Vocabulari Islandès-Català XVI

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	I-Í	J	K	L	M	N
Ní	O	Ó	P-Q	R	Sa	Se	Si	Sk
Sl	So	Sp	St	Su	T-Ú	V-X	Y-Ö	ÍNDEX

© Macià Riutort i Riutort, 1998

labba <labba ~ löbbum | labbaði ~ löbbuðum | labbað>:
deambular, passejar, caminar sense presses

lafa·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
frac m (peça de roba) (→ kjólföt)

lag <n. lags, lög>:
1. (lægni) destresa f (habilitat, perícia): ♦ gera e-ð með sínu lagi: fer una cosa a la seva manera; ♦ hafa lag á að gera e-ð: tenir traça a fer una cosa; ♦ koma e-m á lagið: ensenyar algú a fer una cosa; ♦ komast upp á lag með e-ð: aprendre a fer una cosa a còpia de provar-la a fer; ♦ kunna (o: þekkja) lagið á e-u: saber fer una cosa, tenir la mà trencada a fer una cosa; ♦ með lagi: amb perícia, amb habilitat; ♦ með þessu lagi: d'aquesta manera, així
2. (sönglag) melodia f (tonada o música, esp. la qui acompanya una cançó): ♦ lag og texti: Paul Simon: música i text: Paul Simon; ♦ fara út af lagi: desentonar; ♦ hafa lagið: no desentonar; ♦ semja lag: compondre una cançó; ♦ taka lagið: entonar una cançó
3. (tækifæri) ocasió f (oportunitat): ♦ bíða lags: esperar l'ocasió [propícia]; ♦ ganga á það lagið: treure profit de la situació; ♦ sæta lagi: aprofitar l'ocasió, aprofitar l'oportunitat brindada per l'ocasió, aprofitar el favor del moment
4. (regla) ordre m (situació o estat d'acord a la regla): ♦ allt í lagi?: <LOC FIG> #1. (allt fínt?) tot bé?, tot en ordre?. #2. (samþykkt?, ertu sammála?) d'acord?, entesos?; ♦ allt í lagi!: <LOC FIG> #1. (allt fínt!) tot bé!, tot en ordre!. #2. (samþykkt!) d'acord!, entesos!; ♦ fjarri [öllu] lagi: absurd -a, errat -da i de bon tros; ♦ ekki fjarri lagi: no vas desencaminat, podria ésser; ♦ í lag: en ordre; ♦ færa e-ð í lag: posar una cosa en ordre, arreglar una cosa; ♦ koma lagi á e-ð: posar una cosa en ordre, adobar una cosa; ♦ nærri lagi: gairebé correcte -a, si fa no fa correcte -a; ♦ slá e-n út af laginu: <LOC FIG> trastocar algú, trastornar algú; ◊ ég hélt að þessi ferð í liðinni viku hefði slegið þig út af laginu: vaig creure que aquest viatge de la setmana passada t'havia trastocat; ♦ í betra lagi: relativament bé; ♦ úr lagi: en desordre; ♦ fara (o: ganga) úr lagi: <LOC FIG> anar malament, espatllar-se, desgavellar-se, esguerrar-se; ♦ færa e-ð úr lagi: posar una cosa en desordre; ♦ leggja e-ð úr lagi: <LOC FIG> desmuntar una cosa; ◊ lét þá Ólafur konungur á skipum sínum leggja öll stýri úr lagi og draga segl við hún: aleshores el rei Olau va fer desmuntar tots els timons o governalls de les seves naus i hissar les veles fins a les gàbies; ♦ vera ekki úr lagi: <LOC FIG> no estar malament
5. (samfella) capa f (recobriment homogeni & veta, vena): ♦ efri¹ - lægri² lög þjóðfélagsins: classes f.pl (o: capes) socials superiors¹ ~ inferiors²; ◊ málbreyting sem á upptök sín í efri lögum þjóðfélagsins: canvi lingüístic que té el seu origen a les capes altes de la societat; ◊ með mörgum lögum af fernisolíu: amb vàries capes de vernís; ◊ þrefalt lag af súkkulaði: una capa triple de xocolata; ♦ → ósonlag “capa d'ozó”
6. (mök) relacions f.pl (contactes): ♦ leggja lag sitt við e-n: fer-se amb algú
7. (stunga) cop m (de punyal: punyalada; de coltell: coltellada; de ganivet: ganivetada etc.): ♦ berja af sér lagið: <GEN & FIG> parar el cop; ♦ slá e-n út af laginu: <LOC FIG> destarotar algú, deixar algú confós
8. <†> (verðlag) preu m [fixat] (en el mercat, valor de mercat): ♦ leggja lag á e-ð: posar preu a; ♦ ráða lagi á e-u: fixar el preu de...
9. <GEOL & LING> estrat m: ♦ → jarðlag “estrat”
10. (um tíma) lloc m (indicant ordre o seqüència en el temps o fent una enumeració): ♦ í einu lagi: plegats, alhora; ♦ í fjórða ~ fimmta ~ sjötta ~ sjöunda ~ áttunda ~ níunda lagi: quarta ~ quinta ~ sexta ~ sèptima ~ octava ~ novena; ♦ í fyrra lagi: al més aviat, com a més aviat; ♦ í fyrsta lagi: en primer lloc, primer de tot, primera; ♦ í lengstu lög: tant de temps com sigui possible; ♦ í mesta lagi: a tot estirar, com a màxim, pel cap alt, com a més; ◊ ...og í mesta lagi innan 20-30 ára á Norðurlöndunum: ...i a tot estirar d'aquí a 20-30 anys en els Països Escandinaus; ♦ í seinna lagi: al més tard, com a més tard; ♦ í síðasta lagi: al més tard, com a màxim; ♦ í þriðja lagi: en tercer lloc, tercera; ♦ í öðru lagi: en segon lloc, segona
11. (um stærð & magn ~ indicant mides & quantitat):: ♦ í heilu lagi: sencer, sense partir; ♦ í meira lagi: notablement, considerablement, força; ♦ í minna lagi: força poc -a, relativament poc -a; ♦ í mörgu lagi: de moltes de maneres; ♦ í stærra lagi: com a màxim, com a més; ♦ í tvennu lagi: en dues parts; ♦ í þrennu lagi: en tres parts; ♦ sér í lagi: especialment

laga·nemi <m. -nema, -nemar>:
estudiant m & f de dret

lag·meti <n. -metis, no comptable>:
conserves f.pl (aliments en conserva)

lagmetis·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria conservera

lagning <f. lagningar, lagningar>:
1. (það að leggja) instal·lació f (posada, muntatge): ♦ lagning neta: calat d'arts; ♦ lagning sæstrengs milli Íslands og Evrópu: col·locació f d'un cable submarí entre Islàndia i Europa; ♦ lagning vegar: construcció f de carretera
2. (hárlagning) marcat m [dels cabells] amb rul·los (pentinat fet a perruqueria): ♦ fara í lagningu: anar a la perruqueria; ◊ ég ætla að fá lagningu: voldria un marcat de cabells [amb rul·los]

lagningar·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:
fixador m per als cabells

lags·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:
<GEOM> angle complementari

lag·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f punxant (p.e., llança, punyal etc., en oposició a les armes de tall o → höggvopn)

lak <n. laks, lök>:
llençol m (de llit)

Lakedæmónía <f. Lakedæmóníu, pl. no hab.>:
Lacedemònia f (ἡ Λακεδαίμων γῆ, ἡ χώρα Λάκαινα, ἡ Λακωνική) (→ Sparta)

laktósi <m. laktósa, no comptable>:
lactosa f

lakur, lök, lakt <adj.>:
1. (tæpur) escàs -assa (no complet)
2. (slæmur) dolent (xerec, de qualitat pobra): ◊ allir menn bera fyrst fram góða vínið og síðan hið lakara, er menn gjörast ölvaðir: tothom serveix primer el bon vi i després, quan la gent ja va gata, un de més xerec
3. (lasinn) malament, indisposat -ada (lleugerament malalt)

lamb <n. lambs, lömb>: anyell m, anyella f, xai m
        lamb Guðs: anyell de Déu



lamba·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: 1. carn f de xai (o, Bal.: de mè)
        2. carn f de moltó



lamba·læri <n. -læris, -læri>: cuixa f de xai

lambhús·hetta <f. -hettu, -hettur>:
passamuntanyes m inv

lampa·olía <f. -olíu, no comptable>:
querosè m, petroli m de cremar

lampi <m. lampa, lampar>:
1. (olíulampi) llàntia f (tradicional, d'oli): ♦ hinn ævarandi lampi: <RELIG JUD> la llàntia perpètua, ner m tamid (נֵר תָּמִיד, נר תמיד)
2. (rafmagnslampi) làmpada f, làmpara f (cast., ekki ritm./no lit.) (elèctrica): ♦ kveikja á lampanum: encendre la làmpada

land <n. lands, lönd>: 1. <GEN> terra f
           Landið helga: <RELIG> Terra Santa
        2. (ríki) país m
           Íslandshreyfingin – lifandi land ‘Moviment per Islàndia - País Vivent’ (partit polític islandès)
        3. (sveit) camp m (en oposició a ciutat)
           búa út á landi: viure al camp, viure a pagès

landa·fræði <f. -fræði, no comptable>:
geografia f: ♦ almenn landafræði: geografia general; ♦ → borgalandafræði “geografia urbana”; ♦ eðlisræn landafræði: geografia física; ♦ → fólksfjöldalandafræði “geografia de la població, geografia de les poblacions”; ♦ hagræn landafræði: geografia econòmica; ♦ mannræn landafræði: geografia humana; ♦ → mannvistarlandafræði “geografia humana”; ♦ → markaðslandafræði “geomàrqueting, geografia comercial”; ♦ → mállandafræði “geografia lingüística”; ♦ → plöntulandafræði “geobotànica, fitogeografia”; ♦ sagnfræðileg landafræði: geografia històrica; ♦ → stjórnmálalandafræði “geografia política”

landa·kostur <m. -kostar, -kostir; emprat hab. en pl.>:
variant de → landkostur ‘bona qualitat del sòl’: ◊ fékk sér hafskip, réð þar menn til og bjó ferð sína til Íslands, því að hann hafði þá spurt, að Skalla-Grímur hafði tekið þar staðfestu og eigi myndi þar skorta landakosti með Skalla-Grími: es va procurar un vaixell capaç de navegar per alta mar, va contractar els homes per tripular-lo i va aparellar el viatge cap a Islàndia, ja que havia sentit a dir que en Grímur el calb s'hi havia establert i que allà on ho havia fet no hi havia mancança de bones terres

landa·mæri <n.pl -mæra>:
frontera f (entre dos estats): ◊ við landamæri Frakklands og Spánar: a la frontera de França amb Espanya

land·auðn <f. -auðnar, no comptable>:
despoblament m, despoblació f: ♦ það horfir til landauðnar: <LOC FIG> és d'esperar que la contrada es despobli, és previsible que la contrada es despobli

landbúnaðar·afurð <f. -afurðar, -afurðir. Emprat hab. en pl.>:
producte m agrícola (emprat hab. en pl.)

landbúnaðar·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>: ministre m d’agricultura, ministra f d'agricultura



land·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>: agricultura f

land·flótta <adj. inv.>:
exiliat -ada

landfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
geogràfic -a

landfræði·stúdent <m. -stúdents, -stúdentar>:
estudiant m & f de geografia

land·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
geògraf m, geògrafa f

land·gangur <m. -gangs, -gangar>:
<MAR> passarel·la f (per pujar a o davallar de vaixell)

landgöngu·brú <f. -brúar, -brýr>:
<MAR> passarel·la f (per pujar a o davallar de vaixell)

landgöngu·lið <n. -liðs, -lið>:
<MIL> cos m de marines

landgöngu·liði <m. -liða, -liðar>:
<MIL> marine m & f

land·helgi <f. -helgi, pl. no hab.>: aigües jurisdiccionals, aigües territorials

landi <m. landa, landar>:
(samlandi) compatriota m & f

land·kostur <m. -kostar, -kostir; emprat hab. en pl.>:
bona qualitat del sòl, bona qualitat de la terra: ◊ faðir þinn og bræður þínir eru komnir til þín. 6Egyptaland er þér heimilt, lát þú föður þinn og bræður þína búa þar sem landkostir eru bestir. Búi þeir í Gósenlandi: ton pare i els teus germans han vingut a tu; Egipte és la teva llar: fes viure ton pare i els teus germans a la regió més fèrtil. Que visquin a la terra de Guesen; ◊ og Jósef fékk föður sínum og bræðrum bústaði og gaf þeim fasteign í Egyptalandi, þar sem bestir voru landkostir, í Ramseslandi, eins og Faraó hafði boðið: i en Josep va establir son pare i els seus germans i els donà possessió al país d'Egipte, a la regió més fèrtil, la de Ramsès, tal com havia ordenat el faraó

land·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
1. cranc m de terra, cranc m terrestre (qualsevol crustaci del gènere Gecarcinus)
2. <FIG = ‘sjómaður, sem er lítið gefinn fyrir sjávarvinnu’> mariner m d'aigua dolça (persona que se les dóna de mariner i no en sap gaire)
3. <FIG> mariner m de terra endins, persona f de secà (persona a qui no agrada gens la mar)

land·ráð <n.pl -ráða>: (drottinsvik) alta traïció

landráða·maður <m. -manns, -menn>:
1. (drottinsviki) traïdor m, traïdora f (al país, al rei)
2. <†> (landstjórnandi) governant m (que governa un territori): ◊ Erlingr var maðr ríkilátr, spakr at viti, hermaðr hinn mesti, ef úfriðr var, landráðamaðr góðr ok stjórnsamr, kallaðr grimmr ok harðráðr: l'Erling era un home poderós, de ment privilegiada, el més gran guerrer si hi havia guerra, un governant bo i apte [per bé que] l'anomenaven cruel i tirànic

land·rek <n. -reks, no comptable>:
<GEOL> deriva f continental, deriva f dels continents

lands·banki <m. -banka, -bankar>:
<ECON> banc m nacional: ♦ Landsbanki Íslands: Banc Nacional d'Islàndia (malgrat el nom, és un banc privat. No s'ha de confondre pas amb el → Seðlabanki Íslands)

lands·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>: biblioteca f nacional

landsbyggðar·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament m rural: ♦ áætlun um landsbyggðarþróun: pla m de desenvolupament rural

lands·framleiðsla <f. -framleiðslu, -framleiðslur>:
producte m interior: ♦ verg landsframleiðsla: producte interior brut [nominal], P.I.B. m [nominal] (verg → þjóðarframleiðsla); ♦ verg landsframleiðsla Spánar: el producte interior brut [nominal] d'Espanya; ♦ verg landsframleiðsla á mann [á ári]: renda f per càpita, P.I.B. m per càpita

lands·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>:
1. <HIST MEDIEV> cabdill m [sobirà] del país: ◊ hann átti þá stefnur við landshöfðingja og talaði fyrir þeim og mælti svo: aleshores es va reunir amb els cabdills del país i es va adreçar a ells tot dient-los...; ◊ af þeim sökum hafði Hárekur haft mikil metorð af landshöfðingjum: per tots aquests motius en Hárekur havia gaudit de gran consideració per part dels cabdills del país; ◊ fékk konungur honum þá veislur svo sem hann hafði haft af hinum fyrrum landshöfðingjum: aleshores el rei li concedí (al Hárekur) les rendes que [ell, Hárekur] havia estat rebent dels anteriors cabdills del país; ♦ landshöfðinginn: <RELIG BIBL> príncep m, nassí m (נָשִׂיא); ♦ rabbíni Júda landshöfðingi: <RELIG JUD> el rabí Iehudà (o: Jafudà) el príncep, el rabí Iehudà (o: Jafudà) ha-Nassí (רַבִּי יְהוּדָה הַנָּשִׂיא)
2. <HIST Islàndia> landshöfðingi m, nom de la màxima autoritat d'Islàndia -i per tant, equivalent d'un virrei o governador- entre els anys 1873 i 1904, any en què el càrrec es va abolir essent substituït pel de ráðherra Íslands. Hi hagué un total de 3 landshöfðingjar. El terme va representar la represa d'un terme medieval per a designar el cabdill [governant] del país.

land·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
terratrèmol m

lands·kostur <m. -kostar, -kostir; emprat hab. en pl.>:
variant de → landkostur ‘bona qualitat del sòl’: ◊ Már sá landskostinn og þótti góður og eignaði sér: en Már va veure l'excel·lència d'aquell bocí de terra i, trobant-la bona, se'n va apropiar; ◊ ...og kunnum vér það að sjá að þar eru landskostir miklu betri: ...i podem veure que allà la qualitat de la terra és molt millor; ◊ ...og má af því marka landskosti þá er í það mund voru að féið gekk allt sjálfala úti: ...i l'excel·lència d'aquella terra es pot ben veure en el fet que, en aquells temps, totes les ovelles hi pasturaven a lloure

lands·lag <n. -lags, -lög>: paisatge m

landslags-: 1. pintoresc -a
        2. paisatgístic -a

landslags·arkitekt <m. -arkitekts, -arkitektar>:
arquitecte paisatgista m, arquitecta paisatgista f

landslags·málari <m. -málara, -málarar>:
pintor m paisatgista, pintora f paisatgista

landslags·mynd <f. -myndar, -myndir>:
paisatge m (quadre o foto amb paisatge)

land·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GEN> governador m, governadora f
2. <HIST Roma> procònsol m: ◊ en þegar Gallíón var landstjóri í Akkeu, bundust Gyðingar samtökum gegn Páli, drógu hann fyrir dómstólinn: i en temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es van alçar tots a l'una contra en Pau, el menaren davant el tribunal

land·svala <f. -svölu, -svölur>:
oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.) (ocell Hirundo rustica)

lands·vísa <f. -vísu, no comptable>:
mot emprat en la locució:: ♦ á landsvísu: <LOC = um allt land> a nivell nacional (de o en tot el país)

land·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori m: ♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud

landsvæðis- <en compostos>:
territorial

land·vörður <m. -varðar, -verðir>:
guarda m & f forestal, guardabosc m & f, guàrdia jurat (Mall.)

langa <imp.+til>: desitjar, tenir ganes de, voler

        mig hefur langað til þess...: sempre n’he tingut ganes, sempre ho havia volgut



langafasta <f. lönguföstu, lönguföstur>: <RELIG> quaresma f

lang·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIO> ona llarga: ♦ á langbylgju: per ona llarga

lang·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
[excessivament] allargassat -ada

Langerhans·eyjar <f.pl -eyja>:
<MED> illots m.pl de Langerhans

langferða-bíll <m.-bílar>: autobús (interurbà)



lang·frami <m. -frama, pl. no hab.>:
        til langframa: a llarg termini



lang·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>: serrandell m, peluda f, palaia f misèries (Tarr.) (peix Arnoglossus laterna)

lang·lúra <f. -lúru, -lúrur>:
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus)

lang·nefur <m. -nefs, -nefir>: quimera f de Raleigh (peix Harriotta raleighana)

langsniðs- <en compostos>:
longitudinal

langur, löng, langt: llarg -a, (†) llong -a
        fyrir löngu: fa molt [de] temps
           einu sinni fyrir langa löngu: una vegada fa molt molt [de] temps
           fyrir langa löngu: fa molt molt [de] temps
        hvað er langt til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hvað er Plútó langt frá jörðu?: a quina distància està Plutó de la terra?
        hve langt er til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hve langt er milli jarðarinnar og Merkúríusar?: quina distància hi ha entre la terra i Mercuri?
           hve langt er Pálma frá Petru?: quina distància hi ha entre Palma i Petra?
        hve langt...: quant de temps...? (temps)
           hve langt er síðan?: quin temps ha passat de llavors ençà?
           hve langt er þangað til eitthvað gerist?: quin temps haurà de passar fins que no s'hi faci alguna cosa?
        hve langt...: fins on...? (& FIG)
           hve langt má ég ganga?: fins on puc arribar?
           hve langt komst knörrinn á einum sólahring?: quina distància recorria un knörr en un dia?



langlínu-símtal <n.-símtöl>: trucada a llarga distància



langs-um: de per llarg

lang·vinnur, -vinn, -vinnt <adj.>:
<MED> crònic -a (dit de malaltia inveterada, op. a “agut”)

lang·yddur, -ydd, -ytt <adj.>:
<BOT> acuminat -ada

lapis-lasúlí <m. -lasúlís, pl. no hab.>:
<GEOL> lapislàtzuli m

lapis-lasúlí steinn <m. steins, steinar>:
<GEOL> lapislàtzuli m

lasagna <n. lasagna, lasögnu>:
<CULIN> lasanya f: ◊ ...ekki nema að honum líki ekki lasagnað þitt: ...en no ser que a ell no li agradi la teva lasanya

last·verður, -verð, -vert <adj.>:
blasmable, reprensible, censurable

lasúr·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> lapislàtzuli m

lasúrít <n. lasúríts, lasúrít>:
<GEOL> latzurita f

lauf·glói <m. -glóa, -glóar>:
oriol m, dàvia f, menjafigues m (ocell Oriolus oriolus)

lauf·græna <f. lauf·grænu, no comptable>:
(blaðgræna) clorofil·la f

laufskála·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
1. (hjá kristnum) festa f dels tabernacles, festa f de les cabanelles (entre els cristians)
2. (hjá gyðingum) sucot f.pl, sukkot f.pl (entre els jueus) (חַג הַסֻּכּוֹת o חַג סֻכּוֹת ‘ḥag hassukkōt’; pl. de סֻכָּה ‘cabana’. → uppskeruhátíð)

lauf·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
bosc m de fulla caduca, bosc m d'arbres de fulles caduques

laug <f. laugar, laugar>: 1. (heit lind) font f d’aigües termals
       2. (sundlaug) piscina f
       3. (bað) bany m



laug:   ljúga



laugar·dagur <m. -dags, -dagar>: dissabte m
       laugardagur fyrir páska: dissabte de Pasqua, dissabte sant

Lauga·skörð <n.pl. -skarða>:
Termòpiles f.pl (αἱ Θερμοπύλαι, αἱ Πύλαι): ♦ orrustan við Laugaskörð: la Batalla de les Termòpiles

lauk·grill <n. -grills, -grill>: <CULIN = katalónsk grillveisla með hnúðlausum vorlaukum> calçotada f

lauk·súpa <f. -súpu, -súpur>:
<CULIN> sopa f de ceba

laukur <m. lauks, laukar>:
1. <CULIN & BOT> ceba f (planta Allium cepa): ♦ rauður laukur: ceba f [de cuina] vermella (planta Allium cepa) (→ rauðlaukur); ♦ hvítur laukur: #1. <†> all m (planta Allium sativum) (→ hvítlaukur; → geirlaukur). #2. ceba f [de cuina] blanca (planta Allium cepa)
2. <CULIN & BOT> Qualsevol planta del gènere Allium:: 2.1. cibulet m, herba allera, porradell m (planta Allium schoenoprasum) (→ graslaukur); 2.2. porradell m, porro m de serp (Mall.) (planta Allium ampeloprasum) (→ villiblaðlaukur; → risageirlaukur; → risahvítlaukur); 2.3. porro m (planta Allium porrum) (→ blaðlaukur; → höfuðlaukur; → hnapplaukur; → púrra); 2.4. all banyut, all oleraci, all m [de] col (planta Allium oleraceum) (→ villilaukur); 2.5. vitracs m.pl, allassa [blanca] (planta Allium triquetrum) (→ hornlaukur); 2.6. all de moro, allassa vermella (planta Allium roseum) (→ blossalaukur); 2.7. all silvestre, all ursí (planta Allium ursinum) (→ bjarnarlaukur)
3. (blómlaukur) bulb m (cabeça de ceba, all, tulipa etc.)
4. <†> (gras, jurt) herbei m, herba f (herba espessa que cobreix el sòl): ◊ sól skein sunnan á salar steina, þá var grund gróin grœnom lauki: el sol brillà des del sud damunt les pedres de la [gran] sala (=la terra) i [féu que] el terra es cobrís amb la verdor de l'herbei (o: i llavors el terra es va cobrir de verdes herbes) (això és, la terra es va cobrir de verdor quan l'escalfor i la claror del sol van fertilitzar el sòl erm primigeni)
5. <LIT> En poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'espasa. Sorgeixen així kenningar com ara blóðlaukr “porradell de sang”, benlaukr “porradell de les ferides”, sárlaukr “porradell de les ferides”, ímunlaukr “porradell de batalla”, etc. Com ja s'ha pogut veure, per a traduir el mot laukr en aquests casos, proposam de recórrer al mot porradell que, segons les dades del DCVB, és la designació de l'Allium schoenoprasum en els Pirineus.
6. <LIT> En poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr també hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'heroi que excel·leix part damunt els altres. Sorgeixen així kenningar com ara ættarlaukr “porradell del llinatge” que designa aquell que sobresurt, de manera especial, d'entre la resta de membres del seu llinatge etc.: ♦ betra er að vera laukur í lítilli ætt en strákur í stórri: <LOC FIG> val més ésser cap d'arengada que cua de lluç (o: de pagell; o: de rajada), val més ésser cap de lluç que no cua d'estruç

En islandès modern, el mot laukur designa, primàriament, la ceba. A les traduccions de l'islandès antic al castellà, hom hi constata, emperò, que tot sovint l'hi donen els equivalents porro o all. Tanmateix, cal remarcar que aquestes tres plantes (ceba, all i porro) no són originàries d'Escandinàvia on, a l'Edat mitjana, encara ni tan sols s'hi havien aclimatat, de manera que fins a l'època moderna s'hi van haver d'importar des del sud. Així i doncs, cal partir del supòsit que en els textos més antics, el mot laukr no hi podia pas tenir cap d'aquests tres significats esmentats: tant la ceba, com el porro o l'all són aportacions comercials, agrícoles i culinàries dels països de la conca mediterrània a la cuina i a l'agricultura norrenes.

Les vies de penetració d'aquests productes vers el nord no degueren transcórrer paral·leles ni temporalment ni geogràficament: a primera vista, el producte que hi arribà primer fou la ceba, que hi degué arribar des de l'Alemanya del nord. Posteriorment, hi arribaria l'all, el qual, possiblement ho faria a través de l'Anglaterra anglosaxona, tenint en compte que l'islandès antic geirlaukr "all", sembla una adaptació al norrè -un calc- del terme anglosaxó corresponent, gárléac; finalment, el darrer producte en arribar-hi hauria estat el porro, com ho atesta el mot púrra que cal veure com un danicisme del segle XIX (cf. danès purre, purreløg).

Tot això ens palesa que, al més versemblantment, el mot norrè occidental antic laukr designava originàriament una planta que no era pas ni la ceba, ni l'all ni el porro. Al nostre entendre, aquesta planta devia ésser l'Allium schoenoprasum, la planta que en islandès modern rep el nom de graslaukur i en català el de cibulet, un terme encunyat recentment pel TERMCAT a partir del francès ciboulette f i al qual nosaltres, especialment en la traducció de textos poètics i literaris, preferiríem de donar-li l'equivalent d'herba allera.

Vulgueu veure també:

→	blóðlaukur	ceba vermella
→	engjalaukur	all carenat
→	fjallalaukur	all colombí
→	hörpugras	cibolla
→	íturlaukur	gladiol, lliri
→	kloflaukur	all
→	perlulaukur	cebeta perla
→	pípulaukur	cebeta japonesa
→	porri	porro
→	porrlaukur	porro
→	purra	porro

→	púrrulaukur	porro
→	riflaukur	all carenat
→	skógarlaukur	all boscà
→	staflaukur	all linear
→	strandlaukur	all de vinya
→	svínalaukur	porro bord
→	unjan	ceba
→	vetrarlaukur	cebeta japonesa
→	vorlaukur	grell tendre, calçot
→	þekjulaukur	consolva
→	þráðlaukur	all linear

laumu·farþegi <m. -farþega, -farþegar>:
polissó m, polissona f (viatger d'amagat en vaixell)

laumu·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m



laumu·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f



laumu·múslimi <m. -múslima, -múslimar>: <HIST> criptomorisc m, criptomorisca f



laumu·spil <n. -spils, -spil>: sigil m

laun <n.pl -launa>:
1. <GEN> sou m, salari m
2. (umbun) recompensa f (guardó)

launaður, launuð, launað <adj.>:
assalariat -ada

launa·fólk <n. -fólks, pl. no hab.>:
gent assalariada, assalariats m.pl

launa·greiðandi <m. -greiðanda, -greiðendur>:
empresari contractador, empresària contractadora

launa·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl salarials, condicions retributives

launa·maður <m. -manns, -menn>:
[treballador] assalariat m, [treballadora] assalariada f

launung <f. launungar, pl. no hab.>: secret m (ocultació)
        (†) með (o: á) launungu: secretament, en secret
        mér er engin launung á því: no me n'amago pas



launungar·mál <n. -máls, -mál>: afer secret, assumpte secret
        það er ekkert launungarmál: no és pas cap secret



laun·þegi <m. -þega, -þegar>: empleat m, empleada f (treballador assalariat)

laupur <m. laups, laupar>:
1. (meis, hrip) menjadora f per a fenàs (grípia especialment dissenyada per omplir-la de fenàs): ♦ leggja upp laupana: <LOC FIG> donar-se per vençut -uda, retre's
2. (vandlaupur, karfa) cistella f (senalla, cabàs)
3. (hreiður hrafnsins, bálkur) niu m (de corb): ◊ allstór laupur úr kvistum og hrísi: un niu de corb ingent fet amb branques i vilordes

laus, laus, laust: 1. lliure (no ocupat, disponible)
           laust: lliure (rètol a taxis, vàters etc.)
        2. vacant (lloc de treball)
           12 kennarastöður eru lausar í grunnskólum: a primària hi ha 12 places de mestre vacants

lausa·fé <n. -fjár, pl. no hab.>: <JUR> bé[ns] moble[s]

lausa·mjöll <f. -mjallar, no comptable>:
neu pols f

laus·látur, -lát, -látt: dissolut -a, llicenciós -osa (de costums relaxats, disbauxat)

laus·læti <n. -lætis, no comptable>:
llibertinatge m, vida dissoluta: ◊ Messalína var alræmd fyrir lauslæti: Messalina fou cèlebre pel seu llibertinatge

laus·læti <n. -lætis, no comptable>: 1. (kynsvall) desenfrè m, vida llicenciosa (o: dissoluta), llibertinatge m
        2. (útsláttarsemi) llicència f, relaxació f [de la moral], dissolució f de la moral
        3. (siðleysi) immoralitat f
        4. (léttúð í kynferðisefnum) promiscuïtat f



lausn <f. lausnar, lausnir>: 1. (frelsun) alliberament m, posada f en llibertat (esp. de presoner o captiu)
           lausn gegn tryggingu: llibertat sota fiança
           → reynslulausn: llibertat condicional
        2. solució f (líquid homogeni & resolució de problema, enigma etc.)
           lausn og leyst efni: <QUÍM> solució i solut
           lausn dæmis: solució d'un problema matemàtic
           lausn krossgátu: solució d'uns mots encreuats
           lausn síðustu krossgátu: solució del darrer mots-encreuats
           lausn ráðgátunnar: la solució de l'enigma
           lausn reikningsdæmis: solució d'un problema aritmètic (o: de càlcul)
           mettuð lausn: solució saturada
        3. resolució f (de conflicte, disputa etc.)
           lausn ágreiningsmála: resolució de qüestions controvertides
           lausn deilumála: resolució de qüestions conflictives
        4. (frá starfi eða embætti) dimissió f
           beiðast lausnar: presentar la dimissió
           lausn að eigin ósk: dimissió voluntària
        5. (barnsburður) part m (d'infant)
        6. <RELIG> remissió f
           synda lausn: remissió dels pecats



lausnar·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>: [petició f de] dimissió f (renúncia a càrrec)
        draga lausnarbeiðni sína til baka: retirar la seva dimissió
        fallast á lausnarbeiðni e-s: acceptar la dimissió d'algú
        leggja inn lausnarbeiðni sína: presentar la seva dimissió



lausnar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>: rescat m (diners pagats a segrestadors)
        greiða lausnargjald: pagar un rescat

lausnari <m. lausnara, lausnarar>:: <RELIG> redemptor m (→ endurlausnari)

lausnar·lykill <m. -lykils, -lyklar>: tecla f d'escape (en ordinadors)

laus·ráðinn, -ráðin, -ráðið <adj.>:
no fix -a, discontinu -ínua (treballador assalariat): ♦ lausráðnir launþegar: treballadors assalariats no fixos

laut <f. lautar, lautir>:
enclotament m, sot m, [petita] depresssió f del terreny

lautar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
berenada f, pícnic m: ♦ fara í lautarferð: anar d'excursió, sortir a fer una berenada; ♦ fjölskyldu lautarferð í skógi: pícnic familiar a un bosc

lavendill <m. lavendils, lavendlar>:
espígol m, barbelló m (planta Lavandula vera syn. Lavandula officinalis syn. Lavandula angustifolia)

lax <m. lax, laxar>:
salmó m [de l'Atlàntic] (peix Salmo salar): ♦ reyktur lax: salmó fumat; ♦ villtur lax: salmó salvatge

laxa·flak <n. -flaks, -flök>:
filet m de salmó

laxa·salat <n. -salats, -salöt>: amanida f de salmó

laxer·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de ricí

lax·veiðar <f.pl -veiða>: pesca f del salmó

lág·arfi <m. -arfa, -arfar>:
estel·lària deprimida (planta Stellaria humifusa)

lág·kúra <f. -kúru, pl. no hab.>:
superficialitat f, banalitat f (esp. en la forma de pensar i actuar, trivialitat)

lágkúru·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (flatneskjulegur) superficial, banal (trivial)
2. (grófur, dónalegur) vulgar (groller): ◊ ómenningarlegur og lágkúrulegur maður: un home vulgar i sense cultura; ♦ lágkúrulegur áróður: vulgar propaganda
3. (lítilmótlegur, auvirðilegur) baix -a, roí -ïna (indigne, vil, per dessota de la dignitat): ◊ — ...þeim hefur verið sleppt gegn því að þeir njósnuðu fyrir þessa sömu nazista. Trúirðu þessu virkilega? — Engan æsing, Íslendingur. Þetta er ekki spurning um trú heldur að komast að hinu sanna. Það er misjafn sauður í mörgu fé. — Sá hugsunarháttur er lágkúrulegur, ég var orðinn hvassyrtur. — Ég sagði ekki neitt, þú greipst fram í fyrir mér. — Og þú varst fljótur að taka undir. — Þú veist ekki um hvað þú ert að tala. Franz setti upp snúð og gekk á burt: — ...els varen amollar a canvi que fessin d'espia per als mateixos nazis. T'ho creus realment? — Tranquil, islandès. No és una qüestió de creure-ho o deixar-ho de creure, sinó d'arribar a la veritat. Com se sol dir, tots els ramats tenen la seva ovella esguerrada. — Aquesta manera de pensar és abjecta, li vaig dir incisivament. — Jo no he dit res: tu no m'has deixat acabar la frase que havia començat. — I a tu t'ha faltat temps per dir-hi la teva. — No saps de què estàs parlant. En Franz va posar cara de ja-t'ho-faràs i se'n va anar

lág·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:
(lágþýsk mállýska) baix-prussià m (dialecte baix-alemany)

lágt <adv.>:
baix: ♦ fara lágt: <LOC FIG> passar sense fer [gaire] soroll; ♦ leggjast (o: lúta) svo lágt að <+ inf.>: <LOC FIG> haver caigut -uda tan baix -a que... <+ inf.>; ♦ tala lágt: <LOC FIG> parlar baix, parlar amb veu baixa, parlar fluixet (Mall.); ♦ hvíla lágt í jörðu: <LOC> descansar colgat -ada dins la terra (mort); ♦ liggja lágt í sinni gröf: <LOC> descansar dins la seva tomba (mort); ♦ vera lagður lágt [í e-u]: <LOC> ésser dipositat -ada en una cosa (que està molt baixa); ◊ fjölmargir af þeim þorpsbúum, sem þá voru uppi, eru nú lagðir lágt í mold í kirkjugarðinum: moltíssims dels habitants del poble que vivien en aquell temps ara descansen colgats a la terra del cementiri; ◊ hann var í jötu lagður lágt, en ríkir þó á himnum hátt: el van posar a una menjadora però tanmateix regna alt en el cel

lágtíðni·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Emprat hab. en pl.>:
ona f de baixa freqüència

lágur, lág, lágt <adj.>:
baix -a: ♦ lágur vexti: de petita estatura, baix -a [d'estatura]; ♦ á lágu stigi: <LOC FIG> a [un] baix nivell; ♦ bera lægra hlut: <LOC FIG> dur les de perdre, estar en desavantatge, endur-se'n la pitjor part; ♦ tala lágri röddu: <LOC FIG> parlar baix, parlar amb veu baixa, parlar fluixet (Mall.)

lág·vaxinn, -vaxin, -vaxið: petit -a, d'estatura petita (d’estatura)

lág·þýska <f. -þýsku, no comptable>: baix-alemany m (llengua germànica)
	♦ → miðlágþýska “baix-alemany mitjà”

lág·þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>: baix-alemany -a

lán <n. láns, lán>:
1. <GEN> manlleu m, préstec m: ♦ bókin er í láni: el llibre està manllevat; ♦ fá e-ð í láni: agafar una cosa manllevada, manllevar una cosa
2. <ECON> préstec m, crèdit m
3. (hamingja) bona sort (bona fortuna)

lána <lána ~ lánum | lánaði ~ lánuðum | lánað ║ e-ð>:
deixar una cosa, prestar una cosa: ♦ lána e-m e-ð: deixar una cosa [manllevada] a algú, prestar una cosa a algú; ♦ lána e-ð hjá e-m: manllevar una cosa d'algú; ♦ lána e-ð út: deixar [manllevada] una cosa, donar una cosa en préstec

lánast <lánast ~ lánumst | lánaðist ~ lánuðumst | lánast>:
anar bé, sortir bé: ♦ honum lánast allt: tot li surt bé; ♦ þetta lánast allt saman: sortirà tot bé, tot anirà bé

láns·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl del préstec, condicions creditícies

lánskjara·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur>:
(á Íslandi) índex m de variació de les condicions creditícies

lárberja·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m

lá·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
horitzontal

lár·pera <f. -peru, -perur>: alvocat m (fruit de l'alvocater)



lárviðar·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m



lár·viður <m. -viðar, -viðir>: llorer m, llor m (arbre Laurus nobilis)



lás <m. láss, lásar>: pany m

lása·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
serraller m, manyà m

láta <læt ~ látum | lét ~ létum | látið ║ e-ð>: 1. posar una cosa
     2. deixar una cosa
        láta mig vera: deixa’m estar!
     3. fer <+ inf.> una cosa
     4. comportar-se
     5. láta e-ð í ljós: manifestar (revelar, fer avinent, palesar) una cosa
     6. láta e-ð af hendi: cedir una cosa
     7. láta e-m e-ð eftir: concedir una cosa a algú
     8. láta sér nægja: donar-se per satisfest, acontentar-se
     9. láta undan: cedir (transigir en una cosa, afluixar)
     10. láta vel að e-m: amanyagar algú
     11. láta vita: fer saber, informar d'una cosa
     12. láta várkunn við sig: fer-se perdonar, demanar perdó



látast <læst ~ látumst | lést ~ létumst | látist>: morir
        hún lést af sárum sínum í gærmorgun: va morir a conseqüència de les seves ferides ahir al matí

lát·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
1. <GEN> gesticulació f, gestos m.pl
2. (leiklist) mímica f, pantomima f (art de mim)
3. (hegðun, atferli) comportament m, capteniment m, captinença f (forma de comportar-se en societat): ◊ hann hafði allfagra hönd og sterklegan handlegg og allt var hans látbragð kurteislegt: tenia unes mans molt boniques i uns braços forts i es captenia en tot amb distinció i cortesania

látbragðs·leikari <m. -leikara, -leikarar>: mim m, mima f (persona que fa actuacions de mímica o pantomima)



látbragðs·leikur <m. -leiks, -leikir (o: -leikar)>: pantomima f, mim m,  mímica f (representació mímica)



leðja <f. leðju, no comptable>: fang m

leðju·láki <m. -láka, -lákar>:
licodó m ofidi (peix Lycodonus ophidium)

leður <n. leðurs, leður>: cuir m, cuiro m



leður- <en compostos>: de cuiro



leður·blaka <f. -blöku, -blökur>: ratapinyada f (fleirt.: ratespinyades), ratpenat m (fleirt.: ratspenats)

leður·buxur <f.pl -buxna>:
pantalons m.pl de cuir, calçons m.pl de cuiro (Bal.)

leður·húð <f. -húðar, -húðir>:
<MED> derma m

leður·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
jaqueta f de cuiro

leður·ól <f. -ólar, --ólar>:
corretja f de cuir, corretja f de cuiro (Bal.)

leður·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f de cuiro

lefkó·granat <n. -granats, -granöt>:
<GEOL> leucogranat m

lefkó·granít <n. -graníts, -granít>:
<GEOL> leucogranit m

leg <n. -legs, -leg>: úter m, matriu f, mare f



legganga- <en compostos>: <MED> colpo-, colp-, vagin-, vaginal

legganga·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:
<MED> colporràgia f

legganga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: colpitis f, vaginitis f

legganga·framfall <n. -framfalls, -framföll>:
<MED> prolapse m de la vagina, colpoptosi f

legganga·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
<MED> fòrnix m vaginal, fons m de sac vaginal

legganga·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MED> vaginisme m

legganga·munni <m. -munna, -munnar>:
<MED> orifici m vaginal, orifici m de la vagina

legganga- og blöðru·lögun <f. -lögunar, -laganir>:
<MED> colpocistoplàstia f

legganga·op <n. -ops, -op>:
<MED> entrada f de la vagina

legganga·partur <m. -parts, -partar>:
<MED> musell m (o: morro m) de tenca, portio vaginalis uteri (o: cervici) (porció inferior del coll de l'úter)

legganga·saumur <m. -saums, -saumar>: colporràfia f

legganga·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
<MED> colpotomia f

legganga·slímhúð <f. -slímhúðar, -slímhúðir>:
<MED> mucosa f vaginal

legganga·spegill <m. -spegils, -speglar>:
<MED> espècul m (o: espèculum m) vaginal

legganga·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:
<MED> colposcòpia f

legganga·önd <f. -andar, -andir>:
<MED> vestíbul m de la vagina

leggja <legg ~ leggjum | lagði ~ lögðum | lagt ║ e-ð>: posar una cosa (en posiciö horitzontal)
        leggja mikið upp úr e-u: donar molta d'importància a una cosa
        ég legg til að <+ subj.>...: proposo que <+ subj.>...
        leggja landið undir sig: conquerir un país
           Trajanus laggði undir sig Dakíu: Trajà va conquerir la Dàcia



leggstu: imperatiu de → leggjast “gitar-se”

leg·göng <n.pl -ganga>:
1. <MED> canal m vaginal, conducte m vaginal
2. <MED, óeiginlegt fyrir skeið> vagina f: ♦ sveppir í leggöngum: fongs vaginals; ♦ útferð frá leggöngum: fluix m vaginal, leucorrea f

legslímu·flakk <n. -flakks, -flökk>: <MED> endometriosi f



legslímu·villa <f. -villu, -villur>: <MED> endometriosi f

legu·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir>:
divan m, camaturca f (Mall.: cast., ekki ritm./no lit.) (mena de sofà-llit)

legu·pláss <n. -pláss, -pláss>:
lloc m d'amarratge, amarrador m (de vaixell en el moll)

legu·rúm <n. -rúms, -rúm>: (í skipi, járnbrautarlest, flugvél o.s.fr.) llitera f (llit de vaixell, tren, avió etc.)



leg·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>: aigües f (líquid amniòtic)
        hvenær fór legvatnið? Quan va trencar / ha trencat aigües?

leiddur, leidd, leitt <adj.>:
menat -ada, portat -ada, conduït -ïda: ♦ vera langt leiddur: <LOC FIG> estar molt malalt (trobar-se a les portes de la mort)

leið <f. leiðar, leiðir>: 1. camí m
        alla leiði: [durant] tot el camí
        á leiðinni: de camí, en camí
        á miðri leið: a mitjan camí
        fara leiðar sinar: anar fent el seu camí
        koma e-u til leiðar: dur a terme una cosa, portar a cap una cosa, fer realitat una cosa
        stytta sér leið: escurçar-se el camí, prendre una drecera
        þér eruð á réttri leið: va bé (és al camí correcte)
        þér eruð á rangri leið: va malament (ha agafat el camí equivocat)
        stysta leið: el camí més curt
        vísa e-m leiðina: mostrar la direcció a algú
        þar skiljast leiðir: aquí se separen els [nostres] camins
     2. (um strætó) trajecte m (camí o recorregut d'autobús)
     3. (háttur) manera f (faisó)
        á sömu leið: de la mateixa manera, d'idèntica manera
        á þá leið: de la segýent manera, d'aquesta manera
        á þessa leið: d'aquesta manera
        finna leið til að <+ inf.>: trobar la manera de <+ inf.>
        finna leið fram hjá e-u: trobar la manera d'evitar una cosa
        um leið: alhora, a l'ensems, al mateix temps
        um leið og: <conj. temp.> alhora que, mentre

leiða <leiði ~ leiðum | leiddi ~ leiddum | leitt ║ e-n>:
I. <Personal>:
1. menar algú, conduir algú, guiar algú: ◊ leiða barn: dur un infant [agafat] de la mà; ♦ leiða e-n við hönd sér: portar algú agafat de la mà, menar algú de la mà; ♦ leiða e-n til e-s: menar algú [fins] a...; ♦ leiða e-n til sætis: portar algú al seu seient (p.e., l'acomodador, el cambrer etc.)
II. <preposicional>:
að:: ♦ leiða hugann að e-u: <FIG> pensar en una cosa, dirigir els pensaments cap a una cosa, donar voltes a una cosa; ♦ leiða líkur að e-u: <FIG> aportar proves (o: indicis) d'una cosa; ♦ leiða rök að e-u: <FIG> raonar una cosa amb arguments, demostrar una cosa amb arguments lògics, provar una cosa amb raons i arguments; ♦ leiða tal að e-u: <FIG> fer recaure la conversa en una una cosa, treure una cosa a col·lació, sortir a parlar d'una cosa, fer esment d'una cosa; ♦ leiða getum (o: getu; o: getur) að e-u: <LOC FIG> intentar esbrinar una cosa (mirar d'endevinar una cosa amb hipòtesis, imaginant-se el que va passar, argumentant-hi, fent-hi suposicions etc.)
af:: ♦ leiða e-ð af sér: <FIG> tenir una cosa com a resultat, comportar forçosament una cosa, provocar una cosa com a conseqüència
afvega:: ♦ leiða e-n afvega: <FIG> apartar algú del bon camí, menar algú pel mal camí
fyrir:: ♦ leiða e-n fyrir rétt [vegna e-s]: <JUR> portar algú davant la justícia [per ...], portar algú als tribunals [per ...]
hjá:: ♦ leiða e-ð hjá sér: <FIG> #1. (líta fram hjá: ekki gera & ekki tala um) deixar de banda una cosa (ignorar-la, no parlar-ne & no fer-la); #2. (blanda sér ekki í, skipta sér ekki af) no ficar-se en una cosa (no immiscir-s'hi); ♦ leiða hest sinn hjá e-u: <LOC FIG> no ficar el nas en una cosa
í:: ♦ leiða e-n í e-ð: menar algú a..., conduir algú a..., portar algú a...; ♦ leiða e-n í freistni: temptar algú, induir algú a (o: en) temptació; ◊ ...og eigi leið þú oss í freistni: ...i no ens deixis caure en la temptació; ♦ leiða e-ð í ljós: <LOC FIG> #1. (uppgötva) posar una cosa al descobert, palesar una cosa (revelar una cosa, descobrir una cosa): ♦ krufning hefur leitt í ljós að megindánarorsök Nathaniels Jones voru áverkar sem hann...: l'autòpsia ha revelat que la causa principal de la mort d'en Nathaniel Jones han estat les lesions que...; #2. (staðfesta) anunciar una cosa, notificar una cosa (exposar, palesar): leiða hið rétta ~ hið sanna í ljós: mostrar els fets tal i com van ésser ~ la veritat; ♦ leiða e-ð í lög: <JUR> #1. (gera að lögum, taka upp inn í rétt) convertir una cosa en llei (convertir en llei un reglament, una proposta de llei etc.): ♦ Alþingi hefur því ekki efnisleg áhrif á mótun yfir 80% af löggjöf ESB, sem Ísland er þó bundið af að leiða í lög: per això, el parlament no té influència substancial en el procés de desenvolupament del 80% de la legislació de la Unió Europea que Islàndia, això no obstant, està compromesa a convertir en llei pròpia; #2. (lögleiða) legalitzar una cosa (fer passar una cosa d'il·legal o alegal a legal): ♦ vændi var á Alþingi leitt í lög: el parlament va legalitzar la prostitució
til:: ♦ leiða til e-s: <FIG> tenir com a resultat una cosa; ♦ leiða (o: setja) e-m e-ð til sjónir: <LOC FIG> fer veure una cosa a algú, fer entendre una cosa a algú, [fer] obrir els ulls a algú
III. <Impersonal>:
1. inferir-se'n, derivar-se'n: ♦ af því leiðir að <+ ind.>: d'això se'n dedueix que <+ ind.>

leiða·bók <f. -bókar, -bækur>: 1. guia f d'autobusos
        2. guia f de trens

leiða·buski <m. -buska, -buskar>:
tanarida f (planta Tanacetum vulgare syn. Chrysanthemum tanacetum syn. Chrysanthemum vulgare)

leiðar·bók <f. -bókar, -bækur>:
<MAR> diari m de bord, quadern m de bitàcola

leiðar·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
estrella f polar, estel m del nord, estel m polar, estrela f polar (Val.)

leiðast¹ <leiðist ~ leiðumst | leiddist ~ leiddumst | leiðst>:
1. anar agafats del braç, anar de bracet: ◊ við leiddumst: anàvem de bracet, anàvem agafats del braç
2. ♦ láta leiðast til að <+ inf.>: deixar-se convèncer per [a] (o: a; o: i) <+ inf.>

leiðast² <leiðist | leiddist | leiðst  ║ Verb impers. amb subjecte lògic en datiu>:
avorrir-se
        mér leiðist: estic avorrit, m’avorreixo
        mér leiðist hann: [ell] m’avorreix



leið-beining <f.-beiningar>: 1. instrucció (manera com fer una cosa) 2. assessorament

leiði <m. leiða, no comptable>:
1. <GEN> avorriment m: ♦ valda leiða: causar avorriment
2. (þreyta) cansament m (fatiga)

leiði <n. leiðis, leiði>:
sepultura f, tomba f, vas m (esp. Mall.) (sepulcre dins església, sagrat o necròpoli): ◊ stendur þar nú kirkja, sem leiði hans er, og er hann hinn helgasti maður kallaður: actualment hi ha una església allà on hi ha la seva sepultura i d'ell se'n diu que va ésser l'home més sant [del món]; ◊ Ásmundur var heygður í Ásmundarleiði og lagður í skip og þræll hans hjá honum: l'Ásmundur fou enterrat a l'Ásmundarleiði [= Tomba de n'Ásmundur, convertida en topònim], on hi fou dipositat en un vaixell i amb ell, el seu esclau; ♦ leiði hins óþekkta hermanns: la tomba del soldat desconegut

leiðindi <n.pl>: avorriment
        vera til leiðinda:  ésser un avorriment


leiðin-legur, -leg, -legt: 1. <GEN> avorrit -ida, tediós -osa
        2. (sorglegur) trist -a, apàtic -a
           leiðinlegar fréttir: notícies tristes



leiðsla <f. leiðslu, leiðslur> 1. (vatns- og gasleiðsla) canonada f (d'aigua, de gas)
        2. (rafmagnsleiðsla) cablejat elèctric (conjunt de cables per on circula l'electricitat)
        3. (rás) conducte m
        4. (miðilssvefn) trance m, trànsit m (de mèdium espiritista)
           komast í leiðslu: entrar en trance (la mèdium)
        5. (ofurhrifning) èxtasi m (de místic o mística)
           komast í leiðslu: assolir l'èxtasi (arribar a un estat d'èxtasi)
        6. (heimsókn til vítis eða hímnaríkis) visió f (esp. a l'Edat Mitjana, en la qual es visita l'infern, el cel etc.)
           Duggals leiðsla: les visions de Tundal i de Trictelm
        7. (fjarhygli) encantament m (embadaliment, distracció)
           vera eins og í leiðslu: estar com a embadalit -ida (o: esmaperdut -uda)

<†> leiðsla <f. leiðslu, leiðslur. Variant ortogràfica antiga: <†> leizla>:
funerals m.pl: ◊ ...ok er vár leizla þá ekki aumlig, ef honum fylgja fimm ambáttir ok átta þjónar, er faðir minn gaf mér, ok þar brenna ok þeir, er drepnir váru með Sigurði: ...i els nostres funerals, llavors, no resultaran pas pobres si l'acompanyen cinc serves i vuit criats que mon pare em donà i si també hi cremen els qui van rebre mort amb en Sigurd

leiðslu·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura visionària (a l'Edat Mitjana)



leiðslu·sýn <f. -sýnar, -sýnir>: <FIG> visió f



leið-sögn <f.-sagnar>: visita [guiada] (a un monument, un indret etc.)

        hvenær er næsta leiðsögn? Quan és la propera visita guiada?



leiður, leið, leitt: 1. (dapur) trist -a
        2. (leiðinlegur) avorrit -ida
            gera e-n leiðan: avorrir algú
            en biðin gerir mig leiðan: però l'espera m'avorreix (o: em provoca tedi, em fastigueja)
        3. (hveimleiður) malvist -a
           öllum leiður: malvist de tothom
        4. (þreyttur) tip -a (fastiguejat, fart)
           mér er e-ð leitt: estic tip de...
           gera e-n leiðan á e-u: <LOC FIG>  llevar a algú les ganes de...; llevar a algú el gust de...
           gera e-m lífið leitt: <LOC FIG>  fer la vida impossible a algú, fer avorrir la vida a algú
        4b. vera leiður á e-u:  estar tip -a d'una cosa
        4c. verða leiður á e-u: fartar-se d'una cosa, cansar-se d'una cosa
        5. mér er leitt: <LOC IMPERS> em sento malament (o: no em sento bé)
        6. mér þykir það leitt: <LOC IMPERS> ho lamento (o: em sap greu)
        7. það er leitt: <LOC IMPERS> [quina] llàstima!

leifs·auga <n. -auga, -augu>:
gallàrdia f, gallardia f (planta Gaillardia aristata)

leiftra <leiftra ~ leiftrum | leiftraði ~ leiftruðum | leiftrað>:
1. <GEN> llampegar, fer llamps: ♦ það leiftrar: llampega, fa llamps
2. (ljóma) llambrejar, llampeguejar (flamejar, llampegar, resplendir)

leiftrun <f. leiftrunar, leiftranir; pl. no hab.>:
llampeig m, llampuc m (Mall.): ◊ leiftranir og eldglæringar: llampeigs i resplendors de focs

leiftur <m. leifturs, leiftrar>: dofí m de costats blancs de l'Atlàntic (mamífer Lagenorhynchus acutus syn. Delphinus acutus)

leiftur <n. leifturs, leiftur>: 1. (elding) llamp m
        2. (glampi) llampec m, llambre m (Mall.) (resplendor viva i ràpida)

leiga <f. leigu, leigur>: lloguer m
        taka e-ð á leigu: llogar una cosa

leigja <leigi ~ leigjum | leigði ~ leigðum | leigt>: 1. <e-ð>: llogar una cosa (adquirir el dret a emprar una cosa llogant-la)
           hvar get ég fengið leigðan bíl? On puc llogar un cotxe?
        2. <leigja e-ð [út]>: llogar una cosa (oferir el lloguer d'una cosa)
           leigja e-m e-ð: llogar una cosa a algú
           geymsluhólfið var leigt út fyrir tveimur vikum: la caixa de seguretat es va llogar fa dues setmanes

leigjandi <m. leigjanda, leigjendur>:
arrendatari m, arrendatària f

leigu·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>:
taxi m (→ leigubíll)

leigubifreiða·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f de taxis (→ leigubílastöð)

leigubíla·staur <m. -staurs, -staurar>:
parada f de taxis (→ leigubílastöð)

leigubíla·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f de taxis

leigu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
taxi m: ♦ taka leigubíl: agafar un taxi; ♦ taka leigubíl frá hótelinu til flugvallarins (o: á flugvöllinn): agafar un taxi de l'hotel a l'aeroport; ♦ taka leigubíl heim til sín: agafar un taxi per anar a ca seva; ♦ hringja á (o: í) leigubíl [fyrir e-n]: trucar (o: cridar) un taxi [per a algú]; ♦ gætirðu fyrir mig hringt á nóttunni: que podria cridar-me un taxi?; ♦ hringja á leigubíl til þess að komast heim: cridar un taxi per anar a casa

leigubíl·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: taxista m & f

leigubíls·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
carrera f de taxi, viatge m amb taxi

leigu·flug <n. -flugs, -flug>: [vol m] xàrter m

leigu·flugfélag <n. -flugfélags, -flugfélög>:
companyia f de vols xàrter, companyia f de xàrters

leigu·húsnæði <n. -húsnæðis, pl. no hab.>:
habitatge m de lloguer, habitatge llogat

leigu·liði <m. -liða, -liðar>:
arrendatari m, arrendatària f

leigu·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:
assassí m a sou, assassina f a sou

leigu·penni <m. -penna, -pennar>:
negre m (escriptor que escriu a l'ombra obres que surten a nom d'un altre)

leigu·sali <m. -sala, -salar>:
[propietari] arrendador m, [propietària] arrendadora f (persona que lloga un edifici, habitatge etc. seu a una altra, amo o mestressa de l'habitatge que lloga)

leigu·samningur <m. -samnings, -samningar>: contracte m de lloguer

leigu·starfsmaður <m. -starfsmanns, -starfsmenn>:
treballador m temporal, treballadora f temporal (contractat a través d'ETT)

leigu·taki <m. -taka, -takar>:
llogater m, llogatera f, arrendatari m, arrendatària f (persona que viu de lloguer)

leigu·vél <f. -vélar, -vélar>: xàrter m (avió)

leikari <m. leikara, leikarar>:
1. <TEATR & CINE> actor m, actriu f
2. (á hljóðfæri) intèrpret m & f (persona que toca un instrument musical)

leik·fang <n. -fangs, -föng>: joguina f
        leikföng fyrir börn: joguines per a infants



leik·fimi <f. -fimi, no comptable>: gimnàstica f (a escola)
        vera í leikfimi: fer gimnàstica



leikfimi·hús <n. -húss, -hús>: gimnàs m



leikfimi·kennari <m. -kennara, -kennarar>: professor m d'educació física, professora f d'educació física



leikfimi·salur <m. -salar, -salir>: sala f de gimnàstica

leikfimis·búningur <m. -búnings, -búningar>:
(fimleikabúningur) vestit m de gimnàstica: ◊ glennulegur leikfimisbúningur og Tweety. <...> af þeim sökum datt mér eitt ráð í hug... <...> en það er að fjárfesta í glennulegum leikfimisbúning, spóka mig um í honum í Movement (=Hreyfing) og reyna að vekja á mér athygli í strákaheiminum þannig: un vestit de gimnàstica descocat i en Piolín. Per aquesta raó, només se m'ha ocorregut un únic pla i aquest consisteix en invertir en un vestit de gimnàstica descocat i exhibir-m'hi amb ell al Movement (=Moviment) i mirar d'atreure d'aquesta manera i cap a mi l'atenció del món dels nois

leik·grind <f. -grindar, -grindur>:
parc m [per a nen petit] (gàbia d'infant)

leik·hús <n. -húss, -hús>: teatre m (edifici)

leikhús·gagnrýnandi <m. -gagnrýnanda, -gagnrýnendur>:
crític m teatral, crítica f teatral

leikhús·kíkir <m. -kíkis, -kíkjar>: prismàtics m.pl de teatre & òpera

leik·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor m teatral, autora f teatral

leikinn, leikin, leikið <adj.>:
1. <GEN> jugat -ada: ◊ heimaleikurinn, sem var leikinn í mikilli þoku...: el partit de tornada, jugat enmig d'una gran boira...
2. (hlutverk) interpretat -ada (paper): ◊ frú Dalloway sem er leikin af Nicole Kidman...: la senyora Dalloway, interpretada per Nicole Kidman...
3. (fær) hàbil, destre -a (expert): ◊ leikinn sæfari: un expert navegant, un hàbil navegant (que sap navegar amb perícia); ♦ leikinn í e-u: destre en una cosa, expert en una cosa; ♦ leikinn við e-ð: destre en una cosa, expert en una cosa; ♦ leikinn við að <+ inf.>: ésser hàbil <+ part. pres.>; ◊ Picasso var leikinn við að mála og teikna allt frá barnsaldri: en Picasso, ja des de la seva infantesa, va ésser destre pintant-ho i dibuixant-ho tot

leik·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
actriu f

leik·rit <n. -rits, -rit>: obra f de teatre, peça f de teatre

leikskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
puericultor m [diplomat], puericultora f [diplomada], <FAM> mestre m de guarderia, mestra f de guarderia

leik·skóli <m. -skóla, -skólar>: guarderia f

leik·skrá <f. -skrár, -skrár>: programa m (de teatre & òpera)

leik·stýra <-stýri ~ -stýrum | -stýrði ~ -stýrðum | -stýrt ║ e-m ~ e-u>:
dirigir algú ~ una cosa (algú = actor, actriu; una cosa = orquestra, pel·lícula, programa de televisió etc.): ◊ hann mun leikstýra næstu James Bond mynd: dirigirà la propera pel·lícula de James Bond

leikur <m. leiks, leikir>: 1. <GEN & FIG> joc m
           kalla e-n til leiks: <FIG> #1. convocar algú a participar (en alguna cosa); #2. involucrar algú (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
           skerast inn í leikinn: <FIG> involucrar-se, intervenir (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
        2. (í skák) jugada f (moviment de jugador d'escacs)
           eiga leik: [haver de] moure, [haver de] jugar (tocar fer la jugada a un dels dos jugadors d'escacs)
           þú átt leik: tu mous (o: jugues tu)
        3. (á sviði) actuació f (d'actor a escenari o pel·lícula)
        4. (leikrit) peça f de teatre (drama etc.)
        5. (knattspyrnu-, körfuknattleikur o.s.fr.) partit m (matx de futbol, bàsquet etc.)



leikur <m. leiks, leikar>: 1. (íþróttakeppni) competició f (esportiva))
        2. (viðureign) lluita f (enfrontament, combat)
           ójafn leikur: lluita desigual

leik·vangur <m. -vangs, -vangar>:
teatre m (grec, romà. Per al teatre modern, → leikhús): ◊ öll borgin komst í uppnám, menn þustu hver um annan til leikvangsins og...: i tota la ciutat s'omplí de confusió, i es precipitaren en massa al teatre...; ◊ ...sendu einnig til hans og báðu hann að hætta sér ekki inn á leikvanginn: li enviaren a dir que no s'exposés anant al teatre

El vocable islandès tradueix el mot grec θέατρον dels Actes dels Apòstols 19,29 i 19,31. La versió islandesa del 1540 del Nou Testament empra al terme → sjónarflötur.

leir <m. leirs, leirtegundir>: 1. <GEN> fang m
           hann gengur yfir landstjóra sem leir, eins og leirkerasmiður treður deigulmó: trepitja els sàtrapes com fang, com el terrissaire pasta amb els peus l'argila
        2. (pottaraleir, deigulmór) argila f (de gerrer)
           brenndur leir: terra cuita, terracota f, terrissa f, test m (Bal.)
           þaninn leir: argila expandida

leir- <en compostos>:
de terrissa, d'argila cuita, de terracota, de test

leira <f. leiru, leirur>:
1. <GEN> fanguissar m, fangar m
2. leirur <f.pl leirna (o: leira)>: (svæði þar sem einkum er að finna mélu (silt) og fíngerðan sand sem vatn flýtur yfir — einkum á flóð) *maresmes m.pl de marea (watt, mareny o terreny tarquimós, constituït de sorra i al·luvió, que s'inunda durant la marea alta)

Leira <f. Leiru, no comptable>:
Loira f (riu de França)

leir·bað <n. -baðs, -baöð>:
bany m de fang

leir·borinn, -borin, -borið <adj.>:
argilós -osa: ◊ leirborinn jarðvegur: sòl argilós

leir·brosma <f. -brosmu, -brosmur>:
bròtola vermella, mòllera vermella (Bal.), urofici vermell (o: roig) (peix Urophycis chuss)

leir·brot <n. -brots, -brot>:
test m (bocí d'objecte de terrissa)

leir·burður <m. -burðar, no comptable>:
versots m.pl, versos m.pl de pa sucat amb oli, versos atrotinats

leir·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
plat m (objecte de terrissa emprat en el tir al plat)

leirdúfu·skotkeppni <f. -skotkeppni, -skotkeppnir>:
campionat m de tir al plat

leir·fígúra <f. -fígúru, -fígúrur>:
figureta f de terrisa, figureta f de fang

leir·fótur <m. -fótar, -fætur>:
1. <GEN> peu m de terrissa: ♦ glertertudiskur með leirfæti: tartera f de vidre amb peu de terrissa
2. <FIG> peu m de fang: ♦ risi (o: kolossur) á leirfótum: <LOC FIG> gegant m amb peus de fang

leir·gedda <f. -geddu, -geddur>:
àmia f (peix Amia calva)

leir·her <m. -hers, -herir>:
exèrcit m de terracota

leir·hver <m. -hvers, -hverir>:
<GEOL> bassal m (o: badina f; o: toll m) de fang bullent

leir·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
cap m de terracota

leir·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>: argil·laci -àcia, argilós -osa, argilenc -a

leir·ker <n. -kers, -ker>: gerra f d’argila

leirkera·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: ceràmica f (com a fabricació d'utensilis d'argila)

leirkera·smíði <f. -smíði, no comptable>: ceràmica f, terrisseria f, canteria f (Val.) (esp. com a ofici)

leirkera·smiður <m. -smiðs, -smiðir>: terrissaire m & f

leir·krukka <f. -krukku, -krukkur>:
pot m de terrissa

leir·krús <f. -krúsar, -krúsir>:
gerra f de terrisa

leir·list <f. -listar, no comptable>: ceràmica f (com a art)

leirlista·maður <m. -manns, -menn>: ceramista m & f

leir·ljós, -ljós, -ljóst <adj.>:
isabel·la (color de pelatge de cavall): ♦ leirljós hestur: un cavall de color isabel·la

leir·munir <m.pl -muna>: objectes m.pl de ceràmica

leir·pottur <m. -potts, -pottar>:
greixonera f de terrissa, cassola f de terrissa, tupí m de terrissa

leir·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba borda (crustaci Solenocera membranacea)

leir·skáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta m de pa sucat amb oli, poetessa f de pa sucat amb oli, poetastre m, poetastra f

leir·skífur <f.pl -skífna (o: -skífa)>:
<GEOL> lutita f físsil, pelita f (→ flöguberg)

leir·slabbi <m. -slabba, -slabbar>:
brema f [comuna] (peix Abramis brama)

leir·steind <f. -steindar, -steindir>:
<GEOL> roca argilosa (com ara la terra de paraire, la bentonita, la caolinita etc.)

leir·steinn <m. -steinn, -steinar>:
1. <GEOL> argil·lita f
2. (sólþurrkaður múrsteinn) tova f (rajola gruixuda de fang cru, assecada al sol): ♦ sólbrenndur (o: sólþurrkaður) leirsteinn: tova [assecada al sol]; ◊ húsin eru byggð úr sólbrenndum leirsteini: les cases són de tova assecada al sol; ◊ mikill fjöldi húsa í borginni er byggður [úr] sólþurrkuðum leirsteinum: un gran nombre de cases de la ciutat són fetes de toves assecades al sol

leir·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
esquitxat -ada de fang, tacat -ada de fang

leir·stytta <f. -styttu, -styttur>:
estatueta f de terrisa, estatueta f de fang

leir·tau <n. -taus, no comptable>:
vaixella f, plats m.pl, pisa f

leirugur, leirug, leirugt <adj.>:
1. <GEN> fangós -osa, llotós -osa, ple -ena de fang: ◊ leirugur vegur: un camí enfangat
2. (leirkenndur) argilós -osa (argilenc)

leiru·maðkur <m. -maðks, -maðkar>:
arenícola m (qualsevol individu del gènere d'anèl·lids poliquets Arenicola): ♦ → sandmaðkur “arenícola marí, cuc de sorra”

leir·vara <f. -vöru, -vörur. Emprat hab. en pl.>:
objectes m.pl de terrissa

leir·völlur <m. -vallar, -vellir>: <ESPORT> pista f de terra batuda (esp. pista de tennis)

leista <f. leistu, leistur>:
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (→ langlúra)

leista·koli <m. -kola, -kolar>:
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (→ langlúra)

leisti <m. leista, leistar>:
variant de → leistur “forma de sabater”

leistur <m. leists, leistar>:
1. (til skósmíða, skóleistur) forma f (motlle de sabater)
2. (háleistur (upp á miðjan kálfa), hálfsokkur) mitjó alt (fins aprox. a mitjan ventre de la cama): ◊ gatslitnir leistar: mitjons foradats [per l'ús]; ♦ vera e-m leistur í annan skó: <LOC FIG> ésser-li un problema a algú
3. (framleistur) puntera f (part anterior o davantera de mitjó o calça, que cobreix els dits del peu)

leit <f. leitar, leitir>:
1. <GEN> cerca m, recerca f, <† & ritm./lit.> questa f, cercada f (Mall., Men.): ♦ fara e-s á leit við e-n: adreçar-se (o: dirigir-se; o: recórrer) a algú per una cosa; ♦ fara þess á leit að <+ inf.>: mirar de <+ inf.>, intentar de <+ inf.>, cercar de <+ inf.>; ♦ í leit að e-u: en cerca d'una cosa, a la recerca d'una cosa; ◊ “Í leit að glötuðum tíma” eftir Marcel Proust: “A la recerca del temps perdut” de Marcel Proust; ♦ koma í leitirnar: aparèixer, trobar-se, ésser trobat -ada; ◊ gamlar myndir koma í leitirnar: apareixen fotos antigues; ♦ leitin að heilaga gralnum (o: að hinum heilaga gral): <HIST LITER> la questa del sant Graal; ♦ það er leit að öðru eins: <LOC FIG> és insòlit, és raríssim; ♦ leit og björgun: rescat i salvament (de persones perdudes, p.e., a la muntanya o a la mar, o en perill de mort)
2. leitir <f.pl leita>: (smölun) les ‘cercades’ f.pl (replec anual, fet per la tardor, de les ovelles que han estat pasturant a lloure per les muntanyes durant l'estiu)

leit:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → líta “mirar”

leita¹:
gen. pl. de → leit “recerca, cercada”

leita² <leita ~ leitum | leitaði ~ leituðum | leitað>:
buscar, <† & ritm./lit. & Bal. & Alguer> cercar: ◊ biðjið, og yður mun gefast, leitið, og þér munuð finna, knýið á, og fyrir yður mun upp lokið verða: demaneu, i us serà donat; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; ◊ því að hver sá öðlast, sem biður, sá finnur, sem leitar, og fyrir þeim, sem á knýr, mun upp lokið verða: perquè tot aquell qui demana, rep, i qui cerca, troba; i a qui truca, li obren; ♦ leita að e-u ~ e-m: cercar una cosa ~ algú (cosa = objecte, substantiu concret); ◊ leita að [nýrri] vinnu: cercar [una nova] feina; ◊ leita að eiginkonu: cercar dona (per casar-s'hi); ◊ leita að eiginkonu sinni: cercar la seva dona; Amb datiu ètic:; ♦ leita sér að vinnu erlendis: cercar feina a l'estranger, buscar-se feina a l'estranger; ♦ leita á e-n: escometre algú (per fer-li una proposta, demanar-li alguna cosa etc.); ♦ leita á e-n með e-ð: escometre algú per demanar-li una cosa; ♦ leita á við e-n: sol·licitar una cosa d'algú; ♦ leita á fund e-s: anar a trobar-se amb algú; ♦ leita á e-m: escorcollar algú; ♦ leita eftir e-u: cercar una cosa (cosa = substantiu abstracte); ◊ leita eftir sannleikanum: cercar la veritat; ♦ leita eftir e-u við e-n: demanar una cosa a algú (adreçar-se a algú per sol·licitar-ne o demanar-li alguna cosa); ♦ leita e-s: <† & ritm./lit.> cercar una cosa ~ algú; ♦ leita hælis: cercar refugi, refugiar-se; ♦ leita læknis: anar a veure un metge, fer-se visitar per un metge; ♦ leita ráða til e-s: cercar consell en algú, anar a consultar algú; ♦ leita upplýsinga: cercar informació; ♦ leita e-s í: cercar un mitjà per a atènyer un objectiu determinat; ◊ og leitaði Þórður mjög margs í að hugga hana og var vel til hennar: i en Þórður va intentar moltíssimes de coses (va intentar de tot per a consolar-la, va cercar de consolar-la de totes les maneres que pogué) per a consolar-la a ella i era bo amb ella; ◊ svá segir mér hugr um at þær einar fébœtr verði er oss mun meins í leitat: tinc el pressentiment que les úniques compensacions econòmiques [que acceptaran] seran les qui tinguin per objectiu fer-nos mal; ♦ leita fyrir sér [að e-u]: estar mirant-se de trobar una cosa (anar cercant sense presses, remirant-s'hi, una feina, un habitatge etc. que agradin o vagin bé); ◊ ég kom heim í byrjun apríl og leitaði fyrir mér með vinnu fyrst á Austurlandi: vaig tornar a casa a l'abril i he estat mirant-m'ho per veure si trobo primer una feina a l'Austurland; ♦ leita sér lífs: mirar de salvar-se, cercar la salvació (de la pròpia vida); ♦ leita sér lækninga: [haver d']anar al metge (cercant la curació d'un mal que hom té); ♦ leita til e-s: recórrer a algú; ♦ leita til hægri ~ vinstri: tirar (o: desviar-se) cap a la dreta ~ l'esquerra (subjecte: roda, aparell, pilota llençada, serrell de cabells etc.); ♦ leita til e-s staðar: refugiar-se a algun lloc; ♦ leita e-ð ~ e-n uppi: estar cercant una cosa ~ algú, estar mirant de trobar una cosa ~ algú

leitar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
equip m de cerca, patrulla f de [re]cerca (de persona desapareguda o perduda)

leitar·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:
<JUR> ordre f d'escorcoll

leitast <leitast ~ leitumst | leitaðist ~ leituðumst | leitast ║ við að <+ inf.>>:
maldar a <+ inf.> una cosa, esforçar-se per <+ inf.> una cosa: ◊ hann (= Gaudí) leitaðist við að finna mynstur í náttúrunni sem hann gæti nýtt við sköpun sína: ell (= en Gaudí) s'esforçava per trobar en la natura models que pogués aprofitar en la seva creació

leiti <n. leitis, leiti>:
[petit] turó m, tossal m, [petit] pujol m: ♦ á hinu leitinu: d'altra banda, en canvi; ♦ á næsta leiti: a prop, en la rodalia

leitt:
nom & ac. sg. nt. forts de → leiður, leið, leitt “tip -a”

leka <lek ~ lekum | lak ~ lákum | lekið>:
1. (drjúpa) degotar (caure un líquid gota a gota): ♦ þakið lekur: hi ha una gotera; ♦ það lekur úr nefinu á e-m: el nas li degota (com a conseqüència d'un refredat); ♦ leka niður: <FIG> debilitar-se, afeblir-se
2. <MAR> fer aigua, tenir una via d'aigua: ♦ báturinn lekur: la barca fa aigua
3. <FIG> filtrar-se: ♦ fréttin lak [út]: la notícia s'ha filtrat, la notícia ha traspuat a fora

lekanda·augnbólga <f. -augnbólgu, no comptable>:
<MED> oftàlmia gonocòccica

lekandi <m. lekanda, no comptable>:
<MED> gonorrea f

leki <m. leka, lekar>:
1. <GEN> fuita f [de líquid] (fissura per on s'escola un líquid & líquid escolat): ♦ → gasleki “fuita de gas”
2. (þakleki) gotera f (fissura al sostre per on s'escola l'aigua de pluja): ♦ leki úr þaki: aigua de la gotera; ◊ fatan er enn undir lekanum og handklæði út um allt: la galleda encara és a sota de la gotera i pertot al seu voltant hi ha tovalloles; ♦ setja undir leka[nn]: #1. <GEN> posar una galleda sota una gotera; #2. <FIG> posar una mica d'esparadrap, fer un pedaç (recórrer a una solució d'emergència, però no definitiva); ♦ sjá við lekanum: < FIG> prevenir un mal
3. <MAR> via f d'aigua: ♦ leki kom að skipinu: el vaixell va fer aigua, es va obrir una via d'aigua al vaixell
4. (um frétt) filtració f (de notícia, p.e., a la premsa)
5. (dreittill, smásopi) glopet m, xispa f (cast.) (petita quantitat de beguda, esp. alcohòlica): ◊ áttu leka?: que tindries un glopet?

lektor <m. lektor, lektorar>:
[professor] lector m, [professora] lectora f (classe de professor d'universitat)

lekur, lek, lekt <adj.>:
1. <GEN> que deixa passar l'aigua: ♦ þakið er lekt: hi ha una gotera; ♦ þakið er orðið lekt: ha sortit una gotera
2. <MAR> que té una via d'aigua, que fa aigua: ♦ báturinn er lekur: la barca fa aigua

lemja <lem ~ lemjum | lamdi ~ lömdum | lamið>:
1. <e-ð>: batre una cosa (fins a esbocinar-la o fer-la malbé & amb cops forts, produint un soroll fort): ◊ haglið lamdi allan jarðargróða og braut hvert tré merkurinnar: el calabruix va batre tota l'herba i trossejà tots els arbres de la plana; ◊ þat var opt um vetrinn at Þorgils heyrði lamit úti um þekjuna: durant l'hivern, sovint s'esdevenia que en Þorgils sentia que pegaven uns cops forts a la teulada (un mort revenidor o draugr que hi volia entrar)
2. <e-n [í e-ð]>: pegar a algú [a <+ part del cos>] amb acarnissament, baldar algú a cops (carregar algú de cops, atupar-lo o pegar-li fins a causar-li [greus] ferides): ◊ hann lömdu þeir í höfuðið og svívirtu: li van badar el cap a cops i el van ultratjar; ♦ vera allur lurkum laminn: <LOC FIG> tenir tot el cos adolorit com si li haguessin clavat una bona bastonada; ♦ lemja e-n grjóti: apedregar algú; ◊ og Móse talaði við Ísraelsmenn, og þeir leiddu lastmælandann út fyrir herbúðirnar og lömdu hann grjóti: i en Moïsès va parlar als israelites i ells van fer sortir el blasfem fora del campament i el van apedregar; ◊ og allur Ísrael lamdi hann grjóti, og þeir brenndu þá í eldi og grýttu þá: i tot Israel el va apedregar, els van cremar a la foguera i van cobrir-los de pedres; ♦ lemja e-n grjóti til bana: apedregar algú fins a matar-lo (→ grýta); ◊ ...en allur Ísrael lamdi hann grjóti til bana: ...però tot Israel el va apedregar fins a la mort

lemjandi, lemjandi, lemjandi <adj.>:
<FIG> torrencial: ♦ lemjandi rigning: pluja f torrencial

lemstra <lemstra ~ lemstrum | lemstraði ~ lemstruðum | lemstrað ║ e-n>:
baldar algú, esguerrar algú, desgraciar [físicament] algú, mutilar algú

lemstraður, lemstruð, lemstrað <adj.>:
baldat -ada: ◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre les vides de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona

lemstrun <f. lemstrunar, pl. no hab.>:
esguerrament m, desgraciament m, mutilació f

lend <f. lendar, lendar>:
1. <GEN> gropa f
2. lendar <f.pl lenda>: ronyonada f, ronyons m.pl (regió lumbar)

lenda- <en compostos>:
<MED> lumbar, osfio-, osfi-

lenda <lendi ~ lendum | lenti ~ lentum | lent>:
1. <GEN> anar a parar: ♦ lenda á steini: anar a topar amb una pedra, anar a petar contra una pedra; ♦ lenda í e-u: anar a raure en..., acabar en...; ♦ lenda í vandræðum: acabar ficat en dificultats; ♦ lenda ofan í skurð: caure dins una rasa; ♦ lenda e-u saman: <LOC impersonal. Subj. lògic en datiu> topar dues coses entre si, col·lidir dues coses; ♦ þeim lenti saman: han tingut una col·lisió, han xocat; ♦ það lenti á honum: <FIG> va acabar per haver-se'n d'encarregar ell, al final ho va haver de fer ell, li ho van passar a ell
2. (um flugvél) aterrar (avió): ♦ vélin lenti: l'avió ha aterrat (subjecte: avió); ♦ flugmaðurinn lenti vélinni: el pilot ha aterrat (o: ha fet aterrar) l'avió (subjecte: persona que mena l'avió); ♦ lenda á sjónum: amarar (hidroavió); ♦ lenda á tunglinum: allunar (nau espacial)
3. (um skip) atracar (vaixell)

lenda·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<MED> vèrtebra f lumbar

lenda·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
<MED> regió f lumbar

lendur, lend, lent <adj.>:
<HIST> enfeudat -ada, investit -ida amb un feu: ♦ lendur maður: home ligi (càrrec nobiliari de la Noruega medieval. El lendr maðr era un vassall feudatari directe del rei de Noruega. Per sobre dels lendir menn hi havia els jarlar); ◊ Ólafur konungur fór er voraði út til sævar og lét búa skip sín og stefndi til sín liði og fór um vorið allt út eftir Víkinni til Líðandisness og allt fór hann norður á Hörðaland, sendi þá orð lendum mönnum og nefndi alla hina ríkustu menn úr héruðum og bjó þá ferð sem veglegast er hann fór í mót festarkonu sinni: quan va arribar la primavera, el rei Olau se'n va anar a la mar i hi féu aparellar els seus vaixells i convocar la seva host i, durant aquella primavera, va navegar resseguint la costa de la Víkin fins al cap de Líðandisnes i d'aquí es dirigí cap al nord, fins a arribar al Hörðaland on va enviar missatges als seus feudataris i va convocar tots els homes més poderosos d'aquelles regions (a fi que l'acompanyessin en el seu viatge) i va preparar el seu viatge amb molta de magnificència ja que anava a l'encontre de la seva promesa (de la seva núvia, de la seva futura dona)

lengi <adv>: 1. [durant] molt de temps
           hve (o: hvað; o: hversu) lengi...?: 1. quant de temps fa que...? quin temps fa que...? (referent temporal: passat)
        2. quant de temps...? fins quan...? (referent temporal: futur)
           hve (o: hversu) lengi ætlar þú að misnota þolinmæði vora?: fins quan abusaràs de la nostra paciència?
        3. ekki lengi: ja no
           hann býr ekki lengi á þessum stað: ja no viu aquí
        4. svo lengi sem X ekki <subj.>: mentre X no <subj.>

lens <adj. inv.>:
<FAM = uppgefinn> acabat -ada, mort -a, retut -uda (Bal.): ♦ ég er lens: estic mort; ♦ vera lens á e-u: <LOC FIG> tenir X esgotat -ada, estar eixut -a de X

lensa <f. lensu, lensur>:
<MIL> llança f

lensu·knapi <m. -knapa, -knapar>:
<TAUROM> picador m

lensu·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>: llobí bord, llobí blau, tramús blau, tramusser blau, llobí m de flor blava, llobí australià (planta Lupinus angustifolius)



lerkaður, lerkuð, lerkað: 1. malmès -esa, malparat -ada, ferit -ida (després d'haver caigut, tingut un accident, haver-se copejat amb alguna cosa etc.)
        2. <fig> fastiguejat -ada
        3. (mjög þreyttur) baldat -ada, retut -uda (Mall.) (extenuat, esgotat)



lesa <les ~ lesum | las ~ lásum | lesið>: 1. llegir
        2. <e-ð> llegir una cosa
        3. <uppúr e-u> llegir fragments escollits d'una cosa
           lesa uppúr verkum sínum: fer una lectura (pública) de fragments de les seves obres



lesandi <m. lesanda, lesendur>: lector m, lectora f
        halda lesandanum föngnum: captivar [l'atenció d]el lector



lesast <lest ~ lesumst | last ~ lásumst | lesist>: llegir-se
        lesist fyrir notkun: llegeixi's abans d'usar



les-geisladiskur <m. -disks, -diskar>: (CD-ROM diskur) CD-ROM m

les·gleraugu <n.pl -augna>:
ulleres f.pl de vista cansada, ulleres f.pl per llegir: ♦ les- og vinnugleraugu: ulleres per llegir i fer feina de prop

lessa <f. lessu, lessur>:
<FAM> bollera f (lesbiana)

lest <f. lestar, lestir>:
1. (járnbrautarlest) tren m (de ferrocarril): ♦ bíða eftir lestinni: esperar el tren; ♦ lest til Barselónu: tren a Barcelona; ♦ með lest: amb tren, per tren; ♦ missa af lestinni: perdre el tren; ♦ vera búinn að missa af lestinni: <FIG> haver perdut el tren; ♦ ná lestinni: [aconseguir] agafar el tren; ♦ skipta um lest: fer transbordament; ♦ stökkva fyrir lest: tirar-se a un tren, saltar davant un tren (per matar-se)
2. (lestarrúm) espai m de càrrega, bodega f [de càrrega] (cast.) (de vaixell, no compartimentat): ♦ í lest: a la bodega de càrrega
3. (hólf í lestarrúmi skipsins) tanc m (de vaixell, compartimentat): ◊ þá voru enn um 67 þúsund tonn af olíu í lestum skipsins: encara hi havia unes 67 mil tones de petroli en els tancs del vaixell
4. (smálest, tonn) tona f (pes): ♦ ensk (o: bresk; o: löng) lest: tona anglesa (o: britànica) (1.016 quilos)
5. (kaupmannalest) caravana f (de mercaders)
6. (burðardýraröð, hestaröð) rècua f (o: rècula) (de bèsties de càrrega): ♦ reka lestina: <LOC FIG> ésser el darrer de la fila, tancar la columna
7. lestir <f.pl lesta>: <HIST> lestir, època de l'any (juny-juliol) en què els pagesos anaven als kaupstaðir a vendre-hi llurs productes: ♦ á lestum: a la temporada de les lestir, per les lestir
8. (farmur, fragt) càrrec m de nau, càrrega f (carregament)
9. (byrði) feix m, càrrega f (somada, fardell)

	A l'Edat Mitjana, la tona norrena equivalia a 10 o 12 lliures de nau o skippund. L'skippund variava entre els 148 quilos, si fa no fa, i els 185 quilos.

lestar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa ferroviària

lestar·hleri <f. lúgu, lúgur>:
<MAR> tapa f d'escotilla, quarter m d'escotilla

lestar·hristingur <m. -hristings, -hristingar>:
sacsada f del tren, sotragueig m del tren

lestar·vagn <m. -vagns, -vagnar>: vagó m de tren

lestar·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:
tracaleig m del tren

lestur <m. lesturs (o: lestrar), lestrar>:
1. <GEN> lectura f: ♦ lesa e-m lestinn: <LOC FIG> cantar-li les quaranta a algú
2. (nám) estudi m (aprenentatge de lliçó, preparació de classe)
3. (tínsla) collida f, recollida f (arreplegament de flors, de fruits, de baies)
4. (ráðning) desxiframent m (descodificació)

leti <f. leti, pl. no hab.>: peresa f



letur·humar <m.-humars, -humrar>: escamarlà <m> (crustaci Nephrops norvegicus)



letur·skerkir <m.-skerkis, -skerkar>: bacoreta <f> (peix Euthynnus alletteratus)

Levíaþan <m. Levíaþans, no comptable>:
<†> variant arcaica de → Levjatan “Leviatan”: ◊ mun eigi þú draga Levíaþan á öngli eða bora kinnur hans með baugi?: Per ventura pescaràs tu el Leviatan amb un ham o travessaràs les seves galtes amb una anella?

Levjatan <m. Levjatans, no comptable>:
Leviatan m (liwyāθān ,לִוְיָתָן): ◊ þeir sem bölva deginum, formæli henni, - þeir sem leiknir eru í að egna Levjatan: que els qui maleeixen el dia, la maleeixin a ella - els [mateixos] que són destres a provocar el Leviatan; ◊ á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu: aquell dia, el Senyor colpirà amb la seva forta, gran i dura espasa el Leviatan per a castigar-lo, el drac de vol rabent, Leviatan, el drac tortuós i matarà el monstre marí; ◊ þú klaufst hafið með mætti þínum, þú braust sundur höfuð drekans á vatninu, þú molaðir sundur hausa Levjatans, gafst hann dýrum eyðimerkurinnar að æti: tu vas fendre amb el teu poder la mar, tu vas trencar el cap del drac de les aigües, tu vas esclafar els caps del Leviatan i el donares a les bèsties del desert perquè el devoressin; ◊ þar fara skipin um og Levjatan, er þú hefir skapað til þess að leika sér þar: hi naveguen els vaixells i s'hi passeja el Leviatan que tu vas crear perquè hi jugués

levsít <n. levsíts, no comptable>:
<GEOL> leucita f

leyfa <leyfi ~ leyfum | leyfði ~ leyfðum | leyft ║ e-ð>:
permetre una cosa: ♦ leyfa e-m e-ð: permetre una cosa a algú; ♦ leyfa sér e-ð: permetre's una cosa; ♦ leyfa sér að <+ inf.>: permetre's [de] <+ inf.>; ♦ leyfa e-u að gerast: permetre que passi una cosa; ◊ ...úr því að hann hefði leyft nauðguninni að gerast: ...atès que havia permès que s'esdevingués la violació

leyfður, leyfð, leyft <adj.>:
permès -esa

leyna <leyni ~ leynum | leyndi ~ leyndum | leynt ║ e-u>:
amagar una cosa: ◊ þá verður Elísabet hafandi og leyndi hún því fimm mánuður: Llavors l'Elisabet va quedar embarassada i ho va amagar durant cinc mesos; ◊ en eftir þessa daga varð Elísabet kona hans þunguð, og hún leyndi sér í fimm mánuði : i passats aquests dies, l'Elisabet, sa dona, va quedar embarassada i durant cinc mesos es va estar amagada; ◊ leyna kvíða sínum: amagar la seva ansietat; ♦ leyna e-n e-u: <& FIG> amagar una cosa a algú; ♦ e-ð fer leynt: <LOC FIG> una cosa es manté en secret; ♦ hann leynir á sér: <LOC FIG> amaga més del que mostra per defora (en ell hi ha més que no sembla, és una persona més enigmàtica que no sembla)

leynast <leynist ~ leynumst | leyndist ~ leyndumst | leynst>:
amagar-se


leynd <f. leyndar, leyndir>: 1. (launung) secret m
           með leynd: en secret
           leggja (o: draga) leynd á e-ð: <FIG> amagar una cosa, ocultar una cosa
           tala ekki í leyndum: parlar obertament
        2. (leynistaður) amagatall m (indret ocult)
           í leyndum: a] d'amagat, sigilosament (en un amagatall, sense que ningú no se n'adoni)
           b] <FIG> a l'ombra (sense fer-ne ostentació)



leyndar·dómur <m. -dóms, -dómar>: 1. <GEN> misteri m
        2. (launung, leyndarmál) secret m

leyndar·mál <n. -máls, -mál>:
secret m: ♦ búa yfir [skelfilegu] leyndarmáli: guardar (o: amagar) un [terrible] secret; ♦ ljóstra upp leyndarmáli: revelar un secret

leyni·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m



leyni·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f

leyni·göng <n.pl -ganga>:
passadís secret

leyni·lega <adv.>: secretament, en secret



leyni·legur, -leg, -legt: secret -a

leyni·malva <f. -mölvu, -mölvur>:
malva f de fulla rodona, malva f de fulla petita (planta Malva neglecta syn. Malva rotundifolia syn. Malva pusilla)

leysa: 1. <+ac>: desfermar

        2. < úr +dat>: resoldre

leysan·legur, -leg, -legt <adj.>:
soluble

leysingar·vatn <n. -vatns, -vötn. Pl. no hab.>:
aigua f procedent de la fosa de la neu

leysing <f. leysingar, leysingar>:
dissolució f (acte o acció de dissoldre's)

leysir <m. leysis, leysar>:
<QUÍM> dissolvent m, diluent m

leysni <f. leysni, no comptable>:
(í tölvuskjám) resolució f (de pantalla d'ordinador)

leyti <n. leytis, no comptable>: 1. (tillit) relació f, aspecte m, respecte m
að hálfu leyti: a mitges, a contracor
að mínu leyti: per la meva banda, pel que fa a mi
að mestu leyti: majoritàriament
að mörgu leyti: en mots aspectes
að nokkru leyti: parcialment, en certa manera, fins a un cert punt
að öðru leyti: a part d'això, a banda d'això, això de banda, en ultra, en un altre aspecte
að öllu leyti: #1. totalment; #2. en tots els aspectes, des de tots els punts de vista
ég, fyrir mitt leyti...: jo, per la meva banda... (o: pel que fa a mi...)
2. (tími) hora f (en què aproximadament se sol fer una cosa)
hvert leyti?: quan, si fa no fa?; devés quan (Mall.)
um þetta leyti...: devés aquesta hora (Mall.)
um sama leyti...: devés la mateixa hora (Mall.)
um hvaða leyti...?: devés quina hora...?
um þetta leyti: devés aquesta hora
3. En aquest sentit sol aparèixer formant compòsits:
um kvöldmatarleytið: devés l’hora de sopar
um jólaleytið: pels volts del nadal
4. Amb especificació de les hores, s'empra per a designar l’hora aproximada en què es fa o es farà una cosa. En l’ortografia actual, el mot se sol aglutinar al numeral que indica l’hora
um níuleytið: cap a les nou, devés les nou (Bal)
um sexleytið í kvöld: cap allà a les sis del vespre, devés les sis del vespre (Bal)
5. Forma unitats conjuncionals modals del tipus:
að því leyti að : en la mesura que
að því leyti sem : en la mesura que
að svo miklu leyti sem: en la mesura que, en tant que

lé <m. lés, léar>:
1. <†> variant arcaica de → ljár “falcella”: ◊ en þá er Kormákur kom að skáladyrum skaraði ofan léinn (excepte Cleasby/Vigfússon, tots els editors llegeixen: ljáinn) og mætti hann sverðinu og brotnaði í mikið skarð: i llavors, quan en Kormákur, en entrar, va passar per la porta de l'skáli, la dalla va relliscar i en caure va pegar contra l'espasa i es va fer una bona osca; ◊ eftir það tekur hann að slá með ákefð; í annað sinn hvetur hann ljá sinn og gerir enn hark nokkuð og sefur Finnbogi. Hann fer síðan og slær. Hið þriðja sinn hvetur Sleggja ljá sinn og miklu mest. Var léinn bæði mikill og sterkur sem hinir bestu knífar: després d'això, es va posar a segar amb ràbia; esmola per segona vegada la seva falcella i en fer-ho, torna a fer soroll, però en Finnbogi dorm que te dorm. Se'n va i torna a posar-se a segar. Per tercera vegada en Mall (malnom) esmola la falcella i en fer-ho, fa més soroll que no les altres vegades abans. La seva falcella era grossa i ferma com els millors ganivets
2. <MILIT> garfi m d'abordatge (→ stafnlé): ◊ Ívar krækti stafnljá um Gregoríus þar sem hann var mjóstur og hnykkti að sér og hörfaði Gregoríus að borðinu út en léinn upp eftir síðunni og var við sjálft að hann mundi krækja hann fyrir borð: l'Ivar va aconseguir enganxar en Gregoríus amb un garfi d'abordatge pel tou del ventre i el va estirar cap a si i en Gregoríus va començar a moure's cap al bordatge de la nau, però el garfi d'abordatge va relliscar cap a un costat i si no hagués estat per això, ell l'hauria aconseguit estirar amb el garfi fins a fer-lo caure per la borda

lé[i] “falcella” ← germ. lεwan & lεwēn
A. Singular
	Llengua antiga	Llengua moderna
N	lé, lée, léi	ljár
A	liá, ljá	ljá
G	liá, ljá, lés, ljás	ljás
D	liá, ljá	ljá

B. Plural:
	Llengua antiga	Llengua moderna
N	léar	ljáir
A	liá, ljá	ljái
G	liá, ljá	ljáa
D	liám, ljám	ljáum

léður, léð, léð <adj.>:
deixat -ada en préstec, manllevat -ada

léns·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<INFORM> nom m de domini

létta: alleugerir

létta·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MED> dolors m.pl de part: ♦ hafa léttasótt: tenir els dolors de part, estar de part

léttast: aprimar-se, amagrir-se

létt·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
négligé m, bata f [d'aixecar-se], salt m de llit (cast., ekki ritm./no lit.)

léttur, létt, létt: lleuger -a

létt·vægur, -væg, -vægt <adj.>:
no important, sense importància, que no té importància

létt·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma lleugera: ♦ smá- og léttvopn: armes lleugeres i de petit calibre

lið <n. liðs, lið>: 1. <GEN> tropa f, host f
           ganga til liðs við e-n (o: með e-m): <LOC FIG> unir-se a algú
           vera einn síns liðs: <LOC FIG> estar tot sol
        2. <ESPORT> equip m



liða·bólga <f. -bólgu, no comptable>: artritis f



liðaður, liðuð, liðað: arrissat -ada
        liðað hár: cabells arrissats



liða·gigt <f. -gigtar, no comptable>: artritis f

liðamóta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MED> artrologia f

lið·dýr¹ <n. -dýrs, -dýr>:
artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup) (→ liðfætla¹): ♦ liðdýrin: els artròpodes

lið·fall <n. -falls, -föll>: el·lipsi f

lið·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
<GRAM> el·líptic -a

lið·felling <f. -fellingar, -fellingar>: el·lipsi f

lið·fætla¹ <f. -fætlu, -fætlur>:
artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup): ♦ liðfætlurnar: els artròpodes

lið·fætla² <f. -fætlu, -fætlur>:
woodsia f d'Elba (planta Woodsia ilvensis)

lið·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
1. <MED> luxació f, desllorigament m, dislocació f (de membre): ♦ algert liðhlaup: luxació completa; ♦ liðhlaup í öxl (o: á öxl; o: í axlarlið): luxació d'espatlla; ◊ endurtekið liðhlaup í axlarlið: luxació recidivant d'espatlla
2. <MILIT> deserció f

lið·hlaupi <m. -hlaupa, -hlaupar>:
<MILIT & FIG> desertor m, desertora f

liðinn, liðin, liðið <adj.>:
(tíð, tími) passat -ada (temps, època etc.): ♦ að litlum tíma liðnum: al cap de poc temps; ♦ að stundu liðinni: d'aquí a una hora, al cap d'una hora; ♦ látum það liggja sem liðið er: <LOC FIG> el passat ja és passat (o: no en parlem més); ♦ liðnar aldir: el passat (les èpoques passades); ♦ liðnir tímar: el passat (els temps passats); ♦ lífs eða liðinn: viu o mort

lið·leskja <f. -leskju, -leskjur. Gen. pl.: -leskja o: -leskna>:
inútil m & f, bo per res m, bona f per res

lið·máni <m. -mána, -mánar>:
<MED> menisc m [articular]: ♦ aðgerð á liðmána í hné: operació de menisc de genoll; ♦ brengl liðmána af völdum gamallar rifu eða áverka: trastorn de menisc degut a esquinç o a lesió antics; ♦ → liðþófi “menisc articular”; ♦ → hnéþófi “menisc del genoll”

lið·mús <f. -músar, -mýs>:
<MED> artròlit m, ratolí m articular

lið·poki <m. -poka, -pokar>:
<MED> càpsula f articular

lið·sinna <-sinna ~ -sinnum | -sinnti ~ -sinntum | -sinnt ║ e-m>:
ajudar algú: ♦ get ég liðsinnt þér?: que el puc ajudar en res? (pregunta de dependent a client)

lið·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
<MED> glena f

liðskálar- <adj.>:
<MED> gleno-, glenoïdal, glenoide

lið·skekking <f. -skekkingar, -skekkingar>:
<MED> subluxació f (de membre): ◊ endurtekið liðskekking hnéskeljar: subluxació recidivant de ròtula

lið·skiptan <f. -skiptanar, -skiptanir>:
segmentació f: ◊ liðskiptan líkamans: segmentació del cos

lið·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:
segmentat -ada

liðs·munur <m. -munar, no comptable>:
superioritat numèrica, diferència f de forces: ◊ njóta liðsmunar: treure profit (o: aprofitar-se) de la superioritat numèrica

liðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
<ESPORT> capità m d'equip

lið·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
(duglegur) hàbil (que fa o sap fer bé una cosa): ♦ vera liðtækur í e-u: saber fer molt bé una cosa; ◊ hann er liðtækur í dansinum: és un ballarí molt bo

liðugur, liðug, liðugt: flexible, àgil, llisquívol, hàbil
        kríta liðugt: mentir per la gola

liður <m. liðs (o: liðar), liðir>:
1. (í hári) rínxol m (de cabells)
2. <MED> articulació f (juntura d'extremitat, d'os): ♦ fara úr liði á e-u: desllorigar-se, luxar-se, dislocar-se; ◊ fara úr liði á handleggnum: desllorigar-se un braç; ♦ færa e-ð úr liði: desllorigar una cosa; ◊ færa handlegginn úr liði: desllorigar un braç; ♦ geta hvorki hrært legg né lið: <LOC FIG> no poder-se moure gens; ♦ kippa e-u í liðinn: #1. tornar a posar una articulació en el seu ballador. #2. <FIG> redreçar una cosa (corregir, rectificar, [tornar a] posar bé)
3. (keðjuliður & kynslóð í ættarröð) baula f, anella f (de cadena & cadascuna de les generacions d'una nissaga)
4. (dagskrárliður) programa m, emissió f (de graella de programes de TV o ràdio)
5. (dagskrárliður fundar & atriði í skýrslu) punt m (d'ordre del dia de reunió & d'informe)
6. <MAT> terme m
7. <GRAM> sintagma m: ♦ → atviksliður “sintagma adverbial”; ♦ → forsetningarliður “sintagma preposicional”; ♦ → lýsingarorðsliður “sintagma adjectival”; ♦ → nafnliður “sintagma nominal”; ♦ → sagnliður “sintagma verbal”; ♦ → setningarliður “sintagma”
8. <GRAM í samsettum orðum> constituent m (de mot compost)
9. (á rökhendu) terme m (de sil·logisme): ♦ → höfuðliður “terme major”; ♦ → miðliður “terme mitjà”; ♦ → undirliður “terme menor”

lið·þjálfi <m. -þjálfa, -þjálfar>:
<MIL> sergent m

liðþófa·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
<MED> operació f de menisc

lið·þófi <m. -þófa, -þófar>:
<MED> menisc m [articular]: ♦ innri (o: miðlægir) liðþófar í hnjánum: meniscos medials dels genolls; ♦ ytri (o: hliðlægur) liðþófi í hægra hné: menisc lateral del genoll dret

lifa <lifi ~ lifum | lifði ~ lifðum | lifað>: 1. viure
        2. lifa af: sobreviure (ésser supervivent)



lifandi, lifandi, lifandi: vivent, viu -iva



lifna <lifna ~ lifnum | lifnaði ~ lifnuðum | lifnað>: 1. revifar, reviscolar, retornar (esp. persona acubada)
        2. <IMP> það lifnað yfir honum: va reviscolar (es va animar)

lifrar·dá <n. -dás, pl. no hab.>:
<MED> coma hepàtic, encefalopatia hepàtica

lifrar·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MED> donant m & f de fetge

lifur <f. lifrar, lifrar>: <& CULIN> fetge m (amb l'article determinat: lifrin)



lifrar-bólga <f. -bólgu, -bólgur>: hepatitis f
        bráð lifrarbólga A: hepatitis A aguda
        lifrarbólga A án lifrardás: hepatitis A sense coma hepàtic
        lifrarbólga A með lifrardái: hepatitis A amb coma hepàtic
        lifrarbólga C: hepatitis C



lifrar·kæfa <f. -kæfu, pl. no hab.>: <CULIN> lifrarkæfa, mena de paté



lifrar·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: <CULIN> lifrarpylsa, mena de foagràs



liggja <ligg ~ liggjum | lá ~ lágum | legið>: jeure (estar ajagut)

        mér liggur á: tinc pressa

        mér liggur á meðali við tannpínunni: necessito (aviat) alguna cosa contra el mal de queixal

lilja <f. lilju, liljur. Gen. pl.: lilja>:
lliri m, <† eða/o ritm./lit.> llir m (qualsevol planta del gènere Lilium i semblants)

lilju·blóm <n. -blóms, -blóm>:
1. <GEN> flor f de lliri
2. <HERALD> flor f de lis

lilju·grös <n.pl -grasa. Gen. pl.: lilja>:
lliris m.pl, liliàcies f.pl

lilju·ætt <-ættar, no comptable>:
[família f de les] liliàcies f.pl

lim <n. lims, no comptable>:
1. <GEN> brancatge m
2. (laufgaðar trjágreinar) rama f, fronda f (conjunt de branques primes fullades)
3. (hrísknippi, hrísbaggi) feixina f (feix de llenya prima)

lima <lima ~ limum | limaði ~ limuðum | limað ║ e-ð>:: ♦ lima e-ð inn: <POLÍT & ADMIN> incorporar una cosa (→ innlima); ♦ lima e-ð sundur: desmembrar una cosa (p.e., cos d'animal mort & país) (→ sundurlima)

lima·burður <m. -burðar, no comptable>:
1. (fas) port m, posat m (aparença externa d'una persona)
2. (framganga) aires m.pl, andamis m.pl (postura del cos en moure's, en caminar)

limaður, limuð, limað <adj.>:
tallat -ada, cossat -ada, plantat -ada (que té la forma del cos d'una manera determinada): ♦ illa limaður: mal cossat, mal plantat, mal fet, mal membrat; ♦ hann var flestum betur limaður: tenia la millor complexió i més ben proporcionada de tots; ♦ vel limaður: ben cossat, ben plantat, ben fet, ben membrat

lima·fallssjúkur, -fallssjúk, -fallssjúkt <adj.>:
1. <† = lamaður> paralític -a
2. (með limafallssýki 2.) malalt -a de lepra màculo-anestèsica

lima·fallssýki <f. -fallssýki, pl. no hab.>:
1. <† = lömun> paràlisi f
2. <MED = lepra maculoanaesthetica> lepra màculo-anestèsica (o: anestèsica; o: nerviosa; o: trofo-neuròtica; o: seca), malaltia f de Danielssen (o: de Danielssen-Boeck)

lima·lag <n. -lags, -lög>:
complexió f, constitució f (de persona)

lima·lát <n. -láts, -lát>:
<HIST> mutiliació f, desmembrament m (pena imposada a malfactor): ◊ en Danir, menn Sveins konungs, tóku oss og færðu konungi en hann flutti oss til Jótlands og vorum þar upp leiddir og settir á eina lág og þar fjötraðir. En sá er oss varðveitti vildi selja oss í þrældóm. Hann hét oss afarkostum og limaláti ef vér vildum eigi þjást og í þeim skógi sátum vér þrjár nætur. Þessi maður er oss varðveitti lét móts kveðja og þangað kom mikið fjölmenni og á því móti sást einn mikill maður svo búinn sem munkur í blám kufli og hafði grímu fyrir andliti: però els danesos, els homes del rei Sveinn, ens van capturar i ens dugueren davant el rei. El rei ens va fer dur a Jutlàndia on ens hi dugueren com a captius; allà, ens fermaren amb grillons al tronc d'un arbre caigut [en un bosc d'allà]. Llavors, el nostre guarda ens va voler vendre com a esclaus. Va prometre tractar-nos de manera violenta i fer-nos patir desmembrament dels nostres cossos si no ens sotmetíem a l'esclavitud; vam romandre tres nits engrillonats dins aquell bosc. El nostre guarda va convocar la gent i hi va comparèixer una gran gentada. Entre la gentada s'hi veia un home alt que anava vestit com un monjo, amb un hàbit negre amb caputxa i amb la cara tapada amb una màscara

limar <f.pl lima>:
1. <GEN> brancatge m
2. (laufgaðar trjágreinar) rama f, fronda f (conjunt de branques primes fullades)
3. (hrísknippi, hrísbaggi) feixina f (feix de llenya prima)

lima·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
cossatge m, complexió f i estatura f del cos

Limborg <f. Limborgar, no comptable>:
Limburg m

lim·gerði <n. -gerðis, -gerði>:
bardissa f (tanca espessa feta de branques i rama i emprada sovint per a posar-se a redós del vent)

lim·lesta <-lesti ~ -lestum | -lesti ~ -lestum | -lest ║ e-n>:
mutilar algú, baldar algú

lim·lesting <f. -lestingar, pl. no hab.>:
mutilació f

limm <n. limms, no comptable>:
mot emprat en la locució:: ♦ springa á limminu: <LOC FIG> abandonar, plegar, tirar la tovallola, rendir-se, retre's (Mall.)

lim·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
brancallós -osa, frondós -osa, brancut -uda

limra <f. limru, limrur. Gen. pl.: limra>:
<LITER> límerick m

lim·rún <f. -rúnar, -rúnir (o: <†> -rúnar)>:
<HIST> limrún f, runa branquera, un dels tipus existents de runes remeieres: ◊ limrúnar skaltu kunna, ef þú vilt læknir vera ok kunna sár at sjá; á berki skal þær rísta ok á barri viðar. Þess er lúti austr limar: si vols ésser metge i saber reconèixer les ferides, hauries de conèixer les runes branqueres; grava-les a un bocí d’escorça i a les agulles d’un arbre, les branques del qual mirin cap a llevant

limur <m. lims, limir>:
<GEN & getnaðarlimur> membre m (part del cos & membre viril): ♦ stinnur limur: membre [viril] rígid; ♦ stífur limur: membre erecte; ♦ leggja e-ð við líf og limir: <LOC FIG> ordenar una cosa sota pena de mort, ordenar una cosa sota pena de pèrdua de vida i membres; ◊ Ólafur konungur bjóst nú um vorið með fimm skipum og hafði nær þremur hundruðum manna. En er hann var búinn þá byrjar hann ferð sína norður með landi og er hann kom í Naumdælafylki stefndi hann þing við bændur. Var hann þá til konungs tekinn á hverju þingi. Hann lét þá og þar sem annars staðar lög þau upp lesa sem hann bauð mönnum þar í landi kristni að halda og lagði við líf og limar eða aleigusök hverjum manni er eigi vildi undirganga kristin lög. Veitti konungur þar mörgum mönnum stórar refsingar og lét það ganga jafnt yfir ríka sem óríka. Skildist hann svo við í hverju héraði að allt fólk játti að halda helga trú. En flestir ríkismenn og margir stórbændur gerðu veislur í mót konungi. Fór hann svo norður allt á Hálogaland: a la primavera següent, el rei Olau es va aparellar per a salpar amb cinc vaixells i prop de tres-cents seixanta homes. Quan va estar preparat, va començar la seva singladura posant rumb cap al nord resseguint la costa. Quan va arribar al Naumdælafylki o fylki dels del Naumudalur, va convocar una assemblea amb els pagesos. A cada assemblea que convocava hi era proclamat rei pels assistents. Tant allà com enjondre va fer llegir amb veu forta la llei per la qual ordenava a la gent del país d'observar els preceptes del cristianisme, posant sota pena de mort o confiscació de béns a cada persona que no volgués sotmetre's a les lleis cristianes. El rei va infligir allà grans càstigs a moltes de persones i ho va fer sense fixar-se si eren poderosos o humils. Deixava totes les regions per on passava de tal manera que tothom que hi vivia havia acceptat d'observar la santa fe. Gairebé tots els poderosos i molts de grans terratinents van organitzar banquets en honor del rei. Fent-ho sempre així se n'anà fins a arribar al nord del tot, al Hálogaland

lind¹ <f. lindar, lindir>:
1. (uppspretta) font f, deu f (aiguaneix)
2. (olíuforði) pou m, jaciment m (de petroli): ♦ → olíulind “pou de petroli”

lind² <f. lindar, lindir>:
(linditré) tell m, til·ler m (qualsevol arbre del gènere Tilia)

linda·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur>: truita f de rierol, truita f de fontana (peix Salmo fontinalis syn. Salvelinus fontinalis)

lind·á <f. -ár, -ár>: riu que neix d’una font o de fonts

lindar·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua f de font

lindi·fura <f. -furu, -furur>: avet m (arbre Abies alba)

lindi·tré <n. -trés, -tré>: tília f, tell m, til·ler m (qualsevol arbre del gènere Tilia)

lind·dýr <n. -dýrs, -dýr>: mol·lusc m

linna <linni ~ linnum | linnti ~ linntum | linnt>:
I. Personal. Objecte: <e-u>.
deixar de fer una cosa: ♦ linna [ekki] látum: [no] deixar de fer xivarri; ◊ þau linntu ekki látum fyrr en ég leyfði þeim að koma með: no van deixar de fer xivarri fins que els vaig permetre que hi vinguessin
II. Impersonal. Subjecte lògic: <e-u>.
cessar una cosa: ◊ steypiregninu úr loftinu linnti: s'acabà la pluja que queia del cel; ♦ linna [ekki] látum: [no] cessar el xivarri; ◊ ekki linnti látum fyrr en <+ ind.> : el xivarri no va acabar fins que <+ ind.>

lin·soðinn, -soðin, -soðið: passat -ada per aigua (forma de bullir ous)
	linsoðið egg: un ou passat per aigua

lin·steiktur, -steikt, -steikt: poc fet -a (parlant de carn que es cuina, esp., a la brasa)

linsu·baun <f. -baunar, -baunir>:
<BOT & CULIN> llentilla f

linsubauna·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
<CULIN> llentilles f.pl

lipur, lipur, lipurt: 1. àgil 2. deferent, diplomàtic, hàbil

lirfa <f. lirfu, lirfur. Gen. pl.: lirfa o: lirfna>:
<ZOOL> larva f: ♦ lirfa fiðrildis: larva de papallona, eruga f; ♦ vængjuð lirfa: nimfa f (→ nýmfa)

lirfu- <en compostos>:
<ZOOL> larval

lirfu·stig <n. -stigs, -stig>:
<ZOOL> estadi m larval

list <f. listar, listir>: art m,f

lista·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festival m de les arts: ◊ listahátíð í Reykjavík: Festival de les Arts de Reykjavík

lista·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>: artista f

lista·maður <m. -manns, -menn>: artista m & f

lista·safn <n. -safns, -söfn>: museu m d'art

lista·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna. Pl. poc emprat>: història f de l'art

lista·verk <n. -verks, -verk>: obra f d'art

        afsteypur listaverka: reproduccions d'obres d'art (en miniatura)

listaverka·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m d'art

list·fengi <n. -fengis, pl. no hab.>: habilitat f (o: destresa f) com a artista

listi <m. lista, listar>: llista f, llistat m

lita <f. litu, litur. Gen. pl.: lita>: iris <m> (lithimna augans)

lita <lita ~ litum | litaði ~ lituðum | litað ║ e-ð>: tenyir una cosa
	lita föt: tenyir una peça de roba
        það þarf að lita þetta: que podria tenyir-me això?
	lita frá sér: destenyir

litast <litast ~ litumst | litaðist ~ lituðumst | litast ║ upp>: descolorir-se, destenyir-se, perdre

litar·aft <n. -afts, pl. no hab.>:
color m,f de [la pell de] la cara, color m,f del cutis

litar·efni <n. -efnis, -efni>:
1. <GEN> pigment m
2. (matarlitur) [agent m] colorant m (additiu alimentari)

lit·blinda <f. -blindu, no comptable>:
<MED> daltonisme m

lit·blindur, -blind, -blint: daltònic -a

lit·filma <f. -filmu, -filmur. Gen. pl.: -filma o: -filmna>:
<FOTO> rodet m de color (de càmera fotogràfica per a fer-hi fotos en color)

litið: supí de → líta ‘mirar’

lit·laus, -laus, -laust: 1. incolor -a (sense color); 2. descolorit -ida (apagat, deslluït)

litli, litla, litla <adj. formes febles>: petit -a

Litli·björn <m. Litlabjarnar (o: Litlabjörns), no comptable>:
<ASTRON> l'Óssa Menor, el Carro Petit (constel·lació Ursa minor)

litningur <m. litnings, litningar>:
cromosoma m

lit·ríkur, -rík, -ríkt: de gran colorit, de vius colors, bigarrat -ada

litunar·efni <n. -efnis, -efni>:
tint m, tintura f (substància per a tenyir)

litunar·gras <n. -grass, -grös>:
gerani m de bosc, peus m.pl de perdiu, rellotges m.pl de bosc , bec m de cigonya boscà (planta Geranium silvaticum)

litunar·jafni <m. -jafna, -jafnar>:
estel·lària deprimida (planta Lycopodium alpinum)

litunar·kollur <m. -kolls, -kollar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)



litunar·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

litur <m. litar, litir. Ac. pl. arcaic: litu>:
1. <GEN & andlitslitur & spilalitur> color m,f (GEN & color de la cara & coll de cartes de pòquer): ◊ liturinn á hrafninum er svartur: els corbs són de color negre; ♦ andstæðir litir: colors oposats; ♦ blandaðir litir: colors mesclats (o: barrejats); ♦ blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. að lit (o: blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. á litinn): de color blau ~ vermell ~ verd etc.; ◊ fæturnir á snjótittlinginum eru svartir á litinn: les potes del sit blanc són de color negre; ♦ bregða lit (o: skipta litum): canviar de color (tornar vermell o posar-se blanc); ♦ bregður lit: <LOC FIG> comença a fer fosca, es va fent fosc; ♦ fallegur á litinn: de bons colors (de cara); ♦ hvernig er X á litinn?: de quin color és X?, quin color té X?; ◊ hvernig er hárið á þér á litinn?: de quin color tens els cabells?; ◊ hvernig er tómatur á litinn?: de quin color és una tomaca?; ◊ hvernig eru augun í þér á litinn?: de quin color tens els ulls?; ♦ vera fallegur á litinn: tenir bons colors; ♦ fá [á sig] lit: agafar color, colrar-se; ♦ <†> hafna sínum lit: trasmudar-se, tornar blanc, perdre els colors, empal·lidir; ♦ heitir litir: colors càlids (p.e., el vermell, el groc); ♦ hreinleiki litar: saturació f d'un color; ♦ hreinn litur: color saturat, color pur; ♦ kaldir litir: colors freds (p.e., el blau, el verd); ♦ líkir litir: colors afins (→ skyldir litir); ♦ lýsa e-u dökkum litum: <LOC FIG> descriure una cosa amb tintes fosques; ♦ missa lit: descolorir-se, perdre color[s]; ♦ e-ð er farið að missa lit: una cosa ha començat a descolorir-se; ♦ mjúkir litir: colors suaus; ♦ samspil litanna: la interacció dels colors entre si; ♦ setja lit á e-ð: <LOC FIG> acolorar un fet, donar color a un fet; ♦ skyldir litir: colors afins; ♦ styrkleiki litanna: la intensitat dels colors; ♦ svara (o: gegna) lit: #1. <JOC DE CARTES> respondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula); #2. <LOC FIG> respondre amb la mateixa moneda, fer-n'hi una del mateix color; ♦ svíkja lit: <JOC DE CARTES> no respondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: no respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula); ♦ sýna lit á e-u: <LOC FIG> fer les primeres passes en una cosa, fer els primers esforços d'escomesa d'una cosa; ♦ verpa litum: mudar de color (→ litverpast); ♦ hvernig er það á litinn?: de quin color és?; ♦ mér líkar ekki liturinn: aquest color no m’agrada pas; ♦ það er aðeins liturinn: <LOC FIG> de cafè només en té el color (tot parlant d'un cafè molt dolent); ♦ → aðallitur “color primari”; ♦ → andstöðulitur “color oposat”; ♦ → aukalitur “color secundari”; ♦ → frumlitur “color primari”; ♦ → fyllilitur “color complementari”; ♦ → grunnlitur “color fonamental, color primari”; ♦ → jarðlitur “color terrós”; ♦ → millilitur “color intermediari”; ♦ → olíulitur “color a l'oli”
2. (litunarefni) tint m (tintura, substància colorant emprada per a tenyir)
3. (kinnalitur) coloret m (cosmètic)
4. (matarlitur) colorant m (alimentari)
5. (litarefni) pigment m (substància colorant): ♦ litur sem leysist upp í vatni: pigment[s] que es dissol[en] en aigua
6. (vaxlitur) llapis m de cera
7. (trélitur) llapis m de colors
8. <†> (útlit, yfirbragð) aspecte m [exterior] (aparença, físic): ◊ lá gaf Lóðurr ok litu góða: Lóðurr els donà la sang i un bell aspecte; ◊ lit hefur þú Gunnars ok læti hans: tens l'aparença (o: la cara?) i la veu d'en Gunnarr; ◊ skipta litum: intercanviar-se les fesomies (bescanviar-se dues persones llurs aparences externes entre si, una creença força estesa a l'Edat Mitjana)

litur, lit, litt <adj.>:
colorat -ada, de color: ♦ allavega litur: virolat, bigarrat; ♦ hvernig er hesturinn litur?: de quin color és el cavall?

-litur, -lit, -litt <adj.. Sufixoide emprat en la formació d'adjectius que designen colors>:
-crom -a, -color: ♦ → einlitur “monocrom”; ♦ → hverflitur “iridiscent”; ♦ → marglitur “policrom, multicolor”; ♦ → mislitur “de diferents colors, bigarrat”; ♦ → þrílitur “tricolor”

lit·verpast <-verpist ~ -verpumst | -verptist ~ -verptumst | -verpst>:
mudar de color, empal·lidir

lit·verpur, -verp, -verpt <adj.>:
mudat -ada de color, blanc -a [de cara], empal·lidit -ida, pàl·lid -a: ◊ þá gjörðist konungur litverpur, og hugsanir hans skelfdu hann, og var sem mjaðmarliðir hans gengju sundur, og kné hans skulfu: el rei mudà de color, els seus pensaments l'aterrien, les juntures de les anques se li afluixaren i els genolls li picaven l'un amb l'altre; ◊ þá varð Belsasar konungur mjög felmtsfullur og gjörðist litverpur, en fát mikið kom á stórmenni hans: el rei Baltasar s'espantà molt, mudà de color, i una gran consternació s'emparà dels seus prohoms; ◊ lát eigi hugsanir þínar skelfa þig og gjörst eigi svo litverpur: que els teus pensaments no t'espantin pas ni mudis de color!

lit·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

Líbanon <n. Líbanons, no comptable>:
Líban m

Líbani <m. Líbana, Líbanar>:
libanès m, libanesa f

líbanskur, líbönsk, líbanskt <adj.>:
libanès -esa

Líbýa <f. Líbýu, no comptable>:
Líbia f

Líbýu·búi <m. -búa, -búar>:
libi m, líbia f

Líbýu·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president m de Líbia

Líbýu·maður <m. -manns, -menn>:
libi m, líbia f

líbýskur, líbýsk, líbýskt <adj.>:
líbic -a

líða:

         líða á: passar, transcórrer (el temps)

líðast <líðst ~ líðumst | leiðst ~ liðumst | liðist>:
I. <personal>:
1. (þolast) permetre's (tolerar-se, consentir-se): ◊ slíkt ætti ekki að líðast: una cosa així no s'hauria de permetre
2. (þjást) suportar-se (aguantar-se, sofrir-se)
II. <impersonal amb subjecte lògic en datiu>:
1. consentir una cosa a algú, tolerar una cosa a algú (permetre o aguantar que hom faci una cosa que normalment no es tolera que es faci): ◊ henni líðst allt: li ho permeten tot, li ho consenten tot; ◊ e-m líðst að <+ inf.>: aguantar-li a algú que <+ subj.>; consentir-li a algú que <+ subj.>

líf <n. lífs, líf>: vida f
        e-ð kostar e-n [nætum] lífið: una cosa [gairebé] li costa a algú la vida
        láta lífið: perdre la vida
        slakaðu á og njóttu lífsins: relaxa't i frueix de la vida
        svipta sig lífi [með e-u]: treure's la vida, llevar-se la vida (Val., Bal.), suïcidar-se [amb una cosa]
        tvöfalt líf: <FIG> doble vida
           eiga tvöfalt líf: menar una doble vida

líf·bein <n. -beins, -bein>:
pubis m, pentenill m

líf·brjótanlegur, -brjótanleg, -brjótanlegt <adj.>:
biodegradable

lífefna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
arma bioquímica

lífefna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
bioquímic m, bioquímica f

lífefna·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma bioquímica

líf·eyrir <m. -eyris, lífeyrisgreiðslur>:
pensió f (de jubilació etc.): ♦ lífeyrir til eftirlifandi maka: pensió de viduïtat

lífeyris·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
1. <GEN> prestació f de la pensió f [de jubilació] (pagament de les pensions per part de l'estat): ♦ lífeyrisgreiðsla áður en eftirlaunaaldri er náð: prejubilació
2. (El pl. sol funcionar de pl. de lífeyrir) pensió f (quantitat rebuda mensualment en concepte de pensió)

lífeyris·sjóður <f. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m de pensió (o: pensions)

lífeyris·þegi <m. -þega, -þegar>:
pensionista m & f (perceptor de pensió o renda)

líf·fræði <f. -fræði, no comptable>:
biologia f

líf·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
biòleg m, biòloga f

líffæra·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: anatomia f



líffæra·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>: donació f d'òrgans



líf·færi <n. -færis, -færi>: <ANAT> òrgan m
        brottnám líffæra: extirpació d’òrgans
        líffæra flutningur frá Íslandi til annarra landa: exportació d’òrgans (per a transplantaments) d’Islàndia a d’altres països

líf·gas <n. -gass, no comptable>:
biogàs m

líf·hvati <m. -hvata, -hvatar>:
enzim m

líf·látinn, -látin, -látið <adj.>:
executat -ada, ajusticiat -ada (un condemnat a pena de mort)

líf·lega <adv.>: vivament

líf·legur, -leg, -legt: 1. vivaç (eixerit, despert, ple de vida)
        2. vívid -a (animat, viu)
        3. esponerós -a, ufà -ana (planta: vigorosa i de bon creixement)

líf·massi <m. -massa, no comptable>:
biomassa f

líf·rænn, -ræn, -rænt: orgànic -a
        lífræn efnafrfræði: química orgànica
        lífrænt efni: matèria orgànica

lífs·háski <m. -háska, no comptable>: perill m de mort
        komast ~ lenda í lífsháska: estar en perill de mort, estar a punt de perdre la vida

lífs·hætta <f. -hættu, no comptable>: perill m de mort
        lífshætta steðjar að: hi ha perill de mort
        e-ð er úr lífshættu: algú està fora de perill de mort

lífs·fræði <f. -fræði, no comptable>:
variant de → líffræði ‘biologia’

lífs·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:
experiència f vital, experiència f de la vida

líf·stykki <n. -stykkis, -stykki>:
cotilla f, corset m (Bal.)

lífs·undirstaða <f. -undirstöðu, pl. no hab.>:
fonament m de la vida, base f de la vida

lífs·viðurværi <n. -viðurværis, no comptable>:
subsistència f (forma de guanyar-se la vida una persona, una família): ♦ hafa lífsviðurværið [sitt] af e-u: guanyar-se la vida amb una cosa, <FAM> guanyar-se les garrofes amb una cosa; ♦ missa lífsviðurværið sitt: perdre la forma de guanyar-se la vida

lífs·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
vigor m,f vital, alè m vital, forces f.pl vitals, vitalitat f: ◊ því að dag og nótt lá hönd þín þungt á mér, lífsþróttur minn þvarr sem í sumarbreyskju: car, nit i dia la vostra mà pesava damunt meu i el meu vigor es fonia com durant les secades d'estiu; ◊ bænheyr mig fljótt, Drottinn, því að lífsþróttur minn þverr: escolta'm de pressa, Senyor, que ja em manca l'alè

líf·tóra <f. -tóru, no comptable>:
<FIG> vida f: ◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre la vida de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona; ♦ berja líftóruna úr e-m: tallar-li el fil de l'existència a algú, matar algú

lík <n. líks, lík>: 1. cadàver m
        2. <NÀUT> ralinga f



líka <adv.>: també



líka <líkar | líkaði | líkað ║ Verb impersonal unipersonal>: agradar
        mér líkar e-ð: una cosa m’agrada
             þetta líkar mér: això m’agrada
             þetta líkar mér ekki: això no m’agrada
             mér líkar þetta ekki: això no m’agrada
        mér líkar e-ð illa: una cosa em desagrada, una cosa no m’agrada
             mér líkar þetta stórilla: això em desagrada profundament
        mér líkar e-ð vel: una cosa m'agrada força
             hann lætur sér e-ð vel líka: una cosa el satisfà plenament
             hvort sem honum líkar það vel eða illa: tant si li agrada com si no
        mér líkar illa við hann / hana: no m’agrada (ell / ella)
        mér líkar [vel] við hann / hana: m’agrada (ell / ella)




líkami <m. líkama, líkamar>: cos m (fl./pl.: cossos)
        hraustur á sál og líkama: sa de cos i ànima
        um allan líkamann: per tot el cos




líkams·hár <n. -hárs, -hár>: pèl m
        eyða líkamshári: depilar-se
           eyða líkamshárum af e-u: depilar-se els pèls de...

líkams·leifar <f.pl -leifa>:
restes f.pl del cos: ♦ líkamsleifar Jakobs Zebedeussonar: les restes del cos d'en Jaume, fill d'en Zebedeu

líkams·losti <m. -losta, no comptable>: voluptat f, lascívia f, luxúria f, plaer m carnal

líkams·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)

líkams·vessi <m. -vessa, -vessar>:
<MED> fluid m corporal (secreció corporal)

líkams·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
vigor m,f corporal, robustesa f del cos, vigor m,f del cos: ◊ hann sigraði heiftina hvorki með líkamsþrótti né vopnavaldi heldur yfirbugaði hann með orði þann er refsar og minnti á eiða og sáttmála við feðurna: no va vèncer el seu furor amb la robustesa del seu cos, ni amb el poder de les armes: amb la paraula sotmeté el qui castigava, recordant els juraments i les aliances amb els pares

lík·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m fúnebre

lík·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:
sudari m

lík·brennsla <f. -brennslu, -brennslur. Gen. pl.: -brennsla o: -brennslna>: incineració f, cremació f (de cadàver)



líkbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>: forn crematori



líkbrennslu·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>: crematori m

lík·börur <f.pl -bara>:
civera f, baiard m

lík·fjalir <f.pl -fjala>:
civera f, baiard m

lík·fylgd <f. -fylgdar, -fylgdir>:
comitiva f fúnebre, seguici m fúnebre

lík·för <f. -farar, -farir>:
obsèquies f.pl fúnebres

lík·föt <n.pl -fata>:
mortalla f

lík·hár <n. -hárs, -hár>:
pèl m (de braç, cama, pit, aixella)

lík·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
1. (líkföt) mortalla f (per embolcallar-hi el cadàver)
2. (á líkkistu) drap mortuori (per tapar el taüt)

lík·hringing <f. -hringingar, -hringingar>:
toc m a morts, campanades f.pl de mort

lík·hús <n. -húss, -hús>: dipòsit m de cadàvers, morgue f

líkindi <n.pl líkinda>:
versemblança f, probabilitat f: ♦ að líkindum: versemblantment

líking <f. líkingar, líkingar>:
1. <GEN> semblança f
2. (líki, mynd) forma f (faiçó, figura, aspecte): ♦ í líkingu dúfu: sota la forma d'un colom
3. (samlíking, viðlíking) símil m (comparació com a figura d'estil): ♦ föst líking: símil m estable, comparació [esdevinguda] fixa (tipus: lemja e-n eins og [harðan] þorsk ‘posar algú com un pop, atonyinar algú’; eins og skot ‘com un llamp, immediatament’); ♦ fastar líkingar: comparacions estables, símils estables
4. <RELIG> paràbola f: ◊ og orð Drottins kom til mín, svohljóðandi: "Mannsson, ber upp gátu og seg Ísraelsmönnum líking...: i la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: "Fill d'home, proposa un apòleg i presenta una paràbola a la casa d'Israel...; ♦ tala (o: mæla) í líkingum: parlar en paràboles
5. (samræða, samræmi) conformitat f (acord): ♦ í líkingu við e-ð: de conformitat amb..., conformement a..., d'acord amb...
6. (samsvörun, hliðstæða) analogia f (situació o relació de semblança entre dues o més coses)
7. <MAT = jafna> equació f: ♦ annarrar gráðu líking: equació de segon grau; ♦ annars stígs líking: <GEN & FIG> equació de segon grau

líkingar·legur, -leg, -legt: (byggður á hliðstæðum): analògic -a



líkingar·orð <n. -orðs, -orð>: expressió f metafòrica



líkinga·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: càlcul m d'equacions

líkingar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
(allegóría, táknsaga) al·legoria f

líkja <líki ~ líkjum | líkti ~ líktum | líkt ║ e-m við e-n>:
1. comparar algú amb algú
2. líkjast eftir e-m: imitar algú (emular-lo, imitar-ne l'exemple per emular-lo o superar-lo)
3. líkjast eftir e-u: imitar una cosa

líkjast <líkist ~ líkjumst | líktist ~ líktumst | líkst ║ e-m>:
assemblar-se a algú

líkjör <m. líkjörs, líkjörar>: licor m

lík·kista <f. -kistu, -kistur. Gen. pl.: -kistna o -kista>: taüt f,m, caixa f [de morts], baül m (Emp.), bubul m (Mall., ekki ritm./no lit.)

líkkistu·fjöl <f. -fjalar, -fjalir>:
post f de taüt (cadascuna de les posts de què és fet un taüt)

lík·klæði <n.pl -klæða>: (líkhjúpur) mortalla f
        Tórínó-líkklæðið: el Sant Sudari
        líkklæðið frá Tórínó: el Sant Sudari

lík·lega <adv.>:
problablement, versemblantment

lík·maður <m. -manns, -menn>:
portador m de taüt, portadora f de taüt (amic o parent del difunt o empleat de pompes fúnebres)

líkn <f. líknar, líknir>:
1. (miskunn & náð) misericòrdia f (pietat, compassió & clemència divina): ♦ biðja e-m líknar: <GEN & FIG> demanar gràcia (o: clemència) per a algú
2. (hjálp) socors m (auxili, ajut, esp. el que hom dóna per haver-se compatit de la persona que la necessita)
3. (góðgerðasemi) beneficència f (socors caritatiu, caritat)
4. (<†> (hjúkrun) atenció f, assistència f (esment o cura de ferida, persona malalta etc.)

líknar·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
<MED> amni m

Líknar·braut <f. -brautar, pl. no hab.>:
<LITER> La Via de la Gràcia o El Camí de la Misericòrdia, poema islandès anònim tardomedieval, del segle XIII, compost en 52 estrofes en què l'autor reflexiona sobre la passió i la mort del Crist

líknar·dráp <n. -dráps, -dráp>:
eutanàsia f (de malalt inguarible)

líkneski <n. líkneskis, líkneski>:
estàtua f (imatge entallada, a la llengua antiga sovint d'un déu pagà): ◊ ...og hefir hann líkneski Þórs í pungi sínum af tönn gert: i a dins la seva bossa hi duu [amagada] una estatueta del déu Tor, feta de dent [de morsa]

lík·pallur <m. -palls, -pallar>:
cadafalc m fúnebre

lík·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
oració f fúnebre

lík·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:
<JUR> lladre m & f de cadàvers

lík·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir. Pl. no hab.>:
autòpsia f

lík·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
dissecció f de cadàvers

lík·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
cant m fúnebre

lík·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:
necròfil m, necròfila f (♦ → náriðill “íd.”)

líkur, lík, líkt <adj.>:
1. <GEN> igual (en aspecte, forma, aparença etc.): ♦ gjalda líku líkt: <LOC FIG> pagar una cosa amb la mateixa moneda; ♦ líkur e-m: semblant a algú, igual a algú; ♦ vera líkur e-m: assemblar-se molt a algú; ◊ hann er líkur föður sínum: és igual a son pare, s'assembla molt a son pare; ♦ hann er engum líkur ~ hún er engri líkur: <LOC FIG> és únic ~ única en el seu gènere; ♦ og því um líkt: <LOC FIG> i així successivament; ♦ því líkast sem...: exactament igual que si...; ◊ ...og sá, að reyk lagði upp af jörðinni, því líkast sem reykur úr ofni: i veié que de la terra en pujava una fumera talment la fumera d'un forn; ◊ á festingunni, er var yfir höfði kerúbanna, var því líkast sem safírsteinn væri: sobre la volta celeste que era sobre el cap dels querubins, hi havia com una pedra de safir; ◊ uppi yfir höfðum veranna var því líkast sem hvelfing væri, blikandi sem kristall: i allò que hi havia sobre els caps dels animals, s'assemblava a una volta, límpida com el cristall; ♦ og hann rétti út líkast sem hönd væri og tók í höfuðhár mitt: allargà com una forma de mà i m'agafà pels cabells
2. (líklegur) molt probable (versemblant, presumible): ♦ það er líkast að hann komi: el mé probable és que vingui, molt probablement vindrà; ♦ líkast til: molt probablement

lík·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
carrossa f fúnebre

lík·þorn <n. -þorns, -þorn>:
ull m de poll

lík·þrá <f. -þrár, no comptable>:
lepra f, <LIT> llebrosia f, <LIT> mesellia f

lík·þrár, -þrá, -þrátt <adj.>:
leprós -osa, <LIT> llebrós -osa, <LIT> mesell -a, <LIT> llatzerós -osa

lím <n. líms, lím>:
1. <GEN> cola f, pega f
2. (fuglalím) vesc m (per a caçar ocells)
3. (trésmiðalím, trélím) aiguacuit m, aiguacuita f (Bal.) (de fuster)
4. (gúmmlím, skólalím) goma f d'enganxar, pegamento m (Bal., ekki ritm./no lit.) (d'escolar)

líma <lími ~ límum | límdi ~ límdum | límt ║ e-ð>:
<GEN & FIG> encolar una cosa, enganxar una cosa [amb cola o pega], aferrar una cosa (Bal.): ◊ hann er límdur við sjónvarpið: està enganxat al televisor; ♦ líma e-ð upp: enganxar una cosa (per exemple, un cartell); ♦ klippa og líma: <INFORM> copy-paste, tallar i enganxar

líma·högg <n. -höggs, -högg. <†> Dat. sg.: -höggvi; <†> gen.pl.: -höggva>:
cop m de verga: ◊ en síðan veittu þeir atgöngu og skutust á. Þá lét konungur bera til grjót og viðu og fylla díkið. Þá lét hann taka akkeri og drengja við ása langa og bera það upp á timburvegginn. Gengu þar til margir menn og drógu sundur vegginn. Þá voru gervar eisur stórar og skotið logandi bröndum að þeim. Þá báðu Norðmenn griða en konungur bað þá út ganga vopnlausa og yfirhafnarlausa en er þeir gengu út þá var hver þeirra sleginn límahögg. Fóru þeir brott við svo búið og heim aftur í Noreg en Markamenn allir snerust þá aftur undir Inga konung. Þeir Sigurður og hans félagar sóttu á fund Magnúss konungs og segja honum sínar ófarar: i a continuació va llançar un atac contra ells i tots dos bàndols es disparaven projectils. Aleshores el rei va ordenar que duguessin grava i fusta i que hi omplissin el fossat. Un cop fet això, va manar que ferméssin àncores a un dels extrems de troncs llargs perquè quedessin així subjectes a dalt de la palissada (i els atacants s'hi poguessin enfilar per ells), però molts dels atacats hi van córrer i badaren la palissada per tornar a fer caure els troncs. En vista d'això, el rei va manar encendre grans foguerons i tirar-los calius i tions encesos. Només llavors els noruecs van demanar treva i el rei els va ordenar que sortissin desarmats i en cos de camisa i a mesura que anaven sortint, cadascun rebia un cop de verga. Havent acabat així les coses, se n'anaren tornant de cap a Noruega, mentre que tots els Markamenn tornaren a posar-se a les ordres del rei Ingi. Quant a en Sigurður i els seus companys, se n'anaren a cercar el rei Magnús i l'informaren de llur derrota

lím·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: col·lagen m

líming <f. límingar, pl. no hab.>:
encolament m, enganxament m [amb cola o pega]

Lín <f. Línar, no comptable>:
Lín f (ginecònim)

lín <n. líns, no comptable>:
1. (jurt) lli m (planta i, sobretot, material)
2. (léreft, léreftsdúkur) llenç f (tela de lli)
3. (slæða, léreftsblæja) vel m (esp. de núvia)

lín·arfi <m. -arfa, -arfar>:
estel·lària deprimida (planta Stellaria borealis syn. Stellaria calycantha)

líning <f. líningar, líningar>: (fremsti hluti skyrtuermar) puny m (de camisa)

lín·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: midó m (per a roba)

línu·maður <m. -manns, -menn>:
<FUTBOL> linier m, jutge m de línia

líparít <n. líparíts, líparít>:
<GEOL> liparita f

líta <lít ~ lítum | leit ~ litum | litið ║ á e-ð>: mirar una cosa
        má ég líta á herbergið? Podria veure abans la cambra? Podria pegar un cop d’ull a la cambra?
        ég vil gjarnan líta á annað / ódýrara herbergi: voldria fer un cop d’ull a una altra cambra / a una cambra més barata
        líta til jarðar: mirar el terra, mirar en terra (Bal.)
        líta undan: baixar els ulls, baixar la mirada
        líta yfir e-ð: <GEN> recórrer una cosa amb la mirada, fer un cop d'ull a una cosa
           líta yfir bók: fullejar un llibre
        líta yfir e-ð: <FIG> fer repàs de, repassar una cosa
           líta yfir farinn veg liðins árs: fer un repàs del camí recorregut el passat any

líta út: semblar (tenir aspecte)
        líta út eins og <+ subj.>: semblar com si <+ subj.>
        líta út fyrir að <+ inf.>: tenir aspecte de <+ inf.> semblar que <+ ind.>
           við lítum út fyrir að selja dóp: tenim tot l'aspecte d'estar venent drogues

lítast <líst ~ lítumst | leist ~ litumst | litist>:
1. <GEN> mirar-se: ♦ lítast í augu: mirar-se als ulls
2. <e-m líst á e-ð>: (ljóðlist, kveðskapur) semblar, parèixer (Val., Bal.) (trobar, formar-se un parer o opinió): ♦ e-m líst vel ~ illa á e-ð: a algú una cosa li agrada ~ el desplau (formar-se un parer & plaure o no); ◊ þetta leist honum mjög vel á: allò li va agradar molt; ◊ mér leist mjög vel á þetta: això m'ha agradat molt; ♦ hvernig líst yður á þennan hest?: què us sembla aquest cavall? què tal trobeu aquest cavall?; ♦ hvernig líst þér á þetta?: què et sembla això?, que en penses d'això?; ♦ mér líst svo sem...: em sembla que...

lítil·fjörlegur, -fjörleg, -fjörlegt: insignificant, irrellevant, de poca importància

lítill, lítil, lítið <adj. formes fortes>: petit -a

lítil·lækka <-lækka ~ -lækkum | -lækkaði ~ -lækkuðum | -lækkað ║ e-n>: humiliar a algú
        lítillækka sjálfan sig: humiliar-se a si mateix, rebaixar-se

lítil·lækkun <f. -lækkunar, no comptable>: humiliació f

lítil·menni <n. -mennis, -menni>:
1. (lítilfjörlegur maður) persona f de poca importància (persona sense rellevància social, insignificant)
2. (lúalegur, ódrengilegur maður) persona f vil (persona roïna, infame, menyspreable i, esp. garrepa): ◊ en þú Bergur hefir mjög dregist til óvísu við oss bræður. Þú gerðir mér og lítið óspektarbragð fyrst er þú komst í hérað. Þá áðir þú hestum þínum í engjum mínum og ætlaðir mig það lítilmenni að eg mundi hirða hvar hestar þínir bitu gras: pel que fa a tu, Bergur, sempre t'has mostrat molt hostil envers mi i els meus germans; em vares fer una petita cabronada de seguida que vas haver arribat a la comarca; vas fer descansar els teus cavalls deixant que pasturessin als meus prats creient que seria un home tan roí que em preocupia per on havien estat menjant herba els teus cavalls
3. (veiklegur maður) poca-pena f (persona de caràcter dèbil)
4. (lítill maður vexti) homenet m (persona d'estatura baixa)

lítils·verður, -verð, -vert <adj.. Sovint escrit separat: lítils verður, lítils verð, lítils vert>:
nimi nímia, insignificant, banal, de poca vàlua

lítri <m. lítra, lítrar>: litre m
        hálfur lítri: mig litre
        ég þarf 18 (átján) lítra (af bensíni): necessito divuit litres (de benzina)

lítt <adv.>:
poc, poques coses, no...gaire [coses]: ♦ berast lítt af: <LOC FIG> quedar molt abatut -uda per una cosa, quedar molt afectat -ada per una cosa, prendre's una cosa amb gran desànim; ◊ konungsdóttir barst lítt af, en þegar Smiðr hafði orð við hana, tók af henni allan óhug, ok sigldu heim í Gautland: la princesa havia quedat molt afectada, però quan l'Smiðr va tenir unes paraules amb ella, va desaparèixer-ne tot el desànim i llavors van posar rumb cap al Gautland per tornar a casa; ◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb el que li acabaven de donar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior) , la ruenesa esclata en plors, de manera que se la veu molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol; ◊ en oft er það aumkunarverð sýn, hve þau hjón, kollan og blikinn , berast lítt af eftir strandhögg krumma á eggjum þeirra og heimili: sovint fa llàstima de veure com queda de tocada la colla d'èiders, el mascle i la femella, després d'aquest acte de pirateria dels corbs contra llurs ous i nieró; ◊ "hversu berst Auður af um bróðurdauðann? Hvort grætur hún mjög?". "Vita muntu það þykjast," segir Gísli; "hún berst af lítt og þykir mikið: "com s'ho ha pres l'Auður la mort del seu germà? [em pregunto] si deu plorar gaire". "em sembla que t'ha de resultar obvi" li diu en Gísli; "n'està molt afectada i ho sent molt; ♦ kunna lítt til e-s: <LOC FIG> no entendre-se'n gaire de...; ◊ ég kann lítt til laga: no conec gaire les lleis, sé poca cosa de lleis; ♦ lítt <+ adj.>: poc <+ adj.>; ◊ lítt reyndur: amb poca experiència, inexpert, poc experimentat

ljá <f. ljár, no comptable>:
fenàs acabat de segar [i encara en terra, sense rampinar i arreplegar]

ljá <ljæ ~ ljáum | léði ~ léðum | léð ║ e-ð>:
deixar una cosa, prestar una cosa: ♦ ljá e-m e-ð: deixar una cosa a algú, prestar una cosa a algú; ♦ ljá sig til e-s: prestar-se a una cosa; ♦ ljá e-u eyru: <LOC FIG> donar orella a una cosa, prestar orella a una cosa; ♦ ljá máls á e-u: <LOC FIG> , [estar disposat a] accedir a una cosa, [estar disposat -ada a] prestar orella a una cosa, [estar disposat -ada a] atendre una cosa, [estar disposat -ada a] prendre una cosa en consideració; ♦ ljá máls á því að <+ inf.>: <LOC FIG> [estar disposat -ada a] accedir a <+ inf.>

ljár <m. ljás, ljáir>:
dalla f, godalla f (Val.), falcella f (Mall.): ♦ maðurinn með ljáinn: la vella Dallaire, la vella de la dalla (la Mort)

ljóð <n. ljóðs, ljóð>:
1. (kvæði) poema m [líric], poesia f [lírica] (composició poètica de to líric): ♦ í ljóðum: en vers; ♦ semja ljóð: compondre un poema, compondre una poesia; ♦ órímuð ljóð: poemes sense rima, poemes en versos blancs; ♦ yrkja ljóð: compondre un poema, fer una poesia
2. (ljóðlist, kveðskapur) poesia f (composició poètica, poema)
3. <MÚS> lied m (fl./pl.: lieds & lieder) (composició musical del romanticisme alemany)
4. <†> (En la llengua antiga, en aquesta accepció i en les accepcions 5. i 6., el mot se sol emprar en pl.) (braglína, erindi & kvæði) vers m (composició poètica que pot ésser un vers, una estrofa, un poema sencer): ♦ e-m verður ljóð á munni: els versos flueixen a la seva boca; ◊ þá verður henni ljóð á munni og mælti svo...: li van venir a la boca uns versos i digué...
5. <†>: (galdraþula) eixarm m (composició poètica iatromàgica)
6. <†>: (söngur) càntic m (cançó) (→ Ljóðaljóð)

ljóða <ljóða ~ ljóðum | ljóðaði ~ ljóðuðum | ljóðað>:
1. <GEN> fer versos, compondre poemes: ♦ ljóða á e-n: adreçar-se en vers a algú
2. (syngja eða kveða ljóð) recitar un poema (declamar un poema cantant-lo o no): ◊ ljóða tvísöng þýðum munni: cantar un duet amb dolça boca

ljóða·annáll <m. -annáls, -annálar. Emprat hab. en pl.>:
<LITER> crònica rimada

ljóða·bálkur <m. -bálks, -bálkar>:
<LITER> [extens] poema m (de gran extensió i temàtica unitària): ◊ einn frægasti ljóðabálkur nóbelsverðlaunaskáldsins Pablo Neruda, Hæðir Macchu Picchu er kominn út í íslenskri þýðingu Guðrúnar H. Tulinius: ha sortit, en traducció islandesa de Guðrún H. Tulinius, un dels poemes més famosos del poeta Pablo Neruda, guardonat amb el premi Nòbel de literatura: “Les Altures de Macchu Picchu”

ljóða·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. (forn, í fyrndinni) cançoner m (llibre de poemes antic)
2. (nútímaleg) poemari m (llibre de poemes modern)

ljóða·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f en vers

ljóða·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<MÚS> cicle m de lieder

ljóða·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
composició f de poema, creació f de poesia, versificació f

ljóða·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<HIST LIT> liodahat o mode de les cançons il·locutives: gnòmiques o sapiencials, màgiques o d'encanteris, exhortatives, cultuals i religioses en general etc., mode dels cants ò càntics, tipus d’estrofa de la poesia islandesa medieval. La seva designació medieval la situa clarament en l'àmbit màgico-cultual, no pas en l'àmbit profà.

En la tradició alemanya, aquesta estrofa és composta de quatre versos al·literatius d’extensió sil·làbica desigual: els versos senars presenten cesura; els dos hemistiquis o braquistiquis, com se'ls sol anomenar, són lligats entre si per un element al·literatiu que, en el segon braquistiqui, pot aparèixer dues vegades. A més a més, cada braquistiqui conté dos accents forts. Els versos parells no estan separats per cesura, contenen dos elements al·literatius -de vegades, tres- i tres -de vegades, només dos- accents principals. Els versos senars reben el nom de dolicostiquis o versos llargs, compostos de dos braquistiquis o versos curts (que equivalen als hemistiquis de la nostra tradició mètrica); els versos parells, en canvi, són formats per plerostiquis o versos plens.

En la tradició islandesa, en canvi, hom hi veu sis versos, coneguts amb el nom de hendingar (sg. “hending”) o vers sòlt. La tradició alemanya i la islandesa representen concepcions diferents d'entendre la forma mètrica l'estrofa, sense cap més conseqüències, per tant, que una presentació visual diferent de les estrofes a les edicions de textos medievals.

D'acord amb la tradició versificativa germànica, els versos no presenten rima, ni interior ni final. Un dels monuments literaris més coneguts escrit en gran part en liodahat són els Hávamál (“Dites d'en Hávi”).

Exemple de ljóðaháttr estricte (tradició alemanya) Els elements al·literatius van en negreta; els accents forts, subratllats
1.	Deyr fé, deyia frœndr,	mor el bestiar, moren els parents, = dolicostiqui
2.	deyr siálfr it sama;	tu mateix també moriràs; = plerostiqui
3.	enn orðztírr deyr aldregi,	però el renom mai no mor, = dolicostiqui
4.	hveim er sér góðan getr.	a qui se n'hagi guanyat un de bo. = plerostiqui

Exemple de ljóðaháttr estricte (tradició islandesa)
1.	Deyr fé,	mor el bestiar
2.	deyia frœndr,	moren els parents
3.	deyr siálfr it sama;	tu mateix també moriràs;
4.	enn orðztírr	però el renom
5.	deyr aldregi,	mai no mor
6.	hveim er sér góðan getr.	a qui se n'hagi guanyat un de bo.

Exemple de ljóðaháttr expandit (amb galdralag): el 7è vers sobra o bé li hauria de seguir un vers ple per aconseguir convertir-se en un liodahat doble
1.	Mál er at þylia þular stóli á:	És hora de recitar, [assegut] al setial del þulr:
2.	Urðar brunni at	A la vora de la font d'Urðr
3.	sá ec oc þagðac, sá ec oc hugðac,	hi he vist i he callat hi he vist i he meditat,
4.	hlýdda ec á magna mál,	hi he escoltat els parlaments de les deïtats,
5.	of rúnar heyrða ec dœma, né um ráðom þǫgðo.	hi he sentit les runes jutjant i no han pas callat llurs decisions.
6.	Háva hǫllo at,	Al costat del palau de Hávi,
7.	Háva hǫllo í heyrða ec segia svá:	en el palau de Hávi, tot això he sentit a dir:
4: Esmeno manna ‘dels homes’ de l'original, que al meu entendre no té gaire sentit, en magna ‘dels déus’ (gen. pl. de ‘[goð]mögn’). Tenc per mi que la frase, així, adquireix ple sentit.
5: Interpreto rúnar com un acusatiu plural en una oració d'infinitiu: la imatge que el vers ens ofereix és la de les runes emetent llur judici i el savi, escoltant-les mentre ho fan; en conseqüència, el subjecte del verb þǫgðo són les runes, les quals no callen pas el veredicte en emetre'l. Atorgam, així i doncs, al sintagma "um ráðom" el significat de "decisió, veredicte", i no pas "interpretació" com es fa usualment. Cf. un vers com ara þǫgðo allir, hugðo at ráðom ‘tots van callar [i] perpensaren les decisions a prendre’. Dues són doncs, en la meva interpretació, les fonts de les quals el savi, que adés parlarà, poa el seu saber: els déus (goðmögn) i les runes (rúnar)

ljóða·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
classe f de poesia (classe basada en l'ensenyament de poemes, esp. a primària)

ljóða·lestur <m. -lesturs (o: -lestrar), -lestrar>:
lectura f [pública] de poesia

ljóða·lína <f. -línu, -línur>:
vers m

Ljóða·ljóð <n.pl -ljóða>:
Càntic m dels Càntics, xir ha-xirim (שִׁיר הַשִּׁירִים, ᾆσμα ᾀσμάτων): ◊ Ljóðaljóðin, eftir Salómon: Càntic dels Càntics de Salomó

ljóða·safn <n. -safns, -söfn>:
recull m de poemes

ljóða·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:
certamen m de poesia

ljóða·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
<MÚS> lied m (fl./pl.: lieds & lieder) (composició musical del romanticisme alemany)

ljóða·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
<MÚS> liedermusik f (tipus de música conrada especialment durant el romanticisme alemany)

ljóð·elskur, -elsk, -elskt <adj.>:
amant de la poesia, afeccionat -ada a la poesia

ljóð·greining <f. -greiningar, pl. no hab.>:
anàlisi f de poema (anàlisi mètrica, estilística i d'imatgeria d'un poema)

ljóð·leikur <m. -leiks, -leikir; pl. no hab.>:
drama f en vers

ljóð·list <f. -listar, pl. no hab.>:
1. (ljóðrænn kveðskapur) lírica f (art de compondre poesia lírica)
2. (skáldskaparlist) poesia f, art poètica (art de la poesia)

ljóð·mál <n. -máls, -mál>:
1. <GEN> llenguatge poètic, dicció poètica, llengua poètica: ◊ enskumælandi lesandi getur nú að einhverju leyti skynjað margbrotið eðli ljóðmálsins á svipaðan hátt og íslenskur lesandi: el lector anglès ara podrà percebre d'alguna manera la natura elaborada del llenguatge poètic i ho podrà fer d'una manera semblable a la d'un lector islandès
2. (ljóðlína, ljóðmæli) versos m.pl (composició poètica, poema)

ljóð·mæli <n.pl -mæla>:
versos m.pl, poema m, poesia f

ljóð·ræna <f. -rænu, no comptable>:
(lýrík) lírica f

ljóð·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
líric -a

ljóð·saga <f. -sögu, -sögur>:
epopeia f

ljóðskáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta líric, poetessa lírica

ljóð·snilld <f. -snilldar, no comptable>:
1. (hæfileiki) talent m per a la poesia (enginy per fer la poesia)
2. (leikni, fimi, kunnátta) virtuosisme poètic (habilitat, mestria, perícia en l'art poètica)

ljóð·stafur <m. -stafs, -stafir. Emprat hab. en pl.>:
1. <LITER> lletra al·literant (en mètrica islandesa: lletra -i per tant, so- que constitueix l'al·literació d'un vers)
2. <FIG> versos m.pl, poema m, poesia f (en mètrica tradicional islandesa els versos són al·literatius)

ljóð·stíll <m. -stíls, pl. no hab.>:
estil líric

ljóð·sögulegur, -söguleg, -sögulegt <adj.>:
èpic -a

ljóðsöngva·leikur <m. -leiks, -leikir>:
vaudeville m

ljóður <m. ljóðs, no comptable>:
defecte m, falta f, pega f (→ lýti)

ljómi <m. ljóma, no comptable>:
fulgor m,f

ljón <n. ljóns, ljón>:
lleó m (fl./pl.: lleons)

ljóna·temjari <m. -temjara, -temjarar>:
domador m de lleons, domadora f de lleons

ljóns·hjarta <n. -hjarta, -hjörtu>:
cor m de lleó: ♦ Ríkharður ljónshjarta: Ricard cor de lleó

ljóns·makki <m. -makka, -makkar>:
crinera f de lleó, cabellera f de lleó

ljónynja <f. ljónynju, ljónynjur. Gen. pl.: ljónynja>:
lleona f

ljós <n. ljóss, ljós>: 1. <gen> llum f
           Guð gefi þér ljós og frið: que la llum de Déu t'il·lumini i et doni la pau! (a difunt)
           koma í ljós: sortir a la llum (aparèixer & fer-se públic & manifestar-se)
        2. (lampi) llum m
           með slökkt ljós: amb el llum apagat
        3. (birta) claror f
           láta eitthvað í ljós: expressar, presentar



ljós, ljós, ljóst: clar -a
        ljós yfirlitum: ros rossa

ljósa·bekkur <f. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
cabina f solar, cabina f de raigs UVA (aparell de bronzejament artificial)

ljósa·goði <m. -goða, -goðar>:
adonis blau (planta Adonis davidii syn. Adonis brevistyla syn. Adonis delavayi)

ljósa·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIG JUD> festa f dels llums, festa f de la dedicació, festa f de la rededicació [del temple], hanucà f, hanukà f (חֲנוּכָּה ~ חֲנֻכָּה): ♦ → hanúkka-hátíðin ‘íd.’; ♦ → vígsluhátíðin ‘íd.’

ljósa·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
crespinell blanc, arròs m de bruixa, arròs m de paret, arròs m de pardal (planta Sedum album)

ljósa·lampi <m. -lampa, -lampar>:
làmpada f de raigs UVA

ljósa·lyng <n. -lyngs, pl. no hab.>:
andròmeda polifòlia, romaní m de torbera (planta Andromeda polifolia syn. Andromeda rosmarinifolia)

ljósa·maðra <f. -möðru, -möðrur. Gen. pl.: -maðra>:
espunyidella f de bardissa, espunyidera f de bardissa (planta Galium album)

ljósa·olía <f. -olíu, no comptable>:
querosè m, petroli m de cremar

ljósa·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:
<ELECT> bombeta f, pera f, bombilla f (Mall., ekki ritm./no lit.): ♦ skipta um ljósaperu: canviar una bombeta

ljósa·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
canelobre m: ♦ sjöarma ljósastika: #1. <GEN> canelobre de set braços. #2. <RELIG JUD> menorà f (מְנוֹרָה).

ljósa·verk <n.pl -verka>:
munyida f de les vaques

ljós·bogi <m. -boga, -bogar>:
<ELECT> arc voltaic (o: galvànic; o: elèctric)

ljós·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
beige

ljós·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
<FÍS> ona lluminosa, ona f de llum

ljós·grýti <n. -grýtis, -grýti>:
<GEOL> liparita f

ljós·hærður, ljós·hærð, ljós·hært: ros rossa

ljóska <f. ljósku, ljóskur. Gen. pl.: ljóska>:
rossa f (dona de cabells rossos)

ljós·lega <adv.>: gràficament, vívidament



ljós·legur, -leg, -legt: gràfic -a, vívid -a (relat)

ljós·móðir <f. -móður, -mæður>:
llevadora f, comare f (Val., Bal.)

ljós·mynd <f. -myndar, -myndir>: fotografia f, foto f
        taka ljósmyndir af e-u ~ e-m: fer fotos d'una cosa ~ d'algú
        má taka ljósmyndir hér?: Puc fer fotos aquí? Es pot fotografiar?
        gömul svarthvít ljósmynd: una vella fotografia en blanc-i-negre



ljós·mynda <-mynda ~ -myndum | -myndaði ~ -mynduðum | -myndað ║ e-ð ~ e-n>: fotografiar algú ~ una cosa



ljós·myndari <m. -myndara, -myndarar>: fotògraf m, fotògrafa f
        paparazzi ljósmyndari: paparazzi m



ljósmynda·vél <f. -vélar, -vélar>: màquina f de fer fotos



ljós·rit <n. -rits, -rit>: fotocòpia f



ljós·rita <-rita ~ -ritum | -ritaði ~ -rituðum | -ritað>: fotocopiar
        ljósrita e-ð: fotocopiar una cosa

ljósritunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
fotocopiadora f

ljós·smásjá <f. -smásjár, -smásjár>:
microscopi m de rastreig

ljós·verk <n.pl -verka>:
variant de → ljósaverk ‘munyida de les vaques d'un mas’: ◊ hefir þú og lítt riðið til alþingis eða starfað í þingdeildum og mun þér kringra að hafa ljósverk að búi þínu að Öxará í fásinninu: tampoc no has anat gaire sovint a l'Alþingi ni hi has participat en gaire plets; et deu resultar més lleuger de fer les munyides al teu mas de l'Öxará, apartat de la gent

ljótur, ljót, ljótt: lleig -etja

ljúf-fengur, -feng, -fengt: saborós, deliciós -osa, bo -ona (menjar)
        ég elda eitthvað ljúffengt: cuinaré quelcom de deliciós
        ljúffengt vín: un vi deliciós

ljúga: mentir, dir una mentida o mentides (Mall.)

ljúka <impers.+dat.>: 1. acabar
        2. ljúka prófi: acabar una carrera
        3. ljúka upp dyrunum fyrir einhverjum: obrir la porta (a algú)
        4. ljúka upp einum munni um eitthvað: ésser del mateix parer o opinió respecte d’una cosa
        5. ljúka við eitthvað: acabar, concloure
        6. að því loknu: a continuació, després

ljúkast upp: obrir-se

Loch Ness-skrímsli <n. -skrímslis, -skrímsli>:
monstre m del Llac Ness

loddari <m. loddara, loddarar>: estafador m, timador m
        fylliraftar, loddarar, þorparar, hórmangarar!: borratxos, estafadors, brètols, macarres!

loð·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
herba f del mal de pedra, herba f de Noè, herba f de Sant Francesc, cent-en-grana m, trencapedres f (Mall.), herba pixosa (o: pixotera) (Mall.) (planta Herniaria hirsuta)

loð·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
digital llanosa, didalera blanca (planta Digitalis lanata)

loð·feldur <m. -feldar, -feldir>:
1. (loðskinn) pell f (emprada en pelleteria)
2. (pels) abric m de pells (portat esp. per les dones)

loð·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
garlanda pilosa (planta Vicia villosa)

loð·glætill <m. -glætils, -glætlar>:
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)

loð·glætingur <m. -glætings, -glætingar>:
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)

loð·gresi <n. -gresis, -gresi>:
fenàs blanc, holcus llanós (planta Holcus lanatus)

loð·háfur <m. -háfs, -háfar>:
negret m (peix Etmopterus spinax): ♦ (tot sovint:) litli loðháfur

loðin·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
digital llanosa, didalera blanca (planta Digitalis lanata)

loðin·lappa <f. -löppu, -löppur>:
llapassa tomentosa, bardana tomentosa (planta Arctium tomentosa syn. Lappa tomentosa)

loð·knýti <n. -knýtis, -knýti>:
herba f del mal de pedra, herba f de Noè, herba f de Sant Francesc, cent-en-grana m, trencapedres f (Mall.), herba pixosa (o: pixotera) (Mall.) (planta Herniaria hirsuta)

loð·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>:
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)

loðna <f. loðnu, loðnur>:
capelí m (peix Mallotus villosus) (→ barsíli; → hæringur; → hrognasíli; → hrognaseiði)

loðnu·nót <f. -nótar, -nætur>:
xarxa f de capelins (xarxa de grans dimensions emprada per a capturar el capelí)

loð·skegggresi* <m. -skegggresis, -skegggresi>:
albellatge m, fenal m de bou, fenàs m de cuca (Mall.) (planta Hyparrhenia hirta)

loð·skinn <n. -skinns, -skinn>:
pell f (emprada en pelleteria): ♦ kvenkápa úr loðskinnum: abric de pells

loð·smári* <m. -smára, -smárar>:
fenc bord (planta Trifolium angustifolium)

lof <n. lofs, lof>:
1. (hrós) lloança f (elogi, encomi): ♦ Guð sé lof!: gràcies a Déu!
2. <†> (leyfi) permís m (aprovació, consentiment, assentiment): ♦ biðja lofs at <+ inf.>: demanar permís per a <inf.>
3. <†> (undanþága frá lögum) exepció f, exempció f (d'una llei, normativa etc. El mot continua emprant-se en aquesta accepció en la locució ráð lögum og lofum): ♦ ráða fyrir lofum og lögum: decidir què ha d'ésser llei i què exepció de la llei; ◊ vér skulum og hafa þá lögréttuskipun að þeir er sitja á miðjum pöllum skulu réttir að ráða fyrir lofum og lögum og skal þá velja til þess er vitrastir eru og best að sér: també volem que la Lögrétta tingui la disposició que aquells que seguin en els bancs del mig tinguin el dret de prendre decisions sobre les lleis i sobre possibles exepcions a les lleis i que, a tal fi, s'elegeixin els més savis i millors; ♦ ráða lögum og lofum: <LOC FIG> tenir la paella pel mànec, ésser l'amo i el senyor (portar la bandera, tenir les regnes a la mà)
4. (lofkvæði) lloa f (poema laudatori): ♦ yrkja lof um e-n: compondre una lloa en honor d'algú, compondre un poema d'encomi en honor d'algú; ◊ freista skal eg þessa ráðs, er þú vilt, en ekki hefi eg við því búist að yrkja lof um Eirík konung: seguiré aquest consell que em dónes, però [mai] no hauria dit que compondria una lloa en honor del rei Eiríkr; ◊ þar liggur Hallbjörn og vildir þú fást í því sem þér er ekki lánað, að yrkja lof um mig og er það annaðhvort að þér verður lagið...: vet-te aquí, Hallbjörn, dormint, i vols ficar-te en una cosa que no t'ha estat concedida: compondre un poema de lloança en honor meu i només hi ha dues possibilitats, o que et fiquis en...; ♦ yrkja lof um e-ð: exalçar uns fets amb una lloa, compondre un poema per exalçar uns fets; ◊ hann hafði víða borist á skipum sínum og taldi sér orustur frá Eystrasalti til Spánalands, fékk til skáld laungu síðar að yrkja lof um afrek sín á fjarlægum löndum: a bord dels seus vaixells havia anat arreu i deia seves diverses batalles (deia haver-hi participat) [que s'havien lluitat] des de la Mar Bàltica fins a Espanya. Molt de temps després va aconseguir un poeta perquè compongués obres que exalcessin les seves gestes a terres llunyedanes

lofa <lofa ~ lofum | lofaði ~ lofuðum | lofað ║ [e-m] e-u>:
prometre una cosa [a algú]: ◊ ég lofa engu: no prometo res

lofnar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
espígol m (planta Lavandula officinalis syn. Lavandula angustifolia)

loft <n. lofts, pl. no hab.>: aire m
       anda loftinu: respirar l'aire
       hefja sig á loft: enlairar-se (avió, helicòpter & coet)
       hlaupa í loft upp: saltar enlaire, pegar un bot [enlaire] (Mall.)
       liggja upp í loft: jeure d'esquena, estar ajagut -uda d'esquena
       skjóta e-u á loft: disparar una cosa (coet, míssil, projectil balístic)
       taka á loft: enlairar-se (avió, helicòpter)
       úr lausu lofti gripinn: <LOC FIG> tret -a de la mànega, pura invenció



loft·árás <f. -árásar, -árásir>: atac aeri



loft·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>: globus m
        fara upp með loftbelgnum: pujar en globus



loft·byssa <f. -byssu, -byssur>: escopeta f de balins

loft·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
anaerobi -òbia: ♦ loftfælnar örverur: microbis anaerobis

loft·háður, -háð, -háð <adj.>:
aerobi -òbia: ♦ loftháðar örverur: microbis aerobis

loft·heldur, -held, -helt: hermètic -a (totalment clos, sense deixar passar l'aire)

loft·hræðsla <f. -hræðslu, -hræðslur>:
vertigen m

loft·kastali <m. -kastala, -kastalar>: <FIG> quimera f (idea fantàstica, que no es correspon pas amb la realitat)



loft·kældur, -kæld, -kælt <adj.>: amb aire condicionat



loft·kæling <f. -kælingar, no comptable>: aire condicionat



loftkæli·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>: aparell m d'aire condicionat

loftlags·belti <n. -beltis, -belti>:
zona climàtica

loft-leið <f.-leiðir>: companyia aèria, línia aèria



Loftleiðir: Línies Aèries Islandeses. Nom islandès de Icelandic Airlines. El 1973 es fusionà amb el Flugfélag Íslands, tot i que continuen funcionant amb noms diferents



loft·leiðis <adv.>: correu aeri (forma de tramesa, esp. d'efectes postals)

loft·mengandi, -mengandi, -mengandi <adj.>:
contaminant atmosfèric, contaminador -a atmosferèric: ♦ loftmengandi efni innan húss: elements contaminadors de l'aire de llocs tancats

loft·mynd <f. -myndar, -myndir>: foto aèria

loft·net <n. -nets, -net>:
<TÈCN> antena f: ♦ → farsímaloftnet “antena de telefonia mòbil”; ♦ → sjónvarpsloftnet “antena de televisió”; ♦ → útvarpsloftnet “antena de ràdio”

loft·næmur, -næm, -næmt: volàtil

loftpúða·skip <n. -skips, -skip>:
hovercraft m, aerolliscador m

loft·rönd <f. -randar, -rendur (o: -randir)>:
<ARQ> fris m

loftskeyta·maður <m. -manns, -menn>:
radiotelegrafista m & f: ♦ símritari og loftskeytamaður: telegrafista i radiotelegrafista

loft·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
radiotelegrama m, radiograma m

lofts·lag <n. -lags, -lög>: clima m
        hlýnun loftslags: escalfament m del clima (en el marc del canvi climàtic)
        er hlýnun loftslags alfarið af manna völdum?: l'escalfament global, està totalment causat per l'home?



loftslags-: climàtic -a



loftslags·breytingar <f.pl -breytinga>: canvi climàtic



loftsteina·drífa <f. -drífu, -drífur>: pluja f de meteorits



loftsteina·regn <n. -regns, -regn>: pluja f de meteorits
        Perseíta-loftsteinaregnið: les llàgrimes de Sant Llorenç (fr. 8. til 14. ágúst)



loft·steinn <m. -steins, -steinar>: <ASTRON> meteorit m

loftvarnar·byrgi <n. -byrgis, -byrgi>:
<MIL> refugi antiaeri

loft·veiki <f. -veiki, no comptable>:
mareig m (en avió. Mot molt poc emprat; → sjóveiki)

loft·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
marejat -ada (en avió. Mot molt poc emprat; → flugveikur o → sjóveikur)

loft·vog <f. -vogar, -vogir>:
baròmetre m: ♦ loftvogin fellur ~ stígur: el baròmetre baixa ~ puja; ♦ → kvikasilfursloftvog “baròmetre de mercuri”

loft·þyngd <f.-þyngdar, -þyngdir>: atmosfera f (unitat de pressió)

log <n. logs, log>:
flama f

loga·smári <m. -smára, -smárar>:
fenc m (planta Trifolium incarnatum)

log·brandur <m. -brands, -brandar>:
tió m [encès]

log·dreki <m. -dreka, -drekar>:
<MITOL> drac m de foc, drac foguer (adaptació de l'anglo-saxó líegdraca): ◊ hefði logdreki lýða kastala, eylönd utar, alla byggð glóðum hroðið: el drac de foc havia arrasat amb les seves flames el castell dels homes, tota la contrada habitada situada a l'extrem de les illes; ◊ var logdreki grimmur, grályndur glóðum sviðinn: el drac de foc, ferotge i arter, jeia estès allà, abrasat en les [seves pròpies] flames

logi <m. loga, logar>:
flama f, flamarada f (Mall.): ◊ eins og logi yfir akur: <LOC FIG> com reguera de pólvora, com regueró de pólvora (d'una cosa que s'estén amb una gran rapidesa)

logn <n. logns, logn>: 1. (vindleysa) calma f, manca f de vent
        2. (ládeyða) albaïna f (calma absoluta a la mar, mar plana)

log·svíða <-svíður | -sveið | -sviðið ║ e-n ║ verb impers. unipers.>:
sentir un dolor molt viu: ◊ mig logsvíður í sárinu: la ferida em fa molt de mal

log·sviði <m. -sviða, no comptable>:
dolor punyent [molt] viu

lok <n.pl>: acabament, fi

        að lokum: a tall de cloenda, ja per acabar



loka: tancar

        lokað: tancat

        hvenær er lokað? Quan tanquen?



lokkur <m.lokkar>: rínxol, rull (Mall.)



loksins <adv.>: a la fi, finalment



losna: lliurar-se, deslliurar-se, alliberar-se

        kannski losnar eitthvað á morgun: potser demà tinguem alguna habitació lliure

lota <f. lotu, lotur>:
1. <ESPORT GEN> volta f, ronda f
2. <ESPORT BOXA> assalt m: ♦ í sjöttu lótunni: al sisè assalt
3. <ESPORT TENNIS> set m
4. (andardráttur) alè m: ♦ í einni lotu: d'una [sola] tirada, ininterrompudament

lotning <f. lotningar, no comptable>:
1. (djúp virðing) reverència f, veneració f, devoció f (respecte profund professat envers algú): ♦ lotning og virðing: respecte i veneració; ♦ sýna e-m lotningu: mostrar un gran respecte per algú, sentir veneració per algú
2. (metnaður, mikið álit, heiður) respecte m, consideració f (sentiment de gran estima o apreci envers algú)

lotningar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
respectuós -osa, ple -ena de respecte

lotu·græðgi <f. -græðgi, pl. no hab. (o:) n. -græðgis, pl. no hab.>:
<MED> bulímia nerviosa (bulímia inextingible amb vòmit)

lotugræðgis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
<MED> bulímic m, bulímica f

ló¹ <f. lóar, lær>:
variant de → lóa ‘fuell’

ló² <f. lóar, lær>: 1. (á klæðum) borra f, pelussa f, borrissol m (grumoll de pelets, esp. de llana & sota el llit & de filtre de rentadora)
	2. (líkamshár) borrissol m, pelussa f (pèl molt fi i suau)

lóa <f. lóu, lóur. Gen. pl.: lóa>:
1. <GEN> daurada f [grossa], fusell m [gros] (Val.), fuell m (Mall.), xirlot (o: cirlot) m (Men.), dauradella f (Men.) (ocell Pluvialis apricaria) (→ heiðlóa)
2. <ORNIT> constituent emprat en la formació de noms d'ocell dels gèneres Pluvialis i Charadrius: ♦ → fjalllóa “fuell de collar”; ♦ → gráóa “fuell gris”; ♦ → gulllóa “fuell petit”; ♦ → sandlóa “picaplatges gros”; ♦ → skræklóa “picaplatges coaroig”; ♦ → strandlóa “picaplatges camanegre”; ♦ → vatnalóa “picaplatges petit”

lóð¹ <f. lóðar, lóðir>: 1. <GEN> solar m
        2. (garður umhverfis hús) jardí m [de casa]
           vökva lóðina: regar el jardí de casa

lóð² <f. lóðar, lóðir>:
(fiskilína með mörgum önglum) [llença f de] palangre m (fil de pescar amb diversos hams): ♦ leggja lóðirnar: <LOC FIG> (selja upp af sjóveiki) treure les tripes per la boca (vomitar a causa del mareig)

lóð <n. lóðs, lóð>:
1. <ARQ = blýsakka til að mæla halla> plomada f, escandall m (Mall.) (plom per marcar la vertical): ♦ það er lóðið: <LOC FIG> aquest és el quid de la qüestió, això és el rovell de l'ou
2. (sakka á færi) plom m (pes de llinya)

lóð·lampi <m. -lampa, -lampar>:
bufador m (Mall.) (estri per a soldar)

lóð·lína <f. -línu, -línur>:
1. (til að mæla halla) plomada f, escandall m (Mall.) (plom per marcar la vertical i/o mesurar la inclinació)
2. (til að mæla dýpt) escandall m (sonda per amidar la fondària)
3. <GEOM> [línia f] perpendicular f

lóð·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
vertical

lóðs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: vairó m, peix pilot m (peix Naucrates ductor)

ló·hærður, -hærð, -hært: <BOT> tomentós -osa

lókur <m. lóks, lókar>: 1. († eða ritm. = ónytjungur) dropo m, tros-de-carn-batiada m (Mall.), perxanga m (Mall.), paretjal m (Mall.) (persona inútil, que no serveix per res)
        2. <FAM = getnaðarlimur> titola f, pardal m (Mall.) (membre viril)

Lólíta <f. Lólítu, pl. no hab.>:
Lolita f (ginecònim)

lómur <m. lóms, lómar>:
calàbria petita, cabrellot blanc (Val.), cadellot m (Val.), agullat xicotet (Val.) (ocell Gavia stellata)

lón <n. lóns, lón>: llacuna f

lóu·þræll <m. -þræls, -þrælar>:
territ m variant, corriol m variant (Bal.) (ocell Calidris alpina)

lukka <f. lukku, pl. no hab.>: sort f, fortuna f
        góð lukka: bona sort
           góða lukku á morgun!: bona sort demà!
        hver er sinnar lukku smiður: <LOC> cadascú es fa la seva pròpia sort
        Lukkunnar hjól: <MITOL & FIG> la roda de la Fortuna

lukku·pottur <m. -potts, -pottar>: 1. bombo m (de loteria, rifa etc.)
        2. sorteig m, rifa f
           skrá sig í lukkupottin: apuntar-se al sorteig
        3. hann datt í lukkupottinn: <LOC FIG> la sort li ha somrigut [quan menys s'ho esperava], ha tingut una sort de no dir


lukku·legur, -leg, -legt: afortunat -ada



lukku·leikur <m. -leiks, -leikir>: joc m d'atzar

lumma <f. lummu, lummur>:
1. <CULIN = kaffibrauðstegund, klatti> cóc m, pa m de Viena, barrot m (Mall.) (tipus de pa dolç): ♦ seljast eins og heitar lummur: <LOC FIG> vendre's com pa beneït
2. <CULIN = pönnukökutegund> tortita f de panses (mena de coqueta plana petita o crêpe petita, feta també dins una paella i sovint amb panses)
3. (framhreifi sels) aleta davantera (de foca)
4. (barnshönd) maneta f (d'infant): <†> ♦ leggja niður lummurnar: <LOC FIG> retre's, donar-se per vençut -uda

lunda·lús <f. -lúsar, -lýs>:
paparra f del cadafet (ixòdid Ixodes uriae syn. Ceratixodes putus)

lunda·seiði <n. -seiðis, -seiði>: merlà m, maire blanca (peix Merlangius merlangus)



lundi <m. lunda, lundar>: fraret m, frare m (Val.), cadafet m (Mall.) (ocell Fratercula arctica)



lunga <n. lunga, lungu>: 1. (mannlunga) pulmó m (de persona)
           vatn í lungunum: <MED> edema pulmonar, aigua en els pulmons
        2. (dýralunga) lleu m (d'animal escorxat)

lungna·bjúgur <m. -bjúgs, -bjúgar>:
<MED> edema m pulmonar

lungna·blað <n. -blaðs, -blöð>: lòbul m pulmonar



lungna·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur>: alvèol m pulmonar



lungna·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>: lobel m pulmonar (cadascuna de les subdivisions d'un lòbul pulmolar)



lungna·bólga <f. -bólgu, no comptable>: pulmonia f, pneumònia f



lungna·fleiðra <f. -fleiðru, -fleiðrur>: pleura f pulmonar



lungna·hrísla <f. -hríslu, -hríslur>: bronquíol m

lungna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
1. pulmonària f de fulla gran, pulmonària f d'Estíria (planta Pulmonaria stiriaca)
2. (blálilja) mertènsia marítima (planta Mertensia maritima)

lungna·kvef <n. -kvefs, no comptable>: bronquitis f

lungna·pest <f. -pestar, no comptable>:
<MED> pesta pneumònica, pesta f pulmonar

lungna·pípa <f. -pípu, -pípur>: bronqui m



lungnaslagæðar·þrengsli <n.pl -þrengsla>: estenosi f [d'artèria] pulmonar



lungna·toppur <m. -topps, -toppar>: àpex m pulmonar



lungna·tæring <f. -tæringar, no comptable>: tuberculosi f



lungna·þemba <f. -þembu, no comptable>: emfisema m pulmonar



lúða <f. lúðu, lúður>: halibut m de l'Atlàntic, fletan m (peix Hippoglossus hippoglossus)

lúga <f. lúgu, lúgur>:
1. (afgreiðslugat, söluop) taquilla f, guixeta f (finestreta de venda de bitllets, entrades etc.)
2. (lok yfir lestarop) trapa f [de l'escala], trampa f [de l'escala] (portella horitzontal sobre escala)
3. (stigagat) forat m de l'escala (forat en el terra que dóna al badalot o buc d'una escala)
4. <MAR> tapadora f d'escotilla, quarter m d'escotilla
5. <MAR> escotilló m

lúinn, lúin, lúið <adj.>:
exhaust -a, esgotat -ada

<†> lúka <lýk ~ lúkum | lauk ~ lukum | lokið>: forma arcaica de →  ljúka "cloure"



lúlla <lúlla ~ lúllum | lúllaði ~ lúlluðum | lúllað>: fer nones, fer nona (Mall.), fer nonoi (Mall.)

lúmskur, lúmsk, lúmskt <adj.>:
sorneguer -a, garneu -eva, murri múrria (malèvolament astut): ♦ lúmska læðan: gata maula

lúpína <f. lúpínu, lúpínur>: llobí m (qualsevol planta del gènere Lupinus)
        blá lúpína: llobí bord, llobí blau, tramús blau, tramusser blau, llobí m de flor blava, llobí australià (planta Lupinus angustifolius)
        gul lúpína: llobí groc, tramús groc (planta Lupinus luteus)
        hvít lúpína: tramús m, llobí blanc (planta Lupinus albus)



lúra <f. lúru, lúru>: limanda f (peix Limanda limanda syn. Pleuronectes limanda)

lús <f. lúsar, lýs>:
1. <GEN> poll m (balerískur framburður: poi) (nom de diverses espècies d'insectes paràsits): ♦ leita sér lýs: esplugar-se, cercar-se els polls; ♦ → búklús “poll dels vestits”; ♦ → fatalús “poll dels vestits”; ♦ → höfuðlús “poll del cap”; ♦ → líkamslús “poll dels vestits”
2. <INFORM> bug m

lúsa·blesi <m. -blesa, -blesar>:
1. (lúsugur maður) pollós m, pollosa f (persona amb polls)
2. (lubbamenni) pollós m, espellifat m, espelleringat m, pollosa f, espellifada f, espelleringada f (miserable, desgraciat & FIG): ♦ þessi gaur er lúsablesi: aquest paio és un puta desgraciat (o: arreplegat)
3. (nirfill) garrepa m & f, rata m & f, ronyós m, estret m, mesquina f, ronyosa f, estreta f (miserablement avar, cricany, mesquinament avariciós)
4. (ódrengilegur maður, larfur) canalla m (pocavergonya, miserable)

lúsa·egg <n. -eggs, -egg>:
llémena f, lleme m, llema f (Bal.) (ou de poll): ♦ → nit “íd.”

lúsa·gras <n. -grass, -grös>:
1. (skollafingur) molsa dreta (planta Lycopodium selago syn. Huperzia selago)
2. (lúsajurt, tróllastakkur) pedicularis f flamejant (planta Pedicularis flammea)

lúsa·kambur <m. -kambs, -kambar>:
[pinta f] llemenera f

Lúsíu·dagur <m. -dags, -dagar>: dia m (o: festa f) de Santa Llúcia

lúterskur, lútersk, lúterskt <adj.>:
luterà -ana

lútersk-evangelískur, -evangelísk, -evangelískt <adj.>:
[luterano-]evangèlic -a (→ evangelísk-lúterskur)

lúters·trú <f. -trúar, no comptable>:
luteranisme m

lúterstrúar·maður <m. -manns, -menn>:
luterà m, luterana f

lyf <n. lyfs, lyf>: medecina f, medicament m



lyfja·búð <f. -búðar, -búðir>: farmàcia f, apotecaria f (→   apótek)



lyfja·fræði <f. -fræði, no comptable>: farmacologia f



lyfja·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: farmacòleg f, farmacòloga f

lyfja·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
<MED> administració f de medicaments

lyfja·gras <n. -grass, -grös>:
viola f d'aigua (planta Pinguicula vulgaris)

lyfja·misnotkun <f. -misnotkunar, pl. no hab.>: ús indegut de medicaments



lyfja·próf <n. -prófs, -próf>: test m de dopatge (esp. a esportistes)

lyfja·blóm <n. -blóms, -blóm>:
coral·lins m.pl (planta Salvia splendens)

lyfja·stokkrós <f. -stokkrósar, -stokkrósir>: malvins m.pl (planta Althaea officinalis)

lyfja·sveigur* <m. -sveigs (o: <†> -sveigar), -sveigar>:
piretre alemany, pelitre alemany (planta Anacyclus officinarum syn. Pyrethrum germanicum syn. Anacyclus pyrethrum ssp. pyrethrum)

lyf·lækningar <f.pl -lækninga>: medicina interna

lyf·læknir <m. -læknis, -læknar>: internista m & f

lyflæknis·fræði <f. -fræði, no comptable>: medicina interna

lyf·sali <m. -sala, -salar>: farmacèutic m, apotecari m, farmacèutica f, apotecària f

lyf·seðill <m. -seðils, -seðlar>: recepta f [mèdica]

lyfta <f. lyftu, lyftur. Gen. pl.: lyfta>: ascensor m
    notið ekki lyftuna í eldsvoða: no useu pas l'ascensor en cas d'incendi

lyfti·duft <n. -dufts, no comptable>: <CULIN> llevat m [en pols]

lygari <m. lygara, lygarar>: mentider m, mentidera f

lyga·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
falsa notícia

lyga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
falòrnia f, història inventada

lygi <f. lygi, lygar>: mentida f
    e-ð er lyginni líkast: <LOC FIG> una cosa fa pudor de mentida

lygi·maður <m. -manns, -menn>:
mentider m, mentidera f, persona f mendaç: ◊ eigi er svo á slíku að taka, faðir, <...> ekki er þessi lygimaður, er nú segir frá: pare, no t'ho pots prendre així! <...> l'home que està contant les notícies no és cap mentider!

lygi·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. (lygasaga) falòrnia f, història inventada (relat fal·laç, bola)
2. (lygaskýrsla) informe m fal·laç, història inventada (exposició fal·laç d'uns fets): ◊ hvað veit eg, <...> hvort menn munu aldregi hætta fyrr lygisögum í landinu en nokkur hangir uppi fyrir: prou que veig la gent d'aquí mai no deixarà de contar històries inventades fins que en pengin algun per fer-ho
3. <LITER> lygisaga f, gènere literari islandès medieval consistent en històries plenes d'elements fantàstics i increïbles

lykil- <en compostos>:
clau (crucial, fonamental)

lykil·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
punt m clau, qüestió f clau

lykill <m. lykils, lyklar>:
<GEN> clau f: ◊ hann hendir lyklunum að Chevrolettinum á barinn: tira les claus del cotxe al taulell del bar

lykil·steinn <m. -steins, -steinar>:
<ARQUIT> clau f [de volta]

lykkju·fall <n. -falls, -föll>: carrera f (de les mitges)

lykla·kippa <f. -kippu, -kippur. Gen. pl.: -kippa o: -kippna>: clauer m, porta-claus m

lykt¹ <f. lyktar, lyktir>:
olor f: ◊ góð lykt: una bona olor; ◊ vond lykt: una olor dolenta, una mala olor

lykt² <f. lyktar, lyktir. Emprat hab. en pl.>:
(endalykt) fi f, final m: ♦ at lyktum: finalment, a la fi; ♦ það verður að lyktum að...: el final de la història és que...; ♦ gera lyktir á e-u: dur a terme una cosa, realitzar una cosa; ♦ koma málum til lykta: portar un litigi a la seva fi; ♦ leiða e-ð til lykta: portar una cosa a la seva finalització, acabar una cosa, concloure una cosa

lyktar·skyn <n. -skyns, pl. no hab.>:
olfacte m

lyndi <n. lyndis, pl. no hab.>: caràcter m, tarannà m
       allt leikur í lyndi: tot va bé, tot va perfecte

lyng <n. lyngs, pl. no hab.>:
bruguera f: ♦ → beitilyng “bruga, bruguerola”; ♦ → haustlyng “bruc d'aiguamoll”; ♦ → ljósalyng “andròmeda polifòlia”; ♦ → rjúpnalyng “dríada”; ♦ → roðalyng “bruc vermell, bruc porpra”; ♦ → sortulyng “boixerola”; ♦ → vorlyng “bruc de neu”

lyng·búi <m. -búa, -búar>:
búgula f piramidal (planta Ajuga pyramidalis)

lyng·jafni <m. -jafna, -jafnar>:
licopodi annotí (planta Ajuga pyramidalis) (→ jafnabróðir)

lyng·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
cobert -a de bruguera

lyng·heiði <f. -heiðar, -heiðar>:
bruguera f, bruguerar m, landa f de bruguera

lyng·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
guatlla f, guatla f (Val.), guàtlera f (Bal.) (ocell Coturnix coturnix) (→ kornhæna)

lyng·móar <m.pl -móa>:
bruguera f, bruguerar m, landa f de bruguera

lyng·ormur <m. -orms, -ormar>:
<MITOL> serp f de bruguera (drac serpentiforme)

lyng·stelkur <m. -stelks, -stelkar>:
gamba verda, picarot m (Val.), camaverda f (Bal.) (ocell Tringa nebularia)

lyng·viður <m. -viðar, -viðir>:
bruc m boal, bruc arbori, bruc m de pipes, bruc mascle (planta Erica arborea) (→ hvítlyng)

lyng·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] ericàcies f.pl

lyst <f. lystar, no comptable>:
gana f (& Mall.), apetit m, talent f (Mall.)

lystar·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:
1. <GEN> manca f de gana, manca f d'apetit
2. ♦ langvarandi lystarleysi: <MED> anorèxia f

lystar·stol <n. -stols, pl. no hab.>:
<MED> anorèxia nerviosa

lysti·garður <m. -garðs, -garðar>: jardins m.pl, parc m



lysti·snekkja <f. -snekkju, -snekkjur>: <NAUT> iot m

Lýbika <f. Lýbiku, no comptable>:
Lübeck m: ◊ Lýbika, perla Hansabandalagsins: Lübeck, la perla de la Hansa

Lýbiku·maður <m. -manns, -menn>:
lübeckès m, lübeckesa f

lýbiskur, lýbisk, lýbiskt <adj.>:
de Lübeck: ♦ lýbisk miðlágþýzka: el baix-alemany mitjà de Lübeck

lýdít <n. lýdíts, lýdít>:
<GEOL> lidita f

Lýdíu·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> lidita f

lýð·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
democràtic -a (país, estat, societat): ♦ lýðfrjálst samfélag: una societat democràtica; ♦ lýðfrjálst réttarríki: un estat de dret democràtic; ♦ lýðfrjálst ríki: un estat democràtic; ♦ í öllum löndum hins lýðfrjálsa heims: a tots els països del món democràtic

lýð·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
<POLÍT> democràcia f: ♦ koma á lýðræði í e-u: introduir la democràcia a

lýðræðis·legur, -leg, -legt <adj.>:
democràtic -a: ♦ gera e-ð lýðræðislegt: democratitzar una cosa; ♦ Þýska Lýðræðislega Lýðveldið: República Democràtica Alemanya

lýðræðis·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat democràtic

lýðræðis·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
democràtic -a, demòcrata (persona)

lýðræðis·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
demòcrata m & f

lýð·skrumari <m. -skrumara, skrumarar>:
demagog m, demagoga f

lýður <m. lýðs, lýðir>:
1. (þjóð) poble m (gent que conforma un poble, una nació): ♦ e-ð er lýðum ljóst: <LOC FIG> una cosa resulta clara a tothom, una cosa és òbvia per tothom; ♦ e-ð er við lýði: <LOC FIG> una cosa continua tenint plena validesa, una cosa encara es fa anar
2. (alþýða) [el comú m del] poble m (el poble pla, el poble comú)
3. (PEJ = skríll) plebs f, vulgus m (populatxo, gent de baixa mà, gentalla)

lýð·veldi <n. -veldis, -veldi>: república f
        hinn 17. júní 1944 varð Ísland lýðveldi: el 17 de juny del 1944 Islàndia es va convertir en una república
        lengi lifi lýðveldið!: visca la república!
        og frá þeim degi sem við verðum látnir lausir, verðum við að láta sem lýðveldið sé til: i a partir del mateix dia que ens posin en llibertat, hem d'actuar com si la república [ja] existís



lýðveldis·dagur <m. -dags, -dagar>: festa f de la fundació de la República (el 17 de juny)



lýðveldis·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>: festa f de la fundació de la República (el 17 de juny)

Se celebra l'u de desembre i s'hi rememora la recuperació de la plena sobirania d'Islàndia esdevinguda l'u de desembre del 1918.

Fins al 17 de juny del 1944, Islàndia va continuar essent formalment una monarquia, en unió personal amb Dinamarca. El 17 de juny del 1944 va trencar unilateralment aquest darrer lligam amb Dinamarca convertint-se en una república. Aquest fet es recorda cada 17 de juny en la Lýðveldishátíðin ‘festa de la República’ o Lýðveldisdagurinn ‘dia de la [fundació de la] República’.

lýðveldis·legur, -leg, -legt <adj.>:
republicà -ana

lýr <m. lýrs, lýrar>: abadeig m, bacallà fals (peix Gadus pollachius syn. Pollachius pollachius)



lýsa <f. lýsu, lýsur>: merlà m, maire blanca (peix Merlangius merlangus)



lýsa <lýsi ~ lýsum | lýsti ~ lýstum | lýst>: A
        I. <absolut>
        1. brillar (fer claror dins la foscor)

        II. <amb complement en datiu>
        1. <e-u> descriure una cosa (fer la descripció d'una cosa)
        2. <e-m> fer llum a algú (il·luminar algú perquè hi vegi)
        3. <sér í e-u> manifestar[-se sobre] una cosa, revelar una cosa (expressar-se sobre una cosa & mostrar-se el veritable caràcter d'una cosa en uns fets etc.)
        4. lýsa hugrekki: palesar valentia, ésser prova de coratge

        III. <amb complement en acusatiu>
        1. <e-ð> il·luminar una cosa (perquè es vegi)
        2. lýsa bók: il·luminar un llibre (a l'Edat Mitjana, ornar-lo amb dibuixos)
        3. <e-ð> <FIG> il·lustrar una cosa (mostrar com és en realitat una opinió uns fets etc.)

        IV. <amb doble acusatiu>
        1. <e-n e-ð~e-n> declarar que algú és una cosa
           ég lýsi hann lygara [að þessu]: dic que [en això] és un mentider
           lýsa e-n sekan: <JUR> declarar culpable algú

        V. <amb complement preposicional>
        1. <eftir e-u> cercar una cosa (fer diligències o perquisicions per trobar o descobrir una cosa)
        2. lýsa með hjónaefnum: fer les proclames (o: amonestacions) matrimonials
        3. lýsa upp e-ð með e-u: il·luminar bé una cosa amb una cosa (p.e., focus, làmpades etc.)
        4. <yfir e-u> declarar una cosa, manifestar una cosa

        B
        I. <impersonal amb complement preposicional>
        1. það lýsir af degi: comença a clarejar (arriba l'alba)




lýsi <n. lýsis, lýsi>: 1. <GEN> oli m de fetge de peix
        2. (þorskalýsi) oli m de fetge de bacallà



lýsing <f. lýsingar, lýsingar>: (frásögn) descripció f
	lýsing á e-u: descripció de...



lýsingar·háttur <m. -háttar, -hættir>: <LING> participi m
        lýsingarháttur nútíðar: participi de present
        lýsingarháttur þátíðar: participi de passat



lýsingar·orð <n. -orðs, -orð>: <LING> adjectiu m
         óbeygjanlegt lýsingarorð: adjectiu indeclinable
         lýsingarorð í efstastigi: adjectiu en grau superlatiu
         lýsingarorð í miðstigi: adjectiu en grau comparatiu



lýsingur <m. lýsings, lýsingar>: lluç m (peix Merluccius merluccius)

lýsisbræðslu·hús <n. -húss, -hús>:
fàbrica f d'oli de fetge de peix

lýta·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
operació f de cirurgia plàstica, operació f de cirurgia estètica

lýta·lækningar <f.pl -lækninga>:
cirurgia plàstica, cirurgia estètica

lýta·læknir <m. -læknis, -læknar>:
cirurgià plàstic, cirurgiana plàstica

læða <f. læðu, læður>: gata f, moixa f (Mall.) (gat femella)
        læða með kettlinga: gata amb gatets, moixa amb moixets (Mall.)



lækja·lonta <f.-lontu, -lontur>: truita f de rierol (peix Salvelinus fontinalis)



lækja·silungur <m.-silungs, -silungar>: truita f [comuna], truita bruna (peix Salmo trutta fario)

lækja·suga <f. -sugu, -sugur. Gen. pl.: -sugna>:
llamprea f de riu (peix Lampreta fluviatilis) (→ vatnasuga)

lækna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
pulmonària f, herba f de la freixura, fulles f.pl de la Mare de Déu, herba pulmonera, herba freixurera (planta Pulmonaria officinalis)

lækna·stokkrós <f. -stokkrósar, -stokkrósir>: malvins m.pl (planta Althaea officinalis)

lækna·klukka* <f. -klukku, -klukkur>:
corretjola f de serp, capells m.pl de serp (Val., Mall.) (planta Convolvulus althaeoides)

læknir <m. læknis, læknar>: metge m
        læknar án landamæra: metges sense fronteres
        ég þarf á lækni að halda!!!: necessito un metge (o: he de menester un metge)

lækna·blóðsuga <f. -blóðsugu, -blóðsugur. Gen. pl.: -blóðsugna>: sangonera comuna (anèl·lid Hirudo medicinalis)

lækninga·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: planta f medicinal

lækur <m. lækjar, lækir. Gen. pl.: lækja; dat.pl.: lækjum>:
rierol m, torrent m [gros], riera f

lær <n. lærs, lær>:
variant antiquada o literària de → læri ‘cuixa’

lær:
nom. & ac. pl. de → ló “borra; xirlot”

læra¹ <læri ~ lærum | lærði ~ lærðum | lært ║ e-ð>:
aprendre una cosa: ♦ læra að... <+ inf.>: aprendre a <+ inf.>; ◊ læra að ganga: aprendre a caminar; ♦ læra [e-ð] frá e-m: aprendre [una cosa] d'algú; ◊ lærðu frá meisturunum: aprèn dels mestres; ◊ lærðu frá þeim sem vita meira: aprèn dels qui saben més; ♦ læra e-ð utanbókar: aprendre una cosa de memòria (o: de cor); ♦ læra tungumál: aprendre una llengua; ◊ móðurmálið og ensku sem þau lærðu frá unga aldri í upprunalandinu: la llengua materna i l'anglès, que ells van aprendre de petits al país d'origen; ♦ læra undir skólinn: preparar l'examen d'ingrés a un establiment d'ensenyament públic

Nota: del baix-alemany mitjà lêren ‘aprendre’ & ‘ensenyar’.

<†> læra² <læri ~ lærum | lærði ~ lærðum | lært ║ e-ð>:
instruir algú, formar algú (a l'Edat Mitjana, ensenyar llatí i d'altres matèries a qui volia ésser clergue -en el sentit medieval del mot, no pas en l'actual-.): ◊ hann lærði Ara prest og marga fræði sagði hann honum, þá er Ari ritaði síðan: va instruir el prevere Ari i li va donar notícia de nombrosos fets que l'Ari després va posar en escrit

Nota: del baix-alemany mitjà lêren ‘aprendre; ensenyar’ o de l'anglès antic lǽran‘ensenyar’.

lærdóms·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
instructiu -iva, alliçonador -a: ♦ það hefur verið lærdómsríkt að... <+ inf.>: ha estat instructiu (o: alliçonador) de... <+ inf.>

lær·dómur <m. -dóms. 1. no comptable. 2 i 3 -dómar>:
1. <GEN> erudició f
2. (reynsluályktun, kenning) ensenyament m (esp. el proporcionat per una experiència, un llibre etc.): ♦ draga [rétta] lærdóma af e-u: treure una lliçó de, treure'n les seves pròpies conseqüències de
3. <†> (trúarkenning) doctrina f (religiosa): ◊ lúteranískur lærdómur: la doctrina luterana, els ensenyaments luterans

lærður, lærð, lært <adj.>:
1. <GEN> après -esa
2. (margfróður) erudit -a (docte)
3. (á Miðöldum: sem er kennimaður) clergue m, clerc m, lletrat -ada (a l'Edat Mitjana: que ha anat a escola, que sap llegir i escriure, esp. en llatí, litteratus, clericus, oposat a llec o il·literat.): ◊ hér hefjast upp landnám í Sunnlendingafjórðungi, er með mestum blóma er alls Íslands fyrir landskosta sakir og höfðingja þeirra, er þar hafa byggt, bæði lærðir og ólærðir: aquí comença [la relació de] la colonització del quarter de la gent de migjorn, el qui més excel·leix de tota Islàndia, i això, tant per la riquesa de la seva terra com pels cabdills que hi han viscut, tant si van ésser clergues com llecs

lær·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia f crural (o: femoral; o: crural interna), [èntero-]merocele f, femorocele f

læri <n. læris, læri>: cuixa f

læri·faðir <m. -föður, -feðir>: mentor m

læri·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
<GEN & RELIG> deixeble m, deixebla f: ♦ lærisveinn Kants: un deixeble de Kant; ♦ lærifaðir og lærisveinn: mestre i deixeble

lær·kviðslit <n. -kviðslits; pl. no hab.>:
hèrnia f crural (→ lærhaull)

lærleggjar-: <MED> femoral

lær·leggur <m. -leggjar (o: -leggs), -leggir>: <MED> fèmur m

lær·lingur <m. -lings, -lingar>:
aprenent m, aprenenta f, mosso m

læs, læs, læst <adj.>: 1. [que] sap llegir (dit de persona que sap llegir)
        2. digne de llegir-se, llegidor -a (Mall.) (dit de llibre, text en general etc., que s'ho paga de llegir-lo)

læti <n.pl láta>:
1. (fyrirgangur) xivarri m (eixordadissa, gatzara, renouer): ♦ hættu þessum látum!: deixa de fer xivarri!; ♦ linna látum: <LOC FIG> aturar-se, parar, cessar [de fer una cosa]; ♦ vera með læti: fer xivarri; ♦ lætin í þér!: com et poses?!
2. (hegðun, framferði) maneres f.pl, formes f.pl (bona criança, forma de captenir-se): ♦ hann kunni sér ekki læti: <LOC FIG> no hi cabia d'alegria; ♦ láta öllum illum látum: comportar-se molt malament, desmadrar-se de mala manera

læ·vís, -vís, -víst <adj.>:
1. (brögðóttur, slunginn) arterós -osa, arter -a, ric -a en arteries (malèvolament arter o astuciós): ◊ sem gjörir að engu áform hinna lævísu: converteix en no-res els plans dels arters; ◊ því að misgjörð þín leggur þér orð í munn og þú velur þér lævísra tungu: ja que la iniquitat et posa les paraules a la boca fent per manera que adoptis el llenguatge dels arterosos
2. (flærðarfullur, sviksamlegur) pèrfid -a (traïdor amb qui hi té dipositada la seva confiança): ◊ lævís lygari: un pèrfid mentider; ◊ þá er hinir lævísu óvinir mínir umkringja mig með illsku: quan els meus pèrfids enemics m'envolten amb llur malícia

læ·vísi <f. -vísi, no comptable>:
perfídia f: ◊ hann sneri hjörtum Egypta til haturs við lýð sinn, til lævísi við þjóna sína: canvià el cor dels egipcis perquè odiessin el seu poble i tractessin amb perfídia els seus servents

löðrungur <m. löðrungs, löðrungar>:
bufetada f, mamballeta f (Mall.)

löður <n. löðurs, no comptable>:
escuma f, bromera f, sabonera f (Bal.) (originàriament, l'escuma produïda pel sabó, per les ones de la mar i pels cavalls en suar)

lög·bókandi <m. -bókanda, -bókendur>: notari m, notària f

lög·fræði <f. -fræði, no comptable>: 1. ciències jurídiques, <FAM> dret m (com a carrera universitària)
           læra lögfræði: estudiar dret, fer dret
        2. (lögvísi, lögspeki) dret m, jurisprudència f

lögfræði·deild <f. -deildar, -deildir>: Facultat f de Ciències Jurídiques, <FAM> Facultat f de Dret

lögfræði·legur, -leg, -legt: jurídic -a

lög·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: advocat m (& Mall.), missèr m (Mall.), advocada f (persona que ha acabat un grau en dret)
        ég vil fá lögfræðing: necessito un advocat

lögga <f. löggu, löggur. Gen. pl.: lögga>:
<FAM> policia m & f (agent) (→ lögregluþjónn)

löggjafar·þing <n. -þings, -þing>:
<POLÍT> assemblea f legislativa: ♦ franska löggjafarþingið: l'assemblea legislativa francesa

lög·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: legislador m, legisladora f

lög·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
(nauðhyggja) determinisme m: ♦ → umhverfislöghyggja “determinisme ambiental”

lög·maður <m. -manns, -menn>: advocat m (& Mall.), missèr m (Mall.), advocada f
        flytja lögmanninn: <LOC FIG> fer les seves feines, les seves necessitats

lögmanna·félag <n. -félags, -félög>: col·legi m d'advocats
        Lögmannafélag Íslands: [Il·lustre] Col·legi d'Advocats d'Islàndia

lögmanns·réttindi <n.pl -réttinda>: aprovació o autorització legal per a exercicir l'advocacia
        hafa íslensk lögmannsréttindi: tenir el dret a exercir d'advocat a Islàndia

lög·mætur, -mæt, -mætt: legal

lög·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>: 1. (á Baleareyjum, í Valensíu og Andorru) policia f (institució)
        2. (í Katalóníu) mossos m.pl d'esquadra (institució)

lögreglu·bíll <m. -bíls, -bílar>: cotxe m patrulla

lögreglu·kona <f. -konu, -konur>: policia f (agent)

lögreglu·maður <m. -manns, -menn>: policia m (agent)

lögreglu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: comissaria f de policia

lögreglu·sveit <f. -sveitar, -sveitir>: patrulla f [de policia]

lögreglu·varðstofa <f. -varðstofu, -varðstofur. Gen. pl. -varðstofa>: subcomissaria f de policia

lögreglu·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
[agent m & f de] policia m & f

lög·saga <f. -sögu, no comptable>:
competència f [jurídica], jurisdicció f: ◊ ef þú vilt lögsögu yfir þessu klúðri, þá máttu fá hana: si vols tenir la competència d'aquest caos, doncs ja la tens

lög·sækja <-sæki ~ -sækjum | -sótti ~ -sóttum | -sótt ║ e-n [fyrir e-ð]>:
incoar procés judicial contra algú [per una cosa], enjudiciar algú [per una cosa]

lögun <f. lögunar, laganir>:
forma f, figura f, <LIT> faiçó f

lögur <m. lagar, legir>:
1. (vökvi) líquid m (fluid): ♦ → frostlögur “anticongelant”; ♦ → hárþvottalögur “xampú”; ♦ → hunangslögur “nèctar”; ♦ → saltlögur “salmorra”; ♦ → sápulögur “sabó líquid”; ♦ → þvottalögur “detergent líquid”
2. (safi) suc m (de planta, de carn): ◊ hór, vín og vínberjalögur tekur vitið burt: la fornicació, el vi i el suc del raïm (això és, el most) se'n duen el seny
3. <LIT> mar f: ♦ á láði og legi: <LOC> per mar i terra; ♦ í lofti, á láði og legi: per terra, mar i aire; ♦ yfir láð og lög: <LOC> per mar i terra
4. <TIPO HIST> lögur, nom de la runa que representa la l:: ◊ lögur er, er fellur úr fjalli, foss, en gull eru hnossir: aigua (això és, la runa lögur) és la cascada que cau de la muntanya, però or són les joies d'una dona; ◊ lögur er vellanda vatn, og víður ketill, ok glömmunga grund. Lacus lofðungur: element líquid (això és, la runa lögur) és l'aigua borbollejant, i el vast calderó (això és, la mar?) i el terrer dels peixos. Lacus reig

lög·veldi <n. -veldis, -veldi>:
1. (sjálflagaveldi) estat autònom (estat de sobirania limitada)
2. (réttarregla, réttaröryggi, vald laganna) imperi m de la llei (principi segons el qual ningú no pot estar per sobre de la llei)

löm <f. lamar, lamir>:
frontissa f, xarnera f

lömunar·veiki <f. -veiki, no comptable>: <MED> poliomielitis f

El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	I-Í	J	K	L	M	N
Ní	O	Ó	P-Q	R	Sa	Se	Si	Sk
Sl	So	Sp	St	Su	T-Ú	V-X	Y-Ö	ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 12/08/97

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)