kabarett <m. kabaretts, kabarettar>:

cabaret m (espectacle de varietats)

kabyssa <f. kabyssu, kabyssur. Gen. pl.: kabyssa>:

cuina f de vaixell

kadaverín <n. kadaveríns, no comptable>:

(1,5-díamínópentan) cadaverina f (1,5-diaminopentà)

◊ lífrænu sameindirnar pútresín og kadaverín eru hvort tveggja mjög illa lyktandi og eitraðar. Þessi efni myndast við rotnun holds og eru hluti af því sem kallað er nálykt: les molècules orgàniques putrescina i cadaverina són, totes dues, molt pudentes i tòxiques. Aquestes substàncies es formen amb la putrefacció de la carn i formen part del que s'anomena l'olor de cadàver

kadísj·bæn <f. -bænar, -bænir>:

<RELIG> cadix m (קַדִּישׁ) (fl./pl.: cadixos og/i cadixim)

kadmíum <n. kadmíums, pl. no hab.>:

cadmi m (metall Cd)

kaðall <m. kaðals, kaðlar>:

1. (reipi, strengur) corda f (cap, obenc)

2. (gildari, þykkari) cable m (corda més gruixuda, calabrot, llibant)

3. kaðlar <m.pl kaðla>: <NÀUT> cordam f, eixàrcia f

kaðal·reiði <m. -reiða, -reiðar>:

<NÀUT> cordam m, ormeigs m.pl, eixàrcia f

kaðal·spotti <m. -spotta, -spottar>:

corda f, cable m

◊ í jeppanum var ávallt kaðalspotti. Umtalslaust vorum við komin á leið til Reykjavíkur með bílinn í togi, allt að Kjartansgötu: en el jeep sempre hi havia una corda. De camí cap a Reykjavík havíem estat remolcats sense objeccions fins a la Kjartangata

kaðal·stigi <m. -stiga, -stigar>:

escaleta f de corda, escaler m de corda

kaðal·svipa <f. -svipu, -svipur. Gen. pl.: -svipna o: -svipa>:

bocí m de corda

kaðlari <m. kaðlara, kaðlarar>:

corder m, cordera f (fabricant & venedor de cordes)

kaf <n. kafs, köf>:

1. <GEN> capbussó m, capfico m (Mall.) 

♦ fara á kaf í e-ð: <FIG> enfonsar-se en una cosa, penetrar en una cosa, clavar-se en una cosa

◊ hnífurinn fór á kaf í síðuna á honum: el ganivet s'enfonsà en el seu costat

♦ fara í kaf: capbussar-se, submergir-se [dins l'aigua]

◊ en Sæmundur fór í kaf og synti til lands: però en Sæmundur es va capbussar i va nedar fins a la costa

♦ færa e-ð í kaf: submergir una cosa

♦ færa e-n í kaf: submergir algú [en aigua]

◊ stakk Stígandi þá bæði augun úr honum, og fœrði hann svo í kaf, og lét hann svo líf sitt: l'Stígandi li va treure tots dos ulls, el va submergir en aigua i així fou com ell va morir

♦ hlaupa á kaf: capbussar-se dins l'aigua, fer un capbussó, fer un capfico

♦ í (o: á) kafi: sota l'aigua, submergit -ida (també dins altres líquids o substàncies, com ara la neu etc.)

◊ á kafi í snjó: colgat -ada sota la neu (→ kafasnjór)

◊ voru allir þeir á kafi drepnir, en engi komst undan: van occir tots els qui s'havien capbussat (per fugir del vaixell), no se'n va escapar cap

♦ í miðju kafi: <FIG> tot d'un plegat

♦ hætta í miðju kafi: aturar-se abruptament, cessar tot de cop

♦ segja upp e-ð úr miðju kafi: exclamar una cosa tot de cop, exclamar una cosa d'improvís

♦ koma upp úr kafinu: <FIG> aparèixer, sortir a la llum

♦ það kom upp úr kafinu að <ind.>: va resultar que <ind.> 

♦ koma úr kafi: emergir, sortir a la superfície

♦ reka e-ð í (o: á) kaf í e-ð: #1. (í vökva) submergir una cosa (ficar una cosa dins un líquid); #2. (reka e-ð í, smjúga inn í [gegnum] e-ð) clavar una cosa en..., enfonsar una cosa en... (fer que una cosa penetri un cos sòlid)

♦ reka hníf á kaf í e-ð: enfonsar un ganivet a dins...

◊ maðurinn tók hníf og rak hann á kaf í ostbitann: l'home va agafar un ganivet i el va enfonsar en el bocí de formatge

♦ setja e-ð á kaf: <MIL> enfonsar una cosa (amb torpedes, a canonades etc.)

♦ sigla e-ð í kaf: enfonsar una cosa, afonar una cosa (cosa = vaixell)

◊ en það skip er þeir höfðu í kaf siglt átti sá maður er Hallvarður hét: i el vaixell que havien afonat era propietat d'un home que es deia Hallvarður

◊ en er þeir áttu skammt til lands lágu fyrir þeim langskip mörg í tengslum í eyjasundi nokkuru og sáu þeir eigi fyrr skipin en þeir sigldu eitt í kaf og svo inn að meginlandi til hafnar: però a una distància no gaire grossa de la costa hi hagué molts de langskip ancorats davant ells, fermats els uns amb els altres amb les amarres i barrant el pas de l'estret que hi havia entre les illes. Ells no van veure aquests vaixells fins que no n'hagueren embestit un, que van enfonsar, encara que després van continuar llur singladura cap al port que hi havia a terra ferma

♦ skjóta e-ð í kaf: <MIL> enfonsar una cosa (amb torpedes, a canonades etc.)

♦ stökkva í kaf: capbussar-se dins l'aigua, fer un capfico

♦ sökkva á (o: í) kaf: enfonsar-se

◊ klukkan rúmlega tvö eftir miðnætti fór svo að Titanic endasteyptist og brotnaði í tvennt, og sökk að lokum í kaf: quan ja eren més de les dues de la matinada, es va esdevenir que el Titanic es va inclinar cap endavant, es va trencar en dos i, finalment, es va enfonsar

♦ taka kaf: capbussar-se dins l'aigua, fer un capfico

♦ vera í kafi: (um kafbát & manneskju) estar submergit (submarí & persona)

♦ vera í (o: á) kafi í e-u: <GEN & FIG> estar submergit -ida (o: immers -a) en una cosa

2. (í snjó) colgat -ada, enfonsat -ada, enterrat -ada (Mall.)  (dins la neu)

♦ á kafi í snjó: <FIG> colgat -ada de neu, enfonsat -ada dins la neu, cobert -a de neu

♦ liggja á kafi [í snjó]: estar colgat -ada dins la neu

◊ var snjórinn mikill; lágu hestarnir á kafi annað skeið, svo að draga varð upp: hi havia molta de neu; els cavalls tot sovint quedaven enfonsats dins la neu de manera que calia estirar-los per treure-los-en

♦ vera í kafi í snjó: estar colgat -ada dins la neu

♦ standa á kafi : quedar clavat -ada, quedar ben enfonsat -ada

◊ en er Þóroddi sveif ofan vatt Glæsir undir hann höfðinu og kom annað hornið á kviðinn svo að þegar stóð á kafi: i quan en Þóroddur va tornar a baixar, en Glæsir (un bou) li va envestir el cos amb el cap i una de totes dues banyes va endevinar el seu ventre de manera que hi va quedar ben clavada

◊ þá hjó Grímur með öxi milli herða honum svo stóð á kafi: llavors en Grímur el va endevinar entre les espatlles amb la seva destral que hi va quedar ben clavada

kafa <kafa ~ köfum | kafaði ~ köfuðum | kafað>:

1. (um manneskju) capbussar-se, bussejar (persona)

♦ hann kafaði eftir stóru grjóti: es va capbussar per cercar una pedra grossa (del fons marí)

2. (um kafbát) submergir-se (submarí)

♦ kafbáturinn getur kafað í allt að 1000 feta dýpi: el submarí es pot submergir fins a una profunditat de 1000 peus

3. kafa upp: emergir (sortir a la superfície)

4. (sökkva) enfonsar-se, afonar-se (anar-se'n a fons una nau)

◊ ok síðan kafaði stórliga skipit: i poc després el magnífic vaixell es va enfonsar

5. (vaða djúpan snjó) caminar per una capa de neu molt gruixuda

kafald <n. kafalds, kaföld>:

nevada f [forta], borrasca f de neu

kafalds·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:

tempesta f de neu

kafara·búningur <m. -búnings, -búningar>:

vestit m de submarinista (o: bus)

kafara·gleraugu <n.pl -augna>:

ulleres f.pl de submarinista

kafari <m. kafara, kafarar>:

1. (sem stundar köfun sem íþrótt) submarinista m & f (practicant de submarinisme)

2. (neðansjávarverkamaður) bus m, bussa f (escafandrista)

kafa·snjór <m. -snjós (o: -snjóar), -snjóar (o: -snjóvar)>:

capa f de neu molt gruixuda i tova

kaf·bátur <m. -báts, -bátar>: submarí m

kafði:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → kefja “submergir”

kaffi <n. kaffis, pl. no hab.>: cafè m (beguda & pausa per a fer un cafè)
        brenna kaffi: torrar cafè
        bæta rjóma út í kaffi: posar crema de llet al cafè
        hita kaffi: fer cafè
        laga kaffi: fer cafè
        kaffi með mjólk: cafè amb llet
        koffínlaust kaffi: cafè descafeïnat
        svart kaffi: cafè sol
        kaffi með brandí ~ anís ~ Baileys: rebentat m de conyac ~ anís ~ Baileys (á Mæorka)

kaffi·baun <f. -baunar, -baunir>:

gra m de cafè

kaffi·blettur <m. -bletts, -blettir>:

taca f de cafè

kaffi·bolli <m. -bolla, -bollar>:

tassa f de cafè

◊ fá sér góðan heitan kaffibolla á kaffihúsinu: fer una bona tassa de cafè calent a la cafeteria

kaffi·brennsla <f. -brennslu, pl. no hab.>:

torrefacció f de cafè

kaffi·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:

[de] color cafè

kaffi·bætir <m. -bætis, -bætar>:

xicoira f (succedani de cafè fet amb arrel de xicoira o cames-roges)

kaffi·efni <n. -efnis, no comptable>:

cafeïna f (→ koffín)

kaffi·fantur <m. -fants, -fantar>: tassa f [grossa] de cafè

kaffi·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

xicoira f, masteguera f, cama-roja f (fl./pl.: cames-roges) (Mall.)  (planta Cichorium intybus)

kaffi·hús <n. -húss, -hús>: cafè m, casino m (Mall.), cafeteria f

kaffi·kanna <f. -könnu, -könnur. Gen. pl.: -kanna>:

cafetera f

kaffi·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:

vella afeccionada a beure cafè fent-la petar amb les amigues

kaffi·ketill <m. -ketils, -katlar>:

bullidor m, bullidora f

kaffi·korgur <m. -korgs, pl. no hab.>:

borra f de cafè

kaffi·kvörn <f. -kvarnar, -kvarnir>:

molinet m de cafè

kaffi·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:

cafè-teatre m

kaffi·rót <f. -rótar, no comptable>:

xicoira f (succedani de cafè fet amb arrel de xicoira o cames-roges)

kaffi·sjálfsali <m. -sjálfsala, -sjálfsalar>:

màquina f de cafè (màquina expenedora de cafè a llocs públics, oficines etc.)

kaffi·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:

cullereta f de cafè

kaffi·sopi <m. -sopa, -sopar>:

tasseta f de cafè, cafetó m

kaffi·tími <m. -tíma, -tímar>:

pausa f per a fer un cafè

kaffi·vél <f. -vélar, vélar>: cafetera f [elèctrica amb filtre], màquina f de fer cafè [elèctrica amb filtre]

kaf·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-ð ~ e-n>:

immergir (o: submergir) una cosa ~ algú, enfonsar una cosa ~ algú en un líquid

♦ kaffæra e-n í snjó: colgar algú en la neu

kafinn, kafin, kafið <adj.>:

immers -a en, sobrecarregat -ada de

♦ vera önnun kafinn: estar molt atrafegat, estar carregat de feina

◊ ég er önnum kafinn: estic fins al coll de feina

kafli <m. kafla, kaflar>:

1. <GEN> capítol m

♦ á (o: með) köflum: a estones

♦ rigning með köflum: una pluja intermitent

2. (hluti) bocí m (tros, fragment)

3. <MÚS> moviment m

◊ fjórði kaflinn í Sinfóníu númer 2 eftir Ludvig van Beethoven: el quart moviment de la simfonia nº 2 de Ludwig van Beethoven

4. (tímabil) període m (de temps)

♦ kafli í sögunni: un perèode de la història

kaf·mæði <f. -mæði, no comptable>:

<MED> asma m (→ asmi)

kafna <kafna ~ köfnum | kafnaði ~ köfnuðum | kafnað>:

<GEN & FIG> ofegar-se, asfixiar-se

♦ kafna af súrefnisskorti: ofegar-se per manca d'oxigen, asfixiar-se per manca d'oxigen

♦ kafna til bana af e-u: morir asfixiat -ada per...

♦ kafna á e-u: ennuegar-se amb una cosa, escanyar-se amb una cosa (Mall.) 

◊ hún hefur kafnað á samlokunni: es va ennuegar amb el sàndvitx

♦ kafna í eigin ælu: ofegar-se en els propis vòmits

♦ kafna í skuldum: asfixiar-se en els deutes

kaf·rjóður, -rjóð, -rjótt <adj.>:

vermell -a com un perdigot

kaf·roðna <-roðna ~ -roðnum | -roðnaði ~ -roðnuðum | -roðnað>:

posar-se vermell -a com un perdigot

kafteinn <m. kafteins, kafteinar>:

<MAR> capità m, capitana f (d'embarcació)

kag·hýða <-hýði ~ -hýðum | -hýddi ~ -hýddum | -hýtt ║ e-n>:

1. (húðstrýkja) fuetejar algú en públic(flagel·lar)

2. (flengja, lúberja) apallissar algú, ataconar algú (clavar o pegar una bona pallissa a algú, atonyinar algú sense pietat)

3. (rasskella) donar una bona surra a algú, tupar algú (clavar una natjada a algú, pegar a les anques)

♦ kaghýða e-n [á bert rassgatið] með beltinu: tupar algú a les anques [nues] amb la corretja (Mall.) 

4. <FIG> fustigar algú

kaggi <m. kagga, kaggar>:

barril m (esp. per a oli de fetge de peix i brea o quitrà)

kajak <m. kajaks, kajakar. Dat. pl.: kajökum>:

caiac m

kaka <f. köku, kökur. Gen. pl.: kakna o: kaka>: 1. <GEN> pastís m (fl./pl.: pastissos)
        skara eld að sinni köku: <LOC FIG> cercar el seu profit
     2. (flatkaka) coca f (pastís pla & semblants)
     3. (flatbrauð) pa pla (com el que fan els àrabs, kurds, turcs i d'altres pobles)
     4. <INFORM> cookie m, galeta f

kakadúfa <f. kakadúfu, kakadúfur. Gen. pl: kakadúfna>: cacatua f (→ kakadúi)

kakadúi <m. kakadúa, kakadúar>: cacatua f

kakka:

gen. pl. de → kökkur “grum”

kakka <kakka ~ kökkum | kakkaði ~ kökkuðum | kakkað ║ e-u>:

amuntegar una cosa, apilotar una cosa

♦ kakka heyi [inn í hlöðu]: amuntegar fenàs [a dins el paller]

kakkalakki <m. kakkalakka, kakkalakkar>: escarabat m [de cuina], cuca f, cuca-molla f
        (Mall.) (nom de diversos insectes, esp. Blatta orientalis)

kakkar:

gen. sg. de → kökkur “grum”

kakó <n. kakós, no comptable>: <CULIN> cacau m (pólvora & beguda)

kakó·baun <f. -baunar, -baunir>:

gra m de cacau

kakó·duft <n. -dufts, no comptable>:

cacau m en pols

kakó·smjör <n. -smjörs, no comptable>: mantega f de cacau

kakó·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

cacauer m, cacau m (arbre Theobroma cacao)

kaktus <m. kaktuss, kaktusar>:

cactus m (fl./pl.: cactus)

kaktus·fíkja <f. -fíkju, -fíkjur. Gen. pl.: -fíkna>:

figa f de moro

kaktus·þófi <m. -þófa, -þófar>:

figuera f de moro

kal <n. kals, pl. no hab.>:

1. (á fólki) congelació f (a conseqüència d’una gelada o de l'exposició a un fred intens)

♦ kal á fingrum: congelació dels dits de les mans

♦ kal á fæti: congelació d'un peu

♦ ótti við kal: por a la congelació d'un membre del cos

2. (á gróðri) gelada f (danys agrícoles conseqüència de fred intens)

kala <kelur (o: kell) | kól | kalið ║ verb impersonal unipersonal amb subj. lògic en acusatiu>:

gelar-se (una part del cos humà, les plantes i animals que no estan resguardades etc. a conseqüència del fred extrem que fa)

♦ mig kelur: m'estic gelant, tinc molt de fred

♦ mig kelur á höndum: se'm gelen les mans, se m'estan congelant les mans

♦ mig kól á höndum: se m'han gelat les mans

♦ hana kól í hel: va morir congelada

♦ mig kelur í nögl: tinc els dits balbs [de fred]

♦ kornið kól: el gra s'ha congelat

♦ árið 1918 kól jörð (= Ac.) víða svo, að tún urðu varla ljáborin né harðvellisengjar: l’any 1918 la terra es va gelar pertot, de manera que ni els camps de fenàs dels masos ni les → harðvellisengjar a penes es van segar

kalda <f. köldu, no comptable>:

febre f amb calfreds

kalda·kol <n. -kols, no comptable>:

estat m d'abandonament i ruïna totals

♦ falla (o: fara) í kaldakol: caure en un estat d'abandonament i de ruïna totals

♦ liggja í auðn og kaldakoli: trobar-se en un estat de total abandonament i ruïna

♦ vera í kaldakoli: trobar-se en un estat d'abandonament i de ruïna totals

kalda·kul <n. -kuls, no comptable>:

gelor f, gelabror f, fredor intensa

♦ taka kaldakulið úr e-u: treure (o: llevar, Val., Bal.) la gelor d'una cosa, matar la gelabror d'una cosa (dit esp. del fet d'escalfar una mica l'aigua o la llet perquè no siguin tan fredes)

♦ taka kaldakulið úr vatninu: llevar-li la gelor a l'aigua

kalda·vermsl <n.pl -vermsla>:

font f termal de temperatura constant al llarg de tot l'any

kald·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:

ou m nial

Kaldei <m. Kaldea, Kaldear>:

caldeu m, caldea f

kald·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>:

cinisme m

kaldhyggju·maður <m. -manns, -menn>:

cínic m, cínica f

◊ kaldhyggjumaður veit allt um verðlag en ekkert um verðmæti: el cínic ho sap tot del preu [de les coses], però no-res de llur valor

kald·hæðni <f. -hæðni, pl. no hab.>:

sarcasme m

kaldi <m. kalda, pl. no hab.>:

vent fresquet (vent d'intensitat 5 a l'escala de Beaufort)

kald·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

1. (harðbrystni) fredor f (manca de sensibilitat, indiferència, distanciament emocional)

2. (sljóleiki) impassibilitat f (flegma)

kald·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

fred -a, distant

kaldrana·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (um fólk) fred -a, poc amical, sorrut -uda (bròfec, molt poc amable, desagradable) (cf. alt-alemany kaltschnäuzig?, o simplement kald- + hranalegur?)

2. (um gróður) rònec -ega (vegetació)

◊ gróður er hér kaldranalegur og smávaxinn, sina mikill og frugg: la vegetació aquí és rònega i petita, hi ha molta d'herba mustia i inaprofitable

3. (um veður) fred -a i eixut -a (temps)

kald·rifjaður, -rifjuð, -rifjað <adj.>:

sense escrúpols

kaldur, köld, kalt <adj.>:

1. <GEN> fred -a

♦ mér er kalt: tinc fred

♦ hann er kaldur núna: fa fred ara

♦ það er kalt núna: fa fred ara

♦ en hvað það er kalt!: quin fred que fa!

♦ kalda stríðið: <HIST> la guerra freda

♦ kalt borð: <CULIN> bufet m

♦ brenna e-ð til kaldra kola: <LOC FIG> reduir una cosa a cendra i carbó, cremar una cosa fins als fonaments

♦ drepa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIG> no fotre'n ni brot

♦ vera kalt til e-s: <LOC FIG> tractar algú amb molta de fredor, tenir mala disposició enves algú

♦ það er kalt á milli þeirra: <LOC FIG> es tracten amb fredor

♦ það andar köldu milli þeirra: <LOC FIG> es tracten amb fredor

2. (tilfinningarlaus) fred -a, insensible (sense emocions)

♦ vera kaldur: ésser fred [com el gel]

♦ honum rennur kalt vatn milli skinns og hörunds: <LOC FIG> un calfred li recorre l'espinada

Kaleb <m. Kalebs, pl. no hab.>:

Caleb m (כָּלֵב)

◊ en af því að annar andi er yfir þjóni mínum Kaleb, og af því að hann hefir fylgt mér trúlega, þá vil ég leiða hann inn í landið, sem hann fór til, og niðjar hans skulu eignast það: però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m'ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió

kaleikur <m. kaleiks, kaleikar>:

calze m

kali <m. kala, no comptable>:

animadversió f, animositat f, malvolença f

♦ bera kala til e-s: sentir animadversió per algú, tenir rancúnia a algú

♦ það er kali milli þeirra: les relacions entre ells són molt fredes i tibants

Kalifornía <f. Kaliforníu, Kaliforníur. Gen. pl.: Kalifornía>:

Califòrnia f

♦ Efra-Kalifornía: l'Alta Califòrnia

♦ Neðra-Kalifornía: la Baixa Califòrnia

kalifornískur, kalifornísk, kalifornískt <adj.>:

californià -ana

Kaliforníu·búi <m. -búa, -búar>:

californià m, californiana f

Kaligúla <m. Kaligúla (o: Kaligúlu), no comptable>:

variant de → Kalígúla “Calígula”

◊ hann lèt <...> flytja steinsúlu (Obelisk) þá hina miklu -er Kaligúla keisari forðum hafði látið sækja til Egyptalands, en um margar aldir legið í hirðuleysi í Rómaborg- fram á torgið fyrir framan Pèturskirkju: féu traslladar el gran obelisc -que l'emperador Calígula antigament havia fet anar a cercar a Egipte i que havia romàs durant segles a Roma en la incúria- i col·locar-lo a la plaça de davant la Basílica de Sant Pere

kalinn, kalin, kalið <adj.>:

gelat -ada, glaçat -ada

♦ vera kalinn á höndum ~ fótum: tenir les mans ~ els peus gelats

kalí <n. kalís, pl. no hab.>:

potassa f, sal potàssica (→ pottaska)

kalífa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

<POLÍT & RELIG> califat m 

kalífi <m. kalífa, kalífar>:

<POLÍT & RELIG> califa m (خليفة)

Kalígúla <m. Kalígúla (o: Kalígúlu), no comptable>:

<HIST> Calígula m (Călĭgŭlă)

kalín <n. kalíns, no comptable>:

potassi m (metall K)

kalíum <n. kalíums, no comptable>:

variant de → kalín “potassi”

kalíum·algínat <n. -algínats, no comptable>:

<QUÍM> alginat m de potassi, E-402 m

kalíum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:

bicarbonat m de potassi

kalíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:

hidròxid m de potassi, hidròxid potàssic

kalíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:

carbonat m de potassi, carbonat potàssic

kalíum·klóríð <n. -klóríðs, -klóríð>:

clorur m de potassi, clorur potàssic

kalíum·oxíð <n. -oxíðs, no comptable>:

òxid m de potassi, òxid potàssic

kalíum·permanganat <n. -permanganats, no comptable>:

permanganat m de potassi, permanganat potàssic

kalíum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:

<QUÍM> sacarina f de potassi, sacarinat potàssic, E-954(III) m

kalíum·salt <n. -salts, -sölt>:

sal potàssica

kalíum·sorbat <n. -sorbats,, no comptable>:

<QUÍM> sorbat m de potassi, E-202 m (C6H7O2K)

kalíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:

sulfat m de potassi, sulfat potàssic

kalíum·sýanat <n. -sýanats, no comptable>:

cianat m de potassi, cianat potàssic

kalíum·sýaníð <n. -sýaníðs, no comptable>:

1. <QUÍM> cianur m de potassi, cianur potàssic

2. <FAM = banvæn eitur> cianur m (verí molt potent)

kalk <n. kalks, no comptable>: 1. <GEN> calç f
        kælt (o: brennt) kalk: calç calcinada
        óleskjað kalk: calç viva
        óslökkt kalk: calç viva
        slökkt kalk: calç morta (o: amarada; o: apagada)
     2. (næringarefni) calci m (→ kalsíum)

kalka <kalka ~ kölkum | kalkaði ~ kölkuðum | kalkað>:

1. (um slagæðar & vefi) calcificar-se (artèries, teixit)

2. (vera elliær) fer catúfols, fer cadufos (Mall.) (tornar senil)

♦ e-r kalkar: algú fa catúfols

3. <e-ð>: (hvítta með kalki) emblanquinar una cosa (pintar amb calç)

kalkaður, kölkuð, kalkað <adj.>:

emblanquinat -ada

◊ vei yður, fræðimenn og farísear, hræsnarar! Þér líkist hvítum kölkuðum gröfum, sem sýnast fagrar utan, en innan eru fullar af dauðra manna beinum og alls kyns óþverra: ai de vosaltres, escribes i fariseus, hipòcrites! sou com sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics, però per dintre són plens d'ossos de morts i de tota immundícia

kalk·arða <f. -örðu, -örður. Gen. pl.: -arða o: -arðna>:

cistòlit m

kalk·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -borið ║ e-ð>:

emblanquinar una cosa

◊ kalkbera veggina ~ herbergið: emblanquinar les parets ~ la cambra

kalk·berg <n. -bergs, pl. no hab.>:

roca calcària

kalk·brennsla <f. -brennslu, -brennslur. Gen. pl.: -brennsla o: -brennslna>:

calcineria f, fàbrica f de calç

kalkbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

forn m de calç, calciner m

kalki·afrit <n. -afrits, -afrit>:

còpia f a màquina (feta amb paper carbó)

kalki·pappír <m. -pappírs, pl. no hab.>:

paper m carbó, paper m d'estergir

kalk·jörð <f. -jarðar, pl. no hab.>:

terra calcària

kalk·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

calcari -ària, calcinal

kalk·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

<MED> glàndula f paratiroide

kalkkirtla·sjúkdómar <m.pl -sjúkdóma>:

<MED> malalties f.pl paratiroïdals, malalties f.pl de les glàndules paratiroides

kalk·málverk <n. -málverks, -málverk>:

<ART> fresc m (→ freska)

kalk·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:

pedrera f de pedra calcària

kalk·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

forn m de calç, calciner m

kalk·steinn <m. -steins, -steinar> 1. <GEN> pedra f de calç
        2. <GEOL> pedra calcària (o: calcinera)

kalksteins·hellir <m. -hellis, -hellar>: <GEOL> cova calcària

kalkún <m. kalkúns, kalkúnar>: gall dindi m, titot m (Val.), indiot m (Bal.), endiot m (Bal.) (ocell Meleagris gallopavo)

kalkúni <m. kalkúna, kalkúnar>:

gall dindi m, titot m (Val.), endiot (o: indiot) m (Bal.) (ocell Meleagris gallopavo)

kalkúnn <m. kalkúns, kalkúnar>: gall dindi m, titot m (Val.), indiot m (Bal.), endiot m (Bal.) (ocell Meleagris gallopavo)

kalk·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>:

llet f de calç

kall <n. kalls, köll>:

1. <GEN> crit m (requerint l'atenció d'algú)

◊ Eyjólfur heyrir kallið og lítur til og sér hvar Þorgeir hleypur: l'Eyjólfur sent el crit, mira cap enrere i veu en Þorgeir que corre cap a ell

♦ að kalli: <LOC FIG> de malnom, de sobrenom

♦ þegar kallið kemur: <LOC FIG> quan la mort toca a les nostres portes, quan som davant les portes de la mort

2. (hvatning, kvaðning, beiðni) crida f (convocatòria, invitació etc. a fer una cosa)

♦ hlýða kalli náttúrunnar: seguir la crida de la natura

♦ svara kallinu e-s: respondre a la crida feta per algú

3. (prestakall) parròquia f (parròquia o grup de parròquies a càrrec d'un pastor luterà)

♦ sviptur kjóli og kalli: <LOC FIG> suspès de la seva condició de religiós

♦ dæma prest frá kjóli og kalli: <LOC FIG> suspendre un pastor de la seva condició

4. (köllun) vocació f (crida a una professió, a un estat, al servei religiós etc.)

♦ hlýða kalli: seguir una vocació

kalla <kalla ~ köllum | kallaði ~ kölluðum | kallað>:
I. <absolut>:
        1. (æpa) cridar (fer crits)

II. <amb complement nominal>:
        1. kalla e-ð: (nefna) anomenar una cosa (posar-li nom)
              þeir kölluðu landið Ísland: anomenaren Islàndia el país
           að kalla: [només] de nom, de boca
              þeir voru sáttir að kalla: de boca estaven reconciliats
        2. kalla e-ð: (telja) anomenar una cosa (considerar)
           ég kalla það gott: ho trobo bo
           ég kalla að það sé búið: considero que la cosa està acabada
           ég kalla að þú hafir gjört það vel: considero que ho has fet bé
        3. kalla e-n e-ð: (nefna) anomenar algú una cosa (denominar-lo d'una manera determinada)
           hún var kölluð Kata: li deien Cati
           ég kalla hann dæmdan þjóf: li dic lladre (dic davant totom que és un lladre)

III. <amb complement preposicional & adverbis>:
A. <að>:
        1. þetta kallar að: això és urgent, això reclama una prompta atenció

B. <á>:
        1. kalla á e-ð: demanar una cosa a crits
           kalla á hjálp: cridar ajuda, demanar auxili
        2. kalla á e-n: cridar algú (perquè vingui, es giri etc.)
           kalla á lækni: cridar el metge
           kalla á hana: cridar-la (perquè vingui)
           kalla á Guð: invocar Déu
        3. kalla á eftir e-m: cridar algú (que se'n va perquè torni, es giri etc.)

C. <aftur>:
        3. kalla e-ð aftur: revocar una cosa (desdir-se'n, fer-se'n enrere)

D. <burt>:
        1. kalla e-ð ~ e-n burt: retirar una cosa ~ algú del lloc on se l'ha destinat,
           donar ordre de tornada
           hún var kölluð burt: <LOC FIG> ha estat cridada a millor vida

E. <eftir>:
        1. kalla eftir e-u: reclamar una cosa

F. <fram>:
        1. kalla e-ð fram: obtenir una cosa (cosa = pista, informació, indici etc.)
           kalla fram vísbendingar: obtenir (o: trobar) pistes
           kalla fram upplýsingar sem...: obtenir (o: aconseguir; o: trobar) informació que...
        2. kalla e-ð fram: <INFORM> veure (o: visualitzar) una cosa, obrir una cosa (en ordinador,
            cridar un document, pàgina web, etc. a pantalla per veure-la)
        3. kalla e-ð fram: <INFORM> generar una cosa (cosa = informe, llistat etc. de base de dades)
        4. kalla e-ð fram: generar una cosa, produir una cosa
           kalla fram jákvæðar hugsanir: generar pensaments positius
        5. kalla e-n fram: <TEATR> cridar algú a escena

G. <fyrir>:
        1. kalla e-n fyrir rétt: <JUR> cridar algú a comparèixer en judici, citar algú en judici
        2. ég var illa fyrir kallaður: <LOC FIG> estava en baixa forma, no estava en bona forma

H. <heim>:
        1. kalla e-n heim: retirar una cosa ~ algú del lloc on se l'ha destinat -ada,
           donar ordre de tornada

I. <saman>:
        1. kalla saman fund: convocar una reunió

J. <til>:
        1. kalla e-n til e-s: (tilnefna) nomenar algú X (atorgar un càrrec)
           kalla e-n til embættis: nomenar algú per a un càrrec
        2. kalla til e-s: fer venir algú, cridar algú [perquè vingui]
           láta kalla e-n til sín: fer cridar algú
           kalla e-n til starfa: cridar algú a treballar, mobilitzar algú
        3. kalla til e-s hlutar: reclamar una cosa
           kalla til arfs eftir e-n: reclamar l'herència d'algú

K. <upp>:
        1. kalla upp yfir sig: cridar com si l'estiguessin escorxant
        2. kalla e-n upp: cridar algú

L. <út>:
        1. kalla e-n ú: cridar algú (policia, metge, equip de rescat etc. perquè acudeixi)
           kalla út slökkvilið: cridar els bombers
           kalla út lið: <MIL> desplegar les tropes
           kalla út prest: cridar un prevere
           kalla út sjúrabíl: cridar una ambulància

M. <yfir>:
        1. kalla e-ð yfir sig: <LOC FIG> carregar-se una cosa a l'esquena

kallaður, kölluð, kallað <adj.>:

cridat -ada

◊ því að margir eru kallaðir, en fáir útvaldir: perquè molts són els cridats, però pocs els elegits

♦ vera sem kallaður (o: útvalinn) fyrir e-ð: <LOC> tenir vocació per a una cosa

♦ finnast maður sem kallaður til að gera e-ð: <LOC FIG> sentir-se competent (o: com a cridat) per a fer una cosa, sentir-se amb vocació per a fer una cosa

kallari <m. kallara, kallarar>:

1. <HIST> herald m

◊ þá kallaði kallarinn hárri röddu: aleshores l'herald va cridar amb veu forta:

♦ kallari konungs: herald del rei, herald reial

♦ senda kallara með boð til e-s: enviar un herald a algú amb un missatge

2. (maður sem hefur þann starfa að kalla tilkynningar til fólks) saig m (funcionari que proclama amb veu forta els edictes i bans)

kallast <kallast ~ köllumst | kallaðist ~ kölluðumst | kallast>:
1. <GEN> dir-se, nòmer (Mall.)
           hvað kallast þetta á íslensku?: com es diu això en islandès?
           þetta kallast gott!: <LOC> això sí que és una bona cosa!
2. kallast á: cridar-se l'un a l'altre

kall·færi <n. -færis, pl. no hab.>:

abast m de l'oïda

♦ vera í kallfæri: ésser (o: trobar-se; o: estar) a l'abast de l'oïda

♦ vera kominn úr kallfæri: ésser (o: trobar-se; o: estar) fora de l'abast de l'oïda

kall·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

intèrfon m, porter automàtic

kaloría <f. kaloríu, kaloríur. Gen. pl.: kaloría>:

caloria f (→ hitaeining)

kaloríu·bomba <f. -bombu, -bombur. Gen. pl.: -bomba o: -bombna>:

<FAM> bomba f de calories

kalsa·regn <n. -regns, pl. no hab.>:

pluja freda

kalsa·veður <n. -veðurs, -veður>:

[dia m de] temps fred, dia m de fred

◊ að fara úr fötum í kalsaveðri (bǝ-jōm qāˈrāh, בְּיוֹם קָרָה), að hella ediki í sár, eins er að syngja sorgmæddum gleðisöngva: despullar-se en un dia de fred o tirar vinagre a una ferida: aixé és cantar cançons d'alegria a un afligit

kalsedón <n. kalsedóns, kalsedón>: <GEOL> calcedònia f

kalsi <m. kalsa, no comptable>:

fred m, temps fred

kalsít <n. kalsíts, kalsít>: <GEOL> calcita f (carbonat de calci romboèdric)

kalsíum <n. kalsíums, no comptable>: calci m (metall Ca)

kalsíum·algínat <n. -algínats, no comptable>: alginat m de calci, E-404 m

kalsíum·karbónat <n. -karbónats, -karbónöt>: carbonat m de calci

kalsíum·klóríð <n. klóríðs, no comptable>: clorur m de calci

kalsíum·ortófosfat <n. -ortófosfats, -ortófosföts>:

ortofosfat m de calci, E-341 m

kalsíum·oxalat <n. -oxalats, -oxalöt>:

<QUÍM> oxalat càlcic

kalsíum·própíónat <n. -própíónats, no comptable>:

propionat m de calci, E-282 m (C6H10O4Ca)

kalsíum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:

<QUÍM> sacarina f de calci, sacarinat càlcic, E-954(II) m

kalsíum·sýklamat <n. -sýklamats, no comptable>:

<QUÍM> ciclamat m de calci, E-952(II), E-6881 m

kalt:

nom. & ac. sg. n. de → kaldur, köld, kalt “fred”

Kalvínisti <m. Kalvínista, Kalvínistar>:

calvinista m & f

kalvínskur, kalvínsk, kalvínskt <adj.>:

calvinista

kalvíns·trú <f. -trúar, no comptable>:

calvinisme m

Kalvínstrúar·maður <m. -manns, -menn>:

calvinista m & f

kamar <m. kamars, kamrar>:

comuna f, excusat m (Mall.) 

kamar·mokari <m. -mokari, -mokarar>:

femater m

kambur <m. kambs, kambar>:

1. (greiða) pinta f (estri per pentinar o pentinar-se)

2. (hanakambur) cresta f (de gall i d'altres ocells)

3. (fjallsbrún, hryggur) cresta f (cim allargassat de de pujol, puig, muntanya)

4. <MED> pecten m 

kameljón <n. kameljóns, kameljón>:

camaleó m (nom de diversos rèptils del gènere Chamaeleo)

kamelljón <kamelljóns, kamelljón>:

variant de → kameljón “camaleó”

kamfóra <f. kamfóru, no comptable>:

càmfora f

kamilla <f. kamillu, kamillur. Gen. pl.: kamilla o: kamillna>:

1. (kryddbaldursbrá) camamilla f [vera], camamilla majola, camamilla f d'Aragó, camamilla f d'Urgell, camamil·la f [forastera] (Mall., Men.)  (planta Matricaria chamomilla syn. Chamomilla recutita syn. Matricaria recutita)

2. ♦ rómversk kamilla: (gæsajurt) camamilla romana, camamilla noble, camamil·la romana (Mall., Men.), camamirla romana (Val.)  (planta Anthemis nobilis syn. Chamaemelum nobile)

kamillu·te <n. -tes, -te>:

camamilla f, camamil·la f (Mall., Men.)  (infusió)

kambabolla <f. kambabollu, kambabollur. Gen. pl.: kambabolla>: herbacol f (planta Cynara cardunculus)

kammer- <en compostos>:

<MÚS> de cambra

kampa·kátur, -kát, -kátt <adj.>:

content -a i satisfet -a de si mateix

kampa·meisa <f. -meisu, -meisur. Gen. pl.: -meisa>:

mallerenga f de bigotis, xau (o: xauet) m (Val.), serenet m (Val.) (ocell Panurus biarmicus)

kampa·vín <n. -víns, -vín>:

<CULIN> xampany m

kampavíns·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:

ampolla f de xampany

kampavíns·kælir <m. -kælis, -kælar>: xampanyera f

kampur <m. kamps, kampar>:

1. (yfirskegg, grön) mostatxos m.pl (bigotis gruixuts)

♦ brosa í kampinn: <LOC FIG> riure per sota el nas

2. (veiðihár) vibrisses f.pl, mostatxos m.pl (de gat i d'altres animals)

♦ kampur á ketti: els mostatxos d'un gat

Kanada <n. Kanada, no comptable>:

[el] Canadà m

Kanada·maður <m. -manns, -menn>:

canadenc m, canadenca f

kanadískur, kanadísk, kanadískt <adj.>:

canadenc -a

Kanaríeyja·búi <m. -búa, -búar>:

canari m, canària f

Kanarí·eyjar <f.pl -eyja>:

Illes Canàries

kanarí·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

canari m (ocell Serinus canarius)

kanaríska <f. kanarísku, pl. no hab.>:

<LING> canari m

kanarískur, kanarísk, kanarískt <adj.>:

canari -ària

kandídat <m. kandídats, kandídatar>:

<EDU> títol acadèmic islandès, atorgat per la Universitat d'Islàndia (Háskóli Íslands) equivalent al de llicenciat en farmàcia, medicina, ciències jurídiques, odontologia, obstetrícia, psicologia, economia i teologia

♦ candidatus juris (cand. jur.): llicenciat en dret, llicenciada en dret

♦ candidatus theologiae (cand. theol.): llicenciat en teologia, llicenciada en teologia

♦ candidatus medicinae (cand.med.): llicenciat en medicina, llicenciada en medicina 

♦ candidatus pharmaciae (cand. pharm.): llicenciat en farmàcia, llicenciada en farmàcia

♦ candidatus oeconomiae (cand. oecon.): llicenciat en ciències econòmiques, llicenciada en ciències econòmiques

♦ candidatus obstetriciorum (cand. obst.): llicenciat obstetrícia, llicenciada en obstetrícia

♦ candidatus odontologiae (cand. odont.): llicenciat en odontologia, llicenciada en odontologia

♦ candidatus psychologiae (cand. psych.): llicenciat en psicologia, llicenciada en psicologia

kandídats·gráða <f. -gráðu, -gráður. Gen. pl.: -gráða o: -gráðna>:

<EDU> kandídatsgráða f ‘candidatura’, títol acadèmic, atorgat per la Universitat d'Islàndia (Háskóli Íslands). La durada dels estudis sol ésser d'entre quatre i sis anys. El títol dóna dret a exercir diverses professions, esp. farmàcia, medicina, odontologia, obstetrícia, psicologia, economia i teologia

♦ kandídatsgráða í lyfjafræði (Cand.Pharm.): grau en farmàcia (Cand.Pharm. = candidatus pharmaciae) 

kandís <m. kandíss, no comptable>:

sucre m candi

kanel <n. kanels , no comptable>:

variant de → kanill “canyella”

Kani <m. Kana, Kanar>:

<FAM> nord-americà m, nord-americana f

kanill <m. kanils, no comptable>:

canyella f

kanína <f. kanínu, kanínur. Gen. pl.: kanína>: conill m

kanínu·búr <n. -búrs, -búr>: conillera f

kank <n. kanks, no comptable>:

(flangs, glettni) murrieria f, pilleria f

Kankara·borg <f. -borgar, no comptable>:

Kincora f, Cean-Corradh

kank·vís, -vís, -víst <adj.>:

murri múrria, pillet -a, trapelleta, maliciós -osa

kann:

1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → kunna “saber”

kanna¹ <f. könnu, könnur. Gen. pl.: kanna>: 1. (tekanna) tetera f
     2. (kaffikanna) cafetera f
        hella upp á könnuna: fer una cafetera

kanna² <f. könnu, könnur. Gen. pl.: kanna>:

canya f [d'Índia], canya f de l'Índia, canya f de Bengala, canya f de rosaris, canya f [de] sabonetes, rosariera f, lliri m de Sant Domènec (planta Canna indica)

kanna <kanna ~ könnum | kannaði ~ könnuðum | kannað ║ e-ð>:

1. (land) explorar una cosa (país, territori, selva etc.)

♦ kanna ókunna stigu: <LOC FIG> trepitjar nous camins

2. <MIL> passar revista a

◊ kanna lið: passar revista a la tropa

3. (dýpi) escandallar una cosa, sondar una cosa (amidar la profunditat amb sonda)

◊ kanna dýpið: sondar la profunditat

4. (álit, skoðun) sondejar una cosa (opinió)

kannabis·efni <n. -efnis, -efni>:

cannabinoide m

kannast <kannast ~ könnumst | kannaðist ~ könnuðumst | kannast ║ við e-ð>: 1. estar familiaritzat
           -ada amb una cosa, conèixer una cosa (haver sentit a parlar d'una cosa)
        2. kannast lítillega við e-n: conèixer algú de vista (ésser un "saludat" d'algú)
        3. kannast við að hafa gert e-ð: reconèixer haver fet una cosa

kannelóní <n. kannelónís, no comptable>:

<CULIN> canelons m.pl

kannelónur <f.pl kannelóna>: <CULIN> canelons m.pl

kannski <adv.>: potser, pentura (Mall.)

kanni <m. kanna, kannar>:

sonda f, escandall m

♦ → geimkanni “sonda espacial”

kanó <m. kanós, kanóar>:

canoa f

kanslara·embætti <n. -embættis, -embætti>:

cancelleria f, càrrec m de canceller ~ cancellera

kanslari <m. kanslara, kanslarar>:

canceller m, cancellera f

♦ kanslari Þýskalands: el canceller d'Alemanya, la cancellera d'Alemanya

♦ skrifstofa kanslarans: cancelleria f (seu del canceller o de la cancellera)

Kantabri <m. Kantabra, Kantabrar>:

<HIST> càntabre m, càntabra f 

Kantabría <f. Kantabríu, no comptable>:

Cantàbria f

kantabrískur, kantabrísk, kantabrískt <adj.>:

cantàbric -a

Kantabríu·búi <m. -búa, -búar>:

càntabre m, càntabra f (natural o habitant de la Cantàbria moderna)

Kantabríu·fjöll <n.pl -fjalla>:

muntanyes Cantàbriques, serralada Cantàbrica

Kantabríu·haf <n. -hafs, no comptable>:

mar Cantàbrica

Kantara·borg <f. -borgar, no comptable>:

Canterbury f

♦ Anselm[us] frá Kantaraborg: Anselm de Canterbury

♦ Gervasíus frá Kantaraborg: Gervàs de Canterbury

♦ heilagur Tómas Becket erkibiskup í Kantaraborg: Sant Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury

Kantaraborgar·sögur <f.pl -sagna>:

<LITER> Contes m.pl de Canterbury

◊ “Kantaraborgarsögur” eftir Geoffrey Chaucer: “Els contes de Canterbury” de Geoffrey Chaucer

kantarella <f. kantarellu, kantarellur. Gen. pl.: kantarella o: kantarellna>: rossinyol m, 
        picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

kantata <f. kantötu, kantötur. Gen. pl.: kantata>:

cantata f

kantóna <f. kantónu, kantónur. Gen. pl.: kantóna>:

<POLIT í Sviss> cantó m 

kant·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> extrem m

♦ hægri kantmaður: extrem dret

♦ vinstri kantmaður: extrem esquerre

kantur <m. kants, kantar>:

<GEN & de carretera> vorera f

◊ aktu út í kant og stansaðu: atura el cotxe a la vorera

♦ vera upp á kant við e-n: <LOC FIG> dur-se malament amb algú, haver-se discutit amb algú 

kanúki <m. kanúka, kanúkar>:

<RELIG> canonge m

♦ kanúki af reglu heilags Ágústíni: canonge regular agustí, canonge m de Sant Agustí

Kanverji <m. Kanverja, Kanverjar>:

cananeu m, cananea f

kanverskur, kanversk, kanverskt <adj.>:

cananeu -ea

♦ kanversk tungumál: llengües cananees

kapal·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

circuit tancat [de televisió], sistema m per cable

kapall¹ <m. kapals, kaplar>:

1. (meri) egua f (femella del cavall)

2. (spilaþraut) solitari m (joc de cartes)

♦ leggja kapal: fer un solitari

kapall² <m. kapals, kaplar>:

(raftaug) cable m (d'electricitat, telèfon, televisió)

kapal·sjónvarp <n. -sjónvarps, -sjónvörp>:

televisió f per cable

kapella <f. kapellu, kapellur. Gen. pl.: kapellna o: kapella>:

capella f

kapellán <m. kapelláns, kapellánar>:

capellà m, vicari m (prevere que té al seu càrrec una capella)

kapítalismi <m. kapítalisma, pl. no hab.>:

capitalisme m (→ auðvaldsskipulag)

kapítalisti <m. kapítalista, kapítalistar>:

capitalista m & f (→ auðvaldssinni)

kapítalistískur, kapítalistísk, kapítalistískt <adj.>:

capitalista (→ auðvalds-)

kapítuli <m. kapítula, kapítular>:

(kafli & RELIG) capítol m

kapla·mjólk <f. -mjólkur, pl. no hab.>:

llet f d'egua

kapp <n. kapps, köpp>:

1. (keppnisskap, dirfska) empenta f, nervi m, abrivament m (vitalitat o vigor interiors, esp. innats)

♦ kapp er best með forsjá: <LOC FIG> l'empenta és millor si l'acompanya la previsió  (la rauxa no serveix de res si no va acompanyada del seny)

◊ vilja þeir nú fyrirkoma kappi Völsunga: volgueren llavors anorrear l'abrivament dels volsungs

2. (ákafi) zel m, ardor m,f (viu interès interior a fer o aconseguir una cosa)

♦ af kappi: amb ardor

♦ af miklu kappi: amb gran ardor

◊ berjast af miklu kappi: combatre amb gran acarnissament

◊ hvílíka þrá, hvílíkt kapp, hvílíka refsingu!: quin desig tan gran, quin zel, quin càstig!

♦ kosta kapps um e-ð: fer un gran esforç per una cosa, posar tot l'interès a fer una cosa (→ kappkosta)

♦ kosta kapps um að <+ inf.>: esforçar-se per <+ inf.>, maldar per <+ inf.>, afanyar-se per <+ inf.>

◊ kostum því kapps um að ganga inn til þessarar hvíldar, til þess að enginn óhlýðnist eins og þeir og falli: esforcem-nos per entrar en aquest lloc de descans perquè ningú no caigui seguint el mateix exemple de desobediència

◊ þess vegna kostum vér kapps um, hvort sem vér erum heima eða að heiman, að vera honum þóknanlegir: per això, tant si hi vivim com si n'emigrem, posarem tot el nostre afany a ésser-li plaents

◊ meir af kappi en forsjá: amb més ardor que [no pas] prudència

3. (atorka, kappsemi) energia f, afany m (energia o entusiasme que hom posa a fer una cosa)

♦ leggja kapp á e-ð: posar tota la seva energia en una cosa

◊ legg kapp á að reynast hæfur fyrir Guði sem verkamaður er...: posa tot el teu afany a presentar-te davant Déu com un treballador que...

◊ og ég vil einnig leggja kapp á, að þér ætíð eftir burtför mína getið minnst þessa:  i també vull esforçar-me perquè després de la meva partença sempre pugueu fer memòria d'aquestes coses

4. (keppni, sampkeppni) competició f (per esbrinar qui és el més fort, veloç etc.)

♦ etja kappi við e-n: competir amb algú

♦ hlaupa í kapp við e-n: provar-se a córrer (dues persones entre si)

♦ hver í kapp við annan: a veure qui en pot més

Kappa·bani <m. -bana, sense plural>: matador m de campions (matador de grans guerrers, matador d'herois)

kapp·akstur <m. -aksturs, pl. no hab.>: cursa automobilística

kappaksturs·bíll <m. -bíls, -bílar>: cotxe m de cursa, cotxe m de competició, cotxe m
        de carreres (cast., ekki ritm./no lit.)

kapp·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:

<ESPORT> marxa f

kapp·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

<ESPORT & FIG> cursa f

♦ fara í kapphlaup: fer una cursa

♦ vonlítið kapphlaup við tímann: una cursa desesperada contra el temps

♦ → geimkapphlaup “cursa espacial”

♦ → vígbúnaðarkapphlaup “cursa armamentística”

kappi <m. kappa, kappar>: 1. <HIST> campió m (heroi, gran guerrer)
        2. (yfir glugga) galeria f de cortina

kapp·kosta <-kosta ~ -kostum | -kostaði ~ -kostuðum | -kostað ║ að <+ inf.>>:

esforçar-se a fons per <+ inf.> 

kapp·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:

competició esportiva

kapp·reið <f. -reiðar, -reiðar (o: -reiðir). Empr. hab. en pl>: 1. cursa f de cavalls
        2. kappreiðar <f.pl -reiða>: concurs hípic (concurs de salts & cursa o curses de cavalls)

kapp·róður <m. -róðrar (o: -róðurs), -róðrar>:

regata f al rem

kapp·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>: debat m, discussió f

kapp·ræða <-ræði ~ -ræðum | -ræddi ~ -ræddum | -rætt ║ e-ð>:

disputar sobre una cosa

kappsam·lega <adv.>:

amb ardor, enèrgicament

kapp·samur, -söm, -samt <adj.>:

ardent, zelós -osa, assidu -ídua

kapps·fullur, -full, -fullt: zelós -osa

kapp·sigling <f. -siglingar, -siglingar>:

regata f de vela

kapp·skák <f. -skákar, -skákir>:

competició f d'escacs, torneig m d'escacs

kapps·mál <n. -máls, pl. no hab.>:

afer m que interessa o preocupa molt algú, qüestió f de gran importància personal (afer, qüestió, assumpte que revesteix una gran importància personal per a algú)

♦ mér er það ekkert kappsmál: no hi estic pas interessat

♦ gera e-ð að kappsmáli: convertir una cosa en una qèestió d'interès personal, convertir una cosa en una qüestió personal

kapteinn <m. kapteins, kapteinar>:

variant de → kafteinn ‘capità de vaixell’

kar <n. kars, kör>:

cossi m

kara <kara ~ körum | karaði ~ köruðum | karað ║ e-ð>:

llepar la femella l'animal acabat de néixer per netejar-lo

◊ kýrin karaði kálfinn: la vaca va llepar el vedell nounat per netejar-lo

karabískur, karabísk, karabískt <adj.>:

carib

♦ karabísk tungumál: llengües carib

♦ Karabísku eyjarnar: Illes f.pl del Carib, Illes Antilles

karafla <f. karöflu, karöflur. Gen. pl.: karafla o: karaflna>: 1. (undir vatn) pitxer m (d'aigua)
        2. (vínkarafla) ampolla f de vi (per a servir-hi vi durant els àpats)

karamella <f. karamellu, karamellur. Gen. pl.: karamella>:

caramel m [tou] de crema, caramel·lo m de crema (Bal.) 

karaókí <n. karaókís, pl. no hab. El mot s'empra hab. sense article>:

karaoke m

karaókí·bar <m. -bars, -barir>:

[bar m de] karaoke m

karaókí·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:

nit f de karaoke

karaókí·staður <m. -staðar, -staðir>:

[local m de] karaoke m

karar- <en compostos>:

que ha de fer llit permanentment a causa de l'avançada edat o d'una malaltia molt greu

karat <n. karats, karöt>:

quirat m

karate <n. karates (o: karate), pl. no hab. El mot s'empra sense article>:

karate m, kàrate m (cast., ekki ritm./no lit.) 

karate·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

karateka f

karate·maður <m. -manns, -menn>:

karateka m

karavella <f. karavellu, karavellur. Gen. pl.: karavella o: karavellna>:

<HIST NÀUT> caravel·la f (tipus de vaixell)

karbúrator <m. karbúrators, karbúratorar>:

carburador m (→ blöndungur)

kardimomma <f. kardimommu, kardimommur. Gen. pl.: kardimomma>:

cardamom m (planta Elettaria cardamomum & espícia que hom n'obté)

kardináli <m. kardinála, kardinálar>:

<RELIG> cardenal m

kardínála·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:

[escarabat] cardenal m, cardenal vermell (insecte Pyrochroa coccinea)

kardínáli <m. kardínála, kardínálar>:

<RELIG> cardenal m

karfa <f. körfu, körfur. Gen. pl.: karfa o: karfna>:

1. <GEN> cistell m, paner m (Bal.)

♦ ríða körfu: fer un paner

2. (meðalstór) cistella f, panera f (Bal.) (cistell mitjà)

3. (stór) cove m, covo m (Mall.; ekki ritm./no lit.) (cistell gran)

4. <ESPORT> cistella f (de bàsquet & acte de fer passar la pilota per la cistella en el joc de bàsquet)

♦ skora körfu: fer cistella, encistellar

5. <BOT> capítol m

karfi¹ <m. karfa, karfar>: sebast m, sebastes m (qualsevol peix del gènere Sebastes)
        → djúpkarfi ‘sebast atlàntic’ (peix Sebastes mentella)
        litli karfi: sebast petit (peix Sebastes viviparus)
        stóri karfi: sebast gran, sebast de l’Atlàntic Nord, rascassa f del nord, penegal nòrdic,
           gallineta f (cast., ekki ritm./no lit.)  (peix Sebastes marinus) (→ gullkarfi)
        → vínlandskarfi ‘sebast de Nova Escòcia’ (peix Sebastes fasciatus)

karl <m. karls, karlar>: 1. (karlkyns maður) home m (baró)
           karlar: homes (a entrada de wàters públics)
           konur og karlar: homes i dones
        2. (roskinn maður) vell m (ancià)
           karl og kerling: un vell i una vella
        3. hann er nú karl í krapinu: <LOC FIG> (hann lætur fátt á sig bíta) sap defensar-se tot sol,
               no deixa que li busquin les pessigolles

karlafata·búð <f. -búðar, -búðir>: sastreria f d'home, botiga f de roba d'home

karlmanns·tryggð <f. -tryggðar, -tryggðir>: panical m, centcaps m, card girgoler (Mall.),
        espinacal m (planta Eryngium campestre)

karnevall* <m. karnevals, karnevalar>: <FOLCL> Carnaval m, Carnestoltes m
        Hans Hátign kóngur Karnevall og Frilla hans*: Sa Majestat Carnestoltes i la Concubina

karneval* <n. karnevals, karnevöl>: <FOLCL> Carnaval m, Carnestoltes m

karneval[s]·drottning* <f. -drottningar, -drottningar>: <FOLCL> la reina del Carnaval

karneval[s]·frilla* <f. -frillu, -frillur. Gen. pl.: -frillna o: -frilla>: <FOLCL> la concubina del Carnaval

karneval[s]·kóngur* <m. -kóngs, -kóngar>: <FOLCL> el rei del Carnaval

kartafla <f. kartöflu, kartöflur. Gen. pl.: kartaflna o: kartafla>: patata f, trumfa f (Tarr.), creïlla f (Val.)
        afhýða kartöflur: pelar patates
        brúnaðar kartöflur: patates “gratapinyades”, patates bullides passades per sucre fos,
           patates caramel·litzades
        flysja (o: skræla) kartöflur: pelar patates
        franskar kartöflur: patates fregides (Bal.: frites)
        soðnar kartöflur: patates bullides
        soðnar kartöflur með hýði: patates bullides sense pelar
        steiktar kartöflur: patates bullides sofregides
        sæt kartafla: moniato m (tubercle de la planta Ipomoea batatas)
        taka hýði af kartöflum: pelar patates

kartöflu·flögur <f.pl -flagna (o: -flaga)>: patates fregides [de bossa], patatilla f (Mall., ekki ritm./no lit.)

kartöflu·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: 1. <gen> farina f de patata
        2. (kartöflusterkja) fècula f de patata

kartöflu·mús <f. -músar, no comptable>: 1. (kartöflustappa) puré m de patates
        2. mousse f de patates, crema f de patates

kartöflu·salat <n. -salats, -salöt>: amanida f de patates

kartöflu·stappa <f. -stöppu, no comptable>: puré m de patates

kartöflu·stappi <m. -stappa, -stappar>: esclafapatates m, aixafapatates m (eina de cuina emprada
        per a fer puré)

kasalla·brennivín* <m>: cassalla f (mjög þurr aníslíkjör)

kasér* <adj. inv.>: <RELIG = hæfur eða hæfilegur, heimill> caixer <inv.> (כָּשֵׁר, kāˈšēr)
        kasér kjöt og trífa kjöt*: carn caixer i carn trifà

kasjú·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>: anacard m (fruit de la planta Anacardium occidentale)

kassi <m. kassa, kassar>: 1. caixa f (recipient & indret de pagament a negocis & entitat bancària)
	2. capsa f

kasta <kasta ~ köstum | kastaði ~ köstuðum | kastað ║ e-u ~ e-m>:
    1. llançar una cosa ~ algú, tirar una cosa ~ algú (Bal.)
           hann sagði: "Kasta þú honum til jarðar!" Og hann kastaði
           honum til jarðar, og stafurinn varð að höggormi, og hrökk Móse
           undan honum: i ell li digué: “llança'l a terra!” I ell el llançà
           a terra, i es tornà un escurçó, de manera que Moisès fugí del seu davant
       kasta akkerum: tirar les àncores
       kasta á sig sótt: (þykjast sjúkur) creure's malalt
       kasta eign sinni á e-ð: apropiar-se d'una cosa, fer-se seva una cosa
       kasta e-m til jarðar: llançar algú a terra, tirar algú en terra (Bal.)
       kasta mæðinni: recobrar l'alè (després d'esforç)
       kasta steinum á e-n: llançar pedres contra algú, tirar-li pedres a algú (Bal.)
       kasta trú: <RELIG> apostatar
    2. (ala afkvæmi) parir (l'egua i, a certs indrets, també la gossa, la gata i la truja)
    3. kasta upp: (gubba, selja upp) vomitar (perbocar)

kastala·rústir <f.pl -rústa>: ruïnes f de castell, castell m en ruïnes

kastali <m. kastala, kastalar>: castell m

Kastilía <f. Kastilíu, Kastilíur>: Castella f
           Nýja Kastilía: #1. Nova Castella; #2. Castella la Nova
           Gamla Kastilía: Castella la Vella
           Kastilía - La Mancha: Castella-La Manxa
           Kastilía og León: Castella i Lleó

kastilska <f. kastilsku, no comptable>: castellà m (llengua)

kastilskur, kastilsk, kastilskt: castellà -ana

kastilíska <f. kastilísku, no comptable>: castellà m, llengua castellana

kastilískur, kastilísk, kastilískt: castellà -ana

kastilísku·sletta <f. -slettu, -slettur. Gen. pl. -slettna o: -sletta>: castellanisme m, castellanada f

Kastilíu·búi <m. -búa, -búar>: castellà m, castellana f

Katalani <m. Katalana, Katalanar>: català m, catalana f  (→ Katalóni)

katalanska <f. katalönsku, no comptable>: català m (llengua romànica) (→ katalónska)

katalönsku·mælandi, -mælandi, -mælandi: catalano-parlant
        katalönskumælandi lönd: països de parla catalana, Països Catalans

katalanskur, katalönsk, katalanskt: català -ana (→ katalónskur, katalónsk, katalónskt)

Katalóni <m. Katalóna, Katalónar>: català m, catalana f

Katalónía <f. Katalóníu, no comptable>: Catalunya f

Katalóníu·búi <m. -búa, -búar>: català m, catalana f

Katalóníu·maður <m. -manns, -menn>: català m, catalana f

katalónska <f. katalónsku, no comptable>: català m (llengua romànica)

katalónskur, katalónsk, katalónskt: català -ana
        Katalónsku löndin: Països Catalans

kápa <f. kápu, kápur. Gen. pl.: kápa o: kápna>: 1. <GEN> abric m (peça de vestir, esp. el de dona)
        2. (á bók) coberta f (de llibre)

kápu·hönnun <f. -hönnunar, -hannanir>: disseny m de la coberta

kárína <f. kárínu, kárínur. Gen. pl.: kárína>: 1. (†) <RELIG> quaresma f (dejuni expiatori
        de quaranta dies → langafasta)
	2. (yfirbót) penitència f (pels pecats comesos)
	3. kárínur <f.pl>: (skammir) reprimenda f, renyada f
	4. kárínur <f.pl>: (ráðningar, refsingar) càstig m (físic)

kátur, kát, kátt: alegre
        ver kátur / ver kát: alegra’t