Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

I-Í

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998


— Gelöbnis. - Ich will keinen Autor mehr lesen, dem man anmerkt, er wollte ein Buch machen: sondern nur jene, deren Gedanken unversehens ein Buch wurden.

F.N. Der Wanderer und sein Schatten. 1880. Nr. 121.



iða <f. iðu, iður. Gen. pl.: iða o: iðna>:
remolí m

ið·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
1. <GENprima f [d'assegurança]
2. iðgjöld <n.pl -gjalda>: (bætur, endurgjaldcompensació f (rescabalament)

iðja <f. iðju, iðjur>:
1. (starf, vinna, hlutverktasca f, feina f (treball)
2. (athöfnocupació f (activitat amb què hom ocupa el temps)
3. (iðnaðurindústria f (activitat artesanal i industrial)

iðju·höldur <m. -hölds, -höldar>: industrial m & f (empresari posseïdor de fàbriques i/o indústries)

iðju·ver <n. -vers, -ver>: fàbrica f

iðn <f. iðnar, iðnir>: 1. ofici m
        2. treball artesà, artesania f

iðnaðar-: industrial, industrialitzat

iðnaðar·húsnæði <n. -húsnæðis, -húsnæði>: local m industrial, edifici m industrial

iðnaðar·hönnun <f. -hönnunar, -hannanir>: disseny m industrial

iðnaðar·maður <m. -manns, -menn>: artesà m

iðnaðar·njósnir <f.pl -njósna>
espionatge f industrial

iðnaðar·skólp <n. -skólps, no comptable>:
aigües f.pl residuals industrials, aigües f.pl residuals de la indústria

iðn·bylting <f. -byltingar, -byltingar>: <HIST> revolució f industrial

iðn·jöfur <m. -jöfurs, -jöfrar>:
magnat m de la indústria, gran industrial m

iðn·skóli <m. -skóla, -skólar>: I.E.F.P. (escola d'arts i oficis)

iðn·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:
industrialitzat -ada

iðn·væðing <f. -væðingar, -væðingar>:
industrialització f

iðra <iðrar | iðraði | iðraðverb impers. unipers. amb subj. lògic en acusatiu + e-s (o: eftir e-ð)>:
penedir-se d'una cosa, empenedir-se d'una cosa (Bal.)
♦ mig iðrar þess: me'n penedeixo

iðrahols·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
<MEDplexe m solar, plexe celíac, plexe epigàstric, cervell m abdominal, gangli m de Vieussens

iðra·kirni <n. -kirnis, -kirni>:
<MEDquil m

iðra·kveisa <f. -kveisu, -kveisur. Gen. pl.: -kveisa>:
còlic m de ventre

iðrandi, iðrandi, iðrandi <adj.>:
penedit -ida

iðra·ormur <m. -orms, -ormar>:
cuc m intestinal, vermina f

iðrast <iðrast ~ iðrumst | iðraðist ~ iðruðumst | iðrast>:
penedir-se, empenedir-se (Bal.)
◊ iðrast og gera yfirbót: penedir-se i fer penitència
♦ iðrast e-s (o: eftir e-ð)penedir-se d'una cosa, empenedir-se d'una cosa (Bal.)

iðra·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
mal m de ventre
◊ í þessi ferð var hann lostinn svá ljótri sótt ok leiðiligri af Guði, iðraverk svá miklum, at hann fúnaði neðan ok vall mǫðkum, en svá mikill fýla stóð af honum, at riddarar hans máttu ekki nærri honum koma, ok æ því meirr sem sóttin þrøngdi honum, bað hann herinn því meirr skunda ferðinni, at hann mætti fyrr fagna dauða Gyðinga en harma sinn dauða: en aquesta expedició, fou colpit per Déu amb una malaltia tan lletja i repel·lent i amb un dolor de budells tan fort que es podria en vida i els cucs li pul·lulaven pel seu cos, i d'ell en sortia una pudor tan forta que els seus cavallers no se li podien pas acostar, i com més l'atuïa aquella malaltia, més instava ell al seu exèrcit a apressar la marxa a fi que pogués celebrar la mort dels jueus abans no lamentar la seva mort

iðrun <f. iðrunar, no comptable>:
penediment m
♦ fullkomin iðrun: <RELIGcontrició f
♦ ófullkomin iðrun: <RELIGatrició f

iðrunar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. <GENpenedit -ida
2. <RELIGcontrit -a

iðrunar·laus, -laus, -laustt <adj.>:
impenitent, sense penedir

iðrunar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
impenitència f, manca f de penediment

iðrunar·tár <n. -társ, -tár>:
llàgrima f de penediment

iðu·fall <n. -falls, -föll>:
remolí m

iðu·lega <adv.>:
freqüentment, amb freqüència

iðu·legur, -leg, -legt <adj.>:
freqüent

iðunnar·rós* <f. -rósar, -rósir>:
roser englantiner, roser bord, roser m d'hivern, roser m de pastor, gavarrera f [mosqueta] (Mall.(planta Rosa sempervirens)

iðunnar·sunna <f. -sunnu, -sunnur>:
herba f de l'ala (planta Inula helenium)

iðunnar·tré <n. -trés, -tré>:
pinya groga (planta Aeonium arboreum)

iður <n. iðurs, iður, emprat hab. en pl.: iður iðra>:
entranyes f.pl
♦ í iðrum jarðar[innar]: dins les entranyes de la terra

iðu·straumur <m. -straums, -straumar>:
corrent m [d'aigua] arremolinat, corrent m [d'aigua] turbulent

igða <f. igðu, igður>: 1. (hnotigða) pica-soques blau, taparà m, tàpara f (ocell Sitta europaea)
        2. (steinigđa) pica-soques roquer (ocell Sitta neumayer)

il <f. iljar, iljar>:
planta f del peu

Ilíonskviđa <f. -kviðu, no comptable>: <LITER> Ilíada f

ill·girni <f. -girni, no comptable>:
1. (illkvittnimalícia f, malesa f (malvolença, maldat)
2. <JURtraïdoria f
◊ drepa e-n af illgirni og yfirlögðu ráði: matar algú amb traïdoria i premeditació

illgirnis·legur, -leg, -legt <adj.>:
malèvol -a (esp. comentari, remarca etc.)

ill·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
malvat -ada, dolent -a (malèvol, que duu malícia, que vol [fer] mal, que té maldat)
◊ betri er lítil eign réttláts manns en auðlegð margra illgjarnra: més val la petita possessió del just que no l'opulència de molts de malvats
◊ ...frá óráðvöndum og illgjörnum mönnum: ...dels perversos i els malvats

ill·gresi <n. -gresis, no comptable>:
males herbes
◊ þá spretti þyrnar (Scolymus maculatus, dents de ca, catalinoies: ḥōaḥ, חוֹחַupp í stað hveitis og illgresi (Ridolfia segetum, fonollassa: bāʔšāh, בָּאְשָׁה í stað byggs: que hi brostin espines per comptes de blat i males herbes en lloc d'ordi (Bíblia de Montserrat: en comptes de blat, que hi creixin romegueres, i en comptes de l'ordi, l'herba que put!
◊ skal það bera þyrna (ḥōaḥ ,חוֹחַí stað hveitis, illgresi (bāʔšāh, בָּאְשָׁהfyrir bygg: farà espines en lloc de blat i males herbes per ordi (Bíblia de Montserrat: en comptes de blat, que hi creixin romegueres, i en comptes de l'ordi, l'herba que put!

illi·legur, -leg, -legt <adj.>:
d'aspecte malèvol

illindi <n.pl illinda>:
1. (vonskamalícia f, dolenteria f (malvolença, maldat)
2. (illdeilurbaralles f.pl (bregues, dissensions)
♦ egna þjóðina til illinda: provocar la discòrdia en el poble, provocar les dissensions en el poble
♦ koma af stað illindum: sembrar la zitzània
3. (vont skap, urgurmal humor (humor malambrós, adustesa)
4. (ónotparaules gruixudes (esp. les que es pronuncien plenes d'ira)

ill·kvittinn, -kvittin, -kvittið <adj.>:
1. (illgjarnmaliciós -osa, malvat -ada en les intencions (malèvol, maligne, pèrfid)
2. (rógsamurcalumniós -osa (maldient)

ill·kvittni <f. -kvittni, no comptable>:
1. (illgirnimalícia f (malignitat, perfídia, maldat en les intencions)
2. (rógurmaldiença f (calúmnia)

illska <f. illsku, no comptable>:
1. <GENmaldat f, malesa f, mal m (negació o oposició al bé)
♦ illskan: el mal
2. (bræðiira f (rancor & fúria)

illur, ill, illt: dolent -a
        hið illa: el mal (en opos. al bé)
           “handan góðs og ills” eftir Nietzsche: “Més enllà del bé i del mal” de Nietzsche
        illu heilli: malauradament
        líða það illa að <+ inf.>: 
        líða það illa að <+ ind.>:
           það er mjög alvarlegt að líða það illa að manni langar að deyja:
        e-m fór að líða það illa að <+ ind.>: (fets ja esdevinguts)
           þeim fór að líða það illa að þeir fóru að íhuga það að svipta sig lífi:
           stundum er mér farið að líða það illa að ég hugsa um að fremja sjálfsmorð, en ég veit 
              að það leysir ekki svo ég geri það ekki:
           honum tókst að láta mér líða það illa að ég reyndi sjálfsvíg:
        láta e-m líða það illa að <+ subj.>: (projecció futura)
           láta einhverjum líða það illa að hann íhugi að taka eigið líf:
        mér er illt í...: em fa mal...
           mér er illt í augunum: els ulls em fan mal
           mér er illt í bakinu: em fa mal a l'esquena
           mér er illt í hálsinum: em fa mal a la gola
           mér er illt í höfðinu: em fa mal al cap
           mér er illt í öxlinni: em fa mal al musclo

illúð <f. illúðar, no comptable>:
dolenteria f

illúð·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (með illan svipd'aspecte dolent(que per la cara o el posat que fa ja sembla dolent)
◊ ...illúðlegri (עַז־פָּנִיםþjóð, sem eigi skeytir manngrein gamalmenna og enga vægð sýnir ungmennum: ...un poble d'aspecte ferotge, que no respectarà els vells ni mostrarà compassió dels joves
◊ en er ríki þeirra tekur enda, þá er trúrofarnir hafa fyllt mælinn, mun konungur nokkur upp rísa, bæði illúðlegur (עַז־פָּנִיםog hrekkvís: a les darrerires del seu regnat, quan els infidels hauran completat la mesura, sorgirà un rei d'aspecte ferotge i expert en intrigues
2. (illskulegurdolenterós -osa (que fa dolenteries, ple de malícia o maldat)

illviðra·pési <m. -pésa, -pésar>:
ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.(ocell Hydrobates pelagicus) (stormsvala)

ill·viðri <n. -viðris, -viðri>:
borrasca f, tempesta f, temporal m, maltempsada f
◊ að kvöldi segið þér: ,Ţað verður góðviðri, því að roði er á lofti. Og að morgni: ,Illviðri í dag, himinninn er rauður og þungbúinn: al vespre dieu: farà bon temps, car el cel és rogent; i al matí: avui hi haurà tempesta, perquè el cel és de color vermell fosc

ill·ýðgi <f. -ýðgi, no comptable>:
<variant arcaica de → illúð “dolenteria”

ilma <ilma ~ ilmum | ilmaði ~ ilmuðum | ilmað>:
fer una bona olor, fer flaire, flairar, fer oloreta (Mall.(desprendre una cosa ~ algú una bona olor)
◊ það ilmaði út um allt: arreu s'hi sentia una agradable fragància

ilman <f. ilmanar, pl. no hab.>:
1. (lyktarskynolfacte m
◊ ef allur líkaminn væri auga, hvar væri þá heyrnin? Ef hann væri allur heyrn, hvar væri þá ilmanin?: si tot el cos fos ull, on seria l'oïda? I, si tot fos oïda, on seria l'olfacte?
2. (góð lyktaroma f, fragància f (olor agradable)

ilmandi, ilmandi, ilmandi <adj.>:
aromàtic -a 

ilm·efni <n. -efnis, -efni>:
aroma f (substància, sovint d'ús alimentari, que fa que un producte emeti una determinada olor)
◊ án ilmefna, litarefna og rotvarnarefna: sense aromes, colorants ni conservants

ilm·fjóla <f. -fjólu, -fjólur>:
viola f [d'olor], violeta f (planta Viola odorata)

ilm·glætir <m. -glætis, -glætar>:
lleterola f de coco (bolet Lactarius glyciosmus)

ilm·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
1. <GENplanta aromàtica
2. (ljósberi, fjallaljóslicnis alpina, licnis f dels Alps (planta Lychnis alpina syn. Viscaria alpina)

ilmkolls·ætt <f. -ættar, no comptable>:
<BOT[família f de les] resedàcies f.pl

ilm·kvoða <f. -kvoðu, -kvoður>:
bàlsam m

ilm·reykelsi <n. -reykelsis, -reykelsi>:
timiama f, quetòret f, encens aromàtic
◊ þú skalt búa til úr því ilmreykelsi (qəˈtˤɔrɛθ   ˈrɔqaħ   maʕăˈɕēh   rōˈqēaħ, קְטֹרֶת, רֹקַח מַעֲשֵׂה רוֹקֵחַ) að hætti smyrslara, salti kryddað, hreint og heilagt: en faràs una timiama a la manera dels ungüentaires, barrejada amb sal, [timiama que serà] pura i santa

ilm·reynir <m. -reynis, -reynar>:
moixera f de [la] guilla, server m de bosc, server m de caçadors, besurt m (Andorra(planta Sorbus aucuparia)

ilmur <m. ilms, pl. no hab.>:
1. <GENolor f
2. (góð lykt)aroma f, fragància f (olor agradable)
◊ “Ilmurinn” eftir P. Süskind: “El Perfum” d'en P. Süskind

ilm·vatn <n. -vatns, -vötn>:
perfum m
♦ setja á sig ilmvatn: posar-se perfum

il·sig <n. -sigs, no comptable>:
peus plans (peus de pont no corbat)
♦ vera með ilsig: tenir [els] peus plans

il·skór <m. -skós, -skór>:
sandàlia f

immunó·glóbulín <n. -glóbulíns, -glóbulín>:
<MEDimmunoglobulina f

Indlands·haf <n. -hafs, no comptable>:
Oceà Índic

inflúensa <f. inflúensu, no comptable>:
<MEDgrip f, grip m (Mall.

inn fyrir¹ <prep. <+ Ac.>>:
a l'interior de, dedins (Mall.
♦ inn fyrir e-n: fins davant algú (entrar dins un edifici i anar fins allà on es troba algú)
♦ ganga inn fyrir konung: anar fins davant el rei, presentar-se davant el rei
◊ síðan gengu þeir inn fyrir konung og spurðu hann viðvíkjandi konungsforboðinu...: després es presentaren davant el rei, i l'informaren, en relació a la prohibició reial [del següent...]
♦ kalla e-n inn fyrir konung: cridar algú a comparèixer davant algú
◊ en ég hefi eigi verið kölluð inn fyrir konung nú í þrjátíu daga: i jo ja fa trenta dies que no he estat cridada a presentar-me davant del rei
♦ leiða e-n inn fyrir konung: conduir (o: menar) algú en presència del rei
◊ ekki skalt þú lífláta vitringana í Babýlon. Leið mig inn fyrir konung, og mun ég segja konungi þýðinguna: no matis els savis de Babilònia! Condueix-me davant el rei, i jo li diré al rei la interpretació
♦ inn fyrir e-ð: més enllà de, part dellà de, darrere (més enllà d'un objecte que actua de porta o barrera)
◊ ég neytti engrar dýrindisfæðu, kjöt og vín kom ekki inn fyrir varir mínar: no menjava aliments delicats, ni el pa ni el vi no passaven pels meus llavis
◊ seg þú Aroni bróður þínum, að hann megi ekki á hverjum tíma sem er ganga inn í helgidóminn inn fyrir fortjaldið, fram fyrir lokið, sem er yfir örkinni, ella muni hann deyja, því að ég mun birtast í skýinu yfir lokinu: digues a ton germà Aaron que no entri a qualsevol moment al santuari, part dellà del vel, davant el propiciatori de damunt l'arca; altrament, morirà, car jo apareixeré dins un núvol damunt el propiciatori
◊ hann skal taka eldpönnu fulla af eldsglóðum af altarinu frammi fyrir Drottni og lúkur sínar fullar af smámuldu ilmreykelsi og bera inn fyrir fortjaldið: prendrà un braser ple de caliu encès de damunt l'altar de davant Jahvè, i dues manades plenes d'encens en pols, i ho portarà darrere (és a dir, a l'altra banda del vel [separatori]) el vel
◊ en þú skalt hengja fortjaldið undir krókana og flytja sáttmálsörkina þangað, inn fyrir fortjaldið, og skal fortjaldið skilja milli hins heilaga og hins allrahelgasta hjá yður: penjaràs el parèquet sota els gafets i duràs l'arca del testimoniatge allà, darrere (és a dir, a l'altra banda del vel [separatori]) el parèquet, i el parèquet us servirà de separació entre el Sant i el Sant dels Sants
♦ koma inn fyrir dyrnar: entrar porta endins, passar per la porta cap endins

inn fyrir² <adv.>:
a l'interior, al dedins
♦ koma inn fyrir: entrar, passar cap endins

inn·akstur <m. -aksturs, no comptable>:
entrada f (de vehicles dins un carrer o carretera)
♦ innakstur bannaður: entrada prohibida [a vehicles]

innan <prep. gen.>: dins, dintre de, a l'interior de

innanbæjar·símtal <n. -símtals, -símtöl>:
trucada f local

innan·dyra <adv.>: dins la casa, a l'interior de la casa

innan·gengt <adv.>: que té una entrada directa des de l'interior d'una casa, d'una altra cambra etc.
        innangengt var í eldhúsið úr stofunni: a la sala d'estar hi havia una porta que donava 
           directament a la cuina

innanhéraðs·lest <f. -lestar, -lestir>:
(á Spánitren m regional
♦ innanhéraðs hraðlest: (á Spánitren regional exprés

innan·húss <adv.>: dins la casa, a l'interior de la casa

innan·tómur, -tóm, -tómt <adj.>:
1. <FIGbuit buida, vacu vàcua
♦ innantómt líf: una vida buida
♦ innamtóm hátíð: unes festes buides de contingut
2. (svangurafamat -ada (que té molta de gana)
3. (daufurapàtic -a, desganat -ada (que no sent interès per res o ganes de fer res)

inn·brot <n.-brots, -brot>: robatori m (amb violació de domicili, entrada dins casa a robar-hi)

innbrots·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>: lladre m (que entra a robar a les cases)

inn·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
en cartoné (o: tela) (forma d'enquadernació de llibre)
♦ innbundin bók: un llibre en cartonè

inn·byrðis¹ <adj. inv.>:
intern -a
♦ innbyrðis deilur: disputes internes
♦ innbyrðis samræmi: harmonia interna

inn·byrðis² <adv.>:
1. <GEN = hver annaninternament, mútuament
◊ í stað þess eigið þið í málum innbyrðis (ἀδελφὸς μετὰ ἀδελφοῦ, ἀλλὰ ἀδελφὸς μετὰ ἀδελφοῦ κρίνεται) og það fyrir vantrúuðum: però per comptes d'això pledegeu mútuament, i això davant d'infidels!
♦ berjast innbyrðis: lluitar lluites internes
2. <MARa bord

inn·flytjandi <m. -flytjanda, -flytjendur>:
1. (sá sem flyst inn í landiðimmigrant m & f (qui va a viure i treballar a un país diferent del seu)
♦ ólöglegur innflytjandi: immigrant clandestí
♦ katalónskunám fyrir innflytjendur: ensenyament del català per a immigrants
♦ 20 tíma katalónskunámskeið fyrir innflytjendur: curs de català de vint hores per a immigrants
♦ straumur innflytjenda: flux migratori
2. (sá sem flytir inn vörurimportador m, importadora f (qui importa mercaderies)

innflutnings·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>:
empresa importadora

inn·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
1. (fólksimmigració f (de gent)
♦ ólöglegur innflutningur fólks: immigració il·legal
2. (vara, varningsimportació f (de mercaderies)

inn·gangur <m. -gangs, -gangar>:
1. (dyr & aðgangurentrada f (porta, portal & accés, admissió)
♦ bíða við innganginn: esperar a l'entrada
2. (formálipreàmbul m (introducció, proemi)
♦ í inngangi laganna: al preàmbul [del text] de la llei

inn·garður <m. -garðs, -garðar>:
pati m interior

innherja·svik <n.pl -svika>:
<ECONdelicte m d'informació privilegiada

innherja·upplýsingar <f.pl -upplýsinga>:
<ECONinformació privilegiada

innherja·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
<ECONtràfic m (o: ús md'informació privilegiada

en er þeir komu á Möðruvöllu stóð Guðrún Önundardóttir í durum og kvaðst eigi vilja innhýsa ránsfé. Þeir færðu það á Laugaland. Þar bjuggu þeir þá Bjarnarsynir, Sighvatur og Eyvindur (SS I, cap. 113, pàg. 157)
eftir Grímseyjarför lét Sturla Sighvatsson sækja Aron Hjörleifsson til sektar. En síðan var hann með frændum sínum í Vestfjörðum og lengst á Eyri með Hrafnssonum þar til er Sturla lét búa mál á hendur honum og þeim um bjargir hans. En þá handsalaði Staðar-Böðvarr fyrir þá á þingi tíu hundruð ok galt. Og eftir það vöruðust menn að innhýsa hann. Var hann þá hér og hvar í leynum. Hann var og jafnan á Geirþjófsfjarðareyri með litlum bónda [p. 291] er Þórarinn hét (SS I, cap. 204, pp. 290-291)

inni·hald <n. -halds, -höld>: contingut m
        lýsing á innihaldi: descripció del contingut

inni·halda <-held ~ -höldum | -hélt ~ -héldum | -haldið ║ [e-ð]>: contenir [una cosa]
        þessi böggull inniheldur ekkert hættulegt eða bannaða vöru: aquest paquet no conté pas 
           res de perillós ni cap mercaderia prohibida

inni í: dins

inni·lokaður, -lokuð, -lokað <adj.>:
tancat -ada en fort
◊ J. F., faðirinn sem hélt dóttur sinni og börnum innilokuðum í kjallara í 24 ára...: J. Fr., el pare que va tenir tancats al celler durant 24 anys sa filla i els infants d'ella

inni·skór <m. -skós, -skór>: pantofla f, sabatilla f

inni·stæða <f. -stæðu, -stæður>:
saldo m [creditor] (de compte, diferència entre el deure i l'haver, quan la suma de l'haver és superior a la del deure)

inn·kaup <n.pl -kaupa>: compra f (diària)
        gera innkaupin: fer la compra

innkaupa·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f de la compra

inn·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur>: entrada f (de vehicles)

inn·legg <n. -leggs, -legg. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
1. (framlagcontribució f (esp. aportació o comentari a debat, discussió etc. sobre un tema específic)
2. (á reikningdipòsit m, ingrés m (fl./pl.: ingressos) (imposició a llibreta d'estalvis, pagament a compte)
3. (fylliefni, fyllingincrustacions f.pl (inserció artística a mobles etc.)
4. (fylgiskjal, málsskjal, hjálagt skjal[document m] annex m (adjunció, document adjuntat a lligall)
5. (leppur, í skóplantilla f [ortopèdica] (per a sabata i, esp. per a persones amb peu pla)

innleggs·kvittun <f. -kvittunar, -kvittanir>:
resguard m de dipòsit

innleggs·nóta <f. -nótu, -nótur>:
resguard m d'ingrés, resguard m d'imposició

inn·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
indígena m & f

inn·lendur, -lend, -lent <adj.>:
1. (upprunninn íautòcton -a (natiu, indígena)
2. ([framleiðslu]vara, afurðnacional (producte)
♦ innlend framleiðsla: producció nacional

inn·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
indígena

inn·lima <-lima ~ -limum | -limaði ~ -limuðum | -limaðe-ð [í e-ð]>:
annexionar un territori
◊ þann 30. ágúst árið 1942 innlimaði Hitler Lúxembúrg í þýska heimsveldið: el 30 d'agost de l'any 1942 Hitler va annexionar Luxemburg al Reich alemany

inn·limun <f. -limunar, -limanir>:
<POLÍTannexió f

innlimunar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
(í þjóðfræðiritu m d'incorporació (en etnologia)

inn·matur <m. -matar, no comptable>:
<CULINmenuts m.pl, tripa f, freixura f (Bal.) (cor, ronyons, llengua, butza etc., esp. d’ovella i plat preparat amb freixura)

inn·rás <f. -rásar, -rásir>:
1. <GENinvasió f
2. (herförincursió f (ràzzia)

innrásar·maður <m. -manns, -menn>:
invasor m, invasora f

inn·reið <f. -reiðar, no comptable>:
entrada f [solemne] a cavall
♦ halda innreið sína: fer la seva entrada solemne

inn·rétta <-rétta ~ -réttum | -réttaði ~ -réttuðum | -réttaðe-ð>:
moblar i decorar una cosa (casa, habitatge, cambra)
♦ íbúðin var haganlega innréttuð: el pis estava moblat d'una manera pràctica (traguent el màxim rendiment de l'espai disponible)
♦ innrétta herbergið eftir reglum feng shui: moblar i disposar la cambra seguint les regles del feng xui

innri, innri, innra <adj.>:
interior
♦ innra starf: treball intern
♦ innra eyra: <MEDorella interna
♦ innri barátta: una lluita interior, una lluita amb si mateix
♦ eiga í innri baráttu: lluitar amb si mateix
♦ innri gerð: l'estructura interna
♦ innri kynfæri: <MEDgenitals interns
♦ innri millirifjavöðvar: <MEDmúsculs intercostals interns
♦ innri mjaðmarbláæð: <MEDvena ilíaca interna (o: hipogàstrica)
♦ innri mjaðmarslagæð: <MEDartèria ilíaca interna (o: hipogàstrica)
♦ innri raufarþrengir: <MEDmúscul esfínter intern de l'anus
♦ innri þvagrásarþrengir: <MEDmúscul esfínter intern de la uretra
♦ innri rödd: una veu interior
♦ [minn] innri maður: el meu veritable jo
♦ hið innra: en el meu interior, a les meves entranyes, dins el meu si
◊ ég lofa Drottin, er mér hefir ráð gefið, jafnvel um nætur er ég áminntur hið innra (χiljōˈθāi̯, כִלְיוֹתָי)lloo Jahvè, que m'ha donat bons consells, fins i tot a les nits m'amonesta en el meu interior
◊ því var og það, er vér komum til Makedóníu, að vér höfðum enga eirð, heldur vorum vér á alla vegu aðþrengdir (θλιβόμενος, θλιβομένα, θλιβόμενον: θλίβω, ἐν παντὶ θλιβόμενοι), barátta hið ytra (ἔξωθεν μάχαι), ótti hið innra (ἔσωθεν, ἔσωθεν φόβοι)perquè, un cop arribats a la Macedònia, no tinguérem cap repòs sinó que hi fórem afligits de tota manera: per fora, lluites; per dins, temors
◊ hann taki vönd sinn frá mér og láti ekki skelfing sína hræða mig, þá vil ég tala og eigi óttast hann, því að svo er mér eigi farið hið innra (kī   lɔʔ־ˈχēn   ʔānɔˈχī   ʕimmāˈδ-ī, כִּי לֹא-כֵן אָנֹכִי עִמָּדִי)que aparti de mi la seva vara i que el seu terror no m'esveri pas i parlaré sense témer-lo, ja que no estic jo pas així en el meu interior!
◊ andi minn örmagnast (wa-ttiθʕaŧˈŧēφ, וַתִּתְעַטֵּף) í mér, hjarta mitt er agndofa (ʝiʃtōˈmēm, יִשְׁתּוֹמֵם ) hið innra í mér (libˈb-ī, לִבִּי)el meu esperit es morfon dins mi, el meu cor és esbalaït en el meu interior
◊ ég kvelst (ʔōˈħīlāh, אֹחִילָה), ég kvelst hið innra, engist sundur og saman. Hjartað hamast (ˌhɔmɛh־ˈl-ī   libˈb-ī, הֹמֶה-לִּי לִבִּי), berst í brjósti mér, ég get ekki þagað því að ég heyri lúðurhljóm (qōl   ʃōˈφār, קוֹל שׁוֹפָר) og heróp (tərūˈʕaθ milħāˈmāh, תְּרוּעַת מִלְחָמָה)sofreixo, sofreixo a les entranyes, em retorço. El cor em palpita amb força, s'agita en el meu pit, no puc pas callar perquè sento el so de les trompetes i el crit de guerra
♦ fara (o: ganga) hið innra: <LOC GENanar a un lloc pel camí de l’interior, anar a un lloc seguint el camí de l'interior
◊ þann vetur fór Rögnvaldur jarl hið innra um Eiðsjó suður í Fjörðu: aquell hivern el jarl Rögnvaldur va fer cap a migjorn, cap a Firðir, pel camí de l’interior que passa per Eiðsjór

inn·rita <-rita ~ -ritum | -ritaði ~ -rituðum | -ritaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENinscriure una cosa ~ algú
♦ innrita sig í e-ð: inscriure's a...
2. (skrásetja, skráregistrar una cosa ~ algú (inscriure en un registre)
3. (til námsmatricular algú (en institució docent, p.e., universitat)
♦ innrita sig í e-ð: matricular-se de...
◊ um haustið árið 1911 innritaði Edith sig í byggingarverkfræði við Háskólann í Wisconsin: a la tardor del 1911 Edith es va matricular d'enginyeria civil a la universitat de Wisconsin
4. innrita sig inn: (á flugvellifacturar l'equipatge i recollir la targeta d'embarcament (a aeroport)
5. innrita sig inn: (á hótelregistrar-se a un hotel (inscriure's com a hoste a la recepció de l'hotel)
◊ klukkan þrjú innritaði hann sig inn á hótelið: a les tres es va registrar a l'hotel
◊ hann innritaði sig á Hótel Dinesen: es va registrar a l'hotel Dinesen

inn·ritast <-ritast ~ -ritumst | -ritaðist ~ -rituðumst | -ritast>:
1. <GENinscriure's
♦ innritast í e-ð: inscriure's a...
2. (til námsmatricular-se (en institució docent, p.e., universitat) (cf. també → útskrifast)
♦ innritast í e-ð: matricular-se a... (la preposició í indica tant el lloc on hom es matricula, com la institució en la qual hom es matricula i la disciplina matriculada
◊ innritast í háskólann Rovira i Virgili í Tarragonu í þýsk fræði: matricular-se d'estudis alemanys a la universitat Rovira i Virgili de Tarragona

innritunar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
1. <GENtaxes f.pl d'inscripció
2. (í háskólataxes f de matrícula (en institució docent, p.e., universitat)

inn·rættur, -rætt, -rætt <adj.>
irradicat -ada
♦ illa innrættur: de mal caràcter
♦ vell innrættur: de bon caràcter
♦ betur innrættur en...: de millor caràcter que no pas...

inn·sigla <-sigla ~ -siglum | -siglaði ~ -sigluðum | -siglaðe-ð>:
segellar una cosa

inn·sigli <n. -siglis, -sigli>
segell m 
◊ “Sjöunda innsiglið” eftir Ingmar Bergman: “El setè segell” d'Ingmar Bergman
◊ þegar lambið lauk upp sjöunda innsiglinu, varð þögn á himni hér um bil hálfa stund: quan l'Anyell va trencar el setè segell, es va fer el silenci al cel i va durar cosa de mitja hora
♦ setja innsigli á e-ð: tancar una cosa amb segell, posar un segell a una cosa
♦ rjúfa innsigli á e-u: trencar el segell d'una cosa

inn·skot <n. -skots, -skot>:
1. <GENintercalació f, inserció f, inseriment m
2. (í textainterpolació f (dins text)
◊ ...en þó telja nær allir fræðimenn að það sé ungt innskot: ...i, de tota manera, gairebé tots els estudiosos creuen que és una interpolació recent
3. <GEOLintrusió f

innskots·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOLroca intrusiva

innskots·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f retràctil

innskots·grein <f. -greinar, -greinar>:
paràgraf intercalat

innskots·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història interpolada

innskots·setning <f. -setningar, -setningar>:
oració intercalada, frase intercalada

inn·sláttur <m. -sláttar, no comptable>:
introducció f de dades (picant-les al teclat de l'ordinador)

innspýtingar·vél <f. -vélar, -vélar>:
<AUTOMmotor m d'injecció

inn·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
<ELECTendoll m [femella] (kló “endoll [mascle]”)

inn·sæi <n. -sæis, pl. no hab.>:
intuïció f
♦ af innsæi: intuïtivament, instintivament

inn·viðir <m.pl -viða>:
infrastructures (o: infraestructures) f.pl

insúlín <n. insúlíns, no comptable>:
<MEDinsulina f

inn·sýn <f. -sýnar, pl. no hab.>:
comprensió íntima, coneixement íntim
◊ mig langar að allir uppörvist í hjörtum sínum, sameinist í kærleika og öðlist fulla sannfæringu og innsýn (συνέσεως) og geti gjörþekkt leyndardóm Guðs sem er Kristur: desitjo que tots es confortin en els seus cors, i, estretament units en la caritat i enriquits d'una plena convicció i comprensió, puguin conèixer el misteri de Déu que és el Crist

inter·net <n. -nets, no comptable>:
<INFORMinternet f
  Al meu entendre, les propostes terminològiques fetes per a substituir aquest anglicisme, com ara lýðnet, alþjóðanet, alnet o samnet no han reeixit a esdevenir mots d'ús normal per a designar la internet; alguns d'ells, de fet, han acabat designant d'altres realitats informàtiques, amb la qual cosa, actualment ja no són utilitzables com a designació islandesa de la internet. Així samnet designa actualment l'ISDN o XDSI (xarxa digital de serveis integrats) i alnet, una GAN o xarxa d'àrea global.  
     

Inúíta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
[dona f] inuit f

inúíta·menning <f. -menningar, no comptable>:
cultura f inuit, cultura f dels inuits

inúíta·þorp <n. -þorps, -þorp>:
poblat f inuit

Inúíti <m. Inúíta, Inúítar>:
inuit m & f
◊ menning Inúíta: la cultura inuit, la cultura dels inuits

< Ispánía <n. Ispáníe, Ispáníe>:
variant de → Hispánía “Espanya”
◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Affríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confinsEspanya
  El context, et ýtra Ispáníam, no deixa dubte sobre el gènere neutre del mot. Aquest autor medieval, Gunnlaugr Leifsson, atribueix el gènere neutre al mot, però el declina com un femení llatí, fet relativament habitual en textos medievals. Cf. també Hispánía.  
     

í: 1. <prep. local>: a, en, dins
        2. <prep. temporal>: durant, per espai de
           í sjö aldir: durant set segles
           í fimmtán ár: durant quinze anys
           hún ætlar að vera í tvær vikur: vol quedar-se dues setmanes

í·auki <m. -auka, -aukar>:
afegiment m, additament m, afegitó m
♦ íauki í rit annarra: <POLÍTinterpolació [pròpia] en els escrits d'altri

í·beiskur, -beisk, -beiskt <adj.>:
amargant, lleugerament amarg -a

íben·holt <n. -holts, no comptable>:
[fusta f de] banús m

íben·viður <m. -viðar, -viðir>:
banús m

Íberi <m. Íbera, Íberar>:
iber m, ibera f

íberismi <. íberisma, no comptable>:
<POLÍTiberisme m

íberisti <. íberista, íberistar>:
<POLÍTiberista m & f

íberíska <f. íberísku, no comptable>:
ibèric m, iber m, llengua ibèrica

íberískur, íberísk, íberískt <adj.>:
ibèric -a m

Íberíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:
Península Ibèrica

íberó·rómanska <f. -rómönsku, no comptable>:
<LINGiberoromànic m

íberó·rómanskur, -rómönsk, -rómanskt <adj.>:
<LINGiberoromànic -a

íberó·rómverji <m. -rómverja, -rómverjar>:
<HISTiberoromà m, iberoromana f

íberó·rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:
<HISTiberoromà -ana

í·blár, -blá -blátt <adj.>:
blavenc -a, blavós -osa

íburðar·mikill, -mikin, -mikið: 1. (með íburð) fastuós -osa, sumptuós -osa (ostentós)
	2. (mærðarfullur) afectat -ada, pompós -osa, grandiloqüent (ampul·lós, altisonant, inflat)
	3. (skrautlegur) cridaner -a, llampant (vistós)

íbúa·skrá <f. -skrár, -skrár>: padró m municipal
	skráning breytinga á lögheimili og annarra breytinga á íbúaskrá: registre en el padró municipal 
           de canvis de domicili i d'altres canvis

í·búð <f. -búðar, -búðir>: 1. <GEN> pis m (fl./pl.: pisos), habitatge m
	2. (lítil, eins herbergis íbúð) apartament m (pis petit, norm. d'una sola cambra)
		eins herbergis íbúð: apartament m
		þriggja herbergja íbúð: un pis de tres habitacions 

íbúða·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:
bloc m de pisos

íbúða·byggð <f. -byggðar, -byggðir>:
zona f residencial

íbúða·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
edifici m de pisos

íbúða·lánasjóður <m. -lánasjóđs, -lánasjóđir>: (institució islandesa) caixa de crèdits hipotecaris 
           per a la construcció i adquisició d'habitatge

íbúðar·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:
variant de íbúðablokk ‘bloc de pisos’

íbúðar·húsnæði <n. -húsnæðis, no comptable>:
edifici m residencial, edifici m d'habitatges, habitatge m

íbúða·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m de l'habitatge

í·búi <m. -búa, -búar>: habitant m,f (de casa, vila, país)



í·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>: sinècdoque f

í·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. <MED = graftarmyndunsupuració f (formació de pus)
2. <MED = graftarbólgaabscés m supurant (abscés, floronco, llagueta etc. infectat i amb formació de pus)

ígerðar- <en compostos>:
<MEDsupuratiu -iva, supurant, amb supuració

ígerðar·laus, -laus, -laust <adj.>:
<MEDno supurant, no supuratiu -iva

í·grundun <f. -grundunar, -grundanir>:
consideració f
◊ munnur minn talar speki, og ígrundun (wə-hāˈɣūθ, וְהָגוּת) hjarta míns er hyggindi: la meva boca parla paraules de saviesa, i les reflexions del meu cor són seny

í·græddur, -grædd, -grætt <adj.>:
<MEDtrasplantat -ada
◊ hann lifir með ígrætt hjarta: viu amb un cor trasplantat

í·græðsla <f. -græðslu, -græðslur>:
<MEDtrasplantació f, trasplantament m
◊ brottnám og ígræðsla líffæra: extirpació i trasplantació d'òrgans

ígul·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
eriçó m de mar, garoina f, garota f, vogamar m (Mall., Men.

ígul·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
escopinya punxenca, petxina espinosa (mol·lusc Cardium aculeatum syn. Acanthocardia aculeata)

íhalds·blađ <n. -blađs, -blöđ>: diari conservador

íhalds·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: <POLÍT> partit conservador

íhalds·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTconservador m, conservadora f, persona conservadora
♦ íhaldsmenn og frjálslyndir: <POLÍTconservadors i liberals

íhlaupa·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball m ocasional

í·hlutun <f. -hlutunar, -hlutanir>:
1. (það að skipta sér af e-uingerència f (immisció)
♦ íhlutun í innanlandsmál (o: málsefni) nágrannaríkja: <POLÍTingerència en els afers interns dels països veïns
2. (það að grípa inn í e-ðintervenció f (actuació per a arranjar, modificar, millorar etc. l'objecte etc. sobre el qual hom intervé)

í·huga <-huga ~ -hugum | -hugaði ~ -huguðum | -hugaðe-ð>:
plantejar-se una cosa, considerar una cosa
♦ íhuga að <+ inf.>: plantejar-se [de] <+ inf.>: 
♦ íhuga að taka eigið líf: considerar la possibilitat de llevar-se la vida

í·korni <m. -korna, -kornar>: esquirol m (designació genèrica de certs mamífers)

í kringum <prep. + Ac.>
al voltant de 
◊ líta í kringum sig: mirar [tot] al seu voltant

ímami* <m. ímama, ímamar>:
<RELIGimam m (الإيمان)

í·mynd <f. -myndar, -myndir>:
imatge f (idea, representació mental, estereotip & semblança)
♦ hann er lifandi ímynd föður síns: <LOC FIGés la viva imatge de son pare

í·mynda <-mynda ~ -myndum | -myndaði ~ -mynduðum | ~myndað | sér e-ð>: imaginar-se una cosa, figurar-se una cosa
        ég ímynda mér að...: m'imagino que...

ímyndunar·afl <n. -afls, no comptable>:
imaginació f
♦ ímyndunaraflið til valda! la imaginació al poder!

ímyndunar·veiki <f. -veiki, no comptable>:
hipocondria f

ímyndunar·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
hipocondríac -a, malalt -a imaginari -ària

ís <m. íss, ísar>: 1. (klaki) gel m, glaç m (aigua congelada)
        2. (matur, rjómaís) gelat m (llepolia)
           mulinn ís: granissat m

Ísa·fold <f. -foldar, no comptable>:
<LITÍsafold f, Terra f de Gel, designació literària d'Islàndia. Entre el 1874 i el 1929 hi hagué una revista, de gran difusió, que portà aquest nom

Ísaí <m. Ísaí, pl. no hab.>:
Jessè m (יִשַׁי)

ís·búð <f. -búðar, -búðir>:
geladeria f, gelateria f

ís·dingull <m. -dinguls, -dinglar>:
caramell m, candela f de glaç

ís·framleiðandi <m. -framleiðanda, -framleiðendur>:
fabricant m & f de gelats

Ísidór <m. Ísidórs, pl. no hab.>:
Isidor m (andrònim)

ís·jaki <m. -jaka, -jakar>:
1. (lítillbloc m de gel, panna f de gel  (gel flotant que va a la deriva a riu, llac o mar)
2. (stóriceberg m (més gros)
♦ e-ð er aðeins toppurinn á ísjakanum: <LOC FIGaixò només és la punta de l'iceberg

ís·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:
glacial, fred -a com el glaç

ís·kjói <m. -kjóa, -kjóar>:
paràsit m cuaample (ocell Stercorarius pomarinus)

ísknatt·leikur¹ <m. -leiks, no comptable>:
hoquei m [sobre] gel

ísknatt·leikur² <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
partit m d'hoquei [sobre] gel

ís·kóð <n. -kóðs, -kóð>:
bacallà m polar, saida f  (peix Boreogadus saida)

ís·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:
bola f de gelat

íslam <n. íslams, no comptable>:
islam m (الإسلام)

íslamisti <m. íslamista, íslamistar>:
islamista m & f

íslamskur, íslömsk, íslamskt <adj.>:
islàmic -a 

íslams·væðing <f. -væðingar, pl. no hab.>:
islamització f

Íslendingur <m. Íslendings, Íslendingar>:
islandès m, islandesa f (nadiu o habitant d'Islàndia)

íslenska <f. íslensku, no comptable>:
islandès m (llengua islandesa)
◊ geturðu hjálpað mér með íslenskuna mína?: Que em pots ajudar amb el meu islandès?

íslensku·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
llicenciat m en islandès (o: filologia islandesa), llicenciada f en islandès (o: filologia islandesa)

íslenskur, íslensk, íslenskt <adj.>:
islandès -esa
♦ íslensk fræði: estudis islandesos

ísmola·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f de [fer] glaçons

ís·moli <m. -mola, -molar>:
glaçó m

ísópur <m. ísóps, ísópar>:
hisop m (planta Hyssopus officinalis)

Ísrael <n. Ísraels, no comptable (o: Ísraelir)>:
Israel m

Ísraeli <m. Ísraela, Ísraelar (o: Ísraelir)>:
israelià m, israeliana f

Ísraels·her <m. -hers, -herir>:
exèrcit israelià

Ísraels·maður <m. -manns, -menn>
<RELIGisraelita m

Ísraels·kona <f. -konu, -konur>:
israeliana f

ísraelskur, ísraelsk, ísraelskt <adj.>:
israelià -ana
♦ ísraelskur varnarher: exèrcit de defensa d'Israel, TSàHaL m, צְבָא הֲגָנָּה לְיִשְׂרָאֵל (Ísraelsher)

Ísraels·maður <m. -manns, -menn>:
israelià m

ís·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f de gel, gambeta f ull d'ambre (crustaci Hymenodora glacialis)

ís·sala <f. -sölu, -sölur>:
1. <GENvenda f de gelats
2. (íssölustaðurgeladeria f, gelateria f (local on hom ven gelats)

ís·sali <m. -sala, -salar>:
venedor m de gelats, venedora f de gelats

ís·skápur <m. -skáps, -skápar>:
nevera f, gelera f (Bal.

í·súr, -súr, -súrt <adj.>:
acídul -a, acidulat -ada, acidenc -a
♦ ísúrt gosberg: roca ígnia extrusiva acidulada

ís·vél <f. -vélar, -vélar>:
1. <GENmàquina f de [fer] gelats
2. (til að gera mulinn ísmàquina f de [fer] granissats, granissadora f

ís·vín <n. -víns, -vín>:
vi m de gel

ís·þorskur <m. -þorsks, -þorskar>:
bacallà àrtic  (peix Arctogadus glacialis syn. Phocaegadus megalops syn. Gadus glacialis)

ítala·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
blada f (arbre Acer opalus)

Ítali <m. Ítala, Ítalir>:
italià m, italiana f

Ítalía <f. Ítalíu, no comptable>:
Itàlia f

ítalska <f. ítölsku, no comptable>:
italià m (llengua d'Itàlia)

ítalskur, ítölsk, ítalskt <adj.>:
italià -ana

ítar·legur, -leg, -legt <adj.>:
detallat -ada

ítreka <ítreka ~ ítrekum | ítrekaði ~ ítrekuðum | ítrekaðe-ð>:
reiterar una cosa, recalcar una cosa

ítrekað <adv.>:
reiteradament

ítrekaður, ítrekuð, ítrekað <adj.>:
reiterat -ada

ítrekun <f. ítrekunar, ítrekanir>:
1. <GENreiteració f
2. (formleg áminningavís m [monitori] (escrit recordant un impagament)

Ítri <m. Ítra, no comptable>:
Itrà m (andrònim(יִתְרָא)

ítur, ítur, íturt <adj.>:
1. (ágæturesplèndid -a (excel·lent, magnífic)
2. (fríðurbell -a (formós)

ítur·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:
excepcionalment bell -a

ítur·laukur <m. -lauks, -laukar>:
(○ = veldissproticeptre m (lit.:‘l'esplèndid all, el magnífic all, l'excel·lent all’)
◊ siálfr gecc vísi ór vígþrimo ungom fœra ítrlauc grami: el rei en persona (= Sigmundva sortir del tumult de la batalla per dur el ceptre (= l'espasa ?al jove príncep (= Helgi. O fa potser només referència a la cerimònia d'imposició del nom al nadó? Cf. Völsunga saga

ítur·móður <m. -móðs, no comptable>:
esplèndida exaltació, esplèndid entusiasme
◊ og þegar sveit með sorgar-hljóði syngur döpur of ann'ra ná, í jörmun-efldum íturmóði yfir mér skaltu hlæja þá: i quan el trist seguici cantarà amb veu planyívola sobre la despulla d'altri, tu, en fortíssima, esplèndida exaltació, riuràs damunt meu

ítur·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
1. (vel vaxinn, íturskapaðurde bella constitució física, ben tallat -ada (ben crescut)
2. (mikill um sig, feiturrodanxó -ona (de carns abundants)

í·vaf <n. -vafs, no comptable>:
<TÈXTtrama f
♦ með alfræðilegu ívafi: <LOC FIGamb intercalacions enciclopèdiques
♦ með gamansömu ívafi: <LOC FIGamb tocs d'humor

ívana·moska* <f. -mosku, -moskur>:
<RELIG ARQmesquita f d'ivans, mesquita f de tipus iranià

ívann* <m. ívans, ívanar>:
<RELIG ARQivan m (o: iwan m; o: iuan m), livan m (o: liwan m; o: liuan m) (sala d'entrada i sala secundària de pregàries a les mesquites de tipus iranià( إيوان, الليوان, إِيوان )

í·vera <f. -veru, no comptable>:
habitatge m
♦ vera goóður til íveru: ésser habitable, és bo per a viure-hi

íveru·hús <n. -húss, -hús>
casa m habitatge, [edifici destinat a] habitatge m, [casa-]residència f

íveru·staður <m. -staðar, -staðir>:
[lloc m de] residència f, habitatge m

ÍVH* <m. ÍVHs, no comptable>:
(Abrev. deísraelskur varnarher TSàHaL m (צַהַל, צה"ל  = ‘Tsevà Hagannàh Le-Ysraèl’)

í·við <adv.>:
un poc, una mica
♦ ívið <+ adj. en grau compar.>una mica més <+ adj.>
♦ ívið betri ~ hærri: una mica millor ~ més alt

Ívissa <Ívissu>: Eivissa (á mæorksku: Ervissa, ekki ritm.)

Ívissa·búi <m. -búa, -búar>: eivissenc m, eivissenca f

ívissneska <f. ívissnesku>: (mállýska á Ívissu og Forminterru) eivissenc m (dialecte d'Eivissa i Formentera)

ívissneskur, ívissnesk, ívissneskt: eivissenc -a

(†) Íviza <Ívizu>: variant ortogràfica arcaica per → Ívissa ‘Eivissa’

í·vilna <-vilna ~ -vilnum | -vilnaði ~ -vilnuðum | -vilnaðe-m>:
afavorir algú (beneficiar, donar un tracte preferent o favorable)

í·vilnandi, -vilnandi, -vilnandi <adj.>:
favorable
♦ á ívilnandi hátt: de manera favorable, favorablement

í·vilnun <f. -vilnunar, -vilnanir>:
afavoriment m, favor m,f

í·vitnun <f. -vitnunar, -vitnanir>:
cita f (extracta d'obra escrita)
♦ ívitnun í eina af smásögum hans: cita d'un dels seus relats breus
♦ ívitnun í ritaðar heimildir: referències bibliogràfiques

Íþaka <f. Íþöku, Íþökur>:
Ítaca f
◊ liðu misseri mörg af hendi, unz um síðir ár þat kom, þá er höfðu goð honum ætlað aptur heim komast Íþöku til. Né hann þar var þó þrautum horfinn, at hann með vinum væri kominn: passaren molts d'anys fins que, a la perfí, arribà l'any que els déus li havien destinat perquè tornés a casa, a Ítaca. I tanmateix, no per haver tornat amb els amics, l'hagueren abandonat els treballs
♦ ferð til Íþöku: viatge [cap] a Ítaca
♦ heimferð Ódysseifs til Íþöku: el viatge d'Ulisses cap a Ítaca

í·þrótt <f. -þróttar, -þróttir>: esport m

íþrótta·galli <m. -galla, -gallar>
xandall m

íþrótta·hús <n. -húss, -hús>
gimnàs m (fl./pl.: gimnasos)

íþrótta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
esportista f

íþrótta·maður <m. -manns, -menn>
esportista m

íþrótta·mannvirki <n. -mannvirkis, -mannvirki. Gen. pl.: -mannvirkja; dat.pl.: -mannvirkjum>:
gimnàs m (fl./pl.: gimnasos)
◊ hann reyndist óðfús til að reisa íþróttamannvirki (= γυμνάσιον) undir sjálfri háborginni og fylkti um sig göfugustu æskumönnum, en þeim leyfðist nú að bera hatta: car va gosar construir un gimnàs sota l'acròpoli mateixa i hi aplegava al seu voltant els més nobles dels joves a qui ara es permetia de portar capells [d'ales amples]

íþrótta·skór <m. -skós, -skór>:
vamba f, sabatilla f d'esport, espardenya f d'esport (Mall.

íþrótta·völlur <m. -vallar, -vellir>
estadi m [esportiu]

í·þyngja <-þyngi ~ -þyngjum | -þyngdi ~ -þyngdum | -þyngte-m>:
resultar una càrrega per a algú, aclaparar algú, afeixugar algú, pesar sobre algú
◊ daglega var eitt naut matreitt á minn kostnað, ásamt sex úrvalssauðum og fuglum. Á tíu daga fresti var einnig borið fram mikið af ýmiss konar víni. Þrátt fyrir þetta krafðist ég ekki þeirrar risnu sem landstjóra bar því að kvaðavinnan íþyngdi fólkinu mjög: cada dia preparaven, a càrrec meu, un bou, ensems amb sis moltons escollits i aviram. I cada deu dies també servien una gran quantitat de vins de tota mena. Malgrat això, no he reclamat la manutenció que em corresponia com a governador, perquè sobre aquest poble ja pesava una càrrega prou feixuga
◊ ég kappkostaði að rannsaka og kynna mér til hlítar allt það sem gerist undir himninum. Það er erfið þraut sem Guð hefur íþyngt mönnunum með: em vaig aplicar a investigar i a tenir coneixement a fons de tot el que passa sota el cel. És un treball feixuc que Déu ha imposat als humans!
◊ þú færðir mér ekki lömb í brennifórnir og tignaðir mig ekki með sláturfórnum þínum. Ég hef hvorki íþyngt þér með kornfórnum né þreytt þig með reykelsisfórnum: no m'oferies l'holocaust dels teus anyells ni m'honoraves amb els teus sacrificis. I jo no t'aclaparava amb [l'exigència d']ofrenes ni et fatigava perquè em cremessis encens
◊ þú hefur hvorki keypt mér ilmreyr fyrir fé né satt mig á feiti sláturfórna þinna. Nei, þú hefur þreytt mig með syndum þínum, íþyngt mér með sekt þinni: no em compraves aromes per diners ni em saciaves amb el greix de les teves víctimes. No, m'has casat amb els teus pecats, m'has aclaparat amb les teves culpes
◊ hvað er það sem íþyngir meira en blý (βαρύνειν, ὑπὲρ μόλιβον τί βαρυνθήσεται;)? Hvað er það annað en heimskingi?: què pesa més que no el plom? Què si no un estúpid?
◊ hugsýki íþyngir hjartanu, eitt vingjarnlegt orð gleður það: la malenconia afeixuga el cor, una paraula amable l'alegra
◊ forgengilegur líkaminn íþyngir (βαρύνειν, βαρύνει) sálinni, jarðnesk tjaldbúðin er fjölsvinnum (πολύφροντις -όντιδος, πολυφρόντιδα) andanum byrði: el cos corruptible afeixuga l'ànima, aquesta tenda terrestre és una càrrega per a l'esperit ple d'inquietuds
◊ ég lít því svo á að eigi skuli íþyngja (παρενοχλεῖν, παρενοχλεῖν) heiðingjum þeim sem snúa sér til Guðs: per tant, sóc del parer que no hem d'aclaparar els pagans que es converteixen a Déu
◊ þá skal það ekki verða þér til falls né íþyngja (wə-ˈlɔʔ   θihˈi̯ɛh   zɔʔθ ... ū-lə-miχˈʃōl   lēβ, וְלֹא תִהְיֶה זֹאת ... וּלְמִכְשׁוֹל לֵב) samvisku þinni að þú hafir úthellt blóði að ástæðulausu, herra minn, með því að taka réttinn í þínar hendur. Þegar Drottinn gerir vel við herra minn minnstu þá ambáttar þinnar: aquell dia, senyor, no serà pas la teva perdició ni aclapararà la teva consciència el fet que hagis vessat sang sense motiu per haver-te pres la justícia per la teva mà. Senyor, quan Jahvè t'haurà afavorit, recorda't llavors de la teva serventa!
◊ konungur svaraði Absalon: „Nei, sonur minn. Við getum ekki komið allir. Við viljum ekki íþyngja þér (wə-ˈlɔʔ   niχˈbaδ   ʕāˈlɛi̯-χā, וְלֹא נִכְבַּד, עָלֶיךָ).“ Þó að Absalon legði að honum vildi hann ekki koma, heldur bað hann að fara og kvaddi hann: el rei va respondre a l'Absalom: «No, fill meu, no podem venir tots. No et volem ésser una càrrega». Encara que l'Absalom el va instar a fer-ho, ell no hi va voler anar, sinó que li va pregar que partís i el va acomiadar [amb la seva benedicció]
◊ nú stend ég á áttræðu. Get ég þá enn greint á milli góðs og ills? Getur þræll þinn enn fundið bragð að því sem hann etur og drekkur? Get ég enn heyrt raddir söngvara og söngkvenna? Hvers vegna ætti ég, þræll þinn, að íþyngja (ʝiˈhi̯ɛh ... lə-maɕˈɕāʔ, יִהְיֶה ... לְמַשָּׂא) herra mínum og konungi?: ara ja sóc octogenari. Que encara puc distingir entre el bé i el mal? El teu esclau, per ventura encara pot trobar gust en el que menja o beu? Que puc sentir encara les veus dels cantors i de les cantores? Per què jo, el teu esclau, hauria d'ésser una càrrega al meu senyor i rei?

 

El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 12/08/98