Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Ú

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Aftanklukkurnar
 
       
   
Ó aftanklukkur! yðar hljóð
Mig endurminna á bernsku slóð
Og fagra tíð, er féll í vil
Þá fyrst ég yðar heyrði til,
 
       
   
Sú sælutíðin hvarf svo hratt
Og hjarta margt, sem þá var glatt,
Nú hylst í mold og hlýtt ei fær
Á hljóðin yðar blíð og skær.
 
       
   
Og eins þá skilinn eg er við,
Mun áfram hringt með sama klið,
Og annað skáld, hér unir þá
Og aftanklukkum lof mun tjá.
 
    Thomas Moore - Steingrímur Thorsteinsson


úða <úða ~ úðum | úðaði ~ úðuðum | úðað>:
1. <e-u á e-ð>: (ýraruixar una cosa amb..., ruixa una cosa de... (polvoritzar, ensalgar)
♦ úða e-u (o: e-ð) í sig: <LOC FIGendrapar una cosa, engolir una cosa, empassar-se una cosa (menjar una cosa amb avidesa i gairebé sense rosegar-la)
2. <á e-ð>: (spreyja skordýraeitri á e-ðflitar una cosa (Mall.) (ruixar insecticida amb esprai)
◊ ég úðaði svo til öryggis á vespuna: per més seguretat, vaig flitar la vespa
3. <e-u á e-ð>: (um ilmvatnvaporitzar perfum sobre..., atomitzar perfum en... (aplicar perfum amb polvoritzador o vaporitzador)
♦ ég klæddi mig, úðaði ilmvatni í hárið og kembdi það: em vaig vestir, vaig polvoritzar-me els cabells amb perfum i em vaig pentinar
♦ ég þvoði mér og kembdi hárið og úðaði á mig ilmvatni: em vaig rentar, pentinar i, després, em vaig posar perfum amb el vaporitzador
4. <[e-u] á e-ð>: (mála með úðasprautupintar una cosa amb aerògraf, pintar una cosa amb pistola (pintar a injecció)
♦ úða svörtu á bílinn: pintar de negre el cotxe
5. <e-ð [með e-u]>: (um þvotthumitejar una cosa, brufar una cosa (Mall., Men.(roba abans de planxar-la)
♦ úða þvott: ruixar la roba
♦ úða fatnað með köldu vatni: ruixar un vestit amb aigua freda
6. <impersonal>roinejar, ploviscar
♦ það úðar: roineja

úfur <m. úfs, úfar>:
[gran] duc m, gaús m, brúfol m (Val.), búfol f (Val.) (ocell Bubo bubo)

Úkraíni <m. Úkraína, Úkraínar>:
ucraïnès m, ucraïnesa f

Úkraína <f. Úkraínu, no comptable>:
Ucraïna f

úkraínska <f. úkraínsku, no comptable>:
ucraïnès m (llengua d'Ucraïna)

úkraínskur, úkraínsk, úkraínskt <adj.>:
ucraïnès -esa

úldinn, úldin, úldið: podrit -ida, putrefacte -a (esp. carn i peix)
	úldið kjöt: carn podrida

úldna <úldna ~ úldnum | úldnaði ~ úldnuðum | úldnað>:
podrir-se
◊ ...gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi og deyja af þorsta: converteixo els rius en deserts de manera que llurs peixos moren de set per manca d'aigua i es podreixen

úlfa·björg* <f. -bjargar, -bjargir>:
herba f de Santa Maria, didalera f [mallorquina], boca f de llop (planta Digitalis minor syn. Digitalis dubia)

úlfaldi <m. úlfalda, úlfaldar>: camell m

úlf·hundur <m. -hunds, -hundar>:
llober m  (raça de gos)
♦ írskur úlfhundur: llober irlandès

úlfur <m. úlfs, úlfar>:
1. <GENllop m (nom de diferents espècies del gènere Lupus)
◊ sjakalar skulu kallast á í höllunum og úlfar (תַּנִּים í bílífis-sölunum: els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos
Benjamín er úlfur, sem sundurrífur. Á morgnana etur hann bráð, og á kveldin skiptir hann herfangi
◊ fyrir því drepur þá ljón úr skóginum, fyrir því eyðir þeim úlfurinn (zəˈʔēβ,   זְאֵב), sem hefst við á heiðunum. Pardusdýrið situr um borgir þeirra, svo að hver sá, er út úr þeim fer, verður rifinn sundur, því að afbrot þeirra eru mörg, fráhvarfssyndir þeirra miklar: 
◊ ekki leggur úlfur (ὁ λύκος -ύκου,   τί κοινωνήσει λύκος ἀμνῷ;) lag sitt við lamb né heldur guðlaus við guðrækinn: 
leiguliðinn, sem hvorki er hirðir né sjálfur á sauðina, sér úlfinn koma og yfirgefur sauðina og flýr, og úlfurinn hremmir þá og tvístrar þeim
♦ Rauðhetta og vondi úlfurinn: la Caputxeta Vermella i el llop dolent
2. <rauðir úlfar>: <MEDlupus eritematós sistèmic, LES m
♦ rauðir úlfar af völdum lyfja: LES induït per fàrmacs
♦ rauðir úlfar með hlutdeild líffæris eða kerfis: LES amb implicació d'òrgans o sistemes
♦ sjálfvaktir rauðir úlfar: LES idiopàtic

úlfúð <f. úlfúðar, no comptable>:
esquira (o: esquírria) f, animositat f, malvolença f [forta], malvoler m [fort]
◊ það sé eg á skalla þeim hinum mikla, að hann er fullur upp úlfúðar og hann verður að skaða þeim mönnum nokkurum, er oss mun þykja afnám í, ef hann náir: a aquest gran calb li puc veure que és ple fins a dalt de tot d'animositat i malvolença i que, si els pot aglapir, serà la perdició per a alguns homes que a Nós no ens agradaria pas perdre
◊ en er Halli fann það sló hann á sig úlfúð og illsku og fór þá allt í þverúð með þeim: però quan en Halli se n'adonà d'això, es va omplir de malvoler i de rancúnia contra ell de manera que tots dos es van acabar enemistant totalment
◊ grimmd og óþokki, úlfúð og þústur, saurlífi og þjófskapur, illýðgi of þá menn, er vér megum ekki reyna annað en vel sé: la crueltat i l'enemistat, el malvoler i les vexacions, la vida disbauxada i el lladronici, la maldat a causa d'aquells homes a qui nosaltres no podem provar de fer res més que no estigui bé

úlfynja <f. úlfynju, úlfynjur. Gen. pl.: úlfynja>:
lloba f

Úlixes <m. Úlixesar, no comptable>:
Ulisses m (Ŭlixēs -ixis, sícul Οὐλίξης -ίξους)
◊ en æsir setjast þá á tal og ráða ráðum sínum og minnast á þessar frásagnir allar er honum voru sagðar, og gefa nöfn þessi hin sömu, er áður voru nefnd, mönnum og stöðum þeim er þar voru, til þess að þá er langar stundir liðu, að menn skyldu ekki efast í að allir væru einir, þeir æsir er nú var frá sagt og þessir er þá voru þau sömu nöfn gefin. Þar var þá Þór kallaður, og er sá Ásaþór hinn gamli. Sá er Ökuþór og honum eru kennd þau stórvirki er Ektor gerði í Tróju. En það hyggja menn að Tyrkir hafi sagt frá Úlixes og hafi þeir hann kallað Loka, því að Tyrkir voru hans hinir mestu óvinir: els ansos aleshores tingueren col·lotge i deliberaren i recordaren tots aquests relats que hom li havia contat [al Gangleri] i [per aquesta raó] donaren aquests mateixos noms, que adés han estat referits, als homes i als indrets que hi havia allà [amb ells] a fi que, quan ja fos passat molt de temps, els homes no dubtessin pas que tots ells són una mateixa cosa: els ansos, dels quals s'ha parlat adés, i aquells a qui ells els havien donat idèntics noms als noms llurs: [i així,] allà un d'aquells hi nomia Tor, i era en Tor dels ansos el vell. I [l'home que anomenaren com ell] fou en Tor de la Carreta i a ell hom li atribueix les grans proeses que l'Hèctor va fer a Troia. I la gent creu [també] que els turcs referien històries de l'Ulisses i que li posaren nom Loki, car els turcs són els seus màxims enemics

úlnliðs·bein <n. -beins, -bein>:
os carpià

úln·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
1. <GENcanell m, puny m de la mà, monyeca f (cast., ekki ritm./no lit.) (articulació del braç amb la mà)
2. <MEDcarp m

úlpa <f. úlpu, úlpur>: anorac m

úr¹ <n. úrs, úr>: (suddi, smágert regn) roina f (brusquina molt fina)

úr² <n. úrs, úr>: rellotge m (de polsera o de butxaca)

úr³ <n. úrs, úr>: 1. (neistaflug) ruixat m de guspires enceses a la forja (quan es fa la colada del ferro fos etc.)
	2. (sindur, gjall) escòria f (material de rebuig en alts forns o farga)

úr <prep. + dat.>: de (procedència d'un indret clos, extracció d'un lloc tancat, matèria de què està fet un objecte)
	armbandsúr úr gulli: un rellotge de polsera d'or

úr·dráttur <m. -dráttar, -drættir>: lítote f

úr·eltur, -elt, -elt: antiquat -ada, obsolet -a (mot etc. fora d'ús)

úr·felling <f. -fellingar, -fellingar>: elisió f

úrfellingar·merki <n. -merkis, -merki>: <LING> apòstrof m

úr·gangur <m. -gangs, -gangar>: residus m.pl (restes de matèria primera un cop elaborat el producte)
	úrgangur úr e-u: residus de

úr·koma <f. -komu, -komur>: 1. <suddi, úði = pl. no hab.> pluja f [suau]
	2. <METEOR = rigning og/eða snjókoma> precipitació f (en forma de pluja o de nevada)

úrkomu·laus, -laus, -laust: sense precipitacions (temps atmosfèric)

úrkomu·mælir <m. -mælis, -mælar>: pluviòmetre m, ombròmetre m

úr·kölkun <f. -kölkunar, no comptable>:
descalcificació f

úr·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
1. (lausnsolució f, resolució f  (esp. de problema)
♦ úrlausn álitamála: solució de qüestions problemàtiques
♦ úrlausn vandamála: solució de problemes
2. (hjálpremei m  (solució a un estat de coses)
♦ gera e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú 
♦ veita e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú

úrlausnar·efni <n. -efnis, -efni>:
tasca f (punt, problema o qüestió que cal escometre i solucionar)
♦ það bíða okkar mörg úrlausnarefni: encara [ens] queda molta de feina per fer
◊ samstarf aðildarríkjanna að vísindalegum rannsóknum úrlausnarefna sem tengjast matvælum: la cooperació dels estats membre en recerques científiques en qüestions alimentàries que requereixen solució

úr·skurða <-skurða ~ -skurðum | -skurðaði ~ -skurðuðum | -skurðaðe-ð>:
decidir una cosa
♦ úrskurða í máli: <GEN & JURpronunciar-se sobre un afer, emetre una resolució sobre un afer, sentenciar sobre un afer

úr·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
decisió f (resolució de jurat, jutge, tribunal etc.)
♦ kveða upp úrskurð: resoldre, dictaminar, emetre una resolució
♦ úrskurður stjórnlagadómstólsins: una resolució (o: sentència) del Tribunal Constitucional

úr·slit <n.pl -slita>: 1. (niðurstaða) resultat m
		ráða úrslitum: resultar (o: ésser) decisiu -iva
		af úrslitunum mun ráðast hvor ökuþórinn verður heimsmeistari: el resultat decidirà
			 quin dels dos pilots de curses serà campió del món
	2.<ESPORT> final f (darrer joc en campionat)

úrslita- <en compostos>:
decisiu -iva

úrsódeoxýkól·sýra <f. -sýru, no comptable>: 
àcid ursodesoxicòlic

Úrsúla <f. Úrsúlu, no comptable>:
Úrsula f (ginecònim)
◊ Attila kóngr herjaði þenna tíma um Saxland ok Frakkland. Í þann tíma kvómu sendimenn Díónící (fóra esperable més tost, Díónothí. Cf. Vicenç de Beauvais, Mirall d'Història. El nom propi Διόνικος|Dionīcus, emperò, realment és atestat) kóngs af Englandi með mǫrgum skipum ok hǫfðu meðr sér dóttur Díónící kóngs, er hét Úrsúla, ok með henni ellifu þúsundir tiginna meyja, ok vóru þær {meyjar} presentaðar í sættargerð Frakkakóngi, en Attila kóngr lagði at honum með allan sinn her ok tók þar mikit herfang ok drap þar hvert mannsbarn af þeim skipum, en tók til sín Úrsúlam kóngsdóttur ok allar hennar meyjar, en með því at þær vildu eigi samþykkja við heiðna menn, lét Attila kóngr sína menn hálshǫggva þær alla á einum degi, ok vóru þær síðan skrínlagðar þar, ok eru þær síðan kallaðar Kolnismeyjar, ok þeira messudagr haldinn sjau nóttum fyri tveggja postula messu Símónis et Júde. Eptir þetta illvirki hvarf Attila kóngr heim í Húnaland: en aquell temps, el rei Àttila guerrejava per Saxònia i Frància. En aqueix temps, els missatgers del rei d'Anglaterra, Dionic, va arribar [al continent] amb molts de vaixells. Portaven amb ells la filla del rei Dionic que nomia Úrsula i amb ella hi anaven onze mil verges distingides, i elles eren presentades com a penyora de reconciliació al rei dels francs, però el rei Àttila el va atacar [a Colònia] amb tot el seu exèrcit i va obtenir-hi un gran botí. [En aquell atac,] va matar tots els qui anaven a bord d'aquells vaixells, reservant-se per a si l'Úrsula, la filla del rei, i totes les seves donzelles, però, en esguard del fet que elles no volgueren consentir [el matrimoni] amb homes pagans, el rei Àttila va manar als seus homes que les degollessin totes el mateix dia. Temps després, [les despulles de] totes elles foren dipositades en un escriny allà i de llavors ençà hom les ha anomenat les Verges de Colònia, i el dia en què se celebra llur festa cau set dies abans de la festa dels dos sants apòstols, Sant Simó i Sant Judes. Després d'aquest crim, l'Àttila se'n tornà al Húnaland, a ca seva
◊ þá réð Kanóníus fyri Armorica þessa stund. Díonótus réð þá Bretlandi, hann átti eina fríða dóttur er Úrsúla hét, hennar bað Kanóníus, ok var honum játtað hon. Fór hon síðan suðr um sjó í Saxland með ellifu þúsundrað meyja, ok er þær komu í Kolni, þá var þar fyrir Attila, konungr Húnalands, með her mikinn, ok vildu þrǫngva þeim til samvistu við þá; en af því at þær voru kristnar, þá vildu þær eigi samþykkjast við heiðna menn. Þá lét Attila konungr hálshǫggva þær allar, ok eru þær kallaðar Kolnismeyjar: en aquell moment va governar en Canoni va governar l'Armòrica. En Diònot governava aleshores sobre la Bretanya. Tenia una bella filla que nomia Úrsula. En Canoni la va demanar en matrimoni i l'hi fou concedida. Aleshores ella es dirigí per mar cap a la Saxònia, al sud, amb onze mil verges, i quan varen arribar a Colònia, l'assetjava el rei Àttila amb un gran exèrcit i les va voler forçar a cohabitar amb ells, però elles, per tal com eres cristianes, no volgueren consentir la cohabitació amb homes pagans. Aleshores el rei Àttila les va fer degollar a totes i hom les anomena les Verges de Colònia

úrugur, úrug, úrugt: 1. (votur) moll -a, banyat -ada (Mall.)
	2. (rakur) humit -ida

Gekk eg í gljúfr hið dökkva, gein veltiflug steina við hjörgæði hríðar hlunns úrsvölum munni. Fast lá framan að brjósti flugstraumr í sal Naumu. Heldr kom á herðar skáldi hörð fjón Braga kvonar
Leit ec þic um sinn fyrr á langscipom, þá er þú bygðir blóðga stafna oc úrsvalar unnir léco; nú vill dyliaz dǫglingr fyr mér, enn Hǫgna mær Helga kennir": una vegada et vaig mirar a bord de vaixells de guerra, quan habitaves proes sangonentes i les ones fredes i humides es movien amb rapidesa (?). Ara el príncep vol amagar-se davant meu, però la filla d'en Hǫgni (=la Sigrún) coneix en Helgi
Fyrr vil ec kyssa konung ólifðan, enn þú blóðugri brynio kastir; hár er þitt, Helgi, hélo þrungit, allr er vísi valdǫgg sleginn, hendr úrsvalar Hǫgna mági; hvé scal ec þér, buðlungr, þess bót of vinna?" "Ein veldr þú, Sigrún frá Sefafiollom, er Helgi er harmdǫgg sleginn; grætr þú, gullvarið, grimmom tárom, sólbiort, suðron, áðr þú sofa gangir; hvert fellr blóðuct á brióst grami, úrsvalt, innfiálgt, ecca þrungit: Abans besaria el rei mort que tu et llevaries la cuirassa sangonent. Els teus cabells, Helgi, són plens de gebre, el cabdill és ferrat (?beschlagen) amb la rosada dels caiguts (=sang), el cunyat d'en Hǫgni (=en Helgi) té les mans gelades i humides. Príncep, com t'he de procurar alleujament?' 'Tu tota sola, Sigrún de Sevafjǫll, provoques/causes que en Helgi estigui ferrat (?beschlagen) amb rosada de dolor (=llàgrimes): tu plores, ornada d'or, Fulgurant com el sol, vinguda de les terres del sud, llàgrimes amargues, abans d'anar-te'n a dormir. Cada [llàgrima] sangonent deixada caure sobre el pit del príncep és freda i humida i [tanmateix] roent (hineinbrennend), feixuga de dolor (kummerbeschwert).
"Þic skyli allir eiðar bíta, þeir er Helga hafðir unna, at ino liósa Leiptrar vatni oc at úrsvǫlom Unnar steini!": Que et mosseguin tots els juraments que prestares al Helgi a la vora de la resplendent, clara, fulgurant (?) aigua de la Leiptr i de la humida i freda pedra de l'Unnr!"

úr·val <n. -vals, no comptable>:
1. (vöruúrvalassortiment m (de productes)
♦ gott úrval af e-u: un bon assortiment de...
♦ stærstar birgðir og langmest úrval af e-u: el major assortiment i la més àmplia varietat de...
2. (sérvalselecció f (tria)

úrvals- <en compostos>:
1. escollit -ida
2. d'elit

úrvinnslu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
<ECONsector secundari

úr·þvætti <n. -þvættis, -þvætti>: púrria f, escòria f
	þið eruð úrþvætti, herrar mínir: senyors, sou púrria

Ússía <m. Ússía, pl. no hab.>:
Ozies m (עֻזִּיָּה

út <adv.>: 1. fins al final (és a dir, dóna a entendre que l'acció expressada pel verb es duu a terme fins al final,
	 d'una manera completa):
	brenna út: cremar-se del tot
	deyja út: extingir-se
	dauður út og af: ben mort
	2. de dins cap a fora
	út um glugann: per la finestra
	út af engu: sense motiu

út: (a discoquetes, restaurants, etc.): sortida

útaf·akstur <m. -aksturs, no comptable>:
sortida f de la carretera (sortida involuntària del vehicle de la carretera, com a accident)
◊ útafakstur í beygju: sortida de la carretera en un revolt

út·ásetning <f. -ásetningar, -ásetningar>
crítica f (objecció, blasme, emperò, censura)
◊ þú ert alltaf með útásetningar: sempre tens a dir de tot

út·blástur <m. -blásturs, no comptable>:
1. <GENexhalació f (expulsió de baf, gasos, fum o aire)
2. <AUTOMgasos m.pl de combustió (gasos expulsats pel tub d’escapament, fum del tub d’escapament;)

útblásturs·rör <n. -rörs, -rör>:
tub m d'escapament

út·boð <n. -boðs, -boð>:
1. <MILlleva f
2. (verksútboðlicitació f (adjudicació de contracte públic per via de concurs)
♦ auglýsa útboð á e-u: anunciar un concurs d'adjudicació de...

út·borgaður, -borguð, -borgað <adj.>:
pagat -ada a compte

út·borgun <f. -borgunar, -borganir>:
pagament m a compte, acompte m (pagament parcial inicial del preu de compra d'un objecte & pagament parcial d'una quantitat major, p.e., el pagament de la mensualitat d'un sou anual)
♦ útborgun frá áramótum: salari pagat des de l'inici de l'any

út·breiddur, -breidd, -breitt <adj.>:
1. <GENestès -esa, escampat -ada, difós -osa
2. <MEDsistèmic -a (escampat per tot el sistema)
♦ útbreidd einkenni: símptomes sistèmics

út·breiðsla <f. -breiðslu, pl. no hab.>:
1. <GENdifusió f
♦ ná mikilli útbreiðslu: aconseguir una gran difusió
2. (um trú, veikindi o.s.fr.propagació f (fe, malaltia etc.)
♦ útbreiðsla alnæmis: la propagació de la sida
♦ útbreiðsla fagnaðarerindisins: la propagació de l'evangeli
3. (um dýr & plöntudistribució f (de bèstia & planta)
♦ útbreiðsla melrakkans: la distribució de la guineu àrtica
4. (upplag, eintakafjödidifusió f, tiratge m (de publicació periòdica)
♦ útbreiðsla blaðsins jókst mikið áratuginn 1967-1975 og afkoma blaðsins varð mjög góð: el tiratge del diari va augmentar molt en el decenni de 1967-1975 i la seva situació econòmica es va fer molt bona

út·brot <n.pl -brota>:
erupció cutània, granellada f

útbrota·veiki <f. -veiki, -veikir>:
malaltia eruptiva

út·burður <m. -burðar, -burðir>:
1. (bréfa- eða blaðaútburðurrepartiment m (lliurament a domicili de correu & diari)
2. (útburður úr húsidesnonament m (pèrdua de casa)
♦ útburðir vegna vangoldinna húsnæðislána: desnonaments a causa de préstecs hipotecaris impagats
♦ útburður leigutaka úr húsnæði: desnonament de llogater
3. (barnsútburðurexposició f (abandonament d'infant)
4. (útborið barnexpòsit m, expòsita f (infant abandonat)

út-búa <+ac>: preparar
út·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búiðe-ð>:
♦ útbúa ferskan ávaxtasafa: preparar un suc de fruita fresc
♦ útbúa kvöldmat [við kertaljós]: preparar un sopar [a la claror de les espelmes]
♦ útbúa nestispakka handa e-m: preparar un carmanyola per a algú
♦ útbúa sig fyrir e-ð: preparar-se per a una cosa

út·dauður, -dauð, -dautt: extingit -ida

út·eyra <n. -eyra, -eyru>:
<MEDoïda externa

út·fall <n. -falls, no comptable>:
marea baixa

útfalls·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent m de la marea baixa

útfarar·siður <m. -siðar, -siðir>:
costum funerari

útfarar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
empresari m de pompes fúnebres, empresària f de pompes fúnebres, director m de funerària, directora f de funerària
◊ útfararstjórar og grafarar bókmenntanna: funeraris i enterradors de la literatura

útfarar·þjónusta <f>: funerària

útflutnings-afurð <f.-afurðir>: article d’exportació, producte destinat a l’exportació

útflutnings-gjald <n.-gjöld>: aranzel

útflutnings-leyfi <n>: permís d’exportació

útflutnings-vara <f.-vörur>: mercaderia d’exportació

út-flutningur <m>: exportació

út-flytjandi <m.-flytjendur>: exportador

út-frymi <n>: ectoplasma

út·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
1. (stækkaengrandir una cosa (desenvolupar, ampliar, expandir)
2. (framkvæmarealitzar una cosa (dur a terme, executar)

út·færsla <f. -færslu, no comptable>: 1. (framkvæmd) realització f (execució, acabat)
        2. (stækkun) ampliació f (engrandiment, expansió)
        3. (gerð, mótun) versió f (model, presentació)

út·för <f. -farar, -farir>: (greftrun) exèquies f.pl [fúnebres] (obsèquies)

út·gangur <m. -gangs, -gangar>:
(útlitaspecte m (‘look’)
♦ þú verður að afsaka útganginn á mér!: hauràs de perdonar el meu aspecte!

út·gáfa <f. -gáfu, -gáfur>:
edició f
♦ sjá um útgáfu: tenir cura d'una edició
◊ Jóhannes sá um útgáfuna: en Joan va tenir cura de l'edició

út·gefandi <m. -gefanda, -gefendur>: editor m (& casa editora)

út·gjöld <n.pl -gjalda>:
<ECONdespesa f
♦ niðurskurður opinberra útgjalda: retallada de la despesa pública
♦ skera niður félagsleg útgjöld um 1,4 prósent frá 2003 til 2006: retallar de l'1,4 per cent la despesa social entre el 2003 i el 2006
♦ útgjöld til menntamála: la despesa en educació

útgöngu·bann <n. -banns, pl. no hab.>:
toc m de queda

út·haf <n. -hafs, -höf>:
oceà m

úthafs·alda <f. -öldu, -öldur. Gen. pl.: -alda o: -aldna>:
embat m de l'oceà, onada f de l'oceà

úthafs·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f [boreal], gambeta nòrdica  (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

út·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
suburbi m, barriada perifèrica

úti á “fora en”: ég hef villst á skóginum úti / ég hef villst úti á skóginum
	úti og inni: a dins i a fora, fora i dins
	liggja úti: passar la nit a l'aire lliure
	vera úti: 1. <GEN> trobar-se a fora (a l'aire lliure); 2. <FIG = á enda> trobar-se acabat -ada
		það er úti um hann: [ja] està fet d'ell (està perdut & és mort)
		nú er sumarið úti: l'estiu ja està acabat
		öll von er úti: s'ha perdut tota esperança
		ekki er öll von úti: encara hi ha esperança
	vera sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða úti: 1. haver de fer nit a l'aire lliure (per no haver pogut arribar a temps
		a casa abans de la posta del sol, amb el perill de morir durant la nit a causa del fred i
		/ o les tempestes de neu o de pluja). 2. (deyja utanhúss) morir de fred (a l'aire llibre)

úti·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de jardí, taula f per a exterior

úti·bú <n. -bús, -bú>:
filial f, sucursal f

úti·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: rebost m exterior

úti·grill <n. -grills, -grill>: barbacoa f (graella muntada per a torrar-hi carn a l'exterior)

úti·hitastig <n. -hitastigs, pl. no hab.>:
temperatura f exterior

úti·húsgagn <n. -húsgagns, -húsgögn>: moble m d'exterior, moble m de jardí

úti·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
excursió f amb acampada a l'aire lliure
♦ fara í útilegu: anar d'acampada

úti·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>: teatre a l’aire lliure

úti·loka <-loka ~ -lokum | -lokaði ~ -lokuðum | - ~ lokaðe-ð ~ e-n>:
excloure una cosa ~ algú
♦ útiloka e-n sem grunaðan [í málinu] ~ sem morðingja: excloure algú com a sospitós ~ assassí

úti·snúrur <f.pl. -snúra>: estenedor m [exterior] (per a bugada humida)

úti·spegill <m. -spegils, -speglar>:
retrovisor m exterior

úti·stóll <m. -stóls, -stólar>: cadira f de jardí, cadira f d'exterior

út·kastari <m. -kastara, -kastarar>:
goril·la m (empleat de discoteques, bars etc.)

út·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrslna>: 1. <GEN> sortida f [de vehicles]
	2. repartiment m (de mercaderies des del magatzem i transport a casa de productes)
		ef pantað er fyrir meira en 9.000 kr. er útkeyrsla innan höfuðborgarsvæðisins ókeypis: si el valor 
		de la comanda supera les 9.000 corones, el transport fins a casa és gratuït 
		dins el terme municipal de la capital

út·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar>:
indret remot i apartat, indret llunyà i aïllat

út·koma <f. -komu, -komur>: resultat m
	röð margföldunarþáttanna breytir ekki útkomunni: l’ordre dels factors no altera pas el producte

út·lán <n. -láns, -lán>:
manlleu m, préstec m 

út·legð <f. -legðar, pl. no hab.>: 1. <HIST> bandejament m
	2. expatriació f
		fara í útlegð: exiliar-se, expatriar-se

útleigu·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:
treball m temporal (esp. l'aconseguit a través d'una empresa de treball temporal

útlendinga·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:
control m de fronteres, control fronterer de viatgers estrangers

útlendinga·hatari <m. -hatara, -hatarar>:
xenòfob m, xenòfoba f

útlendinga·hatur <n. -haturs, no comptable>:
xenofòbia f

útlendinga·hersveit <f. -hersveitar, no comptable>:
<MIL FRANÇlegió estrangera

útlendinga·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:
<ÍSLdirecció general de migracions i estrangeria

út·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: estranger m, estrangera f
	ég er útlendingur: sóc estranger (subjecte: home), sóc estrangera (subjecte: dona)
	íslenska ~ katalónska ~ þýska fyrir útlendinga: islandès ~ català ~ alemany com a llengua estrangera

útlima·högginn, -höggin, -höggið <adj.>:
mutilat -ada d'una extremitat ~ de les extremitats
♦ sumir voru bundnir hjólastólum, útlimahöggnir, blindir eða með aðra fötlun: alguns havien quedat lligats a una cadira de rodes, a d'altres els mancava una extremitat o havien quedats cecs o tenien una altra invalidesa

út·lit <n. -lits, pl. no hab.>: 1. (ásýnd) aspecte m (aparença)
		þú verður að sinna útlitinu: has de cuidar el teu aspecte
		þú hefðir átt að reyna að hressa upp á útlitið: hauries d'haver intentat arreglar-te un poc
	2. (horfur) actitud f (enfocament d'una situació, assumpte etc.)

út·mánuðir <m.pl -mánaða>
els dos-tres darrers mesos de l'hivern (esp. els mesos de góa i einmánuður)
♦ á útmánuðum e-s: en els darrers mesos de l'hivern de...

út·norður <n. -norðurs, no comptable>:
nord-oest m
♦ eyjan í útnorðri: l'illa del nord-oest (Islàndia)
♦ eyjurnar í útnorðri: les illes del nord-oest (Grenlàndia, Islàndia i les Illes Fèriar)

út·nyrðingur <m. -nyrðings, -nyrðingar>:
vent m del nord-oest, mestral m

út·nyrtur, -nyrt, -nyrt <adj.>:
(um vind[que bufa] del nord-oest (vent)

útópía <f. útópíu, útópíur. Gen. pl.: útópía>:
utopia f

útópískur, útópísk, útópískt <adj.>:
utòpic -a
♦ útópísk hugsun: el pensament utòpic
♦ útópískur sósíalismi: <HISTel socialisme utòpic

útrásar·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:
bànkster islandès

útreiðar·túr <m. -túrs, -túrar>:
excursió f o passeig m a cavall
♦ fara í útreiðartúra: fer [llargs] passeigs a cavall

útrýmingar·hætta <f. -hættu, no comptable>: perill m d'extinció
	vera í útrýmingarhættu: estar en perill d'extinció

út·ræna <f. -rænu, -rænur>:
brisa f de terra, serè m (vent moderat que bufa de l'interior vers la mar)

út·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
exogen -ògena

út·sala <f. -sölu, -sölur>:  1. rebaixes f.pl [per liquidació], liquidació <f>
	2. útsölurnar <f.pl>: les rebaixes (d'hivern, d'estiu)

út·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus)

út·sending <f. -sendingar, -sendingar>: retransmissió f, emissió f [televisiva] (acte d'emetre
		un programa per televisió o ràdio & programa emès)
	bein útsending: emissió en directe
	við rjúfum þessa útsendingu með sérstöku fréttaskoti: interrompem aquesta emissió amb un avanç informatiu

en er hann var nálega kominn til þess háfa Malíufjalls, þá hreif stormbylur hann og rak felmtraðan yfir það fiskríka haf til útskaga (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἀγροῦ ἐπ’ ἐσχατιήν) þess héraðs, hvar Týestes forðum bjó, en þá bjó þar Ægistus Týestesson (Homer, Odissea, IV. 514-518): p
að því mæltu sté eg á skip, og bað förunauta mína fara uppí og slá skutfestum. Þeir gengu þegar á skip, og settust á þópturnar; og þegar hvörr var kominn í sitt rúm, lustu þeir árum hinn gráa sæ. En er vér vorum komnir í þenna stað, er skamt var í burtu, sáum vér þar á útskaga nokkurum (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἔνθα δ᾿ ἐπ’ ἐσχατιῇ σπέος εἴδομεν ἄγχι θαλάσσης), fram við sjóinn, háfan hellir, þakinn lárviði; þar lá margt fé, bæði sauðfé og geitfé; þar var umhverfis hár garður af jarðföstum klettum, stórum grenitrjám og hálaufguðum eikum (Homer, Odissea, IX. 183: p

útskerja·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (útselur)

út·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
gravat -ada, entallat -ada (adornat amb figures entallades)

út·skúfa <-skúfa ~ -skúfum | -skúfaði ~ -skúfuðum | -skúfaðe-m>:
1. (reka burtrepudiar (o: excloure) algú (fer fora o apartar totalment de si o d'un grup)
♦ útskúfa e-m úr e-u: fer fora algú de...
2. (fordæmadamnar algú (condemnar a la damnació eterna)

út·skúfun <f. -skúfunar, no comptable>:
1. (útilokun, brottreksturrepudi m (repudiació, exclusió)
♦ útskúfun úr samfélaginu: bandejament m de la societat (per al concepte de l'exclusió social [sam]félagsleg einangrun)
2. (eilíf fordæmingdamnació f [eterna] (condemnació a les penes eternes)
♦ eilíf útskúfun: damnació eterna

útskúfunar·kenning <f. -kenningar, no comptable>:
<RELIG LUTERdoctrina f de la solâ gratiâ

út·standandi, -standandi, -standandi <adj.>:
protrusiu -iva, en protrusió, que es troba formant una protrusió

út·svar <n. -svars, -svör>: contribució urbana (imposts municipals)

út·sýni <n. -sýnis, pl. no hab.>: vista f (panorama que hom divisa d'un lloc estant)
	útsýni um herbergisgluggann: vista des de l'habitació
	útsýni um hótelgluggann: vista des de la finestra de l'hotel
	útsýni yfir Petru: vista general de Petra
	síðan fór Balak með Bíleam upp á Peórtind þaðan sem útsýni er yfir
		eyðimörkina: Balac dugué Balaam al cim de Bet-Fegor,
		des d'on hi ha una bona vista del desert

út·tekt <f. -tektar, -tektir>: retirada f de fons (de llibreta d’estalvis, compte corrent etc.)

úttektar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: compte m de (o: a)  crèdit

út·ungun <f. -ungunar, pl. no hab.>:
incubació f, covament m
♦ hafa egg í útungun: estar covant ous

útungunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
incubadora f [d'ous]

út·varp <n. -varps, -vörp>: ràdio f (radiodifusió, radiofonia & emissora de ràdio & aparell de ràdio)

útvarps·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIOona f de ràdio, ona radioelèctrica

útvarps·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:
<TÈCNantena f de ràdio 

útvarps·tæki <n. -tækis, -tæki>: [aparell m de] ràdio f

útvarps·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>: retransmissió radiofònica

útvarps·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: emissora f de ràdio

út·vatna <-vatna ~ -vötnum | -vatnaði ~ -vötnuðum | -vatnaðe-ð>:
<CULINposar una cosa en remull
♦ útvatna kjöt ~ saltfisk: posar carn ~ bacallà sec en remull per a dessalar-los

út·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
1. (saltur maturposat -ada en remull (aliment salat, com a forma de dessalar-lo abans de cuinar-lo)
2. (útþynnturaigualit -ida (rebaixat, insubstancial)

út·vega <-vega ~ -vegum | -vegaði ~ -veguðum | -vegaðe-ð>:
procurar una cosa, fornir una cosa
♦ útvega e-m e-ð: procurar-li una cosa a algú
♦ útvega sér e-ð: procurar-se una cosa

útvegs·maður <m. -manns, -menn>:
<NÀUT & ECONarmador m de vaixell de pesca, armadora f de vaixell de pesca



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 21/02/2009