Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

L

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
Ævi vor líður hjá eins og skuggi
og dauða vorn ber aðeins einu sinni að.
Innsigli er þrýst á og enginn á afturkvæmt.
 
   
σκιᾶς γὰρ πάροδος ὁ καιρὸς ἡμῶν,
καὶ οὐκ ἔστιν ἀναποδισμὸς τῆς τελευτῆς ἡμῶν,
ὅτι κατεσφραγίσθη καὶ οὐδεὶς ἀναστρέφει.
 
   
la nostra vida passa com una ombra i la nostra mort no torna enrere: queda closa amb segell i ningú no en retorna.
 
   
Llibre de la Saviesa 2:5.
 
       


labba <labba ~ löbbum | labbaði ~ löbbuðum | labbað>:
deambular, passejar, caminar sense presses

lafa·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
frac m (peça de roba) (kjólföt)

lag <n. lags, lög>:
1. (lægnidestresa f (habilitat, perícia)
♦ gera e-ð með sínu lagi: fer una cosa a la seva manera
♦ hafa lag á að gera e-ð: tenir traça a fer una cosa
♦ koma e-m á lagið: ensenyar algú a fer una cosa
♦ komast upp á lag með e-ð: aprendre a fer una cosa a còpia de provar-la a fer
♦ kunna (o: þekkja) lagið á e-u: saber fer una cosa, tenir la mà trencada a fer una cosa
♦ með lagi: amb perícia, amb habilitat
♦ með þessu lagi: d'aquesta manera, així
2. (sönglagmelodia f (tonada o música, esp. la qui acompanya una cançó)
♦ lag og texti: Paul Simon: música i text: Paul Simon
♦ fara út af lagi: desentonar
♦ hafa lagið: no desentonar
♦ semja lag: compondre una cançó
♦ taka lagið: entonar una cançó
3. (tækifæriocasió f (oportunitat)
♦ bíða lags: esperar l'ocasió [propícia]
♦ ganga á það lagið: treure profit de la situació
♦ sæta lagi: aprofitar l'ocasió, aprofitar l'oportunitat brindada per l'ocasió, aprofitar el favor del moment
4. (reglaordre m (situació o estat d'acord a la regla)
♦ allt í lagi?: <LOC FIG#1. (allt fínt?tot bé?, tot en ordre?#2. (samþykkt?, ertu sammála?d'acord?, entesos?
♦ allt í lagi!: <LOC FIG#1. (allt fínt!tot bé!, tot en ordre!#2. (samþykkt!d'acord!, entesos!
♦ fjarri [öllu] lagi: absurd -a, errat -da i de bon tros
♦ ekki fjarri lagi: no vas desencaminat, podria ésser
♦ í lag: en ordre
♦ færa e-ð í lag: posar una cosa en ordre, arreglar una cosa
♦ koma lagi á e-ð: posar una cosa en ordre, adobar una cosa
♦ nærri lagi: gairebé correcte -a, si fa no fa correcte -a
♦ slá e-n út af laginu: <LOC FIGtrastocar algú, trastornar algú
◊ ég hélt að þessi ferð í liðinni viku hefði slegið þig út af laginu: vaig creure que aquest viatge de la setmana passada t'havia trastocat
♦ í betra lagi: relativament bé
♦ úr lagi: en desordre
♦ fara (o: ganga) úr lagi: <LOC FIGanar malament, espatllar-se, desgavellar-se, esguerrar-se
♦ færa e-ð úr lagi: posar una cosa en desordre
♦ leggja e-ð úr lagi: <LOC FIGdesmuntar una cosa
◊ lét þá Ólafur konungur á skipum sínum leggja öll stýri úr lagi og draga segl við hún: aleshores el rei Olau va fer desmuntar tots els timons o governalls de les seves naus i hissar les veles fins a les gàbies
♦ vera ekki úr lagi: <LOC FIGno estar malament
5. (samfellacapa f (recobriment homogeni & veta, vena)
♦ efri¹ - lægri² lög þjóðfélagsins: classes f.pl (o: capessocials superiors¹ ~ inferiors²
◊ málbreyting sem á upptök sín í efri lögum þjóðfélagsins: canvi lingüístic que té el seu origen a les capes altes de la societat
◊ með mörgum lögum af fernisolíu: amb vàries capes de vernís
◊ þrefalt lag af súkkulaði: una capa triple de xocolata
♦ → ósonlag “capa d'ozó”
6. (mökrelacions f.pl (contactes)
♦ leggja lag sitt við e-n: fer-se amb algú
7. (stungacop m (de punyal: punyalada; de coltell: coltellada; de ganivet: ganivetada etc.)
♦ berja af sér lagið: <GEN & FIGparar el cop
♦ slá e-n út af laginu: <LOC FIGdestarotar algú, deixar algú confós
8. <(verðlagpreu m [fixat] (en el mercat, valor de mercat)
♦ leggja lag á e-ð: posar preu a
♦ ráða lagi á e-u: fixar el preu de...
9. <GEOL & LINGestrat m
♦ → jarðlag “estrat”
10. (um tímalloc m (indicant ordre o seqüència en el temps o fent una enumeració)
♦ í einu lagi: plegats, alhora
♦ í fjórða ~ fimmta ~ sjötta ~ sjöunda ~ áttunda ~ níunda lagi: quarta ~ quinta ~ sexta ~ sèptima ~ octava ~ novena
♦ í fyrra lagi: al més aviat, com a més aviat
♦ í fyrsta lagi: en primer lloc, primer de tot, primera
♦ í lengstu lög: tant de temps com sigui possible
♦ í mesta lagi: a tot estirar, com a màxim, pel cap alt, com a més
◊ ...og í mesta lagi innan 20-30 ára á Norðurlöndunum: ...i a tot estirar d'aquí a 20-30 anys en els Països Escandinaus
♦ í seinna lagi: al més tard, com a més tard
♦ í síðasta lagi: al més tard, com a màxim
♦ í þriðja lagi: en tercer lloc, tercera
♦ í öðru lagi: en segon lloc, segona
11. (um stærð & magn ~ indicant mides & quantitat):
♦ í heilu lagi: sencer, sense partir
♦ í meira lagi: notablement, considerablement, força
♦ í minna lagi: força poc -a, relativament poc -a
♦ í mörgu lagi: de moltes de maneres
♦ í stærra lagi: com a màxim, com a més
♦ í tvennu lagi: en dues parts
♦ í þrennu lagi: en tres parts
♦ sér í lagi: especialment

laga·nemi <m. -nema, -nemar>:
estudiant m & f de dret

lag·meti <n. -metis, no comptable>:
conserves f.pl (aliments en conserva)

lagmetis·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria conservera

lagni <f. lagni, no comptable>:
1. (leikniperícia f (habilitat, destresa)
2. (viðmóttacte m (agilitat o habilitat per tractar amb algú)
3. (lipurð, kænskubrögðmaniobrabilitat f (agilitat, habilitat o capacitat per adaptar-se a la situació, circumstàncies, sovint amb connot. pejorativa)

lagning <f. lagningar, lagningar>:
1. (það að leggjainstal·lació f (posada, muntatge)
♦ lagning neta: calat d'arts
♦ lagning sæstrengs milli Íslands og Evrópu: col·locació f d'un cable submarí entre Islàndia i Europa
♦ lagning vegar: construcció f de carretera
2. (hárlagningmarcat m [dels cabells] amb rul·los (pentinat fet a perruqueria)
♦ fara í lagningu: anar a la perruqueria
◊ ég ætla að fá lagningu: voldria un marcat de cabells [amb rul·los]

lagningar·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:
fixador m per als cabells

lags·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:
<GEOMangle complementari

lag·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f punxant (p.e., llança, punyal etc., en oposició a les armes de tall ohöggvopn)

lak <n. laks, lök>:
llençol m (de llit)

Lakedæmónía <f. Lakedæmóníu, pl. no hab.>:
Lacedemònia f (ἡ Λακεδαίμων γῆ, ἡ χώρα Λάκαινα, ἡ Λακωνική) (Sparta)

lakka <lakka ~ lökkum | lakkaði ~ lökkuðum | lakkaðe-ð>:
1. <GENlacar una cosa
♦ lakka skápana hvíta: lacar els armaris de blanc
2. (neglurpintar una cosa (cosa = ungles)
♦ lakka á sér neglurnar: pintar-se les ungles
3. (bæsa viðenvernissar una cosa (cosa = fusta)

laktósi <m. laktósa, no comptable>:
lactosa f

lakur, lök, lakt <adj.>:
1. (tæpurescàs -assa (no complet)
2. (slæmurdolent (xerec, de qualitat pobra)
◊ allir menn bera fyrst fram góða vínið og síðan hið lakara, er menn gjörast ölvaðir: tothom serveix primer el bon vi i després, quan la gent ja va gata, un de més xerec
3. (lasinnmalament, indisposat -ada (lleugerament malalt)

lamaður, lömuð, lamað <adj.>:
paralitzat -ada

lamb <n. lambs, lömb>: anyell m, anyella f, xai m
        lamb Guðs: anyell de Déu

lamba·hakk <n. -hakks, no comptable>:
carn picada de xai, carn capolada de me (Bal.)

lamba·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: 1. carn f de xai (o, Bal.: de mè)
        2. carn f de moltó

lamba·læri <n. -læris, -læri>: cuixa f de xai

lambhús·hetta <f. -hettu, -hettur>:
passamuntanyes m inv

lampa·olía <f. -olíu, no comptable>:
querosè m, petroli m de cremar

lampa·skermur <m. -skerms, -skermarar>
pantalla f, pàmpol m (parallum de làmpada)

lampi <m. lampa, lampar>
1. (olíulampillàntia f (tradicional, d'oli)
♦ hinn ævarandi lampi: <RELIG JUDla llàntia perpètua, ner m tamid (נֵר תָּמִיד, נר תמיד)
2. (rafmagnslampilàmpada f, làmpara f (cast., ekki ritm./no lit. (elèctrica)
♦ kveikja á lampanum: encendre la làmpada

land <n. lands, lönd>: 1. <GEN> terra f
           Landið helga: <RELIG> Terra Santa
        2. (ríki) país m
           Íslandshreyfingin – lifandi land ‘Moviment per Islàndia - País Vivent’ 
           (partit polític islandès)
        3. (sveit) camp m (en oposició a ciutat)
           búa út á landi: viure al camp, viure a pagès

landa·fræði <f. -fræði, no comptable>:
geografia f
♦ almenn landafræði: geografia general
♦ → borgalandafræði “geografia urbana”
♦ eðlisræn landafræði: geografia física
♦ → fólksfjöldalandafræði “geografia de la població, geografia de les poblacions”
♦ hagræn landafræði: geografia econòmica
♦ mannræn landafræði: geografia humana
♦ → mannvistarlandafræði “geografia humana”
♦ → markaðslandafræði “geomàrqueting, geografia comercial”
♦ → mállandafræði “geografia lingüística”
♦ → plöntulandafræði “geobotànica, fitogeografia”
♦ sagnfræðileg landafræði: geografia històrica
♦ → stjórnmálalandafræði “geografia política”

landa·kostur <m. -kostar, -kostir; emprat hab. en pl.>:
variant de landkostur ‘bona qualitat del sòl’
◊ fékk sér hafskip, réð þar menn til og bjó ferð sína til Íslands, því að hann hafði þá spurt, að Skalla-Grímur hafði tekið þar staðfestu og eigi myndi þar skorta landakosti með Skalla-Grími: es va procurar un vaixell capaç de navegar per alta mar, va contractar els homes per tripular-lo i va aparellar el viatge cap a Islàndia, ja que havia sentit a dir que en Grímur el calb s'hi havia establert i que allà on ho havia fet no hi havia mancança de bones terres

landa·mæri <n.pl -mæra>:
frontera f (entre dos estats)
◊ við landamæri Frakklands og Spánar: a la frontera de França amb Espanya

land·auðn <f. -auðnar, no comptable>:
despoblament m, despoblació f
♦ það horfir til landauðnar: <LOC FIGés d'esperar que la contrada es despobli, és previsible que la contrada es despobli

landbúnaðar·afurð <f. -afurðar, -afurðir. Emprat hab. en pl.>:
producte m agrícola (emprat hab. en pl.

landbúnaðar·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>: ministre m d’agricultura, 
        ministra f d'agricultura

land·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>: agricultura f

land·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
agricultura f, economia f rural

landbyggðar- <en compostos>:
provincià -ana

landbyggðar·fólk <n. -fólks, no comptable>:
gent f de províncies, gent provinciana, provincians m.pl

land·flótta <adj. inv.>:
exiliat -ada

landfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
geogràfic -a

landfræði·stúdent <m. -stúdents, -stúdentar>:
estudiant m & f de geografia

land·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
geògraf m, geògrafa f

land·gangur <m. -gangs, -gangar>:
<MARpassarel·la f (per pujar a o davallar de vaixell)

landgöngu·brú <f. -brúar, -brýr>:
<MARpassarel·la f (per pujar a o davallar de vaixell)

landgöngu·lið <n. -liðs, -lið>:
<MILcos m de marines

landgöngu·liði <m. -liða, -liðar>:
<MILmarine m & f

land·helgi <f. -helgi, pl. no hab.>: aigües jurisdiccionals, aigües territorials

landi <m. landa, landar>:
(samlandicompatriota m & f

land·kostur <m. -kostar, -kostir; emprat hab. en pl.>:
bona qualitat del sòl, bona qualitat de la terra
◊ faðir þinn og bræður þínir eru komnir til þín. Egyptaland er þér heimilt, lát þú föður þinn og bræður þína búa þar sem landkostir eru bestir. Búi þeir í Gósenlandi: ton pare i els teus germans han vingut a tu; Egipte és la teva llar: fes viure ton pare i els teus germans a la regió més fèrtil. Que visquin a la terra de Guesen
◊ og Jósef fékk föður sínum og bræðrum bústaði og gaf þeim fasteign í Egyptalandi, þar sem bestir voru landkostir, í Ramseslandi, eins og Faraó hafði boðið: i en Josep va establir son pare i els seus germans i els donà possessió al país d'Egipte, a la regió més fèrtil, la de Ramsès, tal com havia ordenat el faraó

land·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
1. cranc m de terra, cranc m terrestre (qualsevol crustaci del gènere Gecarcinus)
2. <FIG = ‘sjómaður, sem er lítið gefinn fyrir sjávarvinnu’mariner m d'aigua dolça (persona que se les dóna de mariner i no en sap gaire)
3. <FIGmariner m de terra endins, persona f de secà (persona a qui no agrada gens la mar)

land·ráð <n.pl -ráða>: (drottinsvik) alta traïció

landráða·maður <m. -manns, -menn>:
1. (drottinsvikitraïdor m, traïdora f (al país, al rei)
2. <(landstjórnandigovernant m (que governa un territori)
◊ Erlingr var maðr ríkilátr, spakr at viti, hermaðr hinn mesti, ef úfriðr var, landráðamaðr góðr ok stjórnsamr, kallaðr grimmr ok harðráðr: l'Erling era un home poderós, de ment privilegiada, el més gran guerrer si hi havia guerra, un governant bo i apte [per bé que] l'anomenaven cruel i tirànic

land·rek <n. -reks, no comptable>:
<GEOLderiva f continental, deriva f dels continents

lands·banki <m. -banka, -bankar>:
<ECONbanc m nacional
♦ Landsbanki Íslands: Banc Nacional d'Islàndia (malgrat el nom, és un banc privat. No s'ha de confondre pas amb el Seðlabanki Íslands)

lands·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>: biblioteca f nacional

landsbyggðar·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament m rural
♦ áætlun um landsbyggðarþróun: pla m de desenvolupament rural

lands·framleiðsla <f. -framleiðslu, -framleiðslur>:
producte m interior, PIB m
♦ verg landsframleiðslaproducte interior brut [nominal], P.I.B. m [nominal] (verg þjóðarframleiðsla)
♦ verg landsframleiðsla Spánar: el producte interior brut [nominal] d'Espanya
♦ verg landsframleiðsla á mann [á ári]renda f per càpita, P.I.B. m per càpita

lands·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>
1. <HIST MEDIEVcabdill m [sobirà] del país
◊ hann átti þá stefnur við landshöfðingja og talaði fyrir þeim og mælti svo: aleshores es va reunir amb els cabdills del país i es va adreçar a ells tot dient-los...
◊ af þeim sökum hafði Hárekur haft mikil metorð af landshöfðingjum: per tots aquests motius en Hárekur havia gaudit de gran consideració per part dels cabdills del país
◊ fékk konungur honum þá veislur svo sem hann hafði haft af hinum fyrrum landshöfðingjum: aleshores el rei li concedí (al Hárekurles rendes que [ell, Hárekurhavia estat rebent dels anteriors cabdills del país
♦ landshöfðinginn: <RELIG BIBLpríncep m, nassí m (נָשִׂיא)
♦ rabbíni Júda landshöfðingi: <RELIG JUDel rabí Iehudà (o: Jafudàel príncep, el rabí Iehudà (o: Jafudàha-Nassí (רַבִּי יְהוּדָה הַנָּשִׂיא)
2. <HIST Islàndialandshöfðingi m, nom de la màxima autoritat d'Islàndia -i per tant, equivalent d'un virrei o governador- entre els anys 1873 i 1904, any en què el càrrec es va abolir essent substituït pel de ráðherra Íslands. Hi hagué un total de 3 landshöfðingjar. El terme va representar la represa d'un terme medieval per a designar el cabdill [governant] del país.

land·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
terratrèmol m

lands·kostur <m. -kostar, -kostir; emprat hab. en pl.>:
variant de landkostur ‘bona qualitat del sòl’
◊ Már sá landskostinn og þótti góður og eignaði sér: en Már va veure l'excel·lència d'aquell bocí de terra i, trobant-la bona, se'n va apropiar
◊ ...og kunnum vér það að sjá að þar eru landskostir miklu betri: ...i podem veure que allà la qualitat de la terra és molt millor
◊ ...og má af því marka landskosti þá er í það mund voru að féið gekk allt sjálfala úti: ...i l'excel·lència d'aquella terra es pot ben veure en el fet que, en aquells temps, totes les ovelles hi pasturaven a lloure

lands·lag <n. -lags, -lög>: paisatge m

landslags-: 1. pintoresc -a
        2. paisatgístic -a

landslags·arkitekt <m. -arkitekts, -arkitektar>:
arquitecte paisatgista m, arquitecta paisatgista f

landslags·málari <m. -málara, -málarar>:
pintor m paisatgista, pintora f paisatgista

landslags·mynd <f. -myndar, -myndir>:
paisatge m (quadre o foto amb paisatge)

lands·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
<ESPORTpartit m internacional

land·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>
1. <GENgovernador m, governadora f
2. <HIST Romaprocònsol m
◊ en þegar Gallíón var landstjóri í Akkeu, bundust Gyðingar samtökum gegn Páli, drógu hann fyrir dómstólinn: i en temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es van alçar tots a l'una contra en Pau, el menaren davant el tribunal

land·svala <f. -svölu, -svölur>:
oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.(ocell Hirundo rustica)

lands·vísa <f. -vísu, no comptable>:
mot emprat en la locució
♦ á landsvísu: <LOC = um allt landa nivell nacional (de o en tot el país)

land·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori m
♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud

landsvæðis- <en compostos>:
territorial

land·vörður <m. -varðar, -verðir>:
guarda m & f forestal, guardabosc m & f, guàrdia jurat (Mall.

langa <imp.+til>: desitjar, tenir ganes de, voler

        mig hefur langað til þess...: sempre n’he tingut ganes, sempre ho havia volgut

langafasta <f. lönguföstu, lönguföstur. Gen. pl.: löngufastna o: löngufasta>:
<RELIGquaresma f

lang·afi <m. -afa, -afar>:
besavi m, repadrí m (Mall.

lang·amma <f. -ömmu, ömmur. Gen. pl.: -amma>:
besàvia f, repadrina f (Mall.

lang·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIOona llarga
♦ á langbylgju: per ona llarga

lang·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
[excessivament] allargassat -ada

Langerhans·eyjar <f.pl -eyja>:
<MEDillots m.pl de Langerhans

langferða-bíll <m.-bílar>: autobús (interurbà)

lang·frami <m. -frama, pl. no hab.>:
        til langframa: a llarg termini

lang·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:
serrandell m, peluda f, palaia f misèries (Tarr.(peix Glyptocephalus cynoglossus)

langlundar·geð <n. -geðs, no comptable>:
aguant m, longanimitat f, paciència f
◊ þegar strandbyggðirnar uxu, fór að saxast á langlundargeð indíánanna, sem höfðu verið vinveittir hvítu landnemunum: quan les colònies de la costa van créixer, es va començar a exhaurir la paciència dels indis que havien estat benvolents envers els colons blancs

lang·lúra <f. -lúru, -lúrur. Gen. pl.: -lúra>:
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus)

lang·mestur, -mest, -mest <adj.>:
[de molt] el ~ la més gran 

lang·nefur <m. -nefs, -nefir. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
quimera f de Raleigh  (peix Harriotta raleighana)

langsniðs- <en compostos>:
longitudinal

lang·spil <n. -spils, -spil>:
<MÚSlangspil m, espineta islandesa, instrument musical tradicional islandès. A la traducció de la Bíblia, aquest mot s'hi empra per a retre en islandès l'arameu pessanterín o פְּסַנְתֵּרִין
◊ konungur, þú hefur skipað svo fyrir að jafnskjótt og hver maður heyrir hljóm hornanna (qarˈnā-ʔ, קַרְנָא), lúðranna (maʃrɔqīˈθā-ʔ, מַשְׁרֹקִיתָא), gígjanna (qīθāˈrɔs, קִיתָרֹס), harpnanna (ɕabbəˈχāʔ, שַׂבְּכָא), langspilanna (φəsantēˈrīn, פְסַנְתֵּרִין), sekkjapípnanna (wə-sīppɔˈni̯āh, וְסִיפֹּנְיָה) og allra hinna hljóðfæranna skuli hann falla fram og tilbiðja gulllíkneskið: tu, rei, has decretat que, tan bon punt hom senti el so del corn, de la trompa, de la giga, de l'arpa, de l'espineta, de la xeremia i de tots els instruments de música, s'ha de prosternar i adorar l'estàtua d'or

langur, löng, langt: llarg -a, (†) llong -a
        fyrir löngu: #1. fa molt [de] temps; #2. des de fa molt de temps
           einu sinni fyrir langa löngu: una vegada fa molt molt [de] temps
           fyrir langa löngu: fa molt molt [de] temps
        hvað er langt til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hvađ er Plútó langt frá jörđu?: a quina distància està Plutó de la terra?
        hve langt er til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hve langt er milli jarđarinnar og Merkúríusar?: quina distància hi ha entre 
               la terra i Mercuri?
           hve langt er Pálma frá Petru?: quina distància hi ha entre Palma i Petra?
        hve langt...: quant de temps...? (temps)
           hve langt er síđan?: quin temps ha passat de llavors ençà?
           hve langt er þangað til eitthvað gerist?: quin temps haurà 
                de passar fins que no s'hi faci alguna cosa?
        hve langt...: fins on...? (& FIG)
           hve langt má ég ganga?: fins on puc arribar?
           hve langt komst knörrinn á einum sólahring?: quina distància 
               recorria un knörr en un dia?



langlínu-símtal <n.-símtöl>: trucada a llarga distància



langs-um: de per llarg

lang·vinnur, -vinn, -vinnt <adj.>:
 <MEDcrònic -a (dit de malaltia inveterada, op. a “agut”)

lang·yddur, -ydd, -ytt <adj.>:
<BOTacuminat -ada

lapis-lasúlí <m. -lasúlís, pl. no hab.>:
<GEOLlapislàtzuli m

lapis-lasúlí steinn <m. steins, steinar>:
<GEOLlapislàtzuli m

lap·þunnur, -þunn, -þunnt <adj.>:
aigualit -ida (cafè/te, sopa, brou, farinetes)

lasagna <n. lasagna, lasögnu>:
<CULINlasanya f
◊ ...ekki nema að honum líki ekki lasagnað þitt: ...en no ser que a ell no li agradi la teva lasanya

Lasarus <m. Lasarusar, no comptable>:
Llàtzer m, Llàrcer m (Mall. (ὁ Λάζαρος -άρου) (Eleasar)
◊ en fátækur maður, hlaðinn kaunum, lá fyrir dyrum hans og hét sá Lasarus: un pobre, cobert de nafres, jeia al seu portal i es deia Llàtzer

lasta·laus, -laus, -laust <adj.>:
irreprotxable

lasta·leysi <n. -leysis, no comptable>:
irreprotxabilitat f, irreprensibilitat f, manca f de defectes

last·verður, -verð, -vert <adj.>:
blasmable, reprensible, censurable

lasúr·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLlapislàtzuli m

lasúrít <n. lasúríts, lasúrít>:
<GEOLlatzurita f

lauf <n. laufs, lauf>:
1. (einstakt laufblauðfulla f (d'arbre)
♦ skjálfa eins og lauf í vindi: <LOC FIGtremolar com la fulla d'un arbre, tremolar com una fulla
2. (laufblöðfullatge m (fulles d'arbre)
3. (í spilumtrèvol m (un dels quatre colls del joc de cartes francès & anglès)

laufa·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<CULINlaufabrauð m, pa m de neula, mena de neula nadalenca feta de pasta de pa dolça, fregida en abundant greix de xai o, menys sovint, oli
Pa de neula
Font: http://jol.ismennt.is/english/laufabraud-joe.htm

lauf·glói <m. -glóa, -glóar>:
oriol m, dàvia f, menjafigues m (ocell Oriolus oriolus)

lauf·græna <f. -grænu, no comptable>:
(blaðgrænaclorofil·la f

laufskála·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
1. (hjá kristnumfesta f dels tabernacles, festa f de les cabanelles (entre els cristians)
2. (hjá gyðingumsucot f.pl, sukkot f.pl (entre els jueus) (חַג הַסֻּכּוֹת o חַג סֻכּוֹת ‘ḥag hassukkōt’; pl. de סֻכָּה ‘cabana’. → uppskeruhátíđ)

lauf·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
bosc m de fulla caduca, bosc m d'arbres de fulles caduques

laug <f. laugar, laugar>: 1. (heit lind) font f d’aigües termals
       2. (sundlaug) piscina f
       3. (bað) bany m



laug:   ljúga



laugar·dagur <m. -dags, -dagar>: dissabte m
       laugardagur fyrir páska: dissabte de Pasqua, dissabte sant

Lauga·skörð <n.pl. -skarða>:
Termòpiles f.pl (αἱ Θερμοπύλαι, αἱ Πύλαι)
♦ orrustan við Laugaskörð: la Batalla de les Termòpiles

lauk·grill <n. -grills, -grill>: <CULIN = katalónsk grillveisla 
           með hnúðlausum vorlaukum> calçotada f

lauk·súpa <f. -súpu, -súpur>:
<CULINsopa f de ceba

laukur <m. lauks, laukar>:
1. <CULIN & BOTceba f (planta Allium cepa)
♦ rauður laukur: ceba f [de cuina] vermella (planta Allium cepa) (rauðlaukur)
♦ hvítur laukur: #1. <all m (planta Allium sativum) (hvítlaukur; → geirlaukur)#2. ceba f [de cuina] blanca (planta Allium cepa)
2. <CULIN & BOTQualsevol planta del gènere Allium:
2.1. cibulet m, herba allera, porradell m (planta Allium schoenoprasum) (graslaukur)
2.2. porradell m, porro m de serp (Mall.(planta Allium ampeloprasum) (villiblaðlaukur; → risageirlaukur; → risahvítlaukur)
2.3. porro m (planta Allium porrum) (blaðlaukur; → höfuðlaukur; → hnapplaukur; → púrra)
2.4. all banyut, all oleraci, all m [de] col (planta Allium oleraceum) (villilaukur)
2.5. vitracs m.pl, allassa [blanca] (planta Allium triquetrum) (hornlaukur)
2.6. all de moro, allassa vermella (planta Allium roseum) (blossalaukur)
2.7. all silvestre, all ursí (planta Allium ursinum) (bjarnarlaukur)
3. (blómlaukurbulb m (cabeça de ceba, all, tulipa etc.)
4. <(gras, jurtherbei m, herba f (herba espessa que cobreix el sòl)
◊ sól skein sunnan á salar steina, þá var grund gróin grœnom lauki: el sol brillà des del sud damunt les pedres de la [gran] sala (=la terra) i [féu que] el terra es cobrís amb la verdor de l'herbei (o: i llavors el terra es va cobrir de verdes herbes(això és, la terra es va cobrir de verdor quan l'escalfor i la claror del sol van fertilitzar el sòl erm primigeni)
5. <LITEn poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'espasa. Sorgeixen així kenningar com ara blóðlaukr “porradell de sang”, benlaukr “porradell de les ferides”, sárlaukr “porradell de les ferides”, ímunlaukr “porradell de batalla”, etc. Com ja s'ha pogut veure, per a traduir el mot laukr en aquests casos, proposam de recórrer al mot porradell que, segons les dades del DCVB, és la designació de l'Allium schoenoprasum en els Pirineus.
6. <LITEn poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr també hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'heroi que excel·leix part damunt els altres. Sorgeixen així kenningar com ara ættarlaukr “porradell del llinatge” que designa aquell que sobresurt, de manera especial, d'entre la resta de membres del seu llinatge etc.
♦ betra er að vera laukur í lítilli ætt en strákur í stórri: <LOC FIGval més ésser cap d'arengada que cua de lluç (o: de pagell; o: de rajada), val més ésser cap de lluç que no cua d'estruç
  En islandès modern, el mot laukur designa, primàriament, la ceba. A les traduccions de l'islandès antic al castellà, hom hi constata, emperò, que tot sovint l'hi donen els equivalents porro o all. Tanmateix, cal remarcar que aquestes tres plantes (ceba, all i porro) no són originàries d'Escandinàvia on, a l'Edat mitjana, encara ni tan sols s'hi havien aclimatat, de manera que fins a l'època moderna s'hi van haver d'importar des del sud. Així i doncs, cal partir del supòsit que en els textos més antics, el mot laukr no hi podia pas tenir cap d'aquests tres significats esmentats: tant la ceba, com el porro o l'all són aportacions comercials, agrícoles i culinàries dels països de la conca mediterrània a la cuina i a l'agricultura norrenes.

Les vies de penetració d'aquests productes vers el nord no degueren transcórrer paral·leles ni temporalment ni geogràficament: a primera vista, el producte que hi arribà primer fou la
ceba, que hi degué arribar des de l'Alemanya del nord. Posteriorment, hi arribaria l'all, el qual, possiblement ho faria a través de l'Anglaterra anglosaxona, tenint en compte que l'islandès antic geirlaukr "all", sembla una adaptació al norrè -un calc- del terme anglosaxó corresponent, gárléac; finalment, el darrer producte en arribar-hi hauria estat el porro, com ho atesta el mot púrra que cal veure com un danicisme del segle XIX (cf. danès purre, purreløg).

Tot això ens palesa que, al més versemblantment, el mot norrè occidental antic
laukr designava originàriament una planta que no era pas ni la ceba, ni l'all ni el porro. Al nostre entendre, aquesta planta devia ésser l'Allium schoenoprasum, la planta que en islandès modern rep el nom de graslaukur i en català el de cibulet, un terme encunyat recentment pel TERMCAT a partir del francès ciboulette f i al qual nosaltres, especialment en la traducció de textos poètics i literaris, preferiríem de donar-li l'equivalent d'herba allera.

Vulgueu veure també:
 
 
blóðlaukur   ceba vermella
engjalaukur all carenat
fjallalaukur all colombí
hörpugras cibolla
íturlaukur gladiol, lliri
kloflaukur all
perlulaukur cebeta perla
pípulaukur cebeta japonesa
porri porro
porrlaukur porro
purra porro
púrrulaukur porro
riflaukur all carenat
skógarlaukur all boscà
staflaukur all linear
strandlaukur all de vinya
svínalaukur   porro bord
unjan ceba
vetrarlaukur cebeta japonesa
vorlaukur grell tendre, calçot
þekjulaukur   consolva
þráðlaukur all linear
 
     

laumu·farþegi <m. -farþega, -farþegar>:
polissó m, polissona f (viatger d'amagat en vaixell)

laumu·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m

laumu·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f

laumu·hlátur <m. -hlátrar (o: -hláturs), -hlátrar>:
rialla amagada
◊ er laumuhlátur ungmeyjar kemur upp ǁ um eigin góða felustað, og sem veð ǁ þú grípur baug af ungum armi ǁ ellegar fingri, sem laust mun halda: ...on la rialla amagada d'una noieta reveli el seu bon amagatall i agafa-li per penyora la tumbaga del seu jove braç o del dit que [només] la retindrà dèbilment (L'original fa: nūnc ēt | lătēn[tis ǁ | prōdĭtŏr | īntŭmo // grātūs | pŭēl[la̅e̅ ǁ rīsŭs ăb | āngŭlo // pīgnūs|quĕ dē|rēptūm | lăcēr[tis // a̅u̅t dĭgĭ|tō mălĕ | pērtĭ|nācĭ)

laumu·múslimi <m. -múslima, -múslimar>: <HIST> criptomorisc m, criptomorisca f

laumu·spil <n. -spils, -spil>: sigil m

laun <n.pl -launa>:
1. <GENsou m, salari m
2. (umbunrecompensa f (guardó)

launaður, launuð, launað <adj.>:
assalariat -ada

launa·fólk <n. -fólks, pl. no hab.>:
gent assalariada, assalariats m.pl

launa·greiðandi <m. -greiðanda, -greiðendur>:
empresari contractador, empresària contractadora

launa·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl salarials, condicions retributives

launa·lækkun <f. -lækkunar, -lækkanir. Pl. no hab.>:
reducció f salarial

launa·maður <m. -manns, -menn>:
[treballador] assalariat m, [treballadora] assalariada f

launung <f. launungar, pl. no hab.>: secret m (ocultació)
        (†) með (o: á) launungu: secretament, en secret
        mér er engin launung á því: no me n'amago pas

launungar·mál <n. -máls, -mál>: afer secret, assumpte secret
        það er ekkert launungarmál: no és pas cap secret

laun·þegi <m. -þega, -þegar>: empleat m, empleada f (treballador assalariat)

laupur <m. laups, laupar>:
1. (meis, hripmenjadora f per a fenàs (grípia especialment dissenyada per omplir-la de fenàs)
♦ leggja upp laupana: <LOC FIGdonar-se per vençut -uda, retre's 
2. (vandlaupur, karfacistella f (senalla, cabàs)
3. (hreiður hrafnsins, bálkurniu m (de corb)
◊ allstór laupur úr kvistum og hrísi: un niu de corb ingent fet amb branques i vilordes

laus, laus, laust: 1. lliure (no ocupat, disponible)
           laust: lliure (rètol a taxis, vàters etc.)
           vera laus við e-ð: estar lliure d'una cosa
        2. vacant (lloc de treball)
           12 kennarastöđur eru lausar í grunnskólum: a primària hi ha dotze places 
              de mestre vacants

lausa·fé <n. -fjár, pl. no hab.>: <JUR> bé[ns] moble[s]

lausafjár·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f de líquid, manca f d'efectiu

lausa·mjöll <f. -mjallar, no comptable>:
neu pols f

laus·heldni <f. -heldni, no comptable>:
incontinència f
♦ lausheldni á e-u: incontinència <+ adj.>
♦ lausheldni á hægðum: incontinència fecal
♦ lausheldni á þvagi: incontinència urinària

lausingi <m. lausingja, lausingjar>:
1. (flakkari, flækingurrodamon m & f (vagabund)
2. (þræll sem gefið hefur verið frelsillibert m, lliberta f, [esclau] manumès m, [esclava] manumesa f (esclau alliberat, afranquit)
3. (léttúðugur maður, léttúðarmaðureixelebrat m, eixelebrada f, cap lleuger (Mall. (persona frivola, estordida)
◊ og að honum söfnuðust lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēˈqīm, אֲנָשִׁים רֵקִים) og hrakmenni (bəˈnēi̯   βəlīˈʝaʕal, בְּנֵי בְלִיַּעַל), og þeir urðu yfirsterkari Rehabeam syni Salómons, en Rehabeam var ungur og hugdeigur (ˈnaʕar   wə-ˌraχ־lēˈβāβ, נַעַר וְרַךְ-לֵבָב) og fékk eigi veitt þeim viðnám: i alguns canalles i caps lleugers es van aplegar al seu voltant i prevalgueren al Roboam (Reħavam), fill d'en Salomó, car en Roboam (Reħavam) era jove i tímid i no va poder oposar-los resistència
◊ Þá söfnuðust (wa-i̯ʝiθlaqqəˈtˤū   ʔɛl־ʝiφˈtāħ, וַיִּתְלַקְּטוּ אֶל-יִפְתָּח) til Jefta lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēi̯ˈqīm, אֲנָשִׁים רֵיקִים) og fylgdu þeir honum: aleshores uns quants desvagats es van ajuntar amb Jeftè i sortien amb ell d'incursió

laus·látur, -lát, -látt: dissolut -a, llicenciós -osa (de costums relaxats, disbauxat)

laus·læti <n. -lætis, no comptable>:
llibertinatge m, vida dissoluta
◊ Messalína var alræmd fyrir lauslæti: Messalina fou cèlebre pel seu llibertinatge

laus·læti <n. -lætis, no comptable>: 1. (kynsvall) desenfrè m, vida llicenciosa 
           (o: dissoluta), llibertinatge m
        2. (útsláttarsemi) llicència f, relaxació f [de la moral], dissolució f de la moral
        3. (siðleysi) immoralitat f
        4. (léttúð í kynferðisefnum) promiscuïtat f

lausn <f. lausnar, lausnir>: 1. (frelsun) alliberament m, posada f en llibertat
           (esp. de presoner o captiu)
           lausn gegn tryggingu: llibertat sota fiança
           → reynslulausn: llibertat condicional
        2. solució f (líquid homogeni & resolució de problema, enigma etc.)
           lausn og leyst efni: <QUÍM> solució i solut
           lausn dæmis: solució d'un problema matemàtic
           lausn krossgátu: solució d'uns mots encreuats
           lausn síðustu krossgátu: solució del darrer mots-encreuats
           lausn ráðgátunnar: la solució de l'enigma
           lausn reikningsdæmis: solució d'un problema aritmètic (o: de càlcul)
           mettuð lausn: solució saturada
        3. resolució f (de conflicte, disputa etc.)
           lausn ágreiningsmála: resolució de qüestions controvertides
           lausn deilumála: resolució de qüestions conflictives
        4. (frá starfi eða embætti) dimissió f
           beiðast lausnar: presentar la dimissió
           lausn að eigin ósk: dimissió voluntària
        5. (barnsburður) part m (d'infant)
        6. <RELIG> remissió f
           synda lausn: remissió dels pecats

lausnar·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>: [petició f de] dimissió f (renúncia a càrrec)
        draga lausnarbeiđni sína til baka: retirar la seva dimissió
        fallast á lausnarbeiđni e-s: acceptar la dimissió d'algú
        leggja inn lausnarbeiđni sína: presentar la seva dimissió

lausnar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
rescat m (diners pagats a segrestadors)
♦ greiða lausnargjald: pagar un rescat
◊ enginn maður fær keypt bróður sinn lausan né greitt Guði lausnargjald (loʔ־φāˈδoh jiφˈdεh, לֹא-פָדֹה יִפְדֶּה) fyrir hann. Lausnargjaldið (kāφəˈr-ō, כָּפְרוֹ) fyrir líf þeirra mundi verða of hátt, svo að hann yrði að hætta við það að fullu, ætti hann að halda áfram að lifa ævinlega og líta ekki í gröfina (ha-ʃˈʃāħaθ, הַשָּׁחַת)ningú no és capaç d'alliberar el seu germà ni de pagar-li a Déu rescat per ell. El rescat de llur vida seria massa alt, de manera que hauria de renunciar-hi definitivament: hauria de continuar vivint eternament i no veure la tomba (la versió de la Bíblia de Montserrat és molt diferent i fa: ¿Quin home podrà mai redimir-se i pagar a Déu el seu rescat? La vida humana no té preu; no hi valen diners per a adquirir-la, per a comprar el dret de viure sempre i escapar-se de la mort)

lausnari <m. lausnara, lausnarar>:
<RELIGredemptor m (endurlausnari)

lausnar·lykill <m. -lykils, -lyklar>: tecla f d'escape (en ordinadors)

laus·ráðinn, -ráðin, -ráðið <adj.>:
no fix -a, discontinu -ínua (treballador assalariat)
♦ lausráðnir launþegar: treballadors assalariats no fixos

lausung <f. lausungar, no comptable>:
1. (óstaðfestainconstància f  (volubilitat)
2. (lauslætidissolució f, llicenciositat f (desordre moral, llibertinatge, disbauxa)
3. (léttúðfrivolitat f (lleugeresa)
4. (ótryggð, falsfalsedat f (falsia, engany)
♦ gjalda lausung við lygi: pagar la falsedat amb la mateixa moneda, pagar amb frau l'engany
◊ ef þú átt annan, ǀ þannz þú illa trúir, ǁ vildu af hǫ́nom þó gott geta: fagrt scaltu við þann mæla, ǀ enn flátt hyggia oc gialda lausung við lygi: si en tens un altre en qui no confies gaire, si, emperò, vols obtenir-ne algun bé: parla-hi amb belles paraules mentre penses amb engany: paga-li amb la mentida la seva falsedat
♦ taka lausung við lygi: pagar la falsedat amb la mateixa moneda, pagar amb frau l'engany
◊ vin sínom ǀ skal maðr vinr vera ǁ ok gialda giǫf við giǫf; ǁ hlátr við hlátri ǀ skyli hǫlðar taka (= gjalda, endurgjalda), ǁ enn lausung við lygi: un home ha d'ésser amic del seu amic i tornar-li amb regals els regals. Els homes han de prendre la rialla amb una rialla, però respondre amb falsedat a l'engany

laut <f. lautar, lautir>:
enclotament m, sot m, [petita] depresssió f del terreny

laut:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → lúta “inclinar”

lautar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
berenada f, pícnic m
♦ fara í lautarferð: anar d'excursió, sortir a fer una berenada
♦ fjölskyldu lautarferð í skógi: pícnic familiar a un bosc

lavendill <m. lavendils, lavendlar>:
espígol m, barbelló m (planta Lavandula vera syn. Lavandula officinalis syn. Lavandula angustifolia)

lax <m. lax, laxar>:
salmó m [de l'Atlàntic] (peix Salmo salar)
♦ reyktur lax: salmó fumat
♦ villtur lax: salmó salvatge

laxa·flak <n. -flaks, -flök>:
filet m de salmó

laxa·salat <n. -salats, -salöt>: amanida f de salmó

laxer·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de ricí

lax·veiđar <f.pl -veiđa>: pesca f del salmó

láandi, láandi, láandi <adj.>:
reprensible, reprotxable, reprovable
♦ það var honum alls ekki láandi: de cap de les maneres se li podia retreure això
◊ látið yður heldur hugfast vera, hverjum fyrir sig, hvað yður sómir, og hvað yður er láandi ([αἰδῶ καὶ] νέμεσιν: [ἡ αἰδώς -οῦς   +   ]     ἡ νέμεσις -έσεως); því nú er mikil rimma upp risin; berst hinn hrausti, rómsterki Hektor nú hjá skipunum, og hefir brotið hliðið og hinn langa slagbrand: ans tingueu present, cadascun de vosaltres, el que us honora i el que us blasma, car ara s'és aixecada una gran lluita. L'Hèctor, l'ardit, el de veu poderosa, ja combat vora les naus i n'ha trencat el portal i la llarga barrera (L'original fa:   ἀλλ’ ἐν φρεσὶ θέσθε ἕκαστος ǁ αἰδῶ καὶ νέμεσιν· δὴ γὰρ μέγα νεῖκος ὄρωρεν. ǁ Ἕκτωρ δὴ παρὰ νηυσὶ βοὴν ἀγαθὸς πολεμίζει ǁ καρτερός, ἔρρηξεν δὲ πύλας καὶ μακρὸν ὀχῆα)
◊ hvernig mundi fara, ef ǁ einhverr hinna eilífu guða sæi okkur sofandi, færi svo og segði ǁ öllum guðunum frá? Ekki bæri eg við að fara aftur heim til ǁ hallar þinnar, þegar eg væri risin úr rekkju; því þá væri láandi (νεμεσσητός -ή -όν   +   pres. subj. act. d’ εἶναι), ǁ ef eg gerði það: què passaria si cap dels déus immortals ens veia dormint i anava i ho contava a tots els [altres] déus? jo em veuria incapaç de tornar a casa al teu palau en haver-me llevat del llit, ja que, de fer-ho, fóra reprensible (L'original fa:   πῶς κ' ἔοι εἴ τις νῶι θεῶν αἰειγενετάων ǁ εὕδοντ' ἀθρήσειε, θεοῖσι δὲ πᾶσι μετελθὼν ǁ πεφράδοι; οὐκ ἂν ἔγωγε τεὸν πρὸς δῶμα νεοίμην ǁ ἐξ εὐνῆς ἀνστᾶσα, νεμεσσητὸν δέ κεν εἴη)
♦ það er þér ekki láandi þó: no se't pot reprendre [el fet] que
◊ þeim manni er ekki láandi, sem aldrei hefur séð sólina, þó hann haldi, að ekkert geti jafnazt við geisladýrð tunglsins. Og þeim manni er heldur ekki láandi, sem hvorki hefur séð sól né tungl, þó hann tali um, að ekkert komist í samjöfnuð við hinn skæra ljóma morgunstjörnunnar: a l'home que no ha vist mai el sol no se li pot reprotxar que cregui que res no es pot pas comparar a l'esplendor dels raigs de la lluna. Ni tampoc no es pot reprotxar a l'home que no ha vist ni el sol ni la lluna que conti que no hi ha res que sigui comparable a l'esplendor brillant de l'estel del matí (se suposa que és una cita d'en Calderón, però no he aconseguit trobar-ne l'original)
◊ mér var því ekki láandi, þó mig langaði til að komast burt af þessari eyðieyju og kvongast: per això no se'm pot prendre malament que sentís el desig d'anar-me'n d'aquella illa deserta i casar-me (L'original fa:   Wer kann mich also verdenken, dass meine Sehnsucht so heftig nach der Gesellschaft anderer ehrlichen Leute ankerte, um mich unter ihnen in guten Stand zu setzen, und eine tugendhafte Ehegattin auszulesen)
◊ eigi er það láandi (οὐ νέμεσις   +   inf.), þó Trójumenn og hinir fagurbrynhosuðu Akkear hafi langan tíma raunir þolað fyrir sakir slíkrar konu, þar sem hún er mjög lík í sjón hinum ódauðlegu gyðjum: no és blasmable que els troians i els aqueus de belles gamberes sofreixin penes tant de temps per una dona així ja que és molt semblant de cara a les deesses immortals (L'original fa:   οὐ νέμεσις Τρῶας καὶ ἐυκνήμιδας Ἀχαιοὺς ǁ τοιῇδ’ ἀμφὶ γυναικὶ πολὺν χρόνον ἄλγεα πάσχειν· ǁ αἰνῶς ἀθανάτῃσι θεῇς εἰς ὦπα ἔοικεν)
◊ þú mátt ekki gera hæðilegt erindi eða sendiför þessara manna; en áður var þér ekki láandi (νεμεσσητός -ή -όν   +   inf.), þó þú reiddist: no facis befa del missatge ni de l'ambaixada d'aquests home, que fins ara ningú no et podia blasmar que t'haguessis aïrat (L'original fa:   τῶν μὴ σύ γε μῦθον ἐλέγξῃς ǁ μηδὲ πόδας· πρὶν δ' οὔ τι νεμεσσητὸν κεχολῶσθαι)
◊ en þú, Agamemnon, ǁ átt og einnig hér eftir að vera sanngjarnari við aðra ǁ menn; því það er engum láandi, þó hann sættist við konungmann, ǁ þegar hann hefir að fyrra bragði reitt hann til reiði: però tu, Agamemnon, després d'aquests fets, també hauràs d'ésser més raonable en el tracte amb els altres homes, car a ningú no li és reprensible que es reconciliï amb una persona reial quan abans ha suscitat la seva ira (L'original fa:   Ἀτρεΐδη σὺ δ’ ἔπειτα δικαιότερος καὶ ἐπ’ ἄλλῳ ǁ ἔσσεαι. οὐ μὲν γάρ τι νεμεσσητὸν βασιλῆα ǁ ἄνδρ’ ἀπαρέσσασθαι ὅτε τις πρότερος χαλεπήνῃ)

láfi <m. láfa, láfar>:
<AGRICera f

lág·arfi <m. -arfa, -arfar>:
estel·lària deprimida (planta Stellaria humifusa)

lág·kúra <f. -kúru, pl. no hab.>:
superficialitat f, banalitat f (esp. en la forma de pensar i actuar, trivialitat)

lágkúru·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (flatneskjulegursuperficial, banal (trivial)
2. (grófur, dónalegurvulgar (groller)
◊ ómenningarlegur og lágkúrulegur maður: un home vulgar i sense cultura
♦ lágkúrulegur áróður: vulgar propaganda
3. (lítilmótlegur, auvirðilegurbaix -a, roí -ïna (indigne, vil, per dessota de la dignitat)
◊ — ...þeim hefur verið sleppt gegn því að þeir njósnuðu fyrir þessa sömu nazista. Trúirðu þessu virkilega? — Engan æsing, Íslendingur. Þetta er ekki spurning um trú heldur að komast að hinu sanna. Það er misjafn sauður í mörgu fé. — Sá hugsunarháttur er lágkúrulegur, ég var orðinn hvassyrtur. — Ég sagði ekki neitt, þú greipst fram í fyrir mér. — Og þú varst fljótur að taka undir. — Þú veist ekki um hvað þú ert að tala. Franz setti upp snúð og gekk á burt: — ...els varen amollar a canvi que fessin d'espia per als mateixos nazis. T'ho creus realment? — Tranquil, islandès. No és una qüestió de creure-ho o deixar-ho de creure, sinó d'arribar a la veritat. Com se sol dir, tots els ramats tenen la seva ovella esguerrada. — Aquesta manera de pensar és abjecta, li vaig dir incisivament. — Jo no he dit res: tu no m'has deixat acabar la frase que havia començat. — I a tu t'ha faltat temps per dir-hi la teva. — No saps de què estàs parlant. En Franz va posar cara de ja-t'ho-faràs i se'n va anar

lág·mark <n. -marks, -mörk>:
mínim m
♦ að lágmarki: com a mínim
♦ vera í lágmarki: estar en els seus mínims

lág·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:
(lágþýsk mállýskabaix-prussià m (dialecte baix-alemany)

lágt <adv.>:
baix
♦ fara lágt: <LOC FIGpassar sense fer [gaire] soroll
♦ leggjast (o: lúta) svo lágt að <+ inf.><LOC FIGhaver caigut -uda tan baix -a que... <+ inf.
♦ tala lágt: <LOC FIGparlar baix, parlar amb veu baixa, parlar fluixet (Mall.
♦ hvíla lágt í jörðu: <LOCdescansar colgat -ada dins la terra (mort)
♦ liggja lágt í sinni gröf: <LOCdescansar dins la seva tomba (mort)
♦ vera lagður lágt [í e-u]: <LOCésser dipositat -ada en una cosa (que està molt baixa)
◊ fjölmargir af þeim þorpsbúum, sem þá voru uppi, eru nú lagðir lágt í mold í kirkjugarðinum: moltíssims dels habitants del poble que vivien en aquell temps ara descansen colgats a la terra del cementiri
◊ hann var í jötu lagður lágt, en ríkir þó á himnum hátt: el van posar a una menjadora però tanmateix regna alt en el cel

lágtíðni·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Emprat hab. en pl.>:
ona f de baixa freqüència

lágur, lág, lágt <adj.>:
baix -a
♦ lágur vexti: de petita estatura, baix -a [d'estatura]
♦ á lágu stigi: <LOC FIGa [un] baix nivell
♦ bera lægra hlut: <LOC FIGdur les de perdre, estar en desavantatge, endur-se'n la pitjor part
♦ tala lágri röddu: <LOC FIGparlar baix, parlar amb veu baixa, parlar fluixet (Mall.

lág·vaxinn, -vaxin, -vaxið: petit -a, d'estatura petita (d’estatura)

lág·þýska <f. -þýsku, no comptable>: baix-alemany m (llengua germànica)
	♦ → miðlágþýska “baix-alemany mitjà”

lág·þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>: baix-alemany -a

lán <n. láns, lán>:
1. <GENmanlleu m, préstec m
♦ bókin er í láni: el llibre està manllevat
♦ fá e-ð í láni: agafar una cosa manllevada, manllevar una cosa
2. <ECONpréstec m, crèdit m
3. (hamingjabona sort (bona fortuna)

lána <lána ~ lánum | lánaði ~ lánuðum | lánaðe-ð>:
deixar una cosa, prestar una cosa
♦ lána e-m e-ð: deixar una cosa [manllevada] a algú, prestar una cosa a algú
♦ lána e-ð hjá e-m: manllevar una cosa d'algú
♦ lána e-ð út: deixar [manllevada] una cosa, donar una cosa en préstec

lána·markaðar <m.pl -markaða>:
mercats m.pl de capital, mercats financers

lánast <lánast ~ lánumst | lánaðist ~ lánuðumst | lánast>:
anar bé, sortir bé
♦ honum lánast allt: tot li surt bé
◊ allt er hann gjörir lánast honum: tot el que fa, li surt bé (ʝat͡sˈlīaħ, יַצְלִיחַ)
♦ þetta lánast allt saman: sortirà tot bé, tot anirà bé

láns·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:
<ECONsolvència f [de cara a tornar un crèdit]

lánshæfis·einkunnir <f.pl -eikunna>:
<ECONnota f de solvència, ràting m del deute
♦ lækka lánshæfiseinkunn e-s úr BBB+ í BBB-: rebaixar la nota del deute sobirà (o: la qualificació creditícia d'X de la nota BBB+ a la nota BBB-

láns·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
<ECONsolvent [de cara a tornar un crèdit]

láns·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl del préstec, condicions creditícies

lánskjara·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur>:
(á Íslandiíndex m de variació de les condicions creditícies

lántöku·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
cost m d'emprèstit

lárberja·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m

lá·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
horitzontal

lár·pera <f. -peru, -perur>: alvocat m (fruit de l'alvocater)

lárviðar·blað <n. -blaðs, -blöð>:
<CULINfulla f de llorer

lárviðar·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m

lárviðar·sveigur <m. -sveigs (o: -sveigar), -sveigar>:
corona f de llorer

lár·viður <m. -viðar, -viðir>: llorer m, llor m (arbre Laurus nobilis)

lás <m. láss, lásar>: pany m

lása·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
serraller m, manyà m

lásboga·skytta <f. -skyttu, -skyttur. Gen. pl.: -skyttna o: -skytta>:
ballester m (guerrer expert en l'ús de la ballesta)

lásboga·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
ballester m (fabricant de ballestes)

lás·bogi <m. -boga, -bogar>:
ballesta m

láta <læt ~ látum | lét ~ létum | látiðe-ð>: 1. posar una cosa
     2. deixar una cosa
        láta mig vera: deixa’m estar!
     3. fer <+ inf.> una cosa
     4. comportar-se
     5. láta e-ð í ljós: manifestar (revelar, fer avinent, palesar) una cosa
     6. láta e-ð af hendi: cedir una cosa
     7. láta e-m e-ð eftir: concedir una cosa a algú
     8. láta sér nægja: donar-se per satisfest, acontentar-se
     9. láta undan: cedir (transigir en una cosa, afluixar)
     10. láta vel að e-m: amanyagar algú
     11. láta vita: fer saber, informar d'una cosa
     12. láta várkunn við sig: fer-se perdonar, demanar perdó

látast <læst ~ látumst | lést ~ létumst | látist>: morir
        hún lést af sárum sínum í gærmorgun: va morir a conseqüència 
          de les seves ferides ahir al matí

lát·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
1. <GENgesticulació f, gestos m.pl
2. (leiklistmímica f, pantomima f (art de mim)
3. (hegðun, atferlicomportament m, capteniment m, captinença f (forma de comportar-se en societat)
◊ hann hafði allfagra hönd og sterklegan handlegg og allt var hans látbragð kurteislegt: tenia unes mans molt boniques i uns braços forts i es captenia en tot amb distinció i cortesania

látbragđs·leikari <m. -leikara, -leikarar>: mim m, mima f (persona que 
          fa actuacions de mímica o pantomima)

látbragđs·leikur <m. -leiks, -leikir (o: -leikar)>: pantomima f, mim m,  
          mímica f (representació mímica)

lát·laust <adv.>:
incessantment, ininterrompudament

leðja <f. leðju, no comptable>: fang m

leðju·láki <m. -láka, -lákar>:
licodó m ofidi (peix Lycodonus ophidium)

leður <n. leðurs, leður>: cuir m, cuiro m



leður- <en compostos>: de cuiro



leður·blaka <f. -blöku, -blökur>: ratapinyada f (fleirt.: ratespinyades), 
          ratpenat m (fleirt.: ratspenats)

leður·buxur <f.pl -buxna>:
pantalons m.pl de cuir, calçons m.pl de cuiro (Bal.

leður·húð <f. -húðar, -húðir>:
<MEDderma m

leður·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
jaqueta f de cuiro

leðurlíkis- <en compostos>:
de làtex

leðurlíkis·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>:
roba f de làtex
◊ tvær bundnar stúlkur í leðurlíkisfatnaði. Leðurlíki getur verið áhugaefni blætisdýrkenda: dues noies fermades amb peces de làtex. El làtex pot ésser una afició dels fetitxistes

leður·ól <f. -ólar, -ólar>:
corretja f de cuir, corretja f de cuiro (Bal.

leður·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f de cuiro

lefkó·granat <n. -granats, -granöt>:
<GEOLleucogranat m

lefkó·granít <n. -graníts, -granít>:
<GEOLleucogranit m

leg <n. -legs, -leg>: úter m, matriu f, mare f



legganga- <en compostos>: <MED> colpo-, colp-, vagin-, vaginal

legganga·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:
<MEDcolporràgia f

legganga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: colpitis f, vaginitis f

legganga·framfall <n. -framfalls, -framföll>:
<MEDprolapse m de la vagina, colpoptosi f

legganga·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
<MEDfòrnix m vaginal, fons m de sac vaginal

legganga·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MEDvaginisme m

legganga·munni <m. -munna, -munnar>:
<MEDorifici m vaginal, orifici m de la vagina

legganga- og blöðru·lögun <f. -lögunar, -laganir>:
<MEDcolpocistoplàstia f

legganga·op <n. -ops, -op>:
<MEDentrada f de la vagina

legganga·partur <m. -parts, -partar>:
<MEDmusell m (o: morro mde tenca, portio vaginalis uteri (o: cervici) (porció inferior del coll de l'úter)

legganga·saumur <m. -saums, -saumar>: colporràfia f

legganga·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
<MEDcolpotomia f

legganga·slímhúð <f. -slímhúðar, -slímhúðir>:
<MEDmucosa f vaginal

legganga·spegill <m. -spegils, -speglar>:
<MEDespècul m (o: espèculum mvaginal

legganga·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:
<MEDcolposcòpia f

legganga·önd <f. -andar, -andir>:
<MEDvestíbul m de la vagina

leggja <legg ~ leggjum | lagði ~ lögðum | lagte-ð>: posar una cosa 
           (en posiciö horitzontal)
        leggja sig fram um að gera e-ð: esforçar-se molt per fer una cosa, 
          maldar amb gran esforç per fer una cosa
        leggja mikið upp úr e-u: donar molta d'importància a una cosa
        ég legg til að <+ subj.>...: proposo que <+ subj.>...
        leggja landið undir sig: conquerir un país
           Trajanus laggði undir sig Dakíu: Trajà va conquerir la Dàcia
        leggja á: penjar (el telèfon)

2. <af
♦ leggjast af: deposar-se
◊ lagðist af öll umferð um dalinn: es va suspendre tota circulació per la vall
♦ það leggst af að <+ inf.>s'abandona de <+ inf.>, es deixa de <+ inf.
♦ það lagðist af að „segja sögur“: es va abandonar el “contar històries i rondalles”, es va deixar de “contar històries i rondalles”

leggstu: imperatiu de → leggjast “gitar-se”

leg·göng <n.pl -ganga>:
1. <MEDcanal m vaginal, conducte m vaginal
2. <MED, óeiginlegt fyrir skeiðvagina f
♦ sveppir í leggöngum: fongs vaginals
♦ útferð frá leggöngum: fluix m vaginal, leucorrea f

legslímu·flakk <n. -flakks, -flökk>: <MED> endometriosi f



legslímu·villa <f. -villu, -villur>: <MED> endometriosi f

legu·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir>:
divan m, camaturca f (Mall.: cast., ekki ritm./no lit. (mena de sofà-llit)

legu·pláss <n. -pláss, -pláss>:
lloc m d'amarratge, amarrador m (de vaixell en el moll)

legu·rúm <n. -rúms, -rúm>: (í skipi, járnbrautarlest, flugvél o.s.fr.) llitera f 
           (llit de vaixell, tren, avió etc.)



leg·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>: aigües f (líquid amniòtic)
        hvenær fór legvatnið? Quan va trencar / ha trencat aigües?

leiddur, leidd, leitt <adj.>:
menat -ada, portat -ada, conduït -ïda
♦ vera langt leiddur: <LOC FIGestar molt malalt (trobar-se a les portes de la mort)

leið <f. leiðar, leiðir>: 1. camí m 
        alla leið: [durant] tot el camí (sovint s'empra per a emfatitzar que 
           hom ha recorregut tot un camí per arribar fins al punt de destinació)
           alla leið til e-s: tot el camí/recorregut fins a...
        aðra leið: [bitllet] d'anada sola (o: de tornada sola)
        báðar leiðir: [bitllet d']anada i tornada
        á leiðinni ~ á leið: de camí, en camí
           á leið á sjúkrahús[ið]: de camí cap a l'hospital
           á leið til Íslands: de camí cap a Islàndia
           á leið frá París til Kairó: de camí de París cap al Caire
           á leið á markað: de camí cap a plaça (o: cap al mercat)
           á leið út í nám: de camí cap a l'escola
           á leið til læknis [vegna e-s]: de camí a cal metge [per una cosa]
           vera á leiðinni út [úr húsi ~ í innkaupaferð]: estar sortint de casa
           	 ~ voler sortir per anar a comprar
        á miðri leið: a mitjan camí
        fara leiðar sinar: anar fent el seu camí
        koma e-u til leiðar: dur a terme una cosa, portar a cap una cosa, 
          fer realitat una cosa
        í leiðinni: pel camí
           kaupa í matinn í leiðinni: fer la compra (o: comprar) pel camí
        stytta sér leið: escurçar-se el camí, prendre una drecera
        þér eruð á réttri leið: va bé (és al camí correcte)
        þér eruð á rangri leið: va malament (ha agafat el camí equivocat)
        stysta leið: el camí més curt
        vísa e-m leiðina: mostrar la direcció a algú
        þar skiljast leiðir: aquí se separen els [nostres] camins
     2. (um strætó) trajecte m (camí o recorregut d'autobús)
     3. (háttur) manera f (faisó)
        á sömu leið: de la mateixa manera, d'idèntica manera
        á þá leið: de la següent manera, d'aquesta manera
        á þessa leið: d'aquesta manera
        finna leið til að <+ inf.>: trobar la manera de <+ inf.>
        finna leið fram hjá e-u: trobar la manera d'evitar una cosa
        um leið: alhora, a l'ensems, al mateix temps
        um leið og: <conj. temp.> alhora que, mentre

leiða <leiði ~ leiðum | leiddi ~ leiddum | leitte-n>:
I. <Personal>: 
1. menar algú, conduir algú, guiar algú
◊ leiða barn: dur un infant [agafat] de la mà
♦ leiða e-n við hönd sér: portar algú agafat de la mà, menar algú de la mà
♦ leiða e-n til e-s: menar algú [fins] a...
♦ leiða e-n til sætis: portar algú al seu seient (p.e., l'acomodador, el cambrer etc.)
II. <preposicional>: 
:
♦ leiða hugann að e-u: <FIGpensar en una cosa, dirigir els pensaments cap a una cosa, donar voltes a una cosa
♦ leiða líkur að e-u: <FIGaportar proves (o: indicis) d'una cosa
♦ leiða rök að e-u: <FIGraonar una cosa amb arguments, demostrar una cosa amb arguments lògics, provar una cosa amb raons i arguments
♦ leiða tal að e-u: <FIGfer recaure la conversa en una una cosa, treure una cosa a col·lació, sortir a parlar d'una cosa, fer esment d'una cosa
♦ leiða getum (o: getu; o: getur) að e-u: <LOC FIGintentar esbrinar una cosa (mirar d'endevinar una cosa amb hipòtesis, imaginant-se el que va passar, argumentant-hi, fent-hi suposicions etc.)
af:
♦ leiða e-ð af sér: <FIGtenir una cosa com a resultat, comportar forçosament una cosa, provocar una cosa com a conseqüència
afvega:
♦ leiða e-n afvega: <FIGapartar algú del bon camí, menar algú pel mal camí
fyrir:
♦ leiða e-n fyrir rétt [vegna e-s]: <JURportar algú davant la justícia [per ...], portar algú als tribunals [per ...]
hjá:
♦ leiða e-ð hjá sér: <FIG#1. (líta fram hjá: ekki gera & ekki tala umdeixar de banda una cosa (ignorar-la, no parlar-ne & no fer-la); #2. (blanda sér ekki í, skipta sér ekki afno ficar-se en una cosa (no immiscir-s'hi)
♦ leiða hest sinn hjá e-u: <LOC FIGno ficar el nas en una cosa
í:
♦ leiða e-n í e-ð: menar algú a..., conduir algú a..., portar algú a...
♦ leiða e-n í freistni: temptar algú, induir algú a (o: en) temptació
◊ ...og eigi leið þú oss í freistni: ...i no ens deixis caure en la temptació
♦ leiða e-ð í ljós: <LOC FIG#1. (uppgötvaposar una cosa al descobert, palesar una cosa (revelar una cosa, descobrir una cosa): ♦ krufning hefur leitt í ljós að megindánarorsök Nathaniels Jones voru áverkar sem hann...: l'autòpsia ha revelat que la causa principal de la mort d'en Nathaniel Jones han estat les lesions que...; #2. (staðfestaanunciar una cosa, notificar una cosa (exposar, palesar): leiða hið rétta ~ hið sanna í ljós: mostrar els fets tal i com van ésser ~ la veritat
♦ leiða e-ð í lög: <JUR#1. (gera að lögum, taka upp inn í réttconvertir una cosa en llei (convertir en llei un reglament, una proposta de llei etc.): ♦ Alþingi hefur því ekki efnisleg áhrif á mótun yfir 80% af löggjöf ESB, sem Ísland er þó bundið af að leiða í lög: per això, el parlament no té influència substancial en el procés de desenvolupament del 80% de la legislació de la Unió Europea que Islàndia, això no obstant, està compromesa a convertir en llei pròpia; #2. (lögleiðalegalitzar una cosa (fer passar una cosa d'il·legal o alegal a legal): ♦ vændi var á Alþingi leitt í lög: el parlament va legalitzar la prostitució
undan:
♦ leiða e-n undan e-u: alliberar algú de...
◊ kommúnistaflokkurinn leiðir verkalýðinn undan oki fasismans: el partit comunista mena la classe obrera lluny del jou del feixisme
til:
♦ leiða til e-s: <FIGtenir com a resultat una cosa
♦ leiða (o: setja) e-m e-ð til sjónir: <LOC FIGfer veure una cosa a algú, fer entendre una cosa a algú, [fer] obrir els ulls a algú
III. <Impersonal>: 
1. inferir-se'n, derivar-se'n
♦ af því leiðir að <+ ind.>d'això se'n dedueix que <+ ind.

leiða·bók <f. -bókar, -bækur>: 1. guia f d'autobusos
        2. guia f de trens

leiða·buski <m. -buska, -buskar>:
tanarida f (planta Tanacetum vulgare syn. Chrysanthemum tanacetum syn. Chrysanthemum vulgare)

leiðar·bók <f. -bókar, -bækur>:
<MARdiari m de bord, quadern m de bitàcola

leiðar·korn <n. -korns, -korn>:
<BIOLcentrosoma m (geislaskaut)

leiðar·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
estrella f polar, estel m del nord, estel m polar, estrela f polar (Val.

leiðast¹ <leiðist ~ leiðumst | leiddist ~ leiddumst | leiðst>:
1. anar agafats del braç, anar de bracet
◊ við leiddumst: anàvem de bracet, anàvem agafats del braç
2. ♦ láta leiðast til að <+ inf.>deixar-se convèncer per [a] (o: a; o: i) <+ inf.

leiðast² <leiðist | leiddist | leiðst  ║ Verb impers. amb subjecte lògic en datiu>:
           avorrir-se
        mér leiðist: estic avorrit, m’avorreixo
        mér leiðist hann: [ell] m’avorreix



leið-beining <f.-beiningar>: 1. instrucció (manera com fer una cosa) 2. assessorament

leiði <m. leiða, no comptable>:
1. <GENavorriment m
♦ valda leiða: causar avorriment
2. (þreytacansament m (fatiga)

leiði <n. leiðis, leiði>:
sepultura f, tomba f, vas m (esp. Mall.) (sepulcre dins església, sagrat o necròpoli)
◊ stendur þar nú kirkja, sem leiði hans er, og er hann hinn helgasti maður kallaður: actualment hi ha una església allà on hi ha la seva sepultura i d'ell se'n diu que va ésser l'home més sant [del món]
◊ Ásmundur var heygður í Ásmundarleiði og lagður í skip og þræll hans hjá honum: l'Ásmundur fou enterrat a l'Ásmundarleiði [= Tomba de n'Ásmundur, convertida en topònim], on hi fou dipositat en un vaixell i amb ell, el seu esclau
♦ leiði hins óþekkta hermanns: la tomba del soldat desconegut

leiðindi <n.pl>: avorriment
        vera til leiðinda:  ésser un avorriment


leiðin·legur, -leg, -legt: 1. <GEN> avorrit -ida, tediós -osa
           drepandi leiðinlegur/leiðinleg/leiðinlegt: mortalment avorrit -ida
        2. (sorglegur) trist -a, apàtic -a
           leiðinlegar fréttir: notícies tristes
           okkur finnst þetta leiðinlegt: ho lamentem
           mér~honum/henni þykir þetta leiðinlegt: ho lamento / ho lamenta


leiðsla <f. leiðslu, leiðslur> 1. (vatns- og gasleiðsla) canonada f (d'aigua, de gas)
        2. (rafmagnsleiðsla) cablejat elèctric (conjunt de cables per on circula l'electricitat)
        3. (rás) conducte m
        4. (miðilssvefn) trance m, trànsit m (de mèdium espiritista)
           komast í leiđslu: entrar en trance (la mèdium)
        5. (ofurhrifning) èxtasi m (de místic o mística)
           komast í leiđslu: assolir l'čxtasi (arribar a un estat d'čxtasi)
        6. (heimsókn til vítis eða hímnaríkis) visió f (esp. a l'Edat Mitjana, en la qual
           es visita l'infern, el cel etc.)
           Duggals leiđsla: les visions de Tundal i de Trictelm
        7. (fjarhygli) encantament m (embadaliment, distracció)
           vera eins og í leiđslu: estar com a embadalit -ida (o: esmaperdut -uda)

< leiðsla <f. leiðslu, leiðslur. Variant ortogràfica antiga: <leizla>:
funerals m.pl
◊ ...ok er vár leizla þá ekki aumlig, ef honum fylgja fimm ambáttir ok átta þjónar, er faðir minn gaf mér, ok þar brenna ok þeir, er drepnir váru með Sigurði: ...i els nostres funerals, llavors, no resultaran pas pobres si l'acompanyen cinc serves i vuit criats que mon pare em donà i si també hi cremen els qui van rebre mort amb en Sigurd

leiðslu·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura visionària (a l'Edat Mitjana)



leiđslu·sýn <f. -sýnar, -sýnir>: <FIG> visió f



leið-sögn <f.-sagnar>: visita [guiada] (a un monument, un indret etc.)

        hvenær er næsta leiðsögn? Quan és la propera visita guiada?



leiður, leið, leitt: 1. (dapur) trist -a
        2. (leiðinlegur) avorrit -ida
            gera e-n leiðan: avorrir algú
            en biđin gerir mig leiđan: perň l'espera m'avorreix 
           (o: em provoca tedi, em fastigueja)
        3. (hveimleiður) malvist -a
           öllum leiður: malvist de tothom
        4. (þreyttur) tip -a (fastiguejat, fart)
           mér er e-ð leitt: estic tip de...
           gera e-n leiðan á e-u: <LOC FIG>  llevar a algú les ganes de...; 
              llevar a algú el gust de...
           gera e-m lífið leitt: <LOC FIG>  fer la vida impossible a algú, 
              fer avorrir la vida a algú
        4b. vera leiður á e-u:  estar tip -a d'una cosa
        4c. verða leiður á e-u: fartar-se d'una cosa, cansar-se d'una cosa
        5. mér er leitt: <LOC IMPERS> em sento malament (o: no em sento bé)
        6. mér þykir það leitt: <LOC IMPERS> ho lamento (o: em sap greu)
        7. það er leitt: <LOC IMPERS> [quina] llàstima!
◊ fjár síns, ǀ er fengit hefr, ǁ skyli-t maðr þǫrf þola; ǁ opt sparir leiðom, ǀ þat's hefir ljúfom hugat, ǁ mart gengr verr, enn varir: un home no hauria de patir privacions per no voler fer dispendi del cabal que hagi guanyat[, car] sovint hom estalvia per a les persones detestades allò que hom havia pensat que fos per a les persones estimades: moltes de coses van pitjor del que un espera i preveu (cf. Kuhn 1968³, pàg. 214: vara <...> swv. impers.: <...> jmd. sieht etw. voraus, erwartet od. vermutet etw. (Háv. 40))
◊ fann'k-a ek mildan mann ǀ eða svá matargóðan ǁ at ei væri þiggja þegit, ǁ eða síns fjár ǀ svági †...†, ǁ at leið sé laun, ef þægi: no he trobat mai un amfitrió tan generós amb el menjar ni un home tan pròdig que[, tanmateix,] no hagi volgut acceptar el que li regalaven (en contrapartida o no a la seva prodigalitat i/o generosa hospitalitat. Entenc þegit com a ac. sg. nt. de l'adjectiu verbal þeginn, þegin, þegit, o sigui,Geschenktes, cosa regalada, i no pas com a supí de þiggja), ni un home tan †munificent† (?. Llacuna textual; hi manca l'adjectiu. Atès el metre, hom esperaria un mot començat amb f- que signifiqués generós, desprès, munífic, d'on la meva traducció. Hermann Pálsson 1991:12, reconstrueix svá gi[afa] fúsan ‘disposat o inclinat a fer regals’, que considero semànticament versemblant, però poc probable mètricament en esguard de la distribució de les arsis que implica. Tanmateix, si tenim en compte l'estrofa 48, hi hauria pogut haver un adjectiu, començat amb f-, però que hagués significat exactament el contrari: gasiu, d'extremada parsimònia) amb el seu cabal a qui[, tanmateix,] un regal li hagi resultat detestable si el rebia (el missatge de l'estrofa fóra a tothom li agrada que li facin regals, fins i tot als qui ho tenen tot)
◊ ganga scal, ǀ skal-a gestr vera ǁ ey í einom stað; ǁ liúfr verðr leiðr, ǀ ef lengi sitr ǁ annars fletiom á: l'hoste cal que prossegueixi el seu camí, que no sigui hoste sempre a un únic i mateix lloc; [altrament,] si roman massa temps assegut als bancs d'altri, el benvolgut tornarà detestat (flet: Kuhn 1968³, pàg. 57 der teil des wohnhauses, wo die bänke u. tische stehn u. wo auch geschlafen wird (Ls. 46 - gegensatz gólf, wo die feuer brennen); meist inbegriff des hauses)

leifs·auga <n. -auga, -augu>:
gallàrdia f, gallardia f  (planta Gaillardia aristata)

leiftra <leiftra ~ leiftrum | leiftraði ~ leiftruðum | leiftrað>:
1. <GENllampegar, fer llamps
♦ það leiftrar: llampega, fa llamps
2. (ljómallambrejar, llampeguejar (flamejar, llampegar, resplendir)

leiftrun <f. leiftrunar, leiftranir; pl. no hab.>:
llampeig m, llampuc m (Mall.
◊ leiftranir og eldglæringar: llampeigs i resplendors de focs

leiftur <m. leifturs, leiftrar>: dofí m de costats blancs de l'Atlàntic (mamífer
           Lagenorhynchus acutus syn. Delphinus acutus)

leiftur <n. leifturs, leiftur>: 1. (elding) llamp m
        2. (glampi) llampec m, llambre m (Mall.) (resplendor viva i ràpida)

leiftur·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f llampec

leiga <f. leigu, leigur>: lloguer m
        taka e-ð á leigu: llogar una cosa

leigja <leigi ~ leigjum | leigði ~ leigðum | leigt>: 1. <e-ð>: llogar una cosa
           (adquirir el dret a emprar una cosa llogant-la)
           hvar get ég fengið leigðan bíl? On puc llogar un cotxe?
           leigja [sér] litla íbúð: llogar un piset
        2. <leigja e-ð [út]>: llogar una cosa (oferir el lloguer d'una cosa)
           leigja e-m e-ð: llogar una cosa a algú
           geymsluhólfið var leigt út fyrir tveimur vikum: la caixa de seguretat
           es va llogar fa dues setmanes

leigjandi <m. leigjanda, leigjendur>:
arrendatari m, arrendatària f

leigu·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>:
taxi m (leigubíll)

leigubifreiða·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f de taxis (leigubílastöð)

leigubíla·staur <m. -staurs, -staurar>:
parada f de taxis (leigubílastöð)

leigubíla·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f de taxis

leigu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
taxi m
♦ taka leigubíl: agafar un taxi 
♦ taka leigubíl frá hótelinu til flugvallarins (o: á flugvöllinn)agafar un taxi de l'hotel a l'aeroport
♦ taka leigubíl heim til sín: agafar un taxi per anar a ca seva
♦ hringja á (o: í) leigubíl [fyrir e-n]: trucar (o: cridar) un taxi [per a algú]
♦ gætirðu fyrir mig hringt á nóttunni: que podria cridar-me un taxi?
♦ hringja á leigubíl til þess að komast heim: cridar un taxi per anar a casa

leigubíl·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: taxista m & f

leigubíls·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
carrera f de taxi, viatge m amb taxi

leigu·flug <n. -flugs, -flug>: [vol m] xàrter m

leigu·flugfélag <n. -flugfélags, -flugfélög>:
companyia f de vols xàrter, companyia f de xàrters

leigu·húsnæði <n. -húsnæðis, pl. no hab.>:
habitatge m de lloguer, habitatge llogat

leigu·liði <m. -liða, -liðar>:
arrendatari m, arrendatària f

leigu·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:
assassí m a sou, assassina f a sou

leigu·penni <m. -penna, -pennar>:
negre m (escriptor que escriu a l'ombra obres que surten a nom d'un altre)

leigu·sali <m. -sala, -salar>:
[propietari] arrendador m, [propietària] arrendadora f (persona que lloga un edifici, habitatge etc. seu a una altra, amo o mestressa de l'habitatge que lloga)

leigu·samningur <m. -samnings, -samningar>: contracte m de lloguer

leigu·starfsmaður <m. -starfsmanns, -starfsmenn>:
treballador m temporal, treballadora f temporal (contractat a través d'ETT)

leigu·taki <m. -taka, -takar>:
llogater m, llogatera f, arrendatari m, arrendatària f (persona que viu de lloguer)

leigu·vél <f. -vélar, -vélar>: xàrter m (avió)

leikari <m. leikara, leikarar>:
1. <TEATR & CINEactor m, actriu f
2. (á hljóðfæriintèrpret m & f (persona que toca un instrument musical)

leik·fang <n. -fangs, -föng>: joguina f
        leikföng fyrir börn: joguines per a infants



leik·fimi <f. -fimi, no comptable>: gimnàstica f (a escola)
        vera í leikfimi: fer gimnàstica



leikfimi·hús <n. -húss, -hús>: gimnàs m



leikfimi·kennari <m. -kennara, -kennarar>: professor m d'educació física, 
          professora f d'educació física



leikfimi·salur <m. -salar, -salir>: sala f de gimnàstica

leikfimis·búningur <m. -búnings, -búningar>:
(fimleikabúningurvestit m de gimnàstica
◊ glennulegur leikfimisbúningur og Tweety. <...> af þeim sökum datt mér eitt ráð í hug... <...> en það er að fjárfesta í glennulegum leikfimisbúning, spóka mig um í honum í Movement (=Hreyfing) og reyna að vekja á mér athygli í strákaheiminum þannig: un vestit de gimnàstica descocat i en Piolín. Per aquesta raó, només se m'ha ocorregut un únic pla i aquest consisteix en invertir en un vestit de gimnàstica descocat i exhibir-m'hi amb ell al Movement (=Moviment) i mirar d'atreure d'aquesta manera i cap a mi l'atenció del món dels nois

leik·grind <f. -grindar, -grindur>:
parc m [per a nen petit] (gàbia d'infant)

leik·hús <n. -húss, -hús>: teatre m (edifici)

leikhús·gagnrýnandi <m. -gagnrýnanda, -gagnrýnendur>:
crític m teatral, crítica f teatral

leikhús·kíkir <m. -kíkis, -kíkjar>: prismàtics m.pl de teatre & òpera

leikhús·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
representació f teatral

leik·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor m teatral, autora f teatral

leikinn, leikin, leikið <adj.>:
1. <GENjugat -ada
◊ heimaleikurinn, sem var leikinn í mikilli þoku...: el partit de tornada, jugat enmig d'una gran boira...
2. (hlutverkinterpretat -ada (paper)
◊ frú Dalloway sem er leikin af Nicole Kidman...: la senyora Dalloway, interpretada per Nicole Kidman...
3. (færhàbil, destre -a (expert)
◊ leikinn sæfari: un expert navegant, un hàbil navegant (que sap navegar amb perícia)
♦ leikinn í e-u: destre en una cosa, expert en una cosa
♦ leikinn við e-ð: destre en una cosa, expert en una cosa
♦ leikinn við að <+ inf.>: ésser hàbil <+ part. pres.
◊ Picasso var leikinn við að mála og teikna allt frá barnsaldri: en Picasso, ja des de la seva infantesa, va ésser destre pintant-ho i dibuixant-ho tot

leik·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
actriu f

leik·rit <n. -rits, -rit>: obra f de teatre, peça f de teatre

leikrita·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
dramaturg m, dramaturga f, autor m teatral, autora f teatral

leik·skáld <n. -skálds, -skáld>:
dramaturg m, dramaturga f, autor m teatral, autora f teatral

leikskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
puericultor m [diplomat], puericultora f [diplomada], <FAMmestre m de guarderia, mestra f de guarderia

leik·skóli <m. -skóla, -skólar>: guarderia f

leik·skrá <f. -skrár, -skrár>: programa m (de teatre & òpera)

leik·stýra <-stýri ~ -stýrum | -stýrði ~ -stýrðum | -stýrte-m ~ e-u>:
dirigir algú ~ una cosa (algú = actor, actriu; una cosa = orquestra, pel·lícula, programa de televisió etc.
◊ hann mun leikstýra næstu James Bond mynd: dirigirà la propera pel·lícula de James Bond

leikur <m. leiks, leikir>: 1. <GEN & FIG> joc m
           kalla e-n til leiks: <FIG> #1. convocar algú a participar 
              (en alguna cosa); #2. involucrar algú
           (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
           skerast inn í leikinn: <FIG> involucrar-se, intervenir 
             (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
        2. (í skák) jugada f (moviment de jugador d'escacs)
           eiga leik: [haver de] moure, [haver de] jugar 
             (tocar fer la jugada a un dels dos jugadors d'escacs)
           þú átt leik: tu mous (o: jugues tu)
        3. (á sviði) actuació f (d'actor a escenari o pel·lícula)
        4. (leikrit) peça f de teatre (drama etc.)
        5. (knattspyrnu-, körfuknattleikur o.s.fr.) partit m (matx de futbol, bàsquet etc.)



leikur <m. leiks, leikar>: 1. (íþróttakeppni) competició f (esportiva)
        2. (viðureign) lluita f (enfrontament, combat)
           ójafn leikur: lluita desigual

leik·vangur <m. -vangs, -vangar>:
teatre m (grec, romà. Per al teatre modern, → leikhús)
◊ öll borgin komst í uppnám, menn þustu hver um annan til leikvangsins og...: i tota la ciutat s'omplí de confusió, i es precipitaren en massa al teatre...
◊ ...sendu einnig til hans og báðu hann að hætta sér ekki inn á leikvanginn: li enviaren a dir que no s'exposés anant al teatre
  El vocable islandès tradueix el mot grec θέατρον dels Actes dels Apòstols 19,29 i 19,31. La versió islandesa del 1540 del Nou Testament empra al terme → sjónarflötur.  


leir <m. leirs, leirtegundir>: 1. <GEN> fang m
           hann gengur yfir landstjóra sem leir, eins og leirkerasmiður treður deigulmó:
           trepitja els sàtrapes com fang, com el terrissaire pasta amb els peus l'argila
        2. (pottaraleir, deigulmór) argila f (de gerrer)
           brenndur leir: terra cuita, terracota f, terrissa f, test m (Bal.)
           þaninn leir: argila expandida

leir- <en compostos>:
de terrissa, d'argila cuita, de terracota, de test

leira <f. leiru, leirur>:
1. <GENfanguissar m, fangar m
2. leirur <f.pl leirna (o: leira)>: (svæði þar sem einkum er að finna mélu (silt) og fíngerðan sand sem vatn flýtur yfir — einkum á flóð*maresmes m.pl de marea (watt, mareny o terreny tarquimós, constituït de sorra i al·luvió, que s'inunda durant la marea alta)

Leira <f. Leiru, no comptable>:
Loira f (riu de França)

leir·bað <n. -baðs, -baöð>:
bany m de fang

leir·borinn, -borin, -borið <adj.>:
argilós -osa
◊ leirborinn jarðvegur: sòl argilós

leir·brosma <f. -brosmu, -brosmur>:
bròtola vermella, mòllera vermella (Bal.), urofici vermell (o: roig) (peix Urophycis chuss)

leir·brot <n. -brots, -brot>:
test m (bocí d'objecte de terrissa)

leir·burður <m. -burðar, no comptable>:
versots m.pl, versos m.pl de pa sucat amb oli, versos atrotinats

leir·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
plat m (objecte de terrissa emprat en el tir al plat)

leirdúfu·skotkeppni <f. -skotkeppni, -skotkeppnir>:
campionat m de tir al plat

leir·fígúra <f. -fígúru, -fígúrur>:
figureta f de terrisa, figureta f de fang

leir·fótur <m. -fótar, -fætur>:
1. <GENpeu m de terrissa
♦ glertertudiskur með leirfæti: tartera f de vidre amb peu de terrissa
2. <FIGpeu m de fang
♦ risi (o: kolossur) á leirfótum: <LOC FIGgegant m amb peus de fang

leir·gedda <f. -geddu, -geddur>:
àmia f  (peix Amia calva)

leir·her <m. -hers, -herir>:
exèrcit m de terracota

leir·hver <m. -hvers, -hverir>:
<GEOLbassal m (o: badina f; o: toll m) de fang bullent

leir·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
cap m de terracota

leir·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>: argil·laci -àcia, argilós -osa, argilenc -a

leir·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
gerra f de terrissa (o: d'argila -Bal.-)
◊ en hengi allur þungi föðurættar hans sig á hann með niðjum sínum og skyldmennum, öll smákerin (kɔl   kəˈlēi̯   ha-qqāˈtˤān, כֹּל כְּלֵי הַקָּטָן), eigi aðeins skálarnar, heldur og öll leirkerin (wə-ˈʕaδ   ˌkāl־kəˈlēi̯   ha-nnəβāˈlīm, וְעַד, כָּל-כְּלֵי הַנְּבָלִים)però s'hi penjarà a sobre tot el pes de la casa paterna —parents propers i llunyans—, tota la petita vaixella, i no només les copes, ans també totes les gerres de terrissa

leirkera·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: ceràmica f (com a fabricació d'utensilis d'argila)

leirkera·smíði <f. -smíði, no comptable>: ceràmica f, terrisseria f, 
           canteria f (Val.) (esp. com a ofici)

leirkera·smiður <m. -smiðs, -smiðir>: terrissaire m & f

leir·krukka <f. -krukku, -krukkur>:
pot m de terrissa

leir·krús <f. -krúsar, -krúsir>:
gerra f de terrisa

leir·list <f. -listar, no comptable>: ceràmica f (com a art)

leirlista·maður <m. -manns, -menn>: ceramista m & f

leir·ljós, -ljós, -ljóst <adj.>:
isabel·la (color de pelatge de cavall)
♦ leirljós hestur: un cavall de color isabel·la

leir·munir <m.pl -muna>: objectes m.pl de ceràmica

leir·pottur <m. -potts, -pottar>:
greixonera f de terrissa, cassola f de terrissa, tupí m de terrissa

leir·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba borda  (crustaci Solenocera membranacea)

leir·skáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta m de pa sucat amb oli, poetessa f de pa sucat amb oli, poetastre m, poetastra f

leir·skífur <f.pl -skífna (o: -skífa)>:
<GEOLlutita f físsil, pelita f (flöguberg)

leir·slabbi <m. -slabba, -slabbar>:
brema f [comuna]  (peix Abramis brama)

leir·steind <f. -steindar, -steindir>:
<GEOLroca argilosa  (com ara la terra de paraire, la bentonita, la caolinita etc.)

leir·steinn <m. -steinn, -steinar>:
1. <GEOLargil·lita f
2. (sólþurrkaður múrsteinntova f (rajola gruixuda de fang cru, assecada al sol)
♦ sólbrenndur (o: sólþurrkaður) leirsteinn: tova [assecada al sol]
◊ húsin eru byggð úr sólbrenndum leirsteini: les cases són de tova assecada al sol
◊ mikill fjöldi húsa í borginni er byggður [úr] sólþurrkuðum leirsteinum: un gran nombre de cases de la ciutat són fetes de toves assecades al sol

leir·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
esquitxat -ada de fang, tacat -ada de fang

leir·stytta <f. -styttu, -styttur>:
estatueta f de terrisa, estatueta f de fang

leir·tau <n. -taus, no comptable>:
vaixella f, plats m.pl, pisa f

leirugur, leirug, leirugt <adj.>:
1. <GENfangós -osa, llotós -osa, ple -ena de fang
◊ leirugur vegur: un camí enfangat
2. (leirkenndurargilós -osa (argilenc)

leiru·maðkur <m. -maðks, -maðkar>:
arenícola m (qualsevol individu del gènere d'anèl·lids poliquets Arenicola)
♦ → sandmaðkur “arenícola marí, cuc de sorra”

leir·vara <f. -vöru, -vörur. Emprat hab. en pl.>:
objectes m.pl de terrissa 

leir·völlur <m. -vallar, -vellir>: <ESPORT> pista f de terra batuda (esp. pista de tennis)

leista <f. leistu, leistur>:
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (langlúra)

leista·koli <m. -kola, -kolar>:
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (langlúra)

leisti <m. leista, leistar>:
variant de → leistur “forma de sabater”

leistur <m. leists, leistar>:
1. (til skósmíða, skóleisturforma f (motlle de sabater)
2. (háleistur (upp á miðjan kálfa), hálfsokkurmitjó alt (fins aprox. a mitjan ventre de la cama)
◊ gatslitnir leistar: mitjons foradats [per l'ús]
♦ vera e-m leistur í annan skó: <LOC FIGésser-li un problema a algú
3. (framleisturpuntera f (part anterior o davantera de mitjó o calça, que cobreix els dits del peu)

leit <f. leitar, leitir>:
1. <GENcerca m, recerca f, <& ritm./lit.questa f, cercada f (Mall., Men.
♦ fara e-s á leit við e-n: adreçar-se (o: dirigir-se; o: recórrer) a algú per una cosa
♦ fara þess á leit að <+ inf.>mirar de <+ inf.>, intentar de <+ inf.>, cercar de <+ inf.>
♦ í leit að e-u: en cerca d'una cosa, a la recerca d'una cosa
◊ “Í leit að glötuðum tíma” eftir Marcel Proust: “A la recerca del temps perdut” de Marcel Proust
♦ koma í leitirnar: aparèixer, trobar-se, ésser trobat -ada
◊ gamlar myndir koma í leitirnar: apareixen fotos antigues
♦ leitin að heilaga gralnum (o: að hinum heilaga gral)<HIST LITERla questa del sant Graal
♦ það er leit að öðru eins: <LOC FIGés insòlit, és raríssim
♦ leit og björgun: rescat i salvament (de persones perdudes, p.e., a la muntanya o a la mar, o en perill de mort)
2. leitir <f.pl leita>: (smölunles ‘cercades’ f.pl (replec anual, fet per la tardor, de les ovelles que han estat pasturant a lloure per les muntanyes durant l'estiu)

leit:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de líta “mirar”

leita¹:
gen. pl. de → leit “recerca, cercada”

leita² <leita ~ leitum | leitaði ~ leituðum | leitað>:
buscar, <& ritm./lit. & Bal. & Alguercercar
◊ biðjið, og yður mun gefast, leitið, og þér munuð finna, knýið á, og fyrir yður mun upp lokið verða: demaneu, i us serà donat; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran
◊ því að hver sá öðlast, sem biður, sá finnur, sem leitar, og fyrir þeim, sem á knýr, mun upp lokið verða: perquè tot aquell qui demana, rep, i qui cerca, troba; i a qui truca, li obren
♦ leita að e-u ~ e-m: cercar una cosa ~ algú (cosa = objecte, substantiu concret)
◊ á marga vegu ert þú sá sem ég er að leita að, Sveinn: Sveinn, en molts d'aspectes ets l'home que estic cercant
◊ leita að [nýrri] vinnu: cercar [una nova] feina
◊ leita að eiginkonu: cercar dona (per casar-s'hi)
◊ leita að eiginkonu sinni: cercar la seva dona
Amb datiu ètic:
♦ leita sér að vinnu erlendis: cercar feina a l'estranger, buscar-se feina a l'estranger
♦ leita á e-n: #1. (ráðast áescometre algú (abordar, envestir, atacar & per fer-li una proposta, demanar-li alguna cosa etc.)#2. (vera nærgöngull við e-nimportunar algú (molestar & ésser carregós)#3. (móðgaofendre algú (ésser ofensiu)
◊ menn skyldu aldrei leita á aðra, allra síst gesti eða gamalmenni: mai no s'hauria d'ofendre ningú i al menys de tot, hostes o vells
◊ hann kvaðst eigi á aðra leita mundu að fyrra bragði "en eigi veit eg," segir hann, "hversu mér bregður við ef aðrir leita á mig": va dir que ell no seria el primer a ofendre un altre, però “no sé pas”, va dir, “com reaccionaré si d'altres m'ofenen a mi”
♦ leita á e-n með e-ð: escometre algú per demanar-li una cosa
♦ leita á við e-n: sol·licitar una cosa d'algú
♦ leita á fund e-s: anar a trobar-se amb algú
♦ leita á e-m: escorcollar algú
♦ leita eftir e-u: cercar una cosa (cosa = substantiu abstracte)
◊ leita eftir sannleikanum: cercar la veritat
♦ leita eftir e-u við e-n: demanar una cosa a algú (adreçar-se a algú per sol·licitar-ne o demanar-li alguna cosa)
♦ leita e-s: <& ritm./lit.cercar una cosa ~ algú
♦ leita hælis: cercar refugi, refugiar-se
♦ leita læknis: anar a veure un metge, fer-se visitar per un metge
♦ leita ráða til e-s: cercar consell en algú, anar a consultar algú
♦ leita upplýsinga: cercar informació
♦ leita e-s í: cercar un mitjà per a atènyer un objectiu determinat
◊ og leitaði Þórður mjög margs í að hugga hana og var vel til hennar: i en Þórður va intentar moltíssimes de coses (va intentar de tot per a consolar-la, va cercar de consolar-la de totes les maneres que poguéper a consolar-la a ella i era bo amb ella
◊ svá segir mér hugr um at þær einar fébœtr verði er oss mun meins í leitat: tinc el pressentiment que les úniques compensacions econòmiques [que acceptaran] seran les qui tinguin per objectiu fer-nos mal
♦ leita fyrir sér [að e-u]: estar mirant-se de trobar una cosa (anar cercant sense presses, remirant-s'hi, una feina, un habitatge etc. que agradin o vagin bé)
◊ ég kom heim í byrjun apríl og leitaði fyrir mér með vinnu fyrst á Austurlandi: vaig tornar a casa a l'abril i he estat mirant-m'ho per veure si trobo primer una feina a l'Austurland
♦ leita sér lífs: mirar de salvar-se, cercar la salvació (de la pròpia vida)
♦ leita sér lækninga: [haver d']anar al metge (cercant la curació d'un mal que hom té)
♦ leita til e-s: recórrer a algú
♦ leita til hægri ~ vinstri: tirar (o: desviar-se) cap a la dreta ~ l'esquerra (subjecte: roda, aparell, pilota llençada, serrell de cabells etc.)
♦ leita til e-s staðar: refugiar-se a algun lloc
♦ leita e-ð ~ e-n uppi: estar cercant una cosa ~ algú, estar mirant de trobar una cosa ~ algú

leitar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
equip m de cerca, patrulla f de [re]cerca (de persona desapareguda o perduda)

leitar·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:
<JURordre f d'escorcoll

leitast <leitast ~ leitumst | leitaðist ~ leituðumst | leitastvið að <+ inf.>>:
maldar a <+ inf.> una cosa, esforçar-se per <+ inf.> una cosa
◊ hann (= Gaudíleitaðist við að finna mynstur í náttúrunni sem hann gæti nýtt við sköpun sína: ell (= en Gaudís'esforçava per trobar en la natura models que pogués aprofitar en la seva creació

leiti <n. leitis, leiti>:
[petit] turó m, tossal m, [petit] pujol m
♦ á hinu leitinu: d'altra banda, en canvi
♦ á næsta leiti: a prop, en la rodalia

leitt:
nom & ac. sg. nt. forts de → leiður, leið, leitt “tip -a”

leka <lek ~ lekum | lak ~ lákum | lekið>:
1. (drjúpadegotar (caure un líquid gota a gota)
♦ kraninn lekur án afláts: l'aixeta degota incessantment
♦ þakið lekur: hi ha una gotera
♦ það lekur úr nefinu á e-m: el nas li degota (com a conseqüència d'un refredat)
♦ það (o: vatnið) lekur úr rörinu í grunninn: la canonada té una fuita d'aigua i la deixa anar als fonaments de la casa
♦ það lekur úr loftinu: hi ha una gotera
♦ leka niður: <FIGdebilitar-se, afeblir-se
2. <MARfer aigua, tenir una via d'aigua
♦ báturinn lekur: la barca fa aigua
♦ vatnið lekur úr þvottavélinni: la rentadora fa aigua, a la rentadora li escapa aigua
3. <FIGfiltrar-se
♦ fréttin lak [út]: la notícia s'ha filtrat, la notícia ha traspuat a fora
♦ leka fréttinni í blaðið]: filtrar una notícia al diari

lekanda·augnbólga <f. -augnbólgu, no comptable>:
<MEDoftàlmia gonocòccica

lekandi <m. lekanda, no comptable>:
<MEDgonorrea f

leki <m. leka, lekar>:
1. <GENfuita f [de líquid] (fissura per on s'escola un líquid & líquid escolat)
♦ → gasleki “fuita de gas”
2. (þaklekigotera f (fissura al sostre per on s'escola l'aigua de pluja)
♦ leki úr þaki: aigua de la gotera
◊ fatan er enn undir lekanum og handklæði út um allt: la galleda encara és a sota de la gotera i pertot al seu voltant hi ha tovalloles
♦ setja undir leka[nn]: #1. <GENposar una galleda sota una gotera#2. <FIGposar una mica d'esparadrap, fer un pedaç (recórrer a una solució d'emergència, però no definitiva)
♦ sjá við lekanum: FIGprevenir un mal
3. <MARvia f d'aigua
♦ leki kom að skipinu: el vaixell va fer aigua, es va obrir una via d'aigua al vaixell
4. (um fréttfiltració f (de notícia, p.e., a la premsa)
5. (dreittill, smásopiglopet m, xispa f (cast. (petita quantitat de beguda, esp. alcohòlica)
◊ áttu leka?: que tindries un glopet?

lektor <m. lektor, lektorar>:
[professor] lector m, [professora] lectora f (classe de professor d'universitat)

lekur, lek, lekt <adj.>:
1. <GENque deixa passar l'aigua
♦ þakið er lekt: hi ha una gotera
♦ þakið er orðið lekt: ha sortit una gotera
2. <MARque té una via d'aigua, que fa aigua
♦ báturinn er lekur: la barca fa aigua

lemja <lem ~ lemjum | lamdi ~ lömdum | lamið>:
1. <e-ð>: batre una cosa (fins a esbocinar-la o fer-la malbé & amb cops forts, produint un soroll fort)
◊ haglið lamdi allan jarðargróða og braut hvert tré merkurinnar: el calabruix va batre tota l'herba i trossejà tots els arbres de la plana
◊ þat var opt um vetrinn at Þorgils heyrði lamit úti um þekjuna: durant l'hivern, sovint s'esdevenia que en Þorgils sentia que pegaven uns cops forts a la teulada (un mort revenidor o draugr que hi volia entrar)
2. <e-n [í e-ð]>: pegar a algú [a <+ part del cos>] amb acarnissament, baldar algú a cops (carregar algú de cops, atupar-lo o pegar-li fins a causar-li [greus] ferides)
◊ hann lömdu þeir í höfuðið og svívirtu: li van badar el cap a cops i el van ultratjar
♦ vera allur lurkum laminn: <LOC FIGtenir tot el cos adolorit com si li haguessin clavat una bona bastonada
♦ lemja e-n grjóti: apedregar algú
◊ og Móse talaði við Ísraelsmenn, og þeir leiddu lastmælandann út fyrir herbúðirnar og lömdu hann grjóti: i en Moïsès va parlar als israelites i ells van fer sortir el blasfem fora del campament i el van apedregar
◊ og allur Ísrael lamdi hann grjóti, og þeir brenndu þá í eldi og grýttu þá: i tot Israel el va apedregar, els van cremar a la foguera i van cobrir-los de pedres
♦ lemja e-n grjóti til bana: apedregar algú fins a matar-lo (grýta)
◊ ...en allur Ísrael lamdi hann grjóti til bana: ...però tot Israel el va apedregar fins a la mort

lemjandi, lemjandi, lemjandi <adj.>:
<FIGtorrencial
♦ lemjandi rigning: pluja f torrencial

lemstra <lemstra ~ lemstrum | lemstraði ~ lemstruðum | lemstraðe-n>:
baldar algú, esguerrar algú, desgraciar [físicament] algú, mutilar algú

lemstraður, lemstruð, lemstrað <adj.>:
baldat -ada
◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre les vides de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona

lemstrun <f. lemstrunar, pl. no hab.>:
esguerrament m, desgraciament m, mutilació f

lend <f. lendar, lendar>:
1. <GENgropa f
2. lendar <f.pl lenda>: ronyonada f, ronyons m.pl (regió lumbar)

lenda <f. lendu, lendur. Gen. pl.: lendna o: lenda>:
[extensió f de] terra f

lenda- <en compostos>:
<MEDlumbar, osfio-, osfi-

lenda <lendi ~ lendum | lenti ~ lentum | lent>:
1. <GENanar a parar
♦ lenda á steini: anar a topar amb una pedra, anar a petar contra una pedra
♦ lenda í e-u: anar a raure en..., acabar en...
♦ lenda í vandræðum: acabar ficat en dificultats
♦ lenda ofan í skurð: caure dins una rasa
♦ lenda e-u saman: <LOC impersonal. Subj. lògic en datiutopar dues coses entre si, col·lidir dues coses
♦ þeim lenti saman: han tingut una col·lisió, han xocat
♦ það lenti á honum: <FIGva acabar per haver-se'n d'encarregar ell, al final ho va haver de fer ell, li ho van passar a ell
2. (um flugvélaterrar (avió)
♦ vélin lenti: l'avió ha aterrat (subjecte: avió
♦ flugmaðurinn lenti vélinni: el pilot ha aterrat (o: ha fet aterrar) l'avió (subjecte: persona que mena l'avió
♦ lenda á sjónum: amarar (hidroavió)
♦ lenda á tunglinum: allunar (nau espacial)
3. (um skipatracar (vaixell)

lenda·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<MEDvèrtebra f lumbar

lenda·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
<MEDregió f lumbar

lendur, lend, lent <adj.>:
<HISTenfeudat -ada, investit -ida amb un feu
♦ lendur maður: home ligi (càrrec nobiliari de la Noruega medieval. El lendr maðr era un vassall feudatari directe del rei de Noruega. Per sobre dels lendir menn hi havia els jarlar)
◊ Ólafur konungur fór er voraði út til sævar og lét búa skip sín og stefndi til sín liði og fór um vorið allt út eftir Víkinni til Líðandisness og allt fór hann norður á Hörðaland, sendi þá orð lendum mönnum og nefndi alla hina ríkustu menn úr héruðum og bjó þá ferð sem veglegast er hann fór í mót festarkonu sinni: quan va arribar la primavera, el rei Olau se'n va anar a la mar i hi féu aparellar els seus vaixells i convocar la seva host i, durant aquella primavera, va navegar resseguint la costa de la Víkin fins al cap de Líðandisnes i d'aquí es dirigí cap al nord, fins a arribar al Hörðaland on va enviar missatges als seus feudataris i va convocar tots els homes més poderosos d'aquelles regions (a fi que l'acompanyessin en el seu viatgei va preparar el seu viatge amb molta de magnificència ja que anava a l'encontre de la seva promesa (de la seva núvia, de la seva futura dona

lengi <adv>: 1. [durant] molt de temps
           hve (o: hvað; o: hversu) lengi...?: 1. quant de temps fa que...?;
           quin temps fa que...? (referent temporal: passat)
        2. quant de temps...? fins quan...? (referent temporal: futur)
           hve (o: hversu) lengi ætlar þú að misnota þolinmæði vora?: fins quan 
              abusaràs de la nostra paciència?
        3. ekki lengi: ja no
           hann býr ekki lengi á þessum stað: ja no viu aquí
        4. svo lengi sem X ekki <subj.>: mentre X no <subj.>
♦ helst til lengi: durant força temps, durant molt de temps
◊ «ek mun nú verða, Egill!» sagði hann, «at bera ábyrgð fyrir hlut mínum; ef ek drep saklausa menn, þá verð ek at svara því við guð; en þó er nú svá komit þínum hag, at ekki mun nú stoða, Egill!» sagði hann, «at fara með dirfð ok stirðlæti; tekit höfum vér þik nú svá í fangelsi; mun nú segja verða slíkt sem yfir hefir liðit, þótt eigi sé fagrt, sem mik varir at sé. Munu vér nú nærr gangaz um eptirleitina; skaltu nú segja um skipsögn þá, er vér hyggjum, at þú ok þínir menn hafir myrða en tekit féit til þín; hefir þetta nú œrit lengi leynt verit (variant: ...en tekit féit til þín, hefir þetta helzt til lengi leynt verit); höfum vér ok,» sagði konungr, «komit í þann stað, er vér hyggjum, at þetta hafi unnit verit»: 
◊ eftir þetta ríður Skeggi á Miklabæ um náttina og gengur inn með brugðnu sverði og að hvílu Þórhalls og bað húsfreyju upp standa, kvað hana helsti lengi hafa sæmt við klækismann þann. Hún gerði svo. Hún bað Þórhalli griða. Hann kvað mannfýlu þá helst til lengi lifað hafa: 

lengst <adv. en grau comparatiu delengi>:
fa molt de temps

lengur <adv. en grau comparatiu delengi>:
més temps
♦ ekki lengur: ja no
♦ miklu lengur: molt més temps

lens <adj. inv.>:
<FAM = uppgefinnacabat -ada, mort -a, retut -uda (Bal.
♦ ég er lens: estic mort
♦ vera lens á e-u: <LOC FIGtenir X esgotat -ada, estar eixut -a de X

lensa <f. lensu, lensur>:
<MILllança f

lensu·knapi <m. -knapa, -knapar>:
<TAUROMpicador m

lensu·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>: llobí bord, llobí blau, tramús blau,
           tramusser blau, llobí m de flor blava, llobí australià 
           (planta Lupinus angustifolius)



lerkađur, lerkuđ, lerkađ: 1. malmès -esa, malparat -ada, ferit -ida (després d'haver caigut,
           tingut un accident, haver-se copejat amb alguna cosa etc.)
        2. <fig> fastiguejat -ada
        3. (mjög þreyttur) baldat -ada, retut -uda (Mall.) (extenuat, esgotat)



lesa <les ~ lesum | las ~ lásum | lesið>: 1. llegir
        2. <e-ð> llegir una cosa
        3. <uppúr e-u> llegir fragments escollits d'una cosa
           lesa uppúr verkum sínum: fer una lectura (pública) de fragments de les seves obres



lesandi <m. lesanda, lesendur>: lector m, lectora f
        halda lesandanum föngnum: captivar [l'atenció d]el lector



lesast <lest ~ lesumst | last ~ lásumst | lesist>: llegir-se
        lesist fyrir notkun: llegeixi's abans d'usar



les-geisladiskur <m. -disks, -diskar>: (CD-ROM diskur) CD-ROM m

les·gleraugu <n.pl -augna>:
ulleres f.pl de vista cansada, ulleres f.pl per llegir
♦ les- og vinnugleraugu: ulleres per llegir i fer feina de prop

lessa <f. lessu, lessur>:
<FAMbollera f  (lesbiana)

lest <f. lestar, lestir>:
1. (járnbrautarlesttren m (de ferrocarril)
♦ bíða eftir lestinni: esperar el tren
♦ lest til Barselónu: tren a Barcelona
♦ með lest: amb tren, per tren
♦ missa af lestinni: perdre el tren
♦ vera búinn að missa af lestinni: <FIGhaver perdut el tren
♦ ná lestinni: [aconseguir] agafar el tren
♦ skipta um lest: fer transbordament
♦ stökkva fyrir lest: tirar-se a un tren, saltar davant un tren (per matar-se)
2. (lestarrúmespai m de càrrega, bodega f [de càrrega] (cast.(de vaixell, no compartimentat)
♦ í lest: a la bodega de càrrega
3. (hólf í lestarrúmi skipsinstanc m (de vaixell, compartimentat)
◊ þá voru enn um 67 þúsund tonn af olíu í lestum skipsins: encara hi havia unes 67 mil tones de petroli en els tancs del vaixell
4. (smálest, tonntona f (pes)
♦ ensk (o: bresk; o: löng) lest: tona anglesa (o: britànica) (1.016 quilos)
5. (kaupmannalestcaravana f (de mercaders)
6. (burðardýraröð, hestaröðrècua f (o: rècula) (de bèsties de càrrega)
♦ reka lestina: <LOC FIGésser el darrer de la fila, tancar la columna
7. lestir <f.pl lesta>: <HISTlestir, època de l'any (juny-juliol) en què els pagesos anaven als kaupstaðir a vendre-hi llurs productes
♦ á lestum: a la temporada de les lestir, per les lestir
8. (farmur, fragtcàrrec m de nau, càrrega f (carregament)
9. (byrðifeix m, càrrega f (somada, fardell)
  A l'Edat Mitjana, la tona norrena equivalia a 10 o 12 lliures de nau o skippund. L'skippund variava entre els 148 quilos, si fa no fa, i els 185 quilos.  
     

lestar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa ferroviària

lestar·hleri <m. -hlera, -hlerar>:
<MAR & AERONÀUTtapa f d'escotilla, quarter m d'escotilla, [porta f de l']escotilla f de la bodega de càrrega

lestar·hristingur <m. -hristings, -hristingar>:
sacsada f del tren, sotragueig m del tren

lestar·vagn <m. -vagns, -vagnar>: vagó m de tren

lestar·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:
tracaleig m del tren

Lestrýgóni <m. Lestrýgóna, Lestrýgónar>:
<MITOL CLASSLestrígon m
♦ Lestrýgónarnir: els Lestrígons

lestur <m. lesturs (o: lestrar), lestrar>:
1. <GENlectura f
♦ lesa e-m lestinn: <LOC FIGcantar-li les quaranta a algú
2. (námestudi m (aprenentatge de lliçó, preparació de classe)
3. (tínslacollida f, recollida f (arreplegament de flors, de fruits, de baies)
4. (ráðningdesxiframent m (descodificació)

leti <f. leti, pl. no hab.>: peresa f



letur·humar <m.-humars, -humrar>: escamarlà <m> (crustaci Nephrops norvegicus)



letur·skerkir <m.-skerkis, -skerkar>: bacoreta <f> (peix Euthynnus alletteratus)

Levíaþan <m. Levíaþans, no comptable>:
<variant arcaica de → Levjatan “Leviatan”
◊ mun eigi þú draga Levíaþan á öngli eða bora kinnur hans með baugi?: Per ventura pescaràs tu el Leviatan amb un ham o travessaràs les seves galtes amb una anella?

Levjatan <m. Levjatans, no comptable>:
Leviatan m (liwyāθān ,לִוְיָתָן)
◊ þeir sem bölva deginum, formæli henni, - þeir sem leiknir eru í að egna Levjatan: que els qui maleeixen el dia, la maleeixin a ella - els [mateixos] que són destres a provocar el Leviatan
◊ á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu: aquell dia, el Senyor colpirà amb la seva forta, gran i dura espasa el Leviatan per a castigar-lo, el drac de vol rabent, Leviatan, el drac tortuós i matarà el monstre marí
◊ þú klaufst hafið með mætti þínum, þú braust sundur höfuð drekans á vatninu, þú molaðir sundur hausa Levjatans, gafst hann dýrum eyðimerkurinnar að æti: tu vas fendre amb el teu poder la mar, tu vas trencar el cap del drac de les aigües, tu vas esclafar els caps del Leviatan i el donares a les bèsties del desert perquè el devoressin
◊ þar fara skipin um og Levjatan, er þú hefir skapað til þess að leika sér þar: hi naveguen els vaixells i s'hi passeja el Leviatan que tu vas crear perquè hi jugués

levsít <n. levsíts, no comptable>:
<GEOLleucita f 

leyfa <leyfi ~ leyfum | leyfði ~ leyfðum | leyfte-ð>:
permetre una cosa
♦ leyfa e-m e-ð: permetre una cosa a algú
♦ leyfa sér e-ð: permetre's una cosa
♦ leyfa sér að <+ inf.>: permetre's [de] <+ inf.>
♦ leyfa e-u að gerast: permetre que passi una cosa
◊ ...úr því að hann hefði leyft nauðguninni að gerast: ...atès que havia permès que s'esdevingués la violació

leyfður, leyfð, leyft <adj.>:
permès -esa

leyna <leyni ~ leynum | leyndi ~ leyndum | leynte-u>:
amagar una cosa
◊ þá verður Elísabet hafandi og leyndi hún því fimm mánuður: Llavors l'Elisabet va quedar embarassada i ho va amagar durant cinc mesos
◊ en eftir þessa daga varð Elísabet kona hans þunguð, og hún leyndi sér í fimm mánuði : i passats aquests dies, l'Elisabet, sa dona, va quedar embarassada i durant cinc mesos es va estar amagada
◊ leyna kvíða sínum: amagar la seva ansietat
♦ leyna e-n e-u: <& FIGamagar una cosa a algú
♦ e-ð fer leynt: <LOC FIGuna cosa es manté en secret
♦ hann leynir á sér: <LOC FIGamaga més del que mostra per defora (en ell hi ha més que no sembla, és una persona més enigmàtica que no sembla)

leynast <leynist ~ leynumst | leyndist ~ leyndumst | leynst>:
amagar-se


leynd <f. leyndar, leyndir>: 1. (launung) secret m
           með leynd: en secret
           leggja (o: draga) leynd á e-ð: <FIG> amagar una cosa, ocultar una cosa
           tala ekki í leyndum: parlar obertament
        2. (leynistaður) amagatall m (indret ocult)
           í leyndum: a] d'amagat, sigilosament (en un amagatall, sense que ningú no se n'adoni)
           b] <FIG> a l'ombra (sense fer-ne ostentació)



leyndar·dómur <m. -dóms, -dómar>: 1. <GEN> misteri m
        2. (launung, leyndarmál) secret m

leyndar·mál <n. -máls, -mál>:
secret m
♦ búa yfir [skelfilegu] leyndarmáli: guardar (o: amagar) un [terrible] secret
♦ ljóstra upp leyndarmáli: revelar un secret

leyndur, leynd, leynt <adj.>:
amagat -ada, ocult -a
♦ það fer leynt með e-ð: una cosa és mantinguda en secret (o: amagada)
♦ leynt og ljóst: en públic i en secret, obertament i d'amagat

leyni·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m

leyni·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f

leyni·göng <n.pl -ganga>:
passadís secret

leyni·lega <adv.>: secretament, en secret



leyni·legur, -leg, -legt: secret -a

leyni·malva <f. -mölvu, -mölvur>:
malva f de fulla rodona, malva f de fulla petita (planta Malva neglecta syn. Malva rotundifolia syn. Malva pusilla)

leyni·skytta <f. -skyttu, -skyttur. Gen. pl.: -skyttna o: -skytta>:
franctirador m, franctiradora f

leysa: 1. <+ac>: desfermar

        2. < úr +dat>: resoldre

leysan·legur, -leg, -legt <adj.>:
soluble

leysast <leysist ~ leysumst | leystist ~ leystumst | leyst>:
1. (hnútur, flækja í garnidesfer-se (nus)
2. (fangi & band af pakkadesfermar-se (persona fermada & fil de paquet)
♦ hann var leystur úr böndunum: el van desfermar, el van deslligar
3. (gáta, krossgáta, vandi, vandamál, deila, dæmiresoldre's (endevinalla, enigma, mots encreuats, dificultat, problema, problema matemàtic, disputa)
4. <leysast upp>dissoldre's (GEN & FIG)
♦ sykurinn leysist upp í kaffinu ~ mjólkinni ~ vatninu ~ munninum: el sucre es dissol en el cafè ~ la llet ~ l'aigua ~ la boca
♦ mótmælendurnir leystust upp: els manifestants es van dissoldre
♦ mótmælin var leyst upp án fyrirvara af lögreglunni: la manifestació fou dissolta sense previ avís per la policia

leysingar·vatn <n. -vatns, -vötn. Pl. no hab.>:
aigua f procedent de la fosa de la neu

leysing <f. leysingar, leysingar>:
dissolució f (acte o acció de dissoldre's)

leysir <m. leysis, leysar>:
<QUÍMdissolvent m, diluent m

leysni <f. leysni, no comptable>:
(í tölvuskjámresolució f (de pantalla d'ordinador)

leyti <n. leytis, no comptable>: 1. (tillit) relació f, aspecte m, respecte m
        ađ hálfu leyti: a mitges, a contracor
        ađ mínu leyti: per la meva banda, pel que fa a mi
        að mestu leyti: majoritŕriament
        að mörgu leyti: en mots aspectes
        að nokkru leyti: parcialment, en certa manera, fins a un cert punt
        að ýmsu leyti: en molts d'aspectes
        að öðru leyti: a part d'això, a banda d'això, això de banda, en ultra, 
           en un altre aspecte
        að öllu leyti: #1. totalment; #2. en tots els aspectes, 
           des de tots els punts de vista
        ég, fyrir mitt leyti...: jo, per la meva banda... (o: pel que fa a mi...)
    2. (tími) hora f (en què aproximadament se sol fer una cosa)
        hvert leyti?: quan, si fa no fa?; devés quan (Mall.)
        um þetta leyti...: devés aquesta hora (Mall.)
        um sama leyti...: devés la mateixa hora (Mall.)
        um hvaða leyti...?: devés quina hora...?
        um svipað leyti [og...]: aproximadament al mateix temps [que...]
        um ţetta leyti: devés aquesta hora
    3. En aquest sentit sol aparčixer formant compňsits:
        um kvöldmatarleytiđ: devés l’hora de sopar
        um jólaleytiđ: pels volts del nadal
    4. Amb especificació de les hores, s'empra per a designar l’hora aproximada 
           en quč es fa o es farŕ una cosa. En l’ortografia actual, 
           el mot se sol aglutinar al numeral que indica l’hora
        um níuleytiđ: cap a les nou, devés les nou (Bal)
        um sexleytiđ í kvöld: cap allŕ a les sis del vespre, devés les sis del vespre (Bal)
    5. Forma unitats conjuncionals modals del tipus:
        ađ ţví leyti ađ : en la mesura que 
        ađ ţví leyti sem : en la mesura que 
        ađ svo miklu leyti sem: en la mesura que, en tant que
        um það leyti sem...: si fa no fa en el moment que, aproximadament quan

<m. lés, léar>:
1. <variant arcaica de → ljár “falcella”
◊ en þá er Kormákur kom að skáladyrum skaraði ofan léinn (excepte Cleasby/Vigfússon, tots els editors llegeixen: ljáinn) og mætti hann sverðinu og brotnaði í mikið skarð: i llavors, quan en Kormákur, en entrar, va passar per la porta de l'skáli, la dalla va relliscar i en caure va pegar contra l'espasa i es va fer una bona osca
◊ eftir það tekur hann að slá með ákefð; í annað sinn hvetur hann ljá sinn og gerir enn hark nokkuð og sefur Finnbogi. Hann fer síðan og slær. Hið þriðja sinn hvetur Sleggja ljá sinn og miklu mest. Var léinn bæði mikill og sterkur sem hinir bestu knífar: després d'això, es va posar a segar amb ràbia; esmola per segona vegada la seva falcella i en fer-ho, torna a fer soroll, però en Finnbogi dorm que te dorm. Se'n va i torna a posar-se a segar. Per tercera vegada en Mall (malnomesmola la falcella i en fer-ho, fa més soroll que no les altres vegades abans. La seva falcella era grossa i ferma com els millors ganivets
2. <MILITgarfi m d'abordatge (stafnlé)
◊ Ívar krækti stafnljá um Gregoríus þar sem hann var mjóstur og hnykkti að sér og hörfaði Gregoríus að borðinu út en léinn upp eftir síðunni og var við sjálft að hann mundi krækja hann fyrir borð: l'Ivar va aconseguir enganxar en Gregoríus amb un garfi d'abordatge pel tou del ventre i el va estirar cap a si i en Gregoríus va començar a moure's cap al bordatge de la nau, però el garfi d'abordatge va relliscar cap a un costat i si no hagués estat per això, ell l'hauria aconseguit estirar amb el garfi fins a fer-lo caure per la borda
 
lé[i] “falcella” ← germ. *lεwan & *lεwēn
A. Singular
  Llengua antiga   Llengua moderna  
N lé, lée, léi   ljár  
A liá, ljá   ljá  
G liá, ljá, lés, ljás   ljás  
D liá, ljá   ljá  
 
B. Plural:
  Llengua antiga   Llengua moderna  
N léar   ljáir  
A liá, ljá   ljái  
G liá, ljá   ljáa  
D liám, ljám   ljáum  
 

léður, léð, léð <adj.>:
deixat -ada en préstec, manllevat -ada

léns·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<INFORMnom m de domini

lé·reft <n. -refts, -reft>:
llenç m, drap m (Bal.) (cf. els arcaics rift, valarift i rifti)

létta: alleugerir

létta·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDdolors m.pl de part
♦ hafa léttasótt: tenir els dolors de part, estar de part

léttast: aprimar-se, amagrir-se

létti <m. létta, léttar>:
1. (léttiralleujament m (reconfort, confort)
2. (fúsleikivolenterositat f (sol·licitud)
♦ af létta: volenterosament, de bona gana, sol·lícitament
♦ segja e-m allt af létta: contar-li-ho tot el que un sap a algú
♦ segja allt af létta: contar una cosa sense embuts, buidar el pap, contar tot el que un sap fil per randa
3. léttar <m.pl létta>: (axlaböndelàstics m.pl, retranques f.pl, reclanques f.pl (per a pantalons)

léttir¹ <m. léttis, léttar>:
1. (huggun & MEDalleujament m (reconfort, confort & MED)
♦ finna til mikils léttis: sentir un gran alleujament
♦ til léttis: per a alleugerir-se, com a alleujament
2. (hjálpsuport m (ajut)
♦ vera e-m til léttis: ésser-li un ajut a algú

léttir² <m. léttis, léttar>:
rorqual m d'aleta blanca (mamífer Balaenoptera acutorostrata) (hrafnreyður)

létt·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet semidesnatada (o: semidescremada)

létt·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
négligé m, bata f [d'aixecar-se], salt m de llit (cast., ekki ritm./no lit.

léttur, létt, létt: lleuger -a

létt·vægur, -væg, -vægt <adj.>:
no important, sense importància, que no té importància

létt·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma lleugera
♦ smá- og léttvopn: armes lleugeres i de petit calibre

létt·öl <n. -öls, -öl>:
cervesa f sense alcohol

lið <n. liðs, lið>: 1. <GEN> tropa f, host f
           ganga til liðs við e-n (o: með e-m): <LOC FIG> unir-se a algú
           vera einn síns liðs: <LOC FIG> estar tot sol
        2. <ESPORT> equip m



liða·bólga <f. -bólgu, no comptable>: artritis f



liðađur, liðuđ, liðađ: arrissat -ada
        liðađ hár: cabells arrissats



liða·gigt <f. -gigtar, no comptable>: artritis f

liðamóta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MEDartrologia f

lið·dýr¹ <n. -dýrs, -dýr>:
artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup) (liðfætla¹)
♦ liðdýrin: els artròpodes

lið·fall <n. -falls, -föll>: el·lipsi f

lið·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
<GRAMel·líptic -a

lið·felling <f. -fellingar, -fellingar>: el·lipsi f

lið·fætla¹ <f. -fætlu, -fætlur>:
artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup)
♦ liðfætlurnar: els artròpodes

lið·fætla² <f. -fætlu, -fætlur>:
woodsia f d'Elba (planta Woodsia ilvensis)

lið·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
1. <MEDluxació f, desllorigament m, dislocació f (de membre)
♦ algert liðhlaup: luxació completa
♦ liðhlaup í öxl (o: á öxl; o: í axlarlið): luxació d'espatlla
◊ endurtekið liðhlaup í axlarlið: luxació recidivant d'espatlla
2. <MILITdeserció f

lið·hlaupi <m. -hlaupa, -hlaupar>:
<MILIT & FIGdesertor m, desertora f

liðinn, liðin, liðið <adj.>:
(tíð, tímipassat -ada (temps, època etc.)
♦ að litlum tíma liðnum: al cap de poc temps
♦ að stundu liðinni: d'aquí a una hora, al cap d'una hora
♦ látum það liggja sem liðið er: <LOC FIGel passat ja és passat (o: no en parlem més
♦ liðnar aldir: el passat (les èpoques passades)
♦ liðnir tímar: el passat (els temps passats)
♦ lífs eða liðinn: viu o mort

lið·leskja <f. -leskju, -leskjur. Gen. pl.: -leskja o: -leskna>:
inútil m & f, bo per res m, bona f per res

lið·máni <m. -mána, -mánar>:
<MEDmenisc m [articular]
♦ aðgerð á liðmána í hné: operació de menisc de genoll
♦ brengl liðmána af völdum gamallar rifu eða áverka: trastorn de menisc degut a esquinç o a lesió antics
♦ → liðþófi “menisc articular”
♦ → hnéþófi “menisc del genoll”

lið·mús <f. -músar, -mýs>:
<MEDartròlit m, ratolí m articular

lið·poki <m. -poka, -pokar>:
<MEDcàpsula f articular

lið·sinna <-sinna ~ -sinnum | -sinnti ~ -sinntum | -sinnte-m>:
ajudar algú
♦ get ég liðsinnt þér?: que el puc ajudar en res? (pregunta de dependent a client)

lið·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
<MEDglena f

liðskálar- <adj.>:
<MEDgleno-, glenoïdal, glenoide

lið·skekking <f. -skekkingar, -skekkingar>:
<MEDsubluxació f (de membre)
◊ endurtekið liðskekking hnéskeljar: subluxació recidivant de ròtula

lið·skiptan <f. -skiptanar, -skiptanir>:
segmentació f
◊ liðskiptan líkamans: segmentació del cos

lið·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:
segmentat -ada

liðs·munur <m. -munar, no comptable>:
superioritat numèrica, diferència f de forces
◊ njóta liðsmunar: treure profit (o: aprofitar-sede la superioritat numèrica

liðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
<ESPORTcapità m d'equip

lið·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
(duglegurhàbil (que fa o sap fer bé una cosa)
♦ vera liðtækur í e-u: saber fer molt bé una cosa
◊ hann er liðtækur í dansinum: és un ballarí molt bo

liðugur, liðug, liðugt: flexible, àgil, llisquívol, hàbil
        kríta liðugt: mentir per la gola

liður <m. liðs (o: liðar), liðir>:
1. (í hárirínxol m (de cabells)
2. <MEDarticulació f (juntura d'extremitat, d'os)
♦ fara úr liði á e-u: desllorigar-se, luxar-se, dislocar-se
◊ fara úr liði á handleggnum: desllorigar-se un braç
♦ færa e-ð úr liði: desllorigar una cosa
◊ færa handlegginn úr liði: desllorigar un braç
♦ geta hvorki hrært legg né lið: <LOC FIGno poder-se moure gens 
♦ kippa e-u í liðinn: #1. tornar a posar una articulació en el seu ballador. #2. <FIGredreçar una cosa (corregir, rectificar, [tornar a] posar bé)
3. (keðjuliður & kynslóð í ættarröðbaula f, anella f (de cadena & cadascuna de les generacions d'una nissaga)
4. (dagskrárliðurprograma m, emissió f (de graella de programes de TV o ràdio)
5. (dagskrárliður fundar & atriði í skýrslupunt m (d'ordre del dia de reunió & d'informe)
6. <MATterme m
7. <GRAMsintagma m
♦ → atviksliður “sintagma adverbial”
♦ → forsetningarliður “sintagma preposicional”
♦ → lýsingarorðsliður “sintagma adjectival”
♦ → nafnliður “sintagma nominal”
♦ → sagnliður “sintagma verbal”
♦ → setningarliður “sintagma”
8. <GRAM í samsettum orðumconstituent m (de mot compost)
9. (á rökhenduterme m (de sil·logisme)
♦ → höfuðliður “terme major”
♦ → miðliður “terme mitjà”
♦ → undirliður “terme menor”

lið·þjálfi <m. -þjálfa, -þjálfar>:
<MILsergent m

liðþófa·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
<MEDoperació f de menisc

lið·þófi <m. -þófa, -þófar>:
<MEDmenisc m [articular]
♦ innri (o: miðlægirliðþófar í hnjánum: meniscos medials dels genolls
♦ ytri (o: hliðlægurliðþófi í hægra hné: menisc lateral del genoll dret

lifa <lifi ~ lifum | lifði ~ lifðum | lifað>: 1. viure
        2. lifa af: sobreviure (ésser supervivent)
◊ þat kann ec annat, ǁ er þurfo ýta synir, ǁ þeir er vilia læcnar lifa: en sé un de segon que necessiten els fills dels homes que volen viure essent metges (ço és, fent de metge)
♦ lifa löngu ~ ævintýralegu lífi: viure una llarga vida ~ una vida plena d'aventures
♦ lifa rólegu ~ heiðarlegu lífi: viure una vida tranquil·la ~ respectable
♦ lifa mjög hátt: viure a tot tren

lifandi, lifandi, lifandi: vivent, viu -iva



lifna <lifna ~ lifnum | lifnaði ~ lifnuðum | lifnað>: 1. revifar, reviscolar, 
           retornar (esp. persona acubada)
        2. <IMP> það lifnað yfir honum: va reviscolar (es va animar)

lifrar·dá <n. -dás, pl. no hab.>:
<MEDcoma hepàtic, encefalopatia hepàtica

lifrar·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MEDdonant m & f de fetge

lifur <f. lifrar, lifrar>: <& CULIN> fetge m (amb l'article determinat: lifrin)



lifrar-bólga <f. -bólgu, -bólgur>: hepatitis f
        bráð lifrarbólga A: hepatitis A aguda
        lifrarbólga A án lifrardás: hepatitis A sense coma hepàtic
        lifrarbólga A með lifrardái: hepatitis A amb coma hepàtic
        lifrarbólga C: hepatitis C



lifrar·kæfa <f. -kæfu, pl. no hab.>: <CULIN> lifrarkæfa, mena de paté



lifrar·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: <CULIN> lifrarpylsa, mena de foagràs



liggja <ligg ~ liggjum | lá ~ lágum | legið>: jeure (estar ajagut)

        mér liggur á: tinc pressa

        mér liggur á meðali við tannpínunni: necessito (aviat) alguna cosa 
           contra el mal de queixal
♦ liggja konu: jeure amb una dona
♦ láta liggja sig: jeure amb un home
◊ Sigurðr konungr lætr þá fram bera skikkjuna góðu. Hafði hon margar náttúrur. Hon birti fals kvenna, ef þær fǫlsuðu bœndr sína ok stytti svá á hverri sem hon hafði móti horft, þá hon var sorðin. Ok á sama hátt meyjar falsaðar: El rei Sigurðr aleshores va fer portar el magnífic mantell. Aquest mantell tenia moltes de virtuts. Mostrava l'engany de les dones que haguessin enganyat llurs marits i ho feia escurçant-se a cada dona [que se'l posés] segons la mesura amb què ella, mentre era boixada, ho havia estat desitjant (?), i [també s'escurçava] de la mateixa manera amb les donzelles que només ho eren de paraula (l'Erik Julius Björner en la seva edició d'Estocolm 1737, pàg. 34, n'ofereix una lliçó lleugerament diferent: Sigurdur Kongur lætur frammbera skickiuna goþu, hafþi hun margar natturur, hun birti fals kvenna, ef þær folsuþu bændur sinar, stitti sva a hvorri sem hun hafþi mot horft, þa hun let liggia sig, oc a sama hatt meyar falsaþar ǁ Kong Sigurder låt då frambära den goda kåpan / som war af många dygder; ty hon uptäckte hustrurnas falshet / om de bedrogo sina männ / i det hon ställte sig emot hwar och en såsom motsträfwig / då hon skulle dem påklädas; oc å sama sätt emot oricktiga möjor ǁ Mox Sigurdus pretiosam suam togam asportari jussit, quæ multa constabat virtute; nam uxores prodidit, si quæ maritorum violassent jura, eam veluti aversata, cui imponeretur; pariter se gerens erga virgines concubitu pollutas; sin autem furi applicanda esset, sponte sua decidebat virginibus adeo omnium primis indura est, quæ actutum insigni notabantve nequititia)

lilja <f. lilju, liljur. Gen. pl.: lilja>:
lliri m<eða/o ritm./lit.llir m (qualsevol planta del gènere Lilium i semblants)

lilju·blóm <n. -blóms, -blóm>:
1. <GENflor f de lliri
2. <HERALDflor f de lis

lilju·grös <n.pl -grasa. Gen. pl.: lilja>:
lliris m.pl, liliàcies f.pl

lilju·ætt <-ættar, no comptable>:
[família f de les] liliàcies f.pl

lim <n. lims, no comptable>:
1. <GENbrancatge m
2. (laufgaðar trjágreinarrama f, fronda f (conjunt de branques primes fullades)
3. (hrísknippi, hrísbaggifeixina f (feix de llenya prima)

lima <lima ~ limum | limaði ~ limuðum | limaðe-ð>:
♦ lima e-ð inn: <POLÍT & ADMINincorporar una cosa (innlima)
♦ lima e-ð sundur: desmembrar una cosa (p.e., cos d'animal mort & país) (sundurlima)

lima·burður <m. -burðar, no comptable>:
1. (fasport m, posat m (aparença externa d'una persona)
2. (framgangaaires m.pl, andamis m.pl (postura del cos en moure's, en caminar)

limaður, limuð, limað <adj.>:
tallat -ada, cossat -ada, plantat -ada (que té la forma del cos d'una manera determinada)
♦ illa limaður: mal cossat, mal plantat, mal fet, mal membrat
♦ hann var flestum betur limaður: tenia la millor complexió i més ben proporcionada de tots
♦ vel limaður: ben cossat, ben plantat, ben fet, ben membrat

lima·fallssjúkur, -fallssjúk, -fallssjúkt <adj.>:
1. <= lamaðurparalític -a
2. (með limafallssýki 2.malalt -a de lepra màculo-anestèsica

lima·fallssýki <f. -fallssýki, pl. no hab.>:
1. <= lömunparàlisi f
2. <MED = lepra maculoanaestheticalepra màculo-anestèsica (o: anestèsica; o: nerviosa; o: trofo-neuròtica; o: seca), malaltia f de Danielssen (o: de Danielssen-Boeck)

lima·lag <n. -lags, -lög>:
complexió f, constitució f (de persona)

lima·lát <n. -láts, -lát>:
<HISTmutilació f, desmembrament m (pena imposada a malfactor)
◊ en Danir, menn Sveins konungs, tóku oss og færðu konungi en hann flutti oss til Jótlands og vorum þar upp leiddir og settir á eina lág og þar fjötraðir. En sá er oss varðveitti vildi selja oss í þrældóm. Hann hét oss afarkostum og limaláti ef vér vildum eigi þjást og í þeim skógi sátum vér þrjár nætur. Þessi maður er oss varðveitti lét móts kveðja og þangað kom mikið fjölmenni og á því móti sást einn mikill maður svo búinn sem munkur í blám kufli og hafði grímu fyrir andliti: però els danesos, els homes del rei Sveinn, ens van capturar i ens dugueren davant el rei. El rei ens va fer dur a Jutlàndia on ens hi dugueren com a captius; allà, ens fermaren amb grillons al tronc d'un arbre caigut [en un bosc d'allà]. Llavors, el nostre guarda ens va voler vendre com a esclaus. Va prometre tractar-nos de manera violenta i fer-nos patir desmembrament dels nostres cossos si no ens sotmetíem a l'esclavitud; vam romandre tres nits engrillonats dins aquell bosc. El nostre guarda va convocar la gent i hi va comparèixer una gran gentada. Entre la gentada s'hi veia un home alt que anava vestit com un monjo, amb un hàbit negre amb caputxa i amb la cara tapada amb una màscara

limar <f.pl lima>:
1. <GENbrancatge m
2. (laufgaðar trjágreinarrama f, fronda f (conjunt de branques primes fullades)
3. (hrísknippi, hrísbaggifeixina f (feix de llenya prima)

lima·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
cossatge m, complexió f i estatura f del cos

Limborg <f. Limborgar, no comptable>:
Limburg m

lim·farði <m. -farða, no comptable>:
esmegma m

lim·gerði <n. -gerðis, -gerði>:
bardissa f (tanca espessa feta de branques i rama i emprada sovint per a posar-se a redós del vent)

lim·lesta <-lesti ~ -lestum | -lesti ~ -lestum | -leste-n>:
mutilar algú, baldar algú

lim·lesting <f. -lestingar, pl. no hab.>:
mutilació f

limm <n. limms, no comptable>:
mot emprat en la locució:
♦ springa á limminu: <LOC FIGabandonar, plegar, tirar la tovallola, rendir-se, retre's (Mall.

lim·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
brancallós -osa, frondós -osa, brancut -uda

limra <f. limru, limrur. Gen. pl.: limra>:
<LITERlímerick m

lim·rún <f. -rúnar, -rúnir (o: <-rúnar)>:
<HISTlimrún f, runa branquera, un dels tipus existents de runes remeieres
◊ limrúnar skaltu kunna, ef þú vilt læknir vera ok kunna sár at sjá; á berki skal þær rísta ok á barri viðar. Þess er lúti austr limar: si vols ésser metge i saber reconèixer les ferides, hauries de conèixer les runes branqueres; grava-les a un bocí d’escorça i a les agulles d’un arbre, les branques del qual mirin cap a llevant

limur <m. lims, limir>:
<GEN & getnaðarlimurmembre m (part del cos & membre viril
♦ stinnur limurmembre [viril] rígid
♦ stífur limurmembre erecte
♦ leggja e-ð við líf og limir: <LOC FIGordenar una cosa sota pena de mort, ordenar una cosa sota pena de pèrdua de vida i membres
◊ Ólafur konungur bjóst nú um vorið með fimm skipum og hafði nær þremur hundruðum manna. En er hann var búinn þá byrjar hann ferð sína norður með landi og er hann kom í Naumdælafylki stefndi hann þing við bændur. Var hann þá til konungs tekinn á hverju þingi. Hann lét þá og þar sem annars staðar lög þau upp lesa sem hann bauð mönnum þar í landi kristni að halda og lagði við líf og limar eða aleigusök hverjum manni er eigi vildi undirganga kristin lög. Veitti konungur þar mörgum mönnum stórar refsingar og lét það ganga jafnt yfir ríka sem óríka. Skildist hann svo við í hverju héraði að allt fólk játti að halda helga trú. En flestir ríkismenn og margir stórbændur gerðu veislur í mót konungi. Fór hann svo norður allt á Hálogaland: a la primavera següent, el rei Olau es va aparellar per a salpar amb cinc vaixells i prop de tres-cents seixanta homes. Quan va estar preparat, va començar la seva singladura posant rumb cap al nord resseguint la costa. Quan va arribar al Naumdælafylki o fylki dels del Naumudalur, va convocar una assemblea amb els pagesos. A cada assemblea que convocava hi era proclamat rei pels assistents. Tant allà com enjondre va fer llegir amb veu forta la llei per la qual ordenava a la gent del país d'observar els preceptes del cristianisme, posant sota pena de mort o confiscació de béns a cada persona que no volgués sotmetre's a les lleis cristianes. El rei va infligir allà grans càstigs a moltes de persones i ho va fer sense fixar-se si eren poderosos o humils. Deixava totes les regions per on passava de tal manera que tothom que hi vivia havia acceptat d'observar la santa fe. Gairebé tots els poderosos i molts de grans terratinents van organitzar banquets en honor del rei. Fent-ho sempre així se n'anà fins a arribar al nord del tot, al Hálogaland

lind¹ <f. lindar, lindir>:
1. (uppsprettafont f, deu f (aiguaneix)
2. (olíuforðipou m, jaciment m (de petroli)
♦ → olíulind “pou de petroli”

lind² <f. lindar, lindir>:
(linditrétell m, til·ler m (qualsevol arbre del gènere Tilia)

linda·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
truita f de rierol, truita f de fontana (peix Salmo fontinalis syn. Salvelinus fontinalis)

lind·á <f. -ár, -ár>: riu que neix d’una font o de fonts

lindar·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua f de font

lindi·fura <f. -furu, -furur>: avet m (arbre Abies alba)

lindi·tré <n. -trés, -tré>: tília f, tell m, til·ler m (qualsevol arbre del gènere Tilia)

lind·dýr <n. -dýrs, -dýr>: mol·lusc m

linna <linni ~ linnum | linnti ~ linntum | linnt>:
I. Personal. Objecte: <e-u>.
deixar de fer una cosa
♦ linna [ekki] látum: [no] deixar de fer xivarri
◊ þau linntu ekki látum fyrr en ég leyfði þeim að koma með: no van deixar de fer xivarri fins que els vaig permetre que hi vinguessin
II. Impersonal. Subjecte lògic: <e-u>.
cessar una cosa
◊ steypiregninu úr loftinu linnti: s'acabà la pluja que queia del cel
♦ linna [ekki] látum: [no] cessar el xivarri
◊ ekki linnti látum fyrr en <+ ind.el xivarri no va acabar fins que <+ ind.

lin·soðinn, -soðin, -soðið: passat -ada per aigua (forma de bullir ous)
	linsoðið egg: un ou passat per aigua

lin·steiktur, -steikt, -steikt: poc fet -a (parlant de carn que es cuina, esp., a la brasa)

linsu·baun <f. -baunar, -baunir>:
<BOT & CULINllentilla f

linsubauna·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
<CULINllentilles f.pl

linur, lin, lint <adj.>:
1. <GENtou -ova, flonjo -a, blan -a
◊ en þenna umbúnað þarf maðrinn sjálfr at hafa: góðar hosur ok linar, gǫrvar af blautu lérepti ok vel svǫrtuðu, ok taki þær alt til brókabeltis; en utan yfir þær góðar brynhosur svá hávar, at maðr megi gyrða þær um sik tvífǫldum sveip; en utan yfir þat þá þarf hann at hafa góðar brynbrœkr, gǫrvar með lérepti, at þeim hætti sem fyrr hefi ek sagt; en þar um utan þarf hann at hafa góðar knébjargir, gǫrvar með þykku járni ok með stálhǫrðum nǫddum: l'home mateix cal que porti aquest equipament: calces bones i toves, fetes de drap tou i ben ennegrit, que arribin fins al cinyell dels calçons; per defora cal que dugui bones calces de gambera, tan altes que hom se les pugui lligar amb doble volta de faixa i, damunt elles, cal que hom porti bons calçons d'armadura, fets de lli de la manera com s'ha descrit abans i que, al damunt hi dugui bones genolleres, fetes de ferro gruixut i amb claus d'acer trempat
◊ ǫll þessi vápn er nú hǫfum vér áðr um rœtt, er hvárttveggja er haft á skipum eda á hestum, þá má nýta bæði til þess at sœkja kastala með ok svá verja, ok þó enn mǫrg ǫnnur vápn. Sá er kastala skal sœkja með þeim vápnum, er nú eru tǫld, þá þarf hann ok víst at hafa valslǫngur með, sumar sterkar valsǫngur til þess at sløngva stóru grjóti á steinvegg, ok freista steinveggjar, ef ofan mætti fella með stórum ákǫstum; en linar valslǫngur til þess at sløngva yfir steinvegg ok brjóta ofan hús, er í eru kastala: totes aquestes armes de quč hem parlat adés i que cal tenir a bord dels vaixells o a dalt dels cavalls, també es poden fer servir tant per a atacar-hi els castells com per a defensar-los, i com elles, tanmateix, encara moltes més armes. Qui vulgui atacar un castell amb les armes que t'he enumerat adés, cal que també tingui catapultes per fer-ho: unes han d'ésser catapultes pesants[, bones] per a fer estampar-hi grans pedres contra la muralla per intentar a veure si la muralla es pot fer esboldregar amb el llançament de grans pedres des de dalt; i catapultes lleugeres per a llançar-hi pedres per damunt la muralla a fi que trenquin els edificis que hi hagi dins el castell
2. (vægurtou -ova (poc exigent, indulgent, lax)
3. (blíðursuau (mite, no sever, clement)
◊ svá berr þessarri spurning til, at hana mun verða með lǫngum rœðum inna, ef hana skal vel skilja. En með því at spurt er, þá vil ek gjarna þessa rœðu inna, eptir því sem ek kann, ok þó sem ek má skemst, ok þarf nú þess at minnask, sem ek gat i fyrri rœðu, þá er vit rœddum um dóma, hvar þeir skyldu stríðir vera ok hvar þeir skyldu vera linari, ok gat ek þess fyrir þér, at ef góðr maðr ok spakr félli i sǫk, ok þœtti illr vera glœpr sinn, ok vildi gjarna bœta, þá eigu dómar at vægja hánum fyrir sakar mannligrar náttúru, þvíat mannlig náttúra er svá breysk, at engi getr sin gætt svá, at hann falli aldri í sǫk: aquesta pregunta és de tal mena que cal argumentar-ne llargarment la resposta si es vol entendre bé la qüestió. Ara bé, ja que has fet la pregunta, de grat emprendré l'argumentació [de la resposta], i la faré tan bé com pugui, però també tna curta com em sigui possible. Aquí cal que et recordi el que ja he esmentat en un raonament anterior quan vàrem parlar de les sentències i quan havien d'ésser severes i quan havien d'ésser més benèvoles. Aleshores et vaig dir que si un bon home llest es feia culpable d'alguna cosa i li semblava que el seu delicte estava malament i volia reparar-lo de grat, que aleshores les sentències havien d'ésser moderades amb ell per mor de la natura humana, car la natura humana és tan feble que ningú no té el control de si mateix de tal manera que mai no incorri en culpa
◊ eru nokkurir þeir hlutir hér í ritaðir (variant: ritnir) sem þeim vitrustu mǫnnum sem á eru landinu sýnaz ofarr meirr of harðir eða of linir, þá bjóðum vér lǫgmǫnnum várum, at þeir riti til vár þat sem þér beiðiz allir saman. Skulum vér þá sannliga allir saman[, með góðra manna ráði,] þá skipan á gera sem vér væntum at yðr ǫllum saman sé hentast. – Þessi skipan var ger í Túnsbergi þá er liðit var frá burð várs herra Jesú Christí M.CC.LXXXX ok IV vetr á Svithúnsvǫkudag á XV ári ríkis várs. Herra Bárðr Serksson kanziler várr innsiglaði. Jón klerkr ritaði: si en aquesta disposició hi ha escrites coses que els homes més savis que hi ha al país considerin posteriorment massa severes o massa indulgents, manem als nostres lǫgmenn que ens escriguin allò que tots vosaltres plegats demaneu [que es modifiqui en aquest sentit]. Aleshores tots nosaltres, amb el consell d'homes prous, realment i vertaderament modificarem la disposició en la manera que esperem que sigui al més satisfactòria per a tots vosaltres. Aquesta disposició es va decretar a Túnsberg quan havien passat 1294 anys del Naixement de Nostre Senyor, la vetlla de sant Suití (= 15 de juliol. La festa de sanctus Suithinus Cantebrigiensis, doctor Ecclesiae, episcopus Wintoniensis, se celebra el 16 de juliol), en el quinzè any del Nostre regnat. El senyor Bárðr Serksson, el nostre canceller, la va segellar. En Jón el clergue la va posar per escrit (ignoro a què fan referència aquests hinir vitrustu menn islandesos i góðir menn, hinir beztu menn noruecs del decret reial. Aquests darrers podrien ésser per ventura els consellers del consell del regne?)
◊ „þat rǽð ek þér,“ segir Aristotiles, „at þú sért mjúkr ok linr lítillátum, auðsóttr ok góðr bœnaþurptugum, en harðr ok úeirinn drambsǫmum...“: “t'aconsello”, li diu l'Aristòtil, “ que siguis indulgent i benevolent amb els humils, assequible i bo amb els qui necessiten ajut, però sever i inflexible amb els altius...
◊ „sé,“ segir hann enn til borgarinnar, „hversu stilliliga stjórn hann veitir sigruðum þeim, er gefa sik í hans vald, ok lít á mikla mildi þess manns, er hamingjan veitir flesta farsǽld ok svá lin lǫg gefr sínum undirmǫnnum. ok hǫfuðstað ríkis síns byggvir hann þeim sǫmum, er fyrir skǫmmu bǫrðusk í mót honum, ok gerir sér af óvinum ina kǽrstu vini“: “mira”, li diu encara a la ciutat, “que d'equitatiu és el govern que dispensa als vençuts que es reten al seu poder i esguarda la gran clemència d'aquest home a qui Fortuna concedeix els seus màxims favors, i les lleis tan suaus que dóna als seus súbdits i [l'home que] deixa [, perquè l'habitin,] la capital del seu regne als mateixos que, no fa gaire, encara lluitaven contra ell, fent així dels seus enemics els seus millors amics”
◊ hafði byskup – áðr hann gerði þetta – ritat honum at gera linara máldaga á kirkju, ef bœtrnar kœmi fram, því at Klængr vildi ella ekki at gera. Urðu þeir byskup eigi sáttir á, hve mikit linat var. Stóð í milli einkanliga um djákn ok fleira annat: el bisbe, abans que en Klængr fés això, li havia escrit dient-li que redactés una carta dotal de l'església en uns termes més favorables per si [posteriorment] s'hi feien millores, ja que, altrament, en Klængr no ho (les?) volia fer pas. En Klængr i el bisbe no es varen poder posar d'acord sobre la rebaixa de les condicions del contracte dotal [entre en Klængr i el bisbe per l'església que havia de construir en Klængr]. De manera especial s'hi va entreposar [la qüestió del manteniment d']un diaca i d'altres punts més
4. (kraftlítill & FIGfeble, fluix -a (dèbil)
◊ nú er þeir kómu með þenna mann í kirkjuna, varð hann svá linr í vitleysi, at hann féll sem dauðr niðr í hǫndum þeim, ok þau bein, sem áðr vóru sterk um eðli fram, urðu nú blaut ok breisklig móti allri náttúru; lofaði hann þá lifanda Guð, jungfrú Maríu ok Magnús kirkjudrottinn: quan van entrar amb aquest home a dins l'església, va tornar tan dèbil a conseqüència de la seva follia que [als deu homes que l'havien portat per la força a l'església] els va caure com a mort en terra entre les mans i els seus ossos, que [fins llavors] havien estat forts més enllà del que resultava natural, llavors li varen tornar blans i cartilaginosos contra tota natura. Aleshores ell va lloar el Déu vivent, la verge Maria i [sant] Magnus, el patró de l'església
◊ Þorgils kvað það satt að þessi maður var á þeirra valdi er hann leitaði eftir „en annað ætla eg það eitt gert er lítillar umræðu sé vert. Er nú vel að þú reynir það í dag hvort Islendingar eru svo linir og lítils háttar sem þér sögðuð í vetur": en Þorgils li va dir que aquell home que estava cercant realment estava en llur poder “i, d'altra banda, considero que el que ja està fet no mereix gaire xerrameca. Ja m'està bé que avui provis si els islandesos són realment tan tous i tan pocacosa com aquest hivern has dit que eren”
◊ Hrómundr sagði: "Stattu stuðningslaust á fætr aptr. Miklu ertu linari en Máni karl sagði": en Hrómundur li va replicar: “Deixa d'aguantar-te [amb el genoll] i torna a posar-te dret. Ets molt més feble del que deia el vell Máni”
♦ frostið er linarala gelada ja no és tan forta
◊ má þat sýnask skipat með Guðs miskunn, at þegar Áron komsk ór mannhringinum rak á kafahríð svá sterka, at þegar skildi með þeim; hǫfðu menn þá hríð lengi í minnum. Segir svá, at þar hafi veðrit verit miklu linara sem Áron fór. Eptir þat fór Áron í brott ór Hǫfða ok til Rauðamels, ok fann móður sína: pot semblar disposat per la misericòrdia (o: gràcia) de Déu que, quan l'Áron va fer-se escàpol del grup d'homes que l'encerclava, es va congriar una tempesta tan forta que els va separar immediatament. La gent van conservar molt de temps aquella tempesta en llur memòria. Es diu que el torb era molt més fluix en la direcció en què l'Áron anava fent camí. Després d'això, l'Áron se n'anà de Hǫfði a Rauðamelr i hi va trobar sa mare
♦ lin (o: veik) heilsa: una salut feble
♦ sóttin er linarila malaltia ha remès
◊ því næst var funninn einn ungr maðr ok fríðr, er Davíð var, son Ýsaý í Bethleem, er vel kunni at slá hǫrpu, ok kom hann til konungsins, ok þegar sóttin tók konunginn, þá stóð Davíð fyrir hánum ok sló hǫrpu sína, ok hvarf þegar sóttin af hánum. En þegar konungrinn kendi, at sótt hans var linari, þá elskaði hann mjǫk Davíð, ok gerði hann at skjaldsveini sér; en þó hafði Samúel smurðan hann áðr til konungs leyniliga, svá at engi vissi nema faðir hans ok brœðr: tot seguit es va trobar un home, jove i bell, que era en David, el fill d'en Jesè de Bet-Lèhem, que sabia tocar bé l'arpa, i en David va anar a cal rei i quan la malaltia s'emparava del rei, en David tocava l'arpa en presència del rei i la malaltia li desapareixia de seguida. I quan el rei va reconèixer que la seva malaltia s'havia mitigat, va estimar molt en David i el va fer el seu escuder, i tanmateix, en Samuel abans l'havia ungit rei en secret, de manera que no ho sabia ningú tret de son pare i els seus germans
5. (lasinnindisposat -ada (passatgerament malalt)
6. (lélegurfluix -a (mediocre en uns coneixements o en una disciplina, modest en els seus coneixements, el resultat del seu treball etc.)
◊ nú takast leikar upp margir í Bænum og sækir Grímur leik á Staðarhól og eigast þeir leika við oft Ólafur Hildisson og Grímur Snorrason. Ólafur var góður leikmaður, harðleikinn og kappsamur en Grímur var eigi aflmikill og linur og ákaflega sækinn. Verður hann því oft vanhluti og hraklegur fyrir Ólafi og leggja þeir á ofan gár og gys. Grímur ræðir að þeim væri það lítilmennska að gera hann að athafnarmanni og gera leik til hans. Þeim þótti þess að broslegra og réðust öngvar bætur á að heldur: A Bær s'hi van fer nombrosos jocs. En Grímur va anar a participar en un joc de pilota a Staðarhóll, i ell i l'Olau Hildisson sovint s'hi van enfrontar en el joc. L'Olau era un bon jugador, rude i impetuós. En Grim, en canvi, no tenia gaire força física i era un negat per al joc, encara que s'hi apliqués amb extremat arravatament. Per aquesta raó, sovint perdia la jugada, i de mala manera, contra l'Olau, la qual cosa feia que la gent [li] fes bromes i burles. En Grímur els va increpar dient-los que era roí d'ells que fessin riota d'ell i que se'l rifessin d'aquella manera. Quan la gent ho va sentir, encara ho trobaren més motiu per riure, de manera que no va remeiar la cosa sinó més aviat el contrari (en Kristian Kålund, a la seva traducció danesa del 1904, p. 26, interpreta l'adjectiu en el sentit de ‘no dur [físicament]’: “i Saurbø foranstaltede man nu lege afholdt, og Grim gik til leg på Stadarhol, hvor Olav Hildeson og Grim Snorreson ofte prøvede kræfter. Olav var dygtig i leg, voldsom og ivrig, Grim havde ikke mange kræfter og ringe hårdførhed, men var meget ilter; han måtte derfor ofte give tabt oferfor Olav og blev ilde medhandlet af ham, og hertil föjede de hån og spot. Grim forestillede dem, at det var uværdigt at have ham til bedste og bruge ham til skive for deres angreb. Heraf havde de endnu mere löjer, og hans ord bevirkede ingen forandring”)
♦ vera linur í e-uanar fluix amb una cosa

lipur, lipur, lipurt: 1. àgil 2. deferent, diplomàtic, hàbil

lirfa <f. lirfu, lirfur. Gen. pl.: lirfa o: lirfna>:
<ZOOLlarva f
♦ lirfa fiðrildislarva de papallona, eruga f
♦ vængjuð lirfanimfa f (nýmfa)

lirfu- <en compostos>:
<ZOOLlarval

lirfu·stig <n. -stigs, -stig>:
<ZOOLestadi m larval

list <f. listar, listir>: art m,f
	iðka þá list að þegja: practicar l'art de callar

lista·fólk <n. -fólks, no comptable>:
artistes m.pl

lista·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festival m de les arts
◊ listahátíð í Reykjavík: Festival de les Arts de Reykjavík

lista·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>: artista f

lista·maður <m. -manns, -menn>: artista m & f

lista·safn <n. -safns, -söfn>: museu m d'art

lista·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna. Pl. poc emprat>: història f de l'art

lista·verk <n. -verks, -verk>: obra f d'art

        afsteypur listaverka: reproduccions d'obres d'art (en miniatura)

listaverka·bók <f. -bókar, -bćkur>: llibre m d'art

list·fengi <n. -fengis, pl. no hab.>: habilitat f (o: destresa f) com a artista

listi <m. lista, listar>: llista f, llistat m
	rauði listinn yfir tegundir í útrýmingarhættu: llista vermella d'espècies 
          en perill d'extinció

lita <f. litu, litur. Gen. pl.: lita>: iris <m> (lithimna augans)

lita <lita ~ litum | litaði ~ lituðum | litaðe-ð>: tenyir una cosa
	lita föt: tenyir una peça de roba
        það þarf að lita þetta: que podria tenyir-me això?
	lita frá sér: destenyir

litar·aft <n. -afts, pl. no hab.>:
color m,f de [la pell de] la cara, color m,f del cutis

litar·efni <n. -efnis, -efni>:
1. <GENpigment m
2. (matarlitur[agent m] colorant m (additiu alimentari)

litar·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f de color
♦ það er enginn litarmunur á handarbakinu og lófanum: no hi ha diferències de color entre la palma de la mà i el dors de la mà

litast <litast ~ litumst | litaðist ~ lituðumst | litastupp>: descolorir-se, 
        destenyir-se, perdre

lit·blinda <f. -blindu, no comptable>:
<MEDdaltonisme m

lit·blindur, -blind, -blint: daltňnic -a

lit·filma <f. -filmu, -filmur. Gen. pl.: -filma o: -filmna>:
<FOTOrodet m de color (de càmera fotogràfica per a fer-hi fotos en color)

litið: supí de → líta ‘mirar’

lit·laus, -laus, -laust: 1. incolor -a (sense color); 2. descolorit -ida (apagat, deslluït)

litli, litla, litla <adj. formes febles>: petit -a

Litli·björn <m. Litlabjarnar (o: Litlabjörns), no comptable>:
<ASTRONl'Óssa Menor, el Carro Petit (constel·lació Ursa minor)

litningur <m. litnings, litningar>:
cromosoma m

lit·ríkur, -rík, -ríkt: de gran colorit, de vius colors, bigarrat -ada

litunar·efni <n. -efnis, -efni>:
tint m, tintura f (substància per a tenyir)

litunar·gras <n. -grass, -grös>:
gerani m de bosc, peus m.pl de perdiu, rellotges m.pl de bosc , bec m de cigonya boscà (planta Geranium silvaticum)

litunar·jafni <m. -jafna, -jafnar>:
estel·lària deprimida (planta Lycopodium alpinum)

litunar·kollur <m. -kolls, -kollar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

litunar·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

litur <m. litar, litir. Ac. pl. arcaic: litu>:
1. <GEN & andlitslitur & spilaliturcolor m,f (GEN & color de la cara & coll de cartes de pòquer)
◊ liturinn á hrafninum er svartur: els corbs són de color negre
♦ andstæðir litir: colors oposats
♦ blandaðir litir: colors mesclats (o: barrejats)
♦ blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. að lit (o: blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. á litinn)de color blau ~ vermell ~ verd etc.
◊ fæturnir á snjótittlinginum eru svartir á litinn: les potes del sit blanc són de color negre
♦ bregða lit (o: skipta litum)canviar de color (tornar vermell o posar-se blanc)
♦ bregður lit: <LOC FIGcomença a fer fosca, es va fent fosc
♦ fallegur á litinn: de bons colors (de cara)
♦ hvernig er X á litinn?: de quin color és X?, quin color té X?
◊ hvernig er hárið á þér á litinn?: de quin color tens els cabells?
◊ hvernig er tómatur á litinn?: de quin color és una tomaca?
◊ hvernig eru augun í þér á litinn?: de quin color tens els ulls?
♦ vera fallegur á litinn: tenir bons colors
♦ fá [á sig] lit: agafar color, colrar-se
<hafna sínum lit: trasmudar-se, tornar blanc, perdre els colors, empal·lidir
♦ heitir litir: colors càlids (p.e., el vermell, el groc)
♦ hreinleiki litar: saturació f d'un color
♦ hreinn litur: color saturat, color pur
♦ kaldir litir: colors freds (p.e., el blau, el verd)
♦ líkir litir: colors afins (skyldir litir)
♦ lýsa e-u dökkum litum: <LOC FIGdescriure una cosa amb tintes fosques
♦ missa lit: descolorir-se, perdre color[s]
♦ e-ð er farið að missa lit: una cosa ha començat a descolorir-se
♦ mjúkir litir: colors suaus
♦ samspil litanna: la interacció dels colors entre si
♦ setja lit á e-ð: <LOC FIGacolorar un fet, donar color a un fet
♦ skyldir litir: colors afins
♦ styrkleiki litanna: la intensitat dels colors
♦ svara (o: gegna) lit: #1. <JOC DE CARTESrespondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula)#2. <LOC FIGrespondre amb la mateixa moneda, fer-n'hi una del mateix color
♦ svíkja lit: <JOC DE CARTESno respondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: no respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula)
♦ sýna lit á e-u: <LOC FIGfer les primeres passes en una cosa, fer els primers esforços d'escomesa d'una cosa
♦ verpa litummudar de color (litverpast)
♦ hvernig er það á litinn?: de quin color és?
♦ mér líkar ekki liturinn: aquest color no m’agrada pas
♦ það er aðeins liturinn: <LOC FIGde cafè només en té el color (tot parlant d'un cafè molt dolent)
♦ → aðallitur “color primari”
♦ → andstöðulitur “color oposat”
♦ → aukalitur “color secundari”
♦ → frumlitur “color primari”
♦ → fyllilitur “color complementari”
♦ → grunnlitur “color fonamental, color primari”
♦ → jarðlitur “color terrós”
♦ → millilitur “color intermediari”
♦ → olíulitur “color a l'oli”
2. (litunarefnitint m (tintura, substància colorant emprada per a tenyir)
3. (kinnaliturcoloret m (cosmètic)
4. (matarliturcolorant m (alimentari)
5. (litarefnipigment m (substància colorant)
♦ litur sem leysist upp í vatni: pigment[s] que es dissol[en] en aigua
6. (vaxliturllapis m de cera
7. (tréliturllapis m de colors
8. <(útlit, yfirbragðaspecte m [exterior] (aparença, físic)
◊ lá gaf Lóðurr ok litu góða: Lóðurr els donà la sang i un bell aspecte
◊ lit hefur þú Gunnars ok læti hans: tens l'aparença (o: la cara?) i la veu d'en Gunnarr
◊ skipta litum: intercanviar-se les fesomies (bescanviar-se dues persones llurs aparences externes entre si, una creença força estesa a l'Edat Mitjana)

litur, lit, litt <adj.>:
colorat -ada, de color
♦ allavega litur: virolat, bigarrat
♦ hvernig er hesturinn litur?: de quin color és el cavall?

-litur, -lit, -litt <adj.. Sufixoide emprat en la formació d'adjectius que designen colors>:
-crom -a, -color
♦ → einlitur “monocrom”
♦ → hverflitur “iridiscent”
♦ → marglitur “policrom, multicolor”
♦ → mislitur “de diferents colors, bigarrat”
♦ → þrílitur “tricolor”

lit·verpast <-verpist ~ -verpumst | -verptist ~ -verptumst | -verpst>:
mudar de color, empal·lidir

lit·verpur, -verp, -verpt <adj.>:
mudat -ada de color, blanc -a [de cara], empal·lidit -ida, pàl·lid -a
◊ þá gjörðist konungur litverpur, og hugsanir hans skelfdu hann, og var sem mjaðmarliðir hans gengju sundur, og kné hans skulfu: el rei mudà de color, els seus pensaments l'aterrien, les juntures de les anques se li afluixaren i els genolls li picaven l'un amb l'altre
◊ þá varð Belsasar konungur mjög felmtsfullur og gjörðist litverpur, en fát mikið kom á stórmenni hans: el rei Baltasar s'espantà molt, mudà de color, i una gran consternació s'emparà dels seus prohoms
◊ lát eigi hugsanir þínar skelfa þig og gjörst eigi svo litverpur: que els teus pensaments no t'espantin pas ni mudis de color!

lit·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

Líbanon <n. Líbanons, no comptable>:
Líban m

Líbani <m. Líbana, Líbanar>:
libanès m, libanesa f

líbanskur, líbönsk, líbanskt <adj.>:
libanès -esa

Líbýa <f. Líbýu, no comptable>:
Líbia f

Líbýu·búi <m. -búa, -búar>:
libi m, líbia f

Líbýu·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president m de Líbia

Líbýu·maður <m. -manns, -menn>:
libi m, líbia f

líbýskur, líbýsk, líbýskt <adj.>:
líbic -a

líða <líð ~ líðum | leið ~ liðum | liðið>: 1. <GEN> córrer, passar (temps)
         það líða vikur og það líða mánuðir: passen les setmanes i passen els mesos
      2. (þjást) sofrir, patir (endurar)
      3. (þola) tolerar (aguantar, acceptar)
         líða e-m e-ð: aguantar-li una cosa a algú
      4. líða á: passar, transcórrer (el temps)
         líður á tímann: el temps s'escola
      5. líða hjá: passar, transcórrer (el temps)
         láta e-ð hjá líða: deixar passar una cosa (sense fer-ne cas)
      6. líða undir lok: finir, perir, espassar
      7. líða yfir: esvanir-se, desmaiar-se
      8. mér líður vel ~ illa: em va bé ~ malament, estic bé ~ malament
◊ Kálfur stefnir að sér vinum sínum og frændum og hafði fjölmennt á Grund og leið svo fram til jóla. Synir Halls voru ungir og var Klængur bróðir hans vígssakaraðili: en Kálfur va convocar els seus amics i parents a ca seva i va tenir molts de convidats a Grund i així van quedar les coses fins a Nadal. Com que els fills d'en Hallur encara eren jovenets, fou el germà d'en Hallur, en Klængur, el qui va incoar l'acció penal per aquest assassinat
◊ fór Þórhaddur heim og gussaði ekki og leið svo fram til ánefndrar stundar: en Þórhaddur se'n va anar a ca seva i no va fer gens d'enrenou, i així van quedar les coses fins que va arribar el dia fixat
hvađ mér líđur illa: que em sento de malament

líðast <líðst ~ líðumst | leiðst ~ liðumst | liðist>:
I. <personal>
1. (þolastpermetre's (tolerar-se, consentir-se)
◊ slíkt ætti ekki að líðast: una cosa així no s'hauria de permetre
2. (þjástsuportar-se (aguantar-se, sofrir-se)
II. <impersonal amb subjecte lògic en datiu>
1. consentir una cosa a algú, tolerar una cosa a algú (permetre o aguantar que hom faci una cosa que normalment no es tolera que es faci)
◊ henni líðst allt: li ho permeten tot, li ho consenten tot
◊ e-m líðst að <+ inf.>: aguantar-li a algú que <+ subj.>; consentir-li a algú que <+ subj.>

líf <n. lífs, líf>: vida f
        e-ð kostar e-n [nætum] lífið: una cosa [gairebé] li costa a algú la vida
        eiga líf sitt: tenir la seva vida
        láta lífið: perdre la vida
        slakaðu á og njóttu lífsins: relaxa't i frueix de la vida
        svipta sig lífi [með e-u]: treure's la vida, llevar-se la vida (Val., Bal.), 
           suïcidar-se [amb una cosa]
        taka eigið líf: treure's la vida, llevar-se la vida (Val., Bal.)
        tvöfalt líf: <FIG> doble vida
           eiga tvöfalt líf: menar una doble vida
        vera á lífi: estar viu -iva

líf·bein <n. -beins, -bein>:
pubis m, pentenill m

líf·brjótanlegur, -brjótanleg, -brjótanlegt <adj.>:
biodegradable

lífefna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
arma bioquímica

lífefna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
bioquímic m, bioquímica f

lífefna·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma bioquímica

líf·eyrir <m. -eyris, lífeyrisgreiðslur>:
pensió f (de jubilació etc.)
♦ lífeyrir til eftirlifandi maka: pensió de viduïtat

lífeyris·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
1. <GENprestació f de la pensió f [de jubilació] (pagament de les pensions per part de l'estat)
♦ lífeyrisgreiđsla áđur en eftirlaunaaldri er náđ: prejubilació
2. (El pl. sol funcionar de pl. de lífeyrirpensió f (quantitat rebuda mensualment en concepte de pensió)

lífeyris·sjóður <f. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m de pensió (o: pensions

lífeyris·þegi <m. -þega, -þegar>:
pensionista m & f (perceptor de pensió o renda)

líf·fræði <f. -fræði, no comptable>:
biologia f

líf·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
biòleg m, biòloga f

líffæra·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: anatomia f



líffæra·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>: donació f d'ňrgans



líf·færi <n. -færis, -færi>: <ANAT> òrgan m
        brottnám líffæra: extirpació d’òrgans
        líffæra flutningur frá Íslandi til annarra landa: exportació 
           d’òrgans (per a transplantaments) d’Islàndia a d’altres països

líf·gas <n. -gass, no comptable>:
biogàs m

líf·hvati <m. -hvata, -hvatar>:
enzim m

líf·látinn, -látin, -látið <adj.>:
executat -ada, ajusticiat -ada (un condemnat a pena de mort)

líf·lega <adv.>: vivament

líf·legur, -leg, -legt: 1. vivaç (eixerit, despert, ple de vida)
        2. vívid -a (animat, viu)
        3. esponerós -a, ufà -ana (planta: vigorosa i de bon creixement)

líf·massi <m. -massa, no comptable>:
biomassa f

líf·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
<BIOLbiota f

líf·rænn, -ræn, -rænt: orgànic -a
        lífræn efnafrfræði: química orgànica
        lífrænt efni: matèria orgànica

lífs·fræði <f. -fræði, no comptable>:
variant de líffræði ‘biologia’

lífs·gæði <n.pl -gæða>:
qualitat f de vida

lífs·háski <m. -háska, no comptable>: perill m de mort
        komast ~ lenda í lífsháska: estar en perill de mort, estar a punt de perdre la vida

lífs·hætta <f. -hættu, no comptable>: perill m de mort
        lífshætta steðjar að: hi ha perill de mort
        e-ð er úr lífshættu: algú està fora de perill de mort

lífs·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:
experiència f vital, experiència f de la vida

lífs·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
vida f (història d'algú, biografia, i, a l'Edat mitjana de manera especial, vida de sant, relat hagiogràfic)
♦ lífssaga og pínslarsaga e-s: vida i martiri d'algú

líf·stykki <n. -stykkis, -stykki>:
cotilla f, corset m (Bal.

lífs·undirstaða <f. -undirstöðu, pl. no hab.>:
fonament m de la vida, base f de la vida

lífs·viðurværi <n. -viðurværis, no comptable>:
subsistència f (forma de guanyar-se la vida una persona, una família)
♦ hafa lífsviðurværið [sitt] af e-u: guanyar-se la vida amb una cosa, <FAMguanyar-se les garrofes amb una cosa
♦ missa lífsviðurværið sitt: perdre la forma de guanyar-se la vida

lífs·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
vigor m,f vital, alè m vital, forces f.pl vitals, vitalitat f
◊ því að dag og nótt lá hönd þín þungt á mér, lífsþróttur minn þvarr sem í sumarbreyskju: car, nit i dia la vostra mà pesava damunt meu i el meu vigor es fonia com durant les secades d'estiu
◊ bænheyr mig fljótt, Drottinn, því að lífsþróttur minn þverr: escolta'm de pressa, Senyor, que ja em manca l'alè

líf·tóra <f. -tóru, no comptable>:
<FIGvida f
◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre la vida de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona
♦ berja líftóruna úr e-m: tallar-li el fil de l'existència a algú, matar algú

lík <n. líks, lík>: 1. cadàver m
        2. <NÀUT> ralinga f



líka <adv.>: també
        Brútus, þú líka, sonur minn?!: Brutus, tu també, fill meu?!



líka <líkar | líkaði | líkaðVerb impersonal unipersonal>: agradar
        mér líkar e-ð: una cosa m’agrada
             þetta líkar mér: això m’agrada
             þetta líkar mér ekki: això no m’agrada
             mér líkar þetta ekki: això no m’agrada
        mér líkar e-ð illa: una cosa em desagrada, una cosa no m’agrada
             mér líkar þetta stórilla: això em desagrada profundament
        mér líkar e-ð vel: una cosa m'agrada força
             hann lætur sér e-ð vel líka: una cosa el satisfà plenament
             mér líkar vel að vera hérna: m'agrada molt [ésser] aquí
             hvort sem honum líkar það vel eða illa: tant si li agrada com si no
        mér líkar illa við hann / hana: no m’agrada (ell / ella)
        mér líkar [vel] við hann / hana: m’agrada (ell / ella)




líkami <m. líkama, líkamar>: cos m (fl./pl.: cossos)
        hraustur á sál og líkama: sa de cos i ànima
        um allan líkamann: per tot el cos




líkams·hár <n. -hárs, -hár>: pèl m
        eyða líkamshári: depilar-se
           eyða líkamshárum af e-u: depilar-se els pèls de...

líkams·leifar <f.pl -leifa>:
restes f.pl del cos
♦ líkamsleifar Jakobs Zebedeussonar: les restes del cos d'en Jaume, fill d'en Zebedeu

líkams·losti <m. -losta, no comptable>: voluptat f, lascívia f, luxúria f, plaer m carnal

líkams·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)

líkams·vessi <m. -vessa, -vessar>:
<MEDfluid m corporal (secreció corporal)

líkams·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
vigor m,f corporal, robustesa f del cos, vigor m,f del cos
◊ hann sigraði heiftina hvorki með líkamsþrótti né vopnavaldi heldur yfirbugaði hann með orði þann er refsar og minnti á eiða og sáttmála við feðurna: no va vèncer el seu furor amb la robustesa del seu cos, ni amb el poder de les armes: amb la paraula sotmeté el qui castigava, recordant els juraments i les aliances amb els pares

lík·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m fúnebre

lík·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:
sudari m

lík·brennsla <f. -brennslu, -brennslur. Gen. pl.: -brennsla o: -brennslna>: incineració f, 
        cremació f (de cadàver)



líkbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>: forn crematori



líkbrennslu·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>: crematori m

lík·börur <f.pl -bara>:
civera f, baiard m

lík·fjalir <f.pl -fjala>:
civera f, baiard m

lík·fylgd <f. -fylgdar, -fylgdir>:
comitiva f fúnebre, seguici m fúnebre

lík·för <f. -farar, -farir>:
obsèquies f.pl fúnebres

lík·föt <n.pl -fata>:
mortalla f

lík·hár <n. -hárs, -hár>:
pèl m (de braç, cama, pit, aixella)

lík·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
1. (líkfötmortalla f (per embolcallar-hi el cadàver)
2. (á líkkistudrap mortuori (per tapar el taüt)

lík·hringing <f. -hringingar, -hringingar>:
toc m a morts, campanades f.pl de mort

lík·hús <n. -húss, -hús>: dipòsit m de cadàvers, morgue f

líkindi <n.pl líkinda>:
versemblança f, probabilitat f
♦ að líkindum: versemblantment

líking <f. líkingar, líkingar>:
1. <GENsemblança f
2. (líki, myndforma f (faiçó, figura, aspecte)
♦ í líkingu dúfu: sota la forma d'un colom
3. (samlíking, viðlíkingsímil m (comparació com a figura d'estil)
♦ föst líking: símil m estable, comparació [esdevinguda] fixa (tipus: lemja e-n eins og [harðan] þorsk ‘posar algú com un pop, atonyinar algú’; eins og skot ‘com un llamp, immediatament’)
♦ fastar líkingar: comparacions estables, símils estables
4. <RELIGparàbola f
◊ og orð Drottins kom til mín, svohljóðandi: "Mannsson, ber upp gátu og seg Ísraelsmönnum líking...: i la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: "Fill d'home, proposa un apòleg i presenta una paràbola a la casa d'Israel...
♦ tala (o: mæla) í líkingum: parlar en paràboles
5. (samræða, samræmiconformitat f (acord)
♦ í líkingu við e-ð: de conformitat amb..., conformement a..., d'acord amb...
6. (samsvörun, hliðstæðaanalogia f (situació o relació de semblança entre dues o més coses)
7. <MAT = jafnaequació f
♦ annarrar gráðu líking: equació de segon grau
♦ annars stígs líking: <GEN & FIGequació de segon grau

líkingar·legur, -leg, -legt: (byggður á hliðstæðum): analògic -a



líkingar·orð <n. -orðs, -orð>: expressió f metafòrica



líkinga·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: càlcul m d'equacions

líkingar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
(allegóría, táknsagaal·legoria f

líkja <líki ~ líkjum | líkti ~ líktum | líkte-m við e-n>:
1. comparar algú amb algú
2. líkjast eftir e-m: imitar algú (emular-lo, imitar-ne l'exemple per emular-lo o superar-lo)
3. líkjast eftir e-u: imitar una cosa

líkjast <líkist ~ líkjumst | líktist ~ líktumst | líkste-m>:
assemblar-se a algú

líkjör <m. líkjörs, líkjörar>: licor m

lík·kista <f. -kistu, -kistur. Gen. pl.: -kistna o -kista>: taüt f,m, caixa f
           [de morts], baül m (Emp.), bubul m (Mall., ekki ritm./no lit.)

líkkistu·fjöl <f. -fjalar, -fjalir>:
post f de taüt (cadascuna de les posts de què és fet un taüt)

lík·klæði <n.pl -klæða>: (líkhjúpur) mortalla f
        Tórínó-líkklæðið: el Sant Sudari
        líkklæðið frá Tórínó: el Sant Sudari

lík·lega <adv.>:
problablement, versemblantment

lík·maður <m. -manns, -menn>:
portador m de taüt, portadora f de taüt (amic o parent del difunt o empleat de pompes fúnebres)

líkn <f. líknar, líknir>:
1. (miskunn & náðmisericòrdia f  (pietat, compassió & clemència divina)
♦ biðja e-m líknar: <GEN & FIGdemanar gràcia (o: clemència) per a algú
2. (hjálpsocors m  (auxili, ajut, esp. el que hom dóna per haver-se compatit de la persona que la necessita)
3. (góðgerðasemibeneficència f (socors caritatiu, caritat)
4. (<(hjúkrunatenció f, assistència f  (esment o cura de ferida, persona malalta etc.)

líknar·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
<MEDamni m

Líknar·braut <f. -brautar, pl. no hab.>:
<LITERLa Via de la Gràcia o El Camí de la Misericòrdia, poema islandès anònim tardomedieval, del segle XIII, compost en 52 estrofes en què l'autor reflexiona sobre la passió i la mort del Crist

líknar·dráp <n. -dráps, -dráp>:
eutanàsia f (de malalt inguarible)

líkneski <n. líkneskis, líkneski>:
estàtua f (imatge entallada, a la llengua antiga sovint d'un déu pagà)
◊ ...og hefir hann líkneski Þórs í pungi sínum af tönn gert: i a dins la seva bossa hi duu [amagada] una estatueta del déu Tor, feta de dent [de morsa]

lík·pallur <m. -palls, -pallar>:
cadafalc m fúnebre

lík·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
oració f fúnebre

lík·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:
<JURlladre m & f de cadàvers

lík·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir. Pl. no hab.>:
autòpsia f

lík·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
dissecció f de cadàvers

lík·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
cant m fúnebre

lík·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:
necròfil m, necròfila f (♦ → náriðill “íd.”)

líkur, lík, líkt <adj.>:
1. <GENigual (en aspecte, forma, aparença etc.)
♦ gjalda líku líkt: <LOC FIGpagar una cosa amb la mateixa moneda
♦ líkur e-m: semblant a algú, igual a algú
♦ vera líkur e-m: assemblar-se molt a algú
◊ hann er líkur föður sínum: és igual a son pare, s'assembla molt a son pare
♦ hann er engum líkur ~ hún er engri líkur: <LOC FIGés únic ~ única en el seu gènere
♦ og því um líkt: <LOC FIGi així successivament
♦ því líkast sem...: exactament igual que si...
◊ ...og sá, að reyk lagði upp af jörðinni, því líkast sem reykur úr ofni: i veié que de la terra en pujava una fumera talment la fumera d'un forn
◊ á festingunni, er var yfir höfði kerúbanna, var því líkast sem safírsteinn væri: sobre la volta celeste que era sobre el cap dels querubins, hi havia com una pedra de safir
◊ uppi yfir höfðum veranna var því líkast sem hvelfing væri, blikandi sem kristall: i allò que hi havia sobre els caps dels animals, s'assemblava a una volta, límpida com el cristall
♦ og hann rétti út líkast sem hönd væri og tók í höfuðhár mitt: allargà com una forma de mà i m'agafà pels cabells
2. (líklegurmolt probable (versemblant, presumible)
♦ það er líkast að hann komi: el mé probable és que vingui, molt probablement vindrà
♦ líkast til: molt probablement

lík·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
carrossa f fúnebre

lík·þorn <n. -þorns, -þorn>:
ull m de poll

lík·þrá <f. -þrár, no comptable>:
lepra f, <LIT> llebrosia f, <LIT> mesellia f

lík·þrár, -þrá, -þrátt <adj.>:
leprós -osa, <LIT> llebrós -osa, <LIT> mesell -a, <LIT> llatzerós -osa

lím <n. líms, lím>:
1. <GEN> cola f, pega f
2. (fuglalímvesc m (per a caçar ocells)
3. (trésmiðalím, trélímaiguacuit m, aiguacuita f (Bal.(de fuster)
4. (gúmmlím, skólalímgoma f d'enganxar, pegamento m (Bal., ekki ritm./no lit.(d'escolar)

líma <lími ~ límum | límdi ~ límdum | límte-ð>:
<GEN & FIGencolar una cosa, enganxar una cosa [amb cola o pega], aferrar una cosa (Bal.
◊ hann er límdur við sjónvarpið: està enganxat al televisor
♦ líma e-ð upp: enganxar una cosa (per exemple, un cartell)
♦ klippa og líma: <INFORMcopy-paste, tallar i enganxar

líma·högg <n. -höggs, -högg. <Dat. sg.: -höggvi; <gen.pl.: -höggva>:
cop m de verga
◊ en síðan veittu þeir atgöngu og skutust á. Þá lét konungur bera til grjót og viðu og fylla díkið. Þá lét hann taka akkeri og drengja við ása langa og bera það upp á timburvegginn. Gengu þar til margir menn og drógu sundur vegginn. Þá voru gervar eisur stórar og skotið logandi bröndum að þeim. Þá báðu Norðmenn griða en konungur bað þá út ganga vopnlausa og yfirhafnarlausa en er þeir gengu út þá var hver þeirra sleginn límahögg. Fóru þeir brott við svo búið og heim aftur í Noreg en Markamenn allir snerust þá aftur undir Inga konung. Þeir Sigurður og hans félagar sóttu á fund Magnúss konungs og segja honum sínar ófarar: i a continuació va llançar un atac contra ells i tots dos bàndols es disparaven projectils. Aleshores el rei va ordenar que duguessin grava i fusta i que hi omplissin el fossat. Un cop fet això, va manar que ferméssin àncores a un dels extrems de troncs llargs perquè quedessin així subjectes a dalt de la palissada (i els atacants s'hi poguessin enfilar per ells), però molts dels atacats hi van córrer i badaren la palissada per tornar a fer caure els troncs. En vista d'això, el rei va manar encendre grans foguerons i tirar-los calius i tions encesos. Només llavors els noruecs van demanar treva i el rei els va ordenar que sortissin desarmats i en cos de camisa i a mesura que anaven sortint, cadascun rebia un cop de verga. Havent acabat així les coses, se n'anaren tornant de cap a Noruega, mentre que tots els Markamenn tornaren a posar-se a les ordres del rei Ingi. Quant a en Sigurður i els seus companys, se n'anaren a cercar el rei Magnús i l'informaren de llur derrota

lím·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: col·lagen m

líming <f. límingar, pl. no hab.>:
encolament m, enganxament m [amb cola o pega]

Lín <f. Línar, no comptable>:
Lín f (ginecònim)

lín <n. líns, no comptable>:
1. (jurtlli m (planta i, sobretot, material)
2. (léreft, léreftsdúkurllenç f (tela de lli)
3. (slæða, léreftsblæjavel m (esp. de núvia)

lín·arfi <m. -arfa, -arfar>:
estel·lària deprimida (planta Stellaria borealis syn. Stellaria calycantha)

líning <f. líningar, líningar>: (fremsti hluti skyrtuermar) puny m (de camisa)

lín·klæði <n. -klæðis, -klæði>:
1. (léreftsfötroba f de llenç (roba de lli)
2. (léreftsdúkur eða -blæja, lakllençol f de fil (peça gran de llenç)
◊ þá yfirgáfu hann allir lærisveinar hans og flýðu. En maður nokkur ungur fylgdist með honum. Hann hafði línklæði eitt (σινδών, σινδόνα) á berum sér. Þeir vildu taka hann, en hann lét eftir línklæðið (σινδών, τὴν σινδόνα) og flýði nakinn: aleshores tots els deixebles l'abandonaren i fugiren. Un cert jove el seguia, embolcallat amb un llençol sobre el cos nu, i el van agafar; però ell, deixant el llençol, va fugir tot nu
◊ Pílatus furðaði á, að hann skyldi þegar vera andaður. Hann kallaði til sín hundraðshöfðingjann og spurði, hvort hann væri þegar látinn. Og er hann varð þess vís hjá hundraðshöfðingjanum, gaf hann Jósef líkið. En hann keypti línklæði (σινδών, σινδόνα), tók hann ofan, sveipaði hann línklæðinu (σινδών, τῇ σινδόνι) og lagði í gröf, höggna í klett, og velti steini fyrir grafarmunnann: en Pilat s'estranyà que ja fos mort; féu cridar el centurió i li preguntà si ja era mort. Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep. Aquest va comprar un llençol, davallà el cos, l'embolcallà amb el llençol, el diposità en un sepulcre tallat a la roca i féu rodolar una pedra a la porta del sepulcre
3. (nærfatnaður úr líniroba f interior [de lli] (roba blanca de fil)

lín·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: midó m (per a roba)

línu·maður <m. -manns, -menn>:
<FUTBOLlinier m, jutge m de línia

líparít <n. líparíts, líparít>:
<GEOLliparita f

líta <lít ~ lítum | leit ~ litum | litiðá e-ð>: mirar una cosa
        má ég líta á herbergið? Podria veure abans la cambra? 
           Podria pegar un cop d’ull a la cambra?
        ég vil gjarnan líta á annað / ódýrara herbergi: voldria fer 
           un cop d’ull a una altra cambra / a una cambra més barata
        líta til jarðar: mirar el terra, mirar en terra (Bal.)
        líta undan: baixar els ulls, baixar la mirada
        líta yfir e-ð: <GEN> recórrer una cosa amb la mirada, 
           fer un cop d'ull a una cosa
           líta yfir bók: fullejar un llibre
        líta yfir e-ð: <FIG> fer repàs de, repassar una cosa
           líta yfir farinn veg liðins árs: fer un repàs del camí recorregut el passat any

líta út: semblar (tenir aspecte)
        líta út eins og <+ subj.>: semblar com si <+ subj.>
        líta út fyrir að <+ inf.>: tenir aspecte de <+ inf.> semblar que <+ ind.>
           við lítum út fyrir að selja dóp: tenim tot l'aspecte d'estar venent drogues

lítast <líst ~ lítumst | leist ~ litumst | litist>:
1. <GENmirar-se
♦ lítast í augu: mirar-se als ulls
2. <e-m líst á e-ð>: (ljóðlist, kveðskapursemblar, parèixer (Val., Bal.) (trobar, formar-se un parer o opinió)
♦ e-m líst vel ~ illa á e-ð: a algú una cosa li agrada ~ el desplau (formar-se un parer & plaure o no)
◊ þetta leist honum mjög vel á: allò li va agradar molt
◊ mér leist mjög vel á þetta: això m'ha agradat molt
◊ henni líst þunglega á hugmyndina: ella troba la idea preocupant
♦ hvernig líst yður á þennan hest?: què us sembla aquest cavall? què tal trobeu aquest cavall?
♦ hvernig líst þér á þetta?: què et sembla això?, que en penses d'això?
♦ mér líst svo sem...: em sembla que...

lítil·fjörlegur, -fjörleg, -fjörlegt: insignificant, irrellevant, de poca importància

lítill, lítil, lítið <adj. formes fortes>: petit -a
♦ svo lítið ber á: <LOC FIGdesapercebudament, inadvertidament

lítil·lækka <-lækka ~ -lækkum | -lækkaði ~ -lækkuðum | -lækkaðe-n>: humiliar a algú
        lítillækka sjálfan sig: humiliar-se a si mateix, rebaixar-se

lítil·lækkun <f. -lækkunar, no comptable>: humiliació f

lítil·menni <n. -mennis, -menni>:
1. (lítilfjörlegur maðurpersona f de poca importància (persona sense rellevància social, insignificant)
2. (lúalegur, ódrengilegur maðurpersona f vil (persona roïna, infame, menyspreable i, esp. garrepa)
◊ en þú Bergur hefir mjög dregist til óvísu við oss bræður. Þú gerðir mér og lítið óspektarbragð fyrst er þú komst í hérað. Þá áðir þú hestum þínum í engjum mínum og ætlaðir mig það lítilmenni að eg mundi hirða hvar hestar þínir bitu gras: pel que fa a tu, Bergur, sempre t'has mostrat molt hostil envers mi i els meus germans; em vares fer una petita cabronada de seguida que vas haver arribat a la comarca; vas fer descansar els teus cavalls deixant que pasturessin als meus prats creient que seria un home tan roí que em preocupia per on havien estat menjant herba els teus cavalls
3. (veiklegur maðurpoca-pena f (persona de caràcter dèbil)
4. (lítill maður vextihomenet m (persona d'estatura baixa)

lítil·mótlegur, -mótleg, -mótlegt <adj.>:
petit -a (de poca importància, insignificant, sense rellevància social)

lítils·verður, -verð, -vert <adj.. Sovint escrit separat: lítils verður, lítils verð, lítils vert>:
nimi nímia, insignificant, banal, de poca vàlua

lítri <m. lítra, lítrar>: litre m
        hálfur lítri: mig litre
        ég þarf 18 (átján) lítra (af bensíni): necessito divuit litres (de benzina)

lítt <adv.>:
poc, poques coses, no...gaire [coses]
♦ berast lítt af: <LOC FIGquedar molt abatut -uda per una cosa, quedar molt afectat -ada per una cosa, prendre's una cosa amb gran desànim
◊ konungsdóttir barst lítt af, en þegar Smiðr hafði orð við hana, tók af henni allan óhug, ok sigldu heim í Gautland: la princesa havia quedat molt afectada, però quan l'Smiðr va tenir unes paraules amb ella, va desaparèixer-ne tot el desànim i llavors van posar rumb cap al Gautland per tornar a casa
◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb el que li acabaven de donar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior, la ruenesa esclata en plors, de manera que se la veu molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol
◊ en oft er það aumkunarverð sýn, hve þau hjón, kollan og blikinn , berast lítt af eftir strandhögg krumma á eggjum þeirra og heimili: sovint fa llàstima de veure com queda de tocada la colla d'èiders, el mascle i la femella, després d'aquest acte de pirateria dels corbs contra llurs ous i nieró
◊ "hversu berst Auður af um bróðurdauðann? Hvort grætur hún mjög?". "Vita muntu það þykjast," segir Gísli; "hún berst af lítt og þykir mikið: "com s'ho ha pres l'Auður la mort del seu germà? [em pregunto] si deu plorar gaire". "em sembla que t'ha de resultar obvi" li diu en Gísli; "n'està molt afectada i ho sent molt
♦ kunna lítt til e-s: <LOC FIGno entendre-se'n gaire de...
◊ ég kann lítt til laga: no conec gaire les lleis, sé poca cosa de lleis
♦ lítt <+ adj.>poc <+ adj.
◊ lítt reyndur: amb poca experiència, inexpert, poc experimentat

ljá <f. ljár, no comptable>:
fenàs acabat de segar [i encara en terra, sense rampinar i arreplegar]

ljá <ljæ ~ ljáum | léði ~ léðum | léðe-ð>:
deixar una cosa, prestar una cosa
♦ ljá e-m e-ðdeixar una cosa a algú, prestar una cosa a algú
♦ ljá sig til e-sprestar-se a una cosa
♦ ljá e-u eyru: <LOC FIGdonar orella a una cosa, prestar orella a una cosa
♦ ljá máls á e-u: <LOC FIG, [estar disposat a] accedir a una cosa, [estar disposat -ada a] prestar orella a una cosa, [estar disposat -ada a] atendre una cosa, [estar disposat -ada a] prendre una cosa en consideració
♦ ljá máls á því að <+ inf.><LOC FIG[estar disposat -ada a] accedir a <+ inf.

ljár <m. ljás, ljáir>:
dalla f, godalla f (Val.), falcella f (Mall.
♦ maðurinn með ljáinnla vella Dallaire, la vella de la dalla (la Mort)

ljóð <n. ljóðs, ljóð>:
1. (kvæðipoema m [líric], poesia f [lírica] (composició poètica de to líric)
♦ í ljóðumen vers
♦ semja ljóð: compondre un poema, compondre una poesia
♦ órímuð ljóð: poemes sense rima, poemes en versos blancs
♦ yrkja ljóð: compondre un poema, fer una poesia
2. (ljóðlist, kveðskapurpoesia f (composició poètica, poema)
3. <MÚSlied m (fl./pl.: lieds & lieder) (composició musical del romanticisme alemany)
4. <(En la llengua antiga, en aquesta accepció i en les accepcions 5. i 6., el mot se sol emprar en pl.(braglína, erindi & kvæðivers m (composició poètica que pot ésser un vers, una estrofa, un poema sencer)
♦ e-m verður ljóð á munniels versos flueixen a la seva boca
◊ þá verður henni ljóð á munni og mælti svo...: li van venir a la boca uns versos i digué...
5. <>: (galdraþulaeixarm m (composició poètica iatromàgica)
6. <>: (söngurcàntic m (cançó) (Ljóðaljóð)

ljóða <ljóða ~ ljóðum | ljóðaði ~ ljóðuðum | ljóðað>:
1. <GENfer versos, compondre poemes
♦ ljóða á e-nadreçar-se en vers a algú
2. (syngja eða kveða ljóðrecitar un poema (declamar un poema cantant-lo o no)
◊ ljóða tvísöng þýðum munni: cantar un duet amb dolça boca

ljóða·annáll <m. -annáls, -annálar. Emprat hab. en pl.>:
<LITERcrònica rimada

ljóða·bálkur <m. -bálks, -bálkar>:
<LITER[extens] poema m (de gran extensió i temàtica unitària)
◊ einn frægasti ljóðabálkur nóbelsverđlaunaskáldsins Pablo Neruda, Hæðir Macchu Picchu er kominn út í íslenskri þýðingu Guðrúnar H. Tulinius: ha sortit, en traducció islandesa de Guðrún H. Tulinius, un dels poemes més famosos del poeta Pablo Neruda, guardonat amb el premi Nòbel de literatura: “Les Altures de Macchu Picchu”

ljóða·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. (forn, í fyrndinnicançoner m (llibre de poemes antic)
2. (nútímalegpoemari m (llibre de poemes modern)

ljóða·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f en vers

ljóða·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<MÚScicle m de lieder

ljóða·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
composició f de poema, creació f de poesia, versificació f

ljóða·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<HIST LITliodahat o mode de les cançons il·locutives: gnòmiques o sapiencials, màgiques o d'encanteris, exhortatives, cultuals i religioses en general etc., mode dels cants ò càntics, tipus d’estrofa de la poesia islandesa medieval. La seva designació medieval la situa clarament en l'àmbit màgico-cultual, no pas en l'àmbit profà.

En la tradició alemanya, aquesta estrofa és composta de quatre versos al·literatius d’extensió sil·làbica desigual: els versos senars presenten cesura; els dos hemistiquis o
braquistiquis, com se'ls sol anomenar, són lligats entre si per un element al·literatiu que, en el segon braquistiqui, pot aparèixer dues vegades. A més a més, cada braquistiqui conté dos accents forts. Els versos parells no estan separats per cesura, contenen dos elements al·literatius -de vegades, tres- i tres -de vegades, només dos- accents principals. Els versos senars reben el nom de dolicostiquis o versos llargs, compostos de dos braquistiquis o versos curts (que equivalen als hemistiquis de la nostra tradició mètrica); els versos parells, en canvi, són formats per plerostiquis o versos plens.

En la tradició islandesa, en canvi, hom hi veu sis versos, coneguts amb el nom de 
hendingar (sg. “hending”) o vers sòlt. La tradició alemanya i la islandesa representen concepcions diferents d'entendre la forma mètrica l'estrofa, sense cap més conseqüències, per tant, que una presentació visual diferent de les estrofes a les edicions de textos medievals.

D'acord amb la tradició versificativa germànica, els versos no presenten rima, ni interior ni final. Un dels monuments literaris més coneguts escrit en gran part en 
liodahat són els Hávamál (“Dites d'en Hávi”). 
Exemple de ljóðaháttr estricte (tradició alemanya)
Els elements al·literatius van en negreta; els accents forts, subratllats
1. Deyr fé,     deyia frœndr, mor el bestiar,      moren els parents, = dolicostiqui
2.
deyr siálfr it sama;
tu mateix també moriràs; = plerostiqui
3. enn orðztírr     deyr aldregi, però el renom     mai no mor, = dolicostiqui
4.
hveim er sér góðan getr.
a qui se n'hagi guanyat un de bo. = plerostiqui


Exemple de ljóðaháttr estricte (tradició islandesa)
1.
Deyr fé,
mor el bestiar
2.
deyia frœndr,
moren els parents
3.
deyr siálfr it sama;
tu mateix també moriràs;
4.
enn orðztírr
però el renom
5.
deyr aldregi,
mai no mor
6.
hveim er sér góðan getr.
a qui se n'hagi guanyat un de bo.


Exemple de ljóðaháttr expandit (amb galdralag):
el 7è vers sobra o bé li hauria de seguir un vers ple per aconseguir convertir-se en un liodahat doble
1. Mál er at þylia     þular stóli á: És hora de fer la pregària,     [assegut] al setial del þulr:
2.
Urðar brunni at
A la vora de la font (pou ?) d'Urðr
3. sá ec oc þagðac,     sá ec oc hugðac, hi he vist i he callat     hi he vist i he meditat,
4.
hlýdda ec á magna mál,
hi he escoltat els parlaments de les deïtats (? dels homes ?),
5. of rúnar heyrða ec dœma,     né um ráðom þǫgðo. hi he sentit les runes (? les nornes ?) posant eximplis i no ocultant llurs consells.
6.
Háva hǫllo at,
Al costat del palau de Hávi,
7. Háva hǫllo í     heyrða ec segia svá: en el palau de Hávi, tot això he sentit a dir:
4: Esmeno manna ‘dels homes’ de l'original en magna ‘dels déus’ (gen. pl. de ‘[goð]mögn’). L'esmena no és pas necessària, però permet de ressituar tota l'escena en l'esfera dels déus.
5: Interpreto rúnar com un acusatiu plural en una oració d'infinitiu, i, per tant, subjecte de l'infinitiu dœma ‘jutjar; dictar sentència; parlar debatent; posar exemples (?)’: la imatge que el vers ens ofereix és la de les runes (si és que el mot rúnar hi té realment aquest significat: jo sóc del parer que hi significa ‘nornes’) posant exemples [de conducta i comportament] i no amagant els consells corresponents a cada exemple que posen i el savi, possiblement el déu Odin, escoltant-les mentre ho fan; en conseqüència, el subjecte del verb þǫgðo són, en la meva interpretació, les rúnar, les quals no retenen per a si els consells (ráð) que tots, homes i déus, haurien de seguir quan es donin les situacions -dœmi- que es descriuen: elles, les rúnar, per tant, donen els consells (ráð) a través de dœmi.

El mot ráð presenta una gran riquesa semàntica; jo m'inclino a atorgar-li, en el sintagma "um ráðom" el significat de "consell[s]", i no pas "interpretació [de runes]" contra el que es fa usualment (si més no en l'àmbit de la filologia norrena en llengua alemanya): verbigràcia, Schröder 1929, pàg. 6 (“von Runen hörte ich reden, sie verschwiegen ihre Deutung nicht”), von See 1972, pàg. 4 (“von Runen hörte ich reden und nicht von der Deutung schweigen”), von See 1972, pàg. 59 ("von Runen hörte ich sprechen, sie verschwiegen nicht die Deutung") o Kuhn 1968³, pàg. 164 (“deutung (von runen)”). En contraposició, cf. Das Goetheanum - Zeitschrift für Anthroposophie 8-10 (1929-1931), pàg. 102 (“ich hörte von Runen reden, Ratschläge verschwiegen sie nicht”).

De cara a establir el significat del verb þegja, podem donar-li el significat general de ‘callar-se’, significat amb què, per exemple, apareix emprat en el vers þǫgðo allir,     hugðo at ráðom ‘tots van callar [i] perpensaren les decisions a prendre’ (o: tots callaren i meditaren sobre quines decisions calia prendre), amb què comença l'estrofa 50 de la Sigurðarkviða in skamma. Jo, tanmateix, m'inclino més pel matís amb el qual apareix en aquest passatge de la Saga Inga konungs ok brœðra hans en el qual hi trobem un exemple del verb þegja regint un complement preposicional introduït per la preposició um i datiu: varð þeim síðan mikill ófarnaður sem eigi var örvænt er þeir þögðu um leyndri vél og létu ekki á sér finna ‘d'això els (=a llur germana i al prevere anglès) en sobrevingué gran desgràcia, com era d'esperar, car ells (=els germans de la noia) varen ocultar llur secreta maquinació, procurant que ningú no els en notés res’.

Dues són doncs, en la meva interpretació, les fonts de les quals el savi, que adés parlarà, i que podem identificar amb el déu Odin, poa el seu saber: els déus (goðmögn) i les runes (? rúnar), o bé els homes (menn) i unes deïtats no especificables anomenades runes (rúnar) -que, atès el context, ben bé podrien ésser les nornes, com jo crec-, depenent si acceptem o no l'esmena de manna en magna.



ljóða·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
classe f de poesia (classe basada en l'ensenyament de poemes, esp. a primària)

ljóða·lestur <m. -lesturs (o: -lestrar), -lestrar>:
lectura f [pública] de poesia

ljóða·lína <f. -línu, -línur>:
vers m

Ljóða·ljóð <n.pl -ljóða>:
Càntic m dels Càntics, xir ha-xirim  (שִׁיר הַשִּׁירִים, ᾆσμα ᾀσμάτων)
◊ Ljóðaljóðin, eftir Salómon: Càntic dels Càntics de Salomó

ljóða·safn <n. -safns, -söfn>:
recull m de poemes

ljóða·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:
certamen m de poesia

ljóða·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
<MÚSlied m (fl./pl.: lieds & lieder) (composició musical del romanticisme alemany)

ljóða·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
<MÚSliedermusik f (tipus de música conrada especialment durant el romanticisme alemany)

ljóð·elskur, -elsk, -elskt <adj.>:
amant de la poesia, afeccionat -ada a la poesia

ljóð·greining <f. -greiningar, pl. no hab.>:
anàlisi f de poema (anàlisi mètrica, estilística i d'imatgeria d'un poema)

ljóð·leikur <m. -leiks, -leikir; pl. no hab.>:
drama f en vers

ljóð·list <f. -listar, pl. no hab.>:
1. (ljóðrænn kveðskapurlírica f (art de compondre poesia lírica)
2. (skáldskaparlistpoesia f, art poètica (art de la poesia)

ljóð·mál <n. -máls, -mál>:
1. <GENllenguatge poètic, dicció poètica, llengua poètica
◊ enskumælandi lesandi getur nú að einhverju leyti skynjað margbrotið eðli ljóðmálsins á svipaðan hátt og íslenskur lesandi: el lector anglès ara podrà percebre d'alguna manera la natura elaborada del llenguatge poètic i ho podrà fer d'una manera semblable a la d'un lector islandès
2. (ljóðlína, ljóðmæliversos m.pl (composició poètica, poema)

ljóð·mæli <n.pl -mæla>:
versos m.pl, poema m, poesia f

ljóð·ræna <f. -rænu, no comptable>:
(lýríklírica f

ljóð·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
líric -a

ljóð·saga <f. -sögu, -sögur>:
epopeia f

ljóðskáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta líric, poetessa lírica

ljóð·snilld <f. -snilldar, no comptable>:
1. (hæfileikitalent m per a la poesia (enginy per fer la poesia)
2. (leikni, fimi, kunnáttavirtuosisme poètic (habilitat, mestria, perícia en l'art poètica)

ljóð·stafur <m. -stafs, -stafir. Emprat hab. en pl.>:
1. <LITERlletra al·literant (en mètrica islandesa: lletra -i per tant, so- que constitueix l'al·literació d'un vers)
2. <FIGversos m.pl, poema m, poesia f (en mètrica tradicional islandesa els versos són al·literatius)

ljóð·stíll <m. -stíls, pl. no hab.>:
estil líric

ljóð·sögulegur, -söguleg, -sögulegt <adj.>:
èpic -a

ljóðsöngva·leikur <m. -leiks, -leikir>:
vaudeville m

ljóður <m. ljóðs, no comptable>:
defecte m, falta f, pega f (lýti)

ljómi <m. ljóma, no comptable>:
fulgor m,f

ljón <n. ljóns, ljón>:
lleó m (fl./pl.: lleons)

ljóna·temjari <m. -temjara, -temjarar>:
domador m de lleons, domadora f de lleons

ljóns·hjarta <n. -hjarta, -hjörtu>:
cor m de lleó
♦ Ríkharður ljónshjartaRicard cor de lleó

ljóns·makki <m. -makka, -makkar>:
crinera f de lleó, cabellera f de lleó

ljónynja <f. ljónynju, ljónynjur. Gen. pl.: ljónynja>:
lleona f

ljós <n. ljóss, ljós>: 1. <gen> llum f
           Guđ gefi ţér ljós og friđ: que la llum de Déu t'il·lumini 
              i et doni la pau! (a difunt)
           koma í ljós: sortir a la llum (aparèixer & fer-se públic & manifestar-se)
        2. (lampi) llum m
           með slökkt ljós: amb el llum apagat
        3. (birta) claror f
           láta eitthvað í ljós: expressar, presentar
           varpa ljósi á e-ð: <LOC FIG> esclarir una cosa, 
              portar claror (o: llum) a una cosa, fer molta de llum a una cosa
        3. <†> (heimur) món m (antic eslavisme? Cf. el rus свет ‘llum; món’. Al Hêliand, emperò,
           l'equivalent baix-alemany, lioht, també hi té 
           el doble significat de ‘llum’ i ‘món’ (v.b., vers 2063b)
◊ bið eg svo guð hjálpa mér í þvísa ljósi og í öðru að eg skal svo sök þessa sækja sem eg veit réttast og sannast og helst að lögum. Og hygg eg Flosa sannan að sök þessi vera ef efni eru að því og eg hefka fé borið í dóm þenna til liðs mér um sök þessa og eg munka bera. Eg hefka fé fundið og eg munka finna hvorki til laga né til ólaga: prego a Déu que m'ajudi, en aquest món i en l'altre, a portar aquesta acció judicial de la manera que més s'acosti, segons el meu recte saber, a la justícia i a la veritat, i que s'adigui millor a les lleis que ens regeixen. Crec que en Flosi és culpable en aquesta causa si els detalls que obren en poder meu són certs i que no he pas portat diners a aquest tribunal perquè serveixin per aconseguir-me ajut a mi en aquesta causa i que no ho faré pas. Tampoc no m'han fet pas arribar diners ni deixaré que me'n facin arribar, tant d'una manera il·legal com d'una manera acorde a les lleis

ljós, ljós, ljóst: clar -a
        ljós yfirlitum: ros rossa
♦ e-m er e-ð ljósta algú li resulta clara una cosa, algú té clara una cosa
♦ e-m er það ljóst að <+ ind.>a algú li resulta clar que <+ ind.>

ljósa·bekkur <f. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
cabina f solar, cabina f de raigs UVA (aparell de bronzejament artificial)

ljósa·goði <m. -goða, -goðar>:
adonis blau (planta Adonis davidii syn. Adonis brevistyla syn. Adonis delavayi)

ljósa·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIG JUDfesta f dels llums, festa f de la dedicació, festa f de la rededicació [del temple], hanucà f, hanukà f (חֲנוּכָּה ~ חֲנֻכָּה)
♦ → hanúkka-hátíðin ‘íd.’
♦ → vígsluhátíðin ‘íd.’

ljósa·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
crespinell blanc, arròs m de bruixa, arròs m de paret, arròs m de pardal (planta Sedum album)

ljósa·lampi <m. -lampa, -lampar>:
làmpada f de raigs UVA

ljósa·lyng <n. -lyngs, pl. no hab.>:
andròmeda polifòlia, romaní m de torbera (planta Andromeda polifolia syn. Andromeda rosmarinifolia)

ljósa·maðra <f. -möðru, -möðrur. Gen. pl.: -maðra>:
espunyidella f de bardissa, espunyidera f de bardissa (planta Galium album)

ljósa·olía <f. -olíu, no comptable>:
querosè m, petroli m de cremar

ljósa·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:
<ELECTbombeta f, pera f, bombilla f (Mall., ekki ritm./no lit.
♦ skipta um ljósaperucanviar una bombeta

ljósa·staur <m. -staurs, -staurar. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
pal m de fanal [d'enllumenat públic]
♦ aka á ljósastaur í hálku: relliscar a causa del gel i xocar amb un fanal

ljósa·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
canelobre m
♦ sjöarma ljósastika: #1. <GENcanelobre de set braços. #2. <RELIG JUDmenorà f (מְנוֹרָה).

ljósa·verk <n.pl -verka>:
munyida f de les vaques

ljós·bogi <m. -boga, -bogar>:
<ELECTarc voltaic (o: galvànico: elèctric

ljós·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
beige

ljós·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
<FÍSona lluminosa, ona f de llum

ljós·grýti <n. -grýtis, -grýti>:
<GEOLliparita f

ljós·hærður, ljós·hærð, ljós·hært: ros rossa

ljóska <f. ljósku, ljóskur. Gen. pl.: ljóska>:
rossa f (dona de cabells rossos)

ljós·lega <adv.>: gràficament, vívidament

ljós·legur, -leg, -legt: gràfic -a, vívid -a (relat)

ljós·leiðari <m. -leiðara, -leiðarar>
fibra òptica, conductor òptic

ljós·móðir <f. -móður, -mæður>
llevadora f, comare f (Val., Bal.)

ljós·mynd <f. -myndar, -myndir>: fotografia f, foto f
        taka ljósmyndir af e-u ~ e-m: fer fotos d'una cosa ~ d'algú
        má taka ljósmyndir hér?: Puc fer fotos aquí? Es pot fotografiar?
        gömul svarthvít ljósmynd: una vella fotografia en blanc-i-negre



ljós·mynda <-mynda ~ -myndum | -myndaði ~ -mynduðum | -myndaðe-ð ~ e-n>: fotografiar 
        algú ~ una cosa



ljós·myndari <m. -myndara, -myndarar>: fotògraf m, fotògrafa f
        paparazzi ljósmyndari: paparazzi m



ljósmynda·vél <f. -vélar, -vélar>: màquina f de fer fotos



ljós·rit <n. -rits, -rit>: fotocòpia f



ljós·rita <-rita ~ -ritum | -ritaði ~ -rituðum | -ritað>: fotocopiar
        ljósrita e-ð: fotocopiar una cosa

ljósritunar·vél <f. -vélar, -vélar>
fotocopiadora f

ljós·smásjá <f. -smásjár, -smásjár>:
microscopi m de rastreig

ljós·verk <n.pl -verka>:
variant de ljósaverk ‘munyida de les vaques d'un mas’
◊ hefir þú og lítt riðið til alþingis eða starfað í þingdeildum og mun þér kringra að hafa ljósverk að búi þínu að Öxará í fásinninu: tampoc no has anat gaire sovint a l'Alþingi ni hi has participat en gaire plets; et deu resultar més lleuger de fer les munyides al teu mas de l'Öxará, apartat de la gent

ljótur, ljót, ljótt: lleig -etja

ljúf-fengur, -feng, -fengt: saborós, deliciós -osa, bo -ona (menjar)
        ég elda eitthvað ljúffengt: cuinaré quelcom de deliciós
        ljúffengt vín: un vi deliciós

ljúga: mentir, dir una mentida o mentides (Mall.)

ljúka <impers.+dat.>: 1. acabar
        2. ljúka prófi: acabar una carrera
        3. ljúka upp dyrunum fyrir einhverjum: obrir la porta (a algú)
        4. ljúka upp einum munni um eitthvað: ésser del mateix parer o opinió respecte d’una cosa
        5. ljúka við eitthvað: acabar, concloure
        6. að því loknu: a continuació, després
◊ hann gaf henni fingurgull og möttul grænlenskan og tannbelti. Þessi sveinn kom til Grænlands og nefndist Þorgils. Leifur tók við honum að faðerni. Og er það sumra manna sögn að þessi Þorgils kæmi til Íslands fyrir Fróðárundur um sumarið. En sjá Þorgils var síðan á Grænlandi og þótti enn eigi kynjalaust um verða áður lauken Leifur li va donar una tumbaga d'or i un mantell de vaðmál grenlandès -una mena de burell- i un cinyell guarnit de dents de morsa. A aquest noi [sa mare] li va posar el nom de Þorgils[, i quan va arribar a l'ús de raó], va anar a Grenlàndia. En Leifur l'hi va reconèixer com a fill seu. I segons alguns, aquest Þorgils va arribar a Islàndia durant l'estiu abans de l'inici dels Portents del mas de Fróðá (Cf. els capítols 50-55 de la Història dels Habitants d'Eyr). I aquest Þorgils posteriorment es va estar a Grenlàndia i la gent va creure que, abans de morir, les coses no havien estat pas del tot naturals amb ell (#1. Baetke 19874, pàg. 353: verðr eigi kynjalaust um e-n es geht mit jmd. nicht natürlich zu, es ist nicht ganz richtig mit jmd. La traducció llatina de la Historia Thorfinni Karlsefnii et Snorrii Thorbrandi filii, feta per en Carl Christian Rafn i publicada a Copenhaguen el 1837, pàg. 116 fa: idem uero Thorgils deinde in Grœnlandia uersatus est, neque procedente tempore rēs eius portentis caruisse uidebantur. En Rafn, per tant, interpreta la locució áðr lýkr ~ lauk com a procedente tempore ‘amb el temps, amb el transcurs del temps’ i la frase þótti enn eigi kynjalaust um verða com a neque rēs ēius portentīs carēre uidentur ‘i les seves circumstàncies no semblen pas estar mancades de portents’#2. Baetke 19874, pàg. 392 áðr (en) lauk bevor es zu Ende ging, zuletzt. Jo interpreto aquí la locució de manera més específica: = áðr en ævi hans ~ sinni lauk = abans de la seva mort, abans de morir. El que ja no puc dir és si aquesta frase s'ha d'interpretar com que va tenir una mort envoltada de fets sobrenaturals i portentosos o bé, mentre va viure, la seva vida estigué envoltada de fets sobrenaturals i portentosos, sense tenir coneixement dels detalls de la seva vida i mort)
◊ svo segja sumir menn að átta jusu þeir við hann áður en lauk: alguns conten que al final eren vuit els homes que buidaven les byttur que ell anava omplint tot sol
◊ þá sagði Naomí: "Ver þú nú kyrr, dóttir mín, uns þú fréttir, hvernig málum lýkur, því að maðurinn mun ekki hætta fyrr en hann leiðir þetta mál til lykta í dag": 
◊ Agnar segir: "Seint munu þín augu fyllt verða á fénu og því máttu vorkynna mér," sagði Agnar, "að mér þyki féð gott því að þú munt ærið mjög elska féð áður lýkur": 
◊ þá svarar Einar þambarskelfir, lét sér vera skyldra að flytja Magnús konung fóstra sinn til graftar og færa hann föður sínum, Ólafi konungi, en berjast útlendis eða girnast annars konungs veldi og eign, lýkur svo málinu að betra þótti honum að fylgja Magnúsi konungi dauðum en hverjum annarra konunga lifanda, lét síðan taka líkið og búa um veglega svo að sjá mátti umbúnaðinn á konungsskipið. Þá bjuggust allir Þrændir og Norðmenn til heimfarar með líki Magnúss konungs og raufst leiðangurinn: 
◊ Þórarinn svarar: "Meiri von að hvortveggja þurfi áður lýkur þessum málum en þar munum vér þó fyrst á treysta er Vermundur er": 
◊ "Verða kann það," segir Arnkell, "en það vil eg við þig mæla, Þórarinn frændi, að þú ver með mér þar til er lýkur málum þessum á nokkurn hátt. En þó að eg gerist nokkuð gerkólfur í þessu boði þá vil eg það við þig mæla, Vermundur, að þú sért eigi við skilinn mál þessi þó að eg taki við Þórarni": 
◊ Katla mælti: "Vera má víst að hann eigi eigi góða móður en eigi hlýtur hann af því illt af mér að eg vildi það. En það væri vilji minn að þér hlytuð allir illt af mér. Vænti eg og að það mun svo vera. Skal nú og eigi leyna yður því að eg hefi valdið meini Gunnlaugs Þorbjarnarsonar er þessi vandræði hafa öll af hlotist. En þú Arnkell," segir hún, "mátt eigi af þinni móður illt hljóta er þú átt enga á lífi en um það vildi eg að mín ákvæði stæðust að þú hlytir því verra af föður þínum en Oddur hefir af mér hlotið sem þú hefir meira í hættu en hann. Vænti eg og að það sé mælt áður lýkur að þú eigir illan föður": 
◊ en er Þorgeir frétti sekt sína sagði hann svo: "Það mundi eg vilja að þeir er mig hafa sekan gert hefðu þessa full gjöld áður lýkur ef eg mætti ráða": 
◊ "Þá er öðrum vo fyrir dyrum, er öðrum er áður inn um komið, og hygg að hversu þér mun fara sjálfum áður lýkur," kvað Grettir: 
◊ Eigi kunnu vér að segja hve lengi þeir kníuðu þetta mál. En svo lýkur málinu, að það er sagt að Óttar jarl heitur Pálni Ingibjörgu dóttur sinni: 
◊ Hildigunnur hló að kaldahlátur þann og mælti: "Ekki er enn mark að, nær munum við gangast verða áður en lýkur": 
◊ "Þá segi eg þér," sagði Þórgunna, "að eg fer eigi ein saman og mun eg vera með barni og segi eg það af þínum völdum. Þess get eg og að eg muni svein fæða þá er þar kemur til. En þóttú viljir öngvan gaum að gefa þá mun eg upp fæða sveininn og þér senda til Grænlands þegar fara má með öðrum mönnum. En eg get að þér verði að þvílíkum nytjum sonareignin við mér sem nú verður skilnaður okkar til. En koma ætla eg mér til Grænlands áður en lýkur": 

ljúkast upp: obrir-se

Locarno-samningar <m.pl -samninga>:
<HISTTractats m.pl de Locarno

Loch Ness-skrímsli <n. -skrímslis, -skrímsli>:
monstre m del Llac Ness

loddari <m. loddara, loddarar>: estafador m, timador m
        fylliraftar, loddarar, þorparar, hórmangarar!: borratxos, estafadors, brètols, macarres!

loða <loði ~ loðum | loddi ~ loddum | loðaðvið e-ð>:
estar enganxat -ada a una cosa, estar aferrat -ada a una cosa (Bal.)
♦ loða eftir: <FIGconservar-se, romandre
◊ enda er svo komið að örfáir kunna nú orð- ið að segja sögulega og áheyrilega frá slikum viðburðum þó sögurnar sjálfar loði enn eftir: de manera que la situació actual és que són molts pocs els qui encara saben contar tals fets d'una manera amena i narrativament ben estructurada encara que les històries mateixes encara es conservin” (o: hagin sobreviscut)
◊ en slíkt er þó meir barlómur og viðbárur því þó margt sé týnt og tröllum gefið er það enn ótalmargt sem eftir loðir og því er mest undir því komið að mönnum lærist að safna því sem enn er til, og þarf varla að kvíða því að það verði ekki þegar áhuginn er vaknaður: però tals [queixes] no són tanmateix més que lamentacions i falses excuses perquè, encara que moltes de coses s'hagin perdut irremeiablement, encara són innombrables les que resten i per això ara tot dependrà del fet que la gent aprengui a fer l'aplec del que encara existeix i difícilment cal témer que no sigui així ara que l'interés per fer-ho s'ha despertat
♦ e-m loðir e-ð í eyrum: <LOC FIGuna cosa resta gravadaa la memòria d'algú
◊ og hann sagði við mig: "Þú mannsson, hugfest þér öll orð mín, þau er ég til þín tala, og lát þau þér í eyrum loða...: i em digué: “Tu, fill d'home, grava't en el teu cor totes les meves paraules que et diré, i enganxa-te-les a la memòria
♦ loða saman: estar enganxades o adherides dues coses entre si

loð·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
herba f del mal de pedra, herba f de Noè, herba f de Sant Francesc, cent-en-grana m, trencapedres f (Mall.), herba pixosa (o: pixotera(Mall.(planta Herniaria hirsuta)

loð·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
digital llanosa, didalera blanca (planta Digitalis lanata)

loð·feldur <m. -feldar, -feldir>:
1. (loðskinnpell f (emprada en pelleteria)
2. (pelsabric m de pells (portat esp. per les dones)

loð·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
garlanda pilosa (planta Vicia villosa)

loð·glætill <m. -glætils, -glætlar>:
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)

loð·glætingur <m. -glætings, -glætingar>:
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)

loð·glætir <m. -glætis, -glætar>:
variant de loðglætill ‘rovelló de cabra, pinetell bord’

loð·gresi <n. -gresis, -gresi>:
fenàs blanc, holcus llanós (planta Holcus lanatus)

loð·háfur <m. -háfs, -háfar>:
negret m (peix Etmopterus spinax)
♦ (tot sovint:litli loðháfur  

loðin·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
digital llanosa, didalera blanca (planta Digitalis lanata)

loðin·lappa <f. -löppu, -löppur>:
llapassa tomentosa, bardana tomentosa (planta Arctium tomentosa syn. Lappa tomentosa)

loð·knýti <n. -knýtis, -knýti>:
herba f del mal de pedra, herba f de Noè, herba f de Sant Francesc, cent-en-grana m, trencapedres f (Mall.), herba pixosa (o: pixotera(Mall.(planta Herniaria hirsuta)

loð·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>:
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)

loðna <f. loðnu, loðnur>:
capelí m (peix Mallotus villosus) (barsíli; → hæringur; → hrognasíli; → hrognaseiði)

loðnu·nót <f. -nótar, -nætur>:
xarxa f de capelins (xarxa de grans dimensions emprada per a capturar el capelí)

loð·skegggresi* <m. -skegggresis, -skegggresi>:
albellatge m, fenal m de bou, fenàs m de cuca (Mall.(planta Hyparrhenia hirta)

loð·skinn <n. -skinns, -skinn>:
pell f (emprada en pelleteria)
♦ kvenkápa úr loðskinnum: abric de pells

loð·smári* <m. -smára, -smárar>:
fenc bord (planta Trifolium angustifolium)

lof <n. lofs, lof>:
1. (hróslloança f (elogi, encomi
◊ mikit eitt ǁ skal-a manni gefa, ǁ opt kaupir sér í litlo lof; ǁ með hálfom hleif ǁ ok með hǫllo keri ǁ fekk ek mér félaga: no s'ha de fer [sempre] a un home un gran regal. Sovint amb una petitesa n'hi ha prou per procurar-se les lloançes d'algú: amb mig pa i una gerra que s'havia d'inclinar [perquè ni tan sols era plena], m'he fet un company
♦ Guð sé lof!: gràcies a Déu!
2. <(leyfipermís m (aprovació, consentiment, assentiment
♦ biðja lofs at <+ inf.>demanar permís per a <inf.
3. <(undanþága frá lögumexepció f, exempció f (d'una llei, normativa etc. El mot continua emprant-se en aquesta accepció en la locució ráð lögum og lofum)
♦ ráða fyrir lofum og lögum: decidir què ha d'ésser llei i què exepció de la llei
◊ vér skulum og hafa þá lögréttuskipun að þeir er sitja á miðjum pöllum skulu réttir að ráða fyrir lofum og lögum og skal þá velja til þess er vitrastir eru og best að sér: també volem que la Lögrétta tingui la disposició que aquells que seguin en els bancs del mig tinguin el dret de prendre decisions sobre les lleis i sobre possibles exepcions a les lleis i que, a tal fi, s'elegeixin els més savis i millors
♦ ráða lögum og lofum: <LOC FIGtenir la paella pel mànec, ésser l'amo i el senyor (portar la bandera, tenir les regnes a la mà
4. (lofkvæðilloa f (poema laudatori
♦ yrkja lof um e-n: compondre una lloa en honor d'algú, compondre un poema d'encomi en honor d'algú
◊ freista skal eg þessa ráðs, er þú vilt, en ekki hefi eg við því búist að yrkja lof um Eirík konung: seguiré aquest consell que em dónes, però [mai] no hauria dit que compondria una lloa en honor del rei Eiríkr
◊ þar liggur Hallbjörn og vildir þú fást í því sem þér er ekki lánað, að yrkja lof um mig og er það annaðhvort að þér verður lagið...: vet-te aquí, Hallbjörn, dormint, i vols ficar-te en una cosa que no t'ha estat concedida: compondre un poema de lloança en honor meu i només hi ha dues possibilitats, o que et fiquis en...
♦ yrkja lof um e-ð: exalçar uns fets amb una lloa, compondre un poema per exalçar uns fets
◊ hann hafði víða borist á skipum sínum og taldi sér orustur frá Eystrasalti til Spánalands, fékk til skáld laungu síðar að yrkja lof um afrek sín á fjarlægum löndum: a bord dels seus vaixells havia anat arreu i deia seves diverses batalles (deia haver-hi participat[que s'havien lluitat] des de la Mar Bàltica fins a Espanya. Molt de temps després va aconseguir un poeta perquè compongués obres que exalcessin les seves gestes a terres llunyedanes

lofa¹ <lofa ~ lofum | lofaði ~ lofuðum | lofað[e-m] e-u>:
prometre una cosa [a algú]
◊ ég lofa engu: no prometo res

lofa² <lofa ~ lofum | lofaði ~ lofuðum | lofaðe-ð ~ e-n>:
lloar una cosa ~ algú
♦ eigi skal maður mjög lofa sig sjálfur: un hom no s'ha de lloar gaire a si mateix

lofnar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
espígol m (planta Lavandula officinalis syn. Lavandula angustifolia)

loft <n. lofts, pl. no hab.>: aire m
       anda loftinu: respirar l'aire
       hefja sig á loft: enlairar-se (avió, helicòpter & coet)
       hlaupa í loft upp: saltar enlaire, pegar un bot [enlaire] (Mall.)
       liggja upp í loft: jeure d'esquena, estar ajagut -uda d'esquena
       skjóta e-u á loft: disparar una cosa (coet, míssil, projectil balístic)
       taka á loft: enlairar-se (avió, helicòpter)
       úr lausu lofti gripinn: <LOC FIG> tret -a de la mànega, pura invenció

lofta¹ <lofta ~ loftum | loftaði ~ loftuðum | loftaðe-u>:
ésser capaç d'aixecar una cosa, poder aixecar una cosa
♦ það loftar undir e-ð: una cosa s'aixeca, una cosa està sòlta (no està fixa en terra)

lofta² <lofta ~ loftum | loftaði ~ loftuðum | loftaðút>:
airejar una cosa, ventilar una cosa, orejar una cosa (Bal.) (renovar l'aire obrint la finestra)
♦ það loftar vel um e-ð: una cosa es ventila bé, una cosa queda ben ventilada
◊ ég bara verð að láta lofta aðeins um vinkonuna í þessum hita!: només he de ventilar la meva ‘amiga’ una miqueta en aquesta calor!

loft·árás <f. -árásar, -árásir>: atac aeri



loft·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>: globus m
        fara upp með loftbelgnum: pujar en globus



loft·byssa <f. -byssu, -byssur>: escopeta f de balins

loft·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
anaerobi -òbia
♦ loftfælnar örverur: microbis anaerobis

loft·háður, -háð, -háð <adj.>:
aerobi -òbia
♦ loftháðar örverur: microbis aerobis

loft·heldur, -held, -helt: hermètic -a (totalment clos, sense deixar passar l'aire)

loft·hræðsla <f. -hræðslu, -hræðslur>:
vertigen m

loft·kastali <m. -kastala, -kastalar>: <FIG> quimera f (idea fantàstica, que no es correspon pas
           amb la realitat)



loft·kældur, -kæld, -kælt <adj.>: amb aire condicionat



loft·kæling <f. -kælingar, no comptable>: aire condicionat



loftkæli·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>: aparell m d'aire condicionat

loftlags·belti <n. -beltis, -belti>:
zona climàtica

loft-leið <f.-leiðir>: companyia aèria, línia aèria



Loftleiðir: Línies Aèries Islandeses. Nom islandès de Icelandic Airlines. El 1973
           es fusionà amb el Flugfélag Íslands, tot i que continuen funcionant amb noms diferents



loft·leiðis <adv.>: correu aeri (forma de tramesa, esp. d'efectes postals)

loft·mengandi, -mengandi, -mengandi <adj.>:
contaminant atmosfèric, contaminador -a atmosferèric
♦ loftmengandi efni innan húss: elements contaminadors de l'aire de llocs tancats

loft·mynd <f. -myndar, -myndir>: foto aèria

loft·net <n. -nets, -net>:
<TÈCNantena f 
♦ → farsímaloftnet “antena de telefonia mòbil”
♦ → sjónvarpsloftnet “antena de televisió”
♦ → útvarpsloftnet “antena de ràdio”

loft·næmur, -næm, -næmt: volàtil

loftpúða·skip <n. -skips, -skip>:
hovercraft m, aerolliscador m 

loft·rönd <f. -randar, -rendur (o: -randir)>:
<ARQfris m

loftskeyta·maður <m. -manns, -menn>:
radiotelegrafista m & f
♦ símritari og loftskeytamaður: telegrafista i radiotelegrafista

loft·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
radiotelegrama m, radiograma m

lofts·lag <n. -lags, -lög>: clima m
        hlýnun loftslags: escalfament m del clima (en el marc del canvi climàtic)
        er hlýnun loftslags alfariđ af manna völdum?: l'escalfament global, 
           està totalment causat per l'home?



loftslags-: climàtic -a



loftslags·breytingar <f.pl -breytinga>: canvi climàtic



loftsteina·drífa <f. -drífu, -drífur>: pluja f de meteorits



loftsteina·regn <n. -regns, -regn>: pluja f de meteorits
        Perseíta-loftsteinaregnið: les llàgrimes de Sant Llorenç (fr. 8. til 14. ágúst)



loft·steinn <m. -steins, -steinar>: <ASTRON> meteorit m

loftvarnar·byrgi <n. -byrgis, -byrgi>:
<MILrefugi antiaeri

loft·veiki <f. -veiki, no comptable>:
mareig m (en avió. Mot molt poc empratsjóveiki

loft·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
marejat -ada (en avió. Mot molt poc empratflugveikur o sjóveikur

loft·vog <f. -vogar, -vogir>:
baròmetre m
♦ loftvogin fellur ~ stígur: el baròmetre baixa ~ puja
♦ → kvikasilfursloftvog “baròmetre de mercuri”

loft·þyngd <f.-þyngdar, -þyngdir>: atmosfera f (unitat de pressió)

log <n. logs, log>:
flama f

loga·smári <m. -smára, -smárar>:
fenc m (planta Trifolium incarnatum)

log·brandur <m. -brands, -brandar>:
tió m [encès]

log·dreki <m. -dreka, -drekar>:
<MITOLdrac m de foc, drac foguer (adaptació de l'anglo-saxó líegdraca
◊ hefði logdreki lýða kastala, eylönd utar, alla byggð glóðum hroðið: el drac de foc havia arrasat amb les seves flames el castell dels homes, tota la contrada habitada situada a l'extrem de les illes
◊ var logdreki grimmur, grályndur glóðum sviðinn: el drac de foc, ferotge i arter, jeia estès allà, abrasat en les [seves pròpies] flames

logi <m. loga, logar>
flama f, flamarada f (Mall.
◊ eins og logi yfir akur: <LOC FIGcom reguera de pólvora, com regueró de pólvora (d'una cosa que s'estén amb una gran rapidesa)

logn <n. logns, logn>: 1. (vindleysa) calma f, manca f de vent
        2. (ládeyða) albaïna f (calma absoluta a la mar, mar plana)

log·suða <f. -suðu, no comptable>:
soldadura autògena (o: soldatge autogen), soldadura oxiacetilènica (o: soldatge oxiacetilènic)

log·svíða <-svíður | -sveið | -sviðiðe-nverb impers. unipers.>:
sentir un dolor molt viu
◊ mig logsvíður í sárinu: la ferida em fa molt de mal

log·sviði <m. -sviða, no comptable>:
dolor punyent [molt] viu

lok <n.pl>: acabament, fi
        að lokum: a tall de cloenda, ja per acabar

loka <f. loku, lokur. Gen. pl.: loka o: lokna>:
forrellat m
♦ hleypa loku frá hurð: treure el forrellat, llevar el forrellat (Val., Bal.
♦ hleypa loku fyrir hurð: passar el forrellat
♦ skjóta loku fyrir e-ð: <LOC FIGposar fi a una cosa
♦ það er ekki alveg loku fyrir það skotið að <+ subj.>no ha quedat totalment exclòs que <+ subj.>
♦ taka frá lokuna: treure el forrellat, llevar el forrellat (Val., Bal.

loka: tancar

        lokað: tancat

        hvenær er lokað? Quan tanquen?

lok·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
[consonant f] oclusiva f
♦ rödduð¹ ~ órödduð² ~ fráblasin³ ~ aðblásin⁴ lokhljóð: [consonants] oclusives sonores¹ ~ sordes² ~ aspirades³ ~ preaspirades⁴
♦ varamælt ~ tvívaramælt lokhljóð: [consonants] oclusives labials ~ bilabials
♦ tannmælt lokhljóð: [consonants] oclusives dentals
♦ tannbergsmælt lokhljóð: [consonants] oclusives alveolars
♦ framgómmælt lokhljóð: [consonants] oclusives palatals
♦ gómfillumælt lokhljóð: [consonants] oclusives velars
♦ uppgómmælt lokhljóð: [consonants] oclusives velars
♦ → raddbandalokhljóð “oclusiva glotal”

lokið:
supí de → ljúka “acabar”
♦ mér er öllu lokið: <LOC FIGestic atònit -a
♦ þessu er lokið [fyrir fullt og allt]: això s'ha acabat [del tot i definitivament]

lokkur <m.lokkar>: rínxol, rull (Mall.)

lok·rekkja <f. -rekkju, -rekkjur. Gen. pl.: -rekkna>:
<HISTlokrekkja f, alcova f, llit clos, espai tancat de l'skáli, proveït de porta i amb funció d'alcova; estava separada de la resta de l'skáli per un envà de posts

loksins <adv.>: a la fi, finalment

loníettur <f.pl loníetta>:
impertinents m.pl, Ulleres que se sostenen amb un mànec i es porten penjades del coll

losna: lliurar-se, deslliurar-se, alliberar-se

        kannski losnar eitthvað á morgun: potser demà tinguem alguna habitació lliure

lostið:
supí de → ljósta “colpir, frapar”

lota <f. lotu, lotur>:
1. <ESPORT GENvolta f, ronda f
2. <ESPORT BOXAassalt m
♦ í sjöttu lótunni: al sisè assalt
3. <ESPORT TENNISset m
4. (andardrátturalè m
♦ í einni lotu: d'una [sola] tirada, ininterrompudament

lotning <f. lotningar, no comptable>:
1. (djúp virðingreverència f, veneració f, devoció f (respecte profund professat envers algú)
♦ lotning og virðingrespecte i veneració
♦ sýna e-m lotningumostrar un gran respecte per algú, sentir veneració per algú
2. (metnaður, mikið álit, heiðurrespecte m, consideració f (sentiment de gran estima o apreci envers algú)

lotningar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
respectuós -osa, ple -ena de respecte

lotu·græðgi <f. -græðgi, pl. no hab. (o:n. -græðgis, pl. no hab.>:
<MEDbulímia nerviosa (bulímia inextingible amb vòmit)

lotugræðgis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
<MEDbulímic m, bulímica f

Lovísa <f. Lovísu, pl. no hab.>:
Lluísa f (ginecònim)

¹ <f. lóar, lær>:
variant de lóa ‘fuell’

ló² <f. lóar, lær>: 1. (á klæðum) borra f, pelussa f, borrissol m (grumoll
           de pelets, esp. de llana & sota el llit & de filtre de rentadora)
	2. (líkamshár) borrissol m, pelussa f (pèl molt fi i suau)

lóa <f. lóu, lóur. Gen. pl.: lóa>:
1. <GENdaurada f [grossa], fusell m [gros] (Val.), fuell m (Mall.), xirlot (o: cirlot) m (Men.), dauradella f (Men.) (ocell Pluvialis apricaria) (heiðlóa)
2. <ORNITconstituent emprat en la formació de noms d'ocell dels gèneres Pluvialis i Charadrius
♦ → fjalllóa “fuell de collar”
♦ → gráóa “fuell gris”
♦ → gulllóa “fuell petit”
♦ → sandlóa “picaplatges gros”
♦ → skræklóa “picaplatges coaroig”
♦ → strandlóa “picaplatges camanegre”
♦ → vatnalóa “picaplatges petit”

lóð¹ <f. lóðar, lóðir>: 1. <GEN> solar m
        2. (garður umhverfis hús) jardí m [de casa]
           vökva lóðina: regar el jardí de casa

lóð² <f. lóðar, lóðir>:
(fiskilína með mörgum önglum[llença f de] palangre m (fil de pescar amb diversos hams)
♦ leggja lóðirnar: <LOC FIG(selja upp af sjóveikitreure les tripes per la boca (vomitar a causa del mareig)

lóð <n. lóðs, lóð>:
1. <ARQ = blýsakka til að mæla hallaplomada f, escandall m (Mall.(plom per marcar la vertical)
♦ það er lóðið: <LOC FIGaquest és el quid de la qüestió, això és el rovell de l'ou
2. (sakka á færiplom m (pes de llinya)

lóð·lampi <m. -lampa, -lampar>:
bufador m (Mall.(estri per a soldar)

lóð·lína <f. -línu, -línur>:
1. (til að mæla hallaplomada f, escandall m (Mall.(plom per marcar la vertical i/o mesurar la inclinació)
2. (til að mæla dýptescandall m (sonda per amidar la fondària)
3. <GEOM[línia f] perpendicular f

lóð·réttur, -rétt, -rétt <adj.>
vertical

lóðs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: vairó m, peix pilot m (peix Naucrates ductor)

lóðun <f. lóðunar, no comptable>:
soldadura blana (o: soldatge blan)

lófi <m. lófa, lófar>:
palmell m de la mà, palma f de la mà, call m de la mà (Mall., Men.
♦ eiga ekki meira en á lófa mann liggur: <LOC FIGestar escurat -ada, tenir just el que duu posat
♦ e-m er e-ð í lófa lagið: <LOC FIGalgú fa una cosa amb cullereta, algú fa una cosa amb els ulls clucs
♦ það er í lófa lagið: <LOC FIGaixò és bufar i fer ampolles, això és peix al cove
♦ éta úr lófa e-s: <LOC FIGésser el gosset d'algú, dur algú al palmell de la mà, tenir algú al palmell de la mà, no gosar fer ni un pet sense el permís d'algú (obeir servilment i cegament les ordres d'algú i fer tot el que vol)
♦ fá í lófana: <LOC FIGcaure-li a algú els diners del cel, fer-se ric -a [d'improvís], forrar-se [inesperadament]
♦ hvort viltu lófa eða laska?: què vols, cara o creu?
♦ klappa e-m lof í lófa: <LOC FIGaplaudir algú, aclamar algú
♦ klappa saman lófunum: picar de mans, fer mamballetes (Bal.
♦ láta líða (o: slá) úr lófum: <LOC FIGdeixar reposar les mans, reposar, descansar, prendre's un descans
♦ e-n klæjar í lófana: <LOC FIGalgú està que frissa, algú està impacient
♦ mig klæjar í lófana að <+ inf.>estic que frisso per <+ inf.>
♦ spýta (o: skyrpa) í lófana: <LOC FIGarromangar-se [i escopir-se a les mans]
♦ hún verður að fara að spýta í lófana ef hún ætlar að <+ inf.>s'haurà d'espolsar la son si vol <+ inf.>
♦ þekkja e-ð eins og lófann á sér: <LOC FIGconèixer una cosa com la palma de la mà

ló·hærður, -hærð, -hært: <BOT> tomentós -osa

lókur <m. lóks, lókar>: 1. († eða ritm. = ónytjungur) dropo m, tros-de-carn-batiada m
           (Mall.), perxanga m (Mall.), paretjal m (Mall.) (persona inútil, que no serveix per res)
        2. <FAM = getnaðarlimur> titola f, pardal m (Mall.) (membre viril)

Lólíta <f. Lólítu, pl. no hab.>:
Lolita f (ginecònim)

lómur <m. lóms, lómar>:
calàbria petita, cabrellot blanc (Val.), cadellot m (Val.), agullat xicotet (Val.) (ocell Gavia stellata)

lón <n. lóns, lón>: llacuna f

lóu·kyn <n. -kyns, no comptable>:
gènere m dels caradris
◊ storkurinn (ħăsīˈδāh, חֲסִידָה) og lóukynið (ʔănāˈφāh lə-mīˈnā-ḥ, אֲנָפָה לְמִינָהּ), herfuglinn (dūχīˈφaθ, דּוּכִיפַת) og leðurblakan (ʕăŧalˈlēφ, עֲטַלֵּף)la cigonya i els caradris, el puput i la ratapinyada (en comparació: la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: la cigonya, la garsa (castellanisme per agró? D'acord amb la Viquipèdia, la Pica pica en hebreu modern es diu oq-oq ‘garsa cuallarga, обыкнове́нная соро́ка’, עקעק זנבתן, o orev hanneħalim, עֹרֵב הַנְּחָלִים) i els de la seva espècie, la puput i el rat-penat; la de la Bíblia interconfessional: la cigonya, la garsa (castellanisme per agró?) i les espècies semblants, la puput i el rat-penat)
◊ storkinn (ħăsīˈδāh, חֲסִידָה) og lóukynið (ʔănāˈφāh lə-mīˈnā-ḥ, אֲנָפָה לְמִינָהּ), herfuglinn (dūχīˈφaθ, דּוּכִיפַת) og leðurblökuna (ʕăŧalˈlēφ, עֲטַלֵּף)la cigonya i els caradris, el puput i la ratapinyada (en comparació: la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: la cigonya, ni cap espècie de garses (castellanisme per agró?), la puput i la ratapinyada; la de la Bíblia interconfessional: la cigonya i tota espècie de garsa (castellanisme per agró?), la puput i el rat-penat)

lóu·þræll <m. -þræls, -þrælar>:
territ m variant, corriol m variant (Bal. (ocell Calidris alpina)

lóu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] caràdrids m.pl

lukka <f. lukku, pl. no hab.>: sort f, fortuna f
        góð lukka: bona sort
           góđa lukku á morgun!: bona sort demŕ!
        hver er sinnar lukku smiður: <LOC> cadascú es fa la seva pròpia sort
        Lukkunnar hjól: <MITOL & FIG> la roda de la Fortuna

lukku·pottur <m. -potts, -pottar>: 1. bombo m (de loteria, rifa etc.)
        2. sorteig m, rifa f
           skrá sig í lukkupottin: apuntar-se al sorteig
        3. hann datt í lukkupottinn: <LOC FIG> la sort li ha somrigut [quan menys s'ho esperava],
           ha tingut una sort de no dir


lukku·legur, -leg, -legt: afortunat -ada



lukku·leikur <m. -leiks, -leikir>: joc m d'atzar

lumma <f. lummu, lummur>:
1. <CULIN = kaffibrauðstegund, klatticóc m, pa m de Viena, barrot m (Mall.(tipus de pa dolç
♦ seljast eins og heitar lummur: <LOC FIGvendre's com pa beneït
2. <CULIN = pönnukökutegundtortita f de panses (mena de coqueta plana petita o crêpe petita, feta també dins una paella i sovint amb panses
3. (framhreifi selsaleta davantera (de foca
4. (barnshöndmaneta f (d'infant
<♦ leggja niđur lummurnar: <LOC FIGretre's, donar-se per vençut -uda

lund <f. lundar, lundir>:
1. (lunderni, skapgerðcaràcter m, temperament m (predisposició natural, tarannà, forma d'ésser
♦ vera léttur í lund: (vel lundaðurtenir un caràcter alegre [i despreocupat]
2. (hátturmanera f (faisó
♦ á allar lundir: de totes les maneres
♦ á ýmsa lund: de diferent [mode i] manera
♦ á ýmsar lundir: de diferents maneres
♦ á þessa lund: d'aquesta manera

lunda·lús <f. -lúsar, -lýs>:
paparra f del cadafet (ixòdid Ixodes uriae syn. Ceratixodes putus)

lunda·seiði <n. -seiðis, -seiði>: merlà m, maire blanca (peix Merlangius merlangus)



lundi <m. lunda, lundar>: fraret m, frare m (Val.), cadafet m (Mall.) (ocell Fratercula arctica)



lunga <n. lunga, lungu. Gen. pl.: lungna>: 1. (mannlunga) pulmó m (de persona)
           vatn í lungunum: <MED> edema pulmonar, aigua en els pulmons
        2. (dýralunga) lleu m (d'animal escorxat)

lungna·bjúgur <m. -bjúgs, -bjúgar>:
<MEDedema m pulmonar

lungna·blað <n. -blaðs, -blöð>: lòbul m pulmonar



lungna·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur>: alvèol m pulmonar



lungna·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>: lobel m pulmonar (cadascuna de les subdivisions
           d'un lòbul pulmolar)



lungna·bólga <f. -bólgu, no comptable>: pulmonia f, pneumònia f



lungna·fleiðra <f. -fleiðru, -fleiðrur>: pleura f pulmonar



lungna·hrísla <f. -hríslu, -hríslur>: bronquíol m

lungna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
1. pulmonària f de fulla gran, pulmonària f d'Estíria (planta Pulmonaria stiriaca)
2. (bláliljamertènsia marítima (planta Mertensia maritima)

lungna·kvef <n. -kvefs, no comptable>: bronquitis f

lungna·pest <f. -pestar, no comptable>:
<MEDpesta pneumònica, pesta f pulmonar

lungna·pípa <f. -pípu, -pípur>: bronqui m



lungnaslagćđar·ţrengsli <n.pl -þrengsla>: estenosi f [d'artèria] pulmonar



lungna·toppur <m. -topps, -toppar>: àpex m pulmonar



lungna·tæring <f. -tæringar, no comptable>: tuberculosi f



lungna·þemba <f. -þembu, no comptable>: emfisema m pulmonar



lúða <f. lúðu, lúður>: halibut m de l'Atlàntic, fletan m (peix Hippoglossus hippoglossus)

lúga <f. lúgu, lúgur. Gen. pl.: lúga>:
1. (afgreiðslugat, söluoptaquilla f, guixeta f, finestreta f (de venda, esp. de bitllets, entrades etc.)
2. (lok yfir lestaroptrapa f [de l'escala], trampa f [de l'escala] (portella horitzontal sobre escala)
3. (stigagatforat m de l'escala (forat en el terra que dóna al badalot o buc d'una escala)
4. <MARtapadora f d'escotilla, quarter m d'escotilla
5. <MARescotilló m

lúinn, lúin, lúið <adj.>:
exhaust -a, esgotat -ada

<†> lúka <lýk ~ lúkum | lauk ~ lukum | lokið>: forma arcaica de →  ljúka "cloure"



lúlla <lúlla ~ lúllum | lúllaði ~ lúlluðum | lúllað>: fer nones, fer nona (Mall.), fer nonoi (Mall.)

lúmskur, lúmsk, lúmskt <adj.>:
sorneguer -a, garneu -eva, murri múrria (malèvolament astut)
♦ lúmska læðan: gata maula

lúpína <f. lúpínu, lúpínur>: llobí m (qualsevol planta del gènere Lupinus)
        blá lúpína: llobí bord, llobí blau, tramús blau, tramusser blau, llobí m
           de flor blava, llobí australià (planta Lupinus angustifolius)
        gul lúpína: llobí groc, tramús groc (planta Lupinus luteus)
        hvít lúpína: tramús m, llobí blanc (planta Lupinus albus)



lúra <f. lúru, lúru>: limanda f (peix Limanda limanda syn. Pleuronectes limanda)

lús <f. lúsar, lýs>:
1. <GENpoll m (balerískur framburður: poi (nom de diverses espècies d'insectes paràsits)
♦ leita sér lýs: esplugar-se, cercar-se els polls 
♦ → búklús “poll dels vestits”
♦ → fatalús “poll dels vestits”
♦ → höfuðlús “poll del cap”
♦ → líkamslús “poll dels vestits”
2. <INFORMbug m

lúsa·blesi <m. -blesa, -blesar>:
1. (lúsugur maðurpollós m, pollosa f (persona amb polls)
2. (lubbamennipollós m, espellifat m, espelleringat m, pollosa f, espellifada f, espelleringada f (miserable, desgraciat & FIG)
♦ þessi gaur er lúsablesi: aquest paio és un puta desgraciat (o: arreplegat
3. (nirfillgarrepa m & f, rata m & f, ronyós m, estret m, mesquina f, ronyosa f, estreta f (miserablement avar, cricany, mesquinament avariciós)
4. (ódrengilegur maður, larfurcanalla m (pocavergonya, miserable)

lúsa·egg <n. -eggs, -egg>:
llémena f, lleme m, llema f (Bal.(ou de poll)
♦ → nit “íd.”

lúsa·gras <n. -grass, -grös>:
1. (skollafingurmolsa dreta (planta Lycopodium selago syn. Huperzia selago)
2. (lúsajurt, tróllastakkurpedicularis f flamejant (planta Pedicularis flammea)

lúsa·kambur <m. -kambs, -kambar>:
[pinta f] llemenera f

Lúsíu·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m (o: festa f) de santa Llúcia

lúsugur, lúsug, lúsugt <adj.>:
pollós -osa

lúta <f. lútu, lútur. Gen. pl.: lúta>:
<MÚsllaüt m

lút <f. lútar, lútir>:
<QUÍMlleixiu m (lútur)
já, þótt þú þvægir þér með lút (ˈnɛθɛr ~ נֶּתֶר:   ba-nˈnɛθɛr,   בַּנֶּתֶר) og brúkaðir mikla sápu (bɔˈrīθ ~ בֹּרִית:   bɔˈrīθ,   בֹּרִית) á þig, þá verður samt misgjörð þín óhrein fyrir mér - herrann Drottinn segir það: i
þótt þú þvægir þér með lút (ˈnɛθɛr ~ נֶּתֶר:   ba-nˈnɛθɛr,   בַּנֶּתֶר) og sparaðir ekki sápuna (bɔˈrīθ ~ בֹּרִית:   bɔˈrīθ,   בֹּרִית) verður synd þín óafmáanlegur blettur fyrir augum mér, segir Drottinn, Guð: i

lúta <lýt ~ lútum | laut ~ lutum | lotiðe-u>:
1. <GENinclinar una cosa
♦ lúta höfði: inclinar el cap, acotar el cap
♦ lúta [höfði] e-m: <LOC FIG#1. inclinar-se davant algú (fer una reverència davant algú); #2. estar sotmès -esa a algú (dependre d'algú): Seifur var ćđstur guđanna og lutu ađrir guđir honum: Zeus era el déu suprem i tots els altres déus li estaven sotmesos; hreppar lutu ekki stjórn stćrri heilda eđa gođa: els hreppar no estaven sotmesos al (o: no depenien de, no eren depenents de) regiment d’entitats més grosses o al dels godons
♦ lúta sér: inclinar-se
♦ lúta í gaupnir sér: <LOCcobrir-se o tapar-se la cara amb [els palmells de] totes dues mans
og er engi kostur var griða, skriftaðist Sæmundur við Þormóð prest en Guðmundur við Hjalta prest og tóku báðir þjónustu, hold og blóð Jesú krists í sinn líkama. Eftir það lásu þeir letaniam. Síðan varp Sæmundur af sér yfirhöfninni og fell á kné og laut í gaupnir sér og bað guð almáttkan sér miskunnar. Hann varð bæði við dauðann harðlega og hjálpvænlega (SS II, cap. 368, pàg. 563): i quan ja no hi hagué cap possibilitat d'obtenir gràcia, en Sæmundur es va confessar amb el prevere Þormóður i en Guðmundur amb el prevere Hjalti, i tots dos reberen en llur cos la comunió, la carn i la sang de Jesuscrist. Després, resaren un respons i, acte seguit, en Sæmundur es llevà el seu capot i s'agenollà, es tapà la cara amb totes dues mans i demanà misericòrdia a Déu totpoderós. Davant la mort es mostrà alhora coratjós i ple d'esperança en la salvació eterna (vocabulari: #1. gaupnir: Cf. Baetke 19874, pàg. 187: sjá, lúta í gaupnir sér die Hände vor das Gesicht halten; )
2. (beygja siginclinar-se, acotar-se (desviar-se de la posició vertical)
♦ lúta að e-m: inclinar-se cap a algú
♦ lúta að e-u: tenir a veure amb, estar relacionat -ada amb (incumbir a, concernir a)
allt sem laut að...: tot el que tingués a veure amb...
orð hans lúta að því, að...: les seves paraules indiquen que..., les seves paraules apunten que
þessi orðin eru (eða voru) einnig notuð í föstum samböndum eða orðatiltækjum sem lúta að mútum og fégjöfum: aaquests mots en concret també s’empren (o s’empraven) en dites o locucions fixes relatives a la idea de subornar o donar diners
♦ lúta að litlu: <LOC FIGcontentar-se amb poc
♦ lúta eigi að smáhlutum: <LOC FIGno voler-se contentar (o: no voler-se donar per satisfet) amb bagatel·les
Þorleiki líkar illa er svo var hagað að Þorgísli var eigi geð á en Bolli samþykkist hér um vilja móður sinnar. Guðrún kvaðst gefa skyldu Þorgísli góðar gjafir og blíðka hann svo. Þorleikur kvað það ekki tjá mundu "því að Þorgils er miklu skapstærri maður en hann muni hér að smáhlutum lúta vilja": al Þorleikur li desplaïa molt que la cosa hagués acabat d'una manera que desagradava en Þorgísl, mentre que en Bolli acceptava la decisió de sa mare. La Guðrún li va dir que faria regals valuosos al Þorgísl amb els quals apaivagar-lo. En Þorleikur li va replicar que no serviria de res, “car en Þorgils és massa orgullós com perquè vulgui contentar-se amb bagatel·les”
♦ lúta [í gras]: caure, ésser abatut -uda (morir en combat, inclinar-se o acotar-se cap a l'herba un cop ferit de mort)
ok svá skipa Niflungar sínu liði. Nú telja þeir, hve marga menn þeir hafa látit, ok hafa látit þrjú hundrað manna, en sjau hundruð eru eptir. Ok þá mælti Hǫgni, at enn hafa þeir mikit lið ok Hýnir skulu enn láta marga menn, áðr Niflungar lúti allir, ok þessu játa allir: així fou com els Nibelungs disposaren llurs tropes. Després varen comptar quants d'homes havien perdut. Foren tres-cents, però els en quedaven set-cents. En Hǫgni va dir que encara tenien una host considerable i que els huns encara perdrien més d'un home abans que tots els nibelungs s'inclinessin. I tots li donaren la raó
"Auðkenndur maður er eg," segir Þormóður, "svartur maður og hrokkinhærður og málhaltur. En eg var eigi í því sinni feigur og má vera að eg hafi til nokkurs undan rekið og lúti enn fyrri í gras nokkurir frændur Þorgríms en eg": Sóc un home fàcil de reconèixer”, va dir en Þormóður, “vaig vestit de negre (?), tinc els cabells rulls i sóc quec, però aquesta vegada no estava destinat a morir i pot ésser que no me n'hagi escapat de bades, és possible que alguns dels parents d'en Þorgrímur caiguin abatuts abans que no jo” (vocabulari: #1. reka: Cf. Baetke 19874, pàg. 493: má vera at ek hafa til nǫkkurs undan rekit es kann sein, daß ich nicht umsonst davongekommen bin; )
♦ lúta í lægra haldi: <LOC FIG#1. dur les de perdre (estar en desavantatge, estar en inferioritat de condicions); #2. sortir perdedor -a (sofrir una desfeta, resultar derrotat o batut, sotmetre’s)
3. (láta undancedir, torçar el coll (Mall.) (doblegar-se a la voluntat d'altri)
þá töluðu til frændur hennar að slíkt væri mikil skapraun burðugum konum að hafa bótalausa þvílíka álygi því að það var þar dauðasök ef kona varð opinber að því að hún hóraðist undir bónda sinn. Spes beiddi þá biskup að hann gerði skilnað þeirra Sigurðar því að hún sagðist eigi vilja þola álygi hans. Fluttu þetta frændur hennar. Varð þá svo með atgangi þeirra og býtingum að þau voru skilin og Sigurður fékk lítið af góssinu. Var hann ger úr landi burt. Fór þar sem víða eru dæmi til að hinir lægri verða að lúta. Gat hann og öngu fram komið þó að hann hefði rétt að mæla: aleshores els seus parents demanaren la paraula i digueren que era un gran greuge per a una dona d'alt llinatge si una acusació inventada com aquella restava sense satisfacció, car allà es considerava un crim castigat amb la pena de mort si una dona casada era declarada culpable d'haver enganyat el seu marit. L'Spes va formular aleshores davant el bisbe el seu desig que se separés el seu matrimoni amb en Sigurður, tot dient que no volia continuar escoltant les seves acusacions per més temps. Els seus parents donaren suport al seu desig. I amb llur ajut i llur intervenció amb donatius de diners es va aconseguir que l'Spes es divorciés d'en Sigurður. En Sigurður va rebre una part petita dels béns del matrimoni. Fou forçat a abandonar el país. Es va esdevenir allà -com sol passar sovint arreu- que els més petits s'han de doblegar. Tampoc no va poder aconseguir res per més que tingués el dret de la seva part
♦ lúta lágt: <LOC FIGrebaixar-se

< lútar·jörð <f. -jarðar, -jarðir>:
terra alcalina
♦ lútarjarðir: terres alcalines (jarðalkalí)

< lútar·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
alcalí -ina (alkalí-)

< lútar·salt <n. -salts, -sölt>:
1. (alkalísaltsal alcalina (sal que és el producte de la neutralització d'una base forta i un àcid feble)
en hver má afbera þann dag, er hann kemur, og hver fær staðist, þegar hann birtist? Því að hann er sem eldur málmbræðslumannsins og sem lútarsalt (bɔˈrīθ ~ בֹּרִית:   ū-χə-βɔˈrīθ   məχabbəˈsīm,   וּכְבֹרִית מְכַבְּסִים) þvottamannanna: i qui podrà aguantar el dia de la seva vinguda? Qui romandrà dret quan ell apareixerà? Car serà com el foc del fonedor, com la sal de potassa dels rentadors
2. (basiàlcali m (base)

< lútarsalts·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
alcalí -ina (alkalí-)

lúterska <f. lútersku, no comptable>:
luteranisme m

lútersk-evangelískur, -evangelísk, -evangelískt <adj.>:
[luterano-]evangèlic -a (evangelísk-lúterskur)

lúterskur, lútersk, lúterskt <adj.>:
luterà -ana (lút[h]ersk-evangelískur; evangelísk-lút[h]erskur)

lúters·maður <m. -manns, -menn>:
luterà m, luterana f

lúters·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
luterà m, luterana f

lúters·trú <f. -trúar, no comptable>:
luteranisme m

lúterstrúar·biblía <f. -biblíu, -biblíur. Gen. pl.: -biblía>:
bíblia luterana

lúterstrúar·maður <m. -manns, -menn>:
luterà m, luterana f

lút·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
<QUÍM & GEOLbàsic -a, alcalí -ina (basískur)

lút·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
molt fort -a (cafè)

lútur <m. lútar (o: lúts), lútar>:
<QUÍMlleixiu m
já, þótt þú þvægir þér með lút (ˈnɛθɛr ~ נֶּתֶר:   ba-nˈnɛθɛr,   בַּנֶּתֶר) og brúkaðir mikla sápu (bɔˈrīθ ~ בֹּרִית:   bɔˈrīθ,   בֹּרִית) á þig, þá verður samt misgjörð þín óhrein fyrir mér - herrann Drottinn segir það: i
þótt þú þvægir þér með lút (ˈnɛθɛr ~ נֶּתֶר:   ba-nˈnɛθɛr,   בַּנֶּתֶר) og sparaðir ekki sápuna (bɔˈrīθ ~ בֹּרִית:   bɔˈrīθ,   בֹּרִית) verður synd þín óafmáanlegur blettur fyrir augum mér, segir Drottinn, Guð: i

lúxus- <en compostos>:
de luxe

lúxus·hótel <n. -hótels, -hótel>:
hotel m de luxe

lúxus·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
habitatge m de luxe

lúxus·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f de luxe

lúxus·varningur <m. -varnings, no comptable>:
articles m.pl de luxe

lúxus·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
vil·la f de luxe, xalet m de luxe

lyf <n. lyfs, lyf>: medecina f, medicament m



lyfja·búð <f. -búðar, -búðir>: farmàcia f, apotecaria f (→   apótek)



lyfja·fræði <f. -fræði, no comptable>: farmacologia f



lyfja·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: farmacòleg f, farmacòloga f

lyfja·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
<MEDadministració f de medicaments 

lyfja·gras <n. -grass, -grös>:
viola f d'aigua (planta Pinguicula vulgaris)

lyfja·misnotkun <f. -misnotkunar, pl. no hab.>: ús indegut de medicaments



lyfja·próf <n. -prófs, -próf>: test m de dopatge (esp. a esportistes)

lyfja·blóm <n. -blóms, -blóm>:
coral·lins m.pl (planta Salvia splendens)

lyfja·stokkrós <f. -stokkrósar, -stokkrósir>: malvins m.pl (planta Althaea officinalis)

lyfja·sveigur* <m. -sveigs (o: <> -sveigar), -sveigar>:
piretre alemany, pelitre alemany (planta Anacyclus officinarum syn. Pyrethrum germanicum syn. Anacyclus pyrethrum ssp. pyrethrum)

lyf·lækningar <f.pl -lækninga>: medicina interna

lyf·læknir <m. -læknis, -læknar>: internista m & f

lyflæknis·fræði <f. -fræði, no comptable>: medicina interna

lyf·sali <m. -sala, -salar>: farmacčutic m, apotecari m, farmacèutica f, apotecària f

lyf·seðill <m. -seðils, -seðlar>: recepta f [mèdica]

lyfta <f. lyftu, lyftur. Gen. pl.: lyfta>: ascensor m
    notið ekki lyftuna í eldsvoða: no useu pas l'ascensor en cas d'incendi

lyfta <lyfti ~ lyftum | lyfti ~ lyftum | lyfte-m ~ e-u>:
aixecar algú ~ una cosa
♦ lyfta brúnum: aixecar (o: alçar; o: arcar) les celles
♦ lyfta e-m upp: aixecar algú en braços
♦ lyfta e-m upp á fótunum: aixecar algú pels peus
♦ lyfta hendi [sinni] til að höggva e-n: aixecar la mà per pegar a algú
♦ lyftið höfðum yðar!: aixequeu el cap!
♦ lyfta höndum sínum til himins: aixecar les seves mans al cel
♦ lyfta upp einum fingri: aixecar un dit (p.e., indicant quantitat única)
♦ lyfta sér upp: (skemmta sérsortir a esplaiar-se i divertir-se

lyfti·duft <n. -dufts, no comptable>: <CULIN> llevat m [en pols]

lygari <m. lygara, lygarar>: mentider m, mentidera f

lyga·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
falsa notícia

lyga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
falòrnia f, història inventada

lygi <f. lygi, lygar>: mentida f
    e-ð er lyginni líkast: <LOC FIG> una cosa fa pudor de mentida

lygi·maður <m. -manns, -menn>:
mentider m, mentidera f, persona f mendaç
◊ eigi er svo á slíku að taka, faðir, <...> ekki er þessi lygimaður, er nú segir frá: pare, no t'ho pots prendre així! <...> l'home que està contant les notícies no és cap mentider!

lygi·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. (lygasagafalòrnia f, història inventada (relat fal·laç, bola)
2. (lygaskýrslainforme m fal·laç, història inventada (exposició fal·laç d'uns fets)
◊ hvað veit eg, <...> hvort menn munu aldregi hætta fyrr lygisögum í landinu en nokkur hangir uppi fyrir: prou que veig la gent d'aquí mai no deixarà de contar històries inventades fins que en pengin algun per fer-ho
3. <LITERlygisaga f, gènere literari islandès medieval consistent en històries plenes d'elements fantàstics i increïbles

lykil- <en compostos>:
clau (crucial, fonamental)

lykil·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
punt m clau, qüestió f clau

lykill <m. lykils, lyklar>:
<GENclau f
◊ hann hendir lyklunum að Chevrolettinum á barinn: tira les claus del cotxe al taulell del bar

lykil·staða <f. -stöðu, no comptable>:
posició f clau

lykil·steinn <m. -steins, -steinar>:
<ARQUITclau f [de volta] 

lykkju·fall <n. -falls, -föll>: carrera f (de les mitges)

lykla·kippa <f. -kippu, -kippur. Gen. pl.: -kippa o: -kippna>: clauer m, porta-claus m

lykt¹ <f. lyktar, lyktir>:
olor f
◊ góð lykt: una bona olor
◊ vond lykt: una olor dolenta, una mala olor

lykt² <f. lyktar, lyktir. Emprat hab. en pl.>:
(endalyktfi f, final m
♦ at lyktum: finalment, a la fi
♦ það verður að lyktum að...: el final de la història és que...
♦ gera lyktir á e-u: dur a terme una cosa, realitzar una cosa
♦ koma málum til lykta: portar un litigi a la seva fi
♦ leiða e-ð til lykta: portar una cosa a la seva finalització, acabar una cosa, concloure una cosa

lyktar·skyn <n. -skyns, pl. no hab.>:
olfacte m

lyndi <n. lyndis, pl. no hab.>: caràcter m, tarannà m
       allt leikur í lyndi: tot va bé, tot va perfecte

lyng <n. lyngs, pl. no hab.>:
bruguera f
♦ → beitilyng “bruga, bruguerola”
♦ → haustlyng “bruc d'aiguamoll”
♦ → ljósalyng “andròmeda polifòlia”
♦ → rjúpnalyng “dríada”
♦ → roðalyng “bruc vermell, bruc porpra”
♦ → sortulyng “boixerola”
♦ → vorlyng “bruc de neu”

lyng·brekka <f. -brekku, -brekkur. Gen. pl.: -brekkna>:
vessant m cobert de bruguera

lyng·búi <m. -búa, -búar>:
búgula f piramidal (planta Ajuga pyramidalis)

lyng·jafni <m. -jafna, -jafnar>:
licopodi annotí (planta Ajuga pyramidalis) (jafnabróðir)

lyng·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
cobert -a de bruguera

lyng·heiði <f. -heiðar, -heiðar>:
bruguera f, bruguerar m, landa f de bruguera

lyng·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
guatlla f, guatla f (Val.), guàtlera f (Bal.(ocell Coturnix coturnix) (kornhæna)

lyng·móar <m.pl -móa>:
bruguera f, bruguerar m, landa f de bruguera

lyng·ormur <m. -orms, -ormar>:
<MITOLserp f de bruguera (drac serpentiforme)

lyng·stelkur <m. -stelks, -stelkar>:
gamba verda, picarot m (Val.), camaverda f (Bal.(ocell Tringa nebularia)

lyng·trektla <f. -trektlu, -trektlur. Gen. pl.: -trektlna>:
tassa f de conill (o: de bruc) (bolet Clitocybe gibba)

lyng·viður <m. -viðar, -viðir>:
bruc m boal, bruc arbori, bruc m de pipes, bruc mascle (planta Erica arborea) (hvítlyng)

lyng·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] ericàcies f.pl

lyst <f. lystar, no comptable>:
gana f (& Mall.), apetit m, talent f (Mall.

lystar·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:
1. <GENmanca f de gana, manca f d'apetit
2. ♦ langvarandi lystarleysi: <MEDanorèxia f

lystar·stol <n. -stols, pl. no hab.>:
<MEDanorèxia nerviosa

lysti·garður <m. -garðs, -garðar>: jardins m.pl, parc m

lysti·snekkja <f. -snekkju, -snekkjur. Gen. pl.: -snekkja>:
<NÀUTiot m

Lýbika <f. Lýbiku, no comptable>:
Lübeck m
◊ Lýbika, perla Hansabandalagsins: Lübeck, la perla de la Hansa

Lýbiku·maður <m. -manns, -menn>:
lübeckès m, lübeckesa f

lýbiskur, lýbisk, lýbiskt <adj.>:
de Lübeck
♦ lýbisk miðlágþýzkael baix-alemany mitjà de Lübeck

lýdít <n. lýdíts, lýdít>:
<GEOLlidita f

Lýdíu·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLlidita f

lýð·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
democràtic -a (país, estat, societat)
♦ lýðfrjálst samfélag: una societat democràtica
♦ lýðfrjálst réttarríki: un estat de dret democràtic
♦ lýðfrjálst ríki: un estat democràtic
♦ í öllum löndum hins lýðfrjálsa heims: a tots els països del món democràtic

lýð·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
<POLÍTdemocràcia f
♦ koma á lýðræði í e-u: introduir la democràcia a

lýðræðis·barátta <f. -baráttu, no comptable>:
lluita f per la democràcia

lýðræðis·legur, -leg, -legt <adj.>:
democràtic -a
♦ gera e-ð lýðræðislegt: democratitzar una cosa
♦ Þýska Lýðræðislega Lýðveldið: República Democràtica Alemanya

lýðræðis·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat democràtic

lýðræðis·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
democràtic -a, demòcrata (persona)

lýðræðis·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
demòcrata m & f

lýðræðis·umbætur <f.pl -umbóta>:
reformes f.pl demòcrates

lýð·skrumari <m. -skrumara, skrumarar>:
demagog m, demagoga f

lýður <m. lýðs, lýðir>:
1. (þjóðpoble m (gent que conforma un poble, una nació)
♦ e-ð er lýðum ljóst: <LOC FIGuna cosa resulta clara a tothom, una cosa és òbvia per tothom
♦ e-ð er við lýði: <LOC FIGuna cosa continua tenint plena validesa, una cosa encara es fa anar
2. (alþýða[el comú m del] poble m (el poble pla, el poble comú)
3. (PEJ = skríllplebs f, vulgus m (populatxo, gent de baixa mà, gentalla)

lýð·veldi <n. -veldis, -veldi>: república f
        hinn 17. júní 1944 varđ Ísland lýđveldi: el 17 de juny del 1944 Islàndia
           es va convertir en una república
        lengi lifi lýðveldið!: visca la república!
        og frá þeim degi sem við verðum látnir lausir, verðum við að láta
           sem lýðveldið sé til: i a partir del mateix dia que ens posin en llibertat,
           hem d'actuar com si la república [ja] existís

lýðveldis·dagur <m. -dags, -dagar>: festa f de la fundació de la República (el 17 de juny)

lýðveldis·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>: festa f de la fundació de la República (el 17 de juny)
  Se celebra l'u de desembre i s'hi rememora la recuperació de la plena sobirania d'Islàndia esdevinguda l'u de desembre del 1918.

Fins al 17 de juny del 1944, Islàndia va continuar essent formalment una monarquia, en unió personal amb Dinamarca. El 17 de juny del 1944 va trencar unilateralment aquest darrer lligam amb Dinamarca convertint-se en una república. Aquest fet es recorda cada
17 de juny en la Lýđveldishátíđin ‘festa de la República’ o Lýðveldisdagurinn ‘dia de la [fundació de la] República’.
 

lýðveldis·legur, -leg, -legt <adj.>:
republicà -ana

lýr <m. lýrs, lýrar>: abadeig m, bacallà fals (peix Gadus pollachius syn. Pollachius pollachius)



lýsa <f. lýsu, lýsur>: merlà m, maire blanca (peix Merlangius merlangus)



lýsa <lýsi ~ lýsum | lýsti ~ lýstum | lýst>: A
        I. <absolut>
        1. brillar (fer claror dins la foscor)

        II. <amb complement en datiu>
        1. <e-u> descriure una cosa (fer la descripció d'una cosa)
        2. <e-m> fer llum a algú (il·luminar algú perquè hi vegi)
        3. <sér í e-u> manifestar[-se sobre] una cosa, revelar una cosa (expressar-se
           sobre una cosa & mostrar-se el veritable caràcter d'una cosa en uns fets etc.)
        4. lýsa hugrekki: palesar valentia, ésser prova de coratge

        III. <amb complement en acusatiu>
        1. <e-ð> il·luminar una cosa (perquè es vegi)
        2. lýsa bók: il·luminar un llibre (a l'Edat Mitjana, ornar-lo amb dibuixos)
        3. <e-ð> <FIG> il·lustrar una cosa (mostrar com és en realitat una opinió uns fets etc.)

        IV. <amb doble acusatiu>
        1. <e-n e-ð~e-n> declarar que algú és una cosa
           ég lýsi hann lygara [að þessu]: dic que [en això] és un mentider
           lýsa e-n sekan: <JUR> declarar culpable algú

        V. <amb complement preposicional>
        1. <eftir e-u> cercar una cosa (fer diligències o perquisicions per trobar 
           o descobrir una cosa)
        2. lýsa með hjónaefnum: fer les proclames (o: amonestacions) matrimonials
        3. lýsa upp e-ð með e-u: il·luminar bé una cosa amb una cosa (p.e., focus, làmpades etc.)
        4. <yfir e-u> declarar una cosa, manifestar una cosa

        B
        I. <impersonal amb complement preposicional>
        1. það lýsir af degi: comença a clarejar (arriba l'alba)




lýsi <n. lýsis, lýsi>: 1. <GEN> oli m de fetge de peix
        2. (þorskalýsi) oli m de fetge de bacallà



lýsing <f. lýsingar, lýsingar>: (frásögn) descripció f
	lýsing á e-u: descripció de...



lýsingar·háttur <m. -háttar, -hćttir>: <LING> participi m
        lýsingarháttur nútíðar: participi de present
        lýsingarháttur þátíðar: participi de passat



lýsingar·orð <n. -orðs, -orð>: <LING> adjectiu m
         óbeygjanlegt lýsingarorð: adjectiu indeclinable
         lýsingarorð í efstastigi: adjectiu en grau superlatiu
         lýsingarorð í miðstigi: adjectiu en grau comparatiu



lýsingur <m. lýsings, lýsingar>: lluç m (peix Merluccius merluccius)

lýsisbræðslu·hús <n. -húss, -hús>:
fàbrica f d'oli de fetge de peix

lýta·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
operació f de cirurgia plàstica, operació f de cirurgia estètica

lýta·laus, -laus, -laust <adj.>:
irreprotxable

lýta·lækningar <f.pl -lækninga>:
cirurgia plàstica, cirurgia estètica

lýta·læknir <m. -læknis, -læknar>:
cirurgià plàstic, cirurgiana plàstica

læða <f. læðu, læður. Gen. pl.: læða o: læðna>:
gata f, moixa f (Mall.(femella de gat)
♦ læða með kettlinga: gata amb gatets, moixa amb moixets (Mall.

læging <f. lægingar, lægingar>:
abaixament (o: rebaixament) m, humiliació f
♦ láta sér læging að e-u þykja: veure (o: contemplar) una cosa com una humiliació

lækja·lonta <f. -lontu, -lontur. Gen. pl.: -lonta>:
truita f de rierol (peix Salvelinus fontinalis) (lindableikja)

lækja·silungur <m. -silungs, -silungar>:
truita f [comuna], truita bruna, truita f de riu (peix Salmo trutta fario) ([vatna]urriði)

lækja·suga <f. -sugu, -sugur. Gen. pl.: -sugna>:
llamprea f de riu  (peix Lampreta fluviatilis) (vatnasuga)

lækka <lækka ~ lækkum | lækkaði ~ lækkuðum | lækkað>:
I. <absolut>:
1. baixar, davallar, abaixar-se
♦ lækka í verði: baixar de preu, abaixar-se el preu
♦ sólin lækkar á lofti: el sol ja baixa
♦ það lækkaði á henni risið: <LOC FIGestà capcota, ha perdut l'empenta, està desmoralitzada
II. <amb complement en acusatiu>:
1. <e-ð>: baixar una cosa, abaixar una cosa
♦ lækka skatta: abaixar els impostos
♦ lækka róminn  (o: röddina)baixar la veu
♦ lækka ljósin: <AUTOMbaixar els llums, baixar els fars, posar els [llums] curts
III. <impersonal>:
♦ lækkar í loftþyngdarmæli: el baròmetre baixa

lækkun <f. lækkunar, no comptable>:
baixada f, abaixament m
♦ lækkun á e-u: baixada de...

lækna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
pulmonària f, herba f de la freixura, fulles f.pl de la Mare de Déu, herba pulmonera, herba freixurera (planta Pulmonaria officinalis)

lækna·stokkrós <f. -stokkrósar, -stokkrósir>: malvins m.pl (planta Althaea officinalis)

lækna·klukka* <f. -klukku, -klukkur>:
corretjola f de serp, capells m.pl de serp (Val., Mall.(planta Convolvulus althaeoides)

lækningar·legur, -leg, -legt <adj.>:
terapèutic -a, curatiu -iva
♦ lækningarlegt gildi e-s: el valor terapèutic de...
♦ lækningarlegur stuðull: índex terapèutic, ràtio terapèutica

lækningar·máttur <m. -máttar, no comptable>:
poder curatiu, poder terapèutic

læknir <m. lćknis, læknar>: metge m
        læknar án landamæra: metges sense fronteres
        ég ţarf á lćkni ađ halda!!!: necessito un metge (o: he de menester un metge)

lækna·blóðsuga <f. -blóðsugu, -blóðsugur. Gen. pl.: -blóðsugna>: sangonera comuna 
        (anèl·lid Hirudo medicinalis)

lækninga·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: planta f medicinal

lækur <m. lækjar, lækir. Gen. pl.: lækja; dat.pl.: lækjum>:
rierol m, torrent m [gros], riera f

lær <n. lærs, lær>:
variant antiquada o literària de læri ‘cuixa’
◊ hér ok hvar ǀ myndi mér heim uf boðit, ǁ ef þyrptak at málungi (= málum-gi) mat, ǁ eða tvau lær hengi ǀ at ins tryggva vinar, ǁ þar’s ek hafða eitt etit: m'haurien convidat aquí i lla si no m'hagués calgut menjar en els àpats o si a ca l'amic lleial hi pengessin dues cuixes de xai fumades, allà on hi havia l'única que jo em vaig cruspir (Kuhn 1968, pàg. 133, atribueix al mot lær, en aquest passatge, el significat de schinken (Háv. 58 u. 67), que, atès l'entorn cultural, només es pot interpretar com a pernil fumat. Tanmateix, i tot i admetre aquesta possibilitat, no acabo de veure ni entendre per què no es pot tractar de dues cuixes de xai, tret que, naturalment, es vulgui donar suport amb aquesta interpretació a un origen noruec del poema)

lær:
nom. & ac. pl. de → “borra; xirlot”

læra¹ <læri ~ lærum | lærði ~ lærðum | lærte-ð>:
aprendre una cosa
♦ læra að... <+ inf.>aprendre a <+ inf.>
◊ læra að ganga: aprendre a caminar
♦ læra [e-ð] af e-u: aprendre [una cosa] d'una cosa
◊ læra af mistökunum til þess að þau endurtaki sig ekki: aprendre dels errors perquè no es repeteixin pas
♦ læra [e-ð] frá e-m: aprendre [una cosa] d'algú
◊ lærðu frá meisturunum: aprèn dels mestres
◊ lærðu frá þeim sem vita meira: aprèn dels qui saben més
♦ læra e-ð utanbókar: aprendre una cosa de memòria (o: de cor
♦ læra tungumál: aprendre una llengua
◊ móðurmálið og ensku sem þau lærðu frá unga aldri í upprunalandinu: la llengua materna i l'anglès, que ells van aprendre de petits al país d'origen
♦ læra undir skólinn: preparar l'examen d'ingrés a un establiment d'ensenyament públic
  Nota: del baix-alemany mitjà lêren ‘aprendre’ & ‘ensenyar’.  

< læra² <læri ~ lærum | lærði ~ lærðum | lærte-ð>:
instruir algú, formar algú (a l'Edat Mitjana, ensenyar llatí i d'altres matèries a qui volia ésser clergue -en el sentit medieval del mot, no pas en l'actual-.)
◊ hann lærði Ara prest og marga fræði sagði hann honum, þá er Ari ritaði síðan: va instruir el prevere Ari i li va donar notícia de nombrosos fets que l'Ari després va posar en escrit
  Nota: del baix-alemany mitjà lêren ‘aprendre; ensenyar’ o de l'anglès antic lǽran‘ensenyar’.  

lærdóms·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
instructiu -iva, alliçonador -a
♦ það hefur verið lærdómsríkt að... <+ inf.>ha estat instructiu (o: alliçonadorde... <+ inf.>

lær·dómur <m. -dóms. 1. no comptable. 2 i 3 -dómar>:
1. <GENerudició f
2. (reynsluályktun, kenningensenyament m (esp. el proporcionat per una experiència, un llibre etc.)
♦ draga [rétta] lærdóma af e-u: treure una lliçó de, treure'n les seves pròpies conseqüències de 
3. <(trúarkenningdoctrina f (religiosa)
◊ lúteranískur lærdómur: la doctrina luterana, els ensenyaments luterans

lærður, lærð, lært <adj.>:
1. <GENaprès -esa
2. (margfróðurerudit -a (docte)
3. (á Miðöldum: sem er kennimaðurclergue m, clerc m, lletrat -ada (a l'Edat Mitjana: que ha anat a escola, que sap llegir i escriure, esp. en llatí, litteratus, clericus, oposat a llec o il·literat.)
◊ hér hefjast upp landnám í Sunnlendingafjórđungi, er með mestum blóma er alls Íslands fyrir landskosta sakir og höfðingja þeirra, er þar hafa byggt, bæði lærðir og ólærðir: aquí comença [la relació de] la colonització del quarter de la gent de migjorn, el qui més excel·leix de tota Islàndia, i això, tant per la riquesa de la seva terra com pels cabdills que hi han viscut, tant si van ésser clergues com llecs

lær·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia f crural (o: femoral; o: crural interna), [èntero-]merocele f, femorocele f

læri <n. læris, læri>: cuixa f

læri·faðir <m. -föður, -feðir>: mentor m

læri·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
<GEN & RELIGdeixeble m, deixebla f
♦ lærisveinn Kants: un deixeble de Kant
♦ lærifaðir og lærisveinn: mestre i deixeble

lær·kviðslit <n. -kviðslits; pl. no hab.>:
hèrnia f crural (lærhaull)

lærleggjar-: <MED> femoral

lær·leggur <m. -leggjar (o: -leggs), -leggir>: <MED> fèmur m

lær·lingur <m. -lings, -lingar>:
aprenent m, aprenenta f, mosso m

læs, læs, læst <adj.>: 1. [que] sap llegir (dit de persona que sap llegir)
        2. digne de llegir-se, llegidor -a (Mall.) (dit de llibre, text en general etc., 
           que s'ho paga de llegir-lo)

læsi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (skriftllegible (que es pot llegir ja que la lletra és prou clara, el manuscrit no té danys etc.)
2. (textique paga la pena de llegir (que mereix d'ésser llegit -ida, interessant de llegir)

læti <n.pl láta>:
1. (fyrirgangurxivarri m (eixordadissa, gatzara, renouer)
♦ hættu þessum látum!: deixa de fer xivarri!
♦ linna látum: <LOC FIGaturar-se, parar, cessar [de fer una cosa]
♦ vera með læti: fer xivarri
♦ lætin í þér!: com et poses?!
2. (hegðun, framferðimaneres f.pl, formes f.pl (bona criança, forma de captenir-se)
♦ hann kunni sér ekki læti: <LOC FIGno hi cabia d'alegria
♦ láta öllum illum látum: comportar-se molt malament, desmadrar-se de mala manera

læ·vís, -vís, -víst <adj.>:
1. (brögðóttur, slunginnarterós -osa, arter -a, ric -a en arteries (malèvolament arter o astuciós)
◊ sem gjörir að engu áform hinna lævísu: converteix en no-res els plans dels arters
◊ því að misgjörð þín leggur þér orð í munn og þú velur þér lævísra tungu: ja que la iniquitat et posa les paraules a la boca fent per manera que adoptis el llenguatge dels arterosos
2. (flærðarfullur, sviksamlegurpèrfid -a (traïdor amb qui hi té dipositada la seva confiança)
◊ lævís lygari: un pèrfid mentider
◊ þá er hinir lævísu óvinir mínir umkringja mig með illsku: quan els meus pèrfids enemics m'envolten amb llur malícia

læ·vísi <f. -vísi, no comptable>:
perfídia f
◊ hann sneri hjörtum Egypta til haturs við lýð sinn, til lævísi við þjóna sína: canvià el cor dels egipcis perquè odiessin el seu poble i tractessin amb perfídia els seus servents

lævís·legur, -leg, -legt <adj.>:
astut -a, arter -a, murri -úrria

löðra <löðra ~ löðrum | löðraði ~ löðruðum | löðraðe-n>:
escumar
♦ löðrandi í blóði: banyat -ada de sang
♦ löðrandi í svita: banyat -ada de suor

löðrunga <löðrunga ~ löðrungum | löðrungaði ~ löðrunguðum | löðrungaðe-n>:
pegar una bufetada a algú, bufetejar algú

löðrungur <m. löðrungs, löðrungar>:
bufetada f, mamballeta f (Mall.

löður <n. löðurs, no comptable>:
escuma f, bromera f, sabonera f (Bal. (originàriament, l'escuma produïda pel sabó, per les ones de la mar i pels cavalls en suar)
◊ Afródíta kallaðist stundum Anadýómene sem merkir ‘sú sem reis úr löðrinu’: Afrodita, de vegades, era anomenada Anadiòmena (ἀναδυομένη), que vol dir ‘la qui ha sorgit de l'escuma de la mar’

♦ ná lögum: <LOC JURpoder exercir els seus drets legals
◊ þá svarar Snorri goði: "Eigi skal þeim verja bæinn og skal Steinþór ná lögum því að hann mun viturlega og spaklega fara með sínu máli. Vil eg að allir menn séu inni og kastist engum orðum á svo að af því aukist vandræði manna": aleshores el godó Snorri els va contestar: “Que ningú no els impedeixi l'entrada al mas. L'Steinþór ha de poder satisfer les seves exigències legals, car procedirà assenyadament i amb discreció en la seva causa. Vull que tots els homes resteu dedins i que no s'intercanviïn paraules que agreugin encara més el conflicte”

lög·bókandi <m. -bókanda, -bókendur>: notari m, notària f

lög·erfingi <m. -erfingja, -erfingjar>:
hereu legítim, hereva legítima, hereu abintestat (o: intestat), hereva abintestada (o: intestada)

lög·fræði <f. -fræði, no comptable>: 1. ciències jurídiques, <FAM> dret m (com a carrera universitària)
           læra lögfræði: estudiar dret, fer dret
        2. (lögvísi, lögspeki) dret m, jurisprudència f

lögfræði·deild <f. -deildar, -deildir>: Facultat f de Ciències Jurídiques, <FAM> Facultat f de Dret

lögfræði·legur, -leg, -legt: jurídic -a

lög·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: advocat m (& Mall.), missèr m (Mall.), advocada f (persona
           que ha acabat un grau en dret)
        ég vil fá lögfræðing: necessito un advocat

< lögg¹ <f. löggvar, löggvar>:
variant antiquada de → lögg³ “galze de bóta”

< lögg² <f. löggvar, löggir>:
variant antiquada de → lögg³ “galze de bóta”

lögg³ <f. laggar, laggir>:
galze m de bóta
♦ koma e-u á laggirnar: <LOC FIGaixecar una cosa, crear una cosa
♦ setja e-ð á laggirnar: <LOC FIGcrear una cosa, fundar una cosa, establir una cosa

lögga <f. löggu, löggur. Gen. pl.: lögga>:
<FAMpolicia m & f (agent) (lögregluþjónn)

löggjafar·þing <n. -þings, -þing>:
<POLÍTassemblea f legislativa
♦ franska löggjafarþingið: l'assemblea legislativa francesa

lög·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: legislador m, legisladora f

lög·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
(nauðhyggjadeterminisme m
♦ → umhverfislöghyggja “determinisme ambiental”

lög·maður <m. -manns, -menn>: advocat m (& Mall.), missèr m (Mall.), 
    advocada f
        flytja lögmanninn: <LOC FIG> fer les seves feines, les seves necessitats

lögmanna·félag <n. -félags, -félög>: col·legi m d'advocats
        Lögmannafélag Íslands: [Il·lustre] Col·legi d'Advocats d'Islàndia

lögmanns·réttindi <n.pl -réttinda>: aprovació o autorització legal per a exercicir l'advocacia
        hafa íslensk lögmannsréttindi: tenir el dret a exercir d'advocat a Islŕndia

lög·mætur, -mæt, -mætt: legal

lög·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>: 1. (á Baleareyjum, í Valensíu 
           og Andorru) policia f (institució)
        2. (í Katalóníu) mossos m.pl d'esquadra (institució)

lögreglu·bíll <m. -bíls, -bílar>: cotxe m patrulla

lögreglu·kona <f. -konu, -konur>: policia f (agent)

lögreglu·maður <m. -manns, -menn>: policia m (agent)

lögreglu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: comissaria f de policia

lögreglu·sveit <f. -sveitar, -sveitir>: patrulla f [de policia]

lögreglu·varðstofa <f. -varðstofu, -varðstofur. Gen. pl. -varðstofa>: subcomissaria f de policia

lögreglu·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
[agent m & f de] policia m & f

lög·saga <f. -sögu, no comptable>:
competència f [jurídica], jurisdicció f
◊ ef þú vilt lögsögu yfir þessu klúðri, þá máttu fá hana: si vols tenir la competència d'aquest caos, doncs ja la tens
♦ → [200 mílna] auðlindalögsaga “zona econòmica exclusiva”
♦ → efnahagslögsaga “mar patrimonial, zona econòmica exclusiva”

lög·sækja <-sæki ~ -sækjum | -sótti ~ -sóttum | -sótte-n [fyrir e-ð]>:
incoar procés judicial contra algú [per una cosa], enjudiciar algú [per una cosa]

lögun <f. lögunar, laganir>:
forma f, figura f<LITfaiçó f

lögur <m. lagar, legir>
1. (vökvilíquid m (fluid)
♦ → frostlögur “anticongelant”
♦ → hárþvottalögur “xampú”
♦ → hunangslögur “nèctar”
♦ → saltlögur “salmorra”
♦ → sápulögur “sabó líquid”
♦ → þvottalögur “detergent líquid”
2. (safisuc m (de planta, de carn)
◊ hór, vín og vínberjalögur tekur vitið burt: la fornicació, el vi i el suc del raïm (això és, el mostse'n duen el seny
3. <LITmar f
♦ á láði og legi: <LOCper mar i terra
♦ í lofti, á láði og legi: per terra, mar i aire
♦ yfir láð og lög: <LOCper mar i terra
4. <TIPO HISTlögur, nom de la runa que representa la l
◊ lögur er, er fellur úr fjalli, foss, en gull eru hnossir: aigua (això és, la runa lögurés la cascada que cau de la muntanya, però or són les joies d'una dona
◊ lögur er vellanda vatn, og víður ketill, ok glömmunga grund. Lacus lofðungur: element líquid (això és, la runa lögurés l'aigua borbollejant, i el vast calderó (això és, la mar?i el terrer dels peixos. Lacus reig

lög·veldi <n. -veldis, -veldi>:
1. (sjálflagaveldiestat autònom (estat de sobirania limitada)
2. (réttarregla, réttaröryggi, vald lagannaimperi m de la llei (principi segons el qual ningú no pot estar per sobre de la llei)

löm <f. lamar, lamir>:
frontissa f, xarnera f

lömunar·veiki <f. -veiki, no comptable>: <MED> poliomielitis f

 

El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 02/09/98