ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)
© Macià Riutort i Riutort, 1998
| |
|
keiner erlernt eine Sprache vom Land, sondern nur von den Menschen. |
|
| |
|
ningú no aprèn una llengua del país sinó de la seva gent. |
|
| |
|
emperador Maximilià I, ‘der Weiß-Kunig’ (el Rei Blanc)
|
|
| |
|
|
|
-
slafak <n. slafaks, pl. no hab.>:
-
cabells m.pl de mar (alga verda Enteromorpha intestinalis syn. Ilea intestinalis syn. Ulva intestinalis)
-
slag <n. slags, slög>:
-
1. (högg) cop m (toc)
-
2. (klukkuslag) campanada f (so de campana & so de rellotge)
-
♦ á slaginu fjögur: en tocar les quatre
-
♦ á slaginu: en punt (puntualment)
-
♦ koma á slaginu: arribar en punt, arribar puntual
-
♦ koma inn á slaginu: arribar puntual (mitjà de transport)
-
♦ annað slagið: de tant en tant (adesiara)
-
3. (hjartaslag) batec m (de cor)
-
4. <MED> [atac m de] feridura f, [atac m d']apoplexia f
-
♦ hún fékk slag: ha tingut un atac de feridura
-
♦ hún fékk aðkenningu af slagi: ha tingut un atac lleuger de feridura
-
5. (tegund) mena f, casta f (Mall.) (classe)
-
♦ alls slags: de tota mena
-
♦ alls slags <+ subst.>: tota mena de <+ subst.>
slag·æð <f. -æðar, -æðar>: artčria f
slaka <slaka ~ slökum | slakaði ~ slökuðum | slakað> 1. <á e-u> (gefa eftir) afluixar una cosa (que hom agafa amb força)
slaka á taumnum: afluixar les regnes, afluixar la brida
slaka á klónni: <LOC FIG> afluixar les regnes
2. <e-ð> afluixar una cosa
slaka taumhaldið: afluixar les regnes, afluixar la brida
3. <til við e-n>: <FIG> fer concessions a algú, cedir davant algú
4. slaka á: (hvíla) relaxar-se
slakaðu á og njóttu lífsins: relaxa't i frueix de la vida
5. <e-u>: (rétta) passar una cosa (fer arribar una cosa a)
slakaðu saltinu: passa'm la sal
-
slakur, slök, slakt <adj.>:
-
1. (hlutur) fluix -a (que es mou o trontolla, que no està ben subjectat, que no està fort & no tibat)
-
♦ slakur strengur: corda fluixa
-
2. (manneskja) lax -a (no estricte en el que fa, negligent)
-
3. (lélegur) fluix[et] -a, xerecot -a (dolentet, no gaire bo)
-
◊ dómarinn var vægast sagt slakur: l'àrbitre va ser, dit suaument, fluixet
-
4.
♦ slá slöku við: #1. (vanrækja) negligir els seus deures. #2. (vinna slælega) fer malament la feina, no treballar bé.
slanga <f. slöngu, slöngur. Gen. pl.: slangna>: 1. (naðra) serp f
2. (vatnsslanga) mŕnega f d’aigua, manguera f de plàstic (cast., ekki ritm./no lleng. lit.)
slark·fær, -fær, -fært: transitable, passable (camí, carretera etc., encara que no en bon estat del tot)
vegurinn er slarkfær: ferm en mal estat
þetta er sklarkfært: <LOC FIG> pot passar (és acceptablement bo)
slarkfært veður: un temps passable[ment bo]
-
slaufu·svigi <m. -sviga, -svigar>:
-
clau f (signe gràfic { })
slá <slæ ~ sláum | sló ~ slógum | slegið ║ e-n>: pegar-li a algú
slá e-n með e-u í e-ð: pegar-li a algú amb una cosa a...
slá e-n með flösku í andlitið ~ höfuðið: pegar-li a algú a la cara ~ al cap amb una ampolla
slá til e-s: pegar un cop a algú (sense, necessàriament, ferir-lo)
slást <slæst ~ sláumst | slóst ~ slógumst | slegist ║ um e-ð>: pegar-se per una cosa
slátrari <m. slátrara, slátrarar>: 1. escorxador m (persona que mata i escorxa les bèsties)
2. carnicer m, carnicera f (persona que mata animals i en ven la carn a una carniceria)
slátur <n. sláturs, slátur>: 1. freixura (cor, lleus etc.) de be
2. <CULIN> embotits fets amb carn, sang i freixura de be
-
slátur·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
-
<RELIG> sacrifici cruent
-
♦ færa e-m sláturfórn: oferir un sacrifici cruent a...
-
♦ færa e-ð til sláturfórnar: matar un animal en sacrifici
-
◊ hann lét færa sauði, naut og alikálfa til sláturfórnar: va fer matar en sacrifici ovelles, bous i vedells engreixats
-
◊ færa sláturfórnir og brennifórnir: oferir víctimes i holocaustos
slátur·fórn <f. -fórnar, -fórnir>: <RELIG> sacrifici m
slátur·hús <n. -húss, -hús>: escorxador m (indret on hom mata i escorxa les bèsties)
-
sláþyrni·ber <n. -bers, -ber>:
-
aranyó m (fruit de l'arbre Prunus spinosa)
-
slá·þyrnir <m. -þyrnis, -þyrnar>:
-
aranyoner m, pruneller m (arbre Prunus spinosa)
-
sleði <m. sleða, sleðar>:
-
1. <GEN> trineu m
-
♦ renna sér á sleða[na]: anar (o: lliscar) en trineu (pujol o pendent avall)
-
♦ hleypa sleðanum fram fyrir eykinn: <LOC FIG> posar l'arada davant el bou
-
2. (vélsleði, snjósleði) motoneu f (amb motor i eruga de tracció)
-
slefa <f. slefu, slefur. Gen. pl.: slefa>:
-
bava f
-
♦ það slitnar ekki slefan milli einhverra: <LOC FIG> són carn i ungla
-
slefa <slefa ~ slefum | slefaði ~ slefuðum | slefað>:
-
bavejar, bavar
-
slef·beri <m. -bera, -berar>:
-
xafarder m [malintencionat], xafardera f [malintencionada]
-
slefja <f. slefju, slefjur. Gen. pl.: slefja>:
-
variant de → slefa ‘bava’
-
slefu·speldi <n. -speldis, -speldi>:
-
pitet m, baverall m (Mall., Men.)
-
sleggja <f. sleggju, sleggjur. Gen. pl.: sleggja o: sleggna>:
-
1. <GEN> mall m de ferrer
-
♦ vera milli steins og sleggju: <LOC FIG> trobar-se entre dos focs, ésser (o: estar) entre l'enclusa i el martell, estar amenaçat -ada per totes bandes
-
♦ vera með sleggjuna á lofti: <LOC FIG> estar sempre a punt per a jutjar algú gratuïtament i sense coneixement de causa
-
2. <ESPORT> martell m
-
sleggju·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
-
<FIG> persona f que sempre l'amolla (persona que expressa un parer sobre una altra o que emet un judici sobre una altra d'una manera precipitada i sense coneixença real de causa)
-
sleggju·dómur <m. -dóms, -dómar>:
-
<FIG> judici m (o: parer m) emès gratuïtament, amb precipitació i sense coneixement de causa
-
sleggju·háfur <m. -háfs, -háfar>:
-
peix m martell, llunada f (Bal.), cornuda f (Men.) (peix Sphyrna zygaena syn. Zygaena malleus)
-
sleggju·kast <n. -kasts, -köst>:
-
<ESPORT> llançament m de martell
-
slegill <m. slegils, sleglar>:
-
<MÚS> plectre m
-
sleginn, slegin, slegið <adj.>:
-
1. <GEN> batut -uda
-
♦ slegnir peningar: moneda batuda
-
2. (klipptur) tallat -ada
-
♦ slegin tún: camp dallat
-
3. (um hár) solt -a, esbullat -ada (cabells)
-
♦ slegið hár: cabells solts, cabells sense fermar (Mall.)
-
◊ hún var fögur að áliti og vel búin, í rauðum kyrtli og allur hlöðum búinn, og digurt silfurbelti um sig. Hún hafði slegið hár sem meyja siður er: era bella i anava molt ben abillada amb una gonella vermella tota ella guarnida de llacets i amb un cinyell gruixut amb la civella d'argent al voltant de la seva cintura. Duia els cabells solts com l'hi solen dur les donzelles
-
4. (hneykslaður) consternat -ada (escandalitzat, estupefacte)
-
♦ vera sleginn af (o: yfir) e-u: estar consternat per una cosa
-
5. (hrifinn) commòs -osa, commogut -uda (afectat, colpit, fortament emocionat)
-
6. (dapur) abatut -uda (desmoralitzat, trist)
-
♦ vera sleginn yfir e-u: estar abatut per una cosa
slegist: → slást “pegar-se”
-
slegla·tif <n. -tifs, pl. no hab.>:
-
<MED> fibril·lació f ventricular
sleif <f. sleifar, sleifar>: cullera f [grossa] de fusta
-
sleifar·lag <n. -lags, no comptable>:
-
deixadesa f, descurança f, incúria f
-
sleiki·brjóstsykur <m. -brjóstsykurs, -brjóstsykrar>:
-
1. (flatur) pirulí m, piruleta f (pla)
-
2. (kúlulaga) chupa-chups m (esfèric) (→ chupa-sleikjó)
-
sleiki·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
-
[dit] índex m
-
sleiking <f. sleikingar, no comptable>:
-
llepament m
-
sleiki·pinni <m. -pinna, -pinnar>:
-
variant de → sleikibrjóstsykur ‘pirulí, piruleta’
sleikja <f. sleikju, sleikjur. Gen. pl.: sleikja>: espàtula f de goma [per a pastisseria] (mena d'espŕtula emprada per a repartir la massa d'un pastís, untar xocolata etc.)
sleikja <sleiki ~ sleikjum | sleikti ~ sleiktum | sleikt ║ e-ð>: llepar una cosa (amb la llengua plana)
hundurinn sleikti höndina á honum: el gos li va llepar la mà
sleikja á e-m e-ð: llepar-li una cosa a algú (GEN & sexual)
sleikja [á sér] fingurna: llepar-se els dits
sleikja sólina: <LOC FIG> prendre el sol, assolellar-se
sleikja út um: llepar-se els llavis, llepar-se els morros (Bal.)
sleikja sig upp við e-n: <LOC FIG> ensabonar algú, fer el llepa a algú
llepar-li els peus i el cul a algú per guanyar-se el seu favor
-
sleikjó <m. sleikjós, sleikjóar>:
-
variant col·loquial de → sleikibrjóstsykur ‘pirulí, piruleta’
-
sleikju·brjóstsykur <m. -brjóstsykurs, -brjóstsykrar>:
-
variant de → sleikibrjóstsykur ‘pirulí, piruleta’
-
sleikju·háttur <m. -háttar, no comptable>:
-
adulació f servil, servilisme m
-
sleikju·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
llagoter -a, servilment adulador -a
-
♦ vera sleikjulegur við e-n: ésser servil i llagoter -a amb algú, besar-li el cul a algú
-
sleikju·læti <n.pl -láta>:
-
variant de → sleikjuháttur ‘adulació servil, raspallada, llepada’
-
sleikur <m. sleiks, sleikir. Gen. pl.: sleikja; dat.pl.: sleikjum>:
-
morreig m, morrejada f
-
♦ fara í sleik: morrejar-se, donar-se bec (Mall.)
-
sleipa <f. sleipu, no comptable>:
-
llenegositat f, relliscositat f, estat relliscós
-
sleipur, sleip, sleipt <adj.>:
-
1. (háll) llenegadís -issa, llisquent -a, llenegós -osa, [re-]lliscós -osa (que fa llenegar o que llenega fàcilment)
-
◊ á sleipum steinum í árfarvegi skriðnar þér fótur: sobre les pedres relliscoses de la llera del riu et llenega el peu
-
♦ sleipur ís¹ ~ fiskur²: peix² ~ glaç¹ llenegadís
-
2. (vel að sér) bo -ona (hàbil, capaç en una cosa)
-
♦ vera sleipur í latínu ~ grísku ~ ensku: ésser bo en llatí ~ grec ~ anglès, anar bé en llatí ~ grec ~ anglès
-
sleita <f. sleitu, sleitur. Gen. pl.: sleita>:
-
1. (undanbragð) subterfugi m (pretext, defugi)
-
2. (slæleiki, dugleysi) fluixesa f, fluixedat f (tovor)
-
♦ drekka við sleitur: <LOC FIG> beure amb moderació, no beure gaire, beure molt poc
-
◊ en er á leið kveldið, þá var drukkið við sleitur og því næst orðahnippingar og þá stóryrði: però quan es va fer tard, alguns van començar a beure amb moderació i per això hi va haver primer pulles i després paraules fortes
-
♦ vinna við sleitur: <LOC FIG> treballar sense energia
-
slekkur:
-
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → slökkva “apagar”
-
slen <n. slens, no comptable>:
-
1. (doði, deyfð) apatia f, llangor f, manca f d'energia per al treball, lassitud f (estat de fluixedat o decaïment, de feixuguesa i desgana, torpor)
-
◊ það var eitt kveld að Grettir skyldi hrífa bak Ásmundar að karl mælti: "Nú muntu verða af þér að draga slenið, mannskræfan," segir hann: un vespre que en Grettir havia de donar fregues a n'Ásmundur a l'esquena, el vell li va dir "ara t'hauràs de llevar la pardaleria, tros d'ase", li va dir
-
2. (slappleiki, lasleiki) decandiment m, indisposició f (manca de vigoria, sensació de cansament i feblesa)
-
◊ það er slen í mér: estic com a aixafadot
-
slenja <f. slenju, slenjur. Gen. pl.: slenja>:
-
espiadimonis m, libèl·lula f (nom de diferents espècies d'insecte)
-
sleppa¹ <sleppi ~ sleppum | sleppti ~ slepptum | sleppt ║ e-u>:
-
I. <ús personal>:
-
1. <GEN> deixar anar una cosa, donar sòlta a una cosa (Val.), amollar una cosa (Bal.)
-
♦ sleppa hestunum: deixar anar els cavalls perquè pasturin a lloure
-
♦ sleppa takinu á e-u: amollar una cosa, deixar anar una cosa (que hom té agafada)
-
♦ sleppa takinu á e-m: deixar anar algú
-
◊ hann sleppti takinu á henni: la va deixar anar
-
♦ sleppa beislinu fram af e-m: <LOC FIG> afluixar les regnes d'algú
-
♦ sleppa fram af sér beislinu: sortir de botador, sortir de mare, desmadrar-se (cast., ekki ritm./no lit.)
-
2. (láta detta) deixar anar una cosa, amollar una cosa (deixar caure)
-
◊ hann sleppti hamrinum: va deixar anar el martell, va amollar el martell
-
3. (láta e-n lausan) deixar anar algú, amollar algú (posar en llibertat)
-
♦ sleppa e-m: alliberar algú, amollar algú
-
♦ sleppa e-m úr fangelsi: posar algú en llibertat, amollar algú de la presó
-
4. (afsala sér) renunciar a una cosa (desistir de)
-
♦ sleppa því að <+ inf.>: renunciar a <+ inf.>
-
◊ ég verð að sleppa því að fara: hauré de renunciar a partir
-
◊ ég verð að sleppa því að gera þetta: hauré de renunciar a fer això
-
♦ sleppa tilkalli til e-s: renunciar a una cosa
-
5. (hlaupa yfir) ometre una cosa (no fer, no tenir en consideració, no tenir en compte etc.)
-
♦ sleppa kafla úr bókinni: saltar-se un capítol del llibre (no llegir-lo & no sortir imprès)
-
II. <ús reflexiu>:
-
♦ sleppa sér: perdre el control, perdre l'autodomini, deixar-se anar
-
III. <ús impersonal>:
-
♦ e-u sleppir: una cosa acaba
-
♦ þegar e-u sleppir: quan una cosa acaba
-
♦ að þessu slepptu: a banda d'això, deixant de banda això, això a part, a part d'això, això de banda
-
sleppa² <slepp ~ sleppum | slapp ~ sluppum | sloppið>:
-
I. <ús personal>:
-
1. (komast undan) fugir, escapar, fer-se escàpol (p.e., de la presó)
-
♦ sleppa úr fangelsi: fugir de la presó
-
♦ sleppa úr hættu: sortir de perill
-
2. (detta) caure (una cosa que hom té agafada, escapar-se de la mà)
-
♦ hamarinn slapp úr hendi mér: el martell em va caure
-
3. (glopra e-u út úr sér) escapar (deixar anar un so, una paraula etc.)
-
♦ honum slapp orð: li va escapar un mot
-
♦ það slapp upp [út] úr honum: se li va escapar això, va dir això sense voler
-
II. <ús preposicional>:
-
1. <frá e-u>: sortir-ne d'una
-
♦ sleppa vel frá e-u: sortir-se'n bé, sortir-ne ben parat
-
♦ sleppa vel frá verkefni: acabar una tasca satisfactòriament
-
2. <í gegn>: <ESPORT> driblar, passar els adversaris amb la pilota, fer passar la pilota
-
3. <til með e-n>: deixar fugir algú, deixar escapar algú
-
♦ e-m sleppur til: (mistekst) una cosa li surt malament a algú, una cosa no reïx a algú
-
♦ látið ekki sleppa til: no deixeu escapar l'oportunitat
-
◊ ...að láta ekki til sleppa, ef forynja þessi gæfi færi á sér: ...de no deixar pas escapar l'oportunitat si aquell monstre se'ls posava a tir
-
4. <undan e-u>: esquivar una cosa, evitar una cosa, [poder] defugir una cosa
-
◊ sleppa naumlega undan tveimur lestum: escapar pels pèls d'ésser trepitjat per dos trens
-
5. <við e-ð>: evitar una cosa, eludir una cosa
-
♦ sleppa við fangelsun með játningu: eludir l'empresonament amb una confessió
-
Slesía <f. Slesíu, Slesíur>:
-
Silèsia f
-
♦ efri Slesía: Alta Silèsia
-
♦ neðri Slesía: Baixa Silèsia
-
slesískur, slesísk, slesískt <adj.>:
-
silesià -ana
-
Slesíu·maður <m. -manns, -menn>:
-
silesià m, silesiana f
sletta <f. slettu, slettur. Gen. pl.: slettna o: sletta>: barbarisme m
enskar slettur: anglicismes m.pl
-
sletta <sletti ~ slettum | sletti ~ slettum | slett>:
-
1. <GEN> esquitxar (& Mall., & Eiv.), escatxigar (Lleida i part de Tarr.), esguitar (Val.), esquitar (Mall., Eiv.)
-
♦ sletta vatni á e-ð~e-n: esquitxar una cosa~algú amb aigua
-
♦ sletta e-u á e-n: <FIG> titllar algú d'una cosa, acusar algú d'una cosa
-
♦ sletta útlendum orðum: <FIG> abusar dels barbarismes, usar massa barbarismes
-
2. <í sig>: (drekka sig fullan) engatar-se de tant en tant (embriagar-se adesiara)
-
3. <sér fram í e-ð>: (skipta sér af e-u) ficar el nas dins un afer, ficar-se en una cosa, entremetre's en una cosa, ficar cullerada en una cosa
-
slétta <f. sléttu, sléttur>:
-
1. <GEN> plana f, planúria f
-
2. <GEOM = sléttur flötur> pla m
slétt·háfur <m. -háf, -háfar>: mussola <f>, mussola vera, reig de sabater <m> (peix Mustelus mustelus)
slétt-hverfa <f.-hverfu, hverfur>: rèmol <m>, rom <m> (peix Scophthalmus rhombus)
-
sléttu·álmur* <m. -álms, -álmar>:
-
om m, omisser m (arbre Ulmus minor syn. Ulmus campestris syn. Ulmus carpinifolia syn. Ulmus minor ssp. minor)
slíður <n. slíðurs, slíður>: beina f (d'espasa, ganivet, coltell etc.)
slit·gigt <f. -gigtar, no comptable>: artrosi f
slitinn, slitin, slitið: 1. gastat -ada [per l'ús], desgastat -ada, aldŕ -ana (deteriorat per l'ús)
2. <FIG> molt vist -a, molt sentit -ida, adotzenat -ada
slíkur, slík, slíkt: tal, <LIT> aital
slím·himna <f. -himnu, -himnur>: <MED> mucosa f
slím·húð <f. -húðar, -húðir. Pl. no hab.>: <MED> mucosa f
-
slóð <f. slóðar, slóðir>:
-
1. (braut, leið) sendera f (pista, camí, caminoi)
-
♦ troða slóðina: <LOC FIG> obrir el camí (ésser pioner)
-
◊ tortíming og eymd er í slóð þeirra: la destrucció i la desolació són a llur camí
-
2. (spor, ferill) petjades f.pl (rastre, pista, traça)
-
◊ menn röktu slóðir vorar, svo að vér gátum ekki gengið á götum vorum: els homes seguien les nostres petjades, de manera que no podíem pas anar pels nostres carrers
-
♦ ganga í slóð e-s: <LOC & FIG> seguir les petjades d'algú (continuar l'obra d'algú)
-
♦ draga (o: drepa) slóð: deixar un rastre
-
3. <INFORM> path m
-
4. slóðir <f.pl slóða>: 4.1. (svæði) contrada f (regió, zona)
-
♦ hér um slóðir: en aquesta contrada
-
◊ en nú á ég ekki lengur neitt ógjört á þessum slóðum...: però ara que ja he fet tot el que havia de fer en aquestes contrades...
-
4.2. (kjölfar, kjölrák) deixant m, solc m (aup de vaixell)
-
4.3. (skipaleið, siglingaleið) derrota f (rumb, via marítima)
-
◊ þá velkti lengi úti í hafi og komu þeir ekki á þær slóðir sem þeir vildu: ja en alta mar la tempesta els va sacsejar durant molt de temps, duent-los d'ací d'allà, de manera que no van seguir la derrota que volien (o cal entendre més aviat: ...de manera que no van arribar a la contrada que volien atènyer?)
-
slóði <m. slóða, slóðar>:
-
1. (á fati) ròssec m (de vestit)
-
◊ og slóði skikkju hans fyllti helgidóminn: i el ròssec del seu mantell omplia el santuari
-
2. (á brúðarkjólnum) cua f (de vestit de núvia)
-
3. (slóð, stígur) sendera f, camada f (caminoi)
-
4. (heydrefjar) regueró m de fenàs (rastre de brins de fenc que han anat caiguent en terra)
-
♦ e-ð dregur mikinn slóða eftir sér: <LOC FIG> una cosa arrossega [rere seu] greus conseqüències, una cosa porta molta cua
-
◊ meira slóða mun draga, ađ því er eg hygg, því að sex höfðingjar aðrir, þeir að mestir eru, hafa gengið í málið með þeim: tal i com penso, la cosa tindrà pitjors conseqüències, car sis cabdills més dels més importants s'han afegit al plet del seu costat
-
5. (ónýtur maður, skussi) dropo -a [i] pocatraça (persona mancada de traça i ganes de treballar)
-
6. (herfi) mena d'esterrossador de fil de ferro, rama etc. emprat per a esmicolar i desfer a la primavera al prat els fems dels animals de la granja que cal escampar
-
slóttugur, slóttug, slóttugt <adj.>:
-
1. (slægur) astut -a (arter, astuciós)
-
2. (undirförull) retort -a, insidiós -osa (que sempre va amb segones, fals, intrigant)
-
◊ sá vígir helgum börnum musteri, er eigi er slóttugur og einfaldur er: consagra el seu temple als sants infants el qui és senzill i no és pas insidiós
-
Slóveni <m. Slóvena, Slóvenar>:
-
eslovè m, eslovena f
-
Slóvenía <f. Slóveníu, no comptable>:
-
Eslovènia f
-
slóvenska <f. slóvensku, no comptable>:
-
eslovè m (llengua eslovena)
-
slóvenskur, slóvensk, slóvenskt <adj.>:
-
eslovè -ena
-
slunginn, slungin, slungið <adj.>:
-
garneu -eva, murri múrria (negativament astut)
-
◊ til þess að heyra ekki raust særingamannsins né hins slungna töframanns: per no sentir el cant del mag encantador ni el de l'arterós bruixot
-
◊ ...sem veiðir vitringana í slægð þeirra, svo að ráð hinna slungnu kollsteypast: ...que captura els savis en llur pròpia arteria de manera que els plans dels arterosos es desbaraten
-
slúður <n. slúðurs, no comptable>:
-
xafarderies f.pl
slúður·blöð <n.pl -blaða>: premsa f del cor, premsa groga
-
slúður·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
xafardeig m, xerroteria f
slydda <f. slyddu, no comptable>: aiguaneu f
slyddu·él <n. -éls, -él>: tempesta f d'aiguaneu
-
<†>
slyngva <slǫng ~ sløngvum | slang ~ slungum | slungit ║ e-u>:
-
llançar una cosa
-
♦ slyngva sér á bak aptr: llançar-se cap enrere caiguent d'esquena o de cul
-
◊ hún sløngvir sér þá þvert á bak aptr, ok slær í sundr kjǫptunum, ok beinir svá raustina: la margýgr es llançà enrere d'esquena, entravessant-se de babord a estribord, badà la seva gola i deixà anar d'aquesta manera els seus bramuls [de dolor]
-
slyngur, slyng, slyngt <adj.>:
-
1. (snjall) enginyós -osa (llest)
-
2. (leikinn) hàbil (expert, traçut)
-
◊ er sveinarnir voru vaxnir, gjörðist Esaú slyngur veiðimaður: quan els nois van créixer, Esaú es va convertir en un hàbil caçador
-
3. (slunginn) arter -a, astut -a (garneu, murri)
slys <n. slyss, slys>: accident m
ţað hefur orðið slys: hi ha hagut un accident
ég hef[i] orðið fyrir slysi: he tingut un accident
slysa·legur, -leg, -legt: accidental
-
slysa·læknir <m. -læknis, -læknar>:
-
traumatòleg m, traumatòloga f
-
♦ Félag slysa- og bráðalækna: Societat [Islandesa] de Traumatòlegs i Metges d'Urgències i Emergències
-
slysa·lækningar <f.pl -lækninga>:
-
traumatologia f (disciplina mèdica)
-
slysa·skurðlækningar <f.pl -skurðlækninga>:
-
cirurgia traumatològica, cirurgia f de trauma
slysa-skýrsla <f.-skýrslur>: atestat o informe sobre un accident
slysa-trygging <f-tryggingar>: assegurança d’accidents
slysavarð-stofa <f.-stofur>: post o centre de secors
slys-farir <f.pl -fara>: accident m greu
deyja ~ látast ~ farast af slysförum: morir d'accident
-
slæða <f. slæðu, slæður>:
-
1. (klútur) mocador m [de cap], fulard m
-
2. (blæja, hula) vel m
-
♦ hylja e-ð slæðu: tapar una cosa amb un vel
-
♦ → brúðarslæða “vel de núvia”
-
♦ → nunnuslæða “vel de monja”
-
3. (kraka) ruixó m (ancorot)
-
slæðu·dans <m. -dans, -dansar>:
-
dansa f dels [set] vels
-
slægð <f. slægðar, no comptable>:
-
astúcia f
-
♦ beita [e-n] slægð: obrar amb astúcia [amb algú]
-
slægja <slægi ~ slægjum | slægði ~ slægðum | slægt ║ e-ð>:
-
esmocar un peix, llevar la moca a un peix
-
◊ ...svo bar hann silunginn inn í eldhúsið, og lagði hann þar á stórt fat, og tók svo stóran hníf, slægði hann og hreinsaði hann allan sem best, áður en hann væri soðinn: i així se'n va dur la truita a la cuina, l'hi va posar damunt una gran plàtera, va agafar un ganivet ben gros i la va esmocar i netejar tan bé com va saber abans de bullir-la
-
slægur, slæg, slægt <adj.>:
-
astut -a
-
◊ höggormurinn var slægari en öll önnur dýr merkurinnar: l'escurçó era més antut que no pas tots els altres animals del bosc
-
◊ ...því að mér hefir verið sagt, að hann sé slægur mjög: ...per tal com, segons m'han dit, és molt astut
-
slæg·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
-
molt astut -a
-
◊ því at Aðils er ekki maðr einfaldr, heldr fjölkunnugr, slægvitr, kyndugr og klókr, grimmúðigr ok inn versti við at eiga: per tal com l'Aðils no és pas un home normal qualsevol, sinó entès en l'art de la màgia, astut, arter i murri, cruel i el pitjor amb qui heure-se-les
-
◊ nú mun Reginn hafa sagt oss fyrir nokkurn ótta, ok hefir hann gert mér varúðarbending, ok mun hann oss slægvitr ok brögðóttr: el que en Regin ens deu haver volgut dir [amb la seva enigmàtica estrofa, és] que hi ha alguna cosa [a fora] que ens pot representar un perill, i [per tant,] m'ha fet un senyal perquè vagi alerta; mireu si ho és d'astut i arter!
slæmur, slæm, slæmt: 1. dolent -a, xerec -a (Mall.) (temps, olor, cal·ligrafia, ortografia)
þetta er [alls] ekki svo slæmt: tampoc no està tan malament, no està gens malament
slæm lykt af hræinu: l'olor dolenta de la carronya
2. dolent -a (que no fa bondat, que no és pas bo)
slæmur strákur: mal noi, al·lot dolent (Bal.)
slæmar fréttir: notícies dolentes
3. indisposat -ada (lleugerament malalt)
4. það er slæmt: és empipador, és enutjós
slökkva: apagar (foc, set, llums)
sá síðasti slekkur ljósin!: el darrer apaga els llums!
slökkvari <m. slökkvara, slökkvarar>: <ELECTR> interruptor m
slökkvi·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>: camió m de bombers
slökkvi·bíll <m. -bíls, -bílar> camió m de bombers
slökkvi·lið <n. -liðs, -lið>: [cos m de] bombers m.pl
slökkviliðs·bíll <m. -bíls, -bílar> camió m de bombers
slökkviliðs·maður <m. -manns, -menn>: bomber m
slökkviliðs·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: parc m de bombers
slökkvi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: parc m de bombers
slökkvi·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat. pl.: -tækjum>: extintor m
-
slöngu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
-
llengua f de bou, [llengua] bovina f (Val.), serradeta f (Val.), viperina f, llengua f de llebre (Ross.), borraina borda, cua f de porc, cul m de porc, boleng bord, bigalosa f, borratja borda, bolenga borda (Mall.) (planta Echium vulgare)
-
slöngu·makríll <m. -makríls, -makrílar>:
-
*escolar narigut (peix Nesiarchus nasutus)
-
slöngu·temjari <m. -temjara, -temjarar>:
-
encantador m de serps
-
slöngva¹ <f. slöngvu, slöngvur. Gen. pl.: slöngva>:
-
1. <GEN> fona f, bassetja f
-
2. (stór) bronzo m (Mall.) (grossa)
-
slöngva² <f. slöngu, slöngur. Gen. pl.: slöngva>:
-
<†> variant arcaica de → slöngva¹ “bassetja”
-
slöngva <slöngva ~ slöngvum | slöngvaði ~ slöngvuðum | slöngvað ║ e-u>:
-
llançar una cosa
-
slör <n. slörs, slör>:
-
vel m
-
s.m.:
-
abr. de sama mánaðar del mateix mes
smala·drengur <m. -drengs, -drengir>: ragatxo m, rabadà m
smala·hundur <m. -hunds, -hundar>: gos pastor, ca pastor (Bal.)
smala·piltur <m. -pilts, -piltar>: pastoret m
smala·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur>: 1. (smalakona) pastora f (d'ovelles etc.)
2. (hjarðstúlka) ragatxa f
smali <m. smala, smalar>: 1. (fjárhirðir) pastor m (d'ovelles etc.)
2. (smaladrengur) ragatxo m, rabadà m
smaragður <m. smaragðs, smaragðar>: maragda f, (†) maragde m
smá-: petit -a
-
smá·arða <f. -örðu, -örður>:
-
col·licle m
smá·auglýsing <f. -auglýsingar, -auglýsingar>: anunci classificat (p.e., en la premsa diària)
smá-brauð <n>: panet
-
smá·ey <f. -eyjar, -eyjar>:
-
illeta f
-
smá·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
-
peixet m
-
smám·saman <adv.>:
-
a poc a poc, paulatinament
smá·munir <m.pl -muna>: bagatel·les f.pl
ég hafði aldrei áhyggjur af smámunum: mai no m'he preocupat per bagatel·les
-
smán <f. smánar, smánir>:
-
oprobi m, ignomínia f (deshonor, vergonya profunda)
-
smánar·blettur <m. -bletts, -blettir>:
-
deshonra f, taca f a l'honra, lacra f
-
smánar·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
vergonyós -osa, deshonrós -osa
-
♦ smánarleg laun: <FIG> un sou infame
-
smánar·orð <n. -orðs, -orð>:
-
variant de → smánaryrði ‘paraules difamants’
-
smánar·yrði <n.pl -yrða>:
-
paraules f.pl d'insult, insults m.pl, paraules f.pl ofensives (observacions ofensives, paraules difamants)
-
smánun <f. smánunar, smánanir>:
-
ultratges m.pl, insults m.pl (observacions ofensives)
-
◊ þú hefir heyrt smánanir þeirra, Drottinn, allt ráðabrugg þeirra í gegn mér: Senyor, has sentit llurs ultratges, tots llurs complots contra mi
smá·orð <n. -orðs, -orð>: <LING> partícula f
smá·peningar <m.pl -peninga>: diners m.pl en moneda, monedes f.pl
-
smár, smá, smátt <adj.>:
-
1. (lítill) petit -a (no alt, no extens, no vast)
-
◊ allar eru þessar bækur smáar og gallaðar: tots aquests llibres són defectuosos i poc extensos
-
♦ líta á e-n smáum augum: <FIG> mirar algú amb desdeny, mirar algú de dalt a baix
-
♦ líta smáum augum á e-ð: <FIG> mirar una cosa amb desdeny, menystenir una cosa
-
♦ margt smátt gerir eitt stórt: <LOC FIG> moltes coses petites[, plegades,] en són una de grossa
-
♦ skipta í smátt: <FIG> canviar diners grossos en petits per tenir canvi (canviar bitllets grossos en bitllets més petits o monedes grosses en xavalla per tenir canvi)
-
♦ smátt letur: <FIG> la lletra petita
-
♦ smátt og smátt: <FIG> gradualment, paulatinament, a poc a poc
-
2. (ekki fyrirferðamikill; lítilvægur) menut -uda (de poc volum, de poca rellevància)
-
3. (fíngerður) fi -ina, tènue (delicat, subtil)
-
◊ smár sandur: sorra fina
-
4. (grannur) prim -a (no gruixut)
-
◊ smár þráður: un fil prim (o: fi)
-
smá·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
-
bagatel·la f, fotesa f
-
◊ og þó er þetta nú ekki nema smáræði: i tanmateix, ara això ja no són més que foteses
-
smá·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
narració curta
-
smá·segi <m. -sega, -segar>:
-
bocinet m
-
smá·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
-
sisme m de baixa magnitud
smá·steinn <m. -steins, -steinar>: pedreta f, maquet m (Mall.)
-
smá·stirni <n. -stirnis, -stirni>:
-
asteroide m
-
smá·streymi <n. -streymis, -streymi>:
-
marea morta
-
smá·sær, -sæ, -sætt <adj.>:
-
microscòpic -a
smá·vegis <adj.inv.>: 1. <GEN> de poca importància, insignificant, irrellevant, petit -a
smávegis um e-ð: alguns detalls insignificants sobre..., algunes menudeses sobre...
2. <FIG> coseta f, micoia f
eitthvað smávegis: alguna coseta [insignificant]
ég ætla bara að fá eitthvað smávegis: només voldria menjar alguna coseta, una petitesa
viltu gefa mér smávegis?: me'n dónes una micoia?
smá·vindill <m. -vindils, -vindlar>: puret m
smá·vægilegur, -vægileg, -vægilegt: insignificant, poc important
smávægileg upphæð: una quantitat (o: xifra) insignificant
smá·vörur <f.pl -vara>: venda f al detall, articles m.pl a la menuda
smá·þarmar <m.pl -þarma>: intestí prim, budell prim
smá·ţorskur <m. -þorsks, -þorsk>: bacallŕ petit (o jove), skrei m
smá·ţorp <n. -ţorps, -ţorp>: llogarret m, llogaret m (Mall.)
smá·þægur, -þæg, -þægt: que s'acontenta o es dòna per satisfet -a amb poca cosa, modest -a, frugal
-
smá·örðóttur, -örðótt, -örðótt <adj.>:
-
col·liculat -ada
-
smeðja <f. smeðju, no comptable>:
-
1. <GEN> gust embafador (per excés de dolçor o de greix)
-
2. <FIG> persona embafadora
-
smeðju·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
-
podofil indi (planta Podophyllum hexandrum)
-
smeðju·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
embafador -a, apegalós -osa
-
♦ smeðjulegt bros: un somrís apegalós
-
♦ smeðjulegur maður: un home apegalós, un home embafador
-
♦ smeðjulegur matur: un menjar embafador (per ésser excessivament greixós o dolç)
smella <f. smellu, smellur. Gen. pl.: smella o: smellna>: 1. (tala) botó m (d’ascensor, timbre i afins)
2. (smellilás) pany m de cop (pany que es tanca automŕticament en empènyer la porta)
smér <n. smérs, no comptable>: mantega f (→ smjör)
-
smiðja <f. smiðju, smiðjur. Gen. pl.: smiðja>:
-
farga f, forja f
-
♦ fara í smiðju til e-s: <LOC FIG> cercar l'ajut d'algú, adreçar-se a algú cercant-hi ajut
-
smiðju·afl <m. -afls, -aflar>:
-
fornal f
-
smiðju·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:
-
manxa f (o: manxes f.pl) de ferrer
-
smiðju·mór <m. -mós, -móar>:
-
(deigulmór) argila f
-
smiðs·högg <n. -höggs, -högg>:
-
Mot emprat sobretot a la locució:
-
♦ reka (o: leggja) smiðshöggið á e-ð: <LOC FIG> donar el toc final a una cosa
-
smiður <m. smiðs, smiðir>:
-
1. (handverksmaður) artesà m, artesana f (menestral)
-
♦ → skósmiður “sabater”
-
2. (járnsmiður) ferrer m, ferrera f, <†> fabre m (forgaire)
-
♦ → gullsmiður “orfebre”
-
♦ → koparsmiður “calderer”
-
♦ → silfursmiður “argenter”
-
♦ → úrsmiður “rellotger”
-
3. (trésmiður) fuster m, fustera f (artesà de la fusta)
-
4. (húsgagnasmiður) ebenista m & f (artesà de mobles)
-
5. (lásasmiður) manyà m, manyana f (serraller)
smit <n. smits, smit>: infecció f
-
smita <smita ~ smitum | smitaði ~ smituðum | smitað ║ e-n>:
-
infectar algú, encomanar una malaltia a algú
-
♦ hann smitaði konuna af sýfilis: va encomanar la sífilis a la seva dona
-
smitandi, smitandi, smitandi <adj.>:
-
infecciós -osa
-
smíð <f. smíðar, smíðar>:
-
(það að smíða) obra f, construcció
-
♦ hafa e-ð í smíðum: estar treballant en una cosa
-
♦ húsið var tvö ár í smíðum: han calgut dos anys per a la construcció de la casa
-
♦ húsið er [enn] í smíðum: la casa [encara] s'està construint
-
smíða <smíða ~ smíðum | smíðaði ~ smíðuðum | smíðað ║ e-ð>:
-
1. (um handverksgripi, smíðisgripi, smáhluti) fer una cosa, fabricar una cosa (petites mercaderies: rellotges, joies, paper, productes de fusteria, armeria i sabateria etc.)
-
◊ smíða borð ~ skrifborð: fer una taula ~ un escriptori, fabricar una taula ~ un escriptori
-
◊ smíða stígvél: fer unes botes, fabricar unes botes
-
2. (gera byggingu, gera í skipasmíðastöð) construir una cosa (bastir edifici, mur, dic, grans objectes)
-
◊ smíða brú: construir un pont
-
◊ smíða hús: construir una casa
-
◊ smíða skip: construir un vaixell
-
3. (í smiðju) fer una cosa, forjar una cosa (a la forja)
-
◊ smíða skeifu: fer una ferradura, forjar una ferradura
-
smíða·járn <n. -járns, pl. no hab.>:
-
ferro batut
-
smíða·kol <n.pl -kola>:
-
carbó m de farga
-
smíða·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
-
taller m [d'artesà]
-
smíða·tól <n.pl -tóla>:
-
eines f.pl, estris m.pl (de ferrer, fuster, sabater etc.)
-
smíði <n. smíðis, smíði>:
-
treball m d'artesania (objecte fabricat per ferrer, fuster, sabater etc.)
-
◊ vandað smíði: un bon treball [d'artesà], un treball acurat
-
smíðis·gripur <m. -grips, -gripir>:
-
objecte m d'artesania (objecte fabricat per ferrer, fuster, sabater etc.)
-
smjaðra <smjaðra ~ smjöðrum | smjaðraði ~ smjöðruðum | smjaðrað ║ fyrir e-m>:
-
adular algú, <FAM> ensabonar algú
-
smjaðrari <m. smjaðrara, smjaðrarar>:
-
adulador m, aduladora f
smjör <n. smjörs, no comptable>: mantega f
smjör·líki <n. -líkis, no comptable>: margarina f
-
smjör·viður <m. -viðar, -viðir>:
-
1. <GEN> fusta f d'olivera
-
2. (olíutré) olivera f (planta Olea europaea)
-
smjörviðar·ætt <f. -ættar, no comptable>:
-
[família f de les] oliàcies f.pl
smokka·sjálfsali <m. -sjálfsala, -sjálfsalar>: màquina f [expenedora] de condons
smokk·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: calamars m (fl./pl.: calamarsos), calamar m (fl./pl. calamars)
smokkfiskar m.pl: cefalňpodes m.pl
smokkur <m. smokks, smokkar>: condó m (cast.), condom m, preservatiu m
smokkurinn dregur á smitun: el condom evita el contagi
smokkurinn er vörn gegn kynsjúkdómum: el condom protegeix contra les malalties venčries
-
smókingur <m. smókings, smókingar>:
-
esmòquing m (peça de roba)
-
SMS-skilaboð <n.pl -skilaboða>:
-
SMS m
smur·brauð <n. -brauðs, -brauð>: llesca f de pa untada amb mantega o margarina i embotit o formatge
-
smurning <f. smurningar, smurningar>:
-
1. (það að smyrja) greixament m (acció de posar greix fos o oli a una màquina)
-
♦ fara með bílinn í smurningu: <AUTOM> fer canviar l'oli al cotxe
-
2. (smyrsl, efni) lubrificant m, lubricant m (matèria lubricant per a màquina o motor)
-
3. (á brauði) untada f, untament m (de llesca de pa)
-
4. (e-n með vígðri olíu) unció f (de persona)
-
♦ [hin] síðasta (o: hinsta) smurning: <RELIG> extrema unció
-
♦ hljóta síðustu smurningu: rebre l'extrema unció
-
♦ veiti e-m síðustu smurningu: donar-li a algú l'extrema unció
-
♦ þiggja síðustu smurningu: rebre l'extrema unció
smur·olía <f. -olíu, -olíur>: (smurningsolía) oli m de motor (oli o greix fos per a untar-hi màquines, per a motor etc.)
smur·ostur <m. -osts, -ostar>: 1. formatge m [cremós] per [a] untar, formatge m d'untar
2. formatge m en llonzes (formatge molt cremós en llonzes per a fondre, gratinar o entrepà)
smygl <n. smygls, no comptable>: contraban m
smygla <smygla ~ smyglum | smyglaði ~ smygluðum | smyglað>: 1. <e-u>: fer contraban de
2. smygla e-u úr e-u: treure una cosa d'amagat d'un indret
smyglaður, smygluð, smyglað: entrat -ada de contraban
smygluð vara: mercaderia f de contraban
smyglari <m. smyglara, smyglarar>: contrabandista m & f
smygl·varningur <m. -varnings, pl. no hab.>: mercaderies f.pl de contraban
smyrill <m. smyrils, smyrlar>: esmirla f, (†) esmirle m (ocell Falco columbarius)
smyrsl <n. smyrsls, smyrsl>: 1. <GEN> ungüent m
2. <MED> pomada f
-
smækkunar·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:
-
<GRAM> sufix diminutiu
snagi <m. snaga, snagar>: ganxo m
jakkinn hékk á snaga: la jaqueta estava penjada a un ganxo
-
snara <f. snöru, snörur. Gen. pl.: snara>:
-
1. <GEN & FIG> llaç m, trampa f, parany m (artefacte per caçar-hi ocells i petits mamífers, consistent en un nus escorredor en el qual l'animal hi sol quedar atrapat per una pota & ardit)
-
♦ fuglaveiðar með snörum: caça d'ocells amb llaç
-
♦ ganga (o: falla) í snöru ~ snöruna: <LOC FIG> caure en un parany ~ el parany
-
♦ leggja snörur fyrir e-m: <LOC FIG> parar-li (o: posar-li) una trampa a algú
-
♦ sitja í snörunni: <LOC FIG> estar en una situació sense sortida
-
2. (hengingarsnara, hengingaról) dogal m, soga f (corda de penjar un condemnat a mort)
-
♦ lengja í snörunni: <LOC FIG> prolongar l'agonia
-
♦ lengja [hengingar]snöruna: <LOC FIG> prolongar l'agonia
-
♦ sitja (o: vera) með snöruna um hálsinn: <LOC FIG> no poder-hi fer absolutament res, tenir la soga al coll, tenir les mans ben lligades, estar amb el dogal al coll
-
♦ skera e-n niður úr snörunni: <LOC FIG> salvar-li el coll a algú
-
♦ smeygja sér úr snörunni: <LOC FIG> [aconseguir] sortir-se'n d'un malpàs
-
♦ stinga höfðinu í snöruna: <LOC FIG> ficar ell mateix el cap al dogal, posar-se ell mateix el dogal
-
3. (slöngvaður) llaç m [escorredor] (per atrapar un animal llençant-l'hi)
-
♦ kasta snöru á e-ð: llençar un llaç a... (per caçar-lo)
-
snark <n. snarks, no comptable>:
-
espetec m, crepitació f
snarpur, snörp, snarpt: 1. (hrjúfur) aspre -a (no suau al tacte, no llis, rugós al tacte)
2. (krappur) tancat -ada
snörp beygja: revolt tancat (revolt molt pronunciat)
3. (beittur, hvass) esmolat -ada (de tall agut)
snarpur hnífur: ganivet esmolat
4. (harður) dur -a, molt renyit -ida (cast.) (aferrissat, acarnissat, intens)
snarpur bardagi: combat dur
5. (röskur, snerpumikill í átökum) enèrgic -a, vigorós -osa (mesura, protesta, forma d'actuar)
6. (ískaldur) gèlid -a (cru, intens, pel que fa al fred i al vent)
snarpur kuldi: un fred gèlid
snarpur vindur: un vent gèlid
-
snarrótar·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
-
descàmpsia cespitosa (planta Deschampsia caespitosa)
-
snauður, snauð, snautt <adj.>:
-
indigent
-
♦ slyppur og snauður: pobre -a i desvalgut -uda, sense cap mena de recursos, desproveït -ïda de tot, mancat -ada de tot
-
◊ ...heldur ofsótti hinn hrjáða og snauða og hinn ráðþrota til þess að drepa hann: ...ans persegueix, per a matar-lo, el dissortat i l'indigent i l'home desorientat
-
snáfa <snáfa ~ snáfum | snáfaði ~ snáfuðum | snáfað ║ burt[u]>:
-
fotre el camp, tocar el dós
-
♦ snáfaðu burt: fot el camp
-
snák·erna <f. -ernu, -ernur. Gen. pl.: -erna>:
-
àguila marcenca (o: serpera), marcenc m (ocell Circaetus gallicus)
-
snák·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
-
melcoratge m de bosc, melcoratge m mascle, malcoratge m mascle (planta Mercurialis perennis)
-
snákur <m. snáks, snákar>:
-
(eiturlaus slanga) colobra f
-
snefil·efni <n. -efnis, -efni>:
-
<BIOL/ALIM> micronutrient m, oligoelement m (necessaris per als organismes vivents)
-
♦ stein- og snefilefni: minerals i oligoelements
-
snekkja <f. snekkju, snekkjur. Gen. pl.: snekkja>:
-
<HIST NÀUT> esnèquia f, vaixell de guerra lleuger. Solia tenir vint bancs de remers
-
snemma <adv.>:
-
aviat, prest (Bal.)
-
♦ snemma dags (o: snemma um daginn): aquest matí molt d'hora, de matinada
-
♦ snemma morguns: aquest matí d'hora, de bon matí, [ben] prest de matí (Bal.)
-
♦ snemma sumars: al començament de l'estiu
-
snemm·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
-
precoç
-
♦ snemmtækur kynþroski: maduresa sexual precoç
-
♦ snemmtækur þroski: maduresa precoç
-
snertill <m. snertils, snertlar >:
-
<MAT> tangent f (línia recta que talla una circumferència o una corba per un sol punt)
-
snerti·punktur <m. -punkts, -punktar>:
-
punt m de contacte
snerti·skjár <m. -skjás, -skjáir>: pantalla f tàctil (esp. d'ordinador)
-
sneypa <f. sneypu, sneypur. Gen. pl.: sneypna o: sneypa>:
-
1. (skömm) vergonya f (deshonra, ignomínia)
-
♦ það er mikil sneypa fyrir þig: [això] és una gran vergonya per tu
-
♦ sneypan þín!: vergonya t'hauria de fer! tros de poca-vergonya!
-
2. (ávítun) renyada f (amonestació, reprensió)
-
3. (sköp) vergonyes f.pl (parts pudendes, esp. de la dona)
-
sneypa <sneypi ~ sneypum | sneypti ~ sneyptum | sneypt ║ e-n>:
-
renyar algú, pegar una renyada a algú
snið <n. sniðs, snið>: 1. <GEN> forma f, faiçó f
mér líkar ekki sniðið: no m’agrada la forma
stór í sniði: voluminós -osa
vera með svipuðu sniði eins og... tenir la mateixa forma que...
fara á snið við e-ð: <LOC FIG> contrastar amb una cosa
ganga á snið við e-ð: <LOC FIG> evitar una cosa, esquivar una cosa
sýna snið á sér til að...: <LOC FIG> fer cara de...
taka sér snið eftir e-m: <LOC FIG> agafar algú com a model
2. (á fötum) tall m (de vestit)
allt fór í sniðum hjá honum: <LOC FIG> tot li ha anat bé
3. (fatamynstur) patró m (model de costura, disseny de vestit)
4. (á bókum) caire m (de llibre)
bók gyllt í sniðum: un llibre de caire daurat
5. <ARQUIT & MAT> secció f
hið gullna snið (o: gullna sniðið): raó àuria, secció àuria,divina proporció
♦ → gullinsnið “secció àuria”
-
sniðill <m. sniðils, sniðlar >:
-
<MAT> secant f (línia recta que talla una circumferència o una corba per dos punts)
-
snið·mengi <n. -mengis, -mengi. Gen. pl.: -mengja; dat.pl.: -mengjum>:
-
<MAT> intersecció f de conjunts
-
snikkari <m. snikkara, snikkarar>:
-
[fuster m] ebenista m & f
-
snilldar- <en compostos>:
-
genial, magistral
-
snilldar·þýðing <f. -þýðingar, -þýðingar>:
-
traducció f genial (o: magistral)
-
snilli <f. snilli, no comptable>:
-
1. (snilligáfa) genialitat f (intel·ligència brillant, geni)
-
2. (hæfileiki) enginy m (enginyositat, talent)
-
snillingur <m. snillings, snillingar>:
-
geni m & f (gran llumenera en un camp de la ciència, l'art etc.)
-
snilli·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
-
frase enginyosa (dita, sentència o expressió aguda, agudesa)
-
◊ “Safn af íslenzkum orðskviðum, fornmælum, heilræðum, snilliyrðum, sannmælum og málsgreinum” eftir Guðmund Jónsson: “Recull de proverbis, dites antigues, bons consells, dites agudes, veritats comunes i sentències” per Guðmundur Jónsson
-
snill·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
-
variant de → snilliyrði ‘agudesa, dita aguda’
-
snitsel <n. snitsels, snitsel>:
-
<CULIN> escalopa f
-
snittu·baun <f. -baunar, -baunir. Emprat hab. en pl.>:
-
<CULIN> mongeta tendra (emprat hab. en pl.: mongetes tendres)
-
sníkju·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
-
<BIOL> paràsit m
-
sníps·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
-
<MED> clitoritis f
-
sníps·stækkun <f. -stækkunar, -stækkanir>:
-
<MED> clitorimegàlia f, clitoridauxe f
-
snípur <m. sníps, snípir>:
-
<MED> clítoris m, nimfa f de Krause
-
♦ brottnám snípsins: clitoridectomia f, ablació f del clítoris
-
snjall, snjöll, snjallt <adj.>:
-
1. (hugvitssamur) enginyós -osa (llest, intel·ligent)
-
◊ vel saminn og snjöll spennusaga: una novel·la d'intriga intel·ligent i ben escrita
-
2. (leikinn) traçut -uda, molt hàbil (molt expert o competent)
-
3. (frábær, ágætur) magnífic -a, brillant, consumat -ada (magistralment bo, excel·lent, molt destacat)
-
4. (skýr) clar -a (no confús)
-
♦ tala hátt og snjallt: parlar fort i clar, parlar alt i clar
snjall·ræði <n. -ræðis, no comptable>: magnífica idea, bona pensada (esp. com a solució a un problema)
-
snjallur, snjöll, snjallt <adj.>:
-
variant de → snjall, snjöll, snjallt “magnífic”
-
snjall·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
-
variant de → snilliyrði ‘agudesa, dita aguda’
-
snjá- <en compostos>:
-
<†> variant arcaica de → snjó- “de neu” i del seu doblet → snæ- “de neu”
-
<†>
snjá·nám <n. -náms, no comptable>:
-
variant de → snjónám ‘desgel, fosa de neu’
-
◊ en þá er regn eru mikil og snjánám þá falla vötnin svo æsilega að fossfall er út um Stokksund en Lögurinn gengur svo mjög upp á löndin að víða flóar: quan hi ha abundància de pluja i la neu es fon, els corrents d'aigua davallen tan impetuosos i cabalosos que es precipiten formant cascada pel canal d'Stokksund i el Llac [de Mälar] es desborda de tal manera que es produeixen vastes inundacions
-
snjó- <en compostos>:
-
de neu
snjóa <snjóar | snjóaði ~ | snjóað ║ Verb impers. unipers.>: nevar, fer neu (Mall.)
hann snjóar úti: neva, fa neu (Mall.)
ţað snjóar úti: neva, fa neu (Mall.)
-
snjóa·átt <f. -áttar, -áttir>:
-
vent m de neu, vent carregat de neu
-
snjóa·samur, -söm, -samt <adj.>:
-
nevós -osa
-
snjóa·vetur <m. -vetrar, -vetur>:
-
hivern m de neu, hivern nevós
-
snjó·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
-
perler m (planta Symphoricarpos albus)
-
snjó·bíll <m. -bíls, -bílar>:
-
vehicle m de neu, vehicle alpí
-
snjó·blásari <m. -blásara, -blásarar>:
-
llevaneu rotatiu
-
snjó·blinda <f. -blindu, no comptable>:
-
ceguetat f (o: ceguesa f) de la neu, <MED> nifablèpsia f, <MED> nifotiflosi f
-
snjó·blindur, -blind, -blint <adj.>:
-
encegat -ada per la neu
-
snjóbolta·áhrif <n. -áhrifs, -áhrif>:
-
<FIG> efecte m bola de neu
-
snjó·bolti <m. -bolta, -boltar>:
-
bola f de neu, bolla f de neu (Mall.)
-
♦ kasta snjóboltum: llançar boles de neu
-
snjó·breiða <f. -breiðu, -breiður. Gen. pl.: -breiða o: -breiðna>:
-
capa f de neu, <LIT> mantell m de neu
-
snjó·bræðsla <f. -bræðslu, -bræðslur. Gen. pl.: -bræðslna>:
-
fosa f de neu (acció de fondre la neu perquè no es converteixi en gel)
-
snjóbræðslu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
-
sistema m de fosa de neu, graella f de fosa de neu (disposició de canonades a fora perquè la neu que hi cau damunt es vagi fonent)
-
snjóbræðslu·rör <n. -rörs, -rör>:
-
tub m per fondre la neu (tubs o canonades per on circula aigua calenta i que, disposats en forma de graella, fa que la neu que hi cau a sobre es vagi fonent)
-
snjó·dekk <n. -dekks, -dekk. Gen. pl.: -dekkja; dat.pl.: -dekkjum>:
-
pneumàtic m de neu
-
snjó·drif <n. -drifs, pl. no hab.>:
-
terbolí m de neu, borrufada f
-
snjó·drifinn, -drifin, -drifið <adj.>:
-
cobert -a de neu
-
snjó·drífa <f. -drífu, pl. no hab.>:
-
terbolí m de neu, borrufada f
-
snjó·dyngja <f. -dyngju, -dyngjur. Gen. pl.: -dyngja o: -dyngna>:
-
acumulació f de neu, amuntegament m de neu
-
snjó·dýpt <f. -dýptar, pl. no hab.>:
-
gruix m de la [capa de] neu
-
snjó·fall <n. -falls, -föll>:
-
nevada f
-
snjó·fergja <f. -fergju, pl. no hab.>:
-
gran amàs m (fl./pl.: amassos) de neu, gran nevàs m (fl./pl.: nevassos), gran massa f de neu
-
snjó·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
-
allau f [de neu], llau f [de neu]
-
snjóflóða·hætta <f. -hættu, no comptable>:
-
perill m d'allau de neu, risc m d'allau de neu
-
snjó·flygsa <f. -flygsu, -flygsur. Gen. pl.: -flygsna>:
-
floc m de neu, volva f de neu, borralló m de neu
-
snjó·fok <n. -foks, pl. no hab.>:
-
borrufada f
-
snjó·föl <n. -föls, pl. no hab.>:
-
capa prima de neu, enfarinada f
-
snjó·fölva <f. -fölu, -fölur. Gen. pl.: -fölva>:
-
variant de → snjóföl ‘capa prima de neu’ (→ snæfölva)
-
snjó·fölvi <m. -fölva, -fölvar>:
-
variant de → snjóföl ‘capa prima de neu’
-
◊ dálítill snjófölvi var yfir jörðunni: una capa prima de neu cobria la terra
-
snjó·fönn <f. -fannar, -fannir>:
-
1. (snjóskafl) banc m de neu, amàs m (fl./pl.: amassos) de neu (acumulació o amuntegament de neu a un indret determinat hab. produït per l'acció del vent)
-
2. (allt árið, breðafönn) congesta f (nevera)
-
snjó·galli <m. -galla, -gallar>:
-
vestit m d'esquiar
-
snjó·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:
-
nevada f
-
snjó·gleraugu <n.pl -gleraugna>:
-
ulleres f.pl de neu
-
snjó·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
-
oca blanca, oca f de les neus (ocell Anas caerulescens)
-
snjó·göng <n.pl -ganga>:
-
passadís m dins la neu, carreró m dins la neu
-
snjó·hengja <f. -hengju, -hengjur. Gen. pl.: -hengja o: -hengna>:
-
cornisa f de neu, acumulació f de neu que sobrepenja
-
snjó·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
-
esllavissada f de neu, allau f [de neu]
-
snjó·hríð <f. -hríðar, -hríðir (o: -hríðar)>:
-
borrufada f, torb m
-
snjó·hús <n. -húss, -hús>:
-
iglú m
-
snjó·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
-
blanc -a com la neu, <LIT> nivi nívia
-
snjó·kast <n. -kasts, -köst>:
-
batalla f de boles de neu
-
♦ fara í snjókast: anar a fer una batalla de boles de neu, jugar a tirar-se boles de neu
-
snjó·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
-
<AUTOM> cadenes f.pl
-
snjó·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:
-
ninot m de neu
-
snjó·koma <f. -komu, pl. no hab.>:
-
nevada f
-
♦ það er snjókoma úti í dag: avui neva
-
snjó·korn <n. -korns, -korn>:
-
floc m de neu, volva f de neu, borralló m de neu
-
snjó·kóf <n. -kófs, pl. no hab.>:
-
nevada espessa
-
snjó·kyngi¹ <f. -kyngi, no comptable>:
-
variant de → snjókyngi² ‘apilotament enorme de neu’
-
snjó·kyngi² <n. -kyngis, no comptable>:
-
apilotament m enorme de neu
-
snjó·kökkur <m. -kakkar, -kekkir>:
-
bola f de neu, bolla f de neu (Mall.)
-
snjó·lag <n. -lags, -lög>:
-
capa f de neu
-
snjó·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
-
cobert -a de neu, nevat -ada
-
snjó·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
sense neu
-
snjó·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
nevós -osa
-
♦ hann er snjólegur (o: það er snjólegt): fa un temps nevós, fa un temps de neu
-
snjó·leysa <f. -leysu, pl. no hab.>:
-
temps m sense neu, període m sense neu
-
snjó·léttur, -létt, -létt <adj.>:
-
de poca neu
-
♦ snjóléttur vetur: un hivern amb poca neu
-
snjó·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
-
límit m de les neus perpètues
-
snjó·mokstur <m. -moksturs, -mokstrar>:
-
paleig m de neu (acció de palejar o llevar la neu amb una pala de neu)
-
snjó·mosi <m. -mosa, pl. no hab.>:
-
antèlia f de Juratzka (briòfit Anthelia juratzkana)
-
snjó·mugga <f. -muggu, no comptable>:
-
aiguaneu f, neu barrejada amb pluja
-
snjó·mús <f. -músar, -mýs>:
-
mostela f, mostel m (Bal.) (mamífer Mustela nivalis)
-
<†>
snjó·nám <n. -náms, no comptable>:
-
desgel m, fosa f de la neu
-
snjó·plógur <m. -plógs, -plógar>:
-
llevaneu m
-
snjór¹ <m. snjóvar (o: snjóar), snjóvar>:
-
variant de → snjór² ‘neu’
-
snjór² <m. snjós, snjóar>:
-
neu f (cf. també el doblet → snær)
-
♦ hulinn ~ hulin ~ hulið snjó: cobert -a de neu, nevós -osa
-
♦ moka snjó: escombrar la neu d'un camí amb una pala de neu
-
♦ sópa burtu snjónum: treure la neu amb una escombra, llevar la neu amb una granera (Val., Bal.)
-
♦ það er snjór úti: <LOC> neva, fa neu (Bal.)
-
snjó·skafl <m. -skafls, -skaflar>:
-
gran amuntegament m de neu, gran nevàs m (fl./pl.: nevassos) (acumulació de neu produïda hab. per l'acció del vent)
-
snjó·skriða <f. -skriðu, -skriður. Gen. pl.: -skriðna o: -skriða>:
-
allau f [de neu], llau f [de neu]
-
snjó·skófla <f. -skóflu, -skóflur. Gen. pl.: -skóflna o: -skófla>:
-
pala f de llevar neu
-
snjó·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
-
núvol m [carregat] de neu
-
snjó·sleði <m. -sleða, -sleðar>:
-
motoneu f
-
snjó·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:
-
sit blanc, hortolà blanc (Bal.) (ocell Plectrophenax nivalis)
-
snjó·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
-
duc blanc, duc m de les neus (ocell Nyctea scandiaca) (→ snæugla)
-
snjóugur, snjóug, snjóugt <adj.>:
-
nevat -ada
-
snjó·vatn <n. -vatns, no comptable>:
-
aigua f de neu (aigua resultant quan es fon la neu)
-
snjó·þota <f. -þotu, -þotur. Gen. pl.: -þota o: -þotna>:
-
[trineu m de] luge m (trineu, fet de materials sintètics, emprat per lliscar-hi per un pendent)
-
snjó·þungi <m. -þunga, pl. no hab.>:
-
capa gruixuda de neu
-
snjó·þungur, -þung, -þungt <adj.>:
-
de molta de neu
-
♦ snjóþung sveit: una contrada coberta per una bona capa de neu, una contrada tota nevada
-
♦ snjóþungur vetur: un hivern amb molta de neu
-
♦ mjög var hér snjóþungt í vetur: <LOC> aquest hivern hi va haver una capa ben gruixuda de neu
-
snjó·þyngsli <n.pl -þyngsla>:
-
gran amàs m (fl./pl.: amassos) de neu, gran nevàs m (fl./pl.: nevassos)
snotur, snotur, snoturt: 1. (laglegur) bonic -a, guapo -a (cast., ekki ritm./no lit.) (persona: bella; quantitat: considerablement alta)
snotur [peninga]upphæð: una suma bonica [de diners], una quantitat considerable [de diners]
snotur bíll: un cotxe xulot
snotur stúlka: una noia bonica
2. <†> (greindur, leikinn, vitur) llest -a (intel·ligent
-
snubba <snubba ~ snubbum | snubbaði ~ snubbuðum | snubbað ║ e-n>:
-
1. (ávíta) clavar un moc a algú (renyar)
-
2. (móðga) injuriar algú, picar algú (ofendre)
-
snubbóttur, snubbótt, snubbótt <adj.>:
-
1. (þverskorinn, stýfður) truncat -ada (tallat transversalment, tallat per truncament)
-
2. (endasleppur) abrupte -a (acabat bruscament)
-
3. (önuglyndur) sorrut -uda, bròfec -ega (esquerp en el tracte o de natura broixa)
-
4. <BOT um blað> truncat -ada (BOT tipus de fulla)
-
snudda <f. snuddu, snuddur. Gen. pl.: snuddna o: snudda>:
-
xumet m, pipa f, xupete m (Mall., ekki ritm./no lit.), bergansí m, xuclador m
-
snuð <n. snuðs, snuð>:
-
xumet m, pipa f, xupete m (Mall., ekki ritm./no lit.), bergansí m, xuclador m
snuðrari <m. snuðrara, snuðrarar>: tafaner m, furoner m
ég bíð eftir að heyra frá snuðraranum þínum: estic esperant que ens ho digui el teu informador
-
snuð·tútta <f. -túttu, -túttur. Gen. pl.: -tútta>:
-
xumet m, pipa f, xupete m (Mall., ekki ritm./no lit.), bergansí m, xuclador m
-
snupra <f. snupru, snuprur. Gen. pl.: snupra>:
-
renyada f, reprimenda f
snúa <sný ~ snúum | sneri ~ snerum | snúið ║ e-u>: girar una cosa, donar la volta a una cosa
snúa að e-u: (gluggar) donar a (finestra)
húsið snýr glugganum aö götunni: la finestra dóna al carrer
glugginn snýr að götunni: la finestra dóna al carrer
snúa aftur: tornar enrere
snúa e-n úr hálsliðnum: torçar el coll a algú
snúa sér: girar-se, donar voltes
snúa sér í rúminu: donar voltes al llit
snúa sér að einhverjum: adreçar-se a
snúa sér í gröfinni: <LOC FIG> regirar-se a la seva tomba
snúa sér til <+gen>: girar-se cap a
snúa sér undan: girar-se (donar mitja volta & girar el cap & apartar la vista)
snúa einhverju á íslensku / katalönsku: traduir una cosa a l’islandès / al catalŕ
snúa upp á handlegginn á e-m: torçar-li el braç a algú
snúa út: (gluggar) donar a, guaitar a (finestres)
gluggarnir snúa út að götunni: les finestres donen al carrer
snúa út úr fyrir e-m: tergiversar les paraules d'algú
snúa við e-u (o: snúa e-u við): 1. girar una cosa (donar-li la volta)
snúa við blaðinu: <GEN & FIG> girar pàgina (FIG = canviar dràsticament de parer, d'hàbits etc.)
2. girar una cosa del revés, posar una cosa del revés (invertir-la)
-
snúast <snýst ~ snúumst | snerist ~ snerumst | snúist>:
-
girar, fer voltes
-
◊ hjólin eru farin að snúast á ný: les rodes han començat a tornar girar
-
◊ jörðin snýst um sólina: la terra gira al voltant del sol
-
◊ jörðin snýst um möndul sinn: la terra gira al voltant del seu propi eix
-
♦ e-m snýst hugur: <LOC FIG> algú canvia de parer, algú canvia d'idea, algú s'ho repensa
-
♦ snúast á hæl og hnakka: <LOC FIG> fer mitja volta, girar cua
-
♦ snúast á sveif með e-m: <FIG> prendre partit per algú
-
♦ snúast fyrir e-m: <FIG = vefjast fyrir e-m, eiga í vanda með e-ð> amoïnar una cosa a algú, ballar-li una cosa a algú pel cap, causar una cosa problemes (o: dificultats) a algú
-
♦ það snerist fyrir honum: va tenir problemes amb això, va topar amb això
-
♦ snúast fyrir e-n: <FIG = snatta> fer un encàrrec per algú, anar a fer un encàrrec a algú
-
♦ snúast gegn e-u: <FIG> prendre partit contra una cosa, girar-se contra una cosa, reaccionar posant-se en contra d'una cosa
-
♦ snúast í hring (o: kring): fer cercles, voltar en cercle, traçar una volta sencera
-
♦ snúast í hringi um sjálfan sig: fer una volta de 360 graus
-
♦ snúast í lið með e-m: <LOC FIG> passar-se al bàndol de..., prendre partit per..., arrenglerar-se al costat d'algú
-
♦ snúast í móti e-m: <LOC FIG> girar-se contra algú, convertir-se en enemic d'algú
-
♦ snúast í mörgu: <LOC FIG> estar molt ocupat -ada, tenir un escarràs de feina
-
♦ snúast til ferðar: <LOC FIG> posar-se en camí, emprendre viatge
-
◊ Magnús konungr bað sína menn reka af sér tjǫldin sem harðast ok snúaz til ferðar, segir at Birkibeinar vǫ́ru í Björgyn: el rei Magnús va ordenar als seus homes que desmantellessin immediatament els tendals i que es posessin en camí: els digué que els Birkibeinar eren a Bergen
-
◊ en er þeir hafa mataz, þá snúaz þeir til ferðar. Útgarðar-Loki fylgir þeim braut ór borginni: quan hagueren menjat, es van posar en camí. L'Útgarða-Loki els va acompanyar fins defora de la fortalesa
-
◊ og er Hildibrandr frá þetta, at kappar hans vǫ́ru drepnir, þá kom á hann berserksgangr, ok sneriz þegar til ferðar ok mælti: i quan en Hildibrand va sentir a dir que [tots] els seus campions eren morts, es va emparar d'ell el furor de berserc i va emprendre immediatament el viatge tot dient:
-
♦ snúast til fjandskapar við e-n: <LOC FIG> enemistar-se amb algú
-
♦ snúast til kristinnar trúar: <LOC FIG> convertir-se al cristianisme
-
♦ snúast til annarrar trúar: convertir-se a una altra religió
-
♦ snúast um e-ð ~ e-n: <FIG> girar al voltant d'una cosa ~ d'algú
-
♦ allt snýst um það ~ hann: tot gira al voltant d'això ~ d'ell, tot té a veure amb això ~ ell
-
♦ málið snýst um það hvort <+ subj.>: l'afer depèn si <+ ind.>
-
♦ snúast upp í e-ð: <FIG = breytast í e-ð> transformar-se en una cosa, convertir-se en una cosa
-
♦ snúast við e-ð: <FIG> ocupar-se amb una cosa, dedicar-se a una cosa
-
♦ snúast við e-u: <FIG> prendre postura sobre una cosa
-
♦ snúast svo eða svo við e-u [máli]: decidir-se d'una manera o una altra en una cosa, prendre postura en una cosa, prendre posició en una cosa
-
♦ snúast vel ~ illa við e-u: acollir bé ~ malament una cosa
-
♦ það snerist á mér fóturinn: <LOC FIG> m'he torçat el peu
| |
El verb té dues formes de pretèrit: les formes snerist ~ snerumst són les pròpies de la llengua antiga; la llengua moderna les ha subsituïdes per snérist ~ snérumst, que no solen trobar-se a la llengua escrita encara que siguin generals a la llengua parlada. En algunes zones d'Islàndia s'empren les formes hipercorrectes snörist ~ snörumst. |
|
| |
|
|
-
snúð·keila <f. -keilu, -keilur. Gen. pl.: -keilna o: -keila>:
-
<GEOM> con m de revolució
snúður <m. snúðs (o: snúðar), snúðar>:
1. <CULIN = brauð undið í hringi, uppundið brauð> mena de schnecke (recorden, per la forma, les ensaïmades petites)
2. <CULIN = brauðsnúður, bolla> mena de mandonguilla o piloteta (= boleta en la sopa)
3. (snúningur) trenat m (retorçó, retorciment, entortolligament, recargolament)
4. (snælduhaus) cap m de fus (de filar o tòrcer)
hú vill fá e-ð fyrir sinn snúð: <LOC FIG> vol alguna cosa per les molèsties
5. <TÈCN> rotor m
6. (skjótleiki í hreyfingum) agilitat f (rapidesa de moviments)
setja á sig snúð, setja upp snúð [á sig]: <LOC FIG> #1. (vera önugur á svipinn) fer mala cara, fer
un posat sorrut (posar cara de malhumor); #2. (vera með mikilmennskusvip) posar cara de cregut (de saber-ne més, de superioritat);
#3. (vera með þóttasvip) posar cara d'arrogant (fer un posat altiu)
7. (gróður, hagnaður) profit m (guany)
-
snyrti·menni <n. -mennis, -menni>:
-
persona ordenada (o: polida; o:endreçada)
snyrting <f.snyrtingar, snyrtingar>: 1. (fegrun) toaleta f (conjunt d'actes com ara raspallat dels cabells, pentinat, afaitat etc. abans de sortir de casa)
2. (herbergi) tocador m (cambra on pentinar-se, afaitar-se, arreglar-se etc.)
snyrti·pappír <m. -pappírs, -pappírar>: 1. mocador m de paper per a tocador
2. (salernispappír) paper m de wàter
-
snyrti·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
-
saló m de bellesa (o: d'estètica), perruqueria femenina
-
◊ ég ætla að opna mína eigin snyrtistofu: vull obrir el meu propi saló de bellesa
snyrtivöru·búð <f. -búðar, -búðir>: perfumeria f
snyrti·vörur <f.pl -vara>: productes m.pl de tocador, cosmčtics m.pl
ilmvötn og snyrtivörur: perfums i cosmètics
-
snýta <snýti ~ snýtum | snýtti ~ snýttum | snýtt ║ sér>:
-
mocar-se
snýtu·klútur <m. -klúts, -klútar>: mocador m (per a mocar-s'hi el nas)
-
snæ- <en compostos>:
-
de neu
-
Snæfellsnes- og Hnappdals·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:
-
comarca f de l'Snæfellsnes i el Hnappdalur, a la regió del Vesturland. La vila més important i centre administratiu és Olafsvik
-
snæ·fölva <f. -fölu, -fölur. Gen. pl.: -fölva>:
-
variant de → snjóföl ‘capa prima de neu’
-
◊ þá nótt áður hafði fallið lítil snæfölva svo að sporrækt var: la nit anterior havia nevat i hi havia una petita capa de neu en la qual s'hi podia resseguir un rastre
-
snæ·kváma <f. -kvǫ́mu, pl. no hab.>:
-
<†> variant arcaica de → snjókóma “nevada”
-
◊ áin var ill yfirferðar ok upp gengin af frosti. Fjúkviðri var á ok snækváma: el riu era difícil de travessar a causa de la crescuda i de les pannes de gel que baixava. Hi feia rufa i hi havia una nevada
-
snær <m. -snævar (o: snæs), pl. no hab.>:
-
variant de → snjór ‘neu’
-
♦ snævi þakinn: cobert de neu
-
snæ·skriða <f. -skriðu, -skriður. Gen. pl.: -skriðna o: -skriða>:
-
1. <GEN> variant de → snæskriða ‘allau de neu’
-
2. (jarðfall <?>) esllavissada f de terra (esllavissament <?>)
-
◊ en við þessa hennar meðferð þá tók veðrið að skipast og gerir á fjúk mikið og eftir það þey og brestur flóð í hlíðinni og hleypur snæskriða á bæ Bergs og fá þar tólf menn bana og sér enn merki jarðfallsins í dag: i amb aquesta manera de procedir de la vella, el temps començà a canviar i es va congriar una gran tempesta de neu que anà seguida d'un temps assolellat, de desglaç, de manera que pel pendent del puig van començar a rajar trombes d'aigua i una allau de neu (una esllavissada <?>) s'abat sobre el mas d'en Bergr i dotze homes hi moren i avui en dia encara es poden veure traces d'aquesta esllavissada de terra
-
snæ·spör <m. -spörs, -spörvar>:
-
pardal m d'ala blanca (ocell Montifringilla nivalis)
-
snæ·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
-
duc blanc, duc m de les neus (ocell Nyctea scandiaca)
-
snæ·þyrnir <m. -þyrnis, -þyrnar>:
-
arç blanc, cirerer m de la Mare de Déu, cirerer m de pastor, cirerer m del bon pastor, espinaler m, espinalb m, trualler m (planta Crataegus monogyna)

© 1998 Macià Riutort i Riutort - mrr@tinet.fut.es
Go to
Vincles cap a Islàndia

Last Update 12/08/97