slanga <f. slöngu, slöngur. Gen. pl.: slangna>: 1. (naðra) serp f
	2. (vatnsslanga) mànega f d’aigua, manguera f de plàstic (cast., ekki ritm./no lleng. lit.)

slark·fær, -fær, -fært: transitable, passable (camí, carretera etc., encara que no en bon estat del tot)
	vegurinn er slarkfær: ferm en mal estat
	þetta er sklarkfært: <LOC FIG> pot passar (és acceptablement bo)
		slarkfært veður: un temps passable[ment bo]

slá <slæ ~ sláum | sló ~ slógum | slegið ║ e-n>: pegar-li a algú
	slá e-n með e-u í e-ð: pegar-li a algú amb una cosa a...
		slá e-n með flösku í andlitið ~ höfuðið: pegar-li a algú a la cara ~ al cap amb una ampolla
		slá til e-s: pegar un cop a algú (sense, necessàriament, ferir-lo)

slást <slæst ~ sláumst | slóst ~ slógumst | slegist ║ um e-ð>: pegar-se per una cosa

slátrari <m. slátrara, slátrarar>: 1. escorxador m (persona que mata i escorxa les bèsties)
	2. carnicer m, carnicera f (persona que mata animals i en ven la carn a una carniceria)

slátur <n. sláturs, slátur>: 1. freixura (cor, lleus etc.) de be
	2. <CULIN> embotits fets amb carn, sang i freixura de be

slátur·fórn <f. -fórnar, -fórnir>: <RELIG> sacrifici m

slátur·hús <n. -húss, -hús>: escorxador m (indret on hom mata i escorxa les bèsties)

slegist: → slást “pegar-se”

sleif <f. sleifar, sleifar>: cullera f [grossa] de fusta

sleikja <f. sleikju, sleikjur. Gen. pl.: sleikja>: espàtula f de goma [per a pastisseria] (mena d'espàtula emprada per a repartir la massa d'un pastís, untar xocolata etc.)

sleikja <sleiki ~ sleikjum | sleikti ~ sleiktum | sleikt ║ e-ð>: llepar una cosa (amb la llengua plana)
	hundurinn sleikti höndina á honum: el gos li va llepar la mà
	sleikja á e-m e-ð: llepar-li una cosa a algú (GEN & sexual)
	sleikja [á sér] fingurna: llepar-se els dits
	sleikja sólina: <LOC FIG> prendre el sol, assolellar-se
	sleikja út um: llepar-se els llavis, llepar-se els morros (Bal.)
	sleikja sig upp við e-n: <LOC FIG> ensabonar algú, fer el llepa a algú
		llepar-li els peus i el cul a algú per guanyar-se el seu favor

sletta <f. slettu, slettur. Gen. pl.: slettna o: sletta>: barbarisme m
	enskar slettur: anglicismes m.pl

slétt·háfur <m. -háf, -háfar>: mussola <f>, mussola vera, reig de sabater <m>  (peix Mustelus mustelus)

slétt-hverfa <f.-hverfu, hverfur>: rèmol <m>, rom <m> (peix Scophthalmus rhombus)

slíður <n. slíðurs, slíður>: beina f (d'espasa, ganivet, coltell etc.)

slit·gigt <f. -gigtar, no comptable>: artrosi f

slitinn, slitin, slitið: 1. gastat -ada [per l'ús], desgastat -ada, aldà -ana (deteriorat per l'ús)
	2. <FIG> molt vist -a, molt sentit -ida, adotzenat -ada

slíkur, slík, slíkt: tal, <LIT> aital

slím·himna <f. -himnu, -himnur>: <MED> mucosa f

slím·húð <f. -húðar, -húðir. Pl. no hab.>: <MED> mucosa f

slóð <f. slóðar, slóðir>:

1. (braut, leið) sendera f (pista, camí, caminoi)

♦ troða slóðina: <LOC FIG> obrir el camí  (ésser pioner)

◊ tortíming og eymd er í slóð þeirra: la destrucció i la desolació són a llur camí

2. (spor, ferill) petjades f.pl (rastre, pista, traça)

◊ menn röktu slóðir vorar, svo að vér gátum ekki gengið á götum vorum: els homes seguien les nostres petjades, de manera que no podíem pas anar pels nostres carrers

♦ ganga í slóð e-s: <LOC & FIG> seguir les petjades d'algú  (continuar l'obra d'algú)

♦ draga (o: drepa) slóð: deixar un rastre

3. <INFORM> path m

4. slóðir <f.pl slóða>: 4.1. (svæði) contrada f (regió, zona)

♦ hér um slóðir: en aquesta contrada

◊ en nú á ég ekki lengur neitt ógjört á þessum slóðum...: però ara que ja he fet tot el que havia de fer en aquestes contrades...

4.2. (kjölfar, kjölrák) deixant m, solc m (aup de vaixell)

4.3. (skipaleið, siglingaleið) derrota f (rumb, via marítima)

◊ þá velkti lengi úti í hafi og komu þeir ekki á þær slóðir sem þeir vildu: ja en alta mar la tempesta els va sacsejar durant molt de temps, duent-los d'ací d'allà, de manera que no van seguir la derrota que volien (o cal entendre més aviat: ...de manera que no van arribar a la contrada que volien atènyer?) 

slóði <m. slóða, slóðar>:

1. (á fati) ròssec m (de vestit)

◊ og slóði skikkju hans fyllti helgidóminn: i el ròssec del seu mantell omplia el santuari

2. (á brúðarkjólnum) cua f (de vestit de núvia)

3. (slóð, stígur) sendera f, camada f (caminoi)

4. (heydrefjar) regueró m de fenàs (rastre de brins de fenc que han anat caiguent en terra)

♦ e-ð dregur mikinn slóða eftir sér: <LOC FIG> una cosa arrossega [rere seu] greus conseqüències, una cosa porta molta cua 

◊ meira slóða mun draga, að því er eg hygg, því að sex höfðingjar aðrir, þeir að mestir eru, hafa gengið í málið með þeim: tal i com penso, la cosa tindrà pitjors conseqüències, car sis cabdills més dels més importants s'han afegit al plet del seu costat

5. (ónýtur maður, skussi) dropo -a [i] pocatraça (persona mancada de traça i ganes de treballar)

6. (herfi) mena d'esterrossador de fil de ferro, rama etc. emprat per a esmicolar i desfer a la primavera al prat els fems dels animals de la granja que cal escampar

slóttugur, slóttug, slóttugt <adj.>:

1. (slægur) astut -a (arter, astuciós)

2. (undirförull) retort -a, insidiós -osa  (que sempre va amb segones, fals, intrigant)

◊ sá vígir helgum börnum musteri, er eigi er slóttugur og einfaldur er: consagra el seu temple als sants infants el qui és senzill i no és pas insidiós

Slóveni <m. Slóvena, Slóvenar>:

eslovè m, eslovena f

Slóvenía <f. Slóveníu, no comptable>:

Eslovènia f

slóvenska <f. slóvensku, no comptable>:

eslovè m (llengua eslovena)

slóvenskur, slóvensk, slóvenskt <adj.>:

eslovè -ena

slunginn, slungin, slungið <adj.>:

garneu -eva, murri múrria (negativament astut)

◊ til þess að heyra ekki raust særingamannsins né hins slungna töframanns: per no sentir el cant del mag encantador ni el de l'arterós bruixot

◊ ...sem veiðir vitringana í slægð þeirra, svo að ráð hinna slungnu kollsteypast: ...que captura els savis en llur pròpia arteria de manera que els plans dels arterosos es desbaraten

slúður <n. slúðurs, no comptable>:

xafarderies f.pl

slúður·blöð <n.pl -blaða>: premsa f del cor, premsa groga

slúður·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

xafardeig m, xerroteria f

slydda <f. slyddu, no comptable>: aiguaneu f

slyddu·él <n. -éls, -él>: tempesta f d'aiguaneu

<†>  slyngva <slǫng ~ sløngvum | slang ~ slungum | slungit ║ e-u>:

llançar una cosa

♦ slyngva sér á bak aptr: llançar-se cap enrere caiguent d'esquena o de cul

◊ hún sløngvir sér þá þvert á bak aptr, ok slær í sundr kjǫptunum, ok beinir svá raustina: la margýgr es llançà enrere d'esquena, entravessant-se de babord a estribord, badà la seva gola i deixà anar d'aquesta manera els seus bramuls [de dolor]

slyngur, slyng, slyngt <adj.>:

1. (snjall) enginyós -osa (llest)

2. (leikinn) hàbil  (expert, traçut)

◊ er sveinarnir voru vaxnir, gjörðist Esaú slyngur veiðimaður: quan els nois van créixer, Esaú es va convertir en un hàbil caçador

3. (slunginn) arter -a, astut -a (garneu, murri)

slys <n. slyss, slys>: accident m
	það hefur orðið slys: hi ha hagut un accident
	ég hef[i] orðið fyrir slysi: he tingut un accident

slysa·legur, -leg, -legt: accidental

slysa·læknir <m. -læknis, -læknar>:

traumatòleg m, traumatòloga f 

♦ Félag slysa- og bráðalækna: Societat [Islandesa] de Traumatòlegs i Metges d'Urgències i Emergències

slysa·lækningar <f.pl -lækninga>:

traumatologia f (disciplina mèdica)

slysa·skurðlækningar <f.pl -skurðlækninga>:

cirurgia traumatològica, cirurgia f de trauma 

slysa-skýrsla <f.-skýrslur>: atestat o informe sobre un accident

slysa-trygging <f-tryggingar>: assegurança d’accidents

slysavarð-stofa <f.-stofur>: post o centre de secors

slys-farir <f.pl -fara>: accident m greu
	deyja ~ látast ~ farast af slysförum: morir d'accident

slæða <f. slæðu, slæður>:

1. (klútur) mocador m [de cap], fulard m

2. (blæja, hula) vel m

♦ hylja e-ð slæðu: tapar una cosa amb un vel

♦ → brúðarslæða “vel de núvia”

♦ → nunnuslæða “vel de monja”

3. (kraka) ruixó m (ancorot)

slæðu·dans <m. -dans, -dansar>:

dansa f dels [set] vels

slægð <f. slægðar, no comptable>:

astúcia f

♦ beita [e-n] slægð: obrar amb astúcia [amb algú]

slægja <slægi ~ slægjum | slægði ~ slægðum | slægt ║ e-ð>:

esmocar un peix, llevar la moca a un peix

◊ ...svo bar hann silunginn inn í eldhúsið, og lagði hann þar á stórt fat, og tók svo stóran hníf, slægði hann og hreinsaði hann allan sem best, áður en hann væri soðinn: i així se'n va dur la truita a la cuina, l'hi va posar damunt una gran plàtera, va agafar un ganivet ben gros i la va esmocar i netejar tan bé com va saber abans de bullir-la

slægur, slæg, slægt <adj.>:

astut -a

◊ höggormurinn var slægari en öll önnur dýr merkurinnar: l'escurçó era més antut que no pas tots els altres animals del bosc

◊ ...því að mér hefir verið sagt, að hann sé slægur mjög: ...per tal com, segons m'han dit, és molt astut

slæg·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:

molt astut -a

◊ því at Aðils er ekki maðr einfaldr, heldr fjölkunnugr, slægvitr, kyndugr og klókr, grimmúðigr ok inn versti við at eiga: per tal com l'Aðils no és pas un home normal qualsevol, sinó entès en l'art de la màgia, astut, arter i murri, cruel i el pitjor amb qui heure-se-les

◊ nú mun Reginn hafa sagt oss fyrir nokkurn ótta, ok hefir hann gert mér varúðarbending, ok mun hann oss slægvitr ok brögðóttr: el que en Regin ens deu haver volgut dir [amb la seva enigmàtica estrofa, és] que hi ha alguna cosa [a fora] que ens pot representar un perill, i [per tant,] m'ha fet un senyal perquè vagi alerta; mireu si ho és d'astut i arter!

slæmur, slæm, slæmt: 1. dolent -a, xerec -a (Mall.) (temps, olor, cal·ligrafia, ortografia)
		þetta er [alls] ekki svo slæmt: tampoc no està tan malament, no està gens malament
		slæm lykt af hræinu: l'olor dolenta de la carronya
	2. dolent -a (que no fa bondat, que no és pas bo)
		slæmur strákur: mal noi, al·lot dolent (Bal.)
		slæmar fréttir: notícies dolentes
	3. indisposat -ada (lleugerament malalt)
	4. það er slæmt: és empipador, és enutjós

slökkva: apagar (foc, set, llums)
		sá síðasti slekkur ljósin!: el darrer apaga els llums!

slökkvari <m. slökkvara, slökkvarar>: <ELECTR> interruptor m

slökkvi·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>: camió m de bombers

slökkvi·bíll <m. -bíls, -bílar> camió m de bombers

slökkvi·lið <n. -liðs, -lið>: [cos m de] bombers m.pl

slökkviliðs·bíll <m. -bíls, -bílar> camió m de bombers

slökkviliðs·maður <m. -manns, -menn>: bomber m

slökkviliðs·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: parc m de bombers

slökkvi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: parc m de bombers

slökkvi·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat. pl.: -tækjum>: extintor m

slöngu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

llengua f de bou, [llengua] bovina f (Val.), serradeta f (Val.), viperina f, llengua f de llebre (Ross.), borraina borda, cua f de porc, cul m de porc, boleng bord, bigalosa f, borratja borda, bolenga borda (Mall.) (planta Echium vulgare)

slöngu·makríll <m. -makríls, -makrílar>:

*escolar narigut (peix Nesiarchus nasutus)

slöngu·temjari <m. -temjara, -temjarar>:

encantador m de serps

slöngva¹ <f. slöngvu, slöngvur. Gen. pl.: slöngva>:

1. <GEN> fona f, bassetja f

2. (stór) bronzo m (Mall.) (grossa)

slöngva² <f. slöngu, slöngur. Gen. pl.: slöngva>:

<†> variant arcaica de → slöngva¹ “bassetja”

slöngva <slöngva ~ slöngvum | slöngvaði ~ slöngvuðum | slöngvað ║ e-u>:

llançar una cosa

slör <n. slörs, slör>:

vel m

s.m.:

abr. de sama mánaðar del mateix mes

smala·drengur <m. -drengs, -drengir>: ragatxo m, rabadà m

smala·hundur <m. -hunds, -hundar>: gos pastor, ca pastor (Bal.)

smala·piltur <m. -pilts, -piltar>: pastoret m

smala·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur>: 1. (smalakona) pastora f (d'ovelles etc.)
	2. (hjarðstúlka) ragatxa f

smali <m. smala, smalar>: 1. (fjárhirðir) pastor m (d'ovelles etc.)
	2. (smaladrengur) ragatxo m, rabadà m

smaragður <m. smaragðs, smaragðar>: maragda f, (†) maragde m

smá-: petit -a

smá·arða <f. -örðu, -örður>:

col·licle m

smá·auglýsing <f. -auglýsingar, -auglýsingar>: anunci classificat (p.e., en la premsa diària)

smá-brauð <n>: panet

smá·ey <f. -eyjar, -eyjar>:

illeta f

smá·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peixet m

smám·saman <adv.>:

a poc a poc, paulatinament

smá·munir <m.pl -muna>: bagatel·les f.pl
	ég hafði aldrei áhyggjur af smámunum: mai no m'he preocupat per bagatel·les

smán <f. smánar, smánir>:

oprobi m, ignomínia f (deshonor, vergonya profunda)

smánar·blettur <m. -bletts, -blettir>:

deshonra f, taca f a l'honra, lacra f

smánar·legur, -leg, -legt <adj.>:

vergonyós -osa, deshonrós -osa

♦ smánarleg laun: <FIG> un sou infame

smánar·orð <n. -orðs, -orð>:

variant de → smánaryrði ‘paraules difamants’

smánar·yrði <n.pl -yrða>:

paraules f.pl d'insult, insults m.pl, paraules f.pl ofensives (observacions ofensives, paraules difamants)

smánun <f. smánunar, smánanir>:

ultratges m.pl, insults m.pl (observacions ofensives)

◊ þú hefir heyrt smánanir þeirra, Drottinn, allt ráðabrugg þeirra í gegn mér: Senyor, has sentit llurs ultratges, tots llurs complots contra mi

smá·orð <n. -orðs, -orð>: <LING> partícula f

smá·peningar <m.pl -peninga>: diners m.pl en moneda, monedes f.pl

smár, smá, smátt <adj.>:

1. (lítill) petit -a (no alt, no extens, no vast)

◊ allar eru þessar bækur smáar og gallaðar: tots aquests llibres són defectuosos i poc extensos

♦ líta á e-n smáum augum: <FIG> mirar algú amb desdeny, mirar algú de dalt a baix

♦ líta smáum augum á e-ð: <FIG> mirar una cosa amb desdeny, menystenir una cosa

♦ margt smátt gerir eitt stórt: <LOC FIG> moltes coses petites[, plegades,] en són una de grossa

♦ skipta í smátt: <FIG> canviar diners grossos en petits per tenir canvi (canviar bitllets grossos en bitllets més petits o monedes grosses en xavalla per tenir canvi)

♦ smátt letur: <FIG> la lletra petita

♦ smátt og smátt: <FIG> gradualment, paulatinament, a poc a poc

2. (ekki fyrirferðamikill; lítilvægur) menut -uda (de poc volum, de poca rellevància)

3. (fíngerður) fi -ina, tènue (delicat, subtil)

◊ smár sandur: sorra fina

4. (grannur) prim -a (no gruixut)

◊ smár þráður: un fil prim (o: fi) 

smá·ræði <n. -ræðis, no comptable>:

bagatel·la f, fotesa f

◊ og þó er þetta nú ekki nema smáræði: i tanmateix, ara això ja no són més que foteses

smá·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

narració curta

smá·segi <m. -sega, -segar>:

bocinet m

smá·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:

sisme m de baixa magnitud

smá·steinn <m. -steins, -steinar>: pedreta f, maquet m (Mall.)

smá·stirni <n. -stirnis, -stirni>:

asteroide m

smá·streymi <n. -streymis, -streymi>:

marea morta

smá·sær, -sæ, -sætt <adj.>:

microscòpic -a

smá·vegis <adj.inv.>: 1. <GEN> de poca importància, insignificant, irrellevant, petit -a
		smávegis um e-ð: alguns detalls insignificants sobre..., algunes menudeses sobre...
	2. <FIG> coseta f, micoia f
		eitthvað smávegis: alguna coseta [insignificant]
		ég ætla bara að fá eitthvað smávegis: només voldria menjar alguna coseta, una petitesa
		viltu gefa mér smávegis?: me'n dónes una micoia?

smá·vindill <m. -vindils, -vindlar>: puret m

smá·vægilegur, -vægileg, -vægilegt: insignificant, poc important
	smávægileg upphæð: una quantitat (o: xifra) insignificant

smá·vörur <f.pl -vara>: venda f al detall, articles m.pl a la menuda

smá·þarmar <m.pl -þarma>: intestí prim, budell prim

smá·þorskur <m. -þorsks, -þorsk>: bacallà petit (o jove), skrei m

smá·þorp <n. -þorps, -þorp>: llogarret m, llogaret m (Mall.)

smá·þægur, -þæg, -þægt: que s'acontenta o es dòna per satisfet -a amb poca cosa, modest -a, frugal

smá·örðóttur, -örðótt, -örðótt <adj.>:

col·liculat -ada

smeðja <f. smeðju, no comptable>:

1. <GEN> gust embafador (per excés de dolçor o de greix)

2. <FIG> persona embafadora

smeðju·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:

podofil indi (planta Podophyllum hexandrum)

smeðju·legur, -leg, -legt <adj.>:

embafador -a, apegalós -osa

♦ smeðjulegt bros: un somrís apegalós

♦ smeðjulegur maður: un home apegalós, un home embafador

♦ smeðjulegur matur: un menjar embafador (per ésser excessivament greixós o dolç)

smella <f. smellu, smellur. Gen. pl.: smella o: smellna>: 1. (tala) botó m (d’ascensor, timbre i afins)
	2. (smellilás) pany m de cop (pany que es tanca automàticament en empènyer la porta)

smér <n. smérs, no comptable>: mantega f (→ smjör)

smiðja <f. smiðju, smiðjur. Gen. pl.: smiðja>:

farga f, forja f

♦ fara í smiðju til e-s: <LOC FIG> cercar l'ajut d'algú, adreçar-se a algú cercant-hi ajut

smiðju·afl <m. -afls, -aflar>:

fornal f 

smiðju·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:

manxa f (o: manxes f.pl) de ferrer

smiðju·mór <m. -mós, -móar>:

(deigulmór) argila f

smiðs·högg <n. -höggs, -högg>:

Mot emprat sobretot a la locució:

♦ reka (o: leggja) smiðshöggið á e-ð: <LOC FIG> donar el toc final a una cosa

smiður <m. smiðs, smiðir>:

1. (handverksmaður) artesà m, artesana f (menestral)

♦ → skósmiður “sabater”

2. (járnsmiður) ferrer m, ferrera f, <†> fabre m (forgaire)

♦ → gullsmiður “orfebre”

♦ → koparsmiður “calderer”

♦ → silfursmiður “argenter”

♦ → úrsmiður “rellotger”

3. (trésmiður) fuster m, fustera f (artesà de la fusta)

4. (húsgagnasmiður) ebenista m & f (artesà de mobles)

5. (lásasmiður) manyà m, manyana f (serraller)

smit <n. smits, smit>: infecció f

smita <smita ~ smitum | smitaði ~ smituðum | smitað ║ e-n>:

infectar algú, encomanar una malaltia a algú

♦ hann smitaði konuna af sýfilis: va encomanar la sífilis a la seva dona

smitandi, smitandi, smitandi <adj.>:

infecciós -osa

smíð <f. smíðar, smíðar>:

(það að smíða) obra f, construcció 

♦ hafa e-ð í smíðum: estar treballant en una cosa

♦ húsið var tvö ár í smíðum: han calgut dos anys per a la construcció de la casa

♦ húsið er [enn] í smíðum: la casa [encara] s'està construint

smíða <smíða ~ smíðum | smíðaði ~ smíðuðum | smíðað ║ e-ð>:

1. (um handverksgripi, smíðisgripi, smáhluti) fer una cosa, fabricar una cosa (petites mercaderies: rellotges, joies, paper, productes de fusteria, armeria i sabateria etc.)

◊ smíða borð ~ skrifborð: fer una taula ~ un escriptori, fabricar una taula ~ un escriptori

◊ smíða stígvél: fer unes botes, fabricar unes botes

2. (gera byggingu, gera í skipasmíðastöð) construir una cosa (bastir edifici, mur, dic, grans objectes)

◊ smíða brú: construir un pont

◊ smíða hús: construir una casa

◊ smíða skip: construir un vaixell

3. (í smiðju) fer una cosa, forjar una cosa (a la forja)

◊ smíða skeifu: fer una ferradura, forjar una ferradura

smíða·járn <n. -járns, pl. no hab.>:

ferro batut

smíða·kol <n.pl -kola>:

carbó m de farga

smíða·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

taller m [d'artesà]

smíða·tól <n.pl -tóla>:

eines f.pl, estris m.pl (de ferrer, fuster, sabater etc.)

smíði <n. smíðis, smíði>:

treball m d'artesania (objecte fabricat per ferrer, fuster, sabater etc.)

◊ vandað smíði: un bon treball [d'artesà], un treball acurat

smíðis·gripur <m. -grips, -gripir>:

objecte m d'artesania (objecte fabricat per ferrer, fuster, sabater etc.)

smjaðra <smjaðra ~ smjöðrum | smjaðraði ~ smjöðruðum | smjaðrað ║ fyrir e-m>:

adular algú, <FAM> ensabonar algú

smjaðrari <m. smjaðrara, smjaðrarar>:

adulador m, aduladora f

smjör <n. smjörs, no comptable>: mantega f

smjör·líki <n. -líkis, no comptable>: margarina f

smjör·viður <m. -viðar, -viðir>:

1. <GEN> fusta f d'olivera

2. (olíutré) olivera f (planta Olea europaea)

smjörviðar·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] oliàcies f.pl

smokka·sjálfsali <m. -sjálfsala, -sjálfsalar>: màquina f [expenedora] de condons

smokk·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: calamars m (fl./pl.: calamarsos), calamar m (fl./pl. calamars)
	smokkfiskar m.pl: cefalòpodes m.pl

smokkur <m. smokks, smokkar>: condó m (cast.), condom m, preservatiu m
	smokkurinn dregur á smitun: el condom evita el contagi
	smokkurinn er vörn gegn kynsjúkdómum: el condom protegeix contra les malalties venèries

smókingur <m. smókings, smókingar>:

esmòquing m (peça de roba)

SMS-skilaboð <n.pl -skilaboða>:

SMS m

smur·brauð <n. -brauðs, -brauð>: llesca f de pa untada amb mantega o margarina i embotit o formatge

smurning <f. smurningar, smurningar>:

1. (það að smyrja) greixament m (acció de posar greix fos o oli a una màquina)

♦ fara með bílinn í smurningu: <AUTOM> fer canviar l'oli al cotxe

2. (smyrsl, efni) lubrificant m, lubricant m (matèria lubricant per a màquina o motor)

3. (á brauði) untada f, untament m (de llesca de pa)

4. (e-n með vígðri olíu) unció f (de persona)

♦ [hin] síðasta (o: hinsta) smurning: <RELIG> extrema unció

♦ hljóta síðustu smurningu: rebre l'extrema unció

♦ veiti e-m síðustu smurningu: donar-li a algú l'extrema unció

♦ þiggja síðustu smurningu: rebre l'extrema unció

smur·olía <f. -olíu, -olíur>: (smurningsolía) oli m de motor (oli o greix fos per a untar-hi màquines, per a motor etc.)

smur·ostur <m. -osts, -ostar>: 1. formatge m [cremós] per [a] untar, formatge m d'untar
	2. formatge m en llonzes (formatge molt cremós en llonzes per a fondre, gratinar o entrepà)

smygl <n. smygls, no comptable>: contraban m

smygla <smygla ~  smyglum | smyglaði ~ smygluðum | smyglað>: 1. <e-u>: fer contraban de
	2. smygla e-u úr e-u: treure una cosa d'amagat d'un indret

smyglaður, smygluð, smyglað: entrat -ada de contraban
	smygluð vara: mercaderia f de contraban

smyglari <m. smyglara, smyglarar>: contrabandista m & f

smygl·varningur <m. -varnings, pl. no hab.>: mercaderies f.pl de contraban

smyrill <m. smyrils, smyrlar>: esmirla f, (†) esmirle m (ocell Falco columbarius)

smyrsl <n. smyrsls, smyrsl>: 1. <GEN> ungüent m
	2. <MED> pomada f

smækkunar·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:

<GRAM> sufix diminutiu

snagi <m. snaga, snagar>: ganxo m
	jakkinn hékk á snaga: la jaqueta estava penjada a un ganxo

snara <f. snöru, snörur. Gen. pl.: snara>:

1. <GEN & FIG> llaç m, trampa f, parany m (artefacte per caçar-hi ocells i petits mamífers, consistent en un nus escorredor en el qual l'animal hi sol quedar atrapat per una pota & ardit)

♦ fuglaveiðar með snörum: caça d'ocells amb llaç

♦ ganga (o: falla) í snöru ~ snöruna: <LOC FIG> caure en un parany ~ el parany

♦ leggja snörur fyrir e-m: <LOC FIG> parar-li (o: posar-li) una trampa a algú

♦ sitja í snörunni: <LOC FIG> estar en una situació sense sortida

2. (hengingarsnara, hengingaról) dogal m, soga f  (corda de penjar un condemnat a mort)

♦ lengja í snörunni: <LOC FIG> prolongar l'agonia

♦ lengja [hengingar]snöruna: <LOC FIG> prolongar l'agonia

♦ sitja (o: vera) með snöruna um hálsinn: <LOC FIG> no poder-hi fer absolutament res, tenir la soga al coll, tenir les mans ben lligades, estar amb el dogal al coll

♦ skera e-n niður úr snörunni: <LOC FIG> salvar-li el coll a algú

♦ smeygja sér úr snörunni: <LOC FIG> [aconseguir] sortir-se'n d'un malpàs

♦ stinga höfðinu í snöruna: <LOC FIG> ficar ell mateix el cap al dogal, posar-se ell mateix el dogal

3. (slöngvaður) llaç m [escorredor]  (per atrapar un animal llençant-l'hi)

♦ kasta snöru á e-ð: llençar un llaç a... (per caçar-lo)

snark <n. snarks, no comptable>:

espetec m, crepitació f

snarpur, snörp, snarpt: 1. (hrjúfur) aspre -a (no suau al tacte, no llis, rugós al tacte)
	2. (krappur) tancat -ada
			snörp beygja: revolt tancat (revolt molt pronunciat)
	3. (beittur, hvass) esmolat -ada (de tall agut)
			snarpur hnífur: ganivet esmolat
	4. (harður) dur -a, molt renyit -ida (cast.) (aferrissat, acarnissat, intens)
			snarpur bardagi: combat dur
	5. (röskur, snerpumikill í átökum) enèrgic -a, vigorós -osa (mesura, protesta, forma d'actuar)
	6. (ískaldur) gèlid -a (cru, intens, pel que fa al fred i al vent)
		snarpur kuldi: un fred gèlid
		snarpur vindur: un vent gèlid

snarrótar·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:

descàmpsia cespitosa (planta Deschampsia caespitosa)

snauður, snauð, snautt <adj.>:

indigent

♦ slyppur og snauður: pobre -a i desvalgut -uda, sense cap mena de recursos, desproveït -ïda de tot, mancat -ada de tot

◊ ...heldur ofsótti hinn hrjáða og snauða og hinn ráðþrota til þess að drepa hann: ...ans persegueix, per a matar-lo, el dissortat i l'indigent i l'home desorientat

snáfa <snáfa ~ snáfum | snáfaði ~ snáfuðum | snáfað ║ burt[u]>:

fotre el camp, tocar el dós

♦ snáfaðu burt: fot el camp

snák·erna <f. -ernu, -ernur. Gen. pl.: -erna>:

àguila marcenca (o: serpera), marcenc m (ocell Circaetus gallicus)

snák·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:

melcoratge m de bosc, melcoratge m mascle, malcoratge m mascle (planta Mercurialis perennis)

snákur <m. snáks, snákar>:

(eiturlaus slanga) colobra f

snefil·efni <n. -efnis, -efni>:

<BIOL/ALIM> micronutrient m, oligoelement m  (necessaris per als organismes vivents)

♦ stein- og snefilefni: minerals i oligoelements

snekkja <f. snekkju, snekkjur. Gen. pl.: snekkja>:

<HIST NÀUT> esnèquia f, vaixell de guerra lleuger. Solia tenir vint bancs de remers

snemma <adv.>:

aviat, prest (Bal.) 

♦ snemma dags (o: snemma um daginn): aquest matí molt d'hora, de matinada

♦ snemma morguns: aquest matí d'hora, de bon matí, [ben] prest de matí (Bal.) 

♦ snemma sumars: al començament de l'estiu

snemm·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

precoç

♦ snemmtækur kynþroski: maduresa sexual precoç

♦ snemmtækur þroski: maduresa precoç

snertill <m. snertils, snertlar >:

<MAT> tangent f (línia recta que talla una circumferència o una corba per un sol punt)

snerti·punktur <m. -punkts, -punktar>:

punt m de contacte

snerti·skjár <m. -skjás, -skjáir>: pantalla f tàctil (esp. d'ordinador)

sneypa <f. sneypu, sneypur. Gen. pl.: sneypna o: sneypa>:

1. (skömm) vergonya f (deshonra, ignomínia)

♦ það er mikil sneypa fyrir þig: [això] és una gran vergonya per tu

♦ sneypan þín!: vergonya t'hauria de fer! tros de poca-vergonya!

2. (ávítun) renyada f (amonestació, reprensió)

3. (sköp) vergonyes f.pl (parts pudendes, esp. de la dona)

sneypa <sneypi ~ sneypum | sneypti ~ sneyptum | sneypt ║ e-n>:

renyar algú, pegar una renyada a algú

snið <n. sniðs, snið>: 1. <GEN> forma f, faiçó f
		mér líkar ekki sniðið: no m’agrada la forma
		stór í sniði: voluminós -osa
		vera með svipuðu sniði eins og... tenir la mateixa forma que...
		fara á snið við e-ð: <LOC FIG> contrastar amb una cosa
		ganga á snið við e-ð: <LOC FIG> evitar una cosa, esquivar una cosa
		sýna snið á sér til að...: <LOC FIG> fer cara de...
		taka sér snið eftir e-m: <LOC FIG> agafar algú com a model
	2. (á fötum) tall m (de vestit)
		allt fór í sniðum hjá honum: <LOC FIG> tot li ha anat bé
	3. (fatamynstur) patró m (model de costura, disseny de vestit)
	4. (á bókum) caire m (de llibre)
		bók gyllt í sniðum: un llibre de caire daurat
	5. <ARQUIT & MAT> secció f
		hið gullna snið (o: gullna sniðið):  raó àuria, secció àuria,divina proporció
		♦ → gullinsnið “secció àuria”

sniðill <m. sniðils, sniðlar >:

<MAT> secant f (línia recta que talla una circumferència o una corba per dos punts)

snið·mengi <n. -mengis, -mengi. Gen. pl.: -mengja; dat.pl.: -mengjum>:

<MAT> intersecció f de conjunts

snikkari <m. snikkara, snikkarar>:

[fuster m] ebenista m & f

snilldar- <en compostos>:

genial, magistral

snilldar·þýðing <f. -þýðingar, -þýðingar>:

traducció f genial (o: magistral)

snilli <f. snilli, no comptable>:

1. (snilligáfa) genialitat f (intel·ligència brillant, geni)

2. (hæfileiki) enginy m (enginyositat, talent)

snillingur <m. snillings, snillingar>:

geni m & f (gran llumenera en un camp de la ciència, l'art etc.)

snilli·yrði <n. -yrðis, -yrði>:

frase enginyosa (dita, sentència o expressió aguda, agudesa)

◊ “Safn af íslenzkum orðskviðum, fornmælum, heilræðum, snilliyrðum, sannmælum og málsgreinum” eftir Guðmund Jónsson: “Recull de proverbis, dites antigues, bons consells, dites agudes, veritats comunes i sentències” per Guðmundur Jónsson

snill·yrði <n. -yrðis, -yrði>:

variant de → snilliyrði ‘agudesa, dita aguda’

snitsel <n. snitsels, snitsel>:

<CULIN> escalopa f