Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

J

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


   
A la Maria Teresa Fort i Playà en el seu vuitantè natalici
   



© Macià Riutort i Riutort, 1998



ja <n. jas, ja>:
(seinasti bókstafur arabíska stafrófsinsia f (jā, darrera lletra de l'alfabet aràbic ي ,ياء)
♦ hið ja hamsa: la ia hamza ( ياء همزة )

Jabbok <f. Jabbok, pl. no hab.>:
Jaboc m (יַבֹּק)

Jabbok·á <f. -ár, pl. no hab.>:
riu m [de] Jaboc (וְעַד יַבֹּק)

jade·steinn <m. -steins, pl. no hab.>:
jade m

jaðar <m. jaðars, jaðrar>:
1. (röndvorera f, voral m, vora f (part extrema d'un tot)
♦ í jaðri skógarins: a la vorera del bosc
♦ jaðar dúksins: la vora de la tela
♦ rétt við jaðar e-s: ben arran de..., ben a la vora de...
2. (handjaðarcantell m (de mà)
3. (útjaðar borgar, ríkis o.s.fr., jaðarlandshlutiperifèria f, marge m (que és oposat al centre)
♦ efnahagslegur jaðar: perifèria econòmica
♦ miðjan og jaðarinn: el centre i la perifèria
4. (akurjaðarlínia termenera, límit m, vorell m (zona termenera de camp, frontera de camp de conreu)
5. (útjaðarlínia fronterera, terme m, confins m.pl (frontera de territori)
6. <METEO = loftbreiðujaðarfront m
7. <eða ritm.(höfðingi, yfirmaðurpríncep m (cabdill)
♦ → goðjaðar “el príncep dels déus, Odin”

jaðar- <en compostos>:
1. marginal
2. marginalitzat -ada
3. perifèric -a

jaðar·áhrif <n.pl -áhrifa>:
efectes m.pl de vora

jaðar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
<BOTradi m, lígules f.pl (“corol·la” exterior de les inflorescències de les compostes, en oposició al flòscul o botó central)

jaðar·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
(fyrir tölvurperifèrics m.pl (per a ordinadors)

jaðar·byggð <f. -byggðar, -byggðir>:
regió perifèrica (zona allunyada del centre, esp. populacional)

jaðar·hópur <m. -hóps, -hópar>:
(í félagslegu tillitigrup m marginal[itzat]

jaðar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
cost m marginal, costos m.pl marginals

jaðarr <m. jaðars, jaðrar>:
<variant arcaica de → jaðar “marge, vorera etc.”

jaðarskatt·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:
<FISCtaxa impositiva marginal, taxa marginal impositiva, taxa f marginal d'imposició

jaðar·skattur <m. -skatts, -skattar. Emprat sovint en pl.>:
<FISCimpost m marginal

jaðar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
àrea perifèrica, zona perifèrica
♦ jaðar- og dreifbýlissvæði: zones rurals i perifèriques

jaðar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
<INFORMperifèric m

jaðeít <n. jaðeíts, pl. no hab.>:
jadeïta f (jaðít)

jaði¹ <m. jaða, pl. no hab.>:
jade m (pedra semipreciosa) (jaði²)
◊ Písjú, er viðskiptadýr Kínverja sem boðar gæfu í viðskiptum og lítur út eins og ljón og er gert úr jaða: Pi-Xu és l'animal dels negocis dels xinesos que dóna sort en els negocis, té l'aspecte d'un lleó i és de jade

jaði² <n. jaðis, pl. no hab.>:
jade m (pedra semipreciosa)
◊ “Bölvun jaði-sporðdrekans” eftir Woody Allen: “La meledicció de l'escorpí de jade” de Woody Allen
◊ þeir skópu dýrgripi úr jaði sem eru...: van crear joies de jade que són...

jaðít <n. jaðíts, pl. no hab.>:
jadeïta f

jaðra <jaðra ~ jöðrum | jaðraði ~ jöðruðum | jaðraðvið e-ð>:
1. <GENlimitar amb..., estar a tocar de..., fregar una cosa
2. <FIGvorejar una cosa, ranejar en...
♦ þetta jaðrar við vitfirringu: això voreja la bogeria

jaðrakan <m. jaðrakans, jaðrakanar>:
tètol cuanegre, daguet m (Val.), bequeruda f (Val.), cegall m de mosson (Bal.(ocell Limosa limosa)

jaðraki <m. jaðraka, jaðrakar>:
variant de jaðrakan ‘tètol cuanegre’

Jael <f. Jaelar, pl. no hab.>:
Jael f (יָעֵל)
◊ blessuð framar öllum konum veri Jael, kona Hebers Keníta, framar öllum konum í tjaldi veri hún blessuð!: beneïda sigui Jael entre les dones, la muller d'Hèber, el caïnita; entre totes les dones de tenda, que sigui beneïda!

Jafet <m. Jafets, pl. no hab.>:
Jàfet m (יָפֶת)
◊ og er Nói var fimm hundruð ára, gat hann Sem, Kam og Jafet: i quan Noè tenia cinc-cents anys, engendrà Sem, Cam i Jàfet

jafn, jöfn, jafnt <adj.>:
1. <GENigual
♦ að öðru jöfnu: si les circumstàncies són les mateixes..., si tot continua igual...
♦ jafn e-m ~ e-u: igual a algú ~ una cosa
♦ hann er alltaf samur og jafn: és el mateix de sempre
♦ jafnt og þétt: sempre, permanentment
♦ komast til jafns við e-n: provar-se amb algú, mesurar-se amb algú
♦ komast til jafns við e-ð: poder-se equiparar a una cosa
♦ leggja e-ð að jöfnu við e-ð: equiparar una cosa a una altra
♦ skipta e-u að jöfnu: dividir una cosa en parts iguals
♦ vera jafnir ~ jafnar ~ jöfn frammi fyrir e-u ~ e-m: ésser iguals davant...
♦ allir eru jafnir frammi fyrir Guði: tots som iguals davant Déu
♦ konur og karlar eru jöfn frammi fyrir lögum: homes i dones són iguals davant la llei
2. (stöðugur, lítt breytileguruniforme, regular (constant)
♦ með jöfnu millibili: a intervals regulars
♦ jöfn hringhreyfing: moviment m circular uniforme
3. <MATparell -a
♦ jöfn tala: nombre parell
4. (slétturllis -a (de superfície ben plana)

     
El comparatiu d'igualtat en islandès
El comparatiu d'igualtat es forma en islandès aglutinant a l'adjectiu el prefixoide jafn-; el segon terme de la comparació és introduït per la conjunció copulativa og -que per tant hi fa la funció del nostre com- quan el segon terme de la comparació és una oració o un adjectiu.

Quan el segon terme de la comparació d'igualtat és un substantiu o un pronom, aquest, per comptes d'anar introduït per una partícula, pot anar, especialment en la llengua literària, simplement en datiu, però també pot veure's introduït per la conjunció og:

Síon-búar hinir dýrmætu, jafnvægir skíragulli, hversu voru þeir metnir jafnt og leirker, jafnt og smíð úr pottara höndum! els preciosos habitants de Sió, tan valorats com l'or pur, ai las, ara eren tinguts per pots d'argila, per obra sortida de les mans d'un terrissaire!

þá tapar þú 495.000 krónum og hinn fer út jafnríkur og hann kom llavors tu hi perds 495.000 corones i l'altre en surt tan ric com hi va entrar.

fuglarnir komu aldrei fyrr í jafnstórum hópum og nú els ocells abans no havien vingut mai en esbarts tan grossos com ara.

La mateixa formació és aplicable als adverbis quan s'empren en construccions comparatives d'igualtat. En aquest cas, el segon element de la comparació també pot veure's introduït per l'adverbi sem:

þá mælti Gangleri: "Hvat hafa einherjar at drykk, þat er þeim endist jafngnógliga sem vistin, eða er þar vatn drukkit?" aleshores en Gangleri va dir: “que tenen els èinheriar per beure que els resulti tan abundós com el menjar? o, per ventura és que hi beuen aigua?”
     

jafna¹ <f. jöfnu, jöfnur>:
1. (sléttaplana f (planúria)
2. (par í kortspiliparella f (en certs jocs de cartes, p.e., pòquer, dues cartes de la mateixa vàlua: dos cincs, dos deus etc.) (tvenna)

jafna² <f. jöfnu, jöfnur>:
<MATequació f
♦ annarrar gráðu jafna: equació de segon grau
♦ annars stigs jafna: equació de segon grau
♦ fyrsta stigs jafna: equació de primer grau
♦ leysa jöfnu: resoldre una equació
♦ setja upp jöfnu: plantejar una equació

jafna <jafna ~ jöfnum | jafnaði ~ jöfnuðum | jafnað>:
I. <e-ð>:
1. (sléttaaplanar una cosa (anivellar, fer igual)
♦ jafna akur með herfiesterrossar un camp de conreu
♦ jafna e-ð við jörðuarrasar una cosa, deixar una cosa al nivell del terra
◊ hann jafnaði húsið við jörðu: va arrasar la casa
2. (um reikningsaldar una cosa (factura)
♦ jafna reikningsaldar una factura, liquidar una factura
3. (um bókhaldfer quadrar una cosa (comptabilitat)
♦ jafna bókhaldfer quadrar els llibres de comptes
4. (um deilucompondre una cosa (disputa, baralla, conflicte, litigi etc.)
♦ jafna deiluresoldre una discussió
5. (um metigualar una cosa (rècord)
♦ jafna metiðigualar el rècord
6. (um leikigualar el marcador [de...] (resultat d'encontre esportiu)
◊ Sævar Þór jafnaði á lokamínútum: en Sævar Þór va igualar el marcador en els minuts finals
♦ jafna leikinnigualar el marcador del matx, aconseguir l'empat
7. <e-ð á milli sín><FIGllimar diferències sobre una cosa, posar-se d'acord en una cosa, arreglar-se-les entre si
II. <e-u>:
1. <e-u við e-ð>(bera samancomparar una cosa amb una altra, acarar una cosa amb una altra (confrontar dues coses)
2. <e-u saman>(bera samancomparar una cosa amb una altra, parangonar una cosa amb una altra (confrontar dues coses)
♦ það er ólíku saman að jafnano hi ha punt de comparació!, no vulguis comparar una cosa amb l'altra!
III. <preposicional>:
1. <á e-m>(hefna sín á e-mrevenjar-se d'algú (obtenir la seva revenja sobre algú, passar comptes amb algú)
2. <e-u niður>(skiptarepartir una cosa a parts iguals (entre diverses persones o coses)
♦ jafna niður útsvörumrepartir a parts iguals la contribució municipal [i els arbitris municipals] (fer la taxació dels impostos municipals i la quantitat a pagar-ne per part dels membres del municipi)
3. <e-u er langt til jafnað><LOCaixò no té punt de comparació! (la comparació d'una cosa amb una altra és improcedent perquè la cosa comparada és massa dolenta o bona)
4. <um e-n>#1. (lækka roska e-srebaixar els fums a algú (donar una bona lliçó d'humilitat a algú)#2. (ávísa & lúberja donar una [bona] allisada a algú, clavar un juli a algú (renyar, reprendre & apallissar, tupar)#3. (jafna á e-m, hefna sín á e-mquedar en paus amb algú, quedar cabals amb algú (Mall.) (venjar-se d'algú tornant-li el tort sofert)
5. <út tölu>arrodonir un nombre
IV. <reflexiu>:
1. (eftir geðshræringurecobrar la compostura, refer-se, tornar a la seva presència d'esperit (recompondre's després d'haver perdut els estreps, recobrar la serenitat després d'haver-la perduda)
2. (eftir veikindirestablir-se (recuperar-se després de malaltia o esgotament)
♦ þetta jafnar sig: <LOC FIG[no pateixis que ja veuràs com] això ja se compondrà

jafna·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
licopodi annotí (planta Ajuga pyramidalis)

jafnaðar:
gen. sg. de jöfnuður “igualtat; paritat”

jafnaðar·geð <n. -geðs, pl. no hab.>:
1. <GENserenitat f, presència f d'esperit, tranquil·litat f d'ànim 
♦ taka e-u með jafnaðargeðiprendre's una cosa amb [una gran] serenitat
2. (hugarástand í jafnvægi, hugróequilibri m interior (ment equilibrada)
◊ hann er með jafnaðargeð, blíður en samt hugrakkur: és una persona amb un gran equilibri interior, dolça, i tanmateix, coratjosa

jafnaðar·lega <adv.>:
generalment, per regla general, habitualment

jafnaðar·legur, -leg, -legt <adj.>:
general (comú, habitual, freqüent)

jafnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENsocialdemòcrata m & f 
♦ kristilegir jafnaðarmenncristianodemòcrates m.pl, socialdemòcrates cristians
2. (réttlátur maðurpersona equitativa (home just en els seus tractes, les seves decisions etc.; en els textos medievals, el mot no es pot dissociar del seu antònim, l'ójafnaðarmaður)
◊ Þormóður var nokkuru eldri en þó var Þorgeir sterkari. Uppgangur þeirra gerðist brátt mikill. Fara þeir víða um héruð og voru eigi vinsælir. Töldu margir þá ekki vera jafnaðarmenn. Höfðu þeir hald og traust hjá feðrum sínum sem von var að. Virtu margir menn sem þeir héldu þá til rangs: en Þormóður era una mica més vell que en Þorgeir, però aquest era una mica més fort. Llur ascens es va realitzar d'una manera rabent. Vagaven ça i lla arreu dels districtes i no gaudien de les simpaties de la gent. Molts no els tenien per homes de caràcter just i equitatiu, però tenien el respatlle i la confiança de llurs pares, tal com era d'esperar, [i fins i tot n'hi havia] molts que consideraven que eren ells, llurs pares, els qui els encoratjaven a ésser torts
◊ Jöður hét maður er bjó á bæ þeim er heitir á Skeljabrekku. Hann var garpur mikill og höfðingi, ódæll og lítill jafnaðarmaður við marga menn, ríkur í héraðinu og stórráður, vígamaður mikill og bætti menn sjaldan fé þótt hann vægi: hi havia un home que es deia Jöður i que vivia al mas de Skeljabrekka. Era un gran höfðingi i campió, esquerp de tracte i un home poc equitable en [el tracte amb] molts, poderós en el districte i amb aires de grandesa, un home que n'havia mort a molts però que rares vegades havia pagat cap indemnització per aquestes morts

jafnaðarmanna- <en compostos>:
socialdemòcrata

jafnaðarmanna·félag <n. -félags, -félög>:
aplec m socialdemòcrata 
◊ Jafnaðarmannafélag Íslands var stofnað 14. apríl 1994 í Reykjavík: l'Aplec Socialdemòcrata d'Islàndia fou fundat el 14 d'abril del 1994 a Reykjavík

jafnaðarmanna·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
partit socialdemòcrata 

jafnaðar·mennska <f. -mennsku, pl. no hab.>:
1. (sósíaldemókratísocialdemocràcia f
2. (sósíalismisocialisme m

jafnaðarmennsku- <en compostos>:
socialdemòcrata

jafnaðar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m d'igualtat (signe =)

jafnaðar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
balanç m, saldo m

jafnaðar·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
1. (sósíaldemókratísocialdemocràcia f
2. (sósíalismisocialisme m

jafnaðar·tal <n. -tals, -töl>:
mitjana f
♦ að jafnaðartali: de mitjana

jafnaðar·þokki <m. -þokka, no comptable>:
afecte mutu
◊ jafnaðarþokki er með ykkur en þó muntu dýrt meta hana alla: vosaltres dos us teniu un afecte mutu, però tanmateix a tota ella li posaràs un alt preu

jafnaður <m. jafnaðar, no comptable>:
1. variant de → jöfnuður “igualtat, paritat”
♦ með jafnaði (o: að [öllum] jafnaði)en general, per regla general
2. (samanburður, samlíkingcomparació f (equiparació)
◊ Þormóður svaraði: "Illur þótti mér jafnaður þeirra vera við mig því að þeir jöfnuðu mér til merar, töldu mig svo vera með mönnum sem meri með hestum": en Þormóður li va respondre: “em va semblar una mala comparació la que feren amb mi, perquè em varen comparar a una egua, i fent-ho, van donar a entendre que consideraven que jo era entre els mascles igual que una egua entre els cavalls guarans”

jafnalausnar·geta <f. -getu, pl. no hab.>:
capacitat f d'esmorteïment

jafn·aldra <f. -öldru, -öldrur>:
coetània f, dona f de la mateixa edat, noia f de la mateixa edat
♦ þær eru jafnöldrur: tenen la mateixa edat

jafn·aldra <adj. inv.>:
de la mateixa edat

jafn·aldri <m. -aldra, -aldrar>:
coetani m, home m de la mateixa edat, noi m de la mateixa edat
♦ þeir eru jafnaldrar: tenen la mateixa edat

jafnan <adv.>:
1. (alltafconstantment, gairebé sempre (tostemps)
♦ sem jafnan áður: (eins og alltafcom sempre
2. (að jafnaðicomunament, generalment (tot sovint, per regla general, de comú)

jafn·arma <adj. inv.>:
isòsceles
♦ jafnarma trapisa: <GEOMtrapezi isòsceles
♦ jafnarma þríhyrningur: <GEOMtriangle isòsceles

jafnast <jafnast ~ jöfnumst | jafnaðist ~ jöfnuðumst | jafnast[á] við e-ð ~ e-n>:
poder-se equiparar a una cosa o a algú, poder competir perfectament amb una cosa o amb algú (ésser-li igual)
♦ ekkert jafnast á við þetta: <LOC FIGno hi ha res d'igual, no hi ha res que se li pugui comparar
♦ hann jafnast ekki á við hana [að e-u]: <LOC FIGell no se li pot pas comparar a ella [en una cosa]

jafndægra·punktur <m. -punkts, -punktar>:
punt m equinoccial

jafn·bjóða <-býð ~ -bjóðum | -bauð ~ -buðum | -boðiðe-m að e-u>:
poder-se comparar amb algú en una cosa, ésser igual a algú en una cosa
◊ "Því drap eg hann," segir Finnbogi, "að mér þóttu nógar sakir því að hann vildi deyða mig. En eg vissi það að eigi lagði verri maður linda að sér í Noregi en Álfur var. Nú fór eg á yðvarn fund af því að eg vildi bjóða mig til fylgdar og framgöngu í stað Álfs, utan níðingsverk þau er hann sparði ekki að gera vil eg engi vinna. En framgöngu og drengilega vörn ætla eg jafnbjóða yðrum mönnum flestum": “el vaig matar per una raó”, li va dir en Finnbogi, “que a mi em va semblar suficient i que era que ell em volia matar a mi, però també sabia que no hi havia pitjor home a Noruega que l'Álfur. Després he vingut al vostre encontre perquè volia oferir-me a ocupar el seu lloc en el vostre seguici posant el meu valor al vostre servei, tret que no vull fer cap dels níðingsverk o infàmies que ell no tenia escrúpols a dur a terme; però crec ferm que puc provar-me amb la majoria dels vostres homes quant a valor i [saber oferir una] defensa estrènua(Baetke 19874, pàgs. 367-370 o 386, no dóna pas entrada a la locució leggja linda at sér ‘cenyir-se cinyell’. Nosaltres diríem alguna cosa com ara ‘el pitjor home que mai s'havi vestit i calçat [= hagi viscut] a Noruega’
Þorsteinn kvað sér þykja í hvern stað jafnboðið er hann bauð sitt vinfengi, - "en gerum þar á grein nokkura er þú ræðir um hefndirnar því að nú vita menn gerr en fyrr hvað gera skulu og vil eg það um mæla að hvor okkar taki eindæmi eftir annan eða sektir og fébætur þótt eigi séu manndráp og sómir það betur kristnum mönnum": en Þorsteinn va dir que considerava que l'oferiment d'amistat mútua que li feia en Björn era en tots els aspectes una oferta bona i equitativa, - “però pel que fa a la venjança de què parles, afegim-hi un punt més, ja que avui en dia la gent sap millor què cal fer que per antic. Per aquesta raó, proposo que cadascun de nosaltres tingui el dret a fixar per ell mateix el rescabalament que vol per la mort de l'altre, i que podrà ésser en forma de bandejament o d'indemnització, però no pas en forma de venjança de sang, tal com s'escau a bons cristians’ (Baetke 19874, pàg. 309: Þ. kvað sér þykkja í hvern stað jafnboðit er B. bauð sitt vinfengi ‘ihn dünkte es in jeder Hinsicht ein billiges, gutes Anerbieten’
◊ ekki lét Skeggi til sín taka. Mælast þeir Þórður ekki við þó að þeir finnist. Eigi lætur Skeggi sem hann viti um kaup þeirra Þórðar og Eyjólfs eða breytni. Þórður hafði fjölmennt og var hinn mesti gleðimaður og svo voru þeir allir bræður. Þórður varð skjótt vinsæll af héraðsmönnum. Heldur líkaði Skeggja það lítt, þótti líklegt að hann mundi vilja gerast höfðingi yfir Miðfirði. Og því öfundaði hann Þórð að hann var harðlyndur og þoldi eigi að aðrir væru látnir jafnfram honum. Þeir höfðu leika um veturinn og voru þeir bræður að leikum og voru þeir engir að jafnbyðu Þórði um allan fimleik og afl: l'Skeggi va procurar que no se li notés res. Ell i en Þórður no es parlaven quan es topaven. L'Skeggi feia com si no en sapigués res de l'acord entre en Þórður i l'Eyjólfur o de llur estrany capteniment. En Þórður aplegava molta de gent al seu voltant i on era ell hi havia alegria i els altres germans eren igual que ell. En Þórður ràpidament va esdevenir popular entre la gent del districte. A l'Skeggi tot això més aviat li desagradava: considerava probable que en Þórður es volgués convertir en el cabdill del Miðfjörður. L'Skeggi estava gelón d'en Þórður perquè tenia un temperament dur i no podia sofrir que a ningú se l'apreciés tant com a ell mateix. Aquell hivern hi varen organitzar jocs i els germans hi varen participar. Ningú dels qui ho varen fer es va poder igualar al Þórður en agilitat i força (Baetke 19874, pàg. 643: láta ekki til sín taka (e-t, um e-t) sich nicht kümmern um; sich nichts anmerken lassen

jafn·dægri <n.pl -dægra>:
equinocci m

jafn·dægur <n. -dægurs, -dægur. Emprat hab. en pl.>:
equinocci m
♦ → haustjafndægur “equinocci de tardor”
♦ → vorjafndægur “equinocci de primavera”

jafn·firð <f. -firðar, pl. no hab.>:
<GEOMequidistància f

jafnfirðar·ferill <m. -ferils, -ferlar>:
<GEOMcorba f equidistant

jafn·fjarlægur, -fjarlæg, -fjarlægt <adj.>:
<GEOMequidistant

jafn·framt¹ <prep. Dat.>:
(ásamt [með]ensems amb, juntament amb (alhora amb)
◊ ...án þess að hann fái hundraðfalt aftur, nú á þessum tíma heimili, bræður og systur, mæður, börn og akra, jafnframt ofsóknum (μετὰ διωγμῶν)...sense que ara, en aquest temps, no en rebi a canvi i amb les persecucions el cèntuple de cases, germans, germanes, mares, infants i terres
♦ jafnframt þessu: ultra això, a banda d'això, a més [a més] d'això
♦ jafnframt því sem <+ ind.>: (jafnóðum semalhora que <+ ind., a mesura que <+ ind.

jafn·framt² <adv.>:
1. (samtímisalhora, al mateix temps
2. (einnigtambé, a més a més
◊ ég hef jafnframt boðið ákærendum hans að flytja mál sitt gegn honum fyrir þér: també he advertit als seus acusadors que diguin davant teu el que tinguin contra ell

jafn·fætis <adv.>:
amb tots dos peus
♦ stökkva jafnfætis: botar (o: saltar) fent per manera de caure amb tots dos peus alhora en terra
♦ standa e-m jafnfætis: <LOC FIGestar en peu d'igualtat amb algú

jafn·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
1. <GENigual de vell -a
2. (jafnaldrade la mateixa edat, d'igual edat (coetani)
◊ þau voru jafngömul og Víglundur en Trausti vetri eldri: ella (= na Ketilríður i en Víglundur tenien la mateixa edat, però en Trausti tenia un any més

jafn·gilda <-gildi ~ -gildum | -gilti ~ -giltum | -gilte-u>:
equivaler a una cosa

jafn·gildi <n. -gildis, -gildi>:
1. <GENequivalent m
♦ að jafngildi e-s: per un equivalent de..., per valor de...
♦ að jafngildi 170 milljóna evra: per valor de 170 milions d'euros
♦ að jafngildi um 1,7 milljarðar króna: per un valor d'1,7 miliards de corones
♦ að jafngildi yfir 400 milljónir evra: per un valor de més de 400 milions d'euros
♦ jafngildi smálestar af olíu: tona equivalent de petroli
♦ jafngildi eins einstaklings: equivalent de població
2. (jafnvirðiequivalència f  (equipol·lència)
♦ formlegt jafngildi: equivalència formal
♦ jafngildi vísindakenninga: equivalència de (o: entre) teories científiques, teories científiques equipol·lents
3. (andvirðicontravalor m,f  (vàlua o valor corresponent)

jafngildis·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:
factor m d'equivalència
♦ jafngildisstuðull eiturefna: factor d'equivalència tòxica

jafngildis·vensl <n.pl -vensla>:
relació f d'equivalència

jafn·gildur, -gild, -gilt <adj.>:
1. <GENequivalent
♦ jafngildur e-u: equivalent de
2. (samstéttaequipol·lent  (equipotent)

jafngöngu·punktur <m. -punkts, -punktar>:
[punt m] equant m

jafn·harðan <adv.>:
(samstundisimmediatament, de seguida

jafn·hatta <-hatta ~ -höttum | -hattaði ~ -höttuðum | -hattaðe-ð>:
aixecar una cosa per damunt el cap (s'usa esp. en halterofília per a indicar l'acció d'aixecar les peses part damunt el cap)

jafn·hár, -há, -hátt <adj.>:
tan alt -a, igual d'alt -a
◊ hann seildist upp jafnhátt garðinum með henni. Hann gengr með garðinum nokkura stund, ok berr alls staðar jafnhátt: amb ella (la seva clava) podia arribar fins a dalt de la tanca. Camina una estona resseguint el perímetre de la tanca, la qual fa la mateixa alçada pertot arreu
♦ gera e-m jafnhátt undir höfði: <LOC FIGtractar per igual dues persones
  Hár, Jafnhár i Þriði
a la
Gylfaginning (“Entabanament d'en Gylfi”) de n'Snorri Sturluson
 
  El rei Gylfi de Suècia vol esbrinar si el fet que els ansos siguin tan kunnigr (“rics en coneixements & rics en coneixements de màgia”) es deu a llur propi poder o si aquest poder els és concedit per uns déus superiors als quals els ansos fan sacrificis. Adopta la forma d'un vell perquè ningú no el pugui reconèixer i es dirigeix cap a Asgard on hi troba un palau altíssim amb una teulada feta de llates d'or. Defora del palau hi troba un home que fa jocs malabars amb set handsax (“daga d'un sol tall”). Aquest home li demana com es diu i en Gylfi li contesta que Gangleri (un nom que recorda el de Gangráðr o Gagnráðr dels Vafþrúðnismál i que, com aquest doblet, és un dels noms del déu Odin) i que cerca un lloc on romandre aquella nit. El malabarista el duu a dins, les portes es tanquen al seu darrere i al seu davant hi descobreix un recinte amb mǫrg gólf i moltíssima de gent. Dins la sala hi ha tres sitials, cadascun d'ells més alt que no pas l'altre. A cadascun hi seu un home. En el sitial de baix hi seu Hár (“Alt”), en el sitial mitjà, hi seu Jafnhár (“Igual-d'Alt”) i en el sitial superior hi seu Þriði (“Terç”). En Hár ofereix hostalatge per aquella nit al nou-vingut, i en Gangleri l'accepta, però, abans de menjar i beure, vol saber si allà dins hi ha realment un fróðr maðr (“erudit, sabedor de coses”) -se sobreentén: que ho sigui més que ell mateix-. En Hár accepta el repte, advertint l'hoste, però, que procuri guanyar-lo perquè, si el perd, també hi perdrà la vida. Aleshores, en Gangleri comença a fer-li preguntes, una rere l'altra. El rei Hár, però de vegades Jafnhár i de vegades Þriði, les hi va contestant totes i d'aquesta manera, es va exposant al lector tots els punts principals que conformen la mitologia norrena. El final de l'obra descriu el final del miratge, al·lucinació o fantasmagoria (“sjónhverfing”) a què els déus d'Asgard han estat sotmetent tot el temps l'insistent preguntaire: enmig d'un gran terrabastall (“mikill dynr”), en Gylfi torna a la realitat d'aquest món enmig d'un descampat on no hi ha traces del palau ni de la ciutadella on ha estat (“þá stendr hann úti á sléttum velli, sér þá ønga hǫll ok ønga borg”).

La nota picant de l'
Entabanament d'en Gylfi és que els noms Gangleri, Gangráðr ~ Gagnráðr, Hár ~ Hávi, Jafnhár i Þriði són altres noms del déu Odin (cf. per exemple, els Grímnismál, estr. 46 i 49, així com els Vafþrúðnismál, estr. 8). El rei Gylfi, per tant, pretén enganyar Odin fent-se passar per Odin... Una situació que de per si ja mostra la desorientació en què es trobava el rei suec i la inutilitat del seu propòsit.
 
     

jafnhita- <en compostos>:
isotèrmic -a

jafn·hitalína <f. -hitalínu, -hitalínur>:
isoterma f, isogeoterma f

jafn·hliða <adj. inv.>:
equilàter -a
♦ jafnhliða breiðbogi: <GEOMhipèrbola equilàtera
♦ jafnhliða þríhyrningur: <GEOMtriangle equilàter

jafn·hliða <prep. + Dat.>:
1. (samtímisalhora de, tot seguit de, immediatament després de (simultàniament amb, en el mateix instant de)
2. (samsíða, hlið við hliðcostat per costat amb... (al [mateix] costat de)

jafnhliða því sem <conj. temp.>:
en el mateix instant que, així que, de seguida que

jafn·hyrndur, -hyrnd, -hyrnt <adj.>:
(með öll horn jöfnequiangular, equiangle (dit de figura geomètrica -triangle, quadrat etc.- que té els angles iguals)

jafn·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
1. (sama hæðmateix nivell (que la mar & mateixa alçada)
♦ vera (o: liggja) í jafnhæð við e-ð: trobar-se a la mateixa alçada de..., trobar-se al mateix nivell de...
♦ í jafnhæð við sjó: al mateix nivell que la mar, al nivell de la mar
2. (jafnlengdisometria f

jafnhæða·baugur <m. -baugs, -baugar>:
<ASTRONalmucantarat m

jafnhæðar·flötur <m. -flatar, -fletir>:
<GEOsuperfície f funcional

jafnhæðar·lína <f. -línu, -línur. Emprat hab. en pl.>:
isolínia f
♦ jafnhæðarlína e-s í metrum yfir sjó: : isolínia d'una cosa en metres per damunt el nivell de la mar

jafn·hæfingur <m. -hæfings, -hæfingar. Emprat hab. en pl.>:
artiodàctil m

jafni <m. jafna, jafnar. Emprat hab. en pl.>:
<BOTlicopodial f (ordre Lycopodialis i individu d'aquest ordre)

jafningi <m. jafningja, jafningjar>:
igual m, parell m (persona d'idèntic estatus social, intel·lectual etc. que la d'una altra)
♦ fremstur meðal jafningja: <LOC FIGprimus inter pares
♦ jafningi minn: el meu igual
♦ hann er minn jafningi: és el meu igual, ell i jo som iguals
♦ jafningi okkar: el nostre igual
♦ ég umgengst hann sem jafningja: m'hi faig com si fóssim iguals, ell i jo ens tractem de tu a tu

jafningur <m. jafnings, , no comptable>:
<CULIN = hvít sósa[salsa f] beixamel f

jafn·kominn, -komin, -komið <adj.>:
igual (pel que fa a tarannà, drets etc.)
◊ hinum er og leyfilegt eftir að vera er það vilja og jafnkomnir eru hvorirtveggju vorir vinir hvort sem heldur vilja kjósa fyrir sig: al qui vulgui romandre enrere també li és permès de fer-ho, i tants els uns com els altres, sigui el que sigui el que cadascú hagi triat de fer, continuarem essent iguals d'amics que abans
◊ en nú séu margir jafnkomnir að frændsemi (segir sagan): i ara són molts els qui comparteix un mateix grau de parentiu (segons relata la història)
◊ svo er sagt þá er Björn var í Garðaríki með Valdimar konungi bar það til að her óflýjandi kom í landið og réð fyrir kappi sá er Kaldimar hét, mikill og máttigur, náfrændi konungs, hermaður hinn mesti og vígfimur og mikill afreksmaður, og voru þeir kallaði jafnkomnir til ríkis Valdimar konungur og kappinn en kappinn hafði því eigi náð ríkinu að hann var yngri og því fór hann í hernað að leita sér frama: conten que quan en Björn era a Garðaríki amb el rei Valdimar, es va esdevenir que un exèrcit imbatible va envair el país; el comandava un campió que es deia Kaldimar, gran i poderós, parent de prop del rei, el més gran guerrer, hàbil en el maneig de les armes i un home que havia realitzat grans gestes, i es deia que tant el rei Valdimar com el campió havien tingut dret per igual al regne però que el campió no havia pujat al tron perquè havia estat el més jove i que per això ara havia pres les armes amb la intenció de cercar profit per a si
◊ er og ekki jafnkomið á með ykkur. Þú ert ójafnaðarmaður og ofurkappsfullur en hann er gæfur og góðfengur og láttu hann upp standa skjótt: vosaltres dos no lligueu bé l'un amb l'altre. Tu ets un cerca-bregues i sense cap mena de miraments i ell, per contra, és de tarannà tranquil i bonhomiós. Deixa ara mateix que s'aixequi i es posi dret

jafn·kvisti <n. -kvistis, no comptable>:
situació igual, idèntica situació
El mot apareix emprat sobretot en la locució:
♦ komast ekki í jafnkvisti við e-n ~ e-ð: <LOC FIG[no aconseguir] igualar algú ~ una cosa
♦ komast í jafnkvisti við e-n ~ e-ð: <LOC FIG[aconseguir] igualar algú ~ una cosa, [arribar a] igualar algú ~ cosa
◊ engin germönsk þjóð, og reyndar engin þjóð í Norðurálfu, á bókmentir frá miðöldum, er að frumleik og snildarbrag komist í jafnkvisti við bókmentir Íslendinga frá fimm fyrstu öldunum eftir að land byggðist: cap poble germànic, en realitt, cap poble d'Europa, no té una literatura medieval que iguali en originalitat i empremta de genialitat a la literatura dels islandesos composta en els primers cinc segles després que el país fos establert

jafn·kýta <-kýti ~ -kýtum | -kýtti ~ -kýttum | -kýtte-m>:
barallar-se amb algú, esbroncar algú (a crits)
◊ en hin gamla blótkonan jafnkýtti skáldinu (mèr) harðla ósvinnlega við fórnarstall goðanna: i la vella blótkona (devota que fa sacrifis i ofrenes als déus; sacerdotessa sacrificial) va escridassar(-me a mi), l'escalda, molt grollerament davant l'altar dels déus

jafn·langur, -löng, -langt <adj.>:
d'igual longitud, d'igual llargària

jafn·lendi <n. -lendis, -lendi>:
terreny pla
◊ þar var jafnlendi og sléttur miklar: era un terreny pla amb grans planúries
◊ var þar skammt höggva í millum, og felldi Egill þar suma í götunni, en sumir hurfu aftur, þar er jafnlendið var meira: els cops d'espasa es van succeir ràpidament, i l'Egill en va abatre alguns en el viarany, i alguns es van retirar allà on el terreny era més pla

jafn·lengd <f. -lengdar, no comptable>:
1. <GENidèntica data, mateixa data (després de transcorregut un dia, un any etc.)
◊ hann andaðist annan dag að jafnlengdinni: va morir l'endemà a la mateixa hora
◊ hún andaðist at jafnlengd þess, er hún hafði sótt tekit, ok varð skotit kistu hennar fyrir borð, en hún fór svá skjótt suðr aptr sem róit væri sexærðu skipi: va morir un dia just després d'haver-se posada malalta i van llançar el seu taüt per la borda i va tornar tan veloçment al sud com si hi hagués anat amb un vaixell de sis rems
◊ en ef það er eigi goldið fyrir jafnlengd þá fari hann útlagur af allri eigu sinni, falli fé hans hálft í konungsgarð en hálft til þess er hann átti sök að bæta: i si aquesta quantitat no es paga abans del termini d'un any, que sigui desposseït de tots els seus béns i que la meitat d'ells sigui per a la corona i l'altra meitat per aquell a qui ell havia de pagar la compensació
◊ en annað sumar eftir að jafnlengd þess er kirkjan hafði vígð verið þá var þar allfjölmennt: i a l'estiu següent, just el mateix dia que feia un any que l'església havia estat consagrada, hi havia allà una gran gernació
◊ Gormr konungr var þá á Jótlandi. Ok er hann spurði þessi tíðendi, þá hné hann aptr ok sprakk af harmi annan dag eptir at jafnlengd: el rei Gormr es trobava aleshores a Jutlàndia, i quan va saber la notícia, va caure de genolls i va morir de dolor l'endemà a la mateixa hora
2. <GEOisometria f

jafnlengdar- <en compostos>:
isomètric -a

jafnlengdar·vörpun <f. -vörpunar, -varpanir>:
projecció isomètrica

jafn·létt <adv.>:
amb idèntica facilitat
◊ auðfynt þótti mér það á að Kjartani var ekki annað jafnlétt hjalað sem um landkaup þeirra Þórarins: m'ha semblat notar que, si d'una cosa li agradava parlar a en Kjartan, era de la compra de terres d'ell i en Þórarinn

jafn·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
equanimitat f, tranquil·litat f d'esperit, temperància f d'esperit

jafn·lyndur, -lynd, -lynt <adj>:
eqànime, d'esperit temperat

jafn·margur, -mörg, -margt <adj.>:
igual quantitat de, tants -es de
◊ safna síðan að þér jafnfjölmennu liði sem það lið var, er þú misstir, og jafnmörgum hestum og jafnmörgum vögnum sem þú misstir, og skulum vér berjast við þá á jafnsléttu, og munum vér vissulega sigrast á þeim: aplega després al teu voltant una host amb tants de soldats com tenia la que tu has perdut, amb tants de cavalls i tants de carros com els de la host que has perdut; després, combatrem contra ells a la plana i ben segur que els vencerem

jafn·mikill, -mikin, -mikið <adj.>:
igual de gran
◊ ...því að hver er sá guð á himni eða jörðu, sem gjöri önnur eins verk og þú og jafnmikil máttarverk?: car, quin és el déu del cel o la terra que faci obres i gestes tans grans com tu?
◊ þá skal verða svo mikið harmakvein um allt Egyptaland, að jafnmikið hefir ekki verið og mun aldrei verða: per tot Egipte hi haurà uns crits de plany tan grans com no n'hi ha haguts mai ni n'hi tornarà a haver mai de semblants
◊ en ef jafnmikið ber á skurfunni og svört hár hafa sprottið í henni, þá er skurfan gróin: però si la tinya es veu igual de grossa i li han sortit pèls negres, la tinya està guarida
◊ og prestur skal líta á hann á sjöunda degi, og sjái hann að jafnmikið ber á skellunni og hafi skellan ekki færst út í skinninu, þá skal prestur byrgja hann enn inni sjö daga: i el sacerdot l'examinarà al setè dia. Si li sembla que la nafra es veu igual de grossa i que no s'ha estès per la pell, el sacerdot aleshores el tornarà a fer tancar per set dies més
♦ jafnmikið e-u: igual quantitat de...
◊ á fimmtánda degi hins sjöunda mánaðar, á hátíðinni, skal hann í sjö daga láta fram bera jafnmikið þessu, bæði syndafórn og brennifórn og matfórn og olíu: al quinzè dia del setè mes, a la festa i per espai de set dies oferirà els mateixos sacrificis d'expiació, els mateixos holocaustos, les mateixes oblacions i les mateixes ofrenes d'oli

jafnmættis- <en compostos>:
equipotencial

jafnmættis·flötur <m. -flatar, -fletir>:
superfície f equipotencial

jafnmættis·lína <f. -línu, -línur>:
línia f equipotencial

jafn·nær, -nær, -nært <adj.>:
equidistant (a igual distància, tant en sentit local com temporal)
◊ þá var jafnnær rismálum og dagmálum: era exactament entre els rismál (si fa no fa les sis del matí, l'hora de llevar-se) i els dagmál (si fa no fa les nou del matí, l'hora d'esmorzar)
◊ því hét eg Snorra goða í vor þá er hann sat hjá málum vorum Þorgestlinga að eg skyldi eigi með fjandskap ganga í mót honum um þau mál er margir væru jafnnær sem eg: a la primavera vaig prometre al godó Snorri, quan ell es va mantenir imparcial en el plet que teníem nosaltres i els d'en Þorgestur, que jo no actuaria contra ell en aquells plets en què molts d'altres es trobessin igual d'obligats que jo a participar-hi
◊ Snorri kvað enn farið hafa sem fyrr að þeir höfðu orðið tafli seinni en Arnkell "og munuð þér", sagði hann, "eigi þrífa í hendur honum eftir þessum peningum með því að hann hefir áður tekið undir sig lausafé en löndin liggja yður öllum jafnnær og munu þeir þau hafa sem handsterkari eru: l'Snorri els va dir que la cosa havia anat com l'altra vegada i que ells havien sortit perdedors davant l'Arnkell, "i no li podreu treure de les mans aquests diners", va prosseguir, "perquè ell ja s'ha fet seus abans els béns mobles i, pel que fa a les terres, aquestes es troben igual de lluny de tots vosaltres i les haurà el qui sigui més fort
♦ hann var jafnnær: <LOC FIGno havia avançat ni un pam (es trobava igual de lluny de l'èxit, d'aconseguir el que desitjava etc.)
♦ hann var jafnnær um það: <LOC FIGcontinuava exactament igual (no havia aconseguit d'esbrinar més coses sobre la qüestió)
♦ hann kom jafnnær aftur: <LOC FIGva tornar així com se n'havia anat, va tornar amb el sarró buit

jafn·oki <m. -oka, -okar>:
1. (jafningiigual m & f (persona d'idèntica posició social, econòmica, intel·lectual etc.)
◊ en það, sem ég gjöri, mun ég og gjöra til þess að svipta þá tækifærinu, sem færis leita til þess að vera jafnokar vorir í því, sem þeir stæra sig af: però el que faig, també ho faré per tallar tota oportunitat als qui cerquen l'ocasió d'ésser iguals a nosaltres en allò de què més es glorien
2. < (makicònjuge m (marit, muller)

jafn·óðum <adv.>:
1. (jafnskjóttigual de pressa, igual d'aviat (Mall. (amb idèntica celeritat, igual de ràpidament)
2. (um leið, straxde seguida, totd'una (Mall. (immediatament)
3. (eftir hendinnipaulatinament (a poc a poc, gradualment)

jafnóðum sem <conj. temp.>:
tan bon punt [com], de seguida que, tantost com, així que, totd'una que (Mall.

jafn·ótt <adv.>:
variant de jafnóðum ‘paulatinament; de seguida’

jafnrétt·hár, -há, -hátt <adj.>:
amb igualtat de drets, equiparat -ada en drets
♦ jafnrétthár e-m: equiparat en drets a algú

jafn·rétti <n. -réttis, no comptable>:
igualtat f de drets
♦ jafnrétti kynjanna: (kynjajafnréttiigualtat de drets per a tots dos sexes

jafnréttis·fræðsla <f. -fræðslu, no comptable>:
educació f per a la igualtat
♦ jafnréttisfræðsla í skólum: educació per a la igualtat a les escoles

jafnréttis·mál <n. -máls, -mál>:
qüestió f de la igualtat de drets per a tots dos sexes

jafn·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
1. (jafnréttiigualtat f de drets i deures, no-discriminació f
◊ jafnræði, gildismat og jákvæðar skyldur: igualtat [de drets i deures], valors i deures (o: obligacions) positius
2. (góður kosturpartit m escaient, casament m entre iguals (noi o noia fadrins que serien un marit o una esposa ideals per tenir una idèntica posició o condició social, econòmica etc.)
◊ gera mátt þú fyrir því kostinn að þetta er henni jafnræði: el pots ben triar com a gendre perquè és un partit igualitari per a ella [ella = ta néta
◊ ekki þykir mér þetta jafnræði: aquest partit no faria un casori entre iguals

jafnræðis·regla <f. -reglu, no comptable>:
principi m de no-discriminació

jafnræðis·vernd <f. -verndar, no comptable>:
protecció f contra la discriminació

jafn·skapnaður <m. -skapnaðar, no comptable>:
dues coses que estan ben equilibrades
◊ Kolli mælti: "Eigi sýnist mér svo. Mér þykir jafnskapnaður að verki komi verka á mót": en Kolli li va replicar: "Jo no hi estic pas d'acord. A mi em sembla que és equitatiu que un poema equipari (o: contrarresti) l'altre" (cf. Baetke 19874, pàg. 724: verki m. das Dichten; Gedicht, bes. Spottverse. Johann Friedrich Wilhelm Schlegel, en el volum 2 de la seva edició/traducció de l'Oca Cendrosa, pàg. 90 tradueix: carmen famosum carmini famoso respondere par est)

jafn·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:
dividit -ida en parts iguals

jafnskjálfta·lína <f. -línu, -línur>:
línia isosista

jafn·skjótt <adv.>:
immediatament, de seguida

jafnskjótt og <conj. temp.>:
de seguida que, tan bon punt

jafnskjótt sem <conj. temp.>:
immediatament quan, de seguida que, tan bon punt

jafn·slétt <adv.>:
amb idèntica facilitat
◊ þeir urðu ákafa reiðir við orð hans og sóttu að honum þegar, en það sverð, er hann bar, beit brynjur og hjálma jafnslétt sem næfur og eirði ekki mannsbeinum né holdi, en sá reiddi til, er sterkan armlegg hafði og gott hjarta: es van posar violentament furiosos a causa de les seves paraules i el van atacar al punt, però l'espasa que ell duia, traspassava les cuirasses i els elms tan fàcilment com si fossin escorça de bedoll i no perdonava ni la carn ni els ossos dels homes, i el qui la brandia tenia un braç fort i un cor ardit

jafn·slétta <f. -sléttu, -sléttur>:
terreny ben pla
◊ sérhver dalur skal hækka, hvert fjall og háls lækka. Hólarnir skulu verða að jafnsléttu og hamrarnir að dalagrundum!: tota vall serà terraplanada, totes les muntanyes i els colls seran abaixats; els tossals tornaran plana llisa i els estrets congostos es convertiran en soles de valls
◊ ég vil gjöra myrkrið fram undan þeim að ljósi og hólótt landið að jafnsléttu: canviaré davant ells la foscor en llum i la garrotxa en una plana llisa
◊ safna síðan að þér jafnfjölmennu liði sem það lið var, er þú misstir, og jafnmörgum hestum og jafnmörgum vögnum sem þú misstir, og skulum vér berjast við þá á jafnsléttu, og munum vér vissulega sigrast á þeim: aplega després al teu voltant una host amb tants de soldats com tenia la que tu has perdut, amb tants de cavalls i tants de carros com els de la host que has perdut; després, combatrem contra ells a la plana i ben segur que els vencerem

jafn·sléttur, -slétt, -slétt <adj.>:
ben pla -ana

jafn·snemma <adv.>:
alhora, al mateix temps
◊ komu þeir jafnsnemma til hurðarinnar, tóku þá frá slagbranda og luku upp hurðina: van arribar alhora a les portes, en van aixecar les baldes i les obriren

jafn·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:
llindar m de beneficis

jafn·straumur <m. -straums, no comptable>:
<ELECT = rakstraumurcorrent continu

jafn·strendingur <m. -strendings, -strendingar>:
<GEOMprisma m

jafn·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
situació f d'igualtat de condicions, situació paritària

jafn·sætti <n. -sættis, no comptable>:
<JURarranjament m amb condicions equitatives
◊ hér hafa orðið harðir atburðir í mannaláti og málasóknum. Mun eg enn sýna það er eg er lítilmenni. Eg vil nú biðja Ásgrím og þá menn aðra er fyrir málum þessum eru að þeir unni oss jafnsættis: aquí han passat greus fets que han comportat pèrdues humanes i plets. Ara mostraré que no sóc un gran home i demanaré a n'Ásgrímur i als altres homes que hi ha darrere aquests plets que accedeixin a concedir-nos un acord equitatiu de conciliació
◊ eigi er það jafnsætti að bróðir þinn geri um. En þó hefir þú svo vel til lagið Hrútur að eg trúi þér vel til málsins: que el teu germà dicti la resolució, no és un arranjament equitatiu. Tanmateix, tu, Hrútur, t'has comportat en aquest cas tan irreprotxablement que és a tu a qui confio de prendre la decisió que resolgui el plet

jafnt <adv.>:
1. (að jöfnu, til jafnsper igual, de manera igual, a parts iguals (amb idèntica quantitat, intensitat etc.)
♦ jafnt ríkir sem (o: og) fátækir: tant els rics com els pobres
♦ skipta e-u jafnt: repartir (o: dividir) una cosa a parts igual
2. (samtímisalhora (al mateix temps)
◊ þeir fóru jafnt af staðn: van partir alhora

jafn·tefli <n. -teflis, -tefli>:
1. (í taflitaules f.pl (dames, escacs)
♦ gera jafntefli: fer taules
2. <ESPORTempat m
♦ núll-núll jafntefli: empat zero a zero

jafn·vel <adv.>:
1. (eins vel [og]igualment (a més a més, també)
♦ jafnvel <+ Adj.>igual de <+ Adj.>
2. (meira að segjafins i tot (àdhuc)
♦ jafnvel ekki: ni tan sols
♦ jafnvel þó [að] <+ subj.>fins i tot en el cas que <+ subj.>, baldament <+ subj.>, maldament <+ subj.(Mall.), fins i tot encara que <+ subj.>
♦ jafnvel þótt <+ subj.>fins i tot encara que <+ subj.>, per més que <+ subj.>
3. (kannskieventualment (potser fins i tot)

jafn·viðri <n. -viðris, -viðri>:
temps m (atmosfèricinvariable

jafn·virði <n. -virðis, no comptable>:
equivalent m
♦ að jafnvirði 1,3 milljarða evra: per un equivalent d'1,3 miliards d'euros
♦ greiða jafnvirði um X milljóna króna fyrir e-ð: pagar l'equivalent d'X milions de corones per X

jafnvirðis·gengi <n. -gengis, -gengi. Gen. pl.: -gengja; dat.pl.: -gengjum>:
(kaupmáttarjöfnuðurparitat f del poder adquisitiu, PPA f

jafnvirðis·kaup <n. -kaups, pl. no hab.>:
(skipti á jafndýru vörumagnioperacions f.pl de compensació (clearing)

jafnvirðis·leikur <m. -leiks, -leikir (o: -leikar). Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
(núllsummuleikurjoc m de suma zero

jafn·vígur, -víg, -vígt <adj.>:
igual d'expert -a en dues coses
♦ jafnvígur á e-ð: que domina l'ús de dues coses alhora
♦ jafnvígur á tvö tungumál: perfectament bilingüe
♦ jafnvígur á íslensku og katalönsku: bilingüe islandès i català
♦ jafnvígur ~ jafnvíg á báðum höndum (o: með báðum höndum)ambidextre -a

jafn·vægi <n. -vægis, no comptable>:
1. <GENequilibri m
♦ fara úr jafnvægi: perdre l'equilibri
♦ halda jafnvægi: mantenir l'equilibri
♦ í jafnvægi: en equilibri
♦ vera í jafnvígi: estar en equilibri, estar equilibrat -ada
♦ koma e-m úr jafnvægi: #1. <GENfer perdre a algú l'equilibri#2. (slá e-n út af laginu, raska ró e-salterar algú, trasbalsar algú, pertorbar algú (incomodar & torbar)
♦ missa jafnvægið: perdre l'equilibri
♦ setja e-n úr jafnvægið: <FIGfer perdre la calma a algú, fer perdre la son a algú
2. (jafngildiequivalent m (pes o vàlua idèntics)
◊ þá mælti Þóroddur að hann skyldi kasta reipinu yfir bita þann er var í húsinu en gera lykkju á endanum, bera þar í viðu og grjót svo að það væri meir en jafnvægi hans: aleshores en Þóroddur li va dir que llancés la corda fent per manera que passés per la biga travessera que hi havia a la casa i que fes un llaç al seu extrem i que hi estrenyés fusta i pedres de manera que [aquest extrem] fos més pesant que no pas ell (en Þóroddur

jafnvægis- <en compostos>:
estàtic -a, en equilibri

jafnvægis·fimleikamaður <m. -fimleikamanns, -fimleikamenn>:
equilibrista m & f

jafnvægis·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:
homeòstasi f

jafnvægis·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f d'equilibri, desequilibri m

jafnvægis·list <f. -listar, -listir>:
equilibrisme m

jafnvægis·skyn <n. -skyns, no comptable>:
sentit m de l'equilibri

jafnvægisskyn·færi <n. -færis, -færi>:
òrgan m [del sentit] de l'equilibri

jafnvægis·slá <f. -slár, -slár>:
<ESPORTbarra f d'equilibris

jafnvægis·stilla <-stilli ~ -stillum | -stillti ~ -stilltum | -stillte-ð>:
equilibrar una cosa
◊ jafnvægisstilla hjól: equilibrar una roda

jafn·vægur, -væg, -vægt <adj.>:
1. (jafnþungurigual de feixuc -uga (d'idèntic pes)
2. (jafnmikilvægurigual d'important (d'idèntica importància)

< jafn·vætta <-vætti ~ -vættum | -vætti ~ -vættum | -vætte-u>:
contrapesar una cosa (posar un contrapès a una cosa perquè quedi equilibrada)

jafn·þrýstiferli <n. -þrýstiferlis, -þrýstiferli>:
procés isòbar

jafn·þrýstilína <f. -þrýstilínu, -þrýstilínur>:
isòbara f, línia isobàrica (o: isòbara)

jafn·þrýstinn, -þrýstin, -þrýstið <adj.>:
isotònic -a

Jafó <f. Jafó, pl. no hab.>:
Jafa f (יָפוֹא ~ יָפוֹ) (Joppe)
◊ og þeir gáfu steinsmiðunum og trésmiðunum silfur og Sídoningum og Týrusmönnum mat og drykk og olífuolíu til að flytja sedrusvið frá Líbanon sjóleiðis til Jafó samkvæmt leyfi Kýrusar Persakonungs þeim til handa: i van donar argent als picapedrers i als fusters i menjar i beure i oli d'oliva als de Sidó i de Tir perquè portessin per mar, a Jafa, fusta de cedre del Líban, amb l'autorització de Cir, rei de Pèrsia

jag <n. jags, no comptable>:
1. (það að hreyfa fram og aftur[moviment m de] vaivé m (acció de fer moure o remenar una cosa envant i enrere)
2. (rifrildibronca f (baralla)
3. (nöldurrondinament m, remugament m (rondinada, queixes)

jaga <jaga ~ jögum | jagaði ~ jöguðum | jagaðe-ð>:
1. <GENmoure una cosa envant i enrere
jaga gluggann af hjörunum: fer sortir la finestra dels galfons remenant-la envant i enrere
2. (nöldrarondinar, remugar (queixar-se)

jagast <jagast ~ jögumst | jagaðist ~ jöguðumst | jagast>:
barallar-se, insultar-se, esbatussar-se
jagast í e-m: burxar algú contínuament, punyir algú contínuament
jagast við e-n: importunar algú contínuament, amoïnar algú amb insistència

jagúar <m. jagúars, jagúarar>:
jaguar m (mamífer Panthera onca)

jaina·trú <f. -trúar, no comptable>:
jainisme m

Jaír <m. Jaírs, pl. no hab.>:
Jaïr m (יָאִיר)

jaka·far <n. -fars, -för>:
(jakagangurderiva f de blocs de gel (a riu, estany, mar, p.e., com a conseqüència del desglaç)
◊ síðan bjóst hún til tíða og dóttir hennar með henni, lítil vexti. Hláka mikil var úti og áin í leysingum. Voru á henni jakaför: després, ella es va preparar per anar a missa i amb ella hi havia la seva filla, [encara] petita. A fora el desglaç ja es trobava molt avançat i el glaç del riu ja s'havia trencat, de manera que s'hi veien plaques de gel que el corrent arrossegava

jaki <m. jaka, jakar>:
1. (ísjaki & hafísjakiplaca f de gel  (gel flotant que va a la deriva a riu, llac o mar)
2. (beljakihomenàs m (pallanga, persona alta i grossa)
3. (stórvaxið þungt dýrcolós m d'animal, cavallot m (bèstia feixuga i grossa, dit esp. de cavall)

jakka·föt <n.pl -fata>:
vestit m d'home, trajo m (cast., ekki ritm./no lit.

jakka·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>:
vestit m jaqueta

jakki <m. jakka, jakkar>:
1. <GENamericana f, gec m, jaca f (Val.), jac m (Bal.
2. (ef ekki hluti af jakkafötumjaqueta f (americana que no va conjuntada amb calçons)

Jakob <m. Jakobs, pl. no hab.>:
1. <GENJaume m (andrònim)
◊ stíga þeir nú af skipi ok ríða til borgarinnar Liberum Donum hinn beinasta veg. Þat er borg hins helga Jakobs postola, ok þar geymiz hans blezaðr líkami. Létta eigi sinni ferð, fyrr en þeir koma til Turnuborgar. Ok þeir dveljaz þar eine nátt. Þar var þeim fagnat við mikilli gleði, þvíat Rémundr segir þar til nafns síns ok faðernis. Ok því urðu menn honum fegnir: davallen llavors del vaixell i cavalquen cap a la ciutat de Liberum Donum prenint el camí més dret. Aquesta és la ciutat de l'apòstol sant Jaume i aquí s'hi guarda el seu beneït cos. Cuita camí fins arribar a Turnuborg. I aquí hi romanen una nit. Hom els hi rep amb gran alegria, perquè en Rémundr diu el seu nom i el de la seva família paterna i per això hom s'alegra de la seva arribada
Hið almenna bréf Jakobs: Epístola f de Sant Jaume
Jakob Zebedeusson: Jaume fill de Zebedeu
Jakob Alfeusson: Jaume fill d'Alfeu
2. (sonur ÍsaksJacob m (fill d'Isaac) (יַעֲקֹב)
◊ og eftir það kom bróðir hans í ljós, og hélt hann um hælinn á Esaú, og var hann nefndur Jakob. En Ísak var sextíu ára, er hún ól þá:  després va sortir el seu germà, agafant amb la mà el taló d'Esaú i per això l'anomenaren Jacob. Isaac tenia seixanta anys quan Rebeca els va infantar

Jakobs <f. Jakobs, no comptable>:
Santiago m de Compostela
◊ í Lúnusǫndum kalla sumir menn ormgarð er Gunnarr var í settr, þá er suðr frá Kjóformunt. Í Lúnu koma leiðir saman af Spáni ok frá Jacobs. Dagfǫr ór Lúnu til Lúku, þar er byskupsstóll at Maríukirkju: n'hi ha qui diu que el clos d'escurçons en el qual varen posar en Gunnarr és a Lúnusandar (Lúnusandar o Lúnasandar, versemblantment l'actual La Lunigiana). Al sud d'aquesta vila hi ha Kjóformunt (topònim no identificat satisfactòriament, podria tractar-se de l'actual Capriglia o de l'actual Garfagagna, però la terminació -munt em fa pensar més aviat en l'adaptació al norrè d'un topònim italià en Monte- o -monte, com ara Monte Gargano, és a dir, que aquest topònim designa en realitat un puig o muntanya, no pas una vila. Per a més detalls, remeto a Dominik Waßenhoven, «„Dort ist die Mitte der Welt“ - Ein isländischer Pilgerführer des 12. Jahrhunderts». Dins: Wolfgang Huschner i Frank Rexroth (curadors), Gestiftete Zukunft im mittelalterlichen Europa - Festschrift für Michael Borgolte zum 60. Geburtstag. Berlin: Akademie Verlag, 2008, pp. 29-62. Aquí p.53). A Lúna s'hi ajunten les rutes marítimes que arriben [a Itàlia] d'Al-Àndalus i de Santiago de Compostela. De Lúna a Lúka hi ha un dia de viatge. A Lúka hi ha la seu Santa Maria
  Cal suposar que aquesta forma és una forma abreujada de *Jakobsborg, una forma que fa temps que cerco en textos medievals, encara que fins ara, de bades. En canvi sí que s'hi troben formes llatines com ara til sanctum Jacobum (a l'entrada per a 1406 de l'Skálholtsannáll nýi), amb la variant ortogràfica til sanctum Jakobum (a l'entrada, també per a 1406, del Hirðstjóraannáll),  
     

Jakobína <f. Jakobínu, pl. no hab.>:
Jaumeta f (ginecònim)

jakobíni <m. jakobína, jakobínar>:
<HISTjacobí m, jacobina f

jakobs·diskur <m. -disks, -diskar>:
pelegrina f, petxina f de pelegrí, copinya (o: escopinya) f de pelegrí (Bal.(mol·lusc Pecten jacobaeus)

jakobs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
merlà m, maire blanca (peix Merlangius merlangus)

jakobs·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
erígeron m boreal (planta Erigeron boreale)

jakobs·gras <n. -grass, -grös>:
herba f de Sant Jaume, jacobea f, herba f de la fita, donzell m del Canigó (planta Senecio jacobaea syn. Jacobaea vulgaris)

< Jakobs·land <n. -lands, no comptable>:
Galícia f (lit.: País de [Sant] Jaume
◊ ok þjóðkonungr, sás (= sá's = sá ergat œzt (= æðstríki und sólar ranni, ól ǫnd annan vetr á Jakobslandi: i el rei de la nació, que havia rebut el màxim poder sota el casal del sol (= el cel; sota el cel = a la terra), va nodrir el seu alè (ala önd sína = nodrir el seu alè = viure) el segon hivern al País de Sant Jaume
  Segons els editors, el mot també pot aparèixer escrit Jákobsland, Jákóbsland, Jákóbs-land i Jákóbs land. A banda d'aquesta designació, Galícia també rep els noms de Galicía, Galiza, Galizuland. La designació moderna és Galisía.  
     

jakobs·stigi <m. -stiga, -stigar>:
1. <RELIGescala f de Jacob (סֻלָּם יַעֲקֹב)
2. polemoni blau, valeriana grega (planta Polemoneum caeruleum)

Jakobs·vegurinn <m. -vegarins, -vegirnir>:
(Vegur heilags JakobsCamí m de Sant Jaume  (nom de diverses rutes que menaven a Santiago de Compostel·la o Sant Jaume de Galícia)

Jalta <f. Jalta, no comptable>:
Ialta f

Jalta·ráðstefnan <f. -ráðstefnunnar, no comptable>:
<HISTConferència f de Ialta

Jamaíka¹ <f. Jamaíku, no comptable>:
Jamaica f (Jamaíka²)

Jamaíka² <n. Jamaíka, no comptable>:
Jamaica f

Jamaíka·búi <m. -búa, -búar>:
jamaicà m, jamaicana f (Jamaíkubúi)

Jamaíki <m. Jamaíka, Jamaíkar>:
jamaicà m, jamaicana f (Jamaíkubúi)
◊ Kínverjarnir með endalaust magn af þurrkuðum smáfiski en Jamaíkarnir með fiska sem maður sér bara þegar maður er að snorkla í suðrænum sjó: els xinesos amb una quantitat infinita de peix petit assecat però els jamaicans amb peixos que un només veu fent submarinisme en els mars del sud

Jamaíku·búi <m. -búa, -búar>:
jamaicà m, jamaicana f

Jamaíku·maður <m. -manns, -menn>:
jamaicà m, jamaicana f

jamaískur, jamaísk, jamaískt <adj.>:
jamaicà -ana

James Bond mynd <f. myndar, myndir>:
pel·lícula f de James Bond
◊ hann mun leikstýra næstu James Bond mynd: dirigirà la propera pel·lícula de James Bond

Jamta·land <n. -lands, pl. no hab.>:
Iamtland m (landskap suec, en el centre del país)

Jamti <m. Jamta, Jamtar>:
iamtlandès m, iamtlandesa f
◊ ok er konungr fór yfir vatnsvík nǫkkura á sundinu milli Undurseyja ok meginlands, þá kom á mót honum herr Jamtanna, ok var hringr sleginn um þá; hǫfðu Jamtar þar XII hundrað manna: i quan el rei travessava una cala del llac, a l'estret que hi ha entre les Undurseyjar i terra ferma, va sortir al seu encontre la host dels iamtlandesos que el van envoltar [a ell i els seus homes]. Els iamtlandesos hi tenien mil dos-cents homes

Jan Mayen <f. Jan Mayen, no comptable>:
Jan Mayen f
◊ það fylgir sögunni að íslenskur maður ætlaði að sigla til Jan Mayen árið 1911 og taka hana yfir í nafni Íslands: això corrobora la història que un islandès va voler singlar fins a Jan Mayen l'any 1911 i prendre'n possessió en nom d'Islàndia

janúar <m. janúar (o: <> janúars), janúarmánuðir>:
gener m

janúar·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m de gener

janúar·útsölur <f.pl -útsalna (o: -útsala)>:
(á Spánirebaixes f.pl de gener

Janus <m. Janusar, pl. no hab.>:
<MITOLJanus m (Iānus)

Japan <n. Japan (o: Japans), no comptable>:
Japó m

Japani <m. Japana, Japanar (o: Japanir)>:
japonès m, japonesa f

japans·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
auró japonès (arbre Acer palmatum)

japanska <f. japönsku, no comptable>:
japonès m, llengua japonesa

japanskur, japönsk, japanskt <adj.>:
japonès -esa
japönsk pera: pera f nashi (fruit de la planta Pyrus pyrifolia syn. Pyrus serotina)

japl <n. japls, no comptable>:
1. <GENmasticació sorollosa
2. <FIGrepetició reiterativa del mateix tema

japla <japla ~ jöplum | japlaði ~ jöpluðum | japlað>:
mastegar sorollosament
♦ japla á e-u: <LOC FIGrepetir contínuament una cosa, contar sempre el mateix

jara <f. jöru, jörur>
<LIT = orrustabatalla f

jarða <jarða ~ jörðum | jarðaði ~ jörðuðum | jarðaðe-n>:
enterrar algú (inhumar)
◊ hvenær verður hann jarðaður?: quan serà l'enterrament? (d'un mort
◊ hvenær verður hún jörðuð?: quan serà l'enterrament? (d'una morta

jarða·bók <f. -bókar, -bækur>:
cadastre m rural

jarða·bót <f. -bótar, -bætur>:
1. (túnaslétta, skurðgröftur, girðing o.s.fr.millora f de la propietat rural (p.e., nivellament o aplanament de redols per fer-los servir de praderia, construcció de síquies de desguàs, aixecament de tanques, espedregades etc.)
2. (landþróun[arverkefni]desenvolupament m del territori (habilitació de superfícies rurals per a millorar-ne l'explotació)

jarðalkalí·málmur <m. -málms, -málmar>:
[element] alcalinoterri m, metall alcalinoterri, terra alcalina

jarða·mat <n. -mats, no comptable>:
canada i taxació cadastrals de propietats rurals

jarðar:
gen. sg. de → jörð “terra; mas”

jarðar·afgjald <n. -gjalds, -gjöld>:
(leigugjaldrenda f de mas (quantitat pagada per l'arrendament d'un mas)

jarðar·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
maduixa f, fraula f (Val., Bal.

jarðarberja·blettur <m. -bletts, -blettir>:
<MEDnevus m. inv. de maduixa

jarðarberja·mura <f. -muru, -murur>:
potentil·la sanguínia (planta Potentilla atrosanguinea)

jarðar·búi <m. -búa, -búar>:
habitant m & f de la terra
◊ frá bústað sínum virðir hann fyrir sér alla jarðarbúa: des del lloc on resideix contempla tots els habitants de la terra
◊ ránsmenn ræna, ránum ránsmenn ræna (וּבֶגֶד בּוֹגְדִים בָּגָדוּ). Geigur, gröf og gildra koma yfir þig, jarðarbúi: els rapinyadors rapinyen, els rapinyadors s'aferrissen a rapinyar. La feredat, la fossa i el filat s'abaten sobre teu, habitant de la terra!

< jarðar·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
arrendament m [de mas]

jarðarfarar- <en compostos>:
fúnebre, funerari -ària

jarðarfarar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
empresari m de pompes fúnebres, empresària f de pompes fúnebres

jarðar·för <f. -farar, -farir>:
enterrament m (sepeli)
♦ hér er eins og í jarðarför!: <LOC FIGaixò és com un funeral!

jarðar·hnöttur <m. -hnattar, -hnettir>:
globus m terrestre

jarðar·kringla <f. -kringlu, -kringlur. Gen. pl.: -kringlna o: -kringla>:
orbe m terrestre, orbe terraqüi

jarðar·men <n. -mens, -men>
collar m de terra, garlanda f de terra  (tira llarga de terra amb l'herba que la cobreix i les seves arrels però amb els extrems sense separar de la terra, emprada en certs ritus, com ara el del fóstbrœðralag)
◊ ganga nú út í Eyrarhvolsodda og rista þar upp úr jörðu jarðarmen svo að báðir endar voru fastir í jörðu og settu þar undir málaspjót, það er maður mátti taka hendi sinni til geirnagla: se'n van llavors a Eyrarhvolsoddi i allà hi tallen una tira llarga d'herba amb les arrels i l'aixequen separant-la del sòl però fent per manera que els seus dos extrems restin units a la terra i dessota d'aquesta tira d'herbei hi posen dreta, a mode de puntal, una llança damasquinada amb una asta tal que un home hi pot arribar, amb les seves mans, fins als claus de la dolla
◊ og nú vekja þeir sér blóð og láta renna saman dreyra sinn í þeirri moldu er upp var skorin undan jarðarmeninu og hræra saman allt moldina og blóðið; en síðan féllu þeir allir á kné og sverja þann eið að hver skal annars hefna sem bróður síns og nefna öll goðin í vitni: i llavors es van fer talls i feren rajar la sang de manera que [la sang de tots quatre] es mesclés en el forat que havia quedat davall el collar de terra i remenaren la terra fins que sang i terra es van haver barrejades; i després tots ells s'agenollaren i feren el jurament que cadascun d'ells venjaria els altres com si fossin germans seus i posaren tots els déus per testimonis
◊ því tóku þeir það ráð með fastmælum að sá þeirra skyldi hefna annars er lengur lifði. En þó að þá væru menn kristnir kallaðir þá var þó í þann tíð ung kristni og mjög vanger svo að margir gneistar heiðninnar voru þó þá eftir og í óvenju lagðir. Hafði sú siðvenja verið höfð frægra manna, þeirra er það lögmál settu sín í milli, að sá skyldi annars hefna er lengur lifði. Þá skyldu þeir ganga undir þrjú jarðarmen og var það eiður þeirra. Sá leikur var á þá lund að rista skyldi þrjár torfur úr jörðu langar. Þeirra endar skyldu allir fastir í jörðu og heimta upp lykkjurnar svo að menn mættu ganga undir. Þann leik frömdu þeir Þormóður og Þorgeir í sínum fastmælum: per això prengueren la resolució de fer el pacte ferm (Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió taka þat ráð með fastmælum at.... Sí, emperò, pàg. 129, al mot fastmæli n. feste Absprache, Abmachung) que el d'ells que sobrevisqués l'altre el venjaria, i, encara que es deien cristians, en aquell temps el cristianisme encara era jove i molt tendre (Baetke 19874, pàg. 694: vangǫrr adj. fehlerhaft, mangelhaft (gearbeitet), unvollständig, unvollkommen), de manera que encara hi romanien moltes d'espires del paganisme, encastades en mals costums. [Així,] hi va haver el costum entre els homes de renom, que feien entre ells el pacte solemne (Baetke 19874, pàg. 397: lǫgmál <...> Abmachung mit gegenseitiger Verpflichtung: setja lǫgmál sín í milli ein (feierliches) Abkommen miteinander treffen) que el qui sobrevisqués l'altre el venjaria, de passar sota tres collars de terra i aquest era llur jurament. Aquest ritu consistia en tallar tres tires longitudinals de terra. Els extrems de totes aquestes tires no s'havien de desferrar de la terra i les tires s'havien d'aixecar (Baetke 19874, pàg. 394: lykkja <...> heimta upp lykkju einen Rasenstreifen emporheben, dessen Enden noch mit dem Erdboden zusammenhängen) de tal manera que els homes hi poguessin passar pel davall. Aquest ritu fou el que varen dur a terme en Þormóður i en Þorgeir en fer llur pacte segellat

jarðar·möndull <m. -mönduls, -möndlar>:
variant de jarðmöndull ‘eix terrestre’

jarðar·skorpa <f. -skorpu, no comptable>:
variant de jarðskorpa ‘crosta terrestre’

jarð- <en compostos>:
1. terrestre
2. subterrani -ània

jarð·bik <n. -biks, no comptable>:
betum m (asfalt)

jarð·borun <f. -borunar, -boranir>:
1. <GENperforació f [de terra] 
2. (tilraunaborunsondatge m (perforació de prova, esp. en cerca de petroli o de gas natural)

jarð·braut <f. -brautar, no comptable>:
òrbita f terrestre

jarð·brunninn, -brunnin, -brunnið <adj.>:
d'origen volcànic (sòl)

jarð·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
1. (raunsærrealista (no fantasiós, no somnia-truites)
♦ vera jarðbundinn: tocar de peus a terra
2. (veraldlegurmaterialista (aferrat a les coses del món, no a les coses espirituals)
3. <ELECTROconnectat -ada a terra, amb presa de terra

jarð·búi <m. -búa, -búar>:
1. <MITOLhabitant m & f del subsòl (es deia esp. dels morts que habitaven a llurs túmuls)
◊ þú munt og taka siðaskipti og er sá siður miklu betri þeim sem hann mega hljóta en hinum erfiðara um sem eigi eru til þess skapaðir og slíkir eru sem eg því að við bræður vorum jarðbúar: també adoptaràs una nova religió i aquesta religió és molt millor per als qui la poden rebre però més feixuga per aquells a qui no ha estat concedit d'abraçar-la i jo en sóc un d'ells perquè nosaltres dos, el meu germà i jo, érem jarðbúar
2. (jarðarbúi, íbúi jarðarhabitant m & f de la terra (home)

< jarð·byggjandi <m. -byggjanda, -byggjendur>:
(leigjandi, leigutakiarrendatari m de mas, arrendatària f de mas

jarð·byggvir <m. -byggvis, -byggvar>
<LITamo m de mas, pagès m terratinent, bóndi m (al poema Vellekla de l'escalda islandès del segle X, Einarr skálaglamm Helgason, el mot serveix per a designar el jarl Hákon Sigurðarson, sota el govern del qual Noruega va conèixer “bones collites” i “a l'interior, una pau duradora amb els búendr o pagesos terratinents”)
◊ hvar viti ǫld hjarl sextían jarla liggja svá und einum jarðbyggvi? þat skyli herr of hugsa: Heðins reikar faldfúrsleikr þess lindar logskundaðar ríðr lofkendr með fjórum himins endum: [digues-me] una terra de setze jarls, sotmesa com aquesta a un únic amo, i que conegui la gent! La seva host hauria de considerar-ho: el joc del foc de la toca de la clenxa de Heðinn (Heðins reikar faldr = la toca de la clenxa de Heðinn = l'elm; hjálms fúrr = el foc de l'elm = l'espasa; el joc de l'espasa = la batalla) d'aquest atiador de la flama del tell (log lindar = la flama del tell = la flama de l'escut = l'espasa; logskundaðr lindar = l'atiador de l'espasa = el guerrer) cavalca (= s'escampa) tota gloriosa pels quatre cornalons del cel (la batalla d'aquest guerrer s'escampa gloriosa pels quatre cornalons del món = la fama de la batalla guanyada per aquest príncep és tal que arriba als quatre cornalons del món)

jarð·bylting <f. -byltingar, -byltingar>:
convulsió f de la terra

jarð·eðlisfræði <f. -eðlisfræði, no comptable>:
geofísica f

jarðefna·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:
combustible m fòssil

jarð·efnafræði¹ <f. -efnafræði, no comptable>:
geoquímica f

jarðefna·fræði² <f. -fræði, no comptable>:
mineralogia f (steindafræði)

jarðefna·náma <f. -námu, -námur. Emprat sovint en pl.>:
explotació f de recursos miners, explotació minera
◊ en á meðan lögfræðingar Sameinuðu þjóðanna færa fyrir því rök, til dæmis, að útgáfa starfsleyfis til fjárfesta til þess að virkja jarðefnanámur í Kosovo kunni að brjóta gegn heimildum Sþ í Kosovo þá eru tengsl milli stöðu héraðsins og hagsældar þess: però, mentre els advocats de les Nacions Unides continuïn argumentant, per exemple, que la concessió de llicències als inversors perquè explotin els recursos minaires de Kósovo pot constituir una violació del mandat de les Nacions Unides a Kósovo, hi haurà una relació entre l'estatus d'aquesta regió i la seva prosperitat

jarð·efni <n. -efnis, -efni>:
substància f mineral, [element m] mineral m (roca, pedra, lava, còdol, sorra, carbó, grava etc.)

jarð·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
propietari m de mas, propietària f de mas, propietari m rural, propietària f rural

jarð·eign <f. -eignar, -eignir>:
propietat f rural, mas m, predi m

jarð·eldur <m. -elds, -eldar>:
(eldgoserupció volcànica 

jarð·epli <n. -eplis, -epli>:
patata f, pataca f (kartafla)

jarð·fall <n. -falls, -föll>
1. (skriðaesllavissada f de terra, esllavissament m de terra (estimbament de terra, llavassada)
◊ en við þessa hennar meðferð þá tók veðrið að skipast og gerir á fjúk mikið og eftir það þey og brestur flóð í hlíðinni og hleypur snæskriða á bæ Bergs og fá þar tólf menn bana og sér enn merki jarðfallsins í dag: i amb aquesta manera de procedir de la vella, el temps començà a canviar i es va congriar una gran tempesta de neu que anà seguida d'un temps assolellat, de desglaç, de manera que pels pendents van començar a rajar trombes d'aigua i una allau de neu s'abat sobre el mas de Berg i dotze homes hi moren i avui en dia encara es poden veure traces d'aquesta esllavissada de terra
2. (jarðsigdolina f (esfondrament del terreny damunt una cavitat creada per efecte de l'erosió de l'aigua)

jarð·fastur, -föst, -fast <adj.>:
fixat -ada al terra

jarð·firrð <f. -firrðar, no comptable>:
<ASTRONapogeu m

jarð·fólginn, -fólgin, -fólgið <adj.>:
amagat -ada dins la terra, colgat -ada dins la terra

jarð·fræði <f. -fræði, no comptable>:
geologia f

jarðfræði·kort <n. -korts, -kort>:
mapa geològic
♦ jarðfræðikort af Íslandi: mapa geològic d'Islàndia

jarðfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
geològic -a

jarð·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
geòleg, geòloga f

jarðganga·gerð <f. -gerðar, pl. no hab.>:
construcció f de túnel, perforació f de túnel

jarð·gas <n. -gass, no comptable>:
gas m natural

jarð·gufa <f. -gufu, -gufur>:
vapor m,f termal (o: geotèrmic; o: geotermal)

jarð·göng <n.pl -ganga>:
túnel m
♦ grafa jarðgöng: fer un túnel, excavar un túnel

jarð·hellir <m. -hellis, -hellar>:
cavitat subterrània, cova subterrània

jarðhita- <en compostos>:
geotèrmic -a

jarðhita·leit <f. -leitar, no comptable>:
recerca f d'energia geotèrmica

jarðhita·orka <f. -orku, no comptable>:
energia geotèrmica

jarðhita·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona f d'activitat geotèrmica

jarðhita·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:
central f d'energia geotèrmica

jarð·hiti <m. -hita, no comptable>:
calor geotèrmica

jarð·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
corriment m de terres, esllavissada f

jarð·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:
cacauet m, cocovet m (Mall., ekki ritm./no lit.

jarðhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de cacauet

jarð·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
caverna f, forat m a la terra
◊ þeir eru flæmdir úr félagi manna, menn æpa að þeim eins og að þjóf, svo að þeir verða að hafast við í hræðilegum gjám (ba-ʕăˈrūt͡s   nəħāˈlīm, בַּעֲרוּץ נְחָלִים), í jarðholum (ħɔˈrēi̯   ʕāˈφār, חֹרֵי עָפָר) og berghellum (wə-χēˈφīm, וְכֵפִים)són expulsats de la societat dels homes, la gent crida contra ells com contra un lladre, de manera que han de viure en barrancs feréstecs, en cavernes de la terra i en coves dels penyals
◊ þá munu menn smjúga inn í bjarghella (bi-məʕāˈrōθ   t͡suˈrīm, בִּמְעָרוֹת צֻרִים), og jarðholur (ū-βi-məħilˈlōθ   ʕāˈφār, וּבִמְחִלּוֹת עָפָר) fyrir ógnum Drottins (mi-ppəˈnēi̯   ˈpaħaδ   ʝəhˈwāh, מִפְּנֵי פַּחַד יְהוָה) og fyrir ljóma hátignar hans, þegar hann rís upp til þess að skelfa jörðina: aleshores la gent s'esmunyirà a dins les coves dels penyals i les cavernes de la terra, pel terror de Jahvèi l'esclat de la seva majestat quan s'aixecarà per fer tremolar la terra
◊ og er Ísraelsmenn sáu, að þeir voru komnir í kreppu, því að að þeim þrengdi, þá faldi liðið sig í hellum (bi-mməʕāˈrōθ, בַּמְּעָרוֹת), jarðholum (ū-βa-ħăwāˈħīm, וּבַחֲוָחִים), klettaskorum (ū-βa-ssəlāˈʕīm, וּבַסְּלָעִים), gjótum (ū-βa-t͡st͡səriˈħīm, וּבַצְּרִחִים) og gryfjum (ū-βa-bbɔˈrōθ, וּבַבֹּרוֹת). Nokkrir Hebreanna fóru yfir vöðin á Jórdan yfir í Gaðs land og Gíleaðs: i quan els israelites varen veure que estaven en un destret -car els empaitaven de prop-, les tropes es varen amagar a les coves, als forats de la terra, per les escletxes de les roques, per les cavitats profundes i dins les cisternes. Alguns hebreus varen travessar els guals del Jordà per passar a la terra de Gad i de Galaad

jarð·hryggur <m. -hryggjar, -hryggir. Gen. pl.: -hryggja; dat.pl.: -hryggjum>:
rampa f de terra
◊ og reis þú hervirki (māˈt͡sōr, מָצוֹר) gegn henni og hlað víggarð (dāˈʝēq, דָּיֵק) gegn henni. Hleyp upp jarðhrygg (sɔləˈlāh, סֹלְלָה) gegn henni, skipa hersetuliði (maħăˈnōθ, מַחֲנוֹת) um hana og set víghrúta (kāˈrīm, כָּרִים) umhverfis hana: i eleva contra ella un mur de setge i dreça contra ella un baluard. Aixeca una rampa de terra contra ella, disposa tot al voltant d'ella guarnicions i instal·la ariets tot al voltant

jarð·hræring <f. -hræringar, -hræringar>:
sisme m

jarð·humall <m. -humals, -humlar>:
milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)

jarð·hús <n. -húss, -hús>
<HIST ARQjarðhús m, soterrani-refugi m, construcció subterrània equivalent a un soterrani o celler nostres (quan era la part subterrània d'una casa). El mot, però, també podia designar una casa, una cambra, un espai subterranis o semisubterranis a un bosc, unida a la casa principal del mas per una galeria subterrània. Estava concebuda com a indret de protecció on refugiar-se dels enemics que poguessin atacar el mas o de possibles perseguidors
◊ hún var oft vön að taka við skógarmönnum og átti hún jarðhús; var annar jarðhússendinn við ána en annar við eldahúsið hennar og sér enn þess merki: estava avesada a acollir sovint proscrits i tenia un soterrani. Un dels extrems d'aquest soterrani donava al riu i l'altre a la cuina-sala del seu mas; encara se'n poden veure traces
◊ Gísli er ávallt í jarðhúsi þá er menn koma í eyna: quan arriba gent a l'illa, en Gísli sempre és a dins el soterrani
◊ nú er sagt að Þorgerður gengur til jarðhússins og ætlar að gefa Gísla dögurð en þili er á millum búrsins og þess er Helgi lá í. Þorgerður gengur í brott úr búrinu. Klífur Helgi upp á þilið og sér að þar var manni matur deildur og í því kemur Þorgerður inn og vinst Helgi við fast og fellur ofan af þilinu. Þorgerður spyr því hann lætur svo að klífa í ræfur upp og vera eigi kyrr: en aquest punt de la història es conta que la Þorgerður se'n va anar al jarðhús o refugi soterrani amb la intenció de portar l'esmorzar al Gísli. Hi havia un envà de fusta entre el rebost de la casa i allà on en Helgi estava ajagut. Quan la Þorgerður se n'havia anat fora del rebost, en Helgi es va enfilar a dalt de l'envà i va veure que hi havien agafat menjar per a un home. De cop i volta, la Þorgerður va tornar a entrar dins el rebost i en Helgi es va girar massa precipitadament amb la sorpresa i va caure de dalt de l'envà. La Þorgerður li va demanar què hi feia enfilat a dalt de la sostrada [del rebost], en lloc d'estar reposant tranquil

jarðhúss·endir <m. -endis, -endar>
<HIST ARQextrem m de jarðhús; servia de sortida d'emergència d'un mas si era atacat per enemics
◊ hún var oft vön að taka við skógarmönnum og átti hún jarðhús; var annar jarðhússendinn við ána en annar við eldahúsið hennar og sér enn þess merki: estava avesada a acollir sovint proscrits i tenia un soterrani. Un dels extrems d'aquest soterrani donava al riu i l'altre a la cuina-sala del seu mas; encara se'n poden veure traces

jarðhúss·munni <m. -munna, -munnar>
<HIST ARQboca f de jarðhús; entrada o més aviat sortida d'emergència del soterrani-refugi d'un mas si aquest era atacat per enemics
◊ Fróði konungr sneri þá frá hallardyrum ok til jarðhússmunna síns ok ætlaði svá til skógar at forða sér: aleshores el rei Fróði es girà i deixà les portes del palau per dirigir-se cap a la boca d'entrada del seu soterrani-refugi pretenent fugir-hi cap al bosc i posar-se així fora de perill
◊ jarðhús er í hvílugólfinu og er annar jarðhússmunninn á baki húsunum: davall el terra de l'alcova hi ha un soterrani i l'altra boca seva és darrere la casa

jarð·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
planta baixa (pis inferior d'edificació)

jarð·högg <n. -höggs, -högg>:
(haki, jarðhakipic m (eina)

jarðir:
nom. i ac. pl. de → jörð “terra; mas”

jarð·kjarni <m. -kjarna, no comptable>:
nucli m de la terra

jarð·klaki <m. -klaka, no comptable>:
sòl congelat, terra congelat

jarð·kostur <m. -kostar, -kostir>:
fertilitat f del sòl, fertilitat f de la terra (béns agrícoles o ramaders produïs per un mas)
◊ Grímur kvað það vel efnað að þeir hefðu bæði jarðkost fjallanna og þó neyti af sjónum: en Grímur va dir que la cosa havia resultat bé ja que allà tindrien els esplets de les muntanyes però també els recursos de la mar

jarð·köttur <m. -kattar, -kettir>:
suricata m (mamífer Suricata suricatta)

jarð·lag <n. -lags, -lög>:
1. <GENcapa f de terra
2. <GEOLestrat m
◊ jarðlög haggast: els estrats corren, els estrats es mouen
◊ misgengi jarðlaga: entravessament dels estrats, fractura dels estrats

jarð·legur, -leg, -legt <adj.>:
terrè -ena, terrenal

jarð·lest <f. -lestar, -lestir>:
metro m (tren subterrani) (neðanjarðarlest)

jarðlestar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
vagó m de metro
◊ sex hundruð farþegar þurftu að rýma jarðlestarvagna nærri Heathrow-flugvelli á háannatímanum fyrr í kvöld eftir að lestin ók á aurskriðu: ahir en hora punta, a primera hora del vespre, sis-cents passatgers hagueren d'evacuar els vagons del metro després que el metro topés amb una estimbada de terra

jarð·litur <m. -litar, -litir>:
color m,f de terra, color terrós

jarð·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f terrestre

jarð·líkan <n. -líkans, -líkön>:
globus terraqüi

jarð·miðja <f. -miðju, -miðjur>:
centre m de la terra

jarðmiðju- <en compostos>:
geocèntric -a

jarðmiðju·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
teoria geocèntrica, geocentrisme m

jarð·míla <f. -mílu, -mílur>:
milla f terrestre

jarð·myndun <f. -myndunar, no comptable>:
formació f de la terra

jarð·mæling <f. -mælingar, -mælingar>:
medició geodèsica

jarð·möndull <m. -mönduls, -möndlar>:
eix m terrestre

jarð·möttull <m. -möttuls, -möttlar>:
mantell m [de la terra] (segona capa de la terra que arriba fins a una profunditat de 2.900 metres)

jarð·nánd <f. -nándar, no comptable>:
perigeu m

jarðneskur, jarðnesk, jarðneskt <adj.>:
1. (varðandi jörðina og lífið á jörðinniterrestre (de la terra i els seus éssers o coses)
2. (veraldlegurterrenal (no espiritual, no celestial, mundà)
♦ jarðneskar leifar: despulles f.pl mortals, restes f.pl mortals

jarð·næði <n. -næðis, no comptable>:
terreny m, camp m (de conreu)

jarð·olía <f. -olíu, no comptable>:
petroli m [cru]

jarð·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
terra f (el món)

jarð·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
agronomia f, agricultura f

jarðræktar·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
tècnic agrònom, tècnica agrònoma

jarð·saga <f. -sögu,, no comptable>:
història geològica

jarð·samband <n. -sambands, pl. no hab.>:
<ELECTRmassa f, contacte f de terra, connexió f a terra, presa f de terra
♦ hafa jarðsamband: fer contacte de terra

jarð·segulmagn <n. -segulmagns, no comptable>:
magnetisme m terrestre, geomagnetisme m

jarð·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-n>:
enterrar algú, inhumar algú

jarð·setning <f. -setningar, pl. no hab.>:
enterrament m, inhumació f

jarð·sig <n. -sigs, pl. no hab.>:
enfonsament m del terreny (esfondrament com a resultat de l'activitat geològica)

jarð·sími <m. -síma, pl. no hab.>:
cable telefònic subterrani

jarð·skaut <n. -skauts, -skaut>:
pol m terrestre, pol m de la terra

jarð·skin <n. -skins, no comptable>:
<ASTRONclar m de terra

jarðskjálfta- <en compostos>:
sismo-, sism-, sísmic -a

jarðskjálfta·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó sísmic
♦ eldvirknis- og jarðskjálftabelti: cinturó de foc del Pacífic

jarðskjálfta·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
ona sísmica

jarðskjálfta·flóðbylgja <f. -flóðbylgju, -flóðbylgjur>:
tsunami m (skjálftaflóðbylgja)

jarðskjálfta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
sismologia f

jarðskjálftafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
sismològic -a

jarðskjálfta·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
sismòleg m, sismòloga f

jarðskjálfta·hrina <f. -hrinu, -hrinur>:
cadena f de terratrèmols, eixam m de terratrèmols

jarðskjálfta·hættusvæði <n. -hættusvæðis, -hættusvæði>:
zona f de perill sísmic

jarðskjálfta·kippur <m. -kipps, -kippir>:
sotragada (o: sacsejada) sísmica

jarðskjálftamæla·net <n. -nets, -net>:
xarxa f de sismògrafs

jarðskjálfta·mælingar <f.pl -mælinga>:
mesuratge m de l'activitat sísmica

jarðskjálfta·mælir <m. -mælis, -mælar>:
sismògraf m

jarðskjálfta·rit <n. -rits, -rit>:
sismograma m (skjálftarit)

jarðskjálfta·spá <f. -spár, -spár>:
predicció f de terratrèmols

jarðskjálfta·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona sísmica
♦ byggt jarðskjálftasvæði: zona sísmica habitada
♦ virkt jarðskjálftasvæði: zona sísmica activa

jarðskjálfta·upptök <n.pl -upptaka>:
hipocentre m, focus m (de terratrèmol) (skjálftaupptök)

jarðskjálfta·vá <f. -vár (o: -váar), no comptable>:
<GEOLrisc m d'activitat sísmica, grau m de perillositat sísmica
♦ mat á jarðskjálftavá: avaluació del risc sísmic

jarðskjálfta·verkfræði <f. -fræði, no comptable>:
enginyeria sísmica (o: sismològica; o:antisísmica

jarðskjálftaverkfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
d'enginyeria sísmica

jarðskjálfta·verkfræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
enginyer sísmic, enginyera sísmica f

jarðskjálfta·virkni <f. -virkni, no comptable>:
sismicitat f

jarð·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
terratrèmol m, <GEOLsisme m
◊ jarðskjálftinn nam 8.8 á richter: el terratrèmol va assolir 8,8 graus de magnitud a l'escala de Richter
◊ jarðskjálftinn var 4,2 til 4,3 stig á Richter að stærð: el terratrèmol va assolir entre 4,2 i 4,3 graus de magnitud a l'escala de Richter
◊ jarðskjálftinn, sem mældist 3,2 stig á Richter varð klukkan 14:41 við suðvesturenda Ingólfsfjalls, um 5 km norðvestur af Selfossi: el terratrèmol, que va assolir 3,2 graus a l'escala de Richter, tingué lloc a les 14:41 hores a l'extrem sud-oest de l'Ingólfsfjall, a uns cinc quilòmetres al nord-oest de Selfoss
◊ jarðskjálftinn varð á um fimm kílómetra dýpi: el terratrèmol es va produir a uns cinc quilòmetres de profunditat
◊ nú er talið að jarðskjálftinn hafi verið um 6,2 stig á Richters-kvarða: ara es diu que el terratrèmol ha estat d'uns 6,2 graus de l'escala de Richter
♦ → djúpskjálfti “sisme profund”
♦ djúpur jarðskjálfti: sisme profund
♦ → eftirskjálfti “rèplica”
♦ → fyrirskjálfti “sisme precursor”
♦ grunnur jarðskjálfti: sisme m superficial
♦ → jafnskjálftalína “línia isosista”
♦ → jarðsuð “microsisme”
♦ magn jarðskjálftans: intensitat f del sisme
♦ → meginskjálfti “sisme principal”
♦ → Richterskvarði (o: Richters-kvarði“escala de Richter”
♦ segja fyrir um jarðskjálftann: predir el terratrèmol
♦ smár jarðskjálfti: sisme m de baixa magnitud
♦ → smáskjálfti “sisme m de baixa magnitud”
♦ stór jarðskjálfti: sisme m de magnitud alta
♦ → stórskjálfti “sisme m de magnitud alta”
♦ stærð jarðskjálftans: magnitud f del sisme

jarð·skorpa <f. -skorpu, -skorpur>:
escorça f terrestre, crosta f terrestre

jarðskorpu·fleki <m. -fleka, -flekar>:
placa tectònica

jarðskorpu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment m de l'escorça terrestre, moviment tectònic, moviment m de les plaques tectòniques

jarð·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:
<MILmina f terrestre 

jarð·sprunga <f. -sprungu, -sprungur>:
fissura f terrestre, esquerda f a la terra

jarð·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
<ASTRONplaneta m

jarð·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir>:
cable subterrani

jarð·stöngull <m. -stönguls, -stönglar>:
<BOTrizoma m

jarð·suð <n. -suðs, -suð>:
<GEOLmicrosisme m

jarð·sveigur <m. -sveigs (o: <> -sveigar), -sveigar>:
(atlasfífillpiretre africà (planta Anacyclus pyrethrum var. depressus syn. Anacyclus depressus)

jarð·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o:  -sveppar)>:
tòfona f (bolet Tuber melanosporum & Tuber magnatum)

jarð·syngja <-syng ~ -syngjum | -söng ~ -sungum | -sungiðe-n>:
fer-li les exèquies fúnebres a algú, fer el funeral a algú

jarðsögu- <en compostos>:
geològic -a

jarðsögu·öld <f. -aldar, -aldir. Emprat sovint en pl.>:
edat geològica

jarð·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
tipus m de sòl

jarð·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>:
<ELECTRque fa contacte de terra

jarð·tenging <f. -tengingar, no comptable>:
<ELECTRconnexió f a massa, connexió f a terra

jarð·tengja <-tengi ~ -tengjum | -tengdi ~ -tengdum | -tengte-ð>:
<ELECTRconnectar una cosa a terra, col·locar una presa de terra a...

jarð·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
era geològica, període geològic

jarðvarma- <en compostos>:
geotèrmic -a

jarðvarma·nýting <f. -nýtingar, nýtingar>:
utilització f de l'energia geotèrmica, ús m de l'energia geotèrmica

jarðvarma·orka <f. -orku, no comptable>:
energia geotèrmica

jarðvarma·orkuver <n. -orkuvers, -orkuver>:
central f d'energia geotèrmica

jarðvarma·veita <f. -veitu, -veitur>:
sistema m de distribució d'energia termohidràulica

jarðvarma·ver <n. -vers, -ver>:
central f d'energia geotèrmica (jarðvarmaorkuver)

jarðvarma·virkni <f. -virkni, no comptable>:
activitat geotèrmica

jarð·varmi <m. -varma, no comptable>:
calor geotèrmica

jarð·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpaðe-m>:
llançar algú a terra (d'una empenta o cop durant una enrabiada, brega etc.)

jarð·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua subterrània

jarð·vá <f. -vár (o: -váar), no comptable>:
<GEOLperillositat geològica, riscos geològics, perill m d'origen geològic

jarðvegs- <en compostos>:
del sòl

jarðvegs·eyðing <f. -eyðingar, pl. no hab.>:
erosió f del sòl, destrucció f del sòl

jarðvegs·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
edafologia f

jarðvegs·grunnur <m. -grunns, -grunnar>:
subsòl m

jarðvegs·hnaus <m. -hnauss, -hnausar>:
mota f de terra, terròs m

jarðvegs·rof <n. -rofs, -rof>:
degradació f del sòl

jarðvegs·þjöppun <f. -þjöppunar, pl. no hab.>:
compactació f del sòl

jarð·vegur <m. -vegs (o: -vegar), -vegir>:
1. (efniterra f (matèria en què creixen les plantes)
♦ jarðvegurinn er harður, gróðurlítill og næstum brenndur af sól: la terra és dura, amb poca vegetació i gairebé bleïda pel sol
♦ raska jarðvegi: escarbotar la terra, grufar la terra
♦ e-ð fellur í góðan jarðveg: <LOC FIGcaure en terreny fètil
♦ e-ð fellur í grýttan jarðveg: <LOC FIGcaure en el buit
♦ undirbúa jarðveginn: <LOC FIGpreparar el terreny
2. (mold af lífrænum uppruna, moldefnihumus m (capa de terra d'origen orgànic)
3. (akurjörðsòl m (terreny de correu o de creixement de vegetació)
♦ alaskaösp kann vel við rakan, lítt súran jarðveg: el pollancre d'Alasca se sent a gust en un sòl humit i lleugerament àcid
♦ djúpir og rakir jarðvegir: sòls humits i profunds
♦ frjór jarðvegur: sòl fèrtil
♦ harður jarðvegur: sòl dur
♦ rýrir og þurrir jarðvegir: sòls prims (o: magres) i àrids
♦ þjappa jarðveginn: compactar el sòl

jarð·vist <f. -vista, pl. no hab.>:
existència f terrenal

jarð·vísindi <n.pl -vísinda>:
ciències f.pl del sòl

jarð·vöðull <m. -vöðuls, -vöðlar>:
<FIGbacó m, bacona f, verro m, truja f

jarð·yrkja <f. -yrkju, pl. no hab.>:
agronomia f, agricultura f (jarðrækt)

jarðyrkju·maður <m. -manns, -menn>:
agricultor m, pagès m
◊ Abel varð hjarðmaður, en Kain jarðyrkjumaður: Abel es va fer pastor d'ovelles i Caín agricultor

jarð·ýta <f. -ýtu, -ýtur>:
buldòzer m, excavadora f, pala f (Mall.

Jared <m. Jareds, pl. no hab.>:
Jàred m (יֶרֶד, יָרֶד)
◊ Adam, Set, Enos. Kenan, Mahalalel, Jared. Henok, Methúsala, Lamek. Nói, Sem, Kam og Jafet: Adam Set, Enós, Cainan, Mahaleel, Jàred, Henoc, Matusala, Làmec, Noè, Sem, Cam i Jàfet
◊ allir dagar Jareds voru níu hundruð sextíu og tvö ár, þá andaðist hann: Jàred visqué en total nou-cents seixanta-dos anys; i va morir

jarfi <m. jarfa, jarfar>:
golut m (mamífer Gulo gulo)

Jarisleifur <m. Jarisleifs, pl. no hab.>:
Jarisleifur m, Iarisleiv m (andrònim)
◊ þeir höfðu og ágæta menn með sér. Þar var Valdamar af Danmörk og Eymóður og Jarisleifur: amb ells també anaven barons excel·lents: allà hi havia en Valdamar de Dinamarca, n'Eimod i en Jarisleiv

jarki <m. jarka, jarkar>:
contorn m del peu, vorera f exterior del peu

jarkna·steinn <m. -steins, -steinar>:
<LITperla f (?), òpal m (?), topazi m (?)
◊ enn ór augom iarcnasteina sendi hann kunnigri koni Níðaðar; enn ór tǫnnom tveggia þeira sló hann brióstkringlor, sendi Bǫðvildi: i dels ulls en féu jarknasteinar i els envià a la dona, experta en màgia, d'en Níðuðr, i de les dents de tots dos en féu brjóstkringlur (joia pectoral en forma de disc; cal suposar que l'orfebre Volund hi encasta les dents dels dos fills del rei Nídud i les envià a na Bodvild
◊ enn þær skálar, er und scǫrom vóro, sveip ec utan silfri, senda ec Níðaði; enn ór augom iarcnasteina senda ec kunnigr qván Níðaðar: i dels cranis que hi ha sota els cabells, folrant-los per fora d'argent, en vaig fer copes i les vaig enviar a en Nídud. I dels ulls en vaig fer jarknasteinar i els vaig enviar a la muller, experta en màgia, d'en Nídud
◊ svá var minn Sigurðr hiá sonom Giúca, sem væri geirlaucr ór grasi vaxinn, eða væri biartr steinn á band dreginn, iarcnasteinn yfir ǫðlingom: així era el meu Sigurd al costat dels fills d'en Gjúki: igual que verd all creixent enmig de l'herba o talment gemma lluenta muntada en diadema, un jarknasteinn en [corona de] prínceps
◊ brá hon til botz biortom lófa, oc hon up um tóc iarcnasteina: "Sé nú seggir -sycn em ec orðin, heilagliga-, hvé siá hverr velli": va ficar la seva mà de pell lluenta fins al fons [del calderó] i en va treure el jarknasteinn: "ara vegeu, barons, com bull aquest calderó - [per tant,] per disposició divina quedo absolta" (la mà intacta de la Guðrún demostra que aquesta ha superada l'ordalia)
◊ fór hann, með djásn sett jarknasteinum, um sævarleið, ríkur jöfur: ell, el poderós príncep, navegà pels camins de la mar amb la diadema incrustada de jarknasteinar
  Tolkien ressuscita aquesta gemma medieval al seu Hòbbit sota la forma arkenstone.  
     

jarl <m. jarls, jarlar>:
1. <HISTiarl m, màxim títol nobiliari norrè immediatament inferior al de rei. Després de la introducció del títol de hertugi o hertogi el 1237 per part del rei Hákon IV Hákonarson de Noruega, el títol de jarl es va convertir en equivalent, si fa no fa, del nostre títol nobiliari de comte
2. <RELIG = ʔăħaʃdarˈpansàtrapa m, aħaixdarpan m (אֲחַשְׁדַּרְפַּן)
◊ þá leituðu yfirhöfðingjarnir (סָרַךְ) og jarlarnir (אֲחַשְׁדַּרְפַּן) að finna Daníel eitthvað til saka viðvíkjandi ríkisstjórninni, en gátu enga sök eða ávirðing fundið, því að hann var trúr, svo að ekkert tómlæti (שָׁלוּ) né ávirðing fannst hjá honum: aleshores els superintendents i els sàtrapes cercaren de trobar en en Daniel alguna cosa, relacionada amb els afers del regne, de què poguessin acusar-lo, però no van poder trobar-li cap cosa ni falta que li poguessin retreure per tal com era fidel: hom no va trobar en ell cap negligència ni cap falta
◊ allir höfðingjar skattlandanna og jarlarnir (אֲחַשְׁדַּרְפַּן) og landstjórarnir og embættismenn konungs veittu Gyðingum lið, því að ótti við Mordekai var yfir þá kominn: tots els grans oficials de les províncies, sàtrapes, governadors i funcionaris reials ajudaren els jueus, per la por que els causava en Mardoqueu
3. <RELIG = pεˈħāhgovernador m, peħà m (פֶּחָה)
◊ gullið, sem Salómon fékk á einu ári, var sex hundruð sextíu og sex talentur gulls að þyngd, auk þess er kom inn frá varningsmönnum og þess er kaupmennirnir komu með. Auk þess færðu allir konungar Arabíu og jarlar (פַּחוֹת) landsins Salómon gull og silfur: el pes de l'or que arribava cada any a Salomó era de sis-cents seixanta-sis talents d'or, sense comptar el que s'obtenia dels mercaders i el que aportaven els comerciants. A més a més, tots els reis d'Aràbia i els governadors del país duien or i argent a Salomó
◊ en Ohola tók fram hjá mér og brann af girnd til friðla sinna, til Assýringa, hinna nafntoguðu, sem klæddir voru bláum purpura, jarlar (פַּחוֹת) og landstjórar (סְגָנִים), allt saman fríðir æskumenn, riddarar ríðandi hestum: i Oholà em fou infidel, inflamant-se de desig pels seus amants, els assiris, els cèlebres, vestits de blava porpra, governadors i virreis, tots ells joves i bells, genets muntats a dalt de llurs cavalls

jarla·spori <m. -spora, -sporar>:
peu m d'alosa (planta Delphinium nudicaule)

jarm <n. jarms, pl. no hab.>:
bel m

jarma <jarma ~ jörmum | jarmaði ~ jörmuðum | jarmað>:
belar

jarmur <m. jarms, pl. no hab.>:
bel m

jarpi <m. jarpa, jarpar>:
grèvol m, francolí m de puig (ocell Tetrastes bonasia syn. Bonasa bonasia)

jarp·skjóttur, -skjótt, -skjótt <adj.>:
(um hestamb clapes baies, clapat -ada de bai, clapejat -ada de bai (cavall)

jarpur, jörp, jarpt <adj.>:
1. (um hestbai -a (cavall)
2. (um hárcastany [clar -a] (cabells)

jarp·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
morell xocolater, roget m (Val.), parda f (Bal.(ocell Aythya nyroca)

jartegn <f. jartegnar, jartegnir>:
<variant arcaica de → jarteikn “fet portentós; miracle; signe, senyal”

jar·tegna <-tegni ~ -tegnum | -tegndi ~ -tegndum | -tegnte-ð>:
<variant arcaica de → jarteikna “significar una cosa, voler dir una cosa”
◊ en Þórleifi sagði hann þenna draum, ok Þórleifr þýddi svá: at mikill afspringr myndi af hánum koma, ok myndi hans afspringr lǫndum ráða með miklum veg ok þó eigi allir með jǫfnum veg, en einn myndi sá af hánum koma, er öllum myndi vera betri. Ok hafa menn þat fyrir satt at sá lokkr jartegndi Óláf konung hinn helga, er ǫllum Noregs konungum er helgari ok biartari í himnum ok á iǫrðu, svá at allir men viti: i ell va contar aquest somni a en Þórleifr i en Þórleifr l’hi va interpretar d’aquesta manera: que d'ell en sortiria una gran descendència i que la seva descendència regnaria sobre les seves terres amb gran honor i fama, però no pas tots els seus descendents ho farien amb idèntica glòria i que del seu llinatge en sortiria un que seria millor que tots [els altres]. I la gent tenen per cert que aquell rínxol volia dir (la gent interpretava el rínxol que sortia en el somni com un senyal premonitori equivalent de sant Olav el rei Óláfr el sant, que és el més sant i preclar de tots els reis de Noruega, tant en el cel com a la terra, així ho sàpiga tothom

jarteikn¹ <f. jarteiknar, jarteiknir>:
variant de jarteikn² ‘signe; miracle’

jarteikn² <n. jarteikns, jarteikn>:
1. ([sanninda]merkisenyal m, signe m (esp. de tipus premonitori o que indica la veracitat de quelcom)
2. (undurportent m (meravella)
3. (kraftaverkmiracle m (fet extraordinari obrat per intercessió d'un sant)

jar·teikna <-teikna ~ -teiknum | -teiknaði ~ -teiknuðum | -teiknaðe-ð>:
significar una cosa (ésser símbol [premonitori] d'una cosa)

jasinta <f. jasintu, jasintur>:
jacint m (planta Hyacinthus orientalis) (goðalilja)

jasmína <f. jasmínur, jasmínur>:
gessamí m, llessamí m, geramí m (Mall.(planta Jasminum officinale) (læknajasmína)
◊ jasmínan og rósin: el gessamí i la rosa

jasmínu·blóm <n. -blóms, -blóm>:
flor f de gessamí, flor f de llessamí, flor f de geramí m (Mall.(planta Jasminum officinale)
◊ og jasmínublómin opnuðu stóru, hvítu klukkurnar sínar og ilmuðu svo undarlega sætt: i les flors de gessamí van obrir llurs campanetes, blanques i grans, que vessaren llur flaire tan meravellosament dolça

Jason <m. Jasonar, pl. no hab.>:
Jàson m (Ἰάσων)
Jason Argóarfari: Jàson l'argonauta
Jason, Medea og Kreúsa: Jàson, Medea i Creusa

jaspis <m. jaspiss, jaspisar>:
jaspi m, diaspre m (pedra semipreciosa)

jass <m. jass, no comptable>:
<MÚSjazz m (djass)

< jastur <n. jasturs, no comptable>:
1. (skán, sem myndaðist í sýrukeri ofan á sýru eða súrri mysuiàstur, tel o capa de floridura (‘flor’) que es formava a la superfície del recipient on el xerigot s'havia convertit en sýra, si més no, mentre es va fer de la manera tradicional
2. (jöstur, ölger, dreggllevat m (esp. de cervesa)

jata <f. jötu, jötur>:
menjadora f, grípia f
♦ komast á jötuna: <LOC FIGcol·locar-se bé (menar una vida estable, emocionalment i econòmicament, arribar a estar ben situat)

Java¹ <f. Jövu, no comptable>:
variant de → Java² “Java”

Java² <n. Java, no comptable>:
Java f

Java·búi <m. -búa, -búar>:
javanès m, javanesa f (Jövubúi)

javanska <f. javönsku, no comptable>:
(tungumál Javabúajavanès m, llengua javanesa

javanskur, javönsk, javanskt <adj.>:
javanès -esa

jaxl <m. jaxls, jaxlar>:
<MEDqueixal m, <MED> molar f
♦ jaxlarnir: els queixals, les molars
♦ bíta á jaxlinn: serrar les dents, estrènyer les barres

<n. jás, já>:
m (resposta afirmativa, d'assentiment)

<adv.>:
 (resposta a una pregunta afirmativa)
♦ já einmitt: exactament així; sí, sí, correcte
♦ já hérna hér!: no fotis!, sí, home, sí! (exclamació de sorpresa incrèdula)
♦ segja já: dir que sí
♦ segja já við e-m ~ e-u: dir que sí a algú ~ una cosa
  L'islandès distingeix entre , amb què hom respon afirmativament a una pregunta afirmativa, i , amb què hom respon afirmativament a una pregunta negativa.  
     

< (o: jái) ~ jáum | jáði ~ jáðuðum | jáð>:
dir que sí
♦ já e-u: dir que sí a una cosa (permetre-la, consentir-la, aprovar-la)

já·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
1. (skoðanabróðircompany m de parer (persona que comparteix les opinions d'algú)
♦ vera jábróðir e-s: ésser del mateix parer que algú, compartir les idees d'algú
2. (attaníossdependent m d'un altre, ninot m sense opinió pròpia (persona que s'adhereix sempre i acríticament a les opinions expressades per un altre, un partit etc.)

jáeinda·skanni <m. -skanna, -skannar>:
<MEDtomografia f per emissió de positrons, PET f, TEP f

já·eind <f. -eindar, -eindir>:
<FÍSpositró m

já·kvæði <n. -kvæðis, pl. no hab.>:
assentiment m
♦ gjalda jákvæði við e-u: donar el seu assentiment (o: la seva aprovació) a una cosa

já·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:
1. (játandiafirmatiu -iva (que assenteix)
♦ jákvætt svar: resposta afirmativa
2. (pósitífurpositiu -iva (pol, nombre, comportament)
♦ jákvæð tala: <MATnombre positiu

jálkur <m. jálks, jálkar>:
ròssa f, rossí m [atrotinat], perranya f 

Jálkur <m. Jálks, no comptable>:
<MITOLIalc m, un dels noms del déu Odin que l'equipara a un cavall i el situa en l'àmbit dels déus-totèmics

jánka <jánka ~ jánkum | jánkaði ~ jánkuðum | jánkað[við] e-u>:
concedir una cosa, dir que sí a una cosa

já·orð <n. -orðs, -orð>:
consentiment m, assentiment m (jáyrði)

járn <n. járns, járn>:
1. <GENferro m (metall Fe)
♦ deigt (o: mjúkt) járn: ferro dolç
♦ glóandi járn: ferro roent
♦ kolefnissnautt járn: ferro dolç
♦ → blástursjárn “masser, esponja de ferro”
♦ → fellujárn “cadascun dels bocins en què es xepava el masser després d'haver-lo martellejat per llevar-li les impureses”
♦ → mýrarauði “ferro dels pantans”
♦ → smíðajárn “ferro [de] forjat”
♦ → steypujárn “ferro colat”
♦ teint járn: <SIDERferro en barra, ferro laminat, a la farga medieval norrena, producte final del procés d'obtenció del ferro en forma de varetes o làmines de ferro
♦ hamra skal járnið meðan heitt er: <LOC FIGés quan és roent que cal batre (o: picar) el ferro, cal saber aprofitar l'ocasió quan aquesta es presenta
2. (straujárnplanxa f (de planxar roba)
♦ hafa mörg járn í eldinum: <LOC FIGtenir més d'una tallada a la graella (o: al foc), tenir diverses opcions en reserva (per antic, les dones havien de tenir vàries planxes al foc per poder continuar planxant quan una es refredava)
3. (hlekkircadenes f.pl, ferros m.pl (conjunt de peces metàl·liques enllaçades entre si per a lligar presoners, esclaus, presos etc.)
♦ setja e-n í járn: encadenar algú
♦ setja upp járnin: <LOC FIGdeixar-se enxampar, deixar-se posar les cadenes (jocós per: prometre's en matrimoni)
♦ sitja í járnum: estar encadenat -ada
4. (handjárnmanilles f.pl, grillons m.pl (Mall.) (per a subjectar-hi els canells dels detinguts i presos)
5. (skeifaferradura f (de cavall)
♦ hestur á járnum: un cavall ferrat
6. (vogarstöngpalanca f (de bàscula)
♦ standa í járnum: <LOC FIGdiferenciar-se per un pèl, estar dues coses molt igualades
♦ vera járn í járn: <LOC FIGestar molt igualat -ada (p.e., partit de futbol)
7. (hjörur, hurðarjárngalfó m (de porta)
♦ hurð á járnum: porta clavada en els galfons
8. (eggvopn, eggjárnferros m.pl (armes blanques)
♦ e-ð er beggja handa járn: <LOC FIGuna cosa és una espasa de doble tall
♦ e-r er allra handa járn: <LOC FIGalgú no es pas fiable
♦ vera grár fyrir járnum: <LOC FIGanar armat fins a les dents
♦ öll járn standa á e-m: <LOC FIGestar encerclat -ada per tots els costats

járna <járna ~ járnum | járnaði ~ járnuðum | járnaðe-ð ~ e-n>:
1. (e-ð = hesturferrar un animal
♦ járna hest: ferrar un cavall
2. (e-ð = hluturguarnir de ferro una cosa
♦ járnaður skjöldur: escut ferrat, escut guarnit de ferro
3. (e-n = mannposar els grillons a algú
♦ e-m er nærri járnað: <LOC FIGse n'ha sortit d'un pèl

járna·binding <f. -bindingar, -bindingar>:
armadura f (conjunt de barres corrugades de ferro o acer per a element de construcció fets amb formigó armat o ciment armat)

járn·agi <m. -aga, no comptable>:
disciplina f de ferro, fèrria disciplina

járna·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense ferrar, sense ferradures, no ferrat -ada (cavall)

járn·bending <f. -bendingar, -bendingar>:
armadura f (conjunt de barres corrugades de ferro o acer per a element de construcció fet amb formigó armat o ciment armat)

járn·bentur, -bent, -bent <adj.>:
<ARQarmat -ada, guarnit -ida de ferro
♦ járnbent steinsteypa: ciment armat

járn·blandaður, -blönduð, -blandað <adj.>:
ferruginós -osa
♦ járnblandað vatn: aigua ferruginosa

járn·blandinn, -blandin, -blandið <adj.>:
ferruginós -osa (járnblandaður)

járn·blendi <n. -blendis, no comptable>:
ferroaliatge m

járnblendi·félag <n. -félags, -félög>:
empresa f de ferroaliatge

járn·blendinn, -blendin, -blendið <adj.>:
ferruginós -osa (járnblandaður)
♦ járnblendið vatn: aigua ferruginosa

járnblendi·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur>:
planta f de [producció de] ferroaliatge, alts forns de ferroaliatge

járn·braut <f. -brautar, -brautir>:
ferrocarril m

járnbrautar·brú <f. -brúar, -brýr>:
pont m del tren, pont ferroviari

járnbrautar·félag <n. -félags, -félög>:
companyia ferroviària, companyia f de ferrocarrils

járnbrautar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa ferroviària, empresa f de ferrocarrils

járnbrautar·grunnvirki <n. -grunnvirkis, -grunnvirki. Gen. pl.: -grunnvirkja; dat.pl.: -grunnvirkjum>:
instal·lació ferroviària, infrastructura ferroviària

járnbrautar·lest <f. -lestar, -lestir>:
tren m (comboi ferroviari) (lest)

járnbrautar·mannvirki <n. -mannvirkis, -mannvirki. Gen. pl.: -mannvirkja; dat.pl.: -mannvirkjum>:
infrastructura ferroviària

járnbrautar·pallur <m. -palls, -pallar>:
andana m (d'estació de tren) (brautarpallur)

járnbrautar·slys <n. -slyss, -slys>:
accident m de tren, accident ferroviari

járnbrautar·spor <n. -spors, -spor>:
via f del tren, via fèrria, rail m [de tren]

járnbrautar·starfsmaður <m. -starfsmanns, -starfsmenn>:
ferroviari m, ferroviària f

járnbrautar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f de tren (brautarstöð)
♦ geymsluhólf á járnbrautarstöðinni consigna automàtica [d'equipatge]
♦ hvar er járnbrautarstöðin?: on és l’estació del tren?

járnbrautar·teinn <m. -teins, -teinar>:
rail m [de tren] (brautarteinn)
♦ járnbrautarteinarnir: les vies del tren

járnbrautar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
vagó m [de tren]

járnbrautar·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
empleat m de ferrocarrils, ferroviari m

járnbrauta·stuðari <m. -stuðara, -stuðarar>:
topall m

járn·brú <f. -brúar, -brýr>:
pont m de ferro

járn·burður <m. -burðar, pl. no hab.>:
prova f del foc (ordalia medieval)

járn·frú <f. -frúar, no comptable>:
<HIST GBDama f de Ferro

járn·glófi <m. -glófa, -glófar. Emprat hab. en pl.>:
<MITOLguant m de ferro, un dels tres grans atributs del déu Tor, ensems amb les megingjarðar “cinyells de força” i el hamarr Mjǫllnir “martell Miòlnir”. També rebien el nom de járngreipr. Tor només podia llançar el seu martell Miòlnir si duia posats els seus guants de ferro

Járn·greipar <f.pl -greipa>:
<MITOLvariant, adaptada a la morfologia de la llengua moderna, de la variant morfològica antiquada Járngreipur ‘guants o manyoples de ferro del déu Tor’

Járn·greipur <f.pl -greipa>:
<MITOLmanyoples f.pl de ferro, un dels tres grans atributs del déu Tor, ensems amb les megingjarðar “cinyells de força” i el hamarr Mjǫllnir “martell Miòlnir”. També rebien el nom de járnglófar ‘guants de ferro’. Tor només podia llançar el seu martell si duia posades les seves manyoples de ferro
◊ mikillar frásagnar er þat vert er Þórr fór til Geirrøðargarða. Þá hafði hann eigi hamarinn Mjǫllni eða Megingjarðar eða Járngreipr, ok olli því Loki: bé paga la pena de contar-se el relat quan en Þórr va anar a la ciutadella d'en Geirrøðr. En aquesta ocasió no tenia el martell Miòlnir ni els Cinyells de Força ni les Manyoples de Ferro i en Loki era qui en tenia la culpa
◊ hon léði honum megingjarða ok járngreipr er hon átti ok staf sinn er heitir Gríðarvǫlr: ella li va deixar els Cinyells de Força i les Manyoples de Ferro que ella tenia i el seu bastó que es diu Gríðarvǫlr

járn·grýti <n. -grýtis, no comptable>:
mineral m de ferro

járn·harður, -hörð, -hart <adj.>:
1. <GENdur -a com el ferro
2. <FIGferri fèrria

járn·hnefi <f. -hnefa, -hnefar>:
puny m de ferro

járn·iðnaður <m. -iðnaðar, pl. no hab.>:
siderúrgia f

járning <f. járningar, járningar>:
ferrament m (de cavalls)

járninga·maður <m. -manns, -menn>:
ferrador m, ferradora f (de cavalls)

járn·karl <m. -karls, -karlar>:
1. (járnstöngperpal m, peu m de cabra (barra de ferro que es pot fer servir d'alçaprem, per a llevar roques, o bé per fer forats en el glaç)
◊ hann mun láta högg múrbrjóts síns dynja á múrum þínum og mölva (ʝitˈtɔt͡s, יִתֹּץ) turna þína með járnkörlum (bə-ħarβōˈθā-u̯, בְּחַרְבוֹתָיו)farà ressonar els cops del seu ariet especial contra les teves muralles i desfarà les teves torres amb els seus peus de cabra
2. (þrekmenni, vinnuþjarkurmàquina f (persona forta, amb una gran resistència per a l'esforç físic)

járn·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
ferrós -osa

járn·kís <m. -kíss, no comptable>:
<GEOLpirita f de ferro

járn·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
guarnit -ida de ferro, folrat -ada de ferro

járn·meðal <n. -meðals, -meðul>:
<MEDpreparat m de ferro

járn·náma <f. -námu, -námur>:
mina f de [mineral de] ferro

járn·plata <f. -plötu, -plötur>:
xapa f de ferro, planxa f de ferro

járn·ryð <n. -ryðs, no comptable>:
rovell m [de ferro]

Járn·saxa <f. -söxu, no comptable>:
<MITOLIarnsaxa m, muller del déu Tor/Þórr, amb qui té Magni (la força)

járn·skortur <m. -skorts, no comptable>:
<MEDferropènia f, sideropènia f, carència f de ferro, manca f de ferro, mancança f de ferro

járn·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur>:
farga f, forja f, ferreria f (obrador de ferrer, taller de ferrer)

járn·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
ferrer m, fargaire m
◊ Steinröður var járnsmiður; hann hafði járngadd mikinn í hendi: n'Steinrod era ferrer i duia en la mà una barra de ferro

járn·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
ferreria f (objecte fet per ferrer & feina de ferrer)

járn·steypa <f. -steypu, no comptable>:
foneria f

járn·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
barra f de ferro

járn·svarf <n. -svarfs, -svörf>:
llimalla f de ferro

járn·tjald <n. -tjalds, no comptable>:
<HISTteló m d'acer

járn·urt <f. -urtar, -urtir>:
berbena f, barbera f (Mall.(planta Verbena officinalis)

járn·vara <f. -vöru, -vörur>:
article m de ferreteria, producte m de ferreteria

járn·varinn, -varin, -varið <adj.>:
recobert -a de planxa (o: xapa) de ferro, reforçat -ada amb planxes (o: xapes) de ferro (esp. edifici, per a reforçar-ne l'estructura i protegir-lo millor del clima)

Járn·viður <m. -viðar, no comptable>:
<MITOLIarnvid m, Bosc m de Ferro, mític bosc sinistre que separa el món dels iòtuns de la Terra Mitjana o Midgard. (cf. també → Myrkviður)
◊ Gýgr ein býr fyrir austan Miðgarð í þeim skógi, er Járnviðr heitir. Í þeim skógi byggja þær trǫllkonur er Járnviðjur heita. In gamla gýgr fœðir at sonum marga jǫtna ok alla í vargs líkjum, ok þaðan af eru komnir þessir úlfar. Ok svá er sagt, at af ættinni verðr sá einn máttkastr er kallaðr er Mánagarmr. Hann fylliz með fjǫrvi allra þeira manna, er deyja, ok hann gleypir tungl, en støkkvir blóði himin ok lopt ǫll. Þaðan týnir sól skini sínu, ok vindar eru þá ókyrrir ok gnýja heðan ok handan: a l'est de Midgard, al bosc que es diu Iarnvid, hi viu una gýgr (un tipus d'ogressa o geganta de la mitologia norrena). En aquest mateix bosc hi viuen les trols que es diuen Iarnvídiur. La vella gýgr hi infanta molts de iòtuns i tots ells tenen la forma de llop, i aquests llops (es refereix als dos llops mítics Skoll i Hati, acabats d'esmentar) provenen d'aquí. I així es diu que el llop que es dirà Managarm serà el més poderós d'aquesta raça. S'omplirà amb el fjǫr (element vital; aquí: la carn <?>; la sang <?>) de tots aquells que moren i engolirà la lluna i esquitxarà de sang el cel i tots els aires. D'aquí el sol en perdrà la seva lluïssor i els vents aleshores bramaran anant inquiets d'ací d'allà
◊ austr sat in aldna í Iárnviði oc fœddi þar Fenris kindir; verðr af þeim ǫllom einna noccorr tungls tiúgari í trolls hami: a llevant, al Iarnvid, hi vivia una vella que hi infantava els fills de Fenrir (llop mític); de tots ells, un, amb forma de trol, serà l'anihilador (tjúgari : destructor, anihilador, exterminador) de la lluna

járn·vilji <m. -vilja, no comptable>:
voluntat f de ferro, voluntat fèrria

járn·vír <m. -vírs, -vírar>:
fleix m de ferro

járnvöru·kaupmaður <m. -kaupmanns, -kaupmenn>:
ferreter m

járnvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
ferreteria f

járn·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HISTEdat f del ferro

játa <játa ~ játum | játaði ~ játuðum | játað>:
I. <e-ð>:
1. (gera játningu & RELIG = skriftaconfessar una cosa (reconèixer haver fet una cosa & RELIG = els pecats)
♦ játa sig sekan: confessar-se culpable
♦ játa [á sig] glæp: declarar-se culpable d'un crim
♦ játa sekt sína: admetre (o: reconèixer) la seva culpabilitat
♦ játa glæp með pyntingum: confessar un crim sota tortura (o: amb tortures)
♦ játa syndir sínar [fyrir e-m]: confessar els seus pecats [a algú]
♦ hafa játað: haver confessat, haver-se declarat culpable
2. (RELIG = vera opinberlega einhverrar tiltekinnar trúfer professió d'una cosa (RELIG = professar una creença)
♦ játa trú: fer professió de la fe
◊ hann játar kristna trú: fa professió de la fe cristiana
◊ hann játar enga trú: no professa cap religió
II. <e-u>:
1. (segja já við e-ð, samsinna, samþykkjadir que sí a una cosa (contestar afirmativament, assentir-hi)
♦ svara e-u játandi: respondre afirmativament a una cosa

játast <játast ~ játumst | játaðist ~ játuðumst | játast>:
1. (snúast til e-r trúarprofessar una religió (convertir-se a una religió)
♦ játast e-i trú: professar una religió
◊ á fyrsta ári sínu í háskólanum játaðist hún rómversk kaþólskri trú og var æ síðan dyggur kaþólikki: en el transcurs del seu primer any a la universitat, es va convertir al catolicisme i d'aleshores ençà fou una devota catòlica
2. (segja já við bónorðidonar el seu sí (comprometre's a casar-se amb algú)
♦ játast hvort öðru: donar-se el sí l'un a l'altre (en el moment de casar-se i, per ext., casar-se)
♦ játast e-m: dir-li sí a algú (comprometre-s'hi en matrimoni, dir que sí a una proposta de matrimoni)
◊ hún játaðist honum með tárin í augunum: li va dir que sí amb llàgrimes als ulls
◊ hún játaðist honum umsvifalaust: li va dir que sí sense ni repensar-s'ho una mica
3. <undir e-ð>: (skylda sig til e-scomprometre's a una cosa (obligar-se a una cosa)
♦ játast undir hlýðni við e-n: sotmetre's a algú
◊ játaðist allt fólk undir hlýðni við Harald konung og fengu honum gíslar, tiginna manna sonu, svo sem Tósti jarl kunni skyn allra manna í þeirri borg: tota la gent es va sotmetre al rei Harald, lliurant-li com a ostatges els fills dels nobles en ésser així que el iarl Tósti coneixia tothom d'aquella vila

Játgeir <m. Játgeirs, pl. no hab.>:
Edgar m (andrònim)

Játmundur <m. Játmundar, pl. no hab.>:
Edmund m (andrònim)

játning <f. játningar, játningar>:
1. (viðurkenning á sektconfessió f (declaració admetent l'autoria d'uns fets)
2. (það að játaafirmació f (declaració)
3. <RELIGcredo m, símbol m, professió f de fe (trúarjátning)

játninga·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<RELIG LUTERsimbòlica f

Játvarður <m. Játvarðar (o: Játvarðs), pl. no hab.>:
Eduard m (andrònim)

já·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
consentiment m, assentiment m
♦ gjalda jáyrði við e-u: donar el seu consentiment a una cosa, donar la seva aprovació a una cosa
♦ hann fékk jáyrði hennar: ella li ha donat el seu sí, ella li ha dit que sí

Jefta <m. Jefta, pl. no hab.>:
Jeftè m (יִפְתָּח)

Jehú <m. Jehú, pl. no hab.>:
Jehú m (יֵהוּא)

Jemen <n. Jemen, no comptable; dat. sg.: Jemen>:
[el] Iemen m

Jemeni <m. Jemena, Jemenar>:
iemenita m & f

jemenskur, jemensk, jemenskt <adj.>:
iemenita

jen <n. jens, jen>:
ien m (JPY)
♦ japanskt jen: ien japonès

jeppi <m. jeppa, jeppar>:
jeep m (vehicle)

Jeremía <m. Jeremía, pl. no hab.>:
Jeremies m (יִרְמְיָהוּ)

Jeríkó <f. Jeríkó, no comptable>:
Jericó f  (῾Ιεριχώ, أريحا, יְרִיחוֹ)
♦ lúðrarnir af Jeríkó: les trompetes de Jericó

jeríkó·rós <f. -rósar, -rósir>:
rosa f de Jericó, rosa f de Nostra Senyora (planta Selaginella lepidophylla)

Jeróbóam <m. Jeróbóams, pl. no hab.>:
Jeroboam m (יָרָבְעָם)

Jerúsalem <f. Jerúsalem, no comptable>:
Jerusalem f  (῾Ιεροσόλυμα, القدس, יְרוּשָׁלַיִם) (En la llengua antiga, la ciutat hi rep el nom de Jórsalir)

jerúsalems·kirsuber <n. -kirsubers, -kirsuber>:
pebrotera f de jardí (planta Solanum pseudocapsicum)

Jesaja <m. Jesaja, pl. no hab.>:
Isaïes m (יְשַׁעְיָהוּ )

Jesebel <f. Jesebelar, pl. no hab.>:
Jezabel f (אִיזֶבֶל)

jesíva <f. jesívu, jesívur>:
iexivà f (fl./pl iexivàs og/i iexivot(escola rabínica, יְשִׁיבָה, ישיבה)

Jesreel <f. Jesreel, pl. no hab.>:
Jizreel m (יִזְרְעֶאל)

Jesreel-slétta <f. -sléttu, pl. no hab.>:
plana f de Jizreel

Jesú·barnið <m. -barnsins, no comptable>:
el nen Jesús, l'infant Jesús, el bon Jesuset (Mall.)

Jesúíta·reglan <f. -reglunnar, no comptable>:
Companyia f de Jesús, orde m dels Jesuïtes

jesúíti <m. jesúíta, jesúítar>:
<RELIGjesuïta m 

jesúíta·prestur <m. -prests, -prestar>:
[sacerdot] jesuïta m

Jesús <m. Jesú, pl. no hab.>:
Jesús m (Ἰησοῦς)

Jetró <m. Jetró, pl. no hab.>:
Jetró m (יִתְרוֹ)

Jibuti <m. Jibuta, Jibutar>:
djibutià m, djibutiana f (Djíbúti)

Jibuti <n. Jibuti, no comptable>:
Djibuti m (Djíbútí)

jibutískur, jibutísk, jibutískt <adj.>:
djibutià -ana (djíbútískur)

jiddíska <f. jiddísku, , pl. no hab.>:
iíddix m, llengua iíddix

jiddískur, jiddísk, jiddískt <adj.>:
iíddix (inv.

Job <m. Jobs, pl. no hab.>:
Job m (אִיּוֹב)

Jochum <m. Jochums, no comptable>:
variant de Jóakim ‘Joaquim’

joð <n. joðs, no comptable>:
1. <GENiode m (no-metall I)
2. (joðáburðurtintura f de iode (solució a base de iode)

joð <n. joðs, joð>:
jota f (nom de la lletra j, J)

joð·áburður <m. -áburðar, -áburðir>:
<MEDtintura f de iode

joð·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid iòdic (HIO3)

joð·tala <f. -tölu, -tölur>:
índex m de iode 

Joppe <f. Joppe, pl. no hab.>:
Jafa f (᾿Ιόππη) (Jafó)
◊ í Joppe var lærisveinn, kona að nafni Tabíþa, á grísku Dorkas. Hún var mjög góðgerðasöm og örlát við snauða: a Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines

Jóab <m. Jóabs, no comptable>:
Joab m (יוֹאָב)

Jóakim <m. Jóakims, pl. no hab.>:
Joaquim m (יְהוֹיָקִים)

jó·dís <f. -dísar, -dísir>:
<LITgermana f
♦ jódís Úlfs og Narfa: la germana del llop [Fènrir] i de Narfi (= la deessa Hel

jóð <n. jóðs, jóð>:
<LITnadó m, infantó m [acabat de néixer] (nounat, ninet acabat de néixer)

jóð <n. jóðs, jóð>:
(bókstafur hebreska stafrófsinsiod f (יוֹד), iud f (יוּד (lletra de l'alfabet hebreu יוּד, יוֹד)

jóð·dís <f. -dísar, -dísir>:
variant de jódís ‘germana’

jóðl <n. jóðls, pl. no hab.>:
<MÚSiòdel m, cant tirolès

jóðla <jóðla ~ jóðlum | jóðlaði ~ jóðluðum | jóðlað>:
<MÚSiodelar, cantar a la tirolesa

jóð·[sjúkur], -sjúk, [-sjúkt] <adj.>:
que està de part
◊ munu ekki hviður (ḥăβā'līm, חֲבָלִים) að þér koma, eins og að jóðsjúkri (lē'δāh, לֵדָה) konu?: no t'agafaran dolors com els d'una dona que està de part? (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: no t'agafaran uns dolors com a la dona que va de part?; la de la Bíblia interconfessional: no et vindran dolors com a la dona quan infanta?)
◊ fá þú hríðir (ˈħūlī, חוּלִי) og hljóða þú (wā-ˈɣɔħī, וָגֹחִי), dóttirin Síon, eins og jóðsjúk kona (ka-i̯ʝōlēˈδāh, כַּיּוֹלֵדָה)cargola't de dolor i gemega, tu, la filla de Sió, com la dona que va de part

jóð·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDdolors m.pl de part
♦ taka jóðsótt: tenir els dolors de part, estar de part

Jóel <m. Jóels, pl. no hab.>:
Joel m (יוֹאֵל)

Jófríður <f. Jófríðar, pl. no hab.>:
Iòfrid f, Jófríður f (ginecònim)

jóga <n. jóga, pl. no hab.>:
ioga m

jógi <m. jóga, jógar>:
iogui m & f

jóga·leikfimi <f. -leikfimi, pl. no hab.>:
ioga m

jógúrt <f. jógúrtar, jógúrtir. Pl. no hab.>:
iogurt m

jógúrt·vél <f. -vélar, -vélar>:
iogurtera f

Jóhanan <m. Jóhanans, pl. no hab.>:
Iohanan m (o: Johanan) (יוֹחָנָן)
♦ rabban Jóhanan ben Sakkaí: rabban Iohanan ben Zaccaï (רַבָּן יוֹחָנָן בֶּן-זַכַּאי)
♦ Jóhanan haMatbíl: Iohanan ha-mmatbil (יוֹחָנָן הַמַּטְבִּיל)
♦ Salóme og Jóhanan: Salomè i Johanan

Jóhann <m. Jóhanns, pl. no hab.>:
Joan m (Ἰωάννης -άννου, Iōhannēs -annis) (andrònim)

Jóhanna <f. Jóhönnu, pl. no hab.>:
Joana f

Jóhannes <m. Jóhannesar (o: < Jóhannis), pl. no hab.>:
Joan m
♦ heilagur Jóhannes guðspjallamaður: Sant Joan Evangelista
♦ bréf Jóhannesar: les epístoles de Sant Joan
♦ Fyrsta bréf Jóhannesar hið almenna: primera Epístola de Sant Joan
♦ Annað bréf Jóhannesar: segona Epístola de Sant Joan
♦ Þriðja bréf Jóhannesar: tercera Epístola de Sant Joan
♦ Opinberun Jóhannesar: l'Apocalipsi de Sant Joan
♦ → Jóhannesarguðspjall “evangeli segons Sant Joan”

jóhannesar·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
garrofa f, garrova f (Bal.)

jóhannesarbrauð·tré <n. -trés, -tré>:
garrofer m, garrover m (Bal.) (arbre Ceratonia siliqua)

Jóhannesar·guðspjall <n. -guðspjalls, pl. no hab.>:
Evangeli m segons Sant Joan

jóhannesar·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
herba foradada, pericó groc, herba f de bon cop, herba f de Sant Joan, herba f de les ferides, tresflorina vera (Mall.) (planta Hypericum perforatum)

Jójakím <m. Jójakíms, no comptable>:
variant de Jóakim ‘Joaquim’
◊ og það kom enn fremur á dögum Jójakíms Jósíasonar, konungs í Júda: i ho fou a més a més en temps de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà

Jójakín <m. Jójakíns, pl. no hab.>:
Jeconies m (יְהוֹיָכִין)

jók:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de auka “augmentar, créixer”

Jóka <f. Jóku, no comptable>:
Jóka f, Ioruneta f, hipocoreuma de Jórunn ‘Jórunn’
♦ Höfðabrekku-Jóka: la Jóka de Höfðabrekka (cèlebre fantasma malvat)

Jókaste <f. Jókaste, pl. no hab.>:
Jocasta f (Ἰοκάστη)
◊ Jókaste og Ödípus: Jocasta i Èdip
◊ Kreon, bróðir Jókaste, tók við landstjórn eftir víg Laíosar og hét hann því að sá, sem leysti landið undan áfelli þessu og banaði óvættinum, hann skyldi eignast ríkið og þar með einnig fá Jókaste til eiginorðs: Creont, el germà de Jocasta, va prendre el poder a la mort del Laios i va prometre que, aquell qui deslliurés el país d'aquella plaga i matés el monstre (= l'esfinx), posseiria el regne i amb ell també la mà de la Jocasta

jól <n.pl jóla>:
1. (í kristindómnumNadal m (en el cristianisme)
◊ jólin nálgast og tilhlökkunin er mikil hjá börnunum: Nadal s'acosta i els nens [n']estan molt il·lusionats
♦ að jólum: per Nadal
◊ Þorsteinn fann konung at jólum ok færði honum gripi þá, sem Goðmundr sendi honum, ok hornin Hvítinga ok marga aðra gripi: en Þorsteinn va trobar el rei per Nadal i li va fer lliurament dels objectes de gran valor que en Goðmundr li enviava, així com de les banyes [per beure-hi] Hvítingar i de molts d'altres objectes preciosos
♦ aðfangadagskvöld jóla: vespre m de Nadal (vespre de dia 24 de desembre)
♦ aðfangadagur jóla: dissabte m de Nadal (dia 24 de desembre)
♦ aðventan og jólin: l'advent i Nadal
♦ andi fortíðarjólanna (o: andi liðinna jóla), andi núverandi jóla og andi hinna verðandi jóla: l'esperit del Nadal passat, l'esperit del Nadal present i l'esperit del Nadal futur
♦ annar í jólum: dia m de Sant Esteve, sa segona festa de Nadal (Mall.)
♦ á jólum (o: jólunum)per Nadal (el dia de Nadal)
♦ áttadagur jóla: (nýársdagurla capvuitada de Nadal (dia de cap d'any)
♦ [á] bak jólum: passat Nadal, després de Nadal
♦ draugarnir þrír jóla: els tres fantasmes del Nadal
♦ Gleðileg Jól!: bon Nadal!
♦ gleðileg jól og farsælt komandi ár!: bon Nadal i feliç (Bal.: venturós) any nou!
♦ halda jólin [saman]: celebrar Nadal [plegats]
◊ hann vill halda jólin með fjölskyldunni sinni: vol celebrar Nadal amb la seva família
◊ hún óskaði þess að hún ætti fjölskyldu sem væri að halda upp á jólin saman: va desitjar que tenia una família que estigués celebrant Nadal tots plegats
♦ hvað er langt til jóla?: què falta per Nadal?, quin temps falta per Nadal?
♦ jólin eru úti: <FAMja ha passat Nadal
♦ óska e-m gleðilegra jóla [og farsældar á komandi (o: nýju) ári]: desitjar-li a algú un bon Nadal [i un venturós any nou]
◊ ég óska þér gleðilegra jóla!: et desitjo un bon Nadal!
♦ rauð jól: un Nadal sense neu
♦ senda e-m óskir um gleðileg jól: enviar a algú els millors desigs d'un bon Nadal
♦ mig langar til að senda ykkur öllum og fjölskyldum ykkar ósk um gleðileg jól: voldria enviar-vos a tots vosaltres i a les vostres famílies els meus millors desigs d’un bon Nadal
♦ okkar bestu óskir um gleðileg jól og farsælt komandi ár: els nostres més sincers desigs que passeu un bon nadal i tingueu un venturós any nou
♦ til jóla: fins a Nadal
♦ um jólin: per Nadal (um jólaleytið)
♦ þá er að jólum dregur: quan Nadal ja és a prop
♦ þegar líður á jólin: quan Nadal s’acosta
♦ þegar dregur nær jólum: quan Nadal es va acostant
2. (í heiðnum siðiol m.pl (en el paganisme = període d'una quinzena de dies de durada en què s'hi celebrava la festa del solstici d'hivern)
◊ litlu fyrir jól kom Úlfr heim inn rauði ok sveit manna með honum: poc abans dels iol va arribar a casa n'Úlfr el roig, acompanyat d'un escamot d'homes
◊ heldr konungr nú jól sín ríkuliga ok sitr í Þrándheimi. En inn átta dag jóla gefr Úlfr inn rauði hringinn Hnituð Óláfi konungi: llavors el rei, que es trobava a la seva cort de Trondheim, hi va celebrar amb esplendidesa els seus iol i al vuitè dia dels iol, n'Úlfr va donar al rei Óláfr l'anell Hnituðr.
◊ og er komu mið jól fór hann...: i quan van ésser mitjans iol, se’n va anar...
◊ skyldi hann þar drekka hinn efra hlut jólanna: (a ca son cunyathi volia celebrar la segona meitat dels iol
♦ bjóða e-m að jólum: <LOCconvidar algú a la festa dels iol
◊ Þorkell bauð þangað vinum sínum að jólum og var þar fjölmennt: en Þorkell hi va convidar els seus amics a la festa dels iol i hi va anar una gentada

jóla·aftann <m. -aftans,-aftnar>:
vespre m de Nadal (vespre de dia 24 de desembre) (aðfangadagskvöld)

jóla·andi <m. -anda, -andar>:
(megininntak & jóladrauguresperit nadalenc, esperit m del Nadal (significat real de Nadal & fantasma de nadal)
◊ í “Jólaævintýrinu” eftir Charles Dickens heimsækja jólaandarnir þrír Skrögg til að sýna honum jól æsku hans, jól samtímans og jól framtíðar: A “Un Conte de Nadal” de Charles Dickens els tres esperits de nadal visiten Scrooge per mostrar-li un nadal de la seva infantesa, el nadal del present i un nadal del futur

jóla·álfur <m. -álfs, -álfar>:
elf m de Nadal

jóla·ávarp <n. -ávarps,-ávörp>:
discurs (o: missatge) m de Nadal (de cap d'estat: president, rei etc.)
♦ jólaávarp Jóhanns Karls Spánarkonungs: el missatge de Nadal del rei d'Espanya, Joan Carles

jóla·bakstur <m. -baksturs, pl. no hab.>:
pastisseria f de Nadal (preparació & cocció de les galetes, coques etc. de Nadal)

jóla·ball <n. -ballss, -böll>:
ball m de Nadal

jóla·begónía <f. -begóníu, -begóníur>:
begònia f de Socotra (planta Begonia socotrana)

jóla·blað <n. -blaðs, -blöð>:
número m especial de Nadal (esp. de diari, revista etc. No es tracta d'una edició nadalenca del diari o la revista, sinó d'un especial que sol sortir durant l'advent, i, per tant, abans de les festes de Nadal)
◊ jólablað Morgunblaðsins fylgir blaðinu á morgun, 1. desember: l'especial de Nadal del Morgunblaðið acompanyarà el diari de demà, dia 1 de desembre

jóla·boð <n. -boðs, -boð>:
convit m de Nadal  (festa familiar o d'amics en ocasió de les festes de Nadal)

jóla·borð <n. -borðs, -borð>:
menú m de Nadal (menú típic nadalenc)

jóla·búðingur <m. -búðings, -búðingar>:
<CULINpúding m de Nadal

jóla·búningur <m. -búnings, -búningar>:
disfressa f de nadal

jóla·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
fira f d'advent, mercat m d'advent

jóla·dagatal <n. -dagatals, -dagatöl>:
calendari m d'advent

jóla·dagskrá <f. -dagskrár (o: -dagskráar), -dagskrár>:
programació nadalenca 

jóla·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de Nadal (dia 25 de desembre)
♦ á jóladag: el dia de Nadal

jóla·drykkja <f. -drykkju, -drykkjur>:
<HISTjóladrykkja f, festa, celebrada en ocasió dels iol, amb molta de beguda de cervesa
◊ þá er að jólum dregur lætur Þorkell mungát heita því að hann vill jóladrykkju hafa og gera sér það til ágætis því að sjaldan voru drykkjur á Grænlandi: quan es van acostant els iol, en Þorkell fa preparar mungát (un tipus de cervesaperquè vol celebrar una jóladrykkja i vol fer-ho per acréixer el seu renom perquè a Grenlàndia se celebraven drykkjur rares vegades

jólaepla·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de poma nadalenca 

jóla·epli <n. -epli, -epli>:
poma f de Nadal, poma nadalenca (casta de poma vermella)
◊ sykurhúðuð jólaepli: pomes nadalenques acaramel·ades (o: caramel·litzades) (revestides de caramel)

jóla·fasta <f. -föstu, -föstur>:
advent m

jóla·fígúra <f. -fígúru, -fígúrur>:
figureta f de Nadal
♦ steypa litlar jólafígúrur úr gipsi: fer figuretes de Nadal de guix

jóla·frí <f. -frís, -frí>:
vacances f.pl de Nadal 
◊ jólafríið: les vacances de Nadal

jóla·frímerki <n. -frímerkis, -frímerki. Gen. pl.: -frímerkja; dat.pl.: -frímerkjum>:
<POSTsegell m amb motius nadalencs

jóla·föndur <n. -föndurs, no comptable>:
manualitats f.pl de Nadal 

jólagjafa·hugmynd <f. -hugmyndar, -hugmyndir>:
idea f per a regals de Nadal

jóla·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
regal m de Nadal
♦ fá jólagjöf: rebre un regal de Nadal
♦ fá e-ð í jólagjöf: rebre una cosa com a regal de Nadal
♦ gefa e-m e-ð í jólagjöf: regalar una cosa a algú per Nadal
♦ opna jólagjafirnar: obrir els regals de Nadal

jóla·glaðningur <m. -glaðnings, no comptable>:
[petit] obsequi m de Nadal, petita atenció nadalenca

jóla·gleði <f. -gleði, -gleðir>:
1. (gleði vegna jólahátíðarinnaralegria f de Nadal (alegria per l'arribada de les festes de Nadal)
2. (jólaveisla með dansi frá miðöldum og fram á 18. öldbauxa f de Nadal (festes celebrades a Islàndia en ocasió de Nadal des de l'Edat mitjana fins a mitjan segle XVIII en què foren prohibides a causa de la disbauxa sexual que hi provocava el consum d'alcohol amb el consegüent naixement d'infants il·legítims)
3. (jólapartýgresca f de Nadal, bauxa f de Nadal (festa familiar, escolar, entre amics etc. de Nadal)

jóla·glögg <n. -glöggs, no comptable>:
1. <CULINjólaglögg m, beguda alcohòlica calenta, feta de vi negre, sucre, peladura de taronja i espícies (sobretot canyella i clau), que hom sol preparar i beure pels volts de nadal
2. (jólagleði á vinnustað[petita] festa nadalenca d'empresa (celebració de l'arribada de Nadal al lloc de treball, amb consum de jólaglögg)

jóla·grautur <m. -grautar, grautar>:
<CULINjólagrautur, plat nadalenc, mena d'arròs blanc amb panses. Dins un dels plats que se'n serveix, la cuinera o el cuiner hi posen l'ametlla de la sort

jóla·hald <n. -halds, -höld>:
celebració f del Nadal 

jóla·happadrætti <n. -happadrættis, -happadrætti>:
loteria f de Nadal 

jóla·happdrætti <n. -happdrættis, -happdrætti>:
loteria f de Nadal  (jólahappadrætti)
♦ dráttur (o: útdráttur) í jólahappdrættinu: (á Spánisorteig de la loteria de Nadal
♦ tíundarmiði í spænska jólahappdrættinu: (á Spánidècim de loteria espanyola de Nadal

jólahappdrættis·söngl <n. -söngls, no comptable>:
cantilena f del sorteig de la loteria de Nadal

jóla·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa f de Nadal
♦ yfir jólahátíðina: durant la festa de nadal

jóla·hefðir <f.pl -hefða>:
tradicions nadalenques

jóla·helgi <f. -helgar, -helgar. Pl. no hab.>:
1. (helgi jólafesta f de Nadal (la festa de dia 25 de desembre)
2. (helgidagar jólannafestes f.pl de Nadal (dies de festa al voltant de Nadal)
♦ um jólahelgina: per les festes de Nadal

jóla·hlaðborð <n. -hlaðborðs, -hlaðborð>:
bufet m de Nadal 

jóla·innkaup <n.pl -innkaupa>:
compres nadalenques
♦ gerðu jólainnkaupin hjá okkur: feu les vostres compres nadalenques al nostre establiment

jóla·jata <f. -jötu, -jötur>:
portal m de Betlem (representació del portal de Betlem, amb l'infant Jesús a la menjadora, Sant Josep, la Mare de Déu i, sovint, el bou i l'ase)
♦ setja upp jólajötuna: muntar un portal de Betlem

jóla·kaka <f. -köku, -kökur>:
1. (á Íslandi*pa m de Nadal islandès, *coca de Nadal islandesa  (mena de coca, sovint amb panses)
2. (á Maljorkucoca f de Nadal  (a Mallorca)
3. (á Þýskalandi og Austurríkistollen m de Nadal  (a Alemanya i Àustria)
♦ þýsk jólakaka: stollen m alemany

jóla·kaktus <m. -kaktuss, -kaktusar>:
plomes f.pl de Santa Teresa (planta Schlumbergera truncata syn. Zygocactus truncatus syn. Epiphyllum truncatum)

jóla·karfa* <f. -körfu, -körfur>:
(á Spáni = jólagjöf frá fyrirtækinu sem maður vinnur hjácistella f de Nadal, lot m de Nadal

jóla·kartafla <f. -kartöflu, -kartöflur>:
<FOLCLpatata f de nadal, o, més freqüentment, jólakartöflur ‘patates de nadal’ és l'equivalent islandès del carbó dels Reigs Mags. És el que deixen els bergants de nadal  (jólasveinn) a dins la sabata del nen que no ha fet bondat i no ha cregut son pare ni sa mare. Als infants que han estat molt dolents els deixen patates podrides
◊ jólasveinar gefa stilltum og góðum börnum gott í skóinn en óþekkum börnum gefa þeir kartöflur í skóinn: els bergants de nadal posen coses bones a la sabata dels nens que han estat bons i ben educats, però als nens dolents els posen patates a la sabata

jóla·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
concurs nadalenc

jóla·kort <n. -korts, -kort>:
postal f de Nadal 

jóla·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:
bola f de Nadal, bolla f de Nadal (Bal.) (adorn, en forma de bolla, de l'arbre de Nadal i el betlem)

jóla·kveðja <f. -kveðju, -kveðjur>:
felicitació f de Nadal 

jóla·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
vespre m de Nadal 

jóla·köttur <m. -kattar, no comptable>:
<FOLCLgat m de nadal, gat monstruós del folclore islandès. És el gat del matrimoni de gegants menjanens format pel gegant Leppalúði i la geganta Grýla, els pares dels tretze sinistres bergants de nadal (jólasveinn) . Aquest moix se'n duu i se menja tots aquells que, per nadal -i per a ésser més exactes, el vespre de Nadal-, no duen cap peça de roba nova. A la Islàndia antiga, aquest fet -no tenir una peça de roba nova per Nadal- identificava els afectats com a mandrosos perquè volia dir que, en arribar Nadal, encara no havien pas aconseguit d'enllestir (això és, rentar, cardar i filar) tota la llana tosa a la tardor anterior, ja que, el premi tradicional per haver-ho fet era, precisament, un vestit nou o una peça de roba nova per Nadal. A Noruega el mateix animal és una Cabra o un Boc (“Julgeit” o “Julbukk”- “Cabra de Nadal” o “Boc de Nadal”). Tradicionalment, el jólaköttur empaitava, així i doncs, adults, no pas infants. Actualment el seu paper s’ha vist redefinit i sovint -per bé que no pertot- se’l presenta com a un gat que es menja els nens que no hagin rebut cap regal per Nadal, és a dir, els nens que no hagin cregut o fet bondat.
◊ jólakötturinn var sagður hremma og éta börn sem ekki fengu nýja flík fyrir jólin: del gat de nadal se'n deia que se'n portava i devorava tots els infants que pel Nadal no rebien abans de nadal cap peça de roba nova
♦ fara í jólaköttinn: <LOC FIGésser menjat pel gat de Nadal (no haver rebut o tenir cap peça de roba nova per Nadal

jóla·lag <n. -lags, -lög>:
nadala f, cançó f de Nadal (Val., Bal.)

jóla·landslag <n. -landslags, -landslög>:
(á Spánipessebre m, betlem m (Val., Bal.) (jólanæturlíkan)

jóla·legur, -leg, -legt <adj.>:
nadalenc -a

jóla·leikrit <n. -leikrits, -leikrit>:
obra teatral nadalenca 

jóla·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
joc m de Nadal

jóla·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
vacances f.pl de Nadal 
◊ í dag hefst jólaleyfi nemenda í Stóru-Vogaskóla: avui comencen les vacances de Nadal per als alumnes de l'escola de Stóru-Vogar

jóla·leyti <n. -leytis, no comptable>:
volts m.pl de Nadal (indicació de temps aproximat)
♦ um jólaleytið: pels volts de Nadal, per Nadal, devés Nadal (Mall.

jóla·líkan* <n. -líkans, -líkön>:
(á Spáni: líkan af fæðingarstað Krists í Betlehem sem fólk búa tilpessebre m, betlem m (Val., Bal.) (jólanæturlíkan)
♦ *lifandi jólalíkan: pessebre vivent
♦ setja upp jólalíkanið: fer el pessebre, fer el betlem

jólalíkans·gerð* <f. -gerðar, no comptable>:
(á Spánipessebrisme m

jólalíkans·kúkari* <m. -kúkara, -kúkarar>:
(á Spánicaganer m, cagador m (Bal.)
hægðamaður, kúkari o skítandi:
la traducció del terme caganer [de Nadal] a l'islandès
  Hem trobat tres traduccions islandeses del terme caganer:

1. En el diari
Morgunblaðið d'1 /12 / 2006, hi trobem la traducció: hægðamaður i l'adaptació caganer-stytta:
Hann bregður buxum og nefnist "el caganer" (eða "hægðamaðurinn") [...] Hefðbundna caganer-styttan er enn vinsæl...
http://www.mbl.is/mm/gagnasafn/grein.html?radnr=1117084
En aquest mateix article hi trobem l'expressió líkan af fæðingarstað Krists per a ‘betlem, pessebre’

2. El diari DV, per la seva banda, en una notícia apareguda dia 13 / 12 / 2008, utilitza el terme: kúkari
Hefð er fyrir því í Katalóníu á Spáni að gerðar séu svokallaðir „caganer[s]“ sem á góðri íslensku mætti kalla kúkara
http://www.dv.is/frettir/2008/12/13/obama-haegir-ser-i-helgileiknum/
Aquesta mateixa traducció la trobem també al blog de Hulda Óladóttir, en una entrada del novembre del 2007:
Önnur þráhyggja með kúk; í uppstillingu af fæðingu Jesús. Þá er búin til fjárhúsið, jatan með Jesú og Jósef og María standa hjá og allt það. Svo fyrir utan fjárhúsið er settur ,,El caganer” , eða kúkarinn. Hann situr á hækjum sér að rembast
http://anolecrab07.blogspot.com/2007/11/skringilegir-hlutir-hvunndeginum.html

3. El corresponsal a Madrid de Ràdio Nacional d'Islàndia, escriptor i traductor Kristinn R. Ólafsson empra, en una de les seves ‘Lletres radiofòniques’ des de Madrid (la de 18 / 11 / 2008), el terme skítandi
Obama vinsælasti „skítandinn"... [...]
allt orðið að „skítanda", þ.e. hefur notið þess heiðurs að fá af sér litla styttu sem stendur í slíkum stórræðum fyrir hugkvæmni og handlagni katalónskra jólaskrautsframleiðenda
http://www.ruv.is/heim/vefir/pistlar/kristinnr/eldri/store807/item237574/
A ell dec també els termes jólanæturlíkan, jólanæturmynd i jólalandslag per a ‘betlem, pessebre’
 

jólalíkans·skítandi* <m. -skítanda, -skítendur>:
(á Spánicaganer m, cagador m (Bal.)

jóla·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
llum m de Nadal, llumet m de Nadal
♦ jólaljósin: la il·luminació de Nadal, els llum[ets] de Nadal
♦ tendra jólaljósin ~ kveikja á jólaljósum (o: jólaljósunum)encendre els llums de Nadal, encendre la il·luminació nadalenca

jólaljósa·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
esclat m de llum de la il·luminació nadalenca

jóla·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
il·luminació f de Nadal, enllumenat m de Nadal 
♦ setja upp jólalýsingu í bænum: instal·lar la il·luminació de Nadal a la ciutat

jóla·markaður <m. -markaðar, -markaðir>:
mercat m de Nadal, fira f de Nadal 

jóla·matur <m. -matar, pl. no hab.>:
menjar m de Nadal
◊ hangikjöt er dæmigerður jólamatur: el hangikjöt és un menjar típic de Nadal

jóla·minning <f. -minningar, -minningar>:
record m de nadal

jóla·morgunn <m. -morguns, -morgnar>:
matí m de Nadal
♦ á jólamorgni: el matí de Nadal

jóla·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pel·lícula f de Nadal

jóla·nissi <m. -nissa, -nissar>:
follet m de Nadal
♦ danskir jólanissar: follets de Nadal danesos

jóla·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit f de Nadal 

jólanætur·líkan <n. -líkans, -líkön>:
pessebre m, betlem m (Val., Bal.(cf. també → jólajata)
◊ í þessu jólanæturlíkani er Jesús í jötunni í gripahúsinu auðvitað mikilvægastur í allri sinni smæð, með Maríu sér við hlið og Jósef og vitringana: en aquest pessebre, el nen Jesús, ajagut a la menjadora de l'establa, amb Maria al seu costat i Josep i els mags, hi és sens dubte, tot i la seva petitesa, el més important

jólanætur·mynd <f. -myndar, -myndir>:
(á Spánipessebre m, betlem m (Val., Bal.) (jólanæturlíkan)
◊ í þeirri dæmigerðu jólanæturmynd eða jólalandslagi sem prýðir margt katalónskt heimilið um hátíðirnar: en el típic pessebre o betlem que adorna manta llar catalana durant les festes

jóla·óratoría <f. -óratoríu, -óratoríur>
oratori m de Nadal 
◊ “Jólaóratorían” eftir Johann Sebastian Bach: “Oratori de Nadal” de Johann Sebastian Bach

jólapakka·rall <n. -ralls, -röll>:
ral·li m de paquets de Nadal (recollida de paquets contenint regals de nadal; els regals, embolicats, es deixen dins el remolc del vehicle o dels vehicles del ral·li quan passen per davant la casa d'un)

jóla·pakki <m. -pakka, -pakkar>:
paquet m de Nadal (esp. el que conté regals de nadal)

jóla·pappír <m. -pappírs, -pappírar>:
paper nadalenc, paper m [d'embolicar] amb motius nadalencs

jóla·peysa <f. -peysu, -peysur>:
jersei m de Nadal (jersei de llana amb motius nadalencs)
♦ litaglaðar jólapeysur: jerseis de Nadal de colors alegres

jóla·rós <f. -rósar, -rósir>:
rosa f de Nadal (planta Helleborus niger)

jóla·saga <f. -sögu, -sögur>:
història f de Nadal, història nadalenca, contarella nadalenca

jóla·salat <n. -salats, pl. no hab.>:
endívia f (planta Cichorium intybus var. foliosum syn. Cichorium intybus var. foliaceum)

jóla·sálmur <m. -sálms, -sálmar>:
nadala f, cançó f de Nadal (Val., Bal.) (de contingut sacre, cantada a l'església durant els actes religiosos de Nadal)

jóla·sería <f. -seríu, -seríur>:
garlanda f de llumets de Nadal (per a betlems, arbres de Nadal, etc.)

jóla·siður <m. -siðar, -siðir>:
costum nadalenc

jóla·skap <n. -skaps, pl. no hab.>:
humor nadalenc, esperit nadalenc (estat d'ànim propi de l'advent i les festes de Nadal)
♦ komast í jólaskap: quedar imbuït d'esperit nadalenc, posar-se d'humor nadalenc

jóla·skemmtun <f. -skemmtunar, -skemmtanir>:
festa f de Nadal, bauxa nadalenca

jóla·skraut <n. -skrauts, -skraut>:
ornament nadalenc, adorn nadalenc

jólaskrauts·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
confecció f d'ornaments nadalencs, confecció f d'adorns nadalencs

jóla·skreyting <f. -skreytingar, -skreytingar>:
decoració f de Nadal 

jóla·stemning <f. -stemningar, no comptable>:
ambient nadalenc, atmosfera nadalenca

jóla·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
1. <GENestel m de Nadal, estrella f de Nadal, <estella f de Nadal, estrela f de Nadal (Val.)
2. poinsèttia f, ponsètia f (planta Euphorbia pulcherrima)
3. (jólaskraut úr pappírneula f (Mall.) (ornament nadalenc de paper)

jóla·stress <n. -stress, no comptable>:
estrès m de nadal

jóla·stund <f. -stundar, -stundir>:
hora nadalenca (breu celebració nadalenca, amb Papàs Noels i música, esp. a les escoles infantils abans de Nadal)

jólasveina·búningur <m. -búnings, -búningar>:
vestit m de Santa Claus, disfressa f de Santa Claus 

jóla·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
1. <FOLCL = synir þeirra Grýlu og Leppalúðaxicot m (o: xicotàs m) de Nadal, bergant m de Nadal (Mall., Men.), jovençà m de Nadal (Mall.), estrúmbol m de Nadal (Mall.) o, tot simplement, noi m de nadal és el nom que hom dóna a cadascun dels 13 fills mascles -originàriament, 9- del matrimoni de gegants menjanens format per la geganta Grýla i el gegant Leppalúði.
Tradicionalment els
bergants de nadal no han estat els portadors dels regals nadalencs que són actualment: simplement, s’acostaven, pel volts del Nadal, a les cases dels humans per espantar-los i robar-los alguna cosa (especialment carn i espelmes), i cada bergant ho feia de la manera que li era peculiar i que ve indicada pel nom que porta.
A partir de la nit de l'11 al 12 de desembre i fins a la nit del 23 al 24 de desembre, cada dia n’arriba un de nou i a partir del 24 se’n van tornant, també d’un en un, però en l’ordre invers al de l'arribada, de manera que el primer en arribar, Stekkjastaur, també és el primer que se'n va, i, el darrer que arriba, Kertasníkir, també és el darrer en anar-se'n, i ho fa el dia 6 de gener, el dia dels Reis (“á þrettándanum”).
Si tradicionalment hom els presentava com a jovençans toixarruts, rudes i una mica malgirbats, val a dir que en el transcurs del darrer segle, hom els n'ha endolcit el caràcter, la funció i el vestit, de manera que es pot dir que ara han passat a ésser com una mena de follets nadalencs amb funció de Pares Noels: ara solen anar vestits amb el típic vestit blanc i vermell del Pare Noel i han començat a deixar petits regals als nens que han estat bons -cosa que els bergants de nadal tradicionals no feien pas-, mentre que als que no han cregut els solen deixar patates
 (jólakartafla) dins la sabata. Segons això, així i doncs, els infants islandesos solen rebre [petits] regals -si han estat bons, és clar- durant dotze nits i a la tretzena, la nit de Nadal, els regals importants.
Per ordre d’arribada de les muntanyes on viuen, els 13
jólasveinar actuals són: Stekkjarstaur (12.12), Giljagaur (13.12), Stúfur (14.12.), Þvörusleikir (15.12), Pottasleikir (16.12.), Askasleikir (17.12), Hurðaskellir (18.12), Skyrgámur (19.12), Bjúgnakrækir (20.12), Gluggagægir (21.12), Gáttaþefur (22.12), Ketkrókur o Ketilkrókur (23.12) i Kertasníkir (24.12)
◊ Áttu þér uppáhaldsjólasvein?: quin és el teu bergant de nadal preferit?
◊ aldrei er það eins mikilvægt og á aðventunni að börn séu prúð og góð og hlýðin við foreldra sína. Annars gæti jólasveinninn nefnilega gefið þeim kartöflu í skóinn: mai no és tan important com durant l'advent que els infants siguin cortesos i bons i creguin a son pare i sa mare, perquè, sinó, el bergant de nadal els podria deixar una patata dins la sabata
2. <FOLCL = sá sem deilir út jólagjöfum, Sankti KláusPare m Nadal, Pare m Noel, Papà Noel (Mall.), Santa Claus (sant que reparteix els regals de Nadal)
♦ álfar jólasveinsins á Norðurpólnum: els elfs de Papà Noel al Pol Nord
Íslensku Jólasveinarnir - Els xicotassos de Nadal islandesos
(per ordre alfabètic, no pas per dia d'arribada)
Askasleikir Llepa-bols
Bjúgnakrækir Roba-salsitxes
Gáttaþefur Ensuma-portals
Giljagaur Barranquerot
Gluggagægir Guaita-finestres
Hurðaskellir / Faldafeykir Pega-portades / bufa-faldar
Kertasníkir Gorreja-espelmes
Ketkrókur / Ketilkrókur Ganxo-de-carn / Penja-calderons o Clemàstecs
Pottasleikir / Pottaskefill Llepa-olles / Grata-olles
Skyrgámur Endrapa-skyr
Stekkjarstaur Espanta-ovelles
Stúfur Tap-de-bassa
Þvörusleikir Llepa-cullerots

jóla·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
funció f de Nadal, funció nadalenca (p.e., espectacle ofert pels alumnes als seus pares amb ocasió de l'arribada de les festes nadalenques)

jóla·söfnun <f. -söfnunar, -safnanir>:
col·lecta f tradicional de Nadal, col·lecta nadalenca

jóla·söngleikur <m. -söngleiks, -söngleikir. Gen. pl.: -söngleikja; dat.pl.: -söngleikjum>:
<MÚSmusical nadalenc

jóla·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
<MÚSnadala f tradicional, cançó f tradicional de Nadal (Val., Bal.)

jóla·tíðir <f.pl -tíða>:
(í kaþólskum sið: guðsþjónusta á aðfangadagskvöld eða jólanóttmatines f.pl [de Nadal] (en el catolicisme: ofici religiós el vespre o la nit de dia 24 de desembre) (miðnæturmessa)

jóla·toppur <m. -topps, -toppar>:
*lliri m de Nadal (planta Veltheimia capensis)

jóla·tónleikar <m.pl -leika>:
concert m de Nadal 

jóla·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
música nadalenca, música f de Nadal 

jóla·tré <n. -trés, -tré>:
arbre m de Nadal
♦ dansa í kringum jólatréð: ballar al voltant de l’arbre de Nadal
♦ hengja kúlur á jólatréð: penjar boles a l’arbre de Nadal
♦ koma gjöfum fyrir við jólatréð: posar els regals sota l’arbre de Nadal
♦ setja gjafirnar við jólatréð: posar els regals sota l’arbre de Nadal
♦ setja stóra stjörnu á toppinn á jólatrénu: posar una gran estrella al capcurucull de l’arbre de Nadal
♦ setja upp jólatré [hjá sér]: posar un arbre de Nadal [a casa seva]
♦ skreyta jólatréð [með marglitum kúlum, ljósaseríum og stjörnum úr tré]: preparar l’arbre de Nadal, adornar l’arbre de Nadal [amb boles de Nadal multicolores, tires de llumets i estrelles de fusta]

jólatrés·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
*falda f d'arbre de Nadal (mena de llenç o flassada, sovint feta a mà, amb què hom tapa o embolcalla ornamentalment el peu de l’arbre de nadal per amagar-lo a la vista. N'hi ha que després de Nadal els utilitza de cobretaula)

jólatrés·skemmtun <f. -skemmtunar, -skemmtanir>:
festa f al voltant de l'arbre de Nadal, bauxa f al voltant de l'arbre de Nadal

jólatrés·skraut <n. -skrauts, -skraut>:
ornament m de l'arbre de Nadal, adorn m de l'arbre de Nadal

jóla·trjábolur <m. -trjábols, -trjábolir>:
(í Katalóníutió m de Nadal
◊ á jóladag koma börnin með stafi, hrópa "caga tió!" ("kúkaðu, trjábolur!") og berja trjábolinn þar til góðgætið gengur niður af honum: el dia de Nadal els nens hi van amb un bastó i, cridant "caga tió!", peguen al tió de Nadal fins que li fan cagar llepolies
◊ jólatrjábolurinn kemur í húsið frá skóginum þar sem hann lifir venjulega þann 8. desember og honum er færður matur á hverjum degi til jóla. Teppi er líka sett yfir hann til að honum verði ekki kalt: el tió de Nadal sol arribar del bosc on viu el 8 de desembre i cada dia li donen de menjar fins a Nadal. També li posen una flassada al damunt perquè no tingui fred

jóla·undirbúningur <m. -undirbúnings, no comptable>:
preparatius m.pl del Nadal

jóla·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
estrenes f.pl de Nadal, paga-extra f de Nadal (desemberuppbót)

jóla·uppskrift <f. -skriftar, -skriftir>:
recepta nadalenca

jóla·veisla <f. -veislu, -veislur>:
banquet m de Nadal

jóla·vika <f. -viku, -vikur>:
setmana f de Nadal

jóla·vist <f. -vistar, -vistir>:
1. (jólaveislabanquet m de nadal (convit de celebració de Nadal)
◊ en hér eftir stígr Mǫgnús berleggr, sunr hans, til ríkis. Hann var þá náliga tvítugr er hann tók konungs nafn eftir fǫður sinn —ok Hǫ́kon frændi hans annarr, er Steigar-Þórir hafði at fœða sem sagði fyrr; hann var vel hálfþrítøgr þá — ok vǫ́ro einn vetr báðir ok þann í Niðarósi ok var Mǫgnús í konungs garði, en Hǫ́kon í Skúlagarði niðr frá Klémetskirkju, ok helt svá jólavist: i després d'això, va pujar al tron el seu fill Magnús Cames-nues. Gairebé tenia vint anys quan fou coronat rei a la mort de son pare; quan ja estava a punt de complir els trenta, va compartir el títol reial amb el seu cosí Hákon, a qui l'Steigar-Þórir havia hagut de pujar, tal com ja s'ha esmentat abans, i tots dos varen governar plegats un únic hivern i el varen passar a Niðaróss: en Magnús ho va fer a la residència reial i en Hákon a l'Skúlagarðr, a baix de l'església de sant Climent, i allà hi va celebrar el convit de la festa de nadal
2. jólavistir <f.pl -vista>: (matvörurbegudes f.pl i menjar m (per a la celebració de Nadal)
◊ Þórarinn mælti: "ek vil þó segja þér deili á. Ek hefi slíka kost ætlat til jólavistar, sem hér hefir lengi vant verit, ok hvern vetr fyrr krepti at sjóða til jóla; enn hann hefir enz viku lengr, ok hefir þó aldri mannfleira verit um jólin enn nú": en Þórarinn li va dir: “malgrat això, t'ho diré perquè n'estiguis informat. Tenia la intenció de fer, per aquestes festes de nadal, un dispendi en menjar i beguda com el que hem solgut fer aquí durant molt de temps; a cadascun dels hiverns passats, per nadal tot just teníem res per ficar dins l'olla, però enguany de menjar i beure n'hi ha hagut prou per a una setmana més, i això que enguany hi ha hagut més convidats que mai abans”

jóla·ylur <m. -yljar (o: -yls), no comptable>:
escalforeta nadalenca

jóla·þorp <n. -þorps, -þorp>:
fira f d'advent (en forma de petit parc temàtic nadalenc. Hom el sol inaugurar a l'inici de l'advent i clausurar el 23 de desembre, el dia de Sant Þorlákur, el patró [catòlic] d'Islàndia)

jóla·ævintýri <n. -ævintýris, -ævintýri>:
conte m de Nadal
◊ “Jólaævintýrið” eftir Charles Dickens: “El Conte de Nadal” de Charles Dickens

jóla·öl <n. -öls, no comptable>:
<HISTjólaöl mo cervesa dels iol, cervesa preparada per a ésser consumida durant les festivitats dels iol
◊ en er þessi tíðindi spurðust til Fróðár buðu þau Kjartan og Þuríður nábúum sínum þangað til erfis. Var þá tekið jólaöl þeirra og snúið til erfisins: i quan aquesta notícia va arribar al Fróðá, en Kjartan i na Þuríður hi van convidar llurs veïns a un banquet funerari. Es va agafar llavors la cervesa dels iol que tenien preparada i la van servir durant el banquet funerari

jóla·önn <f. -annar, -annir>:
temporada f de Nadal

jóln <n.pl jólna, no comptable>:
<MITOLdéus m.pl (terme emprat per a designar-los col·lectivament)

Jólnir <m. Jólnis, no comptable>:
<MITOLIòlnir m, Jólnir m, un dels noms d'Odin

Jóm Kippúr hátíð <f. hátíðar, hátíðir>:
<RELIG JUDfesta f de l'expiació, festa f del gran perdó, festa f del iom quipur, festa f del iom kippur (יוֹם כִּפּוּר) (→ friðþægingardagur)

Jóm Kippúr stríð <n. stríðs, no comptable>:
<HISTguerra f del iom quipur (o: kippur(מִלְחֶמֶת יוֹם הַכִּפּוּרִים)

jóm·frú <f. -frúar, -frúr>:
1. <GENdamisel·la f
2. (meydonzella f (verge, noia que no ha tingut relacions sexuals)
♦ jómfrú María: <RELIGMaria verge, la mare de Déu (María mey)
3. (piparmeyconca f, renoca f, tieta f, fadrinarda f (Mall.), fadrina vella (dona que no s'és casada i que ja ha atès una certa edat)
4. (skipsþernacambrera f (de vaixell)
5. (ungfrú, ógift stúlkasenyoreta f (noia no maridada, en edat núbil)
6. (meyjarmerkiðverge f (signe del zodíac) (Meyjan)
♦ vera jómfrú: ésser verge (haver nascut sota el signe de Verge)

jómfrúar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m inaugural (primer viatge de vaixell, avió etc.)
◊ hið nýtízkulega farþegaskip Titanic í jómfrúarferð sinni rakst á borgarísjaka og sökk með 1.500 menn um borð: el modern vaixell de passatgers Titanic ha topat amb un iceberg en el seu viatge inaugural i s'és enfonsat amb 1.500 persones a bord

jómfrúar·hár <n. -hárs, -hár>:
fenàs m d'aigua (planta Scirpus cernuus)

jómfrúar·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m d'oliva verge, oli m verjo d'oliva (Mall.
♦ extra jómfrúarolía (o: jómfrúarólífuolía)oli d'oliva verge extra, oli d'oliva verjo extra (Mall.

jómfrúar·ólífuolía <f. -ólífuolíu, no comptable>:
variant secundària de jómfrúarolía ‘oli verjo d'oliva’

jómfrú·gula <f. -gulu, no comptable>:
<MEDclorosi f, anèmia hipocròmica microcítica (meyjafölvi)

Jómfrúr·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes f.pl Verges

jómfrúr·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
(á Alþingidiscurs m inaugural (discurs d'estrena de parlamentari nou, primer discurs que un parlamentari nou fa al parlament)

jóms·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:
<HIST & LITERviquing m de la Iomsborg, iomsviquing m
  La Jómsborg, que catalanitzo en Iomsborg, fou una petita ciutadella norrena a prop d'una vila vèndica situada a la costa d'una illa que hom sol identificar amb l'actual illa polonesa de Wolin (l'illa fou fins al 1945 alemanya. Forma alemanya del nom de l'illa i de la vila: Wollin), situada a la desembocadura del riu Óder. Segons una part de la tradició -la més estesa i acceptada-, la Iomsborg fou fundada a prop d'una antiga vila vèndica pel rei danès Haraldr I blátönn Gormsson “en Dent-negra” (i per tant, entre els anys 950 i 986), durant una de les seves expedicions al Vèndland o País dels Vendes. Harald hi establí una guarnició danesa formada per mercenaris que foren coneguts amb el nom de iomsviquings o jómsvíkingar. Durant bona part del temps que va existir, va actuar amb total autonomia respecte del rei danès.

Cal dir, tanmateix, que, segons una altra tradició, la fundació n'és atribuïda a
Pálna-Tóki, el fóstrfaðir o fóstri del rei Sveinn tjúguskegg Haraldsson “en Barba-forcada”.

Els
iomsviquings usaren aquesta ciutadella i el seu port com a punt de partida de llurs expedicions comercials i de saqueig o pirateria. La ciutadella fou un centre del contacte comercial entre danesos, vendes i polonesos. Fou destruïda el 1043 pel rei de Noruega i Dinamarca Magnús I góði Ólafsson “el Bo” i d'una manera definitiva el 1098 pel rei danès Eiríkr I góði Sveinsson “el Sempre-Bo” (en danès: Erik Ejegod). Adam de Bremen esmenta la vila sota el nom de Iumne; pel seu cantó, Saxo Grammaticus esmenta la Iomsborg amb el nom de Iulinum. Per a més detalls, vulgueu veure:

Zernack, Julia:
„Jómsvíkinga saga“. Dins: Reallexikon der Germanischen Altertumskunde. 2ª edició. Volum XVI. Berlín/Nova York: Walter De Gruyter, 2000. Pàgines 69-71.
 
     
Fets memorables dels Arquebisbes de l'Església d'Hamburg d'Adam de Bremen
Llibre II, Cap. XIX (“descripció de la vila de Iumne”)
 
Ultra Leuticĭos, qui alĭo nomĭne Wilzi dicuntur, Oddăra flumen occurrit, ditissĭmus amnis Sclavanĭae regiōnis. In cuius ostĭo, qua Scytĭcas allŭĭt palūdes, nobilissĭma civĭtas Iumne celeberrĭmam praestat statiōnem barbăris et Graecis, qui sunt in circuĭtu. De cuius praeconĭo urbis, quia magna quaedam et vix credibilĭa recitantur, volŭpe arbĭtror pauca inserĕre digna relātu. Est sane maxĭma omnĭum quas Eurōpa claudit civitātum, quam incŏlunt Sclavi cum alĭis gentĭbus, Graecis et barbăris. Nam et advĕnae Saxōnes parem cohabitandi legem accepērunt, si tamen christianitātis titŭlum ibi morantes non publicāvĕrint. Omnes enim adhuc pāgānĭcīs ritĭbus oberrant, cetĕrum morĭbus et hospitalitāte nulla gens honestĭor aut benignĭor potĕrit invenīri. Urbs illa mercĭbus omnĭum septentrionalĭum natiōnum locŭples, nihil non habet iocundi aut rari. Ibi est Olla Vulcāni, quod incŏlae Graecum ignem vocant, de quo etĭam memĭnit Solīnus. Ibi cernĭtur Neptūnus triplĭcis natūrae: tribus enim fretis alluĭtur illa insŭla, quorum aiunt unum esse viridissĭmae speciēi, altĕrum subalbĭdae, tertĭum motu furibundo perpetŭis saevit tempestatĭbus. Ab illa civitāte brevi remigĭo trāiĭcĭtur, hinc ad Dymīnem urbem quae sita est in hostĭo Peānis fluvĭi, ubi et Runi habĭtant; inde ad Semland provincĭam, quam possĭdent Pruzi.
 
 
Iter eiusmŏdi est, ut ab Hammăburc vel ab Albĭa flumĭne septĭmo die pervenĭas ad Iumne civitātem per terram; nam per mare navim ingredēris ab Sliaswig vel Aldinburc, ut pervenĭas ad Iumne. Ab ipsa urbe vela tendens quartodecĭmo die ascendes ad Ostrogard Ruzzĭae. Cuius metropŏlis civĭtas est Chive, aemŭla sceptri Constantinopolitāni, clarissĭmum decus Graeciae.
 
 
Sicut ergo praedictum est, Oddăra flumen orītur in profundissĭmo saltu Marahōrum, ubi et Albĭa noster principĭum sortītur, nec longis ab invĭcem spatĭis, sed diverso currunt meātu. Alter enim, id est Oddăra, vergens in borĕām, transit per medĭos Winulōrum popŭlos, donec pertransĕat usque ad Iumnem, ubi Pomerānos divĭdit a Wilzis. Alter vero, id est Albĭa, in occāsum ruens, primo impĕtu Behēmos allŭit cum Sorăbis, medĭo cursu pagānos dirĭmit a Saxonĭa, novissĭmo alvĕo Hammaburgensem parochĭam scindens a Bremensi, victor oceănum ingredĭtur Brittanĭcum.
 
 
Després del territori dels leuticis, que també reben el nom de vilços, corre al nostre encontre el riu Òder, el riu més ric de la regió d'Eslavònia. A la seva desembocadura, allà on banya els aiguamolls escítics, la nobilíssima ciutat de Iumne proporciona un indret on fer parada als bàrbars i als grecs que hi ha a la seva rodalia. Atès que es llegeixen algunes grans coses, que a penes són creïbles, en elogi d'aquesta ciutat, jutjo adient d'inserir aquí unes poques coses, totes elles dignes d'ésser relatades. És veritablement la més gran de totes les ciutats que Europa tanca en el seu si i hi viuen eslaus i gent d'altres pobles, tant grecs com bàrbars. Efectivament, també han donat acollida als saxons que hi arriben permetent-los que convisquin amb ells amb una mateixa llei sempre que, mentre hi habitin, no facin pública llur qualitat de cristians, car tots ells encara erren en els ritus pagans; això a part, pel que fa a costums i hospitalitat un no podrà trobar cap altre poble que sigui tan honrat i servicial com ells. Aqueixa ciutat, opulenta per les mercaderies de totes les nacions septentrionals, no té res que no sigui rar o delitós. Allà hi ha l'Olla de Vulcà, que els nadius anomenen el Foc Grec que Solí també recorda. Allà Neptú es manifesta en triple natura, car aqueixa illa és banyada per les ones de tres mars; d'elles se'n diu que una és de color verdíssim, l'altra de color blanquenc i la tercera bull en moviment furibund, immersa en unes tempestes perpètues. Des d'aquesta ciutat es va, en breu trajecte a rem, fins a la ciutat del davant, que és Dimmín, situada a la desembocadura del riu Peene, on també hi viuen els habitants de l'illa de Rügen. D'aquí es va cap a la província de Semland que posseeixen els prussians.
 
 
El viatge és tal que s'arriba a la ciutat de Iumne en set dies des d'Hamburg o des de les ribes del riu Elba anant-hi per terra, perquè, per mar, t'embarcaràs a Sleswig o a Oldenburg per anar a Iumne. De Iumne es triguen catorze dies per, anant a la vela, arribar a Novgorod (?de Rússia, la capital de la qual és Kíev, una rival del ceptre de Constantinoble, ornat eximi de Grècia.
 
 
El riu Òder, així i doncs, i tal i com ja s'ha dit abans, neix en el profundíssim bosc dels moravis, on també té el seu inici el nostre Elba, rius que no flueixen gaire lluny l'un de l'altre, tot i que prenguin direccions diferents. Un d'ells, això és, l'Òder, dirigint-se cap al nord, travessa els pobles vínuls o vendes fins a arribar a Iumne, on separa els pomeranis dels vilços; l'altre riu, però, això és, l'Elba, precipitant-se cap a ponent, mulla a la primeria del seu curs les ribes de bohemis i sòrabs, en el seu curs mitjà separa els pagans dels saxons, i desguassa, victoriós, a l'Oceà Britànnic després de separar, en el tram final del seu curs, la diòcesi d'Hamburg de la de Bremen.
 
Adāmi Bremensis Gesta Hammaburgensis Ecclesĭae Pontifĭcum. Consultable a: http://hbar.phys.msu.ru/gorm/chrons/bremen.htm

Jón <m. Jóns, pl. no hab.>:
Joan m (Ἰωάννης -άννου, Iōhannēs -annis) (andrònim)
♦ Jón skírari: Joan Baptista
♦ → Guðjón “Joan de Déu”

jón <f. jónar, jónir>:
m

jónaður, jónuð, jónað <adj.>:
ionitzat -ada

Jóna·haf <n. -hafs, no comptable>:
mar Jònica

jóna·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
variant de jónhvolf ‘ionosfera’

Jónakur <m. Jónakurs, no comptable>:
<HIST & MITOLIonacre m, Odoacre m, segon marit de la Guðrún, amb qui té tres fills: Hamdir (= falcó / haukur o guarnit de cuirassa / hinn brynjuklæddi; o, més versemblantment, simple adaptació d'un nom d'home saxó que hauria sonat Hamatheo, Hamathio), Sorli (guerrer/hermaður; o, més versemblantment, simple adaptació d'un nom d'home saxó que hauria sonat Sarulo ) i Erp (Castany, Bru clar -per tant = Cavall bai?-; o, més versemblantment, simple adaptació d'un nom d'home saxó, Erpo)
◊ Guðrún gekk eitt sinn til sævar ok tók grjót í fang sér ok gekk á sæinn út ok vildi tapa sér. Þá höfðu hana stórar bárur fram eptir sjánum, ok fluttisk hon með þeira fulltingi ok kom um síðir til borgar Jónakurs konungs. Hann var ríkr konungr ok fjǫlmennr. Hann fekk Guðrúnar. Þeira bǫrn váru þeir Hamðir ok Sǫrli ok Erpr: La Guðrún un dia va anar a la mar, va agafar una pedra i se la va posar entre els braços i hi va caminar mar endins volent matar-se. Aleshores, unes grans onades se l'endugueren per la mar i amb llur ajut fou transportada fins que, finalment, va acabar arribant a la ciutadella del rei Ionacre. Era un rei poderós i tenia molts d'homes. Es va casar amb la Guðrún. Llurs fills foren Hamdir, Sorli i Erp

Jónas <m. Jónasar, pl. no hab.>:
Jonàs m (יוֹנָה)
◊ þá sendi Drottinn stórfisk (דָּג גָּדוֹלtil þess að svelgja Jónas. Og Jónas var í kviði fisksins þrjá daga og þrjár nætur: aleshores el Senyor va enviar un gran peix perquè engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits

Jónatan <m. Jónatans, pl. no hab.>:
Jonatàs, Jonatan (יְהוֹנָתָן & יוֹנָתָן)
◊ Jónatan Sálsson: Jonatàs, fill de Saül

jón·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
ionosfera f

Jóni <m. Jóna, Jónar>:
joni m, jònia f

jónískur, jónísk, jónískt <adj.>:
jònic -a
♦ ... í jónískum stíl: <ARQ... d'estil jònic
♦ jónískur byggingarstíll: <ARQordre jònic
♦ jóníska hafið: <GEOGMar Jònica (Jónahaf)
♦ jónísk súla: <ARQcolumna jònica

Jóníu·maður <m. -manns, -menn>:
joni m, jònia f

Jóns·bók <f. -bókar, pl. no hab.>:
<HIST JURCodi Johanneu, codex iohanneus. Nom del codi legal que el rei Magnús VI Hákonarson "Lagabœtir" féu redactar el 1280 per a Islàndia, després del fracàs de l'intent d'introduir-hi la Járnsíða. El 1281, poc després de la mort del rei Magnús VI, el còdex que contenia aquesta compilació legal fou dut a Islàndia pel lǫgmaðr Jón Einarsson "gelgja" -que també havia participat en el procés de redacció- i Loðinn leppr, i aquell mateix any hi fou acceptat com a nou codi legal dels islandesos, per bé que amb fortes reticències. El codi, per tant, deu el seu nom al portador del còdex a Islàndia i no pas al rei que el va fer redactar. En general, es pot dir que la introducció d'aquest codi va significar una bona retallada de les llibertats individuals dels islandesos a tots els nivells. En els capítols XIII i següents de la Història del bisbe Árni Þorláksson s'hi pot llegir una descripció dels debats generats en el procés d'adopció del codi. A la Baixa Edat Mitjana s'hi van fer esmenes el 1294, el 1305 i el 1314. El codi no s'ha derogat mai, amb la qual cosa resta palès que ha deixat una profunda empremta en la vida islandesa

jóns·gras <n. -grass, -grös>:
viola f d'aigua (planta Pinguicula vulgaris)

Jóns·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:
dia m de Sant Joan [Baptista], festa f de Sant Joan [Baptista] (24 de juny)

Jónsmessu·brenna <f. -brennu, -brennur. Gen. pl.: -brenna>:
foguera f de Sant Joan, fogueró m de Sant Joan (Mall.

jónsmessu·gleði <f. -gleði, -gleðir>:
bauxa f de Sant Joan, festa m de Sant Joan, revetlla f de Sant Joan 

jónsmessu·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa m de Sant Joan 

jónsmessu·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit m de Sant Joan 

jónsmessu·runni <m. -runna, -runnar>:
herba foradada, pericó groc, herba f de cop, herba f de Sant Joan, tresflorina vera (Mall., Men.(planta Hypericum perforatum)

Jóns·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:
revetlla f de Sant Joan, revetla f de Sant Joan (Val., Bal.

jónun <f. jónunar, pl. no hab.>:
ionització f

jór <m. jós, jóar>
<LITcavall m
◊ bróðurbana sínum │ þótt á brautu mœti, / húsi hálfbrunnu, │ hesti alskjótum, / - þá er jór ónýtr, │ ef einn fótr brotnar -, verði-t maðr svá tryggr │ at þessu trúi ǫllu: que ningú no sia tan confiat com per refiar-se de totes aquestes coses: de l'assassí de son germà, encara que un se'l topi en camí ral, ni de casa mig cremada, ni de cavall veloç -car inútil és el cavall si[, per anar al galop,] es trenca una pota-

Jórdan <f. Jórdanar, pl. no hab.>:
Jordà m

Jórdani <m. Jórdana, Jórdanar>:
jordà m, jordana f

Jórdanía <f. Jórdaníu, no comptable>:
Jordània f

jórdanskur, jórdönsk, jórdanskt <adj.>:
jordà -ana

jórdan·vað <n. -vaðs, -vöð>:
gual m del Jordà
◊ Gíleaðítar settust um Jórdanvöðin (ʔɛθ־maʕbəˈrōθ, אֶת-מַעְבְּרוֹת. skarð) yfir til Efraím. Og þegar flóttamaður úr Efraím sagði: "Leyf mér yfir um!" þá sögðu Gíleaðsmenn við hann: "Ert þú Efraímíti?" Ef hann svaraði: "Nei!" þá sögðu þeir við hann: "Segðu ,Sjibbólet.'" Ef hann þá sagði: "Sibbólet," og gætti þess eigi að bera það rétt fram, þá gripu þeir hann og drápu hann við Jórdanvöðin (ʔɛl־maʕbəˈrōθ, אֶל-מַעְבְּרוֹת. skarð). Féllu þá í það mund af Efraím fjörutíu og tvær þúsundir: els galaadites ocuparen els guals del Jordà que menaven a Efraïm. Quan un fugitiu d'Efraïm deia: «Deixeu-me passar», els gaaladites li preguntaven: «Ets efraïmita?» Si ell responia: «No», llavors ells li deien: «Digues “xibbòlet”». Si ell deia: «sibbòlet» i no parava compte a pronunciar-ho correctament, ells l'agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. En aquella ocasió, van caure quaranta-dos mil homes d'Efraïm

jó·reykur <m. -reykjar, no comptable>:
polseguera f, núvol m de pols (darrere un cavall o cavalls quan van per un camí ressec)

Jórsala·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:
Jerusalem f (Jerúsalem)
◊ hér eptir þeysir Rémundr með allan sinn her út af staðnum, ríðandi svá út um Saxland ok Beigeialand ok svá út yfir Mundíufjǫll ok svá í Fenidí. Ok þar fekk hann svá mǫrg skip, sem þeir þurftu at hafa. Stígr Rémundr sjálfr út á með alla sína hesta ok menn. Taka síðan góðan byr ok sigla síðan suðr eptir Grikklandshafi ok svá í Jórsalahaf ok um hafit ok lenda við þá borg, sem Askalon heitir. Hon er á Jórsalalandi. Þar stíga þeir af skipum sínum, ríðandi beinasta veg til Jórsalaborgar. Fagnar patríarkinn vel Rémundi ok ǫllum hans mǫnnum, bjóðandi honum þar at dveljaz svá lengi, sem honum gott þœtti: després, en Rémundr s'acuita, amb tot el seu exèrcit, fora de la ciutat, travessen a cavall Saxònia, Baviera i els Alps i arriben després a Venècia. I aquí es forneix de tantes de naus com els calen. En Rémundr s'hi embarca amb tots els seus homes i cavalls. Tenen bon vent i singlen vers el sud resseguint la Mar Jònia i Egea, entren dins la Mar de Palestina i, travessant aquesta mar, arriben a la ciutat que es diu Ascaló. Està a Palestina. Aquí desembarquen de llurs naus i cavalquen cap a Jerusalem prenint el camí més dret. El patriarca els dóna bona acollida, al Rémundr i a tots els seus homes, i els ofereix que hi romanguin tant de temps com a ell li sembli bé

Jórsalir <m.pl Jórsala>:
Jerusalem f (Jerúsalem)

jórtra <jórtra ~ jórtrum | jórtraði ~ jórtruðum | jórtrað>:
remugar, ruminar

jórtur <n. jórturs, no comptable>:
ruminació f, remugó m, remugament m, remugueig m

jórtur·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
[animal m] ruminant m, [animal m] remugant m

Jórunn <f. Jórunnar, pl. no hab.>:
Jórunn f, Iòrun f (ginecònim)

Jór·vík <f. -víkur, pl. no hab.>:
York m (ciutat anglesa)

jós:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de ausa “abocar”

Jósafat <m. Jósafats, pl. no hab.>:
Josafat m (יְהוֹשָׁפָט)
◊ en á þriðja ári fór Jósafat konungur í Júda á fund Ísraelskonungs: però l'any tercer, Josafat, rei de Judà, va baixar a trobar [Acab,] el rei d'Israel

Jósef <m. Jósefs, pl. no hab.>:
Josep m (יוֹסֵף)
◊ og hún nefndi hann Jósef og sagði: "Guð bæti við mig öðrum syni!": i li va posà nom Josep, tot dient: "Que Jahvè m'afegeixi un altre fill!"

Jósefína <f. Jósefínu, pl. no hab.>:
Josefina f, Josepa f (ginecònim)

Jósía <m. Jósía, pl. no hab.>:
Josies m (יֹאשִׁיָּהוּ)
◊ hann (= Jósía) afhelgaði brennslugrófina í Hinnomssonardal, til þess að enginn léti framar son sinn eða dóttur ganga gegnum eldinn Mólok til handa: Josies també va profanar el Tòfet, a la vall de Ben-Hinnom, perquè mai més ningú no hi fes passar pel foc el seu fill o la seva filla en honor de Moloc

jóskur, jósk, jóskt <adj.>:
jutlandès -esa

Jósúa <m. Jósúa, pl. no hab.>:
Josuè m (יְהוֹשֻׁעַ)

jóta <f. jótu, jótur>:
iota f (lletra de l'alfabet grec ι, Ι)

Jóti <m. Jóta, Jótar>:
jutlandès m, jutlandesa f 

Jót·land <n. -lands, pl. no hab.>:
Jutlàndia f 

jukk <n. jukks, pl. no hab.>:
<CULINiuc m, jukk m, mena de puré molt líquid, pastetes, farinetes

jukum:
1ª pers. pl. del pretèrit ind. de auka “augmentar, créixer”

junkari <m. junkara, junkarar>:
1. <HISTjunker m 
2. donzella f, juliana f (peix Coris julis)

jurt <m. jurtar, jurtir>:
1. <GENplanta f 
2. (gras, urt sem ekki er trékenndherba f (vegetal que no és arbre ni arbust)

jurta·feiti <f. -feiti, no comptable>:
greix m vegetal

jurta·fita <f. -fitu, no comptable>:
greix m vegetal

jurta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
botànica f (grasafræði)

jurta·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
botànic -a (grasafræðilegur)

jurta·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
botànic m, botànica f (grasafræðingur)

jurta·fæða <f. -fæðu, no comptable>:
règim vegetarià

jurta·fæði <n. -fæðis, no comptable>:
alimentació vegetariana

jurta·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. <GENhort m 
2. (grasagarðurjardí botànic (jardí d'aprenentatge i estudi de la botànica)

jurta·gróður <m. -gróðurs, no comptable>:
vegetació f

jurta·litun <f. -litunar, no comptable>:
tint m vegetal

jurta·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f vegetal

jurta·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
remei m vegetal

jurta·lækningar <f.pl -lækninga>:
medicina f herbal

jurta·mynd <f. -myndar, -myndir>:
foto f de plantes

jurta·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m vegetal

jurta·pottur <m. -potts, pottar>:
torreta f, cossiol m (Mall.

jurta·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
regne m vegetal, flora f

jurta·safi <m. -safa, pl. no hab.>:
saba f

jurta·safn <n. -safns, -söfn>:
herbari m (col·lecció, recull etc. d'herbes)

jurta·seyði <n. -seyðis,, pl. no hab.>:
decocció f d'herbes

jurta·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
malaltia f de les plantes, malaltia botànica

jurta·svif <n. -svifs, no comptable>:
fitoplàncton m

jurta·söfnun <f. -söfnunar, no comptable>:
recol·lecció f de plantes (esp. per part del botànic per al seu herbari)

jurta·te <n. -tes,, pl. no hab.>:
infusió f d'herbes, tisana f

jurta·æta <f. -ætu, -ætur>:
1. (dýrherbívor m  (animal)
2. (grænmetisætavegetarià m, vegetariana f  (persona que no menja carn)

jusum:
1ª pers. pl. del pretèrit ind. de ausa “abocar”

<adv.>:
 (com a resposta a una pregunta negativa i com a resposta positiva a una frase asseverativa negativa)
◊ kemurðu ekki með? - jú, ég kem: que no vens amb nosaltres? - sí que vinc
◊ hún getur ekki talað katalönsku - jú: no sap català - sí que en sap!

Júda¹ <m. Júda, pl. no hab.>:
Judà m (יְהוּדָה)
◊ synir Leu: Rúben, frumgetinn son Jakobs, Símeon, Leví, Júda, Íssakar og Sebúlon: fills de Lia: Rubèn, el primogènit de Jacob, Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló

Júda² <m. Júda, pl. no hab.>:
Judà m (reialme) (יְהוּדָה)
◊ Júda og Ísrael voru fjölmennir, sem sandur á sjávarströndu, þeir átu og drukku og voru glaðir: Judà i Israel tenien una població tan nombrosa com grans té la sorra de la vorera de la mar; i tots ells menjaven i bevien i eren feliços

Júda·borg <f. -borgar, -borgir>:
<HISTciutat f de Judà 

Júda·konungur <m. -konungs, -konungar>:
<HISTrei m de Judà 

Júda·maður <m. -manns, -menn>:
<HISThabitant m de Judà 

Júdas <m. Júdasar, pl. no hab.>:
Judes m (Ἰούδας)
♦ Júdas Ískaríot: Judes Iscariot
♦ Júdas Jakobsson: Judes fill de Jaume
♦ Hið almenna bréf Júdasar: Epístola f de Sant Judes
♦ Júdas Makkabeus: Judes Macabeu

Júdasar·bréfið <n. -bréfsins, pl. no hab.>:
Epístola f de Sant Judes

Júdasar·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
arbre m de l'amor, arbre m de Judea, arbre m de Judes (arbre Cercis siliquastrum)

Júda-ættkvísl <f. -ættkvíslar, no comptable>:
tribu f de Judà

Júdea <f. Júdeu, pl. no hab.>:
Judea f

Júdít <f. Júdítar, pl. no hab.>:
Judit f (יְהוּדִית)

júdó <n. júdós, pl. no hab.>:
judo m

júdó·kona <f. -konu, -konur>:
judoca f

júdó·maður <m. -manns, -menn>:
judoca m

Júði <m. Júða, Júðar>:
<variant antiquada de → gýðingur “jueu, jueva”

júfferta <f. júffertu, júffertur. Gen. pl.: júfferta>:
1. (plankitauló m (post gruixuda de fusta)
◊ eða viltu sjá brisið þar sem ég axlarbrotnaði þegar júfertan féll á mig á Einglandi?: vols veure la cicatriu que em va quedar allà on em vaig trencar l'espatlla quan el tauló de fusta em va caure a sobre a Anglaterra?
2. (viðarbolurtronc m (d'arbre)

júgend·stíll <m. -stíls, no comptable>:
<ARTmodernisme m

júgur <n. júgurs, júgur>:
braguer m

júgur·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
inflamació f del braguer, mastitis f de la vaca

Júgúrta <m. Júgúrtu, pl. no hab.>:
<HISTJugurta m
◊ “Stríðið gegn Júgúrtu konungi” eftir Sallústíus: “La Guerra de Jugurta” de Sal·lusti

júkka <f. júkku, júkkur>:
iuca f (nom de diverses plantes, esp. Yucca aloifolia, Yucca gloriosa i Yucca guatelmalensis o elephantipes) (pálmalilja)

júl <n. júls, júl>:
joule m  (unitat de treball elèctric)

júlí <m. júlí (o: <> júlís), júlímánuðir>:
juliol m, juriol m (Bal.: ekki ritm./no lit.

Júlí <m. Júlís, no comptable>:
Juli m (andrònim)

Júlía <f. Júlíu, no comptable>:
Júlia f (ginecònim)

Júlían <m. Júlíans, no comptable>:
Julià m (andrònim)
♦ Júlían trúarníðingur: <HISTJulià l'Apòstata
◊ vér gætim einnig tilfært vitnisburði hinna heiðnu heimspekinga; vér biðjum lesarann að sjá þann stað, er vér höfum tilfært, hér að framan bls. 103., eftir Júlían trúarníðing, þessi staður er óræk sönnun fyrir ritvissu fjórða guðspjallsins: també podríem al·egar el testimoni dels filòsofs pagans; preguem al lector que miri el passatge que ja hem adduït, vid. supr. pàg. 103, del Julià l'apòstata; aquest passatge constitueix una prova irrefutable de l'autenticitat del quart evangeli

Júlíana <f. Júlíönu, no comptable>:
Juliana f (ginecònim)

júlíanskur, júlíönsk, júlíanskt <adj.>:
julià -ana
♦ júlíanska tímatalið: <HISTel calendari julià

Júlíanus <m. Júlíanusar, no comptable>:
Julià m (andrònim)
♦ Júlíanus guðníðingur: <HISTJulià l'Apòstata

júlí·byltingin <f. -byltingarinnar, no comptable>:
<HISTRevolució f de Juliol (juliol del 1830 a França)

júlí·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m de juliol

júlí·sól <f. -sólar, -sólir>:
rosella f tulipa (planta Papaver glaucum)

Júlíus <m. Júlíusar, no comptable>:
Juli m (andrònim)

Júlíus Sesar <m. Júlíusar Sesars, no comptable>:
Juli Cèsar (nom d'home)

júní <m. júní (o: <> júnís), júnímánuðir>:
juny m

júní·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m de juny

Júnó <f. Júnóar, pl. no hab.>:
<MITOLJuno f (Iūnō)

Júpíter <m. Júpíters, pl. no hab.>:
<MITOL & ASTRONJúpiter m (Iūppĭtĕr)
♦ Íó er þriðja tungl Júpíters: Io és la tercera lluna de Júpiter
♦ fjarlægð frá Júpíter: 262.070 mílur: distància de Júpiter: 262.070 milles

júra- <en compostos>:
<GEOLjuràssic -a

Júra·fjöll <n.pl -fjalla>:
Jura m
♦ kantónan Júra: el cantó del Jura

Júra·garður <m. -garðs, -garðar>:
Parc Juràssic (nom de diferents pel·lícules i obres de ficció)

júra·tímabil <n. -tímabils, no comptable>:
<GEOLjuràssic m
♦ júratímabil jarðsögunnar: <GEOLl'era juràssica, el període juràssic
♦ frá júratímabilinu: <GEOLdel juràssic

jyki:
1ª i 3ª pers. sg. analògics del pretèrit subj. de auka “augmentar, créixer”. Les formes no analògiques corresponents són yki

jysi:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit subj. de ausa “abocar”

jæja <interj.>:
apa [apa], [doncs] bé, au idoi (Mall.
♦ nú jæja: sí sí, bé bé, aha aha
♦ jæja?: <interj.i doncs?, i bé?, i què?
♦ jæja jæja jæja!: <interj.bono bono bono! (Mall.)
♦ jæja þá!: <interj.d'acord, aleshores!, val-val! (cast.), vale-vale (cast., Mall.)

jöfn <adj.>:
nom. sg. f. & nom. & ac. pl. n. de  jafn, jöfn, jafnt “igual”

jöfnu¹ <f.>:
casos oblics del sg. de  jafna “equació”

jöfnu² <adj.>:
dat. sg. n. fort & ac., gen., dat. sg. f. febles & pl. feble de  jafn, jöfn, jafnt “igual”

jöfnuður <m. jafnaðar (o: jöfnuðar), pl. no hab.>:
1. <GENigualtat f, equitat f
◊ ekki svo að skilja, að öðrum sé hlíft, en þrengt sé að yður, heldur er það til þess að jöfnuður verði: no s'ha d'entendre que per a ajudar els altres hàgiu de patir estretors, sinó que hi ha d'haver igualtat
◊ nú sem stendur bætir gnægð yðar úr skorti hinna, til þess að einnig gnægð hinna geti bætt úr skorti yðar og þannig verði jöfnuður, eins og skrifað er: en la present ocasió, que allò que us sobra proveeixi llurs necessitats, a fi que allò que ells tinguin de més també proveeixi les vostres necessitats de manera que, així, hi hagi igualtat, tal com està escrit
2. (hlutfallproporcionalitat f (equitativitat, proporció)
3. (samanburðurcomparació f (parangó)
♦ að [öllum] jöfnuði: generalment, normalment

jöfnu·hneppi <n. -hneppis, -hneppi>:
equació simultània

jöfnu·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m d'igualtat (signe =)

jöfnun <f. jöfnunar, pl. no hab.>:
1. <GENigualació f, anivellació f 
2. (í textaalineació f, justificació f (de text)
♦ → fulljöfnun “justificació completa”
♦ → hægrijöfnun “justificació dreta”
♦ → miðjujöfnun “justificació central”
♦ → vinstrijöfnun “justificació esquerra”

jöfnunar·hlutabréf <n. hlutabréfs, -hlutabréf>:
<BORSAacció gratuïta, acció f extra (sol designar l'emissió d'accions gratuïtes)

jöfnur <f.>:
nom. & ac. pl. de  jafna “equació”

jöfur <m. jöfurs, jöfrar>:
1. <LIT = furstipríncep m  (membre de casa reial o sobirana)
2. <LIT = þjóðhöfðingi, konungursobirà m  (monarca, rei)
3. <FIG = viðskiptajöfurmagnat m, baró m  (persona molt important dins una branca de la indústria etc.)
♦ → olíujöfur “magnat del petroli, baró del petroli”
  Aquest mot dóna fe de l'altíssim prestigi social de què va gaudir, entre els pobles norrens, el verro, que és el que aquest nom volia dir originàriament. A la llarga, el mot va acabar perdent aquest significa primigeni, i en aqueix significat fou substituït per göltur, que originàriament designava el porc sanat.  
     

jögunar·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (rifrildislegurcerca-raons, bregós -osa, barallós -osa (baralladís, amic de ficar-se en bregues o baralles)
2. (naggandi, nöldrunarsamurrepelós -osa (primmirat, que es queixa per no-res, que sempre té a dir de tot)
3. (sem rekur á eftir e-mcarregós -osa (importú, que sempre estalona algú per importunar-lo amb alguna petició)

jökla·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
clavellet m de glacera, clavell m de les glaceres (planta Dianthus glacialis)

jökla·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
excursió f a les glaceres

jökla·fræði <f. -fræði, no comptable>:
glaciologia f

jökla·fræðingur <m. -fræðings, --fræðingar>:
glaciòleg m, glaciòloga f

jökla·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
cardàmine alpina, cardamina alpina (planta Cardamine bellidifolia)

jökla·kobbi <m. -kobba, -kobbar>:
erígeron uniflor (planta Erigeron uniflorum)

jökla·kráka <f. -kráku, -krákur>:
fredeluga f, nyivit m, pebret m (Gir.), merita f (Val.), juia f (Bal.(ocell Vanellus vanellus) (vepja)

jökla·salat <n. -salats, pl. no hab.>:
enciam m iceberg, lletuga f iceberg (planta Lactuca sativa var. capitata)

jökla·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
ranuncle m glacial (planta Ranunculus glacialis)

jökul·alda <f. -öldu, -öldur>:
morena f (o: morrena f) [terminal] (de glacera)

jökul·á <f. -ár, -ár>:
1. <GENtorrent m glacial
2. (stærririu m glacial (gros, cabalós)

jökul·breiða <f. -breiðu, -breiður>:
1. <GENextensió f de la glacera, superfície coberta per la glacera, capa f de glaç de glacera
2. (á ísöldumcasquet m glacial  (durant les glaciacions)

jökul·bunga <f. -bungu, -bungur>:
1. (jökulhæðtossal m de glacera (elevació cupular a la superfície de glacera)
2. (hæsta bunga DrangajökulsJökulbunga f  (màxima elevació, de 925 metres d'alçada, al Drangajökull)

jökul·farg <n. -fargs, -förg>:
pes m de glacera (a conseqüència del qual se solen produir depressions del terreny)

jökul·fýla <f. -fýlu, pl. no hab.>:
pudor f de sofre glacial (pudor a sofre que es desprèn del subsòl d'una glacera, del glaç o de l'aigua procedent d'una glacera com a conseqüència del fet que la glacera passa o ha passat per damunt una zona volcànica)

jökul·hetta <f. -hettu, -hettur>:
casquet m glacial

jökul·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
jökulhlaup m, riuada sobtada que surt violentament d'una glacera quan la paret exterior d’aquesta es trenca en no poder continuar aguantant la pressió interior a la qual es veu sotmesa per l'aigua procedent de la fosa del glaç per algun volcà que ha entrat en activitat per dessota de la glacera

jökull <m. jökuls, jöklar>:
glacera f

Jökull <m. Jökuls, no comptable>:
1. <MITOLIòkul m, gegant de gebre que personificava la glacera. Era fill de Kári (Vent), germà de Frosti (Gelada) i pare de Snær (Neu)
2. (karlmannsnafnIòkul m, Jökull m (andrònim)
3. (Snæfellsjökullglacera f de Snæfellsnes (península a ponent de l'illa)
♦ undir Jökli: a la contrada al voltant de l'Snæfellsjökull

jökul·lón <n. -lóns, -lón>:
llacuna f glacial

jökul·mörk <n.pl -marka>:
límit m [inferior] de les glaceres (límit per dessota del qual ja no hi ha glaceres)

jökul·rák <f. -rákar, -rákir>:
estria f glacial

jökul·rof <n. -rofs, -rof>:
erosió f glacial

jökul·ruðningur <m. -ruðnings, -ruðningar>:
1. (efni sem fellur tiltill m [glacial] (material erosionat transportat per una glacera)
2. (jökulurðmorena f (de glacera)

Jökuls·á <f. -ár, -ár>:
Jökulsá f, nom de diferents rius força cabalosos que neixen d’una glacera: Jökulsá á Fjöllum, Jökulsá í Lóni etc.
◊ ríða þeir upp með Lagarfljóti fyrir neðan völl á Hrafnkelsstöðum og svo fyrir vatnsbotninn og yfir Jökulsá að Skálavaði: remunten a cavall el curs del Lagarfljót per dessota de l'esplanada de Hrafnkelsstaðir, passen després per l'extrem de l'estany i travessen la Jökulsá per l'Skálavað

jökulsár·lón <n. -lóns, -lón>:
llacuna f glacial (esp. l'alimentada per torrent glacial)

jökul·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
circ m de glacera

jökul·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
període m glacial, era f glacial, glaciació f

jökul·sker <n. -skers, -sker. Gen. pl.: -skerja; dat.pl.: -skerjum>:
<GEOLnúnatac (o: núnataqm (núnatakkur)

jökul·sprunga <f. -sprungu, -sprungur>:
esquerda f a glacera, crivell m de glacera

jökul·urð <f. -urðar, -urðir>:
morena f (o: morrena f) [terminal] (de glacera)

jökul·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>:
1. (leysingarvatn úr jökliaigua f de glacera (aigua procedent de glacera)
2. (jökulátorrent m glacial (corrent d'aigua que neix a una glacera)

< jölstur <m. jalstrar, ilstrir. Assumesc, doncs, paradigma com fjörður>:
salze m llorer (arbre Salix pentandra) (gljávíðir)
◊ nú em ec svá lítil, sem lauf sé opt í iolstrom, at iofur dauðan: ara, després de la mort del príncep, sóc tan petita com sovint ho és una fulla entre [les branques d]els salzes llorer 

jörð <f. jarðar, jarðir>:
1. <GENterra f
♦ á jörðinni: a la terra
♦ himinn og jörð: el cel i la terra
♦ svo á jörðu sem á himni: així en la terra com en el cel
♦ jörðin gengur (o: snýst) í kringum sólina: la terra gira al voltant del sol
♦ hlýnun jarðar: l'escalfament de la terra
♦ möndull jarðar: eix m terrestre
♦ skorpa jarðar: escorça f terrestre, crosta f terrestre
♦ umhverfis jörðina: tot al voltant de la terra
2. (yfirborð jarðarterra m (sòl & trispol)
♦ falla til jarðar: caure a terra, caure en terra (Mall.
♦ frjósöm jörð: terra fèrtil
♦ grafa e-ð í jörðu: colgar una cosa sota terra, enterrar una cosa en terra (Mall.
♦ hafa báða fætur á jörðunni: <LOC FIGtocar de peus a terra
♦ halda sig við jörðina: <LOC FIGtocar de peus a terra
♦ jörðin brennur undir fötunum á e-m: <LOC FIGalgú frissa per anar-se'n
♦ klaki í jörð: sòl congelat, terra congelat, gelada f del sòl (jarðklaki)
♦ koma sér niður á jörðina: <LOC FIGtornar a la terra, tornar a la realitat, tornar a tocar de peus a terra
♦ leggja e-n á jörðu: <LOC FIGestassar algú, deixar algú estès -esa en terra (Mall.
♦ ofan jarðar: a [dalt de] la terra, a la superfície de la terra
♦ skilja eftir sig sviðna jörð: <LOC FIGdeixar [només] terra cremada rere seu, fer terra cremada al seu voltant
♦ sökkva ofan (o: niður) í jörðina: enfonsar-se sota la terra
♦ það er eins og jörðin hafi gleypt hann: <LOC FIGés com si l'hagués engolit la terra
3. (bújörðmas m, masia f, possessió f (Mall.) (terres de producció agrícola, granja)
♦ jörðin er í eyði: el mas [ara] està abandonat
♦ jörðin er niðurnídd el mas ara està fet malbé (es troba en un estat de gran abandonament i deixadesa, mig esbucat i en plena decadència)

Jörð <f. Jarðar, no comptable>:
<MITOLIord f, deessa de la família dels ansos, dona o amant d'Odin i mare del déu Tor. Era filla de Nótt (Nit) i el seu segon marit, Ónarr

jörfa·depill <m. -depils, -deplar>:
còlit ros, còlbit ros (Val.), coablanca rossa (Bal.(ocell Oenanthe hispanica)

jörfi <m. jörfa, jörfar>:
(malarauðn, sandbakkiermàs m de sorra i grava, pedregar m

Jörgen <m. Jörgens, pl. no hab.>:
Jordi m (Georg)

jörmun- <prefixoide>:
Prefixoide al qual hom atribueix els significats de puixant, poderós d'una banda, i ingent, formidable, immane, de l'altra. El prefix és comú a la resta de llengües germàniques. L'etimòleg Jan de Vries situa el seu ús originari en el llenguatge religiós germànic (“Überdies gehört das wort unbedingt zur religiösen Sphäre”). En català ha entrat, a través de noms propis d'origen gòtic, sota les formes ermana-, ermene-. També apareix en noms de dona d'origen alemany que ens han pervingut en forma plena (tipus: Ermengarda) o en forma del corresponent hipocoreuma (tipus: Irma o Emma). Tanmateix, cal deixar i tenir clar que formes com ara Jörmungildur “Ermenegild” o Jörmungerður “Ermengarda” són encunyacions modernes sense cap mena de tradició en islandès
♦ → Jörmunrekur “Ermanaric o Hermanaric, Iormunrec”

Jörmun·gandur <m. -gands, no comptable>:
<MITOLIormungand m, un dels noms de Midgardsorm, la serp còsmica o gran serp de la terra mitjana

Jörmun·grund <f. -grundar, no comptable>:
<MITOLIormungrund f “el gran terrer”, ço és, la Terra

Jörmun·rekur <m. -reks, no comptable>:
<HIST & MITOLIormunrec m, Ermanaric m, rei dels gots casat amb la Suanilda, la filla d'en Sigurd i la Gudrun. Feu cas de les enraonies que acusaven la seva dona Suanilda de cometre adulteri amb en Randuer, el fill que havia tingut amb una dona anterior, i va fer executar el seu fill a la forca i la seva dona trepitjada per cavalls. La seva sogra Gudrun va fer que els seus fills vengessin la mort de la seva germanastra Suanilda i ho feren tallant-li al seu cunyat primer els braços i després, les cames
◊ fóru nú, unz þeir kómu til Jǫrmunreks konungs, ok gengu fyrir hann ok veittu honum þegar tilræði. Hjó Hamðir af honum hendr báðar en Sǫrli fœtr báða: van marxar fins que van arribar a cal rei Iormunrec i es van presentar davant ell i el van atacar tot seguit. En Hamdir li va tallar tots dos braços i en Sorli, totes dues cames

jörp <adj.>:
nom. sg. f. & nom. & ac. pl. n. de  jarpur, jörp, jarpt “castany clar”

Jörundur <m. Jörundar, pl. no hab.>:
Iorund m, Jörundur m (andrònim)

Jöru·vellir <m.pl -valla>:
<MITOLIoruvel·lir m.pl. Els Ioruvèl·lir són un indret mític de la mitologia norrena. Aquest topònim pot significar “el camp de la batalla” (jara) o, molt més versemblantment, “pedregar”, “camps de sorra i pedres” ( jörva), segons que hom interpreti la primera part del mot com a jara “batalla” o bé com a *jörva “pedregar”. A la Vǫlospá (estrofa 14), en un passatge molt fosc, sembla oposar-se a Aurvangar “camps llecorosos” i a Salarsteinn (= Svarinshaugr <?>). En aquest passatge el mot sembla indicar que els nans acabaran vivint a un indret anomenat Aurvangar, situat als Ioruvèl·lir, on hi arribaran després d'abandonar llurs estatges situats a l'interior de les roques i que, a la Vǫlospá hi reben el nom de Salarsteinn i a la Gylfaginning el de Svarinshaugr.
◊ mál er, dverga í Dvalins liði (lið : host; interpreto el mot com a sinònim poètic, imposat pel constrenyiment de l'al·literació, de ætt, kyn) lióna (liónar : homes) kindom til Lofars telia, þeir er sótto frá salar steini (o topònim: Salarsteinn <?>) Aurvanga siǫt (siǫt : bústaðir, atsetr. Cal entendre per ventura que no és Aurvanga -topònim-, sinó Aurvangs -antropònim-: els estatges del nan Aurvangr <?>) til Iǫrovalla: és hora de dir als fills dels homes [quins són] els nans del llinatge de Dvalinn (nom de nan: = el perdut (“que no sap on és”) <?>, l'astorat <?>) [que arriben] fins a en Lofarr (Descambuixat, Grenyut <?>, derivat de lubbi “cabells descambuixats” <?>; Ínclit Guerrer <?> ← *loba-harijaz, derivat de lof “lloança”) [i] que cercaren els estatges d'Aurvangar fent via cap als Ioruvèl·lir des del Salarsteinn
◊ en þessir kómu frá Svarinshaugi (el topònim Svarinshaugr és l'equivalent snorrià del topònim Salarsteinn del passatge de la Vǫlospá) til Aurvanga á Iǫruvǫllu, ok eru komnir þaðan Lovarr: i aquests van marxar del Túmul de Svarinn cap als Aurvangar dels Ioruvèl·lir, i d'aquests en descendeixen ells i en Lovarr (?)

<* jörva <f. jöru, jörvur>:
variant femenina hipotètica de jörvi, jörfi ‘pedregar, camp de sorra i grava’

< jöstur <m. jastar, no comptable>:
(gerllevat m (i esp., el de cervesa)
◊ jastar röst: el corrent [marí] amb llevat (kenning per a cervesa

jötu <f.>:
casos oblics del sg. de  jata “grípia”

jötun·dys <n. -dyss, -dys. Gen. pl.: -dysja; dat.pl.: -dysjum>:
<HISTclaper m de gegants

jötun·heimar <m.pl -heima>:
<MITOLIotunheimar m.pl, Jötunheimar m.pl, Iotunheim m, nom de les terres on viuen els iòtuns de la mitologia norrena, situades a l'est de Midgard i separades de la terra mitjana per rius i pel sinistre Bosc de Ferro o Iarnvid
◊ enn átti Loki fleiri bǫrn. Angrboða heitir gýgr í Jǫtunheimum. Við henni gat Loki þrjú bǫrn. Eitt var Fenrisúlfr, annat Jǫrmungandr, þat er Miðgarðsormr, þriðja er Hel. En er goðin vissu til, at þessi þrjú systkin fœdduz upp í Jǫtunheimum, ok goðin rǫkðu til spádóma, at af systkinum þessum myndi þeim mikit mein ok óhapp standa, ok þótti ǫllum mikils ills af væni, fyrst af móðerni ok enn verra af faðerni, þá sendi Alfǫðr til goðin at taka bǫrnin ok fœra sér: En Loki encara va tenir més fills: als iotunheimar hi havia una gýgr (un tipus d'ogressa o geganta de la mitologia norrena) que es deia Angrboda, amb la qual en Loki va tenir tres fills: el primer fou el llop Fènrir, el segon, en Iormungand, això és, el Midgardsorm, la serp de Midgard, i el tercer, que fou una noia, fou la Hel, i quan els déus es van assabentar que aquests tres germans creixien als Iotunheimar i per vaticinis van esbrinar que d'aquests germans els en sobrevindria gran mal i infortuni, a tots els déus els semblà que d'aquests germans en calia esperar a més a més gran mal, en primer lloc, a causa de llur ascendència materna, però molt pitjor que això a causa de llur ascendència paterna. Aleshores l'Alfadre va enviar els déus a agafar aquests infants i dur-los-hi

jötun·móður <m. -móðs, pl. no hab.>:
enrabiament gegantí
◊ þá geysist hafit á löndin, fyrir því at þá snýst Miðgarðsormr í jötunmóð ok sækir upp á landit: aleshors l'oceà bullirà i s'estimbarà damunt la terra perquè la serp de la Terra Mitjana, el Midgardsorm, s'enfurismarà i sortirà de la mar per pujar a terra ferma
◊ Hrymr ekr austan, hefisk lind fyrir, snýsk Jörmungandr í jötunmóði; ormr knýr unnir, örn mun hlakka, slítr nái niðfölr, Naglfar losnar: Hrim vindrà de llevant dreçant el seu escut al seu davant, Iormungand es cargolarà pres d'una ràbia ferotge: el drac batrà les ones, l'àguila xirigarà [d'alegria], la del plomatge fosc (?) esquinçarà els cadàvers, [el vaixell] Naglfar amollarà les amarres
◊ Óðinn hleypir svá mikit, at hann var á öðru leiti fyrir, en Hrungnir hafði svá mikinn jötunmóð, at hann fann eigi fyrr en hann kom inn of ásgrindr: Odin feia córrer tant el seu cavall que sempre li duia un pujol d'avantatge i en Hrugnir estava tan obcecat per l'enrabiada que duia que no es va asserenar fins després de creuar el portal d'Asgard
♦ færast í jötunmóð: posar-se fet -a una fera (tenir una enrabiada forta)
◊ ok þá er smiðurinn sér, at eigi mun lokit verða verkinu, þá færist smiðurinn í jötunmóð: i quan el constructor va veure que no acabaria l'obra, s'apoderà d'ell una ràbia gegantina

jötunn <m. jötuns, jötnar>:
<MITOLètun m, iòtun m, un dels cinc tipus de gegants -sense tenir en compte els éssers gegantins de sexe únicament femení- que coneix la mitologia norrena. Viuen als Iotunheimar, situats a l'est de Midgard i separats de la terra mitjana per rius i pel sinistre Bosc de Ferro o Iarnvid
⇒ ◊ "ráð þú mér nú, Frigg, ǀ alls mic fara tíðir ǁ at vitia Vafþrúðnis; ǁ forvitni micla ǀ qveð ec mér á fornom stǫfom ǁ við þann inn alsvinna iǫtun": Frigg, aconsella'm, doncs, car m'abelleix d'anar a visitar en Vafþrúðnir; declaro que tinc una gran curiositat per l'antic saber [i que sento un gran desig per provar-m'hi] amb aquest ètun sapientíssim  (vocabulari: #1. alls: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 15: II. conj. da, weil, daja (auf einen bekannten oder vor augen liegenden grund hinweisend)#2. forvitni: Kuhn 1968³, pàg. 60: ‘fürwitz’, wißbegier (Vm. 1)#3. fornir stafir: Kuhn 1968³, pàg. 190: kunde aus der vorzeit#4. alsvinnr: Kuhn 1968³, pàg. 16: ganz klug, allklug#5. kveða: cal sobreenentendre un el·líptic veraek kveð forvitni mikla vera mér á fornum stǫfum ‘declaro que tinc una gran curiositat per l'antic saber#6. i que sento un gran desig: al meu entendre, és impossible integrar el sintagma contingut en el darrer vers dins l'oració precedent. Assumeixo, doncs, que ens trobem davant una construcció el·líptica i que, en concret, ens trobem davant un ἓν διὰ δυοῖνek kveð forvitni mikla vera mér á fornum stǫfum ‘declaro que tinc una gran curiositat per l'antic saber + ek kveð forvitni mikla vera mér á at reyna forna stafi við inn alsvinna jǫtun ‘declaro que tinc una gran desig per provar-me en antic saber amb l'ètun omniscient’ i tradueixo en conseqüència)


⇒ ◊ "heima letia ǀ ec mynda Heriafǫðr ǁ í gǫrðom goða, ǁ þvíat engi iǫtun ǀ ec hugða iafnramman ǁ sem Vafþrúðni vera": [de grat] retindria en Herjafǫðr a casa, a la ciutadella dels déus, car [mai] no he cregut que hi hagi cap ètun tan fort com en Vafþrúðnir
  El mot procedeix del germànic *εtunaz, un mot que se sol interpretar com a menjador [d'homes] o, menys dramàticament, simplement com a menjador, devorador, endrapador.

Els altres quatre tipus de gegant són:
bergbúi “habitant dels espadats, bergbuó”,
tröll, <†> troll ~ tröllkona, <†> trollkona “trol m ~ trol·la” f (*trulnan, *truðlan o *truzlan, depenent de l'etimòleg),
risi “risó” (*wrisōn, emparentat potser amb el grec antic τὸ ῥίον ου “cimadal”, “cim”; “promontori”, “cap”) i amb una subcategoria, la del bergrisi “risó de penyasegat” i, finalment,
þurs[i], þuss[i] “turs”, “tursó” (*þursaz, *þurisaz, *þurasaz), també amb una subcategoria, la del hrímþurs “tursó de gebre”.

Considero
bergbúi -que, amb cautela, podria veure's com a sinònim de bergrisi- un tipus independent de gegant. Les catalanitzacions bergbuó, trol, risó i turs o tursó poden sorprendre, però són necessàries.
 
     

jötun·steinn <m. -steins, -steinar>:
megàlit m

jötunuxa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] estafilínids m.pl

jötun·uxi <m. -uxa, -uxar>:
*escarabat pirata, *escarabat carronyer gegant (insecte Creophilus maxillosus)
♦ stóri jötunuxi: “íd.”
♦ röndóttur jötunuxi: escarabat pirata ratllat (insecte Atheta graminicola)

jötun·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
d'estatura gegantesca, d'estatura ciclòpia

jötun·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
<HISTobra f de gegants, obra ciclòpia
◊ gætu afkomendur þessa menningarríkis ekki hafa reist hin miklu jötunvirki Evrópu, 2000 árum fyrir fyrsta egypska pýramídann?: no podrien haver estat descendents d'aquesta civilització els qui van aixecar els grans monuments ciclopis d'Europa 2000 anys abans que no la primera piràmide egípcia?

jötur <f.>:
nom. & ac. pl. de  jata “grípia”

Jövu·búi <m. -búa, -búar>:
javanès m, javanesa f


 

El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 23/12/2008