar)
◊ treysta vegginn: apuntalar la paret
◊ treysta vináttu þeirra: enfortir llur amistat
2. <e-m>: (bera traust tilconfiar en algú, fiar-se d'algú (fer confiança a algú & refiar-se'n)
♦ treysta e-m til e-screure (o: considerar) algú capaç de (esperar que algú pugui fer perfectament una cosa, no necessàriament bona)
◊ með því at ek treysti þér til drengskapar, þá má ek gera þér ávísun um, hvar hann er: ja que crec que seràs capaç d'un capteniment cavallerós, m'és llegut d'indicar-te on és ell
♦ treysta sér til [þess] að gera e-ð#1. veure's capaç de, creure's capaç de (sentir-se capaç de fer una cosa); #2. gosar fer una cosa, veure's amb cor de fer una cosa (atrevir-se a)
♦ ef ég treysti mér til<LOC FIGsi m'hi veig amb cor
3. <e-u>: (reiða sig ácomptar amb una cosa, confiar en una cosa (refiar-se que una cosa s'esdevindrà)
◊ ég treysti því að  <+ subj.>...: confio que... (+ subj. o + ind. fut.), compto que... (+ subj. o + ind. fut.), compto amb que... (+ subj. o + ind. fut.(cast., ekki ritm./no lit.
4. <á e-ð>: (reiða sig ácomptar amb una cosa (refiar-se que una cosa s'esdevindrà)

tré <n. trés, tré. Gen. pl.: trjáa; dat. pl.: trjám>: arbre m
◊ “Tré viskunnar” eftir Ramon Llull: “Arbre de Ciència” de Ramon Llull

Þeir, konungar þeirra, höfðingjar þeirra, prestar þeirra og spámenn þeirra, segja við trédrumb: "Þú ert faðir minn!" og við stein: "Þú hefir fætt mig!" Þeir hafa snúið við mér bakinu, en ekki andlitinu, en þegar þeir eru í nauðum staddir, þá hrópa þeir: "Rís upp og hjálpa oss!"
og þeir hugleiða það eigi, þeir hafa eigi vitsmuni og skilning til að hugsa með sér: "Helmingnum af því brenndi ég í eldi, ég bakaði brauð við glæðurnar, steikti kjöt og át; og svo ætti ég að fara að búa til andstyggilegt líkneski af því, sem afgangs er, og falla á kné fyrir trédrumbi!"
Vei þeim, sem segir við trédrumb: "Vakna þú! Rís upp!" - við dumban steininn. Mun hann geta frætt? Nei, þótt hann sé búinn gulli og silfri, þá er þó enginn andi í honum
lýður minn gengur til frétta við trédrumb sinn (bə-ʕēˈt͡s-ō, בְּעֵצוֹ), og stafsproti hans (ū-maqəˈl-ō, וּמַקְלוֹ) veitir honum andsvör. Því að hórdómsandi hefir leitt þá afvega, svo að þeir drýgja hór, ótrúir Guði sínum: el meu poble consulta el seu soc de fusta, i la seva vara li dóna respostes; car l'esperit de prostitució els ha esgarriat de manera que ells es prostitueixen, infidels a llur Déu (vocabulari: #1. stafsproti: la Bíblia de Montserrat tradueix l'hebreu maqˈqēl, מַקֵּל, com la seva vara; Versió Interconfessional: un tros de pal)

tré·lævirki <m. -lævirkja, -lævirkjar>:
cotoliu m (o: f), alova f (Mall.(ocell Lullula arborea)

tré·malva* <f. -mölvu, -mölvur>:
malva f d'arbre, malva f gran, malvera f (Mall.), vaumera f (Mall.) (planta Lavatera arborea)

tré·rista <f. -ristu, -ristur>:
<ARTxilografia f

trésmiða·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:
fusteria f (obrador de fuster, taller de fuster)

tré·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
fuster m

tré·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
fusteria f (objecte fet per fuster & feina de fuster)

tré·smíði <n. -smíðis, -smíði>:
fusteria f (objecte fet per fuster & feina de fuster)

tré·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
tronc m (d'arbre)

tré·tittur <m. -titts, -tittar>:
clavilla f de fusta

trilla <f. trillu, trillur>:
<MÚStrinat m

trilla <f. trillu, trillur>:
(skvettuleg stelpanoia bulliciosa i impulsiva 
♦ Trillurnar þrjár: les Tres Bessones (personatges de Roser Capdevila)
◊ andstyggilega illkvittna nornin hún Galdra-Gríma og óþekku Trillurnar þrjár, þær Villa Trilla, Silla Trilla og Milla Trilla, eru kynntar til sögunnar: es presenten la fastigosa i malvada bruixa Gríma la dels encanteris (= la Bruixa Avorrida; Gríma ‘nom de dona’; lit. = ‘Màscara = emmascarada, disfressada’i les tres bitxetes (= les tres bessones), la Villa (= l'Anna), la Silla (=la Teresai la Milla (= l'Helena
◊ Villa trilla: la bessona Anna

trilla <f. trillu, trillur>:
(fiskibáturbarca f de bou islandesa

trillu·bátur <m. -báts, -bátar>:
(fiskibáturbarca f de bou islandesa

tríll <m. tríls, trílar>:
torlit m , sebel·lí m (Mall.), xibel·lí m (Mall.), sibil·lí m (Men.(ocell Burhinus oedicnemus)

trígónal-skalenóedrískur, -skalenóedrísk, -skalenóedrískt*: <GEOL> trigonal-escalenoèdric -a

trínítró·tólúen <n. -tólúens, no comptable>:
<QUÍMtrinitrotoluè m

trjá·göng <n.pl -ganga>:
passeig m amb fileres d'arbres a banda i banda, rambla f, avinguda f amb arbres a banda i banda(esp. àlbers)

trjá·kvistur <m. -kvists, -kvistir. Ac. pl.: -kvistu o: -kvisti>:
(trjágreinrama f (branca, tany)
hin víggirta borg er einangruð, auður og yfirgefinn bústaður eins og óbyggðin. Þar eru kálfar á beit, þar leggjast þeir og bíta trjákvistina (səʕiˈφɛi̯-hā, סְעִפֶיהָ). Þegar greinarnar (qət͡sīˈrā-ḥ, קְצִירָהּ) þorna, eru þær brotnar, konur koma og kveikja eld við þær: la ciutat forta està aïllada, és un habitatge buit i abandonat com el desert. Allà hi pasturen els vedells, allà s'hi ajeuen i esbrosten les rames. Quan les branques s'assequen, són trencades, les dones vénen i hi encenen foc

trjáræma <f. -ræmu, -ræmur. Gen. pl.: -ræmna o: -ræma>:
tira (o: tirada) f d'arbres

trjá·spör <m. -spörs, -spörvar>:
pardal xarrec  (ocell Passer montanus)

trjá·súla <f. -súlu, -súlur. gen.pl.: -súlna>:
mascarell camaroig (ocell Sula sula)

trjá·svarri <m. -svarra, -svarrar>:
capsigrany m , capçot m [carnisser] (Val.), capxerigany m (Mall.), capserigany m (Mall.(ocell Lanius senator)

trjá·söngva <f. -söngvu, -söngvur. gen.pl.: -söngva>:
1. cicàdid m  (individu del gènere Cicada)
2. trjásöngvur <f.pl>: (ættkvíslcicades f.pl, cigales f.pl  (gènere d'insectes de la família dels hemípters)

trjá·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
mussol banyut, mussol m reial (Mall.) (ocell Asio otus) (eyrugla)

trjóna <f. trjónu, trjónur. Gen. pl.: trjóna>:
1. (trýnimusell m (morro)
◊ "eigi vil ek kyssa trjónu þína," segir Hjálmþér, "því at kannske ek verði fastr við þik": "no vull pas besar el teu musell", li diu en Hjálmþér, "perquè potser quedaria aferrat a tu"
2. (ranitrompa f (musell de certs animals & nas excessivament llarg)
◊ hlæja rekkar, er mik séa, ljótan skolt, langa trjónu, hár úlfgrátt, hangar tjálgur, hrjúfan háls, húð jótraða: riuen els barons quan em veuen: la meva lletja maixella, la meva llarga trompa (= nas, els meus cabells grisos com el pèl de llop, els meus braços penjants, el meu coll arrugat, la meva pell pansida
♦ Bölverkur blindingatrjóna<HISTBolverk trompa de tàvec (cf. Hugo Gering Eyrbyggja saga. Halle an der Saale 1897 (Altnordische Saga-Bibliothek, Heft 6.), p. 18:  mit dem namen blinding bezeichnet man in Norwegen [blinding, blindklegg] und Schweden [blinning] eine grosse stechfliege (Tabanus caecutiens [=Chrysops caecutiens]), die sich infolge ihrer gierigkeit leicht fangen lässt, und in übertragener bedeutung auch einen unbedachten und unvorsichtigen menschen (Aasen 64, Rietz 41a). Der beiname blindingatrjóna bed. also "fliegen- oder bremsenrüssel". Nosaltres en diríem trompa d'elefant) (malnom d'aquest personatge històric)
3. (skipstrjónaesperó m (de vaixell)
4. (drekahöfuð á skipicap m de drac (mascaró de proa dels vaixells viquings)

trjónu·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: nom donat a dos crustacis molt semblants:
	stóri trjónukrabbi: cranc-aranya m [de l'Atlàntic] (crustaci Hyas araneus)
	litli trjónukrabbi: cranc-viola m, cabra f de l'Àrtic (crustaci Hyas coarctatus)

trjónu·knurri <m. -knurra, -knurrar>:
armat m, arnès m (Mall.) (peix Peristedion cataphractum)

trjónu·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
rajada blanca, escrita blanca (peix Raja [Rostroraja] alba)
  Recomanem de reservar el terme rajada cardaire per a designar de manera específica la Raja [Leucoraja] fullonica i els termes rajada blanca o escrita blanca per a la Raja [Rostroraja] alba. La Raja [Leucoraja] fullonica en islandès rep el nom de náskata.  

trođa <treð ~ troðum | tróð ~ tróðum | troðið>:
	I. <e-ð>:
	1. trepitjar una cosa
		troða snjóinn: trepitjar la neu
		troða e-ð undir fótum: trepitjar una cosa amb els peus
		troða e-n undir [fótunum sér]: trepitjar algú amb els peus
			hver tróð annan undir: es trepitjaven els uns als altres
	2. (um vínber) piar raïm
		troða vínber (til að pressa safann úr þeim): piar (o: trepitjar) raïm (per a esprémer-ne el most)
		hann þrumar hátt yfir haga sinn, hrópar fagnandi eins og þeir sem troða vínber: rugeix amb vigor
			sobre el seu prat, llança un oidà com els qui trepitgen raïm

	II. <e-u>:
	1. embotir una cosa (ficar una cosa, per la força si cal, dins una altra fins a deixar-la ben plena)
		troða e-u í e-ð: embotir una cosa dins una altra, ficar una cosa a la força dins una altra
			troða hálmi í gatið: taponar el forat amb palla
		troða e-u í poka: ficar una cosa dins un sac

	III. <preposicional>:
	1. troða á e-u ~ e-m: trepitjar una cosa ~ algú
	2. troða á e-m: <FIG = kúga> trepitjar algú
	2. troða e-ð niður: trepitjar una cosa (i, fent-ho, fer-la malbé)
	3. troða e-ð sundur [með fótunum]: trepitjar una cosa [amb els peus] fins a fer-la malbé
	4. troða upp í e-ð: embossar un conducte pitjant-hi una cosa
		troða e-u upp í nefið: embossar-se el nas amb una cosa
		troða vínberi upp í eyrað á e-m: ficar-li un raïm a algú a l'orella
		troða e-u upp í sig: endrapar una cosa, engavatxar-se una cosa
	5. troða e-ð út: embotir una cosa, farcir una cosa

	IV. <reflexiu>:
	troða sér í <+Ac.>: embotir-se en un vestit, un seient etc.

troð·gos <n. -goss, -gos>:
<GEOLdom m tap [de lava riolítica]

Trója <f. Tróju, pl. no hab.>:
Troia f

tróju·hestur <m. -hests, pl. no hab.>:
<MITOLcavall m de Troia

tróju·kappi <m. -kappa, -kappar>:
campió m de Troia, heroi m de Troia
◊ Eneas Trójukappi: Enees, campió de Troia

truffla <f. trufflu, trufflur>: (jarðsveppur) tòfona f
	svartar trufflur: tòfones negres

trufla <trufla ~ truflum | truflaði ~ trufluðum | truflaðe-n>:
1. (ónaða, vera pirrandidestorbar algú (molestar, pertorbar, importunar)
♦ láta ekki trufla sig: no deixar-se molestar, continuar impertèrrit -a
♦ láta e-ð ~ e-n ekki trufla sig [og halda áfram að gera e-ð]: no deixar-se destorbar per una cosa ~ algú [i continuar fent una cosa]
♦ trufla e-n við e-ð: molestar algú en una cosa
♦ það truflar hana ekki mikið: això no l'incomoda gaire, això no el pertorba gaire
2. (fipadistreure algú (fer perdre la concentració, l'atenció etc., desconcentrar)

truflun <f. truflunar, truflanir>: interferència f (en la recepció del senyal radiofònic, televisiu etc.)
           finnst þér gaman að hlusta á truflanir?: que t'agrada sentir interferències (a la ràdio)

trukka·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
camioner m, camionera f

trú <f. trúar, trúr>: <RELIG> fe f
	boða kristna trú meðal indíananna: predicar la fe cristiana entre els indis
	heiðna trúin: el paganisme
	hin forna trú: el paganisme, la fe antiga
	telja e-m trú um e-ð: <LOC FIG> #1. (til ţess ađ blekkja e-n) fer creure una cosa a algú (enganyar algú); #2. (sannfæra e-n um e-ð) persuadir algú d'una cosa (convèncer algú)

trúa <trúi ~ trúum | trúði ~ trúðum | trúað>:
1. (hafa trúcreure (tenir fe)
◊ þú trúir, af því þú hefur séð mig. Sælir eru þeir, sem hafa ekki séð og trúa þó: Tu creus perquè m'has vist. Benaurats els qui creguin sense haver vist!
2. <e-m ~ e-u>: (hafa fyrir satt & treysta orðum e-screure algú ~ una cosa (og sérstaklega í Katalóníu: creure's una cosa ~ algú) (donar crèdit a les paraules d'algú & considerar verídica una cosa)
◊ dómarinn gat ekki trúað þjófnum: el jutge no va poder creure el lladre
◊ trúðu mér!: creu-me!
◊ ef ég hefði ekki séð það með eigin augum, hefði ég ekki trúað því: si no ho hagués vist amb els meus propis ulls, no m’ho hauria pas cregut
◊ hún trúir öllu, sem henni er sagt: creu tot el que li diuen
♦ trúa e-m til e-screure algú capaç de (esperar que algú pugui fer perfectament una cosa, no necessàriament bona)
◊ honum er trúandi til þess: n'és ben capaç, es pot ben esperar d'ell
3. <e-m>: (treystaconfiar en algú (fer confiança a algú)
♦ trúa illa e-n<LOC FIG †malfiar-se d’algú, no refiar-se d'algú
◊ ef þú átt annan, þannz þú illa trúir: si en tens un altre de qui te'n malfies
◊ það er enn of þann, er þú illa trúir: i encara una cosa més d’aquell de qui te'n malfies
♦ trúa e-m fyrir e-uconfiar una cosa a algú (encomanar [la cura i custòdia d']una cosa a algú & dir una cosa confidencialment o secretament a algú)
◊ syndgi einhver og bregðist Drottni með því að svíkja landa sinn um eitthvað sem honum hefur verið trúað fyrir (piqqāˈδōn, ‘dipòsit’ פִּקָּדוֹן = wə-χiˈħēʃ   ba-ʕămīˈθ-ō   bə-φiqqāˈδōn, וְכִחֵשׁ בַּעֲמִיתוֹ בְּפִקָּדוֹן) eða lánað eða hann hefur stolið eða hann hefur okrað á landa sínum (ʕāˈʃaq, עָשַׁק = ʔō   ʕāˈʃaq   ʔeθ־ʕămīˈθ-ō, אוֹ, עָשַׁק אֶת-עֲמִיתוֹ)...: si ningú peca i falla contra Jahvè traint el seu veí en alguna cosa que li fou confiada o manllevada o si l'hi ha robada o l'ha guanyada en usura al seu veí...
4. <á [+ Acus.]>: (vera trúaðurcreure en algú ~ una cosa (tenir fe en sentit religiós & tenir fe en algú o en una cosa)
♦ ég trúi á: crec (sóc creient)
♦ ég trúi á Guð: crec en Déu
◊ ég trúi á einn Guð eingöngu: crec en un sol Déu
◊ ég trúi á Guð Föður almáttugan, skapara himins og jarðar: crec en Déu pare, totpoderós, creador del cel i de la terra
♦ hann trúir á drauga: creu en fantasmes
♦ þeir trúðu á að þeirra biði nýtt líf: creien que els [hi] esperava una nova vida
♦ trúa á mátt sinn og megin<LOC FIGcreure en les [seves] pròpies forces

trúaður, trúuð, trúað <adj.>:
creient, religiós -osa
◊ ég er ekki trúaður: no sóc pas creient
♦ vera ekki trúaður á e-ð: no creure en algú
◊ presturinn er ekki lengur trúaður á guð: el pastor ja no creu en Déu
♦ vera ekki trúaður á e-ð: no tenir fe en una cosa, no creure en una cosa
♦ hinn trúaði: el fidel, el feel (Mall., Men.) (membre de la comunitat)
◊ hin trúuðu: els fidels (homes i dones)
◊ hinar trúuðu: les fidels (dones)
◊ hinir trúuðu: els fidels (homes)
◊ fyrir þá trúuðu sem látnir eru: pels fidels que ens han deixat (morts)

trúan·legur, -leg, -legt <adj.>:
creïble
♦ taka e-n trúanlegan: donar crèdit a algú, confiar en les paraules d'algú
♦ taka e-ð trúanlegt: donar crèdit a una cosa, creure en la veracitat d'una cosa

trúan·leiki <m. -leika, no comptable>:
credibilitat f

trúar- <en compostos>:
religiós -osa, de religió

trúarathafnar- <en compostos>:
ritual

trúar·athöfn <f. -hafnar, -hafnir>:
<RELIGritu m (cerimònia religiosa o cultual)

trúarbragða- <en compostos>:
de religió

trúarbragða·fræði <f. -fræði, no comptable>:
educació religiosa [i ètica] (assignatura escolar d'una hora setmanal, adreçada a les darreres classes de primària, en què s'ensenyen religió cristiana o kristinfræði, ètica o siðfræði i les altres grans religions o önnur trúarbrögð)

trúarbragða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f de religió

trúarbragða·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:
guerra f de religió

trúar·brögð <n.pl -bragða>:
religió f
♦ japönsk trúarbrögð: religió japonesa, xintoisme m
♦ persnesk trúarbrögð: religió persa, mazdeisme m

trúar·deyfð <f. -deyfðar, no comptable>:
accídia f (el mot islandès vol dir en realitat ‘llangor de la fe, decandiment de la fe, tebior de la fe’ i el seu ús ve condicionat pel context; la traducció del concepte de l'accídia se sol fer en realitat mitjançant el terme andleg leti -cf. els exemples de sota-. Personalment m'hauria decantat per emprar un mot com ara slen ‘torpor, languor’ -segons el Lexicon Islandico-Danico-Latinum de Björn Halldórsson-. Finalment, un altre terme que ara i adés es pot retrobar com a traducció del llatí accidia o acedia a l'islandès, és el mot dáðleysi ‘manca d'iniciativa, passivitat, indolència’
◊ trúardeyfð eða andleg leti (acēdia) veldur höfnun á þeim fögnuði sem kemur frá Guði og andúð á guðdómlegri gæsku: l'accídia o peresa espiritual (acēdia) causa el rebuig de la joia que ve de Déu i la repulsió pel bé diví (el text original fa: Acedia seu spiritualis pigritia pervenit usque ad reiiciendum gaudium, quod a Deo procedit, et ad bonum abhorrendum divinum
la traducció del concepte de l'accídia com a andleg leti a l'islandès
CEC, TKK
2733 Alia tentatio, cui arrogantia ostium aperit, est acedia. Patres spirituales hoc verbo quamdam depressi spiritus intelligunt formam quae ascesis relaxationi, vigilantiae deminutioni, cordis debetur negligentiae. « Spiritus [...] promptus est, caro autem infirma » (Mt 26,41). Quo ex maiore quis decidit altitudine, eo maiore afficitur malo. Animi defectio, dolorosa, aversa est arrogantiae frons. Qui humilis est, suam non demiratur miseriam, ipsa eum ad maiorem ducit fiduciam, ad firmum in constantia manendum
2733. Önnur freisting sem hrokinn hefur í för með sér er andleg leti (acedia). Hinir andlegu skrifarar líta á þetta sem eins konar geðlægð sem stafi af slökum meinlætalifnaði, minni árvekni og kærulausu hjarta. "Andinn er reiðubúinn, en holdið veikt" [Mt 26:41]. Því hærra sem fallið er því verri er skaðinn. Dapurleiki, þótt sársaukafullur sé, er andstæður drambsemi. Hinum auðmjúku kemur ekki á óvart andstreymi sitt; það fær þá til að treysta enn meira, vera stöðugir í staðfestu sinni.
2755 Duae frequentes tentationes orationi minantur: defectus fidei et acedia, quae forma quaedam est depressi spiritus, quae ascesis relaxationi debetur et ad animi ducit defectionem
2755. Tvær algengar freistingar ógna bæninni: vantrú og andleg leti (acedia) eins konar geðlægð sem stafar af slökum meinlætalifnaði og veldur depurð
1866 Vitia possunt statui secundum virtutes quibus adversantur, vel etiam ad peccata capitalia reduci quae experientia christiana, sanctum Ioannem Cassianum¹²² et sanctum Gregorium Magnum secuta,¹²³ distinxit. Capitalia appellantur quia alia peccata, alia vitia generant. Sunt superbia, avaritia, invidia, ira, luxuria, gula, pigritia seu acedia
1866. Flokka má lestina eftir þeim dyggðum sem þeir stríða gegn eða tengja þá við höfuðsyndirnar sem reynsla kristinnar trúar hefur skilgreint og fylgir þar heilögum Jóhannesi Cassian og heilögum Gregoríusi mikla. Þær eru kallaðar höfuðsyndir vegna þess að þær fæða af sér aðrar syndir, aðra lesti [Sbr. hl. Gregoríus mikli, Moralia in Job, 31, 45: PL 76, 621A]. Þær eru: Drambsemi, ágirnd, öfund, reiði, óskírlífi, óhóf og leti eða andleg leti (acedia).

trúar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<RELIGsecta f

trúar·játning <f. -játningar, -játningar>:
<RELIG & FIGcredo m
♦ athanasíönsk trúarjátning: símbol m de Sant Atanasi (→ Aþanasíusarjátning)
♦ postulleg trúarjátning: símbol m de la fe, símbol m dels apòstols, símbol apostòlic
♦ hin pólitíska trúarjátning hans: el seu credo polític
♦ fara með [postullegu] trúarjátninguna: dir el credo

trúar·legur, -leg, -legt <adj.>:
religiós -osa (relacionat amb la religió)
◊ trúarleg athöfn: cerimònia religiosa
◊ trúarleg tónlist: música sacra

trúar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
poema religiós

trúar·lög <n.pl -laga>:
llei religiosa

trúar·ofsi <m. -ofsa, pl. no hab.>:
fanatisme religiós

trúar·ofstæki <n. -ofstækis, pl. no hab.>:
fanatisme religiós

trúar·siður <m. -siðar, -siðir>:
1. <RELIG GENritu m (costum religiós & [passos de què consta una] cerimònia religiosa)
2. trúarsiðir <m.pl -siða>: ritual m, litúrgia f (conjunt de ritus)

trúar·skáld <n. -skálds, -skáld>:
<LITERpoeta religiós

trúar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f de religió

trúar·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:
guerra f de religió

trúar·villa <f. -villu, -villur>:
heretgia f

trú·boð <n. -boðs, -boð>:
<RELIGmissió f (predicació de l'Evangeli a no creients)

trú·boði <m. -boða, -boðar>:
<RELIGmissioner m, missionera f

trúboðs·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<RELIGmissió f (cases on viuen i des d'on actuen els missioners)

trúðs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix pallasso m (fl./pl.peixos pallasso)

trúður <m. trúðs, trúðar>:
1. <GENpallasso m
2. <HISTbufó m
◊ Karlamagnús keisari kemr nú meðr sinn skara. Heilsar Landres konunginum sœmiliga ok ganga síðan til hallarinnar, ok þar mœtir Karlamagnús Hugon mági sínum með nǫkkurum riddarum. Ok er þeir fundust, heilsar hvárr ǫðrum blíðliga ok bauð Hugon hertogi Karlamagnúsi þar dveljast svá lengi sem honum gott þœtti, gengu nú síðan inn í hǫllina báðir samt með sínum mǫnnum. Ok svá sem þeir váru inn komnir, fundu þeir þar sitjandi Milon trúð á einum stóli á hallargólfinu, ok þegar hann sá Landres, kallar hann hárri rǫddu ok mælti: "Miskunna mér Landres, ok drep mik eigi í Guðs nafni ok frú sancte Marie!": llavors va arribar-hi l'emperador Carlemany amb la seva escorta. En Landres va saludar el rei honorablement i tot seguit, es dirigiren cap al palau, i allà en Carlemany hi va trobar l'Hugó, el seu cunyat, amb alguns altres cavallers. I quan es varen trobar, cadascun d'ells va saludar l'altre afablement. El duc Hugó va convidar en Carlemany a sojornar-hi tant com volgués. Després, tots dos varen entrar dins el palau ensems amb llurs homes. I tan bon punt hi hagueren entrat, hi trobaren en Miló el bufó, assegut a una cadira en el trespol del palau, i quan aquest va veure en Landres, va cridar amb veu forta tot dient: "Apiada't de mi, Landres, no em matis, t'ho demano en nom de Déu i de Senyora Santa Maria!"

trú·fastur, -föst, -fast <adj.>:
lleial, fidel
◊ Drottinn er trúfastur í öllum orðum sínum og miskunnsamur í öllum verkum sínum: Jahvè és fidel en totes les seves paraules i misericordiós en totes les seves obres
◊ trúfastur er Guð og tállaus, réttlátur og réttvís er hann: fidel i sense engany és Déu, just i dreturer és ell

trú·festi <f. -festar, no comptable>:
lleialtat f, fidelitat f
◊ Mundi ótrúmennska þeirra að engu gjöra trúfesti Guðs?: llur deslleialtat anul·larà potser la fidelitat de Déu?

trú·félag <n. -félags, -félög>:
<RELIGcomunitat f de creients, comunitat f de fidels (conjunt de gent que tenen i practiquen la mateixa religió)

trú·girni <f. -girni, no comptable>:
credulitat f

trú·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
crèdul -a

trú·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (trúarlausirreligiós -osa (mancat de religió)
2. (vantrúaður, guðlausno creient, ateu -a (que no creu en Déu)
Íslensk Samfélag TrúlausraSocietat Islandesa de No Creients

trúlega <adv.>:
1. (sennilegaprou que (versemblantment, probablement)
◊ þú manst trúlega eftir hinu fræga Loch Ness-skrímsli: prou que te'n deus recordar del famós monstre del Llac Ness
2. (með hollustu, með tryggðfidelment (lleialment)
♦ fylgja e-m trúlega: seguir algú amb lleialtat
◊ ...sökum þess að hann hefir fylgt Drottni trúlega: ...per tal com ha servit fidelment el Senyor

trú·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (áreiðanlegurfiable (segur, de fiar)
2. (sennilegurversemblant (probable)
3. (trúrfidel (lleial)

trú·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (það að játa ekki neina trúincredulitat f (manca de fe religiosa)
2. (það að trúa ekki á Guðateisme m (no creença en Déu)
3. (það að vera ekki trúr, tryggurinfidelitat f (deslleialtat)

trú·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
1. (sá sem játar ekki neina trúincrèdul m, incrèdula f, descreient m & f, no creient m & f (mancat de fe religiosa)
2. (sá sem trúir ekki á Guðateu m, atea f (persona que no creu pas en Déu)
3. (ótrúr maður, ótryggur maður & sá sem trúir ekki á "sannan" guðinfidel m & f (persona deslleial & persona no creient en una religió determinada)
◊ Kóraninn fjallar um hið ytra jihad sem baráttu múslima gegn trúleysingjum: L'Alcorà aborda el jihad exterior com a lluita dels musulmans contra els infidels
◊ segja trúleysingjunum stríð á hendur: declarar la guerra als infidels
◊ trúaði maðurinn og trúleysinginn: el creient i l'infidel

trú·lofa <-lofa ~ -lofum | -lofaði ~ -lofuðum | -lofaðe-a e-m ~ e-n e-i>:
prometre una noia a un noi ~ un noi a una noia (en matrimoni)
♦ trúlofa sig [e-m ~ e-i]: prometre's [amb algú] (en matrimoni)

trú·lofast <-lofast ~ -lofumst | -lofaðist ~ -lofuðumst | -lofast>:
prometre's (en matrimoni)

trú·lofaður, -lofuð, -lofað <adj.>:
promès -esa (en matrimoni)

trú·lofun <f. -lofunar, -lofanir>:
prometatge m
♦ slíta trúlofuninni: trencar el prometatge

trúlofunar·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:
anell m de prometatge, tumbaga f de prometatge (o: promesa(Mall.

trúlofunar·veisla <f. -veislu, -veislur>:
festa f de prometatge

trú·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIGcreient m & f 
♦ mikill trúmaður: home molt religiós

trú·mál <n.pl -mála>:
1. <GENproblemàtica religiosa 
2. <RELIGqüestió f. de fe (o: religió), matèria f.pl de fe (com a objecte d'estudi, de catequesi, de debat teològic)

trú·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
lleialtat f, fidelitat f
♦ trúmennska við e-n: lleialtat envers algú
◊ minnstu þess, að ég hefi gengið fyrir augliti þínu með trúmennsku: recorda-te'n que m'he comportat davant teu amb fidelitat
◊ góðvild, trúmennska, hógværð og bindindi: bondat, fidelitat, dolcesa i temprança

trúnaðar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
cartes credencials f.pl (lliurades per diplomàtic)

trúnaðar·brot <n. -brots, -brot>:
<JURabús m de confiança

trúnaðar·eiður <m. -eiðs, -eiðar>:
<JURjurament m de fidelitat

trúnaðar·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge m d'empresa

trúnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENhome m de confiança
◊ hann skildist aldrei við hana en aðrir trúnaðarmenn hennar fóru á njósn: ell no se'n separava mai, però els seus altres homes de confiança se n'anaven a espiar
2. (verkalýðsfélags á vinnustaðenllaç m sindical (representant sindical en empresa)
3. (trúnaðarvinur, alúðarvinurconfident m (amic íntim)

trúnaðar·mál <n. -máls, -mál>:
1. <GENqüestió f de confiança
2. (leyndarmálafer m confidencial (assumpte que s'ha de tractar amb secret o discreció)

trúnaðar·staða <f. -stöðu, -stöður>:
posició f de confiança, lloc m de confiança

trúnaðar·svindl <n. -svindls, -svindl>:
<JURabús m de confiança

trúnaðar·traust <n. -trausts, no comptable>:
[total i absoluta] confiança f
♦ blint trúnaðartraust á e-m: confiança cega en algú
♦ trúnaðartraust á e-m: total i absoluta confiança en algú

trúnaðar·vinkona <f. -vinkonu, -vinkonur>:
amiga i confident f, amiga íntima

trúnaðar·vinur <m. -vinar, -vinir>:
amic i confident m, amic íntim

trúnaður <m. trúnaðar, no comptable>:
1. <GENconfiança f
♦ í trúnaði: en confiança, confidencialment, entre nosaltres
2. (leynd, þagmælskaconfidencialitat f (discreció)
◊ 100% trúnaður: 100% de confidencialitat
3. (traustcrèdit m (creença en la veracitat d'una afirmació etc.)
♦ festa trúnað á e-ð: donar crèdit a una cosa, creure's una cosa
◊ nú gerðist svo að konungur festi trúnað á slíkar ræður sem mælt var fyrir honum: aleshores va passar que el rei va donar crèdit a les paraules [d'advertència] que hom havia proferit al seu davant
♦ leggja trúnað á e-ð: donar crèdit a una cosa, creure's una cosa
4. (tryggð, hollustafidelitat f, feeltat f (lleialtat, devoció envers algú)
♦ festa trúnað manna við sig: assegurar-se la lleialtat de la [seva] gent
♦ halda trúnað við e-n: mantenir-se fidel a algú
♦ trúnaður hans við ættjörðina: la seva fidelitat a la pàtria
5. (átrúnaðurcreença f (religiosa)

trú·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
<RELIGapòstata m & f

trúr, trú, trútt <adj.>:
1. (tryggurfidel
♦ trúr húsbónda sínum: fidel al seu amo
♦ hún hafði trútt minni: tenia una memòria prodigiosa (o: exacta
2. (áreiðanlegurcomplidor -a, de confiança (digne de confiança, seriós, formal, en qui hom pot confiar)
3. (öryggursegur -a (cert)
♦ þú getur trútt um talað!: a tu t'és ben fàcil de dir-ho (o: a tu et resulta ben fàcil de parlar-ne
♦ ekki er trútt um að hann drekki: hi pots ben comptar que beurà (o: com dos i dos fan quatre que beurà

trú·skiptingur <m. -skiptings, -skiptingar>:
<RELIGconvers m, conversa f (persona que ha adoptat una religió nova)

trúvarnar- <en compostos>:
<RELIGapologètic -a

trúvarnar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<RELIGapologètica f

trúvarnar·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIGapologeta m & f

trúverðug·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (það að vera sannsögullcredibilitat f (esp. de persona)
◊ trúverðugleiki Hannesar Bogasonar: la credibilitat de Hannes Bogason
2. (það að vera sennilegurautenticitat f, veracitat f (de trama, notícia, informació etc.)
◊ trúverðugleiki upplýsinga: la credibilitat de la informació, la veracitat de la informació

trú·verðugur, -verðug, -verðugt <adj.>:
1. (sannsögull, áreiðanlegurdigne -a [de fe i] crèdit (fiable, digne de confiança en el que diu o conta)
2. (sennilegurrealista, veraç (trama de pel·lícula, notícia, informació etc.)

trú·verðugur, -verðug, -verðugt: 1. digne -a de [fe i] crèdit, creïble
	2. realista, veraç (trama de pel·lícula, novel·la etc.)

trú·villa <f. -villu, -villur>:
heretgia f

trú·villingur <m. -villings, -villingar>:
heretge m & f

trú·villtur, -villt, -villt <adj.>:
herètic -a

tryggð <f. tryggðar, tryggðir>:
fidelitat f
♦ rjúfa tryggðir við e-n: cometre deslleialtats contra algú
♦ tryggð við e-n: fidelitat envers algú

tryggða·blóm <n. -blóms, -blóm>:
crisantem m (planta Dendranthema indicum)

tryggða·pantur <m. -pants, -pantar>:
penyora f d'amor (penyora que hom dóna a algú en prova de l'amor que hom li té)

trygg·lyndi <n. -lyndi, no comptable>:
fidelitat f

trygg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
fidel

tryggð·rof <n. -rofs, -rof>:
traïció f (deslleialtat)

tryggður, tryggð, tryggt <adj.>:
assegurat -ada (que gaudeix d'una assegurança)

trygging <f. tryggingar, tryggingar>: 1. (vátrygging) assegurança f
		→ almannatrygging ‘seguretat social’
	2. (ábyrgð) garantia f (fermança)
		ég hef enga tryggingu fyrir því: no li’n puc donar cap garantia
	3. (innborgun) fiança f (dipòsit)
		þér verðið að leggja fram tryggingu fyrir þessu: haurà d’abonar una fiança

trygginga·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>: seguretat f social (institució. → almannatryggingastofnun)

tryggja <tryggi ~ tryggjum | tryggði ~ tryggðum | tryggte-ð ~ e-n>:
assegurar una cosa (fer-la segura, donar-li fermesa & amb una pòlissa d'assegurança)
♦ tryggja sér e-ð: assegurar-se una cosa
♦ tryggja húsið gegn bruna: assegurar la casa contra incendis
♦ tryggja líf sitt: (kaupa líftryggingu, verða líftryggðurassegurar la seva vida (contractar assegurança de vida)
♦ tryggja landamærahelgi, sjálfstæði og fullveldi landsins: garantir la integritat, la independència i la [plena] sobirania del país, salvaguardar la integritat, la independència i la [plena] sobirania del país

tryggur, trygg, tryggt <adj.>:
1. (trúfasturfidel (lleial)
♦ tryggur vinum sínum: fidel amb els seus amics
2. (öruggursegur -a (que s'hi pot confiar, que un se'n pot refiar)
♦ veðrið er ekki tryggt: el temps és insegur, el temps no és pas segur
♦ það er tryggt: això és segur
♦ vera tryggur um sig: <LOC FIGcreure's segur, considerar-se segur

trylla <trylli ~ tryllum | tryllti ~ trylltum | tryllte-n>:
fer tornar (o: pararboig algú, fer embogir algú (esp. d'ira, fúria. ràbia etc.)

tryllast <tryllist ~ tryllumst | trylltist ~ trylltumst | tryllst>:
tornar boig boja (esp. d'ira, fúria, ràbia etc.)
◊ þegar þeir heyrðu þetta, trylltust þeir og gnístu tönnum gegn honum: en sentir això, es tornaven bojos de ràbia i cruixien de dents contra ell

trylltur, tryllt, tryllt <adj.>:
1. (ævareiður, hamslausboig boja, embogit -ida (fora de si d'ira, fúria, ràbia etc.)
♦ trylltur af bræði: fora de si d'ira, furibund
2. (fljótfær, hvatvísimpetuós -osa, esvalotat -ada (furient, que es mou amb fúria o impetuositat)
3. (frávita, örvitaboig boja, foll -a (que ha perdut el seny)

trýni <n. trýnis, trýni>:
1. (trjónamusell m (morro de certs animals)
2. (svínstrýnimorro m, grufa f (Mall.) (de porc)

trýnis·brami <m. -brama, -bramar>:
morruda f, oradeta f (peix Diplodus puntazzo syn. Puntazzo puntazzo syn. Charax puntazzo)

tröð <f. traðar, traðir>:
viarany m, camada f (Mall.

tröll <n. trölls, tröll>:
<FOLCLtrol m, mena d'ogre del folclore norrè
♦ týndur og tröllum (o: tíkum) gefinn: <LOC FIGirremeiablement perdut

trölla·hesli <n. -heslis, -hesli>: avellaner m (arbre Corylus avellana)

trölla·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba rosada (crustaci Aristeus antennatus)

trölla·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
(rabarbariruibarbre m (planta Rheum undulatum)

trölla·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
eucaliptus m (qualsevol arbre del gènere Eucalyptus)

tröll·doðra <f. -doðru, -doðrur. Gen. pl.: -doðra>:
pioc m [salvatge], avitarda f<eða/o ritm./lit.avostarda f (ocell Otis tarda)



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 21/02/2009