© Macià Riutort i Riutort, 1998

m.a.: 1. abrev. de meðal annars “entre d’altres [coses]”
	2. abrev. de meðal annarra “entre d’altres”

Madríd <f. Madrídar, no comptable>:

Madrid m

◊ göngutúr (o: gönguferð) um miðborg Madrídar: un passeig pel centre de Madrid

Madrídingur <m. Madrídings, Madrídingar>:

madrileny m, madrilenya f, madridenc m (Mall.), madridenca f (Mall.)

maðra <f. möðru, möðrur>:

quallallet m (qualsevol planta del gènere Galium)

♦ → anganmaðra “espunyidella d'olor”

♦ → flækjumaðra “espunyidella de bardissa”

♦ → gulmaðra “espunyidella groga”

♦ → krossmaðra “espunyidella boreal”

♦ → krókamaðra “apegalós”

♦ → mjúkmaðra “espunyidella blanca”

♦ → stjörnumaðra “creuera”

maður <m. manns, menn. Plural amb article: mennirnir>: home m
	taka fram hjá manni sínum: enganyar el seu marit, ésser infidel al seu marit

mafískur, mafísk, mafískt: <GEOL> màfic -a
	mafísk berg: roques màfiques

maga·belti <n. -beltis, -belti>:

faixa f (peça de vestir)

maga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> gastritis f

maga·krampi <m. -krampa, -krampar>: espasme m estomacal, recargolament m de tripes, convulsió f estomacal

maga- og garna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: gastroenteritis f, enterogastritis f

maga- og þarma·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: gastroenteritis f, enterogastritis f

maga·poki <m. -poka, -pokar>: motxilla f porta-bebès

maga·sár <n. -sárs, -sár>: úlcera [gàstrica]

maga·veikindi <n.pl -veikinda>: 1. desordre m gastrointestinal (designació familiar genèrica de malalties com ara la colitis, restrenyiment/diarrea, gastroenteritis i pancreatitis
	2. indisposició f d'estómac

maga·veikur, -veik, -veikt: indisposat -ada de l’estómac (amb mal de panxa i diarrea)
		ég er magaveikur ~ magaveik: tinc una indisposició d'estómac

maga·verkur <m. -verkjar, -verkir>: mal m de panxa, mal m de ventre, dolor m d'estómac

mag·áll <m. -áls, -álar>:

<CULIN> magáll m, ventresca de be fumada

magáls·haull <m. -hauls, -haular>:

<MED> hèrnia f ventral

Magdeburg <f. Magdeburgar, no comptable>:

Magdeburg f

♦ hálfkúlur Magdeburgar: <FÍS> hemisferis m.pl de Magdeburg

Magðalena <f. Magðalenu, no comptable>:

Magdalena f (ginecònim, nom de dona)

magi <m. maga, magar>: 1. estómac m
		á fastandi maga: en dejú
	2. ventre m
		ég hef aldrei fundið fyrir barni í maga: mai no havia sentit un infant dins el ventre [de sa mare] (tocant-li el ventre mentre l'infant es mou)

magn <n. magns, mögn>: 1. (fjöldi) quantitat f
	2. (massi) massa f (quantitat no individualitzable)
	3. (afl, kfaftur) força f
		af magni: amb totes les seves forces

magnaður, mögnuð, magnað <adj.>:

1. (öflugur) poderós -osa (puixant)

2. (yfirþyrmandi, dásamlegur) excepcional  (fenomenal, totalment aclaparador o meravellós, superb)

◊ magnaður fagnaður: una grandiosa alegria

◊ og þér eruð mögnuð kona!: i vós sou una gran dona!

♦ það er magnað!: això és grandiós!

3. (frábær, stórfenglegur) fantàstic -a  (magnífic, increïblement bo)

♦ þessir mögnuðu listamenn: aquests magnífics artistes

4. (framúrskarandi) excel·lent  (destacat, que sobresurt)

magn·afsláttur <m. -afsláttar, pl. no hab.>: descompte m (o: rebaixa f) per quantitat

magn·bundinn, -bundin, -bundið: quantitatiu -iva

magnesía <f. magnesíu, magnesíur>:

<MED> magnèsia f

♦ brennd magnesía: magnèsia calcinada (→ glædd magnesía)

♦ brædd magnesía: magnèsia hidratada  (hidròxid de magnesi)

♦ glædd magnesía: magnèsia calcinada, magnèsia anhidra  (òxid de magnesi)

♦ létt glædd magnesía: magnèsia [calcinada] lleugera, magnèsia francesa, magnèsia ordinària 

♦ þung glædd magnesía: magnèsia [calcinada] pesant, magnèsia anglesa

♦ hvít magnesía: magnèsia alba (carbonat de magnesi hidratat)

magnesín <n. magnesíns, no comptable>:

magnesi m (metall Mg)

magnesíum <n. magnesíums, no comptable>:

magnesi m (metall Mg)

magnesíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, -hýdroxíð>:

1. <QUÍM> hidròxid m de magnesi

2. <MED> magnèsia f

♦ vötnuð magnesíumhýdroxíð: hidròxid m de magnesi hidratat, magnèsia hidratada (Mg(OH)2)

magnesíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:

<QUÍM> carbonat m de magnesi (MgCO3)

magnesíum·oxíð <n. -oxíðs, -oxíð>:

1. <QUÍM> òxid m de magnesi

2. <MED> magnèsia f

♦ vatnsfrítt magnesíumoxíð: òxid m de magnesi anhidre, magnèsia anhidra (MgO)

magnesíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:

<QUÍM> sulfat m de magnesi (MgSO4)

♦ sjövatnað magnesíumsúlfat (o: magnesíumsúlfat, heptahýdrat): sulfat de magnesi heptahidrat

♦ vatnsfrítt magnesíumsúlfat: #1. <QUÍM> sulfat de magnesi anhidre. #2. <MED sem hægðalyf> sal f d'Epsom (com a laxant) (→ Epsomsalt)

magn·laus, -laus, -laust: desmaiat -ada (exhaust, molt feble, totalment retut, sense forces)

magn·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>: desmai m (estat de gran exhauriment o feblesa)

Magrib <n. Magribs, no comptable>:

<GEOG> el Magrib m ( المغرب )

maí <m. maí (o: <†>  maís), maímánuðir>:

maig m

maí·epli <n. -eplis, -epli>:

podofil indi (planta Podophyllum hexandrum)

maí·kolla <f. -kollu, -kollur>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

maís <m. maíss, no comptable>: blat m de moro, blat m de les Índies (Mall.), blat m dindi (Men.), moresc m (Tarr.), dacsa f (Val.)

maí·síld <f. -síldar, -síldar; pl. no hab.>:

guerxa f (peix Alosa alosa)

maís·kólfur <m. -kólfs, -kólfar>: panotxa f, panolla f (Val.), espiga f de dacsa, pinya f de blatdindi (Men.)

maís·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: 1. farina f [fina] de blat de moro, maizena® f
	2. <CULIN = matarréttur úr maísmjöli> polenta f (farina de blat de moro, cuita en aigua bullent)

maísmjöl·grautur <m. -grautar, -grautar>: <CULIN> polenta f

maís·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de blat de moro, oli m de blat de les Índies (Mall.)

maís·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: fècula f de blat de moro

maí·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

majónes <n. majónes, no comptable>: maonesa f
	létt majónes: maonesa light

maki <m. maka, makar>: cònjuge m (marit & muller)

makindi <n.pl makinda>: confort m

makk <n. makks, pl. no hab.>:

complot m, conjura f

makka <makka ~ mökkum | makkaði ~ mökkuðum | makkað ║ e-ð saman>:

tramar una cosa, maquinar una cosa

◊ þeir eru að makka e-ð saman: n'estan tramant alguna

makki <m. makka, makkar>:

(ljónsmakki & hestmakki) crinera f (de cavall i de lleó)

makkarónískur, makkarónísk, makkarónískt: macarrònic -a
	makkarónísk latína: llatí macarrònic
	makkarónískur kveðskapur: poesia macarrònica

makkarónur <f.pl makkaróna>: macarrons m.pl

mak·lega <adv.>:

merescudament

◊ fyrr ósjötlað andrán Atla er nú honum maklega goldið, þegar hann hné dauður að fríðri fold: ara la mort anteriorment no expiada de l'Atli li ha estat pagada de la deguda manera quan ha caigut (es refereix al Torbiorn Oxnamegin, que en Grettir ha mort adés) mort damunt la bella terra

mak·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (um manneskju) mereixedor -a, digne -a de (persona)

◊ þá varð Grettir styggur við og kvað það maklegt að Glaumur væri hýddur: això va fer que en Grettir aleshores es posés molt remolest i va dir que en Glaum es mereixeria que el fuetegessin

◊ Bessi kvað það maklegt þó að hann hefði nokkurt bráðræði fengið "en þó má eg eftir leita þó að þú sért ómaklegur": en Bessi [li] va dir que, si l'havien tractat amb una mica de precipitació, prou que s'ho havia merescut, però que, "tot i així, miraré d'aconseguir-te algun tipus de compensació, encara que no t'ho mereixis pas"

◊ hún spratt upp og bannaði, sagði að jafnan hlyti illt af vondum förumönnum "og væri það maklegt að þú lægir dauður ef mér þætti eigi skömm í því sakir vesaldar þinnar": ella va pegar un bot i li va prohibir [que continués], i va dir que sempre només se'n treia mal dels rodamons dolents i que "et mereixeries que et peguessin fins a deixar-te mort estès a terra, si no m'hagués de semblar vergonyós [que et fessin una cosa així] a causa de tota la misèria que ja portes a sobre"

♦ vera alls góðs maklegur: merèixer tot el bé, ésser mereixedor de tot bé

2. (um hlut) just -a, merescut -uda (cosa, p.e., càstig)

◊ mörgum þótti þetta maklega gert við Gísla fyrir umfang sitt og raup er hann hafði af sér gert: a molts els va semblar que, el que li havia passat, en Gísli s'ho tenia ben merescut a causa de la fatxenderia i fanfarroneria de què feia sempre gala

◊ við erum það með réttu og fáum makleg gjöld fyrir gjörðir okkar, en þessi hefur ekkert illt aðhafst: ho som amb justícia, car rebem una justa recompensa pels nostres fets, però aquest d'aquí no ha fet res de dolent

makríl·háfur <m. -háfs, -háfar>: solraig m, salroig m (Bal.), tauró-talp blau (peix Isurus oxyrhinchus syn. Isurus glaucus)

makríli <m. makríla, makrílar>: → makríll “verat”

makríll <m. makríls, makrílar>:

1. verat m, verdet m (Mall.) (peix Scomber scombrus)

2. spænskur makríll: verat m d'ulls grossos, gallimó m (Tarr.), bísol m (Val.), bis m (Mall., Men.) (peix Scomber japonicus syn. Pneumatophorus colias syn. Scomber colias)

makró·bíótískur, -bíótísk, -bíótískt <adj.>:

macrobiòtic -a

♦ makróbíótískt fæði: dieta macrobiòtica 

♦ makróbíótísk matargerðarlist: cuina macrobiòtica

♦ makróbíótískt mataræði: règim macrobiòtic

makró·seísmískur, -seísmísk, -seísmískt <adj.>:

<GEOL> macrosísmic -aa

♦ makróseísmískt svæði: àrea macrosísmica

malakít <n. malakíts, malakít steinar>:

<GEOL> malaquita f

mala·múkki <m. -múkka, -múkkar>:

fulmar àrtic (ocell Fulmarus glacialis)

malar·auðn <f. -auðnar, -auðnir>:

desert m de grava [i pedres]

malari <m. malara, malarar>:

1. <GEN> moliner m, molinera f 

2. ♦ malarinn og kona hans: heura f de terra (planta Glechoma hederacea)

mal·bik <n. -biks, no comptable>: 1. asfalt m
	2. (malbiksslitlag) [ferm m] asfaltat m (ferm d'asfalt, capa d'asfalt sobre la calçada)
		malbik endar: l'asfaltat acaba (la carretera passa a pista)

mal·bikaður, -bikuð, -bikað: asfaltat -ada

Maljorka <Maljorku (o: Maljorka)>: Mallorca f
	á Maljorku: a Mallorca (sovint es retroba indeclinat: á Majorka o á Mallorka)

maljorkískur, maljorkísk, maljorkískt: mallorquí -ina

Maljorku·búi <m. -búa, -búar>: mallorquí m, mallorquina f

maljorkska <f. maljorksku, no comptable>: mallorquí m (dialecte de Mallorca)

maljorkskur, maljorksk, maljorkskt: mallorquí -ina

malt <n. malts, no comptable>: malta f, malt m (ordi germinat i assecat, preparat per a fer-ne la cervesa o el whisky)

Malta <f. Möltu, no comptable>:

Malta f

maltneska <f. maltnesku, no comptable>:

maltès m (llengua maltesa)

maltneskur, maltnesk, maltneskt <adj.>:

maltès -esa

Malt·verji <m. -verja, -verjar>:

maltès m, maltesa f (→ Möltumaður)

malt·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

maltès -esa f (→ maltneskur, maltnesk, maltneskt)

malt·viskí <n. -viskís, -viskí>: whisky m de malta (o: de malt)

malt·öl <n. -öls, no comptable>: maltöl, cervesa negra dolça i sense alcohol

mal·urt <f. -urtar, -urtir>:

1. donzell m, absinti m, absenta f (planta Artemisia absinthium) (→ remmujurt)

◊ aðeins að eigi sé meðal yðar rót, sem beri eitur og malurt að ávexti!: tan sols que no hi hagi entre vosaltres cap arrel que per fruit doni verí i donzell!

◊ hlaupa hestar yfir kletta, eða erja menn sjóinn með uxum, úr því þér umhverfið réttinum í eitur og ávöxtum réttlætisins í malurt?: els cavalls, que galopen sobre la roca? o que llauren la mar amb bous? per què canvieu doncs el dret en metzina i el fruit de la justícia en donzell?

◊ þess vegna - svo segir Drottinn allsherjar, Ísraels Guð - vil ég gefa þeim, þessum lýð, malurt að eta og eiturvatn að drekka: per això, així parla Jahvè Sabaot, el Déu d'Israel, a aquesta gent li donaré donzell per menjar i aigua emmetzinada per beure

◊ fyrir því segir Drottinn allsherjar svo um spámennina: Sjá, ég vil gefa þeim malurt að eta og eiturvatn að drekka, því að frá spámönnum Jerúsalem hefir guðleysi breiðst út um allt landið: per això, així parla Jahvè Sabaot, sobre els profetes: els faré menjar donzell i els faré beure aigua emmetzinada perquè dels profetes de Jerusalem la idolatria s'ha estès per tot el país

◊ þeir sem umhverfa réttinum í malurt og varpa réttlætinu til jarðar,...: els qui canvien el dret en donzell i fan tocar a terra la justícia...

◊ hann mettaði mig á beiskum jurtum, drykkjaði mig á malurt: m'ha atipat amb herbes amargues, m'ha embriagat amb absenta

◊ minnstu eymdar minnar og mæðu, malurtarinnar og eitursins: tingues present la meva misèria i la meva desolació, l'absenta i el verí

2. altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris) (→ búrót)

3. kínversk malurt: altimira f anual, altimira xinesa (planta Artemisia annua) (→ sumarmalurt)

malva <f. mölvu, mölvur>:

malva f  (nom col·lectiu per a les plantes del gènere Malva)

Malörk <f. Malarkar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → Majorka “Mallorca”

◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)

mandarína <f. mandarínu, mandarínur>: mandarina f

mandarínu·tré <n. -trés, -tré>: mandariner m (arbre Citrus reticulata)

mandla <f. möndlu, möndlur>: ametlla f, aumetlla f (Tarrag., ekki ritm./no lit.), armela f (Val.), ametla f (Bal.: ritm./lit.), metla f (Bal., ekki ritm./no lit.)

mangan <n. mangans, no comptable>:

manganès m (metall Mn)

manna <n. mannas, no comptable>: <RELIG> manna f, maina f, mannà m

manna·askur <m. -asks, -askar>: freixe m de flor (arbre Fraxinus ornus)

manna·grjón <n. -grjóns, -grjón>: panís m, mill italià, dacsa vera (fruit de la planta Setaria italica) (→ kólfhirsi; → refaskott)

manna·munur <m. -munar, pl. no hab.>:

diferència f (o: diferències f.pl) entre dos homes (de força, de poder, de riquesa, de posició social etc.)

♦ gera sér engan mannamun: <LOC FIG> no fer distincions en el tracte  (tractar tothom per igual, sense mirar la seva condició o el seu estatus socials)

manna·spóluormur <m. -spóluorms, -spóluormar>: ascàride f de l'home, àscaris f de l'home (helmint intestinal Ascaris lumbricoides)

mann·blendni <f. -blendni, no comptable>: sociabilitat f

mann·dómur <m. -dóms, no comptable>:

1. (manneðli) humanitat f (condició humana, allò que defineix la natura humana)

2. (karlmennska) homenia f, virilitat f (masculinitat)

♦ komast til manndóms: <LOC FIG> fer-se home

mann·drápari <m. -drápara, -dráparar>:

homicida m & f

mannerfðamengis·áætlun <f. -áætlunar, no comptable>:

projecte m del genoma humà (→ genamengisáætlun)

◊ mannerfðamengisáætlunin: el projecte del genoma humà

mann·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici humà

mann·fræði <f. -fræði, no comptable>:

antropologia f

♦ líffræðileg mannfræði: antropologia física, antropobiologia f, antropologia biològica

♦ → félagsmannfræði “antropologia cultural”

♦ → menningarmannfræði “antropologia cultural”

mannfræði·skor <f. -skorar, -skorir: 

departament m d'antropologia (a universitat)

mann·kyn <n. -kyns, no comptable>:

gènere humà, humanitat f

mannkyn·bætur <f.pl -bóta>:

eugenèsia f

mannkyns·saga <f. -sögu, no comptable>:

història f universal

mann·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:

brivall m, malànima m, bergant m, coquí m, canalla m

mann·rán <n. -ráns, -rán>: segrest m (rapte de persona)

mann·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>: segrestador m, segrestadora f

manns·barn <n. -barns, -börn>:

persona f

♦ þetta veit hvert mannsbarn: <LOC FIG> això ho sap tothom

♦ á hvert mannsbarn: per persona, per cap

◊ fiskneysla á Spáni er mest í Astúríuhéraði eða 35,2 kíló á hvert mannsbarn: el major consum de peix a Espanya es localitza a la regió d'Astúries, amb 35,2 quilos de peix per cap

manns·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>: desaparició f de persona

mann·skepna <f. -skepnu, -skepnur. Gen. pl.: -skepna>:

1. <GEN> criatura humana

2. (veslings maður) pelacanyes m (pobre diable)

mann·skræfa <f. -skræfu, -skræfur. Gen. pl.: -skræfa o: -skræfna>:

1. (rola) tros m & f d'ase  (ruc)

◊ það var eitt kveld að Grettir skyldi hrífa bak Ásmundar að karl mælti: "Nú muntu verða af þér að draga slenið, mannskræfan," segir hann: un vespre que en Grettir havia de donar fregues a n'Ásmundur a l'esquena, el vell li va dir "ara t'hauràs de llevar la pardaleria, tros d'ase", li va dir

2. (ónytjungur) poltró m, poltrona f, dropo m, dropa f (inútil, bo per no-res)

3. (raggeit, huglítill maður) gallina m  (covard, poruc, home de poc coratge)

manns·líf <n. -lífs, -líf>:

vida humana

manns·raust <f. -raustar, -raustir>:

veu humana

◊ ég heyrði mannsraust milli Úlaí-bakka, sem kallaði og sagði: "Gabríel, útskýr þú sýnina fyrir þessum manni": i vaig sentir una veu humana d'entre l'Ulai que cridava tot dient: "Gabriel, explica-li la visió a aques home!"

◊ "vér komum í herbúðir Sýrlendinga. Þar var þá enginn maður, og engin mannsraust heyrðist, en hestar og asnar stóðu þar bundnir og tjöldin eins og þau voru": hem entrat a dins el campament dels sirians i no hi ha ningú, ni s'hi sent cap veu humana, però els cavalls i els ases hi eren lligats i les tendes, tal i com havien estat

mann·sæmandi, -sæmandi, -sæmandi <adj.>:

digne -a

♦ mannsæmandi laun: un sou digne (o: decent)

♦ mannsæmandi líf: una vida digna

mann·tafl <n. -tafls, -töfl>:

joc m d'escacs (→ skáktafl) (conjunt d'escaquer i peces)

mann·tal <n. -tals, -töl>: cens m

mann·tetur <n. -teturs, -tetur>:

pobre desgraciat

mannúð <f. mannúðar, no comptable>:

humanitat f

mannúðar·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:

crisi humanitària

mannúðar·mál <n.pl -mála>:

qüestions humanitàries

mannúðar·samtök <n.pl -samtaka>:

organització [d'ajuda] humanitària

mann·virki <n. -virkis, -virki>: construcció f, edificació f (pont, edifici de qualsevol mena, instal·lacions etc.)

mannvistar·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

(mannræn landafræði) geografia humana

mann·vonska <f. -vonsku, no comptable>:

maldat f

Manork <f. Manorkar, no comptable>:

Menorca f

manorkískur, manorkísk, manorkískt: menorquí -ina

manorkska <f. manorksku, no comptable>: menorquí m (dialecte de Menorca)

manorkskur, manorksk, manorkskt: menorquí -ina

mar <m. mars, marar (o: marir)>:

<LIT> cavall m

mar <m. marar, marir>:

<LIT> mar f

mar <n. mars, pl. no hab.>:

<MED> contusió f

mara <f. möru, mörur. Gen. pl.: mara>: malson m

marar·hetta <f. -hettu, -hettur. Gen. pl.: -hetta>:

pagellida f (o: pitjallida, Mall.) (mol·lusc Patella vulgata)

maraþon <n. maraþons, maraþon>:

marató f

♦ taka þátt í maraþoninu: <ESPORT> participar a la marató

maraþon·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup>:

variant de → maraþon ‘marató f’

marengs <m. marengs, marengsar>: <CULIN> merenga f

marens <m. marens, marensar>: <CULIN> merenga f
	súkkulaðikaka með marens: pastís de xocolata amb merenga

marens·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>: <CULIN> llet merengada

marg·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldað ║ e-ð>: multiplicar una cosa
	margfalda með þremur: multiplicar per tres

marg·hleypa <f. -hleypu, -hleypur>: revòlver m (arma)

marg·litur, -lit, -litt <adj.>:

multicolor

mar·glýja <f. -glýju, -glýjur. Gen. pl.: -glýja>:

monostroma negre (alga comestible) (alga verda Ulvaria obscura syn. Monostroma obscurum)

marg·menni <n. -mennis, no comptable>:

multitud m de persones

Margrét <f. Margrétar, no comptable>:

Margarida f, Margalida f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)

margs·kyns <adj. inv.>:

de moltes menes, de moltes de castes (Mall.) 

marg·slunginn, -slungin, -slungið: complicat -ada (sinuós, complex)

marg·tyngdur, -tyngd, -tyngt <adj.>: políglota

marg·tyngi <n. -tyngis, -tyngi>: multilingüisme m

margur, mörg, margt: 1. mant -a, diversos, més d’un
	2. margir, margar, mörg <pl.>: molts moltes
		jafn margir... og...: tants [de]... com...
		aldrei jafn margir [eru] að læra ensku í grunnskóla og nú: mai tants no han fet anglès a primària com ara
	3. hve margir, hve margar, hve mörg: <pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?
	3b. hversu margir, hversu margar, hversu mörg: < pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?

margvís·legur, -leg, -legt: divers -a

mar·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:

oca f de collar (ocell Branta bernicla)

mar·hálmur <m. -hálms, no comptable>:

cebes f.pl de mar, zostera f [marina](planta aquàtica Zostera marina var. stenophylla)

◊ vötnin luktu um mig og ætluðu að sálga mér, hyldýpið umkringdi mig, höfði mínu var faldað með marhálmi (sūφ, סוּף): les aigües es clogueren al meu voltant ameçant de matar-me, l'abís m'envoltà, les algues s'entortolligaren al meu capl

♦ svipukrabbi með marhálmi: <CULIN> llagosta amb cebes de mar

mar·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>: 1. escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)
	2. græni marhnútur: escorpí marí (o: de mar) de pues llargues (peix Taurulus bubalis)

marin·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:

alària f (alga comestible) (alga bruna Alaria esculenta)

Maríana·eyjar <f.pl -eyja>:

Illes Marianes

mar·ígull <m. -íguls, -íglar>: 1. eriçó m de mar, garota f, vogamar m
	2. stóri marígull: garota f de fons atlàntica (equinoderm Echinus esculentus)

maríu·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:

marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.) (designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella)

maríubjöllu·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] coccinèl·lids m.pl

maríu·brá <f. -brár, -brár>:

cost m (Mall., Men.) (planta Tanacetum balsamita syn. Chrysantemum balsamita)

maríu·depla <f. -deplu, -deplur>:

marieta f de set punts, vaqueta f de Sant Antoni (Val.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.), poriolet m [vermell] (Mall.) (insecte Coccinella septempunctata)

maríu·diskur <m. -disks, -diskar>: xelet m, xel m (mol·lusc Chlamys opercularis)

maríu·erla <f. -erlu, -erlur>: cuereta blanca, saig m (Mall.), titina f (Mall.), xàtxero m (Mall.), cueta blanca (Val.) (ocell Motacilla alba)

maríu·hæna <f. -hænu, -hænur>:

marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.) (designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella, i, de manera especial, Coccinella septempunctata)

maríuhænu·systir* <f. -systur, -systur>:

poriol m [llentrisquer] (Mall.) (insecte Lachnaia vicina)

maríu·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.) (planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·lilja <f. -lilju, -liljur>:

assutzena f, lliri blanc, assussena f (Mall.) (planta Lilium candidum)

maríu·skata <f. -skötu, -skötur>:

rajada f de cua espinosa (peix Bathyraja spinicauda)

maríu·svunta <f. -svuntu, -svuntur. Gen. pl.: -svuntna o: -svunta>:

lletuga f de mar (alga comestible) (alga verda Ulva lactuca)

maríu·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur>:

corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.) (planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·vöndur <m. -vandar, -vendir>:

1. genciana f (gènere de plantes Gentiana)

2. gencianeta f dels Pirineus (planta Gentianella campestris)

maríu·þang <n. -þangs, no comptable>:

cabells m.pl de mar (alga comestible) (alga verda Enteromorpha intestinalis syn. Ilea intestinalis syn. Ulva intestinalis) (→ slafak)

marjoram <n. marjorams, no comptable>:

<CULIN & BOT> marduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana & condiment culinari)

◊ ferskt, saxað marjoram: moraduix fresc trinxat

mark <n. marks, mörk>:

1. (merki) marca f (senyal)

♦ e-ð er til marks um e-ð: <LOC FIG> una cosa és senyal de..., una cosa fa la impressió de...  (és prova o indicatiu d'una altra)

♦ setja [sitt] mark á e-ð: posar la seva marca a una cosa

♦ hafa e-ð til marks [um það]: guiar-se per una cosa [en un afer]

◊ og hafið þetta til marks: i això us servirà de senyal (que això us serveixi d'indicació)

2. (eyrnamark) marca f auricular (feta o posada a l'orella d'una ovella per reconèixer-la com a pròpia)

♦ taka mark á e-m: <LOC FIG> prendre's algú seriosament (no dubtar pas del que diu o ha dit, creure'l)

♦ taka mark á e-u: <LOC FIG> fer cas d'una cosa  (donar la deguda importància a una cosa)

♦ taka ekki mark á e-u: <LOC FIG> fer cas omís d'una cosa 

3. <FIG> marca f, empremta f

◊ langvarandi skortur hefur sett mark sitt á hann: les llargues privacions li han deixat marca

♦ setja sitt mark á e-ð ~ e-n: <LOC FIG> deixar la seva empremta en una cosa ~ en algú

4. (mynteining) marc m (unitat monetària)

♦ finnskt mark: marc finlandès

♦ þýskt mark: marc alemany

♦ þýsk mörk: marcs alemanys

5. (takmark, markmið) objectiu m (meta, fi, finalitat)

♦ keppa að e-u marki: perseguir una meta, perseguir un objectiu, maldar per atènyer una meta

♦ leggja sitt af mörkum til e-s: <LOC FIG> contribuir a un fi (aportar-hi el seu granet de sorra)

◊ leggðu þitt af mörkum núna!: contribueix-hi ara!

♦ leggja e-ð af mörkum til e-s: <LOC FIG> contribuir a un fi amb una cosa

◊ leggja e-ð af mörkum til almannaheilla: contribuir al bé general amb quelcom

6. (endamark, endir) meta f (fi de cursa)

♦ komast í mark: arribar a la meta

7. (skotskífa) rodella f, blanc m (fitó, diana)

♦ hitta í mark: donar en el blanc, fer diana, endevinar el blanc (Mall.) 

♦ skjóta í mark: disparar al blanc

♦ skjóta til marks: disparar al blanc

8. <ESPORT> porteria f

◊ knötturinn fór í mark: la pilota va entrar dins la porteria

♦ skora mark: <LOC> fer un gol, marcar un gol

◊ leiknum lauk með einu marki gegn tveim: el partit va acabar u a dos

◊ Rússar sigruðu Íslendinga með tveimur mörkum gegn engu: els russos van guanyar els islandesos per dos a zero

9. (stig, þrep, punktur) punt m (nivell, límit)

♦ að nokkru marki: fins a un cert punt  (→ að nokkru leyti, að sumu leyti)

♦ að vissu marki: fins a un cert punt  (→ að vissu leyti)

♦ [framar] að því marki sem...: fins al punt que... 

♦ að því marki sem nauðsynlegt er til að...: fins allà on sigui necessari per a... 

♦ → bræðslumark “punt de fusió”

♦ → daggarmark “punt de rosada”

♦ → frostmark “punt de congelació”

♦ → olíumark “nivell de l'oli”

♦ → suðumark “punt d'ebullició”

♦ → uppgufunarmark “punt d'evaporació”

10. mörk <n.pl marka>: (takmörk, endimörk & FIG) límit[s] m.[pl] (punt màxim assolible o permès)

♦ → lánamörk “límit de crèdit”

markaðs- <en compostos>:

de mercat

markaðs·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:

economia f de mercat

markaðs·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia f comercial, geomàrqueting m, marketing geography f

markaður <m. markaðar, markaðir>:

mercat m

marka·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:

línia f de demarcació, línia demarcatòria

◊ flugmenn þessir voru í skemmtiferð í Harzfjöllum og fóru í ógáti yfir markalínuna milli hernámssvæðanna: aquests aviadors feien un viatge de plaer pel Harz i van traspassar inadvertidament la línia demarcatòria que separa eels sectors d'ocupació

mark·greifi <m. -greifa, -greifar>:

1. <GEN> marquès m

2. <HIST> marcgravi m

markgreifa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

1. <GEN> marquesat m

2. <HIST> marcgraviat m

markgreifa·frú <f. -frúar, -frúr>:

1. <GEN> marquesa f

2. <HIST> marcgràvia f

mark·lína <f. -línu, -línur>:

<ESPORT> línia f de meta

mark·maður <m. -manns, -menn>:

<ESPORT> porter m

mark·teigur <m. -teigs, -teigir (o: -teigar) >:

<ESPORT> àrea f de meta, àrea f de porteria, zona f de gol

mark·mið <n. -miðs;, -mið>: fi m, objectiu m

mark·tækur, -tæk, -tækt: rellevant, significatiu -iva
	marktækur munur: <ESTAD> diferència significativa
	minnsti marktækur munur : <ESTAD> [prova f de] menor diferència significativa

Markús Antoníus <m. Markúsar Antoníusar>:

Marc Antoni (nom d'home)

mark·verður, -verð, -vert: important
	hvað er hér markvert að sjá?: què hi ha aquí que pagui la pena de veure?

mark·vörður <m. -varðar, -verðir>:

<ESPORT> porter m (→ markmaður)

marmara·brjóstmynd <f. -brjóstmyndar, -brjóstmyndir>:

bust m de marbre (representació pictòrica o escultòrica feta de marbre)

♦ marmarabrjóstmynd af e-m: bust de marbre d'algú

Marmara·haf <n. -hafs, no comptable>:

<GEOG> Mar f de Màrmara

marmara·skata <f. -skötu, -skötur>: tremolor <m>, tremoló <m>, vaca morena (peix Torpedo marmorata)

marmara·stytta <f. -styttu, -styttur>:

estàtua f de marbre 

♦ marmarastytta af e-m: estàtua de marbre d'algú

marmari <m. marmara, no comptable>:

marbre m 

marmelaði <n. marmelaðis, no comptable>:

1. <GEN> melmelada f

2. (appelsínumarmelaði) melmelada f de taronja (especificatització del terme)

marmilaði <n. marmilaðis, no compotable>:

variant de → marmelaði “melmelada”

mar·nögl <f. -naglar, -neglur>:

1. (ónix, naglsteinn) ònix m (Bíblia de Montserrat)

◊ tak þér ilmjurtir, balsam, marnögl (šə'ħēlεþ, שְׁחֵלֶת) og galbankvoðu, ilmjurtir ásamt hreinu reykelsi. Skal vera jafnt af hverju: pren aromes: estorac, ònix, gàlban d'olor[, espècies aromàtiques] i encens pur; totes elles en parts [i pes] iguals

2. (raf) ambre m (Schökel)

◊ tak þér ilmjurtir (qaħ-ləkā sammīm קַח-לְךָ סַמִּים), balsam (nā'ŧāφ נָטָף), marnögl (šə'ħēlεθ, שְׁחֵלֶת) og galbankvoðu (ħεlbə'nāh חֶלְבְּנָה), ilmjurtir (sammīm סַמִּים) ásamt hreinu reykelsi (ləvo'nāh zak'kāh לְבֹנָה זַכָּה). Skal vera jafnt af hverju: procura't en quantitats iguals aquests perfums: reïna aromàtica, ambre i gàlban (? Schökel: “significat desconegut”), perfums i encens pur

Marokkó <n. Marokkó, no comptable>:

el Marroc m

Marokkó·búi <m. -búa, -búar>:

marroquí m, marroquina f (→ Marokkómaður)

Marokkói <m. Marokkóa, Marokkóar>:

marroquí m, marroquina f (→ Marokkómaður)

Marokkó·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m del Marroc

Marokkó·maður <m. -manns, -menn>:

marroquí m, marroquina f

marokkóskur, marokkósk, marokkóskt <adj.>:

marroquí -ina

mars <m. mars, marsar (o: marsmánuðir)>:

març m

mars <m. mars, marsar>:

<MÚS> marxa f (composició musical)

◊ ‘tyrkneski marsinn’ eftir Mozart: la ‘marxa turca’ de Mozart

mars·vaxsveppur <m. -vaxsvepps, -vaxsveppar (o: -vaxsveppir)>: llenega f de primavera, marçot m (bolet Hygrophorus marzuolus)

marsi <m. marsa, marsar>: escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)

mar·stirnir <m. -stirnis, -stirnar>: ciclotona f de Brauer (peix Cyclothone braueri)

mar·tröð <f. -traðar, -traðir>: malson m

mar·þvari <m. -þvara, -þvarar>:

llagostí cisellat, gambot cisellat (crustaci Sclerocrangon boreas)

masi <m. masa, masar>: macís m, flor f de [nou] moscada, macis f (aril del fruit de la nou moscada)

massa* <f. mössu, mössur>:

<CULIN & RELIG> maçà f (מַצָּה) (fl./pl.: maçàs og/i maçot) 

mat¹:

ac. & dat. sg. de → matur “menjar”

mat² <n. mats, möt>:

1. (gildismat & skoðun, álit) estimació f (avaluació, valoració, càlcul & parer, judici)

♦ leggja mat á e-ð: fer una valoració (o: avaluació) d'una cosa

◊ leggja mat á verkefnin: avaluar els projectes, fer una avaluació dels projectes

♦ að mínu mati: en la meva opinió, segons el meu parer

♦ það er mitt mat að <+ subj.>: estimo que <ind.>, sóc del parer que <ind.> 

2. (verðmat) taxació f, valoració f (càlcul del valor d'un bé)

matar·áhöld <n.pl -áhalda>: coberts m.pl

matar·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

safata f

matar·birgðir <f.pl -birgða>:

provisions f.pl, vitualles f.pl, queviures m.pl, reserves f.pl d'aliments

matargerðar·list <f. -listar, -listir>:

cuina f, gastronomia f (art culinària, conjunt de plats propis d'una contrada, un país etc.)

♦ makróbíótísk matargerðarlist: cuina macrobiòtica

♦ maljorksk matargerðarlist: cuina mallorquina

matargerðar·mál <n. -máls, -mál>: llenguatge culinari, llengua f de la cuina

matar·ílát <n. -íláts, -ílát>:

recipient m per a menjar[s]

matar·lím <n. -líms, -lím>: <CULIN> gelatina f

matar·röð <f. -raðar, -raðir>:

cua f per rebre menjar, cua f del menjar

matar·sódi <m. -sóda, no comptable>: bicarbonat m de sodi, bicarbonat sòdic, E-500(II) m

matar·stóll <m. -stóls, -stólar>: trona f (per a infants)
	matarstóll fyrir ungbörn: trona f per a infants [petits]

mat·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de menjar

mat·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> oblació f (ofrena vegetal, això és, de pa, vi, oli i d'altres menjars fets amb vegetals)

◊ sláturfórnir og matfórnir: sacrificis i oblacions

mat·prjónn <m. -prjóns, -prjónar. Empr. hab. en pl.>:

bastonet m (emprat hab. en pl.), palillo m (cast. ekki ritm./no lit.; emprat hab. en pl.)

♦ borða með matprjónum: menjar amb bastonets

mat·reiða <-reiði ~ -reiðum | -reiddi ~ -reiddum | -reitt ║ e-ð>: cuinar una cosa, fer una cosa (complement = plat culinari)

matreiðslu·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m de cuina

matreiðslu·rjómi <m. -rjóma, no comptable>: nata f de cuina, nata f de (o: per) cuinar, nata culinària (nata fresca líquida per a cuinar-hi, no per a muntar-la)

mat·salur <m. -salar, -salir>: menjador m

mat·seðill <m. -seðils, -seðlar>: carta f (de restaurant, del menú)
	má ég fá matseðilinn? que podria dur-me la carta?

mat·selja <f. -selju, -seljur. Gen. pl.: -selja>:

1. (ráðskona á bæ, hjá vel efnaðri fjölskyldu o.s.fr.) clauera (o: clavera) f, majordoma f (dona de govern, casera o dona de claus de mas, família benestant etc.)

◊ hún var matselja heima þar og var þá óhraust: era clauera allà [al mas] i aleshores estava embarassada

2. (ráðskona hjá presti) rectora f, majordoma f (dona de govern o casera d'eclesiàstic que cuina per a ell i fa d'altres feines de la llar)

◊ ábóti einn á munkasetri á Þykkvabæjarklaustri hélt matselju er Katla hét: un abat del monestir [augustinià] de Þykkvabær tenia una rectora que es deia Katla

3. (matreiðslukona, eldabuska) cuinera f (dona que cuina o fa el dinar)

4. (fyrsti hnausinn í stungualagi í mógröf) primer pa de torba que hom extreu d'una capa de torbera (la torba es va extraient de la torbera per capes. El primer pa de torba d'una d'aquestes capes)

mat·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>: cullera f

matsölu·staður <m. -staðar, -staðir>: restaurant m, fonda f
	ég er að leita að matsölustað: estic buscant un restaurant (o: una fonda)

Matthías <m. Matthíasar, pl. no hab.>:

Macià m (andrònim)

Matthías·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:

Sant Macià m (onomàstica)

◊ hann andaðiz þrim nóttum eptir Mattíasmessu, ok berr svá ártíð hans, en IV ef hlaupár er [eigi], þá var þváttdagr í ymbrudǫgum um langafǫstu: va morir tres nits després de Sant Macià i els aniversaris de la seva mort s'hi celebren tal dia, però IV dies [després de Sant Macià] si l'any [no] és bixest o de traspàs. Era el dissabte de les témpores de quaresma

matur <m. matar, matar>: menjar m
	búa til matinn: preparar el menjar, fer el menjar
	gera sér mat úr e-u: <LOC FIG> treure profit d'una cosa
	hvar get ég fengið ítalskan / spænskan / katalanskan mat?: On podríem trobar menjar italià / espanyol / català?
	kaupa í matinn: fer la compra
	laga matinn: preparar el menjar, fer el menjar
	staðgóður matur: menjar complet (sòlid, fet amb diferents menes d'aliments)

mat·vandur, -vönd, -vant <adj.>:

(kræsinn) llamenc -a, llefec -ega, llefuc -uga (Lleida), triat -ada [en el menjar] (Mall., Men.)

mat·vara <f. -vöru, -vörur>: queviures m.pl (productes alimentaris)

matvæla- <en compostos científics>:

bromato-, bromat-, dels aliments

matvæla·fræði <f. -fræði, no comptable>:

bromatologia f

matvæla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

bromatòleg m, bromatòloga f

mat·væli <n.pl -væla>: comestibles m.pl, aliments m.pl

matvöru·búð <f. -búðar, -búðir>: botiga f [de queviures], supermercat m

matvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: botiga f [de queviures], supermercat m

mat·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:

alga f comestible

♦ → beltisþari “baldric de mar”

♦ → fjörugrös “molsa d'Irlanda”

♦ → grænhimna “monostroma de Greville”

♦ → hrossaþari “fuet de bruixa”

♦ → marglýja “monostroma negre”

♦ → marhálmur “cebes de mar”

♦ → maríusvunta “lletuga de mar”

♦ → purpurahimna “nori, espinacs de mar”

♦ → sjóarhrís “agram de mar”

♦ → sjóarskræða “estrella crespa”

♦ → skollaþvengur “trena de sirena”

♦ → skúfaþang “fucus evanescent”

♦ → slafak “cabells de mar”

♦ → stórþari “laminària nòrdica”

♦ → söl “dulse, duileasc”

mauk <n. mauks, no comptable>: mauk, mena de compota de fruita (p.e., pomes)

mauk·sjóða <-sýð ~ -sjóðum | -sauð ~ -suðum | -soðið ║ e-ð>: (sjóða e-ð í mauk) mauksjóða, bullir fruita (p.e., pomes) en una mena de compota

maur <m. maurs, maurar>: formiga f

maur <n. maurs, maur>: àcar m

maura·drottning <f. -drottningar, -drottningar>: formiga reina f

maura·kláði <m. -kláða, no comptable>: ronya f, sarna f, tinya f

maura·púki <m. -púka, -púkar>:

1. <FOLCL> maurapúki o fépúki. Un dels diferents tipus de fantasmes del folclore islandès. Es creu que surten de llurs tombes per anar a cercar i comptar els diners que tenien enterrats quan es van morir: la persona que en morir té enterrats diners o objectes preciosos està condemnada a convertir-se en un maurapúki i a sortir de la seva tomba cada nit, per anar a veure i comptar, fins a la fi dels temps, els diners que tingués enterrats

◊ Heiðarhúsadraugur við Garð var maurapúki sem lagði bæinn Heiðarhús í auðn: el fantasma de Heiðarhús við Garð era un maurapúki que va assolar el mas de Heiðarhús

2. (auðugur nirfill) garrepa ric, garrepa rica  (avar)

maura·þúfa <f. -þúfu, -þúfur>:

formiguer m  (cau de formigues)

maur·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:

rap m (peix Lophius piscatorius) (→ skötuselur)

maur·æta <m. -ætu, -ætur>:

ós formiguer  (mamífer Myrmecophaga tridactyla)

máfur <m. máfs, máfar>:

gavina f (→ mávur)

mág·kona <f. -konu, -konur>:

(svilkona) cunyada f (dona de germà o germana)

mágur <m. mágs, mágar>:

1. (svili) cunyat m (home de germà o germana)

2. <†> (tengdasonur) gendre m (home de fill o filla)

3. <†> (tengdafaðir) sogre m (pare de l'home o de la dona)

mál <n. máls, mál>: 1. mida f, mesura f
		skipta litlu ~ miklu máli [fyrir e-ð]: ésser poc ~ molt rellevant [per a una cosa],
			tenir poca ~ molta [d']importància [per a una cosa]
		taka mál af einhverjum ~ einhverju fyrir eitthvað: prendre les mides d’algú ~ d'alguna cosa per a...
	2. afer m, qüestió f, assumpte m
		ganga frá málum sínum: arreglar les seves coses, posar en ordre les seves coses (abans de morir, fent testament etc.)
		ganga frá málum að <+ subj.>:
			disposar les coses de tal manera que <+ subj.>, arreglar les coses de tal manera que <+ subj.>
	3. cas m (policíac)
		leysa mál: solucionar un cas
	4. afer legal, procés m
	5. cosa f
		prentað mál: impresos (forma de tramesa postal)
	6. llengua f (→ tungumál)
		bundið mál: poesia f (en oposició a prosa)
		erlernt mál: llengua estrangera
		nýju málin: les llengües modernes
		laust mál: (prósi) prosa f
		mælt og ritað mál: llengua parlada i llengua escrita
		óbundið mál: (prósi) prosa f

málafærslu·maður <m. -manns, -menn>: <JUR> procurador m, procuradora f (advocat responsable de representar algú en judici)

mála·gjöld <n.pl -gjalda>:

<FIG> recompensa f, càstig m

♦ fá makleg málagjöld e-s: rebre el seu càstig merescut per una cosa

◊ þá rotna heldur ekki lík þeirra manna, er morðingjar hafa verið í lífinu og ekki hafa fengið makleg málagjöld illverka sinna: tampoc no es podreixen pas els cadàvers d'aquells homes que, havent estat en vida assassins, no van rebre el càstig merescut per llurs crims

◊ ...og tóku út á sjálfum sér makleg málagjöld villu sinnar: ...i han rebut en ells mateixos el càstig que mereix llur esgarriament

mála·liði <m. -liða, -liðar>:

mercenari m (soldat de lloguer)

málamynda·hjónaband <n. -hjónabands, -hjónabönd>:

matrimoni simulat (o: fictici; o: putatiu) (per a obtenir permís de residència etc.)

mál·efni <n. -efnis, -efni>:

assumpte m, qüestió f

♦ til þeirra sem málefnið varðar: (encapçalament de document) a qui pugui concernir

mál·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:

<JUR> vista f de la causa

♦ munnlegur málflutningur: vista f oral

♦ málflutningur fyrir lokuðum dyrum: vista a porta tancada

málfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

gramatical

♦ svokallaða málfræðilega breytingin: <GRAM> canvi m gramatical (á þýsku / en alemany: ‘Grammatischer Wechsel’) (→ Vernerslögmálið)

mál·gefinn, -gefin, -gefið: loquaç, [molt] parlador -a

mál·haltur, -hölt, -halt <adj.>:

farfallós -osa

mál·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia lingüística

mállandfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

de geografia lingüística

mál·laus, -laus, -laust: mut -uda

mál·leysi <n. -leysis, no comptable>:

mudesa f

mál·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

mut m, muda f

mállýsku-: dialectal

mál·lýska <f. -lýsku, -lýskur>: dialecte m

málm·bróðir <m. -bróður, -bræður>: metal·loide m

málm·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>: no-metall m

málmur <m. málms, málmar>: metall m

mál·notandi <m. -notanda, -notendur>:

parlant m & f d'una llengua, usuari m de la llengua, usuària f de la llengua

♦ innfæddir málnotendur (o: innfæddir notendur tungumálsins): els parlants nadius de la llengua

mál·nyta <f. -nytu, -nytur. Gen. pl.: -nyta>:

(mjólkandi kýr eða ær) bestiar m de llet (animals dels quals hom obté llet, com ara les ovelles o les vaques)

mál·saga <f. -sögu, -sögur>: història f de la llengua
	íslensk málsaga: història de la llengua islandesa
	katalönsk málsaga: història de la llengua catalana

mál·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>: comunitat lingüística

máls·bót <f. -bótar, -bætur>:

1. (afsökun) excusa f (exculpació, excusació)

♦ færa e-ð sér til málsbótar: aduir (o: al·legar) una cosa com a excusa

2. <Emprat hab. en pl.>: <JUR> circumstància f atenuant (Emprat hab. en pl.: circumstàncies atenuants) (→ refsilækkunarástæður; antònim: → refsihækkunarástæður (o:) → refsiþyngingarástæður “circumstàncies agreujants”)

♦ til málsbóta fyrir e-n: com a atenuant a favor d'algú 

máls·grein <f. -greinar, -greinar>: 1. sentència f, màxima f (dita breu)
	2. <GRAM = setning> frase f, proposició f
	3. <GRAM = efnisgrein> paràgraf m
	4. <JUR> paràgraf m (part del redactat d'una llei)

málshátta·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: paremiologia f

málshátta·safn <n. -safns, -söfn>: recull m de proverbis

málshátta·safnari <m. -safnara, -safnarar>: paremiògraf m, paremiògrafa f

máls·háttur <m. -háttar, -hættir>: proverbi m, parèmia f

mál·snilld <f. -snilldar, no comptable>: eloqüència f

mál·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:

de paraula fàcil, eloqüent

mál·snjallur, -snjöll, -snjallt <adj.>:

variant de → málsnjall, málsnjöll, málsnjallt “eloqüent”

mál·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:

política lingüística

mál·stofa <f. -stofu, -stofur>:

1. <POLÍT> cambra f

♦ efri málstofa: cambra alta

♦ efri málstofa breska þingsins: la cambra alta del parlament anglès, la Cambra dels lords

♦ neðri málstofa: cambra baixa

♦ neðri málstofa breska þingsins: la cambra baixa del parlament anglès, la Cambra dels comuns

2. (þingstofa) sala f de reunions (cambra gran per a tenir-hi reunions)

3. (semínar) seminari m (taula rodona, col·loqui, taller, xerrada etc. sobre un tema determinat)

♦ málstofa í tilefni af 20. ára afmæli Montrealbókunarinnar: seminari amb motiu del 20è aniversari del protocol de Montreal

mál·stol <n. -stols, pl. no hab.>:

<MED> afàsia f

♦ fólk með málstol[i]: afàsics m.pl

♦ maður með málstol[i]: afàsic m, afàsica f, persona f amb afàsia

mál·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

1. <GEN> domini lingüístic, territori lingüístic

2. <MED í heilanum> àrea f del llenguatge (en el cervell)

mál·tíð <f. -tíðar, -tíðir>: àpat m
	staðgóð máltíð: àpat complet

mál·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

(málsháttur) adagi m, [vella] dita f

◊ þar sannaðist máltækið, að sókn er besta vörnin: allà es va fer vera la dita que “l'atac és la millor defensa”

◊ þar sannaðist máltækið ‘ekki er allt sem sýnist’: allà es va adverar la dita ‘no tot és el que sembla’

◊ þá svaraði maður nokkur þaðan og sagði: "Hver er þá faðir þeirra?" þaðan er máltækið (מָשָׁל, māˈšāl)  komið: "Er og Sál meðal spámannanna?": llavors un d'aquells homes va replicar tot dient: "i de quin pare són fills?" D'aquí prové la vella dita: "també Saül es troba entre els profetes?"

◊ eins og gamalt máltæki (מָשָׁל, māˈšāl)  segir: ,Ills er af illum von,' en hendur legg ég ekki á þig: com diu un antic proverbi: "la dolenteria surt dels dolents"; no seran les meves mans les qui et faran mal

mál·verk <n. -verks, -verk>: quadre m (pintura)

málverka·safn <n. -safns, -söfn>: 1. (gallerí - sýningarsalur) galeria f d’art (local d'exposició i venda de pintures)
	2. (listasafn) pinacoteca f (museu)
	3. (einkasafn) col·lecció f de pintures (privada)

málverka·sýning <f. -sýningar, -sýningar>: exposició f de quadres

málvísinda·legur, -leg, -legt <adj.>:

lingüístic -a

málvísinda·maður <m. -manns, -menn>:

lingüista m & f

mál·vísindi <n.pl -vísinda>: lingüística f
	almenn málvísindi: lingüística general

mál·þing <n. -þings, -þing>: simposi m (col·loqui, congrés)

mánaðar·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>: 1. quota f mensual, mensualitat f (p.e., d'hipoteca)
	2. termini m mensual

mána·rifa <f. -rifu, -rifur>:

<MED> esquinç m de menisc

mána·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> adulària f, selenita f, pedra f de lluna

máni <m. mána, mánar>:

1. <GEN. És mot antiquat o propi de registre elevat> lluna f

2. <MED = liðmáni> menisc m

mánu·dagur <m. -dags, -dagar>: dilluns m

mánuður <m. mánaðar, mánuðir>: mes m
	einu sinni í mánuði: un pic al mes, un cop al mes
	hálfur mánuður: quinze dies
	í næsta mánuði: el mes que ve, el mes qui ve (Bal.)
	ég er komin fimm mánuði á leið: estic de cinc mesos (embarassada)
	mánuðum saman: durant mesos

Mári <m. Mára, Márar>: moro m, mora f

Máritani <m. Máritana, Máritanar>:

maurità m, mauritana f

Máritanía <f. Máritaníu, no comptable>:

Mauritània f

Máritaníu·forseti <m. -forseta, -forsetar>:

president m de Mauritània

Máritaníu·maður <m. -manns, -menn>:

maurità m, mauritana f

máritanskur, máritönsk, máritanskt <adj.>:

maurità -ana

Máritíus <m. Máritíusar, no comptable>:

Illa f de Maurici

má·skári <m. -skára, -skárar>:

gavina f jove

◊ hvat áttir þú at oss at sœkja, segir Eiríkr, gamall maðr, er þú hefir farit hingat, eða hvat rak þik til þessar ferðar, skǫllóttan mann ok hvítan sem máskára? ok er þat satt, segir Eiríkr, at ǫll strá vildu oss stanga Noregs menn, síðan þér fórut hingat, jafnvel þeir menn, er komnir eru af fótum fram fyrir aldrs sǫkum, at berjast við oss, eða hvárt vilt þú þiggja líf at mér? segir Eiríkr, þvíat mér þykkir eigi at þér vígt, svá gǫmlum manni: “què hi fa que un vell com tu ens hagi atacat?”, va proferir l'Eiríkr, “què és el que t'ha empès a venir fins aquí, a tu, un vell calb i blanc com una gavina jove? Realment és ben ver,” li diu l'Eiríkr, “que tot el rostoll (això és, absolutament tothom) ens ha volgut punxar a nosaltres, els noruecs, ja que heu vingut [tots], fins i tot els vells que ja teniu un peu a la tomba a causa de l'avançada edat, fins aquí a lluitar amb nosaltres; i ara, que vols que et concedeixi la vida?”, li diu l'Eiríkr, “perquè a mi no em sembla bé que t'hagi de matar, a tu, que ja ets tan vell”

mát <n. máts, mát>:

1. < ESCAC> mat m

♦ skák og mát: escac i mat

♦ verða mát: sofrit escac i mat, perdre als escacs

2. (vandræði) dificultats f.pl, mal pas (destret, situació penosa o de dificultat)

♦ hann þolir (o: stenst) ekki lengur mátið: <LOC FIG> ja no [ho] pot aguantar més, ja no ho pot resistir més

♦ vera kominn í mát við e-ð: <LOC FIG = vera í vandræðum> haver-se ficat en un mal pas amb una cosa

3. (þrot) esgotament m (exhauriment)

♦ komast í mát: <LOC FIG> fer curt, quedar sense

♦ vera kominn í mát við e-ð: <LOC FIG = vera í tímahraki> haver fet curt de temps

mát <n. máts, mát>:

1. (mál) mida f (amidament, mesurament)

♦ taka mát af einhverjum við fatasaum: prendre-li les mides d’algú amb la cinta mètrica

2. (hóf) mesura f (moderació)

3. <†> (mót) motlle m (forma)

máta <máta ~ mátum | mátaði ~ mátuðum | mátað ║ e-ð>: emprovar-se una cosa, assatjar-se una cosa(Mall.) (peça de roba)
	má ég máta hann / hana / það? Que me'l ~ me la puc emprovar? (o: Que el me ~ la’m puc assatjar? -Mall.-)

mátt·leysi <n. -leysis, no comptable>: 1. debilitat f, feblesa f
	2. <FIG> impotència f
		máttleysi gagnvart e-u: impotència davant una cosa

máttur <m. máttar, mættir>: poder m

medalía <f. medalíu, medalíur. Gen. pl.: medalía>:

medalla f

medista·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: salsitxa f
	steikt medisterpylsa: bratwurst f

með I. <prep. + Dat.>:
	1. <GEN> amb
	2. entre (amb noms de col·lectius, gentilicis etc.)
		það var siður með fiskimönnum: era costum entre els pescadors (o: dels pescadors)
	II. <prep. + Ac>: amb (amb verbs de moviment)
	
með því að <+inf.>: 1. Conjunció causal: perquè, per tal com
	2. De vegades serveix per retre en islandès el nostre participi de present

meðal <n. meðals, meðul>: medecina f
	meðal <+ við + dat>: medecina per..., medecina contra...

meðal·kafli <m. -kafla, -kaflar>:

empunyadura f, mantí m, puny m (d'espasa, sabre tc.)

meðan: 1. mentre, durant
	2. á meðan: 2a. mentre
			á meðan þú ert þar: mentre siguis aquí...
			2b. mestrestant
			bíddu á meðan: espera mentrestant

með·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:

vot positiu, vot m a favor

með·aumkun <f. -aumkunar, no comptable>: compassió f, pietat f

meðaumkunar·laus, -laus, -laust: despietat -ada, sense compassió

meðaumkunar·samur, -söm, -samt <adj.>:

compassiu -iva

◊ konungsdóttir átti sér læknishús lítit, ok var þar harðla ununarsamt inni fyrir sjúkar mannskepnur at vera hjá mjúktæku kvenfólki ok meðaumkunarsömu at lifa: la princesa hi tenia un petit hospital i allà dins a les criatures humanes malaltes els hi resultava molt delitós, estant-se i vivint a ca unes dones de tacte suau i compassives

með·farir <f.pl -fara. Emprat gairebé exclusivament en datiu en el sintagma: í meðförum>:

♦ í meðförum: de maneig...

♦ auðveldur í meðförum: fàcil de manipular, fàcil de manejar, de fàcil maneig

♦ e-ð er auðvelt í meðförum: una cosa és fàcil de manipular (fàcil d'usar o: fàcil de manipular a causa del seu pes i les seves mides)

♦ illur í meðförum: difícil de manipular, difícil de manejar, de difícil maneig

♦ í meðförum e-s: <LOC FIG> en mans de

◊ á barokktímabilinu þróaðist meðal annars pólifónískur ritháttur sem talinn er hafa náð hæstum hæðum í meðförum Bachs: a l'època del barroc, es va desenvolupar, entre d'altres, la tècnica de la composició polifònica, de la qual es diu que va atènyer els seus cims més elevats en mans de Bach

með·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

1. (meðhöndlun) tractament m (manera de tractar algú o una cosa & MED)

◊ sanngjörn og heiðarleg meðferð: un tracte honrós i just

♦ fá góða meðferð: rebre un bon tractament

♦ fá slæma meðferð: rebre un tractament dolent, ésser tractat -ada malament

♦ sæta illri meðferð: ésser tractat -ada malament

♦ taka e-ð til meðferðar: tractar una cosa, examinar una cosa (afer, assumpte, qüestió, punt)

♦ málið var tekið til meðferðar: es va tractar l'afer

♦ vera í meðferð: <MED> estar en tractament

2. (notkun) maneig m (manejament, manipulació)

♦ hægur meðferðar: fàcil de manejar

3. (hegðun, framkoma) comportament m, conducta f, capteniment m (manera de captenir-se o comportar-se)

◊ eigi mun ek gipta þér dóttur mína við þessa meðferðina: amb aquesta manera de comportar-te, no et donaré pas la meva filla per dona

◊ þat var ok mælt um Helgu, at enga vissu menn þá aðra konu er betr væri um sköruleik sinn ok um ásjá ok um alla meðferð en Helga: de l'Helga també en deien que en aquells temps ningú no coneixia cap altra dona que fos millor que l'Helga en noblesa de caràcter, bellesa física i capteniment

4. (hátterni, framferði) manera f de procedir, actuació f (manera de fer o d'actuar, tant d'obra com de paraula)

5. (athafnir) accions f.pl (actes)

með·fram: 1. en part
	2. alhora

með·fram <prep.+dat>: al llarg de
	meðfram ánni: al llarg del riu
	meðfram strandlengjunni: tot al llarg de la costa

með·fursti <m. -fursta, -furstar>:

copríncep m  (cadascun dels regents d'Andorra)

♦ franski meðfurstinn: el copríncep francès

♦ spænski meðfurstinn: el copríncep espanyol

með·fæddur, -fædd, -fætt <adj.>:

congènit -a 

♦ meðfæddar aflaganir: deformacions congènites

♦ meðfæddar vanskapanir: malformacions congènites

♦ meðfædd sárasótt: sífilis congènita

með·ganga <f.-göngur>: embaràs (“el temps en què es va amb el nen”)
	cf. l’expressió: ég fer með sveinbarn: estic embarassada d’un nen

meðgöngu·tími <m. -tíma, pl. no hab.>: durada f de l’embaràs
	á meðgöngutíma: durant l'embaràs

með·limur <m. -lims, -limir>:

membre m

♦ meðlimir sömu fjölskyldu: membres de la mateixa família

♦ meðlimur í klúbbnum: membre del club

með·læti <n. -lætis, no comptable>:

bona sort

♦ í meðlæti og mótlæti: en els bons temps i en els temps dolents, en la prosperitat i en la penúria

♦ nota e-ð sem meðlæti: usar una cosa com a amulet de la bona sort

meðmæla·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

carta f de recomanació

með·mæli <n.pl -mæla>:

referències f.pl (recomanació, normalment escrita, que un protector, antic patró o empleador etc. fa d'algú)

♦ hún hefur ágæt meðmæli: té magnífiques referències

♦ hún sendi meðmæli með umsókinni: va adjuntar una carta de recomanació a la sol·licitud

með·vitaður, -vituð, -vitað <adj.>:

1. (með meðvitund) conscient (amb plena consciència)

2. (ljós, skýr, skilmerkilegur) explícit -a (no implícit)

mega: poder
	má ég fá...: podria donar-me... (adreçant-se a venedora o dependenta)

<†>  megin¹ <n. megins, no comptable>:

força f [extraordinària]

◊ fjarri gekkt þú þá, er ek vann þetta verk og ek reynda þetta snarpa sverð með minni hendi, ok mínu afli atta ek við orms megin meðan þú látt í einum lyngrunni, ok vissir þú eigi, hvárt eð var, himinn eða jǫrð: te n'havies anat lluny quan vaig dur a terme aquesta proesa i vaig provar amb les meves mans aquesta espasa mesurant les meves forces contra el poder del drac mentre tu jeies a dins una bruguera sense saber ni si eres al cel o a la terra

◊ eino sinni | neytta ec allz megins / iǫtna gǫrðom í, / þá er Giálp oc Greip, | dœtr Geirraðar, / vildo hefja mic til himins: una [sola] vegada vaig fer ús de tota la meva força a la ciutadella dels ètuns, quan la Gjálp i la Greip, les filles d'en Geirrøðr, volgueren aixecar-me fins al cel

♦ trúa á mátt sinn og megin: confiar totalment en les seves forces

megin² <n. megins, no comptable>:

la major part

♦ megnið (o: meginið) af leiðinni: la major part del camí

megin³ <adv.>:

indica el costat o la cara d'un objecte, accident geogràfic etc. on es duu a terme una acció, hi ha situat un objecte etc.

◊ og eftir þetta, þá voru menn sendir þegar í mót öllu liði jarls, að þangað skyldi koma á eina stefnu, og eigu þeir að þessu handsöl og binda fastmælum sín í milli, og nú taka þeir veizlu dýrlega að Danakonungs, og fara nú síðan í móti keisaranum með allan her þann er þeir fingu til. Haraldur konungur fer með skipaliði til Ægisdura. En Hákon jarl fer með sinn her til Slésdura öðru megin landsins. Ótta keisari spyr þetta, að Hákon jarl er kominn í Danmörk að berjast í móti honum. Hann tekur þá það ráð, að hann sendir jarla sína, Urguþrjót og Brimiskjarr, til Noregs. Þeir höfðu tólf kugga hlaðna af mönnum og vopnum þeirra örenda að kristna Noreg, meðan Hákon jarl væri í brautu: i després d'això, s'enviaren immediatament missatgers amb l'ordre d'anar a trobar-se amb tota la host del iarl, a qui convocaren a una reunió allà, durant la qual [el rei i el iarl] varen arribar a un ferm acord entre si que segellaren amb una encaixada de mans, després de la qual tots ells foren obsequiats amb un magnífic banquet pel rei de Dinamarca i, després, marxaren a l'encontre de l'emperador amb tota la host que s'havia pogut aplegar a tal fi. El rei Haraldur va posar rumb amb la seva flota cap a les Ægisdyr, mentre que el iarl Hákon va marxar amb el seu exèrcit cap a les Slésdyr, a l'altra banda del país. L'emperador Ótti fou ennovat que el iarl Hákon havia arribat a Dinamarca per lluitar contra ell; aleshores va prendre la decisió d'enviar els seus iarls l'Urgi-Þrjótur i en Brimi-Skjarr a Noruega, amb dotze coques, carregades d'homes i armes, amb la missió de cristianitzar Noruega mentre el iarl Hákon fos a fora

◊ en hitt í öðru lagi, að allur fénaður sá er þeim megin Danavirkis var, sem þeir voru staddir, var á braut rekinn vandlega allur og fengu þeir því ekki náð: i a això s'hi afegia que s'havien emportat, fins al darrer cap, tot el bestiar que hi havia hagut a aquella banda del Danavirki on ells es trobaven, de manera que no en podien aconseguir pas

◊ þar var þannig til farið, er virkið var, að díki mikið var grafið þeim megin sem þeir voru. Það var tíu faðma breitt, en níu faðma djúpt. En nokkuru mjórra þar er kastalar stóðu yfir uppi. En þeir voru svo settir, að kastali stóð yfir hverju hundraði faðma á virkinu uppi: la disposició del Danavirki era tal que, a la banda on ells eren, s'hi havia cavat un gran fossat que feia deu braces d'ample per nou de fondària, encara que era una mica més estret allà on hi havia castells a l'altra riba. La disposició dels castells era tal que n'hi havia un cada cent vint braces

◊ og það sama kveld er til slíkra stórtíðenda horfist, þá kömur Pálnatóki vestan af Bretlandi og verður þá landfastur það sama kveld við Danmörk og hafði fjögur skip og tuttugu. Hann leggur undir nesið öðru megin og tjaldar þar um skip sín: i el mateix vespre que s'havien de produir aquells fets assenyaladíssims, en Pálna-Toki va arribar de ponent, de l'Illa Britànica i aquell mateix vespre va amarrar a Dinamarca i anava amb vint-i-quatre naus. Va ancorar a l'altra banda del cap de terra on va fer posar els envelats als seus vaixells per fer-hi nit

◊ og eftir því gerir Arnoddur, sem Fjölnir mælti fyrir. Nú gengur hann fyrst innar eftir höllinni frá hásæti konungsins og ber þessa ör fyrir hvern mann, og kannast engi við að eigi. Þar kömur enn er hann fer utar eftir höllinni hinum óæðra megin, þar til er hann kömur fyrir Pálnatóka og spyr hann eftir hvort hann kenni örina: i després d'això, l'Arnoddur va fer tal com en Fjölnir li havia manat. De primer, va anar d'allà on hi havia el setial del rei cap endins de la höll, mostrant la fletxa a cada home davant el qual passava, però ningú no la va reconèixer. Després, va fer el mateix però dirigint-se ara cap a la part exterior de la höll, passant per la part on hi havia el bancal ‘inferior’ -l'óœðri bekkr-, fins que va arribar davant en Pálna-Tóki a qui va preguntar si reconeixia o no la fletxa

◊ en svo er hér frá sagt að í austur horfi botninn á Hjörungavogi en mynnið í vestur. Þar standa og út á voginum steinar þrír þeir er heita Hjörungar, og er einn þeirra nokkuru mestur, og er við þá steina vogurinn kenndur. En sker liggur inn á voginum miðjum, og er jafnlangt til lands á alla vega frá skerinu, bæði inn á vogsbotninn og út tveim megin gagnvert. En ey liggur sú fyrir norðan voginn, er heitir Prímsigð, en Harund liggur fyrir sunnan voginn, og þar inn frá er Harundarfjörður: i així aquí es conta que la badia dels Hjörungar té l'entrada a ponent mentre que la part més interior d'ella es troba a llevant. Davant l'entrada de la badia hi ha tres roques que s'anomenen Hjörungar, i una d'aquestes roques és una mica més grossa que no les altres, i són aquestes roques les qui donen nom a la badia. Al bell mig de la badia hi ha un faralló o sker i aquest faralló està igual de lluny del fons de la badia com de les dues bandes de la seva sortida. A la banda nord de la badia hi ha una illa que es diu Prímsigð, i a la banda sud n'hi ha una altra que es diu Harund, i d'ella en surt, en direcció terra endins, el fiord de Harund

◊ þar innar frá sat Amur og Gapi, þá Glámur og síðan hver að öðrum svo að skipaður var hellirinn þeim megin sem þeir voru. Ekki kom brúðurin í sæti: d'allà i cap endins hi seien l'Amur i en Gapi, i després venia en Glámur i després, tots els altres, de manera que la cova, per la banda on ells eren, estava tota ocupada. La núvia no va anar al seu seient

◊ hon var svá mikil, at hon tók tveggja vegna, svá at eigi mátti komask hjá henni. Nú lætr hann taka þá Sigmund og Sinfjǫtla ok setja í hauginn sínum megin hvárn þeira, fyrir því, at honum þótti þeim þat verra at vera eigi báðum saman; en þó mátti heyra hvárr til annars: era tan grossa que, de per llarg, anava de banda a banda de paret i era impossible que ningú la pogués passar pels costats. Va fer agafar en Sigmundr i en Sinfjǫtli i els va fer posar a dins el túmul, a cadascun a un costat diferent de la llosa, considerant que resultaria pitjor per a ells si, no poguent estar plegats, podien sentir-se l'un a l'altre

♦ báðum megin: per tots dos costats, per totes dues cares

♦ hérna megin: en aquest costat, en aquesta banda

♦ hérna megin við e-ð: a aquesta banda de..., a aquest costat de...

◊ hérna megin við ána: a aquest costat del riu

♦ hinum megin: a l'altra banda, a l'altre costat

♦ hinum megin við e-ð: a l'altra banda de..., a l'altre costat de...

◊ hinum megin við fjallið: a aquest costat del puig

♦ hvoru[m] megin: un -a davant l'altre -a

◊ og er á leið náttina vaknaði Þorsteinn Íslendingur og beiddi að ganga af sæng en sá svaf fast er hjá honum lá svo að Þorsteinn vildi víst eigi vekja hann. Stendur hann þá upp og kippir skóm á fætur sér og tekur yfir sig einn feld þykkvan og gengur til heimilishúss. Það var stórt hús svo að ellefu menn máttu sitja hvoru megin. Sest hann á ystu setu. Og er hann hefir setið nokkura stund sér hann að púki kemur upp á innstu setu og sat þar: al mig de la nit, en Þorstein l'islandès es va despertar i va demanar que el deixessin sortir del llit perquè havia d'anar a la comuna, però l'home que jeia al seu costat estava ben dormit i en Þorsteinn no va voler despertar-lo, de manera que es va aixecar, es va ficar ràpidament les seves sabates, es va posar a sobre un feldr gruixut, un abric folrat de pell de xai, i va anar a la comuna. La comuna era un edifici prou gros com perquè hi cabessin onze homes asseguts a cada banda. En Þorstein es va asseure al forat de més a prop de la porta. Quan ja feia una estoneta que hi seia, va veure que un fantasma (atribueixo aquí al mot púki no pas el significat del mot en islandès modern, dimonió sinó el significat del baix-alemany mitjà spôk, spûk i tradueixo en conseqüència) apareixia al seient més allunyat de la porta i hi restava assegut

◊ konungur mælti: "Þá hefir hann vel við orðið. En undir væri þér hvorum megin hann sneri að": el rei va dir: "ha sabut donar-hi una bona resposta, però [si l'he entesa bé,] dependria de tu decidir per quin dels dos costats ell prendrà"

◊ hann tekur spjótið Grásíðu úr örkinni og er í kápu blárri og skyrtu og í línbrókum og gengur hann síðan til lækjar þess er fellur á milli bæjanna og tekið var neytingarvatn af hvorumtveggja bænum. Hann gengur götu til lækjarins en veður síðan lækinn til götu þeirrar er lát til hins bæjarins. Gísla var kunnug húsaskipan á Sæbóli því að hann hafði gert þar bæinn. Þar var innangengt í fjós. Þangað gengur hann. Þar stóðu þrír tugir kúa hvorum megin; hann hnýtir saman halana á nautunum og lýkur aftur fjósinu og býr svo um að eigi má upp lúka þó að innan sé til komið: va treure la llança Grásíða de dins la caixa i, duent posada una capa blava, una camisa i els calçotets de lli, es va dirigir cap al rierol que, passant per entre els dos masos, era la font d'aigua corrent de tots dos. Va prendre el caminoi que menava fins al rierol, el va passar a gual i després va prendre la camada que duia fins a l'altre mas. En Gísli coneixia la disposició dels edificis del mas de Sæból perquè era ell el qui l'havia construït. De la vaqueria es podia passar directament a l'interior del mas. Va entrar dins la vaqueria; hi havia trenta vaques a cada costat. Va fermar entre si les cues de les vaques, va tornar a sortir de la vaqueria i la va barrar de tal manera que la porta no es pogués obrir des de la part de dedins encara que hi arribessin (ja que els de l'interior del mas quedarien entrebancats per les vaques, fermades de dues en dues per la cua)

♦ hægra megin: al costat dret, a la banda dreta

◊ hægra megin sést í Il Duomo en vinstra megin er kirkjan Orsanmichele: a la dreta s'hi veu Il Duomo i a l'esquerra l'església d'Orsanmichele

♦ hægra megin við e-ð ~ e-n: a la dreta d'una cosa ~ d'algú

♦ öðrum megin... hinum megin...: d'una banda... de l'altra; d'un costat... de l'altre

♦ öllum megin: per totes bandes

◊ nú leggur Haraldur að þeim öllum megin, og lýstur þegar í bardaga með þeim bræðrum. En það var jafnt jólaaftan sjálfan er þeir börðust: en Haraldur llavors els va atacar per totes bandes i el combat entre els germans va començar immediatament. Van lluitar entre ells precisament la mateixa nit de Nadal

♦ sitt hvoru megin: un davant l'altre a banda i banda (d'alguna cosa que hi ha al mig: un riu, un fiord, un freu etc.)

♦ sitt hvoru megin við e-ð: un a cada costat d'una cosa, a banda i banda de...

megin- <en compostos>:

principal, més important

megin·gjarðar <f.pl -gjarða>:

<MITOL> cinyells m.pl de força o Megingiardar f.pl, una de les tres possessions (i alhora, un dels tres atributs) del déu Tor, al costat del martell Miòlnir (cf. → Mjöllnir) i les Iarngreipr (cf. → Járngreipur), els seus guants de ferro. Segons l'Snorri, els cinyells de força li conferien el doble de la seva força divina: “ok er hann spennir þeim (= les Megingjarðar) um sik, þá vex honum ásmegin hálfu” ‘i quan se'ls cenyeix, la seva força d'ans se li acreix del doble’. A l'estrofa 7 de la Þórsdrápa de l'escalda Eilífr Goðrúnarson, el cinyell hi apareix amb el nom de → Njarðgjǫrð . Als skáldskaparmál de l'Snorri, aquest hi conta, a l'episodi intitulat fǫr Þórs til Geirraðargarða, que la gýgr Gríðr -que també és la mare del déu Viðarr el silenciós o Viðarr el taciturn, fill d'ella i l'Odin-, amb qui en Tor passa una nit anant cap als estatges fortificats d'en Geirrod, els Geirraðargarðar, li deixa un cinyell de força i uns guants de ferro propis, així com el bastó Gríðarvǫlr perquè hi pugui vèncer l'ètun Geirrøðr, ja que en Tor, a instància d'en Loki, s'havia avingut a anar a cal Geirrod sense els seus tres objectes màgics. En Loki, d'altra banda, s'havia vist obligat a convèncer en Tor d'anar als Geirraðargarðar per poder salvar la vida: així li ho havia exigit en Geirrod un cop que en Loki havia estat presoner seu i després d'haver-li negat el menjar durant tres mesos

◊ þá fór Þórr til ár þeirar, er Vimur heitir, allra á mest. Þá spennti hann sik Megingjǫrðum ok studdi forstreymis Gríðarvǫl, enn Loki helt undir Megingjarðar. Ok þá er Þórr kom á miðja ána, þá óx svá mjǫk áin, at uppi braut á ǫxl hánum: després d'això, en Þórr va caminar fins arribar al riu que es diu Vimur, el més grans de tots els rius. [Per travessar-lo, en Þórr] es va cenyir aleshores els cinyells de força mentre s'aguantava amb el bastó Gríðarvǫlr [que anava clavant diagonalment] en la direcció del corrent, mentre que en Loki s'amagava a sota dels cinyells de força. Quan en Þórr va arribar a mitjan riu, el riu es va acréixer tant que el corrent d'aigua trencava per damunt les seves espatlles

megin·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:

<MITOL> variant de → Megingjarðar ‘cinyells de força’. En singular, el mot només és atestat al Rauðúlfs þáttr, on apareix com un dels atributs d'una imatge del Crist crucificat que s'apareix en somnis al rei Olau el Gros

meginlands·loftslag <n. -loftslags, no comptable>:

clima m continental

megin·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:

sisme m principal (terratrèmol principal seguit de rèpliques)

megin·tilgangur <m. -tilgangs, -pl. no hab.>:

objectiu m principal, propòsit m principal

megrun <f. megrunar, megranir>: aprimament m, amagriment m

megrunar·kúr <m. -kúrs, -kúrar>: dieta f d'aprimament

megrunar·lyf <n. -lyfs, -lyf>: medicament m (o: fàrmac m) per a aprimar-se

meiðsli <n>: ferida
	opið meiðsli: ferida oberta

mein <n. -meins, -mein>:

1. (skaði) dany m (mal)

♦ gera e-m mein: <LOC> fer mal a algú

♦ gera e-m e-ð til meins: <LOC> infligir un dany a algú, causar-li un mal a algú

♦ meinið er það að <+ ind.>: <LOC FIG> el problema és que <inf.>, el mal és que <+ ind.> 

♦ e-m stendur mein af e-u: <LOC> algú sofreix dany a causa d'una cosa

♦ taka sér e-ð í mein: <LOC FIG> privar-se d'una cosa que realment es necessita

♦ þykkir e-m mikit (o: stór) mein á e-u: trobar molt lamentable una cosa, saber a algú molt de greu una cosa

♦ og gerði hann það, að honum þótti stór mein á vera en vildi við leita að hugga hana: i ho feia perquè ho trobava molt lamentable i, fent-ho, volia cercar de procurar-li consol

♦ þótti þat þá með stórum meinum um þvílikan mann því að honum varð það að engum frama: la gent trobava que allò era un gran defecte en un home com aquell perquè era un menyscapte a la seva fama

♦ verða e-m að meini: <LOC> fer mal a algú

♦ e-m verður mein að e-u: <LOC> a algú li'n resulta un dany d'una cosa

2. (sjúkdómur & þjáning) mal m corporal, mal físic (malaltia & sofriment, patiment)

◊ svo þóttist Þórður mjög fyrir verða fyrir konuna af þessum meinum er á lögðust að menn segja það...: en Þórður creia tant que a ell li havia sobrevingut un gran revés de tots aquests mals que s'havien emparat de la seva dona que la gent deia que...

♦ kenna sér einskis meins: <LOC FIG> no tenir absolutament res, estar completament sa sana

3. <JUR ECL = meinbugir> impediment m legal de casament

♦ ást í meinum: <LOC FIG> amor incestuós

♦ eiga barn í meinum: <LOC FIG> tenir un fill fruit de relacions incestuoses

meina·fræði <f. -fræði, no comptable>:

patologia f

meinafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

patològic -a

meina·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

patòleg m, patòloga f

mein·blandinn, -blandin, -blandið: verinós, nociu

mein·fýsi <f. -fýsi, no comptable>:

malvolença f, dolenteria f, malignitat f

mein·fýsinn, -fýsin, -fýsið <adj.>:

malèvol -a, dolent, maligne -a

mein·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: injúria f, ofensa f

mein·haddur <m. -hadds, -haddar>: menhaden m (peix Brevoortia tyrannus)

mein·loka <f. -loku, -lokur>:

lapsus m (de llengua, de ploma)

mein·læti <n. -lætis, pl. no hab.>:

mortificació f

meinlætis·maður <m. -manns, -menn>:

asceta m & f

mein·semd <f. -semdar, -semdir>:

mal m (malaltia)

mein·semi <f. -semi, pl. no hab.>:

dolenteria f, malícia f

mein·særi <n. -særis, -særi>:

perjuri m, fals jurament

meinsæris·maður <m. -manns, -menn>:

perjur m, perjurador m, perjura f, perjuradora f

meintur, meint, meint <adj.>:

presumpte -a

<†>  meinun <f. meinunar, pl. no hab.>:

infortuni m, desventura f, dissort m, desastre m

◊ og þótti honum það stór meinun er til þeirra Bjarnar kom allra jafnt saman: i li semblava un gran infortuni que havia caigut sobre tots ells i en Björn per igual

meir <adv.>:

més

♦ seinna meir: més tard, després (posteriorment, més endavant)

♦ síðar meir: més tard, després (posteriorment, més endavant)

♦ sýnu meir: considerablement més

♦ þeim mun meir: més que més

meira <adv.>:

1. més

♦ e-ð er hálfu meira [en...]: una cosa és el doble de grossa [que no pas...]

♦ meira að segja: i per si això no fos prou... (o: i [el que] és més...) 

2. meira només s'utilitza per a formar el comparatiu dels participis de present emprats com a adjectius verbals. Altrament es recorre sempre a les formes sintètiques amb -ari, -ari, -ara

◊ meira áríðandi: més urgent

meiran <n. meirans, no comptable>:

<CULIN> marduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana emprada com a condiment culinari)

meiri, meiri, meira <adj. comparatiu de → mikill>:

1. (stærri) més gran, més gros -ossa, major (referit a extensió, volum, quantitat i rellevància social, mai a edat)

♦ þetta eru nú meiri lætin!: <LOC> quina sorollada! (o: quin renover!, Mall.) 

◊ meiri og minni megir Heimdallar: fills major i menors d'Heimdal·le (això és, tots els homes: indiferentment si són d'extracció social alta o baixa)

2. (að magni) més (especialment davant substantius que no són quantificables o comptables)

◊ bara ást, ást, ást og meiri ást: només amor, amor, amor i més amor

◊ bjór, meiri bjór!: cervesa, més cervesa!

♦ ekki meiri X...... en svo að...: no més... com perquè <+ subj.> 

♦ meiri X...... en svo að...: més... del que... (o: que no...) 

♦ því meiri... þeim mun meiri...: com més... més... 

♦ því meiri... því meiri...: com més... més... 

♦ því meiri... því minni...: com més... menys... 

◊ því meiri flokkun og fleiri grúppur því minni umræða: com més fraccions i més grups, menys debat

meiri·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

<POLÍT> majoria f 

♦ ná hreinum meirihluta: obtenir la majoria absoluta

♦ verða meirihlutinn í landi: convertir-se en la majoria en un país

meistara·gráða <f. -gráðu, -gráður>:

<EDU> màster m oficial

meistari <m. meistara, meistarar>:

1. <GEN> mestre m (grau més alt de manobre, artesà i d'altres oficis)

♦ æfin skapar meistaran: <LOC FIG> la pràctica fa el mestre

◊ meistari Jakob, meistari Jakob! Sefur þú, sefur þú? Hvað slær klukkan, hvað slær klukkan?: mestre Jaume, mestre Jaume! Que dormiu?! Que dormiu?! Quina hora toquen les campanes? Quina hora toquen les campanes?

◊ meistari meistaranna: mestre de mestres

2. <CULIN> xef m (cuiner en cap)

◊ meistari eldhússins: el xef

3. <ESPORT> campió m, campiona f

4. <EDU> màster m & f (persona que ha cursat amb èxit un màster oficial)

♦ → MA “magister artium”

♦ → MS “magister scientiarum”

♦ → MEd “magister educationis”

♦ → MPaed “magister paedagogiae”

melanterít <n. melanteríts, melanterít>:

<GEOL> melanterita f

mela·sól <f. -sólar, -sólir>:

rosella àrtica groga (planta Papaver radicatum)

mel·gresi <n. -gresis, pl. no hab.>:

sègol marí, sègol m de mar, èlim m de sorral (planta Elymus arenarius)

mella <f. mellu, mellur. Gen. pl.: -mellna o: -mella>: puta f

mellu·dólgur <m. -dólgs, -dólgar>: macarró m, macarra m (alcavot de prostituta)

melóna <f. melónu, melónur. Gen. pl.: melóna>: meló m

melting <f. meltingar, no comptable>: digestió f

melur <m. mels, pl. no hab.>:

sègol marí, sègol m de mar, èlim m de sorral (planta Elymus arenarius)

mengun <f. mengunar, no comptable>: contaminació f (del medi ambient)

menning <f. menningar, menningar>: cultura f

menningar- <en compostos>:

cultural

menningar·arfur <m. -arfs, pl. no hab.>: llegat m cultural

menningar·heimur <m. -heims, -heimar>:

civilització f

♦ árekstur menningarheima: xoc de civilitzacions

♦ átök menningarheima: lluita de civilitzacions, conflicte entre civilitzacions

♦ bandalag menningarheima: aliança de civilitzacions

◊ ...tillögu Spánverja um að myndað verði bandalag menningarheima milli vestrænna ríkja og múslimaríkja í baráttunni gegn hryðjuverkum: ...de la proposta dels espanyols que es formi una aliança de civilitzacions entre els països occidentals i els països musulmans en la lluita contra els atemptats terroristes

♦ samband menningarheima: aliança de civilitzacions

menningar·mannfræði <f. -mannfræði, no comptable>:

antropologia f cultural

menningarmála·ráðuneyti <n. ráðuneytis, ráðuneyti>:

ministeri m de cultura

menningar·minjar <f.pl -minja>:

llegat m cultural

menningar·mynd <f. -myndar, -myndir>: documental m

menningar·ráð <n. -ráðs, -ráð>: regidoria f de cultura (en ajuntaments)
	Lista- og menningarráð: regidoria de cultura i arts

menningar·saga <f. -sögu, -sögur>: història f de la cultura

menningar·verðmæti <n. -verðmætis, -verðmæti>:

valor m cultural

menningar·verk <n. -verks, -verk>:

obra f cultural

♦ Balerískt Menningarverk: Obra Cultural Balear

◊ BMVið / Kuflgammurinn: OCB - Voltor

mennta- <en compostos>:

educatiu -iva, educacional

mennta·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

programa educatiu, programa m educacional

♦ menntaáætlun Evrópusambandsins: programa educacional de la Unió Europea 

menntamála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>: ministeri m d’educació i ciència

menntaskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>: professor m d'institut, professora f d'institut

mennta·skóli <m. -skóla, -skólar>: institut m (d’E.S.O. i batxillerat)

menntun <f. menntunar, no comptable>: formació f acadèmica (educació escolar i universitària d'una persona)

Mercadona·stórmarkaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:

supermercat m Mercadona

mer·folald <n. -folalds, -folöld>: <ZOOL> poltra f

merg- <en compostos>: <MED> medul·lar

merg·bein <n. -beins, -bein>: 1. <CULIN> os m o bocí m d'os que conté moll comestible (destinats, p.e., a ésser bullits etc.)
	2. <CULIN> ossobucco m

mergill <m. mergils, marglar>:

<GEOL> marga f

mergur <m. mergjar, no comptable>: moll m d'os, <MED> medul·la f, 

merki <n. merkis, merki>: 1. (herfáni) estendard m (bandera)
		hlaupast undan merkjum: <MIL> desertar
	2. (bending, stjörnumerki) senyal m, senya f (gest indicatiu & signe zodiacal)
		gefa merki: fer un senyal
			hann gaf honum merki: li fa ver un senyal
		til merkis um það, að...: en senyal que..., en senyal de <+ inf.>
	3. (teikn, einkenni) signe m (marca, moviment, gest, símptoma etc. que revela un fet)
		hún sýndi engin merki um geðshræringu eða veikleika: no va mostrar cap signe d'emoció o de feblesa
		merki um fátækt þeirra: un signe de llur pobresa

merki·legur, -leg, -legt: remarcable, notable
	ekkert merkilegt: res d’interessant, res de nou
	sögulega merkilegur: històricament remarcable, d'importància històrica

merki·miði <m. -miða, -miðar>: etiqueta f

merking <f. merkingar, merkingar>: 1. (þýðing, inntak) significat m
		merking orðs: el significat d'un mot
	2. (það að merkja) marcatge m (acte de marcar una cosa)

merkingar·fræði <f. -fræði, no comptable>: semàntica f

merkja <merki ~ merkjum | merkti ~ merktum | merkt>: 1.  <e-ð>: (setja merki á) fer una senya a
	2.  <e-ð>: (marka sauðfé) marcar una peça de bestiar (per saber-ne la propietat)
	3.  <e-ð>: (taka eftir) adonar-se de, témer-se'n de (Mall.) (fixar-se en, reparar en)
	4. (þýða) significar, voler dir
		hvað merkir þetta orð?: què vol dir aquest mot? (quin significat té?)

merkur, merk, merkt <adj.>:

remarcable

♦ merkir atburðir: esdeveniments remarcables, fets remarcables

♦ merkur maður: un home remarcable

merlingur <m. merlings, merlingar>: marlí blau (peix Makaira nigricans)

Mervíkinga·ætt <f. -ættar, no comptable>:

<HIST> dinastia f dels merovingis, dinastia merovíngia

Mer·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:

<HIST> merovingi m, merovvíngia f

Mesópótamía <f. Mesópótamíu, no comptable>:

Mesopotàmia f

◊ Mesópótamía er landið [á] milli fljótanna Evfrats og Tígriss: Mesopotàmia és la terra entre els rius Tigris i Eufrates

messa <f. messu, messur>: 1. <RELIG> missa f
		fara í messuna (o: messu): anar a missa
		hlusta á messu: oir missa
			hlusta á messu í dómkirkjunni: oir missa a la seu
		hlýða messu: oir (o: sentir) missa
			hlýða messu í dómkirkjunni: oir missa a la seu
		mæta í messuna: anar a missa
		París er einnar messu virði: <LOC FIG> París bé val una missa!
		svört messa: missa negra
		syngja messu: dir missa cantada
		sækja messu: anar a missa
		verða á í messunni: <LOC FIG> ficar el peu dins la galleda
	2. (kirkjulegur minningardagur) dia m, festa f (dia en què se celebra la memòria d'un sant o d'una santa)
		Jónsmessa: dia m de Sant Joan
		Marteinsmessa er 11. nóvember: el dia de Sant Martí és l'onze de novembre

messa <messa ~ messum | messaði ~ messuðum | messað>: 1. <RELIG> dir missa
	2. messa yfir e-m: <LOC FIG> (skamma) clavar un esbronc a algú, pegar una renyada a algú (Mall.)

messías <m. messíasar, messíasar>:

<RELIG & FIG> messies m 

messíasar·komplex <m. -komplex, -komplexar>:

<PSICOL> complex m de messies

mest <adv. en grau superlatiu de → mikið i de → mjög>: >:

allò que més

♦ vera mest fyrir e-m: estar al capdavant de tot de..., ésser el qui més d'entre...

◊ Skeggi talaði fyrst á þinginu móti Ólafi konungi og var mest fyrir bóndum að mæla í móti kristninni: L'Skeggi va parlar el primer al þing en contra del rei Olau i era el capdavanter dels pagesos a oposar-se a [la introducció de]l cristianisme

◊ þar vóru fyrir þrír jarlar ok átta barúnar; var mest fyrir þeim Sigurðr, jarl af Glócestr: els comandaven tres iarls i vuit barons i d'entre ells, el qui més autoritat tenia, era en Sigurðr, iarl de Gloucester

mest- <en compostos científics>:

plisto-, plist-, pleisto-, pleist-

mesti, mesta, mesta <adj. . Formes febles del grau superlatiu de → mikill, mikil, mikið>: >:

més gros -ossa, màxim -a

mestur, mest, mest <adj. . Formes fortes del grau superlatiu de → mikill, mikil, mikið>: >:

més gros -ossa, màxim -a

mesúsa <f. mesúsu, mesúsur>: <RELIG> mezuzà f (מְזוּזָה ,מזוזה)

mesúsa·hús <n. -húss, -hús>: <RELIG> portamezuzà[s] m, estoig m de mezuzà (בית מזוזה)

mesúsa·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: <RELIG> [capseta f de] mezuzà f, estoig m de mezuzà (מְזוּזָה ,מזוזה)

meta <met ~ metum | mat ~ mátum | metið>:

1. <e-ð>: <GEN> estimar una cosa (taxar, avaluar, fer estimació)

♦ meta e-ð á þúsund krónur: valorar una cosa en mil corones

♦ meta eign: taxar un immoble

♦ meta tjón: avaluar els danys

♦ vega e-ð og meta: <LOC FIG> pesar i sospesar una cosa

2. <e-ð ~ e-n>: (þykja vænt um) apreciar una cosa ~ algú (prear, valorar)

♦ kunna að meta e-ð: saber apreciar (o: valorar) una cosa

♦ meta e-ð einskis (o: að engu): no apreciar gens una cosa, no fer gens de cabal d'una cosa

♦ meta e-ð lítils: tenir una cosa en poca consideració, menystenir una cosa

◊ ...ok safnar konungr sér nú liði miklu ok ferr nú á hendr frændum sínum með þenna her. Ok þykkja þeir (sér) fyrr gert hafa sakar við sik, þó at hann mæti lítils frændsemi þeira: ...i aleshores el rei reuneix una gran host i es dirigeix contra els seus parents amb aquest exèrcit, i[, en fer-ho,] ells (els seus oncles) li semblen estar en deute d'abans amb ell (llur nebot, que ara els ataca), encara que ell hagués tingut [fins llavors] en ben poca consideració el parentiu que els unia

♦ meta e-n: valorar algú, apreciar algú

♦ meta e-n að verðleikum: valorar algú pels seus mèrits

♦ meta e-n lítils: apreciar poc algú, tenir algú en poca estima

♦ meta e-n mikils: apreciar molt algú, tenir algú en gran estima, tenir algú en molta d'estima

♦ mikils metinn, metin, metið: molt estimat -ada, molt apreciat -ada, tingut -uda en gran estima i consideració

metast <mest ~ metumst | mast ~ mátumst | metist ║ um e-ð við e-n>:

disputar-se una cosa amb algú

◊ nú standa þeir upp ok metask ekki við at taka sverðit: aleshores es van posar drets i no van tenir raons entre si per l'espasa

met·orð <n.pl -orða>: prestigi m (reputació, fama & estatus)
	komast til metorða í dýrlingastétt: arribar als honors dels altars

metra·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

ona mètrica

metri <m. metra, metrar>: metre m (cent centímetres)
	hálfur metri: mig metre

metsölu·bók <f. -bókar, -bækur>:

best-sèl·ler m, best-seller m, èxit m de vendes

◊ ‘Tómas Jónsson, metsölubók’, eftir Guðberg Bergsson: ‘Tómas Jónsson, best-sèl·ler’, per Guðberg Bergsson

Metúsala <m. Metúsala, pl. no hab.>:

Matusala m, Matusalem m (mǝθūšεˈlaḥ, מְתוּשֶׁלַח)

mexíkanskur, mexíkönsk, mexíkanskt <adj.>:

mexicà -ana

Mexíkó <n. Mexíkó (ocasionalment: Mexíkó), pl. no hab.>:

Mèxic m

Mexíkó·maður <m. -manns, -menn>:

mexicà m, mexicana f

mexíkóskur, mexíkósk, mexíkóskt: mexicà -ana

mey <f. meyjar, meyjar>: 1. <GEN> verge f, donzella f
	2. <RELIG> mare f de Déu, verge f
		mynd af Maríu mey með Jesúbarnið: imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús

María mey frá Lluc (Escorca)

María mey frá Bonany (Petra)

meyja <f. meyju, meyjur. Gen. pl.: meyja>: 1. verge f, donzella f, <LIT> poncella f
	2. <stjörnuspármerki> verge m & f (signe de zodíac)
		ég er meyja: sóc verge (el meu signe zodiacal és Verge)
	3. Meyjan: <stjörnumerki dýrahringsins> La Verge (constel·lació zodiacal) (→ Mærin)

meyja·fölvi <m. -fölva, no comptable>:

<MED> clorosi f, anèmia hipocròmica microcítica

meyja·nellika <f. -nelliku, -nellikur>:

clavell muntanyenc, clavell bosquetà, clavell boscà (planta Dianthus carthusianorum)

meyjar·hár <n. -hárs, -hár>: falzia f, falguerina f, falguerola f, capil·lera f (planta Adiantum capillus-Veneris)

meyjar·ostra <f. -ostru, -ostrur>: ostra f de Virgínia (mol·lusc Crassostrea virginica)

mey·kóngur <m. -kóngs, pl. no hab.>:

<HIST> reina f verge

mey·prestur <m. -prests, -prestar>:

<TAROT> papessa f, sacerdotessa f

♦ hinn æstði meyprestur: la papessa, la [gran] sacerdotessa

mey·vax <n. -vax, no comptable>:

cera f verge

mélu·berg <n. -bergs, -berg>:

<GEOL> limolita f

miða <miða ~ miðum | miðaði ~ miðuðum | miðað>:

1. <GEN> apuntar

♦ miða á e-ð ~ e-n: apuntar a una cosa ~ algú

♦ miða byssunni á e-ð ~ e-n: apuntar a una cosa ~ algú amb l'escopeta

2. <FIG> aspirar a una cosa, apuntar a una cosa, tenir les seves mires posades en una cosa

♦ miða að e-u: apuntar a una cosa, aspirar a una cosa, tenir el seu punt de mira posat en una cosa

♦ hann miðar að því að <+ inf.>: els seus comptes són de <+ inf.>

♦ hann miðar að því að <+ subj.>: els seus comptes són que <+ subj.>

♦ miða e-ð að e-u: perseguir una cosa amb una cosa

♦ miða til e-s: apuntar a una cosa

3. <e-ð>: (staðsetja) localitzar una sota, situar la localització d'una cosa

♦ miða e-ð niður: fixar la posició d'una cosa

♦ miða e-ð við e-ð: marcar (o: assenyalar) la localització, la direcció o la distància cap a un indret mitjançant una cosa

♦ miðað við það: en comparació amb això, comparat amb això

♦ vísitölur vixtir, miðaðir við vísitölu eiginfjár: interessos indexats (o: vinculats) a (o: sobre) l'índex del patrimoni

♦ vísitölur vixtir, miðaðir við vísitölu hrávöru: interessos indexats (o: vinculats) al preu (o: sobre el preu) d'una mercaderia

4. <ús impersonal>: 

♦ e-u miðar vel ~ illa áfram: una cosa avança bé ~ malament

♦ e-m miðar vel áfram með e-ð: algú va avançant bé en una cosa

◊ henni miðar vel áfram með verkið: la seva feina avança bé, la seva feina tira endavant molt bé

miðalda-: medieval

miðalda·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura f de l’Edat Mitjana, literatura medieval

mið·aldir <f.pl -alda>:

1. <HIST GEN> edat mitjana

2. <HIST ÍSL> edat mitjana islandesa (del 1300–1350 fins a la Reforma)

miðaldra <adj. inv.>:

de mitjana edat

Mið-Ameríka <f. -Ameríku, no comptable>:

Amèrica f Central, Mesoamèrica f 

miða·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>: venda f d’entrades

miðast <miðast ~ miðumst | miðaðist ~ miðuðumst | miðast>:

basar-se

♦ vera miðast við e-ð: ésser calculat -ada en relació a una cosa

◊ lán eða kaupleigusamning er tilgreindur í íslenskum krónum en miðast við dagsgengi erlendra gjaldmiðla: el crèdit o el contracte de lísing és estipulat en corones islandeses però calculat en relació al tipus de canvi diari de monedes estrangeres

♦ það miðast að því að <inf.>: això pretén de <inf.>, això persegueix l'objectiu de <inf.>, això aspira a... <inf.>

Mið-Austurlönd <n.pl -Austurlanda>:

l'Orient Mitjà (Iran, Afganistan, Índia, Birmània etc.)

mið·borg <f. -borgar, -borgir>: centre m de ciutat

mið·bær <m. -bæjar, -bæir>: centre m de ciutat
	í litlu götunum í gamla miðbænum Pálmu: en els carrerons de la part vella de Palma

mið·dagur <m. -dags, -dagar>: (hádegi) migdia m (part del dia)

mið·degi <n. -degis, -degi>: (hádegi) migdia m (part del dia)

miðdegis·matur <m. -matar, -matar. Pl. no hab.>: dinar m

miðdegis·verður <m. -verðar, -verðir>: dinar m

Mið-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:

Europa f central

mið·eyra <n. -eyra, -eyru>:

<MED> oïda mitjana

Mið-Franki <m. -Franka, -Frankar>:

franc central, franca central

mið-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:

fràncic m central (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

mið·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:

fràncic -a central

miði <m. miða, miðar>: 1. <GEN> bitllet m (d'autobús, de bus, de tren etc.)
			einn miða til...: doni’m un bitllet fins a / cap a...
			ég ætla að fá miða til...! voldria un bitllet cap a...
			kaupa miða fram og tilbaka frá X til X: comprar un bitllet d'anada i tornada de X a X
	2. (aðgöngumiði) entrada f (de cinema, museu, espectacle etc.)
			eru enn til miðar á...? que hi ha entrades encara per a...?
			ég ætla að panta n miða á...: voldria reservar n entrades per a...
			get ég fengið að skipta á / skila þessum miðum? voldria canviar / tornar aquestes entrades
			hvar fást miðar á...? on puc obtenir entrades per a...?
			hvenær á ég að sækja miðana? Fins quan tenim per passar a recollir les entrades?
			það eru aðeins til miðar á...: només queden entrades per a...

miðill <m. miðils, miðlar>:

1. (miðlari) mitjancer m, mitjancera f (mediador)

2. (andamiðill) mèdium m & f (persona que pot entrar en contacte amb els morts en sessions d'espiritisme)

3. (kaupmiðill) corredor m, corredora f (correter)

4. (tæki) mitjà m de comunicació (mass mèdia) (→ fjölmiðill)

Miðjarðar·haf <n. -hafs, no comptable>: Mar Mediterrània

Miðjarðarhafs-barrakúði <m. -barrakúða, -barrakúðar>:

espet m  (peix Sphyraena sphyraena)

Miðjarðarhafs·langa <f. -löngu, -löngur. Gen. pl.: -langna o -langa>: escolà <m>, peix escolà (peix Molva elongata syn. Molva macrophthalma)

Miðjarðarhafs-munkaselur <m. -munkasels, -munkaselir>:

vell marí  (mamífer Monachus monachus)

miðjarðarhafs·sítrónufiðrildi* <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:

papallona f Cleopatra (papallona Gonepteryx cleopatra)

Miðjarðarhafs·sléttsíli* <n. -sléttsílis, -sléttsíli>:

sonso m [ver]  (peix Gymnammodytes cicerelus)

Miðjarðarhafs·skötuselur* <m. -skötusels, -skötuselir>: rap vermell (peix Lophius budegassa)

Miðjarðarhafsstýrax·kvoða <f. -kvoðu, no comptable>: liquidambre m (resina de l'arbre Liquidambar orientalis syn. Liquidambar imberbe i Liquidambar styraciflua)

miðjir, miðjar, mið:

pl. de → miður, mið, mitt “mig; mitjà”

mið·katalónska <f. -katalónsku>:

català m central

miðju·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> migcampista m, centrecampista m, mig m

miðju·setinn, -setin, -setið <adj.>:

cèntric -a, central (situat en el centre)

miðlan·leiki <m. -leika, no comptable>: comunicabilitat f

mið·lágþýska <f. -lágþýsku, pl. no hab.>:

baix-alemany mitjà(llengua germànica)

mið·lágþýskur, -lágþýsk, -lágþýskt <adj.>:

baix-alemany mitjà -ana

mið·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

(á rökhendu) terme m mitjà (de sil·logisme)

mið·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

central, medial

mið·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<GRAM> veu mitjana

miðmyndar- <en compostos>:

<GRAM> mitjà -ana

miðmyndar·sögn <f. -sagnar, .sagnir>:

<GRAM> verb deponent

mið·nætti <n. -nættis, -nætti>: mitja nit
	um miðnætti: a mitja nit

miðnætur·messa <f. -messu, -messur>: <RELIG> missa f del gall, matines f.pl [de Nadal] (Bal.) (celebració religiosa la nit de Nadal)
	fara í miðnæturmessu í dómkirkjunni: anar a matines de la Seu
	miðnæturmessa á aðfangadagskvöld ~ á jólanótt: missa del gall la nit de Nadal
	miðnæturmessa á jólum 2008: matines de Nadal del 2008

miðnætur·sól <f. -sólar, pl. no hab.>: sol m de mitja nit

miðras <m. miðrasar, miðrasar>:

<RELIG> midraix m (מִדְרָשׁ) (fl./pl.: midraixos og/i midraixim)

♦ bet miðras*: bet m midraix (בֵּית מִדְרָשׁ) (→ talmúð tórunnar)

mið·ríki <n. -ríkis, -ríki>: estat m central

mið·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: 1. (yfirstjórn ríkisins, miðríkisstjórn) govern m central
	2. (stjórnkerfi) centralisme m (sistema polític)
	3. (yfirstjórnarnefnd stjórnmálaflokks) comitè m central (de partit polític)
		miðstjórn Kommúnistaflokksins: el comitè central del partit comunista

miðstjórnar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

<POLÍT> comitè m central

♦ Miðstjórnarnefnd andfasískra herfylkinga Katalóníu: <HIST> Comitè Central de les Milícies Antifeixistes de Catalunya

mið·strengur <m. -strengs, -strengir>:

<GEOM> diàmetre m [de circumferència] (corda que passa pel centre de la circumferència)

mið·stýrður, -stýrð, -stýrt: centralitzat -ada
	miðstýrð ríki: estats centralitzats

Miðsumars·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>: Festa de Mitjan Estiu (a finals de juliol)

Miðsumars·vaka <f. -vöku, -vökur>: nit f de Sant Joan

mið·stýring <f. -stýringar, no comptable>: centralització f

miðstýringar·stefna <f. -stefnu, no comptable>: centralisme m

miður, mið, mitt <adj.. Aquest adjectiu no té pas declinació feble i agafa iod en els casos oblics davant vocal>:

1. (sem er í miðju) mitjà -ana (que es troba al mig de dos punts)

♦ á miðri leið: a mitjan camí, a la meitat del camí

♦ undir því miðju: a mitjan indret, a mitjan lloc, a mitjan recorregut, a mitjan camí

♦ hætta í miðju kafi: <LOC FIG> deixar les coses a mig fer, plegar deixant-ho a mitges

2. (um miðbik) mitjà -ana (que es troba temporalment al mig)

♦ það var mið nótt: era mitja nit

♦ miðja nótt: a mitja nit

♦ miður vetur: mitjan hivern

♦ mitt í miðju: al bell mig d'una cosa

♦ um miðjan dag: a mig dia

♦ um miðjan mars: a mitjan març

♦ um miðjan morgun ~ um miðjan aftan: a mitjan matinada (devés les sis del matí) ~ a mitjan horabaixa (devés les sis de l'horabaixa)

♦ um mitt sumar: a mitjan estiu

3. (i miðjunni, í miðpunkti, á miðjum) central (que es troba en el centre o a la part central d'un tot)

♦ áin var opin um mitt: el riu no estava congelat a la part del mig

♦ fyrir miðju borði: al bell mig de la taula, en el centre de la taula

♦ í miðjum bænum: al centre de la vila, al mig de la vila

♦ í miðri stórborginni: al bell mig de la gran ciutat

♦ mið veröldin: el centre del món

♦ nær miðri inni Eystri byggð: a prop de la part central de l'assentament oriental [de Grenlàndia]

◊ hann var inn fyrsta vetr í Eiríksey, nær miðri inni eystri byggð. Um várit eftir fór hann til Eiríksfjarðar ok tók sér þar bústað. Hann fór þat sumar í ina vestri óbyggð ok gaf víða örnefni: va passar el primer hivern a l'illa d'Eiríksey, a prop de la part central de l'assentament oriental. A la primavera següent es va dirigir a l'Eiríksfjörður i s'hi a establir. Aquell estiu va explorar els territoris encara deshabitats de la part occidental [de l'illa], posant-hi nom a molts d'indrets

♦ sitja á miðjan bekk: seure a la part del mig del banc

♦ hann lagði spjóti til hans ok kom á hann miðjan: li va pegar un cop de pica i el va ferir al bell mig del cos

♦ hann tók um hann miðjan: el va agafar per la cintura

Mið·veldin <n.pl -veldanna>:

<HIST> les Potències centrals  (durant la Primera Guerra Mundial: Alemanya i Àustria)

miðviku·dagur <m. -dags, -dagar>: dimecres m

mið·vörður <m. -varðar, -verðir>:

<FUTBOL> defensa m central

mihrab* <m. mihrabs, mihrabar>:

<RELIG ISL> mihrab m ( محراب, المحراب, مِحْراب )

Mikaelína <f. Mikaelínu, pl. no hab.>:

Miquela f (ginecònim)

mikill, mikil, mikið: 1. gran
		mikill fyrir sér, mikill af sjálfum sér: gran (rellevant, puixant, acabalat); fort
		ekkert mikið: no gaire cosa
	2. hversu mikill, hversu mikil, hversu mikið: <pron. interrog.> quant [de] ~ quanta [de]
	2b. hve mikill, hve mikil, hve mikið: <pron. interrog.> quant [de] ~ quanta [de]

mikil·lega <adv.>: moltíssim
	ég þakka þér mikillega: t’ho agraeixo moltíssim

mikil·leiki <m. -leika, no comptable>:

grandesa f

mikil·vægi <n. -vægis, no comptable>:

importància f, rellevància f

♦ mikilvægi e-s: la importància d'una cosa

mikil·vægur, -væg, -vægt: important

Mikjáll <m. Mikjáls, pl. no hab.>:

Miquel m (andrònim, nom d'home)

Mikjáls·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:

Sant Miquel m (onomàstica)

Mikkaelína <f. Mikkaelínu, pl. no hab.>:

variant de → Mikaelína ‘Miquela’

milli <prep.+gen>: entre
	á milli <+gen>: entre

milli·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

<FÍS, RÀDIO> ona mitjana

♦ á millibylgju: per ona mitjana

milli·færsla <f. -færslu, -færslur>: transferència f [bancària]

milli·pils <n. -pils, -pils>:

brial m, *segones faldetes, *segones faldilles (falda de davall de les dones, portada entre la falda exterior i els enagos, faldilles llargues que es portaven dessota de les faldilles exteriors)

♦ nærpils og millipils: enagos i segones faldilles, enagos i brials

milliríkja- <en compostos>:

interestatal

milliþinga·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió interparlamentària

milljarður <m. milljarðs, milljarðar>:

miliard m, mil milions

♦ milljarður <+ Gen.>: mil milions de <+ subst.>

♦ milljarður manna: mil milions de persones

♦ hálfur þriðji milljarður manna: dos-mil cinc-cents milions de persones

milljón <f. milljónar, milljónir>: milió f
	ein milljón <+GEN>: un milió de...

milta <n. milta, miltu>: melça f

mimbar* <m. mimbars, mimbarar>:

<RELIG = prédikunarstóll í mosku> mimbar m, minbar m ( منبر, المنبر, مِنْبَر )

minja·gripur <m. -grips, -gripir>: suvenir m (objecte que el turista compra)

minja·safn <n. -safns, -söfn>: museu de la vida rural o local

minja·staður <m. -staðar, -staðir>:

restes arqueològiques 

minn, mín, mitt <poss.>: el meu, la meva, mon, ma

minna <adv.>:

menys, manco (Bal.) 

◊ drekka minna: beure menys

◊ minna brauð: menys pa

♦ meira eða minna: més o menys, si fa no fa, pam més pam menys, més o manco (Bal.) 

♦ minna en...: menys del que..., menys que no...

◊ minna en þú heldur: menys del que creus

♦ minna og minna: menys i menys, com més va... menys...

♦ það er minna um e-ð: <LOC FIG> la cosa va a menys, la cosa minva

minna <minni ~ minnum | minnti ~ minntum | minnt ║ e-n e-s o: e-n á e-ð>: recordar una cosa a algú
	e-ð minnir e-n á e-ð: una cosa recorda X a algú
	minna á sig: fer-se notar, cridar l'atenció sobre si
	mig minnir að <+ subj.>: recordo que <+ ind.>, me'n recorda que <+ ind.> (Bal.)

minnast¹ <minnist ~ minnumst | minntist ~ minntumst | minnst>:

recordar-se'n

♦ minnast e-s: #1. <GEN> recordar-se'n d'algú ~ d'una cosa; #2. (í virðingarskyni) commemorar una cosa (un fet o una data assenyalats com a mostra de respecte etc.)

◊ þá var einn blindr maðr fátækr ok hafði Magnús konungr jafnan minnzt hans í fégjǫfum: allà hi havia un pobre cec de qui el rei Magnús sempre se n'havia recordat amb donatius (a tall d'almoina)

♦ þess er skemmst að minnast: <LOC FIG> no fa gaire, fa poc

♦ minnast á e-ð ~ e-n: esmentar algú ~ una cosa (que hom acaba de recordar, en el transcurs d'una conversa)

◊ veit eg að Skarphéðinn vó hann og þurfum við ekki á það að minnast er sæst hefir á verið og fullar bætur hafa fyrir komið: sé que l'Skarphéðinn el va matar, però no cal que tu i jo en fem memòria ja que es va arribar a un acord de compensació i ja s'ha pagat la compensació sencera

♦ minnast lauslega á e-ð minnast: insinuar una cosa, esmentar una cosa de passada

♦ úr því að minnst er á: a propòsit d'això, ja que hi som

♦ vel á minnst: per cert, ja que hi som, a propòsit

minnast² <minnist ~ minnumst | minntist ~ minntumst | minnst>:

petonejar, besar

♦ minnast til e-s: petonejar algú, besar algú

◊ Þau skildu í túninu úti. Minntist Víglundur til Ketilríðar en hún grét sárlega: es van acomiadar a fora, al tún. En Víglundur va besar la Ketilríður mentre ella plorava amargament

♦ minnast við e-n: petonejar-se amb algú, besar-se amb algú

minni <n. minnis, minni>:

1. <GEN & INFORM> memòria f

♦ hafa lélegt minni: tenir mala memòria

♦ skrifa sér e-ð til minnis: anotar una cosa (fer anotació d'una cosa per no oblidar-la pas)

♦ setja bautasteina til minnis e-s: <HIST> dreçar bautasteinar [rúniques] en memòria d'algú

2. (bautasteinn) memorial m (estela funenària dreçada en memòria d'un difunt)

◊ [verði] serði ok seiðhretti (per seiðskratti?) sá maðr er eyði minni því: [que es converteixi en] un marieta i un seiðhretti l'home que destrueixi aquest memorial

minnihluta·hópur <m. -hóps, -hópar>:

1. <GEN & INFORM> grup minoritari

2. <POLÍT> minoria f

♦ verða minnihlutahópur í eigin landi: convertir-se en minoria en el seu propi país

minnimáttar·kennd <f. -kenndar, -kenndir>:

<PSICOL> complex m d'inferioritat

♦ hafa minnimáttarkennd: tenir un complex d'inferioritat

minningar·dagur <m. -dags, -dagar>: aniversari m
	árlegur minningardagur: aniversari

minningar·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

festa commemorativa, commemoració f

♦ hundrað ára minningarhátíð e-s: festa commemorativa dels cent anys de..., celebració del centenari de...

minningar·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>: llegat m

minnis·bók <f. -bókar, -bækur>:

llibreta f  (per a fer-hi anotacions, prendre-hi apunts etc.)

minnis·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f de memòria