Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Ó

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 2010



     
   
Maðurinn er sem vindblær,
dagar hans sem hverfandi skuggi.
 
   
L'home és com un buf de vent,
els seus dies, com una ombra que s'esvaneix.
 
   
Psalms CXLIV, 4
 
       

ó <n. ós, ó>:
ó f (nom de la lletra islandesa ó, Ó)

ó <interj.>:
oh

ó- <prefix privatiu; en la llengua antiga, alterna amb la forma ú->:
in-/i-/il·-/ir-/im-, a-/an-, des-

óa <óar | óaði | óaðverb impers.>:
fer sentir un fort temor a algú, esborronar algú
♦ e-n (o: e-m) óar við e-u: una cosa fa sentir por a algú
♦ e-n (o: e-m) að <+ inf.>a algú li fa basarda [de] <+ inf.>, a algú l'espanta [de] <+ inf.>, algú sent temor de <+ inf.> (fer-se enrere de fer una cosa per esborronament, esglai, temor etc.)
◊ þegar hann andaðist óaði alla hjá honum að vera og gat það engi nema Einar Gíslason, bróðir Guðrúnar konu Snorra í Lónshúsum. Var þá svo að heyra sem brakaði í hverju tré: quan ell va morir, a tots els feia basarda de quedar-se a ca seva a vetllar-lo i ningú no ho va poder fer tret de n'Einar Gíslason, el germà de na Guðrún, la dona de n'Snorri de Lónshús. En aquells moments se sentia com si tota el fustam de la casa cruixís
♦ e-m óar e-ð: una cosa va sentir por a algú, una cosa emporugueix algú

ó·aðfinnanlegur, -aðfinnanleg, -aðfinnanlegt <adj.>:
irreprotxable, irreprensible

ó·aðgengilegur, -aðgengileg, -aðgengilegt <adj.>:
1. (óviðunandi) inadmissible (inacceptable)
♦ óaðgengilegir skilmálar: condicions inadmissibles
2. (erfiður að nálgast) inaccessible (d'accés difícil o impossible)

ó·aðgreinanlegur, -aðgreinanleg, -aðgreinanlegt <adj.>:
inseparable

ó·aðgæsla <f. -aðgæslu, no comptable>:
variant de óaðgætni ‘inadvertècia, inatenció; descurança, negligència; manca de cautela’

ó·aðgætinn, -aðgætin, -aðgætið <adj.>:
1. (aðgæslulaus) inadvertit -ida (desatent, inatent)
2. (kærulaus) descurós -osa (negligent, descurat)
3. (ógætinn) imprudent  (incaut)

ó·aðgætni <f. -aðgætni, no comptable>:
1. (aðgæsluleysi) inadvertència (inatenció)
2. (kæruleysi) descurança f (negligència)
3. (ógætni) imprudència f  (manca de cautela & irreflexió)

ó·aðlaðandi, -aðlaðandi, -aðlaðandi <adj.>:
1. <GEN> desplaent, no atractiu -iva (desagradós)
2. (ógeðfelldur) desagradable  (antipàtic)

ó·aðskiljanlegur, -aðskiljanleg, -aðskiljanlegt <adj.>:
inseparable
♦ óaðskiljanlegur hluti af e-u: part constitutiva de..., part integrant de...

ó·aflátanlega <adv.>:
incessantment, ininterrompudament

ó·aflátanlegur, -aflátanleg, -aflátanlegt <adj.>:
incessant, ininterromput -uda

ó·afmáanlegur, -afmáanleg, -afmáanlegt <adj.>:
inesborrable, indeleble

ó·afsakandi, -afsakandi, -afsakandi <adj.>:
imperdonable, inexcusable

ó·afsakanlegur, -afsakanleg, -afsakanlegt <adj.>:
inexcusable

ó·afsalanlegur, -afsalanleg, -afsalanlegt <adj.>:
inalienable

ó·afturkallanlegur, -afturkallanleg, -afturkallanlegt <adj.>:
irrevocable

ó·afvitað <adv.>:
(ósjálfráttinconscientment, involuntàriament, sense voler, sense saber-ho

ó·afvitandi, -afvitandi, -afvitandi <adj.>:
inconscient

óaldar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
banda f [de facinerosos], turba f [de gentussa] (horda, colla, esp. de malfactors o indesitjables)
◊ þeir Snorri goði og Sturla stökktu á brott öllum víkingum sinn veg hverjum og dreifðu svo óaldarflokki þessum og fóru heim síðan: el godó Snorri i l'Sturla van fer que tots els viquings se n'anessin, cadascun pel seu cantó, i així dispersaren aquesta banda de facinerosos i després van tornar a casa
◊ hann bað yður standa í mót og rekast af höndum óaldarflokka slíka: us ha demanat que resistiu i que us desempallegueu d'aitals bandes de bandits

óaldar·lýður <m. -lýðs, -lýðir>:
banda f [de facinerosos], turba f [de gentussa] (horda, colla, esp. de malfactors o indesitjables)

ó·algengur, -algeng, -algengt <adj.>:
poc comú -una

ó·arðbær, -arðbær, -arðbært <adj.>:
poc rendible

ó·arga <adj. inv.>:
variant de óargur, óörg, óargt ‘intrèpid -a; ferotge’
◊ ...um stund að einnig í honum býr óarga, grimmt og lævíst dýr: ...per un moment que també dins ell hi viu una bèstia garneua, cruel i ferotge

óarga·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
1. <GENbèstia f ferotge
2. (ljónbèstia f noble (lleó)
◊ óargadýr er á veginum, ljón á götunum: hi ha una bèstia ferotge al camí, un lleó als carrers

ó·argur, -örg, -argt <adj.>:
1. <GENintrèpid -a
◊ Úlfur hét maður, sonur Bjálfa og Hallberu, dóttur Úlfs hins óarga. Hún var systir Hallbjarnar hálftrölls í Hrafnistu, föður Ketils hængs. Úlfur var maður svo mikill og sterkur, að eigi voru hans jafningjar, en er hann var á unga aldri, lá hann í víkingu og herjaði. Með honum var í félagsskap sá maður, er kallaður var Berðlu-Kári, göfugur maður og hinn mesti afreksmaður að afli og áræði; hann var berserkur. Þeir Úlfur áttu einn sjóð báðir, og var með þeim hin kærsta vinátta. En er þeir réðust úr hernaði, fór Kári til bús síns í Berðlu; hann var maður stórauðugur. Kári átti þrjú börn; hét sonur hans Eyvindur lambi, annar Ölvir hnúfa; dóttir hans hét Salbjörg; hún var kvenna vænst og skörungur mikill; hennar fékk Úlfur; fór hann þá og til búa sinna. Úlfur var maður auðugur bæði að löndum og lausum aurum; hann tók lends manns rétt, svo sem haft höfðu langfeðgar hans, og gerðist maður ríkur: hi havia un home que es deia Úlfur i era fill d'en Bjálfi i la Hallbera, la filla de l'Úlfur l'Intrèpid. Era la germana d'en Hallbjörn Migtrol de Hrafnista, el pare d'en Ketill Truita-de-Riu. L'Úlfur era tan gros i fort que no tenia parió. De jove va participar sovint en expedicions viquinges i de saqueig. L'hi acompanyava sempre un company que es deia Berðlu-Kári, ço és, en Kári de Berðla, un home d'alta nissaga que excel·lia tant per la seva força física com per la seva audàcia. Era berserc. L'Úlfur i ell feien bossa comuna i entre ells dos hi regnava la més sòlida de les amistats. Quan varen deixar les expedicions de saqueig, en Kári va tornar al seu mas de Berðla. Era riquíssim. En Kári tenia tres fills: un fill era l'Eyvindur Anyell i l'altre l'Ölvir Gep; la seva filla es deia Salbjörg. Era una dona bellíssima i tenia un caràcter ferm i de molta d'empenta. L'Úlfur s'hi va casar i, després, féu cap a les seves possessions. L'Úlfur era ric tant pel que fa a terres com pel que fa a cabal i béns mobles. Va adoptar la posició i el títol d'un lendr maðr o vassall terratinent, que ja havien tingut els seus avantpassats, i es va convertir en un home poderós.
2. (um dýrferotge (bèstia)
♦ hið óarga dýr: el lleó, la bèstia fera
◊ sýndist ǫllum mǫnnum, þeim er heyrðu þessa tíðendasǫgn, sjá atburðr undarligr orðinn, at einn ungr maðr skyldi orðit hafa at bana svá harðfengum heraðshǫfðingja ok svá miklum kappa, sem Jǫðurr var. Enn þó var þat ekki undarligt, því at enn hæsti hǫfuðsmiðr hafði skapat ok gefit í brjóst Þorgeiri svá øruggt hjarta ok hart, at hann hræddist ekki, ok hann var svá øruggr í ǫllum mannraunum sem it óarga dýr. Ok af því at allir góðir hlutir eru af Guði gervir, þá er øruggleikr af Guði gerr ok gefinn í brjóst hvǫtum drengjum, ok þar með sjálfræði at hafa til þess er þeir vilja, góðs eða ills; því at Kristr hefir kristna menn sonu sína gert, en eigi þræla, en þat mun hann hverjum gjalda, sem til vinnr: a tothom que va sentir a contar aquesta notícia li va semblar que era un esdeveniment extraordinari que un jove pogués haver mort un cabdill de districte tan bregat i un campió tan gran com havia estat en Jǫðurr. I tanmateix aquell fet no tenia res de sorprenent perquè el Màxim Artífex havia creat i donat en el pit d'en Þorgeirr un cor tan intrèpid i ardit que no tenia por de res i era impàvid en totes les situacions de prova com [ho és] el lleó. I com que totes les coses bones provenen de Déu, també ho és la intrepidesa [i fermesa d'esperit], feta i donada per Déu al pit dels barons estrenus, i amb ella, la llibertat de decidir per ells mateixos d'emprar-la per al que vulguin, tant per al bé com per al mal, perquè el Crist ha fet els cristians fills seus i no pas esclaus seus, de manera que premiarà cadascú pel que hagi fet en vida
◊ Rómaborg létu gera bræður tveir. Hét annar Rómulus en annar Remus. Þeir voru tvíburar. Borgin var ger eftir hinu óarga dýri. Var dýrið ristið á jörðunni og þar upp af voru reistir borgarveggir. Er höfuðið dýrsins fyrir norðan ána. ... Er sá hlutur borgarinnar kallaður Róma en sá hlutur er fyrir utan ána er heitir Latránsborg eða Latrán eða Latera en það þýðist síður. En þá er borgin var alger þá urðu þeir ósáttir um það af hvors nafni er borgin skyldi nafn taka og því réð Rómulus bróður sínum Remó fjörráð og drap hann. Var þá borgin kennd við Rómulum og kölluð Rómaborg. Bjarni kom til Rómaborgar og vitjaði þar heilagra staða því að eigi er sá staður í Rómaborg að eigi sé roðinn með blóði heilagra manna. Og í þeirri för andast Bjarni: dos germans feren construir Roma. Un d'ells es deia Ròmul i l'altre Remus. Eren bessons. La ciutat fou edificada segons [la silueta d]el lleó (o:, més lliurement,  Roma té la forma d'un lleó; secundum formam leonis inchoata est Roma <...> huius caput est urbs a Romulo constructa: latera vero aedificia utrobique disposita: unde autem Lateranis dicitur): [el contorn d']aquest animal fou traçat en terra i sobre la silueta s'hi edificaren les muralles. El cap del lleó es troba al nord del riu... Aquesta part de la ciutat es diu Roma però la part de defora del riu es diu Latransborg o Latran o Latera i aquesta paraula es tradueix per costats o flancs. Quan la ciutat estigué acabada, els dos germans es varen barallar sobre de qui d'ells dos havia de prendre nom la ciutat. En Ròmul va planejar posar fi a la vida del seu germà i el va matar. D'aquesta manera la ciutat fou anomenada pel Ròmul (Cf. Baetke 19874 p. 322: kenna e-t við e-t etw. nach etw. benennen) i es va dir Roma. En Bjarni va anar a Roma i hi visità els sants llocs car a Roma no hi ha lloc que no hagi estat enrogit amb la sang dels sants. En Bjarni va morir en aquest viatge [de pelegrinació]

ó·ábyggilegur, -ábyggileg, -ábyggilegt <adj.>:
1. <GENincert -a, poc segur -a
2. (óáreiðanlegur, ótrausturpoc fiable (que no és de fiar)

ó·ábyrgur, -ábyrg, -ábyrgt <adj.>:
irresponsable
♦ á óábyrgan hátt: d'una manera irresponsable, irresponsablement

ó·áfengur, -áfeng, -áfengt <adj.>:
no alcohòlic -a, sense alcohol

ó·ákveðanlegur, -ákveðanleg, -ákveðanlegt <adj.>:
indeterminable

ó·ákveðinn, -ákveðin, -ákveðið <adj.>:
1. <GEN & GRAMindeterminat -ada
♦ óákveðinn greinir: article indeterminat
♦ það er enn óaðkveðið: encara està per decidir
2. (GRAM = fornafnindefinit -ida (GRAM = pronom)
♦ óákveðið fornafn: pronom indefinit

ó·ákveðni <f. -ákveðni, pl. no hab.>:
indeterminació f

ó·áleitinn, -áleitin, -áleitið <adj.>:
que no es fica amb ningú, que no cerca raons amb ningú, de carà;cter pacífic
◊ Þorsteinn var maður órefjusamur og réttlátur og óáleitinn við menn, en hélt hlut sínum, ef aðrir menn leituðu á hann, enda veitti það heldur þungt flestum að etja kappi við hann: en Þorsteinn era un home sense falsedat, recte i que no es ficava amb els altres, però defensava amb fermesa el que li pertocava a dreta llei si algú es ficava amb ell. La majoria en sortia força malparat d'heure-se-les amb ell
◊ Illugi kvað þetta vel boðið og þetta þá Hörður og sættust að því. Þangað fór Hörður búi sínu um vorið og galt Illugi honum fé sín öll. Gagnsamt var bú Harðar. Ól hann gest ganganda. Öngvir urðu til að leita á Hörð enda var hann óáleitinn við aðra. Hann bjó þar tvo vetur: l'Illugi va dir que era una bona oferta i en Hörður la va acceptar i amb això varen quedar cabals. En Hörður, quan va arribar la primavera, va establir-hi el seu mas i l'Illugi li va pagar tot el bestiar convingut. El mas d'en Hörður floria. Hi acollia els viatjants que hi passaven. Ningú no es ficava amb en Hörður i ell no es ficava tampoc en els afers d'altri. Va viure allà per espai de dos anys

ó·álitlegur, -álitleg, -álitlegt <adj.>:
1. (lítilfjörlegur, kyrfilegurinsignificant, poqueta cosa (de poca importància)
2. (óásjálegurdeslluït -ïda, poc vistós -osa (de poca o mala aparença)
3. (sem lítur ekki vel út, lítt aðlaðandi, ófríðurpoc atractiu -iva (no ben plantat o parençós)
4. (óefnilegurpoc prometedor -a (que no fa una impressió gaire bona)
5. (hæpinndubtós -osa (inquietant, que fa dubtar, recelar o sospitar, que sembla força desfavorable)
♦ e-ð er óálitlegt: una cosa no fa gaire bona pinta
♦ þetta er heldur óálitlegt: no fa bona pinta, no promet res de bo

ó·ánægður, -ánægð, -ánægt <adj.>:
descontent -a, malcontent -a

ó·ánægja <f. -ánægju, pl. no hab.>:
descontent m (cast., ekki ritm./no lit.), descontentament m, malcontentament m, insatisfacció f, descontentació f
♦ láta í ljós óánægju sína yfir e-u: manifestar el seu descontentament amb una cosa, expressar el seu disgust per una cosa
♦ lýsa óánægju sinni með e-u: expressar el seu descontentament amb una cosa

óánægju·fylgi <n. -fylgis, pl. no hab.>:
vot m del descontent, vot m de protesta

óánægju·raddir <f.pl -radda>:
<FIGveus f.pl de descontentament, aldarull m

ó·áran¹ <f. -áranar, -áranir, pl. no hab.>:
1. <GENmala anyada
2. (slæmir tímartemps m.pl dolents (època dolenta per a algú o un país a conseqüència de la mala anyada o d'altres causes)
3. (hallæri, dýrtíð, óáransaukicarestia f (escassetat d'aliments a conseqüència de la mala anyada)
4. (vanþrif, ódöngundesneriment m, neuliment m (decandiment o consumpció física d'homes i bèsties per la manca d'aliments)

ó·áran² <n. -árans, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → óáran¹ “mala anyada”

óárans·auki <m. -auka, pl. no hab.>:
augment m de la carestia [d'aliments]

ó·áreiðanlegur, -áreiðanleg, -áreiðanlegt <adj.>:
1. <GENincert -a, poc segur -a
2. (ótrausturpoc fiable, de poca confiança (que no és de fiar, que no és digne de confiança)
◊ þeir eru rógberar, bakmálugir, guðshatarar, smánarar, hrokafullir, gortarar, hrekkvísir, foreldrum óhlýðnir, óskynsamir, óáreiðanlegir, kærleikslausir, miskunnarlausir: són calumniadors, murmuradors, impius, arrogants, altius, fanfarrons, brivalls, desobedients amb els pares, desenraonats, indignes de confiança, desproveïts d'amor i misericòrdia
3. (ósennilegurde poc crèdit (poc creïble, inverosímil)

ó·áreiðanleiki <m. -áreiðanleika, no comptable>:
manca f de seriositat (com a tret de caràcter o comportament)

ó·áreitinn, -reitin, -reitið <adj.>:
pacífic -a
♦ vera óáreitinn við e-n: ésser pacífic -a amb...

ó·áreittur, -reitt, -reitt <adj.>:
sense ésser molestat -ada
◊ ég mun leggja eld í musteri guða Egyptalands, og hann mun brenna þau til ösku og flytja burt guði þeirra, og hann mun vefja um sig Egyptalandi, eins og hirðir vefur um sig skikkju sinni. Síðan mun hann fara þaðan óáreittur: calaré foc als temples dels déus d'Egipte i ell els cremarà fins a deixar-los reduïts a cendra i se'n portarà llurs déus i s'embolicarà amb Egipte com un pastor s'embolica amb el seu mantell i després, sortirà d'allà en pau

ó·árennilegur, -árennileg, -árennilegt <adj.>:
1. <MILinatacable
◊ Þorvaldr kom á Eyri með hundrað manna. Ok er hann sér viðrbúning Hrafns, bæði virkit ok fjǫlmenni mikit, þá sýndisk hónum óárennilegr bǫlkr þeirra: en Þorvaldr va arribar a Eyrr amb cent-vint hòmens, i quan va veure els preparatius d'en Hrafn, tant pel que fa a la fortificació com als homes aplegats, se'n va adonar que aquella tropa era inatacable
◊ litlu síðar fer Þorleikur Höskuldsson að ráði föður síns með nokkura menn á bæ lausingjans, taka hann og drepa en Þorleikur eignaði sér fé það allt og föður sínum er lausinginn hafði grætt. Þetta spurði Hrútur og líkar illa og sonum hans. Þeir voru margir þroskaðir og þótti sá frændabálkur óárennilegur. Hrútur leitaði laga um mál þetta hversu fara ætti. Og er þetta mál var rannsakað af lögmönnum þá gekk þeim Hrúti lítt í hag og mátu menn það mikils er Hrútur hafði sett lausingjann niður á óleyfðri jörðu Höskulds og hafði hann grætt þar fé. Hafði Þorleikur drepið hann á eignum þeirra feðga. Undi Hrútur illa við sinn hlut og var þó samt: poc després, en Þorleikur Höskuldsson es va dirigir amb alguns homes, seguint les ordres de son pare, al mas del llibert, on el van capturar i matar, i en Þorleikur es va apropiar per a si i son pare de tots els béns que el llibert havia acumulat. En Hrútur se'n va assabentar i aquests fets li van desplaure molt igual que a sos fills. Molts d'ells ja eren crescuts i tota aquesta bandada de parents semblava inatacable. En Hrútur va fer perquisicions sobre les conseqüències legals d'aquest afer i quan els experts en lleis hagueren analitzat legalment l'afer, llur dictamen no fou favorable a en Hrútur i els seus fills ja que varen donar molta d'importància al fet que en Hrútur havia establert el llibert en terres d'en Höskuldur sense el permís d'aquest i que era en aquestes terres que el llibert hi havia fet el seu cabal. En Þorleikur, per tant, l'havia mort a les seves terres i a les dels seus pares. En Hrútur no es va conformar amb aquest dictamen i va continuar insistint-hi
◊ geðjast nú berserkjunum vel að framgöngu Styrs og segjast gjarnan vilja fylgja so djörfum höfðingja. Ríða nú þaðan og lýsa víginu (getur um náttstaði þeirra í sögunni. Voru þeir fjórir (að mig minnir) og einn í Ljáskógum). Koma nú heim að Hrauni og geðjast nú hverutveggi vel að öðrum og þykir þeim Styr góður og röskur foringi. Stóð nú eigi minni ótti af hönum en áður og þótti óvinum Styrs hann nú allóárennilegur. Líður nú af veturinn: als bersercs els va agradar la forma com havia procedit l'Styr i van dir que seguirien de grat un cabdill tan ardit. Llavors, se n'anaren d'allà a cavall i es declararen públicament responsables de l'homei (a la saga s'esmenten els llocs on passaren la nit. Eren quatre (pel que em recorda) i un a Ljáskógar). Llavors van arribar a casa, a Hraun, i cadascun d'ells se sentia bé amb la manera com els altres s'havien comportat i l'Styr els semblava un cabdill bo i valent. La por que hom li tenia no era pas menor que abans, de manera que als seus enemics l'Styr els semblava absolutament inatacable. I així va passar l'hivern
◊ nú kemur að því sem dómar skyldu út fara föstukveldið. Gekk þá allur þingheimur til dóma. Flosi stóð sunnan að Rangæingadómi og lið hans. Þar var með honum Hallur af Síðu og Runólfur úr Dal son Úlfs aurgoða og aðrir þeir sem Flosa höfðu liði heitið. En norðan að Rangæingadómi stóðu þeir Ásgrímur Elliða-Grímsson og Gissur hvíti, Hjalti Skeggjason og Einar Þveræingur en Njálssynir voru heima við búð og Kári og Þorleifur krákur og Þorgrímur hinn mikli. Þeir sátu allir með vopnum og var þeirra flokkur óárennilegur: llavors va arribar el vespre del divendres en què els  dómar s'havien de constituir. Tots els que havien acudit al Þing, van anar a l'indret de les sessions. En Flosi, amb els seus, es trobava al sud de l'indret on eren els de la Rangárvallasýzla i els qui els feien costat. A ell li feia costat en Hallur de Síða i en Runólfur de Dalur, fill de l'Úlfur l'aurgoði i d'altres que havien promès llur ajut a en Flosi. Al nord d'on eren els membres del tribunal de la Rangárvallasýzla hi havia l'Ásgrímur Elliða-Grímsson, en Gissur Blanc, en Hjalti Skeggjason i l'Einar Þveræingur, però els fills d'en Njáll, per contra, havien romàs a llurs tendals ensems amb en Kári i en Þorleifur Corb i en Þorgrímur el Gran. Hi romanien armats i llur grup era inatacable
2. (um virkiinexpugnable (fortalesa)
3. (hræðilegur, ægileguringent, formidable (imponent, imposant, enorme, immens etc. de manera que resulta difícil d'escometre)
◊ mér er fullljóst hve óárennilegt (τὸ χῦμα τῶν ἀριθμῶν καὶ τὴν οὖσαν δυσχέρειαν) hið langa rit hans er. Efnismergðin veldur þeim miklum erfiðleikum sem vilja ná tökum á því sem þar er sagt frá: em resulta plenament clar com d'imponent és el seu llarg escrit. L'abundor de matèria ocasiona greus dificultats als qui volen endinsar-se en la narració

ó·árlegur, -árleg, -árlegt <adj.>:
prim -a i d'aspecte miserable
♦ gera e-n óárlegan: <LOC FIGsubmergir-se en un estat de desolació interior, sentir-se molt desgraciat
◊ Þorsteinn var þar allan veturinn til huggunar við bróður sinn en þó gerði Grím mjög óárlegan. Svaf hann lítið og neytti lítt matar: en Þorsteinn hi va romandre tot l'hivern per a consolar el seu germà, però en Grímur es trobava en un estat de desolació. Dormia poc i a penes menjava res

ó·ásjálegur, -ásjáleg, -ásjálegt <adj.>:
1. (óálitlegurinsignificant (modest, simple, poc imponent o vistós)
◊ hold hans eyðist og verður óásjálegt (מֵרֹאִי), og beinin, sem sáust ekki áður, verða ber, svo að sál hans nálgast gröfina og líf hans engla dauðans: la seva carn es consumeix i tot just es pot veure, i els seus ossos, que hom abans no veia pas, ara se li poden veure, de manera que la seva ànima s'atansa a la fossa i la seva vida a l'àngel de la mort
2. (lélegurde mal aspecte (d'aspecte desagradable o poc atractiu, lleig)
3. (druslulegurd'aspecte deteriorat (que sembla fet malbé)

ó·átalinn, -átalin, -átalið <adj.>:
sense protestar, sense qüestionar-ho
♦ láta e-ð óátalið: permetre una cosa sense posar-hi emperons, tolerar una cosa, na cosa sense protestar-hi o dir-hi res

ó·átan <f. -átanar, no comptable>:
1. <JUR RELIGallò que la religió prohibeix de menjar, aliment[s] impur[s]
◊ ef menn vinna fleira en þat sem lofat er á þeim dǫgum fimtán er et meira hald er á, þat varðar fjǫrbaugsgarð ok á sá sǫk er vill. Rétt er manni at bjarga fé sínu ok andvirki sem rúmheilagt sé, ef ván er at eldr eða ofviðri eða vǡtn eða skriður meiði elligar. Þat varðar fjǫrbaugsgarð ef maðr etr fé þat er svidda verðr ok kallat óátan. Af eru teknir útróðrar ok ǫll veiðr fugla ok fiska um lǫghelgar tíðir: qui en aquests quinze dies en què se celebren aquestes festivitats treballi més del que està permès, sia castigat amb bandejament de tres anys i que exerceixi l'acció judicial qui vulgui. Un home tindrà dret a vetllar [en dia festiu] tant per la integritat del seu haver com per la del fruit de la seva feina, com si fos un dia fener, si hi ha la possibilitat que el foc, una tempesta, una inundació o un esllavissament de terres hi causin danys de la mena que siguin. Sia desterrat un home que mengi carn d'un animal que hagi mort per ell mateix i que es consideri óátan (la condició per a poder menjar un animal que hagués mort per ell mateix era que l'animal hagués mort per accident, i observant la condició que, en els vuit dies següents a la mort, hom n'havia de donar una cinquena part de la carn als innanhreppsmönnum, þeim er eigi gegna þingfararkaupi, és a dir, a la gent del propi hreppr, que no satisfessin el þingfararkaup o contribució per al sufragi de les despeses dels qui anaven al þing). Durant les festes de precepte no és permès de sortir a pescar amb barca ni pescar o caçar qualssevol peixs o ocells.
◊ sá maðr er varðveitir hinn unga mann eða óvita, ok lætr hann eta kjǫt á fǫstutíðum eða óátan þótt eigi sé fǫstutíðir ok varðar svá við lǫg sem eti sjálfr, en ekki hinum er etr, ef hann átti eigi vit til at sjá við: l'home que tingui sota la seva tutela un menor o un sense ús de raó (que tant pot ésser un orat com un infant major de tres anys) i deixa que mengi carn en dies de dejuni o que mengi un aliment prohibit encara que no sigui en dies de dejuni, que sia castigat per la llei com si els hagués menjat ell mateix, però que no sia castigat el qui els hagi menjat si no tenia esma de capguardar-se'n
◊ óaldarvetur varð mikill á Íslandi í heiðni í þann tíma er Haraldur konungur gráfeldur féll, en Hákon jarl tók ríki í Noregi. Sá hefur mestur verið á Íslandi. Þá átu menn hrafna og melrakka (la carn de corb, així com la de la guineu polar era impura; en el cas de la carn de corb, el motiu era que aquest animal es nodria, entre d'altres coses, de carronyaog mörg óátan ill var etinn, en sumir létu drepa gamalmenni og ómaga og hrinda fyrir hamra. Þá sultu margir menn til bana, en sumir lögðust út að stela, og urðu fyrir það sekir og drepnir. Þá vógust skógarmenn sjálfir, því var það lögtekið að ráði Eyjólfs Valgerðarsonar að hvor frelsti sig, er þrjá dræpi seka: en temps del paganisme, l'any que el rei Haraldur Pellissa-grisa va caure en combat i el iarl Hákon va pujar al poder a Noruega (hivern a cavall dels anys 975-976), hi va haver a Islàndia un hivern de molta de fam. Va ésser el pitjor hivern que hi hagi hagut a Islàndia. La gent hi menjaven corbs i guineus polars i també hi menjaven molts altres aliments prohibits i n'hi hagué que va fer matar els vells i els indigents estimbant-los per un barranc o un espadat. Molts foren els qui hi moriren de fam. Alguns es convertiren en bandolers (o útilegumenn i per això varen delinquir i foren morts. Els mateixos bandolers es mataven entre ells perquè a instància de l'Eyjólfur Valgerðarson es va aprovar per llei que s'amnistiava qualsevol d'ells que en matés a tres que haguessin incorregut en delicte
◊ hann bar fyrir hann hrossaslátr (l'slátr fóren les tripes, cap, potes i sang d'un cavall acabat d'escorxar; amb l'arribada del cristianisme, la carn de cavall començà a ésser considerada impura), ok bað hann upp rísa ok eta. Djákninn svaraði: “hví man ek eta úátan, drottinn?”: ell li va portar slátur de cavall i li va pregar que s'aixequés i en mengés. El diaca li va respondre: “senyor, per què hauria de menjar carn prohibida?”
♦ eta óátan við nauðsyn sína: menjar, en la seva fretura, un aliment prohibit
2. (ómeti, óætialiment m immenjable (menjar dolent o animal o cosa que hom normalment no menjaria)

ó·ávirkur, -ávirk, -ávirkt <adj.>:
<GRAMintransitiu -iva (áhrifslaus)
♦ óávirk sögn: verb intransitiu

ó·áþreifanlegur, -áþreifanleg, -áþreifanlegt <adj.>:
intangible, no tangible
♦ áþreifanlegar eignir: béns intangibles
♦ álíka áþreifanlegir hlutir: coses igualment intangibles, coses igualment abstractes

Óbadía <m. Óbadía, pl. no hab.>:
Abdies m  (עֹבַדְיָה ,עֹבַדְיָהוּ, ᾿Αβδιού, ᾿Οβδιού)
◊ vitrun Óbadía: profecia d'Abdies
◊ af niðjum Jóabs: Óbadía Jehíelsson og með honum 218 karlmenn: dels descendents de Joab: Abdies, fill de Jehiel, acompanyat de dos-cents divuit homes
♦ Bók Óbadía: <RELIGLlibre m d'Abdies
◊ Bók Óbadía er styst af öllum ritum Gamla testamentisins: El “Llibre d'Abdies” és el més curt de tots els de l'Antic Testament

Óbadía·bók <f. -bókar, pl. no hab.>:
<RELIGLlibre m d'Abdies (ספר עובדיה, חֲזֹון עֹבַדְיָה)

ó·barinn, -barin, -barið <adj.>:
sense haver estat tupat -ada (p.e., pel mestre a escola)
♦ enginn verður óbarinn biskup: <LOC FIGsi vols honors i riquesa, treballa amb fermesa

ó·bágur, -bág, -bágt <adj.>:
disposat -ada (o: dispost -a), amb ganes de (que vol fer de grat una cosa, volenterós)
♦ óbágur á e-ð: disposat per a una cosa, preparat per a una cosa
♦ vera óbágur að gera e-ð: voler fer volenterosament una cosa, estar dispost a fer una cosa

ó·beðinn, -beðin, -beðið <adj.>:
sense haver[-hi] estat convidat -ada

ó·beinlínis <adv.>:
indirectament

ó·beinn, -bein, -beint <adj.>:
indirecte -a
♦ óbein ræða: <GRAMestil indirecte
♦ óbeinn reykingur: fumador passiu
♦ óbeinar reykingar: fumadors passius
♦ óbeint lýðræði: democràcia indirecta (o: representativa)

ó·beint <adv.>:
indirectament

ó·beit <f. -beitar, no comptable>:
aversió f, antipatia f
♦ fá óbeit á e-u: [començar a] sentir aversió per una cosa, [començar a] detestar una cosa
◊ þeir þjáðust og fengu óbeit á dýrunum sem þeir höfðu talið vera guði. Þegar þeim varð ljóst að þau voru refsing sáu þeir að sá sannur Guð sem þeir áður höfðu ekki viljað kannast við. Þess vegna gekk þyngsta refsing yfir þá: patiren i sentiren aversió pels animals que havien tingut per déus. Quan van tenir clar que eren un càstig, van veure que era el Déu vertader a qui ells abans no havien volgut reconèixer. Per això vingué sobre ells el màxim càstig
♦ hafa óbeit á e-u: sentir aversió per una cosa, detestar una cosa
◊ hafðu ei óbeit á erfiðisvinnu eða á að erja jörðina. Það er boð hins hæsta: no detestis el treball penós ni el conreu de la terra, instituïts per l'Altíssim
◊ þú elskar allt, sem er til, og hefur ekki ímugust á neinu, sem þú hefur gert, né skapaðir þú neitt er þú gætir haft óbeit á: estimes tot el que existeix i no sents aversió per res del que has creat ni has creat res que poguessis detestar

óbelíska <f. óbelísku, óbelískur. Gen. pl.: óbelíska>:
(broddsúlaobelisc m
◊ gangið t.d. eftir Avenida Da Liberdade “Sjálfstæðisstræti”, farið yfir götuna hjá “óbelískunni” (reist til að fagna frelsi frá Spánverjum) til að komast í veitingahúsahverfi: camineu, p.e., per l'Avenida Da Liberdade o “Avinguda de la Independència”, passeu el carrer a l'alçada de l'obelisc (aixecat per a celebrar l'alliberament de la dominació espanyola) per a arribar al barri dels restaurants
◊ eftir eru aðeins bautasteinar drottningarinnar, sem lagði allt í sölurnar og missti allt, Kleópötrunálarnar tvær, 21 metra háar óbelískur úr graníti, sem Tíberíus Rómarkeisari hafði flutt frá Heliopolis (skammt frá Kairó) og sett upp í hofi sem helgað var henni: només han quedat unes pedres commemoratives de la reina que ho va arriscar tot i ho va perdre tot, les dues agulles de Cleòpatra, dos obeliscos de granit, de 21 metres d'alçada, que l'emperador romà Tiberi va fer portar des d'Heliòpoli (a prop del Caire) i instal·lar al temple que estava dedicat a ella

ó·berja <f. -berju, -berjur. Gen. pl.: -berja; emprat hab. en pl.>:
pedregar m, prat pedregós, poc fèrtil i difícil de segar

ó·bermi <n. -bermis, -bermi>:
criatura esquifida i neulida, ésser desnerit, canyiula

ó·betranlegur, -betranleg, -betranlegt <adj.>:
1. <GENincorregible
2. (forherturempedreït -ïda (recalcitrant, inveterat, impenitent)

ó·beygjanlegur, -beygjanleg, -beygjanlegt <adj.>:
1. <GRAMindeclinable
♦ óbeygjanlegt orð: mot indeclinable
2. (ósveigjanlegurinflexible (rígid, no flexible)

ó·bifandi, -bifandi, -bifandi <adj.>:
ferm -a, sòlid -a

ó·bifanlega <adv.>:
inamoviblement
◊ þér treysti ég óbifanlega: confio fermament en tu

ó·bifanlegur, -bifanleg, -bifanlegt <adj.>:
inamovible
◊ sjá, ég legg undirstöðustein á Síon, traustan stein, óbifanlegan, ágætan hornstein. Sá sem trúir, er eigi óðlátur: mira, posaré a Sió una pedra de fonament, una pedra sòlida, una pedra angular magnífica i inamovible. Qui tindrà fe, no estarà pas impacient

ó·bilaður, -biluð, -bilað <adj.>:
1. <GENintacte -a, amb la mateixa energia de sempre
2. (starfhæfurno espatllat -ada, no espanyat -ada (Bal.) (cotxe, aparell, estri, màquina)

ó·bilandi, -bilandi, -bilandi <adj.>:
ferm -a, sòlid -a (que no defalleix mai, esp. en el seu coratge, la seva fe, fermesa, decisió etc.)
♦ hún hefur óbilandi kjark: té un coratge de ferro

ó·bilgirni <f. -bilgirni, no comptable>:
intransigència f, inflexibilitat f
◊ gerum vér því nauðsynlegar breytingar og dæmum um það sem oss er orðið kunnugt en undantekningarlaust án óbilgirni (χρώμενοι ταῖς μεταβολαῖς, τὰ δὲ ὑπὸ τὴν ὄψιν ἐρχόμενα διακρίνοντες ἀεὶ μετ᾿ ἐπιεικεστέρας ἀπαντήσεως)introduïm, per això, els canvis necessaris jutjant sempre amb equitable benignitat les coses que es presentin al nostre coneixement

ó·bilgjarn, -bilgjörn, -bilgjarnt <adj.>:
1. (ótrauðurintrèpid -a (el coratge del qual no fa mai figa, audaç)
◊ jafnan sýnir þú þat, frændi, at þú ert óbilgjarn. Var enn svá því at þat máttir þú vita, at þat var bráðr bani, ef þú fellt ofan í gjána: germà, sempre demostres que ets intrèpid i ara ho acabes de fer perquè prou que devies saber que si queies a dins l'avenc, moriries a l'acte
◊ réð til hefnda ǀ hergiarn í sal ǁ oc eptir varp ǀ óbilgiǫrnom; ǁ fló til Guthorms ǀ Grams ramliga ǁ kynbirt iárn ǀ ór konungs hendi: l'àvid de combat es va preparar (disposar) a venjar-se dins la sala i llançà [la seva espasa] cap a l'intrèpid: el lluentíssim ferro de Gramr volà amb força cap al Guthormr des de la mà del rei
♦ illt er að eggja óbilgjarnan: <LOC FIGés mala cosa provocar-ne un que no coneix la por (o: és mala cosa esperonar-ne un de frisós o d'audaç)
2. (sem þráir að gera e-ð, óðláturfrisós -osa (fortament impacient de fer una cosa)
◊ þá mælti konungur að lið hans skyldi sitja uppi á bakkanum: "Freistum fyrst ef þeir vilji á ráða. Hákon er óbilgjarn," segir hann: aleshores el rei va dir que la seva tropa restés asseguda a dalt del tossal: "provem primer a veure si ens volen atacar. En Hákon segur que està impacient", va dir
3. (ósveigjanlegur, sem vikur ekki né hliðrar til, ósanngjarnque actua sense cap mena de miraments, que no atèn a raons, que no sap transigir (inexorable, inflexible i intransigent en el tracte, fins i tot a costa d'ésser inic o inequitable)
4. (kaldrifjaðurdespietat -ada (sense cor, que no respecta res)

ó·bilugur, -bilug, -bilugt <adj.>:
ferm -a, que no flaqueja mai, sòlid -a
◊ það er óbilug þjóð, það er afar gömul þjóð, tungu þeirrar þjóðar þekkir þú ekki, og skilur ekki, hvað hún segir. Örvamælir hennar er sem opin gröf, allir eru þeir kappar: és un poble que no defalleix mai, un poble antiquíssim, un poble la llengua del qual desconeixes i que no entens què diu i el seu buirac és com un sepulcre obert i tots els seus guerrers són campions

ó·björgulegur, -björguleg, -björgulegt <adj.>:
1. (vandræðalegurllastimós -osa, desolat -ada (sense perspectives, d'aspecte desesperat o desconsolador, d'aspecte molt pobre)
2. (ekki bjargvænleguràrid -a, erm -a (infecund, infructífer, improductiu)

ó·blandaður, -blönduð, -blandað <adj.>:
pur -a, no mesclat -ada, sense mesclar
◊ óblandað vín er óhollur og sömuleiðis eintómt vatn. En vín vatni blandið er lystugasti drykkur og veldur vellíðan. Á sama hátt ræður efnisskipan því hvort sagan vekur þeim ánægju sem hana lesa. Hér skal svo staðar numið: el vi sol és malsà i igualment ho és l'aigua sola, però el vi barrejat amb aigua és la beguda més apetitosa i dóna una sensació de benestar. De la mateixa manera, la disposició de la matèria determina si la història causarà satisfacció als qui la llegeixin. I aquí i així cal que m'aturi [d'escriure-la]

ó·blandinn, -blandin, -blandið <adj.>:
perfecte -a, complet -a, total (alegria, plaer, satisfacció etc.)
♦ til okkar óblandinnar gleði ~ ánægju: per a la nostra completa alegria ~ per a la nostra entera satisfacció
♦ óblandin ánægja: un veritable plaer
♦ óblandin fögnuður: una alegria completa, sense res que l'enterboleixi
♦ óblandinn heiður: tot un veritable honor

ó·blauður, -blauð, -blautt <adj.>:
audaç, coratjós -osa

< óblét <f. óblétar, óblétur>:
pa m d'àngel, hòstia f [no consagrada] (obláta)

ó·blíða <f. -blíðu, no comptable>:
1. (í viðmótisorruderia f (mala cara)
2. (um veðurrudesa f, inclemència f (del temps atmosfèric)

ó·blíður, -blíð, -blítt <adj.>:
1. (um fólksorrut -uda, malcarat -ada (persona)
◊ mjúklíf og kveifarleg kona meðal þín, sem aldrei hefir reynt að tylla fæti sínum á jörðina af kveifarhætti og tepruskap, mun óblíðu (תֵּרַעauga líta manninn í faðmi sínum, son sinn og dóttur sína, og fylgjuna, sem út gengur af skauti hennar, og börn sín, þau er hún elur, því að hún etur þau sjálf á laun, þegar allar bjargir eru bannaðar: la dona més tendra i més refinada d'enmig teu, la que per mollesa i refinament no ha provat mai de posar a terra la planta dels peus, mirarà amb ull sorrut el seu espòs, que descansa abraçant-la, el seu fill i la seva filla, i les secundines que surten del seu ventre i les criatures que infantarà, perquè ella mateixa se les menjarà en secret quan totes les provisions i mitjans de subsistència siguin inaccessibles
◊ og er konungur tók þessu máli svo þvert, þá sá Arinbjörn, að ekki myndi tjá að leita þeirra mála við hann; bjóst hann þá til heimferðar; konungur var heldur styggur og óblíður til Arinbjarnar, síðan hann vissi erindi hans. Arinbjörn hafði þá og ekki skaplyndi til að mjúklæta sig við konung um þetta mál; skildust þeir við svo búið: i quan el rei es va prendre aquest afer tan malament, l'Arinbjörn va veure que no tenia sentit continuar parlant-n'hi, de manera que es va aparellar per a tornar a casa. El rei, des que sabia què havia dut l'Arinbjörn fins a ell, el tractava més aviat amb sorruderia i d'una manera poc amable. L'Arinbjörn, per la seva banda, no estava pas disposat a humiliar-se per aquest afer davant el rei. Estant les coses així, es van dir adéu
◊ svo er sagt að Þorgeir væri lítill kvennamaður. Sagði hann það vera svívirðing síns krafts að hokra að konum. Sjaldan hló hann. Óblíður var hann hversdaglega við alþýðu. Mikill var hann vexti og drengilegur í ásjónu, rammur að afli. Þorgeir átti exi breiða, stundar mikla sköfnungsexi. Hún var snarpegg og hvöss og fékk mörgum manni exin náttverð. Hann átti og mikið fjaðurspjót. Það var með hörðum oddi og hvössum eggjum, mikill falurinn og digurt skaft. Í þann tíð var á Íslandi sverð ótíð mönnum til vopnabúnings: es diu que en Þorgeir no era gaire femeller. Deia que era indigne de la seva força de tenir tracte amb les dones. Reia rarament. Solia tractar la gent amb poca amabilitat. Era un home de gran estatura, d'aspecte viril i posseïdor d'una gran força física. En Þorgeir tenia una destral de fulla ampla, una skǫfnungsøx extraordinàriament imposant, de tall agut i ben esmolada, amb la qual havia enviat més d'un home a sopar [al Valhal·la]. També tenia un fjaðrspjót, una pica barbada. Tenia la punta dura amb els talls ben esmolats, la dolla llarga i l'asta gruixuda. En aquell temps no era freqüent que l'espasa formés part de l'armament usual dels islandesos
♦ fá óblíðar móttökur: rebre una freda rebuda, rebre un fred acolliment
2. (um veðurrúfol -a, inclement (temps atmosfèric)

ó·blönduð <adj.>:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → óblandaður, óblönduð, óblandað “genuí -ïna”

ó·boðinn, -boðin, -boðið <adj.>:
no convidat -ada, sense convidar
◊ lét hann nú þing kveða ok boða þangat múg ok margmenni af borgum ok kastölum ok ór nálægum heruðum, svá ok it sama konungsdóttir af sínu ríki bauð til sín mannvali því er röskvast var innanlands. Kom þar ok margr óboðinn, því at mörgum var forvitni á, hversu til mundi ganga. Váru allir landsmenn hugsjúkir fyrir hennar hönd: llavors va fer convocar una assemblea, demanant que hi assistissin el poble baix i les gentades de les ciutats, els castells i les regions veïnes, de la mateixa manera que la filla del rei havia fet cridar a la seva presència la flor i nata dels homes més capaços del reialme. Més d'un també s'hi presentà que no hi havia estat convidat ja que molts tenien curiositat per saber com aniria tot plegat. Tots els seus païsans patien ànsia per ella

ó·borgaður, -borguð, -borgað <adj.>:
no pagat -ada, sense pagar

ó·borganlegur, -borganleg, -borganlegt <adj.>:
impagable (que no es pot pagar & FIG = inestimable, incomparable)

ó·borinn, -borin, -borið <adj.>:
no nat nada
♦ Ragnmundur Óborni: Ramon Nonat

ó·botnandi, -botnandi, -botnandi <adj.>:
sense fons
♦ vera í óbotnandi skuldum: trobar-se dins un pou sense fons de deutes, estar aclaparat -ada pels deutes

óbó <n. óbós, óbó>:
oboè m (fl./pl.: oboès)

óbóta·maður <m. -manns, -menn>:
<JUR HISTcriminal m & f, reu de crim capital (criminal que havia comès un crim o delicte que implicava ésser castigat amb ple bandejament o amb pena de mort)
◊ ella mun svo fara, þegar minn herra konungurinn hvílir hjá feðrum sínum, að ég og Salómon sonur minn munum talin óbótamenn: altrament s'esdevindrà que, quan el rei, el meu senyor, descansi amb els seus pares, jo i el meu fill Salomó serem titllats de criminals

óbóta·mál <n. -máls, -mál>:
<JUR HISTcas m de crim capital
◊ þat er enn óbótamál, ef maðr tekr konu nauðga, ef þar eru tvau lǫglig vitni til, at þat er satt. Nú eru eigi vitni til, en hon segisk nauðig verit hafa, ok segir hon þat samdœgris, þá dœmi tólf hinir skynsǫmustu menn eptir því sem þeim þykkir líkendi til bera, ok hvárt þeirra þeim þykkir líkligra til sannenda. En þó at kona geti vart sik fyrir góðkvensku (hàpax legòmenon. ‛pudicícia, honra femenina’?sakir, svá at hann komi eigi vilja sínum fram, þá berr með engu móti, at hann hafi eigi refsing fyrir eptir dómi, ef sannprófask, at hann hefr fullan vilja til þess borit, ok haldi þó lífinu. (a partir d'aquí, el compilador del Codi Johanneu assimila els delictes d'adulteri i d'estupre al de violacióEf maðr stendr mann á konu sinni með lǫgligum vitnum, gjaldi sá full manngjǫld bóndanum, slík sem sá er maðr til, er konu lá, ef hann væri þá saklauss drepinn. En hálf manngjǫld ef maðr stendr mann á móður sinni, dóttur eðr systur, ef þær eigu sér eigi bœndr. Skulu þessi gjǫld dœma tólf skynsamir menn lǫgliga til nefndir af réttaranum: també constitueix un cas de crim capital el fet que un home hagi forçat una dona si dos testimonis legals confirmen que el fet és ver. Si, emperò, no hi ha testimonis legals que ho confirmin, però ella declara que l'han forçada i ho fa el mateix dia que ha passat, que dotze dels homes més assenyats jutgin el cas segons el que els sembli que és el més probable que hagi passat i segons la part de totes dues que creguin que s'adigui més a la veritat. Tanmateix, fins i tot en el cas que la dona hagi pogut impedir, per mor de la seva honra, que ell hagi pogut fer-li la seva voluntat, que de cap manera passi que ell en surti sense càstig a dreta llei si es prova veraçment que tenia la ferma voluntat de forçar-la, però que la pena imposada no sigui, en aquest cas, la de mort. Si un home, amb testimonis legals, sorprèn un altre home damunt la seva dona, que aquest pagui al marit la compensació íntegra que caldria pagar en el cas hipotètic que el sorprès fos mort sense culpa (és a dir, la quantitat que l'adúlter ha de pagar al marit enganyat és la mateixa quantitat que, en un cas hipotètic, el seu assassí hauria de pagar als parents de l'adúlter com a compensació pel seu assassinat. La quantitat de diners no es fixava, per tant, per la rellevància social del marit enganyat, sinó per la de l'adúlter). Que, emperò, li pagui mitja compensació, si el sorprèn damunt sa mare, sa filla o sa germana, i si elles no tenen pas marit. Que imposin aquestes compensacions dotze homes assenyats, nomenats a tal fi a dreta llei pel réttari o corregidor (‛réttari’ també es podria traduir simplement per jutge
◊ ef maðr týnir sér sjálfum, þá taki erfingi hálft fé hans með því skilyrði, sem váttar um ǫnnur óbótamál, en hálft standi í umsjá konungs umboðsmanns til slíkrar miskunnar sem konungr vill á gjǫra eptir atvikum: si un home es mata, que el seu hereu en prengui la meitat dels seus béns en els termes i condicions que s'han especificat per al segon óbótamál, però que l'altra meitat resti sota la custòdia de l'umboðsmaðr del rei i depengui de la gràcia que, segons les circumstàncies, vulgui fer-ne el rei
  A les lleis medievals hi ha tota una sèrie de delictes tipificats com a óbótamál o úbótamál. Són casos de crims capitals que no admeten reparació en forma de compensació pecuniària, de manera que són castigats amb la pena de mort (després de la seva introducció a la segona meitat del segle XIII) o amb el tradicional skóggangr i, posteriorment, l'útlegð, termes que podríem traduir per ‛ple bandejament’ o ‛bandejament a perpetuïtat’ i ‛desterrament’ respectivament; l'skóggangr implicava que qualsevol podia matar el reu sense que se'n derivessin per a ell -per a l'homicida- conseqüències legals. La persona que hagués comès un delicte tipificat d'óbótamál era un óbótamaðr i el crim o delicte que constituïa l'óbótamál rebia el nom d'óbótaverk. Ocasionalment hom troba el terme óbótasǫk per comptes d'óbótamál, sense que hi hagi cap diferència semàntica.  
     

óbóta·verk <n. -verks, -verk>:
<JUR HISTcrim m capital (crim que no es podia pas reparar o rescabalar amb diners, castigat amb ple bandejament o amb pena de mort)

ó·bragð <n. -bragðs, pl. no hab.>:
mal regust m, mal sabor m

ó·brátt <adv.>:
(ekki brátt) no immediatament
♦ e-m er óbrátt e-s (o: um e-ð)algú no té ganes d'una cosa, algú no té presses amb una cosa
◊ laugauðig (langúðig “constant [en l'amor], perseverant [en l'amor], fidel”?strauk lauðri líneik um skǫr mína, því er mér enn til annars óbrátt hǫfuðþváttar; ǫllungis skal engi auði glæst et næsta ein á aldri mínum asklaugu mér vaska: el roure del lli (roure de lli = dona, ric en lleixius, ha rentat amb sabonera els meus cabells; per això, no tinc cap mena de pressa d'una altra rentada de cap. Mai més mentre [jo] visqui, cap més [dona] (engi... ein = cap [més dona], abillada amb riquesa (= adornada amb moltes de joies d'or), no em rentarà amb lleixiu (fins a la introducció del xampú, el cap es rentava amb lleixiu casolà. El poeta promet no deixar que cap altra dona li renti el cap més que la Ketilríður [encara que] li faci a prop [en bellesa] (a la Ketilríður

ó·brennanlegur, -brennanleg, -brennanlegt <adj.>:
incombustible

ó·breytanlegur, -breytanleg, -breytanlegt <adj.>:
inalterable, invariable, immutable

ó·breytanleiki <m. -breytanleika, no comptable>:
immutabilitat f, invariabilitat f

ó·breytilegur, -breytileg, -breytilegt <adj.>:
inalterable, invariable, immutable

ó·breytileiki <m. -breytileika, no comptable>:
immutabilitat f, invariabilitat f

ó·breyttur, -breytt, -breytt <adj.>:
1. (sem hefur ekki breystinalterat -ada (no modificat, no canviat)
♦ að öllu óbreyttu: si no hi ha cap canvi, si no es produeixen canvis
2. (ókryddaður, óbrotinnsenzill -a (d'anar per casa, simple, sense pretensions & frugal)
◊ óbreyttur matur: un menjar senzill
3. (almennur, venjulegur, hversdagslegurcorrent (del comú)
◊ óbreyttur alþýðumaður: un home del poble pla, un senzill home del carrer, un home mitjà [qualsevol]
4. <MIL = hermaðurras -a (sense cap grau militar)
◊ óbreyttur hermaður: un soldat ras
5. <MIL = óbreyttur borgaricivil (no militar)
♦ óbreyttur borgari: civil m & f
♦ óbreyttir borgarar: civils m.pl
◊ ...og voru hinir látnu óbreyttir borgarar: ...els morts eren civils

ó·brigðull, -brigðul, -brigðult <adj.>:
1. (óskeikullinfal·lible (que no pot fallar, que és totalment de fiar o totalment segur, absolutment cert)
2. (um sannindiindefectible (veritat)
♦ óbrigðull sannleikur: una veritat indefectible

óbrigðul·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (óskeikulleikiinfal·libilitat f (impossibilitat de fallar, certesa absoluta)
♦ óbrigðulleiki Páfa: <RELIGinfal·libilitat papal 
2. (um sannindiindefectibilitat f (d'una veritat)

ó·brjótandi, -brjótandi, -brjótandi <adj.>:
irrompible

ó·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
1. <GENno trencat -ada
◊ þeir hlupu í borgina ok tóku Húnvöru ok Ingibjörgu ok fluttu til skipa ok lágu þar um nóttina, en um morguninn váru varðmenn dauðir, en Ingjaldr á burtu, en járnin lágu eftir óbrotin, en bönd óleyst. Ekki sást járnafar á varðmönnum. Þótti Ingjaldr hafa sýnt trölldóm sinn. Drógu nú upp segl ok sigldu í haf ok heim til Svíþjóðar: van córrer a l'interior de la ciutat, hi prengueren la Húnvör i la Ingibjörg i les portaren a les naus on hi passaren la nit. Al matí els guardians eren morts i l'Ingjaldr havia desaparegut però els ferros de les seves cadenes no estaven trencats ni les lligadures desfermades. Als guardians no se'ls podia veure cap senyal d'arma blanca en el cos, de manera que van creure que l'Ingjaldr havia emprat la seva màgia. Hissaren veles i salparen, posant rumb de tornada cap a Suècia
2. (óbilaðurno espatllat -ada (que funciona com cal)
3. (látlaus, einfaldursenzill -a (modest, simple & planer & natural, no afectat)
4. (um matfrugal (menjar)
◊ óbrotinn matur: un menjar frugal, un menjar sobri

ó·bugaður, -buguð, -bugað <adj.>:
no doblegat -ada, irreductible, invicte -a, indòmit -a
◊ verður hugrekki þitt óbugað, halda hendur þínar styrk sínum þegar þeir dagar koma er ég tek þig fyrir?: el teu coratge, que es mantindrà sense flaquejar i les teves mans, que mantindran llur força, quan arribin els dies en què jo em giraré contra tu?

ó·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
1. <GENno lligat -ada, deslligat -ada, no fermat -ada, desfermat -ada
♦ óbundið mál: <LITERprosa f
♦ óbundin ræða: <LITERprosa f (óbundið mál)
2. (um bóksense relligar, sense enquadernar (llibre)
3. (um valdil·limitat -ada (poder)
♦ óbundið einveldi: poder absolut i il·limitat
4. <FIGlliure
♦ hafa óbundnar hendur: <LOC FIGtenir les mans lliures, tenir carta blanca

ó·burður <m. -burðar, -burðir>:
engendre m, esguerro m

ó·byggð <f. -byggðar, -byggðir; emprat hab. en pl.>:
regió deshabitada
◊ Þórhallur var mikill vexti, svartur og þurslegur. Hann var heldur við aldur, ódæll í skapi, hljóðlyndur, fámálugur hversdaglega, undirförull og þó atmælasamur og fýstist jafnan hins verra. Hann hafði lítt við trú blandast síðan hún kom á Grænland. Þórhallur var lítt vinsældum horfinn en þó hafði Eiríkur lengi tal af honum haldið. Hann var á skipi með þeim Þorvaldi því að honum var víða kunnigt í óbyggðum. Þeir höfðu það skip er Þorbjörn hafði út þangað og réðust til ferðar með þeim Karlsefni og voru þar flestir grænlenskir menn á. Á skipum þeirra voru fjórir tigir manna annars hundraðs: en Þórhallur era un home de gran estatura, negre i trolesc. Ja començava a tenir la seva edat i era de tarannà intractable: era un home taciturn, ordinàriament no donat a parlar gaire, murri i malèvol, i tanmateix desdenyós amb la gent i sempre a punt per causar problemes i fer el pitjor. No havia parat gaire esment en la fe, des que l'havien introduïda a Grenlàndia. En Þórhallur era poc apreciat per la gent però durant molt de temps l'Eiríkur l'havia tingut en gran estima. Es trobava a bord del vaixell juntament amb en Þorvaldur i el seu grup ja que tenia un ampli coneixement de les regions deshabitades. Tenien el vaixell amb què en Þorbjörn havia anat a Grenlàndia i emprengueren la travessia amb en Karlsefni i els seus. La majoria dels homes que anaven a bord eren grenlandesos. A bord de llurs naus hi anaven cent seixanta homes
♦ óbyggðir Íslands: les regions deshabitades d'Islàndia
♦ úti í óbyggðum: a l'erm

ó·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
despoblat -ada, deshabitat -ada

ó·byggilegur, -byggileg, -byggilegt <adj.>:
inhabitable

ó·byrja <f. -byrju, -byrjur. Gen. pl.: -byrja>:
[dona f] estèril f, [dona] eixorca f

ó·bæn <f. -bænar, -bænir>:
imprecació f
◊ sá sem gefur fátækum, líður engan skort, en þeim sem byrgir augu sín, koma margar óbænir: el qui dóna als pobres, no passa fretura, però al qui n'aparta els ulls, l'omplen de malediccions
♦ biðja e-m óbæna (o: bölbæna)maleir algú
◊ ræg eigi þjóninn við húsbónda hans, svo að hann biðji þér ekki óbæna og þú verðir að gjalda: no calumniïs el servent davant el seu amo per por que no et maleeixi i ho hagis d'expiar

ó·bærilega <adv.>:
insuportablement, d'una manera insuportable

ó·bærilegur, -bærileg, -bærilegt <adj.>:
insuportable

ó·bætanlegur, -bætanleg, -bætanlegt <adj.>:
1. (um hlutiirreparable (no reparable, irremeiable)
◊ óbætanlegur skaði: un dany irreparable
◊ oftlega hafa þeir sem fara með völd ratað í óbætanlega ógæfu og orðið meðsekir um dauða saklausra manna fyrir orð vina sem þeir höfðu fengið stjórn í hendur: sovint, els qui estan revestits del poder, cauen en desgràcies irreparables i es fan còmplices de la mort de gent innocent a causa de les insinuacions d'uns amics a qui han confiat els afers de govern
2. (um fólkinsubstituïble (persona)

ó·bætilegur, -bætileg, -bætilegt <adj.>:
irreparable, no reparable
◊ þat er satt, ok vel mætti ek hafa gert yðr meira illt, ef ek hefði viljat, en því at ek vissi, at Hálfdan konungr mundi fá ósigr fyrir þér, þá var ek tregr í þenna bardaga, því at ek þóttumst vita, at annarhvárr okkar mundi fyrir öðrum hníga; fór ek því undan, sem ek mátta, því at mér þótti þat óbætiligr skaði ríki þínu, ef þér yrði fyrir komit, ok því gekk ek eigi af megni í móti þér. Varð þat ok ekki at þínum vilja, þótt ek fengi þetta sár: És ver, i Us podria haver fet més mal si hagués volgut, però ja que sabia que el rei Hálfdan sofriria una derrota a mans Vostres, no em sentia inclinat a entrar en aquesta batalla, perquè creia saber que un de tots dos seria abatut per l'altre. Per això he defugit de fer-ho en la mesura que he pogut, i, ja que creia que seria una pèrdua irreparable per al Vostre reialme si Vós hi períeu, no he vingut al Vostre encontre amb totes les meves forces. Tampoc no ha estat culpa Vostra si he rebut aquesta ferida
◊ nú skal segja þann ævintýr er gerðist á ofanverðum dögum Hákonar Hlaðajarls, í hverjum kynstrum, göldrum og gerningum hann varð forsmáður og mjög að verðugu, því að hans mannillska og guðníðingskapur varð mörgum manni til mikils þunga og óbætilegs skaða andar og líkama: ara contaré la història que va succeir a la darreria del regnat d'en Hákon, el iarl de Hlaðir i en quines arts màgiques, bruixeries i fetilleries patí vergonya i humiliació, i molt merescudament, car tant la seva maldat com la seva apostasia a més d'un li resultava una gran pòndol i un dany irreparable tant per a l'ànima com per al cos

ó·bættur, -bætt, -bætt <adj.>:
1. (óbetraðurno esmenat -ada (no millorat)
2. (óviðgerðurno reparat -ada (no adobat)
3. (um fatno apedaçat -ada (roba, amb pedaç)
4. (ókryddaðurno assaonat -ada (no condimentat)
◊ óbættur matur: menjar no condimentat
5. (sem ekki hefur bætt fyrirno reparat -ada, no rescabalat -ada (no expiat o purgat un crim, un dany comès, una ofensa etc. amb el pagament d'una indemnització en diners o d'una altra manera)
◊ en er Ketill fréttir þetta, að Haraldur konungur hafði honum slíkan kost ætlað sem öðrum ríkismönnum, að hafa frændur sína óbætta en ger þó að leigumanni sjálfur, síðan stefnir hann þing við frændur sína og hóf svo mál sitt: però quan en Ketill se'n fa assabentar que el rei Haraldur tenia pensat per a ell el mateix tracte que havia deparat a d'altres prohoms del regne, a saber, no rebre cap rescabalament pels parents morts i passar a ésser ell mateix un arrendatari seu, va convocar els seus parents a una trobada i, un cop reunits, començà un parlament tot dient-los
◊ svo er sem þér er kunnigt að þú varst í tilför með Ólafssonum þá er veginn var Bolli. Hefir þú þær sakir óbætt við þá sonu hans. Nú þó að síðan sé langt liðið er þeir atburðir urðu þá ætla eg þeim eigi úr minni liðið við þá menn er í þeirri ferð voru: com saps prou bé, vas participar amb els fills de l'Olau a l'atac en què en Bolli va resultar mort. Encara no has pagat als seus fills cap reparació per aquest deute de sang i, encara que ja hagi passat molt de temps d'aquells fets ençà, no crec pas que s'hagin esborrat de la memòria dels homes que hi van prendre part
◊ hvað er nú Snorri? Ertu eigi jafnhvass í liðveislunni sem þú lést fyrir litlu? Og eigi mundi Þorleikur þér enn þessa ætlan sagt hafa ef hann hefði nokkuð við mig um ráðist. Og þar er þú telur Helga hafa komið í hefnd fyrir Bolla þá er mönnum það kunnigt að fé kom fyrir víg Helga en faðir minn er óbættur: què passa Snorri? que per ventura ja no estàs disposat a prestar-nos el teu ajut en la mateixa mesura que deies no fa uns instants? en Þórleikur tampoc no t'hauria comunicat les meves intencions si abans no ho hagués convingut així amb mi, i si ara afirmes que la mort d'en Helgi s'és produïda en venjança per la d'en Bolli, doncs tothom sap que la mort d'en Helgi es va reparar amb diners; però en canvi per la mort de mon pare ningú no ha pagat fins ara cap reparació

ó·bætur <f.pl -bóta>:
1. <HISTfet que no es podia rescabalar amb diners
2. (óbætanlegur skaðidany m irreparable (acte que no es pot pas remeiar)
♦ berja e-n til óbóta: <LOC FIGmoldre algú a cops, atonyinar algú, baldar algú a cops, fer papilla algú

Óda <f. Ódu, pl. no hab.>:
Óda f (ginecònim)

ó·dagsettur, -dagsett, -dagsett <adj.>:
no datat -ada, sense data

ó·dauðlegur, -dauðleg, -dauðlegt <adj.>:
immortal

ó·dauðleiki <m. -dauðleika, no comptable>:
immortalitat f

ó·daunn <m. -dauns, no comptable>:
pudor f, sentor f

ó·dáð <f. -dáðar, -dáðir>:
crim monstruós, <eða/o ritm./lit.forfet m
◊ en bróðir vegur bróður eða faðir banar syni sínum eða sonur föður eða hverjargi ódáðir, er gjörvar eru, þá verður það allt gjört af trausti og fyrirtölu þessa lífs: però si un germà mata el seu germà o un pare mata el seu fill o un fill son pare o qualssevol altres crims atroços que es cometen, tot això és fet amb el suport i a instància d'aquesta vida

Ódáða·hraun <n. -hrauns, no comptable>:
Odadahraun m, els camps de lava dels forfets o grans crims. Nom del gran desert, d'origen volcànic, del centre d'Islàndia, al nord del Vatnajökull. Va rebre aquest nom perquè servia de refugi a malfactors i bandejats

ódáða·maður <m. -manns, -menn>:
criminal m [perillós], criminal f [perillosa], malfactor m, malfactora f<eða/o ritm./lit.forfet m<eða/o ritm./lit.forfetor m<eða/o ritm./lit.forfetora f

ódáða·verk <n. -verks, -verk>:
crim monstruós, <eða/o ritm./lit.forfet m 
◊ eitt hið fyrsta ódáðaverk, er hann lét vinna, var að taka Tíberíus frænda sinn af lífi, sonarson Tíberíusar keisara: el primer crim monstruós que va fer cometre fou fer matar son cosí Tiberi, el nét de l'emperador Tiberi
♦ vinna ódáðaverk: cometre un crim espantós

ódáins·akur <m. -akurs, no comptable>:
1. <MITOL NORRENÓdáinsakr m o el Camp del Sense Mort, equivalent norrè dels Camps Elisis de la mitologia grega i el Tír na nÓg de la mitologia irlandesa. Amb l'arribada del cristianisme, hom el va acabar identificant amb el Paradís . La mitologia norrena el situa, geogràficament parlant, en el càlid meridià sud, “a llevant dels confins extrems de l'Índia (Í austr er land frá Indíalandi inu ýzta)”. Tinc per mi que el clergue que va compondre en el segle XIV la Història d'Eirekr, el gran viatger, la va compondre, en part, mogut pel desig de deslligar el paradís cristià de l'Ódáinsakr pagà.
◊ þess er getit eitt jólakveld, þá strengdi Eirekr þess heit at fara um allan heim at leita, ef hann fyndi stað þann, er heiðnir menn kalla Ódáinsakr, en kristnir menn jörð lifandi manna eða Paradísum. Þessi heitstrenging verðr fræg um allan Noreg: conten que una nit de nadal, Eirekr va fer la solemne promesa de sortir a cercar per tot el món l'indret que els pagans anomenen El Camp del Sense Mort i els cristians la Terra dels Vivents o El Paradís. La fama d'aquesta promesa es va estendre per tot Noruega
2. <MITOL CLASSCamps Elisis (τὸ Ἠλύσιον πεδίον). El concepte de Camps Elisis de la mitologia clàssica també es tradueix amb el terme, extret de la mitologia norrena, Gimli, amb l'adaptació a l'islandès del terme greco-llatí, Elýsíum i amb el mixt Ódáinsvellir
◊ “þik munu góðir ǁ guðir flytja ǁ at jarðar yztu ǁ endimörkum, ǁ til Ódáins-akrs, ǁ þars unir lífi ǁ rekkr ráðsvinnr ǁ Radamantus. Þar lifa lífi ǁ lofða kindir ǁ unaðsfullu ǁ alla daga. ǁ Hvorki snjór þar, ǁ né snarpr vetr, ǁ ná kaldar koma ǁ krapa skúrir. ǁ Sendir þar heims haf, ǁ þat er hverfr um jörð, ǁ frá sér snúðgan blæ ǁ snjallt þjótanda; ǁ andar útræna ǁ í álfum þeim, ǁ svalar æ ok æ ǁ ýta kindum. ǁ Hér skaltu, öðlingr, ǁ æfi njóta, ǁ ok aldri una ǁ alla daga, ǁ af því þér Helena ǁ hvílir á armi, ǁ ok þú dótturmaðr ert ǁ ens dýrsta Seifs”: els bons déus et portaran als límits extrems de la terra, als Camps Elisis, on l'heroi Radamant, donador de bons consells, frueix de la vida. Aquí els fills dels homes hi viuen tots els dies una vida delitosa: no hi ha neu, ni hivern rigorós, ni freds xàfecs d'aiguaneu. L'oceà, que volta la terra, hi envia el seu zèfir falaguer, remorejant nítidament; en aquests paratges hi alena una brisa marina que refresca sempre i tothora els fills dels homes. Aquí, rei, és on gaudiràs de la vida i fruiràs de la teva existència per sempre, per tal com l'Helena jeu en el teu abraç [marital] i tu ets[, per tant,] el gendre de Zeus caríssim
Història d'Eirekr, el gran viatger
Cap. IV (Arribada a l'Ódáinsakr. Segle XIV.)
 
En er Eirekr norrœni ok hans fǫrunautr hǫfðu hlaupit í munn drekanum, þá þótti þeim sem þeir vœði reyk, ok er þeir liðu ór þeim reyk, þá sá þeir fagrt land, grǫsin hvít sem purpuri við sœtum ilm ok miklum blóma, ok flutu hunangslœkir um alla vegu landsins. Þetta land var langt ok slétt. Sólskin var þar, svá at aldri var þar myrkt ok aldri bar skugga á. Logn var þar í lopti, en lítill vindr á jǫrðu, til þess at þá kenndi inn sœta ilm heldr en áðr. Þeir gengu mjǫk lengi ok hugðu at, ef þeir sæi þar nokkurar byggðir eða heruð eða mætti þeir vita, hversu vítt at væri land þetta. Sá þeir þá því líkast sem stǫpull væri ok hengi í loptinu ok engir stólpar undir. Þeir nálgast þangat. Þar sá þeir, at hekk á turn í loptinu á engum stólpum. Sunnan við turninn stóð stigi. Þeir undruðust mjǫk þenna krapt ok þótti þetta kynligt. Gengu síðan upp í stigann ok kómu í turninn. Þeir sá hann inum fegrstum guðvefjar pellum¹ búinn. Þar stóð borð búit fagrt, ok stóð á silfrdiskr. Á honum váru alls konar krásir, ok hann var hlaðinn af hvítu brauði með sœtum ilm. Kanna var þar sett með gulli ok gimsteinum. Kaleikr var þar fullr af víni. Rekkjur váru þar vel búnar ok breiddar gullofnum klæðum ok guðvefjar pellum¹. Þá mælti Eirekr: «Sé hér Ódáinsakr, er vér leitaðum með miklu erfiði margan veg.» Þeir lofuðu guð ok mæltu: «Mikill er guð ok góðr, er hann lætr okkr slíkt sjá.» En eptir þat neyttu þeir fœðslu ok fóru til svefns síðan.
 
 
Però quan Eirek el norrè i el seu company de viatge van haver saltat a dins la boca del drac, els va semblar com si caminessin a través de fum i quan van sortir del fum, van veure un bell país: les plantes, lluentes com la porpra, hi feien una dolça flaire i estaven cobertes de moltes de flors. Rierols de mel corrien per totes bandes del país. Aquest país era profund i pla (això és, no era muntanyós). Sempre hi feia sol, de manera que mai no hi feia fosca ni mai s'hi posava una ombra. En l'’aire no hi bufava el vent, però arran de terra hi feia un oratjol perquè se sentís millor que abans la dolça flaire. Van caminar una bona estona demanant-se si veurien contrades habitades o estatges o si podrien arribar a saber fins on s’estenien els seus confins. Aleshores van veure el que semblava una torre o cloquer surant en l'aire, sense pilars al dessota. Quan s'hi van acostar, van veure que era una torre que surava en l'aire i que no se sustentava en cap pilar. A la cara sud d'aquella torre hi havia una escala. Varen admirar molt la força màgica [que feia possible aquella meravella] i els va semblar un gran portent. Després, van pujar per l’escala i van entrar dins la torre. Van veure que estava guarnida amb els més bells pal·lis de sàmit. Hi havia una taula bellament parada i al seu damunt hi havia una plata d’argent; dins la safata hi havia tota mena de saboroses exquisideses i una pila de pa blanc de dolça flaire. També hi havia una gerra adornada amb or i pedres precioses i un calze ple de vi; hi havia llits, ben fets i coberts amb pal·lis de sàmit i draps de brocat d'or. Aleshores l'Eirekr va dir: «Vet ací l'Ódáinsakr, el Camp del Sense Mort, que hem estat cercant arreu amb grans treballs». Van lloar Déu i digueren: «Gran i bo és Déu per deixar-nos veure tal cosa». I després d'això, gaudiren de totes aquelles menges i, després, se n'anaren a dormir.

¹. El pal·li designava una tela de seda, sàmit o vellut, sovint amb adorns de brocat d'or, que s'emprava sovint com a cobertor de llit, per cobrir les parets i per a d'altres usos
 
 
En er Eirekr sofnaði, þá vitraðist honum ungr drengr, vænn ok bjartr. Sá mælti við hann: «Mikil er staðfesti trúar þinnar, Eirekr. Seg þú mér, hversu þér lízt land þetta.» Eirekr segir: «Óskavel, ok hverju landi líkar mér þetta betr, en hverr er þú, er við mik mælir? Ok skilr mikit okkra vizku, er þú kennir mik ok nefnir mik á nafn, en ek veit eigi, hverr þú ert.» Þá lét inn ungi maðr við hann blíðliga ok mælti: «Ek er engill guðs ok einn af þeim, er varðveita Paradísar hlið. Ek var nær staddr, þá er þú strengdir heit at fara suðr í heim at leita Ódáinsakrs. Eggjaða ek þik at sigla til Miklagarðs, ok at guðs forsjá ok mínum vilja tók þú skírn, ok fyrir því tel ek þik sælan, at þú hlýddir þrifsamligum áminningum Grikkja konungs ok ráðum ok tókt innsigli af honum ok þótt þik í inni helgu Jórdan. En drottinn sendi mik til þín. Ek er varðhaldsengill þinn, ok ek hefi þér hlíft á sjó ok á landi ok við allri háskasamligri ferð ok varðveitt þik við ǫllum illum hlutum. En vér erum eigi menn, heldr andar byggjandi á himneskri fóstrjǫrðu. En sá staðr, er þú sér hér, er sem eyðimǫrk til at jafna við Paradisum, en skammt heðan er sá staðr, ok fellr þaðan á sú, er þú sátt. Þangat skulu engir lífs koma, ok skulu þar byggja andir réttlátra manna. En sá staðr, er þú hefir hittan, heitir jǫrð lifandi manna. En áðr þú komt hingat, bauð guð oss at vakta þenna stað ok sýna þér jǫrð lifandi manna með nokkurri mynd ok gera þér veizlu ok launa þér erfiði þitt.» Þá spurði Eirekr engilinn: «Hvar býr þú?» Engillinn segir: «Vér búum á himni, þar sem vér sjám andligan guð, en fyrir nauðsynja sakir eru vér sendir í heiminn at veita mǫnnum vára þjónustu, sem þú skalt eigi gruna. Eirekr mælti: «Hvat heldr upp þessum stǫpli, er mér sýnist hanga í lopti?» Engillinn segir: «Einn saman guðs kraptr heldr honum upp. Af slíkum táknum skaltu eigi gruna, at guð skapaði alla hluti af engu.» Eirekr mælti: «Eigi skal ek þat gruna.» Engillin spurði Eirek: «Hvárt viltu hér vera eptir eða viltu aptr hverfa til þinna áttjarða?» Eirekr svarar: «Aptr vil ek hverfa.» Engillinn mælti: «Hví viltu þat?» Eirekr segir: «Því, at ek vil segja kunningjum mínum frá slíkum dýrðarverkum drottinsligs máttar, en ef ek kem eigi aptr, þá munu þeir því trúa, at ek hafi illum dauða dáit.» Engillinn mælti: «Þó at nú sé goðablót á Norðrlǫndum, þá mun þó koma sú tíð, at þat fólk mun leysast frá villu, ok mun guð kalla þat til sinnar trúar. Nú gef ek þér leyfi til aptr at fara til þinna ættjarða ok at segja þínum vinum frá guðs miskunn, þeiri sem þú sátt ok heyrðir, því at skjótara munu þeir trúa guðs erendi ok ǫllum hans boðorðum, er þeir heyra þvílíkar sǫgur. Vertu opt á bœnum. Mun ek þá koma eptir þér nokkurum vetrum síðar ok bera ǫnd þína í fagnað ok varðveita bein þín í þeim stað, sem þau skulu dóms bíða. Vertu hér sex daga ok hvílið ykkr ok takið síðan leiðarnest ok farið norðr aptr síðan.» Nú þótti honum engillinn hverfa sér at sýn. Eirekr gerði alla hluti sem engillinn hafði boðit honum um þarvist sína ok brottferð.
 
 
I quan l'Eirekr es va adormir, se li va aparèixer en somnis un jove, bell i resplendent, el qual li va dir: «Gran és la fermesa de la teva fe, Eirekr. Digues-me, què et sembla aquest país?». L'Eirekr li va dir: «M'agrada molt, molt més que qualsevol altre; però, digues-me, qui ets tu que parles amb mi? car, el fet que em coneixis i que m'anomenis pel meu nom, mentre que jo no sé qui ets tu, fa massa desiguals els nostres coneixements»; aleshores el jove va adoptar un posat amical amb ell i li va dir: «jo sóc un àngel de Déu i un dels àngels que guarden les portes del paradís. Jo hi era quan vas fer la promesa d'anar al sud del món a cercar-hi l'Ódáinsakr. Jo et vaig esperonar a salpar cap a Constantinoble i per la divina providència i la meva voluntat, et vas fer batejar; i jo et dic benaurat perquè vas obeir les felices admonicions del rei dels grecs i vas agafar el seu segell i et vas rentar en el sant Jordà. I el Senyor em va enviar a tu: sóc el teu àngel de la guarda i t'he protegit per mar i terra i durant tot aquest atzarós viatge i t'he resguardat de qualsevol mal. I [has de saber que] nosaltres no som pas humans sinó esperits que vivim a la pàtria celestial i aquest indret que veus aquí és com un desert si el comparem amb el paradís, el qual no està gaire lluny d'aquí i del qual neix el riu que has vist. Ningú que sigui viu no hi pot entrar, perquè només hi han de viure els esperits dels justos. I aquest indret que has trobat es diu “Terra dels Vivents”, i Déu ens va manar, abans que tu hi arribessis, que vetlléssim aquest indret i que et mostréssim la “Terra dels Vivents” d'alguna manera i que t'oferíssim un refresc i et rescabaléssim dels teus treballs». Aleshores l'Eirekr va demanar a l'àngel: «On vius tu?». L'àngel li va dir: «Vivim al cel on veiem el Déu eternal, però quan cal, som enviats a la terra per a fer servei als humans, la qual cosa no has de dubtar». L'Eirekr li va dir: «Què és el que aguanta dreta aquesta torre que em sembla que suri en l'aire?». L'àngel li va dir: «La força tota sola de Déu la manté en l'aire. Per meravelles com aquesta no has de tenir cap dubte que Déu va crear el món del no-res». L'Eirekr li va dir: «No ho posaré pas en dubte». L'àngel li va demanar a l'Eirekr: «Què t'estimes més: romandre aquí o tornar al teu terrer?». L'Eirekr li respongué: «Tornar-me'n». L'àngel li va dir: «i això per què?». L'Eirekr li digué: «Perquè vull contar als meus coneguts aquests gloriosos portents que palesen el poder del Senyor i perquè, si no hi torno, creuran que he mort de mala mort». L'àngel li va dir: «Malgrat que ara encara s'adoren els déus pagans a les terres del nord, arribarà el temps en què la gent serà deslliurada de llur error i Déu els cridarà a la seva fe. Ara et dono llicència per tornar al teu terrer i parlar als teus amics de la misericòrdia de Déu, del que has vist i sentit aquí a fi que, quan sentin aquestes històries, creguin més aviat en el missatge de Déu i en els seus manaments. Prega sovint. D'aquí a alguns anys vindré a cercar-te i a portar el teu esperit a l'alegria, i guardaré els teus ossos a l'indret on hagin d'esperar el Judici. Romaneu aquí sis dies, descanseu i recupereu-vos, i després, agafeu provisions per al viatge i partiu cap al nord». I aleshores li va semblar com si l'àngel desaparegués de la seva vista. L'Eirekr va fer tot el que l'àngel li havia manat pel que fa a la seva estada allà i a la seva partida.
 
Eireks Saga Víðfǫrla. Guðni Jónsson og Bjarni Vilhjálmsson sáu um útgáfuna. Reykjavík: Hið Íslenzka Fornritafélag, 1944 (Fornaldarsögur Norðurlanda. III. Bindi). Endurprentuð 1953, pàgs. .
Es poden trobar almenys quatre edicions electròniques d'aquest text, totes elles de lliure accés:
http://www3.hi.is/~eybjorn/ugm/quote/evsaga.html,
http://norse.ulver.com/ontexts/forn/eireksv.html,
http://www.heimskringla.no/wiki/Eireks_saga_v%C3%AD%C3%B0f%C3%B6rla i
http://www.norsesaga.no/eireks-saga-vidfarne.html, aquesta darrera, amb traducció noruega paral·lela d'en Kjell Tore Nilssen i n'Arni Olafsson.

ódáins·epli <n. -eplis, -epli; emprat hab. en pl.>:
<MITOLpoma f de la immortalitat [i la joventut]. Cada any la deessa Idun oferia les pomes de la seva collita als déus i deesses; en menjar-ne, aquests obtenien el do de la joventut i la immortalitat per un any més

ódáins·fæða <f. -fæðu, no comptable>:
<MITOLambrosia f, nèctar m

ódáins·veig <f. -veigar, -veigar; emprat hab. en pl.>:
<MITOLnèctar m [de la immortalitat], ambrosia f

Ódáins·vellir <m.pl -valla>:
<MITOL CLASSCamps Elisis

ódáms·legur, -leg, -legt <adj. Mot rar>:
1. (sóðalegurporc -a (molt brut)
2. (fráhrindandi, viðbjóðslega óhreinnsòrdid -a (repugnantment brut)
◊ ódámslegt klósett: una comuna sòrdida

ó·dámur <m. -dáms, -dámar>:
1. (sóðaskapurbrutícia f, brutor f (manca de netedat)
2. (sóðiporc m, bacó m (persona molt bruta)
3. (jarðvöðulldeixat m (mancat d'esment, esp. en la feina)
4. (lubbamennicabró m, malparit m (canalla, persona infame)

ó·deigur, -deig, -deigt <adj.>:
(hugrakkurimpàvid -a, intrèpid -a
♦ gera e-ð með handlægni og ódeigum huga: fer una cosa amb destresa i sense defallir

ó·deilanlegur, -deilanleg, -deilanlegt <adj.>:
indivisible

ó·deildur, -deild, -deilt <adj.>:
indivís -isa, no dividit -ida

< ó·deili <n. -deilis, -deili>:
àtom m (frumeind)

ódó <n. ódós, ódó. Dat. sg.: ódó (o: ódói); gen.pl.: ódóa>:
pillastre m, bergant m
♦ ódóið þitt!: <LOC FIGpillastre!

Ódóaker <m. Ódóakers, no comptable>:
Odoacre m
♦ Ódóaker og Rómúlus Ágústúlus: <HISTOdoacre i Ròmul Augústul

ó·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
1. (fiskur, sjávardýrpeix o animal marí d'aspecte quimèric o molt lleig que cau en l'art de pesca o pica a l'ham (peix, animal marí)
2. <FOLCLódráttur m, l'aparició d'aquest peix es considerava presagi d'una desgràcia
3. (lubbamenniperdulari m (fill de mala mare, canalla, miserable)

ó·drekkandi, -drekkandi, -drekkandi <adj.>:
imbevible (no potable & de molt mal gust)

ó·drengilegur, -drengileg, -drengilegt <adj.>:
deshonrós -osa, baix -a (vil, roí)

ó·drenglyndi <n. -drenglyndis, no comptable>:
vilesa f, roïndat f, baixesa f

ó·drenglyndur, -drenglynd, -drenglynt <adj.>:
roí -ïna

ódrengskapar·hugsun <f. -hugsunar, -hugsanir>:
pensament roí
◊ gæt þín, að eigi komi sú ódrengskaparhugsun upp í hjarta þínu: tingues esment de no deixar entrar mals sentiments en el teu cor

ó·drengskapur <m. -drengskapar, no comptable>:
vilesa f, roïndat f, baixesa f

ó·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
home m vil
◊ þá tóku allir ódrengir og varmenni meðal manna þeirra, er með Davíð höfðu farið, til máls og sögðu: aleshores tots els homes de mala mena i els brètols d'entre els qui anaven amb David prengueren la paraula i digueren...
◊ komi hann fram sem góður drengur skal ekki eitt af hárum hans falla til jarðar, en reynist hann ódrengur skal hann lífi týna: si es porta com un home de bé, no li caurà a terra ni un cabell; però, si resulta ésser un home infame, morirà

ó·drepandi, -drepandi, -drepandi <adj.>:
impertèrrit -a

ó·dresi <n. -dresis, -dresi>:
1. (sóðibacó m, bacona f (porc, brutanxo)
2. (óræsti, ótugtporc m, porca f (canalla, mala pècora, brètol)
3. (letingidropo m, dropa f (mandrós)

ó·drjúgur, -drjúg, -drjúgt <adj.>:
1. (ónógurinsuficient (que no n'hi ha prou)
◊ Grímur kvað það eigi mega vera "því að er enn ódrjúgt. En þó get eg að ráðlegra sé að fara ofan í byggðina. Mun okkur vís gisting hvar sem við komum til bæjar": en Grímur li va dir que no podia ésser "perquè encara no hem fet prou camí [com perquè hi hàgim arribat]. Tanmateix, crec que el més aconsellable és que baixem fins als masos. De segur que, sigui quin sigui el mas on arribem, hi tindrem estatge per passar la nit"
2. (óduglegur, ódugandiincapaç (incompetent)

ó·drukkinn, -drukkin, -drukkið <adj.>:
sobri sòbria, no begut -uda, no embriac -aga

ó·drýgður, -drýgð, -drýgt <adj.>:
1. <GENque ha disminuït -ida, que ha minvat -ada
2. (ekki gert endingarmeiraque no ha calgut fer-lo bastar (menjar)
♦ ég held að maturinn nægi ódrýgður: <LOC FIGcrec que hi haurà prou menjar sense que calgui haver de fer-lo bastar (p.e., afegint més aigua o brou a la sopa o més tall etc.)
3. (um glæp, syndno comès -esa (crim, pecat)
◊ ódrýgðar syndir: pecats no comesos

ó·drýgindi <n.pl -drýginda>:
1. (eyðslusemimalgastament m, balafiament m, balafiu m (tudament, esp. en els recursos d'una casa)
♦ það eru ódrýgindi að e-u: <LOC FIGuna cosa no es fa pas durar, una cosa es gasta amb balafiament
2. (það að e-ð er ódrjúgtno durabilitat f (acció de no [fer] durar gaire una cosa)

ó·drýgja <-drýgi ~ -drýgjum | -drýgði ~ -drýgðum | -drýgte-ð>:
menyscabar una cosa, [fer] minvar una cosa
◊ ódrýgja matinn: reduir el menjar, rebaixar el menjar

ó·duglegur, -dugleg, -duglegt <adj.>:
incapaç (ineficient, incompetent)

ó·dugnaður <m. -dugnaðar, no comptable>:
incapacitat f (ineficiència, incompetència)

ó·dulinn, -dulin, -dulið <adj.>:
obert -a, sense dissimulació
◊ dulinn og ódulinn rassismi: racisme ocult i racisme sense disfressa
♦ láta e-m ódulinn e-s: <LOC FIGamagar (o: ocultar) una cosa a algú
♦ e-r gengur e-s ódulinn: <LOC FIGalgú coneix (o: sap) perfectament bé una cosa, a algú li resulta ben evident una cosa

ó·dyggð <f. -dyggðar, -dyggðir>:
malvici m, mal costum m

Ódysseifs·kviða <f. -kviðu, pl. no hab.>:
<LITEROdissea f (ἡ Ὀδύσσεια)

Ódysseifur <m. Ódysseifs, pl. no hab.>:
<MITOLOdisseu m, Ulisses m (Ὀδυσσεύς)

ó·dýr, -dýr, -dýrt <adj.>:
barat -a
♦ hafið þér ekkert ódýrara?: [que] no té res de més barat?

ó·dæða <f. -dæðu, -dæður. Gen. pl.: -dæðna o: -dæða>:
(fordæðafetillera f

ó·dæði <n. -dæðis, -dæði>:
acte m brutal, crim monstruós (o: atroç)<eða/o ritm./lit.forfet m
◊ og allur Ísrael skal heyra það og skelfast, svo að enginn hafist framar að slíkt ódæði þín á meðal: i que tot Israel, quan ho sentirà, tremoli a fi que ningú no torni a cometre un crim atroç com aquest enmig teu
◊ og hinir munu heyra það og skelfast og eigi framar hafast að slíkt ódæði þín á meðal: i els altres ho sentiran i temeran i ja no tornaran a cometre un crim atroç com aquest enmig teu
◊ skalt þú leiða mann þann eða konu, er slíkt ódæði hefir framið, að borgarhliðinu - manninn eða konuna, og lemja þau grjóti til bana: faràs menar davant les portes de la ciutat aquest home o aquesta dona que hagi comès aquest crim abominable i hi faràs lapidar aquest home o aquesta dona fins que mori
◊ hann var í vorum hópi, og honum var falin sama þjónusta (διακονίας). Hann keypti reit fyrir laun ódæðis (ἀδικίας) síns, steyptist á höfuðið og brast sundur í miðju, svo að iðrin öll féllu út: ell formava part del nostre grup i a ell li havia estat atorgat el mateix ministeri. Va comprar un camp amb la paga del seu crim, s'hi va tirar de cap, es va esclatar i tots els budells i entranyes li varen sortir i escampar per fora

< ódældar·maður <m. -manns, -menn>:
(vandræðamaður, ójafnaðarmaðurhome m de tracte [molt] difícil (pel fet d'ésser petulant, malambrós, cercabregues etc.)
◊ Ólafur fór utan um sumarið og kemur skipi sínu við Hörðaland. Þar bjó sá maður skammt á land upp er hét Geirmundur gnýr, ríkur maður og auðigur og víkingur mikill. Ódældarmaður var hann og hafði nú sest um kyrrt og var hirðmaður Hákonar jarls hins ríka. Geirmundur fer til skips og kannast brátt við Ólaf því að hann hafði heyrt hans getið. Geirmundur býður Ólafi til sín með svo marga menn sem hann vildi. Það þiggur Ólafur og fer til vistar með sétta mann. Hásetar Ólafs vistast þar um Hörðaland. Geirmundur veitir Ólafi vel: a l'estiu l'Olau va salpar d'Islàndia i va arribar amb la seva nau al Hörðaland. Aquí hi vivia, a poca distància de la costa, un home que nomia Geirmundur gnýr, un home ric i poderós i un gran viquing. Era un home de tracte molt difícil, però en aquell temps ja s'havia retirat i era un home de la hirð del iarl Hákon el poderós. En Geirmundur va anar fins al vaixell i va fer ràpidament la coneixença de l'Olau car n'havia sentit a parlar. En Geirmundur va convidar l'Olau a ca seva i que hi anés acompanyat de tants d'homes com volgués. L'Olau va acceptar la invitació i hi va anar amb cinc homes. Els homes de la tripulació de l'Olau es van cercar allotjament pel Hörðaland. En Geirmundur va tractar bé l'Olau
◊ eftir þetta fer Óspakur á brott og kemur á Svölustaði og segir henni svo búið. Nú gera þau ráð sitt og fastnar hún sig sjálf og fer hún með honum á Mel en þau eiga bú á Svölustöðum og fá menn til fyrir að vera. Nú er Óspakur á Mel og hélt rausn í búinu. Hann þótti þó vera ódældarmaður mikill: després d'això, l'Óspakur va partir, va arribar a Svölustaðir i li va contar a ella com estaven les coses. Aleshores, van prendre la decisió [de casar-se] ells mateixos i l'Svala mateixa va fer el prometatge amb ell i se n'anà amb ell [a viure] a Melur però continuant tenint el mas de Svölustaðir; varen cercar homes que el duguessin. A partir d'aquell moment, l'Óspakur va viure a Melur i duia al mas una tren de vida en què no s'estava de res. Feia la impressió d'ésser una persona molt petulant
◊ öðrumegin ness þess er þar gekk fram stóð bær sá er í Vík heitir. Þar bjó sá maður er Þorgils hét og kallaður Víkarskalli. Hann var grályndur og kvittsamur og slægvitur. Mikill ódældarmaður var hann og þótti öllum illt við hann að eiga. Hann var hniginn á efra aldur og kvongaður: a l'altra banda del cap que s'estenia allà mar endins hi havia la vila de Vík. Aquí hi vivia un home que nomia Þorgils i a qui la gent deia Víkarskalli, ço és, el Calb de Vík. Era malintencionat, difamador i garneu. Era una persona molt mala de tractar i a tothom li semblava mala cosa tenir-hi tractes. Estava carregat d'anys i era casat. El seu fill major es deia Þengill, el segon, Ormur, el tercer, Þorsteinn i el quart, Geir. La seva filla es deia Olava. Estava casada amb un home que nomia Gunnar. En Þengill havia demanat la mà de la Helga i ella no havia volgut casar-s'hi
◊ Vigfús sonur Bjarnar Óttarssonar bjó í Drápuhlíð sem fyrr segir. Hann átti Þorgerði Þorbeinisdóttur. Hann var gildur bóndi og ódældarmaður mikill. Með honum var á vist systursonur hans er Björn hét. Hann var örorður maður og ógegn: en Vigfús, el fill d'en Björn Ósttarsson vivia a Drápuhlíð, com ja s'ha dit abans. Estava casat amb la Þorgerður Þorbeinisdóttir. Era un terratinent que sabia treure profit de les seves terres, però com a persona era molt insuportable. A ca seva hi vivia també un nebot per part de germana que nomia Björn. Era un home impertinent i sull
◊ segir mér svo hugur að þú munir í þessi ferð verða reyndur um vopnfimi og karlmennsku. Muntu svo eiga við að sjá að Össur frændi Orms mun sitja um líf þitt þá hann fréttir því að hann er höfðingi mikill og ódældarmaður: tinc el pressentiment que, durant aquest viatge, la teva homenia i la teva habilitat amb les armes, es posaran a prova. Et caldrà estar en guàrdia, perquè l'Össur, el parent de l'Ormur, intentarà matar-te quan se n'assabenti, perquè és un höfðingi important, però també un prepotent intractable
◊ Össur hét maður. Hann bjó í Skagafirði á þeim bæ er á Grund heitir. Hann var Arngrímsson. Jórunn hét móðir hans og var systir Miðfjarðar-Skeggja. Össur var höfðingi mikill því að hann hafði goðorð um hinn efra hlut Skagafjarðar og út til móts við Hjaltasonu. Hann var ódældarmaður og ekki var hann vinsæll, meiri og sterkari en flestir menn, ótrúr og undirhyggjufullur: i havia un home que nomia Össur i que vivia a l'Skagafjörður, a un mas que es deia Grund. Era fill de l'Arngrímur i sa mare nomia Jórunn i era germana de l'Skeggi de Miðfjörður. L'Össur era un höfðingi important per tal com posseïa el godonat de la part superior de l'Skagafjörður i la contrada que s'estenia més enllà vers les terres dels fills d'en Hjalti. Era un home insuportable i no era apreciat per la gent, [i físicament era] més gros i fort que no la majoria d'homes, [i, a més a més] era murri i algú de qui hom no se'n podia pas refiar

ó·dæll, -dæl, -dælt <adj.>:
1. (óviðráðanlegur, mótþróafullur, óhlýðinn, óstýriláturrebec -a (indòmit, indòcil, difícil de fer creure, rebel)
♦ þrjóskur og ódæll: caparrut i rebec
◊ ef maður á þrjóskan son og ódælan (māˈrāh/מָרָה: [sōˈrēr ū-]mōˈrɛh, סוֹרֵר וּ]מוֹרֶה]), sem eigi vill hlýða föður sínum og móður, og hann hlýðnast þeim ekki að heldur, þótt þau hirti hann, þá skal faðir hans og móðir taka hann og fara með hann til öldunga borgar hans, að borgarhliðinu, þar sem hann á heima, og segja við öldunga borgar hans: "Þessi sonur okkar er þrjóskur og ódæll (māˈrāh/מָרָה: [sōˈrēr ū-]moˈrɛh סוֹרֵר וּ]מֹרֶה]) og vill ekki hlýða okkur, hann er svallari og drykkjurútur." Skulu þá allir borgarmenn lemja hann grjóti til bana. Þannig skalt þú útrýma hinu illa burt frá þér, og allur Ísrael skal heyra það og skelfast: si un home té un fill insubordinat i rebel, que no vol obeir son pare ni sa mare, i ni que el reprenguin no els vol escoltar, son pare i sa mare el prendran, el presentaran als ancians de la vila, a les portes d'aquella vila, i diran als ancians de la vila: «Aquest fill nostre és insubordinat i rebel, no ens vol obeir, és un perdut i un embriac». Llavors tots els homes de la vila l'apedregaran fins que mori. Així extirparàs el mal d'enmig teu; tot Israel, en sentir-ho dir, temerà
◊ og eigi verða sem feður þeirra, þrjósk og ódæl (māˈrāh/מָרָה: [sōˈrēr ū-]moˈrɛh סוֹרֵר וּ]מֹרֶה]) kynslóð, kynslóð með óstöðugu hjarta og anda sem var Guði ótrúr: que no es tornin com llurs pares, una generació indòcil i rebel, una generació de cor inconstant i d'esperit infidel a Déu
2. (þrætugjarn, þrasgjarn, jögunarsamurbaralladís -issa (barallós, amic de brega i baralla)
◊ Hrappur var Sumarliðason og kallaður Víga-Hrappur. Hann var skoskur að föðurætt en móðurkyn hans var allt í Suðureyjum og þar var hann fæðingi. Mikill maður var hann og sterkur. Ekki vildi hann láta sinn hlut þó að manna munur væri nokkur. Og fyrir það er hann var ódæll sem ritað var en vildi ekki bæta það er hann misgerði þá flýði hann vestan um haf og keypti sér þá jörð er hann bjó á: en Hrappur era fill d'un home que nomia Sumarliði i la gent li deia Víga-Hrappur, ço és, en Hrappur matahomes. Era escocès per part de pare, però tota la família materna vivia a les Hèbrides, illes de les quals ell també era natural. Era alt i fort. Mai no volia cedir en res ni tan sols quan el seu contrincant era més fort que ell, i, per tal com era una persona molt desagradable (petulant?, cerca-raons?) -com ja s'ha escrit abans-, que no volia pagar cap indemnització pel tort que hagués comès, va fugir [cap a Islàndia,] travessant la mar cap a ponent, i es va establir a les terres que hi va comprar
♦ ódæll maður: cercabregues m; home de tracte [molt] difícil (ódældarmaður)
3. (óvinsællque no gaudeix de les simpaties de ningú (impopular)
4. (erfiður viðfangsde tracte difícil, difícil de tractar (poc tractable o intractable, de caràcter difícil)
◊ Áki son Pálnatóka býr á Fjóni með vegsemd mikilli og tign, og vex Vagn þar upp heima með feður sínum, þar til er hann er nokkurra vetra gamall. En það er frá honum sagt, þegar er nakkvað má marka skaplyndi hans, að hann var meiri vandræðamaður í sínum skapsmunum en allir menn aðrir, þeir er þar höfðu upp vaxið. Svo var hann og í allri lýzku og í öllu sínu athæfi að trautt þótti mega um tæla. Og er það frá sagt, að Vagn er stundum þá heima fæddur sem þangað til hafði verið, en stundum er hann í Borgundarhólmi með Véseta afa sínum, og er það fyrir því, að nær þykjast hvorigir ráði mega við hann koma eða festa hendur á honum, svo þykir hann vera ódæll. Við Búa er hann bezt allra sinna frænda, og það hefir hann nökkvi helzt er Búi mælir fyrir honum, fyrir því að hann var honum skapfelldastur. En að öngu hafði hann það er frændur hans mæltu, ef honum sýndist annan veg, hvað sem það var. Hann var allra manna vænstur og fríðastur sjónum og hinn mesti atgörvismaður og bráðgörr um hotvetna: l'Áki, el fill d'en Pálna-Tóki, vivia a Fiònia amb gran prestigi i dignitat i en Vagn hi va viure allà a ca seva amb son pare fins que va tenir un parell d'anys. D'ell en conten que, tan bon punt varen poder reconèixer una mica el seu caràcter, fou una persona més difícil de caràcter que tots els altres que també havien crescut allà. Semblava que a penes se'l podia dominar (cf. en Baetke 19874, pàg. 670: tœla (ld) fertig werden mit (vgl. tól): at trautt þótti mega um tœla daß man kaum glaubte, (mit ihm) fertig werden, auskommen zu kónnen) en cap de les seves maneres d'actuar i en el seu comportament en general. També en conten que a partir d'aleshores, va passar temporades a ca seva, a ca son pare, com havia fet fins llavors, i temporades a cal seu avi Véseti a Borgundarhólmur, per tal com cap de tots dos, ni l'avi ni son pare, creia que es pogués fer-lo entrar en raó o de tenir-lo subjecte, de tan problemàtic que el trobaven. D'entre tots els seus parents, en Búi era amb qui es duia millor i el que encara s'avenia més a fer, era el que en Búi li manava (nǫkkvi = nǫkkuru; en Baetke 19874, no dóna entrada a la locució hafa e-t nǫkkvi helzt; li dono el significat que, al meu entendre, millor s'adiu al context), ja que en Búi era qui millor li queia. Altrament, emperò, no feia gens de cas del que li deien els seus altres parents si a ell li semblava millor fer-ho d'una altra manera, fos el que fos. Era el més bell de tots els homes i el més bonic de cara, el més capaç i habilidós i el més precoç en totes les coses
♦ ódæll maður: cercabregues m; home de tracte [molt] difícil (ódældarmaður)
5. (erfiður, torveldur, örðugurdifícil, penós -osa (ardu, mal de fer)
◊ Arngrímur veitti Þóri umsjá og þykir þegar ódælla við hann og nær hann nú réttu máli af hverjum manni: l’Arngrímur va concedir el seu ajut i protecció al Þórir i a partir d'aquell moment es va notar que tenir-hi tractes encara resultava més difícil. D'aleshores ençà, també va obtenir sempre de tothom el que li corresponia a dreta llei (ço és, tothom li pagava els deutes)
◊ hinn er sæll, ǀ er sér um getr ǁ lof ok líknstafi; ǁ ódælla er við þat, ǀ er maðr eiga skal ǁ annars brjóstom í: venturós és el qui obté per a si elogis i benvolença. És més difícil d’heure el [que un home cobeja i] que es troba dins el cor d’altri (el significat de l'estrofa és, en la meva interpretació: l'home a qui no calen l'aprovació -‘els elogis’- ni el favor dels altres es pot considerar agraciat, ja que resulta cosa força penosa i difícil haver de maldar per obtenir-los d'altri)
◊ en er Vermundur hugsaði eftir hverra hluta hann skal af jarli beiðast þá kom honum í hug að honum mundi mikillar framkvæmdar afla á Íslandi ef hann hefði slíka eftirgöngumenn sem berserkirnir voru. Og staðfestist það í skapi hans að hann mundi leita eftir ef jarlinn vildi fá honum berserkina til eftirgöngu. En það bar til er hann beiddist þessa að honum þótti Styr bróðir sinn mjög sitja yfir sínum hlut og hafa ójafnað við sig sem flesta aðra þá er hann fékk því við komið. Hugði hann að Styr mundir þykja ódælla við sig að eiga ef hann hefði slíka fylgdarmenn sem þeir bræður voru. Nú segir Vermundur jarli að hann vill þann sóma af honum þiggja að hann gefi honum til trausts og fylgdar berserkina: i quan en Vermundur, després, es va rumiar quines coses demanaria al iarl, li va venir al cap que a Islàndia podria ésser-li de gran profit tenir-hi d'escortes homes com aquells bersercs i així fou com va resoldre d'intentar que el iarl li donés d'escorta els bersercs. La raó per la qual s'esdevenia que fes aquesta petició era que era del parer que el seu germà Styr l'havia perjudicat fortament en el repartiment de l'herència i que l'Styr s'aprofitava d'ell, igual que ho feia amb gairebé tothom amb qui tenia tractes, sempre que en tenia ocasió. Així i doncs, creia que a l'Styr li semblaria més difícil de ficar-se amb ell si duia d'escortes homes com aquells germans. Aleshores en Vermundir va dir al iarl que l'honor que desitjava que li fes era que li donés els bersercs perquè li fessin d'escorta i el protegissin

ó·dælli, -dælli, -dælla <adj.>:
formes de comparatiu de ó·dæll, -dæl, -dælt “de tracte difícil etc.”
◊ Arngrímur veitti Þóri umsjá og þykir þegar ódælla við hann og nær hann nú réttu máli af hverjum manni: l’Arngrímur va concedir el seu ajut i protecció al Þórir i a partir d'aquell moment es va notar que tenir-hi tractes encara resultava més difícil. D'aleshores ençà, també va obtenir sempre de tothom el que li corresponia a dreta llei (ço és, tothom li pagava els deutes)
◊ hinn er sæll, ǀ er sér um getr ǁ lof ok líknstafi; ǁ ódælla er við þat, ǀ er maðr eiga skal ǁ annars brjóstom í: venturós és el qui obté per a si elogis i benvolença. És més difícil d’heure el [que un home cobeja i] que es troba dins el cor d’altri (el significat de l'estrofa és, en la meva interpretació: l'home a qui no calen l'aprovació -‘els elogis’- ni el favor dels altres es pot considerar agraciat, ja que resulta cosa força penosa i difícil haver de maldar per obtenir-los d'altri)
◊ en er Vermundur hugsaði eftir hverra hluta hann skal af jarli beiðast þá kom honum í hug að honum mundi mikillar framkvæmdar afla á Íslandi ef hann hefði slíka eftirgöngumenn sem berserkirnir voru. Og staðfestist það í skapi hans að hann mundi leita eftir ef jarlinn vildi fá honum berserkina til eftirgöngu. En það bar til er hann beiddist þessa að honum þótti Styr bróðir sinn mjög sitja yfir sínum hlut og hafa ójafnað við sig sem flesta aðra þá er hann fékk því við komið. Hugði hann að Styr mundir þykja ódælla við sig að eiga ef hann hefði slíka fylgdarmenn sem þeir bræður voru. Nú segir Vermundur jarli að hann vill þann sóma af honum þiggja að hann gefi honum til trausts og fylgdar berserkina: i quan en Vermundur, després, es va rumiar quines coses demanaria al iarl, li va venir al cap que a Islàndia podria ésser-li de gran profit tenir-hi d'escortes homes com aquells bersercs i així fou com va resoldre d'intentar que el iarl li donés d'escorta els bersercs. La raó per la qual s'esdevenia que fes aquesta petició era que era del parer que el seu germà Styr l'havia perjudicat fortament en el repartiment de l'herència i que l'Styr se n'aprofitava, igual que ho feia amb gairebé tothom amb qui tenia tractes, sempre que en tenia ocasió. Així i doncs, creia que a l'Styr li semblaria més difícil de ficar-se amb ell si duia d'escortes homes com aquells germans

ó·dæmigerður, -dæmigerð, -dæmigert <adj.>:
atípic -a

óð:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vaða “passar a gual”

< óð- <prefixoide adjectival intensificador>:
molt <+ Adj.>, increïblement <+ Adj.>, <Adj.> -íssim -a
♦ óðhraður: rapidíssim
♦ óðlátur: vehement, impetuós, frisós
◊ Skeggi kveðst þess ófús, kvað þá óskaplíka: "Sköfnungur er tómlátur en þú ert óðlátur og óðlundaður": l'Skeggi li va dir que no estava disposat a fer-ho, afegint que tots dos eren massa diferents de caràcter: "l'espasa Sköfnungur és lenta, i tu, en canvi, ets impetuós i et deixes emportar pel teu geni"

< óða <f. óðu, óður. Gen. pl.: óða o: óðna>:
(langammabesàvia f, redepadrina f (Bal.)

óða <f. óðu, óður. Gen. pl.: óða o: óðna>:
<LITER = hörpuljóðoda f (del grec ᾠδή) (óður²)

óða·fólksfjölgun <f. -fólksfjölgunar, pl. no hab.>:
explosió demogràfica

óða·got <n. -gots, no comptable>:
1. (flan, flaustur, asiprecipitació f (acció d'actuar amb presses, precipitadament)
◊ fóstra hans tók hann og flýði en í óðagotinu á flóttanum missti hún hann og við það lamaðist hann. Hann hét Mefibóset (מְפִיבֹשֶׁת)la seva dida se'l carregà i va fugir, però en la seva precipitació per fugir, l'infant li va caure i va quedar coix. Es deia Meribaal (מְרִיב־בָּעַל)
2. (fumpànic m, histerisme m (activitat histèrica, frenesia)

óðagots·legur, -leg, -legt <adj.>:
esverat -ada, pres -a d'una activitat incessant

óðal <n. óðals, óðul>:
1. (jörðmas m pairal  (mas hereditari d'una família, predi familiar)
♦ e-ð leggst fyrir óðal: <LOC FIGuna cosa cau en desús
♦ e-ð er lagt fyrir óðal: una cosa cau en desús
2. (umráðasvæði dýrsterritori m (d'animal)
♦ helga sér óðal: prendre un territori
♦ merkja óðalið sitt með þvagi: marcar el seu territori amb orina
♦ verja óðalið sitt: defensar el seu territori
3. <MATdomini m [de definició], conjunt m de definició
♦ óðal fallsins eða skilgreiningarmengi: domini de la funció o conjunt de definició
4. <TIPO HISTódal, nom de la vint-i-quatrena -i per tant, darrera- lletra dels alfabets rúnics tradicional i anglès, però absent de l'alfabet rúnic escandinau. Representava els sons de o i ō en l'alfabet rúnic tradicional. La seva forma era: . A l'alfabet rúnic norrè, aquesta lletra fou substituïda de primer per la runa úr i, especialment a partir del segle XI, per la runa ós

óðals·atferli <n. -atferlis, no comptable>:
comportament m territorial, conducta f territorial (comportament d'animal per a protegir el seu territori)

óðals·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
<HISThereu m de mas, terratinent m lliure posseïdor de mas pairal inalienable

óðals·jörð¹ <f. -jarðar, -jarðir>:
<HISTmas m pairal  (mas hereditari d'una família, predi familiar)

óðals·jörð² <f. -jarðar, -jarðir>:
terra f pairal, pàtria f
◊ oddi ok eggju ǀ ver þína óðaljǫrð, ǁ eigi þú auðtryggr ver: ǁ fyr orðum ok eiðum ǀ hygg ǫllum vel, halt þín heit við fira: defensa la teva terra a punta de llança i tall d'espasa. No siguis crèdul. Perpensa bé les teves paraules totes i els teus juraments tots i compleix les promeses que hagis fetes als homes (l'edició d'en Gering p. 1 fa: oddi ok eggju ǀ ver þína óðalsjǫrð, ǁ eigi þú auðtryggr ves: ǁ fyr orðum ok eiðum ǀ hygg ǫllum vel, ǁ haltu þín heit við fira)

óðals·ostur <m. -osts, -ostar>:
<CULINodalsost m, *formatge m de mas pairal (tipus de formatge islandès de color groc-clar, de pasta dura i de gust suau, elaborat amb llet de vaca, presenta grans forats a la pasta; se'l sol comparar sovint a l'Emmenthal suís.)

óðan <adv.>:
de pressa, ràpidament

óðar <adv. en grau comparatiu>:
1. (hraðarmés ràpid[ament], més aviat (Mall.(amb més rapidesa) (ótt)
2. (undireinsimmediatament, totd'una (Mall.(de seguida) (ótt)

óðara <adv. en grau comparatiu>:
variant de óðar ‘més ràpidament; immediatament, totd'una’
♦ hann talaði ekki óðara en að menn fylgdust með: no parlava més ràpid perquè la gent el pogués seguir
♦ óðara en <+ ind.>tan bon punt <+ ind.> & <+ subj.>, de seguida que <+ ind.> & <+ subj.>
◊ óðara en hann kemur: tan bon punt vingui, de seguida que vingui
óðara en fyrsta herdeild Júdasar kom í ljós (—, ἐπιφανείσης δὲ τῆς ᾿Ιούδα σπείρας πρώτης) greip ótti og ofboð óvinina vegna vitrunar frá alskyggnum Guði. Í skelfingu flýðu þeir hver um annan þveran svo að margir urðu sárir af vopnum félaga sinna og hlutu svöðusár hver af annars sverðsoddum: tan bon punt va aparèixer el primer cos d'exèrcit d'en Judes, l'esfereïment i el pànic s'empararen de l'enemic a causa de la manifestació de Déu omnivident. En llur esglai varen varen fugir en confusió, cadascun en direcció oposada, de manera que foren molts els qui foren ferits per les armes de llurs companys i els uns reberen greus ferides per les puntes de les espases dels altres

óðast <adv. en grau superlatiu>:
al més ràpid[ament], al més aviat, amb la màxima rapidesa (ótt)

óða·verðbólga <f. -verðbólgu, -verðbólgur>:
inflació desbocada

óð·fluga <adj. inv.>:
1. <GENde vol rabent
2. <FIGràpid -a com un llamp

óð·fús, -fús, -fúst <adj.>:
ansiós -osa
◊ bjóði valdamaður þér heim, vertu þá ekki óðfús, þá mun hann leggja enn harðar að þér: si un magistrat et convida a ca seva, no siguis ansiós d'anar-hi i et conjurarà a anar-hi encara amb més insistència
♦ vera óðfús til e-s: ansiar vivament una cosa, anhelar bojament una cosa, tenir moltes de ganes d'una cosa
◊ Óspakur segir: "Það er mér ofráð þó að nú flytjist fram er þú ert við." Oddur leitar eftir en Óspakur fer undan og er þó óðfúsi til. Og þar kemur að hann biður Odd ráða ef hann heitir honum sinni ásjá og trausti. Oddur segir að hann skal svo fara með hans eign sem hann verður mestur maður af og vinsælastur, sagðist það reynt hafa að eigi mun annar maður betur kunna né vilja hans fé varðveita: l'Óspakur li va respondre: "això supera les meves forces i possibilitats, encara que les coses anirien vent en popa mentre tu hi fossis". L'Oddur hi va insistir però l'Óspakur va esquivar de dir-li que sí encara que ho desitjava de tot cor. Finalment, emperò, es va esdevenir que l'Óspakur va dir a l'Oddur que es fes tal com ell volia sempre que ell li prometés el seu ajut i suport. L'Oddur li va dir que actués amb la seva propietat de manera com si s'hagués de convertir en un dels homes més grans i populars, afegint que havia comprovat que cap altre home no podria ni voldria tenir millor esment del seu cabal que ell
◊ hann reyndist óðfús til að reisa íþróttamannvirki undir sjálfri háborginni og fylkti um sig göfugustu æskumönnum, en þeim leyfðist nú að bera hatta: es va mostrar delerós d'aixecar un gimnàs al peu mateix de l'acròpoli i va congregar al seu voltant el millor del jovent a qui ara permetia de portar barret

Óðinn <m. Óðins, pl. no hab.>:
<MITOLOdin m
◊ veit ec, at ec hecc ǀ vindgameiði á ǁ nætr allar nío, ǁ geiri undaðr ǀ oc gefinn Óðni, ǁ siálfr siálfom mér, ǁ á þeim meiði, ǀ er manngi veit, ǁ hvers hann af rótom renn: sé que vaig estar penjat nou dies sencers [amb les seves respectives nits] a l'arbre ventós, ferit de llança, i ofert a l'Odin, jo mateix a mi mateix, a l'arbre de qui ningú no sap de quines arrels prové (#1. cf. Kuhn 1968³, pàg. 72: gefa <...> 3. weihen, opfern (Háv. 138); #2. cf. Kuhn 1968³, pàg. 166: renna af rótom aus wurzeln wachsen (vom baume: Háv. 138) . Intepreto el vers af hvers rótum renn no pas com a [a l'arbre del qual ningú no sap] d'on en provenen les arrels sinó ...de quina mena o espècie d'arrels creix, de quines arrels creix. Entenc, doncs, que hvers fa referència a la natura de les arrels i no pas a l'indret on es troben: és, doncs, un arbre, les arrels del qual són desconegudes. Altrament trobem hveriom, a frases paral·leles com ara a l'Espill del Rei cap. XLVIII, pàg. 119: en ef þú hǫggr af einnhvern liminn ok kastar langt brott frá trénu, ok finnr sá einnhverr á, er úkunnigt er, hvar staðit hefir, þá þykki hánum slíkr sá kvistr, sem einnhverr annarra, sá er hann finnr á sínum veg, þvíat hann veit ekki til, hvar hverr hefir staðit. En ef hann berr aptr til [p. 119] hins sama stofns, er af hjó, ok leggr þar við, þá berr kvistrinn sjálfr vitni um, af hverjum rótum hann er upprunninnsi en talles una branca i la llences lluny de l'arbre i la troba algú, que no sàpiga on havia estat, pensarà que és una branca com qualsevol de les altres que va trobant pel seu camí ja que no sabrà pas on s'havia trobat. Ara bé, si la torna al mateix tronc del qual fou tallada, i la posa al lloc on es trobava, la mateixa branca donarà testimoni de quina arrel havia sortit; o també als Fjǫlsvinnsmál 20: Mímameiðr hann heitir, ǁ en þat fáir vita, ǁ af hverjum rótum rennr; ǁ við þat hann fellr ǁ er fæstan varir, ǁ flær-at hann eldr né járn ‘Es diu Mímameiðr, Arbre d'en Mími, i són pocs els qui saben de quines arrels creix; caurà per allò que poquíssims sospiten [més lliurement: poquíssims sospiten com caurà abatut], [car ni] el foc ni el ferro ni l'espellen; la forma pronominal hvers o hvess és el genitiu masculí i neutre del pronom interrogatiu. Segons això, també fóra possible una traducció ...de les arrels de qui creix; pel que fa a la forma verbal renn remeto a Noreen 19705:358 on especifica que ...ebenso renn neben rennr rennt, aber nie *reþr, s. Jónsson, Skjaldesprog, s. 88f.. El significat últim dels darrers versos roman en la foscor; #3. Un dels noms amb què es coneixia el déu Odin era Þundr, un nom que el caracteritzava com a déu del vent; si assumim una designació *Vindgi ‘el ventós’ del déu, Vindgameiðr fóra llavors un nom propi, el significat del qual fóra l'Arbre d'en Ventós, l'Arbre de l'Odin = Yggdrasill)
◊ þá nótt ina sǫmu gekk Eirekr í hof Óðins ok gafst honum til sigrs sér ok kvað á tíu vetra frest síns dauða. Mǫrgu hafði hann áðr blótat, þvíat honum horfði úvænna. Litlu síðar sá hann mann mikinn með síðum hetti. Sá maðr seldi honum reyrsprota í hǫnd ok bað hann skjóta honum yfir lið Styrbjarnar, ok þat skyldi hann mæla: „Óðinn á yðr alla.“ Ok er hann hafði skotit, þá sýndist honum gaflak á lopti ok fló yfir fólk Styrbjarnar, ok þegar sló blindi á lið Styrbjarnar ok síðan á sjálfan hann, ok eptir þat urðu svá mikil undr, at skriða brast upp í fjallit ok hljóp ofan á lið Styrbjarnar, ok drapst allt hans fólk. Ok er Haraldr konúngr sér þat, lagði hann á flótta, ok allir Danir ok hǫfðu sýn sína, þegar þeir kómu á brott þaðan, er spjót hafði komit ok flogit yfir þá. Þeir kómu til Danmerkr. Styrbjǫrn bað sína menn stinga niðr merkisstǫngum ok flýja hvergi. Þar féll Styrbjǫrn ok allt lið hans. Þá var Eirekr á Uppsalabrekku ok bað yrkja þann, er kunni, ok hét launum fyrir. Þorvaldr Hjaltason orti vísur þessar...: aquella mateixa nit l'Eirekr va entrar al temple de l'Odin i s'hi va consagrar (lit.: lliurar) a canvi de la victòria fent la promesa [al déu] que, si l'hi concedia, al cap d'un termini de deu anys s'hi sacrificaria. Anteriorment ja li havia fet al déu molts de sacrificis ja que les seves expectatives de vèncer es veien migrades. Poc temps deprés va veure un home gros que duia un capell alallarg el qual li va fer a mans una canya i li va ordenar que el llancés sobre l'exèrcit de l'Styrbjǫrn tot dient aquestes paraules: "Odins us posseeix tots vosaltres!". I quan va haver-los llançat aquella canya, [aquesta es va transformar en una llança i ell] va veure que una llança travessava l'aire i sobrevolava la host de l'Styrbjǫrn i totd'una l'exèrcit de l'Styrbjǫrn i l'Styrbjǫrn mateix fou colpit de ceguesa. Tot seguit es va esdevenir un gran portent: que es va desprendre una gran esllavissada de la muntanya i va caure sobre l'exèrcit de l'Styrbjǫrn i va matar tota la seva host. I quan el rei Haraldr ho va veure, va emprendre la fuita i amb ell ho feren tots els danesos, els quals varen recobrar la vista tan bon punt van haver abandonat l'indret que havia sobrevolat la llança i fins allà on havia arribat. Varen tornar a Dinamarca. L'Styrbjǫrn va manar als seus homes que clavessin en terra els estendards i gonfanons i que no fugissin pas d'allà, i així fou com allà hi van caure l'Styrbjǫrn i tot el seu exèrcit. Quan això passava, l'Eirekr era a dalt de l'Uppsalabrekka, el pendís d'Uppsalir [vigilant des d'aquí el camp de batalla] i va manar que, qui ho pogués fer, compongués un poema sobre aquells fets i va prometre una recompensa a qui ho fes. En Þorvaldr Hjaltason va compondre aquestes vísur o estrofes...

< óðins·dagur <m. -dags, -dagar>:
dimecres m (miðvikudagur)

óðins·hani <m. -hana, -hanar>:
escuraflascons becfí (ocell Phalaropus lobatus)

Óðins·vé <n.pl -véa>:
Odense f (ciutat danesa)

óð·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
1. cicuta f menor, julivertassa f, givertassa f (Ross.), tora pudenta (Ross.(planta Cicuta virosa) (beiskjusveipur)
2. ceguda f, julivertassa f, julivert m de calàpet, cicuta f [major], fonollassa f (Mall.(planta Conium maculatum) (eitursveipur)

óð·látur, -lát, -látt <adj.>:
impetuós -osa, vehement, frisós -osa

óð·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
de caràcter geniüt, de geni viu

Óðrerir <m. Óðreris, no comptable>:
variant de Óðrærir ‘Óðrœrir’
◊ vel keypts litar | hefi ek vel notit, / fás er fróðum vant; / þvíat Óðrerir | er nú upp kominn / á alda vés jaðar: he fruït bé del litr ben comprat (= el ben comprat med de bell color? La qüestió és si hem d'entendre el verb njóta en el sentit de fruir de, gaudir de o en el sentit de treure profit o benefici de, aprofitar-se de). Ja poc ha de menester el sabut, car Óðrœrir ara ha pujat a la vorera del temple dels homes (?. O potser hauríem d'entendre “alda ok véa jaðar“ on jaðarr = garðr, i per tant, aldajaðarr = Miðgarðr i véajaðarr = Ásgarðr. El significat del braquistiqui fóra llavors: ... ha pujat fins a Midgard i fins a Asgard. Per a una interpretació radicalment nova i diferent, vulgueu veure: Svava Jakobsdóttir: “Gunnlǫð and the Precious Mead”. Translated by Katrina Attwood. Dins: Paul Acker, i Carolyne Larrington (curadors), The Poetic Edda - Essays on Old Norse Mythology. Londres: Routledge, 2002. pp. 27-58)

Óð·rærir <m. -ræris, no comptable>:
1. (skáldamjöðurÓðrœrir m, nom del med de la poesia
2. (eitt af kerjunum þremur sem skáldamjöðurinn var geymdur íÓðrœrir m, nom d'un dels tres calderons en què els nans Galarr i Fjalarr varen recollir la sang del gegant Kvasir quan el van assassinar; barrejant aquesta sang amb mel en van fer el med de la poesia. Galarr i Fjalarr van matar el gegant Gillingr; el seu fill, Suttungr, s'avingué a no matar els nans a canvi que aquests el rescabalessin de la mort de son pare donant-li el med de la poesia que Suttungr guardà a l'interior d'una muntanya, fent-lo vigilar a la seva filla Gunnlǫð. Odin va entrar a l'interior de la muntanya sota la forma d'una serp. Gunnlǫð li va oferir un tracte: passaria tres nits amb ella i cada nit ella li deixaria fer un glop del med de la poesia.

óðs·lega <adv.>:
impetuosament
♦ fara sér ekki óðslega (o: að engu óðslega): agafar-s'ho amb calma, agafar-s'ho sense precipitacions

óðul:
nom. & ac. pl. de → óðal “mas pairal”

óðulum:
dat. pl. de → óðal “mas pairal”

óðum <adv.>:
(hratt, bráttde pressa, ràpidament (aviat, veloçment)

óðum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → vaða “passar a gual”

óður <m. óðs (o: óðar); dat.: óð o óði; pl. no hab.>:
1. <LITER = spáskáldskapurpoesia f [màntica (o: endevinatòria)] (del germànic*wōþaz*wōþuz)
2. <LIT = skáldskapurpoesia f
◊ Magnús, hlýð til máttigs óðar; / manngi veit ek fremra annan; / yppa rǫ́ðumk yðru kappi, / Jóta gramr, í kvæði fljótu. / Haukr réttr est þú, Hǫrða dróttinn, / hverr gramr es þér stóru verri; / meiri verði þinn en þeira / þrifnuðr allr, unz himinn rifnar: Magnús, escolteu un óðr -tipus de poema- puixant: no en sé cap altre que sia [príncep] més excel·lent [que vós]. Príncep dels jutlandesos! Em proposo d'exalçar la vostra ardor com a combatent en un ràpid poema. Sou un falcó just, senyor dels hǫrðalandesos. Tots els altres prínceps no són ni de bon tros tan bons com Vós. Que els vostres èxits siguin majors que no els d'ells fins que el cel s'esqueixi!

óður <m. óðs, óðar; dat. sg.: óð o óði>:
<LITER = hörpuljóðoda f (del grec ᾠδή)
◊ “Óður til gleðinnar” eftir Schiller: “L'Oda a l'Alegria” de Schiller
◊ “Óður til gleðinnar” úr níundu sinfóníu Beethovens: “L'Oda a l'Alegria” de la novena simfonia de Beethoven

óður, óð, ótt <adj.>:
1. (vitskerturboig boja (dement, foll)
♦ hann lét sem óður væri: semblava un boig
♦ óðs manns æði: bogeria f, follia f (acte, fet o acciö forassenyats, no meditats)
2. (ofsareiðurfuriós -osa (furibund, ple de fúria)
♦ hann vill óður og uppvægur gera það: ho farà tant si com no, ho farà costi el que costi
3. (ákafurfurient (impetuós)
♦ orrosta óð: batalla acarnissada (o: aferrissada)
♦ straumur óður: corrent fort i cabalós 
♦ óður vindur: vent furient (o: impetuós) (vent molt fort)
♦ fara ótt: <LOC FIGtranscórrer virulentament (malaltia)
◊ en er Bolli hafði verið einn vetur á Íslandi þá tók Snorri goði sótt. Sú sótt fór ekki ótt: quan en Bolli ja feia un hivern que era a Islándia, el goði Snorri es va posar malalt. [Al començament,] la malaltia no va transcórrer de manera fulminant
4. (hraðurràpid -a (veloç)
♦ óður og tíður: ràpid i freqüent

óð·urt <f. -urtar, -urtir>:
variant de óðjurt ‘cicuta menor’

ó·eðli <n. -eðlis, pl. no hab.>:
acció contrària a natura

ó·eðlilegur, -eðlileg, -eðlilegt <adj.>:
no natural
◊ þess vegna hefur Guð ofurselt þá svívirðilegum girndum. Bæði hafa konur breytt eðlilegum mökum í óeðlileg (εἰς τὴν παρὰ φύσιν), <...>: per això, Déu els lliurà a passions ignominioses: llurs dones van canviar l'ús natural pel que és contra natura
♦ deyja óeðlilegum dauðdaga: morir de mort no natural
♦ ekkert óeðlilegt á dauðdaga e-s: res d'anormal en la mort de...

ó·efað <adv.>:
indubtablement, sens cap dubte

ó·efaður, -efuð, -efað <adj.>:
indubtable

ó·efanlegur, -efanleg, -efanlegt <adj.>:
indubtable

ó·efni <n. -efnis, no comptable>:
situació molt amoïnadora
♦ nú er komið í óefni [fyrir okkur]: som en una situació ben difícil, no sabem com ens ens sortirem

ó·efnilegur, -efnileg, -efnilegt <adj.>:
que no promet pas, poc prometedor -a
◊ á þessu sumri gerir Ásbjörn vegghamar heimanferð sína út í Njarðvík á fund Ketils og bað að hann mundi taka við honum til húskarls. Ketill spyr hví hann vill eigi búa lengur. Honum kvað þykja óefnilegt að búa við óhægindi mikil: aquell estiu, l'Ásbjörn paret-d'espadat va anar fins a Njarðvík per trobar-s'hi amb en Ketill per demanar-li que l'agafés de missatge. En Ketill li va demanar per què no volia continuar menant el seu propi mas i l'Ásbjörn li va dir que no li semblava gens prometedor continuar menant el mas amb grans penúries
♦ þetta er óefnilegt: no promet res de bo
♦ óefnileg börn: infants que no prometen pas, infants que no són [gens] prometedors

ó·eigingirni <f. -eigingirni, no comptable>:
altruisme f

ó·eigingjarn, -eigingjörn, -eigingjarnt <adj.>:
altruista

ó·eiginlegur, -eiginleg, -eiginlegt <adj.>:
impropi -òpia
♦ í óeiginlegri merkingu: en sentit figurat

ó·einarður, -einörð, -einart <adj.>:
fals -a, murri múrria
◊ Þorkell hét maður er bjó í ey þeirri er Æðey heitir. Hann var vitur maður og þó lítilmenni en þó af góðum ættum og manna óeinarðastur. Þorkell var lögmaður þeirra Ísfirðinga: hi havia un home que es deia Þorkell, el qual vivia a l'illa que es diu Æðey. Era un home llest, i, encara que de bona família, era roí i la persona més falsa que un es pugui imaginar. Aquest Þorkell era el lögmaður dels isafiordesos

ó·einbeittur, -einbeitt, -einbeitt <adj.>:
indecís -isa

ó·eining <f. -einingar, pl. no hab.>:
desunió f (discòrdia)

ó·einkennisklæddur, -einkennisklædd, -einkennisklætt <adj.>:
[vestit -ida] de paisà (no uniformat)
♦ óeinkennisklæddir lögreglumenn: policies de paisà, policies no uniformats

ó·einlægni <f. -einlægni, no comptable>:
manca f de sinceritat, falsedat f

ó·einlægur, -einlæg, -einlægt <adj.>:
insincer -a, fals -a

ó·eirð <f. -eirðar, -eirðir>:
esvalot m
♦ óeirðir brutust út: es van produir esvalots
♦ vekja óeirðir: causar esvalot[s]

óeirða·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>:
policia f antiesvalots

óeirðar·maður <m. -manns, -menn>:
esvalotador m, esvalotadora f, pertorbador m [de l'ordre públic], pertorbadora f [de l'ordre públic]

óeirða·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
brigada f antiesvalots

ó·eirinn, -eirin, -eirið <adj.>:
esvalotador -a, revoltós -osa
◊ þar er nú til að taka er Vagn er Ákason. Hann vex nú upp heima með föður sínum á Fjóni, en stundum með Véseta afa sínum. Hann er maður svo óeirinn í sínum uppruna, að það er helzt sagt til marks um hans skaplyndi, að þá er hann var níu vetra gamall, þá hafði hann drepið þrjá menn. Hann er nú heima þar til er hann er tólf vetra gamall, og er þá svo komið að menn þóttust trautt mega umb hræfa hans skaplyndi og ofsa. Hann gerist og svo illgerðasamur að öngu vætta vildi hann eira: ara hem de parlar d'en Vagn, el qui era fill de l'Áki. Va créixer a l'illa de Fiònia a ca son pare però de vegades s'estava a cal seu avi, en Véseti. Durant la seva infantesa va ésser un noi tan salvatge i indòcil que, perquè es vegi bé com era el seu caràcter, conten que a l'edat de nou anys ja havia mort tres homes. Va romandre a ca son pare fins que va tenir dotze anys i la cosa va arribar fins a tal punt que la gent creien que difícilment podrien continuar aguantant per més temps el seu caràcter i la seva violència. Havia tornat tan dolent i violent que ja no volia respectar res ni ningú
◊ Eirekr er konungr nefndr. Hann var sjákonungr ok ættaðr af Gestrekalandi. Þat liggr undir Svíakonung. Þar eru menn sterkir ok þursligir, harðir ok illir viðreignar ok fjölkunnigir. Eirekr konungr var stórr maðr ok rammr at afli, svartr ok stórskorinn mjök. Hann lá úti vetr ok sumar með fjölda skipa ok herjaði á ýmis lönd. Var hann inn mesti hermaðr ok mjök óeirinn. Systur átti hann fríða, er Gyða hét, ok var hún jafnan með konungi: Hi havia un rei que es deia Eirekr; era un rei de la mar, oriünd del Gestrekaland, un país que està sotmès al rei dels suecs. Els homes hi són forts i gegantescos, durs i de tracte difícil, i són molt entesos en les arts màgiques. El rei Eirekr era un home de gran estatura i de força hercúlia, negre i molt desmanegat. Tant d'hivern com d'estiu era a la mar amb una gran munió de vaixells i devastava mants països. Era un gran senyor de la guerra i molt brutal. Tenia una germana que era bella i que es deia Gyda i sempre era amb el rei
◊ Þorkell svarar: "Gera mun eg þér kost á því þótt þú sért ódæll og óeirinn. Nú vil eg taka við lögheimili þínu því að mér þykir það óvandast en þú skalt fá varning þinn í mitt vald hvað sem að borði kann að bresta": en Þorkell li va respondre: "t'ho concediré encara que vas molt a la teva i ets esvalotador: pots estatjar-te aquí i contemplar casa meva com el teu lloc de residència legal perquè aquesta em sembla que és la solució més senzilla. Pots deixar els teus bens sota la meva custòdia per qualsevol contingència que et pugui sorgir"

ó·ekta <adj. inv.>:
1. (falsaðurfals -a (espuri, no autèntic)
2. (óskilgetinnnatural, il·legítim -a (tingut fora del matrimoni)
♦ óekta börn: fills il·legítims

ó·endanlega <adv.>:
infinitament, interminablement, inacabablement

ó·endanleiki <m. -endanleika, no comptable>:
infinit m, infinitud f, infinitat f

ó·endurkræfur, -endurkræf, -endurkræft <adj.>:
no reemborsable

ó·endurnýjanlegur, -endurnýjanleg, -endurnýjanlegt <adj.>:
no renovable
◊ óendurnýjanlegar náttúruauðlindir: recursos naturals no renovables

óf:
1ª  i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vefa “teixir”

ó·faglærður, -faglærð, -faglært <adj.>:
no qualificat -ada (treballador)

ó·fagnaður <m. -fagnaðar, no comptable>:
1. (ólán, óhamingjadesgràcia f (desventura, malestrugança)
◊ en er fólkið heyrði þennan ófögnuð (הַדָּבָר הָרָע), urðu þeir hryggir, og enginn maður bjó sig í skart: i quan el poble va sentir aquestes paraules tan dolentes, es posà de dol i ningú no es va adornar
◊ eigi vilda ek á brott fara með Siggeiri. Ok eigi gerir hugr minn hlæja við honum. Ok veit ek af framvísi minni ok af kynfylgju várri, at af þessu ráði stendr oss mikill úfagnaðr, ef eigi er skjótt brugðit þessum ráðahag: no voldria anar-me'n amb en Siggeirr, i el meu esperit amb ell no es posa pas rialler, i sé, pel do de la clarividència que posseeixo i per la nostra kynfylgja, que d'aquest casament ens en sobrevindrà una gran desgràcia si hom no el desfà ràpidament
◊ Guðrún segir: "Langt sér hugr þinn um fram." Ok þar af stóð mikill úfagnaðr, er þær gengu á ána ok hon kenndi hringinn, ok þar af varð þeira viðrœða: la Guðrún li va dir: "el teu cor hi veu molt més enllà". Una gran desgràcia en resultà del fet que haguessin anat al riu i que ella hi hagués reconegut l'anell, car això mateix va portar a la conversa que hi mantingueren
2. (sorg, harmurtristesa f (pena)
3. (ófreskjamonstre m (ésser maligne i/o monstruós)
◊ fann Gestur að honum varð aflafátt við þenna ófagnað: en Gestur se'n va adonar que li minvaven les forces [per continuar lluitant] contra aquest monstre
◊ "þú, góði maðr," sagði hann, "undrast eigi. Sér þú eigi þann mikla örn, er þar flýgr? Hann hefir tekit son minn. Ætla ek þat, at sá ófögnuðr sé sendr af Óðni, en ek spring, ef ek missi barnit": "bon home", li va dir, "no t'astoris. Que no veus aqueixa gran àguila que vola allà? Ha agafat el meu fill. Crec que aquest monstre ha estat enviat per l'Odin, però [així i tot,] moriré de dolor si perdo l'infant"

ó·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:
1. (ljóturno gaire bonic -a (lleig)
2. (ósæmilegurindecent (indecorós)
3. (óhugnanlegurhorrible (esborronador, horripilant)

ó·falsaður, -fölsuð, -falsað <adj.>:
no fals -a, autèntic -a
◊ á fjórða stjórnarári Ptólemeusar konungs og Kleópötru kom Dósiteus, sem sagðist vera prestur og Levíti, og Ptólemeus sonur hans með ofanskráð bréf um púrím. Kváðu þeir bréfið vera ófalsað og þýtt af Lýsimakkusi Ptólemeussyni í Jerúsalem: l'any quart del regnat de Ptolemeu i Cleòpatra, Dositeu, que deia que era sacerdot i levita, i Ptolemeu, el su fill, portaren la present carta sobre els purim, la qual deien que era autèntica i que havia estat traduïda per Lisímac, fill de Ptolemeu, dels de Jerusalem
♦ ófalsaður vín: vi no adulterat

ó·falur, -föl, -falt <adj.>:
1. <GEN> no venal, no a la venda
◊ fjandr þengils ganga þar með lausa sjóða; þjóð býðr opt hǫfgan málm fyr ófalan haus hilmis; hverr veit sitt inni (sitt inni ‘el seu estatge’, per l'innan del manuscrit) í svǫrtu helvíti, ef selr hollan harra sinn við gulli; vert es slíks: els enemics del príncep van amb les escarselles fluixes: aqueixa gent sovint ofereix metall feixuc (= or) pel cap no venal del rei. Cadascun d'ells sap que té un estatge a dins el negre infern si ven el seu senyor graciós a canvi d'or: s'ho tindrà ben merescut (la traducció danesa d'en Finnur Jónsson BI, pàg. 250, fa: kongens fjender går der med løse punge (punge for at give); man tilbyder ofte det tunge guld for kongens høved, der ikke er til fals; enhver må vide, at han vil komme i det sorte helvede, dersom han sælger sin hulde herre for guld; slig straf er det værdt . Per a més informació, remeto a Bjarne Fidjestøl: “Kongetruskap og gullets makt - om nokre Bibel-allusjonar hjå Sigvat skald”. Dins: Maal og Minne 1975, pp. 4-11, article en el qual hi podem llegir, fins allà on ens ho permet Google, Finnur Jónsson oppfattar altså sitt som nøytrumsforma av eigedomspronomenet sinn, her brukt absolutt, i tydinga '(seg og) sitt'. I sine kommentarar til strofene i Heimskringla hadde han elles valt ein konkurrerande lesemåte frå Den store soga om Olav den heilage: sik i staden for sitt: Hverr veit sik . . . Denne lesemåten finst i fire delvis uavhengige handskrifter, og han gir god meining, men fleirtalet av handskriftene har likevel lesemåten sitt. Ernst A. Kock tolkar på ein tredje måte, idet han tek saman sitt sinn med sinn i tydinga 'ferd'', 'vandring'. Altså: Sitt sinn veit hven i svortu helviti ... — «hans vandring skall vara i (at han skall komma till) det svarta helvetet.» Alle desse tolkingane må reknast som moglege. Også om neste halvstrofe finst det ulike meiningar... )
◊ ok eptir þat mælti Sigurðr: "Villt þú nú, frændi, at ek kaupa þik at lávarði þínum, ok sér þú eigi lengr í ánauð hans eða þjónustu?". Hann svarar: "Vel em ek nú kominn", segir hann, "hjá því sem fyrr, en gjarna villda ek leystr verða héðan, ef fóstbróðir minn væri leystr af þrældómi, oc fari hann með mért í brott. Sigurðr kvað þat gjarna gera vilja ok spara enga hluti til. Ok síðan kom Heres bóndi heim, ok fagnaði vel Sigurði, þvíat hann skyldi heimta landskyldir af þeim héruðum ok af hverju húsi, ok sjá yfir at þat greiddiz allt vel. Ok at lyktum vakti Sigurðr til við bóndann, ef hann vildi selja sveininn við verði, "man ek nú þegar reiða verð fyrir". Hann svarar: "Selja man ek hinn ellra sveininn, sem okkr semst, en hinn yngri er mér úfalr, þvíat hann er bæði vitrari ok þó fríðari, ok honum ann ek ok myklu meira, ok mikit þykkir mér at láta hann, ok ekki sel ek hann nema við miklu verði. Ok er Sigurðr heyrði þetta, þá spyrr hann, hvar koma skyldi ok bóndinn fór þó æ undan, en Sigurðr leitaði þó frekara. En frá lyktum er at segja þessar kaupstefnu, at sveinn hinn ellri var fyrir mǫrk gulls, en hinn yngri var fyrir níu merkr gulls, ok þótti bónda þó meira at láta hann en hinn sveininn: quan en Sigurðr va haver sentit aquestes paraules, va desmuntar i saludà el vailet càlidament, i el besà, mentre li deia que ell era son oncle: "I aquest de ben segur és un dia de joia, en el qual ens hem trobat l'un a l'altre". Després, en Sigurðr va demanar quins viatges havia fet l'Olau i com havia anat a raure allà i quant de temps feia que endurava aquella difícil situació. Ell li va contar els seus viatges i el que hi havia passat. Després d'això, en Sigurðr li va demanar: "nebot, desitges que et compri del teu amo, de manera que no continuïs d'esclau al seu servei?" El vailet li va replicar: "Estic bé", li va dir, "comparat amb el vaig haver d'endurar abans, però estaria content d'ésser manumès si també rescateu de l'esclavitud el meu fóstbróðir, de manera que pugui sortir d'aquí amb mi". En Sigurðr li va dir que estaria content de fer-ho i que no hi estalviaria despeses. Després, quan en Heres, l'amo, va tornar a cases i va dispensar al Sigurðr una bona rebuda perquè era feina seva recaptar els tributs de la corona d'aquells districtes i de cada casa, i assegurar-se que no s'havia deixat de pagar res i que tot s'havia pagat com calia. Finalment, en Sigurður va treure a menció l'assumpte si l'amo li vendria els vailets per llur valor: "Estaria disposat a pagar immediatament per damunt d'aqueix preu". En Heres li va replicar: "Et vendré el vailet més gran al preu que convinguem, però el vailet més petit no és venal perquè és més llest i més bell. L'estimo moltíssim i m'apenaria enormement de perdre'l. No el vendria pas tret d'a un preu molt elevat." Quan en Sigurðr ho va sentir, li va demanar a quin preu es referia, però l'amo va continuar donant-li llargues. En Sigurðr, tanmateix, va continuar insistint i com més va anar, més ruda, i la conclusió d'aquest regateig fou que el vailet més gran es va vendre per una marca d'or, mentre que el vailet més petit, es va vendre per nou marcs d'or. L'amo, nogensmenys, estava molt apenat de perdre aquest darrer vailet
2. <FIG> irrenunciable
◊ konan mælti: "Þér er svefns en þó mun fyrir hitt ganga. Son minn hefir þú drepa látið og látið koma ógervilegan mér til handa og fyrir þá sök skaltu eiga að sjá þinn son alblóðgan af mínu tilstilli. Skal eg og þann til velja er eg veit að þér er ófalastur": la dona [del somni] li va dir: “dorms, però serà com si estiguessis despert. Has fet matar mon fill i me l'has fet arribar en un estat molt malmenat, per això faré que vegis ton fill tot ensangonat i, a més a més, triaré [perquè mori] aquell de tos fills de qui sé que no te'n desprendries per res del món”
◊ siklings vinir buðu seggja dróttni mikla sætt; hugstinnir, þeir's hǫfðu minna lið, svǫfðu hjaldr. Ok snarráðir búendr dvǫlðu síðan sókn, es tókusk orðum — ǫnd vas ýta kindum ófǫl: els amics del cabdill (= Haraldr) varen oferin al senyor dels guerrers (= Sveinn) un gran acord. els d'esperit ferotge, que tenien tropes inferiors, apaivagaren (en realitat, cessaren) el combat. I els pagesos, ràpids en trobar sortides, tot seguit, quan [els uns i els altres] començaren a intercanviar paraules, suspengueren l'atac. La vida els era massa preciosa als fills dels homes (la traducció danesa d'en Finnur Jónsson BI, pàg. 367, fa: kongens (Haralds) vener bød mændenes fyrste meget for at få forlig; de, som var underlegne i antal, stansede modige kampen, og de snarrådige bønder undlod angreb, efter at de begyndte at forhandle i ord; mændene vilde ikke af med livet)
♦ vera ófalur til dauða: estar assenyalat -ada (o: marcat -ada) per la mort, estar exposat -ada a la mort, estar destinat -ada a morir
◊ við þetta spratt hann upp og bjóst, en flestir löttu hann. Síðan reið hann í mót köppunum, en þeir þóttust ráð hans í gaupnum hafa og létu honum betur hent að ganga á hönd Hildibrandi en látast. Hann kvað þá sér eigi ófalari til dauða en þeir, sem fyrr drap hann, og kvað það auðvitað, að mikill mundi verða frægðar munur eins og ellifu. Síðan börðust þeir, og kringdu um hann, en hann var torsóttur, og festust vopnin lítt við hann, en sverð hans beit allt það, sem fyrir varð og það tók, og lauk svo, að hann veitti þeim öllum bana: quan hagueren dit això, l'Ásmundur es va llevar d'un bot del llit i es va preparar [per al combat], però la majoria dels seus homes li desaconsellaven la lluita. Després, es va dirigir a l'encontre dels campions [enemics], i aquests cregueren que tenien en llurs mans la seva vida, de manera que li digueren que era millor per a ell que es retés al Hildibrandr a morir [a mans d'ells]. Ell els va respondre que no els veia menys exposats a la mort que aquells a qui ell havia mort abans i va afegir que era palès que hi hauria una gran diferència de renom per a qui lluitaria sol i per als que seríen onze lluitant ensems. Després, lluitaren, i ells el varen envoltar, però els resultava difícil d'atacar-lo i vèncer-lo i llurs armes poc el ferien, mentre que la seva espasa feria i tallava tot el que se li posava al davant i el combat es va desenrotllar i va acabar de tal manera que ell els va donar mort a tots

ó·farinn, -farin, -farið <adj.>:
1. (um vegnou nova, encara no trepitjat -ada (camí)
♦ ófarinn vegur: un camí mai no recorregut
2. (ekki farinnque encara hi és (que encara no ha partit o se n'ha anat)
♦ hann er enn ófarinn: encara no se n'ha anat, encara és aquí
♦ þau eru enn ófarin: encara són aquí, encara no han partit
3. (að gera e-ðque encara no ha començat (que encara no s'ha posat a fer una cosa)
♦ hann er enn ófarinn: encara no se n'ha anat, encara és aquí

ó·farir <f.pl -fara>:
1. (ógæfadesventura f, desgràcia f, malaventura f (desastre & contratemps, soscaire, percaç & adversitat)
◊ flyst þetta nú yfir héraðið og þykir mönnum eigi úr steini hefja hverjum óförum þeir fara fyrir Gísla. Börkur fer nú heim og segir Eyjólfi hvað um er að vera: la notícia d'aquest fet s'escampa per tota la regió i a la gent els sembla, veient les malaventures que han sofert a causa d'en Gísli, que la pedra era massa feixuga com perquè aquells homes la poguessin aixecar. En Börkur se'n va a ca seva i diu a n'Eyjólfur com estan les coses
◊ en þar barst svo að að hann lá fallinn um Þorstein og hraut á öskuhauginn öðrumegin en Þorsteinn skellti upp, hló og þá mælti Þórólfur: "Til ills höfum vér þig upp dregið er þú hlærð að óförum vorum": i llavors va ocórrer que va travelar amb en Þorsteinn i es va precipitar a dins la pila de cendra que hi havia a l'altra banda d'ell. En Þorsteinn va esclafir a riure i en sentir-lo, en Þórólfur li va dir: "malament rai t'hem educat si te'n rius de les meves desventures"
2. (ósigur, útreiðdesfeta f (derrota)
♦ fara ófarir fyrir e-m: patir una derrota davant algú
3. (það að bera engan árangurfracàs m (manca d'èxit en una comesa o missió)
◊ en Sigurður tók svo langt kaf í brott að hann var fyrr á landi uppi en þeir hefðu snúið skipi sínu eftir honum. Sigurður var allra manna fóthvatastur og stefnir hann á land upp en konungsmenn fóru og leituðu hans alla nótt og fundu hann eigi. Hann lagðist í bergskor nokkura. Svalaði honum mjög. Hann fór af brókunum og skar rauf á setgeiranum og smeygði á sig og tók út höndunum og hjálp svo lífi sínu að sinni. Konungsmenn fóru aftur og máttu eigi leyna sínum óförum: però en Sigurður es va allunyar d'allà nedant sota l'aigua i va aconseguir arribar a terra abans que ells haguessin pogut fer voltar llur embarcació per encalçar-lo. En Sigurður era l'home més falaguer de peu que vos pogueu imaginar i va córrer terra endins; els homes del rei hi anaren i el varen cercar tota la nit però no el varen trobar. S'havia ficat dins l'encletxa d'una penya. Estava enrederat de fred. Es va llevar els calçons i va tallar-hi un forat a les anques, hi va fer passar el cap i va ficar els braços a dins els camals i d'aquesta manera de moment va salvar la seva vida. Els homes del rei se'n tornaren i no varen poder amagar llur fracàs

ó·farnaður <m. -farnaðar, no comptable>:
1. (ógæfadesgràcia f (revés, adversitat)
2. (ófarsælddissort f (mala sort, desventura)
♦ ójöfnuður leiðir til ófarnaðar: la desigualtat mena a la desventura

ó·farsæld <f. -farsældar, no comptable>:
1. (ógæfadesgràcia f (malaventura)
2. (óhamingjadesventura f (malestrugança, dissort, mala sort)
3. (vesalmennska, vansældestat m miserable, misèria f (estat de desgràcia o d'infelicitat)

ó·farsæll, -farsæl, -farsælt <adj.>:
desventurat -ada, desgraciat -ada

ó·fáanlegur, -fáanleg, -fáanlegt <adj.>:
1. (sem næst ekki íinabastable (que no es pot assolir, atènyer o aconseguir)
2. (ekki fáanlegur, uppseldurexhaurit -ida (que ja no es troba a la venda, que no està disponible en el comerç)
♦ bókin er ófáanleg: el llibre és (o: està) exhaurit, el llibre és introbable
3. (um skuldirrecobrable (deute: que no es pot cobrar o recuperar)
4. (að gera e-ðque no es deixa convèncer (per fer una cosa, que no se'l pot portar a fer una cosa)
♦ hann er ófáanlegur til að <+ inf.>no el poden pas convèncer perquè <+ subj.>, no li poden fer <+ inf.

ó·fáir, -fáar, -fá <adj.>:
no pas pocs poques, moltíssims -es

ó·fágaður, -fáguð, -fágað <adj.>:
1. (um orðafar, stíl, textano polit -ida (text, estil, formulació)
♦ vera ófágaður í tali: tenir una forma de parlar ordinària
2. (í framkomurústec -ega, no refinat -ada (en el seu comportament, maneres etc.)

ó·feðraður, -feðruð, -feðrað <adj.>:
1. <GENsense pare
♦ ófeðrað barn: un infant sense pare
2. <FIGsense autor, d'autoria desconeguda
♦ ófeðruð vísa: una estrofa d'autoria desconeguda

ó·feginn, -fegin, -fegið <adj.>:
descontent -a
♦ verða ófeginn ~ ófegin ~ ófegið e-m ~ e-u: no estar content amb algú ~ una cosa
◊ Æsa varð ófegin konungi ok hans föruneyti, en allir aðrir fegnir: l'Æsa estigué descontenta amb el rei i els seus companys, però tots els altres hi estigueren contents
◊ hún varð því ófegin: no hi va estar gens contenta, no li va agradar gens

ó·fegraður, -fegruð, -fegrað <adj.>:
descarnat -ada, cru -a, sense embellir (realitat, veritat, tal com és realment)
♦ ófegrað raunsæi: un realisme descarnat
♦ ófegraði sannleikurinn um e-ð: la crua veritat sobre una cosa

ó·feigur, -feig, -feigt <adj.>:
que encara no està destinat -ada a morir (per més malferida, malalta etc. que estigui la persona de qui es diu)

Ófeigur <m. Ófeigs, pl. no hab.>:
Ofeig m, Ófeigur m (andrònim)

ó·feilinn, -feilin, -feilið <adj.>:
1. (ósvífinndescarat -ada (impertinent)
2. (djarfuraudaç, intrèpid -a (ardit)
◊ ég hafði búist við að hitta fyrir hvatskeytlegan mann, hertan af mörgum herferðum. Í stað þess kom stór, linur maður með slepjulega andlitsdrætti út af innri skrifstofunni. Hann var feitur og dökkur, spjátrungslega til fara og angaði af sterku ilmvatni. Hann var með breiðan hring á vinstri hendi. Í nýsnyrtri hendinni hélt hann á svörtum vindli. Augu hans voru stór og ófeilin. Hann talaði þýsku af eftirtektarverðri leikni. Rödd hans var sterk og hörð: havia esperat de trobar-me un home d'empenta, endurit per moltes de campanyes. Per comptes d'això, va sortir de dins una oficina interior un home gros, tou, amb uns trets facials flàccids (fofos, flonjos).Era gras i de cabells foscos, vestit com un dandi, i feia olor de colònia penetrant. Duia un anell gruixut posat a la seva mà esquerra. Amb la mà acabada de manicurar sostenia un cigar negre. Els seus ulls eren amples i audaços. Parlava alemany amb remarcable fluïdesa. La seva veu sonava forta i dura

ó·feiminn, -feimin, -feimið <adj.>:
no tímid -a, no vergonyós -osa, no empegueïdor -a (Bal.)
♦ hann er ófeiminn með að <+ inf.>no té gens de por a <+ inf.>, no sentir-se [gens] incorregut de <+ inf.

ó·feimni <f. -feimni, no comptable>:
deseiximent m, desimboltura f, naturalitat f

ó·feimnislega <adv.>:
al seu aire, sense inhibicions, sense tallar-se

ó·félagslegur, -félagsleg, -félagslegt <adj.>:
variant de ófélagslyndur, -ófélagslynd, -ófélagslynt ‘insociable’

ó·félagslyndur, -félagslynd, -félagslynt <adj.>:
insociable

ó·féti <n. -fétis, -féti>:
canalla m
♦ ófétið þitt!: canalla!

ó·fimlega <adv.>:
maldestrament, amb poca-traça

ó·fimlegur, -fimleg, -fimlegt <adj.>:
maldestre -a, mal traçut -uda, poca-traça

ó·fimlegleikur <m. -fimlegleiks, -fimlegleikar>:
malaptesa f
◊ bóndi mælti: "Dyggr þræll ertu, ok má eigi þér um kenna, þó at þessir ófimligleikar hafi orðit, ok er vandlaunat þér þín umsjá, ok vil ek á morgin gefa þér verðkaup, ok skaltu þá með mér fara": el pagès li va dir: "ets un serf fidel i no se't pot retreure res, encara que hagin passat aquestes turpituds. Es fa mal de fer trobar-te un recompensa adient per a la teva sol·licitud, però demà t'ho recompensaré prenent-te amb mi"

ó·fimur, -fim, -fimt <adj.>:
variant de ófimlegur, ófimleg, ófimlegt ‘maldestre -a, poca-traça; feixuc -uga de moviments’
◊ Egill hét húskarl þeirra Skúfs. Hann var mikill maður vexti og sterkur, ljótur yfirlits, ófimur og óvitur. Hann átti kenningarnafn og var kallaður Fífl-Egill: un dels missatges que tenia l'Skúfur es deia Egill. Era un home de gran estatura i fort, lleig de cara, sompo i beneit. Tenia un malnom i li deien n'Egill el ximple

ó·flekkaður, -flekkuð, -flekkað <adj.>:
<LIT & RELIGimmaculat -ada
♦ óflekkaður getnaður Maríu meyjar: <RELIGla immaculada concepció de Maria
♦ hátíð hins óflekkaða getnaðar Maríu meyjar: <RELIGfesta f de la Immaculada Concepció, <FAMla Puríssima (8 de desembre)
♦ óflekkað mannorð: una reputació immaculada

ó·fleygur, -fleyg, -fleygt <adj.>:
que encara no sap volar (ocell)

ó·flýjandi, -flýjandi, -flýjandi <adj.>:
1. (sem er ekki unnt að forðastindefugible (inevitable, ineludible, que no es pot defugir)
2. (sem verður ekki hrakinn á flóttaaclaparador -a, irresistible (que no es pot fer posar en fuga)
♦ óflýjandi her: un exèrcit formidable
◊ svo er sagt þá er Björn var í Garðaríki með Valdimar konungi bar það til að her óflýjandi kom í landið og réð fyrir kappi sá er Kaldimar hét, mikill og máttigur, náfrændi konungs, hermaður hinn mesti og vígfimur og mikill afreksmaður, og voru þeir kallaði jafnkomnir til ríkis Valdimar konungur og kappinn en kappinn hafði því eigi náð ríkinu að hann var yngri og því fór hann í hernað að leita sér frama: conten que, quan en Björn era a Garðaríki amb el rei Valdimar, va succeir que un exèrcit formidable, comandat per un campió que es deia Kaldimar, va envair el país. Aquest Kaldimar era gran i poderós, un parent proper del rei, un dels majors guerrers, hàbil amb les armes i un home de gran proesa. Deien que el rei Valdimar i aquest campió havien tingut els mateixos drets al tron del país, però que el campió no havia obtingut el regne perquè era el més jove de tots dos i per això, ara venia en so de guerra per a procurar-se el seu profit

ó·forbetranlegur, -forbetranleg, -forbetranlegt <adj.>:
1. <GENincorregible
2. (forherturempedreït -ïda, impenitent (recalcitrant, sense remei)

ó·forgengilegur, -forgengileg, -forgengilegt <adj.>:
imperible, sempitern -a, incorruptible
◊ hinir áttu það skilið að missa ljóssins og fjötrast myrkri. Þeir höfðu haldið föngnum börnum þínum sem áttu að miðla heiminum óforgengilegu ljósi lögmálsins: els altres, en canvi, mereixien d'ésser privats de la claror i ésser empresonats en la fosca, ells que havien guardat tancats els vostres fills, pels quals la llum indefectible de la llei havia d'ésser donada al món

ó·formlegur, -formleg, -formlegt <adj.>:
informal (planer & no solemne)

ó·forsjálegur, -forsjáleg, -forsjálegt <adj.>:
imprudent
◊ Gretti þóttu illar spár hans og efar nú fyrir sér hvort hann skyldi ráða til einhvers þeirra og sýnist honum það óforsjálegt er þeir voru sex en hann einn: al Grettir no li varen agradar les males profecies d'en Bardi i va estar dubtant si atacar-ne o no algun d'ells, però fer-ho li va semblar poc prudent ja que eren sis i ell era totsol

ó·forsjáll, -forsjál, -forsjált <adj.>:
(fyrirhyggjulausdesprevingut -uda, no previsor -a
◊ nú er þar til máls að taka að Mörður gígja tók sótt og andaðist og þótti það skaði mikill. Unnur dóttir hans tók fé allt eftir hann. Hún var þá ógefin í annað sinn. Hún var örlynd mjög og óforsjál um fjárhagi og tók að eyðast fyrir henni lausaféið svo að hún átti ekki nema lönd og gripi: ara hem de contar que en Mörður gígja es va posar malalt i va morir i a molts aquesta mort els va semblar una gran pèrdua. L'Unnur, la seva filla, en va heretar totes les possessions. En aquells temps encara no s'havia tornada a casar. Era molt tudadora i poc previsora en qüestió de diners, de manera que el seu cabal se li va començar a fondre fins que ja no li'n va quedar res tret de les terres i alguns objectes de valor

ó·forsjálni <f. -forsjálni, no comptable>:
(fyrirhyggjuleysimanca f de previsió, imprevisió f, desprevenció f
♦ leggja e-n í ófrelsi: privar algú de la seva llibertat

ó·forskammaður, -forskömmuð, -forskammað <adj.>:
impúdic -a, desvergonyit -ida

ó·forsvaranlegur, -forsvaranleg, -forsvaranlegt <adj.>:
irresponsable
♦ það er óforsvaranlegt af e-m að <+ inf.>és una irresponsabilitat per part seva [de] (+ inf.

ó·forvarandis <adv.>:
(að óvörumd'improvís

ó·frambærilegur, -frambærileg, -frambærilegt <adj.>:
que no es pot pas servir
♦ þetta er óframbærilegt: això no se li pot pas oferir

ó·framfærinn, -framfærin, -framfærið <adj.>:
retret -a, reservat -ada, apocat -ada, vergonyós -osa
◊ trana þér ekki fram svo að þér verði ekki stjakað frá, vertu ekki óframfærinn (μακρός, -ά, -όν: μὴ μακρὰν ἀφίστωþví að þá gleymist þú: no t'hi afanyis massa, per tal de no ésser rebutjat, ni te n'allunyis massa per tal de no ésser oblidat

ó·framfærni <f. -framfærni, no comptable>:
retraïment m, reserva f
♦ leggja e-n í ófrelsi: privar algú de la seva llibertat

ó·framgjarn, -framgjörn, -framgjarnt <adj.>:
no ambiciós -osa (que no s'imposa per sobre de o a costa dels altres, reservat o discret amb les seves ambicions)
◊ Hrólfr var manna mestr ok sterkastr, fríðr sýnum. Hann var fámálugr, fastorðr ok óframgjarn, ok þótt í móti honum væri gert eða mælt, lét hann fyrst sem hann vissi eigi, en nokkuru síðar, þá er aðra varði sízt, hefndi hann grimmliga sinna mótgerða, ok þótt nokkurir þeir hlutir væri fyrir honum talaðir, er honum varðaði, gaf hann eigi gaum at fyrst í stað, en...: en Hrólf era un dels homes més grans d'estatura i més forts, i bell de cara; era un home taciturn, fidel a la seva paraula i no ambiciós, i encara que es fes o digués res contra ell, de primer feia com si no se n'hagués adonat, però poc després i en el moment en què els altres menys s'ho esperaven, es venjava cruelment de les ofenses i torts que li haguessin fet; i de la mateixa manera, encara que hom digués al seu davant coses que el concernien directament, ell no hi prestava d'antuvi gens d'atenció, però...

ó·framlega <adv.>:
amb apocament, amb circumspecció
♦ fara ~ ganga óframlega: acostar-se a algú amb circumspecció
◊ þá er hálfur mánuður var af sumri kom Hrafn úr mörkum fram til sjóvar einhvers staðar. Hann sá þar skipaflota mikinn. Hann sneri þar að sem sveinar bjuggu mat á landi. Hann gekk heldur óframlega og spurði: "Hver á þenna mikla skipaflota?": quan ja havien passat quinze dies d'ençà del començament de l'estiu, en Hrafn va sortir dels grans boscos i arribà a la vorera de la mar a algun lloc [no precisat]. Allà hi va veure una gran flota de vaixells. Es va dirigir cap allà on uns mossos preparaven menjar a la vorera de la mar. S'hi va acostar més aviat amb circumspecció i els va preguntar: “De qui és aquesta gran flota?”
◊ ok er hann kom nær bœnum, tók hann sér saltkarlskufl einn mikinn ok steypti honum yfir sik. Hann var mikill maðr vexti ok stórligr, fríðr sýnum. Síðan hitti hann hirða nokkura ok fór óframliga ok spurði, hvaðan þeir væri. Þeir kváðust vera frá bœ Hrings konungs: i quan ja s'acostava a la vila, va agafar un capot amb caputxa de saliner i se'l va posar a sobre. Era un home alt i de complexió corpulenta i de bells trets. Poc després va trobar uns pastors i, acostant-s'hi amb circumspecció, els va preguntar d'on eren. Ells li digueren que eren de la vila del rei Hringr

ó·frákvæmanlegur, -frákvæmanleg, -frákvæmanlegt <adj.>:
irrealitzable

ó·frávíkjanlegur, -frávíkjanleg, -frávíkjanlegt <adj.>:
ineludible
♦ ófrávíkjanleg regla: una regla ineludible
♦ ófrávíkjanleg venja: un costum fix (o: inalterable)

ó·freistaður, -freistuð, -freistað <adj.>:
no provat -ada
♦ láta einskis ófreistað: no ometre esforços, provar-ho tot, no deixar res sense provar

ó·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
manca f de llibertat
♦ leggja e-n í ófrelsi: privar algú de la seva llibertat

ó·fremd <f. -fremdar, pl. no hab.>:
1. (það að vera óframfærinnapocament m, manca f d'empenta (fet o qualitat d'ésser una persona apocada, amb poc coratge o massa reservada)
2. (skömm, vansæmd, óorðdesprestigi m (descrèdit)

ófremdar·ástand <n. -ástands, pl. no hab.>:
situació f insostenible

ófreskis·gáfa <f. -gáfu, -gáfuur. Gen. pl.: -gáfna>:
<FOLCLdo m de la doble visió, do pel qual algunes persones poden veure esperits i d'altres éssers sobrenaturals

ó·freskja <f. -freskju, -freskjur. Gen. pl.: -freskna>:
1. <GENmonstre m
2. <(ófreskisgáfa[do m de la] clarividència f (capacitat del vident de veure éssers com ara els esperits i fantasmes)

ó·freskur, -fresk, -freskt <adj.>:
vident, clarivident (amb el do de la clarividència, i, de manera especial, el do de veure esperits i fantasmes)

ófriðar·kvittur <m. -kvitts, -kvittir>:
rumors m.pl de guerra (rumors sobre l'imminent esclat d'una guerra)
◊ en er liðsmenn heyrðu þenna úfriðarkvitt, tóku þeir at kurra því meir at þeim var leitt þar at liggja búnir svá lengi at ónýtu: però quan els homes de la host van sentir aquella remor de guerra, van començar a remugar més que més que ja estaven tips i cansats d'estar-se tant de temps aparellats allà debades
♦ gjósa upp ófriðarkvittur: disparar-se (o: propagar-se; o: escampar-se) els rumors sobre l'imminent esclat de la guerra
◊ þarf því lítið til þess að bera, að upp gjósi ófriðarkvittur einhverstaðar, og allir verði á glóðum: per això caldrà ben poc perquè passi que a alguna banda s'hi disparin els rumors de la imminència de la guerra i tots estiguin amb l'ai al cor

ófriðar·laust <adv.>:
en pau

ófriðar·maður <m. -manns, -menn>:
enemic m, pertorbador m de la pau
◊ ófriðarmaðurinn (מֵפִיץfer í móti þér, Níníve: Gæt vígisins! Horf njósnaraugum út á veginn, styrk lendarnar, safna öllum styrkleika þínum: el destructor marxa contra teu, Nínive! Vigila la fortalesa! Vetlla amb ulls escodrinyadors el camí! enforteix-te la ronyonada! Aplega totes les teves forces!

ófriðar·seggur <m. -seggs, -seggir. Gen. pl.: -seggja; dat.pl.: -seggjum>:
busca-raons m & f, cercabregues m & f, cerca-raons m & f

ófriðar·stöðvar <f.pl -stöðva>:
teatre m d'operacions, escenari bèl·lic

ófriðar·tími <m. -tíma, -tímar>:
temps m.[pl] de guerra

ó·friðhelgur, -friðhelg, -friðhelgt <adj.>:
proscrit -a

ó·friðlega <adv.>:
amenaçadorament, hostilment, amb intencions bèl·liques
♦ láta ófriðlega: dur intencions hostils, comportar-se en so de guerra
◊ þá risu Gíbeubúar upp á móti mér og umkringdu húsið um nóttina og létu ófriðlega: els homes de Gabaà es van alçar contra mi durant la nit i van envoltar la casa on jo era amb intenció hostil
◊ maður er hér kominn að okkur með reidda öxi og sýnist mér heldur ófriðlega láta: ha pujat un home fins aquí que branda una destral i pel que em sembla, ve amb intencions ben hostils
◊ Ásbjörn mælti við sína menn: "Þar fer Þórður hreða og láta ófriðlega og mun hann vilja hafa minn fund. Skulum vér snúa upp á hólinn og bíða þar" : l'Ásbjörn va dir als seus homes: "allà va en Þórður "brega" i sembla anar en so de guerra i deu voler trobar-me. Pujarem al tossal i l'hi esperarem"

ó·friðsamlega <adv.>:
bel·licosament
◊ "ófriðsamlega hefir mig dreymt í nátt Þormóður félagi," segir hann, "nú vil eg að við göngum út og stefnum upp til fjalls því að eigi mun okkur rjúfast ófriðurinn bráðlega: "anit he tingut un somni molt amenaçador, Þormóður, company;" li va dir, "vull que ara ens posem en camí i enfilem la muntanya perquè les discòrdies no cessaran tan aviat"
◊ en nú er að segja frá þeim Jómsvíkingum. Þeir fara nú sunnan fyrir landið ófriðsamlega: herja þar og ræna sem þeir koma við. Þeir höggva strandhögg stór og drepa margt manna, og víða er það er þeir brenna býi að köldum kolum, og fara með herskildi allt sunnan fyrir landið. Og flýr hotvetna undan herinum, það er spyr til og undan má komast: i ara hem de parlar dels iomsviquings. Posen rumb cap a migjorn tot resseguint la costa a punta d'espasa: devasten i saquegen allà on arriben. Fan grans strandhǫgg i maten molta de gent, i ample és el redol tot al seu voltant on cremen els masos fins a deixar-los convertits en cendres, i devasten i assolen tot el sud del país, i pertot tothom, que en sent a parlar i en té l'oportunitat, emprèn la fuita davant aquella host

ó·friðsamlegur, -friðsamleg, -friðsamlegt <adj.>:
poc pacífic -a, no pacífic -a, bel·licós -osa
◊ Ólafur konungur var í Svíþjóð um vorið og hafði þaðan njósnir norður í Noreg og fékk þaðan þá eina spurn að ófriðsamlegt mundi þangað að fara og þeir menn er norðan komu löttu hann mjög að fara í landið. Hann hafði þá einráðið fyrir sér að fara slíkt sem áður: el rei Olau va passar la primavera a Suècia i d'allà va enviar espies al nord de Noruega i l'única informació que d'allà en va rebre fou que només hi podria anar en so de guerra i els homes que arribaven del nord miraven de dissuadir-lo tant com podien d'entrar dins aquell país. [Però,] igual que abans, [ara també] havia pres la ferma decisió d'anar-hi

ó·friðsamur, -friðsöm, -friðsamt <adj.>:
hostil, bel·licós -osa

ó·friður <m. -friðar, pl. no hab.>:
1. <GEN[estat m de] guerra f
♦ eiga í ófriði [við e-n]: estar en guerra [amb algú]
♦ með hinum mesta ófriði og styrjöld: causant la màxima destrucció i els més grans estralls
◊ þatta! <...> að eg kann að segja yður hersögu að mikill her er kominn í landið austur í Víkina og með hinum mesta ófriði og styrjöld, og það sama ætla eg þeim í skapi búa að halda slíku fram: "doncs això mateix", va dir l'Ögmundur, "[és el] que us puc exposar d'aquests fets de guerra: que ha arribat un gran exèrcit a la contrada de Víkin i hi causa greus estralls i desvastació amb la màxima ferotgia i tinc per mi que duen de cap continuar fent-ho
2. (ónæði, óróimanca f de pau, destorb m (molèsties)
3. (ósamkomulagdiscòrdia f, baralles f.pl (dissensions, bregues)

ó·fríðka <-fríðka ~ -fríðkum | -fríðkaði ~ -fríðkuðum | -fríðkað>:
variant de ófríkka ‘perdre la seva bellesa’

ó·fríðleiki <m. -fríðleika, no comptable>:
lletjor f

ó·fríður, -fríð, -frítt <adj.>:
no bell -a, no maco -a, lleig lletja

ó·fríkka <-fríkka ~ -fríkkum | -fríkkaði ~ -fríkkuðum | -fríkkað>:
perdre la bellesa, fer-se lleig lletja, enlletgir-se

ó·frískur, -frísk, -frískt <adj.>:
1. (lasinnindisposat -ada (lleugerament malalt)
2. (barnshafandiembarassada, <LITprenys (encinta)
♦ ófrísk kona: una dona en estat
♦ gera e-a ófríska: deixar embarassada una dona

ó·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
no lliure
◊ ...til þess að eta hold konunga og hold herforingja og hold kappa og hold hesta og þeirra, sem á þeim sitja, og hold allra, bæði frjálsra og ófrjálsra, smárra og stórra: ...per menjar carn de reis i carn de tribuns i carn d'herois, i carn de cavalls i dels qui els cavalquen, i carn de tota mena de gent, tant de lliures com d'esclaus, de petits com de grans

ófrjáls·lega <adv.>:
feixugament, sompament, maldestrament

ó·frjór, -frjó, -frjótt <adj.>:
estèril, eixorc -a
♦ gera e-a ófrjóa: <LOCesterilitzar una dona
♦ gera e-n ófrjóan: <LOCesterilitzar un home

ó·frjósamur, -frjósöm, -frjósamt <adj.>:
estèril, infecund -a
◊ þú munt blessuð verða öllum þjóðum framar, meðal karlmanna þinna og kvenmanna skal enginn vera ófrjósamur, né heldur meðal fénaðar þíns: rebràs més benediccions que tots els pobles i dels teus, no seran estèrils cap home ni cap dona, ni cap mascle o femella dels teus ramats
◊ gef þeim ófrjósöm móðurlíf og mjólkurlaus brjóst: dóna-los un ventre eixorc i unes mamelles sense llet

ó·frjósemi <f. -frjósemi, pl. no hab.>:
esterilitat f

ófrjósemis·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
[operació f d']esterilització f

ó·fróðlegur, -fróðleg, -fróðlegt <adj.>:
1. <GENno instructiu -iva
♦ ekki ófróðlegt: instructiu, educatiu
2. (óviturlegurpoc intel·ligent (que no dóna fe de saviesa o seny)
◊ en síðan er eg kom yfir hafið og eg spurði til tignar yðarrar þá þótti mér ófróðlegt að fara svo aftur að eigi hefði eg séð yður og vegsemd yðra: i després d'haver travessat la mar i haver sentit a parlar de la vostra dignitat, m'ha semblat poc raonable de tornar a partir sense haver-vos vist a Vós i a la vostra magnificència
◊ en Ögmundur er hann kömur í skóginn, þá nemur hann staðar þar er hann má heyra mál þeirra, og vill vita ef hann fái það skilt af orðum þeirra hverir þar eru komnir, þvíað hann veit eigi áður og þykir vera heldur til ófróðlegt ef hann kann ekki frá segja, ef hann hittir aðra menn enn, slík víti sem hann hafði á sér tekið: i quan va haver entrat dins el bosc, l'Ögmundur es va aturar allà on encara els podia sentir xerrar, car volia saber si podria esbrinar, a partir de llurs paraules, qui eren aquells que havien arribat allà, ja que encara no ho sabia. Li semblava, a més a més, que donaria prova de poc enteniment si no podia parlar-ne quan trobés d'altres persones, especialment portant com portava aquella marca tan ostensible [de la topada] (en Vagn li havia tallat el braç d'un cop d'espasa

ó·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
inculte -a, no instruït -ïda
◊ komið til mín, ófróðu menn, dveljið í menntahúsi: acosteu-vos a mi, els qui no teniu instrucció, i quedeu-vos a la casa de la saviesa
♦ ég er alveg ófróður um það: no en sé absolutament res, ho desconec totalment

ó·frómur, -fróm, -frómt <adj.>:
amic -iga dels béns d'altri (inclinat a robar, pispa)

ó·frumbjarga <adj. inv.>:
<BIOLheteròtrof -a
♦ ófrumbjarga lífvera: organisme heteròtrof

ó·frýnilegur, -frýnileg, -frýnilegt <adj.>:
1. (ljótur á svipinnhorrible, horrend -a, <LIT> hòrrid -a (molt lleig, espantós de veure)
◊ jafnvel afkiminn, sem þeir leyndust í, hlífði þeim ekki við ógnum. Allt í kringum þá dundu skelfileg óhljóð og fyrir þá bar ófrýnilega svipi, ógnvekjandi ásýndum: ni el racó on s'amagaven no els protegia de la por: tot al seu voltant ressonaven renous aterridors i als seu davant els apareixien espectres horrends, cares esglaiadores
2. (ruddalegur, hranalegur & reiðilegursorrut -uda (rude, esquerp, malcarat, malgradós & aspecte, mirada)
♦ ófrýnilegt augnaráð: una mirada sorruda (o: adusta)

ó·frýnlega <adv.>:
variant de ófrýnilega ‘sorrudament’
♦ láta ófrýnlega: cridar de mala manera, cridar d'una manera que fa feredat
◊ hann ýfðist við Þorgeir og lét ófrýnlega. En er kaupmenn fundu það þótti þeim ekki einsætt að þeir færu í einu skipi: palesava la seva animadversió pel Þórgeir i cridava de mala manera, i quan els mercaders se'n van adonar, varen creure que el millor era que aquells dos no anessin amb el mateix vaixell
◊ þá var sýnt húmat. Hann heyrði út gný mikinn, ok heyrði hann, at göltrinn grenjaði ok lét ófrýnliga. Gekk Hálfdan þá út ór skálanum. Hundrinn hljóp gnöllrandi at geltinum, en göltrinn snerist undan. Hálfdan hjó eptir honum ok ór honum rófuna. Göltrinn snerist aptr ok stakk trýninu á millum fóta Hálfdanar ok vatt honum á lopt, svá at honum varð laust saxit, en þó kom hann standandi niðr: hi llostrejava; a fora hi va sentir un gran renouer: sentia que el verro del porc senglar giscava i feia uns sorolls que feien feredat. En Hálfdan llavors va sortir a fora de l'skáli. El gos s'havia afuat, tot grunyint, al verro, però el verro fugia. En Hálfdan li va pegar un cop d'espasa i li va tallar la cua. Llavors el verro el va envestir, i ficant-li la grufa entre les cames d'en Hálfdan, el va llençar enlaire de manera que va perdre el sax, encara que va aconseguir de caure dret

ó·frýnlegur, -frýnleg, -frýnlegt <adj.>:
variant de ófrýnilegur, ófrýnileg, ófrýnilegt ‘horrend -a; sorrut -uda’
◊ síðan halda þau á laun út úr borginni eftir tilvísun föður síns. En þegar þau eru komin að fjallinu, verður þeim litið aftur; sjá þau þá, hvar stjúpa þeirra kemur á eftir þeim og er heldur ófrýnleg í bragði. Sýnist þeim hún líkari trölli en mönnum: després sortiren d'amagat de la ciutat seguint les instruccions que els havia donat llur pare, però quan hagueren arribat a la muntanya, miraren cap enrere i varen veure llur madrastra que els seguia i feia feredat de veure: els va semblar que s'assemblava més a un trol que no pas als éssers humans
◊ ferr Illugi nú ok snýst at konu sinni ok er nú allra blíðastr við hana. Gríðr hleypr þá enn at sænginni ok kippir honum fram á stokkinn. Hún reiðir nú saxit, ok mjök er hún ófrýnlig at sjá, en allt fór sem fyrr, at Illugi kvaðst eigi hræðast: l'Illugi llavors se'n torna, es gira cap a la seva dona i és el més tendre i dolç amb ella. La Gríðr, emperò, llavors corre un cop més cap al llit, agafa l'Illugi i li pega una bona estrebada de manera que l'arrossega fins a l'espona del llit. Llavors branda un sax i fa molta de feredat de veure, però tot va com les altres vegades: que l'Illugi li diu que no té gens de por

ó·frýnn, -frýn, -frýnt <adj.>:
1. (ljóturlleig lletja (no bell)
2. (yggldur á svipde posat sorrut, sull -a (Bal.) (amb cara de pocs amics, d'aspecte malambrós, malcarat, que fa celles)
◊ Vermundur var ófrýnn er hann kom heim og spurði því Grettir væri þar. Þorbjörg sagði allt sem farið hafði með þeim Ísfirðingum: en Vermundur es va posar sorrut quan va tornar a casa i va saber que en Grettir hi era. La Þorbjörg li va contar tot el que havia passat amb els isafiordesos
◊ Illugi gengr ekki at síðr ok bar flagð þetta langa leið, þar til hann kemr at einum stórum steini. Hann keyrir flagðit niðr við steininn svá hart, at hryggrinn brotnar, ok lét hún svá líf sitt. Létti hann eigi sinni ferð fyrr en hann kemr heim. Hildr, móðir hans, var úti, er hann kom heim. Illugi var þá ófrýnn. Hildr var þá blíð: l'Illugi, nogensmenys, continua caminant i duu aquesta bruixa una bona tirada, fins que arriba a una gran penya. Llavors hi tira amb tanta de força la bruixa que li romp l'espinada i així és com ella mor. Se'n torna cap a ca seva i, fins que no hi arriba, no alleugereix pas els seus passos. Sa mare, la Hild, és a fora de les cases quan ell hi arriba. Ell està molt sorrut; la Hild s'hi mostra afable

ó·frægð <f. -frægðar, no comptable>:
descrèdit m, deshonra f
♦ segja e-ð e-m til ófrægðar: parlar malament d'algú, contar una cosa (dolenta o negativad'algú

ó·fræging <f. -frægingar, no comptable>:
difamació f

ó·frægja <-frægi ~ -frægjum | -frægði ~ -frægðum | -frægte-n>:
difamar algú
♦ ófrægja e-ð: desacreditar una cosa, parlar despectivament d'una cosa

ó·fullgerður, -fullgerð -fullgert <adj.>:
inacabat -ada, incomplet -a, imperfet -a

ó·fullkominn, -fullkomin, -fullkomið <adj.>:
imperfecte -a

ó·fullkomlega <adv.>:
imperfectament, de manera imperfecta

ó·fullkomleiki <m. -fullkomleika, no comptable>:
imperfecció f

ó·fullnægður, -fullnægð, -fullnægt <adj.>:
insatisfet -a, no satisfet -a (condició, desig, necessitat, vida interior etc.)
♦ vera kynferðislega ófullnægð: estar sexualment insatisfeta

ó·fullnægja <f. -fullnægju, no comptable>:
insatisfacció f

ó·fullnægjandi, -fullnægjandi, -fullnægjandi <adj. inv>:
1. <GENinsatisfactori -òria
2. (ónógurinsuficient (no suficient)
◊ ófullnægjandi upplýsingar: informació insuficient

ófullnægju·kennd <f. -kenndar, pl. no hab.>:
sentiment[s] m.[pl] d'insatisfacció

ó·fullráða <adj. inv>:
menor d'edat, no emancipat -ada

ó·fullur, -full, -fullt <adj.>:
no begut -uda, sobri sòbria

ó·fullveðja <adj. inv>:
menor d'edat
♦ samfarir við ófullveðja ungmenni: <JURestupre m, corrupció f de menors

ófum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → vefa “teixir”

ó·fús, -fús, -fúst <adj.>:
no volenterós -osa
♦ ófús e-s (o: á e-ð)poc disposat a fer de grat una cosa

ó·fyrirgefanlegur, -fyrirgefanleg, -fyrirgefanlegt <adj.>:
imperdonable

ó·fyrirleitinn, -fyrirleitin, -fyrirleitið <adj.>:
descarat -ada, desvergonyit -ida
◊ og svo að rigningu var haldið aftur og ekkert vorregn féll. En þú varst ófyrirleitin á svip eins og skækja og vildir ekki skammast þín: i també s'ha retingut la pluja i la pluja de primavera ha faltat, i tu t'has tornat descarada com una prostituta i no has volgut avergonyir-te

ó·fyrirleitni <f. -fyrirleitni, no comptable>:
desvergonyiment m, descaradura f, descaro m (cast., ekki ritm./no lit.

ó·fyrirséður, -fyrirséð, -fyrirséð <adj.>:
imprevist -a

ó·fyrirsjáanlegur, -fyrirsjáanleg, -fyrirsjáanlegt <adj.>:
imprevisible
♦ með ófyrirsjáanlegar afleiðingar: amb conseqüències imprevisibles

ó·fyrirsynja <f. -fyrirsynju, no comptable>:
1. (tilætlunarsemi, ósvífnidesconsideració f (manca de consideració)
◊ hann mælti svo: "Hér horfði til þess Kolli," sagði hann, "að hér mundu verða góð híbýli og það eina leiðir af þér til er vel er. En það má þykja mikil ófyrirsynja er þessir tveir menn hafa vanið hingað komur sínar og þykir mér það þolanda ef illa skal vera að Búi hafi slíka meðferð en hitt óhræsi er þar situr og hlýðir til tals manna þá er eg é enda kljáður að þola það lengur": va parlar de la següent manera: "aquí, Kolli, tot indica que és un bon indret per a viure-hi i de tu només en tinc bé, però però pot semblar la desconsideració més gran que aquests dos homes s'hagin avesat a venir aquí i si bé puc aguantar, per més que ho trobi malament, que en Búi es comporti com ho fa, pel que fa a aqueixa immundícia d'home que seu allà escoltant les nostres converses, fa temps que he més que acabat tota la paciència amb ell
2. (fljótfærnieixelebradesa f (imprudència, irreflexió, manca de reflexió)
◊ það var þegar ófyrirsynju því að eg ætla þar vondum manni að duga sem þú ert: ha estat una eixelebradesa des del començament per part meva acceptar la teva proposició, car, fent-ho, em sembla que he ajudat l'home dolent que ets
◊ þú hefir stýrt oss í mikið vandræði og var það mjög ófyrirsynju er þú fórst í brott frá Þorkatli. Nú er það mitt ráð að þú farir aftur á hans fund: ens has ficat en un gran embolic i ha estat una gran eixelebradesa per part teva deixar en Þorketill. T'aconsello que hi tornis i et trobis amb ell
♦ að ófyrirsynju: sense més ni més, sense cap motiu [aparent]
◊ margur gefur vini loforð af einurðarleysi og bakar sér óvild að ófyrirsynju: n'hi ha més d'un que, per timidesa [o vergonya], fa una promesa a un amic i es guanya sense motiu la seva enemistat
◊ vegna þessa neita margir að lána en eigi af illsku, þeir óttast að tapa að ófyrirsynju: n'hi ha molts que es neguen a deixar prestat, però no per maldat, sinó perquè temen de perdre [els béns prestats] sense més ni més

ó·fyrirsynju <adv.>:
sense motiu, sense raó
◊ en ef þú gerir það sem illt er, þá máttu óttast: yfirvöldin bera ekki sverð sitt ófyrirsynju: però si fas el que està malament, aleshores sí que cal que li tinguis por, perquè l'autoritat no porta sense motiu la seva espasa

ó·fæddur, -fædd, -fætt <adj.>:
[encara] no nascut -uda, [encara] no nat nada
♦ hún var þá ófædd: en aquell temps encara no havia nascut, en aquell temps encara no era nada (Mall.

ó·fægður, -fægð, -fægt <adj.>:
no brunyit -ida, sense brunyir, <LIT no febrit -ida, sense febrir
◊ ófægð silfurskeið: una cullera de plata no brunyida

ó·fær, -fær, -fært¹ <adj.. Llengua antiga: ófœrr>:
1. (ófarandiimpracticable, infranquejable (camí, indret, riu etc. que no es pot pas passar a causa del seu mal estat etc.)
◊ áin var ófær: el riu era infranquejable
◊ biskup var þá á bak kominn. Hvítá var allmikil, ok vildu þeir eigi at biskup riði í standsǫðli þeim er hann hafði áðr í riðit; þótti sem hann mundi verða ofvátr. Reið biskup þá hesti þeim er átti Egill í Reykjaholti. Á sína hlið reið hvárr, Jón járnbúkr ok Bǫðvarr ór Bœ; reið Jón við strauminum, en Bǫðvarr forstreymis. Egill ok Eirekr Birkibeinn riðu fyrir vaðit. Áin tók síðuna. Þá snaraði biskup af baki, ok fékk hann eigi uppi setið ǫðruvís, en þeir héldu hónum á baki, ok sloðraði svá til lands. En af baki rak Eindriða af Rauðsgili ok Sigurðr ór Kálfanesi, ok varð þeim borgit. Biskup mælti, er hann kom af ánni, at hann mundi aldri á jafn-ófært vatn ríða síðan. Reið biskup ok ábóti í Reykjaholt. Þeir sungu hátíðlega Blásiusmessu, ok predikaði ábóti: el bisbe ja havia pujat a dalt del cavall. El riu Hvítá baixava molt ple i ells no volgueren que el bisbe el travessés assegut a la sella alta en què havia anat fins llavors, ja que els semblava que s'hi mullaria massa. Llavors el bisbe va pujar a dalt del cavall que pertanyia a l'Egill de Reykjaholt. A banda i banda del bisbe hi anaven en Jón járnbúkr i en Bǫðvarr de Bœr; en Jón anava a la part que anava contra el corrent del riu i en Bǫðvarr a la part que anava amb el corrent del riu. L'Egill i l'Eirekr Birkibeinn cavalcaven al davant temptejant el gual. El nivell del riu arribava fins als costats dels cavalls. Aleshores el bisbe va trabucar del cavall i [ja] no s'hi va poder mantenir assegut més que mantenint-l'hi agafat els altres i d'aquesta manera va arribar amb penes i treballs (sloðra, slǫðra “komast með herkjum í áfangastað”) fins a terra. L'Eindriði de Rauðsgil i en Sigurðr de Kálfanes també varen caure de les selles i els van salvar. Quan el bisbe va sortir del riu va dir que mai més no tornaria a travessar un riu tan impracticable. El bisbe i l'abat anaren a Reykjaholt. Hi cantaren la missa solemne de Sant Blai i l'abat hi va fer el sermó
2. (um veðurmolt dolent (temps atmosfèric que fa impossible de viatjar o salpar)
◊ nú væri helst manna von mest. Eða mun nokkurum svo mikill hugur á að ná lífi þínu að það vilji til vinna að drepa sjálfan sig? Því að þessi veður eru langt um ófær. Og lokið ætla eg nú garpskapnum hinum mesta er þér þykir sem allt muni ykkur að bana: [sí, home, sí, precisament] ara és quan hauríem d'esperar l'arribada de gent! Creus per ventura que hi hagi ningú tan entestat a prendre't la vida que per fer-ho estigui disposat ell mateix a matar-se? perquè, amb aquest temps que fa, no hi ha ningú que s'aventuri fora de casa. Crec que has acabat la gran valentia que tenies perquè ara et sembla que tot t'hagi de matar
3. (sem er ekki hægt að komastque no pot anar-hi (que no està en condicions de viatjar, anar a un lloc etc.)
◊ þótt konungr hafi mér skilit eignir eða landsvist í Orkneyjum, þá kann ek skaplyndi þitt at mér er ófært í eyjar nema ek fari í trúnaði yðrum, jarl: encara que el rei m'hagi concedit propietats a les Òrcades o el dret d'estar-m'hi, conec el teu caràcter i sé que no puc anar a les illes si no és gaudint de la teva confiança, jarl
4. (ótækurimpossible (irrealitzable, impracticable)
♦ það er ófært: això no és possible

ó·fær, -fær, -fært² <adj.. Llengua antiga: ófœrr>:
(óduglegurincapaç (que no pot fer una determinada cosa)
♦ meiða skip til ófærs: danyar un vaixell de tal manera que quedi incapacitat per a la navegació
◊ biðja þeir Nichulás ok Sigmundr at hafa skyldi árarnar, ok leggja frá. En er Þórðr varð þess varr, þá bað hann þá eigi verða svá at undri at flýja þegar bardagann. Þeir segja, at sum vóru skipin flýin, "en þetta var náliga meitt til ófærs"; "en ǫll eru vár skip", segja þeir, "búin at flýja ok frá at leggja. En Þórðr trúði því eigi, fyrr en hann gékk sjálfr til at sjá autrinn; en þeir létu á meðan síga á hǫmlu skipit; ok því næst snúa þeir frá: en Nichulás i en Sigmundr varen ordenar que col·loquessin els rems als escàlems i que es retiressin, però quan en Þórðr se'n va adonar, els va comminar a no convertir-se en la riota de tothom abandonant la batalla en curs. Ells li varen dir que alguns vaixells ja havien fuit, "però aquest està tan danyat que gairebé ja no pot navegar", i hi afegiren que "tots els nostres vaixells [que encara ens queden, també] estan disposats a emprendre la fuita i retirar-se d'aquí". En Þórðr no ho va creure pas fins que no va haver anat a veure per ell mateix l'aigua que havia entrat dins el vaixell; mentrestant, els del vaixell el feren recular remant cap enrere i després, se n'anaren d'allà
♦ hann er ófær til þess: no està en condicions de fer-ho
♦ vera ófær um að <+ inf.>ésser incapaç de <+ inf.
◊ hann er ófær um eðlilegt tilfinningalegt samband við aðra manneskju: és incapaç de mantenir una relació afectiva normal amb un altre ésser humà

ó·færa <f. -færu, -færur. Gen. pl.: -færa o: -færna>:
1. (ófær vegarkafli, staðurindret m impracticable (tros de camí o paratge pel qual no é possible passar)
2. (kviksyndi, mýriaiguamoll m [impracticable] (pantà, bordoi, paratge aigualós cobert de vegetació i pel qual hom no pot pas passar)

ó·færð <f. -færðar, no comptable>:
impracticabilitat f (esp. del camí, a causa del seu mal estat etc.)

ó·fölnandi, -fölnandi, -fölnandi <adj.>:
immarcessible
◊ ljómandi er spekin og ófölnandi, auðþekkt þeim sem elska hana og auðfundin þeim er leita hennar: la saviesa és resplendent i immarcessible, és fàcil de reconèixer per als qui l'estimen i fàcil de trobar per als qui la cerquen

ó·fölsuð <adj.>:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → ófalsaður, ófölsuð, ófalsað “autèntic -a, no fals -a”

ó·för <f. -farar, -farar (o:, en la llengua moderna,  -farir)>:
1. (ógiftusamleg ferðviatge desastrós  (travessia desastrosa)
2. <MILexpedició desastrosa 
♦ hljóta óför: sofrir un desastre
◊ Hún svarar: "Eg veit eigi nú," segir hún, "hvert það ráð sé, er gott er. En til (aquí, al meu entendre = til ráðs: leggja e-ð til ráðs aconsellar una cosa, recomanar una cosa a tall consell) skal þó nakkvað leggja: Þá er þú kömur til drykkju á morgin, þá vertu glaður og kátur, þvíað Sveinn konungur mun muna heitstrengingar yðrar, að því er eg get til. Og þá er konungur ræðir umb við þig, þá skaltu honum þessu svara, að "öl er annar maður, og munda eg sýnu minna hafa af tekið ef eg væra ódrukkinn." En síðan skaltu spyrja konunginn, hvað hann mun vilja til leggja, attú getir efnt heitstrenging þína, og tak síðan glaðan á við konunginn og lát sem þú þykist þar allt eiga er konungurinn er, fyrir því að hann þykist nú hafa stilltan þig mjög í þessu, og spyr hversu mörg skip hann myni fá þér til fararinnar, ef þú reipast við að fara. Og ef hann tekur þessu vænlega og kveður þó ekki á umb, hversu mörg skip hann mun til leggja með þér, þá skaltu skora við hann fast, að hann kveði þegar á hvað hann mun til leggja, og seg attú munt margra þurfa, fyrir því að Hákon jarl hefir mikinn afla. En fyrir því skaltu svo skjótt að gala um þetta og skora fast við konunginn," segir hún, "að eg hygg að honum myni nú minnst fyrir þykja að heita þér liðinu og leggja skipin til með þér, meðan hann veit eigi víst hvort förin tekst eða eigi. En þá er förin er ráðin, þá get eg þig lítið af honum fá um liðið, ef hann hefir eigi áður heitið, fyrir því að hvorgan ykkarn Hákonar jarls mun hann spara til að hljóti óförna og þykja þá bezt að báðir hlyti": ella li va respondre: “doncs no sé”, li va dir, “quin consell podria donar-te que sigui bo. Tanmateix, te'n donaré un: quan demà aniràs al convit, estigues alegre i content, car el rei Sveinn, pel que preveig [que hi passarà], se n'hi recordarà de les vostres promeses. Quan el rei te'n parlarà, tu, respon-li que »la cervesa fa que un home sigui tot un altre i de promeses te n'hauria fetes menys si no hagués estat embriac« i tot seguit li preguntaràs al rei quins ajuts estaria disposat a donar-te (cf. Baetke 19874 pàg. 368: leggja e-t til með e-m jmd. mit etw. unterstützen) perquè tu puguis complir les teves promeses; mostra't-hi sempre jovial i fes com si et semblés que l'hi deguessis tot, car el rei deu creure que et té ben agafat en el parany (cf. Baetke 19874 pàg. 605: stilla <...> 5. in e. Falle locken, überlisten (e-n): stiltir eru vér wir sind hereingefallen); demana-li llavors quantes de naus et donaria per a l'expedició si tu et compromets a fer-la, i si el rei s'ho pren favorablement però no concretitza amb quantes de naus t'ajudarà, aleshores, tu, torna a insistir-li que et digui ja quina hi serà la seva aportació i digues-li que te'n caldran moltes, ja que el iarl Hákon disposa de grans forces, i la raó per la qual cal que demanis això al rei amb tanta de peremptorietat i que li insisteixis amb tant d'afany”, va prosseguir, “és perquè crec que ara, mentre no sàpiga del cert si l'expedició realment es durà a terme o no, serà menys renitent a prometre't homes i que també t'hi ajudarà amb vaixells, però un cop que s'hagi decidit la realització de l'expedició, pressenteixo que ja no rebràs gaire tropes del rei si no és que te les hagi promès abans, car no planyerà esforços perquè tu o el iarl Hákon patiu un bon daltabaix [amb aquesta expedició] i encara millor si és un desastre per a tots dos [de vosaltres]
3. vulgueu veure ófarir ‘desastre, desgràcia’

óg:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vega “pesar; matar” ()

ó·gagn <n. -gagns, pl. no hab.>:
danys m.pl
♦ gera [mikið] ógagn: causar [grans] danys

ó·gagnlegur, -gagnleg, -gagnlegt <adj.>:
inútil, inservible

ó·gagnrýninn, -gagnrýnin, -gagnrýnið <adj.>:
acrític -a

ó·gagnsær, -gagnsæ, -gagnsætt <adj.>:
opac -a

ó·gangur <m. -gangs, no comptable>:
rebombori m, terrabastall m

ó·gát <n. -gáts, pl. no hab.>:
inadvertència f
♦ í ógáti: inadvertidament, sense voler
◊ flugmenn þessir voru í skemmtiferð í Harzfjöllum og fóru í ógáti yfir markalínuna milli hernámssvæðanna: aquests aviadors feien un viatge de plaer pel Harz i van traspassar inadvertidament la línia demarcatòria que separa els sectors d'ocupació
♦ gera e-ð í ógáti: fer una cosa sense voler, fer una cosa inadvertidament

ó·geð <n. -geðs, -geð. 1: pl. no hab.>:
1. <GEN & FIG = andúðrepugnància f (fàstic & FIG = profunda aversió)
♦ vera með ógeð á e-m: sentir repugnància per..., fer fàstic algú a algú
2. (e-ð ~ e-r sem veldur e-m viðbjóðfàstic m (cosa ~ persona que causa repugnància, cosa repugnant)
♦ fullur ~ full ~ fullt af ógeði: ple -ena de fàstic
♦ ég hef ógeð á því: em fa fàstic

ó·geðfelldur, -geðfelld, -geðfellt <adj.>:
1. (sem vekur andúðantipàtic -a (irritant, odiós, que causa un sentiment d'antipatia)
2. (óaðlaðandidesagradable (desplaent, que no agrada o atreu)
♦ ...jafn ógeðfelldur ~ ógeðfelld ~ ógeðfellt og hann ~ hún ~ það er: ...per més desagradable que resulti

ó·geðslegur, -geðsleg, -geðslegt <adj.>:
(viðbjóðslegurrepugnant, repulsiu -iva (fastigós, oiós)
♦ ógeðsleg lykt: una olor repulsiva
♦ ógeðslegt!: quin fàstic!, fastigós!

ó·geðþekkur, -geðþekk, -geðþekkt <adj.>:
antipàtic -a (ógeðfelldur)

ó·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
fadrí -ina (dona)
◊ nú er þar til máls að taka að Mörður gígja tók sótt og andaðist og þótti það skaði mikill. Unnur dóttir hans tók fé allt eftir hann. Hún var þá ógefin í annað sinn. Hún var örlynd mjög og óforsjál um fjárhagi og tók að eyðast fyrir henni lausaféið svo að hún átti ekki nema lönd og gripi: ara hem de contar que en Mörður gígja es va posar malalt i va morir i a molts aquesta mort els va semblar una gran pèrdua. L'Unnur, la seva filla, en va heretar totes les possessions. En aquells temps encara no s'havia tornada a casar. Era molt tudadora i poc previsora en qüestió de diners, de manera que el seu cabal se li va començar a fondre fins que ja no li'n va quedar res tret de les terres i alguns objectes de valor

ó·gegnd <f. -gegndar, no comptable>:
1. (kynsturinfinitat f, excés m, sens fi m (gran quantitat d'una cosa)
2. (sóundilapidació f (prodigalitat excessiva)
3. (óþekktdolenteria f (manca d'obediència per part d'un infant)

ó·gegninn, -gegnin, -gegnið <adj.>:
desobedient, que no creu

ó·gerandi, -gerandi, -gerandi <adj.>:
no factible, impossible [de fer]
◊ "slíkt er ógeranda," sagði Hafliði. "Mun oss aldrei vel gefa ef þér berist þetta fyrir. Mun eg leggja ráð til með þér": "una cosa així no és pas factible", va dir en Hafliði. "La cosa no pot acabar mai bé per a nosaltres si vosaltres preteneu fer així. Mira, et faré una proposta

ó·gerður, -gerð, -gert <adj.>:
no fet -a
♦ eiga e-ð ógert: tenir encara una cosa per fer
♦ láta e-ð ógert: deixar una cosa sense fer

< ó·gerla <adv.>:
de manera incerta, de manera insegura
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at háði né hlátri ǀ hafðu aldregi" ǁ gest né ganganda! ǁ Opt vito ógørla, ǀ þeir er sitia inni fyrir, ǁ hvers þeir ro kyns, er koma; ǁ erat maðr svá góðr, ǀ at galli né fylgi, ǁ né svá illr, at einugi dugi: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: mai no facis befa ni te'n riguis ni de l'hoste ni del caminant. Sovint els qui seuen a dins no saben del cert de quin llinatge són els qui acaben d'arribar. No hi ha home que sigui tan bo que no tingui algun defecte, ni tan dolent que no serveixi per res

ó·gerlegur, -gerleg, -gerlegt <adj.>:
irrealitzable, no factible
♦ þetta er ógerlegt!: això és irrealitzable!

ó·gerningur <m. -gernings, -gerningar>:
impossibilitat f, infactibilitat f
♦ það er ógerningur að fá þetta!: obtenir-lo (o: aconseguir-ho) és [absolutament] impossible!

ó·gervilegur, -gervileg, -gervilegt <adj.>:
molt malmenat -ada, fet -a un ecce-homo
◊ þér er svefns en þó mun fyrir hitt ganga. Son minn hefir þú drepa látið og látið koma ógervilegan mér til handa og fyrir þá sök skaltu eiga að sjá þinn son alblóðgan af mínu tilstilli. Skal eg og þann til velja er eg veit að þér er ófalastur: dorms [i això és un somni], però la cosa anirà com si no ho fos. Has fet matar el meu fill i has fet que me'l portessin tot nafrat i malmenat, i per això faré que hagis de veure un dels teus fills banyat en sang, i triaré aquell de qui sé que tu no el voldries perdre per res del món

ó·gestrisinn, -gestrisin, -gestrisið <adj.>:
inhospitalari -ària

ó·gestrisni <f. -gestrisni, no comptable>:
manca f d'hospitalitat

ó·getinn, -getin, -getið <adj.>:
no esmentat -ada
♦ hann lét ógetið þess sem <+ ind.>va deixar sense esmentar allò que <+ ind.

ó·gifta <f. -giftu, no comptable>:
malastre m, malastrugança f, manca f de benastrugança
◊ ...er illt að eiga dáðlausa sonu. Og víst ætla eg yður til þess betur fellda að þér væruð dætur föður yðvars og væruð giftar. Kemur hér að því Halldór sem mælt er að einn er auðkvisi ættar hverrar og sú er mér auðsæst ógifta Ólafs að honum glaptist svo mjög sonaeignin: ...és ben trist tenir fills sense empenta. Realment serviríeu millor per ser filles del vostre pare i estar casades. Aquí es fa veritat, Halldór, aquella dita que fa que totes les famílies tenen una ovella negra i la malastrugança de l'Olau que ara puc veure amb la màxima claredat és que tingués uns fills tan esguerrats i malaguanyats

ó·giftur, -gift, -gift <adj.>:
solter -a, fadrí -ina (Mall. (referent en la llengua antiga: dona (cf. ógefinn); referent en la llengua moderna: dona i home)
◊ hún hefir með sér Ólaf feilan son Þorsteins rauðs og systur hans þær er ógiftar voru: pren amb ella l'Olau feilan (= Llobet; Llobató), el fill d'en Þorsteinn el roig, i les seves germanes, que encara no eren casades

ó·giftusamlegur, -giftusamleg, -giftusamlegt <adj.>:
que té males perspectives [de futur], que pinta malament
◊ þetta samir eigi að þér frændur leggist hendur á. Hefir þetta tekist ógiftusamlega Þorleiki til handar. Viljum vér heldur leita um sættir með ykkur. Hefir þú oft þíns hluta beðið vel og lengi: no s'escau que vosaltres, que sou parents, arribeu a les mans entre vosaltres. La cosa ha pres un mal caire per a en Þorleikur. Millor que provem d'arribar a un arranjament amb vosaltres. Tu, sovint has demostrat que saps esperar bé i el temps que calgui fins que se't fa justícia
◊ Uni kvað hann eigi mundu skaplyndi til þess eiga að fá góðrar konu "og eigi sýnir þú það af þér. En dóttir mín er eigi ógiftusamleg kona og mun eg synja þér ráðsins": l'Uni va dir que ell (= en Hrolleifurno tenia el caràcter [necessari] per a aconseguir una bona esposa "o [almenys] no ho demostres pas, i ja que la meva filla no és una dona sense perspectives d'un bon futur, rebutjaré [la teva proposta de] matrimoni [amb ella]"

ó·gilda <-gildi ~ -gildum | -gilti ~ -giltum | -gilte-ð>:
1. (fella úr gildiinvalidar una cosa (fer perdre la validesa)
♦ ógilda erfðaskrá: invalidar un testament
2. (um dóm, tékkaanul·lar una cosa (cancel·lar)
◊ ógilda dóminn: anul·lar una sentència
◊ ógilda tékka: anul·lar un xec
3. (um samningrescindir una cosa (contracte)
♦ ógilda samninginn: rescindir (o: invalidar; o: anul·lar) el contracte

ó·gildanlegur, -gildanleg, -gildanlegt <adj.>:
anul·lable, invalidable

ó·gildi <n. -gildis, no comptable>:
manca f de validesa, invalidesa f
♦ ógildi erfðaskrá[a]r: manca de validesa d'un testament, invalidesa d'un testament

ó·gilding <f. -gildingar, -gildingar>:
1. <GENinvalidació f
♦ ógilding gernings: invalidació d'acte públic
♦ ógilding erfðaskrárinnar: invalidació del testament
♦ ógilding kosninganna: invalidació de les eleccions
♦ riftun ~ ógilding samnings: rescissió ~ invalidació de contracte
♦ ógilding staðfestingar á samkomulagi: invalidació de la ratificació d'un acord
2. (um hjónabandanul·lació f (de matrimoni)
♦ ógilding hjúskapar: anul·lació del matrimoni

ógildingar·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f de cancel·lar bitllets

ógildingar·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
declaració f de nul·litat

ó·gildur, -gild, -gilt <adj.>:
no vàlid -a
◊ ógild umsókn: una sol·licitud no vàlida
◊ ógilt svar: una resposta no vàlida
♦ markið var dæmt ógilt: el gol ha estat anul·lat

ó·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
que fa una cosa a contracor o de mal grat
◊ þá frá ek manna meinúðgasta ok ógjarnasta gott at vinna. Þeir eru berserkir böls of fylldir, tvau skip hruðu tryggra manna: he sentit a dir que aquests són els homes més malvolents i menys disposats a obrar el bé. Són bersercs, plens de mal, han buidat (hrjóða “fella eða hrekja menn af skipi í sjóorrustu”) d'homes lleials els nostres dos vaixells
♦ ógjarn á e-ð: displicent a fer una cosa, que fa una cosa a contracor

ó·gjarnan <adv.>:
de mal grat, a contracor

ó·gjörla <adv.>:
de manera imprecisa
◊ Þorkell svarar: "Lítið er oss um ókunniga menn því að vér eigum lítt vingað við stórhöfðingjana en vitum ógjörla hvert erindi hvers í verður": en Þorkell li va respondre: "no m'agraden gaire els desconeguts perquè no mantinc relacions de gaire amistat amb els grans cabdills i no sé amb certesa amb quina intenció vénen fins aquí"
◊ en er smalamenn vissu það fóru þeir til bæjar og sögðu að sá dólgur væri kominn í byggðina að þeim þótti ekki dæll viðfangs. Söfnuðust þá bændur saman og höfðu þrjá tigu manna. Leyndust þeir í skóginum svo að Grettir vissi ekki til og létu smalamenn halda njósnum nær færi gæfi á Gretti en þó vissu þeir ógjörla hver maðurinn var: i quan els pastors ho varen saber, van anar fins al mas i hi digueren que havia arribat a la comarca un individu que feia molt mala pinta (dólgur) i que els semblava que[, per la mala fila que feia,] no seria fàcil de tenir-hi bon tracte. Aleshores els pagesos es varen aplegar i arribaren a formar un grup de trenta homes. Es varen amagar al bosc de manera que en Grettir no se n'adonés de llur presència i feren que un pastor l'espiés amb la intenció que els digués quan seria el moment més oportú per a actuar contra en Grettir. Tanmateix, encara no sabien amb claredat qui era aquell home

ó·gjörningur <m. -gjörnings, pl. no hab.>:
impossibilitat f [de fer-se]

ó·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
1. (flökuramb nàusees, amb ganes f.pl de vomitar (Mall.(amb basques)
♦ mér verður óglatt: tinc basques (tinc nàusees, m'han agafat ganes de vomitar)
2. (hryggur, þunglyndurabatut -uda, malenconiós -osa, afligit -ida (en la llengua antiga, sovint qualifica estats emocionals semblants als del deprimit)

ó·gleði <f. -gleði, no comptable>:
1. (velgja, flökurleikinàusees f.pl, ganes f.pl de vomitar, vomitera f (Mall. (basques)
2. (depurð, fálæti, þunglyndimalenconia f, tristesa f (abatiment; en la llengua antiga, sovint designa estats semblants als de la depressió)
◊ eitt hvert sinn gekk Arinbjörn til hans og spurði, hvað ógleði hans ylli -- "nú þó að þú hafir fengið skaða mikinn um bróður þinn, þá er það karlmannlegt að bera það vel; skal maður eftir mann lifa, eða hvað kveður þú nú? Láttu mig nú heyra": una vegada l'Arinbjörn anà a ca seva i li va demanar què li causava aquella malenconia -- "encara que hagis sofert una gran pèrdua amb la mort del teu germà, el que s'escau a un home és suportar-ho amb fermesa. Un home ha de continuar amb la seva vida quan un altre se'n va, [això és llei de vida]. Què estàs component ara? deixa-m'ho sentir"
♦ fá ógleði: tornar malenconiós -osa, deprimir-se
◊ Egill fekk ógleði mikla eptir jólin, svá at hann kvað eigi orð; ok er Arinbjǫrn fann þat, þá tók hann rœðu við Egil ok spurði, hverju þat gegndi, ógleði sú, er hann hafði: després dels iol, l'Egill va caure en una depressió tan profunda que no deia ni una paraula; Quan l'Arinbjǫrn se'n va adonar, li va parlar i li va preguntar què era el que feia que estigués tan deprimit
♦ taka ógleði: posar-se malenconiós -osa, deprimir-se
◊ fór hann þá aptr til Nóregs ok var enn með Eysteini konungi í góðu yfirlæti sem fyrr. Hann tók þá fáleika ok úgleði mikla. En er konungur fann þat, þá heimti hann Ívar á eintal við sik ok spurði, hví hann væri svá úkátr, “en fyrr er þú vart með oss, var mikil skemmtan at rœðum þínum jafnan, ok eigi leita ek fyrir því eptir þessu, at eigi vita ek, at vér hǫfum ekki af gert við þik. Ertu ok svá vitr maðr, at eigi muntu grun draga af því, er eigi er, ok seg mér, hvat er”: aleshores va tornar a Noruega amb el rei Eysteinn i gaudia del seu apreci i favor com abans. Aleshores va començar a tornar molt malenconiós i taciturn, i quan el rei se n'adonà, va cridar l'Ívarr a una conversa a soles amb ell i li va preguntar per què estava tan trist, “perquè, l'altra vegada que vares estar aquí amb Nós, sempre era molt entretingut sentir les teves converses, i ho volem esbrinar perquè sabem que no t'hem fet cap tort i perquè tu ets prou llest com per no imaginar-te coses que no hi ha, així que, digues-nos què és el que et passa”
◊ og er á leið haustið, tók Egill ógleði mikla, sat oft og drap höfðinu niður í feld sinn: en el transcurs de la tardor, l'Egill va tornar molt malenconiós; sovint restava assegut [sense moure's], amagant el seu cap, cot, en el seu feldr o abric de pell de xai

ó·gleðjast <-gleðst ~ -gleðjumst | -gladdist ~ -glöddumst | -glaðst>:
deprimir-se, tornar malenconiós -osa
◊ en er á leið sumarið tók Þórhallur mjög að ógleðjast. Hallur spurði hví það sætti: a mesura que l'estiu anava passant en Þórhallur anava tornant més i més malenconiós. En Hallur li va demanar què ho ocasionava
◊ það er frá sagt að þá er þeir höfðu verið nokkura stund með hirðinni að þeir ógleðjast mjög og finnur konungurinn það brátt og spyr hvað til komi: conten que quan ja feia un cert temps que els homes eren a la hirð del rei, van començar a posar-se fortament malenconiosos; el rei se'n va adonar de seguida i els va demanar què passava
◊ tók bóndi þá að ógleðjast mjög, en gat eigi að gjört: el pagès llavors va començar a tornar molt malenconiós però no hi podia fer res
◊ leið nú til sumarmála, fór húsfreyja þá að ógleðjast: s'anava acostant el primer dia d'estiu i la mestressa anava tornant malenconiosa

ó·gleymanlegur, -gleymanleg, -gleymanlegt <adj.>:
inoblidable

ó·gleymdur, -gleymd, -gleymt <adj.>:
inoblidat -ada, no oblidat -ada

ó·glöggt <adv.>:
confusament, vagament
◊ þat dreymði mik, Gunnarr, at ek átta kalda sæng, en þú ríðr í hendr úvinum þínum, ok ǫll ætt yður mun illa fara, er þér eruð eiðrofa. Ok mundir þú þat ógløggt er þit blǫnduðuð blóði saman, Sigurðr ok þú, er þú rétt (= réðsthann, ok hefir þú honum allt illu launat þat, er hann gerði vel til þín ok lét þik fremstan vera: he somniat, Gunnarr, que tenia un llit fred i que tu queies en mans dels teus enemics i que tot el teu llinatge acabava ben malparat, perquè tu i ells heu trencat el jurament que havíeu jurat. I quan el vas atacar [per matar-lo], te'n devies recordar ben malament del dia en què en Sigurðr i tu vau mesclar les vostres sangs. Malament li vas recompensar tot el que ell t'havia fet a tu de bé deixant que fossis tu el primer
♦ vita e-ð óglöggt: no saber prou bé una cosa
◊ óglöggt veistu hversu þungbær þér mun vera reiði konungs og hefir þeim svo orðið er voru með meira krafti en mér sýnist þú munu vera: no saps amb prou claredat com de feixuga et resultarà l'ira del rei, tal com els va passar a d'altres que tenien més força i poder dels que em sembles tenir tu
♦ ég man e-ð óglöggt: me'n recordo vagament d'una cosa

ó·glöggur, -glögg, -glöggt <adj.>:
poc clar -a, confús -usa, vague -a
♦ vera óglöggur á fólkið: tenir mala memòria per a les cares

ógn <f. ógnar, ógnir>:
1. <GENterror m,f
♦ mér stendur ógn af e-u: X em provoca [autèntic] terror, X fa que algú se senti aterrit [per mor d'ell]
2. (ógrynniun horror de (quantitat increïble)
♦ þú átt ógn til af þessu: en tens per regalar i per vendre!
3. ógnir <f.pl ógna>: (ógnanir, hótaniramenaces f.pl (expressions d'intenció de fer mal)
♦ vera ógn til e-s: ésser (o: representar) una amenaça per a...
4. <eða ritm.(orrustabatalla f (combat, lluita)

ógn <interj.>:
que <+ Adj.>, que de <+ Adj.> (Mall.
♦ ógn er hann vitlaus: que estúpid que és!, mira que n'arriba a ser d'estúpid
♦ ógn ertu stór: que gran que ets!

ógna <ógna ~ -ógnum | ógnaði ~ ógnuðum | ógnað>:
1. <e-m [með e-u]>: amenaçar algú [amb una cosa], intimidar algú [amb una cosa], atemorir algú [amb una cosa]
◊ hættið að ógna þeim: deixeu d'amenaçar-los!
2. <e-m>: aterrir algú, espantar algú
♦ mér ógnar þetta: això m'espanta, això m'aterreix

ógnandi, ógnandi, ógnandi <adj.>:
amenaçador -a

ógnar <prefixoide adjectival intensificador. És idèntic al següent, però com a mot autònom>:
molt <+ Adj.>, increïblement <+ Adj.>, <Adj.> -íssim -a
◊ þú ert ógnar stór: estàs grandíssim!

ógnar- <en compostos>:
esfereïdor -a, esglaiador -a, terrible

ógnar·árið <n. -ársins, pl. no hab.>:
<HISTl'any m del Terror (any que va del 5 d'octubre del 1793 al 28 de juliol del 1794)

ógnar·bára <f. -báru, -bárur>:
onada esfereïdora, onada esglaiadora
◊ en alltaf söm þín ógnarbára ofan um veltist gljúfrið bratt: i la teva onada esglaiadora es trabuca rodolant, sempre idèntica, de l'escarpat entreforc

ógnar·boð <n. -boðs, -boð>:
missatge m alarmant

ógnar·hávaði <m. -hávaða, -hávaðar>:
renou m infernal

ógnar·lega <adv.>:
terriblement, espantosament

ógnar·legur, -leg, -legt <adj.>:
esfereïdor -a, terrible, espantós -osa

ógnar·rödd <f. -raddar, -raddir>:
veu esfereïdora

ógnar·stjórn <f. -stjórnar, pl. no hab.>:
<HIST[règim m d]el Terror m
◊ helsti forystumaður Ógnarstjórnarinnar var Robespierre: el principal cap del règim del Terror fou en Robespierre

ógnar·verk <n. -verks, -verk>:
feta temible, feta terrorífica, atrocitat f
◊ og um mátt ógnarverka þinna tala þær: "Ég vil segja frá stórvirkjum þínum": elles parlen del poder de les teves gestes temibles: "Jo contaré les teves grandeses"

ógnar·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HISTtemps m del Terror, època f del Terror

ógnun <f. ógnunar, ógnanir>:
amenaça f

ógn·vekjandi, -vekjandi, -vekjandi <adj.>:
terrorífic -a

ógn·vænlegur, -vænleg, -vænlegt <adj.>:
aterridor -a
♦ ógnvænleg ský: uns núvols molt amenaçadors, uns núvols que amenacen (o: presagien) pluja

ó·goldinn, -goldin, -goldið <adj.>:
(óborgaðurimpagat -ada, no pagat -ada
◊ jarl svarar: "Einn er hlutur skoraður til þess," segir hann, "að því er vér urðum ásáttir, eg og mínir menn: Sá hlutur ef þú gefur upp alla skatta af Noregi, þá er ógoldnir eru, og svo skaltu gefa upp vandlega, að aldregi síðan verði Noregur skattgildur undir þig. En ef þú vilt eigi þetta er nú er til mælt, þá mun lið þetta allt fara aftur er mér hefir hingað fylgt, nema eg sjálfur skal vera hér og veita þér með þessum tólf mönnum er nú eru hér komnir, þvíað allt skal eg það enda, er við urðum á sáttir": el iarl va respondre: "hi ha una cosa", va dir, "sobre la qual jo i els meus homes ens hem posat d'acord, i que posem com a condició per a fer-ho; aquesta cosa és que condonis tots els impostos de Noruega que encara no s'hagin pagat i cal també que els aboleixis totalment per al futur, de manera que Noruega mai més no torni a ésser tributària teva. Si, emperò, no vols acceptar aquesta condició que acabo d'exposar, tota aquesta host que m'ha seguit fins aquí, farà mitja volta i se'n tornarà, i l'únic que quedarà aquí per fer-te costat seré jo amb aquests dotze homes que han vingut fins aquí perquè jo, per la meva part, compliré tot el que tu i jo vam acordar

ó·grátandi, -grátandi, -grátandi <adj.>:
sense llàgrimes, sense plorar

ó·grátinn, -grátin, -grátið <adj.>:
sense haver plorat -ada, sense plorar

ó·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:
(óborgaðurimpagat -ada

ó·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:
(ókembdursense pentinar, no pentinat -ada

ó·greiðfær, -greiðfær, -greiðfært <adj.>:
impracticable, molt difícil, intransitable (marxa, travessia)

ó·greiði <m. -greiða, -greiðar>:
mal servei m, mal favor m,f
♦ þú gerðir mér ógreiða með því: amb això m'has fet un favor ben magre

ó·greiður, -greið, -greitt <adj.>:
variant de ógreiðfær, ógreiðfær, ógreiðfært ‘impracticable, intransitable’
◊ hittast nú við ána og hlaupa þeir Oddur af baki og verja vaðið en þeim Þórði gengur ógreitt framreiðin og vildu gjarna komast á þingið: es van topar a la vorera del riu; l'Oddur i els seus van saltar dels cavalls i impediren als altres l'accés al gual, de manera que en Þórður i els seus, que desitjaven assistir al þing, es trobaren que prosseguir-hi la marxa els era impracticable
◊ síðan létu þeir í haf. Þá er þeir höfðu út látið var veður hagstætt en er þeir komu í haf tók af byri og fengu þeir mikil veður og fórst þeim ógreitt um sumarið: després d'això, van salpar i quan ja eren en alta mar, el temps, que els havia estat favorable quan van fer-se a la mar, va canviar: el vent favorable va cessar i es van veure exposats a grans tempestes de manera que durant l'estiu la travessia fou [pràcticament] impracticable
◊ nú er frá því at segja, þegar þeir váru búnir, heldu þeir á brott af Svíþjóð ok vestr í haf. Gaf þeim heldr lítt, fengu veðr stór ok óhæga byri. Þeir höfðu mikla myrkva, tókst þeim heldr ógreitt, lágu löngum við eyjar ok annes, mættu þar jafnan víkingum: ara contarem que, quan estigueren aparellats, van salpar cap a ponent, abandonant així Suècia. No tingueren gaire bon vent o els vents els foren directament contraris, i patiren una mala borrasca. [Sovint] feia una boira molt espessa, de manera que la travessia era impracticable i ells hagueren de romandre fondejats durant molt de temps al llarg de les illes i dels promontoris, on constantment tenien topades amb viquings
◊ fylkti þá konungur liði sínu því að hann hugði að bændur mundu berjast vilja. En er bændur sáu það þá tóku þeir að fylkja og varð þeim allt ómjúkara því að áður var ekki um ráðið hver höfðingi skyldi vera fyrir þeim. En er Ólafur konungur sá það að bóndum tókst ógreitt þá sendi hann til þeirra Þóri Guðbrandsson. En er hann kom segir Þórir að Ólafur konungur vill ekki berjast við þá: llavors el rei va ordenar les seves tropes en formació de combat ja que creia que els pagesos volien lluitar. I quan els pagesos ho véren, també van començar a posar-se en formació de batalla, la qual cosa els va resultar força difícil, ja que abans de fer-ho no havien decidit qui seria llur cabdill i es posaria a llur capdavant. I quan el rei Olau va veure que l'atac dels pagesos era impracticable, els va enviar en Þórir Guðbrandsson i quan en Þórir hi va arribar, els va dir que el rei Olau no volia pas lluitar amb ells
◊ þeir hétu að fara. Veðrátta var eigi algóð og illt yfir Vatnsdalsá og fórst þeim Víðdælum heldur ógreitt. Létu þeir Finnbogi eftir hestana að bónda þess er bjó við ána. Áin var opin um mitt en lágu að fram höfuðísar: li varen prometre que hi anirien. El temps no era gaire bo i resultava difícil passar el riu Vatnsdalsá, de manera que als vididalesos prosseguir la marxa els hi va resultar impracticable. En Finnbogi i els seus acompanyants van deixar llurs cavalls a un pagès que vivia devora el riu. El riu era obert a la part del mig però tot al llarg de les ribes encara hi havia els bancals de gel
♦ honum varð ógreitt um svarið: <LOC FIGno va poder articular resposta, no fou pas capaç de respondre res
♦ þeim tekst siglingin ógreitt: <LOC FIGho van tenir molt difícil per fer aquella travessia

ó·greiðvikinn, -greiðvikin, -greiðvikið <adj.>:
poc servicial

ó·greinanlegur, -greinanleg, -greinanlegt <adj.>:
indetectable, indestriable

ó·greindur, -greind, -greint <adj.>:
1. (óskynsamurpoc intel·ligent, obtús -usa (no intel·ligent, no llest)
2. (ónefndurno anomenat -ada (innominat, que no s'ha anomenat)
3. (ekki ákvarðaðurno determinat -ada (no definit)

ó·greinilega <adv.>:
confusament, vagamanent

ó·greinilegur, -greinileg, -greinilegt <adj.>:
confús -usa, poc clar -a, vague vaga

ó·grynni <n. -grynnis, -grynni>:
(býsnquantitat f enorme (gavadal, gran quantitat)
♦ ógrynni e-s (o: af e-u)una quantitat sens fi de..., la mar de..., una pila de...

ó·græðandi, -græðandi, -græðandi <adj.>:
incurable

ó·guðlegur, -guðleg, -guðlegt <adj.>:
<RELIGimpiu -ia

ó·guðleiki <m. -guðleika, no comptable>:
<RELIGimpietat f
◊ ráðvendni hins ráðvanda skal koma niður á honum og óguðleiki hins óguðlega skal koma niður á honum: al just li serà imputada la seva justícia i a l'impiu la seva impietat

ó·guðleikur <m. -guðleiks, no comptable>:
variant de óguðleiki ‘impietat’
◊ þegar óguðlegur maður hverfur frá óguðleik sínum, sem hann hefir í frammi haft, og iðkar rétt og réttlæti, þá mun hann bjarga lífi sínu: si un impiu abandona la seva impietat, que ha posat per obra, i practica el dret i la justícia, salvarà la seva vida

ó·guðrækinn, -guðrækin, -guðrækið <adj.>:
<RELIGimpiu -ia, impietós -osa

ógur·lega <adv.>:
(afar mikiðterriblement (moltíssim, tremendament)

ógur·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENhorrible, paorós -osa
♦ snjómaðurinn ógurlegi: l'abominable home de les neus
♦ hann er ógurlegur ásýndum: és horrible (el seu aspecte físic esglaia, espaordeix)
2. (afar mikillterrible, esfereïdor -a (enorme, tremend)

Ógýgía <f. Ógýgíu, no comptable>:
Ogígia f (Ōgy̆gĭa -ae, Ὠγυγία -ίας ~ -ίης)
◊ hélt (κατέρυκε) mér Kalypsó ǁ helzt til leingi, ǁ ágæt gyðja ǁ í Ógýgíu; ǁ fæddi hún (ἔτρεφεν) mik ǁ í fögrum helli (ἐν σπέσσι γλαφυροῖσι), ǁ ok mik at ver sér ǁ vildi kjósa (λιλαιομένη πόσιν εἶναι) = (ὥς θ᾿ἵκετ᾿ Ὠγυγίην νῆσον, νύμφην τε Καλυψώ, ǁ ἣ δή μιν κατέρυκε, λιλαιομένη πόσιν εἶναι, ǁ ἡ ἐν σπέσσι γλαφυροῖσι, καὶ ἔτρεφεν ἠδὲ ἔφασκε)la Calipso, l'excelsa deessa, em va retenir a Ogígia durant molt de temps; em va nodrir dins sa bella cova i volgué heure'm per marit

Ógýgs·ey <f. -eyjar, no comptable>:
illa f d'Ogígia (insŭla -ae Ōgy̆gĭa -ae, ἡ νῆσος -ήσου Ὠγυγία -ίας ~ -ίης)
◊ hraktist ek híngat ǁ (hart var ek leikinn) ǁ daga tuttugu ǁ yfir dimmblátt haf. ǁ Frá Ógýgsey (νήσου ἀπ᾽ Ὠγυγίης) ǁ alla þá stund ǁ bára mik bar ǁ ok bylir snarir: les ones m'han portat durant vint dies per la mar d'un blau fosc fins aquí (ben durament he estat tractat). Per tot aquest espai de temps l'ona m'ha portat, i les ràpides tempestes, des de l'illa d'Ogígia

ó·gæfa <f. -gæfu, no comptable>:
infortuni m, desgràcia f, calamitat f
♦ rata í ógæfu: <LOC FIGcaure en la desgràcia
♦ til allrar ógæfu: per a més desgràcia

ó·gæftir <f.pl -gæfta>:
període m de mal temps

ógæfu- <en compostos>:
malastruc -uga

ógæfu·hlið <f. -hliðar, no comptable>:
costat m de la dissort
♦ það er farið að síga á ógæfuhliðina: <LOC FIGla cosa ha començat a anar a mal borràs, la cosa ha començat a tòrcer-se, la cosa ha començat a anar de capavallada (Mall.

ógæfu·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ólánslegursense sort, dissortat -ada, amb mala sort (desventurat, infortunat)
2. (óhamingjusamurinfaust -a, atziac -aga (desgraciat, infeliç)

ó·gæfusamur -gæfusöm, -gæfusamt <adj.>:
infaust -a, atziac -aga

ó·gætilega <adv.>:
imprudentment
♦ fara ógætilega: actuar de manera imprudent o eixelebrada
◊ þú fórst mjög ógætilega: has actuat d'una manera molt imprudent, has estat molt imprudent
◊ konungr mælti: "Þessi maðr ferr ógætiliga, ok hefir þessa aldri fyrr verit freistat. Kann vera, at hann eigi mikit undir sér, ok varðaði eigi, þótt hann reyndi þat": el rei va dir: "aquest home ha actuat de manera imprudent, car una cosa així encara no l'havia intentada fer mai ningú. Pot ésser que sigui un home molt poderós a qui fer-ho no li ha preocupat gens ni mica"

ó·gætilegur, -gætileg, -gætilegt <adj.>:
imprudent, eixelebrat -ada

ó·gætinn, -gætin, -gætið <adj.>:
imprudent, inatent -a, incaut -a

ó·gætni <f. -gætni, no comptable>:
imprudència f, manca f de discreció

ógætnis·orð <n. -orðs, -orð>:
paraula f imprudent (o: irreflexiva)  
◊ ...því að þeir sýndu þrjósku anda hans, og honum hrutu ógætnisorð (wa-ʝəβaŧˈŧēʔ, וַיְבַטֵּא) af vörum: car ells van mostrar llur obstinació al seu esperit i a ell li van escapar paraules irreflexives (o potser millor: dites sense pensar?) dels llavis

ó·göngur <f.pl -gangna>:
1. (illfær leiðcul de sac m natural (camí o indret sense sortida, esp. acabat en penya-segat, aiguamoll etc., i del qual és difícil sortir-ne)
2. (vandræðiproblemes m.pl [greus] (dificultats serioses, destrets)
♦ komast í ógöngur: ficar-se en greus problemes (o: dificultats), ficar-se en un bon malpàs
♦ lenda í ógöngum: ficar-se en greus problemes, acabar ficat -ada en una mala situació

ó·hafandi, -hafandi, -hafandi <adj.>:
(ónothæfurinservible, inútil

ó·haganlegur, -haganleg, -haganlegt <adj.>:
1. (óhaglegur, óhagkvæmurpoc còmode -a (no còmode, poc pràctic, poc manejable)
2. (óhagfelldurdesavantatjós -osa (desfavorable)
3. (bagalegur, óhentugurinoportú -una (inconvenient, importú)

ó·hagfelldur, -hagfelld, -hagfellt <adj.>:
1. (óhagstæðurdesavantatjós -osa (desfavorable, poc avantatjós -osa)
♦ óhagfelld þróun: evolució desfavorable
2. (óhandhæfurpoc pràctic -a (no pràctic)

óhaggaður, -högguð, -haggað <adj.>:
sense canvis, inalterat -ada, intacte -a

ó·hagganlegur, -hagganleg, -hagganlegt <adj.>:
[absolutament] ferm -a, inamovible, infrangible (determinació, voluntat, coratge etc.)
♦ ásetningur minn er óhagganlegur: la meva resolució és immutable, la meva decisió és incommovible
◊ hann varð ekki prestur eftir mannlegum lögmálsboðum, heldur í krafti óhagganlegs (ἀκαταλύτου) lífs: no es va fer sacerdot segons els manaments de les lleis carnals, sinó segons el poder d'una vida indissoluble (o: no subjecta a destrucció)
◊ arfleiðsluskrá tekur ekki gildi fyrr en sá er dáinn, er hana gjörði. Hún er óhagganleg (βεβαία), þegar um látna er að ræða, en er í engu gildi meðan arfleiðandi lifir: un testament només és efectiu quan ja ha mort el qui l'ha fet; és irremovible quan es tracta del d'un mort, però no té cap valor mentre el testador continua viu (staðfastur)

ó·hagkvæmilegur, -hagkvæmileg, -hagkvæmilegt <adj.>:
variant de óhagkvæmur, óhagkvæm, óhagkvæmt ‘no convenient, desavantatjós, desfavorable’

ó·hagkvæmni <f. -hagkvæmni, no comptable>:
1. (óþægindiincomoditat f (fet de no ésser gaire còmode o d'ésser gens còmode)
2. (það að vera óhentugur, óhentugleikiinoportunitat f, incoveniència f (fet de no ésser pas oportú, d'ésser desavinent)
3. (það að vera óhagstæðurmanca f d'avantatges, desfavorabilitat f (fet d'ésser poc avantatjós, "desavantatjositat")

ó·hagkvæmur, -hagkvæm, -hagkvæmt <adj.>:
inconvenient, desavantatjós -osa, desfavorable

ó·haglegur, -hagleg, -haglegt <adj.>:
1. (óhentugur, óhaganlegurpoc pràctic -a (no pràctic, incòmode)
◊ þeir höfðu mikið traust undir Hrafnkatli. Var þá höfðingsskapur hans sem mestur í það mund. Hallsteinn bjó svo nokkur misseri að hann setti ýmsar konur fyrir búið. Varð honum það stórmjög óhaglegt: gaudien en gran mesura de la protecció i l'auxili d'en Hrafnketill. En aquell temps el seu cabdillatge es trobava al cim. Durant alguns anys, en Hallsteinn havia estat portant el seu mas posant diverses dones al capdavant de les cases. Això li resultava extremadament incòmode per a ell
♦ margar eru óhaglegar unnustur: <LOC FIGno totes les xicotes són iguals d'afortunades, no totes les xicotes tenen igual de sort
2. (óhagvirkurmaldestre -a (negat, graponer)

ó·hagnaður <m. -hagnaðar, pl. no hab.>:
desavantatge m

ó·hagræði <n. -hagræðis, no comptable>:
1. (ómak, óþægindiincomoditat f (manca de comoditat, molèstia)
2. (tjón, skaðipoc pràctic -a (perjudici)

ó·hagstæður, -hagstæð, -hagstætt <adj.>:
desfavorable
◊ var þá hin mesti óáran þar í landi, og dundu fádæma hörmungar yfir þjóðina: eldgos, landskjálfti, óhagstæð veðrátta, hungursneyð og drepsótt: el país passava pel pitjor dels anys i una sèrie de catàstrofes excepcionals s'abatien sobre el poble: una erupció volcànica, un terratrèmol, un temps desfavorable, la fam i la pesta
♦ óhagstæður vindur: un vent desfavorable

ó·hagsýni <f. -hagsýni, no comptable>:
1. (óforsjálniimprevisió f (manca de previsió)
2. (það að vera ekki verkséðurmanca f de sentit pràctic (fet d'ésser poc pràctic o de no ésser pas pràctic)

ó·hagsýnn, -hagsýn, -hagsýnt <adj.>:
1. (óforsjállimprevisor -a (no previsor)
2. (óverkséðurmancat -ada de sentit pràctic (poc o gens pràctic)

ó·hagur <m. -hags, -hagir>:
1. (tjóndany m (pèrdua, perjudici)
♦ e-ð er e-u ~ e-m í óhag: una cosa va en detriment d'una cosa ~ d'algú, una cosa va en perjudici d'una cosa ~ d'algú
2. (óhagræðimanca f d'avantatges, desfavorabilitat f (desavantatge)

ó·hagur, -hög, -hagt <adj.>:
malapte -a, poca-traça, maldestre -a

ó·hagvirkur, -virk, -virkt <adj.>:
poc hàbil, malapte -a (maldestre, negat)
◊ Þjóstólfur kom að í því og hljóp upp á skútuna og hlóð með honum og mælti: "Bæði ert þú að þessu lítilvirkur og óhagvirkur": en aquell moment va arribar-hi en Þjóstólfur, va pujar a dalt de l'skúta, va carregar amb ell la mercaderia a dalt de la nau i va dir: "ets poc hàbil per aquesta feina i malapte"

ó·haltur, -hölt, -halt <adj.>:
no ranc -a

ó·hamingja <f. -hamingju, no comptable>:
(óhapp & óánægjadesgràcia f (infortuni & infelicitat)
♦ til allrar óhamingju: malauradament, per desgràcia

ó·hamingjusamur, -hamingjusöm, -hamingjusamt <adj.>:
(ógæfusamur & vansælldesgraciat -ada (dissortat, infortunat & infeliç)

ó·handbær, -handbær, -handbært <adj.>:
no comptant (diner)
♦ óhandbært fé: diners no comptants

ó·handhægur, -handhæg, -handhægt <adj.>:
poc manejable

ó·hanginn, -hangin, -hangið <adj.>:
<CULINno fumat -ada
◊ óhangið kjöt: carn no fumada

ó·happ <n. -happs, -höpp>:
1. (ógæfainfortuni m, desgràcia f (esdeveniment funest: calamitat, desastre, esdeveniment catastròfic etc.)
◊ eitt óhappið fylgir öðru, og hver ótíðindin koma á fætur öðrum: els desastres se seguiran l'un a l'altre, hi haurà una mala notícia darrere l'altra
◊ Bolli svarar: "Þó mætti mér það óhapp seint úr hug ganga þótt þú minntir mig ekki á það": en Bolli li va respondre: "encara que no me la recordessis, aquesta desgràcia trigaria a esborrar-se'm del meu cap"
◊ Guðrún mælti: "Ekki tel eg slíkt með óhöppum. Þótti mér sem þú hefðir meiri metorð þann vetur er Kjartan var í Noregi en nú er hann trað yður undir fótum þegar hann kom til Íslands...: la Guðrún li va replicar: ""no ho considero pas una desgràcia. A mi, la consideració de què gaudies em semblava que era major l'hivern que en Kjartan va ésser a Noruega que darrerament, perquè des que havia tornat a Islàndia, us estava arraconant...
◊ varð nú Eirekr konungr feginn þeira kvámu ok sagði þeim hann hefði fengit mikinn mannskaða ok Hrólfr væri ólíkr flestum mönnum fyrir hreysti sakir ok herklæða, er hann hafði, - "var oss þat mikit óhapp, at Hrólfr náði sverðinu Hreggviðarnaut": el rei Eirekr es va alegrar de llur arribada i els va contar que havia sofert grans pèrdues en homes i que en Hrólfr gairebé no tenia igual entre els homes a causa de la seva valentia i de l'armadura que tenia, -"i ens ha estat una gran desgràcia que en Hrólfr hagi aconseguit l'espasa Hreggviðarnaut"
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ illan mann ǀ láttu aldregi ǁ óhǫpp at þér vita; ǁ þvíat af illom manni ǀ fær þú aldregi ǁ giǫld ins góða hugar. ǁ Ofarla bíta ǀ ec sá einom hal ǁ orð illrar kono; ǁ fláráð tunga ǀ varð hánom at fiǫrlagi, ǁ oc þeygi um sanna sǫc : [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no facis saber mai a un home dolent les teves desgràcies, car d'un home dolent mai no en rebràs la compensació [que fóra esperable] d'un bon cor. He vist les paraules d'una dona dolenta ferir de mort un home; una llengua traïdora li va costar la vida [a ell], i no pas una acusació verídica (Kuhn 1968³, pàg. 103, sub voce hugr entén el sintagma góðr hugr amb el significat de wohlwollen. El mateix Kuhn 1968³, pàg. 74, sub voce gjald tradueix el sintagma d'una manera una mica diferent: giold ins góða hugar lohn für die gute gesinnung (Háv. 117). Per a mi, el sentit del mot gjald és el de ajut i conhort; el significat que dono als versos és: no vagis a un home dolent quan et passi una desgràcia perquè d'un home dolent no n'has d'esperar ni conhort ni ajut en la teva dissort. Ofarla, adverbi de lloc amb el significat a la part superior [del] cos, és a dir, allà on la ferida és mortal de necessitat, d'on la meva traducció, de sentit, i no pas literal. Fláráðr ‘arter, ple de traïdoria’; atès el context també es podria traduir amb l'adjectiu mendaç. D'acord amb això mateix, el vers ok þeygi um sanna sǫk, també es podria traduir, més lliurement, per ‘i no pas la veritat’ o fins i toti no pas el fet que fos culpable. Molts de segles després, en Salvador Espriu escriurà: t'equivoques ǁ si d'un cor fred com el gel ǁ pietat o pau invoques, ǁ amb desesperat anhel)
2. (slyssinistre m, accident m (accident de relativa poca importància)
♦ verða fyrir óhappi: sofrir un [lleu] accident
♦ óhöpp og slys: sinistres i accidents
♦ → umferðaróhapp “accident de trànsit”
3. (ófarirrevessos m.pl (adversitats)

óhappa·dvergur <m. -dvergs, -dvergar>:
nan malastruc, nan desgraciat
◊ ek sendi Vilhjálm til þín at svíkja þik, en þér var lengra líf lagit. Nú hefðir þú mik ekki yfir unnit, ef eigi hefði sjá óhappadvergr þar í tilstilli um verit: t'he enviat en Vilhjálmr perquè et traís, però t'estava deparada una vida més llarga. No m'hauries pas derrotat si aquest nan malastruc no s'hi hagués ficat

óhappa·laust <adv.>:
sense incidències
◊ varð þá mikið óp að Lögbergi að orðum hans. En óhappalaust skildu menn þar þá um sinn: les seves paraules foren rebudes a la Lögberg, la penya de la llei, amb una gran escridassada, però aquell cop els allà assistents es van separar sense més incidents
◊ Þóroddur mælti þá: "Eg kann sjá hversu fara mun ef Þorgilsi er synjað konunnar þá mun það margra manna vandræði en eg vænti með vingjöfum góðum að Ásgrímur láti óhappalaust: aleshores en Þóroddur va dir: "puc veure com anirà la cosa si a en Þorgils se li nega la mà de la dona (la Helga, sa filla, que té dos pretendents, en Þorgils i n'Ásgrímur: molts d'homes es trobaran llavors en un mal destret, però, en canvi, espero que l'Ásgrímur, amb bons regals d'amistat, ho acceptarà sense més incidents" (que no li concedeixin a ell la mà de la Helga

ó·happalega <adv.>:
per desgràcia

ó·happalegur, -happaleg, -happalegt <adj.>:
infortunat -ada, dissortat -ada

óhappa·maður <m. -manns, -menn>:
1. (ógæfumaðurdesgraciat m, desgraciada f (infortunat, dissortat, malastruc)
◊ Þórður mælti: "Þann veg máttu mér mest upp tefla og að móti er það mínu skapi að slíkur óhappamaður sé hér": en Þórður va dir: "D'aquesta manera em pots provocar la meva total ruïna, i és en contra de la meva voluntat que un malastruc com aquest serà a ca nostra"
◊ og biður Gestur hann nú ásjár. Þorsteinn kveður sér stóran vanda á þessu þar so margir og miklir eftirmælendur séu og illt eitt muni hann hljóta af slíkum óhappamanni og er heldur en eigi styggorður við hann: i després en Gestur li va demanar ajuda. En Þorsteinn li va dir que si ho feia li'n resultaria un gran maldecap ja que els qui cercaven reparació a aquell acte, devien ésser molts i poderosos i que d'un malastruc com era en Gestur, ell no en rebria res més que mal, i les paraules que li va continuar adreçant no foren res més que aspres
2. (glæpamaðurperdulaire m & f (malfactor, [mig] criminal)

óhappa·verk <n. -verks, -verk>:
fet desgraciat
◊ þá mælti hann: "Verðið í brott vondir óhappamenn. Hafið þið unnið hið mesta óhappaverk og drepið hinn mesta höfðingja og vorn formann. Munuð þið það hafa að gert að eg mun ger af eignum mínum og öllu því er eg á en þið munuð drepnir og er það allvel: aleshores va dir: "toqueu el dós, desgraciats de mala mena! Heu comès el pitjor acte desafortunat que es pot cometre matant el més gran dels cabdills i el nostre prohom. El que heu fet a mi em costarà les meves propietats i tot el que tinc i a vosaltres dos us mataran i a tots nosaltres ens estarà bé
◊ Halldór bregst stórlega reiður við og skipar hönum að dragast burt frá sínum augum hið skjótasta og eigi sé hönum að vænta liðs hjá sér er so mikið óhappaverk hafi unnið að drepa Styr, slíkan höfðingja: en Halldór va reaccionar enfurismant-se sobre manera i li va ordenar que desapareixés de la seva vista immediatament, afegint que no esperés ajuda d'ell havent comès aquell acte tan desgraciat de matar un cabdill de la talla de n'Styr
◊ konungsdóttir segir: "Njót allra manna verst lífs ok handa, ok var þetta it mesta óhappaverk unnit. Muntu illa ills bíða": la filla del rei li va dir: "que la teva vida sigui la pitjor que un home pugui tenir: aquest acte ha estat el més infaust [que es pugui cometre]. Que tinguis una molt mala fi!"

ó·harðnaður, -hörðnuð, -harðnað <adv.>:
<FIGbarbamec -a, tendre -a, [encara] no endurit -ida (per la vida)
◊ óharðnaður og reynslulítill unglingur: un jovenet tendre i sense gaire experiència

ó·háður, -háð, -háð <adj.>:
independent (no dependent & lliure, imparcial)
♦ óháð dagblað: diari independent
♦ óháð ríki: estat independent
♦ óháð málgagn: òrgan independent
♦ óháður e-m: no dependent de ningú

ó·hefðbundinn, -hefðbundin, -hefðbundið <adj.>:
no tradicional
♦ óhefðbundnar lækningar: medicines no tradicionals

ó·heflaður, -hefluð, -heflað <adj.>:
<FIGbast -a, ordinari -ària, rústec -ega, groller -a, toixarrut -uda (Mall.

ó·hegndur, -hegnd, -hegnt <adj.>:
impune

ó·heiðarlegur, -heiðarleg, -heiðarlegt <adj.>:
deshonest -a (mancat d'honradesa, ímprobe)

ó·heiðarleiki <m. -heiðarleika, no comptable>:
manca f d'honradesa, improbitat f

ó·heilbrigður, -heilbrigð, -heilbrigt <adj.>:
1. (um fólkmalaltís -issa (persones)
2. (um hlutimalsà -ana (coses)

ó·heilindi <n.pl -heilinda>:
1. (vanheilsasalut precària (estat de salut inestable)
2. (fals, flærðfalsedat f (falsia, insinceritat, hipocresia)

ó·heill, -heil, -heilt <adj.>:
1. (lasinnmalaltís -issa (malaltús, de salut inestable)
2. (undirförullfals -a (insincer, hipòcrita)
3. (sem vantar íincomplet -a (imperfecte, no complet)

ó·heill¹ <f. -heillar, no comptable>:
dissort f

ó·heill² <n. -heills, no comptable>:
variant de óheill¹ ‘dissort’

óheilla- <en compostos>:
infaust -a, desastrós -osa, funest -a

óheilla·kráka <f. -kráku, -krákur. Gen. pl.: -kráka o: -krákna>:
ocell m de mal averany
◊ Jón Hreggviðsson, gott, þú mátt sjá minn meistara í hans bibliotheque, - en segðu mér fyrst með hvaða pör þessi óheillakrákur hefur verið: Jón Hreggviðsson, bé, podràs veure el meu amo a la seva bibliothèque, - però abans, digues-me en quines brivallades ha estat ficat aquest ocellatxo de mal averany que tens al costat

ó·heillavænlegur, -heillavænleg, -heillavænlegt <adj.>:
1. (skaðlegurnefast -a (molt perniciós, molt nociu)
◊ óheillavænlegur dagur: un dia nefast
◊ Ritningin vitnar um óheillavænleg áhrif hans sem Jesús segir vera “manndrápara frá upphafi”: les Escriptures testimonien la influència nefasta d'aquell de qui Jesús diu que és “un homicida des del començament”
2. (illsvitandi, agalegursinistre -a, que no presagia o promet res de bo (de mal averany)

óheilla·þróun <f. -þróunar, pl. no hab.>:
desenvolupament negatiu, evolució f desfavorable (o: desafortunada)

ó·heilnæmi <n. -heilnæmis, no comptable>:
1. (um íbúð, loft o.s.fr.insalubritat f (manca de salubritat)
2. (skaðsemdnocivitat f (perniciositat, perjudicialitat)

ó·heilnæmur, -heilnæm, -heilnæmt <adj.>:
insalubre

ó·heimila <-heimila ~ -heimilum | -heimilaði ~ -heimiluðum | -heimilaðe-m e-ð>:
privar algú del[s] dret[s] sobre una cosa

ó·heimill, -heimil, -heimilt <adj.>:
1. <GENno permès -esa
2. (ólögleguril·lícit -a (prohibit, no permès per la llei)
3. (án leyfissense permís (sense autorització)

ó·heimskur, -heimsk, -heimskt <adj.>:
no beneit -a (llest, intel·ligent)

ó·hemja <f. -hemju, -hemjur. Gen. pl.: -hemja>:
1. (ofsamaðureixelebrat m, eixelebrada f (cap buit, cap esflorat)
◊ Frú Heimska er óhemja, einföld og veit ekkert: Madona Estultícia és una eixelebrada, és ximpleta i no sap res
◊ en tunguna getur enginn maður tamið, þessa óhemju, sem er full af banvænu eitri: però cap home no pot domar la llengua, aquesta eixelebrada que és plena de verí mortal
2. (býsnun munt (quantitat enorme)
◊ hann rignir óhemju mikið: plou una barbaritat

ó·hemjandi, -hemjandi, -hemjandi <adj.>:
desenfrenat -ada

óhemju- <prefixoide adjectival intensificador. En l'ortografia actual s'escriu separat de l'adjectiu, com a mot autònom>:
extremadament, enormement, de manera extrema[da]

ó·hemjulegur, -hemjuleg, -hemjulegt <adj.>:
variant de óhemjandi, óhemjandi, óhemjandi ‘desenfrenat -ada, desfermat -ada’

ó·hemjuskapur <m. -hemjuskapar, no comptable>:
indomabilitat f, indomtabilitat f (caràcter indòmit, manca de disciplina o subordinació)

ó·hentugur, -hentug, -hentugt <adj.>:
poc pràctic -a, [que resulta] incòmode -a
◊ höfn var óhentug til vetrarlegu: el port no era apropiat per a hivernar-hi
♦ óhentugur tími: una hora inapropiada, una hora no escaient
◊ á óhentugum tíma: a una hora inorportuna

ó·heppilega <adv.>:
infaustament
◊ flóttamenn þessir er hér hafa undan komist munu fara upp eftir Veradal og munu búa óheppilega heimilum vorum en oss er ekki fært heim meðan þeir eru hér í dalnum: aquests fugitius que han escapat d'aquí pujaran al Veradalur per travessar-lo i faran perjudici a les nostres llars i mentre ells siguin aquí a la vall, no podrem tornar a casa nostra
◊ en þar var eigi gott til mótmælis. Sáu þá allir að óheppilega var um ráðið. Báru menn þó eigi traust til að gera uppreist í móti Sveini konungi: i no era fàcil de replicar-hi: tots veien que els havien aconsellat desfavorablement i tanmateix, no gosaven fer un alçament en contra del rei Sveinn

ó·heppilegur, -heppileg, -heppilegt <adj.>:
1. (óhagfelldurdesfavorable (perjudicial)
2. (ekki við hæfiinoportú -una (no apropiat o idoni, que està fora de lloc, inapropiat)
3. (ólánsamurdissortat -ada (infortunat, malaurat)

ó·heppinn, -heppin, -heppið <adj.>:
dissortat -ada, infortunat -ada, desgraciat -ada
◊ hatturinn hefur ekki verið burstaður í margar vikur. Ef jeg nú sæi þig, kæri Watson, með margra vikna ryk, safnað saman á hattinum þínum, og jeg vissi að konan þín umyrðalaust ljeti þig ganga út með hann, þá myndi jeg sannarlega verða á glóðum um að þú hefðir verið svo óheppinn, að missa ást hennar: el barret feia setmanes que no s'havia raspallat. Si jo et veia, estimat Watson, amb un barret amb una acumulació de pols de vàries setmanes, i si sabia que la teva dona t'hi havia deixat sortir sense objeccions, molt em temeria que hauries estat tan infortunat de perdre el seu amor

ó·heppnaður, -heppnuð, -heppnað <adj.>:
desafortunat -ada, fallit -ida, no reeixit -ida
♦ óheppnaður dagur: un dia dissortat

ó·heppni <f. -heppni, no comptable>:
mala sort

ó·heyrður, -heyrð, -heyrt <adj.>:
inaudit -a, inoït -ïda

ó·heyrilegur, -heyrileg, -heyrilegt <adj.>:
1. <GENimperceptible [a l'orella]
2. <FIGinaudit -a, escandalós -a, sense precedents
♦ óheyrilegur kostnaður: despeses exorbitants

ó·hikað <adv.>:
sense dubtes ni vacil·lacions, sense dubtar

ó·hindraður, -hindruð, -hindrað <adj.>:
lliure

ó·hirða <f. -hirðu, no comptable>:
1. (óþrifnaðurdesordre m (manca d'ordre)
♦ hér er allt í óhirðu: tot està desordenat aquí
2. (vanrækslaincúria f (deixadesa, negligència)

ó·hirðusamur, -hirðusöm, -hirðusamt <adj.>:
deixat -ada, negligent, descuidat -ada (cast., ekki ritm./no lit.

ó·hjákvæmilegur, -hjákvæmileg, -hjákvæmilegt <adj.>:
inevitable

ó·hlaðinn, -hlaðin, -hlaðið <adj.>:
descarregat -ada, no carregat -ada
♦ skammbyssan var óhlaðin: la pistola estava descarregada

ó·hlífinn, -hlífin, -hlífið <adj.>:
despietat -ada, sense miraments ni consideració

ó·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
1. (hávaðirenou m (soroll fort i discorde)
◊ allt í hringum þá dundu skelfileg óhljóð og fyrir þá bar ófrýnilega svipi, ógnvekjandi ásýndum: tot al seu voltant ressonaven renous aterridors i als seu davant els apareixien espectres horrends, cares esglaiadores
◊ óhljóð og fyrirgangur, þrumugnýr og landskjálftar, öngþveiti á jörðu: crits i aldarull, retruny de trons i terratrèmols, gran trasbals a la terra
◊ og við óhljóð þeirra tóku allar þjóðir að vígbúast til að herja á þjóð réttlátra: i en sentir llurs bramuls (dels dos dracs que s'estan barallant), totes les nacions es varen mobilitzar per atacar el poble dels justos
2. (skrækircridòria f (crits, xivarri)

ó·hljóðseyru <n.pl -hljóðseyrna>:
1. <FIGorelles sordes
♦ sér eru hver óhljóðseyru á þér!: <LOCdeus tenir taps a les orelles, ho has entès completament malament
♦ ljá e-u óhljóðseyru: fer de no sentir una cosa
◊ en þegar hún hlustaði nánar, þá var það ekki lestur, heldur eitthvað í áttina við saung, - alt með sama tónstyrk og tiltölulega mjög lítilli fallandi og stígandi einsog þegar ámátlegast hvin í vindi sem stendur inn um hálfopnar dyr. Henni datt jafnvel í hug að litli bróðir væri farinn að gráta einhversstaðar í eilífðinni og með nýum hætti: hvað gat þetta verið? Telpunni var ekki unt að ljá þessu saungli óhljóðseyru, það vildi ekki hætta, það var líkt og gróið saman við þessa nótt. Seinast tók hún af sér skóna og læddist ofan stigann. Og það bar ekki á öðru, - saunglið kom úr svefnkytrunni við eldhúsið: però quan va escoltar amb més atenció, se'n va adonar que no era ningú que estigués llegint en veu forta, sinó una cosa com una cantilena, sempre en la mateixa intensitat del to, i amb canvis relativament molt petits en les pujades i baixades del to, com quan el vent xiula molt planyívolament per una porta mig oberta. Fins i tot li va venir al pensament que podria ser el seu germanet que hagués començat a plorar d'una manera nova a algun indret de l'eternitat. Què podia ser allò? A la noia no li era concedit de deixar de sentir aquella salmòdia, no volia cessar i era com si s'hagués amalgamat amb la nit. Finalment, es va llevar les sabates i va davallar per l'escala. No hi havia possibilitat de confusió: la cantilena procedia del recambró que feia de dormitori devora la cuina
♦ ljá skal óhljóðseyru, ef illa er talað: <LOCa les enraonies, orelles sordes!
2. (ólánseyru, ullinseyruorelletes f.pl (atris de cor d'animal escorxat)

ó·hlutbundinn, -hlutbundin, -hlutbundið <adj.>:
abstracte -a
♦ óhlutbundin list: art abstracte
♦ óhlutbundin kosning: <POLÍTescrutini majoritari

Þar var ok þræll ok ambátt. Bóndi var spakr maðr ok óhlutdeilinn, en kerling var svarkr mikill ok réð mjök fyrir hýbýlaháttum dagliga

ó·hlutdrægni <f. -hlutdrægni, no comptable>:
imparcialitat m

ó·hlutdrægur, -hlutdræg, -hlutdrægt <adj.>:
imparcial

ó·hlutkenndur, -hlutkennd, -hlutkennt <adj.>:
inconcret -a, abstracte -a
♦ óhlutkennd hugtök eins og frelsi, umburðarlyndi, réttsýni og sannleika: conceptes abstractes com ara llibertat, tolerància, justícia i veritat

ó·hlutrænn, -hlutræn, -hlutrænt <adj.>:
abstracte -a, inconcret -a
♦ þrjú óhlutræn málverk: tres pintures abstractes
♦ hann þagði um hríð, og þau geingu nokkur skref full ótta við það að þau skildu ekki hvort annað til hlítar. Svo ansaði hann litlaust og óhlutrænt: "Jú, bærinn ætti að reka útgerðina og annast söluna á fiskinum; og það ætti að byggja verkamannabústaði fyrir ágóðann": va callar una estona; continuaren caminant unes quantes passes més, plens de por que no s'entenguessin del tot l'un a l'altre. Llavors, ell, va respondre de manera descolorida i neutra: "sí, la vila hauria de gestionar la companyia de pesca i fer-se càrrec de la venda del peix, i amb els guanys de les vendes s'haurien de construir habitatges per als treballadors"

ó·hlutstæður, -hlutstæð, -hlutstætt <adj.>:
abstracte -a
♦ óhlutstætt hugtak: un concepte abstracte

ó·hlutvandur, -hlutvönd, -hlutvant <adj.>:
1. (óheiðarlegurímprobe -a, deshonest -a (mancat d'honradesa)
2. (ekki kostgæfinn, samviskulausque no mira prim, que no és escrupolós -osa (no escrupolós)
◊ þá þótti Guðmundi óvinsælt vera málið og mun svo og vera því að slík verk hafa verst verið unnin. Og veit eg hvað þér hefir til gengið hingað að fara að þú ætlaðir að eg mundi vera óhlutvandari en Guðmundur og mundi eg vilja fylgja að röngu máli: aleshores en Guðmundur ha cregut que la cosa no gaudeix de les simpaties de la gent i deu ésser així perquè aquest fet és un dels pitjors que s'han comès mai i tinc clar què és el que t'ha dut a venir fins aquí: has cregut que jo no tindria tants d'escrúpols com en Guðmundur i que estaria disposat a donar suport a una mala causa

ó·hlutvendni <f. -hlutvendni, no comptable>:
manca f d'honradesa, improbitat f

ó·hlýðinn, -hlýðin, -hlýðið <adj.>:
desobedient

ó·hlýðnast <-hlýðnast ~ -hlýðnumst | -hlýðnaðist ~ -hlýðnuðumst | -hlýðnaste-m ~ e-u>:
desobeir algú ~ una cosa
♦ óhlýðnast skipunum: desobeir les ordres

ó·hlýðni <f. -hlýðni, pl. no hab.>:
desobediència f

ó·hollur, -holl, -hollt <adj.>:
malsà -ana, insalubre, nociu -iva per a la salut

ó·hollusta <f. -hollustu, pl. no hab.>:
1. (óheilnæminocivitat f (per a la salut)
2. (vanlíðanindisposició f (malura, malestar, fet de no trobar-se bé)
3. (ótryggðinfidelitat f (manca de fidelitat)

ó·hóf <n. -hófs, pl. no hab.>:
1. (taumleysi, ofneysla, óhófsemiintemperància f (desmesura, manca de moderació)
◊ fullur yfirgangs og óhófs: ple de rapacitat i d'intemperància
◊ varastu óhóf í öllum nautnum, neyt eigi neins úr hófi. Ofátið veldur vanheilsu, óhóf í mat iðrakveisu. Óhóf varð mörgum að aldurtila en hófsemdarmaður lengir lífið: guarda't dels excessos en tots els gaudis, no mengis ni beguis res de manera excessiva, car menjar massa porta a la malaltia, la desmesura en el menjar provoca el còlic: molts han mort per la intemperància, en canvi l'home que es conté, allarga la seva vida
2. (svall & yfirgengilegt magnexcés m (fl./pl.: excessos) (acte d'excedir-se, per exemple, en la beguda o el menjar & quantitat excessiva)
◊ ...og lifað í saurlifnaði, girndum, ofdrykkju, óhófi, samdrykkjum og svívirðilegri skurðgoðadýrkun: ...i viscut en el llibertinatge, els desigs, l'embriaguesa, els excessos, els convivis i les idolatries nefandes
♦ lifa í svalli og óhófi: dur una vida d'excessos i desenfrè
♦ skömm er óhófs ævi: <LOC FIGbreu és una vida d'excessos
♦ fá eru óhófin alllangæ: <LOC FIGels excessos rares vegades tenen una llarga durada
◊ Sighvatr svarar: "ekki kann ek til slíks at sjá, en fá eru óhóf alllangæ. En þó má vera, at þetta sé langætt, ef hann drepr eigi brátt fœti, en ef hann drepr, þá mun hann drepa eigi sem minnst". Slíkt var tal þeirra Más kumbalda ok mart annat [fólk ~ stórmenni]: en Sighvatr li va respondre: "no puc preveure res pel que fa a coses com aquestes, però els excessos poques vegades són duradors; tanmateix, pot ésser que duri molt de temps si no li fan la traveta, però si travela, la seva caiguda serà terrible". Així va anar la conversa que tingueren en Már kumbaldi i ell i moltes d'altres [persones de distinció]
3. (ofgnótt, allsnægtiropulència f (sumptuositat, luxe)
◊ stærilæti og óhóf: l'esplendor arrogant i el luxe
♦ lifa í óhófi: viure sumptuosament, viure en l'opulència
♦ lifa í sællífi og í óhófi: viure enmig de delícies i plaers
4. (öfgarextrem m (cap o punt límit)
♦ oft mætir óhóf óhófi: <LOC FIGels extrems sovint es toquen
♦ tvenn eru óhófin, og forðast heimskur hvorugt: <LOC FIGtotes les masses fan mal i el savi les evita
5. (eyðslusemidilapidació f (prodigalitat excessiva)

óhóf·legur, -leg, -legt <adj.>:
desmesurat -ada, immoderat -ada, excessiu -iva

óhóf·samur, -söm, -samt <adj.>:
malbaratador -a, balafiador -a, dilapidador -a
♦ óhófsamur lifnaður: vida dissoluta, vida d'opulència

óhóf·semi <f. -semi, no comptable>:
1. (eyðslusemi, sóundilapidació f, dissipació f (prodigalitat excessiva)
2. (munaður, bílífisumptuositat f (luxe, ostentació)
3. (hófleysiintemperància f, immoderació f (manca de mesura)
♦ óhófsemi í e-u: desmesura en una cosa

óhófs·líf <n. -lífs, pl. no hab.>:
vida f de plaers, vida dissoluta
◊ leita ei gleði í óhófslífi, það kann að leiða örbirgð yfir þig: no cerquis pas l'alegria en una vida de plaers i disbauxes: fer-ho pot portar la pobresa al teu damunt

óhófs·maður <m. -manns, -menn>:
balafiador m, balafiadora f, dilapidador m, dilapidadora f

óhófs·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
article m de luxe

óhófs·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:
disbauxa f, bacanal f
◊ þegar þeir iðka barnamorð við helgihald og launhelgar eða halda tryllingslegar og annarlegar óhófsveislur: quan celebren infanticidis durant llurs ritus i misteris o quan fan bacanals furioses i exòtiques

ó·hraustur, -hraust, -hraust <adj.>:
1. (heilsutæpurmalaltís -issa (de salut precària)
2. (veiklulegurfeble (de constitució física dèbil)
3. (blauðurcovard -a (mancat de coratge)
4. (vanfærencinta (en estat)
♦ óhraust kona: una dona encinta

ó·hreinindi <n.pl -hreininda>:
1. (saurbrutícia f, brutor f (Mall.(GEN & taca de brutor)
◊ fjarlægja alls kyns óhreinindi af teppum og gólfi: llevar tota mena de brutícia d'estores i trespol
2. (mengun í málmi, legi o.s.fl.impuresa f (brutor que contamina un líquid, un metall etc.)
◊ set síðan tóman pottinn á glæðurnar, til þess að hann hitni og eirinn í honum verði glóandi og óhreinindin, sem í honum eru, renni af og ryð hans eyðist: després posaré l'olla buida damunt el caliu, perquè s'escalfi, perquè l'aram, de què és feta, es posi roent i es fongui la impuresa que s'hi troba, i desaparegui del tot el seu rovell
♦ lífræn ~ ólífræn óhreinindi: impureses orgàniques ~ inorgàniques

ó·hreinka <-hreinka ~ -hreinkum | -hreinkaði ~ -hreinkuðum | -hreinkaðe-ð>:
embrutar una cosa

ó·hreinlátur, -hreinlát, -hreinlátt <adj.>:
brut -a (dit esp. de persona que no es renta)

ó·hreinleiki <m. -hreinleika, no comptable>:
1. (óhreinindibrutícia f, brutor f (manca de netedat o d'higiene en una persona)
2. <RELIGimpuresa f
◊ far ok seg mínu fólki, at þeir varni við pútum ok ǫllum óhreinleika ok ofneyzlu, ok innan fimm daga síð þeir hafa snúizt til mín, skal ek snúazt til þeira ok gefa þeim hjálp ok sigr: vés-hi i digues a la meva gent que s'abstinguin de putes, de tot el que sigui impur i de qualsevol mena d'intemperància, i al cap de cinc dies després que hagin tornat cap a mi, jo tornaré cap a ells i els atorgaré el meu ajut i la victòria
3. (óhreinlyndi, óeinlægnifalsedat f (insinceritat, engany)

ó·hreinlæti <n. -hreinlætis, no comptable>:
manca f de netedat, brutícia f, brutor f(esp. manca d'higiene de persona)

ó·hreinn, -hrein, -hreint <adj.>:
1. (saurugurbrut -a (sutze)
2. <FIGimmund -a, impur -a
♦ óhreinn andi: <RELIGun esperit immund
◊ þegar óhreinn andi fer út af manni, reikar hann um eyðihrjóstur og leitar hælis, en finnur ekki: quan l'esperit immund ha sortit de l'home, vaga pels ermots cercant refugi i no en troba
◊ Nei, Drottinn, engan veginn, því að aldrei hefur neitt vanheilagt né óhreint komið mér í munn: no, Senyor, de cap manera; car mai res de profà ni d'impur no ha entrat a la meva boca

ó·hreinskilinn, -hreinskilin, -hreinskilið <adj.>:
insincer -a

ó·hreinskilni <f. -hreinskilni, pl. no hab.>:
insinceritat f

ó·hrekjandi, -hrekjandi, -hrekjandi <adj.>:
irrefutable

ó·hrekjanlegur, -hrekjanleg, -hrekjanlegt <adj.>:
irrefutable, irrecusable

ó·hress, -hress, -hresst <adj.>:
1. (lasinnindisposat -ada, que no està fi fina (lleugerament malalt, que no acaba de sentir-se bé)
2. (hnugginndeprimit -ida, trist -a (abatut)
3. (óánægður, leiður á e-uinsatisfet -a (descontent, no content amb una cosa)
♦ vera óhress með e-ð (o: yfir e-u)estar insatisfet -a amb una cosa, estar descontent -a amb una cosa

ó·hreyfanlegur, -hreyfanleg, -hreyfanlegt <adj.>:
1. (um hlutainamovible (estàtic, fix, que no es pot pas moure)
♦ gera e-n óhreyfanlegan: immobilitzar algú
♦ gera e-ð óhreyfanlegt: immobilitzar una cosa
2. (um bygginguestable (edifici)

ó·hreyfanleiki <m. -hreyfanleika, pl. no hab.>:
immobilitat f

ó·hreyfður, -hreyfð, -hreyft <adj.>:
1. <GENno mogut -uda
2. (ósnerturintacte -a (no tocat)
◊ er þeir komu heim hrópuðu þeir til borgarvarðanna: "við komum í herbúðir Aramea en þar sást hvorki né heyrðist í nokkrum lifandi manni. Hestar og asnar voru tjóðraðir ok öll tjöldin óhreyfð: quan van arribar a casa, van cridar als guardes de la ciutat: "hem entrat a dins el campament dels arameus i ni hi hem vist ni hi hem sentit res ni ningú. Els cavalls i els ases hi estaven lligats i totes les tendes, intactes"

ó·hrjálegur, -hrjáleg, -hrjálegt <adj.>:
1. (um byggingufet -a pols, desmarxat -ada, desastrat -ada (cast., ekki ritm./no lit.) (edifici, allotjament etc.)
◊ óhrjáleg húsakynni: un habitatge esgavellat, un habitatge fet pols, una vivenda desastrada (cast., ekki ritm./no lit.), una vivenda cotxambrosa (cast., ekki ritm./no lit.)
◊ óhrjáleg vistarvera: una cofurna miserable
2. (illa útlítandi, vanrækturatrotinat -ada, tronat -ada, desmanegat -ada, destartalat -ada (cast., ekki ritm./no lit.) (objecte deteriorat, fet pols per l'ús o el pas del temps)
◊ óhrjálegur bíll: un cotxe atrotinat
3. (um matimmund -a, repugnant (menjar)
4. (afar ljóturmolt lleig lletja (gens bonic d'aspecte, p.e., una ciutat & persona)
5. (sóðalegur, subbulegurmalrobat -ada, ronyós -osa, espelleringat -ada (Mall.) (espellifat, deixat en el vestir i en general, malgirbat)
6. (ruddalegurgroller -a (rude, grosser)

ó·hroði <m. -hroða , no comptable>:
rebuig m

ó·hroðinn, -hroðin, -hroðið <adj.>:
[encara] en mans de l'enemic
◊ þá lét Erlingur blása ákaflega og bað menn þess að menn skyldu leggja að skipum þeim er óhroðin voru, sagði að þeir mundu eigi komast í betra færi að hefna Inga konungs: aleshores n'Erlingur va fer tocar els anafils amb ímpetu i demanà als seus homes que ataquessin les naus que encara no estaven sota el seu control, dient-los que mai no tindrien millor ocasió de venjar la mort del rei Ingi

ó·hróður <m. -hróðurs (o: -hróðrar), no comptable>:
mala fama, mala reputació, descrèdit m
♦ bera [út] óhróður um e-n: desacreditar algú, difamar algú
◊ sá er leynir hatri, er lygari, en sá sem ber út óhróður (contumeliam, λοιδορίας ,דִבָּה er heimskingi: Qui no deixa veure l'odi té llavis falsos, qui propaga una calúmnia és un insensat

ó·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
sense por, que no té pas por
◊ ...verið því óhræddir, ég skal annast ykkur og börn ykkar." Síðan hughreysti hann þá og talaði vingjarnlega til þeirra: ...no tingueu por, doncs, que jo us mantindré juntament amb la vostra mainada". I després, els va consolar tot parlant-los amb afecte
◊ Drottinn herti hjarta faraós Egyptalandskonungs og hélt hann á eftir Ísraelsmönnum en Ísraelsmenn héldu óhræddir burt: Jahvè va endurir el cor del Faraó, el rei d'Egipte, i va sortir a empaitar els fills d'Israel, però aquests continuaren llur marxa sense por
♦ vera óhræddur við e-ð: no tenir pas por d'una cosa, no estar gens inquiet per una cosa

ó·hræðinn, -hræðin, -hræðið <adj.>:
intrèpid -a

ó·hræsi <n. -hræsis , no comptable>:
1. (um fólk & óhrein skepnafàstic m de persona (persona repulsiva, immunda)
◊ ok þegar hann kom í stofuna, þyrptuz menn at honum ok þóttuz eigi vita, hvat úhrǿsi var, vildu þeir keyra hann út aptr, en þat varð ekki auðvelt. Stóð hann við nǫkkuru fastara enn þeir hugðu, fór þá í harðleiki, sumir reyttu ok rifu af honum þá vánda leppa, sem hann hafði, en sumir bǫrðu hann hnefum; hann gerði ok í mót slíkt er hann mátti: i quan va entrar dins la stofa, la gent es van apilotar al seu voltant i, creient que no sabien pas quina mena de bèstia immunda (Finnr Sveinsson, tot brut i vestit amb pelleringos era, el van voler tornar a fer fora, però això no els va resultar gens fàcil. Ell s'hi va resistir d'una manera una mica més ferma que no s'haurien esperat i això va provocar que el tracte tornés més dur: uns li estiraven i arrabassaven del cos els mals pelleringos amb què anava vestit, d'altres li pegaven cops de puny, i mentre ho feien, ell se'n defensava tan bé com podia
◊ en það má þykja mikil ófyrirsynja er þessir tveir menn hafa vanið hingað komur sínar og þykir mér það þolanda ef illa skal vera að Búi hafi slíka meðferð en hitt óhræsi er þar situr og hlýðir til tals manna þá er eg á enda kljáður að þola það lengur: però pot semblar la desconsideració més gran que aquests dos homes s'hagin avesat a venir aquí i si bé puc aguantar, per més que ho trobi malament, que en Búi es comporti com ho fa, pel que fa a aqueixa immundícia d'home que seu allà escoltant les nostres converses, fa temps que he més que acabat tota la paciència amb ell
♦ óhræsið þitt: fastigós!
2. (um hlutiimmundícia f (cosa immunda)
◊ jafnan biðja þeir hann, at þeir skyldu hirða belginn, ok þykkir hann vera óhræsi mikit, en hann kvað eigi nær skyldu fara, at hann skyldi á burt borinn frá honum, ok þess gekk hann hvergi, at hann hefði hann eigi með sér: contínuament li demanaven que desessin l'odre ja que el consideraven una gran immundícia, però ell els va dir que li resultaria molt difícil que li'n separessin d'ell i que no anava enlloc sense portar-lo a sobre
◊ andstyggð þeiri allri ok óhrǿsi ok leiðendum er þú fékkt fyr afbrigðartréit, þá hefir þú nú gǫrsamliga týnt fyr krosstréit ok mun ǫll gleði þín fyrirfaraz: tota la repulsió i immundícia i fàstic que vas obtenir per l'arbre de la transgressió, ara les has perdudes completament per l'arbre de la creu i tota la teva alegria perirà
◊ þetta tekr Mágus upp ór buðkinum ok ríðr á annat auga sitt ok hálft annlit sitt ok allan sik hálfan. Einarr spyrr, hvat þetta skyldi "ok gǫr svá vel, herra!, at þér berið eigi þetta óhrœsi á yðr!": en Mágus ho va treure de dins el recipient i s'hi va untar un dels dos ulls i mitja cara seva i tota la meitat del seu cos. L'Einarr li demanà què volia dir allò "senyor, si us plau, no us unteu amb aquesta immundícia!"

ó·hræsinn, -hræsin, -hræsið <adj.>:
que no es vanta pas
◊ at afli þínu vestu óhrœsinn, launaðu góðu gott; annars eign girnzktu aldri at hafa, unn þeims elska þik: no et vantis pas de la teva força; recompensa el bé que et facin amb bé; no cobegis mai els béns d'altri i estima [i sigues afectuós amb] els qui t'estimen

ó·hræsislegur, -hræsisleg, -hræsislegt <adj.>:
vil, miserable, infame

ó·huggandi, -huggandi, -huggandi <adj.>:
inconsolable, inconhortable

ó·huggulegur, -hugguleg, -huggulegt <adj.>:
1. (óvistlegurmolt desagradable (gens agradable, bonic o bo)
◊ þú gafst mér aldrei neitt, en tókst frá mér það litla sem eftir var, og nú er ég orðin svo þrekin og óhugguleg að ég þekki mig ekki einusinni sjálf: mai no em vares regalar res, sinó que fins i tot em vares prendre les poques coses que m'havien quedat, i ara he tornat tan grassa i basardosa que ni jo em reconec a mi mateixa
2. (óhugnanlegur, hrollvekjandisinistre -a (horripilant)
◊ óhugguleg reynsla: una experiència horripilant

ó·hugnaður <m. -hugnaðar, no comptable>:
1. (óþægindi[sensació f de] malestar m (desplaença, desplaer)
◊ vonbrigði og óhugnaður: malestar i decepció
2. (hrollur og andstyggðhorror m,f (sensació d'horror i alhora de fàstic)

ó·hugnanlega <adv.>:
horriblement, d'una manera horripilant

ó·hugnanlegur, -hugnanleg, -hugnanlegt <adj.>:
1. (skelfilegurhorripilant (espantós, horrorós)
◊ óhugnanlegur draumur: un somni horripilant
2. (hryllilegursinistre -a (que causa un sentiment de gran desassossec, que no presagia res de bo)
◊ óhugnanlegur kastali: un castell sinistre
◊ óhugnanlegur maður: un home sinistre

ó·hugðnæmur, -hugðnæm, -hugðnæmt <adj.>:
poc simpàtic -a

ó·hugsandi, -hugsandi, -hugsandi <adj.>:
impensable, inconcebible, inimaginable

ó·hugsanlegur, -hugsanleg, -hugsanlegt <adj.>:
variant de óhugsandi, óhugsandi, óhugsandi ‘impensable, inconcebible’

ó·hugur <m. -hugar, no comptable>:
1. (deyfðdescoratjament m, profund desànim, profund abatiment (desconsol, consternació, [estat de] prostració, gran aclaparament)
◊ konungsdóttir barst lítt af, en þegar Smiðr hafði orð við hana, tók af henni allan óhug, ok sigldu heim í Gautland: la princesa havia quedat molt afectada, però quan l'Smiðr va tenir unes paraules amb ella, va desaparèixer-ne tot el desànim i llavors van posar rumb cap al Gautland per tornar a casa
♦ óhugur slær á e-n [við e-ð]: [una cosa] causa general desànim a algú, [una cosa] causa gran consternació a algú, <FAMuna cosa deixa fet pols a algú
◊ nú stukku fram konur allar og sló á þær óhug miklum og gráti: llavors totes les dones se'n van anar esperitades d'allà i es va emparar d'elles un gran desànim i esclafiren a plorar
◊ óhugur sló á þá við þessa fregn: aquesta notícia els va deixar completament abatuts
♦ vekja óhug með e-m: causar consternació i desànim en algú, causar gran consternació a algú, trasbalsar algú
2. (æði, illskafuror m,f (arravatament, ravata, arrapament)
◊ þá lét Drottinn Guð rísínusrunn upp spretta yfir Jónas til þess að bera skugga á höfuð hans og til þess að hafa af honum óhuginn (מֵרָעָתוֹ), og varð Jónas stórlega feginn rísínusrunninum: Aleshores Jahvè Déu va fer que creixés un enfiter al damunt de Jonàs, a fi que li fes ombra sobre el cap, per deslliurar-lo de la seva enrabiada (disgust de mort), i Jonàs estigué molt content de l'enfiter
◊ þeir drápu bæði menn ok fé ok allt þat, er fyrir varð ok eigi vildi undan þeim láta, ok eirðu engu, meðan sá óhugr var á þeim, en þá þetta rann af þeim, váru þeir svá máttlitlir, at þeir höfðu eigi allnær hálfan styrk sinn: mataven la gent i el bestiar i tot allò que se'ls posés al davant i no se'ls volgués sotmetre, i no respectaven res mentre els posseïa aquest óhugr (arravatament, ràbia), però quan els deixava, quedaven tan esgotats que no conservaven ni la meitat de llurs forces
♦ vekja óhug með e-m: causar esvalot en algú, causar agitació a algú
◊ og þeir vöktu óhug (ἐτάραξαν) með fólkinu: i van agitar el poble amb això

ó·hulinn, -hulin, -hulið <adj.>:
no tapat -ada, no cobert -a, descobert -a
◊ um kveldið er Egill var heiman farinn gekk Freysteinn að sauðum vestur yfir ána og er hann kom á skriðu þá er Geirvör heitir er gengur ofan fyrir vestan ána þá sá hann mannshöfuð laust óhulið: al vespre, quan l'Egill ja se n'havia anat de la casa, en Freysteinn va anar cap a l'altra banda del riu, a ponent, a veure les ovelles i quan va arribar al tossal que havia creat una esllavissada de terra i que es diu Geirvör, situat a l'oest del riu, vet ací que hi va veure el cap d'un home, sense el cos i sense tapar
L'anònim escalda que va cantar el trasllat del cadàver del rei Magnús el Bo (poema contingut, entre d'altres manuscrits, a la Flateyjarbók, cap. XXX, pàg. 334) des de Súðaþorp fins a Niðarós, sembla indicar que tapar la cara del mort era un acte d'especial pietat
Autor: Anònim. Metre: dróttkvætt. Data de composició: mitjan segle XI (vers el 1047).
Font: http://www.septentrionalia.net/lex/,
http://skaldic.arts.usyd.edu.au/db.php?if=default&table=verses&id=1343 i
http://books.google.es/books?id=pqMNAAAAQAAJ&pg=PA334#v=onepage&q&f=false
1 Nú fara heim í húmi Passen ara, en el crepuscle, tornant cap a casa
(her)kunn (fyr lǫg sunnan les ja conegudes bèsties de la tempesta,
3 daprar) veðrs með dauðan -la host està contristada a la part de migjorn de l'oceà-
dýr nenninn gram þenna; amb l'abrivat rei mort.
5 ǫld hefr illa haldit, Gran pèrdua han sofert els homes,
esa stríðvana síðan i de llavors ençà arreu [només] hi ha dolor.
7 hulit hafa hirðmenn skylja Els del seguici del monarca han tapat
hǫfuð þess's fremstr vas jǫfra. el cap del qui fou el primer de tots els reis.


Reescriptura del text norrè sense hipèrbatons (Finnur Jónsson): nú fara kunn veðrs dýr heim í húmi með þenna nenninn gram dauðan; her daprar fyr sunnan lǫg; ǫld hefr haldit illa; esa stríðvana síðan; hirðmenn skylja, þess's fremstr vas jǫfra, hafa hulit hǫfuð.

Explicacions:

a]
kunn veðrs dýr:
veðrs dýr = les bèsties de la tempesta = els vaixells de guerra
(o cal suposar que veðrs és el genitiu de veðr <m.> "moltó" -el genitiu d'aquest substantiu alterna entre veðrs i veðrar-? Si fos així, tindríem: les bèsties d'esperó. A més a més, el mot veðr, que jo interpreto com a sinònim de stormr, també es pot interpretar com a sinònim de vindr “vent”)
kunn = coneguts (a causa de les freqüents activitats bèl·liques, el poeta ja coneix aquests vaixells)
kunn veðrs dýr: les conegudes bèsties de la tempesta

b]
í húmi:
húm n: crepuscle
í húmi = en el crepuscle

c]
með þenna nenninn gram dauðan:
þenna: ac. masc. sg. del pronom þessi, þessi, þetta (modern: þennan)
nenninn = abrivat, enèrgic, resolut
gramr m = príncep, cabdill
með þenna nenninn gram dauðan = amb el cadàver d'aquest rei intrèpid

d]
dapra:
e-n daprar verb impers. = algú està contristat
her daprar = la host està contristada

e]
fyr sunnan lǫg: fyr sunnan + <Ac.> = al sud de, a migjorn de
lǫgr m = mar, oceà
fyr sunnan lǫg = al sud de l'oceà, a la part sud de l'oceà (el monarca havia caigut malalt i havia mort a Súðaþorp, a la Península de Jutlàndia, però fou duit a enterrar a Niðarós (l'actual Trondheim), a Noruega)

f]
ǫld hefr haldit illa:
halda illa: sofrir pèrdua o dany
ǫld hefr haldit illa = els [seus] homes han sofert una gran pèrdua

g]
esa stríðvana síðan:
esa = es-a "no és pas"
stríðvana <adj. inv.> = sense pena, mancat de pena
esa stríðvana síðan = des de llavors regna entre ells una gran pena

h]
hirðmenn skylja, þess's fremstr vas jǫfra, hafa hulit hǫfuð:
skyli <m.> (gen. sg.: skylja) = rei
hirðmenn skylja = els membres del seguici del rei
þess's = Finnur Jónsson veu en skyli l'antecedent d'aquest relatiu. Per a mi, en canvi, el seu antecedent és hǫfuð;
jǫfurr = verro de porc senglar = rei
hirðmenn skylja, þess's fremstr vas jǫfra, hafa hulit hǫfuð = els membres del seguici del rei que fou el primer de tots els reis, han tapat el seu cap


ó·hultur, -hult, -hult <adj.>:
que no està en perill, segur -a, en seguretat
◊ Gestur sér að hann má eigi við haldast í Noregi fyrir umsátrum Þorsteins og fer að vori komanda suður í Miklagarð og gengur þar á mála með Væringjum, ætlar sig þar heldur óhultari verða: en Gestur va veure que no podia romandre a Noruega per mor dels atemptats que l'hi podria parar en Þorsteinn, de manera que per la primavera següent se'n va anar cap al sud, a Constantinoble, i allà es va ajuntar als varingis (la guàrdia norrena de l'emperador bizantí) creient que allà hi estaria una mica més segur
◊ þeir ráða hönum að færa sig burt úr héraðinu og sæta eigi lengur álögum (álaga: hörð áminningStyrs því eigi megi vita nema hann bíði líftjón af hans völdum og bjóða þeir hönum þangað suður til sín so hann sé óhultari fyrir Styr og skuli hann flytja sig að vori: li van aconsellar que es mudés a fora de la comarca per, d'aquesta manera, deixar d'estar exposat als durs retrets [i a les exigències de reparació] de l'Styr, ja que ningú no podia saber si fins i tot no acabaria perdent la vida a mans de l'Styr; i li oferiren que anés al sud, a casa d'ells, on estaria més segur davant l'Styr, i que ho fes tan bon punt arribés la primavera
♦ koma e-u á óhultan stað: posar una cosa en lloc segur

ó·hyggilegur, -hyggileg, -hyggilegt <adj.>:
forassenyat -ada, insensat -a, imprudent
♦ það var óhyggilegt: això no ha estat assenyat

ó·hýr, -hýr, -hýrt <adj.>:
poc amable, murri múrria, poc jovial

ó·hæfa <f. -hæfu, pl. no hab.>:
1. (ósvinna, það sem hæfir ekkiimpropietat f (improcedència, inconveniència o inconvenient, impertinència)
2. (ódæðimalvestat f, atrocitat f (fet o acte infame, acte de maldat)
♦ fremja óhæfu: cometre una infàmia

ó·hæfilegur, -hæfileg, -hæfilegt <adj.>:
1. (sem hæfir ekkiimpropi -òpia (inapropiat, inadequat)
2. (óhóflegurexcessiu -iva (exagerat, desmesurat)

ó·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
1. (vanmáttugurincompetent, inepte -a (incapaç, no apte per a una feina)
♦ dæma e-n óhæfan: desqualificar algú
♦ gera e-n óhæfan: inhabilitar algú
2. (óhafandiinútil (que no serveix, inservible)
3. (ósæmilegurinconvenient (inadequat, inapropiat)
4. (glæpsamlegurcriminal (atroç, terriblement inhumà o cruel)

óhæfu·verk <n. -verks, -verk>:
acte m infame, crim m infame, malvestat f

ó·hægð <f. -hægðar, pl. no hab.>:
1. (ómak, óþægindimalestar m (molèstia física)
◊ ...so fara þær nætr ok daga, þar til at þær ok þeir koma ǫll í Egiftaland á náttartíma, ok þegar fara þeir í sinn kastala ok leggjask í sínar sængr með þungum óhœgendum (variant textual del manuscrit C: með stórum óhœgðum), enn krákur þessar settusk á múrana þá, sem voru um kastala konungssonar, sátu þær þar bæði nótt ok dag: i així viatjaren tant de dia com de nit fins que tots ells i elles varen arribar a Egipte durant la nit, i immediatament se'n van anar al seu castell i es ficaren dins els seus llits amb grans molèsties, però aquelles cucales es varen posar a les muralles que envoltaven el castell del príncep i s'hi estigueren nit i dia
2. (óróleikiinquietud f (sensació d'intranquil·litat o preocupació)
3. (erfiði?, örðugleikar?dificultats f.pl (esforç? o bé problemes, maldecaps, molèsties?)
◊ en þá tók inn helgi Óláfr við Nóregs ríki ok styrkði ríki sitt með kristni ok ǫllum góðum siðum, ok bar þó með mikilli óhœgð, því at margir leituðu á innan lands ok utan, allra helzt fyr kristnis sakar, er hann bauð: i llavors Sant Olau es va convertir en rei de Noruega i va enfortir el seu reialme amb el cristianisme i tots els bons costums, encara que amb grans dificultats, perquè molts foren els qui se li oposaren, tant a dins com a fora de Noruega, especialment a causa del cristianisme que ell predicava

ó·hægindi <n.pl -hæginda>:
1. (óþægindimalestar m (físic)
◊ ...so fara þær nætr ok daga, þar til at þær ok þeir koma ǫll í Egiftaland á náttartíma, ok þegar fara þeir í sinn kastala ok leggjask í sínar sængr með þungum óhœgendum (variant textual del manuscrit C: með stórum óhœgðum), enn krákur þessar settusk á múrana þá, sem voru um kastala konungssonar, sátu þær þar bæði nótt ok dag: i així viatjaren tant de dia com de nit fins que tots ells i elles varen arribar a Egipte durant la nit, i immediatament se'n van anar al seu castell i es ficaren dins els seus llits amb grans molèsties, però aquestes cucales es varen posar a les muralles que envoltaven el castell del príncep i s'hi estigueren nit i dia
2. (sársauki, kvalir, þjáningpatiment m, sofriment m (dolor)
◊ hún mornaði öll og þornaði og tæði aldrei síðan tanna og lifði þó mjög lengi við þessi óhægindi: ella es va anar decandint i assecant i mai més no va tornar a mostrar les dents (això és, a somriurei tanmateix, amb aquests patiments hi visqué molt de temps
◊ þat sumar kom til Íslands þrír tigir skipa, en átta kómu til Nóregs um haustit eptir Michaelismessu. Við þat óx svá mikill mannfjǫlði á Íslandi, at þat var mikill óáransauki í mǫrgum héruðum. Svá hugðisk at hinum vitrustu mǫnnum at svá þótti drúpa Ísland eptir fráfall Gizurar byskups sem Rómaborgarríki eptir fall Gregorii páfa. En fráfall Gizurar byskups bendi til ættar um ǫll óhœgindi á Íslandi af óáran, bæði í skipabrotum ok manntjóni ok fjárskaða er því fylgði, en eptir þat ófriðr ok lǫgleysur, ok á þat ofan manndauði sá um allt landit at engi hafði slíkr orðit síðan [er] landit var byggt: aquell estiu varen arribar a Islàndia trenta naus [de Noruega], però a la tardor, passat sant Miquel, només n'hi tornaren vuit. Per aquesta raó, va créixer molt la població d'Islàndia i a moltes de comarques hi va haver un augment de la carestia que la mala anyada ja havia provocat. als homes més savis els va semblar que Islàndia, després de la mort del bisbe Gizurr, cuidava enfonsar-se com ho havia fet l'Imperi Romà després de la mort del papa Gregori. Car la mort del bisbe Gizurr va anunciar l'arribada a Islàndia d'un mal any amb tot el patiment imaginable: primer foren els naufragis i les pèrdues de vides humanes i les pèrdues econòmiques que se'n seguiren, i després vingueren la guerra i la inobservància de les lleis i a elles s'hi va afegir encara una tan gran mortaldat per tot el país a causa de la pesta com ningú no n'havia vista cap de semblant d'ençà dels temps de la colonització de l'illa (El cronista fa referència als anys de 1118-1120. La traducció llatina, feta per Johannes Olavius Hypnonesius (Jón Ólafsson frá Svefneyjum) i publicada a Copenhaguen el 1778, fa: sed enim mors Gissuris multas Islandiae molestias portendere visa est, utpote per naufragia, mortalitates, atque inde fluentia bonorum damna, tum dissidia et justi legumque contemtus, quibus malis accessit tanta pestilentia, ut post inhabitationem insulae major non exstiterit)
3. (vandi, vandræðiproblemes m.pl (dificultats, maldecaps, molèsties)
◊ Þorgeir og Þormóður bjuggust til ferðar norður á Strandir og fara að föngum. Og er þeir voru búnir þá lagði á fyrir þeim andviðri og gaf þeim eigi lægi út úr firðinum. Höfðu margir menn af þeim um sumarið mikil óhægindi: en Þorgeir i en Þormóður van aparellar un viatge a la vela fins a Strandir, en el nord, per caçar-hi balenes, i vet ací que, quan ja havien dut a terme els preparatius, el vent els va començar a bufar en contra, de manera que els va resultar impossible de sortir de l'interior del fiord. Aquell estiu, aquells dos van causar grans problemes a molta de gent

ó·hægjast <-hægist ~ -hægjumst | -hægðist ~ -hægðumst | -hægste-m [e-ð]>:
deparar problemes a algú [en una cosa], posar a algú en una situació difícil [pel que fa a una cosa]
◊ Karl Karlsson vex upp með móður sinni uns hann var tólf vetra gamall og töluðu það flestir að hann væri fífl. Þorgerði óhægðist fjárhagurinn mjög því hún hafði mjög í kostnaði en voru verk jafnan lítil en enginn fyrir utan stokk til umsýslu: en Karl Karlsson va créixer al mas de sa mare fins que va fer els dotze anys i la majoria de la gent el considerava un beneitet. La Þorgerður ho tenia molt difílcil amb la seva situació econòmica perquè tenia moltes de despeses però les entrades eren sempre reduïdes i no tenia a ningú que l'ajudés en les coses de la part del mas de fora de les cases
◊ gengur Þormóður þangað að sem var lík konungsins og settist þar niður og brýtur skefti af öxinni.. Þormóði óhægðist mjög sárið sem von var. Þormóður gengur þá heim til húsanna og að einni bygghlöðu er menn Ólafs konungs höfðu inn verið færðir þeir er sárir voru. Þormóður hafði bert sverð í hendi og er hann gekk inn þá kom maður í mót honum: en Þormóður llavors va anar allà on havien deixat el cos del rei, s'hi assegué al costat i va trencar el mànec de la seva destral. Com és de suposar, la ferida li causa fortes molèsties {a en Þormóður}. Després, se'n va tornar cap a les cases de l'alqueria i, en concret, cap a un graner d'ordi on havien duit els ferits del bàndol del rei Olau. Anava amb l'espasa desembeinada a la mà, i quan hi va entrar, un home se li va acostar
◊ Sigmundur óhægði Ástríði og vildi koma henni af staðfestu: en Sigmundur feia la punyeta a l'Ástríður i la volia fer fora de l'indret on vivia
◊ síðan tóku þeir Þorkell og Sigmundur að óhægja Ástríði byggðina og var skipt landinu í helminga og hlutu þau Glúmur og Ástríður þann hluta landsins er ekki var húsaður og gerðu þau bú á Borgarhóli: després d'això, en Þorkell i [el seu fill] en Sigmundur van començar a posar-li les coses difícils a l'Ástríður al seu mas i es varen fer dues partions de les terres; la part on no hi havia les cases del mas se les va quedar l'Ástríður i [el seu fill] en Glúmur, els quals van establir un nou mas a Borgarhóll

ó·hægur, -hæg, -hægt <adj.>:
1. (erfiður, torveldurdifícil (mal de fer)
◊ "eg vil að við skiptum fénu," sagði Karl, "og er nú óhægra en næst er eg beiddi því eg hefi eytt miklu fé í kostnaði í vetur": "vull que ens repartim el bestiar", va dir en Karl, "però ara la cosa serà més difícil que l'altra vegada que t'ho vaig demanar perquè he hagut d'escorxar molts d'animals durant l'hivern per viure'n"
◊ nú eyðist fé fyrir þeim Ástríði og gerist ráðahagurinn óhægur en Sigmundur og Þorkell bægja þeim og höfðu þau hið minna af öllu: llavors el cabal de l'Ástríður i en Glúmur va anar minvant i llur situació econòmica va tornar difícil, però en Þorkell i [el seu fill] en Sigmundur els collaven i sempre acabaven enduent-se'n la pitjor part en tot
◊ vetrarríki var mikið víða um héruð og féll fé fyrir mönnum, búin óhæg. Sóttu margir menn norður á Strandir til hvalfanga: l'hivern fou extremadament dur arreu del país, la gent hagué de matar el bestiar i [les condicions de vida en] els masos es posaren difícils. Foren molts els qui se n'anaren al nord, a Strandir, a caçar-hi balenes
◊ og nú lætur hann á sannast fyrir Vémundi að hann var valdur sauðatökunnar og biður hann nú ásjá. Vémundi þótti nú illa að Hánefur hafði dulið hann tökunnar og sagði að allt þótti honum nú óhægra hlut í að eiga er hann hafði eigi áður vitað: i llavors va confessar la veritat al Vémundur i li va dir que ell era el culpable del robatori de les ovelles. Li va demanar llavors que l'ajudés. En Vémundur va trobar mala cosa que en Hánefur li hagués amagat els fets sobre aquell robatori i li va replicar que tot plegat ficar-se en un afer del qual no n'havia sabut res abans li semblava força difícil
◊ nú hefur upp orustu og veita enskir menn áreið Norðmönnum. Varð viðurtakan hörð. Varð óhægt enskum mönnum að ríða á Norðmenn fyrir skotum og riðu þeir í hring um þá: i llavors va començar la batalla amb un atac a cavall dels anglesos contra els noruecs. La resistència per part dels noruecs fou aferrissada. Als anglesos no els va resultar fàcil atacar [directament] els noruecs a causa de les salves d'armes llancívoles que els noruecs els disparaven, de manera que cavalcaven en cercle a llur voltant
◊ var þá leitað um sættir með þeim en Jökull vill engri sætt játa. Finnbogi vill og enga bjóða. Var þá óhægt með þeim saman að koma: varen mirar de trobar un acord de conciliació entre ells dos, però en Jökull no n'acceptava cap i en Finnbogi no n'oferia cap, de manera que va resultar difícil fer que se conciliessin
◊ þá er synir Önundar óxu upp, Sigmundur kleykir og Eilífur auðgi, sóttu þeir Mörð gígju að eftirmáli, frænda sinn. Mörður kvað það óhægt um sekjan mann; þeir kváðu sér við Örn verst líka, er þeim sat næst. Mörður lagði það til, að þeir skyldu fá Erni skóggangssök og koma honum svo úr héraði: quan els fills de l'Önundur es varen fer grans, en Sigmundur kleykir i l'Eilífur el Ric varen anar a veure en Mörður gígja, llur parent, per a debatre amb ell l'acció judicial a emprendre contra els assassins de llur pare. En Mörður el va dir que resultava difícil, tractant-se com es tractava d'un home que havia estat condemnat; ells li varen respondre que, dels qui estaven establerts més a prop d'ells, l'Örn era aquell amb qui ells estaven més descontents. En Mörður va proposar que incoessin una acció de proscripció contra l'Örn i bandejar-lo així fora del districte
♦ eiga óhægt með að gera e-ð: no poder fer bé una cosa, tenir dificultats per a fer [bé] una cosa
2. (órórintranquil -il·la (ansiós, no tranquil)
◊ henni var óhægt meðan hann var burtu: durant la seva absència no se sentia pas tranquil·la
3. (óhagstæðurcontrari -ària, no favorable (vent)
◊ nú er frá því at segja, þegar þeir váru búnir, heldu þeir á brott af Svíþjóð ok vestr í haf. Gaf þeim heldr lítt, fengu veðr stór ok óhæga byri. Þeir höfðu mikla myrkva, tókst þeim heldr ógreitt, lágu löngum við eyjar ok annes, mættu þar jafnan víkingum: ara contarem que, quan estigueren aparellats, van salpar cap a ponent, abandonant així Suècia. No tingueren gaire bon vent o els vents els foren directament contraris, i patiren una mala borrasca. [Sovint] feia una boira molt espessa, de manera que la travessia era impracticable i ells hagueren de romandre fondejats durant molt de temps al llarg de les illes i dels promontoris, on constantment tenien topades amb viquings
4. (kvalafullurfeixuc -uga, dolorós -osa (malaltia, ferida, nafra etc.)
◊ en sótt elnaði á hendr Gizuri biskupi, ok gørðist hǫrð, strǫng ok óhœg, ok féllu stór sár á hǫrund hans allt at beini, ok fylgðu stór óhœgindi af verkjum: i la malaltia del bisbe Gizurr es va agreujar i es va fer àrdua, virulenta i dolorosa i li varen sortir grans llagues a la pell que li arribaven fins a l'os i dels dolors [d'aquesta malaltia] li'n venia un gran patiment
◊ Það var einn vetur um brundtíð að húskarlar hans voru rónir á sjó að leita fiska en sumir að heyvi að hann gengur til hrútahúss síns þess er innan garðs var. Á því kvöldi komu allir fyrri heim en hann. Menn spyrja hvar hann mundi vera. Konur sögðu að hann hefði gengið til hrútahúss síns. Nú er hans leitað þangað. Situr hann fyrir utan garðinn þar hjá húsinu. Menn spyrja hví hann færi eigi heim. Hann segir sér gönguna óhæga verið hafa en kvað þá þó lítið um hafa batnað og sagði hrút einn hafa lostið sundur í sér lærlegginn. Var hann við þetta heim borinn og ger hvíla hans. Og eftir þetta lýstur í verkjum og blæs lærið mjög og þetta leiðir hann til bana: un hivern, en el temps que les ovelles anaven mogudes i mentre uns dels seus missatges havien sortit amb les barques a pescar, i d'altres havien anat a preparar fenàs, en Þiðrandi va anar al corral cobert dels mardans que estava situat dins la clova del mas. Aquell vespre, tots varen tornar a cases abans que ell. Els homes varen demanar on era i les dones els varen respondre que havia anat al corral cobert dels mardans. Varen anar-hi a cercar-lo. L'hi trobaren assegut darrera la paret de la tanca, al costat de l'edifici del corral. Li varen demanar per què no havia tornat a cases. Ell els va dir que caminar li havia resultat dolorós, encara que els dolors li havien fuit una mica: els va dir que un mardà li havia trencat d'un cop l'os de la cuixa. El portaren a cases i li prepararen el llit. Després d'això, els dolors varen augmentar sobtadament i la cuixa es va inflamar molt i això el va menar [finalment] a la mort
5. (óþægilegurincòmode -a (desagradable, penós)
◊ Þorkell mælti: "Hví grætur þú móðir?" Hún svarar: "Mig dreymdi að Þorvaldur bróðir þinn væri í rauðum kyrtli og þótti mér svo þröngur vera sem saumaður væri að honum. Mér þótti hann og vera í rauðum hosum undir og vafið að vondum dreglum. Mér þótti illt á að sjá er eg vissi að honum var svo óhægt en eg mátti ekki að gera": en Þorkell li va dir: "per què plores, mare?" Ella li va respondre: "he somniat que en Þorvaldur, el teu germà, duia un un kyrtill (una mena de gonell, que cobria el cos fins a mitjan cuixa) de color vermell i que li anava tan estret com si l'hi haguessin cosit a la pell. En el somni he vist que dessota hi portava uns calçons que també eren vermells i unes antipares fetes amb pedaços xerecs. Em feia mal veure-lo així car sabia que a ell li resultava tan incòmode i molest però no hi podia fer res
6. (örðugurfeixuc -uga, treballós -osa (dur, ardu)
◊ síðan fór Bera í burt ok heim til fǫður síns. Hún hefir óhœga hǫfn meðferðar. Hún sagði nú feðr sínum alla málavǫxtu um sitt ráð, hvernig háttat er: després, la Bera se'n va anar i va tornar a ca son pare. Tenia un embaràs molt feixuc. Va contar a son pare tots els detalls (Cf. Baetke 19874 p. 402: málavǫxtr m. Hergang, Sachverhalt, Stand der Dinge) sobre el seu casament (el mot ráð també es podria entendre aquí en el sentit de situació. Cf. Baetke 19874, p. 480: 9. (wirtschaftliche) Lage, (gesellschaftliche) Stellung; Lebensumstände, Schicksal, (Gesundheits-)Zustand; Lebensweise, -wandel <...> 10. (Abmachung hinsichtlich einer) Heirat, Partie; Eheschließung, Hochzeit, Ehe; geschlechtliche Beziehungen (auch außerhalb der Ehe), Verhältnis) i com estaven les coses
◊ hann leigir land þar fyrir utan læk það er nú heitir á Hlaupandastöðum en þá að Sauðlæk. Hann var þar ein misseri. Honum varð illt til fjár og varð óhægt búið: va arrendar-hi les terres a l'altra banda del rierol que actualment es diuen ‘á Hlaupandastöðum’ i que llavors es deien ‘að Sauðlæk’. S'hi va estar un any. En va treure molt poc a costa d'explotar-les treballosament
7. (skapvondurdesagradable (malambrós: de tracte, de caràcter)
◊ Guðrún mælti: "Mart hefir þú mælt úsatt ok ekki hirði ek þat. Ok opt var ek úhœg í mínu skapi en miklu jókt þú á. Hér hefir verit opt mikil styrjǫld í þínum garði, ok bǫrðusk opt frændr ok vinir, ok ýfðisk hvat við annat. Ok var betri ævi vár þá, er ek var með Sigurði...: la Guðrún li va dir: “són moltes les coses que has dit que no són vera però tant se me'n fa, però si sovint he estat mala de tractar, la veritat és que tu prou que ho has exacerbat. Aquí, a la teva ciutadella, sovint hi hagut grans lluites: sovint s'hi han batut els teus amics i parents, i tot hi ha estat objecte de disputa i baralla. La meva vida era millor quan estava amb en Sigurd
◊ drottning sefast við þetta ok þiggr sœmdir af konungi. Hún er þó óhœg síðan í skapsmunum, ok opt sat hún um þat at gera berserkjum mein ok svívirðu. Aldri finna menn, at drottning yrði allkát síðan eða í góðu skapi eptir fall Helga konungs, ok meira varð ósamþykki í hǫllinni en áðr hafði verit, ok ekki vildi drottning sœma við Aðils konung, ef hún skyldi ráða: la reina es va apaivagar amb això i va acceptar els honrosos regals que li feia el rei. Tanmateix, no gaire després el seu caràcter se li va agrir i sovint mirava de fer mal i deshonra als bersercs. Els homes no van descobrir mai que la reina estigués totalment alegre després d'això o de bon humor després de la mort en combat del rei Helgi, i a palau les dissensions eren més que no havien estat abans, i la reina no volia dur-se bé amb el rei Aðils si depenia d'ella
◊ nú skipar konungr Antípatrem, son sinn, næstan eptir sik. Antípatr var mjǫk úþokkaðr af ǫllu fólki fyrir sakir dráps brœðra sinna ok svá af feðr sínum en hann er hánum úhœgr í móti fyrir þat er hann fœddi upp sonu þeirra Alexandrí ok Aristobúlí ok fekk þeim góð kvánfǫng: llavors el rei va designar successor seu en el tron l'Antípatre, el seu fill. L'Antípatre era odiat de tot el poble, a causa de l'assassinat dels seus germans [Alexandre i Aristobul], i també per son pare, però ell, al seu torn, estava remolest amb ell per tal com [el rei] criava [sota la seva cura i protecció] els fills [orfes] de l'Alexandre i l'Aristobul a qui[, a més a més,] havia agençat bons matrimonis (el text llatí fa: “tunc inscripsit testamentum Herodes, et Antipatrem futurum regem instituit, et Herodem, qui cognominabantur Antipas substituit Antipatri. Antipater uero intolerabile odium populi excepit, cunctis scientibus quod fratribus suis conseruisset calumnias. Ob hoc etiam pater iam eum non recto oculo aspiciebat. Ad haec etiam Antipater molestus erat patri, quod fratrem sibi substituerat, eo quod ad filios ipsius Antipatris regnum transire noluisset. Alia quoque maior causa inuidiae orta est ei in patrem. Nam pupillos filiorum, quos occiderat paterna dilectione fouebat, aliis nepotibus suis eos copulans in matrimonio”)
♦ vera óhægur við e-n: ésser poc amable amb algú, ésser sorrut -uda amb algú

ó·hættur, -hætt, -hætt <adj.>:
segur -a, no en perill
♦ e-m er óhætt: algú no corre perill, algú està segur
♦ það er öllu óhætt: no hi ha cap perill
♦ þér er óhætt að segja það: ho pots dir ben tranquil·lament [que no et passarà res]
♦ mér er óhætt að fullyrða að...: puc afirmar ben tranquil·lament que..., puc assegurar sense cap mena de por que...
♦ óhætt er að segja að <+ subj.>es pot afirmar ben tranquil·lament que <+ ind.>

ó·höndulegur, -hönduleg, -höndulegt <adj.>:
desencertat -ada, poc hàbil, matusser -a

ó·högguð <adj.>:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → óhaggaður, óhögguð, óhaggað “sense canvis, intacte”

ó·innleystur, -innleyst, -innleyst <adj.>:
1. (um tékkano cobrat -ada, no reemborsat -ada (xec)
2. (um merki, inneignarsegil o.s.fr.no canviat -ada, no baratat -ada (val)

ó·jafn, -jöfn, -jafnt <adj.>:
1. <GENdesigual
2. (um tölusenar (nombre)
◊ ójöfn tala: nombre senar

ó·jafna <f. -jöfnu, -jöfnur. Gen. pl.: -jafna>:
1. <GENdesigualtat f
2. (á vegiclots m.pl [i bonys] (de camí, de carretera)
3. (mishæðescabrositat f, accidents m.pl del terreny (terreny no pla)
4. (á hlutumbony m ([petita] protuberància a cosa)
5. <MATdesigualtat f
♦ → þríhyrningsójafna “desigualtat triangular”

ójafnaðar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
despòtic -a, donat -ada a cometre abusos, violent -a i inequitatiu -iva
◊ allir frændur Þorgríms voru miklir hávaðamenn og ójafnaðarfullir: tots els nebots d'en Þorgrímur eren agressius i abusadors
◊ hann tók nú að eldast fast og gerðist illur og æfur við ellina og mjög ójafnaðarfullur: llavors va començar a envellir ràpidament i amb els anys el seu caràcter va tornar dolent i molt despòtic i el tracte amb ell era difícil
◊ Óláfr gekk næst honum um allar íþróttir, en óeirinn ok ódæll um allt ok ójafnaðarfullr: l'Óláfr venia immediatament després d'ell pel que fa al domini de totes les habilitats, però era desconsiderat i despòtic i problemàtic en tots els aspectes
◊ Narfi hét maður, frændi Gíslunga. Hann var mesti illhreysingur og ofstopamaður, rammur að afli, lyginn og ójafnaðarfullur að öllu. Við alla menn lynti hönum illa en þó verst við frændur sína. Barði hann á mönnum ef hann fékk eigi það hann vildi og tók af þeim er hann mátti. Var hann í ýmsum stöðum um land og undi hvergi: Hi havia un home que es deia Narfi i era parent de prop dels Gíslungar. Era un home d'un caràcter molt violent i dolent, posseïa una gran força física, era un mentider i donat a cometre tota mena d'abusos contra els altres. Tractava molt malament tothom i els qui pitjor, els seus propis parents. Apallissaa la gent si no aconseguia el que volia i els agafava tot el que volia. Havia estat a diversos indrets del país però enlloc no s'hi havia sentit content

ójafnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
home m violent i inequitable (persona injusta, no equitativa, donada a cometre abusos contra els altres; el mot no es pot dissociar del seu antònim, eljafnaðarmaður)
◊ og yfir mótstöðumenn mína hófst þú mig, frá ójafnaðarmönnum frelsaðir þú mig: i tu m'has aixecat al damunt dels meus adversaris i m'has alliberat dels homes violents
◊ hann var stórættaður maður og höfðingi mikill og hinn mesti ójafnaðarmaður svo að engir menn þar um Ísafjörð báru styrk til neitt í móti honum að mæla: era un home de gran llinatge i un cabdill gran i poderós i el més injust dels homes, de manera que ningú de l'Isafiord no tenia força per a oposar-s'hi
◊ þau áttu þann son er Þorkell hét. Hann var mikill og sterkur. Hann var svartur á hár og hörund. En þegar hann hafði aldur til varð hann hinn mesti ójafnaðarmaður: van tenir un fill que es deia Þorkell. Era gran i fort. Tenia els cabells i la pell negres i quan va tornar vell es va convertir en el més inequitatiu dels homes
◊ ekki þykir mér þú Bolli vænt stefna út er þú sækir norður hingað, við slíka ójafnaðarmenn sem hér er að eiga: Bolli, no em sembla pas que les teves perspectives d'èxit siguin gens bones si vens aquí a les terres del nord a entaular una acció judicial contra uns homes tan inequitatius com els qui estan implicats en aquest afer
◊ en þó að Álfur væri ójafnaðarmaður og illmenni kallaður af sumum mönnum þá skaltu það vita að engi maður í landinu var meir við mitt skap en hann og mér líkari um alla hluti en hann var: i encara que l'Álfur fos un persona violenta i que alguns diguessin que era una mala persona, sàpigues que no hi havia cap altre home en tot el país per qui jo sentís major afecte i simpatia i no n'hi havia cap altre que fos tan semblant a mi en tot com ho era ell
◊ Ingólfur hét maður er bjó í Jökulsfjörðum. Hann var kallaður Ingólfur sviðinn. Sá bær var kallaður á Sviðinsstöðum er hann bjó á. Þorbrandur hét son hans. Hann var garpur mikill og ódæll og óvinsæll. Þeir feðgar báðir voru ójafnaðarmenn miklir, tóku jafnan annarra manna fé með kúgan eða ránum. Þeir voru báðir þingmenn Vermundar og hélt hann mjög hendi yfir þeim því að þeir gáfu honum jafnan góðar gjafir. Og var þeim því eigi skjótt hefndur sinn ofsi, sá er þeir höfðu við marga menn, að eiður Vermundar stóð fyrir þeim: hi havia un home que es deia Ingólfur i que vivia als Jökulsfirðir. Li deien Ingólfur Cremat. El mas on vivia es deia á Sviðinsstöðum. El seu fill nomia Þorbrandur. Era un gran campió i alhora esquerp i impopular entre la gent. Pare i fill eren uns grans ójafnaðarmenn, uns males peces cerca-raons, que contínuament es feien seus els béns d'altres homes amb intimidacions i robatoris. Tots dos eren þingmenn d'en Vermundur i aquest els protegia sempre perquè sempre li feien bons regals. I d'aquesta manera, els abusos a què sotmetien molta de gent, no es veien venjats ràpidament, ja que el jurament [d'aliança] d'en Vermundur els protegia
◊ Þorgeir mælti: "Yður kveð eg að þessu stýrimennina. Það er mælt af mörgum mönnum að vér séum hvorirtveggju nokkuð ójafnaðarmenn og ekki óágjarnir við aðra. Nú vil eg þess biðja að vér gerum eigi vora hreysti og harðfengi að fólsku og ófriði. Sýnist mér það ráð að vér setjum grið meðal vor til varúðar": en Þorgeir els va dir: “presteu atenció al que us diré, nauxers: molta de gent diu que nosaltres, els qui som aquí, d'alguna manera som uns males peces cerca-raons i que no respectem els drets dels altres. Bé, doncs us vull pregar que no convertim la nostra bravor i endurança en actes d'estupidesa i enfrontament. Em sembla aconsellable que per precaució fem una treva entre nosaltres”

ó·jafnaður <m. -jafnaðar, no comptable>:
1. <GENiniquitat f, injustícia f
◊ Auðgísl fór á fund Snorra goða og sagði honum þenna ójafnað og bað hann ásjá: l'Auðgísl va anar a veure el godó Snorri i li va contar aquell abús i li va demanar que l'ajudés
◊ bolöx mun standa í höfði þér af hinum versta manni og steypa svo ofsa þínum og ójafnaði: el pitjor dels homes et clavarà una bolöx al cap i així s'acabaran la teva arrogància i la teva sobreria
◊ Þorgeir svarar: "Það er vort erindi hingað að skapa skor og jafna ójafnað. Vér viljum gera yður tvo kosti. Annaðhvort að þér gangið hér frá fé yðru öllu því er þér hafið ranglega fengið og kaupið yður þann veg líf, eða þér verjið féið með karlmennsku meðan yður endist líf til": en Þorgeir va respondre: “la raó per la qual hem vingut fins aquí és la de imposar condicions i redreçar la iniquitat. Et donem a triar: o ens feu a mans tot el bestiar i altres propietats de què us heu apoderat il·lícitament, comprant d'aquesta manera les vostres vides, o defenseu aquestes propietats i bestiar amb homenia fins a la mort ”
2. (ofbeldiviolència f (agressivitat, brutalitat)
◊ "kalla þú það sem vilt," segir Barði, "en í öðrum stað vildi eg að þú kæmir fram ójafnaði þínum en við mig. Er það eigi ólíklegt því að nú gengur úr hófi offors þitt": "digues-li com vulguis", li va dir en Barði, "però m'estimaria més que descarreguessis la teva violència a una altra banda i no pas contra mi. No és pas inversemblant que això s'esdevingui, ja que la teva prepotència ja ultrapassa tota mesura"

ójafnaður, -jöfnuð, -jafnað <adj.>:
<TIPOno justificat -ada
◊ ójafnaður texti: text no justificat

ó·jafnanlegur, -jafnanleg, -jafnanlegt <adj.>:
inequitatiu -iva, inequitable

ó·jafnt <adv.>:
de manera desigual

ó·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:
desequilibri m

ó·jöfn:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → ójafn, ójöfn, ójafnt “desigual”

ó·jöfnuður <m. -jafnaðar (o: -jöfnuðar), no comptable>:
1. <GENdesigualtat f
2. (ranglætiiniquitat f (injustícia)
◊ þú skalt ekki sýna honum ójöfnuð: no et mostraràs pas inic amb ell

ójöfnu·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m de desigualtat (signes gràfics: >, <, ≤ i )

ójöfnu·skorða <f. -skorðu, -skorður>:
<MATrestricció f de desigualtat

ójöfnu·skorðun <f. -skorðunar, -skorðanir>:
<MATrestricció f de desigualtat (ójöfnuskorða)

ójöfnu·tákn <n. -tákns, -tákn>:
signe m de desigualtat (signes gràfics: >, <, ≤ i ) (ójöfnumerki)

ójöfnu·þvingun <f. -þvingunar, -þvinganir>:
<MATrestricció f de desigualtat (ójöfnuskorða)

ók:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → aka “menar”

ó·kannaður, -könnuð, -kannað <adj.>:
inexplorat -ada

ókapi <m. ókapa, ókapar. Dat. pl.: óköpum>:
ocapi m  (mamífer Okapia johnstoni)

ó·karlmannlegur, -karlmannleg, -karlmannlegt <adj.>:
poc viril

ó·kátur, -kát, -kátt <adj.>:
trist -a, abatut -uda, [molt] desanimat (en textos medievals, s'empra sovint en situacions on nosaltres parlaríem de deprimit -ida)
◊ en þat vetr annan, er hann bjó at Borg eptir andlát Skalla-Gríms, þá gerðisk Egill ókátr, ok var því meiri ógleði hans, er meir leið á vetrinn: però al segon hivern que passava a Borg d'ençà de la mort d'en Grím Calba, n'Egill va tornar malenconiós i la seva malenconia va anar empitjorant a mesura que passava l'hivern

ókei <interj.>:
ok, vale

ó·keimur <m. -keims, no comptable>:
mal regust m

ó·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
1. <GENdesconegut -uda, inconegut -uda
2. (ódrukkinnsobri sòbria (no embriac)

ó·kennilegur, -kennileg, -kennilegt <adj.>:
1. (óþekkjanlegurirrecognoscible (difícil de reconèixer)
◊ síðan fór spámaðurinn burt og gekk í veg fyrir konung og gjörði sig ókennilegan með því að binda fyrir augun: després, el profeta se'n va anar i es va presentar davant el rei i se li va fer irrecognoscible posant-se una bena davant els ulls
2. (undarlegurestrany -a (rar, curiós)

ó·keypis <adv.>:
gratis, de franc

ó·kind <f. -kindar, -kindur>:
monstre m, criatura monstruosa

ó·kirkjulegur, -kirkjuleg, -kirkjulegt <adj.>:
secular

ó·kjör <n.pl -kjara>:
1. <GENmales condicions
2. (kynsturgran quantitat (gran pila, gran munt)
♦ þetta hefur kostað [mig] ókjörin öll: això [m']ha costat una calerada

ó·kleifur, -kleif, -kleift <adj.>:
1. (ógerlegurno factible, infactible (impossible de fer)
2. (ótækurinacceptable (inadmissible)
3. (sem ekki er unnt að klífano escalable, inescalable, inaccessible (que no es pot escalar: puig, muntanya etc.)
4. (um hindruninsuperable (obstacle)
◊ miklar og ókleifar hindranir: obstacles grans i insuperables

ó·kleyfur, -kleyf, -kleyft <adj.>:
(um trédifícil de fendre (arbre, tronc)

ó·klökkvandi, -klökkvandi, -klökkvandi <adj.>:
sense commoure's fins a plorar (sense esclafir a plorar a causa de l'emoció, sense vessar llàgrimes)
◊ sjá einn hlutur var svo að Njáli féll svo nær að hann mátti aldrei óklökkvandi um tala: això va ésser l'única cosa que va commoure tant en Nial que no en va poder parlar mai sense que els ulls se li omplissin de llàgrimes

óknytta·strákur <m. -stráks, -strákar>:
trapella m, bandarra m (noi)

ó·knyttir <m.pl -knytta>:
trapelleria f, trapellada f, bergantada f (Mall.

ó·kominn, -komin, -komið <adj.>:
1. <GENno arribat -ada, no vingut -uda
♦ hann er ennþá ókominn: encara ha d'arribar, encara no ha arribat
♦ hann er rétt ókominn: està per arribar
2. (framtíðar-futur -a (que ha de passar, que ha d'esdevenir)
♦ ókomin tíð: esdevenidor m, futur m
♦ um ókomna tíð: per temps indeterminat, indefinidament
3. <GRAMfutur -a
♦ ókomin tíð: [temps m] futur m (framtíð)

ó·kostur <m. -kostar, -kostir>:
inconvenient m, desavantatge m, pega f
♦ hafa sína kosti: tenir els seus inconvenients
♦ allt hefur sína kosti og galla: tot té els seus inconvenients i defectes
♦ ég hef mína kosti og galla eins og þú og allir aðrir: jo també tinc els meus inconvenients i defectes com tu i tots els altres
♦ ókosturinn við þetta er sá að <+ ind.>l'inconvenient d'això és que <+ ind.

ó·kringdur, -kringd, -kringt <adj.>:
no arrodonit -ida

ó·kristilegur, -kristileg, -kristilegt <adj.>:
1. <GENpoc cristià -ana
2. <FIGintempestiu -iva
♦ á ókristilegum tíma: a una hora intempestiva

ó·kræsilegur, -kræsileg, -kræsilegt <adj.>:
1. <GENgens apetitós -osa
2. (ógeðslegurfastigós -osa (repulsiu, repugnant, repel·lent)

ókum:
1ª pers. pl. del pretèrit ind. de aka “menar”

ó·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
1. (ókunnurque no coneix o sap una cosa (ignar, ignorant de & desconeixedor de)
♦ vera ókunnugur e-m: no conèixer algú
♦ ég er ókunnugur hér: no hi conec ningú aquí
♦ vera ókunnugur e-u: no saber una cosa, ignorar una cosa
♦ ég er því ókunnugur: no en sé res, ho desconec totalment
♦ e-m er ókunnugt um e-ð: algú desconeix una cosa
♦ mér er ókunnugt um það: no en sé res d'això, ho desconec totalment
2. (framandlegurforaster -a, desconegut -uda, extern -a (Mall., Men.) (estrany, foraster, que hom no coneix)
♦ ókunnugur maður: un desconegut, un estrany, un extern (Mall., Men.

ó·kunnur, -kunn, -kunnt <adj.>:
desconegut -uda, inconegut -uda
♦ ókunnur höfundur: autor desconegut
♦ á ókunnum stað: en parador desconegut, en un indret desconegut
♦ kanna ókunna stigu: <LOC FIGtrepitjar camins desconeguts

ó·kurteis, -kurteis, -kurteist <adj.>:
descortès -esa

ó·kurteisi <f. -kurteisi, pl. no hab.>:
descortesia f

ó·kvíðinn, -kvíðin, -kvíðið <adj.>:
assossegat -ada, sense ànsia
◊ verið ókvíðnir, óttist ekki!: no patiu ànsia ni tingueu por!

ó·kvongaður, -kvonguð, -kvongað <adj.>:
solter, fadrí (Val., Lleida, Bal.) (ógiftur) (només es pot dir parlant d'un home)

ó·kvæða <adj. inv.>:
sense parla, sense paraula
♦ verða ókvæða: quedar sense paraula
♦ verða (o: bregðast) ókvæða við: reaccionar bruscament

ókvæðis·orð <n. -orðs, -orð>:
[paraula f] d'insult, [paraula f d']injúria f
♦ hreyta ókvæðisorðum í e-n: llançar injúries (o: insults) contra algú

ó·kvæni <n. -kvænis, pl. no hab.>:
1. <GENsolteria f, fadrinesa f, fadrinatge m
2. <RELIG = einlíficelibat m
♦ ókvæni og skírlífi: <RELIGcelibat i castedat

ó·kvæntur, -kvænt, -kvænt <adj.>:
solter, fadrí (Val., Lleida, Bal.) (einhleypur; → ógiftur) (només es pot dir parlant d'un home)
♦ ókvæntur maður: un solter, un fadrí (Val., Lleida, Bal.)

ó·kynjan <f. -kynjanar, -kynjanir>:
1. (óskapnaður, afskræmi) degeneració f, esguerro m, engendre m (deformitat de criatura, criatura esguerrada)
2. (ófreskja, skrímsl) monstre m (monstruositat, criatura monstruosa)
◊ sá hann í ranni rekka marga sofandi sveindrótt saman í hópi, ættniðja unga. Illur hlakkaði, hugði sér dælt, áður dagur rynni, atal ókynjan einhvers þeirra lífi að ljúka, lystugur orðinn vænti vistfylli: va veure al casal [reial] nombrosos guerrers -la tropa dels joves, els joves parents- dormint-hi tots plegats. El dolent es va alegrar, el pèrfid monstre creia que li seria fàcil cloure'ls la vida a cadascun d'ells abans no es fés de dia, engolafrat esperava [tenir-hi] un festí copiós
◊ vér það unnum að óskum vorum, fang þreyttum vér við fenstramba, eflda ókynjan: hem dut a terme això tal i com havíem volgut, hem contès pel botí amb el monstre de l'aiguamoll, amb el monstre de força redoblada

< ó·kynni <n. -kynnis, -kynni>:
(ókurteisi, illt hátternimal comportament m, descortesia f
◊ haldi-t maðr á keri, ǀ drekki þó at hófi mjǫð, ǁ mæli þarft eða þegi; ǁ ókynnis þess ǀ vár þik engi maðr, ǁ at þú gangir snemma at sofa: que hom no s'amorri a la gerra, que begui el med amb moderació, que parli només si cal -altrament, es calli-, i ningú no et retraurà mal comportament perquè te'n vagis dormir aviat (cf. Kuhn 1968³, pàg. 211: vá e-n e-s jmd. wegen etw. tadeln ‘reprotxar-li a algú una cosa, blasmar algú per una cosa’ i Kuhn 1968³, pàg. 239: mæla þarft das nötige reden (Háv. 19, Vm. 10))

ó·kynþroska <adj.inv.>:
impúber

ó·kyrr, -kyrr, -kyrrt <adj.inv.>:
1. (órólegurneguitós -osa, desassossegat -ada (intranquil, inquiet)
◊ nú leggjast þeir niður um kveldið. Og er kom að miðri nótt braust Grettir um fast. Illugi spurði hví hann væri svo ókyrr: llavors es van ajeure per passar la nit i quan es va fer mitja nit, en Grettir es movia molt. L'Illugi li va demanar per què estava tan neguitós
◊ og nú finnur Hákon jarl að Skjaldmeyjar-Einar er nú í brottbúningi, og nú kallar jarl á hann og biður hann ganga þangað til máls við sig, og hann gerir svo. Síðan tekur jarl skálir góðar, þær er hann átti; þær voru görvar af brenndu silfri og gylldar allar. En þar fylgdu tvö met, annað af gulli, en annað af silfri. Á hvorutveggju metinu var gert sem væri líkneskja, og hétu það hlótar, en það voru reyndar hlutir sem mönnum var títt að hafa, og fylgdi þessu náttúra mikil, og til þess alls er jarli þótti skipta, þá hafði hann þessa hluti. Jarl var því vanur að leggja hluti þessa í skálirnar og kvað á hvað hvor skyldi merkja fyrir honum, og ávallt er vel gingu hlutir og sá kom upp er hann vildi, þá var sá ókyrr hluturinn í skálinni er það merkti er hann vildi að yrði og breylti sá hluturinn nokkuð svo í skálinni, að glamm það varð af. En þessar gersimar gefur jarl Einari, og verður hann við þetta kátur og glaður og sezt nú aftur að brottförinni og fer ekki á fund Sigvalda: i llavors el iarl Hákon se'n va adonar que l'Einar de la Donzella d'Escut s'estava preparant per a partir. El va cridar i li va demanar que s'hi acostés que volia parlar amb ell i l'Einar així ho va fer. Tot seguit, el iarl va agafar unes bones balances que li pertanyien. Eren fetes d'argent bleït i totes daurades. Duien dos pesos, un d'or i l'altre d'argent. A cada pes hi havia com una mena de figureta, i els deien hlótar o amulets, i eren d'aquelles coses que a la gent li agradava de tenir; aquestes figuretes tenien gran poder, i el iarl utilizava aquests amulets en tots aquells afers que li semblaven de gran importància. El iarl solia posar aquestes figuretes a dins els platerets de la balança dient, en fer-ho, quin significat tenia cadascuna d'elles per a ell i aleshores, la figureta que representava el que ell volia, s'agitava en el plateret i hi bellugava inquieta produint un dring-dring, si tot havia d'anar i sortir bé i havia de passar el que ell, el iarl, volia. El iarl va donar aquestes balances precioses a l'Einar, el qual en va estar tot content i satisfet, i va renunciar a partir i anar a trobar-se amb en Sigvaldi (hlótur: variant de hlutr, cf. Baetke 19874 pàg. 261 i 262: hlutr: Los; Amulett; brennt silfr, cf. Baetke 19874 pàg. 68:gebranntes, gereinigtes, reines Silber; skipta, cf. Baetke 19874 pàg. 556:von Bedeutung, entscheidend sein)
2. (æsturavalotat -ada (alsurat, ple d'agitació, amb els ànims alterats)
◊ nú er ókyrrt í héraðinu og mikil umræða og samandráttur liðs af hvorratveggja hendi: la comarca anava molt alsurada i hi hagué grans discussions i aplec de tropes per part de totes dues bandes
3. (ólgandirúfol -a (ple de turbulències)
◊ ókyrrt ástand: una situació tèrbola, una situació turbulenta
◊ ókyrrt veður: un temps molt rúfol
◊ þaðan týnir sól skini sínu og vindar eru þá ókyrrir og gnýja héðan og handan: després d'això, el sol perdrà el seu esclat i els vents seran violents i bramaran en totes direccions

ó·kyrra <-kyrri | -kyrrði | -kyrrtimpers. + Ac.>:
agitar-se, alsurar-se (la mar)
◊ nú sem þeir kómu skammt frá landi, þá ókyrrði sjóinn, ok gerði storm mikinn: quan no es trobaven encara gaire lluny de la costa, la mar es va alsurar i es va congriar una forta tempesta

ó·kyrrast <-kyrrist ~ -kyrrumst | -kyrrðist ~ -kyrrðumst | -kyrrst>:
1. <GENagitar-se
◊ ok sem inn kom þat minni, sem signat var Þór, þá skipti Sigurðr um slagina, ok tók þá at ókyrrast allt þat, sem laust var, hnífar ok borðdiskar ok allt þat, sem engi helt á, ok fjöldi manna stukku upp ór sínum sætum ok léku á gólfinu, ok gekk þetta langa stund: quan entraren la copa del memorial, consagrada al Þórr, en Sigurðr va canviar el to i aleshores tot el que no estava fix va començar a agitar-se: els ganivets, les safates i qualsevol cosa que ningú no tingués agafada, i una multitud va saltar de llurs seients i es posaren a jugar pel terra i això va durar una llarga estona
2. (verða órólegurneguitejar-se, posar-se neguitós -osa (inquietar-se)
◊ litlu síðar vekur hún sama mál og tekur nú meir að ókyrrast en fyrri, segist aldrei fá betra færi að sjá hann en nú: una mica més tard, ella va tornar a escometre el mateix assumpte i aquest cop s'inquietava més que no la primera vegada que ho havia fet i deia que mai no tindria millor oportunitat de veure'l que llavors
◊ og er þeir voru komnir inn í fjörðinn þá ókyrrist Þormóður mjög og róast um og hallar skipinu ýmsa vega: quan van haver arribat al fiord, en Þormóður es va posar molt neguitós balancejant-se envant i enrere, com si estigués remant, de manera que la barca va començar a inclinar-se d'un costat i de l'altre
3. (um sjóalsurar-se (la mar)
◊ sjórinn tekr nú at ókyrrast, ok gerði svá stóran storm, at inn rann á bæði borð, en svá váru þeir allir hraustir, sem á þessu skipi váru, at engi talaði æðruorð: la mar llavors va començar a alsurar-se i es va congriar una tempesta tan forta que les onades batien tant babord com estribord, però tots els qui eren a bord d'aquell vaixell foren tan valents que cap d'ells no va dir ni una paraula de descoratjament

ó·kyrrð <f. -kyrrðar, pl. no hab.>:
1. <GENagitació f, neguit m
2. (óeirðiravalot m (tumult(s), desordres)
◊ safnist saman upp á Samaríufjöll og lítið á hina miklu ókyrrð í borginni og ofbeldisverkin inni í henni: aplegueu-vos a les muntanyes de Samaria i contempleu els greus avalots que hi ha a la ciutat i els actes de violència que s'hi produeixen!
3. (loftkvikaturbulència f, turbulències f.pl (en l'aire)
4. (í sjóalsurament m (de la mar)

ó·kyrrlátur, -kyrrlát, -kyrrlátt <adj.>:
turbulent -a

ó·kyrrleiki <m. -leika, no comptable>:
1. <GENagitació f, intranquil·litat f
2. <ETNO“inquietud f” d'un mort, creença que un mort o una morta, per les raons que siguin, no pot descansar en pau i es veu obligat o obligada a sortir de la seva tomba
3. (í sjónumalsurament m (de la mar)

ó·kænn, -kæn, -kænt <adj.>:
poc llest -a, poc intel·ligent

ól <f. ólar, ólar>:
corretja f de cuir (p.e., la de tenir-hi fermat un gos)
♦ elta ólar við e-ð: <LOC FIGesforçar-se molt per una cosa, prendre's la pena per una cosa

ól:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de ala “infantar”

Ólafía <f. Ólafíu, pl. no hab.>:
Olàvia f, Ólafía f (ginecònim)

Ólafs·fjörður <m. -fjarðar, no comptable>:
Olafsfiord m, fiord i llogaret de la comarca de l'Eyiafiord, al centre de la costa nord de l'illa (Eyjafjarðarsýsla)

Ólafs·mál <n. -máls, no comptable>:
<HISTafer m Ólafur [Fiðriksson], afer esclatat el novembre del 1921 a Reykjavík, quan el membre del Komintern, Ólafur Friðriksson, es va barricadar a ca seva per impedir que la policia expulsés del país el vailet de 14 anys Natan Friedman, de nacionalitat russa i al qual, en entrar a Islàndia amb l'Ólafur, el landlæknir havia diagnosticat un tracoma i aconsellat la seva expulsió del país. El 22 de novembre es va assaltar ca seva, el vailet fou deportat sis dies després i l'Ólafur Friðrikson, igual que algun dels qui l'havian ajudat a fer front a la policia, com ara Hendrik Ottósson, condemnat a anys de presó. També rep els noms de drengsmálið i hvíta stríðið

Ólafs·messa <f. -messu, -messur>:
dia m de sant Olav 
♦ Ólafsmessa hin fyrri: <RELIGprimera festivitat de Sant Olav (dia vint-i-nou de juliol)
♦ Ólafsmessa hin síðari: <RELIGsegona festivitat de Sant Olav (dia tres d'agost)

ólafs·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
oxíria f, agrella f glacial (planta Oxyria digyna)

Ólafs·vaka <f. -vöku, pl. no hab.>:
revetlla f de sant Olav  (celebrada la nit de dia vint-i-vuit de juliol a vint-i-nou de juliol, esp. a les Illes Fèriar)

Ólafs·vík <f. -víkur, no comptable>:
Olafsvik m, vila de la comarca de l'Snæfellsnes i el Hnappadalur, a la regió del Vesturland, a la península d'Snæfellsnes, a la costa oest de l'illa (Snæfellsnes- og Hnappadalssýsla)

Ólafur <m. Ólafs, pl. no hab.>:
Olav, Olau, Olaf 
♦ Ólafur helgi Noregskonungur: <RELIGSant Olav, rei de Noruega (el rei Olav II Haraldsson de Noruega, nascut vers el 995 i mort el 3 de juliol del 1030; beatificat el 3 d'agost del 1031, fou proclamat sant per aclamació popular, per bé que la seva canonització formal no es va fer fins al 1888. Fou el patró de la Noruega catòlica)

ó·lag <n. -lags, -lög>:
1. (óreiðadesordre m (confusió, caos)
♦ hér er allt í ólagi: <LOCquin desordre que hi ha aquí!, tot està desordenat aquí!
2. (bilunavaria f (pana, funcionament defectuós)
♦ í ólagi: avariat!, no funciona!, espatllat!, espanyat! (Mall., Men.
♦ það er ólag á e-u: <LOCX està avariat, X no funciona com cal
♦ ólag á kerfinu: <INFORMavaria en el sistema

ó·lagaður, -löguð, -lagað <adj.>:
1. (illa fallinn, ófallinninapropiat -ada (inoportú, inadequat, no apropiat)
♦ ólagaður fyrir e-ð: inapropiat per a una cosa
2. (óbruggaðurno preparat -ada (cervesa: no feta, no acabada de fermentar)
◊ mikilsti (= mikils til = allt of) snemma ǀ kom ek í marga staði, ǁ enn til síð (= of seint) í suma; ǁ ǫl var drukkit, ǀ sumt var ólagat: ǁ sialdan hittir leiðr í lið: a mant indret hi he arribat massa aviat, i massa tard a algun altre: o ja havien begut la cervesa o encara no l'havien feta: el carregós rares vegades endevina el punt [oportú]

ó·laginn, -lagin, -lagið <adj.>:
malapte -a, poca-traça, graponer -a

ó·laglegur, -lagleg, -laglegt <adj.>:
1. <GENno bonic -a, poc agraciat -ada [físicament]
◊ þar eru lagleg og ólagleg börn, hávaðasöm og hljóðlát börn, gáfuleg og einfeldnisleg börn, harðlynd börn og veiklynd: hi ha infants bufons i infants poc agraciats, infants sorollosos i infants callats, infants dotats i infants ximplets, infants de caràcter fort i infants de caràcter feble
♦ ekki ólagleg kona um þrítugt: una dona, de físic no pas desagradable, d'una trentena d'anys
3. (ólaginnpoc feliç (no afortunat, fet de manera que no agrada)
◊ ólaglegt heiti: un terme poc feliç
◊ ólagleg hugmynd: una idea poc afortunada

ó·lagvirkur, -lagvirk, -lagvirkt <adj.>:
malapte -a, maldestre -a, matusser -a

ólar·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m [de cuir]

ó·lastaður, -löstuð, -lastað <adj.>:
no reprotxat -ada
♦ að öllum [öðrum] ólöstuðum: de tota la resta que no s'esmenta [aquí], per no dir que de tota la resta...

ó·lastanlegur, -lastanleg, -lastanlegt <adj.>:
irreprotxable

ó·latur, -löt, -latt <adj.>:
no mandrós -osa, actiu -iva i diligent
♦ hún er ólöt við að...: <LOC FIGno té gens de son quan ha de...

Óláfr <m. Óláfs, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → Ólafur “Olav, Olau”

ó·lán <n. -láns, pl. no hab.>:
(ógæfa & slysnidissort f, desventura f, desgràcia f
◊ ég læt ólán koma yfir þig frá húsi þínu og tek konur þínar fyrir augunum á þér og gef þær öðrum manni, svo að hann hvíli hjá konum þínum að sólinni ásjáandi: mira, de la teva pròpia casa faré que s'aixequi la dissort contra tu: davant els teus ulls prendré les teves dones per donar-les a un altre, que jaurà amb elles a la vista d'aquest sol
◊ ólán skal yfir þig dynja, er þú eigi fær afstýrt með fégjöfum: una desventura caurà sobre teu que tu no podràs pas esquivar amb donatius
♦ ég varð fyrir því óláni að <+ inf.><LOC FIGhe tingut la mala sort (o: la desgràcia) de <+ inf.
♦ hann unir óláni sínu: s'ha conformat amb el seu destí
♦ stundum verður manni lán úr óláni en stundum happ að óhappi: de vegades es té sort en la dissort i de vegades una sort es converteix en una desgràcia

ó·lánast <-lánast | -lánaðist | -lánaste-ð fyrir e-m>:
a algú li falla una cosa, a algú no li surt bé una cosa
♦ þetta ólánaðist fyrir mér að <+ inf.>em va sortir malament <+ inf.

ó·lánlegur, -lánleg, -lánlegt <adj.>:
1. (ógæfulegurdesafortunat -ada, dissortat -ada, desventurat -ada (que no té bona sort, amb mal astre)
2. (ófríðurno agraciat -ada [físicament] (disgraciós, lleig)
3. (kauðalegur, álappalegurmal fet -a, barroer -a, matusser -a (groller, bast, mancat de finor o de bell acabat)
4. (um fötque escau malament, que no queda ben posada (roba posada)

óláns- <en compostos>:
atzíac -aga

ó·lánsamur, -lánsöm, -lánsamt <adj.>:
infortunat -ada, desafortunat -ada, dissortat -ada, desventurat -ada (que no té bona sort)
♦ e-ð verður e-m ólánsamt: <LOCuna cosa porta mala sort a algú

óláns·fólk <n. -fólks, no comptable>:
desventurats m.pl, [pobres] desgraciats m.pl, infortunats m.pl

óláns·maður <m. -manns, -menn>:
desventurat m, desventurada f, infortunat m, infortunada f

óláta·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
esvalotador m, bullangós m, estrúmbol m (Mall.), truiós m (Mall.

ó·látast <-látast ~ -látumst | -látaðist ~ -látuðumst | -látast>:
fer xivarri

óláta·veður <n. -veðurs, -veður>:
temps m de mil dimonis

ó·leikur <m. -leiks, no comptable>:
mala passada, jugada bruta
♦ gera e-m óleik: fer una mala passada a algú

ó·lesandi, -lesandi, -lesandi <adj.>:
il·legible

ó·lesinn, -lesin, -lesið <adj.>:
sense haver fet els deures, sense haver preparat la lliçó

ó·lestur <m. -lesturs (o: -lestrar), -lestrar>:
desordre m, desgavell m
♦ e-ð er í ólestri: una cosa es troba en una situació caòtica, hi ha un desgavell total en una cosa

ó·leyfi <n. -leyfis, pl. no hab.>:
mot emprat en la locució:
♦ í óleyfi: sense permís, sense autorització

ó·leyfilegur, -leyfileg, -leyfilegt <adj.>:
no permès -esa, prohibit -ida 

ó·leysanlegur, -leysanleg, -leysanlegt <adj.>:
1. (sem er ekki unnt að leysairresoluble (que no es resol)
2. (óuppleysanlegurinsoluble (que no es dissol)

ó·létta <f. -léttu, -léttur. Gen. pl.: -létta>:
(meðgangaembaràs m (fl./pl.: embarassos)

óléttu·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>:
vestit m prenatal, vestit m premamà, vestit m d'embarassada

ó·léttur, -létt, -létt <adj.>:
1. <GENno lleuger -a, feixuc -uga
2. (konaembarassada (prenys, encinta)
◊ ólétt kona: una dona embarassada
♦ gera e-a ólétta: <LOCdeixar embarassada una dona
♦ vera ólétt að e-m ~ e-i: <LOCestar embarassada d'en ~ de na
♦ verða ólétt: <LOCquedar (o: <LIT romandre) embarassada

ólga <f. ólgu, no comptable>:
1. (gerjunbull m, fermentació f (bullidera, borbolleig i moviment de líquid que fermenta)
◊ dauðar flugur valda ódaun með því að hleypa ólgu í olíu smyrslarans. Ofurlítill aulaskapur er þyngri á metunum heldur en viska, heldur en sómi: les mosques mortes causen pudor fent fermentar l'oli del perfumista; un ínfima mica de niciesa fa més pes que no pas un tresor de saviesa i honor
2. (sjávarólgaagitació f, alçurament m (de la mar)
3. <FIGagitació f
◊ en er Gyðingar í Þessaloníku fréttu, að Páll hefði einnig boðað orð Guðs í Beroju, komu þeir og hleyptu líka ólgu og æsingu í múginn þar: però, quan els jueus de Tessalònica van saber que en Pau també havia anunciat a Bérea la paraula de Déu, hi van anar i hi agitaren i esvalotaren la gernació

ólga <ólga ~ ólgum | ólgaði ~ ólguðum | ólgað>:
1. (gerjast & bullabullir, borbollejar (most, malt etc. durant la fermentació & escumejar i moure's un líquid com si estigués bullint)
◊ en þar eð þú ólgar sem vatnið, skalt þú eigi fremstur vera, því að þú gekkst í hvílu föður þíns: i, ja que bulls com l'aigua, no obtindràs pas la preeminència, car vas pujar al llit de ton pare, vas sollar el meu llit tot pujant-hi
◊ hví ert þú beygð, sál mín, og ólgar í mér?: per què estàs abatuda, ànima meva, i bulls dins mi?
◊ augu mín daprast af gráti, iður mín ólga: els meus ulls se'm consumeixen de llàgrimes, les entranyes m'estan bullint
◊ sjá, Drottinn, hve ég er hrædd, hve iður mín ólga: vegeu, Jahvè, quin tràngol no passo, com em bullen les entranyes
2. (um hafbullir, estar alçurada (la mar)
3. (bylgjastinflar-se (engrossir-se)

ólgandi, ólgandi, ólgandi <adj.>:
1. <GENescumejant, borbollejant
◊ kolmórauð, freyðandi þeytist hún þá, og þokar fram stórbjörgum gilinu frá, sem kastast í ólgandi straumfalli stríðu: es precipita llavors roig-negrenca i escumejant, fent avançar grans penyes barrancada avall que es llancen en la caiguda de l'impetuós, borbollejant corrent
◊ skall yfir eldhafið ólgandi, logandi, eldvargar runnu fram hvæsandi, sogandi: l'oceà de foc s'abat al seu damunt, furient, abrusant, els llops de foc s'afuen endavant, xiulant, runflant
◊ ég elska þig, ég elska þig, eilífa stríð, með ólgandi blóð þér söng minn ég býð: t'estimo, t'estimo, lluita perpètua, a tu faig ofrena, amb sang bullenta, del meu cant
2. (um sjóalçurat -ada i escumejant (mar)
◊ á þeim degi munu þeir koma grenjandi í móti þjóðinni eins og ólgandi brim: aquell dia vindran bruelant contra el poble com ones alçurades [cap a la riba]
◊ andgustur hans er sem ólgandi vatnsfall, það er tekur manni í háls: el seu alè és com un torrent que bull desbordat [i] que li arriba a un fins al coll

ólgu·sjór <m. -sjóar (o: -sjós), pl. no hab.>:
mar alçurada (o: agitada)
◊ en hinir óguðlegu eru sem ólgusjór, því að hann getur ekki verið kyrr og bylgjur hans róta upp aur og leðju: però els impius són una mar alçurada perquè no pot estar-se tranquil i les seves onades remouen llot i fang

Óli <m. Óla, pl. no hab.>:
1. (karlmannsnafnÓli m (andrònim)
♦ Óli lokbrá: <FOLCLl'Óli Tanca-palpebres, personatge del folclore islandès equivalent si fa no fa al Papu o Papau català. Als infants que no volen adormir-se hom els amenaça amb la vinguda d'aquest personatge, que els adormirà amb sorra de la son
2. (stuttnefni af ÓlafurOlauet m (hipocorístic d'Ólafur)

ó·lið <n. -liðs, no comptable>:
mal m, dany m
◊ af þessu fékk Grettir svo mikið ólið að kaupmenn sögðu hvar sem þeir komu að Grettir hefði þessa menn inni brennt: això va fer molt de mal al Grettir perquè els mercaders contaven, onsevulla arribessin, que en Grettir havia cremats vius aquests homes a dins la casa

ó·liðlegur, -liðleg, -liðlegt <adj.>:
poc escaient, desavinent
◊ Helgi svarar: "Það er óliðlegt nafn og muntu vera óréttvís": en Helgi li va respondre: "aquest nom és ben desencertat i tu deus ésser un home injust"

ó·lifað <adv.>:
mot emprat en la locució:
♦ eiga skammt eftir ólifað: quedar-li poc temps de vida
◊ hann á skammt eftir ólifað: no li queda gaire de vida

ólifnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
disbauxat m, dissolut m, disbauxada f, dissoluta f 

ó·lifnaður <m. -lifnaðar, pl. no hab.>:
vida dissoluta, vida f de disbauxa 

ó·listfengur, -listfeng, -listfengt <adj.>:
poc artístic -a

ó·litaður, -lituð, -litað <adj.>:
no tenyit -ida, sense tenyir, de color natural

ólivín <n. ólivíns, no comptable>:
<GEOLolivina f  (olívín)

ólivín·basalt <n. -basalts, -basölt; pl. no hab.>:
<GEOLbasalt olivínic (olívínbasalt)

ólífa <f. ólífu, ólífur. Gen. pl.: ólífa>:
oliva f 
♦ ólífur fylltar með ansjósum: <CULINolives farcides amb anxoves
♦ svartar ólífur: <CULINolives negres

ó·lífbrjótanlegur, -lífbrjótanleg, -lífbrjótanlegt <adj.>:
no biodegradable

ó·lífi <n. -lífis, pl. no hab.>:
mot emprat en la locució:
♦ særa e-n til ólífis: ferir de mort algú
◊ því að margir eru þeir, sem hún hefir sært til ólífis (ħălāˈlīm   hipˈpīlāh, חֲלָלִים הִפִּילָה), og mesti grúi allir þeir, sem hún hefir myrt: car són molts els qui ella ha ferit mortalment, i tots els qui ella ha matat són la més gran gernació
♦ vera særður til ólífis: estar ferit de mort

ólífis·sár <n. -sárs, -sár>:
ferida f mortal, ferida f de mort

ólífis·verk <n. -verks, -verk>:
acte mereixedor de pena de mort
◊ varð nú ǫðruvís en hann hugði, þvíat Þorvaldi og Ísleifi mági hans þótti þat ólífisverk, at gera manni gerningar til bana: la cosa, emperò, va anar de manera diferent de com ell havia esperat, ja que en Þorvaldr i l'Ísleifr, el seu gendre, consideraven que fer encanteris que provoquessin la mort d'un home era un acte que mereixia la mort

ó·lífrænn, -lífræn, -lífrænt <adj.>:
inorgànic -a
♦ ólífræn efnafræði: química inorgànica

ó·líft <adj. nt., pl. no hab.>:
que no s'hi pot viure, insuportable, inaguantable (a causa, esp., de la calor, el fred, la pudor, la polsegada etc.). Aquest adjectiu s'empra exclusivament en expressions com ara:
♦ hér er ólíft [inni] fyrir fýlu: aquí no s'hi pot estar de la pudor que hi fa
♦ hér er ólíft fyrir hita: aquí hi fa una calor que empesta
♦ hér er ólíft fyrir kulda (o: það er ólíft hér inni vegna kulda)aquí hi fa un fred que no es pot aguantar

ólífu·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
<variant arcaica o literària de → ólífa “oliva”

ólífu·garður <m. -garðs, -garðar>:
oliverar m, olivar m, oliveda f

ólífu·grein <f. -greinar, -greinar>:
branca f d'olivera

ólífu·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
glauc -a, verd -a oliva

ólífu·litaður, -lituð, -litað <adj.>:
de color d'oliva

ólífu·lundur <m. -lundar, -lundir>:
oliverar m, olivar m, oliveda f

ólífu·olía <f. -olíu, pl. no hab.>:
oli m d'oliva

ólífu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
olivera f (planta Olea europaea)

ólígóklas <n. ólígóklass, no comptable>:
oligòclasi f

ólígósen <n. -ólígósens, no comptable>:
oligocè m

ólígósen- <en compostos>:
oligocè -ena, oligocènic -a

ólígósen·tímabil <n. -tímabils, no comptable>:
època f de l'oligocè, època oligocènica

ólígósen·tími <m. -tíma, no comptable>:
època f de l'oligocè, època oligocènica

ó·líkamlegur, -líkamleg, -líkamlegt <adj.>:
incorporal, incorpori -òria, no corpori -òria

ó·líkindalega <adv.>:
en aparença
♦ láta ólíkindalega: fingir, fer teatre

ó·líkindalegur, -líkindaleg, -líkindalegt <adj.>:
improbable

ólíkinda·læti <n.pl -láta>:
aparences f.pl, dissimul m, hipocresia f

ólíkinda·tól <n. -tóls, -tól>:
1. (maður sem dylur huga sinnhipòcrita m & f (persona que, quan fa o diu una cosa, només fingeix, que amaga el que pensa realment, dissimulador)
◊ landar hans sögðu, að hann væri það sem vér mundum kalla ólíkindatól (εἰρωνευτικός): els seus conciutadans deien que era el que nosaltres anomenaríem un hipòcrita 
2. (loddari, maður sem reynist betur en búist var viðfarsant m & f (persona que fingeix ésser el que no és o tenir més importància que hom no s'esperaria)

ó·líkindi <n.pl -líkinda>:
improbabilitat f
♦ e-ð er með ólíkindum: una cosa és molt poc probable
♦ gera e-ð til ólíkinda: fer una cosa en aparença
◊ Gunnsteinn Þorbjarnarson svarar: "Hvað muntu það mega marka? Má hann það gera til ólíkinda" : en Gunnsteinn Þorbjarnarson va replicar: què pot voler dir això? potser només ho ha fet en aparença
◊ mun eg nú segja víst að Austmaðurinn er í minni varðveislu. Hefi eg hann haldið í allan vetur síðan er tíðindin gerðust. Gerði eg það til ólíkinda að kveðja hann á burt. Upp í heiðinni fyrir ofan bæinn í Njarðvík gengur hjalli sunnan frá skarðinu út fyrir Skálanes: et diré del cert que el noruec està sota la meva protecció. L'he mantingut aquí tot l'hivern des que es van produir els fets de la batalla. Quan vaig fer d'enviar-lo fora, només ho vaig fer en aparença. A dalt, a l'altiplanície, part damunt el mas de Njarðvík, hi ha una terrassa natural que s'estén des de la part sud del coll cap a davant mateix d'Skálanes
♦ það þykir með ólíkindum hvernig...: és increïble com...

ó·líklegur, -líkleg, -líklegt <adj.>:
improbable, inversemblant

ó·líkur, -lík, -líkt <adj.>:
1. <GENdesigual
2. (frábrugðinn, ósamstæðurdiferent (que no és idèntic o que no s'assembla a)
♦ vera ólíkur e-m: ésser diferent d'algú, no assemblar-se a algú
♦ það er ólíku saman að jafna: <LOC FIGno hi ha [punt de] comparació
♦ það er tvennt ólíkt: <LOC FIGsón dues coses completament diferentes
3. ólíkt <+ comparatiu>: (miklumolt <+ comparatiu
♦ vera ólíkt betri: <LOC FIGésser molt millor; ésser, de bon tros, millor; ésser millor i amb diferència
♦ mér líður ólîkt betur núna: ara estic molt millor, em sento molt millor ara

Ólína <f. Ólínu, pl. no hab.>:
Olina f (ginecònim)

Ólíver <m. Ólívers, pl. no hab.>:
Oliver m, Oliveri m (andrònim)

ólívín <n. ólívíns, ólívín>:
olivina f

ó·ljós, -ljós, -ljóst <adj.>:
(óskýr & ekki vel skiljanlegurpoc clar -a, fosc -a (obscur, que no s'hi veu bé & que no s'entén bé)
♦ óljós orðatiltæki: <LOCuna locució poc clara, una expressió fosca

ó·ljúfur, -ljúf, -ljúft <adj.>:
poc agradable, desagradable
♦ mér er [mjög] óljúft að <+ inf.>(ánægja & tregðaem desagrada [molt] <+ inf.>, em resulta [molt] desagradable <+ inf.>, no em resulta [gens] agradable <+ inf.> (sentiment de descontentament, repulsa interior i/o repugnància a fer una cosa)
◊ mér er mjög óljúft að segja þetta: no em resulta gens agradable dir això, em desagrada molt dir això
♦ óljúfur gestur fær aldrei veizlu: <LOC FIGno et convidis pas on no t'han pas convidat

ó·ljúgfróður, -ljúgfróð, -ljúgfrótt <adj.>:
[totalment] de fiar, fidedigne -a [en el que diu] (que diu o conta coses verídiques)

ólmandi <m. ólmanda, no comptable>:
1. (fyrirgangurestrèpit m (soroll fort, eixordadissa, rebombori)
♦ ólmandi í veðrinu: la fúria dels elements desfermats a la tempesta, el furor de la tempesta, el fragor de la tempesta 
2. (áflogbatussa f (brega)

ólmast <ólmast ~ ólmumst | ólmaðist ~ ólmuðumst | ólmast[við e-ð ~ e-n]>:
1. (hamastenfurismar-se [amb], enfurir-se, posar-se furiós -osa [amb], enrabiar-se [amb] (posar-se fora de si, exaltar-se)
◊ náttúran ólmast og ógnar landinu [með brennu]: la natura s'enfurisma amenaçant de cremar la terra (nec in illo tantum natura saeuit exustionem terris denuntians
◊ við þetta ólmaðist hún svá mjök, at hún setti sínar klær fyrir brjóst Mánu, ok við þat fellr Mána í óvit niðr: això la va fer enfurismar tant que va clavar les seves urpes al pit de la Mána i amb això ella va quedar inconscient
2. (fljúgast áarribar a les mans (barallar-se, tenir una enganxada)
3. (um vinnufer una feina posant-hi ardor i vehemència (treballar amb vehemència, amb acarnissament)
♦ ólmast við vinnu: treballar amb frenesia, treballar frenèticament
4. (ærslast, láta illafer molt de rebombori i xivarri (fer una sorollada)
♦ stormurinn ólmast: la tempesta es desferma, la tempesta bramula 
5. (um ungdýr og börn: leika sér með hávaðajugar sorollosament (infants & animals joves, p.e., cadells de gos)
♦ krakkarnir ólmast: els infants juguen sorollosament
♦ þeir ólmuðust og veltu sér í snjónum: jugaven sorollosament i es rebolcaven per la neu

ólmur, ólm, ólmt <adj.>:
1. (óðurfuribund -a, enfurit -ida, boig -oja, furiós -osa (fora de si, exaltat, enrabiat)
◊ mun verða maður ólmur sem villiasni (פֶּרֶא אָדָם), hönd hans mun vera uppi á móti hverjum manni og hvers manns hönd uppi á móti honum: serà salvatge com un onagre: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell
◊ þegar Makkabeus sá hinn mikla herafla sem stefndi að og hve vel hann var búinn alls kyns vopnum og hve ólmir (ἡ ἀγριότης -ότητοςfílarnir voru, hóf hann hendur sínar til himins og ákallaði Drottin sem gerir máttarverk: quan el Macabeu va contemplar aquell desplegament de tropes, el seu armament tan variat i la ferotgia dels elefants, llavors va aixecar les mans al cel i va invocar el Senyor que obra meravelles
♦ ólmur af fögnuði: boig d'alegria, exultant d'alegria
♦ oft hefur ólmur hundur rifið skinn: <LOC FIGel gos rabiüt sovint té la pell estripada (cf. la variant grimmur hundur fær oft gatað skinn
2. (löngunarfullurboig -oja (delejós, ple d'un desig molt fort)
♦ vera ólmur í e-ð (o: eftir e-ð)anar boig per una cosa, dur un etsís per una cosa (Mall.
◊ hann er ólmur í brennivín: va boig per beure, l'alcohol el té trastornat
♦ vera ólmur í að <+ inf.>estar ansiós de <+ inf.>, estar impacient per <+ inf.>
♦ vilja ólmur fá e-ð: voler obtenir una cosa a tota costa, anar boig per aconseguir una cosa, dur un etsís per obtenir una cosa (Mall.
3. (um hestfogós -osa, ardorós -osa, salvatge (cavall)
◊ hesturinn er ólmur: el cavall és fogós
◊ þeir bræður áttu einn graðan hest, brúnan að lit. Hann var mjög ólmur: els germans tenien un cavall de llavor de color negre, el qual era de caràcter molt salvatgí

ó·loft <n. -lofts, no comptable>:
aire aviciat

ó·lokinn, -lokin, -lokið <adj.>:
1. (ekki endaðurinconclòs -osa (no acabat)
♦ eiga ólokið við e-ð: <LOCno haver acabat amb una cosa
♦ eiga ýmsu ólokið: <LOCtenir algunes coses pendents
◊ ég á ýmsu ólokið: tinc diverses coses pendents
♦ þessu er rétt ólokið: <LOC FIGaixò ja està gairebé acabat, a això no li falta gaire
2. (um skuldobert -a, no pagat -ada, no saldat -ada (deute)
◊ ólokið skuld: deute pendent, deute no saldat
3. (um sagnorðprogressiu -iva (acció verbal: en procés de realització)
♦ ólokið (o: óorðið) horf: <GRAMaspecte progressiu
♦ ólokið horf [sagnarinnar] í þátíð: <GRAMimperfet

ólum:
1ª pers. pl. del pretèrit ind. de ala “infantar”

ó·lund <f. -lundar, pl. no hab.>:
1. <GENmal humor m, sorruderia f
♦ vera með ólund: fer morros, estar de mal humor
2. (andúðdisgust m, desgrat m (desplaença, desplaer)
◊ sérhver gefi eins og hann hefur ásett sér í hjarta sínu, ekki með ólund eða með nauðung, því að Guð elskar glaðan gjafara: que cadascú doni segons s'ho ha proposat en el seu cor, no pas de mal grat o per força, car Déu estima el qui dóna amb alegria

ólundar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
sorrut -uda, emmurriat -ada (malombrós, malhumorat)

ólundar·lega <adv.>:
fent morros

ólundar·legur, -leg, -legt <adj.>:
irritable, de mal humor

ólundar·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat m de mal humor, posat sorrut

ó·lundast <-lundast ~ -lundumst | -lundaðist ~ -lunduðumst | -lundast>:
estar malhumorat -ada

ó·lúinn, -lúin, -lúið <adj.>:
descansat -ada, no cansat -ada

ó·lyfjan <f. -lyfjanar, pl. no hab.>:
verí m
♦ blanda drykk ólyfjani: posar verí a una beguda, emmetzinar una beguda

ó·lyginn, -lygin, -lygið <adj.>:
que no diu mentides, sincer -a
◊ "ólyginn sagði mér, enn hafðu mig samt ekki fyrir því, blessuð!": "ho sé d'un que no mént, però, de tota manera, no diguis que ho saps per mi; adéu-siau!"

ó·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
pudor f, sentor f 

ólympíu- <en compostos>:
<ESPORTolímpic -a

ólympíu·eldur <m. -elds, -eldar>:
<ESPORTpeveter olímpic
♦ tendra ólympíueldinn: <ESPORTencendre el peveter olímpic 

ólympíu·fáni <m. -fána, -fánar>:
<ESPORTbandera olímpica

ólympíu·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:
<ESPORTtorxa olímpica

Ólympíu·leikar <m.pl -leika>:
<ESPORTJocs Olímpics
♦ Ólympíuleikarnir: <ESPORTels Jocs Olímpics 
♦ lokaathöfn Ólympíuleikanna í Barselónu: <ESPORTcerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 
♦ lokahátíð Ólympíuleikanna: <ESPORTcerimònia de clausura dels Jocs Olímpics 
♦ næstu ólympíuleikar verða haldnir í Lundúnum árið 2012: <ESPORTels propers Jocs Olímpics es faran a Londres l'any 2012 
♦ setja Ólympíuleikana formlega: <ESPORTinaugurar formalment els Jocs Olímpics 
♦ Ólympíuleikarnir settir: inaugurats els jocs olímpics
♦ setningarathöfn Ólympíuleikanna í Barselónu: <ESPORTcerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 
♦ setningarhátíð Ólympíuleikanna: <ESPORTcerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics 
♦ slíta Ólympíuleikunum: <ESPORTacabar els Jocs Olímpics 
♦ Ólympíuleikunum slitið: conclosos els jocs olímpics
♦ vinna þrenn gullverðlaun á Ólympíuleikunum: <LOC FIGguanyar tres medalles d'or a les Olimpíades
♦ → sumarólympíuleikarnir “jocs olímpics d'estiu”
♦ → vetrarólympíuleikarnir “jocs olímpics d'hivern”

ólympíu·leikvangur <m. -leikvangs, -leikvangar>:
<ESPORTestadi olímpic
♦ á ólympíuleikvangnum: <ESPORTa l'estadi olímpic 

ólympíu·lið <n. -liðs, -lið>:
<ESPORTequip olímpic, selecció olímpica

ólympíu·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
<ESPORTcampió olímpic, campiona olímpica

ólympíu·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
medalla olímpica

ólympíu·met <n. -mets, -met>:
<ESPORTrècord olímpic

ólympíu·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
<ESPORTcomitè olímpic

ólympíu·þorp <n. -þorps, -þorp>:
<ESPORTvila olímpica

ó·lyst <f. -lystar, no comptable>:
desgana f
♦ ólyst á e-u: manca de gana de...
♦ ólyst á kaffi: manca de ganes de beure cafè
♦ ólyst á listinni: desgana per l'art
♦ ólyst á mat: manca de gana

ó·lystilegur, -lystileg, -lystilegt <adj.>:
poc apetitós -osa

ó·lystugur, -lystug, -lystugt <adj.>:
sense gana

ó·lýðræðislegur, -lýðræðisleg, -lýðræðislegt <adj.>:
antidemocràtic -a, no democràtic -a

ó·lýsanlegur, -lýsanleg, -lýsanlegt <adj.>:
indescriptible

ó·læknandi, -læknandi, -læknandi <adj.>:
incurable, <LITinguarible

ó·læknanlegur, -læknanleg, -læknanlegt <adj.>:
variant de ólæknandi, -læknandi, -læknandi ‘incurable, inguarible’

ó·lærður, -lærð, -lært <adj.>:
inculte -a (sense educació, no instruït & ignorant)

ó·læs, -læs, -læst <adj.>:
analfabet -a
♦ ólæs og óskrifandi kona: analfabeta f
♦ ólæs og óskrifandi maður: analfabet m

ó·læsi <n. -læsis, no comptable>:
analfabetisme m

ó·læsilegur, -læsileg, -læsilegt <adj.>:
il·legible

ó·læstur, -læst, -læst <adj.>:
ajustat -ada, empès -esa (Mall.) (tancat, però no en fort)
♦ hurðin er ólæst: la porta està ajustada, la porta és empesa (Mall.
♦ komdu inn!, það er ólæst!: entra! la porta només està ajustada!

ó·læti <n.pl -láta>:
esvalot m, xivarri m, aldarull m
♦ vera með ólæti: fer xivarri, armar tabola, cridar i xisclar
♦ dópað, ölvað og með ólæti: drogats, beguts i armant tabola

Ólöf <f. Ólafar, pl. no hab.>:
Olava f (ginecònim)
♦ Gylla ok Ragnþrúðr - þær reistu stein at Vreið, fǫður sinn, bónda Ólǫ́far, bróður Bjarnar. Guð hjálpi sálu hans: La Gylla i la Ragnþrúðr han dreçat aquesta estela en memòria de son pare Vreiðr, marit de l'Ólǫ́f i germà d'en Bjǫrn. Que Déu ajudi la seva ànima

ó·lög <n. -laga>:
1. (lögleysamanca f de llei[s] (absència de lleis)
◊ "Eigi er það sættarrof," segir Njáll, "að hver hafi lög við annan því að með lögum skal land vort byggja en eigi með ólögum eyða": no hi ha cap trencament de l'acord en el fet que cadascú apliqui les lleis amb els altres", li fa en Nial, "car el nostre país es construeix amb la llei, però s'assola amb la manca de lleis"
♦ ganga eigi undir ólög: no sotmetre's a la manca de lleis
◊ en er þeir koma saman taka þeir tal og ráðagerð og ætla til þess þrjá menn, þá er málsnjallastir voru í þeirra flokki, að svara Ólafi konungi á þinginu og tala móti honum og það með að þeir vilja eigi ganga undir ólög þótt konungur bjóði þeim: i, després que s'hagueren reunit, havien parlat i considerat de nomenar els tres homes més eloqüents de llur bàndol perquè fossin ells els qui repliquessin i s'oposessin al rei Olau en el þing i això [ho havien fet] perquè no volien pas sotmetre's a la manca de lleis encara que el rei els ho manés
2. (vond lögmala llei (llei dolenta & llei iniqua)
3. (ranglæti, óréttlætiinjustícia f (iniquitat, il·legalitat)
♦ at ólögum: il·legítimament
◊ konungurinn lá þá í Sólundum og heitaðist að fara út til Íslands að herja og hefna níðs þess er allir landsmenn höfðu gert um konunginn Harald fyrir rán það er Byrgir bryti hafði tekið fé íslenzkra manna að ólögum, en konungurinn vildi eigi rétta ránið, þá er hann var þess beðinn: el rei aleshores es trobava a l'illa de Sólundir i amenaçava de salpar cap a Islàndia per a assolar-la a fi de venjar el níðkvæði o poema de befa i escarn que tots els habitants del país havien compost sobre el rei Harald pel robatori que s'havia fet quan en Byrgir Bryti s'havia apoderat il·legítimament dels béns d'alguns islandesos i el rei no havia volgut reparar aquest robatori quan hom li ho havia sol·licitat
♦ gera e-m ólög: cometre una injustícia amb algú, fer un tort a algú
◊ þú gerir þeim ólög en níðir þá á svo gert ofan en þeir heitast að steypa þér fyrir borð. Nú er slíkt ótiltækilegt: [sostraguent-te de la feina que tens assignada,] ets injust amb ells i, a més a més, en fas befa, de manera que ells, per la seva banda, amenacen de llençar-te per la borda. Ara mateix, un comportament així està fora de lloc

ó·löghlýðinn, -löghlýðin, -löghlýðið <adj.>:
irrespestuós -osa amb la llei

ó·löglega <adv.>:
il·legalment

ó·löglegur, -lögleg, -löglegt <adj.>:
il·legal, il·lícit -a

ó·lögleiki <m. lögleika, no comptable>:
il·legalitat f (caràcter il·legal)
♦ ólögleiki fíkniefnanna: la il·legalitat dels estupefaents

ó·lögmæltur, -lögmælt, -lögmælt <adj.>:
il·legalitzat -ada

ó·lögmæti <n. -lögmætis, no comptable>:
il·legitimitat f, il·legalitat f (no conformitat a dreta llei)

ó·lögmætur, -lögmæt, -lögmætt <adj.>:
il·legítim -a, il·legal, il·lícit -a (no conforme a dreta llei)
♦ dæma e-ð ólögmætt: declarar il·legal una cosa (subjecte: un jutge, un tribunal superior de justícia etc.)

ó·lögráða <adj. inv>:
menor d'edat

ó·lögulegur, -löguleg, -lögulegt <adj.>:
deforme, distorsionat -ada
◊ góð leið er að sjá sjálfan sig sem spegilmynd sem er eitthvað ólöguleg og snúin og það sé manns verkefni að koma henni í skínandi horf: una bona manera és de veure's a un mateix com una imatge de mirall una mica distorsionada i del revés i és la tasca d'un posar-la bé i fer que resplendeixi
♦ ólögulegur í vexti: estrafet, [de cos] deforme

óma <óma ~ ómum | ómaði ~ ómuðum | ómað. Emprat hab. com a impers.>:
ressonar, retentir, retrunyir

ó·máanlegur, -máanleg, -máanlegt <adj.>:
indeleble, inesborrable (óafmáanlegur)

ómaga·aldur <m. -aldurs, -aldrar, pl. no hab.>:
minoria f d'edat
♦ barnahópur í ómagaaldri: <LOC FIGmunt de fills encara menors d'edat

ómaga·framfærsla <f. -framfærslu, no comptable>:
assistència pública, assistència f social

ómaga·háls <m. -háls, no comptable>:
infantesa f, temps m de la impubertat, temps m d'un infant com a dependent
♦ ómagaháls á e-m ~ e-i: el temps d'un infant com a menor
♦ langur er ómagahálsinn: <LOC FIGllarga és la infantesa, costa molt fins que els infants no s'han fets grans

ómaga·hæli <n. -hælis, -hæli>:
llar m [d'acollida] per a infants i menors d'edat [desvalguts]

ómaga·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense infants ni vells [dependents] al seu càrrec

ómaga·maður <m. -manns, -menn>:
home carregat de fills
◊ [blá]fátækur ómagamaður: un home carregat de fills i pobre com les rates
◊ ég veit sumsé fyrir víst að minn konúngur Kristján níundi sem var skuldugur ómagamaður og þýskur kotbóndi í Holstin skilur hvað það er að vera útlendur höfðíngi í Danaveldi: sé, i val a dir que del cert, que el meu rei, en Kristján IX, que ha estat un home tan carregat de fills i de deutes com un petit pagès alemany de Holtstein, comprèn què vol dir ésser un sobirà estranger al regne de Dinamarca (en Kristján IX era nat al castell de Gottorp o Gottorf
◊ ómagamenn þeir er eigi hafa fé til at fœra ómaga sína fram, skulu meira taka ef þeir vilja: aquells homes que tinguin fills petits a llur càrrec i que no tinguin prou cabal per a sustentar-los, poden agafar-ne més, si volen

ó·magi <m. -maga, -magar>:
1. (sá sem getur ekki unnið fyrir sér sjálfdependent m & f (persona que no es pot pas valer per si mateixa, p.e., infant o vell)
2. (sá sem er á ómagaaldrimenor m & f d'edat (persona que no ha arribat a la majoria d'edat, però, i de manera especial, l'infant petit)
3. (sá sem er ófjárráða, þurfamaðurindigent m & f (persona que no disposa pas de mitjans de subsistència, desvalgut, molt pobre)

ó·mak <n. -maks, no comptable>:
molèstia f (o: molèsties f.pl), incomoditat[s] f.[pl], esforç m
◊ ég efa ekki að þið getið skýrt hvernig á þessu stendur. Mér er það fullkomlega skiljanlegt og ég vildi þakka ykkur fyrir að taka af mér ómakið: no dubto pas que pogueu explicar què és tot això. Personalment ho entenc perfectament i us voldria donar les gràcies per haver-me'n estalviat la molèstia
♦ það er ómaksins vertpaga la pena, s'ho paga, s'ho val
♦ það er ómaksins vert að <+ inf.>paga la pena [de] <+ inf.
♦ það er ekki ómaksins vertno paga la pena, no s'ho paga, no s'ho val
♦ það er ekki ómaksins vert að <+ inf.>no s'ho val <+ inf.
♦ gera sér ómakmolestar-se, donar-se [la] pena, prendre's la molèstia (esforçar-se a fer una cosa)

ómaka <ómaka ~ ómökum | ómakaði ~ ómökuðum | ómakaðe-n>:
molestar algú, destorbar algú
♦ vertu ekki að ómaka þigno et molestis pas, no cal que et molestis
♦ þú þarft ekki að ómaka þig frekarno cal que t'hi amoïnis més, no cal que t'hi prenguis més la molèstia

ó·maki <m. -maka, no comptable>:
disgust m, enuig m
◊ hann gerði mikinn ómaka þeim flestum er í nánd bjuggu: a la major part dels qui vivien a la rodalia els causava gran enuig
◊ og ef þeir bjóða mér nokkurn ómaka þá vertu eigi seinni að ráða til Þorsteins en eg til Þorkels: i si em causen cap disgust, ataca en Torstein alhora que jo atacaré en Tòrkel

ó·maklega <adv.>:
immerescudament, immereixedorament (sense haver-s'ho merescut)
♦ e-ð kemur á ómaklega ~ e-ð er ómaklega á komiðuna cosa no es mereix pas ~ no s'ha merescut pas
◊ hún var mjög heiftarfengin til Bolla og þótti sár fósturlaunin hans og ómaklega á koma: un odi mortal vers en Bol·ló s'havia emparat d'ella car li semblava que la forma com ell els pagava llur fóstr era dolorosa i la rebien immerescudament

ó·maklegur, -makleg, -maklegt <adj.>:
1. <GENindigne -a, desmereixedor -a
♦ ómaklegur e-sindigne d'una cosa, que no es mereix pas una cosa
◊ ómaklegur er ég allrar þeirrar miskunnar og allrar þeirrar trúfesti, sem þú hefir auðsýnt þjóni þínum: sóc indigne de tota la commiseració i de tota la fidelitat que hast tingut envers el teu serf
2. (um hegningimmerescut -uda (càstig)
♦ ómakleg hegning: un càstig immerescut

ómaks·laun <n.pl -launa>:
[petita] gratificació f

< ó·makur, -mök, -makt <adj.>:
que no resulta pas fàcil de tractar-hi o enfrontar-s'hi
◊ þá kom inn hári Hildibrandr Húnakappi, hann var mér ómakr: aleshores va venir en Hildibrand de blancs cabells, el campió dels huns, no ho vaig tenir fàcil amb ell (perquè era igual o millor que jo mateix

óman <f. ómanar, no comptable>:
<LITveu f (ómun)

Óman <n. Ómans (o: Óman), no comptable>:
Oman m

Ómani <m. Ómana, Ómanar>:
omanita m & f

ó·mannaður, -mönnuð, -mannað <adj.>:
no tripulat -ada

ó·mannblendinn, -mannblendin, -mannblendið <adj.>:
insociable, que no es fa amb la gent

ó·mannblendni <f. -mannblendni, no comptable>:
insociabilitat f

ó·mannborlegur, -mannborleg, -mannborlegt <adj.>:
insignificant

ó·mannlegur, -mannleg, -mannlegt <adj.>:
inhumà -ana

ó·mannúð <f. -mannúðar, no comptable>:
inhumanitat f

ó·mannúðlegur, -mannúðleg, -mannúðlegt <adj.>:
inhumà -ana

ómanskur, ómönsk, ómanskt <adj.>:
omanita

ó·mark <n. -marks, pl. no hab.>:
no validesa f
♦ þetta er ómarkaixò no compta

ó·markaður, -mörkuð, -markað <adj.>:
no marcat -ada, sense marcar
♦ ómarkaður hesturun cavall sense marcar

ó·mála <adj. inv.>:
variant de ómálga ‘mut muda, que no pot pas parlar’
◊ kona þessi er ómála. Hefi eg marga vega leitað mála við hana og hefi eg aldrei fengið orð af henni. Er það að vísu mín ætlan að þessi kona kunni eigi að mæla: aquesta dona és muda. He intentat de moltes maneres que parlés però mai no he aconseguit treure-li una sola paraula. Tinc la certesa que aquesta dona no pot parlar

ó·málga <adj. inv.>:
1. <GENmut muda
◊ móðir Njáls hét Ásgerður. Hún var dóttir Áskels hersis hins ómálga: la mare d'en Nial es deia Ásgerður i era la filla del hersir Áskell el mut
2. (um barnque encara no parla (infant)
♦ ómálga barn: nodrissó m, nen m d'enguè, ninet m d'uè (Mall.), infant m que encara no xerra (Mall.

ó·málgi <m. -málga, -málgar>:
nodrissó m, infant m de pit

ó·máttulegur, máttuleg, -máttulegt <adj.>:
variant arcaica de ómáttugur, ómáttug, ómáttugt ‘impossible [de fer]’

ó·máttugur, -máttug, -máttugt <adj.>:
impossible [de fer]
◊ er Drottni nokkuð ómáttugt? Á sinni tíð að vori mun ég aftur koma til þín, og Sara hefir þá eignast son: que hi ha res que sigui impossible a Jahvè? Per la primavera, quan serà el temps, tornaré amb tu i la Sara llavors haurà tingut un fill
♦ mér er ómáttugt að <+ inf.>em resulta impossible [de] <+ inf.

ó·máttur <m. -máttar, -mættir>:
feblesa f, defalliment m, defallença f
◊ segir þú ómátt þinn á?: dius que no te sents amb prou forces per fer-ho?

ó·meðfærilegur, -meðfærileg, -meðfærilegt <adj.>:
difícil de manejar (objecte, esp. a causa del seu volum, de les seves dimensions, pes etc. o a causa de la complexitat tècnica)

ó·meðvitaður, -meðvituður, -meðvitað <adj.>:
inconscient
♦ gera e-ð ómeðvitað: fer una cosa d'una manera inconscient

ó·mega <n. -mega, -mega>:
(bókstafur gríska stafrófsinsomega f (lletra de l'alfabet grec ω, Ω)

ó·megð <f. -megðar, no comptable>:
1. (ómagaaldurminoria f d'edat (edat de menor)
2. (barnahópur á ómagaaldrifillada f menor d'edat (fills i filles que encara no han arribat a la majoria d'edat, infants petits d'un home que encara no es poden valer per si mateixos)
♦ hann hefur mikla ómegð: està carregat d'infants [petits]
3. (á miðöldumdependents m.pl (a l'Edat Mitjana, designació col·lectiva dels ómagar o persones que estan al càrrec d'algú, anomenat ómagamaður)
◊ en Álfur kvað það eigi að sínum vilja gert „því að eg hefi áður lagt fyrir hann fé því að Össur var eigi skilgetinn og sat eg því fyrir ómegðum og þykist eg því til kominn um fjártekjuna að nokkurum hluta" (SS I, cap. 59, p. 70): però l'en Álfur va dir que allò s'havia fet contra la seva voluntat, “perquè jo ja havia posat diners per ell abans ja que l'áður no era fill legítim i per aquesta raó vaig haver de fer-me càrrec dels [seus] dependents i, per això [mateix], sóc del parer que tinc dret a agafar una part dels seus béns”

ó·megin <n. -megins, no comptable>:
(yfirliðesvaniment m, acubament m (Mall., Men.) (desmai)
♦ falla í ómegin: perdre el sentit, esvanir-se, desmaiar-se, acubar-se (Mall.
♦ hníga (o: líða) í ómegin: caure desmaiat -ada, caure acubat -ada (Mall.

ó·meiddur, -meidd, -meitt <adj.>:
il·lès -esa 

ó·meinn, -mein, -meint <adj.>:
inofensiu -iva, que no fa mal
◊ "það ætlaði eg," sagði Ásbjörn, "því að eg þykist ómeinn við aðra: "Això mateix és el que creia jo", va dir l'Ásbjörn, "perquè tinc per mi que no sóc pas dels qui van fent mal als altres.
♦ honum varð ómeint við það: en va sortir ben parat, no en va tenir cap mal

ó·meltanlegur, -meltanleg, -meltanlegt <adj.>:
indigest -a, indigerible

ó·meltur, -melt, -melt <adj.>:
no digerit -ida, indigest -a

ó·mengaður, -menguð, -mengað <adj.>:
pur -a, no barrejat -ada

ó·menni <n. -mennis, -menni>:
1. (varmennipoca-vergonya m, brivall m (bergant, brètol)
2. (mannleysainútil m, aturat m, apocat m (persona sense gens d'empenta, amb sang d'orxata i bo per res)
3. (vesalmennitòtila m, peretjal m (Mall.(tanoca, babau, beneit)

ó·menning <f. -menningar, no comptable>:
incultura f, manca f de cultura

ómenningar·legur, -leg, -legt <adj.>:
inculte -a (desproveït d'educació i cultura)

ó·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
1. (dáðleysiinactivitat f (manca o absència de dinamisme, indolència, accídia)
◊ leti og ómennska: mandra i indolència
2. (varmennskavilesa f (vilania, baixesa)
3. (manndómsleysiefeminació f (manca d'homenia, de virilitat)

ómennsku·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (dáðlausaturat -ada, inactiu -iva (no diligent, de caràcter accidiós)
◊ og hinn merkasti maðr 18. aldarinnar, Ólafr Stephensen, ber þeim, sem flytja í þurrabúðir, þann vitnisburð, að þeir "séu gjarnan þeir ómennskufyllstu og þunglífustu" sem álíta iðjuleysi "fyrir lukku, og erfiði fyrir straff": i l'home més remarcable del segle XVIII, l'Ólafr Stephensen, als qui van a viure a les barraques de pescadors de vora la mar, els atesta que "són de bon tros els més poc diligents i els més peresossos" que consideren l'ociositat "una sort i el treball un càstig".
2. (níðingslegur, illmannlegurvil (que fa baixeses)
3. (manndómslausefeminat -ada (mancat d'homenia, de virilitat)

ómennsku·legur, -leg, -legt <adj.>:
variant de → ómennskufullur “inactiu, accidiós, aturat”

ó·mennskur, -mennsk, -mennskt <adj.>:
no humà -ana (animal & sobrenatural)
♦ ómennsk óhljóð: uns crits no humans

ó·menntaður, -menntuð, -menntað <adj.>:
inculte -a (sense formació escolar o amb poca formació escolar & ignorant)

ó·merkilegur, -merkileg, -merkilegt <adj.>:
insignificant (mancat d'importància, sense importància)
◊ ómerkilegur kúaþjófur: un insignificant lladre de vaques

ó·merkja <-merki ~ -merkjum | -merkti ~ -merktum | -merkte-n>:
invalidar una cosa, declarar nul·la una cosa

ó·merkjanlega <adv.>:
imperceptiblement

ó·merkjanlegur, -merkjanleg, -merkjanlegt <adj.>:
imperceptible

ó·merktur, -merkt, -merkt <adj.>:
no marcat -ada, sense marcar
♦ ómerkt lögreglubifreið: un cotxe de policia camuflat

ó·merkur, -merk, -merkt <adj.>:
1. (lítilsverðurinsignificant (irrellevant, poc important)
♦ dæma e-ð ómerkt: jutjar irrellevant una cosa
♦ ómerkur maður: un home insignificant
2. (um orðfútil (paraula)
3. (ósannsögullno digne -a de credibilitat (de la veracitat del que diu hom no es pot pas refiar)

ó·metanlegur, -metanleg, -metanlegt <adj.>:
1. <GENinestimable, incalculable
2. (mikilvægurinapreciable, de valor incalculable, sense preu (valuosíssim, de gran valor)

ó·mettaður, -mettuð, -mettað <adj.>:
insaturat -ada
♦ ómettuð fita: greix[os] insaturat[s]

ó·minni <n. -minnis, -minni>:
1. (minnistappèrdua f de la memòria (en els textos medievals, el mot sol designar una amnèsia provocada per la cervesa que hom beu)
◊ þat var náttúra drykkjar þess, er í var neðra gólfi, at hverr, sem af drakk, fekk vanheilsu þá, er lepra heitir, ok óminni svá mikit, at hann mundi engan þann hlut, sem áðr hafði verit, en ef drukkit var af efra hlut hornsins, þá bættist þegar: la virtut d'aquella beguda era tal que, si només en quedava un cul, qui en begués, s'encomanava la malaltia que es diu lepra, i una desmemòria tan gran que no se'n recordava de res que hi hagués hagut abans, però si la beguda omplia el corn, qui en begués de la part de dalt, millorava immediatament
◊ svá var Heðinn fanginn í illsku ok óminni af öli því, er hann hafði drukkit, at honum sýndist ekki annat ráð en þetta, ok ekki mundi hann til, at þeir Högni væri fóstbræðr: i d'aquesta manera en Heðinn es veié pres de la maldat i la pèrdua de memòria que li havia provocat la cervesa que havia begut, de manera que li va semblar que no hi havia res de més assenyat que allò i no se'n va recordar que ell i en Hogni eren germans de jurament (sverjask í brœðralag)
◊ er eg kallaður Níðungur hinn nákvæmi. Hefi eg víða farið og marga höfðingja heim sótt. Gerist eg nú gamall mjög svo að trautt má eg aldur minn segja sakir elli og óminnis: em dic Níðungur el primmirat. He viatjat vastament i visitat molts de capitostos, i ara m'he fet tan vell que a penes puc dir la meva edat per mor de la vellura i de la meva manca de memòria
2. <MEDamnèsia f (minnisleysi)

óminnis·elfur <f. -elfar, no comptable>:
<MITOLLete f, el riu de l'oblit

óminnis·öl <n. -öls, no comptable>:
<MITOLcervesa f de l'oblit, beuratge mític emprat esp. per les dones per a fer oblidar algú al seu amant o espòs
◊ Sigurði var blandat úminnisǫl: De com al Sigurðr li fou preparada una cervesa de l'oblit

óminnugur, -minnug, -minnugt <adj.>:
desmemoriat -ada, oblidadís -issa

ómiskunnsamur, -miskunnsöm, -miskunnsamt <adj.>:
immisericorde, despietat -ada

ó·missandi, -missandi, -missandi <adj.>:
indispensable

ó·missanlegur, -missanleg, -missanlegt <adj.>:
indispensable (ómissandi)

ó·mjúkur, -mjúk, -mjúkt¹ <adj.>:
1. (óbilgjarn, ósveigjanlegurdur -a (inflexible)
2. (önugur, afundinnaspre -a (rude, descortès)
♦ vera ómjúkur í orðum: ésser aspre en el to de les seves paraules
3. (erfiðurfeixuc -uga (molest)
♦ ómjúk ferð: un viatge feixuc
4. (fjandsamlegur, spennturhostil (no amical)
♦ lagðist og mjög ómjúkt á með þeim Arnkatli feðgum: la relació entre l'Arnkell i son pare també va passar a ésser molt tibant

ó·móður, -móð, -mótt <adj.>:
fresc -a i descansat -ada
♦ e-m verður ómótt: <LOC FIGalgú se sent malament

ó·mótaður, -mótuð, -mótað <adj.>:
immadur -a (que encara no ha agafat la forma definitiva, no s'ha format del tot)

ó·mótmælanlegur, -mótmælanleg, -mótmælanlegt <adj.>:
incontestable, inqüestionable

ó·mótstæðilegur, -mótstæðileg, -mótstæðilegt <adj.>:
irresistible
◊ af hverju þykir ykkur öllum hann ómótstæðilegur?: per què totes vosaltres el trobeu irresistible?

ó·móttækilegur, -móttækileg, -móttækilegt <adj.>:
insensible (no susceptible)
♦ vera ómóttækilegur fyrir e-ð: ésser insensible a..., ésser immune a...

óm·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:
<MEDressonància f

ómun <f. ómunar, no comptable>:
1. <LIT = röddveu f
2. <LIT = hljóðso m, soroll m
3. <MED & FÍS♦ → segulómun “ressonància magnètica”

ómuna·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
temps m immemorial
♦ frá ómunatíð: de temps immemorial, des de la nit dels temps

ómur <m. óms, ómar; dat. sg.: óm & ómi>:
1. <GENremor f, retruny m (so distant i confús)
◊ svo undurblítt ég aldrei hef af ómi töfrazt neinum; í vökudraum ég veg minn reið og vissi' ei hvernig tíminn leið við svanasöng á heiði: mai un so no m'ha encisat d'una manera tan meravellosament suau; en un somni de despert feia el meu camí sense saber com passa el temps a l'altiplà amb el cant del cigne
2. (endurómurressò m (eco)

ó·mútuþægur, -mútuþæg, -mútuþægt <adj.>:
insubornable, incorruptible

ó·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. (illa unnið verk & illa gerður hluturbunyol m, nyap m (feina o objecte lleig i mal fet)
2. (afstyrmi, afkáraleg veramalgirbat m, malgirbada f (persona o ésser estrafolari)
3. (óverklagin manneskjapastifa m & f (persona desmanegada, poc hàbil o en destra la seva feina)

ó·myndaður, -mynduð -myndað <adj.>:
informe
◊ augu þín sáu mig, er ég enn var ómyndað efni, ævidagar voru ákveðnir og allir skráðir í bók þína, áður en nokkur þeirra var til orðinn: els teus ulls em veien quan jo encara no era res més que una massa informe, i en el teu llibre ja hi eren inscrits tots els dies de la meva vida que m'estaven destinats, abans que cap d'ells no existís

ó·myndarlegur, -myndarleg, -myndarlegt <adj.>:
1. (óduglegurnegat -ada, maldestre -a (desmanyotat, graponer & malapte, inútil, incompetent)
2. (ógerðarlegurpoc bonic -a, no agraciat -ada (no gaire bell, lleig)

ó·myndugur, -myndug, -myndugt <adj.>:
(ósjálfráðamenor d'edat

ó·myrkur, -myrk, -myrkt <adj.>:
clar -a i nítid -a
♦ vera ómyrkur í máli: no mossegar-se pas la llengua, no anar amb embuts, no tenir pèls a la llengua

ó·mælanlegur, -mælanleg, -mælanlegt <adj.>:
incommensurable, immesurable, insondable, inestimable

ó·mæli <n. -mælis, -mæli>:
(það sem er ekki unnt að mælaimmensitat f incommensurable

ómæli·leiki <m. -leika, no comptable>:
immensitat f

ómælis·dýpi <n. -dýpis, -dýpi>:
abís m insondable
◊ færðu til mín í dag sálir sem dvelja í hreinsunareldinum, og dýfðu þeim í ómælisdýpi miskunnar minnar: du'm avui les ànimes que estan al purgatori i submergeix-les dins l'abisme de la meva misericòrdia

ómælis·geimur <m. -geims, no comptable>:
espai m incommensurable

ómælis·undur <n. -undurs, -undur>:
meravella f incommensurable

ó·mætta <-mætti ~ -mættum | -mætti ~ -mættum | -mætt>:
defallir
◊ er ljósið bar yfir Sóta ómætti hann og féll hann niður: quan la llum va brillar sobre en Sóti, aquest va perdre les seves forces i caigué al terra
◊ Aðils konung sækir þá mikil blóðrás, svá at hann ómættir af, ok verðr nú at snúa aptr við verr búit, en Hrólfr konungr tók aptr Svíagrís: el rei Aðis llavors tenia una gran hemorràgia, a conseqüència de la qual va tenir un esvaniment i calgué tornar enrere en la pitjor de les condicions, però, pel que fa al rei Hrólfr, aquest va tornar a agafar l'anell Svíagrís
♦ e-n ómættir: algú té un esvaniment
◊ Hákon konungur gekk út á skeið sína, lét þá binda sár sitt en þar rann blóð svo mjög að eigi fékk stöðvað. Og er á leið dag þá ómætti konung: quan el rei Hákon va haver pujat a dalt de la seva skeið, va fer que li embenessin la seva ferida, però li'n brollava tanta de sang que no l'hi pogueren estroncar i quan ja volia fer-se de vespre, el rei va patir un esvaniment

ó·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
sense valor
◊ Bárður kvað ómæt ómaga orð, "og mun eg fara sem áður": en Bárður va dir que les paraules d'un vell que ja no es podia valer per si mateix no tenien cap valor i que "continuaré fent com fins ara"

ó·mögulega <adv.>:
[absolutament] impossible
♦ ég get ómögulega gert það: m'és impossible de fer-ho
♦ ég get ómögulega komið í dag: m'és impossible de venir avui

ó·mögulegur, -möguleg, -mögulegt <adj.>:
impossible
♦ það er ómögulegt að segja: no es pot dir
♦ þú ert ómögulegur!: ets impossible!

ó·möguleiki <m. -möguleika, -möguleikar>:
impossibilitat f

ó·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
nom m malsonant (nom, esp. de persona, lleig o de mal gust)

ó·nafngreindur, -nafngreind, -nafngreint <adj.>:
anònim -a

ó·nauðsynlega <adv.>:
innecessàriament

ó·nauðsynlegur, -nauðsynleg, -nauðsynlegt <adj.>:
1. (óþarfur, þarflausinnecessari -ària (que no és pas necessari, no necessari)
2. (óþarfur, sem er umfram, sem er ofaukiðsuperflu -èrflua (que és sobrer)
◊ fimm ónauðsynlegir hlutir um mig: cinc coses supèrflues del meu voltant
◊ forvitinn ertu, Eirekr, ok margra hluta viltu víss verða, þeira sem ónauðsynligir eru ok fáheyrðir ok mjǫk ókunnir: ets curiós, Eirekr, i vols obtenir un coneixement detallat de moltes de coses que són supèrflues i desconegudes i de les quals se'n sent a parlar rares vegades

ó·náð <f. -náðar, -náðir>:
1. (vanþókknundesgràcia f (pèrdua del favor d'algú)
♦ falla í ónáð [hjá e-m]: caure en desgràcia [amb algú], perdre el favor d'algú
♦ komast í ónáð [hjá e-m]: caure en desgràcia [amb algú]
2. ónáðir <f.pl ónáða>: (ónæðiamoïnament m (molèstia)

ó·náða <-náða ~ -náðum | -náðaði ~ -náðuðum | -náðaðe-n>:
1. (ómakadestorbar algú (incomodar, molestar)
2. (ergjaempipar algú, amoïnar algú (importunar, fastidiar)

ó·náðulegur, -náðuleg, -náðulegt <adj.>:
importú -una, molestós -osa

ó·nákvæmni <f. -nákvæmni, no comptable>:
(óskýrleikiimprecisió f, inexactitud f (manca de precisió)

ó·nákvæmur, -nákvæm, -nákvæmt <adj.>:
(óskýrleigurimprecís -isa (inexacte, poc precís)

ó·náttúra <f. -náttúru, no comptable>:
perversió f

ó·náttúraður, -náttúruð, -náttúrað <adj.>:
sense talent, negat -ada (amb incapacitat natural per a una cosa)
♦ vera [alveg] náttúraður fyrir e-ð: no tenir [gens de] predisposició (o: talent [natural]) per a una cosa

ó·náttúrulegur, -náttúruleg, -náttúrulegt <adj.>:
no natural

ó·náttúrlegur, -náttúrleg, -náttúrlegt <adj.>:
1. (siðspilltur, níðingslegurantinatural (contrari a natura, que va contra natura)
◊ því að konur þeirra hafa snúið náttúrlegri aðferð í ónáttúrlega (εἰς τὴν παρὰ φύσιν)per això llurs dones van canviar l'ús natural pel que és contra natura
2. (óeðlilegurno natural (poc natural, anormal)

ó·nefnanlegur, -nefnanleg, -nefnanlegt <adj.>:
innominable
♦ hinn (o: sáónefnanlegi: l'innominable, el qui no es pot pas anomenar

ó·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
no anomenat -ada, anònim -a

ó·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
nom m malsonant (nom, esp. de persona, lleig o de mal gust)

ó·neitanlega <adv.>:
indubtablement

ó·neitanlegur, -neitanleg, -neitanlegt <adj.>:
innegable

ó·neyddur, -neydd, -neytt <adj.>:
no forçat -ada, no constret -a, lliure

ó·neyttur, -neytt, -neytt <adj.>:
no consumit -ida, no menjat -ada
◊ sá, sem neytir kjöts, fyrirlíti ekki hinn, sem lætur þess óneytt, og sá, sem lætur þess óneytt, dæmi ekki þann, sem neytir þess, því að Guð hefur tekið hann að sér: el qui menja carn que no menyspreï el qui no en menja i el qui no en menja que no judiqui el qui en menja ja que Déu se n'ha fet càrrec

ó·nískur, -nísk, -nískt <adj.>:
desprès -esa, generós -osa

ónn <m. óns, ónar>:
forn m (ofn)

ó·not <n.pl -nota>:
1. (hryssingsleg orðgrolleries f.pl (improperis, paraules rudes de disgust, reprensió etc.)
◊ ef einhver verður fyrir ónotum (λύπας : ἡ λύπη) og líður saklaus vegna meðvitundar um Guð þá er það þakkavert: perquè suportar vexacions per motiu de consciència envers Déu, i sofrir injutament, és digne d'agraïment
♦ hreyta [út] úr sér ónotum [við e-n]: amollar pestes [contra algú], deixar anar un munt de crits i renecs [contra algú]
♦ svara ónotum: replicar amb grolleries
2. (kuldahrolluresgarrifança f (de fred)
3. (óþægindimalestar m (indisposició)
♦ það eru í mér einhver ónot: no m'acabo de sentir (o: trobar) bé, em sento una mica malament

ónóta- <en compostos>:
desagradable

ó·notaður, -notuð, -notað <adj.>:
sense usar (que no ha estat usat o emprat, no usat, nou o com a nou)
♦ láta tækifæri ónotað: deixar córrer (o: passar) l'oportunitat

ónota·hrollur <m. -hrolls, no comptable>:
esgarrifança f desagradable [de fred]

ónota·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
1. <GENsensació f desagradable
2. <MEDdisfòria f

ónota·kuldi <m. -kulda, no comptable>:
fred m penetrant

ó·notalega <adv.>:
desagradablement

ó·notalegur, -notaleg, -notalegt <adj.>:
1. (hryssingslegur í orðumgroller -a (que s'expressa amb paraules rudes)
2. (hálfkaldurforça fred -a (més que fresc)
3. (óþægilegurdesagradable (desplaent, que causa una sensació de desgrat o malestar)
♦ það er eitthvað ónotalegt við hann: hi ha alguna cosa de desagradable en ell
4. (áreitinncerca-raons (que burxa o provoca els altres)

ó·notandi, -notandi, -notandi <adj.>:
inutilitzable

ónota·tilfinning <f. -tilfinningar, -tilfinningar>:
sensació f desagradable

ó·nothæfur, -nothæf, -nothæft <adj.>:
inútil, inservible

ó·nógur, -nóg, -nógt <adj.>:
insuficient

ó·numinn, -numin, -numið <adj.>:
1. <GENno après -esa, sense aprendre
2. (óbyggðurno reclamat -ada, [encara] lliure (terres o territori, en el moment de colonitzar-lo)
◊ bjór lá ónuminn fyrir austan Fljót milli Krossár og Jöldusteins; það land fór Jörundur eldi og lagði til hofs: hi havia un bjór (territori en forma de triangle) que ningú no havia reclamat per a si a l'oest del riu Fljót, entre la Krossá o Riu de la Creu i Jöldusteinn. En Jörundur va recórrer aquest territori consagrant-lo (o: dedicant-lo) a un temple
◊ teigur lá ónuminn millum Þorsteins torfa og Hákonar; þann lögðu þeir til hofs, og heitir sá nú Hofsteigur: hi havia un teigur (trinxa de terra de quatre angles), que ningú no havia reclamat per a si, entre les terres d'en Þorsteinn torfi i en Hákon; ells la van reservar per a un temple i ara es diu Hofsteigur, l'steigur del temple

ó·nytjungur <m. -nytjungs, -nytjungar>:
inútil m & f, incapaç m & f (persona inepta & que no fa res de bo)
♦ ónytjungur og svallari: un inútil i un vividor

ónytju·orð <n. -orðs, -orð>:
paraula vana

ó·nytsamlegur, -nytsamleg, -nytsamlegt <adj.>:
inservible, inútil

ónyx <n. ónyx, no comptable>:
ònix m
◊ þú skalt setja hann steinum í fjórum röðum: rúbín, tópas og smaragð í eina röð, það er fyrsta röðin, granat, safír og jaspis í aðra röðina, ópal, agat og ametýst í þriðju röðina og krýsólít, sjóam og ónyx í hina fjórðu. Steinarnir skulu greyptir í gullumgjörð: la guarniràs de pedres en quatre rengles; en un rengle, que serà el primer rengle, un robí, un topazi i una maragda; al segon rengle: un granat, un safir i un jaspi; al tercer rengle: un òpal, una àgata i una ametista; al quart rengle: un crisòlit, un beril·le i un ònix. Les pedres aniran engalzades en una muntura d'or

ónyx·steinn <m. -steins, -steinar>:
ònix m

ó·nýta <-nýti ~ -nýtum | -nýtti ~ -nýttum | -nýtte-ð>:
1. (brjóta, gera ónýtanfer malbé una cosa (inutilitzar, espatllar)
◊ mér væri betra að deyja, - enginn skal ónýta það, sem ég hrósa mér af: més m'estimo morir abans que ningú no m'espatlli allò de què em vanto
◊ ég ónýti ekki náð Guðs: no rebutjo la gràcia de Déu
2. (gereyða, gera að engudestruir una cosa (anorrear)
♦ hlið hennar eru sokkin í jörðu, hann ónýtti og braut slagbranda hennar: les seves portes s'han enfonsat a terra, ell n'ha destruït i trencat els barrots
3. (riftaanul·lar una cosa (invalidar, revocar)
◊ enginn ónýtir eða eykur við staðfesta arfleiðsluskrá, enda þótt hún sé aðeins af manni gjörð: ningú no anul·la ni afegeix res a un testament atorgat a ferm, encara que només l'hagi fet un home
4. (koma í veg fyrirfrustrar una cosa (fer fracassar, desfer, desbaratar)
◊ Drottinn ónýtir ráð þjóðanna, gjörir að engu áform lýðanna: Jahvè desfà els plans de les nacions, tira per terra els propòsits dels pobles
♦ ónýta fyrirætlanir e-s: fer fracassar els plans d'algú
♦ ónýta ráðgerð e-s: desbaratar el pla d'algú

ó·nýtast <-nýtist ~ -nýtumst | -nýttist ~ -nýttumst | -nýst>:
1. (skemmast, verða ónýturfer-se malbé (espatllar-se, inutilitzar-se)
◊ eins og áhald ónýtist við að brotna er því og farið um goð þeirra: de la mateixa manera que un estri, quan es trenca, esdevé inúil, així s'és esdevingut amb llurs déus
◊ ekki láta menn heldur nýtt vín á gamla belgi, því þá springa belgirnir, og vínið fer niður, en belgirnir ónýtast: no posen vi novell dins bots vell perquè els bots llavors es rebentarien, el vi es vessaria i els bots es farien malbé
2. (gereyðastdestruir-se (anorrear-se)

ó·nýti <n. -nýtis, no comptable>:
inutilitat f
♦ til ónýtis: debades, en va, inútilment
◊ þá mun kraftur yðar eyðast til ónýtis, land yðar skal eigi gefa ávöxt sinn og trén á jörðinni eigi bera aldin sín: en va es consumirà la vostra força, la vostra terra no donarà pas els seus productes, ni els arbres produiran pas llurs fruits
♦ fara til ónýtis: perdre's
♦ verða til ónýtis: ésser debades, resultar inútil

ónýtis- <en compostos>:
inútil, debades

ó·nýttur, -nýtt, -nýtt <adj.>:
no usat -ada, no utilitzat -ada

ó·nýtur, -nýt, -nýtt <adj.>:
1. (óduglegurinútil (incapacitat per a fer bé la seva feina)
2. (skemmdurfet -a malbé (espatllat, espanyat)
3. (ónothæfurinservible (inútil[itzable], inutilitzat)
4. (getulausimpotent (que no pot pas mantenir relacions sexuals)

ónýx <n. ónýx, no comptable>:
variant antiquada de ónyx ‘ònix’
◊ þú skalt alsetja hann steinum í fjórum röðum: eina röð af karneól, tópas og smaragði, er það fyrsta röðin; önnur röðin: karbunkull, safír og jaspis; þriðja röðin: hýasint, agat og ametýst; og fjórða röðin: krýsolít, sjóam og ónýx. Þeir skulu greyptir vera í gull, hver á sínum stað: la guarniràs de pedres en quatre rengles; al primer rengle: una cornalina, un topazi i una maragda; al segon rengle: un carboncle, un safir i un jaspi; al tercer rengle: un jacint, una àgata i una ametista; al quart rengle: un crisòlit, un beril·le i un ònix. Les col·locaran engalzades en muntures d'or, cadascuna en el lloc que li pertoqui

ónýx·steinn <m. -steins, -steinar>:
variant antiquada de ónyxsteinn ‘ònix’

ó·næði <n. -næðis, no comptable>:
1. (truflunamoïnament m, molèstia f (acció o fet de torbar o pertorbar algú, esp. en la seva calma o tranquil·litat)
♦ gera e-m ónæði: amoïnar algú, molestar algú
◊ ,gjör mér ekki ónæði. Það er búið að loka dyrum og börn mín og ég komin í rúmið. Ég get ekki farið á fætur að fá þér brauð': "no m'amoïnis! ja hem tancat la porta i els meus fills i jo ja som al llit; no puc llevar-me per donar-te'ls"
◊ látið mig einan, ég vil gráta beisklega. Gjörið mér eigi ónæði með því að hugga mig yfir eyðingu dóttur þjóðar minnar: deixeu-me tot sol que vull plorar amargament; no em molesteu consolant-me per la destrucció de la filla del meu poble
2. (óró, kvíðitrasbals m (neguit, trastorn)
◊ þegar Drottinn veitir þér hvíld af þrautum þínum og ónæði og af hinni hörðu ánauð, sem á þig var lögð, þá muntu kyrja upp háðkvæði þetta um konunginn í Babýlon og segja: quan Jahvè et concedeixi repòs dels teus fatics i trasbalsos i de la dura servitud a què fores sotmès, entonaràs aquesta sàtira sobre el rei de Babilònia tot dient

ó·næðisamur, -næðisöm, -næðisamt <adj.>:
molest -a, amoïnador -a, <MEDenutjós -osa

ó·nægur, -næg, -nægt <adj.>:
insuficient (ónógur, ónóg, ónógt)

ó·næmi <n. -næmis, no comptable>:
<MEDimmunitat f
♦ hafa ónæmi fyrir e-u: ésser immune a...

ónæmis- <en compostos>:
<MEDimmuno-

ónæmis·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
<MEDimmunització f

ónæmis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MEDimmunologia f

ónæmis·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
<MEDimmunològic -a

ónæmis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
<MEDimmunòleg m, immunòloga f

ónæmis·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<MEDsistema immunològic, sistema immunitari

ónæmis·litun <f. -litunar, no comptable>:
<MEDimmunohistoquímica f (mótefnalitun vefja)
♦ ónæmislitun vefja: immunohistoquímica f

ónæmis·vefjafræði <f. -vefjafræði, no comptable>:
<MEDimmunohistologia f

ónæmis- og ofnæmis·próf <n. -prófs, -próf>:
<MEDtest m CAP/RAST

ó·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
<MED & FIG = insensibleimmune
♦ vera ónæmur fyrir e-u: ésser immune a...

ó·nærfærni <f. -nærfærni, pl. no hab.>:
manca f de delicadesa

ó·nærgætinn, -nærgætin, -nærgætið <adj.>:
desconsiderat -ada, mancat -ada de tacte

ó·nærgætni <f. -nærgætni, pl. no hab.>:
manca f de consideració (manca de tacte, desconsideració)

ó·orð <n. -orðs, -orð; pl. no hab.>:
descrèdit f
♦ fá á sig óorð: quedar desacreditat -ada
♦ koma óorði á e-ð ~ e-n: desacreditar una cosa ~ algú
♦ komast í óorð: caure en el descrèdit, quedar desacreditat -ada

ó·orðheldinn, -orðheldin, -orðheldið <adj.>:
que no és de fiar, de poca confiança, en qui no es pot confiar

ó·orðinn, -orðin, -orðið <adj.>:
futur -a, venidor -a
♦ segja fyrir óorðna hluti: predir les coses que han de venir

ó·orðvandur, -orðvönd, -orðvant <adj.>:
de llengua grollera, que s'expressa de manera poc fina

ó·orðvar, -orðvör, -orðvart <adj.>:
de llengua imprudent, que no parla amb cautela

óp <n. óps, óp>:
crit m

ópall <m. ópals, ópalar. Dat.pl.: ópölum>:
òpal m
◊ ópall og tópas: òpal i topazi
♦ Ópall og Tópas: (sælgætiòpal i topazi (llaminadures)

ópal·pakki <m. -pakka, -pakkar>:
capsa f d'òpals (un tipus de llaminadura)

ópera <f. óperu, óperur. Gen. pl.: ópera>:
òpera f (representació musical & local on s'hi representa)

óperetta <f. óperettu, óperettur. Gen. pl.: óperetta o: óperettna>:
opereta f

ó·persónulegur, -persónuleg, -persónulegt <adj.>:
<GRAMimpersonal
♦ ópersónuleg sögn: verb impersonal

óperu·aría <f. -aríu, -aríur. Gen. pl.: -aría>:
ària f d'òpera

óperu·forleikur <m. -forleiks, -forleikir>:
obertura f d'òpera, preludi m d'òpera

óperu·hús <n. -húss, -hús>:
[teatre m de l']òpera f, teatre líric

óperu·kíkir <m. -kíkis, -kíkjar>:
binocles m.pl d'òpera, prismàtics m.pl d'òpera

óperu·söngkona <f. -söngkonu, -söngkonur. Gen. pl.: -söngkvenna>:
cantant f d'òpera

óperu·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
cantant m & f d'òpera

óperu·texti <m. -texta, -textar>:
llibret m [d'òpera]

ópíat <n. ópíats, ópíöt>:
opiaci m, opiata f

ópíóíði <m. ópíóíða, ópíóíðar>:
opioide m

ópíum <n. ópíums, no comptable>:
opi m

ópíum·át <n. -áts, no comptable>:
opiofàgia f (ingestió d'opi terapèutic)

ópíum·efni <n. -efnis, -efni>:
opiaci m, substància opiàcia, opiata f

ópíum·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:
opiomaníac m, opiomaníaca f, opiòman m (ekki ritm./no lit.), opiòmana f (ekki ritm./no lit.

ópíum·fíkn <f. -fíknar, no comptable>:
opiomania m

ópíum·fíkinn, -fíkin, -fíkið <adj.>:
opiomaníac -a

ópíum·kompa <f. -kompu, -kompur>:
fumador m d'opi (antre per a fumadors d'opi)

ópíum·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
opiomaníac m, opiomaníaca f, opiòman m (ekki ritm./no lit.), opiòmana f (ekki ritm./no lit.

ópíum·stríðið <n. -stríðsins, -stríðin>:
<HISTGuerra f de l'Opi

ópíum·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid opiànic (C10H10O5)

ópíum·valmúi <m. -valmúa, -valmúar>:
cascall m (planta Papaver somniferum) (valmúi; → draumsól)

ópíum·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
opiòfag m, opiòfaga f (que consumeix opi medicinal -opi per a ús terapèutic- per vial oral o que s'hi ha convertit en addicte per motius terapèutics)
◊ árið 1822 kom út bókin “Játningar enskrar ópíumætu” eftir Thomas de Quincey: l'any 1822 es van publicar les “Confessions d'un opiòfag anglès” de Thomas de Quincey
  En el segle XIX, l'opi es fumava per plaer (opi preparat), però es menjava (opi medicinal) com a medicina, p.e., contra la migranya.  
     

ó·plægður, -plægð, -plægt <adj.>:
no llaurat -ada, sense llaurar
◊ óplægð landræma: una trinxa de terra sense llaurar

ó·pólitískur, -pólitísk, -pólitískt <adj.>:
apolític -a

ó·prentaður, -prentuð, -prentað <adj.>:
inèdit -a

ó·prestlegur, -prestleg, -prestlegt <adj.>:
impropi -òpia d'un prevere

ó·prúður, -prúð, -prútt <adj.>:
groller -a (malapte en el treball, graponer)

ó·prúttinn, -prúttin, -prúttið <adj.>:
mancat -ada d'escrúpols [morals], immoral (que no és primmirat -ada amb la tria dels mitjans, a qui tot s'hi val)

ó·prýða <-prýði ~ -prýðum | -prýddi ~ -prýddum | -prýtte-ð>:
desfigurar [la bellesa d']una cosa

ó·prýði <f. -prýði, no comptable>:
defecte m, màcula f (imperfecció, element, factor que espatlla la perfecció estètica d'un tot)
♦ það er mikil óprýði að því: això espatlla molt la bellesa del conjunt

ór <prep. + Dat.>:
<variant arcaica de → úr “de”

óra <órar | óraði | óraðe-n fyrir e-u; verb impers. amb subj. lògic en acusatiu>:
pressentir una cosa, tenir un [vague] pressentiment d'una cosa, imaginar-se una cosa
♦ mig órar fyrir því: ho pressenteixo, en tinc el pressentiment
♦ mig óraði ekki fyrir því [að <+ subj.>]: no he ni sospitat que <+ cond.

óra- <prefixoide elatiu>:
(óhemju-, mjögextremadament (increïblement, fabulosament, molt molt)

óra·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:
(barncridaner m, cridanera f, molt truiós (Mall.), molt truiosa (Mall. (infant)

ó·raddaður, -rödduð, -raddað <adj.>:
<GRAMsord -a

óra·fullur, -full, -fullt <adj.>
ple -ena de renou, sorollós -osa 
◊ svefninn verður laus og órafullur: el son es fa lleuger i s'omple de sorolls

ó·raglega <adv.>:
amb valentia, intrèpidament
◊ hitt er nú ráð, jarl, ef þú ber nokkur kennsl á gripi þessa er nú muntu sjá á oss skína, attú sæk nú til óraglega ef þú þorir og sé nokkur dáð í þér, fyrir því að lengi hefir þú stórt bergt við oss frændur. Em eg nú og albúinn að berjast við þig, ef nokkurt er mannsmót í þér: vet ací ara el meu consell, iarl: que, si reconeixes d'alguna manera aquest joiell que veus brillar damunt el meu cap, i si és que goses i que hi ha gens d'estrenuïtat dintre teu, doncs que intentis recuperar-lo amb valentia perquè a nosalters, els teus parents, ens has estat ofenent durant molt de temps. Jo també estic totalment disposat a lluitar amb tu, si és que encara hi ha una mica d'ànim baronívol dintre teu

ó·ragur, -rög, -ragt <adj.>:
intrèpid -a, impàvid -a
◊ en eigi býð eg yður með minna kappi en svo, að Sigvaldi jarlsson berist við oss ef hann þorir og sé hann óragur karlmaður og hafi heldur manns hjarta en berkykvendis: però no us repto amb menys insistència que el iarl Sigvald es bati amb nosaltres, si és que gosa fer-ho i si és prou intrèpid per fer-ho i té el cor d'un home i no el de la femella d'un animal

óra·hugsýki <f. -hugsýki, no comptable>:
<MEDhipocondria f, malaltia imaginària (ímyndunarveiki)

ó·rakaður, -rökuð, -rakað <adj.>:
1. <GENsense afaitar, no afaitat -ada
2. (um líkamshársense rasurar (pèl del cos)
3. (um líkamshár með vaxi eða kremisense depilar, no depilat -ada (pèls de cos, amb cera o crema)
4. (með hrífusense rampinar, no rampinat -ada (amb els rampins)

óra·langt <adv.>:
molt lluny
♦ óralangt í burtu: en un indret molt molt llunyà
◊ endur fyrir löngu í konungsríki sem var óralangt í burtu nutu konungshjónin þeirrar blessunar að eiga fallegt stúlkubarn: això era i no era en un reialme molt molt llunyà un rei i una reina que foren beneïts amb una bella filleta

óra·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
camí molt molt llarg

óra·lengi <adv.>:
tota una eternitat (moltíssim de temps)

órangútan <m. órangútans, órangútanar>:
orangutan m  (mamífer Pongo pygmaeus)

órangútan·api <m. -apa, -apar>:
orangutan m  (mamífer Pongo pygmaeus)

ó·rannsakaður, -rannsökuð, -rannsakað <adj.>:
no investigat -ada

ó·rannsakanlegur, -rannsakanleg, -rannsakanlegt <adj.>:
inescrutable, inscrutable, insondable
◊ vegir Guðs eru órannsakanlegir: els camins de Déu són inscrutables

ó·rar <m.pl óra>:
1. (vitfirringdemència f (follia)
2. (hugarburðurimaginacions f.pl, fantasies f.pl (desvaris, fantasmagories, quimeres)
3. (ólætixivarri m, escandalera f, renouer m (tabustol, rebombori, esvalot)

ó·raskanlegur, -raskanleg, -raskanlegt <adj.>:
1. <GENimpertorbable
2. (ráð, sáttmáli, boðinalterable, immutable (pacte, ordre, edicte, designi)

óratoría <f. óratoríu, óratoríur. Gen. pl.: óratoría>:
<MÚSoratori m
♦ → jólaóratoría “oratori de Nadal”
♦ → páskaóratoría “oratori de Pasqua”

óratoríum <n. óratoríums, pl. no hab.>:
<MÚSvariant de óratoría ‘oratori’

ó·raunhæfur, -raunhæf, -raunhæft <adj.>:
1. (óraunverulegur, fráleiturquimèric, irreal (il·lusori, absurd)
2. (órökrétturirracional (no conforme a la dreta raó)
◊ yfirþyrmandi og óraunhæfur ótti: una por irracional i aclaparadora
3. (óframkvæmanlegurimpracticable (irrealitzable)
◊ óraunhæf áætlun: un pla irrealitzable
4. (sem er ekki hægt að náinassolible (inabastable, inaconseguible)
◊ óraunhæft áform: un propòsit inabastable
◊ óraunhæft markmið: una fita inassolible, una meta inabastable
5. (óhandhægurpoc pràctic -a (poc realista & ni útil ni còmode)
◊ óraunhæfur í orðum og breytni: poc realista de paraula i de fets

ó·raunsær, -raunsæ, -raunsætt <adj.>:
no realista

ó·raunverulegur, -raunveruleg, -raunverulegt <adj.>:
irreal, no real

óra·vegur <m. -vegar, pl. no hab.>:
<FIGllarg[uíssim] camí
◊ þá situr þú einn og segir: seinasti farfuglinn bar í augum sér óraveg suður þann unað, þá jörð sem var: seus tot sol i dius: el darrer ocell migratori se n'ha emportat dins els seus ulls, en el seu llarg camí cap al sud, aquell goig i aquella terra que són estats

ó·ráð <n. -ráðs, no comptable>:
1. (von ráðmal consell m (advertiment dolent)
◊ hann kvað það vera hið mesta óráð. Þeir spurðu hví hann mælti það: va dir que aquell era el pitjor consell possible. Ells li van demanar per què ho deia
♦ það væri óráð: no fóra pas aconsellable
2. (vitleysa, ruglbestiesa f, beneiteria f, beneitura f (Mall.) (disbarat)
3. <MEDdeliri m
♦ tala í óráði: delirar, desvariejar, parlar en deliris, divagar
♦ vera með óráði: delirar, tenir deliris
4. (úrræðaleysi ?situació f de desesper (situació sense sortida en què un hom no sap què fer)
◊ Þorsteinn mælti: "Mart er óráðinu (mart er órráðum ~ órræðinu fyrir [um] slíkt <?> “moltes de coses serveixen de sortida a una situació així”fyrir um slíkt og verum kátir og gerum okkur nokkuð að gleði": en Þorsteinn va dir: "moltes de coses hi ha que poden ajudar en una situació sense sortida com aquesta, així que, fora tristeses, i fem alguna cosa que ens alegri"

ó·ráðandi, -ráðandi, -ráðandi <adj.>:
aconsellable (que hom li pot donar algun consell o consells)
◊ tel eg hann eiga að verða um sök þá sekan skógarmann, óælan, óferjanda, óráðanda öllum bjargráðum: declaro que, quant a aquesta acusació, ha d'ésser trobat culpable i bandejat i com a tal, que ningú no li doni menjar, ni el transporti ni li doni cap consell que el pugui ajudar
◊ tel eg þig, Flosi, eiga að verða um sök þá mann sekan, skógarmann óalanda, óferjanda, óráðanda öllum bjargráðum: declaro que tu, Flosi, per aquesta acusació, has d'ésser trobat culpable i bandejat i com a tal, que ningú no et doni menjar, ni et transporti ni et doni cap consell que et pugui resultar útil

ó·ráðhollur, -ráðholl, -ráðhollt <adj.>:
que no segueix els bons consells
◊ Gunnar var reiður mjög og mælti til Sigmundar: "Heimskur maður ert þú og óráðhollur: en Gunnar estava molt felló i va dir a en Sigmund: "ets un beneit que és incapaç de seguir un bon consell

ó·ráðinn, -ráðin, -ráðið <adj.>:
1. (óákveðinn, hikandi, óútkljáðurno decidit -ida (indecís)
◊ Eyjólfur kvaðst óráðinn til að bæta fé: L'Eyjólfur va dir que no s'havia pas decidit a pagar cap compensació
◊ ann eg öngum svo vel sem þér að hafa, því að þú hefir marga hluti til menntar um fram alla oss bræður, en eg óráðinn, hvað er eg vil af mér gera að bragði: no hi ha ningú que als meus ulls s'ho mereixi tant de tenir-lo com tu perquè són moltes les qualitats amb què tu ens superes a tots nosaltres els teus germans, i jo, en canvi, encara no estic decidit sobre què és el que vull fer properament
♦ vera óráðinn ~ óráðin ~ óráðið í e-u: estar indecís ~ indecisa en una cosa
♦ ég er óráðinn í því: encara no m'hi he decidit
♦ það er enn óráðið: encara no està decidit
♦ það er óráðið hvenær: encara s'ha de decidir quan
2. (um veðurinsegur -a, incert -a (temps)
◊ veðrið er óráðið: el temps és insegur
3. (óreyndur, reynslulausinexpert -a (sense experiència)
◊ ungur og óráðinn: jove i inexpert
4. (óleysturno desxifrat -ada, no resolt -a (enigma)
◊ óráðin gáta: un enigma no resolt

ó·ráðlegur, -ráðleg, -ráðlegt <adj.>:
desaconsellable, no aconsellable (que no es pot pas aconsellar & no convenient & no assenyat)
◊ Gunnar spurði hvað hann fyndi til að honum þótti slíkt svo óráðlegt: en Gunnar li va demanar què hi trobava que li semblés tan desaconsellable
◊ "Ekki hræðist eg það," segir Atli, "og vil eg heima vera ef eg á kosti". "Það er þó óráðlegra," segir Njáll: "No em fa por això", li diu l'Atli, "i voldria romandre a casa si és que puc triar". "Tanmateix, això és el més desaconsellable," li fa en Njáll

ó·ráðsamur, -ráðsöm, -ráðsamt <adj.>:
desprès -esa, pròdig -a [a donar] (sovint amb connot. pej.: dissipador)

óráðs·hjal <n. -hjals, no comptable>:
desvarieigs m.pl, desvaris m.pl

ó·ráðstafað <adv.>:
disponible
♦ vera [enn] óráðstafað: estar (o: ésser) encara disponible

óráðs·tal <n. -tals, no comptable>:
desvarieigs m.pl, desvaris m.pl

ó·ráðvandlega <adv.>:
ímprobament, deshonestament

ó·ráðvandur, -ráðvönd, -ráðvant <adj.>:
ímprobe -a, deshonest -a
◊ með hinum mörgu misgjörðum þínum, með hinni óráðvöndu kaupverslun þinni vanhelgaðir þú helgidóma þína: amb les teves moltes iniquitats, amb el teu comerç ímprobe has profanat els teus santuaris

ó·ráðvendni <f. -ráðvendni, no comptable>:
improbitat f, manca f de probitat, deshonestedat f

ó·ráðþæginn, -ráðþægin, -ráðþægið <adj.>:
inaconsellable, que no es deixa pas aconsellar

ó·ráðþægni <f. -ráðþægni, no comptable>:
encabotament m, entestament m

ó·ráðþægur, -ráðþæg, -ráðþægt <adj.>:
variant de óráðþæginn, óráðþægin, óráðþægið ‘que no es deixa pas aconsellar’

óreganó <n. óreganó, no comptable>:
<CULINorenga f  (fulles esmicolades, seques o fresques, d' Origanum vulgare)

ó·regla <f. -reglu, no comptable>:
1. <GENdesordre m
2. (regluleysiirregularitat f (manca de regularitat)
3. (drykkjusýkialcoholisme m (desenfrenament en la beguda)
4. (lauslætislifnaður, svalllífivida desordenada (vida disbauxada, dissoluta)

ó·reglulega <adv.>:
irregularment, amb irregularitat

ó·reglulegur, -regluleg, -reglulegt <adj.>:
irregular
♦ óreglulegar sagnir: verbs irregulars
♦ óregluleg sagnorð: verbs irregulars
♦ óregluleg stigbreyting: comparació supletiva. Formació del comparatiu i/o superlatiu d'un adjectiu amb una arrel diferent de la de l'adjectiu en el grau normal. Verbi gràcia: illur - verri - verstur “dolent - pitjor - pèssim”
♦ óreglulegur í laginu: desordenat, en desordre

óreglu·maður <m. -manns, -menn>:
bevedor m, bevedora f

ó·reglusamur, -reglusöm, -reglusamt <adj.>:
1. (lauslátur, svallsamurdissolut -a (que porta una vida desordenada, dissipat, disbauxat)
2. (drykkjusjúkuralcohòlic -a (addicte a les begudes alcohòliques)

ó·reglusemi <f. -reglusemi, no comptable>:
1. (regluleysiirregularitat f (manca de regularitat)
3. (drykkjuskapuralcoholisme m (vici de beure)
3. (lauslætislifnaður, svalllífi[vida f de] dissipació f (vida disbauxada, dissoluta)

ó·reiða <f. -reiðu, no comptable>:
1. (ólag, óregladesordre m, confusió f (manca d'ordre)
♦ þar var allt í óreiðu: tot estava desordenat
2. (ringulreið, glundroðicaos m (desordre ingent)

óreiðu·fræði <f. -fræði, no comptable>:
teoria f del caos

óreiðu·kenning <f. -kenningar, pl. no hab.>:
teoria f del caos

Óresteia <f. Óresteiu, no comptable>:
Orestíada f (Ŏrestĭăs -ĭădis, ἡ Ὀρέστεια -ίας)

Órestes <m. Órestesar, no comptable>:
Orestes (o: Orest) m (Ŏrestēs -estis ~ -estae, Ὀρέστης -έστου)

ó·reyndur, -reynd, -reynt <adj.>:
1. (óráðinninexpert -a (sense experiència)
♦ illt er að ætla á óreyndan: <LOC FIGnomés el boig confia en l'inexpert
2. (óprófaður & sem ekki hefur verið reyndursense provar (que no s'ha assatjat o intentat & que no s'ha provat)
♦ óreyndur bíll: un cotxe sense estrenar
♦ að óreyndu: sense haver intentat una cosa, sense haver-ho intentat o provat
◊ Ólafur kvað það lög vera ef engi væri túlkur með kaupmönnum "en eg kann yður það með sönnu að segja að þetta eru friðmenn en þó munum vér eigi upp gefast að óreyndu": l'Ólafur va dir que aquesta era la llei si no hi havia cap torsimany que acompanyés els comerciants "però us puc assegurar ben de veres que tant aquests com jo som gent de pau; de tota manera, no ens rendirem sense lluitar
◊ Eyvindur sagðist eigi mundu brott undan ríða, - "því að eg veit eigi, hverjir þessir eru. Mundi það mörgum manni hlægilegt þykja, ef eg renn að öllu óreyndu": l'Eyvindur va dir que no fugiria pas, - "perquè no sé qui són aquests. A molts els semblarà un fet per riure-se'n de mi si ara fujo sense haver-ho intentat tot
♦ illt er að ætla á óreyndan: <LOC FIGés difícil de dir com es comportarà un home que hom no coneix (i que hom no ha posat a prova)

ó·rétti <n. -réttis, no comptable>:
injustícia f, tort m
♦ beita e-n órétti: fer una injustícia a algú
♦ með órétti: injustament, a tort

ó·réttindi <n.pl -réttinda, no comptable>:
injustícia f

ó·réttlátur, -réttlát, -réttlátt <adj.>:
injust -a, inic -iqua

< ó·réttlegur, -réttleg, -réttlegt <adj.>:
1. (rangurincorrecte -a (injust)
2. (ótilhlýðilegurindegut -uda (impropi, no apropiat)

ó·réttlætanlegur, -réttlætanleg, -réttlætanlegt <adj.>:
injustificable

ó·réttlæti <n. -réttlætis, no comptable>:
injustícia f, iniquitat f (manca de justícia)

ó·réttmætur, -réttmæt, -réttmætt <adj.>:
il·legítim -a, il·legal

ó·réttsýnn, -réttsýn, -réttsýnt <adj.>:
injust -a, inic -iqua

ó·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:
injustícia f, tort m
♦ með órétti: injustament, a tort
♦ vera í órétti: (hafa rangt fyrir sérno tenir raó

ó·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
incorrecte -a

órir, órar, ór <adj. poss.>:
<plural de l'adjectiu possessiu arcaic  → várr, ór, várt “el nostre, la nostra (de tres o més possessors)”
 
órir, órar, ór
els nostres, les nostres’ (de tres o més possessors)
  Masculí   Femení   Neutre
N órir, órer, várir, osser   órar, várar, ossar   ór, vǫ́r
A óra, vára, ossa   sína   ór, vǫ́r
G várra   várra   várra
D órom, vǫ́rom, várom, ossom   órom, vǫ́rom, várom, ossom   órom, vǫ́rom, várom, ossom
 
1.: Al llarg del segle XIII les formes començades amb ór- són reemplaçades per les formes amb vár-, les quals, a llur torn, seran reemplaçades al llarg del segle XIV per formes amb vór- i aquestes, finalment, per les formes modernes amb vor-, les quals ja són generals a partir del segle XVII.
2.: Les formes començades amb oss- són pròpies, de manera gairebé exclusiva, dels poemes més antics.
 

 


ó·rímaður, -rímuð, -rímað <adj.>:
no rimat -ada, sense rima
♦ órimuð ljóð: poemes sense rima, poemes de versos blancs (o: lliures)

ó·rjúfandi, -rjúfandi, -rjúfandi <adj.>:
irrompible, infrangible
♦ órjúfandi vinátta: una amistat infrangible, una amistat que no es pot trencar

ó·rjúfanlegur, -rjúfanleg, -rjúfanlegt <adj.>:
1. (um loforðinviolable (promesa, jurament)
♦ órjúfanlegt loforð: una promesa inviolable
2. (um hjónabandindissoluble (matrimoni, unió, pacte)
♦ hjónabandið er órjúfanlegt í kaþólskri trú: el matrimoni és indissoluble en el catolicisme
♦ órjúfanlegur samningur: un pacte indissoluble

ó·rofa <adj. inv.>:
íntegre -a, no trencat -ada, sencer -a, d'una sola peça
♦ órofa heild: bloc monolític, tot monolític, unitat monolítica
♦ órofa samstaða: solidaritat sense fissures
♦ órofa tryggð: fidelitat indestructible, absoluta lleialtat
♦ vera í órofa sambandi við e-n: estar lligat a algú amb lligams indissolubles

órofa·heild <f. -heildar, -heildir>:
monòlit m

ó·ró <f. -róar, no comptable>:
neguit m, inquietud f

ó·róa <-róa ~ -róum | -róaði ~ -róuðum | -róaðe-n>:
destorbar algú
◊ vér höfum heyrt, að nokkrir frá oss hafi óróað yður með orðum sínum og komið róti á hugi yðar, án þess vér hefðum þeim neitt um boðið: hem sentit a dir que alguns de nosaltres, sense que nosaltres els hàgim manat res, us han pertorbat amb llurs paraules i han trasbalsat les vostres ànimes

ó·róafullur, -róafull, -róafullt <adj.>:
inquiet -a

óróa·seggur <m. -seggs, -seggir. Gen. pl.: -seggja; dat.pl.: -seggjum>:
avalotador m, avalotadora f
◊ son minn, óttastu Drottin og konunginn, samlaga þig ekki óróaseggjum, því að ógæfa þeirra ríður að þegar minnst varir, og ófarir beggja - hver veit um þær?: fill meu, tem Jahvè, i també el rei, no t'uneixis pas als avalotadors, car llur infortuni els arribarà quan menys s'ho esperin i pel que fa a llur ruïna - qui en sap res [de com serà]?

ó·róast <-róast ~ -róumst | -róaðist ~ -róuðumst | -róast>:
posar-se neguitós -osa
◊ sá sem dekrar við son sinn ob bindur um sár hans, óróast innra við hvert hans óp: al qui avicia el seu fill i li embena les ferides, tindrà el neguit a les entranyes amb cada crit seu
◊ ...til þess að menn vissu hverju stjórnin hefði verið falin of eitthvað óvænt henti eða ótíðindi bærust og þyrftu því ekki að óróast neitt: ...perquè, en el cas que s'esdevingués res d'inesperat o arribés cap mala notícia, els de les províncies sabessin qui s'ha d'encarregar dels afers i no s'esveressin pas

óróa·tími <m. -tíma, -tímar>:
temps turbulents, època turbulenta

ó·rói <m. -róa, -róar>:
1. (óródesassossec m (inquietud, desfici)
♦ valda miklum óróa í e-m: crear un fort desassossec en algú
2. (ókyrrðnerviosisme m (agitació, commoció, pertorbació)
3. (ónæðialdarull m (xivarri)
◊ þegar hann gat ekki orðið neins vísari sökum óróans, bauð hann að fara með hann upp í kastalann: quan ja no va poder sentir res a causa de l'aldarull, va manar que el conduïssin a la fortalesa
4. (hengiskrautmòbil m (mena de joguina que se sol penjar del sostre o d'un costat d'un llitet d'infant)
5. (pendúllpèndol m (esp. de rellotge)

ó·rólegur, -róleg, -rólegt <adj.>:
inquiet -a, neguitós -osa
♦ gera e-n órólegan: neguitejar algú

ó·róleiki <m. -róleika, no comptable>:
inquietud f, neguit m

ó·rór, -ró, -rótt <adj.>:
inquiet -a, nerviós -osa, intranquil -il·la
♦ mér er órótt: em sento inquiet

ó·rósemi <f. -rósemi, no comptable>:
inquietud f
◊ maðurinn, af konu fæddur, lifir stutta stund og mettast órósemi: l'home nat de dona viu només una breu estona i s'hi atipa de neguits

<> ór·ráð <n.pl -ráða>:
1. (úrræðisortida f (remei o solució a destret, dificultat, malpàs o mala situació)
◊ sjaldan verr en svá. Þykki mér þetta tröll illt við at eiga ok ekki hægt til órráða: rarament podria ésser pitjor la cosa. Em sembla molt mala cosa que ens les hàgim a veure amb aquest trol i crec que no serà gens fàcil trobar-hi una sortida
◊ ‘Hvat býr þér í skapi, dóttir?’ segir hann, ‘því at ek sé, at þú villt, at engi viti nema ek, ok munt þú trúa mér bezt til órráða um þitt mál: ‘què tens que et preocupa tant, filla meva?’, li diu ell, ‘perquè veig que vols que ningú més ho sàpiga tret de mi; hauràs de confiar que sóc el millor per trobar una solució al teu afer’
2. (ákvörðundecisió f (determinació, resolució)
◊ en Sveinn tekr nú þat ráð, sem honum var til kennt: herjar nú á nýjaleik á ríki fǫður síns, nátt með degi, ok ferr víða yfir landit, ok flýja landsmenn undan ok á fund konungsins, ok þykkjast illa leiknir verða, ok segja honum til vandræða sinna, ok biðja að hann taki nakkvat skjótt órráð: i l'Svein aleshores va seguir el consell que li havien donat al respecte: tornà a envair el regne de son pare i l'assolà nit i dia arrasant-ne vastes regions. Els habitants del país, en l'opinió que sofrien molt mal tracte, en fugiren i anaren veure el rei informant-lo de llur difícil situació, alhora que li pregaven que prengués alguna ràpida determinació al respecte (o cal entendre més aviat: pregant-li que d'alguna manera hi posés remei aviat <?>

ó·ruddur, -rudd, -rutt <adj.>:
[encara] no obert -a, [encara] no aplanat -ada (camí, caminoi)
◊ þjóð mín hefur gleymt mér, hún fórnar reykelsi fánýtum goðum sem hafa leitt hana í hrösun á gömlu götunum inn á óruddar slóðir: el meu poble m'ha oblidat, cremen encens a uns déus inútils que els han menat a travelar i a seguir, tot abandonant els vells camins, camins camins encara no oberts

ó·ryðgaður, -ryðguð, -ryðgað <adj.>:
no rovellat -ada

ó·ryðgandi, -ryðgandi, -ryðgandi <adj.>:
<variant antiquada de → ryðfrír, ryðfrí, ryðfrítt “inoxidable”

ó·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
<MEDdesvari m, deliri m (óráð)

ó·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:
inescrutable (o: inscrutable)
♦ í óræðu myrkri: en una foscor inscrutable
♦ í óræðu herbergi: en una habitació enigmàtica
♦ óræð tala: <MATnombre m irracional
♦ órætt bros: un somrís enigmàtic
♦ órætt bros Mónu Lísu: el somrís enigmàtic de la Mona Lisa
♦ vera á óræðum aldri: tenir una edat difícil d'endevinar

ó·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
abandonament m de terres
♦ koma í órækt: quedar sense conrear, deixar de conrear-se (conró, mas)
♦ vera í órækt: estar abandonat (conró, mas)

ó·ræktaður, -ræktuð, -ræktað <adj.>:
no conreat -ada, sense conrear

óræktar·jörð <f. -jarðar, -jarðir>:
1. <GENterres deixades ermes
2. (léleg jarðeignmas magre (propietat rural dolenta, xereca)

ó·ræktarlegur, -ræktarleg, -ræktarlegt <adj.>:
1. (virðingarlausdeixat -ada (que té aspecte d'estar abandonat a la seva sort, de no estar sota la cura d'algú, p.e., terres)
2. (virðingarlausirrespetuós -osa (irreverend)

ó·rækur, -ræk, -rækt <adj.>:
irrefutable, irrecusable
♦ órækur vitnisburður: un testimoniatge inconfutable
♦ óræk sönnun: una prova irrefutable
◊ hann birtist þeim eftir dauða sinn og sýndi þeim með órækum sönnunum að hann lifði: els va aparèixer després de la seva mort i els va mostrar amb proves irrefutables que era viu
◊ vér gætim einnig tilfært vitnisburði hinna heiðnu heimspekinga; vér biðjum lesarann að sjá þann stað, er vér höfum tilfært, hér að framan bls. 103., eftir Júlían trúarníðing, þessi staður er óræk sönnun fyrir ritvissu fjórða guðspjallsins: també podríem al·egar el testimoni dels filòsofs pagans; preguem al lector que miri el passatge que ja hem adduït, vid. supr. pàg. 103, del Julià l'apòstata; aquest passatge constitueix una prova irrefutable de l'autenticitat del quart evangeli
♦ það er óræk sönnun þess að <+ ind.>és una prova irrefutable que <+ ind.
♦ órækt vitni: un testimoni irrecusable

ó·ræsti <n. -ræstis, -ræsti>:
escòria f, púrria f

ó·rödduð:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → óraddaður, órödduð, óraddað “sord -a”

ó·rög:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → óragur, órög, óragt “intrèpid -a”

ó·rökréttur, -rökrétt, -rökrétt <adj.>:
irracional

ó·rökrænn, -rökræn, -rökrænt <adj.>:
il·lògic -a

ó·rökstuddur, -rökstudd, -rökstutt <adj.>:
no argumentat -ada, sense argumentar, no raonat -ada

ó·rökvís, -rökvís, -rökvíst <adj.>:
il·lògic -a

ós <m. óss, ósar: Nom. sg. en la llengua antiga: óss>:
1. <GENdesembocadura f, boca f (de riu)
2. <TIPO HISTos, óss, nom de la quarta lletra de l'alfabet rúnic norrè. Hom li dóna tres valors diferents, depenent de la datació de la inscripció en què aparegui. A les inscripcions anteriors al segle VIII hi sol representar els sons de a i ā; a les inscripcions fetes entre els segles VIII i XI hi sol representar una a nasalitzada que se sol transcriure amb els símbols de ą i ą̄. Especialment a les inscripcions fetes a partir del segle XI hi representa els sons de o i ō. A l'alfabet rúnic arcaic, aquests dos darrers sons hi són representats amb la runa óðal. La forma de la runa óss podia variar segons la contrada: 
font: http://www.raa.se/cms/extern/kulturarv/arkeologi_och_fornlamningar/att_lasa_runor_och_runinskrifter.html
◊ óss es flestra ferða fǫr, en skálpr es sverða: la boca d'un riu (això és, la runa óssés el punt de partida de la majoria dels viatges (Cleasby-Vigfússon p. 462, sub voce o, interpreten el mot ferða com a doblet, sense diàclasi vocàlica, de fjarða, i la [boca de la] beina ho és del de les espases

ós <n. óss, pl. no hab.>:
fumera f (de llàntia, quinqué, espelma etc. per combustió imperfecta del ble)

ósa <ósa ~ ósum | ósaði ~ ósuðum | ósað>:
cremar fent fumera, fer fumera (p.e., espelma, llàntia)

ósa·breiður, -breið, -breitt <adj.>:
d'ampla desembocadura, amb la desembocadura ampla

ó·saðsamur, -saðsöm, -saðsamt <adj.>:
que no atipa, que no assacia
♦ ósaðsamur matur: un menjar que no deixa tip

ó·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. <GENhistòria lletja, mala història
2. (slúðurxafarderia f (maldiença, infundi)

ó·sagður, -sögð, -sagt <adj.>:
sense dir
♦ láta e-ð ósagt: deixar una cosa sense dir

ó·sakaður, -sökuð, -sakað <adj.>:
1. (um fólkindemne, incòlume (persones)
♦ heill og ósakaður: sa i estalvi
◊ hvað viltu til vinna jarl að eg láti þig fara hvert er þú vilt heilan og ósakaðan?: què estàs disposat a fer, iarl, perquè et deixi anar on vulguis sa i estalvi?
2. (um hlutiintacte -a (coses)
♦ heill og ósakaður: intacte i sens dany
◊ en oft höfum vér séð hár manna heilt og ósakað, þeirra er í jörðu hafa legið lengur en þessi maður: però sovint hem vist els cabells intactes d'homes que han estat enterrats més temps que no pas aquest home

ó·saknæmur, -saknæm, -saknæmt <adj.>:
inofensiu -iva (que no causa mal)
◊ hafi enginn maður hjá þér legið og hafir þú eigi saurgað þig með lauslæti í hjúskap þínum, þá verði þetta beiskjuvatn, sem bölvan veldur, þér ósaknæmt: si cap home no s'ha colgat amb tu i si tu no t'has sollada amb el llibertinatge en el teu matrimoni, aquesta aigua amargant que causa la maledicció, a tu et resultarà inofensiva

ósa·land <n. -lands, -lönd>:
delta m fluvial

ó·saltaður, -söltuð, -saltað <adj.>:
no salat -ada, fresc -a (no conservat en sal)

ó·saltur, -sölt, -salt <adj.>:
no salat -ada (fat & dolç)
♦ ósalt vatn: aigua no salada, aigua dolça

ó·samboðinn, -samboðin, -samboðið <adj.>:
impropi -òpia (gens escaient, indigne)
♦ ósamboðinn e-m: impropi d'algú, indigne d'algú

ó·sambærilegur, -sambærileg, -sambærilegt <adj.>:
incomparable

ó·samdóma <adj. inv.>:
que no són del mateix parer
♦ þeir eru ósamdóma: no són del mateix parer

ó·samfelldur, -samfelld, -samfellt <adj.>:
discontinu -ínua

ó·samheldni <f. -samheldni, pl. no hab.>:
desunió f

ó·samhljóða <adj. inv.>:
que no són unànimes, que són d'opinions diferents

ó·samhljóma <adj. inv.>:
<MÚSdesacordat -ada

ó·samkomulag <n. -samkomulags, pl. no hab.>:
desacord m, dissensió f, desavinença f

ó·samkvæmni <f. -samkvæmni, pl. no hab.>:
incongruència f, incoherència f, discordança f

ó·samkvæmur, -samkvæm, -samkvæmt <adj.>:
inconseqüent (incoherent, inconsistent)

ó·samkynja <adj. inv.>:
1. <GENheterogeni -ènia, desigual
2. (framandiestranger -a (que no és del mateix poble o llinatge)
◊ gangið ekki undir ósamkynja ok (ἑτεροζυγοῦντεςmeð vantrúuðum: no us poseu sota el jou estranger dels infidels

ó·samlyndi <n. -samlyndis, pl. no hab.>:
discòrdia f

ó·sammála <adj. inv.>:
que no és del mateix parer
♦ vera ósammála e-m: estar en desacord amb algú, discrepar d'algú
♦ vera e-m ósammála um hvort <+ subj.>discrepar amb algú sobre si <+ ind.>

ó·samrýmanlegur, -samrýmanleg, -samrýmanlegt <adj.>:
incompatible

ó·samrýmanleiki <m. -samrýmanleika, pl. no hab.>:
incompatibilitat f

ó·samræmanlegur, -samræmanleg, -samræmanlegt <adj.>:
inconciliable

ó·samræmi <n. -samræmis, pl. no hab.>:
1. (ósamkvæmiincongruència f, incoherència f, discordança f (manca de coherència, consistència o conseqüència)
2. (misræmidiscrepància f (no conformitat, desacord, diferència)
3. (rangt hlutfalldesproporció f (assimetria)

ó·samstíga <adj. inv.>:
desavingut -uda

ó·samstæður, -samstæð, -samstætt <adj.>:
incoherent

ó·samsvarandi, -samsvarandi, -samsvarandi <adj.>:
desproporcionat -ada

ó·samþykki <n. -samþykkis, pl. no hab.>:
desacord m

ó·samþykkur, -samþykk, -samþykkt <adj.>:
que no és de la mateixa opinió, que dissenteix
♦ ég er því ósamþykkur: no hi estic d'acord

ó·samþýðanlegur, -samþýðanleg, -samþýðanlegt <adj.>:
incompatible
♦ vera ósamþýðanlegur við e-ð: ésser incompatible amb una cosa

ó·samþýðilegur, -samþýðileg, -samþýðilegt <adj.>:
variant de ósamþýðanlegur, ósamþýðanleg, ósamþýðanlegt ‘incompatible’

ó·sanna <-sanna ~ -sönnum | -sannaði ~ -sönnuðum | -sannaðe-ð>:
demostrar la falsedat d'una cosa, refutar una cosa com a falsa
◊ hún gætir dura í höllinni og lýkur fyrir þeim er eigi skulu inn ganga og hún er sett til varnar á þingum fyrir þau mál er hún vill ósanna: vigila les portes del palau i les tanca davant aquells que no hi poden pas entrar i en els þings [dels déus] és apostada (posada en la defensa contra les causes que ella vol refutar
◊ það hefi eg þig heyrt mæla að þú ynnir mér mest barna þinna. En nú þykir mér þú það ósanna ef þú vilt gifta mig ambáttarsyni þótt hann sé vænn og mikill áburðarmaður: t'he sentit a dir que jo sóc la qui estimes més de tots els teus fills; i ara em sembla que ho vols desmentir si em vols casar amb el fill de la serva per més que sigui bonic i tingui una presència gallarda

ó·sannaður, -sönnuð, -sannað <adj.>:
indemostrat -ada, que no s'ha provat