Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

M

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
Dagar mannsins eru sem grasið,
hann blómgast sem blómið á mörkinni,
þegar vindur blæs á hann er hann horfinn,
og staður hans þekkir hann ekki framar.
 
   
Els dies de l'home duren com els de l'herba;
la seva florida és talment la d'una flor al camp:
com ella desapareix a la primera ventada,
i després, ni tan sols l'indret no es coneix,
on un dia es dreçava.
 
   
Psalms CIII,15-16
 
       
m.a.: 1. abrev. de meðal annars “entre d’altres [coses]”
	2. abrev. de međal annarra “entre d’altres”

Madríd <f. Madrídar, no comptable>:
Madrid m
◊ göngutúr (o: gönguferð) um miðborg Madrídar: un passeig pel centre de Madrid

Madrídingur <m. Madrídings, Madrídingar>:
madrileny m, madrilenya f, madridenc m (Mall.), madridenca f (Mall.)

maðra <f. möðru, möðrur>:
quallallet m (qualsevol planta del gènere Galium)
♦ → anganmaðra “espunyidella d'olor”
♦ → flækjumaðra “espunyidella de bardissa”
♦ → gulmaðra “espunyidella groga”
♦ → krossmaðra “espunyidella boreal”
♦ → krókamaðra “apegalós”
♦ → mjúkmaðra “espunyidella blanca”
♦ → stjörnumaðra “creuera”

maður <m. manns, menn. Plural amb article: mennirnir>: home m
	taka fram hjá manni sínum: enganyar el seu marit, ésser infidel al seu marit

mafískur, mafísk, mafískt: <GEOL> màfic -a
	mafísk berg: roques màfiques

maga·belti <n. -beltis, -belti>:
faixa f (peça de vestir)

maga·bolur <m. -bols, -bolir>:
<MEDcos gàstric

maga·botn <m. -botns, -botnar>:
<MEDfundus gàstric, fons m de l'estómac

maga·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDgastritis f

maga·brottnám <n. -brottnáms, no comptable>:
<MEDgastrectomia f

maga·bugða <f. -bugðu, -bugður. Gen. pl.: -bugða>:
<MEDcurvatura f de l'estómac
♦ stóra (o: stærri) magabugða: <MEDcurvatura f major de l'estómac
♦ litla (o: minni) magabugða: <MEDcurvatura f menor de l'estómac

maga·felling <f. -fellingar, -fellingar>:
<MEDarruga gàstrica, plec gàstric

maga·gróf <f. -grófar, -grófir>:
<FAMboca f de l'estómac, <MEDfossa epigàstrica
♦ hitta e-n beint í magagrófina: <LOC FIGcolpir sensiblement algú

maga·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MEDespasme m estomacal, recargolament m de tripes, convulsió f estomacal

maga·kvef <n. -kvefs, no comptable>:
<FAMgastritis f, indisposició gàstrica, indigestió f

maga·kveisa <f. -kveisu, -kveisur. Gen. pl.: -kveisa>:
còlic m

maga·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
remei m per al dolor d'estómac

maga·mauk <n. -mauks, no comptable>:
<MEDquim m

maga·mál <n. -máls, no comptable>:
Mot emprat en locucions com ara:
♦ kunna sér ekki magamál: menjar més del que li cap dins la panxa, pegar la gran panxada (Mall.), pegar una panxada de voltor (Mall.)
♦ hann hefur magamál hvalsins: tenir un budell buit

magamáls·stol <n. -stols, no comptable>:
<MEDbulímia nerviosa
♦ ódæmigert magamálsstol: <MEDbulímia nerviosa atípica

maga·munni <m. -munna, -munnar>:
<MEDcàrdies m, orifici esòfago-gàstric

maga·pína <f. -pínu, no comptable>:
fort dolor d'estómac

maga·poki <m. -poka, -pokar>:
motxilla f porta-bebès

maga·port <n. -ports, -port>:
<MEDpílor m (portvörður)

magaports·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MEDpilorospasme m

maga·rauf <f. -raufar, -raufar>:
<MEDgastrostomia f

maga·safi <m. -safa, no comptable>:
<MEDsuc gàstric (magavökvi)

maga·sarpur <m. -sarps, -sarpar>:
<MEDdiverticle gàstric

maga·sár <n. -sárs, -sár>:
<MEDúlcera gàstrica
♦ blæðandi magasár: úlcera gàstrica sagnant, úlcera d'estómac hemorràgica
♦ brátt magasár með blæðingu: úlcera gàstrica aguda amb hemorràgia
♦ brátt magasár með rofi: úlcera gàstrica aguda amb perforació
♦ brátt magasár með bæði blæðingu og rofi: úlcera gàstrica aguda amb hemorràgia i perforació
♦ langvinnt magasár: úlcera gàstrica crònica

maga·skávöðvi <m. -skávöðva, -skávöðvar>:
<MEDmúscul oblic de l'abdomen

maga·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:
<MEDgastroscòpia f

maga·sýra <f. -sýru, -sýrur. Gen. pl.: -sýra>:
àcid gàstric

maga·veiki <f. -veiki, pl. no hab.>:
malaltia f de l'estómac, malaltia gàstrica

maga·veikindi <n.pl -veikinda>:
1. (maga- og garnaröskundesordre m gastrointestinal (designació familiar genèrica de malalties com ara la colitis, restrenyiment/diarrea, gastroenteritis i pancreatitis)
2. (meltingartruflun, magatruflun, lasleiki í magaindisposició f d'estómac  (desordre lleu i passatger sovint a conseqüència d'una mala digestió o d'haver menjat alguna cosa que no tocava)

maga·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
1. (lasinn í maga, með lasleika í magaamb mal de panxa, indisposat -ada de l'estómac (amb l'estómac regirat & que té l'estómac delicat)
♦ ég er magaveikur ~ magaveik: tinc l'estómac indisposat
♦ barnið er magaveikt: l'infant està malalt de la panxeta
2. (sem hefur magasjúkdóm í magamalalt -a de l'estómac  (que pateix una malaltia de l'estómac)

maga·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
mal m de panxa, mal m de ventre, dolor m d'estómac
♦ fá mikla magaverki: sentir un fort dolor d'estómac, tenir molt de mal de panxa (Bal.)

maga·víkkun <f. -víkkunar, pl. no hab.>:
<MEDdilatació f d'estómac

maga·vökvi <m. -vökva, pl. no hab.>:
<MEDsuc gàstric

maga·æðahnútur <m. -æðahnúts, -æðahnútar>:
<MEDvariça (o: variu) gàstrica

maga- og ásgarnar·sár <n. -sárs, -sár>:
<MEDúlcera f gastrojejunal

maga- og garna·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:
<MEDhemorràgia f gastrointestinal

maga- og garna·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDgastroenteritis f, enterogastritis f
♦ niðurgangur og maga- og garnabólga: <MEDdiarrea i gastroenteritis
♦ maga- og garnabólga og ristilbólga: <MEDgastroenteritis i colitis

maga- og garna·hérasótt <f. -hérasóttar, pl. no hab.>:
<MEDtularèmia f gastrointestinal

maga- og garna·miltisbrandur <m. -miltisbrands, pl. no hab.>:
<MEDàntrax m gastrointestinal

maga- og garna·myglusveppasýki <f. -myglusveppasýki, pl. no hab.>:
<MEDmucormicosi f gastrointestinal

maga- og skeifugarnar·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDgastroduodenitis f

maga- og þarma·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDgastroenteritis f, enterogastritis f

maga- og þarma·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
<MEDgastroenteropatia f

maga- vélindis- <en compostos>:
gastroesofàgic -a
♦ maga-vélindis-bakflæðissjúkdómur með ~ án vélindisbólgu: <MEDmalaltia f per reflux gastroesofàgic amb ~ sense esofagitis

mag·áll <m. -áls, -álar>:
<CULINmagáll m, ventresca de be fumada

magáls·haull <m. -hauls, -haular>:
<MEDhèrnia f ventral

Magdeburg <f. Magdeburgar, no comptable>:
Magdeburg f
♦ hálfkúlur Magdeburgar: <FÍShemisferis m.pl de Magdeburg

Magðalena <f. Magðalenu, no comptable>:
Magdalena f (ginecònim, nom de dona)

magi <m. maga, magar>:
1. (líffæriestómac m  (òrgan)
♦ á fastandi maga: en dejú
♦ fá hnút í magann: venir-li a un la sensació de tenir un nus a l'estómac
♦ vera með hnút í maganum: tenir un nus a l'estómac
♦ góðkynja ~ illkynja æxli í maga: neoplàsia benigna ~ maligna a l'estómac
♦ porthluti maga: antre pilòric (o: gàstric) (portvarðarhellir)
♦ sepi í maga og skeifugörn: pòlip m d'estómac i duodè
♦ stundaglassþrenging og -þröng í maga: estretor i estenosi de rellotge d'arena de l'estómac
♦ tætingar- og blæðingaheilkenni maga og vélindis: síndrome f de laceració-hemorràgia gastroesofàgica
2. (kviðurventre m  (panxa)
♦ ég hef aldrei fundið fyrir barni í maga: mai no havia sentit un infant dins el ventre [de sa mare] (ço és, tocant-li el ventre mentre l'infant es mou)
♦ fá flatan/sléttan maga [aftur]: perdre la panxa
♦ mér er illt í maganum: tinc mal de ventre, la panxa em fa mal (o: tinc mal de panxa), l'estómac em fa mal
♦ ég fæ [alltaf] fiðring í magann þegar...: sempre tinc mal de ventre quan..., la panxa sempre em fa mal (o: tinc mal de panxa) quan..., l'estómac sempre em fa mal quan... (a conseqüència dels nervis, de l'emoció, de l'acompliment imminent d'una il·lusió etc.)
♦ vera með fiðring í maganum af kvíða: tenir mal de panxa per l'inquietud
♦ ég fæ í magann: <LOC#1. (vera með [mikla] kviðverki, fá illt í maganntenir mal de ventre (sentir dolor a la panxa)#2. (fá hnút í maganumvenir-li a un pessigolles a l'estómac, tenir tots els nervis a l'estómac, sentir com una fiblada a l'estómac (a conseqüència del nerviosisme, de l'expectació, una emoció determinada etc.)
♦ ganga með e-ð í maganum: <LOC FIGestar jugant amb la idea de... (rondar-li pel cap una idea a algú)
♦ liggja á maganum: jeure de panxa, estar ajagut de panxa

magn <n. magns, mögn>: 1. (fjöldi) quantitat f
	2. (massi) massa f (quantitat no individualitzable)
	3. (afl, kraftur) força f
		af magni: amb totes les seves forces

magnaður, mögnuð, magnað <adj.>:
1. (öflugurpoderós -osa (puixant)
2. (yfirþyrmandi, dásamlegurexcepcional  (fenomenal, totalment aclaparador o meravellós, superb)
◊ magnaður fagnaður: una grandiosa alegria
◊ og þér eruð mögnuð kona!: i vós sou una dona formidable!
♦ það er magnað!: això és grandiós!
3. (frábær, stórfenglegurfantàstic -a  (magnífic, increïblement bo)
♦ þessir mögnuðu listamenn: aquests magnífics artistes
4. (framúrskarandiexcel·lent  (destacat, que sobresurt)

magn·afsláttur <m. -afsláttar, pl. no hab.>: descompte m (o: rebaixa f) per quantitat

magn·bundinn, -bundin, -bundið: quantitatiu -iva

magnesía <f. magnesíu, magnesíur>:
<MEDmagnèsia f
♦ brennd magnesía: magnèsia calcinada (glædd magnesía)
♦ brædd magnesía: magnèsia hidratada  (hidròxid de magnesi)
♦ glædd magnesía: magnèsia calcinada, magnèsia anhidra  (òxid de magnesi)
♦ létt glædd magnesía: magnèsia [calcinada] lleugera, magnèsia francesa, magnèsia ordinària 
♦ þung glædd magnesía: magnèsia [calcinada] pesant, magnèsia anglesa
♦ hvít magnesía: magnèsia alba (carbonat de magnesi hidratat)

magnesín <n. magnesíns, no comptable>:
magnesi m (metall Mg)

magnesíum <n. magnesíums, no comptable>:
magnesi m (metall Mg)

magnesíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, -hýdroxíð>:
1. <QUÍMhidròxid m de magnesi
2. <MEDmagnèsia f
♦ vötnuð magnesíumhýdroxíð: hidròxid m de magnesi hidratat, magnèsia hidratada (Mg(OH)2)

magnesíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:
<QUÍMcarbonat m de magnesi (MgCO3)

magnesíum·oxíð <n. -oxíðs, -oxíð>:
1. <QUÍMòxid m de magnesi
2. <MEDmagnèsia f
♦ vatnsfrítt magnesíumoxíðòxid m de magnesi anhidre, magnèsia anhidra (MgO)

magnesíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:
<QUÍMsulfat m de magnesi (MgSO4)
♦ sjövatnað magnesíumsúlfat (o: magnesíumsúlfat, heptahýdrat)sulfat de magnesi heptahidrat
♦ vatnsfrítt magnesíumsúlfat: #1. <QUÍMsulfat de magnesi anhidre. #2. <MED sem hægðalyfsal f d'Epsom (com a laxant) (Epsomsalt)

magn·laus, -laus, -laust: desmaiat -ada (exhaust, molt feble, totalment retut, sense forces)

magn·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>: desmai m (estat de gran exhauriment o feblesa)

Magrib <n. Magribs, no comptable>:
<GEOGel Magrib m ( المغرب )

maí <m. maí (o: < maís), maímánuðir>:
maig m

maí- <en compostos>:
de[l] maig, magenc -a

maí·epli <n. -eplis, -epli>:
podofil indi (planta Podophyllum hexandrum)

maí·kolla <f. -kollu, -kollur>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

maís <m. maíss, no comptable>:
blat m de moro, blat m de les Índies (Mall.), blatdindi m (Men.), moresc m (Tarr.), panís m (Tarr., Lleid.), dacsa f (Val.) (fruit de la planta Zea mays)

maí·síld <f. -síldar, -síldar; pl. no hab.>:
guerxa f (peix Alosa alosa)

maís·kólfur <m. -kólfs, -kólfar>:
panotxa f, panolla f (Val.), espiga f de blat de les Índies (Mall.), pinya f de blatdindi (Men.) (fruit de la planta Zea mays)

maís·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:
1. <GENfarina f [fina] de blat de moro, maizena® f
2. <CULIN = matarréttur úr maísmjölipolenta f (farina de blat de moro, cuita en aigua bullent)

maísmjöl·grautur <m. -grautar, -grautar>: <CULIN> polenta f

maís·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de blat de moro, oli m de blat de les Índies (Mall.)

maí·sól <f. -sólar, no comptable>:
sol m de maig, sol magenc
◊ en í kvöld lýkur vetri sérhvers vinnandi manns, og á morgun skín maísól, það er maísólin hans, það er maísólin okkar, okkar einingarbands, fyrir þér ber ég fána þessa framtíðarlands: però aquest vespre acabarà l'hivern de cada home que treballa i demà brillarà el sol de maig, el seu sol de maig, el nostre sol de maig, el del lligam de la nostra unitat: per tu porto la bandera de la terra d'aquest futur [que és nostre]

maís·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: fècula f de blat de moro

maí·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

majónes <n. majónes, no comptable>: maonesa f
	létt majónes: maonesa light

maki <m. maka, makar>: cònjuge m (marit & muller)

makindi <n.pl makinda>: confort m

makk <n. makks, no comptable>:
complot m, conjura f

makka <makka ~ mökkum | makkaði ~ mökkuðum | makkaðe-ð saman>:
tramar una cosa, maquinar una cosa
◊ þeir eru að makka e-ð saman: n'estan tramant alguna

makki <m. makka, makkar>:
(ljónsmakki & hestmakkicrinera f (de cavall i de lleó)

makkarónískur, makkarónísk, makkarónískt: macarrňnic -a
	makkarónísk latína: llatí macarrňnic
	makkarónískur kveðskapur: poesia macarrňnica

makkarónur <f.pl makkaróna>: macarrons m.pl

mak·lega <adv.>:
merescudament
◊ fyrr ósjötlað andrán Atla er nú honum maklega goldið, þegar hann hné dauður að fríðri fold: ara la mort anteriorment no expiada de l'Atli li ha estat pagada de la deguda manera quan ha caigut (es refereix al Torbiorn Oxnamegin, que en Grettir ha mort adésmort damunt la bella terra

mak·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (um manneskjumereixedor -a, digne -a de (persona)
◊ þá varð Grettir styggur við og kvað það maklegt að Glaumur væri hýddur: això va fer que en Grettir aleshores es posés molt remolest i va dir que en Glaum es mereixeria que el fuetegessin
◊ Bessi kvað það maklegt þó að hann hefði nokkurt bráðræði fengið "en þó má eg eftir leita þó að þú sért ómaklegur": en Bessi [li] va dir que, si l'havien tractat amb una mica de precipitació, prou que s'ho havia merescut, però que, "tot i així, miraré d'aconseguir-te algun tipus de compensació, encara que no t'ho mereixis pas"
◊ hún spratt upp og bannaði, sagði að jafnan hlyti illt af vondum förumönnum "og væri það maklegt að þú lægir dauður ef mér þætti eigi skömm í því sakir vesaldar þinnar": ella va pegar un bot i li va prohibir [que continués], i va dir que sempre només se'n treia mal dels rodamons dolents i que "et mereixeries que et peguessin fins a deixar-te mort estès a terra, si no m'hagués de semblar vergonyós [que et fessin una cosa així] a causa de tota la misèria que ja portes a sobre"
♦ vera alls góðs maklegurmerèixer tot el bé, ésser mereixedor de tot bé
2. (um hlutjust -a, merescut -uda (cosa, p.e., càstig)
◊ mörgum þótti þetta maklega gert við Gísla fyrir umfang sitt og raup er hann hafði af sér gert: a molts els va semblar que, el que li havia passat, en Gísli s'ho tenia ben merescut a causa de la fatxenderia i fanfarroneria de què feia sempre gala
◊ við erum það með réttu og fáum makleg gjöld fyrir gjörðir okkar, en þessi hefur ekkert illt aðhafst: ho som amb justícia, car rebem una justa recompensa pels nostres fets, però aquest d'aquí no ha fet res de dolent

makríl·háfur <m. -háfs, -háfar>:
solraig m, salroig m (Bal.), tauró m talp blau (peix Isurus oxyrhinchus syn. Isurus glaucus)

makríli <m. makríla, makrílar>: → makríll “verat”

makríll <m. makríls, makrílar>:
1. verat m, verdet m (Mall.(peix Scomber scombrus)
2. spænskur makríllverat m d'ulls grossos, gallimó m (Tarr.), bísol m (Val.), bis m (Mall., Men.(peix Scomber japonicus syn. Pneumatophorus colias syn. Scomber colias)

makró·bíótískur, -bíótísk, -bíótískt <adj.>:
macrobiòtic -a
♦ makróbíótískt fæðidieta macrobiòtica 
♦ makróbíótísk matargerðarlistcuina macrobiòtica
♦ makróbíótískt mataræðirègim macrobiòtic

makró·seísmískur, -seísmísk, -seísmískt <adj.>:
<GEOLmacrosísmic -a
♦ makróseísmískt svæði: àrea macrosísmica

malakít <n. malakíts, malakít steinar>:
<GEOLmalaquita f

mala·múkki <m. -múkka, -múkkar>:
fulmar àrtic (ocell Fulmarus glacialis)

malar·auðn <f. -auðnar, -auðnir>:
desert m de grava [i pedres]

malari <m. malara, malarar>:
moliner m, molinera f 
♦ malarinn og kona hans: heura f de terra (planta Glechoma hederacea)

mal·bik <n. -biks, no comptable>:
1. <GEOLasfalt m
2. (malbiksslitlag[ferm m] asfaltat m  (ferm cobert d'asfalt, capa d'asfalt sobre la calçada)
♦ malbik endar: l'asfaltat acaba (la carretera asfaltada passa a pista)

mal·bikaður, -bikuð, -bikað: asfaltat -ada

Maljorka <Maljorku (o: Maljorka)>: Mallorca f
	á Maljorku: a Mallorca (sovint es retroba indeclinat: á Majorka o á Mallorka)

maljorkískur, maljorkísk, maljorkískt: mallorquí -ina

Maljorku·búi <m. -búa, -búar>: mallorquí m, mallorquina f

maljorkska <f. maljorksku, no comptable>: mallorquí m (dialecte de Mallorca)

maljorkskur, maljorksk, maljorkskt: mallorquí -ina

Mallorka <n. Mallorka, pl. no hab.>:
Mallorca f

Mallorka·maður <m. -manns, -menn>:
mallorquí m, mallorquina f

malt <n. malts, no comptable>:
malt m (ordi germinat i assecat, preparat per a fer-ne la cervesa o el whisky)

Malta <f. Möltu, no comptable>:
Malta f

maltneska <f. maltnesku, no comptable>:
maltès m (llengua maltesa)

maltneskur, maltnesk, maltneskt <adj.>:
maltès -esa

Malt·verji <m. -verja, -verjar>:
maltès m, maltesa f (Möltumaður)

malt·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
maltès -esa f (maltneskur, maltnesk, maltneskt)

malt·viskí <n. -viskís, -viskí>: whisky m de malta (o: de malt)

malt·öl <n. -öls, no comptable>: maltöl, cervesa negra dolça i sense alcohol

mal·urt <f. -urtar, -urtir>:
1. donzell m, absinti m, absenta f (planta Artemisia absinthium) (remmujurt)
◊ aðeins að eigi sé meðal yðar rót, sem beri eitur og malurt að ávexti!: tan sols que no hi hagi entre vosaltres cap arrel que per fruit doni verí i donzell!
◊ hlaupa hestar yfir kletta, eða erja menn sjóinn með uxum, úr því þér umhverfið réttinum í eitur og ávöxtum réttlætisins í malurt?: els cavalls, que galopen sobre la roca? o que llauren la mar amb bous? per què canvieu doncs el dret en metzina i el fruit de la justícia en donzell?
◊ þess vegna - svo segir Drottinn allsherjar, Ísraels Guð - vil ég gefa þeim, þessum lýð, malurt að eta og eiturvatn að drekka: per això, així parla Jahvè Sabaot, el Déu d'Israel, a aquesta gent li donaré donzell per menjar i aigua emmetzinada per beure
◊ fyrir því segir Drottinn allsherjar svo um spámennina: Sjá, ég vil gefa þeim malurt að eta og eiturvatn að drekka, því að frá spámönnum Jerúsalem hefir guðleysi breiðst út um allt landið: per això, així parla Jahvè Sabaot, sobre els profetes: els faré menjar donzell i els faré beure aigua emmetzinada perquè dels profetes de Jerusalem la idolatria s'ha estès per tot el país
◊ þeir sem umhverfa réttinum í malurt og varpa réttlætinu til jarðar,...: els qui canvien el dret en donzell i fan tocar a terra la justícia...
◊ hann mettaði mig á beiskum jurtum, drykkjaði mig á malurt: m'ha atipat amb herbes amargues, m'ha embriagat amb absenta
◊ minnstu eymdar minnar og mæðu, malurtarinnar og eitursins: tingues present la meva misèria i la meva desolació, l'absenta i el verí
2. altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris) (búrót)
3. kínversk malurt: altimira f anual, altimira xinesa (planta Artemisia annua) (sumarmalurt)

malva <f. mölvu, mölvur>:
malva f  (nom col·lectiu per a les plantes del gènere Malva)

Malörk <f. Malarkar, no comptable>:
<variant arcaica de → Majorka “Mallorca”
◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)

mandarína <f. mandarínu, mandarínur>: mandarina f

mandarínu·tré <n. -trés, -tré>: mandariner m (arbre Citrus reticulata)

mandla <f. möndlu, möndlu. Gen. pl.: mandla o: mandlna>:
ametlla f, aumetlla f (Tarr., ekki ritm./no lit.), armela f (Val.), ametla f (Bal., ritm./forma lit.), metla f (Bal., ekki ritm./no lit.) (fruit de la planta Prunus dulcis syn. Amygdalus communis)

mangan <n. mangans, no comptable>:
manganès m (metall Mn)

mangó <n. mangós, mangó. Dat. sg.: mangó o: mangói>:
mango m (fruit de la planta Mangifera indica)

manna <n. mannas, no comptable>: <RELIG> manna f, maina f, mannà m

manna·aðlagaður, -aðlöguð, -aðlagað <adj.>:
<GENET & FARMAhumanitzat -ada

manna·askur <m. -asks, -askar>: freixe m de flor (arbre Fraxinus ornus)

manna·grjón <n. -grjóns, -grjón>:
panís m, mill italià, dacsa vera (fruit de la planta Setaria italica) (kólfhirsi; refaskott)

manna·mál <n. -máls, -mál. Pl. no hab.>:
1. (mannsraddirveus humanes (sons proferits per l'home quan parla, crida, canta etc., però i de manera especial, quan parla)
◊ Þá heyrðu þeir mannamál undir fætur sér niður; leituðust þeir þá um og fundu hurð í gólfinu. Luku þeir þar upp; var þar undir gröf djúp; heyrðu þeir þangað manna mál. Síðan spurði Egill, hvað manna þar væri; sá nefndist Áki, er við hann mælti. Egill spurði, ef hann vildi upp úr gröfinni; Áki segir, að þeir vildu það gjarna. Síðan létu þeir Egill síga festi ofan í gröfina, þá er þeir voru bundnir með, og drógu þar upp þrjá menn: aleshores varen sentir veus humanes de davall llurs peus. Varen cercar a les palpentes i trobaren una trapa en el terra. La varen aixecar i al dessota hi trobaren una cava profunda. Varen sentir que les veus en provenien. Aleshores l'Egill va preguntar qui hi havia. El qui li va respondre, li va dir que es deia Àki. L'Egill li va demanar si volia sortir d'aquella cava; l'Áki li va respondre que els agradaria sortir-ne. Aleshores, l'Edill i els seus companys varen amollar a dins la cava les cordes amb les quals havien estat lligats i estiraren tres homes a fora de la cava
◊ hljóp Klaufi þegar í bát og reri að landi. Svo var hann þá reiður að hann rak öxi sína í jörð niður svo stóð á hamri. Þá reif hann upp mikla kylfu svo að öngvum sýndist hún vopnhæf nema honum einum. Þeir heyrðu þá mannamál mikið og komu þar að að tólf menn voru bundnir en fjöldi manns var þar hjá og leystu menn úr böndum og var hver höggvinn sem leystur var. Þeir menn sem í böndum voru var Karl hinn rauði og hans félagar. Einn maður gekk mest að berbrynjaður að höggva fólkið. Hann reiddi sverð um öxl, alleigulegt. Þar sneri Klaufi að þeim manni og spurði hver hann væri. Sá maður svaraði allstórmannlega og kvað hann það engu skipta. Klaufi sneri að honum og barði á báðar hendur ... allvel að hlaupa. Fer Atli nokkura hríð. Svo hét víkingur sjá er barist hafði við Karl. : en Klaufi va saltar a l'instant dins un bot i hi remà fins a la riba. Estava tan felló que va picar amb tanta de força la seva destral en terra que la va clavar sencera fins a la cabota. Aleshores, va arrabassar un tros de fusta tan gros per fer-lo servir de clava que cap altre més que ell totsol semblava capaç de poder-lo fer servir d'arma. Aleshores varen sentir veus fortes i arribaren allà on hi havia dotze homes fermats. Hi havia gran quantitat d'homes; desfermaven aquells homes, en desfermaven cada vegada un i quan ho havien fet, mataven el que havien desfermat. Els homes que estaven fermats eren en Karl el Roig i els seus companys. Un home que no portava cuirassa (o que portava cuirassa sense gipó?. Cf. Baetke 19874, pàg. 45: berbrynjaðr adj. ohne Brünne oder in Brünne ohne Oberkleid ?) era el qui més sol·lícitud mostrava a matar aquella gent. Portava la seva espasa penjada de l'espatlla, una espasa ben valuosa. En Klaufi s'hi acostà li va demanar qui era. Aquell home li va respondre amb arrogància i li digué que no n'havia de fer res. En Klaufi l'envestí i hi lluità colpint a banda i banda ... corrent bé. L'Atli, així es deia el viquing que havia lluitat amb en Karl el Roig, va córrer una estona
◊ og svo bar til litlu síðar er þeir höfðu upp skipað að Þórður og nokkurir menn gengu hjá stofu einni og heyrðu þangað mannamál. Þeir námu staðar og heyra að sagt var frá drápi Kolbeins Dufgussonar. Sá maður sagði frá er Þórður hét og var Steinunnarson. Þóttust þeir það finna að hann bar allar sögur betur Gissuri en brennumönnum, kvað alla menn undrast að Kolbeini varð ekki fyrir (SS II, cap. 477, pàg. 739. Anno domini 1254): es va esdevenir, poc després d'haver baixat la càrrega del vaixell a terra, que en Þórður i alguns homes varen passar a prop d'una stofa i hi sentiren veus humanes. S'hi aturaren i sentiren que [dedins] estaven parlant de la mort d'en Kolbeinn Dufgusson. El qui ho contava es deia Þórður i era fill de l'Steinunn. En Þórður kakali i els seus acompanyants se n'adonaren que en Þórður Steinunnarson presentava tots els fets deixant més ben parat en Gissur que no pas els incendiaris i dient que havia sobtat tothom de veureu que en Kolbeinn quedés sense saber com reaccionar (cf. Baetke 19874, pàg. 721: hann kvað alla menn undrask at honum varð ekki fyrir daß er so ratlos war, ohne Entschlossenheit war. SS III, pàg. 363: verða ekki fyrir: (óp) verða úrræðalaus. La frase final fa referència a quedar paralitzat per la sorpresa i la por)
◊ en sá maður var á staðnum (í Kirkjubæ), er Illugi hét ok var Guðmundarson, hann var bryti; hann átti þá konu er Bergljót hét. Þau voru úti í eldahúsi um nótt að soðningu og sá maður með þeim er Þorvaldur hét og kallaður feni. Rakki lá á eldhúsinu. Hann spratt upp og gó. Illugi bað Þorvald forvitnast að hverju hann gó. Hann gengur og fer upp á húsin og sér að hundurinn horfir norður af húsunum. Hann heyrir þá mannamálið og þekkir skjótt mál þeirra bræðra, Sæmundar og Guðmundar. Þorvaldur gerði ekki vart við sig og gekk heim skjótt og inn í skála að rúmi bónda og segir að menn fóru að bænum „og eigi ráðið að með góðum vilja sé þeim er hér eru fyrir" (SS II, pŕg. 554): a l'indret (a Kirkjubær) s'hi trobava un home que nomia Illugi i era el fill d'en Guðmundur, era bryti, una mena de majoral, i la seva dona es deia Bergljót. Aquella nit ell i la seva dona es trobaven a fora del mas, a la cuina, fent-hi bullir carn, i amb ells hi havia un home que nomia Þorvaldur, de malnom feni. A la cuina hi havia un cus ajagut en el trispol. Assús-suaixí es va posar dret i va començar a lladrar. L'Illugi va demanar al Þorvaldur que anés a veure a què li lladrava. En Þorvaldur va pujar al sòtil de les cases i va veure que el gos lladrava cap al nord. Aleshores va sentir soroll de veus i va reconèixer a l'instant les veus dels germans en Sæmundur i en Guðmundur. En Þorvaldur no es va fer notar ni es donà a conèixer, sinó que tornà totd'una al mas, entrà a l'skáli, anà allà on jeia el bóndi i li digué que hi havia uns homes que s'acostaven al mas, “i no és gens segur que aquesta gent vinguin amb bones intencions”
◊ þá heyrði hann þar mannamál úti og bölvan. Brott hvarf hann þaðan. Nú verður þar frá að hverfa. Þær Gróa og Ingibjörg gengu nú út að durunum. Gróa bað Ingibjörgu útgöngu. Það heyrði Kolbeinn grön frændi hennar og bað hana út ganga til sín (SS II, pŕg. 639): Defora va sentir soroll de veus i renecs. Va tornar enrere. Calia que les deixessin allà. La Gróa i la Ingibjörg anaren cap a les portes. La Gróa va demanar que deixessin sortir la Ingibjörg. En Kolbeinn Mostatxos, el seu parent, ho va sentir i va demanar a la Ingibjörg que sortís i anés cap a ell
◊ skamma hríð hafði hann þar setið áður hann heyrði mannamál og heyrði að um var talað ef hann fyndist að þrír menn voru til ætlaðir til áverka við hann og skyldi sitt högg höggva hver og fara ekki ótt að og vita hvernig hann yrði við (SS II, pŕg. 641): no feia gaire que seia allà que va sentir veus humanes. Va sentir que deien que si el descobrien, s'havien triat tres homes per ferir-lo. Cadascun li havia de pegar un cop d'espasa i ho havien de fer sense precipitació i esbrinar com reaccionaria i es comportaria (cf. Baetke 19874, pàg. 463: fara ótt sich beeilen; übereilt vorgehen)
◊ sá atburður varð enn einu sinni litlu síðar um kveld að Þórður kom inn og gekk hljótt og vildi vita hvað fyrir væri. Hann heyrði mannamál og þóttist vita að þau Björn og Oddný ræddust við og hleraði ef hann mætti heyra hjal þeirra. Björn varð og var við og segir Oddnýju að Þórður hleraði til hvað þau ræddu. Hún kunni þess enga þökk og gekk í brott og blés við hátt en Björn kvað vísu: una vegada, més endavant, també de vespre, es va esdevenir que en Þórður va entrar-hi sense fer soroll desitjant saber què estava passant a dins. Va sentir soroll de veus i va creure reconèixer que eren en Björn i l'Oddný que estaven parlant. Es va posar a escoltar-los d'amagat, a veure si podria sentir llur conversa. En Björn se'n va adonar i va dir a l'Oddný que en Þórður estava escoltant el que deien. L'Oddný aleshores s'ho va prendre molt malament i se'n va anar esbufegant de fellona que estava, mentre en Björn declamava aquesta estrofa...
♦ ómur af mannamáli: remor de gent que se sent de lluny o a un altre lloc d’on hom és
2. (tal mannaparaules f.pl, enraonaments m.pl (parla humana: converses, raons de la gent, el que la gent conta o diu etc.)
3. (skýrt tal, skýrt málllengua planera (llengua intel·ligible pel comú dels homes)

manna·munur <m. -munar, pl. no hab.>:
diferència f (o: diferències f.pl) entre dos homes (de força, de poder, de riquesa, de posició social etc.)
♦ gera sér engan mannamun<LOC FIGno fer distincions en el tracte  (tractar tothom per igual, sense mirar la seva condició o el seu estatus socials)

manna·spóluormur <m. -spóluorms, -spóluormar>:
ascàride f de l'home, àscaris f de l'home (helmint intestinal Ascaris lumbricoides)

mann·blendni <f. -blendni, no comptable>: sociabilitat f

mann·dómur <m. -dóms, no comptable>:
1. (manneðlihumanitat f (condició humana, allò que defineix la natura humana)
2. (karlmennskahomenia f, virilitat f (masculinitat)
♦ komast til manndóms: <LOC FIGfer-se home

mann·dráp <n. -dráps, -dráp>:
homicidi m
♦ manndráp af gáleysi: <JURhomicidi involuntari

mann·drápari <m. -drápara, -dráparar>:
homicida m & f

mannerfðamengis·áætlun <f. -áætlunar, no comptable>:
projecte m del genoma humà (genamengisáætlun)
◊ mannerfðamengisáætlunin: el projecte del genoma humà

mann·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGsacrifici humà

mann·fræði <f. -fræði, no comptable>:
antropologia f
♦ líffræðileg mannfræði: antropologia física, antropobiologia f, antropologia biològica
♦ → félagsmannfræði “antropologia cultural”
♦ → menningarmannfræði “antropologia cultural”

mannfræði·skor <f. -skorar, -skorir
departament m d'antropologia (a universitat)

mann·gildi <n. -gildis, no comptable>:
1. (innra gildi mannsinsvalors humans, [bones] qualitats f.pl interiors d'un home (valors inherents, naturals d'un home)
♦ manngildi og manngangur taflmanna: <FIG ESCACSel valor i la forma de moure's de les peces d'escacs
2. (lyndiseinkunntarannà m (personalitat, caràcter)

mann·kyn <n. -kyns, no comptable>:
gènere humà, humanitat f

mannkyn·bætur <f.pl -bóta>:
eugenèsia f

mannkyns·saga <f. -sögu, no comptable>:
història f universal

mann·líf <n. -lífs, no comptable>:
existència f [humana], vida f [humana]

mann·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
brivall m, malànima m, bergant m, coquí m, canalla m

mann·raun <f. -raunar, -raunir>:
prova f d'homenia
◊ allir ágættu hans vǫrn, þeir er vissu, hversu hraustliga hann varðist, ok mæltu allir eitt um hans vǫrn og frœknleik, at menn þóttust eigi hans jafningja fundit hafa. Þorgeirr hjó hart ok tíðum af miklu afli ok øruggum hug, ok var honum sjálfum hugr sinn bæði fyrir skjǫld ok brynju, ok þykkjast menn eigi vita þvílíka vǫrn sem Þorgeirr hafði. Almáttigr er sá sem svá snart hjarta ok óhrætt gaf í brjóst Þorgeiri; ok eigi var hans hugprýði af mǫnnum ger né honum í brjóst borin, heldr af enum hæsta hǫfuðsmið. Nú fyrir því, at þeim Þorgrími reyndist meiri mannraun at sœkja Þorgeir, heldr enn klappa um maga konum sínum, þá sóttist þeim seint ok varð þeim hann dýrkeyptr; því at Þormóðr hefir svá um ort, at Þorgeirr yrði fjórtán manna bani áðr hann féll; enn tveir eru nefndir í Þorgeirsdrápu, þeir er hann vá þar: tots els qui han sabut com de coratjosament es va defensar, han exalçat la forma com ho va fer, dient tots una sola cosa de la seva defensa i la seva bravor: que tothom havia estat del parer que en Þorgeirr era sense parió per més que n'hi cerquessin. En Þorgeirr va estar colpint ardidament i espesses vegades amb gran força i coratge estrenu. El seu coratge li fou alhora escut i cuirassa. La gent considerava que no coneixien ningú que hagués presentat una defensa tal com la d'en Þorgeirr. És el Totpoderós el qui li donà al Þorgeir en el pit un cor intrèpid i ardit: no, el seu coratge no fou pas d'origen humà ni li era innat (Cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a la locució: e-ð er e-m í brjóst borið. L'interpreto en el sentit de: dur una cosa a les venes), sinó que li provenia del mateix Màxim Artífex. Doncs bé, com que al Þorgrímr i als seus els resultava una major prova d'homenia atacar en Þorgeirr que fotre un clau a llurs dones (Cf. Baetke 19874, p. 328, interpreta la locució: klappa um kviðinn á konu ‘tätscheln, streicheln’. Personalment, trobo que la interpretació de la locució encara hauria d'ésser més obscena, ja que fa referència al ‘soroll’ dels cossos durant el coit: fotre un clau, i tradueixo en conseqüència), van trigar a veure llur atac coronat per l'èxit (Baetke 19874, pàg. 637: e-m sœkisk seint jmd. kommt langsam voran, hat nur geringen Erfolg (z.B. bei einem Angriff, beim Rudern)) i els va costar [ben] car. Car, en Þormóðr va cantar que en Þorgeirr hi va matar catorze homes abans de caure ell, i a dos dels que va matar allà, en Þormóðr els esmenta pel nom a la seva Þorgeirsdrápa
◊ sýndist ǫllum mǫnnum, þeim er heyrðu þessa tíðendasǫgn, sjá atburðr undarligr orðinn, at einn ungr maðr skyldi orðit hafa at bana svá harðfengum heraðshǫfðingja ok svá miklum kappa, sem Jǫðurr var. Enn þó var þat ekki undarligt, því at enn hæsti hǫfuðsmiðr hafði skapat ok gefit í brjóst Þorgeiri svá øruggt hjarta ok hart, at hann hræddist ekki, ok hann var svá øruggr í ǫllum mannraunum sem it óarga dýr. Ok af því at allir góðir hlutir eru af Guði gervir, þá er øruggleikr af Guði gerr ok gefinn í brjóst hvǫtum drengjum, ok þar með sjálfræði at hafa til þess er þeir vilja, góðs eða ills; því at Kristr hefir kristna menn sonu sína gert, en eigi þræla, en þat mun hann hverjum gjalda, sem til vinnr: a tothom que va sentir a contar aquesta notícia li va semblar que era un esdeveniment extraordinari que un jove pogués haver mort un cabdill de districte tan bregat i un campió tan gran com havia estat en Jǫðurr. I tanmateix aquell fet no tenia res de sorprenent perquè el Màxim Artífex havia creat i donat en el pit d'en Þorgeirr un cor tan intrèpid i ardit que no tenia por de res i era impàvid en totes les situacions de prova com [ho és] el lleó. I com que totes les coses bones provenen de Déu, també ho és la intrepidesa [i fermesa d'esperit], feta i donada per Déu al pit dels barons estrenus, i amb ella, la llibertat de decidir per ells mateixos d'emprar-la per al que vulguin, tant per al bé com per al mal, perquè el Crist ha fet els cristians fills seus i no pas esclaus seus, de manera que premiarà cadascú pel que hagi fet en vida

mann·rán <n. -ráns, -rán>: segrest m (rapte de persona)

mann·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>: segrestador m, segrestadora f

manns·barn <n. -barns, -börn>:
persona f
♦ þetta veit hvert mannsbarn: <LOC FIGaixò ho sap tothom
♦ á hvert mannsbarn: per persona, per cap
◊ fiskneysla á Spáni er mest í Astúríuhéraði eða 35,2 kíló á hvert mannsbarn: el major consum de peix a Espanya es localitza a la regió d'Astúries, amb 35,2 quilos de peix per cap

manns·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>: desaparició f de persona

mann·skepna <f. -skepnu, -skepnur. Gen. pl.: -skepna>:
1. <GENcriatura humana
2. (veslings maðurpelacanyes m (pobre diable)

mann·skræfa <f. -skræfu, -skræfur. Gen. pl.: -skræfa o: -skræfna>:
1. (rolatros m & f d'ase  (ruc)
◊ það var eitt kveld að Grettir skyldi hrífa bak Ásmundar að karl mælti: "Nú muntu verða af þér að draga slenið, mannskræfan," segir hann: un vespre que en Grettir havia de donar fregues a n'Ásmundur a l'esquena, el vell li va dir "ara t'hauràs de llevar la pardaleria, tros d'ase", li va dir
2. (ónytjungurpoltró m, poltrona f, dropo m, dropa f (inútil, bo per no-res)
3. (raggeit, huglítill maðurgallina m  (covard, poruc, home de poc coratge)

manns·líf <n. -lífs, -líf>:
vida humana

manns·raust <f. -raustar, -raustir>:
veu humana
◊ ég heyrði mannsraust milli Úlaí-bakka, sem kallaði og sagði: "Gabríel, útskýr þú sýnina fyrir þessum manni": i vaig sentir una veu humana d'entre l'Ulai que cridava tot dient: "Gabriel, explica-li la visió a aques home!"
◊ "vér komum í herbúðir Sýrlendinga. Þar var þá enginn maður, og engin mannsraust heyrðist, en hestar og asnar stóðu þar bundnir og tjöldin eins og þau voru": hem entrat a dins el campament dels sirians i no hi ha ningú, ni s'hi sent cap veu humana, però els cavalls i els ases hi eren lligats i les tendes, tal i com havien estat

mann·sæmandi, -sæmandi, -sæmandi <adj.>:
digne -a
♦ mannsæmandi laun: un sou digne (o: decent)
♦ mannsæmandi líf: una vida digna

mann·tafl <n. -tafls, -töfl>:
joc m d'escacs (skáktafl) (conjunt d'escaquer i peces)

mann·tal <n. -tals, -töl>: cens m

mann·tetur <n. -teturs, -tetur>:
pobre desgraciat

mannúð <f. mannúðar, no comptable>:
humanitat f

mannúðar- <en compostos>:
humanitari -ària

mannúðar·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:
crisi humanitària

mannúðar·mál <n.pl -mála>:
qüestions humanitàries

mannúðar·samtök <n.pl -samtaka>:
organització [d'ajuda] humanitària

mann·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
edificació f, construcció f(edifici de qualsevol mena, especialment de grans dimensions: instal·lacions, pont etc.)
♦ → samgöngumannvirki “infrastructures de transports”
♦ → umferðarmannvirki “infrastructures de transports”

mannvistar·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
(mannræn landafræðigeografia humana

mann·vit <n. -vits, no comptable>:
seny m, enteniment m
◊ ósnotr maðr, ǀ ef eignaz getr ǁ fé eða fljóðs munuð, ǁ metnaðr hánom þróaz, ǀ enn mannvit aldregi, ǁ fram gengr hann drjúgt í dul: el nici, si arriba a posseir fortuna o el favor d'una dona, vet ací que son orgull s'acreix en ell, però mai el seu senderi: i com més va, menys sap què és realment
◊ byrði betri ǀ berr-at maðr brauto at, ǁ en sé mannvit mikit; ǁ vegnest verra ǀ vegr-a hann velli at, ǁ en sé ofdrykkja ǫls: un home no portarà pas millor càrrega en el seu camí que un gran seny i no durà pas pitjors provisions en anar al camp que el consum immoderat de cervesa
◊ byrði betri ǀ berr-at maðr brauto at, ǁ en sé mannvit mikit; ǁ auði betra ǀ þykkir þat í ókunnom stað, ǁ slíkt er válaðs vera: un home no portarà pas millor càrrega en el seu camí que un gran seny: allà on a un no el coneixen, li parrà millor que la riquesa - un gran seny és el refugi del pobre
◊ at byggjandi sinni ǀ skylit maðr hrosinn vera, ǁ heldr gætinn at geði; ǁ þá er horskr ok þǫgull ǀ kømr heimisgarða til, ǁ sjaldan verðr víti vǫrom; ǁ þvíat óbrigðra vin ǀ fær maðr aldregi ǁ en mannvit mikit: un hom no s'hauria pas de vantar de la seva intel·ligència, sinó tenir sempre la ment cauta [i anar alerta amb el que diu]. Quan un que és llest i discret, arriba a les tanques d'un mas (és a dir, [de visita] a un mas, [de visita] a una alqueria), poques vegades li esdevé infortuni si és prudent [parlant], car un home mai no tindrà amic més infal·lible que una gran intel·ligència

mann·vonska <f. -vonsku, no comptable>:
maldat f
◊ látið hvers konar beiskju, ofsa, reiði, hávaða og lastmæli vera fjarlægt yður og alla mannvonsku (ἡ κακία -ίας, σὺν πάσῃ κακίᾳ) yfirleitt: que tota amargor, indignació, ira, cridòria, blasfèmia siguin bandejades d'entre vosaltres i, en suma, qualsevol altra mena de dolenteria

mannþátta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
psicologia f dels factors humans, psicologia ergonòmica, psicologia f de l'enginyeria

mann·þáttur <m. -þáttar, no comptable>:
factor humà

mann·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
caníbal m & f

Manork <f. Manorkar, no comptable>:
Menorca f

manorkískur, manorkísk, manorkískt: menorquí -ina

manorkska <f. manorksku, no comptable>: menorquí m (dialecte de Menorca)

manorkskur, manorksk, manorkskt: menorquí -ina

man·sal <n. -sals, -söl>:
1. <GENtràfic m d'éssers humans
2. <HISTtràfic m d'esclaus
♦ selja e-n í mansali: vendre algú com a esclau

mar <m. mars, marar (o: marir)>:
<LITcavall m

mar <m. marar, marir>:
<LITmar f

mar <n. mars, pl. no hab.>:
<MEDcontusió f

mara <f. möru, mörur. Gen. pl.: mara>: malson m

marar·hetta <f. -hettu, -hettur. Gen. pl.: -hetta>:
pagellida f (o: pitjallida, Mall.) (mol·lusc Patella vulgata)

maraþon <n. maraþons, maraþon>:
marató f
♦ taka þátt í maraþoninu: <ESPORTparticipar a la marató

maraþon·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup>:
variant de maraþon ‘marató f

marengs <m. marengs, marengsar>: <CULIN> merenga f

marens <m. marens, marensar>: <CULIN> merenga f
	súkkulađikaka međ marens: pastís de xocolata amb merenga

marens·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>: <CULIN> llet merengada

marg·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldaðe-ð>: multiplicar una cosa
	margfalda međ ţremur: multiplicar per tres

marg·hleypa <f. -hleypu, -hleypur>: revòlver m (arma)

marg·hliða <adj. inv.>:
multilateral

marg·litur, -lit, -litt <adj.>:
multicolor

mar·glýja <f. -glýju, -glýjur. Gen. pl.: -glýja>:
monostroma negre (alga comestible) (alga verda Ulvaria obscura syn. Monostroma obscurum)

marg·menni <n. -mennis, no comptable>:
multitud m de persones

Margrét <f. Margrétar, no comptable>:
Margarida f, Margalida f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)

marg·ræðni <f. -ræðni, no comptable>:
<LINGhomonímia f

marg·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:
homònim -a

margs·kyns <adj. inv.>:
de moltes menes, de moltes de castes (Mall.

marg·slunginn, -slungin, -slungið: complicat -ada (sinuós, complex)

marg·tyngdur, -tyngd, -tyngt <adj.>: políglota

marg·tyngi <n. -tyngis, -tyngi>: multilingüisme m

margur, mörg, margt: 1. mant -a, diversos, més d’un
	2. margir, margar, mörg <pl.>: molts moltes
		jafn margir... og...: tants [de]... com...
		aldrei jafn margir [eru] ađ lćra ensku í grunnskóla og nú: mai tants no han fet anglès a primària com ara
	3. hve margir, hve margar, hve mörg: <pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?
	3b. hversu margir, hversu margar, hversu mörg: < pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?

margvís·legur, -leg, -legt: divers -a

mar·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
oca f de collar (ocell Branta bernicla)

mar·hálmur <m. -hálms, no comptable>:
cebes f.pl de mar, zostera f [marina] (planta aquàtica Zostera marina var. stenophylla)
◊ vötnin luktu um mig og ætluðu að sálga mér, hyldýpið umkringdi mig, höfði mínu var faldað með marhálmi (sūφ, סוּף)les aigües es clogueren al meu voltant ameçant de matar-me, l'abís m'envoltà, les algues s'entortolligaren al meu cap
♦ svipukrabbi með marhálmi<CULINllagosta amb cebes de mar

mar·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)
♦ græni marhnúturescorpí marí (o: de mar) de pues llargues (peix Taurulus bubalis)

marin·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
alària f (alga comestible) (alga bruna Alaria esculenta)

Maríana·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes Marianes

mar·ígull <m. -íguls, -íglar>:
1. <GENgaroina f, garota f, eriçó, m de mar, oriç m, vogamarí m (Mall., Men.), bogamarí m (Alg.(designació genèrica dels equinoderms)
2. garota f de fons atlàntica (equinoderm Echinus esculentus. Una de les dues espècies de vogamarí que hi ha a Islàndia. Per distingir-lo del vogamarí mediterrani l'anomenem stóri marígull. L'altra espècie islandesa de vogamarí rep el nom de skollakoppur)

María <f. Maríu, no comptable>:
Maria f, Miriam f (Mărīa, Μαρία, מִרְיָם, ܡܪܝܡ) (Mirjam)
♦ líkneski Maríu guðsmóður: una imatge de la Mare de Déu
♦ María Magdalena <Maríu Magdalenu>Maria Magdalena (Mărīa Magdalēnē, Μαριὰμ ἡ Μαγδαληνή, ἡ Μαγδαληνὴ Μαρία, Μαρία ἡ Μαγδαληνή, מִרְיָם הַמַּגְדָּלִית, ܡܪܝܡ ܡܓܕܠܝܬܐ)

Maríu- <en compostos>:
<RELIGmarià -ana

maríu·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.(designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella)

maríubjöllu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] coccinèl·lids m.pl

maríu·brá <f. -brár, -brár>:
cost m (Mall., Men.(planta Tanacetum balsamita syn. Chrysantemum balsamita)

maríu·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:
marieta f de set punts, vaqueta f de Sant Antoni (Val.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.), poriolet m [vermell] (Mall.(insecte Coccinella septempunctata)

maríu·diskur <m. -disks, -diskar>: xelet m, xel m (mol·lusc Chlamys opercularis)

maríu·erla <f. -erlu, -erlur. Gen. pl.: -erla o: -erlna>:
cuereta blanca, pastorella f, gafarda blanca, coeta blanca (Val.), coeta f de frare (Val.), saig m (Mall.), titina f [de coa blanca] (Mall.), xàtxero m (Mall.) (ocell Motacilla alba)

maríu·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.(designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella, i, de manera especial, Coccinella septempunctata)

maríuhænu·systir* <f. -systur, -systur>:
poriol m [llentrisquer] (Mall.) (insecte Lachnaia vicina)

Maríu·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
església f de Santa Maria

maríu·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.(planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
assutzena f, lliri blanc, assussena f (Mall.) (planta Lilium candidum)

Maríu·líkneski <n. -líkneskis, -líkneski>:
imatge f de la Mare de Déu, estàtua f de la Mare de Déu

Maríu·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
llegenda mariana

maríu·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
rajada f de cua espinosa (peix Bathyraja spinicauda)

maríu·svunta <f. -svuntu, -svuntur. Gen. pl.: -svuntna o: -svunta>:
lletuga f de mar (alga comestible) (alga verda Ulva lactuca)

Maríu·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
cançó mariana

maríu·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur. Gen. pl.: -vafklukkna>:
corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.(planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
1. genciana f (gènere de plantes Gentiana)
2. gencianeta f dels Pirineus (planta Gentianella campestris)

maríu·þang <n. -þangs, no comptable>:
cabells m.pl de mar (alga comestible) (alga verda Enteromorpha intestinalis syn. Ilea intestinalis syn. Ulva intestinalis) (slafak)

marjoram <n. marjorams, no comptable>:
<CULIN & BOTmarduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana & condiment culinari)
◊ ferskt, saxað marjoram: moraduix fresc trinxat

mark <n. marks, mörk>:
1. (merkimarca f (senyal)
♦ e-ð er til marks um e-ð<LOC FIGuna cosa és senyal de..., una cosa fa la impressió de...  (és prova o indicatiu d'una altra)
♦ og til marks hér um að...: i en senyal que..., i en recordança que...
♦ setja [sitt] mark á e-ðposar la seva marca a una cosa
♦ hafa e-ð til marks [um það]guiar-se per una cosa [en un afer]
◊ og hafið þetta til marks: i això us servirà de senyal (que això us serveixi d'indicació)
2. (eyrnamarkmarca f auricular (feta o posada a l'orella d'una ovella per reconèixer-la com a pròpia)
♦ taka mark á e-m<LOC FIGprendre's algú seriosament (no dubtar pas del que diu o ha dit, creure'l)
♦ taka mark á e-u<LOC FIGfer cas d'una cosa  (donar la deguda importància a una cosa)
♦ taka ekki mark á e-u<LOC FIGfer cas omís d'una cosa 
3. <FIGmarca f, empremta f
◊ langvarandi skortur hefur sett mark sitt á hann: les llargues privacions li han deixat marca
♦ setja sitt mark á e-ð ~ e-n<LOC FIGdeixar la seva empremta en una cosa ~ en algú
4. (mynteiningmarc m (unitat monetària)
♦ finnskt markmarc finlandès
♦ þýskt markmarc alemany
♦ þýsk mörkmarcs alemanys
5. (takmark, markmiðobjectiu m (meta, fi, finalitat)
♦ keppa að e-u markiperseguir una meta, perseguir un objectiu, maldar per atènyer una meta
♦ leggja sitt af mörkum til e-s<LOC FIGcontribuir a un fi (aportar-hi el seu granet de sorra)
◊ leggðu þitt af mörkum núna!: contribueix-hi ara!
♦ leggja e-ð af mörkum til e-s<LOC FIGcontribuir a un fi amb una cosa
◊ leggja e-ð af mörkum til almannaheilla: contribuir al bé general amb quelcom
6. (endamark, endirmeta f (fi de cursa)
♦ komast í markarribar a la meta
7. (skotskífarodella f, blanc m (fitó, diana)
♦ hitta í markdonar en el blanc, fer diana, endevinar el blanc (Mall.
♦ skjóta í markdisparar al blanc
♦ skjóta til marksdisparar al blanc
8. <ESPORTporteria f
◊ knötturinn fór í mark: la pilota va entrar dins la porteria
♦ skora mark<LOCfer un gol, marcar un gol
◊ leiknum lauk með einu marki gegn tveim: el partit va acabar u a dos
◊ Rússar sigruðu Íslendinga með tveimur mörkum gegn engu: els russos van guanyar els islandesos per dos a zero
9. (stig, þrep, punkturpunt m (nivell, límit)
♦ að nokkru markifins a un cert punt  (að nokkru leyti, að sumu leyti)
♦ að vissu markifins a un cert punt  (að vissu leyti)
♦ [framar] að því marki sem...fins al punt que... 
♦ að því marki sem nauðsynlegt er til að...fins allà on sigui necessari per a... 
♦ → bræðslumark “punt de fusió”
♦ → daggarmark “punt de rosada”
♦ → frostmark “punt de congelació”
♦ → olíumark “nivell de l'oli”
♦ → suðumark “punt d'ebullició”
♦ → uppgufunarmark “punt d'evaporació”
10. mörk <n.pl marka>(takmörk, endimörk & FIGlímit[s] m.[pl] (punt màxim assolible o permès)
♦ → lánamörk “límit de crèdit”

markaðs- <en compostos>:
de mercat

markaðs·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
economia f de mercat

markaðs·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia f comercial, geomàrqueting m, marketing geography f

markaðs·samfélag <n. -samfélags, no comptable>:
variant de markaðsþjóðfélag ‘societat de mercat’
♦ kapítalískt markaðssamfélagsocietat capitalista de mercat

markaðs·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:
societat f de mercat

markaður <m. markaðar, markaðir>:
mercat m

marka·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia f de demarcació, línia demarcatòria
◊ flugmenn þessir voru í skemmtiferð í Harzfjöllum og fóru í ógáti yfir markalínuna milli hernámssvæðanna: aquests aviadors feien un viatge de plaer pel Harz i van traspassar inadvertidament la línia demarcatòria que separa els sectors d'ocupació

mark·greifi <m. -greifa, -greifar>:
1. <GENmarquès m
2. <HISTmarcgravi m

markgreifa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
1. <GENmarquesat m
2. <HISTmarcgraviat m

markgreifa·frú <f. -frúar, -frúr>:
1. <GENmarquesa f
2. <HISTmarcgràvia f

mark·lína <f. -línu, -línur>:
<ESPORTlínia f de meta

mark·maður <m. -manns, -menn>:
<ESPORTporter m

mark·mið <n. -miðs;, -mið>: fi m, objectiu m

mark·teigur <m. -teigs, -teigir (o: -teigar>:
<ESPORTàrea f de meta, àrea f de porteria, zona f de gol

mark·tækur, -tæk, -tækt: rellevant, significatiu -iva
	marktækur áhrif: efecte significatiu (o: rellevant)
	marktæk neikvæð áhrif: efecte negatiu significatiu
	marktækur munur: <ESTAD> diferència significativa
	minnsti marktækur munur: <ESTAD> [prova f de] menor diferència significativa
	marktækur tölukóði: cogi digital significatiu
	marktækur tölustafur: <ESTAD> dígit significatiu (o: vàlid)
	tölfræðilega marktækur: estadísticament significatiu (o: rellevant)

Markús Antoníus <m. Markúsar Antoníusar>:
Marc Antoni (nom d'home)

mark·verđur, -verđ, -vert: important
	hvađ er hér markvert ađ sjá?: quč hi ha aquí que pagui la pena de veure?

mark·vörður <m. -varðar, -verðir>:
<ESPORTporter m (markmaður)

marmara·brjóstmynd <f. -brjóstmyndar, -brjóstmyndir>:
bust m de marbre (representació pictòrica o escultòrica feta de marbre)
♦ marmarabrjóstmynd af e-m: bust de marbre d'algú

Marmara·haf <n. -hafs, no comptable>:
<GEOGMar f de Màrmara

marmara·skata <f. -skötu, -skötur>: tremolor <m>, tremoló <m>, vaca morena (peix Torpedo marmorata)

marmara·stytta <f. -styttu, -styttur>:
estàtua f de marbre 
♦ marmarastytta af e-m: estàtua de marbre d'algú

marmari <m. marmara, no comptable>:
marbre m 

marmelaði <n. marmelaðis, no comptable>:
1. <GENmelmelada f
2. (appelsínumarmelaðimelmelada f de taronja (especificatització del terme)

marmilaði <n. marmilaðis, no compotable>:
variant de → marmelaði “melmelada”

mar·nögl <f. -naglar, -neglur>:
1. (ónix, naglsteinnònix m (Bíblia de Montserrat)
◊ tak þér ilmjurtir, balsam, marnögl (šə'ħēlεþ, שְׁחֵלֶתog galbankvođu, ilmjurtir ásamt hreinu reykelsi. Skal vera jafnt af hverju: pren aromes: estorac, ònix, gàlban d'olor[, espècies aromàtiques] i encens pur; totes elles en parts [i pes] iguals
2. (rafambre m (Schökel)
◊ tak þér ilmjurtir (qaħ-ləkā sammīm קַח-לְךָ סַמִּים), balsam (nā'ŧāφ נָטָף), marnögl (šə'ħēlεθ, שְׁחֵלֶתog galbankvođu (ħεlbə'nāh חֶלְבְּנָה), ilmjurtir (sammīm סַמִּיםásamt hreinu reykelsi (ləvo'nāh zak'kāh לְבֹנָה זַכָּה). Skal vera jafnt af hverju: procura't en quantitats iguals aquests perfums: reïna aromàtica, ambre i gàlban (? Schökel: “significat desconegut”), perfums i encens pur

Marokkó <n. Marokkó, no comptable>:
el Marroc m

Marokkó·búi <m. -búa, -búar>:
marroquí m, marroquina f (Marokkómaður)

Marokkói <m. Marokkóa, Marokkóar>:
marroquí m, marroquina f (Marokkómaður)

Marokkó·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m del Marroc

Marokkó·maður <m. -manns, -menn>:
marroquí m, marroquina f

marokkóskur, marokkósk, marokkóskt <adj.>:
marroquí -ina

mars <m. mars, marsar (o: marsmánuðir)>:
març m

mars <m. mars, marsar>:
<MÚSmarxa f (composició musical)
◊ ‘tyrkneski marsinn’ eftir Mozart: la ‘marxa turca’ de Mozart

mars·vaxsveppur <m. -vaxsvepps, -vaxsveppar (o: -vaxsveppir)>: llenega f de primavera, marçot m (bolet Hygrophorus marzuolus)

marsi <m. marsa, marsar>: escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)

mar·stirnir <m. -stirnis, -stirnar>: ciclotona f de Brauer (peix Cyclothone braueri)

mar·tröđ <f. -trađar, -trađir>: malson m

mar·þvari <m. -þvara, -þvarar>:
llagostí cisellat, gambot cisellat (crustaci Sclerocrangon boreas)

masi <m. masa, masar>: macís m, flor f de [nou] moscada, macis f (aril del fruit de la nou moscada)

massa* <f. mössu, mössur>:
<CULIN & RELIGmaçà f (מַצָּה(fl./pl.: maçàs og/i maçot

massa·köggull <m. -kögguls, -kögglar>:
forçarrut m, paquet m de músculs, maciste m

mat¹:
ac. & dat. sg. de → matur “menjar”

mat² <n. mats, möt>:
1. (gildismat & skoðun, álitestimació f (avaluació, valoració, càlcul & parer, judici)
♦ leggja mat á e-ð: fer una valoració (o: avaluació) d'una cosa
◊ leggja mat á verkefnin: avaluar els projectes, fer una avaluació dels projectes
♦ að mínu mati: en la meva opinió, segons el meu parer
♦ það er mitt mat að <+ subj.>estimo que <ind.>, sóc del parer que <ind.
2. (verðmattaxació f, valoració f (càlcul del valor d'un bé)

matar·áhöld <n.pl -áhalda>: coberts m.pl

matar·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
safata f

matar·birgðir <f.pl -birgða>:
provisions f.pl, vitualles f.pl, queviures m.pl, reserves f.pl d'aliments

matargerðar·list <f. -listar, -listir>:
cuina f, gastronomia f (art culinària, conjunt de plats propis d'una contrada, un país etc.)
♦ makróbíótísk matargerðarlistcuina macrobiòtica
♦ maljorksk matargerðarlistcuina mallorquina

matargerđar·mál <n. -máls, -mál>: llenguatge culinari, llengua f de la cuina

matar·ílát <n. -íláts, -ílát>:
recipient m per a menjar[s]

matar·lím <n. -líms, -lím>: <CULIN> gelatina f

matar·röð <f. -raðar, -raðir>:
cua f per rebre menjar, cua f del menjar

matar·sódi <m. -sóda, no comptable>: bicarbonat m de sodi, bicarbonat sňdic, E-500(II) m

matar·stóll <m. -stóls, -stólar>: trona f (per a infants)
	matarstóll fyrir ungbörn: trona f per a infants [petits]

mat·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de menjar

mat·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGoblació f (ofrena vegetal, això és, de pa, vi, oli i d'altres menjars fets amb vegetals)
◊ sláturfórnir og matfórnir: sacrificis i oblacions

mat·prjónn <m. -prjóns, -prjónar. Empr. hab. en pl.>:
bastonet m (emprat hab. en pl.), palillo m (cast. ekki ritm./no lit.; emprat hab. en pl.)
♦ borða með matprjónum: menjar amb bastonets

mat·reiđa <-reiði ~ -reiðum | -reiddi ~ -reiddum | -reitte-ð>: cuinar una cosa, fer una cosa (complement = plat culinari)

matreiđslu·bók <f. -bókar, -bćkur>: llibre m de cuina

matreiðslu·rjómi <m. -rjóma, no comptable>: nata f de cuina, nata f de (o: per) cuinar, nata culinària (nata fresca líquida per a cuinar-hi, no per a muntar-la)

mat·salur <m. -salar, -salir>: menjador m

mat·seđill <m. -seðils, -seđlar>: carta f (de restaurant, del menú)
	má ég fá matseđilinn? que podria dur-me la carta?

mat·selja <f. -selju, -seljur. Gen. pl.: -selja>:
1. (ráðskona á bæ, hjá vel efnaðri fjölskyldu o.s.fr.clauera (o: clavera) f, majordoma f (dona de govern, casera o dona de claus de mas, família benestant etc.)
◊ hún var matselja heima þar og var þá óhraust: era clauera allà [al mas] i aleshores estava embarassada
2. (ráðskona hjá prestirectora f, majordoma f (dona de govern o casera d'eclesiàstic que cuina per a ell i fa d'altres feines de la llar)
◊ ábóti einn á munkasetri á Þykkvabæjarklaustri hélt matselju er Katla hét: un abat del monestir [augustinià] de Þykkvabær tenia una rectora que es deia Katla
3. (matreiðslukona, eldabuskacuinera f (dona que cuina o fa el dinar)
4. (fyrsti hnausinn í stungualagi í mógröfprimer pa de torba que hom extreu d'una capa de torbera (la torba es va extraient de la torbera per capes. El primer pa de torba d'una d'aquestes capes)

mats·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
<ECONagència f de qualificació

mat·skeiđ <f. -skeiðar, -skeiđar>: cullera f

matsölu·stađur <m. -staðar, -stađir>: restaurant m, fonda f
	ég er ađ leita ađ matsölustađ: estic buscant un restaurant (o: una fonda)

Matthías <m. Matthíasar, pl. no hab.>:
Macià m (andrònim)

Matthías·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:
Sant Macià m (onomàstica)
◊ hann andaðiz þrim nóttum eptir Mattíasmessu, ok berr svá ártíð hans, en IV ef hlaupár er [eigi], þá var þváttdagr í ymbrudǫgum um langafǫstu: va morir tres nits després de Sant Macià i els aniversaris de la seva mort s'hi celebren tal dia, però IV dies [després de Sant Macià] si l'any [no] és bixest o de traspàs. Era el dissabte de les témpores de quaresma

matur <m. matar, matar>: menjar m
	búa til matinn: preparar el menjar, fer el menjar
	gera sér mat úr e-u: <LOC FIG> treure profit d'una cosa
	hvar get ég fengiđ ítalskan / spćnskan / katalanskan mat?: On podríem trobar menjar italiŕ / espanyol / catalŕ?
	kaupa í matinn: fer la compra
	laga matinn: preparar el menjar, fer el menjar
	staðgóður matur: menjar complet (sòlid, fet amb diferents menes d'aliments)

mat·vandur, -vönd, -vant <adj.>:
(kræsinnllamenc -a, llefec -ega, llefuc -uga (Lleida), triat -ada [en el menjar] (Mall., Men.)

mat·vara <f. -vöru, -vörur>: queviures m.pl (productes alimentaris)

matvæla- <en compostos científics>:
bromato-, bromat-, dels aliments

matvæla·fræði <f. -fræði, no comptable>:
bromatologia f

matvæla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
bromatòleg m, bromatòloga f

mat·væli <n.pl -væla>: comestibles m.pl, aliments m.pl

matvöru·búð <f. -búðar, -búðir>: botiga f [de queviures], supermercat m

matvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: botiga f [de queviures], supermercat m

mat·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:
alga f comestible
♦ → beltisþari “baldric de mar”
♦ → fjörugrös “molsa d'Irlanda”
♦ → grænhimna “monostroma de Greville”
♦ → hrossaþari “fuet de bruixa”
♦ → marglýja “monostroma negre”
♦ → marhálmur “cebes de mar”
♦ → maríusvunta “lletuga de mar”
♦ → purpurahimna “nori, espinacs de mar”
♦ → sjóarhrís “agram de mar”
♦ → sjóarskræða “estrella crespa”
♦ → skollaþvengur “trena de sirena”
♦ → skúfaþang “fucus evanescent”
♦ → slafak “cabells de mar”
♦ → stórþari “laminària nòrdica”
♦ → söl “dulse, duileasc”
  Les algues consumides tradicionalment a Islàndia han estat el dulse o söl i la laminària nòrdica o stórþari. Modernament se n'hi han afegit d'altres com ara el fucus evanescent o skúfaþang, l'alària o marinkjarni (que sovint es comercialitza amb el nom de wakame, encara que l'autèntic wakame és propi del Pacífic i no pas de l'Atlàntic), la molsa d'Irlanda o fjörugrös, també coneguda amb el nom de guðmundargrös, la lletuga de mar o maríusvunta, el fuet de bruixa o hrossaþari (que sovint es comercialitza amb el nom d'[alga] kombu, encara que l'autèntica sigui l'espècie Laminaria japonica), els cabells de mar o slafak, també coneguts amb els noms de brimsöl i maríuþang etc.  
     


mauk <n. mauks, no comptable>: mauk, mena de compota de fruita (p.e., pomes)

mauk·sjóða <-sýð ~ -sjóðum | -sauð ~ -suðum | -soðiðe-ð>: (sjóða e-ð í mauk) mauksjóða, bullir fruita (p.e., pomes) en una mena de compota

maur <m. maurs, maurar>: formiga f

maur <n. maurs, maur>: àcar m

maura·drottning <f. -drottningar, -drottningar>: formiga reina f

maura·kláði <m. -kláða, no comptable>: ronya f, sarna f, tinya f

maura·púki <m. -púka, -púkar>:
1. <FOLCLmaurapúki o fépúki. Un dels diferents tipus de fantasmes del folclore islandès. Es creu que surten de llurs tombes per anar a cercar i comptar els diners que tenien enterrats quan es van morir: la persona que en morir té enterrats diners o objectes preciosos està condemnada a convertir-se en un maurapúki i a sortir de la seva tomba cada nit, per anar a veure i comptar, fins a la fi dels temps, els diners que tingués enterrats
◊ Heiðarhúsadraugur við Garð var maurapúki sem lagði bæinn Heiðarhús í auðn: el fantasma de Heiðarhús við Garð era un maurapúki que va assolar el mas de Heiðarhús
2. (auðugur nirfillgarrepa ric, garrepa rica  (avar)

maura·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid fòrmic

maura·þúfa <f. -þúfu, -þúfur>:
formiguer m  (cau de formigues)

maur·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:
rap m (peix Lophius piscatorius) (skötuselur)

maur·æta <m. -ætu, -ætur>:
ós formiguer  (mamífer Myrmecophaga tridactyla)

Maya- <en compostos>:
maia

Maya·dagatal <n. -dagatals, -dagatöl>:
<HISTcalendari m maia

Maya·fólk <n. -fólks, no comptable>:
<HISTels maies

Maya·híeróglífa <f. -híeróglífu, -híeróglífur. Gen. pl.: -híeróglífa>:
jeroglífic m maia

Maya·indíáni <m. -indíána, -indíánar>:
<HISTindi maia, índia maia

Maya·letur <n. -leturs, no comptable>:
<HISTalfabet m maia, escriptura f maia

Maya·menning <f. -menningar, no comptable>:
<HISTcultura f maia

Maya·tungumál <n. -tungumáls, -tungumál>:
<HISTllengua f maia

Mayi <m. Maya, Mayar>:
<HISTmaia m & f
♦ Mayarnir: els maies

máfur <m. máfs, máfar>:
gavina f (mávur)

mág·kona <f. -konu, -konur>:
(svilkonacunyada f (dona de germà o germana)

mágur <m. mágs, mágar>:
1. (svilicunyat m (home de germà o germana)
2. <(tengdasonurgendre m (home de fill o filla)
3. <(tengdafaðirsogre m (pare de l'home o de la dona)

mál¹ <n. máls, mál>:
1. (mæld stærðmida f, mesura f (grandària d'un objecte amidada o mesurada)
♦ hér er e-ð blandað málum: <LOC FIGaquí hi ha algunes coses que estan embullades, les coses no quadren com haurien de fer-ho
♦ hér er eitthvað málum blandið: <LOC FIGaquí hi ha coses embullades, això no és aigua clara
♦ hver eru málin á A0-pappír?: quines són les mides d'un full DIN-A 4?
♦ skipta litlu ~ miklu máli [fyrir e-ð]: <LOC FIGésser poc ~ molt rellevant [per a una cosa], tenir poca ~ molta [d']importància [per a una cosa]
◊ þá hafði Svertingur son Runólfs úr Dal verið í Noregi um veturinn og ætlaði til Íslands um sumarið. Flaut þá skip hans fyrir bryggjum albúið og beið byrjar. Konungur bannaði honum brottferð, kvað engi skip skyldu ganga til Íslands það sumar. Svertingur gekk á konungs fund og flutti mál sitt, bað sér orlofs og kvað sér miklu máli skipta að þeir bæru eigi farminn af skipinu: l'Svertingur, el fill d'en Rúnólfur de Dalur havia passat l'hivern a Noruega i ara que havia arribat l'estiu volia partir cap a Islàndia. El seu vaixell estava aparellat al moll i ja només esperaven per salpar que bufés un vent favorable. El rei els va prohibir que partissin, tot dient que aquell estiu no sortís cap vaixell cap a Islàndia. L'Svertingur va anar a veure el rei i li va exposar la seva petició. Li va demanar permís per anar-se'n i li va dir que per a ell era molt important no haver de tornar a descarregar a terra la càrrega del seu vaixell
♦ skipta [í raun] harla litlu máli: ésser [en realitat] força poc rellevant
♦ það ~ þetta skiptir ekki máli: no té importància
♦ taka mál af einhverjum ~ einhverju fyrir eitthvað: prendre les mides d’algú ~ d'alguna cosa per a...
2. (réttur tími til e-shora f, temps m  (temps de fer una cosa)
♦ það er mál að fara að hátta: és hora d'anar a dormir, és hora de colgar-se (Mall., Men.)
♦ honum er mál að pissa: ha d’anar a fer un riu, ha de pixar, ha de fer pipí
♦ í fyrra málið: demà de bon matí
♦ → matmál “hora de menjar; àpat”

mál² <n. máls, mál>:
1. (rúmtak, rýmicabuda f, tenor m (Mall.) (capacitat)
◊ hjarðir þat vito, ǀ nær þær heim skolo, ǁ ok ganga þá af grasi; ǁ enn ósviðr maðr ǀ kann ævagi ǁ síns um mál maga: els ramats saben quan s'ha fet hora de tornar a casa i aleshores [ells mateixos] abandonen l'herba, però el pec mai no coneix la cabuda de la seva panxa (és a dir, mentre que fins i tot les ovelles saben quan han de deixar de pasturar, el nici no sap moderar-se en menjar i per tant, no sap quan ha de deixar de menjar. Fins i tot les ovelles són més llestes que no pas el golafre immoderat)
2. (málefniafer m, qüestió f, assumpte m (cast.) (cosa que s'ha de tractar o resoldre)
◊ þú ert of hnýsin í annara manna mál: ets massa curiosa amb els assumptes dels altres
◊ síðan ferr Sigvaldi aptr með lið sitt ok hitti Svein konung, ok spyrr konungr, hversu málin hafi gengit: després, en Sigvaldi va tornar enrere amb la seva host i va trobar el rei Sveinn, i el rei li va preguntar com havien anat les negociacions
♦ flytja mál: <LOC GENexposar un assumpte (presentar una proposta, una petició etc. i defensar-la en una reunió, davant algú etc. sense connotacions jurídiques)
◊ Þat bar at eitt sinn, at íslenzkr maðr, sá er Eilífr hét, varð fyrir reiði Haralds konungs, en hann bað Halldór flytja mál sitt við konung, ok Halldórr gerði svá. Halldórr var stríðmæltr ok harðorðr, en mjök fátalaðr. Hann bað konung, at Eilífr skyldi fá landsvist af honum. Konungr neitti því þverliga. Halldórr var þykkjumikill sem aðrir Íslendingar ok þótti illa, er hann fekk eigi þat, er hann beiddi: una vegada es va esdevenir que un islandès que nomia Eilífr va sofrir l'ira del rei Haraldr. Va pregar al Halldórr que intercedís per ell davant el rei i en Halldórr ho va fer. En Halldórr era un home que tenia una forma de parlar brusca i sense miraments, però no era una perona que solgués parlar gaire. Ell va demanar al rei que li donés permís a l'Eilífr per a viure en el regne, però el rei s'hi va negar rotundament. En Halldórr era fàcilment irritable, com d'altres islandesos, i s'ho prenia malament quan no aconseguia el que demanava
◊ sannliga þóttuz þeir bezt hafa, er hans vinir váru, at hann flytti þeira mál, at fá einhverja sœmd, próventur eðr beneficia: els qui eren amics seus, consideraven, ben encertadament, que ho tenien millor de cara a obtenir qualsevol honor, prebendes o beneficia [que desitgessin] si era ell el qui presentava i defensava llur petició [davant el rei]
◊ þá sendi hann Aron Hjörleifsson í Odda. Skyldi hann koma Haraldi til móts við Þórð. Og er Aron finnur Harald segir hann að þeir skuli flytja hans mál ef hann vill fara með þeim og hans kostur skyldi sá bestur og segir honum annað óráðlegra. Nú með því að Haraldi þótti eigi örvænt að Aron fengi það flutt að hann færi eigi utan en trúði honum vel þá fór hann til móts við Þórð. Var þá engi annar kostur af Þórði en Haraldur festi utanferð sína. Og það fór fram og varð Aron honum að öngvu liði. Var það mál manna að hann gerði það eigi að maklegleikum. Þetta haust kvonguðust þeir Þórarinssynir. Fékk Þorvarður Solveigar Hálfdanardóttur Sæmundarsonar og Steinvarar (SS II, pàg. 934):
◊ og þar kom Guðmundur og brá bónda þegar á eintal, frá Bægisá, og mælti: "Þorsteinn heitir maður er upp hefir fæðst með oss og höfum vér hann að góðu reynt. Hann vill mæla til ráðahags við Guðrúnu frændkonu þína. Viljum vér flytja mál mannsins." Bóndi svarar: "Allvel er maðurinn til fenginn að flytja hans mál og munum vér mikils meta þín orð": en Guðmundur hi va assistir i va agafar de banda el bóndi de Bægisá per tenir-hi una conversa en privat. Li digué: “Hi ha un home que nom Þorsteinn que ha crescut a la meva llar i tinc per mi que té grans aptituds. Desitja demanar la mà de la teva parenta, la Guðrún, i jo vull donar-li suport en la seva petició”. El bóndi li va contestar: “Ha triat un home excepcional perquè faci la seva petició. Valoraré en molt les teves paraules”
◊ Arnór segir: "Þá nýt eg góðra frænda ef eg get þá betra kost að þú flytjir mitt mál. Heittu honum vinfengi þínu og mun hann þá gefa konuna því að þetta mundi jafnræði kallað ef eigi hefði svo fríðum manni verið frá vísað áður sem Þorgrímur er": l'Arnór li digué: “Trauré profit de tenir bons parents si puc fer un casament millor de resultes del fet que siguis tu el qui presenti la meva petició [de mà]. Promet-li la teva amistat i aleshores ell s'avindrà a donar-me [en matrimoni] la seva filla, perquè d'aquest casament se'n diria que es fa entre dos partits ben iguals si no fos perquè abans en Gisur ha rebutjat la petició de matrimoni d'un home tan gallard com ho és en Þórgrímur
◊ síðan bað Eyjólfur Ástríðar Vigfúsdóttur. Nú eru til að flytja málið Ívar og Hreiðar, segja hann ættstóran mann og eiga göfugt ráð á Íslandi og mikinn frændaafla og kölluðu líklegt að mikið yrði hans forlag: després d'aquests fets, l'Eyjólfur va demanar la mà de l'Ástríður Vigfúsdóttir. L'Ívar i en Hreiðar foren els qui feren la petició de mà de la noia a son pare. Li digueren que l'Eyjólfur era un home de gran llinatge que vivia a Islàndia on hi gaudia d'una posició respectable i on hi tenia molts de parents poderosos i afegiren que, en llur opinió, tenia un gran futur al davant
◊ og nú tekur Egill sóttina og svo harða sem þeir menn er harðast fengu af, þess er eigi gekk önd úr honum, en hann bar svo prýðilega að eigi kom stynur úr hálsi honum. Hann mælti við Tófa að hann skyldi segja konungi að hann vildi gjarna hitta hann. Tófi gerir svo að hann fer á fund Ólafs konungs og segir honum svo að Egill er sjúkur og hann vill hitta hann en konungur svarar honum öngu orði. Tófi bað hann þarflega og sagði nauðsyn á vera að þeir fyndust en konungur varð svo reiður Agli að hann vill eigi fara að finna hann. Síðan segir Tófi Agli svo búið. Egill biður Tófa fara í öðru sinni og flytja mál sitt við konunginn: aleshores l'Egill es va posar malalt i hi estava tan greu com el qui hi estaven més d'entre els qui també s'hi havien posat i encara continuaven vius. Tanmateix, [ell] suportava la malaltia tan virilment que no deixava escapar ni un gemec de la seva boca. Va dir al Tófi que digués al rei que volia veure'l. En Tófi així ho va fer. Va anar a veure el rei Olau i li va dir que l'Egill estava malalt i que volia veure'l. El rei, emperò, no li donà contesta. En Tófi li ho va demanar amb encariment i li va dir que era precís que es trobessin, però el rei estava tan felló amb l'Egill que no volia anar-lo a veure. En Tófi, llavors, ho va contar a l'Egill. L'Egill va demanar al Tófi que hi anés una altra vegada i que parlés en favor seu davant el rei
◊ þá hafði Svertingur son Runólfs úr Dal verið í Noregi um veturinn og ætlaði til Íslands um sumarið. Flaut þá skip hans fyrir bryggjum albúið og beið byrjar. Konungur bannaði honum brottferð, kvað engi skip skyldu ganga til Íslands það sumar. Svertingur gekk á konungs fund og flutti mál sitt, bað sér orlofs og kvað sér miklu máli skipta að þeir bæru eigi farminn af skipinu: l'Svertingur, el fill d'en Rúnólfur de Dalur havia passat l'hivern a Noruega i ara que havia arribat l'estiu volia partir cap a Islàndia. El seu vaixell estava aparellat al moll i ja només esperaven per salpar que bufés un vent favorable. El rei els va prohibir que partissin, tot dient que aquell estiu no sortís cap vaixell cap a Islàndia. L'Svertingur va anar a veure el rei i li va exposar la seva petició: li va demanar permís per anar-se'n i li va dir que per a ell era molt important no haver de tornar a descarregar a terra la càrrega del seu vaixell
◊ ekki er þessa máls svá úfróðliga spurt, at eigi má vel svara, þvíat slíkar spurningar þurfti margir menn, ef þeir vilja sín mál flytja láta við ríkismenn; ok leita færri svá vandliga eptir sínum málum sem þurfti. Nú vil ek því lýsa fyrir þér um þessa hluti, er þú hefir spurt, sem mér sýnisk sannligast ok fróðligast. Nú kemr þú þar sem konungr er fyrir staddr, með þeim erendum er þú vil þýðask hann, þú skalt spyrjask um vandliga, hverir þeir menn eru með konungi, er optast eru vanir at flytja mál manna fyrir konungi, svá at hánum líki bezt þeirra rœða. En þegar er þú verðr sannfróðr, hverir þeir eru, þá skaltu þá fyrst þýðask ok gera þér at vinum,en því næst sýna þeim þitt erendi,ok biðja þá þitt mál fram flytja. En ef þeir taka við þínu máli, þá kunnu þei bezt tíma ok stundar at leita til konungs fundar ok viðrœðu, er optast eru á tali við hann. En ef þat verðr um þann tíma, er konungr sitr yfir borðum, at þú skalt þá þíns máls leita, þá haf þú á því góða njósn, at konungr sé þá í blíðu skapi ok í góðum hug. En ef þú verðr þess varr, at hugr hans sé nǫkkut úblíðr, eða er hann reiðr um nǫkkut mál, eða hefir hann nǫkkur skyldarmál þau at rœða, er þú ætlar eigi þitt mál rœða mega fyrir þá sǫk, þá lát þú hvílask þann dag þína rœðu, ok leita ef þú megir finna hann í betra tima annan dag. En ef þú verðr þess varr, at konungr er í blíðu skapi, ok hann hefir engi nauðsynjamál um at véla, þau er eigi megir þú flytja þitt erendi fyrir þá sǫk, þá bið þú þó þess at, er hann er náliga mettr (KSS cap. 30, pàg. 65): la pregunta que has fet sobre aquesta qüestió no és tan desenraonada que no es pugui contestar bé, car són preguntes com la que has fet les que haurien de fer molts dels qui volen presentar llur afer davant els governants i[, tanmateix,] són ben pocs els qui s'asseguren (cf. Baetke 19874, pàg. 375: leita eptir (e-u) <...> (eine Angelegenheit) verfolgen) tan acuradament com haurien de fer d'aconseguir la resolució satisfactòria de llur assumpte. Ara t'explicaré les coses que has preguntat i ho faré de la manera que em sembla més fidedigna i d'acord amb la realitat: quan arribis allà on hi ha el rei amb el propòsit d'aconseguir el seu favor, informa't [de primer] curosament quins són els homes que hi ha amb el rei que estiguin molt avesats a exposar al rei els afers de la gent, de manera que a ell li resulti agradosa llur forma de parlar. I tan bon punt tinguis certesa de qui són, primer de tot, guanya-te'ls i fes-los amics teus, i un cop aconseguit això, explica'ls quina és la teva comesa o les teves intencions, i prega'ls tot seguit que exposin [al rei] el teu assumpte. Si es fan càrrec del teu assumpte, sabran el millor moment i ocasió per a cercar de trobar el rei i conversar-hi, ja que ells molt sovint parlen amb ell. I si s'ha d'esdevenir que has de fer l'exposició del teu assumpte al rei quan aquest estigui assegut a taula, informa't bé abans de manera discreta que el rei es troba de bon humor i en un estat d'ànim cordial. I si te n'adones que el rei es mostra d'un humor una mica desagradable o que estigui una mica irat per algun assumpte, o que justament ha d'atendre algunes qüestions peremptòries, de manera que pensis que per aquest motiu tu no li has de poder explicar teu assumpte, deixa descansar aquell dia el discurs [que tinguessis preparat] i procura de poder-lo trobar un altre dia en un millor moment. Però si veus que el rei està de bon humor i que no té qüestions urgents a tractar que poguessin impedir que li exposessis el teu assumpte, espera aleshores fins que ja s'hagi gairebé atipat
◊ en allopt kann þó svá til at bera, meðan maðr er staddr fyrir ríkum mǫnnum, at aðrir menn þyrpask at manni, ok spyrja mann þá margs meðan, ok má þar ganga til stundum skammsýni þeirra, er þat gera, stundum má ok þat til ganga, at þeim er þat gerir þœtti eigi þá verr, at nǫkkut væri þat, er at mætti finna fyrir þeim, er sitt mál þarf at flytja (KSS cap. 32, pàg. 69): tanmateix, sovint pot passar que mentre un es troba en presència de governants, d'altres se li aboldronin al seu voltant i, mentre ho fan, li preguntin mantes coses, i de vegades, la raó per la qual ho fan pot ésser la curtedat dels qui ho fan, però d'altres vegades també pot ésser que el qui ho fa, ho faci pensant que no estaria malament que hi hagués alguna cosa que pogués trobar per usar-la en detriment del qui ha d'exposar el seu assumpte [al rei]
◊ síðan fara bryggjur á land og gengur Ólafur á land og förunautar hans af skipinu. Finnst þeim Írum nú mikið um hversu virðulegur þessi maður er og víglegur. Fagnar Ólafur þá konungi vel og tekur ofan hjálminn og lýtur konungi en konungur tekur honum þá með allri blíðu. Taka þeir þá tal með sér. Flytur Ólafur þá enn sitt mál af nýju og talar bæði langt erindi og snjallt. Lauk svo málinu að hann kvaðst þar hafa gull það á hendi er Melkorka seldi honum að skilnaði á Íslandi "og sagði svo að þú konungur gæfir henni að tannfé": tot seguit col·locaren les passarel·les i l'Olau i els seus acompanyants baixaren a terra. Els irlandesos varen constatar amb admiració l'aspecte marcial i digne d'aquest home. Llavors, l'Olau va saludar el rei i es va llevar l'elm i s'inclinà davant el rei i aquest el va rebre amb gran afabilitat. Aleshores varen començar una conversa entre si. L'Olau li va exposar de nou l'afer que el portava fins allà i va estar parlant molt de temps i amb paraules destres. Va acabar el seu parlament tot dient que portava un anell a la mà que la Melkorka li havia donat en acomiadar-se a Islàndia, “i em va dir que tu, rei, l'hi havies donat com a tannfé, o regal per la primera denteta”
♦ ganga frá málum sínum: <LOC FIGarreglar les seves coses, posar en ordre les seves coses (abans de morir, fent testament etc.)
♦ ganga frá málum að <subj.>disposar les coses de tal manera que <subj.>, arreglar les coses de tal manera que <subj.>
♦ koma að kjarna málsins: <LOC FIGarribar al moll de la qüestió
♦ leggja mál undir e-n [til úrskurðar]: sotmetre una qüestió al judici d'algú
♦ miðla málum í e-u [milli e-s og e-s]: mitjançar [entre X i Y] en una cosa, mediar [entre X i Y] en una cosa (cast., ekki ritm./no lit.)
♦ mæla málum [við e-n]: exposar un afer [a algú], debatir sobre un afer o un plet [amb algú]
◊ ór þeirri lǫgréttu (= af þeim lögréttufundi) er lǫgsǫgumaðr er tekinn skulu menn ganga til lǫgbergs, ok skal hann ganga til lǫgbergs, ok setjaz í rúm sitt ok skipa lǫgberg þeim mǫnnum sem hann vill. En menn skulu þá mæla málum sínum: de la sessió de la lǫgrétta en què s'hagi nomenat el lǫgsǫgumaðr, els homes aniran fins a la Penya de la Llei, el Lǫgberg, i ell -el nou lǫgsǫgumaðr- també hi anirà, i s'asseurà al seu lloc i distribuirà els llocs a la Penya de la Llei entre els homes que vulgui, i aleshores la gent exposaran llurs plets
◊ það var þar vandi í héraði að menn höfðu samkomu í öndverðan einmánuð á bæ þeim er á Þorbrandsstöðum heitir. Skyldi þar skipta vinnum á bændur, mæla þeim málum öllum er þá þótti nauðsyn til og sk ... millum voru. Geitir var maður skilríkur og áttu margir menn við hann málþarfir og sat hann ... en eigi drífan á mikil og spurði Bjarni hvað hann skyldi yfir sér hafa: era costum en el districte que els homes hi celebressin una reunió a l'inici de l'einmánuður, el darrer mes d'hivern, al mas que es diu Þorbrandsstaðir. En aquesta reunió es repartien les feines entre els pagesos i s'hi discutien tots els assumptes que consideressin necessari que s'havien de tractar i [llacuna] eren enmig. En Geitir era un home probe [i respectat per això] i eren molts els qui tenien l'oportunitat de parlar llavors amb ell [i demanar-li consell] i ell seia [llacuna d'una-dues ratlles] però no pas una forta nevada i en Bjarni va demanar [a la Þorgerður] què s'havia de posar per abrigar-se de la neu i el fred (en Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió eiga málþarfir við e-n ni al mot málþǫrf. Tradueixo d'acord amb el sentit que el context sembla exigir)
◊ síðan lauk Höskuldur upp kistu eina og tók upp góð kvenmannsklæði og seldi henni. Var það og allra manna mál að henni semdi góð klæði. En er höfðingjar höfðu þar mælt þeim málum sem þá stóðu lög til var slitið fundi þessum. Síðan gekk Höskuldur á fund Hákonar konungs og kvaddi hann virðulega sem skaplegt var: tot seguit, en Höskuldur va obrir una caixa i en va treure bons vestits de dona i els hi va donar. El comentari de tothom fou que aquells bons vestits li esqueien. I quan els cabdills hagueren acabat de tractar tots els afers exigits per llei, la reunió es va donar per conclosa. Tot seguit en Höskuldur va anar a veure el rei Hákon i el va saludar respectuosament, com es tanyia
◊ þann dag gengu menn í þingbrekku, og mæltu menn málum sínum, en um kveldið skyldu dómar út fara til sóknar; var Þorsteinn þar með flokk sinn; hann réð þar þingsköpum mest, því að svo hafði verið, meðan Egill fór með goðorð og mannaforráð. Þeir höfðu hvorirtveggju alvæpni: aquell dia, els homes es dirigiren al coster del þing i hi debateren llurs plets, i al vespre s'emetrien les sentències dels jutges sobre els plets en litigi. En Þorsteinn s'hi havia presentat amb el seu grup. Posava la màxima diligència perquè es mantingués l'ordre processal del þing car també havia estat així mentre l'Egill havia detingut el godonat i el mannaforráð, el poder sobre tots els þingmenn de la seva þinghá. Les dues parts hi havien anat ben armades (cf. Baetke 19874, pàg. 87: dómar fara út die Richter (Gerichte) begeben sich [zu den Urteilssprüchen] zu den Richtersitzen; cf. Baetke 19874, pàg. 400: manna-forráð n. <...>; Godentum, Thingherrschaft; cf. Baetke 19874, pàg. 772: þing-skǫp n.pl Thingordnung; cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 277: þingbrekka, eig. „thinghügel“; eine erhöhung auf dem thingplatze (entsprechend dem lǫgberg am althing), die jeder, der der versammlung eine mitteilung zu machen hatte, zu betreten pflegte. Die thingstätten werden meist so gewählt worden sein, dass eine natürliche bodenerhebung als þingbrekka benutzt werden konnte. S. Maurer, Island s. 179, vgl. s. 177-178; Finnur Jónsson 1894, pàg. 277: um kveldit, es ist durch mehrfache zeugnisse erwiesen, dass die urteile gerne abends oder in der nacht gefällt wurden; Finnur Jónsson 1894, pàg. 277: skyldu dómar út fara, eigentlich „die richter sollten ausziehen“ d.h. die richter sollten an die - bestimmte - stelle sich begeben, wo sie die parteien zu verhören und darnach ihr urteil abzugeben hatten; daher bedeutet der ausdruck im allgemeinen „die processe sollten zum austrag gebracht werden”; Finnur Jónsson 1894, pàg. 277: þingskǫp, „die thingordnung“; das processuale verfahren)
◊ Hrólfur hét sonur Þorkels Tjörvasonar Þorgeirssonar frá Ljósavatni. Hann fór með Ljósvetningagoðorð á þinginu. Og var leitað um sættir. Eyjólfur kvaðst óráðinn til að bæta fé. En þeir höfðu búið málið á hendur Eyjólfi með hálfan hinn fimmta tug manna. Hrólfur bað sér liðs. Og er hann fann Þorkel Geitisson mælti hann slíkum málum við hann: el fill d'en Þorkell, el fill d'en Tjörvi, el fill d'en Þorgeir del Ljósavatn nomia Hrólfur. En Hrólfur va prendre part en el þing en qualitat de godó del Ljósavatn i ell i els seus van cercar d'arribar a un acord d'arranjament, [però] l'Eyjólfur va dir que no estava disposat a pagar cap indemnització. En Hrólfur i els seus havien preparat una acció penal contra l'Eyjólfur [per la mort d'en Þórarinn i de dues persones més] per a la qual ja comptaven amb el suport de quaranta-cinc homes. En Hrólfur cercava [encara més] suport i quan va veure en Þorkell Geitisson li va exposar aquest assumpte
◊ vitið það, lýðir, og hlustið á, allar fjarlægar landsálfur (kɔl mɛrħaqqēi̯־ˈʔārɛt͡s, כֹּל מֶרְחַקֵּי-אָרֶץ)! Herklæðist, þér skuluð samt láta hugfallast! Herklæðist, þér skuluð samt láta hugfallast! Takið saman ráð yðar, þau skulu að engu verða. Mælið málum yðar (dabbəˈrū δāˈβār, דַּבְּרוּ דָבָר), þau skulu engan framgang fá, því að Guð er með oss!: sapigueu-ho, pobles, i pareu orella, tots els continents llunyans! Poseu-vos la cuirassa, que tanmateix us descoratjareu! Traceu plegats plans, que fracassaran! Plantegeu qüestions, que no progressarà, perquè Déu és amb nosaltres! (la nova traducció fa: takið eftir, framandi þjóðir, og skelfist. Hlustið, íbúar fjarlægra landa. Vígbúist og skelfist. Vígbúist og skelfist. Ráðið ráðum yðar, þau verða að engu. Takið ákvörðun, hún fær ekki staðist, því að Guð er með oss)
♦ svo er (o: eru) mál með vexti: així estan les coses, aquest és el cas (cf. la locució, d'idèntic significat segja e-m málavöxt)
♦ svo kemur hans máli: així estan les coses, aquesta és la situació
◊ ok svá kemr hans máli (Cf. Wilken 1883, pàg. 91: svá kemr hans máli so kommt es, geht es mit seiner Sache; atès el context, emperò, jo li atribuiria més aviat el significat de: va acabar succeint que.... Ni Baetke ni cap altra obra lexicogràfica consultada no dóna pas entrada a aquesta locució), at hann fekk herjat sér land ok ríki um síðir. Ok því næst fekk hann sér gǫfugt kvánfang, ok gerisk hann ríkr konungr ok mikill fyrir sér ok réð fyrir Húnalandi og er inn mesti hermaðr: i el seu estat i condició van acabar essent tals que, guerrejant, es va procurar un país i un regne. Tot seguit, va fer un magnífic matrimoni i es va convertir en un rei poderós i molt notable i va regnar sobre el Húnaland i fou el més gran dels guerrers
◊ hann segir þeim, hvat Karl hafði gjǫrt, ok váru þeir allir inir gǫfgustu menn, er Magnús konungssyni hǫfðu heitit vináttu sinni; sagði hann ok hversu þá var komit máli hans, er þeir skildu, at hánum var víss bani, hann segir ok orð Einars Þambaskelfis: els va contar el que en Karl havia fet i tots ells eren homes nobilíssims que havien promès llur amistat al príncep Magnús; també els va contar en quina situació [en Karl] es trobava en acomiadar-se i que una morta certa l'estava esperant. També els va dir les paraules de l'Einarr Þambaskelfir
◊ fór Þórólfur upp eftir Hjaltadal til Hofs og fann þá Hjaltasonu og sagði þeim hvar komið var hans máli "og sé eg hér nú til ásjá sem þið eruð": en Þórólfur va pujar pel Hjaltadalur fins a Hof, i s'hi trobà amb els fills d'en Hjalti i els va dir com estava la seva situació "i ara us demano el vostre ajut a vosaltres dos"
◊ Sigurður mælti til Háreks bónda: "Nú skaltu kjósa hér um kosti nokkura. Sá er hinn fyrsti að láta okkur bræður fyrir ferð vorri ráða og stefnu. Hinn er annar að láta okkur binda þig. Sá er hinn þriðji að við munum drepa þig." Hárekur sá þá hvernug komið var hans máli. Hann var andvígur ekki betur en öðrum þeirra bræðra ef þeir væru jafnbúnir. Kaus hann því þann af er honum þótti nokkuru vildastur að láta þá ráða fyrir ferðinni. Batt hann það svardögum við þá og seldi þeim trú sína til þess. Síðan gekk Sigurður til stjórnar og stefndi suður með landi. Gæta þeir bræður þess að þeir skyldu hvergi menn finna en byri gaf sem best. Létta þeir ferðinni eigi fyrr en þeir koma suður í Þrándheim og inn til Niðaróss og finna þar Ólaf konung. Síðan lét Ólafur konungur kalla Hárek á tal við sig og bauð honum að skírast. Hárekur mælti í móti: aleshores en Sigurður va parlar al bóndi Hárekur: "Pots triar una d'aquestes tres coses: deixar que nosaltres dos, el meu germà i jo, decidim tots sols la travessia i el rumb o bé deixes que et fermem. La tercera opció és que et matem". En Hárekur va veure veure en quina situació es trobava. Fins i tot en el cas que hagués anat igual de ben armat que els dos germans, no els estava pas a l'altura com a guerrer. Per aquesta raó va triar l'opció que li semblava que, en certa forma, li era la més avantatjosa, i que era la de deixar-los que decidissin el rumb de la travessia. Els va donar la paraula i la va lligar amb jurament que els ho deixaria fer. Aleshores en Sigurður es va posar al timó i va posar rumb cap al sud navegant al llarg de la costa. Els germans van parar esment de no trobar-se amb ningú. Varen tenir un vent molt favorable. No varen fer cap escala fins que varen arribar al sud a Þrándheimur i entraren dins el fiord fins a Niðarós. Aquí es presentaren davant el rei Olau. Aleshores el rei Olau va fer cridar en Hárekur a la seva presència per a parlar-hi i li va exigir que es bategés. En Hárekur s'hi va negar
◊ sem Agulandus kemr til sinna herbúða, tjár hann þeim er þar váru alt hversu farit hafði meðr þeim Karlamagnúsi, ok hvar nú var komit hans máli, at hann ætlar skírn at taka, ok bað sína menn svá gera. Játtu því margir, en sumir neittuðu: quan l'Agulandus va arribar al seu campament, va referir als que hi eren tot com li havia anat amb en Carlemany i que la seva situació havia arribat al punt que tenia la intenció de fer-se batejar i va demanar als seus homes que també ho fessin. Molts li varen dir que sí però alguns li digueren que no
ok sem svá var komit hans máli, tekr hans til orða: ‘Ek hefi verit bundinn nú um stund, en nú vil ek lauss vera, ok þó mun ek eigi hlaupa út á sjóinn at bana mér.’ Ok er hann hafði þetta mælt, þá sat hann lauss hjá þeim á bryggjunum. Síðan sýndiz þeim sem hann tæki ór pungi sínum lítit af bleikju ok drægi þar á bryggjunni skip með ǫllum reiða þeim er til siglingar þarf at hafa, ok er þeim var minst ván, heyrðu þeir brest mikinn ok rugl í sjóinn ok á skip ok vindr upp segl, ok siglir þessi maðr í haf út. Skilr svá með þeim landsmǫnnum ok með Pero. Verðr hann víðara við at koma: quan la seva situació va haver arribat a aquest punt, en Perus va dir: ‘ara ja he estat fermat una estona, però ara vull quedar amollat, però no saltaré a dins la mar per matar-me’. I tan bon punt hagué dit això, es va trobar assegut i deslliurat devora els qui es trobaven al moll. Aleshores a aquests els va semblar com si ell es tragués de dins l'escarsella un bocinet de guix. Hi va dibuixar en terra del moll un vaixell amb tot el parament que cal per a poder-hi navegar, i quan els qui l'envoltaven menys s'ho pensaven, varen sentir un gran soroll i bombolleig dins l'aigua i vet ací que en Perus tenia una nau i ja hi era hissant-hi les veles. Aquest home es va fer-se a la mar i d'aquesta manera es van separar en Perus i els habitants del país. En Perus encara va passar per més indrets
♦ að svo komnu máli: havent arribat les coses a aquest punt, estant les coses així, en aquestes circumstàncies
◊ at svá komnu máli var eptir leitat, hvárt Sigurðr Hranason hefði haft fét án leyfi þeirra er áttu, ok varð engi til at veita órskurð þar um, nema Bergþórr bokkr, son Sveins bryggjufótar. Hann tjáðu at Sigurðr var sannr at sǫk: en aquestes circumstàncies, hom va perquirir si en Sigurðr Hranason s'havia apropiat dels diners sense el permís de llurs propietaris, i cap dels qui van participar en la perquisició, però, no va poder pronunciar-s'hi tret d'en Bergþórr Boc que va declarar que en Sigurðr era culpable de les acusacions que hom li feia (cf. Baetke 19874, pàg. 473: ór-skurðr m. <...> veita órskurð (um e-t) einen Urteil fällen)
♦ óttast [um] sitt mál: témer per a si, témer pel que li pugui passar a un (Baetke 19874, pàg. 401: óttask sitt mál Angst haben, wie es einem ergehen wird, für sich fürchten)
◊ nú spurðiz um alla borgina at Barlaam var tekinn [hǫndum] (căpĕre, et auditum est captum esse Barlaam) ok svá kómu þessi útíðustu tíðendi til eyrna konungssonar ok varð hann við þetta einkar illa svá at varla mátti hann tárum halda. Hann bað Guð grátandi at hann skyldi varðveita Barlaam frá háska ok dauða ok Guð heyrði ákall hans ok gleymdi eigi miskunn sinni því at hann er jafnan búinn þeim til hjálpar er sitt ákall hafa (= hefja) til hans. Hann birti fyrir konungssyni í svefni at hann skyldi ekki óttaz um sitt mál, né Barlaam. Hann hét honum sínum styrk í þessarri þrætu (agōn -ōnis, agōnem. O pentura seria millor si llegíem þreytu?) ok þá er konungssonr vaknaði, þá var allt hjarta hans fullt af fagnaði ok nýfenginni gleði, þar sem hann hafði niðr lagzt með ótta ok úgleði: aleshores es va saber per tota la ciutat que en Barlaam havia estat fet pres i quan aquesta desagradabilíssima notícia arribà a les orelles del príncep, a aquest li va saber tant de greu que a penes va poder contenir les llàgrimes. Va pregar a Déu amb llàgrimes als ulls que guardés en Barlaam de perill i de mort i Déu va escoltar la seva invocació i no oblidà pas la seva misericòrdia car sempre està llest per a prestar el seu ajut a aquells qui aixequen llur invocació a ell. Es va aparèixer al príncep mentre aquest dormia i li va dir que no temés ni per ell mateix ni pel que li pogués passar al Barlaam. Li va prometre el seu suport en aquella fadiga (?, lluita?; disputa, discussió?) i quan el príncep es va despertar, tot el seu cor era ple de goig i de renovada alegria allà on s'era colgat amb temor i tristor
◊ maðr hét Narfi. Hann fór á skipi með fǫrunautum sínum. Því næst gørir at þeim storm veðrs, ok var við sjálft at skipit mundi kefja (= myndi farast) undir þeim. Ok er þeir óttuðuz sitt mál, mælir hann Narfi til félaga sinna: "Nú skulum vér biðja allir almáttkan Guð, at fyrir árnaðarorð sællar Márie ok heilags Jóns byskups miskunni hann oss ok láti oss komaz með heilu [ok hǫldnu] til hafnar. Syngjum nú allir pater noster”. Eptir þetta hét hann á heilagan Jón byskup ok mælti svá: „Heyr þú hinn heilagi Jón byskup. Ef þú mátt þat ǫðlaz af Guði fyrir þitt árnaðarorð, at vér komim í dag heilu ok hǫldnu í þá hǫfn, er næst er bœ mínum, þá man ek gefa hátíðardag þinn fátœkum mǫnnum mjólk þá alla, er frá kúm mínum kømr, ok efa aldri um þína gǫfugligu verðleika". Ok er hann hafði svá mælt, þá féll þegar veðrit ok stormrinn, ok tóku þeir til ára ok komu þann dag heilu ok hǫldnu í þá hǫfn, sem þeir hǫfðu á kveðit. En áðr en þeir hefði til loks allt af skipinu borit, þá hljóp á hit sama veðr ok sami stormr í sjóinn, sem áðr en þeir hétu, svá at þat sýndiz, hvat mátt hafði heit þeirra ok ákall við heilagan Jón byskup. Fóru þeir nú fegnir heim til sinna heimkynna, lofandi Guð ok heilagan Jón byskup": hi havia un home que nomia Narfi. Anava en un vaixell amb els seus companys de travessia. De primer, els va escometre un violent temporal i el vaixell ja estava a punt d'enfonsar-se. I quan tots ells temien el que els pogués passar, en Narfi va parlar així als seus companys: “Preguem tots a Déu totpoderós que per intercessió de la benaventurada Mare de Déu, Maria, i de sant bisbe Joan [Ǫgmundarsson], s'apiadi de nosaltres i ens faci arribar a port sans [i estalvis]. I ara preguem tots un pare-nostre”. Després d'aquestes paraules, en Narfi va fer la següent promesa a sant Jón bisbe dient: “Escolta'm, sant bisbe Jón! Si, per la teva intercessió, pots obtenir de Déu que avui arribem sans i estalvis al port més proper al meu mas, el dia de la teva festa donaré als pobres tota la llet que donin les meves vaques i no dubtaré mai més dels teus nobles mèrits”. I quan va haver acabat de dir aquestes paraules, el temporal i el vent es varen calmar immediatament i els ocupants del vaixell varen agafar els rems, es posaren a remar i aquell mateix dia pogueren arribar sans i estalvis al port que havien fixat. I abans que haguessin acabat de descarregar tot el vaixell, el mateix temporal i el mateix vendaval va tornar a desfermar-se a la mar exactament com ho feia abans que ells haguessin fet la promesa, de manera que aquest fet va mostrar el poder que llur promesa havia tingut i la invocació que havien fet al sant bisbe Jón. Aleshores cadascun se n'anà content a la seva llar, lloant Déu i sant Jón bisbe (Baetke 19874, pàg. 539: var við sjálft at þeir myndi berjask es fehlte nicht viel, so wären sie zum Kampf gekommen, es war nahe daran, daß sie es zum Kampf kommen ließen)
♦ taka e-ð í mál: prendre una cosa en consideració
♦ vekja máls á e-u: plantejar la qüestió de..., treure un tema a col·lació, posar un tema damunt la taula
♦ það kemur ekki til mála: això és absolutament impossible, això no entra ni en consideració, això és absolutament inqüestionable
♦ það getur ekki komið til [nokkurra] mála: ni parlar-ne!
♦ það er annað mál (o: það er öðru máli að gegna)això és una altra cosa, això és una altra història, això és [tota] una altra qüestió
♦ það er karlmannalegt mál: <LOC FIGés homenívol, és propi d'un home com cal
◊ "Það vil eg," segir hún, "að þú standir upp og farir á Laugaból og finnir Þorbjörn og beiðir hann bóta eftir Ólaf son þinn. Það er karlmannlegt mál að hann er til engra harðræðanna er fær að spara þá ekki tunguna að tala það er honum mætti verða gagn að. Muntu vera að ekki mikilþægur ef honum fer vel": "vull", li va dir, "que et llevis i que vagis a Laugaból a veure en Þorbjörn i que li exigeixis que et pagui una compensació per l'Olau, ton fill. Escau a un home de veritat, encara que no hagi estat crear per a dur a terme proeses audaces, que no permeti a ningú que el privi de poder obrir la boca i dir què el podria satisfer. No cal que d'antuvi posis exigències excessives, si més no, mentre ell que es comporti d'una manera correcta"
♦ → meginmál “punt principal, qüestió principal; <TIPOG> cos del text”
♦ → metnaðarmál “qüestió d'honor; qüestió de prestigi”
3. (málaferli, dómsmálcas m  (policíac)
♦ leysa mál: solucionar un cas
4. (málaferli, dómsmálcausa f [civil] (plet, procés judicial civil. En la llengua antiga, qualsevol cas en litigi, també els de natura penal)
◊ en þú, Esra, skipa þú samkvæmt visku Guðs þíns, þeirri er þú hefir í hendi þér, dómendur og stjórnendur, til þess að þeir dæmi mál manna (dī־lɛhĕˈwon *dāʔăˈnīn (dāʔjənīn) lə-χāl־ʕamˈmāh, דִּי-לֶהֱו‍ֹן *דָּאֲנִין (דָּיְנִין) לְכָל-עַמָּא) hjá öllum lýð í héraðinu hinumegin Fljóts - hjá þeim er þekkja lög Guðs þíns: I tu, Esdres, segons la saviesa del teu Déu que tu posseeixes, estableix jutges o magistrats perquè jutgin les causes de la gent a tot el poble de la regió occidental de l'Eufrat, a tots els qui ja coneixen la llei del teu Déu, i ensenya-la als qui no la coneixen
◊ um vorið fór Björn að reka geldinga sína neðan af Völlum og upp eftir dalnum þeim megin sem Húsafellsbær er og húskarlar hans með honum og sáu kolreyk í skóginn og heyrðu manna mál, hlýddust um hvað þeir mæltu. Þorkell Dálksson og húskarl hans ræddu um mál þeirra Þórðar og Bjarnar og um verka þann er hvor jós á annan og það var með mörgu móti og þokkar húskarlinn heldur með Birni en Þorkell með Þórði: quan va arribar la primavera, en Björn va anar baixar fins a Vellir per a aplegar-hi els seus moltons castrats i pujar-los menant-los tot resseguint la part de la vall on hi ha el mas de Húsafell. Amb ell hi havia els seus missatges o masovers. Al bosc hi varen veure fum de carbonera i hi sentiren veus humanes. Escoltaren per veure si entenien el que deien. En Þorkell Dálksson i el seu missate parlaven del plet que es tenien en Þóður i en Björn i sobre els versos de picat i escarn que es feien i llançaven mútuament i ho feien de moltes maneres diferents: i mentre el missatge d'en Þorkell estava més aviat del costat d'en Björn, en Þorkell estava del costat den Þórður (Baetke 19874, pàg. 427, només dóna entrada al mot mót <...> 2. Beschaffenheit, Art, Weise <...>, però no hi dóna pas entrada a la locució það er með mörgu móti. Interpreto með mörgu móti com a de diverses [i múltiples] maneres, de moltes maneres. Si interpretem que el sintagma og það var með mörgu móti fa referència a la forma com discutien en Þorkell i el seu missatge, aleshores la traducció fóra: ...i sobre els versos de picat i escarn que es feien i llançaven mútuament, i ho feien sostenint cadascun d'ells dos punts de vista diferents, ja que, mentre el missatge d'en Þorkell estava més aviat del costat d'en Björn, en Þorkell estava del costat den Þórður)
◊ Gunnar kom heim af þingi og taldi á Hallgerði. Hún kallaði betri menn óbætta liggja margstaðar. Gunnar kvað hana ráða mundu tiltekjum sínum "en eg skal ráða hversu málin lúkast": en Gunnar va tornar a casa del þing i va fer retrets a la Hallgerður. Ella li va replicar que a molts de llocs hi havia homes millors que[, havent estat morts,] havien quedat sense compensació. En Gunnar li va contestar que ella decidís en els seus propis afers, "però jo decidiré com es resolen els [meus] plets"
♦ eiga í máli við e-n: <LOC JURpledejar amb algú, mantenir un plet amb algú
♦ fara í mál við e-n: <LOC JURportar algú a judici
♦ flytja mál [fyrir rétti]: <LOC JURlitigar [en representació d'algú] (en un procés, portar la representació legal d’algú, ésser el procurador / l'advocat d’algú)
◊ Móse flutti mál þeirra fyrir Drottin: en Moïsès presentà llur causa davant Jahvè
◊ já, þú hefir látið mig ná rétti mínum og flutt mál mitt (kī־ʕāˈɕīθā miʃpāˈŧ-ī wə-δīˈn-ī, כִּי-עָשִׂיתָ מִשְׁפָּטִי וְדִינִי), setst í hásætið sem réttlátur dómari: sí, m'heu fet justícia, heu defensat la meva causa, assegut al vostre setial com un jutge just
◊ vakna, rís upp og lát mig ná rétti mínum, Guð minn og Drottinn, til þess að flytja mál mitt: desperteu-vos, desvetlleu-vos, feu-me justícia. Déu meu i Senyor meu, defenseu la meva causa
◊ ræn eigi hinn lítilmótlega, af því að hann er lítilmótlegur, og knosa eigi hinn volaða í borgarhliðinu, því að Drottinn mun flytja mál þeirra og ræna þá lífinu, er þá ræna: no robis pas al petit (דַּל) perquè és petit ni trepitgis (דּכא) pas el miserable (עָנִי) a la Porta de la ciutat, car Jahvè defensarà llur causa (יָרִיב רִיבָם) i robarà la vida als qui els hauran robat
◊ og er konungurinn kom til Týrusar fluttu þrír menn, sem ráðið sendi, málið fyrir honum (ἡ δικαιολογία -ας, ἐπ’ αὐτοῦ τὴν δικαιολογίαν ἐποιήσαντο): i quan el rei va anar a Tir, tres homes, enviats pels ancians, presentaren davant ell l'acusació
◊ hún svarar: "Ófús em eg til ræðu við konung að tala um skipti þeirra Ólafs digra því að þar er hvorgi annars vin. Hefir hann mér þá einu sinni illa svarað er eg flutti mál Ólafs digra": ella li va contestar: ‘no tinc ganes de parlar amb el rei dels seus tractes (cf. Baetke 19874, pàg. 557: 5. <...> gegenseitiges Verhältnis, Umgang, Verkehr; Händel, Streit; Kampf) amb el rei Olau el gras, car cap d'ells no és amic de l'altre. L'única vegada que vaig parlar-li en favor de l'Olau el gras, em va respondre malament”
♦ höfða mál gegn (o: á hendur;  móti) e-m: <LOC JURinterposar una demanda contra algú, portar algú als tribunals, posar un plet contra algú, emprendre una acció legal contra algú, emprendre mesures legals contra algú
♦ höfða skaðabótamál gegn e-m: interposar una demanda per danys i perjudicis contra algú
♦ tapa máli [fyrir rétti] [á hendur e-m]: <LOC JURperdre un procés [contra algú]
♦ vera laus allra mála: <LOC FIGestar lliure de qualssevol obligacions, compromisos, comeses, deures, estipulacions [contractuals] etc.
♦ vinna mál [fyrir rétti]: <LOC JURguanyar un cas, guanyar un procés (o: plet)
♦ vísa frá dómi máli á hendur e-m: desestimar la causa contra...
5. (lesmáltext m (paraules i contingut d'un escrit)
♦ prentað mál: impresos m.pl (forma de tramesa postal)
♦ lesa í málið: <LOC FIGllegir entre línies
♦ → meginmál “punt principal, qüestió principal; <TIPOG> cos del text”
6. (tungumálllengua f (llenguatge)
♦ bundið mál: poesia f (en oposició a prosa)
♦ erlernt mál: llengua estrangera
♦ gömul mál: llengües antigues
♦ hitta e-n að máli: #1. <GENtrobar-se amb algú [per a parlar-hi]#2. <FIGtenir una xerrada amb algú
♦ nýju málin: les llengües modernes
♦ laust mál: prosa f (prósi)
♦ [vera] mjúkur í máli: parlar fent anar un llenguatge suau
◊ verði hún mjúk í máli, undirbýr hún svikin: si fa anar paraules suaus, és que prepara la traïció
♦ mælt og ritað mál: llengua parlada i llengua escrita (talmál; ritmál)
♦ óbundið mál: prosa f (prósi)
♦ taka til máls: prendre la paraula
♦ taka til máls og segja e-ð: prendre la paraula i dir una cosa
♦ vel máli farinn: eloqüent, bon orador
♦ það er mál manna (o: manna mál)(það er almannarómur, allir segja þaðla gent conta, conten, es conta, es diu (cf. la mateixa locució, però amb significat lleugerament diferent, sota el punt 7.)
◊ var það mál manna að þar mundi vera móðir þeirra í selslíki: la gent contava que devia ésser llur mare transformada en foca
♦ → alþýðumál “llengua[tge] popular”
♦ → fagmál “llengua d'especialitat”
♦ → ríkismál “riksmål m, dano-noruec m
7. (skoðun, álitparer m (opinió sobre un tema determinat)
♦ færa sönnur á mál sitt: aportar proves demostrant el seu punt de vista
♦ hafa e-ð til síns máls: al·legar una cosa en favor seu, adduir una cosa a manera d'argument [en favor del seu parer], aportar una cosa com a argument a favor seu
♦ hafa sitt mál: imposar la seva voluntat (Baetke 19874, pàg. 221: hafa sitt mál seinen Willen haben, durchsetzen)
◊ en því að þeir menn, er mest hafa í móti gengið kristniboðinu, koma varla skilning á (Cf. Fritzner sub voce skilning: 7) Indsigt i, Forstand paa noget), að það megi saman fara að fæða upp börn öll, þau er alin eru, svo fátækra manna sem auðigra, en afneita og banna til mannfæðu þá hluti, sem alþýðunni er mestur styrkur í; því skulu þeir hafa sitt mál um það, að hin fornu lög skulu standa um barnaútburð og hrossakjötsát, og eigi skal saknæmt, þó at menn blóti á laun, svo að eigi verði vitnisfast: però, per tal com els qui més s'han oposat a la predicació del cristianisme, no acaben de veure que sigui possible compaginar la criança de tots els infants que neixin, tant si són fills de gent rica com de gent pobra, amb la prohibició i la renúncia com a aliments humans d'aquelles coses en què el comú del poble hi té la seva principal sustentació, [dicto] que es faci llur voluntat en aquest punt (o: que prevalgui llur parer): que les lleis antigues conservin llur plena validesa tant pel que fa a l'exposició d'infants com pel que fa al consum de carn de cavall; i[, en ultra,] que no sigui penalitzable si hom sacrifica [als déus] en secret, de manera que no n'hi hagi testimonis (la traducció llatina del Jón Eiríksson, publicada a Leipzig el 1755, pàg. 139, fa: quoniam maximi Religionis Christianae hostes concipere nequeant, quomodo id consistere queat, ut omnes, qui nascuntur, pauperum aeque ac diuitum liberi alantur; eorum autem, quibus incolae antea maxime sustentabantur, esus interdicatur, ut ex nostra sententia, infantum expositio, et equinae carnis esus, lege antiqua, subsistat oportet. Ell, emperò, ofereix la lliçó því sculom vér hafa várt mál um þat, at hin forno lǫg scal hafa -per sculo haldast?- um barna utburð ok hrossakiótsát; la traducció llatina de l'Sveinbjörn Egilsson, publicada el 1828 a Copenhaguen i a Londres, pàg. 226, fa: quoniam autem homines, qui praedicationi religionis christianae maxime sunt aduersati, uix intellectu comprehendunt, congruens esse, omnes qui in lucem editi fuerint infantes alere, tam pauperum quam diuitum; eas autem res, quae ad alendum populum maximum momentum habeant, repudiare et uetare: ideo dabitur his, ut antiquae leges de expositione infantum et esu carnis equinae maneant, et clam licere deos colere, si testibus probari nequeat)
♦ mæla e-ð sínu máli: dir una cosa a una altra (acceptar una petició posant, però una contracondició)
◊ jarl sagði: "Fyrir löngu vissi eg það og hefur lengur frestast en eg hugði. Skal eg allt efna við þig það eg hefi heitið en þó vil eg mæla nokkuð mínu máli þar um og þínu. Mun eg auka þína sæmd í því og að þú ráðir ríki þessu eftir minn dag og komir aldrei til Noregs": el iarl li va dir: “fa temps que sabia que m'ho demanaries; [de fet,] la teva petició s'ha retardat més del que m'havia imaginat. Mantindré la promesa que et vaig fer però voldria dir-hi una cosa tant pel que fa a la meva resposta com a la teva petició: [no només et dic que sí a la teva petició sinó que] també acreixeré la teva reputació [elevant la teva condició tot donant-te el ‘iarlat’], de manera que governis aquest regne a la meva mort i ja no tornis mai a Noruega”
◊ "nær er þá," sagði Ingvildur, "og mun eg þá mæla nokkuð mínu máli": “això ja està millor”, li va dir la Yngvildur, “però[ així i tot,] hi diré una cosa com a condició”
♦ það er ~ var manna mál (o: mál manna) að...: <LOC FIGla gent és ~ era del parer que...
◊ um sumarið fyrra (=1249) hafði Þórður [Sighvatsson] riðið suður til Hvols og kom þar um nótt með ófriði. Gekk Filippus út og þeir menn er fyrir voru. Þá vildi Hrani Koðránsson ljósta Filippus með keyri en Þórdís Flosadóttir kona Filippuss brá við hendinni með skikkjunni og bar af honum höggið. En svo varð skilnaður þeirra að því sinni að Filippus festi Þórði utanferð sína á því sumri. Þaðan reið Þórður til Keldna. Þá senti hann Aron Hjörleifsson í Odda. Skyldi hann koma Haraldi til móts við Þórð. Og er Aron finnur Harald segir hann að þeir skuli flytja hans mál ef hann vill fara með þeim og hans kostur skyldi sá bestur og segir honum annað óráðlegra. Nú með því að Haraldi þótti eigi örvænt að Aron fengi það flutt að hann færi eigi utan en trúði honum vel þá fór hann til móts við Þórð. Var þá engi annar kostur af Þórði en Haraldur festi utanferð sína. Og það fór fram og varð Aron honum að engu liði. Var það mál manna að hann gerði það eigi að maklegleikum. Þetta haust (1250) kvonguðust þeir Þórarinssynir. Fékk Þorvarður Solveigar Hálfdanardóttur Sæmundarsonar og Steinvarar Sighvatsdóttur, en Oddur fékk Randalínar Filipussdóttur og voru bæði í senn brúðkaupin haldin á Hvoli um haustið eftir er þeir voru utan farnir Sæmundarsynir. Var Sighvarður biskup að brúðkaupinu og fór utan síðar og Þórður Sighvatsson. Og á því ári var veginn Guðmundur Hjaltason (SS II, pàg. 934): l'estiu precedent, en Þórður [Sighvatsson] havia anat a migjorn, a Stórólfshvoll, on hi havia arribat de nit amb intencions hostils. En Filippus [Sæmundarson] va sortir a fora amb els homes que eren allà. En Hrani Koðránsson va aixecar el braç amb la intenció de pegar al Filippus amb un fuet, però la dona d'aquest, la Þórdís Flosadóttir va reaccionar fent voleiar amb la mà la seva skikkja i d'aquesta manera li va parar el cop. L'episodi va acabar que, quan en Þórður i en Filippus es varen separar, en Filippus havia hagut de prometre al Þórður Sighvattson que aquell mateix estiu abandonaria Islàndia. De Stórólfshvoll en Þórður Sighvatsson es va dirigir a Keldur. Allà va enviar l'Aron Hjörleifsson a Oddi amb l'encàrrec que fes acudir en Haraldur [Sæmundarson] a una trobada amb ell. Quan l'Aron va veure en Haraldur [a Oddi], li va dir que ell i els seus defensarien la causa d'en Haraldur si ell s'avenia a acompanyar-los marxant amb ells i que aquella opció era la millor que podia triar i que qualsevol altra opció era pitjor per a ell (La traducció d'en [Peter Erasmus] Kristian Kålund fa: Da Aron traf Harald, sagde han, at de skulde tale hans sag, hvis han vilde følge med, at sagen da vilde stå bedst, og at andet vilde være værre for ham). Atès que en Haraldur considerava versemblant que l'Aron pogués aconseguir que no hagués d'abandonar Islàndia, i, a més a més, atès que ell confiava plenament en l'Aron, [es va avenir a] acompanyar-lo per trobar-se amb en Þórður [Sighvatsson]. Però en Þórður no li va donar cap altra opció més que li prometés que se n'aniria d'Islàndia. En Haraldur així ho va fer i l'Aron no li fou de cap ajut. La gent era del parer que l'Aron no havia actuat com en Haraldur s'ho hauria merescut d'ell. Aquella tardor es varen casar els fills d'en Þórarinn: en Þorvarður es va casar amb la Solveig, la filla d'en Hálfdan Sæmundarson i l'Steinvör Sighvatsdóttir, i l'Oddur es va casar amb la Randalín, la filla d'en Filippus. Les noces de tots dos germans se celebraren alhora a Stórólfshvoll la tardor després que els fills d'en Sæmundur -en Filippus i en Haraldur- hagueren hagut d'abandonar Islàndia. El bisbe Sighvarður va oficiar les noces i després anà a Noruega igual que en Þórður Sighvatsson. Aquell mateix any mataren en Guðmundur Hjaltason.
◊ Þorsteinn prestur Reykjarhóll skriftaði þeim báðum feðgum og gaf þeim þjónustu. Eftir það voru þeir út leiddir og tók Kálfur róðukross úr hendi presti og hafði í hendi sér er hann gekk út. Og er þeir komu millum kirkjugarðs og útibúrs þá setti Kálfur niður krossinn við kirkjugarðinn og lagðist þar niður fyrir. Þórálfur mælti: „Ekki hyggur þú nú að Kálfur hvað þú gerir. Ver eigi svo nær krossinum að blóðið hrjóti á hann." Kálfur sagði: „Vant gerið þér mér nú" og lagðist niður firr meir krossinum. Bútur Þórðarson hjó hann. Síðan gekk Guttormur til þegjandi og lagðist niður hjá föður sínum. Bútur hjó hann. Eftir það riðu þeir brott og heim á Flugumýri en heimamenn unnu líkum og voru færð til Hóla og er það mál manna að Kálfur Guttormsson hafi mestur bóndi verið fyrir norðan land þann tíma er hann var uppi. (SS I, pàg. 357): mossèn Þorsteinn Reykjahóll els confessà tots dos, pare i fill, i els donà la extrema unció. Després, hom els menà a fora. En Kálfur va agafar el crucifix de les mans del prevere i el va sostenir amb ses mans quan sortiren a fora. Quan hagueren arribat a un indret situat entre el cementiri i el rebost-magatzem, en Kálfr va posar el crucifix en terra, a frec del cementiri, i s'hi va ajeure al costat. En Þórálfur li va dir: “No pares esment en el que fas, Kálfur. No t'ajeguis tan a prop del crucifix o la sang l'esquitxarà”. En Kálfur li va respondre: “M'ho poses difícil”, i es va ajeure un tros enfora del crucifix. En Bútur Þórðarson li tallà el cap. Tot seguit, en Guttormur hi anà en silenci i es va ajeure al costat de son pare. En Bútur li va tallar el cap. Després, se n'anaren i tornaren a Flugumýri. La gent del mas s'ocuparen de preparar els cossos, que foren portats a Hólar. La gent és del parer que en Kálfur Guttormsson fou, mentre va viure, el bóndi més important de tot el nord del país
◊ Blund-Ketill svarar: "Slíku þér sem honum. Ger einn fyrir svo mikið sem þér líkar og þó skal eg gefa þér gjafir ofan á, því betri og meiri sem þú ert meira verður en Þórir, og svo mikinn skal eg þinn sóma gera að það sé allra manna mál að þú sért vel sæmdur af": en Blund-Ketill li va contestar: “la mateixa oferta que li vaig fer a ell, te la faig també a tu: no te'n regatejaré pas el preu que tu li vulguis fixar i, a més a més de pagar-te aquest preu, et faré regals que seran millors i en major quantitat [que els que hauria fet al Þórir] en la mesura que tu[, per la teva posició social] mereixes més que no pas en Þórir. I et faré un honor tan gran que tothom serà del parer (o: que tothom dirà) que n'has sortit d'una manera ben honrosa”
◊ síðan lauk Höskuldur upp kistu eina og tók upp góð kvenmannsklæði og seldi henni. Var það og allra manna mál að henni semdi góð klæði: tot seguit, en Höskuldur va obrir una caixa i en va treure bons vestits de dona de dedins i els hi va donar. Tothom fou del parer que aquells bons vestits li esqueien
◊ jafnan bar svo til að Guðrún var að laugu. Þótti Kjartani gott að tala við Guðrúnu því að hún var bæði vitur og málsnjöll. Það var allra manna mál að með þeim Kjartani og Guðrúnu þætti vera mest jafnræði þeirra manna er þá óxu upp: sempre s'esdevenia que la Guðrún era a la font calda. Al Kjartan li agradava parlar amb la Guðrún car aquesta era llesta i tenia facilitat de paraula. Tothom era de l'opinió que en Kjartan i la Guðrún eren els qui feien més bona parella de tots els nois i noies que en aquell temps s'estaven fent homes i dones allà
◊ Kjartan og Bolli voru með Ólafi konungi það er eftir var vetrarins. Konungur mat Kjartan umfram alla menn fyrir sakir ættar sinnar og atgervi og er það alsagt að Kjartan væri þar svo vinsæll að hann átti sér engan öfundarmann innan hirðar. Var það og allra manna mál að engi hefði slíkur maður komið af Íslandi sem Kjartan. Bolli var og hinn vaskasti maður og metinn vel af góðum mönnum. Líður nú vetur sjá. Og er vorar búast menn ferða sinna, svo hver sem ætlaði: en Kjartan i en Bolli romangueren a cal rei Olau la resta de l'hivern. El rei sentia pel Kjartan un apreci major que per qualsevol altre per raó del seu origen familiar i de les seves aptituds, i es diu del comú que en Kjartan era tan apreciat allà que no hi havia ningú de la hirð del rei que li tingués enveja. A més a més, tothom era del parer que mai no havia arribat ningú d'Islàndia com en Kjartan. En Bolli també era un home molt excel·lent i era molt apreciat pels homes prous. Va acabar aquell hivern i quan va arribar la primavera, tots s'aparellaren per a partir cap allà on cadascú tenia pensat d'anar
◊ Það var nokkurra manna mál að eigi þótti allólíkt fara því er Þorgrímur hafði gert við Véstein er hann ræddi um helskóna: alguns homes foren del parer que aquesta forma de procedir no els semblava gens diferent de la que el Þorgrímur havia mostrat amb el Vésteinn quan havia parlat de les sabates de la Hel (sobre les sabates dels morts, cf., Godeschalcus und die Visio Godeschalci. Herausgegeben mit deutscher Übersetzung von Erwin Assmann. Neumünster: Karl Wachholtz Verlag, 1979 (Quellen und Forschungen zur Geschichte Schleswig-Holsteins. Bd. Nr. 74 i Mittelalterliche Visionsliteratur - eine Anthologie. Herausgegeben und übersetzt von Peter Dinzelbacher. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1989, escrit el 1190 i contenint la visió de l'infern que un any abans havia tingut un pagès del Holstein anomenat Godeskalk)
◊ Guðrún svarar með reiði: "Þá værir þú vitrari, ef {þú} þegðir en lastaðir mann minn. Er þat allra manna mál, at engi hafi slíkr komit í verǫldina fyrir hversvetna sakir. Ok eigi samir þér vel at lasta hann, þvíat hann er þinn frumverr. Ok drap hann Fáfni ok reið vafrlogann, er þú hugðir Gunnar konung. Ok hann lá hjá þér ok tók af hendi þér hringinn Andvaranaut. Ok máttu nú hér hann kenna": la Guðrún li va contestar amb ira: “seria més assenyat per part teva si et callaves en lloc de dejectar el meu home. Tothom és del parer que no n'ha vingut cap altre al món que li faci ombra en res. I no t'escau de dejectar-lo, car és ell qui va ésser el teu primer home. I ell qui va matar el drac Fáfnir, i ell qui va travessar el vafrlogi, mentre tu creies que era el rei Gunnarr, i és ell el qui va jeure amb tu i el qui, quan ho va fer, et va llevar de la mà l'anell Andvaranaut i ara el pots reconèixer!”
◊ Skalla-Grímur og þau Bera áttu börn mjög mörg, og var það fyrst, að öll önduðust; þá gátu þau son, og var vatni ausinn og hét Þórólfur. En er hann fæddist upp, þá var hann snemma mikill vexti og hinn vænsti sýnum; var það allra manna mál, að hann myndi vera hinn líkasti Þórólfi Kveld-Úlfssyni, er hann var eftir heitinn: l'Skalla-Grímur i la Bera varen tenir moltíssims de fills; de primer, tots els varen morir fins que en tingueren un que fou arrosat amb aigua i rebé el nom de Þórólfur. I quan va créixer, a una edat primerenca ja era molt alt d'estatura i molt bonic de cara. Tothom era del parer que s'assemblaria molt al Þórólfur Kveld-Úlfsson, per qui feia nom
◊ var það þá sumra manna mál, að Arnviður jarl myndi setja menn sína til að drepa menn konungsins, en hafa féð að færa jarlinum: alguns expressaren llur parer que el iarl Arnviður devia estar apostant els seus propis homes perquè matessin els homes del rei i li tornessin a portar a ell, el iarl, els diners [recaptats abans pels homes del rei]
♦ taka til óspilltra málanna: prendre les degudes mesures (o: disposicions)
♦ tala máli e-s: donar suport (o: defensar) la causa, el parer, les accions, les paraules, la petició etc. d'algú, advocar per [la causa d']algú
♦ vera á máli e-s: tenir la mateixa opinió que algú, pensar igual que algú
◊ ég er á hans máli: comparteixo la seva opinió
♦ vera á einu máli [um e-ð]: estar d'acord [en una cosa]
◊ Egill hét maður. Hann var Kolsson Óttarssonar ballar er land nam meðal Stotalækjar og Reyðarvatns. Bróðir Egils var Önundur í Tröllaskógi, faðir Halla hins sterka er var að vígi Holta-Þóris með sonum Ketils hins sléttmála. Egill bjó í Sandgili. Synir hans voru þeir Kolur og Óttar og Haukur. Móðir þeirra var Steinvör systir Starkaðar undir Þríhyrningi. Synir Egils voru miklir menn og kappsamir og hinir mestu ójafnaðarmenn. Þeir voru að einu máli og synir Starkaðar. Systir þeirra var Guðrún náttsól. Hún var kvenna fríðust og kurteisust: hi havia un home que nomia Egill.Era fill d'en Kolur, fill de l'Óttar Bolla que va establir les terres entre el rierol de l'Stotalækur i l'estany de Reyðarvatn. Un germà de l'Egill era l'Önundur de Tröllaskógur, que era el pare d'en Halli el Fort que va participar amb els fills d'en Ketill Sléttmáli o ‘Llengua-calmada‘ en la mort d'en Þórir de Holt. L'Egill vivia a Sandgil. Els seus fills nomien Kolur, Óttar i Haukur. Llur mare era la Steinvör, la germana de l'Starkaður del mas d'‘al peu del puig de Þríhyrningur’. Els fills de l'Egill eren homes revinguts i agressius i donats a fer sobreries. Ells i els fills de l'Starkaður sempre eren d'un mateix parer [en tot]. Llur germana era la Guðrún Sol-de-Mitja-Nit. La Guðrún era la dona més bella i més ben plantada que un es pugui imaginar
♦ vera á sama máli: ésser de la mateixa opinió, estar d’acord
8. (tal, viðræða, samtalconversa f, parlament m (xerrada & discurs)
◊ síðan fara bryggjur á land og gengur Ólafur á land og förunautar hans af skipinu. Finnst þeim Írum nú mikið um hversu virðulegur þessi maður er og víglegur. Fagnar Ólafur þá konungi vel og tekur ofan hjálminn og lýtur konungi en konungur tekur honum þá með allri blíðu. Taka þeir þá tal með sér. Flytur Ólafur þá enn sitt mál af nýju og talar bæði langt erindi og snjallt. Lauk svo málinu að hann kvaðst þar hafa gull það á hendi er Melkorka seldi honum að skilnaði á Íslandi "og sagði svo að þú konungur gæfir henni að tannfé": tot seguit col·locaren les passarel·les i l'Olau i els seus acompanyants baixaren a terra. Els irlandesos varen constatar amb admiració l'aspecte marcial i digne d'aquest home. Llavors, l'Olau va saludar el rei i es va llevar l'elm i s'inclinà davant el rei i aquest el va rebre amb gran afabilitat. Aleshores varen començar una conversa entre si. L'Olau li va exposar de nou l'afer que el portava fins allà i va estar parlant molt de temps i amb paraules destres. Va acabar el seu parlament tot dient que portava un anell a la mà que la Melkorka li havia donat en acomiadar-se a Islàndia, “i em va dir que tu, rei, l'hi havies donat com a tannfé, o regal per la primera denteta”
♦ heyra mál e-s: sentir les paraules d'algú
♦ vera ómyrkur í máli: dir les coses pel seu nom, no tenir pèls a la llengua
9. (mannsraddirveus humanes (so de converses, de gent parlant) (mannamál)
◊ en er hann hafði kannað þær leitir sem hann var vanur, þá var framorðið mjög. Og lagðist hann til svefns í helliskúta einum, og svaf þar af um nóttina. En um morguninn er hann vaknar, var komin á þoka svo myrk að hann sá hvergi frá sér. Gekk hann þá um skóginn og villtist, og vissi ei hvar hann fór. Gekk hann svo allan þann dag og annann til kvölds, og var þokan á því myrkari. Hann var nú kominn að hömrum nokkrum og þóttist hann heyra manna mál alla vega frá sér og allra kvikinda læti. Bergið var ýmsa vega litt, bæði hvítt og blátt, rautt og gult, og svo slétt sem skafið væri. Enn ei mátti hann sjá fyrir þokunni hversu hátt var upp á bjargið. En einn veg heyrði hann upp í loftið manna málið sem annarsstaðar: quan hagué acabat de cercar per tots els indrets amb què estava familiaritzat, s'havia fet molt tard així que es va ajeure a una balma per dormir-hi i hi va passar tota la nit. L'endemà, en despertar-se, s'havia congriat una boira tan espessa que no hi veia ni a un pam. [Malgrat la boira,] es va posar a recórrer el bosc i s'hi va perdre, de manera que no sabia per on anava. Va anar així tot aquell dia i el següent fins al vespre i la boira com més havia anat, més i més espessa s'havia feta. Al vespre del segon dia va arribar davant la paret d'uns espadats i li va semblar que sentia veus humanes i crits de tota mena d'animals que li arribaven de totes bandes. L'espadat era de varis colors: blanc i blau, vermell i groc, i era tan llis com si l'haguessin raspat. A causa de la boira, no podia veure quina altura tenia. Enlaire també hi podia sentir veus humanes de la mateixa manera que en sentia d'arreu
◊ um vorið fór Björn að reka geldinga sína neðan af Völlum og upp eftir dalnum þeim megin sem Húsafellsbær er og húskarlar hans með honum og sáu kolreyk í skóginn og heyrðu manna mál, hlýddust um hvað þeir mæltu. Þorkell Dálksson og húskarl hans ræddu um mál þeirra Þórðar og Bjarnar og um verka þann er hvor jós á annan og það var með mörgu móti og þokkar húskarlinn heldur með Birni en Þorkell með Þórði: quan va arribar la primavera, en Björn va anar baixar fins a Vellir per a aplegar-hi els seus moltons castrats i pujar-los menant-los tot resseguint la part de la vall on hi ha el mas de Húsafell. Amb ell hi havia els seus missatges o masovers. Al bosc hi varen veure fum de carbonera i hi sentiren veus humanes. Escoltaren per veure si entenien el que deien. En Þorkell Dálksson i el seu missate parlaven del plet que es tenien en Þóður i en Björn i sobre els versos de picat i escarn que es feien i llançaven mútuament i ho feien de moltes maneres diferents: i mentre el missatge d'en Þorkell estava més aviat del costat d'en Björn, en Þorkell estava del costat den Þórður (Baetke 19874, pàg. 427, només dóna entrada al mot mót <...> 2. Beschaffenheit, Art, Weise <...>, però no hi dóna pas entrada a la locució það er með mörgu móti. Interpreto með mörgu móti com a de diverses [i múltiples] maneres, de moltes maneres. Si interpretem que el sintagma og það var með mörgu móti fa referència a la forma com discutien en Þorkell i el seu missatge, aleshores la traducció fóra: ...i sobre els versos de picat i escarn que es feien i llançaven mútuament, i ho feien sostenint cadascun d'ells dos punts de vista diferents, ja que, mentre el missatge d'en Þorkell estava més aviat del costat d'en Björn, en Þorkell estava del costat den Þórður)

málafærslu·maður <m. -manns, -menn>:
<JURprocurador m, personer m, procuradora f, personera f  (persona qui, per ofici, en els tribunals, defensa una de les parts en virtut de poder legal rebut d'ella, fent les peticions i d'altres diligčncies necessŕries per a la defensa)

mála·gjöld <n.pl -gjalda>:
<FIGrecompensa f, càstig m
♦ fá makleg málagjöld e-s: rebre el seu càstig merescut per una cosa
◊ þá rotna heldur ekki lík þeirra manna, er morðingjar hafa verið í lífinu og ekki hafa fengið makleg málagjöld illverka sinna: tampoc no es podreixen pas els cadàvers d'aquells homes que, havent estat en vida assassins, no van rebre el càstig merescut per llurs crims
◊ ...og tóku út á sjálfum sér makleg málagjöld villu sinnar: ...i han rebut en ells mateixos el càstig que mereix llur esgarriament

mála·liði <m. -liða, -liðar>:
mercenari m (soldat de lloguer)

mála·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f d'idiomes

málamynda·hjónaband <n. -hjónabands, -hjónabönd>:
matrimoni simulat (o: fictici; o: putatiu) (per a obtenir permís de residència etc.)

mál·efni <n. -efnis, -efni>:
assumpte m, qüestió f
♦ til þeirra sem málefnið varðar(encapçalament de documenta qui pugui concernir

mál·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
<JURvista f de la causa
♦ munnlegur málflutningur: vista f oral
♦ málflutningur fyrir lokuðum dyrum: vista a porta tancada

málfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
gramatical
♦ svokallaða málfræðilega breytingin<GRAMcanvi m gramatical (á þýsku / en alemany: ‘Grammatischer Wechsel’) (Vernerslögmálið)

mál·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
loquaç, [molt] parlador -a, [molt] xerraire

mál·haltur, -hölt, -halt <adj.>:
farfallós -osa

mál·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia lingüística

mállandfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
de geografia lingüística

mál·laus, -laus, -laust <adj.>:
mut -uda

mál·legur, -leg, -legt <adj.>:
lingüístic -a

mál·leysa <f. -leysu, no comptable>:
falta f de llengua, formulació errònia (expressió incorrecta & forma de parlar inexacta per no acurada o deixada; qualsevol falta o incorreció contra les regles de la sintaxi, la pronúncia, el lèxic etc. d’una llengua)
◊ hversu margar tegundir tungumála, sem kunna að vera til í heiminum, ekkert þeirra er þó málleysa (ἄφωνος -ον, ἄφωνον). Ef ég nú þekki ekki merkingu málsins (ἡ φωνή -ῆς, τὴν δύναμιν τῆς φωνῆς), verð ég sem útlendingur fyrir þeim, sem talar, og hann útlendingur fyrir mér: per més nombroses que puguin ésser al món les llengües, no n'hi ha cap que no sigui una llengua intel·ligible; si, doncs, no conec el sentit de la llengua, seré un bàrbar per al qui la parli, i el qui la parla serà un bàrbar per a mi

mál·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. <GENmudesa f
◊ En einn úr mannfjöldanum svaraði honum: "Meistari, ég færði til þín son minn, sem málleysis andi (ἄλαλος -ον, πνεῦμα ἄλαλον) er í. Hvar sem andinn grípur hann, slengir hann honum flötum, og hann froðufellir, gnístir tönnum og stirðnar upp. Ég bað lærisveina þína að reka hann út, en þeir gátu það ekki: i un home de la gernació li va respondre: "Mestre, t'he portat mon fill que té un esperit mut a dintre seu. I sigui on sigui on l'agafa, el tira per terra, i treu bromera i cruix de dents i es queda rígid. He pregat als teus deixebles perquè l'expulsin, però no han pas pogut
♦ heyrnar- og málleysi: sordmudesa f
2. <FIGmutisme m

mál·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
1. <GENmut m, muda f
♦ heyrnar- og málleysingjarnir: els sordmuts
2. <FIG = dýranimal m, bèstia f (cf. el grec antic, τὰ ἄλογα, amb aquest mateix significat, i el grec modern τὸ ἄλογον (cath.) / το άλογο (dim.) ‘cavall, bístia’. Em deman si podria tractar-se d'un antic bizantinisme)
♦ málleysingjarnir: els animals

mál·liðugur, -liðug, -liðugt <adj.>:
de llengua àgil, de verb fàcil, que té la paraula fàcil

mál·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
1. <GENinformació f gramatical
2. <INFORMgramàtica f formal

mál·lýska <f. -lýsku, -lýskur. Gen. pl.: -lýskna>:
dialecte m
♦ staðbundnar mállýskur: dialectes geogràfics
♦ félagslegar mállýskur: dialectes socials, sociolectes m.pl

mállýsku- <en compostos>:
dialectal

mállýsku·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:
recerca f dialectal, estudi m dialectal (treball sobre un cas dialectològic)
♦ íslenskar mállýskuathuganir: recerques dialectals islandeses, estudis de dialectologia islandesa

mállýsku·fræði <f. -fræði, no comptable>:
dialectologia f

mállýskufræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
dialectal
♦ mállýskufræðileg athugun: una recerca dialectal, un estudi dialectal

mállýsku·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
dialectòleg m, dialectòloga f

mállýsku·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
dialectal
♦ mállýskukenndur framburður: una pronunciació dialectal

mállýsku·munur <m. -munar, no comptable>:
diferenciació f dialectal, diferències f.pl dialectals

mállýsku·mörk <n.pl -marka>:
feix m d'isoglosses

mállýsku·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
recerca dialectològica

mállýsku·skil <n.pl -skila>:
frontera f dialectal, barrera f [divisòria] dialectal

mál·lýti <n. -lýtis, -lýti>:
1. (málvillaerror m de llengua, falta lingüística (falta contra les regles de la llengua)
2. (galli á framburðierror m de pronunciació, error m de dicció (defecte de pronunciació)
3. <MEDdislàlia f

málm·auðugur, -auðug, -auðugt <adj.>:
ric -a en metalls

málm·blanda <f. -blöndu, -blöndur. Gen. pl.: -blandna o: -blanda>:
aliatge m

málm·blandinn, -blandin, -blandið <adj.>:
mineral

málmblásturs·hljóðfæri <n. -hljóðfæris, -hljóðfæri>:
<MÚSinstrument m de vent metall

málm·blendi <n. -blendi, no comptable>:
aliatge m

málm·blendingur <m. -blendings, -blendingar>:
amalgama f

málm·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
metal·loide m

málm·bræðsla <f. -bræðslu, -bræðslur. Gen. pl.: -bræðslna>:
fosa f de metall

málmbræðslu·hús <n. -húss, -hús>:
foneria f

málmbræðslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
alt forn

málm·búinn, -búin, -búið <adj.>:
guarnit -ida de metall

Málm·ey <f. -eyjar, no comptable>:
Malmö f

málm·fræði <f. -fræði, no comptable>:
metal·lúrgia f (estudi dels procediments per a obtenir metalls & ciència que estudia els metalls)

málm·gljái <m. -gljáa, no comptable>:
lluentor (o: brillantor; o: lluïssor) metàl·lica

málm·grýti <m. -grýtis, no comptable>:
mineral m [metal·lífer], mena f

málm·hvellur <m. -hvells, -hvellir>:
soroll metàl·lic [sobtat], estrèpit metàl·lic

málm·hvellur, -hvell, -hvellt <adj.>:
(málmgjallursonor -a, que té la sonoritat del metall
◊ rödd Péturs Jónssonar er málmhvell og hreimfögur og söngþolið svo mikið að undrun sætir: la veu d'en Pétur Jónsson és sonora i melodiosa i la resistència del seu cant és tan gran que causa admiració

málm·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria m del metall, indústria metal·lúrgica

málm·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
metàl·lic -a

málm·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
no-metall m

málm·nám <n. -náms, no comptable>:
extracció f de mineral metal·lífer

málm·nemi <m. -nema, -nemar>:
minaire m & f de jaciment metal·lífer

málm·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
fargaire m & f

málm·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
farga f, metal·lúrgia f (punt de transformació del mineral en metall i sovint també d'elaboració del metall obtingut)

málm·smíði <n. -smíðis, no comptable>:
[treball m de] metal·lúrgia f (obtenció del metall i, de manera esp., art de treballar el metall)

málm·steypa <f. -steypu, no comptable>:
fosa f

málmsteypu·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
foneria f [d'acer i/o ferro]

málm·tak <n. -taks, -tök>:
extracció f de metall

málmur <m. málms, málmar>: metall m

< málm·vatn <n. -vatns, -vötn>:
aigua f mineral [sense gas] (ölkelduvatn “aigua mineral natural amb gas”; neysluvatn “aigua potable”; sódavatn “aigua mineral no natural amb gas”; flöskuvatn “aigua en botella (aigua mineral natural & no natural)”; steinefnaríkt vatn “aigua mineral”)

málmynda·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
morfologia f flexional (o: flexiva)

málmyndunar·fræði <f. -fræði, -hjónabönd>:
gramàtica generativa (o: generativo-transformacional), generativisme m

málm·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:
fatiga (o: fadiga) f del metall

málning <f. málningar, no comptable>:
[aplicació f de] pintura f, acció f de revestir una superfície amb pintura

málningar·bursti <m. -bursta, -burstar>:
brotxa f de pintor

málningar·pensill <m. -pensils, -penslar>:
pinzell f de pintar

málningar·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:
corró m, rodillo m (cast. Bal., ekki ritm./no lit.) (per a pintar-hi parets)

málningar·sprauta <f. -sprautu, -sprautur. Gen. pl.: -sprautna>:
pistola aplicadora de pintura, pistola f de pintar

mál·notandi <m. -notanda, -notendur>:
parlant m & f d'una llengua, usuari m de la llengua, usuària f de la llengua
♦ innfæddir málnotendur (o: innfæddir notendur tungumálsins)els parlants nadius de la llengua

mál·nyta <f. -nytu, -nytur. Gen. pl.: -nyta>:
(mjólkandi kýr eða ærbestiar m de llet (animals dels quals hom obté llet, com ara les ovelles o les vaques)

mál·saga <f. -sögu, -sögur>: histňria f de la llengua
	íslensk málsaga: història de la llengua islandesa
	katalönsk málsaga: història de la llengua catalana

mál·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>: comunitat lingüística

máls·bót <f. -bótar, -bætur>:
1. (afsökunexcusa f (exculpació, excusació)
♦ færa e-ð sér til málsbótar: aduir (o: al·legar) una cosa com a excusa
2. <Emprat hab. en pl.>: <JURcircumstància f atenuant (Emprat hab. en pl.: circumstàncies atenuants) (refsilækkunarástæður; antònim:refsihækkunarástæður (o:) refsiþyngingarástæður “circumstàncies agreujants”)
♦ til málsbóta fyrir e-n: com a atenuant a favor d'algú 

máls·grein <f. -greinar, -greinar>: 1. sentència f, màxima f (dita breu)
	2. <GRAM = setning> frase f, proposició f
	3. <GRAM = efnisgrein> paràgraf m
	4. <JUR> paràgraf m (part del redactat d'una llei)

málshátta·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: paremiologia f

málshátta·safn <n. -safns, -söfn>: recull m de proverbis

málshátta·safnari <m. -safnara, -safnarar>: paremiògraf m, paremiògrafa f

máls·háttur <m. -háttar, -hættir>: proverbi m, parèmia f

mál·snilld <f. -snilldar, no comptable>: eloqüència f

mál·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:
de paraula fàcil, eloqüent

mál·snjallur, -snjöll, -snjallt <adj.>:
variant de → málsnjall, málsnjöll, málsnjallt “eloqüent”

mál·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:
política lingüística

mál·stofa <f. -stofu, -stofur>:
1. <POLÍTcambra f
♦ efri málstofa: cambra alta
♦ efri málstofa breska þingsins: la cambra alta del parlament anglès, la Cambra dels lords
♦ neðri málstofa: cambra baixa
♦ neðri málstofa breska þingsins: la cambra baixa del parlament anglès, la Cambra dels comuns
2. (þingstofasala f de reunions (cambra gran per a tenir-hi reunions)
3. (semínarseminari m (taula rodona, col·loqui, taller, xerrada etc. sobre un tema determinat)
♦ málstofa í tilefni af 20. ára afmæli Montrealbókunarinnar: seminari amb motiu del 20è aniversari del protocol de Montreal

mál·stol <n. -stols, pl. no hab.>:
<MEDafàsia f
♦ fólk með málstol[i]: afàsics m.pl
♦ maður með málstol[i]: afàsic m, afàsica f, persona f amb afàsia

mál·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
1. <GENdomini lingüístic, territori lingüístic
2. <MED í heilanumàrea f del llenguatge (en el cervell)

mál·tíð <f. -tíðar, -tíðir>: àpat m
	staðgóð máltíð: àpat complet

mál·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
(málshátturadagi m, [vella] dita f
◊ þar sannaðist máltækið, að sókn er besta vörnin: allà es va fer vera la dita que “l'atac és la millor defensa”
◊ þar sannaðist máltækið ‘ekki er allt sem sýnist’: allà es va adverar la dita ‘no tot és el que sembla’
◊ þá svaraði maður nokkur þaðan og sagði: "Hver er þá faðir þeirra?" þaðan er máltækið (מָשָׁל, māˈšāl komið: "Er og Sál meðal spámannanna?": llavors un d'aquells homes va replicar tot dient: "i de quin pare són fills?" D'aquí prové la vella dita: "també Saül es troba entre els profetes?"
◊ eins og gamalt máltæki (מָשָׁל, māˈšāl segir: ,Ills er af illum von,' en hendur legg ég ekki á þig: com diu un antic proverbi: "la dolenteria surt dels dolents"; no seran les meves mans les qui et faran mal

mál·verk <n. -verks, -verk>: quadre m (pintura)

málverka·safn <n. -safns, -söfn>: 1. (gallerí - sýningarsalur) galeria f d’art (local d'exposició i venda de pintures)
	2. (listasafn) pinacoteca f (museu)
	3. (einkasafn) col·lecció f de pintures (privada)

málverka·sýning <f. -sýningar, -sýningar>: exposició f de quadres

málvísinda·legur, -leg, -legt <adj.>:
lingüístic -a

málvísinda·maður <m. -manns, -menn>:
lingüista m & f

mál·vísindi <n.pl -vísinda>: lingüística f
	almenn málvísindi: lingüística general
	félagsleg málvísindi: sociolingüística
	sálfræðileg málvísindi: psicolingüística

mál·þing <n. -þings, -þing>: simposi m (col·loqui, congrés)

mál·þóf <n. -þófs, no comptable>:
<POLÍTobstruccionisme m
♦ málþóf á þingi: obstruccionisme parlamentari

mánađar·greiđsla <f. -greiðslu, -greiđslur>: 1. quota f mensual, mensualitat f (p.e., d'hipoteca)
	2. termini m mensual

mána·rifa <f. -rifu, -rifur>:
<MEDesquinç m de menisc

mána·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLadulària f, selenita f, pedra f de lluna

mánasteins·smári <m. -smára, -smárar>:
trèvol m d'olor (planta Melilotus arvensis syn. Melilotus officinalis)

máni <m. mána, mánar>:
1. <GEN. És mot antiquat o propi de registre elevatlluna f
2. <MED = liðmánimenisc m

mánu·dagur <m. -dags, -dagar>: dilluns m

mánuđur <m. mánađar, mánuđir>: mes m
	einu sinni í mánuđi: un pic al mes, un cop al mes
	hálfur mánuđur: quinze dies
	í næsta mánuði: el mes que ve, el mes qui ve (Bal.)
	ég er komin fimm mánuði á leið: estic de cinc mesos (embarassada)
	mánuðum saman: durant mesos

Mári <m. Mára, Márar>: moro m, mora f

Máritani <m. Máritana, Máritanar>:
maurità m, mauritana f

Máritanía <f. Máritaníu, no comptable>:
Mauritània f

Máritaníu·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president m de Mauritània

Máritaníu·maður <m. -manns, -menn>:
maurità m, mauritana f

máritanskur, máritönsk, máritanskt <adj.>:
maurità -ana

Máritíus <m. Máritíusar, no comptable>:
Illa f de Maurici

má·skári <m. -skára, -skárar>:
gavina f jove
◊ hvat áttir þú at oss at sœkja, segir Eiríkr, gamall maðr, er þú hefir farit hingat, eða hvat rak þik til þessar ferðar, skǫllóttan mann ok hvítan sem máskára? ok er þat satt, segir Eiríkr, at ǫll strá vildu oss stanga Noregs menn, síðan þér fórut hingat, jafnvel þeir menn, er komnir eru af fótum fram fyrir aldrs sǫkum, at berjast við oss, eða hvárt vilt þú þiggja líf at mér? segir Eiríkr, þvíat mér þykkir eigi at þér vígt, svá gǫmlum manni: “què hi fa que un vell com tu ens hagi atacat?”, va proferir l'Eiríkr, “què és el que t'ha empès a venir fins aquí, a tu, un vell calb i blanc com una gavina jove? Realment és ben ver,” li diu l'Eiríkr, “que tot el rostoll (això és, absolutament tothom) ens ha volgut punxar a nosaltres, els noruecs, ja que heu vingut [tots], fins i tot els vells que ja teniu un peu a la tomba a causa de l'avançada edat, fins aquí a lluitar amb nosaltres; i ara, que vols que et concedeixi la vida?”, li diu l'Eiríkr, “perquè a mi no em sembla bé que t'hagi de matar, a tu, que ja ets tan vell”

mát <n. máts, mát>:
1. ESCACmat m
♦ skák og mát: escac i mat
♦ verða mát: sofrit escac i mat, perdre als escacs
2. (vandræðidificultats f.pl, mal pas (destret, situació penosa o de dificultat)
♦ hann þolir (o: stenst) ekki lengur mátið: <LOC FIGja no [ho] pot aguantar més, ja no ho pot resistir més
♦ vera kominn í mát við e-ð: <LOC FIG = vera í vandræðumhaver-se ficat en un mal pas amb una cosa
3. (þrotesgotament m (exhauriment)
♦ komast í mát: <LOC FIGfer curt, quedar sense
♦ vera kominn í mát við e-ð: <LOC FIG = vera í tímahrakihaver fet curt de temps

mát <n. máts, mát>:
1. (málmida f (amidament, mesurament)
♦ taka mát af einhverjum við fatasaum: prendre-li les mides d’algú amb la cinta mètrica
2. (hófmesura f (moderació)
3. <(mótmotlle m (forma)

máta <máta ~ mátum | mátaði ~ mátuðum | mátaðe-ð>: emprovar-se una cosa, assatjar-se una cosa(Mall.) (peça de roba)
	má ég máta hann / hana / ţađ? Que me'l ~ me la puc emprovar? (o: Que el me ~ la’m puc assatjar? -Mall.-)

mátt·leysi <n. -leysis, no comptable>: 1. debilitat f, feblesa f
	2. <FIG> impotència f
		máttleysi gagnvart e-u: impotència davant una cosa

máttur <m. máttar, mættir>: poder m

medalía <f. medalíu, medalíur. Gen. pl.: medalía>:
medalla f

medista·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: salsitxa f
	steikt medisterpylsa: bratwurst f

međ I. <prep. + Dat.>:
	1. <GEN> amb
	2. entre (amb noms de col·lectius, gentilicis etc.)
		ţađ var siđur međ fiskimönnum: era costum entre els pescadors (o: dels pescadors)
	II. <prep. + Ac>: amb (amb verbs de moviment)
	
međ ţví ađ <+inf.>: 1. Conjunció causal: perquč, per tal com
	2. De vegades serveix per retre en islandčs el nostre participi de present

međal <n. meðals, međul>: medecina f
	meðal <+ viđ + dat>: medecina per..., medecina contra...

meðal·kafli <m. -kafla, -kaflar>:
empunyadura f, mantí m, puny m (d'espasa, sabre tc.)

međan: 1. mentre, durant
	2. á međan: 2a. mentre
			á međan ţú ert ţar: mentre siguis aquí...
			2b. mestrestant
			bíddu á međan: espera mentrestant

með·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:
vot positiu, vot m a favor

međ·aumkun <f. -aumkunar, no comptable>: compassió f, pietat f

međaumkunar·laus, -laus, -laust: despietat -ada, sense compassió

meðaumkunar·samur, -söm, -samt <adj.>:
compassiu -iva
◊ konungsdóttir átti sér læknishús lítit, ok var þar harðla ununarsamt inni fyrir sjúkar mannskepnur at vera hjá mjúktæku kvenfólki ok meðaumkunarsömu at lifa: la princesa hi tenia un petit hospital i allà dins a les criatures humanes malaltes els hi resultava molt delitós, estant-se i vivint a ca unes dones de tacte suau i compassives

með·farir <f.pl -fara. Emprat gairebé exclusivament en datiu en el sintagma: í meðförum>:
♦ í meðförum: de maneig...
♦ auðveldur í meðförum: fàcil de manipular, fàcil de manejar, de fàcil maneig
♦ e-ð er auðvelt í meðförum: una cosa és fàcil de manipular (fàcil d'usar o: fàcil de manipular a causa del seu pes i les seves mides)
♦ illur í meðförum: difícil de manipular, difícil de manejar, de difícil maneig
♦ í meðförum e-s: <LOC FIGen mans de
◊ á barokktímabilinu þróaðist meðal annars pólifónískur ritháttur sem talinn er hafa náð hæstum hæðum í meðförum Bachs: a l'època del barroc, es va desenvolupar, entre d'altres, la tècnica de la composició polifònica, de la qual es diu que va atènyer els seus cims més elevats en mans de Bach

með·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. (meðhöndluntractament m (manera de tractar algú o una cosa & MED)
◊ sanngjörn og heiðarleg meðferð: un tracte honrós i just
♦ fá góða meðferð: rebre un bon tractament
♦ fá slæma meðferð: rebre un tractament dolent, ésser tractat -ada malament
♦ sæta illri meðferð: ésser tractat -ada malament
♦ taka e-ð til meðferðar: tractar una cosa, examinar una cosa (afer, assumpte, qüestió, punt)
♦ málið var tekið til meðferðar: es va tractar l'afer
♦ vera í meðferð: <MEDestar en tractament
2. (notkunmaneig m (manejament, manipulació)
♦ hægur meðferðar: fàcil de manejar
3. (hegðun, framkomacomportament m, conducta f, capteniment m (manera de captenir-se o comportar-se)
◊ eigi mun ek gipta þér dóttur mína við þessa meðferðina: amb aquesta manera de comportar-te, no et donaré pas la meva filla per dona
◊ þat var ok mælt um Helgu, at enga vissu menn þá aðra konu er betr væri um sköruleik sinn ok um ásjá ok um alla meðferð en Helga: de l'Helga també en deien que en aquells temps ningú no coneixia cap altra dona que fos millor que l'Helga en noblesa de caràcter, bellesa física i capteniment
4. (hátterni, framferðimanera f de procedir, actuació f (manera de fer o d'actuar, tant d'obra com de paraula)
5. (athafniraccions f.pl (actes)

međ·fram: 1. en part
	2. alhora

međ·fram <prep.+dat>: al llarg de
	međfram ánni: al llarg del riu
	međfram strandlengjunni: tot al llarg de la costa

með·fursti <m. -fursta, -furstar>:
copríncep m  (cadascun dels regents d'Andorra)
♦ franski meðfurstinn: el copríncep francès
♦ spænski meðfurstinn: el copríncep espanyol

með·fæddur, -fædd, -fætt <adj.>:
congènit -a 
♦ meðfæddar aflaganir: deformacions congènites
♦ meðfæddar vanskapanir: malformacions congènites
♦ meðfædd sárasótt: sífilis congènita

međ·ganga <f.-göngur>: embarŕs (“el temps en quč es va amb el nen”)
	cf. l’expressió: ég fer međ sveinbarn: estic embarassada d’un nen

međgöngu·tími <m. -tíma, pl. no hab.>: durada f de l’embarŕs
	á meðgöngutíma: durant l'embaràs

með·limur <m. -lims, -limir>:
membre m
♦ meðlimir sömu fjölskyldu: membres de la mateixa família
♦ meðlimur í klúbbnum: membre del club

með·læti <n. -lætis, no comptable>:
bona sort
♦ í meðlæti og mótlæti: en els bons temps i en els temps dolents, en la prosperitat i en la penúria
♦ nota e-ð sem meðlæti: usar una cosa com a amulet de la bona sort

meðmæla·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f de recomanació

með·mæli <n.pl -mæla>:
referències f.pl (recomanació, normalment escrita, que un protector, antic patró o empleador etc. fa d'algú)
♦ hún hefur ágæt meðmæli: té magnífiques referències
♦ hún sendi meðmæli með umsókinni: va adjuntar una carta de recomanació a la sol·licitud

með·vitaður, -vituð, -vitað <adj.>:
1. (með meðvitundconscient (amb plena consciència)
2. (ljós, skýr, skilmerkilegurexplícit -a (no implícit)

mega: poder
	má ég fá...: podria donar-me... (adreçant-se a venedora o dependenta)

< megin¹ <n. megins, no comptable>:
força f [extraordinària]
◊ fjarri gekkt þú þá, er ek vann þetta verk og ek reynda þetta snarpa sverð með minni hendi, ok mínu afli atta ek við orms megin meðan þú látt í einum lyngrunni, ok vissir þú eigi, hvárt eð var, himinn eða jǫrð: te n'havies anat lluny quan vaig dur a terme aquesta proesa i vaig provar amb les meves mans aquesta espasa mesurant les meves forces contra el poder del drac mentre tu jeies a dins una bruguera sense saber ni si eres al cel o a la terra
◊ eino sinni | neytta ec allz megins / iǫtna gǫrðom í, / þá er Giálp oc Greip, | dœtr Geirraðar, / vildo hefja mic til himins: una [sola] vegada vaig fer ús de tota la meva força a la ciutadella dels ètuns, quan la Gjálp i la Greip, les filles d'en Geirrøðr, volgueren aixecar-me fins al cel
♦ trúa á mátt sinn og megin: confiar totalment en les seves forces

megin² <n. megins, no comptable>:
la major part
♦ megnið (o: meginiðaf leiðinnila major part del camí

megin³ <adv.>:
indica el costat o la cara d'un objecte, accident geogràfic etc. on es duu a terme una acció, hi ha situat un objecte etc.
◊ og eftir þetta, þá voru menn sendir þegar í mót öllu liði jarls, að þangað skyldi koma á eina stefnu, og eigu þeir að þessu handsöl og binda fastmælum sín í milli, og nú taka þeir veizlu dýrlega að Danakonungs, og fara nú síðan í móti keisaranum með allan her þann er þeir fingu til. Haraldur konungur fer með skipaliði til Ægisdura. En Hákon jarl fer með sinn her til Slésdura öðru megin landsins. Ótta keisari spyr þetta, að Hákon jarl er kominn í Danmörk að berjast í móti honum. Hann tekur þá það ráð, að hann sendir jarla sína, Urguþrjót og Brimiskjarr, til Noregs. Þeir höfðu tólf kugga hlaðna af mönnum og vopnum þeirra örenda að kristna Noreg, meðan Hákon jarl væri í brautu: i després d'això, s'enviaren immediatament missatgers amb l'ordre d'anar a trobar-se amb tota la host del iarl, a qui convocaren a una reunió allà, durant la qual [el rei i el iarl] varen arribar a un ferm acord entre si que segellaren amb una encaixada de mans, després de la qual tots ells foren obsequiats amb un magnífic banquet pel rei de Dinamarca i, després, marxaren a l'encontre de l'emperador amb tota la host que s'havia pogut aplegar a tal fi. El rei Haraldur va posar rumb amb la seva flota cap a les Ægisdyr, mentre que el iarl Hákon va marxar amb el seu exèrcit cap a les Slésdyr, a l'altra banda del país. L'emperador Ótti fou ennovat que el iarl Hákon havia arribat a Dinamarca per lluitar contra ell; aleshores va prendre la decisió d'enviar els seus iarls l'Urgi-Þrjótur i en Brimi-Skjarr a Noruega, amb dotze coques, carregades d'homes i armes, amb la missió de cristianitzar Noruega mentre el iarl Hákon fos a fora
◊ en hitt í öðru lagi, að allur fénaður sá er þeim megin Danavirkis var, sem þeir voru staddir, var á braut rekinn vandlega allur og fengu þeir því ekki náð: i a això s'hi afegia que s'havien emportat, fins al darrer cap, tot el bestiar que hi havia hagut a aquella banda del Danavirki on ells es trobaven, de manera que no en podien aconseguir pas
◊ þar var þannig til farið, er virkið var, að díki mikið var grafið þeim megin sem þeir voru. Það var tíu faðma breitt, en níu faðma djúpt. En nokkuru mjórra þar er kastalar stóðu yfir uppi. En þeir voru svo settir, að kastali stóð yfir hverju hundraði faðma á virkinu uppi: la disposició del Danavirki era tal que, a la banda on ells eren, s'hi havia cavat un gran fossat que feia deu braces d'ample per nou de fondària, encara que era una mica més estret allà on hi havia castells a l'altra riba. La disposició dels castells era tal que n'hi havia un cada cent vint braces
◊ og það sama kveld er til slíkra stórtíðenda horfist, þá kömur Pálnatóki vestan af Bretlandi og verður þá landfastur það sama kveld við Danmörk og hafði fjögur skip og tuttugu. Hann leggur undir nesið öðru megin og tjaldar þar um skip sín: i el mateix vespre que s'havien de produir aquells fets assenyaladíssims, en Pálna-Toki va arribar de ponent, de l'Illa Britànica i aquell mateix vespre va amarrar a Dinamarca i anava amb vint-i-quatre naus. Va ancorar a l'altra banda del cap de terra on va fer posar els envelats als seus vaixells per fer-hi nit
◊ og eftir því gerir Arnoddur, sem Fjölnir mælti fyrir. Nú gengur hann fyrst innar eftir höllinni frá hásæti konungsins og ber þessa ör fyrir hvern mann, og kannast engi við að eigi. Þar kömur enn er hann fer utar eftir höllinni hinum óæðra megin, þar til er hann kömur fyrir Pálnatóka og spyr hann eftir hvort hann kenni örina: i després d'això, l'Arnoddur va fer tal com en Fjölnir li havia manat. De primer, va anar d'allà on hi havia el setial del rei cap endins de la höll, mostrant la fletxa a cada home davant el qual passava, però ningú no la va reconèixer. Després, va fer el mateix però dirigint-se ara cap a la part exterior de la höll, passant per la part on hi havia el bancal ‘inferior’ -l'óœðri bekkr-, fins que va arribar davant en Pálna-Tóki a qui va preguntar si reconeixia o no la fletxa
◊ en svo er hér frá sagt að í austur horfi botninn á Hjörungavogi en mynnið í vestur. Þar standa og út á voginum steinar þrír þeir er heita Hjörungar, og er einn þeirra nokkuru mestur, og er við þá steina vogurinn kenndur. En sker liggur inn á voginum miðjum, og er jafnlangt til lands á alla vega frá skerinu, bæði inn á vogsbotninn og út tveim megin gagnvert. En ey liggur sú fyrir norðan voginn, er heitir Prímsigð, en Harund liggur fyrir sunnan voginn, og þar inn frá er Harundarfjörður: i així aquí es conta que la badia dels Hjörungar té l'entrada a ponent mentre que la part més interior d'ella es troba a llevant. Davant l'entrada de la badia hi ha tres roques que s'anomenen Hjörungar, i una d'aquestes roques és una mica més grossa que no les altres, i són aquestes roques les qui donen nom a la badia. Al bell mig de la badia hi ha un faralló o sker i aquest faralló està igual de lluny del fons de la badia com de les dues bandes de la seva sortida. A la banda nord de la badia hi ha una illa que es diu Prímsigð, i a la banda sud n'hi ha una altra que es diu Harund, i d'ella en surt, en direcció terra endins, el fiord de Harund
◊ þar innar frá sat Amur og Gapi, þá Glámur og síðan hver að öðrum svo að skipaður var hellirinn þeim megin sem þeir voru. Ekki kom brúðurin í sæti: d'allà i cap endins hi seien l'Amur i en Gapi, i després venia en Glámur i després, tots els altres, de manera que la cova, per la banda on ells eren, estava tota ocupada. La núvia no va anar al seu seient
◊ hon var svá mikil, at hon tók tveggja vegna, svá at eigi mátti komask hjá henni. Nú lætr hann taka þá Sigmund og Sinfjǫtla ok setja í hauginn sínum megin hvárn þeira, fyrir því, at honum þótti þeim þat verra at vera eigi báðum saman; en þó mátti heyra hvárr til annars: era tan grossa que, de per llarg, anava de banda a banda de paret i era impossible que ningú la pogués passar pels costats. Va fer agafar en Sigmundr i en Sinfjǫtli i els va fer posar a dins el túmul, a cadascun a un costat diferent de la llosa, considerant que resultaria pitjor per a ells si, no poguent estar plegats, podien sentir-se l'un a l'altre
♦ báðum meginper tots dos costats, per totes dues cares
♦ hérna meginen aquest costat, en aquesta banda
♦ hérna megin við e-ða aquesta banda de..., a aquest costat de...
◊ hérna megin við ána: a aquest costat del riu
♦ hinum megina l'altra banda, a l'altre costat
♦ hinum megin við e-ða l'altra banda de..., a l'altre costat de...
◊ hinum megin við fjallið: a aquest costat del puig
♦ hvoru[m] megin: un -a davant l'altre -a
◊ og er á leið náttina vaknaði Þorsteinn Íslendingur og beiddi að ganga af sæng en sá svaf fast er hjá honum lá svo að Þorsteinn vildi víst eigi vekja hann. Stendur hann þá upp og kippir skóm á fætur sér og tekur yfir sig einn feld þykkvan og gengur til heimilishúss. Það var stórt hús svo að ellefu menn máttu sitja hvoru megin. Sest hann á ystu setu. Og er hann hefir setið nokkura stund sér hann að púki kemur upp á innstu setu og sat þar: al mig de la nit, en Þorstein l'islandès es va despertar i va demanar que el deixessin sortir del llit perquè havia d'anar a la comuna, però l'home que jeia al seu costat estava ben dormit i en Þorsteinn no va voler despertar-lo, de manera que es va aixecar, es va ficar ràpidament les seves sabates, es va posar a sobre un feldr gruixut, un abric folrat de pell de xai, i va anar a la comuna. La comuna era un edifici prou gros com perquè hi cabessin onze homes asseguts a cada banda. En Þorstein es va asseure al forat de més a prop de la porta. Quan ja feia una estoneta que hi seia, va veure que un fantasma (atribueixo aquí al mot púki no pas el significat del mot en islandès modern, dimonió sinó el significat del baix-alemany mitjà spôk, spûk i tradueixo en conseqüència) apareixia al seient més allunyat de la porta i hi restava assegut
◊ konungur mælti: "Þá hefir hann vel við orðið. En undir væri þér hvorum megin hann sneri að": el rei va dir: "ha sabut donar-hi una bona resposta, però [si l'he entesa bé,] dependria de tu decidir per quin dels dos costats ell prendrà"
◊ hann tekur spjótið Grásíðu úr örkinni og er í kápu blárri og skyrtu og í línbrókum og gengur hann síðan til lækjar þess er fellur á milli bæjanna og tekið var neytingarvatn af hvorumtveggja bænum. Hann gengur götu til lækjarins en veður síðan lækinn til götu þeirrar er lát til hins bæjarins. Gísla var kunnug húsaskipan á Sæbóli því að hann hafði gert þar bæinn. Þar var innangengt í fjós. Þangað gengur hann. Þar stóðu þrír tugir kúa hvorum megin; hann hnýtir saman halana á nautunum og lýkur aftur fjósinu og býr svo um að eigi má upp lúka þó að innan sé til komið: va treure la llança Grásíða de dins la caixa i, duent posada una capa blava, una camisa i els calçotets de lli, es va dirigir cap al rierol que, passant per entre els dos masos, era la font d'aigua corrent de tots dos. Va prendre el caminoi que menava fins al rierol, el va passar a gual i després va prendre la camada que duia fins a l'altre mas. En Gísli coneixia la disposició dels edificis del mas de Sæból perquè era ell el qui l'havia construït. De la vaqueria es podia passar directament a l'interior del mas. Va entrar dins la vaqueria; hi havia trenta vaques a cada costat. Va fermar entre si les cues de les vaques, va tornar a sortir de la vaqueria i la va barrar de tal manera que la porta no es pogués obrir des de la part de dedins encara que hi arribessin (ja que els de l'interior del mas quedarien entrebancats per les vaques, fermades de dues en dues per la cua)
♦ hægra meginal costat dret, a la banda dreta
◊ hægra megin sést í Il Duomo en vinstra megin er kirkjan Orsanmichele: a la dreta s'hi veu Il Duomo i a l'esquerra l'església d'Orsanmichele
♦ hægra megin við e-ð ~ e-na la dreta d'una cosa ~ d'algú
♦ öðrum megin... hinum megin...: d'una banda... de l'altra; d'un costat... de l'altre
♦ öllum megin: per totes bandes
◊ nú leggur Haraldur að þeim öllum megin, og lýstur þegar í bardaga með þeim bræðrum. En það var jafnt jólaaftan sjálfan er þeir börðust: en Haraldur llavors els va atacar per totes bandes i el combat entre els germans va començar immediatament. Van lluitar entre ells precisament la mateixa nit de Nadal
♦ sitt hvoru megin: un davant l'altre a banda i banda (d'alguna cosa que hi ha al mig: un riu, un fiord, un freu etc.)
♦ sitt hvoru megin við e-ð: un a cada costat d'una cosa, a banda i banda de...

megin- <en compostos>:
principal, més important

megin·gjarðar <f.pl -gjarða>:
<MITOLcinyells m.pl de força o Megingiardar f.pl, una de les tres possessions (i alhora, un dels tres atributs) del déu Tor, al costat del martell Miòlnir (cf. Mjöllnir) i les Iarngreipr (cf. Járngreipur), els seus guants de ferro. Segons l'Snorri, els cinyells de força li conferien el doble de la seva força divina: “ok er hann spennir þeim (= les Megingjarðarum sik, þá vex honum ásmegin hálfu” ‘i quan se'ls cenyeix, la seva força d'ans se li acreix del doble’. A l'estrofa 7 de la Þórsdrápa de l'escalda Eilífr Goðrúnarson, el cinyell hi apareix amb el nom de Njarðgjǫrð . Als skáldskaparmál de l'Snorri, aquest hi conta, a l'episodi intitulat fǫr Þórs til Geirraðargarða, que la gýgr Gríðr -que també és la mare del déu Viðarr el silenciós o Viðarr el taciturn, fill d'ella i l'Odin-, amb qui en Tor passa una nit anant cap als estatges fortificats d'en Geirrod, els Geirraðargarðar, li deixa un cinyell de força i uns guants de ferro propis, així com el bastó Gríðarvǫlr perquè hi pugui vèncer l'ètun Geirrøðr, ja que en Tor, a instància d'en Loki, s'havia avingut a anar a cal Geirrod sense els seus tres objectes màgics. En Loki, d'altra banda, s'havia vist obligat a convèncer en Tor d'anar als Geirraðargarðar per poder salvar la vida: així li ho havia exigit en Geirrod un cop que en Loki havia estat presoner seu i després d'haver-li negat el menjar durant tres mesos
◊ þá fór Þórr til ár þeirar, er Vimur heitir, allra á mest. Þá spennti hann sik Megingjǫrðum ok studdi forstreymis Gríðarvǫl, enn Loki helt undir Megingjarðar. Ok þá er Þórr kom á miðja ána, þá óx svá mjǫk áin, at uppi braut á ǫxl hánum: després d'això, en Þórr va caminar fins arribar al riu que es diu Vimur, el més grans de tots els rius. [Per travessar-lo, en Þórr] es va cenyir aleshores els cinyells de força mentre s'aguantava amb el bastó Gríðarvǫlr [que anava clavant diagonalment] en la direcció del corrent, mentre que en Loki s'amagava a sota dels cinyells de força. Quan en Þórr va arribar a mitjan riu, el riu es va acréixer tant que el corrent d'aigua trencava per damunt les seves espatlles

megin·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:
<MITOLvariant de Megingjarðar ‘cinyells de força’. En singular, el mot només és atestat al Rauðúlfs þáttr, on apareix com un dels atributs d'una imatge del Crist crucificat que s'apareix en somnis al rei Olau el Gros

meginlands·loftslag <n. -loftslags, no comptable>:
clima m continental

megin·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
sisme m principal (terratrèmol principal seguit de rèpliques)

megin·tilgangur <m. -tilgangs, -pl. no hab.>:
objectiu m principal, propòsit m principal

megrun <f. megrunar, megranir>: aprimament m, amagriment m

megrunar·kúr <m. -kúrs, -kúrar>: dieta f d'aprimament

megrunar·lyf <n. -lyfs, -lyf>: medicament m (o: fàrmac m) per a aprimar-se

meiđsli <n>: ferida
	opiđ meiđsli: ferida oberta

mein <n. -meins, -mein>:
1. (skaðidany m (mal)
♦ gera e-m mein: <LOCfer mal a algú
♦ gera e-m e-ð til meins: <LOCinfligir un dany a algú, causar-li un mal a algú
♦ meinið er það að <+ ind.><LOC FIGel problema és que <inf.>, el mal és que <+ ind.
♦ e-m stendur mein af e-u: <LOCalgú sofreix dany a causa d'una cosa
♦ taka sér e-ð í mein: <LOC FIGprivar-se d'una cosa que realment es necessita
♦ þykkir e-m mikit (o: stór) mein á e-u: trobar molt lamentable una cosa, saber a algú molt de greu una cosa
♦ og gerði hann það, að honum þótti stór mein á vera en vildi við leita að hugga hana: i ho feia perquè ho trobava molt lamentable i, fent-ho, volia cercar de procurar-li consol
♦ þótti þat þá með stórum meinum um þvílikan mann því að honum varð það að engum frama: la gent trobava que allò era un gran defecte en un home com aquell perquè era un menyscapte a la seva fama
♦ verða e-m að meini: <LOCfer mal a algú
♦ e-m verður mein að e-u: <LOCa algú li'n resulta un dany d'una cosa
2. (sjúkdómur & þjáningmal m corporal, mal físic (malaltia & sofriment, patiment)
◊ svo þóttist Þórður mjög fyrir verða fyrir konuna af þessum meinum er á lögðust að menn segja það...: en Þórður creia tant que a ell li havia sobrevingut un gran revés de tots aquests mals que s'havien emparat de la seva dona que la gent deia que...
♦ kenna sér einskis meins: <LOC FIGno tenir absolutament res, estar completament sa sana
3. <JUR ECL = meinbugirimpediment m legal de casament
♦ ást í meinum: <LOC FIGamor incestuós
♦ eiga barn í meinum: <LOC FIGtenir un fill fruit de relacions incestuoses

meina·fræði <f. -fræði, no comptable>:
patologia f

meinafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
patològic -a

meina·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
patòleg m, patòloga f

mein·blandinn, -blandin, -blandiđ: verinós, nociu

mein·fýsi <f. -fýsi, no comptable>:
malvolença f, dolenteria f, malignitat f

mein·fýsinn, -fýsin, -fýsið <adj.>:
malèvol -a, dolent, maligne -a

mein·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: injúria f, ofensa f

mein·haddur <m. -hadds, -haddar>: menhaden m (peix Brevoortia tyrannus)

mein·loka <f. -loku, -lokur>:
lapsus m (de llengua, de ploma)

mein·læti <n. -lætis, pl. no hab.>:
mortificació f

meinlætis·maður <m. -manns, -menn>:
asceta m & f

meinlætis·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
ascetisme m

mein·semd <f. -semdar, -semdir>:
mal m (malaltia)

mein·semi <f. -semi, pl. no hab.>:
dolenteria f, malícia f

mein·særi <n. -særis, -særi>:
perjuri m, fals jurament

meinsæris·maður <m. -manns, -menn>:
perjur m, perjurador m, perjura f, perjuradora f

meintur, meint, meint <adj.>:
presumpte -a

< meinun <f. meinunar, pl. no hab.>:
infortuni m, desventura f, dissort m, desastre m
◊ og þótti honum það stór meinun er til þeirra Bjarnar kom allra jafnt saman: i li semblava un gran infortuni que havia caigut sobre tots ells i en Björn per igual

meir <adv.>:
més
♦ seinna meir: més tard, després (posteriorment, més endavant)
♦ síðar meir: més tard, després (posteriorment, més endavant)
♦ sýnu meir: considerablement més
♦ þeim mun meir: més que més

meira <adv.>:
1. més
♦ e-ð er hálfu meira [en...]: una cosa és el doble de grossa [que no pas...]
♦ meira að segja: i per si això no fos prou... (o: i [el que] és més...
2. meira només s'utilitza per a formar el comparatiu dels participis de present emprats com a adjectius verbals. Altrament es recorre sempre a les formes sintètiques amb -ari, -ari, -ara
◊ meira áríðandi: més urgent

meiran <n. meirans, no comptable>:
<CULINmarduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana emprada com a condiment culinari)

meiri, meiri, meira <adj. comparatiu de → mikill>:
1. (stærrimés gran, més gros -ossa, major (referit a extensió, volum, quantitat i rellevància social, mai a edat)
♦ þetta eru nú meiri lætin!: <LOCquina sorollada! (o: quin renover!, Mall.
◊ meiri og minni megir Heimdallar: fills major i menors d'Heimdal·le (això és, tots els homes: indiferentment si són d'extracció social alta o baixa)
2. (að magnimés (especialment davant substantius que no són quantificables o comptables)
◊ bara ást, ást, ást og meiri ást: només amor, amor, amor i més amor
◊ bjór, meiri bjór!: cervesa, més cervesa!
♦ ekki meiri X...... en svo að...: no més... com perquè <+ subj.> 
♦ meiri X...... en svo að...: més... del que... (o: que no...
♦ því meiri... þeim mun meiri...: com més... més... 
♦ því meiri... því meiri...: com més... més... 
♦ því meiri... því minni...: com més... menys... 
◊ því meiri flokkun og fleiri grúppur því minni umræða: com més fraccions i més grups, menys debat

meiri·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
<POLÍTmajoria f 
♦ ná hreinum meirihluta: obtenir la majoria absoluta
♦ verða meirihlutinn í landi: convertir-se en la majoria en un país

meistara·gráða <f. -gráðu, -gráður>:
<EDUmàster m oficial

meistari <m. meistara, meistarar>:
1. <GENmestre m (grau més alt de manobre, artesà i d'altres oficis)
♦ æfin skapar meistaran: <LOC FIGla pràctica fa el mestre
◊ meistari Jakob, meistari Jakob! Sefur þú, sefur þú? Hvað slær klukkan, hvað slær klukkan?: mestre Jaume, mestre Jaume! Que dormiu?! Que dormiu?! Quina hora toquen les campanes? Quina hora toquen les campanes?
◊ meistari meistaranna: mestre de mestres
2. <CULINxef m (cuiner en cap)
◊ meistari eldhússins: el xef
3. <ESPORTcampió m, campiona f
4. <EDUmàster m & f (persona que ha cursat amb èxit un màster oficial)
♦ → MA “magister artium”
♦ → MS “magister scientiarum”
♦ → MEd “magister educationis”
♦ → MPaed “magister paedagogiae”

melanterít <n. melanteríts, melanterít>:
<GEOLmelanterita f

mela·sól <f. -sólar, -sólir>:
rosella àrtica groga (planta Papaver radicatum)

mel·gresi <n. -gresis, pl. no hab.>:
sègol marí, sègol m de mar, èlim m de sorral (planta Elymus arenarius)

Meliorka <n. Meliorka, no comptable>:
variant arcaica de Mæorka ‘Mallorca’
◊ þeir byrjuðu sína reisu af Barbaría úr borginni Artél 13. d. júním. og sigldu, þar til þeir komu undir Melíorka. Þaðan komust þeir til Minorka. Rak þá aptur til Melíorka og lögðu þar inn í höfn nokkra, er nefnist Portus de Palomae. Þar kom upp á þá stríðsskip, sem ekki vildi þeim út lofa. Leituðu þeir að frönskum, þar dauðlegt hatur var á milli þessa skipseiganda og franskra. Franskir voru þá á skipinu og klæddu hinir þá af sínum fötum og skyldu þeir þegja, en aðrir töluðu spönsku við þá. Þeir sóttu þetta fólk til fréttasagna til næsta staðar, einkum tvo, sem var einn kaupmaður frá Senofator Háttista (topònim de difícil identificació. El segon element podria ésser una deformació de *hrvatska. Tinc per mi que es tracta d'un topònim de l'Europa oriental: valac (romanès), hongarès o dalmàtic) og einn íslenzkur maður, að nafni Þorsteinn. Fóru fimm mílur til staðarins Melíorka og fengu ekki í staðinn að koma fyrr enn sannar fréttir væri af þeim hafðar, hver frá öðrum leiddur að vita, hvort saman bæri, en hefði á milli borið, þá var skip og góz og líf þeirra allra í veði. Voru þeir hafðir fyrir herra staðarins og urðu að sverja um sínar sagnir, svo og fyrir dómherra andlega valdsins, hver væru þeirra trúarbrögð; en væru þeir ekki Lúteranískir, skyldi þá þjá og þvinga. Þeir urðu að sverja, að allt væri kristið fólk. Komust þeir þaðan með reisubréf og reistu til skipsins og sigldu frá Melíorka til Fránkaríkis til þess mikilvæga staðar Massilía. Þaðan fóru þeir elfina að staðnum Nerbonn, er liggur níu mílur frá sjó; fóru á báti til staðarins. Það[pàg. 73]an keyptu þeir vagna og múla. Þeir óku kvennmönnum, en karlfólk gekk; ferðuðust svo fjörutíu mílur og komu 8. d. júlím. til staðarins Tolósa: el 13 de juny varen començar a la ciutat d'Alger llur viatge [de tornada] de Barbaria i varen singlar fins que varen arribar a la part meridional de Mallorca. D'aquí es dirigiren a Menorca. D'aquí la mar els portà de nou a Mallorca i hi entraren a un port que es diu ‘Portus de Palomae’  (identific el Portus de Palomae de l'original islandès amb Portocolom -ja que la nau és empesa per la mar, versemblantment a causa d'un temporal, a Mallorca des de Menorca- o amb el Port de la Palomera = Palumbariæ Portus en llatí, p.e., citat sota aquesta forma a la Breuis historia regum maioricensium dels autors Joan de Sant Blancat i Joan de Mariana tot i que ignor si aquesta era realment la forma usual llatina del topònim mallorquí en el segle XVII. Encara que aquest port estigui situat massa lluny de la costa menorquina, la distància entre Sant Elm i Ciutat és d'unes cinc milles islandeses a peu, mentre que la distància entre Portocolom i Ciutat ve a esser d'unes 8 milles islandeses. Una milla terrestre islandesa venen a esser 7,5 km. nostres. Don per fet que la forma islandesa d'aquest topònim és l'adaptació de la forma llatina que els mallorquins van dir als islandesos. Supòs que el llatí era la llengua que empraren per comunicar-se entre ells). Un vaixell de guerra se'ls hi acostà, el qual no els va voler permetre la sortida. [Els del vaixell de guerra] cercaven francesos ja que regnava un odi mortal entre els amos d'aquest vaixell i els francesos. A bord del vaixell hi havia francesos i els altres [viatgers] els varen vestir amb llurs pròpies robes i els feren estar-se callats mentre d'altres feien de parlar espanyol amb ells. [Els del vaixell de guerra] se'n menaren aquesta gent a la ciutat propera amb el propòsit d'interrogar-los, i, en particular, se n'hi dugueren dos d'ells, un, que era mercader de Senofator Háttista, i un islandès que nomia Þorsteinn. Els dugueren a la ciutat de Mallorques, a unes cinc milles [de Portocolom o del Port de la Palomera] i no els permeteren d'entrar a dins Ciutat fins que no n'hagueren tret una vera relació de llur història. Els separaren un de l'altre per a comparar llurs declaracions i si hi haguessin trobat discrepàncies, el vaixell, les mercaderies i les vides de tots ells haurien perillat. Els dugueren davant les autoritats de la ciutat i ells els hi hagueren de jurar que llurs històries eren vera, i també hagueren de comparèixer davant els jutges [inquisidors] (canonges? Cf. l'alemany Domherren) de les autoritats religioses a fi de donar-los fe de la religió que tenien, i, si no haguessin estat luterans, els haurien convertit en esclaus i mortificat. Els hi hagueren de jurar que tots ells eren cristians. Varen sortir-ne amb un salconduit i tornaren a la nau i salparen de Mallorca amb rumb a França, a la important ciutat de Marsella. D'aquí [travessaren el golf de Lió i], remuntant el riu [=l'estany de Bages-Sijan] amb barca, anaren fins a la ciutat de Narbona, situada a nou milles de la mar. Aquí hi compraren carros i mules. Les dones qualcaven dins els carros i els homes caminaven. Varen viatjar així quaranta milles fins que el 8 de juliol arribaren a la ciutat de Tolosa
  L'editor del text, Eggert Ólafsson Brím, escriu sempre Melíorka; crec que s'hauria d'esmenar en Meliorka o Meljorka.  
     

mella <f. mellu, mellur. Gen. pl.: -mellna o: -mella>: puta f

mellu·dólgur <m. -dólgs, -dólgar>: macarró m, macarra m (alcavot de prostituta)

melóna <f. melónu, melónur. Gen. pl.: melóna>: meló m

melting <f. meltingar, no comptable>: digestió f

melur <m. mels, pl. no hab.>:
sègol marí, sègol m de mar, èlim m de sorral (planta Elymus arenarius)

mem <n. mems, mem>:
mem f (lletra hebrea מֵם)
♦ loka-mem, mem í lok orðsins: mem f final, mem sofit (ם, מ"ם סופית)

mengun <f. mengunar, no comptable>: contaminació f (del medi ambient)

menning <f. menningar, menningar>: cultura f

menningar- <en compostos>:
cultural

menningar·arfur <m. -arfs, pl. no hab.>: llegat m cultural

menningar·bylting <f. -byltingar, -byltingar>:
revolució f cultural

menningar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
crítica f de la cultura, culturologia f

menningar·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
crític m de la cultura, culturòleg m, crítica f de la cultura, culturòloga f

menningar·heimur <m. -heims, -heimar>:
civilització f
♦ árekstur menningarheima: xoc de civilitzacions
♦ átök menningarheima: lluita de civilitzacions, conflicte entre civilitzacions
♦ bandalag menningarheima: aliança de civilitzacions
◊ ...tillögu Spánverja um að myndað verði bandalag menningarheima milli vestrænna ríkja og múslimaríkja í baráttunni gegn hryðjuverkum: ...de la proposta dels espanyols que es formi una aliança de civilitzacions entre els països occidentals i els països musulmans en la lluita contra els atemptats terroristes
♦ samband menningarheima: aliança de civilitzacions

menningar·mannfræði <f. -mannfræði, no comptable>:
antropologia f cultural

menningarmála·ráðuneyti <n. ráðuneytis, ráðuneyti>:
ministeri m de cultura

menningar·minjar <f.pl -minja>:
llegat m cultural

menningar·mynd <f. -myndar, -myndir>: documental m

menningar·ráð <n. -ráðs, -ráð>: regidoria f de cultura (en ajuntaments)
	Lista- og menningarráð: regidoria de cultura i arts

menningar·saga <f. -sögu, -sögur>: histňria f de la cultura

menningar·samband <n. -sambands, no comptable>:
relacions f.pl culturals

menningar·verðmæti <n. -verðmætis, -verðmæti>:
valor m cultural

menningar·verk <n. -verks, -verk>:
obra f cultural
Balerískt MenningarverkObra Cultural Balear
◊ BMVið / Kuflgammurinn: OCB - Voltor

menningar·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
poble civilitzat, nació civilitzada

mennta <mennta ~ menntum | menntaði ~ menntuðum | menntaðe-n>:
formar algú
♦ mennta sig [í e-ð]: formar-se [en una cosa], estudiar [una cosa]
♦ mennta sig í söng: estudiar cant, seguir estudis de cant

mennta- <en compostos>:
educatiu -iva, educacional

mennta·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
programa educatiu, programa m educacional
♦ menntaáætlun Evrópusambandsins: programa educacional de la Unió Europea 

menntaður, menntuð, menntað <adj.>:
cultivat -ada
♦ menntaður maður: una persona cultivada

menntamála·ráđuneyti <n. -ráđuneytis, -ráđuneyti>: ministeri m d’educació i cičncia

menntaskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>: professor m d'institut, professora f d'institut

mennta·skóli <m. -skóla, -skólar>: institut m (d’E.S.O. i batxillerat)

menntun <f. menntunar, no comptable>: 1. formació f acadèmica (educació escolar i universitŕria d'una persona)
	2. (menning) cultura f

Mercadona·stórmarkaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
supermercat m Mercadona

mer·folald <n. -folalds, -folöld>: <ZOOL> poltra f

merg- <en compostos>: <MED> medul·lar

merg·bein <n. -beins, -bein>: 1. <CULIN> os m o bocí m d'os que conté moll comestible (destinats, p.e., a ésser bullits etc.)
	2. <CULIN> ossobucco m

mergill <m. mergils, marglar>:
<GEOLmarga f

mergur <m. mergjar, no comptable>: moll m d'os, <MED> medul·la f, 

merki <n. merkis, merki>: 1. (herfáni) estendard m (bandera)
		hlaupast undan merkjum: <MIL> desertar
	2. (bending, stjörnumerki) senyal m, senya f (gest indicatiu & signe zodiacal)
		gefa merki: fer un senyal
			hann gaf honum merki: li fa ver un senyal
		til merkis um það, að...: en senyal que..., en senyal de <+ inf.>
	3. (teikn, einkenni) signe m (marca, moviment, gest, símptoma etc. que revela un fet)
		hún sýndi engin merki um geðshræringu eða veikleika: no va mostrar cap signe d'emoció o de feblesa
		merki um fátækt þeirra: un signe de llur pobresa

merki·legur, -leg, -legt: remarcable, notable
	ekkert merkilegt: res d’interessant, res de nou
	sögulega merkilegur: històricament remarcable, d'importància històrica

merki·miði <m. -miða, -miðar>: etiqueta f

merking <f. merkingar, merkingar>: 1. (þýðing, inntak) significat m
		merking orðs: el significat d'un mot
	2. (það að merkja) marcatge m (acte de marcar una cosa)

merkingar·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
<GRAM HISTcanvi semàntic

merkingar·fræði <f. -fræði, no comptable>: semàntica f

merkingar·víkkun <f. -víkkunar, no comptable>:
<GRAM HISTampliació semàntica, extensió del significat d'un mot

merkingar·þrenging <f. -þrengingar, no comptable>:
<GRAM HISTreducció semàntica, restricció del significat d'un mot, especialització semàntica

merkja <merki ~ merkjum | merkti ~ merktum | merkt>: 1.  <e-ð>: (setja merki á) fer una senya a
	2.  <e-ð>: (marka sauðfé) marcar una peça de bestiar (per saber-ne la propietat)
	3.  <e-ð>: (taka eftir) adonar-se de, témer-se'n de (Mall.) (fixar-se en, reparar en)
	4. (þýða) significar, voler dir
		hvað merkir þetta orð?: què vol dir aquest mot? (quin significat té?)

merkur, merk, merkt <adj.>:
remarcable
♦ merkir atburðir: esdeveniments remarcables, fets remarcables
♦ merkur maður: un home remarcable

merlingur <m. merlings, merlingar>: marlí blau (peix Makaira nigricans)

Mervíkinga·ætt <f. -ættar, no comptable>:
<HISTdinastia f dels merovingis, dinastia merovíngia

Mer·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:
<HISTmerovingi m, merovvíngia f

Mesópótamía <f. Mesópótamíu, no comptable>:
Mesopotàmia f
◊ Mesópótamía er landið [á] milli fljótanna Evfrats og Tígriss: Mesopotàmia és la terra entre els rius Tigris i Eufrates

messa <f. messu, messur>: 1. <RELIG> missa f
		fara í messuna (o: messu): anar a missa
		hlusta á messu: oir missa
			hlusta á messu í dómkirkjunni: oir missa a la seu
		hlýða messu: oir (o: sentir) missa
			hlýða messu í dómkirkjunni: oir missa a la seu
		mæta í messuna: anar a missa
		París er einnar messu virði: <LOC FIG> París bé val una missa!
		svört messa: missa negra
		syngja messu: dir missa cantada
		sækja messu: anar a missa
		verða á í messunni: <LOC FIG> ficar el peu dins la galleda
	2. (kirkjulegur minningardagur) dia m, festa f (dia en què se celebra la memòria d'un sant o d'una santa)
		Jónsmessa: dia m de Sant Joan
		Marteinsmessa er 11. nóvember: el dia de Sant Martí és l'onze de novembre

messa <messa ~ messum | messaði ~ messuðum | messað>: 1. <RELIG> dir missa
	2. messa yfir e-m: <LOC FIG> (skamma) clavar un esbronc a algú, pegar una renyada a algú (Mall.)

messías <m. messíasar, messíasar>:
<RELIG & FIGmessies m 
  En principi, en islandès se segueix el mateix costum ortogràfic català d'escriure Messías quan el mot té significat religiós però messías, en minúscula, quan s'empra en sentit figurat.  
     


messíasar·komplex <m. -komplex, -komplexar>:
<PSICOLcomplex m de messies

mest <adv. en grau superlatiu demikið i demjög>: >:
allò que més
♦ vera mest fyrir e-m: estar al capdavant de tot de..., ésser el qui més d'entre...
◊ Skeggi talaði fyrst á þinginu móti Ólafi konungi og var mest fyrir bóndum að mæla í móti kristninni: L'Skeggi va parlar el primer al þing en contra del rei Olau i era el capdavanter dels pagesos a oposar-se a [la introducció de]l cristianisme
◊ þar vóru fyrir þrír jarlar ok átta barúnar; var mest fyrir þeim Sigurðr, jarl af Glócestr: els comandaven tres iarls i vuit barons i d'entre ells, el qui més autoritat tenia, era en Sigurðr, iarl de Gloucester

mest- <en compostos científics>:
plisto-, plist-, pleisto-, pleist-

mesti, mesta, mesta <adj. . Formes febles del grau superlatiu demikill, mikil, mikið>: >:
més gros -ossa, màxim -a

mestur, mest, mest <adj. . Formes fortes del grau superlatiu demikill, mikil, mikið>: >:
més gros -ossa, màxim -a

mesúsa <f. mesúsu, mesúsur>: <RELIG> mezuzà f (מְזוּזָה ,מזוזה)

mesúsa·hús <n. -húss, -hús>: <RELIG> portamezuzà[s] m, estoig m de mezuzà (בית מזוזה)

mesúsa·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: <RELIG> [capseta f de] mezuzà f, estoig m de mezuzà (מְזוּזָה ,מזוזה)

meta <met ~ metum | mat ~ mátum | metið>:
1. <e-ð>: <GENestimar una cosa (taxar, avaluar, fer estimació)
♦ meta e-ð á þúsund krónur: valorar una cosa en mil corones
♦ meta eign: taxar un immoble
♦ meta tjón: avaluar els danys
♦ vega e-ð og meta: <LOC FIGpesar i sospesar una cosa
2. <e-ð ~ e-n>: (þykja vænt umapreciar una cosa ~ algú (prear, valorar)
♦ kunna að meta e-ð: saber apreciar (o: valorar) una cosa
♦ meta e-ð einskis (o: að engu)no apreciar gens una cosa, no fer gens de cabal d'una cosa
♦ meta e-ð lítils: tenir una cosa en poca consideració, menystenir una cosa
◊ ...ok safnar konungr sér nú liði miklu ok ferr nú á hendr frændum sínum með þenna her. Ok þykkja þeir (sérfyrr gert hafa sakar við sik, þó at hann mæti lítils frændsemi þeira: ...i aleshores el rei reuneix una gran host i es dirigeix contra els seus parents amb aquest exèrcit, i[, en fer-ho,] ells (els seus onclesli semblen estar en deute d'abans amb ell (llur nebot, que ara els ataca), encara que ell hagués tingut [fins llavors] en ben poca consideració el parentiu que els unia
♦ meta e-n: valorar algú, apreciar algú
♦ meta e-n að verðleikum: valorar algú pels seus mèrits
♦ meta e-n lítils: apreciar poc algú, tenir algú en poca estima
♦ meta e-n mikils: apreciar molt algú, tenir algú en gran estima, tenir algú en molta d'estima
♦ mikils metinn, metin, metið: molt estimat -ada, molt apreciat -ada, tingut -uda en gran estima i consideració

metast <mest ~ metumst | mast ~ mátumst | metistum e-ð við e-n>:
disputar-se una cosa amb algú
◊ nú standa þeir upp ok metask ekki við at taka sverðit: aleshores es van posar drets i no van tenir raons entre si per l'espasa

met·orđ <n.pl -orða>: prestigi m (reputació, fama & estatus)
	komast til metorða í dýrlingastétt: arribar als honors dels altars

metra·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
ona mètrica

metri <m. metra, metrar>: metre m (cent centímetres)
	hálfur metri: mig metre

metsölu·bók <f. -bókar, -bækur>:
best-sèl·ler m, best-seller m, èxit m de vendes
◊ ‘Tómas Jónsson, metsölubók’, eftir Guðberg Bergsson: ‘Tómas Jónsson, best-sèl·ler’, per Guðberg Bergsson

Metúsala <m. Metúsala, pl. no hab.>:
Matusala m, Matusalem m (mǝθūšεˈlaḥ, מְתוּשֶׁלַח)

mexíkanskur, mexíkönsk, mexíkanskt <adj.>:
mexicà -ana

Mexíkó <n. Mexíkó (ocasionalment: Mexíkó), pl. no hab.>:
Mèxic m

Mexíkó·maður <m. -manns, -menn>:
mexicà m, mexicana f

mexíkóskur, mexíkósk, mexíkóskt: mexicà -ana

mey <f. meyjar, meyjar>: 1. <GEN> verge f, donzella f
	2. <RELIG> mare f de Déu, verge f
		mynd af Maríu mey međ Jesúbarniđ: imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús
		→ Maríulíkneski “imatge de la Mare de Déu”
Mare de Déu de Lluc
María mey frá Lluc (Escorca)

 

Mare de Déu de Bonany
María mey frá Bonany (Petra)
meyja <f. meyju, meyjur. Gen. pl.: meyja>: 1. verge f, donzella f, <LIT> poncella f
	2. <stjörnuspármerki> verge m & f (signe de zodíac)
		ég er meyja: sóc verge (el meu signe zodiacal és Verge)
	3. Meyjan: <stjörnumerki dýrahringsins> La Verge (constel·lació zodiacal) (→ Mærin)

meyja·fölvi <m. -fölva, no comptable>:
<MEDclorosi f, anèmia hipocròmica microcítica

meyja·nellika <f. -nelliku, -nellikur>:
clavell muntanyenc, clavell bosquetà, clavell boscà (planta Dianthus carthusianorum)

meyjar·haft <n. -hafts, -höft>:
tel m, filet m (Bal.), <MEDhimen m

meyjar·hár <n. -hárs, -hár>: falzia f, falguerina f, falguerola f, capil·lera f (planta Adiantum capillus-Veneris)

meyjar·ostra <f. -ostru, -ostrur>: ostra f de Virgínia (mol·lusc Crassostrea virginica)

mey·kóngur <m. -kóngs, pl. no hab.>:
<HISTreina f verge

mey·prestur <m. -prests, -prestar>:
<TAROTpapessa f, sacerdotessa f
♦ hinn æstði meyprestur: la papessa, la [gran] sacerdotessa

mey·vax <n. -vax, no comptable>:
cera f verge

mélu·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOLlimolita f

miða <miða ~ miðum | miðaði ~ miðuðum | miðað>:
1. <GENapuntar
♦ miða á e-ð ~ e-n: apuntar a una cosa ~ algú
♦ miða byssunni á e-ð ~ e-n: apuntar a una cosa ~ algú amb l'escopeta
2. <FIGaspirar a una cosa, apuntar a una cosa, tenir les seves mires posades en una cosa
♦ miða að e-u: apuntar a una cosa, aspirar a una cosa, tenir el seu punt de mira posat en una cosa
♦ hann miðar að því að <+ inf.>: els seus comptes són de <+ inf.>
♦ hann miðar að því að <+ subj.>: els seus comptes són que <+ subj.>
♦ miða e-ð að e-u: perseguir una cosa amb una cosa
♦ miða til e-s: apuntar a una cosa
3. <e-ð>: (staðsetjalocalitzar una sota, situar la localització d'una cosa
♦ miða e-ð niður: fixar la posició d'una cosa
♦ miða e-ð við e-ð: marcar (o: assenyalar) la localització, la direcció o la distància cap a un indret mitjançant una cosa
♦ miðað við það: en comparació amb això, comparat amb això
♦ vísitölur vixtir, miðaðir við vísitölu eiginfjár: interessos indexats (o: vinculats)(o: sobre) l'índex del patrimoni
♦ vísitölur vixtir, miðaðir við vísitölu hrávöru: interessos indexats (o: vinculats) al preu (o: sobre el preu) d'una mercaderia
4. <ús impersonal>: 
♦ e-u miðar vel ~ illa áfram: una cosa avança bé ~ malament
♦ e-m miðar vel áfram með e-ð: algú va avançant bé en una cosa
◊ henni miðar vel áfram með verkið: la seva feina avança bé, la seva feina tira endavant molt bé

miðalda-: medieval

miđalda·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura f de l’Edat Mitjana, literatura medieval

miðalda·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
església f medieval

mið·aldir <f.pl -alda>:
1. <HIST GENedat mitjana
2. <HIST ÍSLedat mitjana islandesa (del 1300–1350 fins a la Reforma)

miðaldra <adj. inv.>:
de mitjana edat

Mið-Ameríka <f. -Ameríku, no comptable>:
Amèrica f Central, Mesoamèrica f 

miđa·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>: venda f d’entrades

miðast <miðast ~ miðumst | miðaðist ~ miðuðumst | miðast>:
basar-se
♦ vera miðast við e-ð: ésser calculat -ada en relació a una cosa
◊ lán eða kaupleigusamning er tilgreindur í íslenskum krónum en miðast við dagsgengi erlendra gjaldmiðla: el crèdit o el contracte de lísing és estipulat en corones islandeses però calculat en relació al tipus de canvi diari de monedes estrangeres
♦ það miðast að því að <inf.>això pretén de <inf.>, això persegueix l'objectiu de <inf.>, això aspira a... <inf.>

Mið-Austurlönd <n.pl -Austurlanda>:
l'Orient Mitjà (Iran, Afganistan, Índia, Birmània etc.)

mið·bik <n. -biks, no comptable>:
meitat f
♦ [skömmu] eftir miðbik þessarar aldar: [poc] després de mitjan segle
♦ fyrir miðbik þessarar aldar: abans de mitjan segle
♦ um miðbik 18. (= átjándualdar: vers la meitat del segle XVIII (= divuit
♦ um miðbik síðustu aldar: pels volts de la meitat del darrer segle
♦ um miðbik sumarsins ~ vetrarins: a mitjan estiu ~ hivern

miđ·borg <f. -borgar, -borgir>: centre m de ciutat

miđ·bćr <m. -bæjar, -bćir>: centre m de ciutat
	í litlu götunum í gamla miđbćnum Pálmu: en els carrerons de la part vella de Palma

miđ·dagur <m. -dags, -dagar>: (hádegi) migdia m (part del dia)

miđ·degi <n. -degis, -degi>: (hádegi) migdia m (part del dia)

miđdegis·matur <m. -matar, -matar. Pl. no hab.>: dinar m

miđdegis·verđur <m. -verđar, -verđir>: dinar m

Mið-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:
Europa f central

mið·eyra <n. -eyra, -eyru>:
<MEDoïda mitjana

Mið-Franki <m. -Franka, -Frankar>:
franc central, franca central

mið-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:
fràncic m central (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

mið·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:
fràncic -a central

miðhægri- <en compostos>:
<POLÍTde centre-dreta

miđi <m. miða, miđar>: 1. <GEN> bitllet m (d'autobús, de bus, de tren etc.)
			einn miđa til...: doni’m un bitllet fins a / cap a...
			ég ćtla ađ fá miđa til...! voldria un bitllet cap a...
			kaupa miđa fram og tilbaka frá X til X: comprar un bitllet d'anada i tornada de X a X
	2. (ađgöngumiđi) entrada f (de cinema, museu, espectacle etc.)
			eru enn til miđar á...? que hi ha entrades encara per a...?
			ég ćtla ađ panta n miđa á...: voldria reservar n entrades per a...
			get ég fengiđ ađ skipta á / skila ţessum miđum? voldria canviar / tornar aquestes entrades
			hvar fást miđar á...? on puc obtenir entrades per a...?
			hvenćr á ég ađ sćkja miđana? Fins quan tenim per passar a recollir les entrades?
			ţađ eru ađeins til miđar á...: només queden entrades per a...

miðill <m. miðils, miðlar>:
1. (miðlarimitjancer m, mitjancera f (mediador)
2. (andamiðillmèdium m & f (persona que pot entrar en contacte amb els morts en sessions d'espiritisme)
3. (kaupmiðillcorredor m, corredora f (correter)
4. (tækimitjà m de comunicació (mass mèdia) (fjölmiðill)

Miðjarðar- <en compostos>:
mediterrani -ània, de la Mar Mediterrània

Miðjarðar·haf <n. -hafs, no comptable>: Mar Mediterrŕnia

Miðjarðarhafs-barrakúði <m. -barrakúða, -barrakúðar>:
espet m  (peix Sphyraena sphyraena)

Miđjarđarhafs·langa <f. -löngu, -löngur. Gen. pl.: -langna o -langa>: escolà <m>, peix escolŕ (peix Molva elongata syn. Molva macrophthalma)

Miðjarðarhafs-munkaselur <m. -munkasels, -munkaselir>:
vell marí  (mamífer Monachus monachus)

miðjarðarhafs·sítrónufiðrildi* <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
papallona f Cleopatra (papallona Gonepteryx cleopatra)

Miðjarðarhafs·sléttsíli* <n. -sléttsílis, -sléttsíli>:
sonso m [ver], espetolí m, enfú m  (Men.) (peix Gymnammodytes cicerelus)

Miđjarđarhafs·skötuselur* <m. -skötusels, -skötuselir>: rap vermell (peix Lophius budegassa)

Miđjarđarhafsstýrax·kvođa <f. -kvoðu, no comptable>: liquidambre m (resina de l'arbre Liquidambar orientalis syn. Liquidambar imberbe i Liquidambar styraciflua)

Miðjarðarhafs·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
poble mediterrani, poble m de la Mediterrània

miðjir, miðjar, mið:
pl. de miður, mið, mitt “mig; mitjà”

mið·katalónska <f. -katalónsku>:
català m central

miðju·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTpartit m de centre

miðjuhægri- <en compostos>:
de centredreta

miðjuhægri·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTpartit m de centredreta

miðju·maður <m. -manns, -menn>:
1. <FUTBOLmigcampista m, centrecampista m, mig m
2. <POLÍTpolític m de centre, política f de centre

miðju·setinn, -setin, -setið <adj.>:
cèntric -a, central (situat en el centre)

miðjuvinstri- <en compostos>:
de centreesquerra

miðjuvinstri·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTpartit m de centreesquerra

miđlan·leiki <m. -leika, no comptable>: comunicabilitat f

mið·lágþýska <f. -lágþýsku, pl. no hab.>:
baix-alemany mitjà(llengua germànica)

mið·lágþýskur, -lágþýsk, -lágþýskt <adj.>:
baix-alemany mitjà -ana

mið·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
(á rökhenduterme m mitjà (de sil·logisme)

miðlungs- <en compostos>:
mitjà -ana (ni gros ni petit & ni bo ni dolent)

mið·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
central, medial

mið·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. <GRAMveu mitjana
2. (sérhver sagnmynd í miðmyndforma mitjana (qualsevol forma verbal de la veu mitjana)
◊ Þá eru nokkrar miðmyndir sem koma undarlega fyrir sjónir: „margir erust gagnhollir“ merkir að þeir séu hver öðrum hollir. Annað dæmi um gagnkvæma merkingu þessarar miðmyndar: „Viðurgefendur og endurgefendur erust lengst vinir“.“ Sumar miðmyndir fela í sér þágufall, svo sem stóðumk „stóðu mér“, aðrar gegna sömu hlutverkum og germyndir: ráðumk „eg ræð“: hi ha algunes formes mitjanes que resulten estranyes: „[gumnar] margir erust gagnhollir“ ‘molts d'homes se són mútuament bons i lleials’ significa que són lleials els uns amb els altres. Un altre exempre de significat recíproc d'aquest ús de la veu mitjana fóra „Viðurgefendur og endurgefendur erust lengst vinir“ ‘els qui es fan regals mútuament són els qui són amics entre si per més temps’. Algunes formes mitjanes contenen un datiu, com per exemple stóðumk ‘m'estaven’, d'altres exerceixen les mateixes funcions que les formes d'activa: ráðumk ‘jo aconsello, jo dono consell’

miðmyndar- <en compostos>:
<GRAMmitjà -ana

miðmyndar·sögn <f. -sagnar, .sagnir>:
<GRAMverb deponent
  Els verbs deponents de l'islandès són aquells verbs que presenten una conjugació mediopassiva però un sentit actiu; verbi gràcia, els verbs ferðast, fárast o nálgast.  

miđ·nćtti <n. -nćttis, -nćtti>: mitja nit
	um miđnćtti: a mitja nit

miðnætur·messa <f. -messu, -messur>: <RELIG> missa f del gall, matines f.pl [de Nadal] (Bal.) (celebració religiosa la nit de Nadal)
	fara í miðnæturmessu í dómkirkjunni: anar a matines de la Seu
	miðnæturmessa á aðfangadagskvöld ~ á jólanótt: missa del gall la nit de Nadal
	miðnæturmessa á jólum 2008: matines de Nadal del 2008

miđnćtur·sól <f. -sólar, pl. no hab.>: sol m de mitja nit

miðras <m. miðrasar, miðrasar>:
<RELIGmidraix m (מִדְרָשׁ) (fl./pl.midraixos og/i midraixim)
♦ bet miðras*: bet m midraix (בֵּית מִדְרָשׁ) (talmúð tórunnar)

miđ·ríki <n. -ríkis, -ríki>: estat m central

miđ·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: 1. (yfirstjórn ríkisins, miðríkisstjórn) govern m central
	2. (stjórnkerfi) centralisme m (sistema polític)
	3. (yfirstjórnarnefnd stjórnmálaflokks) comitč m central (de partit polític)
		miđstjórn Kommúnistaflokksins: el comitč central del partit comunista

miðstjórnar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
<POLÍTcomitè m central
♦ Miðstjórnarnefnd andfasískra herfylkinga Katalóníu<HISTComitè Central de les Milícies Antifeixistes de Catalunya

mið·strengur <m. -strengs, -strengir>:
<GEOMdiàmetre m [de circumferència] (corda que passa pel centre de la circumferència)

miđ·stýrđur, -stýrđ, -stýrt: centralitzat -ada
	miðstýrđ ríki: estats centralitzats

mið·stýring <f. -stýringar, no comptable>:
centralització f, centralisme m

Miđsumars·hátíđ <f. -hátíđar, -hátíđir>: Festa de Mitjan Estiu (a finals de juliol)

Miđsumars·vaka <f. -vöku, -vökur>: nit f de Sant Joan

miđ·stýring <f. -stýringar, no comptable>: centralització f

miđstýringar·stefna <f. -stefnu, no comptable>: centralisme m

miður, mið, mitt <adj.. Aquest adjectiu no té pas declinació feble i agafa iod en els casos oblics davant vocal>:
1. (sem er í miðjumitjà -ana (que es troba al mig de dos punts)
♦ á miðri leið: a mitjan camí, a la meitat del camí
♦ undir því miðju: a mitjan indret, a mitjan lloc, a mitjan recorregut, a mitjan camí
♦ hætta í miðju kafi: <LOC FIGdeixar les coses a mig fer, plegar deixant-ho a mitges
2. (um miðbikmitjà -ana (que es troba temporalment al mig)
♦ það var mið nótt: era mitja nit
♦ miðja nótt: a mitja nit
♦ miður vetur: mitjan hivern
♦ mitt í miðju: al bell mig d'una cosa
♦ um miðjan dag: a mig dia
♦ um miðjan mars: a mitjan març
♦ um miðjan morgun ~ um miđjan aftan: a mitjan matinada (devés les sis del matí) ~ a mitjan horabaixa (devés les sis de l'horabaixa)
♦ um mitt sumar: a mitjan estiu
3. (i miðjunni, í miðpunkti, á miðjumcentral (que es troba en el centre o a la part central d'un tot)
♦ áin var opin um mitt: el riu no estava congelat a la part del mig
♦ fyrir miðju borði: al bell mig de la taula, en el centre de la taula
♦ í miðjum bænum: al centre de la vila, al mig de la vila
♦ í miðri stórborginni: al bell mig de la gran ciutat
♦ mið veröldin: el centre del món
♦ nær miðri inni Eystri byggð: a prop de la part central de l'assentament oriental [de Grenlàndia]
◊ hann var inn fyrsta vetr í Eiríksey, nær miðri inni eystri byggð. Um várit eftir fór hann til Eiríksfjarðar ok tók sér þar bústað. Hann fór þat sumar í ina vestri óbyggð ok gaf víða örnefni: va passar el primer hivern a l'illa d'Eiríksey, a prop de la part central de l'assentament oriental. A la primavera següent es va dirigir a l'Eiríksfjörður i s'hi a establir. Aquell estiu va explorar els territoris encara deshabitats de la part occidental [de l'illa], posant-hi nom a molts d'indrets
♦ sitja á miðjan bekk: seure a la part del mig del banc
♦ hann lagði spjóti til hans ok kom á hann miðjan: li va pegar un cop de pica i el va ferir al bell mig del cos
♦ hann tók um hann miðjan: el va agafar per la cintura

Mið·veldin <n.pl -veldanna>:
<HISTles Potències centrals  (durant la Primera Guerra Mundial: Alemanya i Àustria)

miđviku·dagur <m. -dags, -dagar>: dimecres m

mið·vörður <m. -varðar, -verðir>:
<FUTBOLdefensa m central

mihrab* <m. mihrabs, mihrabar>:
<RELIG ISLmihrab m ( محراب, المحراب, مِحْراب )

Mikaelína <f. Mikaelínu, pl. no hab.>:
Miquela f (ginecònim)

mikill, mikil, mikiđ: 1. gran
		mikill fyrir sér, mikill af sjálfum sér: gran (rellevant, puixant, acabalat); fort
		ekkert mikiđ: no gaire cosa
	2. hversu mikill, hversu mikil, hversu mikið: <pron. interrog.> quant [de] ~ quanta [de]
	2b. hve mikill, hve mikil, hve mikið: <pron. interrog.> quant [de] ~ quanta [de]

mikil·lega <adv.>: moltíssim
	ég ţakka ţér mikillega: t’ho agraeixo moltíssim

mikil·leiki <m. -leika, no comptable>:
grandesa f

mikil·vægi <n. -vægis, no comptable>:
importància f, rellevància f
♦ mikilvægi e-s: la importància d'una cosa

mikil·vćgur, -vćg, -vćgt: important

Mikjáll <m. Mikjáls, pl. no hab.>:
Miquel m (andrònim, nom d'home)

Mikjáls·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:
Sant Miquel m (onomàstica)

Mikkaelína <f. Mikkaelínu, pl. no hab.>:
variant de Mikaelína ‘Miquela’

milli <prep.+gen>: entre
	á milli <+gen>: entre

milli·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIOona mitjana
♦ á millibylgju: per ona mitjana

milli·færsla <f. -færslu, -færslur>: transferència f [bancària]

milli·pils <n. -pils, -pils>:
brial m, *segones faldetes, *segones faldilles (falda de davall de les dones, portada entre la falda exterior i els enagos, faldilles llargues que es portaven dessota de les faldilles exteriors)
♦ nærpils og millipils: enagos i segones faldilles, enagos i brials

milliríkja- <en compostos>:
interestatal

milliþinga·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió interparlamentària

milljarður <m. milljarðs, milljarðar>:
miliard m, mil milions
♦ milljarður <+ Gen.>: mil milions de <+ subst.>
♦ milljarður manna: mil milions de persones
♦ hálfur þriðji milljarður manna: dos-mil cinc-cents milions de persones

milljón <f. milljónar, milljónir>: milió f
	ein milljón <+GEN>: un milió de...

milta <n. milta, miltu>: melça f

mimbar* <m. mimbars, mimbarar>:
<RELIG = prédikunarstóll í moskumimbar m, minbar m ( منبر, المنبر, مِنْبَر )

minja·gripur <m. -grips, -gripir>: suvenir m (objecte que el turista compra)

minja·safn <n. -safns, -söfn>: museu de la vida rural o local

minja·staður <m. -staðar, -staðir>:
restes arqueològiques 

minn, mín, mitt <poss.>: el meu, la meva, mon, ma

minna <adv.>:
menys, manco (Bal.
◊ drekka minna: beure menys
◊ minna brauð: menys pa
♦ meira eða minna: més o menys, si fa no fa, pam més pam menys, més o manco (Bal.
♦ minna en...: menys del que..., menys que no...
◊ minna en þú heldur: menys del que creus
♦ minna og minna: menys i menys, com més va... menys...
♦ það er minna um e-ð: <LOC FIGla cosa va a menys, la cosa minva

minna <minni ~ minnum | minnti ~ minntum | minnte-n e-s o: e-n á e-ð>: recordar una cosa a algú
	e-ð minnir e-n á e-ð: una cosa recorda X a algú
	minna á sig: fer-se notar, cridar l'atenció sobre si
	mig minnir að <+ subj.>: recordo que <+ ind.>, me'n recorda que <+ ind.> (Bal.)

minnast¹ <minnist ~ minnumst | minntist ~ minntumst | minnst>:
recordar-se'n
♦ minnast e-s: #1. <GENrecordar-se'n d'algú ~ d'una cosa#2. (í virðingarskynicommemorar una cosa (un fet o una data assenyalats com a mostra de respecte etc.)
◊ þá var einn blindr maðr fátækr ok hafði Magnús konungr jafnan minnzt hans í fégjǫfum: allà hi havia un pobre cec de qui el rei Magnús sempre se n'havia recordat amb donatius (a tall d'almoina)
◊ forfeðranna minnast menn eigi, og ekki verður heldur eftirkomendanna, sem síðar verða uppi, minnst meðal þeirra, sem síðar verða: hom no se'n recorda pas dels qui ens han precedit i tampoc no quedarà cap record dels [nostres] descendents -que viuran després- entre els qui vindran després (l'original fa: אֵין זִכְרוֹן לָרִאשֹׁנִים; וְגַם לָאַחֲרֹנִים שֶׁיִּהְיוּ לֹא-יִהְיֶה לָהֶם זִכָּרוֹן עִם שֶׁיִּהְיוּ לָאַחֲרֹנָה
◊ forfeðranna minnast menn ekki og ekki verður afkomenda heldur minnst meðal þeirra sem síðar koma: de les generacions passades no en queda cap record, ni en quedarà cap de les futures entre els qui vindran després
♦ þess er skemmst að minnast: <LOC FIGno fa gaire, fa poc
♦ minnast á e-ð ~ e-n: esmentar algú ~ una cosa (que hom acaba de recordar, en el transcurs d'una conversa)
◊ veit eg að Skarphéðinn vó hann og þurfum við ekki á það að minnast er sæst hefir á verið og fullar bætur hafa fyrir komið: sé que l'Skarphéðinn el va matar, però no cal que tu i jo en fem memòria ja que es va arribar a un acord de compensació i ja s'ha pagat la compensació sencera
♦ minnast lauslega á e-ð minnast: insinuar una cosa, esmentar una cosa de passada
♦ úr því að minnst er á: a propòsit d'això, ja que hi som
♦ vel á minnst: per cert, ja que hi som, a propòsit

minnast² <minnist ~ minnumst | minntist ~ minntumst | minnst>:
petonejar, besar
♦ minnast til e-s: petonejar algú, besar algú
◊ Þau skildu í túninu úti. Minntist Víglundur til Ketilríðar en hún grét sárlega: es van acomiadar a fora, al tún. En Víglundur va besar la Ketilríður mentre ella plorava amargament
♦ minnast við e-n: petonejar-se amb algú, besar-se amb algú

minni <n. minnis, minni>:
1. <GEN & INFORMmemòria f
♦ hafa lélegt minni: tenir mala memòria
♦ leggja e-ðr á minnið: gravar-se una cosa en la memòria, guardar una cosa en la memària
♦ e-m líður e-ðr úr minni: a algú se li oblida una cosa, a algú li fuig una cosa de la memòria
♦ skrifa sér e-ð til minnis: anotar una cosa (fer anotació d'una cosa per no oblidar-la pas)
♦ setja bautasteina til minnis e-s: <HISTdreçar bautasteinar [rúniques] en memòria d'algú
2. (bautasteinnmemorial m (estela funenària dreçada en memòria d'un difunt)
◊ [verði] serði ok seiðhretti (per seiðskratti?sá maðr er eyði minni því: [que es converteixi en] un marieta i un seiðhretti l'home que destrueixi aquest memorial

minnihluta·hópur <m. -hóps, -hópar>:
1. <GEN & INFORMgrup minoritari
2. <POLÍTminoria f
♦ verða minnihlutahópur í eigin landi: convertir-se en minoria en el seu propi país

minnimáttar·kennd <f. -kenndar, -kenndir>:
<PSICOLcomplex m d'inferioritat
♦ hafa minnimáttarkennd: tenir un complex d'inferioritat

minningar·dagur <m. -dags, -dagar>: aniversari m
	árlegur minningardagur: aniversari

minningar·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa commemorativa, commemoració f
♦ hundrað ára minningarhátíð e-s: festa commemorativa dels cent anys de..., celebració del centenari de...

minningar·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>: llegat m

minnis·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibreta f  (per a fer-hi anotacions, prendre-hi apunts etc.)

minnis·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de memòria

minnis·lykill <m. -lykils, -lyklar>: (vasaminni) pendrive m, memory stick m

minnis·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
gravat -ada en la memòria
♦ mér er það minnisstætt: m'ha quedat gravat en la memòria; sempre me'n recordaré; no ho oblidaré mai
♦ mér er minnisstætt þegar <+ ind.>sempre me'n recordaré quan <+ ind.>
♦ mér verður e-ð lengi minnisstætt: una cosa em quedarà gravada a la memòria per molt de temps
♦ það er mörgum minnisstætt ár: és un any que va quedar [gravat] en la memòria de molts

minnis·varði <m. -varða, -varðar>:
monument m [commemoratiu], memorial m

minnka <minnka ~ minnkum | minnkaði ~ minnkuðum | minnkað>: (verða minni) minvar, disminuir
	minnkandi tungl: quart minvant

minnsti, minnsti, minnsta <adj. superlatiu feble de → lítill>:
el més petit -a, el menor
♦ að minnsta kosti: <LOCalmenys (o: si més no), almanco (Mall.
♦ í það minnsta: <LOCalmenys (o: si més no), almanco (Mall.
♦ það munaði minnstu: <LOC FIGva anar de molt poc, hi va faltar molt poc

MIRRA <abrev. de Miðstöð innflytjendarannsókna Reykjavíkurakademíunni>:
centre m de recerques sobre la immigració per a l'Acadèmia de Reykjavík

mis·beita <-beiti ~ -beitum | -beitti ~ -beittum | -beitte-u>:
abusar d'una cosa
◊ misbeita stöðu sinni: abusar de la seva posició
◊ misbeita valdi sínu: abusar del seu poder

mis·gengi <n. -gengis, -gengi>:
1. <ECONdisparitat f, fractura f, entravessament m
◊ ...til að semja tillögur með það að markmiði, „að komið verði í veg fyrir misgengi launa og lánskjara“: ...a fi i efecte de fer propostes que tinguin per objectiu d'"impedir la disparitat entre els sous i les condicions creditícies"
2. <FIGlínies f.pl de fractura
◊ misgengi samfélags og tækniþróunar á Íslandi: línies de fractura entre el desenvolupament tecnològic i el social a Islàndia
3. (GEOL = höggun, sprungafalla f (fractura geològica)

misgengis·sprunga <f. -sprungu, -sprungur>:
<GEOLfalla f

miska·bćtur <f.pl>: indemnització

miski <m>: dany, perjudici

miski <m. miska, pl. no hab.>:
tort m, greuge m, dany m
♦ gera e-m e-ð til miska: fer-li un tort a algú, fer-li un greuge a algú
◊ Eyvindur svarar: "Eigi mun eg flýja undan þeim mönnum, er eg hefi ekki til miska gert: n'Eyvindur li respon: "no fugiré pas d'homes a qui no he fet cap tort"

misk·líð <f. -líðar, -líðir>:
discòrdia f, desacord m, desavinença f
◊ engin misklíð sé milli mín og þín og milli minna og þinna fjárhirða, því að við erum frændur: que no hi hagi cap discòrdia entre tu i jo, entre els meus pastors i els teus, car som parents
◊ varð mikil misklíð og þræta milli þeirra: es va produir una gran dissensió i disputa entre ells

mis·kunn <f. -kunnar, pl. no hab.>:
1. <GENpietat f, mercè f
◊ miskunn!, miskunn!: pietat!, pietat!
♦ hjá honum ~ henni var engin miskunn: era despietat -ada, no sabia pas què era la compassió, era una persona immisericorde
♦ sýna e-m miskunn: tenir pietat amb algú
2. <RELIGmisericòrdia f
3. (náðgràcia m (benvolença, favor o auxili divinals)
◊ Hákon, með Guðs miskunn Noregs konungr, son Magnúsar konungs, sendir ǫllum Guðs vinum ok sínum, þeim sem þetta bréf sjá eða heyra, kveðju Guðs ok sína: Hákon, rei de Noruega per la gràcia de Déu, fill del rei Magnus, envia a tots els seus amics i als de Déu que vegin o sentin aquest breu, les seves salutacions i les de Déu
◊ má þat sýnask skipat með Guðs miskunn, at þegar Áron komsk ór mannhringinum rak á kafahríð svá sterka, at þegar skildi með þeim; hǫfðu menn þá hríð lengi í minnum. Segir svá, at þar hafi veðrit verit miklu linara sem Áron fór. Eptir þat fór Áron í brott ór Hǫfða ok til Rauðamels, ok fann móður sína: pot semblar disposat per la misericòrdia (o: gràcia) de Déu que, quan l'Áron va fer-se escàpol del grup d'homes que l'encerclava, es va congriar una tempesta tan forta que els va separar immediatament. La gent van conservar molt de temps aquella tempesta en llur memòria. Es diu que el torb era molt més suau en la direcció en què l'Áron anava fent camí. Després d'això, l'Áron se n'anà de Hǫfði a Rauðamelr i hi va trobar sa mare

mis·kunna <-kunna ~ -kunnum |  -kunnaði ~ kunnuðum | -kunnað ║ e-m>: 1. tenir pietat d'algú
		Drottinn, miskunna ţú oss: Senyor, teniu pietat
		Kristur, miskunna ţú oss: Crist, teniu pietat
	2. <sig yfir e-n>: compadir-se d'algú, apiadar-se d'algú

miskunnar·laus, -laus, -laust: immisericorde, sense pietat

miskunn·samur, -söm, -samt <adj.>:
misericordiós -osa
◊ í nafni Guðs hins Náðuga og Miskunnsama: en el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós

mislingar <m.pl mislinga>:
<MEDxarampió (o: xarrampióm, pallola f (Val., Eiv.), rosa f (Mall., Men.)

mis·litur, -lit, -litt <adj.>:
bigarrat -ada

mis·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
d'humor inconstant, amb canvis d'humor

mis·munun <f. -mununar, pl. no hab.>:
discriminació f
♦ mismunun vegna þjóðernis, kynþáttar, litarháttar (o: litarafts), kynferðis, trúar, heilsufars, efnahags og fötluna: discriminació per raó de nacionalitat, rassa, color de la pell, sexe, religió, estat de salut, posició econòmica i discapacitació
♦ unglingar gegn fordómum og mismunun: joves contra els prejudicis i la discriminació

misna <f. misnu, misnur>:
<RELIGmisnà (o: mixnàf (מִשְׁנָה(fl./pl.misnàs og/i mixnaiot)

mis·nota <-nota ~ -notum | -notaði ~ -notuðum | -notaðe-ð>:
abusar d'una cosa
◊ misnota konu kynferðislega: abusar sexualment d'una dona
◊ misnota áfengi: abusar de l'alcohol

mis·notkun <f. -notkunar, pl. no hab.>:
abús m (fl./pl.abusos) (mal ús & consum sense moderació & comerç sexual)
♦ kynferðisleg misnotkun á börnum: abusos sexuals a infants
♦ misnotkun vímaefna: abús d'estupefaents

Misraki <m. Misraka, Misrakar>*: mizrahí m & f, mizrahita m & f, yehudí mizrachí (יְהוּדִי מִזְרָחִי ,יהודי מזרחי)

mis·reikna <-reikna ~ -reiknum | -reiknaði ~ -reiknuðum | -reiknaðsig>:
1. <e-ð>: <MAT & FIGcalcular malament una cosa
♦ það var misreiknað: això s'ha calculat malament
♦ misreikna laun e-s: calcular malament el sou d'algú
2. <sig>: <MAT & FIGequivocar-se fent un compte, fer malament un compte

mis·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
error m de càlcul, càlcul erroni

missa <missi ~ missum | missti ~ misstum | misst>:
I. <amb complement nominal>:
1. <e-ð>: <GENperdre una cosa
♦ missa jafnvægiðperdre l'equilibri
♦ missa kjarkinnperdre el valor
♦ missa lífiðperdre la vida
♦ missa ráð og rænuperdre la consciència
♦ missa trúna [á e-ð]perdre la fe [en una cosa]
♦ missa tækifæriperdre una oportunitat, perdre una ocasió
♦ missa vitiðperdre el seny
♦ það má missa sig: <LOC FIGes pot trobar a faltar, és [totalment] prescindible
2. <e-ð>: (glopra e-u niðurdeixar caure una cosa  (deixar anar a terra, de les mans)
◊ þú situr einn þegar lokið er sumarsins glöðu veizlu og runnar og lyng hafa misst sitt rauða vín yfir allt - það flóir um borð og bekki blóðlitt og hverfur ekki unz veturinn breiðir sitt bjarta brakandi þurra lín alls staðar þar sem rennur runna og blóma vín: seus tot sol quan s'és acabada l'alegre festa de l'estiu i els arbustos i les brugueres han deixat caure llur most roig arreu i pertot - i tot al voltant de taules i bancs es veu inundat de tints vermells que ja no s'esvaniran fins que l'hivern escampi els seus llençols secs, cruixents i esplendents pertot allà on ara corre el vi de flors i arbustos
♦ missa e-ð á gólfiðperdre el domini d'una cosa de manera que cau a terra, deixar caure a terra una cosa
♦ missa e-ð úr höndunumlliscar-li una cosa a algú de les mans i caure a terra, caure-li a algú una cosa de les mans
3. <e-s>: (vera án e-sperdre una cosa  (no tenir, estar o trobar-se privat de, sofrir privació d'una cosa)
♦ missa fótannaperdre el peu, ensopegar, travelar
♦ missa korns og fiskapatir fretura de cereals i peix
◊ þá er Gunnhildarsynir réðu fyrir Noregi gerðist hallæri mikið og var því meira að sem þeir höfðu lengur verið yfir landi. En búendur kenndu það konungum og því með að konungar voru fégjarnir og varð harður réttur bónda. Svo kom um síðir að nálega missti landsfólkið víðast korns og fiska. Á Hálogalandi var svo mikill sultur og seyra að þar óx nálega ekki korn en snjár lá þá á öllu landi að miðju sumri og bú allt inn bundið: durant el regnat dels fills de la Gunnhildur, Noruega va patir una sèrie de molt males anyades que es varen fer més dures i espesses com més temps feia que regnaven. Els pagesos en varen donar la culpa als reis i al fet que fossin cobdiciosos i els tinguessin sotmesos, a ells, els pagesos, a gran opressió, i així les coses van arribar a tal extrem que la gent va veure's privada arreu del país, i gairebé del tot, de cereals i de peix. Al Hálogaland hi hagué una gran fam i una carestia molt forta perquè gairebé no hi creixia gens de cereal car la neu continuava tapant tot el país al bell mig de l'estiu, de manera que el bestiar també havia de romandre tancat a les estables
♦ þau höfðu lengi matar misstvan estar privats de menjar durant molt de temps
♦ hún hefur mikils misst [fyrir e-m]ha sofert una gran pèrdua [a causa d'algú, a mans d'algú]
♦ þau skulu einskis í missa: no hi perdran res
♦ missa sínperdre's, perdre el control dels seus actes
♦ missa sjónar á e-uperdre una cosa de vista
♦ missa svika af e-mno escapar-se de la traïció d'algú, no veure's privat de la traïció d'algú
◊ en þann sama aptan kom Signý, dóttir Vǫlsungs konungs, ok kallar feðr sinn á einmæli ok brœðr sína. Segir nú ætlan Siggeirs konungs, at hann hefir dregit saman úvígjan her "ok ætlar at svíkja yðr. Nú bið ek yðr," segir hon, "at þér farið þegar aptr í yðart ríki ok fáið yðr lið sem mest ok farið higat síðan ok hefnið yðar sjálfir ok gangið eigi í úfœru, þvíat eigi missi þér svika af honum, ef eigi taki þér þetta bragð, sem ek beiði yðr": i aquell mateix vespre hi va arribar la Signý, la filla del rei Vǫlsungr, i va convidar son pare i sos germans a a trobar-se en privat amb ella. Llavors, els va contar quines eren les intencions del rei Siggeirr i els va dir que havia fet aplec d'un exèrcit formidable "i té el propòsit de trair-vos. Ara us prego," els va dir, "que us en torneu immediatament als vostres regnes i que hi reuniu una host com més gran possible i que llavors torneu aquí i us vengeu de vosaltres mateixos i no us arrisqueu pas, car no escapareu pas de la seva traïció si no feu això mateix que us he demanat"
♦ missa vottorðaometre de fer declarar uns testimonis
◊ nú sótti Gunnar málið þar til er hann bauð til varna. Hrútur nefndi votta og sagði ónýtt málið og sagði hann misst hafa þeirra þriggja vottorða er í dóminn áttu að koma. Eitt, það er nefnt var fyrir rekkjustokki, annað fyrir karldyrum, þriðja að Lögbergi. Njáll var þá kominn til dómsins og kveðst borgið munu geta málinu og sökinni ef þeir vildu það þreyta: en Gunnar llavors va prosseguir l'exposició i defensa de la seva causa fins al moment de donar la rèplica a la part contrària. Llavors en Hrútur va nomenar testimonis i va declarar nul·la la demanda, declarant que en Gunnar havia omès de presentar els tres testimonis que calia aportar al judici: el primer, el que s'havia nomenat a l'espona del llit, l'altre, el que s'havia nomenat davant la porta de la casa i el tercer, el que s'havia nomenat al Lögberg mateix, la Penya de la Llei. En Njáll, en aquells moments, ja havia arribat al judici i els va dir que podria salvar la seva causa i demanda si [realment] volien fer arribar el plet fins al final
4. <e-s>: (hitta ekki í markno encertar una cosa  (no endevinar)
♦ missa marksfallar la diana
♦ spjótið missti hansla llança no el va encertar
 
II. <amb complement preposicional>:
⟶ <af>
1. <missa e-u af>perdre una cosa  (vehicle)
◊ missa af lestinni: perdre el tren
◊ missa af skipinu: perdre el vaixell
◊ missa af strætisvagninum: perdre el bus
 
⟶ <niður>
1. <missa e-ð niður>deixar caure una cosa (a terra & FIG = oblidar, enviar a l'oblit)
 
III. <impersonal amb el subjecte lògic en genitiu>:
1. <absolut>: (hættacessar, acabar
◊ Baglar hǫfðu allt skipat fyrir sínum mǫnnum, var konungrinn uppi í Maríukirkjugarði; uppi í Kópri váru gervir flakar, allt fyrir ofan þar sem missti húsanna; var þar lið mikit fyrir innan. Jarl ok Filippus af Veiginni váru fyrir ofan Nikulásskirkju við mikla fylking: els Crosses havien apostat llurs homes pertot davant els altres (és a dir, no havien deixat cap indret sense protegir o cobrir). El rei era a la part de dalt, al sagrat de l'Església de Santa Maria. A la part de dalt de Bergen que es diu Kópr, havien construït flakar (un flaki o fleki era un sostre protector fet de rama i llenya prima, la finalitat del qual era aturar els projectils per tota la part de dalt d'allà on acabaven les cases (entenc que les enramades s'havien construït a la part de dalt de la ciutat, al Kópr, allà on deixava d'haver-hi cases) i a l'interior d'aquestes enramades de defensa hi havia una gran host. El iarl i en Felip de Veigin estaven apostats part damunt de l'església de Sant Nicolau amb una gran host
⟶ <við>
1. <e-s missir við>anar-se'n per sempre, morir
♦ ef mín missir við: si em perdeu, si moro

missera·skipti <n.pl -skipta>:
1. (árstíðarskipticanvi m d'estació (canvi d'època de l'any)
2. (við háskólacanvi m de quadrimestre (en universitat)

misseravinda- <en compostos>:
monsònic -a

missera·vindur <m. -vinds, -vindar>:
monsó m (tipus de vent)

misseri <n. misseris, misseri>:
1. (hálft ársemestre m (mig any)
◊ þriggja missera björg fékk konungur Gesti. Síðan sigldi hann norður með landi og allt fyrir Hálogaland og Finnmörk til Hafsbotna: el rei va donar a en Gestur provisions per a tres mig-anys. Després, en Gestur va sortir a mar i va navegar cap al nord, tot resseguint la costa noruega, passant per davant el Hálogaland (un dels fylkis de Noruega medieval, equivalent si fa no fa als fylkes actuals de Troms i Nordland i la Finnmörk (una contrada molt més àmplia que no pas l'actual Finnmark noruega; equivalent, si fa no fa, a Lapònia, fins a arribar als Hafsbotnar (Gestur navega fins a la zona de la mar Blanca
2. (árstíðestació m (època de l'any)
3. (kennslumisseri við háskólaquadrimestre m (mig any acadèmic)
  A l'Edat Mitjana la durada d'una empresa no es compta per ár o anys, tal i com faríem nosaltres modernament, sinó per misseri o missiri, és a dir, per semestres; ja que aquest darrer mot té, al nostre entendre, un regust massa "modern", aconsellem de traduir el mot misseri per mig-any, tal i com hem fet a l'exemple presentat més amunt. L'edat d'una persona tampoc no s'indicava mitjançant els anys que tenia, sinó mitjançant els hiverns que tenia.  
     

Misseris·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur>:
<MITOLHora f (cadascuna de les deesses romanes de les estacions i guardianes de les portes del cel) (árstíðagyðja)

mis·skilningur <m. -skilnings, pl. no hab.>:
malentès m (fl./pl.malentesos)

mis·skipting <f. -skipting, no comptable>:
repartiment desigualitari
♦ misskipting auðsins: repartiment desigualitari de la riquesa

mis·tök <n.pl -taka>: error m

mis·ţyrma <-ţyrmi ~ -ţyrmum |  -ţyrmdi ~ -ţyrmdum |  -ţyrmt ║ e-m>: maltractar algú
	misţyrma e-m kynferđislega: sotmetre algú a abusos sexuals

mígren <n. mígrens, no comptable>:
migranya f (mígreni)

mígreni <n. mígrenis, mígreni>:
migranya f

mígreni·kast <n>: atac de migranya

míg·rigna <-rignir | -rigndi | -rignt>:
ploure a bots i barrals

mínaretta <f. mínarettu, mínarettur>:
<RELIG = moskuturn, bænaturn við moskuminaret m (المَنارة, مئذنة)

mínus·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur>:
<ELECTcàrrega negativa

mínus·merki <n. -merkis, -merki>:
<MATsímbol m de menys, signe m de menys, signe m de substracció (-

mínus·póll <m. -póls, -pólar>:
<ELECTpol negatiu

mínus·tala <f. -tölu, -tölur>:
<MATnombre negatiu

mínúta <f. mínútu, mínútur>: minut m

mírabell·plóma <f. -plómu, -plómur>: pruna grona, pruna mirabella (fruit de l'arbre Prunus domestica var. syriaca)

místela <f>: mistela (katalanskt eđa maljorkskt sćtavín)

mjað·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
reina f dels prats, ulmària f (planta Filipendula ulmaria syn. Spiraea ulmaria)

mjađma·bein <n>: os ilíac

mjaðma·belti <n. -beltis, -belti>:
faixa-braga f (peça de vestir)

mjaðma·kúla <f. -kúlu, -kúlur. Gen. pl.: -kúlna>:
cap m del fèmur, ballador m de l'anca (o: de la cama)

mjaðmar·auga <n. -auga, -augu>:
<MEDforat obturat

mjaðmarauga·taug <f. -taugar, -taugar>:
<MEDnervi obturador

mjað·urt <f. -urtar, -urtir>:
reina f dels prats, ulmària f  (planta Filipendula ulmaria syn. Spiraea ulmaria)

mjalla·hvítur, -hvít, -hvitt: blanc com la neu

mjallar·vatnsberi <m. -vatnsbera, -vatnsberar>:
corniol m, ocellets m.pl, campanetes dobles, corns m.pl, amor perfet, perfet amor, badoles f.pl (Gir.), bonets m.pl de capellà (Val.), bonets blaus (Val.), aguilera f (Val.), guants m.pl de la Mare de Déu (Mall.(planta Aquilegia vulgaris)

mjall·hegri <m. -hegra, -hegrar>:
agró blanc (ocell Egretta alba)

Mjall·hvít <f. -hvítar>: Blancaneu (personatge de rondalla)

mjalli <m>: apareix a l’expressió:
	hann / hún er ekki međ öllum mjalla: li falta un bull

mjalta·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur>:
munyidora f (noia que muny les vaques)
♦ *dæmisagan um mjaltastúlkunael conte de la lletera

mjalta·vél <f. -vélar, -vélar>:
munyidora f (màquina de munyir les vaques)

mjógyrma·sýki <f. -sýki, no comptable>: <MED> leptospirosi f

mjó·háfur <m. -háf, -háfar>: negret llis (peix Etmopterus pusillus)

mjó·hundur <m. -hunds, -hundar>:
llebrer m (raça de gos)

mjólk <f. mjólkur, no comptable>:
llet f
♦ flóa mjólk: fer bullir la llet, fer arrancar el bull a la llet (Mall.
♦ mjólkina ystir: la llet es qualla, la llet es tria (Mall.
♦ [sykruð] niðurseydd mjólk: llet condensada

mjólkur- <en compostos>:
lacti làctia, làctic -a

mjólkur·afurð <f. -afurðar, -afurðir>:
producte làctic, producte lacti
♦ gerjaðar mjólkurafurðir: productes lactis obtinguts per fermentació

mjólkur·bar <m. -bars, -barir>:
granja f (local públic)

mjólkur·bíll <m. -bíls, -bílar>:
furgoneta f de lleter (furgoneta o camió de repartiment de llet)

mjólkur·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
dipòsit m de la llet (recipient gros per a transportar-hi llet)

mjólkur·bú <n. -bús, -bú>:
granja lletera, vaqueria f, bovera f (Mall.(mas especialitzat en la producció de llet i productes lactis)

mjólkur·búð <f. -búðar, -búðir>:
lleteria f

mjólkur·duft <n. -dufts, no comptable>:
llet f en pols (llet totalment deshidratada)

mjólkur·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció lletera

mjólkur·hvíta <f. -hvítu, no comptable>:
caseïna f (ostefni)

mjólkur·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria lletera, indústria làctica

mjólkur·kanna <f. -könnu, -könnur>:
lletera f (recipient petit)

mjólkur·kýr <f. -kýr, -kýr>:
vaca lletera

mjólkur·póstur <m. -pósts, -póstar>:
lleter m (home que reparteix llet a domicili, esp. amb furgoneta o camioneta)

mjólkur·sali <m. -sala, -salar>:
1. (mjólkursölumaðurlleter m (home que ven llet)
2. (kona sem selur mjólklletera f (dona que ven llet)

mjólkur·samlag <n. -samlags, -samlög>:
cooperativa f de ramaders i fabricants de productes làctics

mjólkur·samsala <f. -samsölu, -samsölur>:
central lletera
MjólkurssamsalanCentral Lletera
Mjólkurssamsalan í ReykjavíkCentral Lletera de Reykjavík

mjólkur·steinn <m. -steins, -stein>:
1. (hreinsandi afbrigði af leirgalactita f (pedra de llet, argila detersiva)
2. (alabasturalabastre m (varietat de guix)

mjólkur·suga* <f. -sugu, -sugur>:
papallona f zebra (lepidòpter Iphiclides podalirius) (sebrafiðrildi)

mjólkur·sykur <m. -sykurs, no comptable>:
lactosa f

mjólkur·sýra <f. -sýru, -sýrur>:
àcid làctic
♦ L-mjólkursýra: àcid L-làctic (àcid paralàctic, àcid sarcolàctic, àcid levolàctic)
♦ D-mjólkursýra: àcid D-làctic (àcid dextrolàctic)
♦ DL-mjólkursýra: àcid DL-làctic (àcid β-hidroxipropiònic, àcid etilenlàctic, àcid hidroxiacrílic)

mjólkursýru·baktería <f. -bakteríu, -bakteríur>:
1. lactobacteri m, bacteri làctic
2. mjólkursýrubakteríur <f.pl -baktería>ferment làctic

mjólkursýru·gerill <m. -gerils, -gerlar>:
1. lactobacil m
2. mjólkursýrugerlar <m.pl -gerla>ferment làctic

mjólkursölu·kona <f. -konu, -konur>:
lletera f (dona que ven llet)

mjólkursölu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur>:
lletera f (noia que ven llet)

mjólkur·vörur <f.pl -vara>:
productes làctics, productes lactis

mjór, mjó, mjótt: 1. <GEN> prim -a (fi)
		mjó rödd: veueta f
		ţađ var mjótt á mununum, ađ...: <LOC> ha faltat poc perquè..., ha anat de poc que no...
	2. (þröngur) estret -a (no ample)

mjóri <m. mjóra, mjórar>:
licodi m (qualsevol peix del gènere Lycodes)
♦ hálfberi mjóri: *licodi seminú (peix Lycodes seminudus)
♦ litli mjóri: *licodi petit (peix Lycodes vahlii)
♦ nafnlausi mjóri: *licodi esquamiventrat (peix Lycodes squamiventer)
♦ tvíráka mjóri: *licodi m de dues llistes (peix Lycodes eudipleurostictus)

mjósi <m. mjósa, mjósar>: zoarces vivípar (peix Zoarces viviparus)

mjóspora·braut <f. -brautar, -brautir>: ferrocarril m de via estreta

mjúk·fjaðraður, -fjöðruð, -fjaðrað <adj.>:
de plomatge sedós (ocell)

mjúk·maðra <f. -möðru, -möðrur>:
espunyidella blanca, espunyidera blanca (planta Galium mollugo)

mjúk·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
múscul m visceral

mjöðm <f. mjaðmar, mjaðmir>:
maluc m
♦ leiða e-ð á mjöðmina: <LOC FIGrebutjar una cosa, descartar una cosa, refusar una cosa

mjöður <m. mjaðar, miðir>:
med m, hidromel m, aiguamel m
◊ Gunnlǫð mér um gaf | gullnom stóli á / drycc ins dýra miaðar; / ill iðgiǫld | lét ec hana eptir hafa / síns ins heila hugar, / síns ins svára sefa: la Gunnlǫð em va donar, en setial d'or, un glop del preciós med. Mala paga li vaig deixar per la seva absoluta confiança, pel seu profund afecte
♦ brugga mjöð úr hunangi: fer hidromel amb mel

mjög <adv.>: 1. <GEN> molt
	2. (í spurnar-, neitunar- og skilyrðissetningum) gaire (en oracions negatives, condicionals i interrogatives)

mjöl <n. mjöls, no comptable>: farina f

mjöll <f. mjallar, no comptable>: neu f

mjöl·maur <n. -maurs, -maur>: àcar m de la farina (àcar Dermatophagoides farinae)

mjöl·skata <f. -skötu, -skötur>: rajada ocel·lada, rajada tacada (peix Raja ocellata)

MOHS KVARÐI
STEIND talk gifs kalsít
(kalkspat)
flúrít
(flúorít, flússpat)
apatít ortóklas
(orþóklas, kalífeldspat)
kvars tópas kórúnd demantur mineral
harka 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 duresa
ESCALA DE MOHS
MINERAL talc guix calcita fluorita apatita ortosa
(ortòclasi,
feldspat potàssic)
quars topazi corindó diamant steind
duresa 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 harka


mokka·kaffi <n. -kaffis, no comptable>: moca m (tipus de cafč)

mokka·kanna <f. -könnu, -könnur>: cafetera f a pressió

mokstur <m. moksturs, mokstrar>:
1. (um snjóneteja f de neu (acció de llevar la neu amb una pala per fer transitable un camí, viarany etc.)
2. (um mykju og skítbuidatge m de fems  (acció de treure els fems de la bassa)
♦ aka mokstrinum burt: emportar-se els fems [sòlids] que s’han apilotat anteriorment
3. (um sand, möl, o.þ.h.neteja f amb pala de sorra, terra o grava  (acció de buidar de o de treure sorra, grava, terra i àrids en general amb una pala)
♦ það var mokstur af fiski: <LOC FIG um veiðihi ha hagut molt bona pesca, hem tret el peix a cabassos

mola·berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> roca clŕstica

mola·sykur <m. -sykurs, no comptable>: sucre m en daus

mold <f. moldar, moldir>: 1. (jarðvegur & grafarmold) terra f (matèria de què està fet el sòl & esp. terra amb què hom colga els morts)
		því að mold ert þú og til moldar skalt þú aftur hverfa!: perquè tu ets pols i a la pols tornaràs
		því að nú leggst ég til hvíldar í moldu, og leitir þú mín, þá er ég eigi framar til: Car, ara, vaig a
			ajeure'm a la pols, i, si em cerqueu, ja no seré
		ausa e-n moldu: enterrar algú, inhumar el cos d'algú (colgar dins la terra)
		ausa moldu yfir höfuđ sér: tirar-se terra al cap (en senyal de desesperació, davant un fet molt tràgic etc.
		fyrir ofan mold: <FIG> damunt la terra (viu, amb vida, encara no mort)
		hylja lík moldu: colgar un cadàver [amb terra], enterrar un cadàver
		hníga (o: ganga) til moldar: morir
		syngja e-n til moldar: enterrar algú, sebollir algú (religiosament, amb els ritus previstos)
	2. (myldi, moldarefni) humus m (terra negra, terra llecorosa, matèria que conforma la millor capa del sòl per a l'agricultura)
	3. moldir f.pl: restes mortals, despulles [terrestres] (cos humà sense vida)
		standa yfir moldum e-s: assistir a l'enterrament d'algú
	4. (þétt snjóél) torb m (tempesta espessa de neu)

moldar·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga. Emprat hab. en sg.>:
(þunnt lag af molducapa prima de terra
◊ honum sýndist sem kista sú, er var um líkama Guðmundar biskups, væri kominn upp úr jörðinni ok lægi moldarflaga ein ofan á kistunni miðri: li va semblar com si el taüt que envoltava el cos del bisbe Gudmund hagués sortit de dins la terra i hi hagués una capa prima de terra al seu bell mig

moldar·fok <n. -foks, pl. no hab.>:
remolí m (o: terbolí m; o: remolinada fde vent ple de pols i terra (tempesta de terra)

Moldavi <m. Moldava, Moldavar>:
variant de Moldóvi ‘moldau’

Moldavía <f. Moldavíu, no comptable>:
variant de Moldóva ‘Moldàvia’

moldavískur, moldavísk, moldavískt <adj.>:
variant de moldóvskur, moldóvsk, moldóvskt ‘moldau’

mold·kollur <m. -kolls, -kollar>: fredolic m, gírgola f d'estepa (Mall.) (bolet Tricholoma terreum)

Moldóva <f. Moldóvu, no comptable>:
Moldàvia f

Moldóvi <m. Moldóva, Moldóvar>:
moldau m, moldava f

moldóvska <f. moldósku, no comptable>:
moldau m (varietat del romanès parlada a Moldàvia)

moldóvskur, moldóvsk, moldóvskt <adj.>:
moldau -ava

mold·ryk <n. -ryks, pl. no hab.>:
polseguera f [fina]

mold·skjalda <f. -skjöldu, -skjöldur>: fredolic m, gírgola f d'estepa (Mall.) (bolet Tricholoma terreum)

moldu:
dat. sg. arcaic o literari, & en expressions fixes, de → mold “terra”

mold·varpa <f. -vörpu, -vörpur>: <BIOL & FIG> talp m

monstrans <n. monstrans, monstrans>:
<RELIGcustòdia f (♦ → sýniker “íd.”)

monstrantía <f. monstrantíu, monstrantíur>:
<RELIGcustòdia f (♦ → sýniker “íd.”)

montinn, montin, montið <adj.>:
arrogant, orgullós -osa, altiu -iva

Montpellier-sólrós* <f. -sólrósar, -sólrósir>:
estepa negra (Cat., Val.), estepa llimonenca (Mall.), estepa morisca (Mall.), estèpera negra (Men.), estepa mosquera (Ross.), estepa borrera (Cat.), mòdega f (Cat. = Emp.), ajoca-sapes m (Val. (planta Cistus monspeliensis)

morð <n. morðs, morð>:
assassinat m
♦ ákæra e-n fyrir morð: acusar algú d'assassinat
♦ fremja morð: cometre un assassinat
♦ morð að yfirlögðu ráði: assassinat amb premeditació
♦ pólitískt morð: assassinat polític
◊ fórnarlamb pólitísks morðs: víctima d'un assassinat polític

morð·deild <f. -deildar, -deildir>:
brigada f d'homicidis

morð·girni <f. -girni, no comptable>:
set f de sang, set f de matar

morð·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
assedegat -ada de sang, àvid -a de matar, sanguinari -ària

morð·grunur <m. -gruns, no comptable>:
sospita f d'assassinat
♦ liggja undir morðgrun: ésser sospitós -osa d'assassinat

morð·hótun <f. -hótunar, -hótanir>:
amenaça f de mort

morðingi <m. morðingja, morðingjar>:
1. <GENassassí m, assassina f
♦ → bróðurmorðingi “fratricida”
♦ → föðurmorðingi “patricida”
♦ → móðurmorðingi “matricida”
2. (tilræðismaðurautor m d'atemptat, autora f d'atemptat (persona que comet o ha comès atemptat)

morðingja·bæli <n. -bælis, -bæli>:
<GEN & FIGcau m (o: cova f; o: antre m) d'assassins (GEN & FIG = lloc molt perillós)

morð·kvendi <n. -kvendis, -kvendi>:
assassina f

morð·mál <n. -máls, -mál>:
cas m d'assassinat

morð·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
novel·la policíaca, novel·la f d'assassinats

morð·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:
intent m d'assassinat

morð·tilræði <n. -tilræðis, -tilræði>:
atemptat m [mortal]
♦ lifa af morðtilræði: sobreviure a un atemptat

morð·vargur <m. -vargs, -vargar>:
sicari m (Morgunskæra)
◊ kannt þú grísku? Ekki ert þú þá Egyptinn, sem æsti til uppreisnar á dögunum og fór með morðvargana (= σικάριος : τοὺς τετρακισχιλίους ἄνδρας τῶν σικαρίων) fjögur þúsund út í óbyggðir: saps grec? Així, doncs, ¿no ets pas l'egipci, el qui fa poc va excitar el poble a la revolta i que va fugir al desert amb els quatre mil sicaris?

morð·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f homicida

morfín <n. morfíns, no comptable>:
morfina f (C17H19NO3)

morfín·hýdróklóríð <n. -hýdróklóríðs, no comptable>:
clorhidrat m de morfina (C17H19NO3 · HCl · 3H2O)

morfín·súlfat <n. -súlfats, no comptable>:
sulfat m de morfina (C17H19NO3 · H2SO4 · 5H2O)

morfín·tartrat <n. -tartrats, no comptable>:
tartrat m de morfina ((C17H19NO3)2 · C4H6O6 · 3H2O)

<LIT morgin·skæra <f. -skæru, -skærur. Gen. pl.: -skæra>:
aurora f (morgunskæra)

Morgin·skæra <f. -skæru, no comptable>:
<MITOLEos f, Aurora f (Morgunskæra)
◊ reis úr rekkju ǁ rósfögr dís ǁ frá mærum Títon, ǁ Morginskæra, ǁ sú er ófeigum ǁ uppheims goðum ǁ ok feigum ljós færir ǁ foldbyggendum: Morginskæra (= Eos, Aurora), la deessa de bellesa rosada, es va llevar del llit de l'ínclit Titó, la qui porta la llum als mortals habitants de la terra i als immortals déus celestials (traducció del 1854 de l'Sveinbjörn Egilsson de la Odissea V, 1-2 = Ἠὼς δ᾽ ἐκ λεχέων παρ᾽ ἀγαυοῦ Τιθωνοῖο ǁ ὤρνυθ᾽, ἵν᾽ ἀθανάτοισι φόως φέροι ἠδὲ βροτοῖσιν·)
◊ en er árrisul, ǁ rósinfíngra, ǁ birtist mönnum ǁ Morginskæra, ǁ þá reis úr rekkju ǁ reiðar stýrir, ǁ gerenskr Nestor, ǁ ok gekk úr sal: quan aparegué als homes la matinera Morginskæra (= Eos, Aurora), la dels dits rosats, l'auriga, el gereni Nèstor, es va llevar del llit i va sortir a fora del palau (traducció del 1854 de l'Sveinbjörn Egilsson de la Odissea III, 404-406 = ἦμος δ᾽ ἠριγένεια φάνη ῥοδοδάκτυλος Ἠώς, ǁ ὤρνυτ᾽ ἄρ᾽ ἐξ εὐνῆφι Γερήνιος ἱππότα Νέστωρ, ǁ ἐκ δ᾽ ἐλθὼν...)

morgna <morgnar | morgnaði | morgnað. Verb impersonal>:
començar a fer claror
♦ það morgnar: comença a fer claror

morgun·birta <f. -birtu, no comptable>:
claror f de l'alba

morgun·blað <n. -blaðs, -blöð>:
diari m del matí

morgun·bæn <f. -bænar, -bænir>:
pregària f del matí, oració f matinal

morgun·dagur <m. -dags, -dagar>:
[dia m de] demà m
♦ fyrir morgundaginn: per demà

morgun·frú <f. -frúar, -frúr>:
boixac m de jardí, boixac ver, bojac m, gojats m.pl  (planta Calendula officinalis)

<FIG morgun·hani <m. -hana, -hanar>:
matiner m, dematiner m (Mall., Men.)
♦ vera morgunhani: llevar-se que encara fa fosca, ésser molt dematiner

morgun·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>:
bata f

morgun·leikfimi <f. -leikfimi, no comptable>:
gimnàstica f del matí, gimnàstica f matinal

morgun·matur <m. -matar, no comptable>:
esmorzar m, desdejuni m, berenar m (Mall., Men.) (morgunverður)

morgunn <m. morguns, morgnar>: matí m
	að morgni: al matí
		að morgni 25. september 2005: el matí del 25 de setembre del 2005
		að morgni til: pel matí, al matí (que té lloc al matí)
	allan morguninn: tot el matí
	Allir heimsins morgnar eftir Pascal Quignard: Tots els matins del món de Pascal Quignard
	á morgnana: els matins, pel matí (indicació de costum o de fet habitual)
	á morgun: demà
		ekki á morgun, heldur hinn: demà passat, passat demà (Mall., Men.)
		fyrramálið á morgun: demà a primera hora, demà al matí, demà dematí (Bal.)
		seinnipartinn á morgun: demà al migdia, demà migdia (Bal.)
	árla morguns: molt dematí, de matinada, molt d’hora,
	einn morguninn: un matí
	fram á [rauðan] morgun: fins a trenc d'alba, fins a la primera claror del dia
	frá morgni til kvölds: de sol a sol
	í morgun: avui matí, al matí
	kvölds og morgna: matí i tarda
	sjáumst á morgun!: fins demŕ! (fórmula de comiat)
	snemma morguns: molt dematí, aviat, d’hora,
	til morguns: fins demŕ
	um morguninn: al matí
	um hádegi á morgun: demà al migdia
	undir morgun: a la matinada, a primera hora del matí (sense especificació exacta del moment)

morgun·roði <m. -roða, -roðar; acc. 1 no comptable>:
1. (dagrenning, dögunaurora f (alba)
2. hèuquera sanguínia f, campanetes f.pl de corall (planta Heuchera sanguinea)

morguns·ár <n. -árs, -ár>:
albada f, trenc m d'alba
♦ í morgunsárið: a trenc d'alba, a sol ixent
♦ með morgunsárinu: a trenc d'alba, a l'alba

morgun·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
matinada f

<LIT morgun·skæra <f. -skæru, -skærur. Gen. pl.: -skæra>:
aurora f

Morgun·skæra <f. -skæru, no comptable>:
<MITOLEos f, Aurora f
◊ reis úr rekkju ǁ rósfögr dís ǁ frá mærum Tíþóni, ǁ Morgunskæra, ǁ sú er ófeigum ǁ uppheims goðum ǁ ok feigum ljós færir ǁ foldbyggjöndum: Morgunskæra (= Eos, Aurora), la deessa de bellesa rosada, es va llevar del llit de l'ínclit Titó, la qui porta la llum als mortals habitants de la terra i als immortals déus celestials (traducció del 1856 del Benidikt Gröndal de la Ilíada XI, 1-2 = Ἠὼς δ᾽ ἐκ λεχέων παρ᾽ ἀγαυοῦ Τιθωνοῖο ǁ ὄρνυθ᾽, ἵν᾽ ἀθανάτοισι φόως φέροι ἠδὲ βροτοῖσι· )
◊ en er árrisul ǁ rósinfíngra ǁ birtist mönnum ǁ Morgunskæra, ǁ aptr hèldu / til Akkverja ǁ sóknstyrkra sveita ǁ sverða reynar: i quan la matinera Morgunskæra (= Eos, Aurora), la dels dits rosats, aparegué als homes, els provadors d'espases tornaren a salpar cap als exèrcits, puixants en l'atac, dels aqueus (traducció del 1856 del Benidikt Gröndal de la Ilíada I, 477-478 = ἦμος δ' ἠριγένεια φάνη ῥοδοδάκτυλος Ἠώς, ǁ καὶ τότ' ἔπειτ' ἀνάγοντο μετὰ στρατὸν εὐρὺν Ἀχαιῶν. Sverða reynir ‘provador d'espases = guerrer’: la forma habitual del kenning és sverðs reynir)

morgun·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
bata f [de casa] (d'anar per casa)

morgun·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
estel m del matí

morgun·stund <f. -stundar, -stundir>:
hora f matinal, hora matutina, hora f del matí
♦ morgunstund gefur gull í mund: <LOC FIGqui matina, domina; qui matina, fa primer la farina

morgun·svæfur, -svæf, -svæft <adj.>:
dormilega, que li agrada dormir fins ben entrat el matí, que li agrada dormir tot el matí

morgun·tíðir <f.pl -tíða>:
<RELIGmatines f.pl

morgun·tími <m. -tíma, -tímar>:
matinada f

morgun·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
edició f del matí

morgun·vakt <f. -vaktar, -vaktir>:
torn f de matí
♦ vera á morgunvaktinni: fer el torn del matí

morgunverðar·hlé <n. -hlés, -hlé>:
pausa f de l'esmorzar

morgun·verður <m. -verðar, -verðir>: esmorzar m, desdejuni m, berenar m (Mall., Men.)
	fá sér morgunverð: esmorzar, berenar (Mall., Men.)
	hafa e-ð í morgunverð: esmorzar una cosa, berenar una cosa(Mall., Men.)
	get ég borðað morgunverð í herberginu? podrien servir-me l’esmorzar a l’habitació?
	hvenćr er morgunverđur? quan és l’esmorzar?
	međ morgunverđi: amb esmorzar inclňs (habitació d’hotel)
	án morgunverđar: sense esmorzar (habitació d’hotel)

morgun·þoka <f. -þoku, no comptable>:
boira f del matí, boira f matinal

morkna <morkna ~ morknum | morknaði ~ morknuðum | morknað>:
podrir-se (carn, peix, cuir)

morna <morna ~ mornum | mornaði ~ mornuðum | mornað>:
(visna, hrörnadecandir-se, anar-se marcint
◊ hún mornaði öll og þornaði og tæði aldrei síðan tanna og lifði þó mjög lengi við þessi óhægindi: ella es va anar decandint i assecant i mai més no va tornar a mostrar les dents (això és, a somriurei tanmateix, amb aquests patiments hi visqué molt de temps

mosa·fræði <f. fræði, no comptable>:
briologia f

mosa·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
briòleg m, briòloga f

mosa·lyng <n. -lyngs; pl. no hab.>:
cassíope f hipnoide (planta Cassiope hypnoides syn. Harrimanella hypnoides)

mosi <m. mosa, mosar>:
molsa f, verdet m (Mall.

moska <f. mosku, moskur>:
<RELIGmesquita f, mosquea f (المسجد، مَسْجِد، مسجد & الجامع، جامِع)

mosku·bænasalur* <m. -bænasalar, -bænasalir>:
<RELIGharam m, sala f de pregària de mesquita, oratori m de mesquita ( حرم, حَرَم )

mosku·inngarður* <m. -inngarðs, -inngarðar>:
<RELIGpati m [interior obert] de mesquita, sahn m ( صحن‎, الصحن, صَحْن )

moskus <n. moskuss, no comptable>:
1. (unnið úr moskusdýrimesc m, almesc m (de mesquer)
2. (unnið úr desketti, desmerkattardeigalgàlia f (de civeta)

moskus·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
mesquer m (mamífer Moschus moschiferus)

moskus·hegranef <n. -hegranefs, -hegranef>:
almescat m  (planta Erodium moschatum)

moskus·köttur* <m. -kattar, -kettir>:
1. geneta f, gat mesquer (mamífer Genetta genetta(þefköttur)
2. civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta(desköttur)

moskus·nebbamús* <f. -nebbamúsar, -nebbamýs>:
desmana f (mamífer Desmana moschata)

moskus·nef <n. -nefs, -nef>:
almescat m  (planta Erodium moschatum)

moskus·rotta <f. -rottu, -rottur>:
rata mesquera, ondatra f (mamífer Ondatra zibethicus(bísamrotta)

moskus·rós <f. -rósar, -rósir>:
malva moscada, panets m.pl  (planta Malva moschata)

moskus·uxi <m. -uxa, -uxar>:
bou mesquer (mamífer Ovibos moschatus)

moskus·vör* <f. -varar, -varir>: iva f, esquiva peluda, esquiva moscada (planta Ajuga iva)

mó·berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> palagonita f (vidre volcànic hidratat de color groc o groguenc)

móbergs·stapi <m. -stapa, -stapar>:
[volcà m del tipus] tuya m 

móđir <f. móður, mćđur>: <GEN & RELIG & FIG> mare f
	móðir Jóhanna af englunum: mare Joana dels Àngels
	móðir Jörð: la mare terra
	móđir miskunnarinnar: mare de misericòrdia

móđur·bróđir <m. -bróður, -brćđur>: oncle m (germà de mare)

móđur·systir <f. -systur, -systur>: tia f (germana de mare)

mó·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
llenca cairada de torba

mólýbden <n. mólýbdens, no comptable>:
molibdè m (metall Mo)

Mónakó <n. Mónakó, no comptable>:
Mònaco m

Mónakói <m. Mónakóa, Mónakóar>:
monegasc m, monegasca f (Mónakómaður)

Mónakó·maður <m. -manns, -menn>:
monegasc m, monegasca f

mónakóskur, mónakósk, mónakóskt <adj.>:
monegasc -a

mónóasetýlvínsýru- <en compostos>:
<QUÍMmonoacetiltartàric -a
♦ mónó- og díasetýlvínsýruesterar mónó- og díglýseríða (o: ein- og tvíglýseríðaaf [matar]fitusýrum: èsters monoacetiltartàric i diacetiltartàric de monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos, E-472e m

mónó·glýseríð <n. -glýseríðs, -glýseríð>:
monoglicèrid m 
♦ mónó- og díglýseríð (o: ein- og tvíglýseríðfitusýra (o:  af [matar]fitusýrum)monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos, E-471 m 

mónó·kalsíumortófosfat <n. -kalsíumortófosfat, no comptable>:
ortofosfat monocàlcic, calci bis-(di-hidrogenofosfat) 1-hidrat, E-341(I) m (Ca(H2PO4)2·H2O o CaH4(PO4)2)

mónónatríum·glútamat <n. -glútamats, no comptable>:
glutamat monosòdic, MSG m, E-621 m (COOHCN2CH2(NH2)COONa)

mór <m. mós, móar>:
torba f
♦ hreykja mó: apilotar pans de torba
♦ taka upp mó: extreure torba
♦ malda í móinn: <LOC FIGposar emperons, fer objeccions

móra <f. móru, mórur>: mòllera moranella (peix Mora moro)

mósaík <f. mósaíkur, mósaíkverk (o: mósaíkmyndir)>:
<ARTmosaic m

mósaík- <en compostos>:
<ARTmusiu -iva, musivari -ària

mósaík·flís <f. -flísar, -flísar>:
<ARTtessel·la f

mósaík·list <f. -listar, no comptable>:
<ARTart m,f del mosaic, musivària f, art musiu (o: musivari

mósaík·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:
<ARTmosaïcista m & f, mosaista m & f, musivari m, musivària f

mósaík·listaverk <n. -listaverks, -listaverk>:
<ARTobra f d'art musiva (o: musivària

mósaík·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<ARTmosaic m

mósaík·steinn <m. -steins, -steinar>:
<ARTtessel·la f

mósaík·verk <n. -verks, -verk>:
<ARTmosaic m

Móse <n.pr. Móse>:
Moisès, <Moïsès
♦ Fyrsta bók Móse: Gènesi m, BeReixit m (סֵפֶר בְּרֵאשִׁית)
♦ Önnur bók Móse: Èxode m, Xemot m.pl (סֵפֶר שְׁמוֹת)
♦ Þriðja bók Móse: Levític m, VaYicrà m (o: Vaïcrà) (סֵפֶר וַיִּקְרָא)
♦ Fjórða bók Móse: Nombres m.pl, BeMidbar m (סֵפֶר בְּמִּדְבָּר)
♦ Fimmta bók Móse: Deuteronomi m, Debarim m.pl (o: Devarim) (סֵפֶר דְּבָרִים)

móse·lög <n.pl -laga>:
<RELIGllei mosaica

mót¹ <n. móts, mót>:
1. (fundurtrobada f, <LITencontre m (entre dues o més persones)
♦ koma til móts við e-ð: (kröfur, óskirmostrar-se favorable a una cosa, accedir a una cosa (petició, exigència, desig)
♦ koma ~ ganga ~ ríða til móts við e-n: anar a trobar-se amb algú, anar a veure algú
◊ Gunnar gekk til móts við mága sína og fögnuðu þeir Ólafur honum vel: en Gunnar anà a trobar-se amb els seus parents i l'Olau Paó i els seus germans el van saludar efusivament
◊ þá hafði Jǫsurr verit konungr nǫkkura stund. Síðar fór hann með lið mikit at hefna fóstra síns; ok er Kollr sá sigling hans, þá hljóp hann á herskip sín ok sigldi norðr um Harðsæ í Grafdalsvág. Þá kom Alrekr konungr til móts við Koll fámennr, þvíat hann vissi eigi ófriðar ván. Þá bǫrðuz þeir Jǫsurr konungr, ok fellu þeir Alrekr konungr ok mestr hlutr liðs þeira. Víkarr, sonr Alreks, kom eigi fyrr ór liðsafnaði, en Jǫsurr konungr var brott farinn. Í þeiri ferð lagði Jǫsurr undir sik ríki þat allt, er átt hafði Kollr: després que en Jǫsurr hagués estat rei durant un cert temps, va marxar amb el seu exèrcit per a venjar la mort del seu fóstrfaðir, i quan en Kollr va veure les seves veles, va córrer cap a les seves naus i va salpar cap al nord i, passant pel Harðsær, entrà dins la badia de Grafdalsvágr. Fou aquí on el rei Alrekr va sortir a l'encontre del rei Jǫsurr, però ho va fer amb una host poc nodrida perquè no esperava que l'altre estigués en peu de guerra. El rei Jǫsurr i els altres dos reis es tingueren batalla allà i el rei Alrekr i el rei Kollr hi van caure juntament amb la major part de llurs tropes. Quan en Víkarr, el fill del rei Alrekr, va tornar amb les tropes de reforç que havia anat a reunir (cf. A. Le Roy Andrews 1909, p. 75: ór liðsafnaði, „von dem sammeln einer hilfsschar”, d. h. als Víkarr mit eilig gesammeltem gefolge seinem vater zu hilfe kam, war es schon zu spät; die übersetzung von Rafn ist trotz Bugges einwendung (s.5) zweifellos richtig. La primera traducció de Rafn a què al·ludeix A. Le Roy Andrews sona així (Halfs og Halfs Kæmpers saga. Dins: Nordiske Fortids Sagaer. Andet Bind (1829), p.25): da havde Jøsur været Konge i nogen Tid. Siden drog han med meget Mandskab, at hævne sin Forsterfader, og da Koll såe ham komme seilende, sprang han om Bord på sine Krigsskibe og seilede nord om Hardsø ind i Grafdalsvig. Der kom Kong Alfrek til Koll med få Folk, thi han ventede ingen Ufred. Kong Jøsur angreb dem da begge, og Kong Alfred og Koll falde tilligemed største Delen af deres Mandskab; men alfreks Søn Vikar blev ei færdig med Hærens Samling, førend Kong Jøsur var dragen bort. På denne Færd underlagte Jøsur sig hele det Rige, som Koll havde besiddet. La segona traducció de Rafn a què al·ludeix A. Le Roy Andrews sona així (Saga om Half og Halfs kæmper. Dins: nordiske Kæmper-historier eller mythiske og romantiske Sagaer. Tredje Bind (1826), p.28): da havde Jösur været Konge i nogen Tid. Siden drog han med meget Mandskab at hevne sin Fosterfader, og da Koll såe ham komme seilende, löb han på sine Krigsskibe og seilede nord om Hardsö ind i Grafdalsvig. Der kom Kong Alfrek til Koll med få Mænd, thi han venede ingen Ufred. Kong Jösur angreb dem da begge, og Kong Alfrek ok Koll faldte tilligemed störste Delen af deres Mandskab; men Alfreks Sön Vikar blev ei færdig med Hærens Samling, förend Kong Jösur var dragen bort. På denne Færd underlagde Jösur sig alt det Rige, som Koll havde eiet), el rei Jǫsurr ja se n'havia tornat. En aquesta expedició, el rei Jǫsurr va conquerir tot el regne que havia posseït en Kollr
◊ nú semja þeir það með sér að fara að Gunnari. Segir þá Þorgeir Starkaðarson að Gunnar mundi á fárra nátta fresti einn heima vera "skalt þú koma við hinn tólfta mann til móts við mig en eg mun hafa jafnmarga": aleshores van acordar entre si d'atacar en Gunnar. En Þorgeir Starkaðarson llavors els va dir que Gunnar seria tot sol a casa al cap d'uns dies: "vine a ca meva amb dotze homes i jo n'hauré aplegats dotze més"
◊ þá er þeir húskarlar og Kolskeggur höfðu verið þrjár nætur í Eyjum þá hefir Þorgeir Starkaðarson njósn af þessu og gerir orð nafna sínum að hann skyldi koma til móts við hann á Þríhyrningshálsa: quan en Kolskeggur i els missatges d'en Gunnar ja feia tres dies que eren a Eyjar, els informadors d'en Þorgeir Starkaðarson el n'informaren. Ell va enviar un missatge al seu homònim demanant-li que vingués a trobar-se amb ell als tossals de Þríhyrningshálsar
◊ ríða þá allir saman yfir Þjórsá og þar til er þeir komu á Laxárbakka og æja þar. Þar kom til móts við þá Hjalti Skeggjason og tóku þeir Njáll tal með sér og töluðu lengi hljótt: tots ells varen travessar plegats el riu Þjórsá i varen cavalcar fins que arribaren al Laxárbakki, la riba del riu Laxá. Allà varen deixar descansar els cavalls. Mentre eren allà en Hjalti Skeggjason s'hi va acostar per trobar-se amb ells i ell i en Njáll es van posar a xerrar plegats i varen estar parlant en veu baixa molt de temps
♦ senda e-n til móts við e-n: enviar algú a trobar-se amb algú
◊ Siggeirr konungr átti tvá sonu við konu sinni. Ok er frá því sagt, þá er inn ellri sonr hans er tíu vetra, at Signý sendir hann til móts við Sigmund, at hann skyldi veita honum lið, ef hann vildi nǫkkut leita við at hefna feðr síns: el rei Siggeirr tenia dos fills de la seva dona i conten que quan el més gran va fer deu anys, la Signý el va enviar a trobar-se amb en Guðmundr perquè l'ajudés si aquest volia intentar alguna cosa per a venjar la mort de son pare
2. (tími, stefnumótcita f (acte d'assenyalar lloc i indret per a trobar-se)
♦ mæla sér mót [við e-n]: quedar [amb algú], concertar una cita [amb algú]
3. (íþróttamóttorneig m (sèrie d'encontres esportius)
4. (samkoma, fundurreunió f (assemblea)
5. (samskeytipunt m de contacte (juntura, connexió)

mót² <n. móts, mót>:
1. (merkimarca f (senyal)
2. (steypumótmotlle  (o: motllo) m, motle m (Val.), motlo m (Bal.) (forma)
♦ hver ~ hver ~ hvert með sínu móti: cadascun -a amb les seves pròpies característiques
♦ hvor ~ hvor ~ hvort með sínu móti: cadascun d'ells dos ~ cadascuna d'elles dues amb les seves pròpies característiques
♦ vera steyptur í sama mótinu: <LOC FIGestar fet de la mateixa pasta, estar tallat pel mateix patró
3. (fyrirmyndpatró m, model m (de cartró, llauna etc., retallat)
4. (myndamót, mót að myndclixé m (motlle emprat en impressió)
5. (hátturmanera f, aspecte m (faisó)
♦ ekki með nokkru móti: de cap manera
♦ með betra móti: de la millor manera, força bé
♦ með engu móti: de cap manera
♦ með miklu móti: en gran manera, en alt grau
◊ en svo gerist með miklu móti að hún var verkjum borin af þessu: i així va succeir que, a causa de tot això, ella es va veure turmentada de grans dolors
♦ með minna móti: en menor mesura, en menor grau
♦ með svofelldu móti: de la següent manera; de tal manera
♦ með undarlegu móti: d'una manera estranya
♦ með þessu móti: d'aquesta manera
♦ með því móti að <+ subj.>de tal manera que <+ subj.
◊ þeir hljópu til og gengu í milli, en hvorirtveggju voru hinir óðustu, og fengu eigi skilið þá áður en þeir hétu að veita þeim er þeirra orð vildu heyra til skilnaðarins, og við það urðu þeir skildir og þó með því móti að Kjalleklingar náðu eigi að ganga upp á völlinn og stigu þeir á skip og fóru brott af þinginu: hi van córrer i es van interposar entre ells, però tant els uls com els altres estaven tan furients que els qui hi havien anat no els van poder separar fins que no van prometre que ajudarien aquells que volguessin creure llurs paraules de requeriment a separar-se; amb això es van separar, però el final de l'incident fou que els kial·leklings no van poder entrar en el terreny de l'assemblea, de manera que se'n tornaren a llurs vaixells abandonant el þing
◊ þar urðu þær málalyktir að Þórður skyldi gera um með því móti að Kjalleklingar skildu það til að þeir mundu aldrei ganga í Dritsker örna sinn en Þorsteinn skildi það til að Kjalleklingar skyldu eigi saurga völlinn nú heldur en fyrr: l'acord final que s'hi arribà fou que en Þórður decidiria en aquell afer, però amb la reserva que els kjal·leklings hi posaven com a condició que mai més no haurien de tornar anar als farallons de cagar a fer-hi del cos i en Þórstein hi posava al seu torn com a condició que els kial·leklings no tornarien a sollar el terreny de l'assemblea com no s'havia fet mai abans
◊ og þá endist með því móti að þeir Þóroddur sátu við langeld en heimamenn við hinn litla eld og svo fór fram um öll jólin: i la cosa va acabar de la següent manera: que en Þóroddur i els seus varen seure a la vora del foc llarg, mentre que la gent del mas ho feia a la vora del foc petit, i així es va fer durant tot el temps dels jól
♦ með öllu móti: de totes maneres, tant sí com no

mót·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:
vot negatiu, vot m en contra

mótefna·litun <f. -litunar, no comptable>:
<MEDimmunohistoquímica f (ónæmislitun vefja)
♦ mótefnalitun vefja: immunohistoquímica f

mótefna·vaki <m. -vaka, -vakar>: antigen m

mót·efni <n. -efnis, -efni>:
anticòs m (fl./pl.: anticossos)

mót·eitur <n. -eiturs, pl. no hab.>: antídot m

mót·fallinn, -fallin, -fallið <adj.>:
oposat -ada (contrari, advers)
♦ vera mótfallinn e-u: oposar-se a una cosa, ésser contrari a una cosa

móti <prep.>: contra
	hafa ekki neitt á móti því að...: no tenir-hi res en contra que...
	hafa ekkert á móti því að...: no tenir-hi res en contra que...
	mæla móti e-u: protestar contra una cosa
	taka á móti e-m: rebre algú
		taka á móti e-m í dyrunum: rebre algú a la porta
		taka á móti e-m á skrifstofu sinni: rebre algú al seu despatx
	þar á móti: en contra

mót·læti <n. -lætis, no comptable>:
revés m [de la vida] (fl./pl.: revessos) (adversitat, desgràcia, cop de la vida, tribulació)
♦ verða fyrir mótlæti: patir revessos
♦ mótlæti[ð] fært fólk nær hvort öðru: l'adversitat acosta la gent entre si

mót·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælte-u>:
1. <GENprotestar contra una cosa
2. (í hóp opinberlegamanifestar-se contra... (protestar en grup i en públic)

mótmæla·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
acció f de protesta

mótmæla·alda <f. -öldu, -öldur. Gen. pl.: -alda o: -aldna>:
onada f de protestes

mótmæla·fundur <m. -fundar, -fundir>:
trobada f de protesta, míting m de protesta

mótmæla·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
marxa f de protesta, manifestació f

mótmæla·laust <adv.>:
sense protestar

mót·mælandi <m. -mælanda, -mælendur>:
1. <RELIGprotestant m & f
2. (kröfugöngumaðurmanifestant m & f (persona que pren part a una manifestació)

mótmæla·skyn <n. -skyns, no comptable>:
propòsit m de protestar
♦ gera e-ð í mótmælaskyni: fer una cosa en senyal de protesta
♦ í mótmælaskyni: en senyal de protesta, a tall de protesta

mótmæla·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
pancarta f

mótmælenda·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
església f protestant, església evangèlico-luterana

mótmælenda·trú <f. -trúar, no comptable>:
<RELIGprotestantisme m

mót·mæli <n.pl -mæla>:
1. <GENprotesta f
♦ mótmæli gegn (o: á móti) e-u: protestes contra una cosa
2. (andmæli, mótbáraobjecció f (emperò, reserva)
♦ mótmæli gegn (o: á móti) e-u: objeccions contra una cosa

mót·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
oposat -ada
♦ mótmæltur e-u: oposat a una cosa

mótsagna·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
contradictori -òria

mót·sögn <f. -sagnar, -sagnir>: contradicció f

mót·taka: rebre

mót·taka <f.-tökur>: 1. recepció
	hann fékk góđar móttökur: el van rebre bé
	2. recepció (festa organitzada amb un motiu especial)

mót·takandi <m.-takendur>: destinatari (d’una carta o tramesa postal)

móttöku·starfsmađur <m.-menn>: recepcionista (d’hotel)

mótþróa·fullur, -full, -fullt: díscol -a, recalcitrant

mótþróa·gjarn, -gjörn, -gjarnt: díscol -a, rebec -a, indòcil, rebel

mót·þrói <m. -þróa, no comptable>:
rebequeria f
◊ og er ég hafði svo fyrirskipað, leituðu menn og fundu, að þessi borg hefir frá alda öðli sýnt konungum mótþróa og að óeirðir og uppreist hafa verið gjörðar í henni: i talment com ho havia ordenat, els homes van cercar i van trobar que realment aquesta ciutat s'havia mostrat rebel amb el reis des de temps antics i que s'hi havien fet avalots i sedicions
◊ því að ég þekki mótþróa þinn og þrjósku: perquè conec prou bé la teva rebequeria i la teva caparrudesa

mubla <f. mublu, mublur>: 1. moble m
	2. mublur <f.pl mublna (o: mubla)>: mobiliari m

muna: recordar
	ef ég man rétt: si la memňria no em falla
	međan ég man... Per cert... Ara que me’n recordo...
	núna man ég hvađ ég ćtlađi ađ spyrja ykkur ađ: ara me'n recordo quč us volia preguntar (o: demanar -Bal.-)
	muna e-n: recordar algú
		mundu mig, ég man þig: recorda'm, jo et recordo
		ég man þig, manstu mig?: jo et recordo, que em recordes?
	muna eftir e-m: recordar-se'n d'algú
		enginn mun muna eftir mér, þegar ég er látinn: ningú no se'n recordarà de mi quan seré mort
		manstu eftir mér? Te’n recordes de mi?
		Spánn er mjög traust land, þó þessa stundina sé eins og enginn muni eftir því: Espanya
			és un país sòlid, encara que en aquests moments és com si ningú no se'n recordés
muna "recordar-se'n"

Present indicatiu

Pretèrit indicatiu

Sg. 1 ég man recordo mundi, (†) munda recordava he recordat recordí
2 þú manst, (†) mant recordes mundir recordaves has recordat recordares
3 hann man recorda mundi recordava ha recordat recordà
Pl. 1 við munum recordem mundum recordàvem hem recordat recordàrem
2 þið munið recordeu munduð recordàveu heu recordat recordàreu
3 þeir muna recorden mundu recordaven han recordat recordaren

Present subjuntiu

Pretèrit subjuntiu

Sg. 1 ég muni, (†) muna recordi myndi, (†) mynda recordés
2 þú munir recordis myndir recordessis
3 hann muni recordi myndi recordés
Pl. 1 við munum recordem myndum recordéssim
2 þið munið recordeu mynduð recordessiu
3 þeir muni recordin myndu recordessin
Imperatiu
Sg. 2 mun!,
mundu!
recorda
Pl. 2 munið recordau
Supí: munað recordat
Gerundi: munandi recordant
Participi Passat munaður, munuð, munað recordat, recordada
munaðar·laus, -laus, -laust <adj.>: (foreldralaus) orfe òrfena

munađar·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>: orfe m, òrfena f

munađarleysingja·hús <n. -húss, -hús>: orfenat m (asil d'orfes)

munađarleysingja·hćli <n. -hælis, -hæli>: orfenat m (asil d'orfes)

munaður <m. munaðar, no comptable>: luxe m
	ţar sumsstađar voru klósettrúllurnar álíka mikill munađur og nćstum slegist um ţćr: ça i lla, el paper higiènic hi era un luxe tan gran que gairebé s'arribaven a pegar per ell

mund¹ <f. mundar, mundir>:
<LIT = höndf
♦ morgunstund gefur gull í mund: <LOC FIGqui matina, domina; qui matina, fa primer la farina

mund² <n. munds. En plural, el mot és de gènere femení i es declina com el mot precedent>:
1. <GENtemps m
♦ í sama mund: en el mateix temps, alhora, en els mateixos moments
♦ í það mund: per aquell temps
♦ í þær mundir: per aquell temps
♦ um þær mundir: [per] aquells temps
♦ um þær mundir er...: si fa no fa en el [mateix] temps que...
2. (á þeim tímaaleshores (en aquell temps)

mundang·legur, -leg, -legt <adj.>:
adequat -ada, apropiat -ada, escaient

Mundía·fjöll <n.pl -fjalla>:
[serralada f dels] Alps m.pl

Mundíu·fjöll <n.pl -fjalla>:
[serralada f dels] Alps m.pl

mundangs·halli <m. -halla, -hallar>: agulla f, llengüeta f (de balança)

mundur <m. mundar, pl. no hab.>:
<HISTAmb el terme mundur es designava el preu que el nuvi pagava per la núvia als pares d'ella. Amb el pas del temps es va anar confonent amb el dot o heimanfylgja. En cas de divorci, el mundur restava propietat de la família de la dona.
♦ kaupa brúði mundi: comprar la núvia pagant el mundur degut

munir <m.pl muna>: (hlutir) coses f.pl, objectes m.pl
	bara eigin muni: només porto objectes d’ús personal

munka·hetta <f. -hettu, -hettur>: cucut m de rec (planta Lychnis flos-cuculi)

munn·hirða <f. -hirðu, no comptable>: higiene f bucal

munnhirðu·venja <f. -venju, -venjur>: hàbit m d'higiene bucal

munnmæla·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
llegenda f, història transmesa per tradició oral

munn·mæli <n.pl -mæla>:
tradició f oral

munn·tóbak <n. -tóbaks, no comptable>:
tabac m de mastegar

munnur <m. munns, munnar>: boca f
	sá sem gćtir munns síns, varđveitir líf sitt: qui guarda la boca, vetlla la vida (qui parla massa, es perd)
	sá sem varđveitir munn sinn og tungu, hann varđveitir sálu sína frá nauđum: qui vetlla llengua i boca, s'estalvia mal i angoixa

munn·skol <n. -skols, -skol>: 1. (það að skola munn) glopeig m, rabeig m, rabejada f (de la boca amb un líquid per a netejar-la)
	2. (munnskolvatn) col·lutori m bucal, antisčptic m bucal (líquid per a glopejar o rabejar-s'hi les dents

munnskol·vatn <n. -vatns, -vötn>: col·lutori m bucal, antisčptic m bucal (líquid per a glopejar o rabejar-s'hi les dents)

munn·skóf <f. -skófar, -skófir. Gen. pl.: skófna>:
<MEDmuguet m [bucal], candidiasi pseudomembranosa

munn·vatn <n. -vatns, no comptable>: saliva f

munnvatns- <en compostos>:
salival, ptialo-, ptial-

munnvatns·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MEDglàndula f salival

munn·ţurrka <f. -ţurrku, -ţurrkur. Gen. pl.: -þurrkna>: tovalló m, torcaboca m (Val.), torcaboques m (Mall.)

munur <m. munar, munir. Empr. hab. en pl.>: (hlutur) cosa f (objecte)
	lausir munir: (JUR = lausafé) béns m.pl mobles
	persónulegir munir: objectes m.pl personales

munur <m. munar, munir>:
(mismunurdiferència f (distinció)
◊ ég vil vita, hver er munurinn á milli X og Y: voldria saber quina és la diferència entre X i Y
◊ hver er munurinn á að bóka á netinu og að bóka í gegnum síma hjá þjónustuveri?: quina diferència hi ha entre fer una reserva per internet i fer-la per telèfon a través de la central de serveis
◊ útskýrðu muninn á hljóðinu í loftbraut og járnbraut: explica'm la diferència entre el soroll d'un tren elevat i el soroll d'un tren normal
◊ það er mikill munur: hi ha una gran diferència
♦ að miklum munconsiderablement
♦ e-m er mikið í mun að <+ inf.>a algú li resulta molt important [de] <+ inf.>algú està molt interessat -ada a <+ inf.
♦ engum mun betrini una mica millor
♦ fyrir alla munia qualsevol preu
♦ fyrir enga munide cap manera
♦ fyrir engan munde cap manera, absolutament no
♦ fyrir hvern muna qualsevol preu, absolutament
♦ gera mun á e-udistingir una cosa, fer una distinció en una cosa
♦ mun betrisensiblement millor, considerablement millor
♦ munur á e-udiferència de...
◊ lítill munur á merkingunni: una petita diferència semàntica
◊ ég sé engan mun á því: no hi veig cap diferència
♦ það er enginn munur á þeim: no hi ha cap diferència entre ells
♦ það er mjótt á munum: no hi ha a penes diferència
♦ það er munur á því, hver í hlut á: depèn de qui sigui amb qui un se les tingui a veure
♦ til munaconsiderablement, de molt
♦ það er mikilla¹ ~ lítilla² ~ mjórra² muna vantha anat de molt¹ ~ de poc²
♦ þeim mun betri sem... <+ ind.>, þeim mun betri... <+ ind.>com millor... <+ subj.> millor <+ ind.

munur <m. munar, munir>:
(þrádesig m (delit, ganes)
♦ honum leikur munur á e-u (o: honum leikur e-ð í mun)té ganes d'una cosa

mura <f. muru, murur. Gen. pl.: mura>:
1. <GENpotentil·la f (qualsevol planta del gènere Potentilla)
2. [potentil·la] argentina f, [potentil·la] anserina f (planta Potentilla anserina) (silfurmura; → tágamura)

murta <f. murtu, murtur. Gen. pl.: murta o: murtna>:
truita de riu petita

must <n. musts, no comptable>: (vínberjalögur) most m (suc de raïm)

mustarđs·korn <n. -korns, -korn>: gra m de mostassa [blanca]
	svart mustarđskorn: gra de mostassa negra

mustarđs·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de mostassa, oli m de llavor de mostassa

mustarður <m. mustarðs, mustarðar>: 1. mostassa f [blanca], mostalla f [blanca], mostarda f (Men., Ross.) (planta Sinapis alba)
	2. svartur mustarður: (svartmustarður) mostassa negra (planta Brassica nigra)

musteri <n. musteris, musteri>: temple m (edifici religiós, església)

musteris·regla <f. -reglu, no comptable>: <HIST> orde m [militar] del Temple

musteris·riddari <m. -riddara, riddarar>: <HIST> templer m

múassíni* <m. múassína, múassínar>:
<RELIGmuetzí m (المؤذِّن, مُؤَذِّن)

múkki <m. múkka, múkkar>:
fulmar àrtic (ocell Fulmarus glacialis)

múl·asni <m. -asna, -asnar>:
mul m (híbrid de somera i cavall)

múl·dýr <n. -dýrs, -dýrs>:
mula f (híbrid d'ase i egua)

múli <m. múla, múlar>:
1. (snoppamusell m (part anterior superior del rostre de certs animals)
2. (hár fjallsraniprolongació, alta i escarpada, de muntanya (‘musell de muntanya’; es diu esp. d'una mola o promontori entre dues valls o comellars)

Múli <m. Múla, no comptable>:
Múli m (andrònim, nom d'home)

múll <m. múls, múlar>:
1. (við hestcabestre m (ronsal)
2. (munnkarfamorrió m (de gos)
3. (múlasnimul m (híbrid de cavall i somera)

múl·reki <m. -reka, -rekar>:
mulater m, muler m

múmía <f. múmíu, múmíur. Gen. pl.: múmía>:
mòmia f

múrena <f. múrenu, múrenur. Gen. pl.: múrena>:
morena f (peix Muraena helena)

múr·steinn <m. -steins, -steinar>:
maó m<FAMtotxo m
♦ sólþurrkaður múrsteinn: <ARQUITtova f (rajola gruixuda de fang cru, assecada al sol)

múr·svölungur <m. -svölungs, -svölungar>:
falcillot (o: falciot) negre, falcilla (o: falcia) f, magall m, falzia (o: valzia) f (Bal.) (ocell Apus apus)

mús <f. músar, mýs>: ratolí m

músa·bygg <n. -byggs, no comptable>:
maragall (o: margallm (Cat., Val.), fletxes f.pl (Mall.), coa f d'egua (Men.(planta Hordeum murinum syn. Critesion murinum)

músa·gildra <f. -gildru, -gildrur>: ratera f

mús·háfur <m. -háf, -háfar>: mussola f, mussola vera, reig m de sabater (Tortosa) (peix Mustelus mustelus)

múskat <n. múskats, pl. no hab.>: nou moscada (fruit de l'arbre Myristica fragrans emprat com a condiment)

múskat·humall* <m. -humals, -humlar>: altarreina f, alè m de bou (Mall.)

múskat·vín <n. -víns, pl. no hab.>: [vi m] moscatell m

múslím <m. múslíms, múslímar>:
musulmà m, musulmana f

múslímskur, múslímsk, múslímskt <adj.>:
musulmà -ana

Múspell <m. Múspells, no comptable>:
<MITOLMúspell m, el món de foc primigeni de la mitologia norrena. Situat en un sud sense especificar, entre ell i el Niflheimr septentrional es badava el Ginnungagap, l'abís mític on sorgiria la vida
♦ Múspells synir (o: Múspells lýðir; o: Múspells megir)<MITOLels fills de Múspell, els ètuns de foc, els combatents companys d'armes d'en Surtr en el Ragna rǫk
  El mot Múspell està documentat a les següents fonts:

Vǫlospá 51, Lokasenna 42 i als capítols 3, 4, 7, 10, 12, 36, 42 i 50 de la Gylfaginning de l'Snorri.

L'expressió
Múspells synir ‘els fills del Múspell’ és atestada a la Lokasenna 42 i a la Gylfaginning, capítols 12, 36 i 50.

L'expressió
Múspells megir ‘els fills del Múspell’ és atestada a la Gylfaginning, capítols 12 i 50.

L'expressió
Múspells lýðir ‘la gent del Múspell’ és atestada a la Vǫlospá, estrofa 51.

L'expressió
Múspells heimr , o, escrit aglutinadament, Múspellsheimr ‘el món del Múspell’ és atestada a la Gylfaginning, capítols 4, 7 i 10.

 
  En el germànic meridional, el mot sembla haver estat una designació de la fi del món a través d'un incendi còsmic. Aquesta cosmempresi o ecpirosi del món (del grec ἡ ἔμπρησις τοῦ κόσμου ~ τῆς γῆς i ἡ ἐκπύρωσις τοῦ σύμπαντος κόσμου respectivament) va servir perquè els missioners cristians provessin de reutilitzar el mot en el sentit cristià, encara que, a la llarga, aquest ús no va prevaler. En norrè occidental a ntic, en canvi, el mot, d'acord amb les fonts, només designa una regió mítica de foc, de la qual en surt la vida a l'inici dels temps, com a resultat de les espires que, en saltar-ne, es topen amb el gebre del Niflheimr en el mític Ginnungagap, però també en prové la mort i la destrucció del cosmos, ja que d'ell en sortiran els combatents que lluitaran al costat del Surtr a la plana de Vígríðr o Óskópnir contra els déus en el Ragna rǫk o Ragna røkkr  
 
    VǪLOSPÁ La profecia de la vǫlva  
  51 Kjǫll ferr austan,
koma munu Múspells
um lǫg lýđir,
en Loki stýrir
—fara Fífls megir
með Freka allir—,
þeim er bróðir
Býleipz —í fǫr—.
Una quilla (= la nau Naglfar) salparà de l'est
-vindran les gents
del Múspell pel gran humit-,
amb en Loki de timoner
(però a la Gylfaginning i a l'estrofa anterior se'ns hi fa avinent
que el timoner n'és l'ètun Hrymr)

—els acompanyaran en la travessia tots els fills d'en Fífl
(= 1. del Miðgarðsormr?; 2. = fíflmegir = ‘els ètuns’ ?),
ensems amb el Llop
(ací = el llop Fènrir)—,
el qui és germà
d'en Býleiptr
(= Býleiptr i Helblindi són els germans d'en Loki, mentre que
el llop Fènrir, Jǫrmungandr -el Miðgarðsormr- i Hel són fills d'en Loki.
Per això em veig obligat a separar aquesta aposició de Loki del seu context,
interpretant com un parèntesi "fara Fífls megir með Freka allir í fǫr")
.
 
         
    LOKASENNA Els escarns d'en Loki  
  42 Loki kvað:
«Gulli keypta
léztu Gymis dóttur
ok seldir ţitt svá sverð;
enn er Múspells synir
ríða Myrkvið yfir,
veizt-a þú þá, vesall! hvé þú vegr».
En Loki va dir:
“amb or feres comprar
la filla d’en Gymir
(= la Gerđr)
i per or vengueres també la teva espasa;
i quan els fills del Múspell
travessaran a cavall el bosc de Myrcviđr
(= el llňbrec i fosc bosc que separa el món dels čtuns del món dels déus),
tu, miserable, llavors no sabràs pas amb què lluitar”.
 
 

múta <múta ~ mútum | mútaði ~ mútuðum | mútaðe-m>: subornar algú

múta <f. mútu, mútur. Empr. hab. en pl.; Gen. pl.: múta>: suborn m

mútu·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
venal (esp. polític, jutge etc.)

mútu·þægni <f. -þægni, no comptable>:
(mútugjöfcorrupció m (venalitat de polític, jutge etc.)

mútu·þægur, -þæg, -þægt <adj.>:
corrupte -a (esp. polític, jutge etc.)

my <n. mys, my>:
mi f (lletra grega Μ, μ)

mygla <f. myglu. pl. no hab.>: floridura f

mygla <mygla ~ myglum | myglaði ~ mygluðum | myglað>: florir-se (cobrir-se de floridura)

myglađur, mygluđ, myglað: (með myglu) florit -ida (ple de floridura)

myglu·fló <f. -flóar, -flær>:
capa f de floridura

mykja <f. mykju, no comptable>:
fems m.pl de vaca

mykju·haugur <m. -haugs, -haugar>:
femer m

mylla <f. myllu, myllur>: molí m

mynd <f. myndar, myndir>: 1. <GEN> imatge f
	2. foto f (→ ljósmynd)
		lýsa mynd: impressionar una pel·lícula fotogràfica (fer que hi arribi la llum pitjant l'obturador)
	3. pel·lícula f (→ kvikmynd)
		er myndin međ upprunalegu tali? La pel·lícula és en versió original?
		mynd međ upprunalegu tali: una pel·lícula en versió original
		mynd međ katalansku tali: una pel·lícula en catalŕ
		mynd međ katalanskum texta: una pel·lícula en versió original amb subtítols en catalŕ

mynda·blađ <n. -blaðs, -blöđ>: revista il·lustrada

mynda·flokkur <m. -flokks, flokkar>: sčrie f [televisiva]

myndar·legur, -leg, -legt: (vel útlítandi) bonic -a, guapo -a (cast., ekki ritm./no lit.)

mynda·rammi <m. -ramma, -rammar>: marc m per a fotos

myndast <myndast ~ myndumst | myndaðist ~ mynduðumst | myndast>:
formar-se
♦ myndast vel: quedar bé a les fotos, ésser fotogènic -a
♦ myndast við að <+ ind.><LOC FIGbregar [molt] per <+ ind.>, lluitar per <+ ind.>
♦ myndast við að gera e-ð: fer una cosa amb dificultat

mynda·texti <m. -texta, -textar>: 1. subtítol m (de pel·lícula)
	2. peu m d'il·lustració (llegenda a peu de foto o il·lustració)

mynda·vél <f. -vélar, -vélar>: cŕmera f
	stafrćn myndavél: cŕmera digital

mynd·band <n. -bands, -bönd>: [cinta f de] vídeo m

myndbands·tæki <n. -tækis, -tæki>: [aparell m de] vídeo m

myndbands·upptökuvél <f. -upptökuvélar, -upptökuvélar>:
càmera f de vídeo, videocàmera f

mynd·diskur <m. -disks, -diskar>:
vídeo disc m
♦ stafrænn mynddiskur: DVD m

mynd·fundur <m. -fundar, -fundir>: videoconferència f

mynd·hverfing <f. -hverfingar, -hverfingar>: 1. <GEN> metaforitzaciö f
	2. (myndhvörf) metàfora f

mynd·hverfur, -hverf, -hverft: metafòric -a

mynd·hvörf <n.pl -hvarfa>: metàfora f

mynd·list <f. -listar, -listir>: art plàstica (hab. en pl.)

myndlistar·sýning <f. -sýningar, -sýningar>: exposició f d'arts plŕstiques

mynd·líking <f. -líkingar, -líkingar>: (myndhvörf) metàfora f

mynd·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
poema m visual

mynd·mál <n. -máls, -mál>: imatgeria f

mynd·mengi <n. -mengis, -mengi>:
<MATconjunt m imatge

mynd·orð <n. -orðs, -orð>: imatge f (expressió figurada emprada per un poeta etc.)

mynd·rćnn, -rćn, -rćnt: 1. gràfic -a (representació plàstica)
	2. il·lustrat -ada (que conté il·lustracions, imatges)
	3. <INFORM> gràfic -a
	3. (merking) figurat -ada (simbòlic: sentit, significat)
	4. (myndhverfur) metafòric -a

mynd·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
tira còmica, historieta il·lustrada

myndug·leiki <m. -leika, no comptable>:
autoritat f (qualitat de tenir imperi o ascendència sobre algú)
♦ myndugleiki foreldra: l'autoritat dels pares

myndvinnslu·kort <n. -korts, -kort>:
<INFORMtarja f de gràfics, tarja gràfica

mynni <n. mynnis, mynni>:
desembocadura f (de riu)

mynstur <n. mynsturs, mynstur>: 1. model m (representació ideal)
	2. patró m

mynt <f. myntar, myntir>: moneda f (peça de metall & unitat monetària)
	í hvaða mynt?: en quina moneda? (en quina unitat monetària, si en euros, corones etc.)

mynt·fótur <m. -fótar, no comptable>:
llei f de [la] moneda (quantitat de metall fi que ha de contenir una moneda perquè sia de curs legal)

mynt·fræði <f. -fræði, no comptable>:
numismàtica f (ciència que estudia les monedes)

mynt·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
numismàtic m, numismàtica f (especialista en monedes)

mynt·safn <n. -safns, -söfn>:
1. <GENmuseu numismàtic
♦ Myntsafn Seðlabanka Íslands og Þjóðminjasafns Íslands: Museu Numismàtic del Banc Central d'Islàndia i del Museu Nacional d'Islàndia
2. (einkasafncol·lecció numismàtica (col·lecció privada de monedes)

myntsafnara·félag <n. -félags, -félög>:
associació f de col·leccionistes de monedes

mynt·safnari <m. -safnara, -safnarar>:
numismàtic m, numismàtica f (col·leccionista en monedes)

mynt·slátta <f. -sláttu, -sláttur. Gen. pl.: -sláttna>:
1. <GENencunyació f de monedes
2. (stofnun sem slær myntirseca f (fàbrica de monedes, casa de la moneda)

mynt·söfnun <f. -söfnunar, -safnanir>:
1. <GENcol·lecta f de monedes (recollida o recaptació de monedes, p.e., amb finalitats benèfiques)
◊ myntsöfnun Rauða krossins var haldin í maí í samstarfi við Sparisjóðina og Íslandspóst: la col·lecta de monedes de la Creu Roja tingué lloc pel maig en col·laboració amb la Caixa d'Estalvis i Correus d'Islàndia
2. (það að safna myntirnumismàtica f (col·lecció de monedes, fet o acte de col·leccionar monedes)

mynt·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
[negoci m de] numismàtica f, [botiga f de] numismàtica f
♦ Frímerkja- og Myntverslun: Filatèlia i Numismàtica

myrða <myrði ~ myrðum | myrti ~ myrtum | myrte-n>:
assassinar algú

myrginn <m. myrgins, myrgnar>:
<variant arcaica de → morgunn “matí”

myrk·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau fosc -a, de color blau fosc (dökkblár)

myrk·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
que té por de la foscor, <MEDescotòfob -a, <MEDnictòfob -a
♦ vera myrkfælinn: tenir por de la foscor
◊ en stundum heyri ég á kvöldin glaðlegt fótatak ofan að og ljósglæta smýgur niður og mig hálflangar að sækja mér félagsskap upp, en veit að þarna er enginn sem ég næ almennilegu sambandi við. Hinsvegar er ég ekki hræddur, það er svo skrýtið með það, ég sem var svo myrkfælinn er ekki hræddur í þessu húsi (nema við kóngulær), sem hefði verið upplagt fyrir Cézanne gamla að mála, svona gulleitt og múrhúðin sprungin, gluggarnir drungalegir þegar sólin skín rauðleit á seltu glerin: però de vegades, de vespre, sento passes alegres a dalt i un raig de llum se n'esmuny fins a baix, i aleshores tinc el desig de cercar companyia a dalt, però sé que no hi ha ningú amb qui poder tenir un contacte normal. D'altra banda, no tinc por, és realment estrany, jo, que sempre he tingut molta de por de la fosca, no en tinc por en aquesta casa (només me n'hi fan les aranyes), que seria ideal per a pintar-la per al vell Cézanne, tan esgrogueïda i amb el referit clivellat, i amb les finestres entelades lúgubrement, quan el sol brilla rogenc contra els vidres encrostats de sal
◊ Sturla mælti: „Högg þú annað." Hann gerði svo og kom það utan á hálsinn. Sturla mælti: „Högg þú hið þriðja og er illa unnið að góðum dreng." Eiríkur birkibeinn þreifaði í sárið og mælti: „Eigi þarf nú meira við. Að fullu mun þetta vinna." Snorri bróðir hans sá á þessa atburði og brá sér ekki við. Þar stóð alþýða í hjá er Þórður var veginn. Hermundur snaraði þá fyrir garðshornið með reidda öxi og þar að er Snorri sat. Hann brá upp hendinni og mælti: „Högg þú mig eigi. Eg vil tala nokkuð áður." Hermundur hafði hið sama riðið og hjó á hálsinn svo að nær tók af höfuðið svo að eigi hélt meira en reipshaldi. Annarri hendi hjó hann til. Eftir það var búið um líkin. Þá mælti Sturla við Grím er bjó í Snóksdal að hann skyldi taka við líkum þeirra bræðra. En hann taldist undan og kvaðst vera myrkfælinn. Sturla kvað hann vera auvirðsmann að meira: l'Sturla li va dir: "Assesta-li un altre cop!" i ell ho va fer així i li va endevinar el coll. L'Sturla li va dir: "assesta-li un tercer cop que mals cops has donat a bon baró (cf. Baetke 1987⁴ p. 744: vinna at e-m jmd. mit der Waffe anfallen, niedermachen <...> losschlagen). L'Eiríkur Birkibein va palpar la ferida i li va replicar: “Ja no calen més cops. Amb això en té més que a bastament”. L'Snorri, son germà, va mirar aquests fets sense mostrar cap reacció visible. Mentre mataven en Þórður, tota la gent d'allà hi va assistir. Llavors, en Hermundur es va dirigir, brandint una destral, cap al racó de la tanca on l'Snorri seia. Aquest va aixecar la mà mentre li deia: “No em matis, que abans vull parlar-te”. En Hermundur no va aturar el moviment amb què havia començat a colpir (cf. Baetke 1987⁴ p. 499: hann hafði it sama riðit ok hjó er schwang die Axt in derselben Richtung weiter) i li va endevinar el coll, de manera que gairebé el va decapitar, ja que el cap només continuava aferrat al coll per una trinxa de carn (cf. Baetke 1987⁴ p. 491: hann hjó á hálsinn svá at nær tók af hǫfuðit svá at eigi helt meira en reipshaldi so daß der Kopf nur noch wie an einem Strick hing). En Hermundur li va pegar un cop de destral agafant-la amb una mà tota sola. Després d'això, s'ocuparen dels cadàvers. Aleshores l'Sturla va dir al Grímur, que vivia a Snóksdalur, que s'encarregués dels cadàvers dels dos germans, però en Grímur es va negar a fer-ho adduint que tenia por de la foscor. L'Sturla li va dir que no era més que un patètic [i menyspreable] homenet. En Halldór de Kvennabrekka va demanar a l'Sturla que no l'insultés per aquell motiu, i va afegir que “ja me'n duré jo els cadàvers a ca meva”.

myrk·fælni <f. -fælni, no comptable>:
por f de la foscor, <MEDescotofòbia f, <MEDnictofòbia f
◊ Grettir kvaðst það gjarna vildu en sagði þó að hann þóttist varla einn saman vera mega fyrir myrkfælni: en Grettir va dir que li agradaria fer-ho, puntualitzant, tanmateix, que creia que no ho podria fer tot sol a causa de la seva por de la foscor
◊ hafði hann af honum þá sannar sögur og drap hann síðan. En nú þóttist Grettir sjá hvað það var að taka við skógarmönnum. Og leið svo veturinn. Að öngu þótti Gretti meira mein en myrkfælni: li va treure tota la veritat i després, el va matar. Llavors al Grettir li va semblar veure què volia dir acollir bandejats. Així va passar l'hivern. Res no li semblava pitjor mal al Grettir que la por de la foscor
◊ Grettir reið norður til Bjargs litlu síðar en þeir Þóroddur skildu og duldist þar enn um stundar sakir. Þá gerðist svo mikið bragð að myrkfælni hans að hann þorði hvergi að fara þegar er rökkva tók. Móðir hans bauð honum þar að vera en kvaðst þó sjá að það mundi honum eigi duga fyrir þann skuld að hann átti sökótt um allt landið: poc després que ell i en Þóroddur se separaren, en Grettir es va dirigir a cavall cap al nord, a Bjarg, on s'hi va estar amagat una temporada. Aleshores la seva por de la foscor va empitjorar tant que no gosava anar enlloc tan bon punt començava a fer fosca. Sa mare li va oferir que s'hi quedàs, encara que li va dir que no li serviria de res ja que tenia enemics arreu del país (cf. Baetke 1987⁴ p. 639: eiga sǫkótt um allt landit im ganzen Lande Feinde haben)

myrk·heimur <m. -heims, -heimar>:
món m de tenebres, món m de foscor
◊ þá bar Brokkr fram sína gripi, hann gaf Óðni hringinn ok sagði, at ina níundu hverja nótt mundi drjúpa af honum átta hringar, jafnhǫfgir sem hann; en Frey gaf hann gǫltinn ok sagði, at hann mátti renna lopt ok lǫg nótt ok dag meira en hverr hestr ok aldri varð svá myrkt af nótt eða í myrkheimum, at eigi væri œrit ljós, þar er hann fór; svá lýsti af burstinni: aleshores en Brokkr va mostrar els seus objectes preciosos: va donar el braçalet a l'Odin dient-li que cada vuit dies en degotarien vuit braçalets tan pesants com ell. Al Freyr li va donar el verro dient-li que podia travessar l'aire i la mar, nit i dia, corrent més que qualsevol cavall i que per allà on ell passava mai no es feia tan fosc, ja fos a causa de la nit o perquè es trobés en mons tenebrosos, que no hi hagués claror a bastament, de tant que li resplendien les seves cerres
  Tradicionalment, hom edita í myrkheimum i per tant, hom interpreta el mot com un substantiu comú. La meva impressió és que hauríem de plantejar-nos si no som, en realitat, davant un nom propi, i editar consegüentment í Myrkheimum, una possible designació d'una part de Hel o de tot l'inframon, Helheimar. En tal cas, proposo que el mot no es tradueixi o que, si es tradueix, es tradueixi com a Món Fosc o Món Tenebrós.  
     

myrkra·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
cambra fosca, cambra f de revelat

myrk·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
que té por de la foscor, <MEDescotòfob -a, <MEDnictòfob -a
◊ segja menn og að Þorgísl hafi svo sagt að Lögbergi á alþingi er hann var spurður að veturtaksmönnum sínum hvort þeir mundu eigi röskvastir menn á öllu Íslandi og síst kunna nokkuð að hræðast en hann svarar því svo að það væri eigi svo "því að Grettir er myrkhræddur en Þormóður guðhræddur" en Þorgeir sagði hann ekki vætta hræðast kunna og síst bregða sér við nokkurn voveiflegan háska: també conten que en Þorgísl va dir a l'Alþingi, a la Roca de la Llei, quan li varen demanar si els [tres] hostes que havia acollit a ca seva aquell hivern no eren els més valents de tot Islàndia i que a penes coneixien què era la por, ell els va respondre que no era així, "perquè en Grettir té por de la fosca i en Þormóður té por de Déu" però d'en Þorgeir va dir que[, efectivament,] no tenia por de res i que restava impertèrrit davant un perill sobtat
◊ nú gerðist svo mikið um drauma Gísla að hann gerir svo myrkhræddan að hann þorir hvergi einn saman að vera og þegar hann leggur sín augu saman þá sýnist honum hin sama kona. Það var enn eina nótt að Gísli lét raunlítt í svefni. Auður spurði hvað fyrir hann bæri: aleshores la cosa amb els somnis d'en Gísli va empitjorar tant que li va agafar una por tan gran de la foscor que no gosava romandre enlloc tot sol i quan aclucava els ulls, li apareixia la mateixa dona. Una nit es va esdevenir que en Gísli va tenir un son molt agitat i l'Auður li va demanar què havia vist [en el somni]

myrk·nætti <n. -nættis, -nætti>:
negra nit, la part més fosca de la nit
◊ riðu menn nú upp til Bæjar og komu þar mjög svo um myrknætti, voru þá útidyr opnar. Men höfðu heyrt gnýinn. Tók Böðvar þá klæði sín og synir hans og heimamenn: els homes van pujar a cavall fins a Bær i hi arribaren molt tard que ja gairebé era negra nit; les portes de fora eren obertes. Els de Bær van sentir el soroll de l'arribada. En Böðvar es va vestir igual que els seus fills i els homes de la casa (tinc la sensació que aquest mot, en aquests dos exemples, s'ha d'entendre com a sinònim de lágnætti o miðnættti ‘mitja nit’)
◊ skildust þeir að því og riðu þeir Þórður þá til Miðfjarðar og leituðu þar til fararskjóta. Riðu síðan í Haukadalsskarð og komu þar um myrknætti sem Þorgils var og svaf allur flokkurinn. En er þeir riðu að varð af dynur mikill. Vöknuðu menn við það. Vindur var af landsuðri en þeir höfðu sett upp spjót sín. Þeir voru mjög svefnvana: i dit això, es van acomiadar. Aleshores en Þórður i els seus es van dirigir a cavall al Miðfjörður on hi cercaren muntures. Després, van travessar a cavall el Haukadalsskarð i arribaren que ja era negra nit allà on era en Þorgils i hi dormia tota la tropa. En arribar-hi, varen fer tant de soroll que va despertar els homes. El vent bufava del sud-est i havien clavat les llances a terra. Feia temps que duien son endarrerida

myrk·orður, -orð, -ort <adj.>:
que s'expressa d'una manera fosca, que parla amb paraules obscures

myrkra·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>:
príncep m de les tenebres

myrkra·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:
<RELIG CATOLofici m de tenebres

myrkra·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
masmorra f (cast.), <† & LIT> tàvega f

myrkra·vald <n. -valds, -völd>:
poder m de les tenebres

myrkra·verk <n. -verks, -verk>:
1. <GENacte m criminal
2. <RELIG = verk myrkursinsobra f de tenebres, acte m del diable (qualsevol pecat i actes com embriagueses, bregues, enveges, cobdícia etc.)
◊ en er morginn kom, þá mælti Seselía við þá: "Heilagir Krists riddarar, verpit af yðr myrkraverkum ok skrýðiz ljósi, gott hafit þit þreytt ok lokit vel erfiði ok varðveitta trú; farit nú til dýrðarlífs, þess er réttlátr dómandi gefr ykkr ok ǫllum þeim, er elska hans tilkvǫ́mu með góðum vilja": i quan va arribar el matí, la Cecília els va dir: "sants soldats del Crist, despulleu-vos de les obres de les tenebres i revestiu-vos amb la llum: vosaltres dos us heu esforçat bé, heu acabat bé els vostres treballs i heu conservat la fe. Marxeu ara a la vida en la glòria que el Jutge Just també donarà a tots aquells que estimen la seva arribada amb bona voluntat (l'original fa: igitur dum aurora nocti finem daret, Caecilia exclamauit dicens: Eia, [sancti] milites Christi, abiicite opera tenebrarum et induimini arma lucis. Certamen bonum certauistis, cursum consumastis, fidem seruastis. Ite ad coronam uitae quam dedit nobis deus iustus iudex, non solum nobis sed et omnibus qui diligunt aduentum eius)
◊ fögnum vér og gleðjumst í öllum miskunnarverkum, þeim er Guð sýndi á drottinsdegi, að í oss megi fyllast andlega, það er Guð gjörði sýnilega. Rennum vér hug órum til himins dýrðar, þó að vér séim á jörðu fæddir að líkam. Köstum vér af oss myrkraverkum, það er syndum, og skrýðumst ljósum búningi, það er ást og hreinlífi. Rísum vér upp af dauða til lífs, það er frá syndalöstum til kosta, að vér megim fagna upprisu líkama vors og andar á inum efsta degi Drottins, þeim er aldregi verður endir. En þann fögnuð veiti oss sjálfur sá, er oss skóp og leysti, Dominus noster, Iesus Christus, sá er með feður og helgum anda lifir og ríkir of allar aldir: gaubem-nos i alegrem-nos en tots els actes de misericòrdia que Déu ha mostrat en diumenge a fi que en nosaltres pugui complir-se espiritualment allò que Déu va fer públicament als ulls de tothom. Aixequem els nostres cors a la glòria del cel baldament hàgim nascut corporalment a la terra. Despullem-nos de les obres de les tenebres, això és, dels pecats, i revestim-nos de l'armadura de la llum, això és, de l'amor i la castedat. Ressuscitem de la mort a la vida, això és, dels vicis pecaminosos a les virtuts, a fi que poguem gaubar-nos de la resurrecció del nostre cos i del nostre esperit el dia del Judici Final del Senyor, un dia que mai no acabarà. I que el mateix que ens va crear i redimir, Dominus noster, Iesus Christus, ens doni aquesta gaubança, el qui viu i regna amb el Pare i amb l'Esperit Sant pels segles dels segles

myrkra·öfl <n.pl -afla>:
forces f.pl de la foscor

myrkur <n. myrkurs, myrkur>:
1. <GEN & FIGfoscor f, fosca f, obscuritat f<escuredat f<escuritat f
◊ í vindi skal við hǫggva, ǀ veðri (= góðviðri) á sjó róa, ǁ myrkri við man spjalla: ǀ mǫrg eru dags augu; ǁ á skip skal skriðar orka, ǀ en á skjǫld til hlífar, ǁ mæki hǫggs, ǀ en mey til kossa: és quan la mar està en bonança que s'ha de sortir a pescar, i fer llenya quan s'aixeca temporal, i és en la foscor que s'ha de xerrar amb la donzella (car nombrosos són els ulls del dia). Una nau ha d'estar feta per singlar-hi, un escut per protegir, una espasa per donar-hi cops i una donzella, per a besar-la (interpreto el primer vers com una màxima de pescadors, i, per tant, hi veig el mot vindr com a heiti o sinònim poètic de stormr, en oposició antonímica al veðr del segon hemistiqui. Segons això, els dos mots s'han d'entendre com a equivalents de: mala maror — bonança. Partir d'un significat vent o ventada per al mot vindr no em sembla apropiat perquè és precisament quan fa ventada que pot resultar molt perillós anar al bosc a fer-hi llenya pel perill que representen per al llenyador els arbres movent-se per l'efecte del vent, el qual els pot fins i tot arrabassar. Cal partir d'un altre significat i el més lògic per a mi és el de "mala maror, temporal", d'on la meva traducció)
♦ í myrkri[nu]: #1. (í dimmu, í náttmyrkrien la fosca (dins la foscor, en l'obscuritat, sense llum natural)#2. (án [gervi]lýsingara les fosques (sense llum artificial)
♦ fálma fyrir sér í myrkrinu: anar a les palpentes
◊ þeir fálma í ljóslausu myrkri, og hann lætur þá skjögra eins og drukkinn mann: van a les palpentes en tenebres sense llum i els fa tentinejar com embriacs
♦ myrkur var á: ja feia fosca negra
♦ vinna myrkranna á milli: (frá myrkri morguns fram til myrkurs kvöldsinstreballar dia i nit, treballar de sol a sol
♦ þreifandi myrkur: foscor absoluta
2. <RELIG & niðamyrkurtenebres f.pl (tenebror, obscuritat absoluta & RELIG = infern)
◊ ég hefi ekki talað í leynum, einhvers staðar í landi myrkranna (bi-məˈqōm ˈʔɛrɛt͡s ħoˈʃɛχ, בִּמְקוֹם אֶרֶץ חֹשֶׁךְ). Ég hefi eigi sagt við Jakobsniðja: "Leitið mín út í bláinn!" Ég, Drottinn, tala það sem rétt er og kunngjöri sannmæli: no he parlat en secret, en un indret d'un país tenebrós. No he dit pas als descendents de Jacob que cerquessin en mi respostes obscures. Jo, el Senyor, parlo clarament i anuncio les coses en llenguatge planer
◊ á þeim degi skulu hinir daufu heyra rituð orð, og augu hinna blindu skulu sjá út úr dimmunni og myrkrinu (ū-mē-ˈʔoφɛl ū-mē-ħoˈʃɛχ, וּמֵאֹפֶל וּמֵחֹשֶׁךְ): aquell dia, els sords sentiran les paraules del llibre, i, deslliurats de l'obscuritat i de les tenebres, els ulls dels cecs hi veuran
◊ vei þeim, sem kalla hið illa gott og hið góða illt, sem gjöra myrkur (ħoˈʃɛχ, חֹשֶׁךְ) að ljósi og ljós að myrkri, sem gjöra beiskt að sætu og sætt að beisku: ai d'aquells que anomenen el mal bé, i el bé mal, que canvien les tenebres en llum, i la llum en tenebres, que canvien l'amargor en dolçor, i la dolçor en amargor!
◊ á þeim degi munu þeir koma grenjandi (wə-jinˈhom, וְיִנְהֹם) í móti þjóðinni eins og ólgandi brim. Ef horft er yfir landið, er þar skelfilegt myrkur (ħoˈʃɛχ ˈt͡sar, חֹשֶׁךְ צַר), og dagsbirtan er myrkvuð af dimmum skýjum: aquell dia, sortiran a l'encontre del poble bramant com les onades alsurades. I si s'esguarda la terra, hi haurà tenebres terribles, i la claror del dia es veurà eclipsada per núvols foscos
♦ í ystu myrkrum: <RELIGa les tenebres més profundes, a les tenebres de l'infern
◊ framar sést hér, hvað fárleg sé / fordæmdra kvöl í helvíti. / Frá einni plágu til annarrar / í yztu myrkrum þeir hrekjast þar. / Ó, hvað syndin afskapleg er. / Allt þetta leiðir hún með sér: aquí es veu, a més a més, com d'horrible és el turment dels condemnats a l'infern: es veuen empesos d'un càstig a l'altre en les tenebres més profundes. Oh! Que d'espantós que és el pecat: tot això ell ho porta amb si
◊ minnztu að myrkra maktin þverr, / þá myrkur dauðans skalt kanna. / Í yztu myrkrum og enginn sér / aðgreining höfðingjanna: recorda que quan hagis de conèixer la foscor de la mort el poder de les tenebres se t'esvairà i que dins les tenebres més profundes ningú tampoc no hi veurà l['antiga] distinció dels prínceps (entenc que l'estrofa és una admonició als príceps que abusen de llur poder -myrkra maktin fóra aquí sinònim d'abús de poder-. Per aquesta raó, crec que la conjunció þá no s'hauria d'entendre en el sentit temporal que sol tenir en islandès, sinó en el sentit causal de danès da i l'alemany da, i traduir en conseqüència: recorda que el poder de les tenebres un dia se t'esvairà car has de conèixer la foscor de la mort = car has de morir.... Si tinc raó, ens trobem davant un danicisme.)
♦ kasta (o: vísa; o:stökkva) e-m út í ystu myrkur: #1. (útskúfa e-manatem[at]itzar algú, llançar algú a la damnació eterna (defenestrar algú, repudiar algú, bandejar algú, esp. en el si d'un grup)#2. (vísa e-u á bugengegar una cosa a passeig (rebutjar una cosa)
♦ kasta e-m í ystu myrkur: <LOC RELIGllançar algú a les tenebres de l'exterior
◊ bindið hann á höndum og fótum og varpið honum í ystu myrkur (τὸ σκότος τὸ ἐξώτερον, ἐκβάλετε αὐτὸν εἰς τὸ σκότος τὸ ἐξώτερον). Þar verður grátur og gnístran tanna: llavors el rei digué als servidors: «Lligueu-lo de mans i peus, i llanceu-lo a les tenebres de defora; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents
♦ reka e-n út í ystu myrkur: <LOC RELIGllançar algú a les tenebres de l'exterior
◊ margir munu koma frá austri og vestri og sitja til borðs með Abraham, Ísak og Jakob í himnaríki, en synir ríkisins munu út reknir í ystu myrkur (τὸ σκότος τὸ ἐξώτερον, ἐκβληθήσονται εἰς τὸ σκότος τὸ ἐξώτερον). Þar verður grátur og gnístran tanna: vindrà molta gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, però els fills del Regne seran llançats a les tenebres de defora; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents
◊ rekið þennan ónýta þjón út í ystu myrkur (τὸ σκότος τὸ ἐξώτερον, ἐκβάλετε εἰς τὸ σκότος τὸ ἐξώτερον). Þar verður grátur og gnístran tanna: i aquest servent inútil, llanceu-lo a les tenebres de defora: allà hi haurà els plors i el cruixit de dents

myrkur, myrk, myrkt <adj.>:
1. <GEN & FIGfosc -a, obscur -a<† & LITescur -a
◊ þá mælti Ægir: "Myrkt þykkir mér þat mælt at kalla skáldskap með þessum heitum. En hvernig kómuzt þér æsir at Suttungamiði?": aleshores l'Ægir li va dir: “Anomenar la poesia amb aquests termes em sembla una manera molt fosca de fer-ho. Però, digues-me, vosaltres, els ansos, com vau arribar a heure l'hidromel dels Suttungar?”
◊ hinar myrku miðaldir: la fosca Edat Mitjana
◊ myrk fortíð: un fosc passat
♦ myrkur í skapi: que amaga intencions obscures, tancat -ada i que va amb segones, que tè intencions tèrboles, que no és aigua clara en les seves intencions
◊ Þrándr seldi á leigu landit í Gǫtu mǫrgum mǫnnum ok tók leigu sem mesta, en hann réðsk til skips um sumarit ok hafði lítinn kaupeyri ok fór til Nóregs ok hafði bœjarsetu um vetrinn ok þótti jafnan myrkr í skapi. Þá réð fyrir Nóregi Haraldr gráfeldr: en Þrándr va arrendar les terres de Gata a molts d'homes i ho va fer per la renda més alta que va poder i a l'estiu va aparellar una nau i va salpar cap a Noruega, encara que amb poques mercaderies, i va passar-hi l'hivern a un mas. Tot el temps semblava dur-ne alguna d'amagada. En aquell temps regnava a Noruega el rei Haraldr gráfeldr
◊ Hjalti mælti: "Það mun eg sýna jafnan að eg er ekki myrkur í skapi. Njáll hefir beðið mig liðveislu. Hefi eg og í gengið og heitið honum mínu liðsinni. Hefir hann áður selt mér laun og mörgum öðrum í heilræðum sínum": en Hjalti els va dir: “us deixaré clar en tot moment que sóc transparent en les meves intencions. En Njáll em va demanar el meu suport. Jo hi vaig estar d'acord i li vaig prometre el meu ajut. En Njáll ja me n'ha donat la paga -a mi com a molts d'altres- amb els seus bons consells”
♦ fara eigi myrkt um e-ð: <LOC FIGdeixar les coses ben clares sobre una cosa, no deixar algú a les fosques sobre una cosa
◊ Halldór svarar: "Eg ætla að ekki þurfi að fara myrkt um það að þú munt kauplaust heim fara í kveld": en Halldór li va respondre: “crec que ja no cal continuar amagant-te que anit te n'aniràs a casa sense haver fet la compra de les meves terres”
♦ myrkur í máli: fosc -a [en la manera d'expressar-se], difícil d'entendre
♦ vera ekki myrkur í máli: dir una cosa francament i sense embuts
2. <RELIG & niðadimmurtenebrós -osa (totalment obscur & RELIG = infernal o diabòlic)

myrkva¹ <myrkva ~ myrkvum | myrkvaði ~ myrkvuðum | myrkvaðe-ð>:
1. <GENenfosquir una cosa, obscurir una cosa
2. (slökkva ljósdeixar a les fosques una cosa (apagar la il·luminació d'una cosa, p.e., una cambra, un carrer etc.)
◊ ég var dreginn inn í myrkvað herbergi: em van dur a una cambra que estava a les fosques
3. (byrgja ljósenfosquir una cosa (amagar la il·luminació d'una cosa, p.e., una cambra, els llums d'un cotxe etc. esp. durant la guerra)
4. (um sól & tungleclipsar una cosa (el sol la lluna & la lluna el sol)
♦ tunglið myrkvaði sólina: la lluna va eclipsar el sol

myrkva² <myrkvar | myrkvaði | myrkvaðimpersonal>:
fer-se fosc
♦ þá tók að myrkva: aleshores va començar a fer-se fosc
♦ þegar myrkva tók: quan va començar a fer-se fosc

myrkvast² <myrkvast ~ myrkvumst | myrkvaðist ~ myrkvuðumst | myrkvast>:
eclipsar-se
♦ sólin myrkvaðist: el sol es va eclipsar

myrkva·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
masmorra f (cast.), <† & LIT> tàvega f

myrkvi <m. myrkva, myrkvar>:
1. <GENfosca f, obscuritat f 
2. (sólmyrkvi, tunglmyrkvieclipsi m (de sol, de lluna)
3. (þétt dimm þokaboira f de puré de pèsols (broma molt espessa i fosca)
◊ Þormóður kvað nú Kolbrúnarvísur og snýr þeim erindum til lofs við Þórdísi er mest voru á kveðin orð að hann hafði um Þorbjörgu ort. Gefur hann nú Þórdísi kvæðið til heilla sátta og heils hugar hennar og ásta við sig. Og svo sem myrkva dregur upp úr hafi og leiðir af með litlu myrkri og kemur eftir bjart sólskin með blíðu veðri, svo dró kvæðið allan óræktarþokka og myrkva af hug Þórdísar og renndi hugarljós hennar heitu ástar gervalla til Þormóðar með varmri blíðu. Þormóður kemur þá jafnan í Ögur og hefir góðar viðtökur: en Þormóður llavors va cantar les estrofes de la Kolbrýr convertint en llaor de la Þórdís la major part de les estrofes que havia compost sobre la Þorbjörg. Després, va donar el poema a la Þórdís per a llur plena reconciliació i per a obtenir tot l'afecte i l'amor d'ella envers ell. I, així com la broma espessa s'aixeca de la mar i de primer es converteix en una broma tènue i finalment torna a sortir un sol lluent amb un temps de bonança, així també aquell poema va dispersar tot el descontent i ressentiment (órœktarþokkii tota la foscor del cor de la Þórdís i va fer córrer cap al Þormóður tota la claror de l'amor ardent del cor d'ella amb dolça calidesa. De llavors ençà, en Þormóður va anar sovint a ca l'Ögur i hi era ben rebut
◊ síðan ríðr Sigurðr ok hefir Gram í hendi ok bindr gullspora á fœtr sér. Grani hleypr fram at eldinum, er hann kenndi sporans. Nú verðr gnýr mikill, er eldrinn tók at œsask, en jǫrð tók at skjálfa. Loginn stóð við himin. Þetta þorði engi at gera fyrr. Ok var, sem hann riði í myrkva. Þá lægðisk eldrinn. En hann gekk af hestinum inn í salinn: tot seguit, en Sigurd es va calçar esperons d'or als peus, va desembeinar Gram i, amb ella a la mà, va esperonar el seu cavall. Quan en Grani va sentir els esperons, es va llançar contra les flames. Aleshores es va fer un gran bram quan el foc es va posar a cremar amb gran fúria i la terra a tremolar. Les flamarades arribaven fins al cel. Ningú abans no havia gosat intentar fer allò. Fou com si en Sigurd s'endinsés en una boira molt espessa i fosca i aleshores el foc es va anar apagant just al seu davant i [finalment,] ell va davallar del cavall i va entrar dins la sala.

myrk·viður <m. -viðar, -viðir>:
bosc tenebrós
◊ hún svarar: «Herra,» segir hún, «þetta it litla hús er mitt herbergi, en riddari Samson reið í burt öndverða nótt. En ef þér hafið ekki orðið varir við hann, þá veit ek eigi, hvert hann er riðinn. Eðr hversu kómuð þér hingat svá langt í þenna skóg ok svá mikinn myrkvið ok ókunnar leiðir, eðr fyrir hví ríðr þú um nætr, eða hvar er þitt náttból? Ok undrumst ek þess, at þér eruð hér svá snemma komnir. En riddari Samson sagði mér, at til þyrfti hálfan dag, áðr af kæmi þessum skógi»: ella li va respondre: "Senyor," li va dir, "aquesta caseta és el meu habitatge, però el cavaller Samson se n'ha anat a cavall a entrada de fosc. Si no l'heu vist, no sé on ha anat. Però digueu-me, com és així que heu arribat tan endins en aquest bosc, travessant aquesta forest tenebrosa tan gran i anant per camins desconeguts! per què cavalqueu de nit o on us allotgeu? També em meravella que hàgiu arribat aquí tan aviat: el sol no fa gaire que ha sortit i el cavaller Samson em va dir que calia mig dia d'aquí fins a sortir d'aquest bosc
♦ Myrkviður¹: <MITOLMírcvid m, bosc mític que separa Asgard d'Utgard, de manera anàloga com el bosc de Járnviðr o Iàrnvid separa Midgard d'Utgard. També cal considerar que siguem davant dues designacions del mateix bosc mitològic
◊ gulli keypta | léztu Gymis dóttur / ok seldir ţitt svá sverð; / enn er Múspells synir | ríða Myrkvið yfir, / veizt-a þú þá, vesall! hvé þú vegr»: “amb or feres comprar la filla d’en Gymir (= la Gerðr) i per or vengueres també la teva espasa; i quan els fills del Múspell travessaran a cavall el bosc de Myrcviðr (= el llòbrec bosc que separa el món dels tursos i ètuns del món dels déus), tu, miserable, llavors no sabràs pas amb què lluitar”
♦ Myrkviður²: <GEOGRla Selva Negra, regió del sud-oest d'Alemanya
♦ Myrkviður³: <GEOGRla Selva Negra, nom de diversos boscos històrics no localitzats
◊ Gormr konungr átti marga þræla en nǫkkurir af þrælum hans hǫfdu verit sendir til Holtsetu at kaupa þar vín ok fluttu þeir vínit á mǫrgum hestum. En er þeir fóru sunnan yfir skóg þann er Myrkviðr er kallaðr tóku þeir sér náttból á skóginum. Logn var veðrs. Um nóttina er þrælarnir vǫktu, heyrðu þeir barns grát í mǫrkina. En um morgininn er lýsa tók, fóru þrælarnir í mǫrkina at leita barnsins en skógrinn var bæði þrǫngr ok myrkr. At lyktum nálguðuz þeir barns grátinn. Þeir fundu þar barn sveipat líndúk. Dúkrinn var knýttr saman á brjóstinu. En er þeir leystu knútinn, váru þar í þrír gullhringar. Barnit var vafit undir í silkidúk, þat var sveinbarn hit fríðasta. Þeir tóku upp barnit ok hǫfðu með sér þar til er þeir fundu Gorm konung: el rei Gormr tenia nombrosos esclaus i [un cop,] alguns dels seus esclaus havien estat enviats a Holtseta a comprar-hi vi i el transportaven a dalt de nombrosos cavalls. En tornar del sud pel bosc que es diu la Selva Negra, van fer nit al bosc. No feia gens de vent. Ja de nit, quan els esclaus encara vetllaven, varen sentir els plors d'un infant en direcció cap a l'interior del bosc. I al matí, quan va començar a fer claror, els esclaus es van endinsar en el bosc i hi cercaren l'infant, encara que el bosc era espès i fosc. Finalment s'acostaren als plors de l'infant. Hi trobaren un infant embolcallat en draps (en el sentit mallorquí de la paraula). Els draps estaven fermats amb un nus damunt el pit. Quan varen desfermar el nus hi trobaren tres tumbagues d'or. Dessota dels draps, l'infant estava embolcallat en tela de seda. Era un ninet, el més agut i galanxó que un es pugui imaginar. Els esclaus varen aixecar l'infant i el se'n dugueren amb ells allà on hi havia el rei Gormr
◊ en er Styrbjǫrn kom við Svíþjóð, varð hann var við viðrbúning þann, er þar var fyrir; héldu þeir at landi, þar sem þeim þótti friðligast; þeir tóku at ryðja gǫtu í gegnum skóg þann, er Myrkviðr heitir, en þá váru menn gervir í mót theim, ok bǫnnuðu þeim ferð yfir skóginn. Styrbjǫrn gjǫrði þeim tvá kosti, at hann mundi brenna skóginn, nema þeim væri lofut ferð yfir hann. Eirekr konungr kaus, at þeir fœri yfir skóginn. Styrbjǫrn komst með lið sitt allt á Fýrisvǫllu; Styrbjǫrn brenndi skip þau ǫll, er hann hafði þangat haft, þvíat hann ætlaði at menn mundi þá síðr flýja, er engi var kostr í brott at komast: quan l'Styrbjǫrn va arribar a Suècia, va poder veure tots els dispositius ue hom hi havia preparat. Van atracar a l'indret de la costa que els va semblar més pacífic i començaren a obrir-se camí a través del bosc que es diu Myrkvid, però aleshores foren enviats alguns homes al seu encontre que li prohibissin el pas a través del bosc. L'Styrbjǫrn els va donar a triar entre cremar el bosc o donar-li permís de pas. El rei Eirekr els va permetre travessar el bosc i d'aquesta manera l'Styrbjǫrn va arribar amb tota la seva host a Fýrisvellir. L'Styrbjǫrn va cremar totes les naus amb què havia arribat a Suècia perquè era del parer que els seus homes no emprendrien la fuita tan fàcilment si no tenien cap opció (mitjà) per fugir
♦ Myrkviður4: <LITERla Forest Negra, la Selva Obscura, bosc mític esmentat a diferents monuments literaris
◊ vǫll léz ycr oc mundo gefa | víðrar Gnitaheiðar, / af geiri giallanda | oc af gyltom / stǫfnom, storar meiðmar | oc staði Danpar, / hrís þat iþ mœra, | er meðr Myrcvið kalla: [el rei Atli] va dir que també us donarà la planúria de la vasta Gnitaheiðr, [tropes] de llança brunzent i [naus] de proes daurades, grans joiells i els mercats (entenent staðir com a kaupstaðir) del Danpr ( = el riu Dniepr), així com la famosa forest que els homes anomenen Myrkviðr
◊ hrís þat it mæta, | er Myrcviðr heitir, / grǫf þá ina góðo, | er stendr á gǫto þióðar, / steinn þann inn fagra, | er stendr á stǫðom Danpar, / hálfar herváðir, | þær er Heiðrecr átti, / lǫnd oc lýða | oc liósa bauga": la magnífica forest que es diu Myrkviðr, la bona tomba que es troba arran del camí ral, el bell castell roquer que hi ha a les ribes del Danpar, la meitat de les armadures que tenia en Heiðrekr, les seves terres i gents, i braçalets lluents
◊ sem þessi herr kom saman, riðu þeir skóg þann, er Myrkviðr heitir, er skilr Húnaland ok Gotaland. En sem þeir kómu af skóginum, þá váru byggðir stórar ok vellir sléttir, ok á völlunum stóð borg ein fögr. En þar réð fyrir Hervör, systir Angantýs konungs, ok Ormarr, fóstri hennar; váru þau sett þar til landgæzlu fyrir her Húna, ok höfðu þau þar mikit lið: quan es va haver reunit aquest exèrcit, van travessar a cavall el bosc que es diu Myrkviðr i que separa la terra dels huns de la dels gots. I quan varen sortir del bosc, es varen trobar al davant vastes contrades habitades i camps plans i en aquests camps s'hi dreçava un bell castell. I el governava la Hervör, la germana del rei Angantýr, i l'Ormarr, el fóstrfaðir d'ella. Els havien apostat allà per defensar el país contra l'exèrcit dels huns i hi tenien una gran tropa
◊ meyiar flugo sunnan, | myrcvið í gǫgnom, / alvitr unga[r], | ørlǫg drýgia; / þær á sævarstrǫnd | settuz at hvílaz, / drósir suðrœnar, dýrt lín spunno: les donzelles, les joves alvitr (cf. Kuhn 1968³, pàg. 16: al-vitr (ags. æl-wiht) f. fremdwesen (die schwanenjungfrauen der Vkv.); vgl. Alvitr. Una altra interpretació del braquistiqui alvitr unga[r] fóra: omniscients, joves o totes sàvies, joves), travessaren volant Myrkviðr des del sud per fixar el destí. Les joves senyores del sud es varen posar a la vorera d'un llac per reposar-hi: fou allà on hi filaren el preciós fil de lli [del destí] (els cignes viuen a la vorera d'un corrent d'aigua dolça. Si les donzelles-cigne es comporten seguint llur natura de cigne, el mot sær s'ha d'interpretar com a llac o estany)

myrkvun <f. myrkvunar, myrkvanir>:
enfosquiment m, obscuriment m

myrra <f. myrru, no comptable>:
mirra f
◊ tak þér hinar ágætustu kryddjurtir, fimm hundruð sikla af sjálfrunninni myrru (ˈmor, mār-dəˈrōr: מָר-דְּרוֹר), hálfu minna, eða tvö hundruð og fimmtíu sikla, af ilmandi kanelberki (qinnāˈmōn - קִנָּמוֹן -, wə·qinnəmān-ˈbɛɕɛm: וְקִנְּמָן-בֶּשֶׂם) og tvö hundruð og fimmtíu sikla af ilmreyr (qāˈnɛh - קָנֶה -, ū·qənēh-ˈβoɕɛm: וּקְנֵה-בֹשֶׂם), og fimm hundruð sikla af kanelviði (qidˈdāh - קִדָּה -, wə·qidˈdāh: וְקִדָּה) eftir helgidómssikli og eina hín af olífuberjaolíu (ˈʃɛmɛn ˈzai̯t - שמן זית -, wə·ˈʃɛmɛn ˈzai̯t: וְשֶׁמֶן זַיִת): agafa les millors aromes, cinc-cents sicles de mirra que hagi fluït per ella mateixa; la meitat, és a dir, dos-cents cinquanta sicles, de cinamom aromàtic, dos-cents cinquanta sicles de canya aromàtica, cinc-cents sicles de càssia, segons el sicle del santuari, i un hin d'oli d'oliva
◊ ég kom í garð minn, systir mín, brúður, ég tíndi myrru mína og balsam. Ég át hunangsköku mína og hunangsseim, ég drakk vín mitt og mjólk. (Kór) Etið, vinir, drekkið, gjörist ástdrukknir: he entrat al meu jardí, germana meva, esposa, a collir la meva mirra i el meu bàlsam, a menjar la meva bresca i la meva mel, a beure el meu vi i la meva llet. (Chor) Mengeu, amics, beveu, embriagueu-vos d'amor (la versió islandesa, d'acord amb l'original, empra el pretèrit: he collit <...> he menjat <...> he begut)
◊ þeir gengu inn í húsið og sáu barnið og Maríu, móður þess, féllu fram og veittu því lotningu. Síðan luku þeir upp fjárhirslum sínum og færðu því gjafir, gull, reykelsi og myrru (σμύρνα, ζμύρνα, μύρρα: σμύρναν): entraren dins la casa, véren l'infantó i na Maria, sa mare, es prosternaren davant ell i l'adoraren; obriren després llurs tresors i li oferiren aquests presents: or, encens i mirra
♦ vín blandað myrru: vi mirrat, vi mesclat amb mirra
◊ þeir báru honum vín, blandað myrru, en hann þáði ekki: li donaren a beure vi mirrat, però no en prengué pas

myrru·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
mirra f (arbre Commiphora myrrha)

myrta <f. myrtu, myrtur. Gen. pl.: myrta o: myrtna>:
murtra f, murta f (Bal.(arbust Myrtus communis)

myrtur, myrt, myrt <adj.>:
assassinat -ada

myrtus·krans <m. -krans, -kransar>:
corona f de murtra

myrtus·viður <m. -viðar, -viðir>:
murtra f, murta f (Bal.(arbust Myrtus communis)

mysa <f. mysu, no comptable>:
<CULINxerigot m, serigot m (Mall., Men.
◊ konungur mælti þá: "Verri efni munu í vera. Maður þessi tók svo til orðs: "Við Sverðhús-Grani urðum saupsáttir í dag er hann vildi fjallskerða konu mína." "Þess get eg," sagði konungur, "að hann muni átt hafa við hirðmann minn, Skálp-Grana, því að skálpurinn er hús sverðsins. Mun hann hafa farið um herbergi að leita sér kvenna. Má vera að þá hafi fyrir orðið kona Narfa þessa. Sá er drykkur á Íslandi er mysa heitir. Er það allt eitt, mysa og saup og drykkur. Nú munu þeir hafa orðið missáttir. Hann sagði hann hafa viljað fjallskerða konu sína. Þar hefir hann viljað hvíla með henni því að þá er kallað að konur séu giljaðar en gilin eru fjallskörð. Þá kveðst hann stórkeralda hann í gegnum strábeygisauga. Það er rétt atkvæði, sáir eru þau keröld stór. Þá vitið þér að vindur heitir strábeygir en vindauga á húsum og hefir hann séð hann um glugginn á herberginu er þau hafa saman átt. "Þá langhúsaði eg konungur," sagði hann, "og þá langhúsaði hann." Rann heitir langt hús og hefir þá hvortveggi þeirra runnið. Mun hann hafa hlaupið með skemmuveggnum hart er hann hefir séð sameignina. Það mun Grani heyrt hafa. Má vera að þá hafi hann staðar látið nema athöfn þá er hann hafði. Mun hann þá hafa forðað sér. "Þá hreiðurballaði eg hann," kvað hann. Þá mun hann hafa eggjað hann að bíða því að egg er hreiðurböllur. "En hann marghrossaði við." En stóð hross heita og eru mörg saman jafnan. Mun hann þá hafa staðar numið. Þá kveðst hann fagurröggva hann "en hann skipskeggjaði við." Skikkjur eru þær á Íslandi er feldir heita. Er það ýmist kallað á feldinum röggur eða lagður. Nú mun hann hafa vikið svo til málinu að kalla lagð. Mun hann þá hafa lagt í gegnum hann er hann kveðst fagurröggva hann. "En hann skipskeggjaði við." Barð heitir á skipi. Þá mun hann barist hafa er hann var í fjörbrotunum. "Þá lynghnappaði eg hann undir skíðgarð einn," sagði hann, "skammt í braut." Byrður heitir lynghnappur og hefir hann þá borið hann undir skíðgarðinn. Þá kveðst hann hafa voðvirkt yfir hann síðan. Er það málsháttur á Íslandi að konur lúka vef. Mun hann þá hafa hulið hann. Nú vil eg," sagði konungur, "að þér leitið að þessum mönnum, bæði að hinum vegna og svo vegandanum": el rei aleshores va dir: "Rere aquestes paraules segur que s'hi deuen amagar pitjors coses que no sembla. Aquest home ha dit: "nosaltres dos, en Grani de la casa de l'espasa i jo, avui ens hem avingut de saup (cf. Baetke 1987⁴ p. 520: Kernmilch, Buttermilch. Per tant: saupsáttir = missáttir = desavinguts) perquè ell ha volgut obrir bretxa (Baetke 1987 no dóna pas entrada a aquest mot. Sembla una forma estrafeta de serða ‘cardar, boixar, barrinar’. Fjallskerða = gilja, glepja hana til samlags við sig, draga hana á tálar; o directament = serða, que en aquest cas equivaldria a nauðga ‘forçar’. Personalment, i atès el context, em decanto més per interpretar el mot com a forçar que no pas com a seduir) a la meva dona". "Endevino", va dir el rei,"que les deu haver tingudes amb el meu hirðmaðr en Grani Beina, perquè la beina és la casa de l'espasa. Segur que en Grani Beina deu haver anat pels albergs cercant-hi dones. És possible que llavors s'hi hagi topat amb la dona d'aquest Narfi. A Islàndia hi ha una beguda que es diu mysa. Mysa i saup i beguda són tot el mateix. Llavors es deuen haver desavingut o barallat. Ha dit que l'altre havia volgut fjallskerða la seva dona. Això vol dir que l'altre ha volgut jeure amb ella perquè es diu que les dones són giljaðar (seduïdes) i els gil (congostos) són fjallskǫrð (fjallskarð = gorja, pas estret entre muntanyes espadades). Tot seguit ha dit que ha granalfabiat (Baetke 1987 no dóna pas entrada a aquest mot. Stórt kerald significa ‘alfàbia grossa’. En Narfi encunya, a partir d'aquest substantiu, el verb stórkeralda ‘granalfabiar’. El plural stór kerǫld significa, si fa no fa, el mateix que el plural sáir del substantiu sár. Aquesta forma de plural recorda el participi de passat séðr i/o el supí sét del verb sjá ‘veure’. Ek stórkeraldaða = ek sá = he vist) l'altre a través de l'ull del vinclador de la palla (strábeygir = vinclador de la palla = vent. L'ull del vent = la finestra, perquè la finestra és l'ull de la casa a través del qual hi passa el vent). És una manera de dir correcta: els sáir són aquells kerǫld que són grossos i tots vosaltres sabeu que al vent hom l'anomena strábeygir, vinclador de la palla, i que hi ha ulls de vent o finestres a les cases, així que en Narfi ha vist en Grani per la finestra de l'alberg i llavors les han tingudes. Llavors ha dit: ‘aleshores vaig casalar, rei, i ell va casalar’ (Baetke 1987 no dóna pas entrada a aquest mot. El mot és encunyat a partir de langt hús ‘casal’). Un langt hús es diu rann (mot homòfon de rann ‘va córrer’) i per tant, cadascun d'ells deu haver corregut. En Narfi degué córrer fort al llarg de la paret de l'skemma quan va veure la lluita. En Grani ho degué sentir. És possible que en Narfi llavors li fes deixar allò que estava fent. Aleshores en Grani degué fugir. Després, en Narfi ha dit: ‘Aleshores el vaig niupilotar’ (Baetke 1987 no dóna pas entrada a aquest mot. És encunyat a partir de hreiðrball ‘pilota de niu’ o de hreiðrbǫllr ‘bola de niu’. Una pilota o bola de niu és un ou, que en norrè occidental antic és egg, mot semblant a eggja ‘esperonar, incitar’. Per tant: ek hreiðrballaða = ek eggjaða). Això vol dir que en Narfi el va instar a [aturar-se i] esperar-lo, perquè un egg, un ou, és un hreiðurböllur, una pilota de niu, a la qual cosa ‘[en Grani] es va mantcavallar’: una guarda o ramat de cavalls és un stóð, una eguada (el mot stóð ‘eguada’ és homòfon de stóð ‘va aturar-se’, pretèrit d'indicatiu de standa. Per tant: hann marghrossaði = hann stóð), i en un ramat de cavalls sempre n'hi ha molts de plegats. Això vol dir que en Grani llavors es degué aturar. Després, en Narfi ha dit que ell va bellcapotar en Grani (Baetke 1987 no dóna pas entrada a aquest mot. És encunyat a partir de fagr rǫggr ‘tofa de llana’ o de fagr rǫggvarfeldr ‘capot de burell tofut, capot de burell amb tofes de llana’. Un rǫggr ‘tofa de llana’ és un lagðr ‘íd.’, que en norrè occidental antic és homòfon del participi de pretèrit lagðr, lǫgð, lagt del verb leggja ‘clavar una llança, espasa etc.’. Per tant: ek fagrrǫggvaða hann = ek lagða hann til bana) i que ‘en Grani, però, va vaixellbarbar contra ell’ (Baetke 1987 no dóna pas entrada a aquest mot. És encunyat a partir de skip ‘nau, vaixell’ i skegg ‘barba’. L'skipskegg ‘barba de vaixell’ es podria dir també skipbarð ‘íd.’, ja que skegg i barð són sinònims, però skipbarð és un terme nàutic real que designava la proa esperonada d'un vaixell de guerra i aquest mot nàutic barð recorda les formes de pretèrit i les formes febles del participi de pretèrit dels verbs berja i berjask ‘lluitar; lluitar entre si etc.’. Per tant: hann skippskeggjaði við mik = hann barðisk við mik). Les skikkjur són a Islàndia els abrics que [aquí, a Noruega,] es diuen feldir. [De la llana amb què es folren aquestes peces d'abric] tant se'n diu rǫggr com lagðr. Això és que en Narfi s'hi devia estar referint a lagðr (interpreto la locució víkja málinu til e-s en el sentit de ‘auf etwas hinweisen, anspielen’). Per tant, quan en Narfi ha dit que va bellcapotar en Grani deu voler haver dit que el va travessar [amb la seva llança], i quan ha afegit que en Grani ‘, però, va vaixellbarbar contra ell’, deu voler haver dit que en Grani va lluitar contra ell mentre agonitzava, ja que l'skegg d'un vaixell es diu barð [que sona gairebé igual a barið o barizk]. Després ha dit: ‘llavors el vaig brucfeixar sota una tanca que hi havia a prop’ (Baetke 1987 no dóna pas entrada a aquest mot lyngknappa (Narfi) o lynghnappa (Haraldr). En Narfi encunya aquest mot a partir dels substantius lyng ‘bruguera’ -que hom emprava a la llar i que es tallava i s'hi duia en feixos- i hnappr ‘feix’ o knappr ‘pom’. Narfi empra la forma amb kn-, el rei, emperò, la forma amb hn-. En la interpretació del rei, el mot és equiparat semànticament al femení byrðr ‘somada, càrrega’, deverbal de bera ‘dur, portar’. Per tant: ek lynghnappaði hann = ek bar hann = el vaig portar com si fos una somada de bruguera). Un feix de bruguera o lynghnappr és una somada o byrðr, i per tant, això vol dir que en Narfi degué carregar-se a l'esquena el cos d'en Grani per deixar-lo a sota d'una tanca. Ja per acabar, en Narfi ha dit: ‘després, el vaig burell-obrar’, i aquesta és una locució de les islandeses per indicar que han acabat de teixir la tela. Això vol dir que degué [rematar la feina] tapant-lo. Vull", va dir el rei, "que ara mateix us poseu a cercar aquests homes, tots dos, el mort i el matador"

mysingur <m. mysings, no comptable>:
<CULINmysingur m, producte dolç, mena de crema de formatge, per untar, fet amb mysuostur , sucre i colorant de caramel

mysu·ostur <m. -osts, -ostar>:
<CULINmysuostur m, formatge m de xerigot de skyr, producte aformatjat, pastós, de color ros-caramel, fet a partir del xerigot de skyr
♦ norsk mysuostur: brunost m, també conegut amb els noms de gudbrandsdalsost i ekte geitost en noruec

¹ <n. mýs, mý. Gen. pl.: mýja; dat.pl.: mýjum>:
1. <GENmosquit m, moscard m (Mall., Men.
2. (rykmýtricotanípode m (qualsevol individu i gènere de la família dels Quironòmids, i de manera especial, el Trichotạnypous islandicus)
3. (bitmýmosca negra, rantell m (Gir.(qualsevol individu i gènere de la família dels Simúlids, i de manera especial, el Simulium vittatum)

² <n. mýs, mý>:
variant de my ‘mi f

mý·bit <n. -bits, no comptable>:
picada f de mosquit, picada f de moscard (Mall., Men.

mý·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
variant de mý ‘mosquit; tricotanípode; mosca negra’
♦ gera úlfalda úr mýflugu: <LOC FIGfer d'una puça un cavall (o: elefant), fer una muntanya d'un gra de sorra, fer grossa festa de petit sant

mýflugna·fælandi, -fælandi, -fælandi <adj.>:
repel·lent de mosquits (o: moscards, Mall., Men.) , que repel·leix els mosquits
♦ mýflugnafælandi net: mosquitera f
♦ mýflugnafælandi smyrsl <n.pl>crema f antimosquits, crema f repel·lent de mosquits
◊ ráðlagt að hafa með sér plástur, sárabindi, mýflugnafælandi smyrsl, sótthreinsandi lög og sólarvarnarkrem: és aconsellable de portar tirites, crema repel·lent de mosquits, líquid antisèptic i crema solar

mý·gulusótt <f. -gulusóttar, no comptable>:
<MEDfebre groga

mýkingar·efni <n. -efnis, -efni>:
suavitzant m (per a la roba)

mýkja <mýki ~ mýkjum | mýkti ~ mýktum | mýkte-ð>:
1. <GENestovar una cosa, ablanir una cosa, <LITamollir una cosa
♦ mýkja kverkarnar: <LOC FIGremullar-se la gola
2. (snertaentendrir una cosa (commoure, amorosir)
♦ e-ð mýkir hjarta e-s: una cosa entendreix el cor d'algú
3. <FIGalleujar una cosa, alleugerir una cosa
♦ mýkja sorg: alleugerir un dolor
♦ mýkja sorg e-s: mitigar el dolor d'algú

mýkri, mýkri, mýkra <adj.>:
comparatiu de → mjúkur, mjúk, mjúkt “suau, blan”

mýkt <f. mýktar>:
1. (mjúkleikitovor f, tovesa f, blanor f (Bal. (flonjor, mollesa)
2. (linleiki, fínleikisuavitat f (al tacte, p.e., de roba o pell)
3. (fimleikiagilitat f (flexibilitat, elasticitat)
♦ mýkt í hreyfingum: agilitat de moviments
4. (auðmýkthumilitat f (qualitat d'humil)

mýla <mýli ~ mýlum | mýldi ~ mýldum | mýlte-n>:
posar el cabestre a...
♦ mýla hest: posar el cabestre a un cavall

mýll <m. mýls, mýlar>:
1. (ullarlagðurbola f de llana (bolic de llana que es forma dins els budells d'una ovella a còpia de menjar, amb l'herba de la pastura, restes de llana. Al final sol acabar causant la mort de l'animal)
♦ éta ull og fá mýla í garnir: menjar llana i acabar tenint-ne bolics en els budells
2. <(lítill kúlulaga klumpur, köggullgrum m [rodó] (grumoll de forma arrodonida)

mýraberja·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
nabinera f d'aiguamoll (planta Vaccinium microcarpum syn. Oxycoccus microcarpus)

mýra·dúnurt <f. -dúnurtar, -dúnurtir>:
epilobi m palustre (planta Epilobium palustre)

mýra·finnungur <m. -finnungs,-finnungar>:
jonc cespitós, tricòfor cespitós (planta Scirpus caespitosus syn. Trichophorum caespitosum)

mýra·fjóla <f. -fjólu, -fjólur. Gen. pl.: -fjólna o: -fjóla>:
viola f d’aigua, viola f d’aiguamoll (planta Viola palustris)

mýra·fláki <m. -fláka, -flákar>:
extensió f palustre, contrada pantanosa, territori pantanós, regió pantanosa

mýra·kalda <f. -köldu, no comptable>:
<MEDmalària f, paludisme m

mýra·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
foc follet, foc fatu

mýra·rauði <m. -rauða, no comptable>:
(afbrigði af brúnjárnsteiniferro m palustre, ferro m dels pantans, crosta limonítica, torba ferruginosa, ferro m de torba (varietat de limonita)

mýrar·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
variant de mýraljós ‘foc fatu’

mýra·sauðlaukur <m. -sauðlauks, -sauðlaukar>:
jonc m palustre (planta Triglochin palustris)

mýra·sef <n. -sefs, no comptable>:
jonc alpí (planta Juncus alpinus)

mýra·skúfur <m. -skúfs, -skúfar>:
jonc cespitós, tricòfor cespitós (planta Scirpus caespitosus syn. Trichophorum caespitosum) (mýrafinnungur)

mýra·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
herba blanca, fetgera blanca, hepàtica blanca (planta Parnassia palustris)

mýra·stör <f. -starar, -starir>:
càrex negre (planta Carex goodenoughii syn. Carex nigra subsp. nigra)

mýr·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:
equiset m palustre, cua f de cavall d'aiguamoll (planta Equisetum palustre)

mýri <f. mýrar, mýrar>:
aiguamoll m

mýri·snípa <f. -snípu, -snípur. Gen. pl.: -snípna o: -snípa>:
becadell m, bequeruda f (Val.), cegall m (Bal.), cabassell m (Mall.), becassina m (Men.) (ocell Gallinago gallinago) (hrossagaukur)

mýr·lendur, -lend, -lent <adj.>:
pantanós -osa

Mýrmídóni <m. Mýrmídóna, Mýrmídónar>:
<HISTmirmídon m, mirmídona f (Μυρμιδών, Μυρμιδόνες ~ Μυρμιδόνας)
◊ ráddu mildíngr, Mýrmídónum, haldandi heim hafskipum á þínum ok þegnar þínir fylgi: torna a casa amb els teus vaixells marins i que t'hi acompanyin els teus guerrers; governa-hi [allà], cabdill generós, els mirmídons
◊ mundu at hertjöldum Mýrmídóna árna, ok skjótum skipum niðr: i així és com farien camí cap a les tendes dels mirmídons i llurs naus rabents
◊ sárt mundi kveina siklíngr aldinn Peleifr víst inn prúðfákvaldi, ráðgjafi ríkr röskra lýða, mæríngr málsnjall Mýrmídóna: el vell rei Peleu de ben segur que se'n doldria acerbament, el senyor de cavalls d'elegant silueta, el puixant conseller d'homes braus, l'eloqüent cabdill dels mirmídons
◊ þá til búða ok báru dýra komu mildíngar Mýrmídóna: aleshores els prínceps van arribar a les ones i a les tendes dels estrenus mirmídons
◊ ...en <...> Hektor ágætr [burr Brjáms ins böðvísa] á fram sækir meginbúðum at Mýrmídóna, ok stafnbognum stála hreinum: ...[no pas abans] que l'Hèctor, fill excel·lent de Príam l'hàbil en el combat, no penetri, en el seu atac, fins a les tendes dels mirmídons i fins als lluents peus de roda de llurs naus
◊ þá hann samt sendi, siklíngr, þik; árni með þèr aðrir ýtar Mýrmídóna, ef þú Danáum dýrum mættir lið ok ljá at leiki sverða: que aleshores, i a despit de tot, t'hi enviï a tu, rei; i, [per] si poguessis també prestar ajut als estrenus dànaus en el ball de les espases, que hi vagin amb tu els homes dels mirmídons que encara restin

mýrr <f. mýrar, mýrar>:
<variant arcaica de → mýri “aiguamoll”

mýs:
nom. & ac. pl. de → mús “ratolí”

mýta <f. mýtu, mýtur. Gen. pl.: mýta>:
mite m (goðsögn)

Mý·vatn <n. -vatns, no comptable>:
<GEOGRMývatn m, un dels grans llacs d’Islàndia, en el nord-est de l'illa

mývatns·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
*pixallits boreal, *dent f de lleó boreal, *dent f de lleó del Mývatn  (planta Taraxacum septentrionale)

mýþa <f. mýþu, mýþur. Gen. pl.: mýþa>:
mite m (goðsögn)

mæddur, mædd, mætt <adj.>:
1. (lúinn, þreytturretut -uda [de cansament], fatigat -ada (extenuat)
2. (áhyggjufullur, órólegur, kvíðinncapficat -ada, preocupat -ada (neguitejat, angoixat)
♦ vera mæddur yfir e-u: estar capficat per una cosa
3. (sorgmæddur, raunamæddurafligit -ida, capcot -a (molt trist, esmarrit, apenat, desolat)
◊ en á meðan vér erum í tjaldbúðinni, stynjum vér mæddir, af því að vér viljum ekki afklæðast, heldur...: car, mentre vivim dins aquesta tenda, gemeguem apesarats, ja que no voldríem despullar-nos, ans...

mæða¹ <f. mæðu, no comptable>:
1. (erfiði, stritfatics m.pl, penes f.pl (afanys, penalitats, treballs)
◊ þá hvarf ég að því að láta hjarta mitt örvænta yfir allri þeirri mæðu (kāl־ˌhɛ-ʕāˈmāl, כָּל-הֶעָמָל), er ég hafði átt (ʃɛ-ʕāˈmaltī, שֶׁעָמַלְתִּי) í undir sólinni. Því að hafi einhver unnið starf sitt með hyggindum, þekking og dugnaði, verður hann að selja það öðrum í hendur til eignar, sem ekkert hefir fyrir því haft. Einnig það er hégómi og mikið böl. Hvað fær þá maðurinn fyrir allt strit sitt og ástundun hjarta síns, er hann mæðist í undir sólinni? Því að allir dagar hans eru kvöl, og starf hans er armæða. Jafnvel á næturnar fær hjarta hans eigi hvíld. Einnig þetta er hégómi: i llavors vaig decidir fer que el meu cor es desesperés per tots els afanys en què m'havia afanyat sota el sol. Car, si un hom ha fet el seu treball amb seny i amb habilitat i amb destresa, [tanmateix, en morir] haurà de deixar el seu cabal a un altre que mai no hi ha treballat! També això és vanitat i un gran desastre. Car, què en té l'home de tots els seus esdernecs i dels fatics del seu cor, amb què s'ha afanyat i treballat sota el sol? Car, tots els seus dies no són més que dolor i els seus treballs só misèria: fins i tot de nit el seu cor no té repòs, i això, també és vanitat
♦ eftir langa mæðu: després de grans fatics, després d'una llarga malaltia (fórmula eufemística indicant la mort d'algú com a conseqüència d'un càncer)
2. (erfiðleikar[grans] dificultats f.pl (entrebancs, obstacles)
3. (þraut, rauntribulacions f.pl, neguits m.pl (trasbalsos, angoixes, [grans] maldecaps, [gran] preocupació, proves, contrarietats)
◊ já, þá munt þú gleyma mæðu þinni (ʕāˈmāl, עָמָל), þú munt minnast hennar sem vatns, er runnið er fram hjá: sí: llavors oblidaràs les teves penes, te'n recordaràs com d'aigua que ja ha passat
◊ ég mátti eigi næðis njóta, eigi friðar, eigi hvíldar, þá kom ný mæða (ˈroɣɛz, רֹגֶז): no he pogut tenir ni tranquil·litat, ni pau, ni repòs, que un nou neguit s'és emparat de mi
◊ því að óhamingjan vex ekki upp úr moldinni, og mæðan (ʕāˈmāl, עָמָל) sprettur ekki upp úr jarðveginum. Nei, maðurinn fæðist til mæðu (lə-ʕāˈmāl, לְעָמָל), eins og neistarnir fljúga upp í loftið: car, l'infortuni no surt pas de la pols, ni el patiment no neix de la terra: no, l'home neix per sofrir com la guspira per volar en l'aire
◊ þeir ganga þungaðir með mæðu (ʕāˈmāl, עָמָל) og ala ógæfu, og kviður þeirra undirbýr svik: conceben el mal i infanten l'infortuni, i llur ventre prepara la traíció
◊ þeim mætir engin mæða (ba-ʕăˈmal, בַּעֲמַל) sem öðrum mönnum, og þeir verða eigi fyrir neinum áföllum eins og aðrir menn: no passen penalitats com els altres homes, ni pateixen calamitats com els altres mortals
◊ ævidagar vorir eru sjötíu ár og þegar best lætur áttatíu ár, og dýrsta hnossið er mæða (ʕāˈmāl, עָמָל) og hégómi (wā-ˈʔāwɛn, וָאָוֶן), því að þeir líða í skyndi og vér fljúgum burt: els dies de la nostra vida fan setanta anys, i vuitanta anys a tot estirar: i l'objecte més preuat i valuós que en traiem són neguits i vanitat, car s'escolen de pressa, i ens n'anem volant
◊ Þú gefur gaum að mæðu (ʕāˈmāl, עָמָל) og böli  (wā-ˈχaʕas, וָכַעַס) til þess að taka það í hönd þína: pares esment en les penes i desgràcies, per prendre-les a les teves mans
◊ þeir sem sátu í myrkri og niðdimmu, bundnir eymd og járnum, af því að þeir höfðu þrjóskast við orðum Guðs og fyrirlitið ráð Hins hæsta, svo að hann beygði hug þeirra með mæðu (bɛ-ʕāˈmāl, בֶּעָמָל), þeir hrösuðu, og enginn liðsinnti þeim: els qui vivien captius en les tenebres i la foscor més absoluta, lligats en la misèria i les cadenes, per tal com s'havien rebel·lat contra les paraules de Déu i menyspreat el consell de l'Altíssim: ell doblegà llur cor amb sofriment; sucumbiren i ningú no els va socórrer
◊ hollur er svefninn þeim sem matast í hófi, hann rís árla skýr í kolli. Andvökumæðu (πόνος ἀγρυπνίας), kveisustingi og magaþrautir fær sá sem etur yfir sig: el son del qui menja amb moderació és saludable: es lleva de matí amb l'esperit clar. Els neguits de l'insomni, els vòmits i els còlics de ventre són per l'intemperant en el menjar
4. (mótlæti, böladversitat f, infortuni m (calamitat, desgràcia)
5. (armæða, eymdmisèria f (gran pobresa)
◊ þótt hann hafi allsnægtir, kemst hann í nauðir, allt magn mæðunnar (ʕāˈmēl, עָמֵל) kemur yfir hann: encara que nedi en l'abundància, passarà misèria; el desastre, amb tota la seva força, caurà sobre ell
6. (sorg, hryggðaflicció f (esmarriment, gran pena, gran desconsol)
◊ minnstu eymdar minnar og mæðu (zəχār־ʕānəˈʝī, זְכָר-עָנְיִי), malurtarinnar og eitursins: tingues present la meva misèria i la meva desolació, l'absenta i el verí
◊ vitur sonur gleður föður sinn, en heimskur sonur er móður sinni til mæðu (tūˈɣaθ, תּוּגַת): el fill savi alegra son pare; el fill nici és la tristesa de sa mare
◊ drekki hann og gleymi fátækt sinni og minnist ekki framar mæðu sinnar (wa-ʕămāˈl-ō, וַעֲמָלוֹ): que begui i oblidi la seva pobresa i no se'n recordi de la seva pena (o: sofriments)
◊ sá sem getur af sér heimskingja, honum verður það til mæðu (lə-tūˈɣāh, לְתוּגָה), og faðir glópsins fagnar ekki: qui engendra un beneit, l'engendra per a la seva tristesa! No té alegries el pare d'un enze
◊ hann hefir tálgað af mér hold mitt og hörund, brotið sundur bein mín, hlaðið hringinn í kring um mig fári og mæðu (ū-θəlāˈʔā, וּתְלָאָה), hneppt mig í myrkur eins og þá sem dánir eru fyrir löngu: m'ha llevat la carn i la pell, m'ha trencat els ossos, ha bastit tot al meu voltant una tanca de verí i dolor, m'ha tancat en les tenebres com els qui són morts de ja fa temps
◊ hví kom ég af móðurlífi til þess að þola strit (ʕāˈmāl, עָמָל) og mæðu (wə-ʝāˈɣōn, וְיָגוֹן) og til þess að eyða ævinni í skömm?: per què he sortit del ventre de ma mare més que per patir treballs i patiments, i per maltudar la meva vida en la vergonya?
◊ hinir endurkeyptu Drottins hverfa aftur og koma fagnandi til Síonar, eilíf gleði fer fyrir þeim, fögnuður og gleði fylgja þeim en sorg (ʝāˈɣōn, יָגוֹן) og mæða (wa-ʔănāˈħāh, וַאֲנָחָה) flýja: els rescatats de Jahvè tornaran, vindran a Sió fent crits de joia, una alegria eterna coronarà llurs caps; els acompanyaran el goig i l'alegria, i el dolor i els gemecs hauran fugit
7. (dapurleikidecandiment m, malenconia f (prostració anímica, llangor, gran tristor)
◊ svo er illmennið sem ber yfirbragð mæðu (μελανίᾳ), en innra er það fullt svika: hi ha el dolent que camina amb el cap cot de tristesa, però el seu interior és ple de falsedat i engany

mæða² <mæði ~ mæðum | mæddi ~ mæddum | mætte-n>:
1. <e-n>: (þreytadeixar algú sense alè, fatigar algú (esgotar-lo físicament, deixar-lo exhaust)
2. <e-n>: (gera móðandeixar algú sense alè (fer-lo esbufegar per l'esforç, deixar-lo panteixant)
3. <e-n>: (valda erfiði, áhyggjumcapficar algú (causar-li maldecaps)
4. <á e-m>: (íþyngjadescansar sobre les espatlles d'algú (pesar sobre algú, carregar-lo, aclaparar-lo)
◊ það mæðir allt á mér: jo sóc el qui en suporta tot el pòndol (o: m'he d'encarregar de tot personalment, he de carregar amb el pes de tota la responsabilitat jo
◊ ofan á allt annað bætist það, sem mæðir á mér hvern dag, áhyggjan fyrir öllum söfnuðunum: sense comptar-hi la resta: cada dia m'assetgen les preocupacions que em donen totes les esglésies
5. <♦ e-n mæðir blóðrás: <LOC FIGalgú sagna fortament (o: sagna abundosament
◊ manninn mæddi blóðrás: l'home sagnava copiosament
6. <impers.♦ hér mæðir á: <LOC FIGaquí hi fa molt de vent 

mæðast <mæðist ~ mæðumst | mæddist ~ mæddumst | mæðst>:
1. (verða móðurquedar sense alè (perdre l'alè a causa de l'esforç físic fet)
2. (þreytastquedar exhaust -a (fatigar-se molt)
◊ sem mærin kenndi at hann møddisk, þá...: quan la noia se'n va adonar que el cansament s'anava emparant d'ell...
3. (verða þjakaður, hryggjastafligir-se (esmarrir-se, contristar-se)
◊ en hann frelsaði Lot, hinn réttláta mann, er mæddist af svívirðilegum lifnaði hinna guðlausu: i en canvi, va alliberar Lot, el just, que estava profundament afligit per la conducta disbauxada dels impius
4. <yfir e-u>: <FIGgemegar per una cosa (queixar-se molt i fort per una cosa)

mæðgin <n.pl mæðgina>:
1. (móðir og sonurmare i fill
◊ biskup fer ţađan til Öxarfjarđar og heimtir ţar tíundarhvali ađ mörgum mönnum og drógust ţar saman föng mikil, hvalur og slátur. Er ţađ fćrt á Skinnastađi og ţar upp fest. Þar bjuggu þau mæðgin, Jón og Guðleif. Kom biskup þar að jólaföstu með lið sitt og var þar mjög til langaföstu. Voru þá upp gengin föngin og ætluðu bændur að þá mundi sest á þeirra kostnað og kurruðu þeir illa. Fór biskup þá af Skinnastöðum og vestur yfir Jökulsá: d'allà, el bisbe es va dirigir a l'Öxarfjörður i hi va reclamar a molta de gent el delme en carn de balena. S'hi va aplegar una gran quantitat de provisions tant en carn de balena com de xai. Hom les portà a Skinnastaðir on les hi emmagatzemà, deixant-les-hi penjades. Allà hi vivien en Jón i la Guðleif, mare i fill. El bisbe hi va arribar a l'advent amb el seu seguici i hi restà molt de temps, fins a tocar quaresma, quan les provisions es varen exhaurir i els bændur, tement que el bisbe i els seus homes volguessin viure a llur costa, van començar a rondinar de mala manera. Aleshores el bisbe va abandonar Skinnastaðir i es va dirigir a l'oest, passant a l'altra banda del riu Jökulsá
◊ bjóst hann þá til ferðar og skildu þau mæðgin með kærleikum: aleshores es va aparellar per a partir i després, mare i fill es varen acomiadar afectuosament
2. (móðir og synirmare i fills
◊ þau mæðgin öll saman, Þorbjörg, Jökull og Einar, keyptu að Kjölvöru og gáfu henni til hundrað silfurs að hún skyldi fyrirkoma þeim bræðrum Víglundi og Trausta með einhverjum gerningum eftir því sem hún sæi ráð til: la Þorbjörg, juntament amb els seus fills Jökull i Einar, mare i fills, tots ells plegats, van fer un tracte amb la Kjölvör i li donaren cent monedes d'argent perquè matés els germans Víglund i Trausti amb qualssevol mitjans de màgia que considerés oportuns

mæðgur <f.pl mæðgna>:
1. (móðir og dóttirmare i filla
2. (móðir og dæturmare i filles

mæði <f. mæði, no comptable>:
panteix m, fatic m (manca o pèrdua d'alè per esforç físic & i per estar massa enfeinat)
◊ honum svalaði er hann hratt af sér mæðinni: quan l'acalorament (a conseqüència de l'esforç de la fugida a cavallli va espassar, va tenir fred
♦ kasta mæðinni<GEN & FIGprendre's un respir, recobrar alè

mæði·lega <adv.>:
1. feixugament, penosament, amb dificultat
♦ varpa  (o: blása) mæðilega<LOCsospirar profundament
◊ eptir þat skilja þeir, ok dvelsk Hákon þar í byggðinni; ok at liðnum þremr nóttum fór hann at finna vísendamann; var hann þá í húsi nokkuru einn saman ok varpaði mœðiliga ǫndinni, er hann gekk inn; strauk hendinni um ennit, sagði, at hann hefði myklu til kostat, áðr hann yrði þeirra hluta viss, er hann skyldi forvitnask. Hákon kvezk þá heyra vilja sín forlǫg: després, s'acomiadaren. En Hákon va romandre allà a la contrada i, passats tres dies, va anar a veure el vísindamaðr. Aquest es trobava tot sol en una casa i va sospirar profundament quan en Hákon hi va entrar; després, es va fregar el front amb la mà i li digué que li havia costat molt d'esforç abans no havia arribat a saber les coses que ell, en Hákon, havia de conèixer. En Hákon li va dir que volia sentir quin seria el seu destí
◊ og eftir þetta rís Þrándur af stólinum og varpar mæðilega öndunni og mælti: "Nú megi þér sjá hvað þessum mönnum hefir að bana orðið: Einar hefir látist fyrst og kalið í hel, eða drukknað, er hann var þeirra kraftaminnstur; þá mun Þórir hafa látist þar næst, og mun Sigmundur hafa flutt hann og dasast mest á því, en Sigmundur mun hafa komist á land máttlítill, og munu þessir menn hafa drepið hann, er oss sýndist hann blóðugur og höfuðlaus": i després d'això, en Þrándur es va aixecar de la cadira, va sospirar profundament i va dir: “ara podeu bé veure quina ha estat la causa de la mort d'aquests homes: l'Einar va morir primer i va morir de fred o bé anegat, ja que era el menys fort d'ells; després degué morir en Þórir i en Sigmundur el degué portar fins a quedar-ne totalment exhaust, però[, tanmateix,] en Sigmundur, per més que amb poques forces, degué arribar a terra i aquests homes, que ens el varen mostrar ensangonat i decapitat, el degueren matar”
◊ konungrinn lét nú líf sitt. En Guðrún blæs mœðiliga ǫndunni. Þat heyrir Brynhildr ok hló, er hon heyrði hennar andvarp: el rei llavors va expirar. La Guðrún es va posar a sanglotar i sospirar sorollosament. La Brynhildr ho va sentir i, quan va sentir els sospirs de la Guðrún, va riure
◊ hún settist þá upp og hvarf til hans og blés við mæðilega og mælti: immediatament es va incorporar en el llit i el va abraçar sospirant profundament i li va dir...
◊ jarl íhugar nú ok þykkist vita, at hann muni ofrliði borinn, rétti fram höndina ok festi konungi dóttur sína. Skyldi hún sitja í festum þrjá vetr. Snýr konungr þegar í brott ok ríðr heim, unandi vel við sína ferð. Jarl er eftir ok unir heldr lítt við sinn hlut, stendr upp ok gengr til skemmu Ásu, settist niðr ok blés mæðiliga: el iarl llavors va reflexionar i arribà a la conclusió que sucumbiria davant aquella superioritat de forces, així que va allargar la mà i va prometre la seva filla al rei. El prometatge havia de durar tres anys. El rei partí immediatament de tornada cap al seu país, satisfet del resultat del seu viatge. El iarl restà al seu lloc, més aviat poc satisfet amb la part que li havia pertocat. Es va aixecar, va anar a la skemma de l'Ása, s'hi va asseure i va sospirar profundament
◊ þar er nú til at taka, at Svipr karl er. Hann vaknar einn tíma af svefni sínum ok blæss mæðiliga ok mælti til sona sinna: ara cal que tornem al vell Svipr. Es desperta un moment del seu son i sospira profundament i diu als seus fills
2. (þreytt, þreytulegafatigadament, cansadament (amb cansament)
◊ karl vaknar ok heldr mæðiliga ok sér nú enn, at skjótt muni verða til ráða at taka: el vell es desperta i ho fa més aviat cansadament i veu de nou que cal prendre una decisió peremptòriament
◊ fóru þeir nú leið sína, til þess er þeir hittu konunginn. Sat hann undir drykkjuborðum at kveldmáltíð. Vilhjálmr kvaddi konunginn ok lét mjök mæðiliga. Allir menn í höllinni urðu ókvæða við þeira aftrkvámu: llavors varen prosseguir llur camí fins que trobaren el rei. Aquest seia a taula sopant. En Vilhjálmr va saludar el rei i va parlar amb veu de molt cansat. Tots els homes que hi havia a la höll varen quedar sense paraula davant llur retorn

mæði·legur, -leg, -legt <adj.>:
<variant antiquada de → mæðulegur, -leg, -legt “penós -osa”
◊ þat gekk til svá sama dag sem erkibiskup vár bráðlátinn, at eptir completorium síð um kveld, sem brœðr hugðusk at fara til svefns, ok þeir hǫfðu enn eigi spurt af hans annláti, þá kom hryggilig rǫdd af altarishorninu, svá talandi með lágri ok mœðiligri raust: "Sora, Sora, pro me, supplex precor, ora!" Þat er skilningr þessara orða, at rǫddin biðr lifnaðinn mjúkliga minnask sín í augliti Guðs: el mateix dia que l'arquebisbe moria de mort sobtada, es va esdevenir que, tard a la nit, després de les completes, quan els frares, que encara no havien estat ennovats de la seva mort, ja pensaven en anar a dormir, es va sentir una veu trista d'un cornaló de l'altar [major] que deia fluixet i planyívolament: "Sora, Sora! pro me, supplex precor, ora! - Sorö, Sorö! t'ho demano tot humilment: prega per mi!" La interpretació d'aquestes paraules és que la veu demanava humilment a la comunitat [monacal de Sorö] que se'n recordessin d'ell [quan es trobessin] en presència de Déu (és a dir, que intercedissin per la seva ànima condemnada quan ells, en morir, se salvessin; altrament, cal entendre que el mal arquebisbe demana als frares que preguin per ell davant Déu el dia del Judici Final)
♦ mæðilegt andvarpun profund sospir
◊ hann leitar þar ráðs við sína menn, hvat nú skal at hafask. Dǿma þeir þar allir saman í hryggum hug um hamingjutjón sitt ok þat mikla slag. Síðan er Darius konungr fǽr af sér hrundit mǿðiligum andvǫrpum harmþrungins hugar, lítr yfir lið þat, er Grikkir hǫfðu leift honum ok mǽlir svá...: s'aconsellà amb els seus homes sobre què s'havia d'emprendre llavors. Tots plegats van sospesar, amb l'esperit contristat, la pèrdua de Fortuna i aquell gran revés [sofert]. Després que el rei Darius va deixar anar alguns sospirs profunds del seu cor aclaparat de dolor, repassà amb la mirada les tropes que els grecs li havien deixat, i parlà d'aquesta manera...

mæðinn, mæðin, mæðið <adj.>:
que perd fàcilment l'alè

mæði·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<MEDadenomatosi ovina, pneumònia progressiva ovina, visna-maedi m

mæðra·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la mare

mæðra·dauði <m. -dauða, no comptable>:
<MEDmortalitat materna

mæðra·dánartíðni <f. -dánartíðni, no comptable>:
<MEDmortalitat materna

mæðra·laun <n.pl -launa>:
subsidi m per maternitat, subsidi que es paga a mares que viuen totes soles i tenen a llur càrrec almenys dos fills menors de divuit anys

mæðra·veldi <n. -veldis, -veldi>:
matriarcat m

mæðraveldis- <en compostos>:
matriarcal

mæðraveldis·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, -þjóðfélög>:
societat f matriarcal

mæðu·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de neguits, dia m d'infortuni (o: d'adversitat)
◊ hví skyldi ég óttast á mæðudögunum (b-īˈmēj ˈrāʕ, בִּימֵי רָע), þá er hinir lævísu óvinir mínir (ʕăqēˈβa-j, עֲקֵבַי) umkringja mig með illsku (ʕăˈwōn, עֲו‍ֹן), þeir sem reiða sig á auðæfi sín (ʕal־ħējlā-m, עַל-חֵילָם) og stæra sig af sínu mikla ríkidæmi (ū-βəˈrōβ ʕāʃərām, וּבְרֹב עָשְׁרָם)per què hauria de témer els dies d'adversitat, quan els meus pčrfids enemics, que confien en llur cabal i es jacten de llur gran riquesa, m'hi envolten amb llur iniquitat?
◊ sæll er sá er gefur gaum að bágstöddum, á mæðudeginum (bə-ˈʝōm rāˈʕāh, בְּיוֹם רָעָה) bjargar Drottinn honum: benaurat el qui para esment en els desvalguts: en dia d'infortuni Jahvè el salvarà
◊ Jerúsalem minnist á eymdardögum sínum (ʝəˈmēj mərūˈδɛjhā, יְמֵי מְרוּדֶיהָ) og mæðudögum (ʝəˈmēj ʕānəˈʝāḥ, יְמֵי עָנְיָהּ) allra kjörgripa sinna, er hún átti forðum daga: en els dies de la seva aflicció i la seva misèria Jerusalem se'n recordà de totes els béns preciosos que havia tingut en temps antics

mæðu·dalur <m. -dals, -dalir>:
vall f de dolor, vall f d'aflicció
◊ og ég gef henni þar víngarða sína og gjöri Mæðudal (wə-ʔɛθ־ˈʕēmɛq ʕāˈχōr, וְאֶת-עֵמֶק עָכוֹר) að Vonarhliði, og þá mun hún verða eftirlát eins og á æskudögum sínum og eins og þá er hún fór burt af Egyptalandi: i allà li tornaré les seves vinyes i faré d'Émeq Acor, -la Vall d'Acor, la Vall del Patiment-, una Porta d'Esperança; i allà tornarà a ésser-me submisa com en els temps de la seva joventut, i com en el dia de la pujada de la terra d'Egipte

mæðu·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (erfiður, torveldurfeixuc -uga, penós -osa (difícil)
2. (hryggilegurtrist -a (fet: lamentable, deplorable, tràgic)
3. (sorgbitinn, hryggurafligit -ida (persona: contristat, abatut)

mæðu·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (erfið[leg]ur, torveldur & aumlegurfeixuc -uga, penós -osa (difícil, fatigós, treballós & que causa pena)
2. (þreyttur, þreytulegurfatigat -ada, cansat -ada (esp. en l'expressió de la cara o la mirada, en el posat)
3. (hryggilegur, sorglegurabatut -uda (trist)
♦ mæðulegur á svip[inn]: amb un posat trist
4. (uppgefandi, uppgefinnresignat -ada, descoratjat -ada (que admet la derrota en una cosa, que ha perdut el coratge per continuar lluitant)

mæðu·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m de tribulacions
◊ eins og þræll, sem þráir forsælu, og eins og daglaunamaður, sem bíður eftir kaupi sínu, svo hafa mér hlotnast mæðumánuðir (ʝarħēj־ˈʃāw, יַרְחֵי-שָׁוְא) og kvalanætur (wə-lējˈlōθ ʕāˈmāl, וְלֵילוֹת עָמָל) orðið hlutskipti mitt: talment un esclau que anheli l'ombra, talment un jornaler que esperi el seu jornal, així m'han tocat a mi mesos de dolor i les nits de sofriments s'han convertit en la meva sort

mæður:
nom. & ac. pl. de → móðir “mare”

mægð <f. mægðar, mægðir. En la llengua moderna, empr. hab. en pl.>:
emparentament m (fet d'esdevenir, per casament, parent polític d'algú)
◊ mægð gat ek mikla - má-k-a-k því leyna -, / kono váliga, kná-k-a ek þess nióta; / hliótt áttom sialdan, síz komt í hendr ossar, / firrðan mik frændom, fé opt svikinn; / sendoð systr Helio, slíks ek mest kennomk": m'he casat amb una dona de gran parentela, no ho puc amagar, [però] no puc alegrar-me'n, [car] la dona que tinc és una dona temible. Rares vegades [tu i jo] hem tingut un moment de pau des que em fores lliurada per esposa, [tu m'has] allunyat dels meus parents, [tu has] balafiat sovint el meu cabal i, el que més sento: tu enviares ma germana a Hel
◊ fjórir váru vér brœðr, ok em ek nú einn eptir. Ek hlaut mikla mægð, ok hugða ek mér þat til frama. Konu átta ek væna ok vitra, stórlynda ok harðúðga, en ekki má ek njóta hennar vizku, þvíat sjaldan váru vit sátt. Þér hafið nú drepit marga mína frændr, en svikit mik frá ríkinu ok fénu, ráðit systur mína ok þat harmar mik mest: érem quatre germans i ara ja només quedo jo tot sol. Puixants cunyats vaig heure i creia que a major profit i avantatge meus. La dona que em fou lliurada com a esposa era bella i llesta, magnànima i de cor fort, però no he pogut fruir de la seva saviesa perquè poques vegades tu i jo hem estat avinguts. Vós[, esposa meva,] heu mort molts dels meus parents i m'heu desproveït de regne i fortuna, i el que més mal em fa: vós vau occir ma germana

mægður, mægð, mægt <adj.>:
emparentat -ada (per via de matrimoni)

mægjast <mægist ~ mægjumst | mægðist ~ mægðumst | mægst(< e-m) við e-n>:
emparentar-se amb algú (per via de matrimoni)

Mæi <m. Mæja, Mæjar>:
variant de Mayi ‘maia’
♦ Mæjarnir: els maies

Mæjorka <f. Mæjorku, pl. no hab.>:
variant de Mæorka ‘Mallorca’
◊ athygli vekur að spænsku eyjasamfélögin, Kanaríeyjar og Baleareyjaklasinn (þ.m.t. Mæjorka) eru meðal þeirra héraða eða fylkja sem reka lestina en þar er ferskfiskneyslan 6,8 og 9,2 kíló á hvern íbúa: crida l'atenció que les comunitats illenques espanyoles, les Illes Canàries i l'Arxipèlag Balear (inclosa Mallorca) es trobin entre les regions o províncies que hi van a la cua, ja que el consum de peix fresc hi és de 6,8 i 9,2 quilos per habitant

mækir <m. mækis, mækjar>:
<HISTmækir m, espasa de fulla força llarga i d'un sol tall, relativament semblant a un sabre actual
◊ nú verðk liggja ǀ lífs andvani ǀ mæki undaðr, ǀ þeims magnar sár: ara em toca jeure, buit de vida, ferit per l'espasa que fa grans les ferides
◊ dregr nú af hernum skuggann, ok tekr nú sólin at sýna sín geisla, ok hér eptir taka nú menn at bregða sverðum ok sǫxum ok mǫrgum mæki: llavors l'ombra es retirà de damunt l'exèrcit i el sol es va posar a mostrar els seus raigs. Aleshores els homes varen començar a desembeinar espases i sǫx, espases curtes d'un sol tall, i mant mækir
◊ hafði Soldán kóngr her miklu meira, hǫggva nú sumir með breiðøxum eðr boløxum, sumir með sverðum eðr sǫxum, sumir hǫggva með mæki eðr skjóta með spjótum eðr leggja með atgeirum, ok eru nú svá þykkt vápnin á lopti sem mý, ok svá mikill gnýr varð af orustunni, sem þá er mest ofviðri œsir hafgjálfr, sollit ok þrútit, við stóra hamra: el rei Soldà tenia un exèrcit molt més gran. Alguns descarregaven cops de destral de fulla ampla o de destral de fer llenya, alguns assestaven els cops amb espases o amb sǫx, alguns colpien amb mækjar o disparaven llurs llances o clavaven llurs atzagaies i les armes alçades en l'aire eren tan espesses com un núvol de moscards, i la batalla provocava un fragor tan gran com quan un temporal violentíssim estampa furient les onades de la mar, inflades i turgents, contra els grans espadats
◊ at kveldi skal dag leyfa, ǀ kono, er brend er ǁ mæki, er reyndr er, ǀ mey, er gefin er, ǁ ís, er yfir kømr, ǀ ǫl, er drukkit er: al vespre s'ha de lloar el dia [i no pas abans], la dona, quan ja ha estat incinerada, l'espasa, quan ja l'han provada, la donzella, quan ja l'han casada, el glaç, quan l'acaben de travessar, la cervesa, quan ja l'han beguda
◊ í vindi skal við hǫggva, ǀ veðri (= góðviðri) á sjó róa ǁ myrkri við man spjalla ǀ ‐ mǫrg ero dags augo ‐ ǁ á skip skal skriðar orka, ǀ enn á skjǫld til hlífar, ǁ mæki hǫggs, ǀ enn mey til kossa: és quan la mar està en bonança que s'ha de sortir a pescar, i fer llenya quan s'aixeca temporal, i és en la foscor que s'ha de xerrar amb la donzella (car nombrosos són els ulls del dia). Una nau ha d'estar feta per singlar-hi, un escut per protegir, una espasa per donar-hi cops i una donzella, per a besar-la (interpreto el primer vers com una màxima de pescadors, i, per tant, hi veig el mot vindr com a heiti o sinònim poètic de stormr, en oposició antonímica al veðr del segon hemistiqui. Segons això, els dos mots s'han d'entendre com a equivalents de: mala maror — bonança. Partir d'un significat vent o ventada per al mot vindr no em sembla apropiat perquè és precisament quan fa ventada que pot resultar molt perillós anar al bosc a fer-hi llenya pel perill que representen per al llenyador els arbres movent-se per l'efecte del vent, el qual els pot fins i tot arrabassar. Cal partir d'un altre significat i el més lògic per a mi és el de "mala maror, temporal", d'on la meva traducció)
◊ við eld skal ǫl drekka, ǀ enn á ísi skríða, ǁ magran mar kaupa, ǀ enn mæki saurgan, ǁ heima hest feita, ǀ enn hund á búi: és arran del foc que s'hi ha de beure la cervesa, i patinar damunt el gel, s'ha de comprar magre el cavall i bruta de rovell l'espasa (o: bruta de sang (?). Aquest darrer significat hi escau millor perquè una espasa bruta de sang demostra que ha resultat ésser bona a l'hora de matar), engreixar el cavall a casa però el ca a la clasta (entenc el sintagma á búi en el sentit de a fora de les cases del mas: en els terrenys del mas & a la clasta; d'aquesta manera, criant-lo per les terres del mas, hom avesava el gos de petit a la intempèrie, a conèixer el terreny i, sobretot, els ramats propis -almenys quan no pasturaven a lloure durant l'estiu-; fent que dormís a la clasta, hom situava el gos en el millor punt estratègic possible perquè pogués ensumar de lluny algú que s'estava acostant i perquè els habitants del mas el sentissin bordar avisant de l'arribada d'un nou vingut. El missatge fóra, doncs que el gos s'ha de criar a fora de la casa, a l'entorn i amb els animals que ha de vetllar, i no pas dins la casa, on passaria el temps adormit a la vora del foc i on resultaria una bèstia inútil ja que potser no hi podria notar l'arribada de gent al mas fins que no fos massa tard per fer-ho)
  Una antiquíssima paraula, existent també en grec antic ἡ μάχαιρα i en hebreu מְכֵרָה (p.e., Gènesi 49:5 מְכֵרֹתֵיהֶם), així com a la resta de llengües germàniques, v.g., gòtic mēkeis (masc.).  
     

mæla <mæli ~ mælum | mældi ~ mældum | mælte-ð>:
1. <GENmesurar una cosa
2. (um lengd eða umfangamidar una cosa (calcular l'extensió d'una cosa)
♦ mæla e-ð út: apamar [bé] una cosa, agafar les mides d'una cosa
3. (landacanar una cosa (camp, terreny)
4. (skiparquejar una cosa (cosa = nau, vaixell)

mæla <mæli ~ mælum | mælti ~ mæltum | mælt>:
I. <absolut>:
1. (talaparlar (articular verbalment el pensament en un marc públic i sovint, formal)
◊ hér hefr upp ok segir frá þeim manni, er Sigi er nefndr og kallaðr, at héti sonr Óðins. Annarr maðr er nefndr til sǫgunnar, er Skaði hét. Hann var ríkr ok mikill fyrir sér, en þó var Sigi þeira inn ríkari ok ættstœrri, at því er menn mæltu í þann tímaaquí comença [aquesta història] i tracta d'un home que es deia Sigi, de qui contaven que era fill de l'Odin. En aquesta història també s'hi esmenta un altre home que es deia Skaði. Aquest era poderós i important, però així i tot, en Sigi, d'ells dos, era el més poderós i el de més alt llinatge pel que es contava en aquells temps
♦ mæla um hug [sér]<LOC FIGno dir, en parlar, el que hom realment pensa
◊ gnótt var grunnýðgi, | er gramr því trúði, / sýn var sveipvísi, | ef hann sín gæði. / Krǫpp var þá Guðrún, | kunni um hug mæla, / létt hon sér gerði, | léc hon tveim sciǫldom: gran fou la seva ingenuïtat quan el rei s'ho va creure, car la insídia era palesa. Si hagués anat alerta! La Guðrún era artera, sabia parlar amagant la seva pensa, es feia l'alegre, jugava amb dos escuts (és a dir, jugava un doble joc o feia doble cara)
◊ nam-a Hǫgna mær | um hug mæla, / hafa kvaðst hon Helga | hylli skyldu: la fadrina d'en Hǫgni no va parlar amb llengua falsa: va dir que tindria l'amor d'en Helgi
◊ þat er enn of þann | er þú illa trúir / ok þér er grunr at hans geði, | hlæja skaltu við þeim / ok um hug mæla; | glík skulu gjǫld gjǫfum: això mateix tingues-ho present amb aquell en qui no confiïs gaire i de les intencions del qual sospitis: riu-li les gràcies i parla-hi amagant-li, però, el que realment penses, i paga-li també així els seus regals
♦ mega vart mæla: <LOC FIGno poder gairebé articular paraula, poder a penes parlar (esp. a causa de l'emoció, el plor etc.)
♦ mæla við e-nparlar-li a algú, adreçar-se a algú
 
II. <amb complement en acusatiu>:
1. (segjadir una cosa (formular verbalment un pensament)
♦ hafa rangt að mæla<LOC FIGestar equivocat -ada, no tenir raó
♦ hafa rétt að mæla<LOC FIGtenir raó
◊ gættu nú að, Sókrates, hvort við höfum rétt að mæla, að það sem þú ætlar nú að gera oss, sé rangt. Það erum vér, sem höfum þig í heiminn borið, fóstrað þig og frætt og miðlað þér, eins og öllum öðrum þegnum, af þeim fríðindum (ἁπάντων καλῶν) sem oss var unnt að veita: Sòcrates, examina ara si no tenim raó en dir que el que ara vols fer-nos està malament. Som nosaltres que t'hem portat a aquest món, nosaltres, les qui t'hem criat i instruït i fet partícep, a tu igual que a tots els altres ciutadans, de tots els beneficis [o privilegis] que ens ha estat possible de concedir (l'original fa: ‘Σκόπει τοίνυν, ὦ Σώκρατες, εἰ ἡμεῖς ταῦτα ἀληθῆ λέγομεν, ὅτι οὐ δίκαια ἡμᾶς ἐπιχειρεῖς δρᾶν, ἃ νῦν ἐπιχειρεῖς. ἡμεῖς γάρ σε γεννήσαντες, ἐκθρέψαντες, παιδεύσαντες, μεταδόντες ἁπάντων, ὧν οἷοί τ' ἦμεν, καλῶν σοὶ καὶ τοῖς ἄλλοις πᾶσιν πολίταις. La traducció catalana d'en Joan Crexells del 1931, p. 63, fa: ‘Pensa doncs, Sòcrates, si nosaltres tenim raó en dir que no és just d'intentar fer-nos el que intentes. Car nosaltres, que t'havem posat al món, que t'havem pujat, que t'havem educat, que t'havem fet participar, com a tots els altres ciutadans, de tots els béns que estaven a la nostra mà...)
♦ mæla e-ð af munni fram<LOC FIGdir una cosa tal com raja, dir una cosa improvisant el que es diu
♦ mæla e-ð til e-sdir una cosa [adreçant-se a] a algú
♦ mæla e-ð við e-nparlar una cosa amb algú, dir-li una cosa a algú
♦ mæla ekki orð frá munni (o: vörum)<LOC FIGno dir ni piu
♦ þú hefir lög að mæla#1. <LOC JUR HISTtens la llei de la teva banda [en el que dius]#2. <LOC FIGen això tens la raó de part teva
◊ "Bræður Gunnars voru þeir Hjörtur og Kolskeggur," segir Njáll, "og hafði annar bana en annar sár á sér." "Lög hafið þér að mæla," segir Mörður, "þó að hart sé undir að búa": "en Hjörtur i en Kolskeggur eren germans d'en Gunnar", va dir en Njáll, "un hi ha perdut la vida, i l'altre hi ha resultat ferit". En Mörður li va replicar: "el que dius és el que diu la llei, per més dur que sigui haver-s'hi de sotmetre"
♦ mæla mót með sér: <LOC FIGfixar una trobada, convenir temps i indret per trobar-s'hi
◊ nú ríða þeir höfðingjarnir til þings og fjölmenna mjög. Ófeigur karl var í flokki Styrmis. Þeir bandamenn mæltu mót með sér á Bláskógaheiði: llavors els höfðingjar es van dirigir al þing acompanyats d'una gran gentada. El vell Ófeigur anava entre els seguidors d'en Styrmir. Els confederats havien acordat de trobar-se a la Bláskógaheiður
◊ og brátt eftir þetta finnast þeir bræðurnir, Eiríkur og Sveinn, og fara þeir nú til þess staðar er þeir höfðu ákveðið með sér, Hákon og Eiríkur, áður en þeir skildist. Og síðan hittast þeir þar allir feðgar, Hákon og Eiríkur og Sveinn, í þeim stað sem þeir höfðu mælt mót með sér og allur herinn skyldi hittast og saman koma. En það var á Sunnmæri við ey þá er heitir Höð, og kemur þar mart lendra manna. Þeir höfðu feðgar alls þrjú hundruð skipa, og voru mörg ekki allstór. Þeir liggja þar á vogi þeim er Hjörungavogur heitir og bera nú saman ráð sín, og liggja þar á voginum öllum flotanum: immediatament després, els germans Eiríkur i Sveinn es van trobar i feren cap a l'indret que en Hákon i l'Eiríkur, abans d'acomiadar-se, havien acordat mútuament que s'hi trobarien, i més endavant es varen trobar tots ells, el pare i els seus dos fills, en Hákon, l'Eiríkur i l'Sveinn, a l'indret on havien acordat entre si de trobar-s'hi i que tot l'exèrcit s'hi reunís i aplegués, i aquest indret es trobava Sunnmæri, a l'illa de Höð i hi acudiren molts de lendir menn. En total pare i fills hi aplegaren tres-cents vaixells, [encara que] molts d'ells no eren gaire grans. Varen fondejar a la badia de Hjörungavogur, i allà hi tingueren col·lotge i estigueren ancorats allà, a la badia, amb tota la flota
◊ Egill spurði, ef Þorfinnur hefði var orðið við förunauta hans - "höfðum vér hér mælt mót með oss": l'Egill va demanar si en Þorfinnur havia vist enlloc els seus companys de viatge. "Vàrem acordar que ens trobaríem aquí"
◊ nú mæla þeir mót með sér annað sumar og héldu þá enn í hernað allir saman og fengu þá miklu meira herfang en hið fyrra sumarið. Og sem þeir komu heim um haustið var Örn faðir Ingólfs andaður: aleshores van acordar que es trobarien l'estiu següent i llavors tornaren a sortir d'expedició tots plegats i hi varen fer un botí molt més gros que el de l'estiu anterior. Quan varen tornar a casa per la tardor, l'Örn, el pare de l'Ingólfur, era mort
 
III. <amb complement en datiu>:
♦ mæla e-u ~ e-m bót<LOC FIGdisculpar una cosa ~ algú, trobar excuses per a una cosa ~ algú, excusar una cosa ~ algú, defensar una cosa ~ algú
♦ mæla því bót að <+ inf.>trobar excuses per a <+ inf.>
♦ mæla e-u bót... mæla á móti e-u: defensar una cosa... estar en contra d'una cosa...
♦ mæla fram máli<LOC FIGtractar una qüestió o afer, negociar sobre un tema, qüestió o afer
◊ Hallgerður mælti: "Veit eg að þið eruð mikils háttar menn, bræður, og veit eg að eg mun nú miklu betur gefin en fyrr. En vita vil eg hvað þér hafið um talað eða hve mjög þér hafið fram mælt málinu. En svo líst mér á þig að eg mun þér vel unnandi verða ef við komum skapi saman": la Hallgerður els va dir: "Sé que vosaltres dos, germans, sou homes importants, i també sé que aquest casament és millor que l'anterior, però vull saber què heu estat parlant i fins on heu arribat en aquest punt en la conversa que esteu mantenint (cf. Baetke 1987, pàgs. 432-433: vita vil ek hvé mjǫk þér hafið fram mælt málinu wie weit ihr in der Behandlung der Sache gekommen seid). Em fas la impressió que, si congeniem, ets un home a qui podria estimar bé"
♦ mæla mörgum orðumparlar amb moltes de paraules, dir moltes de paraules
◊ inn aldna iǫtun ec sótta, | nú em ec aptr um kominn, / fát gat ec þegiandi þar; / mǫrgom orðom | mælta ec í minn frama / í Suttungs sǫlom: vaig anar a visitar el vell ètun, ara ja n'he tornat: callant, poc hi vaig aconseguir; moltes de paraules vaig dir a favor meu (cf. Kuhn 1968³, pàgs. 147: mǫrgom orðom mælta ec í minn frama mit vielen worten redete ich zu meinem vorteil) a les sales d'en Suttungr
 
IV. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <á>
1. <mæla á e-u>parlar en...
◊ mæla á katalónsku ~ íslensku: parlar en català ~ islandès
 
B. <á móti>
1. <mæla á móti e-u>estar en contra d'una cosa, oposar-se a una cosa, parlar en contra d'una cosa
 
C. <eftir>
1. <mæla [e-ð] eftir e-m>fer-li costat a algú [en una cosa], prendre partit per algú [en una cosa]
◊ hann réðst til Óðins í Ásgarði ok gǫrðist hans maðr, Óðinn mælti hvatvetna eptir hánum hvat sem hann tók til, enda lagði hann opt stórar þrautir fyrir hann, ok leysti hann þær allar vánum betr af hendi, hann varð ok náliga alls víss þess er við bar, sagði hann ok allt Óðni, er hann vissi: es va dirigir a ca l'Odin a Asgard i es va fer un dels seus homes. Fos el que fos el que ell fes o hagués fet, l'Odin sempre li feia costat en tot. A més a més, sovint li encarregava grans treballs i en Loki els duia a terme millor que hom no hauria esperat. En Loki també s'assabentava de gairebé tot el que es feia i també ho contava tot a l'Odin.
◊ Bósi þótti ok harðleikinn, ef hann var at gamni með þeim, en engi þorði um at vanda fyrir Herrauð, því at hann mælti allt eftir Bósa. Nú beiddi Sjóðr, at hirðmenn skyldi lemja hann ór leik: en Bósi també era considerat un noi que jugava dur quan jugava amb ells per diversió, però ningú no gosava queixar-se'n davant en Herrauðr perquè aquest sempre prenia partit en tot pel Bósi. Un dia, en Sjóðr va demanar als homes de la hirð del rei que el deixessin tan baldat que no pogués continuar jugant
 
D. <fyrir>
1. <mæla e-ð fyrir>ordenar una cosa, disposar una cosa
◊ hún mælti mikið um að eigi mundi duga að bregða af því er hún mælti fyrir: en Þóroddur li va respondre: "[la Þórunna] va deixar ben clar que apartar-nos del que ella disposava tindria greus conseqüències"
◊ ok svá var gert sem Oddr mælti fyrir, ok var honum færðr belgrinn, þá er búinn var. Þar bar hann í ofan örvar sínar, ok eigi léttir hann af, fyrr en fullr var belgrinn. Þat var miklu fleira ok meira en annarra manna skeyti. Boga fekk hann sér at því skapi: i feren tal i com els havia indicat l'Oddr i després, quan ja van tenir l'odre preparat, el dugueren a l'Oddr. Ell hi va ficar les seves fletxes i no es va aturar fins que el buirac fou ple. Eren moltes més sagetes que les dels altres i més grosses. Es va fornir d'un arc d'idèntica faiçó
◊ og er Þorsteinn kom heim af þingi þá segir Jófríður honum að barnið er út borið sem hann hafði fyrir mælt en smalamaður var í brott hlaupinn og stolið í brott hesti hennar. Þorsteinn kvað hana hafa vel gert og fékk sér smalamann annan: i quan en Þorsteinn va tornar a casa del þing, la Jófríður li va dir que l'infant havia estat exposat tal i com ell havia dit que es fés i que el regatxo se n'havia anat i que li havia robat el seu cavall per anar-se'n. En Þorsteinn li va respondre que havia fet bé i es va procurar un altre regatxo
◊ þat er þar er hjú verða eigi samhuga, þá er byskupi rétt at lofa konunni fjárheimtingar sínar allar undan bóanda sínum, þótt hann geri eigi lǫgskilnað þeirra ef honum þykkja foráttur til þess. Svá skal fé hennar heimta, sem biskup mælir fyrir, hvárt sem þat er et næsta vár eða síðarr. Kona þarf eigi at láta stefna bónda sínum til byskupsfundar um þetta mál ok þvíat eins ef hon vill lǫgskilnað gera láta: això es farà així quan els cònjuges no estiguin d'acord: aleshores el bisbe està facultat per a permetre a la muller que reclami tots els seus béns al marit (encara que el bisbe no faci efectiu el divorci legal entre tots dos cònjuges), sempre que ell, el bisbe, consideri que hi ha motius per fer-ho. Els béns d'ella es reclamaran tal i com ho disposi o prescrigui el bisbe, ja sigui a la primavera següent o més endavant. A la dona no li cal pas fer comparèixer el seu marit davant el bisbe per aquest motiu: tan sols [li caldrà] en el cas que vulgui fer efectiu el divorci legal entre ella i el seu marit
2. <mæla e-ð fyrir munni sér>dir una cosa per a si mateix, mormolar una cosa
◊ þá mælti Oddr fyrir munni sér: "Gef þú allra manna ok trölla armastr": aleshores l'Oddr va dir per a si: “dóna'ns-el, dóna'ns-el, tu, el més roí de tots els homes i trols!” (menys literalment traduiria: dóna, dóna, malanat més que malanat, tant si ets home com si ets trol)
◊ þeir kváðu honum óvant um skemmtun, at hann skyldi deyja þegar á morgin. Þorsteinn hugsaði nú sitt ráð ok þóttist eigi vel staddr vera. Hann mælti þá hljótt fyrir munni sér: "Hvat mun ek nú í annan tíma þurfa þín meir, Sindri félagi, en nú, ef eigi væri lokit allri okkar vináttu?": ells li digueren que no li calia diversió (Cf. Baetke 1987, p. 460: þeir kváðu honum óvant um skemmtan sie sagte, Unterhaltung brauche ihn nicht (mehr) zu kümmern) tenint en compte que havia de morir de seguida que es fes de dia. En Þorsteinn va meditar llavors sobre la seva situació i va concloure que no es trobava pas en una situació gaire bona. Aleshores va mormolar fluixet per a si: “Sindri, company, en quin altre moment podria haver-te de menester més que ara? Ai, si la nostra amistat encara no hagués acabat!”
3. <mæla fyrir minni e-s>fer un brindis a la memòria de o en honor d'algú
4. <mæla fyrir um e-ð>estipular una cosa, prescriure que es faci una cosa
◊ Virgill mælti fyrir um að handrit Eneasarkviðunnar yrðu brennd að sér látnum: en Virgili va disposar que els manuscrits de l'Eneida es cremessin després de la seva mort
 
E. <gegn>
1. <mæla gegn e-m ~ e-u>oposar-se a algú ~ una cosa
♦ það mælir ekkert gegn þessu: no hi ha res que s'hi oposi
 
F. <í móti e-u>
1. <mæla í móti e-u>oposar-se a una cosa
◊ Gestur Oddleifsson bjó í Haga á Barðaströnd. Hann var manna vitrastur svo að hann sá fyrir örlög manna. Hann gerði veislu í móti þeim Þangbrandi. Þeir fóru í Haga við sex tigu manna. Þá var sagt að þar væru fyrir tvö hundruð heiðinna manna og þangað væri von berserks þess er Ótryggur hét og voru allir við hann hræddir. Frá honum var sagt svo mikið að hann hræddist hvorki eld né egg og voru heiðnir menn hræddir mjög. Þá spurði Þangbrandur ef menn vildu taka við trú en allir heiðnir menn mæltu í móti: en Gestur Oddleifsson vivia a Hagi, a la Barðaströnd. Era un home extraordinàriament llest de manera que podia preveure el destí de la gent. Va preparar un convit per al Þangbrandur i els seus acompanyants. En total van arribar a Hagi seixanta convidats. Deien que s'hi havien reunit dos-cents pagans i que hi esperaven l'arribada d'un berserc que nomia Ótryggur. Tots li tenien por. D'aquest home en contaven coses tan insòlites com, per exemple, que no temia ni el foc ni l'espasa i per això els pagans li tenien molta de por. Aleshores en Þangbrandur els va demanar si volien adoptar el cristianisme, però tots els pagans hi estigueren en contra
◊ þetta sönnuðu förunautar hans allt, er Hárekur sagði, en hér kunnu engir í móti að mæla: tot el que en Hárekur va dir ho van corroborar els seus companys de viatge i cap ni ningú hi va poder dir res en contra
 
G. <með>
1. <mæla með e-m ~ e-u>recomanar algú ~ una cosa
◊ með hvaða víni mælið þér með þessum mat?: Quin vi em recomanaria per a aquest àpat / plat?
◊ með hverju mælir þú / mælið þér?: Què em recomanes / em recomana?
 
H. <móti>
1. <mæla móti e-u>protestar contra una cosa (mótmæla)
 
I. <um>
1. <mæla um e-ð>parlar d'una cosa
2. <mæla um e-ð>declarar [solemnement o amb èmfasi] una cosa, recalcar una cosa
◊ hún mælti mikið um að eigi mundi duga að bregða af því er hún mælti fyrir: en Þóroddur li va respondre: "[la Þórunna] va deixar ben clar que apartar-nos del que ella disposava tindria greus conseqüències"
♦ mæli ég um og legg ég á að... (o: legg ég á og mæli um að...): (álagaformúlajo dic i decideixo que... (fórmula d'inici d'encanteri amb la qual hom l'imposa a algú)
 
J. <vel fyrir>
1. <mæla vel fyrir e-m>desitjar-li a algú bona sort (desitjar a algú que tot li vagi bé)
◊ Guðmundur gaf sveininum gullsylgju og mælti vel fyrir honum: En Gudmundur va regalar a l'infantó un afiblall d'or tot desitjant-li el bo i millor en la vida
◊ Þorgils hlýðir þeirra ráðum og flytur þær til lands. Hugi jarl gekk með fagnaði á móti Þorgilsi og gaf honum hring einn, annan móðir hans, mærin hinn þriðja og mæltu síðan vel fyrir honum: en Þorgils va seguir els seus consells i els portà a terra. El iarl Hugi anà a l'encontre d'en Þorgils i el va saludar efusivament, li va donar un anell, i sa mare n'hi donà un altre, i la donzella un de tercer. Després, s'acomiadaren d'ell desitjant-li bona sort
 

mæla·borð <n. -borðs, -borð>:
(flugvél, skip, bíllquadre m (o: tauler m; o: taula f) de comandament (d'avió, vaixell & cotxe)

mælandi <m. mælanda, mælendur>:
participant m & f en debat o discussió

-mælandi <Sufixoide; m. -mælanda, -mælendur>:
-parlant m & f
♦ → frönskumælandi “gal·loparlant m & f
♦ → íslenskumælandi “islandicoparlant m & f

-mælandi, -mælandi, -mælandi <Sufixoide; adj. inv.>:
-parlant
♦ → íslenskumælandi “islandicoparlant”
♦ → ítölskumælandi “italianoparlant”
♦ → katalónskumælandi “catalanoparlant”
♦ → þýskumælandi “alemanyoparlant”

mæl·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
1. <GENmesurable
2. (um lengd eða umfangamidable (extensió d'una cosa)

mælast <mælist ~ mælumst | mældist ~ mældumst | mælst>:
registrar-se, mesurar-se (com a resultat d'una medició)
◊ finnsk stúlka mældist með 4,0 prómill áfengis í blóði sínu: una noia finlandesa va donar una taxa d'alcoholèmia de 4,0 g/L
◊ í einum lítra af sterkum bjór mælist áfengismagn í blóði 0,4-0,5 prómill: un litre de cervesa forta comporta una taxa d'alcoholèmia de 0,4-0,5 g/L
◊ atvinnuleysi í Bandaríkjunum mælist nú 7,7% og hefur ekki verið minna síðustu fjögur árin: la taxa d'atur als Estats Units s'ha situat en el 7,7%, el nivell més baix en els darrers quatre anys
◊ þar var 15 ára kuldamet jafnað í gær, þegar frostið mældist -21,5°C í hafnarbænum Hvide Sande en Danir héldu áfram að skjálfa í dag þegar hitastigið lækkaði enn og 29 ára gamalt kuldamet í desember var slegið því í Holbæk sýndu mælar -23°C: ahir es va igualar el record de fred de fa 15 anys quan es va registrar una temperatura de -21,5ºC a la ciutat portuària de Hvide Sande, però els danesos avui han continuat tremolant de fred quan la temperatura ha tornat a baixar i s'ha batut el rècord de fred en desembre dels darrers 29 anys quan a Holbæk els termòmetres han marcat -23º

mælast <mælist ~ mælumst | mæltist ~ mæltumst | mælst>:
1. <til e-s [af e-m]>: (biðja um e-ðsol·licitar una cosa [d'algú] (pregar, demanar, requerir d'una manera no formal, expressant l'ordre com un prec o un desig)
♦ það er mælst til þess að <+ subj.>es prega que <subj.
2. <undan e-u>: (færast undan e-udeclinar una cosa (defugir-la o refusar-la adduint un pretext a mode d'excusa)
♦ mælast undan því að <+ inf.>declinar [de] <inf., excusar-se de <inf.
3. <illa fyrir>: (fá slæma dómaésser rebut -uda amb desaprovació, no tenir bona acollida, tenir mala acollida (no agradar, suscitar reaccions adverses o fredes, parlar-se'n malament)
◊ "Þá mun ek prófa," segir konungr, "hvárr okkar vinsælli er, því at ek skal fara með alla þá, er mér vilja fylgja, ok veita Víkingi lið. Þykki mér miklu varða um, at þú verðir eigi banamaðr Víkings, því at þá verð ek annathvárt at gera, láta drepa þik, ok mun þat illa fyrir mælast, eða rjúfa eiða mína, er ek hefi svarit, at hefna Víkings, ef ek lifða honum lengr." Lauk hann svá sínu tali: "doncs ara provaré", li va dir el rei, "quin de nosaltres dos és el més popular, perquè partiré en ajut d'en Víkingr amb tots els qui m'hi voldran acompanyar. Considero molt important que no et converteixis en el matador d'en Víkingr perquè si el mataves, hauria de fer una d'aquestes dues coses: o fer que et matessin -i això seria una cosa que suscitaria males reaccions- o trencar els meus juraments, que vaig jurar mantenir, de venjar la mort d'en Víkingr si jo el sobrevivia". Així va acabar el rei el seu parlament
4. <við>: (tala samanparlar plegats -ades (dues o més persones ensems)
5. <e-m mælist vel>: <impers.algú parla bé, algú fa un discurs bonic

mældur, mæld, mælt <adj.>:
1. <GENmesurat -ada
2. (um lengdamidat -ada (quant a magnitud lineal)

mælgi <f. mælgi, no comptable>:
loquacitat f

mæli <n. mælis, mæli>:
1. (rödd, málfarveu f (forma peculiar de parlar)
♦ þekkja e-n á mælinu: reconèixer algú per la veu
♦ það heyrist á mæli þínu að...: se't sent a la veu que..., se't nota per la veu que...
2. (orðspor, eitthvað sem sagt erel que es diu, el que se sent a dir (el que es rumoreja, el que es conta)
♦ það er í mæli: es diu
♦ það er í mæli að...: es diu que...

mæli·eining <f. -einingar, -einingar>:
unitat f de mesura

mæli·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
recipient m per mesurar, mesura f
◊ hver hefir mælt vötnin í lófa sínum og stikað himininn með spönn sinni, innilukt duft jarðarinnar í mælikeri (ʃāˈliʃ, ʃāˈlīʃ, שָׁלִשׁ, שָׁלִישׁ) og vegið fjöllin á reislu og hálsana (giβəˈʕā, gəβāˈʕōθ, גְּבָעוֹת) á metaskálum?: qui ha mesurat les aigües en el palmell de la seva mà, qui ha apamat el cel amb el forc de la seva mà i aplegat la pols de la terra dins una mesura? Qui ha pesat les muntanyes en una romana i els pujols en els platerets d'una balança?
◊ enginn kveikir ljós og setur það í felur né undir mæliker (ὁ μόδιος, ὑπὸ τὸν μόδιον), heldur á ljósastiku, svo að þeir, sem inn koma, sjái ljósið: ningú no encén una llàntia i la posa en un amagatall o sota una barcella, sinó sobre el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror

mæli·kvarði <m. -kvarða, -kvarðar>:
1. (skaliescala f (proporció entre les mides reals d'una extensió i la seva representació)
2. (viðmiðcriteri m (indicador, norma indicadora)

mæling <f. mælingar, mælingar>:
1. <GENmesurament m, mesuratge m, mesura f, <eða ritm.mesuració f
2. (um lengdamidament m (de magnitud lineal)
3. (um skiparqueig m (de vaixell)
4. (landmælingacanament m (agrimensura)
5. (stærðdimensió f (mesura dels cossos segons una línia)
philosophí kǫlluðu stafi elementa, þat eru hǫfuðskepnur, af því at svá sem líkamir eru skapaðir af fjórum hǫfuðskepnum, svá gjǫra ok stafir samansettir alla staflega rǫdd, svá sem nokkurskonar líkama; þvíat rǫdd tekr eyru, ok hefir þrenna mæling, sem allt þat er líkamligt er, þat er hæð upp ok ofan, ok breidd til vinstri handar ok hœgri, ok lengd fyrir ok eptir; þvíat rǫdd má ǫllum megin heyrast: els filòsofs varen qualificar les lletres d'‘elements’, això és, de hǫfuðskepnur (elements primordials), perquè, de la mateixa manera que els cossos estan formats pels quatre elements, així també les lletres, un cop ajuntades, fan totes les paraules literals (‘veus fetes de lletres’), igual que els elements constitueixen qualsevol mena de cossos. Com que la veu ateny les orelles i com que la veu es pot sentir de totes bandes, vet ací que la veu té tres dimensions, igual que tot el que és corpori, això és: altura cap amunt i cap avall, i amplària cap a l'esquerra i cap a la dreta, i longitud al davant i al darrere
◊ hver ferskeytt tala hefir tvær mælingar, þat er breidd ok lengd, en cubicus numerus hefir þrenna mæling, þat er breidd ok lengd ok þykkt eða hæð: cada nombre quadrat té dues dimensions, això és, latitud i longitud, però el numerus cubicus té tres dimensions, ço és, latitud i longitud i gruixa o altària

< mælingur <m. mælings, mælingar>:
(nískur maðurgarrepa m & f (avar, no generós en la mesura que fa)

mælir <m. mælis, mælar>:
1. (mæliílát undir vökva, mælitækimesurador m, mesura f (recipient per a mesurar líquids)
2. (teljari, rafmagnsmælir, gasmælircomptador m (p.e., de gas, d'electricitat)
3. (hitamælirtermòmetre m (de temperatura)
4. (umfang, málmesura f (dimensió, volum)
♦ í auknum mæli: en major grau, en major mesura
♦ í miklum mæli: en gran mesura, notablement
♦ í ríkum mæli: en alt grau, a gran escala, en gran abundància
♦ í sama mæli: en igual mesura, igualment
♦ í vaxandi mæli: en grau creixent, en creixent mesura
♦ í verulegum mæli: a gran escala
♦ nú er mælirinn fullur: <LOC FIGja n'hi ha prou, això ja passa de mida, això ja ís el súmmum

-mælir <Sufixoide; m. -mælis, -mælar>:
-metre m
♦ → hraðamælir “tacòmetre”
♦ → kílómetramælir “comptaquilòmetres m

mæli·snúra <f. -snúru, -snúrur. Gen. pl.: -snúra>:
cordill m, llinya f (Mall., Men.

mæli·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
jaló m, banderola f

mæli·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum >:
instrument m de mesura

mælska <f. mælsku, no comptable>:
eloqüència f

mælsku·fræði <f. -fræði, no comptable>:
retòrica f

mælsku·list <f. -listar, pl. no hab.>:
oratòria f

mælsku·maður <m. -manns, -menn>:
orador m, oradora f

mælskur, mælsk, mælskt <adj.>:
eloqüent, <LITfacund -a

mæltur, mælt, mælt <adj.>:
parlat -ada
♦ að svo mæltu: havent dit això, després de dir això, [i] amb aquestes paraules
♦ mælt barn: un infant que ja parla, un infant que ja sap parlar
◊ sé sá griðníðingur er griðin rýfur eða tryggðum spillir, rækur og rekinn frá guði og góðum mönnum, úr himinríki og frá öllum helgum mönnum og hvergi hæfur manna í milli, og svo frá öllum út flæmdur sem víðast varga reka eða kristnir menn kirkjur sækja, heiðnir menn hof blóta, eldur brennur, jörð grær, mælt barn móður kallar og móðir mög fæðir, aldir elda kynda, skip skríður, skildir blika, sól skín, snæ leggur, Finnur skríður, fura vex, valur flýgur vorlangan dag og standi honum beinn byr undir báða vængi, himinn hverfur, heimur er byggður og vindur veitir vötn til sjóvar, þrælar korni sá: sia tingut per traïdor a la pau el qui infringeixi aquesta pau i trenqui la treva i sia bandejat i expulsat de la comunió de Déu i de tots els homes probes, del cel i de la companyia de tots els sants i que no sigui capaç de viure enlloc entre persones: sia exclòs i foragitat de tots i de pertot mentre es cacin llops (Cf. Baetke 1987, p. 492: reka varga ‘Wölfe jagen’) o hi hagi cristians que vagin a l'església, pagans que facin sacrificis als temples, foc que cremi, terra que verdegi, un infant que ja sàpiga parlar que cridi sa mare i una mare que infanti un fill, i mentre els homes encenguin foc, un vaixell navegui, els escuts lluïn, el sol brilli, la neu caigui i s'aferri, un lapó vagi amb esquís, un pi creixi, un falcó voli tot un dia de primavera amb un vent favorable bufant-li sota totes dues ales, el firmament giri, la terra estigui habitada, el vent empenyi els corrents d'aigua cap a la mar i els serfs sembrin gra
♦ mælt mál: la llengua parlada
♦ mæla mælt mál: <LOC FIGparlar clar i català, parlar clar i sense embuts
♦ tala mælt mál: <LOC FIGcontar el que [realment] s'ha dit i debatut
◊ Gísli svarar: "Hér mun hann mælt mál talað hafa. En vörumst vér að eigi verði hann sannspár; enda sé eg gott ráð til þessa að vér bindum vort vinfengi með meiri fastmælum en áður og sverjumst í fóstbræðalag fjórir": en Gísli va respondre: “el que s'acaba de dir aquí deu ésser realment el que s'ha estat dient, per tant, ja cal que anem amb compte que la seva predicció no s'acompleixi pas. Veig una bona oportunitat d'aconseguir-ho lligant la nostra amistat amb un acord més ferm que no pas fins ara, és a dir, jurant nosaltres quatre el fóstbræðalag, el jurament de germanor segellat amb sang
♦ vera mæltur á katalónsku: <LOC FIGsaber parlar el català, dominar el català
♦ vera vel mæltur: <LOC FIGtenir facilitat de paraula
♦ það var eins og við manninn mælt: <loc adven aquell precís instant
♦ það var eins og við manninn mælt að...: en aquell precís instant es va esdevenir que..., fou en aquell precís instant que...
♦ þetta er vel mælt hjá þér: <LOC FIGel que has dit, està ben dit

mæna <f. mænu, mænur. Gen. pl.: mæna>:
medul·la f espinal, <corda f espinal
♦ basthimna mænu: duramàter f espinal
♦ mynd af mænu: mielografia f
♦ reifahimna mænu: piamàter f espinal

mæna <mæni ~ mænum | mændi ~ mændum | mænt>:
1. (staramirar fixament (esguardar amb els ulls fixos, devorar amb la mirada)
♦ mæna á e-ð: mirar fixament una cosa
♦ mæna á e-n: devorar algú amb la mirada
♦ mæna vonaraugum á e-n: mirar algú amb ulls expectants
2. (gnæfa yfirsobresortir, aixecar-se pel damunt (enlairar-se més amunt que els altres)
♦ mæna [upp] yfir e-ð: sobresortir pel damunt d'una cosa, elevar-se pel damunt d'una cosa

mæni·ás <m. -áss, -ásar>:
biga carenera, biga f de llom, biga serrera, biga f mare
◊ þú heldur af stað þjóð þinni til frelsunar og til fulltingis þínum smurða. Þú mölvar mæniás (= roʔš mi-bējθ, רֹאשׁ מִבֵּית) hins rangláta og brýtur hús hans til grunna: et poses en camí per a alliberar el teu poble i socórrer el teu ungit. Esbocines la biga carenera de la casa del malvat i destrueixes la seva casa fins als fonaments

mænir <m. mænis, mænar>:
carena f de teulada, crestall m

mænu- <en compostos>:
1. medul·lar
2. espinal

mænu·bast <n. -basts, -böst>:
<MEDduramàter f espinal, teca f vertebral
♦ utan á heila- og mænubasti: epidural (utanbastsdeyfing “anestèsia epidural”)

mænu·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDmielitis f
♦ heila- og mænubólga: encefalomielitis f

mænu·braut <f. -brautar, -brautir>:
<MEDtracte m espinal
♦ mænubraut þrenndartaugar: tracte m espinal trigeminal, tracte m espinal del [nervi] trigemin

mænu·deyfing <f. -deyfingar, -deyfingar; pl. no hab.>:
<MEDanestèsia f espinal

mænu·gat <n. -gats, -göt>:
<MEDforat m occipital

mænu·gráni <m. -grána, no comptable>:
<MEDsubstància grisa [del sistema nerviós]

mænu·göng <n.pl -ganga>:
<MEDcanal m vertebral, canal m medul·lar, canal m espinal, conducte raquidi, conducte m vertebral, [canal m neural]

mænu·haull <m. -hauls, -haular>:
<MEDhèrnia f espinal, espina bífida

mænu·hol <n. -hols, -hol>:
<MEDcavitat f dorsal

mænu·hvíta <f. -hvítu, no comptable>:
<MEDsubstància blanca [del sistema nerviós]

mænu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<MEDsistema nerviós central (taugakerfi)

mænu·kylfa <f. -kylfu, -kylfu. Gen. pl.: -kylfa o: -kylfna>:
<MEDbulb raquidi, medul·la oblonga

mænu·sigg <n. -siggs, no comptable>:
<MEDesclerosi f espinal
♦ heila- og mænusigg: esclerosi f múltiple, esclerosi f de plaques

mænu·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDpoliomielitis f

mænu·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
punció f lumbar

mænu·tagl <n. -tagls, -tögl>:
<MEDcua f de cavall, cauda equina

mænu·taug <f. -taugar, -taugar>:
<MEDnervi m espinal

mænu·tæring <f. -tæringar, pl. no hab.>:
<MEDtabes f dorsal, malaltia f de Duchenne, atàxia locomotriu, esclerosi espinal posterior sifilítica

mænu·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<MEDpoliomielitis f

mænu·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
<MEDmalalt -a de poliomielitis

mænu·visnun <f. -visnunar, pl. no hab.>:
variant de mænutæring ‘tabes dorsal’

mænu·vökvi <m. -vökva; pl. no hab.>:
<MEDliíquid m espinal
♦ heila- og mænuvökvi: líquid m cerebrospinal

Mæorka <f. Mæorku, pl. no hab.>:
Mallorca f

Mæorka <n. Mæorka, pl. no hab.>:
Mallorca f
◊ ég fer kannski til Mæorka næsta sumar: el proper estiu potser vagi a Mallorca

Mæorka·maður <m. -manns, -menn>:
mallorquí m, mallorquina f

mæorkska <f. mæorksku, pl. no hab.>:
mallorquí m (dialecte català)

mæorkskur, mæorksk, mæorkskt <adj.>:
mallorquí -ina

Mæorku·búi <m. -búa, -búar>:
mallorquí m, mallorquina f

mæorku·þjóð <f. -þjóðar, pl. no hab.>:
gent f de Mallorca, mallorquins m.pl
◊ hér mátti sjá þjóðir hinna sex spánversku kóngsríkja, sem eru kastilíanar, aragónar, katalúníumenn, valensíubúar, mæorkuþjóð og navarramenn: aquí s'hi podien veure gent dels sis regnes espanyols, que són castellans, aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i navarresos

mær <f. meyjar, meyjar>:
donzella f, verge f, <LITponcella f (el mot sol designar la noia núbil, casadora; la virginitat hi és un tret secundari. Si no fos pel pes de la tradició, sovint es podria traduir per ‘fadrina’, com faig a l'exemple que addueixo d'aquest mot