Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

P-Qu

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
Mai no s'adormirà la mar
ni el temps s'assecarà,
i tanmateix
només jo hauré viscut.
Tots sabem el que hi ha:
vivim una mica
i sempre ens morim
abans del que preveiem.
 
       

p-pilla <f. -pillu, -pillur. Gen. pl.: -pilla o: -pillna>:
<MEDpíndola f de l'endemà

pabbi <m. pabba, pabbar>:
papa m, mumpare m (Mall.(hipocorístic de faðir, però en islandès d'ús més ampli que no pas en català

padda <f. pöddu, pöddur. Gen. pl.: padda o: paddna>:
1. <GENbestiola f, cuca f, bitxo m (cast. Ekki ritm./no lit.
2. <eða ritm.(kartagripau m, calàpot m (Mall.
3. (flaskaampolleta plana per a beguda alcohòlica (sol caber dins una butxaca

Paderborn <f. Paderbornar, no comptable>:
Paderborn m

Paðreimur <m. Paðreims, Paðreimar>:
1. <HIST GREChipòdrom m, i, de manera molt especial, l'hipòdrom de Constantinoble
◊ þat segja þeir menn, er verit hafa í Miklagarði, at Paðreimr sé á þá leið gørr, at veggr hár er settr um einn vǫll, at jafna til víðs túns kringlótts, ok gráður umhverfis með steinveggnum, ok sitja menn þar á, en leikr er á vellinum. Eru þar skrifut margskonar forn tíðendi: Æsir ok Vǫlsungar ok Gjúkungar gǫrt af kopar ok málmi, með svá miklum hagleik, at þat þykkir kvikt vera, ok með þessi umbúð þykkir mǫnnum sem þeir sé í leiknum, ok er leikrinn settr með miklum brǫgðum ok vélum: sýniz sem menn ríði i lopti, ok við er ok skoteldr hafðr ok sumt af forneskju þar við er hǫfð allskonar sǫngfœri. psaltérium ok organ, hǫrpur, gígjur ok fiðlur ok allskonar strengleikr: els qui han estat a Constantinoble conten que l'hipòdrom és fet de la següent faiçó: hi ha un alt mur situat tot al voltant d'una esplanada, que és comparable a una ampla tanca circular, i hi ha grades tot al voltant del mur de pedra, perquè la gent hi seguin, mentre que els jocs tenen lloc a l'esplanada. Estan adornats amb reproduccions de molts i variats esdeveniments de l'antigor. [Entre ells hi ha també] els ansos, els volsungs i els giucungs, fets de coure i metall amb tan gran perícia que semblen estar vius. Amb tots aquests endreços i presentació (Baetke 19874, pàg. 674: um-búð 1. Herrichtung, Zurüstung; Einrichtung; Vorrichtung, Einrichtung <...> 2. Ausstattung, Aufmachung, Kleidung. Entenc el mot en aquesta darrera accepció, ço és, Ausstattung, Aufmachung), a la gent li sembla com si fossin als jocs. Els jocs es fan amb grans manyes i artificis: sembla talment que els homes hi volin per l'aire i també hi fan focs d'artifici (?) i una mica de màgia. També hi ha tota mena d'instruments musicals: psaltiris i orgues, harpes, lires i fídules i tota mena d'instruments de corda
2. <HIST LLATcirc m
◊ á paðreimum Rómar fóru fram æsilegar keppnir tvíhjóla kappakstursvagna af því tagi sem fólk man eftir úr myndinni um Ben-Húr: en els circs de Roma hi tenien lloc violentes curses de quadrigues de dues rodes de la mena que la gent recorda de la pel·lícula Ben-Hur

Pagets·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, no comptable>:
malaltia f [òssia] de Paget, osteïtis deformant hipertròfica

pagóða <f. pagóðu, pagóður. Gen. pl.: pagóða o: pagóðna>:
pagoda f

Pakistan <n. Pakistan (o: Pakistans), pl. no hab.>:
Pakistan m

Pakistani <m. Pakistana, Pakistanar (o: Pakistanir)>:
pakistanès m, pakistanesa f

pakistanskur, pakistönsk, pakistanskt <adj.>:
pakistanès -esa

pakk <n. pakks, no comptable>:
xusma f

pakka <pakka ~ pökkum | pakkaði ~ pökkuðum | pakkaðe-u>:
empaquetar una cosa, embolicar una cosa (posar dins capsa o embalatge)
♦ pakka e-u inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa
♦ gerið svo vel að pakka þessu vel ~ fallega inn: que m'ho podria embolicar bé? ~ que quedi bé?
♦ pakka niður: fer les maletes
♦ pakka ofan í tösku: fer la maleta
♦ pakka saman: <LOC FIGfer les maletes, anar-se'n

pakka·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge tot inclòs

pakka·móttaka <f. -móttöku, no comptable>:
recepció f de paquets (a correus: finestra o taulell per depositar-hi trameses postals en forma de paquet)

pakka·samningur <m. -samnings, -samningar>:
arranjament m en bloc (acord a preufet & acord o contracte que afecta globalment una sèrie de parts)

pakk·hús <n. -húss, -hús>:
magatzem m

pakki <m. pakka, pakkar>:
1. (böggull & póstsendingpaquet m (bolic de coses empaquetades plegades & tipus de tramesa postal)
2. (umbúðirembalatge m (embolcall, capsa de paquet)

pakkning <f. pakkningar, pakkningar>:
1. (umbúðirenvàs m (fl./pl.: envasos) (recipient de mercaderia)
2. <TÈCNjunta f, junt m

pakk·saddur, -södd, -satt <adj.>:
completament tip -a, totalment atipat -ada, ple -ena que no puc pus (Mall.)

paldra <f. pöldru, pöldrur. Gen. pl.: paldra>:
1. (hjalliterrassament m natural, replà m (de muntanya)
2. pöldrur <f.pl>: (smáþúfurpetits monticles (en el terreny)
3. pöldrur <f.pl>: (örðurbony[et]s m.pl (p.e., petits regruixos en el mànec d'uns rampins)
4. pöldrur <f.pl>: (graslausir blettir milli þúfnaindrets despullats de vegetació (entre turons i monticles)
5. pöldrur <f.pl>: (dreifðir pyttir í mýrlenditot m de bassals d'aigua, bassetes f.pl (disseminats per un terreny pantanós)
6. pöldrur <f.pl>: (götupöldrurgropes f.pl de tossal (entre viaranys oberts a força de fressar-los)

paldri <m. paldra, paldrar>:
variant de paldra ‘terrassa [natural]; petits monticles; indrets sense vegetació entre tossals; bassetes naturals d'aigua en aiguamolls’

paleografía <f. paleografía, pl. no hab.>:
paleografia f (fornleturfræði)

paleósen <n. paleósens, no comptable>:
paleocè m

Palestína <f. Palestínu, no comptable>:
Palestina f
♦ Frelsissamtök Palestínu: Organització f per a l'Alliberament de Palestina
♦ Palestína hin forna: la Palestina antiga

palestínu- <en compostos>:
palestí -ina

Palestínu·búi <m. -búa, -búar>:
palestí m, palestina f

palestínu·deilan <f. -deilunnar, pl. no hab.>:
el conflicte palestí

Palestínu·maður <m. -manns, -menn>:
palestí m, palestina f

palestínskur, palestínsk, palestínskt <adj.>:
palestí -ina

palla·dómur <m. -dóms, -dómar. Emprat hab. en pl.>:
opinió poc fonamentada, opinió preconcebuda, prejudici m
♦ palladómar um e-n: prejudicis contra algú

palla·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:
amfiteatre m (de teatre modern o cinema)
◊ það er eins og ferðamaðurinn sé kominn í pallaleikhús, og sitji rétt framan við leiksviðið: és com si un viatger hagués anat a un teatre amb amfiteatre i hi segués ben davant l'escenari

Pallas Aþena <f. Pallas Aþenu, pl. no hab.>:
<MITOLPal·las Atena f (Παλλὰς Ἀθηνᾶ)
◊ Pallas Aþena undan þeim gekk, hélt lagar ljóss á ljósbera, ok umhverfis lét alla vega bjart skínanda bjarma ljóma: Pal·las Atena anava al seu davant aguantant una llanterna de llum de mar (= d'or i feia que una llum vivíssima resplendís pertot al seu voltant

pall·bíll <m. -bíls, -bílar>:
camioneta f

pall·borð <n. -borðs, -borð>:
1. <GENtaula f damunt una estrada o tarima
2. <HISTtaula f del pallr (a les cases medievals)
♦ eiga ekki upp á pallborðið hjá e-m: <LOC FIGno gaudir de les simpaties d'algú
3. (pallborðsumræðurtaula rodona (discussió o debat al voltant d'una taula situada damunt una tarima, tribuna o estrada)

pallborðs·umræður <f.pl -umræðna>:
taula rodona

pallett <n. palletts, pallett>:
palet m, paleta f (plataforma de fusta o d'un altre material emprat per a transportar mercaderies)

pallíetta <f. pallíettu, pallíettur. Gen. pl.: pallíetta>:
lluentó m, llustrí m

pallíum <n. pallíums, pl. no hab.>:
<RELIGpal·li m

pallur <m. palls, pallar>:
1. <GENplataforma f
♦ → borpallur “plataforma de perforació”
♦ → lendingarpallur “plataforma d'aterratge”
♦ → skotpallur “plataforma de llançament”
2. (járnbrautarpallurandana f (d'estació ferroviària)
3. (lágur pallurestrada f (tarima)
3. (loftskörpeanya f (redol de trespol elevat, tot al voltant de l'obertura d'una escala)
4. (verðlaunapallurpòdium m, podi m (peanya per a rebre un premi)
5. (hleðslupallurrampa f de càrrega (replà o relleix horitzontal)
6. (áhorfendapallurllotja f, tribuna f (d'espectadors o públic)
7. (ræðupallurtribuna f (d'orador)
8. (stigapallurreplà m (d'escala)
9. (þrep, trappa í stiga, gráðagraó m, escaló m (esglaó d'escala de pedra)
10. (sólpallur, við hústerrasseta f (empostissat arran de la casa que fa les funcions d'una terrassa)
11. (trépallur, danspallurentaulat m (empostissat, taulat, p.e., per a ballar-hi)
12. (vinnupallur, smíðapallurbastida f (de construcció)
13. (aftökupallurcadafal f (per a execució de pena de mort)
14. <HISTreplà m (empostissat o peany de fusta a les cases medievals islandeses; n'hi havia per als homes i per a les dones, i, de vegades, també un, a un racó, per als pobres. Els pallar destinats a les dones solien tenir, a més a més una reixa separatòria. A la baðstofa de les cases de mas islandeses es designava amb el mot pallur el replà o peany de fusta on les dones hi seien per a treballar i fer-hi algunes de llurs feines: el kvenpallur)
◊ Guðmundur sat í öndvegi en Þórir Helgason gagnvert honum en konur sátu á palli. Ljós brunnu björt og voru borð fram sett. Brúður sat á miðjan pall og Þórlaug á aðra hönd en Geirlaug á aðra. Kona fór með vatn fyrir pallinn og hafði dúk á öxl og fór fyrir Geirlaugu því að hún hafði verið með henni hinn fyrra veturinn: en Guðmundur seia a l'ǫndvegi, el lloc d'honor al mig del langbekkr, i en Þórir Helgason ho feia al seu davant; les dones seien al pallr de les dones, el þverpallr o pallr travesser. Les llànties cremaven fent una claror brillant i es van posar les taules. La núvia seia al mig del pallr travesser, amb la Þórlaug a un costat i la Geirlaug a l'altre. Una dona es va acostar al pallr amb aigua, duia una tovalla a l'espatlla que va oferir a la Geirlaug perquè havia estat amb ella l'hivern passat
◊ konur sátu á palli og sat Helga hin fagra næst brúðinni og renndi oft augum til Gunnlaugs, og kemur þar að því sem mælt er að ‘eigi leyna augu ef ann kona manni’. Gunnlaugur var þá vel búinn og hafði þá klæðin þau hin góðu er Sigtryggur konungur gaf honum og þótti hann þá mikið afbragð annarra manna fyrir margs sakir, bæði afls og vænleiks og vaxtar: les dones seien al pallur travesser i la Helga la bella ho feia al costat de la núvia i els seus ulls sovint corrien cap al Gunnlaugur, fent-s'hi vera llavors aquella dita que fa: "Els ulls d'una dona no ho poden amagar que estima un home". En Gunnlaugur anava molt ben abillat en aquella ocasió i duia posats els bons vestits que el rei Sigtryggur li havia donat, de manera que semblava destacar en moltes de coses per damunt la resta d'homes d'allà: en força, en bellesa i en estatura
♦ hinn óæðri pallur: l'empostissat inferior. Estava situat davant el del senyor i hi seien els convidats especials
♦ hinn æðri pallur: l'empostissat superior, l'empostissat d'honor, on hi seia el senyor
♦ → hápallur “empostissat alt, replà de les dones”
♦ → krókpallur “empostissat del racó, replà dels pobres”
♦ → langpallur “empostissat [de per] llarg, replà dels homes”
♦ → þverpallur “empostissat transversal, replà de les dones”

Pamfíll¹ <m. Pamfíls, no comptable>:
Pàmfil m (Πάμφιλος)
♦ Pamfíll frá Nikópólis: Pàmfil de Nicòpoli

pamfíll² <m. pamfíls, pamfílar>:
(her- og kaupskip á Miðjarðarhafi, minna en drómundurpàmfil m (πάμφιλος)

pamfíll³ <m. pamfíls, pamfílar>:
1. (sérstakt spilpàmfil m (joc de cartes)
2. (laufagosi í spilinu púkkilancelot m (valet de trèvol en la variant islandesa del joc de Poch)
3. (náungijan m (individu)
♦ lukkunnar pamfíll: un tipus amb sort

pampa <f. pömpu, pömpur. Gen. pl.: pampa>:
(argentínsk gresjapampa f

Pan <m. Pans, no comptable>:
<MITOLPan m (Πάν)

Panama <n. Panama, no comptable>:
Panamà m

Panama·búi <m. -búa, -búar>:
panameny m, panamenya f

Panama·maður <m. -manns, -menn>:
panameny m, panamenya f

Panama·skurður <m. -skurðar, pl. no hab.>:
Canal m de Panamà

panamskur, panömsk, panamskt <adj.>:
panameny -a

panda <f. pöndu, pöndur. Gen. pl.: panda o: pandna>:
[ós] panda m (mamífer Ailuropoda melanoleuca)

panda·björn <m. -bjarnar, -birnir>:
[ós] panda m (mamífer Ailuropoda melanoleuca)

Pandóra <f. Pandóru, pl. no hab.>:
<MITOLPandora f (Πανδώρα)
♦ askja Pandóru: la caixa (o: la capsa) de la Pandora (ὁ πίθος τῆς Πανδώρας)

pan·flauta <f. -flautu, -flautur. Gen. pl.: -flautna o: -flauta>:
flauta f de Pan, bufacanyes m

panikka <f. panikku, no comptable>:
pànic m (felmtur)

panill <m. panils, panilar>:
panell m

paník <f. paníkur, no comptable>:
pànic m (felmtur)

panna <f. pönnu, pönnur. Gen. pl.: panna>:
1. <GENpaella f, pella f (Mall., Men.)
♦ panna með loki: paella amb tapadora
♦ lítil panna: paella petita
2. <AUTOMcàrter m de l'oli

pansari <m. pansara, pansarar>:
cuirassa f

panta <panta ~ pöntum | pantaði ~ pöntuðum | pantaðe-ð>:
1. (gera pöntuncomanar una cosa (fer la comanda d'una cosa)
◊ ég hef ekki pantað þetta: això no és el que jo he comanat
♦ panta e-ð hjá e-m: comanar una cosa a una empresa
♦ panta vöru í gegnum vefinn: fer la comanda d'un producte a través de la web
2. (borð, sæti, miðareservar una cosa (fer la reserva d'una taula, seient o bitllet)
♦ panta borð: reservar una taula
3. (mat á veitingastað & tiltekinn tímademanar una cosa (menjar o àpat a restaurant & cita p.e., a cal dentista)
♦ panta eftirrétt: demanar les postres
♦ panta sér e-ð hjá e-m: demanar una cita amb algú
♦ panta sér tíma [hjá e-m] [fyrir e-ð]: demanar hora [amb algú] [per a una cosa]
♦ eiga pantaðan tíma [hjá e-m] [fyrir e-ð]: tenir hora demanada [amb algú] [per a una cosa]
♦ panta sér viðtal við e-n: fixar una entrevista amb algú

pantanir:
nom. & ac. pl. de → pöntun “comanda”

pant·leikur <m. -leiks, no comptable>:
joc m de penyores (joc infantil)

pant·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
empenyorar una cosa (veðsetja)

pant·settur, -sett, -sett <adj.>:
1. <GENempenyorat -ada (veðsettur 1.)
2. (fasteignhipotecat -ada (immoble) (veðsettur 2.)

pant·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
empenyorat -ada
◊ vei þeim, sem rakar saman annarra fé - hversu lengi? - og hleður á sig pantteknum munum. Munu eigi lánsalar þínir skyndilega upp rísa og þeir vakna, er að þér munu þrengja? Þá munt þú verða herfang þeirra: ai de qui abassega allò que no és pas seu - fins quan? - i es va carregant d'objectes empenyorats. Per ventura els teus creditors no es llevaran de sobte? per ventura no es despertaran els teus opressors? Seràs llur presa

pantur <m. pants, pantar>:
1. <GENpenyora f
◊ hún svaraði: "Fáðu mér þá pant, þangað til þú sendir það." Þá mælti hann: "Hvaða pant skal ég fá þér?" En hún svaraði: "Innsiglishring þinn og festi þína og staf þinn, sem þú hefir í hendinni." Og hann fékk henni þetta og lagðist með henni, og hún varð þunguð af hans völdum. Því næst stóð hún upp, gekk burt og lagði af sér blæjuna og fór aftur í ekkjubúning sinn. Og Júda sendi hafurkiðið með vini sínum frá Adúllam, svo að hann fengi aftur pantinn af hendi konunnar, en hann fann hana ekki: ella li va respondre: "Doncs dóna'm una penyora fins que me l'enviïs". Aleshores ell li digué: "quina penyora he de donar-te?", i ella li va respondre: "el teu segell, el teu cinyell i el bastó que portes a la mà". I ell els hi va donar i es va ajeure amb ella, i ella va quedar embarassada d'ell. Després, ella s'aixecà i se'n va anar, es va llevar el vel i es va tornar a posar els vestits de vídua. Judà va enviar el cabrit per mitjà del seu amic d'Odol·lam amb l'encàrrec de retirar les penyores de mans de la dona, però aquell no la va trobar
◊ hann er pantur arfleifðar vorrar, að vér verðum endurleystir Guði til eignar, dýrð hans til vegsemdar: ell és una penyora de la nostra herència, que serem redimits per a possessió de Déu, a lloança de la seva glòria
2. (giftingarpanturarres f.pl  (penyora de matrimoni)
3. (í fasteignhipoteca f (d'immoble)

papi <m. papa, papar>:
<RELIGermità m (designació dels monjos-anacoretes irlandesos que hi havia establerts a Islàndia quan els noruecs van començar a colonitzar-la)

papírus <m. papíruss, pl. no hab.>:
papir m (material)

papírus·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:
[rotlle m de] papir m

papírus·sef <n. -sefs, pl. no hab.>:
papir m (planta Cyperus papyrus)

pappa- <en compostos>:
de cartró

pappa·kassi <m. -kassa, -kassar>:
capsa f de cartró

papparassi <m. papparassa, papparassar>:
paparazzo m (fl./pl.: paparazzi), paparazzi m & f (fl./pl.: paparazzis)

pappa·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
cartolina f

pappi <m. pappa, pl. no hab.>:
1. <GENcartró (o: cartó) m (Mall., Men.) (material)
2. (þunnurcartolina f  (cartró prim i fi)

pappír <m. pappírs, pappírar>:
1. <GENpaper m
♦ úr pappír: de paper
♦ servíettur úr pappír: tovallons de paper
♦ vasaklútar úr pappír: mocadors de paper
♦ hún er [ekki] merkilegur pappír: <LOC FIG[no] és [gaire] de fiar
2. pappírar <m.pl pappíra>: (skilríkipapers m.pl  (documentació)
♦ hafa alla pappíra í lagi: tenir tots els papers en regla

pappírs·blað <n. -blaðs, -blöð>:
full m de paper

pappírs·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m en paper (per exemple, en oposició a un de fet amb pergamí)

pappírs·brot <n. -brots, no comptable>:
origami m, papiroflèxia f

pappírs·deig <n. -deigs, pl. no hab.>:
cartó (o: cartró) pedra m

pappírs·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:
<INFORMembussament m de paper, embós m (fl./pl.: embossos) de paper (Mall.

pappírs·föndur <n. -föndurs, pl. no hab.>:
manualitats f.pl en paper

pappírs·gagn <n. -gagns, -gögns>:
<FIGpaper mullat, document sense valor [real]

pappírs·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
fabricació f de paper

pappírsgerðar·maður <m. -manns, -menn>:
paperaire m & f, paperer m, paperera f, fabricant m & f de paper

pappírs·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
obrecartes m

pappírs·iðnaður <m. -iðnaðar, pl. no hab.>:
indústria paperera, indústria f del paper

pappírs·inntak <n. -inntaks, pl. no hab.>:
<INFORMavanç (o: avançament) m de paper

pappírs·karfa <f. -körfu, -körfur. Gen. pl.: -karfa o: -karfna>:
paperera f

pappírs·kilja <f. -kilju, -kiljur. Gen. pl.: -kilja>:
llibre m de butxaca [en rústica]

pappírs·klippingar <f.pl -klippinga>:
retalls m de paper

pappírs·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense paper
♦ pappírslaus heimur: el món sense paper
♦ pappírslaus viðskipti: l'oficina sense paper

pappírs·massi <m. -massa, pl. no hab.>:
pasta f de paper

pappírs·matari <m. -matara, -matarar>:
<INFORMalimentador m de paper

pappírs·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:
molí paperer

pappírs·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f de paper

pappírs·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:
<INFORMformat m de paper

pappírs·vasaklútur <m. -vasaklúts, -vasaklútar>:
mocador m de paper

pappírs·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
fàbrica f de paper

pappírs·vespa <f. -vespu, -vespur>:
vespa paperera, abella groga (Mall.(insecte Polistes dominulus & Polistes gallicus)

pappírs·vinna <f. -vinnu, pl. no hab.>:
<FAMpaperassa f

pappírs·vörur <f.pl -vara, no comptable>:
articles m.pl de papereria

pappírs·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur. Gen. pl.: -þurrkna>:
tovalló m de paper, torcaboca m de paper (Val.), torcaboques m de paper (Mall.

pappírs·örk <f. -arkar, -arkir>:
full m de paper, foli m

paprika <f. papriku, paprikur. Gen. pl.: paprika>:
pebrot m, pebre m (borið fram prebe
♦ fylltar paprikur: pebrots farcits
♦ græn paprika: pebrot verd, pebre (borið fram prebe) verd (Mall.
♦ gul paprika: pebrot groc, pebre (borið fram prebe) groc (Mall.
♦ rauð paprika: pebrot vermell, pebre (borið fram prebe) vermell (Mall.

papriku·duft <n. -dufts, pl. no hab.>:
pebre vermell, pebre (borið fram prebe) bord (Mall.), pebrebò (borið fram prebebò) vermell (Mall.
♦ sætt paprikuduft: pebre vermell dolç, pebre (borið fram prebe) bord dolç (Mall.
♦ sterkt paprikuduft: pebre vermell coent (o: picant), pebre (borið fram prebe) bord coent (Mall.

Papúa¹ <f. Papúu, no comptable>:
variant de Papúa² ‘Papua’

Papúa² <n. Papúa, no comptable>:
Papua f
♦ frá Papúa: de Papua

Papúa·maður <m. -manns, -menn>:
papú m & f

papúskur, papúsk, papúskt <adj.>:
papú

Papúa Nýja Gínea <f. Papúu Nýju Gíneu, pl. no hab.>:
Papua-Nova Guinea f

par <n. pars, pör>:
1. (tvennt af e-uparell m (dues unitats)
♦ eitt par af skóm: un parell de sabates
♦ tvenn pör af sokkum (= tvennir sokkar)dos parells de mitjons
♦ sex pör af sokkum: sis parells de mitjons
♦ ekki par: [gens] ni mica
2. (kærustuparparella (de dues persones o animals emparellats, colla -en el sentit mallorquí del mot-)
♦ ástfengið par: una parella enamorada
♦ þau eru fallegt par: fan bona parella
♦ vígja saman par: casar una parella

para <f. pöru, pörur. Gen. pl.: para>:
1. (hýðipela f, pell f (Mall., Men.) (de patata i altres vegetals)
◊ pörur af kartöflum: peles de patates
2. <Emprat hab. en pl.>: (á svínakjötitros m de cansalada, [tallada f de] xuia f (Mall., Men.) (pell de porc amb greix i de vegades una mica de carn)
3. (tveir fiskardos peixos penjats plegats per les cues per secar-los o fumarlos

para <para ~ pörum | paraði ~ pöruðum | paraðe-ð og e-ð saman>:
emparellar dues coses (disposar en grups de dos, formant parelles)
♦ para sig: emparellar-se (dos animals per a criar & acoblar-se sexualment)
♦ para sig saman tveir og tveir: emparellar-se de dos en dos (formar parelles de dos nois o homes)
♦ para sig saman tvö og tvö: emparellar-se de dos en dos (formar parelles de nois/homes i noies/dones)
♦ para sig saman tvær og tvær: emparellar-se de dues en dues (formar parelles de dues noies o dones)

paradís <f. paradísar, paradísir>:
paradís m
♦ Adam var ekki lengi í paradís: <LOC FIGel bo no ha durat gaire

paradísar·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell m del paradís (nom genèric dels ocells de la família dels paradiseids)

Paragvæ <n. Paragvæ (o: Paragvæs), pl. no hab.>:
Paraguai m

Paragvæ·búi <m. -búa, -búar>:
paraguaià m, paraguaiana f

Paragvæi <m. Paragvæja, Paragvæjar>:
paraguaià m, paraguaiana f

paragvæskur, paragvæsk, paragvæskt <adj.>:
paraguaià -ana

para·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:
nou f del Brasil

parasja <f. parösju, parösjur. Gen. pl.: parasja>:
<RELIGparaixà f (fl./pl.: paraixàs & paraixiiot) (פָּרָשָׁה ,פָּרָשִׁיּוֹת)
♦ parasja vikunnar: paraixà f de la setmana, paraixat f ha-xavua (פָּרָשַׁת הַשָּׁבוּעַ‎)

parasympatískur, parasympatísk, parasympatískt <adj.>:
<MEDparasimpàtic -a (ósjálfráður)
♦ parasympatíska taugakerfið: el sistema nerviós parasimpàtic (sefkerfið; → utansemjukerfið)

pardus·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
pantera f  (designació antiquada del lleopard)
♦ bleika pardusdýrið: la Pantera rosa
♦ svart pardusdýr: pantera negra

pardus·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
*peix pantera f, *anfós geperut  (peix Cromileptis altivelis)

par·hegðun <f. -hegðunar, pl. no hab.>:
<BIOLcomportament [típic] m d'aparellament

par·hús <n. -húss, -hús>:
casa aparellada (o: apariada), casa bessona

París <m. Parísar, pl. no hab.>:
Paris m (Πάρις)
◊ hinn stóri miðreitur sýndi París dæmandi Afrodite eplið: el gran requadre central mostrava Paris atorgant a Afrodita la poma
♦ dómurinn hans Parísar: el judici de Paris

París <f. Parísar, pl. no hab.>:
(ParísarborgParís m

Parísar- <en compostos>:
parisenc -a

Parísar·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:
[ciutat f de] París f

Parísar·búi <m. -búa, -búar>:
parisenc m, parisenca f

parísar·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
nòria f (cast.) (de fira, parc d'atraccions etc.)

Parísar·kommúnan <f. -kommúnunnar, no comptable>:
<HISTla comuna de París

< París·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:
variant arcaica de → Parísarborg “[ciutat de] París”
◊ í Danaliði váru þeir konungar Sigrøðr ok Guðrøðr ok synir Ragnars loðbrókar. Þeir sættusk við keisarann, ok létu skírask. En litlu síðarr rufu þeir allt sáttmálit, ok herjuðu á Vestr-Frakkland allt til Parísborgar, ok brenndu hana. Þá kom móti þeim með miklum her Arnaldr, er þá var keisari, ok drap af þeim níu hundruð manna. Eptir þat stǫðvaðisk Danaherr: a l'exèrcit danès hi havia els reis Sifre i Jofre i els fills d'en Ragnarr calçons-de-loden. Van arribar a un acord amb l'emperador i es feren batejar, però poc després, van trencar tot el pacte i devastaren tot el ponent de França fins a la ciutat de París i la cremaren; llavors l'emperador Arnau marxà contra ells i els matà nou-cents homes. Després d'això, la host danesa es va aturar
◊ en ek ræð þér, rytta afgǫmul, at þú farir eigi þangat, ok ver heldr heima at gæta Parísborgar ok annarra borga þinna ok svá kastala, svá at hvárki fljúgi þar í kráka né pía, ok eigi aðrir úhreinir fuglar, fyrir því at þat sé ek á þér, at aldri muntu orrostu halda síðan né snildarbrǫgð gera: i t'aconsello, criatura vellarda i inútil, que no hi vagis, sinó que et quedis a casa vigilant i guardant París i les teves altres ciutats i castells, de manera que no hi entrin volant ni cornelles ni pigues ni d'altres ocellots impurs perquè quan et miro veig en tu que a partir d'ara ja mai més no tornaràs a entaular batalla ni a dur a terme proeses

parkera <parkera ~ parkerum | parkeraði ~ parkeruðum | parkeraðe-u>:
aparcar una cosa
◊ parkera bílnum á einhverjum góðum stað: aparcar el cotxe a un bon lloc qualsevol

parket <n. parkets, no comptable>:
parquet m

parket·gólf <n. -gólfs, -gólf>:
[terra m de] parquet m, empostissat m

Parkinsons·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, no comptable>:
<MEDmalaltia f de Parkinson, pàrquinson m

parkinsons·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
<MEDmalalt m de pàrquinson, malalta f de pàrquinson

Parkinsons·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<MEDmalaltia f de Parkinson, pàrquinson m
♦ vitglöp í Parkinsonsveiki: demència f en la malaltia de Parkinson

parkinsons·veikur, -veik, -veikt <adj. & subst.>:
<MEDmalalt m de pàrquinson, malalta f de pàrquinson

Parma <f. Parma, no comptable>:
Parma f
◊ “Kartúsíanaklaustrið (o: Chartreuse-Klaustrið) í Parma” eftir Stendhal: “La Cartoixa de Parma” de l'Stendhal

Parma·búi <m. -búa, -búar>:
parmesà m, parmesana f

Parmenídes <m. Parmenídesar, no comptable>:
Parmènides m (Παρμενίδης)
♦ Parmenídes frá Eleu: Parmènides d'Elea

parmesan·ostur <m. -osts, no comptable>:
formatge parmesà

Parnassus <m. Parnassusar, no comptable>:
el Parnàs m
♦ hinir bröttu tindar Parnassusar: els escarpats cims del Parnàs

paródía <f. paródíu, paródíur. Gen. pl.: paródía>:
paròdia f (skopstæling)

parruk <n. parruks, parruk>:
perruca f

parsek <n. parseks, parsek>:
parsec m (unitat de longitud, pc)

parta <parta ~ pörtum | partaði ~ pörtuðum | partaðe-ð>:
repartir una cosa (fer trossos o partions d'una cosa, dividir o partir una cosa i distribuir-ne les porcions fetes)

partí <n. partís, partí. Dat. sg.: partíi; Gen. pl.: partía>:
festa f (privada)
♦ halda partí: fer una festa
◊ ég ætla að halda partí á laugardaginn kemur og þér er hér með boðið: dissabte qui ve faré una festa i hi quedes convidat!

partur <m. parts, partar>:
part f
♦ á partien part
♦ vera sér á parti: <LOC FIGésser un cas a part
♦ á pörtumen part, en algunes parts
♦ vegurinn er slæmur á pörtum: el camí és dolent a estones
♦ ég fyrir mína partajo per la meva part
♦ fyrri og seinni partur dagsla primera meitat i la segona meitat del dia
♦ seinni partinn: a la tarda, cap a la banda del vespre, a l'horabaixa (Mall.)
♦ þriðji parturuna tercera part, un terç
♦ fjórði partur: una quarta part, un quart
♦ partar ræðunnar<GRAMles parts de l'oració

Parþa·stríð <n. -stríðs, pl. no hab.>:
guerra f contra els parts

Parþa·veldi <n. -veldi, pl. no hab.>:
imperi m dels parts, imperi part

Parþenon <n. inv. S'usa sempre sense article>:
(MeyjahofiðPartenó m

Parþi <m. Parþa, Parþar>:
part m, parta f (de Pàrtia)

Parþía <f. Parþíu, pl. no hab.>:
Pàrtia f

parþverskur, parþversk, parþverskt <adj.>:
part -a (de Pàrtia)

pascal <n. pascals, pascal>:
pascal m (unitat de pressió, Pa)

pasodoble <m. pasodobles, pasodoblear>:
<MÚSpas-doble m (fl./pl.: pas-dobles)

pass <interj.>:
passo! (indicació, en certs jocs, que hom renuncia a tirar)
♦ segja pass: passar (renunciar a tirar en certs jocs, esp. de cartes, & FIG)

passa <passa ~ pössum | passaði ~ pössuðum | passað>:
I. <absolut & amb complement casual & amb complement preposicional>:
1. (hæfaadir-se  (roba: escaure's & fet, paraules etc: harmonitzar amb alguna cosa)
◊ það getur þá passað, sagði Rússinn: això hi encaixaria, va dir el rus
2. <e-ð>: (gætaguardar algú, tenir esment de (Mall.) (esp. infants)
◊ passa börn: guardar els nens, tenir esment dels infants
3. <e-m>: (FIG & um fatnaðescaure a algú, quedar bé a algú, anar bé a algú (Mall.) (FIG & roba: tenir les mides d'algú)
◊ ég fékk þetta fína nafn í gær, Kristrún Erla, <...> og finnst það bara passa mér mjög vel: ahir em van posar aquest nom bonic, Kristrún Erla, <...> i trobo que m'escau molt bé
◊ buxurnar sem ég var í áður en ég varð ólétt passa mér ekki ennþá: els pantalons que duia abans de quedar embarassada encara em són massa estrets
4. <á e-n>: escaure a algú, anar bé a (Mall.) (tenir les mides d'una persona)
◊ og eftir þrjár tilraunir þá var nokkuð ljóst að hann (= búningurpassaði bara ekki á hana: i després de tres intents va quedar força clar que [el vestitsenzillament no era de les seves mides
5. <[inn] í e-ð>: (koma[st] fyrircaber a, quebre a (Mall., ekki ritm./no lit.) (tenir cabuda a)
◊ þetta borð passar ekki í þetta horn: aquesta taula no hi cap en aquest racó (les mides de la taula i del racó de la cambra no coincideixen pas)
◊ passa Kamilla og Dúddi inn í þetta plan?: que hi tenen cabuda en aquest pla la Kamilla i en Dðddi?
6. <upp á e-ð ~ e-n>: (gæta e-svigilar una cosa ~ algú, tenir cura d'una cosa ~ algú (no perdre de vista una cosa, algú, vetlar-ho, perquè no li passi cap mal etc.)
♦ passa upp á að <+ subj.>tenir cura que <+ subj.>, anar amb compte que <+ subj.>, vigilar que <+ subj.
♦ passa upp á sig: tenir esment de si mateix -a, saber tenir cura de si mateix -a
7. <við e-ð>: escaure's a, ajustar-se a, anar bé amb, encaixar amb, fer conjunt amb, fer joc a (Mall.) (peça de roba, joia etc. a una altra cosa)
◊ það passar ekki við: això no s'hi adiu, això no s'hi escau
◊ það á að passa við þetta: hauria de fer conjunt amb aquesta peça
8. <við e-n>: escaure a algú, caure bé a algú (Mall.) (peça de roba, joia etc.)
◊ það passar við þig: això t'escau
II. <reflexiu>:
1. (gá að e-u, hafa gaum að e-u, gætaestar atent -a, anar alerta  (parar esment, parar compte)
◊ passaðu þig!: vés amb compte!
♦ passa sig á e-u: anar alerta amb una cosa
2. (vera á verði gagangvart e-uanar amb compte amb, anar alerta  (fer atenció, vigilar)
♦ passa sig upp á e-ð: no perdre d'ull una cosa

passacaglia <f. passacagliu, passacagliur. Gen. pl.: passacaglia>:
<MÚSpassacaglia f

passa·mynd <f. -myndar, -myndir>:
foto f [de] carnet

passa·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (samviskusamurconscienciós -osa (escrupolós)
2. (aðgætinnatent -a (que posa esment)
3. (með féparsimoniós -osa (en les despeses)

passi <m. passa, passar>:
1. (vegabréf, reisupassipassaport m (document per viatjar a l'estranger)
♦ það er viss passi að <+ ind.><LOC FIGés absolutament segur que <+ ind.>
◊ það er viss passi að allt sem er ætt selst vel: és un fet infal·lible que tot el que és comestible es ven bé
♦ fá passann sinn: <LOC FIGdonar-li el passaport a algú, engegar algú, desfer-se d'algú
2. (leyfisbréf til að fá aðgangpassi m (document per poder entrar a un lloc)
3. (griðabréf, leiðarbréfsalconduit m (document per viatjar amb seguretat de no ésser pas detingut)

passía <f. passíu, passíur. Gen. pl.: passía. En l'accepció 1. el mot no és pas comptable>:
1. (píslarganga Jesúpassió f (del Crist) (písl)
2. (píslarsaga Jesúhistòria f de la passió (del Crist) (píslarsaga)

passíu·hár <n. -hárs, -hár>:
cabells m.pl a la romana, cabells m.pl a la Cristòfor Colom

Passíu·sálmur <m. -sálms, -sálmar>:
<LITERpsalm m (o: càntic) de la Passió [del Crist]
Passíusálmar<LITERels Psalms de la Passió, poema, de contingut teològic, escrit el 1659 pel prevere i poeta Hallgrímur Pétursson (Hólar, 1614 – Saurbær, 1674) i publicat el 1666. Està estructurat en 50 psalms, un per a cada dia de la quaresma (de cinquanta dies; la nostra en té quaranta). Cada himne va referit a una part concreta de la Passió del Crist. Cada psalm conté un nombre variable d'estrofes. Des de la data se llur aparició, els Psalms han gaudit d'una enorme popularitat a Islàndia. Des del 1944, la Ràdio Nacional els retransmet durant la quaresma

passíu·sunnudagur <m. -sunnudags, -sunnudagar>:
diumenge m de la passió, diumenge m [de] júdica (cinquè diumenge de quaresma)

pass·legur, -leg, -legt <adj.>:
apropiat -ada
♦ þetta er alveg passlegt: això és just l'apropiat

pasta <n. pasta, no comptable>:
<CULINpasta f (espaguetti, macarrons etc.)
♦ besta pastað: la millor pasta

pasta·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<CULINplat m de pasta (macarrons, espaguetti, sopeta etc.)

pastel·litur <m. -litar, -litir>:
1. (litbrigðicolor m,f pastel (to o matís de color)
2. (málningpintura f [al] pastel (per a pintar-hi)

pastel·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pintura f al pastel  (representació pictòrica)

pastur <n. pasturs, no comptable>:
1. (fæðaaliment m (nodriment)
2. (krafturvigor m,f [al] pastel (força, fortalesa)

pasturs·laus, -laus, -laust <adj.>:
mancat -ada de vigor

pasturs·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
dèbil, delicat -ada

pat <n. pats, no comptable>:
gesticulació f

pata <pata ~ pötum | pataði ~ pötuðum | patað>:
gesticular
♦ pata út í loftið: gesticular amb els braços 

Patagónía <f. Patagóníu>:
la Patagònia

Patagóníu·búi <m. -búa, -búar>:
patagó m, patagona f

patagónskur, patagónsk, patagónskt <adj.>:
patagó -ona

patchouli <n. patchoulis, no comptable>:
(ilmefnipàtxuli m (perfum)

patchouli·olía <f. -olíu, -olíur>:
oli m de pàtxuli

patchouli·planta <f. -plöntu, -plöntur>:
pàtxuli m (arbust Pogostemon cablin syn. Pogostemon patchouly)

patent·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
panacea f

pati <m. pata, pl. no hab.>:
rum-rum m, rumor m,f
♦ fá pata af e-u: <RELIGarribar una cosa a les orelles d'algú
♦ hafa pata af e-u: <RELIGassabentar-se d'una cosa, sentir a dir d'una cosa

patína <f. patínu, patínur. Gen. pl.: patína>:
<RELIGpatena f

Patrekur <m. Patreks, no comptable>:
Patrici m

patríarki <m. patríarka, patríarkar>:
<RELIGpatriarca m
♦ patríarki í Alexandríu: <RELIGel patriarca d'Alexandria 
♦ patríarki í Antíokkíu: <RELIGel patriarca d'Antioquia 
♦ patríarki í Miklagarði: <RELIGel patriarca de Constantinoble
♦ patríarki í Moskvu: <RELIGel patriarca de Moscou

Patroklos <m. Patroklosar, no comptable>:
Pàtrocle m (Πάτροκλος)
◊ er litu þeir Patroklos lagðan að velli, hann sem var hugrakkur, sterkur og ungur, fákarnir grétu sem Akkilles átti: quan véren Pàtrocle, estès en el camp, el qui havia estat valerós i fort i jove, els destrers que posseïa l'Aquil·les esclataren a plorar

patróna <f. patrónu, patrónur. Gen. pl.: patróna>:
1. (fullt skothylkicartutx m (ple)
2. (tómt skothylkicasquet m (buit)

patsúlí <n. patsúlís, no comptable>:
(ilmefnipàtxuli m (perfum)

patt <adj. inv.>:
<ESCACSofegat -ada

pattara·legur, -leg, -legt <adj.>:
rodanxó -ona

patti <m. patta, pattar>:
(smástrákurmarrec m (galifardeu)

paufa <paufa ~ paufum | paufaði ~ paufuðum | paufaðsér>:
caminar lentament o amb dificultat
◊ hún var að paufa sér heim: se'n va anar tira-tira cap a casa

paufast <paufast ~ paufumst | paufaðist ~ paufuðumst | paufast>:
moure's a poc a poc, lentament (p.e., com camina un vell, o els excursionistes que pugen una camada molt costeruda etc.)
♦ paufast áfram: avançar a poc a poc, lentament, caminar lentament, amb esforç
♦ paufast í myrkrinu: caminar a les palpentes dins la foscor
♦ paufast [með erfiðismunum] upp hæðina: pujar lentament i amb dificultat el turó
♦ paufast við e-ð: <FIGentretenir-se treballant en una cosa, passar molt de temps en un cosa, passar temps culejant amb una cosa (Mall.

paur <m. paurs, paurar>:
1. (fjáridimoni m (diable)
2. (óþokkicanalla m  (brivall, home infame)

páfa- <en compostos>:
papal

páfa·bíll <m. -bíls, -bílar>:
papamòbil m

páfa·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
1. (úskurðarbréf páfabreu m [apostòlic] (rescripte pontifici)
2. (með páfainnsigli og með blýbólu páfans með myndum hinna heilögu Péturs og Pálsbutlla f [papal] (lletra del Papa que porta el segell pontifici i la bolla de plom amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau)
3. (umburðarbréf frá páfaencíclica f papal (lletra del Papa adreçada a tots els fidels)

páfa·dómur <m. -dóms, no comptable>:
papat m

páfa·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m lloro
♦ páfafiskar: peixos lloro, escàrids m.pl 

Páfa·garður <m. -garðs, no comptable>:
1. Ciutat f del Vaticà
< 2. Roma f
♦ Páfagarðr ok Mikligarðr: Roma i Constantinoble

páfa·gaukur <m. -gauks, -gaukar>:
papagai m

páfa·hirð <f. -hirðar, -hirðir>:
cort pontifícia (o: pontifical), cort f papal

páfa·legur, -leg, -legt <adj.>:
papal

páfa·stóll <m. -stóls, no comptable>:
Santa Seu

páfa·trú <f. -trúar, no comptable>:
papisme f

páfi <m. páfa, páfar>:
<RELIGpapa m [de Roma], <apostoli m
♦ Heilagleiki Páfi hans í Róm: Sa Santedat el Papa de Roma 
♦ óskeikulleiki Páfans: <RELIGla infal·libilitat del Papa 
♦ páfar í Avignon: <HIST RELIGels papes d'Avinyó 
♦ vera kaþólskari en páfinn: <LOC FIGésser més papista que el Papa

pá·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
paó m de dia, paó diürn (papallona Inachis io)

pá·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
paó m, pago m (Mall.(ocell Pavo cristatus)

pá·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
paona f

pái <m. páa, páar>:
paó m, pago m (Mall.(ocell Pavo cristatus)

páka <f. páku, pákur. Gen. pl.: páka o: pákna>:
1. <GEN MÚSbombo m, tabal gros
2. (hljómsveitarhljóðfæritimbala f  (instrument d'orquestra)

Pála <f. Pálu, no comptable>:
Paula f

Pálína <f. Pálínu, no comptable>:
Paulina f

páll <m. páls, pálar>:
pala f
◊ ambátt sú var hjá Hildi, er Sunnlöð hét. Hún var fjölkunnug ok in mesta kvöldriða. Hún hafði margan mann illa leikit. Hildr kemr at máli við Illuga ok biðr hann sækja pál í sel, er Sviði lét eptir. Hann játar því. Þat var síð dags, er Illugi gekk heiman. Hann fór hart ok kom til seljanna ok fann þar pálinn. Þá var myrkt af nótt, ok ferr þó frá selinu, ok er hann var skammt kominn, var hlaupit á bak honum svá hart, at hælarnir kómu framan á bringuna. Þetta kvikendi hafði vönd í hendi ok barði Illuga með. Hér var komin Sunnlöð: La Hildr tenia una serva que es deia Sunnlöð. Era versada en màgia i la bruixa més gran que un es pugui imaginar. A més d'un n'hi havia fetes de ben dolentes. La Hildr va anar a parlar amb l'Illugi i li va demanar que anés a la barraca de les pastures d'estiu a cercar-hi una pala que l'Sviði s'hi havia deixat. L'Illugi li va dir que ho faria. Quan l'Illugi hi va partir, ja era força tard. Va caminar de pressa, va arribar a la barraca i hi va trobar la pala, i, encara que ja s'havia fet fosca negra, va partir cap a les cases del mas, però vet aquí que, encara no s'havia fet gaire enfora de la barraca, que li varen pegar embestida per darrera de manera que la criatura que ho va fer, li va quedar aferrada a l'esquena amb els talons tocant-li a ell el pit. Aquesta criatura tenia un garrot a la mà amb el qual pegava a l'Illugi: era la Sunnlöð que hi havia arribat

Páll <m. Páls, no comptable>:
Pau m

Pálma <f. Pálma, no comptable>:
Palma f, Ciutat f (Mall., Men.)

Pálma·búi <m. -búa, -búar>:
palmesà m, palmesana f, ciutadà (Mall., Men.), ciutadana f (Mall., Men.)

pálma·grein <f. -greinar, -greinar>:
palma f (fulla de palmera)

pálma·lundur <m. -lundar, -lundir>:
palmerar m

pálmakjarna·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de palmist

pálma·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
(olíupálmakjarnipalmist m

pálma·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
iuca f (plantes del gènere Yucca)

pálma·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de palma

pálma·smjör <n. -smjörs, no comptable>:
mantega f de palma

pálma·sunnudagur <m. -sunnudags, -sunnudagar>:
diumenge m de Rams

pálma·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
palmera f, fasser m (Mall., Men.) (designació genèrica d'arbres de diverses espècies, esp. de la família de les Arecàcies o Palmàcies)

pálmaviðar·grein <f. -greinar, -greinar>:
palma f (fulla de palmera)

pálmaviðar·smjör <n. -smjörs, no comptable>:
mantega f de palma

pálma·viður <m. -viðar, -viðir>:
palmera f, fasser m (Mall., Men.) (designació genèrica d'arbres de diverses espècies, esp. de la família de les Arecàcies o Palmàcies)

pálma·vín <n. -víns, -vín>:
vi m de palma

pálma·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] arecàcies f.pl

pálmi <m. pálma, pálmar>:
1. palmera f, fasser m (Mall., Men.) (designació genèrica d'arbres de diverses espècies, esp. de la família de les Arecàcies o Palmàcies)
♦ → döðlupálmi “palmera de dàtils”
2. (olíupálmipalmera f d'oli (o: de l'oli), palmera f de Guinea (arbre Elaeis guineensis)
3. (pálmagreinpalma f (branca de palmera)
♦ pálmi píslarvættisins: <RELIGla palma del martiri
♦ ávinna sér kórónu ~ pálma píslarvættisins: guanyar-se la corona ~ la palma del martiri
4. <FIGpalma f de la victòria (sigurpálmi)
♦ standa (o: vera) með pálmann í höndunum: <LOC FIGtenir la palma de la victòria a la mà, haver-se'n endut la palma de la victòria, haver triomfat -ada

pál·reka <f. -reku, -rekur. Gen. pl.: -rekna o: -reka>:
fanga f

páls·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m de Sant Pau (peix Zenopsis conchifera)

páls·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
caputxa f, rajada romeguera (peix Raja [Dipturus] batis)

pál·stafur <m. -stafs, -stafir>:
<HISTespelt m, llança porquera (mena de pica llançadissa molt feixuga; podia emprar-se com a arpó balener) (Segons An Anglo-Saxon Dictionary p. 772 de Bosworth-Toller, l'anglo-saxó té palstr que glossa el llatí cuspis -idis f. ; segons Jan de Vries, tots dos mots podrien estar relacionats)
◊ þar mátti sjá mǫrg hǫgg með sverðin hǫggvin, marga skjǫldu klofna ok brynjur slitnar, mǫrg spjót brotin ok pálstafir ok allskonar skotvápn: allà s'hi pogueren veure mants cops donats amb les espases, mants escuts fesos i cuirasses badades, mants espelts i llances i tota mena d'armes llançadisses trencats
◊ þá er þeir bræður létu úr læginu kom upp hjá skipinu hrosshvalur. Kormákur skaut til hans pálstaf og kom á hvalinn og sökktist. Þóttust menn þar kenna augu Þórveigar. Þessi hvalur kom ekki upp þaðan í frá en til Þórveigar spurðist það að hún lá hætt og er það sögn manna að hún hafi af því dáið: quan els germans i llur gent hagueren sortit de l'ancoratge, a prop del vaixell va sortir a la superfície de la mar un hrosshvalur (Es pot creure que era un cetaci real -no identificat- o bé que es tractava d'una bèstia fantàstica. Traduït literalment, en diríem una balena-cavall L'Electronic Dictionary of the Irish Language dóna, com a traduccions dels mots de l'irlandès mitjà rosualt, rochua(i)d, que provindrien d'aqueix mot norrè, ‘name of a sea-monster’. És poc versemblant que, en cas de tractar-se d'un cetaci real, sigui una morsa, ja que aquest animal es designava amb el terme rosmhvalr). En Kormákur li va tirar un espelt feixuc que va endevinar la balena i aquesta es va enfonsar. Els homes cregueren haver-hi reconegut els ulls de la Þórveig. Aquella balena no va tornar pujar a la superfície, però de la Þórveig se'n va saber que es trobava malalta de mort i va córrer la brama que havia mort per causa d'aquella ferida
◊ fimmtadaginn reið maður að þeim Kormlöðu á apalgrám hesti og hafði í hendi pálstaf. Hann talaði lengi við þau Bróður og Kormlöðu: dijous va arribar a ca la Kormlöð i els seus un home muntat en un cavall gris-pomelat que duia un espelt feixuc a la mà. Va parlar molta d'estona amb en Bróðir la Kormlöð
◊ þá var bardagi sem óðastur og fékk konungur eigi rúm til atlögunnar, svo lágu skipin þröngt fyrir. Þá lögðu þeir undir austurfararknörruna. Þar var borið á þá ofan kesjur og pálstafir og grjót svo stórt að ekki hélt við og máttu þeir ekki vera þar. En er liðsmenn sáu það að konungur var kominn þá ruddu þeir fyrir honum og lagði hann þá að skipi Eindriða Jónssonar: en aquells moments la batalla era al més acarnissat i el rei no tenia espai per a maniobrar un atac amb la seva nau, tan aboldronats es trobaven els vaixells al seu davant, així que ell i els seus van escometre el knörr del Bàltic; els mercaders els van rebre llançant-los piques i espelts i pedres tan grosses que res no s'hi podia resistir, de manera que no varen poder romandre allà, però vet aquí que, quan els homes de la flota véren que el rei hi havia arribat, li feren lloc i ell va col·locar el seu vaixell costat per costat amb el de l'Eindriði Jónsson

pál·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
cop m de fanga

pá·nefur <m. -nefs, -nefir. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
trencapinyes becgròs (ocell Loxia pytyopsittacus)

pápisti <m. pápista, pápistar>:
<PEJORpapista m & f (designació pejorativa de catòlic)

pápíska <f. pápísku, no comptable>:
<PEJORpapisme m (designació pejorativa de catolicisme)

pápískur, pápísk, pápískt <adj.>:
<PEJORpapista (designació pejorativa de catòlic)

pár <n. párs, no comptable>:
gargots m.pl, borratxos m.pl (Mall.

pára <pára ~ párum | páraði ~ páruðum | párað>:
fer gargots, gargotejar
♦ pára e-ð: guixar una cosa

páska·dagur <m. -dags, -dagar>:
diumenge m de Pasqua, dia m de Pasqua

páska·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
ou m de Pasqua

Páska·eyja <f. -eyju, no comptable>:
illa f de Pasqua

páska·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:
margaridoia f [baleàrica], pixallits m.pl, primavera f (Mall.), margalideta f (Mall.), picarols m.pl (Mall.(planta Bellis annua)

páska·frí <n. -frís, -frí>:
vacances f.pl de Pasqua

páska·föndur <n. -föndurs, pl. no hab.>:
manualitats f.pl de Pasqua

páska·hald <n. -halds, -höld>:
celebració f de la Pasqua

páska·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa f de Pasqua

páska·helgi <f. -helgar, -helgar>:
festes f.pl pasquals, festivitats f.pl pasquals

páska·hret <n. -hrets, -hret>:
onada f de fred, acompanyada de pluja o nevada, pels volts de les festes de Pasqua

páska·lamb <n. -lambs, -lömb>:
anyell m pasqual

páska·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
vacances f.pl de Pasqua

páska·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
narcís m de muntanya (planta Narcissus pseudonarcissus)

páska·morgunn <m. -morguns, -morgnar>:
matí m de Pasqua

Páskar <m.pl Páska>:
1. <RELIGPasqua f
♦ annar í Páskum: #1. (hjá kristnumdilluns de Pasqua (en el cristianisme)#2. (אִסְרוּ-חַגisrú hag pèssah
♦ páskar gyðinga: la Pasqua jueva
2. <RELIGpèssah (o: péssah) m (פֶּסַח; en arameu, פִּסְחָא)

páska·skrúðganga <f. -skrúðgöngu, -skrúðgöngur. Gen. pl.: -skrúðgangna>:
<RELIGprocessó f de Pasqua

páska·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:
vetlla f pasqual, vetla f pasqual (Val., Bal.

páska·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:
setmana f de Pasqua, Setmana Santa

páska·öld <f. -aldar, -aldir>:
cicle m pasqual

Páskir <f.pl Páska>:
<variant arcaica de → Páskar “Pasqua”

PC:
1. abreviació de → politically correct “políticament correcte”
2. <INFORMabreviació de → Personal Computer “PC, ordinador personal”

pe <n. pes, pe>:
pe f (פֵּא) (lletra de l'alfabet hebreu פ)

pedali <m. pedala, pedalar>:
pedal m

peð <n. peðs, peð>:
1. <ESCACS & FIGpeó m
♦ e-ð er eitrað peð [fyrir e-n]: <LOC FIGuna cosa és un regal enverinat [per a algú]
♦ e-ð er lítið peð í valdatafli: <LOC FIGésser un petit peó en la lluita pel poder entre dues persones
◊ Ísland, peð í valdatafli stórveldanna: Islàndia, un peó a l'escaquer de les grans potències
2. (að vextinapbuf m, nan m, pigmeu m, homeneu m (Mall.) (homenet, home molt petit)
3. (smávaxinn krakkimarrec m, galifardeu m (vailet petit)
4. (ómerk persóna á andlega sviðinacoquí m, ratolí m d'home (persona apocada o sense fortalesa de caràcter)

peð·grípur <m. -gríps, -grípar>:
papamosques menut, menjamosques barba-roig (o: menut) (Bal.(ocell Ficedula parva)

peðra <peðra ~ peðrum | peðraði ~ peðruðum | peðraðe-u>:
repartir una cosa a bocinets o en porcions petites

Pegasos <m. Pegasosar, pl. no hab.>:
<MITOLPegàs m (Πήγασος)
♦ Pegasos, hinn vængjaði skáldfákur : Pegàs, l'alat destrer de les Muses

Pegasus <m. Pegasusar, pl. no hab.>:
variant de Pegasos ‘Pegàs’

peisa <f. peisu, peisur. Gen. pl.: peisa>:
variant ortogràfica de peysa ‘jersei gruixut’

Peitu·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:
[ciutat f de] Poitiers f

Peitu·land <n. -lands, -lönd>:
Peiteu m, Poitou m
◊ í þann tíma ræður fyrir Saxlandi og Peitulöndum Ótta keisari, er kallaður var Ótta hinn rauði, og jarlar hans tveir; annar hét Urguþrjótur en annar Brimiskjarr: en aquell temps regnava l'emperador Otó, anomenat el Roig, sobre Alemanya i els països del Peiteu, ensems amb els seus dos iarls: un es deia Urgu-Þrjótur i l'altre Brimi-skjarr
◊ í þann tíma er þeir Óláfr Tryggvason gerðu félag sitt, ok Sigurðr jarl, þá réð fyrir Saxlandi ok Peitulandi Ótta keisari; hann er kallaðr Ótta hinn rauði. Jarlar hans tveir eru nefndir, ok hét annarr Urgu-Þjótr en annarr Brimis-Skjarr. Þeir váru miklir hǫfðingjar: a l'època en què l'Olau Tryggvason va segellar la seva aliança amb el iarl Sigurðr, l'emperador Otó regnava sobre Alemanya i el Peiteu. L'anomenaven Otó el Roig. Hom esmenta també dos iarls [amb ell]: un es deia Urgu-Þjótur i l'altre Brimis-Skjarr, els quals eren grans cabdills
  En aquestes dues sagues, la Jómsvíkinga saga d'una banda i l'Óláfs saga Tryggvasonar, de l'altra, sembla que amb el terme Peitulǫnd, Peituland s'hi designi França.

Això vol dir que, si més no aparentment, s'hi van confondre les figures de l'emperador Otó II el Roig (955-983) i el rei robertí de França Odó I (rei entre el 887 i el 898), que per la força havia d'ésser molt conegut a la Norrènia ja que havia aconseguit que els viquings danesos aixequessin el setge que tenien posat a París (885-886) (fets que donaren origen al poema èpic
De bellis Parisiacae urbis de l'Abbo de Sant-Germà).

L'altra explicació per a aquest fet fóra que Otó II encara considerés França com una part de l'imperi i el seu rei, consegüentment, vassall seu.
 
     

pekan·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:
pacana f (fruit)

pekan·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
pacaner m (arbre Juglans nigra)

pela·barn <n. -barns, -börn>:
lactant m & f, infant m de biberó

pelagónía <f. pelagóníu, pelagóníur. Gen. pl.: pelagónía>:
gerani m

Peleifur <m. Peleifs, no comptable>:
<MITOLPeleu m (Πηλεύς)
♦ Peleifur, faðir Akkillesar: en Peleu, pare de l'Aquil·les

peli <m. pela, pelar>:
1. (barnaflaskabiberó m (per a lactants)
2. (lítil, flöt vínflaskapetaca f (ampolla plana de butxaca per a begudes alcohòliques)
3. (fjórðungur lítraquart m de litre (mesura)

pelíkana·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] pelicànids m.pl

pelíkan·áll <m. -áls, -álar>:
peix m pelicà (peix Eurypharynx pelecanoides)

pelíkani <m. pelíkana, pelíkanar>:
pelicà m (ocell Pelecanus onocrotalus)

pell <n. pells, pell>:
<HISTpal·li m (tela molt fina, sovint de seda o lli, importada de Constantinoble, Alexandria i d'altres indrets d'Orient. Després de la presa de Constantinoble pels turcs, va desaparèixer) (del llatí medieval pallium per via d'alguna llengua medieval. Cf. el francès antic paile, l'anglo-saxó pæll, pell (anglès modern pall), l'alt-alemany mitjà pfėlle, wâtpfėlle, pfėllel, baix-alemany mitjà pelle etc.)
◊ sem þetta ráð var gǫrt, þá tóku þær þat hit fríða ok hit góða barn ok vǫfðu í eitt hvítt silkipell, ok yfir þetta eitt hit dýrasta pell, gullvofit með hvelum ok kringlum, er bóndi hennar hafði haft með sér ór Myklagarði, svá vel gǫrt ok ágætt, at engi hafði vildra sét: quan varen haver pres aquesta determinació, varen agafar l'infant, bell i gentil, i l'embolcalleren en un drap de seda i al damunt li posaren el pal·li més costós, adornat amb dibuixos de rodes i cercles fets de fil d'or, que el seu marit li havia portat de Constantinoble i tan ben fet que ningú no havia vist res de millor
◊ enn er þeir sá þat, er á drómundinum váru, at skipin reru at þeim ok menn ætluðu til atsóknar við þá, tóku þeir pell ok dýrgripi ok báru út á borðin, ok gerðu þá háreysti mikit, ok þótti jarlsmǫnnum, sem þeir eggjuðu (en realitat, eggjaðiNorðmenn á hendr sér: però quan els qui es trobaven a bord del drómundr véren que les naus es dirigien cap a ells al rem i que llurs tripulacions es disposaven per a abordar-los, van agafar llurs guarniments de pal·li i llurs joies i les penjaren als bordatges procurant fer una gran gatzara, i els homes del iarl tingueren la sensació que els del drómundr els estaven incitant a atacar-los

Pelops·skagi <m. -skaga, no comptable>:
variant de Pelópsskagi ‘Península del Peloponès’

Pelópsskaga·bandalagið <n. -bandalagsins, pl. no hab.>:
<HISTLliga f del Peloponès

Pelópsskaga·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
<HISTGuerra f del Peloponès
♦ Pelópsskagastríðin: les Guerres del Peloponès

Pelóps·skagi <m. -skaga, no comptable>:
[península f del] Peloponès m (península grega)

pels <m. pels, pelsar>:
abric m de pells (peça de roba excl. femenina)

pempíu·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (teprulegurpudibund -a, gat -a moix -a (beat, purità, [hipòcritament] pudorós)
◊ ég vil ekki hljóma pempíulegur, en skortur Pauls á hreinlæti hefur hneykslað okkur alla: no vull sonar a neneta pudorosa, però la manca d'higiene personal d'en Paul ens ha escandalitzat a tots
2. (tilgerðarlegurafectat -ada (no natural, artificiós, melindrós)

pendúll <m. pendúls, pendúlar>:
pèndol m
◊ “Pendúll Foucaults” eftir Umberto Eco: “el pèndol de Foucault” de l'Umberto Eco
◊ “Pytturinn og pendúllinn” eftir Edgar Allan Poe: “el pou i el pèndol” de l'Edgar Allan Poe
♦ einfaldur pendúll: pèndol m simple (o: matemàtic)
♦ → raunpendúll “pèndol físic (o: compost; o: real)
♦ → snúningspendúll “pèndol de torsió”

Penelópa <f. Penelópu, no comptable>:
Penèlope f (Πηνελόπη, Πηνελόπεια)
◊ þá var einnig Odysseifur frægur bogmaður. Það var í fárra færi að benda hinn mikla boga hans, sem hann skildi eftir heima í Íþöku, þegar hann fór í leiðangurinn til Tróju. Á meðan hann var í burtu, en það urðu tuttugu ár alls, var Penelópa kona hans umsetin af fjölda biðla. Hún tók loks það ráð að lofa að giftast þeim biðlanna sem gæti bent boga Odysseifs ok skotið af honum gegnum augu á tólf öxum, sem raðað væri upp. En engum biðlanna tókst að benda bogann. Svo kom Odysseifur heim dulbúinn sem betlari og hann bendi bogann, skaut svo gegnum axirnar tólf og skaut svo biðla konu sinnar til bana: l'Ulisses també fou un afamat arquer. Estava a l'abast de ben pocs tibar el seu gran arc que havia deixat a casa quan va partir en l'expedició contra Troia. Mentre fou fora, i varen ésser vint anys en total, la Penèlope, la seva dona, fou assetjada per un gran nombre de pretendents. Finalment, va prendre la decisió de prometre casar-se amb el pretendent que pogués tibar l'arc de l'Ulisses i disparar-hi una fletxa a través dels ulls de dotze destrals col·locades en fila, però cap dels pretendents va reeixir a tibar l'arc; l'Ulisses va tornar a casa disfressat de captaire, va tibar l'arc, va disparar-hi una fletxa a través de les dotze destrals i va matar els pretendents de la seva dona
♦ Ódysseifur, Penelópa og Telemakkos: Ulisses, Penèlope i Telèmac

Penelópe <f. Penelópe, no comptable>:
Penèlope f (Πηνελόπη, Πηνελόπεια) (Penelópa)
◊ meðan hann var úr landi, höfðu margir höfðingjar gerzt til að biðja Penelópe konu hans, en hún hafði jafnan vikizt undan fyrir elsku sakir og trúfesti við eiginmann sinn: mentre ell era a fora del país, nombrosos principals i prínceps, s'havien posat a demanar la Penèlope, la seva dona, en matrimoni, però ella sempre havia defugit donar-los una resposta per amor i fidelitat del seu marit

peninga·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
ordre f de pagament

peninga·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta certificada amb valor[s] declarat[s]

peninga·budda <f. -buddu, -buddur. Gen. pl.: -budda o: -buddna>:
portamonedes m, cartereta f

peninga·gildi <n. -gildis, -gildi>:
valor monetari

peninga·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
donació f de diners, donatiu m en metàl·lic

peninga·gras <n. -grass, -grös>:
cresta f de gall, fonollades f.pl, fusellades f (planta Rhinantus minor)

peninga·kassi <m. -kassa, -kassar>:
1. <GENcaixa f dels diners
2. (tækicaixa f [enregistradora] (aparell)

peninga·kál <n. -káls; no comptable>:
traspic m (planta Thlaspi arvense)

peninga·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema monetari

peninga·kröggur <f.pl; no s'empra mai en genitiu>:
penúries econòmiques, manca f de diners
♦ vera í peningakröggum: estar escanyat -ada

peninga·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense diners

peninga·legur, -leg, -legt <adj.>:
monetari -ària, pecuniari -ària, financer -a

peninga·leysi <n. -leysis; no comptable>:
manca f de diners

peninga·maður <m. -manns, -menn>:
home m de finances, financer m, financera f

peninga·markaður <m. -markaðs (o: -markaðar), -markaðir>:
mercat monetari

peninga·mál <n. -máls, -mál>:
finances f.pl

peningamála·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
política monetària

peninga·plokk <n. -plokks, pl. no hab.>:
estafa f, [des-]plomada f
◊ peningaplokk í formi pýramíta: piràmide financera, estafa en forma de piràmide

peninga·púki <m. -púka, -púkar>:
escanya-rals m & f

peningar <m.pl peninga>:
vulgueu veure peningur ‘diners’

peninga·ráð <n.pl -ráða>:
cabal[s] m.[pl]
♦ hafa peningaráð: tenir cabals, ésser de gran cabal

peninga·seðill <m. -seðils, -seðlar>:
bitllet m [de banc]

peninga·sending <f. -sendingar, -sendingar>:
1. <GENtramesa f de diners
2. (inn á bankareikningtransferència f [de diners] (dipòsit en compte bancari)

peninga·skápur <m. -skáps, -skápar>:
caixa forta, caixa f de cabals
◊ peningarskápur til sölu: es ven caixa de cabals

peninga·skipti <n.pl -skipta>:
canvi m de diners (gjaldeyrisskipti)

peninga·skortur <m. -skorts, pl. no hab.>:
penúria financera

peninga·slátta <f. -sláttu, pl. no hab.>:
encunyació f de moneda, batiment m de moneda

peninga·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
fàbrica f de moneda, seca f

peninga·sóun <f. -sóunar, pl. no hab.>:
malbaratament m de diners

peninga·spil <n. -spils, -spil>:
joc m d'atzar

peninga·spursmál <n. -spursmáls, -spursmál>:
qüestió f de diners

peninga·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
institució bancària

peninga·upphæð <f. -upphæðar, -upphæðir>:
import m, suma f [de diners]

peninga·vandræði <n.pl -vandræða>:
dificultats financeres
♦ vera í peningavandræðum: anar escàs -asa de diners, ballar-la magra

peninga·veski <n. -veskis, -veski. Gen. pl.: -veskja; dat.pl.: -veskjum>:
cartera f

peninga·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
transaccions monetàries

peninga·þröng <f. -þröngar, pl. no hab.>:
penúria financera, escassetat f de diners

peninga·þvætti <n. -þvættis, pl. no hab.>:
blanqueig m de diners

peninga·öfl <n.pl -afla>:
forces financeres

penings·hús <n. -húss, -hús>:
establa f

peningur <m. penings, peningar>:
1. (myntmoneda f  (diner)
♦ tveggja evra peningur: una moneda de dos euros
2. peningar <m.pl peninga>: diners m.pl, dobbers m.pl (Mall.)<eða/o ritm./lit.doblers m.pl
♦ hvar get ég skipt peningum?: on podria canviar diners?
♦ miklir peningar: molts diners, molts de dobbers (Mall.
♦ ég á enga peninga: no tinc gens de diners, no tinc gens de dobbers (Mall.
♦ eiga kappnóg af peningum: tenir diners a puntapala, tenir diners a cabassos
♦ peningar í sjóði: haver m
♦ peningar í veltu: diners en circulació
♦ kreista peninga út úr e-m: <LOC FIGescurar algú, treure-li els diners a algú, timar-li els diners a algú
♦ vaða í peningum: <LOC FIGnedar en diners
◊ hann hafði vaðið í peningum allt frá því hann byrjaði að versla: havia nedat en diners des que havia començat a comerciar
♦ sóa peningum: malbaratar els diners, balafiar els diners, tudar els dobbers (Mall.)
♦ verðgildi e-s í peningum: el valor en diners d'una cosa
♦ peningar vaxa ekki á trjám: <LOC FIGels diners no es troben pas sota les pedres
3. (búfé, gripir[caps m.pl de] bestiar m  (esp. l'oví)

penn, pen, pent <adj.>
polit -ida, endreçat -ada

penna·glöp <n.pl -glapa>
lapsus m calami

penna·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>
trempaplomes m, tallaplomes m

penna·skaft <n. -skafts, -sköft>
portaploma m

penna·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>
portaploma m

penna·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:
dibuix m a la ploma

penna·veski <n. -veskis, -veski. Gen. pl.: -veskja; dat.pl.: -veskjum>:
estoig m

penna·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
error m,f d'escriptura, falta f d'ortografia

penni <m. penna, pennar>:
1. (fjaðrarpenniploma f (per a escriure-hi)
2. (lindarpenni[ploma f] estilogràfica f (amb dipòsit de tinta incorporat)
♦ penni með blekhylki: ploma amb cartutx de tinta

penningur <m. pennings, penningar>:
<variant arcaica de → peningur “moneda; diners”

pensilín <n. pensilíns; no comptable>:
penicil·lina f
♦ ég er með ofnæmi fyrir pensilíni: sóc al·lèrgic a la penicil·lina

pensill <m. pensils, penslar>:
pinzell m

pensla <pensla ~ penslum | penslaði ~ pensluðum | penslaðe-ð>:
passar el pinzell per una cosa, pegar una pinzellada a una cosa
♦ pensla e-ð með olíu: untar una cosa d'oli amb un pinzell

penta <f. pentu, pentur. Gen. pl.: penta>:
taca f (mentre hom menja)

penta <penta ~ pentum | pentaði ~ pentuðum | pentaðe-n ~ e-ð>:
pintar algú ~ una cosa
♦ penta sig: fer-se una taqueta, sollar-se (Mall.) (mentre hom menja)

pentaður, pentuð, pentað <adj.>:
1. (málaðurpintat -ada (adornat amb pintures)
◊ leið, sigrandi páfugls prýði, | pentað innan firmamentum, | Gabríel sem geisli sólar | gleðiligr í lopt in neðri. | Sendiboði kom Sjaufalds Anda, | – svá er greinanda, – at húsi einu. | Sannr meydómrinn sat þar inni, | sjálft hreinlífit, gimsteinn vífa: Gabriel, talment un raig de sol, victoriós sobre l'esplendor del paó (és a dir, superant en bellesa l'esplendor del paó), travessà joiós el firmament pintat, baixant al cel inferior. Va arribar –vet aquí el que s'ha de contar–, el missatger del Sèptuple Esperit (és a dir, l'Esperit dels Set Dons = l'Esperit Sant), a una llar en la qual habitava vera virginitat, la castedat mateixa, la joia de les dones
2. <FIGexornat -ada (embellit amb gales retòriques
◊ en trópar þessir eru framfœring náttúruligra sagna ok sena [eða merkinga], er varðveita ýmisligt yfirbragð pentaðra málsgreina: però aquests trops són translacions dels sentits [o significats] i veus propis o naturals, que conserven (es presenten a? les diferents menes d'expressions exornades retòricament (literalment: la variada aparença de frases exornades, les frases exornades de diferent mena =  els diferents tipus d'expressions exornades [retòricament], tota la varietat d'expressions exornades [retòricament]. El mot yfirbragð ‘aparença, aspecte’ només s'empra en singular)

Pentagon <n. Pentagons, no comptable>:
Pentàgon m (ministeri de defensa dels Estats Units)

Pentagon·bygging <f. -byggingar, no comptable>:
edifici m del Pentàgon

penta·meter <n. -meters, -meter. Dat. sg.: -metri; gen. pl.: -metra; dat.pl.: -metrum>:
pentàmetre m

Pentesilea <f. Pentesileu, no comptable>:
variant de Penþesileia ‘Pentesilea’

pentill <m. pentils, pentlar>:
variant de pensill ‘pinzell’

pentil·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
farigola borda, herba soldadora, herba f de pinzell, pinzell m, herba flatera  (planta Coris monspeliensis)

pent·list <f. -listar; no comptable>:
[art m,f de la] pintura f (málaralist)

pent·listarmaður <m. -listarmanns, -listarmenn>:
pintor m, pintora f (málari)

pentu·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
tovalló m, torcaboca m (Val.), torcaboques m (Bal. (munnþurrka)

Penþesileia <f. Penþesileiu, no comptable>:
Pentesilea f (Πενθεσίλεια)
◊ “Penþesileia (o: Pentesilea)” eftir Heinrich von Kleist: “Pentesilea” del Heinrich von Kleist
♦ Penþesileia og Akkilles: Pentesilea i Aquil·les

pepperóní <n. pepperóní, no comptable>:
<CULINpepperoni m
♦ pítsa með pepperóní og beikoni: pizza amb pepperoni i pernil dolç

pera <f. peru, perur. Gen. pl.: pera>:
1. (ávöxtur & ljósaperapera f (fruit de perera & bombeta elèctrica)
2. (ljósaperabombeta f [elèctrica], pera f [elèctrica] (ampolla de vidre per a làmpades)
♦ skipta um peru: canviar una bombeta

pergament <n. pergaments, pl. no hab.>:
pergamí m

perídót <m. perídóts, perídótar>:
<GEOLperidot m

perídótít <n. perídótíts, perídótít>:
<GEOLperidotita f

Períkles <m. Períklesar, no comptable>:
Pèricles m (Περικλῆς)

períkópa <f. períkópu, períkópur. Gen. pl.: períkópa>:
perícope f

perla <f. perlu, perlur. Gen. pl.: perla o: perlna>:
<GEN & FIGperla f
◊ hún er talin ein af perlum gotneskrar höggmyndalistar: hom la considera una de les perles de l'escultura gòtica
◊ gefið ekki hundum það sem heilagt er, og kastið eigi perlum yðar fyrir svín: no doneu pas als gossos les coses santes ni llenceu les vostres perles als porcs

perlít <n. perlíts, perlít>:
<GEOLperlita f

perlon <n. perlons; no comptable>:
perló m

perlon·sokkur <m. -sokks, -sokkar; emprat hab. en pl.>:
mitja f de perló

perlu- <en compostos>:
perlat -ada

perlu·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:
perlat m de Zugmayer, ull m de perla de Zugmayer (peix Benthalbella infans)

perlu·band <n. -bands, -bönd>:
collar m de perles (no necessàriament per al coll, sinó també com a polsera, ornament dels cabells etc.)
◊ yndislegar eru kinnar þínar fléttum prýddar, háls þinn undir perluböndum: les teves galtes són belles entre els penjolls [de perles], i bell és el teu coll envoltat de collarets de perles

perlu·eðla* <f. -eðlu, -eðlur>:
llangardaix m (rèptil Lacerta lepida)

perlu·festi <f. -festar, -festar>:
1. collar m de perles (ample, penjant)
2. collaret m de perles (cenyit)

perlu·físi <n. -físis, -físi>:
pet m de llop (bolet Lycoperdon perlatum)

perlu·grjón <n. -grjóns, -grjón>:
ordi perlat

perlu·hálsfesti <f. -hálsfestar, -hálsfestar>:
1. collar m de perles (ample, penjant)
2. collaret m de perles (cenyit)

perlu·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
nacrat -ada

perlu·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
pintada f, faraona f (Bal.) (ocell Numida meleagris)

perlu·hænsn <n. -hænsns, -hænsn>:
pintada f, faraona f (Bal.) (ocell Numida meleagris)

perlu·íris <f. -írisar, -írisar>:
lliri m pudent, lliri bord  (planta Iris foetidissima)

perlu·laukur <m. -lauks, -laukar>:
1. cebeta f perla (fl./pl.: cebetes perla(planta Allium porrum var. sectivum) (variant conrada de la següent)
2. porradell m, all porrer, all porret, all porrit, all m porro (Val.), all m de serp (Mall.(planta Allium ampeloprasum) (variant natural de la precedent)

perlu·lilja <f. -lilju, -liljur>:
calabruixa f de raïm, calabruixa arraïmada (planta Muscari botryoides)

perlu·móðir <f. -móður, -mæður>:
<GEOLnacre m

perlu·saumur <m. -saums, -saumar>:
brodat m de perles

perlu·skraut <n. -skrauts, -skraut>:
adreç m de perles

perlu·snekkja <f. -snekkju, -snekkjur. Gen. pl.: -snekkja>:
*nàutil nacrat (mol·lusc marí Nautilus pompilus)

perlu·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLperlita f

perlu·sykur <m. -sykurs, no comptable>:
<CULINsucre perlat

perlu·tekja <f. -tekju, no comptable>:
extracció f de perles, pesca f de perles

perlu·veiðari <m. -veiðara, --veiðarar>:
pescador m de perles, pescadora f de perles

perlu·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar. Empr. hab. en pl.>:
pesca f d'ostres perleres, pesca f de perles

permanent <n. permanents, pl. no hab.>:
permanent f (tipus de pentinat)
♦ ég vil fá kalt / heitt permanent: faci’m una permanent en fred / en calent

perra·legur, -leg, -legt <adj.>:
<FAMpervertit -ida, pervers -a
♦ perralegur hlátur: rialla perversa

perri <m. perra, perrar>:
<FAMpervertit m, pervertida f

Persa·flói <m. -flóa, no comptable>:
Golf Pèrsic

persa·köttur <m. -kattar, -kettir>:
gat m persa, moix m persa (Bal.

Persa·land <n. -lands, pl. no hab.>:
Pèrsia f

Persefóna <f. Persefónu, pl. no hab.>:
<MITOLPersèfone f (Περσεφόνη)

Perseifur <m. Perseifs, pl. no hab.>:
<MITOLPerseu m (Περσεύς)
♦ Perseifur Danáusonur, Andrómeda og Medúsa: en Perseu, fill de la Dànae, l'Andròmeda i la Medusa

Perse·pólis <f. -pólis, no comptable>:
Persèpolis (o: Persèpoli) f

Persi <m. Persa, Persar>:
persa m & f

persimónía <f. persimóníu, persimóníur. Gen. pl.: persimónía>:
caqui m, palossanto m (cast.)

persimóníu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
caquier m (arbre Diospyros kaki)

Persía <f. Persíu, pl. no hab.>:
Pèrsia f

Persítar <m.pl Persíta>:
Persèids m.pl

persneska <f. persnesku, pl. no hab.>:
persa m (llengua de Pèrsia)

persneskur, persnesk, persneskt <adj.>:
persa, persà -ana, pèrsic -a
♦ persneskt teppi: catifa persa
♦ persnesk trúarbrögð: religió persa

persóna <f. persónu, persónur. Gen. pl.: persóna>:
1. (í skáldverkumpersonatge m (d'obra literària, musical etc.)
2. (manneskja & GRAM & RELIGpersona f (ésser humà & GRAM & RELIG)
♦ frásögn í fyrstu persónu: relat en primera persona
♦ mynd, háttur, tíð, persóna og tala: veu, mode, temps, persona i nombre
♦ fyrsta, önnur, þriðja persóna: primera, segona, tercera persona
3. (persónuleikipersonalitat f (trets del caràcter d'una persona)

persónu- <en compostos>:
personal

persónu·afsláttur <m. -afsláttar, pl. no hab.>:
<FISCdescompte m fiscal general, reducció tributària general (l'IRPF islandès és de tipus proporcional: idèntic per a tothom (el 35'72 % del sou el 2011). La quantitat final a pagar és aquest percentatge del qual hom n'ha descomptat la reducció tributària general o persónuafsláttur. El 2011, aquest descompte o reducció fou de 44.205 corones mensuals o 530.466 corones anuals. Per a més detalls, cf.: http://www.rsk.is/einstakl/abf/personu)
♦ ónýttur persónuafsláttur: reducció fiscal general sobre l'IRPF no utilitzada (Quan el descompte del persónuafsláttur de l'IRPF genera una quantitat resultant negativa (això és, superior a l'import que caldria pagar en concepte d'IRPF) es parla d'un ónýttur persónuafsláttur. Aquesta quantitat sol utilitzar-se per a sufragar altres tipus de despeses, com la de l'assegurança mèdica, la contribució urbana o l'impost sobre la propietat)

persónu·beygður, -beygð, -beygt <f¡adj.>:
<GRAMconjugat -ada

persónu·beyging <f. -beygingar, -beygingar>:
<GRAMconjugació f
♦ persónubeyging veikra, sterkra og laust samsettra sagna: conjugació dels verbs febles, forts i separables

persónu·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
<PSICOLcanvi m de personalitat

persónu·dýrkun <f. -dýrkunar, pl. no hab.>:
culte m a la personalitat

persónu·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlit>:
control m de les persones (p.e., per part dels membres de les forces de seguretat de l'estat)

persónu·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:
<GRAMpronom m personal

persónu·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f personal

persónu·gerður, -gerð, -gert <adj.>:
personificat -ada

persónu·gervi <n. -gervis, -gervis>:
personificació f

persónu·gerving <f. -gervingar, pl. no hab.>:
personificació f

persónu·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<GRAMmode m [verbal] personal

persónukenndar·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:
<PSICOLdespersonalització f
♦ heilkenni persónukenndarröskun og óraunveruleikaforms: síndrome f de desrealització-despersonalització

persónu·lega <adv.>:
personalment

persónu·legur, -leg, -legt <adj.>:
personal
♦ ég á í persónulegum erfiðleikum núna: tinc dificultats personals ara
♦ ég á í persónulegum vandræðum núna: tinc problemes personals ara
♦ ógnvekjandi persónuleg reynsla: una experiència personal aterridora

persónu·leiki <m. -leika, -leikar>:
personalitat f
♦ röskun á persónuleika: desordre m de la personalitat

persónu·réttindi <n.pl -rétinda, pl. no hab.>:
drets m.pl personals

persónu·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:
<PSICOLdesordre m de la personalitat
♦ persónu- og atferlisraskanir af völdum heilasjúkdóms, -skaða og -rangstarfsemi: desordres de comportament i de personalitat deguts a disfunció, danys o malaltia cerebrals
♦ vefræn persónuröskun: desordre orgànic de la personalitat

persónu·samband <n. -sambands, -sambönd>:
<POLÍTunió f personal, unió monàrquica (fet de compartir un mateix monarca dos països formalment independents)

persónu·skilríki <n.pl -skilríkja>:
document m d'identificació (o: d'identitat), document acreditatiu de la identitat (tipus: passaport/vegabréf, carnet de conduir/ökuskírteini, targeta de crèdit amb foto/greiðslukort með mynd o carnet d'identitat/nafnskírteini)
♦ ertu með persónuskilríki?: que tens el teu carnet d'intentitat? ~ que teniu el vostre carnet d'identitat? ~ que té el seu carnet d'identitat? (l'islandès no sol distingir entre el tu, el vós ni el vostè)
♦ eruð þér með persónuskilríki?: que té el seu carnet d'identitat?

persónu·skipti <n.pl -skipta, pl. no hab.>:
desdoblament m de personalitat

persónu·sköpun <f. -sköpunar, pl. no hab.>:
<LITERcaracterització f dels personatges, creació f de personatges

persónu·töfrar <m.pl -töfra>:
encant m (o: encís) personal

persónu·upplýsingar <f.pl -upplýsinga, pl. no hab.>:
dades f.pl personals

persónu·vernd <f. -verndar, pl. no hab.>:
protecció f de dades personals (legislació pertinent & institució que les protegeix)

perspektív·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:
escorç m

perspektív·teiknun <f. -teiknunar, no comptable>:
escorç m (fjarvíddarteiknun)

peru·laga <adj. inv.>:
piriforme

peru·reyniber <n. -reynibers, -reyniber. Gen. pl.: -reyniberja; dat.pl.: -reyniberjum>:
(ber af perureyniserva f (fruit de l'arbre Sorbus domestica)

peru·reynir <m. -reynis, -reynar>:
server m, servera f (Bal.) (arbre Sorbus domestica) (berjareynir)

peru·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
<ELECTRportabombetes m 

peru·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
perera f (planta Pyrus communis)

Perú <n. Perús, no comptable>:
Perú m
♦ frá Perúi: del Perú

Perú·maður <m. -manns, -menn>:
peruà m, peruana f

perúskur, perúsk, perúskt <adj.>:
peruà -ana

per·visalegur, -visaleg, -visalegt <adj.>:
flac -a, esprimatxat -ada

per·visinn, -visin, -visið <adj.>:
flac -a, esprimatxat -ada

peseti <m. peseta, pesetar>:
pesseta f

pesi <m. pesa, pesar>:
peso m (unitat monetària)
♦ argentínskur pesi: peso argentí
♦ bissáskur pesi: peso m de Guinea-Bissau
♦ bólivískur pesi: peso bolivià
♦ chíleskur (o: chileskurpesi: peso xilè
♦ dóminískur pesi: peso dominicà
♦ filippseyskur pesi: peso filipí
♦ kólumbískur pesi: peso colombià
♦ kúbverskur pesi: peso cubà
♦ mexíkóskur pesi: peso mexicà
♦ síleskur pesi: peso xilè
♦ úrúgvæskur pesi: peso uruguaià

pest <f. pestar, pestir>:
1. <MEDpesta f
♦ austurlenska pestin: pesta oriental
♦ hata e-n eins og pestina: <LOC FIGodiar algú com el dimoni l'aigua beneïda
♦ → blóðpest: pesta hemorràgica
♦ gula pestin: pesta groga
♦ svarta pestin: pesta negra
♦ → kýlapest: pesta bubònica
♦ → lungnapest: pesta pneumònica
♦ → svartidauði: pesta negra
♦ svæsin pest: pesta f fulminant, pesta septicèmica, pesta f major
2. (óþefurpestilència f, pesta f  (pudor molt forta, ferum)

pest·næmi <n. -næmis, no comptable>:
<HIST MEDmiasma m

pest·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
pandèmic -a, epidèmic -a
♦ pestnæmir sjúkdómar: malalties pandèmiques, malalties infecciones i epidèmiques

pestó <n. pestós, no comptable>:
<CULINpesto m

Petra¹ <f. Petru, no comptable>:
Petra f, Pereta f (Bal.

Petra² <f. Petru, no comptable>:
(örnefniPetra f (topònim)

Petrarka <m. Petrarka, pl. no hab.>:
Petrarca m

petrarkismi <m. petrarkisma, pl. no hab.>:
petrarquisme m

petrarkisti <m. petrarkista, petrarkistar>:
petrarquista m & f

petrarkískur, petrarkísk, petrarkískt <adj.>:
petrarquista

Petrína <f. Petrínu, no comptable>:
Petra f, Pereta f (Bal.

Petrónella <f. Petrónellu, no comptable>:
Peronella f

petti <n. pettis, petti>:
tros m [petit] de terra

pex <n. pex, no comptable>:
baralla f

pexa <pexa ~ pexum | pexaði ~ pexuðum | pexaðvið e-n>:
barallar-se amb algú

peyi <m. peyja, peyjar>:
1. (snáðivailet m (marrec, xicot)
2. (náungipaio m (tipus)

peysa <f. peysu, peysur. Gen. pl.: peysa>:
jersei m, jersé m (Mall., ekki ritm./no lit.(de punt)
♦ þú ættir að fara í peysu innan undir: t'hauries de posar un jersey al dessota

peysu·föt <n.pl -fata>:
<FOLCLpeysuföt m, el vestit tradicional islandès de la dona

peysu·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (durgslegurpoca-traça (maldestre, taujà)
2. (garmsleguresparracat -ada (espelleringat)

<n. pé (o: pés), pé. Dat. sg.: o: péi>:
pe f (lletra p, P)

pési¹ <m. pésa, pésar>:
<INFORMPC m, ordinador m de sobretaula

pési² <m. pésa, pésar>:
(lítill og rýr maður, pervisimisto m d'home, boixet m, homeneu m (Mall.) (home petit i escanyolit)

pési³ <m. pésa, pésar>:
1. (bæklingurfullet m (llibret & opuscle & pamflet)
2. (flugritfull m volant (octavilla)
3. (auglýsingapésifullet publicitari, prospecte publicitari (publicitat en forma de fullet o prospecte)

Pétti <m. Pétta, Péttar>:
<HISTpicte m, picta f

péttneska <f. péttnesku, pl. no hab.>:
picte m (llengua dels pictes)

péttneskur, péttnesk, péttneskt <adj.>:
picte -a

Pétur <m. Péturs, no comptable>:
Pere m
♦ bréf Péturs postula: epístoles de Sant Pere
♦ fyrra almenna bréf Péturs: primera epístola de Sant Pere
♦ síðara almenna bréf Péturs: segona epístola de Sant Pere
♦ dómkirkja Péturs og Páls: la catedral de Sant Pere i Sant Pau

Péturs·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:
Sant-Petersburg f

pétursfisks·ætt <f. -ættar, no comptable>:
família f dels zeids

péturs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
gall m (o: gall m de mar; o: gall m de Sant Pere) (peix Zeus faber)

Péturs·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
església f de Sant Pere
♦ Péturskirkjan mikla í Vatíkaninu: la Basílica de Sant Pere del Vaticà
◊ það var um morguninn 7. þ. mán. að mér og nokkrum öðrum Skandinöfum varð gengið vestur yfir Tíber, og gengum við upp á Péturskirkjuna miklu; ég hafði áður verið inni í kirkjunni, og orðið hissa á því, hversu fjarskalega stór hún var; en þegar ég kom upp á þakið á henni, gat ég þó enn betur gjört mér grein fyrir og dáðst að því: fou al matí del 7 d'aquest mes que jo i alguns escandinaus més vam passar caminant el Tíber des de llevant i pujàrem a la Basílica de Sant Pere. Ja hi havia estat a dins abans, i havia quedat astorat de les seves dimensions colossals, i quan vaig pujar al sostre d'ella, em vaig poder fer una idea general encara millor de les seves dimensions i admirar-les

Péturskirkju·torg <n. -torgs, no comptable>:
<MITOLPlaça f de Sant Pere [del Vaticà]

péturs·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
*fus m de mar (mol·lusc Sipho islandicus syn. Colus islandicus syn. Murex islandicus)

Péturs·messa <f. -messu, pl. no hab.>:
dia m de Sant Pere
♦ Pétursmessa og Páls: Sant Pere i Sant Pau (dia 29 de juny)

péturs·salt <n. -salts, no comptable>:
variant de saltpétur ‘salpetre, salnitre’

péturs·selja <f. -selju, no comptable>:
julivert m, jolivert m (Val.), juevert m (Bal.(planta Petroselinum sativum syn. Petroselinum crispum syn. Petroselinum hortense) (steinselja)

péturs·skip <n. -skips, -skip>:
nau f de Sant Pere, escarsella f de sirena, embolcall corni dels ous de les rajades i alguns taurons

péturs·spor <n. -spors, -spor>:
clotet m al mentó, sotet m a la barba

Péturs·stóll <m. -stóls, pl. no hab.>:
Càtedra f de Sant Pere

pH-gildi <n. -gildis, -gildi>:
<QUÍM[valor m] PH m

pikka <pikka ~ pikkum | pikkaði ~ pikkuðum | pikkað>:
picar
♦ pikka á ritvél: escriure a màquina amb dos dits

pikkles <n. pikkless, no comptable>:
pickles m.pl, verdures f.pl en vinagre
♦ allt er farið í pikkles: <LOC FIGtot se n'ha anat en orris

pikkóló <m. pikkólós, pikkólóar>:
grum m [d'hotel]

pikkóló·flauta <f. -flautu, -flautur. Gen. pl.: -flautna o: -flauta>:
<MÚSflautí m

pilla <f. pillu, pillur. Gen. pl.: pilla o: pillna>:
1. <MED GEN & MED getnaðarvarnapillapíndola f (MED GEN & anticonceptiva)
♦ pillan: la píndola (getnaðarvarnapilla)
◊ konan tekur eina pillu á degi í 21 dag og gerir svo hlé í 7 daga: la dona pren una píndola cada dia durant 21 dies i després hi fa una pausa de set dies
♦ vera á pillunni: estar prenent la píndola
◊ vona að þið gellurnar séuð á pillunni. Harry finnst gaman að detta í það og sýna svo galdramanns steinana: noies, espero que prengueu la píndola; a en Harry li agrada engatar-se i, quan ja ho ha fet, mostrar els seus pinyols de fetiller
♦ e-ð er e-m beisk pilla: <LOC FIGuna cosa li és un tràngol [ben] amarg a algú
2. (aðdróttunindirecta f (mala insinuació, remarca amb malícia, pulla)
♦ senda e-m pillu: deixar anar una indirecta contra algú, amollar-li una indirecta a algú

pilla <pilla ~ pillum | pillaði ~ pilluðum | pillaðsig (o: sér) burt>:
tocar el dós, esquitxar-li
◊ pillaðu þig burt!: fot el camp!

pilpúl-aðferð <f. -aðferðar, pl. no hab.>:
pilpul m (פִּלְפּוּל)

pils <n. pils, pils>:
faldilla f, falda f (Val., Bal.) (oft notað í fleirtölu/sovint en plural: faldilles)
♦ rykkt pils: faldilla frunzida

pilsfalda·kapítalismi <m. -kapítalisma, no comptable>:
capitalisme m de faldilla (designació del capitalisme que, en temps de crisi i fallides, es posa ‘sota les faldilles de la mama-estat’ per comptes d'ésser conseqüent amb tot el que ha estat dient i predicant)

pils·faldur <m. -falds, -faldar>:
doblec m de faldilla
♦ skríða undan pilsfaldi e-s: <LOC FIGsortir de sota les faldilles d'algú, abandonar la protecció d'algú
♦ skríða undir pilsfaldinn hjá e-m: <LOC FIGamagar-se sota les faldilles d'algú, cercar la protecció d'algú
♦ vera undir pilsfaldi e-ar: <LOC FIGestar-se sempre sota les faldilles d'algú

pilsner <m. pilsners, pilsnerar>:
[cervesa f] pílsner f, pilsen f

pils·vargur <m. -vargs, -vargar>:
harpia f, dimoni m amb falda, raboa f (Mall.)

pils·vasi <m. -vasa, -vasar>:
butxaca f de faldilla
♦ hafa e-n [alveg] í pilsvasanum: <LOC FIGtenir algú [totalment] a la butxaca de la faldilla, tenir [completament] dominat algú

pilt·barn <n. -barns, -börn>:
nen m, xiquet m (Val.), nin m (Bal.)

piltur <m. pilts, piltar>:
jove m, noi m

pindarískur, pindarísk, pindarískt <adj.>:
pindàric -a

Pindaros <m. Pindarosar, pl. no hab.>:
Píndar m (Πίνδαρος)
♦ óðar í stíl Pindarosar: odes pindàriques

pinja <f. pinju, pinjur. Gen. pl.: pinja>:
1. (pinjutré, hjálmfurapi m [bo] (arbre Pinus pinea)
◊ og hlusta á vindinn þjóta í pinjunum: i sentir el vent xiulant als pins
2. (pinjuhnetapinyó m (fruit de l'arbre Pinus pinea)

pinju·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:
pinyó m (fruit de l'arbre Pinus pinea)

pinkill <m. pinkils, pinklar>:
fardell petit, paquetet m

pinni <m. pinna, pinnar>:
1. (smástautur, stöngullbastonet m (palet, com per exemple, els de certs gelats)
♦ → íspinni “polo; frac, màgnum”
2. (hárpinni, krullupinniagulla f (per als cabells, esp. de rul·lo)
♦ fá sér pinna: <LOC FIGfer un glop
3. (lítill nagli, smánaglitatxeta f (tatxa petita)
4. (titturclavilla f (clàvia)

pinsetta <f. pinsettu, pinsettur. Gen. pl.: pinsetta>:
pinceta f (oft notað í fleirtölu/sovint en plural: pincetes)

pipar <m. pipars, no comptable>:
<CULINpebre m, pebre-bo (Mall., Men.)
  L'accentuació pebrebò de la designació mallorquina d'aquest condiment demostra que ja ens trobem davant un compost amb els constituents soldats. Al meu entendre s'hauria, per tant, d'escriure pebrebò.  
     

pipar·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
tucà m (designació d'ocells de diferents gèneres) (túkan)

pipar·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
<CULINpa m d'espícies

pipar·karl <m. -karls, -karlar>:
vell conco

pipar·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:
vella conca

pipar·korn <n. -korns, -korn>:
gra m de pebre

pipar·kvörn <f. -kvarnar, -kvarnir>:
molinet m de pebre (molinet de moldre grans de pebre)

pipar·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
conca f

pipar·mynta <f. -myntu, -myntur. Gen. pl.: -mynta>:
menta pebrera, menta f (o: herba-sana fde pebre, menta piperita, menta (o: herba-sanaanglesa (planta Mentha piperita syn. Mentha x piperita)

piparmyntu- <en compostos>:
mentolat -ada

piparmyntu·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
gust m a menta 
♦ með piparmyntubragði: amb gust a menta

piparmyntu·tannþráður <m. -tannþráðar, -tannþræðir>:
seda dental mentolada

pipar·rót <f. -rótar, -rætur>:
rave rusticà, rave m picant, rave m coent (Bal.(planta Armoracia lapathifolia syn. Armoracia rusticana syn. Cochlearia armoracia)

pípu·staukur <m. -stauks, -staukar>:
pebrer m

pipar·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
conco m

pipra <pipra ~ piprum | pipraði ~ pipruðum | pipraðe-ð>:
1. (kryddaempebrar una cosa (posar pebre a una cosa)
2. (giftast ekkiquedar-se per vestir sants (no maridar-se)
◊ hún pipraði: s'ha quedat per vestir sants

pipur, pipur, pipurt <adj.>:
àgil
◊ pipur hestur: un cavall àgil

pirra <pirra ~ pirrum | pirraði ~ pirruðum | pirrað>:
1. <e-nemprenyar algú, empipar algú (irritar)
2. <sig á e-uemprenyar-se per una cosa, empipar-se per una cosa (irritar-se)

pirraður, pirruð, pirrað <adj.>:
empipat -ada, emprenyat -ada (enutjat, irritat, remolest)
♦ verða pirraður ~ pirruð á e-m: empipar-se amb algú

pirrandi, pirrandi, pirrandi <adj.>:
empipador -a, emprenyador -a (enutjós, irritant, emprenyívol, carregós)

pirringur <m. pirrings, pl. no hab.>:
empipament m, emprenyadura f

Pirrus <m. Pirruss, no comptable>:
variant antiquada de Pyrros ‘Pirrus’

PISA-skýrslan <f. -skýrslunnar, no comptable>:
informe m PISA

Pisga·tindur <m. -tinds, no comptable>:
cim m de Fasgà (פִּסְגָּה)

pissa <f. pissu, pl. no hab.>:
pixat m

pissa <pissa ~ pissum | pissaði ~ pissuðum | pissað>:
pixar
♦ pissa í (o: á) sig: pixar-se a sobre, compixar-se (Mall., Men.)
♦ pissa niður af svölunum: pixar al carrer des del balcó
♦ pissa undir: pixar-se al llit, compixar el llit (Mall., Men.)
♦ pissa í skóinn sinn: <LOC FIGtirar-se pedres al terrat
♦ pissa utan í e-n: <LOC FIGfer-li la garangola a algú

pistasía <f. pistasíu, pistasíur. Gen. pl.: pistasía>:
festuc m, pistatxo m (cast.) (fruit de la planta Pistacia vera)

pistasíu·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:
festuc m, pistatxo m (cast.) (fruit de la planta Pistacia vera)

pistasíu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
festuc m (arbre Pistacia vera)

pistill <m. pistils, pistlar>:
1. (langt bréfepístola f (carta llarga)
2. (predikunsermó m (predic)
♦ lesa e-m pistilinn: <LOC FIGcantar-li a algú les quaranta, cantar-li a algú les veritats
3. (blaðagreincolumna f (article de diari)
4. (í fjölmiðlumcrònica f (de corresponsal per a mitjans de comunicació audiovisuals)

pitsa <f. pitsu, pitsur. Gen. pl.: pitsa>:
<CULINpizza f

pitsu·gerðarmaður <m. -gerðarmanns, -gerðarmenn>:
<CULINpizzaire m & f

pitsu·staður <m. -staðar, -staðir>:
<CULINpizzeria f

Pityús·eyjar <f.pl -eyja>:
(Ívissa og ForminterraIlles Pitiüses (Eivissa i Formentera)

pityúsískur, pityúsísk, pityúsískt <adj.>:
pitiús -üsa 

<n. pís, pí>:
pi f (lletra grega Π, π)
♦ talan pí: <MATel nombre pi
♦ með kurt og pí: <LOC FIGamb tots els ets i uts, amb classe i estil

pía¹ <f. píu, píur. Gen. pl.: pía>:
minyona f, noia f

< pía² <f. píu, píur. Gen. pl.: pía>:
garsa f<piga f (ocell Pica pica)
◊ en ek ræð þér, rytta afgǫmul, at þú farir eigi þangat, ok ver heldr heima at gæta Parísborgar ok annarra borga þinna ok svá kastala, svá at hvárki fljúgi þar í kráka né pía, ok eigi aðrir úhreinir fuglar, fyrir því at þat sé ek á þér, at aldri muntu orrostu halda síðan né snildarbrǫgð gera: i t'aconsello, criatura vellarda i inútil, que no hi vagis, sinó que et quedis a casa vigilant i guardant París i les teves altres ciutats i castells, de manera que no hi entrin volant ni cornelles ni pigues ni d'altres ocellots impurs perquè quan et miro veig en tu que a partir d'ara ja mai més no tornaràs a entaular batalla ni a dur a terme proeses

píanó <n. píanós, píanó>:
<MÚSpiano m
◊ píanóið: el piano
◊ ‘sónata fyrir fiðlu og píanó í f-moll’ eftir Prokofiev: ‘Sonata per a violí i piano en fa menor’ de Prokofiev
♦ leika á píanó: tocar el piano
♦ leika fjórhent á píanó: tocar el piano a quatre mans
♦ leika undir hjá e-m á píanó: acompanyar algú al piano
♦ konsert fyrir píanó, selló og hljómsveit: concert per a piano, violoncel i orquestra

píanó·konsert <m. -konserts, -konsertar>:
<MÚSconcert m de piano

píanó·kvartett <m. -kvartetts, -kvartettar>:
<MÚSquartet m per a piano

píanó·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
<MÚSpianista m & f

píanó·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:
<MÚSacte m de tocar el piano
♦ fjórhentur píanóleikur: piano a quatre mans

píanó·sónata <f. -sónötu, -sónötur. Gen. pl.: -sónata>:
sonata f per a piano 

píanó·stilling <f. -stillingar, -stillingar>:
<MÚSafinament m de pianos

píanó·tími <m. -tíma, -tímar>:
<MÚSclasse f de piano

píanó·tónlist <f. -tónlistar, pl. no hab.>:
<MÚSmúsica f per a piano

píanó·viðgerð <f. -viðgerðar, -viðgerðir>:
<MÚSreparació f de pianos

píanó·virtúós <m. -virtúóss, -virtúósar>:
<MÚSvirtuós m del piano, virtuosa f del piano

Píemont <n. Píemont, pl. no hab.>:
el Piemont
◊ búa í Píemont: viure al Piemont
◊ fara til Píemont: anar al Piemont

Píemont·búi <m. -búa, -búar>:
piemontès m, piemontesa f

píemontskur, píemontsk, píemontskt <adj.>:
piemontès -esa

píetistískur, píetistísk, píetistískt <adj.>:
variant de píetískur, píetísk, píetískt ‘pietista’

píetískur, píetísk, píetískt <adj.>:
pietista

píetismi <m. píetisma, pl. no hab.>:
<RELIG & LITERpietisme m

píetisti <m. píetista, píetistar>:
<RELIG & LITERpietista m & f

pífa <f. pífu, pífur. Gen. pl.: pífa>:
farbalà m, volant m

píjút <n. píjúts, píjút>:
<LITERpiiut m (פִּיּוּט) (fl./pl.: piiuts og/i piiutim

píka <f. píku, píkur. Gen. pl.: píkna o: píka>:
1. (sköp konucony m, figa f (Bal.), cleca f (Bal.), fufa f (Bal. (vulva)
2. <([vinnu]stúlkaminyona f, jove f  (noia en edat de treballar & serventa, criada)
◊ hún kvað svá vera skyldu, -- "en mjök ólíkt mun þat þykkja ungum píkum, at ek kunni ráð nokkurt eða inn æðsti konungsson beiði mik ráðs, en þó mun þér þetta framgengt verða: ella li va dir que ho faria, "encara que sembli que a una minyoneta com jo li ha de resultar molt poc probable que pugui donar cap consell a ningú o que el més noble príncep li demani el seu consell, però, tanmateix, t'ho concediré i te'l donaré
◊ eptir þetta segir Barlaam Jósafat enn eina dœmisǫgu af einum ungum sveini, er hans vinir vildu gipta hann ok gefa honum eina ríka jungfrú, en hann vildi ekki ok flýði í burtu þaðan, ok kom í einn stað ok fékk at sjá þar eina píku sem var eins fátœks manns dóttir. Hún elskaði vel Guð ok arbeiddi með sínum hǫndum sér ok sínum foreldrum til gagns: després d'això, en Barlaam encara va contar al Josafat la faula d'un jove a qui els seus amics volgueren casar amb una rica donzella, però ell no va voler i va fugir d'allà i va arribar a una ciutat on va veure una minyona, filla d'un home pobre. Estimava Déu amb fervor i treballava amb les seves mans per a benefici seu i ajut dels seus pares
  La generalització del significat obscè en aquest mot ha fet que, en el significat minyona, hom recorri al danicisme pía, adaptació a l'islandès del mot danès pige.  
     

píkareskur, píkaresk, píkareskt <adj.>:
<LITERpicaresc -a
♦ píkaresk skáldsaga: novel·la picaresca

píkó- <prefixoide>:
pico-
♦ píkófarad: picofarad
♦ píkósekúnda: picosegon

píkríll <m. píkríls, píkrílar>:
xucla f [blanca], gerret m [pàmfil], gerret m [mascle] (peix Spicara maena ssp. flexuosa syn. Spicara smaris syn. Maena smaris syn. Sparus alcedo syn. Smaris alcedo)

píla <f. pílu, pílur. Gen. pl.: pílna>:
1. (örfletxa f (sageta)
2. (í pílukastidard m (joc de bars i de saló)

pílagríma·staður <m. -staðar, -staðir>:
centre m de pelegrinatge

pílagríms·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
pelegrinatge m

pílagríms·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
romiatge m

pílagríms·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
ruta f de pelegrinatge, camí m de pelegrins
♦ hjóla gamla pílagrímsleið frá Mið-Frakklandi til Santiago de Compostela: fer amb bicicleta l'antiga ruta de pelegrinatge que va de la França central fins a Santiago de Compostela

pílagrímur <m. pílagríms, pílagrímar>:
pelegrí m, pelegrina f

pílári <m. pílára, pílárar>:
1. (rimillbalustre m (pilastreta)
2. (hjólspællradi m (raig de bicicleta)

píl·ormur <m. -orms, -ormar>:
cuc m fletxa
♦ pílormar: quetògnats m.pl 

pílu·gedda <f. -geddu, -geddur. Gen. pl.: -gedda o: -geddna>:
barracuda f (peix Sphyraena barracuda)

pílu·kast <n. -kasts, no comptable>:
llançament m de dards

pílukast·félag <n. -félags, -félög>:
associació f de llançament de dards
Pílukastfélagið ReykjavíkurAssociació de Llançament de Dards de Reykjavík

pílukast·samband <n. -sambands, -sambönd>:
federació f de llançament de dards
Íslenska PílukastsambandiðFederació Islandesa de Llançament de Dards

píl·viður <m. -viðar, -viðir>:
salze m (qualsevol arbre del gènere Salix)

pína <f. pínu, pínur. Gen. pl.: pína>:
1. (pyntingturment m (tortura)
♦ → pínubekkur “poltre [de turment]”
2. (kvöldolor m,f (terrible, atroç)
♦ → tannpína “mal de queixal”
3. (ögnbri m (quantitat insignificant)

pína <píni ~ pínum | píndi ~ píndum | pínte-n>:
turmentar algú, donar turment a algú

pínast <pínist ~ pínumst | píndist ~ píndumst | pínst>:
turmentar-se
◊ og Amnon píndist svo, að hann varð sjúkur út af Tamar, systur sinni, því að hún var mey, og Amnon virtist eigi unnt að gjöra henni neitt: i l'Amnon es va turmentar fins a posar-se malalt a causa de l'amor que sentia envers la Tamar, la seva germana; car ella era verge i a l'Amnon no li semblava possible de fer res amb ella

píning <f. píningar, píningar>:
1. (það að pínatortura f (turment, acció de donar suplici a algú)
2. (kvölagonia f, suplici m (patiment terrible, dolor atroç)
3. <RELIGpassió f (písl; → passía)

píningar·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
<HISTpoltre m (de turment)

píningar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de la passió (del Crist & de màrtir)
♦ helgi píningarsaga: <RELIGhistòria f de la Passió de Jesucrist
♦ píningarsaga Drottins vors Jesú Krists: <RELIGhistòria de la passió de Nostre Senyor Jesucrist

píningar·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:
<RELIGsetmana santa (dymbilvika; → páskavika)

píningar·vottur <m. -votts, -vottar>:
<RELIGmàrtir m & f (píslarvottur)

Pínings·dómur <m. -dóms, no comptable>:
♦ Píningsdómur: <HISTla sentència d'en [Didrik] Pining, designació del decret, sancionat per l'Alþingi l'1 de juliol del 1490, del höfuðsmaður del rei danès a Islàndia, en Didrik Pining (forma islandesa del nom: Diðrik Píning) -que ho fou entre els anys de 1478 i 1491-, que estipulava, entre d'altres coses, que cap estranger no podria passar l'hivern a Islàndia -tret que no s'hi veiés obligat per una emergència- i que no es podria contractar cap islandès com a mariner o criat en un vaixell estranger. El 1491 el decret fou ampliat amb la prohibició que cap vaixell estranger pogués pescar en aigües islandeses si, a banda de la pesca, no tenia cap activitat comercial a l'illa.

Pínings·vetur <m. -vetrar, no comptable>:
♦ píningsvetur o píningur: <HIST‘hivern del patiment’ o ‘patiment, turment’, designació de l'hivern del 1601 al 1602, que fou especialment cruu i dur. El començament del segle XVII a Islàndia va veure's marcat per una sèrie d'hiverns extremadament durs, com ho atesten els termes Lurkur ‘garrot’ (hivern del 1600 a 1601), Eymdarár ‘Any de Misèria’ (hivern del 1602 a 1603) i el mateix Píningur. Es calcula que, a conseqüència del fred d'aquests hiverns i de la fam que van comportar, van morir a l'illa, que aleshores comptava amb uns 55.000 habitants, unes 9000 persones.

pín·legur, -leg, -legt <adj.>:
embarassós -osa

< pínsl <f. pínslar, pínslir>:
variant arcaica de → písl “turment; passió”

pínu- <en compostos. Prefixoide reductor>:
Davant adjectius: una miqueta <+ adj.>

pínu·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
<HISTpoltre m (de turment)

pínu·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
petit -a petit -a, petitíssim -a, minúscul -a
♦ bara pínulítið: només una miqueta de no-res

pínu·pils <n. -pils, -pils>:
minifaldilla f, minifalda f (Val., Bal.) (oft notað í fleirtölu/sovint en plural: minifaldilles)

píp <n. píps, pl. no hab.>:
1. (flautbip m, pip m (xiulet estrident de màquina
2. (bull, þvaðurbajanada f, beneiteria f, doi m (Mall.) (estupidesa)

pípa <f. pípu, pípur. Gen. pl.: pípa o: pípna>:
1. (pípulögn, rörcanonada f (tub, tuberia)
♦ vera í pípunum: <LOC FIGestar programat -ada
2. (reykjarpípapipa f (per fumar-hi tabac)
♦ reykja pípu: fumar [amb] pipa
3. (hljóðpípaflabiol m, pifre m (flauta)
♦ dansa eftir pípu e-s: <LOC FIGballar al compàs d'algú

pípa <pípi ~ pípum | pípti ~ píptum | pípt>:
tocar la sirena (una nau)
♦ skipið pípti: el vaixell ha fet sonar la sirena
♦ pípa á e-ð: <LOC FIGno preocupar-se gens ni mica per una cosa
♦ ég pípi á allt hans mas: m'importa una bleda tota la seva xerrameca, tant se me'n dóna tota la seva xerrameca

pípari <m. pípara, píparar>:
<FAMmuntador m de canonades, muntadora f de canonades (pípulagningarmaður)

píplu- <en compostos>:
<MEDtubular

píplu·drep <n. -dreps, no comptable>:
<MEDnecrosi f tubular

pípna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<MÚStubs m.pl de l'orgue

pípu·hattur <m. -hatts, -hattar>:
barret m de copa, capell m de copa (Bal.)

pípu·haus <m. -hauss, -hausar>:
cap m de pipa, cassoleta f de pipa

pípu·hreinsari <m. -hreinsara, -hreinsarar>:
netejador m de pipa

pípu·laga <adj. inv.>:
tubular

pípu·lagning <f. -lagningar, -lagningar>:
[obra f de] fontaneria f
♦ pípulagningar <f.pl -lagninga>fontaners m.pl (secció de pàgines grogues)

pípulagninga·maður <m. -manns, -menn>:
muntador m de canonades, muntadora f de canonades, lampista m & f, fontaner m, fontanera f, plomer m, plomera f

pípulagninga·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
mestre m fontaner

pípulagningar·efni <n. -efnis, -efni>:
material m de fontaneria

pípulagningar·maður <m. -manns, -menn>:
muntador m de canonades, muntadora f de canonades, lampista m & f, fontaner m, fontanera f, plomer m, plomera f

pípu·lögn <f. -lagnar, -lagnir>:
canonades f.pl (sistema de conductes de líquids d'un edifici)
♦ leggja pípulögn: instal·lar les canonades

pípu·laukur <m. -lauks, -laukar>:
cebeta f [japonesa], ceba japonesa, ceba f d'hivern (planta Allium fistulosum)

pípu·stautur <m. -stauts, -stautar>:
picó m de pipa, pitjador m de pipa

pípu·tóbak <n. -tóbaks, no comptable>:
tabac m de pipa

pípu·töng <f. -tangar, -tengur (o: -tangir)>:
estenalles f.pl de lampista

píra <píri ~ pírum | pírði ~ pírðum | pírte-u>:
mig aclucar (estrènyer les palpebres sense aclucar del tot els ulls)
♦ píra augunum: mig aclucar els ulls

píramídi <m. píramída, píramídar>:
variant de pýramídi ‘piràmide’

pírana·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
piranya f  (designació de diversos peixos de l'Amèrica del sud)

pír·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
amb els ulls mig aclucats (p.e., a causa de la son o quan hom acluca un ull i mig acluca l'altre per poder veure-hi millor quan el sol li ve de cara etc.)

pírumpár <n. pírumpárs, no comptable>:
gargots m.pl, borratxos m.pl (Mall.)

Písa <f. Písu (o: Písa), pl. no hab.>:
Pisa f
♦ halli turninn í Písa: la torre inclinada de Pisa

píska <píska ~ pískum | pískaði ~ pískuðum | pískaðe-n>:
(slá með svipufuetejar algú
♦ píska e-n áfram: fer avançar algú a cops de fuet

pískra <pískra ~ pískrum | pískraði ~ pískruðum | pískrað>:
xiuxiuejar, parlar amb xiuxiueigs
♦ pískra saman: xiuxiuejar entre si, dir-se coses xiuxiuejant

pískur <m. písks, pískar>:
1. (svipa, keyrifuet m (xurriaques)
2. (þeytaribatedor m, muntador m (eina de cuina, esp. per a batre ous, muntar nata o blancs d'ou etc.)

pískur <n. pískurs, no comptable>:
xiu-xius m.pl

písl <f. píslar, píslir>:
1. (það að pína, pyntingtortura f (turment, acció de donar suplici a algú)
♦ þola píslir: patir turments
2. (kvölagonia f, suplici m (patiment terrible, dolor atroç)
♦ píslir Krists: <RELIGels sofriments del Crist
3. <RELIGpassió f
◊ birti hann sig lifandi eftir písl sína (μετὰ τὸ παθεῖν αὐτὸν) með mörgum órækum kennimerkjum, lét þá sjá sig í fjörutíu daga og talaði um Guðs ríki: a ells també se'ls aparegué, vivent, després de la seva passió i ho féu presentant-los moltes de proves incontestables i es deixà veure per ells durant quaranta dies, durant els quals els va parlar del regne de Déu
4. (e-r lítillinsignificància f, minusculesa f (arbret, animal -p.e., anyellet- o persona molt petita i escanyolida)

písla·losti <m. -losta, no comptable>:
sadisme m (pyntingarlosti; → kvalalosti)

píslar·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
<HISTpoltre m (de turment)

píslar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
passionera f, passionària f, flor f de la passió, passiflora f

píslar·dauði <m. -dauða, no comptable>:
<RELIGmartiri m 
♦ deyja píslardauða [fyrir trú sína]: morir martiritzat -ada [per la seva fe]
♦ líf og píslardauði heilagrar Sesselju meyjar: vida i martiri de Santa Cecília, verge

píslar·færi <n. -færis, -færi>:
instrument m de tortura

píslar·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:
1. <RELIGviacrucis m
2. <FIGcalvari m

píslar·leikur <m. -leiks, -leikir (o: -leikar). Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
<LITER & RELIG[misteri m de la] passió f [de Nostre Senyor] (drama litúrgic)

píslar·mark <n. -marks, -mörk>:
<RELIGsenyal m (o: símbol m) de la passió, crucifix m, santcrist m
◊ þá fóru þeir Andrés prestur á konungsskipið og með krossinn helga. Þá kom ótti yfir heiðingja af þeirri bending er yfir konungsskipið kom hiti svo mikill að allir þeir þóttust nær brenna. Konungur bað túlkinn spyrja prest hví svo varð. Hann sagði að almáttigur guð, sá er kristnir menn trúðu á, sendi þeim mark reiði sinnar er þeir dirfðust þess að hafa með höndum hans píslarmark, þeir er eigi vilja trúa á skapara sinn: "Og svo mikill kraftur fylgir krossinum að oft hafa orðið fyrr þvílíkar jartegnir yfir heiðnum mönnum þá er þeir höfðu hann með höndum og sumar enn berari": aleshores Andrés el prevere i els seus companys van pujar a bord del vaixell del rei amb la santa creu i llavors el temor s'emparà dels pagans a causa del senyal portentós que s'esdevingué sobre el vaixell del rei: que s'hi va sentir una escalfor tan forta que tots creien que estaven a punt de cremar-se. El rei va demanar al torsimany que demanés al prevere per què passava allò. Ell li va respondre que Déu totpoderós, en qui creien els cristians, li estava enviant un senyal de la seva ira pels qui, no volent creure en llur creador, havien estat prou agosarats com per agafar amb llurs mans el crucifix, el símbol de la seva passió: "i un poder tan gran acompanya la creu que, abans d'avui, sovint ha fet miracles semblants amb els pagans que l'havien agafada amb llurs mans i alguns d'aquests miracles han estat, si fa, encara més clars"

píslar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITER & RELIG[història f de la] passió (del Crist & de màrtir)

píslar·tól <n. -tóls, -tól>:
instrument m de tortura

píslar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
instrument m de tortura

píslar·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:
<RELIGsetmana f de la passió (setmana santa)

píslar·vottur <m. -votts, -vottar>:
<RELIG & FIGmàrtir m & f

píslar·vætti <n. -vættis, -vætti>:
<RELIG & FIGmartiri m
♦ þola píslarvætti: patir martiri

píslarvættis·dauði <m. -dauða, no comptable>:
<RELIGmartiri m 
♦ deyja píslarvættisdauða [fyrir trú sína]: morir martiritzat -ada [per la seva fe]
♦ líða píslarvættisdauða [fyrir trú sína]: morir martiritzat -ada [per la seva fe]
◊ heilög Sesselja er rómverskur dýrlingur sem sagt er að hafi liðið píslarvættisdauða á 3. öld, um 230 að oftast er talið: santa Cecília és una santa romana de la qual es diu que va patir martiri al segle III, vers el 230 tal i com se suposa generalment
♦ mæta píslarvættisdauða: patir martiri

píslarvættis·kóróna <f. -kórónu, -kórónur. Gen. pl.: -kóróna>:
variant de píslarvættiskrúna ‘corona del martiri’
♦ taka píslarvættiskórónu: obtenir (o: guanyar; o: atènyer) la corona del martiri
◊ einkanliga viljum vér nefna blezaðan herra Jóhannem postula ok Símonem Jórsalabyskup son Cleóphe, er fyrr var nefndr, næstr í valdi eptir Jakobum bróður Drottins í Jórsǫlum; tók hann píslarvættiskórónu á dǫgum Trájání keisara, kvaldr ýmisligum píningum til dauða, svá karlmannliga þreytandi sem á bezta aldri, en hafði .c. ára ok .xx. sér á baki: en particular volem esmentar els beneïts senyors l'apòstol Joan i Simó, bisbe de Jerusalem i fill de Cleofàs que s'ha esmentat abans, el següent en el càrrec a Jerusalem després de Jaume, el germà del Senyor; [Joan] va prendre la corona del martiri en els dies de l'emperador Trajà: hi fou torturat fins a la mort amb variats turments però els va patir virilment com si estigués en els seus millors anys de la seva vida però ja en tenia cent vint
♦ ǫðlask píslarvættiskórónu: obtenir (o: guanyar; o: atènyer) la corona del martiri
◊ ok af ást píslarvættisins var hinn sæli Antóníus sannliga píslarváttr, en þótt hann væri eigi hǫndum tekinn eða samtaldr Guðs játurum, þeim er til málmverks váru þrælkaðir eða í myrkvastofum haldnir, þá er hann gekk at sínum sjálfvilja í hendr ófriðarmanninum, lagði hann á allan hug opinberliga ok frjálsliga, þá at eggja, er fyri dómandann váru leiddir, at eigi skyldi þeir Guði neita fyri ógnir vándra manna, en þeim er til dauðans váru dœmdir, fylgdi hann fagnandi allt til þess staðar, er þeir helltu út sínu blóði ok ǫðluðuz farsælliga píslarvættiskórónu, svá sem sjálfr hefði hann sigraz: i per amor [i deler] del martiri el benaurat Antoni fou realment un màrtir encara que no el detinguessin ni fos comptat entre els confessors de la fe de Déu que foren condemnats a l'esclavitud d'una mina o a romandre tancats dins una tàvega. Efectivament, quan va anar a lliurar-se volenterosament a les mans del pertorbador de la pau, [el prefecte,] va posar tot el seu afany i esforç, ben públicament i sense reprimir-se en absolut, a animar els qui eren portats davant el jutge per tal que no reneguessin de Déu a causa de les amenaces dels dolents i acompanyava els qui eren condemnats a mort, alegrant-los, fins a l'indret on vessaven llur sang i atenyien la profitosa corona del martiri [i era] com si fos ell mateix el qui obtenia llavors la victòria
♦ vera kórónaður ~ kórónuð með píslarvættiskórónu: ésser coronat -ada amb la corona del martiri
◊ Elías var numinn af jǫrðu til þess at eigi yrði hann fanginn af sínum úvinum, en sæll Jóhannes var fyrir orð sjálfs sannleiksins kórónaðr með píslarvættiskórónu, til þess at hann vægi deyjandi sigr á ǫllum sínum úvinum: Elies fou endut d'aquesta terra perquè no l'agafessin els seus enemics, però el benaurat Joan, per donar testimoni de la veritat, fou coronat amb la corona del martiri a fi que, tot morint, assolís la victòria sobre tots els seus enemics

píslarvættis·krúna <f. -krúnu, -krúnur. Gen. pl.: -krúna>:
corona f del maritiri
◊ ...vit hǫfum heldr byrjat fyrir heilaga trú, skuld ok eilífa dýrð at þola bæði píslir ok jafn dauða á okkrum líkama svá at því síðr mætti eilíf kvǫl ok heimsins hégómi villa okkr í frá okkrum skapara ok af hans réttlætisvegum” ok svá var gjǫrt, þvíat þeir váru stungnir með glafjelum til dauða, ok gaf Guð þeim þar píslarvættiskrúnur ok óendalegan fǫgnuð með sjálfum sér ok sínum vinum: ...nosaltres dos hem començat a patir en el nostre cos, per la santa fe, l'amor de Déu i la glòria eterna tant els turments com la seva mort, per tal que[, de la mateixa manera,] menys el turment etern i la vanitat del món ens puguin apartar del nostre creador i dels seus camins de justícia”, i així es va fer perquè foren traspassats amb glavis fins a la mort, i Déu els atorgà les corones del martiri i l'alegria inacabable de la seva companyia i la dels seus amics
◊ ...brott af himneskum fagnaði, meðr því at bróðir hans í frumtigninni, hinn sæli Pétrus, gekk inn lǫngu með pínslarvættiskrúnu glaðr ok kátr með eilífum borgarmǫnnum: ...lluny de la joia celestial per tal com el seu germà en la màxima dignitat, el benaurat Pere, ja feia temps que marxava amb la corona del martiri, alegre i content, amb els ciutadans de la vida eterna
♦ fá píslarvættiskrúnu: rebre la corona del martiri
◊ þetta gjǫrðu þeir þrælar þeirra ok bǫrðu hann með kylfum þangat til at hann gaf sinn anda upp ok fekk hann í laun eilífa dýrð ok píslarvættiskrúnu sem aldri verðr endir á: així ho varen fer ells i llurs esclaus i li varen pegar amb llurs claves fins que va expirar, rebent en recompensa la glòria eterna i la corona del martiri que mai no tindran fi
♦ ǫðlask píslarvættiskrúnu: obtenir (o: guanyar; o: atènyer) la corona del martiri
◊ þér, góðir menn ok kvinnur, sem hér eru nú til samans komnir, látit af at biðja fyrir Guðs skyld, ok ómakit ekki þessa menn, er hér standa, svá at þeir megi ná at ǫðlaz eilífa dýrð sem þeim er reiðubúin ok þar með þeirra píslavættiskrúnur: vosaltres, bons homes i dones que us heu aplegat aquí, deixeu de pregar per amor de Déu, i no importuneu pas aquests homes que s'estan aquí a fi que puguin arribar a atènyer la glòria eterna que els està preparada i, amb ella, les corones del martiri

pí·spónn <m. -spóns (o: -spónar), -spænir>:
avet m (arbre Abies alba) (evrópuþinur)

pístasíu·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:
variant de → pistasíuhneta “festuc m

píta <f. pítu, pítur. Gen. pl.: píta>:
<CULINpita f

pítsa <f. pítsu, pítsur. Gen. pl.: pítsa>:
<CULINpizza f (pitsa)

Píus <m. Píusar, no comptable>:
Pius m

pjakka <pjakka ~ pjökkum | pjakkaði ~ pjökkuðum | pjakkað>:
1. (gangacaminar fent potadetes (esp. caminar molt ràpidament un infant molt petit)
2. <e-ð>: (pikkaespicassar una cosa (picar una cosa amb un objecte punxegut amb cops ràpids i reiterats)
◊ pjakka ísinn með reku ~ broddstaf: picar el glaç amb una pala ~ un bastó ferrat
◊ ef þú pjakkar broddinum á hallinn, þar sem hann er hvítr, þá kemr haglhríð svá mikill at engi þorir móti at sjá: si piques amb aquest punxó el còdol allà on aquest és blanc, es produirà una tempesta de calabruix tan forta que ningú gosarà mirar-hi
◊ gengr hann nú í einn myrkvan stað ok finnr skjótt þetta sama tré ok gerir þat til feginsamliga með sínum knífi, gengr síðan aptr til hússins er móðir hans sat í, ræðr þegar til ok pjakkar, sem hann getr, fastast vegginn, þar til er hann kemr ór einum steini, ok síðan hvern eptir annan, þar til at hann gat sét móður sína ok í nóg var ljóst í myrkvastofunni: entra llavors en un lloc fosc i hi troba aviat aquest mateix arbre i el prepara alegrement amb el seu ganivet; després, se'n torna a l'edifici on hi ha tancada sa mare i es posa immediatament a la feina: pica, de la millor manera que pot, la paret solidíssima fins que en treu una pedra i després, una darrere l'altra fins que hi ha prou claror dins la tàvega i pot veure-hi sa mare

pjakkur <m. pjakks, pjakkar>:
1. (járnbroddurpunta f de ferro (p.e., de gaiato)
2. (mölbrjóturpunxó m (ferro punxegut, punter)
3. (strákpatti & þrjóturbrivall m, bergant m (noi, vailet & bandarra, murri, belitre)
4. (bikkjaròssa f (cavall vell i inútil)

pjatla <f. pjötlu, pjötlur. Gen. pl.: pjatlna o: pjatla>:
1. (bót, smálappipedaç m (bocí de roba per a apedaçar)
2. (sköp konupixoneta f (Val.), xoneta f (Men.), pelleta f (Mall.), pixarreta f (Mall.) (designació infantil de la vulva)

pjatt <n. pjatts, no comptable>:
vanitat f, estufera f (en la forma de vestir-se)

pjatt·rófa <f. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:
dandi m [envanit]

pjátur <n. pjáturs, no comptable>:
<METAL·Lpeltre m

pjönkur <f.pl pjanka (o: pjankna)>:
fato m
♦ taka saman pjönkur sínar (o: slá saman pjönkum sínum)fer les maletes

pjötlu:
casos oblics del sg. de → pjatla “pedaç”

pjötlur:
nom. pl. & ac. pl. de → pjatla “pedaç”

plaga <plaga ~ plögum | plagaði ~ plöguðum | plagaðe-ð>:
1. (veita, útvegaalimentar algú, obsequiar algú (proveir algú amb la seva manutenció, donar de menjar)
◊ þetta gjǫrðisk þar til sem hringdi til tertíam; fór byskupinn þá út, verandi úti fram yfir nónam, gekk síðan til borðs. Presta sína lét hann sitja upp yfir sitt borð ok merkiliga gesti, ok plagaði þá alla vel með góðan kost ok ǫl: això es feia fins que tocaven a tèrcies; llavors, el bisbe sortia a fora i hi romania fins després de nones i després anava a taula. Feia seure els seus preveres i els hostes distingits a la seva taula, però en un lloc més alt que no el seu (el verb sitja upp yfir e-t no és atestat enlloc més. Possiblement sigui un error del copista. L'interpreto com que el bisbe Lárentíus ho feia com un acte de mortificació) i els obsequiava amb bon menjar i bona cervesa
2. (stunda, sinnacultivar una cosa (conrar, fer)
◊ allar þær listir kunni hún, er kvenmanni sómdi ok þá plöguðu dýrar konur nær ok fjarri: dominava totes les arts que s'esqueien a una dona i que aleshores practicaven les dones distingides, tant les de prop com les de terres llunyanes
3. (vera vanur að gera e-ðsoler (estar avesat, tenir per costum)
◊ þar kom og enn aftur margt fólk til hans og sem hann plagaði, þá tók hann enn aftur til að kenna þeim: i una altra vegada anaven al seu voltant les multituds, i, tal com solia, els ensenyava
◊ svá plǫgum vér Svenskir at gera refunum, nær þeir ganga í gildruna, ok hlægir mik þat, at eigi munir þú fréttir heim segja Erlingi konungi: això és el que nosaltres, els suecs, solem fer a les guineus quan cauen en el parany, i em fa riure que ja no contaràs, a casa, cap nova al rei Erlingr

plagg <n. plaggs, plögg>:
1. (hluturcosa f, enderga f (objecte)
♦ hvert pút og plagg: absolutament qualsevol cosa, qualsevol petitesa, completament tot
2. (fatvestit m (roba)
◊ Á sjöunda degi skal hann skoða skelluna aftur. Hafi skellan breiðst út um fatnaðinn, hvort sem hann er ofinn, prjónaður eða úr leðri, til hvers sem leðrið er notað, þá er þetta illkynja holdsveiki. Plaggið (ˈbεγεδ בֶּגֶד) er óhreint. Presturinn skal brenna plaggið (אֶת-הַבֶּגֶד) hvort sem það er ofið eða prjónað úr ull eða líni eða úr leðri eða hvað það nú er sem hefur fengið skellu. Þetta er illkynja holdsveiki og skal brennt í eldi. Skoði presturinn plaggið (בַּבֶּגֶד) og staðfesti að skellan hafi ekki breiðst út um það, hvort sem það er ofið, prjónað, úr leðri eða úr hverju sem það kann að vera, þá skal presturinn bjóða að þvo það sem skellan er á. Því næst skal hann einangra það öðru sinni í sjö daga. Þegar það hefur verið þvegið skal presturinn skoða það aftur. Staðfesti hann að skellan virðist ekki hafa breyst er plaggið (-) óhreint, jafnvel þótt skellan hafi ekki breiðst út. Það skal brennt í eldi. Þetta er tæring, hvort sem hún er á réttunni eða röngunni. Staðfesti presturinn að skellan hafi dofnað eftir þvottinn skal hann rífa úr plagginu (מִן-הַבֶּגֶד) það sem skellan er á, hvort sem það er ofið, prjónað eða úr leðri. Komi skellan aftur í ljós á sama fatnaði, hvort sem hann er ofinn, prjónaður eða úr leðri, er það nýtt sjúkdómstilfelli. Þú skalt brenna það í eldi sem skellan er á. En það plagg (וְהַבֶּגֶד), hvort heldur ofið eða prjónað, eða leðurhlutur sem skellan fer af við þvott skal þvegið öðru sinni og er það þá hreint.“ Þetta eru lög um holdsveikiskellur á plöggum (בֶּגֶד), úr ull eða líni, hvort sem þau eru ofin eða prjónuð, eða skellur á öllu því sem gert er úr leðri. Samkvæmt þeim skal skorið úr um hreinleika eða óhreinleika: el setè dia, examinarà el mal i, si s'ha estès per la roba, l'ordit, la trama o la pell, qualsevol que sigui l'ús per al qual ha estat feta la pell, es tracta de lepra corrosiva: és impura. Cremaran la roba, l'ordit, la trama de llana o de lli, o qualsevol objecte de pell on hi hagi el mal, ja que es tracta de lepra corrosiva i ha de ser cremat al foc. Si el sacerdot l'examina, i el mal no s'ha estès per la roba, l'ordit, la trama o qualsevol objecte de pell, el sacerdot manarà de rentar el lloc on hi ha el mal i tornarà a segrestar l'objecte set dies més. Un cop rentat, el sacerdot examinarà el mal i, si no ha canviat d'aspecte ni tampoc s'ha estès, és impur, i el cremaràs al foc: hi ha corrosió al dret i al revers. Però, si el sacerdot l'examina, i el mal s'ha marcit, després de rentat, l'esquinçarà de la roba, de la pell, de l'ordit o de la trama. Però, si apareix encara a la roba, a l'ordit, a la trama o a qualsevol objecte de pell, cremaràs la part afectada. En canvi, la roba, l'ordit, la trama o qualsevol objecte de pell que hauràs rentat i n'haurà desaparegut el mal, serà rentat una altra vegada i serà pur. Aquesta és la llei sobre la lepra en una roba de llana o de lli, un ordit, una trama o qualsevol objecte de pell per a declarar-ho pur o impur
◊ þið verðið einnig að hreinsa synd af öllum klæðisplöggum (wə-χāl ˈbεγεδ וְכָל-בֶּגֶד), öllu sem gert er úr leðri, öllu sem gert er úr geitahári og öllum áhöldum úr tré: purifiqueu també tota la roba, tots els objectes de pell, totes les coses fetes amb pèl de cabra i tots els atuells de fusta
2. plögg <n.pl plagga>: (ferðadót, plöggrurequipatge m (conjunt d'objectes que hom porta quan viatja)
3. plögg <n.pl plagga>: (sokkaplöggmitjons m.pl, mitges f.pl (mitges/mitjons i calçat; actualment, només mitges/mitjons)
4. plögg <n.pl plagga>: (skjölactes f.pl (conjunt de documents d'un cas jurídic o administratiu)

plagíóklas <n. plagíóklass, plagíóklös>:
<GEOLplagiòclasi f

plakat <n. plakats, plaköt>:
cartell m

plan <n. plans, plön>:
pla m, projecte m
◊ við skulum búa til skothelt plan!: prepararem un pla a prova de bombes!

plana <plana ~ plönum | planaði ~ plönuðum | planaðe-ð>:
planejar una cosa, projectar una cosa
♦ hvað ertu að plana?: quins projectes tens ara?

planki <m. planka, plankar>:
planxa f [gruixuda] de fusta, tauló m

plan·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð>:
planificar una cosa

planta <f. plöntu, plöntur. Gen. pl.: plantna>:
planta f
♦ plöntur í útrýmingarhættu: plantes en perill d'extinció

planta <planta ~ plöntum | plantaði ~ plöntuðum | plantaðe-u>:
plantar una cosa
♦ planta e-u út: trasplantar una cosa (cosa = planta)

plant·ekra <f. -ekru, -ekrur. Gen. pl.: -ekra>:
plantació f

plasma <n. plasma, no comptable>:
<FÍSplasma m (rafgas)

plasma·sjónvarp <n. -sjónvarps, -sjónvörp>:
televisor m de plasma

plast <n. plasts, pl. no hab.>:
plàstic m

plast- <en compostos>:
de plàstic

plast·bátur <m. -báts, -bátar>:
barca f de polietilè

plast·diskur <m. -disks, -diskar>:
plat m de plàstic

plast·efni <n. -efnis, -efni>:
plàstic m

plast·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
ampolla f de plàstic

plast·glas <n. -glass, -glös>:
got m de plàstic, tassó m de plàstic (Mall.

plast·iðnaður <m. -iðnaðar, pl. no hab.>:
indústria f del plàstic

plastiskur, plastisk, plastiskt <adj.>:
plàstic -a

plastískur, plastísk, plastískt <adj.>:
variant de plastiskur, plastisk, plastiskt ‘plàstic -a’

plast·leir <m. -leirs, no comptable>:
plastilina f

plast·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f de plàstic

plast·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
plàtera f (o: plata) de plàstic, recipient m de plàstic

plast·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slangna>:
mànega f d'aigua de plàstic, manguera f de plàstic (cast., ekki ritm./no lit.

plast·vörur <f.pl -vara>:
productes m.pl de plàstic

plat <n. plats, pl. no hab.>:
1. (svik, prettirmala jugada, mala passada (engany, frau)
2. (gabbbroma f (diversió)
♦ allt í plati: de per riure, de broma

plat- <en compostos>:
de pega (cast.), de bromes (Bal.), de per riure

plata <f. plötu, plötur. Gen. pl.: platna>:
1. (skífaplaca f (planxa o xapa de metall & llosa de pedra)
♦ → blikkplata “llauna”
♦ → númeraplata “placa de la matrícula”
♦ → málmplata “placa (o: planxa; o: xapa) de metall”
♦ → viðarplata “placa (o: planxa) de fusta”
2. (myndamótclixé f (planxa de metall que serveix de motlle per a impressió)
♦ → myndplata “placa fotogràfica”
3. (í bókgravat m (imatge en llibre)
4. (hljómplatadisc m (de vinil)
♦ e-ð er gömul ~ slitin plata: <LOC FIGuna cosa és la mateixa cançó de sempre, una cosa és un disc ratllat

plata <plata ~ plötum | plataði ~ plötuðum | plataðe-n>:
enredar algú
◊ ertu að plata mig?: que m'estàs prenent el pèl? que m'estàs enredant?

platan·viður <m. -viðar, -viðir>:
1. <GENplàtan m (designació per a qualsevol arbre del gènere Platanus)
♦ amerískur platanviður: plàtan m d'Amèrica (arbre Platanus occidentalis)
♦ austurlenskur platanviður: plàtan m d'orient, plàtan m oriental (arbre Platanus orientalis)
2. (garðaplatanplàtan m d'ombra (arbre Platanus hybrida syn. Platanus x hispanica syn. Platanus orientalis x occidentalis syn. Platanus acerifolia)

platína <f. platínu, platínur>:
1. platí m (metall Pt)
2. (snertipunktur í rafmagnsrofa í bílkveikjuplatí m (contacte del ruptor)
◊ platínurnar: els platins

Platon <m. Platons, pl. no hab.. Dat. sg.: Platoni>:
Plató m (Πλάτων)

platonskur, platonsk, platonskt <adj.>:
platònic -a
♦ platonsk ást: amor platònic

Plató <m. Platós, pl. no hab.. Dat. sg.: Plató>:
Plató m (Πλάτων)

platónismi <m. platónisma, pl. no hab.>:
platonisme m

platónskur, platónsk, platónskt <adj.>:
platònic -a

platt·fótur <m. -fótar, -fætur>:
peu pla (peu no corbat) (ilsig)
♦ vera með plattfót: tenir els peus plans

plága <f. plágu, plágur. Gen. pl.: plága o: plágna>:
1. (farsótt & landplágaplaga f (epidèmia & flagell, calamitat)
♦ plágurnar tíu í Egyptalandi: <RELIGles deu plagues d'Egipte
♦ plágan fyrri (o: plágan mikla)<HISTla Gran Pesta, designació de la pesta que va assolar Islàndia a començaments del segle XV, entre 1402 i 1404
♦ plágan síðari: <HISTla Segona Pesta, pesta que va assolar Islàndia el 1494-1495
2. (ófögnuðurllauna f (murga, fastidi)
3. (leiðindapúkicorcó m, plepa m & f (persona molt carregosa o pesada)

plána <plána ~ plánum | plánaði ~ plánuðum | plánaðe-ð>:
1. (afplána, bæta fyrirexpiar una cosa
2. <(slétta, jafnaaplanar una cosa amb el ribot, allisar una cosa amb la plana o ribot
3. <(afmáesborrar una cosa

pláneta <f. plánetu, plánetur. Gen. pl.: pláneta o: plánetna>:
planeta m

pláss <n. pláss, pláss>:
1. (rýmilloc m (porció d'espai)
♦ er pláss fyrir mig?: que hi ha lloc per a mi?
2. (torgplaça f (espai públic en interior de població)
♦ á miðju plássinu: en el centre de la plaça
3. (farrýmiclasse f (categoria de viatge en vaixell, avió etc.)
♦ fyrsta pláss: primera classe
4. (svæði, staðurindret m (contrada)
5. (þorp, sveitllogaret m (petit nucli de població rural)

pláss·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f d'espai

plástur <m. plásturs, plástrar>:
1. (bakstur, deig með læknislyfiemplastre m, cataplasma m (pasta medicinal que s'aplica damunt la pell)
2. (pjatla með plástraefni eða áburði ícompresa f (apòsit amb preparat mèdic, pegat)
3. (dúkræma með lími, sáraplásturesparadrap m (tira de tela o de plàstic amb pega d'ús mèdic)
4. (heftiplásturtirita f (cast.) (tallat en tires petites)

Plátus <m. Plátusar, pl. no hab.. Dat. sg.: Plátusi>:
Plaute m

plebbi <m. plebba, plebbar>:
1. (plebeji, alþýðumaðurbarribaixer m, barribaixera f (persona d'extracció social baixa)
2. (undirstéttarfífl, lágkúrulegur, ómenningarlegur maðurordinari m, ordinària f, sense-classe m & f (persona primitiva i inculta, persona, sovint d'extracció social baixa, interessada només pels diners i altres béns materials i que, a la televisió o reunions socials, sol caracteritzar-se per la seva mala educació, toixarrudesa i ignorància, aparentant, però d'ésser fina)
◊ “Plebbabókin” eftir Jón Gnarr: “Manual del perfecte mopiot toixarrut” per Jón Gnarr
3. (utangarðsmaður, maður sem finnst ekki passa ekki inn ídesplaçat m, desplaçada f (persona que, en una reunió, festa etc. s'hi sent totalment fora de lloc)

plebeii <m. plebeia, plebeiar>:
variant de plebeji ‘plebeu -ea’

plebeji <m. plebeja, plebejar>:
<HIST & FIGplebeu m, plebea f

plebejískur, plebejísk, plebejískt <adj.>:
<HIST & FIGplebeu -ea

pleistó·seísmískur, -seísmísk, -seísmískt <adj.>:
(þar sem jarðskjálfti veldur hinu mesta mann- og eignartjóniplistosísmic -a
♦ pleistóseísmískt svæði: àrea plistosísmica

pleistó·sen <n. -sens, no comptable>:
<GEOLplistocè m

plett <n. pletts, no comptable>:
plata f (o: argent m) de Ruolz, plata f (o: argent m) de níquel (aliatge de níquel, coure i or o argent, emprat en joieria per a donar un bany d'or o d'argent a una joia, cobert etc. fet de metall no noble)

plett·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara. Empr. hab. en pl.>:
objecte m amb un bany d'argent de Ruolz o d'alpaca

Plíníus <m. Plíníusar, pl. no hab.>:
Plini m
♦ Plíníus eldri: Plini el vell
♦ Plíníus yngri: Plini el jove

plokka <plokka ~ plokkum | plokkaði ~ plokkuðum | plokkaðe-ð>:
1. <GENplomar (o: desplomar) una cosa (arrencar les plomes d'un ocell)
◊ plokka fugl ~ hænu: plomar un ocell ~ una gallina
♦ plokka fjaðrir af e-u: arrencar-li les plomes a un ocell
◊ hann mælti ok mátti eigi stilla sik af reiði, at Randverr skyldi taka ok á gálga festa. Ok er hann var til leiddr gálgans, þá tók hann hauk einn ok plokkaði af honum allar fjaðrirnar ok mælti, at sýna skyldi feðr hans. Ok er konungrinn sá, mælti hann: “Þar má nú sjá, at honum þykkir ek þann veg hniginn sœmðinni, sem haukrinn fjǫðrunum”, ok biðr hann taka af gálganum. Bikki hafði þar um vélt á meðan, ok var hann dauðr: va dir, i en fer-ho no pogué pas temperar la seva ira, que agafessin en Randverr i el pengessin a la forca. Quan menaven en Randverr a penjar, aquest va agafar un falcó, li va arrencar totes les plomes i va dir que el mostressin a son pare. Quan el rei el véu, va dir: “amb això es pot veure que ell creu que estic mancat d'honor com el falcó està desproveït de les seves plomes” i ordenà que el baixessin de la forca, però en Bikki se n'havia ocupat mentrestant i en Randverr ja era mort
◊ Ólafur konungur lét taka hauk er Ástríður átti og lét plokka af fjaðrar allar og sendi henni síðan: el rei Olau va fer agafar un falcó que pertanyia a l'Ástríður, va fer que li arrenquessin totes les plomes i que, després, el fessin arribar a l'Ástríður
2. (taka e-ð frá e-marrambar-li una cosa a algú (prendre, llevar)
◊ Eldgrímur mælti: "Besta talar þú Hrútur en með því að eg hefi komið höndum á hrossin Þorleiks þá muntu þau hvorki plokka af mér með mútugjöfum né heitan": l'Eldgrímur va dir: "Hrútur, parles de la millor manera, però ara que tinc els cavalls d'en Þorleikur, no me'ls arrambaràs ni amb suborns ni amb amenaces"
◊ hún hefur plokkað af mér peninga: m'ha arrencat uns quants calers

plokkari <m. plokkara, plokkarar>:
pincetes f.pl per a depilar-se les celles

plokk·fiskur <m. -fisks, no comptable>:
<CULINplokkfiskur m, peix espellucat, plat, fet originàriament per a aprofitar els roïssos de peix. Sol fer-se amb eglefí o bacallà. Les receptes poden variar, però el peix, net d'espines i bullit prèviament, se sol recoure en una salsa espessa feta a base de farina rossejada en mantega, a la qual se solen afegir patates bullides, quedant al final com una mena de puré de peix i patates
♦ lemja e-n í plokkfisk: <LOC FIGfer xixines algú, fer miques algú

plokk·kál <n. -káls, no comptable>:
<CULINplokkkál f, col espellucada, plat fet a base de col bullida, tallada en bocinets fins i recoguda en una salsa espessa o rossejada en greix o oli i caramel·litzada amb sucre. Les receptes poden variar. Actualment hom sol anomenar aquest plat més aviat [grænt] langkál
◊ súrur má brúka í salatsstað með sykri, olíu og litlu ediki sem er hið besta viðurkveikjandi og hressandi meðal, líka plokkkál eður langkál sem kallast súrnastappa og þykir sælgæti: les vinagrelles es poden emprar en substitució de l'amanida amb sucre, oli i una mica de vinagre, que és el mitjor estimulant i reconstituent. També ho és de la col espellucada o col llarga, [en el plat] que s'anomena puré de vinagrelles (súrnastappa) i que és una exquisidesa

plokk·töng <f. -tangar, -tengur (o: -tangir)>
pinces f.pl de depilar (flísatöng)

plóg·bein <n. -beins, -bein>:
[os m] vòmer m

plóg·far <n. -fars, -för>:
solc m [d'arada]

plóg·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
tallant m [d'arada], coltell m [d'arada], coltellina f (Val.

plóg·járn <n. -járns, -járn>:
rella f
◊ og þær munu smíða plógjárn úr sverðum sínum og sniðla úr spjótum sínum: i amb les seves espases forjaran relles, i falçs amb les seves llances

plóg·land <n. -lands, -lönd>:
jovada f (terra de conreu que es podia llaurar en un dia amb una parella de bous)
◊ í sannleika skulu mörg hús verða að auðn, mikil og fögur hús verða mannlaus. Því að tíu plóglönd í víngarði skulu gefa af sér eina skjólu og ein tunna sæðis eina skeppu: moltes de cases, és la veritat, seran assolades, les cases grans i belles quedaran sense habitants, ja que deu jovades de vinya només faran una sola bóta, i un sac de llavor farà una mesura

plóg·maður <m. -manns, -menn>:
llaurador m, llauradora f (persona que llaura)

plóg·skaft <n. -skafts, -sköft>:
cama f d'arada, cameta f d'arada, camatimó m, espigó m d'arada (Bal.

plóg·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
caputxó m, càvec m (Mall., Men.(peix Raja [Dipturus] oxyrhinchus)

plóg·skeri <m. -skera, -skerar>:
rella f

plógs·land <n. -lands, -lönd>:
variant de plógland ‘terra de conreu; jovada’
◊ þá sendi hann Gefjun norður yfir sundið í landaleitan. Þá kom hún til Gylfa og gaf hann henni eitt plógsland. Þá fór hún í Jötunheima og gat þar fjóra sonu við jötni nokkurum. Hún brá þeim í yxnalíki og færði þá fyrir plóginn og dró landið út á hafið og vestur gegnt Óðinsey og er það kölluð Selund. Þar byggði hún síðan. Hennar fékk Skjöldur sonur Óðins. Þau bjuggu að Hleiðru. Þar er vatn eða sjár eftir. Það er kallað Lögurinn. Svo liggja firðir í Leginum sem nes í Selundi: aleshores va enviar la Gefjun al nord, a l'altra banda de l'estret, perquè hi cerqués noves terres. Ella va arribar a cal Gylfi i aquest li donà una terra conreable. Ella, llavors, se n'anà als Jötunheimar on hi va concebre quatre fills mascles amb un ètun d'allà. Els va fer adoptar la forma de bous, els va junyir a una arada i amb ella va arrossegar la terra mar endins i [després,] cap a l'oest, cap a Odense i aquesta terra ara es diu Sjælland. Allà és on ella s'hi va establir després d'haver fet això: l'Skjöldur, fill de l'Odin, s'hi va casar i tots dos s'establiren a Lejre. A l'indret on ella havia arrencat el bocí de terra, s'hi formà un llac o una mar que es diu Mälaren. Els fiords del llac Mälaren es corresponen amb els caps de Sjælland
◊ Gylfi konungur réð þar löndum er nú heitir Svíþjóð. Frá honum er það sagt að hann gaf einni farandi konu að launum skemmtunar sinnar eitt plógsland í ríki sínu það er fjórir öxn drægi upp dag og nótt. En sú kona var ein af ása ætt, hún er nefnd Gefjun. Hún tók fjóra öxn norðan úr Jötunheimum, en það voru synir jötuns og hennar, og setti þá fyrir plóg. En plógurinn gekk svo hart og djúpt að upp leysti landið, og drógu öxnirnir það land út á hafið og vestur og námu staðar í sundi nokkru. Þar setti Gefjun landið og gaf nafn og kallaði Selund. Og þar sem landið hafði upp gengið var þar eftir vatn. Það er nú Lögurinn kallaður í Svíþjóð, og liggja svo víkur í Leginum sem nes í Selundi. Svo segir Bragi skáld gamli: el rei Gylfi regnava sobre les terres que ara s'anomenen Suècia. D'ell en conten que, en recompensa per la diversió que ella li havia procurat, va concedir a una rodamón tanta de terra de conreu del seu regne com fos capaç de llaurar amb quatre bous en un dia i una nit. Però aquesta dona, que nomia Gefjun, pertanyia a la nissaga divina dels ansos i va anar a cercar del nord, dels Jötunheimar, quatre bous, que en realitat eren els fills que un ètun d'allà havia tingut amb ella, i els va junyir a una arada. Aquesta arada va fer un solc tan gran i profund, que va arrencar un bocí de terra de Suècia i els bous l'estiraren cap a la mar, cap a ponent, i no es varen aturar fins que no arribaren a un estret. Allà la Gefjun hi va fixar aquell bocí de terra i el va anomenar Sjælland, però a l'indret on s'havia arrencat la terra, hi va quedar un llac que actualment, a Suècia, s'anomena el llac Mälaren, i les badies d'aquest llac hi estan disposades de tal manera que es corresponen amb els caps de Sjælland. Així ho canta l'escalda Bragi el vell...

plógur <m. plógs, plógar>:
arada f, aladre m (Val., Lleida), arreu f,m (Tarr.), <aradre m
♦ beita hestum¹ ~ uxum² fyrir plóg: junyir les bísties¹ ~ els bous² a l'arada
♦ enginn, sem leggur hönd á plóginn og horfir aftur, er hæfur í Guðs ríki: ningú que, tenint posada la mà a l'arada, miri enrere, no és bo per al Regne de Déu
♦ leggja hönd á plóginn: <LOC FIGdonar un cop de mà, ajudar a treure envant el carro
♦ handarhald á plógi: esteva f, mantí m d'arada (Bal.
♦ moldvarp (o: moldverpiá plógi: pala f d'arada, orella f d'arada, orellera f d'arada
  La llengua antiga posseeix dos mots per a designar l'arada, arðr i plógr. Creiem que el primer designava l'arada tradicional, feta totalment de fusta (alemany: hölzerner Hakenpflug, Grabstockpflug, Wühlpflug; anglès: ard plough, sliding plough), mentre que el segon -que tot versemblantment és un préstec lingüístic- designava la innovativa arada de pala (alemany: Räderpflug, zweirädiger Beetpflug, Wendepflug; cf., en aquest sentit, Plini el Vell, Hist. Nat., XVIII, Sect. 48:172 "non pridem inventum in Raetia Galliae duas addere tali rotulas, quod genus vocant plaumorati —que es pot esmenar en ploum Raeti. cuspis effigiem palae habet" “No fa gaire, a la Rètia gal·la se'ls va acudir d'afegir dues rodetes a aquesta [arada]; aquesta mena [d'arada] hom l'anomena plaumorati (o: els retes anomenen ploum aquesta mena [d'arada]). La seva punta té la forma d'una pala”), que hauria estat adoptada primer pels germanons del sud en algun indret del centre d'Europa. Des de la Germània del sud el nou objecte i la seva designació s'haurien estès vers la Germània del nord.  
     
arðr i plógr a la Rígsþula
22 hann nam at vaxa     oc vel dafna,
øxn nam at temia,     arðr at gørva,
hús at timbra     oc hlǫðor smíða,
karta at gørva     oc keyra plóg.
  Va créixer i va pujar bé,
va aprendre a aregar bous     i a fer arades,
a bastir cases amb fusta     i a construir graners,
a fer carros     i a menar l'arada
 
El mot arðr normalment és de gènere masculí. Tanmateix, el context en què apareix en aquest passatge de dalt, sembla voler més aviat un acusatiu plural neutre (que s'arrengleraria millor en la sèrie de plurals conformada per: øxn, hús, hlǫðor i karta). Un mot de gènere neutre estaria en total concordança amb el gènere de l'equivalent etimològic corresponent llatí (arātrum) i grec (ἄροτρον).
     

plóma <f. plómu, plómur. Gen. pl.: plómna o: plóma>:
pruna f
♦ þurrkuð plóma: <CULINpruna f de coure

plómu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
prunera f (planta Prunus domestica)

pluma <pluma ~ plumum | plumaði ~ plumuðum | plumaðsig>:
donar la talla
◊ við skulum nú sjá, hvernig það plumar sig: ara caldrà veure com anirà la cosa, ara caldrà veure què en surt (si la cosa acaba resultant com en són les expectatives)
♦ pluma sig vel: (standa sig vel, reiða vel af, ganga velfer un bon paper, quedar bé, donar la talla

plumast <plumast ~ plumumst | plumaðist ~ plumuðumst | plumastvið e-n>:
entendre's bé amb algú, entendre-s'hi
◊ það er svora rétt þar um, að hægt er að plumast við hann: és senzillament que un es pot entendre bé amb ell

plumma <plumma ~ plummum | plummaði ~ plummuðum | plummaðsig>:
variant de pluma sig ‘donar la talla’

pluss <n. pluss, no comptable>:
peluix m, pelfa f

plúmba <f. plúmbu, plúmbur. Gen. pl.: plúmbna>:
(tannfyllingempastament m, empaste m (cast., ekki ritm./no lit.) (obturació dental)

plús <m. plúss, plúsar>:
1. <MATmés
♦ þrír plús þrír eru sex: tres més tres fan sis
♦ plúsar og mínusar: els pros i els contres
2. (kosturpunt m a favor (avantatge)
♦ það er mikill plús fyrir þig: això és un punt molt a favor teu

plús·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðsna>:
<ELECTcàrrega positiva

plús·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
<MATsigne m d'addició, signe m de més (+

plús·póll <m. -póls, -pólar>:
<ELECTpol positiu

plús·skaut <n. -skauts, -skaut>:
<ELECTpol positiu

plús·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<MATnombre positiu

Plútarkos <m. Plútarkosar, no comptable>:
Plutarc m (Πλούταρχος)

plútoníum <n. plútoníums, pl. no hab.>:
plutoni m (metall Pu)

Plútó <m. Plútós, pl. no hab.>:
<MITOL & ASTRONPlutó m

plæging <f. plægingar, plægingar>:
llaurada f (acció i efecte de llaurar)

plægingar·maður <m. -manns, -menn>:
(plógmaðurllaurador m, llauradora f (persona que llaura)

plægja <f. plægju, plægjur. Gen. pl.: plægja>:
(plægt landllaurada f, llaurat m (Bal.(terra llaurada de fa poc)

plægja <plægi ~ plægjum | plægði ~ plægðum | plægt>
1. <GENllaurar
♦ plægja e-ð: llaurar una cosa
◊ “Hinn plægði akur” eftir Joan Miró: “El camp llaurat” per Joan Miró
2. <e-ð>(um skipsolcar una cosa (vaixell)
♦ skipið plægir sjóinn: el vaixell solca la mar

plægjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
llaurable, arable

plöntu:
casos oblics del sg. de → planta “planta”

plöntu·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
zoòfit m

plöntu·feiti <f. -feiti, no comptable>:
greix m vegetal

plöntu·fæða <f. -fæðu, no comptable>:
alimentació f vegetal, aliments m.pl d'origen vegetal

plöntu·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
identificació f de plantes, classificació f de plantes

plöntu·gróður <m. -gróðurs, no comptable>:
vegetació f

plöntu·heiti <n. -heitis, -heiti>:
fitònim m, nom m de planta

plöntu·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
part f de planta

plöntu·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geobotànica f, fitogeografia f

plöntu·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f vegetal

plöntu·líffræði <f. -líffræði, pl. no hab.>:
biologia f de plantes, fitobiologia f

plöntu·meinafræði <f. -meinafræði, pl. no hab.>:
fitopatologia f

plöntu·mynd <f. -myndar, -myndir>:
foto f de plantes

plöntun <f. plöntunar, plantanir>:
(gróðursetning & plöntunarekra, plantekraplantació f (acte o acció de plantar & terres on hom conra determinades plantes)

plöntu·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
fitònim m, nom m de planta

plöntunar·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
propietari m de plantació, propietària f de plantació

plöntur:
nom. pl. & ac. pl. de → planta “planta”

plöntu·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
regne m vegetal

plöntu·safn <n. -safns, -söfn>:
herbari m

plöntu·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
fitopatia f, malaltia f de plantes

plöntu·svif <n. -svifs, pl. no hab.>:
fitoplàncton m

plöntu·söfnun <f. -söfnunar, -safnanir>:
recollida f de plantes

plöntu·vefur <m. -vefjar, -vefir. Gen. pl.: -vefja; dat.pl.: -vefjum>:
<BIOLteixit m vegetal

plöntu·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
animal vegetarià

plötu:
casos oblics del sg. de → plata “planxa, xapa”

plötu·járn <n. -járns, -járn>:
planxa f  (làmina de ferro, palastre)

plötu·kenningin <f. -kenningarinnar, no comptable>:
teoria f de la deriva de les plaques tectòniques

plötur:
nom. pl. & ac. pl. de → plata “planxa, xapa”

plötu·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
xapisteria f

plötu·snúður <m -snúðs (o: -snúðar), -snúðar>:
disc-jockey m, punxa-discos m. inv. & f. inv.

plötu·spilari <m -spilara, -spilarar>:
tocadiscos m inv. (o: tocadiscs m. inv.)

plötu·umslag <n. -umslags, -umslög>:
<MÚScaràtula f de disc

pointillismi <m. pointillisma, no comptable>:
<ARTpuntillisme m (deplastíll)

poka <poka ~ pokum | pokaði ~ pokuðum | pokað>:
fer bosses, boquejar (una peça de roba)

poka·björn <m. -bjarnar, -birnir>:
coala m  (mamífer Phascolarctos cinereus)

poka·buxur <f.pl -buxna>:
[pantalons m.pl] bombatxos m.pl

poka·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
<ZOOLmarsupial m

poka·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
cursa f de sacs

poka·horn <n. -horns, -horn>:
racó m del sac
♦ eiga e-ð í pokahorninu: <LOC FIGtenir una cosa en reserva, amagar alguna cosa a la mànega

poka·kjaftur <m. -kjafts, -kjaftar>:
boca f de sac, peix m botella (peix Saccopharynx ampullaceus)

poka·prestur <m. -prests, -prestar>:
<RELIG niðrandi/pejor.pastor m de farcell (pastor incompetent, ignorant i pobre, que, en no tenir pastoria pròpia, anava d'una banada l'altra amb el seu farcell o petate)

poka·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>:
opòssum m, sariga f (diferents mamífers de l'espècie Didelphis)

poka·strigi <m. -striga, no comptable>:
tela f de sac

poki <m. -poka, -pokar>:
1. <GENbossa f
♦ → innkaupapoki “bossa de la compra”
♦ → hitapoki “bossa d'aigua calenta”
♦ → pappírspoki “bossa de paper”
♦ → plastpoki “bossa de plàstic”
♦ → ruslapoki “bossa de les escombraries”
♦ láta í minni pokann: <LOC FIGendur-se'n la pitjor part (especialment en un sorteig)
♦ láta í minni pokann fyrir e-m: <LOC FIGperdre davant algú, resultar derrotat -ada per algú (especialment en un sorteig, però no únicament)
◊ ...til að láta í minni pokann fyrir örverpinu sem heimtaði að horfa á Simpson: ...per a perdre davant el caganius de la família que exigia mirar els Simpson
2. (sekkursac m (receptacle gros, semblant a una bossa però normalment de tela)
♦ → svefnpoki “sac de dormir”
♦ → tárapoki <MED“sac lacrimal”
♦ binda fyrir pokann: <LOC FIGfermar el sac, acabar una cosa
♦ troða e-u í poka: fer caber una cosa dins un sac, ficar una cosa a la força dins un sac
3. (sjópokipetate m (cast.), farcell m (de mariner)
4. <ZOOLmarsupi m

polki <m. polka, polkar>:
<MÚSpolca f

polli <m. polla, pollar>:
1. (smástrákurmosset m (noiet de 12 a 14 anys si fa no fa)
2. (járnstykki upp úr þilfari skipsbita f (peça d'embarcació per a fermar-hi les amarres)
3. (járnstykki á hafnarbakkanorai m (piló de moll per a fermar-hi les amarres)

pollóttur, pollótt, pollótt <adj.>:
ple -ena de tolls, ple -ena de bassiots (Mall., Men.)

pollur <m. polls, pollar>:
bassal m, toll m, bassiot m (Mall., Men.)
♦ fara út yfir pollinn: <LOC FIGtravessar la bassa gran, passar a l'altra banda del bassiot (passar la mar)
♦ Pollurinn: el Toll, es Bassiot (la franja d'oceà davant Akureyri i davant Ísafjörður)
  Al capítol XVII de la Història de Sant Olau de l'Snorri Sturluson s'hi esmenten dos topònims de la Península Ibèrica acabats en -pollar: Gríslupollar i Seljupollar. Aquests topònims se solen identificar, respectivament, amb Castropol (Astúries) i l'antic Cilenorum aqua, l'actual A Guarda, a la província de Pontevedra, a la desembocadura del Miño. Per comptes de la identificació Seljupollar = A Guarda -la identificació que podríem considerar com a la ‘tradicional’-, hom n'ha proposat d'altres, i, en concret: Aquis Celenis o Caldas de Reis (Vicente Risco Agüero), a la província de Pontevedra, a la vora del riu Umia, Cabo Silleiro (Emilio González López), també a la província de Pontevedra, a l'entrada de la ria de Vigo, i Ribas de Sil (Vicente Almazán Climent), a la província de Lugo. Per a més detalls, vulgueu veure:

Vicente Almazán Climent: “Galiza nas sagas nórdicas”. Dins: Grial - Revista galega de cultura 75 (1982), pp. 1-17.
Xosé Antonio Fernández Romero: “A península ibérica en sagas e escaldas”. Dins: Grial - Revista galega de cultura 76 (1982), pp. 129-145, i
Armando Lúcio Vidal: “Olaf Haraldsson em Portucale (Notas a dois artigos sobre as sagas nórdicas e a Hispania)”. Dins: Grial - Revista galega de cultura 79 (1983), pp. 43-52.
 
     

Polynesía <f. Polynesíu, no comptable>:
Polinèsia f

polynesískur, polynesísk, polynesískt <adj.>:
polinesi -èsia

Pommern <n. Pommerns, no comptable>:
Pomerània f

pompa <pompa ~ pompum | pompaði ~ pompuðum | pompað>:
caure fent xof (dins aigua o qualsevol altre líquid o semilíquid)
♦ pompa [niður (o: ofan)] í e-ð: caure en una cosa fent xof

pompanó·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m pampo (peix Trachinotus carolinus)

Pompei <f. Pompei, pl. no hab.>:
Pompeia f
♦ síðustu dagar Pompei: els darrers dies de Pompeia

Pompejí <m.pl Pompejí>:
Pompeia f (Pompēiī)

Pompejus <m. Pompejusar, no comptable>:
Pompeu m
♦ Pompejus mikli: Pompeu el gran

pond <n. ponds, pond>:
<FÍSpond m, gram m força (unitat de força p)
♦ → kílópond “quilopond (kp)”

ponta <f. pontu, pontur. Gen. pl.: ponta>:
1. (neftóbaksílátcapsa f de rapè (tabaquera per a tabac en pols)
2. (ræðustóllpúlpit m (trona, ambó)

< pontaður, pontuð, pontað <adj.>:
accentuat -ada (proveït d'accent gràfic)
| stendr þar næst, ok hljóðar í ofanverðum barka, [en í neðanverðum barka, sem e, ef hann er pontaðr: immediatament a continuació hi ha la runa |, la qual sona a la part superior de la gargamella, però a la part inferior de la gargamella, com la e, si va accentuada

Pontíus Pílatus <m. Pontíusar Pílatusar, pl. no hab.>:
<HISTPonç Pilat m (Pontĭŭs Pĭlātŭs)

popp <n. popps, pl. no hab.>:
1. (popptónlistpop m (tipus de música)
2. (poppkorncrispetes f.pl (de dacsa)

poppa¹ <poppa ~ poppum | poppaði ~ poppuðum | poppað>:
(búa til poppkornfer crispetes

poppa² <poppa ~ poppum | poppaði ~ poppuðum | poppað>:
<MÚSfer [música] pop

poppa³ <poppa ~ poppum | poppaði ~ poppuðum | poppaðe-ð upp>:
donar nova vida a una cosa, animar una cosa, revitalitzar una cosa, donar un repàs a una cosa, renovar l'aspecte d'una cosa, donar [una nova] empenta a una cosa
◊ poppa upp gömlu jólakúlurnar upp á einfaldan hátt: donar nova vida de manera senzilla a les boles de nadal velles

popp·bókmenntir <f.pl -bókmennta, pl. no hab.>:
literatura f pop

popp·list <f. -listar, pl. no hab.>:
art m,f pop

popp·korn <n. -korns, pl. no hab.>:
crispetes f.pl, rosetes f.pl [de dacsa]

popp·söngkona <f. -söngkonu, -söngkonur. Gen. pl.: -söngkvenna>:
cantant f [de] pop

popp·söngmaður <f. -söngmanns, -söngmenn>:
cantant m [de] pop

popp·tónlist <f. -tónlistar, pl. no hab.>:
música f pop

por·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
variant de porreygður ‘borni’

porfyr <m. porfyrs, pl. no hab.>:
<GEOLpòrfir m

porfyr·grágrýti <n. -grágrýtis, -grágrýti>:
<GEOLbasalt porfíric

porfyrískur, porfyrísk, porfyrískt <n. -grágrýtis, -grágrýti>:
<GEOLporfíric -a

porfýr <m. porfýrs, porfýrar>:
<GEOLvariant de porfyr ‘pòrfir’

porfýría <f. porfýríu, porfýríur. Gen. pl.: porfýría>:
<MEDporfíria f, porfirisme m

porfýrín <n. porfýríns, porfýrín>:
<MEDporfirina f

porfýrískur, porfýrísk, porfýrískt <adj.>:
variant de porfyrískur, porfyrísk, porfyrískt ‘porfíric -a’
♦ porfýrískt basalt: basalt porfíric (porfyrgrágrýti)

porra <porra ~ porrum | porraði ~ porruðum | porraðe-n upp>:
animar algú, donar ànims a algú

porr·eygður, -eygð, -eygt­ <adj.>:
borni bòrnia 

porri¹ <m. porra, porrar>:
borni m, bòrnia f (persona que només té un ull)

porri² <m. porra, porrar>:
porro m (planta Allium porrum) (púrra)

< porr·laukur <m. -lauks, -laukar>:
porro m (planta Allium porrum) (porri²)

pors <m. pors, porsar>:
murta brabàntica, murta f de Brabant, murta f d'aiguamoll, murta daurada, murta dolça (arbust Myrica gale)
  El terme murta brabàntica o murta de Brabant, té un paral·lel en la designació castellana mirto de Brabante o arrayán brabántico. Totes aquestes designacions entraren a les nostres llengües per via del llenguatge de la farmacopea; es tracta d'un terme que es popularitzà arreu d'Europa a través de l'obra pòstuma de Rembertus Dodonaeus (Praxis medica) publicada el 1616 (cf. pàg. 780: myrtus brabantica). L'adaptació és molt antiga, atès que ja es troba al Lexicon tetraglotton - an English-French-Italian-Spanish Dictionary de James Howell, publicat a Londres el 1660, on el terme llatí hi és adaptat a l'anglès (Dutch myrtle), al francès (meurte de Brabant), a l'italià (mirto de Brabante) i al castellà (myrto de Brabante).

El mot
pors pot procedir del baix-alemany mitjà porse (igual, per cert, que l'alt-alemany modern Porst, encara que amb aquest nom actualment es designen en alemany plantes del gènere Ledum / Rhododendron, com ara el Ledum palustre o Rhododendron tomentosum, en alt-alemany Sumpf-Porst).

Ara bé, la realitat és que el mot
pors és una designació panscandinava de la Myrica gale o Gale palustris, excepte en finès, on tenim suomyrtti, mentre que la designació d'aquesta planta en el germànic meridional sembla haver estat tota una altra: anglès gale, neerlandès gagel i alt-alemany Gagelstrauch.

Per això, considero més lògic pensar que el mot baix-alemany en realitat hi és un escandinavisme medieval, dels temps de la Hansa. Els comerciants hanseàtics haurien adquirit l'herba -i amb ella, a la llarga també el seu nom- a Escandinàvia (on potser era recollida en l'origen per lapons o gent de parla fino-úgria) per a vendre-la a les ciutats hanseàtiques on era emprada, enlloc del llúpol, en la fabricació de cervesa, l'anomenada
Porstbier en alemany, un tipus de cervesa que, a l'Edat mitjana, i de fet, fins ben entrada l'Edat moderna, també es consumia per tota Escandinàvia: Dinamarca, Noruega, Suècia i a Finlàndia (porsöl -d'on, al meu entendre, procedeix l'anglès purl, que caldria interpretar com a pur[s]-ale, amb interpretació de la -s- com a morfema de plural-, porsmungát). Grünberg, a la revista Die Heimat - Monatsschrift des Vereins zur Pflege der Natur- und Landeskunde in Schleswig-Holstein, Hamburg und Lübeck 62(1955), pp. afirma que, almenys pel que fa a Dinamarca, le cervesa amb murta brabàntica era l'única que s'hi consumia i que la cervesa amb llúpol (el Humleöl) hi va arribar des d'Alemanya (d'on la designació tydskt öl o cervesa alemanya) a partir de la Pesta Negra, és a dir, a partir del 1350. Crec, per tant, que el camí seguit pel mot en qüestió va del nord cap al sud: a l'Edat Mitjana degué passar d'Escandinàvia primer a la Baixa-Alemanya i d'aquí a l'Alta-Alemanya i als Països Baixos.
 
     

pors·björk <f. -bjarkar, -bjarkir>:
tamariu m, tamarit m (Tarr., Val.), tamarell m (Mall., Men.) (arbre Tamarix gallica syn. Tamarix anglica)
◊ mælti svá hilmir ok hervápn festi hátt á porsbjörk (ἀνὰ μυρίκην) prúðblómgvaða (ἐριθηλέα), setti merki á mæri við, þat er öld mætti augum leiða: així parlà el príncep i fixà a dalt d'un tamariu de fullatge luxuriant les armes capturades [d'en Doló] i a continuació va col·locar un senyal a l'arbre preclar, pel qual els barons es poguessin orientar amb la vista

pors·kvistur <m. -kvists, -kvistir (o: -kvistar)>:
branca f de tamariu
◊ saman lagði sjóli sígrænan reyr (δόνακας), ok porskvisti prúðblómgvaða (μυρίκης τ᾽ ἐριθηλέας ὄζους), at þeir aptr mætti á hitta, er þeir um grímu geingi dimma: el príncep ajuntà canyes sempre verdes a les branques del tamariu de fullatge luxuriant, de manera que ells, en tornar enmig de la fosca nit, el poguessin trobar
◊ fældust prúðfextir í porskvisti (ὄζῳ ἔνι <...> μυρικίνῳ), ok fólkvagns staung fremsta brutu, en borgar til báðir runnu, þángat er fældir flýðu fákar aðrir: els [dos] cavalls de magnífica crinera, corrent esfereïts, trepitjaren la branca d'un tamariu i trencaren la part anterior de l'espigó del carro i corregueren tots dos cap a la ciutat, cap a on també corrien els altres cavalls espantats

port <n. ports, port>:
1. (hliðportal m (portalada d'entrada)
◊ kastalinn var eyddr af vígum mönnum, en konur stóðu í vígskörðum, þá Hálfdan kom þar. Hann sá þar eina jungfrú, þá sem honum fannst mikit um. Hún gekk ofan at portinu ok heilsaði Hálfdani með nafni. Hann tók vel kveðju hennar: en el castell no hi havien quedat homes capaços de defensar-lo, però les dones ocupaven els merlets quan en Hálfdan hi va arribar. Hi va veure una donzella que li va causar una gran impressió. Ella va davallar fins al portal i va saludar en Hálfdan pel nom. Ell va correspondre amb efusió a la seva salutació
2. (garðurpati m (corral)

port·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
prostituta f
◊ portkonan Rahab ein skal lífi halda, svo og allir þeir, sem með henni eru í húsinu: només la prostituta Rahab serà deixada en vida, amb tots els qui estiguin a casa seva

port·munni <m. -munna, -munnar>:
<MEDorifici m gastroduodenal, orifici pilòric

Portúgal <n. Portúgal (o: Portúgals), no comptable>:
Portugal m (cf. Fortígal)
♦ í Portúgal: a Portugal

Portúgali <m. Portúgala, Portúgalar>:
portuguès m, portuguesa f

portúgalska <f. portúgölsku, no comptable>:
portuguès m, llengua portuguesa

portúgalskur, portúgölsk, portúgalskt <adj.>:
portuguès -esa

portúlakki <m. portúlakka, portúlakkar>:
verdolaga f (planta Portulaca oleracea)

portvarðar·hellir <m. -hellis, -hellar>:
<MEDantre pilòric

port·vín <n. -víns, -vín>:
porto m, vi m de Porto

port·vörður <f. -varðar, -verðir>:
<MEDpílor m

port·æð <f. -æðar, -æðar>:
<MED[vena f] porta f

posi <m. posa, posar>:
1. (pokaskjattisaquet m (bossa [petita] de tela)
2. (smápokibossa f ([petita], en l'actualitat, sovint de plàstic)
◊ Sigrgarðr hafði tekið í posann þann sem kellíng hafði fengið honum, og brugðit yfir andlit sér, og mátti hann þá vera í kafi so lengi sem hann vildi: En Sigrgarðr va agafar amb la mà el que hi havia dins la bossa que li havia donat la vella i s'ho va tirar a la cara, i llavors va poder romandre submergit sota l'aigua tant de temps com va voler
◊ en er þeir komu þar, lét hann tendra ljós ok kastaði þar út á ǫllum senn posunum. Brunnu þegar allir á einu augabragði utan þann einn, er heilagr Eulalíus átti: sá hittiz óskaddr ok með ǫllu óbrunninn: i quan els hi portaren, [l'abat] féu encendre un foc i hi va tirar alhora tots els farcells. De seguida, en un instant, tots ells es varen haver cremat, llevat del que era de Sant Eulali: aquest es va trobar intacte i enlloc ni tan sols socarrimat (el text llatí corresponent de les Vitae patrum fa: quas cum detulissent, iussit ut accenderent ignem, et misit in eum omnium fratrum mattulas, quae statim omnes combustae sunt, praeter mattulam fratris Eulalii, quae integra reperta est, et non est combusta)
◊ hún spurði: "Hversu lengi muntu vera á brott bóndi?" segir hún. "Nær viku," segir hann. Þórhallur hafði þá róið umhverfis skútuna. Bjargey hafði poka (variant: posa) nokkurn í hendi og veifði umhverfis skútuna. Og er hún hefir að gert slíkt er hún vildi þá fleyta þau í árum og róa í brott slíkt er þau mega: ella li va demanar: "quin temps sereu a fora, amo?", li va dir ella. "Devés una setmana", li va respondre ell. Mentre parlaven, en Þórhallur estava remant al voltant de l'skúta, una mena de llagut. La Bjargey tenia una bossa a la mà i l'agitava mentre es movien al voltant de l'skúta. Quan hagué fet tal com havia volgut, es van asseure als rems i se n'allunyaren remant tan ràpidament com els fou possible
◊ þeir riðu fyrstir af hertugans mǫnnum Bárðr vargr, lendr maðr hans, ok Bárðr af Guðreksstǫðum, son Þorsteins kúgaðs, ok er þeir komu mjǫk fyrir nesit, komu Birkibeinar í mót þeim Arnbjǫrn posi ok sveit manna með honum: dels homes del duc, en Bárðr Llop, el seu vassall, i en Bárðr de Guðreksstaðir, un fill d'en Þorsteinn Collat, cavalcaven al davant de tot, i quan varen arribar just davant el cap de terra, els Birkibeinar els varen sortir a l'encontre: eren, en concret, l'Arnbjǫrn Bossa i la host [de birkibeinar] que anava amb ell
3. <MEDsàcul m
4. (greiðslukortatækieina f de punt de venda, lector m de targetes de crèdit (en realitat, acrònim del terme anglès point-of-sale instrument)
♦ renna kortinu í gegnum posa: fer lliscar la targeta de crèdit per la “regata” del lector de targetes
  Al meu entendre, el mot és, en darrera instància, un vell romanisme de les llengües germàniques, entrat en el norrè potser a través de l'anglès antic pusa, posa, de gènere masculí. Aquest mot anglo-saxó és un doblet (antic) de la variant més moderna amb -r- (anglès modern purse); totes dues variants remunten, al meu parer, al romànic *bossa, *borsa, préstec del grec antic βύρσα pell adobada, cuir; bot, odre’.  
     

postilla <f. postillu, postillur. Gen. pl.: postilla o: postillna>:
<RELIGdevocionari m

postula·sagan <f. -sögunnar, no comptable>:
<RELIGFets m.pl dels Apòstols, Actes m.pl dels Apòstols

postulegur, postuleg, postulegt <adj.>:
variant arcaica de → postullegur, postulleg, postullegt “apostòlic -a”
◊ þá er Ísland fannst og byggðist af Noregi, var Adríánus páfi í Róma og Jóhannes eftir hann, sá er hinn fimmti var með því nafni í postuligu sæti, en Hlöðver Hlöðversson keisari fyrir norðan fjall, en Leó og Alexander son hans yfir Miklagarði; þá var Haraldur hárfagri konungur yfir Noregi, en Eiríkur Eymundarson í Svíþjóð og Björn son hans, en Gormur hinn gamli að Danmörk, en Elfráður hinn ríki í Englandi og Játvarður son hans, en Kjarvalur að Dyflinni, Sigurður jarl hinn ríki í Orkneyjum: quan Islàndia fou descoberta i colonitzada des de Noruega, el Papa de Roma era Adrià, a qui va seguir Joan, el cinquè papa que va dur aquest nom a la seu apostòlica. Al nord dels Alps hi regnava l'emperador Lluís, fill de Lluís, i a Constantinoble, ho feien en Lleó i el seu fill Alexandre. En aquell temps, el rei de Noruega era en Haraldur Bells-Cabells, el de Suècia ho era l'Eiríkur Eymundarson i el seu fill Björn, a Dinamarca hi regnava en Gormur el vell, a Anglaterra n'Alfred el Gran i n'Eduard, el seu fill, i al regne de Dublín, en Kjarvalur. El iarl Sigurður el poderós regnava sobre les Òrcades

postuli <m. postula, postular>:
<RELIG & FIGapòstol m
♦ Postulanna gjörningar: Els Fets dels Apòstols
♦ ferðast á hestum postulanna: <LOC FIGposar-se les cames dalt el coll, anar a peu

postulín <n. postulíns, no comptable>:
porcellana f

postulíns·leir <m. -leirs, no comptable>:
caolí m

postulíns·samstæða <f. -samstæðu, -samstæður. Gen. pl.: -samstæðna>:
servei m de porcellana, joc m [de tasses] de porcellana

postul·legur, -leg, -legt <adj.>:
<RELIGapostòlic -a
♦ postulleg embættisröð: <RELIGsuccessió apostòlica

pota <pota ~ potum | potaði ~ potuðum | potaðe-u>:
1. <GENficar una cosa
♦ pota e-u í e-ð: ficar una cosa dins...
♦ pota [fingrinum] í augað á e-m: ficar-li el dit a l'ull a algú
◊ hún potaði fingrinum í augað á mér: m'ha ficat el dit a l'ull
♦ pota [fingrinum] í nefið á e-m: ficar-li el dit al nas a algú
◊ hún potaði í nefið á sér: s'ha ficat el dit al nas
♦ pota fingri upp í nösina: ficar-se un dit pel forat del nas
♦ pota e-u í vasann: ficar una cosa dins la butxaca
2. (stingapunyir una cosa (punxar o pitjar tustant)
♦ pota í e-ð ~ e-n með e-u: punyir una cosa ~ algú amb...
◊ mamma potaði í mig með priki til þess að vera viss um að ég væri á lífi: ma mare em va punyir amb un bastonet per assegurar-se que estava viva
3. (fara hægt, varlegamoure's (a poc a poc i amb cautela)
♦ pota sér áfram: #1. (ota sér framanar avançant a poc a poc i cautelosament (lentament però de manera segura)#2. (olnboga sig áframanar-se obrint camí cap a dalt a força de colzades (ésser ambiciós i no tenir escrúpols)

pott·aska <f. -ösku, no comptable>:
potassa f

potta·blóm <n. -blóms, -blóm>:
planta f de torreta, rameller m de cossiol (Mall.)

potta·bursti <m. -bursta, -burstar>:
raspall m d'olles, fregall m d'olles

potta·krýsi <m. -krýsa, -krýsar>:
crisantem m, flor f de Tots Sants, estrany m (Mall., Men.(planta Pyrethrum sinense syn. Chrysanthemum sinense syn. Chrisanthemum x morifolium)

potta·sleikir <m. -sleikis, -sleikar>:
1. <GENllepa-olles m & f, escura-olles m & f
2. <FOLCLen Llepa-olles m, un dels Jólasveinar

potta·steik <f. -steikur, -steikur>:
<CULINestofat m, guisat m

pott·lok <n. -loks, -lok>:
1. <GENtapadora f d'olla
2. (frolla, léleg húfa. húfugarmurtapacaps m (gorra petita i d'aspecte no atractiu)
3. (bollok, bjak, baksbocineu m de terra (mas molt petit)

pott·ormur <m. -orms, -ormar>:
<FIGbordegàs m, bergantell m, pillastre m

pott·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<CULIN[plat m a la] cassola f

pottur <m. potts, pottar>:
1. <GENolla f
♦ setja vatn í pottinn: posar aigua dins l'olla
♦ búa í pottinn: <LOC FIGpreparar una cosa, fer els preparatius d'una cosa
♦ e-ð er vel ~ illa í pottinn búið: una cosa s'ha preparat bé ~ malament
♦ þetta er þannig í pottinn búið að <+ ind.>el fet és que <+ ind.>, els fets són que <+ ind.
♦ vera potturinn og pannan í e-u: <LOC FIGésser l'ànima [i l'esperit] d'una cosa, ésser la persona principal d'una cosa
♦ víða er pottur brotinn: <LOC FIGla cosa fa aigua pels quatre costats
2. (stórmarmita f (olla gran de cuinar)
3. (skaftpotturcassó m (amb mànec)
4. (breiðari en hárcassola f (recipient de cuinar més ample que no pas alt)
5. (lottópotturpot m (de loto)
6. (blómapotturtorreta f, cossiol m (Mall.) (recipient per a plantes)
7. (mállitre m (unitat de mesura equiv. realment a 0,965 litres)
8. (næturgagnorinal m (gibrella)
9. (pottjárn, kolefnisauðugt stökkt járnferro colat (ferro de fosa saturat de carboni)

pott·þéttur, -þétt, -þétt <adj.>:
1. <GENtotalment impermeable, totalment estanc -a
2. (alveg öruggur, traustur, fullviss, o.s.fr.completament segur -a (totalment de fiar, completament infal·lible, a prova de bombes)
♦ það er pottþétt: <LOC FIGés talment així
♦ það er pottþétt að <+ ind.>és absolutament segur que <+ ind.>

Pó·fljót <n. -fljóts, no comptable>:
el [riu] Po

póker <m. pókers, no comptable>:
pòquer m
♦ spila póker: jugar al pòquer
◊ ég spilaði póker fram á nótt: vaig jugar a pòquer fins ben tard

póker·fés <n. -féss, -fés>:
cara f [de jugador] de pòquer

pól- <en compostos>:
polar

pólar·marhnútur <m. -marhnúts, -marhnútar>:
escorpí m de mar àrtic  (peix Myoxocephalus scorpoides)

pólar·þorskur <m. -þorsks, -þorskar>:
bacallà m polar, saida f  (peix Boreogadus saida) (pólþorskur)

pól·hnýtill <m. -hnýtils, -hnýtlar>:
sadcó m  (peix Cottunculus sadko)

pól·hæð <f. -hæðar, no comptable>:
<ASTRONaltura f del pol, altura f polar, elevació f polar

-pólis <f. -pólis, no comptable>:
♦ → Amfípólis “Amfípoli”
♦ → Dekapólis “Decàpoli”
♦ → Híerapólis “Hieràpoli”
♦ → Neapólis “Neàpoli”
♦ → Nikópólis “Nicòpoli”
♦ → Persepólis “Persèpoli”
♦ → Skýtópólis “Escitòpoli”
  Els topònims acabats en llatí i grec en: -polis s'islanditzen en -pólis excepte a Trípólí i Napólí, i compostos respectius: Trípólíhöfn, Trípólíbúar etc. Els topònims que hi presenten aquest constituent són invariables.  
     

pólitík <f. pólitíkur, no comptable>:
política f

pólitískur, pólitísk, pólitískt <adj.>:
polític -a
♦ e-r er pólitískt viðrini: <LOC PEJORno té color polític, no és d'esquerres ni de dretes

póll <m. póls, pólar>:
<GEO & ELECTRpol m (skaut; → heimskaut)
♦ andstæðir pólar: <ELECTRpols oposats
♦ taka skakkan pól í hæðina: <LOC FIGerrar-la, equivocar-se
♦ → norðurpóllinn “pol nord”
♦ → suðurpóllinn “pol sud”
♦ → norðursegulpóllinn “pol nord magnètic”
♦ → suðursegulpóllinn “pol sud magnètic”
♦ → segulpóllinn “pol magnètic”

Pól·land <n. -lands, no comptable>:
Polònia f

pól·mjóri <m. -mjóra, -mjórar>:
licodi m polar  (peix Lycodes polaris)

pólon <n. pólons, pl. no hab.>:
poloni m (metal·loide Po)

póló <n. pólós, no comptable>:
<ESPORTpolo m

póló·bolur <m. -bols, -bolir>:
<TÈXTILpolo m

pólónesa <f. pólónesu, pólónesur. Gen. pl.: pólónesa>:
<MÚSpolonesa f

pólska <f. pólsku, pl. no hab.>:
polonès m, llengua polonesa

pól·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
rajada rodona  (peix Raja [Rajella] fyllae)

pól·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:
declinació magnètica

pólskur, pólsk, pólskt <adj.>:
polonès -esa

Pól·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
<ASTRONEstrella f polar, Estrella f del Nord, Estel m de Tramuntana, Tramuntanal f, Marí m, Marinera f, Pescador m, Pastor m (estel de la constel·lació Ursa minor)

Pól·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
<ASTRONestrella f polar, estel m del nord, estel m polar, estrela f polar (Val. (Leiðarstjarna)

pól·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent m polar, corrent m del pol

Pól·verji <m. -verja, -verjar>:
polonès m, polonesa f

pól·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent m polar, vent m del pol

pólý- <en compostos>: 
poli-

pólý·ester <n. -esters, no comptable>:
polièster m

pólý·etýlen <n. -etýlens, no comptable>:
polietilè m
◊ einnota hanskar úr pólýetýleni: guants de polietilè d'un sol ús

Pólýfemos <m. Pólýfemosar, no comptable>:
Polifem m (Πολύφημος)
♦ Pólýfemos kýklópi: Polifem el ciclop
♦ Ódysseifur í helli Pólýfemosar: Ulisses a la cova del Polifem

pólýglýkól·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid poliglicòlic

pólý·glýseról <n. -glýseróls, no comptable>:
poliglicerol m

Pólýnesía <f. Pólýnesíu, no comptable>:
variant de Polynesía ‘Polinèsia’
♦ franska Pólýnesía: la Polinèsia francesa

pólýnesískur, pólýnesísk, pólýnesískt <adj.>:
variant de polynesískur, polynesísk, polynesískt ‘polinesi -nèsia’

pólýól <n. pólýóls, pólýól>:
(fjölgilt alkóhól, fjölalkóhólpolialcohol m

pól·þorskur <m. -þorsks, -þorskar>:
bacallà m polar, saida f  (peix Boreogadus saida) (ískóð)

Póseidon <m. Póseidonar (o: Póseidons), pl. no hab.>:
<MITOLPosidó m (Ποσειδῶν)

Pósen <n. Pósens, pl. no hab.. Dat. sg.: Pósen>:
Posnània f (Poznań)
◊ þegar hann kom til Pósens (á marzmánuði 1845), sá hann, að eigi var að hugsa til neinnar uppreistar að svo búnu, og fór því aftur til Parísarborgar. En seinna hlut ársins fór hann aftur til Pósens, eftir orðsendingu kunningja hans þar, og gjörðist nú forsprakki uppreistarmannanna, og hafði ætlun á, hvernig öllu skyldi til haga. En þegar allt var komið í lag, var hann svikinn af félögum sínum: quan va arribar a Posnània (pel març del 1845), va veure que no es podia pensar en una insurrecció després d'allò i, per aquesta raó, se'n tornà a París, però a la darreria d'aquell mateix any va tornar a Posnània seguint el missatge que li havia enviat un conegut d'allà i es va convertir en el dirigent dels insurrectes i va planificar de quina manera s'havia de disposar tot, però quan ja tot estigué a punt, fou traït per companys seus
◊ í Pósen er fullt af bókabúðum, eins og í öðrum stórborgum: a Posnània hi ha un tot de llibreries igual que a les altres grans ciutats
♦ borgin Pósen: la ciutat de Posnània
♦ héraðið Pósen: el voivodat de Posnània

pósitífur, pósitíf, pósitíft <adj.>:
positiu -iva

pósitróna <f. pósitrónu, pósitrónur>:
<variant antiquada de → jáeind “positró”

Pó·slétta <f. -sléttu, pl. no hab.>:
vall f del Po, plana f del Po, plana padana

póst·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>:
1. (það að taka við og senda póstserveis m.pl postals (recollida, recepció i distribució del correu)
2. (lítið pósthúsoficines f.pl postals (esp., estafeta de correus)

póstafgreiðslu·maður <m. -manns, -menn>:
empleat m de correu, empleada f de correu

póst·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
gir m postal
♦ eyðublað fyrir póstávísun: formulari m de gir postal

póst·banki <m. -banka, -bankar>:
bancorreus m

póst·bíll <m. -bíls, -bílar>:
furgoneta f de correus

póstburðar·gjald <. -gjalds, -gjöld>:
franqueig m, tarifes f.pl postals, tarifes f.pl de franqueig

póstburðargjalds·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f de franqueig

póst·böggull <m. -bögguls, -bögglar>:
paquet m postal

póst·ekill <m. -ekils, -eklar>:
<HISTpostilló m

póst·fang <n. -fangs, -föng>:
(póstheimilisfangdomicili m postal, adreça f postal (heimilisfang)

póst·fax <n. -fax, -föx>:
burofax m

póst·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
correu m, servei m postal [que hi hagi]
♦ með næstu póstferð [til baka]: a correu seguit, pel primer correu [que surti], pel pròxim correu

póst·flutningar <f.pl -flutninga>:
transport m postal, transport m del correu

póstflutninga·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
<FERROCfurgó m postal, vagó m del correu

póst·göngur <f.pl -gangna>:
comunicacions f postals, línies f.pl postals

póst·gufuskip <n. -gufuskips, -gufuskip>:
<HISTvapor m correu

póst·hólf <n. -hólfs, -hólf>:
apartat m de correus
♦ leiga pósthólfa: lloguer d'apartats de correus

póst·hús <n. -húss, -hús>:
oficina f de correus
♦ fara með bréf á pósthúsið: portar una carta a correus

póst·kassi <m. -kassa, -kassar>:
bústia f
♦ stinga bréfi í póstkassann: tirar una carta a la bústia
♦ tæma póstkassann: buidar la bústia

póstkassa·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f pantalla, empresa “buida”

póst·kort <n. -korts, -kort. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
[targeta f] postal f

póst·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
despeses f.pl de tramesa, despeses f.pl postals

póst·krafa <f. -kröfu, pl. no hab.>:
contra reembors m
♦ senda e-ð gegn póstkröfu: enviar una cosa per contra reemborsament
♦ senda e-ð í póstkröfu: enviar una cosa per contra reemborsament

póst·kvittun <f. -kvittunar, -kvittanir>:
rebut m postal

póst·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð>:
enviar una cosa per correu
◊ ég póstlagði bréfið þann tuttugasta: vaig tirar la carta dia vint

póst·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
<HISTruta f postal

póst·listi <m. -lista, -listar>:
llista f de correu

póst·maður <m. -manns, -menn>:
empleat m de correus, empleada f de correus

Póstmanna·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat m de funcionaris i treballadors de correus i telègrafs
♦ Póstmannafélag Íslands: Sindicat de Funcionaris i Treballadors de Correus i Telègrafs d'Islàndia

póst·mál <n. -máls, -mál. Emprat hab. en pl.>:
correus m.pl, serveis m.pl postals

póst·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
cap m & f d'oficina postal

póst·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
segell m (frímerki)

póst·módernismi <m. -módernisma, pl. no hab.>:
postmodernisme m

póst·módernisti <m. -módernista, -módernistar>:
postmodernista m & f

póst·módernískur, -módernísk, -módernískt <adj.>:
postmodernista

póst·númer <n. númers, númer>:
codi m postal

póst·poki <m. -poka, -pokar>:
saca f postal, saca f de correu

póst·pöntun <f. -pöntunar, -pantanir>:
comanda f de venda per correspondència, comanda f per correu

póstpöntunar·listi <m. -lista, -listar>:
catàleg m de venda per correspondència

póst·reglugerðir <f.pl -reglugerða>:
normativa f postal

póst·samband <n. -sambands, pl. no hab.>:
connexió f postal, unió f postal
♦ alheims póstsambandið: unió postal universal (alþjóðapóstsambandið)

póst·samgöngur <f.pl -samgangna>:
comunicacions f postals, servei m postal
♦ póstsamgöngur á milli Íslands og Spánar: el servei postal existent entre Islàndia i Espanya

póst·sendill <m. -sendils, -sendlar>:
carter m, cartera f, repartidor m de correu, repartidora f de correu (bréfberi)

póst·sending <f. -sendingar, -sendingar>:
tramesa f postal

póst·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m correu

póst·sparisjóður <m. -sparisjóðs, -sparisjóðir>:
caixa f postal

póst·stimpill <m. -stimpils, -stimplar>:
mata-segells m

póst·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
administració f de correus

póst·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
estafeta f de correus

póst·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
oficina f [central] de correus (en formularis oficials, tot sovint equival simplement a: ciutat, lloc de residència)

póst·umdæmi <n. -umdæmis, -umdæmi>:
districte m postal

póstur¹ <m. pósts, póstar>:
1. <GENcorreu m
♦ er póstur til mín?: que hi ha correu per a mi?
♦ nei, það er enginn póstur til þín í dag: no, avui no hi ha correu per a tu
2. (pósthús, póstkassicorreus m.pl (oficines de correus & bústia de correus)
♦ fara með bréf í póst: portar una carta a correus
♦ með pósti: per correu
♦ senda e-ð með (o: í) pósti: enviar una cosa per correu
◊ varan verður send í pósti: la mercaderia li serà enviada per correu
3. (bréfberi, póstþjónncarter m, cartera f (distribuïdor o repartidor del correu)
♦ pósturinn er kominn: el carter ja ha arribat

póstur² <m. pósts, póstar>:
(vatnsdæla, vatnspósturbomba f (d'aigua)

póstur³ <m. pósts, póstar>:
(atriði í reikningiassentament m (dipòsit a favor, entrada en compte)

póst·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
<HISTdiligència f

póst·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
venda f per catàleg, venda f per correspondència

póst·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
1. (bréfbericarter m, cartera f (repartidor de correu)
2. (póstmaðurempleat m de correus, empleada f de correus (treballador de correus)

póst·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
serveis m.pl postals

Pótífar <m. Pótífars, pl. no hab.>:
Putifar m (פּוֹטִיפַר)
◊ en Midíanítar seldu hann til Egyptalands, Pótífar hirðmanni (סְרִיסFaraós og lífvarðarforingja: i els medianites el van vendre a l'Egipte a Putifar, eunuc del faraó i cap de la seva guàrdia
◊ Jósef var fluttur til Egyptalands, og Pótífar, hirðmaður (סְרִיסFaraós og lífvarðarforingi, maður egypskur, keypti hann af Ísmaelítum, sem hann höfðu þangað flutt: Josep, doncs, havia estat endut a l'Egipte. Un egipci, Putifar, eunuc del Faraó i cap de guardes, el comprà als ismaelites que l'havien conduït allà
♦ kona Pótífars: la dona de Putifar

Pótífera <m. Pótífera, pl. no hab.>:
Putifar m (פּוֹטִי־פֶּרַע)
◊ og Faraó kallaði Jósef Safenat-panea og gaf honum fyrir konu Asenat, dóttur Pótífera, prests í Ón: i el Faraó imposà a Josep el nom de Safenat-Faneà i li donà per muller Asenet, la filla de Putifar, sacerdot d'On
◊ Jósef fæddust tveir synir áður en fyrsta hallærisárið kom. Þá sonu fæddi honum Asenat, dóttir Pótífera, prests í Ón: abans que no arribessin els anys de la fam, a Josep li nasqueren dos fills que li donà Asenet, la filla de Putifar, sacerdot d'On
◊ en Jósef fæddust synir í Egyptalandi: Manasse og Efraím, sem Asenat, dóttir Pótífera prests í Ón, ól honum: i a Josep li nasqueren al país d'Egipte Manasés i Efraïm, que li va donar Asenet, filla de Putifar, sacerdot d'On

Prag <f. Pragar, pl. no hab.>:
Praga f

pragmatík <f. pragmatíkur, no comptable>:
<LINGpragmàtica f

pragmatískur, pragmatísk, pragmatískt <adj.>:
<LINGpragmàtic -a, pragmalingüístic -a

prakkara·legur, -leg, -legt <adj.>:
picardiós -osa, pícar[o] -a (cast., ekki ritm./no lit.)

prakkara·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERnovel·la picaresca
  també: hrekkja- og prakkarasaga.  
     

prakkara·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (hrekkvísi, mannvonskabelitreria f, pilleria f (cast., ekki ritm./no lit.), picardia f (cast.), malícia f (malvestat)
2. (óþekktmalícia f, pilleria f (cast., ekki ritm./no lit.), estrumboleria f (Mall.) (de noi)

prakkara·strik <n. -striks, -strik>:
1. (þorparabragð, hrekkirpicardia f, belitrada f, berganteria f(malifeta o mala pssada de trinxa)
2. (strákapörentremaliadura f [grossa], pilleria f (cast., ekki ritm./no lit.), estrumbolada f (Mall.) (diableria de noi)

prakkari <m. prakkara, prakkarar>:
1. (bragðarefur, svikaribandarra m, belitre m (brivall picardiós i simpàtic que es dedica a robar estafant)
2. (þorparitrinxeraire m (brètol, bergant)
3. (pörupilturbergantell m, pillo m (cast., ekki ritm./no lit.), pillet m (cast., ekki ritm./no lit.), estrúmbol m (Mall.(trapella, noi que fa malifetes)

prakt <f. praktar, no comptable>:
esplendor m,f
♦ með pomp og prakt: amb pompa i dispendi

prammi <m. pramma, prammar>:
<NÀUTgavarra f, xalana f

prang <n. prangs, no comptable>:
trafiqueig m

pranga <pranga ~ pröngum | prangaði ~ prönguðum | prangaðmeð e-ð>:
1. <GENtrafiquejar amb una cosa, mercadejar [sense escrúpols] amb una cosa
◊ ekki erum vér eins og hinir mörgu, er pranga (καπηλεύοντες) með Guðs orð, heldur flytjum vér það af hreinum huga frá Guði frammi fyrir augliti Guðs, með því að vér erum í Kristi: perquè no som pas com la majoria que mercadegen amb la paraula de Déu, sinó que, estant units a Crist, parlem amb sinceritat, de part de Déu i a la seva presència
2. (stunda gróðabrallespecular amb una cosa (comprar i revendre confiant amb una pujada del preu)
3. <e-u í e-n>: (prakkaendossar una cosa a algú (encolomar)

prangari <m. prangara, prangarar>:
1. <GENmarxando m, marxanda f
◊ prangari með svikna vog í hendi sækist eftir að pretta: un marxando amb unes balances falses a les mans mira d'estafar
◊ hann reif af hæsta sprotann og fór með hann til lands kaupahéðna, gróðursetti hann í borg prangaranna (רֹכְלִים)collí la més alta de les seves rames, se l'emportà en un país de mercaders, la deposà en una ciutat de traficants
2. (hrossaprangari, hestaprangarimaquinyó m, maquinyona f (rambler, traficant de cavalls)
3. (braskariespeculador m, especuladora f (persona que especula)

prata·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (viðbrigðinn, hvumpinnespantadís -issa, espantívol -a (dit del cavall que s'espanta o posa nerviós fàcilment)
2. (fjörugurrepropi -òpia (dit del cavall fogós i alhora indòcil o difícil de governar)

predika <predika ~ predikum | predikaði ~ predikuðum | predikað>:
<RELIG & FIGpredicar, fer el sermó
◊ presturinn tók að predika: el pastor va començar el sermó
♦ predika e-ð: predicar una cosa
♦ predika guðs erindi: predicar el missatge de Déu
♦ predika bindindi: predicar l'abstinència de l'alcohol
♦ predika blaðalaust, predika upp úr sér: predicar improvisant el sermó, predicar talment les paraules li ragen del cor

predikara·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
frare dominic

predikara·munkur <m. -munks, -munkar>:
monjo predicador, monjo dominic

predikara·regla <f. -reglu, no comptable>:
orde m dels predicadors, orde m de sant Domènec

predikun <f. predikunar, predikanir>:
sermó m, predic m, prèdica f
♦ flytja predikun: fer un sermó

predikunar·stóll <m. -stóls, -stólar>:
trona f [d'església]

preláti <m. preláta, prelátar>:
prelat m

premonstratensa·kanúki <m. -kanúka, -kanúkar>:
<RELIGcanonge premostratenc
♦ almennir Premonstratensakanúkar: canonges regulars premostratencs

premonstratensa·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:
<RELIGmonestir premostratenc

premonstratensa·regla <f. -reglu, no comptable>:
<RELIGorde m dels canonges premostratencs

premonstratensi <m. premonstratensa, premonstratensar>:
<RELIGcanonge premostratenc

prent <n. prents, no comptable>:
impremta f, <LITestampa f
♦ koma e-u á prent: dur una cosa a impremta, fer imprimir una cosa
♦ standa á prenti: estar imprès -esa

prenta <prenta ~ prentum | prentaði ~ prentuðum | prentaðe-ð>:
imprimir una cosa
♦ predika e-ð út: <INFORMimprimir una cosa

prentaður, prentuð, prentað <adj.>:
imprès -esa
♦ prentað efni: impresos m.pl, imprès m
♦ prentað mál: impresos m.pl, imprès m
♦ prentað sem handrit: imprès com a manuscrit

prentari <m. prentara, prentarar>:
1. <GENimpressor m, estampador m, impressora f, estampadora f
2. <INFORMimpressora f

prent·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f de premsa

prent·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
imprimible, llest -a per a ésser imprès -esa

prent·list <f. -listar, no comptable>:
art f,m d'imprimir, art tipogràfica, art f,m de la impremta

prent·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. (prentuð myndil·lustració f (reproducció d'imatge en document imprès)
2. (klisja, myndamótclixé m (planxa o motlle)

prent·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m d'imprimir, paper m d'impremta

prent·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
impremta f, <LITestampa f (taller o obrador d'estampador)

prent·stafur <m. -stafs, -stafir>:
caràcter m d'impremta

prent·sverta <f. -svertu, no comptable>:
tinta f d'impremta

prentun <f. prentunar, prentanir>:
1. (það að prentaimpressió f (estampa, acció i acte d'imprimir)
♦ bókin er í prentun: el llibre està en impremta
2. (upplag, eftirprentunreimpressió f (nova tirada, sense modificacions, d'una obra)
◊ fyrsta útgáfa, önnur prentun: primera edició, segona reimpressió
3. (eintakafjölditiratge m, tirada f (nombre d'exemplars d'un llibre impresos en la mateixa edició)

prentunar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
despeses f.pl d'impressió, despeses f.pl d'impremta

prent·vél <f. -vélar, -vélar>:
impremta f, premsa f (màquina d'imprimir)

prent·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
errata f, error m,f d'impremta, error tipogràfic

pre·rafaelíti <m. -rafaelíta, -rafaelítar>:
prerafaelita m & f (forrafaelíti)

pre·rafaelítismi <m. -rafaelítisma, pl. no hab.>:
prerafaelitisme m (forrafaelítismi)

pressa <f. pressu, pressur. Gen. pl.: pressa>:
1. (vínpressa & prentvélpremsa f (d'imprimir & de vi)
2. (vínpressapremsa f<eða ritm.> trull m (de vi)
3. (sítruspressa, ávaxtapressaespremedora f (estri casolà per a cítrics i d'altres menes de fruita)
4. (berjapressaespremedora f de baies (estri casolà per a fruits del bosc)
5. pressan: (dagblöðin, fjölmiðlarnirla premsa (els mitjans de comunicació)
♦ fá góða pressu: <LOC FIGtenir bona premsa

pressa <pressa ~ pressum | pressaði ~ pressuðum | pressaðe-ð>:
1. <GENpremsar una cosa
♦ pressa ólífurnar: premsar les olives
2. (kreistaesprémer una cosa (per treure'n el suc)
♦ pressa allan safann úr sítrónu: esprémer tot el suc d'una llimona
3. (strauja með pressujárniplanxar una cosa (solapes, colls, part dels botons, pantalons, vestit, trajo)
♦ pressa föt: planxar un vestit
4. (þvingaforçar algú (constrènyer)
♦ pressa e-n til [þess] að <+ inf.>forçar algú a <+ inf.>
◊ það voru engin peningaöfl sem pressuðu hann til að koma þessum undirmálslánum á fót, heldur ýmsir aðrir þrýstihópar: no han estat les forces financeres les qui l'han forçat a endegar aquests préstecs fraudulents, sinó altres grups de pressió
♦ pressa á e-n til e-s: pressionar algú a fer una cosa
♦ pressa á e-n að <+ inf.>forçar algú a <+ inf.>, parar un gran esment a <+ inf.>
◊ hún pressaði á hann að giftast sér: el pressionava perquè es casessin

pressaður, pressuð, pressað <adj.>:
premsat -ada
♦ pressaðar ólífur: olives premsades
♦ olía úr pressuðum ólífum: oli d'olives premsades

pressu·járn <n. -járns, -járn>:
planxa f de sastre

pressu·kanna <f. -könnu, -könnur. Gen. pl.: -kanna>:
cafetera f exprés

pressun <f. pressunar, pressanir>:
premsatge m

presta·brá <f. -brár, -brár>:
margarida f de flor gran (planta Chrysanthemum maximum syn. Leucanthemum maximum)

presta·hatari <m. -hatara, -hatarar>:
anticlerical m & f, <FAMmenja-capellans m & f

presta·kall <n. -kalls, -köll>:
parròquia f (territori encarregat a la cura d'un pastor o d'un prevere i renda que aquest territori li produeix, benefici eclesiàstic)
♦ hann fékk þetta prestakall: l'han fet rector d'aquesta parròquia

presta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dona f del pastor, <LITmuller f del pastor

presta·kragi <m. -kraga, -kragar>:
1. <RELIGcollet m [de capellà], alçacoll m, collaret m (Mall.
2. <MED(designació col·loquial de laparafimosi f
3. crisantem m dels floristes, crisantem nan (planta Chrysanthemum x hortorum)

prestaskóla·maður <m. -manns, -menn>:
seminarista m

presta·skóli <m. -skóla, -skólar>:
seminari m [diocesà]

presta·skrúði <m. -skrúða, -skrúðar>:
ornaments m.pl sacerdotals

presta·stefna <f. -stefnu, -stefnur. Gen. pl.: -stefna>:
sínode m [sacerdotal]

presta·stétt <f. -stéttar, -stéttir; pl. no hab.>:
clergat m, estament m sacerdotal

presta·stúka <f. -stúku, -stúkur. Gen. pl.: -stúkna o: -stúka>:
presbiteri m

presta·veldi <n. -veldis, -veldi>:
jerarquia eclesiàstica, jerarquia f de l'església

presta·þing <n. -þings, -þing>:
sínode m [sacerdotal]

prest·dómur <m. -dóms, -dómar>:
sacerdoci m

prest·legur, -leg, -legt <adj.>:
sacerdotal
♦ hin prestlega þjónusta: els deures sacerdotals, els deures d'un prevere

prest·lingur <m. -lings, -lingar>:
seminarista m

prests·dóttir <f. -dóttur, -dætur>:
filla f de pastor

prests·efni <n. -efnis, -efni>:
seminarista m

prests·embætti <n. -embættis, -embætti>:
estat m sacerdotal, estat m del sacerdot, sacerdoci m, funció f sacerdotal

prests·hempa <f. -hempu, -hempur. Gen. pl.: -hempa o: -hempna>:
sotana f

prests·kosning <f. -kosningar, -kosningar>:
elecció f del pastor

prests·setur <n. -seturs, -setur>:
1. (aðsetursstaður prestsrectoria f (residència de rector, casa parroquial)
2. (kaþólskurmas m rectoral (mas que pertany a una parròquia i hi viu el rector)

prests·sonur <m. -sonar, -synir>:
fill m de pastor

prests·verk <n. -verks, -verk>:
acte m oficial del pastor (cerimònia eclesiàstica en què hi intervé un pastor, com ara el bateig, la confirmació, el casament o l'enterrament)

prests·vígsla <f. -vígslu, -vígslur. Gen. pl.: -vígslna>:
variant de prestvígsla ‘ordenació sacerdotal’

prestur <m. prests, prestar>:
1. (mótmælendapastor m, pastora f (protestant) (kvenprestur)
2. (kaþólskurprevere m, capellà m (catòlic)
♦ hinn æðsti prestur: el summe pontífex
♦ vígja e-n til prests: ordenar sacerdot algú
3. (í rétttrúnaðarkirkjunnipope m (ortodox)
4. (í gyðingdómisacerdot m (en el judaisme)
♦ hinn æðsti prestur: el summe sacerdot
5. (í heiðni annað en norrænsacerdot m, sacerdotessa f (en el paganisme no norrè) (kvenprestur; → meyprestur)
◊ Asenat, dóttir Pótífera, prests í Ón: Assenet, filla de Putifar, sacerdot d'On

prest·vígður, -vígð, -vígt <adj.>:
ordenat -ada, consagrat -ada (sacerdot)

prest·vígsla <f. -vígslu, -vígslur. Gen. pl.: -vígslna>:
ordenació f sacerdotal
♦ hljóta prestsvígslu: rebre l'ordenació sacerdotal
♦ taka prestsvígslu: ésser ordenat sacerdot

prest·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
labor f sacerdotal

pretor <m. pretors, pretorar>:
<HISTpretor m

pretoría <f. pretoríu, pretoríur. Gen. pl.: pretoría>:
<HISTpretori m
  El mot praetorium fou adaptat al grec antic com a τὸ πραιτώριον.

Aquest mot apareix a
Joan 18:28, Joan 18:33, Joan 19:9, Mateu 27:27, Marc 15:16, Actes dels Apòstols 23:35, Lletra als Filipencs 1:13.

En tots aquests passatges, el mot és traduït a l'islandès amb el vocable
höll [landshöfðingjans] “palau [del governador]”, excepte a Marc 15:16, on tenim inn í höllina, aðsetur landshöfðingjans “a dins el palau, la residència del governador”, per a traduir el grec ἔσω τῆς αὐλῆς, ὅ ἐστιν πραιτώριον “a dins el palau, és a dir, el pretori”, i a Lletra als Filipencs 1:13 on tenim í allri lífvarðarhöllinni “palau de la guàrdia de corps”, per a traduir el grec ἐν ὅλῳ τῷ πραιτωρίῳ “en tot el pretori”.
 
     

pretorískur, pretorísk, pretorískt <adj.>:
<HISTpretorià -ana

pretoríu·lið <n. -liðs, -lið>:
<HISTguàrdia pretoriana

pretoríu·liði <m. -liða, -liðar>:
<HISTguarda pretorià

pretoríu·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTguarda pretorià

pretoríu·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
<HISTcohort pretoriana

pretoríu·vörður <m. -varðar, -verðir>:
<HISTguàrdia pretoriana

pretors·embætti <n. -embættis, no comptable>:
<HISTcàrrec m de pretor

pretta <pretta ~ prettum | prettaði ~ prettuðum | prettaðe-n>:
enganyar algú, estafar algú (enredar, ensibornar, esp. amb fins lucratius com ara en els negocis)
◊ réttnefndur er hann Jakob. Tvisvar hefur hann prettað (וַיַּעְקְבֵנִי = עָקַב) mig. Hann tók frumburðarrétt minn og nú hefur hann tekið blessun mína: amb raó li diuen Jacob: dues vegades m'ha enganyat. M'ha pres el dret de primogenitura, i adés m'ha pres també la benedicció
◊ vei mér! svikarar pretta, svikarar pretta stórlega (= בֹּגְדִים בָּגָדוּ, וּבֶגֶד בּוֹגְדִים בָּגָדוּ)!: ai de mi! els traïdors enganyen, els traïdors enganyen tant com poden!
◊ prangari með svikna vog í hendi sækist eftir að pretta (= עָשַׁק)un marxando amb unes balances falses a les mans mira d'estafar
◊ á maðurinn að pretta (en tots els casos = קָבַע) Guð, úr því að þér prettið mig? Þér spyrjið: "Í hverju höfum vér prettað þig?" Í tíund og fórnargjöfum. Mikil bölvun hvílir yfir yður, af því að þér prettið mig, öll þjóðin: ...un home ha d'estafar Déu perquè vosaltres m'estafeu a mi?" - i pregunteu: "en què t'hem estafat?" - en el delme i en l'ofrena reservada! Sou plens de maledicció perquè vosaltres, tot el poble sencer, cometeu frau contra meu
◊ þú skalt ekki morð fremja, þú skalt ekki drýgja hór, þú skalt ekki stela, þú skalt ekki bera ljúgvitni, þú skalt ekki pretta, heiðra föður þinn og móður: no cometràs cap assassinat, no cometràs adulteri, no robaràs, no llevaràs fals testimoni, no faràs cap frau, honra ton pare i ta mare!
♦ pretta e-n í viðskiptum: enganyar algú en els negocis

pretta·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense engany o frau, honrat -ada
◊ og það sem með þarf, bæði ung naut, hrúta og lömb til brennifórna handa Guði himnanna, hveiti, salt, vín og olíu, það skal láta þeim í té, eftir fyrirsögn prestanna í Jerúsalem, á degi hverjum, og það prettalaust, til þess að þeir megi færa Guði himnanna fórnir þægilegs ilms og biðja fyrir lífi konungsins og sona hans: i tot el que calgui per als holocaustos del Déu del cel: vedells, moltons i anyells, com també blat, sal, vi i oli, que els sigui donat dia per dia, sens engany, segons les indicacions dels sacerdots de Jerusalem, perquè ofereixin sacrificis agradables al Déu del cel i preguin per la vida del rei i dels seus fills

pretta·refur <m. -refs, -refir>:
mala guineu, engalipador m, estafador m (persona que utilitza la seva astúcia per a enganyar i estafar els altres)

prettari <m. prettara, prettarar>:
engalipador m, estafador m (persona que utilitza la seva astúcia per a enganyar i estafar els altres)

prettast <prettast ~ prettumst | prettaðist ~ prettuðumst | prettastum e-ð>:
enganyar algú
◊ sjá, þegar ég kem út frá þér, vil ég biðja til Drottins, að flugurnar (= עָרֹבvíki frá Faraó og frá þjónum hans og frá fólki hans á morgun. En þá má Faraó ekki oftar prettast (= הָתֵלum að leyfa fólkinu að fara burt til að færa Drottni fórnir: guaita, tan bon punt surti de ca teva, pregaré Jahvè perquè els tàvecs es retirin demà del faraó, dels seus servidors i del seu poble. Però que el faraó no ens torni a enganyar no deixant marxar el poble per sacrificar a Jahvè

prettóttur, prettótt, prettótt <adj.>:
arter -a, murri múrria, garneu -eua (donat a enganyar amb ardits i astúcies)
◊ vera munt þú fleirum prettóttur en mér en þó vil eg þér nú upp gefa alla leiguna: no només seràs arter amb mi, sinó amb molts més encara, i tanmateix, et condonaré la paga que em deus [per la travessia]
◊ sá segir sannast frá þér Egill er verst segir og þig kallar prettóttan: la cosa més certa de tu la dirà el qui digui el pitjor de tu i t'anomeni tracamanyós
◊ þá taka Grímar við hornunum ok þykkjast nú vita, hvat byskup hefir yfir lesit drykkinum. Þeir segja þá: "Eigi ferr nú fjarri því, sem Guðmundr, konungr várr, gat til. Er þessi konungr prettóttr ok kann illa gott at launa, því at konungr várr gerði til hans sæmiliga. Stöndum nú upp allir ok verðum í brottu heðan": aleshores els [dos] Grímrs varen agafar les banyes [plenes de cervesa] i s'imaginaren amb quines paraules el bisbe hi havia beneït la beguda. Aleshores digueren: "No va gaire diferent de com va preveure en Guðmundr, el nostre rei. Aquest rei és enganyós i torna el bé amb mal perquè el nostre rei s'hi ha portat honrosament. Aixequem-nos tots i anem-nos-en d'aquí!"

prettur <m. pretts, prettir>:
1. (bragð, brellaengany m, murrieria f, artifici m (truc, ardit o astúcia per a enganyar, manganeta, mangarrufa, tracamanya)
◊ mikit hefi ek á þik at kæra, Agulande, fyrir þat er þú hefir tekit af mér meðr prettum rangrar ágirni lǫnd mín Hispánías ok Gaschúníam, þar með drepit alla kristna menn er þú máttir ok á mitt vald vildu flýja, borgir mínar ok kastala hefir þú niðr brotit ok eytt meðr eldi ok járnum alt þetta land, er ek hafði meðr guðs styrk ok heilags Jacobs unnit ok undir kristin lǫg snúit: moltes són les coses de què em queixo de tu, Aguland, perquè m'has pres amb els enganys i ardits d'una cobdícia injusta Gasconya i les meves terres d'Hispania, matant-hi tots els cristians que has pogut i que volien refugiar-se als meus dominis, has arrasat les meves ciutats i castells i devastat a ferro i foc tota aquesta terra que jo havia conquerit amb el poder de Déu i de Sant Jaume i convertit a la llei cristiana
◊ vopn hins undirförula eru skaðvænleg. Hann hugsar upp pretti (= זִמּוֹת) til þess að koma hinum umkomulausa á kné með lygaræðum, og það jafnvel þótt hinn fátæki sanni rétt sinn: les armes del sorneguer són pernicioses: maquina ardits per posar de genolls el desemparat amb raons fal·laces i ho fa fins i tot quan la causa del pobre és la justa
◊ leggið því af alla vonsku og alla pretti, hræsni og öfund og allt baktal: renuncieu, per això, a tota dolenteria i a tota arteria, a la hipocresia i a l'enveja i a tota mena de maledicències
♦ með vél og prettum: amb enganys i astúcies
♦ láta koma prett í móti prett: <LOCemprar una astúcia contra una astúcia
◊ engi vandræði þykkir mér þetta; ek munda koma láta prett í móti prett, ok mun Hrói kunna at gera þat í móti Helga. Má þat hverr maðr skilja: ef maðr grípr upp eigu manns með flærðum ok svikum ok ann honum enskis góðs fyrir, konungr á sǫk á þeim manni, ef satt skal uppi, ok má hann gera hann at þjóf ok af allri eigu sinni ok sœmd. En vel má Hrói gjalda lygi í móti lygi, ok mun Hrói kunna þat allt áðr: no em sembla que hagi d'ésser res de difícil això: contra una murrieria recorreria a una murrieria. En Hrói prou que serà capaç de fer-ho així amb en Helgi. Qualsevol ho pot entendre: si un li pren amb falsedats i traïdories alguna propietat a un altre home i no li fa arribar res a canvi, el rei té el dret d'encausar aquest home un cop s'hagi comprovat que les acusacions són certes i el pot fer convicte de robatori i incautar-li tots els seus béns i llevar-li tot el seu honor. I prou que en Hrói podrà tornar una mentida amb una mentida que tot això, al capdavall, ell ja ho deu saber [fer] d'abans
2. (svikensarronada f (engalipada, estafa, frau)

prett·vís, -vís, -víst <adj.>:
arter -a, garneu -eua, enganyós -osa (murri, malèvolament astuciós, que aconsegueix el que vol amb astúcies i enganys dissimulats)
◊ mikill málstaðr er þetta, sem þú vekr upp, því at þar eigum vér eptir föðurhefndum at leita, er Aðils konungr inn ágjarni ok prettvísi er, ok skulum vér á hætta: la qüestió que planteges és greu car és allà on es troba l'Aðils, el rei cobdiciós i arter, que nosaltres hem de cercar venjança per al nostre pare, encara que ens hi posem en perill
◊ þat ætla ek vera illa kerlingu ok prettvísa, ok er mér ekki um hana: crec que és una vella dolenta i artera i no m'agrada
◊ en Hrólfr konungr Gautreksson sagðist þat mest gera vegna konungsdóttur, kvað hana vel hafa gert sér ok sínum félögum, sagði Hrólf Írakonung einskis góðs frá sér verðan, kvað hann vera illan konung ok prettvísan, sagði þat mest hafa hlotizt af Þóri járnskildi, fóstbróður sínum, at hann kom engu illu fram með fjölkynngi sinni, sem hann var vanr, heldr fengit skömm ok skaða, sem makligt var: però el rei Hrólfr Gautreksson va dir que ho feia sobretot per la filla del rei, car ella s'havia portat bé amb ell i els seus companys, però que el rei dels irlandesos, en canvi, no mereixia que li fes cap bé, car, va dir, era un mal rei, i un enganyador i va afegir que era sobretot mèrit d'en Þórir escut-de-ferro, el seu germà jurat, que el rei dels irlandesos no hagués aconseguit de dur a terme res de dolent amb les seves arts màgiques, com solia fer, sinó que, ben al contrari, n'hagués tret vergonya i menyscapte com realment es mereixia

prett·vísi <f. -vísi, pl. no hab.>:
arteria f, engany astuciós
◊ það er þó sannast að segja að þér frændur eruð ólíkir öðrum mönnum að illsku og ódrengskap. Eða hví varð þér þetta fyrir Þórarinn að láta sem þú skyldir sættast en fara með slíka prettvísi? Nú með því að eg hefi hér nokkuð um talað áður það er til vægðar mætti komast þitt mál þá læt eg nú þó standa svo eftir því sem áður var gert og talað en hins væruð þið verðir Þórarinn og Dýri að ykkur mál væru mjög spjölluð fyrir ykkra undirhyggju. En það skal þar fyrir koma að eg skal aldrei að ykkrum málum veita: parents, realment es pot dir com a cosa certa que no teniu qui us faci ombra en maldat i vilesa, perquè, Þórarinn, com pretenies arribar a un acord alhora que duies a terme aquest engany? Ara i havent parlat de la manera com ho he fet adés per a aconseguir per a la teva causa un resultat equànime, ho deixaré estar tot talment s'ha acordat i anunciat originàriament, però ja us estaria bé a vosaltres dos, Þórarinn i Dýri, que la vostra pròpia impostura fés anar la vostra causa a mal borràs. A canvi, mai més no tornaré a donar suport a cap dels vostres plets
◊ engrar frægðar eru þér af þessu verðir. Hafið þér meir unnit þetta mál með vélum ok prettvísi en með drengskap eða hreysti sakir liðsfjölda þess, er þér hafið oss í móti, enda má enn vera, at yðr verði þetta launat: no et mereixes cap mena de fama per això. En aquest assumpte has vençut més amb arteries i enganys que no pas amb noblesa o valentia per mor de la nombrosa host amb què ens has escomès, però encara podria passar que t'ho fem pagar

prettvís·legur, -leg, -legt <adj.>:
arterós -osa, astuciós -osa

prédika <prédika ~ prédikum | prédikaði ~ prédikuðum | prédikaðe-ð>:
variant arcaica de → predika “predicar”

prédikari <m. prédikara, prédikarar>:
variant arcaica de → predikari “predicador”
♦ Prédikarinn: l'Eclesiastès m, Cohèlet m

prédikun <f. prédikunar, prédikanir>:
variant arcaica de → predikun “prèdica”

prédikunar·stóll <m. -stóls, -stólar>:
variant arcaica de → predikunarstóll “trona”

Priamus <m. Priamuss, no comptable>:
variant antiquada de Príamos ‘Príam’
◊ Priamus konungr í Tróju var hǫfðingi mikill yfir ǫllum her Tyrkja ok hans synir vǫ́ru tignastir af ǫllum her hans. Sá salr hinn ágæti er Æsir kǫlluðu Brimis sal eða bjórsal, þat var hǫll Priamuss konungs. En þat er þeir gera langa frásǫgn of Ragnarø<k>kr, þat er Trójumanna orrosta: el rei Príam de Troia fou un gran cabdill de tot l'exèrcit dels turcs i els seus fills eren els [guerrers] més distingits de tot el seu exèrcit. La magnífica sala que els ansos anomenaven ‘la sala d'en Brimir’ o ‘la sala de la cervesa’, era [en realitat] la hǫll del rei Príam, i allò que ells varen afaiçonar en un llarg relat sobre el Crepuscle dels Déus, [en realitat] fou la Batalla dels Troians

prik <n. priks, prik>:
1. <GENbastonet m, bastó petit
2. <GRAMaccent gràfic, accent escrit

prins <m. prins, prinsar>:
príncep m  (fill de rei; per al títol nobiliari, hom empra → fursti)

prinsessa <f. prinsessu, prinsessur. Gen. pl.: prinsessa>:
princesa f  (filla de rei)

Priskilla <f. Priskillu, no comptable>:
Priscil·la f (Πρίσκιλλα)
◊ þar hitti hann Gyðing nokkurn, Akvílas að nafni, ætlaðan frá Pontus, nýkominn frá Ítalíu, og Priskillu konu hans, en Kládíus hafði skipað svo fyrir, að allir Gyðingar skyldu fara burt úr Róm: allà hi va trobar un jueu que nomia Àquila, originari del Pont, que havia arribat recentment d'Itàlia amb Priscil·la, la seva dona, perquè Claudi havia ordenat que tots els jueus se n'anessin de Roma

prisma <n. prisma, prismu>:
<FÍSprisma m

Príamos <m. Príamosar, no comptable>:
Príam m (Πρίαμος)

Príapos <m. Príaposar, no comptable>:
Priap m (Prĭāpŭs, Πρίαπος)

príla <príla ~ prílum | prílaði ~ príluðum | prílaðupp>:
enfilar-se (a moble, ampit de la finestra etc.)
◊ príla upp á borðið: enfilar-se damunt la taula
◊ príla upp í klettana: enfilar-se a les roques

príma <f. prímu, prímur. Gen. pl.: prímna o: príma>:
<MÚSprima f

prímadonna <f. prímadonnu, prímadonnur. Gen. pl.: prímadonna>:
<MÚSprima donna

prímati <m. prímata, prímatar>:
<ZOOLprimat m

prími <m. príma, prímar>:
prima f (hora canònica)

prím·signa <-signi ~ -signum | -signdi ~ -signdum | -signte-n>:
primsenyar algú

prím·signdur, -signd, -signt <adj.>:
primsenyat -ada
♦ primsigndur maður: catecumen m

prím·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<MATnombre primer (frumtala)

prímus <m. prímuss, prímusar>:
cuineta f de càmping, fornet m de campanya

príon <n. príons, príon>:
<MEDprió m

príon·prótín <n. -prótíns, -prótín>:
<MEDproteïna f prió, proteïna priònica

príor <m. príors, príorar>:
prior m

príorína <f. príorínu, príorínur. Gen. pl.: príorína>:
priora f (de convent)

príors·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
priorat m

prís <m. príss, prísar>:
llaor f, elogi m
♦ fá prísrebre elogis

prísa <prísa ~ prísum | prísaði ~ prísuðum | prísaðe-ð ~ e-n>:
lloar una cosa ~ algú
♦ prísa sig sælan ~ prísa sig sæla<LOC FIGconsiderar-se afortunat ~ considerar-se afortunada

prísund <f. prísundar, prísundir>:
1. <(dýflyssatàvega f (presó subterrània)
◊ þannig komst Jeremía í prísundina og í hvelfinguna, og þar sat Jeremía alllangan tíma: així fou com Jeremies anà a raure a la tàvega i volta [subterrània] i hi va restar tancat moltíssim de temps
2. <(kvöl, pínacalvari m (gran dolor o patiment)
◊ þetta var ljóta prísundin fyrir hana: això ha estat un mal calvari per a ella

prjál <n. prjáls, no comptable>:
oripell m, galindaines f.pl, adorns m.pl de poc valor

prjála <prjála ~ prjálum | prjálaði ~ prjáluðum | prjálaðmeð e-ð>:
fer ostentació d'una cosa

prjál·samur, -söm, -samt <adj.>:
ostentós -osa, fastuós -osa

prjál·semi <f. -semi, no comptable>:
amor m,f per l'oripell, amor m,f pel fast i l'ostentació

prjámast <prjámast ~ prjámumst | prjámaðist ~ prjámuðumst | prjámastupp á e-ð>:
(prílaenfilar-se a dalt de..., escalar una cosa..., grimpar una cosa.... (de mala manera, maldestrament, sense estar preparat per fer-ho)
♦ prjámast upp á fjöll: s'enfilen muntanya amunt
♦ prjámast e-ð niður: baixar una cosa de mala manera (cosa = puig, glacera etc.)

prjón <n. prjóns, no comptable>:
[feina f de] punt m, tricotatge m (forma de teixir, acció de fer punt)
♦ slétt prjón: punt senzill

prjóna <prjóna ~ prjónum | prjónaði ~ prjónuðum | prjónað>:
1. <GENtricotar, fer punt
◊ hún hætti að prjóna, eftir litla stund byrjaði hún á ný: va deixar de fer punt i al cap d'una estoneta s'hi va tornar a posar
◊ stúlkan fór að prjóna: la noia es va posar a fer punt
♦ prjóna e-ð: fer una cosa de punt, tricotar una cosa
◊ prjóna sokka: fer uns mitjons de punt
2. (um hestencabritar-se (cavall)

prjóna·band <n. -bands, -bönd>:
fil m de fer punt o mitja

prjóna·fólk <n. -fólks, no comptable>:
tricotadors m.pl, tricotaires m.pl (persones que fan peces de gènere de punt)

prjóna·koddi <m. -kodda, -koddar>:
buirac m per a les agulles de fer punt, coixinet m per a les agulles de fer punt

prjóna·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
1. <GENdona f que fa punt
2. <HISTtricotaire f (durant la Revolució Francesa)

prjóna·skapur <m. -skapar, no comptable>:
tricotatge m

prjóna·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f de fer punt, màquina f de tricotar

prjóna·vörur <f.pl -vara>:
gènere m de punt

prjón·les <n. -less, no comptable>:
gèneres m.pl de punt

prjónn <m. prjóns, prjónar>:
agulla f (de fer punt, de fer mitja o calça, de brodar o fer ganxet, de capell o barret i de cap)
♦ hafa e-ð á prjónunum<LOC FIGtenir una cosa entre mans, tenir una cosa al teler
♦ hefurðu nokkuð nýtt á prjónunum?: que tens res de nou entre mans?

Prokopíus <m. Prokopíusar, no comptable>:
Procopi m (Προκόπιος [ὁ Καισαρεύς]) (Prókópíus)

prompa <f. prompu, prompur. Gen. pl.: prompa o: prompna>:
oca f de collar (ocell Branta bernicla) (margæs)

prostaglandín <n. prostaglandíns, prostaglandín>:
prostaglandina f

próf <n. prófs, próf>:
1. <GENexamen m
◊ námsáfangi lýkur yfirleitt með prói: un curs sol acabar generalment amb un examen
♦ falla á prófi: suspendre un examen
♦ þú fellur á prófinu [á þér] ef þú nennir ekki að læra: suspendràs l'examen si no vols estudiar
♦ fella e-n á prófinu: suspendre l'examen d'algú, suspendre algú
♦ fella niður próf: suprimir un examen
♦ fræðilegt próf: examen teòric
♦ ganga (o: gangast) undir próf: fer un examen (subjecte: alumne)
♦ gefa sig fram til prófs: presentar-se a un examen
♦ lesa (o: læra) undir próf ~ prófið: preparar-se per a un examen ~ per a l'examen
♦ munnlegt próf: examen oral
♦ ná prófi: aprovar un examen
♦ skriflegt próf: examen escrit
♦ skriflega prófinu er skipt í tvo hluta: l'examen escrit consta de dues parts
♦ prófið stendur í eina klukkustund: l'examen dura una hora
♦ standast próf: superar un examen, aprovar un examen
♦ eftir að hafa staðist prófið...: després d'haver aprovat l'examen...
♦ taka próf [í e-u]: fer un examen [de X] (subjecte: professor)
♦ undirbúa sig fyrir prófið: preparar-se per a l'examen
♦ verklegt próf: examen pràctic
♦ → bílpróf “examen de conduir”
♦ → embættispróf “examen d'aptitud professional”
♦ → endurtökupróf “examen de repesca”
♦ → fjölvalpróf “examen tipus test”
♦ → grunnpróf “examen de nivell bàsic”
♦ → hæfnispróf “examen eliminatori”
♦ → iðnmeistarapróf “examen de mestratge”
♦ → inntökupróf “examen d'ingrés”
♦ → júnípróf “exàmens de juny”
♦ → krossapróf “examen tipus test”
♦ → krossaspurningapróf “examen tipus test”
♦ → miðpróf “examen de nivell mitjà”
♦ → septemberpróf “exàmens de setembre”
♦ → sveinspróf “examen per a obtenir el títol d'oficial”
♦ → tungumálapróf “examen d'idiomes [estrangers]”
♦ → yfirlitspróf “examen parcial”
♦ → ökupróf “examen de conduir”
2. (lokaprófexamen m de fi de carrera, examen m final de la carrera (al final del grau o del màster que dóna opció al títol de llicenciat, graduat o al títol de màster. Sense equivalent en el sistema universitari espanyol)
♦ ljúka prófi: fer l'examen final de la carrera, acabar la carrera
♦ ég lauk lögfræðiprófi frá Háskóla Pálmu 1987: vaig acabar la carrera de dret a la universitat de Palma el 1987
♦ → fullnaðarpróf “[títol de] graduat escolar”
♦ → lókapróf “examen final”
♦ → stúdentspróf “examen final de batxillerat, revàlida & títol de batxillerat”
3. (prófun, rannsóknarpróf, tilraunapróftest m (prova)
♦ → færnipróf “prova de competències”
♦ → hæfileikapróf “test d'aptitud”
♦ → inntökupróf “test d'admissió”
♦ → kunnáttupróf “test d'aprofitament, test de coneixements adquirits”
♦ → stöðupróf “test de nivell, prova de nivell”
♦ → þungunarpróf “test de l'embaràs, prova de l'embaràs”
4. (yfirheyrslainterrogatori m  (sèrie de preguntes seguides)

prófa <prófa ~ prófum | prófaði ~ prófuðum | prófaðe-ð>:
1. (reynaintentar una cosa (provar de fer-la)
♦ ég er búin að prófa marga megrunarkúra: ja he provat moltes de dietes per aprimar-me
2. (láta reyna áposar una cosa a prova (provar per a establir la capacitat real d'una cosa)
3. (kannacomprovar una cosa (verificar-la empíricament)
4. (halda próffer un examen (sotmetre a examen, examinar)
♦ prófa e-n [í e-u]: examinar algú [d'una cosa]

prófan·legur, -leg, -legt <adj.>:
comprovable

prófan·leiki <m. -leika, no comptable>:
comprovabilitat f

prófarka·lesari <m. -lesara, -lesarar>:
corrector m de proves d'impremta, correctora f de proves d'impremta

prófarka·lestur <m. -lestrar (o: -lesturs), -lestrar>:
correcció f de proves d'impremta

prófasts·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
prebostat m

prófastur <m. prófasts, prófastar. Dat.pl.: próföstum>:
1. <GENprebost m
2. fraret àrtic, cadafet àrtic (Mall.(ocell Mormon arcticus)

próf·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
examinador m, examinadora f

próf·efni <n. -efnis, -efni>:
<QUÍMreactiu m

próf·einkunn <f. -einkunnar, -einkunnir>:
nota f d'examen

prófessor <m. prófessors, prófessorar>:
catedràtic m d'universitat, catedràtica f d'universitat
♦ prófessor við Complutense-háskóla í Madríd: catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid

prófessors·embætti <n. -embættis, -embætti>:
càtedra f

prófessors·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
càtedra f, plaça f de catedràtic ~ catedràtica
♦ prófessorsstaða í e-u: una càtedra de...

próf·fræði <f. -fræði, no comptable>:
teoria f dels tests

próf·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
taxa f d'examen

próf·gæslumaður <n. -gæslumanns, -gæslumenn>:
vigilant m & f d'examen

prófíll <m. prófíls, prófílar>:
perfil m

prófjantur <m. prófjants, no comptable>:
provisions m.pl, queviures m.pl, vitualles f.pl

próf·kjör <n. -kjörs, -kjör>:
<POLÍT[eleccions] primàries f.pl

próf·kvíði <m. -kvíða, no comptable>:
angoixa f davant l'examen, por f de l'examen

próf·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
tribunal examinador, comissió examinadora

prófoss <m. prófoss, prófossar>:
<(böðullborell m, botxí m

próf·raun <f. -raunar, -raunir>:
<FIGprova f de foc
♦ standast prófraunina: superar la prova de foc

próf·ritgerð <f. -ritgerðar, -ritgerðir>:
treball m de fi de grau

próf·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
diploma acadèmic, diploma m de graduació (acreditatiu d'haver conclòs amb èxit uns estudis)

próf·spurning <f. -spurningar, -spurningar>:
pregunta f d'examen

próf·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEN = basanít & FIGpedra f de toc
♦ vera prófsteinn á e-ð: ésser la pedra de toc que demostra [la bondat d']una cosa

próf·taki <m. -taka, -takar>:
examinand m, examinanda f

próf·tökugjald <n. -tökugjalds, -tökugjöld>:
taxa f d'examen, drets m.pl d'examen

prófun <f. prófunar, prófanir>:
(athugun, rannsóknexaminació f, examen m (consideració o investigació d'unes proves, d'un cas etc. per a la seva avaluació o de cara a arribar a unes conclusions)

próf·úrlausnir <f.pl -úrlausna>:
respostes f.pl a [les preguntes de] l'examen

próf·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
certificat m d'estudis

próf·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:
líquid reactiu

próf·örk <f. -arkar, -arkir>:
<IMPREMTAproves f.pl d'impremta
♦ fyrsta próförk: galerades f.pl
♦ síðasta próförk: compaginades f.pl
♦ eftir að síðasta próförk hefur verið leiðrétt: després d'haver-se corregit i revisat les compaginades

prógramm <n. prógramms, próömm>:
programa m

prógramm·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
<MÚSmúsica programàtica (hermitónlist)

Prókópíus <m. Prókópíusar, no comptable>:
Procopi m (Προκόπιος [ὁ Καισαρεύς])

prókúra <f. prókúru, prókúrur. Gen. pl.: prókúra>:
<DRETprocuració f, procura f

prókúru·hafi <m. -hafa, -hafar>:
apoderat m, apoderada f

Prómeþeifur <m. Prómeþeifs, pl. no hab.>:
<MITOLPrometeu m (Προμηθεύς)

prómill <n. prómills, prómill>:
tant m per mil

própan <n. própans, no comptable>:
propà m

própan·gas <n. -gass, no comptable>:
gas m propà

prósa·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
<LITERprosista m & f, autor m en prosa, autora f en prosa

prósa·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
poema m en prosa

prósent <n. prósents, prósent>:
tant m per cent
♦ eitt prósent af e-u: un u per cent d'una cosa
♦ greiða 15 prósent: pagar el 15 per cent
♦ um þrjú prósent af fólksfjöldanum: aproximadament un tres per cent de la població

prósenta <f. prósentu, prósentur. Gen. pl.: prósentna o: prósenta>:
percentatge m
♦ gefa e-ð upp í prósentum: expressar una quantitat en tants per cent
♦ svara í prósentum: respondre en tants per cent

prósentu- <en compostos>:
percentual

prósentu·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
<MATcàlcul m de percentatge, regla f de percentatge (hlutfallareikningur)

prósentu·stig <n. -stigs, -stig>:
punt m percentual, percentatge m

prósentu·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
xifra f percentual

Próserpína <f. Próserpínu, pl. no hab.>:
<MITOLProsèrpina f (Prŏserpĭna, Prōserpĭna)

prósessía <f. prósessíu, prósessíur. Gen. pl.: prósessía>:
<RELIGprocessó f (helgiganga; skrúðganga)
♦ syngja prósessíu: fer una processó

prósi <m. prósa, prósar>:
<LITERprosa f

Próteifur <m. Próteifs, no comptable>:
Proteu m (Πρωτεύς)
♦ Próteifur Egypti: Proteu l'Egipci

prótín <n. prótíns, prótín>:
<MEDproteïna f (eggjahvítuefni; → eggjahvíta)

prótókollur <m. prótókolls, prótókollar>:
protocol m (cerimonial)

prótókoll·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
oficina f de protocol

prótókoll·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m & f de protocol

prótóna <f. prótónu, prótónur. Gen. pl.: prótóna>:
protó m

Próvensa <f. Próvensu, pl. no hab.>:
Provença f

próvensalska <f. próvensölsku, pl. no hab.>:
provençal m (llengua d'oc) (oksítaníska)

próvensalskur, próvensölsk, próvensalskt <adj. próvensölsku>:
provençal, <proençal

próvenska <f. próvensku, pl. no hab.>:
provençal m (llengua d'oc) (oksítaníska)

próvenskur, próvensk, próvenskt <adj. próvensölsku>:
provençal, <proençal

Próvensu·búi <m. -búa, -búar>:
provençal m & f<proençal m & f

próventa <f. próventu, próventur. Gen. pl.: próventa>:
prebenda f

prump <n. prumps, pl. no hab.>:
pet m

prumpa <prumpa ~ prumpum | prumpaði ~ prumpuðum | prumpað>:
1. <GENfer pets
2. (leysa ‘einn’ vindtirar-se un pet, fer un pet (Bal.) (un pet)

prumpur <m. prumps, prumpar>:
(freturpet m

prúð·búinn, -búin, -búið <adj.>:
vestit -ida amb elegància i distinció
◊ hvað fóruð þér að sjá í óbyggðum? Reyr af vindi skekinn? Hvað fóruð þér að sjá? Prúðbúinn (ἐν μαλακοῖς ἱματίοις ἠμφιεσμένον ‘vestit amb roba delicada’) mann?: que heu anat a veure al desert? una canya agitada pel vent? què hi heu anat a veure? un home vestit amb vestits preciosos?
◊ hún brann af girnd til Assýringa, nafntogaðra jarla og landstjóra, sem voru frábærlega prúðbúnir (לְבֻשֵׁי מִכְלוֹל), til riddara, sem riðu hestum, allt saman fríðir æskumenn: ella s'inflamà de desig pels assiris, [els seus veïns,] governadors i cabdills cèlebres, vestits magníficament, cavallers muntats a dalt de llurs cavalls, tots ells joves i bells
◊ nei, prúðbúna (οἱ τὰ μαλακὰ φοροῦντες ‘els qui duen vestits preciosos’) menn er að finna í sölum konunga: no, els qui duen vestits delicats es troben als palaus dels reis

prúð·mannlega <adv.>:
amb elegància, elegantment
♦ prúðmannlega búinnvestit amb refinament i elegància

prúð·mannlegur, -mannleg, -mannlegt <adj.>:
1. <GENelegant (refinat, esp. en la forma d'anar vestit)
2. (háttprúður, kurteis og háttvís í framkomude maneres refinades, molt ben educat -ada (distingit per la seva urbanitat, cortesia i bones maneres)

prúð·menni <n. -mennis, -menni>:
1. <GENcavaller m (home distingit i refinat, tot un senyor)
2. (á Englandigentleman m (a Anglaterra)

prúð·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
bona educació, urbanitat f, cortesia f
◊ hann á að vera maður sem veitir góða forstöðu heimili sínu og venur börn sín á hlýðni og alla prúðmennsku (ἡ σεμνότης -ητος ‘dignitat, respectabilitat’)ha d'ésser un home que governi i dirigeixi bé la seva llar i avesi els seus infants a l'obediència i a totes les bones maneres

prúð·orður, -orð, -ort <adj>:
de llengua elegant

prúður, prúð, prútt <adj>:
1. (glæsilegur & fágaður, snyrtilegurelegant (ple de distinció, airositat etc.)
◊ Bolli var svo mikill skartsmaður er hann kom út úr för þessi að hann vildi engi klæði bera nema skarlatsklæði og pellsklæði og öll vopn hafði hann gullbúin. Hann var kallaður Bolli hinn prúði. Hann lýsti því fyrir skipverjum sínum að hann ætlaði vestur til héraða sinna og fékk skip sitt og varnað í hendur skipverjum sínum: quan va tornar d'aquest viatge seu a l'estranger, en Bolli s'havia convertit en una persona a qui agradava tant d'empolainar-se i vestir-se bé que ja només volia dur vestits d'escarlata i de brocatell i totes les seves armes estaven decorades amb ornamentacions d'or. La gent li deia en Bolli l'elegant. Va declarar als homes de la seva tripulació que tenia la intenció de fer cap a les terres de ponent i arribar fins a les seves comarques, de manera que va deixar el seu vaixell i el seu càrregament a llur càrrec
2. (fagur & ágætur, frábærmagnífic -a (esplèndid, preciós, que imposa per la seva presència i bellesa)
3. (veglyndurgenerós -osa (magnànim)
4. (hæverskur, kurteiscortès -esa (gentil, ben educat i fi)
♦ → háttprúður “ben educat”
♦ → siðprúður “cultivat”
5. <(hugrakkurardit -ida (valent)
♦ → hjartaprúður “intrèpid”
♦ → hugprúður “coratjós”

Prússi <m. Prússa, Prússar>:
prussià m, prussiana f

Prúss·land <n. -lands, pl. no hab.>:
Prússia f

prússneska <f. prússnesku, pl. no hab.>:
prussià m (llengua bàltica & dialecte alemany)

prússneskur, prússnesk, prússneskt <adj.>:
prussià -ana

prútt <n. prútts, no comptable>:
regateig m

prútta <prútta ~ prúttum | prúttaði ~ prúttuðum | prúttaðvið e-n um e-ð>:
(þrefa um verðregatejar amb algú pel preu d'una cosa
♦ prútta verðið niðurrebaixar el preu d'una cosa regatejant

prýða <prýði ~ prýðum | prýddi ~ prýddum | prýtte-ð>:
1. <GENadornar una cosa (decorar, embellir)
2. <FIGfer gala de (mostrar les qualitats positives que ornen un objecte, algú etc.)
◊ ...hefur allt sem prýða má einn reyfara: ...té tot allò de què pot fer gala un èxit de vendes

prýði <f. prýði, no comptable>:
1. <GENornament m, ornamentació f
◊ spekin er öldruðum mönnum prýði (ὡραῖος, ὡραία, ὡραῖον), hyggindi og ráðsnilld virðingarmönnum: la saviesa és ornament dels vells, la prudència i els bons consells ho són dels homes de rang i distinció
◊ gefðu allra drengja heilastr, því at þat er mikil prýði hǫll minni at hafa hann aftr í þann stað, sem hann hekk áðr, en hér er einn gripr, er ek vil gefa þér, ok má vera, at þér verði at gagni, ef þú ferr mínum ráðum fram: sigues tingut pel millor i més complet de tots els barons, car és un gran ornament per al meu palau de tornar a tenir [l'escut] en el seu lloc, allà on penjava abans. En lloc seu ara et donaré un objecte que, ben pot ser, et resulti de profit si segueixes el que t'aconsellaré
2. (ágæti, frábærleikimagnificència f, esplendor m,f (esplendidesa, excel·lència)
◊ eptir þetta ríðr Hrólfr konungr ok kappar hans til hallar Aðils konungs, ok flykkist allr borgarmúgr upp í ina hæstu turna borgarinnar at sjá prýði Hrólfs konungs ok kappa hans, því at þeir váru búnir skartsamliga, ok þykkir mǫrgum mikils um vert um svá kurteisa riddara: després d'això, el rei en Hrólfr i els seus campions van cavalcar fins al palau del rei Aðils i tot el comú de la gent que vivia a la vila es precipità en tropell a dalt de les torres més altes de la vila per a poder veure la magnificència del rei en Hrólfr i dels seus campions, car anaven magníficament abillats i eren molts els qui creien que pagava la pena d'anar a veure cavallers tan cortesos
♦ gera e-ð af mestu prýði<LOC FIGfer una cosa d'una manera absolutament magnífica
♦ vera mikil prýði að e-u<LOC FIGésser meravellosa una cosa
♦ það er mikil prýði að þessu: és una cosa esplèndida
3. (hugprýði, vaskleikibravura (o: bravor) f (valor, bravesa, valentia)
◊ þar nokkurs staðar mun hann vera, sem oss best gegnir, ef hann er sjálfráðr. Haltu þinni prýði ok framgǫngu, en hallmæl honum ekki, því at engi yðar er hans jafningi, ok áfrý ek þó engan yðar, því at þér eruð allir inir hraustustu kappar: es deu trobar a alguna banda d'aquest lloc i, si ell ha decidit per ell mateix de fer-ho així, segur que és perquè a nosaltres ens en resulti millor profit. Que la teva valentia i intrepidesa no defalleixin, però d'ell no en malparlis pas perquè cap de vosaltres no li fa ombra i perquè jo tampoc no us faig retrets a vosaltres, car tots vosaltres sou els campions més estrenus que hi ha
♦ verjast af prýðidefensar-se amb bravura
◊ eftir þetta kváðu við lúðrar um allan herinn og bjuggust menn til, hver eftir sínum efnum. Þenna bardaga átti Haraldur konungur mestan. Þá var með honum Rögnvaldur af Mæri og margir aðrir stórir höfðingjar og þeir berserkir er úlfhéðnar voru kallaðir. Þeir höfðu vargstakka fyrir brynjur og vörðu framstafn á konungsskipinu en konungur sjálfur varði lyftingina með hinni mestu prýði og karlmennsku: després d'això, varen tocar els lúðrar o anafils per tota la tropa i els homes es varen preparar per a la batalla, cadascú segon les seves possibilitats. Aquesta batalla fou la més gran que va lluitar el rei en Haraldur. Amb ell hi anava en Rögnvaldur de Mæri i molts d'altres grans cabdills i els bersercs que es diuen úlfhéðnar, això és, [els vestits amb] pells de llop. Aquests usaven gipons fets amb pells de llop a tall de cuirassa i defensaven la proa de la nau del rei mentre que el rei en persona en defensava la popa amb la màxima valentia i homenia
4. (siðprýðipolidesa f, <HISTbon ensenyament (cortesania, bona educació)
◊ nú kemr Yrsa drottning í hǫllina ok gengr fyrir Hrólf konung ok kvaddi hann með list ok prýði. Hann tók vel kveðju hennar: llavors va entrar la reina Yrsa dins el palau i va caminar fins davant el rei en Hrólfr i el va saludar amb gran cortesania i polidesa. Ell, per la seva banda, va acollir bellament les seves salutacions
◊ gekk þá Svipdagr undan ǫllum ok þeir brœðr hans eptir honum, Hvítserkr ok Beigaðr, ok þá Hrólfr konungr ok Bǫðvarr ok svá hverr eptir ǫðrum. Var þá ekki við sveina at metast, því at horfnir váru þeir, sem þeim buðu til hallarinnar. Þeir hǫfðu hauka sína sér á ǫxlum, ok þótti þat mikil prýði í þær mundir. En Hrólfr konungr átti þann hauk, er Hábrók hét: l'Svipdagr es va posar davant tots ells. Al seu darrere marxaven els seus germans, en Hvítserkr i en Beigaðr, i després el rei en Hrólfr i en Bǫðvarr, i [després, tots els seus campions,] un darrere l'altre. Amb ells no hi anaven els servents, car els qui els havien acompanyat fins al palau, havien descomparegut. Aquells senyors portaven llurs falcons damunt les espatlles, cosa que, en aquells temps, es considerava senyal de gran cortesania. El rei en Hrólfr duia el falcó que es deia Hábrók

prýði <n. prýðis, prýði>:
(skrautadorn m, adornament m
♦ til prýðisd'ornament
◊ þat þykkjask þeir skilja, at tálgrafir eru gerðar um hǫllina fyrir innan þá, ok mun eigi fritt at reyna, hvernig fyrir er búit, en svá mikil dimma var yfir Aðils konungi, at þeir sáu óglǫggt í andlit honum. Þat sjá þeir ok, at tjǫldin, sem í kringum hǫllina eru innan henni til prýðis, eru fram brotin ok muni þar menn vera undir með vápnum. Þetta var orði sannara, at þar þusti brynjaðr maðr undan hverju skauti, þá þeir hǫfðu komizk yfir grafirnar, ok gerði Hrólfr konungr ok kappar hans þar ina hǫrðustu hríð ok klufu fólkit í tennr niðr: van creure entreveure que a l'interior del palau, al seu davant, tot de per llarg, hom hi havia fet fosses o rases dissimulades, però no els resultava possible de comprovar realment com ni per què estaven parades, ja que, tot al voltant del rei Aðils hi havia una foscor tan gran que a ell mateix ells ni tan sols no li veien bé la cara. També véren que les tapisseries, que servien d'adorn de les parets del palau, estaven trencades a la part del davant, de manera que al darrere hi devia haver apostats homes armats. I així era realment, car de darrere cada plec de les tapisseries en va sortir un home guarnit amb armadura que es va llençar contra ells en el moment que el rei en Hrólfr i els seus campions hagueren passat part damunt una de les rases dissimulades i aleshores el rei en Hrólfr i els seus campions hi varen lliurar la més aferrissada batalla, durant la qual van fendre els caps dels atacants fins a les dents

prýði·lega <adv.>:
esplèndidament, magníficament, excel·lentment

prýði·legur, -leg, -legt <adj.>:
esplèndid -a, meravellós -osa

prýðis·góður, -góð, -gott <adj.>:
esplèndid -a

prýkka <prýkka ~ prýkkum | prýkkaði ~ prýkkuðum | prýkkað>:
tornar més maco -a
♦ prýkka e-ðembellir una cosa

psí <n. psís, psí>:
(bókstafur gríska stafrófsinspsi f (lletra de l'alfabet grec ψ, Ψ)

Psyke <f. Psyke, pl. no hab.>:
<MITOLPsique f (Ψυχή)
♦ Eros og Psyke: Eros i Psique

psyko·sómatískur, -sómatísk, -sómatískt <adj.>:
psicosomàtic -a  (sálvefrænn, sálvefræn, sálvefrænt)

Ptólemeus <m. Ptólemeusar, pl. no hab.>:
Ptolemeu m
◊ á fjórða stjórnarári Ptólemeusar konungs og Kleópötru kom Dósiteus, sem sagðist vera prestur og Levíti, og Ptólemeus sonur hans með ofanskráð bréf um púrím. Kváðu þeir bréfið vera ófalsað og þýtt af Lýsimakkusi Ptólemeussyni í Jerúsalem: l'any quart del regnat de Ptolemeu i Cleòpatra, Dositeu, que deia que era sacerdot i levita, i Ptolemeu, el su fill, portaren la present carta sobre els purim, la qual deien que era autèntica i que havia estat traduïda per Lisímac, fill de Ptolemeu, dels de Jerusalem

puð <n. puðs, no comptable>:
treball feixuc i de no acabar [mai], fart m de pencar

puða <puða ~ puðum | puðaði ~ puðuðum | puðaðvið e-ð>:
treballar i treballar en una cosa

pukra <pukra ~ pukrum | pukraði ~ pukruðum | pukrað>:
1. (hvíslaxiuxiuejar (mormolar)
2. (fara laumulega með e-ðsecretejar, actuar amb secretisme (fer d'amagat d'algú o de tothom)
♦ pukra með e-ð: fer una cosa d'amagat de tothom
♦ pukra e-u að e-m: passar una cosa a algú sense que ningú no se n'assabenti, d'amagat de tothom

pukrast <pukrast ~ pukrumst | pukraðist ~ pukruðumst | pukrastmeð e-ð>:
fer una cosa d'amagat de tothom, actuar en secret amb una cosa

pukur <n. pukurs, no comptable>:
1. (hvíslxiuxiueig m (xiu-xiu)
2. (leyndsecret m (reserva, discreció)
♦ í pukri: en secret
3. (leynimakk, laumuspilsecretisme m (secreteig)

pulsa <f. pulsu, pulsur. Gen. pl.: pulsna>:
variant de pylsa ‘salsitxa’

pumpa <f. pumpu, pumpur. Gen. pl.: pumpa o: pumpna>:
bomba f (per a bombar un líquid) (dæla)

pumpa <pumpa ~ pumpum | pumpaði ~ pumpuðum | pumpaðe-ð>:
1. (dælabombar una cosa (líquid)
2. (svolgratrascolar una cosa (mamar, beure en abundància)
♦ pumpa ölið úr e-ubeure cervesa de... <+ nom de recipient
3. (pompa, detta með dynkcaure sorollosament (tombar sobre moll o líquid fent ‘xof’ o ‘bumba’)
♦ pumpa ofan í e-ðcaure sorollosament dins una cosa

pund <n. punds, pund>:
1. (þyngdareining & mynteininglliura f (unitat de pes -a Islàndia sinònim de mig quilo- & unitat monetària)
2. <RELIGmina f (ἡ μνᾶ μνᾶς)
◊ hann kallaði tíu þjóna sína, seldi þeim í hendur tíu pund og sagði við þá: ,Verslið með þetta, þangað til ég kem': va cridar deu servents seus, els donà deu mines i els digué: ,Negocieu-hi fins que torni'
◊ hinn fyrsti kom og sagði: ,Herra, pund þitt hefur ávaxtast um tíu pund': el primer s'hi presentà i va dir: "Senyor, la vostra mina n'ha produïdes deu"
♦ ávaxta sitt pund<LOC FIG[saber] aprofitar a fons les pròpies capacitats
♦ grafa sitt pund í jörðu<LOC FIGmalbaratar (o: desaprofitar) les pròpies capacitats

pung- <en compostos>:
<MEDescrotal, esqueo-

punga <punga ~ pungum | pungaði ~ punguðum | pungaðút fyrir e-u>:
afluixar la bossa per a una cosa, haver de pagar una cosa

punga·gras <n. -grass, -grös>:
colitxos m.pl de mar, colissos m.pl de mar (Bal.) (planta Silene maritima)

pung·band <n. -bands, -bönd>:
suspensori m

pung·haull <m. -hauls, -haular>:
<MEDhèrnia f escrotal

pung·igða <f. -igðu, -igður. Gen. pl.: -igða>:
variant de pungmeisa ‘teixidor’

pung·kláði <m. -kláða, no comptable>:
<MEDprurit m escrotal

pung·meisa <f. -meisu, -meisur. Gen. pl.: -meisa>:
teixidor m, mitjaire m (ocell Remiz pendulinus)

pungur <m. pungs, pungar>:
1. (púss, pyngjabossa f (dels diners)
2. <MEDescrot m, <FAMcollonera f
♦ → hrútspungur “escrot de marrà”
3. (skinnpokibosseta f de cuir (saquet de cuir per estotjar-hi coses)
♦ draga augað í pung: <LOC FIGaclucar un ull estrenyent fort les palpebres (p.e., per apuntar millor)
♦ → tóbakspungur “petaca de tabac; saquet de rapè”

punkta <punkta ~ punktum | punktaði ~ punktuðum | punktaðe-ð niður>:
apuntar una cosa, anotar una cosa
◊ á síðunni þinni getur þú punktað niður allt það sem fer í gegnum hugann þegar þú ert að hætta að reykja: a la teva pàgina web hi pots anar anotant tot el que passi pel teu cap quan estiguis deixant de fumar
♦ punkta e-ð niður hjá sér: prendre notes [recordatòries] per a si

punkta·háfur <m. -háfs, -háfar>:
mussola puntada (o: puntejada) (peix Mustelus punctatus)

punkta·laxsíld <f. -laxsíldar, pl. no hab.>:
llum m de nit (peix Scopelus punctatus syn. Myctophum punctatum)

punkta·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia puntejada (o: puntada)

punkta·síld <f. -síldar, pl. no hab.>:
gasparell m (peix Alosa pseudoharengus)

punktur <m. punkts, punktar>:
1. (depill, greinarmerkið & staður í rúminu & leturstærðpunt m (signe gràfic & indret en l'espai & indicador de mides de lletra)
♦ ljós punktur: <FIGpunt positiu, aspecte positiu
♦ ljósi punkturinn í e-u: l'únic punt positiu d'una cosa
♦ e-ð hefur ljósa punkta: una cosa té certs aspectes positius
♦ punktur og greinaskil punt i a part, punt i a cap (punt i nou paràgraf)
♦ setja punktinn aftan við e-ð: <FIGposar punt [final] a una cosa
♦ setja punktinn yfir iið: <FIGposar el punt sobre la i
♦ veikur punktur: <FIGpunt m feble (o: dèbil)
♦ þrír punktar punts suspensius (signe gràfic ...)
♦ → endapunktur “punt final”
♦ → tvípunktur “dos punts”
2. punktar <m.pl punkta>(athugasemdir, minnisatriðiapunts m.pl  (anotacions)
♦ taka niður punktaprendre apunts, prendre notes

punta <punta ~ puntum | puntaði ~ puntuðum | puntaðe-n>:
endiumenjar algú, empolainar algú
♦ punta sig [fyrir e-ð]: posar-se maco -a [per a una cosa], posar-se guapo -a [per a una cosa] (cast., ekki ritm./no lit.), adornar-se [per a una cosa], enflocar-se [per a una cosa]
◊ punta sig fyrir afmælið: posar-se maca per a la festa d'aniversari, arreglar-se per a la festa d'aniversari

< punt·hali <m. -hala, -halar>:
variant antiquada de puntur ‘descàmpsia’

punt·svín <n. -svíns, -svín>:
porc espí m (mamífer Hystrix cristata)

puntur <m. punts, puntar>:
descàmpsia f (terme que designa herbàcies dels gèneres Aira i  Deschampsia, entre d'altres)
♦ → axhnoðapuntur “fenàs mascle”
♦ → beringspuntur “descàmpsia de Bering”
♦ → bugðupuntur “pèl de boc”
♦ → fjallapuntur “descàmpsia alpina”
♦ → flóðapuntur “pebre d'aigua”
♦ → hjartapuntur “balladores”
♦ → húsapuntur “gram prim”
♦ → knjápuntur “dantònia”
♦ → síkjakornpuntur “pebre d'aigua”
♦ → skollapuntur “cua de rata”
♦ → skrautpuntur “mill de bosc”
♦ → snarrótarpuntur “descàmpsia cespitosa”

purk <n. purks, pl. no hab.>:
avarícia f, gasiveria f

purka <f. purku, purkur. Gen. pl.: purkna o: purka>:
1. <(gyltatruja f (femella del verro)
2. (nirfillrata m & f (gasiu, garrepa)

purk·ormur <m. -orms, -ormar>:
triquina f (paràsit Trichinella spiralis)

purkunar·laus, -laus, -laust <adj.>:
(tillitslausimpertinent, insolent (descarat, desaprensiu)
♦ purkunarlaus áróður: propaganda descarada

purpura·blár, -blá, -blátt <adj.>:
morat -ada, violeta
◊ en Mordekai gekk út frá konungi í konunglegum skrúða, purpurabláum (= təˈχēlεθ, תְּכֵלֶת) og hvítum, með stóra gullkórónu og í möttli úr býssus og rauðum purpura, og í borginni Súsa varð gleði mikil og fögnuður: i Mardoqueu sortí de la presència del rei amb un vestit regi, morat i blanc, amb una gran diadema d'or i un mantell de lli i de porpra vermella, i a tota la ciutat de Susa hi hagué gran alegria i goig

purpura·himna <f. -himnu, -himnur. Gen. pl.: -himna>:
nori m, espinacs m.pl de mar (alga comestible i d'ús industrial) (alga vermella Porphyra umbilicalis)

purpura·klæði <n. -klæðis, -klæði>:
vestit m de porpra

purpura·koppur <m. -kopps, -koppar>:
garota f porpra, vogamarí m porpra (Mall., Men.) (equinoderm Paracentrotus lividus syn. Strongylocentrotus lividus)

purpura·litur <m. -litar, -litir>:
color m,f [de] porpra

purpura·litur, -lit, -litt <adj.>:
porprat -ada, [de color de] porpra, de porpra

purpura·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
purpuri -úria, porprat -ada, purpurí -ina, [de color de] porpra, de porpra

purpura·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
[corn m de] porpra f, múrex m (mol·lusc dels gèneres Murex i Purpura)

purpura·skúfur <m. -skúfs, -skúfar>:
violer m de nit (planta Matthiola bicornis syn. Matthiola longipetala ssp. bicornis)

purpura·smári <m. -smára, -smárar>:
fenc m de muntanya (planta Trifolium rubens)

purpura·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDfebre purpúrica

< purpura·steinn <m. -steins, -steinar>:
designació antiquada de porfyr ‘pòrfir’

purpura·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid purpúric (C8H5N5O6)

purpura·víðir <m. -víðis, pl. no hab.>:
salanca f, sàlic m (planta Salix helix syn. Salix purpurea)

purpura·þistill <m. -þistils, -þistlar>:
lloba (o: llobacarda) f porpra (planta Cirsium heterophyllum syn. Carduus heterophyllus syn. Cirsium helenioides)

purpuri <m. purpura, no comptable>:
1. <GENporpra f (color & vestit & dignitat)
◊ eigi miklu síðar stefndi drottning þing fjölmennt með umráði landsmanna. Ok er þar var mikit fjölmenni saman komit, þá var Sveinn Yngvarsson skrýddr purpura ok síðan sett kóróna á höfuð honum, ok kölluðu allir hann konung sinn; ok þar með giptizt drottning honum: no gaire temps després, i després d'haver-ho consultat amb els seus compatriotes, la reina va convocar una assemblea multitudinària. I quan ja s'hi hagué congregat una multitud, l'Sveinn Yngvarsson hi fou revestit de porpra i a continuació, li posaren una corona damunt el seu cap i tots els presents el proclaramen llur rei; i, un cop fet això, la reina s'hi casà
◊ þá drap Brynhildr sjau þræla sína ok fimm ambáttir, en lagði sik sverði í gegnum ok bað sik aka með þessa menn til báls ok brenna sik dauða. Ok svá var gert, at henni var gert annat bál, en Sigurði annat, ok var hann fyrri brenndr en Brynhildr. Henni var ekit í reið einni, ok var tjaldat um guðvef ok purpura, ok glóaði allt við gull, ok svá var hún brennd: aleshores la Brynhildr va matar set esclaus seus i cinc esclaves i tot seguit es va traspassar a si mateixa amb una espasa pregant que la portessin a la pira amb els seus esclaus morts i l'hi cremessin quan ja fos morta. I així es va fer. Varen dreçar una pira funerària per a ella i una altra per a en Sigurðr i ell fou incinerat primer i després varen cremar la Brynhildr. La varen dur fins a la seva pira amb un carro envelat de vellut i porpra, tot lluent d'or (assumeixo, doncs, que els verbs tjalda i glóa fan referència al carro i no pas al cadàver de la Brynhildr), i així fou com va ser incinerada
◊ klæddist hann síðan skjótt. En er hann var klæddr, settist hann undir borð, ok bar kerling fram dýrliga fæðu með alls konar ilmandi drykk. Dúkar váru þar af pelli ok purpura, en ker ok skálir af gulli með gimsteinum sett. Ok er Sörli hafði etit ok drukkit sem hann lysti, leiddi kerling hann í afhelli einn ok sýndi honum þar stóra nægð gulls ok gimsteina, ok þar af gaf hún honum eitt tafl af gulli gert, ok þóttist hann aldri þvílíkt sét hafa annat: tot seguit, es va vestir amb rapidesa i quan hagué acabat de fer-ho, es va asseure a taula i la vella i li va servir menges exquisides amb tota mena d'oloroses begudes. Les estovalles eren de seda i porpra i les gerres i escudelles d'or incrustades de gemmes. I quan en Sörli va haver menjat i begut a plaer, la vella el va menar fins a una cova lateral on li va mostrar una gran abundància d'or i gemmes, i li'n donà una taula feta d'or i a ell li va semblar que mai abans no n'havia vista cap altra com aquella
2. <MEDpúrpura f
♦ purpuri og aðrir blæðingakvillar: púrpura i d'altres condicions hemorràgiques

purra <f. purru, purrur>:
variant de púrra ‘porro’

pusa <f. pusu, pusur. Gen. pl.: pusa>:
1. (lítil blikkfatagalleda f (petita i de llauna)
2. (brunnfatapoal m, bujol m (de pou, emprat per a poar-ne aigua)
3. (gusa, skvettur & regnskúr, hvolfaruixat m (esquitx, doll d'aigua & xàfec)

pusa <pusa ~ pusum | pusaði ~ pusuðum | pusaðe-ð>:
I. <mode personal>:
1. (ausa upp með pusupoar una cosa (amb una ‘pusa’)
2. (gusa, sprauta vatni á e-ð, skvettaarruixar una cosa (esquitar amb un raig d'aigua, abocar o fer caure aigua sobre una cosa o algú)
◊ þessi kvendi voru látin þvo Jón Hreggviðsson hátt og lágt með skrubbu og bera lút í höfuð honum, og þóttist bóndi ekki hafa komist í verri stað síðan hollendíngar pusuðu á hann í duggu undan Íslandsströndum: a aquestes dones els van fer rentar en Jón Hreggviðsson de dalt a baix amb el raspall i posar-li lleixiu al cap i al pagès li va semblar que no s'havia trobat en pitjor situació des que els holandesos l'hi havien donat aquella bona ruixada d'aigua, per rentar-lo, a llur vaixell, davant les costes d'Islàndia
 
II. <mode impersonal>:
1. <absolut>: (skvettast, gefa áarribar esquitxos de les onades (al moll, a dalt d'un pont, a dalt de la coberta d'una embarcació etc.)
♦ það pusar: les onades cauen per la borda
2. ⟶ <inn í (o: á; o: yfir) e-ð>ruixar [els esquitxos de] les onades la coberta d'una embarcació
♦ það pusar inn í  (o: á; o: yfir) bátinn ~ skipið: les onades de la mar cauen damunt la coberta de la barca ~ del vaixell

pussa <f. pussu, pussur. Gen. pl.: pussa>:
cony m, figa f

puti <m. puta, putar>:
ditet m (d'infant)

putta·ferðalangur <m. -ferðalangs, -ferðalangar>:
autoestopista m & f

putta·lingur <m. -lings, -lingar >:
autoestopista m & f

putti <m. putta, puttar>:
ditet m (d'infant)
♦ brenna á sér puttanacremar-se els dits
♦ fara á puttanum: viatjar fent autoestop
♦ ferðast á puttanumfer autoestop, viatjar fent autoestop
♦ vera kominn með puttann í spiliðésser de l'olla, estar ficat dins l'assumpte

<n. pús, no comptable>:
1. <GENbuf m
2. <MÚScant m amb la boca tancada

<interj.>:
buh

púa¹ <púi ~ púum | púaði ~ púuðum | púað>:
1. (blása, andabufar
♦ púa á rúðunabufar al vidre de la finestra per entelar-lo
♦ púa út úr sér reyknumexhalar el fum (p.e., que s'hagi pogut inhalar amb una pipada o xuclant la cigarreta)
♦ púa í hendurnarbufar-se a les mans per escalfar-se-les
2. <MÚScantar amb la boca tancada

púa² <púa ~ púum | púaði ~ púuðum | púaðá e-n>:
esbroncar algú fent-li crits de “buh”
♦ púa látlaust á dómarinnesbroncar l'àrbitre sense cessar
♦ púa e-n niðuresbroncar algú amb crits de “buh”

púdd-púdd <interj.>:
tites-tites (crit per fer venir les gallines)

púði <m. púða, púðar>:
coixí m (d'esquena, peus, ornamentació etc., però no pas de llit)

púðra <púðra ~ púðrum | púðraði ~ púðruðum | púðraðsig>:
empolvorar-se
◊ farðu að púðra þig meðan ég tala við þinn fyrrverandi: vés a empolvorar-te mentre parlo amb el teu ex
♦ púðra á sér nefið: empolvorar-se el nas

púður <n. púðurs, no comptable>:
1. <GENpólvora f
♦ svart púður, svarta púðrið: <MILpólvora [negra]
♦ eyða púðri í e-ð: <LOC FIGdedicar temps, energies i esforços a una cosa
♦ hafa ekki fundið upp púðrið: <LOC FIGno haver pas inventat la pólvora
♦ spara ekki púðrið: <LOC FIGno mirar prim, no estalviar esforços ni recursos
♦ það er ekkert púður í þessu: <LOC FIGés pólvora mullada, li falta gràcia, li falta el suc i el bruc
2. (andlitspúðurpólvores f.pl, polvorines f.pl (cosmètic, esp. per a la cara)
3. (talkpúðurpólvores f.pl de talc (esp. per a pell irritada d'infant)

púður·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
fabricació f de pólvora

púðurgerðar·hús <n. -húss, -hús>:
fàbrica f de pólvora

púður·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:
petard m, pet m de monja

púður·reykur <m. -reyks (o: -reykjar), -reykir. Gen. pl.: -reykja; dat.pl.: -reykjum>:
fum m de pólvora [cremada]

púður·snjór <m. -snjós (o: -snjó[v]ar), no comptable>:
neu pols f, neu f en pols (lausamjöll)

púður·sykur <m. -sykurs, no comptable>:
sucre m en pols

púður·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:
<GEN & FIGbarril m de pólvora

Púebló Indíáni <m. Indíána, Indíánar>:
indi m pueblo
♦ Púebló Indíánarnir: els indis pueblo

Púertó Ríkó <n. Púertó Ríkó (o: Púertó Ríkós), no comptable>:
Puerto Rico m
♦ frá Púertó Ríkó: de Puerto Rico
♦ íbúi Púertó Ríkós: porto-riqueny m, porto-riquenya f

Púertó Ríkó-maður <m. -manns, -menn>:
porto-riqueny m, porto-riquenya f

púertóríkóskur, púertóríkósk, púertóríkóskt <adj.>:
porto-riqueny -a

púka·legur, -leg, -legt <adj.>:
tosc -a, bast -a, groller -a

púki <m. púka, púkar>:
1. (smádjöfulldimoniet m, dimoniel·lo m (Bal.) (dimonió)
2. (jóker í spilumjòquer m (en jocs de cartes de pòquer)

púkk <n. púkks, no comptable>:
púkk m (tipus de joc de cartes)
♦ leggja e-ð í púkkið: <LOC FIGfer la seva contribució a una cosa, posar el seu granet de sorra a una cosa

púl <n. púls, no comptable>:
escarràs m, esdernec m de feina

púla <púla ~ púlum | púlaði ~ púluðum | púlað>:
escarrassar-se, esllomar-se, treballar com una mula, fer feina com un bou

Púlína·land <n. -lands, pl. no hab.>:
<designació arcaica de → Pólland “Polònia”

Púll <m. Púls, pl. no hab.>:
<designació arcaica de → Apúlía “Pulla”

púls <m. púls, púlsar>:
<MEDpols m
♦ enginn púls!: no té pols!
♦ finna púlsinn: trobar el pols
♦ taka púlsinn á e-m ~ e-u: <MED & FIGprendre el pols a algú ~ una cosa
♦ vera með höndina á púlsi e-s: <LOC FIGresseguir [l'evolució d']una cosa de prop i amb atenció

púls·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m de càrrega (cavall corpulent destinat a fer feines feixugues)
♦ vinna eins og púlshestur: <LOC FIGpencar com una mula

púls·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
escarràs m, esdernec m de feina

púlt <n. púlts, púlt>:
pupitre m

púma <f. púmu, púmur. Gen. pl.: púmna o: púma>:
puma m (mamífer Felis concolor)

púns <n. púns, no comptable>:
ponx m

púns·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:
(kolla af púnsitassa f de ponx

púns·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
ponxera f

Púnverja·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra púnica
♦ Púnverjastríðin: les guerres púniques

Pún·verji <m. -verja, -verjar>:
cartaginès m, cartaginesa f (habitant de l'antiga Cartago)

pún·verska <f. -versku, no comptable>:
púnic m (dialecte fenici de l'antiga Cartago)

pún·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
púnic -a 
♦ púnversku stríðin (o: styrjaldirnar)les guerres púniques

púpa <f. púpu, púpur. Gen. pl.: púpna o: púpa>:
<ZOOLpupa f, crisàlide f

púpu·hýði <n. -hýðis, -hýði>:
<ZOOLcapoll m

púrím·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
disposició f [d'Ester] sobre els purim (דִּבְרֵי הַפֻּרִים הָאֵלֶּה)
◊ með því að Haman Hamdatason Agagíti, fjandmaður allra Gyðinga, hafði hugsað það ráð upp gegn Gyðingum að eyða þeim og varpað púr, það er hlutkesti, til að afmá þá og eyða þeim, en konungur hafði fyrirskipað með bréfi, þá er Ester gekk fyrir hann, að hið vonda ráð, er hann hafði upphugsað gegn Gyðingum, skyldi honum sjálfum í koll koma og hann og synir hans skyldu festir á gálga, fyrir því voru þessir dagar kallaðir púrím, eftir orðinu púr. Þess vegna - vegna allra orða þessa bréfs, bæði vegna þess, er þeir sjálfir höfðu séð, og hins, er þeir höfðu orðið fyrir - gjörðu Gyðingar það að skyldu og lögleiddu það sem venju, er eigi mætti út af bregða, bæði fyrir sig og niðja sína og alla þá, er sameinuðust þeim, að halda þessa tvo daga helga árlega, samkvæmt fyrirskipuninni um þá og á hinum ákveðna tíma, og að þessara daga skyldi verða minnst og þeir helgir haldnir af hverri kynslóð og hverri ætt, í hverju skattlandi og í hverri borg, svo að þessir púrímdagar skyldu eigi líða undir lok meðal Gyðinga og minning þeirra aldrei í gleymsku falla hjá niðjum þeirra. Og Ester drottning, dóttir Abíhaíls, og Mordekai Gyðingur rituðu bréf og beittu þar öllu valdi sínu til þess að gjöra að lögum þetta annað bréf um púrím. Og hann sendi bréf til allra Gyðinga í skattlöndin hundrað tuttugu og sjö, um allt ríki Ahasverusar, friðar- og sannleiksorð, til þess að lögleiða þessa púrímdaga á hinum ákveðna tíma, eins og Mordekai Gyðingur og Ester drottning höfðu lögleitt þá fyrir þá, eins og þeir höfðu lögleitt ákvæðin um föstur og harmakvein, er þeim skyldi fylgja, fyrir sig og niðja sína. Og skipun Esterar gjörði púrímákvæði þessi að lögum, og var hún rituð í bók: car l'Aman, fill de l'Amadata, l'agagita, enemic de tots els jueus, havia tramat el pla contra els jueus de fer-los perir i havia llançat el pur, és a dir, la sort a fi d'esborrar-los [de la faç de la terra] i exterminar-los, però el rei ordenà [per escrit] amb una carta, per tal com l'Ester s'hi havia presentat al davant, que es fes recaure damunt el cap de l'Aman el malvat pla que ell havia forjat contra els jueus i que hom el pengés, a ell i sos fills, a la forca, i és per aquesta raó que hom anomenà aquests dies purim, de la paraula pur. I és per això -pel contingut d'aquesta carta, així com pel que ells mateixos havien vist i el que els havia passat- que els jueus convertiren en precepte i adoptaren com a costum d'observació obligada, per a ells i per a llurs descendents i per a tots aquells que s'hi unissin [com a prosèlits], de celebrar cada any aquests dos dies, segons el mode que es prescrivia [en aquesta carta] i al temps que s'hi fixava i aquests dies s'havien de recordar i s'havien de celebrar de generació en generació, en el si de cada família, a cada província i a cada vila, de manera que aquests dies de purim no havien de desaparèixer d'entre els jueus ni esvanir-se'n el record entre llurs descendents. La reina Ester, filla de l'Abihail, i Mardoqueu, el jueu, escriviren una [segona] carta i esmerçaren tota llur autoritat a fi de convertir en llei el contingut d'aquesta segona carta sobre els Purim. I s'enviaren cartes a tots els jueus de les cent vint-i-set províncies del reialme de l'Assuer que contenien paraules [plenes] de pau i de sinceritat perquè adoptessin la celebració preceptiva d'aquests dies de purim al temps fixat, talment com els havien establert el jueu Mardoqueu i la reina Ester per a ells i llur posteritat, igual que feien adoptar les disposicions sobre els dejunis i les lamentacions que els havien d'acompanyar. I l'ordre de l'Ester convertí en llei aquestes disposicions sobre els purim i es va posar per escrit en un llibre

púrím·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIG[festa f dels] purim m.pl (פּוּרִים)
◊ Ester drottning, dóttir Abíhaíls, og Gyðingurinn Mardokaí skrifuðu niður allt sem þau gerðu og sendu bréfið til staðfestingar bréfinu um púrímhátíðina: la reina Ester, filla d'Abihail, i Mardoqueu, el jueu, escrigueren tot el que havien fet i enviaren la carta que confirmava la [primera] carta en què instituïen la festa dels Purim
♦ halda púrímhátíð: celebrar la festa dels purim
♦ Súsa-púrím: purim m.pl de Susa, xuixan purim (שׁוּשָׁן פּוּרִים)

púrra <f. púrru, púrrur. Gen. pl.: púrra>:
porro m (planta Allium porrum) (blaðlaukur)

púrru·laukur <m. -lauks, -laukar>:
porro m (planta Allium porrum) (púrra)

púrt·vín <n. -víns, -vín>:
porto m, vi m de Porto

púsl <n. púsls, púsl>:
trencaclosques m, puzzle m
♦ ráða púsli: fer un trencaclosques

púsla <púsla ~ púslum | púslaði ~ púsluðum | púslað>:
fer un trencaclosques, fer un puzzle
♦ púsla e-u saman: ajuntar una cosa com si fossin peces d'un trencaclosques

púslu·spil <n. -spils, -spil>:
trencaclosques m
♦ 50 bita púsluspil: un trencaclosques de 50 peces

púss <m. púss, pússar>:
1. <GENportamonedes m, cartereta f
♦ vera með e-ð í pússi sínu (o: hafa e-ð í pússi sínu)<LOC FIGportar una cosa a sobre, dur una cosa amb ell
2. <HISTbossa f dels diners
3. (getnaðarfæri á hryssufufa f de l'egua (vulva d'aquest animal)

púss¹ <n. púss, púss>:
(þykkja, fýla, fússdesplaer m, descontentament m (acte o acció que causa irritació, indignació i ressentiment o malvolença)

púss² <n. púss, púss>:
(það að klæða sig uppabillament m, parament m, empolainament m
♦ hún er í sínu fínasta pússi: vesteix les seves millors gales, <eða / o LITs'ha posat els seus millors arreus

pússa¹ <pússa ~ pússum | pússaði ~ pússuðum | pússaðe-ð>:
(fægjaenllustrar una cosa (donar llustre a) (del danès pudse)
◊ Willy sagðist vilja fá húninn pússaðan: en Willy m'ha dit que volia el pom de la porta ben polit i lluent
◊ ofan á höfði hennar, þegar hún er að, þú veist, pússa hófana á mér: damunt el seu cap per quan estigui, ja saps, donant llustre als meus unglots
♦ pússa sig upp: empolainar-se, endiumenjar-se

pússa² <pússa ~ pússum | pússaði ~ pússuðum | pússaðe-ð>:
(múrhúðaarrebossar una paret, posar el referit a una paret (cobrir amb una capa de morter, guix etc.) (del danès pudse)
♦ pússa húsið: posar el referit a una casa

pússa³ <pússa ~ pússum | pússaði ~ pússuðum | pússaðe-ð>:
(gefa samanunir en matrimoni (esposar, casar) (del francès épouser)
♦ pússa e-n saman: unir algú en matrimoni
♦ presturinn pússaði þau saman: el prevere els va casar

pússning <f. pússningar, no comptable>:
arrebossat m, referit m (de paret)

pústra <pústra ~ pústrum | pústraði ~ pústruðum | pústraðe-n>:
clavar un mastegot a algú

púst·rör <n. -rörs, -rör>:
tub m d'escapament

pústur <m. pústurs, pústrar>:
(kinnhesturgaltada f, bufetada f, mastegot m, mamballeta f (Mall.

púta¹ <f. pútu, pútur. Gen. pl.: pútna>:
puta f
◊ Pálnatóki segir þá: "Því mun hún þetta mæla, herra," segir hann, "að henni mun þykja mikil nauðsyn til bera, og er hún engi skyndikona né púta, heldur er hún góð kona og ráðvönd, þótt hún sé lítillar ættar eða kynferðar, þá hyggju vér hana þó satt eitt upp bera": en Pálnatóki aleshores li va replicar: "Ho deu haver dit, senyor", va dir, "perquè li deu semblar que s'ha vista empesa a fer-ho a causa d'una gran necessitat, i ella no és ni una dona fàcil ni una puta, ans al contrari, és una dona bona i honrada i, encara que sigui de llinatge i d'origen humils, crec que, tanmateix, això que us ha exposat, és cert"
◊ Hallgerður stóð í anddyrinu og hafði talað hljótt við Hrapp. Hún mælti: "Það mun engi mæla sá er fyrir er að þér séuð velkomnir." Skarphéðinn mælti: "Ekki munu mega orð þín því að þú ert annaðhvort hornkerling eða púta." "Goldin skulu þér þessi orð áður þú ferð heim," segir Hallgerður: la Hallgerður s'estava dreta al vestíbul de la casa, on havia estat parlant fluixet amb en Hrappur. [Quan els va veure, els] va dir: "Cap dels qui són aquí davant meu us dirà que sou benvinguts". L'Skarphéðinn li va replicar: "Tant m'és el que em diguis, perquè o ets una vella de les que estan sempre assegudes a un racó o ets una puta". La Hallgerður li va contestar: "abans que no te'n tornis a casa teva, et faré pagar aquestes paraules teves!"

púta² <f. pútu, pútur. Gen. pl.: pútna>:
(hænagallina f, galina f (Mall., Men.

pútna·hús <n. -húss, -hús>:
bordell m

pútna·mella <f. -mellu, -mellur. Gen. pl.: -mellna o: -mella>:
madam f, proxeneta f

pútresín <n. pútresíns, no comptable>:
putrescina f
◊ lífrænu sameindirnar pútresín og kadaverín eru hvort tveggja mjög illa lyktandi og eitraðar. Þessi efni myndast við rotnun holds og eru hluti af því sem kallað er nálykt: les molècules orgàniques putrescina i cadaverina són, totes dues, molt pudentes i tòxiques. Aquestes substàncies es formen amb la putrefacció de la carn i formen part del que s'anomena l'olor de cadàver

pygmýi <m. pygmýa, pygmýar>:
<ETNOpigmeu m, pigmea f
◊ Pygmýar eru safnarar og veiðimenn: els pigmeus són caçadors-recol·lectors

pylsa <f. pylsu, pylsur. Gen. pl.: pylsna>:
salsitxa f
♦ [eina] pylsu með öllu: una salsitxa amb tots els extres [possibles] (ketchup, mostassa, ceba trinxada, anelles de ceba frites, amanida de patata etc.)

pylsu·gerðarmaður <m. -gerðarmanns, -gerðarmenn>:
salsitxer m, salsitxera f

pylsu·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
cotxet m (o: paradeta f) de venedor de salsitxes

pynda <pynda ~ pyndum | pyndaði ~ pynduðum | pyndaðe-n>:
variant de pynta ‘torturar; turmentar, donar turment’

pyngja <f. pyngju, pyngjur. Gen. pl.: pyngja>:
bossa f [dels diners], escarsella f
♦ þetta kom við pyngjuna á e-m: <LOC FIGalgú s'ho haurà sentit a la bossa, algú ho haurà notat a la [seva] bossa

pynta <pynta ~ pyntum | pyntaði ~ pyntuðum | pyntaðe-n>:
1. <GENtorturar algú
◊ pyntaður til að játa: torturat fins a confessar
2. <HISTturmentar algú, donar turment a algú

pynting <f. pyntingar, pyntingar. Emprat sovint en pl.>:
1. <GENtortura f
♦ játa glæp með pyntingum: confessar un crim sota tortura
♦ fá upplýsingar með pyntingum: obtenir informació amb tortures
♦ kínverskar pyntingar: <HIST & FIGtortura xinesa
2. <HISTturment m

pyntinga·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>:
cambra f de tortures

pyntingar·losti <m. -losta, no comptable>:
sadisme m

pyntingar·tól <n. -tóls, -tól>:
instrument m de tortura
♦ morð- og pyntingartól: instruments de mort i tortura

pyntingar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
instrument m de tortura

Pyrros <m. Pyrrosar, no comptable>:
Pirrus m (o: Pirros m) (Pyrrhus, Πύῤῥος)

Pyrrosar·sigur <m. -sigurs -sigrar>:
<FIGvictòria pírrica

pyttla <f. pyttlu, pyttlur. Gen. pl.: -pyttla o: -pyttlna>:
flasconet m, botelleta f (esp. de beguda alcohòlica)

pyttur <m. pytts, pyttir>:
1. (pollurbassa f (natural, profunda i, sovint, fangosa)
◊ en pyttirnir og síkin þar hjá munu ekki vera heilnæm, þau eru ætluð til saltfengjar: però les seves basses (bitstsoʔθāj-ū ‘els seus maresmes’ בִּצֹּאתָוi els seus canals (gəβāj-ū ‘els seus aiguamolls [de mar], les seves albuferes’ גְּבָאָיוno seran sanejats (lit.: salubres), sinó destinats a salines
♦ falla (o: detta) í pyttinn: <LOC FIGcaure en el parany
2. <(gryfja & brunnurpou m (fossa profunda, clot excavat profund)
◊ því að skækja er djúp gröf og léttúðardrós þröngur pyttur: perquè la prostituta (zōˈnāh, זוֹנָה) és un clot profund i la dona frívola (nāχərii̯ˈʝāh ‘estrangera, forastera’ נָכְרִיָּה) un pou estret (bəˈʔēr ‘pou’, בְּאֵר צָרָה
◊ hvers yðar asni (υἱός!) eða naut sem fellur í pytt (φρέαρ), er það eigi jafnsnart út dregið á þvottdegi?: l'ase o el bou de qualsevol de vosaltres que caigui dins un pou, per ventura no li'n traureu totd'una [encara que sigui] en dissabte? (versió del 1908-1912: nú á einhver yðar asna eða naut, sem fellur í brunn, mun hann ekki óðara draga það upp, þótt hvíldardagur sé?; versió del 2007: ef einhver ykkar á asna eða naut, sem fellur í brunn, mun hann ekki óðara draga það upp þótt hvíldardagur sé?; Vulgata: cuius vestrum asinus aut bos in puteum cadet et non continuo extrahet illum die sabbati?; Grec: Τίνος ὑμῶν υἱὸς ἢ βοῦς εἰς φρέαρ πεσεῖται, καὶ οὐκ εὐθέως ἀνασπάσει αὐτὸν ἐν ἡμέρᾳ τοῦ σαββάτου;)
◊ og hinn fimmti engill básúnaði. Og eg sá stjörnu eina falla af himni á jörðina, og honum varð gefinn lykill til pytts undirdjúpsins (φρέαρ: τοῦ φρέατος τῆς ἀβύσσου). Og hann lauk upp pytti undirdjúpsins (φρέαρ: τὸ φρέαρ τῆς ἀβύσσου), og þar gekk upp reykur svo sem mikils ofns. Og sólin varð myrk og veðrið af reyknum pyttsins (φρέαρ: τοῦ φρέατος)el cinquè àngel tocà la trompeta i vaig veure un estel caigut del cel a la terra. Li donaren la clau del pou de l'abisme i va obrir el pou de l'abisme i del pou en va pujar una fumera com la fumera d'un gran forn, i el sol i l'aire s'enfosquiren per la fumera del pou (versió del 1908-1912: ¹Og fimmti engillinn básúnaði. Þá sá ég stjörnu, er fallið hafði af himni ofan á jörðina, og henni var fenginn lykillinn að brunni undirdjúpsins. ²Og hún lauk upp brunni undirdjúpsins, og reyk lagði upp af brunninum eins og reyk frá stórum ofni. Og sólin myrkvaðist og loftið af reyknum úr brunninum; versió del 2007: ²Og fimmti engillinn básúnaði. Þá sá ég stjörnu er fallið hafði af himni ofan á jörðina og henni var fenginn lykillinn að brunni undirdjúpsins. ¹Og stjarnan lauk upp brunni undirdjúpsins og lagði þaðan reyk eins og frá stórum bræðsluofni. Og sólin og loftið myrkvaðist af reyknum úr brunninum)
◊ “Pytturinn og pendúllinn” eftir Edgar Allan Poe: “el pou i el pèndol” de l'Edgar Allan Poe

pýramídi <m. pýramída, pýramídar>:
piràmide f

Pýrenea·fjöll <n.pl -fjalla>:
[serralada f dels] Pirineus m.pl

Pýrenea·nebbamús* <f. -nebbamúsar, -nebbamýs>:
almesquera f (mamífer Galemys pyrenaicus syn. Desmana pyrenaica)

Pýrenea·samningur <m. -samnings, no comptable>:
Tractat m dels Pirineus

Pýrenea·skagi <m. -skaga, no comptable>:
Península Ibèrica

pýrít <n. pýríts, pýrít>:
<GEOLpirita f
♦ → brennisteinskís “íd.”
♦ → járnkís “íd.”

Pýþagóras <m. Pýþagórasar, pl. no hab.>:
Pitàgores m

Pýþagórasar·regla <f. -reglu, no comptable>:
teorema m de Pitàgores

Pýþagóringur <m. Pýþagórings, Pýþagóringar>:
pitagòric m, pitagòrica f

pýþagórískur, pýþagórísk, pýþagórískt <adj.>:
pitagòric -a
♦ pýþagorískur þríhyrningur: triangle pitagòric
♦ pýþagorískar þrenndir: triplets pitagòrics

pækill <m. pækils, pæklar>:
salmorra f, aigua-sal f (Val., Bal.
♦ í pækli: en salmorra

pækil·salta <-salta ~ -söltum | -saltaði ~ -söltuðum | -saltaðe-ð>:
<CULINposar una cosa en salmorra, posar una cosa en aigua-sal (Val., Bal.

pækla <pækla ~ pæklum | pæklaði ~ pækluðum | pæklaðe-ð>:
<CULINposar una cosa en salmorra, posar una cosa en aigua-sal (Val., Bal.

pæla <pæli ~ pælum | pældi ~ pældum | pælte-ð>:
1. <GENentrecavar una cosa amb la fanga
♦ pæla upp garð: entrecavar amb la fanga un clos
2. (erfiða, þræla í e-uescarrassar-se, pencar [de valent] (treballar feixugament o fer una feina feixuga)
3. <í e-u>: <FIGcavilar sobre una cosa, esprémer-se les idees sobre una cosa, trencar-se el cap sobre una cosa
◊ hverju ertu að pæla í: què estàs cavilant ara?
4. <í gegnum e-ð>: <FIGllegir un llibre de cap a cap
♦ pæla í gegnum e-ð: llegir un escrit de cap a cap

pæling <f. pælingar, pælingar>:
(hugleiðingelucubració f (consideració, meditació, cogitació)
♦ pælingar um e-ð: elucubracions sobre una cosa

pæma <f. pæmu, pæmur. Gen. pl.: pæma>:
arapaima m,f (peix Arapaima gigas) (risaari)

pænis·síli <n. -sílis, -síli>:
trencavits m (peix Ammodytes tobianus) (sandsíli)

pöbb <m. pöbbs, pöbbar>:
pub m

pöbba·rölt <n. -rölts, pl. no hab.>:
sortida f a pubs
♦ fara á pöbbarölt: anar de copes, anar de pubs

pöddu:
casos oblics del sg. de → padda “bestiola”

< Pöddu·brunnur <m. -brunns, pl. no hab.>:
designació arcaica de → Paderborn “Paderborn”

< Pöddu·brunnar <m.pl -brunna>:
variant de Pöddubrunnur ‘Paderborn’
◊ þá er tveggja daga fǫr til Pǫddubrunna, þar er byskupsstóll at Líboríuskirkju, þar hvílir hann: d'aquí hi ha dos dies de viatge fins a Paderborn, on hi ha la seu de Sant Libori, on ell descansa

pöddu·fullur, -full, -fullt <adj.>:
<FAMborratxo -a com una sopa, gat -a com un calàpot (Bal.), més gat -a que una rabassa (Bal.

pöddur:
nom. pl. & ac. pl. de → padda “bestiola>”

pökkun <f. pökkunar, no comptable>:
empaquetatge m

pökkunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f d'empaquetar

pökkur¹ <m. pökks, pökkar>:
1. <ESPORTpuck m
2. (hurðastopparitopall m (de porta, en forma de puck)

pökkur² <m. pökkar, pökkir>:
variant de pökkur¹ ‘puck’

pöldróttur, pöldrótt, pöldrótt <adj.>:
1. (um brekkuaterrassat -ada, escalonat -ada (pendís, pendent; es tracta de formacions naturals, no pas humanes)
2. (óslétturaturonat -ada (ple de petits monticles o muntijols)
3. (um mýriple -ena de petits bassals d'aigua (aiguamoll)
♦ pöldrótt mýri: un aiguamoll ple d'un tot de petits bassals

pönk <n. pönks, no comptable>:
punk m

pönkari <m. pönkara, pönkarar>:
punki m & f

pönk·tónlist <f. -tónlistar, pl. no hab.>:
música f punk[i]

pönnu:
casos oblics del sg. de → panna “paella”

pönnu·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
<CULINpönnukaka f (mena de truita dolça o crep)

pönnuköku·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
<CULINganiveta f de [menjar] pönnukökur

pönnuköku·panna <f. -pönnu, -pönnur. Gen. pl.: -panna>:
<CULINpaella f de fer pönnukökur

pönnur:
nom. pl. & ac. pl. de → panna “paella”

pönnu·skaft <n. -skafts, -sköft>:
mànec m de paella

pöntun <f. pöntunar, pantanir>:
1. <GENcomanda f
♦ pöntun nr. 136: comanda núm. 136
♦ staðfesta pöntun: confirmar una comanda
♦ taka móti pöntun: rebre una comanda
♦ pöntun þín hefur verið móttekin: hem rebut la seva comanda
2. (borðpöntunreserva f (de taula, p.e., a restaurant)

pöntunar·eyðublað <n. -eyðublaðs, -eyðublöð>:
formulari m de comanda

pöntunar·félag <n. -félags, -félög>:
<HISTcooperativa f de consum

pöntunar·númer <n. -númers, -númer>:
número m de comanda

pöpull <m. pöpuls, no comptable>:
<PEJpopulatxo f, xurma f, plebs f, lumpen m

pör <n.pl para>:
belitrada f, bretolada f, estrumbolada f (Bal. (malifeta de pillastre, entremaliadura, criaturada)
◊ Jón Hreggviðsson, gott, þú mátt sjá minn meistara í hans bibliotheque, - en segðu mér fyrst með hvaða pör þessi óheillakrákur hefur verið: Jón Hreggviðsson, bé, podràs veure el meu amo a la seva bibliothèque, - però abans, digues-me en quines brivallades ha estat ficat aquest ocellatxo de mal averany que tens al costat

pöróttur, pörótt, pörótt <adj.>:
1. (brögðóttur, hrekkjafullurde pillastre, de noi entremaliat, de bergant (Bal. (propi d'un al·lot que és un bergant o un estrúmbol)
2. (sniðugurmurri múrria (astut, pillet)
3. (hrekkjóttur, stríðinnpicaresc -a  (picardiós)

pörtum:
dat. pl. de → partur “part <f.>”

pörun <f. pörunar, paranir; pl. no hab.>:
aparellament m, apariament m

pörunar·atferli <n. -atferlis, pl. no hab.>:
ritual m d'aparellament

pöru·piltur <m. -pilts, -piltar>:
pillastre m, bergant m (Bal.

pössun <f. pössunar, no comptable>:
cura f, esment m (Bal.
♦ fara með barn í pössun [hjá e-m]: fer de cangur [per a algú]
♦ vera í pössun hjá e-m: guardar algú, tenir cura d'algú, tenir esment d'algú (Bal. (esp. per un espai de temps curt, com ara un infant quan els seus pares se n'han d'anar)
◊ hún var í pössun hjá ömmu þegar foreldrar hennar fóru í bíó: la seva àvia li tenia esment quan els seus pares anaven al cinema

pössunar·pía <f. -píu, -píur. Gen. pl.: -pía>:
cangur f

pössunar·samur, -söm, -samt <adj.>:
atent -a, vigilant
♦ vera mjög pössunarsamur í e-u: ésser molt escrupolós en una cosa
♦ vera pössunarsamur á e-n ~ e-ð: ésser molt primmirat amb algú ~ una cosa
♦ vera pössunarsamur á að <+ inf.>posar (o: tenir) molta cura a <+ inf.>, parar un gran esment a <+ inf.>
♦ vera pössunarsamur á að <+ subj.>posar (o: tenir) molta cura que <+ subj.>, ésser molt curós que <+ subj.>

pöstur <n.pl pastra>:
Mot emprat en la locució:
♦ liggja á pöstrum: <LOCestar damunt la seva presa devorant-la (p.e., un ós polar)

< pöstu·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
tovalles f.pl d'altar (altarisklæði)



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 12/08/97