Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SI-SÍ

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Damna tamen celeres reparant caelestia lunae:
nos ubi decidimus,
quo pater Aeneas, quo dives Tullus et Ancus,
puluis et umbra sumus.

Quis scit, an adiciant hodiernae crastina summae
tempora di superi?
Cuncta manus auidas fugient heredis, amico
quae dederis animo.

Cum semel occideris et de te splendida Minos
fecerit arbitria,
non, Torquate, genus, non te facundia, non te
restituet pietas;

infernis neque enim tenebris Diana pudicum
liberat Hippolytum,
nec Lethaea valet Theseus abrumpere caro
vincula Pirithoo.
 
   
Tanmateix, les ràpides llunes reparen els danys del cel; però nosaltres, quan hem baixat allà on baixà el pietós Eneas, allà on baixaren, tot i llurs riqueses, Tul·lus i Ancus, no som més que pols i una ombra. Qui pot saber si els déus celestials afegiran el dia de demà a la suma dels dies viscuts fins avui? Tot allò amb què hauràs regalat el teu cor, que t'és amic, escaparà a les mans àvides d'un hereu. Quan t'hauràs mort i Minos haurà pronunciat, respecte a tu, la seva fulgurant sentència, ni el teu llinatge, Torquat, ni la teva eloqüència, ni la teva pietat no et restituiran a la vida; car ni Diana allibera de les tenebres dels Inferns el cast Hipòlit ni Teseu és prou fort per a rompre les cadenes letees del seu estimat Pirítous.
 
   
Horaci, Carmina et epodi, liber IV, carmen VII, vv. 13-28 · Odes i Epodes, vol. 2 (1981), pàg. 91. Trad. de Josep Vergés
 
       

SI-kerfið <n. -kerfisins, no comptable>:
sistema m d'unitats internacional

sibylla <f. sibyllu, sibyllur. Gen. pl.: sibyllna o: sibylla>:
sibil·la f, xibil·la f (Mall.) (Sĭbylla -ae, ἡ Σίβυλλα τῆς -ύλλης & -ύλλας)
◊ dagur reiði, dagur þessi ǁ sem leysir upp heiminn í brennandi glóð, ǁ eins og Davíð og Sibylla báru vitni um: un dia d'ira serà el dia que desfarà el món en cendra ardenta tal com anunciaren en David i la sibil·la
◊ Amadeo Maiuri, einn af snjöllustu fornfræðingum nútímans, sem m.a. hefur gert merkilegar rannsóknir í Pompeii, Pestum og á Capri, hefur nú skýrt frá því, að hann hafi fundið hinn fræga spásagnarhelli í Cumæ, eða stað launhelgu sibyllunnar í Cumæ: l'Amadeo Maiuri, un dels arqueòlegs contemporanis més brillants, i que, entre d'altres ha dut a terme recerques remarcables a Pompeia, Pèstum i Capri, acaba d'informar que ha trobat la famosa cova de les profecies de Cumes o sigui, la localització del santuari secret de la sibil·la de Cumes
♦ sibyllan frá Kúmu, sibyllan í Kúmæla sibil·la cumana (sĭbylla cūmāna (o: cūmaea), ἡ Κυμαία Σίβυλλα, ἡ Σίβυλλα ἠ Κυμαία)
◊ sibyllan í Cumæ var hin frægasta af fornum sibyllum og frá Cumæ komu sibyllubækurnar til Róm og spásagnarátrúnaðurinn var þar lengi mjög ríkur: la sibil·la de Cumes fou la més famosa de les sibil·les antigues i els Llibres Sibil·lins arribaren des de Cumes a Roma on la fe en les profecies hi fou molt puixant durant molt de temps
♦ [spá]fréttir sibyllunnar: els oracles de la sibil·la
♦ spásagnir sibyllunnar: les profecies de la sibil·la
♦ söngur sibyllunnar: el cant de la sibil·la
 
  Seu de Ciutat. Nadal 2007. Cant de la Sibil·la
Sibil·la: Cristina van Roy 
Seu de Ciutat. Nadal 2003. Cant de la Sibil·la
Sibil·la: Cristina van Roy 

Sibylla <f. Sibyllu, no comptable>:
Sibil·la f (Sĭbylla -ae, Σίβυλλα -ύλλης & -ύλλας)

sibyllu·bækur <f.pl -bóka>:
llibres sibil·lins  (lĭbrī sĭbyllīnī, τὰ σιβύλλεια -ίων, τὰ σιβύλλεια βιβλία, τὰ βιβλία τῶν Σιβυλλῶν, τὰ Σιβυλλιακὰ βιβλία)

sibyllu·hellir <m. -hellis, -hellar>:
cova f de sibil·la

sibyllu·ljóðlínur <f.pl -ljóðlína>:
versos sibil·lins  (uersūs sĭbyllīnī, οἱ Σιβυλλιακοὶ στίχοι)

sibyllu·spá <f. -spár, -spár>:
profecia sibil·lina, profecia f de sibil·la

sibyllu·spádómur <m. -dóms, -dómar>:
profecia sibil·lina

sibyllu·spásögn <f. -sagnar, -sagnir>:
oracle sibil·lí
♦ sibylluspásagnir: els oracles sibil·lins (ōrācŭla sĭbyllīna , οἱ τῆς Σιβύλλας χϱησμοί, χϱησμοὶ σιβυλλιακοί)

Siddím <f. Siddím, no comptable>:
Sedim f, Ciddim m.pl (הַצִּדִּים)
◊ víggirtu borgirnar voru Siddím, Ser, Hammat, Rakkat, Kinneret: les ciutats fortificades eren Ciddim, Cer, Hammat, Raccat i Quinnèret

siða <siða ~ siðum | siðaði ~ siðuðum | siðaðe-n>:
1. (ala uppeducar algú (criar-lo ensenyant-li bones maneres)
2. (siðmenntacivilitzar algú (refinar els costums perquè deixi d'ésser una persona, un poble, una nació bàrbars)
3. (snúa til kristinnar trúar, kristnaconvertir algú al cristianisme (introduir un canvi de religió, esp., fer passar del paganisme al cristianisme)
◊ hér eptir siðaðiz landit. Gulduz skattar it œfra sem it ytra. Nú er hann orðinn fullgerr maðr um afl, vǫxt ok ráðagjǫrð. Hár hans var sítt ok flókit. Fyrir þá sǫk var hann Lúfa kallaðr. Þá skar Rǫgnvaldr jarl á Mœri hár hans ok gaf hánum nafn ok kallaði Harald inn hárfagra. Þá var hann meir en tvítugr at aldri. Hann átti mart barna ok af hans ætt eru komnir allir Nóregskonungar. Þar var tíu vetr er hann, er hann barðiz áðr til lands en hann yrði einvaldskonungr at Nóregi. Hann friðaði vel land sitt ok siðaði: després d'això, el país es va cristianitzar. Tant les contrades costaneres com les de l'interior li pagaren tribut. En aquell moment, s'havia convertit en un home fet i condret en força, estatura i perspicàcia. Els seus cabells eren llargs i rulls. Per aquest motiu li havien posat el malnom de Lúfa, ço és, Cabells-embullats. Aleshores, en Rǫgnvaldr, el iarl de Mœrr, li va tallar els cabells, i li va posar un nou malnom i l'anomenà Haraldr inn hárfagri, ço és, Haraldr Bells-cabells. Quan això passà, tenia més de vint anys. Tingué molts de fills i tots els reis de Noruega descendeixen del seu llinatge. Li va caldre lluitar per espai de deu anys per a conquerir tot el territori noruec i convertir-se en rei únic de Noruega. Va pacificar bé el seu país i hi portà el cristianisme
◊ því næst sigldi Óláfr ór Orkneyjum en setti þar eptir kennimenn at siða fólkit ok kenna þeim heilǫg fræði. Skildu þeir Óláfr konungr ok jarl þá með vináttu: immediatament després, el rei Olau se'n va anar de les Òrcades però va deixar-hi clergues que cristianitzessin la gent i els ensenyessin la santa doctrina. El rei Olau i el iarl Sigurd es van separar en amistat

siða·boð <n. -boðs, -boð>:
precepte m moral

siða·boðskapur <m. -boðskapar, no comptable>:
missatge ètic, ètica f

siða·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
<HISTiudex m morum, jutge m dels costums

siðaður, siðuð, siðað <adj.>:
1. (vel uppalinnben educat -ada (ben criat)
♦ vera illa siðaður: ésser un mal educat (o: mal criat)
♦ vera vel siðaður: estar ben educat (o: ben criat)
2. (siðmenntaðurcivilitzat -ada (amb cultura i instrucció)
♦ siðað fólk: la gent civilitzada
♦ siðuð þjóð: una nació civilitzada

siða·lærdómur <m. -lærdóms, no comptable>:
doctrina f moral (cos de principis morals, p.e., per a l'ensenyament a infants)

siða·lögmál <n.pl -lögmála>:
lleis f.pl morals, principis m.pl morals

siða·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
1. (hirðsiðastjóricap m & f de protocol (càrrec que gestiona les qüestions de protocol d'un organisme oficial com ara un ministeri etc.)
♦ siðameistari utanríkisráðuneytisins: el cap de protocol del ministeri d'afers exteriors
2. (í veislumestre m & f de cerimònies (en acte públic)
3. (umvöndunarmaðurmestre m, mestra f (mentor que amonesta en les normes de comportament)

siða·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comitè deontològic, comitè m de Normativa i Ètica professional
♦ siðareglur fyrir blaðamenn: normes deontològiques per a periodistes

siða·prédikari <m. -prédikara, -prédikarar>:
<PEJORpredicador m, predicadora f, moralista m & f

siða·prédikun <f. -prédikunar, -prédikanir>:
<PEJORsermó m

siða·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla. Emprat hab. en pl.>:
1. <GENnorma deontològica, regla (o: norma) ètica
♦ siðareglur fyrir blaðamenn: normes deontològiques per a periodistes
♦ lagareglur og siðareglur: normes ètiques i legals
2. (í utanríkisþjónustuprotocol m (regles cerimonials diplomàtiques)

siða·skipti <n.pl -skipta>:
1. <HIST RELIG[introducció f de la] Reforma f. A Islàndia s'hi imposà entre els anys 1541 i 1551
2. (kristnitakaadopció f de la nova religió (adopció del cristianisme)
◊ höfðingjaskipti varð í Noregi. Hákon jarl var liðinn undir lok en kominn í staðinn Ólafur Tryggvason. Urðu þau örlög Hákonar jarls að Karkur þræll skar hann á háls á Rimul í Gaulardal. Það spurðist með tíðindum þessum að siðaskipti var orðið í Noregi. Og höfðu þeir kastað hinum forna átrúnaði en Ólafur konungur hafði kristnað Vesturlönd, Hjaltland og Orkneyjar og Færeyjar: a Noruega s'havia produït un canvi de governants: el iarl Hákon era mort i havia ocupat el seu lloc l'Olau Tryggvason. La mort del iarl s'havia esdevingut quan en Karkur, un esclau seu, li va tallar la gola a Rimul a la vall de Gaulardalur. Aquesta notícia es va conèixer ensems amb la notícia que a Noruega també hi havia hagut un canvi de religió, pel qual havien abandonat l'antiga fe i el rei Olau havia cristianitzat els territoris occidentals del regne: les illes Shetland, les illes Òrcades i les illes Fèriar.
◊ hann gaf honum tólf merkur silfurs í sjóði og mælti: "Mikið frelsi hefir þú unnið mér Þorsteinn því að nú ræð eg hér haugi og eignum. Mun þetta upphaf þinna þrekvirkja er þú munt vinna utanlendis. Þú munt og taka siðaskipti og er sá siður miklu betri þeim sem hann mega hljóta en hinum erfiðara um sem eigi eru til þess skapaðir og slíkir eru sem eg því að við bræður vorum jarðbúar. Nú þætti mér miklu máli skipta að þú kæmir nafni mínu undir skírn ef þér yrði það auðið að eiga son": li va donar dotze marques d'argent en una bossa tot dient-li: “Þorsteinn, has conquerit per a mi la llibertat absoluta perquè ara sóc jo qui governa sobre aquest túmul funerari i les riqueses que conté. Aquest serà l'inici de les teves proeses, que faràs a l'estranger. També hi adoptaràs una nova fe i aquesta fe és molt millor per als qui la poden rebre, però més difícil per als qui no han estat creats per a rebre-la i un d'ells sóc jo, perquè el meu germà i jo érem jarðbúar, ço és, habitants [de l'interior] de la terra. [Tanmateix,] considero molt important que, si estàs destinat a engendrar un fill, facis que el meu nom sigui per bateig el nom d'un cristià”
◊ þeim var sagt að höfðingjaskipti var orðið í landinu. Var Hákon jarl frá fallinn en Ólafur konungur Tryggvason til kominn og hafði allur Noregur fallið í hans vald. Ólafur konungur bauð siðaskipti í Noregi. Gengu menn allmisjafnt undir það. Þeir Kjartan lögðu inn til Niðaróss skipi sínu: hom els digué que en el país hi havia hagut un canvi de governants. El iarl Hákon havia mort, i en lloc seu ara governava el rei Olau Tryggvason i tota Noruega havia caigut en poder seu. El rei Olau havia ordenat un canvi de religió a Noruega. Les opinions de la gent al respecte estaven molt dividides. En Kjartan i els seus companys varen endinsar-se amb llur nau cap a Niðarós
♦ frá siðaskiptum til upplýsingar: de la Reforma fins a la Il·lustració
♦ til siðaskipta: fins al canvi de religió (això és, fins a la introducció del luteranisme)

siða·spell <n.pl -spella>:
(siðspillingdepravació f (de la moral, corrupció moral)
◊ daufheyriz ábóti við, þótt honum sé flutt at brœðrnir styrkni ok furðumikit sé með systrunum, þar til at þvílíkr úsómi ok ǫnnur siðaspell er dagliga fóru vaxandi koma fyrir eyru heilagrar kristni, svá at tveir vísitátórés eru sendir at hyggja ok eptir leita hvat satt er: l'abat hi va fer orelles sordes encara que li fou comunicat que els frares s'havien restablert i mantenien amb les sors unes relacions extraordinàriament estretes, fins que aquesta deshonra i d'altres depravacions -que diàriament anaven creixent- varen arribar a orelles de la Santa Mare Església, de manera que es varen enviar dos visitatores al monestir perquè comprovessin aquells rumors i encerquessin què hi havia de veritat al darrere (Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió vera mikit með e-m, però sí al que sembla ésser-ne una variant: var mikit um þá es ging derb, wild bei ihnen zu (Baetke 19874, pàg. 419). Altrament hauríem de suposar que darrere furðumikit hi manca un mot com ara *furðu mikit illt)

siða·strangur, -ströng, -strangt <adj.>:
d'estricta moral, d'estrictes costums, auster -a

siða·vandur, -vönd, -vant <adj.>:
de moral i costums estrictes, amb un gran sentit moral, imbuït -ïida d'esperit moralitzant

siða·vendni <f. -vendni, no comptable>:
austeritat f, rigor m,f (pràctica de la moral i els bons costums, vida austera, sense artificis, amb estrictesa moral) (siðavendni)

sið·blinda <f. -blindu, no comptable>:
1. (geðvillapsicopatia f (trastorn psíquic)
2. (siðferðislegt hlutleysiamoralitat f (absència del sentit de la moralitat, de valors morals, del que està bé i del que no hi està)

sið·blindingi <m. -blindingja, -blindingjar>:
psicòpata m & f

sið·blindur, -blind, -blint <adj.>:
1. (geðvillapsicòpata (afectat de psicopatia)
2. (ósiðrænn, siðferðilega hlutlausamoral (que no té [sentit de la] moralitat, que es troba més enllà dels valors morals)

sið·bót <f. -bótar, -bætur>:
1. (siðabótreforma f dels costums (reforma moral)
2. (siðaskiptila Reforma (moviment religiós del segle XVI)

siðbótar·maður <m. -manns, -menn>:
<HIST RELIGReformador m 

siðbótar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<HIST RELIGhistòria f de la Reforma

sið·brestur <m. -brests, -brestir>:
manca f d'ètica, carència f de moral

sið·breyting <f. -breytingar, no comptable>:
<HIST RELIGintroducció f de la Reforma (siðaskipti)

sið·bæta <-bæti ~ -bætum | -bætti ~ -bættum | -bætte-n ~ e-ð>:
reformar algú ~ una cosa
◊ „farðu ekki yfir til Karþúsanna,“ segir hún, „ég hef annað og betra í huga með þig. Ég ætla mér að siðbæta Karmelítaregluna og þetta er betra en þessi flótti“: “no et passis pas als cartoixos”, li va dir, “tinc pensada una altra cosa millor amb tu. Vull reformar l'orde dels Carmelites, la qual cosa és millor que aquesta fuita”
◊ en borgararnir á þjóðfundinum, - ætli þeir spilli æskulýðnum, eða siðbæta þeir hann allir saman? -„Já, þeir sömuleiðis.“ Þá virðist svo sem allir Aþeningar hafi göfgandi áhrif á æskuna nema ég einn: ég sé sá eini sem spilli henni. Er það skoðun þín?: -Però i els ciutadans [membres] de l'Assemblea popular, [creus] que també corrompen el jovent o bé tots ells ensems el fan millor? -També aquells els fan millors. -Així doncs sembla com si tots els atenesos tinguessin una influència ennoblidora sobre el jovent llevat de mi totsol: pel que sembla, sóc l'únic a corrompre el jovent. És aquest el teu parer?

sið·bætandi, -bætandi, -bætandi <adj.>:
edificant, moralitzador -a
♦ hafa siðbætandi áhrif [á e-n]: tenir un efecte edificant [sobre algú]
♦ segja [e-m] siðbætandi sögur: contar[r-li a algú] històries edificants

sið·bættur, -bætt, -bætt <adj.>:
reformat -ada
◊ hin nýja og siðbætta Karmelítaregla: l'orde nou i reformat dels Carmelites

sið·fága <-fága ~ -fágum | -fágaði ~ -fáguðum | -fágaðe-n>:
refinar algú

sið·fágaður, -fáguð, -fágað <adj.>:
refinat -ada (cultivat -ada, ben educat -ada, culte -a)

sið·fágun <f. -fágunar, no comptable>:
refinament m (millora dels costums)

sið·ferði <n. -ferðis, no comptable>:
1. (siðgæðimoral f (principis morals i ètics, moralitat)
♦ sjálfstýrt siðferði: moral[itat] f autònoma
2. (líferni[s]hátturvida virtuosa (comportament moral o virtuós, manera o mode de viure virtuós)
♦ sælt siðferði: una vida pietosa i santa

siðferði·lega <adv.>:
moralment
♦ siðferðilega fyrirlitlegur maður: una persona moralment menyspreable
♦ e-ð er siðferðilega vafasamt: una cosa és moralment dubtosa (o: qüestionable)

siðferði·legur, -leg, -legt <adj.>:
ètic -a
♦ e-ð vekur margar siðferðilegar spurningar: una cosa planteja (o: suscita) diverses qüestions ètiques
♦ í siðferðilegu tilliti: des d'un aspecte ètic, des de la perspectiva de la moral
♦ siðferðileg afstæðishyggja: relativisme m moral (o: ètic) 
♦ siðferðileg álitamál: qüestions morals, aspectes morals
♦ siðferðileg friðhelgi: integritat moral
♦ líkamleg, andleg og siðferðileg friðhelgi: integritat física, mental i moral
♦ siðferðileg gildi: els valors morals
♦ miðlun siðferðilegra gilda: la transmissió dels valors morals
♦ siðferðileg réttindi: drets morals
♦ siðferðileg rökræða: discurs ètic (rökræðusiðferði “ètica del discurs”)
♦ frá siðferðilegu sjónarmiði: des d'una perspectiva ètica
♦ siðferðileg spilling: corrupció f moral
♦ siðferðileg sýn: visió ètica
♦ siðferðileg viðmið: [codi m de] normes ètiques (o: deontològiques), codi m de conducta ètica, codi m d'ètica i conducta
♦ Samhæfingarnefnd um siðferðileg viðmið fyrir stjórnsýsluna: comitè coordinador de pautes ètiques per a l'administració pública, Comitè Coordinador d'Ètica per a l'Administració Pública
♦ siðferðilegar kenningar: teories ètiques
♦ siðferðilegt vandamál: un problema ètic
♦ siðferðilegur viðmiðunarrammi: marc referencial ètic, marc paradigmàtic ètic

siðferðis·brot <n. -brots, -brot>:
<JURdelicte m contra la moral i els bons costums, delicte m contra la moralitat

siðferðis·glæpur <m. -glæps, -glæpir>:
<JURdelicte m sexual

siðferðis·hreinleiki <m. -hreinleika, no comptable>:
integritat f moral

siðferðis·lögmál <n. -lögmáls, -lögmál>:
llei f moral

siðferðis·meðvitund <f. -meðvitundar, no comptable>:
consciència f moral

sið·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f moral

sið·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ètica f (filosofia moral)
◊ “Siðfræði Níkomakkosar” eftir Aristóteles: “L'Ètica a Nicòmac” de l'Aristòtil
♦ boðandi siðfræði: ètica normativa
♦ hagnýt siðfræði: ètica aplicada
♦ siðfræði í tækni : tecnoètica
♦ → dyggðasiðfræði “ètica de la virtut”
♦ → heilbrigðissiðfræði “ètica mèdica”
♦ → leikslokasiðfræði “conseqüencialisme”
♦ → lífsiðfræði “bioètica”
♦ → nytjasiðfræði “utilitarisme, ètica utilitarista”
♦ → skyldusiðfræði “deontologia”
♦ → starfssiðfræði “ètica laboral”
♦ → umhverfissiðfræði “ètica ambiental”
♦ → viðskiptasiðfræði “ètica dels negocis, ètica empresarial”
♦ → vinnusiðfræði “ètica dels treball”
♦ → vísindasiðfræði “ètica de les ciències”
♦ → þróunarsiðfræði “ètica de desenvolupament”

sið·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
ètic m, ètica f (filòsof que estudia i/o ensenya l'ètica i la moral)

siðfræði·stef <n. -stefs, -stef. Gen. pl.: -stefja; dat.pl.: -stefjum>:
motiu ètic, tema ètic
♦ trúar- og siðfræðistef: motius ètics i religiosos, passatges ètics i religiosos (p.e., en un llibre, una obra d'art, una pel·lícula etc.)

sið·gæði <n. -gæðis, no comptable>:
1. (siðferðimoral f (moralitat)
◊ gríska siðgæðið var tengt hreinu karlasamfélagi sem hélt þræla (?), þar sem konur voru lítilmagnar, ánægja þeirra skipti engu máli (?) og kynlíf þeirra aðeins miðað út frá, ákvarðað af, stöðu þeirra sem eiginkvenna o.s.fr.: l'ètica grega estava lligada a una societat masculina pura que mantenia esclaus, una societat en la qual les dones hi eren éssers de poca importància, en la qual llur satisfacció no hi comptava gens i la vida sexual de les quals només era contemplada des de, determinada per llur posició d'esposes etc. (l'original fa: l'éthique grecque était liée à une société purement virile qui faisait place aux esclaves, une société dans laquelle les femmes étaient des êtres relativement inférieurs, dont la vie sexuelle, lorsqu'elles étaient mariées, devait être orientée vers leur statut d'épouse)
2. (góðir siðir, siðvendnibons costums (allò que la tradició estableix com a virtuós i la seva pràctica, regles morals que la societat no permet que siguin desobeïdes o derogades per la voluntat dels individus)
3. (siðlæti, kurteisibona criança, bones maneres ([bona] educació, polidesa en el capteniment, manera de fer o d'obrar en societat)
◊ enn eru þeir hlutir mjǫk margir, er eigi má missa um at rœða ok athuga leiða, ef maðr skal með konungum eða ǫðrum ríkismǫnnum staddr vera, ok þar sœmdarmaðr heita. Þat er þrifalt atkvæði, er náliga er þó sem allt sé eitt raunar, er maðr þarf vandliga at gæta, þat er mannvit ok siðgœði ok hœveska. <...> En þat er siðgœði at gørask samþykkr ǫðrum mǫnnum ok eigi einlyndr, hœfilátr í ǫllu gefnageði sínu; gangprúðr ef hann gengr, gæta vel lima sinna, hvert sem hann gengr, at hverr þeirra fari réttr vel ok þó eptir sinni náttúru. Þat er ok siðgœði, ef maðr gengr í kaupstǫðum milli úkunnra manna, at vera fálátr ok eigi margyrðr, flýja gjó ok alla hégómliga drykkju, refsa rán ok stuldi, ok allar aðrar heimsligar úspektir. Þat er ok siðgœði, at sjá vel við munneiðum ok bǫlbœnum eða gauðrifi ok ǫllu ǫðru tunguskœði. Svá sjá ok við því, at vera orðvarpsmadr fyrir heimska menn ok úráðvanda, en enn síðr veita þeim fylgd til sinnar fólsku, ok vera heldr hatandi alla úráðvendi. Þat er ok siðgœði at flýja tafl ok teningakast, portkvenna hús eða eiða úsœra, lygivitni eða aðra gjó eða saurlífi. Þat er ok siðgœði at hafa sik hreinliga hvárttveggja at mat ok klæðum, vera rakkr at húsum, ef hann á, eða skipum, eða hestum eða vápnum; vera ok forsjáll, en eigi áhleypinn, ok þó hugrakkr í nauðsynjum; vera eigi áburðarsamr eda yfirgjarn eda ǫfundsjúkr; flýja dramb ok allan ofmetnað. En þat er hǫfuð allrar siðgœði at elska guð ok heilaga kirkju, hlýða tíðum vandliga, vera iðinn á helgum bœnum, ok biðja sér miskunnar ok ǫllu kristnu fólki. Þessir allir hlutir, er nú hǫfum vér talda, hvárttveggja um hœvesku ok siðgœði, þá má engi eignask, nema hann hafi mannvit með, ok [p. 93] eigu þessir hlutir mannviti at fylgja: orðhegi ok snild ok skilning allra siða, kunna vel at marka, hvat góðir siðir eru, eða hvat siðir eru kallaðir eptir atkvæði heimskra manna, ok eru þó úsiðir (Espill, cap. XL, pàg. 91): hi ha moltes de més coses que no es poden deixar de meditar i exposar, si un hom ha d'estar-se a la cort de reis o amb d'altres dignataris i vol que d'ell diguin que és una persona honorable. Hi ha tres conceptes -encara que tot plegat en realitat només en són un de sol- que hom ha d'observar amb cura: seny, bons costums, cortesania. <...> Els bons costums consisteixen en comportar-se de tal manera que no es dissenteixi contínuament dels altres, ni obstinar-se davant ells i en ésser modest en tot el seu capteniment. Quan es camini, cal fer-ho amb passes adequades i, onsevulla que hom vagi, prestar atenció bé a les extremitats per tal d'assegurar-se que cadascuna d'elles es mou de manera correcta, per bé que segons els ho imposi llur natura. Si, a les viles amb mercat, hom va entre estranys, també es correspon a les bones maneres no parlar i ésser de poques paraules, defugir la vida dissipada i la beguda per la beguda, castigar el robatori o el bandidatge i qualssevol altres menes de tumults. També són bones maneres, guardar-se de jurar sense pensar i de flastomar, proferir invectives o de fer qualsevol altre malús de la llengua. També ho és guardar-se d'ésser valedor de nicis i malhonestos, i tampoc no acompanyar-los en llur niciesa, ans més aviat odiar tota malhonestedat. També són bones maneres defugir el joc hneftafl i els daus, els bordells o jurar juraments que no es podran complir, prestar fals testimoni o menar una vida de dissipació o de disbauxa. També són bones maneres mantenir-se net tant en el vestir com en els àpats i tenir cura de la casa, si hom en té una, o dels vaixells, cavalls o armes que hom pugui tenir. També són bones maneres ésser previsor i no pas precipitat, però ferm i decidit en la necessitat. No s'ha d'ésser ni presumptuós ni excessivament cobdiciós ni envejós. Cal defugir l'arrogància i tota mena d'urc. I això és el súmmum de totes les bones maneres: estimar Déu i la Santa Església, oir missa assíduament, ésser diligent en la pregària i demanar la gràcia per a si i per a tota la cristiandat. Totes aquestes coses que t'acabo d'enumerar sobre cortesania i bones maneres, no es poden pas adquirir si, al mateix temps, no es té criteri, i [p. 93] aquestes coses han d'acompanyar el criteri: dots oratòries i eloqüència i comprensió de tots els costums, de manera que hom pugui distingir entre el que són bons costums i el que s'anomenen bons costums segons la definició de les persones nícies però que, tanmateix, són mals costums

siðgæðis·afstæði <n. -afstæðis, no comptable>:
relativisme ètic, relativitat ètica

siðgæðis·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
sentit m de la moral, sentit ètic, sentit m del que és ètic i moral

siðgæðis·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafna o: -krafa. Emprat hab. en pl.>:
exigència f [de la] moral (emprat hab. en pl.

siðgæðis·mat <n. -mats, no comptable>:
valoració f moral, judici (o: criteri) moral
♦ hefðbundið siðgæðismat: moralitat f convencional
♦ sjálfstætt siðgæðismat: moralitat autònoma

siðgæðis·rökhugsun <f. -rökhugsunar, no comptable>:
lògica m moral

siðgæðis·tilfinning <f. -tilfinningar, -tilfinningar; pl. no hab.>:
sentit m de la pudicícia (o: del pudor), sentit m del decor

siðgæðis·vitund <f. -vitundar, no comptable>:
consciència ètica

siðgæðis·þroski <m. -þroska, no comptable>:
desenvolupament m moral

sið·gæslumaður <m. -gæslumanns, -gæslumenn>:
censor m, censora f

sið·laus, -laus, -laust¹ <adj.>:
(ósiðlegurimmoral (indecent)

sið·laus, -laus, -laust² <adj.>:
(ósiðaðurbàrbar -a (toixarrut, incivil[itzat], mancat de refinament i educació, no polit & cruel)
◊ "Sveinn þóttir þú ǀ siðlauss vera, ǁ þá er þú Gullnis ǀ geitr mólcaðir, ǁ enn í annat sinn ǀ Imðar dóttir, ǁ Tǫtrughypia; ǀ vill þú tǫlo lengri?": semblaves un jove assalvatjat quan munyies les cabres d'en Gullnir i, en una altra ocasió, [et feres passar per] la Tǫtrughypja, la filla de l'Imðr. Que encara vols continuar sentint-ne més?  (vocabulari: #1. siðlauss: Interpreto el mot com a sense maneres, toixarrut#2. Tǫtrughypja: al meu entendre és un nom propi per bé que sigui un nom parlant de significat espelleringada, esparracadael mot és atestat en un doblet: tǫtrughypja i tǫttryghypja. Aquesta darrera forma és la que apareix a la Helgakviða 44: R ofereix la lliçó tttrvg | hypia; K ofereix la lliçó tauttryg hypia H Gr ofereix la lliçó tauttryg Hypia; R ofereix la lliçó Tautrig-hypja, i, ja per acabar, E ofereix la lliçó tottryg hypiaLa forma tǫtrughypja apareix a l'estrofa 13 de la Rígsþula Aquí, però, és el mateix context que deixa clar que la Tǫtrughypja és un nom propi, car s'hi diu que la Tǫtrughypja és com nom una de les filles d'en Þræll i na Þír L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 821a, tracta aquest doblet de la següent manera: TÖTRUGHYPJA, f., ancilla (qs. laceripanna, tötrugr, adj., laceris vestibus indutur, a tötrar; hypja a hjúpr tegimen), Rm. 13. Vide töttryghypja <...>  TÖTTRYGHYPJA, f., ancilla, vel femina laceris pannis induta, id. qu. tötrughypja, duplicato t, et y = u, Hund. 1,39, ubi seorsim capitur töttrug hypja vacerra pannosa En Finnur Jónsson, a la reedició d'aquesta mateixa obra, 1931², pàg. 577a, suprimeix l'antic doblet, dóna entrada únicament a la forma sense geminada i esmena la quantitat vocalica del segon constituent de mot en -hýpja. La definició que dóna de l'entrada tǫtrughýpja és tǫtrughýpja, f, ‘pjalte-klædt’ (af hjúpr), Hhund I 43. — Egennavn, datter af Træl, Rþ 13.: cf. Finnur Jónsson 1894, pàgs. 40: er hann ætti sjálfr, im gegensatz zu dem, was nach der ansicht der söhne der Hildiriðr von rechtswegen anderen gehörte (nämlich ihnen selbst und dem könige)#3. vill þú tǫlo lengri? ‘que vols més raons?’: Gering-Sijmons 1,2 (1931):96 assenyalen el paral·lelisme d'aquesta fórmula i la de la Buslubœn 7:10 que fa [eða] vilt þú þulo lengre?: els substantius tala i þula es poden considerar, en aquest context, sinònims#4. mólka: arcaisme, pel modern: mjólka)

siðlát·lega <adv.>:
decentment

sið·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (kurteisben criat -ada (ben educat, amb criança)
2. (barnque creu, bon -a minyó -ona, que fa bonda (Mall.) (infant)
3. (siðsamurde bons costums, decent (virtuós, dreturer, recte, honrat, probe, d'hàbits acordes amb la moral i els bons costums)
◊ þá svarar Þriðji: "Margar eru þá vistir góðar og margar illar. Best er þá að vera á Gimlé á himni, og allgott er til góðs drykkjar þeim er það þykir gaman, í þeim sal er Brimir heitir. Hann stendur á Ókólni. Sá er og góður salur er stendur á Niðafjöllum, gjör af rauðu gulli. Sá heitir Sindri. Í þessum sölum skulu byggja góðir menn og siðlátir: en Terç llavors va respondre: “Hi haurà molts de bons estatges i molts de dolents. El millor seràs estar a Gimlé, en el cel. I a la sala que es diu Brimir, s'hi beurà molt i molt bé, la qual cosa està força bé per a aquells hi trobin plaer. Aquesta sala es troba a Ókólnir, èo és, l'indret que mai no es refreda. També serà bona sala la qui està situada a les muntanyes Niðafjöll, ço és, les Muntanyes de la Foscor; és feta d'or roig i es diu Sindri, ço és, Espirejant. És en aquestes sales que hi viuran els homes bons i rectes”
◊ Ólafur konungur var maður siðlátur, stilltur vel, fámálugur, ör og fégjarn: el rei Olau era un home dreturer, que se sabia dominar (o: [de caràcter] ben temperat), de poques paraules, desprès i àvid de béns (des de la perspectiva medieval, no és cap contradicció que el rei sigui alhora ǫrr i fégjarn, generós i cobdiciós)
◊ um várit eptir vildi Ormr taka kirkjutíundir, ok svá biskupstíundir, þær sem biskupar hǫfðu þangat veitt til kirkjunnar. Herra biskup vildi at prestr hefði þær, ok greiddu bœndr honum í vild. Ormr sótti Hrafn Oddsson at þessu máli, ok kærði fyrir honum þat er biskup lét hann missa þessa fjár, ok þar með inngǫngu heilagrar kirkju, ok þjónustu á páskum; þótti honum þetta allt stórliga illa, þvíat hann var maðr sǫngvinn ok siðlátr í kirkju, ok fylgði vel tíðum, en Hrafn lagði þat til, at hann sœkti bœndr með landslagasókn til tíunda, „en vit biskup munum klakast við um kirkjubann ok þjónustumissu þína“; ok er bœndr vissu þetta, sóttu þeir biskup at málum, ok þótti þungt tvennum at inna hit sama: a la primavera següent, l'Ormr va voler recaptar els delmes de l'església i també els delmes del bisbe que els bisbes [fins llavors] havien traspassat a l'església [de la vall de Haukadalur]. El senyor bisbe volia que un prevere els tingués, i els pagesos li pagaren a ell el delme tal com era el seu desig. L'Ormr va demanar suport al Hrafn Oddsson en aquest afer queixant-se-li que el bisbe li havia fet perdre aquells ingressos i, a més a més, li havia interdit l'entrada dins la Santa Església i, per tant, també l'assistència als oficis de Pasqua. Tot això li semblava molt malament car era un bon cantor, es captenia de manera decent dins l'església i assistia assíduament a missa. En Hrafn, pel seu cantó, li va contestar que [per una banda] reclamés als pagesos els delmes interposant contra ells una demanda basada en les lleis del país, [i per una altra banda] “el bisbe i jo parlarem sobre la teva interdicció d'entrar a les esglésies i la corresponent pèrdua de la possibilitat d'assistir als oficis religiosos”; i quan els pagesos ho varen saber, varen adreçar-se al bisbe demanant-li la seva ajuda ja que consideraven que els seria una càrrega [massa] feixuga haver de pagar el mateix dues vegades.

sið·leysi¹ <n. -leysis, no comptable>:
(ósiðsemiimmoralitat f (indecència)

sið·leysi² <n. -leysis, no comptable>:
(ókurteisibarbàrie f (manca de refinament, educació, polidesa)

sið·leysingi¹ <m. -leysingja, -leysingjar>:
(ósiðlegur maðurimmoral m & f (persona immoral, disbauxada, persona sense moral)

sið·leysingi² <m. -leysingja, -leysingjar>:
(hrotti, ósiðaður maðurbàrbar m, bàrbara f (mancat de civilització)

siðleysis·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
<HISTpoble bàrbar, nació bàrbara
◊ hinar menntuðu þjóðir og siðleysisþjóðirnar: els pobles civilitzats i els pobles bàrbars

sið·læti <n. -lætis, no comptable>:
1. (kurteisibones maneres (bons modes, [bona] criança)
2. (siðsemimoral[itat] f (normes morals)
◊ Þangbrandr prestr talaði optliga fyrir Halli, ok eggjaði hann at snúast til siðlætis kristiligrar trúar: el prevere Þangbrandr parlava sovint davant en Hallr i l'instava a convertir-se als bons costums de la fe cristiana
◊ mjǫk viðrkvæmiligt er, segir bróðir Gunnlaugr, þessi sǫgu at samtengja af heilǫgum lifnaði ok rǫksamligu siðlæti postuligs herra, fyrrnefnds byskups, at vér vitum með hverri endalykt hans lífsstundir hafa liðit, þvíat hann hefir herra konungsins fremstr fulltingsmaðr verit til várrar sáluhjálpar, hvaðan af oss sýnisk hann vorðinn postuligr prédikari allra Norðmanna, þvíat þessi ágætr herra Óláfr konungr hefir fyrstr alla réttkristna gert með byskupligu fulltingi, en styrkt síðan ok stjórnat kristindóminn með konungligu valdi bæði með heilagum orðum ok hjálpsamligum orðum ok áeggjanum: és molt apropiat, diu Frare Gunnlaugr, compilar aquesta història sobre la vida santa i la ferma moral del senyor apostòlic, el dessús-dit bisbe, per tal que sapiguem amb quina mort van concloure les hores de la seva vida, car ell fou el primer auxiliador del senyor rei en la salvació de la nostra ànima, d'on se'ns mostra que va esdevenir l'Apòstol de tots els Norðmenn, car aquest magnífic rei, el nostre senyor Olau, primer va introduir la vera fe amb l'ajut d'aquest bisbe i després l'enfortí, governant la cristiandat [norrena] ensems amb autoritat reial i ho féu tant amb les paraules sagrades i salvífiques com amb exhortacions
3. (trúarbrögð, trúarsiðurreligió f (fe)
◊ að því sama brullaupi voru með öðrum heiðnum mönnum tveir bræður, hinir römmustu berserkir og mjög fjölkunnigir. Hét hvortveggi Haukur. En því að þeir stóðu með öllu afli einna mest í móti réttri trú og kostgæfðu að eyða kristilegu siðlæti (= hinum kristna sið) þá buðu þeir biskupi ef hann hefði þoran til eða nokkuð traust á guði sínum að hann skyldi reyna við þá íþróttir þær sem þeir voru vanir að fremja, að vaða loganda eld með berum fótum eða láta fallast á vopn svo að þá skaðaði ekki. En biskup, treystandi á guðs miskunn, neitaði eigi: en aquestes mateixes noces hi hagué, juntament amb d'altres pagans, dos germans, els quals eren els bersercs més forts i molt versats en màgia. Tots dos nomien Haukur. I, com que eren els qui més s'oposaven amb totes les seves forces a la vera fe, esforçant-se zelosament a destruir la fe cristiana, van reptar un bisbe que, si gosava o si tenia alguna confiança en el seu déu, es provés amb ells en les destreses que ells estaven avesats a exercitar: caminar per damunt calius ardents amb els peus descalços i deixar-se caure damunt les armes de tal manera que no en resultessin ferits. I el bisbe, confiant en la misericòrdia divina, no s'hi va pas negar

sið·menna <-menni ~ -mennum | -mennti ~ -menntum | -mennte-n>:
variant de siðmennta ‘civilitzar’

sið·menning <f. -menningar, no comptable>:
civilització f (món civilitzat)

Sið·mennt <f. -menntar, no comptable>:
Siðmennt f, nom d'una associació islandesa que es podria traduir per Formació Ètica
Siðmennt, félag siðrænna húmanista á Íslandi: Siðmennt, associació d'humanistes morals (o: ètics) d'Islàndia

sið·mennta <-mennta ~ -menntum | -menntaði ~ -menntuðum | -menntaðe-n>:
civilitzar algú

sið·menntaður, -menntuð, -menntað <adj.>:
civilitzat -ada
♦ teljast til siðmenntaðra þjóða: formar part dels pobles civilitzats, figurar entre els pobles civilitzats

sið·prúður, -prúð, -prútt <adj.>:
1. (siðsamurdecent  (de moralitat ferma)
◊ óskammfeilin kona breytir stöðugt smánarlega en siðprúð kona er jafnvel blygðunarfull frammi fyrir manni sínum (γυνὴ ἀσχήμων ἀτιμίαν κατατρίψει, θυγάτηρ δὲ εὐσχήμων καὶ τὸν ἄνδρα ἐντραπήσεται)la dona impudent es comporta constantment de manera vergonyant, però la dona decent sent vergonya fins i tot davant el seu home
◊ þrárri konu má jafna við tík en siðprúð kona óttast Drottin (γυνὴ ἀδιάτρεπτος ὡς κύων λογισθήσεται, ἡ δὲ ἔχουσα αἰσχύνην τὸν Κύριον φοβηθήσεται)una dona impúdica es pot equiparar a una gossa, però una dona honesta tem el Senyor
2. (hæverskurben criat -ada, cultivat -ada, refinat -ada  (ben educat, de bones maneres)
◊ hvárt sem konungsmenn eru staddir í samsæti, eða eru þeir í fylgð með konungi, eða ganga þeir allir saman til sinnar skemmtanar, þar sem þeir verða mjǫk fyrir augum annarra manna, þá eigu þeir jafnan heldr at vera í hljóðara lagi ok siðprúðir í látgœði sínu, fagryrðir, ok sjá við ǫllu saurmæli. Slíka hluti alla sem nú hefi ek þér sagða, þá eigu allir konungsmenn at hafa ok fylgja, ef þeir vilja siðprúðir heita. En hversu sem aðrir gera, þá gættu þó þessa vel, er nú hefi ek sagt, ok kenn hverjum holliga, þeim er af þér vill nema (Espill, cap. 37, pàg. 83): sempre que els homes del rei estiguin asseguts plegats a taula en un samsæti, ço és, en un convivi, o estiguin acompanyant el rei o tots ells vagin plegats a una skemmtan, ço és, un divertiment públic, on tot el que faran ho faran sota l'atenta mirada dels altres assistents, val més que sempre s'hi comportin de la manera més discreta i siguin correctes en llur capteniment, i que siguin benparlats i vagin amb compte de no emprar qualssevol paraules toixarrudes. Totes aquestes coses que t'acabo d'esmentar, tots els homes del rei les haurien de fer seves i seguir-les, si volen que hom els digui ben criats. I sigui el que sigui el que els altres facin, tu observa fidelment el que t'acabo de dir, i ensenya-ho fidelment a qualsevol que ho vulgui aprendre de tu
◊ England var kristið og hafði lengi verið, þá er þetta var tíðinda; Aðalsteinn konungur var vel kristinn; hann var kallaður Aðalsteinn hinn trúfasti. Konungur bað Þórólf og þá bræður, að þeir skyldu láta prímsignast, því að það var þá mikill siður, bæði með kaupmönnum og þeim mönnum, er á mála gengu með kristnum mönnum, því að þeir menn, er prímsignaðir voru, höfðu allt samneyti við kristna menn og svo heiðna, en höfðu það að átrúnaði, er þeim var skapfelldast. Þeir Þórólfur og Egill gerðu það eftir bæn konungs og létu prímsignast báðir. Þeir höfðu þar þrjú hundruð sinna manna, þeirra er mála tóku af konungi og gerðust landvarnarmenn konungs. Þeir vóru siðprúðir um flest: quan això fou notícia, Anglaterra ja era cristiana i ho era de feia molt. El rei Aðalsteinn era un bon cristià [i per aquesta raó] li deien Aðalsteinn el Creient. El rei va demanar al Þórólfur, [de fet,] als dos germans i els seus acompanyants, que es deixessin primsenyar, car aquest era un costum molt estès tant entre els mercaders com entre els homes que entraven al servei de cristians per tal com els homes que haguessin estat primsenyats tant podien relacionar-se amb els cristians com amb els pagans, encara que [després] tinguessin com a fe pròpia la que els fos més de llur grat. En Þórólfur i l'Egill varen accedir a fer segons el prec del rei i es feren primsenyar. Amb ells hi havia tres-cents dels seus homes que entraren al servei del rei a canvi de soldada i es convertiren en landvarnarmenn del rei, ço és, protectors del país. Eren homes de bones maneres en gairebé tot
3. (snyrtilegurelegant, pulcre -a  (bellament abillat)
4. (um börnbon -a minyó -ona, que creu [molt]  (infants)

sið·prýði <f. -prýði, no comptable>:
urbanitat f, bona educació (bones maneres)
◊ eins og gullhringur í svínstrýni er fríð kona sem enga siðprýði ('ŧāʕam, טָעַם) kann: dona bella, però sense bones maneres, és un anell d'or a la grufa d'un porc (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat, així com la darrera versió islandesa, fan: sense discreció; cf. → háttvísi)
◊ fyrst af öllu áminni ég um að bera fram ákall, bænir, fyrirbænir og þakkargjörðir fyrir öllum mönnum, fyrir konungum og öllum þeim, sem hátt eru settir, til þess að vér fáum lifað friðsamlegu og rólegu lífi í allri guðhræðslu og siðprýði (ἡ σεμνότης -ότητος, σεμνότητι)us exhorto, doncs, primer de tot, a fer pregàries, súpliques, requestes, accions de gràcies per a tots els homes, pels reis i per tots aquells que són estats elevats en dignitat, a fi que puguem menar una vida pacífica i tranquil·la, en tota pietat i honestedat
◊ hann á að vera maður, sem veitir góða forstöðu heimili sínu og heldur börnum sínum í hlýðni með allri siðprýði (ἡ σεμνότης -ότητος, μετὰ πάσης σεμνότητος)ha d'ésser un home que governi bé la seva llar i que mantingui els seus infants en l'obediència i en una perfecta honestedat

sið·rof <n. -rofs, -rof>:
anomia f, absència f de normes morals vàlides

sið·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
moral
♦ siðrænar dyggðir: virtuts morals

siðsam·lega <adv.>:
de manera adequada, de manera decent
♦ siðsamlega klæddur ~ klædd ~ klætt í kirkjunni: vestit -ida de manera apropiada dins l'església

siðsam·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sittsam, anstänsdigcorrecte -a (decent, honest, púdic, pudorós, esp. vestit de manera que satisfà el sentit de la decència i la pudicícia & que mena una vida honesta)
♦ siðsamlegt líferni: una vida honesta i decent
♦ siðsamlegur atvinnuvegur: una forma honesta de guanyar-se la vida
♦ siðsamlegur klæðnaður ~ klæðaburður: roba correcta, roba [decent i] pudorosa
♦ siðsamlegur ráðahagur: un partit convenient (la noia és un bon partit per a casar-s'hi perquè és decent, honesta)
2. (tugendhaftvirtuós -osa, honest -a  (decent, decorós, que viu observant els principis de la moral)
3. (artig, wohlerzogencortès -esa  (educat, que té bones maneres)

sið·samur, -söm, -samt <adj.>:
virtuós -osa, de moralitat íntegra

sið·semi <f. -semi, no comptable>:
honorabilitat f (integritat [moral], honestedat [moral])

sið·skipti <n.pl -skipta>:
variant de siðaskipti ‘[introducció de la] Reforma’

sið·speki <f. -speki, no comptable>:
filosofia f moral

sið·spilla <-spilli ~ -spillum | -spillti ~ -spilltum | -spillte-n>:
corrompre moralment algú, fer perdre [el sentit de] la moral a algú

sið·spilltur, -spillt, -spillt <adj.>:
depravat -ada, moralment corromput -uda

siður <m. siðar (o: siðs), siðir>:
1. <GENcostum m
♦ að gömlum sið: segons un vell  (o: antic) costum, a la manera antiga
♦ landlægur siður: un costum acceptat i arrelat, um costum que ja s'ha generalitzat
♦ segja e-m til syndanna (o: siðanna)<LOC FIGfer passar algú per l'adreçador, ensenyar bones maneres a algú, pegar (o: clavar) una [bona] renyada a algú, donar un miquel a algú, clavar un sermó a algú, posar algú a ratlla
◊ það er ekki óþekktur frasi að vísa í lögregluna þegar börnin haga sér illa, í þeirri von um að þau átti sig á því að ef þau ekki verði stillt og prúð komi lögreglan og segi þeim til siðanna, eða jafnvel taki þau með sér niður á lögreglustöð. Lögreglan á höfuðborgarsvæðinu hvetur fólk til þess að hræða ekki börnin sín með slíkum hætti, „Löggan kemur og tekur þig ef þú hagar þér ekki vel núna“, því á ögurstundu ættu þau ekki að vera hrædd við að leita til lögreglunnar: no és una forma de parlar desconeguda fer referència a la policia quan els nens es porten malament amb l'esperança que comprenguin que si no es calmen i són bons minyons vindrà la policia i els posarà a ratlla o que fins i tot se'ls endurà a comissaria. La policia de la regió de la capital exhorta la població a no espantar els seus infants dient “la policia vindrà i t'agafarà si ara no et portes bé” perquè en un moment decisiu no haurien de tenir por d'anar a cercar la policia
♦ sem siður var til: tal i com se solia fer
♦ sem þá var siður: com era costum en aquell temps
♦ semja sig að öðrum siðum: adaptar-se  (o: avesar-se) a d'altres costums
♦ sinn er siður í landi hverju: a poble que vas, usança que trobes. A cada terra el seu ús i a cada casa el seu costum. Cada terra fa sa guerra. Cada terra té el seu costum
♦ það er ekki til siðs: això no és fa pas (no tenim aquest costum)
♦ það er ekki til siðs að <+ inf.><inf. +> no es fa pas
2. (hegðun[bones] maneres f.pl, [bons] modes m.pl  (conducta, capteniment, esp. el bo)
♦ fara aftan að siðunum: tenir males maneres, comportar-se incorrectament
◊ hérna til hægri handar sér þú fyrst móhraukana, sem þeir tönglast og tyggjast um sem gaddhestar um illt fóður; en það eru laugarnar, sem þarna rýkur upp úr; haganlega er þeim fyrir komið, þar getur maður þvegið af íslenskuna; og nú man ég ekki meira að sýna þér hérna megin við fjörðinn nema Laugarnes og Viðey, eyjuna þarna stóru; fjallið að tarna, það er Esjan, hún er enn þá eins og guð hefur gjört hana; og þetta er hann Bárður karlinn Snæfellsás, sem blasir þarna við hafið, en ekki skaltu hneykslast á því, þó hann fari aftan að siðunum og snúi hingað bakinu að höfðingjunum; en settu þig nú niður, lagsmaður, hérna á bekkinn, ég á eftir að segja þér nokkuð, sem ég veit, en þú veist ekki, af því þú ert ókunnugur hérna syðra; settu þig niður!: aquí, a mà esquerra hi pots veure de primer els caramulls de torba pels quals la gent d'aquí es tenen bregues i baralles com a velles ròsses abandonades que es barallen per una mica de mal farratge. I allà d'on surt baf, hi ha les fonts termals, la presència de les quals és avantatjosa; hom s'hi pot netejar el seu islandès. I ja no me'n recordo de res més que valgui la pena de mostrar-te en aquesta vorera del fiord tret de Laugarnes, construïda com a residència del bisbe, i Viðey, aquell gran illot d'allà. El puig d'allà darrere és l'Esja, que continua estant igual que quan Déu el va fer. I aquest puig de més aquí és el vell Bárður Snæfellsás que guaita dins la mar. No estiguis escandalitzat perquè sigui tan maleducat i doni l'esquena cap aquí al monsenyor. Però ara, vell amic, asseu-te en aquest banc, que encara tinc algunes coses a contar-te que sé i tu no ja que ets foraster aquí en el sud. Seu idò!
3. (trú, trúarbrögðreligió f  (fe, creences)
♦ heiðinn siður: el paganisme
♦ forn siður: el paganisme (lit., el vell usatge, el vell costum)
♦ að fornum sið: d’acord amb els ritus del paganisme
◊ greftraður að fornum sið: enterrat d’acord amb els ritus pagans
♦ í fornum sið: en el paganisme
♦ í katólskum sið: en temps del catolicisme
♦ lúterskur siður: el luteranisme
4. siðir <m.pl>: (siðferði[bons] costums  (bona educació)
♦ fyrir siða sakir: pel què diran
♦ góðir siðir: bons costums

sið·vandi <m. -vanda, no comptable>:
costum m, pràctica f
◊ um sumarið bjóst Þorsteinn til þings og mælti til Jófríðar húsfreyju áður hann fór heiman: "Svo er háttað," segir hann, "að þú ert með barni og skal það barn út bera ef þú fæðir meybarn en upp fæða ef sveinn er." Og það var þá siðvandi nokkur er land var allt alheiðið að þeir menn er félitlir voru en stóð ómegð mjög til handa létu út bera börn sín og þótti þó illa gert ávallt: a l'estiu, en Þorsteinn es va preparar per anar al þing i, abans de partir, va dir a la Jófríður, la seva dona: “La cosa està així”, li va dir, “que tu ets prenys. Si tens una nena, que l'infant sigui exposat, i si tens un nen, que sigui criat”. En aquell temps hi havia fins a un cert punt el costum, quan tot el país encara era completament pagà, que la gent que tenia poc cabal però moltes de boques a llur càrrec, fessin exposar llurs infants, encara que, tanmateix, sempre es considerava com a quelcom de mal fet (Baetke 19874 no dóna pas entrada a siðvandi ~ siðr nǫkkurr. Tradueixo segons la meva interpretació. També es podria interpretar com a: hér og þar, sums staðar ‘a alguns indrets’, o simplement com a un cert costum, un costum)
◊ ok svá sem herrinn var með þessu móti búinn, bǫrðuz Saracinar við kristna menn frá sólarupprás til miðdags, ok felldu stór lið af þeim, þvíat hestar várra manna heyrðu hvárki né sá gnegg tabúra né álit skrimsla Saracina. Ok svá sem þeir kómu saman í skara, þá var í fylking þeirra miðri einn vagn dreginn með átta yxnum, ok stóð upp ór rautt banel með hárri mekistǫng. Þat var siðvandi Saracina at flýja eigi ór bardaga, meðan merkit stendr. Ok svá sem Karlamagnús konungr vissi þetta, klæddiz hann úsigrligum vápnum ok styrktiz guðligum krǫptum, þá gekk hann í fylkingar Saracina ok skaut þeim frá sér til beggja handa, þar til er hann kom at vagninum ok hjó í sundr merkistǫngina með sverði sínu. Brast þá flótti á Saracinum ok flýðu hingat ok þangat. Varð þá mikit óp í herinum ok féllu af Saracinum átta þúsundir, ok þar féll konungr af Sibil, en Altumant konungr [af Corduban] komst inn í borgina með tvær þúsundir ridddara Saracina ok lukti aptr ǫll port: i quan l'exèrcit estigué preparat d'aquesta manera, els sarraïns lluitaren contra els cristians d'eixida de sol fins a migdia i n'abateren una gran tropa, car els cavalls dels nostres ni sentien el soroll dels tabals ni veien l'aspecte de monstres dels sarraïns. Després, quan els sarraïns es reagruparen en un skari, una tropa apinyada (?), i al bell mig de llur formació de combat hi havia un carro, estirat per vuit bous, i a dalt del carro s'hi dreçava una bandera vermella a dalt d'una alta asta d'estendard. Els sarraïns tenien per costum de no fugir d'una batalla mentre la bandera continués dreta. I així com el rei Carlemany ho va saber, es va vestir amb les armes invencibles i es va enfortir amb les forces divines, i després va escometre les formacions dels sarraïns i els va anar apartant de si a banda i banda fins que va arribar al carro i allà va tallar en dues l'asta de l'estendard amb la seva espasa. En aquell instant els sarraïns emprengueren la fuita, fugint ça i lla. Un gran clam es va aixecar en els rengs de la host i abateren vuit mil sarraïns. El rei de Sevilla també va caure, però el rei Altumant [de Còrdova] entrà dins la ciutat amb dos mil cavallers sarraïns, tancant les portes al seu darrere (Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot tabúr que jo interpreto com a tabal, encara que em desconcerta una mica que el soroll que produeix hi sigui comparat a un gnegg o renill (modern: hnegg), tret que l'ús d'aquest substantiu sigui un lapse de llengua condicionat per la menció immediata dels cavalls dels cristians que no s'espanten del soroll perquè abans de la batalla hom els ha tapat les orelles. De tota manera, no vull deixar d'esmentar una altra possibilitat interpretatòria del mot gnegg: si pensem que el mot hnegg, negg, gnegg en la llengua poètica vol dir-hi cor-καρδία, no podríem creure que l'autor del text norrè va malinterpretar un original francès que en realitat parlava del chor-χορός de tabals sarraïns? En francès modern, els dos mots són, igual que en català, homòfons, per bé que no pas homògrafs: cœur/chœur. Segons el meu raonament, l'autor del text norrè només hauria entès el mot francès com a cor-καρδία i, en conseqüència, l'hauria traduït per un mot norrè que podia designar l'òrgan del cos, però també un soroll, encara que fos el produït pels cavalls. Si la meva interpretació és correcta, el sintagma s'ha de traduir per ...ni sentien el chor de tabals...)
◊ það var norrænn siðvandi forn, og mjög tíðkaður á Íslandi af þeim mönnum er áttu í ófriði, að stilla til að eiga hið fyrsta högg; þótti sá mestur dreingur sem tókst að reka fjandmann sinn í gegn eða höggva af honum höfuðið áður hann ygði að sér. Í þann tíð vógu menn hverjir aðra eigi af íþrótt heldur sér til ábata, og mátu vopnaviðskipti eftir leikslokum: era un vell costum norrè, i molt practicat a Islàndia, entre els qui estaven en guerra, arreglar-se-les per a poder descarregar el primer el primer cop. Es considerava el millor baró el qui aconseguia travessar el seu enemic amb l'espasa o tallar-li el cap abans que l'altre no hagués tingut temps de posar-se en guàrdia. En aquell temps, la gent no es matava pas per esport, sinó pel guany que en podien treure, i hom valorava els combats a mà armada en funció del balanç del que se n'havia tret després del combat

sið·vani <m. -vana, no comptable>:
variant de siðvandi ‘costum, consuetud’
◊ en þat var siðvani Saracenorum at flýja eigi ór bardaga, meðan þeir sæi merkit standa, ok er keisarinn vissi þat, ríðr hann fram í her heiðingja styrktr guðligum krapti á þeim hvíta hesti er Balam sendi honum, ok ryðr sér rúman veg alt undir hǫfuðmerkit sveiflandi sínu góða sverði til vagnsins ok sníðr sundr merkistǫngina, fellr þá niðr merkit sem ván var, heldr þá síðan aptr í sína fylking: era costum dels sarraïns de no fugir de la batalla mentre vessin dret l'estendard [reial], i quan l'emperador se n'assabentà, va envestir a cavall la host enemiga, enfortit amb la força de Déu, muntant el cavall blanc que en Balam li havia enviat, i, brandant la seva bona espasa, es va obrir un ample corredor fins al carro en què hi havia l'estendard principal, i va tallar pel mig l'asta de l'estendard. Aleshores l'estendard va caure en terra, com era d'esperar, i tot seguit se'n tornà cap a les seves formacions
◊ það var og siðvani og skipan hinna fyrri biskupa að lík þeirra manna sem utan kirkju stóðu fyrir vanhagi sína og á þann tíma sem þeir liðu úr líkama og stóð þessi skrift á að lík þeirra skyldi eigi í kirkju bera en grafa þó í kirkjugarði. En hann skipaði að hvers þess manns lík sem að kirkju ætti leg og í sætt var við kirkjuna skyldi í kirkju bera : també era estat usatge i disposició dels anteriors bisbes que el cadàver d'aquelles persones que es trobaven defora de l'església per culpa de llurs pecats i en el moment que van abandonar llur cos, sobre ells hi havia aquesta disposició: que llur cadàver no fos entrat dins l'església, encara que hom el podia enterrar en el sagrat. Ell va manar que el cadàver de qualsevol persona que tingués la tomba devora l'església i s'hagués congraciat amb la Santa Església, que fos entrat dins l'església
◊ þat var ok siðvani, at þær konur, sem á sæng ǫnduðust, skyldi grafa í kirkjugarði, ok bera eigi lík þeirra í kirkju, en hann skipaði, at lík hverrar þeirrar konu, er í sætt veri við kirkjuna, þóat af sængarferð andaðist, skyldi í kirkju bera; skyldi kona ganga með loganda kerti fyrir líkum þeirra kvenna, er í sjúknaði hǫfðu með bóndum sínum bǫrn alit, en fyrir allra annarra líkum með engu kerti; hann skipaði ok: í þeim sjúknaði sem þær áttu bǫrn at fœða, at þeirra skyldi vitja, skripta, húsla ok ólea, ef þær væri banvænar, þegar þær væri í sætt við heilaga kirkju, en áðr var þvert í móti af biskupum boðit: també havia estat usatge que aquelles dones que havien mort de part fossin enterrades dins el sagrat, sense que, emperò, llurs cadàvers poguessin entrar dins l'església. Ell va ordenar que el cadàver de qualsevol dona que hagués estat congraciada amb l'església, baldament hagués mort de part, es portés a dins l'església. Una dona havia d'anar amb un ciri encès davant els cadàvers de les dones que haguessin mort de part infantant un fill engendrat amb llur marit, però sense ciri davant tots els cadàvers de totes les altres. També va ordenar el següent: que quan les dones jaguessin havent d'infantar un nen, que un prevere les visités, confessés, donés la comunió i l'extremaunció per si s'arribessin a trobar en perill de mort quan ja estiguessin congraciades amb la Santa Església. Abans d'ell, els bisbes havien disposat al respecte en sentit contrari

sið·vandur, -vönd, -vant <adj.>:
[de moral] estricte -a, rigorós -osa [de moral] (en la pràctica de la moral i els bons costums) (siðavandur, -vönd, -vant)
◊ var hann um allt hinn siðvandasti fyrir þeirra hönd, en þeim var hversvetna vel fengið: [Sant Þorlákur, quan fou abat del monestir de Ver,] fou estríctissim en tot pel bé llur (dels altres frares) i ells estigueren [en les mans d'ell] ben atesos en tots els aspectes (en Baetke 19874, no dóna pas entrada a la locució: e-m er vel fengit. Interpreto la locució en el sentit que si bé ell fou molt estricte com a abat, ho fou pel bé dels altres frares que, a més a més, estigueren ben servits en tots els aspectes, és a dir, no els va faltar mai res)

sið·vendni <f. -vendni, no comptable>:
austeritat f, rigor m,f (pràctica de la moral i els bons costums, vida austera, sense artificis, amb estrictesa moral) (siðavendni)

sið·venja <f. -venju, -venjur. Gen. pl.: -venja>:
costum m, habitud f
◊ Baalsspámennirnir hrópuðu nú hástöfum og tóku að særa sig með sverðum og spjótum samkvæmt siðvenju sinni (kə-miʃpāˈŧ-ām, כְּמִשְׁפָּטָם) þar til þeir urðu alblóðugir: els profetes d'en Baal cridaren llavors fort, i començaren a ferir-se amb espases i llances fins a quedar tot ensangonats, segons llur costum
◊ eftir tólf mánaða undirbúning kom að því að hver stúlka um sig skyldi ganga fyrir Xerxes konung. Svo langur tími var áskilinn samkvæmt siðvenju (kə-ˈδāθ   ha-nnāˈʃīm, כְּדָת הַנָּשִׁים) til snyrtingar kvenna, sex mánuðir með myrrukvoðu (bə-ˈʃɛmɛn   ha-mˈmɔr, בְּשֶׁמֶן הַמֹּר) og aðrir sex með ilmefnum (ba-bbəɕāˈmīm, בַּבְּשָׂמִים) og öðrum fegrunarsmyrslum (ū-βə-θamrūˈqēi̯, וּבְתַמְרוּקֵי) kvenna: després de dotze mesos de preparació, li arribava el torn a cada noia de presentar-se davant el rei Assuer. Aquest era el termini establert segons el costum per a l'abillament de les dones, [és a dir, durant] sis mesos [s'ungien] amb oli de mirra, i [durant] els altres sis mesos [s'ungien] amb bàlsam i d'altres ungüents de les dones
◊ og ég sagði við sonu þeirra í eyðimörkinni: ,Breytið ekki eftir siðvenjum feðra yðar (bə-ħūqˈqēi̯   ʔăβōθēi̯-ˈχɛm, בְּחוּקֵּי אֲבוֹתֵיכֶם) og haldið eigi lög þeirra og saurgið yður ekki á skurðgoðum þeirra. Ég er Drottinn, Guð yðar, lifið eftir boðorðum mínum og haldið lög mín og breytið eftir þeim. Og haldið helga hvíldardaga mína (wə-ʔɛθ־ʃabbəθōˈθai̯   qadˈdēʃū, וְאֶת-שַׁבְּתוֹתַי קַדֵּשׁוּ), og séu þeir sambandstákn milli mín og yðar, til þess að menn viðurkenni, að ég er Drottinn, Guð yðar: i vaig dir als fills dels del desert: “No us conduïu pas segons els costums dels vostres pares ni observeu llurs lleis, ni us solleu amb llurs ídols. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu. Viviu segons els meus manaments i guardeu la meva llei i conduïu-vos segons ella. I santifiqueu els meus dies de descans i que siguin un senyal d'unió entre jo i vosaltres, perquè la gent reconegui que jo sóc Jahvè, el vostre Déu
◊ þá sagði hin eldri við hina yngri: "Faðir okkar er gamall, og enginn karlmaður er eftir á jörðinni, sem samfarir megi við okkur hafa, eins og siðvenja (kə-ˈδɛrɛχ, כְּדֶרֶךְ) er til alls staðar á jörðinni. Kom þú, við skulum gefa föður okkar vín að drekka og leggjast hjá honum, að við megum kveikja kyn af föður okkar": Aleshores la gran digué a la petita: «El nostre pare és vell, i no ha quedat cap home a la terra que es pugui unir amb nosaltres com és costum arreu de la terra. Vine, donem el nostre vi al pare perquè en begui i dormim amb ell per tal que poguem obtenir descendència del nostre pare»
◊ Gísli kom þá inn og sá hver efni í voru og bað Þórð vera kyrran. Hann tók sjálfur spjótið úr sárinu og kastaði alblóðugu í örk eina og lét engan mann sjá og settist á stokkinn. Síðan lét hann búa um lík Vésteins eftir þeirri siðvenju er þá var í þann tíma. Vésteinn var mjög harmdauða bæði Gísla og öðrum mönnum: en Gísli llavors hi va entrar dedins i va veure tot el que hi havia passat i va demanar al Þórður que es calmés. Ell mateix va retirar la llança de la ferida i la va tirar, tota ensagonada, dins una caixa i no va deixar que ningú la veiés i es va asseure al rúmstokkur o espona del llit. Més tard, va fer preparar el cadàver d'en Vésteinn segons el costum d'aquell temps. La mort d'en Vésteinn fou molt planyuda tant per en Gísli com pels altres

sið·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:
civilitzat -ada
♦ siðvæddar þjóðir: els pobles civilitzats, les nacions civilitzades

sið·væðing <f. -væðingar, no comptable>:
rearmament m moral

Sif <f. Sifjar, no comptable>:
<MITOLSif f, deessa ansa, esposa del déu Tor, mare del déu Ul, que ella ja havia tingut abans de casar-se amb el déu Tor. El mot procedeix d'un germànic ← *seβjō que no pot fer llum sobre la funció o les funcions d'aquesta deessa, de la qual no se'n sap res del cert. El mot germànic tant pot estar emparentat amb l'islandès sef ‘jonc[s]’ com amb sefi ‘ást, hugþokki; amor, afecte’ però la relació amb sifjar ‘parents afins’, postulada tradicionalment, no és tan òbvia com sembla i podria ésser una de les moltes etimologies populars de lletraferit que recorren els diccionaris etimològics. L'Snorri conta un mite sobre ella en el capítol XLIII dels seus Skáldskaparmál que, emperò, tampoc no fa gens de llum sobre les possibles funcions d'aquesta deessa, tan sols sobre l'origen de la designació norrena medieval de la constel·lació Cabellera de Berenice. L'Snorri, a l'obra esmentada, també hi parla d'una kenning *Sifjar haddr ‘or’, que, emperò, no és pas atestada enlloc més. L'Snorri possiblement va inferir l'existència d'aquesta kenning a partir d'altres kenningar per a or, com ara Sifjar svarðfestar ‘les amarres de la pell del crani de la Sif’, que sí són atestades. Esmento expressament aquí una altra kenning per a ‘or’, que és Sifjar sefþeyr ‘desgel dels joncs de la Sif’ i la kenning complexa sefþvengjar hrynvengi ‘coixí dringadís -o: camps dringadissos- del cordó -o: la corretja- dels joncs’, que potser ens estan deixant veure una relació existent entre el nom de la deessa i el mot jonc, una relació que, a nosaltres, tanmateix, se'ns escapa de comprensió. Pel que fa a la traducció de la darrera kenning esmentda, remeto al Meissner 1921, p. 239, el qual remarca que: vengi; FJ faßt in allen Goldkenningar vengi im Sinne von Land, wie vangr; doch könnte man mit gleichem Rechte an vengi Kopfkissen denken
◊ Ullur heitir einn, sonur Sifjar, stjúpsonur Þórs. Hann er bogmaður svo góður og skíðfær svo að enginn má við hann keppast. Hann er fagur álitum og hefur hermanns atgervi. Á hann er og gott að heita í einvígi: un [d'ells] es diu Ul, és fill de la Sif i fillastre d'en Tor. És un arquer tan bo i tan hàbil amb els esquís que no hi ha ningú que s'hi pugui provar. També és bell i està ben dotat com a guerrer. És bo invocar-lo en els duels
◊ ýtti ǫrr hilmir, ǁ - aldir við tóku -, ǁ Sifjar svarðfestum, ǁ svelli dalnauðar, ǁ tregum Otrs gjǫldum, ǁ tǫ́rum Mardallar, ǁ eldi Órunar, ǁ Iðja glysmǫ́lum: el generós rei va empènyer -i els homes el reberen- les amarres del cuir cabellut de la Sif, el glaç del destret de l'arc, la forçosa indemnització de l'Otr, les llàgrimes de la Mardǫll, el foc de l'Órun, les paraules lluentes de l'Iði (cf. Skáldskaparmál, estrofa 127. Les kenningar emprades per a or són: a] Sifjar svarðfestar; b] dalnauðar svell; c] treg Otrs gjǫld; d] Mardallar tǫ́r; e] Órunar eldr i f] Iðja glysmǫ́l. vocabulari: #1. svǫrðr: cf. Baetke 19874, pàg. 630: svǫrðr (acc. pl. -u) m. 1. „Schwarte“; die (behaarte) Kopfhaut: þeir klufu svǫrð í hǫfði honum sie rissen ihm die Haut vom Schädel 2. Haut (bes. Walroßhaut), die man zu Schiffstauen, Riemen zerschneidet 3. Grasdecke, -narbe. El significat, doncs, és: cuir cabellut, pell del crani i pa d'herbei o gespa; #2. festr: cf. Baetke 19874, pàg. 137: festr f. 1. Tau, Seil, Strick, bes. Schiffstau (mit dem das Schiff an Land befestigt wird) <...>,. El significat, doncs, és: amarra i fermall, lligall; #3. dalr (només poètic) = bogi = arc. Quant al mot dalnauð ‘destret de l'arc, fretura o necessitat de l'arc’, cf. Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 94: DALNAUÐ, f., tormentum arcūs, (dalr.nauð), abstr. pro concr., incurvans, torquens arcum, manus, cf. bognauð et daltaung; dalnaunar pro dalnauðar, gen. (n = ð), est lect. Cod. Reg. SE. I 402,2, ubi dalnaunar svell, glacies manus, argentum, annuli argentei. El significat, doncs, és: cuita o destret de l'arc = = braç; i glaç llis del braç = argent = or; #4. glys: cf. Baetke 19874, pàg. 203: glys n. Prunk, Putz <...> glysmál n.pl = glyslig orð; cf. Baetke 19874, pàg. 203: glys-ligr adj. glänzend, prunkvoll; gleisnerisch: glyslig orð, gleisnerische Worte. El significat, doncs, és: paraules lluentes. Sobre l'origen d'aquesta kenning, cf. Skáldskaparmál, cap.IV: les paraules lluentes de l'ètun Iði; )
◊ hvernig skal kenna Sif? Svá, at kalla hana konu Þórs, móður Ullar, it hárfagra goð, elja Járnsǫxu, móður Þrúðar: quines kenningar hi ha per a designar la [deessa] Sif?: [hom la pot designar amb una kenning tot] anomenant-la dona d'en Tor, mare de n'Ul, la deessa dels bells cabells, la co-concubina de na Iarnsaxa, la mare de na Þrúðr
♦ Sifjar haddur: <<ASTRON = Bereníkuhaddurla cabellera de la Sif, constel·lació Coma Berenices, Cabellera de la Berenice

siffon <n. siffons, no comptable>:
[tela f de] xifó m, chiffon m

sifjaður, sifjuð, sifjað <adj.>:
1. (tengdur, mægðuremparentat -ada per afinitat (en el sentit canònic d'aquesta paraula, és a dir, per parentiu adquirit per matrimoni o per padrinatge)
◊ en þeir sem í lǫgréttu eru nefndir, skulu eið sverja áðr þeir gangi í lǫgréttu með þeim eiðstaf: at hann skýtr því til Guðs, at svá skal hann til allra manna mála leggja sem hann veit sannast fyrir Guði eptir lǫgum ok sinni samvizku, svá með sǫkuðum sem með sifjuðum, ok svá skal hann jafnan gera, þegar hann er í lǫgréttu nefndr. Fyrstunni skal hann þenna eið sverja, er hann gengr í lǫgréttu, en eigi optarr, þótt hann sé nefndr: i aquells que siguin nomenats membres de la lǫgrétta, ço és, el Consell Suprem Legislatiu i Judicial de l'Alþingi, hauran de jurar un jurament abans d'actuar en la lǫgrétta amb el següent tenor del jurament: que ell posa a Déu per testimoni que en tots els casos [que s'hagin de sotmetre a sentència] ell s'hi pronunciarà d'acord amb el que sàpiga que s'ajusta més a la veritat davant Déu, d'acord amb el que marca la Llei i segons la seva pròpia consciència i que actuarà d'idèntica manera tant amb els encausats com amb els seus parents afins i que sempre ho farà així cada vegada que sigui nomenat per a ésser membre de la lǫgrétta. La primera vegada que algú hagi d'actuar a la lǫgrétta cal que juri aquest jurament, però no cal que el torni a jurar baldament torni a ésser-hi nomenat (la traducció danesa de l'Egel Thorhallsen, de Copenhaguen, del 1763, pàg. 11, fa: de som til Lavretten blive udnævne skulle førend de gaaer til Lavretten, aflegge Eed for Lavmanden med denne Eedsform: At det vidner han til Gud, at han skal saaledes kiende udi enhver Mands Sag, saavel den Skyldiges som den Uskyldiges (1. Saaledes findes disse Ord i Christ. IV. N.L. Tingf. B. 3 Cap., ellers betyder det Ord Sifiadur, som her staaer i den Islandske Text, den som er i Svogerskab med en anden, og burdte derfor maaskee oversættes saaledes: At han skal kiende i hver Mands Sag, saavel den skyldiges som besvogredes, eller (som nogle ville) dens som er ham paarørende enten ved Slægtskab eller Svogerskab, som han veed sandest for Gud, efter Loven og sin Samvittighed. Dette Ord forekommer siden i samme Meening, Konge-Arv 10. Tyve B. 19 Cap. og en Kong Erichs Rette-Bod, bag ved Lov-Bogen), som han veed sandest for Gud, efter Loven og sin Samvittighed, og saaledes vil han altid giøre, naar han bliver i Lavretten udnævnet. Den første Gang han bliver til Lavretten udnævnet, skal han denne Eed aflegge, men ey oftere, skiønt han siden bliver udnævnet. La traducció danesa d'en Haus Paus, de Copenhaguen, del 1751, pàg. 10, fa: end skulle de, som til Laugrettesmænd blive udmældte, sværge saadan Eed, at det skyder han til Gud, at han skal saaledes kiende udi alle Folkets Sager, som ham synes sandest for Gud efter Loven og sin Samvittighed saa vel for den Skyldige som Uskyldige, og saaledes skal han altid giøre; naar han bliver udnævnt i Laugrettet. Den første gang han gaaer i Laugrettet skal han sværge den Eed, men ikke oftere, endskønt han bliver fleere gange udnævnt. En Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió leggja til máls e-s. A la pàg. 368 hi dóna entrada a leggja mál til dóms Rechtssachen einem Urteil unterwerfen, el significat de la qual és proper o sembla ésser proper al de l'expressió del Codi Johanneu. Com hem vist, les dues traduccions daneses, de les quals desconec en quina interrelació es troben realment, tradueixen totes dues la locució al danès com a kende [ud] i ‘dœma’. Li dono el significat de pronunciar-se en una causa, procedir com a [co]jutge en una causa. La formulació svá með sǫkuðum sem með sifjuðum no té pas sentit. Perquè adquireixi ple sentit, al meu parer, s'hauria d'esmenar en með sǫkuðum svá með skyldum sem með sifjuðum o svá með skyldum sǫkuðum sem með sifjuðum, ço és ...amb els escausats, tant si són parents de sang com si són parents afins d'ell)
◊ ef konungr kennir manni landráð, þá skal hann synja með tylftareiði; svá skal synja allra úbótamála. Nú skal nefna sex menn á hvára hǫnd þeim er undan skal fœraz, jafna at rétti við hann, þá sem næstir eru honum ok um þat mál má kunnigast vera, hvárki sifjaðir við hann né sakaðir, fulltíða menn ok valinkunna, þá sem hvárki sé áðr reyndir at rǫngum eiðum né skrǫkváttum, ok hafa sjau af þeim ok sjálfr hinn átti, fjóra fangavátta, fulltíða ok eigi at meinsœrum reyndir: skal sá sverja fullan eið fyrir sik er fyrir máli er, en allir aðrir sanni hans eið með því skilorði, at eigi vitu þeir annat sannara fyrir Guði en þeir sverja at sinni hyggju: si el rei acusa un home d'alta traïció, que [l'acusat] negui l'acusació amb un tylftareiðr, ço és, un jurament de dotze. També es negaran d'aquesta manera les acusasions en tots els [altres] casos d'óbótamál o crims inexpiables. [Procediment del jurament:] es designaran sis testimonis per a cada costat del qui s'hagi d'exculpar amb el jurament. Els dotze testimonis designants han d'ésser jurídicament els seus iguals i han d'ésser d'entre els qui viuen més a prop d'ell i d'entre els qui coneguin millor el cas, no seran parents d'ell per matrimoni ni enemics d'ell, hauran d'ésser homes fets i condrets i imparcials i amb anterioritat hom no els haurà provat que hagin prestat falsos testimonis ni comès perjuri. Dels dotze testimonis, que en tingui set i que ell sigui el vuitè i que tingui quatre fangaváttar -ço és, testimonis agafats a l'atzar per l'acusat com a cojuradors de la seva innocència-, que han d'ésser adults i que no s'hagi demostrat que han estat perjurs. L'acusat ha de jurar un jurament ple per ell mateix i tots els altres han de corroborar el jurament d'ell [amb sengles juraments] amb la condició que no coneguin res que s'ajusti més a la veritat davant Déu que el que ells jurin d'acord amb llur parer (En Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot fangaváttr. En Konrad von Maurer 1966²:515 el tradueix a l'alemany amb el terme Eidhelfer ‘auxiliador[s] de jurament’)
2. (skylduremparentat -ada (consanguíniament)

sifja·fræði <f. -fræði, -fræðar>:
genealogia f
◊ “Um sifjafræði siðferðisins” eftir Friedrich Nietzsche: “La Genealogia de la Moral” d'en Friedrich Nietzsche

sifjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
genealògic -a

sifja·lið <n. -liðs, no comptable>:
1. (tengdalið[conjunt m de membres polítics d'una] família f, família política, <JURparents afins  (conjunt de parents per afinitat, és a dir, per matrimoni o per padrinatge)
2. (frændlið[conjunt m de membres d'una] família f, parents m.pl (conjunt de parents, tant si ho són per afinitat com per consanguinitat)

sifjar <f.pl sifja>:
1. (mágsemdir, tengdir við giftingu[conjunt m de ] parents [per matrimoni o per padrinatge], parentela política, <JURafinitat f 
♦ blanda sifjum [við e-n]: #1. (mægjast, tengjast e-m við giftinguemparentar-se [amb algú] (per via de matrimoni)#2. (blanda geði við e-n, segja e-m hug sinncompartir amb algú el que un pensa (intercanviar idees i amistat amb algú#3. (blanda blóði sínu saman í fóstbræðralagiesdevenir germans de sang (fent-se un tall i barrejant la sang) )
◊ sifiom er þá blandat, ǀ hverr er segia ræðr ǁ einom allan hug; ǁ alt er betra, ǀ enn sé brigðom at vera; ǁ er-a sá vinr ǫðrom, ǀ er vilt eitt segir: un cop [dos o més homes] s'han fet germans de sang, cadascun [d'ells] dirà tot el que pensa a cadascun d'ells -qualsevol cosa és millor que ésser deslleial [amb un amic]-: No és pas amic d'un altre el qui només li diu el que aquest vol sentir! (vocabulari: #1. ráða segja: cf. Kuhn 1968³, pàg. 164: <...> Häufiger ist diese fast nur inchoative verwendung vor einem infin. (mit und ohne at), doch scheinr r. da meist rein pleonastisch gebraucht; z. beisp. ef ec ræð á vág at vaða wenn ich durch die bucht wate (Hrbl. 47); þegars hon réð vacna als sie erwachte (Am. 10); #2. sifjar: cf. Kuhn 1968³, pàg. 183: sif (got. sibja) f. friedens- und vertrauensverhältnis; de manera idèntica es pronuncia Hermann Pálsson 1991:79: orðtakið að blanda sifjum virðist merkja að „blanda geði, skiptast á hugmyndum og samúð. Auðsæ andstæða er með hugmyndunum að geta sagt „einum allan hug“ og hins að „sort etur hjarta / ef þú segja né náir / einhverjum allan hug.“ (121). Spakmælið í 6. vo. hefur stundum verið misskilið, en það víkur að bermælgi og einlægni: „Sá er ekki vinur annars sem segir það eitt er hinn vill heyra.“ (HH 67, 131, 138, 200, 204-209). Adopto la interpretació d'en Hermann Pálsson dels dos darrers versos en la meva traducció, però en dissenteixo en la interpretació -i per tant, traducció- dels dos primers versos que, al meu entendre, fan referència a la cerimònia del fóstbrœðralag, descrita així en aquest passatge de la Història d'en Gísli Súrsson, cap. 6: en þeim sýndist þetta ráðlegt. Ganga nú út í Eyrarhvolsodda og rista þar upp úr jörðu jarðarmen svo að báðir endar voru fastir í jörðu og settu þar undir málaspjót, það er maður mátti taka hendi sinni til geirnagla. Þeir skyldu þar fjórir undir ganga , Þorgrímur, Gísli, Þorkell og Vésteinn. Og nú vekja þeir sér blóð og láta renna saman dreyra sinn í þeirri moldu er upp var skorin undan jarðarmeninu og hræra saman allt moldina og blóðið; en síðan féllu þeir allir á kné og sverja þann eið að hver skal annars hefna sem bróður síns og nefna öll goðin í vitni.; #3. brigðr: cf. Kuhn 1968³, pàg. 33: brigðr adj. wankelmütig; en datiu per atracció amb un el·líptic *vin -en dat.-; #4. einom: al meu entendre, podria tractar-se d'una errada per comptes del datiu singular masculí del pronom demostratiu, és a dir, per: *inum, enom; o bé suposar un el·líptic *einom hveriom ‘einem jeden von ihnen, a cadascun d'ells’ o un hveriom ok einom þeir[r]a)
2. <(frændsemi, skyldleikiparentela f, <LITparentat m  (conjunt de parents, independentment si són consanguinis o si són parents per afinitat)
♦ spilla (o: slíta) sifjum: cometre incest
◊ brœðr muno beriaz ǀ oc at bǫnom verðaz, ǁ muno systrungar ǀ sifiom spilla; ǁ hart er í heimi, ǀ hórdómr mikill, ǁ sceggǫld, scálmǫld, ǀ scildir ro klofnir, ǁ vindǫld, vargǫld, ǀ áðr verǫld steypiz; ǁ mun engi maðr ǀ ǫðrom þyrma: els germans es batran entre ells i es donaran la mort l'un a l'altre, els cosins cometran incest entre si. Dures seran les coses en el món abans que el món no trabuqui: [hi haurà] molts d'adulteris, un temps de destrals, un temps de coltelles, els escuts seran fesos, un temps de vendavals, un temps de llops; cap home no en respectarà un altre (vocabulari: #1. systrungar: cf. Gering-Sijmons I (1927), pàg. 58: systrungar, wörtlich ‘söhne oder kinder von schwestern’ hier wohl soviel als ‘nahe verwandte’ überhaupt; #2. spilla sifjum: cf. Gering-Sijmons I (1927), pàg. 59: sifjom spilla. sifja-spell oder sifja-slit ist im isländischen rechte der technische ausdruck für die von der kirche als blutschade betrachtete ehe zwischen nahen verwandten, s. Grágás, Konungsbók II, 60: þat er sifjaspell et meira (unterschieden von der geringeren blutschande — sifjaspell et minna — d.h. der ehe zwischen verwandten des 3. und 5. grades), ef maðr liggr meþ þeiri konu, ok svá þóat hann eigi hana, er brœðrungr hans hefir átta eþa nánari eþa getit barn viþ eþa orþinn saþr at legorþi; ähnl. Konungsb. II, 236; Staðarhólsb. s. 181 u. ö. Es ist jedoch sehr fraglich, ob wir das sifjom spilla an unserer stelle bereits in diesem sinne, den sifja-spell im landrechte des christlichen Islands hatte, auffassen und damit den dichter der Vsp zu einem christen spempeln dürfen — das heidentum dachte bekanntlich über verwandtenehen weit milder. Snorre hat jedesfalls den ausdruck nicht so verstanden, denn er sagt Gylfag. c. 51 (Sn. E.I, 186) in seiner paraphrase unserer strophe: drepaz brœþr fyrir ágirni sakar, ok engi þyrmir fǫþur eþa syni í manndrápum eþa sifjasliti, was doch nur so zu deuten ist, daß man bei den blutigen fehden auf die bande der verwandtschaft keine rücksicht nehmen wird. Auch in der Merlínusspá des 12. jahrh., deren verfasser (der isländische mönch Gunnlaugr) die Vsp wahrscheinlich gekannt hat, braucht man die worte I,54³.⁴ (Sk. B II, 21): slíta sifjom svá syner viþ feþr nicht mit Detter-Heinzel z.st. zu übersetzen: ‘die söhne machen ihre väter zum hahnrei’, sondern einfach: ‘die söhne brechen ihre verwandtschaftlichen pflichten gegen die väter’ (so auch Jón Sigurðsson, Ann. 1849 s. 34: ‘slægtskabs baand briste mellem sønner og fædre’). Auf sexuelles kommt der dichter erst in z. 3 zu sprechen; al meu entendre, els dos autors cometen l'error de suposar que la Vǫlospá és una obra pagana de cap a peus. Precisament per aquesta mateixa raó han de desactivar els resultats de les recerques que, en els anys 20 del segle passat, ja començaven a deixar clar que l'autor de la Vǫlospá estava més imbuït de cristianisme del que sembla a primera vista, i ho fan amb comentaris com ara: Die prophetische Schilderung des weltendes eröffnet die seherin mit der mitteilung, daß der katastrophe eine allgemeine moralische korruption, ein verfall der sitte und zucht vorausgehen werde. Die dem dichter wohlbekannte historische erfahrung, daß einzelne völker zugrunde gehen müssen, wenn die sittlichen bande sich lockern, wird also hier auf die gesamte götter- und menschenwelt übertragen. Hier ist möglicherweise christlicher einfluß wirksam gewesen; E. H. Meyer (Völuspa S. 184) verweist zu z. 1 auf Marc. 13,12: tradet autem frater fratrem in mortem et pater filium, et consurgent filii in parentes et morte afficient eos, und auf Jes. 9,19: vir fratri suo non parcet. Aber zu den sexuellen vergehungen, die unser dichter besonders stark hervorhebt, hat Meyer weder in der Bibel, noch bei den kirchlichen autoren des mittelalters, welche die dem jüngsten gerichte vorausgehenden schrecknisse ausmalten, parallelen gefunden, sodaß die übereinstimmung unserer strophe mit den oben ausgehobenen Bibelstellen auf einem zufall beruhen kann. En realitat, l'autor de l'estrofa només assenyala, com a situació social abans de l'imminent cosmempresi final, que tots els llaços familiars es desfan alhora que la societat en general s'immergeix en el caos: els llaços familiars es desfan a través dels assassinats entre germans, l'incest i l'adulteri; el caos social es descriu a través d'una situació de perpetu desordre i de violència)
◊ brœðr munu beriaz ǀ ok at bǫnum verðaz, ǁ munu systrungar ǀ sifium spilla; ǁ hart er með hǫlðum, ǀ hórdómr mikill, ǁ skeggiǫld, skálmǫld, ǀ skildir klofnir, ǁ vindǫld, vargǫld, ǀ áðr verǫld steypiz: els germans es batran entre ells i es donaran la mort l'un a l'altre, els cosins cometran incest entre si. Malament aniran les coses entre els homes abans que el món no trabuqui: molts d'adulteris, un temps de destrals, un temps de coltelles, [un temps d']escuts fesos, un temps de vendavals, un temps de llops (versió de la Gylfaginning, cap. 51)

sifjaréttar- <en compostos>:
<JURen dret de família, en dret familial (o: familiar)

sifja·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret m de família, dret m familial (o: familiar)

sifjar·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
herba f de l'esparver pilosa, esparver pilós (planta Hieracium villosum)

sifjar·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
[herba (o: flor) f de] cucut m (planta Primula veris)

sifjar·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
botons m.pl d'or (planta Ranunculus auricomus)

sifja·spell <n.pl -spella>:
incest m
♦ fremja sifjaspell: cometre incest

<LIT sifji <m. sifja, sifjar>:
1. (tengdamaðurparent -a polític -a, <JURparent -a afí -ina  (parent per afinitat, és a dir, per matrimoni o per padrinatge)
2. ([náinn] ættingiparent  (proper, independentment si ho és per consanguinitat o per afinitat)

sifjott <n. sifjotts, no comptable>:
xeviot m

sif·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
<(mágkona, svilkonacunyada f (parenta per afinitat)

< sif·skapur <m. -skapar>:
(mægðir[parents m.pl per] afinitat f, parents polítics

sig¹ <n. sigs, sig>:
(e-ð þungt til að halda e-u niðri eða í tilteknum skorðumcontrapès m (pes o cosa feixuga -p.e., plom, pedra- amb què es manté tibada una corda per avall, a l'extrem de la qual és fixat, amb alguna finalitat)
◊ þá ristu þeir Þóroddur í sundur í strengi feldi sína og knýttu saman og gerðu hnoða af endanum og köstuðu upp á skemmugólfið. Það vafðist um örkufót og varð fast. Þeir leituðu þá til upp að fara. Lyfti Þóroddur förunaut sínum upp til þess er hann stóð á öxlum honum. Síðan las hann sig upp í gegnum glugginn. Þá skorti eigi reip í skemmunni og lét hann ofan síga móti Þóroddi. En er hann skyldi draga Þórodd upp þá fékk hann hvergi komið honum. Þá mælti Þóroddur að hann skyldi kasta reipinu yfir bita þann er var í húsinu en gera lykkju á endanum, bera þar í viðu og grjót svo að það væri meir en jafnvægi hans. Hann gerði svo. Fór þá sigin ofan í gröfina en Þóroddur upp. Þeir tóku sér klæði í skemmunni sem þeir þurftu. Þar voru inni hreinstökur nokkurar og skáru þeir af fitjarnar og bundu öfugar undir fætur sér. En áður þeir færu í brott þá lögðu þeir eld í kornhlöðu mikla er þar var og hljópu síðan í brott í niðamyrkri. Hlaðan brann og mart annarra húsa í þorpinu. Þeir Þóroddur fóru alla nótt á eyðimörk og fálust að degi: aleshores en Þóroddur i el seu company varen estripar llurs feldir en trinxes i les nuaren les unes amb les altres i en un dels caps hi varen fer un cabdell i el tiraren pel trispol de la skemma. El cabdell va anar a enrevoltillar-se al voltant del peu d'una caixa i hi va quedar enganxat. Aleshores varen mirar de pujar-hi. En Þóroddur va aixecar el seu company de viatge fins que va quedar dret damunt les seves espatlles. Tot seguit, aquest es va esmunyir a dins a través de la finestra. Dins la skemma no hi mancava corda i ell en va deixar anar una per avall fins al Þóroddur, però quan l'hagué d'estirar cap amunt, no el va poder moure de cap manera. En Þóroddur llavors li va dir que fes passar la corda per damunt la bida que hi havia dins l'edifici i que hi fes un llaç a un cap i que hi posés llenya i pedres perquè pesés més que no pas ell. Aleshores aquest contrapès va anar baixant de dalt a dins la fossa i al mateix temps que ho feia, en Þóroddur pujava cap a dalt. A la skemma hi agafaren tanta de roba com n'havien de menester. Allà dedins hi havia algunes pells de rens; els varen tallar la part corresponent de les potes i se les lligaren als peus però posant els unglots del revés, és a dir, davant darrere. I abans d'anar-se'n d'allà, calaren foc a un gran graner que hi havia i tot seguit corregueren i desaparegueren en la nit sense lluna. El graner va cremar i amb ell molts d'altres edificis més de l'alqueria. En Þóroddur i el seu company caminaren tota la nit a través de l'ermàs i s'amagaren quan es va fer de dia (Fritzner III, R-Ö (1896), pàg. 232, esmena en: fóru þá sigin ofan í gröfina; Vigfússon/Unger FBII (1862), pàg. 272, porten: fór þá sigit ofan í grǫfina, en er Þoroddr kom upp)
◊ Gestr svarar: "ek hefi fœrt niðr stór brot með viðum ok sigum á aðra endana, ef eigi hefir gengit elligar, ok fœrt svá stór bjǫrg úr stað, en þat grjót, er jarðfast hefir verit, hefi ek hǫggvit með berghǫggum ok slétt yfir með því, er ek hefi hér í hendinni, ok var ek at þessu verki tvá mánaði": en Gestr li va respondre: “hi ficava a sota grans alçaprems amb arbres i [d'altres] contrapesos fixats a llur extrem, si no anava de cap altra manera, i d'aquesta manera apartava aquelles roques tan grans, i si les roques estaven fixes en terra, les picava amb uixols i les aplanava amb el que tinc a la mà i em van caldre dos mesos per fer aquesta obra” (Louisa Fredrika Tan-Haverhorst 1939, pàg. 4, porta (en normalitzo l'ortografia): Ek fœrða undir stór brot með viðum ok sig á aðra endana)
♦ sig á hurð: contrapès de porta perquè es tanqui sempre automàticament

sig² <n. sigs, sig>:
1. (það að sígabaixada f  (davallada, enfonsament & assentament)
♦ sig í bjarg: baixada per espadat o per paret de roca vertical amb l'ajut d'una corda per a recollir ous dels ocells que hi nien
♦ → jarðsig “enfonsament del terreny”
2. <MEDprolapse m
♦ sig leggangahvolfs eftir legnám: prolapse de la volta de la vagina després d'una histerectomia
♦ sig og haulun eggjastokks og legpípu: prolapse i hèrnia de l'ovari i la trompa de Fal·lopi
♦ → bakraufarsig “prolapse anal”
♦ → endaþarmssig “prolapse rectal”
♦ → glerkleggjasig “prolapse vitri”
♦ → kynfærasig konu “prolapse genital femení”
♦ → [algert ~ ófullkomið ~ ótilgreint] legsig í leggöng “prolapse uterovaginal [complet ~ incomplet ~ no especificat]”
♦ → míturlokusig “prolapse mitral (vàlvula)”

sig³ <n. sigs, no comptable>:
(það að siga hundi eða hundumafuament m (de gos o de gossos)

< sig<n. sigs, sig>:
(orrustabatalla f

sig <acusatiu del pronom reflexiu>:
se, es
♦ stór um sig: extens -a, vast -a
♦ vera eftir sig [eftir e-ð]: estar extenuat -ada [després de...]
♦ vera stór upp á sig: ésser bufat -ada, dur estufera (Mall., Men.) (ésser cregut, envanit)
♦ vera utan við sig: estar absent (o: abstret -a), tenir el cap a una altra banda
♦ hver um sig: cadascun -a per separat
◊ borgir þær, er levítarnir fengu inni í eignarlöndum Ísraelsmanna, voru fjörutíu og átta alls, og beitilöndin, er að þeim lágu. Og allar þessar borgir voru hver um sig ein borg með beitilandi umhverfis. Var svo um allar þessar borgir:
◊ þegar þú tekur manntal meðal Ísraelsmanna við liðskönnun, þá skulu þeir hver um sig greiða Drottni gjald til lausnar lífi sínu, þegar þeir eru kannaðir, svo að engin plága komi yfir þá vegna liðskönnunarinnar:
◊ Móse sagði þá við dómarana í Ísrael: "Drepi nú hver um sig þá af sínum mönnum, er mök hafa haft við Baal Peór":
◊ höfðingjar Filista komu til hennar og sögðu við hana: "Ginn þú hann og komstu að því, í hverju hið mikla afl hans er fólgið og með hverju móti vér fáum yfirbugað hann, svo að vér getum bundið hann og þjáð hann, og munum vér gefa þér hver um sig eitt þúsund sikla silfurs og hundraði betur":
◊ verurnar fjórar höfðu hver um sig sex vængi og voru alsettar augum, allt um kring og að innanverðu:
◊ hann mun leiða það í ljós, sem í myrkrinu er hulið, og opinbera ráð hjartnanna. Og þá mun hver um sig hljóta þann lofstír af Guði, sem hann á skilið:
♦ hvor um sig: tots dos totes dues
◊ og þeir skulu báðir bera sekt sína: Þeir skulu vera jafnsekir hvor um sig, sá er til frétta gengur og spámaðurinn, til þess að Ísraelsmenn villist ekki framar frá mér og saurgi sig ekki framar á alls konar glæpum, heldur skulu þeir vera mín þjóð, og ég skal vera þeirra Guð - segir Drottinn Guð:
◊ en er þær voru farnar á leið til þess að hverfa aftur til Júdalands, 8þá sagði Naomí við báðar tengdadætur sínar: "Farið, snúið við, hvor um sig til húss móður sinnar. Drottinn auðsýni ykkur gæsku, eins og þið hafið auðsýnt hinum látnu og mér. Drottinn gefi ykkur, að þið megið finna athvarf hvor um sig í húsi manns síns." Síðan kyssti hún þær:
♦ út af fyrir sig: en si i per si, de per si
  Important:
1] l'acusatiu del pronom reflexiu
sig s'empra com a subjecte de les oracions d'infinitiu per comptes de l'acusatiu del pronom personal de tercera persona.
2] El mateix s'esdevé modernament a les oracions completives: quan el subjecte de l'oració subordinada és el mateix que el subjecte de la principal i aquest subjecte hauria d'ésser
un pronom personal de tercera persona en nominatiu, aleshores aquest pronom se substitueix pel pronom reflexiu sig. Exemples:

hann vissi sig ekki veika: no sabia pas que estava malalt
hann segir að sig hafi dreymt draum fyrir nokkru: diu que fa poc va tenir un somni
hann vissi ekki hvort sig misminnti: no ha sabut si la memòria li havia fallat
hann segir að sig hafi lengi grunað að...: diu que fa temps que sospitava que...
 
     

siga <siga ~ sigum | sigaði ~ siguðum | sigaðe-m>:
abordar el gos, afuar el ca (Bal.
♦ siga hundinum á e-n: afuar-li el ca a algú

siga·legur, -leg, -legt <adj.>:
indolent

sig·dalur <m. -dals, -dalir>:
fossa tectònica
♦ sigdalir, rishryggir og misgengi: fosses tectòniques, horsts i falles

sig·dæld <f. -dældar, -dældir>:
variant de sigdalur ‘fossa tectònica’

sigð <f. sigðar, sigðir>:
falç f, corbella f (Val.)
♦ hamar og sigð: la falç i el martell

sigð·laga <adj. inv.>:
falciforme

sigð·nefur <m. -nefs, -nefir. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
capó m reial, picaport m (Val.) , ibis negre (Bal.) (ocell Plegadis falcinellus) (bognefur)

sigg <n. siggs, pl. no hab.>:
call m, durícia f a la pell
♦ vera með sigg: tenir durícies a la pell

Sigga <f. Siggu, no comptable>:
Sigga f, hipocoreuma dels ginecònims, el primer constituent dels quals és Sigur- o Sig- com ara Sigríður o Sigurveig

sigg·borinn, -borin, -borið <adj.>:
callós -osa, amb durícies a la pell

sigg·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
callós -osa, amb durícies a la pell
♦ sigggróin hönd: una mà plena de calls, una mà plena de durícies
♦ sigggrónir fingur: dits callosos

Siggi <m. Sigga, no comptable>:
Siggi m, hipocoreuma dels andrònims, el primer constituent dels quals és Sigur- o Sig- com ara Sigfús o Sigurður

sigi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → síga “descendre o enfonsar-se lentament, anar baixant a poc a poc”

sigið:
supí de → síga “descendre o enfonsar-se lentament, anar baixant a poc a poc”

sigin·axla <adj. inv.>:
d'espatlles caigudes, que té les espatlles caigudes

sigin·axlaður, -öxluð, -axlað <adj.>:
d'espatlles caigudes, que té les espatlles caigudes

siginn, sigin, sigið <n. sigs, sig>:
1. <GENdescendit -ida, abaixat -ada
2. <MEDprolapsat -ada
3. (vindþurrkaðurassecat -ada (a l'aire, al vent, amb conservació parcial de la humitat corporal)
♦ siginn fiskur: peix assecat a l'aire

sig·ketill <m. -ketils, -katlar>:
<GEOL = askjacaldera f

sigla <f. siglu, siglur. Gen. pl.: siglna>:
<NÀUTpal m, arbre m
◊ stögin (ħăβāˈlāʝi-χ, חֲבָלָיִךְ) eru slök hjá þér, þau halda ekki siglunni (χēn־tārəˈnā-m, כֵן-תָּרְנָם) í skorðum og geta eigi þanið út seglið: els teus estais s'han afluixat, no aguanten el teu pal al seu suport i ja no poden desplegar la vela

sigla <sigli ~ siglum | sigldi ~ sigldum | siglte-n>:
1. <GENviatjar amb vaixell
◊ læknirinn er að sigla til útlanda: el metge és (o: està) a punt de fer un viatge a l'estranger
♦ sigla burt: anar-se'n, marxar
♦ láta e-n sigla sinn sjó: <LOC FIG = losa sig við e-ndeixar tirat -ada algú, desempallagar-se d'algú, treure's algú de sobre
♦ sigla í haf (o: til hafs)fer-se a la mar, anar en mar, salpar, prendre la mar, anar a la mar
♦ sigla milli skers og báru: <LOC FIGnavegar entre Escil·la i Caribdis (mantenir-se equidistant, neutral entre dos mals)
♦ sigla skip í kaf: enfonsar un vaixell
♦ sigla til e-s staðar: anar a... amb vaixell, fer cap a... amb vaixell, navegar a...
◊ sigla til Mæorku: anar a Mallorca amb vaixell
2. (á seglskipisinglar  (navegar a la vela)
◊ hann sigldi austur um Ísland: va navegar cap a l'est passant pel costat d'Islàndia
◊ hann bað menn vera hljóða; en kvað þat sitt ráð, at leggja skipunum á milli hólmans ok landsins, - "ok freista, ef þeir sigli svá um oss fram...: va ordenar als seus homes que es mantinguessin en silenci i els va dir que havia pres la decisió que col·loquessin el vaixell entre l'illot i terra ferma - "i provem a veure si passen pel nostre costat...
♦ sigla austur um haf: anar a Noruega amb vaixell, navegar fins a Noruega
♦ sigla á haf út: fer-se a la mar, anar en mar, salpar, prendre la mar, anar a la mar
♦ sigla á veður e-m: llevar-li a un altre vaixell el vent de les veles
◊ vel máttu hœlast um þat at engi einn maðr mun meirr hafa siglt á veðr jafnmǫrgum hǫfðingjum: pots estar-ne ben orgullós que mai no hi ha hagut ningú que hagi pres [com tu ho has fet] el vent de les veles a tants de hǫfðingjar
♦ sigla beitivind: bordejar, anar sobre vent
♦ sigla e-ð: travessar X amb vaixell, passar per X amb vaixell
◊ þat er sǫgn manna at Skopti hafi fyrstr Norðmanna siglt Nǫrvasund: diuen que l'Skopti fou el primer noruec que va travessar l'estret de Gibraltar
♦ sigla góðan byr (o: góða byri)navegar amb bon vent
♦ sigla lausum kili: navegar sense càrrega (o: carregament), navegar amb la bodega buida, anar de buit
♦ sigla með landi: navegar al llarg de la costa, costejar
♦ sigla með ströndum fram: navegar al llarg de la costa, navegar de cabotatge, costejar, costerejar
♦ sigla [skipi] til brots: enfonsar un vaixell (durant una forta tempesta, barrinar un vaixell per enfonsar-lo o enfonsar-lo estavellant-lo contra la costa com a intent desesperat de la tripulació per salvar-se)
◊ var þá engi annar til en stefna á land upp, og svo gerðu þeir, sigldu þá til brots og komu að landi við Humru mynni: ja no els quedava cap més altre remei que enfilar la costa i així ho feren; van encallar o estavellar llur vaixell a la desembocadura del riu Humber
◊ þá var engi kostr annarr en sigla til brots báðum skipunum, ok svá gjǫrðu þeir; þar var urð fyrir, en lítið forlendi; en hamrar hit efra. Þar héldusk menn allir en týndu fé miklu; sumt rak upp um náttina: no els va quedar cap més alternativa que enfonsar els dos vaixells i així ho varen fer; l'indret que tenien al davant era rocallós i hi havia poc terreny pla i al darrere s'hi dreçaven uns penya-segats. Allà es van salvar tots, però hi perderen moltes de les mercaderies [que transportaven], encara que la mar en va escopir algunes durant la nit
♦ sigla umhverfis jörðina: circumnavegar la terra
♦ sigla undan landi: fer-se a la mar, anar en mar, salpar, prendre la mar, anar a la mar
◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules

siglast <siglist ~ siglumst | sigldist ~ sigldumst | siglstá>:
xocar dos vaixells, topar dos vaixells

sigldur, sigld, siglt <adj.>:
<GEN & FIGque ha viatjat molt, que ha recorregut molt de món

Sigl·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:
siglufiordès m, siglufiordesa f (natural de o habitant de Siglufjörður)

sigl·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:
siglufiordès -esa

sigling <f. siglingar, siglingar>:
1. (það að siglanavegació f (a la vela)
♦ stunda siglingu: practicar l'esport de la vela
2. (sjóferðtravessia f (viatge per mar)
◊ siglingin gekk (βραδυπλοέω: βραδυπλοῶν, βραδυπλοοῦσα, βραδυπλοοῦν, βραδυπλοοῦντες) tregt allmarga daga. Komumst vér með herkjum móts til Knídus, en þar bægði vindur oss. Þá sigldum vér undir Krít við Salmóne: durant molts dies navegàrem lentament i vam arribar amb treballs enfront de Cnidos; el vent no ens era favorable i ens forçà a navegar a sotavent de Creta, per Salmó
♦ átta tíma sigling: una travessia de vuit hores
♦ fara í siglingu: fer un creuer
♦ vera í siglingu: estar fent un vaixell
3. siglingar <f.pl siglinga>: navegació f
◊ "eigi þarf of lengi að bíða hvað eg skal á kveða," sagði Höskuldur, "hann skal hafa Kambsnes og Hrútsstaði og upp til Þrándargils. Hann á og kaupskip í siglingum": “no caldrà esperar gaire a sentir el que he de dir”, li va contestar en Höskuldur, “[si acceptes en Hrútur per gendre, en Hrútur] tindrà Kambsnes i Hrútsstaðir fins a Þrándargil. També tindrà una nau mercant que no deixa de fer travessies”
◊ fór hann síðan út og inn með hverjum firði og um allar eyjar og dró saman hvern mann, er hann fékk, og hvert vopn, og fór það þá ekki leynt, að þeim her skyldi stefna í móti Haraldi konungi til orustu. En hitt er satt, konungur, þótt þér hefðuð lið nokkuru minna, þá er þér fundust, að búandkörlum skaut skelk í bringu, þegar þeir sáu sigling yðra. Var þá hitt ráð tekið að ganga á móti yður með blíðu og bjóða til veislu; en þá var ætlað, ef þér yrðuð drukknir og lægjuð sofandi, að veita yður atgöngu með eldi og vopnum, og það til jartegna, ef eg hefi rétt spurt, að yður var fylgt í kornhlöðu eina, því að Þórólfur vildi eigi brenna upp stofu sína, nýja og vandaða mjög: després ha entrat i sortit de cada fiord i també ha anat per totes les illes, i hi ha fet aplec de qualsevol home i de cada arma que hi ha pogut trobar, i no s'amagava que aquesta host es dirigia a entaular batalla contra el rei Haraldur. Ara bé, és ben ver, senyor rei, que, encara que haguéssiu tingut una host una mica menor, quan us vau trobar, als pagesos els va entrar la por al cos quan us van veure arribar per mar, i aleshores prengueren la decisió de sortir al vostre encontre amb afabilitat i convidar-vos a un banquet; però el que es pretenia era que, si us hi engatàveu i quedàveu adormit, atacar-vos a foc i ferro, i prova del que us dic, si ho vaig sentir bé, és que us van acompanyar a un graner [per fer-hi el banquet], i això era perqué en Þórólfur no volia cremar la seva stofa que era nova i molt ben guarnida
◊ Þorsteinn tók útsynning hvassan. Sigla þeir inn að straumum í þann straum er hét Kolkistustraumur. Sá er í mesta lagi þeirra strauma er á Breiðafirði eru. Þeim tekst siglingin ógreitt. Heldur það mest til þess að þá var komið útfall sjávar en byrinn ekki vinveittur því að skúraveður var á og var hvasst veðrið þá er rauf en vindlítið þess í milli: en Þorsteinn va salpar bufant un llebeig molt fort. Van singlar seguint els corrents que entraven dins el fiord fins a trobar el corrent que es diu Corrent de la Kolkista que és un dels corrents marins més forts que hi ha al Breiðafjörður. La navegació els va resultar difícil perquè els va coincidir amb l'inici de la marea baixa i el vent tampoc no els era favorable perquè feia un temps de ruixats i, si bé bufava un vent fort quan els nuvols clarejavan, quan estava tapat feia poc vent (Kålund 1896, pàg. 41: 10. at straumum. Die hier genannten straumar sind die schmalen, bei ebbe und flut durch starke strömungen ziemlich gefährlichen meerengen, welche die zahlreichen inseln in der mündung des Hvammsfjǫrðr scheiden; wahrscheinlich einer der südlichsten dieser ströme (jetzt Kollköstungur) ist der z. 10. 11 genannte Kolkistustraumr. 13. vinveittr, „günstig“; eigentlich „freundschaftlich“. 13. 14. skúraveðr, „wetter mit häufigen regenschauern“. 14. þá er rauf, „wenn das wetter sich aufklärte“; von rjúfa)
◊ Í aldarfarsbók þeirri, er Beda prestur heilagur gerði, er getið eylands þess er Thile heitir og á bókum er sagt, að liggi sex dægra sigling í norður frá Bretlandi; þar sagði hann eigi koma dag á vetur og eigi nótt á sumar, þá er dagur er sem lengstur. Til þess ætla vitrir menn það haft, að Ísland sé Thile kallað, að það er víða á landinu, er sól skín um nætur, þá er dagur er sem lengstur, en það er víða um daga, er sól sér eigi, þá er nótt er sem lengst. En Beda prestur andaðist sjö hundruð þrjátigi og fimm árum eftir holdgan dróttins vors, að því er ritað er, og meir en hundraði ára fyrr en Ísland byggðist af Norðmönnum. <...> Svo segja vitrir menn, að úr Noregi frá Staði sé sjö dægra sigling í vestur til Horns á Íslandi austanverðu, en frá Snæfellsnesi, þar er skemmst er, er fjögurra dægra haf í vestur til Grænlands. En svo er sagt, ef siglt er úr Björgyn rétt í vestur til Hvarfsins á Grænlandi, að þá mun siglt vera tylft fyrir sunnan Ísland. <...> Frá Reykjanesi á sunnanverðu Íslandi er fimm dægra haf til Jölduhlaups á Írlandi (í suður; en frá Langanesi á norðanverðu Íslandi er) fjögurra dægra haf norður til Svalbarða í hafsbotn, en ein dægurs sigling er frá Kolbeinsey norður til Grænlandsóbyggða: en el llibre De ratione temporum que va fer el prevere Sant Beda s'hi esmenta l'illa que nom Thíle i a [d'altres] llibres s'hi diu que es troba a sis dies de navegació al nord de la Bretanya. Allà, va dir sant Beda, no hi ha dia durant l'hivern ni nit durant l'estiu, quan hi ha el dia més llarg de l'any. Aquesta és la raó per la qual els savis creuen que aquesta Thíle és Islàndia, car a una gran part d'aquest país el sol hi lluu a la nit quan hi ha els dies més llargs de l'any i [a l'inrevés,] no s'hi veu el sol durant molt de temps quan hi ha les nits més llargues de l'any. Segons el que està escrit, Sant Beda el prevere va morir set-cents trenta cinc anys després de l'encarnació de nostre Senyor, i més de cent anys abans que Islàndia fos establerta per noruecs. <...> Els savis diuen que des del Cap d'Staðir, a Noruega, calen set dies de navegació cap a l'oest per a arribar al Cap de Horn a la Islàndia oriental i que calen quatre dies de navegació cap a ponent des de Snæfellsnes -que hi és al més a prop- per a arribar a Hvarf a Grenlàndia. Diuen, emperò, que si se surt de Bergen i se singla del dret cap a ponent fins a arribar a Hvarf a Grenlàndia, que hom passa a una distància de dotze milles del sud d'Islàndia. <...> De Reykjanes, a la Islàndia meridional, hi ha cinc dies de navegació fins a Jölduhlaup a Irlanda (en el sud i que de Langanes, a la Islàndia septentrional, hi ha) quatre dies de navegació amb rumb nord fins a Svalbarði al Hafsbotn, i un dia de navegació de Kolbeinsey en el nord fins als erms despoblats de Grenlàndia
◊ eptir þat festi Ásmundr eigi yndi í Noregi. Tóku þá móðurfrændr Þorsteins við honum ok fé hans; enn Ásmundr réðst þá enn í sigling, ok varð nafnfrægr maðr. Ásmundr kom skipi sínu í Húnavatn. Þá var Þorkell krafla hǫfðingi yfir Vatnsdœlum: quan en Þorsteinn encara era petit, sa mare es va posar malalta i va morir. Després de la seva mort, l'Ásmundur va deixar de trobar-se bé a Noruega. Aleshores els parents d'en Þorsteinn per part de mare el varen acollir amb ells i també es feren càrrec de tenir cura de les seves possessions, mentre l'Ásmundur tornava a fer travessies comercials i esdevenia un home de renom. L'Ásmundur va arribar amb el seu vaixell a Húnavatn. En aquell temps en Þorkell krafla era el hǫfðingi dels vatnsdalesos
♦ vera í siglingum: treballar a un vaixell
♦ → fljótasiglingar “navegació fluvial”
♦ → loftsiglingar “navegació aèria”
♦ → strandsiglingar “navegació de cabotatge”
♦ → fljótasiglingar “navegació fluvial”

siglinga- <en compostos>:
marítim -a, nàutic -a

siglinga·fræði <f. -fræði, no comptable>:
nàutica f

siglinga·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
nàutic m, nàutica f, pilot nàutic, oficial m & f de navegació

siglinga·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
esport nàutic

siglinga·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
club nàutic

siglinga·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
ruta nàutica (o: marítima)

siglinga·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
llicència f de navegació

siglinga·list <f. -listar, no comptable>:
art f de la navegació, art nàutica

siglinga·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
1. <NÀUT & AERONÀUTllum m de navegació
2. <NÀUT HISTfanal m, llanterna f

siglinga·löggjöf <f. -löggjafar, no comptable>:
legislació marítima

siglinga·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENnavegant m & f
2. <(kaupfarsstjóri, eigandi kaupfarsmercader m (propietari de vaixell mercant)
◊ Hafliði hét maður er bjó á Reyðarfelli á Hvítársíðu. Hann var siglingamaður og átti skip í förum. Það stóð uppi í Hvítá. Sá maður var á skipi með honum er Bárður hét. Hann átti konu unga og fríða: això era un home que nomia Hafliði i vivia a Reyðarfell, a Hvítársíða. Era mercader marítim i tenia un vaixell [mercant] fent travessies. Estava ancorat a la desembocadura del riu Hvítá. En el seu vaixell hi havia amb ell un home que nomia Bárður. Tenia una dona jove i bonica
◊ Grettir reið norður til Vatnsdals og kom á kynnisleit í Tungu. Þar bjó þá Jökull Bárðarson móðurbróðir Grettis. Jökull var mikill maður og sterkur og hinn mesti ofsamaður. Hann var siglingamaður og mjög ódæll en þó mikilhæfur maður. Hann tók vel við Gretti og var hann þar þrjár nætur: en Grettir es va dirigir a cavall cap al nord, cap al Vatnsdalur, i va fer una visita de cortesia a Tunga. Allà hi vivia en aquell temps en Jökull Bárðarson, oncle, per part de mare, d'en Grettir. En Jökull era un home gros i fort i molt arrogant. Era mercader marítim i molt mal de sofrir, però, i tanmateix, gaudia de molt de prestigi. Va rebre bé en Grettir i aquest hi va romandre tres dies

siglingamála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m general de navegació marítima, directora f general de navegació marítima

siglingamála·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
Direcció f General de Navegació i Marina [Mercant]
♦ Siglingamálastofnun ríkisins: Direcció General de Navegació i Marina [Mercant] d'Islàndia
♦ → Alþjóðasiglingamálastofnun “Organització Marítima Internatcional, IMO f

siglinga·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
balisa f, senyal m (o: marca f) d'abalisament marí

siglinga·skip <n. -skips, -skip>:
bon veler

siglinga·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
Direcció f General de Marina
♦ Siglingastofnun Íslands: Direcció General de Marina d'Islàndia

siglinga·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
<NÀUT & AERONÀUTaparell (o: dispositiu; o: instrumental) m de navegació

siglinga·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
poble m de navegants

siglu·laus, -laus, -laust <adj.>:
<NÀUTsense pal[s]

siglu·toppur <m. -topps, -toppar>:
<NÀUTcapdamunt m del pal d'una nau
◊ Gunnar las sig bæði skjótt og fimlega upp eftir höfuðbendu til þess er hann kom upp í siglutopp. Hann settist niður og í því létti af myrkri öllu því sem áður hafði verið yfir skipi þeirra. Sá hann þá víða og land fyrir stafn fram. Það var og mjög jöklum vaxið. Hann sá þar fram undan ganga nes löng en skerast inn í landið fjörðu marga og stóra, þeir er fullir voru af allra handa veiðiskap: en Gunnar va pujar a braó l'estai major amb rapidesa i agilitat fins que va arribar al capdamunt de tot del pal de la nau. S'hi va asseure i en aquell mateix instant es va esvair tota la foscor que fins llavors hi havia hagut sobre llur vaixell. Aleshores va poder veure amb la vista fins ben lluny i davant la proa s'hi veia terra. Aquella terra també estava molt coberta de glaceres. Hi va veure llargs promontoris que entraven dins la mar al davant d'ells i molts i grans fiords que entraven terra endins i eren plens de tota mena de caça i pesca

siglu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
<NÀUTpal m, arbre m, mast m (gal·l.
◊ og þú munt vera eins og sá, sem liggur úti í miðju hafi, já, eins og sá, er liggur efst uppi á siglutré (bə-ˈrɔʔʃ   ħibˈbēl, בְּרֹאשׁ חִבֵּל): i tu seràs com el qui jeu al bell mig de la mar, sí, i com el qui jeu a damunt de tot, al capdamunt d'un mast
◊ Týrus, þú hugsaðir: ,Ég er algjör að fegurð!' Landsvæði þitt er úti í hafinu, þeir, er reistu þig, hafa gjört þig aðdáanlega fagra. Af kýprestrjám frá Senír gjörðu þeir alla innviði þína (kāl־luħɔˈθāʝim, כָּל-לֻחֹתָיִם), þeir tóku sedrusvið frá Líbanon til þess að gjöra af siglutré (ˈtɔrɛn, תֹּרֶן) þitt. Árar þínar gjörðu þeir úr eikitrjám frá Basan, þiljurnar gjörðu þeir úr buksviði frá eyjum Kitta og greyptu inn í þær fílsbein: Tir, ets tu qui pensava: “Sóc perfecta en bellesa”. El teu territori és al cor de la mar, els qui et van construir, et varen fer admirablement bella. Amb xiprers de Xenir varen fer tot el teu folre. Varen prendre cedre del Líban per fer-te el pal. Varen fer els teus rems amb alzines de Basan. Et feren el pont amb avet de les illes de Quittim i hi incrustaren ivori

sigma <f. sigmu, sigmur. Gen. pl.: sigma>:
sigma f (Σ, Ϲ, σ, ς)

Signa <f. Signu, no comptable>:
el [riu] Sena m

signa <signi ~ signum | signdi ~ signdum | signt>:
fer el senyal de la creu
♦ signa e-n: beneir algú fent-li el senyal de la creu
♦ signa sig: senyar-se
♦ signa yfir e-ð: beneir una cosa fent-hi el senyal de la creu a sobre

signaður, signuð, signað <adj.>:
beneït -ïda
◊ þá ég andvarpa, óska og bið, ǁ augunum trúar minnar ǁ lít ég hvert einast orðið við ǁ upp til krosspínu þinnar. ǁ Strax sýna mér þín signuð sár, ǁ syndugum manni opinn stár ǁ brunnur blessunarinnar: quan sospiro, desitjo i prego, amb els ulls de la meva fe esguardo totes i cadascuna de les teves paraules, i aixeco la vista cap al teu martiri a la creu. Mostra'm les teves beneïdes ferides - immediatament al pecador li estarà oberta una font de benedicció!
◊ heims um ból, helg eru jól, ǁ signuð mær son Guðs ól, ǁ frelsun mannanna, frelsisins lind, ǁ frumglæði ljóssins, en gjörvöll mannkind ǁ :/: meinvill í myrkrunum lá :/: arreu del món és el sant Nadal: la humanitat entera es trobava totalment perduda dins les tenebres, però la verge beneïda va infantar el fill de Déu, liberació dels homes, deu de la llibertat, primer donador de la llum (vocabulari: #1. frumglæðir: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 224: frum-glæðir <...> förste Tænder, Skaber ‘primer encenedor; creador’. L'epítet recorda els versos ambrosians Splendor paternae gloriae, ǁ de luce lucem proferens, ǁ lux lucis et fons luminis, ǁ dies dierum inluminans, ǁ uerusque sol inlabere, ǁ micans nitore perpeti, ǁ iubarque sancti Spiritus ǁ infunde nostris sensibus. o la fórmula, de la Benedicció del Ciri pasqual Deus qui iacentem mundum in tenebris luce perspicua retexisti ; #2. meinvillur: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 539: mein-villur <...> a. hildet i en fordærvelig Vildfarelse ‘atrapat en un error perniciós’: ...gjörvöll mannkind | meinvill í myrkrunum lá)

signet <n. signets, signet>:
segell m (innsigli)

signing <f. signingar, signingar>:
1. <GEN[acció f de fer el] senyal m de la creu (per senyar-se & per beneir)
2. (blessunbenedicció f (acció de beneir)

Signý <f. Signýjar, no comptable>:
Signý f (ginecònim)

sigra <sigra ~ sigrum | sigraði ~ sigruðum | sigrað>:
vèncer
♦ sigra með yfirburðum: vèncer aclaparadorament, obtenir una victòria aclaparadora
♦ sigra e-n: vèncer algú
♦ sigra hjarta e-s: <LOC FIGconquerir el cor d'algú
♦ sigra í e-u: <ESPORTvèncer en una cosa

sigrari <m. sigrara, sigrarar>:
vencedor m, vencedora f (sigurvegari)
◊ ég veit minn ljúfur lifir ǁ lausnarinn himnum á, ǁ hann ræður öllu yfir, ǁ einn heitir Jesús sá. ǁ Sigrarinn dauðans sanni ǁ sjálfur á krossi dó ǁ og mér svo aumum manni ǁ eilíft líf víst til bjó: sé que el meu cartingut redemptor viu en els cels. Ell tot ho governa. Ell tot sol es diu Jesús. El ver vencedor de la mort va morir, ell mateix, a la creu, i [fent-ho] certament m'agençà, a mi, un home tan míser com sóc, la vida eterna

sigrast <sigrast ~ sigrumst | sigraðist ~ sigruðumst | sigrastá e-u>:
vèncer una cosa (angoixa, por, fòbia, dolor, temptació etc.)

sigri·hrósandi, -hrósandi, -hrósandi <adj.>:
tiomfant

Sig·ríður <f. -ríðar, no comptable>:
Sigríður f, Sígrid f (ginecònim)

Sig·rún <f. -rúnar, no comptable>:
Sigrrún f, Sigrun f (ginecònim)

sigta <sigta ~ sigtum | sigtaði ~ sigtuðum | sigtaðe-ð>:
colar una cosa
♦ sigta á e-ð: #1. <GENapuntar a una cosa ~ a algú (amb escopeta, fusell etc.)#2. <FIGapuntar a una cosa, aspirar a una cosa, tenir una cosa com a objectiu
♦ sigta e-ð ~ e-n út: <FIGtriar una cosa ~ algú, fer la tria d'una cosa ~ d'algú, separar una cosa d'una altra ~ algú d'un altre

sigti <n. sigtis, sigti>:
1. <GENcolador m
2. (mið á byssupunt m de mira (d'arma de foc)
♦ hafa e-ð ~ e-n í sigtinu: <GEN & FIGtenir una cosa ~ algú en el punt de mira
♦ vera í sigtinu: <GEN & FIGésser (o: estar; cast., ekki ritm./no lit.) en el punt de mira

sigti·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<CULINsigtibrauð m, pa fet amb farina de sègol o de blat passades pel sedàs

sig·tívar <m.pl -tíva>:
déus m.pl de la batalla

sigur <m. sigurs, sigrar>:
victòria f, triomf m
♦ auðunninn sigur: una victòria fàcil
♦ bera sigur úr býtum: endur-se'n [la palma de] la victòria, sortir vencedor ~ vencedora
♦ berjast um sigurinn: lluitar per la victòria (o: pel triomf)
♦ fá (o: hafa; o: vinna) sigur: obtenir la victòria, endur-se'n victòria, resultar vencedor ~ vencedora
♦ sigrar Alexanders mikla: les victòries de l'Alexandre Magne
♦ sigur Aþeninga við Maraþon: la victòria dels atenencs a Marató
♦ vinna sigur í undankeppninni: resultar vencedor a les eliminatòries
♦ vinna sigur á e-m: obtenir una victòria sobre algú
◊ sigrar Aþenu á Persum: les victòries d'Atenes sobre els perses
♦ hrósa sigri: celebrar la victòria, cantar victòria; vèncer, triomfar
♦ hrósa sigri yfir e-m: triomfar sobre algú
♦ kosta e-n sigurinn: costar-li a algú la victòria (o: el triomf)
♦ sigur yfir e-m: victòria sobre algú
♦ vega sigur á e-m: obtenir la vicòria sobre algú

sigur- <en compostos>:
victoriós -osa, triomfal

sigur·bogi <m. -boga, -bogar>:
arc m de triomf, arc m triomfal

Sigurður <m. Sigurðar, no comptable>:
Sigurd m (andrònim)
◊ Sigurðr ormr í auga ok Bjǫrn járnsíða ok Hvítserkr hǫfðu herjat víða um Frakkland. Þá sneri Bjǫrn heim til ríkis síns. Eptir þat barðist Ǫrnúlfr keisari við þá brœðr, ok fell þá af Dǫnum ok Norðmǫnnum hundrað þúshundraða. Þar fell þá Sigurðr ormr í auga, ok Guðrøðr hét annarr konungr, er þar fell. Hann var sonr Óláfs Hringssonar, Ingjaldssonar, Ingasonar, Hringssonar, er Hringaríki er við kennt. Hann var sonr Dags ok Þóru drengjamóður. Þau áttu níu syni, ok er af þeim komin Dǫglinga ætt. Helgi hvassi hét bróðir Guðrøðar. Hann hafði brott ór orrostunni merki Sigurðar orms í auga ok sverð hans ok skjǫld. Hann fór heim til Danmarkar með sínu liði ok fann þar Áslaugu, móður Sigurðar, ok sagði henni tíðendin. Þá kvað Áslaug vísu: «Sitja veiðivitjar ǁ vals á borgar halsum, ǁ bǫl er, þat’s hefir of hafnat ǁ hrafn Sigurðar nafni; ǁ blása nýtinjótar ǁ nás í spán at hánum, ǁ ofsnemma lét Óðinn ǁ álf valmeyjar deyja.» [= veiðivitjar vals sitja á borgar hǫlsum, bǫl es þat, hrafn hefir of hafnat nafni Sigurðar; nýtinjótar nás blása í spán at hánum, Óðinn lét álf valmeyjar ofsnemma deyja] = (Jónsson B,II,1:261) [Ravnene sidder på mændenes halse; det er en ulykke, at ravnen har vraget Sigurds navn; ravnene må nu undvære ham; for tidlig lod Odin krigeren dø] = (Hungerland ANF 10 (1904), 135) [Die raben sitzen auf den burgmauern, ein unglück ist das - der rabe hat den namen Sigurðs (d.h. den träger des namens) vermisst; die raben können ihm nachpfeifen, allzufrüh liess Óðinn den krieger sterben]. = (Rafn 1829:I:330-331) [Ravnen ei sidder, men søger ǁ Spise paa Valens Høie² (². d.e. Faldnes Dynger), ǁ [p. 331] Sorg det er, at den fjeldne ǁ Sigurds Færd er til Ende; ǁ Over ham dygtige Mænd i ǁ Dødningehornet blæse; ǁ Altfor tidlig lod Odin ǁ Valmøers Alf²: (²den for ham af Valkyrierne udkaarede Kriger) gaae i Døden] = (Rafn 1822:152) [Ei sidder Ravnen, men söger ǁ Spise paa Valborgens Höiea) (a Faldnes Dynger); Sorrig! at det med Sigurds ǁ Store Navn er ude; ǁ Skal over ham dygtige Drenge ǁ I Dödningehornet blæse; ǁ Altfor tidlig lod Odin ǁ Valmöers Alf b) (b Den for sig udkaarede Kriger) gaae i Döden] = (Vigfusson/York Powell II(1883):352) [Sigurd Snake-i'th'eye's death. Lo, the ravens perched on pinnacles of the burghs. The doom has overtaken Sigfred's namesake. Blow, gentle winds, on the chips of his funeral pile. Woden made the Walkyrie's darling die too soon] En af því at Hǫrða-Knútr var ungr, þá var Helgi þar með Áslaugu lengi til landvarnar. Sigurðr ok Blæja áttu dóttur. Hún var tvíbura við Hǫrða-Knút. Áslaug gaf henni nafn sitt ok fœddi hana upp síðan ok fóstraði. Hana fekk síðan Helgi hvassi. Þeira sonr var Sigurðr hjǫrtr. Hann var allra þeira manna fríðastr ok mestr ok sterkastr, er menn hǫfðu sét. Þeir váru jafngamlir Gormr Knútsson ok Sigurðr hjǫrtr. En er Sigurðr var tólf vetra, þá drap hann berserk þann í einvígi, er Hildibrandr hét, ok þá tólf saman. Eptir þat gifti Klakk-Haraldr honum dóttur sína, er Ingibjǫrg hét. Þau áttu tvau bǫrn, Guðþorm ok Ragnhildi. Þá spurði Sigurðr, at Fróði konungr, fǫðurbróðir hans, var dauðr. Fór hann þá norðr til Noregs ok gerðist konungr yfir Hringaríki, ættleifð sinni. Frá honum er lǫng saga, þvíat hann vann margs kyns þrekvirki. En þat er at segja frá lífláti hans, at hann reið út á eyðimerkr at veiða dýr, sem vandi hans var til, ok kom þar móti honum Haki Haðaberserkr með þrjá tigu manna alvápnaðra ok barðist við hann. Þar fell Sigurðr ok hafði drepit áðr tólf menn, en Haki konungr hafði látit hǫnd sína hægri ok hafði þó þrjú sár ǫnnur. Eptir þat reið Haki konungr með sínum mǫnnum á Hringaríki til Steins, sem bú Sigurðar var, ok tók brott Ragnhildi, dóttur hans, ok son hans, Guðþorm, ok mikit góz annat ok flutti heim með sér á Haðaland. Ok litlu síðar lét hann efna til veizlu mikillar ok ætlaði at gera brullaup sitt, en þat dvaldist, því at sár hans hǫfðust illa. Ragnhildr var þá fimmtán vetra gǫmul, en Guðþormr fjórtán vetra. Leið svá haustit ok vetrinn fram um jól, at Haki lá í sárum. Þá var Hálfdan konungr svarti á Heiðmǫrk at búum sínum. Hann sendi Hárek gand ok með honum hundrað manna, ok fóru þeir yfir um ís á Mjǫrs á Haðaland á einni nótt ok kómu í dagan á bœ Haka konungs ok tóku allar dyrr á þeim skála, er hirðmenn sváfu í. Ok síðan gengu þeir til svefnskemmu Haka konungs ok tóku þar Ragnhildi ok Guðþorm, bróður hennar, ok allt þat fé, er þar var, ok hafa brott með sér. Þeir brenndu skálann ok þar inni í alla hirðina ok fara síðan brott. En Haki konungr stóð upp ok klæddi sik ok gekk eptir þeim um hríð. Ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjǫltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum. Hálfdan konungr sá, at þeir óku yfir ísinn með vagn tjaldaðan, ok þóttist vita, at þeira erendi mundi orðit hafa slíkt sem hann vildi. Lét hann þá senda boð um alla byggð ok bauð til ǫllu stórmenni á Heiðmǫrk ok gerði þann dag mikla veizlu. Gerði hann þá brullaup til Ragnhildar, ok váru þau saman síðan marga daga. Þeira sonr var Haraldr konungr inn hárfagri, er fyrstr varð einvaldskonungr yfir ǫllum Noregi: : En Sigurd Drac-dins-l'ull, en Bjǫrn Costat-de-ferro, i en Hvítserkr havien guerrejat arreu de les terres dels francs. Aleshores en Bjǫrn se'n va tornar al seu regne. Després de la seva partida, l'emperador Arnulf [de Caríntia] va batallar contra els dos germans i en aquella batalla hi caigueren cent mil homes dels danesos i els noruecs. En Sigurd Drac-dins-l'ull hi va caure igual que un altre rei que nomia Jofrè. Era fill de l'Olau, fill d'en Hringr, fill de l'Ingjaldr, fill de l'Ingi, fill d'en Hringr, a qui el Hringaríki deu el seu nom. En Hringr era fill d'en Dagr i de la Þóra, mare de barons. En Dagr i la Þóra varen tenir nou fills i el llinatge dels Dǫglingar descendeix d'ells. Un dels germans d'en Jofrè era en Helgi el Combatiu. En Helgi se n'havia duit del camp de batalla l'estendard d'en Sigurd Drac-dins-l'ull i la seva espasa i el seu escut. Se'n va tornar a Dinamarca amb la seva host i allà anà a veure l'Áslaug, la mare d'en Sigurd, i li va contar el que havia passat. Aleshores l'Áslaug va declamar aquesta vísa: “els caçadors de guerrers morts s'estan posats dalt els murs de la ciutadella. És una dissort que el corb [no] hagi refusat el nom d'en Sigurðr. Els fructuaris del cadàver ja no hauran de prescindir [per més temps] d'ell. L'Odin ha fet morir massa prest l'alb de la valquíria”. Però com que en Hǫrða-Knútr encara era jovenet, en Helgi va restar molt de temps a ca l'Áslaug per defensar el país. En Sigurðr i la Blæja havien tingut una filla que era bessona d'en Hǫrða-Knútr. L'Áslaug li va donar el seu nom i la va criar i la va afillar. Temps després la va donar en matrimoni al Helgi el Combatiu. Llur fill fou en Sigurðr Cérvol que fou l'home més bell, el més gran i el més fort que els homes hagin vist mai. En Gormr, el fill d'en Knútr, i en Sigurðr cérvol eren de la mateixa edat. I quan en Sigurðr tenia dotze anys, va matar en un duel un berserc que nomia Hildibrandr i amb ell, onze homes més. Després d'això, en Klakk-Haraldr li va donar sa filla Ingibjǫrg en matrimoni. Varen tenir dos infants, en Guðþormr i na Ragnhildr. Fou aleshores que en Sigurd fou ennovat de la mort del rei Fróði que era oncle seu per part de pare. En Sigurd va partir cap al nord, cap a Noruega, i es va convertir en rei del Hringaríki, el seu patrimoni. D'ell n'existeix una llarga saga car va dur a terme proeses de manta mena. De la seva mort n'hem de contar que [un dia] va sortir a cavall a caçar daines a un indret deshabitat, com solia fer, i allà li va sortir a l'encontre en Haki, el berserc del Haðaland, amb trenta homes ben armats que lluitaren amb ell. En Sigurd hi va caure, però abans, havia mort dotze homes i el rei Haki hi va deixar el seu braç dret i se n'emportà tres altres ferides més. Després d'això, el rei Haki es va dirigir amb els seus homes, a Hringaríki, a Steinn, on hi havia la residència d'en Sigurd i se n'endugué la Ragnhildr, sa filla, i en Guðþormr, son fill, i una gran quantitt de béns més que va portar a casa seva al Haðaland. I poc després, va fer preparar un gran banquet amb la intenció de celebrar-hi les seves noces però s'hagué d'ajornar perquè les seves ferides prengueren mal. La Ragnhildr aleshores tenia quinze anys i en Guðþorm en tenia catorze. En Haki va restar allitat a causa de les seves ferides tota la tardor i també tot l'hivern fins als jól. En aquell temps, el rei Hálfdan el negre s'estava a la seva residència de la Heiðmǫrk. Va enviar [contra el rei Haki] en Hárekr Vara acompanyat d'un centenar d'homes. Travessaren de nit el llac glaçat de Mjǫrr, ja en el Haðaland, i l'endemà a trenc d'alba arribaren a la ciutadella del rei Haki. Varen barrar totes les portes de l'skáli en el qual hi dormien els homes de la hirð del rei i, tot seguit, es varen dirigir a la skemma-dormitori del rei Haki, on s'apoderaren de la Ragnhildr i en Guðþormr, son germà, i tots els béns que hi havia i se'ls endugueren amb ells. Varen calar foc a l'skáli i cremaren així tota la hirð del rei que hi estava tancada dedins i després se n'anaren. El rei Haki es va llevar i es va vestir i els va empaitar un cert temps, i quan va arribar al llac gelat, va recolzar en terra el pom de l'espasa i s'hi va ajeure damunt i es va matar i és enterrat a un túmul funerari que hi ha a la vorera del llac. El rei Hálfdan va veure [en Hárekr i els seus homes] que travessaven el llac gelat amb un carro envelat i va saber que devien haver complert llur comesa tal com ell havia volgut. Aleshores va enviar un missatge per totes les contrades habitades del seu país convidant tots els prohoms de la Heiðmǫrk i aquell dia va celebrar un gran banquet. Aleshores va celebrar les seves noces amb la Ragnhildr i, després, visqueren plegats molts de dies. Fou llur fill el rei Haraldr Bells-cabells que fou el primer rei únic sobre tota Noruega (vocabulari: #1. veiðiviti: Cf. Finnur Jónsson 1931²:602 sub voce veiðiviti veiðiviti, m, kun i v-jar vals, de som besøger valen for der at få fangst (føde, hvis ordet er rigtigt), ravne, Ragnsþ.; L'Sveinbjörn Egilsson 1860:861, per la seva banda, té: VEIÐIVITI, m., qui venationi operam dat, venator (veiði, viti a vitja): plur., veiðivitjar vals venatores cæsorum corporum, corvi, FR. I 358#2. blása í spán: Cf. Finnur Jónsson 1931²:531 sub voce spǫ́nnblása í spǫ́n at e-m, synes at måtte betyde ‘undvære en’, Ragnþ.; Sveinbjörn Egilsson 1860:764 sub voce spán: 2) tuba: blása í spán tubam inflare, FR I 358 Tradueixo el sintagma d'acord amb la interpretació d'en Finnur Jónsson#3. álfr valmeyjar = álfr de la valquíria = álfr de la batalla = Týr ~ Freyr [DÉU] de la batalla = guerrer#4. hafna nafni Sigurðar: Cf. Finnur Jónsson 1931²:219 sub voce hafnahafna nafni e-s, vrage, glemme ens havn, lade det uænset, Arn 2,17 <...> hafna nafni hrafnblóts goða, vrage Odins navn, holde op med at tilbede Odin, Hfr Lv 8,; Sveinbjörn Egilsson 1860:286 sub voce hafna: <...> hafna goða nafni hrafnblóts divinum Odinis nomen (divinitatem Odinis) repudiare, vel hafna nafni hrafnblóts goða, nomen deorum Odiniorum (Asarum) rejicere, abnegare, F. II 53,2; hafna nafni eins nomen alicujus spernere, F VI 197,1; hafnið Nefjo nafna cognominem Nasonis repudias, ejicis, abigis, H. 24 tradueixo tot assumint que som davant un cas d'haplografia i que cal esmenar el text en hefrat hafnat ‘no ha refusat’ a més a més, intepreto el sintagma Sigurðar nafni com a equivalent d'un simple Sigurði#5. nýtinjótar nás: Cf. Finnur Jónsson 1931²:431 sub voce nýtinjótrm, nyder, som drager fordel af, (forstærket njótr), nýtinjótar nás, ravne, Ragnarsþ.; Sveinbjörn Egilsson 1860:608 sub voce nýtinjótr: m., strenuus abusor (nýtr, njótr): nýtinjótar nás strenui abusores cadaveris, corvi, FR. I 358 mentre que en Finnur Jónsson i l'Sveinbjörn Egilsson interpreten aquesta kenning com a referida als corbs, resulta obvi que en Guðbrandur Vigfússon i en Frederick York Powell hi veuen una designació metafòrica de les flames de la pira funerària consumint el cadàver d'en Sigurd Drac-dins-l'ull com si fossin corbs o llopsEn Meissner 1921:119 també en dóna la interpretació 41. Rabe. a. Das Grundwort ist ein nomen actionis <...> nás nýtinjótr II, 261, 5 (Ragnarssonaþ); p. 329, tanmateix, observa vgl. die wunderliche Kenning nás nýtinjótr, Rabe, in der der Verbalbegriff doppelt ausgedrückt ist II, 261, 5 (Ragnarssonaþ.) -el subratllat és meu-. Interpreto doncs la kenning en el sentit de corbs)
◊ Sigurður hjörtur er nefndur konungur á Hringaríki. Hann var meiri og sterkari en hver annarra. Hann var og manna fríðastur sýnum. Faðir hans var Helgi hinn hvassi en móðir hans var Áslaug dóttir Sigurðar orms í auga Ragnarssonar loðbrókar. Svo er sagt að Sigurður var þá tólf vetra gamall er hann drap Hildibrand berserk í einvígi og þá tólf saman. Mörg vann hann þrekvirki og er löng saga frá honum. Sigurður átti tvö börn. Ragnhildur hét dóttir hans. Hún var allra kvenna skörulegust. Var hún þá á tvítugsaldri. Guttormur hét bróðir hennar. Hann var á ungmennisaldri. En það er sagt frá atferð Sigurðar að hann reið einn saman út á eyðimerkur. Hann veiddi stór dýr og mannskæð. Hann lagði á það kapp mikið jafnan. Það var einn dag að Sigurður reið einn saman út á merkur sem vandi hans var til. Og er hann var langa hríð riðinn kom hann fram í rjóður nokkuð í nándir Haðalandi. Þá kom þar móti honum Haki berserkur með þrjá tigu manna. Féll þar Sigurður hjörtur en tólf menn af Haka en sjálfur hann lét hönd sína og hafði þrjú sár önnur. Eftir það reið Haki við menn sína til bús Sigurðar og tók í braut Ragnhildi dóttur hans og Guttorm bróður hennar og mikið fé og marga dýrgripi og hafði heim á Haðaland. Þar átti hann bú stór. Þá lét hann efna til veislu og ætlaði að gera brúðlaup til Ragnhildar en það dvaldist fyrir að sár hans höfðust illa. Haki Haðaberserkur lá í sárum um haustið og öndverðan vetur. En um jól var Hálfdan konungur á veislu á Heiðmörk. Hann hafði spurt öll þessi tíðindi. Það var einn morgun snemma er konungur var klæddur, kallaði til sín Hárek gand, sagði að hann skyldi fara yfir á Haðaland "og fær mér Ragnhildi dóttur Sigurðar hjartar." Hárekur bjóst og hafði hundrað manna, stillti svo ferðinni að þeir komu yfir vötnin í óttu til bæjar Haka, tóku dyr allar á skála þeim er húskarlar sváfu í. Síðan gengu þeir til svefnbúrs þess er Haki svaf í og brutu upp, tóku í brott Ragnhildi og Guttorm bróður hennar og allt fé það sem þar var en þeir brenndu skálann og alla menn þá er inni voru. Þeir tjölduðu vagn einn allveglegan og settu þar í Ragnhildi og bróður hennar og fóru til íssins. En Haki stóð upp og gekk eftir þeim um hríð. En er hann kom að vatnsísinum þá sneri hann niður hjöltum á sverðinu en lagðist á blóðrefilinn svo að sverðið stóð í gegnum hann. Fékk hann þar bana og er hann heygður á vatnsbakkanum. Hálfdan konungur sá að þeir fóru um vatnsísinn því að hann var allra manna skyggnstur. Hann sá vagn tjaldaðan og þóttist vita að erindi þeirra Háreks mundi orðið það sem hann vildi. Lét hann þá setja borð sitt og senda menn víða um byggðina og bauð til sín mörgum mönnum og var þar þann dag veisla mikil og prýðilega ger. Og að þeirri veislu fékk Hálfdan konungur Ragnhildar og var hún síðan rík drottning. Móðir Ragnhildar var Þórný dóttir Klakk-Haralds konungs af Jótlandi, systir Þyri Danmarkarbótar er átti Gormur hinn gamli Danakonungur er þá réð Danaveldi í þann tíma: Al Hringaríki hi havia un rei que nomia Sigurd Cérvol. Era més fort i alt que qualsevol altre home. També era el més ben plantat que un es pugui imaginar. Son pare era en Helgi el Combatiu i sa mare era l'Áslaug, la filla d'en Sigurd Drac-dins-l'ull, fill d'en Ragnarr Calçons-de-loden. Conten que en Sigurd tenia dotze anys quan va matar en un duel en Hildibrandr el berserc i amb ell onze homes més. Va dur a terme mantes proeses i hi ha una llarga saga o història sobre ell. En Sigurd va tenir dos infants. Sa filla va nòmer Ragnhildr. Fou la dona més destacada i eficient en el que feia que un es pugui imaginar. En aquell temps tenia una vintena d'anys. Son germà nomia Guttormr. Tenia l'edat dels bordegassos. De l'atac d'en Sigurd [que li costà la vida] en conten que solia sortir a cavall tot sol per les grans contrades deshabitades i cobertes de bosc on hi caçava grans bèsties salvatges i perilloses per a l'home. Sempre hi posava un gran zel. Un dia es va esdevenir que en Sigurd va sortir a cavall, com solia fer, per anar pels boscos. I quan ja feia molt de temps que feia camí, va anar a pegar a una clariana a prop del Haðaland. Allà li sortí a l'encontre en Haki el berserc acompanyat de trenta homes. En aquella topada hi va caure en Sigurd Cérvol així com dotze homes d'en Haki, i aquest mateix hi va perdre un braç i hi va rebre tres altres ferides més. Després d'aquests fets, en Haki va partir a cavall amb els seus homes cap al mas i residència d'en Sigurd i allà s'hi va emparar de sa filla na Ragnhildr, i del germà d'ella, en Guttormr, així com d'una gran quantitat de cabal i de nombrosos objectes de valor, i se'ls endugué amb ell al Haðaland, on hi tenia un gran mas. Aleshores hi feu preparar un banquet amb la intenció de celebrar les seves noces amb la Ragnhildr, però les noces s'hagueren d'ajornar perquè les seves ferides prengueren mal. En Haki el berserc del Haðaland va haver de fer llit a causa de les seves ferides tota la tardor i la primeria de l'hivern, però pels jól el rei Hálfdan es trobava de visita a cals seus vassalls de la Heiðmǫrk. Havia estat ennovat de tots aquests fets. Un matí, de bona hora, quan el rei ja estava vestit, va fer cridar en Hárekr vara i li va dir que anés fins al Haðaland “i aconsegueix-me la Ragnhildr, la filla d'en Sigurd Cérvol”. En Hárekr es va aparellar i sortí acompanyat d'uns cent-vint homes. Va disposar l'expedició de tal manera que travessaren el llac [gelat de Mjǫrr de nit] i arribaren a l'alba al mas d'en Haki. Varen barrar-hi totes les portes de l'skáli dins el qual hi dormien els húskarlar d'en Haki. Tot seguit, es varen dirigir cap a l'edifici que servia de dormitori i en el qual hi dormia en Haki. En varen esbutzar la porta i se n'endugueren la Ragnhildr i en Guttormr, son germà i tot el cabal que hi havia i després cremaren l'skáli i tots elshomes que hi havia dedins. Varen posar una vela a un carro extraordinàriament magnífic i hi posaren a dins la Ragnhildr i son germà i partiren cap al llac gelat. I en Haki es va llevar i els va encalçar una estona. Però quan va arribar al llac gelat, va posar en terra el pom d'espasa i s'hi va ajeure damunt de manera que l'espasa el va travessar. Fou allà que va morir i és enterrat a un túmul funerari aixecat a la vorera del llac. El rei Hálfdan va veure que travessaven el llac gelat car tenia la vista més aguda que un es pugui imaginar. Va veure el carro envelat i es va imaginar que l'encàrrec que havia fet al Hárekr i els seus homes devia haver acabat segons els seus desigs. Aleshores va fer dreçar la seva taula i enviar homes arreu de les contrades habitades del regne convidant molts d'homes a ca seva i aquell dia es va celebrar allà un gran banquet, preparat fastuosament. I durant aquest banquet el rei Hálfdan es va mullerar amb la Ragnhildr, la qual després es va convertir en una poderosa reina. La mare de la Ragnhildr era la Þórný, la filla del rei Klakk-Haraldr de Jutlàndia, i era germana de na Þyri Ornament-de-Dinamarca amb qui s'havia casat en Gormr el vell, rei de Dinamarca, el qual, en aquella època regnava sobre el reialme de Dinamarca

sigur·fáni <m. -fána, -fánar>:
bandera f de la victòria, bandera victoriosa
◊ sovéskir hermenn koma fyrir rauðum sigurfána á þinghúsinu í Berlín eftir að hafa náð borginni á sitt vald í maímánuði 1945 þegar...: soldats soviètics hissen la victoriosa bandera roja a dalt del Reichstag berlinès després d'haver conquerit la ciutat pel maig del 1945, quan...
◊ myndin sýnir Krist stíga upp úr gröf sinni haldandi á sigurfána: el quadre representa el Crist sortint de la seva sepultura i sostenint una bandera victoriosa

sigur·för <f. -farar, -farir>:
marxa f triomfal
◊ óslitin sigurför e-s: la ininterrompuda marxa triomfal d'algú

sigur·gleði <f. -gleði, no comptable>:
alegria f de la victòria, joia f de la victòria

sigur·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
celebració f de la victòria, festa f de la victòria

sigur·hrós <n. -hróss, -hrós>:
victòria f, triomf m

sigur·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
<MITOLfaedor m de victòries, faedor m de la victòria (un dels noms del déu Odin)

sigur·innreið <f. -innreiðar, pl. no hab.>:
entrada f triomfal

sigur·kufl <m. -kufls, -kuflar>:
<MEDcaput galeatum (porció de les membranes fetals que de vegades embolcalla el cap del nadó quan aquest neix. Néixer-hi es considerava un senyal de bona sort, especialment si l'infant naixia en diumenge. Cf. el terme alemany corresponent, Glückshaube ‘calota o còfia de la bona sort’)

sigur·laun <n.pl -launa>:
primer premi
♦ fá (o: hljóta) e-ð í sigurlaun: rebre una cosa com a primer premi (per haver guanyat un concurs, una competició esportiva etc.)
◊ hver liðsmaður þýska landsliðsins í knattspyrnu fær 150 þúsund evra eða 19.8 milljóna króna sigurlaun beri liðið sigurorð af Tyrkjum í undanúrslitum Evrópumótsins annað kvöld: cada jugador de la selecció nacional alemanya de futbol rebrà 150 mil euros o 19,8 milions de corones si l'equip obté la victòria sobre els turcs a la semifinal de la copa d'Europa de demà vespre
♦ taka við sigurlaunum: rebre el primer premi, rebre el trofeu de la victòria
◊ Hanna Guðrún Stefánsdóttir, fyrirliði Hauka tekur við sigurlaunum sínum sem deildarmeistari: Hanna Guðrún Stefánsdóttir, capitana [de l'equip femení] dels Haukar, rebent el seu trofeu com a campions de divisió

sigur·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
cant m de triomf, cant m triomfal
♦ syngja sigurljóð: entonar un cant de triomf, entonar un himne triomfal

sigur·mark <n. -marks, -mörk>:
1. <GENsenyal m de victòria
◊ en Balam lagði til Huga jarls ok rak hann af baki, en sakir þess at Guð bannaði, mátti hann eigi koma blóði út á honum. Fyrir þetta sigrmark, er Guð ok blezaðr Jacobus veitti sínum lýð í fyrstu athlaupi, styrktust Franzeisar mjǫk ok glǫddust, hlupu fram með miklum ákafa: i en Balam va escometre el iarl Hugi i el va fer caure del seu cavall i per mor que Déu no ho va permetre pas, en Balam no va poder ferir-lo que sagnés. Per aquest senyal de victòria que Déu i Sant Jaume varen concedir a la seva gent en el seu primer atac, es van alegrar i encoratjar molt els francesos que es van llançar cap endavant amb gran vehemència
◊ ok þá skýtr konung ǫru á landit upp ok særir svá jǫrð óvina sinna. Hann kallar þetta giptusamligt heill ok gott sigrmark, ok því trúir herrinn allr ok lýstr upp fagnaðarópi miklu. Því næst taka þeir land, kasta nú akkerum ok bera upp landfestar, hrjóða skip sín ok setja landtjǫld: i aleshores el rei va disparar fletxes cap a terra i d'aquesta manera va ferir la terra dels seus enemics. Va dir que allò era un senyal premonitori feliç i un bon senyal de victòria i així ho va creure també tot el seu exèrcit i deixà anar un gran clam d'alegria. Poc després, arribaren a terra, fermaren les àncores i amarraren els vaixells a terra. Descarregaren llurs naus i muntaren llurs tendals
◊ Óláfr konungr rœddi þá til sinna manna með miklu trausti Guðs miskunnar: “Ek veit,” sagði hann, “at sá Guð er máttigr, er himnum ræðr ok skapat hefir alla hluti, ek hefi ok heyrt at hann á þat sigrmark er mikill kraptr fylgir, þat er kross sá er hann var píndr á; biðjum vér nú allir lítillátliga þann sama himna guð, at hann skýli oss fyrir sitt krossmark, leggjumst vér niðr á jörðina, ok tǫkum tvá kvistu ok leggjum á oss í mynd krossins”. Þeir gjǫrðu allir sem hann bauð: el rei Olau aleshores va parlar als seus homes amb gran confiança en la misericòrdia de Déu, tot dient-los: “Jo sé que el Déu que governa els cels i ha creat totes les coses és poderós. També he sentit a dir que té un senyal de victòria que acompanyen gran força i poder. Aquest senyal és la creu en la qual fou turmentat. Ara, vulguem demanar tots humilment a aquest mateix Déu dels Cels que vulgui protegir-nos per mitjà del senyal de la seva creu. Prostrem-nos en terra i agafem dues branques i posem-nos-les a sobre nostre en la forma de la creu”. Tots varen fer el que els manava (l'anònim autor de la Història del rei Olau Tryggvason reprèn el passatge de la Vida de l'emperador Constantí I:28-30 de n'Eusebi de Cesarea, per bé que el relat norrè no sigui pas tan glamurós. D'aquesta manera, l'autor equipara la introducció del cristianisme a Noruega amb l'inici del camí del cristianisme cap a la seva l'oficialització a l'Imperi Romà: Ἀνεκαλεῖτο δῆτα ἐν εὐχαῖς τοῦτον, ἀντιβολῶν καὶ ποτνιώμενος φῆναι αὐτῷ ἑαυτὸν ὅστις εἴη καὶ τὴν ἑαυτοῦ δεξιὰν χεῖρα τοῖς προκειμένοις ἐπορέξαι. Εὐχομένῳ δὲ ταῦτα καὶ λιπαρῶς ἱκετεύοντι τῷ βασιλεῖ θεοσημεία τις ἐπιφαίνεται παραδοξοτάτη, ἣν τάχα μὲν ἄλλου λέγοντος οὐ ῥᾴδιον ἦν ἀποδέξασθαι, αὐτοῦ δὲ τοῦ νικητοῦ βασιλέως τοῖς τὴν γραφὴν διηγουμένοις ἡμῖν μακροῖς ὕστερον χρόνοις, ὅτε ἠξιώθημεν τῆς αὐτοῦ γνώσεώς τε καὶ ὁμιλίας, ἐξαγγείλαντος ὅρκοις τε πιστωσαμένου τὸν λόγον, τίς ἂν ἀμφιβάλοι μὴ οὐχὶ πιστεῦσαι τῷ διηγήματι; μάλισθ' ὅτε καὶ ὁ μετὰ ταῦτα χρόνος ἀληθῆ τῷ λόγῳ παρέσχε τὴν μαρτυρίαν. Ἀμφὶ μεσημβρινὰς ἡλίου ὥρας, ἤδη τῆς ἡμέρας ἀποκλινούσης, αὐτοῖς ὀφθαλμοῖς ἰδεῖν ἔφη ἐν αὐτῷ οὐρανῷ ὑπερκείμενον τοῦ ἡλίου σταυροῦ τρόπαιον ἐκ φωτὸς συνιστάμενον, γραφήν τε αὐτῷ συνῆφθαι λέγουσαν· τούτῳ νίκα. Θάμβος δ' ἐπὶ τῷ θεάματι κρατῆσαι αὐτόν τε καὶ τὸ στρατιωτικὸν ἅπαν, ὃ δὴ στελλομένῳ ποι πορείαν συνείπετό τε καὶ θεωρὸν ἐγίνετο τοῦ θαύματος. ‘XXVIII. aleshores va començar a invocar-lo a les seves pregàries, suplicant i impetrant que li manifestàs qui era Ell, i que li allargàs la seva mà dreta en les circumstàncies presents. Mentre implorava això i instava perseverant en els seus precs, se li va aparèixer un signe diví del tot meravellós, al qual no fóra pas fàcil donar crèdit, si fos potser un altre qui el contàs, però si és l'emperador victoriós el qui, molt de temps després, quan fórem honrats amb la seva coneixença i tracte, ens ho comunica, ratificant mitjançant jurament la notícia, a nosaltres, que esteim redactant aquest relat, qui podria dubtar com per no fiar-se del que estem contant, especialment quan els mateixos fets posteriors establiren amb llur testimoni la veritat del referit. L'emperador digué que a les hores del capvespre del sol, quan el dia ja comença a declinar, va veure amb els seus propis ulls, en ple cel, superposat al sol, un trofeu en forma de creu, construït a base de llum, i al qual estava unida una inscripció que deia: venç amb aquest [signe]! Va quedar extremament meravellat per aquest espectacle, igual que els seus soldats, que l'acompanyaven en la seva marxa, no sé cap a on i que també foren espectadors d'aquest portent. XXIX. I es deia a si mateix que es preguntava, desconcertat, què podria ésser aquella visió. Es trobava immers en aquestes cogitacions, ocupat en reflexionar-hi, quan el va sorprendre l'arribada de la nit. En somnis va veure el Crist, el fill de Déu, amb el signe que havia aparegut al cel durant el dia, i li va manar que fés un estendard imitant el signe que havia observat enmig del cel, i que, quan l'hagués fet fer, el portés en els combats i l'hi emprés com a bastió contra els enemics. XXX. L'emperador, després d'haver-se llevat a trenc d'alba, va contar als seus amics aquell fet inefable, i havent enviat a cercar els orfebres i els lapidaris, es va asseure enmig d'ells, els va fer entendre la forma que havia de tenir el signe i els va encomanar de fer-lo exactament igual en or i pedreries. En una ocasió, l'emperador, i això perquè Déu ens en va fer aquesta gràcia, ens va deixar que el véssim amb els nostres propis ulls’.)
◊ þá mælti Óláfr konungr: “Ek veit,” segir hann, “at sá er máttugr Guð, er himnunum stýrir, ok þat hefi ek heyrt, at þat sigrmark á hann er mikill kraptr er með, ok er þat kallat kross. Kǫllum nú á hann sjálfan, at hann leysi oss, ok fǫllum allir til jarðar, ok lítillætum oss sjálfir! Tǫkum nú tvá kvistu ,ok leggjum í kross yfir oss. Gerit nú svá allir, sem þér sét mik gera”. Ok svá gerðu þeir, lǫgðuz niðr, ok tóku tvá kvistu, ok lǫgðu yfir sik í mynd krossins: aleshores el rei Olau els va dir: “Sé”, els digué, “que és un déu poderós el qui governa els cels, i he sentit a dir que té un signe de victòria que està dotat de gran força i poder i li diuen creu. Invoquem-lo ara perquè ens deslliuri, prostrem-nos tots nosaltres en terra i humiliem-nos nosaltres mateixos! Agafem dues branques i posem-nos-les a sobre en forma d'una creu. Feu ara tots vosaltres el mateix que em vegeu fer a mi”. I així ho varen fer: es varen ajeure en terra i agafaren dues branques i se les posaren a sobre en la forma de la creu
2. <RELIGcreu f
◊ biskup mælti: "Ef heiðingjar vænta sér sigrs af líkneskju nokkurs vonds manns, hyggjum þá at, hvé skyldugt oss er at vænta fulltingis af himni, þar er sjálfr Kristr drottinn lifir ok líknar; sá er höfðingi allrar kristni ok geymandi allra lifendra ok dauðra. Fyrirberi þér sigrmark Krists várs ins krossfesta fyrir liðinu með ákalli hans nafns, ok væntum oss þaðan sigrs, en heiðingjum aldrtila": el bisbe els digué: “si els pagans esperen obtenir la victòria de l'efígie d'un mal home, considerem fins a quin punt estem obligats a esperar l'ajut del cel on habita i atorga la seva misericòrdia el mateix Senyor Crist. Ell és el cabdill de tota la Cristiandat i ell ens està guardant tots [nosaltres, els cristians, ] vius i morts. Porteu al capdavant de la tropa la creu del nostre Crist, el crucificat, amb invocació del seu nom, i esperem-ne la victòria per a nosaltres i la mort per als pagans”
3. ESPORTgol m de la victòria
♦ skora sigurmarkið á lokasekúndunum: marcar el gol de la victòria en els darrers segons del partit

sigur·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
creu f
◊ krossa ég mig og signi mig í bak, krossa mig og signi mig í fyrir, með því heilaga sigurmerki, sem Sankt Barbára merkti sig á sjálfa kyndilmessu drottins síns og Maríu sinnar. Sittu hjá mér, Maria hin sæla, signdu mig með vinstri hendi, verndaðu mig með hægri hendi fyrir honum illa Lússimund og honum Loðinn Ásbjarnarsyni og fyrir afturgaungunum við Þrándarholtsstekk og útburðinum í Andrésarmýri. Varðveittu minn andardrátt, sem Elítómasar og hins stóra Abistors og Córí! Sankt Þorlákur standi í mínum anddyrum og sýngi mér sjö sinnum Paternoster; svo súngu María og Petrónell á sinn upprisudag. Amín, amín. Hver þessa bæn les þrisvar á dag honum mun gánga allt í hag. Amín, amín: Em faig el senyal de la creu i em senyo al darrere, em faig el senyal de la creu i em senyo al davant, amb la Santa Creu, amb la qual Sta. Bàrbara es va marcar a si mateixa el dia de la Candelera o Festa de les Candeles del seu Senyor i de la seva Maria. Benaurada Maria, seu devora mi: beneeix-me amb la mà esquerra, protegeix-me amb la teva mà dreta contra el maligne Llucifer (?) i en Loðinn Ásbjarnarson i contra els morts mal morts que hi ha a la tanca de les ovelles de Þrándarholt i l'útburður (?) de l'Aiguamoll de l'Andreu. Vetlla el meu alè, com [vetllares] el de n'Elí-Tomàs (?) i el del gran Abis-Tor (?) i el d'en Córí (?). Que Sant Torlac romangui al vestíbul [de la meva stofa] i em canti set parenostres. Així els varen cantar Maria i Peronella el dia de llur ressurrecció. Amèn! amèn! Qui llegeixi aquesta pregària tres vegades cada dia, tot li anirà a millor. Amèn! amèn!
◊ nú mun ek segja frá stórmerkjum þeim, er þá gørðusk. Þat var mjǫk í þat mund dœgra, at himinn opnaðisk, þar rann fram hestr hvítr, er reið hyggiligr maðr, sá er hverjum var vegligri ok tíguligri; augu hans váru sem logi á eldi; kórónu þá bar hann á hǫfði, er mǫrg sigrmerki mátti sýna; hann hafði klæði þat um ǫnnur fǫt utan, er blóðstokkit var. Á klæði hans yfir mjǫðminni váru orð þessi ritin: réx régum et dominus dominancium: ara referiré els grans portents que aleshores s'hi esdevingueren. En aquell instant del dia va passar que el cel es va obrir i en va sortir un cavall blanc cavalcat per un home circumspecte i de posat més honorable i digne que el de qualsevol altre. Els seus ulls eren com a flamarades de foc; portava una corona al cap en la qual es podien veure moltes de creus. Duia un vestit al voltant d'un altre que estava esquitxat de sang; i al seu vestit, sobre el costat, hi havia escrites aquestes paraules: Rei de Reis i Senyor de Senyors
◊ þat var ok í þat mund dœgra ok þenna tíma, at himinn opnaðiz. Þá kom fram fyrst hestr hvítr, en sá konungr er reið hesti þeim, er mǫrgum hlutum er fríðari ok fegri en allir aðrir ok tíguligri, augu hans voru sem eldslogi, hann hafði kórónu þá á hǫfði, er mǫrg sigrmerki sýndi; hann hafði þat klæði um ǫnnur utan, er blóðstokkit var; á klæði hans yfir mjǫðminni voru þessi orð ritin: Konungr konunga ok drottinn drottna: i en aquell punt i moment del dia etc.
◊ þat var mjǫk í þat mund dœgra, er himinn opnaðisk. Þar kom fram fyrst hestr hvítr, en hǫfðingi sá reið hesti þeim, er mǫrgum hlutum er gǫfgari en gørvastir allir aðrir. Augu hans váru sem eldslogi. Hann hafði kórónu á hǫfði, er mǫrg sigrmerki mátti of sýna. Hann hafði klæði þat um ǫnnur útan, er blóðstokkit var. Á klæði hans yfir mjǫðminni váru orð þessi ritin: Réx régum et dominus dominórum: en aquell precís instant del dia es varen obrir les portes del cel i en va sortir un cavall blanc i cavalcava aquell cavall el cabdill que és moltes de vegades més noble que tots els altres més capaços. Els seus ulls eren com a flamarades de foc. Al seu cap hi portava una corona en la qual s'hi podien veure moltes de creus. Duia un vestit tot al voltant d'un altre, el qual estava esquitxat de sang. En el seu vestit, sobre el maluc, hi havia escrites aquestes paraules: Rei de Reis i Senyor de Senyors

sigur·orð <n. -orðs, no comptable>:
victòria f, triomf m
♦ bera sigurorð af e-m: emportar-se una victòria contra algú, vèncer algú, resultar victoriós -osa contra algú

sigur·óp <n. -óps, -óp>:
crit m de victòria

sigur·pálmi <m. -pálma, -pálmar>:
<GEN & FIGpalma f de la victòria

Sigur·rós <f. -rósar, no comptable>:
Sigurrós f (ginecònim)

sigur·stig <n. -stigs, -stig>:
punt m de la victòria

sigur·stranglegur, -strangleg, -stranglegt <adj.>:
favorit -a (en una competició esportiva)

sigur·sæla <f. -sælu, plural no atestat>:
variant de sigursæld ‘victòria, bona sort en el combat o la batalla’
◊ hann kom þá ok lagði sverðit á kné konungi. Ok þá mælti konungr: Herrar, segir hann, þetta sverð átti einn riddarason, hann sótti með þessu sverði Gandri ok Lalei hinar ríkustu borgir ok Gullaran (= Cullera? Observi's el topònim Corduban igualment amb-n final), ok alt ríki er til liggr borganna, í engu landi finnst vildra sverð. Ok gyrði konungr hann þá sverðinu í augliti mikils fjǫlda. Nú sem konungr hafði gyrt hann með sverðinu, þá mælti hann: Með þessu sverði var sótt allt Gandreborgarríki. Kristni var náliga yfirkomin ok í úfriði niðrfallin, en þetta sverð, guði tilsjáanda, reisti upp ok friðaði ok styrkti alla kristni vára. Nú gefi guð þér með þessu sverði sigrsælu ok langlífi. Þar var settr konungssǫðull á einn hvítan hest, ok gaf konungr honum með gylltum sǫðli ok beisli: ell hi anà i posà l'espasa sobre els genolls del rei. Aleshores el rei els digué: “Senyors! Aquesta espasa va pertànyer al fill d'un cavaller. Amb ella ell hi va conquerir Gandia i Lalei, ciutats riquíssimes, i Cullera, i tot el reialme al voltant d'aquestes ciutats. A cap país no s'hi podria trobar millor espasa!”. El rei aleshores li va cenyir aquesta espasa davant els ulls d'una gran multitud. I quan l'hi hagué cenyida, el rei va dir: “Amb aquesta espasa fou conquerit tot el regne de la Ciutat de Gandia. La cristiandat gairebé ja havia sucumbit i caigut en la guerra, però aquesta espasa, Deo providente, va restaurar, pacificar i enfortir tota la nostra cristiandat. Que Déu ara et doni amb aquesta espasa la victòria i una llarga vida”. Després posaren la sella del rei a un cavall blanc i el rei l'hi va donar amb una brida i una sella daurades
◊ ef Salamon hefði þetta gǫrt án rétta refsing, þá hefði Guð hefnt hánum með réttri refsing, svá sem manndráp. En eptir þessi ǫll verk þá vitraðisk Guð Salamoni í draumi, ok bauð hánum at kjósa einahverja gjǫf af sér, þá sem hann vildi. En Salamon kaus, at Guð skyldi gefa hánum vizku ok skilning millim allra réttra dóma; en Guð svaraði hánum svá: „Ef þessi kostr væri mǫrgum gefinn, þá mundi þeir margir vera, at kjósa mundu fé ok ríki eða langlífi eða frið eða sigrsælu; en með því at þú kaust þenna hlut, þá skalt þú eignask þat er þú kaust í fyrstunni, ok alla þessa hluti með, er ek hefi nú nefnda“ (Espill, cap. LXIV, p. 161): si en Salomó hagués fet això sense que hagués estat un càstig imposat a dreta llei, Déu li ho hauria pagat amb un just càstig talment hagués estat un assassinat. Però després d'aquestes accions [que has esmentat], Déu es va aparèixer en un somni i li va donar a triar un do d'ell, el que volgués. I en Salomó va triar que Déu li atorgués saviesa i enteniment en totes les sentències dretureres. Déu aleshores li va respondre: “si hagués donat a fer aquesta tria a molts d'altres, haurien estat molts els que haurien triat diners o poder o una llarga vida o pau o sort en les batalles. Però, com que tu has elegit com ho has fet, rebràs el que has demanat de primer i, [a més a més], totes aquestes coses que t'acabo d'anomenar”

sigur·sæld <f. -sældar, pl. no hab.>:
victòria f
♦ nafntoguð sigursæld: victòria cèlebre

sigur·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
victoriós -osa, triomfant

sigur·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
1. <GENcant m de victòria, càntic m de victòria
2. (í Grikklandi hinu fornapeà m  (a la Grècia antiga)

sigur·tákn <n. -tákns, -tákn>:
trofeu m

sigur·vegari <m. -vegara, -vegarar>:
1. <GENvencedor m, vencedora f, triomfador m, triomfadora f
♦ sigurvegararnir skapa ekki aðeins söguna, heldur skrifa þeir hana líka: els vencedors no només fan la història, sinó que també l'escriuen
2. (landvinningamaðurconqueridor m, conqueridora f  (que conquereix o ha conquerit una terra)
◊ ‘Pelle sigurvegari’ eftir Bille August: ‘Pelle el conqueridor’ de Bille August

sigur·vegning <f. -vegningar, no comptable>:
variant de sigurvinning ‘[obtenció] de la victòria’

sigur·vinning <f. -vinningar, -vinningar>:
[obtenció f de la] victòria f

sigur·viss, -viss, -visst <adj.>:
segur -a de la victòria

sigur·vænlegasti, -vænlegasta, -vænlegasta <adj.>:
formes febles de sigurvænlegastur, sigurvænlegust, vænlegast “favorit, que va al capdavant”

sigur·vænlegastur, -vænlegust, -vænlegast <adj.>:
favorit -a (situat al capdavant en una competició esportiva)

Sigyn <f. Sigynjar, no comptable>:
<MITOL & kvenmannsnafn/ginecònimSigyn f, deessa del panteó norrè. Figura esmentada entre les deesses anses. Era la dona del déu Loki. Quan aquest fou encadenat i, per agreujar el seu càstig, els déus li fermaren un escurçó a sobre, la Sigyn li aguantava una ribella davall l'escurçó, perquè el verí, en degotar, no caigués damunt el seu marit
♦ farmr arma Sigynjar (o: Sigvinjar)càrrega dels braços de la Sigyn, designació metafòrica del déu Loki
Loki_i_Sigyn.jpg
Loki i Sigyn (1863)
Quadre de Mårten Eskil Winge

Sikil·ey <f. -eyjar, -eyjar>:
Sicília f
♦ á Sikiley: a Sicília
♦ Konungsríki hinna tveggja Sikileyja: Regne m de les dues Sicílies
♦ Konungsríki Sikileyjanna tveggja: Regne m de les dues Sicílies

sikileyjar·vörn <f. -varnar, no comptable>:
(í skákdefensa siciliana (en escacs)

Sikil·eyingur <m. -eyings, -eyingar>:
sicilià m, siciliana f

sikileyska <f. sikileysku, no comptable>:
sicilià m (dialecte italià de Sicília)

sikil·eyskur, -eysk, -eyskt <adj.>:
sicilià -ana

sikill <m. sikils, siklar>:
1. <HIST BÍBLsicle m
2. (ísraelsk mynteining, nýr sikillxèquel m (unitat monetària d'Israel) (שֶׁקֶל חָדָשׁ)

sikk·sakk <n. -sakks, no comptable>:
ziga-zaga f, zig-zag m

sikk·sakka <-sakka ~ -sökkum | sakkaði ~ sökkuðum | sakkað>:
1. <GENzigzaguejar, anar en zig-zag, anar fent ziga-zaga
2. (sauma með kröppum sporumcosir en ziga-zaga (fer una costura en ziga-zaga)
♦ sikksakka e-ð á e-ð: ripuntar en ziga-zaga una cosa a una cosa, cosir una cosa a una altra amb puntades en ziga-zaga

Siklag <f. Siklag, no comptable>:
Siclag f (צִקְלַג)
◊ þegar Davíð og menn hans komu til Siklag á þriðja degi, þá höfðu Amalekítar gjört herhlaup á Suðurlandið og á Siklag, unnið Siklag og brennt hana: quan, el tercer dia, David i els seus homes arribaren a Siclag, els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i a Siclag, i havien pres i incendiat Siclag

< siklingur <m. siklings, siklingar>:
sobirà m, rei m

siksa <f. siksu, siksur. Gen. pl.: siksna o: siksa>:
xicsa f (שיקסע)

sila·keppur <m. -kepps, -keppir>:
1. (seinlátur maður og hægfaraganso m, gansa f, romancer (o: cançoner) m, romancera (o: cançonera) f, fetjut m (Mall., Men.), fetjuda f (Mall., Men.) (persona lenta, que fa les coses d'una manera excessivament calmosa, xino-xano)
2. (letingidròpo[l] m, dropa f (mandrós, poltró, persona sense nervi)
3. (svefnpurkadormilega m & f (que dorm més enllà de les hores normals de descans)
4. (drellir, klunnimaladret -a, sompo -a (feixuc de moviments i poca-traça o maldestre en els moviments)
5. corcó m de l'Àrtic, otiorinc àrtic (escarabat coleòpter Otiorhynchus arcticus)

sila·legur, -leg, -legt <adj.>:
indolent, lent -a, calmós -osa

silfra <silfra ~ silfrum | silfraði ~ silfruðum | silfraðe-ð>:
argentar una cosa (silfurhúða)

silfraður, silfruð, silfrað <adj.>:
argentat -ada

silfur <n. silfurs, no comptable>:
plata f, argent m (metall Ag)
silfur er śalir á íberísku, śilabur á keltíberísku og zilar eða zilhar á basknesku: argent es diu śalir en ibèric, śilabur en celtibèric i zilar o zilhar en basc
◊ land þeirra er fullt af silfri (ˈkɛsɛφ, כֶּסֶף) og gulli, og fjársjóðir þeirra eru óþrjótandi. Land þeirra er fullt af stríðshestum, og vagnar þeirra eru óteljandi: llur país és ple d'argent i or, i llurs tresors són inexhauribles. Llur país és ple de destrers i llurs carros de combat són innombrables
◊ og þessar eru gjafir þær, sem þér skuluð af þeim taka: gull (zāˈhāβ, זָהָב), silfur (wā-ˈχɛsɛφ, וָכֶסֶף) og eir (ū-nəˈħɔʃɛθ, וּנְחֹשֶׁת)i aquestes són les ofrenes que agafareu d'ells: or, argent i aram
♦ brennt silfur: <plata refinada, plata pura
♦ grátt silfur: <plata en brut, plata nativa
♦ elda grátt silfur: <LOC FIGbarallar-se dues persones [de mala manera]
◊ þeir elda grátt silfur: estan molt barallats; no es poden veure; estan a mata-degolla
◊ þeir Óspakur og Þórir eldu oft grátt silfur og veitti ýmsum léttara: l'Óspakur i l'Þórir sovint les tenien i de vegades guanyava un, de vegades l'altre
◊ þeir Stórólfur eldu löngum grátt silfur en stundum voru með þeim blíðskapir: ell i en Stórólfur contínuament estaven barallats, encara que de vegades les relacions entre tots dos eren amistoses
♦ elda grátt silfur saman: <LOC FIGpartir peres
♦ elda grátt silfur við e-n: <LOC FIGtenir-les amb algú
♦ hamrað silfur: plata batuda
♦ hreint silfur: plata pura, plata de llei
♦ líta öðrum augum á silfrið: <LOC FIGmirar una cosa amb uns altres ulls, veure una cosa amb uns altres ulls
♦ óhreint silfur: plata en brut, plata nativa
♦ silfur hafsins: <LOC FIGplata marina, argent marí (designació metafòrica de l'areng)
♦ vinna silfrið: <LOC ESPORTemportar-se'n la plata (guanyar la medalla de plata, fer segon)
  El mot és de gènere neutre a totes les llengües germàniques, la qual cosa permet la reconstrucció d'una terminació protogermànica *-an. Fora d'això, no es pot pas reconstruir una única forma protogermànica. Les formes atestades a les llengües germàniques antigues porten a reconstruir un triplet, constituït per una forma amb vocal medial, una altra sense i formes amb vocal tònica *-e- oposades a formes amb vocal tònica *-i-. Cf. gòtic silubr n., alt-alemany antic silabar n., silbar n. , alt-alemany mitjà silber n., silver n., selver n. , baix-alemany antic siluƀar n., siloƀar n. , baix-alemany mitjà sülver n., silver n., selver n., sölver n., sülf n., sölf n. , baix-alemany modern sülver n. , neerlandès mitjà silver n., selver n., sulver n. , frisó antic selover n., selver n., selvir n., silver n., norrè occidental antic silfr n. (amb el triplet sylfr n. i siulfr n. del noruec antic; és d'aquestes formes que en surten el noruec modern sylv n., i el danès, noruec modern i dano-noruec sølv n. ), anglo-saxó (depenent dels dialectes) silofr n., siolufr n., siolfr n., seolfor n., seolfer n., seolfur n., sylfor n., sulfer n. , anglès mitjà silver[e] n., selver[e] n., sulver[e]; l'anglès modern silver presenta continuació del vocalisme del saxó occidental tardà (sylfor) potser afavorida per l'adstrat norrè silfr del Danelaw .
La diàclasi o fractura vocàlica de l'anglès antic
seolfor representa una forma anterior *self-, amb -e- tònica seguida del grup consonàntic -lf-.
Les formes protogermàniques a postular, són, doncs,
*sɛlaβran/*sɪlaβran, *sɛlβran i finalment, una forma amb vocal medial -u- : *siluβran/*seluβran. Els diferents intents regulars que s'han fet en el si de la filologia alemanya i germànica per fer remuntar totes aquestes formes a una única forma, per més meritoris que siguin, a mi no m'han convençut fins al moment.
El que ja no puc dir és fins a quin punt els mots germànics poden estar emparentats amb l'hebreu
שָׂרַף/ɕāˈraφcremar; (aquí:) refinar l'argent fonent-loi l'àrab صرف /ṣirf pur, ungemischt, unverschnitten’ (arrel *ṣrp coure terrissa al forn; fondre metalls, esp. argent’), com es ve postulant des dels inicis del segle XX. Si, emperò, fos així, caldria contemplar les formes germàniques com les formes resultants d'un procés de dissimilació produït a unes formes més antigues que haurien sonat *sɪrβr-/*sεrβr- o *sɪrVβr-/*sεrVβr- etc.; per a més detalls al respecte, remeto a:

Gábor Takács: “Questions of Egyptian and Afro-Asiatic Comparison”. Dins: Rocznik orientalisticzny 56,1 (2003), pp. 59-132, esp. p. 102.
i
Dirk Boutkan, i Maarten Kossman: “On the Etymology of Silver”. Dins: NOWELE 38 (2001), pp. 3-15.
 
     

silfur- <en compostos>:
de plata, d'argent, argentí -ina, argiro-

silfur·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
safata f de plata, safata f d'argent
♦ afhenda e-m e-ð á silfurbakka: <LOC FIGdonar-li una cosa a algú feta i mastegada, servir una cosa a algú en safata de plata

silfur·barri <m. -barra, -barrar>:
llobarro blanc, llobaro americà (peix Morone americana)

silfur·bendill <m. -bendils, -bendlar>:
sabre m de plata (peix Benthodesmus elongatus simonyi syn. Benthodesmus simonyi)

silfur·berg <n. -bergs, no comptable>:
espat m d'Islàndia (calcita incolora i transparent)

silfur·blár, -blá, -blátt <adj.>:
[de color] gris plata, gris argentat -ada

silfur·bokki <m. -bokka, -bokkar>:
peix os m, banana f de mar (peix Albula vulpes)

silfur·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f d'argent
◊ síðan fékk Davíð Salómon syni sínum fyrirmynd að forsalnum og herbergjum hans, fjárhirslum, loftherbergjum, innherbergjum og arkarherberginu, svo og fyrirmynd að öllu því, er hann hafði í huga: að forgörðum musteris Drottins og herbergjunum allt í kring, féhirslum Guðs húss og fjárhirslunum fyrir helgigjafirnar, áætlun um flokka prestanna og levítanna og öll embættisstörf í musteri Drottins, og um öll þjónustuáhöld í musteri Drottins, og áætlun um þyngd gullsins, sem á þurfti að halda í öll áhöld við hvers konar embættisstörf; og um þyngd silfuráhaldanna (kəˈlēi̯   ha-kˈkɛsɛφ, כְּלֵי הַכֶּסֶף), sem á þurfti að halda við hvers konar embættisstörf; og um efnið í gullstjakana og gulllampana, er á þeim voru, eftir þyngd hvers stjaka og lampa hans; og um efnið í silfurstjakana (wə-li-mənɔˈrōθ   ha-kˈkɛsɛφ, וְלִמְנֹרוֹת הַכֶּסֶף) eftir þyngd hvers stjaka og lampa hans, eftir því sem hver stjaki var ætlaður til; og um þyngd gullsins í hvert af borðunum fyrir raðsettu brauðin; og um silfrið í silfurborðin (lə-ʃulħăˈnōθ   ha-kˈkāsɛφ, לְשֻׁלְחֲנוֹת הַכָּסֶף); og um þyngd soðkrókanna (wə-ha-mmizlāˈɣōθ, וְהַמִּזְלָגוֹת) og fórnarskálanna (wə-ha-mmizrāˈqōθ, וְהַמִּזְרָקוֹת) og bollanna (wə-ha-qqəɕāˈwōθ, וְהַקְּשָׂו‍ֹת) úr skíru gulli og þyngd gullbikaranna og silfurbikaranna (wə-li-χəφōˈrēi̯   ha-kˈkɛsɛφ, וְלִכְפוֹרֵי הַכֶּסֶף), hvers fyrir sig; og um þyngd reykelsisaltarisins úr hreinsuðu gulli. Og hann fékk honum fyrirmynd að vagninum, gullkerúbunum, er breiddu út vængina og huldu sáttmálsörk Drottins. "Allt þetta," kvað Davíð, "er skráð í riti frá hendi Drottins. Hann hefir frætt mig um öll störf, er vinna á eftir fyrirmyndinni": després en David donà a en Salomó, son fill, el model del pòrtic i de les seves cambres, de les cambres del tresor, de les cambres altes, de les cambres interiors, i de la cambra del propiciatori. Li donà el plànol de tot el que tenia en ment respecte dels atris del temple de Jahvè, i de totes les cambres del seu entorn, els tresors del temple d'Elohim i els tresors per a les ofrenes sagrades, i el seu projecte de les classes o seccions dels sacerdots i dels levites, i tot el que es referia a les feines del servei al temple de Jahvè, i de tots els utensilis del servei del temple de Jahvè. [També li donà] l'estimació del pes de l'or que caldria per a mantenir tots els estris necessaris per a cada mena de servei; i respecte del pes dels utensilis d`argent, que caldrien per a fer totes les menes de feina de cada servei; i també li donà el pes dels lampadaris d'or i de llurs llànties d'or, amb el pes de cada lampadari i de les seves llànties; i sobre el pes dels lampadaris d'argent i de les seves llànties, d'acord amb l'ús planejat per a cada lampadari. *** Li donà el pes de l'or que li calia per a les taules dels pans de proposició, per cada taula, i l'argent per a les taules d'argent. Li donà el model de les forquetes, dels vasos sacrificials i de les gerres d'or pur, i el pes de les copes d'or i de les copes d'argent, amb el pes de cada copa. I el pes de l'altar de l'encens, d'or depurat. I li va donar el model del carro, dels querubs d'or, que estenen llurs ales cobrint l'Arca de l'Aliança de Jahvè. “Tot això”, li va dir en David, “ha estat consignat en un escrit de la mà de Jahvè. Ell m'ha informat sobre tots els treballs que s'han de fer seguint aquest model”
◊ þar stóð silfrborð ok á skipat brauði harðla bjǫrtu með sœtum ilm; þar stóð diskr af gulli gjǫrr, á honum var allskyns slátr með inum bezta aldini, þar var kanna sett, með gimsteinum búin, ok kalekr, af gulli gjǫrr, stóð þar ok hjá, með drykk einkar góðum hvárttveggja, ok rjokkjur (la forma rjǫkka, rjokka per rekkja està ben atestada a la llengua medieval) voru þar breiðar (o cal entendre que ens trobem davant la traducció d'un baix-alemany *bereidde bedde ‘llits fets, preparats’ que fou mal entès pel traductor?) með inum dýrligustum pellum: allà hi havia una taula d'argent i en ella s'hi havia disposat un pa blanquíssim que feia una dolça flaire; [també] hi havia una safata feta d'or en la qual hi havia tota mena de viandes de carn acompanyades de les millors fruites; hi havia un pitxer, guarnit de pedreria, i al seu costat també hi havia un calze, fet d'or, tots dos amb begudes exquisides, i [dins la torre també] hi havia uns llits amples, coberts amb els pal·lis més preciosos

silfur·borðbúnaður <m. -borðbúnaðar, no comptable>:
vaixella f de plata, servei m de taula de plata

silfur·borinn, -borin, -borið <adj.>:
argentífer -a

silfur·brami <m. -brama, -bramar>:
peix m ventall de l'Atlàntic (peix Pterycombus brama)

silfur·brons <n. -brons, no comptable>:
pintura f d'alumini

silfur·brullaup <n. -brullaups, -brullaup>:
variant de silfurbrúðkaup ‘noces d'argent’

silfur·brúðkaup <n. -brúðkaups, -brúðkaup>:
noces f.pl d'argent

silfurbrúðkaups·dagur <m. -dags, -dagar. Dat. sg.: -degi>:
[dia m de les] noces f.pl d'argent

silfur·búinn, -búin, -búið <adj.>:
guarnit -ida d'argent
◊ Andrés prestur gaf Réttibur konungi refði silfurbúið en Dúnimis systursyni hans fingurgull. Fyrir því þóttust þeir vita að hann mundi vera nokkur ráðamaður í staðinum og virtu hann meira en aðra menn. Þeir tóku krossinn helga og höfðu braut. Þá tóku þeir taboluna er stóð fyrir altarinu, er Sigurður konungur hafði gera látið í Grikklandi og haft í land. Þeir lögðu hana niður á gráðuna fyrir altarið. Þá gengu þeir út úr kirkjunni: : el prevere Andreu va donar al rei Réttibur un bàcul guarnit d'argent i al Dúnimis, el seu nebot per part de mare, un anell d'or. Per aquests regals, [els vendes] varen creure saber que el prevere havia d'ésser un dels prohoms que governaven la ciutat i, per aquesta raó, el varen tractar més honorablement que els altres. Varen agafar la Santa Creu i se l'emportaren. Després, també varen agafar el retaule que hi havia davant l'altar i que el rei Sigurður havia fet fer a Bizanci i havia portat a Noruega. El varen dipositar en terra als graons de davant l'altar. Després, varen sortir de dins l'església

silfur·diskur <m. -disks, -diskar>:
safata f d'argent
◊ þeir sá hann hinum fegrstum guðvefjarpellum búinn. Þar stóð borð búit fagrt, ok stóð á silfrdiskr. Á honum váru alls konar krásir, ok hann var hlaðinn af hvítu brauði með sætum ilm. Kanna var þar, sett með gulli ok gimsteinum. Kaleikr var þar, fullr af víni. Rekkjur váru þar, vel búnar ok breiddar gullofnum klæðum ok guðvefjarpellum (edició d'en Sigurður Nordal): veren que [l'interior de la torre] estava guarnit amb els més bells pal·lis de sàmit. Hi havia una taula bellament parada, amb una safata d'argent a sobre. Dins la safata hi havia tota mena de menges delicades i una pila de pa blanc de dolça flaire. Hi havia un pitxer adornat d'or i de pedres precioses. [També] hi havia un calze ple de vi. [També] hi havia llits, ben fets, i coberts de pal·lis de sàmit i draps de brocat d'or
◊ þeir sá hann inum fegrstum guðvefjar pellum búinn. Þar stóð borð búit fagrt, ok stóð á silfrdiskr. Á honum váru alls konar krásir, ok hann var hlaðinn af hvítu brauði með sætum ilm. Kanna var þar sett með gulli ok gimsteinum. Kaleikr var þar fullr af víni. Rekkjur váru þar vel búnar ok breiddar gullofnum klæðum ok guðvefjar pellum (edició d'en Guðni Jónsson): veren que [l'interior de la torre] estava guarnit amb els més bells pal·lis de sàmit. Hi havia una taula bellament parada, amb una safata d'argent a sobre. Dins la safata hi havia tota mena de menges delicades i una pila de pa blanc de dolça flaire. Hi havia un pitxer adornat d'or i de pedres precioses. [També] hi havia un calze ple de vi. [També] hi havia llits, ben fets, i coberts de de pal·lis de sàmit i draps de brocat d'or

silfur·fat <n. -fats, -föt>:
safata f de plata, plàtera f de plata
◊ fórnargjöf hans var silfurfat, 130 siklar að þyngd, silfurskál, sjötíu siklar að þyngd eftir helgidómssikli, hvort tveggja fyllt fínu mjöli olíublönduðu, til matfórnar: : va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació
♦ fá e-ð á silfurfati: <LOC FIGrebre una cosa servida en safata de plata, rebre una cosa feta i mastegada

silfur·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m destral, destral f de plata (nom de diversos peixos de l'ordre dels clupeïformes)
♦ norræni silfurfiskur: peix destral d'Olfers, peix m nacre (peix Argyropelecus olfersi)
♦ skakki silfurfiskur: peix m detral espinalta, destral f de plata d'espina alta (peix Sternoptyx pseudobscura)
♦ stóri silfurfiskur: peix m destral gegant, gran destral f de plata (peix Argyropelecus gigas)
♦ suðræni silfurfiskur: peix m destral curt (peix Argyropelecus hemigymnus)

silfur·flétta <f. -fléttu, -fléttur. Gen. pl.: -fléttna o: -flétta>:
heura f de terra (planta Glechoma hederacea)

silfur·froða <f. -froðu, no comptable>:
litargiri m, < escuma f d'argent

silfur·gljáandi, -gljáandi, -gljáandi <adj.>:
brillant (o: lluent) com la plata

silfur·gljái <m. -gljáa, no comptable>:
reflexos platejats (o: argentats), reflexos m de plata (o: d'argent), lluentor f de plata (o: d'argent) 

silfur·gægir <m. -gægis, pl. no hab.>:
bagra blanca (peix Leuciscus leuciscus)

silfur·hali <m. -hala, -halar>:
granader barbut (peix Malacocephalus laevis)

silfur·handfang <n. -handfangs, -handföng>:
empunyadura f de plata (o: d'argent), mànec m de plata (o: d'argent)
♦ stafur með silfurhandfangi: un bastó amb empunyadura de plata, un gaiato amb el mànec de plata (o: d'argent) (Mall.)

silfur·hnappur <m. -hnapps, -hnappar. Dat. sg.: -hnapp o: -hnappi>:
1. <GENbotó m de plata, botó m d'argent (en el segle XIX emprats ocasionalment com a bales d'escopeta)
2. camamilla f de muntanya, botons m.pl d'argent, cordonet m (planta Achillea ptarmica)

silfur·hnepptur, -hneppt, -hneppt <adj.>:
amb botons de plata

silfur·hnífapör <n.pl -hnífapara>:
coberteria f de plata, joc m de coberts de plata

silfur·hnokki <m. -hnokka, -hnokkar>:
bríum m d'argent (molsa Bryum argenteum)

silfur·hringur¹ <m. -hrings, -hringar>:
variant de silfurhringur² ‘anell d'argent; anella d'argent’
◊ þar héngu hvítir baðmullardúkar og purpurabláir, festir með snúrum af býssus og rauðum purpura í silfurhringa (ʕal־gəˈlīlēi̯   ˈχɛsɛφ, עַל-גְּלִילֵי כֶסֶף) og á marmarasúlum, legubekkirnir voru úr gulli og silfri, á gólfi lögðu alabastri, hvítum marmara, perlumóðursteini og svörtum marmara: hi havia penjats domassos de cotó blancs i de color porpra violeta, fixats amb cordons de lli fi i porpra vermella a anelles d'argent i a columnes de marbre. Els llits eren d'or i argent i reposaven sobre un paviment d'alabastre, marbre blanc, nacre i marbre negre

silfur·hringur² <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
anell m de plata (o: d'argent)

silfur·húða <-húða ~ -húðum | -húðaði ~ -húðuðum | -húðaðe-ð>:
donar un bany de plata a una cosa

silfur·húðaður, -húðuð, -húðað <adj.>:
amb un bany de plata

silfur·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
1. <GENde color blanc platejat
2. (hárblanc -a com la neu (cabells)

silfur·hærur <f.pl -hæra>:
canes nevades
◊ aftur undan honum er ljósrák, ætla mætti, að sjórinn væri silfurhærur (lə-ɕēi̯ˈβāh, לְשֵׂיבָה): deixa darrere seu una estela de llum, es podria pensar que la mar són canes nevades

silfur·joðíð <n. -joðíðs, no comptable>:
<QUÍMiodur m de plata, iodur m d'argent

silfur·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
argentós -osa

silfur·kóð <n. -kóðs, -kóð>:
llucet argentat (peix Gadiculus argenteus thori syn. Gadiculus thori)

silfur·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
tarpó m [de l'Atlàntic] (peix Megalops atlanticus syn. Tarpon atlanticus)

silfur·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó platejat (o: argentat), salmó f del Pacífic (peix Oncorhynchus kisutch)

silfur·lind <f. -lindar, -lindir>:
tell argentat  (planta Tilia tomentosa)

silfur·litaður, -lituð, -litað <adj.>:
variant de silfurlitur, -lit, -litt ‘platejat -ada, argentat -ada’

silfur·litur <m. -litar, -litir>:
color m,f [de] plata

silfur·litur, -lit, -litt <adj.>:
[de] color de plata, platejat -ada, argentat -ada

silfur·loðna <f. -loðnu, -loðnur. Gen. pl.: -loðna>:
eperlà m [europeu] (peix Osmerus eperlanus)

silfur·lýsingur <m. -lýsings, -lýsingar>:
lluç nordamericà, lluç platejat (o: argentat) (peix Merluccius bilinearis)

silfur·mávur <m. -mávs, -mávar>:
gavià argentat de potes roses (ocell Larus argentatus)

silfur·munir <m.pl -muna>:
objectes m.pl de plata, argenteria f

silfur·mura <f. -muru, -murur. Gen. pl.: -mura>:
1. (loðmuraargentina f [blanca], potentil·la argentada, bec m d'oca (planta Potentilla argentea syn. Potentilla argentata)
2. (tágamura, murusóleyargentina anserina, potentil·la anserina (planta Potentilla anserina)

silfur·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
mina f de plata (o: d'argent)

silfur·nítrat <n. -nítrats, no comptable>:
nitrat m de plata (AgNO3)

silfurnítrat·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
solució f de nitrat de plata

silfur·næla <f. -nælu, -nælur. Gen. pl.: -nælna o: -næla>:
agulla f de pit de plata

silfur·ofinn, -ofin, -ofið <adj.>:
teixit -ida amb plata (p.e., brocat)

silfur·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m de plata

silfur·peningur <m. -penings, -peningar>:
moneda f de plata

silfur·refur <m. -refs, -refir>:
guineu (o: guilla) argentada (mamífer Vulpes vulpes var. argentata)

silfur·rekinn, -rekin, -rekið <adj.>:
amb incrustacions de plata (o: d'argent)
◊ Hallfreður flutti kvæðið skörulega og var það drápa. Jarl þakkaði honum og gaf honum klæði góð og mikla öxi silfurrekna og bauð honum með sér að vera um veturinn. Það þá Hallfreður: en Hallfreður va declamar amb nervi i vigoria el poema, que era una drápa o sigui, unes llaors. El iarl el va regraciar i li va donar [en senyal d'agraïment] uns bons vestits i una gran destral amb incrustacions d'argent i el va convidar a passar l'hivern amb ell. En Hallfreður va acceptar
◊ en um daginn eftir riðu þeir í Holt. Þorgeir var úti og svo Kári og menn þeirra því að þeir kenndu ferð Halls. Hann reið í blárri kápu og hafði litla öxi silfurrekna í hendi. En er þeir komu í túnið þá gekk Þorgeir í móti þeim og tók Hall af baki og minntust þeir Kári báðir við hann og leiddu hann í milli sín í stofu og settu hann á pall í hásæti og spurðu hann margra tíðinda. Var hann þar um nóttina: i l'endemà continuaren el seu viatge cap a Holt. En Þorgeir hi era defora com també en Kári i llurs homes, ja que havien reconegut que la cavalcada que s'hi acostava era d'en Hallur. Aquest duia posat un mantell blau i sostenia amb la mà una destraleta amb incrustacions d'argent. I quanen Hallur i els seus varen entrar al tún o prat tancat del mas, en Þorgeir li va sortir a l'encontre i va ajudar-lo a desmuntar del cavall; en Þorgeir i en Kári li feren petons de benvinguda i el conduïren, enmig d'ells dos, a dins l'stofa o sala principal del mas, on el feren seure al setial del pallur o estrada lateral i [tot seguit] li varen demanar notícies de tota mena. En Hallur hi va romandre durant la nit
◊ Grettir steig af baki. Hann hafði hjálm á höfði og gyrður saxinu og spjót mikið í hendi og öngvir krókarnir á og var silfurrekinn falurinn á. Hann settist niður og drap úr geirnaglann því að hann vildi eigi að Þorbjörn mætti aftur senda: en Grettir va baixar del cavall. Al cap hi duia el casc, portava el sax cenyit i sostenia amb la mà una gran llança la fulla de la qual no tenia ganxos o barbes i la dolla tenia incrustacions d'argent. En Grettir es va asseure en terra i va treure el clau que fixava la dolla a l'asta de la llança car no volia que en Þorbjörn l'hi pogués tornar a tirar [un cop ell l'hi hagués tirada]

silfur·reynir <m. -reynis, pl. no hab.>:
moixera f de Suècia (arbre Sorbus intermedia)

silfur·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
vas m de plata (o: d'argent)
◊ gullepli (tappūˈħēi̯   zāˈhāβ, תַּפּוּחֵי זָהָב) í skrautlegum silfurskálum (bə-maɕkīˈʝōθ   ˈkāsɛφ, בְּמַשְׂכִּיּוֹת כָּסֶף) - svo eru orð í tíma töluð (dāˈβār   dāˈβur   ʕal־ʔāφəˈnā-u̯, דָּבָר, דָּבֻר עַל-אָפְנָיו): pomes d'or dins plàteres cisellades d'argent: així són les paraules dites en el moment oportú (en comparació: la traducció alemanya del 1838 fa: Goldene Äpfel in silberner Kapsel, ein Wort, gesprochen auf gehör'ge Weise; la traducció alemanya del 1929 fa: Goldäpfel in silbernen Schaugeräten: eine Rede, geredet gemäß ihren Bedingnissen; la traducció castellana del 1611 (5371) fa: Mançanas de oro con pinturas de plata: palabra fablada sobre sus modos; la traducció de la Bíblia de Montserrat fa: pomes d'or en arreus de plata: una paraula que és dita al seu temps; i, ja per acabar, la traducció interconfessional fa: una paraula dita a temps és poma d'or amb filigranes d'argent)

silfur·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
cullera f de plata
♦ vera fæddur með silfurskeið í munni: <LOC FIGnéixer amb la flor al cul

silfur·skjaddi <m. -skjadda, -skjaddar>:
gasparell m, saboga verda (peix Alosa pseudoharengus) (grænsíld)

silfur·skotta <f. -skottu, -skottur. Gen. pl.: -skotta>:
peixet m de plata (o: d'argent) (insecte Lepisma saccharina)

silfur·skær, -skær, -skært <adj.>:
1. (á, lækur, vatnnítid -a (aigua, curs d'aigua)
2. (röddargentí -ina (veu, so)

silfur·sleginn, -slegin, -slegið <adj.>:
guarnit -ida de plata (o: d'argent), sobreposat -ada de plata (o: d'argent), sobreargentat -ada

silfur·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
argenteria f (obrador o botiga d'argenter)

silfur·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
argenter m, argentera f (orfebre)

silfur·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
argenteria f (obra o treball en argent & feina d'argenter)

silfur·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
ranuncle aconitifoli, ranuncle m de fulles d'acònit (planta Ranunculus aconitifolius)

silfur·sulfíð <n. -sulfíðs, -sulfíð>:
<QUÍMsulfur m d'argent

silfur·tær, -tær, -tært <adj.>:
límpid -a

silfur·úr <n. -úrs, -úr>:
rellotge m de plata (o: d'argent)

silfur·verðlaun <n.pl -verðlauna>:
medalla f de plata (segon premi, esp. en competicions esportives)

silfur·þvari <m. -þvara, -þvarar>:
moro delicat (peix Halargyreus johnsonii)

silfur·æringi <m. -æringja, -æringjar>:
caputxeta f (peix Menidia menidia)

silfur·ösp <f. -aspar, -aspir>:
àlber m, poll blanc (Mall.), poll-àlber m (Mall.) (arbre Populus alba)

sili <m. sila, silar>:
1. (reipishluticap m (de corda)
2. (axlaböndelàstics m.pl, retranques f.pl (Mall.), reclanques f.pl (Mall.) (de pantalons)

silikat <n. silikats, siliköt>:
variant de silíkat ‘silicat’

silisíum <n. silisíums, no comptable>:
silici m (metal·loide Si) (kísill)

silisíum·karbíð <n. -karbíðs, no comptable>:
<QUÍMcarbur m de silici, carborúndum m

silisíum·oxíð <n. -oxíðs, no comptable>:
<QUÍMòxid m de silici, tridimita f

silíkat <n. silíkats, silíköt>:
silicat m

silíkon <n. silíkons, silíkon>:
(gervifjölliðasilicona f (tipus de polímer sintètic)

silíkon·brjóst <n. -brjósts, -brjóst>:
pit m de silicona

silíkon·brjóstafylling <f. -brjóstafyllingar, -brjóstafyllingar>:
implant mamari de silicona

silíkon·gel <n. -gels, no comptable>:
gel m de silicona

silíkon·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
coberta f de silicona, envoltori m de silicona

silíkon·púði <m. -púða, -púðar>:
pròtesi f de silicona

silja <f. silju, siljur>:
(stilkselleríapi m, àpit m (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit m (Men., ekki ritm./no lit.(planta Apium graveolens var. dulce)

silki <n. silkis, no comptable>:
seda f
♦ úr silkide seda
♦ tvíofið silkiras m, setí m de seda
♦ → gervisilki “seda artificial”
♦ → hrásilki “seda crua”
♦ → þéttsilki “ras, setí de seda”

silki- <en compostos>:
de seda, sèric -a, serici-

silki·api <m. -apa, -apar>:
tití m (fl./pl.: titís) (designació de diferents micos dels gèneres Callithrix i Mico)

silkiapa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] cal·litríquids

silki·band <n. -bands, -bönd>:
cinta f de seda

silki·bleikur, -bleik, -bleikt <adj.>:
groc clar -a

silki·braut <f. -brautar, -brautir>:
<HISTruta f de la seda
♦ Silkibrautin: <HISTla Ruta de la Seda

silki·bygg <n. -byggs, no comptable>:
ordi barbut, ordi m cua d'esquirol, ordi m de crinera (planta Hordeum jubatum)

silki·efni <n. -efnis, -efni>:
teixit m (o: tela f) de seda

silki·flos <n. -floss, no comptable>:
ras m de seda

silki·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f de seda

silki·garn <n. -garns, no comptable>:
fil m de seda

silki·hanski <m. -hanska, -hanskar. Empr. hab. en pl.>:
guant m de seda
♦ fara um e-n silkihönskum: <LOC FIGtractar algú amb guants de seda
♦ taka á e-n ~ e-ð með [mjúkum] silkihönskum: <LOC FIGtractar algú ~ una cosa amb guants de seda

silki·háfur <m. -háfs, -háfar>:
tauró sedós (peix Carcharhinus falciformis)

silki·húfa <f. -húfur, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:
gorra f de seda
♦ það er hver silkihúfa upp af annarri: <LOC FIGuna beneiteria rere l'altra

silki·hýði <n. -hýðis, -hýði>:
capoll (cast. m [de cuc] de seda, capell m (Val.) de cuc de seda, ametló m [de cuca] de seda (Mall.
◊ lirfurnar púpa sig eftir að hafa spunnið um sig hvítt silkihýði: les larves es transformen en crisàlides després d'haver teixit al seu voltant un capoll de seda blanca

silki·kanína <f. -kanínu, -kanínur. Gen. pl.: -kanína>:
xinxilla lanígera (mamífer Chinchilla lanigera)

silki·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
sedós -osa

silki·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>:
vestit m de seda (de dona)

silki·klútur <m. -klúts, -klútar>:
mocador m de seda (de coll & de butxaca)

silki·málun <f. -málunar, no comptable>:
pintura f sobre seda

silki·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:
suau com la seda

silki·nærbuxur <f.pl -buxna>:
calces f.pl de seda, bragues f.pl de seda (Val., Bal.

silkiorma·hylki <n. -hylkis, -hylki. Gen. pl.: -hylkja; dat.pl.: -hylkjum>:
capoll m de cuc de seda, capell m de cuc de seda (Val.), ametló m de cuca de seda (Mall.

silki·ormur <m. -orms, -ormar>:
cuc m (o: eruga f) de seda, cuca f de seda (Mall.), bòmbix m

silki·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m de seda

silki·prentun <f. -prentunar, no comptable>:
serigrafia f

silki·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
sericicultura f

silki·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>:
sericicultor m, sericicultora f

silkiræktar- <en compostos>:
sericícola

silki·ræma <f. -ræmu, -ræmur. Gen. pl.: -ræmna o: -ræma>:
cinta f de seda

silki·sali <m. -sala, -salar>:
comerciant m en sedes, sedaire m & f, venedor m de sedes, venedora f de sedes

silki·saumaður, -saumuð, -saumað <adj.>:
brodat -ada de seda

silki·skyrta <f. -skyrtu, -skyrtur. Gen. pl.: -skyrtna o: -skyrta>:
camisa f de seda

silki·sokkur <m. -sokks, -sokkar. Empr. hab. en pl.>:
mitja f de seda, calça f de seda (Val., Bal.

silki·terrier <m. -terriers, -terrierar>:
[gos] terrier sedós

silki·toppa <f. -toppu, -toppur. Gen. pl.: -toppa>:
ocell sedós (ocell Bombycilla garrulus)

silkitoppu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] bombicíl·lids

silki·tvinni <m. -tvinna, no comptable>:
fil m de seda

silki·varningur <m. -varnings, no comptable>:
sederies f.pl (teixits de seda)

silki·vefari <m. -vefara, -vefarar>:
teixidor m de sedes, teixidora f de sedes

silki·vefnaður <m. -vefnaðar, no comptable>:
tissatge m de seda, teixit m de seda (operació de teixir & producte teixit)

silki·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
sederia f (fàbrica de teles o de teixits de seda)

silki·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
fil m de seda

silki·þrykk <n. -þrykks, -þrykk>:
serigrafia f

silla <f. sillu, sillur>:
(stilkselleríapi m, àpit m (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit m (Men., ekki ritm./no lit.(planta Apium graveolens var. dulce) (sellerí)

silt <n. silts, no comptable>:
<GEOLlimolita f (méluberg)

silt·steinn <m. -steinn, -steinar>:
<GEOLlimolita f (méluberg)

silungs·eldi <n. -eldis, no comptable>:
cria f de truites [en piscifactoria]

silungs·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar; emprat sovint en pl.>:
pesca f de la truita

silungur <m. silungs, silungar>:
1. (vatnasilungur, fjallableikjatruita alpina (peix Salvelinus alpinus)
2. ([a]urriði, sjóurriði, sjóbirtingurtruita f de mar (peix Salmo trutta)

Silvanus <m. Silvanusar, no comptable>:
Silvà m (Siluānus -ī, Σιλουανός -οῦ) (teònim & andrònim)

Silvía <f. Silvíu, no comptable>:
Sílvia f

Simbabve <n. Simbabve, no comptable>:
Zimbabue m

Simbabve·maður <m. -manns, -menn>:
zimbabuès m, zimbabuesa f

simbabveskur, simbabvesk, simbabveskt <adj.>:
zimbabuès m, zimbabuesa f

Simla·fjöll <n.pl -fjalla>:
Muntanyes f.pl [de] Simla
♦ Simlafjöllin: les muntanyes [de] Simla

Simmi <m. Simma, no comptable>:
Simmi f, hipocoreuma d'andrònims com ara Sigmundur

simpansi <m. simpansa, simpansar>:
ximpanzé m (fl./pl.: ximpanzés) (mamífer Pan troglodytes)

simpill, simpil, simpilt <adj.. Casos oblics: simpilir o: simplir, etc.>:
simple, exempt -a de [tota] complexitat

sin <f. sinar, sinar>:
1. <MEDtendó m, nirvi m (Bal.)
♦ → hásin “tendó d'Aquil·les”
2. (nautsreður, hrútsreðurnervi m (vit o verga de bou/brau & de marrà)

sina <f. sinu, sinur. Gen. pl.: sina>:
herba seca (esp. la de l’any anterior al que es parla, herbei mustii o sec)
♦ breiðast út eins og eldur í sinu: <LOC FIGescampar-se com una taca d'oli, estendre's com un regueró de pólvora
♦ slá [á] sinu: <LOC GENdallar l'herba vella (p.e., en cas de necessitat, com a farratge per als animals)

sina- <en compostos>:
<MEDteno-, tendi-, tendo-, tenon-, tenonto-, tenont-, tendinós -osa, del tendó

sina·ber, -ber, -bert <adj.>:
tendinós -osa

sina·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDtenonitis f, tendinitis f, tendonitis f

sina·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
<MED = vöðvakrampirampa f, calambre m (cast., ekki ritm./no lit.)
♦ vera með sinadrátt: agafar-li a algú rampa, tenir un calambre (cast., ekki ritm./no lit.)

sina·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:
espasme m [muscular], convulsió f [de muscle]

sinar- <en compostos>:
<MEDteno-, tendi-, tendo-, tenonto-, tenont-, tenon-, tendinós -osa, del tendó

sinar·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDtenonitis f, tendinitis f, tendonitis f

sinar·slíður <n. -slíðurs, -slíður>:
<MEDteca (o: beina) tendinosa, beina f del tendó, beina f sinovial [del tendó], tendo-vagina f, tenontoteca f, tenontolemma f
♦ graftarkýli í sinarslíðriabscés a la beina tendinosa
♦ æxli í sinarslíðritumor a la beina tendinosa

sinarslíðurs·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDtenosinovitis f, tendovaginitis f, tenontolemmitis f, tenontotecitis f

sinarslíðurs·hlaupbelgur <m. -hlaupbelgs (o: -hlaupbelgjar), -hlaupbelgir. Gen. pl.: -hlaupbelgja; dat.pl.: -hlaupbelgjum>:
ganglió m sinovial, ganglió m tendo-vaginal, quist m sinovial

sinar·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
<MEDtenodínia f, tenàlgia f

sinaskeiða·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDtenosinovitis f, tendovaginitis f, tenontolemmitis f, tenontotecitis f

sina·slíður <n. -slíðurs, -slíður>:
<MEDteca (o: beina) tendinosa, beina f del tendó, beina f sinovial [del tendó], tendo-vagina f, tenontoteca f, tenontolemma f

sinaslíðurs·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDtenosinovitis f, tendovaginitis f, tenontolemmitis f, tenontotecitis f

sina·strengir <m.pl -strengja>:
<MEDcordes tendinoses

sina·viðbragð <n. -viðbragðs, -viðbrögð>:
<MEDreflex m muscular

sindal <n. sindals, no comptable>:
<TÈXTsendal (o: sendat; o: sendar -Mall.-) m

Sindhí tungumál <n. tungumáls, no comptable>:
sindhi m, llengua sindhi

sindra <sindra ~ sindrum | sindraði ~ sindruðum | sindraðe-n>:
llançar guspires (o: espurnes; o: espires -Bal.), espirejar (Bal.
◊ það þoldi eld, og snjór og ís hélst og þiðnaði ekki. Það skyldi minna þá á að eldurinn, sem brann í haglhríðinni og sindraði  (διαστράπτω : διαστράπτων, -άπτουσα, -άπτον, διαστράπτον) í steypiregninu, eyddi jarðargróða óvinanna: semblava neu i glaç, però resistia el foc i no es fonia. Això els volia fer recordar que el foc, que flamejava enmig de la pedregada, i guspirejava enmig del ruixat, havia destruït les collites de llurs enemics
◊ fóru þeir hópum saman og var þeim fylkt í liðssveitir sem brugðu sverðum og ýmist renndu hver gegn annarri eða hopuðu. Það sást sindra (?, καὶ ἀσπίδων κινήσεις) af skjöldum og sæg spjóta. Örvadrífa var og glampaði á gullbúin hertygi og hvers kyns brynjur: marxaven en boldró i formats en regiments, que desembeinaven les espases i ara els uns ara els altres adés es llançaven contra els altres adés reculaven. Es veien guspirejar els escuts i una multitud de llances. També hi havia un ruixat de sagetes [que queia] llampegant sobre els arnesos guarnits d'or i tota mena d'armadures
♦ það sindrar úr e-u: una cosa espurneja, una cosa fa guspires, una cosa fa espires (Bal.
♦ það sindrar úr eldinum: el foc fa guspires, el foc espurneja
♦ það sindrar úr augunum: <LOC FIG = losa sig við e-nels ulls li guspiregen

sindrandi, sindrandi, sindrandi <adj.>:
guspirejant, espurnejant

Sindri¹ <m. Sindra, no comptable>:
<MITOLSindri m, nan orfebre, autor del verro Gullinborsti, l'anell Draupnir i el martell Mjǫllnir. Tenia un germà, Brokkr, que l'ajudava en les feines d'orfebreria

Sindri² <m. Sindra, no comptable>:
<MITOLSindri m, segons l'Snorri, un dels estatges, fet d'or roig -coure?-, que hi ha als Niðafjöll, les Muntanyes de la Foscor

sindur <n. sindurs, no comptable>:
1. (smiðjusori, gjallescòria f, carrall m, cagaferro m (producte de farga)
2. (gjall úr eldgosiescòria volcànica (producte d'erupció volcànica)

sindur·efni <n. -efnis, -efni>:
<MED & BIOLradical m lliure

sineraría <f. sineraríu, sineraríur. Gen. pl.: sineraría>:
cendrosa f (planta Cineraria hybrida) (sólbrúður)

sinfónía <f. sinfóníu, sinfóníur. Gen. pl.: sinfónía>:
<MÚSsimfonia f
♦ sinfónía konsertante: una simfonia concertant

sinfóníetta <f. sinfóníettu, sinfóníettur. Gen. pl.: sinfóníetta>:
<MÚSsimfonieta f

sinfónískur, sinfónísk, sinfónískt <adj.>:
simfònic -a
♦ sinfónískt ljóð: poema simfònic (tónaljóð)

sinfóníu- <en compostos>:
simfònic -a

sinfóníu·hljómsveit <f. -hljómsveitar, -hljómsveitir>:
orquestra simfònica
♦ sinfóníuhljómsveit Barselónu ~ Madrídar ~ Reykjavíkur: orquestra simfònica de Barcelona, Madrid, Reykjavík

sinfóníu·tónleikar <m.pl -tónleika>:
concert simfònic

Singalesi <m. Singalesa, Singalesar>:
variant de Sinhalesi ‘singalès, singalesa’

Singa·púr <n. -púr, no comptable>:
Singapur m

Singa·púrskur, -púrsk, -púrskt <adj.>:
de Singapur

Singa·steinn <m. -steins, no comptable>:
<MITOLSingasteinn m, mot que adés és interpretat com a topònim mític adés com a objecte
◊ hvernig skal Heimdall kenna? Svá, at kalla hann son níu mœðra eða vǫrð goða, svá sem fyrr er ritat, eða hvíta ás, Loka dólg, mensœkir Freyju. Heimdallar hǫfuð heitir sverð. Svá er sagt, at hann var lostinn mannshǫfði í gegnum. Um þat er kveðit í Heimdallar galdri, ok er síðan kallat hǫfuð mjǫtuðr Heimdallar. Sverð heitir manns mjǫtuðr. Heimdallr er eigandi Gulltopps. Hann er ok tilsœkir Vágaskers ok Singasteins. Þá deilði hann við Loka um Brísingamen. Hann heitir ok Vind{h}lér. Úlfr Uggason kvað í Húsdrápu langa stund eptir þeiri frásǫgu, ok er þess þar getit, at þeir váru í selalíkjum. Hann er ok sonr Óðins: amb quines kenningar es pot designar en Heimdallr? Anomenant-lo fill de nou mares o guardià dels déus, com s'ha escrit més amunt, o l'ans blanc, l'enemic d'en Loki, el recuperador (en realitat, cercador) de la torques de la Freyja. Una espasa es pot anomenar cap d'en Heimdallr. Conten que fou colpit amb el cap d'un home que el va travessar. Aquest és el tema del poema Heimdallargaldr, i sempre de llavors ençà, del cap hom n'ha dit el destí d'en Heimdallr [de la mateixa manera que] una espasa és el destí d'un home. En Heimdallr és el propietari del cavall Gulltoppr. Ell també és el visitador de Vágasker i Singasteinn. Allà hi va contendre amb en Loki pel Brísingamen. També nom Vindhlér. L'Úlfr Braggason va compondre un llarg tros de la seva Húsdrápa a partir d'aquest relat i s'hi fa esment que en Loki i en Heimdallr hi eren en forma de foques. També en diuen fill de l'Odin
◊ Ráðgegninn bregðr ragna ǁ rein at Singasteini ǁ frægr við firnaslœgjan ǁ Fárbauta mǫg vári; ǁ móðǫflugr ræðr mœðra ǁ mǫgr hafnýra fǫgru, ǁ kynni ek, áðr ok einnar ǁ átta, mærðar þǫ́ttum: el famós guardià del camí dels regin, donador de bons consells, arrenca [a nedar] cap al singasteinn [provant-se per heure'l] amb el molt arter fill d'en Fárbauti. L'estrenuíssim fill de vuit mares i una disposa abans del bell ronyó de mar: ho proclamo en els þættir o seccions (=versos), de la meva mærð o lloa, ço és, en els versos d'aquesta drápa

singill <m. singils, singlar>:
aspró m del Danubi, aspró danubià (peix Aspro zingel syn. Zingel zingel)

Sinhalesi <m. Sinhalesa, Sinhalesar>:
singalès m, singalesa f

sinhalíska <f. sinhalísku, no comptable>:
singalès m, llengua singalesa

sinhalískur, sinhalísk, sinhalískt <adj.>:
singalès -esa

< sinjór <m. sinjórs, sinjórar>:
senyor m (synjórr; senjór)
◊ lát auman nú njóta, ǁ -mǫ́l halt- svá sem sælan, ǁ Nóregs, ok gef stórum, ǁ sinjórr, laga þinna: Senyor de Noruega, fés que rics i pobres treguin profit (o: frueixin) ara de les teves lleis, i sigues generós. Mantén les promeses (Cf. Skáldskaparmál I:154, cap. 64: [konungr heitir] sinnjor eða senjor, sem Sighvatr kvað: ‘Lát auman nú njóta ǁ Nóregs, ok gef stórum, ǁ mál halt, svá sem sælan, ǁ sinnjor, laga þinna’ = [rex dicitur] Sinnior sive senior, ut Sighvatus cecinit: ‘Domine Norvegiæ! fac age, ǁ miser æque ac beatus tuis ex ǁ legibus utilitatem percipiat. Fidem ǁ serva, et magna munera da’. L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 709, li dóna la forma i quantitat sinnjor: SINNJOR, m. dominus (Gall. Seigneur), de imperatore, rege, satrapa, SE. I 514, 528; forma sinnjor metro non satisfacit, ÓH. 225, sed synjor. De sinniör, Mb. 7, vide Sh1. VII 15-16, in notis. Vide formas senjor, synjur i Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 806: SYNJUR m., id. qu. sinniör, F. V 65,2, però a la seva edició de l')
◊ sinjor, siklingr, ǁ sjóli, ræsir, ǁ skjǫldungr, skilfingr, ǁ skyli ok yngvi, ǁ ynglingr, ylfingr; ǁ eru nú talið ǁ hǫfuðskjǫldunga ǁ heiti nǫkkur: [rei es diu] senyor, siqueling, sebuló, arraix, esquildung, esquílbing, esculió i ingveó, ingling i ulbing: vet ací dits alguns noms de rei (cf. Finnur Jónsson 1912-1915 i 1967-1973 IB:671: þula IV hh (‘konunga heiti’) 3. L'edició de la Edda Snorra Sturlusonar II:469 del 1852 porta: Sinniorr siklingr ǁ sióli ræsir ǁ skiǫlldvngr skilfingr ǁ ynglingr ylfingr ǁ ærv nv talit ǁ hofvdskiǫlldvnga ǁ hæiti nǫkkvr)

sink <n. sinks, no comptable>:
zenc (o: zinc) m (metall Zn)

sinka <sinka ~ sinkum | sinkaði ~ sinkuðum | sinkaðe-ð>:
zincar una cosa (sinkhúða)

sinkaður, sinkuð, sinkað <adj.>:
zincat -ada

sink·blikk <n. -blikks, no comptable>:
planxa  (o: xapa) zincada

sink·húða <-húða ~ -húðum | -húðaði ~ -húðuðum | -húðaðe-ð>:
donar un bany de zinc a una cosa, zincar una cosa

sink·húðaður, -húðuð, -húðað <adj.>:
amb un bany de zinc

sink·hvíta <f. -hvítu, no comptable>:
blanc m de zinc

sinkill <m. sinkils, sinklar>:
1. <GEN & MEDgrampa f, gafa f
2. (múrsinkillgrapa f [de ferro] (gafa de ferro per a mantenir units dos blocs de pedra en una construcció o dos elements de construcció)

sinkla <sinkla ~ sinklum | sinklaði ~ sinkluðum | sinklaðe-ð og e-ð saman>:
unir dues coses agrapant-les

sink·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
planxa f de zinc

sink·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
zincografia f

sink·þak <n. -þaks, -þök>:
teulada f de zinc

sink·þakning <f. -þakningar, -þakningar>:
coberta f de zinc, tancament m de zinc

sinn <n. sinns, sinn>:
1. <GENvegada f
♦ að sinni: de moment, per ara
♦ þetta er alveg nóg að sinni: de moment ja basta
♦ að þessu sinni: [per] aquesta vegada
♦ aldrei í sinn síðan: mai més, pus mai (Mall.)
◊ þá svaraði Hildibrandr: «Þá er ek vilda skilt ykkr hafa, þá vildir þú ekki af því ráði taka ok hefðir þú þá af þessi orrostu fengit veg ok frama, ok spyrjast mundi um ǫll lǫnd. En nú hlœgir mik, at þú munt aldregi segja í sinn síðan, at ek lyga at þér, þá er ek sagða þér Viðga góðan dreng ok mikinn hreystimann. Nú sýnist mér sem brynja þín sé slitin, hjálmr þinn kumblaðr, skjǫldr brotinn ok sjálfr þú stórum sárum særðr, ok muntu nú verða slíta þetta víg með skǫmm ok ósœmd, ok veldr því dramb ok ofmetnaðr með grimmleik. Skil þú nú, ef þú mátt. Engum kosti skil ek ykkr annan veg en hann verðr nú at ráða, hvárt hann vill inn sama dóm dœma þér sem honum var dœmdr eða vill hann betr gera en makligt er»: aleshores en Hildibrandr li va respondre: “quan us he volgut separar, no has volgut pas acatar el meu consell. [Si ho haguessis fet,] d'aquest duel tu n'hauries obtingut honor i distinció i hauries estat conegut arreu per tots els països. Però ara em fa riure que ja no podràs tornar a dir mai més [ni una sola vegada] que jo t'hagi mentit quan t'he dit que en Vidga era un prous baró i un gran heroi ple d'estrenuïtat. Ara, i pel que veig, la teva cuirassa és estripada, el teu elm abonyegat, el teu escut, trencat, i tu mateix estàs ferit de grans ferides i ara acabaràs sortint d'aquest combat singular amb vergonya i ignomínia. I això t'ho han causat el teu envaniment i la teva arrogància ensems amb la teva crueltat. Atura ara el combat si pots. Jo no us separaré pas si no és a condició que [consenteixis que] ell decideixi [què vol fer amb tu], tant si vol acordar-te a tu la mateixa sentència que tu has pronunciat sobre ell com si[, per contra,] vol obrar amb tu de manera millor que no et mereixes”
♦ annað sinn: per segona vegada
◊ engill Drottins kallaði annað sinn (ʃēˈnīθ, שֵׁנִית) af himni til Abrahams og mælti: l'àngel de Jahvè va cridar des del cel una segona vegada l'Abraham tot dient-li...
♦ einstaka sinnum: ocasionalment, molt de tant en tant
♦ einstöku sinnum: ocasionalment, molt de tant en tant
♦ einu sinni: una vegada
♦ einu sinni í degi: una vegada cada dia, una vegada al dia
♦ einu sinni á dag í hálfan mánuð: una vegada al dia durant quinze dies
♦ enn einu sinni: una vegada més, de bell nou
♦ einu sinni enn: una altra vegada, una vegada més
♦ einu sinni til: una vegada més, una altra vegada
♦ oftar en einu sinni: més d'una vegada
♦ einu sinni var...: això era i no era... (fórmula d'inici de rondalla infantil)
♦ eitt sinn: #1. (eitt einasta sinnuna [sola] vegada (un únic pic)#2. (einu sinniuna vegada (fa un cert temps, en un cert temps passat)
eitt sinn (ʔaˈħaθ, אַחַת) hefir Guð talað, tvisvar (ʃətˌtaʝim־ˈzū, שְׁתַּיִם-זוּ) hefi ég heyrt það: "Hjá Guði er styrkleikur (ˈʕɔz, עֹז)": Déu ha parlat una vegada, i dues vegades he entès això: ”La fortalesa és amb Déu”
♦ eitthvert sinn: una vegada, en una ocasió
◊ nú líða nokkur misseri frá því og eitthvert sinn reið Ásbjörn til þings með menn sína: varen passar de llavors ençà alguns estius i hiverns i en una ocasió, l'Ásbjörn se n'anà al þing amb els seus homes
◊ þat var nú eitthvert sinn, at hirðin hafði soppleik, ok léku menn með kappi miklu, ok gerðu þeir nú leik til Bósa, en hann tók hart í móti, ok gekk hönd ór liði á einum konungsmanni: en una ocasió en què els homes de la hirð jugaven al soppleikr, una mena de joc de pilota, i els participants estaven jugant amb gran aferrissament, i jugaven brut amb en Bósi, aquest se'ls va plantar amb duresa i va desllorigar un braç a un dels homes del rei (En Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió gera leik til e-s. Li dono el significat de jugar de manera [excessivament] dura o violenta amb algú, fer joc brut amb algú. Quant a la locució hann tók hart í móti la podríem traduir també per els va respondre oferint-los un joc igual de dur i violent)
♦ ekki einu sinni...: ni [tan sols]... no...
♦ ekki einu sinni hann: ni tan sols ell
♦ ekki einu sinni það: ni tan sols això
♦ ekki sinni: cap vegada, mai
♦ endrum og sinnum: de tant en tant
<endur og sinnum: de tant en tant
◊ þeir Skúfur og Bjarni komu til fundar við Þormóð og færðu honum vistir og það annað er hann þurfti og sögðu honum sekt hans, mæltu að hann skyldi þar við hafast í hellinum, sögðu að hann mundi hvergi frið hafa ef menn vissu hvar hann var. Sögðust þeir mundu komu endur og sinnum til fundar við hann. Fyrir hellisdyrunum var grastó mikil og máttu nauðulega þeir menn er færir voru hlaupa af hamrinum og í grastóna: l'Skúfur i en Bjarni anaren a veure en Þormóður per portar-li queviures i d'altres coses que havia de menester i li donaren notícia del seu bandejament i li digueren que romangués amagat dins la cova, afegint-li que no trobaria pau enlloc si la gent sabia on era. Li digueren també que el vindrien a veure de tant en tant. Davant l'entrada de la cova hi havia una gran d'herba i amb prou feines els homes falaguers i àgils podien saltar del penyal damunt la d'herba, la tofa d'herba que hi havia davant l'entrada de la cova
♦ engu sinni: cap vegada, mai
♦ enn einu sinni: una vegada més, de bell nou
♦ enn um sinn: (í annað sinn, afturde nou (una segona vegada, una altra vegada)
◊ "eg skal það gera," segir Njáll. "Veg þú aldrei meir í hinn sama knérunn enn um sinn og rjúf aldrei sætt þá er góðir menn gera meðal þín og annarra og þó síst á því máli": “així ho faré”, li va respondre en Njáll, “”no cometis mai un segon homicidi en la mateixa i no infringeixis mai un acord que homes prous hagin aconseguit entre tu i altri i sobretot en un cas com el present”
♦ bíða enn um sinn: continuar esperant, esperar una mica més
♦ fimm sinnum: cinc vegades
♦ fjórum sinnum: quatre vegades
♦ Kína er fjórum sinnum stærri en Grænland: la Xina és quatre vegades més grossa que [no] Grenlàndia
♦ fyrst um sinn: de moment, per ara; per aquesta vegada
♦ hverju sinni sem <+ ind.>: cada vegada que <+ ind.>
♦ í annað sinn: per segona vegada, una altra vegada
♦ í fyrsta sinn: per primera vegada
♦ í hvert sinn: cada vegada
♦ í hvert sinn er...: cada vegada que...
♦ í hvert sinn sem...: cada vegada que...
♦ í síðasta sinn: per darrera vegada
♦ í það sinn: aquesta vegada
♦ í þetta eina sinn: aquesta única vegada, aquesta vegada tota sola
♦ í þriðja sinn: per tercera vegada
♦ mörgu sinni: espesses vegades, sovint, <LITmantes vegades
◊ á þremur dögum þar á mót ǁ því hét ég mörgu sinni, ǁ með iðrun, trú og yfirbót ǁ aftur það bætast kynni. ǁ Æ, hvað veitir slíkt erfitt hér, ǁ efnin og dug vill þverra. ǁ Brigslið sem til var búið mér, ǁ bar nú Jesús, minn herra: mantes vegades, per contra, he promès que en tres dies, amb penediment, fe i penitència, sabria tornar-lo a fer millorar. Ai las, que de difícil que no es revela aquest propòsit! [Em] minven els mitjans i l'energia [per dur-lo a terme]: Jesús, el meu senyor, va endurar el retret que ara m'és estat preparat a mi (al meu entendre, el passatge fa referència a tres fets, dos dels quals són posats en paral·lel pel poeta barroc: d'una banda, els mots de blasme o vituperació que esmenta, fan referència a sant Mateu 27:39-40: els qui passaven l'insultaven movent el cap i dient: «Tu que destrueixes el temple de Déu, i en tres dies el reconstrueixes, salva't a tu mateix; si ets Fill de Déu, baixa de la creu!» þeir, sem fram hjá gengu, hæddu hann, skóku höfuð sín og sögðu: "Þú sem brýtur niður musterið og reisir það á þrem dögum. Bjarga nú sjálfum þér, ef þú ert sonur Guðs, og stíg niður af krossinum!" ; el segon punt al qual fa referència el passatge és la concepció del cos com a temple [de l'Esperit Sant], expressada per Sant Pau a la Primera epístola als Corintis 6:19-20:que no sabeu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant, que, rebut de Déu, habita en vosaltres, i no sou vostres, ja que heu estat comprats pagant un preu? Glorifiqueu Déu, doncs, en el vostre cosvitið þér ekki, að líkami yðar er musteri heilags anda, sem í yður er og þér hafið frá Guði? Og ekki eruð þér yðar eigin. Þér eruð verði keyptir. Vegsamið því Guð með líkama yðar; finalment, el tercer punt és la llebrosia de la qual havia emmalaltit el poeta i que l'estava desfigurant. El poeta ens està dient que havia cregut i afirmat que ell, igual que el Crist havia dit que podria refer el temple en tres dies, també havia dit -nombroses vegades, fins i tot- que podria refer el seu temple -el seu cos-, en tres dies amb el penediment, la fe i la penitènciaA diferència del que li va passar al bon Jesús, que fou vituperat i befat a la creu per aquestes paraules que havia pronunciat, al poeta, els seus amics i parents no li han fet, emperò, cap retret, cap blasme)
◊ ‘áttniðr jǫtna, ǀ ek viljak ykkr ǁ hugfulla tvá ǀ und hvera setja; ǁ er minn frí ǀ mǫrgu sinni ǁ gløggr við gesti, ǀ gǫrr ills hugar’: ‘descendent d'ètuns, us vull posar, [al Þórr i a tu], dos valerosos, sota les calderes, [car] el meu estimat mantes vegades és parsimoniós amb els hostes, i mal disposat envers ells’ (vocabulari: #1. gǫrr ills hugar: cf. Kuhn 1968³, pàg. 79: gorr <...> 1. adj. bereit zu etw. <...> g. illz hugar zur feindschaft (feindl. behandlung) aufgelegt (Hym. 9), i Kuhn 1968³, pàg. 103: illr h. feindschaft, haß (Hrbl. 21, HH. II 18, Gðr. II 37); adopto la interpretació d'en Kuhn com a base de la meva traducció. Tanmateix, i ateses les nombroses accepcions del mot hugr, el sintagma en qüestió també es podria entendre, simplement, en el sentit de: i és molt malambrós, i és de tarannà molt dolent, i és home de mala jeia#2.  gløggr ‘mesquí -ina, garrepa, estret -a, avar -a’, cf. Kuhn 1968³, pàg. 77: gløggr <...> 2. wer es genau nimmt, geizig (Háv. 48, Hym. 9), i Baetke 19874, pàg. 203: gløggr <...> geizig)
♦ mörgum sinnum: espesses vegades, sovint, <LITmantes vegades
♦ nokkru sinni: cap vegada, mai (en oracions negatives)
◊ útlitið mikilvægara en nokkru sinni: l'aspecte [exterior], més important que mai
♦ nokkrum sinnum: unes quantes vegades, un parell de vegades (Mall.)
♦ sínu sinni [hvað ~ hver]: que alterna, que canvia cada vegada (una vegada una cosa... l'altra [tota] una altra... ~ una vegada un... l'altra un altre...)
◊ Eysteinn konungur og Sigurður konungur voru einn vetur báðir á veislu á Upplöndum og átti sinn bæ hvor þeirra. En er skammt var milli þeirra býja er konungar skyldu veislu taka þá gerðu menn það ráð að þeir skyldu vera báðir samt á veislunum og sínu sinni að hvors búum. Voru þeir fyrst báðir samt að því búi er Eysteinn konungur átti. En um kveldið er menn tóku að drekka, þá var mungát ekki gott og voru menn hljóðir: un hivern, tant el rei Eysteinn com el rei Sigurður estigueren de visitació als Upplönd -a les Terres Altes- i cadascun d'ells s'estatjava a un mas diferent. I com que només hi havia una distància curta entre els masos en els quals els reis havien de celebrar-hi els respectius banquets de visitació, els homes varen resoldre que tots dos reis assistissin als respectius banquets, tornant-se primer en el mas d'un i després en el mas de l'altre. De primer totes dues parts estigueren plegades al mas que tenia el rei Eysteinn. Al vespre, emperò, quan els homes començaren a beure, va resultar que el mungát, la cervesa que bevien, no era bo, i els homes estaven callats per això (cf. en Baetke 19874, pàg. 710: 4. Bewirtung, die dem König von seiten seiner Lehnsleute, dem Bischof von seiten der Priester zusteht: konungr ætlaði at fara um vetrinn at veizlum yfir landit [- =Óláfs saga ins helga, Flateyjarbók II, cap. 56, pp. 63-64: þá er Óláfr konungr hafði sent þá Bjǫrn austr í Gautland, þá sendi hann marga menn til Upplanda með þeim erendum at boða [p. 64] veizlur fyrir sér, ok ætlaði hann at fara um vetrinn at veizlum yfir landit, þvíat þat hafði verit siðr hinna fyrri konunga at fara á veizlur upp í nánd markbyggðinni “quan el rei Olau va enviar en Bjǫrn i els seus homes a llevant, al Gautland, també va enviar un grup nombrós d'homes als Upplǫnd, les Terres Altes, amb la missió que hi fessin preparar per a ell les visitacions, ja que tenia la intenció de fer visitacions per la contrada [dels Upplǫnd] durant l'hivern, per tal com havia estat costum dels seus predecessors en el tron de pujar a les proximitats de la comarca dels grans boscos a fer-hi visitacions-]; biskupar tóku veizlur af prestum [- =Hákonar saga Hákonarsonar, cap. 255, pp. 21: þat kærðu ok lærðir menn, at biskupar tóku veizlur eða lausnir af prestum, þótt þeir kvæmi eigi í fylkit “els clergues també es varen queixar que els bisbes exigien als preveres el pagament del cost de les visitacions -o d'una taxa d'exempció-, encara que ells, els bisbes, no anessin pas a llur fylki (=sóknir?)-])
◊ þeir Gissur og Einar og Hafur töluðu langt erindi sínu sinni hver þeirra og báðu Flosa sættast og hétu honum sinni vináttu í mót. Flosi svaraði þá öllu vel og hét þó eigi: en Gissur, l'Einar i en Hafur varen exposar llur missatge, parlant un darrere l'altre. Cadascun d'ells va fer un llarg parlament. Tots tres demanaren al Flosi que s'avingués a un acord i a canvi li prometeren llur amistat. En Flosi els va respondre bé a tot [el que ells li digueren], però tanmateix no els va prometre res
♦ hann segir sínu sinni hvað: ara diu una cosa, ara en diu una altra; ara diu això, ara diu allò; assús-suaixí diu una cosa, assús-suaixí en diu una altra (Mall.)
♦ stöku sinnum: ocasionalment, molt de tant en tant
♦ tveim[ur] sinnum: dues vegades (tvisvar [sinnum])
♦ tvisvar [sinnum]: dues vegades
◊ klukkan slær tvisvar sinnum tólf: el rellotge toca dues vegades les dotze (cada dia)
♦ um sinn: #1. (um stundde moment (per ara, momentàniament)#2. (skamma stundbreument (per poc temps); #3. <(einu sinniuna vegada (un pic)
◊ og Antíochus metnaðist (μετεωϱίζω: ἐμετεωρίζετο) í sínu sinni (ἡ διάνοια -ίας: τὴν διάνοιαν) og hugleiddi ekki, að Drottinn var orðinn reiður borginni um sinn (βραχέως - βϱαχυτέϱως - βϱαχυτάτως: βραχέως), sakir synda þeirra sem þar bjuggu, hvörsvegna (διό) og auga (ἡ παρόρασις -άσεως, παρόρασις) var af henni (ὁ τόπος -όπου: περὶ τὸν τόπον) sleppt (γίνομαι ← γίγνομαι: γέγονε[ν]): i l'Antíoc es va enorgullir en el seu esperit i no va considerar que el Senyor s'havia posat furiós per poc temps amb la ciutat per culpa dels pecats dels qui l'habitaven, i que aquesta era la raó per la qual l'ull [del Senyor] s'havia apartat [de moment] d'ella
◊ leit eg þig um sinn fyrr ǀ á langskipum, ǁ þá er þú byggðir ǀ blóðga stafna ǁ og úrsvalar ǀ unnir léku. ǁ Nú vill dyljast ǀ döglingur fyr mér, ǁ en Högna mær ǀ Helga kennir": fa temps, et vaig veure una vegada a bord de les naus de guerra, un stafnbúi cobert de sang (lit.: quan vivies a les proes sangonoses), mentre les ones, jugant [amb les naus], hi deixaven caure a sobre llurs esquitxos freds. Ara, el rei vol amagar-se de mi, però la filla d'en Hǫgni reconeix en Helgi (en la meva traducció, assumeixo, doncs, que la Sigrún està parlant d'una batalla naval en la qual hi va veure en Helgi blóði stokkinn ‘esquitxat de sang’. Per això mateix -atenent al fet que l'estrofa faci referència a una batalla naval-, els versos þá er þú byggðir ǀ blóðga stafna també es podrien interpretar-traduir com a quan combaties a les proes sangonoses. La Sigrún, a la Helgakviða Hundingsbana hin fyrri 17b s'hi anomena, amb més claredat, la Hǫgna dóttir. Sobre leika, en Kuhn 1968³, pàg. 125, comenta: leica <...> Mehrfach bezeichnet leica nur die leichte, spielende bewegung: der durch die luft fahrenden hexen (Háv. 155), des sich im sattel wiegenden reiters (Hm. 14), der unruhigen meereswellen (HH. II 13), der züngelnden flammen (Vsp. 57, Ls. 65, Fm. 43), des gelüsts, das einen ankommt (l. í mun Sg. 38 <...>))
◊ jarl brá sverðinu og leit á og mælti: "Hversu komstu að sverði Ljóts hins bleika?" Þorsteinn sagði: "Hann gaf mér það á deyjanda degi með öðru góssi sínu." Jarl sagði: "Segir þú mér hann dauðan?" Þorsteinn sagði: "Dó hann um sinn": el iarl va desembeinar l'espasa, la va esguardar i digué: “com has pervingut a heure l'espasa d'en Ljótur el blanc?” En Þorsteinn li va respondre: “ell la me va donar el dia que va morir ensems amb les seves altres pertinences” El iarl li digué: “M'estàs dient que en Ljótur és mort?” En Þorsteinn li va contestar: “No fa gaire que és mort”
♦ enn um sinn: (í annað sinn, afturde nou (una segona vegada, una altra vegada)
♦ um sinns sakir: per aquesta vegada (hom pot trobar escrit aquest sintagma també de manera aglutinada: um sinnsakir)
◊ "Hraustur maður ertu," segir Þorgeir, "og þykir mér sem Þorkell frændi vilji eigi gera endamjótt við þig. Hann vill nú fylgja þér, þar til er úr slítur með ykkur Hrafnkeli, og megir þú þá sitja um kyrrt. Mun yður þykja nú við skyldastir að fylgja þér, er vér höfum áður mest í fengið. Skulum við nú fylgja þér um sinns sakir í Austfjörðu; eða kanntu nokkra þá leið til Austfjarða, að eigi sé almannavegur?: “ets un home de coratge”, li va dir en Þorgeir, “i no crec pas que en Þorkell, el meu parent, vulgui deixar-te en l'estacada. Et farà costat fins que s'acabi el plet entre tu i en Hrafnkell, i tu puguis viure tranquil. Ara us deu semblar que nosaltres dos som els qui devem tenir major obligació d'acompanyar-te ja que fins aquí, també som els qui més t'han fet costat en la teva causa; ara i per aquesta vegada t'acompanyarem fins als fiords orientals. Que coneixes cap camí cap als fiords de llevant que no sigui un camí d'ús general? (l'alternança dual/plural fa que el passatge sembli corromput i esmenable. Una possibilitat fóra: ara us deu semblar que nosaltres dos estem totalment obligats a acompanyar-te aquest cop fins als fiords orientals
◊ þá segir húsfreyja: "Eigi vildi eg Þórður að þú tryðir mjög á vísdóm Þórhalls né brautargengi. En vel ætla eg að þú reynir um sinnsakir ef þú þarft til að taka um garpskap Þórhalls": aleshores la mestressa del mas li va replicar: “Þórður, no voldria pas que confiessis massa en la saviesa d'en Þórhallur ni en el seu ajut. Sí que vull, emperò, que [almenys] posis a prova el coratge d'en Þórhallur una vegada quan se't presenti l'avinentesa que l'hagis de menester” (cf. en Baetke 19874, pàg. 65: brautar-gengi n. Hilfe, Unterstützung. En Baetke 19874 no dóna pas entrada a cap explicació del passatge ef þú þarft til at taka; en Frank Fischer 1914:241 l'interpreta així: Da sagte die Hausfrau: „Ich möchte nicht, Thord, daß du an Thorhalls Klugheit und an seinen Beistand zu sehr glaubst! Aber gut wäre es, wenn du einmal Anlaß fändest, Thorhalls Tapferkeit zu erproben”. Thord blieb bei Thorhall den Winter über. En la meva traducció segueixo la seva interpretació)
♦ þessu sinni: aquesta vegada
♦ þrem[ur] sinnum: tres vegades
♦ þrisvar sinnum: tres vegades
◊ eggjar skyldi þrisvar sinnum á allri ævi sinni brýna, ok eigi mátti bregða annat skeið, svá var þat torsótt. Þenna mæta grip vildu þeir bræðr allir eiga: els talls s'havien d'esmolar tres vegades en tota la seva vida i [l'espasa] no es podia pas desembeinar contínuament, de tan difícil que era fer-ho. Tots els germans volien posseir aquesta valuosa preciositat (cf. en Baetke 19874, pàg. 547: annat skeið bald (— bald), hin und wieder)
◊ hann svarar: "Gott þykir mér ef þetta verður vel og segja mun eg þér þrisvar sinnum ef föður mínum mislíkar en ef þá gerir þú eigi að mun eg hætta": ell li va respondre: “si surt bé, a mi ja m'estarà bé i si a mon pare hi ha res que li desagradi, jo t'ho diré tres vegades, però no ho tornaré a fer pas [una quarta vegada] si tu no hi fas res al respecte”
♦ [í] öðru sinni: una altra vegada, de nou
◊ átu þeir svo og drukku frammi fyrir Drottni þann dag í miklum fagnaði og tóku Salómon, son Davíðs, öðru sinni (ʃēˈnīθ, שֵׁנִית) til konungs og smurðu hann þjóðhöfðingja Drottni til handa, en Sadók til prests: aquell dia, doncs, varen menjar i beure davant Jahvè, amb gran alegria i per segona vegada varen proclamar rei en Salomó, el fill d'en David, i el varen ungir en nom de Jahvè, com a sobirà, i com a sacerdot, varen ungir en Sadoc
♦ → oftsinnis “espesses vegades, freqüentment, mantes vegades”
2. (í margföldunartöflumper (a taules de multiplicar)
♦ einu sinni taflan: la taula de l'u
♦ þrisvar sinnum taflan: la taula del tres
♦ fjórum sinnum taflan: la taula del quatre
♦ fimm sinnum taflan: la taula del cinc
♦ hvað er fimm sinnum níu?: què són cinc per nou?
♦ hve mikið er fimm sinnum níu?: quant fan cinc per nou?
<num. ord.> + sinnum  + <num. ord.> er [jafnt og] ~ [sama og] + <num. ord.> <num. ord.> + per + <num. ord.> fan + <num. ord.>
♦ fimm sinnum núll er núll cinc per zero zero
♦ fimm sinnum einn er fimm: cinc per un cinc
♦ fimm sinnum tveir [það] er tíu: cinc per dos deu
♦ fimm sinnum tveir eru [sama og] tíu: cinc per dos deu
♦ fimm sinnum þrír er ~ eru fimmtán: cinc per tres quinze
♦ fimm sinnum fjórir er ~ eru tuttugu: cinc per quatre vint
♦ fimm sinnum fimm er ~ eru tuttugu og fimm: cinc per cinc vint-i-cinc
♦ fimm sinnum sex er ~ eru þrjátíu: cinc per sis trenta
♦ fimm sinnum sjö er ~ eru þrjátíu og fimm: cinc per set trenta-cinc
♦ fimm sinnum átta er ~ eru fjörutíu: cinc per vuit quaranta
♦ fimm sinnum níu er ~ eru fjörutíu og fimm: cinc per nou quaranta-cinc
♦ fimm sinnum tíu er ~ eru fimmtíu: cinc per deu cinquanta
però:
♦ tveir sinnum tveir eru fjórir: dos per dos quatre
♦ tvisvar sinnum tveir eru fjórir: dos per dos quatre
♦ tvisvar sinnum fjórir eru átta: dos per quatre vuit
♦ þrisvar sinnum þrír eru níu: tres per tres nou
♦ þrisvar sinnum fjórir eru tólf: tres per quatre dotze

sinn, sín, sitt <adj. & pron. poss. refl.>:
el seu la seva; son, sa; llur
◊ barnið elskar móður sína: l'infant estima sa mare
◊ börnin elska móður sína: els infants estimen llur mare
◊ konan kom með litla barnið sitt: la dona ha vingut amb el seu infantó
◊ hann prédikaði í nýju kirkjunni sinni: va predicar a la seva nova església
◊ fastnaði Hallgerður [Þráni] Þorgerði dóttur sína: la Hallgerður va prometre en matrimoni sa filla Þorgerður [al Þráinn]
◊ síðan stóðu þeir upp og tókust í hendur og fastnaði Mörður Hrúti dóttur sína Unni: tot seguit es posaren drets i s'agafaren les mans i en Mörður va prometre sa filla Unnur en matrimoni al Hrútur
◊ Hrútur hét bróðir hans. Hann bjó á Hrútsstöðum. Hann var sammæður við Höskuld. Faðir hans var Herjólfur. Hrútur var vænn maður, mikill og sterkur, vígur vel og hógvær í skapi, manna vitrastur, harðráður við óvini sína, en tillagagóður hinna stærri mála: son germà nomia Hrútur. Vivia a Hrútsstaðir. En Höskuldur i ell tenien la mateixa mare. El pare d'en Hrútur era en Herjólfur. En Hrútur era un home ben plantat, de gran estatura i fort, era bon lluitador [amb armes] i de tarannà calmós, una persona llestíssima, dur i enèrgic amb els seus enemics, però disposat a ajudar [els amics] en les coses importants
◊ svo var mönnum skipað að Sigtryggur konungur sat í miðju hásæti en til sinnar handar konungi sat hvor jarlannala distribució de la gent per les taules del convit estava feta de tal manera que el rei seia al bell mig del hásæti i, a cada costat del rei hi seia un dels dos iarls
◊ þá fór Eyjólfur á Helgastaði og máttu þeir eigi sættast því að hvorirtveggju kölluðust allt eiga það er þeir deildu um og urðu engi miðlunarmál með þeim því að hvorigir vildu láta né eitt af sínu máli og varð það síðan að stefnuför og stefndi Eyjólfur Önundi um afneyslu fjárins og kallaði síns neytt vera (SS I, cap. 98, pp. 125-126): llavors l'Eyjólfur es va dirigir a Helgastaðir i no hi pogueren pas arribar a un acord perquè cadascuna de les dues parts reclamava per a si la possessió de tot el que estava en disputa, de manera que entre ells no es va produir cap solució de compromís car ni els uns ni els altres volgueren cedir res de llurs pretensions i posteriorment aquesta anada es va convertir en una anada de citació a comparèixer en judici i l'Eyjólfur va citar a comparèixer judicialment l'Önundur per apropiació indeguda de béns tot declarant que terra i cabal emprats eren seus (Baetke 19874, pàg. 535: hann kallaði síns neytt vera er erklärte, daß man sein Eigentum verbraucht hatte; Baetke 1967², pàg. 66: Eyjolf begab sich nach Helgastad, aber sie konnten sich nicht verständigen, denn beide Teile beanspruchten alles das, worum sie stritten, für sich, und so kam es zu keiner Einigung, weil beide nicht in einem Stück nachgeben wollten, so daß es denn zur Vorladung kam. Eyjolf lud Önund vor wegen Nutznießung des Gutes, indem er das von ihm verbrauchte für [p. 67] sein eigen erklärte, während Thorvard von Mar Gudmundssohn vorgeladen wurde. Auch zwei Söhne Önunds, Hamund und Vigfus, und ein Mann namens Valgard wurden vorgeladen. Sie machten die Sache beim Vadlathing anhängig)
◊ venda þá aptr, ok ætla at leggja til Bjǫrgvinjar; en er þeir kvámu fyrir bœinn, þá sjá þeir mǫrg langskip ok stór róa á móti sér, ok sjá þá engan sinn annan [kost] en róa undan, ok svá gera þeir. Nikulás ok hans félagar róa eptir þeim ok elta þá: aleshores varen fer mitja volta per tornar enrere amb la intenció d'arribar a Bergen, però quan varen arribar davant la vila, varen veure que moltes de naus de guerra, i grans, els sortien al rem a l'encontre i aleshores no veieren cap altra opció més que fugir remant, cosa que feren. En Nikulás i els seus companys els empaitaren al rem
◊ Þorgeir hjó hart og tíðum af miklu afli og öruggum hug og var honum sjálfum hugur sinn bæði fyrir skjöld og brynju og þykjast menn eigi vita þvílíka vörn sem Þorgeir hafði. Almáttigur er sá sem svo snart hjarta og óhrætt gaf í brjóst Þorgeiri og eigi var hans hugprýði af mönnum ger né honum í brjóst borin heldur af hinum hæsta höfuðsmi: en Þorgeir descarregava els seus cops d'espasa amb duresa i espesses vegades amb gran força i amb coratge no vacil·lant i i el seu coratge li servia d'escut i de cuirassa i hom es creia incapaç de recordar una resistència tal com la que oferia en Þorgeir. I era el Totpoderós que havia tocat el seu cor d'aquella manera i havia insuflat aquella intrepidesa al pit d'en Þorgeir, de manera que el seu coratge no era de natura humana ni li havia estat posat de naixement al pit ans procedia de l'Artífex Màxim
♦ á sínum tíma: al seu [degut] temps
♦ gera sitt til: <LOC FIGfer la seva part, complir amb la seva part
♦ gjalda hverjum sitt: <LOC FIGa cadascú el que li pertoca
♦ hver ... sinn, sín, sitt ~ hver ... sinn, sín, sitt ~ hvert ... sinn, sín, sitt: cadadascun -a [de tres o més] ... el seu la seva
◊ við tókum hver sinn: cadascun de nosaltres va agafar la seva
♦ hvor ... sinn, sín, sitt ~ hvor ... sinn, sín, sitt ~ hvort ... sinn, sín, sitt: cadadascun -a [de dos o dues] ... el seu la seva
◊ þeir borðuðu hvor í sínu lagi: cadascuna [de totes dues] menjava al seu [propi] lloc
♦ sinn ... hver, hver, hvert ~ sín ... hver, hver, hvert ~ sitt ... hver, hver, hvert: cadascún -a [de tres o més] ... un -a
◊ bændurnir gengu heim, sinn í hverja áttina: els pagesos varen tornar a casa, cadascun d'ells [= tres o més] en una direcció
◊ við tókum sinn hver: cadascun de nosaltres en va agafar un[a]
◊ þær eiga sinn bílinn hver: cadascuna d'elles té el seu propi cotxe, cadascuna d'elles té un cotxe
◊ hún spyr hvort þeir vilji sofa saman eða sinn í hverju rúmi: pregunta si volen dormir plegats o cadascun al seu [propi] llit
◊ Ólafur konungur átti oft tal og stefnur við menn sína og spurði að ráðagerðum. En er hann fann að sitt lagði hver til þá grunaði hann að þeir voru sumir er annað mundu um mæla en sýnast mundi ráðlegast og mundi þá eigi ráðið hvort allir mundu honum rétta skuld gjalda um tryggðina: el rei Olau sovint mantenia converses i feia reunions amb els seus homes i els demanava consells, però quan va constatar que cadascun d'ells hi deia una cosa diferent (lit.: hi deia la seva), va sospitar que n'hi havia alguns d'entre ells que li estaven dient una cosa diferent de la que [realment] els hauria semblat com a més aconsellable i no estigué pas segur que tots ells li fossin [realment] fidels
◊ sex menn af landsmönnum skyldu vaka yfir skíðgarðinum hverja nótt, sinn þriðjung hverjir tveirsis homes dels nadius d'allà havien de vetllar la palissada cada nit, dos per cada terç de la nit (Cf. en Baetke 19874, pàg. 535: sex menn skyldu vaka hverja nótt, sinn þriðjung nætr hverir tveir je zwei in einem Drittel der Nacht)
♦ sinn er siður í landi hverju: cada terra té els seus costums
♦ sitt af hverju: una mica de tot
♦ ung hjón með sín þrjú börn, sitt á hverju árinu: un matrimoni jove amb els seus tres fills, tots els quals es duen un any
♦ sitt sýnist hverjum [um e-ð]: un en pensa això, l'altre allò (no hi ha una opinió unànime)
♦ sitt hvað: un poc de tot; ça i lla
♦ sinn ... hvor, hvor, hvort ~ sín ... hvor, hvor, hvort ~ sitt ... hvor, hvor, hvort: [a] cadascún -a [de dos o dues] ... un -a
◊ þeir tóku sína árina hvor: cadascun [d'ells dos] va agafar un rem
◊ hann á tvö börn sitt með hvorri konunni: ha tingut dos fills, un amb cadascuna de les seves dues dones
◊ svo fór sinn í hvora áttina: llavors cadascun d'ells dos va prendre pel seu costat
◊ þau Jón og Sæunn fóru sitt í hvora áttina: en Jón i la Sæunn, cadascun d'ells dos va prendre pel seu costat
◊ þær eiga sinn bílinn hvor: cadascuna d'elles dues té el seu [propi] cotxe
◊ þeir gáfu þeim sína gjöfina hvorri: a cadascuna d'elles dues té li donaren el seu regal
◊ þær eiga sína íbúðina hvor: cadascuna d'elles dues té el seu [propi] pis
◊ hann fékk þeim sína brauðsneiðina hvorum: a cadascun [d'ells dos] li ha donat la seva [pròpia] llesca de pa, a cadascun li ha donat una llesca de pa -una perhom-
◊ Bjarmi og Semingur sofa sinn í hvoru rúmi: en Bjarni i en Semingur dormen cadascun al seu llit
◊ mörk hans komu sitt í hvorum hálfleik: ha fet un gol a cada mitja part
◊ þeir borðuðu sín í hvoru lagi: cadascuna [de totes dues] menjava al lloc d'elles
◊ Þórði hugnar eigi við Björn um kveðskapinn en þó er nú kyrrt og hyggur sitt hvor: a en Þórður no li va agradar pas aquest poema d'en Björn, però tanmateix, les coses van continuar en calma i cadascun es va guardar per a si el que estava pensant (Cf. en Baetke 19874, pàg. 291: hvárr hyggr sitt ‘jeder denkt sich seinen Teil’ & Baetke 19874, pàg. 535: hyggr sitt hvárr jeder denkt sich sein Teil, hat seine eigenen Gedanken)
♦ sinn hvoru megin: de l'una i de l'altra banda
♦ sjá um sína: vetllar pels seus (umsjón)
◊ hver sér um sína: cadascú vetlla pels seus
♦ það er sitt hvað að vilja og geta: <LOC FIGuna cosa és poder i l'altra voler; voler no és pas poder
♦ það er sitt á hvað: <LOC FIGés l'un i l'altre
♦ það er sitt hvað hæfileikar og velgengni: <LOC FIGtenir talent i tenir èxit no sempre van plegats
♦ það sést á sínum tíma: <LOC FIGja es veurà en el seu degut temps
 
sinn, sín, sitt
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N sinn   sín   sitt
A sinn   sína   sitt
G síns   sinnar   síns
D sínum, < sínom   sinni, < sinne   sínu, < síno
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N sínir, < síner   sínar   sín
A sína   sínar   sín
G sinna   sinna   sinna
D sínum, < sínom   sínum, < sínom   sínum, < sínom
 

 

  La categoria pronom possessiu reflexiu no existeix pas en català. Significa que aquest adjectiu i pronom sinn, sín, sitt només es pot emprar quan fa referència al subjecte de l'oració. Altrament cal recórrer a hans ~ hennar ~ þess ~ þeirra.

A tall d'exemple:

hann sá föður sinn = veié son pare = el pare vist era el de la persona que el va veure = patrem suum uīdit.

hann sá föður hans = veié son pare = el pare vist no ho era de la persona que el va veure, sinó d'algú altre = patrem ēius uīdit.

hann tók hattinn sinn = va agafar el seu capell = el capell agafat és del subjecte de l'oració, de la persona que l'agafa = pĕtăsum [suum] sumpsit.

hann tók hattinn hans = va agafar el seu capell = el capell no era de la persona que l'agafa, sinó d'algú altre = pĕtăsum ēius sumpsit.

Aquests exemples acabats d'esmentar ens fan palès que l'islandès modern es comporta amb els possessius d'una manera semblant al català: com a norma general es pot dir que els adjectius possessius s'empren sempre acompanyats de l'article (
hatturinn sinn ‘el seu capell’ ) però sense l'article quan hom empra l'adjectiu possessiu acompanyant un terme de parentiu (faðir sinn ‘son pare’ ). Aquest ús es fa extensiu a algun substantiu que denoti una especial pertinença a l'àrea afectivo-personal d'una persona (vinur minn, þín, sín ‘el meu amic, el teu amic, el seu amic’, i, depenent del context, també ‘amic meu, amic teu, amic seu’). En la llengua medieval (i en part en la literària), l'ús de l'article amb l'adjectiu possessiu està més restringit; en tot cas, si l'adjectiu possessiu s'empra anteposat al substantiu que acompanya, aquest substantiu no porta mai l'article.

L'ús del pronom possessiu reflexiu també és possible quan qualifica un substantiu que depèn d'un referent immediat, acabat d'esmentar, encara que aquest referent sigui diferent del subjecte de l'oració. Verbi gràcia:

Sæmundur <...> þakkaði Ingimundi sín tillög = en Sæmundur va regraciar l'Ingimundur pels seus consells = els consells de l'Ingimundur al Sæmundur.

Haraldur konungur gaf mörgum stór lén fyrir sína fylgd = el rei Haraldur va donar a molts grans feus per llur suport = el suport donat per molts al rei.

Eyjólfr þakkaði konungi fyrir gjafir sínar ok vinmæli, “en þat álag, er hann vill, at ek gjǫri, þá mun ek til stýra með konungshamingju” = l'Eyjólfr va regraciar el rei pel seus presents i les seves paraules d'amistat, “i l'encàrrec que vol que faci [a canvi], el duré a terme amb l'ajut de la bona sort del rei” = els regals donats pel rei a l'Eyjólfr.

Quan
sinn, sín, sitt s'empra com a pronom no va mai acompanyat de l'article.
 
     

sinna <f. sinnu, no comptable>:
1. (hugurpensament m (penser)
♦ með heilli sinnu: amb ple judici, amb el seny intacte
♦ hún var ekki með heilli sinnu: no tenia pas tot el seu seny
2. (athygli, ræna, áhugiesma f, eima f (Bal., ekki ritm./no lit.) (interès, delit, força d'esperit)
♦ ég hef ekki sinnu á því: no en tinc esma
♦ hafa ekki sinnu á [því] að <+ inf.>no tenir esma de <+ inf.>
◊ sá sem hefur ekki sinnu á því að gera við smásprungu á leirkeri sér allan vökvan streyma úr því: el qui no té eima d'adobar un cruiet d'un atuell de terrissa, acabarà veient que li'n vessa tot el líquid que conté (l'original fa: El que no tiene cuidado de remediar el vaso por una pequeña resquicia que tenga, basta para que se venga a derramar todo el licor que está dentro)

sinna¹ <sinna ~ sinnum | sinnaði ~ sinnuðum | sinnaðe-u>:
<variant arcaica de → sinna² “tenir cura de”

sinna² <sinni ~ sinnum | sinnti ~ sinntum | sinnte-u ~ e-m>:
1. (annast, skipta sér aftenir cura de (encarregar-se d'una cosa, ocupar-se d'una cosa)
◊ tǫluðu nú margir, at Lárentíus byskup þótti snarpt til ráða, at hann tœki undir sitt vald veraldarráð af brœðrum, fyr en nokkut fréttist af erkibyskupinum, hversu hann vildi vera láta, eðr hvárt hann sinnaði meir þeim erindum, sem síra Egill [Eyjólfsson] fór með, eðr síra Arngrími [Brandssyni], vegna Jóns byskups [Halldórssonar]. Lárentíus byskup sagðist með fullu vita, at erkibiskupinn mundi vilja þat sáttmál haldast láta, sem gjǫrt var it fyrra sumarit; sagðist hann þat vita af draumum sínum, ok svá eigi síðr af hugboði sínu. Svá er mælt, at ‘spá er spaks geta’, ok varð hér svá at því. Tǫluðu þá margir, at hann þótti mikit vága, svá sem óvíst var hversu erkibyskupinn mundi dœma þetta mál. Nú er frá því at segja hvat fram fór í Nóregi, at sendiboðar byskupa váru á erkibyskups garði um vetrinn eptir. Flutti síra Egill alla tíma þá sem hann mátti erindi biskups síns, herra Lárentíí byskups, fyrir erkibyskupi, en síra Arngrímr gaf meira gaum at nema organslist, en sinnti ekki at flytja við erkibyskup um Mǫðruvallamál, hversu þau gengi til: molts digueren llavors que el bisbe Llorenç semblava actuar agosaradament prenent sota el seu poder [l'administració de tots] els bens seculars dels frares [agustins] abans que arribessin noves sobre la decisió de l'arquebisbe [de Niðarós] en aquella disputa, i se sabés si l'arquebisbe s'hauria inclinat més per la petició que mossèn Egill hi havia portat amb ell [i en nom del bisbe Llorenç] o bé per la de mossèn Arngrímr el qual l'hi portava en nom del bisbe Jón [Halldórsson de Skálholt]. El bisbe Llorenç deia que tenia l'absoluta certesa que l'arquebisbe voldria deixar que es mantingués el pacte que s'havia clos l'estiu d'abans i deia que ho sabia pels seus somnis i, igualment, perquè en tenia el pressentiment. Hi ha la dita que fa ‘la suposició del savi és una profecia’ i així fou en aquest cas. Aleshores eren molts els qui deien que el bisbe Llorenç semblava gosar molt, allà on encara era incert com sentenciaria l'arquebisbe en aquest cas. En aquest punt hem de contar el que va passar a Noruega, on els missatgers dels [dos] bisbes van passar l'hivern següent al palau de l'arquebisbe. Mossèn Egill [Eyjólfsson], totes les vegades que en tenia l'oportunitat, exposava davant l'arquebisbe la petició del seu bisbe, el senyor bisbe Llorenç, mentre que mossèn Arngrímr [Brandsson][, l'enviat del bisbe Jón Halldórsson], feia més atenció a aprendre a tocar l'orgue i no es preocupava de tractar amb l'arquebisbe el cas de Mǫðruvellir (=el conflicte entre el bisbe Llorenç i els frares del monestir dels Mǫðruvellir, de l'Orde de Sant Agustí) i l'estat en què es trobava
◊ hann tíndi upp gullið og þakkaði henni fyrir vel gert. Gekk Spes til kirkju og var þar fjölmenni mikið fyrir. Gekk Sigurður að með kappi og bað hana færa sig undan áburði þeim sem hann hefði á hana borið. Hún svarar: "Ekki sinni eg þínum áburði. Eða hvern mann kallast þú hafa séð í húsi hjá mér? Því að jafnan verður til einnhver dugandi maður að vera hjá mér og kalla eg það blygðarlaust. En fyrir það vil eg sverja að öngum manni hefi eg gull gefið og af öngum manni hefi eg saurgast líkamlega utan af bónda mínum og þeim vondum stafkarli er tók sinni saurugri hendi á lær mér er eg var borin yfir díkið í dag": ell va aplegar les monedes d'or i li va donar les gràcies per la seva bona obra. L'Spes es va dirigir a l'església, davant la qual s'hi havia congregat una gentada. En Sigurður va escometre l'acte amb gran empenta requerint-li que s'exculpés de les acusacions que ell havia aixecat contra ella. Ella li va respondre: “No em preocupo gens de les teves acusacions. Jo et pregunto: quin home dius que suposadament vares veure dins la meva cambra? Car, sovint s'esdevé que hi ha un home honorable als meus estatges, i dic que en això no hi res de vergonyós. Però vull prestar jurament que no he pas donat or a cap home i que cap home no m'ha sollat el cos llevat del meu marit i d'aquell mal captaire que avui m'ha agafat per les cuixes amb el seu braç brut per portar-me a través del fangar”
◊ þá mælti Gunnlaugur: "Vita vil eg," segir hann, "hverju þú vilt svara mér um bónorðið." Þorsteinn svarar: "Ekki sinni eg hégóma þínum," segir hann. Gunnlaugur mælti: "Þetta er alhugi minn en eigi hégómi": aleshores en Gunnlaugur li va dir: “vull saber”, li va dir, “quina resposta vols donar-me a la meva petició de matrimoni”. En Þorsteinn li va respondre: “No em preocupo de la teva xerrameca buida”. En Gunnlaugur li va dir: “Vaig de debò. No són pas paraules buides”
◊ Ingibjörg, kona Bjarnar, tók krankleika nokkurn undarligan um vetrinn. Hún gerðist öll blá sem hel, en sinnaði um engan hlut, sem hún væri vitstola. Varð Birni mikil raun at þessu, því at hann unni henni mikit: la Ingibjörg, la dona d'en Björn, es va encomanar una malaltia estranya a l'hivern. Es va tornar tota ella blavenca com el cos d'una morta, i no li importava res, com si fos folla. Per a en Björn aquest fet fou un gran patiment, car ell l'estimava molt.
♦ ég get ekki sinnt þessu öllu: no puc tenir esment de tot això
♦ hann fór þangað til að sinna trúboðsmálum: hi va anar per tenir esment de les qüestions d'evangelització
♦ sinna börnum sínum: prendre (o: tenir) cura dels seus infants
♦ sinna nemendum sínum: tenir cura dels seus alumnes, atendre [com cal] els seus alumnes
♦ sinna starfi sínu: [atendre i] fer la seva feina
♦ hún gat ekki sinnt störfum sínum: no podia atendre [com calia] les seves obligacions laborals
2. (liðsinna, fulltingjaajudar algú (socórrer)
◊ Þorkell mælti: "Hverja meðferð viljið þér hafa? Því að frændur vorir vilja allir með Eyjólfi vera nema Hrafn Þorkelsson frá Ljósavatni" hann bjó þá að Lundarbrekku í Bárðardal - "hann vænti eg að oss sinni eigi síður. Hann skortir eigi vit" - kona Hrafns var ættuð úr Goðdölum - "nú vænti eg að hann fái til nokkuð ráð að vér höfum hærra hlut. Og yrði svo vel að Eyjólfur réðist norður hingað væri gott að hann hefði skapnaðar erindi": en Þorkell li va dir: “quin procediment voleu aplicar? [T'ho pregunto] perquè tots els nostres parents volen fer costat a l'Eyjólfur llevat d'en Hrafn Þorkelsson de Ljósavatn -que aleshores vivia a Lundarbrekka, a la Vall de Bárðardalur-; espero que ell també ens donarà suport. No li manca cap -la dona d'en Hrafn procedia de les Valls de Goðdalir-. Doncs bé, espero que ens proporcioni algun pla que ens doni el triomf. I s'esdivindria força bé que l'Eyjólfur vingués fins aquí al nord: estaria bé rebés el seu merescut”
◊ konungur mælti þá: "Satt er það Sighvatur að þú vilt sinna Óttari landa þínum og er það drengilegt. Nú er líkast Óttar að þú þiggir höfuð þitt undan bana í þessu sinni og í drápulaun": el rei li va dir: “Sighvatur, ben ver és que vols ajudar l'Óttar, el teu paisà, cosa que és molt honrosa. Óttar, el més encertat és que conservis el teu cap per aquesta vegada i en recompensa per la drápa que m'has compost”
♦ vera e-m sinnaður: ajudar algú, ésser d'ajut a algú
◊ hon mælti: „far þú í lið fǫður míns, þá er hann ríðr til þings, ok hirð ekki um átǫlur hans, þóat hann kasti kaldyrðum á þik, þvíat hann þykist vita, at ek hefir fundit þik, ok reitt hug til þín, en ek vænti at hann sé þér sinnaðr í þraut, því heldr er hann veit, at mér þykir meira máli skipta; en ekki fær ek ráðit þér ráð, ef þér verðr þetta ekki at ráði“: ella li va dir: “vés en el seguici de mon pare quan ell se'n vagi al þing i no facis cabal de les seves reprimendes, ni encara que t'ompli de paraules desagradables, perquè ja sap que m'he trobat amb tu i que dirigeixo el meu pensament cap a tu i espero que ell et serà d'ajut en la necessitat, i això més que més perquè sap que hi estic molt interessada; però si aquest consell ara no és prou bo per a tu, no te'n puc donar cap altre”
3. (aðstoða, styðjadonar suport a algú (ajudar en un afer)
◊ Rúnolfr ábóti átti at góðan hlut með þeim ok sinnaði meirr með Árna byskupi; ok um síðir sagði Árni byskup, at þetta starf mundi eigi fram fara, utan hvárr þeira gerði þat at sem átti, ok eptir þat lét Jǫrundr byskup taka hesta sína ok reið norðr til héraða, en Árni byskup reið heimleiðis: l'abat Rúnolfr va intervenir en llur disputa per mediar-hi però s'inclinava més cap a la part del bisbe Árni. i, finalment, el bisbe Árni va dir que aquella comesa no prosperaria llevat que cadascun d'ells fes el que havia de fer. Tot seguit, el bisbe Jǫrundr va fer agafar els seus cavalls i es va dirigir cap al nord, cap als seus territoris [a Hólar], mentre que el bisbe Árni tornava a ca seva[, a Skálholt]
◊ Þrándur mælti: "Þá munum við nú skilja. Vildi eg að þú sinnaðir frændum mínum því að þangað mun hefndum snúið ef eg kemst undan. Mun eg fara út til Íslands og svo vildi eg að þú færir": en Þrándur li va dir: “aleshores ara ens separarem. Voldria que donessis suport als meus parents, ja que, si fujo, la venjançan es girarà contra ells. Me n'aniré a Islàndia i també voldria que tu ho fessis”
◊ Ásmundur hærulangur lá lengi sjúkur um sumarið og er honum þótti að sér draga heimti hann til sín frændur sína og sagði að hann vildi að Atli tæki við allri fjárvarðveislu eftir hans dag "en uggir mig," sagði Ásmundur, "að þú megir varla í kyrrðum sitja fyrir ójafnaði. En það vildi eg að allir mínir tengdamenn sinnuðu honum sem best. En til Grettis kann eg ekki að leggja því að mér þykir á hverfanda hjóli mjög um hans hagi. Og þó hann sé sterkur maður þá uggir mig að hann eigi meir um vandræði að véla en fulltingja frændum sínum. En þótt Illugi sé ungur þá mun hann þó verða þroskamaður ef hann heldur sér heilum": l'Ásmundur hærulangur va jeure malalt molt de temps aquell estiu i quan li va semblar que s'acostava la seva fi, va fer cridar els seus parents i els digué que volia que, després de la seva mort, l'Atli es fes càrrec de l'administració de tots els seus béns, però “tinc por”, els va dir l'Ásmundur, “que a penes podràs viure tranquil i en pau a causa dels malfets [d'altri. Per això] voldria que tots els meus parents l'ajudeu tan bé com pogueu. Pel que fa al Grettir, no hi puc dir res, car el seu destí i situació em semblen tan volubles com la roda de la fortuna. I, per més que sigui un home fort, temo que se les haurà de veure amb les seves pròpies dificultats més que no podrà ajudar els seus parents. I, baldament l'Illugi encara sigui jove, si roman sa i incòlume, es farà un home dret i condret” (#1. En R. C. Boer 1900, pàg. 156, escriu sobre aquest passatge: leggja til e-s „etwas über jemand äussern“ <...> mér - hagi, „es scheint mir, dass sein glück auf einem drehenden rade sich befindet (grossen wandlungen unterworfen ist)“. Die worte sind eine anspielung auf Háv. 84, wo es von den frauen heisst: á hverfanda hvéle voro þeim hjǫrto skǫpoþ ok brigþ í brjóst of lageþ <...> eigi - véla „mehr mit schwierigkeiten zu kämpfen haben wird“ <...> en, „als dass er im stande sein sollte“. #2. taka við e-u: cf. en Baetke 19874, pàg. 644 taka við e-u etw. entgegennehmen, in Empfang nehmen; etw. übernehmen, in Besitz nehmen; etw. in Verwaltung nehmen)
4. (ferðastviatjar (fer un viatge)
◊ Þik bað, sólar søkkvir, ǁ sínn halda vel, Rínar, ǁ hvern, es hingat árnar, ǁ húskarl nefi jarla, ǁ en hverr's austr vill sinna ǁ (jafnvist es þat) Lista ǁ þengill, þinna drengja ǁ þar á hald und Rǫgnvaldi: enfonsador del sol del Rin (=rei Olau)! el parent de iarls (=el iarl Rǫgnvaldur) et va pregar que tractis bé cadascun dels homes del seu casal que arribi fins aquí i[, en contrapartida,] cadascun dels teus barons que vulgui viatjar cap a l'est, oh sobirà del Listi (=rei de Noruega), tindrà el suport [i la protecció] d'en Rǫgnvaldur: això és igualment ben cert
◊ Sighvatur kom heim í Noreg. Hann átti bú og börn í Þrándheimi. Fór hann sunnan fyrir land á byrðingi. En er þeir lágu í Hillarsundi þá sáu þeir hvar hrafnar margir flugu. Sighvatur kvað: Hrafna sék til hafnar, ǁ (hræs minnask þeir), sinna, ǁ þars flaut und nið nýtum ǁ Norðmanna skip forðum; ǁ Gjalla hǫ́tt fyr Hillar ǁ hvern dag frekir ernir, ǁ endr þeirs Áleifr grenndi, ǁ innan, mǫrgu sinni: en Sighvatur va tornar a Noruega. Tenia mas i família a Þrándheimur. Va remuntar la costa des del sud amb un byrðingur, un vaixell de càrrega. I mentre estaven ancorats al Freu de Hillar, hi varen veure molts de corbs volant. Aleshores en Sighvatur va declamar: “Veig corbs volant cap al port -se'n recorden de la carronya [que hi tingueren]- on el vaixell, temps enrere, va surar sota l'útil pare dels noruecs (=el vaixell a bord del qual hi anava el rei Sant Olau). Les àguiles voraces xisclen fort cada dia davant Hillar, les que el rei Olau en altre temps hi va atreure moltes de vegades”
5. (fylgjaacompanyar algú (anar amb & fer companyia a algú)
◊ bauð-a sú til bleyði ǁ bœti-Þrúðr at móti ǁ malma mætum hilmi ǁ men dreyrugra benja; ǁ svá lét ey, þótt etti ǁ sem orrostu letti, ǁ jǫfrum ulfs at sinna ǁ með algífris lifru: aquesta Þrúðr guaridora de les ferides sagnants no va oferir al príncep magnífic la [seva] torques per haver-se mostrat[, segons ella,] covard a la trobada dels ferros (=en el combat). D'aquesta manera contínuament feia (o millor encara: es comportava) com si estigués aturant la batalla, encara que [en realitat] incitava els prínceps a acompanyar la germana del monstruosíssim Llop [Fènrir] (= la deessa Hel) (en Finnur Jónsson, a la seva edició de la Ragnarsdrápa d'en Bragi enn gamli Boddason, 1912-1915, pàgs. 2-3, tradueix el text d'aquesta manera: den gudinde, som lædede de blodige sår (Hild), bød ikke den fortræffelige fyrste (Högne) halsringen for at han skulde vise sig fej i kampen; hun lod stadig, som hun frarådede kampen, uagtet hun æggede kongerne (ved sin æggen vilde bevirke, at kongerne) til at rejse til det fuldkomne uhyre, ulvens søster (Hel), i per tant, interpreta el substantiu algífri com a referit a la deessa Hel)

sinnaður, sinnuð, sinnað <adj.>:
(hneigður til, skapi farinndiposat -ada, inclinat -ada (indicant la intenció, la disposició, l'ànim, el sentiment envers algú o una cosa)
◊ en hann fékk tækifæri sem hentaði fáránlegu ráðabruggi hans þegar Demetríus kvaddi hann á fund með ráðgjöfum sínum og innti hann eftir því hvernig Gyðingar væru sinnaðir (καθίστημι + ἡ διάθεσις -έσεως, ἐν τίνι διαθέσει) og hvað þeir hygðust fyrir (καθίστημι + ἡ βουλή -ῆς, καὶ βουλῇ καθέστηκαν οἱ Ιουδαῖοι): però va trobar una ocasió que era favorable al seu estrafolari projecte, quan en Demetri el va convocar a una reunió amb els seus consellers i el va interrogar sobre quina era la disposició dels jueus i què pretenien

sinnandi, sinnandi, sinnandi <adj.>:
que fa cas (que presta atenció, que fa cabal)
♦ vera e-m ekki sinnandi: no fer cas d'algú (a causa de la tristesa, abatiment, angoixa, ànsia etc.)
♦ vera ekki mönnum sinnandi [af e-u]: no fer cas de ningú [per...], anar esmaperdut -uda [de...]
◊ en hún svaraði: „Þegi þú sjálfur og reyndu ekki að blekkja mig. Drengurinn minn er dáinn.“ Og dag hvern gekk hún út og skimaði eftir veginum sem sonur hennar hafði gengið á braut og var ekki mönnum sinnandi (πείθω, καὶ οὐκ ἐπείθετο οὐδενί). Þegar sól var sest kom hún inn, harmaði og grét alla nóttina og festi ekki blund: i ella li contestava: “Calla i no pretenguis enganyar-me. El meu fill és mort”. I cada dia sortia a guaitar el camí per on el seu fill se n'era anat i estava abatuda. Quan el sol es ponia, entrava a dins, es planyia i plorava tota la nit i no es podia pas adormir (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa:i ella li deia: «No em diguis res i no m'enganyis. El meu fill s'ha mort». I cada dia se n'anava corrents a guaitar el camí per on havia marxat el seu fill; i no feia cas de ningú. I quan es ponia el sol, entrava a casa i es passava tota la nit lamentant-se i plorant. I no dormia gens i la Vulgata Et illa dixit: “ Tace a me; noli me seducere! Periit filius meus ”. Et exsiliens circumspiciebat cotidie viam, qua filius eius profectus erat, et nihil gustabat; et, cum occidisset sol, introibat et lugebat lacrimans tota nocte et non dormiebat. El text grec fa: καὶ εἶπεν αὐτῷ: σίγα ἀπ᾽ ἐμοῦ καὶ μή με πλάνα ἀπώλετο τὸ παιδίον μου καὶ ἐκπηδήσασα περιεβλέπετο τὴν ὁδόν ᾗ ᾤχετο ὁ υἱὸς αὐτῆς καθ᾽ ἡμέραν καὶ οὐκ ἐπείθετο οὐδενί καὶ ὅτε ἔδυ ὁ ἥλιος εἰσπορευομένη ἐθρήνει καὶ ἔκλαιεν τὴν νύκτα ὅλην καὶ οὐκ εἶχεν ὕπνον.)
♦ vera ekki mönnum sinnandi af áhyggjum: estar mort d'ànsia

sinna·skipti <n.pl -skipta>:
canvi m de parer
♦ taka sinnaskiptum: #1. <LOC GENcanviar de parer#2. <RELIGpenedir-se [i convertir-se]
◊ þeir skulu  (hi manca la traducció de לֹא) snúa aftur til Egyptalands, og Assýringar munu drottna yfir þeim, því að þeir vilja ekki taka sinnaskiptum (mēʔăˈnū   lā-ˈʃūβ, מֵאֲנוּ לָשׁוּב): tornaran al país d'Egipte i els assiris regnaran sobre ells perquè no volen pas convertir-se
◊ en nú tókuð þér sinnaskiptum (wa-ttāˈʃuβū, וַתָּשֻׁבוּ) og gjörðuð það, sem rétt var í mínum augum, með því að boða hver öðrum frelsi, og gjörðuð sáttmála fyrir mínu augliti í musterinu, sem kennt er við nafn mitt: i doncs us havíeu convertit i havíeu fet el que és correcte als meus ulls tot proclamant la llibertat del seu proïsme, i havíeu fet un pacte davant meu, al temple que porta el meu nom
◊ Síon skal endurleyst fyrir réttan dóm (bə-miʃˈpātˤ, בְּמִשְׁפָּט), og þeir, sem taka sinnaskiptum (wə-ʃāˈβɛi̯-hā, וְשָׁבֶיהָ), munu frelsaðir verða fyrir réttlæti: Sió serà redimida pel dret i els qui s'hi convertiran seran deslliurats per la justícia
◊ Guð, sem hefur umborið tíðir vanviskunnar, boðar nú mönnunum, að þeir skuli allir hvarvetna taka sinnaskiptum (μετανοέω, μετανοεῖν): Déu, que ha tolerat els temps de la ignorància, fa saber ara als homes que tots, pertot arreu, s'han de convertir

sinnast <sinnast | sinnaðist | sinnast. Verb impersonal amb el subjecte lògic en datiu: e-m>:
irritar-se, fer-se felló -ona (Bal.
♦ e-m sinnast við e-n: algú s'irrita amb algú, algú va (o: està) felló -ona amb algú (Bal.
♦ e-m sinnast út af e-u: algú s'irrita amb (o: per) una cosa

sinnep <n. sineps, no comptable>:
<CULINmostassa f, <LITmostalla f, mostarda f (Ross., Men.(condiment o salsa elaborat a partir dels grans de mostassa)

sinneps·gas <n. -gass, no comptable>:
gas m mostassa

sinnepsgas·árás <f. -árásar, -árásir>:
atac m amb gas mostassa

sinnepsgas·sprengikúla <f. -sprengikúlu, -sprengikúlur. Gen. pl.: -sprengikúlna>:
granada f de gas mostassa

sinnepsgas·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur. Gen. pl.: -sprengna o: -sprengja>:
bomba f de gas mostassa

sinneps·gulur, -gul, -gult <adj.>:
[de color] groc mostassa

sinneps·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
mostassa negra, <LITmostalla [negra], mostarda f [negra] (Ross., Men. (planta Brassica nigra syn. Sinapis nigra) (svartmustarður)

sinneps·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de mostassa (o: mostalla) 

sinneps·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:
1. mostassa negra, <LITmostalla [negra], mostarda f [negra] (Ross., Men. (planta Brassica nigra syn. Sinapis nigra) (svartmustarður)
2. mostassa blanca (planta Sinapis alba) (hvítmustarður; hvítur mustarður; gulur mustarður)

sinni <m. sinna, sinnar>:
1. (fylgdarmaðurmembre m del seguici (d'un senyor)
2. (fylgismaðurseguidor m, seguidora f (partidari d'algú, persona que dóna suport a algú o el segueix)
3. (félagi, förunauturcompany m, companya f (esp. de viatge)
◊ sól varp sunnan, ǀ sinni mána, ǁ hendi inni hœgri ǀ um himiniǫður; ǁ sól þat né vissi, ǀ hvar hon sali átti, ǁ stiǫrnor þat né visso, ǀ hvar þær staði átto, ǁ máni þat né vissi, ǀ hvat hann megins átti: el sol, el company de la lluna, estenia des de migjorn la seva mà dreta per les voreres del cel. El sol no sabia on tenia els seus estatges, els estels no sabien on tenien llurs paratges, la lluna no sabia quina força tenia (entenc el misteriós sól varp sunnan en el sentit que l'autor o autora del text situava l'habitatge del sol en sud, simplement, perquè el sud és càlid i el nord, fred. Des del sud el sol envoltava tot el cel amb els dits de la seva mà dreta en un dia perpetu, perquè en realitat, ell, la lluna i els estels anaven [caminant per la plana del cel] plegats, de manera que no hi havia l'alternança entre la nit i el dia. Només després, els déus crearen la nit i el dia, el matí i el vespre, i amb ells, el temps perquè els humans poguessin comptar dies i anys. És curiós que el temps no fos vist en la mitologia norrena com a preexistent, sinó com a creació dels regin, dels ginnheilǫg goð, i per tant, com un regal d'ells al món)

-sinni <m. -sinna, -sinnar. Sufixoide emprat en la formació de substantius que designen el partidari d'una idea, un moviment etc.>:
-ista m & f
♦ → konungssinni “reialista”
♦ → sameignarsinni “comunista”

sinni¹ <n. sinnis, sinni>:
1. (skoðunopinió f (parer)
◊ og sem þeir höfðu lengi eftir því beðið og sáu ekkert vont að honum verða, umhverfðu þeir sínu sinni (μεταβάλλω, μεταβαλόμενοι) og sögðu hann Guð vera: i quan ho hagueren esperat molt de temps i veieren que no li passava res de dolent, canviaren de parer i deien que era un déu
♦ vera annars sinnis: ésser d'una altra opinió, ésser d'un altre parer
♦ vera sama sinnis: ésser de la mateixa opinió, ésser del mateix parer
♦ vera sama sinnis og áður: continuar tenint la mateixa opinió que abans
2. (hugur, skaptarannà m, disposició f [de caràcter] (mentalitat, forma de pensar i veure el món & forma d'ésser, caràcter, temperament)
♦ svo er margt sinnið sem skinnið: #1. (með tilvísun til skapgerðarhi ha tantes de formes d'ésser com persones (fent referència al caràcter i forma d'ésser)#2. (með tilvísun til hugarfarstants de caps, tants de parers (fent referència a la forma de pensar. Cf. la locució alemanya So viele Köpfe, so viele Sinne i la llatina quot capita, tot sensus)
3. (geðment f, esma f (ànim[a], cor, pensa, seny)
◊ öðruvísi stendur á fyrir hvörjum þeim sem þarað snýr sínu sínni (ἡ ψυχή -ῆς: τὴν ψυχὴν αὐτοῦ), að yfirvega (διανοέονομαι ~ διανοούμαι: διανοούμενος -ένη -ούμενον: διανοουμένου) lögmál hins æðsta. Hann grennslast (ἐϰζητέω, ἐκζητήσει) eftir visku allra þeirra gömlu, og ígrundar (ἀσχολέω, ἀσχοληθήσεται) rækilega spádómana: ben diferent s'esdevé amb qualsevol que gira tota la seva ànima a reflexionar sobre la llei de l'Altíssim: aquest cercarà d'informar-se sobre la saviesa de tots els antics i examinarà curosament les profecies
◊ og Antíochus metnaðist (μετεωϱίζω: ἐμετεωρίζετο) í sínu sinni (ἡ διάνοια -ίας: τὴν διάνοιαν) og hugleiddi ekki, að Drottinn var orðinn reiður borginni um sinn (βραχέως - βϱαχυτέϱως - βϱαχυτάτως: βραχέως), sakir synda þeirra sem þar bjuggu, hvörsvegna (διό) og auga  (ἡ παρόρασις -άσεως, παρόρασις) var af henni (ὁ τόπος -όπου: περὶ τὸν τόπον) sleppt (γίνομαι ← γίγνομαι: γέγονε[ν]): i l'Antíoc es va enorgullir en el seu esperit i no va considerar que el Senyor s'havia posat furiós per poc temps amb la ciutat per culpa dels pecats dels qui l'habitaven, i que aquesta era la raó per la qual l'ull [del Senyor] s'havia apartat [de moment] d'ella
♦ eftir sínu sinni: segons el seu cor
◊ Drottinn hefir leitað sér að öðrum manni eftir sínu sinni (ki-ləβāˈβ-ō, כִּלְבָבוֹ), og hefir sett hann fursta yfir sitt fólk, því að þú hefir ekki gætt þess, sem Drottinn bauð: Jahvè s'ha cercat un altre home segons el seu cor i l'ha posat com a príncep al capdavant del seu poble, perquè no has guardat el que Jahvè et va manar (la traducció del 1908-1912 fa: eftir sínu hjarta; la traducció del 2007 fa: að skapi)
♦ hann var glaður í sinni: tenia el cor alegre
♦ hið sama bjó henni í sinni: li rondava el mateix pel cap
♦ hún var ekki með heilu sinni: no tenia pas tot el seu seny

sinni² <n. sinnis, sinni>:
(skiptivegada f (volta, pic) (sinn)

< sinni³ <n. sinnis, sinni>:
(fylgd, föruneyticompanyia f
◊ "bekki breiða ǀ nú skal brúðr með mér, ǁ heim í sinni snúaz; ǁ hraðat um mægi ǀ mun hveriom þyccia; ǁ heima skal-at hvíld nema": la núvia ha de cobrir amb mi els bancs, [així que] cal que [doni l'esquena a ca seva i] faci cap a ca meva en companyia [meva]; a tothom aquest casament els deurà semblar precipitat; a casa[ meva, emperò,] ja reposarem! (vocabulari: #1. nema: En Kuhn 1968³, pàg. 151, només comenta, lacònicament i sense oferir cap solució: nema <...> Unklar ist nema Alv. 1. Tenint en compte el vers anterior, el sentit d'aquest vers sembla haver estat afanyem-nos ara, que, un cop a casa, ja descansarem. La frase pot ésser corrupta. En tot cas, en la seva forma, no es pot pas traduir i, com a traducció, s'ha d'oferir forçosament, una interpretació conjecturada a partir del context)
◊ En þá's hirð til hallar ǁ hers oddviti kallar, ǁ opt tekr jarl at fagna ǁ við ótali bragna; ǁ búin es gjǫf til greizlu ǁ at gullbrota veizlu, ǁ þrøngt sitr þjóðar sinni, ǁ þar es mestr frami inni: i quan el cabdill de la host crida la hirð a la hǫll (el iarl s'alegra sovint amb el sens nombre dels guerrers), el regal ja està preparat per a ésser donat al banquet del trencador d'or; l'acompanyament de la host seu estreta; dedins hi ha la major glòria (En Finnur Jónsson BII:85 desfà els hipèrbatons així: en þás hers oddviti kallar hirð til hallar, — jarl tekr opt at fagna við ótali bragna —; es gjǫf búin til greizlu at veizlu gullbrota; þjóðar sinni sitr þrøngt; þar es mestr frami inni = Men når hærens styrer kalder hirden til hallen — jarlen modtager ofte et utal af mænd —, er en gave beredt til skænk under den gavmilde mands gilde; mandefølget sidder tæt; derinde findes den störste hædring. El sintagma þjóðar sinni sembla idèntic al lýða sinni de la Guðrúnarkviða ǫnnor 33b i l'Atlakviða in grœnlenzka 17:2,b i al þjóða sinni del Sonatorrek 18:2. No interpreto la perífrasi verbal taka at fagna com a incoativa (= va començar a alegrar-se) sinó com a pleonàstica, de manera idèntica al que passa amb la locució nema [at] inf.)
◊ "seinat er nú, systir, ǀ at samna Niflungom, ǁ langt er at leita ǀ lýða sinnis til, ǁ of rosmofiǫll Rínar, ǀ recca óneissa": “Germana, ja és tard per a reunir els nibelungs: cal molt de temps per fer anar a cercar la companyia dels guerrers, els herois sense taca, més enllà dels Puigs Rogencs del Rin” (vocabulari: #1. óneiss: cf. Kuhn 1968³, pàg. 158: adj. ohne tadel. La forma óneissa és la forma de genitiu plural masculí; cf. Noreen 1970⁵, pàg. 292, § 427,2 #2. Rosmufjöll: cf. Kuhn 1968³, pàg. 169: rosmo-fiall n. rötlicher (?) Berg#3. of: cf. Kuhn 1968³, pàg. 156: 2. mit acc.: über, über — hin; <...> of rosmofioll Rínar über die rötlichen (?) berge am Rhein (Akv. 17). El primer constituent del topònim, Rosmu- se sol associar amb l'alt-alemany mitjà roseme, rosem swm. sommersprosse i amb l'alt-alemany antic rosamo, rosomo ‘rovell’, esmentat a la traducció de la Regla de Sant Benet, on hi apareix en la forma d'acusatiu singular skerran rosomon, traduint-hi el llatí eradere aeruginem del cap. LXIV, i el nom del deslleial llinatge (interpreto el terme llatí gens com a ætt) gòtic dels Rosomons o Rosomonungs -com els anomeno per subratllar llur caràcter de llinatge- i que apareixen esmentats com a Rosomonorum gens infida a Getica XXIV, i que potser devien llur nom al fet de presentar una distintiva pigmentació de color vermell-rovell, ja fos perquè s'untessin el cos amb alguna substància o pigment d'aquest color, o hi pintessin llurs escuts o hi tenyissin llur roba i fins i tot llurs cabells. El topònim, doncs, significaria tant com rötlich-braune Berge. En aquest mateix context assenyalo que els membres del llinatge dels Rosomonungs esmentats per Jordanes reapareixen a la matèria norrena dels nibelungs, de tal manera que són possibles les equacions Saro = Sǫrli, Ammius = Hamðir , Sunilda = Svanhildr. En tot cas, adopto aquesta interpretació del topònim en la meva traducció perquè tot el sintagma en el qual es troba integrat deixa clar que el mot era entès com a designació d'una serralada i no pas d'una ciutat. Una altra interpretació del topònim, que considero igualment vàlida -encara que per raons diferents de les adduïdes per la seva autora- és la de l'Anne Holtsmark, exposada al seu article: “Rosmofjǫll Rínar”. Dins: Namn och Bygd 24 (1936), pp. 62-65 = “Rosmofjǫll Rínar”. Dins: Bengt Ivar Hesselman: Nomina Germanica. Hyllningsskrift till Bengt Ivar Hesselman den 21 december 1935. Uppsala: A.-B. Lundequistska Bokhandeln, 1935, pp. 62-65 = “Rosmofjǫll Rínar”. Dins: Anne Holtsmark: Studier i norrøn diktning. Oslo: Gyldendal Norsk Forlag, 1956, pp. 59-61. Segons aquesta autora, el mot podria representar l'adaptació al norrè d'un alt-alemany *Wormeȥ velde ‘plana de Worms’ i, al meu entendre, en tal cas no cal cercar desenvolupaments fonètics del norrè per explicar-ne la forma sinó que n'hi ha prou adduint que la forma del topònim s'explica perquè aquest no es prengué pas de l'alt-alemany sinó del baix-alemany i, en ultra, sofrí, en el procés, un reafaiçonament per etimologia popular que l'acostà al substantiu rosmhvalr)
◊ eromka þekkt ǁ þjóða sinni, ǁ þótt sérhverr ǁ sǫ́tt of haldi; ǁ burr's Bileygs ǁ í bœ kominn, ǁ kvánar sonr, ǁ kynnis leita: em desplau la companyia dels homes, encara que cadascun d'ells estigui en bons termes [amb mi]. El fill de la meva dona [i meu] ha arribat al mas d'en Bileygr (=l'Odin; el mas de l'Odin = el Valhal·la), per a retre-hi visita als parents [finats] (=el nostre fill és mort)
◊ "lǫnd gef ec enn þér, ǀ lýða sinni, ǁ Vínbiǫrg, Valbiǫrg, ǀ ef þú vill þiggia; ǁ eigðu um aldr þat ǀ oc uni, dóttir!": [aquestes] terres et dono encara: Vinbjǫrg [i] Valbjǫrg, si és que les vols acceptar, i un seguici de guerrers. Conserva'ls tota la vida i frueix-ne, filla!
♦ fara ~ ríða e-m í sinni: acompanyar algú
◊ látom son fara ǀ feðr í sinni! ǁ scal-at úlf ala ǀ ungan lengi; ǁ hveim verðr hǫlða ǀ hefnd léttari ǁ síðan til sátta, ǀ at sonr lifi": fem que el fill segueixi el camí de son pare! no s'ha d'alimentar gaire temps un cadell de llop; [si deixes] que el fill petit visqui, a l'home crescut després li resultarà més fàcil la venjança com a compensació [per la mort de son pare] (o: per a quedar cabals) (Rasmus Christian Rask, a la seva edició de l'Edda, Estocolm 1818, pàg. 217 (Edda Sæmundar hinns fróda - Collectio carminum veterum scaldorum sæmundiana dicta), a cura d'Arvid August Afzelius, llegeix: látom son fara ǁ feþr í sinni, ǁ skal-at úlf ala ǁ úngan lengi: ǁ hveim verþr havlda ǁ hefnd lèttari ǁ síþr til sátta ǁ at sonr lifi?. Aquesta lliçó és represa per Gröndal a Gefn 3 (1872), pàg. 26, per bé que aquest interpreta la frase com a enunciativa i no pas com a interrogativa, com feia en Rask: 63. Brynh. II 12: hveim verðr hölda hefnd lèttari síðr til sátta at sonr lifi ‘que un fill visqui [fa que] a un home li resulti més fàcil la venjança (= ésser venjat) [i] menys [que la seva mort se solucioni] a través d'un acord pactat’. Kuhn 1968³, pàg. 21 n'hi dóna la següent explicació: In einigen fällen ist at am besten mit ‘wenn’ zu übersetzen; z. beisp. hveim verðr hǫlða hefnd léttari ... at sonr lifi jedem manne wird die rache leichter ... wenn ein sohn überlebt (Sg. 12; vgl. u. a. Fm. 19, Am. 63, Ghv. 21). Ibíd. pàg. 105: hveim <...> 2. indefin.: <...> jedem, alleinstehend nur unsicher (Sg. 43), sonst mit einem gen. (Ls. 47, Sg. 12) od. adjectivisch (Háv. 95). Ibíd. pàg. 126: léttr adj. leicht: hefnd verðr léttari die rache fällt leichter [aus] (Sg. 12). Ibíd. pàg. 199: sætt (auch sátt) f. versöhnung, geschlossener friede; þat var til sátta, at... man schloß frieden daraufhin, daß... (Dr.); hefnd verðr léttari til sátta die (ausgleichende) rache, der eine versöhnung folgen kann, wird leichter (Sg. 12). La seva interpretació és, doncs, que la venjança iguala o liquida (gleicht aus) una mort amb una altra mort, i un cop consumada, res ja no impedeix la reconciliació de les dues parts involucrades; una traducció basada en la seva interpretació fóra: a qualsevol home li resultarà més fàcil la venjança [i] després [el camí cap a] la reconciliació pactada si un fill seu encara viu; la meva traducció parteix de la meva interpretació de la frase com a frase enunciativa o asseverativa, i no pas interrogativa. A més a més, en la meva interpretació, sonr i hǫlðr són la mateixa persona: l'infant que hom no pot pas matar perquè hom no s'hi veu amb cor a causa de la seva curta edat i l'adult que torna i que pren venjança de la mort de son pare, i l'adverbi síðan qualifica directament el verb verða. Atès el condicionant de l'al·literació, és inversemblant pensar en la possibilitat que el síðan o síðr dels editors, sigui, en realitat, una falsa lectura per[er]fiðar: hefnd verðr léttari, erfiðar [at bera sǫk] til sátta ‘la venjança serà més fàcil i més difícil arribar a un arranjament pactat)
◊ unz þeir Brynhildar ǀ biðia fóro, ǁ svá at þeim Sigurðr ǀ reið í sinni, ǁ Vǫlsungr ungi, ǀ oc vega kunni; ǁ hann um ætti, ǀ ef hann eiga knætti: ...fins que anaren a demanar la mà de la Brynhildr, de manera que en Sigurd, el jove volsung, que ja coneixia els camins, els hi acompanyà. Si l'hagués poguda tenir per dona, ell l'hauria mullerada

< sinni<n. sinnis, sinni>:
(ferð, ferðalagviatge m
◊ "hvat er manna þat, ǀ mér ókunnra, ǁ er mér hefir aukit ǀ erfit sinni? ǁ var ec snivin snióvi ǀ oc slegin regni ǁ oc drifin dǫggo, ǀ dauð var ec lengi": qui és aquest home que, desconegut de mi, m'ha afeixugada amb aquest dur viatge? he estat batuda per la pluja, coberta per la neu, amarada per la rosada: he estat morta molt de temps
♦ vera á sinnum: estar de viatge
◊ heill þú farir, ǀ heill þú aptr komir, ǁ heill þú á sinnom sér! ǁ œði þér dugi, ǀ hvars þú scalt, Aldafǫðr, ǁ orðom mæla iǫtun": Marxa estalvi! i torna estalvi! i sigues estalvi pels camins! Senyor dels Homes (o: Pare dels Homes), que el seny et sigui sempre útil on que hagis de parlar amb un ètun (vocabulari: #1. æði: cf. Kuhn 1968³, pàg. 245: œði <...> n. 1. wissen, verstand (Vm. 4, 20 u. 22)#2. duga: cf. Kuhn 1968³, pàg. 40: duga <...> swv. 1. taugen (Háv. 71, Vm. 20 u. 22, Am. 52 <...> 2. jmdm (e-m) nützen, helfen#3. mæla: cf. Kuhn 1968³, pàg. 147: 3. mit acc. der person; a) m. e-n orðom jmdn anreden, mit ihm ein gespräch beginnen od. führen (Vm. 4))
◊ fram setti hon ǀ scutla fulla, ǁ silfri varða, ǀ setti á bióð, ǁ fán oc flesci ǀ oc fugla steicta; ǁ vín var í kǫnno, ǀ varðir kálcar; ǁ drucco oc dœmðo, ǀ dagr var á sinnom: ella va portar escudelles plenes, sobreposades d'argent, i les posà damunt la taula. [Dins elles hi havia] peix fresc (?) i xuia i ocells rostits. Dins la gerra hi havia vi, i els calzes eren sobredaurats. Begueren i enraonaren. El dia es va anar escolant

Sinnis <m. Sinniss, no comptable>:
Sinis m (Sĭnis -is, Σίνις -ίνιδος ~ Σίννις -ίννιδος)
◊ þegar Þeseifur var á leið til Aþenuborgar drap hann Sinnis ræningja: quan es dirigia a Atenes, en Teseu va matar el lladre Sinis

sinnis·veiki <f. -veiki, no comptable>:
malaltia psíquica (geðveiki)

sinnis·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
amb trastorns mentals, amb un trastorn mental, trastornat -ada (geðveikur)

sinnóber <m. sinnóbers, no comptable>:
cinabri m

sinnóber·litur <m. -litar, no comptable>:
vermelló m

sinnóber·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
mina f de cinabri

sinnóber·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
vermell cinabri, de color vermelló

sinnugur, sinnug, sinnugt <adj.>:
1. (slyngurdestre -a, primmirat -ada (que posa interès en fer una cosa i és bo fent-la)
♦ sinnugur til allra starfa: bo en totes les feines
♦ sinnugur við verk hans: primmirat amb la seva feina
2. (hugsunarsamur, skynugurple -ena d'enginy, llest -a (judiciós, prudent, que obra amb reflexió)
◊ Sikileyíngar á þessum dögum eru sinnugir og af náttúru fljótskarpir, enn þvætta á stundum heldur margt. Eru þar hjá mjög öfundsjúkir og misunna öðrum, gjöra þó hinum framandi gott; þeirra trúarbrögð eru rómversk-kathólsk: els sicilians són avui en dia subtils i per natura eloqüents, de vegades, emperò, parlen massa, són molt envejosos i envegen els altres, encara que fan bé als estrangers. Llur religió és la romana catòlica (l'original fa -Godfried Schultze 1651, p. 128-: Die Sicilianer sind heutiges Tages scharff von Sinnen / vnd von Natur beredsam, schwatzen aber zu weilen gar zu viel / sind darbey sehr missgönstig / thun doch den Frembden gutes / ihre Religion ist Römisch-Catholisch)
◊ innbyggjarar Egyptalands eru sinnugir og skilníngsskarpir, þeir voru hinir fyrstu, sem fundu uppá stjörnuvísindi: els habitants d'Egipte són subtils i aguts d'enteniment: foren els primers en inventar l'astronomia (l'original fa -Godfried Schultze 1651, p. 435-: Die Einwohner dieses Landes Egypten sind sinnreich / vnd eines scharffen Verstandes / Sie sind die Ersten / die die Sternguckerey erfunden haben)

sinnu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (framtaksleysiindiferència f (inactivitat, manca d'activitat, reacció o interès)
2. (sljóleiki, deyfðapatia f (desinterès, llanguiment, desgana)
3. (hugsunarleysidistracció f (irreflexió)

sinnu·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
persona apàtica

sinnuleysis·lega <adv.>:
apàticament

sinto- <en compostos>:
<RELIGxintoista

sin·tog <n. -togs, no comptable>:
<MED & VETERdistensió (o: contractura) f del tendó, forçament m de nirvi (Bal.)

sin·togna <-togna ~ -tognum | -tognaði ~ -tognuðum | -tognað>:
sofrir una distensió (o: contractura) del tendó, forçar el nirvi (Bal.)

sinto·hof <n. -hofs, -hof>:
<RELIGtemple m xintoista

sintoismi <m. sintoisma, no comptable>:
<RELIGxintoisme m

sintoisti <m. sintoista, sintoistar>:
<RELIGxintoista m & f

sintoískur, sintoísk, sintoískt <adj.>:
<RELIGxintoista

sinto·trú <f. -trúar, no comptable>:
<RELIGxintoisme m

sintó- <en compostos>:
<RELIGxintoista

sintóismi <m. sintóisma, no comptable>:
<RELIGxintoisme m

sintó·trú <f. -trúar, no comptable>:
<RELIGxintoisme m
◊ sumir eru Sintó-trúar, sem er forn náttúrutrúarbrögð: alguns són de religió xintoista, que és una antiga religió naturalista

sinu·bruni <m. -bruna, no comptable>:
incendi m d'herbei [sec]

sinu·eldur <m. -elds, -eldar>:
incendi m d'herbei [sec]

Sioux indíáni <m. indíána, indíánar>:
indi m Sioux, índia f Sioux

sippa <sippa ~ sippum | sippaði ~ sippuðum | sippað>:
saltar a la corda

Sippóra <f. Sippóru, no comptable>:
Sefora f (= lat. Sĕphōra), Seforà f (= Bíblia de Montserrat), Siporà f (= Bíblia interconfessional), Çipporà f (צִפֹּרָה)

sippu·band <n. -bands, -bönd>:
corda f [de saltar] (corda emprada per saltar, esp. per les nenes, però també en els gimnasos)

sirkill <m. sirkils, sirklar>:
compàs m (fl./pl.: compassos) (utensili per a dibuixar cercles o circumferències)

sirkon <n. sirkons, no comptable>:
zircó m

sirkon·steinn <m. -steins, -steinar>:
zirconita f
♦ gullhálsmen með gullhringjum og sirkonsteinum: cadeneta d'or amb anells d'or i zirconites

sirkus <m. sirkuss, sirkusar>:
circ m (espectacle sota carpa i sovint ambulant)

sirkus·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
número m de circ

sirkus·fólk <n. -fólks, no comptable>:
gent f de circ

sirkus·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m de circ

sirkus·leikir <m.pl -leikja>:
<FIGteatre m, enrenou m, xivarri m, mullader m

sirkus·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m de circ, directora f de circ

sirkus·svið <n. -sviðs, -svið>:
pista f de circ

sirkus·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
funció f de circ

sirkussýningar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
presentador m de funció de circ, presentadora f de funció de circ

sirkus·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
carpa f de circ, tenda f de circ, envelat m de circ

sirkus·trúður <m. -trúðs, -trúðar>:
pallasso m de circ, pallassa f de circ

Sirmíum <n. Sirmíums, no comptable>:
Sírmium m (Σίρμιον)

sirs <n. sirs, no comptable>:
<TÈXTendiana (o: indiana) f

sisona <adj.>:
una cosa per l'estil, una cosa [si fa no fa]

sisteríanskur, sisteríönsk, sisteríanskt <adj.>:
del Cister (o: Cistell; o: Císter -cast.-), cistercenc -a
♦ sisteríanska reglan: l'orde m del Cister

Sistersíana- <en compostos>:
del Cister (o: Cistell; o: Císter -cast.-), cistercenc -a

Sistersíana·regla <f. -reglu, no comptable>:
<RELIGorde m del Cister (o: Cistell) ([Sacer] Ordo Cisterciensis)

Sistersíensa- <en compostos>:
del Cister (o: Cistell; o: Císter -cast.-), cistercenc -a

Sistersíensa·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:
<RELIGmonestir cistercenc
Héraðvaðsklaustur: í Herrevad á Skáni var Cistersíensaklaustur stofnað 1.144: monestir de Héraðvað: a Herrevad (Skåne) el 1144 s'hi havia fundat un monestir cistercenc

Sistersíensa·munkaklaustur <n. -munkaklausturs, -munkaklaustur>:
<RELIGmonestir m de monjos cistercencs

Sistersíensa·nunna <f. -nunnu, -nunnur. Gen. pl.: -nunna>:
<RELIGmonja cistercenca, monja f del Cister

Sistersíensa·nunnuklaustur <n. -nunnuklausturs, -nunnuklaustur>:
<RELIGmonestir m de monges cistercenques

Sistersíensa·regla <f. -reglu, no comptable>:
<RELIGorde m del Cister (o: Cistell) ([Sacer] Ordo Cisterciensis)

Sistersíensi <m. Sistersíensa, Sistersíensar>:
<RELIGmonjo cistercenc, monjo m del Cister

sistra <f. sistru, sistrur. Gen. pl.: sistra>:
<MÚSsistre m

sitja <sit ~ sitjum | sat ~ sátum | setið>: seure
	sitja við borð: seure davant una taula
◊ hann bað hana að sitja hjá sér: li va demanar que segués devora ell
◊ Gunnar hafði marga fyrirboðsmenn og skipaði hann svo sínum mönnum. Hann sat á miðjan bekk en innar frá Þráinn Sigfússon, þá Úlfur aurgoði, þá Valgarður hinn grái, þá Mörður og Runólfur, þá Sigfússynir. Lambi sat innstur. Hið næsta Gunnari utar frá sat Njáll, þá Skarphéðinn, þá Helgi, þá Grímur, þá Höskuldur, þá Hafur hinn spaki, þá Ingjaldur frá Keldum, þá synir Þóris austan úr Holti. Þórir vildi sitja ystur virðingamanna því að þá þótti hverjum gott þar sem sat. Höskuldur sat á miðjan bekk en synir hans innar frá honum. Hrútur sat utar frá Höskuldi. En þá er eigi frá sagt hversu öðrum var skipað. Brúður sat á miðjum palli en til annarrar handar henni Þorgerður dóttir hennar. Á aðra hönd sat Þórhalla dóttir Ásgríms Elliða-Grímssonar: molts dels convidats d'en Gunnar ja havien arribat i ell els va asseure d'aquesta manera: ell mateix seia enmig d'una filera de bancs. Després, i en direcció cap a l'interior de la sala, hi seia en Þráinn Sigfússon, després venia l'Úlfur, el godó d'Aur, després venia en Valgarður el gris, després en Mörður i en Runólfur, després els fills d'en Sigfús. El qui seia més endins de tot era en Lambi. A l'altra costat d'en Gunnar, i en direcció a l'entrada de la sale, hi seia en Njáll, després l'Skarphéðinn, després venia en Helgi, després en Grímur, després en Höskuldur, després venia en Hafur el savi, després venia l'Ingjaldur de Keldur i, finalment, hi havia els fills d'en Þórir de Holt, de llevant. Com que tots els prohoms ja els semblava bé on cadascun d'ells seia, en Þórir s'avingué a seure a la part de més cap a l'exterior d'ells. En Höskuldur seia al bell mig de l'altra filera de bancs i els seus fills seien al seu costat en direcció cap a l'interior de la sala. En Hrútur seia a l'altre costat en direcció cap a l'exterior de la sala, però no s'especifica com estaven distribuïts els altres dins la sala. La núvia seia al bell mig del pallur travesser i al seu costat hi seia la seva filla Þorgerður. A l'altra costat seu hi seia la Þórhalla, la filla de l'Ásgrímur, fill de l'Elliði-Grímur
◊ konungr mælti: "Ok varð svá, at henni var þökkuð betr veizlan en mér. Ekki hefir hún betr gert til þín en ek. Snæðum nú allir saman, áðr þú farir, ok verum kátir; sit þú upp, drottning": el rei va dir: “i la cosa ha acabat que, al final, a ella se li ha agraït millor la veizla dispensada que no pas a mi, i [això que] ella no s'ha portat millor amb tu que jo. I ara, abans que no parteixis, mengem tots ensems, i estiguem alegres. Reina, asseu-te a taula!”
◊ "sit þú," segir hún, "og skalt þú jafnan þessu sæti halda þá er þú ert í boði mínu": “no t'aixequis”, ella li va dir, “sempre que siguis el meu convidat, aquest serà el teu seient”
◊ þú hugsar: Ég hefi unnið mikinn sigur á Edómítum og þú hefir fyllst ofmetnaði. Sit þú nú kyrr heima (ʕatˈtāh   ʃəˈβāh   bə-βēi̯ˈθɛ-χā, עַתָּה, שְׁבָה בְּבֵיתֶךָ)! Hví vilt þú egna ógæfuna (θiθgāˈrɛh   bə-rāˈʕāh, תִתְגָּרֶה בְּרָעָה) sjálfum þér og Júda til falls?": penses: «He obtingut una gran victòria sobre els edomites, i t'has omplert d'ensuperbiment. Roman ara a ca teva tranquil! Per què vols atreure't l'infortuni que et menarà a la caiguda a tu mateix i [el poble de] Judà?»
◊ af því að þú vannst mikinn sigur á Edómítum, hefir þú fyllst ofmetnaði. Njót þú frægðarinnar og sit kyrr heima (wə-ˈʃēβ   bə-βēi̯ˈθɛ-χā, וְשֵׁב בְּבֵיתֶךָ). Hví vilt þú egna ógæfuna (θiθgāˈrɛh   bə-rāˈʕāh, תִתְגָּרֶה בְּרָעָה) sjálfum þér og Júda til falls?": pel fet d'haver obtingut una gran victòria sobre els edomites, t'has omplert d'ensuperbiment. Gaudeix de la glòria i roman a ca teva tranquil! Per què vols atreure't l'infortuni que et menarà a la caiguda a tu mateix i [el poble de] Judà?»
♦ sitja á dómstóli: seure al tribunal (com a jutge)
♦ sitja á hækjum sér: seure a la gatzoneta
♦ sitja á konungsstóli: seure en el tron
♦ sitja beinn ~ bein ~ beint í baki: seure dret -a, seure amb l'esquena dreta
♦ sitja klofvega á e-u: seure eixancat -ada (o: encamellat) damunt una cosa
♦ sitja á jörðinni: seure en terra
◊ hlið borgarinnar munu kveina og harma, og hún sjálf mun sitja einmana á jörðinni (lā-ˈʔārɛt͡s   tēˈʃēβ, לָאָרֶץ תֵּשֵׁב): les portes de la ciutat gemegaran i estaran de dol, i ella mateixa, deshabitada, seurà en terra
◊ þeir sitja þegjandi á jörðinni (ʝēʃəˈβū   lā-ˈʔārɛt͡s   ʝiddəˈmū, יֵשְׁבוּ לָאָרֶץ יִדְּמוּ), öldungar dótturinnar Síon, þeir hafa ausið mold yfir höfuð sín, gyrst hærusekk, höfuð létu hníga að jörðu Jerúsalem-meyjar:
♦ sitja á rúminu [sínu]: seure al llit (estar assegut al llit, amb els peus en terra, emprar el llit de seient)
♦ sitja flötum beinum: seure amb les cames estirades
♦ sitja fyrir framan sjónvarpið: seure davant el televisor
♦ sitja í hægindastólnum: seure a la cadira de braços (o: poltrona; o: butaca), seure al silló (cast.; ekki ritm./no lit.)
♦ sitja í hásæti sínu ~ hásætinu: seure en el seu tron ~ en el tron
♦ sitja í stól (o: stóli)seure a una cadira
♦ sitja í sófanum: seure al sofà
♦ sitja með krosslagða fætur (o: sitja krosslögðum beinum)seure amb les cames creuades
♦ sitja til borðs [með e-m]: seure a taula [amb algú]
♦ sitja uppi í rúminu: seure al llit (no estar-hi ajagut, sinó, p.e., arrepitat a la capçalera)
♦ sitja við borð: seure a taula
♦ sitja við borð á kaffihúsi: seure a una taula a una cafeteria
♦ sitja við borðið: seure a la taula
♦ sitja við eldhúsborðið: seure a la taula de la cuina
♦ sitja við eldinn: seure a la vora del foc
◊ sjá, þeir eru sem hálmleggir, eldurinn eyðir þeim. Þeir geta ekki bjargað lífi sjálfra sín úr loganum, því það verður ekki glóð til að orna sér við eða eldur til að sitja við (ˈʔūr   lā-ˈʃɛβɛθ   nɛɣədˈdō, אוּר לָשֶׁבֶת נֶגְדּוֹ): guaita, són com brins de palla que el foc consumeix. No podran pas salvar llur pròpia vida de les flames car no hi haurà caliu per a escalfar-se ni foc per a seure-hi a la vora
♦ sitja við gluggann: seure darrere la finestra
♦ nú mun eigi mega sitjanda hlut í eiga: <LOC FIGara no valen mans plegades, ara és l'hora d'agafar les regnes amb les mans, ara és l'hora d'actuar
◊ þá mælti Njáll: "Nú mun eigi sitjanda hlut mega í eiga. Göngum nú þar til er búarnir sitja": aleshores en Njáll va dir: “ara no s'hi val estar mans plegades. Anem on hi ha els veïns que fan de jurats”
♦ sitja á hesti: <LOC FIGanar a cavall
◊ Grettir bað hann því einu játa er honum þætti sér smánarlaust. Berserkurinn sat á hesti og hafði hjálm á höfði og ekki spennt kinnbjörgunum. Hann hafði skjöld járni rendan fyrir sér og lét hann hið ógurlegasta: En Grettir li va aconsellar que només accedís a fer el que no li semblés deshonrós. El berserc seia a dalt del seu cavall, duia el casc posat, per bé que no s'havia fermades les galteres. Davant seu tenia un escut amb les voreres forrades de ferro i cridava de la manera més esborronadora
♦ sitja uppi á borgarveggnum: seure a dalt de les muralles
♦ sitja byrina: <LOC FIGromandre a casa deixant passar un vent favorable per a salpar i perdent així l'ocasió de salpar o sortir a pescar
◊ og er á leið kveldið og nóttina og morgna tekur þá vaknar Þorvarður og sér að Eysteinn var á fótum og mælti: "Ekki er veður byrvænlegt. Verið með oss í dag og látið mig veðrið sjá fyrir yður og skuluð þér eigi að heldur byrina sitja": i quan varen passar el vespre i la nit i va començar a clarejar, en Þorvarður es va despertar i va veure que l'Eysteinn ja s'havia llevat. L'Eysteinn li a dir: “Þorvarður, no bufa un vent que sigui favorable perquè salpeu. Quedeu-vos un dia més a ca meva i deixeu-me a mi que surti a veure quin temps fa. No patiu que per fer-ho no us quedareu pas a casa desaprofitant el primer vent favorable que bufi”
♦ sitja vel bæ sinn: <LOC FIGmantenir pròsper i en bones condicions el seu mas
◊ Þorkell Eyjólfsson gerðist höfðingi mikill. Hélt hann sér mjög til vinsælda og virðingar. Hann var maður héraðríkur og málamaður mikill. Þingdeilda hans er hér þó ekki getið. Þorkell var ríkastur maður í Breiðafirði meðan hann lifði þegar er Snorra leið. Þorkell sat vel bæ sinn. Hann lét gera öll hús að Helgafelli stór og rammleg. Hann markaði og grundvöll til kirkju og lýsti því að hann ætlaði sér að sækja kirkjuviðinn: en Þorkell Eyjólfsson es va convertir en un gran höfðingi. Tenia molta de cura del seu prestigi i popularitat entre la gent. Era molt influent en el seu districte i un gran málamaður, un ‘home de plets’, una mena d'advocat-assessor jurídic. Aquí, tanmateix, no s'esmentaran els seus plets legals al þing. En Þorkell fou, mentre va viure, l'home més poderós del Breiðafjörður, sense tenir en compte l'Snorri. En Þorkell mantenia el seu mas en bon estat i condicions. Va fer fer tots els edificis de Helgafell grans i sòlids. També va marcar els fonaments d'una església tot anunciant que tenia la intenció de procurar-se la fusta per a construir-la
♦ sitja fund ~ brúðkaup: assistir a una reunió ~ a unes noces
♦ sitja góða hesta: <LOC FIGcavalcar bons cavalls, anar amb bons cavalls
◊ Grelent tekr til orða: “Minn meistari Rollant, furðu góða hesta sitja heiðingjar þessir, vinnum þá ok fám várum mǫnnum, þeim sem þurfa” (af Agulando. Cap. 74, p. 259): en Grelent va parlar: “Mon senyor Rutlan, aquests pagans van muntats en cavalls meravellosament bons. Capturem-los i donem-los als nostres homes que en tenen necessitat”
♦ sitja jörð: <LOC FIGtenir un mas
♦ sitja [ekki] auðum höndum: <LOC FIG[no] seure mans-plegades, [no] estar-se amb les mans a la butxaca
♦ sitja kyrr: <LOC FIGromandre a un lloc (quiet, sense fer o emprendre res)
◊ hvort sem þú situr kyrr (ʝāˈʃaβ, יָשַׁב: wə-ʃiβtə-ˈχā, וְשִׁבְתְּךָ), gengur út eða inn, þá veit ég það: si ets a casa, si en surts o hi entres: jo ho sé
♦ sitja kyrr hjá: <LOC FIGseure tranquil -il·la a banda del que s'estigui fent a un lloc
◊ ek spurða þá, hvar ek skyldi sitja. Hann bað mik þar sitja, sem ek gæta rutt mér til rúms ok kippt manni ór sæti. Ek bað hann hafa þǫkk fyrir. Treysta ek mér þá harðla vel. Réð ek þar þegar á, er sat Bǫðvarr bjarki. Konungr skildi þat til, at þeir skyldu ekki móti brjótast. Tók ek þá í hendr Bǫðvari, ok setta ek fœtrna í fótskemmilinn. Lét ek síga herðarnar, en ek herða handleggina. Treysta ek þá á af ǫllu afli, en hann sat kyrr, svá at hvergi gat ek honum vikit. En stundum var hann rauðr sem blóð, en stundum bleikr sem bast eða blár sem hel eða fǫlr sem nár, svá at ýmsir þessir litir fœrðust í hann, svá brá honum við: aleshores vaig preguntar on havia de seure. Ell em pregà que segués allà on pogués fer-me un lloc traient un home del seu seient. Li vaig pregar que acceptés les meves gràcies. M'hi veia totalment amb cor de fer-ho. Em vaig dirigir a l'instant allà on en Böðvarr bjarki ( = Osset, cadell d'ós, ós petit) seia. El rei va imposar la condició que ningú s'hi oposés. Vaig agafar en Böðvarr pels avantbraços tot posant els peus damunt l'escambell per als peus. Vaig enfonsar les espatlles tibant els braços. Aleshores vaig pitjar amb totes les meves forces, però ell va continuar assegut impertorbablement, de manera que no vaig poder fer-lo moure gens ni mica. [I mentre l'empenyia,] adés estava vermell com la sang, adés blanc com la part interior de l'escorça d'un arbre, o bé negre com Hel o blanc com un mort, de manera que aquestes diferents colors se succeïen en ell: així és com anava reaccionant [a les empentes d'en Tóki]
◊ hann var dimmraddaður og mæltist við einn saman: "Hér er illa um gengið," sagði hann, "að hrökkt ( = rækt? del verb rækja ‘vísa á bug, reka burt; verjagen, vertreiben, verwerfen’) er öll eiga mín og með það þó verst farið, sem bezt er, sem eru mannakrof mín. Væri slíkt launa vert. Hefir nú og eigi haglega um skipst, að Hallbjörn, vinur minn, situr nú kyrr heima, en Ketill hængur, eldhúsfíflið, er nú hér kominn, enda væri mér aldrei við of að launa honum. Væri mér næsta skömm í því að bera eigi langt af honum, þar sem hann hefir vaxið upp við eld og verið kolbítur": tenia una veu fosca i parlava amb ell tot sol. Deia: “Quin matx que hi han fet aquí! Totes les meves pertinences estan [fetes malbé i] escampades fora de lloc i el pitjor que han fet m'ho han fet amb el que n'era el millor com ara els meus cossos humans [salats]. El qui m'ho ha fet es mereixeria una recompensa en concordança. Tampoc no ha resultat un canvi traçut que en Hallbjörn, el meu amic, ara sigui a casa seva, i que hagi vingut aquí en Ketill Salmó, el boig de la cuina i no m'hauria de resultar mai excessivament difícil de fer-li pagar [al Ketill el que m'ha fet]. De fet, em seria prou vergonya si no fos capaç de superar-lo de molt [en la venjança], a ell, que ha crescut a la vora del foc i que no ha estat res més que un "mossega-calius"” (la traducció llatina de l'Islefus Thorlevius (Ísleifur Þorleifsson), publicada el 1697 a Uppsala, pp. 3-4, fa: uoce deinde rauca et obscura, in haec erumpit uerba. Misera hic et mala facies rerum mihi se offert, diruptis et dispersis cunctis opibus meis; praecipuè humanis, quas maximè in deliciis habui, carnibus: cuius nefarii author merito puniendus erit. Non pro uoto res cecidit quod Hallbiornus amicus [p. 4] meus domi remensit, cum tamen fatuus ille culinarius (Ketillus sc:) huc uenerit, sed agedum, nec mihi difficile est ipsum iustâ mulctare poenâ, utpote in culina educatum, nec non otio et mollitie languentem. Vocabulari: #1. hœngr: aquest mot pot voler dir truitot, mascle de la truita; riðsilungur, salmó mascle, mascle del salmó; riðlax i revolt, tombant; sinuositat, tortuositat; corba, curvatura; bugða, krókurEn Baetke 19874 pàg. 294, només li dóna el significat: hœ(i)ngr m. männlicher Lachs; #2. skiptast um: interpreto aquest verb en el sentit que l'ètun Surtur hi fa una al·lusió a un intercanvi de feines entre el pare Hallbjörn i son fill en Ketilll'Ísleifur Þorleifsson, per contra, interpreta l'expressió d'una altra manera: pro uoto res non cecidi ‘la cosa no s'és esdevinguda com havíem desitjat’; #3. við of: interpreto l'adverbi igual com ho fa l'Íleifur Þorleifsson: i fer-li-ho pagar no em seria mai excessivament [difícil]val a dir que l'edició de n'Ísleifur presenta una lliçó lleugerament divergent: ...eldhúsfíflið, er mier ey um of að launa honumamb el verb en present i no pas en condicional; En Baetke 19874 pàg. 463, dóna: vera (við) of über das Maß, übertrieben, zuviel sein; #4. væri mér næsta skǫmm í því at bera eigi langt af honum: la frase manca a l'edició de l'Ísleifur Þorleifssonpel que fa al significat de næsta skǫmminterpreto næsta amb el significat de força, considerable, bastanthi hauria bastant de vergonya en el fet de no poder pas superar en Ketill)
◊ en er sumra tók ok svá hafði megnast kraptr guðligrar miskunnar í því landi, at þat var allt alkristit orðit, þá vildi Sveinn konungr ok hans föruneyti búa ferð sína heim til Svíþjóðar ok láta vita frændr sína sannendi um hans ferð. En er drottning varð vör þessarar ætlanar, þá bað hún, at hann sendi lið sitt heim, en hann sæti kyrr sjálfr: després d'aquest refresc [de noces], el rei Sveinn va recórrer, amb gran seguici, el seu regne, acompanyat de la reina. Amb ells també hi anava el bisbe i [mants] clergues, car el rei Sveinn feia cristianitzar el país així com tots els regnes que la reina havia governat abans [del seu matrimoni amb ell]. Quan va començar l'estiu, el poder de la misericòrdia divina s'havia enfortit tant en aquest país que tot ell s'havia convertit al cristianisme; aleshores el rei Sveinn, i els seus acompanyants, van voler preparar el viatge de tornada a llur terrer natal, Suècia, i fer saber als seus parents d'allà l'entrellat del seu viatge, però quan la reina es va assabentar d'aquest pla, li va pregar a ell que ell enviés la seva host a Suècia, però que ell mateix es quedés allà [sense viatjar-hi]
◊ Erlingur skakki og menn Inga konungs, þeir er í Björgyn voru, létu sem þeir mundu fara norður þá um veturinn og taka Hákon og varð ekki af. Gregoríus sendi þau orð austan úr Konungahellu, ef hann sæti jafnnær sem þeir Erlingur, að hann mundi eigi sitja kyrr í Björgyn ef Hákon léti drepa vini Inga konungs í Þrándheimi og lögunauta þeirra: l'Erlingur Skakki ( = Guenyo) i els homes del rei Ingi que eren a Björgyn, parlaren de dirigir-se cap al nord a l'hivern per a capturar-hi en Hákon, però d'aquests plans no se'n féu res. En Gregoríus va fer arribar-los arribar un missatge des de Konungahella, a llevant, en qué els deia que si ell es trobava tan a prop d'en Hákon com hi eren l'Erlingur i els seus homes, no romandria a Björgyn sense fer res, si en Hákon havia fet matar els amics del rei Ingi a Þrándheimur i llurs camarades
◊ Knútur konungur sendi menn um veturinn til Svíþjóðar á fund Önundar konungs, sendi honum stórar gjafir og vinmæli, segir svo að hann mætti vel kyrr sitja um deilur þeirra Ólafs digra "því að Önundur konungur," segir hann, "og ríki hans skal í friði vera fyrir mér": el rei Knútur el poderós va arribar aquella tardor a Dinamarca i hi va passar l'hivern amb una gran mainada. Hom li digué que hi havia hagut intercanvi de missatgers i missatges entre el rei de Noruega i el rei de Suècia i que devien haver forjat grans plans en comú. El rei Knútur a l'hivern va enviar homes a Suècia perquè s'hi trobessin amb el rei Önundur. Per ells li va fer arribar grans regals i fermances d'amistat, i també li va fer dir que [ell, el rei Önundur] podia estar ben tranquil pel que fa a les disputes existents entre ell i el rei Olau el gras "per tal com el rei Önundur", li va fer dir, "i el seu regne restaran en pau amb mi"
◊ það er sagt að Áskell mælti við Vémund áður hestarnir voru fram leiddir að hann sæti hjá kyrr um daginn og ætti engan hlut í um hestakeyrslurnar og þótti það þá líkara ef hann sæti hjá og skipti sér ekki af: conten que l'Áskell, abans de menar els cavalls [a la brega], va demanar al Vémundur que durant el dia romangués de banda, sense fer res, i no participés en les bregues de cavalls; considerava que era millor que se'n mantigués apartat i que se'n desentengués
◊ Vémundur hafði nú vel hlýtt ráðum Áskels og hafði setið kyrr hjá um daginn: en Vémundur havia seguit el consell de l'Áskell al peu de la lletra i durant el dia havia segut de banda [de les bregues de cavall]
♦ sitja land: viure a un país
♦ sitja vel land sitt: <LOC FIGtenir bona cura del seu ~ de llur país
♦ sitja rétti sínum: <JURperdre els seus drets com a a iniciador o portador d'una acció legal o processal
◊ sitr maðr rétti sínum, ef hann er [p. 92] vísvitandi at verði eðr at virði við þann er drap hann, eðr gørir hann ranglýst - iure suo cadit, qui scienter prandit uel [p. 92] conuersātur eōcum, qui ictu eum affēcit, uel si falsam suscipĕrit denuntiatiōnem (Oca Cendrosa, cap. LII: um áverka á þingum - de laesionibus in comitiis uel conuentibus promulgatoriis. Vol. II:91-92): un home perd els seus drets processals si, tenint-ne ple coneixement, menja i banqueteja amb l'home que el va copejar; [també els perd] si hagués fet una denúncia pública del fet falsa o errònia (en Baetke 19874, ni p. 721, sub voce verðr ni p. 746, on no hi ha donat entrada al neutre virði ‘matur; máltíð. Speise; Gelage’, no hi dóna pas entrada a la locució al·literant vera at verði eðr at virði við e-n ‘estar fent un àpat’. D'acord amb el significat del neutre virði, tradueixo la fórmula al·literativa de manera diferent de com fa en Johan Frederik Wilhelm Schlegel i de com fa en Grímur Jónsson Thorkelín, encara que és molt possible que un hagi optat per prandēre uel conuersārī ‘menjar o viure amb...’ en la seva traducció i l'altre per cēnāre compōtāreue ‘menjar o beure amb...’ per introduir una variació en la reiteració conceptual de l'antiga fórmula al·literativa, encara que aquesta acció, de retruc, també els va obligar a canviar la conjunció copulativa de l'original per una de disjuntiva. Cf. Gering 1903:col. 1154 i Gering-Sijmons 1927:93 i 133. Cf. també Kuhn 1968³, pàg. 229: virði n. mahlzeit (Háv. 32 u. 116) ?)
♦ sitja sökum sínum: <JUR
◊ þeir eru eigi skyldir farningar ef sakir eru við hann nema hann vili þat, enn, ef hann á sakir við [p. 26] þá, ok (16) sitr hann eigi sǫkum sínum við þá þótt þeir fœri hann - hi â laeso transportationis expetendae ius non habent, nisi ipse uelit, qui [p. 27] uero eum, quocum litem habet, reuehit, actionem non ideo committit, quamuis reum reportet [p. 26] 16) haec phrasis inde orta est, quod conuersantes cum reis, iuri suo renuntiauisse praesumerentur, actionemque committerent. Conf. Grág. Tit. de Homicidiis Cap.LX Sitr maðr rétti sínum, ef hann er vísvitandi at verði, eða virði við þann er drap hann. ɔ: Qui caenat, compotatue cum eô â quo factis laesus est, actionem committit (Kristinréttr hinn gamli eðr Þorláks ok Ketils biskupa, pp. 24-27): aquests no estan obligats a donar transport a l'estranger [a algú] si tenen causa pendent amb ell, si no és que ell[s] ho vulgui[n] fer, i, aquest, si té causa pendent amb ells[ -els qui el transportaran-], tampoc no perd els seus drets processals, si ells el transporten (interpreto, doncs, la frase de manera molt diferent com ho fa en Grímur Jónsson Thorkelín en la seva traducció llatina: aquests no tenen dret a sol·licitar transport [a l'estranger] del ferit [per ells], si no és que ell mateix vulgui. D'altra banda, aquell que transporta de tornada aquell amb qui té un plet, no pas per això perd l'acció [incoada], encara que transporti de tornada l'altra part litigant)
♦ sitja skóla: <LOC FIGanar a escola
◊ en síðan sat blezaðr þann skóla, sem œztr var allra ok guði næstr yfir allt jarðríki: sá var undir læring lýsandi guðsmóður af þeim stórmerkjum, sem hon ein en eingi dauðligr maðr á jǫrðu mátti vita, sem ljósast vitni, boðan Gabríelis í luktu herbergi: i després, el benaurat va anar a l'escola que era la més superior de totes i la més propera a Déu en tota la terra: aquesta fou sota l'ensenyament de la Mare de Déu, que il·luminava (o: que resplendia) amb els grans portents que només ella tota sola -i cap home mortal en la terra- podia saber, com a testimoni directíssim [que n'era, com ara] l'anunciació d'en Gabriel dins la cambra tancada
♦ er slíkt engum manni sitjanda: <LOC FIGcap home no pot acceptar una cosa així i quedar tranquil
◊ Steingerður mælti: "Auðheyrður er fjandskapur í slíku og mun eg segja Þorvaldi hróp þitt og er slíkt engum manni sitjanda: La Steingerður li va dir: “és fàcil de sentir la teva enemistat en aquests versos teus i contaré al Þorvaldur la teva injúria, i [et dic que] una cosa així no hi ha cap home que se l'empassi i deixi les coses com si tal”
♦ sitja veðurdaga góða: <LOC FIGno aprofitar els temps de bon temps passant-lo assegut a la vora del foc
◊ Þá mælti Þrándur: "Margt skipast á manns ævi. Ótítt var það, þá er vér vorum ungir, að menn skyldu sitja eða liggja veðurdaga góða, þeir er ungir voru og til alls vel færir. Mundi það eigi þykja líklegt hinum fyrrum mönnum að Þórálfur úr Dímun mundi vera þroskamaður meiri en þér. En byrðingur sá er eg hefi átt og hér stendur í nausti ætla eg að nú gerist svo forn að fúni undir bráðinu. Er hér hús hvert fullt af ullu og verður ekki til verðs haldið; mundi eigi svo ef eg væra nokkurum vetrum yngri": en Þrándur llavors va dir: “Moltes de coses canvien durant la vida d'un home!: quan érem joves, no era normal que els joves que estiguessin en condicions de fer qualsevol cosa, restessin asseguts o jaient els dies que feia bon temps. Als homes de llavors no els hauria pas semblat apropiat que en Þórálfur úr Dímun tingués més empenta que vosaltres. Pel que fa al byrðingur que va ésser meu i que ara és a la casa de l'escar, crec que ara s'està fent tan vell que la fusta se li està podrint davall la pega de calafatar. Ací, totes les cases són plenes de llana que no es ven pel seu preu. No seria no així si jo tingués un parell d'anys menys”
♦ sitja þing: <LOC FIGcelebrar un þing
◊ síðan lét konungr þágat kalla bœndr til sín, ok segir at hann vill eiga tal við þá, hurfu þeir þá aptr, ok sátu þing í annat sinn: tot seguit, el rei va fer cridar els pagesos allà, a la seva presència, fent-los dir que volia parlar amb ells. Aleshores els pagesos tornaren i celebraren el þing per segona vegada
♦ sitja að drykkju: seure amb d'altres i fer una copa
♦ sitja að löndum: regnar sense abandonar els seus territoris
◊ Ólafur Haraldsson var þá tólf vetra gamall er hann steig á herskip fyrsta sinn. Ásta móðir hans fékk til Hrana er kallaður var konungsfóstri til forráða fyrir liðinu og í för með Ólafi því að Hrani hafði oft áður verið í víking. Þá er Ólafur tók við liði og skipum þá gáfu liðsmenn honum konungsnafn svo sem siðvenja var til að herkonungar, þeir er í víking voru, er þeir voru konungbornir, þá báru þeir konungsnafn þegar þótt þeir sætu eigi að löndum. Hrani sat við stýrihömlu. Því segja sumir menn að Ólafur væri háseti en hann var þó konungur yfir liðinu. Þeir héldu austur með landinu og fyrst til Danmerkur: l'Olau Haraldsson tenia dotze anys quan va pujar per primera vegada a bord d'un vaixell de guerra. L'Ásta, sa mare, va recórrer al Hrani, que anomenaven konungsfóstri, perquè comandés la flota i acompanyés l'Olau en l'expedició, car en Hrani ja havia participat sovint amb anterioritat en expedicions de viquingatge. Quan l'Olau va rebre tropes i vaixells, els homes de la lið el proclamaren rei ja que era costum que els reis guerrers, que anessin d'expedició de viquingatge, si eren de llinatge reial, portessin immediatament el títol de rei encara que no tinguessin terres sobre les quals regnar. En Hrani seia a l'arjau. Per això, n'hi ha qui diu que l'Olau era háseti, ço és, mariner-remer, però, [encara que fos així,] tanmateix, era rei sobre les tropes de l'expedició. Posaren rumb cap a llevant navegant tot resseguint la costa i, de primer, es dirigiren a Dinamarca
◊ Álfur konungur bróðir hans sat að löndum og var ekki í hernaði: el rei Álfur, son germà, romania als seus territoris i no en sortia per a fer expedicions de guerra
◊ Hugleikur hét sonur Álfs er konungdóm tók yfir Svíum eftir þá bræður því að synir Yngva voru þá börn. Hugleikur konungur var engi hermaður og sat hann að löndum í kyrrsæti: Hugleikur nomia el fill de l'Álfur que va pujar al tron de Suècia després d'aquests germans ja que els fills de l'Yngvi encara només eren uns infants. El rei Hugleikur no fou pas un home d'armes i [es va estimar més de] romandre als seus territoris en pau i tranquil·litat. Era molt acabalat i molt parsimoniós amb els seus béns. A la seva hirð hi tenia tota mena de joglars, arpistes i intèrprets de giga i de viola. A la seva cort també hi tenia seiðmenn i tota mena de gent versada en les arts màgiques
◊ eftir það flýðu Svíar en Haki konungur lagði lönd undir sig og gerðist konungur yfir Svíum. Hann sat þá að löndum þrjá vetur en í því kyrrsæti fóru kappar hans frá honum og í víking og fengu sér svo fjár: després d'això, els suecs varen fugir i el rei Haki va sotmetre aquelles terres i es va convertir en rei dels suecs. Va regnar-hi tres anys i, durant aquest període de pau i tranquil·litat, els seus campions el varen abandonar per emprendre expedicions de viquingatge per ells mateixos obtenint d'aquesta manera botí per a si
♦ sitja að svikráðum við e-n ~ e-ð: intrigar contra algú ~ una cosa
♦ sitja einn að e-u: <LOC FIGacaparar una cosa, ésser l'únic -a a percebre una cosa
♦ sitja að tafli: [seure i] jugar a escacs
♦ sitja að völdum: regnar
◊ þessir eru ætthöfðingjar þeirra - og þetta er ættarskrá þeirra - er fóru með mér heim frá Babýlon, þá er Artahsasta konungur sat að völdum (bə-malˈχūθ   ʔartaħˈʃastəʔ, בְּמַלְכוּת אַרְתַּחְשַׁסְתְּא): aquests són els caps de família, i aquesta és llur genealogia, dels qui van tornar amb mi de Babilònia, en el regnat del rei Artaxerxes (Artaħxast)
◊ og Rehabeam konungur efldist í Jerúsalem og sat að völdum (wa-i̯ʝimˈlɔχ, וַיִּמְלֹךְ): i el rei Roboam (Reħavˤam) es va afermar a Jerusalem i va regnar-hi
♦ sitja (o: stinga) e-n af stokki: seure amb algú fins que aquest se'n va, esperar que algú se'n vagi (per aixecar-se)
♦ sitja af sér [hegningu]: complir condemna
♦ sitja af sér gott færi: deixar passar una bona ocasió
♦ sitja [ekki] vel á e-m: [no] escaure bé a algú (peça de roba)
♦ jakkinn situr ekki vel á honum: l'americana no li escau
♦ sitja á sér: <LOC FIGreprimir-se, contenir-se
♦ hann sat á sér að segja þetta við hann: es va contenir i no li ho va dir
♦ geta ekki á sér setið [að <+ inf.>]: no poder-se'n estar [de <+ inf.>
◊ hann gat ekki á sér setið að hlæja: no va poder contenir les rialles, no va poder estar-se de riure
♦ e-r getur ekki lengur á sér setið: <LOC FIGalgú no es pot contenir per més temps
♦ það situr illa að þér að gera þetta: t'escau malament [de] fer això, fas malament de fer això
♦ sitja á upplýsingunum: retenir informació, no comunicar informació
♦ sitja eftir: romandre (o: restar) (continuar a un lloc després que algú altre se'n sia anat)
◊ hlæiandi Vǫlundr ǀ hófz at lopti; ǁ enn ókátr Níðuðr ǀ sat þá eptir: en Vǫlundr es va enlairar tot rient, mentre en Níðuðr, trist, romania allà [en els seus estatges]
◊ þeir Þóroddur gengu eftir endilöngum setaskálanum en hann var tvídyrður. Þeir gengu til eldaskála og tóku einskis manns kveðju. Settust þeir við eldinn en heimamenn stukku úr eldaskálanum en þeir Þóroddur sátu þar eftir þar til er eldurinn var fölskaður. Þá hurfu þeir á brott. Fór þetta svo hvert kveld, meðan erfið stóð, að þeir komu til eldanna. Hér var mart um rætt að erfinu. Gátu sumir að þetta mundi af taka er lokið væri erfinu. Fóru boðsmenn heim eftir veisluna en þar voru híbýli heldur daufleg eftir: en Þóroddur i els seus acompanyants varen travessar el setuskáli o sala-dormitori, que tenia dues portes. [Travessant la porta interior] varen entrar dins l'eldaskáli o cuina, on no varen respondre a la salutació de ningú. Es varen asseure a la vora del foc. Tothom de la casa va sortir corrents de dins l'eldaskáli; en Þóroddur i els seus acompanyants hi van romandre asseguts fins que el foc es va haver consumit. Aleshores se'n tornaren [per on havien vingut]. Cada vespre, mentre es va celebrar l'erfi o festa mortuòria, va passar exactament el mateix: en Þóroddur i els seus acompanyants venien a asseure's a la vora del foc. Durant l'erfi aquest fet es va comentar molt. N'hi havia que suposaven que aquestes vingudes cessarien quan l'erfi hagués conclòs. Després del banquet mortuori final, els convidats se'n tornaren a casa, però, els habitants del mas restaren sumits en un estat d'ànim força llangorós
♦ sitja eftir með sárt ennið: <LOC FIGquedar decebut -uda [i frustrat -ada], quedar a la lluna de València, quedar amb un pam de nas (patir una gran decepció per no obtenir o no aconseguir allò que un havia esperat d'obtenir o aconseguir o amb què un comptava)#2. (missa af e-uquedar sense obtenir un guany esperat (no reeixir a aconseguir un guany esperat)
♦ sitja eftir: (í skólaquedar-se castigat -ada (en acabar l'escola o la classe)
♦ sitja fyrir e-m: <GEN & FIGestar emboscat -ada esperant algú, parar-li una emboscada a algú, sotjar (o: aguaitar) algú
◊ blaðamenn sátu fyrir söngvaranum: els periodistes estaven a l'aguait esperant la sortida del cantant per fer-li fotos i preguntes
♦ sitja fyrir hjá e-m: posar per a algú (com a model per a pintor, escultor, fotògraf etc.)
♦ sitja heima: romandre (o: restar; o: quedar-se) a casa
♦ sitja hjá: (í atkvæðagreiðsluabstenir-se (en votació)
♦ sitja hjá: (í atkvæðagreiðslurestar neutral (no prendre partit per ningú en debat, plet, dissensió, guerra etc.)
♦ sitja hjá í ófriðnum: restar neutral en la guerra
♦ sitja hjá e-m: seure devora (o: al costat d') algú
♦ sitja hjá fé: guardar les ovelles
♦ sitja inni [fyrir e-ð]: estar tancat -ada a la presó [per una cosa]
♦ þetta situr [enn] í honum: <LOC FIGno ho pot pas deixar enrere; no ho pot pas oblidar; això no li surt del cap
◊ Simo reynir að segja bróður sínum frá draumnum sem situr í honum en reynist erfitt að koma draumnum í orð: en Simo intenta contar a son germà el somni que no pot oblidar, però li resulta difícil expressar el somni en paraules
♦ sitja í bílnum: anar amb cotxe
♦ fá að sitja í: trobar algú que el porti en cotxe
◊ gætir þú leyft mér að sitja í?: que em podries portar?
◊ hún fékk að sitja í út að gatnamótunum: va trobar algú que la portés fins a la cruïlla
♦ sitja í gæsluvarðhaldi: ésser (o: estar) en presó preventiva
♦ sitja í kyrrðum: viure en pau i tranquil·litat, sense sofrir les hostilitats de ningú o iniciar-ne contra algú
◊ gerist Ásbjörn við hann fleiri og fleiri svo sem hann sér að hann er afbragð annarra manna. Líða nú þessi misseri og sitja nú í kyrrðum: L'Ásbjörn li feia més i més cas a mesura que veia que excel·lia part damunt els altres. Van passar, doncs, els migs-anys i els passaren [a Eyri] en pau i tranqui·litat
◊ spurðist þetta nú víða og þótti mönnum þetta illa orðið því að fleiri menn unnu góðs hlutar Glúmi en Þorbergi og vænta enn að hér muni önnur raun á verða um þetta mál en nú var fyrst orðrætt af alþýðu. Nú sitja hvorirtveggja í kyrrðum um veturinn: la notícia d'aquest fet es va escampar fins lluny. La gent era del parer que la cosa s'havia posat bruta perquè la majoria desitjaven al Glúmur bona sort més que no pas al Þorbergur i esperaven que al final s'escatiria que el rerefons real d'aquest afer era diferent del que el comú de la gent havia estat dient des del principi. Totes dues parts varen romandre sense hostilitats durant l'hivern (Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió unna e-m góðs hlutar. Interpreto aquesta locució com a desitjar-li a algú bona sort i tradueixo en conseqüència)
◊ Ásmundur hærulangur lá lengi sjúkur um sumarið og er honum þótti að sér draga heimti hann til sín frændur sína og sagði að hann vildi að Atli tæki við allri fjárvarðveislu eftir hans dag "en uggir mig," sagði Ásmundur, "að þú megir varla í kyrrðum sitja fyrir ójafnaði. En það vildi eg að allir mínir tengdamenn sinnuðu honum sem best. En til Grettis kann eg ekki að leggja því að mér þykir á hverfanda hjóli mjög um hans hagi. Og þó hann sé sterkur maður þá uggir mig að hann eigi meir um vandræði að véla en fulltingja frændum sínum. En þótt Illugi sé ungur þá mun hann þó verða þroskamaður ef hann heldur sér heilum": L'estiu, l'Ásmundur hærulangur va fer llit malalt molt de temps i quan li va semblarque s'acostava la seva fi, va fer cridar davant seu els seus parents i els digué que volia que, després de la seva mort, l'Atli fos el qui tingués tots els seus béns, i afegí que “és ver que temo que a penes podràs viure en pau i tranquil·litat a causa dels mals actes d'altri. Per això voldria que tots els meus parents l'ajudeu tan bé com pogueu. Pel que fa al Grettir, no hi puc dir res, car el seu destí i situació em semblen tan volubles com la roda de la fortuna. I, per més que sigui un home fort, temo que se les haurà de veure amb les seves pròpies dificultats més que no podrà ajudar els seus parents. I, baldament l'Illugi encara sigui jove, si roman sa i incòlume, es farà un home dret i condret” (#1. En R. C. Boer 1900, pàg. 156, escriu sobre aquest passatge: leggja til e-s „etwas über jemand äussern“ <...> mér - hagi, „es scheint mir, dass sein glück auf einem drehenden rade sich befindet (grossen wandlungen unterworfen ist)“. Die worte sind eine anspielung auf Háv. 84, wo es von den frauen heisst: á hverfanda hvéle voro þeim hjǫrto skǫpoþ ok brigþ í brjóst of lageþ <...> eigi - véla „mehr mit schwierigkeiten zu kämpfen haben wird“ <...> en, „als dass er im stande sein sollte“. #2. taka við e-u: cf. en Baetke 19874, pàg. 644 taka við e-u etw. entgegennehmen, in Empfang nehmen; etw. übernehmen, in Besitz nehmen; etw. in Verwaltung nehmen)
◊ nú sitr Oddr í kyrrðum þann vetr með Hlöðvé konungi, en um várit fær konungr honum lið ok tíu skip, ok nú ferr Oddr um sumarit at leita Ögmundar Eyþjófsbana á nýja leik ok fann hann hvergi: llavors, aquell hivern l'Oddr va romandre sense trencar hostilitats a la cort del rei Hlöðvér, però quan va arribar la primavera, el rei li va proporcionar tropes i deu naus i, llavors, per l'estiu, l'Oddr sortí a cercar de bell nou l'Ögmundr, el matador de l'Eyþjófr, però no el va trobar enlloc
♦ sitja í súpunni: <LOC FIGestar fotut -uda, estar [ficat -ada] en un bon merder
♦ sitja í e-u: <LOC FIGresidir a un lloc
◊ Hákon konungur fór aftur um haustið með lið sitt og hafði fengið ógrynni fjár. Hann sat um veturinn í Víkinni við áhlaupum ef Danir og Gautar gerðu þar: per la tardor, el rei Hákon va tornar [a Noruega] amb les seves tropes portant de botí una incommensurable quantitat de diners i objectes de valor. Va passar tot l'hivern a Vík preparat per a repel·lir qualsevol atac, si els danesos i els gautes n'hi feien cap
♦ sitja í fangelsi: estar tancat -ada a la presó
♦ sitja (o: vera [einn]) í aktaumum: <LOC FIGmanegar tot sol una cosa
◊ "Björn heiti eg," segir sjá, "og kenndi eg þig þegar eg sá þig og hefi eg þó ekki séð þig fyrri. En vinur var eg frænda þinna og þess skaltu njóta frá mér. Veit eg að þér ætlið að brjóta haug Sóta víkings og mun yður það eigi greitt veita ef þér eruð einir í aktaumum. En ef svo fer sem eg get til að yður vinnist eigi að að brjóta hauginn þá vitja þú mín": "Em dic Björn", li va dir aquest, “i, de seguida que t'he vist, me n'he adonat que encara no t'havia vist mai abans, però jo era amic dels teus parents i aquesta amistat t'ha de servis perquè en treguis profit de mi. Sé que teniu la intenció de violar el túmul funerari d'en Sóti el viquing i fer-ho no us resultarà fàcil si ho voleu manegar vosaltres sols. Si, com suposo, la cosa va que no aconseguiu pas violar el túmul, veniu a veure'm”
♦ sitja í óbyggðum: viure a les terres ermes [d'Islàndia]
◊ nú er þar til máls að taka að Refur situr í óbyggðum. Synir hans gerast hinir gildustu menn: ara hem de reprendre el fil de la narració dient que en Refur vivia a les terres ermes. Els seus fills es varen fer uns homes molt vàlids en tots els sentits
♦ sitja til e-s: esperar [d'assegut] una cosa
◊ en ef honum vill þetta til dauða draga þá mun hann rjúfa sættina. Er þar til að sitja: però si això li ha de comportar la mort, trencarà el proper acord de conciliació. És d'esperar
♦ sitja til fiskjar: estar assegut -uda pescant
◊ síðan bjuggust þeir allir fóstbrœðr í Austrveg, ok er þeir kómu austr at Geirrøðargǫrðum, þá sáu þeir, hvar maðr var á báti ok sat til fiskjar. Þat var Ǫgmundr Eyþjófsbani reyndar: després, tots els germans de jurament es varen aparellar per a salpar cap a les terres bàltiques i quan hagueren arribat a Geirrøðargarðar, varen veure que hi havia un home en una barca pescant. Era, efectivament, l'Ǫgmundr, el matador de l'Eyþjófr
♦ sitja um borg: assetjar una ciutat
♦ sitja um e-n: parar-li una emboscada a algú, estar emboscat -ada per atemptar contra algú
◊ leyniskyttan sat um forsetann: el franctirador estava emboscat per a atemptar contra el president
◊ Magnús konungur sat þann vetur í Niðarósi og Gjafvaldur með honum, vel virður. Gísl fór til bæjarins og gerði það bragð á með ráði Hákonar húsbónda síns að hann lét steypa heitu vaxi á andlit sér og lét þar harðna á. Var hann þá vanheiligur að sjá. Hann sat um Gjafvald og fengust honum eigi hægleg færi á: el rei Magnús va sojornar aquell hivern a Niðarós i en Gjafvaldur estigué amb ell, molt ben considerat. En Gísl va anar a Niðarós i, seguint el consell d'en Hákon, el seu senyor, va fer la fenta de fer-se abocar cera fosa damunt la cara i deixar que s'hi endurís, de manera que qui el veia creia que era un llebrós. Va estar a l'aguait intentant sorprendre en Gjafvaldur, però no se li'n va presentar una ocasió propícia per fer-ho
◊ fyrir því sagði Jónatan Davíð frá þessu og mælti: "Sál faðir minn situr um að drepa þig (məβaqˈqēʃ ... la-hămīˈθɛ-χā, מְבַקֵּשׁ ... לַהֲמִיתֶךָ). Ver því var um þig á morgun snemma og fel þig og ver þú kyrr í því leyni: per això en Jonatàs li ho va contar al David i li digué: «Mon pare, en Saül, s'ha proposat de matar-te. Estigues alerta, doncs, demà al matí; amaga't i roman al teu amagatall
◊ Og Davíð sagði við Sál: "Hví hlýðir þú á tal þeirra manna, sem segja: ,Sjá, Davíð situr um að vinna þér mein (məβaqˈqēʃ   rāʕāˈθɛ-χā, מְבַקֵּשׁ רָעָתֶךָ)'?: i en David va dir al Saül: «Per què escoltes les enraonies de la gent que diu: ‘mira, en David et vol mal?’
◊ en þú situr um að ráða mig af dögum (wə-ʔatˈtāh   t͡sɔˈδɛh   ʔɛθ־naφˈʃ-ī   lə-qaħˈtā-ḥ, וְאַתָּה צֹדֶה אֶת-נַפְשִׁי, לְקַחְתָּהּ): ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me
♦ sitja um kyrrt: #1. (dveljast á sama staðromandre (o: restar; o: quedar-se) (sojornar un temps al mateix lloc); #2. (sitja í kyrrðumromandre (o: restar; o: quedar-se) en pau i tranquil·litat (viure sense hostilitats dues parts enemistades o sense patir les hostilitats d'algú o iniciar-ne contra algú)
◊ þá tók Sanheríb Assýríukonungur sig upp, hélt af stað og sneri heim aftur og sat um kyrrt (wa-i̯ˈʝēʃɛβ, וַיֵּשֶׁב) í Níníve: aleshores en Senaquerib (Sanħeriv), rei d'Assíria, llevà el camp, va partir d'allà i va tornar a ca seva i restà a Nínive
◊ Heródes lét leita hans, en fann hann ekki. Hann lét þá yfirheyra varðmennina og bauð síðan að taka þá af lífi. Síðan fór hann úr Júdeu niður til Sesareu og sat þar um kyrrt (διατρίβειν, διέτριβεν): l'Herodes, el va fer cercar però no el va trobar. Aleshores va fer interrogar els guardes i tot seguit donà l'ordre d'executar-los. Després, va baixar de Judea a Cesarea i hi va sojornar
◊ "Hraustur maður ertu," segir Þorgeir, "og þykir mér sem Þorkell frændi vilji eigi gera endamjótt við þig. Hann vill nú fylgja þér, þar til er úr slítur með ykkur Hrafnkeli, og megir þú þá sitja um kyrrt. Mun yður þykja nú við skyldastir að fylgja þér, er vér höfum áður mest í fengið. Skulum við nú fylgja þér um sinns sakir í Austfjörðu; eða kanntu nokkra þá leið til Austfjarða, að eigi sé almannavegur?: “ets un home de coratge”, li va dir en Þorgeir, “i no crec pas que en Þorkell, el meu parent, vulgui deixar-te en l'estacada. Et farà costat fins que s'acabi el plet entre tu i en Hrafnkell, i tu puguis viure tranquil. Ara us deu semblar que nosaltres dos som els qui devem tenir major obligació d'acompanyar-te ja que fins aquí, també som els qui més t'han fet costat en la teva causa; ara i per aquesta vegada t'acompanyarem fins als fiords orientals. Que coneixes cap camí cap als fiords de llevant que no sigui un camí d'ús general? (l'alternança dual/plural fa que el passatge sembli corromput i esmenable. Una possibilitat fóra: ara us deu semblar que nosaltres dos estem totalment obligats a acompanyar-te aquest cop fins als fiords orientals
◊ Bjarni var vanur hvert haust að fara á fjall sem faðir hans hafði gert og treysti þá engi öðrum rangt að gera. Þorvarður læknir varð var að Þorkell bjóst til fjallgöngu og valdi menn með sér til brautargengis. Þorvarður gerði Bjarna varan við. Bjarni settist aftur og fær aðra menn í stað sinn. Nú gengu menn á fjallið. Fundur þeirra Bjarna varð eigi sem Þorkell hafði ætlað og sátu þeir um kyrrt um veturinn: en Bjarni cada tardor solia anar al puig com ja havia fet abans d'ell son pare en la creença que, en aquest temps, ningú no faria mal a un altre. En Þorvarður el metge se'n va adonar que en Þorkell [també] es preparava per anar al puig i que estava triant homes perquè l'hi acompanyessin. En Þorvarður ho va fer notar al Bjarni. En Bjarni es va quedar al seu mas i va cercar d'altres homes perquè hi anessin en lloc seu. Així i doncs, aquests homes anaren al puig. La trobada d'en Þorkell amb els homes d'en Bjarni no fou pas com en Þorkell havia pretès, de manera que durant l'hivern següent en Þorkell i en Bjarni van viure tranquils i en pau
◊ líður af veturinn og mjög svo sumarið og situr Finnbogi um kyrrt: va passar l'hivern i també bona part de l'estiu i en Finnbogi va romandre tranquil al seu mas
◊ reið hann heim með flokk sinn á Finnbogastaði og sat um kyrrt og þótti enn hafa vaxið mjög af þessum málum öllum saman: els fills de l'Ingimundur varen convidar en Finnbogi a abandonar les terres de ponent que tenien a Vík i tornar a adquirir les terres que havia tingut a Borg, a la vall de Víðidalur, però en Finnbogi no ho va voler fer. Els va dir que [allà on era] s'hi trobava molt bé. Se'n tornà a ca seva a Finnbogastaðir amb el seu boldró d'homes i hi va romandre en pau i tranquil·litat i hom considerava que la seva reputació i prestigi n'havien sortit molt acrescuts de tots aquests afers plegats (cf. en Baetke 19874, pàg. 704: 3. an Bedeutung oder Ansehen gewinnen: þeir Ásmundr ok Þorsteinn þóttu mikit vaxa af þessu eptirmáli)
♦ sitja um líf e-s: atemptar contra la vida d'algú
◊ Davíð flýði frá Najót í Rama og kom til Jónatans og sagði: "Hvað hefi ég gjört? Í hverju hefi ég misgjört og í hverju hefi ég syndgað á móti föður þínum, fyrst hann situr um líf mitt (kī   məβaqˈqēʃ   ʔɛθ־naφˈʃ-ī, כִּי מְבַקֵּשׁ, אֶת-נַפְשִׁי)?": en David fa fugir de Naiot de Ramà i se'n va anar a trobar en Jonatàs (Iehonatan) i li digué: «Què he fet? Quina falta he comès o en què he pecat contra ton pare puix que em vol matar?»
◊ ég hefi verið vandlætingasamur vegna Drottins, Guðs allsherjar, því að Ísraelsmenn hafa virt að vettugi sáttmála þinn, rifið niður ölturu þín og drepið spámenn þína með sverði, svo að ég er einn eftir orðinn, og sitja þeir nú um líf mitt (wa-ʝəβaqˈʃū   ʔɛθ־naφˈʃ-ī   lə-qaħˈtāḥ, וַיְבַקְשׁוּ אֶת-נַפְשִׁי לְקַחְתָּהּ)he estat ple de zel per Jahvè Cevaot, perquè els israelites han tingut en no-res la vostra aliança, han derrocat els vostres altars i han mort a espasa els vostres profetes, de manera que he romàs jo tot sol, i ara encara cerquen de matar-me a mi
♦ sitja um tækifæri (o: færi)esperar una ocasió, estar a l'aguait d'una ocasió, esperar el moment favorable
◊ er þar stutt af að segja, að kóngsson var þarna kyr í bænum í samfleytt fjögur ár, og fèkk ærnakaup fyrir. Var hann þá með öllu hættur að minnast á herbergið góða, og studdi það meðal annars að því, að risunum líkaði hverjum degi öðrum betur við hann. En það sem helzt dró kóngsson til að vera hèr svo leingi, var það, að hann var einatt að sitja um tækifæri til að komast eptir, hvort alls ekkert væri inni í herberginu góða: cal contar aquí succintament que el príncep va restar al mas durant quatre anys consecutius i que, a canvi dels seus serveis, va rebre un sou força gran. Durant aquest temps havia cessat per complet de fer menció d'aquella ditxosa cambra, i això, entre d'altres coses, havia contribuït que els gegants l'haguessin anat estimant de cada dia més i més. Tanmateix, el que més havia motivat el príncep a romandre allà tant de temps era que contínuament estava a l'aguait d'una ocasió per esbrinar si dins aquella ditxosa habitació realment no hi havia absolutament res
♦ sitja um færi (o: sæta færi) til að <+ inf.>estar a l'aguait de l'ocasió per <+ inf.>, esperar el moment favorable per <+ inf.>
◊ [þýzka] Nazistastjórnin situr um færi til að innlima Austurríki: el govern nazi està a l'aguait de l'ocasió per annexionar Àustria
♦ sitja undir barninu: seure amb un infant a la falda, tenir un infant sobre els genolls
♦ sitja undir stýri: seure al voltant, conduir
♦ sitja uppi: #1. (sitja upprétturseure dret -a (seure amb l'esquena dreta)#2. (í rúminuestar assegut -uda (dins el llit, amb l'esquena dreta, p.e., arrepitada contra la capçalera)#3. (liggja ekki uppi í rúminu og sofa, vera áfram á fótumestar llevat -ada, estar aixecat -ada (Bal.) (no ésser dins el llit o anar-se'n al llit, vetllar, quedar-se despert)
♦ sitja uppi í rúminu: seure al llit (no estar-hi ajagut, sinó, p.e., arrepitat a la capçalera)
♦ sitja uppi yfir kerúbunum: <RELIGseure sobre els querubins
◊ og Davíð og allur Ísrael fór til Baala, til Kirjat Jearím, sem er í Júda, til þess að flytja þaðan örk Guðs, sem kennd er við nafn Drottins, hans, sem situr uppi yfir kerúbunum (ʝōˈʃēβ ha-kkərūˈβīm, יוֹשֵׁב הַכְּרוּבִים):
◊ Drottinn allsherjar, Guð Ísraels, þú sem situr uppi yfir kerúbunum (ʝɔˈʃēβ ha-kkəruˈβīm, יֹשֵׁב הַכְּרֻבִים), þú einn ert Guð yfir öllum konungsríkjum jarðar, þú hefir gjört himin og jörð:
♦ sitja uppi með miklar skuldir: tenir contrets grans deutes
♦ sitja uppi meða miklar birgðir: quedar-se amb un gran estoc (sense poder-lo despatxar)
♦ sitja uppi með gest: haver d'aguantar un hoste (no poder-se'n desempallegar)
♦ sitja uppréttur ~ upprétt ~ upprétt: seure dret -a, seure amb l'esquena dreta
♦ sitja úti: seure de nits a l'aire lliure duent-hi a termes pràctiques màgiques destinades, sobretot, a preveure el futur
◊ Sveinn var mikill maðr ok sterkr, svartr ok heldr óhamingjusamligr. Hann var forn mjǫk ok hafði jafnan úti setit: l'Sveinn era un home gros i fort, de cabells negres i d'aspecte força malastrugós. Era molt zelós del seu paganisme i molt espesses vegades seia [de nits] defora immers en pràctiques màntiques
◊ ein sat hon úti, ǀ þá er inn aldni kom ǁ Yggiungr ása, ǀ oc í augo leit: ǁ "Hvers fregnið mic, ǀ hví freistið mín? ǁ alt veit ec, Óðinn, ǀ hvar þú auga falt: ǁ í inom mæra ǀ Mímis brunni." ǁ Dreccr miǫð Mímir ǀ morgin hverian ǁ af veði Valfǫðrs - ǀ vitoð ér enn, eða hvat?: ella seia [de nits] tota sola defora[, immersa en una cerimònia màntica (o: contactant amb els esperits)], quan el Vell hi va arribar. L'Yggjungr dels ansos (= l'Odin, ja que Yggjungr és un dels noms del déu. Cf. la designació semblant Ása-Þórr ‘Þórr dels ansos’ per al déu Tor) la va mirar als ulls. [Ella li digué]: “què em demaneu? per què em poseu a prova? Odin, jo ho sé tot: On amagares el teu ull? Dins la famosa font d'en Mímir”. En Mímir cada matí beu miod de la penyora d'en Valfǫðr. Que ja ho saps tot tu, o[, sinó,] què [vols saber més] encara?
♦ sitja við e-ð: seure en una cosa
◊ þeir sem sitja við vín fram á nætur (la-məʔaħăˈrīm   ʕal־ha-i̯ˈʝāʝin, לַמְאַחֲרִים עַל-הַיָּיִן), þeir sem koma saman til að bergja á krydduðum drykkjum: els qui seuen bevent vi fins ben tard a les nits, els qui s'apleguen per xarrupar begudes espiciades
♦ sitja (o: vera) við stjórnvölinn: #1. <NÀUTseure a l'arjau, seure al timó#2. <AERONÀUTseure als controls, pilotar l'avió#3. <LOC FIGestar al timó, estar al comandament
♦ sitja við að <+ inf.>seure i <+ inf.>
♦ láta ekki þar við sitja [heldur...]: <LOC FIGno donar-se per satisfet -a [sinó...], no contentar-se pas [sinó...]
♦ láta ekki sitja við orðin tóm: no contentar-se pas amb paraules buides
♦ ...og þar við situr: <LOC FIG... i amb això acaba tot
♦ sitja yfir e-m: vigilar algú (tenir esment de malalt mentre fa llit)
♦ sitja yfir konu [í fæðingu]: ajudar una dona en el part
♦ sitja yfir e-m: vigilar algú (alumnes)
♦ sitja yfir nemendunum: vigilar els alumnes
♦ sitja yfir í prófum: vigilar els alumnes durant els exàmens
♦ sitja yfir e-u: seure inclinat -ada damunt una cosa
♦ sitja yfir borðum: <LOC FIGseure a taula
◊ þeir gerðu svo, og er þeir voru vopnaðir og allir húskarlar Arinbjarnar, þá gekk hann í konungsgarð; en er þeir komu til hallar, þá klappaði Arinbjörn á dyrum og bað upp láta og segir, hver þar var; dyrverðir létu þegar upp hurðina. Konungur sat yfir borðum: ells varen fer-ho així i, quan ells dos, i tots els servents de l'Arinbjörn s'hagueren armat, va dirigir-se a la ciutadella reial, i quan arribaren al palau, l'Arinbjörn va tustar a les portes i demanà que els hi obrissin dient-los qui eren. Els porters van obrir immediatament les portes. El rei seia a taula
◊ Eiríkur konungur gekk til borða að vanda sínum, og var þá fjölmenni mikið með honum; og er Arinbjörn varð þess var, þá gekk hann með alla sveit sína alvopnaða í konungsgarð, þá er konungur sat yfir borðum: el rei Eiríkur va anar a taula a l'hora acostumada acompanyat d'una gran quantitat de gent. I quan l'Arinbjörn se'n va assabentar, es va dirigir a la ciutadella reial amb tot el seu boldró de [servents] armats, quan el rei ja seia a taula [dinant]. L'Arinbjörn va exigir que el deixessin entrar a paulau, la qual cosa li fou permesa. Ell i l'Egill varen entrar-hi amb la meitat del boldró d'homes; l'altra meitat va romandre defora davant la porta
◊ þeir gengu tólf saman og voru þeir allir frændur þeirra og vinir. Þeir komu í höllina er konungur sat yfir drykkju. Gekk Hrútur fyrstur og kvaddi konunginn. Konungur hugði vandlega að manninum er vel var búinn og spurði hann að nafni. Hann nefnir sig: es varen dirigir a palau. Eren dotze en total i tots els qui els hi acompanyaven eren parents i amics d'ells. Varen entrar a palau quan el rei hi era bevent [cervesa]. En Hrútur va anar davant de tot i va saludar el rei. El rei va inspeccionar minuciosament aquell home que anava ben abillat i li va demanar què nomia. En Hrútur l'hi va dir
♦ sitja yfir fénu: guardar les ovelles (sitja hjá fé)
♦ sitja [sveittur ~ sveitt ~ sveitt] yfir skólabókunum: <LOC FIGempollar (cast.; ekki ritm./no lit.), estudiar de valent (alumne)
♦ sitja yfir hlut e-s: <LOC FIG#1. menyscabar els béns o els drets d'algú, trepitjar la part d'algú, conculcar els drets d'algú (perjudicar algú en allò a què té dret)#2. (sölsa undir sig eign[ir] e-susurpar una cosa d'algú (apropiar-se il·lícitament de béns d'altri)
◊ maður sem er fátækur og situr yfir hlut snauðra (ʕāˈʃaq, עָשַׁק: wə-ʕɔʃēq dalˈlīm, וְעֹשֵׁק דַּלִּים) er eins og steypiregn sem spillir uppskeru (—, : māˈtˤār   sɔˈħēφ   wə-ˈʕēi̯n   ˈlāħɛm, מָטָר סֹחֵף, וְאֵין לָחֶם): un homme que és pobre i que oprimeix els miserables és com una pluja violenta que fa malbé la collita (en comparació: el verb עָשַׁק a Proverbis 14:31 hi és traduït:sá sem kúgar snauðan mann... i a Proverbis 22:16: að kúga fátækan sér til ávinnings er eins og...)
◊ Kolbeinn fór þegar er honum komu þessi orð, bað og félaga sína fara til þings og kveðst þá hafa svo mikla sveit að óvíst væri að Grænlendingar sætu yfir hlut þeirra. Nú hittust þeir Kolbeinn og Ketill og báru ráð sín saman. Hvortveggji þeirra var gildur maður. Nú fóru þeir og bægði þeim veður og komast þó fram og höfðu mikla sveit manna en þó minni en þeir hugðu: en Kolbeinn s'hi va posar de camí totd'una que va haver rebut aquestes paraules. Va pregar als seus companys que [també] anessin al þing [dels grenlandesos]; els va dir que hi formarien una pinya tan gran que seria inversemblant que els grenladesos poguessin conculcar llurs drets. Després, en Kolbeinn i en Kettill es varen trobar i van estar deliberant plegats. Tots dos eren homes eminents. Després partiren, però el mal temps els va retardar encara que varen aconseguir arribar [al þing a temps]. Hi tenien una gran boldró d'homes, encara que resultava ésser menor del que havien cregut
◊ "það vil eg," sagði Þórólfur, "að við höfum upphaf að sættargerð okkarri og vináttu að við heimtum Krákunesskóg að Snorra goða því að mér þykir það verst er hann skal sitja yfir hlut okkrum en hann vill nú eigi lausan láta skóginn fyrir mér og kallar að eg hafi gefið honum en það er lygð," segir hann: en Þórólfur va dir: “voldria que posem com a començament de la nostra reconciliació i [renovada] amistat que reclamem al godó Smorri que ens torni el bosc de Krákunes car considero el pitjor que hi pugui haver que ell ens estigui usurpant el que és nostre. Ara ell no vol afluixar-me el bosc i afirma que jo l'hi vaig donar, la qual cosa és mentida”
◊ ekki var Egill íhlutunarsamur um mál manna og ótilleitinn við flesta menn, þá er hann var hér á landi; gerðust menn og ekki til þess að sitja yfir hlut hans. Egill var þá að búi sínu, svo að það skipti vetrum eigi allfáum: quan l'Egill fou aquí, a Islàndia, no fou pas una persona a qui li agradés d'immiscir-se en els afers d'altri i amb la majoria de la gent era pacífic. De tota manera, la gent tampoc no feien de trepitjar-li el que era seu. L'Egill va viure així al seu mas per espai de no pas pocs anys
♦ sitja yfir virðingu e-s: <LOC FIGmenyscabar el prestigi i la posició d'algú
◊ Guðmundur var höfðingi mikill. Hann var auðigur maður að fé. Hann hafði hundrað hjóna. Hann sat yfir virðingu allra höfðingja fyrir norðan Öxnadalsheiði svo að sumir létu bústaði sína en suma tók hann af lífi en sumir létu goðorð sín fyrir honum. Og er frá honum komið allt hið mesta mannaval á landinu: Oddverjar og Sturlungar og Hvammverjar og Fljótamenn og Ketill biskup og margir hinir bestu menn: en Guðmundur fou un poderós höfðingi. [També] fou un home molt acabalat. La seva casada constava d'un centenar de persones. Va menyscabar el prestigi i la posició de tots els höfðingjar al nord de l'Öxnadalsheiði: alguns d'ells es varen veure forçats a abandonar-hi llurs estatges, en va fer matar d'altres i alguns li traspassaren llur godonat [per tal que els deixés en pau]. I d'ell en descendeix tota la flor i nata dels llinatges d'Islàndia: el llinatge dels d'Oddi dels Rangárvellir i els esturlungs, i el llinatge dels de Hvammur i el llinatge dels de Fljót, i el bisbe Ketill i molts dels millors homes del país

sitjandi <m. sitjanda, sitjendur>:
(rassanques f.pl, darreres m.pl, panera f (cul)

sitka·greni <n. -grenis, no comptable>:
pícea f de Sitka (arbre Picea sitchensis)

sitra <f. sitru, sitrur. Gen. pl.: sitra>:
variant ortogràfica de sytra ‘regalim, filet d'aigua; rierol’

sitra <sitra ~ sitrum | sitraði ~ sitruðum | sitrað>:
variant ortogràfica de sytra ‘regalimar’

sitt:
nom. & ac. sg. nt. de → sinn, sín, sitt “el seu la seva, son sa”

sitt·hvað <f. síðu, síður. Gen. pl.: síðna>:
diverses coses
◊ reiði Drottins vék frá Rehabeam, af því að hann hafði auðmýkt sig, og hann tortímdi þjóðinni ekki með öllu því að enn mátti finna sitthvað gott (dəβāˈrīm tˤōˈβīm, דְּבָרִים טוֹבִים) í Júda: la còlera de Jahvè s'apartà d'en Roboam (Reħaveam) perquè s'havia humiliat i Jahvè no va destruir completament el poble car a Judà encara s'hi havien pogut trobar diverses coses bones (la traducció antiga fa: en er hann auðmýkti sig, hvarf reiði Drottins frá honum og tortímdi honum eigi með öllu; enn þá var þó eitthvað gott til í Júda
◊ en ég hef sums staðar (ἀπὸ μέρους, τολμηρότερον δὲ ἔγραψα ὑμῖν ἀπὸ μέρους ὡς ἐπαναμιμνῄσκων ὑμᾶς) ritað yður full djarflega, til þess að minna yður á sitthvað (—, ): emperò us he escrit en alguns indrets molt ardidament per tal de recordar-vos diverses coses
♦ sitthvað annað: diverses altres coses
♦ sitthvað mætti til nefna: encara es podrien esmentar diverses coses més

<FAM sitt·hver, -hver, -hvert <pron. indef.>:
casdascun -a
  La llengua literària només reconeix sinn hver, sín hver, sitt hvertcadascun -a” i sitthvað.  
     

sixpensari <m. sixpensara, sixpensarar>:
sixpensari m, tipus de gorra f amb visera

<adv.>:
sempre
♦ sí og æ: contínuament i permanentment
♦ sí <+ adjectiu en grau comparatiu>de cada vegada <Verb + > més <+ adj.>, com més va més <+ adj.>

sí- <prefixoide>:
constant, sense fi, perpetu

sía <f. síu, síur. Gen. pl.: sía>:
1. <GENcolador m (fi, p.e., un sedàs o tamís)
2. (í vélum & berja-, te- og kaffisíafiltre m (de màquines & per fer te o de cafetera)
♦ → loftsía “filtre d'aire”
♦ → kaffisía “filtre de cafetera”
♦ → olíusía “filtre d'oli”
♦ → smursía “filtre d'oli”
♦ → tesía “filtre de te, colador de te”

sía <sía ~ síum | síaði ~ síuðum | síaðe-ð>:
1. <GENcolar una cosa (amb un colador fi, com ara un sedàs o tamís)
♦ sía mjólk: colar la llet
2. (um vökva í vélum & te- og kaffifiltrar una cosa (màquines & líquid de part sòlida: te o cafè, suc de fruita de la polpa de fruita etc.)
◊ Sinfjǫtli tók við horninu ok mælti: “Eitr er í drykknum.” Sigmundr svarar: “Lát grǫn sía, sonr!” sagði hann: en Sinfjǫtli va agafar la banya i digué: “hi ha verí en aquesta beguda!” En Sigmundr li va respondre: “filtra-la a través de[ls pèls dels teus] mostatxos, fill meu!” (lit.: fes que la teva barba la filtri)

sí·afbrotamaður <m. -afbrotamanns, -afbrotamenn>:
delinqüent m & f habitual

síams·köttur <m. -kattar, -kettir>:
gat m siamès, moix m siamès (Bal.

síams·tvíburar <m.pl -bura>:
bessons siamesos, bessos conjunts
♦ samtengdir → tvíburar “íd.”

síast <síast ~ síumst | síaðist ~ síuðumst | síast>:
<GEN & FIGfiltrar-se, escolar-se

sí·aukinn, -aukin, -aukið <adj.>:
sempre creixent
♦ í síauknum mæli: en una mesura sempre major; com més va més

Síbería <f. Síberíu, no comptable>:
Sibèria f

síberískur, síberísk, síberískt <adj.>:
siberià -ana
♦ síberískur husky: husky siberià

Síberíu·búi <m. -búa, -búar>:
siberià m, siberiana f

Síberíu·lerki <n. -lerkis, pl. no hab.>:
làrix m de Sibèria (arbre Larix sibirica)

sí·blæði <n. -blæðis, no comptable>:
<MEDhemofília f (dreyrasýki)

sí·breytilegur, -breytileg, -breytilegt <adj.>:
que canvia constantment

sí·brosandi, -brosandi, -brosandi <adj.>:
que somriu constantment

sí·brotamaður <m. -brotamanns, -brotamenn>:
delinqüent m & f habitual (o: reincident) 

sí·bylja <f. -bylju, -byljur. Gen. pl.: -bylja>:
soroll constant i monòton, bonior f
♦ lesa í síbylju: llegir en un to monòton
♦ tala í síbylju: clacar, parlar en un to monòton

síbylju·hljómur <m. -hljóms, -hljómar>:
so bonidor i monòton
◊ langdregin ekkasog hörpu á hausti / hjarta mitt angra með síbyljuhljóm: els allargassats sanglots d'una harpa a la tardor / angoixen el meu cor amb llur so monòton (les violons longs de l'automne / blessent mon cœur d'une langueur monotone

sídd <f. síddar, síddir>:
llargària f (de vestit & de cabells)

Síddím·dalur <m. -dals, no comptable>:
Vall f de Sidim (עֵמֶק הַשִּׂדִּים)
◊ þeir bjuggust til varnar í Siddímdalnum en þar er nú Saltisjór: es prepararen per a oferir-los resistència a la Vall de Sidim que ara és la Mar de Sal

Síddím·vellir <m.pl -valla>:
camps m.pl de Sidim (עֵמֶק הַשִּׂדִּים)
◊ þá lögðu þeir af stað, konungurinn í Sódómu, konungurinn í Gómorru, konungurinn í Adma, konungurinn í Sebóím og konungurinn í Bela, það er Sóar, og bjuggust til bardaga á Siddímvöllum: llavors el rei de Sodoma, el rei de Gomorra, el rei d'Admà, el rei de Ceboïm i el rei de Belà -això és, Çòar- es posaren en camí i es van preparar per a la batalla [contra ells] als Camps de Sidim

Sídon¹ <m. Sídons, no comptable>:
Sidó m, Cidó m (צִידֹן)
◊ Kanaan gat Sídon, frumgetning sinn, og Het: en Canaan engendrà en Sidó, el seu primogènit, i en Het

Sídon² <f. Sídon, no comptable>:
Sidó f, Sidònia f, Cidó f (צִידֹן)
◊ landamerki Kanaanítanna eru frá Sídon um Gerar allt til Gasa, þá er stefnan til Sódómu og Gómorru og Adma og Sebóím, allt til Lasa: la frontera dels cananeus va des de Sidó, en direcció a Guerar, fins a Gaza i d'allà pren direcció cap a Sodoma i Gomorra i Admà i Seboïm, fins a Laixa
◊ og Drottinn gaf þá í hendur Ísrael, og þeir unnu sigur á þeim og eltu þá allt til Sídon hinnar miklu og til Misrefót Majím og allt austur í Mispedal, og þeir felldu þá, svo að enginn af þeim komst undan: i Jahvè els va lliurar a les mans d'Israel, i aquests els venceren i els van perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Màïm, i per l'est fins a la vall de Miçpè. Els derrotaren de tal manera, que no van deixar-ne cap supervivent

Sídoningur <m. Sídonings, Sídoningar>:
habitant m & f de Sidó, sidoni m, sidònia f (צִידֹנִים)
◊ Hermon kalla Sídoningar Sirjon, en Amorítar kalla það Senír: els sidonis anomenen Sirion la muntanya de l'Hermon, mentre que els amorreus l'anomenen Senir

síð <adv.>:
tard
♦ ár og síð: contínuament i sense parar; tot el temps; a totes hores
♦ um síð (o: síðir)finalment, a la fi

síð- <en compostos>:
tardà -ana

síða <f. síðu, síður. Gen. pl.: síðna>:
1. <GENcostat m (hlið)
◊ eftir þetta sá ég enn dýr, líkt pardusdýri (ki-nəˈmar, כִּנְמַר), og hafði það fjóra fuglsvængi á síðunum (ʕal־gabbai̯ˈʝa-ḥ, עַל-גַּבַּיַּהּ). Þetta dýr hafði fjögur höfuð, og því var vald gefið: després, encara vaig veure una altra bèstia, com un lleopard, que tenia quatre ales d'ocell als costats. Aquesta bèstia tenia quatre caps, i per això li fou donat el poder
◊ en ef þér stökkvið ekki íbúum landsins burt undan yður, þá munu þeir af þeim, er þér skiljið eftir, verða þyrnar í augum yðar og broddar í síðum yðar (bə-t͡siddēi̯-ˈχɛm, בְּצִדֵּיכֶם), og þeir munu veita yður þungar búsifjar (wə-t͡sārăˈrū ʔɛθ-ˈχɛm, וְצָרְרוּ אֶתְכֶם) í landinu, sem þér búið í: però, si no feu fugir de davant vostre els habitants del país, els qui deixareu d'ells seran com espines als vostres ulls i com fiblons als vostres costats, i us faran dura la vida en aquest país en el qual habitareu
◊ af því að þér hrunduð öllum veiku skepnunum með síðum (bə-ˈt͡saδ, בְּצַד) og öxlum og stönguðuð þær með hornum yðar, uns þér fenguð hrakið þær út, þá vil ég nú hjálpa sauðum mínum, svo að þeir verði eigi framar að herfangi, og ég mun dæma milli kindar og kindar: per tal com heu empès tots els xais malaltissos amb els costats i les espatlles, i els heu colpit amb les vostres banyes, fins que els heu fet fugir d'aquí, ajudaré les meves ovelles, a fi que ja no siguin presa del pillatge, i jutjaré entre ovella i ovella
♦ á allar síður: en totes direccions, de tots costats, de totes bandes
♦ á báðar síður: per tots dos costats, per totes dues bandes
♦ verkur undir síðunni: un dolor al costat
♦ hafa sting undir síðunni: tenir punyides ~ una punyida al costat
2. <MIL & fjallssíðaflanc m
3. (strandlengjacosta f (litoral)
4. (blaðsíðapàgina f, plana f (cara de full de paper)

síða¹ <síða ~ síðum | seið ~ siðum | siðið>:
fer el seid
◊ Heiði hana héto, ǀ hvars til húsa kom, ǁ vǫlo velspá, ǀ vitti hon ganda; ǁ seið hon, hvars hon kunni, ǀ seið hon hugleikin, ǁ æ var hon angan ǀ illrar brúðar: a la volva de bons presagis -la qui feia anar els gandar- li deien Heiðr onsevulla que anés. On que podia hi feia el seid, hi feia el seid en estat de trànsit. Sempre fou el goig de mala dona
◊ "Enn þic síða kóðo ǀ Sámseyio í, ǁ oc draptu á vétt sem vǫlor; ǁ vitca líki ǀ fórtu verþióð yfir, ǁ oc hugða ec þat args aðal": doncs contaven que tu havies fet el seid a l'illa de Sámsey i hi havies picat el timbal com fan les volves. Anaves pel món amb la forma d'un bruixot i considerava [i considero] que això és la natura d'un pervertit (vocabulari: #1. vétt: hàpax legòmenon. Fritzner III (1896), pàg. 927 llegeix vett amb e breu i remet a l'entrada vitta la pàg. 977 hi defineix aquest substantiu, al qual atribueix gènere neutre, com a Trolddomsmiddelvitt, n. Trolddomsmiddel (= vett Lok. 24); hafa í húsi sínu vitt eða blót Eiðsivaþingslǫg I,24; vitta vettr Yngl. 16.23Finnur Jónsson 1931, pàg. 611, també llegeix vett amb e breuvett, n, tryllemiddel, drepa á v., give sig af med trolddom (?), Lok 24.Jfr vitt; pàg. 622: vitt, n, trolddomsredskaber, trolddom, v-a véttr, sejdkvinde, Yt 3.21. Jfr Arkiv XI, 11 f. Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg; 873, també llegeix el mot amb e breu: VETT, n.pl, veneficia, id. qu. vit, vitt: draptu á vett veneficia tetigisti, tractasti, contrectavisti, Æd. 24 Segons tot això, podem donar a la locució drepa á vétt (o: vett) sem vǫlor els significats de tocar el timbal [xamànic] com fan les volves o bé consagrar-se a la pràctica del seid (o: ocupar-se fent el seid; o: dedicar-se a practicar el seid) com fan les volves#2. verþjóð: Finnur Jónsson 1931, pàg. 608, distingeix entre 1. verþjóð, f, menneske-folket, menneskene, fara v. yfir Lok 25, vefr v-ar Darr 1. i 2. verþjóð, f, ‘hav-folk’, oversættelse af det lat. submarini, Merl I 12.23 Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg; 870, també, perè no pas en dues entrades sinó en una de sola. L'Sveinbjörn en dóna l'equivalent: VERÞJÓÐ, f., genus humanum, homines (ver, m., þjóð, AS. verþeoð, id.), Æd. 24; Nj. 158, 1.   — 2) gens maritima (ver mare), Merl. 1,12. Pel que fa a mi mateix, interpreto el mot com a simple variant poètica de ver-ǫld i tradueixo en conseqüència)
◊ Vanlandi hét sonur Sveigðis er ríki tók eftir hann og réð fyrir Uppsalaauð. Hann var hermaður mikill og hann fór víða um lönd. Hann þá veturvist á Finnlandi með Snjá hinum gamla og fékk þar dóttur hans Drífu. En að vori fór hann á brott en Drífa var eftir og hét hann að koma aftur á þriggja vetra fresti, en hann kom eigi á tíu vetrum. Þá sendi Drífa eftir Huld seiðkonu en sendi Vísbur, son þeirra Vanlanda, til Svíþjóðar. Drífa keypti að Huld seiðkonu að hún skyldi síða Vanlanda til Finnlands eða deyða hann að öðrum kosti. En er seiður var framiður var Vanlandi að Uppsölum. Þá gerði hann fúsan að fara til Finnlands en vinir hans og ráðamenn bönnuðu honum og sögðu að vera mundi fjölkynngi Finna í fýsi hans. Þá gerðist honum svefnhöfugt og lagðist hann til svefns. En er hann hafði lítt sofnað kallaði hann og sagði að mara trað hann. Menn hans fóru til og vildu hjálpa honum en er þeir tóku uppi til höfuðsins þá trað hún fótleggina svo að nær brotnuðu. Þá tóku þeir til fótanna. Þá kafði hún höfuðið svo að þar dó hann. Svíar tóku lík hans og var hann brenndur við á þá er Skúta heitir. Þar voru settir bautasteinar hans: un fill de l'Svegðir va nòmer Vanlandi, el qual va succeir son pare com a rei, regnant sobre Uppasalaauður, ço és, la Riquesa d'Uppsalir, que és com hom anomenava les possessions del rei de Suècia. Fou un gran guerrer i va anar fins a llunyans països. Una vegada va eixivernar a Lapònia a ca l'Snjár el vell (Snjár = Neu) que li va concedir la seva filla Drífa (Drífa = Torb) per dona. Però quan va arribar la primavera, en Vanlandi se'n va anar d'allà mentre que la Drífa s'hi va quedar. En Vanlandi li va prometre que hi tornaria al cap de tres anys, però al cap de deu anys encara no hi havia tornat. La Drífa aleshores va enviar a cercar la seiðkona Huld, mentre enviava en Vísburr, el fill que ella havia tingut amb en Vanlandi, a Suècia. La Drífa va pagar a la seiðkona Huld perquè fés un seid que fés que en Vanlandi tornés a Lapònia, o, altrament, morís. Quan es va fer el seid, en Vanlandi es trobava a Uppsalir. Aleshores[, assús-suaixí,] va sentir un gran desig d'anar a Lapònia, però els seus amics i els seus consellers li ho prohibiren dient-li que darrere aquell desig desficiós seu hi havia d'haver [per força] la màgia dels lapons. Aleshores es va emparar d'ell una gran somnolència i es va ajeure per dormir. I quan encara no feia gaire que dormia, va cridar dient que una mara el trepitjava. Els seus homes hi acudiren i volgueren ajudar-lo, però quan li aixecaren el cap, la mara li va trepitjar les cames de tal manera que cuidaven trencar-se. Aleshores li agafaren les cames, però ella llavors li va pitjar tant el cap cap enrere que ell va morir. Els suecs agafaren el seu cadàver i l'incineraren a la vora del riu que es diu Skúta. A l'indret de la pira hi dreçaren les seves bautasteinar
◊ Vísbur átti son er Dómaldi hét. Stjúpmóðir Dómalda lét síða að honum ógæfu. En er synir Vísburs voru tólf vetra og þrettán fóru þeir á fund hans og heimtu mund móður sinnar en hann vildi eigi gjalda. Þá mæltu þeir að gullmenið skyldi verða að bana hinum besta manni í ætt hans og fóru í brott og heim. Þá var enn fengið að seið og siðið til þess að þeir skyldu mega drepa föður sinn. Þá sagði Huld völva þeim að hún mundi svo síða og það með að ættvíg skyldu ávallt vera í ætt þeirra Ynglinga síðan. Þeir játtu því. Eftir það söfnuðu þeir liði og komu að Vísbur um nótt á óvart og brenndu hann inni: en Vísbur va tenir un fill que va nòmer Dómaldi. La madrastra d'en Dómaldi va fer fer un seid que li causés la dissort i quan els fills d'en Vísbur varen tenir dotze i tretze anys [respectivament], varen anar a veure-lo i li exigiren el mundur de llur mare, però ell no els ho volgué donar. Aleshores ells varen dir que el torques d'or seria la mort del millor home del seu llinatge i se n'anaren i tornaren a ca ells. Aleshores es va tornar a aconseguir la volva perquè els fés un altre seid i la volva va fer un seid que fés que ells poguessin matar llur pare. La volva Huld aleshores els va dir que[, si volien,] també els faria un seid que fés que, de llavors ençà, sempre hi hagués fratricidis i parricidis en el si del llinatge dels Ynglingar. Ells hi assentiren. Després, varen aplegar una tropa i atacaren d'improvís en Vísbur de nit i calaren foc als seus estatges i ell hi va morir cremat dedins
◊ Eysteinn konungur fór annað sinn herför í Þrándheim og herjaði þá víða og lagði undir sig. Þá bauð hann Þrændum hvort þeir vildu heldur hafa að konungi þræl hans er hét Þórir faxi eða hund er Saur hét en þeir kuru hundinn því að þeir þóttust þá mundu heldur sjálfráða. Þeir létu síða í hundinn þriggja manna vit og gó hann til tveggja orða en mælti hið þriðja. Helsi var honum gert og viðjar af silfri og gulli. En þegar er saurugt var báru hirðmenn hann á herðum sér. Hásæti var honum búið og hann sat á haugi sem konungar og bjó í Eyjunni innri og hafði aðsetu þar sem heitir Saurshaugur. Það er sagt að honum varð að bana að vargar lögðust á hjörð hans en hirðmenn eggjuðu hann að verja fé sitt. Hann gekk af hauginum og fór þangað til sem vargarnir voru en þeir rifu hann þegar í sundur: El rei Eysteinn va emprendre una nova expedició de guerra a Þrándheimur, hi va guerrejar a molts d'indrets i el va sotmetre. Aleshores va donar a triar als trandheimesos si volien tenir com a rei un esclau d'ell que nomia Þórir Crinera o un gos que nomia Saur. Ells varen triar el gos perquè creien que d'aquesta manera ells podrien continuar essent força independents. Aleshores varen fer fer un seid que insuflés al gos l'enteniment de tres homes, i [de llavors ençà] lladrava dues vegades i a la tercera ja deia paraules. Li varen fer un collar, i cadenes d'or i d'argent, i, si es donava el cas que el camí fos moll, els membres del seu seguici el portaven sobre les espatlles. Li feren un sitial i s'hi seia a dalt del pujol [on tenia el seu palau] a la manera dels reis. Vivia a Eyjan innri -a l'actual Inderøen-, a una residència que es deia Saurshaugur. Diuen que va trobar la mort quan uns llops varen atacar el seu ramat i els membres de la seva hirð l'esperonaren a defensar el bestiar. Aleshores va baixar del seu pujol i es va dirigir allà on hi havia els llops, però aquests el varen fer bocins a l'instant

síða² <síði ~ síðum | síddi ~ síddum | sítt>:
variant feble de síða¹ ‘fer el seid’
◊ tuttugandi Rǫgnvaldr reykill, er sumir kalla Ragnar, er var sunr finnkonu einnar, er kǫlluð var Snjófríð, dóttir Svása finnkonungs, ok brá honum til móður sinnar. Var hann kallaðr seiðmaðr, þat er spámaðr, ok var staðfastr á Haðalandi ok síddi þar ok var kallaðr skratti (= seiðskratti)el vintè fou en Rǫgnvaldr reykill que alguns anomenen Ragnarr. Era fill d'una lapona que nomia Snjófríðr i que era filla de n'Svási, rei dels lapons, i havia sortit a sa mare. D'ell en deien que era un seiðmaðr, és a dir, un profeta, i vivia al Haðaland, i hi practicava el seid i li deien bruixot que fa el seid (vocabulari: Cf. Finnur Jónsson 1929, pàg. 3: 7. sumir, vielleicht ein hinweis auf eine strophe Torf-Einars, wo er so genannt wird. — reykill, sonst lautet der beiname rykkill, vielleicht ist die form der hs. nur eine schreibvariante für dieses. Ragnarr wird er genannt in der Heimskr., wo auch ein Rǫgnvaldr vorkommt. Vielleicht liegt hier eine vermischung vor. Die aufzählung der söhne Haralds bis Ragnar in Fagrsk. ist entlehnt. Sie werden sonst etwas verschieden aufgezählt, siehe Gjessing, Kongesagaens fremvæxt I. und die dort gegebene tafel. — 8. er var usw., diese erzählung ist von Snorre in Heimskr. benutzt u. nachgeschrieben. Doch ist der erste passus (der schluß des kapitels) dort in einem anderen zusammenhange angeführt, aber Rǫgnvaldr réttilbeini wird auch von Snorri zu einem sohne der Snjófríðr gemacht. — Sniófríðr, ziemlich früh ist die endung -r in frauennamen weggefallen.. — 9. finnkonungs, es ist sehr unwahrscheinlich, daß Svási ein ‘könig’ war; Snorri nennt ihn nicht so. Im Hauks þáttr hábrókar begegnet er als ‘zwerg’ (!).. — brá honom til, „er artete nach“.. — 10. seiþmaþr — spámaþr, eine solche wendung scheint anzudeuten, daß die vorlage eine lateinische war, wo etwa „seiþmaþr id est propheta“ gestanden hat (vielleicht war diese vorlage die schrift Sæmunds). . — staþfastr, „wohnhaft“.. — 11. síddi, jüngere form für seiþ. — skratti ist eine gewöhnliche verächtliche bezeichnung eines seiðmaðr, auch seiðskratti)

síðan <adv.>:
1. (eftir þaðdesprés [d'això] (amb posterioritat a aquest fet o a aquests fets)
♦ hve langt er síðan?: quin temps (o: quant de temps) en fa d'això?
♦ síðan lengi: molt de temps després
♦ síðan ekki söguna meir: i després, res més
2. (þállavors, aleshores (en aquell moment)
3. (frá þeim tímade llavors ençà, d'aleshores ençà (des de llavors, a partir d'aquell instant)
♦ hún hefur ekki sést síðan: i d'aleshores ençà no s'ha tornat a deixar veure

síðan <conj. temp.>:
(allt frá því [að]des que (a partir del moment que)
♦ hvað er langt síðan við höfum hist?: quant de temps ha passat des que ens vam trobar [per darrera vegada]?
◊ langt mun vera síðan hann drapst og slæm lykt er af hræinu: deu fer temps des que va morir perquè el cadàver desprèn molt mala olor
◊ síðan ég man eftir: des que me'n puc recordar, des que me'n recordo
◊ þú hefur breyst mikið síðan ég sá þig í fyrra: has canviat molt des que et vaig veure l'any passat
♦ síðan að ~ síðan er: (eftir aðdes que
♦ síðan er hann kom: des que va venir

síðan <prep.>:
d’ençà de, des de
♦ ég hef beðið síðan klukkan átta: he estat esperant des de les vuit
♦ síðan hvenær?: [des] de quan?
♦ síðan 2007 (=tvöþúsundogsjö): des del 2007 (=dos mil set)
♦ síðan á <+ Ac.>: des de, d'ençà de
♦ síðan á sunnudaginn: d'ençá de diumenge, [des] de diumenge
♦ ég hef ekki komið þar síðan á þriðjudaginn: no hi he anat d'ençá de dimecres
♦ síðan fyrir <+ Ac.>: des de, d'ençà de
♦ síðan fyrir skömmu: [des de] no fa gaire
♦ fyrir löngu síðan: [des de] fa molt de temps
♦ síðan í <+ Dat.>: des de, d'ençà de
♦ síðan í bernsku: d'ençà de la seva infantesa, des de la infantesa
♦ síðan í brúðkaupinu: d'ençà del casament
♦ síðan um <+ Ac.>: des de, d'ençà de
♦ síðan um jól: d'ençà de Nadal, [des] de Nadal, de Nadal ençà

síðar <adv.>:
després, més endavant, més tard
♦ fyrr eða síðar: tard o d'hora
♦ fyrr og síðar: sempre, tant abans com després
♦ hvorki fyrr né síðar: ni ara ni mai
♦ litlu síðar: poc [temps] després
♦ löngu síðar: molt de temps després
♦ síðar meir: més tard
♦ skömmu síðar: poc [de temps] després
♦ sækja e-ð síðar: recuperar una cosa
♦ tveimur dögum síðar: dos dies després
♦ viku síðar: una setmana després, una setmana més tard
♦ þremur árum síðar: tres anys després

síðar·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
l'últim -a esmentat -ada, esmentat -ada en darrer lloc (de dos o dues)

síðast <adv.>:
en darrer lloc, a l'últim
♦ síðast allra: i al final de tots, i a l'últim de tots
♦ síðast en ekki síst: i finalment i ja per acabar, però no per això menys important
♦ þakka þér fyrir síðast: gràcies per la nostra darrera trobada

síðast·greindur, -greind, -greint <adj.>:
l'últim -a esmentat -ada, esmentat -ada en darrer lloc (de tres o més de tres)

síðasti, síðasta, síðasta <adj. -formes febles->:
darrer -a
♦ að síðustu: finalment, a la fi
◊ að síðustu (ʔaħărīˈθ-ō, אַחֲרִיתוֹ) bítur það sem höggormur (kə-nāˈħāʃ, כְּנָחָשׁ) og spýtir eitri sem naðra (ū-χə-t͡siφʕɔˈnī, וּכְצִפְעֹנִי): a la fi, pica com un escurçó i escup verí com una víbria
♦ hið síðasta: com a màxim..., no pas més tard de...
♦ í síðasta skipti: per darrera vegada
♦ í síðasta lagi: com a màxim..., no pas més tard de...
♦ það er síðastu forvöð: ja és ben hora
♦ [þetta er] síðasti biti í háls: això és el darrer que resta, això són les darreres engrunes

síðast·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:
proppassat -ada
♦ síðastliðið ár: l'any passat, el proppassat any
♦ á síðastliðnu ári: l'any passat
♦ á síðastliðnu skólaári: el curs passat
♦ á síðastliðnum tveimur öldum: en els dos darrers segles
♦ síðastliðinn mánuð: el mes passat, el proppassat mes
♦ síðastliðið sumar: l'estiu passat
♦ síðastliðna viku: la setmana passada, la darrera setmana, la proppassada setmana

síðast·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
l'últim -a anomenat -ada, anomenat -ada en darrer lloc (de tres o més de tres)

síðast·talinn, -talin, -talið <adj.>:
l'últim -a esmentat -ada, esmentat -ada en darrer lloc (de tres o més de tres)

síðastur, síðust, síðast <adj. -formes fortes->:
darrer -a
♦ hún kom síðust í mark: <LOC ESPORTha arribat la darrera a la meta
♦ hann var síðastur: <LOC ESPORTha arribat el darrer

síð·buxur <f.pl -buxna>:
pantalons llargs, calçons llargs (Bal.

síð·búinn, -búin, -búið <adj.>:
endarrerit -ida, tardà -ana
♦ síðbúin rannsókn: una investigació tardana

síð·degi <n. -degis, -degi>:
tarda f, [de]capvespre m (Bal.), horabaixa f (Bal.) (darrera part de la tarda, abans del vespre)

síð·degis <adv.>:
a la tarda, al [de]capvespre (Bal.
◊ hann segir: "Komið og sjáið." Þeir komu og sáu, hvar hann dvaldist, og voru hjá honum þann dag. Þetta var síðdegis (era si fa no fa l'hora desena, ὥρα ἦν ὡς δεκάτη): ell els digué: "Veniu i vegeu". Ells hi anaren, veieren on s'estava i romangueren amb ell aquell dia. Era al capvespre
◊ nú komu þeir, sem ráðnir voru síðdegis (els de devés l'onzena hora, οἱ περὶ τὴν ἑνδεκάτην ὥραν), og fengu hver sinn denar: aleshores hi arribaren els qui havien estat contractats al capvespre, i cadascun d'ells va cobrar el seu denari
◊ aftur gekk hann út um hádegi og nón og gjörði sem fyrr. Og síðdegis (devés l'onzena hora, περὶ δὲ τὴν ἑνδεκάτην) fór hann enn út og sá menn standa þar. Hann spyr þá: ,Hví hímið þér hér iðjulausir allan daginn?‘: novament va sortir cap a migdia i cap a mitja tarda, i va fer el mateix. I al capvespre, va sortir i en va trobar d'altres que s'estaven allà, i els digué: «Per què us esteu ociosos aquí tot el dia?»
♦ klukkan fimm síðdegis: a les cinc de la tarda, a les cinc del decapvespre (Bal.
♦ síðdegis á morgun: demà a darrera hora del matí

síðdegis·blundur <m. -blunds, -blundir>:
migdiada f

síðdegis·bæn <f. -bænar, -bænir>:
pregària m de la tarda

síðdegis·kaffi <n. -kaffis, no comptable>:
cafè-berenar m

síðdegis·lúr <m. -lúrs, -lúrar>:
migdiada f

síðdegis·máltíð <f. -máltíðar, -máltíðir>:
berenar m, berenar m s’horabaixa (Mall.)

síðdegis·skuggi <m. -skugga, -skuggar>:
ombra f del capvespre (Empr. hab. en pl.)
◊ dagar mínir eru sem síðdegisskuggi (kə-ˈt͡sēl   nāˈtˤūi̯, כְּצֵל נָטוּי) og ég visna sem gras: els meus dies són com l'ombra del capvespre i em vaig mustiant com l'herba

síðdegis·snarl <n. -snarls, no comptable>:
berenar m, berenar m s’horabaixa (Mall.)

síðdegis·verður <m. -verðar, -verðir>:
berenar m, berenar m s’horabaixa (Mall.)

síð·endurreisnarstefna <f. -endurreisnarstefnu, no comptable>:
<ARTRenaixement tardà, tardorenaixement m

síð·erma <adj. inv.>:
(bolur, peysade mànegues llargues (jersei, camisa, samarreta)

síð·expressionismi <m. -expressionisma, no comptable>:
<ARTexpressionisme tardà, tardoexpressionisme m

síð·gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:
gòtic -a tardà -ana
♦ síðgotneska stílskeiðið: el gòtic tardà

síð·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
que duu els cabells llargs

síði, síða, síða <adj.>:
formes febles de síður, síð, sítt “llarg -a (dit esp. de cabells i vestits)

síð·impressionismi <m. -impressionisma, no comptable>:
<ARTimpressionisme tardà, tardoimpressionisme m

síðir <f.pl síð>:
Mot emprat actualment únicament en la locució:
♦ [seint og] um síðir: al final [i tard], a la fi [i tard]
◊ hann var út rekinn úr mannafélagi og át gras eins og uxar, og líkami hans vöknaði af dögg himinsins, og um síðir (sense equivalència 1:1: ʕaδ   dī   ɕaʕˈrēḥ   kə-niʃˈrīn   rəˈβāh, עַד דִּי שַׂעְרֵהּ כְּנִשְׁרִין רְבָה ‘fins que...’) óx hár hans sem arnarfjaðrir og neglur hans sem fuglaklær: fou expulsat d'enmig dels homes i menjava herba com els bous i la rosada del cel amarava el seu cos, i, finalment, els seus cabells varen créixer com a plomes d'àguila i les seves ungles com grapes d'ocell
◊ en reiðin er þá líka yfir þá komin um síðir (τὸ τέλος -έλεος, εἰς τέλος ‘al final, a la perfí’): però la ira, finalment, tambí ha vingut damunt ells
◊ þolinmóður þreyr til hentugs tíma og honum hlotnast gleði um síðir (ὕστερον ‘més tard, després, posteriorment’): l'home pacient s'aguanta fins a l'hora oportuna, i a la fi li és donada la joia
◊ haltu þér fast við Drottin og vík eigi frá honum og þú munt vaxa af því um síðir (sense equivalència 1:1: ἔσχατος -άτη ἔσχατον, ἐπ’ἐσχάτων σου ‘a la teva fi’): adhereix-te fermament al Senyor i no te n'apartis i finalment te'n creixeràs (a 1:13, en canvi, hom tradueix Τῷ φοβουμένῳ τὸν κύριον εὖ ἔσται ἐπ’ ἐσχάτων, καὶ ἐν ἡμέρᾳ τελευτῆς αὐτοῦ εὐλογηθήσεται amb sá sem óttast Drottin mun hljóta sælan endi, njóta blessunar á banadægri)

síð·jökultími <m. -jökultíma, no comptable>:
període glacial tardà

síð·kapítalismi <m. -kapítalisma, no comptable>:
tardocapitalisme m

síð·kapítalískur, -kapítalísk, -kapítalískt <adj.>:
tardocapitalista

síð·kast <n. -kasts, -köst>:
Mot emprat actualment únicament en la locució:
♦ upp á síðkastið: darrerament, en aquests (o: els) darrers temps

síð·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>:
vestit llarg (de dona)

síð·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
que duu vestits llargs

síð·kominn, -komin, -komið <adj.>:
<MEDd'aparició tardana(malaltia, intoxicació, símptomes)

síð·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
darrera hora del vespre (darrera part del vespre, abans de la nit)
♦ á síðkvöldum: a darrera hora del vespre, entrada la nit, tard de vespre (Mall.) (entre el sopar i el moment d'anar a dormir)

síðla <adv.>:
tard
♦ síðla dags: a darrera hora del dia
♦ síðla kvölds: fins ben entrada la nit
♦ síðla um kvöldið: fins ben entrada la nit

síðmiðalda- <en compostos>:
tardomedieval

síð·miðaldir <f. -miðalda>:
Edat Mitjana Tardana, Baixa Edat Mitjana

síð·nýlendustefna <f. -nýlendustefnu, no comptable>:
tardocolonialisme m, colonialisme tardà

síð·pils <n. -pils, -pils>:
faldilla llarga, falda llarga (Bal.)

síðri, síðri, síðra <adj. en grau comparatiu>:
inferior
♦ síðari sagan var engu síðri: la segona història no ha estat inferior en res a la primera, la segona història encara ha estat millor que la primera

síð·rómantík <f. -rómantíkur, no comptable>:
tardoromanticisme m, romanticisme tardà

síð·skeggjaður, -skeggjuð, -skeggjað <adj.>:
que duu la barba llarga, de barba llarga

síð·sumar <n. -sumars, -sumur>:
final m d'estiu, darreria f d'estiu

síðsumar·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit f de finals d'estiu

síð·sumars <adv.>:
al final de l'estiu, a les darreries (o: a la darreria) de l'estiu, a finals d'estiu

síðu·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:
alicates f.pl de tall

síður, síð, sítt <adj.>:
llarg -a  (cabells, vestit, roba)
♦ síðar buxur: pantalons llargs, calçons llargs (Bal.) (síðbuxur)
♦ síður kjóll: vestit m de nit
♦ sítt hár: cabells llargs

síður <adv.>:
menys, manco (Bal.
♦ eigi að síður: nogensmenys, tanmateix
♦ ekkert síður: no pas menys
♦ ég vil það ekkert síður!: jo ho vull ni més ni menys igual que ell
♦ ekki síður: no pas menys, exactament igual
♦ engu að síður (o: engu síður; o: eigi að síður ): tot i això, això no obstant, nogensmenys
♦ engu síður en...: ni més ni menys que..., exactament igual que...
♦ miklu síður: molt menys
♦ nema síður sé: [més aviat] al contrari
♦ og eigi síður: i no pas menys, i exactament igual
◊ nú hefir hann í engan stað meira kost en einnhver vor en því minna að vér höfum nokkur lönd og ríki til forráða en hann hefir alls engi. Erum vér og eigi síður óðalbornir til konungdóms: ara mateix enlloc no té una situació millor que la de cadascun de nosaltres, de fet, la seva és pitjor que la de nosaltres, car nosaltres regim alguns països i regnes mentre que ell no en té cap. I per naixença tampoc no tenim pas menys drets al tron que ell
◊ en varð það sem oftlega kann verða þar er útlendir menn hefjast til ríkis eða til svo mikillar frægðar að það verði umfram innlenska menn, að margir öfunduðu það hversu kær hann var konungi og eigi síður drottningu: però es va esdevenir el que sovint sol passar quan un estranger puja al tron d'un regne o hi ateny una fama tan gran que ultrapassa la dels nadius, que molts es posaren envejosos que el rei el tingués en tanta d'estima i no pas menys la reina
◊ eru þeir menn haldnir miklu betur en allir aðrir í þessu landi. Er mér svo frá sagt konungi, að hann sé hinn mildasti af fégjöfum við menn sína og eigi síður þess ör að gefa þeim framgang og veita ríki þeim, er honum þykja til þess fallnir: aquests homes gaudeixen en aquest país de molt millor consideració que no pas tots els altres. M'han contat del rei que és el més generós, quant a presents en diners i joies, amb els seus homes i no pas menys generós es mostra a l'hora de fer-los progressar i de donar poder als qui li semblen apropiats [per a detenir el comandament]
◊ nú boðaði þessi atburður fyrir sem Þórhallur sagði og margir hlutir þvílíkir þann fagnaðartíma sem eftir kom, að allsvaldandi guð virtist að líta miskunnaraugum á þann lýð er Ísland byggði og leysa það fólk fyrir sína erindreka af löngum fjandans þrældómi og leiða síðan til samlags eilífrar erfðar sinna æskilegra sona sem hann hefir fyrirheitið alla þá er honum vilja trúlega þjóna með staðfesti góðra verka. Svo og eigi síður sýndi óvinur alls mannkyns opinberlega í slíkum hlutum og mörgum öðrum þeim er í frásagnir eru færðir hversu nauðigur hann lét laust sitt ránfengi og þann lýð er hann hafði áður allan tíma haldið hertekinn í villuböndum sinna bölvaðra skurðgoða þá er hann hvessti með slíkum áhlaupum sína grimmdarfulla reiði á þeim sem hann hafði vald yfir sem hann vissi nálgast sína skömm og maklegan skaða síns herfangs: aquest fet, talment com en Þórhallur havia dit, va anunciar, juntament amb moltes coses semblants, el temps d'alegria que va arribar després, quan Déu Omnipotent es va dignar mirar amb ull misericordiós el poble que vivia a Islàndia i pels seus missatgers va deslliurar aquella gent de la llarga esclavitud de l'Arxienemic, per portar a la comunió de l'heretatge etern dels seus fills adoptius - tal com havia promès - tots aquells qui vulguin servir-lo amb cor sincer amb la constància de les bones obres. D'igual manera, i no pas menys, l'Arxienemic de tot el gènere humà va mostrar públicament en aitals coses i en mantes altres que ja s'han referit, com de poc estava disposat a amollar el seu botí i aquella gent que abans sempre havia tingut captiva en les cadenes de l'error de llurs ídols maleïts, quan va esmolar amb aitals atacs la seva cruel ira contra aquells sobre qui havia tingut poder quan va saber que s'apropava la seva vergonya i el merescut damnatge de la seva captura i captivitat
◊ "ek vil eigi lifa, "sagði Brynhildr, "því at Sigurðr hefir mik vélt ok eigi síðr þik, þá er þú lézt hann fara í mína sæng. Nú vil ek eigi tvá menn eiga senn í einni hǫll, ok þetta skal vera bani Sigurðar eða þinn eða minn, því at hann hefir þat allt sagt Guðrúnu, en hon brigzlar mér": "No vull pas viure", va dir la Brynhildr, "perquè en Sigurðr m'ha enganyat -i a tu no pas menys que a mi!-, quan el féres pujar al meu llit. No vull pas tenir dos homes alhora en una mateixa hǫll, i això serà la mort d'en Sigurðr o la teva o la meva, car ara ell li ho ha contat tot a la Guðrún i ella m'ho retreu"
◊ en er þeir sátu í stofu allir stóð bóndi upp og mælti: "Svo er háttað Örn stýrimaður að þú hefir verið hér í vetur og þið bræður báðir og veit eg að þú heitir Víglundur en bróðir þinn Trausti og eruð þið synir Þorgríms prúða. Svo og eigi síður vissi eg hvern hug þú hafðir á Ketilríði. Hefi eg þér og margar skapraunir gervar og hefir þú þær allar vel borið en þó hefir bróðir þinn því ollað að þú hefir þig í öngri óhæfu haft eða gert en ávallt átti eg meira undir mér: quan tots estigueren asseguts a la stofa, el bóndi es va posar dret i va dir-los: "Resulta, doncs, que tu, Örn el capità de nau, has estat aquí tot l'hivern, tots dos, tu i el teu germà, i sé que [en realitat] tu noms Víglundur i el teu germà Trausti i que sou fills d'en Þorgrímur l'Elegant. D'igual manera, i no pas menys, he sabut que tens el cor posat en la Ketilríður. També he posat a prova el teu caràcter amb moltes de proves i a totes les has passades; alhora, ton germà ha fet que no fessis o causessis res de reprobable, encara que sempre i en tot moment he tingut la situació sota control
♦ síður en svo [sé]: ni de lluny, ni de pensament, ni de bon tros, res de més lluny que jo d'això!
♦ það er síður en svo!: res de més lluny!, ni gens ni mica! ni de lluny! ni de pensament!
♦ því síður: encara menys

síðu·sár <n. -sárs, -sár>:
ferida (o: nafra) f al costat
♦ um Jesú síðusár: de la nafra al costat dret de Jesús

síðu·stingur <m. -stings, -stingir. Gen. pl.: -stingja; dat.pl.: -stingjum>:
punyida f al costat, flat m

síðu·togari <m. -togara, -togarar>:
pesquer m de ròssec (o: d'arrossegament) de costat, rossegaire m de costat (rossegaire en el qual les xarxes es calen i recobren pel costat)

Síena <f. Síenu, no comptable>:
Siena f
♦ íbúar Síenu: els habitants de Siena

sí·fella <f. -fellu, no comptable>:
continuïtat f
♦ í sífellu: constantment, incessantment

sífelld·lega <adv.>:
contínuament, sense parar, incessantment

sí·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
continu -ínua
◊ illmáll maður skal eigi fá staðist í landinu, ofríkismanninn skal ógæfan elta með sífelldum höggum (sense equivalència 1:1: lə-maδħēˈφɔθ, לְמַדְחֵפֹת): el calumniador no aconseguirà pas estar-se al país; i l'infortuni encalçarà l'home violent amb cops continus
◊ heimskur sonur er föður sínum sönn óhamingja, og konuþras (miδjəˈnēi̯   ʔiʃˈʃāh, מִדְיְנֵי אִשָּׁה) er sífelldur (tˤɔˈrēδ, טֹרֵד) þakleki: un fill beneit és una calamitat per al seu pare, i una gotera contínua, són les querelles d'una dona
♦ vera á sífelldum þeytingi: anar tot el temps escopetejat -ada

sí·fellt <adv.>:
contínuament, sense parar (o: cessar), incessantment
♦ hamra sífellt á e-u: repetir constantment una cosa (lit., martellar constantment en una cosa)
♦ hamra sífellt á því að <+ subj.>repetir constantment que <+ ind.>

sífra <sífra ~ sífrum | sífraði ~ sífruðum | sífraðum e-ð>:
1. (nöldrarondinar per una cosa(remugar, murmurar, botzinar)
♦ sífra um að <+ inf.>rondinar per <+ inf.>
2. (staglast á e-udonar la tabarra per una cosa (donar la llauna, repetir insistentment una cosa per a obtenir-la, fer el plorinyó per heure una cosa)
♦ sífra um að <+ inf.>donar la llauna per <+ inf.>

sí·freri <m. -frera, -frerar>:
permafrost m (o: permagel m; o: pergelisòl m)

sífrunar·samur, -söm, -samt <adj.>:
que remuga o es queixa sovint (dit esp. d'infant)

sí·fullur, -full, -fullt <adj.>:
que va gat -a contínuament

sífur <n. sífurs, no comptable>:
gemecs m.pl [continus], queixes f.pl [contínues]

síga <síg ~ sígum | seig (o: ) ~ sigum | sigið>:
descendre (o: enfonsar-se;  abaixar-se) lentament, anar fent baixada [a poc a poc]
♦ jarðvegurinn sígur: el nivell del terra es va enfonsant, la terra es va abaixant
♦ landið sígur: el terreny va fent baixada
♦ láta undan síga: cedir, recular, batre's en retirada(minvar en intensitat, en quantitat, en freqüència d'ús etc.)
♦ mér seig í brjóst: m'he condormit
♦ síga niður: anar baixant, anar lliscant per avall
♦ sólin sígur til viðar: el sol comença a pondre's
◊ ok um morgininn eptir mátti hann vinna ok fekk alla heilsu sinna meina, ok til marks hér um, at þat eistat, er honum var sárara ok meir niðr sigit, var komit upp í kviðinn, en tómt skinnit eptir, ok svá hefir jafnan verit síðan: i l'endemà va poder treballar i estigué guarit de tots els seus mals, i en recordança que el testicle que més mal li havia fet i que més avall s'havia fet, li havia tornat a pujar a dins el seu baix ventre, li'n va romandre la pell buida, i així es va quedar de llavors ençà
♦ það fór að síga í mig: em vaig començar a empipar
♦ það sígur á e-ð: tocar a la seva fi
♦ það sígur á seinni hlutann fyrir honum: està arribant a la seva fi
♦ það sígur á hann svefn: s'està adormint, la son l'està guanyant
  El verb síga ‘enfonsar-se lentament’ té formes dobles en el singular del pretèrit d'indicatiu: ég seig, þú seigst (o, <> þú seigt), hann seig, o, per bé que menys freqüents: ég sé, þú sést, hann sé.  
     

sígandi, sígandi, sígandi <adj.>:
lent -a
♦ hægt og sígandi: xino-xano

sígaretta <f. sígarettu, sígarettur. Gen. pl.: sígaretta o: sígarettna>:
cigarreta f, xigarro m (Bal.) (vindlingur)
♦ að reykja einn pakka af sígarettum á dag: fumar un paquet de cigarretes al dia
♦ henda sígarettunni út um gluggann: llençar la cigarreta per la finestra
◊ hann henti sígarettunni á gólfið og steig ofan á hana: va llençar la cigarreta al terra i la va trepitjar
♦ kveikja sér í sígarettu: encendre's una cigarreta
♦ ljósar sígarettur: cigarretes rosses
♦ mildar sígarettur: cigarretes baixes en nicotina
♦ svartar sígarettur: cigarretes negres

sígarettu·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
paper m de fumar

sígarettu·glóð <f. -glóðar, -glóðir (o: -glæður)>:
brasa f de cigarreta, tabac encès de cigarreta

sígarettu·gulur, -gul, -gult <adj.>:
(finguresgrogueït -ïda per les cigarretes, esgrogueït -ïda de tant de fumar (dit esp. dels dits de fumadors)

sígarettu·hulstur <n. -hulsturs, -hulstur>:
portacigarretes m, estoig m de xigarros (Mall.

sígarettu·karton <n. -kartons, -karton>:
cartró m de cigarretes

sígarettu·kveikjari <m. -kveikjara, -kveikjarar>:
encenedor m de cigarretes (dit esp. del dels cotxes)

sígarettu·munnstykki <n. -munnstykkis, -munnstykki. Gen. pl.: -munnstykkja; dat.pl.: -munnstykkjum>:
broquet m de cigarretes

sígarettu·pakki <m. -pakka, -pakkar>:
paquet m de cigarretes
♦ taka upp sígarettupakka: agafar un paquet de cigarretes (per treure'n una cigarreta)

sígarettu·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m de fumar

sígarettu·reykingar <f.pl -reykinga>:
fumar m cigarretes

sígarettu·reykur <m. -reyks (o: -reykjar), no comptable>:
fum m de cigarretes

sígarettu·sjálfsali <m. -sjálfsala, -sjálfsalar>:
màquina expenedora de cigarretes, expenedor m de cigarretes

sígarettu·stubbur <m. -stubbs, -stubbar>:
burilla m [de cigarreta], llosca f [de xigarro] (Bal.

sígari <m. sígara, sígarar>:
cigar m, puro m (Bal.) (vindill)

sígauna·mál <n. -máls, -mál>:
caló m (fl./pl.: calós), romaní m (fl./pl.: romanís)
♦ sígaunamálin eru indóevrópsk satem-tungumál af indverskum uppruna: les llengües calós són llengües indoeuropees sàtem d'origen indi (satem-mál)

sígauna·symball <m. -symbals, -symbalar>:
címbal hongarès

sígauna·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
música gitana

sígauni <m. sígauna, sígaunar>:
gitano m, gitana f

Sígeja·land <n. -lands, no comptable>:
terra sigea (Sīgēïa tellus)
◊ hingað rann Simoís, hér er Sígeialand, hér hafði hin háa höll Príams öldungs staðið. Þarna tjaldaði Æacusar niðji, þarna Úlixes, hér hræddi hinn afmyndaði Hector hestana, senda af stað: per aquí és per on hi passava el Simoent, aquesta és la terra sigea; aquí és on es dreçava l'alt palau de l'ancià Príam. Enllà hi acampava [Aquil·les,] el descendent de l'Èac, enllà l'Ulisses; aquí [el cadàver] de l'Hèctor desfigurat esglaià els cavalls, enviats d'allà (Hāc ībat Sĭmŏīs, ǁ haec est Sīgēïa tellus, / hīc stĕtĕrat Prĭămī ǁ rēgĭă celsă sĕnĭs; Illīc Aeăcĭdēs, ǁ illīc tendēbăt Ŭlixēs, / hīc lăcĕr admissōs ǁ terrŭĭt Hectŏr ĕquōs. La traductora islandesa sembla haver entès admissos com a missos)

Sígejon <n. Sígejons, no comptable>:
Sigeu m (Sīgēum -ēī, Σίγειον -ίου)

sí·gildur, -gild, -gilt <adj.>:
clàssic -a
♦ sígild tónlist: música clàssica
♦ sígildar bókmenntir: literatura clàssica
♦ sígildur höfundur: un autor clàssic
♦ sígilt verk: una obra clàssica

sígóð <f. sígóðrar, sígóðar o: inv.>:
<CULIN & BOTfonoll m (planta Foeniculum vulgare) (fenníka; fennika)
♦ ræktun á sígóð í óupphituðum plasthúsum og upphituðum gróðurhúsum: conreu del fonoll dins hivernacles no escalfats amb coberta de plàstic i dins hivernacles escalfats [de vidre]

sí·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
sempre verd -a

Síhon <m. Síhons, no comptable>:
Sehon m, Siħon m (סִיחוֹן, סִיחֹן )

síill <m. síils, sílar. Dat. sg.: síli; totes les formes de pl.: síl->:
colador m de llet destinada a fer la mantega

sík <n. síks, sík. Gen. pl.: síkja; dat.pl.: síkjum>:
<variant arcaica de → síki “síquia, fossat; canal; rierol; cala, ansa etc.”
◊ það varð til tíðinda, meðan Þórólfur hafði verið utanlendis, en Skalla-Grímur bjó að Borg, að eitt sumar kom kaupskip af Noregi í Borgarfjörð; var þá víða höfð uppsát kaupskipum í ár eða í lækjarósa eða í sík. Maður hét Ketill, er kallaður var Ketill blundur, er átti skip það; hann var norrænn maður, kynstór og auðugur. Geir hét son hans, er þá var fulltíði og var á skipi með honum. Ketill ætlaði að fá sér bústað á Íslandi; hann kom síð sumars. Skalla-Grímur vissi öll deili á honum; bauð Skalla-Grímur honum til vistar með sér með allt föruneyti sitt. Ketill þekktist það, og var hann um veturinn með Skalla-Grími: mentre en Þórólfur era a fora d'Islàndia i en Grímur Calba vivia a Borg, es va esdevenir que un estiu va arribar al fiord de Borg una nau mercant procedent de Noruega. En aquell temps hom emprava arreu com a escars per a les naus mercants els rius, les desembocadures de les rieres o les maresmes. L'home que tenia aquell vaixell nomia Ketill blundur. Era noruec, d'alt llinatge i ric. Son fill nomia Geir, el qual aleshores ja era un home fet i condret i anava amb ell a bord del vaixell. La intenció d'en Ketill era d'establir-se a Islàndia. Va arribar-hi a les darreries de l'estiu. En Grímur Calba ho sabia tot d'ell. En Grímur Calba el va convidar a romandre al seu mas a ell i a tots els qui l'acompanyaven en el viatge. En Ketill va acceptar la invitació i va passar l'hivern al mas d'en Grímur Calba (Cf. Baetke 19874, pàg. 684: upp-sát f. u. n. das An-Land-Setzen, Aufholen von Schiffen; Platz, wo Schiffe aufs Land gezogen werden (können); cf. Baetke 19874, pàg. 85: deili n.pl. <...> kunna, vita (ǫll) deili á e-m jmd. genau kennen, von jmd. etw. wissen, Bescheid wissen über jmd.)

Síkar <f. Síkar, no comptable>:
Sicar f (Συχάρ)
◊ nú kemur hann til borgar í Samaríu, er Síkar heitir, nálægt þeirri landspildu (τὸ χωρίον -ίου, τοῦ χωρίου), sem Jakob gaf Jósef syni sínum: arribà, doncs, a una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat a son fill Josep

Síkem¹ <m. Síkems, no comptable>:
Siquem m, Xequem m (שְׁכֶם)
◊ hann keypti landspilduna (ʔɛθ־ħɛlˈqaθ   ha-ɕɕāˈδɛh, אֶת-חֶלְקַת הַשָּׂדֶה), sem hann hafði tjaldað á, af sonum Hemors, föður Síkems, fyrir hundrað silfurpeninga. Og hann reisti þar altari og kallaði það El-elóhe-Ísrael: va comprar als fills d'en Hamor, el pare d'en Siquem, per cent peces de plata, el tros de terra on havia plantat la tenda, i va erigir-hi un altar que va anomenar «El, Elohé Israel», que vol dir «El, Déu poderós d'Israel»

Síkem² <f. Síkem, no comptable>:
Siquem f, Xequem f (שְׁכֶם)
◊ og hann sagði við hann: "Far þú og vit þú, hvort bræðrum þínum og hjörðinni líður vel, og láttu mig svo vita það." Og hann sendi hann úr Hebronsdal, og hann kom til Síkem: i ell li va dir: «Vés-hi i esbrina si els teus germans i el ramat estan bé, i porta-me'n notícies». I l'envià, doncs, des de la vall d'Hebron, i arribà a Siquem

Síkhatrú <f. -trúar, no comptable>:
religió f Sikh, sikhisme m

Síkhi <m. Síkha, Síkhar>:
sikh m & f

síki <n. síkis, síki. Gen. pl.: síkja; dat.pl.: síkjum>:
1. (kíllsíquia f, fossat m (natural, esp. el de desguàs o de recollida d'aigües)
◊ vita skaltu og skilja að frá því að orð barst um endurreisn og endurbyggingu Jerúsalem, allt til komu hins smurða, líða sjö vikur og á sextíu og tveim vikum verður hún endurreist, torg hennar og síki (wə-ħāˈrūt͡s, וְחָרוּץ). Það verður erfiður tími: sàpigues, doncs, i comprèn que, des del moment que sortí la paraula que Jerusalem tornaria a ésser aixecada i reconstruïda i fins a l'arribada de l'Ungit, passaran set setmanes i durant seixanta-dues setmanes Jerusalem tornarà a ésser edificada i les seves places i el seu fossat. Aquest[, però,] serà un temps difícil
2. (kastalasíkifossat m (de castell)
3. (straumlítil árkvísl, djúpur og lygn lækurriera f (rasa natural navegable, braç de riu petit, rieró o rierol profund i d'aigües tranquil·les)
◊ reið þá Þórður ofan eftir dal og ætlaði yfir um á að Gufuskálum og svo vestur Langavatnsdal. En er hann kom ofan á Völlu þá var sagt að eigi var hrossís yfir ána. Sneri þá flokkurinn allur upp til Grafarvaðs. Og er menn komu upp frá Þingnesi þá reið Þórður á síki eitt. Brast niður ísinn undir hestinum og var hvortveggi á kafi, hesturinn og hann. Og er hann kom á land var hann alvotur og sneri ofan aftur til Þingness og sex menn með honum. Þá bjó sá maður í Þingnesi er Börkur hét og var Ormsson. Hann tók vel við Þórði og skipti við hann klæðum: aleshores en Þórður va baixar al fons de la vall amb la intenció de passar el riu a Gufuskálar per dirigir-se després cap a ponent, cap a la vall de Langavatnsdalur. I quan va arribar a Vellir, li van dir que el glaç del riu no aguantava el pes d'un cavall. Aleshores, tot el boldró d'homes va girar cua i va pujar fins al Gual de Grǫf. I quan els homes pujaven des de Þingnes, en Þórður va començar a travessar una riera amb el seu cavall. El glaç es va trencar sota el cavall i tots dos, cavall i cavaller, s'enfonsaren dins l'aigua. I quan ell va arribar a la vorera, estava completament xop, de manera que va tornar a baixar a Þingnes, i amb ell hi anaren sis homes. En aquell temps vivia a Þingnes un home que nomia Börkur i era fill de l'Ormur. Va donar la benvinguda al Þórður i li va fer canviar la roba [mullada]
◊ nú verður þess að geta hversu Ljótólfur lét laust skipið fyrir Karli það sem þeir áttu báðir saman. En skip það hafði gert verið uppi í Tungunni og var þar höggvinn viðurinn því þar var skógur þykkur. En til kjalarins var höfð eik sú er stóð niðri í Eikibrekku fyrir ofan Blakksgerði, og færðu eikina í síki það sem suður er og ofan frá Grund og lá hún þar þá vetur og er það kallað Eikisík síðan en skip það var kallað Íslendingur. En er skipið var algert var það fært ofan eftir ísum um veturinn gegnt Hofi og létu þar standa skipið og skorðuðu. Heitir þar Skorðumýr síðan og á því skipi hefir Karl utan farið: ara esmentarem com en Ljótólfur va cedir al Karl [la seva part d]el vaixell que tots dos tenien plegats. Aquest vaixell havia estat fet a dalt, a Tunga, on havien tallat la fusta per fer-lo perquè allà hi havia un bosc espès. Per a fer-ne la carena varen emprar el roure que hi havia a baix, a Eikibrekka, a la part de dalt del mas de Blakksgerði. Varen portar el roure a la riera que hi ha al sud i a dalt de Grund. El roure hi va romandre aquell hivern i de llavors ençà [aquella riera] es diu la Riera del Roure i aquell vaixell fou anomenat “L'Islandès”. Quan el vaixell estigué acabat, fou portat a l'hivern fins davant Hof [estirant-l'hi] per damunt el glaç i allà hi deixaren el vaixell en sec, després de posar-li escores. De llavors ençà, l'aiguamoll d'allà es diu Aiguamoll de les Escores. És amb aquest vaixell que en Karl va viatjar després fora d'Islàndia
4. ([uppistöðu]lænallacuna f [marítima], maresma f (ansa marina al costat d'aiguamoll, sovint plena de joncs, senill i plantes semblants, d'aigües tranquil·les)
5. (skurður með vatni ícanal m, rasa f (vall excavat, ple d'aigua)
6. (mýrlendi, votlendiaiguamoll m (terreny aigualós, marjal)
◊ en pyttirnir og síkin (ū-ɣəβāˈʔā-u̯, וּגְבָאָיו) þar hjá munu ekki vera heilnæm, þau eru ætluð til saltfengjar (lə-ˈmɛlaħ, לְמֶלַח): però els seus maresmes i els seus aiguamolls no seran [fets] salubres, sinó destinats a salines (la Nova Bíblia islandesa: fa: en mýrarnar og fenin fá ekki ferskt vatn, þau eru ætluð til saltvinnslu
◊ hon styttir sik þá upp ok hleypr at feninu í annat sinn, ok ferr sem fyrr ok svá it þriðja sinn. Þá hleypr Oddr aptr yfir fenit ok þrífr í hǫnd henni ok fleygir henni út á fenit ok mælti: "Far þú þar nú, ok hafi þik ǫll trǫll," hleypr nú fram aptr yfir fenit í þriðja sinn ok bíðr nú liðs síns. Þeir urðu allir at ganga fyrir enda síkisins, svá var þat breitt ok illt yfirferðar: ella es va aixecar la faldilla i va córrer cap a l'indret pantanós per segona vegada, però li va passar el mateix que la vegada anterior i el mateix s'esdevingué la tercera vegada que va voler saltar-hi per sobre. Aleshores l'Oddr, tornant enrere, va saltar per damunt l'indret pantanós, la va agafar per la mà i la va llançar a dins l'aiguamoll dient: “vés-te'n ara i que t'hagin tots els trols!”. Va tornar agafar fua i va saltar part damunt l'indret pantanós per tercera vegada i[, un cop a l'altra banda,] hi esperà la seva tropa. Tots ells hagueren d'enrevoltar aquella marjal, de tan ampla i mala de travessar que era

síkja·kornpuntur <m. -kornpunts, pl. no hab.>:
pebre m d'aigua, glicèria f (planta Glyceria fluitans)

síkja·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
boscarla f [dels joncs], xitxarra dels joncs (Val.) (ocell Acrocephalus schoenobaenus)

síkka <síkka ~ síkkum | síkkaði ~ síkkuðum | síkkað>:
(verða síðarifer-se més llarg -a (cabells, barba)

síkka <síkka ~ síkkum | síkkaði ~ síkkuðum | síkkaðe-ð>:
(gera síðariallargar una cosa (cosa = peça de roba o objecte fet de tela o roba, p.e., cortines)

síkoría <f. síkoríu, síkoríur. Gen. pl.: síkoría>:
xicoira f, masteguera f, cama-roja f (Mall. (planta Cichorium intybus)

sí·krampaflog <n. -flogs, no comptable>:
<MEDestat epilèptic de gran mal

síkur <m. síks, síkar>:
lavaret m (peix Coregonus lavaretus) (tjarnasíld)

sí·kvikandi <m. -kvikanda, -kvikendur>:
mòbil perpetu, perpètuum m mòbile (eilífðarvél)

sí·kvikandi, -kvikandi, -kvikandi <adj.>:
en constant moviment
◊ Þokan yfir vík og vogi ǁ votu fangi þögul grúfir, ǁ gnauðar fyrir svölum sandi ǁ sjór, en þegja vindar ljúfir.
Báran smáa strýkur steini ǁ (steinn er fyrir þangi bleikur) ǁ eins og sér á köldum karli ǁ konan ung að hári leikur.
Hvað er á vogi? hafmey fögur! ǁ hratt hún fer og snýr að landi, ǁ leika fyrir björtu brjósti ǁ bárur ungar síkvikandi:
la boira flota en silenci sobre cales i anses amb humida abraçada; la mar brama davant la sorra freda, mentre callen les afables brises. ǁ L'ona petita acaricia una pedra (la pedra és pàl·lida d'algues) com una dona jove juga amb els cabells d'un vell fred. ǁ Què hi ha a la cala? Bella sireneta! La sirena es mou ràpida i es gira cap a terra; les ones, joves, sempre en moviment, juguen davant el seu pit clar (vera bleikur fyrir þangi cf. la locució vera grár fyrir hærum ‘tenir el cap blanc per les canes, tenir els cabells blancs’: les algues són els cabells de la roca que besen les ones)

sí·kvikur, -kvik, -kvikt <adj.>:
en constant moviment

síla <síla ~ sílum | sílaði ~ síluðum | sílaðe-ð>:
colar [amb un colador de drap prim] la llet que hom aboca a la manteguera (sía)

síla·máfur <m. -máfs, -máfar>:
variant ortogràfica de sílamávur ‘gavià fosc’

síla·mávur <m. -mávs, -mávar>:
gavià fosc, gavina fosca (Bal.) (ocell Larus fuscus)

Sílas <m. Sílasar, no comptable>:
Siles m (Σιλᾶς, Σίλας)
◊ leiðsögumenn Páls fylgdu honum allt til Aþenu og sneru aftur með boð til Sílasar og Tímóteusar að koma hið bráðasta til hans: els guies d'en Pau l'acompanyaren fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'ordre per a Siles i Timoteu d'ajuntar-se-li al més aviat possible

síla·þerna <f. -þernu, -þernur. Gen. pl.: -þerna>:
xatrac m, gavina f d'albufera (Val.), llambritja f (Mall.) (ocell Sterna hirundo)

síla·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] ammodítids

síld <f. síldar, síldar (o: síldir)>:
areng m (peix Clupea harengus)
♦ fara á síld: sortir a pescar arengs
♦ fara í síld: sortir a fer l'areng (anar a treballar a la indústria arenguera a la temporada de pesca)
♦ fiturýr síld: areng magre (l'areng que hom pesca pel maig)
♦ harðsöltuð síld: areng en salmorra saturada
♦ léttsöltuð síld: areng en salmorra lleugera
♦ marineruð (o: maríneruð) síld: areng en escabetx, areng marinat
♦ millisöltuð síld: areng en salmorra intermèdia (ni lleugera ni saturada)
♦ niðurlögð síld: areng en conserva
♦ nýhrygnd síld: areng fresat (l'areng que hom pesca per l'agost)
♦ reykt síld: areng fumat
♦ sykursöltuð síld: areng en salmorra sucrada
♦ söltuð síld: areng en salmorra, areng en aigua-sal (Bal.
♦ ég ætla að fá tvö flök af nýrri eða saltaðri síld: voldria dos filets d’areng fresc o d’arengada
♦ vera eins og síld í tunnu: anar estrets com a sardines dins la llauna
♦ það er mikil síld: es capturen molts d'arengs, les captures d'arengs són grosses
♦ það er undir síldinni komið: <LOC FIG[tot] depèn de la temporada d'areng que hi hagi (el benestar depèn de les captures i les vendes d'areng. Adaptació de la locució noruega det kommer an på silda)
♦ → heilsíld “areng sencer”
♦ → jólasíld “areng de Nadal”
♦ → kryddsíld “areng adobat en salmorra amb herbes i espícies”
♦ → matjessíld “areng a l'holandesa”
♦ → saltsíld “areng salat”
♦ → sykursíld “areng en salmorra sucrada”
♦ → vertíðarsíld “areng de temporada (areng pescat pel novembre i pel gener)”

sílda·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>:
nau f de transport d'arengs
◊ þá voru þeir fluttir til lands og kölluðust göngumenn og koma þar er síldaferja ein var og spurðu hver fyrir réði. Þeir kváðust vera norðan úr Vogum: aleshores hom els portà a terra ferma i s'hi feren passar per captaires i arribaren allà on hi havia una nau de transportar arengs i varen preguntar qui el governava. Ells els digueren que eren del nord, de Vogar

síldar·árin <n.pl -áranna>:
<HISTels anys de l'areng, designació del període comprès, de manera especial, entre 1930 i 1968, en el qual la pesca i exportació d'arengs tingué un bum. Si fa no fa el 1968-1969 l'areng va desaparèixer com a conseqüència de la sobrepesca per islandesos, noruecs i soviètics. La desaparició de l'areng fou un gran revés per a l'economia islandesa, ja que en aquests anys les exportacions d'arengs i productes manufacturats amb arengs representaven més de la meitat del total de les exportacions islandeses

síldar·bræðsla <f. -bræðslu, -bræðslur. Gen. pl.: -bræðslna>:
fàbrica f de farina i oli d'areng, fàbrica f d'arengs, arengueria f

síldar·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>:
nau f de transport d'arengs
◊ Ingjaldur leiddi þá til launduranna og komust þeir þar í brott svo að víkingar urðu ekki varir við fyrir gný og eldsgangi og það er þeir voru eigi feigir. Þeir leituðu annan veg á eyna. Komu þeir litlu síðar til eins bónda og báðu hann flytja sig sem skjótast inn til meginlands. Bóndi kenndi sveinana og gerði sem þeir beiddu. En er þeir komu inn á land sögðust þeir vera fátækir sveinar. Þeir komu þar fram er var við land síldarferja nokkur komin norðan úr Vogum og ætlaði að fara suður í land. Þeir komu sér þar í þjónustu og fengu sér far suður með landi. En er þeir komu suður á Sognsæ sögðu sveinarnir að þeir vildu þar inn í fjörðinn og kváðust þar eiga frændur: l'Ingjaldur els va menar fins a una porta secreta per la qual varen fugir de tal manera que els viquings no se n'adonaren amb l'estrèpit i la fragor de l'incendi que hi havia i perquè encara no havia arribat llur hora. Varen enfilar el camí cap a l'altra banda de l'illa. Poc després varen arribar a ca un bóndi i li varen demanar que els portés tan aviat com li fos possible a terra ferma. El bóndi va reconèixer els dos vailets i va fer el que li demanaven. I quan varen haver arribat a terra ferma, s'hi feren passar per uns vailets pobres. Varen fer-hi camí fins allà on hi havia ancorada, davant la costa, una nau de transportar arengs que hi era arribada des del nord, des de les illes Vogar, i els seus tripulants tenien la intenció d'anar cap al sud. Els dos vailets varen entrar al servei del capità i així obtingueren l'oportunitat de viatjar amb ells cap al sud, navegant tot al llarg de la costa. I quan varen arribar a Sognsær, els dos vailets digueren que volien entrar dins el fiord ja que hi tenien parents

síldar·fólk <n. -fólks, no comptable>:
arengaires m.pl, treballadors m.pl de l'areng

síldar·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
migració f dels arengs

síldar·gengd <f. -gengdar, no comptable>:
època f de la migració de l'areng

síldar·kaup <n.pl -kaupa>:
mercadeig m amb arengs, comerç m amb arengs
◊ þeir komu í lið víkinga og var spurt hvað manna þeir væru. Þeir kváðust vera matgerðarmenn og létu síld fala og spurðu hvar höfðinginn væri Sokki, "mun honum eigi hent að kaupa til vista yður?" Menn svöruðu að hann væri eigi vanur að fara einn saman að síldakaupum "og fer hann jafnan við fjóra tigu manna." Óttar svarar: "Hví sæta varleikar þessir eða hvar sefur hann á nóttum, liggur hann á skipi eða landi?" Þeir kváðu hann í lofti einu sofa "því að hann á sökótt við menn og lætur log bera fyrir sér og ganga ekki allnær og eigi mun hann ganga að síldakaupum á kveldum." Þeir Óttar gengu í brott og sátu um eigi að síður. Sokki lét læsa dyr hvert sinn er hann gekk á burt eða hann var þar og gætti sjálfur lukla og trúði sjálfum sér best en lét standa þrjá tigu manna fyrir skemmudyrum: varen anar a trobar-se amb la host dels viquings i aquests els preguntaren qui eren [i què volien]. Ells els varen dir que eren cuiners, afegint que volien vendre'ls arengs i els preguntaren on era llur cabdill, en Sokki, [i] “per ventura no li escauria comprar quèviures per a vosaltres?”. Els homes els respongueren que en Sokki no solia anar totsol a comprar arengs “i sempre hi va amb quaranta homes”. L'Óttar els va contestar: “Què signifiquen aquestes mesures de cautela, i on dorm ell a les nits, que jeu a un vaixell o en terra?” Ells li digueren que dormia a un loft “perquè està enemistat amb [molts d']homes i fa portar una torxa davant ell i que no marxi massa a prop d'elli de nits no anirà a comerciar amb arengs”. L'Óttar i els seus acompanyants se n'anaren i, nogensmenys, es posaren a l'aguait. En Sokki feia barrar la porta cada vegada que se n'anava o quan hi era a dins i guardava ell mateix les claus, confiant molt en ell mateix, i feia que hi hagués trenta homes davant les portes de la skemma

síldar·lýsi <n. -lýsis, no comptable>:
oli m d'areng

síldar·mál <n. -máls, -mál>:
(rúmmálseining síldarun barril i mig d'areng[s] (unitat de mesura de capacitat per a arengs equivalent a cent trenta-cinc litres)

síldar·minjasafn <n. -minjasafns, -minjasöfn>:
museu m de l'areng
Síldarminjasafnið [Íslands] á Siglufirði: Museu de l'Areng del Siglufjörður

síldar·mjöl <f. -mjöls, no comptable>:
farina f d'arengs

síldar·net <n. -nets, -net>:
[xarxa] arenguera f

síldar·plan <n. -plans, -plön>:
esplanada f de salaó de l'areng (espai, sovint a l'aire lliure, on hom prepara l'areng per salar-lo)
Síldarplan.jpg
SÍLDARPLAN
FONT: https://c1.staticflickr.com/5/4028/4218187135_61b84d4b08.jpg d'en Gísli Ingólfsson

síldar·salat <n. -salats, -salöt>:
<CULINamanida f d'arengs

síldar·saltandi <m. -saltanda, -saltendur>:
salador m d'arengs (persona que té una factoria on se salen arengs i hi comercia)

síldar·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell arenguer (o: arengaire)

síldar·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
saladora f d'arengs

síldar·söltun <f. -söltunar, no comptable>:
saladura f d'arengs

síldar·tími <m. -tíma, no comptable>:
temporada f de l'areng, temps m de l'areng

síldar·torfa <f. -torfu, -torfur. Gen. pl.: -torfa o: -torfna>:
mola f d'arengs

síldar·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:
barril m d'arengs

síldar·vaða <f. -vöðu, -vöður. Gen. pl.: -vaða o: -vaðna>:
mola f d'arengs

síldar·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar; emprat sovint en pl.>:
pesca f de l'areng

síldar·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
fàbrica f d'oli i de farina d'areng, fàbrica f d'arengs, arengueria f

síldar·verkun <f. -verkunar, -verkanir>:
manufactura f de l'areng

síldar·vertíð <f. -vertíðar, -vertíðir>:
temporada f de l'areng, temps m de l'areng

síldar·vinnsla <f. -vinnslu, -vinnslur. Gen. pl.: -vinnsla o: -vinnslna>:
manufactura f de l'areng (elaboració industrial de productes amb l'areng com a matèria primera: conserves, farina d'areng etc.)

sílda·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] clupeids m.pl

síld·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>:
nau f de transport d'arengs
◊ bóndi kenndi þá og flutti þá til lands. Þar komu þeir er síldferja var og menn á norðan úr Vogum. Þeir sögðust vera fátækir sveinar og koma sér þar í þjónustu. Þeir fara þar til er þeir koma suður um Sognsæ. Þá segja sveinarnir að þeir vilja þar inn í fjörðu, "eigum við hér frændur fyrir": el bóndi els va reconèixer i els portà fins a terra. Allà varen arribar a un indret on hi havia una nau de transportar arengs i els seus tripulants, homes del nord, de Vogar. Ells els varen dir que eren uns vailets pobres i entraren a llur servei. Varen salpar amb ells fins que varen arribar a l'alçada de Sognsær al sud. Allà els dos vailets varen dir que volia entrar dins el fiord, “aquí hi tenim parents que hi viuen”

síld·fiski <f. -fiskjar, no comptable>:
pesca f d'arengs
◊ Grímur var svartur maður og ljótur, líkur föður sínum, bæði yfirlits og að skaplyndi; gerðist hann umsýslumaður mikill; hann var hagur maður á tré og járn og gerðist hinn mesti smiður; hann fór og oft um vetrum í síldfiski með lagnarskútu og með honum húskarlar margir: en Grímur tenia els cabells negres i era lleig i s'assemblava a son pare tant en retirada com en caràcter. Es va convertir en un gran masover. Era un home hàbil treballant la fusta i el ferro i es va fer un ferrer insuperable. Els hiverns sovint també sortia a pescar areng amb una skúta de pesca, acompanyat de molts de missatges
◊ fór Þórólfur heim um vorið til bús síns; hann hafði þá menn í skreiðfiski í Vogum, en suma í síldfiski, og leitaði alls konar fanga til bús síns: per la primavera en Þórólfur va tornar al seu mas. Tenia homes a les illes Vogar pescant-hi bacallà per salar i alguns pescant-hi arengs i cercava tota mena de provisions i queviures per al seu mas

síld·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
clupeïforme m
♦ síldfiskar: els clupeïformes

síld·reki <m. -reka, -rekar>:
rorqual comú (mamífer Balaenoptera physalus)

síld·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar; emprat sovint en pl.>:
pesca f de l'areng

síldveiði·bátur <m. -báts, -bátar>:
vaixell arenguer (o: arengaire)

síld·veiðimaður <m. -veiðimanns, -veiðimenn>:
arengaire m & f (pescador professional d'areng)

síldveiði·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell arenguer (o: arengaire)

síld·ver <n. -vers, -ver>:
pesquera f d'arengs
◊ Þórólfur sópast mjög um föng þau, er þá voru á Hálogalandi, hafði menn sína í síldveri og svo í skreiðfiski; selver voru og nóg og eggver; lét hann það allt að sér flytja. Hann hafði aldregi færra frelsingja heima en hundrað; hann var ör maður og gjöfull og vingaðist mjög við stórmenni, alla þá menn, er honum voru í nánd; hann gerðist ríkur maður og lagði mikinn hug á um skipa búnað sinn og vopna: en Þórólfur va acaparar molts dels queviures que hi havia a Hálogaland. Tenia els seus homes a la pesquera d'arengs i també allà on pescaven bacallà per secar-lo. També hi havia caceres de foques a bastament així com indrets per a recollir-hi els ous dels nius. Feia que li duguessin tot això. Al seu mas no hi tenia mai menys de cent homes lliures. Era un home generós i abundós en donar i aviat es va fer molt amic de prohoms, de tots aquells que vivien a prop d'ell. Es va convertir en un home puixant i posava gran interès d'estar ben proveït de naus i d'armes

Síle <n. Síles, no comptable>:
Xile m

Síle·búi <m. -búa, -búar>:
xilè m, xilena f

Síle·maður <m. -manns, -menn>:
xilè m, xilena f

síleni <m. sílena, sílenar>:
silè m (σειληνός -οῦ, sīlēnus -ī)
♦ sílenarnir: els silens (οἱ σειληνοί τῶν -ῶν, sīlēnī -ōrum)
♦ satýrar og sílenar: sàtirs i silens

Sílenos <m. Sílenosar, no comptable>:
Silè m (Σειληνός -οῦ, Sīlēnus -ī)

síleskur, sílesk, síleskt <adj.>:
xilè -ena
♦ síleskar bókmenntir: literatura xilena

síli <n. sílis, síli>:
1. (smáfiskur, fiskseiðialeví m (peixet, peix petit)
2. (ættkvísl sílaættarammodit m (individu i gènere de peixos Ammodytes: ὁ ἀμμοδύτης -ύτου / ammŏdȳtēs -ae, masc.)
♦ slétta síli: sonso anguila, enfú anguila (Bal. (peix Gymnammodytes semisquamatus)
♦ → marsíli “trencavits nòrdic, sonso nòrdic, llançó nòrdic (peix Ammodytes marinus)
♦ → pólsíli “trencavits polar, sonso polar, llançó polar (peix Ammodytes dubius)
♦ → sandsíli “1. trencavits nòrdic; (peix Ammodytes marinus); 2. trencavits (peix Ammodytes tobianus)
♦ → strandsíli “trencavits (peix Ammodytes tobianus)
♦ → trönusíli “llançó (peix Hyperoplus lanceolatus)
3. (loðsílicapellà m de l'Atlàntic (esp. el petit o jove) (peix Mallotus villosus)
4. designació d'altres peixos com ara:
♦ → flekkjasíli “lompènia tacada (peix Leptoclinus maculatus)
♦ → hornsíli “punxoset, jonqueter (peix Gasterosteus aculeatus)

sílikon <n. sílikons, sílikon>:
(gervifjölliðasilicona f (tipus de polímer sintètic)

sílikon·brjóst <n. -brjósts, -brjóst>:
pit m de silicona

sílikon·brjóstafylling <f. -brjóstafyllingar, -brjóstafyllingar>:
implant mamari de silicona

sílikon·gel <n. -gels, no comptable>:
gel m de silicona

sílikon·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
coberta f de silicona, envoltori m de silicona

sílikon·púði <m. -púða, -púðar>:
pròtesi f de silicona

sílí·pipar <m. -pipars, -piparar; pl. no hab.>:
pebre coent, xili m (se sol dir del fruit de la planta Capsicum annuum var. longum, emprada en la condimentació de les pizzes i d'altres plats procedents de la cuina americana, esp. la d'origen mexicà)

síll¹ <m. síls, sílar>:
variant ortogràfica de sýll ‘alena, punxó [de cuir]’

síll² <m. síls, sílar>:
variant de síill ‘colador de llet de fer mantega’

Síló <f. Síló, no comptable>:
Siló f, Xiló f (שִׁילֹה)
◊ þá sögðu þeir: "Sjá, hátíð Drottins er árlega haldin í Síló (bə-ʃiˈlō, בְּשִׁלוֹ), sem liggur fyrir norðan Betel, fyrir austan þjóðveginn, sem liggur frá Betel upp til Síkem, og fyrir sunnan Lebóna": aleshores ells digueren: "Guaiteu: la festa de Jahvè se celebra anualment a Siló, que és al nord de Bet-El, a l'orient del camí que puja de Bet-El a Siquem, i al sud de Lebonà"
◊ hvenær sem einhver færði sláturfórn, þá kom sveinn (ˈnaʕar, נַעַר) prestsins, meðan verið var að sjóða kjötið, með þrítenntan fork í hendinni og rak hann ofan í ketilinn (βa-kkii̯ˈʝōr, בַכִּיּוֹר), eða pottinn (βa-dˈdūδ, בַדּוּד) eða suðupönnuna (βa-qqalˈlaħaθ, בַקַּלַּחַת) eða grýtuna (βa-ppāˈrūr, בַפָּרוּר), og allt sem upp kom á forkinum, það tók presturinn handa sér. Svo fóru þeir með alla Ísraelsmenn, sem komu þangað til Síló (ʃām   bə-ʃiˈlɔh, שָׁם בְּשִׁלֹה): cada vegada que algú oferia una víctima, venia el criat del sacerdot mentre coïen la carn i, amb una forquilla de tres pues a la mà, picava dins la caldera, o l'olla, o el calderó o la cassola. Tot el que la forquilla treia fora, el sacerdot s'ho quedava. Ho feien així amb tots els israelites que anaven a Siló

Sílóa-vötn <n.pl -vatna>:
aigües f.pl de Siloè (מֵי הַשִּׁלֹחַ)
◊ af því að þessi lýður fyrirlítur hin straumhægu Sílóa-vötn (mēi̯   ha-ʃʃiˈlɔaħ, מֵי הַשִּׁלֹחַ), en fagnar Resín og Remaljasyni, sjá, fyrir því mun Drottinn láta yfir þá koma hin stríðu og miklu vötn fljótsins - Assýríukonung og allt hans einvalalið (wə-ʔɛθ־kāl־kəβōˈδ-ō, וְאֶת-כָּל-כְּבוֹדוֹ?): com que aquest poble menysprea les aigües de Siloè, que s'escolen plàcidament, i alegra [així] en Recín i el fill d'en Remalià, veges: per això el Senyor farà pujar contra ells les aigües del Riu, les poderoses i abundants (el rei d'Assur i totes les seves tropes d'elit)

Sílóam <n. Sílóam, no comptable>:
Siloè f (Σιλωάμ)
◊ að svo mæltu skyrpti hann á jörðina, gjörði leðju úr munnvatninu, strauk leðju á augu hans og sagði við hann: "Farðu og þvoðu þér í lauginni Sílóam (εἰς τὴν κολυμβήθραν τοῦ Σιλωάμ)." (Sílóam þýðir sendur.) Hann fór og þvoði sér og kom sjáandi: dit això, escopí a terra, féu fang amb la saliva, li untà els ulls amb aquell fang i va dir: “Vés a la piscina de Siloè i renta-t'hi”. (Siloè vol dir «enviat»). Se n'hi anà, doncs, es rentà i tornà veient-hi

sílófónn <m. sílófóns, sílófónar>:
xilofon m

síl·spikaður, -spikuð, -spikað <adj.>:
gras com un bacó grassa com una bacona

sílúr <n. sílúrs, no comptable>:
silurià m (període del paleozoic)

sím- <en compostos>:
telefònic -a, per telèfon

< síma <n. síma, símu. Gen. pl.: símna>:
1. (þráðurfil m  (filament per a cosir, fer punt, teixir etc.)
2. (borði, band, lindicinta f  (veta, tira de tela o roba empr. sovint a tall d'ornament, per lligar-se els cabells etc.)
síma: ‘fil; cinta, veta’      
  Vellekla
de l'Einarr skálaglamm Helgason.
Segona meitat del segle X (986?)
Finnur Jónsson (curador): Den norsk-islandske skjaldedigtning. Copenhaguen: Rosenkilde & Bagger 1973 (B), Vol. B-1 (rettet tekst), pp. 117-124.
Pàg. 119
Estrofa 14, vers 3
Sjau fylkjum kom silkis
(snúnaðr vas þat) brúna
geymir grundar síma
grandvarr und sik (landi)
Grandvarr (grandvarr = que evita el mal [al país] o bé que s'absté de fer el mal, que és just = DEFENSOR [del país] o CONDRET, DRETURERgeymir brúna grundar (brúna grund = camp de les celles = CAPsilkis síma kom sjau fylkjum und sik; þat vas snúnaðr landi el dreturer guardià de la cinta de seda del camp de les celles ( = el príncep, dreturer, que duu el cap adornat amb una cinta de seda ha sotmès set fylkis; això ha estat una sort per al país
  Hárbarðsljóð
(primera meitat del segle XIII)
Estrofa 18
vers 3
Hárbarðr kvað:
"Sparkar ǫ́ttu vér konur, ef oss at spǫkum yrði;
horskar ǫ́ttu vér konur, ef oss hollar væri;
þær ór sandi síma undu, ok ór dali djúpum
grund of grófu;
varð ek þeim einn ǫllum efri at rǫ́ðum;
hvílda ek hjá þeim systrum sjau,
ok hafða ek geð þeira allt ok gaman.
Hvat vanntu þá meðan, Þórr?"
En Hárbarðr va declamar:
"Teníem dones de temperament viu; si tan sols ens haguessin obeït!
Teníem dones llestes; si tan sols ens haguessin estat fidels!
Trenant fils (cordons, cintes?de sorra
varen cavar la plana d'una vall profunda.
Jo tot sol a totes elles vaig superar en giny:
em vaig colgar amb les set germanes
i en vaig tenir el plaer i tota l'estima.
Què feies tu mentrestant, Þórr?"
           
síma = ørlǫgsíma = ‘fil del destí’  
  Sigrdrífumál 23
(inicis del segle XIII: abans del 1250?)
Estrofa 23, vers 8 "þat ræð ec þér annat,
at þú eið né sverir,
nema þann, er saðr sé;
grimmir símar ganga at tryggðrofi -
armr er vára vargr"
  vet ací el que t'aconsello en segon lloc:
que no juris cap jurament
que no sigui de veres.
Uns cruels fils de destí ( = un cruel destí) encalcen el trencament de les fermances.
Un llop de juraments
( = un perjur) és un míser desgraciat
  Helgakviða Hundingsbana I
(segles XII-XIII)
Estrofa 3
vers 6
Sneru þær af afli
ørlǫgþǫ́ttu,
þá er borgir braut
í Brálundi;
þær of greiddu
gullin símu
ok und mánasal
miðjan festu.
  Trenaven amb força els fils del destí mentre es conquerien les ciutats de Brálundr. Enllestiren els fils d'or i els fixaren en el centre de la sala de la lluna (und miðjan mánasal = en el centre de la sala de la lluna = enmig del cel).
           
almsíma, álmsíma: ‘cinta de l'arc’ = ‘corda de l'arc’  
  Anònim
(pseudo-Kári Sǫlmundarson)
Estrofa inclosa a la Història d'en Nial,
cap. 132
(segle XII)
Finnur Jónsson (curador): Den norsk-islandske skjaldedigtning. Copenhaguen: Rosenkilde & Bagger 1973 (B), Vol. B-1 (rettet tekst), pp. 602-606.
Pàg. 605
Estrofa 4, vers 2
Kømrat, Ullr, of alla,
almsíma, mér grímu
(beðhlíðar mank beiði
bauga) svefn á augu,
síz brandviðir brendu
bǫðvar nausts á hausti
(emk at mínu meini
minnigr) Níal inni.
mér kømrat svefn á augu, almsíma Ullr, of alla grímu - mank bauga beðhlíðar beiði, - síz bǫðvar nausts brandviðir brendu Níal inni á hausti; emk minnigr at mínu meini Ullr de la corda d'arc ( = guerrer), no em ve la son als ulls en tota la [Gran] Màscara (la [gran] màscara, la màscara [de totes les coses] = la nit- recordo el demanador de costes de platabandes d'anells (beiðir bauga beðhlíðar = l'home, el guerrer; beðr bauga = la platabanda d'anells = l'escut adornat amb anells; hlíð beðjar bauga = el pendent de l'escut [adornat amb ells] = (pars pro toto) l'escut) - des que els tions d'espasa (el fust d'espasa, l'arbre d'espasa = guerrerdels escars de la batalla (l'escar de la batalla = escut; els tions d'espasa dels escars de la batalla = els guerrers armats amb escutcremaren [viu] en Nial a la tardor; recordo el meu dolor.
           
armsíma (esmena per: ársíma ‘lligall d'escàlem’) = ‘cinta de braç = anella d'or, braçal d'or, bracerola d'or’  
  Egill Skalla-Grímsson
Lausavísa 20
Estrofa inclosa a la Història de n'Ègil, fill d'en Grim el Calb,
cap. 55
(primera meitat del segle X: vers el 925?)
Finnur Jónsson (curador): Den norsk-islandske skjaldedigtning. Copenhaguen: Rosenkilde & Bagger 1973 (B), Vol. B-1 (rettet tekst), pp. 42-53.
Pàg. 45
Estrofa 13, vers 8
Knǫ́ttu hvarms af harmi
hnúpgnípur mér drúpa,
nú fank þann, es ennis
ósléttur þær rétti;
gramr hefr gerðihǫmrum
grundar upp of hrundit,
sá's mér ýgr af augum,
armsíma, mér, grímu.
hvarms hnúpgnípur knǫ́ttu drúpa mér af harmi; nú fank þann, es rétti þær ósléttur ennis; gramr hefr of hrundit upp grímu grundar gerðihǫmrum mér armsíma; sá ýgr es mér af augum els [cimals] sortints de la palpebra ( = hvarms hnúpgnípur = les celles) s'acotaven (knǫ́ttu drúpa = drúptu. Normalment, hom esperaria que fos el cap i no pas les celles la part del cos que s'acota (drúpa) a causa de la pena, la tristesa o les preocupacions. Per tant, som davant un cas de pars pro toto per causa del meu dolor. Però ara he trobat aquell que fa allisar aquestes rugositats del front (ósléttur ennis = irregularitats o desigualtats del front = el front corrugat [pel dolor o les preocupacions], les arrugues[, causades pel patiment]). El rei ( = gramrha tornat a fer aixecar ( = hrinda uppels espadats que fan de bardisses al sòl de la màscara (grímu grundar gerðihamrar = els gerðihamrar del sòl de la màscara = els gerðihamrar de la cara = els espadats, bardisses de la cara = les celles: el rei m'ha llevat la tristor que em feia estar capcot) amb cinta de braç ( = un braçal d'or). La duresa ( = ýgr. Val a dir que aquí a aquest mot li escauria millor un significat pena, tristesa, desesperació) se n'ha anat dels meus ulls.
  Lexicon poëticum antiquae linguae septentrionalis conscripsit Sveinbjörn Egilsson. Hafniae: Typis J. D. Qvist & comp., 1860, pàg. 235, sub voce gerðihamarr:
gerðihamarr ársíma grundar, rupes frontem praecingentes, supercilia, Eg. 55,4 (SE.I 518,3), cf. ársími.
           
bestisíma (esmena per: bestibyrsíma) = ‘corda d'escorça, corda de tell = corda feta amb líber, i, esp., amb líber de tell’  
  Vǫlundarkviða
(segles XI-XII?)
Finnur Jónsson (curador): Den norsk-islandske skjaldedigtning. Copenhaguen: Rosenkilde & Bagger 1973 (B), Vol. B-1 (rettet tekst), pp. 42-53.
Pàg. 45
Estrofa 12, vers 8
Vǫlundr kvað:
"Hverir ro jǫfrar
þeir er á lǫgðu
bestisíma
ok mik bundu?"
  en Vǫlundr va dir:
"Qui són els prínceps
que m'han enrevoltillat
amb corda de tell
i m'han lligat?"
  La Vǫlundarkviða 12 ofereix la lliçó bestibyrsíma que resulta incomprensible i, mètricament, incorrecta -hi sobra l'ictus de -byr-. Per això, Finnur Jónsson l'esmena el 1888, en la seva edició de llavors de l'Edda, en bestisíma, mot al qual ell dóna el significat de corda d'escorça, corda de tell, i, en correspondència, al sintagma leggja bestisíma á e-n el significat de fermar algú amb corda de tell.
Guðni Jónsson esmena el vers en: besti bǫr síma ‘...que posaren una corda de líber a l'arbre dels anells’, on bǫrr síma ‘arbre dels anells’ fóra un kenning per a ‘home’, catàfora del ‘mik’ del vers següent.
Viktor Rydberg interpreta besti com instrumental singular d'un, altrament no atestat *bǫstr "lligall, lligam" i byr com a acusatiu del nom propi Byrr ‘el nom del vent’: Segons ell, el sentit de l'estrofa fóra: "qui són els prínceps que han fermat Byrr i m'han lligat a mi?"

Interpreto síma com a acusatiu singular.
           
hársíma: ‘cinta dels cabells’  
  Kráka
de l'Áslaug Sigurðardóttir.
Estrofa inclosa a la Història d'en Ragnarr Calçons de loden,
cap. 15
(segle XIII)
Finnur Jónsson (curador): Den norsk-islandske skjaldedigtning. Copenhaguen: Rosenkilde & Bagger 1973 (B), Vol. B-1 (rettet tekst), pp. 252-261.
Pàg. 255
Estrofa VI,3, vers 4
Þér annk serk inn síða
ok saumaðan hvergi,
við heilan hug ofnu
ór hársíma gránu;
mun eigi ben blæða,
né bíta þik eggjar
í heilagri hjúpu,
var hún goðum signuð"
Fóra potser més lògic d'esmenar ofnu en ofnan. Aquest adjectiu verbal (ofinn) deixaria, així, de referir-se a síma per passar a referir-se a serkr. Adopto aquest canvi en la meva traducció.

Finnur Jónsson dóna al sintagma
við heilan hug el significat de af ganske hjærte. Jo, per contra, interpreto el sintagma amb el sentit de ‘amb un cor pur, sense arteries o maldat’. 
Et concedeixo de grat la llarga camisa: enlloc no té ni una sola costura, està teixida, amb cor desproveït de maldat, amb fil fet de pèl gris. La ferida no et sagnarà, els talls [de les armes] no et tallaran, si duus posada aquesta sagrada camisa: ha estat consagrada als déus
           
varrsíma = ‘cinta de mar blanca = deixant, aup o estela del vaixell’  
  Háttatal 35
metre: en forna skjálfhenda
(inicis del segle XIII: vers el 1214?)
Finnur Jónsson (curador): Den norsk-islandske skjaldedigtning. Copenhaguen: Rosenkilde & Bagger 1973 (B), Vol. B-1 (rettet tekst), pp. 61-88.
Pàg. 70
Estrofa 35, vers 2
Reist at Vágsbrú vestan,
varrsíma bar fjarri,
heitfastr hǫ́var rastir
hjalm-Týr svǫlu stýri;
støkkr óx, es bar blakka
brims fyr jǫrð et grimma
herfjǫlð (húfar svǫlðu)
hrannláð, búandmanna.
heitfastr hjalm-Týr reist hǫ́var rastir reist svǫlu stýri vestan at Vágsbrú; varrsíma bar fjarri, støkkr búandmanna óx, es hrannláð et grimma bar herfjǫlð brims blakka fyr jǫrð; húfar svǫlðu el Týr de l'elm de promeses fermes ( = el guerrer que manté la paraula donada = el Skúliva portar els alts vaixells amb fred timó des de ponent fins a Vågsbro; la cinta de mar de la nau (vǫrr m (varrar, verrir) = deixant, aup, estela; mar, oceà; nau, vaixell; varrsíma = la cinta de la nau = el deixant de la nauarribava lluny. La desbandada dels pagesos va augmentar quan la cruel terra de les onades ( = l'oceàva menar una gran quantitat de cavalls d'escuma d'ona (brims blakkr = cavall d'escuma d'ona = vaixell, naudavant la costa; les proes van refrescar-se (svelja = refredar-se, refrescar-se = aturar-se, quedar ancorades. Les naus són equiparades a cavalls que han corregut per la mar per arribar a port i ara, suades, s'estan refrescant.
           
ørlǫgsíma = ‘fil del destí’  
  Reginsmál 14
(inicis del segle XIII?)
Estrofa 14, vers 8 "ek mun fœða
folkdjarfan gram;
nú er Yngva konr
með oss kominn;
sjá mun ræsir
ríkstr und sólu;
þrymr um ǫll lǫnd
ørlǫgsímu"
  alimentaré [i criaré] el príncep ardit en el combat. Vet ací que el fill de l'Yngvi ha vingut a ca nostra: ell serà el més puixant de tots els reis sota el sol; els fils del seu destí ressonaran ( = singular per plural? per tota la terra (, és a dir, el seu destí serà universalment conegut.
           


  La concordança fonètica i, en part, semàntica, entre aquest mot islandès i el català sima ‘corda gruixuda’ resulta força interessant i suggerent.  
     

síma <síma ~ símum | símaði ~ símuðum | símað>:
trucar per telèfon, telefonar
♦ síma til e-s: trucar algú, telefonar a algú

síma·áhald <n. -áhalds, -áhöld>:
aparell m de telèfon

síma·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
gir postal telegràfic

síma·borð <n. -borðs, -borð>:
1. <GENtauleta f del telèfon
2. (símaskiptiborðcentraleta f de telèfons (taulell de commutació, aparell d'interconnexió de les diverses línies telefòniques, atès antigament per una operadora telefònica)

síma·félag <n. -félags, -félög>:
companyia telefònica

síma·fundur <m. -fundar, -fundir>:
teleconferència f, reunió telefònica
♦ halda símafund: celebrar una teleconferència, fer una reunió telefònica

síma·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa telefònica, operadora f [telefònica]

síma·gjöld <n.pl -gjalda>:
tarifes telefòniques, taxes telefòniques

síma·hlerun <f. -hlerunar, -hleranir>:
escolta telefònica

síma·hlustun <f. -hlustunar, -hlustanir>:
escolta telefònica

síma·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
‘cadena telefònica’

síma·klefi <m. -klefa, -klefar>:
cabina telefònica

síma·kort <n. -korts, -kort>:
targeta telefònica

síma·kynlíf <n. -kynlífs, no comptable>:
sexe telefònic

síma·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia telefònica

síma·maður <m. -manns, -menn>:
tècnic m de telefònica, tècnica f de telefònica

síma·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
1. <GENoperadora f, telefonista f
2. (símritari, ritsímamærtelegrafista f (operadora de telègrafs)

síma·net <n. -nets, -net>:
xarxa telefònica, xarxa f de telefonia

síma·notandi <m. -notanda, -notendur>:
abonat m [al servei telefònic], abonada f [al servei telefònic]

síma·númer <n. -númers, -númer>:
número m de telèfon
♦ símanúmerið er á tali: comuniquen
♦ upplýsingar um erlend¹ ~ innlend² símanúmer: informació telefònica nacional² ~ internacional¹

síma·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
factura f de telèfon

síma·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
telemàrqueting m, venda f per telèfon

síma·samband <n. -sambands, -sambönd>:
connexió telefònica

síma·sjálfsali <m. -sjálfsala, -sjálfsalar>:
telèfon públic
♦ almennur símasjálfsali: telèfon públic
♦ → kortasímasjálfsali “telèfon m [públic] de targeta”
♦ → myntsímasjálfsali “telèfon m [públic] de monedes”

síma·skiptiborð <n. -skiptiborðs, -skiptiborð>:
centraleta f de telèfons (taulell de commutació, aparell d'interconnexió de les diverses línies telefòniques, atès antigament per una operadora telefònica)

síma·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
guia telefònica

síma·starfsmaður <m. -starfsmanns, -starfsmenn>:
tècnic m de telefonia, tècnica f de telefonia

síma·staur <m. -staurs, -staurar>:
pal m de telèfons [i telègrafs]

síma·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
operadora f, telefonista f

síma·sölukona <f. -sölukonu, -sölukonur. Gen. pl.: -sölukona>:
teleoperadora f comercial

síma·sölumaður <m. -sölumanns, -sölumenn>:
teleoperador m comercial

sí·mat <n. -mats, no comptable>:
avaluació contínua (o: continuada)

síma·tími <m. -tíma, no comptable>:
horari m d'atenció per telèfon

síma·torg <n. -torgs, -torg>:
central telefònica

síma·varsla <f. -vörslu, no comptable>:
atenció f de centraleta telefònica, servei m de centraleta

síma·ver <n. -vers, -ver>:
servei m d'atenció telefònica (d'empresa, institució, ens públic etc.)

síma·vörður <m. -varðar, -verðir>:
telefonista m & f (persona que atèn les trucades [entrants] a una centraleta telefònica)

síma·þinghald <n. -þinghalds, -þinghöld>:
teleconferència f, telereunió f (fjarfundahald; myndfundur;sjónvarpsfundahald;sjónvarpsfundur)

síma·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
atenció telefònica
♦ símaþjónusta fyrir viðskiptavini: atenció telefònica del client

sím·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
[tele]fax m

símbréfa·númer <n. -númers, -númer>:
número m de fax

sí·menntun <n. -menntunar, no comptable>:
formació continuada (o: permanent), aprenentatge m permanent

Símeon <m. Símeons, no comptable>:
Simeó m, Ximon m (Συμεών, שִׁמְעוֹן)
◊ og hún varð þunguð í annað sinn og ól son. Þá sagði hún: "Drottinn hefir heyrt að ég er fyrirlitin. Fyrir því hefir hann einnig gefið mér þennan son." Og hún nefndi hann Símeon: va quedar embarassada encara i va tenir un fill, i digué: «Jahvè ha sentit que era avorrida, i per això m'ha donat encara aquest». I li posà Simeó

sím·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
<ECONpagament efectuat per telèfon (i, per ext. qualsevol transferència electrònica de telebànquing & qualsevol pagament efectuat per internet amb targeta de crèdit o de dèbit)

sím·hlerun <f. -hlerunar, -hleranir>:
escolta telefònica

sím·hringing <f. -hringingar, -hringingar>:
trucada f de telèfon, telefonada f
◊ engar símhringingar!: no hi ha cap trucada
♦ fá símhringingu: rebre una telefonada

sími <m. síma, símar>:
telèfon m
♦ bíða í símanum: esperar al telèfon
◊ ég beið í símanum í átta mínútur: he estat esperant vuit minuts [penjat] al telèfon
♦ hvar er næsti sími?: on hi ha un telèfon?
♦ síminn hjá mér er 559534: el meu telèfon és el 559534
♦ síminn hringir: el telèfon repica (o: sona)
♦ síminn til þín!: telèfon per a tu!
♦ svara í símann: contestar al telèfon
♦ sækja e-n í símann: anar a cercar algú que té una trucada
♦ tala í símann: parlar per telèfon
♦ vera að tala við e-n í símann: parlar per telèfon amb algú
♦ þráðlaus sími: telèfon sense cable

símilja <f. símilju, pl. no hab.>:
sèmola f

símilju·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
pa m de sèmola

símilju·grjón <n. -grjóns, -grjón>:
sèmola f

símilju·mjöl <n. -mjöls, pl. no hab.>:
sèmola f

sím·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistemes m.pl de telecomunicacions, xarxes f.pl de telecomunicacions

sím·klefi <m. -klefa, -klefar>:
cabina telefònica

sím·kort <n. -korts, -kort>:
targeta f de telèfon

sím·leiðis <adv.>:
1. (um, með símaper telèfon, per via telefònica (telefònicament)
2. (um, með ritsímaper telègraf, per via telegràfica (telegràficament)

sím·notandi <m. -notanda, -notendur>:
abonat m [de companyia telefònica], abonada f [de companyia telefènica]

Símon <m. Símonar, no comptable>:
Simó m (Σίμων)
◊ Símon vandlætari: Simó el zelós
◊ Símon, sem kallast Pétur: Simó anomenat Pere

símonska <f. símonsku, no comptable>:
simonia f

sím·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
factura telefònica, factura f de telèfon

sím·rita <-rita ~ -ritum | -ritaði ~ -rituðum | -ritaðe-ð [e-m]>:
telegrafiar una cosa [a algú]

sím·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
telegrafista m & f

sím·ritun <f. -ritunar, no comptable>:
telegrafia f

sím·senda <-sendi ~ -sendum | -sendi ~ -sendum | -sente-ð [e-m]>:
1. <GENtelegrafiar una cosa [a algú]
2. (senda peninga um ritsímafer un gir per telègraf (enviar diners telegràficament)
♦ símsenda peninga: fer un gir postal telegràfic, transferir diners per telègraf
3. (senda um fjarskiptakerfienviar un fax (transmetre document per línia telefònica)

símskeyta·eyðublað <n. -eyðublaðs, -eyðublöð>:
formulari m de telegrames

símskeyta·stíll <m. -stíls, no comptable>:
estil telegràfic

sím·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
telegrama m
♦ ég ætla að senda símskeyti til Reykjavíkur: he d’enviar un telegrama a Reykjavík
♦ með símskeyti: per telegrama, telegràfic -a

sím·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
tècnic m en telecomunicacions, instal·lador tècnic de sistemes de telecomunicacions, tècnic m en xarxes de telecomunicacions, tècnica f en telecomunicacions, instal·ladora tècnica de sistemes de telecomunicacions, tècnica f en xarxes de telecomunicacions

sím·smíði <f. -smíði, no comptable>:
instal·lació tècnica de sistemes de telecomunicacions (designació dels estudis i de l'activitat laboral)

sím·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
centraleta f de telèfons

sím·svar <n. -svars, -svör>:
contestació (o: resposta) telegràfica

sím·svari <m. -svara, -svarar>:
contestador automàtic
♦ hlusta [nokkrum sinnum] á skilaboð á símsvaranum: sentir [diverses vegades] un missatge del contestador
♦ skilja eftir skilaboð á símsvaranum: deixar un missatge al contestador

sím·svörun <f. -svörunar, no comptable>:
servei m d'atenció de trucades entrants (a empresa, institució, ens públic etc.)
♦ sjálfvirk símsvörun: atenció telefònica automatitzada de trucades entrants

sím·tal <n. -tals, -töl>>:
telefonada f, conversa telefònica, conferència f
♦ símtal við e-n: conversa telefònica amb..., telefonada amb...

sím·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
connexió f a la xarxa de telefonia, connexió de telèfon

sím·tól <n. -tóls, -tól>:
auricular m de telèfon
♦ leggja [símtólið] á: penjar el telèfon
♦ taka upp símtólið: despenjar el telèfon

sím·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
[aparell m de ] telèfon m

sím·virki <m. -virkja, -virkjar>:
tècnic m en telecomunicacions, instal·lador tècnic de sistemes de telecomunicacions, tècnic m en xarxes de telecomunicacions, tècnica f en telecomunicacions, instal·ladora tècnica de sistemes de telecomunicacions, tècnica f en xarxes de telecomunicacions

sím·virkjun <f. -virkjunar, no comptable>:
instal·lació tècnica de sistemes de telecomunicacions (designació dels estudis i de l'activitat laboral)

sín¹ <n. síns, sín>:
sin f (۔ﺲ / ﺴ / ۔ﺴ) (lletra de l'alfabet àrab س)

sín² <n. síns, sín>:
sin f, xin f semalit (שי"ן שְׂמָאלִית) (lletra de l'alfabet hebreu שׂ)

sín³:
genitiu del pronom reflexiu: → sig &  → sér “se, es”
♦ blygðast sín [fyrir e-ð]: avergonyir-se [per una cosa], tenir vergonya [d'una cosa]
♦ gæta sín [á e-u ~ e-m]: anar alerta [amb...], parar compte [amb...]
♦ hann spurði hvort sín væri þörf: va demanar si l'havien de menester
♦ hann vonar aði til sín verði kallað: espera que el cridin
♦ hefna sín [á e-m fyrir e-ð]: venjar-se [d'algú per una cosa]
♦ hver fór heim til sín: cadascun se'n tornà a casa
♦ mega sín lítils ~ mikils: tenir poca ~ molta d'influència
♦ mega sín einskis: no tenir gens d'influència
♦ e-ð ~ e-r má missa sín: hom pot prescindir (o: passar) d'una cosa ~ d'algú
◊ þessi ráðherra má vel missa sín: aquest ministre pot fer les maletes i perdre's [de vista]
♦ sín á milli: entre ells
♦ skammast sín [fyrir e-ð]: avergonyir-se [per una cosa]

sín4:
nom. sg. fem. & nom./ac. pl. nt. de → sinn, sín, sitt “el seu la seva, son, sa”

Sínaí-eyðimörk <f. -eyðimerkur (o: -eyðimarkar), no comptable>:
desert m del Sinaí (מִדְבַּר סִינָי)

Sínaí·fjall <n. -fjalls, no comptable>:
muntanya f del Sinaí (הַר סִינַי)

Sínaí·skagi <m. -skaga, no comptable>:
península f del Sinaí (سيناء ,شبه جزيرة سيناء ,חֲצִי הַאִי סִינַי, סִינַי)

Sín·eyðimörk <f. -eyðimerkur (o: -eyðimarkar), no comptable>:
desert m de Sin (מִדְבַּר־סִין)

sín·girni <f. -girni, no comptable>:
1. (sérplægniegoisme m (no altruisme)