Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

STE

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Les coses són tal com semblen.
Ells no són pas amb nosaltres.
No ens estan pas escoltant.
No tenen pas esment de nosaltres.
Però és durant els nostres moments més foscos
que ens aconhorta i consola especialment
imaginar-nos
que els qui ens estimen
són més a prop que mai de nosaltres,
i que ens estant escoltant
i que tenen esment de nosaltres,
sí,
fins i tot els qui d'ells ja no envelleixen.
 
   
Gus van Sant, Mar d'Arbres
 
       

stearín <n. stearíns, no comptable>:
estearina f (sterín)

stearín·kerti <n. -kertis, -kerti>:
espelma f d'estearina (sterínkerti)

stearín·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid esteàric (sterínsýra)

steðja¹ <steðja ~ steðjum | steðjaði ~ steðjuðum | steðjað ║ [að e-u ~ e-m]>:
1. (stika stórum) marxar (o: caminar; o: avançar) a grans passes [cap a una cosa ~ algú], marxar a gambades [cap a una cosa ~ algú] (caminar amb passes llargues, fer gambades)
2. (hlaupa) saltar, botar (fer salts o bots)
♦ steðja á e-ð: saltar damunt una cosa [trepitjant-la]
◊ sem Landres hafði heyrt orð þess gamla manns, tekr hann í beizl sitt ok hleypir fram at kirkju sem hann gat mest, ok er hann hugðist at kirkju kominn á sínu góða ersi, var hann kominn heldr fram í einn stríðan straum ok djúpan, svá at þaðan hefði hann aldri til land komizt, ef eigi hefði hans ers svá sterkt ok frœkit verit. Ok er hann kom á land, er horfin kirkja ok svá karlinn, ok ekki sá hann þar þá utan sléttan vǫll. Hann ríðr nú brott þaðan ok kemr um síðir á fagra vǫllu, hann mœtir flokki riddara ok finnr þar fagra skjǫldu lagða niðr á vǫllinn. Riddararnir buðu honum þar at vera, en þeir riðu at honum or ǫllum áttum, sumir fóru at honum austan, sumir vestan, sumir norðan, ok um síðir kom einn gamall karl móti honum, ok var hann í svǫrtum búningi. Hann sat á hesti svǫrtum ok ǫll hans vápn váru svǫrt, hann bar í sinni hendi eitt digrt tré ok langt. Sá gamli karl mælti til Landres: „Svá séðu heill, turna þínu ersi til mín ok halt eitt dust með mik, þá mantu reyna hverr hreystimaðr þú mant verða eptir okkart viðskipti.“ Landres tekr nú þegar í sitt beizl ok snýr sínu ersi at þeim gamla karli at sjá hvat kyndugum meistaramann hann væri. Ersit tekr nú þegar tǫnnum beizlit, hleypr sem skjótast at karlinum gamla; því at þessi skræfa var yfrit klók ok kunni hølzti mart, bregzt hon or þeirri mannligri líkneskju, er áðr var hon í, ok varð nú at einum digrum ormi, ok hafði svá ætlat at drepa Landres. En því at hans ers var svá gamalt í sínum vitrleik, ok Guð hafði sent honum þat til hjálpar móti þessum gørningum, steðjar ersit sem fastast á orminn ok lemr í sundr ǫll hans bein með sínum fótum. Ok þá hafði þessi bannsetta kona ekki annat efni en heim at krjúpa vesalliga, sem verðugt var, til sinna herbergja: quan en Landres va haver sentit les paraules d'aquest vell, va pegar estrebada a les regnes i va galopar cap a l'església tan aviat com podia, però quan creia que havia arribat a l'església a dalt del seu bon destrer, en realitat s'havia ficat dins un riu tan rabent i profund que no hauria reeixit mai a sortir-ne a la riba si el seu destrer no hagués estat tan fort i valerós. Quan va atènyer la riba, l'església i el vell havien descomparegut, i allà només hi va veure una plana llisa. Se'n va anar d'allà i finalment va arribar a uns bells camps. Allà hi va trobar un grup de cavallers i va veure que en terra hi havia un tot de bells escuts. Els cavallers el varen convidar a fer parada allà i l'envoltaren per tots costats: alguns s'hi acostaren de la part de llevant, alguns de ponent, alguns del nord i finalment un vell s'hi acostà. Anava vestit de negre. Seia dalt d'un cavall negre i totes les seves armes eren negres. Portava un garrot sòlid i llarg. El vell va dir al Landres: “Sigues saludat. Torna el teu destrer cap a mi i tingues una justa amb mi. Així provaràs com de valent ets després del nostre encontre”. En Landres va pegar estrebada cop en sec a la seva brida i va tornar el seu destrer cap al vell per veure quina mena de mestre bruixot podia ésser. El destrer va mossegar la brida amb les seves dents i es posà a galopar tan aviat com podia contra el vell. Per tal com aquell covard era molt llest (astut? klókr) i sabia fer molt moltes de coses, es va llevar la forma humana en la qual havia estat fins llavors i es va convertir en una serp gruixuda i era així com havia planejat d'occir en Landres. Però, per tal com el destrer d'aquest era tan vell en la seva saviesa i Déu l'hi havia enviat per ajudar-lo contra aquestes bruixeries, el destrer va saltar damunt la serp trepitjant-la amb els seus potons tant com va poder fins que li va haver trencats tots els ossos. Llavors aquella maleïda dona no tingué cap més remei que tornar-se'n a casa, als seus allotjaments, arrossegant-se míserament, tal i com es mereixia
♦ steðja ofan í e-ð: saltar de dalt d'una cosa a...
◊ skiljaz þeir svá við Alexandrum at hann er einn eptir á vegginum ok þvíat þeir vænta honum ekki lífs, ef hann hefz þar lengr við, þá kalla þeir á hann ok biðja at hann skyli steðja ofan í fang þeim: [els seus homes] queden separats de l'Alexandre de tal manera que ell resta totsol a dalt de la murada [de la ciutat enemiga] i com que temen per la seva vida si hi roman molt de temps, el criden demanant-li que salti a baix de dalt de la murada, a llurs braços
♦ steðja [af e-u] upp á e-ð: saltar [de dalt una cosa] damunt una cosa
◊ nú œstist Sturla ok steðjar af skipinu upp á þarabrúkit. Honum varð hált á þarabrúkinu, en Aron snarar í móti honum ok leggr saxinu Tumanaut af því ǫllu afli, sem hann hafði til. Lagit kom á Sturlu miðjan. En með því at sólinn var stǫkkr, en brúkit var hált ok fast var til lagit, þá rasar Sturla ok fellr: llavors l'Sturla es va enfurismar i va saltar del vaixell caiguent damunt un caramull d'algues. Les algues el feren llenegar (li feren perdre l'equilibri?). L'Aron es llançà contra ell assestant-li amb totes les seves forces un cop amb el sax Tumanaut que ell posseïa [després de la mort d'en Tumi]. El cop de sax va endevinar l'Sturla al bell mig del cos, i com que la sola de la seva sabata era rellisquent i les algues eren molt llenegadisses i el cop fou fort, l'Sturla va trampolejar i va caure (vocabulari: #1. þarabrúk: Cf. Baetke 19874, pàg. 766: þara-brúk n. (u.f.) am Strand aufgehäufter Tang, Tanghaufen; )
♦ steðja upp yfir e-ð: saltar part damunt una cosa
◊ snúa þeir nú ofan til spangarinnar og fara mikinn. Skarphéðinn spratt upp þegar er hann hafði bundið skóinn og hafði upp öxina Rimmugýgi. Hann hleypur að fram að fljótinu en fljótið var svo djúpt að langt var um ófært. Mikið svell var hlaupið upp fyrir austan fljótið og svo hált sem gler og stóðu þeir Þráinn á miðju svellinu. Skarphéðinn hefur sig á loft og hleypur yfir fljótið meðal höfuðísa og stöðvar sig ekki og rennir þegar af fram fótskriðu. Svellið var hált mjög og fór hann svo hart sem fugl flygi. Þráinn ætlaði í því að setja á sig hjálminn. Skarphéðinn bar nú upp að fyrr og höggur til Þráins með öxinni Rimmugýgi og kom í höfuðið og klauf ofan í jaxlana svo að þeir féllu niður á ísinn. Þessi atburður varð með svo skjótri svipan að engi kom höggi á hann. Hann renndi þegar frá ofan óðfluga. Tjörvi renndi fyrir hann törgu og steðjaði hann yfir upp og stóðst þó og rennir á enda svellsins. Þá koma þeir Kári að neðan í mót honum: llavors es giraren cap al pont de gel i s'hi llançaren a tota velocitat. L'Skarphéðinn, quan s'hagué fermat la sabata, es va posar dret immediatament aixecant enlaire la destral Rimmugýgir. Va córrer cap al riu, però aquest era tan profund que en una bona tirada no hi havia enlloc per on el poguessin travessar. A la banda de llevant del riu s'hi havia format una capa de gel la qual era tan llisa com el vidre. En Þráinn i els seus homes es trobaven al bell mig d'aquesta superfície glaçada. L'Skarphéðinn va prendre embranzida i va saltar part damunt el riu entre els caps de gel i un cop a l'altra banda no va caure però tampoc no es va aturar sinó que va lliscar damunt el glaç. La superfície del glaç era molt llisquent i ell hi llenegava a sobre amb tanta de velocitat com la d'un ocell volant. En Þráinn en aquell instant va voler posar-se l'elm. L'Skarphéðinn se li llançà a sobre abans que ho hagués fet i va descarregar al Þráinn un cop de destral amb la destral Rimmugýgir que el va ferir al cap i l'hi va fendre fins als queixals de manera que tots dos, en Þráinn i l'Skarphéðinn, varen caure en terra sobre el gel. Aquest fet es va esdevenir tan ràpidament que no hi hagué ningú que pogués ferir l'Skarphéðinn. L'Skarphéðinn va lliscar immediatament a gran velocitat costa avall de dalt de la riba. En Tjörvi li va llançar una darga per on havia de passar [perquè hi travelés] però l'Skarphéðinn va saltar-hi part damunt i ho va fer sense perdre l'equilibri i va continuar lliscant fins al final de la superfície gelada. Aleshores en Kári i els seus germans anaren al seu encontre (vocabulari: #1. höfuðísar: Cf. Baetke 19874, pàg. 296: hǫfuð-ísar m.pl. Eis an den Ufern bei offener Flußmitte, Eisrand; )
◊ voru boðsmenn allir komnir. Ganga þeir inn. Eldar voru stórir í eldskálanum og sátu þar nokkurir menn á langhnökkum. Voru þeir þar allir bræður. Kolur hét maður. Hann var ráðamaður að Hofi, mikill maður og sterkur og hinn ódælasti. Þeir ganga nú innar hjá eldinum. Gekk Finnbogi fyrir. Og er þeir koma gegnt þar sem Jökull sat þá stingur hann höndum við Bergi og hrindir honum og stakar hann að eldinum og ber hann að honum Kol er hann annast um eldana. Hann hrindur Bergi þegar og bað hann eigi hlaupa á sig. Finnbogi sér það og þrífur annarri hendi loðkápuna milli herða Bergi og réttir hann upp annarri hendi með öllum vopnum en annarri hendi styður hann á herðar Jökli og steðjar upp yfir hann með öllum sínum búnaði og kom standandi niður og undruðust allir þenna færleik. Þeir hljópu þá upp bræður og tóku við vopnum þeirra og vosklæðum en fengu þeim þurr klæði. Og eftir það gengu þeir til bekkjar Gríms brúðguma. Sat Finnbogi á aðra hönd honum. Fór veislan fram hið besta og að lokinni voru gjafir gefnar. Þórir gaf Finnboga stóðhross þau er eigi voru í Vatnsdal önnur betri en Þorsteinn gaf honum hjálm og spjót, góða gripi. Finnbogi þakkaði þeim vel: tots els convidats ja havien arribat i ells entraren a dins. A l'eldskáli hi cremaven grans fogueres i hi havia alguns homes asseguts a uns langhnakkar, una mena de bancs. Tots els germans també s'hi trobaven asseguts. Hi havia un home que nomia Kolur. Era majoral a Hof, un home corpulent i fort i la persona de tracte més desagradós que un pugui imaginar-se. [En Finnbogi i en Bergur] varen entrar més endins passant pel costat da la foguera. En Finnbogi marxava al davant. I quan varen passar per davant allà on en Jökull seia [davant la foguera], aquest va pegar una empenta amb les mans al Bergur amb totes dues mans i l'empenyé cap a la foguera fent-lo topar amb en Kolur que tenia esment del foc. En Kolur va empènyer immediatament en Bergur cap enrere bo i dient-li que procurés de no tornar a topar amb ell. En Finnbogi ho va veure i va agafar en Bergur entre les espatlles per la seva loðkápa, el seu abric de llana, amb una mà i el va mantenir dret juntament amb tota la seva armamenta. Amb l'altra mà es va aguantar a l'espatlla d'en Jökull i va saltar, amb tot el que duia a sobre, part damunt ell, caiguent dret. Tots els qui hi havia varen quedar admirats de la seva destresa. Els germans es varen posar drets d'un salt i van agafar les armes i la roba humida d'en Finnbogi i en Bergur i els donaren roba seca. I després anaren al banc on seia el nuvi, en Grímur. En Finnbogi va seure al seu costat. El convit va transcórrer de la millor manera i al final es feren regals. En Þórir va donar uns cavalls-pare al Finnbogi que a tota la vall de Vantsdalur no n'hi havia d'altres de millors i en Þorsteinn li va donar un elm i una llança, tots dos bons objectes. En Finnbogi els va regraciar bé (vocabulari: #1. loðkápa: Cf. Baetke 19874, pàg. 390: loð-kápa, -ólpa f. Mantel aus rauhem Stoff (mit eingewebten Wollflocken), Lodenmantel; )
3. <að e-m>: <FIG = lenda á e-mcaure sobre algú
♦ hungur steðjar að e-m: la fam turmenta algú
◊ þá sagði ég: Æ, herra Drottinn! Spámennirnir segja við þá: Þér munuð ekki sjá sverð og ekkert hungur steðjar að (wə-rāˈʕāβ   lɔʔ־ʝiˈhjɛh   lā-ˈχɛm, וְרָעָב, לֹא-יִהְיֶה לָכֶם) því að ég mun veita yður varanlega heill á þessum stað: aleshores vaig dir: Ah, Senyor Jahvè! vet aquí que els profetes els diuen: «No veureu l'espasa, ni tindreu gens de fam, car jo us donaré en aquest lloc una benaurança perdurable»
♦ hættan steðjar að e-m: el perill amenaça (o: sotja) algú
◊ en nú hefur Drottinn, Guð minn, tryggt frið umhverfis mig. Enginn ógnar mér og engin hætta steðjar að (ʔēi̯n   ɕāˈtˤān   wə-ˈʔēi̯n   ˈpɛɣaʕ   rāʕ, אֵין שָׂטָן, וְאֵין פֶּגַע רָע)però ara Jahvè, el meu Déu, ha assegurat la pau tot al voltant: ningú no m'amenaça i cap perill no es dibuixa a l'horitzó
♦ ógn steðjar að e-m: el terror amenaça algú, el terror plana sobre algú
◊ því að örvar hins Almáttka sitja fastar í mér, og andi minn drekkur í sig eitur þeirra. Ógnir Guðs steðja að mér (biʕūˈθēi̯   ʔĕˈlōaḥ   ʝaʕarˈχū-nī, בִּעוּתֵי אֱלוֹהַּ יַעַרְכוּנִי)car tinc ben clavades les fletxes del Totpoderós i el meu esperit s'amara de llur verí. Els terrors de Déu m'envesteixen
◊ hvað sé ég? Þeir skelfast. Þeir hörfa undan, kapparnir eru yfirbugaðir, þeir flýja, líta ekki við. Ógn steðjar að (māˈɣōr   mi-ssāˈβīβ   nəˌʔum־ʝəˈhwāh, מָגוֹר מִסָּבִיב, נְאֻם-יְהוָה) úr öllum áttum, segir Drottinn: què veig? estan terroritzats, fugen, llurs campions han estat dominats, fugen corrents sense girar-se. El terror m'envesteix de totes direccions, diu Jahvè
♦ raunir steðja að e-m: a algú li sobrevenen proves
◊ ég þjónaði Drottni í allri auðmýkt, með tárum og í raunum, sem að mér hafa steðjað (συμβαίνειν, ... καὶ πειρασμῶν τῶν συμβάντων μοι ἐν ταῖς ἐπιβουλαῖς τῶν Ἰουδαίων) af launráðum Gyðinga: he servit el Senyor amb tota humilitat, amb llàgrimes i enmig de proves que m'han sobrevingut de les intrigues dels jueus
♦ örðugleikar steðja að e-m: a algú l'atribulen dificultats
◊ ýmsir örðugleikar hafa steðjað að okkur (κυκλοῦν, ἡμᾶς δὲ ἐκύκλωσαν πολλαὶ θλίψεις) úr öllum áttum, og margt stríðið, og konungarnir í grannríkjunum hafa herjað á okkur: diverses dificultats han caigut sobre nostre de totes direccions, i manta guerra, i els reis dels regnes veïns ens han fet la guerra
♦ veikindin steðja að e-m: la malaltia s'apodera d'algú, la malaltia s'empara d'algú

steðja² <steð ~ steðjum | staddi ~ stöddum | statte-ð ~ e-n>:
aturar una cosa ~ algú
◊ [K. 56. Nú spyrr konungr ráðs.] Nú er þeir váru næsta at komnir borginni, þá sá þeir ríða í móti sér lið mikit, ok sá þeir þar marga fagra hesta ok undir fagra skjǫldu ok hvítar brynjur. Nú staddi konungr lið sitt ok lét kalla til sín Tósta jarl, ok spurði hvat liði þat mundi vera. Jarlinn svaraði ok lézk þykkja meiri ván úfriðar, sagði ok at vera mundu nǫkkurir frændr [p. 287] hans, eða þeir er leita vilja með vægð ok vináttu til konungs „ok bjóða yðr í móti traust ok trúnað.“ Þá mælti konungr: „Vér skulum halda kyrru liði váru, fyrir því at oss forvitnar at vita hvat liði þetta sé.“ Nú sýndiz þeim þetta lið þess at meira er nálægra kom, ok var allt at sjá sem á ísmǫl, er vápnin glóðu. Þá mælti Tósti jarl: „Tókum nú nǫkkut gott ráð ok vitrligt, fyrir því at ekki er at dyljaz, at úfriðr er, ok man vera konungr sjálfr.“ Þá spurði Haraldr konungr: „Hvert er yðart ráð?“ Jarlinn svaraði: „Þat hit fyrsta, at snúa aptr til skipa sem skjótast eptir liði váru ok vápnum, ok veita þó viðrtǫku eptir efnum, en at ǫðrum kosti gæta skipanna at eigi eigi riddarar þeirra vald eða vár.“ Þá svaraði konungrinn: „Annat ráð viljum vér hafa: setjum hina skjótustu hesta undir þrjá vaska drengi, ok riði þeir sem hvatligast ok segi sem fallit er, ok man oss þá koma lið af várum mǫnnum; fyrir þá sǫk at Englar skulu enn eiga snarpar hríðir, áðr en vér berim lægra hlut!“ Þá svaraði Tósti: „Þér skuluð ráða, þessu sem ǫðru!“ Léz ok eigi vilja gjarnari flýja en einnhverr annarra: [Cap. 56. Ara el rei demana consell] Quan s'hagueren apropat molt a la ciutat, van veure que els sortia a l'encontre una gran host. I hi véren mants bells cavalls i entre ells, bells escuts i cuirasses febrides. Aleshores el rei va aturar el seu exèrcit i va fer cridar el iarl Tósti a la seva presència i li va preguntar quina host devia ésser aquella. El iarl li va contestar dient-li que considerava que el més probable era que aquella host se'ls acostés en so de guerra, però va afegir que hi havia la possibilitat que fossin alguns parents seus o bé gent que volien cercar el rei [per unir-s'hi esperant que aquest els rebés] amb indulgència i amistat “i a canvi oferir-vos llur suport i fidelitat” Aleshores el rei li va dir: “Que les nostres tropes no reprenguin la marxa fins que no sàpiga quines forces són aquestes” Aleshores aquella host, com més a prop els era, més i més grossa els semblava i era com si miressin glaç trencat quan les armes lluïen [pels raigs de sol]. Llavors el iarl Tósti li va dir: “Considerem bé i sàviament les nostres opcions, car ja no es pot negar que són una host hostil i que deu ßsser el rei mateix”. Aleshores el rei Haraldr li va demanar: “Quin és el teu consell?” El iarl li va respondre: “Primer de tot, tornar a les nostres naus tan aviat com sigui possible per anar a cercar les nostres tropes i armes i resistim llavors l'embat enemic tan bé com poguem. Una altra possibilitat fóra que guardem les naus de tal manera que els seus cavallers no puguin emparar-se'n ni d'elles ni de nosaltres”. Aleshores el rei li va respondre: “M'estimo més de seguir un altre pla / decisió: Que tres homes valents agafin els nostres cavalls més ràpids i que galopin tan veloços com puguin [cap a les nostres naus] i hi diguin què ha passat i llavors ens arribarà l'ajut dels nostres homes [d'allà], car els anglesos s'ho passaran malament una bona estona abans d'haver-nos vençut”. Aleshores en Tósti li va respondre: “Vós sou qui decidiu, en això com en les altres coses”, i va afegir tot seguit que no desitjava fugir més que qualsevol altre (vocabulari: #1. leita til konungs: La Morkinskinna, pàg. 272 presenta la variant: ...“má ok þat vera,” sagði hann, “at sé nǫkkurir frændr várir ok muni vilja víkja til vár með vægð ok vináttu ok bjóða oss traust sitt ok trúnað ‘però també pot ésser’, li va afegir, ‘que siguin alguns parents nostres i que vulguin unir-se a nosaltres amb respecte i amistat i oferir-nos llur suport i fidelitat’; L'adverbi í mót de la Fagrskinna, al meu entendre només es pot entendre si assumim que með vægð ok vináttu són dues qualitats que hom espera del rei noruec i que a canvi, en contrapartida hom ofereix al rei traust ok trúnað i tradueixo en conseqüència . La Heimskringla III:202, per la seva banda, ofereix la versió: lét ok hitt vera mega, at þetta mundu vera frændr hans nǫkkurir ok leiti til vægðar ok vináttu, en fá í móti af konungi traust ok trúnað. Aquí queda ben clar que vægð ok vinátta ‘gràcia, indulgència i amistat’ són dues qualitats que hom espera del rei noruec )
◊ [K. 57. Hér reisir Haraldr konungr merki sitt] Nú lét Haraldr konungr upp reisa merki sitt, þat er Landeyða hét, en Friðrekr hét sá er merkit bar. En í annan stað setti Tósti jarl sitt merki. Þá mælti Haraldr konungr: „Þegar er Englar ríða at yðr“, sagði hann, „þá skjótið niðr spjótshǫlum yðrum í jǫrð, en setið svá hátt oddana, at gegni miðjum manni; en þeir er eptir standa [p. 288] í fylkingunni, seti ok sína spjótshala í jǫrðina ok oddana fyrir brjóst hesta þeirra; nú setjum svá allir kesjur várar fyrir þá, ok bogamenn veri armana á bak fylkingunni, ok stǫndum fast ok miðlum ekki fótsporum, nema mundum áfram!“. En þá er fylkt var, þá var ok kominn herr Engla; stǫddu þeir ferðina er í fyrstu riðu, ok biðuðu þeirra er eptir fóru[Cap. 57 Aquí el rei Harald dreça el seu estendard] Llavors el rei Harald va fer dreçar el seu estendard, que havia nom Landeyða, ço és ‘Damnatge-al-País!’ i el qui portava l'estendard nomina Friðrekr. I el iarl Tósti va dreçar el seu estendard a un altre indret. [Llavors] el rei Harald va dir: “Tan bon punt la cavalleria anglesa us ataqui”, els va dir, “claveu en terra l'extrem inferior de les vostres llances de tal manera que les puntes de les llances quedin tan altes que arribin al ventre d'un home (d'un genet) i que els qui són més enrere de la formació (és a dir, els qui es trobin immediatament darrere ells) també clavin en terra els extrems inferiors de llurs llances amb les puntes apuntant cap al pit dels cavalls [dels anglesos] (de manera que primer mori el genet i després el cavall). I ara, tots nosaltres (que ens trobem darrere aquests rengs), posem les nostres kesjur de la mateixa manera contra ells i que els arquers defensin els flancs de darrere de la formació estant i mantinguem-nos ferms i no ens moguem ni una passa del lloc, ans apuntem [amb les nostres armes] (?) cap endavant!”. I quan s'estaven col·locant en ordre de batalla, també va arribar l'exèrcit dels anglesos: aleshores els qui anaven al davant aturaren llur marxa i esperaren els qui els anaven al darrere

steðji <m. steðja, steðjar>:
enclusa f, encruia f (Mall.)
◊ handverksmaður hvetur gullsmið, sá sem sléttir málminn hvetur þann sem steðjann (ˈpāʕam, פָּעַם) slær og segir um lóðninguna: „Hún er góð!“ Síðan festir hann skurðgoðið með nöglum svo að það haggist ekki: l'artesà anima l'orfebre; el qui allisa (poleix) el metall anima el qui pica a l'enclusa i diu de la soldadura: «És bona!», i tot seguit fixa l'ídol amb claus a fi que no es bellugui pas
◊ eins er um smiðinn við steðjann (ὁ ἄκμων ἄκμονος, οὕτως χαλκεὺς καθήμενος ἐγγὺς ἄκμονος) sem fylgist grannt með járnsmíðinni. Heitur reykur tærir hold hans, hann berst við hita aflsins. Hamarshögg deyfaeyru hans, augun einblína á fyrirmyndina. Hugur hans beinist allur að því að ljúka verki, stendur allur til þess að reka smiðshöggið: talment s'esdevé amb el ferrer [assegut] vora l'enclusa que examina amb cura l'obra de ferro; el fum ardent li consumeix les carns, lluita contra la calor de la fornal. Els cops del mall li ensordeixen les orelles, els seus ulls esguarden fixament el model. La seva ment es concentra tota ella en perfer la seva obra i espera tota ella el moment de donar-li el darrer cop de mà

stef <n. stefs, stef. Gen. pl.: stefja; dat.pl.: stefjum>:
1. (viðlagtornada f, refrany m, retronxa f (de composició poètica, p.e., de drápa. Aquest refrany normalment consta de dos versos, de vegades, però, de quatre)
2. (vísaestrofa f (estança)
3. (þematema m (temàtica, i, esp. motiu conductor o recurrent, leitmotiv)
♦ algengt stef: un tema (o: motiuhabitual, una temàtica recurrent

STEF <n. inv. Sigles de Samband tónskálda og eigenda flutningsréttar>:
STEF f, Unió f de compositors musicals i detentors dels drets d'interpretació [d'obres musicals] (SGAE islandesa)

Stefefanía <f. Stefaníu, pl. no hab.>:
Estefania f, Esteveta f (ἡ Στεφανία -ίας)

Stefán <m. Stefáns, pl. no hab.>:
Esteve m (ὁ Στέφανος -άνου)
og þegar úthellt var blóði Stefáns, vottar þíns (ὁ Στέφανος -άνου, τὸ αἷμα Στεφάνου τοῦ μάρτυρός σου), stóð ég sjálfur þar hjá og lét mér vel líka og gætti klæða þeirra sem tóku hann af lífi: i quan fou vessada la sang de l'Esteve, el teu testimoni, jo mateix també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven
♦ heilagur Stefán frumvottur: sant Esteve [el] protomàrtir
♦ grýting Stefáns frumvottar: la lapidació de Sant Esteve protomàrtir
♦ Stefánsdagur frumvotts (o: frumvottar), Stefánsmessa frumvotts: el dia de Sant Esteve protomàrtir

stefáns·hveiti <n. -hveitis, pl. no hab.>:
agram m de Don, blat m de Sant Esteve (planta Elymus donianus syn. Agropyron donianum syn. Elymus caninus var. domianus)

stefáns·sól <f. -sólar, -sólir>:
rosella àrtica blanca (planta Papaver radicatum)
  La melasól i la stefánssól són la mateixa planta. Amb el primer terme (melasól) hom designa la qui fa les flors grogues; amb el segon terme (stefánssól), en canvi, la qui fa les flors blanques o rosades.  
     

stefja <stefja ~ stefjum | stefjaði ~ stefjuðum | stefjaðe-ð>:
impedir una cosa
♦ stefja manntjón: impedir la pèrdua de vides humanes
Haraldr vann ok eið, áðr hann næði skírslum, at hann skyldi ekki til ríkis kalla meðan Mǫnús lifði, ok vildi konungrinn með þeim eiðstaf staðfesta eið lýðsins ok ríki sunar síns ok váða úti byrgja ok stefja manntjón: en Haraldr, abans de dur a terme aquesta ordalia, també va fer el jurament que no reclamaria el tron de Noruega mentre el rei Magnús fos viu. Amb aquest jurament, el rei va voler confirmar el jurament del poble i el regnat de son fill i mantenir allunyats els imprevistos i evitar la pèrdua de vides humanes (vocabulari: #1. voði: Cf. Baetke 19874, pàg. 691: váði m. Schaden, Unglück, Gefahr; )
♦ stefja á e-n: adreçar-se a algú o escometre algú amb uns stefs
þetta kvað Bragi hinn gamli, þá er hann ók um skóg nøkkvorn síð um kveld, þá stefjaði trǫllkona á hann ok spurði, hverr þar fór; hann svaraði svá...: en Bragi el vell declamava això (una lloa) quan travessava un bosc amb el seu carro ja de tard. Aleshores una trol el va escometre amb uns versos amb els quals li demanava qui era el qui anava per allà. Ell li va respondre així...

stefja·bálkur <m. -bálks, -bálkar>:
<LITERstefjabálkur m, part central d'una drápa situada entre l'upphaf i l'slæmur, també anomenada stefjamél. En algun cas, tanmateix, el mot designa una tirada o successió d'estrofes separades per l'stef o refrany, compost de dos o quatre versos. A l'exemple de sota, procedent de la Heimskringla, aquest enfilall d'estrofes està format per un total de sis estrofes
Þórarinn orti aðra drápu um Knút konung er kölluð er Togdrápa. Í þeirri drápu er sagt frá þessum ferðum Knúts konungs er hann fór úr Danmörku sunnan til Noregs og er þetta einn stefjabálkur: en Þórarinn va compondre una altra drápa en honor del rei Canut que es diu Togdrápa. En aquesta drápa s'hi narra l'expedició del rei Canut quan va anar del sud, de Dinamarca, a Noruega. Vet-ne a continuació un stefjabálkur (del total de stefjabálkar que té la drápa)

stefna <f. stefnu, stefnur. Gen. pl.: stefna>:
1. (áttdirecció f (línia que indica cap on va algú o una cosa)
Hákon konungur mælti hátt til Eyvindar: "Haltu svo fram stefnunni ef þú vilt finna Norðmanna konung": el rei Hákon va dir en veu forta a l'Eyvindur: “Mantén la direcció en la qual vas si vols trobar el rei de Noruega!”
♦ taka aðra stefnu: prendre una altra direcció
♦ taka stefnu: prendre direcció, dirigir-se
norðurtakmörkin skulu vera þessi: Frá hafinu mikla skuluð þér taka stefnu á Hórfjall (tāˈʔāh ~ תָּאָה: min־ha-i̯ˈʝām   ha-ggāˈδɔl   təθāˈʕū   lā-ˈχɛm   hɔr   hā-ˈhār, מִן-הַיָּם, הַגָּדֹל, תְּתָאוּ לָכֶם, הֹר הָהָר). Frá Hórfjalli skuluð þér taka stefnu þangað sem leið liggur til Hamat (tāˈʔāh ~ תָּאָה: mē-ˈhɔr   hā-ˈhār   təθāˈʔū   lə-ˈβɔʔ   ħăˈmāθ, מֵהֹר הָהָר, תְּתָאוּ לְבֹא חֲמָת), og þaðan alla leið til Sedad. Skulu takmörkin ná til Sífrón og enda í Hasar Enan. Þetta skulu vera landamerki yðar að norðanverðu: la vostra frontera septentrional serà aquesta: des de la Gran Mar prendreu direcció cap a la muntanya d'Hor. De la muntanya d'Hor prendreu direcció cap allà, on hi ha el camí que mena a Ħamat, i d'aquí [la frontera continuarà] tot al llarg del camí fins a arribar a Cedad. Després la frontera fins a Zifron i s'acabarà a Ħaçar Einan. Aquestes seran les vostres fronteres septentrionals
stefnan er tekin til Salzburg í Austurríki sem er fæðingarborg Mozarts og þykir með fegurstu borgum landsins: es parteix en direcció cap a Salzburg, a Àustria, que és la ciutat natal d'en Mozart i que és compta entre les ciutats més boniques del país
2. (leiðrumb m (curs, ruta)
♦ stefna er stýrt í: <MARrumb m aparent, ruta f aparent
♦ stefna skipsins: <MARel rumb del vaixell
♦ stefna skipsins er sett á eyjuna: s'ha posat rumb a l'illa
♦ haldin stefna: <MARrumb corregit
♦ rétt haldin stefna: rumb real, rumb vertader
♦ rétt stefna [yfir sjávarbotninn]: <MARrumb real, rumb vertader (rétt haldin stefna)
♦ stýrð stefna: <MARrumb aparent, rumb m de proa
♦ vera í beinni stefnu við e-ð: estar paral·lel -a a una cosa
♦ → aðflugsstefna “vector d'aproximació”
♦ → segulstefna “rumb magnètic”
3. (mót, samkoma, þingencontre m (trobada, reunió)
þeir sættust og varð það að sætt að Eysteinn skyldi festa að gjalda hálfan fimmta tug marka gulls. Skyldi Ingi konungur hafa þrjá tigu marka fyrir það er Eysteinn hafði ráðið skipabrunanum og svo naustanna en þá skyldi Filippus vera útlagur og svo þeir allir er að brennunni höfðu verið þar er skipin voru brennd. Þeir menn skyldu og vera útlagir er sannir voru að áverkum við Sigurð konung því að Eysteinn konungur kenndi það Inga konungi að hann héldi þá menn. En Gregoríus skyldi hafa fimmtán merkur fyrir það er Eysteinn konungur brenndi upp fyrir honum. Eysteini konungi líkaði illa og þótti nauðungarsætt vera. Ingi konungur fór austur í Vík frá stefnunni en Eysteinn norður í Þrándheim: es va concloure la pau i en el tractat de conciliació s'hi va estipular que l'Eysteinn es comprometia a pagar quaranta-cinc marques d'or. El rei Ingi rebria trenta marques pel fet que l'Eysteinn havia ordenat l'incendi dels seus vaixells i dels escars, i tot seguit, en Philippus seria proscrit, així com tots els que haguessin participat en l'incendi de les naus. També serien proscrits els homes dels quals es pogués demostrar que haguessin ferit el rei Sigurður. El rei Eysteinn va retreure al rei Ingi que protegia aquests homes. En Gregorius, emperò, rebria quinze marques pels seus béns que el rei Eysteinn havia cremat. Al rei Eysteinn aquell quitament el va desplaure molt i era de l'opinió que era una pau imposada. El rei Ingi partí en direcció de cap a llevant, cap a Vík, del lloc d'aquesta reunió, mentre que l'Eysteinn es va dirigir cap al nord, cap a Þrándheimur
♦ eiga stefnu við e-n: trobar-se amb algú, tenir una reunió amb algú
Gissur og Hjalti sigla af Noregi og verða vel reiðfara, koma að þingi í Vestmannaeyjar og fara til meginlands, eiga þar stefnur og tal við frændur sína. Síðan fara þeir til alþingis og töldu trú fyrir mönnum, bæði langt erindi og snjallt, og tóku þá allir menn trú á Íslandi. Bolli reið í Hjarðarholt af þingi með Ólafi frænda sínum. Tók hann við honum með mikilli blíðu: en Gissur i en Hjalti salparen de Noruega i tingueren una bona travessia; varen arribar a les Illes de la Gent de Ponent o Vestmannaeyjar durant la celebració del þing i d'aquí passaren a Islàndia on s'hi trobaren i deliberaren amb llurs parents. Tot seguit prosseguiren camí fins a l'Alþingi i allà hi proclamaren la fe als presents en un discurs tan llarg com eloqüent, i aleshores tothom adoptà la [vera] fe a Islàndia. En Bolli va deixar el þing per dirigir-se a Hjarðarholt amb l'Olau, son oncle. Aquest l'hi acollí amb gran cordialitat (afabilitat)
en er Aðalsteinn spurði þetta allt, þá átti hann stefnu við höfðingja sína og ráðamenn, leitaði þá eftir, hvað tiltækilegast væri, sagði þá allri alþýðu greinilega það, er hann hafði frétt um athöfn Skotakonungs og fjölmenni hans. Allir mæltu þar eitt um, að Álfgeir jarl hafði hinn versta hlut af, og þótti það til liggja að taka af honum tignina; en sú ráðagerð staðfestist, að Aðalsteinn konungur skyldi fara aftur og fara á sunnanvert England og hafa þá fyrir sér liðsafnað norður eftir landi öllu, því að þeir sáu ellegar myndi seint safnast fjölmennið, svo mikið sem þyrfti, ef eigi drægi konungur sjálfur að liðið: i quan l'Aðalsteinn fou ennovat de tot això, va reunir-se amb els seus capitans i consellers cercant d'escatir què seria el més oportú de fer. Aleshores el rei va contar detalladament a tots els assistents a la reunió allò de què havia estat ennovat sobre els moviments del rei d'Escòcia i la gruixa de les seves forces. Tots foren de comuna opinió que el iarl Álfgeir no havia estat a l'alçada dels fets i que semblava adient que fos despullat de la seva dignitat i es va acordar del ferm que el rei Aðalsteinn es retiraria i es dirigiria al sud d'Anglaterra i d'allà i a mesura que tornava a fer camí cap al nord aniria fent aplec de tropes per tot el país car tots ells veien que calia molt de temps per fer aplec d'una tropa tan grossa com la que havien de menester si no era el rei en persona el qui duia a terme el seu aplec (vocabulari: #1. hafa hinn versta hlut af: Cf. Baetke 19874, pàg. 262: hafa inn versta hlut af schlecht abschneiden, sich schlecht bewähren; )
♦ eiga (o: hafa) með sér stefnu: tenir col·lotge entre si, reunir-se
því sjá, konungarnir áttu með sér stefnu (ʝāˈʕaδ ~ יָעַד: nōʕăˈδū, נוֹעֲדוּ), héldu fram saman: car veges: els reis havien tingut col·lotge entre si, avançaren plegats [contra ella]
allir þessir konungar áttu með sér stefnu (ʝāˈʕaδ ~ יָעַד: wa-i̯ʝiu̯wāʕăˈδū   kɔl   ha-mməlāˈχīm   hā-ˈʔēllɛh, וַיִּוָּעֲדוּ, כֹּל הַמְּלָכִים הָאֵלֶּה), fóru síðan og settu herbúðir sínar allir samt hjá Merómvötnum og bjuggust að eiga orustu við Ísrael: tots aquests reis tingueren col·lotge entre si i després partiren i tots ells acamparen plegats a la vora de les aigües de Merom i es prepararen per a lliurar batalla a Israel
og nú hafa þeir Haraldur konungur og Hákon jarl stefnu og ráðagerð með sér, hvað til skyldi taka, og þykir nú taka að þröngva að sér mjög: hafa flýið í braut frá eignum sínum og skipum og fjárhlutum og megu nú sjá það, að þeir fá eigi náð skipunum, þvíað þeir keisari hafa þar yfirsókn, og sýnist nú rállegast að svo vöxnu máli sem var, að senda menn á fund Óttu keisara og Ólafs Tryggvasonar: i llavors el rei Haraldur i el iarl Hákon tingueren col·lotge entre si per deliberar què havien de fer i consideraren llavors que es trobaven en un molt mal destret: havien fugit de les seves propietats, vaixells i béns i podien veure perfectament que no podrien atènyer llurs naus car l'emperador i els seus homes ja havien arribat allà on es trobaven les naus i el més aconsellable, estant les coses com estaven, els va semblar que era enviar homes a l'emperador Ótta i a l'Olau Tryggvason
♦ leggja stefnu með sér (o: sín á milli): acordar una reunió entre si
um veturinn eftir var búið til jóla konungi inn á Mærini. En er að leið jólunum þá lögðu þeir stefnu með sér átta höfðingjar er mest réðu fyrir blótum í öllum Þrændalögum. Þeir voru fjórir utan úr Þrándheimi: Kár af Grýtingi og Ásbjörn af Meðalhúsum, Þorbergur af Varnesi, Ormur af Ljoxu, en af Innþrændum: Blótólfur af Ölvishaugi, Narfi af Staf úr Veradal, Þrándur haka af Eggju, Þórir skegg af Húsabæ í Eyjunni innri. Þessir átta menn bundust í því að þeir fjórir af Útþrændum skyldu eyða kristninni en þeir fjórir af Innþrændum skyldu neyða konung til blóta: l’hivern següent el banquet dels jól s'havia preparat per al rei a Mæri. Quan ja s'acostaven els jól, els vuit cabdills més influents en l'organització i celebració dels blót de tots els Þrændalög acordaren de celebrar una reunió entre ells. N'hi havia quatre que eren de la part exterior de Þrándheimur: en Kár de Grýtingur i l'Ásbjörn de Meðalhús, en Þorbergur de Varnes i l'Ormur de Ljoxa. De la part interior de Þrándheimur eren: en Blótólfur d'Ölvishaugur, en Narfi de Stafur de la vall de Veradalur, en Þrándur Barra d'Eggja i en Þórir Barba de Húsabær a l'illa d'Eyjan innri. Aquests vuit homes es varen coaliar acordant que els quatre del Þrándheimur exterior esborrarien el cristianisme de Noruega i els quatre del Þrándheimur interior forçarien el rei a sacrificar als déus (a participar en els blót)
eftir þetta var ófriður mikill millum Ingjalds konungs og Granmars konungs. Nú er langar hríðir hafði þannug fram farið komu vinir beggja því við að þeir sættust og lögðu konungar stefnu með sér og hittust og gerðu frið millum sín, Ingjaldur konungur og Granmar konungur og Hjörvarður konungur mágur hans. Skyldi friður sá standa millum þeirra meðan þeir lifðu þrír konungar. Var það bundið eiðum og tryggðum: després d'això hi va haver una gran hostilitat entre els reis Ingjaldur i Granmar, però del cap de molt de temps els amics de tots dos reis van compondre que [els reis] es reconciliessin. Els reis van acordar un encontre, es trobaren i feren la pau entre si, és a dir, el rei Ingjaldur i el rei Granmar i el seu gendre, el rei Hjörvarður. Aquesta pau havia de durar mentre els tres reis fossin vius. Van segellar aquest acord de pau amb juraments i amb tryggðir o juraments de pau i fidelitat (vocabulari: #1. tryggðir: Cf. Baetke 19874, pàg. 665: <...> Treuegelöbnis, bes. Zusicherung des Friedens, Friedensvertrag: hann vildi heldr deyja fyrir trygðar sakir en fyrir ótrygðar er wollte liber um der treue willen sterben als aus Untreue; veita e-m trygðir jmd. den Friedensschwur leisten; svíkja e-n í trygð(um) einen Friedensvertrag (gegenüber jmd.) verräterisch brechen; mæla fyrir trygðum s. mæla II. Cf. Baetke 19874, pàg. 433: mæla fyrir griðum, trygðum die Friedensformel hersagen (u. dadurch den Friedensschluß erklären); )
síðan voru ger orð Þóri Hróaldssyni; lögðu þeir Brynjólfur stefnu sín í milli; kom þar og Björn til þeirrar stefnu; tryggðu þeir Þórir þá sættir með sér. Síðan greiddi Þórir af hendi fé það, er Þóra átti í hans garði, og síðan tóku þeir upp, Þórir og Björn, vináttu með tengdum. Var Björn þá heima á Aurlandi með Brynjólfi; Þórólfur var og þar í allgóðu yfirlæti af þeim feðgum: tot seguit s'envià un missatge al Þórir Hróaldsson; en Brynjólfur i ell varen fixar un encontre entre si. A aquesta reunió també hi va anar en Björn. En Þórir i en Brynjólfur hi segellaren amb juraments llur conciliació. Tot seguit en Þórir els va lliurar tots els béns que la Þóra tenia al mas d'en Þórir i a continuació (de llavors ençà) en Þórir i en Björn es tingueren amistat, reforçada amb els llaços de parentiu. En Björn llavors va romandre a ca seva, a ca [son pare, e]n Brynjólfur. En Þórólfur també s'hi estava amb ells, gaudint del màxim apreci per part de pare i fill
kom svo að þeir konungur og jarl lögðu stefnu með sér og hittust við Elfi, ræddu þar marga hluti og mjög um viðskipti þeirra Noregskonungs og Svíakonungs og sögðu báðir það sem satt var að hvorumtveggjum, Víkverjum og Gautum, var hin mesta landsauðn í því að eigi skyldi vera kaupfriður milli landa og að lyktum settu þeir grið milli sín til annars sumars: i així es va esdevenir que el rei i el iarl varen acordar un encontre entre si i es trobaren a la vora del riu Elfur i en aquesta reunió hi van tractar de mantes coses, però sobretot hi tractaren de la discòrdia que hi havia entre el rei de Noruega i el de Suècia i tots dos foren de l'opinió -la qual cosa realment era vera- que tant als víkesos com als gotlandesos el fet que no hi pogués haver gens de comerç en pau entre llurs països els provocava el pitjor dany (la pitjor ruïna) per a llurs respectius països i finalment van acordar una treva entre ells dos fins al proper estiu. En acomiadar-se, s'intercanviaren presents i es prometeren amistat
♦ → hátíðastefna “assemblea solemne”
♦ → kaupstefna “fira [de mostres], <indret fixat per a fer-hi mercat, trobada per a fer mercat”
♦ → málstefna “reunió o trobada per a parlamentar o negociar sobre qualcom”
♦ → ráðstefna “congrés; conferència (reunió); conciliàbul”
♦ → sættarstefna “reunió de conciliació”
4. (stefnumið[línia f] política f (orientació & estratègia & directriu, directiva & programa)
♦ e-ð markar stefnu: una cosa marca [la] tendència
♦ stinga stefnu út: definir l'orientació, decidir el rumb a seguir
♦ þetta er stefna flokksins: aquesta és la línia del partit
5. (markmiðobjectiu m (meta, fi)
♦ setja stefnuna á e-ð: posar-se l'objectiu de...
♦ það er mín stefna að: el meu objectiu és de...
6. (hreyfing í listumcorrent m (artístic)
7. (tiltekinn frestur, eindagitermini f (dia o temps fixat)
líður nú fram að stefnunni. Ríður Kormákur heiman með fimmtán menn. Slíkt hið sama ríður Bersi til hólms við jafnmarga menn. Kormákur kemur fyrri. Segir Kormákur Þorgilsi að hann vill einn saman sitja. Kormákur sest niður og tekur af sér sverðið, hirti eigi þó að sól skini á hjalt honum en hann hafði gyrt sig utan um klæði og vill bregða og fekk eigi fyrr en hann sté á hjaltið og kom yrmlingurinn og var ekki með farið sem skyldi og var brugðið heillinu sverðsins en það gekk grenjanda úr slíðrum: llavors es va apropar el termini acordat. En Kormákur va partir de ca seva acompanyat de quinze homes. Alhora en Bersi va sortir, acompanyat també de quinze homes, cap a l'illot. En Kormákur hi va arribar primer. En Kormákur va dir al Þorgils que volia seure tot sol. En Kormákur es va asseure [tot sol] i va agafar l'espasa del cinyell i ho va fer sense parar esment que el sol pegava directament a la guarda de l'espasa ja que ell s'havia fermat el cinyell de l'espasa part damunt la seva roba i la volgué desembeinar però no ho va aconseguir fins que va trepitjar la guarda i [és veritat que] llavors va sortir la serpeta però [per aconseguir-ho] no s'havia procedit com s'hauria d'haver fet i per això s'havia trencat tota la bona sort de l'espasa la qual llavors va sortir giscant de la beina
♦ stefna er liðin: el termini s'ha acabat
en er stefna sú var liðin, er ákveðið var, þá senda menn Aðalsteins erindreka á fund Ólafs konungs með þeim orðum, að Aðalsteinn konungur er búinn til orustu og hefir her allmikinn, en hann sendir Ólafi konungi þau orð, að hann vill eigi, að þeir geri svo mikið mannspell, sem þá horfðist til, bað hann heldur fara heim í Skotland, en Aðalsteinn vill fá honum að vingjöf skilling silfurs af plógi hverjum um allt ríki sitt og vill, að þeir leggi með sér vináttu: i quan va haver acabat el termini que hom havia acordat, els homes de l'Aðalsteinn van enviar emissaris al rei Olau amb el missatge que el rei Aðalsteinn estava preparat per al combat i que tenia un exèrcit molt gran i també va fer arribar al rei Olau el missatge que ell, el rei Aðalsteinn, no volia pas que fessin un carnatge tan gran entre llurs respectius homes com el que era imminent i que per això li pregava que més aviat se'n tornés a Escòcia, d'on era vingut, i, a canvi, l'Aðalsteinn li donaria de grat com a present d'amistat un skillingur d'argent per cada arada que hi hagués al seu regne, i que volia que fessin amistat entre si
♦ → brullaupsstefna “data fixada de les noces”
♦ → hólmstefna “lloc i data d'una hólmganga
8. <FIGtendència f
♦ ríkjandi stefna: la tendència imperant
♦ stefna hugarins: la tendència de l'esperit
9. <JURcitació f judicial
og er Snorri kom á Bólstað voru þar engi áköst með mönnum. Síðan stefndi Snorri Þórarni til Þórsnessþings og þeim öllum er að vígum höfðu verið. Arnkell hlýddi vel stefnunni. Eftir það riðu þeir Snorri í brott og upp til Úlfarsfells: i quan l'Snorri va arribar a Bólstaður, ja no hi havia enfrontaments entre els homes. Un cop arribat, l'Snorri va citar en Þórarinn a comparèixer davant el þing de Þórsnes, així com tots aquells que haguessin participat en els homicidis. L'Arnkell va escoltar amb atenció la citació de l'Snorri. Després, l'Snorri i els seus homes varen partir a cavall per pujar cap a l'Úlfarsfell
Helgi var inni og heyrir stefnuna og hleypur út síðan og leggur í gegnum Þormóð og mælti síðan: "Rekum í brott þessi vanmenni og látum þá hafa hingað erindi til Hofs í dag": en Helgi era a l'interior de la casa i va sentir la citació [a comparèixer en judici] i tot seguit va sortir corrents a fora i va traspassar en Þormóður i quan ho va haver fet va dir: “Arruixem aquests roïns d'aquí i fem que ho tinguin [així] per haver portat avui llur encàrrec aquí a Hof!”
síðan nefndi Ketill sér votta og stefndi Þorleifi hinum kristna. Og er lokið var stefnunni þá bauð Þorleifur þeim þar að vera og taldi veðrið ótrúlegt gerast. Ketill kvaðst fara mundu. Hann bað þá aftur hverfa ef veðrið tæki að harðna. Þeir fara á brott og var skammt að bíða illviðris og urðu þeir aftur að hverfa og komu þeir allsíð til Þorleifs og voru mjög dasaðir. Þorleifur tók vel við þeim og sátu þeir þar tvær nætur veðurfastir og var því betri beini sem þeir sátu lengur: tot seguit en Ketill es va nomenar testimonis i va citar en Þorleifur el cristià a comparèixer davant judici. I quan va haver acabat la [fórmula de la] citació, en Þorleifur els va convidar a romandre allà dient que el temps s'estava posant insegur. En Ketill li va dir que se n'aniria. En Þorleifur els va pregar que hi tornessin si el temps començava a empitjorar. Ells partiren i no gaire temps després va començar una tempesta i hagueren de tornar enrere i varen arribar a can Þorleifur molt tard i quan ho varen fer estaven molt retuts. En Þorleifur els va donar la benvinguda i ells varen restar dos dies a ca ell a causa del mal temps i, com més temps feia que hi eren, millor era el tractament que hi rebien
♦ hefja upp stefnu: començar la declamació de la citació a comparèixer davant judici
síðan hóf Helgi upp stefnu og stefndi Bolla um þjófnað og lét varða skóggang. Bolli stóð og heyrði til og brosti við lítinn þann. En er Helgi hafði lokið stefnunni mælti hann: "Nær fórstu heiman?": tot seguit en Helgi va començar a formular la seva citació i cità en Bolli a comparèixer davant el tribunal per robatori i va sol·licitar per a ell la plena proscripció o proscripció a perpetuïtat. En Bolli es va posar dret i el va escoltar tot somrient una mica. Quan en Helgi hagué acabat de presentar la seva demanda, li digué: “Quan vares partir de ca teva?” (vocabulari: #1. lítinn þann: Cf. Kålund 1896, pàg. 245: 17. lítinn þann, „ein wenig“)
♦ lítill tími er til stefnu: <LOC FIGhi ha poc temps, no hi ha temps a perdre
♦ stefna e-m stefnu: citar algú a comparèixer davant judici
þá kvaddi Þorvaldur Ásgeirsson til Skammhöndung að bera fram sökina og stefndi Þorbirni öngli annarri stefnu um galdur og fjölkynngi þá er Grettir mundi og bana af fengið en annarri um það er þeir vógu að honum hálfdauðum manni og lét varða skóggang: llavors en Þorvaldur Ásgeirsson va demanar a l'Skeggi Skammhöndung que presentés la seva demanda i l'Skeggi Skammhöndung va citar en Þorbjörn Öngull (“Ham”) per dos càrrecs: un per bruixeria i fetilleria, amb les quals en Grettir devia haver trobat la mort, i l'altre perquè l'Skeggi i els seus homes l'havien atacat amb armes quan ell ja era mig mort. L'Skeggi Skammhöndung va sol·licitar la plena proscripció o proscripció a perpetuïtat
♦ það er dagur til stefnu: <LOC FIGencara hi ha temps, encara tenim temps
♦ það er nógur tími til stefnu: <LOC FIGhi ha prou temps, hi ha temps a bastament

stefna <stefni ~ stefnum | stefndi ~ stefndum | stefnt>:
I. <absolut & preposicional>:
1. <GENdirigir-se
♦ hvert stefnir [þetta]?: <LOC FIGon [ens] portarà tot això?; on anirà a parar tot això?; com acabarà tot això?
♦ stefna hátt: <LOC FIGapuntar alt, tenir aspiracions altes
♦ stefna máli til dóms og laga: <JUR = láta málið ganga til dóms og lagaposar una afer en mans dels tribunals, promoure una causa, entaular un plet
◊ hinn opinberi ákærandi átti að höfða sakamál og stefna honum til dóms og laga: el fiscal havia de formular l'acusació i portar-la davant els tribunals
2. <MARportar rumb cap a
♦ stefna í suðurdirigir-se cap al sud, anar amb rumb sud
♦ stefna að landidirigir-se a terra, posar rumb cap a terra
♦ stefna að e-u<FIGaspirar a [tenir ~ aconseguir] una cosa, lluitar per aconseguir una cosa, tendir vers una cosa, pretendre [aconseguir] una cosa
♦ stefna að því að <+ inf.>aspirar a <+ inf.>, posar-se com a objectiu [de] <+ inf.
♦ stefna á e-ðanar amb rumb directe cap a, dirigir-se cap a
♦ stefna frá landiposar rumb mar endins
♦ stefna saman#1. <GENdirigir-se l'un contra l'altre#2. <FIGconvergir
◊ ...þá er það leikur þar sem tveir ökumenn stefna saman og sá tapar sem fyrr víkur frá: ...és el joc en què dos conductors es dirigeixen l'un contra l'altre i perd el qui s'aparta primer
♦ stefna til e-sfer cap a, anar cap a, dirigir-se cap a
♦ stefna til fjalls: fer cap a la muntanya, anar cap a la muntanya
◊ en um morguninn var Oddur snemma á fótum og bjuggust þeir til ferðar. Var þá veður kalt og frost mikið, kollheið upp í himininn og eskingur með fjöllum. Þorkell var á göngu en Oddur reið. Stefndu þeir til fjalls og gekk Þorkell fyrir. En er þeir komu í fjallið gerði á myrkur mikið með drífu og því næst tók að fjúka og gerði á hina sterkustu hríð: i l'endemà, l'Oddur es va llevar dejorn i es van aparellar per al viatge. El temps era fred i hi havia una gran gelada, a la part de dalt del cel no s'hi veia cap núvol i a la part de les muntanyes s'hi veien remolins de neu. En Þorkell anava a peu i l'Oddur a cavall. Anaven en direcció cap a la muntanya i en Þorkell anava al davant. Quan van arribar a la muntanya, els va agafar una gran negror amb una tempesta de neu i es va aixecar una gran ventada i es convertí en el més violent dels torbs
maður einn sat í krókpallinum og var það Birkibeinn og hafði engi maður gaum gefið að honum. En er hann sá lík höfðingja síns og kenndi þá stóð hann upp skjótt og hart. Hann hafði öxi í hendi, hljóp hann skjótt innar á gólfið og hjó til Magnúss konungs, kom á hálsinn við herðarnar. Maður nokkur sá er öxin reið og skaut honum frá. Við það snerist öxin ofan í herðarnar og varð það mikið sár. Síðan reiddi hann upp öxina annað sinn og hjó til Orms konungsbróður. Hann lá í pallinum. Höggið stefndi á báða fótleggina. En er Ormur sá að maður vildi drepa hann brást hann við skjótt, kastaði fótum fram yfir höfuð sér og kom öxin í pallstokkinn. Stóð öxin föst. En vopn stóðu svo þykkt á Birkibein að varla mátti hann falla. Þá sáu þeir að hann hafði dregið um gólfið eftir sér iðrin og er þess manns hreysti allmjög lofuð: hi havia un home assegut al krókpallur i era un cames-de-beç. Ningú no hi havia parat esment. Quan aqueix home va veure el cadàver del seu senyor i el va reconèixer, es va aixecar a l'instant i impetuosament. Tenia una destral a la mà i va córrer de pressa cap a més endins de l'stofa i va descarregar un cop de destral contra el rei Magnús allà on el coll s'ajunta amb les espatlles. [Però] un home va veure que aixecava la destral i li va pegar una empenta que va fer que el cop de destral endevinés les espatlles del rei i hi va fer una ferida greu. Tot seguit, el cames-de-beç va tornar aixecar la seva destral per segona vegada i aquesta vegada va pegar un cop de destral a l'Ormur, el germà del rei que estava ajagut al pallur. Amb aquell cop de destral el cames-de-beç pretenia tallar-li les dues tíbies (el cop de destral apuntava, es dirigia a totes dues tíbies), però quan l'Ormur va veure que aquell home li volia pegar un cop de destral, va reaccionar promptament: va estirar cap a si els seus peus llançant les seves cames i peus cap enrere part damunt el seu cap, de manera que la destral es va clavar a la fusta del pallstokkur i hi va quedar clavada fermament. Hi havia una espessor d'armes dels presents tan gran dirigides cap a l'atacant que aquest a penes tenia lloc per caure. Fou llavors que els altres varen veure que aquell cames-de-beç havia arrossegat els seus propis budells pel terra de l'stofa i tots es posaren a lloar la bravura d'aquell home
II. <e-m>:
1. <e-m>(boðaconvocar algú (citar-lo, fer-lo cridar)
2. <e-m saman>(kalla til mótsconvocar algú (a una reunió)
♦ stefna mönnum saman: convocar [gent a] una reunió
♦ stefna þingi saman: convocar el parlament
3. <e-m [fyrir rétt]><JURcitar algú a comparèixer
4. <e-u>(safna, taka samanaplegar una cosa (fer aplec d'una cosa)
en er konungur varð þess var þá kallar hann menn til sín, sendir suma í byggðina, bað þá stefna til sín reiðskjótum, suma sendi hann til vatnsins að taka róðrarskip þau er þeir fengju og hafa í móti sér. En hann gekk þá til kirkju og lét syngja sér messu, gekk síðan þegar til borða: però quan el rei ho va percebre, va fer cridar alguns homes a la seva presència i n'envià uns a recórrer la contrada amb l'ordre de requisar tots els cavalls que hi trobessin per a ell, i els altres els envià al llac a cercar-hi barques de rems, tantes com en poguessin heure i tornar amb elles al reial. Quant a ell mateix, va anar a l'església i hi va fer dir un ofici per a ell. Quan va haver acabat, es va asseure a taula [per dinar]

-stefna <f. -stefnu, -stefnur. Gen. pl.: -stefna>:
-isme m, sufixoide emprat en la formació de denominacions de sistemes o corrents ideològics, artístics etc. En aquesta funció, alterna amb -hyggja. Exemples:
♦ → atferlisstefna “behaviorisme, conductisme”
♦ → formgerðarstefna “estructuralisme”
♦ → frjálshyggjustefna “liberalisme”
♦ → heimsvaldastefna “imperialisme”
♦ → hlutverkastefna “funcionalisme, pragmatisme”
♦ → jafnaðarstefna “socialisme”
♦ → lýðræðisjafnaðarstefna “socialdemocràcia”
♦ → löghyggjustefna “determinisme”
♦ → nýfrjálshyggjustefna “neoliberalisme”
♦ → nýlendustefna “colonialisme”
♦ → sameignarstefna “col·lectivisme”
♦ → stjórnleysisstefna “anarquisme”
etc.

stefnandi <m. stefnanda, stefnendur>:
<JURpart demandant, part actora

stefndi, stefnda, stefnda <adj.>:
<JURdemandat -ada

stefndur <m. stefnds, stefndir>:
<JURpart demandada

stefni <n. stefnis, stefni>:
<NÀUTproa f

stefnu·birting <f. -birtingar, no comptable>:
<DRET PROCESSALnotificació f de la demanda

stefnu·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
1. (um áttcanvi m de direcció
2. (um leiðcanvi m de rumb
3. (um stefnumiðcanvi m de política

stefnu·dagur <m. -dags, -dagar>:
termini m, dia fixat
en er að þeirri stefnu kom, er Þórólfur skyldi sækja til veislunnar, þá bauð hann mönnum til farar með sér, bauð fyrst Þóri og Arinbirni og húskörlum þeirra og ríkum búöndum, og var til þeirrar ferðar fjölmennt og góðmennt. En þá er mjög var komið að stefnudegi þeim, er Þórólfur skyldi heiman fara, og brúðmenn voru komnir, þá tók Egill sótt, svo að hann var eigi fær. Þeir Þórólfur höfðu langskip eitt mikið, alskipað, og fóru ferðar sinnar, svo sem ákveðið var: i quan es va acostar la data en la qual en Þórólfur havia d'anar a la celebració de les seves noces, va convidar alguns homes perquè l'hi acompanyessin. Primer de tot va convidar en Þórir i l'Arinbjörn, [després alguns de] llurs missatges [i finalment alguns] bændur poderosos, de manera que per a aquell viatge es va acabar aplegant un nodrit grup d'homes honorables. I quan va haver arribat el dia fixat que en Þórólfur havia de partir de casa i els convidats del nuvi ja hi havien arribats tots, l'Egill es va posar malalt, de manera que no es va trobar en condicions de fer el viatge. En Þórólfur i els seus convidats tenien un gran langskip, totalment aparellat, i feren el viatge [amb ell] tal com s'havia acordat
stefnudagar <-daga><HIST JURstefnudagar m.pl, dies previstos per la llei per a dur a terme citacions judicials
þetta vor um stefnudaga reið Þorbjörn í Mávahlíð og stefndi Geirríði um það að hún væri kveldriða og hún hefði valdið meini Gunnlaugs. Málið fór til Þórsnessþings og veitti Snorri goði Þorbirni mági sínum en Arnkell goði varði málið fyrir Geirríði systur sína. Tylftarkviður átti um að skilja en hvorgi þeirra Snorra né Arnkels þótti bera mega kviðinn fyrir hleyta sakir við sækjanda og varnaraðilja. Var þá Helgi Hofgarðagoði kvaddur tylftarkviðar, faðir Bjarnar, föður Gests, föður Skáld-Refs: aquella primavera, durant els stefnudagar, en Þorbjörn va anar a Mávahlíð i hi cità la Geirríður a comparèixer davant judici acusant-la d'ésser una kveldriða, una bruixa, i d'haver causat el mal d'en Gunnlaugur. L'acció [penal] va passar al þing de Þórsnes. El godó Snorri hi va donar suport al seu cunyat en Þorbjörn mentre que el godó Arnkell va defensar la causa de la Geirríður, sa germana. Un jurat de dotze homes emetria el veredicte en aquell judici, però es va considerar que ni l'Snorri ni l'Arnkell no podien anunciar el veredicte per mor del parentiu proper que tenien un amb la part acusadora i l'altre amb la part acusada. Per això s'encarregà al godó de Hofgarðar, en Helgi, el pare d'en Bjarni, el pare d'en Gestur, el pare d'en Skáld-Refur (és a dir, en Helgi era avi d'en Gestur i besavi de l'Skáld-Refur), que fos ell el qui anunciés el veredicte

stefnu·fastur, -föst, -fast <adj.>:
1. (sem villist ógjarnan af réttri leiðferm -a de principis, fidel als seus principis
2. (sem hvikar ekki frá stefnu eða ákvörðun sinniferm -a en el seu objectiu, que va del dret al seu objectiu

stefnu·festa <f. -festu, no comptable>:
1. (um átt & leiðfermesa f de principis, fidelitat f als principis
2. (um ákvörðun, hugsjón o.s.fr.tarannà m [de persona] que no s'aparta de l'objectiu fixat, fermesa f quant als objectius fixats

stefnu·frestur <m. -frests, no comptable>:
<JURtermini m [legal] entre la presentació de l'acusació o la demanda i la celebració de la vista corresponent

stefnu·för <f. -farar, -farir>:
<HIST JURviatge m per a presentar una citació a algú a comparèixer davant un tribunal
þá svarar Geitir: "Miklu þykir mér meiri vorkunn á að þér þyki sá skaðinn illur heldur en hinn er fyrr var því að sá þótti mér lítils verður. Vil eg og ekki veita Helga til þessara mála en þó mun eg leggja ráð til með þér. Finn þú frændur þína, sonu Refs hins rauða, Stein og Hreiðar, og bið þá fara með þér stefnuför til Hofs. Kom þú og á Guðmundarstaði og bið Tjörva að fara með þér og verið eigi fleiri saman en átta. Og skaltu stefna Þórði um skógarhögg og stilltu svo til að Brodd-Helgi sé eigi heima. Eigi mun yður ellegar duga": aleshores en Geitir li va respondre: “Em resulta molt més dilcupable (No t'ho puc prendre gens malament) que consideris aquest dany pitjor que no pas el primer ja que el primer em va semblar poc important. Tampoc no vull donar suport al Helgi en aquest cas, però tanmateix et donaré un consell al respecte. Ves a cercar els teus parents, l'Steinn i en Hreiðar, els fills d'en Refur el roig i demana'ls que t'acompanyin a la citació que tens a Hof. Vés també a Guðmundarstaðir i demana al Tjörvi que també t'hi acompanyi. És important que en total no sigueu més de vuit els qui hi aneu. I [acompanyat d'ells] cita en Þórður a comparèixer davant el tribunal per haver tallat el bosc [sencer que teníeu a mitges] i arregla-ho de tal manera que quan facis la citacióen Brodd-Helgi no sigui a casa. Altrament us anirà malament (en sortireu malparats)”

stefnu·horn <n. -horns, -horn>:
azimut m

stefnu·lag <n. -lags, -lög>:
fixació f de [data i lloc per a una] trobada
Þórólfur gerði um veturinn ferð sína á fjall upp og hafði með sér lið mikið, eigi minna en níu tigu manna. En áður hafði vandi á verið, að sýslumenn höfðu haft þrjá tigu manna, en stundum færra; hann hafði með sér kaupskap mikinn. Hann gerði brátt stefnulag við Finna og tók af þeim skatt og átti við þá kaupstefnu; fór með þeim allt í makindum og í vinskap; en sumt með hræðslugæði: en Þórólfur a l'hivern va fer el viatge que solia fer a les muntanyes i ho va fer acompanyat d'una gran tropa, no pas menys de noranta homes. Abans d'ell havia estat costum que els sýslumenn o veguers del rei hi anessin acompanyats de trenta homes i de vegades de menys i tot. En Þórólfur portava amb ell una gran quantitat de mercaderies. [Un cop a les muntanyes] de seguida va fixar una data i un lloc de trobada amb els lapons, en va cobrar els tributs que hi havia anat a cercar i després va tenir un encontre amb ells per a fer mercat. Tot va anar entre ells en pau i amistat, encara que de vegades hi havia temor [darrere aquell tracte pacífic entre tots dos]
þreyttu þeir þetta með kappmæli þar til er hvorirtveggju vopnuðust. Var þá við sjálft að þeir mundu berjast. Komu þá til hinir vitrustu menn og skildu þá. Sögðu þeir svo að betur var fallið að þeir sættust um þetta mál og gerðu skipan á með sér glögglega svo að eigi þyrfti oftar slíka deilu um. Var þá stefnulagi á komið með þeim og skipuðu hinir bestu menn og hinir vitrustu. En á þeirri stefnu réðu þeir það svo, að samt kom með öllum að hluti skyldi í skaut bera og hluta með Grikkjum og Væringjum hvorir fyrri skyldu ríða eða róa eða til hafnar leggja og kjósa um tjaldstaði. Skyldi því hvortveggi una þá sem hlutur segði. Síðan voru hlutir gervir og markaðir: aquestes paraules varen produir una violenta altercació entre ells que va anar escalant fins que totes dues parts van prendre les armes. Ja cuidaven lluitar que hi anaren els homes més savis[, s'hi posaren enmig] i els separaren. Aquests savis els digueren que escauria millor que arribessin a un acord en aquell assumpte i que concloguessin un pacte clar al respecte a fi que no haguessin de tornar a encendre [en el futur] més vegades aquella disputa. Fou així com es va fixar la celebració d'una reunió [d'arbitratge] entre totes dues parts i hi arbitrarien els homes millors i més savis. En aquesta reunió [els savis i prohoms] van disposar unànimement que es posarien sorts en una tela cairada. [D'aquesta manera,] els bizantins i els varingis decidirien per la sort qui d'ells sortiria primer a cavall o amb vaixell al rem, qui atracaria [primer] al port o [qui] triaria primer l'indret per a aixecar-hi el campament. Totes dues parts, bizantins i varingis, es donarien per satisfetes amb el resultat de les sorts. Tot seguit es tallaren les sorts i es marcaren

stefnu·laust <adv.>:
sense direcció, a l'aventura
þess vegna hleyp ég ekki stefnulaust (ὡς οὐκ ἀδήλως). Ég berst eins og hnefaleikamaður, sem engin vindhögg slær: per això no corro sense direcció. Jo lluito com un púgil que no dóna cap cop en l'aire

stefnu·leiðangur <m. -leiðangurs, -leiðangrar>:
anada f amb la flota [reial] a una trobada fixada
það varð til tíðinda um sumarið öndvert að konungur fór í stefnuleiðangur austur í Brenneyjar og gerði frið fyrir land sitt eftir því sem lög stóðu til hið þriðja hvert sumar. Sá fundur skyldi vera lagður höfðingja í milli að setja þeim málum er konungar áttu um að dæma. Það þótti skemmtileg för að sækja þann fund því að þangað komu menn nær af öllum löndum þeim er vér höfum tíðindi af. Höskuldur setti fram skip sitt. Vildi hann og sækja fund þenna því að hann hafði eigi fundið konung á þeim vetri. Þangað var og kaupstefnu að sækja. Fundur þessi var allfjölmennur. Þar var skemmtan mikil, drykkjur og leikar og alls kyns gleði. Ekki varð þar til stórtíðinda. Marga hitti Höskuldur þar frændur sína þá sem í Danmörku voru: quan quan ja s'anava acostant l'estiu, es va esdevenir que el rei es va dirigir, amb la flota que havia fet aplegar, cap a l'est, cap a les illes Brenneyjar, amb la intenció de renovar els furs per als seus dominis, tal com s'havia de fer cada tres estius d'acord amb el que prescrivia la llei. Aquesta trobada entre els grans del país es concertava per tal que es poguessin solucionar els afers sobre els quals [només] tenien potestat de decisió els reis. Poder assistir a aquesta trobada es considerava una [autèntica] diversió, ja que s'hi podia trobar gent de gairebé tots els països de què tenim notícia. En Höskuldur va varar la seva nau. Ell també hi volia anar, més que més que l'hivern passat no havia retut cap visita al rei. La gent també hi podia visitar una fira. Aquesta trobada era molt concorreguda. Hi havia molts d'esbargiments, begudes, jocs i tota mena de diversions. No hi passava res que meresqués qualificar-se de gran notícia. En Höskuldur hi va trobar molts de parents seus que vivien a Dinamarca  (Kr. Kalund 1896, pàg. 22, anota: fór í stefnuleiðangr, „unternahm einen zug mit dem kriegsheer, nach der angesetzten zusammenkunft (stefna)“. Ueber den leiðangr vgl. zu Egilssaga 9, 1, i pàg. 23: gerði frið, „erneuerte den frieden“, i el passatge que ve a continuació: eptir því sem lǫg stóð til, „der beschaffenheit des gesetzes gemäss“, d. h. infolge der vertragsmässigen bestimmungen (nämlich dass der friede jeden dritten sommer erneuert werden sollte). Quant a les illes Brenneyjar, indica que es tracta d'un petit arxipèlag situat davant la costa de Suècia. Una de les illes, situada davant la desembocadura del riu Göta älv, a prop de Göteborg, continua portant en l'actualitat el nom de Brännö. Finalment, interpreta setja þeim málum com a „diese sachen abmachen“)

stefnu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. <GENmanca (o: mancança) f de direcció o de rumb
2. (um sjónarmiðmanca (o: mancança) f de directrius o principis pels quals guiar-se
3. (um markmiðmanca (o: mancança) f d'objectius, absència f d'objectius
4. (um stefnumið, um stefnumótunmanca (o: mancança) f de [línia] política, absència f de [línia] política

stefnu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
<AUTOintermitent m
♦ mundu eftir stefnuljósunum!: recorda-te'n de[ posar e]ls intermitents
♦ setja vinstra ~ hægra stefnuljósið á: posar l'intermitent esquerre ~ dret
♦ taka af stefnuljósið: llevar l'interminent
♦ slökkva á stefnuljósinu: apagar l'intermitent

stefnu·mark <n. -marks, -mörk>:
objectiu m, meta f, intenció f [perseguida]

stefnu·markandi, -markandi, -markandi <adj.>:
que fa època, que transcendeix de la seva època
♦ stefnumarkandi fundur: una reunió que fa època

stefnu·mál <n.pl -mála>:
<POLÍTprograma polític
♦ kynna stefnumál sín: presentar el seu programa polític
◊ frambjóðendur kynna stefnumál sín í Gamla Apótekinu: els candidats presentaran llurs programes polítics a la Vella Apotecaria
♦ leggja fram stefnumál sín: presentar el seu programa polític

stefnu·mót <n. -móts, -mót>:
cita f
♦ eiga stefnumót í kvöld [með e-m (o: við e-n)]: tenir una cita al vespre [amb algú]
♦ ég átti stefnumót við hana klukkan ellefu: tenia una cita amb ella a les onze
♦ ég gleymdi [því] að ég átti stefnumót við hana klukkan ellefu: vaig oblidar que tenia una cita amb ella a les onze

stefnu·mótun <f. -mótunar, no comptable>:
planificació f a llarg termini, planificació estratègica

stefnu·mörkun <f. -mörkunar, no comptable>:
planificació estratègica

stefnu·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
discurs m de presentació del programa de govern (per a la legislatura i pronunciat habitualment pel primer ministre o per la primera ministra)

stefnu·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
programa m (d'organització, esp. de partit polític)

stefnu·tími <m. -tíma, no comptable>:
data f en què se celebra una reunió, fira etc.
um vorið spurði Þorfinnur Gretti hvað hann vildi að hafast. Hann kvaðst ætla að fara norður í Voga meðan þar var stefnutími (= kaupstefnutími). Þorfinnur kvað honum til reiðu skyldu peninga sem hann vildi. Grettir kvaðst eigi þurfa að sinni peninga meir en til skotsilfurs. Þorfinnur kvað það skylt og fylgdi honum til skips. Þá gaf hann Gretti saxið góða. Það bar Grettir meðan hann lifði og var hin mesta gersemi. Bað Þorfinnur hann til sín fara þegar hann þyrfti liðs við: per la primavera en Þorfinnur va demanar al Grettir què tenia pensat de fer. En Grettir li va respondre que tenia pensat de dirigir-se al nord, a Vogar, al punt que s'hi celebrava la fira. En Þorfinnur li va dir que disposés de tants de diners seus com volgués. En Grettir li va respondre que de moment no havia de menester més diners que els necessaris per al seu viatge. En Þorfinnur li va contestar que allò se sobreentenia i el va acompanyar fins al vaixell. Allà en Þorfinnur li va regalar al Grettir un bon sax. En Grettir el va dur mentre fou viu. Era una arma preciosa. En Þorfinnur li va pregar que vingués a ca seva quan hagués de menester ajut

stefnu·viti <m. -vita, -vitar>:
radiobalisa f, radiofar m

stefnu·vottur <m. -votts, -vottar>:
uixer m & f judicial, funcionari m ~ funcionària f que duu a terme una citació judicial

stefnu·vætti <n. -vættis, -vætti>:
testimoni m que una citació a comparèixer en judici s'ha fet a dreta llei
Gunnar reið til alþingis. Þeir Hrútur og Höskuldur riðu og til þings og fjölmenntu mjög. Gunnar sækir mál þetta á þingi. Hann kvaddi búa til máls og höfðu þeir Hrútur ætlað að veita honum atgöngu en treystust eigi. Síðan gekk Gunnar að Breiðfirðingadómi og bauð Hrúti að hlýða til eiðspjalls síns og framsögu sakar og sóknargagna allra. Eftir það vann hann eið og sagði fram sök. Síðan lét hann bera stefnuvætti, þá sakartökuvætti. Njáll var eigi við dóminn: en Gunnar va anar a l'Alþingi. En Hrútur i en Höskuldur també es posaren en camí cap al þing amb un gran acompanyament d'homes. En Gunnar va començar a tramitar la seva causa al þing convocant els seus veïns perquè declaressin en la seva demanda com a testimonis. En Hrútur i en Höskuldur havien tingut la intenció d'atacar-lo [amb armes al þing] però [al final] no varen gosar fer-ho. Tot seguit en Gunnar va comparèixer davant el tribunal de la gent del Breiðafjörður on va requerir en Hrútur a escoltar el seu jurament així com el contingut de la seva demanda i els mitjans provatoris que tenia. Tot seguit va prestar el jurament i va exposar el contingut de la seva demanda. A continuació va aportar el testimoni que la citació a comparèixer davant el tribunal s'havia fet a dreta llei i tot seguit, el testimoni que ell havia acceptat a dreta llei de fer-se càrrec de la demanda. En Njáll no era present al tribunal (vocabulari: #1. hann kvaddi búa: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 56: 18. hann kvaddi búa, diese citation der „nachbarn“ hätte in ihrer heimat erfolgen müssen; darüber hat jedoch die Njála nichts berichtet, und es liegt also wohl ein irrtum des verfassers vor; vgl. V. Finsen, Frist. inst. 121, anm. 5; #2. Breiðfirðingadómur: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 20. Breiðfirðinga-dómr, „das gericht der Breidfjordinge“, d. h. das gericht für das westland, wie dieses auch nach der hauptlandschaft Breiðfirðingafjórðungr genannt ward (Ari, Ísl. bók c. 10,7); #3. bjóða: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 56: 20. ok bauð usw., das verfahren ist im ganzen richtig geschildert; #4. hlýða: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 20.21. at hlýða til eiðspjalls, „den eid anhören“, d. h. den eid, daß er den prozeß gewissenhaft führen wolle; vgl.Grágás, Kgb. § 30. Die formel findet sich e. 142,12; #5. framsaga: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 21. framsǫgu sakar, „den vortrag der formulierten klage“, s. Grágás, Kgb. § 31; „er soll einen eid ablegen, daß er seine klage zum vortrage bringe, und ausdrücklich sagen, wen er (als beklagten) citiert, und warum er ihn citiert und welche strafe er verlangt habe und zu welchem thinge er citiert habe usw.“; #6. sóknargögn: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 21. sóknargagna allra, „alle beweise der citanten“; #7. stefnuvætti: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 1.2. lét — stefnuvætti „ließ (seine beiden begleiter, s. e. 23, 6) ihre zeugenaussage über die gesetzmäßig erfolgte citation machen“; )
nefndi hann sér þessa votta. Í annað sinn nefndi hann sér votta "nefni eg í það vætti," sagði hann, "að eg býð Flosa Þórðarsyni eða þeim manni öðrum er handselda lögvörn hefir fyrir hann að taka til varna því að nú eru fram komin sóknargögn öll, boðið til eiðspjalls, unninn eiður, sögð fram sök, borið stefnuvætti, boðið búum í setu, boðið til ruðningar um kviðinn, borinn kviður, nefndir vottar að kviðburði": en Mörður va nomenar aquests testimonis per a si. Per segona vegada va nomenar per a si testimonis. “Els nomeno testimonis meus”, va dir, “perquè prestin testimoni que requereixo en Flosi Þórðarson o l'home al qual hagi estat transferida amb una encaixada de mans la defensa de la seva causa, a presentar les seves objeccions (els seus recursos) car ara s'han acabat de presentar totes les proves de la part demandant: la defensa ha estat requerida a escoltar el jurament, el jurament s'ha prestat, el contingut de la demanda s'ha exposat en veu forta, s'ha aportat testimoni que la citació a comparèixer en aquest judici es va fer a dreta llei, s'ha requerit els veïns a seure a llurs seients i la defensa ha estat requerida a donar el seu vist-i-plau sobre els membres del jurat, els jurats han emès llur veredicte, i s'han nomenat testimonis sobre aquest veredicte”
þá reifði hann það er þeir báru stefnuvætti og taldi þá öll orð þau er hann hafði áður í stefnu sinni og þeir höfðu í vættisburði sínum "og nú hefi eg," sagði hann, "í reifingu minni. Og þeir báru svo skapaðan kviðinn fram í fimmtardóm sem hann kvað þá að er hann stefndi": llavors [l'Eyjólfur] va referir de manera resumida com havien aportat testimoni que la citació a comparèixer davant el tribunal s'havia fet a dreta llei i va repetir totes les paraules que en Mörður havia emprat a la seva citació i les que també [els testimonis] havien emprat en llur declaració com a testimonis i “ara els he emprat [de nou]”, va dir, “en el meu resum. I van presentar la causa davant el Cinquè Tribunal amb les mateixes paraules que en Mörður havia emprat quan ell va procedir a fer la citació” (vocabulari: #1. svo skapaðan kviðinn: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 366: 21. svá skapaðan kviðinn, dies ist ganz falsch, es sollte svá skapaða sǫk heißen; kviðinn steht in den drei hss. (F, A, E), muß aber auf einem schreibfehler beruhen, denn sonst wird ja kviðr an allen stellen richtig gebraucht, und dies wort war so allgemein bekannt, daß eine verwechslung in wirklichkeit unmöglich war; vgl. Lehmann-Schmorr s. 15. Wahrscheinlich ist der ganze satz (ok þeir — stefndi) ein späterer zusatz; )

stefnu·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
1. <GENdeclaració f de principis
2. (ávarp) manifest m (escrit que explica el programa d'un moviment)
◊ stefnuyfirlýsing dada: el manifest dadà
◊ stefnuyfirlýsing súrrealismans: el manifest surrealista
♦ → Fútúristaávarpið “el Manifest Futurista”
♦ → Kommúnistaávarpið “el Manifest Comunista”
  El neologisme stefnuyfirlýsing, encunyat per a ésser l'equivalent islandès de l'alemany Manifest, anglès manifesto, francès manifeste, no ha aconseguit desbancar del tot solucions com ara ávarp, que continuen emprant-se, especialment, per a designar els manifestos dels moviments d'avantguarda del segle XX.  


stefnu·ör <f. -örvar, -örvar>:
(í beygjum) fletxa indicadora de revolt perillós (cap a a la dreta, cap a l'esquerra i successió de revolts cap a la dreta o cap a l'esquerra)

steggi <m. steggja, steggjar>:
1. <GENocell nedador mascle
2. (andarsteggi) anegot m, annerot m (Mall.) (mascle d'ànec)
3. (gæsarsteggi) ocot m (mascle d'oca)
4. (högni, karlköttur) gat m [mascle], moix m [mascle] (Bal.) (mascle del gat)
5. (karlkyns refur, tófusteggur) guillot m, rabosot m (Occ., Val., Bal.) (mascle de la guineu)

steggur <m. steggs, no comptable>:
variant de steggi ‘mascle d'ocell nedador etc.’

stegla¹ <f. steglu, steglur. Gen. pl.: stegla o: steglna>:
halibut m de l'Atlàntic [petit], fletà m de l'Atlàntic [petit] (peix Hippoglossus hippoglossus)

stegla² <f. steglu, steglur. Gen. pl.: stegla o: steglna>:
1. (gaur, staur) estaca f, pal m (per posar-hi a eixugar les xarxes de pescar)
2. <HISTstegla f, pal damunt el qual es fixava una roda de carro damunt la qual es posaven els trossos d'un reu executat i esquarterat. Això implica que se solien aixecar quatre steglur (una per cadascuna de les quatre parts del cos) i, al mig, s'hi aixecava, com a pal central, el pal o l'estaca en el qual es clavava el cap del decapitat. Davall el cap del decapitat s'hi solia clavar la seva mà dreta -la mà amb la qual havia comès el crim mereixedor de la seva mort-, tallada abans de la decapitació. Aquest suplici no s'ha de confondre amb el suplici de la roda. Aquí el reu era decapitat, esquarterat i, només llavors, rodat
♦ setja e-n á steglur og hjól: “esquarterar el cos d'un reu executat i posar els diferents trossos damunt rodes (hjól) situades al capdamunt de pals (steglur)”
fangarnir Friðrik Sigurðsson, Agnes Magnúsdóttir og Sigríður Guðmundsdóttir skulu hafa fyrirgjört lífi sínu og hálshöggvast með öxi og þar eptir leggjast á steglur og hjól en höfuðin setjast á stjaka: els presos Friðrik Sigurðsson, Agnes Magnúsdóttir i Sigríður Guðmundsdóttir mereixen la mort i seran decapitats amb una destral i després seran posats a dalt de rodes i steglur, però llurs caps seran clavats a perxes

stegla <stegli ~ steglum | stegldi ~ stegldum | steglte-ð ~ e-n>:
<HISTempalar una cosa ~ algú
þeir bǫrðuz við borg þá, er Urk heitir. Valdimarr konungr fekk þar sigr, en Mjúklátr flýði ok fell síðan. Danir tóku hǫfuð hans ok stegldu við tré eitt þar hjá borginni; fór Valdimarr konungr þá til skipa sinna: varen lluitar a la ciutat que nom Urk. El rei Valdimarr s'hi emportà la victòria i en Mjúklátr va fugir i poc després va caure en combat. Els danesos varen agafar el seu cap i el clavaren a un pal allà, a la vora de la ciutat. El rei Valdimarr aleshores es va dirigir als seus vaixells

steig:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → stíga “pujar; davallar”

steigur·lega <adv.>:
altivament, alterosament, orgullosament
þá mælti Haraldur konungur Sigurðarson til sinna manna: "Lítill maður var þessi og stóð steigurlega í stigreip": aleshores el rei Haraldur Sigurðarson va dir als seus homes: “Aquest home era menut però seia ben alterosament als estreps”
fékk sá er fögru vífi ǁ fór nær en vér stórum ǁ högg af hjálmar skíði ǁ í hattarstall miðjan. ǁ Eysteins hratar arfi ǁ á elliða stafni. ǁ Stýrðu ei á mig Steingerður ǁ þóttú steigurlega látir: el qui es va acostar més a la bella dona que no pas jo ha rebut un fort cop d'arjau al bell mig del cap. L'hereu de l'Eysteinn trontolla a la proa de l'elliði. Steingerður, no posis rumb cap a mi, encara que et captinguis alterosament

steigur·legur, -leg, -legt <adj.>:
alterós -osa, altiu -iva, orgullós -osa

steigur·læti <n. -lætis, no comptable>:
alterositat f, altivesa f
því að sá sem yfir öllum ríkir fer ekki í manngreinarálit og er ófeiminn við steigurlæti (τὸ μέγεθος -έθεος, οὐδὲ ἐντραπήσεται μέγεθος). Hann hefur sjálfur skapað háan og lágan og elur jafnt önn fyrir öllum: car el qui regna sobre totes les coses no fa accepció de persones i no és tímid amb l'altivesa. Ell mateix va crear l'alt i el baix i pren cura per igual de tots (en comparació,la Bíblia de Montserrat fa: no us penseu que reculi davant de ningú, ǁ el Senyor de tots els homes, ǁ ni que li faci impressió la grandesa; ǁ perquè, petits i grans, ell els ha creats ǁ i té de tothom la mateixa providència; la Interconfessional fa: El Senyor de tothom no recula davant de ningú, no l'impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè ell ha fet tant el petit com el gran, la seva providència és igual per a tothom; )

steik <f. steikar, steikur>:
1. <GEN CULINrostit m
♦ e-ð fer í steik: <LOC FIGtot se'n va a mal borràs
♦ allt ~ e-ð er í steik: <LOC FIGtot ~ una cosa ha anat a mal borràs
2. (kjötsneið) bistec m (tall de carn, esp. de bou o de vedella)

steikara·hús <n. -húss, -hús>:
<HISTcuina m, de senyor feudal
en ef þér værit sem slátr ok brytjaðir til steikarahúsa, þá eru vér svá margir, at eigi væri hálft lið várt fullt af yðr, en konungr várr hefir þat boðit ǫllum at taka þik hǫndum, til þess at hann drepi þik sjálfr: i si fóssiu talment bèsties escorxades i trossejades per a les cuines, nosaltres som tants que la meitat de la nostra host no s'ompliria amb vosaltres, i [a més a més] el nostre rei ens ha ordenat a tots que us prenguem presoner viu perquè pugui matar-vos ell mateix personalment

steikara·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>:
<HISTsobrecoc m, cuiner major

steikara·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
<HISTsobrecoc m, cuiner major

steikara·teinn <m. -teins, -teinar>:
variant de steikarteinn ‘broca, ast, rostidor, tija de ferro per a rostir’

steikar·fat <n. -fats, -föt>:
greixonera f

steikar·gaffall <m. -gaffals, -gafflar>:
forquilla (o: forqueta, Bal.) f trinxant, forquilla (o: forqueta, Bal.) f per a trinxar el rostit

steikar·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganivet m de trinxar, ganiveta f de tallar carn (Bal.)

steikari <m. steikara, steikarar>:
<HISTcoc m, cuiner de senyor feudal

steikar·panna <f. -pönnu, -pönnur. Gen. pl.: -panna>:
1. (steikingarpanna) paella f, pella f (Mall.) (per a fregir-hi carn i d'altres aliments)
og sérhverja matfórn, sem í ofni er bökuð eða tilreidd í suðupönnu (βa-mmarˈħɛʃɛθ, בַמַּרְחֶשֶׁת) eða á steikarpönnu (wə-ʕal־maħăˈβaθ, וְעַל-מַחֲבַת), fái presturinn, sem fram ber hana: i qualsevol oblació cuita al forn o preparada en una paella amb tapadora (cassola) o en una paella que sigui per al sacerdot que l'ofereixi (en comparació: la Bíblia de Montserrat tradueix marħèixet amb planxa i maħavat amb cassola; la Bíblia Interconfessional ho fa exactament a la inversa: tradueix marħèixet amb cassola i maħavat amb planxa; la nova traducció islandesa tradueix marħèixet amb suðupottur i maħavat amb panna; )
2. (djúp ofnskúffa) rostidora f (per a rostir-hi carn i peix)

steikar·teinn <m. -teins, -teinar>:
broca f, ast m, rostidor m (tija de ferro per a rostir-hi carn o peix que s'hi clava)

steik·hús <n. -húss, -hús>:
steakhouse m,f

steiking <f. steikingar, no comptable>:
1. <GENrostida f, rostidura f, rostiment m
2. (í olíu, djúpsteiking) fregida f, fregidura f (en oli)

steikingar·feiti <f. -feiti, no comptable>:
greix m per a rostir o fregir

steiki·teinn <m. -teins, -teinar>:
variant de steikarteinn ‘broca, ast, rostidor, tija de ferro per a rostir’

steikja <steiki ~ steikjum | steikti ~ steiktum | steikte-ð>:
1. <GENfer (o: coure) una cosa al forn
♦ steikja tigl: coure maons
♦ steikja e-ð (fisk / kjöt) í ofni: fer una cosa (peix / carn) al forn
2. (við eldrostir una cosa (peix pescat)
Íron jarl kallar riddara sína ok biðr þá búa sik sem hvatligast. Íron jarl ríðr nú út af Brandinaborg með sína hunda, ok þat er mælt í sǫgum, at eigi mun getit vera betri veiðihunda en hann átti. Tólf váru inir beztu hundar, þeir er allir eru nefndir í þýðverskum kvæðum, en alls hafði hann með sér sextigi góðra veiðihunda. Hann ríðr nú með sína veiðihunda ok sína menn til móts við Apollonius jarl, bróður sinn, ok alls hafa þeir sextigi manna, er þeir ríða á skóginn. Þeir ríða fyrst í sinn skóg, er heitir Ungaraskógr, ok veiða þar nokkura daga ok steikja dýr til matar sérel iarl Íron va cridar els seus cavallers i els va manar que s'aparellessin al més aviat possible. [Quan estigueren aparellats,] el iarl va sortir de Brandinaborg amb els seus gossos i a les històries s'hi conta que enlloc no es podien pas trobar millors gossos de caça que els seus. Dotze d'ells eren els millors gossos [que hi hagi hagut mai]. Tots ells s'anomenen pel nom a cançons saxones. En total menava amb ell seixanta bons gossos de caça. Així i doncs, va cavalcar amb els seus gossos de caça i els seus homes a l'encontre de son germà, el iarl Apollonius. Plegats tenien seixanta homes quan van fer cap al bosc. De primer van entrar dins el seu bosc, que es diu Bosc dels Hongaresos, i hi estigueren caçant durant alguns dies i per menjar s'hi rostien [alguns] animals [caçats]
eptir þat fóru þeir Sigurðr ok Reginn á Gnitaheiði. Þá gróf Sigurðr grǫf á veg Fáfnis ok settist þar í. En er Fáfnir skreið til vatns ok hann kom yfir grǫfina, þá lagði Sigurðr sverðinu í gegnum hann, ok var þat hans bani. Kom þá Reginn at ok sagði, at hann hefði drepit bróður hans, ok bauð honum þat at sætt, at hann skyldi taka hjarta Fáfnis ok steikja við eld, en Reginn lagðist niðr ok drakk blóð Fáfnis ok lagðist at sofa. En er Sigurðr steikði hjartat ok hann hugði, at fullsteikt myndi, ok tók á fingrinum, hvé hart var. En er frauðit rann ór hjartanu á fingrinn, þá brann hann ok drap fingrinum í munn sér. En er hjartablóðit kom á tunguna, þá kunni hann fuglsrǫdd ok skilði, hvat igðurnar sǫgðu, er sátu í viðnum. Þá mælti ein: 112. Þar sitr Sigurðr ǁ sveita stokkinn, ǁ Fáfnis hjarta ǁ við funa steikir; ǁ spakr þœtti mér ǁ spillir bauga ǁ ef fjǫrsega ǁ fránan æti: després d'això, en Sigurðr i en Reginn es van dirigir a la Gnitaheiðr. Aquí en Sigurðr va cavar un clot enmig del camí d'en Fáfnir [cap al seu abeurador] i s'hi va ficar a dins. I quan en Fáfnir, reptant cap a l'aigua, va passar part damunt el clot, en Sigurðr el va travessar amb la seva espasa i això fou la mort d'en Fáfnir. Aleshores s'hi va acostar en Reginn i digué al Sigurðr que acabava de matar son germà, però que quedarien quitis d'aquesta mort si en Sigurðr li treia el cor al Fáfnir i l'hi rostia al foc [i mentre en Sigurðr li treia el cor al Fáfnir], en Reginn es va ajeure i va beure la sang d'en Fáfnir i tot seguit es va posar a dormir. I quan en Sigurðr, rostint el cor d'en Fáfnir, va creure que ja devia estar ben fet, va provar amb el dit a veure si encara era dur. Però quan l'escuma que sortia del cor li va tocar el dit, l'hi va cremar i ell totd'una se'l ficà dins la boca. I quan la sang del cor [del drac] va tocar la seva llengua, va saber la llengua dels ocells i va entendre el que deien dos pica-soques blaus que estaven posats entre les fulles de l'arbre. Un d'ells deia a l'altre: 112. “Vet ací en Sigurðr ǁ tot esquitxat de sang. ǁ El cor d'en Fáfnir ǁ al foc rosteix. ǁ Tindria per savi ǁ el destructor d'anells ǁ si el mós [del múscul] de la vida ǁ llambregat menjava” (vocabulari: #1. fjörsegi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 56: fior-segi m. ‘lebensbissen’ (das herausgeschnittene drachenherz: Fm. 32). Segons això, dono a aquest mot que significa cor la traducció catalana mós de [la] vida; #2. fránn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 62: fránn adj. funkelnd; meist von schlangen und drachen (Fm. 32 vom drachenherzen) <...>; #3. spillir baugadestructor d'anells: kenning per a: cabdill munífic)
helmingnum af trénu brennir hann í eldi. Við þann helminginn steikir hann kjöt (t͡sāˈlāh ~ צָלָה: jit͡sˈlɛh   t͡sāˈlī, יִצְלֶה צָלִי), etur steik (bāˈɕār ~ בָּשָׂר: ʕal־ħɛˈt͡sj-ō   bāˈɕār   ʝɔʔˈχēl, עַל-חֶצְיוֹ בָּשָׂר יֹאכֵל) og verður saddur; hann vermir sig og segir: "Æ, nú hitnar mér, ég sé eldinn": crema en el foc la meitat de la llenya. Amb aquesta meitat rosteix la carn, menja el rostit i s'atipa, s'hi escalfa i diu: “Ah, ja m'escalfo, veig el foc” (és obvi que el traductor islandès va intercanviar çalí i bassar en la seva traducció)
meira að segja, áður en fitan var brennd, kom sveinn prestsins og sagði við þann, sem fórnaði: "Gef mér kjöt til þess að steikja (t͡sāˈlāh ~ צָלָה: təˈnā-h   βāˈɕār   li-t͡səˈlōθ   la-kkɔˈhēn, תְּנָה בָשָׂר לִצְלוֹת לַכֹּהֵן) handa prestinum. Hann vill ekki taka við soðnu kjöti af þér, heldur hráu": és més: Fins i tot abans de cremar el greix, venia el criat del sacerdot i deia a l'home que sacrificava «Dóna'm la carn per rostir-la per al sacerdot. No t'acceptarà carn cuita, sinó només crua»
♦ steikja e-ð á teini: fer una cosa a l'ast
annan dag eftir lét Svipdagur taka hjarta úr vargi og steikja á teini og gaf síðan Ingjaldi konungssyni að eta og þaðan af varð hann allra manna grimmastur og verst skaplundaður: l’endemà, l'’Svipdagur va fer que li traguessin el cor a un llop i rostir-lo a l'ast i després el va donar a l'Ingjaldur perquè se'l mengés. D'això el príncep va tornar l'home més cruel que un pugui imaginar-se i va adquirir el pitjor tarannà
♦ steikja lambakjöt á teini: fer carn de xai a l'ast
♦ steikja e-ð við eld: rostir una cosa al foc
sömu nóttina skulu þeir eta kjötið, steikt við eld (wə-ʔāχəˈlū   ʔɛθ־ha-bbāˈɕār   ba-llai̯ˈlāh   ha-zˈzɛh   t͡səˌlī־ˈʔēʃ, וְאָכְלוּ אֶת-הַבָּשָׂר, בַּלַּיְלָה הַזֶּה: צְלִי-אֵשׁ). Með ósýrðu brauði og beiskum jurtum skulu þeir eta það. Ekki skuluð þér eta neitt af því hrátt eða soðið í vatni, heldur steikt við eld (kī   ʔim־t͡səˌlī־ˈʔēʃ, כִּי אִם-צְלִי-אֵשׁ), höfuðið með fótum og innyflum: la mateixa nit menjaran la carn, rostida al foc. La menjaran amb pa alís i herbes amargues. No menjaran res de cruu ni de bullit en aigua, sinó només rostit al foc, [i menjaran] el cap amb les potes i la freixura
síðan steiktu þeir páskalambið við eld (wa-ʝəβaʃʃəˈlū   ha-pˈpɛsaħ   bā-ˈʔēʃ, וַיְבַשְּׁלוּ הַפֶּסַח בָּאֵשׁ), svo sem lög stóðu til, suðu helgigjafirnar í pottum og kötlum og skálum, og færðu tafarlaust hverjum leikmanni: tot seguit van rostir l'anyell pasqual al foc, tal com prescrivia la Llei; bulliren les ofrenes santes en olles i calderes i perols, i les dugueren sens dilació a tots els del poble
3. (í olíu, í feiti, djúpsteikjafregir una cosa (en oli o saïm)
♦ steikja e-ð í feiti: fregir una cosa en saïm
♦ steikja e-ð í olífuolíu: fregir una cosa en oli d'oliva
4. (á glóð, á risttorrar una cosa (peix pescat)
♦ steikja e-ð á eldi: torrar una cosa a la brasa
og þeir munu verða bölbænar-formáli fyrir alla hina herleiddu úr Júda, sem eru í Babýlon, svo að menn kveði svo að orði: ,Drottinn fari með þig eins og Sedekía og Ahab, sem Babelkonungur steikti á eldi (ʔăˌʃɛr־qāˈlā-m   ˌmɛlɛχ־bāˈβɛl   bā-ˈʔēʃ, אֲשֶׁר-קָלָם מֶלֶךְ-בָּבֶל בָּאֵשׁ)': i esdevindran fórmula d'imprecació per a tots els deportats de Judà que estan a Babilònia, de manera que la gent dirà: «Que Jahvè et tracti com en Sedequies i l'Acab, que el rei de Babilònia ha torrat a la brasa!»
♦ steikja e-ð á glóð: torrar una cosa al caliu
♦ steikja e-ð á rist: torrar una cosa (amb les esgrelles, a un gril)

steikjandi, steikjandi, steikjandi <adj.>:
<FIGardent, xardorós -osa, que ablama
♦ steikjandi sól: un sol que frig, un sol que ablama
♦ steikjandi hiti: una calor sufocant (o: asfixiant; o: eixarreïdora)
sólin kemur upp með steikjandi hita (ὁ καύσων -ύσωνος, ἀνέτειλεν γὰρ ὁ ἥλιος σὺν τῷ καύσωνι) og brennir grasið, og blóm þess dettur af og fegurð þess verður að engu. Þannig mun og hinn auðugi maður visna upp á vegum sínum: el sol ix amb la seva xardor ardent i eixarreeix l'herba i la seva flor cau i la seva bellesa es converteix en no-res. Així també es pansirà el ric en els seus camins

steikjast <steikist ~ steikjumst | steiktist ~ steiktumst | steikst>:
rostir-se

steiktur, steikt, steikt <adj.>:
1. <GENrostit -ida
þá sagði hann við þá: "Hafið þér hér nokkuð til matar?" Þeir fengu honum stykki af steiktum fiski (ὀπτός -ή -όν, οἱ δὲ ἐπέδωκαν αὐτῷ ἰχθύος ὀπτοῦ μέρος), og hann tók það og neytti þess frammi fyrir þeim: llavors els digué: llavors els digué: «Que teniu res aquí per a menjar?» Ells li donaren un tros de peix rostit  (o: fet a la brasa) i ell el prengué i se'l menjà davant d'ells
♦ vel steiktur: <CULINben fet (ben cogut, no cruós)
2. (á eldi, á glóð, [möndlur, heslihnetur] í ofnskúffu) torrat -ada (a la brasa, [ametlles, avellanes] al forn)
♦ steiktar möndlur: #1. ametlles torrades, ametles torrades (Val., Bal.); #2. ametlles garapinyades, ametles garapinyades (Val., Bal.)
3. (í ofnskúffu) fet -a al forn (p.e., en una safata)
4. (djúpsteiktur) fregit -ida, frit -a (Bal.) (en oli)
♦ steikt egg: ou ferrat, ou estrellat (Bal.)
♦ steiktar kartöflur: patates saltades
♦ steiktur fiskur: peix fregit

stein- <prefixoide elatiu>:
totalment, absolutament, super- 

Steina <f. Steinu, no comptable>:
Steina f (ginecònim)

steina <steini ~ steinum | steindi ~ steindum | steinte-ð>:
<HISTpintar una cosa. Amb pintures obtingudes de minerals i no pas de vegetals. Fins al moment conec textos en els quals se citen els colors ocre, blanc, vermell, blau. Possiblement n'hi hagi que esmentin també el negre i el verd. El color vermell es devia obtenir a partir de minerals contenint òxid de ferro. Les pintures així obtingudes solien emprar-se, d'acord amb els documents, per a pintar la fusta

steina·fræði <f. -fræði, no comptable>:
litologia f

steina·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi litolòlica

steina·hrúga <f. -hrúgu, -hrúgur. Gen. pl.: -hrúgna o: -hrúga>:
munt m de pedres, corumull m de pedres (Val.), montó m de pedres (Val. cast.), caramull m de pedres (Bal.)

steinaldar·maður <m. -manns, -menn>:
home m de l'edat de [la] pedra

stein·aldin <n. -aldins, -aldin>:
fruit m de pinyol, fruita f de pinyol, <BOTdrupa f

steina·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
regne m mineral

steina·málun <f. -málunar, no comptable>:
[decoració f i] pintura f de pedres

steina·safn <n. -safns, -söfn>:
col·lecció f de pedres [i minerals]

steina·söfnun <f. -söfnunar, -safnanir>:
museu petrogràfic

stein·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
<BOTpireni m

steinbíts·bróðir <m. -bróður, pl. no hab.>:
peix lleopard m (peix Anarhichas minor)

steinbíts·roð <n. -roðs, no comptable>:
pell m de peix llop de l'Atlàntic

steinbíts·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] anaricàdids m.pl

stein·bítur <m. -bíts, -bítar (o: -bítir)>:
peix llop m [de l'Atlàntic], llop m de mar [de l'Atlàntic] (peix Anarhichas lupus)

stein·blindur, -blind, -blint <adj.>:
totalment cec -ega

stein·bogi <m. -boga, -bogar>:
pont m natural de pedra

stein·bor <m. -bors, -borar>:
broca f per a pedra

steinbrjóts·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] saxifragàcies f.pl

stein·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:
saxífraga f (qualsevol planta del gènere Saxifraga)

stein·broti <m. -brota, no comptable>:
1. <GENbergènia f (qualsevol planta del gènere Bergenia)
♦ → blóðsteinbroti “hortènsia d'hivern”
2. bergènia f porpra (planta Bergenia purpurascens var. delavayi) (roðasteinbroti)

stein·brú <f. -brúar, -brýr>:
pont m de pedra

steind <f. steindar, steindir>:
<GEOLmineral m
♦ bergin og steindirnar: les roques i els minerals

steinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:
mineralogia f
♦ → bergfræði “petrografia”
♦ → berglagafræði “litostratigrafia”
♦ → jarðfræði “geologia”
♦ → steinfræði “petrologia”

steinda·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
mineralogista m & f, mineròleg m, mineròloga f

stein·dauður, -dauð, -dautt <adj.>:
completament mort -a, mort -a i ben [rede]mort -a
þeir eru smánarblettur á kærleiksmáltíðum ykkar er þeir sitja að veislum með ykkur og háma í sig blygðunarlaust og hugsa aðeins um eigin hag. Þeir eru eins og vatnslaus ský sem rekast fyrir vindum, eins og tré sem bera ekki ávöxt að hausti, steindauð (ἀποθανών -οῦσα -όν + δίς, δὶς ἀποθανόντα) og rifin upp með rótum: [aquests] que banquetegen amb vosaltres i que engloteixen sense vergonya i només pensen en llur propi profit, són taques d'oprobi en els vostres àpats de germanor (αἱ ἀγάπαι), són talment núvols sense aigua, enduts pels vents; talment arbres sense fruits a la tardor, dues vegades morts i arrabassats amb les arrels

stein·depill <m. -depils, -deplar>:
còlit gris, esterrossador gris (Val.) , còlbit gris (Val.) , coablanca f (Bal.) (ocell Oenanthe oenanthe)

stein·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:
verònica roquera (planta Veronica fruticans)

stein·dofinn, -dofin, -dofið <adj.>:
totalment adormit -ida (o: embalbits), totalment enrampat -ada (Bal.) (part del cos, esp. extremitat)
♦ og fætur okkar voru steindofnir þegar að landi kom: i teníem les cames totalment balbes quan es va arribar a terra
◊ blöskruðu bál þau ǁ enum bölvuðu, ǁ svo þeir mátt mistu ǁ ok megin allt; ǁ stóðu þeir stirðir ǁ ok steindofnir, ǁ níddir ok nístir, ǁ ok niðrslegnir: als maleïts els astoraren aquelles fogueres tant que perderen la força i tota la puixança; I s'estaven embotornats i completament embalbits, vilipendiats i esborronats, i contristats (l'original fa, vv. VI:848-852: and every eye ǁ Glared lightning, and shot forth pernicious fire ǁ Among the accursed, that withered all their strength, ǁ And of their wonted vigor left them drained, ǁ Exhausted, spiritless, afflicted, fallen)

stein·drepa <-drep ~ -drepum | -drap ~ -drápum | -drepiðe-n>:
matar algú ben mort -a, acabar amb algú del tot

steindur, steind, steint <adj.>:
<HISTpintat -ada
◊ þá sá þeir sigla eptir sér tvau skip mikil, ok gengu þegar eptir þeim ok um þá fram; þat skip var annat vandat mjǫk, þat var dreki; var bæði hǫfuðin, ok krókar aptr, mjǫk gullbúit; þat var hlýrbjart ok steint allt fyrir ofan sjá, þar er bœta þótti. Jarlsmenn mæltu, at þar mundi Eindriði fara: aleshores varen veure dues naus que els anaven al darrere i que aviat els van depassar. Un d'aquests dos vaixells tenia un acabat molt acurat. Era un dreki. Tant els seus caps (el cap i la cua de drac?) com les seves rodes estaven ricament folrats d'or (ricament decorats amb incrustacions d'or). Era resplendent a les rodes i estava pintat arreu part damunt la línia de flotació on es considerava que es veuria bé. Els homes del iarl digueren que aquell vaixell devia ésser la nau de l'Eindriði (vocabulari: #1. höfuðin og krókarnir: no acabo d'entendre perquè aquests substantius apareixen en plural. En Baetke 1924, pàg. 147-147 tradueix: Da sahen sie zwei große Schiffe hinter sich hersegeln, und die holten sie bald ein und gingen an ihnen vorbei; das eine Schiff war sehr kunstvoll gebaut; es war ein Drache; sowohl der Kopf als die Schnecken achtern waren reich mit Gold verziert; es war oberhalb der Wasserlinie am Bug ganz leuchtend und bunt bemalt, überall wo es besser auszusehen schien. Die Jarls[p. 148]mannen sagten, daß müßte Eindridi sein, der da führe; la traducció llatina d'en Jonas Jonæus, del 1780, pàg. 273, fa: tunc duas ingentes nauigantes quae cito appropinquabant et praeternauigabant. Altera harum scita arte erat elaborata, draco nempe, cuius anteriora capite cardinibusque gubernaculi perquam auratis fuere instructa et quoad ex mari surgebat ubicunque ornata uuidebatur calce obducta; coniiciunt Rögnvalldiani ibi uehi Endridium)
◊ Það var einn dag er þeir Ásmundur reru fram eftir sundi nokkuru þá sigldi byrðingur móti þeim. Var það skip auðkennt. Það var hlýrbirt, steint bæði hvítum steini og rauðum. Þeir höfðu segl stafað með vendi: un dia que l'Ásmundur i els seus homes passaven un freu remant, un byrðingur va venir cap a ells. Aquest vaixell era fàcil de reconèixer: tenia la roda de proa pintada de blanc lluent i [quant a la resta] estava pintat amb pintura blanca i vermella. Tenien una vela feta amb bandes de colors (vocabulari: #1. hlýrbirtur: Cf. Baetke 19874, pàg. 263: hlýr-birtr, -bjartr adj. mit hell gestrichenem, glänzendem Schiffsbug; #2. vöndur: Cf. Baetke 19874, pàg. 756: <...> 2. (coll.) (farbiger) Streifen in e. Tuch: segl stafat með vendi blám ok rauðum; #3. byrðingur: Cf. Baetke 19874, pàg. 79: byrðingr m. Fracht-, Handelsschiff; )
◊ knǫrr mun ec kaupa ǀ oc kisto steinda, ǁ vexa vel blæio ǀ at veria þitt líki, ǁ hyggia á þǫrf hveria, ǀ sem vit holl værim": compraré un knǫrr i un taüt pintat, enceraré bé una mortalla per a embolcallar el teu cos. Pensaré en cada necessitat [teva] com si tu i jo fóssim lleials [esposos] (o, per bé que, al meu entendre, menys probablement: com si tu i jo ens fóssim ~ haguésim estat lleials)
◊ Þórólfur átti skip mikið; það var lagt til hafs; það var vandað að öllu sem mest, steint mjög fyrir ofan sjó; þar fylgdi segl stafað með vendi blám og rauðum; allur var reiði vandaður mjög með skipinu. Það skip lætur Þórólfur búa og fékk til húskarla sína með að fara; lét þar bera á skreið og húðir og vöru ljósa; þar lét hann og fylgja grávöru mikla og aðra skinnavöru, þá er hann hafði haft af fjalli, og var það fé stórmikið. Skipi því lét hann Þorgils gjallanda halda vestur til Englands að kaupa sér klæði og önnur föng, þau er hann þurfti. Héldu þeir skipi því suður með landi og síðan í haf og komu fram á Englandi, fengu þar góða kaupstefnu, hlóðu skipið með hveiti og hunangi, víni og klæðum, og héldu aftur um haustið; þeim byrjaði vel, komu að Hörðalandi: en Þórólfur era propietari d'un gran vaixell. Estava fet per navegar-hi per alta mar. Estava equipat en tot de la millor manera i, part damunt la línia de flotació estava ricament pintat. L'equipament anava acompanyat d'una vela de franges blaves i vermelles; tot el cordam del vaixell era d'una factura excel·lent. En Þórólfur va fer aparellar aquesta nau i va agafar per tripulació alguns dels seus húskarlar. Va fer carregar el vaixell amb skreið, ço és, estocafix, i pells i mercaderia blanca [feta amb llana d'ovella]. Tambés ho feu acompanyar d'una gran quantitat de grávara o pells d'esquirol, i d'altre gènere confeccionat amb pells que havia adquirit a la muntanya i la vàlua de tot aquest carregament era immensa. Va posar el vaixell sota les ordres d'en Þorgils gjallandi i el féu partir cap a ponent, cap a Anglaterra per a bescanviar-hi les mercarderies per roba i d'altres mercaderies que ell havia de menester. Varen salpar i de primer varen navegar cap a migjorn resseguint la costa i després es feren mar endins fins a arribar a Anglaterra. Aquí varen fer bons mercadeigs i varen carregar-hi la nau de blat i mel, vi i roba, i a la tardor varen salpar de tornada. Tingueren bon vent i arribaren al Hörðaland
  El fet que al sintagma kistu steinda dels Atlamál in grœnlenzku li correspongui un steinþró a la Vǫlsunga saga, em fa pensar que kistu steinda no vol pas dir un taüt pintat [de vermell], com se sol interpretar habitualment, sinó una caixa de pedra, és a dir, un sarcòfag.  
     

stein·dys <f. -dysjar, -dysjar>:
1. <GENcaramull m de pedres, gal m avanim (a tall de sepultura)
þeim sem gleðjast yfir steindys ( : : הַשְּׂמֵחִים אֱלֵי-גִיל-- יָשִׂישׂוּ, כִּי יִמְצְאוּ-קָבֶר) og fagna ef þeir finna gröf (ha-ʃʃəmēˈħīm   ʔĕlēi̯־ˈɣīl   ʝāˈɕīɕū ‖ kī   ʝimt͡səˌʔū־ˈqāβɛr, הַשְּׂמֵחִים אֱלֵי-גִיל-- יָשִׂישׂוּ, כִּי יִמְצְאוּ-קָבֶר)?: als qui senten goig pel claper sepulcral i s'alegren si troben la tomba?
tóku þeir Absalon, hentu honum í stóra gjótu í skóginum og gerðu mikla steindys (wa-i̯ʝat͡sˈt͡siβū   ʕāˈlā-u̯   gal־ʔăβāˈnīm   gāˈδōl   məˈʔɔδ, וַיַּצִּבוּ עָלָיו גַּל-אֲבָנִים, גָּדוֹל מְאֹד) yfir. Þá voru allir Ísraelsmenn flúnir hver í sitt tjald: varen agafar l'Absalom, el tiraren al mig del bosc dins un gran clot, i sobre ell van alçar un gran munt de pedres. Tots els israelites fugiren cadascú a la seva tenda
en Jósúa hengdi konung Aí í tré og lét hann hanga þar til kvölds. Um sólarlag skipaði Jósúa að taka lík hans niður. Var því fleygt út fyrir borgarhliðið. Því næst var gerð mikil steindys (gal־ʔăβāˈnīm, גַּל-אֲבָנִים) yfir hann og er hún þar enn í dag: i en Josuè va fer penjar el rei d'Ai a un arbre i l'hi va deixar penjat fins al vespre. A la posta del sol, en Josuè va donar l'ordre de despenjar el cadàver. El llençaren davant les portes de la ciutat. Tot seguit van alçar un gran munt de pedres al seu damunt, que avui encara existeix
loks hlóðu þeir stóra steindys (gal־ʔăβāˈnīm, גַּל-אֲבָנִים) yfir hann sem er þar enn í dag, וַיָּשָׁב יְהוָה, מֵחֲרוֹן אַפּוֹ (Og Drottinn lét af hinni brennandi reiði sinni). Þess vegna er þessi staður enn nefndur Akordalur: finalment varen alçar una gran pila de pedres al seu damunt, que encara hi són avui. וַיָּשָׁב יְהוָה, מֵחֲרוֹן אַפּוֹ; (i [amb això,] Jahvè es va asserenar de la seva ira). Per aquest fet, el lloc s'anomenà vall d'Acor fins al dia d'avui
2. <ARQdolmen m

stein·efni <n. -efnis, -efni>:
<BIOL/ALIMmineral m  (existent en els organismes vivents)
♦ stein- og snefilefni: minerals i oligoelements

stein·eik <f. -eikar (o: -eikur), -eikur>:
alzina f (arbre Quercus ilex)

steineikar·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
alzinar m 

stein·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
mosca f de pedra (insecte Capnia vidua)

steinflögu·mynd <f. -myndar, -myndir>:
mosaic m

stein·fræði <f. -fræði, no comptable>:
petrologia f
♦ → bergfræði “petrografia”
♦ → berglagafræði “litostratigrafia”
♦ → jarðfræði “geologia”
♦ → steindafræði “mineralogia”

stein·garður <m. -garðs, -garðar>:
tanca f de pedra
verðir þínir (minnəzāˈraʝi-χ, מִנְּזָרַיִךְ) voru sem engisprettur og herforingjar þínir eins og skordýrasægur sem sest á steingarða (ba-ggəδēˈrōθ, בַּגְּדֵרוֹת) á svölum degi en flýgur burt þegar sólin birtist og enginn veit hvað af honum verður: els teus dignes [prínceps] foren com a llagosts i els teus capitans com una multitud d'insectes que es posen dins les tanques de pedra quan fa un dia fresc però que en fugen volant quan el sol apareix i ja ningú no sap què se'n fa d'ells
hann var allur vaxinn þistlum, hann var alþakinn netlum og steingarðurinn umhverfis hann (wə-ˈɣɛδɛr   ʔăβāˈnā-u̯, וְגֶדֶר אֲבָנָיו) var hruninn: estava completament cobert de cards, les ortigues el cobrien totalment, i s'havia esbaldregat la tanca de pedres tot al seu voltant

stein·geit <f. -geitar, -geitur>:
1. cabra f dels Alps (mamífer Capra ibex)
2. (stjörnuspármerkicapricorn m & f (signe d'horòscop
◊ ég er steingeit: sóc capricorn
3. Steingeitin: (stjörnumerki dýrahringsinsEl Capricorn (constel·lació zodiacal

steingeitar·baugur <m. -baugs, no comptable>:
tròpic m de Capricorn

steingeitar·merki <n. -merkis, no comptable>:
signe m de Capricorn

stein·geldur, -geld, -gelt <adj.>:
1. (kýr: ófrjóeixorc -a (dit de vaca estèril
2. (kýr: sem mjólkar ekkertque no fa gens de llet (dit de vaca que no fa llet
3. (hugmyndinfèrtil (dit d'idea: improductiva, estèril, insulsa

stein·ger, -ger, -gert <adj.>:
petrificat -ada

stein·gerður, -gerð, -gert <adj.>:
fossilitzat -a

steingervingafræði·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f de paleontologia

steingervinga·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
paleontòleg m, paleontòloga f

steingervingafræði·skor <f. -skorar, -skorir>:
departament f de paleontologia

steingervinga·fræði <f. -fræði, no comptable>:
paleontologia f

stein·gervingur <m. -gervings, -gervingar>:
fòssil m

stein·gleyma <-gleymi ~ -gleymum | -gleymdi ~ -gleymdum | -gleymte-ð ~ e-n>:
oblidar totalment algú o una cosa
◊ ég steingleymdi því: me n'he oblidat completament

stein·gólf <n. -gólfs, -gólf>:
1. <GENpaviment m [de pedra], trespol m [de pedra]
hún var gegnt afmarkaða svæðinu sem var tuttugu álnir á breidd og hluti af innri forgarðinum og gegnt steingólfinu (wə-ˈnɛɣɛδ   rit͡sˈφāh, וְנֶגֶד רִצְפָה) sem var hluti af ytri forgarðinum. Byggingin var reist á stöllum á þremur hæðum: es trobava enfront de l'espai delimitat que feia vint colzades d'ample i formava part de l'atri interior i enfront de l'empedrat que formava part de l'atri exterior. L'edifici s'havia aixecat damunt replans, a tres altures [diferents]
steingólfið (wə-hā-rit͡sˈφāh, וְהָרִצְפָה) náði að hliðarvegg, jafnlangt honum. Þetta var neðra steingólfið (hā-rit͡sˈφāh, הָרִצְפָה)l’empedrat arribava fins a la paret de les portes, i tenia idèntica llargària com ella. Era l'empedrat inferior
því næst leiddi hann mig inn í ytri forgarðinn. Þar voru herbergi og var allur forgarðurinn steinlagður (wə-hinˈnēh   ləʃāˈχōθ   wə-rit͡sˈφāh   ʕāˈɕūi̯   lɛ-ħāˈt͡sēr   sāˈβīβ   sāˈβīβ, וְהִנֵּה לְשָׁכוֹת וְרִצְפָה, עָשׂוּי לֶחָצֵר סָבִיב סָבִיב). Þrjátíu herbergi vissu út að steingólfinu (ʔɛl־hā-rit͡sˈφāh, אֶל-הָרִצְפָה)tot seguit em dugué a l'interior de l'atri exterior. Aquí hi havia cambres i tot l'adri estava empedrat. Trenta cambres donaven a aquest empedrat
2. (steypugólf, sementsgólf) trespol m  (de ciment, de formigó)

stein·grár, -grá, -grátt <adj.>:
1. <GEN[de color] gris formigó
2. (hestur[de color] blanc-grisenc (cavall)

stein·gröf <f. -grafar, -grafir>:
sepulcre m [de pedra], vas m
þú munt ekkert samneyti hafa við þá sem lagðir voru í steingrafir (bi-qəβūˈrāh, בִּקְבוּרָה) því að þú hefur eytt eigið land og drepið eigin þjóð. Afsprengi illvirkja mun aldrei framar nefnt á nafn: nno tindràs comunió amb els qui han estat dipositats als sepulcres, perquè has arruïnat la teva pàtria i mort el teu propi poble. La progenitura del malfactor no serà mai més anomenada

stein·halda <-held ~ -höldum | -hélt ~ -héldum | -haldiðe-u>:
mantenir completament tancat -ada una cosa (cosa = boca)
♦ steinhalda kjafti [um e-ð]: mantenir la boca ben tancada [sobre una cosa]
◊ steinhaltu kjafti!: ni badis la boca!
♦ steinhalda sér saman: no dir ni piu

stein·harður, -hörð, -hart <adj.>:
dur -a com una pedra

stein·hissa <adj.inv.>:
completament estupefacte -a

stein·hjarta <n. -hjarta, -hjötu>:
cor m de pedra
þeir feta veg illskunnar frá æsku og megna ekki að breyta steinhjörtum sínum (ἡ καρδία ἡ λιθίνη, καὶ οὐκ ἴσχυσαν τὰς καρδίας αὐτῶν ἀντὶ λιθίνων ποιῆσαι σαρκίνας) í hjörtu af holdi: marxen pel camí del mal des de llur joventut i no poden pas canviar llurs cors de pedra en cors de carn
þá mun ég gefa þeim eindrægt hjarta og leggja þeim nýjan anda í brjóst. Ég mun fjarlægja steinhjartað (lēβ   hā-ˈʔɛβɛn, לֵב הָאֶבֶן) úr líkama þeirra og gefa þeim hjarta úr holdi: aleshores jo els donaré un cor harmoniós (concorde) i els posaré un esperit nou al pit: els trauré del cos el cor de pedra i els donaré un cor de carn

Stein·hlað <n. -hlaðs, no comptable>:
<RELIGLitòstrotos m, Corral m de Pedra (Háa steinstræti)
þegar Pílatus heyrði þessi orð, leiddi hann Jesú út og settist í dómstólinn á stað þeim, sem nefnist Steinhlað (τὸ λιθόστρωτον -ώτου, καὶ ἐκάθισεν ἐπὶ βήματος εἰς τόπον λεγόμενον Λιθόστρωτον, Ἑβραϊστὶ δὲ Γαββαθᾶ), á hebresku Gabbata: quan en Pilat va sentir aquestes paraules, dugué a fora en Jesús i s'assegué al tribunal, al lloc anomenat [en grec] Litòstrotos, i en hebreu Gabbatà

stein·hlaðinn, -hlaðin, -hlaðið <adj.>:
1. (hlaðinn úr steinifet -a de pedra
♦ steinhlaðin kirkja: església de pedra
2. (hlaðinn úr tígulsteinifet -a de maó
♦ steinhlaðin hús: cases de maó

stein·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna>:
1. paret f (o: mur m) de pedres o carreus
2. paret f (o: mur m) de maons

stein·hljóð <n. -hljóðs, no comptable>:
silenci absolut
♦ það var stein·hljóð í stofunni: a la cambra hi regnava un silenci absolut

stein·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganivet m de pedra
um þær mundir gaf Drottinn Jósúa þessi fyrirmæli: „Gerðu þér nokkra steinhnífa (ʕăˈɕēh   lə-ˈχā   ħarˈβōθ   t͡suˈrīm, עֲשֵׂה לְךָ, חַרְבוֹת צֻרִים) og umskerðu Ísraelsmenn öðru sinni“: per aquell temps, Jahvè va dir al Josuè: «Fes-te ganivets de sílex i circumcida els homes d'Israel, per segona vegada»
þá gerði Jósúa sér hnífa úr steinum (wa-i̯ˌʝaʕaɕ־ˈl-ō   ʝəhōˈʃuaʕ   ħarˈβōθ   t͡suˈrīm, וַיַּעַשׂ-לוֹ יְהוֹשֻׁעַ, חַרְבוֹת צֻרִים) og umskar Ísraelsmenn á Yfirhúðahæð: aleshores en Josuè es va fer ganivets de sílex, i va circumcidar els israelites al puig dels Prepucis (la Vella Traducció manté el paral·lelisme lèxic del text hebreu: ²Í það mund sagði Drottinn við Jósúa: "Gjör þér steinhnífa og umsker Ísraelsmenn öðru sinni." ³Jósúa gjörði sér þá steinhnífa og umskar Ísraelsmenn á Yfirhúðahæð)

stein·hringur <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
cercle m de pedra
Ísraelsmenn fréttu að niðjar Rúbens og Gaðs og hálfur ættbálkur Manasse hefðu reist altari við landamæri Kanaans, við steinhringina (ʔɛl־gəlīˈlōθ ha-i̯ʝarˈdēn, ˌאֶל-גְּלִילוֹת הַיַּרְדֵּן) nærri Jórdan handan við landsvæði Ísraelsmanna: els israelites van sentir dir que els rubenites i els gadites i la mitja tribu d'en Manassè havien construït un altar a la frontera de Canaan, als cercles de pedra que hi ha a prop del Jordà, a l'altra banda del territori dels israelites
þegar niðjar Rúbens og Gaðs og hálfur ættbálkur Manasse komu að steinhringjunum (ʔɛl־gəlīˈlōθ ha-i̯ʝarˈdēn, ˌאֶל-גְּלִילוֹת הַיַּרְדֵּן) við Jórdan í Kanaanslandi reistu þeir þar altari við Jórdan. Var það mikið altari á að líta: quan els rubenites i els gadites i la mitja tribu de Manassè varen haver arribat als cercles de pedra que hi ha a la vora del Jordà, encara en país de Canaan, allà, a la vora del Jordà hi varen construir un altar: era un altar grandiós

stein·hús <n. -húss, -hús>:
casa f de formigó

stein·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
monticle m de pedra (esp. en jardineria i paisatgisme)

stein·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
perdiu f de roca, perdiu grega (ocell Alectoris graeca)

stein·hætta <-hætti ~ -hættum | -hætti ~ -hættum | -hætte-u>:
cessar completament una cosa
♦ steinnhætta að <+ inf.>cessar completament de <+ inf.>, deixar completament de <+ inf.>
♦ steinhætta við e-ð: abandonar totalment la idea d'una cosa
♦ steinhætta við að <+ inf.>abandonar completament la idea de <+ inf.>

stein·höggvari <m. -höggvara, -höggvarar>:
pedraire m & f, picapedrer m, picapedrera f, tallador m de pedres (Mall.)

steining <f. steiningar, steiningar>:
aprest m (de tela)

steinka <steinka ~ steinkum | steinkaði ~ steinkuðum | steinkaðe-n ~ e-ð með e-u>:
<GENruixar algú ~ una cosa amb... (úða)
◊ hún var steinkuð með eldmaurasafa: la van ruixar amb suc de formigues de foc
◊ ég hélt að það væri í mesta lagi smá lykt sem myndi hverfa þegar ég steinkaði mig með ilmvatni : creia que això era, a tot estirar, una mica d'olor que desapareixeria quan em ruixés amb perfum
♦ steinka þvott: ruixar la roba, humitejar la roba, brufar la roba (Mall.(per planxar-la millor)
♦ steinka sig: perfumar-se, posar-se perfum

stein·kast <n. -kasts, -köst>:
1. (það að kasta steini eða steinumllançament m de pedres (acció de llançar o tirar pedres a una cosa o a algú)
♦ steinkast í e-n: apedregament d'algú
2. (við aksturcaiguda f de pedres (despreniment accidental de pedres a la carretera)

stein·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
petri pètria

stein·ker <n. -kers, -ker>:
atuell (o: recipient) m de pedra

stein·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
<ARQesglésia f de pedra

stein·kol <n.pl -kola>:
hulla f, carbó m de pedra

steinkola·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
mina f d'hulla

stein·koli <m. -kola, -kolar>:
palaia f del Pacífic, llenguado m del Pacífic (peix Lepidopsetta bilineata)

stein·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
pavimentat -ada amb pedres, empedrat -ada

stein·lagning <f. -lagningar, -lagningar>:
enllosat m, paviment m, empedrat m

stein·legging <f. -leggingar, no comptable>:
pavimentació f, paviment m, empedrat m

stein·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð>:
pavimentar (o: empedrar) una cosa

stein·leir <m. -leirs, no comptable>:
gres m (pasta per a fer-hi ceràmica de gres)

stein·liggja <-ligg ~ -liggjum | -lá ~ -lágum | -legið>:
estar tirat -ada a terra, estar estès -esa pen terra (Mall.)
♦ steinliggja fyrir e-m: <ESPORTsofrir una greu derrota davant X

stein·lím <n. -líms, -lím>:
morter m, ciment m
ég hef því af öllum mætti dregið að húsi Guðs míns gull í gulláhöldin, silfur í silfuráhöldin, eir í eiráhöldin, járn í járnáhöldin og við í tréáhöldin ásamt sjóamsteinum, steina til að setja í umgjarðir, steinlím (ʔaβˌnēi̯־ˈφūχ, אַבְנֵי-פוּךְ), mislita steina og alls konar aðra dýra steina og mikið af alabastri: per això, jo, amb totes les meves forces he aportat a la casa del meu Déu l'or per als estris d'or, l'argent per als estris d'argent, l'aram per als estris d'aram, el ferro per als estris de ferro, i la fusta per als estris de fusta, ensems amb pedres d'ònix, pedres d'encast, ciment (?, avné fuc’h) i pedres vinsades i tota mena d'altres pedres precioses i gran quantitat d'alabastre
þá sögðu þeir hver við annan: „Komum nú og búum til tígulsteina og brennum þá í eldi.“ Þeir notuðu tígulsteina í stað grjóts og bik í stað steinlíms (wə-ha-ħēˈmār   hāˈʝāh   lā-ˈhɛm   la-ˈħɔmɛr, וְהַחֵמָר, הָיָה לָהֶם לַחֹמֶר)aleshores es digueren els uns als altres: «Som-hi, fem maons i coguem-los al foc». Feren servir maons per comptes de pedra, i asfalt en lloc de morter

stein·líma <-lími ~ -límum | -límdi ~ -límdum | -límte-ð>:
<GEN & FIGcimentar una cosa
♦ steinlíma stöðu e-s: <FIGcimentar la posició d'algú

stein·límdur, -límd, -límt <adj.>:
<GEN & FIGcimentat -ada
♦ steinlímdur brunnur [er regnvatni af járn- og tréþökum er safnað í]: cisterna f
fyrsti steinlímdi brunnurinn var gerður á 8. tug aldarinnar: la primera cisterna es va construir a la dècada dels vuitanta d'aquest segle

stein·lögn <f. -lagnar, -lagnir>:
pavimentació f, paviment m, empedrat m

stein·mynta* <f. -myntu, -myntur>:
poliol blanc, poniol blanc, tarongí blanc (Bal.(planta Micromeria fruticosa syn. Satureja fruticosa syn. Clinopodium fruticosum syn. Melissa fruticosa)

stein·mörður <m. -marðar, -merðir>:
fagina f (mamífer Martes foina)

steinn <m. steins, steinar>:
1. <GENpedra f 
hann sagði við þá: "Þér sjáið allt þetta? Sannlega segi ég yður, hér mun ekki eftir látinn steinn yfir steini ([οὐκ] ἀφεθῆναι λίθος ἐπὶ λίθον, οὐ μὴ ἀφεθῇ ὧδε λίθος ἐπὶ λίθον), er eigi sé niður brotinn": ell els digué: “Veieu tot això? En veritat us asseguro que no en quedarà aquí pedra sobre pedra que no sigui destruïda”
Jesús svaraði honum: "Sérðu þessar miklu byggingar? Ekki mun eftir látinn steinn yfir steini ([οὐκ] ἀφεθῆναι λίθος ἐπὶ λίθον, οὐ μὴ ἀφεθῇ ὧδε λίθος ἐπὶ λίθον), er eigi sé niður brotinn": Jesús li contestà: «¿Veus aquestes grans construccions? No en quedarà pedra sobre pedra que no sigui destruïda»
þá sagði Jesús: "Þér horfið á þetta, en þeir dagar munu koma, að hér stendur ekki eftir steinn yfir steini ([οὐκ] ἀφεθήσεσθαι λίθος ἐπὶ λίθῳ, ἐλεύσονται ἡμέραι ἐν αἷς οὐκ ἀφεθήσεται λίθος ἐπὶ λίθῳ), er eigi sé niður brotinn": aleshores Jesús els digué: “Veieu tot això, però vindran dies que aquí no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat”
og þegar þeir héldu áfram að spyrja hann, rétti hann sig upp og sagði við þá: "Sá yðar, sem syndlaus er, kasti fyrstur steini á hana" (βάλλειν λίθον ἐπί τινα, Ὁ ἀναμάρτητος ὑμῶν πρῶτος ἐπ' αὐτὴν βαλέτω λίθον)i quan ells varen continuar preguntant-lo, es dreçà i els digué «Aquell de vosaltres que estigui sense pecat, que sigui el primer a tirar-li una pedra»
nokkra steina rífur þú upp úr jörð ǁ svo grasið fái að vaxa: espedregues una mica el terra ǁ perquè l’herba hi pugui créixer
♦ dýrindis steinar: pedres precioses
♦ dýrir steinar: pedres precioses
♦ glóandi steinar: pedres roents
♦ helgir steinar: pedres sagrades, pedreria sagrada
♦ óhöggnir steinar: pedres intactes, pedres no tallades
♦ höggnir steinar: carreus
♦ sléttir steinar: pedres llises, còdols
♦ tilhöggnir steinar: pedres tallades, pedres de talla
♦ berja höfðinu við steininn: <LOC FIGno voler encarar la realitat, pretendre o voler l'impossible
♦ henda steini: tirar una pedra
♦ kasta steinum á e-n: apedregar algú
♦ kasta steini fyrir brjóst e-s: llançar una pedra al pit d'algú
♦ kasta steini í e-ð: llançar una pedra dins una cosa
♦ leggja stein í götu e-s: <LOC FIGficar pals a les rodes d'algú, posar entrebancs a algú
♦ leggja stein í götu þess, sem til framfara horfir: posar traves al progrés
♦ nú tekur steininn úr: <LOC FIGaixò és el súmmum! això ja va massa lluny! això ja passa de la ratlla!
♦ sofa eins og steinn: <LOC FIGdormir com un soc, dormir arreu (Mall.)
♦ stela öllu steini léttara: <LOC FIGrobar tot el que es pot robar i més
♦ stikla á steinum: saltar o botar de passera a passera, saltar o botar de pedra en pedra (per passar un torrent, un riu, un corrent d'aigua sense banyar-se els peus)
♦ vera sestur í helgan stein: <LOC FIGhaver-se retirat -ada, menar una vida retirada (haver-se apartat de tot, i esp. dels negocis o vida laboral i de la vida social. Originàriament, el fraseologisme tenia un significat religiós retirar-se del món i entrar a un convent)
♦ vera milli steins og sleggju: <LOC FIGtrobar-se entre dos focs, ésser (o: estar) entre l'enclusa i el martell, estar amenaçat -ada per totes bandes
♦ vera steini lostinn: <LOC FIGquedar desconcertat -ada, estar estupefacte -a
en en þeir urðu steini lostnir (ἐκπλήσσειν, οἱ δὲ περισσῶς ἐξεπλήσσοντο) og sögðu sín á milli: "Hver getur þá orðið hólpinn?": ells es quedaren encara més astorats, i es deien els uns als altres: «Aleshores, qui pot salvar-se?»
♦ það léttir af mér þungum steinum: <LOC FIGaixò em treu un bon pes de sobre
♦ það stendur ekki steinn yfir steini: <LOC FIGno ha quedat pedra damunt pedra
♦ þar liggur fiskur undir steini: <LOC FIGhi ha alguna més [darrere això] (es trama alguna cosa, la cosa no acaba de quadrar, no és aigua neta, hi ha gat amagat, l'aigua no és gaire clara)
♦ þegja eins og steinn: <LOC FIGcallar com un mort
2. (múrsteinn) maó m, totxo m (cairó, bloc d'argila cuita emprat en la construcció)
3. (tígulsteinn) maó recogut (per a paviment o per a revestiment de paret, esp. interior)
4. (þaksteinn) teula f (per a cobrir teulada)
5. (fræ í ávöxtum) pinyol m (part interior llenyosa de fruit)
6. <MEDcàlcul m, pedra f (gallsteinn; nýrnasteinn; þvagleiðarasteinn; blöðrusteinn)
7. (bygging úr steini) edifici m de pedra (edifici fet de pedres, de talla o intactes)
þeir byggðu einn stein: van bastir un edifici de pedra
8. (steinmusteri) edifici religiós de pedra (edifici religiós de pedra i, esp., monestir, convent o ermita)
♦ setjast (o: ganga) í helgan stein: <LOC RELIG CATOLentrar a un monestir o convent; fer-se ermità
7. <COL·L = fangelsitrena f, cangrí f (presó)
♦ sitja í steininum: ésser a la cangrí, estar engarjolat -ada, estar tancat -ada a les clovelles (Mall.)
♦ vera settur í steininn: ésser posat -ada garjola, dur a les clovelles (Mall.)
8. <HISTpedra escalfada al foc emprada per a escalfar l’aigua o el llit. De vegades s'empraven maons per comptes de pedres
og höfðu hvorki á því kveldi ljós né steina og enga þá hluti að þeir hefðu neina veru af eldinum: i i aquell vespre no tingueren ni llum ni pedres calentes ni cap de les coses confortables que haurien tingut si haguessin tingut foc

-steinn <f. -steins, -steinar>:
-lit m; alhora sufixoide emprat en la formació de nombroses denominacions de roques, minerals, pedres precioses i pedres semiprecioses. Exemples:
♦ → loftsteinn “meteorit”
♦ → draugasteinn “calcedònia”
♦ → eðalsteinn “pedra preciosa”
♦ → framandsteinn “xenòlit”
♦ → gimsteinn “gemma”
♦ → hverfisteinn “mola d'esmolar, pedra d'esmolar”
♦ → hyrningarsteinn “pedra angular”
♦ → kalksteinn “pedra calcària”
♦ → merkisteinn “estela [commemorativa]”
♦ → mylnusteinn “mola de molí”
♦ → safírsteinn “safir”
♦ → saltsteinn “estàtua de sal”
♦ → sandsteinn “marès”
♦ → tinnusteinn “pedra foguera, sílex”
♦ → vogarsteinn “pes [de balança]”
etc.

stein·nám <n. -náms, -nám. Pl. no hab.>:
1. <GENextracció f de pedra (grjótnám)
2. (steinnáma) pedrera f (grjótnám)

stein·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
pedrera f (grjótnáma)

stein·nibba <f. -nibbu, -nibbur. Gen. pl.: -nibba>:
pedra punxeguda (o: cantelluda) mig colgada o que sobresurt de terra, punta f de pedra o roca que sobresurt de terra

stein·olía <f. -olíu, no comptable>:
1. (jarðolíapetroli m (oli mineral inflamable)
2. (lampaolíapetroli m de cremar, querosè m (combustible de quinqué)

steinolíu·lampi <m. -lampa, -lampar>:
quinqué m (llàntia de petroli de cremar(fl./pl.: quinqués)

stein·óði <adj. inv.>:
molt furiós -osa
það var eitt sumar, að skip var í Hvítá, og var þar mikil kaupstefna. Hafði Egill þar keypt við margan og lét flytja heim á skipi; fóru húskarlar og höfðu skip áttært, er Egill átti. Það var þá eitt sinn, að Böðvar beiddist að fara með þeim, og þeir veittu honum það; fór hann þá inn á Völlu með húskörlum; þeir voru sex saman á áttæru skipi. Og er þeir skyldu út fara, þá var flæðurin síð dags, og er þeir urðu hennar að bíða, þá fóru þeir um kveldið síð. Þá hljóp á útsynningur steinóði, en þar gekk í móti útfallsstraumur; gerði þá stórt á firðinum, sem þar kann oft verða; lauk þar svo, að skipið kafði undir þeim, og týndust þeir allir. En eftir um daginn skaut upp líkunum; kom lík Böðvars inn í Einarsnes, en sum komu fyrir sunnan fjörðinn, og rak þangað skipið; fannst það inn við Reykjarhamar: un estiu hi havia un vaixell atracat al riu Hvítá i a l'indret s'hi feia un gran mercat. L'Egill hi va comprar molta de fusta i va dir que la transportessin al seu mas en un vaixell. Els missatges del seu mas anaren a cercar la fusta amb una nau de vuit rems que era de l'Egill. En un moment donat[, tot just abans de partir,] en Böðvar els va demanar que li deixessin anar amb ells i ells li ho permeteren. Aleshores en Böðvar va acompanyar els missatges a Valla. En total eren sis homes a bord d'aquella nau de vuit rems. I quan ja volien tornar a l mas sortint del riu i entrant a la mar, va resultar que la marea alta aquell dia va pujar molt tard i com que l'havien d'esperar, varen haver de partir molt tard aquell vespre. Llavors es va congriar un llebeig extremadament violent i el corrent de la marea baixa els va venir a l'encontre. Llavors, l'aigua del fiord es va veure fortament agitada, com sol succeir-hi sovint. La cosa va acabar que el vaixell amb què anaven s'enfonsà i que tots els qui hi anaven a bord varen morir. L'endemà la mar va escopir llurs cadàvers a terra. El cadàver d'en Böðvar fou escopit a l'interior del fiord, a Einarsnes, d'altres ho foren a la vorera de migjorn del fiord, on el corrent també hi va escopir la nau. Hom la va trobar a l'interior del fiord, a Reykjarhamar

stein·óður, -óð, -ótt <adj.>:
molt furiós -osa
ok er byrr kom á, tóku þeir þegar ok settu upp segl sín, svá hverr sem búinn var, ok var heldr veðrlítit í fyrstu. Hrólfr konungr varð síðast búinn. Gekk drekinn lítit, því at hann þurfti mikinn byr, sigldu svá sem leið liggr til Garðaríkis. En er þeir hǫfðu siglt um stund, tók veðrit at hvessa. Gekk drekinn þá skjótt eptir skipunum. Gerði þá veðr mikit. Konungr bað þá tengja saman skipin ok vita, ef þeir gæti svá haldizt. Ok er þeir ætluðu svá at gera, laust á ofviðri svá miklu, at þegar urðu skipin sundrskila. Varð þá at hlaða seglum ok rétta. Eptir þat kom á steinóðr útnyrðingr. Mátti þá eigi lengr rétta, ok sigldu þá við eitt rif. Gerðist þá svá veðrmikit, at reiði þeira slitnaði, svá at bæði gekk í sundr hǫfuðbendr ok aktaumar, ok gekk mjǫk sjór á þá, svá at fáir væntu sér lífs, þeir sem þar váru. Ok er þessi stormr var sem ákafastr, sleit frá drekann Hrólfs konungs ok rak at eyju einni, en með því at þar var hǫfn góð, en skip øruggt ok liðsmenn kœnir, kómust þeir með heilu ok hǫldnu at landi. Þat var síð um kveld, ok fell þá veðr ok gerði harðla blítt. Hrólfr konungr lézt vilja ganga á eyna ok vita, ef hann sæi nokkut til nýlundu. Ásmundr fór með honum ok tíu menn aðrir, en hann bað annat lið sitt bíða við skip ok bað þá bíða til nóns annan dag, ef hann gerði þeim vissu enga áðr: i quan es va aixecar un vent favorable, tots es varen aparellar immediatament i, cadascun d'ells, a mesura que estava llest, hissava les seves veles. De primer el vent era més aviat fluix. El rei Hrólfr fou el darrer en estar aparellat. El dreki avançava lentament perquè li calia un vent favorable fort [per avançar ràpidament]. Navegaren seguint la ruta del Rus de Kíev. Al cap d'un cert temps de navegar, el vent va començar a refermar. El dreki llavors va atrapar ràpidament els altres vaixells. Aleshores el vent es va fer molt fort. El rei aleshores va manar que unissin els vaixells entre si amb llibants per veure si d'aquella manera podien mantenir-se [plegats i més segurs]. I quan ho volien fer, es va desfermar una tempesta tan violenta contra ells que els vaixells immediatament foren separats els uns dels altres. Llavors va caldre amainar les veles i deixar-se portar [a la deriva] per les ones. Després d'això va començar a bufar un mestral extremadament violent, a conseqüència del qual no es pogué continuar anant a la deriva sinó que hagueren de singlar prenent rissos a una vela tota sola. Aleshores el temporal va refermar tant que llurs eixàrcies es van trencar com també llurs obencs i braces, i sofrien l'embat de onades tan grans que pocs dels que eren allà a bord esperaven sortir-ne amb vida. I quan aquesta tempesta era al més forta, el dreki del rei Hrólfr fou apartat del seu rumb i el corrent el dugué a una illa, però, com que hi havia un bon port i el vaixell era segur i els homes de la tripulació mariners hàbils i avesats, varen arribar a terra sans i estalvis. Era tard de vespre quan ho feren i llavors el vent es va calmar i es va posar a bufar molt suaument. El rei Hrólfr va dir [als seus homes] que volia baixar a l'illa i esbrinar si hi veia res d'especial. L'Ásmundr l'hi va acompanyar i amb ells, deu homes més, i[, abans de baixar a terra, el rei Hrólfr] va pregar a la resta de la seva tripulació que els esperessin al vaixell i els pregà que els hi esperessin fins a l'hora nona de l'endemà si fins llavors no els donava cap senyal de vida (vocabulari: #1. svo hver sem búinn var: Trobem idèntica formulació al capítol 24 de la Finnboga saga ramma; #2. fara ~ ríða ~ sigla sem leið liggur: Cf. Baetke 19874, pàg. 370: þeir ríða sem leið liggr sie reiten dem Wege nach; #3. veðrlítit: Cf. Baetke 19874, pàg. 705: veðr-lítit adj.n.: er v. es ist ziemlich windstill; #4. rétta: Cf. Baetke 19874, pàg. 497: treiben lassen (vom Schiff): varð þá at hlaða seglum ok rétta; #5. rif: Cf. Baetke 19874, pàg. 500: rif n. Reff (im Segel): hvessti veðrit ok sviptu þá til eins rifs s. svipta; català ris, rissos, terme nàutic que, versemblantment, ve d'aquest mot norrè per via del francès; #6. reiði, höfuðbenda, aktaumur: tradueixo aquests termes nàutics respectivament amb: eixàrcia, obenc, braça; #7. slíta frá: Cf. Baetke 19874, pàg. 576: <...> sleit hann undan veðr der Sturm trieb ihn von seinem Kurs ab; unp. sleit frá bátinn das Boot wurde losgerissen; #8. kænn: Cf. Baetke 19874, pàg. 356: kœnn adj. klug; kundig; fähig, tüchtig, geschickt: k. við orrostu im Kampf erfahren, tüchtig; #9. vissa: Cf. Baetke 19874, pàg. 748: <...> gera e-m vissu jmd. Kenntnis geben, jmd. benachrichtigen; interpreto el fraseologisme en aquest passatge com a donar senyals de vida a algú i tradueixo en conseqüència)

steinóttur, steinótt, steinótt <adj.>:
pedregós -osa

stein·prent <n. -prents, no comptable>:
litografia f

stein·prenta <-prenta ~ -prentum | -prentaði ~ -prentuðum | -prentaðe-ð>:
litografiar una cosa

stein·prentun <f. -prentunar, no comptable>:
litografia f

steinprentunar·list <f. -listar, no comptable>:
litografia f

stein·púður <n. -púðurs, no comptable>:
pols f de roca, pólvores f.pl de roca

stein·rista <f. -ristu, -ristur. Gen. pl.: -rista>:
petròglif m (bergrista)

stein·rós <f. -rósar, -rósir>:
dendrita f

stein·runninn, -runnin, -runnið <adj.>:
1. (stirðnaðurpetrificat -ada (immobilitzat per la sorpresa, l'espant etc.)
2. (staðnaðurestancat -ada (paralitzat, obsolet)
3. (orðinn að steinifossilitzat -ada (convertit en pedra)

stein·salt <n. -salts, -sölt>:
sal gemma, halita f (sal comuna natural)

stein·selja <f. -selju, no comptable>:
julivert m, jolivert m (Val.), juevert m (Bal.(planta Petroselinum sativum syn. Petroselinum crispum syn. Petroselinum hortense)

stein·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
guarnir una cosa de pedres

stein·skrift <f. -skriftar, no comptable>:
1. (á fornöld) escriptura lapidària [antiga] (Edat antiga)
2. (á miðöldum) lletra f uncial (Edat mitjana)
3. (á nútíma) lletra f de pal sec, [lletra f] sans serif f, caràcters grotescos (Edat moderna)

stein·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
cisellada f 

stein·slöngva <f. -slöngvu, -slöngvur. Gen. pl.: -slöngva>:
fona f
♦ maður með steinslöngvur: foner m
óvinaherinn kom nú út úr herbúðunum og tók sér stöðu gegnt liði Júdasar. Riddurum óvinanna var skipt í tvær fylkingar og undan liðinu fóru menn með steinslöngvur (ὁ σφενδονήτης -ήτου, καὶ οἱ σφενδονῆται καὶ οἱ τοξόται προεπορεύοντο τῆς δυνάμεως) og bogmenn. Í broddi fylkingar voru allir hraustustu hermennirnir: l’exèrcit enemic llavors va sortir del campament i prengué posicions contra les tropes d'en Judes. La cavalleria enemiga fou dividida en dues parts i els foners i els arquers avançaren davant les tropes. Al capdavant de la formació hi havia tots els soldats méss valents

stein·smári <m. -smára, -smárar>:
melilot m (qualsevol planta del gènere Melilotus)
♦ gulur steinsmári: almegó m, trèvol m d'olor (Mall., Eiv.(planta Melilotus officinalis)
♦ hvítur steinsmári: trèvol m de Santa Maria (planta Melilotus alba)

stein·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
picapedrer m, picapedrera f, tallador m de pedres (Mall.), talladora f de pedres (Mall.)

stein·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
obra f feta de carreus o de pedra
frúin mælti: "Fullvel mætta ek kenna þik, ef þú værir minn son, fyrir því at þá er mér var hér inn kastat, var lamit brúnarbein hans af hinum vánda Miloni." Ok svá sem Landres heyrði þetta, ok skildi at hon var hans móðir, er þar var inni í þessu húsi, hugsar hann um hvat hann skal til taka eðr hversu hann skyldi henni þaðan í brott koma; þvíat hann hafði hvárki járn né sleggju eðr þau ǫnnur tól, at steinsmíði mætti fyrirkoma: la senyora li va dir: “Jo seria capaç de reconèixer-vos fàcilment si vós fóssiu mon fill, perquè quan em van tancar aquí dins, el malvat Milon li va ferir l'os de la cella”. I quan en Landres ho va sentir i comprengué que era sa mare la dona que hi havia tancada dins aquella casa, va rumiar què havia de fer per poder-la treure d'allà dins i endur-se-la, car no tenia ni ferros ni escoda ni d'altres eines per a trencar aquella obra de pedres i morter (poc abans d'aquest passatge s'ha especificat, pàg. 68, que en Landres troba eitt hús af steini gørt ok lími)

stein·snar <n. -snars, no comptable>:
(örstutt leiðpedrada f [de distància] (distància molt curta)
og hann vék frá þeim svo sem steinsnar (ὡσεὶ λίθου βολήν, καὶ αὐτὸς ἀπεσπάσθη ἀπ' αὐτῶν ὡσεὶ λίθου βολήν), féll á kné, baðst fyrir og sagði: „Faðir, ef þú vilt, þá tak þennan kaleik frá mér! En verði þó ekki minn heldur þinn vilji“: i s'apartà d'ells cosa d'un tret de pedra i va caure de genolls i pregà dient: «Pare, si ho voleu, allunyeu de mi aquest calze! Però que no es faci la meva sinó la vostra voluntat»

stein·sofa <-sef ~ -sofum | -sváf ~ -sváfum | -sofið>:
dormir com un roc, dormir profundament

stein·sofandi, -sofandi, -sofandi <adj.>:
dormint com un soc, dormit -ida com un soc

stein·sofna <-sofna ~ -sofnum | -sofnaði ~ -sofnuðum | -sofnað>:
quedar-se adormit -ida com un soc
eiginmaðurinn minn steinsofnar alltaf í messunum: el meu home es queda sempre adormit com un soc a les misses

stein·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDlitiasi f, mal m de pedra

stein·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
taul[et]a f de pedra (i especialment, les llose[te]s de llicorella)
þið sýnið ljóslega að Kristur hefur ritað þetta bréf og sent það með mér: Það er ekki skrifað með bleki heldur með anda lifanda Guðs, ekki á steinspjöld (ἡ πλάξ (πλακός) ἡ λιθίνη, οὐκ ἐν πλαξὶν λιθίναις ἀλλ' ἐν πλαξὶν καρδίαις σαρκίναις) heldur á hjartaspjöld manna: és evident que és el Crist el qui ha escrit aquesta carta i l'ha enviada amb mi. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu vivent, no pas en taules de pedra, sinó en les taules dels cors dels homes

stein·spör <m. -spörs, -spörvar>:
pardal roquer  (ocell Petronia petronia)

stein·steypa <f. -steypu, no comptable>:
formigó m 
♦ járnbent steinsteypa: formigó armat, ciment armat (Mall.
♦ úr járnbentri steinsteypu: de ciment armat

stein·steypa <-steypi ~ -steypum | -steypti ~ -steyptum | -steypte-ð>:
construir una cosa amb formigó

stein·steyptur, -steypt, -steypt <adj.>:
[fet -a] de formigó

stein·steypu- <en compostos>:
de formigó

stein·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
paviment m de pedra

stein·stræti <n. -strætis, -stræti>:
plaça empedrada o pavimentada, plaça enllosada
♦ Háa steinstræti[ð]: <RELIGLitòstrotos m, Gabbatà f
Guðspjallshistorían hermir frá, ǁ heiti sá staður Gabbatá. ǁ Háa steinstræti þýðir það. ǁ Þar máttu, sál mín, gæta að: la història evangèlica refereix que l'indret nom Gabbatà. Vol dir Alta Plaça Empedrada. En ell, ànima meva, posa-hi atenció
Háa steinstrætið heimsins sleipt ǁ hefur mér oft í vanda steypt. ǁ Þangað lét Jesús leiða sig, ǁ svo líknin hans kæmi yfir mig: la relliscosa plaça empedrada del món (en realitat el relliscós Litòstrotos del món) ǁ sovint m'ha precipitat a problemes (dificultats). ǁ Jesús s'hi va deixa menar, ǁ així davalli la seva misericòrdia sobre meu!
  En Luter va traduir el grec Λιθόστρωτον amb Hohpflaster ‘alt empedrat, alt enllosat’ i en Bugenhagen li va donar l'equivàlencia baix-alemanya Hoge astrick ‘alt trespol, alt enllosat, alt paviment’. L'Oddur Gottskálksson va emprar Hávi flötur. És molt possible que aquest háa steinstræti d'en Hallgrímur, si no és encunyació pròpia, tingui un model danès i aquest, al seu torn, remunti a models que acabin conduint a un alt-alemany *Hohes Steinpflaster / das Hohe Steinpflaster. En Simon Gedik, el 1611, p. 323, realment escriu: So lest er sich auch auff das hohe Steinpflaster Gabbatha führen vnd darstellen / vnd Pilatus selbst zeigt der gantzen Gemeine diesen Hohenpriester / in seinem zerrissenen Blutfliessenden Opfferfleische / vnd sagt Ecce homo.

Per al significat
plaça que atorgo al mot stræti aquí, cf. Tobit 13:17 on tenim stræti Jerúsalem munu lögð steinflögumyndum og eðalsteinum frá Ófír com a equivalent de καὶ αἱ πλατεῖαι ῾Ιερουσαλὴμ ἐν βηρύλλῳ καὶ ἄνθρακι καὶ λίθῳ ἐκ Σουφεὶρ ψηφολογηθήσονται.
 
     

stein·stytta <f. -styttu, -styttur. Gen. pl.: -styttna o: -stytta>:
estàtua f de pedra

stein·suga <f. -sugu, -sugur. Gen. pl.: -sugna>:
llampresa f (peix Petromyzon marinus)

stein·súla <f. -súlu, -súlur. Gen. pl.: -súlna>:
1. <GENcolumna f de pedra
var hann skreyttur lín- og bómullartjöldum sem héngu á hvítum og purpurarauðum snúrum milli marmara- og steinsúlna (ἐπὶ στύλοις παρίνοις καὶ λιθίνοις; wə-ʕammūˈδēi̯, וְעַמּוּדֵי) sem efst voru búnar gulli og silfri. Legubekkir úr gulli og silfri stóðu á gólfi sem þakið var steinflögumyndum úr smaragðs-, perlumóður- og marmarasteini. Á bekkina voru lagðar örþunnar slæður með marglitu mynstri en ísaumaðar rósir á földunum: estava adornat amb tapissos de lli i cotó penjats de cordons de color blanc i porpra vermell entre columnes de marbre i pedra que, a dalt de tot, estaven guarnides d'or i argent. Sobre un paviment cobert de mosaics de pedres de marbre [blanc], de nacre i de maragda hi havia bancs per jeure-hi d'or i d'argent. Damunt aquests bancs-llit hi havien posat vels finíssims amb dibuixos multicolors i amb roses brodades a les fímbries
2. (broddsúlaobelisc m (monument en forma de columna de pedra quadrangular)
hann mun brjóta steinsúlurnar (ʔɛθ־mat͡st͡səˈβōθ, אֶת-מַצְּבוֹת) í Bet Semes í Egyptalandi og brenna hús guða Egyptalands til ösku: trencarà els obeliscos del temple del Sol (‘Beit Xèmeix’) que es troben a Egipte, i incendiarà els temples dels déus d'Egipte

stein·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar>:
cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  (bolet Boletus edulis)

stein·sykur <m. -sykurs, no comptable>:
sucre m candi

stein·sög <f. -sagar, -sagir>:
serra f de serrar pedra

stein·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
taula f de pedra
í örkinni var ekkert nema steintöflurnar (ʃənˈēi̯   luˈħōθ   hā-ʕăβāˈnīm, שְׁנֵי לֻחוֹת הָאֲבָנִים) tvær, er Móse hafði lagt þar við Hóreb, töflur sáttmálans, er Drottinn gjörði við Ísraelsmenn, þá er þeir fóru af Egyptalandi: dins l'arca no hi havia més que les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l'Horeb, les taules del pacte la que Jahvè havia fet amb els israelites, quan sortiren del país d'Egipte

stein·tak <n. -taks, -tök>:
1. <GENextracció f de pedra (grjótnám)
2. (steinnáma) pedrera f (grjótnáma)
3. <HIST ESPORT FOLCLsteintök m.pl, aixecaments m.pl de pedres, aixecament de pedres de diferent pes per provar la força de cadascú

stein·tau <n. -taus, no comptable>:
[ceràmica f de] gres m

stein·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
mineral m

steintigla·legging <f. -leggingar, -leggingar>:
mosaic m

stein·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:
sit negre, civader m (Olot) , sitsit m (Val.) , xitxit m (Val.) , hortolà cellard (Bal.) , hortolà negre (Men.) (ocell Emberiza cia)

<> stein·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
variant antiquada de → kattugla “mussol, miula (Athene noctua)”

stein·ull <f. -ullar, no comptable>:
llana f de roca

Steinunn <f. Steinunnar, no comptable>:
Steinunn f (ginecònim)

stein·uppgefinn, -uppgefin, -uppgefið <adj.>:
completament exhaust -a, mort -a (Mall.)

stein·vala <f. -völu, -völur. Gen. pl.: -valna o: -vala>:
còdol m

stein·veggur <m. -veggjar, -veggir>:
1. (veggur úr múr- eða tígulsteinummur m de maons (mur o paret fet amb maons)
2. (veggur úr steinsteypumur m de formigó (mur o paret fet amb formigó)

stein·þagna <-þagna ~ -þögnum | -þagnaði ~ -þögnuðum | þagnað>:
emmudir completament, callar completament

stein·þegja <-þegi ~ -þegjum | -þagði ~ -þögðum | -þagaðe-n>:
callar (o: estar callat -ada) com una tomba, no dir ni aquesta boca és meva, guardar el més absolut silenci

stein·þegjandi, -þegjandi, -þegjandi <adj.>:
sense dir ni piu, sense dir ni aquesta boca és meva, en absolut silenci

stein·þró <f. -þróar (o: -þrór), -þróar (o: -þrór; o: -þrær)>:
sarcòfag m [de pedra]
hon segir: “Þat mun ek gera, at láta þér gera vegligan grǫft ok gera þér virðuliga steinþró ok vefja þik í fǫgrum dúkum ok hyggja þér hverja þǫrf”: ella li digué: “Això faré: faré fer-te una tomba magnífica i un sarcòfag esplèndid i et faré embolcallar en bells draps i pensaré en qualsevol necessitat que puguis tenir”

stein·þögn <f. -þagnar, -þagnir>:
silenci absolut (o: complet)

stein·öld <f. -aldar, no comptable>:
edat f de [la] pedra

stekk:
1ª pers. sg. pres. ind. de → stökkva “saltar”

stekkjar·vegur <m. -vegar, -vegir>:
caminoi m fins a la pleta dels anyells (caminoi que mena de la casa de la possessió fins a la pleta on hi tenen tancats els anyells)
♦ [stuttan] stekkjarveg frá e-u: <LOC FIGa molt poca distància de X, molt a prop de X
◊ Eiríkur rauði reisti sér bústað stuttan stekkjarveg inn frá Stóra-Vatnshorni í Haukadal og þar var Leifur heppni fæddur: l'Eric el Roig es va construir un mas al Haukadalur o Vall d'Astors, a molt poca distància de l'Stóra-Vatnshorn, i és aquí on hi va néixer en Leifur el feliç

stekkur¹ <m. stekks, stekkar>:
variant de → stekkur² “tanca o pleta per a anyells”

stekkur² <m. stekkjar, stekkir. Gen. pl.: stekkja; dat.pl.: stekkjum>:
pleta f per a anyells, cleda f per a anyells

stekkur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → stökkva “saltar”

stela <stel ~ stelum | stal ~ stálum | stoliðe-u [frá  (o: af e-m]>:
robar una cosa [a algú]
♦ stela bíl: robar un cotxe
♦ stela peningum: robar diners
♦ stela úr sjálfs sín hendi: malversar fons
♦ stela undan skatti: evadir impostos
♦ það hefur verið stolið frá mér: m'han robat això
♦ það er búið að stela [frá mér] peningaveskinu mínu: m'acaben de robar la cartera
♦ því er alveg stolið úr mér: <LOC FIGse m'ha escapat del tot! no me n'he recordat [ni] gens ni mica

stelast¹ <stelst ~ stelumst | stalst ~ stálumst | stolist>:
robar-se mútuament
◊ Kolbeinn var þar um hríð. Menn þeirra Guðmundar áttust illt við. Þeir deildu bæði um tafl og konur og stálust frá og skildust við það að hvorigum líkaði vel. Síðan fór Kolbeinn um dalinn og tók af bóndum slíkt er honum sýndist og skyldu þeir þá sitja í friði fyrir Guðmundi er Kolbeinn færi í brott. Eftir það fór hann vestur heim og sleit flokk sinn á Miklabæ (SS I, cap. 115, pàg. 163): en Kolbeinn hi va romandre una temporada. Els seus homes i els d'en Guðmundur es duien malament. Es barallaven per les dones i pels jocs de tafl, es robaven els uns als altres i quan se separaren, ho feren de tal manera que cap de les dues tropes no podia sofrir l'altra. Posteriorment en Kolbeinn se n'anà per la vall, prenent-los als pagesos tot el que a ell li va abellir i [els pagesos], per en Guðmundur, es mantingueren en pau fins que en Kolbeinn se n'hagué anat. Després [d'aquests actes de pillatge, en Kolbeinn] es va dirigir a ponent, a ca seva, i va dissoldre les seves tropes a Miklabær

stelast² <stelst ~ stelumst | stalst ~ stálumst | stolist>:
esmunyir-se, esquitllar-se
♦ stelast að e-m: sorprendre algú, agafar algú desprevingut -uda, atacar algú d'amagat i d'improvís
◊ Guðmundur reið á fund Þóris og kvaðst eigi vilja stelast að honum: en Guðmundur va anar a veure en Þórir i li digué que no volia pas agafar-lo per sorpresa
♦ stelast á ball: anar d'amagat al ball
♦ stelast á burt frá e-m: esmunyir-se lluny d'algú, fugir d'amagat d'algú
◊ Halldórr gjǫrir svá. En sessunautar hans báðu at hann fœri á brutt ok forðaði sér, en Halldórr sagðist ekki mundi stelast í brutt frá Einari: en Halldórr ho va fer així, però els seus companys de taula li pregaren que se n'anés i es posés en lloc segur, però en Halldórr els va dir que no se n'aniria d'amagat de l'Einarr
♦ stelast í kökudósina: passar d'esquitllentes per la capsa de les galetes, ficar la mà d'amagatotis a la capsa de les galetes
♦ stelast frá e-m: esmunyir-se lluny d'algú
◊ ok þá fregn hann at hinn útlendi herrinn stalz háðuliga frá sínum herra Démétrió konungi með mikit ránfé, Jónathas hittir þá ok tekr af þeim fé þat allt er þeir fóru með. Ok nú spyrr Jónathas at herr Démétrií er kominn í Jerúsalem ok snýr hann nú fyrst í móti þeim en setr eptir Símon bróður sinn at gæta herbúðanna: i llavors se n'assabenta que l'exèrcit estranger s'esmunyia vergonyosament fugint del seu senyor, el rei Demetri, amb gran botí. En Jonatàs els intercepta i els pren tot el botí que portaven amb si, i llavors en Jonatàs és ennovat que l'exèrcit d'en Demetri ha arribat a Jerusalem i canvia el sentit de la marxa per anar-li a l'encontre i deixa son germà, en Simó, perquè guardi el campament
♦ stelast til að gera e-ð: fer una cosa d'amagat

stelkur <m. stelks, stelkar>:
gamba roja, cama-roig m, tifort m (Val.), cama-roja f (Bal. (ocell Tringa totanus)

stell¹ <n. stells, stell>:
1. (bollastelljoc m, servei m (conjunt d'atuells amb què hom serveix el menjar, el cafè, les begudes etc., vaixella, set)
♦ → matarstell “servei de taula, vaixella completa”
2. (reiðhjólastellquadre m (de bicicleta)
3. <COL·L, no formaldentadura postissa, barram m artificial (Bal.)

stell² <n. stells, no comptable>:
1. (sýsl, baukquefer m (ocupació, feina)
♦ stell við krakka: passar el temps entretenint-se i ocupant-se amb els nens
2. (ôþörf fyrirhöfnmolèsties f.pl [innecessàries] (pena o penes, esforç[os])
♦ stell við e-n: esforços innecessaris amb algú

stelling <f. stellingar, stellingar>:
1. <GENposició f, positura f (o: postura)
2. stellingar <f.pl stellinga>: posa f, positura f (o: postura) (postura [poc natural] que hom adopta, p.e., per ésser fotografiat)
♦ setja sig í stellingar: adoptar una posa, posar-se en posició (per a ésser fotografiat) (lit.: posar-se en postures)
♦ setja sig í stellingar e-s: #1. <GENimitar la posa d'algú; #2. <FIGposar-se en el paper o postura de...
♦ setja sig í stellingar til þess að <+ inf.>(búa sig undir e-ðcol·locar-se en bona posició per a...<+ inf.>, preparar-se per a...<+ inf.>; #2. (vera með hátíðlega tilburðiadoptar una positura solemne per a...<+ inf.>

stelpa <f. stelpu, stelpur. Gen. pl.: stelpna>:
1. <GENnoia f, al·lota f (Mall.
2. (táningur & ung konajove f  (dona jove)
◊ ég er 21 árs stelpa sem flutti til Mæorku í Júní: sóc una noia de vint-i-un any[s] que va venir a viure a Mallorca pel juny

stelpu·gála <f. -gálu, -gálur. Gen. pl.: -gála o: -gálna>:
mossa f, joveneta f, [bona] polla f
stelpugála, ég læt taka þig úr sambandi. Þú gafst mér undir fótinn!: coqueta maleïda,

stelpu·gopi <m. -gopa -gopar>:
joveneta f

stelpu·gægsni <n. -gægsnis, -gægsni>:
<PEJORmossa f, xicotassa f

stelpu·hnokki <m. -hnokka -hnokkar>:
nena f

stelpu·krakki <m. -krakka -krakkar>:
nena f

stelpu·legur, -leg, -legt <adj.>:
com de nena

stelpu·rófa <f. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:
xiqueta (o: xicoteta) f, neneta f

stelpu·strákur <m. -stráks, -strákar>:
figaflor m (noi efeminat)

stel·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
<MEDcleptòman -a

stel·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<MEDcleptomania m

stel·vís, -vís, -víst <adj.>:
inclinat -ada a robar (que li agrada robar, lladre)
hinn stelvísi (κλέπτων -έπτουσα -έπτον, ὁ κλέπτων μηκέτι κλεπτέτω) hætti að stela, en leggi hart að sér og gjöri það sem gagnlegt er með höndum sínum, svo að hann hafi eitthvað að miðla þeim, sem þurfandi er: el qui robava, que deixi de robar i que treballi de valent fent amb les pròpies mans el que és profitós, perquè tingui alguna cosa que pugui compartir amb el qui passa necessitat

stel·vísi <f. -vísi, no comptable>:
inclinació f a robar

stel·æði <n. -æðis, no comptable>:
<MEDcleptomania m

stemma¹ <f. stemmu, stemmur. Gen. pl.: stemma>:
<MÚSstemma f, en la música tradicional islandesa, melodia emprada en l’entonació d’una → ríma. També es coneix amb els noms de → kvæðalag o → rímnalag)

stemma² <f. stemmu, stemmur. Gen. pl.: stemma>:
1. (stífladic m  (mur de contenció, p.e., en un corrent d'aigua, en una cascada)
2. (blóðstemmaestroncament m  (de sang que brolla)
3. (rakihumitat f, rellentor f  (fet d'estar humit)

stemma <stemmi ~ stemmum | stemmdi ~ stemmdum | stemmt>:
I. <personal>:
A. <absolut
1. (vera réttésser correcte -a (quadrar, ésser exacte, concordar)
♦ já, það stemmir: sí, és correcte
♦ láta tölurnar stemma: fer quadrar les xifres, fer que els números quadrin
 
B. <e-ð
1. <GENobstruir una cosa (cosa = camí de líquid del cos)
◊ steinn sá er stemmdi þurftina: la pedra [del ronyó] que li obstruïa el pas de l’orina
hann hafði steinsótt, ok lá steinninn í hrœrunum, sá er stemdi þurftina, svá at hann var banvænn með ǫllu: tenia mal de pedra (litiasi) i una pedra a l'engonal que li obstruïa les aigües de manera que estava malalt de mort sense remei
♦ stemma blóðrás: obstruir la circulació de la sang, impedir la circulació de la sang
2. (stöðvaestroncar una cosa (cosa = líquid del cos - totalment)
◊ stemma blóð: estroncar la sang, estroncar una hemorràgia
3. (stíflaobturar una cosa, abolir una cosa (Bal.) (líquid de torrent, corrent d'aigua - totalment)
Hiskía þessi stemmdi (sāˈθam, סָתַם) og efri uppsprettur Gíhonlindar: aquest Ezequies també obturà les boques superiors de la font de Guiħon
kom þá saman fjöldi fólks og stemmdu (sāˈθam, סָתַם: wa-i̯ʝistəˈmū, וַיִּסְתְּמוּ) allar lindir og lækinn, er rann um mitt landið, og sögðu: "Hvers vegna ættu Assýríukonungar að finna gnóttir vatns, er þeir koma?": llavors es reuní molta de gent i varen obturar totes les fonts i el torrent que corria pel mig de la terra, dient: «Per què haurien de venir els reis d'Assíria i trobar aigua abundant quan arribin?»
og er Hiskía varð þess vís, að Sanheríb kæmi og ætlaði sér að ráða á Jerúsalem, þá réðst hann um við höfuðsmenn sína og kappa að stemma vatnslindirnar utanborgar (sāˈθam, סָתַם: li-sətˈtōm, לִסְתּוֹם), og veittu þeir honum stuðning: i quan l'Ezequies va veure que en Senaquerib havia vingut i que tenia intenció d'atacar Jerusalem, va deliberar amb els seus capitans i campions d’obturar les fonts d’aigua que hi havia fora de la ciutat i ells li donaren llur suport
og þér munuð vinna allar víggirtar borgir og allar úrvalsborgir, fella öll aldintré og stemma (sāˈθam, סָתַם: wə-ˌχāl־maʕʝəˌnēi̯־ˈmaʝim   tisˈtɔmū, וְכָל-מַעְיְנֵי-מַיִם תִּסְתֹּמוּ) allar vatnslindir, og öllum góðum ökrum munuð þér spilla með grjóti": i conquerireu totes les viles fortificades i totes les viles d'importància, abatreu tots els arbres fruiters, tapareu totes les fonts d'aigua i afollareu amb pedres tots els bons camps de conreu»
en borgirnar brutu þeir niður, og á alla góða akra vörpuðu þeir sínum steininum hver og fylltu þá grjóti, og allar vatnslindir stemmdu þeir (sāˈθam, סָתַם: wə-ˌχāl־maʕˌʝan־ˈmaʝim   ʝisˈtɔmū, וְכָל-מַעְיַן-מַיִם יִסְתֹּמוּ) og öll aldintré felldu þeir, uns eigi var annað eftir en steinmúrarnir í Kír Hareset. Umkringdu slöngvumennirnir hana og köstuðu á hana: i derruïren les viles, i cadascun d'ells va tirar la seva pedra a tots els bons camps de conreu i els ompliren de pedres, i varen tapar totes les fonts d'aigua i van abatre tots els arbres fruiters fins que no van quedar més que els murs de pedra de Quir-Ħarèsset. Els foners la van encerclar i li dispararen [llurs pedres]
"Þess get eg þá," sagði konungur, "að í þeim litla dal er þar gengur upp að jöklunum muni vatn vera. Mun Refur hafa veitt vatnið og mun hann hafa felldan stokk í stokk þar til að vatnið kemur að virkishorninu neðsta. Þar ætla eg gerva tvo stokka og mun úr einum renna í hina báða stokkana og fylla svo hvorntveggja hlut virkisins. En virkið allt mun gert stokkum holum og mun hver stokkur lúta eftir öðrum og hver mun upp frá öðrum og mun svo fylla virkið uppi og niðri af vatninu. Á þá leið hygg eg þar umbúð veitta. En þar sem yður þótti ekki verða mót á viðinum er vatn féll út alls staðar umhverfis virkið, þar hygg eg hann munu borað hafa langar borur svo mjóvar að ekki mátti koma nema því tré er þynnst verður telgt og ætla eg hann þau tré hafa sett alls staðar í virkisstokkana. En í þeim bleðgum ætla eg vera skaup og mun hann þeim þá munað hafa lítt að er hann vildi að vatnið rynni úr virkinu. Alla þessa bleðga mun hann sett hafa af smíði og mun eins konar tré verið hafa í bleðgunum og í stokkunum. Nú er það mitt ráð við Gunnar að þér farið norður í vor á tveim skipum, tólf á hvoru. Aðrir tólf skulu skurð grafa fyrir norðan virkið jafnlangan, stundar nær svo djúpan að taki manni undir hendur, og munu þeir finna umbúð lækjarins. Og ef svo er þá stemmi þeir lækinn að hann beri ekki vatnið í virkið. En aðrir tólf beri við að virkinu. Síðan þætti mér von að þér megið brenna virkið fyrir vatns sökum. Nú hefi eg til lagt þau ráð að eg heit því Gunnari að annaðhvort mun vera, að Refur mun flýja virkið og Grænland eða mun Gunnar fá handtekið hann. En ósýnt mundi mér þykja hverninn sá maður mundi á brott komast er svo væri við kominn nema hann hafi mikinn viturleik sér í brjósti. En ekki vildi eg að þú færir sjálfur Bárður því að eg veit ei hvað þú sækir að Ref": aleshores endevino”, li va dir el rei, “que a la valleta que va pujant fins a les glaceres hi deu haver un estany / aigua. En Refur deu haver desviat aquesta aigua encaixant un tronc buidat a mode de tub barril dins un altre, fins que l'aigua arriba al cornaló inferior de la fortalesa. Crec que aquí hi deu haver dos troncs buidats preparats i que l'aigua [de l'estany] deu rajar del conducte de fusta en aquests dos troncs buidats omplint així les dues parts de la fortalesa, però la fortalesa. Crec que tota la fortalesa deu estar feta de troncs buits i que cada tronc buit es deu inclinar sobre el següent og hver mun upp frá öðrum i que d'aquesta manera la fortalesa deu quedar plena d'aigua per dalt i per baix (o a dalt i a baix). Crec que és d'aquesta manera com deu estar disposada la cosa. I allà on us va semblar que no hi havia galzes o juntures als troncs quan l'aigua rajava pertot arreu tot al voltant de la fortalesa, crec que és perquè en Refur deu haver fet [als troncs] forats llargs, i tan fins (prims) que no es poden tancar més que amb les fustetes (llenquetes de fusta, tasconets) que es poden tallar al més prim possible i crec que deu haver posat aquests tasconets de fusta pertot arreu als troncs de la fortalesa. I crec que a tots aquests tascons hi deu haver un skaup i que ell els deu haver afluixat una mica quan va voler que l'aigua ragés cap a fora pels troncs de la fortalesa. Deu haver fet tots aquests tasconets deuen estat fets amb la [màxima] habilitat i tant els tascons com els troncs buits deuen estar fets de la mateixa mena de fusta. Doncs bé, el consell que dono al Gunnar és que, quan arribi la primavera, us dirigiu al nord amb dos vaixells, amb una tripulació de dotze homes a cadascun. Una tripulació que cavi al nord de la fortalesa una rasa tan llarga com ho és la fortalesa, al més a prop d'ella que pugui, i prou profunda que a un home la vorera li arribi a l'aixella i llavors deuran trobar el conducte de l'aigua del torrent. I si realment és així, que obturin el corrent d'aigua de manera que el conducte deixi de portar aigua a la fortalesa. [Mentrestant, que] la segona tripulació tragini llenya fins a la fortalesa. Després d'això, em sembla que hi haurà possibilitats que pogueu cremar la fortalesa sense que l'aigua us ho impedeixi. I ara ja he donat els consells que prometo al Gunnar [que si els segueix i posa en pràctica] passarà una d'aquestes dues coses: o en Refur fuig de la fortalesa i de Grenlàndia o en Gunnar el farà presoner. Em resulta impossible de veure com aquest home (en Refur) hauria de poder fugir si es fa tot tal i com he dit, llevat que ell tingui una gran saviesa al seu cor. Tanmateix, no voldria que tu, Bárður, hi vagis perquè no sé què hi vas a cercar d'en Refur [llevat de la mort]” (vocabulari: #1. felldur: Cf. Baetke 19874, pàg. 134: <...> 5. befestigen; zusammenfügen,-passen; hinwenden auf, in Verbindung bringen mit: f. stokk á horn e. Brett vor den Hörnern (e. wütenden Bullen) befestigen; #2. stokkur: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: <...> 9. durchbohrtes Holzstück: fella stokk í stokk Holzröhren ineinanderfügen; adopto aquest significat (Holzröhre) en la meva traducció; #3. ger: Cf. Baetke 19874, pàgs. 194 o 607, no dóna entra a aquests tveir gervir stokkar; #4. og hver mun upp frá öðrum: Cf. Baetke 19874, pàgs. 682: <...> 2. oben: upp við jǫkla oben bei den Gletschern; þeir heyra mál í eikina upp yfir sik sie hören in der Eiche (oben) über sich sprechen; upp af e-u, upp frá e-u oberhalb, über; þrjú hásæti ok hvert upp frá ǫðru drei Hochsitze übereinander. Interpreto, segons això, que cadascun dels troncs clavats verticalment per a fer la muralla de fusta de la fortalesa fa escaló amb el següent, de tal manera que un sempre queda part damunt un dels seus dos troncs veïns (i part davall l'altre, és clar); #5. umbúð: Cf. Baetke 19874, pàgs. 674: <...> Vorrichtung, Einrichtung: á þá leið hygg ek þar umbúð veitta ich glaube, daß es dort auf die Weise eingerichtet ist; #6. mót: Cf. Baetke 19874, pàgs. 427: <...> 2. das Zusammenstoßn, die Stelle, wo zwei Dinge zusammenstoßen: alda mót Zusammentreffen zweier Zeitabschnitte; mát á viðinum eine Fuge im Holz; #7. bleðgi: Cf. Baetke 19874, pàgs. 57: bleðgi (eig. blegði) m. Pflock, Keil, Dübel; #8. muna: Cf. Baetke 19874, pàgs. 428: <...> 2. (von der Stelle) bewegen, verlegen (e-u) <...>; #9. líttat, lítt að: Cf. Baetke 19874, pàgs. 388: líttat (für lítt þat) adv. ein wenig, etwas <...>; #10. stundar: Cf. Baetke 19874, pàgs. 613: <...> 5. stundar (vor adj.) außerordentlich, sehr <...>; interpreto que el sintagma stundar nær va referit a la localització de la rasa que ha de cavar una de les dues tripulacions i tradueixo en conseqüència; #11. lækur: Crec que l'autor del text no diu pas que l'aigua amb què es mulla la fusta exterior de la fortalesa per impedir que li calin foc en cas d'un atac amb teies enceses, procedeix del rierol glacial i no pas de la cubeta glacial, com ha dit inicialment, sinó que aquest lækur fa referència al raig d'aigua que en Refur, amb el seu enginy, fa arribar fins a la fortalesa, i tradueixo en conseqüència; #13. fyrir vatns sökum: literalment a causa de l'aigua, òbviament, a causa de la manca d'aigua; #12. leggja ráð til: Cf. Baetke 19874, pàgs. 479: <...> leggja ráð á, til einen Rat erteilen (in bezug auf etwas); #14. koma e-u við: Cf. Baetke 19874, pàgs. 336: <...> koma e-u við etwas zuwege bringen, fertigbringen; zu etwas in der Lage sein <...>; #15. viturleikur: Cf. Baetke 19874, pàgs. 752: vitr-leikr (-leiki) m. Weisheit, Verstand, Klugheit <...>; #16. sækja e-ð að e-m: anar a cercar una cosa (p.e., un consell) d'algú. El rei preveu que l'única cosa que en Bárður pot anar a cercar d'en Refur és la pròpia mort i, efectivament, en Refur matarà en Bárður traspassant-lo amb la seva llança; )
♦ stemma ferð fyrir e-m: impedir el viatge d'algú
Þórir skar þá af honum böndin ok mælti: "Lítils viltu virða mín orð." Hann brá þá sverðinu Þegn ok ógnaði honum með: "Þetta sverð mun kenna þér sannsýni, er þú hefir enga áðr, ok mun þat þik ekki mikils meta ok stemma ferð fyrir þér": en Þórir aleshores li va tallar les lligadures i li va dir: "en poc vols apreciar les meves paraules". Llavors va desembeinar la seva espasa Þegn i el va amenaçar amb ella: "Aquesta espasa t'ensenyarà equanimitat, ja que abans no n'has tinguda gens, i no et tindrà gaire respecte i t'impedirà el viatge"
♦ stemma leka: tapar una via d'aigua
♦ stemma stigu við (o: fyrir) e-u: <LOC GEN & FIGposar aturall a una cosa, posar fi a una cosa
þá barst honum til eyrna að hershöfðingjar Demetríusar væru komnir til Kades í Galíleu með mikinn her til að stemma stigu við fyrirætlunum hans (μεταστῆσαι + Gen., βουλόμενοι μεταστῆσαι αὐτὸν τῆς χρείας)aleshores li va arribar a les orelles que els generals d'en Demetri eren arribats a Cades, a la Galilea, amb un gran exèrcit, per a impedir els seus plans
♦ stemma stigu við blæðingunum ~ frekari blæðingum: contenir les hemorràgies ~ aturar ulteriors hemorràgies
♦ stemma stigu við afbrotum: contenir la criminalitat
 
C. <amb complement preposicional
⟶ <af>
1. <stemma af bókhald>(koma heim viðfer quadrar els llibres (o: la comptabilitat; o: els comptes) 
 
II. <impersonal, amb el subjecte lògic en acusatiu>:
1. (stemmastempantanar-se (quedar obstruït un corrent d'aigua)
♦ vatnið (= Ac.) stemmdi uppi: el riu es va empantanar completament
þá sóttu konungar austur fyrir landið og lögðu að þar er heitir Áin helga og dvöldust þar um hríð. Þá spyrja þeir að Knútur konungur fór með her sinn austur eftir þeim. Þá bera þeir ráð saman og tóku það til að Ólafur konungur með liði sínu sumu gekk á land upp og allt á markir til vatns þess er Áin helga fellur úr, gerðu þar í árósinum stíflu með viðum og torfi og stemma svo uppi vatnið og svo skáru þeir díki stór og hleyptu saman fleirum vötnunum og gerðust þar víðir flóar en í árveginn hjuggu þeir stórviðu. Þeir voru í þessu starfi marga daga og hafði Ólafur konungur allt tilstilli um brögð þessi en Önundur konungur hafði þá stjórn yfir skipahernum: aleshores els reis es dirigiren a llevant tot resseguint la cosa i ancoraren a l'indret que nom Áin helga, ço és, el Riu Sagrat i hi restaren un temps. Llavors es van assabentar que el rei Canut els estava encalçant amb el seu exèrcit. Aleshores deliberaren plegats i resolgueren de fer el següent: el rei Olau desembarcà amb una part de les seves tropes i travessà els boscos [que feien frontera entre Noruega i Suècia] fins al llac on neix Áin helga, el Riu Sagrat, i a la boca del riu hi van fer un assut amb troncs d'arbres i torba i així s'obturà totalment la sortida del llac. També cavaren grans rases amb les quals feren que confluïssin [al llac] les aigües de diversos estanys provocant d'aquesta manera una vasta inundació arreu i tallaren grans arbres que feren caure dins la llera del riu. Estigueren ocupats en aquest treball mants dies i el rei Olau organitzava i dirigia [tot sol] tota la preparació d'aquest estratagema mentre que el rei Önundur comandava la flota
eptir fall Regbuss gerðist Magnús konungr svá ákafr, at hann var fremstr sinna manna, ok beið eigi merkjanna, hann hjó á tvær hendr, ok drap heiðingja niðr sem búfé; sá Vindr þá engan sinn kost vænna en flýja, þeir sem því komu við. Dreifðist þá herrinn víðs vegar, en Magnús konungr rak flóttann fyrstr; varð þá svá mikit mannfall af heiðingjum, at þat var víða um heiðina, at menn Magnúsar konúngs náðu eigi á bera jǫrð at stíga fyrir búkum Vinda, ok stóra lœki stemdi uppi af valfalli, svá at eigi náðu sinni rás: després de la mort d'en Regbus, el rei Magnús va cobrar tant de briu en la lluita que anava al capdavant de tot dels seus homes sense esperar-se els estendards (és a dir, no s'esperava a avançar que haguessin passat els portaestendards); colpia a dreta i esquerra i matava els pagans com si matés bestiar: els vendes no varen veure cap possibilitat millor que fugir, cadascun com podia. Llur exèrcit es va dispersar en totes direccions, i el rei Magnús fou el primer a empaitar els qui fugien; aleshores es va produir un carnatge tan gran entre els pagans que, vastament per la landa, els homes del rei Magnús no podien trepitjar la terra nua de tants de cossos de vendes [morts] que hi havia, i grans torrents es van obturar (embussar) a causa dels morts de la batalla de manera que [llurs aigües] no podien pas continuar llur curs (vocabulari: #1. hǫggva á tvær hendr: Cf. Baetke 19874, pàg. 298: <...> 2. Seite: til hœgri handar auf, nach der rechten Seite; hǫggva á báðar, á tvær hendr, til beggja handa nach beiden Seiten hauen; )
ána stemmdi uppi: el riu es va empantanar completament, el riu va quedar completament obstruït

stemmast <stemmist ~ stemmumst | stemmdist ~ stemmdumst | stemmst>:
estroncar-se, obturar-se
nú hefir einhver rennsli úr hörundi sínu, og er hann óhreinn vegna rennslisins. Og skal svo vera um óhreinleika hans, þá er hann hefir rennsli: Hvort sem rennslið úr hörundi hans gengur út eða stemmist (sāˈθam, סָתַם: ʔō־hɛħˈtīm   bəɕāˈr-ō   mi-zzōˈβ-ō, אוֹ-הֶחְתִּים בְּשָׂרוֹ מִזּוֹבוֹ), þá er hann óhreinn: si algú té un escolament del seu cos, és impur a causa d'aquest escolament. I la seva impuresa perdurarà mentre tingui l'escolament: serà impur tant si el seu cos deixa anar l'escolament com si el reté
Þorsteinn var þar allan veturinn til huggunar við bróður sinn en þó gerði Grím mjög óárlegan. Svaf hann lítið og neytti lítt matar. Og er á leið misserið leitaði hann eftir ef Grími væri nokkuð um utanferð, kvað við það stríð manna stemmast og dofna hugann af þeim áhyggjum er fyrir standa gleði manna og gamni. Grímur kvaðst fara vilja ef Þorsteinn færi með honum en hann kvaðst það gjarna vilja ef Grími væri fyrir það nokkurs vildara en áður: en Þorsteinn hi va romandre tot l'hivern per a consolar el seu germà, però en Grímur es trobava en un estat de desolació. Dormia poc i a penes menjava res. I quan l'hivern començava a tocar a la seva fi, va encercar si al Grímur li agradaria de viatjar a Noruega; li digué que viatjant s'estroncaven les penes dels homes i es descarregava l'esperit dels maldecaps que entrebanquen l'alegria i impedeixen el goig dels homes. En Grímur li va dir que volia fer el viatge si en Þorsteinn l'hi acompanyava. En Þorsteinn li va dir que ho faria de grat si en Grímur, gràcies a aquell viatge, estava una mica millor que abans (vocabulari: #1. stríð: Cf. Baetke 19874, pàg. 611: <...> 2. Leid, Kummer, Schmerz; )
at öðrum degi hófu þeir sína orrostu ok börðust allan þann dag ok fóru at kveldi í herbúðir sínar. Þeir börðust svá átta daga, at höfðingjar váru enn heilir, en engi vissi manntal, hvat margt fell. En bæði dag ok nótt dreif lið til Angantýs af öllum vegum, ok þá kom svá, at hann hafði eigi færa fólk en í fyrstu. Varð nú orrostan enn ákafari. Váru Húnar allákafir ok sá þá sinn kost, at sú ein var lífs ván, ef þeir sigruðust, ok illt mundi Gota griða at biðja. Gotar vörðu frelsi sitt ok fóstrjörð fyrir Húnum, stóðu því fast, ok eggjaði hverr annan. Þá er á leið daginn, gerðu Gotar atgöngu svá harða, at fylkingar Húna svignuðu fyrir. Ok er Angantýr sá þat, gekk hann fram ór skjaldborginni ok í öndverða fylking ok hafði í hendi Tyrfing ok hjó þá bæði menn ok hesta. Raufst þá skjaldborg fyrir Húna konungum, ok skiptust þeir bræðr höggum við. Þá fell Hlöðr ok Humli konungr, ok þá brast flótti á Húnum, en Gotar drápu þá ok felldu svá mikinn val, at ár stemmdust ok fellu ór vegum, en dalir váru fullir af hestum ok dauðum mönnum ok blóði: l’endemà començaren llur batalla i es bateren tot lo dia i quan es va fer de vespre cada exèrcit va tornar al seu campament. Varen estar lluitant així per espai de vuit dies ja que els respectius capitans encara eren vius i estalvis, però ningú no sabia el nombre de morts, quants de guerrers havien caigut. I tant de dia com de nit i de totes direccions li venien reforços a l'Angantýr, de manera que s'esdevenia que mai no tenia menys gent que a l'inici [de la batalla]. Llavors la batalla encara va tornar més aferrissada. Els huns lluitaven amb una abrivadesa molt forta ja que veien que la seva única possibilitat de conservar llurs vides era si vencien i que seria mal de fer demanar quarter dels gots. Els gots[, per llur banda,] defensaven llur llibertat i pàtria contra els huns, per això es mantenien ferms i s'esperonaven els uns als altres. Quan el [novè] dia ja anava trabucant, els gots varen fer una escomesa tan forta que els rengles dels huns es varen rompre. I quan l'Angantýr ho va veure, va sortir de la skjaldborg, el baluard o muralla d'escuts, i es va posar al capdavant de la seva formació i duia en la mà l'espasa Tyrfingr i colpia amb ella tant als cavalls com als homes. Aleshores s'obrí bretxa a l'skjaldborg dels reis dels huns i els germans intercanviaren cops d'espasa. Aleshores van caure en Hlǫðr i el rei Humli i els rengs dels huns es varen desfer, i els gots els varen matar i feren un carnatge tan gran que els rius se n'embossaren i es desbordaren, i les valls eren plenes de cavalls i homes morts i sang

stemmdur, stemmd, stemmt <adj.>:
que està d'un humor determinat
hann var þannig stemmdur: estava d'aquest humor
♦ vera illa stemmdur: no tenir humor o delit [per una cosa], estar desganat -ada [per fer una cosa]
♦ vera vel stemmdur: tenir la moral alta, estar carregat -ada d'energia

stemming <f. stemmingar, no comptable>:
variant de stemmning ‘ambient; humor’

stemmning <f. stemmningar, no comptable>:
1. (stíflunestroncament m  (obturació de pas de líquid)
2. (geðblær, hughrifambient m  (clima o atmosfera que es respira o que regna a un lloc & humor per a fer una cosa)

stend:
1ª pers. sg. pres. ind. de → standa “estar-se dret -a”

stendur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → standa “estar-se dret -a”

stengur:
nom. & ac. pl. de → stöng “barra; perxa; canya etc.”

stensill <m. stensils, stenslar>:
1. (platanormògraf m (plantilla en fusta, metall o plàstic rígid)
2. ([vaxborinn] pappírestergit m  (plantilla en paper)

stepp <n. -stepps, no comptable>:
step dance f, sapateado m

steppa <f. steppu, steppur. Gen. pl.: steppa o: steppna>:
estepa f (gran praderia eurasiàtica)

steppa <steppa ~ steppum | steppaði ~ steppuðum | steppjað>:
ballar step dance, ballar sapateado

stepp·dans <m. -dans, -dansar>:
step dance f, sapateado m

steppu·vepja <f. -vepju, -vepjur. Gen. pl.: -vepja>:
fredeluga gregària, merita gregària (Val.), juia gregària (Bal.) (ocell Vanellus gregarius)

stera·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
esteroide m

stereó <n. stereós, no comptable>:
[aparell m] estèreo m

stereó, stereó, stereó <adj.inv.>:
estereofònic -a, estèreo

steri <m. stera, sterar>:
esteroide m
♦ vefaukandi sterar: esteroides anabòlics (o: anabolitzants)

sterín <n. staríns, no comptable>:
estearina f

sterín·kerti <n. -kertis, -kerti>:
espelma f d'estearina

sterín·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid esteàric

sterk·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
de complexió forta
skoðið landið og hvernig fólkið er sem í því býr, hvort það er sterkbyggt (hɛ-ħāˈzāq, הֶחָזָק) eða veikbyggt (hă-rāˈφɛh, הֲרָפֶה), fátt eða margt: guaiteu el país i com és la gent que l'habita, si és de complexió forta o feble, petit o gran
en fólkið, sem byggir landið, er sterkbyggt (kī־ˈʕaz, כִּי-עַז) og borgirnar eru víggirtar og mjög stórar. Þar sáum við einnig niðja Anaks: però la gent que habita el país és de complexió forta, i les poblacions són fortificades i molt grans. Hi hem vist també els enaquites

sterk·efnaður, -efnuð, -efnað <adj.>:
financerament fort -a

sterk·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
de color verd herba, verd -a d'herba fresca

sterkja <f. sterkju, no comptable>:
1. <GEN & BIOQUÍMmidó m
♦ → línsterkja “midó per a la roba”
2. (reykjarbræla, svælafumassa f, fumera f  (fum espès i abundant)

sterkja <sterkja ~ sterkjum | sterkjaði ~ sterkjuðum | sterkjaðe-ð>:
1. <GENemmidonar una cosa (stífa)
2. <IND TÈXTempesar una cosa

sterkju·lím <n. -líms, no comptable>:
(dextríndextrina f (substància obtinguda del midó)

sterk·lega <adv.>:
fortament, amb força
hún gyrðir lendar sínar krafti og tekur sterklega (: wa-ttəʔamˈmēt͡s   zərɔʕōˈθɛi̯-χā, וַתְּאַמֵּץ, זְרוֹעֹתֶיהָ) til armleggjunum: cenyeix de força els seus lloms i estreny fortament amb els braços
og söngvarar hófu upp lofsöng sinn, sterklega () ómaði hið ljúfa lag (ἐν πλείστῳ ἤχῳ ἐγλυκάνθη μέλος): i els cantors elevaren llurs cants de lloança, la dolça melodia retentí estentòriament
♦ glíma sterklega: lluitar abraonadament violentament
Auðunn laut þá niður og þreif upp skyrkyllinn og sletti framan í fang Gretti og bað hann fyrst taka við því er honum var sent. Grettir varð allur skyrugur. Þótti honum það meiri smán en þó Auðunn hefði veitt honum mikinn áverka. Síðan réðust þeir á og glímdu heldur sterklega. Sækir Grettir með ákefð en Auðunn fer undan. Finnur hann þá að Grettir hefir dregið undan honum. Gengur upp allt það er fyrir þeim verður og rekast þeir víða um skálann. Sparði hvorgi af en þó verður Grettir drjúgari og fellur Auðunn að lyktum. Hann hafði slitið öll vopnin af Gretti. Knýjast þeir fast og verður brak mikið um þá og þá kemur dynur mikill undir bæinn og heyrir Grettir að riðið var að húsunum og af baki stigið og inn gengið snúðugt. Sér hann að maður gengur inn þriflegur í rauðum kyrtli og hafði hjálm á höfði. Sjá sneri til skálans því að hann heyrði umfang mikið er þeir áttust við. Hann spurði hvað í skálanum væri: aleshores l'Auðunn es va acotar, va aixecar el bot de skyr i el va tirar als braços d'en Grettir manant-li que primer parés el que se li enviava. En Grettir va quedar tot ple de skyr. I això li va semblar una humiliació/deshonra major que si l'Auðunn li hagués infligit una greu ferida. aleshores es varen escometre l'un a l'altre i lluitaren abraonadament i amb aferrissament. En Grettir el va atacar violentament i l'Auðunn va recular. Va constatar que en Grettir ja l'havia superat en força. Tot el que se'ls posava al davant, quedava fet benes i s'anaven empenyent d'una banda a l'altra de l'skáli. Cap d'ells no estalviava esforços. Finalment, en Grettir es va imposar i l'Auðunn, al final, va caure en terra. [Abans de fer-ho, emperò,] li havia arrabassat totes les armes al Grettir. S'empenyen l'un a l'altre amb fermesa produint tot al seu voltant un gran terrabastall. Aleshores es va sentir un gran estrèpit d'unglots de cavall de la clasta del mas i en Grettir va sentir que acabava d'arribar algú a les cases del mas, que baixava del cavall i que entrava a tota velocitat. Va veure que hi havia entrat un home d'aspecte imposant, duia posat un kyrtill vermell i un casc al cap. Aquell home s'havia dirigit a l'skáli perquè hi havia sentit el gran fragor que feien lluitant. Va preguntar que què passava dins l'skáli
að ærnum degi fóru menn í leitina og fundu féið víða í fönnum, lamið af ofviðri eða hlaupið á fjöll upp. Því næst komu þeir á traðk mikinn ofarlega í dalnum. Þótti þeim því líkt sem þar hefði glímt verið heldur sterklega því að grjótið var víða upp leyst og svo jörðin. Þeir hugðu að vandlega og sáu hvar Glámur lá skammt á burt frá þeim. Hann var dauður og blár sem hel en digur sem naut. Þeim bauð af honum óþekkt mikla og hraus þeim mjög hugur við honum. En þó leituðu þeir við að færa hann til kirkju og gátu ekki komið honum nema á einn gilsþröm þar skammt ofan frá sér og fóru heim við svo búið og sögðu bónda þenna atburð: quan ja feia prou claror, els homes sortiren a cercar les ovelles i les trobaren disperses per una vasta zona en els nevassos, batudes pel torb, o bé havien fugit a dalt dels puigs. Tot seguit varen arribar a un redol, a la part de dalt de la vall, on havien trepitjat la neu. Els va semblar que feia la impressió que allà hi havien lluitat abraonadament i amb acarnissament car les pedres i també la terra estaven remogudes arreu. Van examinar amb atenció la zona i varen veure que en Gláur es trobava mort no gaire lluny d'allà. Era mort i negre com el carbó i inflat com un bou. Fou una visió molt desagradable la que se'ls oferia allà. Un calfred els va recórrer tot el cos. Així i tot, intentaren de portar-lo a l'església, però només pogueren fins a la vorera d'un barranc que hi havia a prop d'allà, una mica més avall. Quan ho hagueren fet, se'n tornaren a casa i hi contaren al bóndi aquell fet (vocabulari: #1. óþekkt: Cf. Baetke 19874, pàg. 461: <...> býðr e-m ó. mikla af e-u etw. bietet e. unangenehmen, widerlichen Anblick für jmd.; #2. hrjósa: Cf. Baetke 19874, pàg. 275: <...> hrýss mér hugr við e-m mich schaudert, mir graust vor jmd.; )

sterk·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem virðist sterkur) que té un aspecte fort (d'aspecte fort, que sembla de constitució forta o robusta)
2. (þrekinn, kraftalegur) robust -a (molt vigorós)
fætur þeirra voru keipréttir og iljarnar sterklegar (: wə-ˈχaφ   raɣlēi̯-ˈχɛm   kə-ˈχaφ   ˈrɛɣɛl   ˈʕēɣɛl, וְכַף רַגְלֵיהֶם, כְּכַף רֶגֶל עֵגֶל) eins og kálfsiljar, og þeir blikuðu eins og skyggður eir: llurs potes eren dretes com a ciris i les plantes de llurs peus eren robustes com les d'un vedell; i guspirejaven com l'aram polit
Efraím var tamin kvíga, viljug að þreskja. Þegar ég gekk hjá og sá sterklegan (ʕal־ˈtˤūβ   t͡sau̯wāʔˈrā-ḥ, עַל-טוּב צַוָּארָהּ) háls hennar spennti ég Efraím fyrir til að plægja, Jakob á að herfa: l’Efraïm és una vedella aregada, volenterosa a batre. Quan vaig passar per devora ella i vaig veure el seu coll robust, vaig junyir l'Efraïm perquè llaurés i en Jacob perquè esterrossés
3. (áhlaup) violent -a (atac, envestida: enèrgic)
slíkt svá mælir hann fyrir munni sér, er hann hugsaði sem nú er frá talt. Ok svá œddist hann nú þegar ákafliga í mót Darío konungi, er skattinn lét heimta af fǫður hans, ok neytir í huginum vápna sinna með snarpligum (var.: sterkligum) áhlaupum sem þá er ljónshvelpr sér hjǫrtinn fyrir sér, er hann hefur eigi tekit afl sitt, en tenn eru svá litlar at hann má eigi bíta, þó hellir hann út blóði hjartarins með huginum, at hann megi eigi með tǫnnunum, hann er þá ok seinn á fœti, en þó er vilinn skjótr til áræðisins: tals paraules va mormolant per a si mentre rumia com s'ha referit a dalt. I per això llavors es posa immediatament violentament furiós contra el rei Darius el qual ha exigit de son pare el pagament de tributs, i en el seu cor empra les seves armes en ardits (var.: violents) atacs, talment un cadell de lleó quan veu al seu davant un cérvol, però que encara no ha atès totes les seves forces, i les seves dents són tan petites que no pot mossegar-hi, i tanmateix vessa la sang del cérvol en pensaments com que encara no ho pot pas fer amb les dents, com també és encara camalent, però tot i així la seva voluntat és ràpica atacant
konungrinn Margarín lætr nú bera sitt merki fram á móti herra Gibbon. Teksk þar nú sterkligr atgangr með konungunum þvíat logandi eldr fló brott af þeirra hlífum er stálin saman komu: el rei Margarín llavors va fer avançar el seu estendard contra el senyor Gibbon i va començar un violent atac entre els reis car volava foc encès de llurs armadures quan els acers entrexocaven
síðan gekk Án fram, ok tóku til at glíma, ok var þeira atgangr mjǫk sterkligr. Án mœddist skjótara, því at hinn var stinnleggjaðr ok sterkr. Án bað þá hvílast, en inn ungi maðr lézt búinn til hvárstveggja, ok þó réð Án: l’Án avançà tot seguit cap a ell i començaren a lluitar abraonats i llurs envestides eren molt violentes. L'Án es va cansar més ràpidament car l'altre tenia les cames robustes i era fort. L'Án li va demanar que fessin un descans però, encara que el jove li va dir que estava preparat tant per continuar lluitant com per descansar, va deixar que l'Án decidís
hefst hér upp hin snarpasta orrusta ok svá sterklig atreið, at þeir fara báðir aptr af hestunum ok koma standandi á jǫrð, ok bregða sínum sverðum ok hǫggr hvárr til annars í ákafa, til þess er þeir eru svá móðir ok sárir, at þeir geta varla reitt sverðin. Ok um síðir standa þeir á knjánum. Ok gengr svá at Evida grætr sárliga er hún sér farar síns bónda, svá at hún liggr stundum í óviti af harmi. Nú biðr kastalamaðrinn hvíldar, ok fær hann þat, ok spyrr Erex at nafni. En hann segir, at hann skal fyrri setja sitt nafn, ok svá gerir hann ok mælti <...>: i llavors va començar una batalla acarnissadíssima amb un atac a cavall tan violent que tots dos varen caure dels respectius cavalls i caigueren drets i desembeinaren llurs espases i s'hi colpiren l'un a l'altre amb ardor fins que estan tan cansats i nafrats que a penes poden continuar brandant les espases, i finalment lluitaren d'agenollats. I es va esdevenir que l'Evida plorava amargament en veure el destí del seu marit que ara i adés queia desmaiada de dolor. Llavors el castlà va demanar que fessin un descans i l'obtingué i llavors va demanar a l'Erex què nomia i aquest li va dir que era el castlà el qui havia de dir primer el seu nom, i així ho va fer el castlà tot dient-li <...>
það var einn tíma að hvalur kom á reka Bárðar og hafði Svalur þá vanda sinn og fór til um nátt að skera hvalinn. Og sem hann hafði skorið hvalinn um stund kom Bárður þar. Tókst þar glíma sterkleg með þeim. Trylltist Svalur þá svo Bárði varð aflsfátt en þó kom svo um síðir að Bárður braut hrygg í Sval og kasaði hann þar í mölinni og heitir þar Svalsmöl. Aðra nótt eftir fann hann Þúfu á hvalnum og drap hana með sama móti. Þetta þótti hin mesta landhreinsan: una vegada es va esdevenir que una balena va encallar al tros de costa sobre el qual en Bárður tenia els drets d'ús del reki, o sigui, allò, que hi escopís la mar. L'Svalur va fer el que solia i hi anà de nit a escorxar la balena. I quan ja feia una estona que l'estava escorxant hi arribà en Bárður. S'abraonaren fortament (Va començar entre tots dos un violent abraonament). L'Svalur es va entrol·lar, de manera que al Bárður aviat li flaquejaren les forces, però al capdavall la cosa va acabar que en Bárður va trencar-li l'espinada a l'Svalur i el va soterrar sota la grava de la riba i l'indret es diu, d'aleshores ençà, Svalsmöl. La nit següent, en Bárður va trobar la Þúfa a la balena i la va matar de la mateixa manera. La gent va considerar que aquella havia estat la més gran neteja d'indesitjables del país que hi havia hagut (cf. Baetke 19874, pàg. 360: land-hreinsan f. Reinigung, Befreiung eines Landes (von Unruhestiftern). La frase em recorda una frase d'en Rabelais que fa ...Hèrcules, el qual netejà el món de monstres i tirans)
4. (lás) sòlid -a, resistent (pany, forrellat, cadenat: ferm, fort)
þá mælti hann ok nam staðar: "Furðu sterkligr (var.: sterkr) láss er hér fyrir tómu húsi Krists, ok er konungr eigi jafnvíss um slíkt sem aðrir menn láta, at hann sé allra manna spakastr, er hann sefr nú [svá fast]": aleshores li va dir mentre s'aturava: “la casa buida del Crist té un forrellat extraordinàriament sòlid (menys literalment: Guaita que posar un forrellat tan ferm per tancar [i protegir] la casa buida del Crist!. el forrellat puixant = el senyal de la Creu fet per un pagà que se senya). En aquest punt el rei no és pas tan savi com els altres diuen, car, com pot ésser el més intel·ligent de tots els homes, si ara dorm [tan profundament] (més literalment: i el rei no és pas tan savi com diuen els altres [quan afirmen] que és el més savi del món ja que ara dorm [tan profundament])?”

sterk·leiki <m. -leika, no comptable>:
força f, fortalesa f, solidesa f
dóttur eina barna átti hann við drottningu sinni, er Ingigerðr hét. Allra kvenna var hún fríðust ok kurteisust, er í váru ǫllu Garðaríki ok þótt víðara væri leitat. Visku ok málsnilld bar hún yfir hvern mann. Allar þær listir kunni hún, er kvenmanni sómdi ok þá plǫguðu dýrar konur nær ok fjarri. Hún hafði hár svá mikit, at vel mátti hylja allan hennar líkama, ok svá fagrt sem gull eða hálmr. Mikit unni konungr dóttur sinni. Hafði hún sérliga herbergi innan borgar. Var þat ágætt herbergi at stǫð ok sterkleika ok forkunnliga gert með gull ok gimsteina. Sat hún dagliga í þessu herbergi með þeim ǫðrum, er henni þjónuðu. Hreggviðr konungr var mjǫk við aldr í þann tíma: amb la seva reina només havia tingut un únic infant, una filla que nomia Ingigerðr. Era la més bella i la més cortesa de totes les dones que hi havia en tot el Rus de Kíev i, posats a cercar, també de molt més enllà. Superava qualsevol [altra] persona en saviesa i eloqüència. Dominava totes aquelles habilitats que esqueien a una dona i que practicaven en aquell temps les dones distingides, de prop i de lluny. Tenia uns cabells tan llargs i espessos que hi podia cobrir bé tot el seu cos i eren tan bells com l'or o la palla. El rei estimava molt sa filla. Ella tenia un estatge a part a l'interior de la vila. Era un estatge magnífic tant pel que fa a l'emplaçament com pel que fa a la seva solidesa i totalment fet (sumptuosament ornat, profusament llavorada ?) amb or i pedres precioses. Diàriament s'hi estava amb les altres [donzelles] que la servien. El rei Hreggviðr en aquell temps ja era molt vell (Baetke 19874 pàg. 527: hon hafði sérliga herbergi innan borgar sie hatte eine gesonderte Unterkunft)

sterkur, sterk, sterkt <adj.>:
fort -a 
♦ mikill og sterkur [maður]: [un home] gros i fort, [un home] corpulent i fort
í þann tíma, er Hákon jarl Sigurðarson réð fyrir Noregi, bjó sá bóndi í Gaulardal, er Brynjólfr hét. Hann var kallaðr úlfaldi. Hann var lendr maðr ok mikil kempa. Kona hans hét Dagný; hún var dóttir Járnskeggja af Yrjum. Þau áttu einn son, er Þorsteinn hét. Hann var mikill ok sterkr, harðúðigr ok óaflátssamr við hvern, sem eiga var. Engi var jafnstórr í Noregi, ok trautt fengust þær dyrr, at honum væri hægt um at ganga, ok því var hann kallaðr bæjarmagn, því at hann þótti ofmagni bera flestum húsum. Hann var óþýðr, ok fekk faðir hans honum því skip ok menn, ok var Þorsteinn þá ýmist í hernaði eða í kaupferðum, ok tókst honum hvárttveggja vel: a l'època que el iarl Hákon Sigurðarson regnava sobre Noruega, hi hagué un bóndi a la vall de Gaulardalr que nomia Brynjólfr. Li deien Camell (úlfaldi) de malnom. Era un lendr maðr i un gran campió. La seva dona nomia Dagný i era filla d'en Járnskeggir d'Yrjar. Tenien un fill que nomia Þorsteinn. Era gran i fort, de tarannà rude i inflexible amb tothom amb qui tenia tracte. No hi havia ningú en tot Noruega que fos tan alt i gros com ell i eren poques les portes per les quals pogués passar sense esforç, i per això li posaren el malnom de Bœjarmagn, ço és, Força del Mas, perquè semblava ésser massa alt i gros per a la major part de cases. Tenia un caràcter difícil i per aquesta raó son pare li va procurar un vaixell i una tripulació. A partir de llavors, en Þorsteinn va alternar els viatges de mercader amb els de saqueig i va reeixir bé tant en una activitat com en l'altra (vocabulari: #1. harðúðugur: Cf. Baetke 19874, pàg. 233: harðúðigr adj. harten Sinnes, von strengem, schroffem Wesen; #2. óaflátssamur: Cf. Baetke 19874, pàg. 452: óaflátsamr adj. unnachgiebig; #3. lendur maður: home ligi, feudatari. Cf. Baetke 19874, pàg. 376: lendr maðr Lehensmann, Adliger (in Norwegen); )
bróðir hans hét Kolskeggur. Hann var mikill maður og sterkur, drengur góður og öruggur í öllu. Annar bróðir hans hét Hjörtur. Hann var þá í barnæsku. Ormur skógarnef var bróðir Gunnars laungetinn og er hann ekki við þessa sögu. Arngunnur hét systir Gunnars. Hana átti Hróar Tungugoði sonur Una hins óborna Garðarssonar. Sá fann Ísland. Sonur Arngunnar var Hámundur halti er bjó á Hámundarstöðum: son germà nomia Kolskeggur. Era gros i fort, un bon noi i de confiança en tot. Tenia un altre germà que nomia Hjörtur i que en aquella època encara era un nen. L'Ormur skógarnef era un germà d'en Gunnar nascut fora del matrimoni [de son pare] que no s'esmentarà pas en aquesta història. La germana d'en Gunnar nomia Arngunnur i estava casada amb en Hróar, el godó de Tunga, que era fill de l'Uni el Nonat (=nat per cesària), el qual era fill d'en Garður que havia descobert Islàndia. L'Arngunnur tenia un fill que nomia Hámundur el Ranc que vivia a Hámundarstaðir
♦ sterkur maður: un home fort
vitur maður er betri en sterkur (ˌgɛβɛr־ħāˈχām   ba-ˈʕōz, גֶּבֶר-חָכָם בַּעוֹז) og fróður maður betri en aflmikill, því að holl ráð skalt þú hafa, er þú heyr stríð, og þar sem margir ráðgjafar eru, fer allt vel: un home savi és millor que un de fort, i un home de ciència millor que un de físicament vigorós; perquè, si fas una guerra, hauràs de tenir bons consells i allà on hi ha molts de consellers tot hi va bé
♦ sterk hugsun: pensaments intensos
♦ sterk hönd: <GEN & FIGmà forta
♦ með sterkri hendi: <FIGamb mà forta (ben armat)
og Edóm fór í móti honum með miklu liði og sterkri hendi (ū-βə-ˈʝāδ   ħăzāˈqāh, וּבְיָד חֲזָקָה): Edom els sortí a l'encontre amb un exèrcit nombrós i mà forta
♦ sterkar hendur eins og þínar: mans fortes com les teves
♦ sterk beyging: <GRAMflexió forta
♦ sterk beyging lýsingarorða: declinació feble dels adjectius
♦ sterkar sagnir: verbs forts
♦ veik og sterk beyging sagnorða: conjugació forta i feble dels verbs
♦ sterk fæða: aliments feixucs, alimentació feixuga
þannig lærðist þeim að fara með hveiti á ýmsan hátt, uns úr var orðið brauð, og úr bygggrjónum bjuggu þeir til graut. Þeir gerðu margvíslegar tilraunir með fæðutegundirnar, þeir suðu og steiktu, blönduðu saman því sterkara (τὰ ἰσχυρά [τε καὶ ἄκρητα], καὶ ἔμιξαν, καὶ ἐκέρασαν τὰ ἰσχυρά τε καὶ ἄκρητα τοῖς ἀσθενεστέροις) og daufa, svo að það hæfði sem best líkama mannsins, og yrði sem meltanlegast. Reynslan kendi þeim, að of sterk fæða (τὰ ἰσχυρότερα, ὅσα μὲν ἂν ἰσχυρότερα ᾖ ἢ δυνήσεται κρατεῖν ἡ φύσις) gat ekki samlagast líkama mannsins og olli sársauka, sjúkdómum og dauða, en fæða, sem var í samræði við mannslíkamann gaf næringu, vöxt og heilbrigði: d’aquesta manera aprengueren a manejar el blat de diverses maneres fins que en feren pa, i dels grans d'ordi en prepararen pastetes o farinetes. Feren variades provatures amb les [diferents] menes d'aliments: bulliren i rostiren, barrejaren l'aliment tou amb el més fort per tal que convingués de la millor manera al cos humà i fos al més digestible. L'experiència els va ensenyar que una alimentació massa forta no es podia pas adaptar al cos humà i li causava dolor, malalties i la mort, mentre que una alimentació que fos en harmonia amb el cos humà li proporcionava nodriment, creixement i salut
♦ sterk orusta: una batalla aferrissada
nú svarar Vildifer: «Ek hefi svá stór sár, at ek em eigi vel til búinn at fara í svá sterka orrostu, ok þat annat, at meðan ek má bera minn skjöld ok mitt sverð, vil ek aldri við þik skilja»: llavors en Vildifer li va respondre: “Tinc unes ferides tan grans que no em veig pas en condicions d'entrar en una batalla tan aferrissada, i, a més a més, [tampoc no ho vull fer perquè] mentre pugui sostenir el meu escut i la meva espasa, no vull apartar-me mai del teu costat”
♦ sterk rödd: veu forta
því næst risu Levítar af Kahatítaætt og Kóraætt á fætur og lofuðu Drottin, Guð Ísraels, hárri og sterkri röddu (bə-ˈqōl   gāˈδōl   lə-māʕəˈlā-h, בְּקוֹל גָּדוֹל, לְמָעְלָה): tot seguit els levites del llinatge dels cahatites i del dels coreïtes s'alçaren i lloaren Jahvè, Déu d'Israel, amb veu alta i forta
♦ hrópa með sterkri (o: hárri) röddu: cridar amb veu forta
og hann hrópaði með sterkri röddu (ἐν ἰσχυρᾷ φωνῇ, καὶ ἔκραξεν ἐν ἰσχυρᾷ φωνῇ λέγων...): „Fallin er, fallin er Babýlon hin mikla og orðin að heimkynni djöfla og hæli alls konar óhreinna anda og óhreinna og viðbjóðslegra fugla: i i va cridar amb veu forta: «Ha caigut, ha caigut Babilònia, la gran, i s'ha convertit en domicili dels dimonis i refugi de tota mena d'esperits impurs i de tota mena d'ocells impurs i abominables
♦ sterk trú: <RELIGuna fe forta (o: ferma; o: viva)
♦ sterk vín: destil·lats m.pl, begudes alcohòliques d'alta graduació obtingudes per destil·lació
♦ sterkar taugar: <FIGnervis m.pl d'acer
♦ hafa sterkar taugar: <FIGtenir nervis d'acer
♦ sterkt áfengi: alcohol fort, beguda alcohòlica d'alta graduació
♦ sterkt hús: una casa sòlida
en kvistr guðligs vínviðar mátti hrœrast, en eigi af sníðast, þvíat svá sem viðr flýtr á vatni ok um snýst af bárum ok vindi, en sǫkkr eigi, ok svá sem Vagn snýst á himni, en sǫkkst eigi; sem gull skírist í ofni ok brennr eigi; ok svá sem sterkt hús er knúit af stormi ok fellr ekki, eptir þeim hætti var hugr ok hjarta þessa hins ágæta píslarvátts, styrkr ok staðfastr, úskelfdr ok úhræddr milli ákafra atburða ok áfalla margskonar freistni: però una sarment de la vinya divina es podia remoure però no pas tallar car, de la mateixa manera que la fusta sura a l'aigua i giravolta per l'acció de les ones i el vent però no s'enfonsa pas, i de la mateixa manera que El Carro [gran], ço és, l'Óssa Major, gira en el firmament però no s'enfonsa [a l'horitzó], de la mateixa manera que l'or es purifica en el gresol però no s'hi crema i de la mateixa manera com una casa sòlida és batuda per la tempesta i no cau pas, d'aquesta mateixa manera eren també el cor i la disposició d'aquest màrtir eximi: [era] fort i perseverant, intrèpid i sense por enmig dels violents embats i atacs de temptacions de diverses menes
nafn Drottins er sterkur turn (miɣˌdal־ˈʕɔz, מִגְדַּל-עֹז), þangað hleypur hinn réttláti og er þar óhultur: el nom de Jahvè és una torre forta; hi corre el just i hi està en lloc segur
hver fíll var brynvarinn og bar sterkan tréturn (ὀχυρός -ά -όν, καὶ πύργοι ξύλινοι ἐπ’ αὐτοὺς ὀχυροὶ σκεπαζόμενοι ἐφ’ ἑκάστου θηρίου) sem festur var með gjörðum á dýrið. Í hverjum turni voru fjórir hermenn sem þaðan börðust auk Indverjans sem stýrði: cada elefant anava protegit amb cuirassa i portava a sobre una torre de fusta fortificada que es fixava a la bèstia amb cingles. A cada torre hi havia quatre guerrer que lluitaven des d'allà, a més a més de l'indi que conduïa [l'elefant]
♦ sterkt kaffi: cafè fort
♦ sterkur drykkur: beguda embriagadora, beguda alcohòlica
þessir menn slaga einnig af víndrykkju, skjögra af áfengum drykkjum (ū-βa-ʃʃēˈχār   tāˈʕū, וּבַשֵּׁכָר תָּעוּ), prestar og spámenn slaga af sterkum drykkjum (kɔˈhēn   wə-nāˈβīʔ   ʃāˈɣū   βa-ʃʃēˈχār, כֹּהֵן וְנָבִיא שָׁגוּ בַשֵּׁכָר), ruglaðir af víni, skjögrandi af drykkju (tāˈʕū   min־ha-ʃʃēˈχār, תָּעוּ מִן-הַשֵּׁכָר), slaga er þeir sjá sýnir, riða er þeir kveða upp dóma: aquests i tot fan tentines de tant de vi, tituben de tanta de beguda alcohòlica; els sacerdots i els profetes fan tentines de tanta de beguda alcohòlica, embrollats de tant de vi, titubant de tanta de beguda, fan tentines quan tenen visions, els roda el cap quan dicten sentències
Ólafur konungur fór þá til Túnsbergs og átti þar þá enn þing og talaði á þinginu að þeir menn allir er kunnir og sannir yrðu að því að færu með galdra og gerningar eða seiðmenn, þá skyldu allir fara af landi á brott. Síðan lét konungur rannsaka eftir þeim mönnum um þær byggðir er þar voru í námunda og boða þeim öllum til sín. En er þeir komu þar þá var einn maður af þeim er nefndur er Eyvindur kelda. Hann var sonarsonur Rögnvalds réttilbeina sonar Haralds hárfagra. Eyvindur var seiðmaður og allmjög fjölkunnigur. Ólafur konungur lét skipa þessum mönnum öllum í eina stofu og lét þar vel um búast, lét gera þeim þar veislu og fá þeim sterkan drykk. Og þá er þeir voru drukknir lét Ólafur leggja eld í stofuna og brann stofa sú og allt það fólk er þar var inni nema Eyvindur kelda komst út um ljórann og svo í brott. En er hann var langt í brott kominn fann hann menn þá á leið sinni er fara ætluðu til konungs og bað þá svo segja konungi að Eyvindur kelda var brott kominn úr eldinum og hann mun aldrei síðan koma á vald Ólafs konungs, en hann mun allt fara á sömu leið sem fyrr gerði hann um alla kunnustu sína. En er þessir menn komu á fund Ólafs konungs þá segja þeir slíkt frá Eyvindi sem hann hafði þeim boðið. Konungur lætur illa yfir er Eyvindur var eigi dauður: el rei Olau es va dirigir a Túnsberg on hi va tornar a celebrar un þing. En aquest þing hi va declarar que tots els homes dels quals fos conegut i es provés del cert que practicaven la màgia i els encanteris o que fossin seiðmenn, ço és, bruixots-xamans, que tots ells havien d'abandonar el regne. Tot seguit, el rei va fer fer investigar tots els homes que visquessin a les contrades dels encontorns i va convocar tots [els qui practicaven la màgia] a comparèixer davant ell. I quan hi hagueren anat, entre ells hi havia un home que nomia Eyvindur Fontcalda. Era nét d'en Rögnvaldur Camadreta, el fill d'en Haraldur Bellscabells. L'Eyvindur era seiðmaður i molt versat en les arts màgiques. El rei Olau va fer instal·lar tots aquests homes a una stofa i la va fer parar bé, va fer que els hi fessin un banquet i els servissin beguda alcohòlica [en abundància], i quan foren embriacs, el rei Olau va fer calar foc a l'edifici i aquest es va cremar amb tota la gent que hi havia dedins, tret de l'Eyvindur Fontcalda que va poder fugir enfilant-se a una petita lluerna del sostre per la qual va poder allunyar-se de l'edifici encès. I quan ja era ben enfora, va topar pel seu camí alguns homes que volien anar a veure el rei i els va pregar que diguessin al rei que l'Eyvindur Fontcalda havia escapat de l'incendi i que mai més no tornaria a posar-se en poder del rei Olau i que continuaria fent com abans, practicant tota la seva màgia. I quan aquests homes arribaren a presència del rei Olau, li varen dir les paraules que l'Eyvindur Fontcalda els havia encomanat que li diguessin. El rei es va prendre molt malament que l'Eyvindur no fos mort
♦ sterkur (o: styrkur) eiður: un jurament de gran força
sakar þeirrar baronie, segir hann riddarinn, er þú heldr af mínum herra konunginum, ertu skyldr at sverja honum hinn sterkasta eið, ok þat krefjum vér nú af þér ok ǫllum þeim klerkum, sem þú leiðir meðr þér inn í land várs herra konungsins, svá sem þér vilið í hans landi vera: per la baronia, li va dir aquell cavaller, que teniu del meu senyor, el rei, esteu obligat a jurar-li el jurament més inviolable -i això és el que ara exigim de vós i de tots els clergues que porteu amb vós a les terres del nostre senyor, el rei-, si voleu estar-vos al seu regne
♦ sterkur í e-u: <FIGfort en una cosa
♦ sterkur í sögu: fort en història
♦ ég er ekki sterkur í e-u: X no és pas el meu fort
♦ sterkur lás: un forrellat sòlid
þeir létu það leiðast. Komu þeir að útibúri ákaflega stóru. Þar voru á útidyr og sterkur lás fyrir. Það var allsterkt hús. Þar var hjá salerni mikið og sterkt og eitt skjaldþili milli húsanna. Húsin stóðu hátt og var nokkurt rið upp að ganga. Berserkir gerðust nú umfangsmiklir og stokuðu (skotruðu) Gretti. Hann fór undan í flæmingi og er þeim var minnst von hljóp hann út úr húsinu og greip í hespuna og rekur aftur húsið og setur lás fyrir. Þórir og hans félagar ætluðu fyrst að svarfast mundi aftur hafa hurðin og gáfu sér ekki að. Þeir höfðu ljós hjá sér því að Grettir hafði sýnt þeim marga gripi þá er Þorfinnur átti. Litu þeir þar á um stund. Grettir flýtir ferðinni heim að bænum og þegar hann kemur í dyrnar kallar hann hátt og spyr hvar húsfreyja væri. Hún þagði því að hún þorði eigi að svara: ells varen acceptar la seva proposta. Arribaren a un gran útibúr, ço és, un gran rebost-magatzem exterior. Aquest edifici tenia una porta exterior barrada amb un sòlid forrellat. Era un edifici molt sòlid. Al costat d'aquest edifici hi havia una gran comuna, sòlidament construïda. Aquests dos edificis [continus] estaven separats per un empostissat o envà de posts i es trobaven damunt pilars i calia pujar alguns escalons per entrar-hi. Els bersercs feien molta de gatzara i empenyien en Grettir. Els esquivava adés a la dreta adés a l'esquerra, i quan menys s'ho esperaven, va sortir corrents de l'edifici, va estirar la hespa, va tancar la porta i va passar el forrellat. En Þórir i els seus companys de primer varen creure que la porta havia pegat portada i no s'hi feren més cabòries. Tenien llum perquè en Grettir els havia estat mostrant molts d'objectes valuosos que en Þorfinnur havia posseït. Els bersercs se'ls estigueren mirant una estona. En Grettir es va apressar cap a l'edifici principal del mas i, tan bon punt va haver-ne passat la porta, va cridar amb veu forta demanant on era la mestressa del mas. Ella callava perquè no gosava respondre (vocabulari: #2. flæmingur: Cf. Baetke 19874, pàg. 149: fara undan í flæmingi ausweichende Bewegungen nach der einen und anderen Seite machen; #2. hespa: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 74: 23. hespa, f. („haspe”), ein band, mittels dessen die tür geschlossen werden konnte, wie sie auf Island noch an alleinstehenden nebengebäuden vorkommen, auch fjǫturr (fjǫturláss) genannt (V. Guðmundsson, Privatboligen s. 239). Hier wird das außerordentlich starke (z. 18) schloß (láss) von der hespa unterschieden; diese war also in dem vorliegenden falle wohl nur ein band, [p. 75] an dem man die tür hinter sich anzog; #3. reka: Cf. Baetke 19874, pàg. 493: reka aptr hurð(ina) die Tür zuschlagen, versperren; #4. svarfast: Cf. Baetke 19874, pàg. 622: þeir ætluðu fyrst at svarfazk mundi aptr hafa hurðin daß die Tür (von selbst) zugeschlagen wäre; )
♦ sterkur maður: un home fort
♦ sterkur stormur: una tempesta forta (o: violenta)
♦ sterkur straumur: un corrent intens
♦ sterkur vilji: una voluntat ferma
♦ vera sterkur (o: fasturá svellinu: ésser una persona de tremp
◊ hann er ekki sterkur á svellinu: no és pas una persona de tremp, és dèbil (p.e., davant les pressions, les temptacions etc.)
♦ → beinasterkur “fort com un os”

sterk·viðri <n. -viðris, -viðri>:
tempesta violenta
varð þá skyndilega gnýr af himni eins og aðdynjanda sterkviðris (ἡ βιαία πνοή, ὥσπερ φερομένης πνοῆς βιαίας) og fyllti allt húsið, þar sem þeir voru: tot d'una se sentí del cel una remor fosca com d'una violenta tempesta acostant-se, i omplí tota la casa on eren
þú laust hina guðlausu máttugum armi þínum þegar þeir neituðu að þekkja þig. Á þeim skall firnamikið steypiregn, hagl og sterkviðri (ὁ ὄμβρος ὄμβρου, ξένοις ὑετοῖς καὶ χαλάζαις καὶ ὄμβροις διωκόμενοι ἀπαραιτήτοις), sem ekki varð undan flúið, og svo eyddi þeim eldur: vàreu pegar als impius amb la força del vostre braç quan es varen negar a reconèixer-vos. Aiguats portentosos els van colpir i calabruixades i violentes tempestes de les quals no hi hagué escapatòria, i [finalment,] el foc també els consumí

sterlings·pund <n. -punds, -pund>:
lliura esterlina

sterlings·silfur <n. -silfurs, no comptable>:
argent fi, argent m de primera llei (o: de primer títol), argent esterlí, argent sterling

sterti·maður <m. -manns, -menn>:
gallard m, parencer m
heitir ok óvitr maðr fífl, afglapi, gassi, ginningr, gaurr, glópr, snápr, fóli, œrr, óðr, galinn. Snyrtimaðr ofláti, drengr, glæsimaðr, stertimaðr, prýðimaðr. Heitir hraumi, skrapr, skrokkr, skeiðklofi, flangi, slinni, fjósnir, slápr, drǫttr: un home mancat d'intel·ligència es pot designar amb els mots bufó, nici, capfluix, titella, tanoca, idiota, ximple, foll, furiós, rabiós, boig. Un home galant es pot designar amb els mots airós, baró, elegant, gallard, benplantat; el fanfarró es pot designar amb els mots xerraire, bravejador, mata-set, llausanger, desmanyotat, toixarrut, dròpol, dormilega (vocabulari: #1. hraumi: gortari; #2. fjósnir: nautahirðir; hrotti, [sveita]rusti; #3. slápur: sláni, letingi; #4. dröttur: silakeppur; slóði, skussi; )
maður hét Þórólfur og var kallaður stertimaður. Hann bjó í Þúfum. Hann var óvinveittur í skapi og æðimaður mikill. Hann átti griðung grán, ólman. Þórður af Marbæli var í förum með Arnóri. Þórólfur stærimaður átti frændkonu Arnórs en hann var þingmaður Hjaltasona. Hann átti illt við búa sína og lagði það í vanda sinn. Kom það mest til þeirra Marbælinga. Graðungur hans gerði mönnum margt mein þá er hann kom úr afréttum. Meiddi hann fé manna en gekk eigi undan grjóti. Hann braut og andvirki og gerði margt illt: hi havia un home Þórólfur a qui de malnom deien Parencer. Vivia a Þúfur. Era molt desagradable de caràcter i molt geniüt. Tenia un brau de color gris i ferotge. En Þórður de Marbæli feia viatges amb l'Arnór. En Þórólfur Bravejador estava casat amb una parenta de l'Arnór i era þingmaður dels fills d'en Hjalti. Mantenia molt males relacions amb els seus veïns i va convertir en costum seu dur-s'hi malament. Els més afectats eren els habitants de Marbæli. El brau d'en Þórólfur feia molt de matx a la gent quan el baixaven dels afréttir. Feria el bestiar de la gent i no el podien arruixar a pedrades. També feia malbé els munts de fenàs segat i causava moltes de destrosses més (vocabulari: #1. stertimaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 603: sterti-maðr m. stattlicher, vornehm auftretender, stolzer Mann; #2. stærimaður: En Baetke 19874, pàg. 616, no dóna pas entrada al mot stœrimaðr. El significat és transparent: fanfarró, bravejador, fatxenda; #3. eiga illt við e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 103: eiga illt við e-n im Bösen zu tun haben, in Unfrieden leben mit jmd.; )

stertur <m. sterts, stertar>:
cua f de cavall, coa f de cavall (Val., Bal.) (especialment la part sense els crins. Altrament se sol emprar tagl)
sjá, nykurinn sem ég hefi skapað eins og þig, hann etur gras eins og naut. Sjá, kraftur hans er í lendum hans og afl hans í kviðvöðvunum. Hann sperrir upp stertinn (ʝaħˈpɔt͡s   zənāˈβ-ō   χəˌmō־ˈʔārɛz, יַחְפֹּץ זְנָבוֹ כְמוֹ-אָרֶז) eins og sedrustré, lærsinar hans eru ofnar saman: guaita: el behemot, que jo he creat igual que t'he creat a tu, menja herba com un bou. Mira, té la seva força als lloms, i la seva vigor als músculs del ventre! Manté la cua tibada com un cedre, els nervis de les cuixes estan entrunyellats (entreteixits)

steyldur, steyld, steylt <adj.>:
corbat -ada, arcat -ada (?)
♦ steyldur á hæli: amb les sofrages flexionades, amb els genolls doblegats (?)
Þorgeir hafði riðið undan suður og er hann kom til Hvassafells stóðu þar menn úti. Sauðamaður var þá heim kominn frá fé sínu og stóð þar í túninu og studdist fram á staf sinn og talaði við aðra menn. Stafurinn var lágur en maðurinn móður og var hann nokkuð bjúgur, steyldur á hæli og lengdi hálsinn. En er Þorgeir sá það reiddi hann upp öxina og lét detta á hálsinn. Öxin beit vel og fauk af höfuðið og kom víðsfjarri niður. Þorgeir reið síðan í brott en þeim féllust öllum hendur er í túninu höfðu verið: en Þorgeir havia cavalcat totsol cap al sud i quan va arribar al mas de Hvassafell, hi havia homes a defora. El pastor hi havia arribat en aquells moments de guardar les ovelles. Era allà al tún, el prat tancat devora les cases del mas, recolzat en el seu gaiato i parlant amb altres homes. El gaiato era curt i el pastor estava cansat, així que es trobava força corbat, amb les sofrages flexionades i allargava el coll. I quan en Þorgeir ho va veure, va aixecar la destral i hi va descarregar un cop al coll del pastor. La destral va tallar bé i el cap va botir i caigué en terra un bon tros enfora. En Þorgeir, tot seguit, se'n va anar d'allà a dalt del seu cavall mentre tots els qui es trobaven al tún parlant amb el pastor quedaven paralitzats per l'espant (vocabulari: #1. steyldur: Cf. Baetke 19874, pàg. 603: steyldr adj. gebeugt, gebückt (?); si ens imaginem l'escena, el pastor s'està dret, mentre conversa amb els altres, aguantant-se en el seu bastó, que és curt, la qual cosa fa que s'hagi de corbar i doblegar lleugerament els genolls cap als talons. I això és el que entenc que vol dir aquest adjectiu:amb els genolls doblegats -sense arribar a estar agenollat ni a seure damunt els talons-; #2. e-m fallast hendr: Cf. Baetke 19874, pàg. 123: e-m fallask hendr jmd. sinken die Arme herab (vor Schreck), jmd. ist wie gelähmt; )

steypa <f. steypu, steypur. Gen. pl.: steypna o: steypa>:
1. (steinsteypaformigó m (tant líquid com ja solidificat)
♦ setja þunna steypu ~ þunnt lag af steypu yfir e-ð: posar una capa prima de formigó sobre una cosa
♦ þetta er algjör steypa: <LOC FIGaixò és una pura bestiesa
2. (járnsteypaferro m de fosa (ferro fos)
3. (eirsteypaaram (o: bronze) de fosa (aram fos)
4. (steypuvinna, steypusmíðitreball m amb motlle (treball amb formigó, ferro de fosa, bronze de fosa etc.)

steypa¹ <steypi ~ steypum | steypti ~ steyptum | steypte-u>:
1. (um borð, ílátbolcar una cosa, trabucar una cosa (taula, recipient)
2. (fella, hrinda um koll, jarðvarpafer caure una cosa (d'un cop o empenta)
þá stóð Sigurður konungur upp og talar, segir það ósatt er Ingi kenndi þeim, kvað Gregoríus slíkt upp setja og kvað eigi skyldu langt til að sá fundur þeirra skyldi verða ef hann mætti ráða að hann mundi steypa hjálminum þeim hinum gullroðna og lauk svo sínu máli að hann kvað þá eigi lengi ganga báða. Gregoríus svarar, kvaðst það ætla að hann þyrfti lítt að fýsast þess og lést við því búinn: aleshores el rei Sigurður es va aixecar i va parlar. Va dir que no era ver el que l'Ingi els retreia. Va dir també que aquells rumors els havia fet córrer en Gregoríus i que, si podia decidir, no passaria gaire temps abans que no se celebrés una trobada [tal] entre ells, que hi faria caure [d'un cop] aquell casc daurat (és a dir, que hi sotmetria o abatria en Gregoríus) i va concloure el seu parlament dient que tots dos[, en Gregoríus i ell] no sortirien [de la trobada, sinó que un hi quedaria estès]. En Gregoríus li va replicar dient que creia que el rei Sigurður hauria de desitjar la trobada per poc temps bo i afegint que ell ja estava preparat [per tenir-la]
♦ steypa e-u um koll: trabucar una cosa
◊ steypa borði um koll: trabucar una taula
♦ steypa e-m ~ e-u fyrir borð: (kasta e-u fyrir borðtirar algú ~ una cosa per la borda
og er Hafliði heyrði þetta gekk hann þar að er Grettir lá og mælti: "Eigi þykir mér samkeypi yðvart kaupmanna gott. Þú gerir þeim ólög en níðir þá á svo gert ofan en þeir heitast að steypa þér fyrir borð. Nú er slíkt ótiltækilegt": i quan en Hafliði ho va sentir, va anar a l'indret on jeia en Grettir i li va dir: “les relacions entre els mercaders i tu no em semblen bones. Els fas una injustícia i, a més a més, befa, i ells amenacen de tirar-te per la borda. Aquesta picabaralla ara està fora de lloc” (vocabulari: #1. samkeypi: Cf. Baetke 19874, pàg. 515: <...> Beziehungen, Verhältnis; #2. á svo gert ofan: Cf. Baetke 19874, pàg. 194: á svá gǫrt ofan überdies, obendrein; #3. gera e-m ólög: Cf. Baetke 19874, pàg. 457: <...> gera e-m ólǫg <...> jmd. Unbill zufügen; )
♦ steypa fénu í kné e-m: abocar els diners [d'una escarsella] a la falda d'algú
hann steypir nú fénu í kné henni og hefur hún hönd í en hann telur og tjáir fyrir henni. Guðríður, fóstra hennar, tekur að gráta: i llavors va abocar-li els diners a la falda i ella hi va tenir la mà ficada dedins mentre ell els comptava i els hi mostrava. La Guðríður, la fóstra d'ella, es va posar a plorar
nú tekur hún fésjóð undan belti sér og steypir fénu í kné Vermundi. Silfrið var gott. Vermundur hefur upp brún við fégjöfina. Sefast hann af reiðinni og heitir hann Þorgeiri og Þormóði nokkurum friði, sagðist þó eigi vilja langvistir Þorgeirs þar um Ísafjörð: llavors es va treure l'escarsella del seu cinyell i n'abocà els diners a la falda d'en Vermundur. L'argent [d'aquells diners] era bo. En Vermundur va aixecar les celles davant aquell regal de diners. La seva ira es va apaivagar i li va prometre que donaria una mica de treva al Þorgeir i en Þormóður, encara que també la va advertir que no volia pas que en Þorgeir romangués massa temps allà, al fiord d'Ísafjörður
♦ steypa óvinum e-s: destruir els enemics d'algú, fer tombar els enemics d'algú
þá varð mikill rómr at máli hans, ok mæltu allir: „Mæl þú allra konunga heilastr, ok láti Guð þik steypa þínum úvinum“: aleshores es va sentir un gran clam d'aprovació de la seva arenga i tots digueren: “Sies lloat, tu, el més afortunat de tots els reis, per les teves paraules! I que Déu faci caure tots els teus enemics!” (vocabulari: #1. mæl þú: Cf. Baetke 19874, pàg. 240: <...> 4. heilvoll, voll Glück, glücklich: kom (þú) heill sei willkommen, gegrüßt; farið heilir glückliche Reise, lebt wohl; sitið heilir seid gegrüßt, die ihr hier sitzt, sitzt in Frieden; lúk heill munni í sundr, seg heill sǫgu, mæl (þú) manna heilastr sei gepriesen, habe Dank für deine guten Worte; njótið heilir handa seid gepriesen für eure Tat; biðja e-n koma heilan jmd. willkommen heißen; biðja e-n gefa allra manna heilastan jmd für seine Gabe segnen, preisen; <...>; )
3. (ónýtabolcar una cosa, trabucar una cosa (invalidar)
Hálfdan konungur var viskumaður mikill og sanninda og jafnaðar og setti lög og gætti sjálfur og þrýsti öllum til að gæta og að eigi mætti ofsi steypa lögunum. Gerði hann sjálfur saktal og skipaði hann bótum hverjum eftir sínum burð og metnaði: el rei Hálfdan fou un home savi que sempre deia la veritat i equitatiu. Va promulgar lleis i ell mateix les complia i va forçar tothom a complir-les de tal manera que l'urc no les pogués trabucar. Ell mateix també va fixar les diferents penes i determinà les indemnitzacions o rescabalaments que s'havien de pagar segons la condició i l'honor/dignitat [de l'afectat]
4. (um stjórn: svipta völdum, fella frá völdumenderrocar una cosa  (fer caure: govern, rei, dictador etc.)
◊ steypa stjórni: tombar un govern
♦ steypa e-m af stóli: <LOC FIGtombar algú, deposar algú
♦ steypa konungi af stóli: destronar un rei
♦ steypa e-m í glötun: <LOC FIGfer caure algú a la perdició, portar algú a la seva perdició, arruinar algú com a persona
5. (kollvarpaposar (o: posar) damunt davall una cosa (posar de l'inrevès, cap per avall)
biskup sendi annan mann ofan á Kálfsstaði að segja Þorgilsi að biskup mundi þann sama dag bannsyngja hann og steypa kertum og meiri von hann bannsetti allt hérað (SS II, cap. 459, pàg. 719): el bisbe va enviar un altre home a Kálfsstaðir a dir al Þorgils que el bisbe l'excomunicaria solemnement aquell mateix dia [capgirant els ciris] i que probablement també excomunicaria tota la regió
steypa bolla: posar una tassa damunt davall
6. (um innihald ílátsvessar una cosa (contingut de recipient trabucat)
◊ steypa út vatni: vessar aigua
7. (smeygja af sér & færa sig í, kasta yfir sig, klæðastllevar-se una cosa (peça de roba)
ok er hann kom nær bœnum, tók hann sér saltkarlskufl einn mikinn ok steypti honum yfir sik. Hann var mikill maðr vexti ok stórligr, fríðr sýnum. Síðan hitti hann hirða nokkura ok fór óframliga ok spurði, hvaðan þeir væri. Þeir kváðust vera frá bœ Hrings konungs: i quan ja s'acostava a la vila, va agafar un capot amb caputxa de saliner i se'l va posar a sobre. Era un home alt i de complexió corpulenta i de bells trets. Poc després va trobar uns pastors i, acostant-s'hi amb circumspecció, els va preguntar d'on eren. Ells li digueren que eren de la vila del rei Hringr
förunautar Þorgils báðu hann fyrir sjá. Gerir Þorgils nú klæðaskipti, steypir af sér kápu blárri en tók yfir sig voskufl einn grán. Hann fer heim til bæjarins og er hann var kominn nálega að garði þá sér hann mann ganga í móti sér: els companys de camí d'en Þorgils li varen respondre que fes el que cregués oportú. En Þorgils es va canviar de roba [exterior]: es va llevar la capa blava i es va cobrir amb un capot gris de burell. Llavors se'n tornà al mas i quan ja era a prop del garður, la tanca del mas, va veure un home que se li acostava en la direcció contrària
nú er að segja frá Gissuri Þorvaldssyni að hann kom að skyrbúri og hann Guðmundur frændi hans fylgdi honum. Gissur bað hann fara frá sér, kvað heldur mega einn fá nokkuð undanbragð ef þess vildi auðna þar sem þeir fengju eigi báðir. Þar kom þá og Jón prestur Halldórsson og kvað Gissur þá báða skyldu brott fara frá sér að sinni. Gissur steypti þá af sér brynjunni og stálhúfunni en [p. 641] hafði sverðið í hendi. Þeir Jón prestur leituðu til suðurdura af búrinu og fengu báðir grið. Gissur Þorvaldsson gekk í búrið. Hann sá hvar skyrker stóð á stokkum í búrinu. Þar hleypti hann sverðinu Brynjubít ofan í skyrið svo að það sökk upp um hjöltin. Gissur sá að þar var ker í jörðu hjá lítið og var í sýra en skyrkerið stóð þar yfir ofan og huldi mjög sýrukerið það er í jörðunni var. Þar var rúm það er maður mátti komast í kerið og fór Gissur þar í kerið það er í jörðunni var og settist niður í sýruna í línklæðum einum og tók honum sýran í geirvörtur. Kalt var í sýrunni (SS II, cap. 413, pàg. 640-641): ara cal referir d'en Gissur Þorvaldsson que va arribar a l'skyrbúr, el rebost exterior d'skyr i en Guðmundur, el seu parent, l'hi seguí. En Gissur li va pregar que se n'anés dient-li que un de totsol podia tenir alguna possibilitat de salvar-se, si el destí li ho permetia, allà on ells dos no la tindrien pas. Aleshores també hi va arribar el prevere Jón Halldórsson i en Gissur els va dir a tots que se n'assessin. En Gissur es va llevar la cuirassa i el cabasset, però va continuar empunyant l'espasa amb la mà. En Jón el prevere i en Guðmundur miraren d'arribar a la porta de migjorn del búr i a tots dos els respectaren la vida. En Gissur Þorvaldsson va entrar dins el búr. Va veure que dins el búr hi havia una bóta gran de skyr damunt blocs de fusta. Va ficar l'espasa Brynjubit dins l'skyr i va comprovar que l'skyr li arribava fins a les guardes. En Gissur va veure que al costat d'aquesta bóta n'hi havia una altra de petita enfonyada en terra i que era plena de sýra. La bóta gran de skyr estava pràcticament col·locada al damunt, de manera que la bóta petita de sýra que es trobava enfonyada dins la terra, quedava gairebé amagada per la bóta gran, però hi havia prou espai com perquè un home es pogués ficar dins la bóta petita i això es el que va fer en Gissur: es va ficar dins la bóta petita que es trobava enfonyada en terra i s'hi va asseure dedins, dins la sýra, vestit únicament amb la roba interior de lli, que en aquell temps feia de calçotets, i la sýra li arribava fins als mugrons. Dins la sýra hi feia fred
þá stóð upp Magnús konungur og kallaði að blása skyldi herblástur. Fór þá Vindaherinn sunnan yfir ána að þeim. Hljóp þá upp allur konungsherinn og stefndi í móti heiðingjum. Magnús konungur steypti af sér hringabrynju og hafði ysta rauða silkiskyrtu og tók í hönd sér öxina Hel er átt hafði Ólafur konungur. Magnús konungur rann fyrir öllum mönnum öðrum í móti herinum og hjó þegar tveim höndum hvern mann að öðrum. Svo segir Arnór jarlaskáld...: aleshores el rei Magnús es va aixecar i va cridar que fessin sonar el herblástur, el toc de combat. En aquells moments, l'exèrcit dels vendes, des del sud, estava passant el riu per atacar-los. Aleshores tot l'exèrcit del rei es va aixecar i es va dirigir contra els pagans. El rei Magnús es va llevar l'ausberg. [Només] duia posada una camisa exterior de seda vermella. Va empunyar la destral Hel que havia pertangut al rei Olau. El rei Magnús va atacar l'exèrcit enemic corrent ell el primer de tots els seus homes i al punt va començar a abatre'n un home rere l'altre amb les seves dues mans. Així ho va cantar l'Arnór, escalda de iarls <...>
konungur þakkaði þeim vel orð sín og bað þá vopnast og svo gera menn. Konungur steypir brynju á sig og gyrðir sig með sverðinu Kvernbít, setur á höfuð sér hjálm gullroðinn, tekur kesju í hönd sér og skjöld á hlið. Þá skipar hann hirðinni í eina fylking og bóndum þar með og setti upp merki sín: el rei [Hákon] els va regraciar per llur resposta i els va manar que prenguessin les armes i així ho feren els homes. El rei es va posar a sobre la cuirassa i es va cenyir l'espasa Mossega-molons. Es va posar al cap un elm ferrat d'or, va empunyar una kesja amb una mà i l'escut amb l'altre protegint-se el costat. Aleshores va disposar els homes de la seva hirð i els pagesos en formació de combat i féu clavar en terra ben drets els seus entendards
en sú Vindasnekkjan er menn Ástríðar voru á reri brott og aftur undir Vindland og var það þegar ræða margra manna að Ólafur konungur mundi steypt hafa af sér brynjunni í kafi og kafað út undan langskipunum, lagst síðan til Vindasnekkjunnar og hefðu menn Ástríðar flutt hann til lands. Og eru þar margar frásagnir um ferðir Ólafs konungs gervar síðan af sumum mönnum: però l'snekkja dels vendes a bord de la qual es trobaven els homes de l'Ástríður s'allunyà d'allà al rem per tornar a la Vèndia i va córrer immediatamente la brama, contada per molts, que el rei Olau, trobant-se submergit, s'havia llevat la cuirassa i que havia fugit allunyant-se d'aquesta manera dels vaixells llargs i que tot seguit havia nedat fins a l'snekkja dels vendes i que els homes de l'Ástríður l'havien portat a terra. I hi ha molts de relats, fets de llavors ençà per alguns homes, sobre els viatges i expedicions del rei Olau
8. (setja uppcalar-se una cosa, posar-se una cosa (capell, gorra, casc, caputxa etc. de manera que la vorera inferior arribi fins molt a baix i tapi tot el cap)
Óláfr Tryggvason sigldi um haustit or Syllingum til Englands, hafði hann með sér or eyjunum presta ok aðra lærða menn; lá hann við England í hǫfn nǫkkurri, hann fór þá með friði, þvíat landit var kristit ok svá hann. En þar fór um landit þingboð nǫkkut at allir menn skyldu til þings koma; en er þingit var sett, kom þar drottning ein, er hét Gyða, systir Óláfs kvarans er konungr var at Dýflinni á Írlandi, hon hafði gipt verit einum ríkbornum jarli á Englandi, jarlinn var þá andaðr, en hon hélt eptir ríkinu; en sá maðr var í ríki hennar er nefndr er Álvini, kappi mikill ok hólmgǫngumaðr, hann hafði beðit Gyðu drottningar, en hon svaraði svá: at hon vildi kjǫr af hafa hvern hon skyldi eiga af þeim mǫnnum er þá váru í ríki hennar, ok var fyrir þá sǫk þingsins kvatt, at Gyða skyldi kjósa sér mann; þar var kominn Álfvini skreyttr hinum beztum klæðum, ok allir váru þeir hǫfðingjar ok ríkismenn vel búnir. Óláfr var þar kominn, hafði hann vásklæði sín ok loðkápu yzt ok steypt hettinum, stóð hann út í frá ǫðrum mǫnnum með sína sveit. Gyða gekk ok leit á sérhvern mann þann er henni þótti nǫkkut mannsmót at; en er hon kom þar er Óláfr stóð, leit hon á hann ǫllum megin, síðan lypti hon kápuhetti hans ok sá upp í andlit honum ok mælti: „Hverr er þessi maðr?“ Hann svarar: „Ek heiti Óli, er ek hér útlendr maðr.“ Gyða mælti: „Ef þú vill eiga mik, þá kýs ek þik mér til bónda.“ Hann svarar: „Eigi vil ek því neita; hvert er nafn þitt, ætt eðr eðli?“ „Ek em,“ segir hon, „konungsdóttir af Írlandi, var ek gipt hingat til lands jarli þeim er hér réð ríki; nú hefi ek stýrt ríkinu síðan hann andaðist, menn hafa beðit mín ok vildi ek engum þeirra giptast, en ek heiti Gyða.“ Hon var ung kona ok allfríð sýnum. Tóku þau síðan tal saman, ok sǫmdu þetta mál sín í milli, svá at hann festi sér þá Gyðu; þat líkaði Álfvina æfarilla. Í þann tíma var þat siðr á Englandi, ef tveir menn kepptust um einn hlut, at þar skyldi leggja til hólmgǫngu, ok skyldi sá hafa sitt mál er hlutr fylgdi ok sigr fengi, fyrir því bauð Álfvini Ólafi hólmgǫngu um þetta mál; lǫgðu þeir þá stefnulag með sér til bardaga, svá at tólf skyldu vera hvárir. En er þeir bjǫggust til hólmstefnu, fékk Óláfr sínum mǫnnum, þeim er berjast skyldu, øxar stórar ok bað þá breyta svá sem hann gerði fyrir, þá er þeir kvæmi til móts við berserkina; hann hafði ok sjálfr mikla øxi. En er þeir kómu saman í ákveðnum hólmgǫngustað, vildi Álfvini hǫggva til Óláfs með sverði, en Óláfr laust með øxinni sverðit or hǫndum honum, ok þegar sló hann annat hǫgg sjálfan hann í svima, tok hann síðan ok batt hann rammliga; fór svá um alla menn Álfvina at þeir váru bundnir ok barðir, ok leiddir til herbergja Óláfs. Síðan lét hann Álfvina fara brott af Englandi, ok bað hann aldregi aptr koma, en Óláfr tók allar jarðir hans ok eignir; því næst gerði hann bruðlaup sitt ok fékk Gyðu; þau gátu son saman, hét sá Tryggvi ok var enn vænligazti: l’Olau Tryggvason va salpar a la tardor de les Syllingar cap a Anglaterra, duent-se'n amb ell de les illes preveres i d'altres homes lletrats. Va ancorar a un cert port d'Anglaterra i va desembarcar marxant amb so de pau, car el país era cristià i ell també ho era. I en aquell temps havia recorregut el país la convocatòria d'un þing al qual tots els homes havien d'assistir. I quan es va celebrar aquell þing, hi va comparèixer una reina que nomia Gyða i que era la germana de l'Olau kvaran que era rei de Dublín a Irlanda. Havia estat casada amb un iarl d'Anglaterra, d'alt i poderós llinatge. El iarl havia mort i ella governava les seves terres. En els seus dominis hi havia un home que nomia Álfvini, un gran campió i hólmgǫngumaðr. Aquest home havia demanat la mà de la reina Gyða i ella li havia respost dient-li que volia ésser ella la qui triés qui la tindria per dona d'entre els homes que hi havia a les seves terres, i aquest era el motiu pel qual s'era convocat el þing: que la reina Gyða triés marit. Hi havia anat aquell Álfvini, adornat amb les seves millors gales, i tots els altres assistents eren cabdills i prohoms ben abillats tots ells. El rei Olau també hi va anar, però ho va fer duent posada encara la seva roba de la travessia i al damunt, una capa de lodden i amb la caputxa de la capa posada. Es mantenia, amb el grup d'homes que l'hi havia acompanyat, apartat dels altres. Llavors la reina Gyða es va passejar per entre els assistents, cercant a cadascun d'ell el que pogués considerar un distintiu d'homenia. I quan va arribar allà on s'estava l'Olau, el va observar de tots costats; tot seguit, li va aixecar la caputxa de la seva capa i el va mirar a la cara i va dir: “Qui és aquest home?” Ell li va respondre: “Em dic Óli i sóc estranger” La Gyða li digué: “Si em vols per dona, et trio a tu per marit”. Ell li va respondre: “No hi diré pas que no. Com et dius i de quin llinatge i condició ets?” Ella li va dir: “Jo sóc la filla del rei d'Irlanda. Vaig ésser casada aquí al iarl que governava aquestes terres. Ara, des que ell va morir, he governat el territori jo. Alguns homes van demanar la meva mà, però jo no volia casar-me amb cap d'els, i em dic Gyða”. Era una dona [encara] jove i molt bella. Llavors tots dos varen posar-se a parlar i van acordar entre si que ell es prometia amb la Gyða. Això va desplaure i indignar moltíssim l'Álfvini. En aquell temps era costum a Anglaterra que, si dos homes es barallaven per una cosa, havien de dirimir la disputa a una hólmganga i havia d'heure la cosa en disputa aquell al qual el destí hagués acompanyat en el duel i hi hagués obtingut la victòria. I per això l'Álfvini va reptar l'Olau a una hólmganga amb el qual dirimir aquest afer. Acordaren l'hora i l'indret per al duel així com també que serien dotze a cada part. I quan s'aparellaven per a la hólmganga, l'Olau va donar als seus homes que s'hi havien de batre grans destrals i els manà que, quan arribés l'hora de l'enfrontament amb els bersercs, fessin el que li véssin fer a ell. Ell mateix també duia una gran destral. I quan es varen trobar tots ells a l'indret acordat per a la hólmganga, l'Álfvini va voler assestar un cop d'espasa a l'Olau, però l'Olau amb un [primer] cop de destral li va llevar l'espasa de les mans i, tot seguit, li va pegar un segon cop de destral amb el qual el va deixar estormiat, l'Olau el agafar tot seguit i el va fermar ben lligat. El mateix va passar amb tots els homes de l'Álfvini: foren [estormiats i] fermats i batuts i portats als allotjaments de l'Olau. Tot seguit, l'Olau va fer exiliar-se d'Anglaterra l'Álfvini i li va manar que no hi tornés mai, i l'Olau es va apropiar de totes les seves terres i propietats. Tot seguit es van celebrar les noces i rebé la Gyða en matrimoni. Tingueren un fill plegats al qual posaren el nom de Tryggvi i fou el noi més prometedor que un pugui imaginar-se
9. <sér>: (stökkva, steypastprecipitar-se (llançar-se, estimbar-se)
svá er sagt, at heiðingjar þeir, er réðu [p. 56] fur í Karlsám blótaðu tvær undarligar skepnur til fulltingis sér, þær er styrkvar urðu þeirra mótstǫðumǫnnum, þat annat var margýgr, hún liggr í Karlsám, en stundum í sjá; hún svæfir skipshafnir með fǫgrum sǫng, en drekkir þeim síðan, en stundum œpir hún svá hátt, at menn verða nær at gjalti, ok hverfa af því aptr. Margýgrin lá þá í Karlsám; þat kvikendi er svá skapat, at þat er fiskr niðr frá beltistað ok fjǫðr á, en kona upp þaðan; þat er hennar náttúra, þá er hún er í vatni, at hún leikr sér at fiskum, ok ef hún steypir sér at skipi, þá þykkir þeim ráðinn manntapi, en ef hún steypir sér frá skipi, þá farnast vel; þetta skrímsl var svá magnat, at þat hafði mǫrgum mǫnnum at skaða vorðit þar í ósinum. Þá er Óláfr konungr skyldi útleggja, þá sá þeir, þar sem mættist sjárinn ok vatnit, þetta skrímsl, er í bókum kallast súrna eða hýrenus [en á danska tungu kallast þat margýgr], ok lék sér í ósinum; óssinn var bæði langr ok breiðr; hún ǫrglaðist upp or sjónum hátt ok allt af grunni neðan. Ok er skip Óláfs, þat er furst fór, renndi fram at þessu skrímsli, þá tók hún í stafninn ok hvelfdi, ok furfór allri skipshǫfninni; þeir vurðu hræddir, er síðarr fóru á ǫðrum skipunum, ok mæltu: „bíðum vér Óláfs, ok vitum, hvat ráða hann vill taka.“ Síðan viku þeir aptr skipunum, ok kǫlluðu á Óláf, þegar kall mátti heyra, ok sǫgðu, at úhreint var í ósinum ok þarmeð þenna atburð. Óláfr biðr þegar róa fram sínu skipi, ok var svá gert. [p. 57] Síðan kom upp margýgrin, ok fór gapandi at skipinu; en Óláfr brá saxi, at sumramanna sǫgn, ok hjó af henni hendina við stafninum; sumir menn segja, at hann tœki eitt spjót ok skyti í brjóst henni, ok fengu henni með því bana; ok varð gæfa hans mjǫk um fram aðra menn, þegar um vandamál var at vera, ok sýndist þat, hve mikils Guð virði hann þessa heims. En svá kvað margýgrinn við hátt, er Óláfr veitti henni skaða, at eigi þóttist slíkt heyrt hafa: es diu que els pagans que vivien a les Karlsár oferien ofrenes i sacrificis a dues criatures meravelloses perquè els ajudessin, les quals vencien llurs adversaris (esdevenien més fortes que llurs adversaris). Una d'elles era la margýgr, la qual viu a les Karlsár però de vegades dins la mar. Entabana les tripulacions dels vaixells amb el seu bell cant i després les anega, però de vegades crida tan fort que els homes cuiden enfollir de pànic i canvien de rumb tornant-se per on han vingut. En aquell temps hi havia una margýgr a les Karlsár. Aquesta bèstia està afaiçonada de tal manera que és peix de cintura per avall i té una aleta caudal, però dona de cintura per amunt. Quan és dins l'aigua, és la seva natura que juga amb els peixos, i si es precipita contra una nau, es considera que és segur que hi haurà pèrdues humanes [durant el viatge] però si fuig del vaixell es considera que la travessia anirà sense incidents. Aquest monstre tenia una força tan terrible (?) que havia estat la perdició de mants homes en aquell estuari. Quan el rei Olau havia de salpar, varen veure, allà on es trobaven la mar amb l'aigua del riu, aquell monstre, que als llibres [llatins] és anomenat súrna (=sirena) o hýrenus (=sirè) i estava jugant a l'estuari. L'estuari era ample i llarg. La margýgr es va encabritar ben alta fora de l'aigua des del fons marí. I quan la que anava primer de les naus de l'Olau va avançar contra aquest monstre, aquest va agafar [amb la seva mà o mans la nau] per la proa i la va fer sotsobrar i matà tota la tripulació. Els de les altres naus que anaven al seu darrere es varen espantar i digueren: “Esperem el rei Olau i vegem què decideix fer”. Tot seguit viraren (feren mitja volta) amb els vaixells i cridaren a l'Olau, quan els seus crits es podien sentir [des de la seva nau], dient-li que a l'estuari hi havia perill i explicant-li el que hi havia acabat de passar. L'Olau els va manar immediatament que avancessin al rem ensems amb el seu vaixell i així es va fer. Tot seguit va emergir la margýgr, la qual envestí el vaixell [reial] amb la boca badada, però l'Olau desembeinà el seu sax, segons conten alguns, i li va tallar la seva mà quan va agafar la proa. Alguns[, emperò,] conten que el rei va agafar una llança i la va llançar al pit de la margýgr causant-li la mort. [Realment,] la gæfa d'aquest rei fou de molt millor que la dels altres homes quan li sorgia una situació difícil, palesant-se així que de molt l'apreciava Déu en aquest món. I quan el rei Olau va infligir a la margýgr la seva ferida mortal, ella va cridar tan fort que ningú no creia haver sentit mai un crit com aquell (vocabulari: #1. magnaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 400: magna () 1. (durch Zauber) stark machen, magische Kraft einflößen (e-t): hann var svá magnaðr af yfirsǫngum hennar at hann bitu ekki vápn; kerling hafði tréit magnat; magna fjǫlkyngi Zauberei betreiben <...>; al meu entendre, el mot, en aquest context, no te connotacions màgiques, sinó que fa referència a l'extraordinària força de la margýgr, que li permet agafar un vaixell per la proa amb una mà i estirar-lo al fons de la mar. Tradueixo en conseqüència; )
♦ steypa sér í e-ð: precipitar-se a dins...
◊ hann steypti sér ofan í gjána: es va precipitar dins l'avenc, es va precipitar avenc avall
♦ steypa sér útbyrðis ~ fyrir borð: precipitar-se per la borda
♦ fuglinn steypir sér: l'ocell es precipita vers la terra, l'ocell s'abat sobre la terra
♦ steypa sér í glötun: <LOC FIGprecipitar-se a la perdició
♦ steypa sér kollhnís: fer una tombarella, fer una cucaravela (o: cucavela) (Mall.)

steypa² <steypi ~ steypum | steypti ~ steyptum | steypte-ð>:
fer una cosa (fabricar-la trabucant una substància líquida o fosa dins un motlle)
Sigurður slembir hafði haft á sér eldsvirki og var fnjóskurinn í valhnotarskurn innan og steypt um utan vaxi. Því er þess getið að það þótti hugkvæmlegt að búa svo um að aldrei vættist: en Sigurður slembir tenia una pedra foguera per fer foc i duia l'esca dins una closca d'anou la qual, per fora, anava recoberta amb una capa de cera. Es conta que això es feia perquè es considerava una forma molt assenyada de guardar l'esca de manera que no es mullés mai
♦ steypa e-ð úr málmi: fabricar una cosa amb metall [fos]
♦ steypa líkneski: fer una estàtua de fosa
nú hefir Þiðrekr konungr gert mǫrg verk, þau er enn má sjá: baðit, er kallat er Þiðreksbað, ok í Rómaborg lét hann steypa eitt líkneski eptir sínum hesti Fálka ok sjálfum sér ok setja upp á borgarvegginn. Þat er gert af kopar. Annat líkneski lét hann enn gera norðr í borginni Bern eptir sér af kopar. Þar stendr hann í turn ok reiðir sitt sverð Ekkisax við steinboga þann, er yfir ána liggr. Ok víða annarstaðar er hann skrifaðr ok eptir honum ger líkneski: el rei Þiðrekr va edificar grans edificis que avui encara es poden veure: uns banys que s'anomenen Banys d'en Þiðrekr, i a Roma hi va fer fer una estàtua del seu cavall Fálki i d'ell mateix i la va fer posar a dalt de la muralla. Era de coure. Va fer fer una segona estàtua de coure d'ell al nord, a la vila de Bern. Encara hi és a dalt d'una torre, brandint la seva espasa Ekkisax sobre el pont de pedra que hi ha sobre el riu. I tambés a molts d'altres llocs fou pintat i se'n feren estàtues
þeir bjuggu til kálf hjá Hóreb og lutu steyptu líkneski (lə-massēˈχāh, לְמַסֵּכָה)feren un vedell a l'Horeb (Ħorev) i es prosternaren davant una estàtua de fosa
♦ steypa hús: fer una casa amb formigó, construir una casa amb formigó
♦ steypa kerti: fer ciris

steypari <m. steypara, steyparar>:
emmotllador m, emmotlladora f

steypast <steypist ~ steypumst | steyptist ~ steyptumst | steypst>:
en er þeir leituðu að þá fundu þeir ekki vatn, segja til konungi. Hann lét leita ef lyngormur nokkur fyndist í eyjunni en er hann fannst þá færðu þeir konungi. Hann lét færa orminn til elds og baka hann og mæða að hann skyldi þyrsta sem mest. Síðan var þráður bundinn við sporðinn og ormurinn laus látinn. Hrökktist hann þá brátt en þráðurinn raktist af tvinnahnoðanu. Gengu menn eftir orminum þar til er hann steyptist niður í jörðina. Konungur bað þar grafa til vatns. Var svo gert, fundu þar vatn svo að eigi skorti: però quan hi cercaren aigua [potable], no en trobaren enlloc i ho comunicaren al rei. Aquest va fer mirar a veure si es trobaria cap escurçó a l'illa i quan en varen trobar un, el dugueren al rei. El rei va fer acostar l'escurçó a un fogueró i escalfar-l'hi i turmentar-lo de tal manera que acabés com més assedegat millor. Tot seguit fermaren un fil a la cua de la serp i la varen amollar. Se'n va anar d'allà reptant amb rapidesa mentre el fil s'anava desenrevoltillant del cabdell. Els homes seguiren la serp fins allà on s'enfonyà dins la terra. El rei els manà que hi cavessin fins a l'aigua. Així es va fer i hi trobaren aigua de manera que ja no ens en faltà
en Ólafur konungur sjálfur og þeir Kolbjörn báðir hljópu þá fyrir borð og á sitt borð hvor. En jarlsmenn höfðu lagt utan að smáskútur og drápu þá er á kaf hljópu. Og þá er konungur sjálfur hafði á kaf hlaupið vildu þeir taka hann höndum og færa Eiríki jarli en Ólafur konungur brá yfir sig skildinum og steyptist í kaf. En Kolbjörn stallari skaut undir sig skildinum og hlífði sér svo við spjótum er lagt var af skipum þeim er undir lágu og féll hann svo á sjáinn að skjöldurinn varð undir honum og komst hann því eigi í kaf svo skjótt og varð hann handtekinn og dreginn upp í skútuna og hugðu þeir að þar væri konungurinn. Var hann þá leiddur fyrir jarl. En er þess varð jarl var að þar var Kolbjörn en eigi Ólafur konungur þá voru Kolbirni grið gefin: però el rei Olau i en Kolbjörn, tots dos, aleshores varen saltar per la borda i cadascun ho va fer per un costat diferent de la nau. Els homes del iarl, emperò, havien disposat smáskútur[, naus més petites i baixes,] tot al voltant de l'Ormurinn i mataven tots els qui saltaven a la mar. I quan fou el rei mateix el qui va saltar a la mar, el volgueren capturar per dur-lo davant el iarl Eiríkur, però el rei Olau es va posar l'escut a l'esquena i es va capbussar dins l'aigua. En Kolbjörn, el conestable, però, [en haver de saltar,] va posar l'escut al seu davant per a protegir-s'hi de les piques amb què els homes de les naus de borda inferior que hi havia al voltant del vaixell colpien els qui en saltaven a l'aigua i va caure així a la mar de manera que l'escut va restar davall ell i per aquesta raó no es va enfonsar tan ràpidament i fou capturat. El varen pujar a bord d'una skúta i [els qui ho feren] cregueren que era el rei. El varen dur llavors davant el iarl però quan aquest va veure que era en Kolbjörn i no pas el rei Olau, li va perdonar la vida
Þorgils varð skjótastur til upp að hlaupa, þreif upp dýrshorn mikið og þungt af búningi silfurs og steina og setti millum herða Birni svo að hann steyptist áfram og kom niður ennið og var þar undir kerið er hann hafði haldið á. Skeindist hann í enninu en kerið brotnaði allt í sundur. Þorgils vildi ljósta annað en Bergur tók hann. Brynjólfur hljóp þá upp og allir hans menn, slíkt hið sama Eiríkur og bændur með honum. Var Þorgils þar í liði. Hélt þá maður á manni. Brynjólfur var hinn reiðasti (SS II, cap. 377, pàg. 574): en Þorgils fou el més ràpid a posar-se dret [d'un salt], va agafar una banya de cérvol o de ren, emprada per beure-hi, la qual era grossa i feixuga de l'ornamentació d'argent i pedres precioses que tenia i hi va clavar un bon cop enmig de les espatlles d'en Björn de manera que aquest trabucà cap endavant i va pegar en terra amb el front quedant-hi al davall la gerra que havia estat sostenint en la mà de manera que ell es va fer un trenc al front i la gerra es va fer tota bocins. En Þorgils li volia clavar un segon cop però en Bergur li va aturar la mà. En Brynjólfur aleshores es va posar dret d'un bot i amb ell tots els seus homes i el mateix feren l'Eiríkur i els bændur. En Þorgils era enmig del seu grup d'acompanyants (?). Aleshores tothom es va enfrontar amb tothom. En Brynjólfur era el que estava més furiós de tots (vocabulari: #1. dýrshorn: En Baetke 19874, pàg. 97, no li dóna cap significat especial: dýrs-horn n. Tier-, Trinkhorn, però tinc per mi que aquí el mot designa una banya de ren o de cérvol. En Baetke 19874, pàg. 97, dóna aquest significat al constituent dýrs- en el mot dýrs-skinn: cf. en Baetke 19874, pàg. 97: dýrs-skinn n. Tierhaut, (Hirsch-, Rentier-) Fell ; #2. í liði: Considero que el mot lið aquí fa referència als acompanyants d'en Þorgils i no pas al boldró d'homes barallant-se; )
sá atburður varð þá er þeir bjuggust Eyfirðingar undir Hríseyju áður þeir héldu norðan til Skagafjarðar skipunum, að þá er þeir gengu á milli skipanna steyptist einn maður á kaf svo að hann kom aldrei upp síðan. Sá hét Jón og þótti mönnum þetta ill furða (SS II, cap. 337, pàg. 513): aquest esdeveniment va passar quan els del fiord d'Eyjafjörður s'estaven aparellant davant la costa de l'illa de Hrísey tot just abans de dirigir-se amb llurs naus cap al nord, cap al fiord de Skagafjörður: que en el moment que anaven d'un vaixell a un altre, un home es va caure a l'aigua i s'hi enfonsà i ja no va tornar a sortir a la superfície. Nomia Jón i els homes consideraren que aquell fet era un mal averany
Broddi lést eigi áræði til bera, kvaðst vera mjög gamlaður og eigi herfær og leiður ófriðurinn. Segir hann Þorgilsi frá hrakningum þeim er héraðsmenn höfðu fengið af þeim Eyjólfi og Hrafni síðan Geldingaholtsfundur var og kvaðst hyggja að þróttur allur væri skekinn úr héraðsmönnum nálega til uppreistar móti þeim. Sumir höfðu orðið fyrir ránum af þeim, sumir fyrir ábarningum en nær allir fyrir nokkurum afarkostum. „Þeir hafa og í brottu vopn öll og hesta alla þá er neytir eru og þykir mér vonlegt að þér fáið lítinn afla þótt þér þyki eigi óvænt út sigla. Hefir það reynt verið að þeir eru bæði harðfengir og sigursælir. Þykir nú sem þeim [p. 693] muni ekki kolla. En ef guð vill sem vér þá mundi þeirra ójafnaður brátt steypast. En það er tillaga mín að þú sækir að liðveislu Ásbjörn Illugason mág þinn í Viðvík. Hann þykist mestur bóndi í þessu héraði en á brýnstar sakir við þá bæði fyrir rán og aðfarir. Er hann maður ungur og vel hestfær“ (SS II, cap. 445, pàg. 692-693): en Broddi li va dir que no es veia pas amb coratge de fer-ho perquè ja era molt vell i no estava en condicions de lluitar i avorria la guerra. Va contar al Þorgils els maltractes que els homes de la regió havien sofert per part de l'Eyjólfur i en Hrafn després de la topada [= batalla] de Geldingaholt. Li va dir que creia que als homes de la regió els havien espolsat en gran manera tot el coratge per a revoltar-se contra l'Eyjólfur i en Hrafn: Alguns havien patit robatoris per part d'ells, d'altres n'havien patit pallisses i gairebé tots, brutalitats [i violències]. “També se n'han dutes totes les armes i tots els cavalls que fossin útils, de manera que tinc per mi que és molt probable que no puguis fer aplec de gaire forces per més que creguis que les teves perspectives d'obtenir-ne no semblin pas dolentes. S'ha demostrat que l'Eyjólfur i en Hrafn són ardits i imbatibles. No sembla pas, doncs,que puguin ésser tombats. Però, si Déu ho vol igual que nosaltres, llur iniquitat aviat es veurà esfondrada. El meu suggeriment és que cerquis ajut de l'Ásbjörn Illugason, el teu parent de Viðvík. És considerat el bóndi més important d'aquesta regió i té causes pendents amb l'Eyjólfur i en Hrafn per robatoris i assalts. A més a més,, és un home jove i molt bon genet” (vocabulari: #1. þróttur: Cf. Baetke 19874, pàg. 541: þróttr er skekinn ór e-m der Mut ist aus jmd. herausgeschüttelt, jmd. ist mutlos geworden; #2. afarkostir: Cf. Baetke 19874, pàg. 5: <...> harte Bedingungen, gewaltsame Behandlung <...>; #3. sigla: Cf. Baetke 19874, pàg. 533: þótt þér þykki eigi óvænt út sigla obgleich deine Aussichtennicht schlecht scheinen; )
♦ steypast í ógæfu: enfonsar-se en l'infortuni, precipitar-se en la desgràcia
sit eigi, þú hinn óguðlegi, um bústað hins réttláta og eyðilegg ekki heimkynni hans, því að sjö sinnum fellur hinn réttláti og stendur aftur upp, en óguðlegir steypast í ógæfu (ˌʝikkāʃəˈlū   βə-rāˈʕāh, יִכָּשְׁלוּ בְרָעָה)tu, impiu, no et posis en aguait de l'estatge del just i no devastis el seu domicili, perquè set vegades caurà el just i [set vegades] es tornarà a aixecar, però els impius es precipitaran en la desgràcia
♦ steypast dauður til jarðar: caure mort a terra
þeir Vémundur hleyptu nú eftir þeim en þeir Þorleifur fóru á hól nokkurn. Þá komu þeir Vémundur þar og sækja að þeim. Vémundur skaut spjóti á hólinn og kom á Þorleif miðjan og flaug í gegnum hann. Hrafn þrífur spjótið og sendir ofan aftur að þeim og steyptist sá dauður af baki er fyrir varð. Hrafn hljóp á bak hesti sínum og hleypir sem mest má hann þar til er hann kom heim og segir Steingrími um sína ferð sem orðið var. En þeir hverfa aftur með uxana og hjó Vémundur höfuð af hvorutveggja nautinu og sagði að Steingrímur skal aldrei þeirra njóta þaðan af: en Vémundur i els seus homes llavors es posaren a empaitar-los però en Þorleifur i els seus pujaren dalt un pujol. Allà hi arribaren en Vémundur i els seus homes i els atacaren. En Vémundur va tirar la seva llança cap al cim del pujol i va endevinar en Þorleifur al bell mig del pit i el travessà. En Hrafn va agafar la llança i la va enviar de tornada per avall i el qui va endevinar, va caure mort de dalt del seu cavall. En Hrafn va pujar dalt el seu cavall i sortí d'allà a regna batuda i galopà tan aviat com pogué fins que va arribar a cases i allà va contar a l'Steingrímur com havia anat la seva sortida. Els altres se'n tornaren amb els bous i en Vémundur va tallar el cap a les dues bèsties dient que d'aquell dia endavant l'Steingrímur ja no en trauria mai profit
en um kveldið eftir mat var biskup inni en menn hans margir úti í túni. Sáu þeir nú er úti voru að Knútur ríður af heiði og þangað til bæjarins. Þeir gera ráð sitt þó að heldur sé óráð og ætla honum að ríða á millum kirkjugarðs og fannar þeirrar er þar hafði lagt sem leiðin lá í túnið. Standa nú sumir á kirkjugarðinum en sumir á skaflinum. Fer nú sem þeir ætluðu að Knútur ríður fram á millum þeirra og vænti sér engis ófriðar. Hann reið jafnan með vopn því að hann var ódæll og embættislaus. Nú lýstur Jón aftan undir stálhúfuna og steyptist hún fyrir andlitið. Hann höggur þegar aftan undir hnakkann og fellur hann þegar af hestinum örendur því að heilinn var á öxinni eftir (SS I, cap. 223, pàg. 323): i aquell vespre, després de sopar, el bisbe es trobava dedins però molts dels seus homes eren a fora, al tún, el prat a la vora de les cases del mas. I els qui eren a fora en aquells moments veieren que en Canut, a cavall, sortia de l'altiplà i es dirigia al mas. Varen deliberar [ràpidament] entre ells què fer -encara que més aviat fou un gest de deliberació- assumint que passaria entre el cementiri i el nevàs que s'havia amuntegat allà on el camí entrava al tún. Per això alguns s'apostaren al cementiri i alguns dalt del nevàs. Llavors tot va passar tal com ells havien pensat que passaria i en Canut va passar a cavall entre ells sense esperar cap acte d'hostilitat per part d'ells. Sempre anava armat perquè era un home malombrós i [un prevere] sense cap parròquia [al seu càrrec] (?). En Jón el colpí pel darrere a la base de l'elmet el qual li va caure davant la cara. Immediatament li assestà un segon cop que l'endevinà a la nuca. En Canut va caure mort al punt del cavall car [un tros d]el cervell havia quedat aferrat a la destral
þar var einn blindur maður sá er sagt er frá. Hann var fátækur og fór sveinn hans með honum og leiddi hann. Þeir gengu úti um bæinn og leituðu sér herbergis. Þeir komu að því sama eyðihúsi. Voru dyrnar svo lágar að nær varð að krjúpa inn. Og er hinn blindi maður kom í húsið þá þreifaðist hann fyrir um gólfið, leitaði hvort hann mundi mega niður leggjast. Hött hafði hann á höfði og steyptist hötturinn fyrir andlit honum er hann laut niður. Hann kenndi fyrir höndunum að tjörn var á gólfinu. Þá tók hann upp hendinni votri og rétti upp höttinn og komu fingurnir upp við augun en þegar brá kláða á hvarmana svo miklum að hann strauk með fingrunum votum augun sjálf. Síðan hopaði hann út úr húsinu og sagði að þar mátti ekki liggja inni því að þar var allt vott: allà hi havia un cec del qual se'n conta [la següent història]. Era pobre i anava amb el seu pigall que el guiava. Caminaven per l'exterior del mas cercant on poder romandre. Arribaren a la mateixa casa abandonada. Les portes eren tan baixes que gairebé calia reptar per entrar-hi. I quan el cec va entrar dins la casa, va palpar el trispol cercant on podria ajeure's. Duia el cap cobert amb un capell de viatger (una caputxa ?) i el capell (la caputxa ?) li va caure davant la cara quan ell es va acotar. Va sentir amb les mans que hi havia un bassiot en el trispol. Aleshores va aixecar la mà banyada i es va redreçar el capell de viatge i en fer-ho els seus dits li tocaren els ulls i immediatament va sentir una picor tan forta a les palpebres que es va fregar els ulls amb els dits banyats. Tot seguit va recular a fora de la casa dient que dedins no s'hi podia jeure car tot hi estava mullat
þeir Eysteinn höfðu farið svo ákaflega frá skipunum að þeir voru fyrr svo móðir að nálega voru þeir ófærir áður en þeir kæmu til orustu en síðan voru þeir svo óðir að þeir hlífðu sér ekki meðan þeir máttu upp standa. Að lyktum steyptust þeir af hringabrynjunum. Var þá enskum mönnum hægt að finna höggstaði á þeim en sumir sprungu með öllu og dóu ósárir. Féll nálega allt stórmenni Norðmanna. Þetta var hinn efra hlut dags. Var það sem von var, að þar voru enn eigi allir jafnir, margir flýðu, margir og þeir er svo komust undan að ýmsir báru auðnu til. Gerði og myrkt um kveldið áður en lokið var öllum manndrápum: e
síðan gengu þeir út og riðu þeir Rögnvaldur á völlinn og hljópu af baki og sneru á milli þeirra og húsanna. Gengust þeir þá á móti. Var Egill þeirra mestur og í mið. Snýr Rögnvaldur í móti honum. Hann var berbrynjaður og hafði hálsbjörg við stálhúfu og særði Egill hann á fæti. Sigurður sneri á mót Dansa-Bergi en Aron á mót Þorvaldi og hrökkur Þorvaldur þar fyrir en Rögnvaldur vann á Agli. Þá bar Aron þar að og laust hann með öxarhamri aftan undir stálhúfuna og steyptist húfan fyrir andlitið. Bar hálsbjörgina upp af brynjunni og beraði hálsinn á milli. Sneri Aron þá öxinni í hendi sér og hjó á hálsinn svo að af tók höfuðið. Sigurður var og sár orðinn. Þeir Þorvaldur runnu þá til hestanna og komst hann á bak og keyrði hestinn undir Bergi en hann lá á grúfu í söðlinum. Bar þá svo upp á leitið. Aron rann eftir þeim (SS I, cap. 204, pàg. 292): després en Rögnvaldur i els seus homes sortiren i cavalcaren cap al camp i saltaren de les gropes dels cavalls situant-se entre ells i les cases. Aleshores s'envestiren. L'Egill era el més gros d'ells i marxava enmig dels altres dos. En Rögnvaldur l'escometé. L'Egill portava una cuirassa nua [= llisa, sense cap mena d'ornaments] però duia un elmet amb gorgerí. L'Egill va ferir en Rögnvaldur a la cama. En Sigurður envestí en Bergur dels Balls i l'Aron en Þorvaldur i en Þorvaldur va recular davant ell i en Rögnvaldur va escometre l'Egill amb les seves armes. Aleshores l'Aron atacà l'Egill i el va colpir amb la cabota de la destral part darrere a la base de l'elmet. L'elmet li va sortir de lloc i li va caure davant la cara, estirant cap amunt el gorgerí i separant-lo de la cuirassa de manera que va deixar el coll desprotegit entre el gorgerí i la cuirassa. L'Aron aleshores va girar la destral en la seva mà i hi va descarregar un cop tal al coll que el va decapitar. En Sigurður també estava ferit. En Þorvaldur i els seus homes varen córrer aleshores cap als cavalls i els muntaren. En Þorvaldur va carregar en Bergur a dalt del cavall i se l'en va dur posat de través d'abocons sobre la sella. Va pujar així un tossal [que el va amagar a la vista de l'Aron]. L'Aron els va empaitar corrents
haglhríðin mun dynja eins og steinum væri slöngvað í bræði. Vötn sjávarins munu æða í gegn þeim og holskeflur steypast (συγκλύζειν, ποταμοὶ δὲ συγκλύσουσιν ἀποτόμως) yfir þá án miskunnar: les calabruixades cauran com si es llencessin amb ira pedres amb una fona. Les aigües de la mar s'enfurismaran contra ells i les gran onades s'abatran sobre ells sense misericòrdia
hann keypti landspildu fyrir launin sem hann fékk fyrir ódæði sitt, steyptist (γίνεσθαι, καὶ πρηνὴς γενόμενος) á höfuðið og brast sundur í miðju svo að iðrin öll lágu úti: va comprar un bocí de terra amb la paga que havia rebut pel seu crim, s'hi va tirar de cap, es va obrir pel mig i tots els budells quedaren escampats fora d'ell
fjöllin bráðna fyrir honum og dalirnir gliðna sem vax fyrir eldi líkt og vatn steypist (nāˈɣar ~ נָגַר: kə-ˈmaʝim   muggāˈrīm   bə-mōˈrāδ, כְּמַיִם מֻגָּרִים בְּמוֹרָד) ofan bratta hlíð: les muntanyes es fondran al seu davant i les valls lliscaran com la cera davant el foc, talment l'aigua que s'estimba per avall per un baixant escarpat
hann mun gera traustan sáttmála við marga í eina viku, frá miðri viku mun hann afnema sláturfórn og matfórn. Við horn altarisins verður viðurstyggð eyðingarinnar uns hin fyrirhugaða tortíming steypist (nāˈθaχ ~ נָתַךְ: wə-nɛħĕˈrāt͡sāh   titˈtaχ   ʕal־ʃɔˈmēm, וְנֶחֱרָצָה, תִּתַּךְ עַל-שֹׁמֵם) yfir viðurstyggðina“: farà l'aliança amb molts ferma durant una setmana; a partir de mitjan setmana abolirà el sacrifici i l'oblació. Sobre l'ala de l'altar hi haurà l'abominació de la desolació, fins que la destrucció decretada s'aboqui sobre l'abominació!»
því að svo segir Drottinn hersveitanna, Guð Ísraels: Á sama hátt og heift mín og reiði steyptist (nāˈθaχ ~ נָתַךְ: nitˈtaχ ... ʕal־ʝɔʃəˈβēi̯   ʝərūʃāˈlai̯m, נִתַּךְ ... עַל-יֹשְׁבֵי יְרוּשָׁלִַם) yfir Jerúsalem mun reiði mín steypast (nāˈθaχ ~ נָתַךְ: titˈtaχ   ...   ʕălēi̯-ˈχɛm, תִּתַּךְ ... עֲלֵיכֶם) yfir yður þegar þér farið til Egyptalands. Þér verðið efni bölbæna og ímynd hryllings, bölvunar og smánar og þennan stað sjáið þér aldrei framar: car així parla Jahvè-Cevaot, el Déu d'Israel: De la mateixa manera com s'ha vessat la meva ira i la meva còlera sobre Jerusalem, així es vessarà la meva còlera sobre vosaltres tan bon punt aneu a l'Egipte. Us convertireu en tema d'imprecacions i encarnació d'esgarrifança i de malediccions i oprobis, i no tornareu a veure més aquest lloc
sjá, stormur Drottins brýst fram, hvirfilbylur steypist (ħūl ~ חוּל: ʕal   rɔʔʃ   rəʃāˈʕīm   ʝāˈħūl, עַל רֹאשׁ רְשָׁעִים, יָחוּל) yfir höfuð hinna óguðlegu (23:19): vet aquí una tempesta de Jahvè que esclata, un huracà que cau sobre el cap dels impius
já, stormur Drottins, reiði hans, brýst fram, hvirfilvindur sem steypist (ħūl ~ חוּל: ʕal   rɔʔʃ   rəʃāˈʕīm   ʝāˈħūl, עַל רֹאשׁ רְשָׁעִים, יָחוּל) yfir höfuð hinna óguðlegu (30:23): sí: una tempesta de Jahvè, la seva còlera, esclata, un terbolí de vent [que] cau sobre el cap dels impius
þá verður herfang tekið eins og af jarðvargi  (hɛ-ħāˈsīl, הֶחָסִיל), menn munu steypast (ʃāˈqaq ~ שָׁקַק: kə-maʃˈʃaq   gēˈβīm   ʃōˈqēq   b-ō, כְּמַשַּׁק גֵּבִים, שֹׁקֵק בּוֹ) yfir það eins og engisprettusveimur: aleshores se n'arreplegarà botí [com si fos el botí] de llagost (ħassil); els homes s'hi precipitaran a sobre com un eixam de llagostos
ekkjur þessarar þjóðar urðu fleiri en sandkorn á sjávarströnd, um hádegisbil sendi ég eyðanda gegn mæðrum unglinganna, lét ógn og skelfingu steypast (nāˈφal ~ נָפַל: hipˈpaltī   ʕāˈlɛi̯-hā   piθˈʔɔm   ʕīr   ū-βə-hāˈlōθ, הִפַּלְתִּי עָלֶיהָ פִּתְאֹם, עִיר וּבֶהָלוֹת) yfir þær óviðbúið: les vídues d'aquests pobles ara són més nombroses que grans de sorra hi ha a la vorera de la mar; al migdia he enviat un devastador (exterminador) contra les mares dels infants, he fet caure d'improvís terror i frisances sobre ells
hátign þín steyptist niður  (ʝāˈraδ ~ יָרַד: hūˈraδ, הוּרַד) í helju ásamt hörpuhljómi þínum. Ormar eru breiddir undir þig og maðkar eru ábreiða þín: la teva pompa (majestat) s'ha precipitat al Xeol ensems amb la música de les teves arpes; els cucs estan estesos sota teu [com un jaç] i els verms són la teva flassada
þess vegna þenur helja upp gap sitt, glennir upp ginið sem mest hún má svo að spjátrungarnir í Jerúsalem steypast þar niður (ʝāˈraδ ~ יָרַד: wə-ʝāˈraδ   hăδāˈrā-ḥ   wa-hămōˈnā-ḥ   ū-ʃəʔōˈnā-ḥ   wə-ʕāˈlēz   bā-ḥ, וְיָרַד הֲדָרָהּ וַהֲמוֹנָהּ וּשְׁאוֹנָהּ, וְעָלֵז בָּהּ) og múgurinn með, hávaðamenn og svallarar: per això el Xeol eixampla la gola i bada una boca desmesurada, perquè s'hi precipitin dedins els petimetres de Jerusalem i amb ells el populatxo i els barrilaires i els vividors
því mun ógæfan steypast (bōʔ ~ בּוֹא: ʕal־ˈkēn   piθˈʔɔm   ʝāˈβōʔ   ʔēi̯ˈδ-ō, עַל-כֵּן--פִּתְאֹם, יָבוֹא אֵידוֹ) yfir hann, á augabragði kemur hrun hans og ekkert er til bjargar: per això la desgràcia s'abatrà sobre ell; en un instant li arribarà el seu esfondrament i res no hi haurà que el salvi
[vötnin] flæddu yfir fjöll, steyptust (ʝāˈraδ ~ יָרַד: ʝērəˈδū   βəqāˈʕōθ, יֵרְדוּ בְקָעוֹת) niður í dali, þangað sem þú hafðir ætlað þeim stað: [les aigües] pujaren per les muntanyes, es precipitaren valls avall fins allà on tu els havies pensat un lloc
því óttumst vér eigi þótt jörðin haggist og fjöllin steypist  (rāˈʕaʃ ~ רָעַשׁ: ˌʝirʕăˌʃū־hāˈrīm   bə-ɣaʔăwāˈθ-ō, יִרְעֲשׁוּ-הָרִים בְּגַאֲוָתוֹ) í djúp hafsins: per això no temem res baldament la terra trontolli (se somogui) i les muntanyes s'enfonsin dins les profunditats de la mar
hvernig hann fór með her Egypta, hesta þeirra og hestvagna, hvernig hann lét öldur Sefhafsins steypast (t͡sūφ ~ צוּף: hēˈt͡sīφ   ...   ʕal־pənēi̯-ˈhɛm, הֵצִיף ... עַל-פְּנֵיהֶם) yfir þá þegar þeir eltu ykkur. Drottinn gereyddi þeim í eitt skipti fyrir öll: [ni] com va procedir amb l'exèrcit dels egipcis, amb llurs cavalls i llurs carros, ni com va fer que les ones de la Mar dels Joncs es precipitessin sobre ells quan us empaitaven. Jahvè els va destruir d'una vegada per totes
og að liðnum sjö dögum steyptist (hāˈʝāh ~ הָיָה: ū-ˈmēi̯   ha-mmabˈbūl   hāˈʝū   ʕal־hā-ˈʔārɛt͡s, וּמֵי הַמַּבּוּל, הָיוּ עַל-הָאָרֶץ) vatnsflóðið yfir jörðina: i al cap de set dies, l'aigua del diluvi inundà la terra
Nói var sex hundruð ára þegar vatnsflóðið steyptist (hāˈʝāh ~ הָיָה: wə-ha-mmabˈbūl   hāˈʝāh   ˈmaʝim   ʕal־hā-ˈʔārɛt͡s, וְהַמַּבּוּל הָיָה, מַיִם עַל-הָאָרֶץ) yfir jörðina: en Noè tenia sis-cents anys quan el diluvi inundà la terra
en ég læt vatnsflóð steypast (bōʔ ~ בּוֹא: wa-ʔăˈnī   hinə-ˈnī   mēˈβīʔ   ʔɛθ־hammabˈbūl   ˈmaʝim   ʕal־hā-ˈʔārɛt͡s, וַאֲנִי, הִנְנִי מֵבִיא אֶת-הַמַּבּוּל מַיִם עַל-הָאָרֶץ) yfir jörðina til að tortíma öllu holdi sem lífsanda dregur undir himninum. Allt sem á jörðinni er skal farast: i jo faré que un diluvi d'aigua es precipiti sobre la terra per exterminar de sota el cel tota carn que tingui un alè de vida. Tot el que és a la terra ha de perir
♦ steypast brynjunni af: steypa af sér brynjunni “desprendre's de o llevar-se la seva cuirassa”
♦ → kollsteypast “espunyidella d'olor”

steypi·bað <n. -baðs, -böð>:
dutxa f (sturta)

steypi·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
inundació f

steypi·flug <n. -flugs, -flug>:
vol m en picat

steypi·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
<HISTbombarder m en picat, stuka m

steypi·hvolfa <f. -hvolfu, -hvolfur. Gen. pl.: -hvolfa o: -hvolfna>:
ruixat m, aiguat m, bàtec m d'aigua

steypi·mót <n. -móts, -mót>:
variant en desús de steypumót ‘motlle; encofrat’

steypir <m. steypis (o: steypirs), no comptable>:
qualsevol cosa que fa caure una cosa que és a punt de caure
♦ vera komin á steypinn (o: steypirinn)<LOC FIGtrobar-se en fase molt avançada d'embaràs, trobar-se a prop de la fi del seu embaràs, trobar-se en avançat estat de gestació

steypi·regn <n. -regns, pl. no hab.>:
xàfec m, aiguat m, ruixat m
þú laust hina guðlausu máttugum armi þínum þegar þeir neituðu að þekkja þig. Á þeim skall firnamikið steypiregn (ὁ ὑετός -οῦ, ξένοις ὑετοῖς καὶ χαλάζαις καὶ ὄμβροις διωκόμενοι ἀπαραιτήτοις), hagl og sterkviðri, sem ekki varð undan flúið, og svo eyddi þeim eldur: vàreu pegar als impius amb la força del vostre braç quan es varen negar a reconèixer-vos. Aiguats portentosos els van colpir i calabruixades i violentes tempestes de les quals no hi hagué escapatòria, i [finalment,] el foc també els consumí

steypi·reyður <f. -reyðar, -reyðar>:
rorqual blau, balena blava (mamífer Balaenoptera musculus)

steypi·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:
xàfec m, aiguat m, ruixat m

steyptur, steypt, steypt <adj.>:
1. <GENconstruït -ïda amb formigó
2. (líkneskide fosa (ídol, estàtua etc.)
þeir bjuggu til kálf hjá Hóreb og lutu steyptu líkneski (lə-massēˈχāh, לְמַסֵּכָה)feren un vedell a l'Hòreb i es prosternaren davant una estàtua de fosa

steypu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
<TRANSP[camió m] formigonera f

steypu·blanda <f. -blöndu, -blöndur. Gen. pl.: -blandna o: -blanda>:
<CONSTRmescla (o: barreja) f de formigó, argamassa f de formigó

steypu·hrærivél <f. -hrærivélar, -hrærivélar>:
<CONSTRformigonera f

steypu·járn <n. -járns, -járn>:
[barra f de] ferro corrugat (per a armadura de formigó)

steypu·mót <n. -móts, -mót>:
1. <GENmotlle m
♦ setja e-ð í steypumót: emmotllar una cosa
2. (fyrir steinsteypuencofrat m, motlle m  (per a formigó)

steypu·mynd <f. -myndar, -myndir>:
motlle m (figura obtinguda introduint un líquid fos dins un motlle)
♦ meðal gripanna frá Dawson var einnig steypumynd úr járni, sem talin var elzta járnsteypan, sem fundizt hefði í Evrópu: entre els objectes antics d'en Dawson també hi havia una estatueta de ferro [fos] que es considerava la peça de motlle de ferro més antiga que s'havia trobat a Europa

steypu·skemmd <f. -skemmdar, -skemmdir>:
desperfecte m en el formigó (p.e., per l'aluminosi)

steypustyrktar·járn <n. -járns, -járn>:
[barra f de] ferro corrugat (per a armadura de formigó)

steypu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
fàbrica f de prebetó

steypu·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball m amb formigó

steyta <steyti ~ steytum | steytti ~ steyttum | steytte-ð>:
1. <GENpicar una cosa
♦ steyta pipar [í mortéli]: picar pebre [en un morter]
2. (hnefiestrènyer, serrar (puny)
♦ steyta hnefann: estrènyer (o: serrar) el puny
♦ steyta hnefann framan í e-n: <GEN & FIGmostrar-li el puny a algú
3. (reka í [e-ð]topar amb una cosa (aürtar, ensopegar)
þeir munu bera þig á höndum sér, til þess að þú steytir ekki fót þinn við steini (nāˈɣaφ ~ נָגַף: pɛn־tigˈgɔφ   bā-ˈʔɛβɛn   raˈɣlɛ-χā, פֶּן-תִּגֹּף בָּאֶבֶן רַגְלֶךָ)et duran a les mans perquè el teu peu no ensopegui amb cap pedra
hann mun fela þig englum sínum, og þeir munu bera þig á höndum sér, að þú steytir ekki fót þinn við steini (προσκόπτειν + πρός + Ac., μήποτε προσκόψῃς πρὸς λίθον τὸν πόδα σου)t’encomanarà als seus àngels i ells i et duran a les mans, perquè el teu peu no ensopegui amb cap pedra
♦ steyta á e-u: ensopegar amb una cosa
gefið Drottni, Guði yðar, dýrðina, áður en dimmir, áður en fætur yðar steyta á rökkurfjöllum (nāˈɣaφ ~ נָגַף: ū-βə-ˈtˤɛrɛm   ˌʝiθnaggəˈφū   raɣlēi̯-ˈχɛm   ʕal־ˈhārēi̯   ˈnāʃɛφ, וּבְטֶרֶם יִתְנַגְּפוּ רַגְלֵיכֶם עַל-הָרֵי נָשֶׁף)doneu glòria a Jahvè, el vostre Déu, abans que no es faci fosc, abans que els vostres peus no topin amb muntanyes crepusculars
♦ steyta sig á e-u: #1. <GENensopegar amb una cosa#2. <FIGescandalitzar-se amb una cosa (ásteyting[arsteinn])
það er rétt að eta hvorki kjöt né drekka vín né gjöra neitt, sem bróðir þinn steytir sig á (προσκόπτειν, μηδὲ ἐν ᾧ ὁ ἀδελφός σου προσκόπτει)és correcte de no menjar carn, ni beure vi, ni fer res en què ton germà ensopegui
þeir steyta sig á honum (προσκόπτειν, προσκόπτουσιν), af því að þeir óhlýðnast boðskapnum. Það var þeim ætlað: hi ensopeguen perquè no obeeixen la Paraula; i és a això que han estat destinats

steytingur <m. steytings, steytingar>:
temps ventós i fred

steyttur, steytt, steytt <adj.>:
1. <GENpicat, -ada, concussat -ada
♦ steyttar ólífur: olives concassades
♦ olía úr steyttum ólífum: oli d'olives concassades = שֶׁמֶן כָּתִית = oli verge
2. (hnefiestret -a (o: serrat -ada) (puny)
♦ með steyttan hnefa: amb el puny estret

sté:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → stíga “pujar; davallar”

stél <n. stéls, stél>:
(á fugli & á flugvélcua f (d'ocell & d'avió)

stétt <f. stéttar, stéttir>:
1. (steinstétt) paviment m  (sòl, trespol)
2. (gangstétt) voravia f  (vorera de carrer, més alta que la part central de la calçada)
3. (steinlögð gangbraut framan við bæjarhús) enllosat m  (caminoi empedrat fins davant la porta de la casa o cases d'un mas)
4. stéttir <f.pl stétta>: (stiklusteinar, stiklur, steinar til að stikla á) passeres f.pl  (pedres en corrua a la llera d'un corrent d'aigua per poder-lo passar sense banyar-se els peus)
5. (fótur á bikar, kaleik o.s.fr.) peu m, peanya f  (de copa, calze etc.)
þú skalt gera ljósastiku úr skíru gulli. Ljósastikan skal gerð með drifnu smíði, bæði stétt hennar (ʝərēˈχā-ḥ, יְרֵכָהּ) og fótur (wə-qāˈnā-ḥ, וְקָנָהּ). Bikarar hennar, knappar og blóm skulu vera samföst henni: faràs un lampadari d'or pur. El lampadari, amb peu i fust, serà d'or batut. Els seus calzes, poms i flors faran una sola peça amb ell
Þú skalt gera ker úr eir til þvottar og stétt (wə-χanˈn-ō   nəˈħɔʃɛθ, וְכַנּוֹ נְחֹשֶׁת) úr eir fyrir það. Þú skalt koma því fyrir milli samfundatjaldsins og altarisins og láta vatn í það: faràs un cossi d'aram amb peanya [també] d'aram per a rentar-se. El col·locaràs entre la tenda de l'oracle (òhel moed) i l'altar, i hi posaràs aigua
6. (starfsstétt) gremi m (associació de persones d'un mateix ofici o professió)
7. (stand, lögstétt, stéttur) estament m (grup social, esp. abans del segle XIX)
þér eruð verði keyptir, verðið ekki þrælar manna. Bræður, sérhver verði frammi fyrir Guði kyrr í þeirri stétt (—, ἕκαστος ἐν ᾧ ἐκλήθη, ἀδελφοί, ἐν τούτῳ μενέτω παρὰ θεῷ), sem hann var kallaður í: heu estat comprats pagant un preu, no us feu esclaus dels homes. Germans, que cadascun de vosaltres resti en presència de Déu en la condició en la qual fou cridat
inn mikli maðr tók fingrgull ok gaf Þorsteini. Þat vá þrjá aura. Þorsteinn mælti: "Hvert er þitt nafn? Eðr hverrar stéttar (var.: ættar) ertu? Eðr í hvert land er ek kominn?". "Goðmundr heiti ek. Ræð er þar fyrir, sem á Glæsisvǫllum heitir. Þar þjónar til þat land, er Risaland heitir. Ek er konungsson, en mínir sveinar heitir annarr Fullsterkr, en annarr Allsterkr. Eðr sáttu enga menn ríða hér um í morgin?": l’home gros va agafar un anell d'or i el va donar al Þorsteinn. Pesava tres aurar, ço és, tres unces islandeses. En Þorsteinn li va dir: "Com et dius i de quin estament (o: condició social) (var.: de quina família) ets i a quin país he arribat?" [Ell li va respondre:] “Em dic Goðmundr. Regno sobre el país que es diu Glæsisvellir (“Camps resplendents, lluminosos”). El país que es diu Risaland ens serveix [en vassallatge]. Jo sóc fill de rei i els meus vailets (=criats) un es diu Fullsterkr, ço és Plenamentfort i l'altre Allsterkr, ço és, Totalmentfort. I no deus haver vist per ventura homes cavalcant per aquí aquest matí?”
♦ andlega (o: geistlega) stéttin: l'estament religiós, el clergat
♦ andlegrar stéttar maður: clergue m
♦ veraldleg stétt: l'estament laic, els laics
♦ Þriðja stétt: (HIST í Frakklandi) el tercer estat (HIST a França)
♦ → aðalsstétt “estament noble, estament de la noblesa”
8. (þjóðfélagsstétt) classe m (capa social, estrat social)
♦ lægri stéttirnar: les classes baixes
♦ æðri stéttirnar: les classes altes
♦ → hástétt “classe alta”
♦ → lágstétt “classe baixa”
♦ → miðstétt “classe mitjana”
♦ → millistétt “classe mitjana”
♦ → verkamannastétt “classe baixa”
9. (félagsstaða, hagur) condició f ([rang, estat] social)
10. (erfðastétt í hindúisma á Indlandi) casta f (a l'hinduisme)
♦ stétt hinna ósnertanlegu: la casta dels intocables

stétta·átök <n.pl -átaka>:
conflicte m de classes

stétta·barátta <f. -baráttu, no comptable>:
lluita f de classes

stétta·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de castes
♦ stéttakerfi Hindúa: el sistema de castes indi

stétta·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (þjóðfélag) sense classes (societat) (stéttlaus)
2. (einstaklingur) desclassat -ada (individu)

stétta·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
desclassat m, desclassada f

stétta·mál <n. -máls, -mál>:
<LINGllengua f de classe

stétta·mállýska <f. -mállýsku, -mállýskur. Gen. pl.: -mállýskna>:
<LINGsociolecte m

stétta·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f (o: diferències f.pl) de classe

stéttar·andstæðingur <m. -andstæðings, -andstæðingar>:
enemic m de classe, enemiga m de classe

stéttar·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
germà m de gremi, germà m de professió, col·lega m

stéttar·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat m

stéttar·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
copa f amb peu
síðan heyrði hann út dyn mikinn er á leið kveldið og síðan kom inn maður og leiddi eftir sér hest. Sjá maður var harðla mikill. Hvítur var hann á hár og féll það á herðar með fögrum lokkum. Þorsteini sýndist maðurinn vera hinn fríðasti. Síðan kveikti þessi maður upp eld fyrir sér en leiddi áður hest sinn til stalls. Hann setti munnlaug fyrir sig og þvó sig og þerrði á hvítum dúk. Hann renndi og af verpli vænan drykk í stórt stéttarker og tók síðan til matar. Allt sýndist Þorsteini athæfi þessa manns merkilegt og mjög hæversklegt. Miklu var hann meiri maður en Ketill faðir hans og þótti hann, sem var, manna mestur. Og er skalabúinn var mettur, sat hann við eld og sá í og mælti <...>: tot seguit va sentir un fort fragor d'unglots de cavall quan ja es feia de vespre i després va entrar un home menant un cavall de la regna darrere seu. Aquest home era fort alt i tenia els cabells blancs que li queien sobre les espatlles en bells rulls. Al Þorsteinn aquell home li va semblar que era el més bell que mai hagués vist. Després, aquell home es va encendre foc però abans va menar el seu cavall a la menjadora. Va posar una ribella davant seu i es va rentar [les mans] i eixugar amb un drap blanc. També es va abocar d'un barril beguda fina en una gran copa amb peu i tot seguit va menjar. Al Þorsteinn tot el capteniment d'aquell home li semblava remarcable i molt cortesà. Era un home més alt que en Ketill, son pare, i va considerar -com realment era el cas- que era l'home més alt que mai hagués vist. I quan l'habitant de l'skáli estigué ple, es va asseure a la vora del foc i el va mirar i va dir <...> (vocabulari: #1. vænn: Cf. Baetke 19874, pàg. 754: <...> von guter Beschaffenheit drykkr v.; #2. skálabúi: Cf. Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 5: skálabúi; so heißt auch der riese Kolr Hfd. Ey. c. 17,5; G. Hrólfs s. c. 6 s. 253; )

stéttar·munur <m. -munar, no comptable>:
variant de stéttamunur ‘diferència ~ diferències de classe’

stéttar·óvinur <m. -óvinar, -óvinir>:
enemic m de classe, enemiga m de classe

stéttar·samband <n. -sambands, -sambönd>:
federació f sindical
♦ Stéttarsamband Bænda: Federació Sindical Pagesa, organització sindical fundada el 1945. El 1995 es fusionà amb el Búnaðarfélag Íslands o Associació Agrícola d'Islàndia, donant lloc als Bændasamtök Íslands o Organització de Pagesos d'Islàndia

stéttar·samtök <n.pl -samtaka>:
organització f sindical

stéttar·vitund <f. -vitundar, no comptable>:
consciència f de classe

stétta·skipting <f. -skiptingar, no comptable>:
1. <GENdivisió f en classes [socials]
2. ( ) distinció f de classes [socials] (diferenciació en classes socials)
3. (á Indlandi) divisió f en castes (a l'úndia)

stétta·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:
1. (samfélag) dividit -ida en classes socials (societat)
2. (heilbrigðiskerfi, skólakerfi, o.s.fr.) dividit -ida per classes socials (sistema educatiu, mèdic etc.)

stétta·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
extracció f social
♦ af lágri stéttastöðu: d'extracció social baixa

stétta·tal <n. -tals, -töl>:
nombre f de gremis

stétta·þing <n. -þings, -þing>:
1. <HIST FrançaAssemblea f dels Estats Generals
♦ kalla saman stéttaþingið: convocar els estats generals
2. <HIST Suèciaståndsriksdag m

stétta·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, -þjóðfélög>:
societat f classista

stétt·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense classes socials

stétt·leysi <n. -leysis, no comptable>:
absència f de classes socials

stétt·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
1. <GENdesclassat m, desclassada f
2. <FIGpària m & f

stétt·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:
dividit -ida en classes

stétt·vís, -vís, -víst <adj.>:
amb consciència de classe

stétt·vísi <f. -vísi, no comptable>:
consciència f de classe

stift·amt <n. -amts, -ömt>:
<HISTskyr m, unitat administrativa superior durant la dominació danesa, a partir del segle XVII. Adaptativament es podria traduir amb el nostre terme administratiu regió. Cada stiftamt danès estava constituït per un cert nombre de ömt ( amt “vegueria, província”). Al capdavant d’un stiftamt hi havia un stiftamtmaður. Islàndia fou originàriament un stiftamt amb un amt. El 1770 l’illa fou dividida en dos ömt i el 1787 en tres

stiftamt·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTstiftamtmaður m, governador regional, governador de la regió (en oposició a l’ amtmaður “governador provincial, veguer”). Nom del màxim representant reial a Islàndia entre els anys 1684 i 1873. Fins al 1770 va residir a Copenhaguen. El 1873 fou substituït pel landshöfðingi 

stig <n. stigs, stig>:
1. (þrep) pas m (passa, etapa)
♦ stig af stigi: pas a pas, gradualment, progressivament
♦ þokast áfram stig af stigi: progressar gradualment, anar avançant pas a pas
♦ þróast stig af stigi: evolucionar gradualment
2. (í matskerfi eða íþrótt) punt m (unitat de valoració de rendiment)
♦ fá tíu stig [frá e-m] [fyrir e-ð]: rebre deu punts [d'algú] [per una cosa]
♦ fá tíu stig í einkunn [fyrir e-ð]: rebre deu punts de nota [per una cosa]
veit einhver hvort að 8,75 í einkunn verði námundað niður í 9,5 eða upp í 10 í háskólanum okkar?: que sap ningú si a la nostra universitat un 9,75 s'arrodoneix a 9,5 o a 10?
♦ fást tíu stig fyrir að <+ inf.>rebre's deu punts per <+ ind.>
lausnin sem ég fann á þessum vanda var sú að láta nemendur safna stigum með lestri, skrift og þátttöku í hópvinnu og umræðum. Fyrir að skrifa ritgerð eða sögu fengust til dæmis 10 stig. Fyrir að lesa bók fengust frá 2 upp í 20 stig, eftir lengd bókarinnar. Fyrir þátttöku í hópvinnu og umræðum fengust líka stig. Með því að lesa nógu margar bækur, mæta í nógu marga tíma og skrifa nógu margar ritgerðir eða sögur gat hver sem er fengið 100 stig og 10 í einkunn: la solució que vaig trobar a aquest problema va consistir en fer reunir punts als alumnes llegint, escrivint i participant en treballs de grup i debats. Per escriure un trebal o una història es rebien per exemple deu punts. Per llegir un llibre es rebien de dos a vint punts, segons l'extensió del llibre. Per la participació en un treball de grup i en debats també es rebien punts. Llegint força llibres, assistint a prou hores de classe i escrivint prou treballs o històries tothom podia obtenir cent punts i un deu de nota
♦ gefa ~ veita e-m tíu stig [fyrir e-ð]: donar-li ~ atorgar-li a algú deu punts [per una cosa]
♦ skora tíu stig: aconseguir deu punts
♦ vera jafnir að stigum: estar igualats a punts en la classificació
3. <GRAM & MAT & 1/360 hluti úr hring & skólastig & hitastig & til að mæla styrk jarðskjálftagrau m (GRAM & MAT & 1/360 part de cercle o circumferència & nivell escolar & temperatura & unitat de valoració de magnitud de terratrèmol) (gráða)
♦ efsta stig: <GRAMgrau superlatiu
♦ [í dag var] fjörutíu og fimm stiga hiti í skugga (o: forsælu) ~ sólskini [klukkan ellefu í morgun]: [avui ha fet] quaranta-cinc graus de temperatura a l'ombra ~ al sol [a les onze del matí]
♦ fjörutíu og fimm stig (o: stiga hiti) á Selsíus[-hitakvarðanum]: quaranta-cinc graus Cèlsius
♦ fjörutíu og fimm stiga frost á Selsíus[-hitakvarðanum]: quaranta-cinc graus Cèlsius sota zero
♦ það er fjörutíu og fimm stiga hiti: la temperatura és de quaranta-cinc graus
♦ jarðskjálftinn var um 6,2 stig á Richter (o: Richterskvarða)el terratrèmol va tenir [una magnitud de] 6,2 graus a l'escala de Richter
♦ annars ~ þriðja stigs jafna: <MATequació f de segon ~ tercer grau
♦ stig margliðu: <MATgrau m de polinomi, grau m polinomial
♦ þriðja stigs margliða: <MATpolinomi m de tercer grau
♦ → frumstig <GRAMgrau positiu”
♦ → hástig <GRAMgrau superlatiu”
♦ → miðstig <GRAMgrau comparatiu”
♦ → selsíusstig <FÍSgrau Cèlsius”
4. (uppruni) llinatge m, paratge m (origen social)
♦ af háum stigum: d'alt llinatge, d'alta naixença, d'alta extracció social
♦ af lágum stigum: de baixa extracció [social]
♦ af litlum stigum: d'extracció [social] humil
á þeim misserum urðu þeir missáttir, Áki, hirðmaðr Eireks, ok Bjǫrn. Rak Bjǫrn slœður yfir hǫfuð honum, en Áki rak horn á nasir Birni, en þann sama dag drap Bjǫrn Áka fyrir hallardyrum. Þat vildi Bjǫrn øngvu bœta, en konungr bœtti þat. Ok varð þá konungr at fara til veizlu annarar, en Bjǫrn var þar eptir ok beið þings. En á þingi réðu bœndr mann til af litlum stigum, þann er Birni varnaði konungdóms. Var sá til konungs tekinn yfir þeim hluta lands, er Birni bar til. Eptir þat riðu þeir Bjǫrn ok Úlfr af þingi. Slitu þeir nú svá þinginu, at alþýða manna kastaði eptir þeim torfi ok grjóti. Þat réðst litlu síðar, at Bjǫrn fór til hirðar með konungi. Nokkuru eptir þat leysti konungr Bjǫrn af hendi með sex tigum skipa alskipaðra ok vel búnum at ǫllu, ok skyldi hann vera á burtu þrjá vetr, þvíat hann þóttist eigi mega hafa hann í ríkinu sakir framgirni ok óspektar ok þys bœndanna: aquell mateix any l'Áki, un hirðmaðr del rei Eiríkr, i en Bjǫrn, es varen barallar. En Bjǫrn va llançar a l'Áki una capa al cap i l'Áki li va pegar un cop a la cara al Bjǫrn amb una banya [de beure]. Aquell mateix dia en Bjǫrn va matar l'Áki davant les portes de palau. En Bjǫrn es va negar a pagar cap indemnització per aquella mort, però el rei ho va fer. Un dia el rei va haver de marxar per assistir a un altre convit, però en Bjǫrn no l'hi va acompanyar sinó que va romandre a palau esperant el moment de la celebració del þing. I en el þing els bœndr hi van presentar un [altre] home d'origen humil que li va disputar el tron al Bjǫrn. I aquest home hi fou elegit rei sobre la part del país que hauria correspost al Bjǫrn. Després d'això, en Bjǫrn i l'Úlfr abandonaren el þing que llavors va acabar amb el comú del poble tirant-los fang i pedres mentre ells dos se n'anaven. Poc temps després es va esdevenir que en Bjǫrn va anar a la cort del rei. Poc temps després, emperò el rei se'l va treure de sobre donant-li seixanta vaixells amb les corresponents tripulacions al complet i ben aparellats en tot i que en Bjǫrn passés tres anys fora del regne perquè el rei era del parer que no el podia tenir al regne a causa del seu tarannà prepotent i violent i el creixent soroll de les protestes dels bœndr
5. (fasi, áfangi í þróun) estadi m (fase)
♦ veikin er á háu stigi: la malaltia es troba en un estadi avançat
♦ á þessu stigi málsins: <LOC FIGatès l'estat actual de les coses, vist l'estat de coses actual
6. (staða) nivell m (grau o altura assolit)
♦ á sama stigi og...: al mateix nivell que...
♦ e-ð er á háu ~ lágu stigi: una cosa té un nivell ~ alt baix

stiga·gangur <m. -gangs, -gangar>:
[buc m (o: caixa f) de l']escala f (badalot, escala d'un edifi en oposició als seus pisos)
♦ til vinstri í stigagangi: a l'esquerra de l'escala [de l'edifici]

stiga·gat <n. -gats, -göt>:
1. <GEN = lúkatrapa f
2. (stigaop) forat m d'escala (obertura en el terra que dóna accés a l'escala)
3. <NÀUTescotilla f
4. <TEATRescotilló m

stiga·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
puntuació f

stiga·haft <n. -hafts, -höft>:
escaló m, barreró m (Mall.) (d'escaler o escalà de mà) (stigarim)

stiga·handrið <n. -handriðs, -handrið>:
barana f, arrambador m (Bal.) (d'escala)

stiga·hús <n. -húss, -hús>:
1. <GENescala f (principal d'edifici)
2. (stigagangur) [buc m (o: caixa f) de l']escala f (badalot, escala d'un edifi en oposició als seus pisos)

stiga·maður <m. -manns, -menn>:
bandoler m, bandit m
því næst lögðum vér upp frá fljótinu Ahava hinn tólfta dag hins fyrsta mánaðar og héldum til Jerúsalem, og hönd Guðs vors hvíldi yfir oss, svo að hann frelsaði oss undan valdi óvina (ʔōˈʝēβ, אוֹיֵב) og stigamanna (wə-ʔōˈrēβ   ʕal־ha-dˈdārɛχ, וְאוֹרֵב עַל-הַדָּרֶךְ)tot seguit, el dia dotze del mes primer, vam partir des del riu Ahavà i ens dirigírem cap a Jerusalem, i la mà del nostre Déu reposava sobre nosaltres de manera que ens va deslliurar de caure en mans dels enemics i dels bandits

stiga·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
bandolerisme m, bandidatge m

stiga·op <n. -gats, -göt>:
forat f d'escala
♦ barnhelt öryggishlið fyrir stigaop [að ofan]: barrera de seguretat a prova de nens per al forat de l'escala [a dalt]

stiga·pallur <m. -palls, -pallar>:
replà m d'escala

stiga·rim <f. -rimar, -rimar>:
escaló m, barreró m (Mall.) (d'escaler o escala de mà)

stiga·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
classificació f [per punts], taula classificatòria

stiga·þrep <n. -þreps, -þrep>:
esglaó m, graó m (Tarr., Lld., Men., Eiv.), escaló m (Val., Mall.) (d'escala)

stig·beyging <f. -beygingar, no comptable>:
<GRAMgradació f, formació f de comparatiu i superlatiu

stig·beygja <-beygi ~ -beygjum | -beygði ~ -beygðum | -beygte-ð>:
<GRAMformar el grau comparatiu i/o superlatiu d'un adjectiu o un adverbi
Úlfar Kristinsson heitinn, stærðfræðikennari minn í Versló, stigbeygði (já, stigbeygði) einu sinni fyrir okkur nafnorðið "Lygi"; Lygi, haugalygi, statistik. Sem sagt, ef þú vilt virkilega ljúga, notaðu tölfræði: l’Úlfar Kristinsson, al cel sia, professor meu de matemàtiques a l'Escola de Comerç una vegada va formar davant nostre el comparatiu i el superlatiu (sí, ho va fer) del substantiu "mentida" (lygi): mentida - mentida com una muntanya - estadístiques. Doncs ja ho saps: si realment vols mentir, empra l'estadística

stig·beygjast <-beygist ~ -beygjumst | -beygðist ~ -beygðumst | -beygst>:
<GRAMtenir grau comparatiu i superlatiu, posar-se en grau comparatiu i superlatiu
◊ lýsingarorðið kænn stigbeygist eins og vænnl'adjectiu kænn forma el seu grau comparatiu i superlatiu com vænn

stig·breyta <-breyti ~ -breytum | -breytti ~ -breyttum | -breytte-ð>:
<GRAMformar el grau comparatiu i/o superlatiu d'un adjectiu o un adverbi
◊ nemandinn stigbreytti lýsingarorðið stórl'alumne va formar el comparatiu i superlatiu de l'adjectiu stór

stig·breytast <-breytist ~ -breytumst | -breyttist ~ -breyttumst | -breyst>:
<GRAMtenir grau comparatiu i superlatiu, posar-se en grau comparatiu i superlatiu
◊ hvernig stigbreytist lýsingarorðið blár?: com es forma el grau comparatiu i superlatiu de l'adjectiu blár?
◊ persónufornöfn stigbreytast ekki: els pronoms personals no tenen grau comparatiu ni superlatiu

stig·breyting <f. -breytingar, no comptable>:
<GRAMgradació f, formació f de comparatiu i superlatiu
♦ óregluleg stigbreyting: gradació defectiva
♦ stigbreyting atviksorða: gradació d'adverbis
♦ stigbreyting lýsingarorða: gradació d'adjectius

stig·hækka <-hækka ~ -hækkum | -hækkaði ~ -hækkuðum | -hækkað>:
augmentar gradualment, créixer escalonadament

stig·hækkandi, -hækkandi, -hækkandi <adj.>:
progressiu -iva
♦ fjölþrepa, stighækkandi skattakerfi: sistema impositiu progressiu multinivell
♦ stighækkandi skattar: impostos progressius

stig·hækkun <f. -hækkunar, no comptable>:
augment progressiu

stigi <m. stiga, stigar>:
1. (tröppur) escala f (escala de pedra, interior o exterior a un edifici)
♦ detta í stiganum: caure per l'escala
♦ stigi lá frá götunni upp að húsinu: una escala menava del carrer fins a la casa
♦ niður stigann: escala avall, escales avall
♦ detta niður stigann [með höfuðið á undan]: caure [cap per avall] per l'escala
♦ fara (o: ganga) niður stigann: baixar l'escala, davallar l'escala (Mall.)
♦ hrinda e-m niður stigann: empènyer algú per l'escala, fer caure algú d'una empenta per l'escala
♦ setja hlið fyrir stigann [áður en barnið fer að hreyfa sig úr stað]: posar una barrera a l'escala [abans que l'infant no comenci a moure's de lloc]
♦ velta (o: rúlla) niður stigann: rodolar per l'escala
♦ stigi úr marmara: una escala de marbre
♦ upp stigann: escala amunt, escales amunt
♦ fara (o: ganga) upp stigann: pujar l'escala
♦ þrífa stigann: fregar l'escala
2. (trappa, [lítill] laus stigi) escala f, escaler m (escala de mà, escala portàtil, norm. de fusta o alumni)

stig·kvarði <m. -kvarða, no comptable>:
escala f ordinal

stigs·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:
<GRAMadverbi m de grau

stig·magnast <-magnast ~ -mögnumst | -magnaðist ~ -mögnuðumst | -magnast>:
escalar, agreujar-se, pujar (o: augmentar) d'intensitat

stigs·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f de grau (o: to) 

stig·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:
argue m amb forma de torn, càbria f de peu (o: tambor)

stig·mögnun <f. -mögnunar, no comptable>:
escalada f (augment d'intensitat, agreujament)

stigur <m. stigs, stigir (o: stigar)>:
(vegur, leiðcamí m (i esp. l'estret)
♦ kanna ókunna stigu: <LOC FIGfressar nous camins, recórrer senderes desconegudes
♦ stemma stigu við e-u: <LOC FIGposar ratlla (o: límita una cosa

stig·veldi <n. -veldis, -veldi>:
jerarquia f

stika <f. stiku, stikur. Gen. pl.: stika o: stikna>:
1. (staurpal m, jaló m (piquet, o pal o estaca emprat sobretot per a indicar o marcar l'existència d'un camí, una alineació etc.)
2. (álnastikacana f (bastó de fusta emprat per a apamar o amidar una cosa)
þið skuluð ekki hafa rangt við fyrir rétti (ba-mmiʃˈpātˤ, בַּמִּשְׁפָּט) hvað varðar stiku (ba-mmidˈdāh, בַּמִּדָּה), vigt (ba-mmiʃˈqāl, בַּמִּשְׁקָל) og mæli (ū-βa-mməɕūˈrāh, וּבַמְּשׂוּרָה)no fareu cap injustícia en un judici quant a canes [d'amidar] ni pesos ni mesures
múrveggur var utan um musterið og náði alveg í kringum það. Maðurinn hafði mælistiku (qəˈnēh   ha-mmidˈdāh, קְנֵה הַמִּדָּה) í hendi sér sem var sex álnir á lengd. Hver alin var venjuleg alin að viðbættri einni þverhönd. Hann mældi þykkt múrsins og reyndist hún vera ein mælistika (qāˈnēh, קָנֶה) og hæðin ein stika (qāˈnēh, קָנֶה)a l'exterior del temple hi havia una muralla la qual l'envoltava completament pertot arreu. L'home portava a la mà una canya d'amidar de sis colzades. Cada colzada era una colzada ordinària amb quatre dits afegits. Amidà l'amplària de la muralla i comprovà que feia una canya; i l'alçària, [també] una canya
♦ → mælistika “metre [per amidar-hi], vara o canya d'amidar”
mér var fengin mælistika (ὁ κάλαμος -άμου, καὶ ἐδόθη μοι κάλαμος ὅμοιος ῥάβδῳ), lík staf, og sagt: „Rís upp, mæl musteri Guðs og altarið og tel þau sem tilbiðja þar: em donaren una cana [d'amidar] semblant a una vara tot dient: «Aixeca't i amida el temple de Déu i l'altar, i compta els qui hi adoren...
3. (reglustikaregle m (instrument petit-mitjà per a amidar una cosa)
4. (ljósastikacandeler m (canelobre)
♦ → gullstika “canelobre d'or”

stika <stika ~ stikum | stikaði ~ stikuðum | stikaðe-ð>:
1. (reka stólpa niður ímarcar una cosa (senyalitzar un indret amb pals o estaques, esp. un camí o un gual, clavar pals o estaques perquè senyalitzin un reng, un pas, un gual, un camí)
nokkrir fylgdarmanna hans fóru síðar til að stika út (ἐπισημαίνειν, ὥστε ἐπισημάνασθαι τὴν ὁδὸν) leiðina en gátu ekki fundið hana: alguns acompanyants [d'en Jeremies] hi tornaren per a marcar-ne el camí, però no el pogueren trobar
þú skalt stika út (kūn ~ כּוּן: tāˈχīn   lə-ˈχā   ha-dˈdɛrɛχ, תָּכִין לְךָ, הַדֶּרֶךְ) veginn að þeim og skipta landinu, sem Drottinn, Guð þinn, gefur þér að erfðahlut, í þrennt til þess að hver sá sem orðið hefur öðrum að bana geti flúið til þessara borga: assenyala [amb estaques] el camí que hi mena i divideix en tres regions el territori que Jahvè, el teu Déu, et dóna en heretatge a fi que qualsevol que s'hagi convertit en homicida d'un altre pugui fugir a aquestes viles
♦ stika vað: clavar pals a la llera d'un riu per a indicar l'existència o localització d'un gual
2. (mælaacanar una cosa (amidar, mesurar)
hver hefir mælt (māˈδaδ ~ מָדַד: mī־māˈδaδ, מִי-מָדַד) vötnin í lófa sínum og stikað (tāˈχan ~ תָּכַן: tikˈkēn, תִּכֵּן) himininn með spönn sinni, innilukt duft jarðarinnar í mælikeri og vegið (ʃāˈqal ~ שָׁקַל: wə-ʃāˈqal, וְשָׁקַל) fjöllin á reislu og hálsana á metaskálum?: qui ha mesurat amb el seu palmell les aigües i ha acanat el cel a pams, ha contingut dins un picotí la pols de la terra, i ha pesat les muntanyes amb una romana i els puigs en els platerets de les balances?
er þetta glaummikla borgin yðar, sem rekur uppruna sinn fram til fornaldar daga og stikað hefir (ʝāˈβal ~ יָבַל: ʝɔβiˈlū-hā   raɣˈlɛi̯-hā   mē-rāˈħōq   lā-ˈɣūr, יֹבִלוּהָ רַגְלֶיהָ, מֵרָחוֹק לָגוּר) langar leiðir til þess að taka sér bólfestu?: que és aquesta la vostra vila clamorosa que remunta els seus orígens fins als dies de l'antigor i ha acanat llargs camins [amb els seus peus] per establir-se?
♦ stika dýpi: escandallar la profunditat
3. (skálmacaminar (o: marxar) a grans passes (fent grans gambades)
♦ stika út ganginn: recórrer amb passes apressades un corredor (per sortir-ne)
hann stikaði löngum skrefum út ganginn [að stiganum ~ að hálfluktum dyrunum]: va recórrer el corredor a grans gambades [cap a l'escala ~ cap a les portes entretancades]
♦ stika fram og aftur um e-ð: caminar amunt i avall a grans gambades per una cosa
hann stikaði fram og aftur um pallinn með steytta hnefana, loðnu handleggina á lofti og svitann streymandi af andlitinu: recorria envant i enrere a grans gambades el pont de la nau, amb els punys serrats, els braços peluts en l'aire i la suor regalimant-li per la cara
hann stikaði fram og aftur um eldhúsgólfið: recorria envant i enrere a grans gambades el terra de la cuina
♦ stika þvert yfir e-ð: travessar (o: creuar) amb passes apressades una cosa
hann stikaði þvert yfir torgið: va travessar (o: creuar) la plaça amb passes fermes i apressades
þeir stikuðu yfir grasflötinn: s’afanyaren a passar fent grans passes per damunt la gespa
♦ stika stórum [skrefum] [í áttina til bátsins]: caminar amb passes molt llargues [en direcció al bot]

stikill <m. stikils, stiklar>:
punta f de banya
svá er sannliga skrifat, at í eystra hluta lands fór einn maðr stóran fjallveg. Rak hann fyrir sér hest klyfjaðan með bukkavǫru, ok sakir þess at hann hafði ósnøggvar bundit klyfjarnar, slær sik eitt horn at auga hestsins svá furðuliga snarpt, at stikillinn stingr þat brott ór koppinum niðr í leir. Svá rekr hann til byggðar, ok þat fyrsta sem hann náir brunnvatni herra Guðmundar byskups, berr hann þat í augastaðinn. Hér má nú líta dýrðligt guðsverk: At tveim dœgrum liðnum var hestrinn alheill ok jafnskyggn báðum augum. Var þessi jartegn með eiði sǫnnuð af tveimr skilríkum mǫnnum. Hefir hann ok svá optliga, at varla fær með tungu talt, grœtt eigi síðr með guðsmiskunn skynlausa skepnu en menn, þó at fátt af mǫrgu skrifist í þessi bók þar af: està fefaentment escrit que [una vegada es va esdevenir que] a la part oriental de l'illa un home pujava un camí de muntanya escarpat menant davant davant un cavall [de bast] carregat amb una somada de pells de boc. I per tal com aquest home havia lligat les somades de manera que penjaven força llargues (?), una banya [d'un boc] va pegar a un ull del cavall d'una manera tan extraordinàriament forta que la punta de la banya l'hi va treure de la conca i l'ull caigué al fang. El camí el va portar fins a territori habitat i [allà], tan bon punt hi va haver aconseguit aigua de la font del senyor bisbe Guðmundur, la va abocar a la conca de l'ull [nafrat]. La gloriosa obra de Déu es pot contemplar en aquest fet: del cap de dos dies el cavall va estar completament guarit i veient-hi igual de bé amb tots dos ulls. Aquest miracle fou adverat amb el jurament de dos homes probes. Baldament en aquest llibre es descriguin poques de les guaricions [del bisbe Sant Guðmundur], [aquest sant] ha guarit tan sovint bèsties mancades de raó i persones -per bé que amb la misericòrdia de Déu- que a penes es poden enumerar amb la llengua (vocabulari: #1. stór: És més habitual la combinació mikill fjallvegr, però la combinació stórr fjallvegr reapareix ça i lla, per exemple, a la Örvar-Odds saga o a la Þorsteins saga Víkingssonar. La combinació es susceptible d'ésser interpretada com a camí de muntanya escarpat = brattan fjallveg o bé llarg camí de muntanya = langan fjallveg; #2. ósnöggvar: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874 no dóna pas entrada a aquest adverbi en grau comparatiu. Entenc que vol dir que les pells dels bocs no havien quedat pitjades i cenyides curtes al cos de la bístia, sinó que penjaven llargament a banda i banda del cos de la bístia i tradueixo en conseqüència; #3. koppur: En Baetke 19874, pàg. 339 dóna entrada al mot koppr, però no hi presenta l'accepció conca que el mot té aquí; #4. náir: variant arcaica del modern nær; #5. það fyrsta sem <+ ind.>: Conjunció temporal composta. En Baetke 19874 no li dóna pas entrada al seu diccionari. El significat és tan bon punt, de seguida que; Fritzner s.v. fyrri: saa snart som; #6. talt: variant arcaica de la forma moderna talið; )
Rennir bóndi átti einn þann grip, er hann hafði meiri mætur á en öðrum sínum fjárhlutum. Þat var einn uxi. Hann var bæði mikill ok skrautligr fyrir horna sakir. Ristin váru horn á honum ok rennt gulli í skurðina ok í stiklana ok svá silfri. Af silfri var festr meðal horna uxanum ok þar á þrír gullhringar. Þessi uxi bar langt af öðrum uxum, þeim sem í landinu váru, sakir vaxtar ok alls kostar umbúðar. Var Rennir bóndi svá vandlátr um hann, at hann skyldi aldri geymslulauss vera: una possessió preciosa del bóndi Rennir que aquest apreciava més que no pas tots els seus altres béns era un bou. Aquest bou era gros i de bella estampa a causa de les seves banyes. Li havien fet encastos a les banyes i dins aquests sécs, i també a les puntes de la banyes, hi havien encastat or i argent. Entre les dues banyes del bou li havien posat una cadeneta d'argent de la qual penjaven tres anells d'or. Aquest bou excel·lia molt part damunt tots els altres bous que hi havia al país, a causa de les seves mides i de tota mena d'ornaments. El bóndi Rennir el tenia tan gelós que no permetia que mai estigués sense vigilància
♦ stikill af bagli [biskups]: voluta f de bàcul [de bisbe]

stikils·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
agrassó m, gaixiva f, grosella espinosa (baia de la planta Ribes grossularia)

stikk·frí <adj.inv.>:
que no participa en el joc de pilota stikk (encara que el miri; dit d'infant que, a causa d'una edat inferior, no és tingut en compte pels jugadors més grans que ell en un joc de pilota conegut amb el nom d'stikk: no se li tira la pilota)
♦ vera stikkfrí [í e-u]: <LOC FIG COL·Lestar exempt de [tota] responsabilitat [en una cosa], no estar implicat [en un afer]

stikk·orð <n. -orðs, -orð>:
1. <GRAMmot m clau, mot m de referència
2. <TEATRrèplica f

stikk·pilla <f. -pillu, -pillur. Gen. pl.: -pilla o: -pillna>:
supositori m

stikk·prufa <f. -prufu, -prufur. Gen. pl.: -prufa>:
prova aleatòria, prova f a l'atzar

stikla <f. stiklu, stiklur. Gen. pl.: stiklna>:
1. <GENtràiler m
♦ stikla úr <+ titill kvikmyndar>tràiler de <+ títol de pel·lícula>
2. (stöngxanca f (pal per a caminar-hi)
♦ ganga á stiklum: caminar amb xanques
3. stiklur <f.pl stiklna>: (steinar til að stikla ápasseres f.pl, pedres f.pl que sobresurten de l'aigua en un corrent d'aigua i permeten que hom passi d'una vorera a l'altra saltant d'una pedra a la següent

stikla <stikla ~ stiklum | stiklaði ~ stikluðum | stiklaðá e-u>:
1. (hlaupa á steinum yfir vatnsfallanar saltant de passera en passera (per travessar un riu o corrent d'aigua, botant per una sèrie de pedres que sobresurten de l'aigua)
♦ stikla á steinum: saltar d'una passera a una altre [per travessar un riu]
2. (fjalla lauslega um e-ðcompendiar [succintament] una cosa (resumint-la als punts més importants, esbossar una cosa [en els seus punts més rellevants], esmentar només les parts més importants d'una cosa)
♦ stikla á stóru: esmentar [només] les parts més importants
2. e-ð: (ápassar una cosa saltant de pedra en pedra (cosa = riu)
♦ vaða eða stikla ána nokkrum sinnum: passar diverses vegades el riu a gual o saltant de passera en passera

stiklu·miðlun <f. -miðlunar, no comptable>:
<INFORMhipermèdia m

stiklu·texti <m. -texta, -textar>:
<INFORMhipertext m

stikna <stikna ~ stiknum | stiknaði ~ stiknuðum | stiknað>:
rostir-se (estar exposat a una xafogor o calor molt fortes)
þú sem stiknar ( ~ : ʔăˌʃɛr־bəɣāˈδɛi̯-χā   ħamˈmīm   |   bə-haʃˈqitˤ   ˈʔɛrɛt͡s   mi-ddāˈrōm, אֲשֶׁר-בְּגָדֶיךָ חַמִּים-- בְּהַשְׁקִט אֶרֶץ, מִדָּרוֹם) af hita, alklæddur, í logni og breyskju á jörðinni?: tu, que t'ofegues de calor, completeament vestit, quan la calma i la xafogor cobreixen la terra?
og mennirnir stiknuðu (καυματίζειν (καίειν), καὶ ἐκαυματίσθησαν οἱ ἄνθρωποι καῦμα μέγα) í ofurhita og lastmæltu nafni Guðs sem hefur vald yfir þessum plágum. Ekki sáu þeir að sér að þeir gæfu Guði dýrðina: i els homes es cremaven (rostien) per la gran xardor i blasfemaven contra el nom del Déu que té poder sobre aquestes plagues. No s'empenediren per donar-li glòria
♦ ég er að stikna af (o: úr) hita: <LOC FIGm'estic rostint viu, m'estic acubant de calor (Mall.)
♦ menn ætla alveg að stikna hér: <LOC FIGaquí s'hi rosteixen de calor, aquí s'hi acuben de calor (Mall.)

stilkaður, stilkuð, stilkað <adj.>:
<BOTpeciolat -ada

stilk·laus, -laus, -laust <adj.>:
<BOTacaule, acaulescent

stilk·sellerí <n. -sellerís, no comptable>:
api m de tija, api m de penques (planta Apium graveolens var. dulce)

stilk·[gró]sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar>:
basidiomicet m
♦ stilk[gró]sveppir: els basidiomicets

stilkur <m. stilks, stilkar>:
1. <GENpenca f, tija f, <BOTpeduncle m
♦ blaðkenndur stilkur: <BOTfil·lodi m
♦ blaðlaus stilkur: <BOTescap m
♦ → blómstilkur “tija amb flor”
2. (blaðstilkurpecíol m (part de fulla)
♦ → smáblaðstilkur “peciòlul”

stilla <stilli ~ stillum | stillti ~ stilltum | stillt>:
I. <amb complement en acusatiu>:
1. <stilla e-n>calmar algú
Jökull var svo óður að varla fengu þeir stillt hann. Í því bili kom inn sveinninn og sagði sitt erindi. Jökull kvað það óþarft: en Jökull estava tan furiós que a penes el pogueren calmar. Just en aquell moment va entrar el vailet i va dir el seu encàrrec. En Jökull va dir que no hauria estat necessari
2. <stilla e-ð>: apaivagar (o: calmar) una cosa
bráðlyndur maður vekur deilur en sá sem seinn er til reiði stillir (ʃāˈqatˤ ~ שָׁקַט:   ʝaʃˈqītˤ   rīβ, יַשְׁקִיט רִיב) þrætur: l’home irascible provoca baralles, però el qui triga a deixar-se emparar per l'ira, calma les disputes
en hann er miskunnsamur, fyrirgefur misgjörðir og eyðir þeim ekki. Oft stillir hann (ʃūβ ~ שׁוּב:   wə-hirˈbāh   lə-hāˈʃīβ   ʔapˈp-ō, וְהִרְבָּה, לְהָשִׁיב אַפּוֹ) reiði sína, heldur aftur af bræði sinni: però ell, que és tot misericordiós, els perdona les faltes comeses i no els destrueix pas. Sovint apaivaga la seva còlera, conté el seu enfuriament
hinn þriðji ás er sá er kallaður er Njörður. Hann býr á himni þar sem heitir Nóatún. Hann ræður fyrir göngu vinds og stillir sjá og eld. Á hann skal heita til sæfara og til veiða. Hann er svo auðugur og fésæll að hann má gefa þeim auð landa eða lausafjár er á hann heita til þess. Eigi er Njörður ása ættar. Hann var upp fæddur í Vanaheimum, en vanir gísluðu hann goðunum og tóku í mót að gíslingu þann er Hænir heitir. Hann varð að sætt með goðunum og vönum: el tercer ans és en Niord o Nerd. Viu en el cel a l'indret que nom Nóatún. Governa el camí (o: curs) del vent i calma la mar i el foc. És aquest déu que cal invocar en fer-se a la mar i en sortir de cacera. És tan ric i acabalat que pot donar sobreabundància de terres i de bestiar a aquells qui l'hi demanen en invocar-lo. En Niord o Nerd no és del llinatge dels ansos. [Nasqué i] cresqué als Vanaheimar, i els vanis el donaren com a hostatge als déus [ansos] i a canvi ells agafaren com a hostatge l'ans que nom Hænir. Va servir per a segellar l'acord de conciliació entre els déus [ansos] i els vanis
♦ stilla skap sitt: controlar el seu caràcter (o: el seu temperament), controlar-se (o: dominar-se; o: contenir-se) 
Ingimundur mælti: "Illa gerir þú Hrolleifur er þú stillir eigi skap þitt og launar eigi góðu gott. Nú sé eg að eigi má svo búið hlýða og mun eg fá þér bústað hér yfir í Ási: l’Ingimundur li va dir: “Fas mal fet, Hrolleifur, no controlant el teu caràcter i no pagant bé amb bé. Ara puc veure que, en aquestes circumstàncies, la cosa no pot pas rutllar, i [per això] et procuraré aquí, al mas d'Ás, a l'altra banda del riu, un indret on t'hi puguis establir” (vocabulari: #1. eigi má svo búið hlýða: Cf. Baetke 19874, pàg. 263: eigi mun hlýða svá búit so geht es nicht; )
3. <stilla e-ð>: (hljóðfæriafinar una cosa (cosa = instrument musical)
♦ stilla orgel: <MÚSafinar un orgue
4. <stilla e-ð>: (setja rétt: vél, húsgagn, mælitæki, útvarpstæki, sjónvarpstækiajustar una cosa (cosa = aparell elèctric, moble, maquinària etc. perquè funcionin correctament)
♦ stilla e-ð á tiltekna fjarlægð: ajustar una cosa a una determinada distància (cosa = focus, càmera)
♦ stilla hæð skrifstofustóls: ajustar l'altura d'una cadira d'oficina
♦ stilla klukkuna: posar el rellotge a l'hora, ajustar el rellotge
♦ stilla ljósopið: <FOTOajustar el diafragma
5. <stilla e-ð>: (setja rétt: rafrænt tækiconfigurar una cosa (cosa = aparell electrònic)
6. <stilla e-ð>: <FOTOenfocar una cosa (ajustar el focus d'un aparell fotogràfic)
♦ stilla ljósmyndavélina: <FOTOenfocar la càmera fotogràfica
7. <stilla e-ð>: (útvarpsstöðsintonitzar una cosa (emissora de ràdio)
♦ stilla útvarp: sintonitzar una emissora de ràdio
 
II. <amb complement en datiu>:
1. <stilla e-u>moderar (o: temperar; o: trempar) una cosa
og er komu mið jól fór Þórar og allir frelsingjar með honum til mágs hans. Skyldi hann þar drekka hinn efra hlut jólanna. Þrælar Þórars skyldu gæta grafarinnar. En þeim var þá ætlaður gnógur drykkur en þeir stilltu lítt drykkjunni og gerðu sig ölóða þegar um kveldið. En er þeir þóttust fulldrukknir þá mæltu þeir sín í milli er mat skyldu færa grafarmönnum að þá skyldi ekki skorta: i quan van ésser a mitjan jól en Þórar se'n va anar a cal seu cunyat acompanyat de tots els lliberts. Hi volia celebrar la segona part dels jól. Els esclaus d'en Þórar vigilarien [mentrestant] el clot. Hom els havia proveït de beguda a bastament, però ells es van moderar poc en la beguda i al vespre [del primer dia ja] s'eren engatats tots amb la cervesa. I quan consideraren que ja havien begut a pler, els qui d'ells havien de dur menjar als homes que hi havia dins el clot van parlar entre ells que no els havien de plànyer el menjar
♦ stilla [vel] orðum sínum: mesurar [bé] les seves paraules
en Vigfús bað þess að menn skyldu vel stilla orðum sínum "og er það minni læging en taka meira illt af honum" og hétu menn honum góðu um það: en Vigfús va demanar als homes que mesuressin bé llurs paraules “[car] això és una humiliació menor que no pas engospar-ne (rebre'n) un mal major”. I els homes li varen prometre que així ho farien (vocabulari: #1. heita góðu: Cf. Baetke 19874, pàg. 206: heita góðu Gutes verprechen. La locució apareix aquí en una variant, heita e-m góðu um e-ð i és obvi que aquí la locució no es pot pas traduir en el sentit d'en Baetke, sinó que s'hi ha d'interpretar com a li ho van prometre de bona fe o quelcom de semblant. Opto per una traducció senzilla: li prometeren que així ho farien; )
en Glúmur kvað hann ekki þurfa að eiga við sig og kvaðst eigi vita um snilli hans "og vil eg af því engu við þig jafnast að út á Íslandi mundi sá maður kallaður fól er þann veg léti sem þú lætur. En hér hefi eg vitað alla best orðum stilla," hleypur upp síðan og að honum, þrífur af honum hjálminn. Síðan hnykkir hann upp eldistokki og keyrir á milli herða honum og lýtur kappinn við og þegar annað og hvert að öðru svo að hann féll. Og þá er hann vildi á fætur færast þá laust hann í höfuð honum og lét svo þar til að hann kom út fyrir dyr: però en Glúmur li va dir que no calia que es fiqués amb ell i afegí que no tenia notícia del seu coratge “i de cap manera no vull comparar-me amb tu perquè allà,, a Islàndia, d'un que es comporti com tu ho fas ara, en dirien un boig; però aquí[, a Noruega,] he constatat que tots mesuren (o: saben mesurar) llurs paraules de la millor manera”. Tot seguit es va posar dret d'un bot i saltà cap a ell, i li va fer caure el casc del cap d'un cop i a continuació va agafar un tió encès i li clavà un cop amb ell entre les espatlles de manera que el campió es va doblegar [cap endavant] i de seguida li clavà un segon cop i així un darrere l'altre fins que l'home va caure en terra. I quan es volia tornar a posar dret, en Glúmur li va descarregar un cop damunt el cap i va continuar fent-ho fins que l'altre va córrer cap a la porta i sortí a fora (vocabulari: #1. snilli: Cf. Baetke 19874, pàg. 582: <...> Trefflichkeit, Tüchtigkeit; Tapferkeit; )
♦ stilla röddu: abaixar la veu
hon inn um gecc ǀ ennlangan sal, ǁ stóð á gólfi, ǀ stilti rǫddo: ǁ "Era sá nú hýrr, ǀ er ór holti ferr." Níðuðr konungr gaf dóttur sinni, Bǫðvildi, gullhring, þann er hann tóc af bastino at Vǫlundar. Enn hann siálfr bar sverðit, er Vǫlundr átti. Enn drótning qvað <...>: ella va entrar i va recórrer tota la sala de cap a cap. Va romandre dreta sobre el trespol. Abaixà la veu: “El qui ve de la forest no serà pas amable [amb nosaltres]”. El rei Níðuðr va donar a sa filla Bǫðvildr l'anell d'or que ell havia agafat de la corda de líber de can Vǫlundr. I ell mateix va portar l'espasa (= es va quedar amb l'espasa) que havia pertangut al Vǫlundr. I la reina va dir <...> (vocabulari: #1. röddu: Datiu singular per comptes de l'habitual rödd quan el mot rödd s'empra sense article. Cf. Kuhn 19683, pàg. 192: stilla (lt) swv. ‘stillen’, dämpfen (Vkv. 16); Cf. Gering-Sijmons III,b (1931), pàg. 14: 17³. stilte rǫddo ‘mäßigte die stimme, sprach leise’. An wen die worte gerichtet sind, wird nicht gesagt. — Das verbum in der Edda nur hier; Cf. a més a més, en Gering 1903, col. 979: stilla (lt; norw. fær. aschwed. stilla, dän. stille; alts. stillian, ags. ahd. stillan) mässigen, dämpfen: prt. ind. sg. 3. (kvǫ́n Níþaþar) stóþ á golfe, stilte rǫddo ‚sprach mit leiser stimme’ Vkv 17³; en Finnur Jónsson 1931², pàg. 537, emperò, interpreta el verb d'aquesta locució en l'accepció II,2 (‘arranjar’): stilla, (-ta, -tr), 1) ordne, indrette, med dativ, s-ti rǫddu, ordnede sin stemme, talte med passende tone, næppe andet end omskrivende udtryk for ‘hun talte’, Vǫl 16, <...>; #2. hýrr: Cf. Gering-Sijmons III,b (1931), pàg. 14: 174. hýrr (ags. hýre, as. ahd. un-hiuri) bedeutet eigentlich ‘für das hauswesen passend’, bezeichnet also jemand, von dem man annimmt, daß er den [p. 15] frieden des hauses nicht stören wird. Daraus entwickelte sich die bedeutung ‘sanftmütig, friedfertig’. In der Edda kommt das wort sonst nicht vor; es ist überhaupt im altn. nicht häufig [vgl. in einer vísa der Friðþj. s. (Sk. B II, 299): mankat hýrra an hugaþsrœ́þor   Bela dóttor. — Blöndal I,324]; Cf. també en Baetke 19874, pàg. 292: hýrr adj. freundlich, mild; gutartig, zahm; en Finnur Jónsson 1931², pàg. 307 fa: hýrr, adj, glad, venlig, esa sá h., es ór holti ferr Vǫl 16, hýr mær, om jomfru Maria, Líkn 18, h. hǫlða stýrir, om Gudmund bisp, EGils 1,31 <...>; )
2. <stilla e-u>(skipuleggja, koma e-u [svo] fyrirarranjar una cosa
♦ stilla gerðinni: emetre la sentència arbitral o el laude arbitral amb què hom conclou una disputa
"Það kann vera," segir Ófeigur, "að oss frændum Odds sé þess unnt að kjósa hvort vera skal. Nú mætti svo til bera að undir þig kæmi gerðin. Vil eg þá að þú stillir henni": Pot ésser”, va dir l'Ófeigur, “que a nosaltres, els parents de l'Oddur ens deixin decidir quina d'aquestes dues coses ha d'ésser. Però també podria donar-se el cas que siguis tu el qui hagi de pronunciar la sentència arbitral. [Si fos així,] vull que ho facis (és a dir, vull que acceptis de dictar-la [i que ho facis en un d'aquests dos termes esmentats adés])
♦ stilla vel gerðinni: emetre una sentència arbitral o laude arbitral en uns termes favorables
Njáll tók sjálfdæmi af Gunnari og mælti: "Ekki mun eg halda máli þessu til kapps. Þú skalt gjalda tólf aura silfurs. En það vil eg til skilja þó að nokkuð komi það úr vorum garði er þér eigið um að gera að þér stillið eigi verr gerðinni": en Njáll va acceptar el sjálfdæmi que li oferia en Gunnar i en fer-ho li va dir: “No inflaré pas aquest afer. Pagaràs dotze aurar, ço és dotze unces islandeses d'argent, en rescabalement [per la mort de l'Svartur, el meu missatge]. I també vull fixar com a part del meu sjálfdæmi que, si mai ningú de casa meva fa res i tu n'has de decidir la indemnització, no emetràs pas una sentència més dura (pitjor) [que aquesta meva]” (vocabulari: #1. kapp: Cf. Baetke 19874, pàg. 318: halda máli til kapps eine Sache zu einem Wettstreit ausarten lassen, auf die Spitze treiben; #2. gerð: Cf. Baetke 19874, pàg. 605: <...> stilla svá gerðinni, gerðina, at den Schiedsspruch so abfassen, daß; )
 
III. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
⟶ A. <>
1. <stilla að e-u>acostar-se sigil·losament a una cosa
það var einn morgun er Grímur kom heim af veiði að hann gekk inn í skálann og stappaði fótum og vildi vita hvort Grettir svæfi en hann brá sér hvergi við og lá kyrr. Saxið hékk uppi yfir Gretti. Hugsar Grímur nú að eigi mundi gefast betra færi. Gerir hann nú hark mikið svo að Gretti skyldi orð um finnast en það var ekki. Þóttist hann nú vita að Grettir mundi sofnaður og stillti að rekkjunni hljóðlega og seildist til saxins og tók ofan og brá. Í því hljóp Grettir fram á gólfið og greip saxið í því er hinn reiddi en annarri hendi í herðar Grími og rak hann niður svo mikið fall að hann lá nær í óviti: un matí, quan en Grímur va tornar a cases de pescar, va entrar dins l'skáli del mas i va picar amb els peus a terra volent saber si en Grettir dormia, però aquest no va reaccionar gens ni mica jaguent com jeia ben tranquil. El sax estava penjat [a la paret] part damunt en Grettir. En Grímur va pensar llavors que no tornaria a tenir millor oportunitat. Llavors va fer un gran renouer de manera que en Grettir [es despertés i ] hi digués alguna cosa, però no va passar res. Aleshores va creure saber [del cert] que en Grettir devia estar dormit i s'acostà d'esquitllentes al jaç i va allargar la mà cap al sax i el baixà i el desembeinà. Just en aquest moment en Grettir va saltar al terra i li va agafar el sax amb una mà just en el moment en el qual en Grímur volia descarregar-hi un cop mentre que amb l'altra mà agafava en Grímir per l'espatlla llançant-lo en terra amb una caiguda tan forta que en Grímir gairebé va perdre el coneixement (vocabulari: #1. bregða: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 200: 20. hann brá — við usw., der zug, dass jemand sich schlafend stellt, um einen andern, dem er misstraut, auf die probe zu stellen, und dass dieser ein geräusch verursacht, um zu erfahren, ob der schlaf fest genug sei um einen angriff wagen zu können, ist typisch, vgl. z. b. Finnb. saga c. 39 u. 40; #2. sax: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 200: Saxit — Gretti, dass männer ihre waffen über ihrem bette aufhängen, wird oft erzählt; so hängt c. 19,28 dasselbe schwert über Þorfinns bette. In einem fremden hause hängt man seine waffen, wenn man sie bei der hand behalten will, über seinen sitz, s. c. 24,2; #3. orð: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 200: 22. 23. at — finnaz, „dass Grettir [pàg. 201] darüber einen laut von sich geben sollte (erwachen und reden)“.; Cf. a més a més Baetke 19874, pàg. 139: mǫnnum finnsk orð um (e-t) man spricht darüber, hat etwas dazu zu sagen; #4. reka e-n niður: Cf. Baetke 19874, pàg. 493: reka e-n niðr jmd. niederwerfen; )
ok þar var einn sveinn víkverskr í borginni, ok kunningi Bagla; Páll réð hann til þess at koma þessu bréfi í hendr þeim prestunum; honum var fylgt ór borginni, ok skildust þeir við hann undir steini nokkurum. Þat sá Baglar þeir er á verði voru, ok þótti því líkastr háttr á vera, sem nokkurr maðr myndi vilja hlaupa frá borgarmǫnnum, ok stilltu at steininum, funnu þenna svein þar sem hann lá, ok tóku hann hǫndum; ok fyrir því at þeir kendu hann, þá gáfu þeir honum grið. Þeir spurðu, hvert hann ætlaði at fara? Hann svarar: „ek fer með bréf til Anta prests ok Jórdanar, ok veit ek eigi hvat á er“: a la fortalesa hi havia un vailet viquès i conegut dels Crosses. En Páll li va encarregar que dugués aquella lletra a mans dels preveres. Hom l'acompanyà fins defora de la fortalesa i els qui l'acompanyaven i ell se separaren al peu d'una penya. Els Crosses que feien guàrdia ho varen veure i cregueren que el més versemblant fos que era un home que volia desertar dels defensors de la fortalesa i s'acostaren sigilosament a aquella penya, i hi trobaren aquell vailet allà on romania amagat i el capturaren i, per tal com el reconegueren, li perdonaren la vida. Li varen preguntar on volia anar. Ell els repongué: “Porto una lletra als preveres Anti i Jórdan, però no sé pas què hi diu”
⟶ B. <í>
1. <stilla e-u [vel] í hóf>moderar-se en una cosa, ésser moderat -ada en una cosa, guardar la mesura en una cosa
Bergþóra sá féið og mælti: "Vel er þessu í hóf stillt en jafnmikið fé skal koma fyrir Kol er stundir líða": la Bergþóra va veure els diners i va dir: “L'afer s'ha arranjat amb molta de mesura. El mateix preu es pagarà pel Kolur quan sigui el moment”
Bessi svarar: "Það hefur jafnt verið mátulega í hóf stillt og þó að Helga væri gefin fóstra mínum þá þætti mér þar fríð kona vel gefin hraustum manni. En þó get eg að honum þyki sér það of lágt fyrir mannvirðingar sakir. En þann einn vinskap hefi eg átt við Helgu að hvortgi hefur spillst fyrir því. Hefi eg af því gefið henni gjafir að faðir hennar hefir gefið mér góða gripi. Nú farðu og seg öðrum þessi tíðindi þín því að eigi deyfist hugur minn við mart": en Bessi li va contestar: “Això (= la meva amistat amb la Helga) sempre s'ha mantingut dins els límits del que és apropiat, i, si la Helga fos donada per esposa al meu fóstri, la meva opinió fóra que una bella dona hauria estat ben casada amb un home cabal. Tanmateix, endevino que ell considera que un matrimoni amb ella està massa per dessota del seu honor i estat. L'única amistat que he mantingut amb la Helga ha estat de la mena que cap de tots dos no en pot sortir malparat. I si li he fet regals, ha estat perquè son pare m'havia regalat a mi [abans] bons objectes de valor. Ara, vés-te'n i digues a d'altres aquestes noves teves car hi ha poques coses que enterboleixin el meu esperit”
♦ verði er mjög stillt í hóf: el preu és molt moderat
♦ stilla væntingum í hóf: moderar les seves expectatives
⟶ C. <saman>
1. <stilla e-ð saman>combinar dues coses, coordinar dues coses
♦ stilla saman [tvær] klukkur: sincronitzar [dos] rellotges (samstilla)
♦ stilla saman strengi sína: <LOC FIGcombinar (o: aglutinar; o: unir) forces
⟶ D. <til>
1. <stilla e-u til>disposar (o: arranjar) una cosa [d'una manera determinada]
en Guð, er þetta barn hafði kosit til stórra hluta, stillti honum til lausnar með þeim hætti, at maðr kom til Eistlands sendimaðr konungs af Hólmgarði, er var sendr at taka skatt af landinu ok var frændi barnsins, ok leysti frænda sinn ok hafði til Hólmgarðs, ok var hann þar umb hríð, svá at ekki var margra manna vitorð á hans ætterni: però Déu, que havia elegit aquest infant perquè acomplís grans fets, va arranjar per a ell el seu alliberament de la següent manera: va arribar a Estònia un home, un ambaixador del rei de Hólmgarðr, enviat a recaptar-hi els tributs. Aquell home era parent de l'infant i pagà el seu rescat i el se'n dugué a Hólmgarðr. Allà hi va romandre un temps [vivint] de tal manera que el seu paratge no fou del coneixement de gaire gent (vocabulari: #1. stilla e-m til lausnar: Cf. Baetke 19874, pàg. 605: guð stillti honum til lausnar Gott richtete es ein, daß er befreit wurde; En Finnur Jónsson 1929, cap. XVIII:1, pàg. 20: 2. stilti, „bereitete“. lausnar, „befreiung“; una traducció alternativa podria ésser: Déu va proveir a la seva remçó de la següent manera...; #2. ekki var margra manna vitorð á...: Considero que cal entendre hi romangué durant un temps [incògnitament, d'una manera incògnita] de manera que no gaire persones tingueren notícia de la seva ascendència reial; )
nú mælir Hildibrandr til sinna félaga: «Ek sé út í á þessi einn dverg, en þat mætti vera Álfrekr dvergr, er jungherra Þiðrekr tók eitt sinni, ok þar af fekk hann it góða sverð Naglhring ok inn góða hjálm Hildigrím ok mikit fé annat, ok þá var ek með honum. Nú skulum vér til stilla, ef vér fengim enn tekit hann, ok skulum vér á hann leggja eigi minni lausn en þá leysti hann sik»: en Hildibrandr va dir als seus companys: “Veig enmig d'aquest riu un nan que podria ésser l'Álfrekr el nan, el qual jungherra Þiðrekr va capturar una vegada i d'aquesta captura en va rebre la bona espasa Naglhringr i el bon elm Hildigrímr i molts més altres béns, i quan això va passa, jo era amb ell. Ara arrangem les coses de tal manera que tornem a capturar-lo i [si hi reeixim,] li imposarem un rescat no pas inferior a aquell amb què es va rescatar llavors”
áðr en liðit sé allt misseri, þá er þat eitt kveld í Tira, at þar kemr einn maðr svá sem loddari. Hann kom til jarls leyniliga ok fekk honum eitt bréf leyniliga, ok stendr þetta á: «Jungfrú Herborg sendir kveðju Apollóníó jarli. Salómon konungr er riðinn ór sínu ríki til veizlu í Rómaborg til Erminreks konungs. Nú skaltu taka þína riddara, tíu eða tólf ok eigi fleiri, ok ríða sem hvatast ok þó leyniliga í Frakkaríki. Þá má ek svá til stilla, at vit finnimst»: abans que no hagués acabat aquell mig any, un vespre es va esdevenir a Tira que hi va arribar un home que aparentment era un rodamon. Va anar a veure el iarl d'amagat i li donà en secret una carta. En aquesta carta hi posava: “Jungfrú Herborg envia salutacions al iarl Apol·lònio. El rei Salomon ha sortit del seu regne per assistir a un banquet a Roma a la cort del rei Erminrekr. Pren deu o dotze dels teus cavallers, no pas més, i vés, cavalcant tan aviat com puguis, però d'amagat, cap al regne dels francs. Jo aleshores arranjaré les coses (ho arranjaré) de tal manera que tu i jo ens trobem
♦ stilla svo til að <+ inf.>: arranjar (o: disposar) una cosa de tal manera que <+ subj.>, procurar que <+ subj.>, fer que <+ subj.>
þannig veitti konungur lýðnum enga áheyrn, því að svo var til stillt af Drottni ( ~ :   kī־hāʝəˈθāh   sibˈbāh   mē-ˈʕim   ʝəhˈwāh, כִּי-הָיְתָה סִבָּה, מֵעִם יְהוָה), til þess að hann gæti látið rætast orð sín, þau er hann hafði talað til Jeróbóams Nebatssonar fyrir munn Ahía frá Síló: d’aquesta manera el rei no va eixoir el poble, car així ho havia disposat Jahvè, a fi que pogués fer que es complissin les seves paraules, que havia dit al Jeroboam, fill d'en Nebat, per la boca de l'Aħià de Xiló
en Amasía gaf þessu engan gaum, því að svo var til stillt af Guði ( ~ :   kī   mē-hā-ʔĕlɔˈhīm   hīʔ, כִּי מֵהָאֱלֹהִים הִיא) til þess að ofurselja þá fjandmönnunum, af því að þeir höfðu leitað Edómsguða: però l'Amacià no hi va fer gens d'atenció perquè Déu ho havia disposat així per tal de lliurar-los als enemics, perquè havien cercat els déus d'Edom
Snorri fór í Odda og stillti svo til að Solveig hafði koseyri af arfi þeim er hún rétti hendur til. En mest hélt hann fram hlut Hálfdanar af öllum sonum Sæmundar (SS I cap. 198, pàg. 285): l’Snorri va anar a Oddi i va arranjar les coses de tal forma que la Solveig tingués els objectes de gran valor de l'herència que desitjava. I, de tots els fills d'en Sæmundur la partió que més va afavorir fou la d'en Hálfdan. Mare i filla aleshores feren portar llurs béns a Hruni, i els posaren sota la potestat d'en Þorvaldur Gissurarson bo i prometent seguir tots els seus consells. Aquell hivern en Þorvaldur Gissurarson i en Sighvatur Sturluson es van intercanviar missatges (vocabulari: #1. koseyrir: Cf. Baetke 19874, pàg. 339: kos-eyrir m. auserlesenes Gut, Kostbarkeiten, bester Teil (z.B. e. Erbes); )
þá fór Órækja til Alviðru af fundinum og gerði menn til Ísafjarðar eftir föngum sínum og hestum og lét færa suður. En þeir Órækja fóru þá eftir Sturlu til Arnarfjarðar og fundu hann á Eyri. Fóru suður allir saman til Saurbæjar og stillti Sturla svo til að jafnan mötuðust í sínu húsi hvorir (SS I, cap. 264, pàg. 380): De[l l'indret de] la reunió l'Órækja es va dirigir a Alviðra i va organitzar homes que anessin al fiord d'Ísafjörður a cercar els seus queviures i cavalls i que els portessin al sud. I llavors l'Órækja i els seus homes es dirigiren al fiord d'Arnarfjörður a cercar-hi l'Sturla i el trobaren a Eyri. Tots plegats es dirigiren llavors al sud, al mas de Saurbær i l'Sturla hi va arreglar les coses de tal forma que cadascun d'ells sempre menjava a la seva pròpia casa
þessi kurr var víða í landi. Sygnir höfðu liðsafnað og það orð á að þeir mundu halda til orustu við Magnús konung ef hann færi þar. Magnús konungur var þá á Hörðalandi og hafði þar dvalist mjög lengi og hafði lið mikið og lét sem þá mundi hann fara norður í Sogn. Þessa urðu varir vinir konungs og gengu tólf menn á málstefnu og samdist það með þeim að hluta til einn mann að segja konungi þenna kurr. En svo var til stillt að Sighvatur skáld hlaut: aquest rondinament de descontentament se sentia arreu del regne. Els habitants de Sogn havien aplegat un exèrcit i amenaçaven de lliurar batalla contra el rei Magnús si ell hi anava. El rei Magnús, mentrestant, es trobava al Hörðaland. Hi havia romàs molt de temps i portava una gran host amb ell i va fer com si d'allà volgués dirigir-se cap al nord, cap a Sogn. Els amics del rei se n'adonaren, i així fou com dotze homes tingueren una reunió i van posar-s'hi d'acord de sortejar un home que comuniqués al rei el descontentament [del poble]. I l'atzar va diposar que li toqués fer-ho al Sighvatur l'escalda
2. <stilla til friðar>restablir la pau
næsta dag kom hann að tveim þeirra, sem slógust. Hann reyndi að stilla til friðar (συναλλάσσειν, καὶ συνήλλασσεν αὐτοὺς εἰς εἰρήνην) með þeim og sagði: ,Góðir menn, þið eruð bræður, hví eigist þið illt við?: l’endemà es va acostar als dos que es barallaven. Va intentar restablir la pau entre ells dient-los: “Bons homes, sou germans. Per què us baralleu de mala manera?
hann stillir til friðar (ɕūm ~ שׂוּם: ha-ɕˌɕām־gəβūˈl-ēχ   ʃāˈlōm, הַשָּׂם-גְּבוּלֵךְ שָׁלוֹם) við landamæri þín, seður þig á úrvalshveiti: ell restableix la pau a les teves fronteres, t'assadolla amb xeixa
sá sem deplar auga veldur sárindum en sá sem finnur að af hreinskilni stillir til friðar ( ~ : wɛ-ʔĕˈwīl   ɕəφāˈθaʝim   ʝillāˈβētˤ, וֶאֱוִיל שְׂפָתַיִם, יִלָּבֵט)el qui fa l'ullet causa dolor, però el qui troba a redir amb sinceritat, restableix la pau (en comparació,la Bíblia de Montserrat fa: Qui mira de cua d'ull dóna turment, ǁ qui reprèn a la cara procura la pau)
3. <stilla til um e-ð>arranjar una cosa
en eftir um morguninn þá er Jómsvíkingar voru ódrukknir þóttust þeir hafa fullmælt og hafa málstefnur sínar og ráða ráðum hvernug þeir skulu til stilla um ferðina, ráða það af að búast þá sem skyndilegast, búa þá skip sín og herlið. Varð það allfrægt víða um lönd: l’endemà dematí, quan els viquings de la Ioms tornaren a estar sobris van considerar que [el vespre anterior] havien parlat una mica massa. Llavors tingueren col·lotge i debateren com havien de dur a terme l'expedició [que el vespre anterior havien jurat de fer] i [finalment] varen decidir d'aparellar-se per a partir tan prest com els fos possible. Llavors varen aparellar llurs vaixells i tropes. Arreu dels paísos es va escampar la nova [d'aquells preparatius] (vocabulari: #1. fullmælt: Cf. Baetke 19874, pàg. 167: hafa fullmælt zuviel gesagt, den Mund zu voll genommen haben; )
4. <stilla til e-s>esmunyir-se sigil·losament cap a algú o cap a una cosa
Davíð stillti til ok skar nǫkkut af kyrtilsblaði Saúls konungs (= et praecidit oram chlamydis Saul silenter), svá at hann varð eigi varr við, ok gékk svá aptr til félaga sinna (Espill cap. 63, pàg. 157): en David s'hi esmunyí sigil·losament i va tallar una punta del mantell d'en Saül i ho va fer de tal manera que en Saül no se'n va adonar, i tot seguit [en David] se'n tornà allà on eren els seus companys
 
E. <upp>
1. <stilla e-m ~ e-u upp>col·locar algú ~ una cosa de manera que no es mogui (p.e., per fer una foto, per posar davant un pintor etc.)
hann spennti boga sinn og stillti mér upp (nāˈt͡saβ ~ נָצַב: wa-i̯ʝat͡st͡sīˈβē-nī   ka-mmatˤtˤāˈrāʔ   la-ˈħēt͡s, וַיַּצִּיבֵנִי, כַּמַּטָּרָא לַחֵץ) sem skotmarki fyrir örina: ha tibat l'arc, i m'ha col·locat com un blanc per a les fletxes
líkömunum er gjarnan stillt upp í stellingum og við athafnir sem við þekkjum úr okkar daglega lífi, svo sem á reiðhjóli, gangandi eða sitjandi við skrifborð: els cadàverns són col·locats de bona gana en postures i en accions que coneixem de la nostra vida quotidiana com ara anant en bicicleta, caminant o asseguts a un escriptori
♦ málarinn stillti módelunum upp: el pintor va col·locar les models en la posició volguda
♦ stilla upp tveimur myndavélum hlið við hlið: col·locar dues càmeres fotogràfiques costat per costat
♦ hjólreiðamaðurinn steig af baki og stillti hjólinu upp við tré: el ciclista va baixar de la bicicleta i la va deixar recolzada en un arbre
2. <stilla e-u upp til sýnis>exposar [públicament] una cosa (col·locar una cosa per a la seva exhibició, p.e., en un museu, una exposició etc.)
að stilla flugvélinni upp til sýnis er ekki aðeins móðgun við okkur heldur líka [er] til þess fallið að varpa dýrðarljóma á kjarnorkusprengjuárásina: exposar l'avió no només és una ofensa a nosaltres sinó que també contribueix a projectar una resplendor de glòria sobre l'atac amb la bomba atòmica
3. <stilla sér upp>col·locar-se, posar-se (p.e., davant o al costat d'algú o una cosa per a parlar-hi o dur a terme una altra acció i, de manera especial, per a posar i fer-s'hi una foto) (stilla IV.B.)
 
F. <út>
1. <stilla e-u út>exposar una cosa (cosa = mercaderia a la venda)
♦ stilla e-u út í búðargluggann: exposar una cosa a l'escaparata (o: al mostrador, Bal.) 
 
IV. <reflexiu>:
A. <sig>
1. <stilla sig>(stilla skap sitt, halda sér í skefjumcalmar-se (apaivagar-se, asserenar-se & refrenar-se, contenir-se)
ég hefi þagað langan tíma, verið hljóður og stillt mig (ʔāˈφaq ~ אָפַק: hɛħĕˈʃēi̯θī   ˌmē-ʕōˈlām   ʔaħăˈrīʃ   ʔɛθʔapˈpāq, הֶחֱשֵׁיתִי, מֵעוֹלָם--אַחֲרִישׁ, אֶתְאַפָּק). Nú mun ég hljóða sem jóðsjúk kona, stynja og standa á öndinni í sama bili: he callat molt de temps, he estat silenciós i m'he refrenat. Ara cridaré com una dona de part, gemegaré i panteixaré al mateix moment
þó stillti Haman sig (ʔāˈφaq ~ אָפַק: wa-i̯ʝiθʔapˈpaq   hāˈmān, וַיִּתְאַפַּק הָמָן). En er hann kom heim til sín, sendi hann og lét sækja vini sína og Seres konu sína: tanmateix en Haman es va refrenar. però es va contenir. Però en arribar a ca seva, va enviar [servents] i va fer anar a cercar els seus amics i la Zèreix, la seva dona
2. <stilla sig inn á e-ð>adaptar-se a una cosa
♦ stilla sig inn á ný vinnubrögð: adaptar-se a nous mètodes de treballar
3. <stilla sig um e-ð>contenir-se (abstenir-se, refrenar-se)
♦ stilla sig um að <+ inf.><LOC FIGrefrenar-se de <+ inf.>, contenir-se de <+ inf.>
♦ ég gat ekki stillt mig um að hlæja: no vaig poder contenir les rialles
B. <sér>
1. <stilla sér upp>col·locar-se, posar-se (esp. restant quiet davant o al costat d'algú o una cosa per a parlar-hi o dur a terme una altra acció, esp. per a fer-s'hi una foto)
♦ stilla sér upp: col·locar-se, posar-se
ég stillti mér upp [til myndatöku] við rústirnar þar sem einu sinni stóð bærinn Eiði í Hestfirði: em vaig col·locar [per a la foto] davant les ruïnes on una vegada hi ha haver el mas d'Eiði al fiord de Hestfjörður
í gærkvöldi stillti mér upp við spegil og skoðaði förin sem voru ennþá eftir svipuna: ahir al vespre em vaig posar davant el mirall i hi vaig mirar les marques que encara s'hi veien del fuet
♦ stilla sér upp fyrir framan e-ð ~ e-n: posar-se davant una cosa ~ algú
ég stillti mér upp fyrir framan sjónvarpið: em vaig col·locar [ben assegudet] davant la tele
♦ stilla sér upp til myndatöku: col·locar-se i posar per a una foto, col·locar-se en la positura adequada per a una foto
♦ ég stillti mér upp að baki hans: em vaig posar just darrere ell
 
V. <impersonal>:
A. <[til]>
♦ hann er farinn að stilla [til]: el vent s'està calmant

still·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
ajustable, regulable

stillans <m. stillans, stillansar>:
bastida f

stillast <stillist ~ stillumst | stilltist ~ stilltumst | stillst>:
calmar-se
þegar þeir heyrðu þetta stilltust þeir (ἡσυχάζειν, ἡσύχασαν) og þeir vegsömuðu Guð og sögðu: „Guð hefur einnig gefið heiðingjunum kost á að snúa sér til sín og öðlast líf: quan sentiren això es calmaren, i glorificaren Déu tot dient: Déu també ha atorgat als pagans la possibilitat de convertir-se a ell i obtenir la vida

stilli <n. stillis, stilli>:
termòstat m, regulador m [de temperatura]

stilli·lega <adv.>:
calmosament (o: calmadament), assossegadament
♦ segja e-ð stillilega: dir una cosa assossegadament
konungur reiddist mjög við ræður þessar og mælti þó stillilega, sem hann var vanur jafnan, þá er hann frétti þau tíðindi, er mikils voru verð. Hann spurði þá, hvort Þórólfur væri heima í Torgum: el rei es va enfurismar molt en sentir aquests parlaments, però tanmateix va parlar assossegadament com solia fer sempre quan sentia les notícies que fossin importants. Aleshores va preguntar si en Þórólfur era a ca seva a Torgar
en annað vor, þá hélt Steinar beitinni, en Þorsteinn lagði þá í umræðu við hann og ræddi þó stillilega; bað hann Steinar halda beit búfjár síns, svo sem að fornu hafði verið. Steinar segir, að fé myndi ganga þar sem það vildi; hann ræddi um allt heldur festilega, og skiptust þeir Þorsteinn við nokkurum orðum. Síðan lét Þorsteinn hnekkja nautunum út á mýrar yfir Háfslæk, og er Steinar varð þess var, þá fékk hann til Grana, þræl sinn, að sitja að nautunum á Stakksmýri, og sat hann þar alla daga; þetta var hinn efra hlut sumars; beittust þá upp allar engjar fyrir sunnan Háfslæk: a la segona primavera, l'Steinar hi va tornar a fer pasturar el seu bestiar però en Þorsteinn va tocar el tema en parlar amb ell i, malgrat tot, ho va fer assossegadament. Va demanar a l'Steinar que fes pasturar el seu bestiar allà on ho havia fet antigament. L'Steinar li va dir que el bestiar havia de poder anar on volgués. Va parlar sobre totes aquestes coses en termes força vehements i en Þorsteinn i l'Steinar es varen tenir raons. Després, en Þorsteinn va fer arruixar el bestiar de l'Steinar a les pastures dels aiguamolls situats a l'altra riba del Háfslækur. Quan l'Steinar ho va saber, va encarregar al seu esclau en Grani que anés a guardar el bestiar de Stakksmýri i en Grani hi anava cada dia. Tot això passava a la darrera part de l'estiu. En aquest temps, el bestiar va menjar tota l'herba de totes les prades situades a migjorn del Háfslækur
♦ svara [e-m] stillilega: respondre[-li a algú] amb calma
hún roðnaði og svarar óbrátt og stillilega: "Ekki hefi eg hugfest svör fyrir mér um það því að eg ætla að eg muni eigi þurfa til að taka þeirra svara, en ef Ólafur er svo að sér ger um alla hluti sem þú segir frá honum þá mundi eg eigi kunna æskja minn mann á annan veg ef eigi er það að þér munuð heldur hóli gilt hafa í marga staði": ella es va posar vermella i li va respondre lentament i assossegadament: “No tinc pensada cap resposta sobre el que em pregunteu car crec que no he de menester de donar aitals respostes, però si l'Olau realment és un home tan cabal i capaç en tot com vós conteu d'ell, no sabria com podria desitjar un marit millor, en no ser que l'hàgiu lloat exageradament en mantes coses” (vocabulari: #1. æskja: Cf. Baetke 19874, pàg. 807: mynda ek eigi kunna œskja minn mann á annan veg ich könnte mir meinen (zukünftigen) Mann nicht anders wünschen; #2. gilda hóli: Cf. Baetke 19874, pàg. 196: gilda (í) hóli (zu sehr) rühmen, herausstreichen; )

stilli·legur, -leg, -legt <adj.>:
calmat -ada, calm -a
♦ segja e-ð með stillilegri röddu: dir una cosa amb veu calmada

stilli·logn <n. -logns, no comptable>:
gran bonança f, gran calma f
hann sagði við þá: "Hví eruð þér hræddir, þér trúlitlir?" Síðan reis hann upp og hastaði á vindinn og vatnið, og varð stillilogn (ἡ μεγάλη γαλήνη -ής, καὶ ἐγένετο γαλήνη μεγάλη)ell els digué: «Per què teniu por, homes de poca fe?» Tot seguit s'alçà, feu callar el vent i l'aigua, i es féu una gran bonança

stilli·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<TELEVcarta f d'ajustament (o: d’ajust)

stilling <f. stillingar, stillingar>:
1. (rósemicalma f (serenor, moderació, tranquil·litat)
ef reiði drottnarans kviknar gegn þér, vertu þá staðfastur því að stilling (marˈpēʔ, מַרְפֵּא) afstýrir miklum glappaskotum: si la ira del governant s'encén contra tu, mantén-te ferm, perquè la calma evita greus errades
því að ekki gaf Guð okkur anda hugleysis heldur anda máttar og kærleiks og stillingar (ὁ σωφρονισμός -οῦ, ἀλλὰ δυνάμεως καὶ ἀγάπης καὶ σωφρονισμοῦ)car Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia ans un esperit de força i caritat i serenor
♦ hvetja til stillingar: fer una crida a la calma
♦ með stillingu: amb calma
♦ sýna stillingu: mostrar calma
2. (á hljóðfæriafinament m (d'instrument musical)
♦ stilling hljóðfæris: afinament d'instrument musical
3. (á tækiajustament m (d'aparell)
♦ það eru ýmsar stillingar á bakaraofninum: el forn té diversos ajustaments, el forn es pot ajustar de diverses maneres

stillir <m. stillis, stillar>:
termòstat m, regulador m [de temperatura]

stilli·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tècniques f.pl de control

stilltur, stillt, stillt <adj.>:
calmat -ada, assossegat -ada
þar sem enginn má gegn því mæla, ber yður að vera stilltir (καταστέλλειν: κατεσταλμένος -ένη -ένον, ἐστὶν ὑμᾶς κατεσταλμένους ὑπάρχειν) og hrapa ekki að neinu: com que no s'hi pot dir res en contra, us convé estar calmats i no precipitar-vos gens
Páll gekk ofan, varpaði sér yfir hann, tók utan um hann og sagði: "Verið stilltir (θορυβεῖν, μὴ θορυβεῖσθε), það er líf með honum": en Pau va baixar, es va repenjar al seu damunt i, tot abraçant-lo, els digué: «Esteu tranquils, que hi ha vida en ell»
hann svarar: "Svo má vera. Stilltir erum við nokkuð. En hitta má eg Guðmund og leita um sættir og mun eg fara til þings áður en alls er fótum undan mér skotið. En grunur er mér á að hann vilji eigi annað en fram fari sektir": ell li va respondre: “Tindràs el meu suport. Estem bastant entre l'espasa i la paret (?), però puc anar a veure en Guðmundur i intentar arribar amb ell a un acord de conciliació. I aniré al þing abans que ell no m'hagi posat de genolls del tot. Però sospito que ell no vol res més que no sigui imposar el bandejament [d'en Þórir Akraskeggur ]” (vocabulari: #1. stilltur: Cf. Baetke 19874, pàg. 605: <...> 5. in eine Falle locken, überlisten (e-n): stiltir eru vér wir sind hereingefallen; #2. fótur: Cf. Baetke 19874, pàg. 157: <...> skýtr fótum undan e-m jmd. wird auf die Knie gezwungen)
♦ stillt veður: temps encalmat
♦ stilltur maður: un home tranquil (o: pausat) 
♦ vel stilltur: que sap controlar-se, que no perd el domini o control de si mateix, que té un gran autocontrol
vertu vel stilltur þá frændi," sagði Atli, "því að hér er við metnaðarmenn um að eiga": si ho fas, t'hauràs de saber controlar tot el temps, germà”, li va dir l'Atli, “perquè aquí ens les hem de veure amb homes d'urc”
manna var hann kurteisastur, harðger í öllu, ráðhollur og góðgjarn, mildur og stilltur vel, vinfastur og vinavandur. Hann var vel auðigur að fé: ningú no el superava en cortesania, un home d'empenta en tot, donador de bons consells i benevolent, generós, sabia controlar-se, lleial amb els seus amics per bé que caute en llur elecció. Era posseïdor d'una gran fortuna
Hrútur kom heim og brá mjög í brún er kona hans var í brautu og er þó vel stilltur og var heima öll þau misseri og réðst við engan mann um sitt mál: en Hrútur va tornar a ca seva i va estar molt astorat que la seva dona se n'hagués anat [i l'hagués abandonat] i, malgrat tot, va saber-se contenir i va romandre a ca seva tot l'any sencer i no va consultar amb ningú el seu afer
Helgi hét hinn þriðji sonur Njáls. Hann var fríður maður sýnum og hærður vel. Hann var sterkur maður og vel vígur. Hann var vitur maður og stilltur vel. Allir voru þeir ókvongaðir synir Njáls: el tercer fill d'en Njáll nomia Helgi. Era un home bell i ben tallat i de cabells espessos. Era un home fort i hàbil en el maneig de les armes. Era un home savi que sabia controlar-se. Tots els fills d'en Njáll eren fadrins
♦ → vanstilltur “intemperat, que no sap dominar-se o controlar-se”

stillur <f.pl stillna (o: stilla)>:
període m [força llarg] de bonança (de temps calmat i moderat)

stima·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:
(greiðvikinnsol·lícit -a (amatent, obsequiós, servicial, disposat a ajudar o a atendre els desigs d'algú)

stima·mýkt <f. -mýktar, no comptable>:
obsequiositat f, sol·licitud f (amatença o servicialitat en el tracte)

stimpast <stimpast ~ stimpumst | stimpaðist ~ stimpuðumst | stimpast>:
esbatussar-se
♦ stimpast við e-n: esbatussar-se amb algú
♦ stimpast á móti: oposar-se, oferir resistència

stimpil·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
taxa f de timbre o segell, drets m.pl de timbre o segell

stimpil·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
rellotge m de fitxar (a l'entrada del lloc de treball)

stimpill <m. stimpils, stimplar>:
1. (merkitæki & stimpilmyndencuny m, segell m, timbre m (estri i empremta que deixa marcada en el paper)
♦ bera stimpil e-s: portar el segell d'algú
♦ bókin ber stimpil þess á þremur stöðum: el llibre porta el seu segell a tres llocs
♦ bera stimpil frá e-u (o: úr) e-u: portar el segell d'una cosa (institució, empresa etc.)
♦ setja stimpil sinn á e-ð: posar el seu segell a una cosa
♦ stimpill og undirskrift: segell i signatura
2. (póststimpillmata-segells m (estri de correus i empremta que deixa sobre un segell)
3. (hluti í vólarstrokkpistó m (èmbol)
4. (mark, einkennisegell m (marca, empremta, senyal distintiu deixat per algú o una cosa)
5. (merkimiðisegell m (PEJOR: marca, etiqueta, estigma)
♦ bera stimpil sem e-ð: portar l'estigma de...
♦ fá á sig stimpil sem e-ð: <LOC FIGportar el segell (o: l'etiqueta; o: la marca) de...
♦ → fátæktarstimpill “estigma de la pobresa”
♦ → fötlunarstimpill “estigma de la discapacitat”

stimpil·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
timbre m [mòbil]

stimpil·púði <m. -púða, -púðar>:
tampó m (coixenet de segell o timbre)

stimpil·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
biela f

stimpingar <f.pl stimpinga>:
lluita f (amb abraonament)
♦ lenda (o: eiga) í stimpingum við e-n: barallar-se amb algú, tenir una aferrada amb algú, aferrar-se amb algú (Mall.)

stimpla <stimpla ~ stimplum | stimplaði ~ stimpluðum | stimplað>:
1. <GENfitxar
♦ stimpla sig inn: fitxar en entrar [al treball]
♦ stimpla sig út: fitxar en sortir [del treball]
2. <e-ð>: (setja stimpil á, merkja e-ð með stimplisegellar una cosa (timbrar una cosa, posar un encuny a una cosa)
4. <e-ð>: (bréfmatasegellar una cosa (efecte postal)
♦ bréfið er stimplað þann 3. febrúar: la carta porta el mata-segells de dia 3 de febrer
5. <e-n>: (kalla e-n e-ðtitllar algú (assenyalar algú com a..., taxar algú de..., imputar una cosa a algú)
♦ stimpla e-n sem e-ð: titllar (o: taxar) algú de...

stimplast <stimplast ~ stimplumst | stimplaðist ~ stimpluðumst | stimplast>:
ésser segellat -ada (o: timbrat -ada), segellar-se (o: timbrar-se) 
♦ stimplast inn í e-n: <FIGquedar gravat -ada en la memòria d'algú

stimplun <f. stimplunar, no comptable>:
1. <GENtimbratge m, segellatge m
2. <FIGestigmatització f

stinga <sting ~ stingum | stakk ~ stungum | stungið>:
I. <personal, emprat de manera absoluta, amb complement en acusatiu i amb complement preposicional>:
A. <absolut
1. <GENpicar
♦ þessi ullarpeysa stingur: aquest jersei de llana pica
 
B. <amb complement en acusatiu
1. <stinga e-n>(skordýr nema mýflugurpicar a algú  (insecte tret de moscard)
en þegar birti af degi og roðaði af morgni sendi Guð orm sem stakk (nāˈχāh ~ נָכָה:   wa-tˈtaχ   ʔɛθ־ha-qqīqāˈʝōn   wa-i̯ʝīˈβāʃ, וַתַּךְ אֶת-הַקִּיקָיוֹן, וַיִּיבָשׁ) rísínusrunnann svo að hann visnaði: però quan el dia va clarejar i el cel es va envermellir per l'albada, Déu va enviar un cuc que va picar l'enfiter de manera que aquest s'assecà
♦ vera stunginn af flugu ~ býflugu ~ vespu ~ geitungi ~ sporðdreka: ésser picat per una mosca ~ abella ~ vespa ~ vespa carnissera ~ escorpí (els moscards, en canvibíta)
2. <stinga e-n>(með oddhvössum hlutclavar una cosa a algú  (clavar-li un objecte punxegut)
♦ stinga e-n með hnífi: clavar un ganivet a algú, pegar una ganivetada a algú
♦ hann stakk hann með hnífi í andlitið: li va clavar un ganivet a la cara
♦ stinga e-n með lagvopni: assestar-li a algú un cop de llança o pica
♦ stinga e-n með nál: punxar algú amb una agulla
♦ stinga e-n með rýtingi: apunyalar algú
♦ stinga e-n með sverði: clavar-li una espasa a algú
♦ hann stakk hann aftur og aftur með sverði sínu: li va clavar una vegada i una altra la seva espasa
3. <stinga e-n>(í spilimatar algú  (en joc de cartes)
♦ stinga e-n [með trompi]: matar algú [amb un atot o trumfo] (cf. l'alt-alemany jmdn. [mit Trumpf] stechen)
4. <stinga e-ð>(veiða með skutlifitorar una cosa  (cosa = peix. Pescar amb fitora o arpó)
♦ stinga ála: fitorar anguiles
 
C. <amb complement en datiu
1. <stinga e-u>ficar una cosa
ég hefi saumað sekk um hörund mitt og stungið (ʕāˈlal ~ עָלַל:   wə-ʕɔˈlaltī   βɛ-ʕāˈφār   qarˈn-ī, וְעֹלַלְתִּי בֶעָפָר קַרְנִי) horni mínu ofan í moldina: he cosit sobre la meva pell un sac i he enfonsat el meu corn dins la pols
brjóstmylkingurinn mun leika sér við holudyr nöðrunnar, og barnið nývanið af brjósti stinga (hāˈδāh ~ הָדָה:   wə-ˈʕal   məʔūˈraθ   t͡siφʕōˈnī   gāˈmūl   ʝāˈδ-ō   hāˈδāh, וְעַל מְאוּרַת צִפְעוֹנִי, גָּמוּל יָדוֹ הָדָה) hendi sinni inn í bæli hornormsins: l’infantó jugarà a l'entrada del forat de l'escurçó, l'infant acabat de deslletar ficarà la mà dins el cau del basilisc
Jesús leiddi hann afsíðis frá fólkinu, stakk (βάλλειν <+ Ac.> + εἰς <+ Ac.>, ἔβαλεν τοὺς δακτύλους αὐτοῦ εἰς τὰ ὦτα αὐτοῦ) fingrum sínum í eyru honum og vætti tungu hans með munnvatni sínu: Jesús se l'endugué fora de la multitud, a part, li ficà els dits a les orelles i li mullà la llengua amb la seva saliva
♦ stinga e-u á sig: ficar-se una cosa a la butxaca
♦ stinga pennanum á sig: ficar-se el bolígraf a la butxaca
♦ stinga bókinni í hilluna: ficar el llibre a la lleixa de la prestatgeria
♦ stinga inn orði hér og hvar: <LOC FIGficar una paraula aquí i allà (deixar anar una observació en la conversa d'altri, entrar en la conversa d'altri)
hún stakk inn orði hér og hvar með hógværum athugasemdum: deixava anar algun senzill comentari ça i lla, intervenia a les converses amb modestos comentaris
ég hef hugsað mér að stinga inn orði í þessa umraæðu: he pensat de ficar-hi la meva en aquest debat
♦ stinga höfðinu í sandinn: <LOC FIGficar el cap dins un forat com fan els estruços, amagar el cap dins la sorra com els estruços, enfonyar el cap dins l'arena com els estruços(Mall.) (negar-se a acceptar un perill o uns fets)
♦ stinga kort: (í spilumrobar una carta (a un altre jugador, en certs jocs de cartes)
♦ stinga saman nefjum [við e-n]: <LOC FIGsecretejar, dir-se coses en secret
♦ stinga e-m inn: <LOC FIGtancar algú a la garjola
♦ stinga e-m í steininn: <LOC FIGtancar algú a la garjola, engarjolar algú
♦ stinga e-u að e-m: <LOC FIGpassar-li d'amagat una cosa a algú
♦ stinga e-u niður í e-ð: sembrar una cosa en una cosa
♦ stinga niður krókuslaukum [í jörðu]: plantar bulbs de crocus
♦ stinga niður penna: empunyar la ploma, escriure
♦ stinga e-u í vasann (o: stinga e-u á sig)ficar-se una cosa a la butxaca
♦ stinga e-u í budduna: ficar una cosa al moneder
♦ stinga e-u undir stól: <LOC FIGocultar una cosa (fer desaparèixer informació, documents)
2. (hnífur, lagvopn, stunguvopn, oddhvass hluturclavar una cosa (ganivet, arma blanca, objecte punxegut)
♦ stinga e-u: clavar una cosa
hljóp þá einn til, fyllti njarðarvött ediki, stakk (περιτιθέναι, περιθεὶς καλάμῳ) á reyrstaf og gaf honum að drekka. Hann mælti: „Látum sjá hvort Elía kemur að taka hann ofan“: aleshores un hi corregué, amarà de vinagre una esponja, la clavà a una canya i li donava de beure dient: «Vejam si ve Elies a baixar-lo»
en er blótbitar ǁ brunnir váru, ǁ ok iðrar etnar ǁ ýtar höfðu, ǁ brytjuðu blótkjöt ǁ bragnar annat ǁ ok á steikara- ǁ stungu (πειρᾶν + ἀμφί <+ Dat.>, ἀμφ’ ὀβελοῖσιν ἔπειραν) -teina; ǁ steiktu gumar allt ǁ gætiliga, ǁ tóku síðan, ok af teinum drógu (Il. I:465 = Il. I:233, pàg. 25): i quan els trossos sacrificials estigueren ben cremats i els barons hagueren menjat de les entranyes, els homes trossejaren l'altra carn sacrificial i clavaren [els trossos] als astos. Els homes ho rostiren tot al foc magníficament, i després els llevaren del foc i els desenfilaren dels astos (vocabulari: #1. steikarateinn: observi's la tmesi: steikara [stungu] teina; )
en er blótbitar ǁ brunnir voru, ǁ ok iðrar etnar ǁ ýtar höfðu, ǁ brytjuðu blótkjöt ǁ bragnar annat ǁ ok á steikara- ǁ stungu (πειρᾶν + ἀμφί <+ Dat.>, ἀμφ’ ὀβελοῖσιν ἔπειρον) -teina, ǁ steiktu á eldi, ǁ ok steikarteinum ǁ í höndum héldu hvassodduðum (Od. III:462 = Od. III:214, pàg. 65): i quan els trossos sacrificials ( = οἱ μηροί, bitar úr lærum, els ossos de les cuixes) estigueren ben cremats i els barons hagueren menjat de les entranyes, els homes trossejaren l'altra carn sacrificial i clavaren [els trossos] als astos, els rostiren al foc, sostenint amb les mans els astos de punxa afilada (vocabulari: #1. steikarateinn: observi's la tmesi: steikara [stungu] teina; )
en er blótbitar ǁ brunnir voru, ǁ ok iðrar etnar ǁ ýtar höfðu, ǁ brytjuðu blótkjöt ǁ bragnar annat ǁ [p. 308] ok á steikara- ǁ stungu (πειρᾶν + ἀμφί <+ Dat.>, ἀμφ’ ὀβελοῖσιν ἔπειρον) -teina (Od. XII:365 = Od. XII:175, pàgs. 307-208): i quan els trossos sacrificials ( = οἱ μηροί, bitar úr lærum, els ossos de les cuixes) estigueren ben cremats i els barons hagueren menjat de les entranyes, els homes trossejaren l'altra carn sacrificial i clavaren [els trossos] als astos, els rostiren al foc, sostenint amb les mans els astos de punxa afilada (vocabulari: #1. steikarateinn: observi's la tmesi: steikara [stungu] teina; )
þar tók hann tvo ǁ taldra grísa, ǁ bar inn, ok báðum ǁ brátt réð slátra; ǁ síðan svíða nam ǁ ok sundr brytja, ǁ ok stykkjum stakk (πειρᾶν + ἀμφί <+ Dat.>, ἀμφ’ ὀβελοῖσιν ἔπειρεν) ǁ á steikarteina (Od. XIV:75 = Od. XIV:36, pàg. 338): allà hi agafà dos garrins comptats, els entrà i aviat els matà. Tot seguit els socarrà [les cerres] i els tallà a trossos i clavà els bocins als astos
brytjuðu blótkjöt ǁ bragnar annat, ǁ ok á steikara- ǁ stungu (πειρᾶν + ἀμφί <+ Dat.>, ἀμφ’ ὀβελοῖσιν ἔπειρον) -teina. ǁ Steiktu gumar allt ǁ gætilega, ǁ tóku síðan ǁ ok af teinum drógu (Od. XIV:430 = Od. XIV:203, pàg. 356): els barons varen tallar a trossos l'altra carn sacrificial i els enfilaren en astos. Els homes ho rostiren tot magníficament i després els llevaren del foc i els desenfilaren dels astos
en einn af hermönnunum stakk (νύσσειν, ἀλλ' εἷς τῶν στρατιωτῶν λόγχῃ αὐτοῦ τὴν πλευρὰν ἔνυξεν) spjóti sínu í síðu hans og rann jafnskjótt út blóð og vatn: però un dels soldats li clavà la seva llança al costat i immediatament en rajà sang i aigua
♦ stinga e-u í gegnum e-ð: travessar una cosa amb una cosa
♦ stinga hnífi í gegnum hurð íbúðarinnar: va travessar la porta del pis amb un ganivet
♦ stinga hnífi í gegnum hendi manns: va travessar la mà d'un home amb un ganivet
♦ stinga e-m sneið [með e-u]: <LOC FIGtirar-li una pulla (o: indirecta) a algú [amb una cosa]
3. (nálclavar una cosa (agulla)
♦ stinga nál í e-ð: ficar una agulla a una cosa
 
D. <amb complement preposicional
⟶ <af>
1. <stinga af>tocar el dos (anar-se'n)
♦ stinga af [með e-ð ~ e-n ǁ e-u ~ e-m]: escapolir-se [amb una cosa ~ algú]
hann stakk af með konunni minni í gær: va fugir ahir amb la meva dona
hann stakk af með giftri konu sem tilheyrði hærri stétt en hann og fjölskylda hans: va fugir ahir amb una dona casada que pertanyia a una classe social més elevada que no la seva i la de la seva família
♦ stinga e-n af: fugir d'algú (abandonar-lo)
 
⟶ <á>
1. <stinga á>fer una cosa (forat)
♦ stinga gat á e-ð: fer un forat a una cosa, foradar una cosa
♦ stinga á kýli: puncionar un abscès
♦ stinga á tunnu: posar un dui a una bóta
♦ stinga á sjúklingi: fer una punció a un malalt
 
⟶ <inn>
1. <stinga e-m inn>(setja e-n í fangelsitancar algú a la presó
 
⟶ <í>
1. <stinga í>(haltraranquejar [una mica] (coixejar [una mica])
er þeir heyrðu þetta, var sem stungið væri (κατανύσσεσθαι, ἀκούσαντες δὲ κατενύγησαν τὴν καρδίαν) í hjörtu þeirra, og þeir sögðu við Pétur og hina postulana: "Hvað eigum vér að gjöra, bræður?": i quan hagueren sentit això, fou com si els haguessin traspassat el cor, i digueren al Pere i als altres apòstols: “Germans, què hem de fer?”
og er sól var á lofti leiddi Guð fram brennheitan eyðimerkurvindinn og sólin stakk (nāˈχāh ~ נָכָה:   wa-tˈtaχ   ha-ʃˈʃɛmɛʃ   ʕal־ˈrɔʔʃ   ʝōˈnāh, וַתַּךְ הַשֶּׁמֶשׁ עַל-רֹאשׁ יוֹנָה) Jónas í höfuðið svo að hann örmagnaðist. Þá óskaði hann sér dauða og sagði: „Ég vil heldur deyja en lifa“: i quan el sol hagué sortit, Déu va fer venir un vent del desert ardent i el sol es va picar sobre el cap d'en Jonàs de manera que quedà extenuat. Llavors es va desitjar la mort i digué: «Vull morir més que no pas viure!»
♦ e-ð stingur í stúf við e-ð: <LOC FIGuna cosa no pega gens a una cosa, una cosa fa mal als ulls en contrast a una cosa
♦ það stingur í augun: <LOC FIGaixò fa mal als ulls
♦ það stingur mig: <LOC FIGaixò em colpeix
♦ það stingur mig í hjartað: <LOC FIGaixò em dol al cor, això em trenca el cor, això em colpeix profundament
 
⟶ <niður>
1. <stinga e-u niður [í e-ð]>tocar la terra
♦ stinga hendi[nni] niður: recolzar-se amb la mà en terra, recolzar la mà en terra
♦ stinga höfðinu niður í vatn: ficar el cap dins l'aigua
♦ stinga nösum niður: caure de morros
♦ stinga e-u niður í e-ð: (setja niður) sembrar una cosa en una cosa
♦ stinga niður krókuslaukum [í jörðu]: plantar bulbs de crocus
 
⟶ <undan>
1. <stinga e-u ~ e-m undan>sostreure una cosa ~ <FIGalgú
♦ stinga fé undan: sostreure (o: desfalcar) diners, malversar fons
♦ stinga undan e-m ~ e-i: robar-li a algú el xicot la xicota
 
⟶ <upp>
1. <stinga upp e-ð>(pæla upp) cavar una cosa (hort, jardí)
♦ stinga upp garð: cavar un hort, magencar un hort, entrecavar un hort (Mall.)
hann stakk upp (ʕāˈzaq ~ עָזַק:   wa-ʝəʕazzəˈqē-hū, וַיְעַזְּקֵהוּ) garðinn, tíndi úr honum grjótið, gróðursetti gæðavínvið. Hann reisti turn í honum miðjum og hjó þar þró til víngerðar. Hann vonaði að garðurinn bæri vínber en hann bar muðlinga (bəʔuˈʃīm, בְּאֻשִׁים)va entrecavar la vinya i en tragué les pedres, hi plantà ceps escollits. Enmig hi aixecà una torre, i hi va excavar també un cup per a fer vi. I esperava que la vinya fes raïms, però féu agrassots
ástvinur minn átti víngarð á frjósamri hæð. Hann stakk upp garðinn og tíndi grjótið úr honum, hann gróðursetti gæðavínvið í honum, reisti turn í honum miðjum og hjó þar einnig út vínlagarþró, og hann vonaði að garðurinn mundi bera vínber, en hann bar muðlinga (versió del 1912, pàg. 761): el meu estimat tenia una vinya a un serral fèrtil. Va entrecavar la vinya i la va espedregar, hi plantà ceps escollits; bastí una torre enmig i també hi va excavar un cup, i va esperar que la vinya produís bons raïms, però li va donar agrassots
og ég vil gjöra hann að auðn, hann skal ekki verða sniðlaður og ekki stunginn upp (ʕāˈδar ~ עָדַר:   lɔʔ   ʝizzāˈmēr   wə-ˈlɔʔ   ʝēʕāˈδēr, לֹא יִזָּמֵר וְלֹא יֵעָדֵר), þar skulu vaxa þyrnar og þistlar, og skýjunum vil ég um bjóða, að þau láti enga regnskúr yfir hann drjúpa: i la convertiré en un ermàs; ni la podaran ni la magencaran; hi creixeran esbarzers i cards! I donaré ordres als núvols que no deixin anar cap ruixat sobre ella!
og öll fellin, sem nú eru stungin upp (ʕāˈδar ~ עָדַר:   ʔăˈʃɛr   ba-mmaʕədˈdēr   ʝēʕāδēˈrū-n, אֲשֶׁר בַּמַּעְדֵּר יֵעָדֵרוּן) með skóflu - þangað skal enginn maður koma af hræðslu við þyrna og þistla. Nautpeningi verður hleypt þangað og sauðfénaður látinn traðka þau niður: i a totes les muntanyes que són cavades amb la fanga, no hi podrà anar ningú per por dels esbarzers i dels cards. Hom hi aviarà els bous i deixarà que les ovelles els trepitgin
2. (skrá, hirsla) forçar una cosa (`pany)
♦ stinga upp hirslu: forçar calaix
♦ stinga upp skrá: forçar un pany [amb un rossinyol]
 
⟶ <upp á>
1. <stinga upp á e-u>proposar una cosa
♦ stinga upp á e-u við e-n: proposar una cosa a algú
♦ stinga upp á við e-n að <+ subj.>proposar a algú que  <+ subj.>
♦ stinga upp á því að <+ subj.>proposar a algú que  <+ subj.>
 
⟶ <upp í>
1. <stinga upp e-u í e-ð>ficar un més de menjar a la boca d'algú
♦ stinga e-u upp í sig (o: í munn sér)ficar-se una cosa a la boca
þá tók Daníel tjöru, tólg og hár sem hann sauð hvað með öðru og gerði kökur af. Stakk hann (διδόναι + εἰς <+ Ac.>, καὶ ἔδωκεν εἰς τὸ στόμα τοῦ δράκοντος) þeim í gin drekans sem át þær og sprakk. „Sjáið nú hvað það er sem þið tilbiðjið,“ sagði Daníel: aleshores en Daniel agafà pega, greix i crins i ho bullí tot ensems i en féu pastissets. Els ficà a la gola del drac que les menjà i va rebentar. I en Daniel digué: «Guaiteu ara el que és allò que venereu!»
♦ stinga e-u upp í e-n: ficar-li una cosa a algú a la boca
hún stakk upp sykurmola í mig: em va ficar un terròs de sucre a la boca
 
⟶ <úr>
1. <stinga auga úr e-m>treure-li un ull a algú (buidar-li un ull)
hann stakk úr honum annað augað: li va buidar un ull
♦ stinga úr e-m augun: treure-li els ulls a algú, buidar-li els ulls a algú
hvað er nú orðið úr blessunarbænum yðar? Það vitni ber ég yður, að augun hefðuð þér stungið úr yður (ἐξορύσσειν, τοὺς ὀφθαλμοὺς ὑμῶν ἐξορύξαντες) og gefið mér, ef auðið hefði verið: què se n'ha fet, doncs, de les vostres pregàries de felicitat? Us dono testimoniatge que, si us hagués estat possible de fer-ho, us hauríeu arrencat els ulls i me'ls hauríeu donats
 
⟶ <við>
1. <stinga við>(haltraranquejar [una mica] (coixejar [una mica])
♦ stinga við á hægri fæti: ranquejar de la cama dreta
 
II. <reflexiu>:
A. <sig>
1. <stinga sig>punxar-se
♦ stinga sig á e-u: punxar-se amb una cosa
♦ ég stakk mig á kaktus: m'he punxat amb un cactus
♦ ég stakk mig á þyrni: m’he punxat amb una espina
♦ ég stakk mig í fingurinn á nál: m’he punxat el dit amb una agulla
♦ ég stakk mig með hnífi: m'he fet un tall amb un ganivet
♦ hún stakk sig á nál: es va punxar [al dit] amb una agulla
B. <sér>
1. <stinga sér>capbussar-se, capficar-se  (submergir-se de cap [i tornar a sortir a la superfície])
♦ stinga sér til sunds: capbussar-se i anar-se'n nedant sota l'aigua
2. <stinga sér niður>presentar-se esporàdicament, fer la seva aparició [amb caràcter esporàdic] (subjecte = nom de malaltia)
hóstapestin stakk sér niður hér á Hvoli snemma í apríl: la tos (rinoneumònia equina) ha aparegut amb caràcter esporàdic aquí a Hvoll a la primeria d'abril
 

stingandi, stingandi, stingandi <adj.>:
1. <GENpunxant, punyent (Bal.)
en fyrir Ísraelsmenn mun eigi framar vera til neinn kveljandi þyrnir né stingandi (māˈʔar ~ מָאַר:   silˈlōn   mamˈʔīr, סִלּוֹן מַמְאִיר) þistill af öllum þeim, sem umhverfis þá eru, þeim er óvirtu þá, til þess að þeir viðurkenni, að ég er Drottinn Guð þeirra: i per als israelites ja no hi haurà més espines que donen turment, ni cards punxants d'entre tots aquells que són a llur voltant, d'entre els qui els han desdenyat, a fi que reconeguin que jo sóc Jahvè, llur Déu
♦ stingandi strá: rostoll punxant
jafnvel hindin í haganum yfirgefur nýborinn kálf því að hvergi sést stingandi ( ~ :   kī   lɔʔ־hāˈʝāh   ˈdɛʃɛʔ, כִּי לֹא-הָיָה, דֶּשֶׁא) strá: fins i tot la cérvola al pastiu abandona el seu cervató nounat per tal com enlloc no s'hi veu ni rostoll punxant (o: ni un bri d'herba)
♦ ekki stingandi strá: <LOC FIGni una ànima
2. (augnaráð, lyktpenetrant (esguard, olor)
♦ stingandi augnaráð: una mirada penetrant
♦ stingandi lykt: una olor penetrant (o: punyent)
3. (sársauki, tilfinningpunyent (dolor, sensació)
♦ stingandi sársauki: un dolor punyent
♦ stingandi tilfinning: una sensació de coïssor

stingast <stingst ~ stingumst | stakkst ~ stungumst | stungist>:
1. <GENpunxar-se, punyir-se (Bal.)
nálin stakkst í fingurinn á mér: m’he punxat el dit amb una agulla
♦ stingast til e-s: (ota sér fram til, seilast til e-smaldar molt per heure una cosa, esforçar-se durament per heure una cosa o en una cosa
Skafti segir: «Auðsætt er það Broddi að þú ert fús til að eiga illt við oss. Hefir þú mjög stungist til þessa máls og ferð þú lítt þverafæti að fjandskap við oss. Kann vera að oss falli önnur mál léttara»: l’Skafti li va dir: “Broddi, és fàcil de veure que estàs disposat a tenir-les amb nosaltres. Has punyit molt per prendre part en aquest procés, i estàs força disposat a enemistar-te amb nosaltres: [però compte, perquè] ben podria ésser que en d'altres processos la cosa es desenvolupi millor per a nosaltres” (vocabulari: #1. stingast: Cf. Baetke 19874, pàg. 605: stingask til e-s sich nach etwas drängen; #2. þverafæti: Cf. Baetke 19874, pàg. 793: þverafœti (für þverr á fœti: fara þverafœti at keine Lust haben, nicht geneigt sein zu; #3. léttur: Cf. Baetke 19874, pàg. 123: e-t fellr (e-m) létt etw. nimmt e. günstigen Verlauf, läuft gut ab (für jmd.); )
2. (vera stungiðclavar-se (ésser clavat)
♦ stingast upp á e-ð (o: [inn] í) e-ð: clavar-se a una cosa
hún fann sprautunálina stingast í handlegginn á sér: va sentir la punxada de l'agulla de la injecció clavant-se-li al braç
sjá, þú treystir á þennan brotna reyrstaf, á Egyptaland, en hann stingst upp í höndina (bōʔ + ~ בּוֹא + בְּū-ˈβāʔ   βə-χapˈp-ō, וּבָא בְכַפּוֹ) á hverjum þeim, er við hann styðst, og fer í gegnum hana. Slíkur er Faraó Egyptalandskonungur öllum þeim, er á hann treysta (Is 36:6): vet aquí que et fies d'aquesta canya trencada que és l'Egipte que es clava a la mà de qualsevol que que s'hi apuntali i l'hi travessa. Així és el Faraó, rei d'Egipte, per a tots els qui se'n fien
nú, þú treystir á þennan brotna reyrstaf, á Egyptaland, en hann stingst upp í höndina (bōʔ + ~ בּוֹא + בְּū-ˈβāʔ   βə-χapˈp-ō, וּבָא בְכַפּוֹ) á hverjum þeim, er við hann styðst, og fer í gegnum hana. Slíkur er Faraó Egyptalandskonungur öllum þeim, er á hann treysta (2 Reis18:21): [i doncs] ara et fies d'aquesta canya trencada que és l'Egipte que es clava a la mà de qualsevol que que s'hi apuntali i l'hi travessa. Així és el Faraó, rei d'Egipte, per a tots els qui se'n fien
eins og þyrnir, sem stingst upp í höndina (ʕāˈlāh + ~ עָלָה + בְּˈħōaħ   ʕāˈlāh   βə-ˌʝaδ־ʃikˈkōr, חוֹחַ, עָלָה בְיַד-שִׁכּוֹר) á drukknum manni, svo er spakmæli í munni heimskingjanna: com una espina que es clava a la mà d'un embriac, així és un proverbi a la boca dels beneits
3. (stinga sér, steypa sérprecipitar-se (llançar-se per avall)
♦ stingast beint á hausinn: caure de cap per avall
♦ stingast á höfuðið: caure de cap
♦ stingast kollhnís: <LOC FIGfer una cabriola, fer una cucaravela (Mall.)
♦ stingast ofan í e-ð: precipitar-se dins una cosa(estimbar-se per avall des d'una altura)
bíll hans stakkst ofan í tjörn: el seu cotxe va caure a un estany
bíll stakkst ofan í djúpan skurð á Njarðarbraut í fyrrakvöld: el cotxe va caure a una rasa profunda abans d'ahir al vespre a Njarðarbraut
flugvél stakkst ofan í sjóinn: una avioneta s'estimbà a la mar

sting·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
mosca f dels corrals (insecte Stomoxys calcitrans)

sting·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
punyal m

stingi <m. stinga, stingar>:
(verkur, tak á líkamapunxada f, punyida f  (dolor fort i sobtat en forma de fiblada)

sting·lax <m. -lax, -laxar>:
sabre negre (peix Aphanopus carbo). També designat amb el nom:
♦ Schmidts stinglax: sabre negre (peix Aphanopus carbo)

sting·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
escurçana f, ferrassa f (Bal.) (peix Dasyatis pastinaca)

sting·sög <f. -sagar, -sagir>:
serra f de vogir

stingur <m. stings, stingir>:
1. (verkur, tak á líkamapunxada f, punyida f  (dolor, fiblada en part del cos)
♦ stingur undir síðunni: punxada al costat 
♦ fá sting í hjarta: tenir una punxada al cor, sentir una punyida al cor 
2. (hnífstungaganivetada f  (punxada amb ganivet o coltell)
3. (hvass oddurpunxa f  (punta)
◊ stingir á fiskistönginni gerðu hana líka spjóti: les dents de la fitora la feien semblant a una llança
4. (nálsporpunt m  (de costura)
  Per a les picades d'insectes, hom recorre als mots stunga o bit: geitungabit o geitungastunga, býflugnabit o býflugnastunga, sporðdrekastunga o sporðdrekabit etc.  
     

stinna·stör <f. -starar, -starir>:
càrex m d'en Bígelow (planta Carex bigelowii)

stinn·hvolf <n. -hvolfs, no comptable>:
litosfera f

stinning <f. stinningar, stinningar>:
erecció f (de membre viril)

stinningar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
medicament m contra la disfunció erèctil

stinningar·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:
problema m d'erecció, disfunció f erèctil

stinnings·gola <f. -golu, no comptable>:
1. <GENcelistre m
2. (fjögur vindstig á Beaufort-kvarðanum[vent m] bonancenc m (grau quatre de l'escala de Beaufort, vent moderat, brisa moderada)

stinnings·kaldi <m. -kalda, no comptable>:
(sex vindstig á Beaufort-kvarðanum[vent m] fresc m (grau sis de l'escala de Beaufort, brisa forta)

stinnings·kæla <f. -kælu, -kælur. Gen. pl.: -kælna o: -kæla>:
(sex vindstig á Beaufort-kvarðanum[vent m] fresc m (grau sis de l'escala de Beaufort, brisa forta)

stinn·leggjaður, -leggjuð, -leggjað <adj.>:
camafort -a, fort -a de cames

stinnur, stinn, stinnt <adj.>:
1. (stælturferm -a (sòlid & ters)
bogmenn veittust að honum, skutu að honum og ofsóttu hann, en bogi hans reyndist stinnur (wa-tˈtēʃɛβ   bə-ʔēi̯ˈθān   qaʃˈt-ō, וַתֵּשֶׁב בְּאֵיתָן קַשְׁתּוֹ), og handleggir hans voru fimir: els arquers l'atacaren, li dispararen [llurs sagetes] i el perseguiren, però el seu arc es va provar ferm i els seus braços àgils
♦ stinn brjóst: uns pits ferms (o: tersos)
og þú óxt eins og grös vallarins, og þú stækkaðir og varðst mikil vexti og hin fríðasta sýnum. Brjóstin voru orðin stinn (kūn ~ כּוּן:   ʃāˈδaʝim   nāˈχɔnū, שָׁדַיִם נָכֹנוּ) og hár þitt óx mjög, en þó varstu ber og nakin: i vas créixer com les herbes del camp, i et feres gran i et feres alta i la més bella. Els teus pits t'havien tornat ferms. I el teu pèl t'havia crescut molt, però, baldament, tu estaves tota nua i despullada
♦ stinnir vöðvar: uns músculs ferms
2. (stífurrígid -a (dur)
♦ stinnur getnaðarlimur: membre viril rígid
♦ stinni limurinn: el membre erecte
◊ þá verður getnaðarlimur mannsins stinnur og...: aleshores el membre viril torna rígid i...
3. (allhvassfort -a (rigorós, intens, esp. vent)
♦ stinnur vindur: un vent fort

stirðbusa·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (klunnalegur, klaufalegur, þunglamalegurfeixuc -uga (tosc, desmanyotat, negat, pesat, maldestre. Dit tant de persones com de coses)
◊ samsett orð eru oftar löng og stirðbusaleg: els mots compostos força vegades són llargs i feixucs
♦ stirðbusalegur í hreyfingum: sompo, desmanegat, de moviments maldestres, feixuc de moviments, mancat de gràcia en els moviments
2. (þrjóskur, þver[grollerament] tossut -uda, cabota (Bal.) (caparrut, inflexible)

stirð·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:
camatès -esa, camarígid -a, amb les cames anquilosades (que ja no té les cames flexibles, que té anquilosi al genoll o als genolls: dit esp. de la gent d'edat)
♦ ganga stirðfættur: caminar camatès, caminar sense doblegar els genolls (esp. una persona ja d'edat)

stirð·geðja <adj. inv.>:
sorrut -uda, malacarós -osa, malhumorat -ada

stirð·geðjaður, -geðjuð, -geðjað <adj.>:
sorrut -uda, malacarós -osa, malhumorat -ada

stirð·leggjaður, -leggjuð, -leggjað <adj.>:
camafort -a, fort -a de cames

stirð·lega <adv.>:
feixugament, afeixugadament
♦ verkið gengur stirðlega: el treball avança lentament
♦ standa stirðlega á fætur: aixecar-se amb dificultat i esforç (o: penosament)
♦ taka e-u stirðlega: prendre's una cosa amb displicència

stirð·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENrígid -a
2. (hægur, einþykkur) feixuc -uga (lent)

stirð·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (stífleiki, stífnirigidesa f (rigiditat)
2. (þrjóska, þrákelknitossuderia f (tossudesa, testarrudesa, caparrudesa)

stirð·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
sorrut -uda, malcarat -ada

stirð·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
sorruderia f

stirð·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
sorrut -uda, malacarós -osa, malhumorat -ada
hann var linur og blíður við sína menn, en stríður og stirðlyndur við Jökulsdalsmenn, og fengu þeir af honum öngvan jafnað: tractava la seva gent amb benevolència i afabilitat, però es mostrava dur i inflexible amb els habitants de la vall de Jökulsdalur, els quals d'ell no en rebien [mai] el que els pertocava justament
eftir afliðna veisluna fór Kollur í burt og aðrir boðsmenn en Signý var þar eftir og fóstra hennar er Þórdís hét og Grímur hinn litli. Grímkell hafði gefið Koll góðar gjafir og talaði vináttusamlega við hann en þótti þeir feðgar sýnt óvirða sitt mál er þeir sóttu eigi brúðkaupið. Spurði hann og vísuna Torfa og gat ekki að gert. Gerðist þar nú fátt á milli. Grímkell var stirðlyndur en Signý var fálát og varð fátt um með þeim því að þau máttu ekki vini saman eiga, nema Grímur hinn litli, hann gat svo gert að þeim báðum líkaði vel. Leið svo fram hið fyrsta ár: un cop acabat el banquet de noces, en Kollur se n'anà, així com els altres convidats, i la Signý restà al mas amb la seva fóstra, que nomia Þórdís i en Grímur el Baixet. En Grímkell havia fet al Kollur bons regals [de comiat] i li parlà amistosament, però considerava que en Valbrandur i en Torfi, el seu sogre i cunyat respectivament, havien palesat menyspreu per llur acord en no assistir al convit. En Grímkell també es va assabentar de la vísa d'en Torfi i no hi podia fer res. La relació entre marit i muller es va desenvolupar amb fredor. En Grímkell era sorrut i la Signý taciturna i la relació entre ells era de fredor per tal com no podien tenir amics comuns [per la gran diferència d'edat i pel caràcter d'en Grímkell], llevat d'en Grímur el Baixet. Aquest podia manegar-ho de tal manera que plaïa a tots dos. I així va passar el primer any [de casats]
Grímkell var stirðlyndur en Signý fálát og var fátt í samförum með þeim og máttu þau ekki saman eiga vini en Grímur gat þó svo til gætt að til hlítar féll með þeim. Þeim varð barna auðið. Þau áttu son og hét Kolur en Guðríður dóttir er síðan átti Kolur Kjallaksson: en Grímkell estava sorrut i la Signý taciturna i entre els dos esposos la relació era freda i no podien tenir amics comuns llevat d'en Grímur [el Baixet] que podia parar esment a complaure'ls a bastament a tots dos. Els fou concedit de tenir infants. Tingueren un fill i li posaren Kolur de nom, i una filla, que es va dir Guðríður la qual, més endavant, fou donada en matrimoni al Kolur Kjallaksson (vocabulari: #1. falla: Cf. Baetke 19874, pàg. 123: <...> 9. passend, angenehm sein, gefallen: e-t fellr e-m lítt etw. gefällt jmd. wenig, nicht; )
þeir bræður Einar og Brúsi voru ólíkir á skaplyndi. Brúsi var hógvær og samsmaður mikill, vitur og málsnjallur og vinsæll. Einar var stirðlyndur, fálátur og óþýður, ágjarn og fégjarn og hermaður mikill: els germans Einar i Brúsi eren diferents quant a caràcter. En Brúsi era accessible i molt pacífic, intel·ligent i eloqüent i molt apreciat per la gent. L'Einar[, en canvi,] era sorrut, taciturn i malacarós, ambiciós i cobdiciós i un gran guerrer

stirð·læti <n. -lætis, no comptable>:
testarrudesa f, tarannà testarrut
Bárður svarar: "Á hitt er að líta herra er miklu er meira vert, drengskap hans og vináttu ykkra er lengi hefir góð verið og þar með stórmennsku þína. Og veistu skap Halldórs og stirðlæti og er það þinn vegur að gera honum sóma": en Bárður li va respondre: “Senyor, heu de considerar que la seva honorabilitat i l'amistat entre ell i Vós, la qual s'és mantinguda bona durant molt de temps, així com la vostra [magnificència i] munificència, són molt més valuoses. Vós coneixeu el tarannà d'en Halldór i la seva testarrudesa i fer-li honors serà la vostra fama”
þá fékk Ólafur konungur til fylgdar og til gæslu við Hrærek þann mann er Sveinn hét og var hann frændi Hræreks konungs og hafði verið hans maður áður. Hrærekur hélt teknum hætti um stirðlæti og svo um einfarar sínar. En er þeir Sveinn voru tveir saman staddir þá var Hrærekur kátur og málrætinn. Hann minntist þá á marga hluti þá er fyrr höfðu verið og það er um hans daga hafði að borist þá er hann var konungur og minntist á ævi sína hina fyrri og svo á það hver því hafði brugðið, hans ríki og hans sælu, en gert hann að ölmusumanni. "En hitt þykir mér þó allra þyngst," segir hann, "er þú eða aðrir frændur mínir, þeir er mannvænir höfðu verið, skulu nú verða svo miklir ættlerar að engrar svívirðingar skulu hefna, þeirrar er á ætt vorri er ger": aleshores el rei Olau va aconseguir, perquè acompanyés i tingués esment d'en Hrærekur, un home que nomia Sveinn i que era parent del rei Hrærekur i que, en altres temps, havia estat el seu home de confiança. En Hrærekur va mantenir el seu acostumat tarannà pel que fa a la seva testarrudesa i als seus passeigs en solitari. Però[ ara,] quan ell i l'Sveinn estaven totsols, en Hrærekur estava alegre i es mostrava parlador. En aquells moments recordava mantes coses del seu passat i [de manera especial] allò que s'era esdevingut en els dies quan encara era rei i recordava la seva vida anterior i també qui havia trasmudat el seu poder i la seva benaurança convertint-lo a ell en un captaire. [I en fer-ho, deia:] “I el que em sembla més feixuc de tot”, deia, “és que tant tu com els meus altres parents -que havien estat molt prometedors com a homes-, ara hàgiu hagut d'ésser tan degenerats com per no venjar tota la deshonra que s'ha fet al nostre llinatge”

stirð·máll, -mál, -mált <adj.>:
que s'expressa amb dificultat[s], que li costa de parlar [bé]

stirð·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
que s'expressa amb dificultat[s], que li costa de parlar [bé]

stirðna <stirðna ~ stirðnum | stirðnaði ~ stirðnuðum | stirðnað>:
1. <GENtornar (o: posar-se) rígid -a
Sverrir konungr mælti: „Þetta er lík konungs.“ Þeir skutu skildi undir líkit, ok hófu upp í skútuna þá, er konungr var á. Síðan réru þeir til lands inn, var líkit borit upp, ok gengu menn þá til at kenna; var auðkennt líkit, fyrir því at ekki var brugðit yfirbragðinu ok eigi roðinn ór kinnunum ok ekki stirðnat: el rei Sverrir va dir: “Aquest és el cos del rei”. Varen ficar un escut sota el cadàver i el pujaren a l'skúta a bord de la qual hi havia el rei. Tot seguit varen endinsar-se al rem en el fiord. El cadàver [del rei] fou desembarcat i la gent aleshores s'hi acostà per cerciorar-se [de la mort del rei]. El cadàver era fàcil de reconèixer car la fesomia no havia canviat gens i encara no li havia desaparegut la rogentor de les galtes i encara no era rígid
hvar sem andinn grípur hann, slengir hann honum flötum, og hann froðufellir, gnístir tönnum og stirðnar upp (ξηραίνειν, καὶ ἀφρίζει καὶ τρίζει τοὺς ὀδόντας καὶ ξηραίνεται). Ég bað lærisveina þína að reka hann út, en þeir gátu það ekki: onsevulla que l'esperit se n'apodera, el tira per terra, i ell treu bromera per la boca i cruix de dents i es queda rígid. He pregat als teus deixebles que l'hi expulsin, però no han pas pogut»
♦ ég er farinn að stirðna: <LOC FIGm'estic rovellant (estic perdent la pràctica)
2. (af kuldaenredrar-se (o: enrederar-se; o: enredar-se, Mall.), engalavernar-se (Mall.) (de fred)
eftir miðri borginni fellur á, sú er Cignus heitir, fagurt vatn og skírt. Hér fýsir konung til á sund að fara. Þar var bæði, að honum hafði heitt gjört undir herklæðunum af miklum sólarhita, því að þetta var um miðsumarsskeið, enda vildi hann fyrir metnaðarsakir sýna íþrótt sína. Hér mátti nú sjá, að skjótur atburður fékkst við örlögin, og leitaði þeim um að turna; og í þessum atburð staðnaði nokkuð hamingja konungsins. Hann hleypur alsveittur á kalt vatn, og þegar tekur kuldinn að stemma vindæðarnar, en konungur stirðnar. Og nú verður hann þegar til lands að leggja sem hvatlegast. Hér af tekur hann nú sótt mikla, svo að sjálfum honum þykir örvænt, að hann muni við rétta. Hann er nú borinn til herbergis síns, en í herbúðum gerist grátur mikill, segir hver öðrum, að konungur er að kominn bana. Og svo taka sumir til orðs: “Hver skyndilegur atburður hefur svo skjótt ráðið konungi vorum til bana?”: travessa la ciutat el riu que es diu Cignus, un corrent bell i d'aigües límpides. El rei va desitjar de nedar-hi per dues raons: d'una banda perquè sentia una gran calor sota la seva cuirassa a causa del gran soleller que feia, ja que es trobaven al bell mig de l'estiu, i de l'altra, perquè, per una qüestió d'arrogància, volia mostrar la seva habilitat [en la natació]. Aquí es va poder veure que un esdeveniment sobtat va lluitar contra el destí i va intentar de fer-lo girar en una altra direcció, de manera que en aquest fet, la sort del rei es va estancar una mica. El rei va saltar tot suat dins l'aigua freda, i immediatament la fredor de l'aigua va començar a obturar les vindæðar, les venes d'aire i el rei es va engalavernar. Aleshores va haver d'apressar a tornar nedant a la riba i li'n va venir una malaltia tan greu que fins i tot a ell mateix li va semblar inversemblant que en sortís amb vida. Fou dut a les seves cambres i al campament va néixer un gran plany. Es contaven els uns als altres que el rei era a les portes de la mort. I així alguns començaren a dir: “Quin sobtat esdeveniment ha posat tan ràpidament el nostre rei en perill de mort?” (vocabulari: #1. vindæðr: En Baetke 19874, pàg. 742, no dóna pas entrada a aquest mot. El passatge llatí corresponent fa: ubi non inuenit apertas ǁ spiritus arterias ‘tan bon punt l'alè no va trobar obertes les artèries’. És obvi que el traductor va entendre spiritus arterias com a spiritus, arterias, és a dir, com a venes d'aire. El Lexicon latinocatalanum de l'Antonio de Nebrija, pàg. 74, porta vena de ayre o sperit. arteria.arteriæ. D'acord amb això, entenc el mot vindæðr com a vena d'aire. Hom creia que les venes portaven la sang i les artèries, l'aire)
nú er að segja frá ferð Kolfinns. Hann var sár mjög sem sagt var. Ár stórar voru á leið hans. En er hann kom af Leiruvogsá þá gerði honum kalt mjög og stirðnaði hann. Frost var á nokkuð: ara reprendrem el relat del viatge d'en Kolfinnur. Com ja s'ha dit, estava mal ferit. El seu camí es veia travessat per rius grans. I quan va sortir del riu Leiruvogsá, tenia molt de fred i es va enredrar. Gelava una mica (vocabulari: #1. kalt: Cf. Baetke 19874, pàg. 316: gerir e-m kalt jmd. friert; #2. vera á: Cf. Baetke 19874, pàg. 2: vera á vorhanden sein; er á veðr gott es herrscht gutes Wetter; el significat és, doncs, que hi havia una mica de gelada)
þá var enn eigi lokið leikinum. En dagurinn var mjög á liðinn og tóku eldarnir mjög að brenna en skálinn var fullur af reyk. Og stefnir Egill þangað. Hann hafði stirðnað mjög á fjallinu: el joc de pilota en aquells moments encara no havia acabat però el dia ja començava a declinar i es començaren a fer bons focs i tot l'skáli es va omplir de fum. I l'Egill hi feu cap. Havia quedat molt enredrat de fred al puig
3. (verða stirfinntornar (o: posar-se) malmirrós -osa (tornar malombrós)
♦ stirðna við e-n: obstinar-se en contra d'algú
síðan fór konungr til bœjar þess, er Egill hafði átt, ok lét þá sæta refsingum menn hans; suma lét hann drepa, en suma meiða, suma rak hann af landi í brott, en engan lét hann óhegndan, þann er nøkkurn hlut hafði átt í þessi ráðagerð, ok eyddi hann svá þessum óaldarflokki. Þetta verk varð honum þó mjǫk ǫfundsamt, þvíat Egill var bæði ættstórr ok frændmargr. Eptir þetta viku hǫfðingjar til sundrþykkis við konunginn ok tóku mjǫk at stirðna við hann, ok þar eptir gerði alþýðan; þótti þeim hann ríkr ok refsingasamr, en þeir áðr vanir sjálfræði: després, el rei va anar al mas que havia estat de l'Egill i hi feu castigar els homes de l'Egill: alguns els va fer matar, alguns mutilar, alguns els va bandejar del regne, però no en va deixar cap sense càstig que hagués participat d'alguna manera en aquest atemptat, destruint així aquesta banda de lladres. Aquest fet, tanmateix, li va atreure una gran hostilitat per tal com l'Egill pertanyia a un gran llinatge i tenia molts de parents polítics. Després d'aquests fets, els hǫfðingjar o capitostos van començar a mostrar desavinença envers el rei i a ésser-li molt renitents, i a continuació s'hi girà en contra tot el poble comú. Eren del parer que el rei era [massa] poderós i que castigava amb severitat allà on ells fins llavors havien estat acostumats a decidir per ells mateixos (vocabulari: #1. sæta refsingum: Cf. Baetke 19874, pàg. 489: sæta refsingum Strafe erleiden, gestraft werden; #2. ráðagerð: Cf. Baetke 19874, pàg. 480: <...> 2. Vorhaben, Plan, Anschlag; #3. óaldarflokkr: Cf. Baetke 19874, pàg. 462: óaldar-flokkr m. Schar, Bande von Unruhestiftern, Räubern; #4. ǫfundsamr: Cf. Baetke 19874, pàg. 808: þetta verk varð honum mjǫk ǫfundsamt diese Tat zog ihm viel Feindschaft zu; #5. ættstórr: Cf. Baetke 19874, pàg. 804: ætt-stórr adj. aus vornehmem, angesehenem Geschlecht; #6. frændmargr: Cf. Baetke 19874, pàg. 166: frænd-margr adj. reich an Verwandten; #7. sundrþykki: Cf. Baetke 19874, pàg. 619: sundr-þykki n. Uneinigkeit, Zwietracht; #8. refsingsamr: Cf. Baetke 19874, pàg. 489: refsing-samr adj. streng strafend; #9. sjálfræði: Cf. Baetke 19874, pàg. 539: sjálf-ræði n. Entscheidungsfreiheit, Selbstbestimmung; )
Óláfr konungr var ríkr innanlands ok refsingasamr, spekingr at viti. Þar kom, at stórmennit kunni illa því, at konungr var ráðsamr ok óáhlýðinn, lét jafnan dóm hafa ríkjan ok óríkjan. Svá váru þá lendir menn kappsamir ok óvægnir, at sumir vildu eigi sitt mál láta fyrir konungum né jǫrlum. Váru þeir ok sumir, er eiga létusk til lands at kalla fram í ættina ok konungborinna manna ok til stórra hǫfðingja. Nú stirðnuðu ríkismenn við konunginn. Var mest at því Erlingr Skjálgsson, er þá var mestr maðr í Noregi ok ríkastr allra lendra manna. Þórir hundr var ok ríkr maðr. Hann hafði farit til Bjarmalands ok drepit þar góðan mann, þann er Karli hét. Konungr sendi menn til, ok fekk Þórir nauðuliga sætt fyrir illvirki sitt, fór síðan ór landi ok margir lendir menn aðrir ok gerðusk ótrúir konungi af ráðum sínum ok íhuga: el rei Olau fou poderós en el país (= el rei Olau va governar el país sense rivals, sense haver d'atendre la veu de ningú ?) i castigà amb severitat. Fou un home dotat de gran seny. Es va esdevenir que els prohoms del regne estaven malcontents pel fet que el rei era despòtic i no escoltava els altres, i feia que rebessin idèntica sentència el ric i el no ric. En aquell temps els lendir menn, els vassalls del rei inferiors en rang als iarls, eren tan bel·licosos i intransigents que alguns d'ells no volien pas cedir en llurs interessos (afers?) ni davant el rei ni davant els iarls. També n`hi havia alguns que reclamaven la possessió de terres per raó de llur llinatge i [també reclamaven] ésser considerats homes de sang reial i grans hǫfðingjar o capitostos. Els poderosos del reialme llavors es varen posar capferrucs amb el rei i el qui més de tots, l'Erlingr Skjálgsson, que en aquell temps era el màxim prohom de Noruega i el més poderós de tots els lendir menn. En Þórir Gos també era un home poderós. Havia fet un viatge al Bjarmaland i hi havia mort un home prous que nomia Karli. El rei hi va enviar homes i en Þórir només amb penes i treballs va aconseguir un acord de conciliació pel seu malfet. Després d'això, ell i molts d'altres lendir menn varen abandonar el regne i es convertiren en deslleials envers el rei tant pel que fa a llurs plans com a llurs pensaments
4. (auguentelar-se (posar-se un tel als ulls, esp. per la vellesa, perdre la visió d'un o tots dos ulls per la vellesa)
en Elí var níutíu og átta ára gamall og augu hans stirðnuð (qūm ~ קוּם:   wə-ʕēi̯ˈnā-u̯   ˈqāmāh,   וְעֵינָיו קָמָה), svo að hann mátti ekki sjá: i l'Elí ja tenia noranta-vuit anys i els seus ulls s'havien entelat, de manera que no hi podia veure
Ahía mátti ekki sjá, því að augu hans voru stirðnuð (qūm ~ קוּם:   kī   ˈqāmū   ʕēi̯ˈnā-u̯   mi-ɕɕēi̯ˈβ-ō,   כִּי קָמוּ עֵינָיו מִשֵּׂיבוֹ) af elli: i l'Aħià ja no hi podia veure car els seus ulls s'eren entelats a causa de la vellesa
5. (veðurposar-se rúfol (temps)
♦ veður tók að stirðna: el temps va començar a posar-se lleig
Einarr mælti: „Víst er hér tortryggliga um búit. Leys nú skjótt. Veðrit tekr at stirðna.“ „Já, bóndi,“ segir hann, „ek þykkjumz nú ekki af spara.“ Ok um síðir fær hann til raufat: l’Einarr [fluga] li va dir: “Realment això d'aquí s'ha fet d'una manera gens previnguda. Desfés-lo (el tercer trossell) ràpidament. El temps comença a empitjorar”. “Sí, senyor”, li va dir ell, “penso fer tot el que sigui possible”. I finalment va aconseguir d'obrir-lo fent-hi un estrip (vocabulari: #1. tortryggliga: En Fritzner III (1896²), pàg. 715b, li dóna el significat de: uforsigtigen[, upålideligt] ‘incautament’; entenc que el mot fa referència a la manera com s'han lligat els tres trossells que sembla que s'han fermat sense reflexió, d'una manera poc segura ja que no permet desfer-los ràpidament en cas d'urgència; en Baetke 19874, pàg. 660-661, interpreta l'adverbi tortryggliga com a mißtrauisch, argwönisch, verdächtig, amb la qual cosa la traducció passa a ésser: això d'aquí s'ha fet d'una manera sospitosa; #2. raufa til e-s: En Fritzner III (1896²), pàg. 43a, li dóna el significat de: raufa til e-s ɔ: ved Opbrydning skaffe sig Adgang til noget, = rjúfa til e-s: því næst kemr upp enn þriði bagginn, ok er hann fékk þar til raufat, þá var ekki í, nema tǫtrar einir Mork. 106³² (Fm. VI,369¹); )
6. <verb impers. amb subjecte formal það>: (skænacomençar a congelar-se (cobrir-se d'una lleugera capa de glaç)
og fyrir blæstri nasa þinna hlóðust vötnin upp, rastirnar stóðu eins og veggur, öldurnar stirðnuðu (qāˈφāʔ ~ קָפָא:   ˌqāφəˈʔū, קָפְאוּ) mitt í hafinu: i amb el buf dels teus narius s'han apilat les aigües, les onades s'han aixecat igual que un mur, les profunditats s'han tornat rígides (s'han solidificat) enmig de la mar
♦ það er aðeins stirðnað á vatninu: el llac ha començat a gelar-se, el llac només s'ha cobert d'una capa prima de glaç, només hi ha una capa prima de gel al llac
♦ blóðið stirðnaði í æðum mér: <LOC FIGse'm va glaçar la sang (a causa de l'esglai)

stirðnaður, stirðnuð, stirðnað <adj.>:
ert -a, enrigidit -ida

stirðnun <f. stirðnunar, no comptable>:
rigidesa f
♦ stirðnun dauðans: rigor m mortis

stirð·orður, -orð, -ort <adj.>:
de parla broixa, que s'expressa de manera broixa o amb dificultat[s]
Halldór Snorrason og Úlfur Óspaksson, þeir er fyrr var getið, komu í Noreg með Haraldi konungi. Þeim var ólíkt farið að mörgu. Halldór var manna mestur og sterkastur og hinn fríðasti. Það vitni bar Haraldur konungur honum að hann hafi verið þeirra manna með honum er síst brygði við voveiflega hluti. Hvort er það var mannháski eða fagnaðartíðindi eða hvað sem að hendi kom í háska þá var hann eigi glaðari og eigi óglaðari, eigi svaf hann meira né minna eða drakk eða neytti matar en svo sem vandi hans var til. Halldór var maður fámæltur og stirðorður, bermæltur og stríðlundaður og ómjúkur en það kom illa þá við konung er hann hafði gnóga aðra með sér göfga menn og þjónustufulla. Dvaldist Halldór litla hríð með konungi. Fór hann til Íslands, gerði þar bú í Hjarðarholti, bjó þar til elli og varð gamall: en Halldór Snorrason i l'Úlfur Óspaksson, que ja s'han esmentat abans, varen anar a Noruega acompanyant-hi el rei Haraldur. En molts d'aspectes eren molt diferents entre si. En Halldór era un home altíssim, fortíssim i bellíssim. El rei Haraldur donava fe d'ell que, de tots els homes que hi havia a la seva cort, en Halldór era aquell a qui els esdeveniments inesperats causaven una menor impressió. Tant si es tractava d'un perill mortal imminent com d'una notícia alegre o qualsevol altre perill que es produís, res no feia que es posés més content o que s'entristís. Mai no dormia ni una mica més ni una mica menys. Tampoc no menjava ni bevia mai més del que tenia per costum de fer. En Halldór era un home callat i de parla broixa. Deia obertament i francament el que pensava i era renitent i rude. Aquesta forma d'ésser el rei l'acceptava malament car en aquell temps tenia prou altres homes al seu voltant, nobles i servicials. En Halldór només va romandre una breu temporada a cal rei. Després es va dirigir a Islàndia on va fundar un mas a Hjarðarholt. Allà s'hi va fer vell i hi va viure fins a la vellesa

stirður, stirð, stirt <adj.>:
1. <GENrígid -a
♦ stirður í liðamótum: anquilosat [a les articulacions], encarcarat [a les articulacions]
2. (erfiðurtibat -ada, tens -a (difícil)
♦ stirð sambúð: una convivència tensa
♦ stirt samkomulag: una relació difícil, plena de tensions
3. (óhönduglegur, óliðlegurinhàbil (negat & poc àgil)
♦ stirður í hreyfingum: feixuc de moviments, sompo -a
♦ stirður til verka: maldestre en el treball, negat [en el treball], pocatraça
4. (viðskotaillurmalcarat -ada (esquerp, bròfec, malmirrós, malambrós, de tracte difícil)
♦ vera stirður við e-n: ésser esquerp amb algú
5. (veðurdesagradable, dolent -a (temps atmosfèric)
♦ stirt veður: un temps gris (o: lleig)
♦ stirð veðrátta: un temps gris (o: lleig)
6. (ritháttur, stílltosc -a, feixuc -uga (dit d'estil poc hàbil, destre o elegant)
sjá, Ísraelsmenn vilja eigi gefa gaum að orðum mínum. Hversu mun þá Faraó skipast við þau, þar sem ég er maður málstirður (עֲרַל שְׂפָתָיִם)?: mira, els israelites no volen donar orella a les meves paraules. Com es deixarà persuadir ara el Faraó per les meves paraules, allà on jo sóc un home que s'expressa amb dificultat?»
og Móse sagði frammi fyrir augliti Drottins: "Sjá, ég er maður málstirður (עֲרַל שְׂפָתָיִם), hversu má Faraó þá skipast við orð mín?": i en Moïsès va dir en presècia de Jahvè: «Guaita, jo sóc un home a qui costa de parlar. Com, doncs, es deixarà persuadir el Faraó amb les meves paraules?»
♦ honum er stirt um mál: s'expressa d'una manera dificultosa, s'expressa amb dificultat
7. (kveðskapurfeixuc -uga, acartonat -ada (poesia o poema tosc, de ritme irregular i/o amb un ordre sintàctic molt divergent del natural)
♦ stirt kvæði: un poema acartonat (o: feixuc [i maldestre]) 
8. (þrjóskur, þrákelkinn, þverúðarfullurenterc -a (obstinat, testard & inflexible)
jarl svarar: "Þar beiddist þú þess er mér sýnist að þér muni engi nytsemd í verða þó að eg veiti þér. Hygg eg að þeir verði þér stirðir og skapstórir þegar er þér kaupist við. Hygg eg það flestum bóndasonum ofurefli að stýra þeim eða halda hræddum þó að þeir hafi mér hlýðnir verið í sinni þjónustu": el iarl li va contestar: “Amb això has demanat quelcom que a mi em sembla que no et serà de cap utilitat, encara que t'ho concediré. Tinc per mi que es comportaran amb tu obstinats i arrogants si les teniu. També tinc per mi que supera les forces de la majoria de fills de bóndi comandar-los o mantenir-los a ratlla amb temor encara que, en els serveis que m'han prestat a mi sempre s'han mostrat obedients [a les ordres que els he donat]”

stirfinn, stirfin, stirfið <adj.>:
1. <GENencarcarat -ada
2. (einrænn, einþykkur) enterc -a (obstinat, testarrut)
Bárður hét maður og var kallaður stirfinn. Hann fór með þeim. Þeir báðu hann af taka veðrið því að hann var margkunnigur. Hann bað þá handkrækjast og gera hring. Síðan gekk hann andsælis þrisvar og mælti írsku. Hann bað þá já við kveða. Þeir gerðu svo. Síðan veifði hann giska til fjalls og tók þá af veðrið: hi havia un home que nomia Bárður i que li deien ‘Enterc’ de malnom. Aquest home els hi va acompanyar. Ells li pregaren que fes amainar la tempesta ja que era un home versat en les arts màgiques. Ell els va demanar que s'agafessin amb força per les mans i fessin un rotlle. Tot seguit, va fer tres voltes a llur voltant en el sentit contrari al curs del sol i mentre ho feia parlava en irlandès. Ell els va demanar que hi diguessin [cada vegada que feia una volta]. Ells ho varen fer així. Tot seguit va agitar el seu gizki -una bosseta de tela emprada en màgia- cap a la muntanya i en aquell moment la tempesta es va calmar
sumar leið af og frétti Þórhallur ekki til sauðamanns og engi kunni skyn á honum en að ánefndum tíma kom hann á Þórhallsstaði. Tekur bóndi við honum vel en öllum öðrum gast ekki að honum en húsfreyju þó minnst. Hann tók við fjárvarðveislu og varð honum lítið fyrir því. Hann var hljóðmikill og dimmraddaður og fé stökk allt saman þegar hann hóaði. Kirkja var á Þórhallsstöðum. Ekki vildi Glámur til hennar koma. Hann var ósöngvinn og trúlaus, stirfinn og viðskotaillur. Öllum var hann hvimleiður: l’estiu va tocar a la seva fi i en Þórhallur no va tenir noves del pastor i ningú no en sabia res, però al temps convingut va arribar a Þórhallsstaðir. El bóndi li va fer una bona rebuda però a tots els altres els va desagradar i sobretot ho va fer a la mestressa del mas. El pastor es va fer càrrec de guardar les ovelles i no li costava gaire fer-ho. Tenia una veu forta i profunda i les ovelles s'aplegaven immediatament quan ell les cridava. A Þórhallsstaðir hi havia una església. En Glámur no hi volia anar. No anava a missa i no era creient, era caparrut i malambrós. Tothom el trobava insuportable

stirfni <f. stirfni, no comptable>:
1. <GENencarcarament m
2. (þrjóska, þrákelknifort -a (rigorós, intens, esp. vent)

stirna <stirni ~ stirnum | stirndi ~ stirndum | stirnt>:
lluir (o: brillar) 
♦ það stirnir á e-ð: una cosa lluu (o: brilla) 
það stirnir á snjóinn: la neu resplendeix
♦ það stirnir á e-n: algú està lluent
þeir eru orðnir feitir, það stirnir á þá (ʕāˈʃaθ ~ עָשַׁת:   ˌʕāʃəˈθū, עָשְׁתוּ). Þeir eru og fleytifullir af illskutali, málefni munaðarleysingjans taka þeir ekki að sér til þess að bera það fram til sigurs, og þeir reka ekki réttar fátæklinganna: s’han engreixat, estan lluents. També són plens a vessar de converses malicioses, no es fan pas càrrec dels afers de l'orfe per tal d'obtenir la victòria; i no defensen pas el dret dels pobres

stirndur, stirnd, stirnt <adj.>:
estelat -ada (o: estrellat -ada), cobert -a d'estels
en þú þarft eigi þat at ætla at þeir verði þér tryggvir er þú þrøngvir undir þik með ofrefli þviat fyrri mun jǫrð vera stirnd sem himinn en sú vingan verði með fullum trúnaði er fest verðr með nauðungu, þvíat sá er hann þjónar nauðigr hyggr jafnan flátt þótt bann láti stundum fagrt. Svá lýkr þessi maðr sínu ørendi er sendr hafði verit af Scythís: no creguis pas, emperò, que et seran lleials aquells que sotmets amb la superioritat de les teves forces, car abans la terra serà estelada com ho és el cel que no pas serà completament fiable l'amistat que s'ha feta amb constrenyiment, car, aquell qui serveix forçat, sempre tindrà pensaments plens de falsia per més que adesiara pronunciï paraules de mel. Així va concloure el seu parlament aquell home que hi havia estat enviat pels escites
Ek em getin af hjarta Guðs, ok gékk ek fram af munni hins Hæsta, ok skipaða ek ǫllum hlutum; en guðsandi fluttisk yfir tómt undirdjúp, ok skildum vér ljós frá myrkrum ok skipuðum stundir ok tíma, daga ok nætr, ár ok vetr ok eilíflig sumur, ok timbruðum vér himnakonungi stirnt hásæti, ok ekki gerði Guð án mína hagspakliga atvist; þvíat vér vágum saman léttleik lopts ok hǫfga jarðar, ok hengdum þungan jarðarbǫll í léttu lopti, ok styrktum festiband himins með ǫflgum krǫptum (Espill, cap. 56, pàg. 137): he estat engendrada del cor de Déu i he sortit de la boca de l'Altíssim (cf. Eclesiàstic 24:3) i he ordenat totes les coses. I l'esperit de Déu planava sobre l'abís buit, i nosaltres vàrem separar la llum de les tenebres i disposàrem (ordenàrem) les hores i el temps, els dies i les nits, els anys i els hiverns i els estius perpetus i bastírem al rei dels cels un tron estelat i Déu no ha fet res sense el meu concurs assenyat, car, ensems pesàrem la lleugeresa de l'aire i la pesantor de la terra, i penjàrem el feixuc orbe terrestre en l'aire lleuger i reforçàrem els lligams de subjecció del cel amb forces poderoses

stía <f. stíu, stíur. Gen. pl.: stía>:
1. <GENstía f, tanca situada a un racó de la cleda o pleta de les ovelles, i, de vegades, dins el fjós. Dins aquesta tanca s'hi tancaven els anyells i cabrits esp. a les nits. A falta d'una millor paraula es podria traduir amb *ovelleria
ég þarf ekki að taka uxa úr húsi þínu né geithafra úr stíu þinni (mi-mmiχləʔɔˈθɛi̯-χā   ʕattūˈδīm, מִמִּכְלְאֹתֶיךָ, עַתּוּדִים), því að mín eru öll skógardýrin og skepnurnar á fjöllum þúsundanna: no m'és pas llegut d'acceptar bous de casa teva ni bocs de les teves cledes, car són meus tots els animals del bosc i les bèsties de les meves muntanyes a milers
hann snýst þá við honum Helga og mælti: "Vita munuð þér Helgi hvað lög eru því að þú ert lagamaður mikill, að eigi skulu fleiri menn inn ganga en fyrir eru. Nú er eg einn. Vil eg að einn yðar gangi inn því að ekki eru hér fleiri fylgsni en brátt munu ratast í básum mínum og stíum hjá geitfé mínu. Vil eg ekki hark manna að fé mitt skemmist af vopnum þeirra. En í hlöðu eru dregnar geilar umhverfum hey. Myrkt er þar því að eg lét þar inn færa mikið úthey á hausti og byrgja öll vindaugu með myki, en frosin hart. Láttu menn þína höggva upp vindaugu en Helgi gangi með mér og rannsaki." Helgi svarar: "Svo skal vera sem þú leggur ráð til." Hann gengur inn í fjósið. Helgi gengur með honum en þeir Grímur og hans menn höggva upp vindaugun. Þeim gengur seint því að hart var mjög frosið. Helgi rannsakar fjósið í básum og stíum. Eftir það ganga þeir til hlöðu: aleshores es va girar cap al Helgi i li va dir: “Helgi, deus conèixer prou bé la llei, car ets un gran lagamaður (missèr) [i per tant, deus saber que, segons la lei,] no han d'entrar a un lloc [per fer-hi un escorcoll] més homes dels que hi ha dedins. Doncs bé, jo estic totsol. [Per tant,] vull que un de totsol de vosaltres hi entri perquè aquí no hi ha més amagatalls a les meves vaqueries i a les ovelleries de les meves cabres que no es puguin escorcollar de seguida. No vull que els escorcolladors facin tant d'esvalot que [espantin] el meu bestiar i aquest acabi ferit per llurs armes. Quant al graner-païssa [has de saber que] hi ha traçats viaranys tot al voltant del fenàs [estotjat]. Dedins hi fa poca claror perquè a la tardor hi vaig fer entrar una gran quantitat de fenàs de les prades exteriors i cegar tots els finestrons amb fems que ara està fortament congelat. Fes que els teus homes obrin a cops els taps de fems dels finestrons i que en Helgi hi entri amb mi per fer-hi l'escorcoll”. En Helgi li va respondre: “Fem-ho així com ho aconselles fer”. [L'Sveinungur] va entrar dins l'estable. En Helgi l'hi va acompanyar mentre que en Grímur i els seus homes desfeien els taps de fems que cegaven els finestrons. Avançaven lentament en la feina car el fems, fermament congelat, era [molt] dur. En Helgi va escorcollar els compartiments de l'estable destinats a les vaques i els destinats a les cabres. Després d'això es dirigiren al graner-païssa
þá hljópu upp berserkir konungs tólf saman. Var Hrossþjófr fyrir þeim. Hann mælti til Þóris: "Þetta er bæði mælt illmannliga ok þó ragmannliga at veita eigi konungi lið eptir megni ok þora eigi at berjast í móti einum lítils háttar konungi, ok óverðr ertu at hafa sœmdir af várum herra fyrir slík orð, ok þótt konungr várr hefði eigi fleiri menn en oss tólf berserki, þá skyldi hann þessa eigi at síðr til heljar fœra með ǫllu liði sínu ok aldri heðan mannsbarn komast. Ætla ek mér at mægjast við Hálfdan konung, en brytja Hrólf konung hrǫfnum ok erni, en þér sendimenn verðið skjótt á brottu, ef þér vilið ómeiddir vera ok óbarðir. Segið svá konungi yðrum, at fyrr skal hann ván eiga at oss snarprar orrostu en Hálfdan konungr gipti dóttur sína þeim manni, er vér vitum mest vesaldarkregð ok heimskastr er í ǫllu, ef þreyta skal, ok er þat undarligt, er hann þorði optar þessa mála at leita, þar sem hann var eltr ok barðr sem hundr hjá stíu": aleshores els bersercs del rei, dotze en nombre, es posaren drets d'un bot. Els comandava en Hrossþjófr. Aquest va dir al Þórir: “És una forma de parlar pròpia d'una persona dolenta i covarda alhora negar-li l'ajuda al rei segons les pròpies forces i no gosar batre's amb un reietó insignificant; i ets indigne de rebre honors del nostre senyor per les paraules que acabes de dir i, encara que el nostre rei no tingués més homes que els dotze bersercs que som nosaltres, ell, nogensmenys, enviaria a Hel aquests ensems amb tota la seva host i mai no deixaria que se n'escapés cap d'aquí amb vida. Tinc la intenció de convertir-me en gendre del rei Hálfdan i de fer bocins el rei Hrólfr per als corbs i l'águila. Quant a vosaltres, missatgers, anau-vos-en ben aviat d'aquí si voleu continuar estant il·lesos i sense tupar. Digueu al vostre rei que pot esperar de nosaltres una batalla sense quarter abans que el rei Hálfdan no casi sa filla amb l'home del qual sabem que, si es discuteix, és l'esguerrat més desnerit i més beneit en tot [que hi ha al món]. I [que realment] és [molt] estrany que hagi gosat intentar més sovint aquest afer allà on ha estat apallissat i foragitat com un gos davant l'estable de les ovelles” (vocabulari: #1. þá skyldi hann þessa eigi at síðr til heljar fœra með ǫllu liði sínu: En Ferdinand Detter 1891, pàg. 39, presenta una altra lliçó: þá skyldi Hrólfr þessi eigi at síðr til heljar fara með ǫllu liði sínu ‘aquest rei Hrólfr hauria de baixar, nogensmenys, a Hel amb tota la seva host = enviaria nogensmenys a Hel aquest rei Hrólfr amb tota la seva host’. Personalment considero la lliçó d'en Detter millor, però no és pas l'adoptada a la versió de la saga actualment canònica; #2. mannsbarn: Substantiu amb valor pronominal: ‘ningú’. Cf. la formulació semblant de la Flóamanna saga, ed. de 1898, pàg. 147: Nú gerið svá vel, farið eftir þeim, ok látið ekki mannsbarn í brott komast; #3. hrafnar ok ǫrn: Sobta l'alternança de nombres en una fórmula per a la qual caldria esperar o dos singulars o dos plurals. En Ferdinand Detter 1891, pàg. 39, presenta una altra lliçó: úlfi ok erni ‘al llop i a l'àguila’. Personalment torno a considerar aquesta lliçó d'en Detter millor que l'adoptada a la versió de la saga actualment canònica; #4. vesaldarkregð: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874, no li dóna entrada ni per kregð ni per vesǫld. Considero que el constituent vesaldar- fa referència a un estat de marasme o neuliment extrem i, quant a kregð, adopto el significat de Krüppel que li atribueix en Köbler. En islandès modern, el mot kregð designa la malaltia atrèpsia, marasme infantil, atròfia de Parrot o pedatròfia. Crec que realment ens podem trobar davant una referència a un individu que pateix un amagriment intens i alhora greus dèficits de creixement causats per desnutrició o malaltia en la infantesa del subjecte ; #5. ef þreyta skal: En Baetke 19874, no li dóna entrada. Reapareix, p.e., a la Bragða-Mágus saga, ed. 1858, pàg. 40. Li dono el significat de si cal discutir-ho, posats a discutir-ho; #6. optarr: en realitat aquí vol dir de bell nou, per segona vegada; )
svá er mælt í lǫgum at engir hundar eigu helgi á sér. Ef maðr á hund ólman, þá skal hann hundinn vera svá at taki eigi til manna, þá er þeir fara leiðar sinnar. Ef hundr er bundinn fyrir búri manns eðr búð eðr stíu til varðar, þá ábyrgiz sá sik er í band hánom gengr, ok svá þóat fénaðr gangi í band hundinum, þá byrgiz sá eigi er hund á. En band skal eigi lengra vera en tveggja álna á meðal staurs ok helsis. — svo er mælt í lögum að engir hundar eigu helgi á sér. Ef maður á hund ólman, þá skal hann bundinn vera svo að hann taki eigi til manna þá er þeir fara leiðar sinnar. Ef hundur er bundinn fyrir búri manns eða búð eða stíu til varðar, þá ábyrgist sá sig er í band honum gengur. Og svo þó að fénaður gangi í band hundinum, þá ábyrgist sá eigi er hund á. En band skal eigi lengra vera en tveggja álna á meðal staurs og helsis. — Titulus LXXVI. De canibus Leges constituunt canes securitati destitutos esse. Canis rabidus, si quis talem habuerit, ita (palo) alligatus sit, ne ad homines, euntes et redeuntes pertingat. Cum canis ad ostium penuarii, uel tabernae uel agnilis custos palo alligatur, catenam eius ingrediens ipse sibi prospiciat; sed catena inter palum et collare duas ne excedat ulnas (Oca Cendrosa II, cap. LXXVI, pàg. 119): els gossos no gaudeixen d'immunitat. Si un home té un gos mossegador, l'ha de tenir fermat de tal manera que no pugui arribar-li a ningú que hi passi per devora. Si un gos és guarda lligat l'entrada de l'edifici-rebost d'una persona o l'entrada de la seva búð (barraca-tendal) o l'estable de les ovelles, qualsevol persona que passi dins l'abast de la corda del gos és responsable d'ell mateix [pel que li pugui passar], i el mateix si és bestiar el qui passa dins l'abast de la corda del gos; en tals casos el qui posseeix el gos no n'és pas responsable, però la corda del gos no ha tenir una llargària que excedeixi les dues colzades [amidades] entre l'estaca i el collar del gos
2. (nautastía) vaqueria f, bovera f (Mall.) (de vaques i vedells)
en yfir yður, sem óttist nafn mitt, mun réttlætissólin upp renna með græðslu undir vængjum sínum, og þér munuð út koma og leika yður eins og kálfar, sem út er hleypt úr stíu (kə-ʕɛˈɣlēi̯   marˈbēq, כְּעֶגְלֵי מַרְבֵּק)però per a vosaltres que temeu el meu nom brillarà (sortirà) el sol de la justícia, amb la guarició sota les seves ales; i vosaltres sortireu i us enjogassareu com vedells que han sortit saltant de l'estable
♦ → alistía “corral d'engreix, estable d'engreix”
þeir hvíla á legubekkjum af fílsbeini og liggja flatir á hvílbeðjum sínum. Þeir eta lömb af sauðahjörðinni og ungneyti úr alistíunni (wa-ʕăɣāˈlīm   mi-tˈtōχ   marˈbēq, וַעֲגָלִים מִתּוֹךְ מַרְבֵּק)reposen sobre llits d'ivori i jeuen indolents sobre llurs divans. Mengen anyells del ramat i vedells del corral d'engreix
3. (svínastía) baconera f, cort f de porcs, soll f [amb el corresponent corral] (Bal.) (de porc o porcs) (cf. també la variant arcaica, de gènere neutre svínstí)
4. (hænsnastía) pollera f, galliner m (de gallines) (cf. l'alt-alemany modern Hühnersteige)

stía <stía ~ stíum | stíaði ~ stíuðum | stíað>:
1. <e-ð af í e-u>: (króaseparar un animal d'un altre tancant-los dins una cosa
2. <e-u>: <GENseparar anyells de llur mare tancant-los a una stía
það var eina nótt um vorið að Þórir mátti ei sofa. Hann gekk þá út og var regn mikið. Hann heyrði jarm þangað er stíað var. Þórir gekk þangað og sá á réttargarðinum að þar lágu kið tvö bundin og lömb tvö en í rétt sátu konur tvær. Þær léku að hnettafli og var taflið allt steypt af silfri en gyllt allt hið rauða. Þær brugðust við fast og urðu hræddar mjög. Þórir fékk tekið þær og setti niður hjá sér og spurði því að þær legðust á fé hans. Þær buðu allt á hans vald. Hann spurði hverjar þær væru. Það var önnur Kerling dóttir Styrkárs í Barmi en önnur kveðst vera dóttir Varða ofan úr Vörðufelli og nefndist hún flagðkona en hin hamhlaupa. Þórir gerði þá sætt með þeim að þær hefðu sauði með sér en hann taflið og það er þar fylgdi en á tuglunum taflpungsins var gullbaugur settur steinum en annar silfurbaugur var í borðinu. Þetta allt tók Þórir og skildu við það. Þá sætt hélt Frosta vel en Kerling illa: una nit de primavera es va esdevenir que en Þórir no podia dormir. Va sortir a fora, hi feia una bona aigua. Va sentir bels devés el racó de la cleda on hi tancaven de nits els anyells. En Þórir hi va anar i va veure que damunt la paret de la tanca de la cleda hi havia dos cabrits i dos anyells fermats i, dins la cleda, hi havia assegudes dues dones. Jugaven a hnettafl o hneftafl i el tauler sencer era d'argent de fosa i els camps vermells eren d'or. [Quan se n'adonaren de la presència d'en Þórir] se sobresaltaren ferm i s'espantaren molt. En Þórir va aconseguir agafar-les i les va fer asseure devora ell i els va demanar perquè estaven robant-li el seu bestiar. Elles oferiren de posar-ho tot a disposició d'ell. Ell els va demanar qui eren. Una d'elles era la Kerling, la filla de l'Styrkár de Barmur, i l'altra va dir que era la filla d'en Varði de dalt, de Vörðufell, i la primera va dir que era una flagðkona i la segona una hamhlaupa, una dona que podia canviar de forma. En Þórir llavors va fer el pacte amb elles que, a canvi del tauler de tafl i de totes les peces que l'acompanyaven, elles es quedarien amb el bestiar. Al tirants o cordons de la bossa del tafl hi havia una tumbaga d'or engalzada de pedres precioses i al tauler mateix hi havia una tumbaga d'argent.En Þórir va agafar tot això i les va deixar anar. La Frosta va complir bé el pacte fet, però no pas la Kerling (vocabulari: #1. bjóða e-ð ~ sig á vald e-s: En Baetke 19874, no dóna entrada a aquesta locució, però sí, pàg. 54, a: bjóða sik <...> í vald e-s sich in jmds. Gewalt begeben, sich od. seine Sache jmd. unterstellen. Considero les dues locucions sinònimes i tradueixo en conseqüència; #2. tygill: Cf. Baetke 19874, pàg. 669: tygill m. Band, Schnur, Strippe; )
♦ stía lömbum: separar els anyells de les ovelles tancant-los a una stía
♦ stía lömbunum frá ánum á nóttunni: separar els anyells de les ovelles tancant-los a una stía a les nits
3. <e-m>: <FIGseparar algú, apartar algú d'algú
♦ stía e-m frá e-m: separar algú d'algú
en vér, kærir bræður, með því að oss er stíað verið (ἀπορφανίζειν + ἀπό τινος, ἀπορφανισθέντες ἀφ’ ὑμῶν) í frá yður um stundarsakir eftir yfirliti og þó eigi eftir hjartanu, þá höfum vér þess framar flýtt oss yðart auglit að sjá af stórri þreyjan: però nosaltres, cars germans, després d'haver estat apartats de vosaltres durant un temps, de la vostra presència encara que no ho heu pas estat en el nostre cor, ens hem apressat més que més [a venir] a veure el vostre esguard, [moguts] per una gran enyorança...
♦ e-m [og e-m] [í] sundur: separar algú, apartar algú d'algú
aldursmunurinn stíaði þeim í sundur: la diferència d'edat els va separar
pólitík kalda stríðsins stíaði Jóni og maka hans sundur um langa hríð: la política de la guerra freda va separar en Jón i la seva cònjuge per molt de temps

stífa <stífa ~ stífum | stífaði ~ stífuðum | stífaðe-ð>:
emmidonar una cosa

stífaður, stífuð, stífað <adj.>:
emmidonat -ada

stífkrampa·sprauta <f. -sprautu, -sprautur. Gen. pl.: -sprautna>:
injecció antitetànica

stíf·krampi <m. -krampa, no comptable>:
<MEDtètanus (o: tètan) m
♦ bóluefni gegn stífkrampa: vaccí antitetànic
♦ bólusetning gegn stífkrampa: vaccinació antitetànica, vacuna antitetànica

stífla¹ <f. stíflu, stíflur. Gen. pl.: stíflna o: stífla>:
1. (stíflugarður) dic m (mur de contenció de corrent d'aigua)
þegar deila byrjar, er sem tekin sé úr stífla (pāˈtˤar ~ פָּטַר: pōˈtˤēr   ˈmaʝim, פּוֹטֵר מַיִם), lát því af þrætunni, áður en rifrildi hefst: quan la baralla comença és quan s'obre un dic: retira't de la baralla, abans que la brega comenci
2. (teppa í röri) embús m (o: embós, Bal.), embossament m  (de canonada)
3. (teppa í nefi) obstrucció f, tapament m, embós m (Mall.) (de nas, p.e., a causa d'un constipat)
4. <MED = blóðrek(i), blóðtappièmbol m
5. <MED = blóðreksstíflaembòlia f
♦ blóðreksstífla í heila: embòlia f cerebral, infart m cerebral, ictus isquèmic
♦ → kransæðastífla “embòlia coronària, obstrucció coronària”

stífla² <f. stíflu, stíflur. Gen. pl.: stíflna o: stífla>:
caputxa f, rajada romeguera (peix Raja [Dipturus] batis)

stífla <stífla ~ stíflum | stíflaði ~ stífluðum | stíflaðe-ð>:
1. <GENtancar una cosa amb un dic o resclosa (cosa = corrent d'aigua)
þegar hann stíflar (ʕāˈt͡sar ~ עָצַר: ʝaʕˈt͡sɔr   ba-mˈmaʝim, יַעְצֹר בַּמַּיִם) vötnin, þá þorna þau upp, þegar hann hleypir þeim, þá umturna þau jörðinni: quan reté les aigües, aquestes s'assequen; quan les avia, trastornen la terra!
því svo sannarlega sem Krists sannleikur er í mér, þá skal mér þessi hrósan í héruðum Akkaia ekki tilstífld verða (φράσσειν, ἡ καύχησις αὕτη οὐ φραγήσεται εἰς ἐμὲ)per això, tan ver com que la veritat del Crist és dins jo, aquest encomi no em serà estroncat a les contrades de l'Acaia
♦ stífla á: aturar el curs d'un riu amb un dic, una assut, una resclosa etc., construir una presa a un riu
2. (loka, teppa, stemmaembussar (o: embossar, Bal.) una cosa (obstruir)
þannig er óhreinleikanum af útferð hans varið: Hvort sem útferð er úr kynfærum hans eða hún stíflar (ħāˈθam ~ חָתַם: ʔō־hɛħˈtīm   bəɕāˈr-ō   mi-zzōˈβ-ō, אוֹ-הֶחְתִּים בְּשָׂרוֹ מִזּוֹבוֹ) þau er það óhreinleiki hans: així es farà amb la impuresa del seu flux: tant si el flux li surt del seu membre com si el flux li obstrueix el membre, [el flux] significa la impuresa d'ell
♦ stífla læk: obstruir (o: obturar) un torrent
fallnir munu fylla gil og árfarvegi, líkin stífla læki (πληροῦν τοῖς νεκροῖς αὐτῶν, καὶ πᾶς χειμάῤῥους καὶ ποταμὸς ἐπικλύζων τοῖς νεκροῖς αὐτῶν πληρωθήσεται) og ár svo að þær munu flæða yfir bakka sína: els caiguts ompliran les barrancades i les lleres dels rius, els cadàvers obstruiran els torrents i els rius de manera que es desbordaran
♦ stífla rennu ~ þakrennu: embussar una síquia (o: un rec) ~ una canal
♦ stífla uppsprettu: cegar una font
þið munuð vinna hvert virki og hverja mikilvæga borg, fella öll nytjatré og stífla allar uppsprettur (sāˈθam ~ סָתַם: wə-ˌχāl־maʕjəˌnēi̯־ˈmaʝim   tisˈtɔmū, וְכָל-מַעְיְנֵי-מַיִם תִּסְתֹּמוּ) og spilla með grjóti sérhverjum frjósömum landskika: conquerireu tota fortificació i tota vila d'importància, tallareu tots els arbres útils, cegareu totes les fonts i fareu malbé amb pedruscall totes les parades de terra fèrtils
miklum mannfjölda var þá safnað saman og stíflaði hann (sāˈθam, סָתַם: wa-i̯ʝistəˈmū, וַיִּסְתְּמוּ) allar uppspretturnar (ʔɛθ־kāl־ha-mmaʕjāˈnōθ, אֶת-כָּל-הַמַּעְיָנוֹת) og lækinn (wə-ʔɛθ־ha-nˈnaħal, וְאֶת-הַנַּחַל) sem rennur neðanjarðar (bə-θōχ־hā-ˈʔārɛt͡s, בְּתוֹךְ-הָאָרֶץ) því að þeir hugsuðu með sér: „Hvers vegna ættu konungar Assýríu að finna gnægð vatns þegar þeir koma?“: llavors es reuní molta de gent i varen obturar totes les fonts i el torrent que corre per davall la terra, pensant: «Per què haurien de trobar els reis d'Assíria aigua en abundància quan arribin?»

stíflaður, stífluð, stíflað <adj.>:
1. <GENembussat -ada (o: embossat -ada, Bal.)
♦ stíflaður vaskur: desguàs embussat, aigüera embussada, pica embussada
2. (nef) obstruït -ïda, tapat -ada (nas)
♦ stíflað nef: nas tapat
♦ nefið á mér er stíflað: tinc el nas tapat

stíflast <stíflast ~ stíflumst | stíflaðist ~ stífluðumst | stíflast>:
1. (vatnsfall, rör, vaskur o.s.fr.) embussar-se (o: embossar-se, Bal.) (obstruir-se riu, desguàs, canonada etc.)
2. (nef) obstruir-se, tapar-se (nas)

stíflis·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
caputxa f, rajada romeguera (peix Raja [Dipturus] batis)

stíflu·drep <n. -dreps, no comptable>:
<MEDinfartació f, infart m
♦ → heilastífludrep “ictus isquèmic, embòlia cerebral, infart cerebral”

stíflu·fleygur <m. -fleygs, -fleygar>:
<MEDinfartació f, infart m

stíflu·garður <m. -garðs, -garðar>:
mur m de presa

stíflun <f. stíflunar, no comptable>:
1. (það að stífla á) dic m (de riu)
2. (teppa í röri) embussament m (o: embossament, Bal.), embossament m  (obstrucció, p.e., de canonada)
3. (æðastíflun) obstrucció f, embolització f (oclusió de vas sanguini)
♦ → bláæðarstíflun “flebemfraxi, trombosi venosa”
♦ → kransæðastíflun “oclusió coronària, embolització coronària”
♦ → slagæðastíflun “oclusió arterial, embolització arterial”

stíf·mála <-mála ~ -málum | -málaði ~ -máluðum | -málaðe-n>:
maquillar algú (de manera exagerada o poc discreta)
♦ stífmála sig: maquillar-se (de manera exagerada o poc discreta)

stífna <stífna ~ stífnum | stífnaði ~ stífnuðum | stífnað>:
engarrotar-se, posar-se rígid -a
♦ stífna upp í baki[nu]: quedar-se enganxat -ada [de l'esquena] (enrigidir-se sobtadament els músculs de l'esquena de manera que hom no es pot moure)

stífni <f. stífni, no comptable>:
1. (MED & AERON & FÍS & ELECTR) rigidesa f
2. <FIG> rigidesa f, manca f de flexibilitat

stíf·pressaður, -pressuð, -pressað <adj.>:
planxat -ada amb ratlla

stíf·tönn <f. -tannar, -tennur>:
<ODONT> funda f

stífur, stíf, stíft <adj.>:
1. (stirður í hreyfingum) engarrotat -ada, enravenat -ada (Mall.) (de moviments no flexibles, entumit)
2. (stíflyndur & ósveigjanlegur) rígid -a (sever, rigurós & inflexible, que no cedeix)
3. (þrár) obstinat -ada (encabotat, cabut, tossut)
4. (kuldalegur) fred -a, encarcarat -ada (molt formal)
5. (harður) dur -a (no flexible, emmidonat: paper, coll de camisa)
♦ stífur flibbi: un coll [de camisa] dur
♦ stífur pappí: cartolina f
6. (regla, siður) sever -a (norma, regla)
7. (vindur) fort -a (vent)

stíga <stíg ~ stígum | steig (o: <> sté) ~ stigum | stigið>:
I. <personal, emprat de manera absoluta, amb complement en acusatiu i amb complement preposicional>:
A. <absolut
1. (hækka, aukast, vaxapujar (o: acréixer-se; o: créixer) 
♦ stígðu!: puja!
♦ hitinn hefur stigið um tíu gráður: la temperatura ha pujat uns cinc graus
♦ hitinn hefur stigið úr átta stigum í fjórtán á einum klukkutíma: la temperatura ha pujat de vuit a catorze graus en una hora
♦ reykurinn stígur lóðrétt til himins: el fum puja verticalment cap al cel
♦ vatnið stígur [í ánni]: l'aigua [del riu] està pujant
♦ stíga fram: avançar-se
lögvitringur nokkur sté fram (ἀνιστάναι:   καὶ ἰδοὺ νομικός τις ἀνέστη ἐκπειράζων αὐτὸν λέγων,), vildi freista hans og mælti: "Meistari, hvað á ég að gjöra til þess að öðlast eilíft líf?": un mestre de la Llei s'avançà i, volent-lo provar, li digué: «Mestre, què haig de fer per aconseguir la vida eterna?»
þá sté Páll fram (ἱστάναι ~ σταθείς, σταθεῖσα, σταθέν:   σταθεὶς δὲ [ὁ] Παῦλος ἐν μέσῳ τοῦ Ἀρείου Πάγου ἔφη) á miðri Aresarhæð og tók til máls: "Aþeningar, þér komið mér svo fyrir sjónir, að þér séuð í öllum greinum miklir trúmenn: aleshores en Pau, s'avançà [per parlar] al mig de l'Areòpag i digué: «Atenesos, us veig en tots els aspectos molt religiosos»
nú er hún veit, at hann er sonr Biturúlfs, stígr hún fram ór rekkjunni ok gengr þar til, er faðir hennar var ok svaf fast, er hann var víndrukkinn, ok tók nú af hans pungi sigrsteininn, því at hann hafði tekit hann þegar um kveldit, er hann kom heim. Nú ferr hún aptr til rekkjunnar ok fær honum steininn, ok liggja þau þar náliga til dags: tan bon punt va saber que ell era fill d'en Biturúlfr, va sortir del llit i va anar cap allà on jeia son pare profundament adormit ja que estava gat. I llavors li va agafar de la seva escarsella el sigrsteinn, la pedra de la victòria, car ell, al vespre, en tornar a casa, l'hi havia ficat immediatament. Després va tornar al llit d'en Þÿttleifr i li va donar la pedra. Van dormir plegats fins gairebé la sortida del sol
þá er hann hefir riðit eigi langt í skóginn, sér hann undarlig tíðendi, hver er var ein mikil slóð. Þessa hafði farit einn dreki. Hann ríðr eptir slóðinni, þar til hann sér drekann ok einn león, ok berjast þeir allgrimmliga, ok hér til hefir hann heyrt. Nú kemr Þiðreki konungi í hug, at hann berr león á sínum vápnum, ok fyrir þá sök vill hann veita leóninum. Hann hleypr af sínum hesti ok bregðr sínu sverði alldrengiliga ok stígr at drekanum fram, hǫggr annarri hendi á hans bak svá mikit slag, at ormrinn svignar at jörðunni. Ok nú galt Þiðrekr þess, at hann hefir heima látit Ekkisax, því at þetta sverð beit ekki ok hjaltit eftra brestr af, ok brandrinn fell ór hendinni ok kom niðr öðrum megin ormsins: quan encara no feia gaire temps que anava per dins el bosc, va veure un fet portentós: [enmig del bosc] hi havia un ample viarany. L'hi havia fet un drac. Va seguir aquell ample viarany fins allà on va afinar un drac i un lleó lluitant l'un contra l'altre furiosament i aquest era l'origen del terrabastall que havia estat sentint. Llavors al rei Þiðrekr li va venir a la ment que duia un lleó a les seves armes, i per aquest motiu va voler ajudar el lleó. Va saltar del seu cavall i, brandant la seva espasa amb gran estrenuïtat, es va avançar amb pas ferm cap al drac i li assestà amb l'altra mà un cop a l'esquena tan fort que la bèstia es va doblegar fins a tocar la terra i llavors el rei Þiðrekr va pagar car haver deixat a casa la seva espasa Ekkisax, car l'espasa que duia no va ferir el drac sinó que es va trencar pel mantí. La fulla li va sortir disparada de la mà i va caure en terra a l'altre costat del drac
Önundur svarar: „Það má vera að hann sitji of stund en ef hann rís upp þá er eigi víst hve lítt hann stígur fram“ (SS I, cap. 109, pàg. 149): : l’Önundur els va dir: “Ës possible que resti assegut una estona, però, si s'aixeca, no es pot saber fins on s'avançarà” (