Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Y-Ö

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Og enn fremur, sonur minn, þýðstu viðvaranir. Að taka saman margar bćkur, á því er enginn endir, og mikil bókiðn þreytir líkamann.
 
   
Per acabar, fill meu, tingues present que fer llibres és una feina de no acabar mai i que estudiar en excés danya la salut.
 
   
Cohèlet XII,12
 
       

ydda <ydda ~ yddum | yddaði ~ ydduðum | yddaðe-ð>:
fer punta a una cosa
♦ ydda blýantinn: fer punta al llapis

yddari <m. yddara, yddarar>:
maquineta f de fer punta

yðar: el seu, la seva (de vós, de vostč)

yfir·borð <n. -borðs, -borð>:
superfície f
♦ fá e-ð upp á yfirborðið: <LOC FIGfer aflorar una cosa

yfirborðs·náma <f. -námu, -námur>:
mina f a cel obert (explotació minera a cel obert)

yfirborðs·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
<QUÍMtensioactiu -iva
♦ yfirborðsvirk efni: agents tensioactius, tensioactius m.pl

yfirborðs·virkefni <n. -virkefnis, -virkefni>:
<QUÍMagent tensioactiu, tensioactiu m
♦ anjónísk yfirborðsvirkefni: tensioactius aniònics
♦ ójónuð yfirborðsvirkefni: tensioactius no iònics

yfirborðs·spenna <f. -spennu, no comptable>:
<FÍStensió f superficial

yfir·bót <f. -bótar, -bætur>:
<RELIGpenitència f
♦ veita e-m yfirbót: imposar una penitència a algú
◊ presturinn veitir honum yfirbót og leysir hann þannig undan syndunum: el prevere li imposa una penitència i l'absol així dels seus pecats
♦ gera yfirbót: fer penitència
◊ iðrast og gera yfirbót: penedir-se i fer penitència

yfirbótar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
<RELIGofrena f d'expiació

yfirbótar·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIGpenitent m & f

yfirbótar·verk <n. -verks, -verk>:
<RELIGpenitència f

yfir·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
1. (útlitsemblant m, posat m (aparença externa, semblança)
◊ þessi maðr er sannliga heilagleiks spegill ok sýnir í sinn bjarta yfirbragði þann mann, sem einkanliga er valdr af guði til heilagrar þjónustu: aquest home és veritablement un mirall de santedat i en el seu semblant lluminós s'hi pot veure un home que ha estat especialment elegit per Déu per al seu sant servei
◊ hún var alltaf með glöðu yfirbragði: sempre feia un semblant alegre
2. (yfirskin, átyllapretext m (excusa)

yfir·buga <-buga ~ -bugum | -bugaði ~ -buguðum | -bugaðe-n>:
[vèncer i] sotmetre algú, dominar algú
◊ lát ekki hið vonda yfirbuga þig, heldur sigra þú illt með góðu: no et deixis vèncer pel mal, ans al contrari, venç el mal amb el bé
◊ ginn þú hann og komstu að því, í hverju hið mikla afl hans er fólgið og með hverju móti vér fáum yfirbugað hann, svo að vér getum bundið hann og þjáð hann, og munum vér gefa þér hver um sig eitt þúsund sikla silfurs og hundraði betur: ginya'l a que et digui d'on li ve la seva gran força i de quina manera podríem dominar-lo, de manera que el poguem fermar i turmentar. Cadascú de nosaltres està disposat a donar-te mil cent sicles d'argent
◊ þannig voru Filistar yfirbugaðir, og komu þeir ekki framar inn í land Ísraels: així foren derrotats els filisteus i ja no van tornar a entrar dins el territori d'Israel
◊ og þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar -, þá er skipun konungs og lagaboði hans skyldi fullnægt, þann dag er óvinir Gyðinga höfðu vonað að fá yfirbugað þá, en nú þvert á móti Gyðingar sjálfir skyldu yfirbuga fjendur sína, þá söfnuðust Gyðingar saman í borgum sínum um öll skattlönd Ahasverusar konungs til þess að leggja hendur á þá, er þeim leituðu tjóns: el mes dotzè, que és Adar, el dia tretze, en el qual s'havia de complir el manament del rei i el seu decret, quan els enemics dels jueus esperaven dominar-los, passà tot el contrari, perquè foren els jueus els qui dominaren llurs enemics. Així, doncs, a totes les províncies del rei Assuer, s'aplegaren els jueus a les ciutats on habitaven, per tal d'atacar els qui volien llur perdició, i ningú no els oposà resistència, perquè s'apoderà de tots els pobles un gran temor envers ells
◊ látið þessa menn eiga sig og sleppið þeim. Sé þetta ráð eða verk frá mönnum, verður það að engu, en sé það frá Guði, þá megnið þér ekki að yfirbuga þá. Eigi má það verða, að þér berjist við sjálfan Guð: no us fiqueu amb aquests homes i deixeu-los anar; perquè, si aquesta empresa o aquesta obra és dels homes, fracassarà; però, si és cosa de Déu, no els podreu pas vèncer; que no us succeeixi pas que us trobéssiu lluitant contra Déu!

yfirburða·leiðtogi <m. -leiðtoga, -leiðtogar>:
líder suprem, líder suprema
♦ yfirburðaleiðtogi landsins: el líder suprem del país

yfirburða·sigur <m. -sigurs, -sigrar>:
gran victòria f, victòria màxima

yfir·drifinn, -drifin, -drifið <adj.>:
1. <GENexagerat -ada
2. (nægur[més que] suficient (en abundància)

yfir·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
<ECONtransferir una cosa, fer una transferència per valor de
♦ yfirfæra e-ð yfir á e-ð: <ECONtransferir una suma a...

yfir·færsla <f. -færslu, -færslur. Gen. pl.: -færslna>:
1. <GENtraspàs m (fl./pl.: trspassos), transferència f
♦ yfirfærsla sértækrar félagsþjónustu frá ríki til sveitarfélaga: el traspàs dels serveis socials particulars de l'estat als municipis
2. <ECONtransferència f

yfir·ganga <-geng ~ -göngum | -gekk ~ -gengum | -gengið>:
1. <e-ð>(yfirstígasuperar una cosa, vèncer una cosa (adversitat, problema)
2. <e-ð>(ganga út yfir, fara fram úrultrapassar una cosa (superar, sobrepassar, sobrepujar)
◊ þetta yfirgengur minn skilning: això ultrapassa la meva capacitat de comprensió
◊ ...og að vita einninn kærleika Krists sem þó alla viðurkenning (= þekkinguyfirgengur svo að...: ...i conèixer, igualment, la caritat del Crist que, tanmateix, sobrepuja tot coneixement, de manera que...
♦ þetta yfirgengur allt!: <LOCaixò ja és massa! (o: això ja ultrapassa tots els límits!), això és es colmo (cast. Mall., ekki ritm./no lit.
3. <e-n>(gera orðlausdeixar algú sense paraula (astorar totalment, esbalair, deixar atònit o estupefacte)

yfirgangs·maður <m. -manns, -menn>
persona f prepotent

yfirgangs·samur, -söm, -samt <adj.>:
prepotent

yfir·gangur <m. -gangs, -gangar>
1. (ofríkiprepotència f  (tracte arrogant abusiu o vexatori esp. d'autoritat envers súbdit)
◊ látið af ofríki og yfirgangi, en iðkið rétt og réttlæti!: deixeu de banda l'abús i la concussió, i practiqueu el dret i la justícia!
◊ nú vaxa so metorð og yfirgangur Styrs að flestum stóð mikill ótti af: llavors la posició social i la prepotència de n'Styr es van fer tan grans que la majoria de la gent li tenia molta de por
◊ ...og höfðu því mikinn yfirgang að fáir treystust að ganga í mót þeirra vilja: ...i tenien, per això una tan gran prepotència, que pocs eren els qui gosaven anar en contra de llur voluntat
♦ sýna (o: veitae-m yfirgang: <LOC FIGconculcar amb prepotència els drets d'algú, tractar algú amb prepotència, passar sense consideracions per sobre algú, trepitjar algú 
2. (frekja, dramb, þóttiarrogància f, insolència f  (presumpció, petulància)
◊ en hið innra eruð þér fyllir yfirgangs og illsku: però en el vostre interior sou plens d'arrogància i de dolenteria
◊ hve lengir ætlar þú að kapp þeirra Haukdæla og yfirgangur muni vera svo mikill?: quant de temps calcules que l'altivesa i l'arrogància d'aquests haukardalesos continuaran essent tan grans?
◊ ...því gyðjan Pallas Aþena, dóttir Seifs, hafði brugðið um hann hulu (ἀήρ : ἠέρα χεῦε), til þess að gera hann sjálfan ókennilegan, og til þess að geta ráðgazt við hann um sérhvað eina, og svo hvorki kona hans, borgarmenn né vinir þekktu hann, fyrr en biðlarnir hefði fengið makleg málagjöld fyrir allan sinn yfirgang (ὑπερβασία)...perquè la deessa Pal·les Atena havia escampat al seu voltant una boirina per fer-lo irrecognoscible i per poder tractar amb ell cada qüestió, i d'aquesta manera ni la seva dona, ni els ciutadans ni els seus amics no el reconeixerien abans que els pretendents haguessin pagat per tota llur insolència
3. (kúgun, ójöfnuðuropressió f, abusos m.pl, sobreria f  (tracte violent i abusiu, tracte opressiu, atropellaments, despotisme)
◊ var þá í Orkneyjum mikill yfirgangur þeirra: en aquell temps oprimien fortament les Orcades
◊ Danskir menn höfðu þá yfirgang mikinn í Noregi en landsmenn kunnu því illa: en aquell temps els danesos oprimien fortament Noruega, la qual cosa desplaïa a la gent del país (causava descontentament entre els noruecs)
♦ veita e-m yfirgang: <LOC FIGoprimir algú, fer sobreries a algú
◊ ...svo að höfðingjar mínir veiti eigi framar þjóð minni yfirgang: ...per tal que els meus cabdills no oprimeixin més el meu poble
4. (ágangurusurpació f  (conculcació de drets & rapacitat, rapinya del que pertany a altri)
◊ og ekki má landshöfðinginn taka neitt af óðali lýðsins og veita honum með því yfirgang: i al príncep no li és pas permès de prendre res de l'heretatge del poble, espoliant-lo, en fer-ho, de les seves propietats (o cal entendre més aviat?: ...i fent-li, així, sobreries)
5. (yfirgangapas m  (travessia, pas de riu etc.)
◊ yfirgangur Gyðinga yfir Rauðahafið: el pas del Mar Roig pels jueus, la travessia dels jueus pel Mar Roig
◊ auðsýnt var þat, at helgir menn í Róma vildu eigi yfirgang þeira þangat, ok mun sá andi af guði sendr verit hafa, at svá skiptist skjótt þeira fyrirætlan at... era evident que els sants homes de Roma no volien pas que fessin llur travessia fins allà i l'esperit de Déu [els] deu haver estat enviat perquè es canviés tan aviat llur propòsit de...

yfir·gefa <-gef ~ -gefum | -gaf ~ -gáfum | -gefiðe-n>:
1. <GENabandonar algú
◊ "Guð minn góður, Steinþór, því gastu ekki yfirgefið mig alveg?" stundi konan uppúr grátinum: "Déu meu, Steinþór, per què no m'has pogut abandonar d'una vegada per totes?" va gemegar la dona entre plors
2. (um bygginguabandonar una cosa, evacuar una cosa (edifici)
◊ yfirgefið bygginguna!: evacueu l'edifici!; abandoneu l'edifici!
♦ rotturnar yfirgefa sökkvandi skip[ið]: <LOC FIGles rates abandonen el vaixell que s'enfonsa

yfir·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
abandonat -ada
♦ einn og yfirgefinn: <LOCsol i abandonat, sol i vern

yfir·gnæfa <-gnæfi ~ -gnæfum | -gnæfði ~ -gnæfðum | -gnæfte-ð>:
depassar (o: sobrepassar; o: ultrapassar) una cosa
◊ þrenging vor er skammvinn og léttbær og aflar oss eilífrar dýrðar sem stórum yfirgnæfir (traducció lliure de καθ' ὑπερβολὴν εἰς ὑπερβολὴν) allt: la nostra tribulació serà breu i fàcil de suportar i ens adquirirà la glòria eterna que ho depassa tot de molt

yfir·gnæfandi, -gnæfandi, -gnæfandi <adj.>:
predominant
◊ í þessu efni verður jafnvel það, sem áður var dýrlegt, ekki dýrlegt í samanburði við hina yfirgnæfandi (ὑπερβάλλω : ὑπερβάλλων, -άλλουσα, -άλλον, τῆς ὑπερβαλλούσης δόξης) dýrð: en aquest sentit, el que ha estat gloriós en realitat tampoc no ho ha estat pas en comparació amb aquesta glòria que l'excel·leix
◊ ég bið hann að upplýsa sálarsjón yðar, svo að þér skiljið, hver sú von er, sem hann hefur kallað oss til, hver ríkdómur hans dýrlegu arfleifðar er, sem hann ætlar oss meðal hinna heilögu, og hver hinn yfirgnæfandi (ὑπερβάλλω : ὑπερβάλλων, -άλλουσα, -άλλον, τὸ ὑπερβάλλον) máttur hans við oss, sem trúum: li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor per tal que comprengueu quina és l'esperança a la qual ell us ha cridat, quina és la riquesa del del seu gloriós heretatge que ell ens té reservat entre els sants, i quin és aquest poder seu immens envers nosaltres, els qui creiem
◊ þannig vildi hann á komandi öldum sýna hinn yfirgnæfandi (ὑπερβάλλω : ὑπερβάλλων, -άλλουσα, -άλλον, τὸ ὑπερβάλλον) ríkdóm náðar sinnar með gæsku sinni við oss í Kristi Jesú: així és com ha volgut manifestar als segles venidors, per la seva bondat envers nosaltres en Jesucrist, la immensa riquesa de la seva gràcia
♦ yfirgnæfandi atkvæðafjöldi: la gran majoria dels vots

yfir·gnæfanlegur, -gnæfanleg, -gnæfanlegt <adj.>:
indepassable, insuperable
◊ færið alla tíundina í forðabúrið til þess að fæðsla sé til í húsi mínu, og reynið mig einu sinni á þennan hátt - segir Drottinn allsherjar -, hvort ég lýk ekki upp fyrir yður flóðgáttum himinsins og úthelli yfir yður yfirgnæfanlegri (ʕaδ־bəlī־ˈδāi̯, עַד-בְּלִי-דָי) blessun: dueu el delme íntegre al rebost, perquè hi hagi recapte al meu temple! I poseu-me així a prova, diu Jahvè-Sabaot; vejam si no us obro les comportes del cel i no vesso damunt vosaltres benediccions insuperables
◊ og þeir munu biðja fyrir yður og þrá yður vegna yfirgnæfanlegrar náðar (ὑπερβάλλω : ὑπερβάλλων, -άλλουσα, -άλλον, διὰ τὴν ὑπερβάλλουσαν χάριν) Guðs við yður: pregaran per vosaltres i us desitjaran ardentment per la gràcia immensa que Déu us ha feta

víða líkir Kristur kirkju sinni við hjörð; hinir trúuðu eru h j ö r ð i n, prestarnir h i r ð a r n i r, biskuparnir yfirhirðar og páfinn æ ð s t i h i r ð i r
♦ yfirhirðir konungs (o: kóngs)<HISTel pastor major del rei, magister pastorum regiorum, magister regii pecoris

yfir·húð <f. -húðar, -húðir>:
<MEDepidermis f

yfir·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:
peça f d'abric m (terme genèric per a designar qualsevol mena de roba d'abric)

yfir·leitt <adv. -lits, -lit>:
1. ([að] öllu samtöldu, samtalscomptat i debatut, tot plegat (en suma)
2. (að öllum jafnaði, oftastgeneralment (en general, en termes generals)

yfir·lið <n. -liðs, -lið>:
síncope f, desmai m, esvaniment m, acubament m (Mall.
það líður yfir e-n “algú té un esvaniment, algú perd el coneixement”

yfir·lit <n. -lits, -lit>:
1. (yfirsýnvisió f de conjunt (vista panoràmica)
2. (ágripresum m (recapitulació & sumari & compendi & abstract d'article)
3. (yfirbragðsemblant m, aspecte m (posat de la cara, expressió facial)
♦ vera ljós yfirlitum: <LOCtenir la pell clara
♦ ljótur yfirlits: <LOClleig de cara, de semblant lleig
♦ vænn að yfirliti: <LOCde bell semblant, bell de cara
♦ hon gerðisk lík móður sinni at yfirlitum: <LOCfísicament s'assemblava a sa mare

yfir·læti <n. -lætis, no comptable>: 1. (mont) ostentació f (exhibició arrogant)
	2. (hroki) urc m, altivesa f (orgull arrogant)

yfirlætis·lega <adv.>: ostentosament, amb ostentació

yfir·ráð <n.pl -ráða>:
domini m total
◊ þess vegna á konan vegna englanna að bera tákn um yfirráð mannsins á höfði sér: és per això que la dona, a causa dels àngels, ha de dur al cap un senyal de l'autoritat de l'home [de qui depèn]
♦ afla e-m yfirráða: aconseguir el domini i comandament
◊ sjá, hinn alvaldi Drottinn kemur sem hetja, og armleggur hans aflar honum yfirráða: vet ací el Senyor totpoderós que arriba com un heroi, el seu braç li ho sotmet tot
♦ brjótast undan yfirráðum e-s: sostreure's a la dominació d'algú
◊ á hans dögum brutust Edómítar undan yfirráðum Júda og tóku konung yfir sig: en els dies del seu regnat, els edomites es van revoltar contra l'autoritat de Judà i es donaren un rei
♦ hafa yfirráð yfir e-m: governar algú, tenir domini sobre algú
◊ og hann efndi orð sín, þau er hann hafði talað gegn oss og dómurum vorum, þeim er yfirráð höfðu yfir oss, að hann skyldi láta mikla ógæfu yfir oss koma: ha complert les paraules que havia pronunciat contra nosaltres i contra els nostres jutges que ens governaven que faria venir sobre nosaltres una gran calamitat
◊ aðrir drottnar en þú höfðu fengið yfirráð yfir oss: d'altres senyors diferents de tu han dominat sobre nosaltres
♦ hafa yfirráð [öll] yfir e-u: tenir una cosa sota el seu control i domini, dominar [totalment] sobre una cosa, sotmetre una cosa al seu domini
◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)
◊ þekkir þú lög himinsins eða ákveður þú yfirráð hans yfir jörðunni?: que per ventura coneixes les lleis del cel o determines el seu domini sobre la terra?
♦ ná yfirráði yfir e-u: aconseguir el seu control i domini d'una cosa
◊ og þá sem komist höfðu undan sverðinu, herleiddi hann til Babýloníu, og urðu þeir þjónar hans og sona hans, uns Persaríki náði yfirráðum: i els qui s'havien escapat de l'espasa, ell els s'endugué captius a Babilònia on s'hi convertiren en els seus serfs i en serfs dels seus fills fins que el reialme de Pèrsia n'assolí la dominació
♦ æðstu yfirráð: sobirania f

yfirráða·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori m jurisdiccional, territori m sota sobirania

yfirsetu·kona <f. -konu, -konur>:
llevadora f, comare f (Val., Bal.) (ljósmóðir)

yfirsetukvenna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
formació f de llevadores, formació f de comares (Val., Bal.) (infermeria obstètrica)

yfirsetukvenna·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f de llevadores, escola f de comares (Val., Bal.)

yfir·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:
badada f, error m per inadvertència

yfir·skegg <n. -skeggs, -skegg>: bigoti m, mostatxo m

yfir·skin <n. -skins, -skin>:
pretext m, excusa f, subterfugi m

yfirstéttar-fjölskylda <f. -fjölskyldu, -fjölskyldur>: família f de classe alta

Yfir·strumpur <m. -strumps, -strumpar>:
el Gran Barrufet (personatge de Peyo, cabdill dels barrufets)

yfir·sýn <f. -sýnar, no comptable>:
1. (það að sjá e-ð í heildvisió f de conjunt, visió f general (o: panoràmica), panorama m (coneixement ampli que hom té d'una cosa)
♦ hafa yfirsýn yfir e-ð: tenir una visió de conjunt d'una cosa
2. (eftirlitcontrol m (inspecció, vigilància)
3. (útlit & yfirlitaspecte m exterior (físic, semblant, apariència)
♦ að yfirsýn: en apariència, aparentment
4. <(álitparer m (opinió)

yfirtöku·tilboð <n. -tilboðs, -tilboð>:
O.P.A. f, oferta pública d'adquisició
♦ gera yfirtökutilboð til e-s: fer una O.P.A. a algú
♦ gera yfirtökutilboð í e-ð: fer una O.P.A. sobre una empresa
♦ fjandsamlegt yfirtökutilboð: una O.P.A. hostil

yfir·vald <n. -valds, -völd>: autoritat f (entitat governamental)
	heiti lögbærs yfirvalds: nom de l'autoritat competent
	yfirvöldin: les autoritats

yfirvara·skegg <n. -skeggs, -skegg>: bigoti m, mostatxo m (Mall.)

yfir·vega <-vega ~ -vegum | -vegaði ~ -veguðum | -vegaðe-ð>:
ponderar una cosa, repensar una cosa, meditar sobre una cosa

yfir·vegun: <f. -vegunar, no comptable>:
ponderació f, reflexió f
♦ af yfirvegun: amb ponderació

yfir·þyrmandi, -þyrmandi, -þyrmandi: <adj.>:
totalment aclaparador -a, que s'empara totalment d'un

yfrið: <adv.>:
suficientment
♦ yfrit hræddr: ben espantat
◊ nú ríðr Sigurðr á heiðina. En Reginn hverfr í brott yfrit hræddr: llavors en Sigurðr es dirigí a cavall cap a la landa mentre que en Reginn se n'anava ben espantat
♦ yfrið margir, yfrið margar, yfrið mörg: un nombre molt gran de...
♦ yfrit mikit lið: una tropa molt nombrosa
♦ yfrið nógur (o: nóg)més que suficient

yfrinn, yfrin, yfrið: <adj.>:
abundant, abundós -osa, copiós -osa
◊ matur er yfrinn: el menjar és abundant
♦ e-m er e-s yfrit gnótt: algú disposa d'una cosa en gran quantitat, algú té gran abundància d'una cosa
◊ en með því at Sverrir var á hverri stundu mjǫk hugsjúkr um sitt mál, þá gaf hann lítinn gaum miði eða vín, þó at honum væri þess yfrin gnótt, heldr veitti hann því meiri viðsjá, er hann fann, at undan váru dregin andsvǫrin fyrir honum um þau málin ǫll, er honum vǫrðuðu: però com que l'Sverrir tot el temps estava capficat per l'estat de la seva situació, no feia gaire cas del med ni del vi, encara que n'hi havien portat en gran abundància, sinó que anava tornant més i més sorrut a mesura que se n'anava adonant que trigaven a fer-li arribar les respostes a tots els afers que el concernien
♦ e-m er yfrinn í hugr á at <+ inf.>algú té el màxim interès a <+ inf.
◊ ok í fyrstunni er Baglar vildu snúa Rauðsúðinni, ok hún hafði eigi tekit fullan skriðinn, þá sótti skjótt saman með þeim; en eigi þurfti biskup svá mjǫk at eggja sína menn róðrar, þvíat ǫllum þeim var yfrinn í hugr á undan at róa. En er Baglar sá þetta af ǫðrum skipunum, þá hleyptu þeir til skútunum þangat, ok vildu komast millum lands ok Ǫnundar: vet ací la meva voluntat: que cap dels meus homes no sigui tan agosarat com per donar treva i perdó a cap dels seus; tenim una tropa molt nombrosa i esplèndida. Que el nostre primer atac sigui tan fort, que no els en calgui un de segon
♦ yfrið margir, yfrið margar, yfrið mörg: un nombre molt gran de...
♦ yfrið mikill, yfrið mikil, yfrið mikið: un -a molt gran...
♦ yfrit mikit lið: una tropa molt nombrosa
◊ vil ek birta fyrir yðr minn vilja, at engi verði svá djarfr minna manna, at einum grið gefi. Vér hǫfum yfrit mikit lið ok frítt; gerum þeim þá hríð hina fyrstu, at þeir þurfi eigi aðra: vet ací la meva voluntat: que cap dels meus homes no sigui tan agosarat com per donar treva i perdó a cap dels seus; tenim una tropa molt nombrosa i esplèndida. Que el nostre primer atac sigui tan fort, que no els en calgui un de segon
♦ yfrið nógur: més que suficient, a bastament, a bastança
♦ yfrin nauðsyn: una necessitat peremptòria (o: apressant)
♦ yfrin er nauðsyn til at <+ subj.>és absolutament necessari que <+ subj.>
◊ rétt er þat, sagði hann, at yfrin er nauðsyn til at vér takim oss hǫfðingja allir samt; hǫfum vér nú gert várt ráð, bœndrnir; sýnist oss sem þat muni ekki vera barnsverk at taka við þessum vanda: és correcte, va dir, que és absolutament necessari que tots plegats ens elegim un cabdill; nosaltres, pagesos, així ho hem decidit adés, però no ens sembla pas que hagi de resultar gens fàcil d'escometre i dur a bon port aquesta àrdua tasca
◊ en er þessi erindi voru borin Eyvindi þá sér hann að yfrin nauðsyn mun til vera að gera þar fyrir það ráð að þeir verði eigi upptækir fyrir konungi: i quan aquestes notícies foren portades a l'Eyvindur, aquest va veure que hi havia una necessitat peremptòria de trobar alguna sortida a fi de no estar a mercè del rei

yfrum: <adv.; contracció de yfir um>:
[cap] a l'altra banda
♦ fara yfrum: (deyjapassar a millor vida
♦ fara yfrum: (verða gjaldþrotafer fallida

yggla <yggli ~ ygglum | yggldi ~ yggldum | ygglt>:
fer un posat sorrut (o: murri; o: sull -Bal.-) 
♦ yggldur á brún: amb les celles arrufades
♦ yggldur á svip: amb un posat sorrut
♦ yggla brýrnar: arrufar les celles

ykkar: el vostre, la vostra

ylgur <f. ylgjar, ylgjar>: lloba f

Y-litningur <m. -litnings, -litningar>:
cromosoma Y m

ylli·ber <n. -bers, -ber>: saüc m (baies de l'arbust Sambucus nigra)

yllir <m. yllis, yllar>: 1. saüc m (designació genèrica dels arbustos del gènere Sambucus)
	2. (svartyllir) saüc m [negre], saüquer m [negre] (arbust Sambucus nigra)

yndi <n>: alegria, gust, delit
	hafa yndi af einhverju: xalar amb una cosa
	yndið mitt! Carinyo! Tresoret!

yndis-legur, -leg, -legt: meravellós, ple de grŕcia, encantador, preciós
	ég hef aldrei seð yndislegri konu: fins avui no havia vist mai una dona tan preciosa com tu, una dona que fes tant de goig com tu

yndis·nautn <f. -nautnar, -nautnir>:
delícia f, delit m 
◊ hversu fögur ertu og hversu yndisleg ertu, ástin mín, í yndisnautnunum: que de bonica que ets i que d'encisadora, amor meu, font de delícies!

yrð·lingur <m. -lings, -lingar>:
(tófuungi, reflingurguinardó m (cadell de guineu)

yrja <f. yrju, yrjur>:
(úðaregnroina f, plugina f, cama f d'aranya (Mall.), brusquina f d'enganapastors (Mall.), cameta f de mosca (Men.)

yrkja <yrki ~ yrkjum | yrkti ~ yrktum (o: orti ~ ortum) | yrkt (o: ort)e-ð>: compondre una cosa (poesia, obra literŕria etc.)

ys <m. yss, no comptable>: sorollada f, brogit m, renouer m (Mall.)
	ys og þys: esvalot i xivarri

yst <adv.>:
a l'extrem més llunyà, a l'extrem més remot

ysti, ysta, ysta <adj.>:
formes febles de ystur, yst, yst "el més exterior, el situat a l'extrem exterior"
♦ fram á ystu nöf: fins al[s] límit[s]

ystur, yst, yst <adj. sup.>:
el ~ la més exterior, extrem -a

ytra <adv.>:
a l'exterior
◊ á svona skóm gánga ekki nema fínustu börn ytra: a fora [d'Islàndia], amb unes sabates així només hi van els nens de les millors famílies

ytri, ytri, ytra <adj. comp.>:
exterior
♦ ytra borðið: la superfície exterior
♦ ytra útlit: l'aspecte exterior
♦ ytri dyrnar: la porta del carrer
♦ ytri heimgeimurinn: l'espai exterior
♦ ytri orsakir: causes externes
♦ ytri rök: arguments externs

ýkinn, ýkin, ýkið <adj.>:
exagerat -ada (que li agrada exagerar)

ýkja <f. ýkju, ýkjur. Gen. pl.: ýkna o: ýkja; emprat hab. en pl.>:
1. <GENexageració f
2. <RETORhipèrbole f

ýkja <adv.>:
excessivament
◊ hún er ekki ýkja gömul: no és pas excessivament vella

ýkja <ýki ~ ýkjum | ýkti ~ ýktum | ýkte-ð>:
exagerar una cosa

ýkju·laust <adv.>:
sense exagerar, sense exageració

ýkju·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
(ótrúleg sagahistòria exagerada (narració plena d'elements inversemblants i fantàstics, de veracitat més que incerta, narració rocambolesca)

ýktur, ýkt, ýkt <adj.>:
exagerat -ada

ýldu·fýla <f. -fýlu, no comptable>:
pudor f de podrit

ýmis, ýmis, ýmist:
1. <adj. & pron. indef.>: adés un... adés l'altre, ara un adés l'altre
sama haust fór hann með her á Vingulmörk á hendur Gandálfi konungi og áttu þeir margar orustur og höfðu ýmsir sigur. En að lyktum sættust þeir og skyldi Hálfdan hafa Vingulmörk hálfa sem áður hafði haft Guðröður faðir hans: aquella mateixa tardor va marxar amb un exèrcit contra el rei Gandálfur a la Vingulmörk i hi lliuraren mantes batalles i adés en sortia vencedor un adés el vencedor era l'altre. Però finalment arribaren a un acord de conciliació pel qual en Hálfdan tindria la meitat de la Vingulmörk que abans havia posseït en Guðröður, son pare
Egill settist þar niður og skaut skildinum fyrir fætur sér; hann hafði hjálm á höfði og lagði sverðið um kné sér og dró annað skeið til hálfs, en þá skellti hann aftur í slíðrin; hann sat uppréttur og var gneyptur mjög. Egill var mikilleitur, ennibreiður, brúnamikill, nefið ekki langt, en ákaflega digurt, granstæðið vítt og langt, hakan breið furðulega og svo allt um kjálkana, hálsdigur og herðimikill, svo að það bar frá því, sem aðrir menn voru, harðleitur og grimmlegur, þá er hann var reiður; hann var vel í vexti og hverjum manni hærri, úlfgrátt hárið og þykkt og varð snemma sköllóttur; en er hann sat, sem fyrr var ritað, þá hleypti hann annarri brúninni ofan á kinnina, en annarri upp í hárrætur; Egill var svarteygur og skolbrúnn. Ekki vildi hann drekka, þó að honum væri borið, en ýmsum hleypti hann brúnunum ofan eða uppl’Ègil s'hi va asseure i va deixar anar l'escut als seus peus. No es va llevar el casc i va posar l'espasa de manera que s'aguantés de través passant per damunt el genoll; adés la desembeinava fins a la meitat, adés la tornava a ficar dins la beina. Seia amb l'equena dreta i el seu posat era molt sorrut [i feia feredat]. L'Ègil tenia una cara grossa, un front ample i celles tofudes. El nas no era llarg però extremadament gros. Tenia els llavis llargs i molsuts, la barra extraordinàriament ampla i la mandíbula, igual. Tenia un coll gruixut i les espatlles amples de manera que en això ultrapassava els altres homes; quan estava furiós, el posat de la seva cara era de duresa i furor. Tenia una bona estatura i era més alt que qualsevol altre home. Els cabells eren espessos i grisos com el pèl dels llops, però va tornar calb molt aviat. I mentre seia de la manera que s'ha descrit adés, abaixava una cella fins a la galta mentre aixecava l'altra fins a 'indret on li naixien els cabells. Tenia els ulls de color negre i les celles gairebé es tocaven. Es negava a beure res del que li portaven, i abaixava i pujava alternativament les celles
♦ gera ýmist: fer adés una cosa adés una altra
♦ gera ýmist að <+ ind.> ... eða <+ ind.>adés <+ ind.>... adés <+ ind.
þá kom að Hallvarður og tókst nú bardagi mikill. Sáu þeir nú að formaður var öruggur og gerði hver að slíkt er mátti. Gunnar gerði ýmist að hann hjó eða skaut og hafði margur maður bana fyrir honum. Kolskeggur fylgdi honum vel. Karl hljóp á skip til Vandils bróður síns og börðust þeir þaðan báðir um daginn: llavors s'hi fa acostar en Hallvarður i va començar un aferrissat combat entre ells. Llavors se n'adonaren que llur cabdill era un home intrèpid en qui podien confiar i cadascun d'ells va lluitar com millor podia. En Gunnar adés llançava projectils adés descarregava la seva espasa i més d'un va morir davant ell. En Kolskeggur no s'apartava d'ell. En Karl va saltar a bord de la nau per unir-s'hi al seu germà Vandill en la lluita i d'allà estant tots dos varen estar lluitant tota la resta el dia
síðan tókst orusta með þeim og sóttist þeim seint skip þeirra Hrúts. Úlfur gekk vel fram og gerði ýmist að hann skaut eða lagði. Ásólfur hét stafnbúi Atla. Hann hljóp upp á skip Hrúts og varð fjögurra manna bani áður Hrútur varð var við. Snýr hann þá í mót honum. En er þeir finnast þá leggur Ásólfur í skjöld Hrúts og í gegnum en Hrútur hjó til Ásólfs og varð það banahögg: tot seguit va començar la batalla entre ells però en llur atac contra el vaixell d'en Hrútur i els seus només podien avançar a poc a poc. L'Úlfur avançava amb intrepidesa i ho feia alternant el llançament de llances i cops de pica. L'stafnbúi -el guerrer de proa- de l'Atli nomia Ásólfur. Va saltar a bord de la nau d'en Hrútur on hi va matar quatre homes abans que en Hrútur no reparés en ell. Quan ho va fer, es va dirigir immediatament contra ell. Quan varen topar, l'Ásólfur va descarregar un cop de llança contra l'escut d'en Hrútur i el va traspassar, però en Hrútur va descarregar un cop de destral (o d'espasa ?) contra l'Ásólfur que el va matar
♦ tala við þau ýmis: parlar amb ells dos, adés amb un adés amb l'altre
ok er kom at jólum, þá var þar mikill fyrirbúnaðr ok stefnt þangat miklu fjǫlmenni, ok er sú veizla er búin, þá gekk dróttning með mikla sveit á fund Óláfs ok bauð honum, at þau drykki bæði saman í þeiri hǫll, er hon sjálf drakk með sinni hirð. Ok hann tók því með allri blíðu, ok var þessi veizla allfræg. Sátu þau í einu hásæti, Óláfr ok dróttning, ok drukku af ágætligum kerum bæði mjǫð ok vín. Hǫfðingi Dixín talaði við þau ýmsi með miklu viti ok sagði henni, hversu mikill styrkr ok vegr henni væri, ef hon ætti þvílíkan stjórnarmann fyrir sínu ríki: i quan varen arribar els jól es varen fer grans preparatius i es va convidar una gran quantitat de gent al banquet i quan el banquet estigué preparat, la reina es va dirigir, acompanyada d'un gran seguici, allà on era l'Olau i el va convidar a beure [els jól] plegats a la hǫll en la qual ella mateixa hi beuria amb la seva cort. I ell va acceptar el convit amb gran afabilitat i aquest banquet fou molt famós. L'Olau i la reina seien a dalt d'un sitial i hi bevien med i vi de copes magnífiques. El hǫfðingi Dixín parlava adés amb ell adés amb ella molt assenyadament i li digué a ella quina gran forࢷa i honor li'n vindrien si tenia un home com l'Olau per a governar i dirigir el seu reialme
♦ voru ýmsir undirara perdia un adés perdia l'altre (en una baralla o brega)
♦ ýmist <ac. sg. n. emprat com a adverbi>alternativament, per torns
♦ ýmist... eða...: adés... adés... [alternant-se]
Njáll var þessa nótt í Þórólfsfelli og mátti ekki sofa og gekk ýmist út eða inn. Þórhildur spurði Njál hví hann mætti ekki sofa: en Njáll va passar aquella nit a Þórólfsfell. No podia dormir[, s'aixecava] i adés entrava a dins, adés sortia a fora. La Þórhildur[, la seva nora] va demanar al Njáll perquè no podia dormir
ýmist hló hún eða grét: adés reia adés plorava
þar þjónuðu ýmist prestar frá Hofi eða Hofteigi: s'hi alternaven en els oficis religiosos el mossens de Hof i els de Hofteigur
♦ leika ýmist í hug: no poder-se decidir entre dues coses
♦ ýmist í ökkla eða eyra: <LOC FIGo massa o massa poc
2. <adj.>: (mismunandidiferent (desigual)
en um vorið lýsti Þórólfur yfir því, að hann ætlaði utan að fara um sumarið. Skalla-Grímur latti hann, sagði, að þá var gott heilum vagni heim að aka; "hefur þú," sagði hann, "farið fremdarför mikla, en það er mælt, er ýmsar verður, ef margar fer; tak þú nú hér við fjárhlut svo miklum, að þú þykist verða mega gildur maður af": i per la primavera, en Þórólfur va declarar la seva intenció de deixar Islàndia per l'estiu. L’Skalla-Grímur li ho va desaconsellar dient-li que estava bé que hagués tornat il·lès [del seu viatge]. També li va dir “Has fet un viatge que t'ha reportat gran fama i prestigi, però [recorda que,] com fa la dita, «Qui fa molts de viatges, hi té diferent èxit». Pren d'aquí tantes de terres que et puguis considerar un home de pes” (vocabulari: #1. aka: Cf. Baetke 19874, pàg. 12: er gott heilum vagni at aka es ist gut, ohne Schaden, wohlbehalten zurückzukehren; #2. fremdarför: Cf. Baetke 19874, pàg. 161: Fahrt, Unternehmung, die Ruhm und Ehre einbringt; #3. verða: Cf. Baetke 19874, pàg. 719: 3. zugeteilt bekommen, erhalten: ýmsar (zu erg. farar) verðr ef margar ferr wenn jmd. viele Reisen macht, fallen sie verschieden aus (eig. bekommt er sie verschieden); )
og sitja þeir nú í borginni við þetta í góðum friði og halda vel lög sín. Þeir fara hvert sumar úr borginni og herja á ýmsi lönd og fá sér ágætis mikils, og þykja vera hinir mestu hermenn, og öngvir þóttu vera nálega þeirra jafningjar í þenna tíma. Og eru nú kallaðir Jómsvíkingar héðan í frá allar stundir: i llavors varen estar-se a la ciutadella en bona pau i respectant bé llurs lleis. Cada estiu abandonaven la ciutadella i guerrejaven per diversos països procurant-se amb aquestes expedicions gran fama de tal manera que eren tinguts pels més grans guerrers. En aquells temps no hi havia ningú que hom considerés que era de prop llur igual. I de llavors ençà hom els ha anomenat sempre guerrers de la ciutadella de Ioms
♦ af ýmsu tagide diferent mena, de diferent mena i qualitat
látið ekki ýmiss konar framandi kenningar afvegaleiða ykkur. Látið náð Guðs næra hjartað, ekki mat af ýmsu tagi (:   οὐ βρώμασιν). Þeir sem sinntu slíku höfðu eigi happ af því: no us deixeu pas esgarriar per doctrines diverses i estrangeres. Deixeu que la gràcia de Déu nodreixi el vostre cor, i no aliments de diversa mena. Els qui s'hi han aplicat, no n'han obtingut sort
♦ verk af ýmsu tagi: obres de diferent qualitat
♦ vörur af ýmsu tagi: mercaderies de diferent qualitat
♦ á ýmsan háttde diferents maneres
♦ hann kynntist ýmsu fólkva fer la coneixença de diverses  (o: diferents) persones
♦ með ýmsum hættide diferents maneres
♦ með ýmsu mótide vàries formes, de diversos modes, de distinta manera
♦ ýmiss konarde diferents menes, de diversa mena
álítið það, bræður mínir, eintómt gleðiefni, er þér ratið í ýmiss konar (ποικίλος -ίλη, -ίλον:   ὅταν πειρασμοῖς περιπέσητε ποικίλοις) raunir: germans meus, quan topeu amb qualsevol mena de proves, considereu-ho un motiu de pura alegria
þetta eru aðeins ytri fyrirmæli, ásamt reglum um mat og drykk og ýmiss konar (διάφορος -άφορον:   μόνον ἐπὶ βρώμασιν καὶ πόμασιν καὶ διαφόροις βαπτισμοῖς) þvotta, sem mönnum eru á herðar lagðar allt til tíma viðreisnarinnar: això només són prescripcions exteriors ensems amb regles sobre el menjar i la beguda i les diferents menes d'ablucions, imposades sobre les espatlles dels homes fins al moment de la reforma
látið ekki ýmiss konar (ποικίλος -ίλη, -ίλον:   διδαχαῖς ποικίλαις καὶ ξέναις μὴ παραφέρεσθε) framandi kenningar afvegaleiða ykkur. Látið náð Guðs næra hjartað, ekki mat af ýmsu tagi. Þeir sem sinntu slíku höfðu eigi happ af því: no us deixeu pas esgarriar per doctrines diverses i estrangeres. Deixeu que la gràcia de Déu nodreixi el vostre cor, i no aliments de diversa mena. Els qui s'hi han aplicat, no n'han obtingut sort
3. ýmsir, ýmsar, ýmis <pl.diversos -erses 
nú gengr Hákon jarl upp á eyna Primsigð, en þar var mǫrk mikil í eyjunni ok þar gengr hann í rjóðr eitt, ok þar leggst hann niðr ok horfir í norðr, ok mælist nú fyrir, sem honum þótti vænligast, ok þar kømr hans bœnarorðum hans, at hann skorar á fulltrúa sinn, Þorgerði Hǫrðabrúði, en hon daufheyrist við. Þá þykkist hann víst vita, at hon mun honum reið vera. Hann býðr henni at þiggja af sér í blótskap eina hluti ok ýmsa, en hon vill ekki þiggja: llavors el iarl Hákon va pujar cap a l'illa de Primsigð. En aquella illa hi havia un gran bosc. El iarl hi va entrar i va anar a una clariana que hi havia i allà s'hi va prostrar amb el cap mirant cap al nord i declamà les fórmules i oracions que considerava que l'ajudarien millor i amb les seves oracions volia invocar l'ajut de la seva deessa protectora i auxiliadora, la Þorgerður Hǫrðabrúður, però ella hi feia orelles sordes. Aleshores va considerar que tenia la certesa que ella devia estar furiosa amb ell. Li va oferir que acceptés d'ell en ofrena una o diverses coses, però ella no les va voler acceptar (vocabulari: #1. koma: Cf. Baetke 19874, pàg. 334: unp.: kom því svá, at (eig. es brachtes es) es kam so weit, daß; svá kemr hans máli es kommt mit seiner Sache, mit ihm dahin; )
♦ kórinn hefur ýmsum góðum röddum á að skipael chor disposa de diverses bones veus
♦ á ýmsum stöðuma diversos indrets
þjóð mun rísa gegn þjóð og ríki gegn ríki, þá verður hungur og landskjálftar á ýmsum stöðum (:   κατὰ τόπους)un poble s'alçarà contra un altre, i un regne, contra un altre regne, hi haurà a diversos llocs fams i terratrèmols
♦ hinir ýmsu flokkar: els diversos partits, els diferents partits
 
ýmis, ýmis, ýmist
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N ýmis, <ýmiss   ýmis, <ýms   ýmist
A ýmsan   ýmsa   ýmist
G ýmiss   ýmissar   ýmiss
D ýmsum   ýmissi   ýmsu
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N ýmsir, <ýmissir   ýmsar, <ýmissar   ýmis, <ýms, <ýmsi
A ýmsa   ýmsar   ýmis, <ýms, <ýmsi
G ýmissa, <ýmsra   ýmissa, <ýmsra   ýmissa, <ýmsra
D ýmsum   ýmsum   ýmsum
 

ýmis·legur, -leg, -legt: diferent, divers -a

ýmiss·konar <adj.>:
de diferent mena
♦ ýmisskonar vörur: mercaderies assortides

ýra <ýri ~ ýrum | ýrði ~ ýrðum | ýrte-u [á e-ð]>:
ruixar [una cosa] amb un líquid, ruixar [una cosa] d'un líquid (deixar anar un líquid en forma de gotes finíssimes)
♦ ýra mjöli á e-ð: empolvorar una cosa amb farina, ensalgar de farina una cosa, empolsimar de farina una cosa
♦ það ýrir úr loftinu: fa una brusca finíssima, fa brusquina d'enganapastors (Mall.

ýrast <ýrist ~ ýrumst | ýrðist ~ ýrðumst | ýrst>:
roinejar, brusquinejar
◊ ...þvíat þá ýrðiz dǫgg á reyfit er...: ...perquè llavors la rosada [només] es va posar en el velló

ýring <f. ýringar, pl. no hab.>:
ruixada f

ýrinn, ýrin, ýrið <adj.>:
variant arcaica de yfrinn, yfrin, yfrið ‘abundant, copiós’
◊ þat er ok stundum at jǫrð gefr yfrinn ávǫxt ok góðan, ok megu menn þó eigi at njóta, þvíat óáran er í lopti, ok spilla veðr ǫllum ávǫxtum í þann tíma, er hirða skyldi; en stundum spillir skjaðak, þóat ýrnir sé ávextir ok góð veðrátta: de vegades s'esdevé que la terra dóna un bon i abundant esplet, i tanmateix la gent no en poden fruir perquè l'óáran (mala anyadaés en el cel: les tempestes ho fan malbé, tot just quan hauria de fer-se la collita; de vegades és el jull allò que ho fa tot malbé, encara que la collita sigui abundosa i el temps, bo

ýringur <m. ýrings, pl. no hab.>:
(úðaregnroina f, plugina f, cama f d'aranya (Mall.), brusquina f d'enganapastors (Mall.), cameta f de mosca (Men.)

ýru·efni <n. -efnis, -efni>:
<QUÍMemulsionant (o: emulgent) m

ýru·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<QUÍMemulsió f

ýrur <f.pl ýra>:
(úðaregnroina f, plugina f, cama f d'aranya (Mall.), brusquina f d'enganapastors (Mall.), cameta f de mosca (Men.)

ýsa <f. ýsu, ýsur. Gen. pl.: ýsa>:
eglefí m, bacallà m de la Mar del Nord (peix Melanogrammus aeglefinus syn. Gadus aeglefinus)
♦ draga ýsur: <LOC FIG = dottacapcinejar, fer capcines

ýsu·flak <n. -flaks, -flök>:
filet m d'eglefí, filet m de bacallà de la Mar del Nord

ýta <ýti ~ ýtum | ýtti ~ ýttum | ýtte-u ~ e-m>:
1. <GENempènyer una cosa ~ algú
♦ ýta [báti] frá landi: empènyer la barca perquè s'allunyi del moll (amb un rem, un pal etc.)
♦ ýta frá landi: <LOC FIGsalpar, fer-se a la mar
◊ flotinn ýtti frá landi þegar birta tók: la flota va salpar quan va començar a clarejar
♦ viltu ýta mér?: (í róluque em pots empènyer? (amb les mans, p.e., a una engronsadora)
♦ geturðu komið og ýtt mér?: <AUTOMque podria venir i donar-me una empenta? (quan el cotxe no s'engega)
2. <á e-ð>: prémer una cosa, pitjar una cosa
◊ "viljirðu ráðgjöf um skriftir ýttu á einn. Viljirðu skrifta ýttu á tvo. Til að hlusta á dæmi um skriftir ýttu á þrjá," segir róandi karlmannsrödd símaþjónustu sem stendur kaþólikkum í Frakklandi: "si voleu consell sobre la confessió, pitgeu l'u. Si voleu confessar-vos, pitgeu el dos. Si voleu sentir exemples de confessions, pitgeu el tres", diu una veu masculina tranquil·litzadora del servei telefònic que està disponible als catòlics de França
♦ ýta á takka: pitjar un botó, prémer un botó
3. <á eftir e-u ~ e-m>: apressar una cosa ~ algú, donar presses a una cosa ~ a algú (accelerar la realització d'un fet, un tràmit, una gestió, un procediment etc. & instar algú perquè es doni més pressa)
4. <e-u niður>: pitjar una cosa (cap endins, cap avall)
◊ ýta niður vinstri músartakka og halda honum niðri: pitjar el botó esquerre del ratolí i mantenir-lo pitjat
♦ ýta verðinu niður: <FIGabaixar el preu
5. <undir e-ð>: estimular una cosa, incentivar una cosa
◊ það ýtti undir goðsögurnar: això va estimular la creació de mites
6. <undir e-n>: esperonar algú, donar una empenta a algú
7. <við e-m>: pressionar algú, sotmetre algú a pressió

ýtar <m.pl ýta>:
<LIThomes m.pl
◊ nú eru Háva mál kveðin, ǀ Háva hǫllu í, ǁ allþǫrf ýta sonum, ǁ óþǫrf jǫtna sonum. ǁ Heill, sá er kvað! ǀ Heill, sá er kann! ǁ Njóti, sá er nam! ǁ Heilir, þeir's hlýddu!: ara [ja] s'han cantat les dites d'en Hávi al palau d'en Hávi, molt útils als fills dels homes, inútils als fills dels ètuns. Salut al qui les ha recitades! salut al qui les sap! Que en tregui profit el qui les hagi apreses! Salut als qui les han escoltades!

það: ell, ella (→ hann)

þaðan <adv.>:
d'allà
♦ héðan og þaðan: d'aquí i d'allà, d'ací d'allà, d'una i l'altra banda
♦ þaðan af: a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò
♦ þaðan af meira: més i tot si fa
◊ hundrað og þaðan af meira: cent i més i tot
♦ þaðan af síður: encara menys, menys i tot
♦ þaðan í frá (o: < þaðan frá)a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò

þagað:
supí de → þegja “callar”
♦ e-m er betra þagað: a algú li staria millor de callar, algú faria millor de callar
◊ þeim brigslum mun eg þér bregða er þér mun betra þagað: et faré uns retrets [vergonyants] així que faries millor de callar

þagat:
<variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þagga <þagga ~ þöggum | þaggaði ~ þögguðum | þaggaðe-ð>:
fer callar una cosa, silenciar una cosa
meðan Móse lifði vann hann miskunnarverk ásamt Kaleb Jefúnnesyni. Þeir risu gegn söfnuðinum öllum og forðuðu lýðnum með því frá synd, þögguðu hinn illa kurr fólksins
♦ þagga niður e-ð: fer emmudir una cosa
stafur þess manns sem ég vel mun þá laufgast. Þannig ætla ég að þagga niður kurr Ísraelsmanna gegn mér og mögl þeirra gegn ykkur“
því að það er vilji Guðs, að þér skuluð með því að breyta vel þagga niður vanþekkingu heimskra manna
ég mun þagga niður söngva þína og sítarhljómur þinn mun ekki heyrast framar
♦ þagga niður ástríðunar: subjugar les passions
♦ þagga niður í e-m: silenciar algú, fer callar algú, reduir algú al silenci, imposar silenci a algú
síðar munu þeir verða vanvirt hræ til háðungar meðal hinna dauðu um aldur. Drottinn mun ljósta þá til jarðar og þagga niður í þeim. Hann mun svipta þá fótfestunni og þeim mun gereytt. Þeir munu líða kvalir og minning þeirra mun líða undir lok
á hverjum morgni þagga ég niður í öllum óguðlegum í landinu. Ég útrými úr borg Drottins öllum illgjörðamönnum
Kaleb þaggaði niður í fólkinu sem hafði snúist gegn Móse og sagði: „Við getum áreiðanlega farið og tekið landið til eignar því að við getum unnið það“
♦ þagga niður í e-u: reduir una cosa al silenci
af munni barna og brjóstmylkinga hefir þú gjört þér vígi til varnar gegn óvinum þínum, til þess að þagga niður í hefndargirni óvinarins
svo sannarlega sem sannleiki Krists er í mér, skal þessi hrósun um mig ekki verða þögguð niður í héruðum Akkeu

þag·mælska <f. -mælsku, no comptable>:
discreció f 

þag·mælskur, -mælsk, -mælskt <adj.>:
discret -a 

þagna <þagna ~ þögnum | þagnaði ~ þögnuðum | þagnað>:
callar (deixar de parlar)
◊ rödd tignarmannanna þagnaði, og tunga þeirra loddi við góminn: la veu dels grans senyors callava i llur llengua s'encastava al paladar
◊ óttast þú eigi, heldur tala þú og þagna ekki, ég er með þér: no tinguis por: parla i no callis, que jo sóc amb tu
◊ fái einhver annar, sem þar situr, opinberun, þá þagni hinn fyrri: però si un dels assistents té una revelació, que calli el primer
◊ fyrir því skulu þeir nú herleiddir verða í fararbroddi hinna herleiddu, og þá skal fagnaðaróp flatmagandi sælkeranna þagna: per això ara seran menats en captivitat i marxaran al capdavant de tots dels captius i callaran els crits d'alegria dels disbauxats estirats a terra

þagnaður, þögnuð, þagnað <adj.>:
callat -a 
♦ hann er ekki þagnaður enn: encara no ha callat

þagnar·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
obligació f de guardar el secret professional

þagt:
<variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þak·hella <f. -hellu, -hellur>:
llosarda f (esp. de llicorella)

þakka <þakka ~ þökkum | þakkaði ~ þökkuðum | þakkaðe-m>:
1. <GENdonar les gràcies a algú, regraciar algú
♦ þakka fyrir e-ð: donar les gràcies per una cosa
♦ þakka fyrir að <+ inf.>donar les gràcies per <+ inf.
♦ þakka kærlega fyrir!: moltíssimes de gràcies!
♦ þakka e-m fyrir e-ð: donar-li les gràcies a algú per una cosa, regraciar algú per una cosa
◊ ég þakka þér fyrir það: te'n dono les gràcies
◊ ég þakka þér kærlega fyrir að svara mér og senda þýðinguna á sögu Erlu: et dono moltes de gràcies per respondre'm i enviar-me la traducció de la història de l'Erla
♦ þakka þér fyrir!: gràcies!
◊ þakka þér (o, tot simplement: takkfyrir samveruna!: moltíssimes de gràcies per la trobada, ha estat tot molt maco!
♦ ekkert að þakka: si us plau!, no hi ha de què!, a Déu sien dades (Mall.(fórmula de rèplica a unes gràcies donades)
♦ eiga að þakka e-m [fyrir] e-ð: deure una cosa a algú, haver d'agrair-li una cosa a algú (p.e., un favor, un lloc de treball etc. i sentir-se agraït vers la persona que ho ha fet possible)
◊ ég á það þér að þakka: t'ho dec a tu i te n'estic agraït
♦ það á ég honum að þakka: li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair
♦ honum á ég það að þakka að <+ ind.>li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair <+ ind.
♦ þakka fyrir sig: donar les gràcies
♦ ég þakka fyrir mig: moltes de gràcies!
♦ það ber að þakka e-m fyrir e-ð: cal donar les gràcies a algú per una cosa
♦ þakka ber <+ Dat.>cal donar les gràcies a..., <Subj.> mereixen que els donem les gràcies
♦ þú mátt þakka fyrir að <+ ind.>pots donar les gràcies que <+ subj.>, pots estar agraït -ïda que <+ subj.
◊ þú mátt þakka fyrir að við íslendingar grýtum ekki léleg skáld: pots donar les gràcies que nosaltres, els islandesos, no lapidem els poetes dolents
♦ þú mátt þakka fyrir að <+ inf.>pots donar gràcies de <+ inf.>, pots estar agraït -ïda de <+ inf.
2. (eignaatribuir el mèrit (ésser reconegut com a autor d'un fet meritori)
♦ þakka e-m e-ð: atribuir el mèrit d'una cosa a algú
◊ það er honum að þakka að hægt var að standa við tímaáætlunina: és el seu mèrit que els terminis es van poder complir

þakk·látur, -lát, látt <adj.>:
agraït -ïda
♦ vera þakklátur e-m fyrir e-ð: estar agraït amb algú per una cosa

þakk·læti <n. -lætis, no comptable>:
gratitud f, agraïment m

þak·renna <f. -rennu, -rennur>:
canal f (de teulada)

þak·reyr <m. -reyrs, -reyrar>:
canyís m, canya siula, [canya] xisca f (o: sisca), canya borda, senill m (Val.), canyot m (Mall.), canyet m [gran] (Mall.), canyet m (Men.), canyissot m (Men.(planta Phragmites communis syn. Phragmites australis ssp. chrysanthus)

þak·skífa <f. -skífu, -skífur>: teula f de llicorella

þak·steinn <m. -steins, -steinar>:
teula f

þangað: cap allŕ
	hún fór þangað: va anar allà

þangað til <adv.>: fins 

		þangað til á morgun: fins demà
		þangað til hvenær?: fins quan?

þangað til [að] <conj. temp.>: fins que

þang·prjónn <m.-prjóns, -prjónar>: músic <m>, peix bada <m> (Men.), serpentí <m> (Mall.) (peix Syngnathus typhle)

þang·snapi <m. -snapa, -snapar>:
carall m de rei, pastanaga f (Mall., Men.), sanut m (Eiv.) (peix Labrus mixtus syn. Labrus bimaculatus)

þanka·punktar <m.pl -punkta>:
punts suspensius (signe gràfic ...)

þanka·strik <n. -striks, -strik>:
guió m major, ratlla f (signe gràfic )

þann: → sá, sú, það

þannig <adj. inv.>: (slíkur) tal

þannig <adv.>: 1. (svo) així (d'aquesta manera)
	2. (þess vegna) per aixó (per aquesta raó)

þannig að <conj. mod.>: de manera que

þar: aquí
	þar að auki: a més a més, en ultra
	þar á meðal: entre d’altres
	hér og þar: per aquí, per allà, ça i lla
♦ þar er þá...: hi ha..., és...
◊ ok er allir menn váru í svefni, var tekit á brjósti Frosta. Hann fylgir upp hendinni. Gullhringr fell fram af handleggnum. Hann stendr upp ok gengr út. Þar er þá Mjöll konungsdóttir ok mælti: "Er þat satt, er ritat er á keflit?" segir hún: i quan tots ja s'hagueren adormit, algú va palpar el pit d'en Frosti. Ell va resseguir la mà amunt. Un braçalet d'or va caure del braç. En Frosti es va llevar i va sortir a fora. Hi va haver la princesa Mjöll que li va dir: “Que és ver el que hi ha escrit al kefli?”
◊ þeir sögðu við hana: "Þú ert frávita." En hún stóð fast á því, að svo væri sem hún sagði. "Það er þá engill hans," sögðu þeir: ells li digueren: "Ets boja". Però ella va continuar afirmant que la cosa era tal com deia. Ells digueren: "És el seu àngel"
◊ þér eruð salt jarðar. Ef saltið dofnar, með hverju á að selta það? Það er þá til einskis nýtt, menn fleygja því og troða undir fótum: vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal s'enfadeix, amb què la salaran? Ja no serveix per res, els homes la llencen i la trepitgen amb els peus
◊ þá varð Móse hræddur og hugsaði með sér: "Það er þá orðið uppvíst!": aleshores en Moïsès tingué por i va pensar: "Certament la cosa ja es coneix!"
þar á meðal <adverbi pronominal>: entre els quals, entre ells

þar eð: com que, atčs que, ja que

þar sem: com que, atès que, ja que

þar til er: fins que

þarfa·naut <n. -nauts, -naut>:
brau m (toro de llavor)

þarf·legur, -leg, -legt <adj.>:
útil

þarfnast <þarfnast ~ þörfnumst | þarfnaðist ~ þörfnuðumst | þarfnaste-s>:
necessitar una cosa ~ algú, haver de menester una cosa ~ algú
◊ ...án þess að þarfnast of mikils: i no ha de menester gaire cosa
◊ ég þarfnast þín ekki!: no et necessito pas!
◊ ég þarfnast ykkar ekki!: no us necessito pas!

þarfur, þörf, þarft <adj.>:
útil (necessari, que s'ha de menester)
♦ gerast þarfur maður: fer-se l'útil, fer-se el necessari

þari <m. þara, þarar>:
1. (hrossaþari, reimaþarikelp m, varec palmat, fuet m de bruixa, tali m (alga Laminaria digitata)
2. (japansþarikombu m,f (alga Laminaria japonica)
3. (miðjarðarhafsþarifulla f de col (alga Laminaria rodriguezii)

þarma·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: 1. (garnabólga) enteritis f
	2. (garna- og ristilbólga) enterocolitis f

þarmur <m.þarmar>: budell

þar·lendur, -lend, -lent <adj.>:
d'aquest país [en qüestió]

þar·na <adv. loc.>:
allà
◊ og tekur hann til orða Þormóður er síðast sló á teignum: "Menn fara þarna," kvað hann: en Þormóður, que era el darrer dels qui segaven a la trinxa de prada, va dir: "allà hi ha homes caminant"
♦ þarna úti: allà fora

þá: llavors, aleshores

< þá:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þáði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þága <f. þágu, no comptable>:
interès m, profit m, benefici m
♦ í mína þágu: pel meu bé, en interès meu
♦ í þágu heimsins: en benefici del món, pel bé del món, en interès del món, en pro del món
♦ vinna í þágu e-s: treballar pel bé de..., treballar en pro de...
♦ mín er þágan: és pel meu bé
♦ gera e-ð í þágu e-s: fer una cosa pel bé d'algú

< þágum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → þiggja “acceptar”

þ.á.m.: abreviació de þar á meðal “entre d’altres”

þá·framtíð <f. -framtíðar, -framtíðir>:
<GRAMfutur compost, futur anterior

þágu·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAMdatiu m

þá·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:
<GRAMplusquamperfet -a

þá·skildagatíð <f. -skildagatíðar, pl. no hab.>:
<GRAMcondicional compost, condicional m de pretèrit, condicional m [de passat]

þá·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
<GRAMpretèrit m
♦ → atburðaþátíð “pretèrit indefinit”
♦ → lýsingarþátíð “pretèrit imperfet”
♦ einföld þátíð: pretèrit simple
♦ samsett þátíð: pretèrit compost
♦ þátíð framsöguháttar: pretèrit d'indicatiu
♦ þátíð viðtengingarháttar: pretèrit de subjuntiu

þátta·röð <f. -raðar, -raðir>:
sèrie f (serial)

þáttur <m. þáttar, þættir>: 1. programa m (de televisió o ràdio)
		vonandi horfir mamma ekki á þáttinn: espero que ma mare no estigui mirant aquest programa
	2. participació f
		maðurinn hefur viðurkennt þátt sinn í málinu: l'home ha reconegut la seva participació en l'afer
		eiga þátt í e-u: ésser partícep en una cosa
		taka þátt í e-u: participar en una cosa, prendre part en una cosa
	3. (hluti af heild) component m (constituent, part d'un tot)
	4. factor m (element, circumstància o component que influeixen per a produir un resultat)
	5. <MÚS> moviment m
	6. <TEATR> acte m
	7. <HIST LITER> historiola f, narració breu en prosa

Þeba <f. Þebu, pl. no hab.>:
1. Tebes f (αἱ Θῆβαι) (ciutat d'Egipte & capital de Beòcia)
2. Teba f (ἡ Θήβη) (ciutat de la Tròade)

þef- <en compostos>:
pudent -a

þefa <þefa ~ þefum | þefaði ~ þefuðum | þefað>:
ensumar
♦ þefa af e-u ~ e-m: ensumar una cosa ~ algú
♦ þefa e-ð upp (o: uppi)trobar una cosa a força d'ensumar, descobrir una cosa sentint-ne l'olor
◊ hundur þefaði upp dóp í Breiðholti: un gos ha descobert droga amb el seu olfacte a Breidaholt
◊ sprengjuleitarhundur þefaði uppi dínamít í farangri hans á flugvellinum: el gos cercaexplosius va ensumar a l'aeroport dinamita al seu equipatge

þef·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:
escarabat m pudent (insecte Blaps bedeli torressalai

þef·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur>:
morritort m ruderal, morritort m de fulla estreta (planta Lepidium ruderale)

þef·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
mofeta f (designació genèrica dels mamífers dels gèneres Mephitis, Mydaus, Conepatus i Spilogale(rákaskunkur)

þef·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
dodo (o: dodó) m (ocell Raphus cucullatus

þef·færi <n. -færis, -færi; emprat hab. en pl.>:
òrgan olfactiu (lyktarfæri)

þef·góður, -góð, -gott <adj.>:
flairós -osa

þef·illur, -ill, -illt <adj.>:
pudent -a

þefja <þefja ~ þefjum | þefjaði ~ þefjuðum | þefjað>:
fer olor, fer flaire, flairar
♦ þefja illa: fer mala olor, pudir

þefjaður, þefjuð, þefjað <adj.>:
que fa olor
♦ illa þefjaður: que fa mala olor
♦ vel þefjaður: que fa bona olor

þef·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
herba f de Santa Sofia (planta Descurainia sophia

þef·köttur <m. -kattar, -kettir>:
1. geneta f, gat mesquer (mamífer Genetta genetta(moskusköttur)
◊ við Mæorkubúar höfum orðtakið: ‘að lykta illa eins og þefköttur’: a Mallorca tenim l'expressió ‘pudir com una geneta’
2. civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta(desköttur)

þef·laus, -laus, -laust <adj.>:
inodor -a, sense olor, sense flaire (lyktarlaus)

þef·lilja <f. -lilju, -liljur>:
lliri m pudent, lliri bord  (planta Iris foetidissima)

þef·njóli <m. -njóla, -njólar>:
vulvària f, pixacà m, herba pudenta, blet pudent (planta Chenopodium vulvaria)

þef·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
<GEN & FIGdotat -ada de molt bon olfacte, d'olfacte fi[níssim] (þefvís)

þef·rúta* <f. -rútu, -rútur>:
ruda f de roca, ruda f pudent (planta Ruta chalepensis ssp. angustifolia)

þef·skermla <f. -skermlu, -skermlur>:
lepiota f (qualsevol bolet del gènere Lepiota

þef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
rastre olfactiu

þef·taug <f. -taugar, -taugar>:
nervi olfactiu (o: olfactori), nirvi olfactiu (o: olfactori) (Bal.) (lyktartaug)

þefur <m. þefs (o: þefjar), pl. no hab.>:
1. (lyktolor f (flaire)
♦ vondur (o: slæmur) þefur: mala olor
2. (óþefurpudor f (sentor)

þef·vís, -vís, -víst <adj.>:
<GEN & FIGdotat -ada de molt bon olfacte, proveït -ïda de nas molt fi
◊ þefvís hundur: un gos d'olfacte finíssim

þef·vísi <f. -vísi, no comptable>:
<GEN & FIGfinor f de nas, olfacte fi
◊ þefvísi hundanna: el finíssim olfacte dels gossos
◊ þefvísi bandarískra tollayfirvalda: el finíssim nas de les autoritats duaneres nord-americanes

þef·vísla <f. -víslu, -víslur>:
fura f de bosc, fura boscana, [mostela f] pudenta f, [gat m] pudent m, gatput m, espucnaix m, espunyac m<> putoi m, turó m (cast.(mamífer Mustela putorius

þegar: 1.  <adv>: immediatament, de seguida, totd’una (Mall.)
	þá og þegar: en qualsevol moment, a qualsevol hora
	þegar í stað: immediatament
	nú þegar: ara mateix
	þegar er: immediatament després que
	2. <conj>: quan
	þegar vora tók: quan va arribar la primavera
	þegar að því kemur: quan sigui l’hora, quan arribi
	þegar ég fór í rúmið...: quan me'n vaig anar al llit...
	þegar frá líður: amb el temps
	þegar svo ber undir: ocasionalment
	þegar til kastanna kemur: si s’arriba a produir, si cal

þegja <þegi ~ þegjum | þagði ~ þögðum | þagað>:
callar (mantenir-se en estat de silenci, no dir res)
og er hann talaði þessum orðum til mín, leit ég til jarðar og þagði: i mentre em deia aquestes paraules, jo mirava a terra i callava
þegiðu!: calla!
♦ þegja þunnu hljóði: <LOC FIGcallar amb un silenci tens (es diu quan hom calla davant una situació amb la qual hom està en desacord)

1. (undirsáti) súbdit m, súbdita f (individu sotmès al poder sobirà de rei o estat)
138. „En þegn þessi ǁ þjóðum öllum ǁ fremri vera vill, ǁ ok valdi kúga; ǁ ríkr ráða ǁ rekka sveitum, ǁ ok gumum stjórna ǁ girnist öllum“ (I, 287-306)
143. „Uggir mik, at eigi ǁ aptr muni ǁ þegni rísa þor, ǁ þótt þrár of sé, ǁ meinyrðum meiða ǁ mildinga fjöld, ǁ ok níðmál niflungum ǁ naprt velja" (II, 267-287)
33. „Þess er tré telgir, ǁ ok timbr höggr, ǁ er hann sævar svan ǁ svartan reisir; ǁ en þung þveita ǁ und þegns mundum ǁ reitt högg rekr, ǁ at riðit fái“ (III, 55-73)
35. Því Meríónes ǁ á meginskeiði ǁ hal fékk hrifit ǁ hörðum mundum, ǁ ok í þjóhnapp ǁ þegn of lagði ǁ hægra megin (V, 54-72)
110. „Þá skal þegar ǁ þegn útlendr ǁ höfuð af herðum mér ǁ höggvit láta, ǁ ef ek eigi þessum ǁ á eld bjartan ǁ sveig of varpa, ǁ ok sundr brýt; ǁ bar ek at böðvi ǁ boga ónýtan" (V, 208-228)
208. „En þegn þenna ǁ in þrautrama ǁ hefir Aþena ǁ eggjat þér mót. ǁ Fávíss ok skammsýnn ǁ er skjöldungr, ǁ er hann ei geymir ǁ í geðknerri“ (V, 400-418)
181. „En þegni þessum ǁ er þunngeði ǁ ok brigð böðvar ǁ í brjóst lagin; ǁ né hann síðarr mun ǁ sigþrótt geta; ǁ þat man þirfingi ǁ at þungu verða“ (VI, 344-364)
189. Stóð stillis þegn ǁ studdr tungu ǁ mitt at magnremmdri ǁ mildinga fjöld; ǁ mælti kallari ǁ málsnjall síðan, ǁ ok orðum varp ǁ af vörrum fram (VII, 368-388)
31. Hriktu opnut hlið ǁ á hjar-ásum; ǁ þustu þegnar út ǁ at þjódvígum: ǁ fáka foríngjar ǁ ok fótgöngumenn; ǁ hvarflaði herglaumr ǁ at himinskautum (VIII, 56-76)
40. Þorði þá eigi ǁ Ídomeneifr ǁ né Agamemnon ǁ at öldum dvelja; ǁ eigi biðu þá ǁ Aiantar heldr, ǁ þegnar gunntamir ǁ geira drottins (VIII, 76-95)
2. (undirsáti á miðöldum & lénsmaður) vassall m (súbdit a l'Edat Mitjana & individu que deu fidelitat al senyor d'un feu)
þræll og húsbóndi hlutu sömu refsingu, eitt gekk yfir þegn (ὁ δημότης -ότου:   καὶ δημότης βασιλεῖ τὰ αὐτὰ πάσχων) og þengil: l’esclau i l'amo rebien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei
en er menn höfðu þar mælt lögskil þá tók Þórarinn til máls Nefjólfsson: "Eg skildist fyrir fjórum nóttum við Ólaf konung Haraldsson. Sendi hann kveðju hingað til lands öllum höfðingjum og landstjórnarmönnum og þar með allri alþýðu karla og kvinna, ungum manni og gömlum, sælum og veslum, guðs og sína, og það með að hann vill vera yðar drottinn ef þér viljið vera hans þegnar en hvorir annarra vinir og fulltingsmenn til allra góðra hluta": i quan els homes hagueren acabat de presentar llurs casos, en Þórarinn Nefjólfsson va prendre la paraula i digué: “Vaig prendre comiat del rei Olau Haraldsson fa cinc dies. Envia les seves salutacions i les de Déu a aquest país, a tots els höfðingjar (capitostos) i landstjórnarmenn (dirigents del país) i amb ells a tot el poble, homes i dones, joves i vells, acabalats i pobres, i us fa dir que vol ésser el vostre senyor si vosaltres voleu ésser els seus vassalls i tots dos, vosaltres i ell, us sereu amics i auxiliadors en totes bones coses” (vocabulari: #1. lögskil: Cf. en Baetke 19874, pàg. 398: mæla lǫgskil   vor Gericht sprechen, plädieren, Rechtsargumente vorbringen; )
þá stóð upp maðr á þinginu, mikill ok fríðr sýnum. Sá hafði rauðan kyrtil ok hjálm á hǫfði, ok gyrðr sverði ok hǫggspjót í hendi; hann tók til máls: „Þat er satt at segja, segir hann, at hér er mikill manna munr, þér eigið konung góðan, en hann þegna illa, er neikveða við sendiferð hans, er hann biðr (býðr) yðr, en hafið áðr þegit at honum vingjafir, ok marga aðra sæmliga hluti. En ek hefi verit hértil engi vinr konungs þessa; hefir hann ok verit úvinr minn. Ok segir hann at sakir sé til þess. Nú vil ek bjóða yðr, konungr!, at fara ferð þessa, ef eigi eru vildari fǫng á“: llavors es va posar dret un home al þing, un home cepat i de belles faccions. Portava un kyrtill vermell i un elm al cap, i cenyia una espasa i duia una pica a la mà. Va prendre la paraula [i va dir]: “Es pot dir sense faltar a la veritat”, va dir, “que que hi ha una gran diferència entre els homes que hi ha aquí: vosaltres teniu un bon rei, però ell mals vassalls que refusen de fer la missió que ell els mana, però abans prou bé que heu acceptat els seus presents d'amistat i moltes d'altres coses honorables. I jo fins ara no havia estat gens amic d'aquest rei, i[, de fet,] ell també havia estat el meu enemic. I ell dirà [amb raó] que hi havia motiu per ésser-ho. Doncs bé, rei, si no hi ha millor opció, us vull oferir de fer jo aquest viatge” (revisar) (vocabulari: #1. þegn: Segons la versió, per comptes d'aquest mot hi trobem drengi, que revela la pugna que hi va haver entre tots dos mots; #2. vildr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 9: afreyndr at afli sehr tark, von erprobter Stärke (eig. afrendr); )
en er Haraldur konungur hinn hárfagri ruddi ríki fyrir sér þá stökk enn fyrir honum fjöldi manns úr landi, Þrændir og Naumdælir, og gerðust þá enn byggðir austur um Jamtaland og sumir fóru allt í Helsingjaland. Helsingjar höfðu kaupferðir sínar til Svíþjóðar og voru þannug lýðskyldir að öllu en Jamtur voru mjög alls í millum og gaf engi að því gaum fyrr en Hákon setti frið og kaupferðir til Jamtalands og vingaðist þar við ríkismenn. Þeir sóttu síðan austan á hans fund og játuðu honum hlýðni sinni og skattgjöfum og gerðust hans þegnar (depenent de l'edició: ...ok gerðusk konungsþegnar) því að þeir spurðu gott til hans. Vildu þeir heldur þýðast undir hans konungdóm en undir Svíakonung því að þeir voru af Norðmanna ætt komnir en hann setti þeim lög og landsrétt. Svo gerðu og allir Helsingjar þeir er æskaðir voru um Kjöl norðan: i quan el rei Haraldur Bells-cabells va haver eliminat els seus adversaris i aconseguit per a si tot el poder sobre Noruega, una gran quantitat de gent, [sobretot] els habitats dels Þrændalög i del Naumudalur, abandonà, fugint d'ell, llurs terres per establir-se a l'est, pel Jamtaland, i n'hi hagué que fins i tot arribaren al Helsingjaland. Els helsingjalandesos feien viatges de comerç cap a Suècia (mantenien estretes relacions comercials amb Suècia) i d'aquesta manera mantenien en tot una relació de vassallatge [amb el rei de Suècia], però els jamtalandesos es trobaven al bell mig dels dos reis i ningú no els prestà atenció fins que en Hákon va haver fet la pau i va iniciar viatges comercials al Jamtaland i va entaular-hi amistat amb els prohoms. Posteriorment, aquests prohoms es presentaren davant el rei i li prometeren llur obediència i el pagament de tributs i es feren llurs vassalls, car havien sentit a parlar bé d'ell. Per tal com eren d'ascendència noruega, s'estimaven més aviat d'estar sotmesos al seu regne que no pas al rei de Suècia, i el rei Hákon els va donar lleis i un dret territorial propi. Així feren també tots els helsingjalandesos que eren oriünds de les contrades situades al nord de la serralada de Kjöl
♦ → konungsþegn “vasall o súbdit del rei”
3. (ríkisborgari, samfélagsborgari [með borgararéttundum]) ciutadà m, ciutadana f (individu que gaudeix dels drets polítics dins un Estat)
4. (frjáls maður) home lliure (franc, no sotmès a servitud o esclavatge. Només aplicat a barons)
♦ þrælar og þegnar: esclaus i homes lliures
konungar jarðarinnar, höfðingjar (οἱ μεγιστᾶνες) og herforingjar (οἱ χιλίαρχοι), auðmenn (οἱ πλούσιοι) og mektarmenn (οἱ ἰσχυροὶ), hver þræll og þegn (ὁ ἐλεύθερος -έρου:   καὶ πᾶς δοῦλος καὶ ἐλεύθερος ἔκρυψαν ἑαυτοὺς εἰς τὰ σπήλαια καὶ εἰς τὰς πέτρας τῶν ὀρέων) fólu sig í hellum og í hömrum fjalla: els reis de la terra, els magnats i els capitans de l'exèrcit, els rics i els distingits (prohoms), tots els esclaus i els lliures van amagar-se a les coves i els penyals de les muntanyes
Ólafur konungur dró saman lið mikið austan úr landi um sumarið og hélt liði því norður til Þrándheims og lagði fyrst inn til Niðaróss. Síðan lét hann fara þingboð um allan fjörðinn og stefndi átta fylkna þing á Frostu en bændur sneru þingboðinu í herör og stefndu saman þegn og þræl um allan Þrándheim. En er konungur kom til þings þá var kominn bóndamúgurinn með alvæpni. En er þing var sett þá talaði konungur fyrir lýðnum og bauð þeim að taka við kristni: el rei Olau va aplegar un gran exèrcit durant l'estiu a l'est del país i va menar-lo per mar cap al nord, cap a Þrándheimur, i de primer varen enfilar Niðarós, l'embocadura del riu Nið. Tot seguit va fer circular per tot el fiord la convocatòria d'un þing per la qual convocava el þing dels vuit fylki a Frosta, però els bændur varen canviar aquesta convocatòria en una herör, una crida a la mobilització general i cridaren a les armes tant els homes lliures com els esclaus de tota la contrada de Þrándheimur. I quan el rei va arribar al þing, ja hi havia arribat tota la massa dels bændur i estaven tot armats. Quan el þing es va constituir, el rei va parlar davant el poble [allà aplegat] i els va manar que adoptessin el cristianisme
Auðgísl svarar: "Lítið er mér um það. Veit eg eigi hver þegn (= maður) þú ert." Hallfreður var heldur eggjandi að þeir tækju við honum og það varð. Skyldi hann hafa tólf aura silfurs í leigu. Hallfreður var þá sem þroskamestur. Hann var bæði mikill maður vexti og afrendur að afli, hraustur og skjótur til áræðis. Auðgísl var við aldur og ekki styrkur maður. Þeir fóru nú leið sína og voru þrír saman. Önundur fór fyrir um daginn og komu að sæluhúsi nokkuru um kveldið: l’Auðgísl li va respondre: “La idea no em fa el pes. No sé pas quina mena d'home ets”. En Hallfreður[, per contra,] va instar més aviat a prendre'l, la qual cosa es va fer. Com a sou pels seus serveis, l'Önundur rebria dotze unces (aurar) d'argent. En aquell temps en Hallfreður es trobava en la flor de la vida: era un home d'una gran estatura i desbordant de força, coratjós i ple d'empenta. L'Auðgísl, per contra, ja es trobava en edat provecta i ja no tenia força. Varen fer llur via tots tres plegats. Al llarg del dia l'Önundur va marxar davant davant ells i al vespre varen arribar a un refugi per a viatgers (vocabulari: #1. honum er lítið um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 387: e-m er lítit um (e-t) jmd. will nichts davon wissen, jmd. liegt nichts daran, jmd. hält wenig davon; #2. þroskamikill: = in florentissima aetate. En Baetke 19874, pàg. 784, tradueix aquest adjectiu així: þroska-mikill adj.   kräftig, kraftvoll, tüchtig; #3. afreyndur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 9: afreyndr at afli sehr tark, von erprobter Stärke (eig. afrendr); #4. skjótur til áræðis: En Baetke 19874, pàgs. 25 i 560, no dóna entrada a aquesta combinació. L'Sveinbjörn Egilsson 1828, pàg. 75 tradueix: Tum Hallfrödus in florentissima aetate erat, statura grandis, robore praestans, animo fortis, et ad res gerendas promptus. Adopto la seva interpretació en la meva traducció (‘emprenedor, ple d'empenta’); #5. sæluhús: Cf. en Baetke 19874, pàg. 633: sælu-hús, -setr n.   Herberge, Rasthaus für Reisende; )
Auðgísli kvaðst lítið um hann, lést eigi vita hver þegn hann væri. Hallfreður var eggjandi að við honum væri tekið og það varð og skyldi hann hafa tólf aura silfurs. Hallfreður var þá sem gildastur en Auðgísl var við aldur. Nú fóru þeir sem leið lá. Önundur fór fyrir um daginn og komu að sæluhúsi um kveldið: l’Auðgísl va dir que aquell home no li feia el pes. Va dir que no sabia quina mena d'home era. En Hallfreður[, emperò,] va instar a prendre'l amb ells i això és el que [finalment] es va fer, i [a canvi, l'home] tindria [una paga de] dotze unces (aurar) d'argent. En Hallfreður en aquells temps es trobava al cim de les seves forces físiques i mentals, però l'Auðgísl ja era una persona d'edat. Així i doncs varen anar resseguint el camí. L'Önundur, durant el dia, els va anar davant davant i al vespre varen arribar a un refugi per a viatgers (vocabulari: #1. honum kvaðst: = hann kvað sér vera lítið um hann; #2. honum er lítið um e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 387: e-m er lítit um (e-t) jmd. will nichts davon wissen, jmd. liegt nichts daran, jmd. hält wenig davon; #3. gildr: En Baetke 19874, pàg. 196, no porta cap accepció que escaigui al mot en el seu context d'aparició aquí. El mot sembla significar: en la plenitud de les seves forces físiques i mentals; #4. leið: Cf. en Baetke 19874, pàg. 370: þeir ríða sem leið liggr sie reiten dem Wege nach; )
búar Marðar gengu þá að dómi. Taldi einn fram kviðinn en allir guldu samkvæði og kvað svo að orði: "Mörður Valgarðsson kvaddi oss kviðar þegna níu en vér stöndum hér nú þegnar fimm en fjórir eru úr ruddir. Hefir nú vottorð komið fyrir þá fjóra er bera áttu með oss. Skylda nú til lög að bera fram kviðinn. Vorum vér kvaddir að bera um það hvort Flosi Þórðarson hljóp lögmætu frumhlaupi til Helga Njálssonar á þeim vettvangi er Flosi Þórðarson særði Helga Njálsson holundarsári eða heilundar eða mergundar því er að ben gerðist en {er} Helgi fékk bana af. Kvaddi hann oss þeirra orða allra er oss skylda lög til um að skilja og hann vildi oss að dómi beitt hafa og þessu máli áttu að fylgja. Kvaddi hann lögkvöð. Kvaddi hann svo að vér heyrðum á. Kvaddi hann um handselt mál Þorgeirs Þórissonar. Höfum vér nú allir eiða unnið og réttan kvið vorn og orðið á eitt sáttir, berum á Flosa Þórðarson kviðinn og berum hann sannan að sökinni. Berum vér svo skapaðan níu búa kvið þenna fram í Austfirðingadóm yfir höfði Jóni sem Mörður kvaddi oss að. Er sá kviður vor allra." sögðu þeir: els membres del jurat designats pel Mörður varen comparèixer llavors davant el tribunal. Un d'ells va pronunciar el veredicte i tots els altres, després, el varen corroborar: “En Mörður Valgarðsson ens va convocar (ens va requerir legalment), a nosaltres, nou home lliures, perquè emetéssim un veredicte, però ara i aquí només en som cinc, ja que quatre han estat recusats: una declaració testifical ha fet recusar els quatre que havien d'emetre el veredicte amb nosaltres. Doncs bé, [malgrat la recusació de quatre membres del jurat] la llei [ens] obliga a emetre el veredicte: fórem convocats a pronunciar-nos si en Flosi Þórðarson va agredir, atacant-lo primer de manera punible per la llei, en Helgi Njálson en el lloc dels fets (vettvangur), en el qual en Flosi Þórðarson va infligir al Helgi Njálsson una ferida que, ja sigui que li va tallar el ventre o li va arribar al cervell o li va arribar al moll d'un os, fou una ferida que es va convertir en una ferida mortal que va causar la mort al Helgi. [En Mörður Valgarðsson] ens va convocar perquè féssim totes les declaracions que la llei ens obliga a prestar i que ell ens exigiria davant un tribunal i que s'havien d'incloure en aquesta demanda (causa). Ens hi va convocar amb una convocatòria feta a dreta llei. Ens hi va convocar de manera que ho sentíssim. Ens hi va convocar en el marc de la demanda el dret de la qual a exercir-la li havia estat cedit pel Þorgeir Þórisson. Tot nosaltres hem prestat adés jurament i hem donat al nostre veredicte la forma correcta requerida i hi hem adoptat un acord unànime: emetem el nostre veredicte contra en Flosi Þórðarson i el declarem culpable en la causa [que hom promou contra ell]. Emetem aquest veredicte de nou veïns[, malgrat que només en som cinc,] davant el tribunal del quarter dels homes dels fiords de llevant i el fem a mans d'en Jón, [el reifingarmaður,] tal com en Mörður ens va requerir a fer. Aquest és el veredicte de tots nosaltres”, digueren (vocabulari: #1. lögmætur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 397-398: lǫgmætt frumhlaup   e. unter das Gesetz fallender erster [p. 398] Angriff; #2. holund: Cf. en Baetke 19874, pàg. 267: hol-und f.   Wunde im Leibesinneren, lebengefährliche Wunde; holundar-sár b.   dass.; #3. orð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 349: kveð ek yðr þeira orða allra er yðr skylda lǫg til um at bera ich berufe euch zu all den Aussagen, die ihr nach dem Gesetz zu machen habt, i íd. pàg. 470: kvaddi hann oss þeira orða allra, er oss skylda lǫg til um at skilja er berief uns zu all den Aussagen, die. Per tant, . El membre del jurat reprodueix la formulació que en Mörður havia emprat al capítol 135; #4. beiða: Sembla una mena de futur perfet (?). Cf. en Finnur Jónson 1908, pàg. 328: 1. ek vil ... beitt hafa, eine art futurum exactum. þessu máli — fylgja, „die für diesen prozeß notwendig und erforderlich sind“; #5. lögkvöð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 397: lǫg-kvǫð f.   gesetzliche Berufung: kveð ek yðr lǫgkvǫð; #6. handselt mál, handseld sök: Cf. en Baetke 19874, pàg. 231: hand-selja durch Handschlag übertragen, abtreten. Abgetretene Klage vol dir que la persona que per llei hauria d'haver promogut l'acció és, segons el capítol 135, en Þorgeir skorargeir i en Þórleifur krákur. En Gissur el Blanc -sogre d'en Mörður- aconsella, emperò, en Kári Sölmundarson que faci que aquests dos ‘legitimats en aquest cas per a demandar’ cedeixin al Mörður el poder d'exercitar aquesta acció penal. En Mörður es veu forçat a acceptar d'instar aquesta causa en lloc dels dos legitimitats per fer-ho, ja que, altrament, la seva dona Þorkatla l'abandonarà per tornar amb son pare, en Gissur el Blanc#7. rétta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: rétta kvið einem Geschworenenspruch die rechte Form geben; #8. Austfirðingadómur: En Baetke 19874, pàg. 35, no dóna pas entrada a aquest tecnicisme legal. El mot designa el dómur de l'Austfirðingafjórðungr, o sigui, l'Austfirðingafjórðungsdómur; #9. yfir höfði Jóni: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 350: 17. yfir hǫfði Jóni, „über dem haupte Jóns“; Jón ist hier ein substitut des wirklichen namens des richters, der die sache resümieren (reifa, des reifingarmaðr) sollte. Jón ist natürlich = Joannes; über die anwendung dieses namens für „N.N.“ s. Fritzner, Arkiv III, 320ff.; )
5. ([örlátur, veglyndur] maður, góður búþegn) home generós (home llarg, desprès)
nú er hann kemur til liðs síns þá ríða þeir leiðar sinnar. Þórarinn fer langt á leið með þeim og hefir umráð um ferð þeirra. Honum þykir mikið undir að þeim færist vel. "Gistingarstað hefi eg yður fengið," segir hann, "í Gnúpsdali, er þér skuluð hafa. Njáll heitir búandi er þér skuluð í nótt gista. Svo er sagt að hann sé ekki mikill þegn (= maður, búþegn) við aðra menn af fé sínu. Þó hefir hann ærið. Þess vætti (= vænti) eg að við yður taki hann að orðsendingu minni. En nú er sá maður hér kominn er í nótt reið sunnan úr Borgarfirði er eg sendi suður í þessi viku að vita tíðindin í hérað og kann sá mér gerla satt að segja og hefir hann það sagt að Hermundur Illugason mun vera í kaupstefnu öndurða þessa viku og margir aðrir héraðsmenn. Það munuð þér og spurt hafa að þeir bræður, synir Þorgauts, hafa sýslu fyrir höndum í sumar að slá teig þann er heitir Gullteigur. Nú líður fram verkið svo að lokið mun miðvikudag í þessi viku og munu þeir heima vera...: quan ell (=en Barði) va arribar allà on hi havia la seva tropa, van emprendre la marxa. En Þórarinn els va acompanyar un bon tros del camí i[, mentre ho feia,] els va aconsellar sobre llur expedició. Semblava que era molt important per a ell que els hi anés bé: “Us he procurat un alberg per passar la nit”, els va dir, “a la vall de Gnúpsdalur. El pagès, al mas del qual passareu la nit, es diu Njáll. Diuen d'ell que no prodiga gaire els seus béns amb els hostes (lit.: amb els altres homes) encara que en té a betzef. Tanmateix, espero que ell, atenent el missatge que li he fet arribar, us acollirà. Doncs bé, [avui] ha arribat aquí l'home que va sortir del fiord de Borgarfjörður ahir al vespre. La setmana passada l'hi vaig enviar perquè s'informés de les noves que hi havia al districte. I[, per tant,] està capacitat per contar-me de manera totalment fidedigna, i ho ha fet, que en Hermundur Illugason i molts d'altres homes del districte a començaments d'aquesta setmana seran al mercat. [Una altra cosa que també ha contat i] que ja deveu haver sentida és que els germans, els fills d'en Þorgautur, aquest estiu tenen feina entre mans segant la trinxa de terra que es diu "La trinxa daurada" (o Trinxa d'Or). Ja tenen la feina tan avançada que aquest dimecres l'hauran acabada i[, per tant,] seran a casa...
♦ → búþegn “pagès de mas”
♦ → reksþegn reksþegn, home lliure situat entre l'árborinn maðr i el leysingjasonr. Home descendent d'un leysingi de la sisena a la vuitena generació després que el serf haguès estat manumès”
6. (frjáls maður í þjónustu konunga eða höfðingja) þegn m (home lliure que presta servei d'armes a un senyor o a un rei)

þeir: ells
Paradigma del Pronom Personal de Tercera Persona
  Masculí Femení Neutre
N þeir þær, (†) þǽr þau
A þá þær, (†) þǽr þau
G þeirra, (†) þeira
D þeim
→ hann, hún, það

þeirra <possessiu>: llur, llurs

þekju·laukur <m. -lauks, -laukar>:
consolda f, consolva f, matafoc[s] m, nualós m, herba puntera, orellana f, raïm m de sapo (Val.), herba f de foc (Mall.) (planta Sempervivum tectorum)

þekkingar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>
societat f del coneixement

þekkja <þekki ~ þekkjum | þekkti ~ þekktum | þekkt>: 1. <gen> cončixer
		þekkja e-n: cončixer algú
			ég þekki þig!: jo et conec a tu!
			þekki ég þig?: que et conec?
	2. (bera kennsl á) recončixer
		ég þekkti þig ekki: no et vaig [re]cončixer
	3. þekkja á e-ð: estar familiaritzat -ada amb una cosa (cončixer, saber manejar, saber usar etc. una cosa)
	4. þekkja til e-s: (vita deili á e-u) estar al corrent d'una cosa (cončixer, estar informat d'una cosa)
◊ því að Drottinn þekkir veg réttlátra, en vegur óguðlegra endar í vegleysu: car Jahvè coneix (kī-ʝōˈδēaʕ, כִּי-יוֹדֵעַ) el camí dels justos, però el camí dels impius acaba en un indret sense camins (toʔˈβēδ, תֹּאבֵד)

þekktur, þekkt, þekkt: conegut -uda
		vera þekktur fyrir e-ð: ésser conegut per una cosa
		vera þekktur fyrir að <+ inf.>: ésser conegut per <+ inf.>

þel <n. þels, pl. no hab.>:
1. (fíngerð ullllana fina (la llana de sota, més interior, de pèls curts, molt suau i delicada, oposada al tog)
2. (hugarfar, hugskottarannà m (temperament, caràcter, índole)
3. (velvild, það að vera e-m vinveitturbona voluntat, bona disposició (afecció, sentiments d'afecte o simpatia envers algú)
♦ bera [gott] þel til e-s: albergar bons sentiments envers algú
◊ og Jakob sá á yfirbragði Labans, að hann bar ekki sama þel til sín sem áður: A més, Jacob se n'adonà per la cara que li feia en Laban que ja no estava tan ben disposat envers ell com abans
♦ → bróðurþel “sentiments de germanor”
♦ → friðarþel “sentiment de pau, esperit de concòrdia”
♦ → hjartaþel “afecte cordial”
♦ → hugarþel “disposició de la ment”
♦ → kærleiksþel “sentiments de germanor”
4. (grunnur, undirlagborrissol m (que queda en teixir una tela a la part de baix del teler)
5. ♦ → náttarþel, næturþel (næturtími[durant la] nit”

þerapisti <m. þerapista, þerapistar>: terapeuta m & f

þernu·mávur <m. -mávs, -mávar>:
gavineta cuaforcada (ocell Xema sabini)

þernu·trítill <m. -trítils, -trítlar>:
perdiu f de mar, carregada f (Val., guatlereta f de mar (Mall., polleta f de mar (Men. (ocell Glareola pratincola)

þerra <f. þerru, þerrur. Gen. pl.: þerra>:
(handklæðitovallola f
◊ vatns er þǫrf, ǀ þeim er til verðar kømr, ǁ þerro ok þjóðlaðar, ǁ góðs um œðis, ǀ ef sér geta mætti, ǁ orðs ok endrþǫgo: a qui ve convidat a menjar li cal aigua [per rentar-s'hi les mans], una tovallola [per eixugar-se-les] i una rebuda afectuosa, unes bones maneres i [el plaer de la tertúlia: callar,] parlar i tornar a callar, si se'l pot fornir [d'aquestes sis coses] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 234: œði <...> 2. gesinnung (Háv. 4). Podem entendre, per tant, aquest gott œði amb el significat de ‘bones maneres, tracte afable’; quant a la locució geta sér e-t, cf. Kuhn 1968³, pàgs. 73/74: geta sér e-t sich [p. 74] etw. verschaffen, etw. für sich erlangen (Háv. 4, 8 u. 76 <...>). Entenc la sèrie de sis genitius vatns - þerru - þjóðlaðar - góðs œðis - orðs - endrþǫgu com els complements de la locució verbal e-m er þörf e-s i representen les sis coses ideals que cal subministrar a un convidat a dinar sempre que sigui possible)

þerra <þerra ~ þerrum | þerraði ~ þerruðum | þerraðe-ð>:
	1. eixugar una cosa
	2. torcar una cosa (Bal.)
		þerra ryk: netejar la pols, torcar la pols (Bal.)
		þerra tár: eixugar les llàgrimes, torcar les llàgrimes (Bal.)

þess: el seu, la seva (el referent és de gčnere neutre, p.e., barn “nen”)

þessi, þessi, þetta: aqueix, aqueixa, aixň
 
þessi, þessi, þetta
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N þessi, <þesse, <sjá, <þessurr, <þessir   þessi, <þesse, <sjá, <þessur   þetta, <þatta
A þennan, <þenna   þessa   þetta, <> þatta
G þessa   þessarar, <þessar, <þessarrar   þessa
D þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þema   þessari, <þessi, <þesse, <þessare, <þessarre   þessu, <þesso, <þvísa
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N þessir, <þesser   þessar   þessi, <þesse, <þessur
A þessa   þessar   þessi, <þesse, <þessur
G þessara, <þessa, <þessarra   þessara, <þessa, <þessarra   þessara, <þessa, <þessarra
D þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þemma, <þema   þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þemma, <þema   þessum, <þessom, <þeima, <þæima, <þemma, <þema
 

þeyja <þeyjar | þeyjaði | þeyjað; verb defectiu, emprat hab. en inf.>:
fondre's (glaç, neu com a conseqüència de la pujada de les temperatures)
◊ nú er margháttað um veðrin, í morgun þótti mér nokkuð éllegt vera og var afar kalt en nú þykir mér þvílíkt gera sem þeyja muni: ara el temps és molt inestable: al matí feia molt de fred i em semblava una mica que hi hauria borrufada, però ara mateix em sembla com si hagués d'haver-hi desgel
◊ þá mun ávallt þeyja ef þetta verður að þey: <LOC FIGel desgel, un cop començat, ja no s'atura pas (certes coses, tant si són bones com dolentes, un cop endegades, ja no tenen marxa enrere)

þeyr <m. þeys, þeyir; dat. sg.: þey; pl. no hab.>:
desglaç m, desgel m
◊ fyrir austan garð at Mosfelli gengr gil ofan ór fjalli; en þat hefir orðit þar til merkja, at í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikit; en eptir þat er vǫtnin hafa fram fallit, hafa fundiz í gilinu enskir penningar; geta sumir menn þess, at Egill muni þar féit hafa fólgit: a llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor
◊ þeir biskup hǫfðu vǫtn ófærilig ok þeyi mikla; þeir gistu at Stað í Hrútafirði næstu nátt fyrir Pálsmessu, þar kvam til hans Jón járnbúkr: el bisbe i el seu seguici van tenir rius impassables a causa del gran desgel; la nit abans de Sant Pau romangueren a Staður, en el Hrutafiord; en Jón panxa-de-ferro hi anà a veure'l

þeyti·rjómi <m. -rjóma, no comptable>: 1. nata f per muntar (líquida)
	2. (þeyttur rjómi) nata muntada, nata batuda (ja muntada)

þey·viðri <n. -viðris, -viðri>:
desgel m

þél <f. þéljar, þéljar>:
<variant antiquada de → þjöl “llima”

þél <f. þjalar, þjalar>:
<variant antiquada de → þjöl “llima”

þér: vostč, vostčs; vós
	acusatiu: yður
	genitiu: yðar
	datiu: yður

þéttast <þéttist ~ þéttumst | þéttist ~ þéttumst | þést>:
1. <GENcondensar-se
♦ gufan þéttist á gluggarúðinni: el vapor es condensa al vidre de la finestra
♦ gufan þéttist að vatni þegar hitastigið á loftinu fellur: el vapor es condensa en aigua quan la temperatura de l'aire baixa
2. (gerast, verða þéttariespesseir-se, densificar-se (fer-se, esdevenir més dens o espès)
♦ umferðin þéttist: el tràfic es fa més intens
♦ kaldur vindurinn þéttist að mér: el vent, fred, referma al meu voltant

þétt·býli <n. -býlis, no comptable>:
(kjarnabyggðnucli m [rural] agrupat, assentament m [rural] agrupat (nucli humà de població, els habitatges del qual estan agrupats, conformant una vila o poblet)

þéttbýlis·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori densament poblat, zona densament poblada 

þétt·holda <adj. inv.>:
molsut -uda, cepat -ada (corpulent, de carn abundant, gras, entrat en carns)
◊ hávaxinn og þéttholda: alt i cepat
◊ bústinn og þéttholda: gras i gros

þétt·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
força borratxo -a, bastant gat -a (Bal.

þétt·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (þrjóskurinflexible (molt obstinat)
2. (drembinnsoberg -a (altiu, arrogant)

þétt·silki <n. -silkis, no comptable>:
ras m de seda, setí m de seda

þéttur, þétt, þétt <adj.>:
1. <GENespès -essa
◊ þétt gras: herba espessa (o: atapeïda)
◊ þétt hár: cabells espessos
◊ þétt lauf: fullatge espès
◊ þykkt myrkur: fosca espessa
◊ þéttur skógur: bosc espès
◊ þétt þoka: boira espessa
♦ jafnt og þétt: sempre, tothora, a tota hora
2. (vatnsþéttur, vatnsheldurimpermeable (que no deixa pas passar l'aigua, hermètic a l'aigua)
3. (þéttholda, allgildurmolsut -uda (de carn abundant, gras)
4. (dálítið drukkinnfeixuc -uga, espès -essa (una mica embriac)
5. þéttur fyrir: (ótalhlýðinn, sem er erfitt að haggadifícil de convèncer (difícil de persuadir o d'influir, difícil de fer canviar d'opinió)
6. þéttur á velli: (kraftalegur, þrekinnrobust -a, massís -issa (cepat, molt fort, corpulent)
7. þéttur í lund: (ákveðinn, staðfesturferm -a, decidit -ida (perseverant, resolt)

þétt·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
1. (kraftalega vaxinn maðurde complexió robusta, cepat -ada (persona forta, grossa i vigorosa)
2. (þéttholdarabassut -uda, boterut -uda (de carn abundant, molsut, gras i relativament petit o baix)
◊ bústnar furur og þéttvaxin grenitré: pins rojals robustos i avets roigs boteruts
3. (skógurespès -essa, atapeït -ïda (bosc)
◊ þéttvaxinn skógur: un bosc atapeït

þið: vosaltres
	acusatiu: ykkur
	genitiu: ykkar
	datiu: ykkur

þiðna <þiðna ~ þiðnum | þiðnaði ~ þiðnuðum | þiðnað>:
1. (snjór, ísfondre's (neu, glaç)
hann sendir út orð sitt og lætur ísinn þiðna (māˈsāh ~ מָסָה:   ʝiʃˈlaħ   dəβāˈr-ō   wə-ʝamˈsē-m,   יִשְׁלַח דְּבָרוֹ וְיַמְסֵם), lætur vind sinn blása, og vötnin renna: envia la seva paraula i fa fondre's el glaç, fa bufar el seu vent i escolar-se les aigües
það þoldi eld, og snjór og ís hélst og þiðnaði (τήκειν:   χιὼν δὲ καὶ κρύσταλλος ὑπέμεινε πῦρ καὶ οὐκ ἐτήκετο) ekki. Það skyldi minna þá á að eldurinn, sem brann í haglhríðinni og sindraði í steypiregninu, eyddi jarðargróða óvinanna en gleymdi jafnvel eigin krafti til þess að hinir réttlátu hlytu saðning: aquesta substància resistia el foc, la neu i el glaç aguantaven [l'escalfor del foc] i no es fonien. Això els recordaria que el foc, que cremava enmig de la calamarsada i llambrejava enmig del ruixat, va destruir les collites dels enemics, però[, en canvi,] fins i tot oblidava la seva pròpia força perquè s'atipessin els justos
♦ snjórinn þiðnar í sólinni: la neu es fon al sol
2. (sjórdesgelar-se (la mar)
en er Rǫgnvaldr jarl hafði dvalizk í Nóregi um hríð með Magnúsi konungi, sagði hann konungi, at hann vildi leita aptr til Orkneyja. En er konungr heyrði þetta, þá kallaði hann þat óráðligt at fara, fyrr en vetri létti af ok ísa leysti ok sjár tœki at þiðna; kallaðisk þá vilja fá honum skip ok lið, svá sem hann þurfti — Caeterum Rögnvalldus, post aliquantam apud Regem Magnum moram, se insulas repetiturum indicabat, quo audito Rex, id, prius quam hyems transiret, marique obducta glacies dissolui inciperet, minus consultum, tunc autem se ipsi daturum quae necesse haberet, nauesque sufficienter instructas traditurum, regerebatperò quan el iarl Rǫgnvaldr hagué passat una temporada a Noruega a la cort del rei Magnús, va dir al rei que volia tornar a les Òrcades. I quan el rei ho va sentir, va declarar que no era aconsellable de partir abans que l'hivern no espassés i el glaç es trenqués i la mar comencés a desgelar-se; va declarar que llavors li donaria els vaixells i les tripulacions que necessitaria
3. <impers.>: arribar el desgel
♦ það þiðnar: ha arribat el desgel

Þiðrandi <m. Þiðranda, pl. no hab.>:
Þiðrandi m, Tídrandi m (andrònim)
◊ þeir váru Þiðranda synir: eren fills d'en Þiðrandi

Þiðrek <m. Þiðreks, no comptable>:
variant antiquada o arcaica de Þiðrik ‘Þiðrik, Tídric, Teodoric’

Þiðrekur <m. Þiðreks, no comptable>:
variant antiquada o arcaica de Þiðrik ‘Þiðrik, Tídric, Teodoric’
Þéttmarr konungr ræðr nú fyrir Bern. Hann er mikill maðr fyrir sér ok ágætr, vitr ok stórráðr ok bardagamaðr mikill, glaðr ok lítillátr, mildr ok stórlátr ok vinsæll við sína menn. Hans kona Odilia er vitr ok vinsæl ok allra kvenna at sér ger bezt um alla hluti. Þau áttu einn son, er Þiðrekr hét. En er hann óx upp, þá var hann svá mikill maðr vexti, at varla fekkst hans maki, þess er hann var eigi risi. Hann var langleitr ok réttleitr, ljóslitaðr ok eygðr manna bezt ok nǫkkut skolbrúnn. Hár hans var lítit ok fagrt ok liðaðist allt í lokka. Á honum var ekki skegg, svá gamall maðr sem hann varð. Hans herðar váru svá miklar, at tveggja álna var yfir at mæla. Hans armar váru svá digrir sem mikill stokkr, en harðir sem steinn. Fagra hǫnd hefir hann. Um miðjan er hann mjór ok vel vaxinn, en hans mjaðmir eru svá digrar ok lær, at hverjum manni þykkir furða mikil, hví þann veg má maðr skapaðr verða. Hans fœtr váru fagrir, vel vaxnir. En kálfinn ok fótleggrinn er svá digr, at vel mátti eiga einn risi. Hans afl er svá mikit, at engi maðr veit, ok náliga sjálfr hann fær þat varla reynt. Hann er glaðr ok lítillátr, mildr ok stórgjǫfull, svá at ekki sparir hann við sína vini gull né silfr né gersimar ok náliga við hvern, er þiggja vill. Þat er allra manna mál, at á skaplyndi ok á alla atgervi, þeira er sét hǫfðu Samson, at hann mundi vera hans maki. En þeir, er eigi sét hǫfðu Samson konung, þeir hyggja, at eigi hafi verit skapaðr þvílíkr maðr sem Þiðrekr um alla hluti. Þéttmarr konungr dubbaði Þiðrek til riddara, þá er hann var tólf vetra, ok setr hann hǫfðingja innan hirðar yfir ǫllum mǫnnum ok riddurum, ok virðist hann því betr sem hann er ríkri
hér að móti þagði eigi Árni biskup með öllu og þótt Hrafn vildi sem annar Akab gera að kálgarði víngarð hins réttláta Nabót, lét Árni biskup sem annar Elía fljúga yfir sína óvini eld ógnarmála af heilögum ritningum, takandi dæmi af fornu ok nýju lögmáli, hvílíkan enda lífsins höfðu niðurbrotsmenn réttrar trúar og saurganarmenn heilagra mustera, Antíokkíus Epífanes og aðrir hans makar, Heródes og Pílatus, Gaius Cesar og Theódórícus valónir, er alþýða kallar Þiðrek af Bern, sagði þessa og, er part vildu eiga í þeirra illgerðum, mundu með þeim kenna af guði part í réttlegum hegningum og einkanlega fyrir það er þeir sneru öllum sínum lygðum og rangindum upp á sinn formann, þann sem þeir leituðu að spilla með sínum lygðum en þeir áttu með réttri reglu leiða á alla sömu sæmd og höfðinglegu hófsemd og framar því að forða hans sálu við öllum skaðsamlegum hlutum heldur en líkamanum við hættlegum hlutum sem hún er <honum> dýrri í öllum hlutum. Þetta sannaði hann með predikan í heilagri kirkju. Þetta ávítaði hann með bréfum og sendipistlum í öllu sínu biskupsdæmi og þetta sama bar hann fram í hversdagslegu samtali. Við það vaknaði hann og sofnaði að æ var hans hugur á lögmáli síns sæta lávarðar, endurbæting ok leiðrétting kristninnar. En því bannfærði hann Hrafn eigi og hans hinn næsta sporgöngumann að svo frekum heitunum, að hann hugði að því minnur mundu þeir hlífast við illvirkin sem þeir kenndu framar á sér harðmælin. Dvaldi hann aðgerðir fram um þing að hann mætti þeim að framkomnum verkum gefa maklega refsing, að ei mætti hans óvinir mæla að fyrir hans bræði fengi heilög kristni skömm eða skaða og [p. 862] gerði hann þetta þó eigi minnur fyrir bænar sakir og tillögur herra ábóta, síns kæra vinar, heldur en fýsi eða ódirfð eiginlegs hugar (SS II, ÁSB, cap. 98, pàgs. 861-862): de cap de les maneres el bisbe Árni no va callar contra aquestes acusacions. I, encara que en Hrafn [Oddson], com un segon Acab, volia convertir la vinya del just Nabot en un hort de cols, el bisbe Árni, com un segon Elies, va fer volar sobre els seus enemics un foc d'amenaces bíbliques (lit.: ...el foc d'amenaces de les Sagrades Escriptures), agafant exemples de la Vella i de la Nova Aliança sobre quina fi havien tingut de llurs vides els destructors de la vera fe i profanadors dels temples sagrats, l'Antíoc Epífanes i els seus altres iguals, l'Herodes i en Pilat, en Gai Cèsar i en Teodoric el való, a qui el comú del poble anomena Tídric de Berna. També deia d'aquells qui volien tenir part en llurs malvades accions, que, ensems amb ells, rebrien de Déu llur part del just càstig, i [que serien castigats] molt especialment pel fet que adreçaven totes llurs mentides i falsedats contra llur cap, que ells tractaven de desacreditar (destruir) amb llurs mentides, [quan,] emperò, havien de mostrar el camí, amb rectitud (en línia recta?), cap a tota una mateixa honor i una noble temprança i, més enllà d'això, [en Hrafn havia de procurar] salvar la seva ànima de totes les coses pernicioses més aviat que no pas el cos de les coses [que li eren] perilloses en la mesura que l'ànima li era més preciosa que qualsevol altra cosa. El bisbe va provar la veracitat d'aquestes coses amb sermons pronunciats dins la santa seu [episcopal]. També va blasmar en Hrafn del que havia fet a cartes i missives que va enviar per tota la seva diòcesi. I el mateix ho treia a col·lació durant les seves converses quotidianes. Quan es despertava o se n'anava a dormir, els seus pensaments sempre estaven posats en la llei del seu dolç Senyor, en la millora i esmena de la cristiandat. Però ell no va pas excomunicar en Hrafn i els seus seguidors com a colofó a unes amenaces tan severes[, i no ho va fer] en la creença que [en Hrafn i els seus seguidors], com més sentissin en ells [l'efecte de] les seves dures paraules, menys que menys s'abstindrien de cometre accions malvades. Va ajornar aquest pas (=excomunicar-los) fins passat el þing a fi de poder-los donar llur merescut càstig un cop haguessin dut a terme llurs obres per tal que els seus enemics no poguessin dir que la santa cristiandat havia patit vergonya o dany a causa d'un accés de la seva ira. I ho va fer més mogut pels precs i els consells del senyor abat, el seu estimat amic, que no pas deixant-se endur pel desig o la irresolució (temeritat = ofdirfð?) del seu propi cor (vocabulari: #1. endi lífsins: referència velada a la mort d'en Hrafn Oddsson el 1288 com a conseqüència d'una ferida infectada causada per una fletxa danesa que havia rebut a la batalla de Nýjahús. Si hem de fer cas del relat, en Hrafn va rebre l'impacte de tres fletxes: però mentre la ferida de la fletxa que va rebre al braó del braç i la de la fletxa que va rebre a l'esquena es van guarir, la ferida que li va causar la mort hauria estat, paradoxalment, la més petita, la que va rebre al dit petit: hann stóð upp skjótlega. Þeir sem í húsinu voru heyrðu [pàg. 877] herramann nefndan og sáu þann mann er upp stóð í auðkenndum búnaði. Skutu þeir að honum sem í drífu sæi. Kom ein ör í handleginn í músina, önnur í bakið, þridja í fingurinn minnsta. Greru þau tvö sár skjótt sem hann fékk fyrri en blástur hljóp í fingurinn ok batnaði eigi það sumar (SS II, ÁSB, cap. 112, pàgs. 876-877). L'autor de la saga, doncs, posa en boca del bisbe Árni una mena de profecia que vaticina per al Hrafn una mort relativament semblant a la de l'Herodes; #2. með réttri reglu: En Baetke 19874, pàg. 489, no dóna pas entrada a aquest sintagma adverbial: *mit rechten Regeln, o sigui, seguint o observant les rectes regles, amb rectitud; #3. í öllum hlutum: En Baetke 19874, pàg. 263, no dóna pas entrada a aquest sintagma adverbial, de significat transparent: en tots els aspectes, totalment, absolutament, completament, des de tots els punts de vista, en tot; #4. sendipistill: En Baetke 19874, pàg. 526, no dóna pas entrada a aquest mot, de significat transparent: missiva; #5. kenna á sér: Cf. en Baetke 19874, pàg. 322, no dóna pas entrada a aquesta construcció, de significat transparent: 3. <...> fühlen, spüren, merken; #6. harðmæli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 233: harð-mæli n.pl   harte, strenge Worte; #7. ábóti: es refereix al Runólfur Sigmundarson o Sigmundsson, abat, entre 1264 i 1306, del monestir de Þykkvibær, dels canonges regulars de sant Agustí; #8. tillaga: Adopto la lliçó d'en Guðni Jónsson 1953, pàg. 424: ok gerði hann þetta þó eigi minnr fyrir bœnar sakir ok tillǫgur herra Runólfs ábóta. L'Örnólfur Thorsson II (2010²), pàg. 862, -a la qual pertany el text transcrit aquí- llegeix: og gerði hann þetta þó ei minnur fyrir bænar sakir tillǫgunnar herra ábóta; #9. fýsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 176: fýsi f.   Neigung, Verlangen, Lust, Wunsch: at fýsi sinni aus eigenem Antrieb; #10. ofdirfð: En Guðni Jónsson 1953, pàg. 424, ofereix la lliçó: heldr en fýsi eða ofdirfð eiginligs hugar. L'Örnólfur Thorsson II (2010²), pàg. 862, -a la qual pertany el text transcrit aquí- llegeix, emperò: heldur en fýsi eða ódirfð eiginlegs hugar. Cal decidir si escau millor al context ofdirfð ‘temeritat’ -Cf. en Baetke 19874, pàg. 464: of-dirfð f.   Verwegenheit, Tollkühnheit; übermäßige Dreistigkeit- o bé ódirfð ‘manca de coratge’ -En Baetke 19874, pàg. 453, no dóna pas entrada a aquest mot altrament semànticament transparent- ; #11. eiginlegur hugur: En Baetke 19874, pàgs. 103 i 279-280, no dóna pas entrada a aquesta combinació, de significat transparent: la [seva] pròpia pensa, el [seu] propi cor; )

Þiðrik <m. Þiðriks, no comptable>:
Þiðrik m, Tídric m, Teodoric m (andrònim)

þiður <m. þiðurs, þiðrar>: gall fer (ocell Tetrao urogallus)

þiggja¹ <þigg ~ þiggjum | þáði ~ þáðum | þáðe-ð>:
variant de þiggja² ‘acceptar’

þiggja² <þigg ~ þiggjum | þá ~ þágum | þegiðe-ð>:
acceptar una cosa (invitació, convit, oferta, regal)
♦ þiggja boð: acceptar una invitació
♦ þiggja ekki boð: declinar una invitació
♦ þiggja e-ð að gjöf: acceptar una cosa com a regal, rebre el regal d'una cosa
♦ þiggja e-ð af e-m: acceptar una cosa d'algú

þind <f. þindar, þindir>:
<MEDdiafragma m

þindar- <en compostos>:
<MEDdiafragmàtic -a

þindar·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia diafragmàtica

þindar·kviðslit <n. -kviðslits; pl. no hab.>:
hèrnia diafragmàtica (lærhaull)

þing <n. þings, þing>:
<POLÍT = þjóðþingparlament m
♦ neðri deild franska þingsins: la cambra baixa del Parlament francès

þingamanna·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:
<HISTtropa f dels þingamenn, guàrdia personal dels reis danesos d'Anglaterra. Fou creada pel rei Canut a l'any 1018 i va existir fins a la conquesta normanda del 1066
◊ allt gekk þetta svo fram. Eyjólfur fór utan og var í þingamannaliði í Englandi: tot va sortir segons ho havien planejat. L'Eyjólfur se'n va anar a l'estranger on es va enrolar a Anglaterra a la guàrdia dels þingamenn

þing·hús <n. -húss, -hús>:
1. <GENedifici m del parlament
2. <HISTsala f de reunions i audiències
◊ annan dag, þá er konungur hafði hlýtt tíðum, gekk hann til þinghúss síns og lét þangað kalla menn Svíakonungs og bað þá bera upp erindi sín: l'endemà, quan el rei hagué oït els oficins divins, es dirigí a l'edifici del seu þing, hi féu convocar els homes del rei de Suècia i els demanà que li exposessin llur missatge
3. <HIST[edifici m del] tribunal m, palau m de justícia
◊ segið mér! hvar verða vorar samvitskur fyrst hreinsaðar? í skírninni; þar fyrir kallar Pétur hana sáttmála góðrar samvitsku; fyrir hvað verða þær hreinsaðar? fyrir Jesú blóð, sem vitanligt er af Postulans orðum, er strax voru lesin; hvar gaf Frelsarinn það út? í grasgarðinum, í þinghúsi Pílatí, en allra helst á krossins gálga, því þar blæddi sjálfu lífinu til ólífs, og dauða hans var fullkomnan vorrar hreinsunar; því sagði hann undir andlátið: það er fullkomnuð: dieu-me! on es purifiquen primer les nostres consciències? en el bateig; per això, sant Pere l'anomena un pacte de bona consciència [amb Déu]. A través de què són purificades? Ho són per la sang de Jesús com se'ns ha fet palès a partir de les paraules dels apòstols que s'han llegit adés. On la va donar el redemptor? A l'hort [de Guetsemaní], al tribunal de Pilat, però, i sobre tot, al patíbul de la creu, perquè allà la seva vida se li dessagnŕ sencera i la seva mort fou l'acabament de la nostra purificació, car en el moment de la seva mort digué: tot s'ha acomplert

þing·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTparlamentari m, parlamentària f
♦ tapa X þingmönnum í síðustu kosningum: perdre X diputats a les darreres eleccions

þing·sæti <n. -sætis, -sæti>:
<POLÍTescó parlamentari
♦ hljóta X þingsæti [af þeim Y sem voru í boði]: obtenir X escons [d'un total d' Y ]
♦ missa X þingsæti: perdre X escons

þingvalla·vatn <n. -vatns, no comptable>:
<HISTÞingvallavatn m, nom l'estany a la vora dels þingvellir

þing·völlur <m. -vallar, -vellir. Emprat hab. en pl.: Þingvellir>:
<HISTÞingvellir m.pl, l’antic lloc de l’assemblea judicial i legislativa anual islandesa a la vora de l’Öxará

þinn, þín, þitt: el teu, la teva

þistil·finka <f. -finku, -finkur>:
cadernera f, cardina f (Ross. (ocell Carduelis carduelis syn. Fringilla carduelis)

þistil·gullfræ* <n. -fræs, -fræ>:
espina-xoca f, gafets m.pl, floravia f, blanquielles f.pl, rialles f.pl [espinoses] (Mall.(planta Xanthium spinosum)

þistil·krókajurt* <f. -krókajurtar, -krókajurtir>:
espina-xoca f, gafets m.pl, floravia f, blanquielles f.pl, rialles f.pl [espinoses] (Mall.(planta Xanthium spinosum)

þistill <m. þistils, þistlar>:
card m (designació genèrica de les plantes del gènere Carduus i Cirsium)

þíð·viðri <n. -viðris, -viðri>:
desgel m

þjaka <þjaka ~ þjökum | þjakaði ~ þjökuðum | þjakaðe-m>:
1. (þjáturmentar algú, fer patir algú  (físicament & anímicament)
◊ ég átti þá ævi, að á daginn þjakaði mér hiti og á nóttinni kuldi, og eigi kom mér svefn á augu: així era la meva vida: de dia em turmentava la calor i de nits, el fred i la son no volia venir als meus ulls
2. (kúgaoprimir algú  (sotmetre algú a opressió)
◊ þjóðum eins og Pólverjum sem þjakaði eru bæði af fortíðarvanda kommúnisma og fargi kaþólskunnar, þeim er svo sem vorkunn: amb pobles com ara el polonès, que ha estat oprimit per l'herència del passat del comunisme i el pes del catolicisme, cal ésser, d'alguna manera, indulgent

þjakaður, þjökuð, þjakað <adj.>:
1. (þjáðurturmentat -ada  (físicament & afligit, angoixat)
♦ vera þjakaður af e-upatir a causa d'una cosa, estar turmentat a causa d'una cosa
2. (kúgaðuroprimit -ida  (sotmès a opressió)

þjark <n. þjarks, pl. no hab.>:
altercat m, baralla m
◊ af þessu fæðist öfund, deilur, lastmæli, vondar hugsanir, þjark og þras hugspilltra manna: d'això en neix l'enveja, les baralles, les crítiques injurioses, les males sospites, les disputes i bregues de gent que tenen l'enteniment malmès

þjassa·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
jusquiam blanc, herba queixalera [blanca], herba d'esquelleta, herba de la Mare de Déu, gotets m.pl, capseta f (Mall., Men.), xuclamel m [blanc] (Bal., Empordà), caramel·lera f (Mall. (planta Hyoscyamus albus)

þjá <þjái ~ þjáum | þjáði ~ þjáðum | þjáðe-n>:
1. <GENturmentar algú, fer sofrir algú, afligir algú
2. (þrælkaconvertir algú en esclau -ava  (esclavitzar)
◊ Sigurður jarl tók þau að herfangi og þjáði: el iarl Sigurd se'ls havia quedat com a botí perquè li fessin d'esclaus
3. (meinlæta sig, refsa sérmortificar algú o a si mateix  (amb deixuplines, dejunis etc.)
◊ hann þjáði sinn líkama: mortificava el seu cos

þjáður, þjáð, þjáð <adj.>:
turmentat -ada  (afligit, angoixat, molt afectat)
◊ hann er þjáður maður: és un home turmentat
♦ vera þjáður af e-u<MEDestar patint (o: sofrint) d'una cosa
◊ ég var þjáð af vefjagigt: patia de fibromiàlgia
◊ amma mín var þjáð af geðhvarfasýki: la meva àvia patia de trastorn bipolar

þjást <þjáist ~ þjáumst | þjáðist ~ þjáðumst | þjáðst>:
patir, sofrir
♦ þjást af e-m sjúkdómipatir d'una malaltia
♦ þjást af ólæknandi sjúkdómi: patir d'una malaltia incurable (o: <LIT inguarible)

þjálfari <m. þjálfara, þjálfarar>:
<ESPORTentrenador m

þjáning <f. þjáningar, þjáningar>: 1. dolor m,f [fort], sofriment m [fort] (sofrença forta, patiment fort)
		mikla mun ég gjöra þjáningu þína, er þú verður barnshafandi: et multiplicaré els dolors quan estiguis embarassada
		...þá hryllir mig við öllum þjáningum mínum: ...tremolo quan penso en tots els meus dolors
	2. sofriment m, patiment m (dolor moral, aflicció)
	3. <FIG> desgràcia f (infortuni, calamitat)

þjáninga·kast <n. -kasts, -köst>: atac m de dolor

þjáninga·laus, -laus, -laust: indolor -a

þjóð <f. þjóðar, þjóðir>:
nació f, poble m 
♦ goðsagnir þjóðarinnar: els mites nacionals
♦ siðuð þjóð: una nació civilitzada

Þjóða·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:
<HISTSocietat f de Nacions

þjóðar·andi <m. -anda, no comptable>:
esperit m nacional, esperit m de la nació

þjóðaratkvæða·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
plebiscit f
♦ halda þjóðaratkvæðagreiðslu [um e-ð]: celebrar un referèndum [sobre una cosa]
♦ halda þjóðaratkvæðagreiðslu um það að <+ inf.>celebrar un referèndum sobre la possibilitat de <+ inf.>
♦ samþykkja e-í í þjóðaratkvæðagreiðslu: adoptar una cosa per referèndum

þjóðar·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:
referèndum m
♦ boða þjóðaratkvæði um e-ðanunciar la celebració d'un referèndum sobre una cosa
♦ halda þjóðaratkvæði í héraðinu um það hvort <+ subj.>celebrar un referèndum sobre si <+ ind.>

þjóðar·dýrlingur <m. -dýrlings, -dýrlingar>:
sant m nacional, santa f nacional

þjóðar·eðli <n. -eðlis, no comptable>:
caràcter m nacional

þjóðar·flokkurinn <m. -flokksins, no comptable>: Partit Popular (terme emprat en els mitjans de comunicació islandesos per a esmentar-lo)

þjóðar·framleiðsla <f. -framleiðslu, -framleiðslur>:
producte m nacional [brut], producte m interior [brut]
♦ verg þjóðarframleiðslaproducte nacional brut, producte interior brut real, P.I.B. m real (verg landsframleiðsla)
♦ verg þjóðarframleiðsla Spánar: el producte nacional brut d'Espanya, el producte interior brut real d'Espanya

þjóðar·goðsögn <f. -goðsagnar, -goðsagnir>:
variant de þjóðgoðsögn ‘mite nacional’

þjóðar·heild <f. -heildar, -heildir>:
totalitat f de la nació, totalitat f del poble

þjóðar·morð <n. -morðs, -morð>: genocidi m

þjóðar·stolt <n. -stolts, no comptable>:
orgull m nacional, orgull m de la nació

þjóð·dans <m. -dans, -dansar>: ball m popular (o: tradicional)

þjóðerni <n. þjóðernis, þjóðerni>: nacionalitat f

þjóðernis- <en compostos>:
nacionalista

þjóðernis·goðsögn <f. -goðsagnar, -goðsagnir>:
mite m nacionalista

þjóðernis·hópur <m. -hóps, -hópar>:
(etnískur hópurgrup ètnic

þjóðernis·hugmynd <f. -hugmyndar, -hugmyndir>:
idea f nacionalista 

þjóðernis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
nacionalisme m 
♦ menningarleg þjóðernishyggja: nacionalisme cultural
♦ pólitísk þjóðernishyggja: nacionalisme polític
♦ róttæk þjóðernishyggja: nacionalisme radical

þjóðernis·legur, -leg, -legt <adj.>:
nacionalista

þjóðar·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>:
identitat f nacional

þjóðernisjafnaðarverkamanna·flokkur <m. -flokks, no comptable>:
<HISTpartit m nacionalsocialista dels treballadors 

þjóðernis·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>: nacionalista

þjóðernis·sinni <m. -sinna, -sinnar>: nacionalista m & f

þjóðernis·stefna <f. -stefnu, no comptable>: nacionalisme m (com a ideologia)

þjóðernis·vitund <f. -vitundar, no comptable>:
consciència f nacional

þjóð·fáni <m. -fána, -fánar>:
bandera f nacional

þjóð·félag <n. -félags, -félög>:
societat f  (col·lectiu humà o animal) (samfélag)

þjóðfélags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
sociologia f

þjóðfélags·umhverfi <n. -umhverfis, -umhverfi>
entorn m social

þjóðflutninga·öld <f. -aldar, no comptable>:
era f de la invasió dels bàrbars (si fa no fa, l'era que va del segle III al V dC)

þjóð·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
migració f de pobles sencers
♦ þjóðflutningarnir miklu: <HISTla invasió dels bàrbars

þjóð·fræði <f. -fræði, no comptable>
etnografia f
þjóðfræði etnografia þjóðsagnafræði folclore narracions, llegendes, rondalles, endevinalles, cançons etc.
þjóðlífsfræði antropologia social (o: cultural) interacció social i generacional, costums, condicions de vida etc.
þjóðháttafræði cultura tradicional arts i oficis tradicionals, artesania popular, cuina popular, vestits tradicionals, arquitectura tradicional

þjóð·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>: 
etnològic -a

þjóðfræði·nemi <m. -nema, -nemar>
estudiant m & f d'etnologia

þjóð·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>
etnòleg m, etnòloga f

þjóðfræði·skor <f. -skorar, -skorir>
departament m d'etnologia (a universitat)

þjóð·goðsögn <f. -goðsagnar, -goðsagnir>:
mite m nacional

þjóðhátíðar·dagur <m. -dags, -dagar>: diada f [nacional], festa f nacional (p.e., l'11 de setembre)
	á þjóðhátíðardaginn 17. júní: el dia de la festa nacional, el 17 de juny

þjóðhátta·fræði <f. -fræði, no comptable>
[estudis m.pl de] cultura f tradicional (part del folclore que estudia bàsicament la construcció i arquitectura populars, la confecció de peces de roba, l'elaboració de menjar i tot el que tingui a veure amb l'artesania i els oficis tradicionals)

þjóðhátta·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>: 
folclorístico-etnogràfic -a

þjóðhátta·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>
etnòleg m, etnòloga f

þjóð·hættir <m.pl -hátta>: 
tradicions f.pl [populars]

þjóð·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur>:
església f nacional
[íslenska] Þjóðkirkjanl'Església nacional islandesa (nom de l'Església protestant reformada d'Islàndia)

þjóð·lag <n. -lags, -lög>: tonada f popular (o: tradicional), melodia f tradicional

þjóð·legur, -leg, -legt <adj.>:
nacional

þjóð·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:
teatre m nacional

þjóð·líf <n. -lífs, pl. no hab.>:
vida f nacional, vida f popular, vida quotidiana

þjóðlífs·fræði <f. -fræði, no comptable>: 
antropologia f social (part de l'etnologia que es dedica a estudiar les relacions socials i intergeneracionals en el si d'un poble, en el passat i en el present, així com els seus costums)

þjóð·nýta <-nýti ~ -nýtum | -nýtti ~ -nýttum | -nýtte-ð>:
<ECONnacionalitzar una cosa

þjóð·nýting <f. -nýtingar, no comptable>:
<ECONnacionalització f

þjóð·nýttur, -nýtt, -nýtt <adj.>:
<ECONnacionalitzat -ada

þjóð·nýtur, -nýt, -nýtt <adj.>:
d'utilitat pública

þjóð·remba <f. -rembu, no comptable>: xovinisme m

þjóð·rembingur <m. -rembings, pl. no hab.>:
xovinisme m

þjóð·ríki <n. -ríkis, -ríki>:
estat m nacional

þjóð·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
llegenda f popular, narració f popular, contarella f popular, història f popular (o: tradicional

þjóðsagna- <en compostos>:
llegendari -ària, mític -a

þjóðsagna·arfur <m. -arfs, pl. no hab.>:
cabal m de mites i llegendes populars, llegendari m

þjóðsagna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
folclore m (part del folclore que estudia el cançoner popular o tradicionals, els mites, contes, rondalles, balls, música etc. populars o tradicionals)

þjóðsagna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
folclorista m & f

þjóðsagna·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
llegendari -ària, mític -a

þjóð·skrumari <m. -skrumara, -skrumarar>:
xovinista m & f

þjóð·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m de coalició nacional, gran coalició f

þjóð·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
himne m nacional

þjóð·trú <f. -trúar, no comptable>:
1. (ein þjóðsögncreença f popular  (una de sola)
2. (í heildcreences f.pl populars  (en conjunt)
◊ ‘um fæðingu og dauða í þjóðtrú Íslendinga’ eftir Jónas Jónasson: ‘Naixement i mort en les creences populars islandeses’ per Jónas Jónasson

þjóð·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:
llengua f nacional

þjóð·vegur <m. -vegar, -vegir>:
1. (á Íslandi til fornacamí m ral (a la Islàndia tradicional)
2. (í nútíma Íslandicarretera f nacional (a la Islàndia moderna)

þjóð·veldi <n. -veldis, no comptable>:
<HISTRepública f, designació de l'anarquia islandesa -en el sentit d'estat sense cap mena de govern ni d'administració- que va existir entre el 930 i el 1262

þjóðveldis·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HISTPeríode m de la República, designació del període històric d'Islàndia que va del 930 al 1262

þjóðverja·land <n. -lands, no comptable>: variant antiquada o literària per → þýskaland ‘Alemanya’

þjóð·verji <m. -verja, -verjar>: alemany m, alemanya f

þjóð·þing <n. -þings, -þing>:
<POLÍTassemblea f nacional
♦ franska þjóðþingið: l'Assemblea Nacional francesa

þjófnaður <n. þjófnaðar, þjófnaðir>:
<JURrobatori m, furt m
♦ grófur þjófnaður: <JURrobatori agreujat

þjófur <m. þjófs, þjófar>: lladre m
Enginn fyrirlítur þjófinn þegar hann stelur til að seðja hungur sitt

þjó·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>: anca f, natja f

þjóna: servir (taula)

þjónn <m. þjóns, þjónar>:
1. (barþjónn, þjónn á veitingahúsi, hótelþjónncambrer m (a bar, restaurant, hotel)
2. (þjónustumaðurservent m, criat m (servidor, home que professionalment serveix a un altre)
3. (flugþjónnauxiliar m de vol (d'avió)
4. (þrællserf f (esclau)

þjónusta <f. þjónustu, þjónustur>:
servei m

þjónustu·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:
cupó m de serveis (val o cupó amb què certs grups socials, p.e., discapacitats, poden pagar discrecionalment determinats serveis)

þjónustu·fólk <n. -fólks, no comptable>:
servents m.pl, criats m.pl

þjónustu·geiri <m. -geira, no comptable>:
<ECONsector terciari, sector m de serveis

þjónustu·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
taxa f pel servei (suplement o taxa pel servei de cambra a un hotel, de taula a un restaurant etc.)
◊ er þjónustugjald innifalið?: el servei està inclòs en el preu?

þjónustu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
<ECONsector terciari, sector m de serveis

þjónustu·kona <f. -konu, -konur>:
serventa m, criada m (dona)

þjónustu·maður <m. -manns, -menn>:
servent m, criat m

þjónustu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur>:
1. (barstúlka, þjónustustúlka á kaffihúsi, veitingastað, hótelicambrera f (de bar, cafè, hotel, restaurant)
2. (vinnukonaserventa m, criada m (noia que treballa servint)
3. (hjá aðalskonumdonzella f (serventa de dama)

þjónustu-tími <m.-tímar>: horari d’atenció al públic
	þjónustutími er frá kl. 9,30 til kl. 14,00 frá mánudegi til föstudags: l’horari d’obertura és de les 9,30 fins a les 14,00 de dilluns a divendres

þjór <m. þjórs, þjórar>:
toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) (boli)

þjór·fé <n. -fjár, -fé>: propina f, per-beure m
	er þjórféð innifalið?: la propina va inclosa en el preu?
	gefa þjórfé: donar (o: deixar) propina

þjóta <þýt ~ þjótum | þaut ~ þutum | þotið>:
1. (um vind, örvar, kúlurxiular, siular (Bal.) (vent, bala, fletxa, projectil)
◊ vindurinn þýtur í limi trjánna: el vent siula a les branques dels arbres
◊ í sefinu þýtur vindurinn: el vent siula entre els joncs
♦ ég læt það eins og vind um eyru þjóta: <LOC FIGper una orella m'entra i per l'altra em surt
2. (um úlfaudolar (llop)
3. (um gróðurcréixer a gran velocitat (vegetació)
4. (fara hrattcórrer com un llamp (anar rabent)
♦ þjóta af stað: sortir disparat -ada, partir afuat -ada
♦ þjóta á eftir e-m: sortir en persecució d'algú
♦ þjóta burt: sortir disparat -ada, partir afuat -ada
♦ þjóta fram: llançar-se, abalançar-se
♦ þjóta á fætur: llevar-se d'un salt
♦ þjóta til e-s: abalançar-se contra algú
♦ þjóta upp: posar-se dret -a d'un bot
♦ þjóta úr einu í annað: <LOC FIGsaltar d'un tema a un altre, divagar

þjó·tak <n. -taks, -tök>:
<MEDciàtica f
♦ þursabit með þjótaki: lumbago amb ciàtica

þjöl <f. þjalar, þjalir>:
llima f (eina)

þ.m.t. <abrev. de þar með talinnverb o:sögninclòs -osa, incloent>:
incl. (= inclòs -osa, incloent-hi)

þoka <f. þoku, þokur. Gen. pl.: þokna & þoka>: boira f

þoka <þoka ~ þokum | þokaði ~ þokuðum | þokaðe-u>:
1. (hnika e-u til, hreyfa smávegisdesplaçar una cosa (moure lleugerament)
◊ hann skýtr í lopt upp, svá at örina fal lengi, en þó kemr hún þar niðr, sem taflan stendr, ok ofan í miðja töfluna ok svá í spjótskaptit, at hún þokaði engan veginn við: va disparar en l'aire, de manera que la fletxa va desaparèixer [de llur vista] molt de temps, però finalment va baixar i va caure exactament allà on era la peça d'escacs i la va endevinar ben al mig i la va travessar fins a quedar clavada a l'asta de la llança [damunt la qual havien posat dreta la figura d'escacs], sense moure absolutament res fora de lloc
♦ þoka bústað sínum: <LOC FIG impersonaltraslladar el seu mas a un altre lloc
◊ Hrútur gætir nú bús síns og gerist mikill maður fyrir sér. Ekki var hann afskiptinn um flesta hluti en vildi ráða því er hann hlutaðist til. Hrútur þokaði nú bústað sínum og bjó þar sem nú heitir á Hrútsstöðum allt til elli. Hof átti hann í túni og sér þess enn merki. Það er nú kallað Tröllaskeið. Þar er nú þjóðgata: en Hrútur llavors es va dedicar a tenir cura del seu mas i es va convertir en un home important. No solia ficar-se en la majoria de les coses, però en allò que escometia ho volia decidir ell tot sol. En Hrútur va canviar de lloc les cases del mas i va viure fins a la vellesa a l'indret que ara es diu á Hrútsstöðum. Tenia un temple al prat de devora les cases del mas i encara se'n veuen senyals. L'indret [del temple] ara es diu Tröllaskeið o Cós de Trols. Per allà ara hi passa un camí ral
♦ e-u þokar áleiðis: <LOC FIG impersonaluna cosa va avançant a poc a poc, una cosa va fent progressos a poc a poc
2. (koma nær, nálgastacostar-se a... (atansar-se)
◊ hún þokaði að honum við og kvað: ella anà fins allà on ell era i va dir aquests versos...
3. (færa um setmoure una cosa de lloc, canviar [lleugerament] de lloc una cosa (treure-la del lloc exacte en què es trobava)
◊ hann þokaði ekki frá sannfæring sinni: no es va moure gens ni mica de la seva convicció
♦ honum varð ekki þokað: <LOC FIG impersonalno el varen poder fer moure [ni un centímetre] (quant a parer, opinió, positura, plans etc.)
4. (hörfaretirar-se (fer-se enrere, recular)
♦ þoka fyrir e-m ~ e-u: <GEN & FIGfer lloc a algú ~ a una cosa, cedir el lloc a algú ~ una cosa
♦ þoka undan: retirar-se, recular

þokka·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (allgóður, sæmilegurforça bo bona (acceptable, passable)
♦ þokkaleg ofanígjöf: una bona estirada d'orelles
♦ í þokkalegu lagi: en condicions passables
♦ vera þokkalegur í e-u: <LOC FIGésser acceptablement bo en una cosa
♦ það er alveg þokkalegt: <LOC FIGva prou bé
2. (ekki góðurhorrible (miserable, roí)
3. (geðslegurencantador -a, agraciat -ada (agradós, ple de gràcia & atractiu, atraient)
4. (notalegurconfortable (còmode)
5. (hreinlegur, þrifalegurpolit -ida (net, endreçat)
♦ þokkaleg stofa: una cambra neta i ben agençada

þol <n. þols, no comptable>:
aguant m, resistència f

þola <þoli ~ þolum | þolði ~ þoldum | þolaðe-ð>: resistir, aguantar
	þann mat þoli ég ekki: no tolero aquest menjar, no el puc menjar
	þetta þoli ég ekki: aixň és massa per mi
	ég þoli ekki við: no ho puc aguantar (o: resistir)
	ég þoli hann / hana ekki: no l’aguanto (a ell / a ella)
	ég þoli það ekki: no ho tolero, no ho puc aguantar

þol·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAMacusatiu m

þolfalls·frumlag <n. -frumlags, -frumlög>:
<GRAMsubjecte lògic en acusatiu. En gramàtica islandesa amb aquest terme hom hi designa el subjecte lògic de les oracions impersonals quan va en acusatiu. Verbi gràcia: stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina dreif að úr öllum áttum ‘els estudiants ~ la gent ~ els clients hi van acudir en massa de totes direccions’. El verb drífa að aquí és impersonal. Els acusatius stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina en són els seus þolfallsfrumlag o subjecte lògic en acusatiu.

þol·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
<BIOLcist m
◊ þolhjúpurinn er hvíldarfasi frumdýrsins, en þegar það berst niður í skeifugörn fer það yfir í hreyfanlegt stig: el cist representa la fase quiescent del protozou, però, quan arriba al duodè, hi passa a l'estadi actiu o forma flagel·lada

þolin·mæði <f. -mæði, no comptable>: paciència f
	hversu lengi ćtlarðu að misnota þolinmćði okkar?: fins quan abusaràs de la nostra paciència?

þol·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GRAMveu passiva

þolmyndar- <en compostos>:
<GRAMpassiu -iva

þor <n. þors, no comptable>:
coratge m
♦ hafa þor til að <+ inf.>tenir el valor de <+ inf.>

þora <þori ~ þorum | þorði ~ þorðum | þoraðe-ð>:
gosar fer una cosa
♦ ég þori það ekki: no goso fer-ho
♦ þora ekki að <+ inf.>no gosar <+ inf.>
♦ ég þori ekki að hreyfa mig: no goso [ni] moure'm

þorandi, þorandi, þorandi <adj.>:
segur -a
♦ það er ekki þorandi [að <+ inf.>]: [<+ inf.>] no és segur, [<+ inf.>] és perillós (o: arriscat)

þorn·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba f lloro  (crustaci Spirontocaris spinus)

þorp <n. þorps, þorp>:
1. (lítið kauptúnpoble[t] m (vila petita)
♦ búa í litlu þorpi: viure a un poblet
2. (grýtt hæð, berangur, bersvæðimacar m (codolar; tossal pedregós; clap de camp ras [pedregós]; terreny obert i no resguardat)
◊ hrørnar þǫll, ǀ sú er stendr þorpi á, ǁ hlýr-at henni bǫrkr né barr; ǁ svá er maðr, ǀ sá er mangi ann, ǁ hvat skal hann lengi lifa?: el jove pi, que es dreça [solitari] enmig d'un macar, es va decandint: no el resguarden pas ni l'escorça ni les agulles. Així és també l'home que no estima ningú: què n'ha de fer de continuar vivint? (segueixo la puntuació de Neckel/Kuhn 19835, pàg. 24: svá er maðr, ǀ sá er.... Però si puntuem: svá er maðr sá, ǀ er..., el significat canvia radicalment: així és també l'home a qui no estima ningú)
◊ þat var fyr lǫngu, ǀ er í leið megir ǁ hæklings fóru ǀ hlunnalungum ǁ fram um salta ǀ slóð birtinga, ǁ þá varðk þessa ǀ þorps ráðandi (Ragnars saga loðbrókar): fa molt de temps, quan els fills del cabdill vingueren pel viarany salat dels salmons amb llurs cavalls dels corrons, jo em vaig convertir en el guardià d'aquesta clariana (entenc hæklingr no pas com a nom propi, sinó com a variant de hækingr ‘portador d'espasa, cabdill’. La locució fara í leið podria ésser una forma escurçada per fara í leiðangr, però a la versió de la mateixa estrofa continguda a la Hálfs saga ok Hálfsrekka hi té, com a correspondència, halda leið, la qual cosa parla en contra d'aquesta interpretació. Hlunnalungr ‘cavall de[ls] corrons’, kenning de nau)
◊ þat var fyr lǫngu, ǀ er leið heldu ǁ heldr hundmargir ǀ hæklings firar, ǁ sigldu um salta ǀ slóð birtinga, ǁ þá varð ek þessa ǀ þorps ráðandi ( Hálfs saga ok Hálfsrekka): fou fa molt de temps, quan els homes del príncep, molt abundants en nombre, dirigiren llurs proes cap aquí, singlant pel viarany salat dels salmons, que jo em vaig convertir en el guardià d'aquesta clariana (el mot þorp aquí fa referència a un túmul funerari. Podria indicar un amuntegament de pedres o còdols damunt el túmul pròpiament dit, però també un clap de camp ras [pedregós] o un tossal pedregós. En aquesta saga, s'especifica que el rei Ǫgvaldr havia estat mort pel viquing Hæklingr. Personalment m'inclino a creure que aquest nom propi és una retrocreació encunyada a partir de la lausavísa i tradueixo en conseqüència)
Per a més detalls sobre þorp, remeto a:

Stefán Karlsson: “Þorp”. Dins: Gripla, 3 (1979), pp. 115-123.



þorpara·legur, -leg, -legt <adj.>:
rústec -ega, taujà -ana, toixarrut -uda

þorpari <m. þorpara, þorparar>:
brivall m, belitre m, bergant m, truà m
♦ ótíndur þorpari: un brivall de dalt a baix

þorpari <m. þorpara, þorparar>:
pinxo m

þorska·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
fetge m de bacallà

þorska·lýsi <n. -lýsis, no comptable>:
oli m de [fetge de] bacallà

þorska·net <n. -nets, -net. Gen. pl.: -neta; dat.pl.: -netum>:
art f (o: xarxa f) de pescar bacallà

þorska·stríð <n. -stríðs, no comptable>:
<HISTGuerra f del Bacallà

þorska·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] gàdids m.pl

þorsk·haus <m. -hauss, -hausar>:
1. <GENcap m de bacallà
2. <FIGtros m d'ase, imbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.

þorsk·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:
[peix] carboner m (peix Pollachius virens syn. Gadus carbonarius syn. Gadus colinus)

þorskur <m. þorsks, þorskar>:
1. <GENbacallà m (fl./pl.: bacallàs) (peix Gadus morhua, tant el fresc com el salat)
♦ lemja e-n eins og harðan þorsk: <LOC FIGdonar un bon feix de llenya a algú, atonyinar algú, posar algú com un pop, donar una bona tupada a algú (Mall.
2. <FIGimbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.), [tros m de] colló m (Mall.), pardal m (Mall.), paretjal m (Mall.

þorsk·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar>:
pesca f del bacallà

þorsk·seiði <n. -seiðis, -seiði>:
aleví m de bacallà

þorsta- <prefixoide>:
<MEDdipso-

þorsti <m. þorsta, no comptable>:
set f

þota <f. þotu, þotur. Gen. pl.: þota o: þotna>:
avió m de reacció, reactor m

þotu·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:
combustible m d'avió de reacció, combustible m de reactor

þotu·slen <n. -slens, no comptable>:
jetlag m (flugþreyta)

þó <adv.>: tanmateix, emperò
	en þó...: però tanmateix...
	og þó...: i tanmateix...

þófari* <m. þófara, þófarar>:
escarabat m de nit, escarabat bataner (cast., ekki ritm./no lit.), escarabat m de Sant Joan (Mall.), escarabat blanc (Mall.), borino m des pi (Mall.), escarabat notxer (Mall.), escarabat m de pinar (Men.(insecte Polyphylla fullo)

þófta <f. þóftu, þóftur>:
trast m (Bal.(banc de remer)

þóknast <þóknast ~ þóknumst | þóknaðist ~ þóknuðumst | þóknaste-m>:
1. (líka, hafa gaman af e-uagradar a algú (plaure a algú)
♦ e-m þóknast e-ð vel: <LOCa algú li agrada una cosa
♦ honum þóknaðist að <+ inf.><LOCli va venir de gust <+ inf.
◊ mér þóknaðist að gera það: m'ha vingut de gust fer-ho
◊ í Efraím er rétturinn ofríki borinn og fótum troðinn, því að honum þóknaðist (hōˈʔīl, הוֹאִיל) að elta (hāˈlak ... ʔaˈħar, הָלַךְ ... אַחַר) fánýt goð (? ˈt͡sāu̯, צָו)a Efraïm el dret hi és sotmès a tirania i conculcat amb els peus, car li ha vingut de gust seguir els déus fútils (error d'un corrector per boð ‘precepte, ordre, manament’?)
♦ hvað þóknast yður?: <LOCquè us ve de gust? què voleu?
♦ eins og þér þóknast: <LOCcom et vingui de gust, com millor et sembli
♦ sem yður þóknast: <LOCcom us vingui més de gust
♦ þóknaðist hvárt ǫðru vel: <LOC s'agradaven l'un a l'altre
2. (geðjast, veita ánægjucomplaure a algú (satisfer els desigs d'algú)
◊ það var gert til að þókna honum: s'ha fet per tenir-la contenta
◊ ég gerði það til að þóknast þér: ho he fet per complaure't

þóknun <f. þóknunar, þóknanir>:
1. (e-ð sem e-m geðjast velgrat m, gust m, plaer m (complaença)
♦ hafa þóknun á e-u: tenir plaer o gust en una cosa
◊ svo fer þeim sem eru þóttafullir (ˈkēsɛl ˈlā-mō, כֵּסֶל לָמוֹ?), og þeim sem fylgja þeim og hafa þóknun (ʝirˈt͡sū, יִרְצוּ) á tali þeirra. [Sela] (ˈsɛlāh, סֶלָה): així s'esdevé als qui són orgullosos, i als qui els segueixen i que troben gust en llurs discursos. Sela, pausa
2. (laungratificació f (remuneració)

þóknunar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
placebo m

þóleiít·basalt <n. -basalts, -basölt>: <GEOL> basalt toleiític

þó·nokkur, -nokkur, -nokkurt (adj.) ~ nokkuð (pron.) <adj. & pron.>:
un [bon] munt de, força molts -es

þótt: 1. encara que
	2. enda þótt <+subj.>: per més que <+subj.>

þótta·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (drembinnaltiu -iva, ple -ena d'urc (arrogant, superb, vanagloriós)
2. (stolturorgullós -osa (legítimament satisfet de les pròpies obres etc.)

þótta·legur, -leg, -legt <adj.>:
que té un posat altiu

þótti <m. þótta, no comptable>:
1. (hugur, skoðunopinió f (manera de pensar, parer)
2. (hrokiurc m (supèrbia, arrogància, altivesa)
3. (stoltorgull m (sentiment legítim davant les pròpies obres etc.)
4. (óbeitmalcontentament m (disgust, animositat, aversió)
<5. (reiði, heiftcòlera f (ira, fúria)
◊ engi þótti né ofrkapp: ni fúria ni ferotgia

þramma <þramma ~ þrömmum | þrammaði ~ þrömmuðum | þrammað>:
1. <GENcaminar lentament, feixugament
2. <á ~ í e-ð>: anar a... caminant xino-xano
◊ í gær þrömmuðum við mastersnemarnir á veitingastað hér í borginni: ahir els estudiants del màster vam anar xino-xano a un restaurant d'aquí, de la ciutat

þras <n. þrass, pl. no hab.>:
discussió f, baralla m [verbal], escridassada f, topada f
◊ af þessu fæðist öfund, deilur, lastmæli, vondar hugsanir, þjark og þras hugspilltra manna: d'això en neix l'enveja, les baralles, les crítiques injurioses, les males sospites, les disputes i bregues de gent que tenen l'enteniment malmès

þraut <f. þrautar, þrautir>:
1. <GENtreballs m.pl, fatics m.pl, patiment m
◊ mikla mun ég gjöra þjáningu (ʕitstsəβō'nēχ, עִצְּבוֹנֵךְ [~ ʕitstsā'βōn, עִצָּבוֹן]þína, er þú verður barnshafandi. Með þraut ('ʕεtsεβ, עֶצֶב; → erfiðiskalt þú börn fæða: engrandiré el teu sofriment quan estiguis embarassada i infantaràs amb treballs (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: et multiplicaré els dolors i els embarassos; tindràs els fills amb dolor; la de la Bíblia interconfessional: et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors)
◊ þegar Drottinn veitir þér hvíld af þrautum (ʕātsbə'χā, עָצְבְּךָ) þínum og ónæði (rāg'zεχā, רָגְזֶךָ [~ 'rogεz, רֹגֶז]) og af hinni hörðu ánauð (ʕăβo'δāh, עֲבֹדָה), sem á þig var lögð: quan el senyor et doni repòs dels teus fatics i dels teus neguits i de la dura servitud a què et van sotmetre (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: el dia que Jahvè t'haurà donat repòs, després de les teves penes, dels teus turments i de la dura servitud a què fores sotmès; la de la Bíblia interconfessional: el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès)
♦ berjast til þrautar: <LOCcombatre aferrissadament, lluitar fins al final, lluitar fins a l'últim alè
♦ reyna e-ð til þrautar: <LOCintentar una cosa fins al final
2. (erfiðigran[s] esforç[os] m[.pl] (fatiga, esdernecs, penes)
3. (erfitt viðfangsefniprova f [difícil] (tasca difícil que cal escometre o superar)
◊ “Ástríkur og þrautirnar tólf” eftir Alberto Uderzo og René Goscinny: “Àsterix i les dotze proves” d'Alberto Uderzo i René Goscinny
♦ þrautir Herkúlesar: <MITOLels treballs d'Hèrcules
♦ það er nú þrautin þyngri: <LOC FIGaixò és un os dur de rosegar
♦ það gæti reynst þrautin þyngri: <LOC FIGpodria resultar força ardu
4. (dægradvöl: gestaþraut, raðþrauttrencaclosques m (tipus de passatemps consistent en peces que cal ajuntar & endevinalla o problema difícil)
♦ kínversk þraut: tangram m, trencaclosques xinès
5. þrautir <f.pl þrauta>: (verkir, sársaukipatiment m (sofriment, dolor)
◊ þeir skelfast, harmkvæli (tsī'rīm, צִירִיםog þrautir (ḥăβā'līm, חֲבָלִים; → hviður; → hríðirgagntaka þá, þeir hafa hríðir eins og jóðsjúk kona: s'esglairan, els agafaran espasmes i dolors i tindran dolors de part com una dona que va de part
♦ létta þrautir e-s: <LOCalleujar el dolor d'algú

þraut:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de þrjóta “acabar-se, cessar”

þraut·seigja <f. -seigju, no comptable>:
1. (þrálætitenacitat f (persistència)
2. (staðfesta, úthaldperseverança f (constància)

þrá <þrái ~ þráum | þráði ~ þráðum | þráðe-ð>:
delir-se per una cosa, sospirar per una cosa (desitjar ardentment una cosa)

þráavarnar·efni <n. -efnis, -efni>: antioxidant m

þráa·vörn <f. -varnar, -varnir>: antioxidant m

þráða·sævesla <f. -sæveslu, pl. no hab.>:
motel·la àrtica de tres barbellons (peix Gaidropsarus ensis syn. Onogadus ensis syn. Motella ensis)

þráð·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all linear, all tibat, all dreçat, all dret, all rígid (planta Allium lineare syn. Allium strictum)

þráður <m. þráðar, þræðir>:
<GEN & FIGfil m
♦ hafa alla þræði í hendi sér: <LOC FIGtenir tots els fils a la mà, tenir la situació ben controlada, tenir les regnes [ben agafades]
♦ halda þræðinum [í e-u]: <LOC FIG#1. (halda samhenginu í e-uatenir-se a la temàtica d'una cosa#2. (ná að fylgjast með e-u, skilja e-ðseguir el fil [del discurs]
♦ hanga á þræði: <LOC FIGpenjar d'un fil
♦ hnýta saman lausa þræði: <LOC FIGlligar els caps sòlts d'una cosa, enllestir una cosa
♦ leika á þræði: <LOC FIGtremolar
♦ leika fyrir e-m sem á þræði: <LOC FIGestar [com] en suspens
◊ líf þitt mun leika fyrir þér sem á þræði, og þú munt hræddur vera nótt og dag og aldrei vera ugglaus um líf þitt: la teva vida estarà en suspens davant teu, estaràs ple de terror nit i dia, i no et sentiràs segur de la teva vida
◊ þrátt fyrir allt þetta: malgrat tot això
♦ missa þráðinn: <LOC FIGperdre el fil
♦ ná þræðinum: <LOC FIGcaptar el fil [del discurs], entendre de què va una cosa
♦ rauður þráður: <LOC FIGfil conductor (de conversa, pel·lícula, obra literària etc.)
♦ ganga eins og rauður þráður [í] gegnum e-ð: travessar una cosa com un fil conductor, ésser el fil conductor que recorre una cosa
♦ slá á þráðinn [til e-s]: <LOC FIGfer una telefonada [a algú], fer un cop de telèfon [a algú]
♦ taka upp þráðinn [að nýju], taka [aftur] upp þráðinn: <LOC FIG[tornar a] reprendre el fil [del discurs]
♦ tapa þræðinum: <LOC FIGperdre el fil [del discurs]
♦ vera eins og (o: sem) hengdur ~ hengd ~ hengt (o: festur, fest, fest) upp á þráð: <LOC FIGtenir els nervis a flor de pell, estar tens -a com una corda de violí
♦ vera ekki þurr þráður á e-m: <LOC FIGanar amb la roba tota xopa, quedar tot xop -a
♦ [að] öðrum þræði: <LOC FIGen part, parcialment

þrá·hyggja <f. -hyggju, -hyggjur>:
obsessió f (dèria)

þrá·kelkinn, -kelkin, -kelkið <adj.>:
(þrjóskurobstinat -ada, caparrut -uda

þrá·mæli <n. -mælis, -mæli>:
1. <MEDcatafàsia f
2. (það að vera þrámáll, þrályndi, þrálætiporfídia f (o: contumàcia; o: entestament) (obstinació, qualitat de perseverant i obstinat)
sæll er hverr síðan, ǀ er slíkt getr fœða ǁ ióð at afreki, ǀ sems ól Giúki; ǁ lifa mun þat eptir ǀ á landi hverio, ǁ þeira þrámæli, ǀ hvargi er þióð heyrir: benaurat el qui d'aleshores ençà hagi pogut engendrar un tal plançó[, obrador] de proeses, com el que engendrà en Gjúki. Això -llur porfídia- perviurà a tots els països on la gent en tingui notícia
(vocabulari: #1. sæll...: Cf. Gering-Sijmons III,b (1931), pàg. 410: 99¹. sǽll — síþan ‘glücklich wird in zukunft jeder genannt werden’. slíkt ist doch wohl (schon wegen þeira z.4) mit Finnur Jónsson (dem sich auch Neckel angeschlossen hat) in slík zu ändern. Die Atlamǫ́l sind ja auch keineswegs eine aristie der Guþrún allein, sondern der Gjúkungar insgesamt.— slík jóþ at afreke gehört zusammen: ‘kinder von solcher heldenkraft’ [s. aber die fußnote des textbandes].; #2. þrámæli: Cf. Gering-Sijmons III,b (1931), pàg. 410: þat gehört zu þrámǽli z.4; beispiele für die trennung des demonstrativs von dem zugehögen nomen s. Wörterb. 841³⁷fg. [Nach der rhythmik unseres liedes muß þeira þrámǽli als apposition zu þat gefaßt, also nach hverjo komma gesetzt werden (vgl. Neckel, Beitr. z. Eddaforsch. s. 119fg.).] 99⁴þrámǽli, ἅπ. λεγ. [Blöndal II, 981]; der dichter hat gewiß das unerschrockene benehmen der überwundenen und gefangenen brüder im auge (str. 56.60–62).; Cf. en ultra Gering 1903, col. 1212: *þrá-mǽle, n. trotzrede; hartnäckigkeit: sg. nom. lifa mon þat epter á lande hverjo þeira (Gjúkunga) þrámǽle, hvarges þjóþ heyrer Am 99⁴; en Kuhn 1968³, pàg. 242, per la seva banda, interpreta el mot com a trotzrede, wortstreit (Am. 105). Personalment, més que unes paraules de desafiament o despit (Trotzreden) hi veig un substantiu abstracte deadjectival (þrámállobstinatþrámæliobstinació), en referència a l'obstinada determinació dels dos germans que els acaba costant la vida i tradueixo en conseqüència. L'ús del pronom þeira - llur referit [aparentment] al singular jóð ‘nodrissó, infant nounat; <FIG> plançó’ fan pensar que aquest mot jóð aquí s'ha d'entendre com a un singulare tantum o un col·lectiu (fillada, conjunt de fills)Altrament, cal acceptar la proposta d'esmena d'en Finnur Jónsson esmentada pel Gering i en Sijmons. El contrast entre el singular dels primers vesos i el plural dels darrers versos és força groller. Al meu entendre, tampoc no resta clar si el þeira - llur es refereix només al Gunnarr i al Hǫgni o bé als tres germans, en Gunnarr, en Hǫgni i la Guðrún)

þrár, þrá, þrátt <adj.>:
obstinat -ada

þrá·skák <f. -skákar, -skákir>:
<ESCACSescac perpetu (o: continu)

þrátt <adv.>:
1. (iðulega) freqüentment (sovint, reiteradament)
2. Preposició i conjunció concessiva:
♦ þrátt fyrir e-ð: <prep.> malgrat
◊ þrátt fyrir allt þetta: malgrat tot això
♦ þrátt fyrir að: <conj.> malgrat que

þráttar·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>:
dialèctica f
♦ hegelsk söguleg þráttarhyggja: la dialèctica històrica hegeliana

þref <n. þrefs, þref>:
1. (þrasraons f.pl, disputa f, estira-i-arronsa m (discòrdia verbal)
2. (um verðregateig m (estira-i-amolla pel preu d'una cosa)

þre·faldur, -föld, -falt <adj.>:
triple

þreifa <þreifa ~ þreifum | þreifaði ~ þreifuðum | þreifaðá e-u>:
palpar una cosa
♦ þreifa fyrir sér með e-u: avançar palpant el davant amb una cosa (p.e., un cec amb el seu bastó)
♦ þreifa fyrir sér um e-ð: <LOC FIGtemptejar [les possibilitats d']una cosa, temptejar el terreny per a una cosa, sondejar [les possibilitats d']una cosa, sondejar el terreny pel que fa a una cosa
♦ þreifa sig áfram [í myrkrinu]: anar a les palpentes [en la foscor], avançar palpant [en la foscor]

þreifandi, þreifandi, þreifandi <adj.>:
palpant
♦ þreifandi myrkur: fosc -a com la gola d'un llop, tan fosc -a que hom ha d'anar-hi a les palpentes
♦ hvert í þreifandi!: que diantre!

þreif·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
palpable

þreifing <f. þreifingar, þreifingar>:
1. (snertingpalpament f (tocament)
2. þreifingar <f.pl þreifinga>: (könnunsondeigs m.pl, tempteigs m.pl (avenços lents, primeres aproximacions)
♦ vera með þreifingar: <LOC FIGtemptejar les possibilitats, sondejar les possibilitats, sondejar el terreny
♦ vera með þreifingar um að <+ inf.>sondejar el terreny de cara a <+ inf.>

þrekinn, þrekin, þrekið <adj.>:
robust -a, corpulent -a
◊ þú gafst mér aldrei neitt, en tókst frá mér það litla sem eftir var, og nú er ég orðin svo þrekin og óhugguleg að ég þekki mig ekki einusinni sjálf: mai no em vares regalar res, sinó que fins i tot em vares prendre les poques coses que m'havien quedat, i ara he tornat tan grassa i basardosa que ni jo em reconec a mi mateixa
◊ hann er t.d. mjög hrifinn af konum með stóra rassa og þrekin læri: a ell, p.e., li van molt les dones amb grans culs i cuixes gruixudes

þrek·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
robust -a, corpulent -a

þrek·virki <n. -virkis, -virki>:
proesa f

þremenningar·samband <n. -sambands, -sambönd>: triümvirat m

þremur, þrem: → þrír

þrenging <f. þrengingar, þrengingar>:
1. (það að þrengjaestrenyiment m (estreta, acte o acció d'estrènyer)
2. (mótlæti, harmuraflicció f (tribulació, gran pena)
◊ af mikilli þrengingu og hjartans trega skrifaði ég yður með mörgum tárum: amb gran aflicció i amb el cor ple de dolor us vaig escriure enmig de moltes de llàgrimes
◊ á þriðja ári Kýrusar Persakonungs fékk Daníel, sem kallaður var Beltsasar, opinberun, og opinberunin er sönn og boðar miklar þrengingar. Og hann gaf gætur að opinberuninni og hugði að sýninni: L'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, a qui deien Baltasar, tingué una revelació i la revelació era veritat i presagiava grans tribulacions. Parà esment a la revelació, estigué atent a la visió

þrengri, þrengri, þrengra: comparatiu de → þröngur “estret”

þrenning <f. þrenningar, no comptable>: <RELIG> trinitat f
	hátíð hinnar Alhelgu (o: Alheilögu) þrenningar: festa de la Santíssima Trinitat

þrenningar·fjóla <f. -fjólu, -fjólur>:
pensament m [de camp] (planta Viola tricolor)

þrenningar·gras <n. -grass, -grös>:
pensament m [de camp] (planta Viola tricolor)

þrennur, þrenn, þrennt: triple
	þrenns konar: de tres menes, de tres castes (Mall.)

þrep·skjöldur <m. -skjaldar, -skildir>:
llindar m, marxapeu m, portal m

þreski·sáld <n. -sálds, -sáld>:
erer m

þreski·sleði <m. -sleða, -sleðar>:
trill m, rodet m [de batre], batedor m, carretó m de batre
◊ neðan á honum eru oddhvöss brot, hann markar för í aurinn sem för eftir þreskisleða: a la part del dessota hi ha bocins [de test] aguts, deixa ginyes en el fang iguals que les ginyes que deixa un trill

þrettán <adj. num.>: tretze (13)

Þrettánda·nótt <f. -nætur, -nætur>:
<FOLCL á Spáninit f de Reis (nit de 5 a 6 de gener)
♦ Vitringarnir þrír <...> koma einnig með tréstiga sem þeir nota til að klifra upp veggi húsanna á þrettándanóttinni: els tres Reis Mags d'Orient <...> també arriben amb escales de fusta que utilitzen per enfilar-se per les parets de les cases la nit de Reis

Þrettándi <m. Þrettánda, no comptable>:
<RELIGepifania f del Senyor (6 de gener)
♦ Vitringarnir þrír koma til byggða kvöldið fyrir þrettándann: els tres Reis Mags d'Orient arriben el vespre de l'epifania del Senyor
◊ þegar börnin vakna á þrettándanum taka þau upp gjafirnar frá vitringunum þremur sem færðu Jesúbarninu gull, reykelsi og myrru: quan els infants es lleven el matí de Reis, recullen els regals dels tres Reis Mags d'Orient que van dur al nen Jesús or, encens i mirra

þrettándi, þrettánda, þrettánda <num. ord.>:
tretzè -ena
◊ þat kann ec it þrettánda, ǀ ef ec scal þegn ungan ǁ verpa vatni á: ǁ mun-at hann falla, ǀ þótt hann í fólc komi, ǁ hnígr-a sá halr fyr hiǫrom. : me'n sé un de tretzè si he d'esbrufar un jove baró amb aigua: aquest home no caurà sota les espases, no caurà baldament es trobi enmig del tumult de la batalla (Cf. Kuhn 1968³, pàg. 58: fólc <...> kämpfendes heer (Vsp. 24, Háv. 150 u. ö); manchmal scheint fólc sogar ‘kampf’ zu bedeuten)

þreyja <þreyi ~ þreyjum | þreyði ~ þreyðum | þreyjað (o: þreyð)>:
1. <e-ð> o: <absolut>: (bíða með eftirvæntinguesperar una cosa (amb expectació o anhel)
hver er kraftur minn, að ég skyldi þreyja (ʝāˈħal ~ יָחַל:   ˌmah־kɔˈħ-ī   ˌχī־ʔăʝaˈħēl,   מַה-כֹּחִי כִי-אֲיַחֵל), og hver verða endalok mín, að ég skyldi vera þolinmóður?: quina força em queda per a continuar esperant? I quina serà la meva fi perquè continuï essent pacient?
já, ég er hafður að spotti og bitur þreyja (lūn ~ לוּן:   ū-βə-hammərōˈθ-ām   tāˈlan   ʕēi̯ˈn-ī,   וּבְהַמְּרוֹתָם, תָּלַן עֵינִי) augu mín nóttina: sí, fan befa de mi i els meus ulls esperen la nit plens d'amargor
hjarta hans skal breytast, í honum verður ekki framar mannshjarta heldur mun hann hljóta dýrshjarta og sjö tíðir skal hann þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   wə-ʃiβəˈʕāh   ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlō-hī,   וְשִׁבְעָה עִדָּנִין, יַחְלְפוּן עֲלוֹהִי)que el seu cor sia canviat: que en ell ja no hi torni a haver un cor de persona sinó que rebi un cor de bèstia, i que esperi set temps
en þú, konungur, sást heilagan vörð stíga niður af himni og segja: Höggvið tréð og eyðið því en látið bolinn með rótum sínum vera kyrran í moldinni, bundinn járn- og eirfjötrum í grasi vallarins. Megi hann þiggja vætu af dögg himinsins og deila grösum merkurinnar með dýrunum og sjö tíðir skal hann þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   ʕaδ   dī־ʃiβəˈʕāh   ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlō-hī,   עַד דִּי-שִׁבְעָה עִדָּנִין, יַחְלְפוּן עֲלוֹהִי)i tu, o rei, has vist un sant Vigilant que davallava del cel i deia: «Destralegeu l'arbre i destruïu-lo! Però deixeu estar en terra la soca amb les seves arrels, [però] fermada amb cadenes de ferro i bronze, enmig de l'herbei del camp. Que pugui rebre la humitat de la rosada del cel i que comparteixi les herbes de la plana amb les bèsties [salvatges], i que esperi set temps»
þú verður hrakinn burt úr samfélagi manna til dvalar með dýrum merkurinnar. Þér verður fengið gras til matar eins og nautpeningi, dögg himinsins mun væta þig og sjö tíðir hlýturðu að þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   wə-ʃiβəˈʕāh nbsp; ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlaʝi-χ,   וְשִׁבְעָ֥ה עִדָּנִ֖ין יַחְלְפ֣וּן עֲלַיִךְ) uns þú sérð að Hinn æðsti ræður yfir konungdómi mannanna og getur fengið hann hverjum sem hann kýs: seràs foragitat de la societat dels homes i viuràs amb les bèsties [salvatges] del camp. De menjar et donaran herba com als bous i la rosada del cel et mullarà (t'humitejarà) i hauràs d'esperar set temps fins que reconeguis que l'Altíssim té el domini del reialme dels homes i que pot donar-lo a qualsevol que vulgui
þú verður hrakinn úr samfélagi manna og munt dveljast meðal dýra merkurinnar.Þér verður gefið gras eins og nautpeningi og sjö tíðir hlýturðu að þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   wə-ʃiβəˈʕāh nbsp; ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlaʝi-χ,   וְשִׁבְעָ֥ה עִדָּנִ֖ין יַחְלְפ֣וּן עֲלַיִךְ) uns þér verður ljóst að Hinn æðsti ræður yfir konungdómi manna og getur fengið hann hverjum sem hann kýs“: seràs foragitat de la societat dels homes i viuràs entre les bèsties [salvatges] del camp. De menjar et donaran herba com als bous i hauràs d'esperar set temps fins que tinguis clar que l'Altíssim té el domini del reialme dels homes i que pot donar-lo a qualsevol que vulgui
2. <eftir e-m>: (þrá eftir e-manhelar algú (enyorar, suspirar per)
ég hef hrópað mig þreyttan, með brunasviða í kverkunum, augu mín eru döpruð orðin af að þreyja (ʝāˈħal ~ יָחַל:   kāˈlū   ʕēi̯ˈn-ai̯   məʝaˈħēl   lē-ʔlɔˈhāi̯,   כָּלוּ עֵינַי--מְיַחֵל, לֵאלֹהָי) eftir Guði mínum: estic retut de tant de cridar, em crema la gorja; els meus ulls han tornat febles d'esperar el meu Déu
3. <e-ð>: (þraukaendurar una cosa (aguantar, resistir)
þegar maðurinn deyr, lifnar hann þá aftur? þá skyldi ég þreyja (ʝāˈħal ~ יָחַל:   ˌkāl־ʝəˈmēi̯   sˤəβāˈʔ-ī   ʔăʝaˈħēl   ʕaδ־ˈbōʔ   ħălīφāˈθ-ī,   כָּל-יְמֵי צְבָאִי אֲיַחֵל-- עַד-בּוֹא, חֲלִיפָתִי) alla daga herþjónustu minnar, þar til er lausnartíð mín kæmi: per ventura quan un home mor pot tornar a la vida? [Si fos així,] suportaria (o: esperaria) tots els dies del meu torn de servei fins que vingués el meu relleu!

þreyju·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
que té poca paciència, inquiet -a (frisós, que té poca endurança, que no para mai)

þreyta <f. þreytu, pl. no hab.>: fatiga f, cansament m

þreyta <þreyti ~ þreytum | þreytti ~ þreyttum | þreytt>:
1. <e-ð>: (keppa, haldadirimir una cosa (afer, disputa, controvèrsia)
♦ þreyta göngu: fer una llarga caminada
♦ þreyta leik: <ESPORTdisputar un partit
♦ þreyta próf í e-u: fer un examen de...
♦ þreyta e-ð (o: um e-ð) við e-n: contendre amb algú per una cosa, rivalitzar amb algú per una cosa
◊ svo var og of leikana er þreyttuð við hirðmenn mína. Þá var það hið fyrsta er Loki gerði. Hann var mjög soltinn og át títt. En sá er Logi heitir, það var villieldur, og brenndi hann eigi seinna trogið en slátrið. En er Þjálfi þreytti rásina við þann er Hugi hét, það var hugur minn og var Þjálfa eigi vænt að þreyta skjótfæri hans: també ha passat el mateix amb els concursos en què heu rivalitzat amb els homes de la meva guàrdia. El primer ha estat el que ha dut a terme en Loki. Estava molt afamat i ha menjat amb golafreria, però [el seu competidor,] el qui es deia Logi, era el foc salvatge, i no ha trigat més a cremar el bol que la carn que contenia; i quan en Þjálfi s'ha provat a córrer amb el que es diu Hugi, aquest era el meu pensament i no es podia esperar que en Þjálfi pogués mesurar la seva rapidesa amb la d'ell
◊ þá mælti Ísolde, hans dóttir: "þú þreytir um veiði við Salomon konung. Veiztu, at hann er meiri maðr en þú, ok ef nú veiztu þat ekki, þá fœr þú nú þat reynt, áðr en lokit sé yðru viðskipti": llavors va parlar la Isolda, sa filla: "mesuraràs les teves forces amb el rei Salomó per un afer de caça. Que per ventura no saps que és un home més poderós que no tu? I si no ho saps, ho sabràs de pròpia experiència abans que no hagi conclòs el vostre encontre"
♦ þreyta drykkju við e-n: provar-se a beure amb algú
◊ þá mælti Þór að helst vill hann taka það til að þreyta drykkju við einhvern mann. Útgarða-Loki segir að það má vel vera og gengur inn í höllina og kallar skutilsvein sinn, biður að hann taki vítishorn það er hirðmenn eru vanir að drekka af. Því næst kemur fram skutilsveinn með horninu og fær Þór í hönd: en Tor llavors li va dir que el que més li agradaria fer seria provar-se a beure amb qualsevol d'allà. L'Útgarða-Loki li va dir que no hi havia cap problema a fer-ho, va entrar a dins la höll i va cridar el seu coper a qui va demanar que els dugués la banya de càstig, que els homes de la seva guàrdia solien beure (és a dir, quan se'ls havia de castigar per alguna cosa que haguessin fet); tot seguit va aparèixer el coper amb la banya i la lliurà al Tor
♦ þreyta fang við e-n: contendre amb algú per un botí, disputar-se un botí amb algú
♦ þreyta hamingju við e-n: mesurar la seva bona sort amb la d'algú, provar sorts amb algú
◊ konungr verðr þeim stórliga reiðr fyrir sínar tiltekjur ok kvað eigi þeira fœri at þreyta hamingju við Hrólf konung ok lét taka þá báða ok setja í bǫnd, en Ella konungr sjálfr ferr í móti Hrólfi konungi með miklu liði ok kvað líkligt, at Hrólfr konungr ætlaði þetta af hans vélræðum vera, er þessir menn hǫfðu á hendr tekizt: el rei es va posar molt felló amb ells per llur acció i va dir que havia estat impropi d'ells mesurar llur sort amb la del rei Hrólfr i aleshores els féu prendre i engrillonar a tots dos; quant al rei Ella, es dirigí en persona a l'encontre del rei Hrólfr amb una gran tropa dient que era probable que el rei Hrólfr cregués que el que aquests homes havien emprès havia passat a causa de les insídies d'ell
◊ óviturlega hefir ykkur frændum orðið að þið ætlið að þreyta hamingju við sonu Ingimundar: no heu pres pas una decisió intel·ligent, tu i els teus parents, en pretendre mesurar la vostra bona sort amb la dels fills de l'Ingimundr
♦ þreyta sund við e-n: provar-se a nedar amb algú
◊ bæði er að þú ert gervilegur maður enda lætur þú allstórlega. En eigi því síður skaltu vita nafn mitt eða við hvern þú hefir sundið þreytt. Hér er Ólafur konungur Tryggvason: dues coses puc dir de tu: que ets un home capaç, per bé que molt bravejador. Tanmateix, sabràs el meu nom o, el que és el mateix, amb qui t'has provat a nedar: vet aquí el rei Olau Tryggvason
2. <e-ð>: (leggja sig sérstaklega framesforçar-se al màxim per aconseguir una cosa (desplegar grans esforços)
◊ Þór fór fram á leið og þeir félagar og gekk fram til miðs dags. Þá sáu þeir borg standa á völlum nokkrum og settu hnakkann á bak sér aftur áður þeir fengu séð yfir upp. Ganga til borgarinnar og var grind fyrir borghliðinu og lokin aftur. Þór gekk á grindina og fékk eigi upp lokið. En er þeir þreyttu að komast í borgina þá smugu þeir milli spalanna og komu svo inn. Sáu þá höll mikla og gengu þannig. Var hurðin opin. Þá gengu þeir inn og sáu þar marga menn á tvo bekki og flesta ærið stóra. Því næst koma þeir fyrir konunginn, Útgarða-Loka, og kvöddu hann. En hann leit seint til þeirra og glotti við tönn og mælti: en Tor i els seus companys varen prosseguir llur camí i estigueren caminant fins a mig dia. Llavors varen veure un castell que es dreçava enmig d'una plana i [era tan alt que] els va caldre clavar el clatell a l'espatlla per poder-ne veure damunt de tot. S'hi acostaren i el portal estava barrat amb una reixa. En Tor s'hi va acostar, però no la va poder obrir, però com que féren tots els esforços possibles, acabaren per obrir-se pas per entre els barrerons de la reixa i s'esmunyiren a dins el castell. Hi varen veure una gran höll i hi anaren. La porta era oberta. Hi entraren i hi varen veure nombrosos homes asseguts a dos bancs i la majoria d'ells era molt gran. Tot seguit es varen presentar davant el rei Útgarða-Loki i el varen saludar, però aquest va trigar a dignar-se a mirar-los, els va somriure d'una manera burleta, mostrant-los les dents, i els va dir...
♦ þreyta á e-ð: esforçar-se [al màxim] en una cosa, esmerçar-se a fons per una cosa
◊ Þór svarar engu, setur hornið á munn sér og hyggur nú að hann skal drekka meiri drykk og þreytir á drykkjuna sem honum vannst til erindi, og sér enn að stikillinn hornsins vill ekki upp svo mjög sem honum líkar. Og er hann tók hornið af munni sér og sér í, líst honum nú svo sem minna hafi þorrið en í hinu fyrra sinni. Er nú gott berandi borð á horninu: en Tor no li va respondre res, dugué la banya a la seva boca amb el ferm propòsit de beure un glop major i s'esforçà al màxim a beure tot el temps que va poder aguantar la respiració però va veure que la punta de la banya continuava sense pujar cap a dalt per més que li hauria agradat. I quan va retirar la banya de la seva boca i hi va guaitar dedins, li va semblar que el contingut encara havia minvat menys que la primera vegada: tot just li faltaven dos dits per arribar a dalt
3. <e-n>: (gera úrvinda & gera leiðancansar algú (fatigar-lo & avorrir-lo)

þreytandi, þreytandi, þreytandi: esgotador -a, cansat -ada, fatigós -osa
	vinna er þreytandi: treballar cansa

þreytast <þreytist ~ þreytumst | þreyttist ~ þreyttumst | þreyst[á e-u]>:
cansar-se, fatigar-se
◊ veistu þá ekki? Hefir þú ekki heyrt? Drottinn er eilífur Guð, er skapað hefir endimörk jarðarinnar. Hann þreytist ekki, hann lýist ekki, speki hans er órannsakanleg. Hann veitir kraft hinum þreytta og gnógan styrk hinum þróttlausa. Ungir menn þreytast og lýjast, og æskumenn hníga, en þeir, sem vona á Drottin, fá nýjan kraft, þeir fljúga upp á vængjum sem ernir. Þeir hlaupa og lýjast ekki, þeir ganga og þreytast ekki: 
◊ þreytast á hlaupum: cansar-se de córrer

þreyttur, þreytt, þreytt: esgotat -ada, exhaust -a

þriðji, þriðja, þriðja: tercer -a, (†) terç -a

þriðju·dagur <m. -dags, -dagar>: dimarts m

þriðjungur <m. þriðjungs, þriðjungar>: terç m (una tercera part)

þrif <n.pl þrifa>
1. <GENneteja f
♦ þrif á e-u: neteja d'una cosa
◊ þrif á baðflísunum: neteja de les rajoles del bany
2. (vöxturcreixement m  (desenvolupament a bé, prosperitat)
♦ e-ð stendur e-m fyrir þrifum: <LOC FIGuna cosa és un obstacle a algú, una cosa fa nosa a algú, una cosa impedeix a algú de créixer i prosperar

þrifa·legur, -leg, -legt <adj.>:
net -a (netejat, sense brutor ni pols & polit, ben vestit i arreglat)
◊ þrifalegt herbergi: una cambra neta

þrif·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (í góðum holdummolsut -uda, rodanxó -ona (gras i voluminós, de carns abundants)
2. (vasklegur, hraustlegurd'aspecte saludable (esplèndid, molt sa)
3. (gagnlegur, nytsamlegurprofitós -osa (útil)
4. (snyrtilegur, þokkalegurben vestit -ida i arreglat -ada (d'aspecte polit i net)

þrisvar <adv.>: tres vegades
	þrisvar á dag í fjóra daga: tres vegades al dia durant quatre dies

þríbura·blóm <n. -blóms, -blóm>:
buguenvíl·lia (o: buguenvíl·lea) f (planta Bougainvillea glabra)

þrí·buri <m. -bura, -burar>:
trigemin m, trigèmina f 

þrífa <þríf ~ þrífum | þreif ~ þrifum | þrifiðe-ð>:
1. (grípa snöggt ípegar grapada a una cosa (agafar una cosa amb un moviment sobtat o ràpid)
♦ þrífa af sér hattinn: treure's de seguida el barret, llevar-se totd'una el capell
♦ þrífa e-n: agafar algú (enxampar-lo)
♦ þrífa í e-n: agafar algú (amb la mà)
♦ þrífa í handlegginn á e-m: agafar algú pel braç
♦ þrífa til e-s: allargar la mà per agafar una cosa
2. (þrifa, hreinsanetejar una cosa (fer neteja, esp., cambra, sala, casa)
♦ þrífa e-ð vel með vatni og sápu: netejar bé una cosa amb aigua i sabó
♦ þrífa flísarnar á baðherberginu: netejar les rajoles de la cambra de banys
♦ þrífa stofuna: netejar la saleta
♦ þrífa til í húsinu: fer neteja a la casa
♦ þrífa e-ð upp: netejar totalment una cosa
◊ þrífa upp málaðar flísar á baði: netejar rajoles d'una cambra de bany que estan pintades (llevar-ne la pintada)

þrífast <þrífst ~ þrífumst | þreifst ~ þrifumst | þrifist>:
fer-se (créixer bé, desenvolupar-se bé)
◊ hveitið þrífst ekki á Íslandi: el blat no es fa pas a Islàndia

þrí·fótur <m. -fótar, -fætur>:
trípode m 
♦ á þrífæti: en un trípode

þrí·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
tricicle m 

þrí·hyrndur, -hyrnd, -hyrnt <adj.>:
triangular

þrí·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:
<GEOMtriangle m 
♦ einslaga þríhyrningar: triangles similars (o: semblants)
♦ gleiðhyrndur þríhyrningur: triangle obtusangle (o: obtús)
♦ hlið þríhyrnings: costat m de triangle
♦ langhlið [í rétthyrndum þríhyrningi]: hipotenusa f
♦ skammhlið [í rétthyrndum þríhyrningi]: catet m
♦ hvasshyrndur þríhyrningur: triangle acutangle (o: agut)
♦ hæð þríhyrnings: altura f de triangle
♦ jafnarma þríhyrningur: triangle isňsceles
♦ jafnhliða þríhyrningur: triangle equilŕter
♦ láréttur þríhyrningur: triangle pla
♦ → kúluþríhyrningur “triangle esfèric”
♦ mishliða þríhyrningur: triangle escalč
♦ ójafnarma þríhyrningur: triangle escalč
♦ ólínuleg þríhyrningur: triangle curvilini
♦ rétthyrndur þríhyrningur: triangle rectangle
♦ skáhyrndur þríhyrningur: triangle obliquangle (o: oblic)

þrí·leikur <m. -leiks, -leikir; pl. no hab.>:
trilogia f
♦ þríleikurinn um e-ð: la trilogia sobre...

þrí·litur, -lit, -litt <adj.>:
tricolor -a

þrír, þrjár, þrjú <num. card.>: 
tres
 
þrír, þrjár, þrjú
Paradigma:
  Masculí   Femení   Neutre
N þrír   þrjár, <> þriár   þrjú, <þriú
A þrjá, <þriá   þrjár, <þriár   þrjú, <þriú
G þriggja, <þriggia
D þrem, þremur, <þrim, <þrimr, <þremr
 
 

þrír tigir <num. card. þriggja tiga>:
<trenta
◊ nokkuru síðar fóru þeir bræður norður yfir Dumbshaf og brenndu inn Harðverk hinn sterka og þrjá tigu þursa með honum: poc després, els germans posaren rumb cap al nord a través de la Mar Bromosa i cremaren dins ca seva en Harðverkur el fort i amb ell, trenta tursos
 
El numeral cardinal TRENTA
A. Llengua antiga - Declinable
  Paradigma  
N þrír tigir  
A þrjá tigu  
G þriggja tiga  
D þrim tigum  
El substantiu determinat per aquest numeral va en genitiu, v.g.: þrír tigir manna "trenta homes" 
 
B. Llengua antiga - indeclinable
  Forma única  
N, A, G, D þrjátigi  
Aquesta forma es comporta com un adjectiu i, per tant, el substantiu determinat per aquest numeral va en el cas que la sintaxi de la frase li determini, v.g.: þrjátigi menn "trenta homes"
 

< þríro:
contracció arcaica de → þrír ero “tres són”
◊ fregna ok segja ǀ skal fróðra hverr, ǁ sá er vill heitinn horskr; ǁ einn vita ǀ né annarr scal, ǁ þjóð veit, ef þríro: aquell que sàpiga molt i que vulgui que li diguin savi, ha de saber fer preguntes i respondre'n: però que un de sol ho senti, mai dos, car si són tres, tothom ho sabrà

þrí·stjóri <f. -stjóra, -stjórar>:
<POLÍT & HISTtriümvir m

þrístjórnar·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:
<POLÍT & HISTtriümvirat f

þrístjórnar·veldi <n. -veldis, -veldi>:
<POLÍT & HISTtriümvirat f

þrítugasti, þrítugasta, þrítugasta: trentè -ena

þrí·vídd <f. -víddar, pl. no hab.>:
tridimensionalitat f
♦ mynd í þrívídduna pel·lícula en tres dimensions

þrívíddar·gleraugu <n.pl -augna>:
ulleres f.pl 3D

þrí·víður, -víð, -vítt <adj.>:
tridimensional

þrí·æringur <m. -ærings, -æringar>:
<HIST[nau f] trirrem f (τριήρης, [nauis] trirēmis)

þrjátíu: trenta

þrjóska <f. þrjósku, no comptable>:
obstinació f,tossuderia f, caparrudesa f (Mall., Men.

þrjóskast <þrjóskast ~ þrjóskumst | þrjóskaðist ~ þrjóskuðumst | þrjóskast>:
entossudir-se, obstinar-se
♦ þrjóskast við að <+ inf.>entestar-se a no <+ inf.> (mostrar-se tossudament refractari, renitent o reticent a fer una cosa)

þrjóskur, þrjósk, þrjóskt <adj.>:
tossut -uda, testarrut -uda, obstinat -ada, cabut -uda (Val.), caparrut -uda (Mall., Men.

þroskaður, þroskuð, þroskað: madur -a
	sex vel þroskaðir bananar: sis plŕtans ben madurs

þroska·heftur, -heft, -heft <adj.>:
retardat -ada mental (que pateix de retard mental)

þrota·bú <n. -bús, -bú>:
<JURmassa f concursal

þroti <m. þrota, pl. no hab.>:
1. (væg bólgainflor f (tumefacció, inflamació dura)
◊ ef maðr hefir verk í andliti eða þrota í hǫfði ok ǫng ok hósta[r] ok þrýsti[r] opt vinstri hendi fyrir brjóst sér ok kroppar um nasraufar sínar, sá mun deyja: si a una persona li fa mal la cara o té una inflor al cap i angoixa i tus i es pitja sovint amb la mà esquerra el seu pit i sent un formigueig als narius, morirà
◊ Þorkell sér að Grím mæðir blóðrás og tekur steininn Sköfnungs og ríður honum í sárið og bindur höndina og tók þegar allan þrota og sviða úr sárinu: en Þorkell veu que l'hemorràgia va afeblint en Grímur, agafa la gemma de l'espasa Sköfungur i hi frega la ferida i li embena la mà i immediatament li va fugir de la ferida tota la inflor i el dolor
2. (bólguhnúðurbony m (inflor en forma de protuberància)
3. (drambestufera f (arrogància, orgull)

þrotinn, þrotin, þrotið <adj.>:
consumit -ida, esgotat -ada

þrotna <þrotna ~ þrotnum | þrotnaði ~ þrotnuðum | þrotnað>:
1. (ganga til þurrðarminvar (anar-se assecant o acabant un líquid)
◊ sýran fór að þrotna í kerinu: la sýra o xerigot fermentat va començar a baixar dins la bóta
2. (sjónanar-se decandint, apagar-se, anar-se consumint  (vista)
◊ þrotnandi augu og ráðþrota sál: una vista apagada i una ànima desorientada

þróa: desenvolupar

þróast: evolucionar, desenvolupar-se

þróaður, þróuð, þróað: avançat -ada, desenvolupat -ada, evolucionat -ada

þrótt·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (kraftlausexhaurit -ida, exhaust -a, extenuat -ada  (mancat de força física, sense vigor, que ha perdut les forces o que ja no té força)
2. (þreklausdecandit -ida m, postració f, postrernació f  (sense energia interior)

þrótt·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (kraftleysiexhauriment m, esgotament m  (manca de força física, debilitat)
2. (þrekleysi, hugleysidecandiment m, prostració f, defalliment m, prosternació f  (manca d'energia interior, exhauriment mental)

þrótt·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
amb poques forces, sese gaire vigor

þrótt·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
fort -a, robust -a, de gran vigor
♦ verða þróttmikill í andaenfortir-se en [el seu] esperit

þróttugur, þróttug, þróttugt <adj.>:
1. (þróttmikill, þrekmikillvigorós -osa  (en plena possessió de les seves forces físiques)
2. (frækinnvalerós -osa  (prous; en la llengua antiga sol fer referència al tret de caràcter de saber aguantar amb fermesa i valor el dolor o certes situacions)
◊ Júdas Makkabeus hefur verið þróttug kempa frá ungum aldri. Hann skal stýra her ykkar og heyja stríð við heiðingjana: en Judes Macabeu ha demostrar ser un guerrer valent des de jove; ell serà el cap del vostre exèrcit i conduirà la guerra contra els pagans
◊ Þormóður segir: "Sýnist þér svo sem eigi séu þróttigir þeir menn sem hér eru inni?": en Þormóður va replicar: "pel que dius et sembla que els homes que hi ha aquí dins són incapaços d'aguantar el dolor?"
◊ Þormóður mælti: "Það vissi eg að vera mundi hér inni nokkur maður sá er eigi mundi þróttigur reynast. Er þér illa saman farið er þú finnur að þrek annarra manna þar er þú ert þróttlaus sjálfur. Eru hér margir menn mjög sárir og vælir engi þeirra en þú bræktir sem geit blæsma og veinar sem meri þó að þú hafir eina vöðvaskeinu litla": en Þormóður va dir: "Ja ho sabia jo que aquí dins n'hi havia d'haver algun que, si se'l posava a prova, seria incapaç d'endurar el dolor. Ho tendràs malament a compaginar-ho, si cerques valor i fermesa davant el dolor en els altres quan tu mateix ets incapaç de suportar-lo. Aquí dins n'hi ha molts que estan molt mal ferits i cap d'ells no es queixa, però tu has belat com una cabra en zel i has renillat com una egua per una petita esgarrapada a les anques
◊ Þorgils þótti hinn mesti merkismaður, vinfastur og vinveittur, þrautgóður og þróttigur, eljunarmaður og óáleitinn og hélt sig við alla til jafns þótt miklir menn og sterkir ættu í hlut: a en Þorgils se'l va considerar un home molt assenyalat, un amic fidel i amical, pacient, un home que sabia aguantar amb fermesa el dolor, un home de caràcter ferm i equilibrat que mantenia la temprança en tot moment encara que fos posat a prova per grans homes i poders

þróttur <m. þróttar, no comptable>:
1. (afl, styrkurvigor m,f, forces f.pl, <LITvigoria f (en la llengua moderna, el mot fa referència habitualment a les forces físiques, però pot fer-n'hi a les espirituals)
◊ brauðið sem veitir honum þrótt: el pa que li dóna forces
◊ safnaðu þrótti: aplega totes les teves forces
♦ betra er að vera fátækur og njóta heilsu og þróttar en auðugur og þjakaðurés millor ésser pobre però gaudir de salut i de vigor que ric però ple de xacres
♦ eiga nægan þrótt til að njóta lífsinstenir encara prou forces per a gaudir de la vida
♦ → karlmennskuþróttur “vigor baronívol”
♦ → lífsþróttur “força vital, forces de la vida”
♦ → líkamsþróttur “vigor del cos, robustesa del cos”
♦ → æskuþróttur “vigor de jove, vigor juvenil, forces de la joventut”
2. (hugarstyrkur, þrek, dugurempenta f, entusiasme m, dinamisme m  (força interior, alacritat, il·lusió i engrescament a fer coses)
♦ draga allan þrótt úr e-mfer perdre l'empenta a algú, deixar algú sense ganes de fer res, fer perdre tot l'entusiasme a algú
3. <(hreysti, fræknleikurbravura f, endurança f  (força, fermesa i impertorbabilitat de caràcter per a endurar o suportar el dolor, tant físic com anímic, o certes situacions d'adversitat i penúria)
◊ og svo var mikill þróttur hans að hann hló meðan hann beið þessa kvöl og allir undruðust þrek hans og það er síðan að minnum haft: el seu valor era tan gran, que reia mentre sofria aquest turment, de manera que tothom es va meravellar tant del seu coratge que, de llavors ençà, ha perdurat en la memòria de la gent
◊ sveinninn kvaðst eigi hafa þrótt til að vera þar lengur "og mundir þú mig eigi biðja þessa ef þú vissir hversu mikla raun eg hefi af þessu: el vailet li va replicar que no podia suportar-ho de continuar-hi per més temps, "i tu no em demanaries que ho faci, si sabies com de difícil resulta tot això per a mi"
◊ Þorgautur mælti: "Sannlega er skekinn þróttur úr yður og dett eg ekki niður milli dægra við skraf þetta": en Þorgautur els va replicar: "realment, a vosaltres us ha abandonat tot el valor, però, pel que fa a mi, jo no sóc dels qui es moren de por sentint aquesta mena de dois (o: de xerrameca) a les nits

Þróttur <m. Þróttar, no comptable>:
<MITOLÞróttr m, Trót m, Aguant-al-dolor m, una de les hipòstasis del déu Odin que el caracteritza com un déu que sap endurar amb fermesa i homenia el dolor i les situacions doloroses

þróun <f. þróunar, no comptable>: desenvolupament m

þróunar·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:
ajut m al desenvolupament

þróunar·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>: ajut m al desenvolupament

þróunar·samvinna <f. -samvinnu, no comptable>:
cooperació f al desenvolupament

þrúga <f. þrúgu, þrúgur. Gen. pl.: þrúgna o: þrúga>: raïm m, reim m (Mall.) (→ vínber)

þrúgukjarna·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de pinyol (o: pinyols) de raïm

þrúgu·kjarni <f. -kjarna, -kjarnar>: pinyol m de raïm
  Consideram la forma granet de raïm, que recomana la Generalitat de Catalunya per a designar la llavor del raïm, una aberració lingüística:

— El
gra de raïm en català no ha estat mai el pinyol, sinó la designació de cadascuna de les baies que conformen el raïm sencer, de manera que per cap d'any, hom menja dotze grans de raïm, o, segons la contrada, dotze bagons.

Per tant, i segons tot això, cal substituir, per exemle, l'
oli de granet de raïm que recomana oficialment la Generalitat per oli de pinyol de raïm.
 

þrúgu·sykur <m. -sykurs, no comptable>:
glucosa f (glúkósi)

þrúgusykurs·síróp <n. -síróps, no comptable>:
<QUÍMxarop m de glucosa, xarop m de fècula, glucosa líquida

þrútinn, þrútin, þrútið <adj.>:
1. <GENinflat -ada, tumefacte -a, tornat -ada gros -ossa
2. (um ólétta konaamb el ventre ja gros (dona prenys)

þrútna <þrútna ~ þrútnum | þrútnaði ~ þrútnuðum | þrútnað>:
inflar-se, tornar gros -ossa (un òrgan per malaltia o inflamació & ventre de dona prenys)

þrýsta <þrýsti ~ þrýstum | þrýsti ~ þrýstum | þrýst>:
I. <amb complement en datiu>:
1. <e-u>: (klemma, ýtapitjar una cosa (prémer)
♦ þrýsta kossi á e-n: <LOC FIGespetegar-li un petó a algú
2. <e-m>: (faðmaestrènyer una persona (abraçar, aferrar-s'hi)
♦ þrýsta e-m að sér: estrènyer algú contra seu
3. <e-m>: (þröngvaforçar algú (constrènyer)
♦ þrýsta e-m til að <+ inf.>forçar algú a <+ inf.
 
II. <amb complement preposicional & adverbi>:
A. <>
1. <þrýsta að e-u>pitjar una cosa, prémer una cosa (fer pressió sobre una part del cos)
 
B. <á>
1. <á e-ð>pitjar una cosa, prémer una cosa
♦ þrýsta á dyrabjöllu ~ hnapp ~ lyftistöng: pitjar (o: prémer) un timbre de porta ~ un botó ~ una palanca
 
C. <inn>
1. <þrýsta e-u inn>ficar una cosa pitjant-la
 
D. <saman>
1. <þrýsta e-u saman>comprimir una cosa (estrenyent-la)

þrýstibrigða·lína <n. -línu, -línur>:
isal·lòbara f

þrýsti·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
[consonant f] ejectiva f

þrýsti·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (um plöntur og ávextiturgent (gras, ple)
◊ sjö öx uxu á einni stöng, þrýstileg og væn: set espigues creixien a una mateixa tija i eren turgents i belles
2. (um manneskjurrobust -a (d'estatura o complexió grossa)
◊ hún fór ofan til fjarðarins og gerðist heldur þrýstileg: va baixar cap al fons del fiord i [mentre ho feia, la seva figura] s'anava fent força robusta

þrýsti·lína <f. -línu, -línur>:
isòbara f, línia isobàrica (jafnþrýstilína)

þrýsting <f. þrýstingar, þrýstingar>:
pressió f

þrýstingur <m. þrýstings, no comptable>:
<FÍS & MED & FIGpressió f
♦ auka þrýstinginn á e-ð ~ e-n: augmentar la pressió sobre una cosa ~ algú
♦ láta undan þrýstingi e-s: cedir a la pressió (o: les pressions) d'algú
♦ mikill þrýstingur er á e-n: algú està sotmès -esa a una gran pressió
♦ verða fyrir miklum þrýstingi: ésser sotmès -esa a una gran pressió, patir una gran pressió
♦ þola mikinn þrýsting: patir una gran pressió

þrýstinn, þrýstin, þrýstið <adj.>:
1. (karlmaðurcepat -ada, robust -a i d'espatlles quadrades (home: quadrat, gran i gros com un armari)
2. (konarodanxó -ona (dona: baixa i replena, baixa i grassoteta)
3. (þrútinn, þrýstilegurturgent (túrgid, inflat de tan ple que és)
◊ þrýstin brjóst: uns pits turgents

þrýsti·rafmagn <n. -rafmagns, no comptable>:
piezoelectricitat f

þrýstiraf- <en compostos>:
piezoelèctric -a

þrýstiraf·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>:
dispositiu piezoelèctric

þrýstirafeinda- <en compostos>:
piezoelectrònic -a

þrýstirafeinda·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>:
dispositiu piezoelectrònic

þrýstirafeinda·íhlutur <m. -íhlutar, -íhlutir>:
component piezoelectrònic

þrýstiraf·kristallur <m. -kristalls, -kristallar>:
cristall piezoelèctric

þrýstiraf·kvars <n. -kvars, -no comptable>:
quars piezoelèctric

þræll <m. þræls, þrælar>:
esclau m

þræl·dómur <m. -dóms, -dómar>:
esclavitud f

þræta <f. þrætu, þrætur. Gen. pl.: þræta>:
altercació f, raons f.pl (baralla no gaire greu, esp.verbal i sense resultats clars, discussió, disputa)
◊ með hroka vekja menn aðeins þrætur (mat͡sˈt͡sāh, מַצָּה), en hjá ráðþægnum mönnum er viska: amb orgull només es congrien discussions, però la saviesa és amb els qui escolten els consells
◊ bráðlyndur maður vekur deilur (māˈδōn, מָדוֹן), en sá sem seinn er til reiði, stillir þrætu (ˈrīβ, רִיב)l'home iracund provoca la querella, però el qui és lent a encolerir-se calma la disputa
◊ þegar deila (māˈδōn, מָדוֹן) byrjar, er sem tekin sé úr stífla, lát því af þrætunni (hā-ˈrīβ, הָרִיב), áður en rifrildi hefst (wə-li-φəˈnēi̯ hiθgalˈlaʕ, וְלִפְנֵי הִתְגַּלַּע)començar una baralla és com obrir un dic: abandona les raons, doncs, abans que no comenci una brega!
◊ sá elskar yfirsjón (ˈpɛʃaʕ, פֶּשַׁע), sem þrætu (mat͡sˈt͡sāh, מַצָּה) elskar, sá sem háar gjörir dyr sínar, sækist eftir hruni: l'amant de la prevaricació és el qui estima les raons; qui puja de to cerca la ruïna
◊ það er manni sómi að halda sér frá þrætu (mē-ˈrīβ, מֵרִיב), en hver afglapinn ygglir sig (ʝiθgalˈlāʕ, יִתְגַּלָּע). Letinginn plægir ekki á haustin, fyrir því leitar hann um uppskerutímann og grípur í tómt: és un honor per a un home abstenir-se de disputes, però cada ximplet s'hi embolica. De tardor, el peresós no llaura pas: al temps de la collita voldrà segar, però no hi haurà res!
◊ rek þú spottarann burt, þá fer deilan (māˈδōn, מָדוֹן) burt, og þá linnir þrætu (ˈdīn, דִּין) og smán (wə-qāˈlōn, וְקָלוֹן)treu fora el befador, i marxarà la querella, i cessaran els litigis i els ultratges
◊ einnig í Jerúsalem skipaði Jósafat menn af levítunum og prestunum og ætthöfðingjum Ísraels til þess að gegna dómarastörfum Drottins og réttarþrætum (wə-lāˈrīβ, וְלָרִיב) Jerúsalembúa. Og hann lagði svo fyrir þá: "Svo skuluð þér breyta í ótta Drottins, með trúmennsku og af heilum hug. Og í hverri þrætu (wə-χāl־ˈrīβ, וְכָל-רִיב), er kemur fyrir yður frá bræðrum yðar, þeim er búa í borgum sínum, hvort sem það er vígsök (bēi̯n־ˈdām lə-ˈdām, בֵּין-דָּם לְדָם) eða um lögmál eða boðorð eða lög eða ákvæði, þá skuluð þér vara þá við, svo að þeir verði ekki sekir við Drottin, og reiði komi yfir yður og bræður yðar: a més, Josafat va establir a Jerusalem levites, sacerdots i caps de família d'Israel per a administrar la justícia de Jahvè i per als litigis dels habitants de Jerusalem. Els va manar: «Obreu amb temor de Jahvè, amb fidelitat i amb un cor íntegre. Cada vegada que germans vostres, residents a les seves poblacions, us portaran una disputa, ja sigui un afer de venjança de sang, ja sigui relativa a qüestions de llei sobre un manament, sobre estatuts, sobre drets, vosaltres els aclarireu perquè no es facin culpables davant de Jahvè i no es manifesti la seva ira contra vosaltres i contra els vostres germans
◊ þá komu menn sunnan frá Júdeu og kenndu bræðrunum svo: "Eigi getið þér hólpnir orðið, nema þér látið umskerast að sið Móse." Varð mikil misklíð (ἡ στάσις -εως, στάσεως) og þræta (ἡ ζήτησις -ήσεως, ζητήσεως) milli þeirra og Páls og Barnabasar, og réðu menn af, að Páll og Barnabas og nokkrir þeirra aðrir færu á fund postulanna og öldunganna upp til Jerúsalem vegna þessa ágreinings (τὸ ζήτημα -ήματος, περὶ τοῦ ζητήματος τούτου)alguns que havien baixat de la Judea ensenyaven als germans «Si no us circumcideu segons l'usatge establert pel Moïsès, no us podreu salvar». Com que es produí una dissensió i una disputa no pas petita entre en Pau i en Bernabé d'una banda i ells de l'altra, decidiren que en Pau, en Bernabé i alguns altres pugessin a Jerusalem a trobar els apòstols i els ancians per tractar la qüestió
◊ því að mér hefur verið tjáð um yður, bræður mínir, af heimilismönnum Klóe, að þrætur (ἡ ἔρις ἔριδος, ἔριδες) eigi sér stað á meðal yðar: car, germans meus, he sentit a dir de vosaltres, per boca dels de la Cloa, que entre vosaltres hi ha disputes
◊ nú spurðiz um alla borgina at Barlaam var tekinn [hǫndum] (căpĕre, et auditum est captum esse Barlaam) ok svá kómu þessi útíðustu tíðendi til eyrna konungssonar ok varð hann við þetta einkar illa svá at varla mátti hann tárum halda. Hann bað Guð grátandi at hann skyldi varðveita Barlaam frá háska ok dauða ok Guð heyrði ákall hans ok gleymdi eigi miskunn sinni því at hann er jafnan búinn þeim til hjálpar er sitt ákall hafa (= hefja) til hans. Hann birti fyrir konungssyni í svefni at hann skyldi ekki óttaz um sitt mál, né Barlaam. Hann hét honum sínum styrk í þessarri þrætu (agōn -ōnis, agōnem. O pentura seria millor si llegíem þreytu?) ok þá er konungssonr vaknaði, þá var allt hjarta hans fullt af fagnaði ok nýfenginni gleði, þar sem hann hafði niðr lagzt með ótta ok úgleði: aleshores es va saber per tota la ciutat que en Barlaam havia estat fet pres i quan aquesta desagradabilíssima notícia arribà a les orelles del príncep, a aquest li va saber tant de greu que a penes va poder contenir les llàgrimes. Va pregar a Déu amb llàgrimes als ulls que guardés en Barlaam de perill i de mort i Déu va escoltar la seva invocació i no oblidà pas la seva misericòrdia car sempre està llest per a prestar el seu ajut a aquells qui aixequen llur invocació a ell. Es va aparèixer al príncep mentre aquest dormia i li va dir que no temés ni per ell mateix ni pel que li pogués passar al Barlaam. Li va prometre el seu suport en aquella fadiga (?, lluita?; disputa, discussió?) i quan el príncep es va despertar, tot el seu cor era ple de goig i de renovada alegria allà on s'era colgat amb temor i tristor

þrætu·maður <m. -manns, -menn>:
cerca-raons m
◊ þrætumanni (ὁ αἱρετικὸς ἄνθρωπος, αἱρετικὸν ἄνθρωπον) skalt þú sneiða hjá, er þú hefur einu sinni og tvisvar áminnt hann. Þú veist að slíkur maður er rangsnúinn og syndugur. Hann er sjálfdæmdur (αὐτοκατάκριτος -άκριτον, αὐτοκατάκριτος): cal que apartis de tu l'home baralladís quan l'hagis amonestat una i dues vegades. Saps que un home així està pervertit i en pecat, i que es condemna a ell mateix

þröm <f. þramar, þramir>:
vora f, vorera f
♦ við jarðar þröm: en els confins de la terra, en els límits de la terra
♦ á heljar þrömum: al caire de la tomba

þröngur, þröng, þröngt: estret -a (roba, sabata etc.)
	þröngar buxur: pantalons estrets

þröskuldur <m. þröskuldar (o: þröskulds), þröskuldir (o: þröskuldar)>:
llindar m, marxapeu m, portal m

þula¹ <f. þulu, þulur. Gen. pl.: þulna o: þula>:
(kvenþulurpresentadora f (de programa televisiu o radiofònic)

þula² <f. þulu, þulur. Gen. pl.: þulna o: þula>:
1. (langt kvæði í miðaldabókmenntumþula f, cantilena f, seqüència f (llarg poema narratiu enumeratiu de forma estròfica relativament lliure i amb una quantitat d'estrofes també variable. Les tules de la Bósa saga i de la Vilhjálms saga sjóðs són autèntics encanteris de maledicció (si no es fa la voluntat del qui la pronuncia) i de mort (el seu cant fa que mori tothom qui s'hi esmenta) respectivament)
◊ “Rígsþula”: la “Seqüència de Rígr”, la “Rígsþula”, la “Cantilena de Rígr”, la “Þula del déu Rígr”, la “Tula del déu Rígr”
◊ sé þér í hvílu ǁ sem í hálmeldi, ǁ en í hásæti ǁ sem á hafbáru; ǁ þó skal þér seinna ǁ sýnu verra, ǁ en ef þú vilt við meyjar ǁ manns gaman hafa, ǁ villist þú þá vegarins; ǁ eða viltu þulu lengri?: que al jaç t'hi sentis com en un foc de palla. Que al teu sitial t'hi sentis com damunt una onada de la mar. I que després et passin coses molt pitjors: que erris de camí (és a dir, t'equivoquis de forat) quan vulguis tenir la diversió de l'home amb les noies. Encara vols una tula (=relació de tots els mals que et passaran si no fas la meva voluntat) més llarga?
◊ en er sú þula var úti, mælti konungr til hennar: "Fyrr en þú illmælir mér lengr, þá mun ek gefa Herrauði líf, en Bósi fari ór landi ok sé dræpr, nær ek get hann áhent": i quan aquesta hagué acabat de cantar aquesta tula, el rei li va dir: “abans que continuïs maleint-me, concediré la vida al Herrauðr, i que en Bósi surti del regne però sia mort si mai cau a les meves mans”
◊ þessi eru heiti hesta talið; þessi eru hestaheiti í Þorgrímsþuluvet ací els noms de cavalls que apareixen enumerats. [En primer lloc,] aquests són els noms de[ls] cavalls [qua apareixen] a la “þula d'en Þorgrímr”
◊ Árvakr ok Alsviðr *draga sólina sem fyrr er ritat. Hrímfaxi eða Fjǫrsvartnir draga nóttina. Skinfaxi eða Glaðr fylgja deginum. Þessi øxnaheiti eru í Þorgrímsþulul'Árvakr i l'Alsviðr estiren el sol com s'ha referit adés. En Hrímfaxi o en Fjǫrsvartnir estiren la nit. L'Skinfaxi o en Glaðr acompanyen el dia. Vet ací els noms de[ls] bous [qua apareixen] a la “þula d'en Þorgrímr”
◊ líttu (hlýddu?) upp, leikbróðir, ǀ ok láttu fólk þegja, ǁ meðan ek nefni ǀ níutigi trǫlla. ǁ Ǫll skuluð þér standa ǀ sem við stjaka bundin, ǁ unz at ek hef út kveðit ǀ allra flagða þula“...: aixeca la vista, company de jocs, i fes que la gent calli mentre anomeno els noranta trols. Tots vosaltres esteu-vos quiets, com lligats al costell, fins que jo no hagi acabat de declamar la þula de tots els flagðs
2. (nafnaþulaþula f, nafnaþula f, catàleg m de mots, enumeració o llista de sinònims en versos al·literatius. Les þulur medievals ens presenten llargs seguits o sèries de sinònims, tant de noms comuns com de noms propis (personatges de la mitologia major i menor norrenes). Aquests sinònims eren utilitzables en poesia al·literativa i són presentats en grups d'estrofes al·literatives, compostes habitualment en metre fornyrðislag
3. (barnaþula, barnagæla & romsukennt þjóðkvæðicançó f, cantilena f (popular i infantil. Les þulur solen presentar una forma mètrica [relativament] lliure: llurs versos presenten un nombre de síl·labes variat i ritme diferent, poden contenir o no al·literació, i solen tenir rima consonant AABBCC etc. No solen estar dividides en estrofes. L'extensió d'aquestes cançons populars i infantils és molt variada)
♦ læra e-ð eins og þulu: aprendre una cosa rutinàriament, de carrandella, d'esma i com en una salmòdia (popular i infantil. Les þulur com apreníem les taules de multiplicar, les declinacions llatines i gregues etc. Encara me'n recordo de la cantilena-cantarella del hohetó, tontentó, tutestú, totetó etc.)
4. (romsa, runatirallonga f, enfilall m (especialment de paraules, llarga lletania monòtona, salmòdia)
5. (ættarþulagenealogia f (sèrie de progenitors i ascendents)
6. (rútínarutina f (acció, feina, etc. que es fa de manera acostumada)
♦ þula hversdagsins: la cantarella (o: cantilena) del dia-a-dia, la rutina quotidiana
7. <INFORMcodi m
♦ þula segðarinnar: codi de l'expressió
♦ → frumþula “codi font”
♦ → milliþula “codi intermedi”
♦ → lokaþula “codi de destinació, codi objecte”
  Com a gènere literari islandès, la þula designa quatre realitats literàries diferents: la þula o seqüència, cantilena (v.g., Rígsþula), la nafnaþula o catàleg de mots -llista de sinònims poètics-, la þula popular o cantilena popular, carrandella i finalment la þula infantil o cantilena infantil.

Íslenzkar þulur og þjóðkvæði. Ólafur Davíðsson hefir safnað. Kaupmannahöfn: Hið íslenzka bókmentafélag, 1898.

Quant a la traducció d'aquest terme d'art poètica norrena al català, si bé podem traduir fàcilment nafnaþula amb catàleg de mots, la veritat és, però, que intentar establir seqüència d'en Rígr o cantilena d'en Rígr com a traducció de la Rígsþula norrena, ja em sembla més difícil. La meva proposta, doncs, és d'adoptar el mot norrè com a þula o adoptar-lo i adaptar-lo ortogràficament en tula.
 
     

þulbalda·legur, -leg, -legt <adj.>:
sense canvis, constant (so, veu etc., com la d'una persona que declama o recita una cosa)
◊ og hann byrjaði dimmum þulbaldalegum rómi að hafa yfir lángt kvæði sem lét í eyrum Sölku Völku einhvernveginn ekki ósvipað þessu: i va començar, amb veu uniforme, a declamar un llarg poema que a les orelles de la Salka Valka va sonar, si fa no fa, d'una manera no gaire diferent d'aquesta:

þulur <m. þular, þulir>:
1. <GENpresentador m, presentadora f (de programa televisiu o radiofònic)
2. <HISTþulr m, thul m, orador sacre o religiós (?), mot sense equivalent cultural en la nostra llengua. Dels þulir se'n sap que degueren jugar un paper important en el paganisme norrè atesa la forma com se'ls cita. Segons el parer més estès, els thuls eren els homes en qui descansava el coneixement, la conservació i la transmissió dels diferents mites propis del paganisme: segons aquesta opinió, els thuls aprenien els mites -i els coneixements teològics pagans generals (no oblidem que la distinció, imposada des del cristianisme, entre religió i mitologia és absurda, ja que els pagans no varen entendre mai llur religió més que com a tal)- del paganisme de llurs predecessors, i, a llur torn, els transmetien posteriorment a la generació següent. Igualment, declamaven aquests mites en públic des d'un setial anomenat þularstóll als Hávamál. Amb el cristianisme, varen anar desaparèixent. Només es pot especular sobre què era exactament el que declamaven en públic; la idea més estesa és que no només devien ésser els mites pagans, sinó que, a banda de llur declamació pròpiament dita, també els devien acompanyar d'una explicació o interpretació, i, a més a més, devien declamar també les genealogies i la història en general de la família regnant i de la tribu. En els textos medievals hom s'hi refereix amb epítets tals com ara hárr ‘de cabells blancs’ o gamall ‘vell’: inn gamli þulr, inn hári þulr, cosa que els fa aparèixer com a especialment venerables. El déu Odin, com a màxim dipositari del cabal de coneixements religiosos pagans, rebia l'epítet de Fimbulþulr o Gran Thul, Thul Màxim
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)

þunga·flutningabifreið <f. -flutningabifreiðar, -flutningabifreiðar (o: -flutningabifreiðir)>:
vehicle m pesant 

þunga·vigt <f. -vigtar, pl. no hab.>:
<ESPORTpes m pesant 

þunga·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f pesant 

þung·bær, -bær, -bært <adj.>:
aclaparador -a, difícil de suportar
♦ þungbærar tilfinningar: sentiments aclaparadors

þung·lama <adj. inv.>:
de moviments feixucs i lents

þung·lamalegur, -lamaleg, -lamalegt <adj.>:
de moviments feixucs i lents

þung·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:
1. (geðlægðdepressió f (malaltia emocional)
♦ sökkva í þunglyndi: caure en una depressió, patir una depressió
◊ mér hefur lengi verið kunnugt um að Churchill kallaði sitt þunglyndi, sem karlinn sökk öðru hvoru í, svarta hundinnfa temps que sé que en Churchill anomenava el gos negre els atacs de depressió que patia de tant en tant
♦ alvarlegt þunglyndi: depressió greu
♦ hann er með alvarlegt þunglyndi: té una greu depressió
♦ djúp þunglyndi: depressió profunda
♦ innlægt þunglyndi: depressió endògena
♦ klínískt þunglyndi: depressió clínica
♦ langvinn þunglyndi: depressió crònica
♦ meðalalvarlegt þunglyndi: depressió moderada
♦ sjúklegt þunglyndi: depressió mèdica
♦ útlægt þunglyndi: depressió exògena
♦ vægt þunglyndi: depressió lleugera
♦ þunglyndi aldraða: depressió geriàtrica
♦ → fæðingaþunglyndi “depressió postpart”
2. (mikil depurðmalenconia f [profunda] (tristesa profunda)
  La malenconia i la depressió s'han de veure com la mateixa malaltia psiquiàtrica. L'única diferència que hi ha entre el català i l'islandès, és que el català ha incorporat l'anglicisme depressió al seu lèxic, mentre que l'islandès ha optat per aplicar l'antic terme þunglyndi a la designació de la depressió; el neologisme geðlægð sembla que no vulgui acabar d'imposar-s'hi en el llenguatge normal, encara que tingui un ús ampli en el llenguatge específic mèdic o psiquiàtric, especialment per a designar una de les dues fases del trastorn bipolar (geðhæð vs. geðlægð).

El traductor ha de decidir si tradueix
þunglyndi per malenconia o per depressió segons l'època de redacció del text que estigui traduint.

A l'època medieval, el concepte de
deprimit, depressiu se sol expressar a través d'expressions amb l'adjectiu þungr “feixuc”. Verbi gràcia: e-m er þungt í skapi, e-m er skapþungt, e-m er brjóstþungt, amb compostos fets amb el substantiu hugr “ment, cap”, per exemple: e-r er hugsjúkr o hafa hugarválað i amb perífrasis com ara fá ógleði o ógleðjast.
 
     

þunglyndis·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>:
símptoma m de depressió

þunglyndis·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de depressió

þunglyndis·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (niðurdrepandidepriment (que causa depressió)
2. (dapurlegur, angurlyndislegurmalenconiós -osa (melangiós)

þunglyndis·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
[medicament] antidepressiu m

þunglyndis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
1. (sjúklingur með geðlægðdepressiu m, depressiva f (persona que pateix una depressió o depressions, malalt de depressió o depressions)
2. (sjúklingur með djúpa dapurleikamalenconiós m, malenconiosa f (persona melangiosa)

þung·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (geðlágurdepressiu -iva (que pateix una depressió o depressions)
2. (niðurdreginn, þungur í skapideprimit -ida (profundament abatut)
3. (mjög dapur, angurværmalenconiós -osa (posseït d'una tristesa profunda)
4. <(sem getur ekki komast yfir e-ðque no deixa de donar voltes sobre un fet desagradable o sobre algú (que no pot pas oblidar fàcilment una cosa [desagradable], que no pot deixar de pensar-hi)
◊ en ef honum mislíkaði, þá var hann þunglyndr ok langrækr, en eigi mjök bráðskapaðr: ...però si algú li desplaïa, aleshores hi donava voltes contínuament i era rancuniós, però, tanmateix, no era de tarannà gaire colèric

þung·málmur <m. -málms, -málmar >:
metall m pesant 

þung·spat <n. -spats, -spöt>:
<GEOLbarita f, baritina f, espat m pesant

þung·steinn <m. -steins, no comptable>:
tungstè m (metall W)

þungun <f. þungunar, þunganir>:
<MEDembaràs m (fl./pl.: embarassos)

þungunar·próf <n. -prófs, -próf>:
test m d'embaràs, prova f d'embaràs
♦ jákvætt¹~neikvætt² þungunarpróf: test d'embaràs positiu¹~negatiu²

þungur, þung, þungt <adj.>:
1. (þungvægurfeixuc -uga (pesant)
◊ þungur steinn: una pedra feixuga
◊ á honum eru eistun þung átján pund: té uns collons que li pesen 9 quilos
♦ hvað ertu þungur: què peses?
♦ þungir skattar: impostos feixucs
♦ liggja þungt á e-m: <LOC FIGpesar sobre algú
♦ mér er þungt í höfðinu: <LOC FIGtinc el cap feixuc (o: espès)
♦ það léttir af mér þungum steini: <LOC FIGaixò em treu un gran pes de sobre, això me lleva un gran pes de damunt (Mall.)
♦ stynja (o: blása) þungan: <LOC FIGsospirar feixugament, fer un profund sospir
♦ e-ð er þungt á metunum: <LOC FIGaixò té un gran pes (molt rellevant o important)
♦ e-ð er þungt í vöfum: <LOC FIGaixò és poc pràctic, això és massa difícil de manejar
♦ það er nú þrautin þyngri: <LOC FIGaixò és un os dur [de rosegar]
2. (örðugur, erfiðurdifícil (ardu)
◊ Ásgrímur þagnaði þá og þótti þungt fyrir: l'Ásgrímur llavors va callar perquè li semblava que les seves possibilitats d'obtenir suport es posaven difícils
♦ báturinn er þungur undir árum: es fa difícil de fer anar la barca amb els rems, costa de remar-hi
♦ þungur róður: una empresa difícil
3. (þungbærdur -a (penós)
◊ það er þungt að missa föður sinn: és dur perdre son pare
♦ þungir kostir: condicions dures
♦ honum fellur það þungt: això li resulta dur, això es veu que l'afecta
4. (skapþungurombrívol -a (semblant, cara, aspecte & situació, esperances & humor)
♦ honum er þungt í skapi: està d'un humor ombrívol (ho veu tot negre, està totalment desesperançat)
◊ Sámr gengr heim til búðar sinnar, ok var þeim frændum þungt í skapi ok uggðu, at þeira mál mundi svá niðr falla, at þeir mundi ekki fyrir hafa nema skömm ok svívirðing: en Sam se'n tornà a la seva tenda; ell i el seu oncle estaven d'un humor ombrívol i temien que llur cas acabaria de tal manera que no en traurien res més que vergonya ignomínia
♦ vera með þungu yfirbragði: té una cara ombrívola
♦ vera í þungu skapi: estar d'un humor ombrívol, estar d'un humor molt consirós
♦ vera í þungum þönkum: estar immers en pensaments ombrívols
♦ vera þungur á svip (o: brúnina)<LOC FIGtenir un posat ombrívol (o: amenaçador), tenir la mirada fosca (fer un posat amenaçador, sorrut o com d'ira continguda)
♦ bera þungan hug til e-s: <LOC FIGguardar-li rancor a algú
5. (loftcarregat -ada (aire d'habitació per no haver-se ventilat, haver-hi fumat etc.)
♦ þungt loft: aire carregat, ambient carregat
6. (sjórgros -ossa (mar)
♦ þungur sjór: mar grossa
7. (mikið veikurmolt greu (molt malalt)
♦ vera þungt haldinn: estar molt greu, estar molt malament
8. (mikill, stór, hárgros -ossa (gran, alt, nombrós)
♦ þungar búsifjar: greus danys
♦ þungt heimili: una llar nombrosa
9. <QUÍM & TÈCNpesant
♦ þungt stórskotalið: artilleria f pesant
♦ þungt vatn: aigua f pesant
♦ þungt ökutæki: vehicle m pesant
♦ → þungmálmur “metall m pesant”
♦ → þungaflutningabifreið “vehicle m pesant”
♦ → þungavopn “arma m pesant”
10. þungur á sér: (sem á erfitt um hreyfingarmoure's amb dificultat, tenir dificultats per a moure's

þunn·vangi <m. -vanga, -vangar>:
templa f, pols m

þunnur, þunn, þunnt: 1. <GEN> prim -a (=no gruixut)
		þunn bók: un llibre prim
		þunnir sokkar: mitjons prims
	2. (um egg) fi -ina, esmolat -ada (tall, llos)
		þunn egg: tall esmolat
	3. (um kaffi) fluix -a (cafè)
		þunnt kaffi: cafè fluix
	4. (um loft) fi fina, prim -a, rar -a (aire)
		þunnt loft: aire prim [i fi]
	5. (um súpu, seyði) clar -a (sopa, brou)
		þunn súpa: sopa clara
	6. (um skegg) esclarissat -ada (barba)
		þunnt skegg: barba esclarissada
		þunnt hár: cabells esclarissats
	7. þunnur ~ þunn í faginu: fluix -a en l'assignatura (o en una especialitat)
þurfa: haver de menester, caldre, necessitar
 
ÞURFA Gerundi: þurfandi Supí: þurft Participi de passat: —
       
Present:      
  Indicatiu Subjuntiu  
ég þarf þurfi  
þú þarft þurfir  
hann, hún, það þarf þurfi  
við þurfum þurfum  
þið þurfið, (†) þurfuð þurfið  
þeir, þær, þau þurfa þurfi  
       
Pretèrit:      
  Indicatiu Subjuntiu  
ég þurfti, (†) þurfta þyrfti, (†) þyrfta  
þú þurftir þyrftir  
hann, hún, það þurfti þyrfti  
við þurftum þyrftum, (†) þyrftim  
þið þurftuð þyrftuð, (†) þyrftið  
þeir, þær, þau þurftu þyrftu, (†) þyrfti  
 
þurr, þurr, þurrt: sec -a
	upp úr þurru: <LOC FIG> impulsivament, sense premeditació, cop en sec (Mall.) (tot d'un plegat, sobtadament)
	verða þurr í kverkunum: tenir la gola (o: gargamella, Bal.) seca

þurr·ausa <-eys ~ -ausum | -jós ~ -jusum | -ausiðe-ð>:
1. (ausa að fullubuidar una cosa fins a deixar-la eixuta (treure tot el líquid d'un indret, p.e., a còpia de bombar-lo o poar-lo, fins a deixar-lo eixuta)
2. (gjörtæmaexhaurir una cosa (buidar totalment el contingut d'un recipient)

þurri, þurra, þurra <adj.>:
formes de comparatiu de þurr, þurr, þurrt “sec -a”

þurrka <f. þurrku, þurrkur. Gen. pl.: þurrkna>:
1. (rúðuþurrkaeixugavidres m, eixugaparabrisa m (dispositiu d'automòbil)
2. (vinnukonafregona f (minyona)
3. (handklæðieixugamà m, eixugamans m (Val., Mall., Men.), torcamans m (Val.), eixugall m (Eiv.(tovalloleta de cuina per eixugar-s'hi les mans)
4. (bollaþurrkatorcador m, eixugaplats m, drap m de cuina (tovalloleta o drap per eixugar-hi els plats, coberts etc.)
5. (hárþurrkaeixugador m de cabells (eixugacabells)

þurrka <þurrka ~ þurrkum | þurrkaði ~ þurrkuðum | þurrkað>:
I. <amb complement nominal>:
1. <e-ð>: (gera þurrteixugar una cosa
♦ þurrka svitann af enninueixugar-se la suor del front, torcar-se la suor (Bal.
♦ þurrka af sér svitanneixugar-se la suor del front, torcar-se la suor (Bal.
♦ þurrka af sér tárineixugar-se les llàgrimes, torcar-se les llàgrimes (Bal.
♦ þurrka fæturnaeixugar-se els peus (p.e., després d'haver-se'ls rentat)
♦ þurrka þvotteixugar la roba
2. <e-ð>: (ræsaassecar una cosa  (sanejar un terreny dessecant-lo)
♦ þurrka landdessecar un terreny, sanejar un terreny humit
3. <e-ð>: (um matassecar una cosa  (aliments, per a conservar-los)
♦ þurrka heyassecar el fenàs
◊ skýflókann dró skjótt yfir. Og er hann kom yfir bæinn að Fróðá fylgdi honum myrkur svo mikið að menn sáu eigi úr túninu á brott og varla handa sinna skil. Úr skýinu kom svo mikið regn að heyið varð allt vott það er flatt lá. Flókann dró og skjótt af og lýsti veðrið. Sáu menn að blóði hafði rignt í skúrinni. Um kveldið gerði þerri góðan og þornaði blóðið skjótt á heyinu öllu öðru en því er Þórgunna þurrkaði. Það þornaði eigi og aldrei þornaði hrífan er hún hafði haldið á: es va anar acostant amb gran rapidesa una gran negror i quan aquesta negror va arribar damunt el mas de Fróðá, la foscor que hi hagué era tan gran que no s'hi veia més enllà de la prada tancada de devora les cases del mas i un hom tot just podia veure les seves pròpies mans. D'aquella negror tan espessa en va caure un ruixat tan fort que va banyar el fenàs que havia quedat estès per assecar-se. La nuvolada, així com havia vingut, així se'n va anar, i el cel es va esclarir. Llavors la gent se'n va adonar que havia plogut sang. Cap al tard, el temps ja tornava a ser tan bo com per continuar assecant-hi el fenàs. La sang que amarava el fenàs es va assecar aviat per tot el fenàs tret de la del fenàs que havia estès i girat la Þórgunna. Aquesta sang no s'assecava pas com tampoc no s'eixugaven els rampins que ella havia utilitzat
♦ þurrka kjötassecar la carn
♦ þurrka mjólkliofilitzar la llet
 
II. <amb complement preposicional>:
⟶ <af>
1. <þurrka af>treure la pols, llevar la pols (Val., Bal.
2. <þurrka e-u af>passar la baieta per una cosa, torcar una cosa (Bal. (netejar i eixugar una cosa (sovint humida o pastosa) fregant-la)
♦ þurrka af borðinunetejar la taula, torcar la taula (Bal.)
♦ þurrka af fótunumnetejar-se els peus, torcar-se els peus (p.e., abans d'entrar dins una casa)
♦ þurrka af skónumnetejar-se les sabates, torcar-se les sabates (p.e., abans d'entrar dins una casa)
3. <þurrka [ryk] af e-u>treure la pols d'una cosa, llevar la pols d'una cosa (Val., Bal.
4. <þurrka af sér>netejar-se les sabates
 
⟶ <framan>
1. <þurrka framan úr sér>netejar-se la cara, torcar-se la cara (per llevar-se la brutor que un hi pugui tenir)
2. <þurrka e-m í framan>netejar-li la cara a algú, torcar-li la cara a algú (per llevar-li la brutor, fregant-la amb alguna cosa humida)
 
⟶ <upp>
1. <þurrka upp>eixugar els plats (després d'escurar-los)
2. <þurrka e-ð upp>assecar una cosa (dessecar, drenar etc.)
♦ þurrka upp mýridessecar un aiguamoll
3. <þurrka e-ð upp>netejar una cosa, torcar una cosa (Bal.) (líquid vessat)
♦ ég sótti klút og þurrkaði kaffisulliðvaig anar a cercar un drap i vaig netejar el cafè vessat, vaig anar a cercar un pedaç i vaig torcar el cafè vessat (Bal.
♦ ósjálfrátt teygði hún sig í klút á borðinu og þurrkaði upp vatnið: instintivament es va estirar per agafar un drap de damunt la taula i hi va netejar l'aigua vessada
 
⟶ <út>
1. <þurrka e-ð út>esborrar una cosa (escrit & arxiu informàtic & enregistrament & FIG = suprimir, eliminar)
♦ þurrka út skriftesborrar un escrit
♦ þurrka út þjóðesborrar un poble de la faç de la terra, destruir un poble, eliminar un poble
 
III. <reflexiu>:
⟶ <sér>
1. <þurrka sér>eixugar-se [les mans], torcar-se [les mans amb un eixugamans]
◊ Vandrúður tók síðast laugarnar en er hann tók dúkinn þá þurrkaði (depenent del manuscrit, straukhann sér á miðjum. Húsfreyja tók dúkinn og kippti frá honum. Hún mælti: "Fátt gott kanntu þér. Það er þorparlegt að væta allan dúkinn senn": en Vandráður fou el darrer a rentar-se les mans, però quan va agafar la tovallola, se'ls hi va eixugar per la part del mig. La mestressa de la casa va agafar la tovallola i l'hi va prendre d'una estrebada tot dient: "que poques maneres bones tens! és de toixarruts deixar humida tota la tovallola!
2. <þurrka sér í framan>netejar-se la cara, torcar-se la cara
3. <þurrka sér um hárið>eixugar-se els cabells
4. <þurrka sér um hendurnar>eixugar-se les mans, torcar-se les mans (Bal.
⟶ <sig>
1. <þurrka sig>eixugar-se al sol o amb l'escalfor del foc
2. <þurrka sig af e-u>sortir-se'n d'(o: aclarir; o: solucionar) una situació difícil o d'una dificultat
 
IV. <impersonal>:
1. <mig þurrkar í munninn>tinc la boca com a seca, tinc una sensació de sequedat a la boca

þurrkari <m. þurrkara, þurrkarar>: assecadora f (de bugada)

þurrkun <f. þurrkunar, þurrkanir>: 1. (hey, fíkjur) assecat m (de fenc, figues etc.)
	2. (þvottur, leirtau) eixugat m (de roba, vaixella)
	3. (land) dessecat m (de terres)

þurrka·tíð <f. -tíðar, -tíðir. Pl. poc emprat>:
[període m de] sequera f, [període m de] secada f

þurrka·tími <m. -tíma, -tímar>:
[període m de] sequera f, [període m de] secada f

þurrkur <m. þurrks, þurrkar>:
1. <GENtemps sec
2. þurrkar <m.pl þurrka>(þurrkatíðsequera f, secada f  (manca de pluja)

þurrk·snúrur <f.pl -snúra>: fils m.pl d'estendre la roba

þurs <m. þurs, þursar>:
1. <MITOLturs m , un dels tres tipus de gegant que coneix la mitologia norrena
2. <FIGbabau m, bàmbol m (Mall., Men.) (home ximple i crèdul)
♦ ginna e-n eins og þurs: <LOC FIGenganyar algú com a un babau, enganar qualcú com a un nin petit (Mall.)
3. (óheflaður, rustafenginn og þrjóskur maðurrústec m, taujà m (home toixarrut, mancat de cultura i caparrut)
4. <TIPO HISTturs, nom de la tercera lletra dels alfabets rúnics norrens i de l'alfabet rúnic tradicional; a l'alfabet rúnic anglosaxó, el nom d'aquesta runa fou rebatejat en þorn “espina”. Representava el so de þ en tots els alfabets rúnics. La seva forma era: 

þursa·berg <n. -bergs, no comptable>:
<GEOLbretxa f

þursa·bit <n. -bits, -bit, pl. no hab.>:
<MED[atac m de] lumbago m
♦ þursabit með þjótaki: lumbago amb ciàtica

þursa·háttur <m. -háttar, no comptable>:
vandalisme m

þursa·rækja <f. -rækju, -rækjur>:
llagostí m (crustaci Penaeus kerathurus)

þursa·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
èlina f (planta Kobresia myosuroides syn. Kobresia bellardii syn. Elyna myosuroides)

þú <pron. pers. 2ª pers. sg.>: tu
 
Pronom personal de segona persona
A. Llengua antiga
  Singular   Dual   Plural
N þú   it, þit   ér, þér
A þik   ykkr   yðr
G þín   ykkar   yðar, yðvar
D þér   ykkr   yðr
 
 
B. Llengua moderna:
–S'hi produeix la desaparició del dual com a nombre.
–Les antigues formes de plural hi desenvolupen el significat de vós ~ vostè, que, tanmateix, té un ús molt reduït.
–Les antigues formes de dual hi passen a ésser les noves formes de plural.
–En posició enclítica -en els imperatius-, la forma þú hi passa a

1. -ðu darrere vocal i darrere f, g, gg, r,

2. a -du darrere d, m, b i darrere n, l en els verbs que formen el pretèrit en -di i

3. a -tu darrere n, l, d, k, t en els verbs que formen el pretèrit en -ti.

Observi's a més a més la confusió de formes que es produeix en l'enclisi en l'imperatiu de verbs com ara vera “ésser” i verða “esdevenir”:
–vertu! (← ver þú) “sigues” però també vertu! (← verð þú) “esdevé”
  Singular   Dual   Plural   Singular cortesia
N þú,

en posició enclítica
-ðu, -du, -tu
    þið   þér
A þig     ykkur   yður
G þín     ykkar   yðar
D þér     ykkur   yður
 
 

þúa <þúa ~ þúum | þúaði ~ þúuðum | þúaðe-n>:
tutejar algú

þúast <þúast ~ þúumst | þúaðist ~ þúuðumst | þúast>:
tutejar-se

þúfa <f. þúfu, þúfur. Gen. pl.: þúfna>:
1. <(grastó, grastoppurmata f d'herba (herba o arbust que creix formant una tofa, com p.e., el càrritx)
þar er þeir voru staddir, voru ber á einni þúfu. Konungr tekr berin ok rennir í lófa sér; þá sá konúngr, hvar upp voru sett merki bónda. Hann mælti þá: „Vesǫl ber!“ kvað hann. Rǫgnvaldr Brúsason svarar: „Mismælt varð þér nú, konungr! Lið mundir þú nefna vilja.“ „Rétt segir þú, jarl!“ kvað konungr; „eigi muntu minna mismæli mæla, þér er þú átt skamt ólifat.“ Þat gekk eptir, sem segir í jarlasǫgum: allà on eren hi havia baies a una mata d'herba. El rei va collir algunes baies i les va deixar córrer al seu palmell. En fer-ho, el rei va veure on havien clavat l'estendard dels bændur i es va exclamar: “Miserables baies!”, va dir. En Rǫgnvaldr Brúsason li va respondre: “Us heu equivocat, [senyor] rei[, en dir baies]! Heu degut voler dir tropes”. El rei li va dir: “Tens raó, iarl. Tu no t'equivocaràs pas menys quan et quedi poc temps de vida”. Aquestes paraules del rei es varen acomplir, com es refereix a les històries dels iarls (Cf. el capítol 34 de l'Orkneyinga saga, en què es relata la mort d'aquest iarl. Poc abans de morir, se'n recorda, efectivament, d'aquestes paraules vaticinadores del rei Olau el Gras, pronunciades abans de la batalla d'Stiklastaðir)
því næst vaknaði Halldórr ok hugsaði drauminn. Hann þóttiz skilja at satt mundi vera þat er fyrir hann hafði borit þvíat hann mundi at Illugi faðir hans hafði getit at þessi Ásólfr var þar leiddr. Síðan merkti hann þúfu þá, er griðkonan þerrði á fœtr sína, ok bannaði henni at gera svá þaðan í frá. Þat sama sumar sigldi Halldórr snemma til Noregs ok kom aptr at hausti með kirkjuvið. Lét hann kirkjuna rétt setja yfir leiði Ásólfs sem hann hafði fyrir sagt, ok er hann kallaðr heilagr (Saga Óláfs konungs Tryggvasonar I (1825), cap. 128, pàg. 254): tot seguit en Halldórr es va despertar i va meditar sobre el somni que acabava de tenir. Va creure comprendre que devia ésser cert el que havia passat davant ell [en el somni] car se'n recordava que son pare, l'Illugi, li havia esmentat que aquest Ásólfr estava enterrat allà. Després, va delimitar la tofa d'herba (que creixia damunt la tomba), amb la qual la griðkona (serventa lliure) s'eixugava i torcava els peus, i li va prohibir que, de llavors en endavant, ho tornés a fer. Aquell mateix estiu, a la primeria de l'estiu, en Ásólfr va partir cap a Noruega i en va tornar per la tardor amb fusta per a construir-hi una església. I va fer construir l'església damunt la tomba de l'Ásólfr tal i com aquest li havia manat. I l'Ásólfr hi fou considerat[, de llavors ençà,] un sant
2. <GEO = ávöl jarðvegsójafnaþúfa f, bony m del terreny, petita elevació del terreny, de pedra i/o terra, coberta d'herba, de forma característica, gep del terreny, monticle, muntijolet de terra, petita protuberància o convexitat del terreny, rodonenca i coberta d’herbei, produïda per efecte de l’alternança de glaç i desglaç. Si no es vol integrar el mot islandès, recomano que hom el tradueixi per bony del terreny, i, depenent de les mides, monticle de terra i herbei
það bar saman er þeir Hafnarmenn hurfu aftur og þeir Þorgísl hljópu upp fyrir þeim. Þá hljópu þeir Dufgus undan og vildu til sauðahúsa og hljópu þá hvorir sem máttu og fundust mjög jafnsnemma. Dufgus laust til Þjóstars og kom á stálhúfubarðið og í andlitið. Eftir það hljóp Þjóstar að Bjarna og héldust þeir á en Dufgus höggur nokkur högg til Þorgísl og beit ekki á því að hann var vafiður léreftum. Þá rennast þeir á og verður þúfa fyrir fótum Þorgísli og fellur hann en Dufgus á ofan. Ásbjörn blindi heldur Guðmundi Erlingssyni. Öllum var haldið förunautum Þorgísls af mönnum Hallberu en Oddur son hennar var sendur í Hvamm að segja Þórði (SS I, cap. 209, pàg. 298): va coincidir que quan els de Höfn giraren cua per tornar, en Þorgísl i els seus els varen aparèixer al davant. En Dufgus i els seus homes fugiren corrents volent dirigir-se als sestadors de les ovelles i tots ells, tant els d'un bàndol com els de l'altre, corregueren tant com pogueren i entrexocaren alhora. En Dufgus va descarregar un cop d'espasa al Þjóstar i li endevinà la rebava de l'elmet i d'aquí la cara. Després d'això en Þjóstar va atacar corrents en Bjarni i tots dos es van batre mentre que en Dufgus assestava alguns cops d'espasa al Þorgísl però no el ferí pas perquè en Þorgísl anava embolcallat en lérefti, llenç d'alona. [Llavors en Þorgísl i en Dufgus] s'abalançaren l'un contra l'altre, però en Þorgísl va topar amb un bony de terra i herbei i va caure en terra i en Dufgus s'hi tirà a sobre. L'Ásbjörn el cec tenia agafat [per la cintura] en Guðmundur Erlingsson. Els homes de la Hallbera tenien agafats (retenien) tots els companys de viatge d'en Þorgísl. L'Oddur, el fill de la Hallbera, fou enviat a Hvammur a avisar en Þórður
þá er Kolbeinn fór frá skuldadóminum var hann út í Hörgárdal á einum bæ. Hann var manna fimastur og leikinn mjög. Hann henti sér skemmtan að og hljóp yfir þúfu eða garðsrúst lága og féll af svo að undir honum varð höfuðið og varð honum meint við og mest í bringunni. Þar sló í þrota og opnaðist. Hafði hann það mein meðan hann lifði og það leiddi hann til grafar (SS I, cap. 290, pàg. 426): quan en Kolbeinn se'n va anar del tribunal de deutes, va romandre a un mas de la vall de Hörgárdalur. Era l'home més àgil que un es pugui imaginar i molt afeccionat als jocs [físics]. Un dia s'entretenia saltant part damunt un bony de terra i herbei o un caramull no gaire alt d'una tanca esboldregada i va caure de tal manera que va topar amb cap en terra i es va fer mal i sobretot se'n va fer al pit. S'hi va formar un bony (tumefacció) que fou encetada (és a dir, amb un objecte tallant, per treure'n el pus). Va tenir aquest mal mentre va viure i finalment el va menar a la tomba
♦ oft veltir lítil þúfa þungu (o: miklu) hlassi: <LOC FIGsovint un petit bony en el camí (o en el terreny) fa trabucar una gran càrrega
Oft veltir lítil þúfa þungu hlassi,“ sagði Þórður (SS I, cap. 213, pàg. 307): Un petit bony [en el camí] sovint fa trabucar una càrrega feixuga”, li va dir en Þórður
«Værir þú, konungr, því hófi mikill at líkamsvexti sem ágirni þín er mikil á marga vega, þá myndi þér verða rúmfátt í heiminum. Ok þat hygg ek, þótt þú fengir undir þek lagt alla heimsbygð, at þér þœtti eigi þǫrf vinna, nema þú stjórnaðir ok himinríki. Með því at þek girnir jafnvel, þat at fá, er þú mátt øngum nytjum á koma. Eða hvat muntu þá, er þú hefir sigrat allt mannkynit, nema fáz við en ólmustu dýr eða berjaz við aðrar vættir. Ok vera kann, at þú píndir ok skynlausa skepnu, fjǫll eða merkr til þess, at hon skyli þjóna þínum ofsa. En þat væri þó hugsanda, at in hæstu tré, þótt þau standi á sterkum stofni, verða jafnan felld á lítilli stundu. Þat león, er í dag þykkiz -ok er!- vera konungr annarra dýra, má at morni vera smáfuglabráð. Etall (Ætall?) ryðr fyrirkemr hǫrðu járni. Eða, hvat er svá ríkt eða ramt í heimi, at ekki þurfi at sér at ottaz. Optliga veltir lítil þúfa miklu hlassi. Engi má fyrir dauðanum øruggr vera. Ǫllum kemr hann á kné. Seg mér, Alexander, hvat hǫfum vér, Scythi, til saka gort við þek? Ekki hǫfum vér barzt í móti þér, ok af því, láttu oss í friði vera, er ekki forvitnar, at vita meiri deili á þér. Vér hǫfum hella fyrir hallir ok látum oss þǫrf vinna þat, er náttúran sjálf, in fyrsta móðir, vár vill hafa gefit. Girniz þessi þjóð ok ekki meira, en halda því frelsi, er hon gefr. Kunnum vér af því øngum at þjóna. Viljum vér ok ekki yfir ǫðrum vera. Kǫllum vér þann sælan, er sjálfan sek hefir fyrir konung ok heldr sínu með frelsi en girniz ekki annarra. En ef þú, konungr, gengr nǫkkur framarr, þá gengr þú yfir þat mark, er náttúran hefir sett þér ok ǫðrum, er alla gerir at sǫnnu sæla, þá er hennar ráði vilja fylgja. Þú skalt ok vita, hvat vér hǫfum, um at leika á váru landi. Búfé skortir eigi. Tǫkum vér þar af at gnógu mat ok klæði. Hǫfum vér ok vápnabúnað nǫkkurn, en um gulli eða gersimar aðrar hirðum vér alllítt. En undrumz vér mjǫk, svá mǫrg ríki ok stór lǫnd, sem þú hefir undir þek lagt, ok ætlar nú at vinna Indíaland, er þér þykkir eigi skǫmm í at seilaz til búsmala várs. Þat megum vér helzt af skilja mikilleik ágirni þinnar, at þér myni skorta þykkja æ því meira sem fleira berr undir þek. En bera má svá til, at meðan, er þú starfar í at brjóta þetta fólk undir þek, risi þeir upp í móti þér, er áðr hafa gengit undir þek, ok eigir þú því næst þeim at svara, er áðr þóttiz þú sigrat hafa: Si tenies, rei, una estatura tan gran com ho és de moltes de maneres la teva ambició (cobejança, desig de tenir), no hi hauria prou lloc per a tu al món. També crec que si aconseguissis conquerir tot l'orbe habitat, no et semblaria prou llevat que també regnessis sobre el regne del cel. Car cobeges igualment d'obtenir allò de què tu no en podràs treure cap profit. I digues, quan hauràs vençut tot el gènere humà, què faràs llevat d'heure-te-les amb bèsties més salvatges i rabioses o lluitar amb altres vættir (criatures monstruoses). I és [fins i tot] possible que també torturessis la creació privada de raó: les muntanyes o els boscos, a fi que tota ella també serveixi la teva tirania. I tanmateix també fóra pensable que [passi com diu la dita, que] els arbres més alts, per més que s'aguantin drets sobre una forta soca, sempre són tallats en poc temps. El lleó que avui sembla ésser -i és!- el rei dels altres animals, el dia de demà pot ésser menjar d'ocells petits. El rovell corrosiu rosega el ferro més dur. Car digues, què hi ha al món que sigui tan poderós o fort que no hagi de tenir por de res? Sovint un petit bony [en el camí] fa trabucar una gran càrrega. No hi ha ningú que estigui estalvi de la mort. A tots els fa posar de genolls. Digues-me, Alexandre, què t'hem fet nosaltres, els escites? Mai no hem lluitat contra tu i per això, deixa'ns estar en pau a nosaltres que no volem saber res més de tu. Nosaltres tenim coves per comptes de palaus i ens donem per satisfets amb el que la natura mateixa, la [nostra] primera mare, ens hagi volgut donar. Aquest poble no deleja res que no sigui mantenir la llibertat que [la mare natura] li dóna. Per això no podem pas ésser serfs de ningú. Tampoc no volem estar damunt d'altres. Anomenem feliç el qui es té a si mateix per rei i manté el que és seu amb llibertat i no cobeja res dels altres. Però si tu, rei, vas una mica més envant, travessaràs el límit que la natura t'ha imposat a tu i als altres, la qual fa feliços tots aquells que volen seguir el seu dictat. També has de saber com són les coses a la nostra terra: no hi ha escassetat de bestiar el qual ens proporciona a bastament menjar i roba. També tenim algun armament (=molt d'armament), però ens preocupem ben poc de l'or i les altres joies. Estem molt astorats que a tu, que has sotmès moltíssims de regnes i grans països i que ara planeges de conquerir l'Índia, no et sembli que sigui una vergonya allargar la mà per agafar el nostre bestiar. Podem comprendre (copsar) la magnitud de la teva cobejança sobretot pel fet que creus que, com més coses heus, més te'n manquen. I també és possible que s'esdevingui que, mentre t'ocupes en sotmetre't per la força aquest poble, s'aixequin contra teu els qui s'han sotmès abans al teu poder i que després hagis de contestar als qui ja creies haver vençut (vocabulari: #1. hóf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 266: hringr því hófi mikill ein so großer Ring; #2. þǫrf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 800: vinnr e-m eigi þǫrf at + inf. es genügt jmd. nicht; #3. ofsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 466: ofsi m. Hochmut, Übermut, Überheblichkeit; Gewalt, Tyrannei; #3. etall, ætall: En Baetke 19874, pàg. 117, no dóna pas entrada a aquest mot, hàpax legòmenon, de significat transparent: que corroeix o rosega, que es menja = ætandi; #4. forvitna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 155: <...> unp. e-n forvitnar (at vita) jmd. möchte gern wissen, erfahren; #5. deili: Cf. en Baetke 19874, pàg. 85: <...> kunna, vita (ǫll) deili á e-m jmd. genau kennen, von jmd. etw. wissen, Bescheid wissen über jmd.; #6. leika um e-t: Cf. en Baetke 19874, pàg. 373: <...> leika um e-t mit etwas zu tun haben; hann segir honum um hvat at leika var wie die Dinge lagen, wie es sich verhielt; er nú um slíkt at leika so vehält es sich nun; #7. skilja af e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 552: <...> skilja af (e-u) at an etwas erkennen, daß; ekki skil ek af ich verstehe nichts davon; #8. brjóta undir sik: Cf. en Baetke 19874, pàg. 70: <...> brjóta undir sik mit Gewalt unterwerfen; #9. ganga undir e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 184: <...> ganga undir e-n sich jmds. Herrschaft unterwerfen; #10. svara e-m: error per vara s[ik við] e-m, verja [móti] e-m, verja sik fyrir e-m?; )
♦ e-n rekur í þúfurnar (o: vörðurnar)<LOC FIGalgú s'encalla [en parlar], algú balbuceja (o: balboteja; o: balbucita; o: balbeja), algú s'embulla parlant (Mall.) (embullar-se o encallar-se en parlar a causa dels nervis, d'empegueïment, per indecisió en el moment de donar una reposta o per motius semblants)
Þórarinn aflar sér hesta og manna og reið norðan úr höfninni við tólfta mann. Hann hafði höfuð Þorgeirs í belg við slagólar sér til ágætis sigurs síns. Það var skemmtan þeirra á áföngum að þeir tóku höfuð Þorgeirs úr belgnum og settu þar á þúfur upp og hlógu að. En er þeir komu í Eyjafjörð þá áðu þeir þar skammt frá Naustum. Þeir tóku þá höfuð Þorgeirs og settu það upp á þúfu eina sem þeir voru vanir. Þeim sýndist þá höfuðið ógurlegt, augun opin og munnurinn en úti tungan. Við þá sýn urðu þeir allhræddir og felmsfullir. Þeir grófu þá með exum sínum hjá höfðinu og hrundu þar í ofan höfðinu og grófu á ofan torf: en Þórarinn es va procurar cavalls i homes i des del port es va dirigir amb ells cap al sud. Eren un grup de dotze homes. Per a poder-se vantar de la seva victòria, duia el cap d'en Þorgeir dins un odre que duia penjat del pom de la sella. Quan feien una pausa en el camí, es divertien traient el cap d'en Þorgeir de dins l'odre, el col·locaven damunt un monticle de terra i herbei (una þúfa) i se'n reien. I quan varen arribar al fiord d'Eyjafjörður, varen descansar no gaire lluny de Naust. Varen treure el cap d'en Þorgeir de dins l'odre i el col·locaren damunt un monticle de terra i herbei tal i com havien estat fent fins llavors cada vegada que feien una aturada en el camí. Però assús-suaixí aquell cap els va semblar horrible: tenia ulls i boca oberts i la llengua li penjava defora i els va semblar que la llengua i els ulls es movien en el cap. Davant aquell visió, la por i l'espant s'emparà totalment d'ells. Llavors, amb llurs destrals varen fer un clot devora el cap, l'hi varen empènyer dedins i el taparen de terra i herbei
♦ fara út um þúfur: <LOC FIGanar-se'n en orris, fracassar, anar-se'n a pastar fum (Mall.)
þeir réðust á Bakkídes sem beið fullkominn ósigur fyrir þeim. Gengu þeir (ἔθλιβον) mjög hart (σφόδρα) að honum svo að ráðagerð hans og herför fór út um þúfur (εἶναι κενός:   ὅτι ἦν ἡ βουλὴ αὐτοῦ καὶ ἡ ἔφοδος αὐτοῦ κενή)atacaren en Baquides, que fou completament derrotat per ells. El varen afectar molt perquè el seu pla i la seva expedició militar se n'havien anat en orris
♦ → hundaþúfa “quinta forca”
3. (féþúfafont f d'ingressos (recurs del qual se'n treu profit)
  La mida d'una þúfa determina, doncs, la traducció del mot. No conec cap accident del terreny semblant de la nostra terra. Atesa la forma d'aquesta protuberància, el millor fóra de traduir aquest mot per bony del terreny, gep del terreny o mamella del terreny, depenent de les seves proporcions. En la traducció de textos medievals el significat del mot pot ésser el de mata d'herba que creix formant una tofa.  
     
  El mot *ˈθūβōⁿ (femení de tema en -n) només s'ha conservat a les llengües norrenes: suec tuva, danès tue, noruec modern tuve, i, el significat primari originari per a totes elles és mata d'herba o arbust que creix en forma de mata [petita]. Si l'equació amb el grec antic ἡ τύφη “bova, boga, balca, buda” -emprada com a tōmentum- és correcta, el mot és indoeuropeu i, per tant, va pertànyer en algun moment al cabal lèxic del germànic. Hi diu també a favor l'existència del llatí tūfa -ae “tipus de plomall o plomell d'elm”, que se sol veure com un manlleu del germànic *ˈθūβaz (masculí de tema en -a. Aquests masculins, en el pas del germànic al llatí se solien interpretar com a femenins. El descendent anglo-saxó d'aquest mot existeix: þúf ‘a kind of standard, made with tufts of feathers’), encara que aquesta forma del germànic meridional presentaria un significat diferent i es declinaria per un paradigma diferent del mot norrè. Amb un altre sufix, també pertanyeria a aquesta arrel el llatí tūber -ĕris català tòfera, tòfona, tofa, de gènere neutre. La forma buda, d'origen últim cèltic, podria ésser ben bé una forma paral·lela de la grega, per bé que amb metàtesi de les oclusives. Si fos així, la forma grega atestada seria el resultat de la Llei d'en Grassmann. Les formes grega i cèltica s'haurien de separar etimològicament de la llatina i germànica, ja que procederien d'un original (en reconstrucció tradicional) *dhūbhā, i no pas *tūbhā, *tubhā, com se sol assumir. El mot greco-cèltic, llavors, s'arrengleraria al costat de mots de significat “fum; negre, socarrat”. La planta hauria rebut el nom de les seves característiques inflorescències de color bru-negrenc (si més no en el cas de la Typha latifolia) que devien ésser comparades a tionets cremats. Caldria estudiar, a més a més, fins a quin punt aquestes plantes o parts d'aquestes plantes s'empraven per encendre foc o per fumar aliments. Esmento finalment el català tofa, tefa, sense gosar dir si hi està relacionat o no.  

þúfu·steinbrjótur <m. -steinbrjóts, -steinbrjótar>:
saxífraga cespitosa (planta Saxifraga caespitosa syn. Saxifraga groenlandica)

þúfu·stör <f. -starar, -starir>:
càrex junci (planta Carex juncella syn. Carex nigra subsp. juncea, syn. Carex nigra subsp. juncella)

þúfu·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:
titella f, titeta f (Val.), titina sorda (Bal.) (ocell Anthus pratensis)

Þúkýdídes <m. Þúkýdídesar, pl. no hab.>:
Tucídides m (ὁ Θουκυδίδης -ου)

þúst <f. þústar, þústir>:
1. <AGRICbatolles f.pl, flagell m (de batre), vergueres f.pl
2. (þúfaelevació herbosa del terreny (convexitat informe o vaga -que no es distingeix clarament- del terreny que es veu a distància)

þústa <þústa ~ þústum | þústaði ~ þústuðum | þústaðe-n>:
1. (kúgatiranitzar algú (oprimir, tenir subjugat, per exemple un home la seva dona o una dona el seu home)
♦ þústa niður í brjósti sínu sérhverja metnaðartilfinningu: reprimir en el seu interior qualsevol sentiment d'ambició
2. (ávíta, hundskammarenyar algú (blasmar, reprimendar, escridassar)

þúsund¹ <f. þúsundar, þúsundir>:
variant de þúsund² ‘mil’
♦ tvær þúsundir: dos mil
♦ þúsundir <+ Gen.>milers de... <+ Subst.>
♦ þúsundir manna: milers de persones

þúsund² <n. þúsunds, þúsund>:
mil
♦ eitt þúsund: mil
♦ árið þusund, árið eitt þusund: a l’any mil
♦ eitt þúsund krónur: mil corones
♦ um eitt þúsund manns: unes mil persones
♦ þusund ár: mil anys
♦ e-ð nemur þúsund <+ Gen.>una cosa es compta per milers de..., una cosa puja a milers de...
♦ nokkur þúsund <+ Subst.>alguns milers de... <+ Subst.>
♦ nokkur þúsund krónur: alguns milers de corones
♦ nokkur þúsund manns: alguns milers de persones
♦ svo [mörgum] þúsundum skiptir: [molts de] milers i milers
♦ tíu þúsund: deu mil
♦ tvö þúsund: dos mil
♦ árið tvö þúsund og þrjú: a l’any dos-mil tres
♦ hundrað þúsund: cent mil
♦ eitt ~ tvö ~ þrjú hundruð þúsund krónur: cent ~ dues-centes ~ tres-centes mil corones
♦ þrjú hundruð þúsund manns: tres-centes mil persones
♦ rúmlega þúsund: un milenar
♦ þrjú þúsund: tres mil
♦ [eitt] þúsund ára afmæli e-s: el mil·lèsim aniversari de...
♦ þúsund e-s: milers de...
♦ þúsund sinnum: mil vegades
♦ þúsundum saman: milers i milers, a (o: per) milers

þúsundasti, þúsundasta, þúsundasta <num. ord.>:
mil·lèsim -a, milè -en
♦ einn þúsundasti hluti: una mil·lèsima part
♦ í þúsundasta skipti: per mil·lèsima vegada

þúsunda·tal <n. -tals, -töl>:
miler m
♦ í þúsundatali: uns quants milers, a milers

Þúsundára·ríkið <n. -ríkisins, no comptable>:
1. <RELIGel regne dels mil anys, designació regne de mil anys que, segons l'Apocalipsi, instaurarà el Crist a la terra abans de la fi del món
2. <HISTel Reich dels mil anys, designació propagandística del Reich alemany durant el període nacionalsocialista

þúsund·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldaðe-ð>:
multiplicar una cosa per mil

þúsund·faldast <-faldast ~ -földumst | -faldaðist ~ -földuðumst | -faldast>:
multiplicar-se per mil

þúsund·faldur, -föld, -falt <adj.>:
multiplicat -ada per mil
♦ í þúsundfalt: mil vegades [més]
♦ þúsundfalt magn e-s: una quantitat mil vegades superior de...

þúsund·kall <m. -kalls, -kallar>:
bitllet m de mil [corones]

þúsundkróna·seðill <m. -seðils, -seðlar>:
bitllet m de mil [corones]

þúsundþjala·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
factòtum m, manetes bo per tot, manetes bona per tot

þvaðra <þvaðra ~ þvöðrum | þvaðraði ~ þvöðruðum | þvaðraðum e-ð>:
1. (masa, blaðragarlar, xerrotejar (rallar, fer-la petar)
♦ þvaðra í hugsunarleysi: xerrar irreflexivament, sense pensar el que es diu
♦ þvaðra [látlaust ~ í sífellu] um e-ð í hvern sem vill heyra: garlar sobre una cosa a tothom qui ho vulgui sentir
♦ hún þvaðrar og þvaðrar látlaust í símann: xerra i xerra sense cessar per telèfon
2. (rugla, bulladir bajanades (dir dois)
þess vegna þyrmdi Drottinn ekki æskumönnum sínum og sýndi ekkjum sínum og munaðarleysingjum enga miskunn því að þeir voru allir óguðlegir og illmenni og sérhver munnur þvaðraði (dabˈbēr   nəβālāh ~ דַּבֵּר נְבָלָה:   wə-χāl־ˈpɛh   dɔˈβēr   nəβāˈlāh,   וְכָל-פֶּה דֹּבֵר נְבָלָה). En samt sefaðist reiði Drottins ekki, hönd hans var enn upp reidd: per això el Senyor no va estalviar llurs joves ni mostrà misericòrdia amb llurs vídues i llurs orfes, car tots ells eren impius i malvats i totes les boques proferien bajanades. Però tanmateix, [malgrat tot això,] la còlera del Senyor no es va apaivagar, la seva mà encara estava llesta per a descarregar el cop
♦ þvaðra [vitleysu] um e-ð: dir bajanades sobre una cosa
3. (slúðraxafardejar, <LITcomarejar (conversar malèvolament, dir falòrnies, criticar)
♦ þvaðra e-ð um e-n: xafardejar una cosa sobre algú

þvaðrari <m. þvaðrara, þvaðrarar>:
xarlatà m, xarlatana f
sverð komi yfir þvaðrarana (baδ ~ בַּד:   ˈħɛrɛβ   ʔɛl־ha-bbadˈdīm,   חֶרֶב אֶל-הַבַּדִּים), svo að þeir standi eins og afglapar!: que l'espasa davalli sobre els xarlatans a fi que quedin com a nicis

þvaður <n. þvaðurs, no comptable>:
1. (mas, blaður) xerrameca f (xerradissa, garla)
þegar Jehú kom aftur út til manna húsbónda síns spurðu þeir hann: „Er eitthvað að? Hvað vildi þessi vitfirringur þér?“ Hann svaraði þeim: „Þið þekkið þennan mann og þvaðrið (ˈɕīaħ ~ שִׂיחַ:   ʔatˈtɛm   ʝəδaʕˈtɛm   ʔɛθ־hā-ˈʔīʃ   wə-ʔɛθ־ɕīˈħ-ō,   אַתֶּם יְדַעְתֶּם אֶת-הָאִישׁ וְאֶת-שִׂיחוֹ) í honum“: quan en Jehú (Iehú) va tornar amb els homes del seu senyor, ells li preguntaren: «Tot va bé? Què volia de tu aquest boig?» Ell els respongué: «Ja coneixeu aquest home i la seva xerrameca»
2. (bull) bajanada f (o: bajanades f.pl) (doi[s])

þvaður·kollur <m. -kolls, -kollar>:
1. (kjaftakind) xerraire m & f (persona molt garladora, garlaire, barbollaire, rallador)
2. (bullukollur) xarlatà m, xarlatana f, tanoca m & f (persona que diu moltes de bajanades)

þvag <n. þvags, no comptable>:
orina f
◊ en marskálkurinn (raβ־ʃāˈqēh, רַב-שָׁקֵה) sagði: "Hefir herra minn sent mig til herra þíns eða til þín til þess að flytja þetta erindi? Hefir hann ekki sent mig til þeirra manna, sem þar sitja uppi á borgarveggnum og eiga þann kost fyrir höndum ásamt með yður að eta sinn eiginn saur (ʔɛθ־ħarʔēi̯-ˈhɛm, אֶת-חַרְאֵיהֶם) og drekka þvag sitt (ʔɛθ־ʃēi̯nēi̯-ˈhɛm, אֶת-שֵׁינֵיהֶם)?" (Isaïes 36:12): però el coper major digué: «que per ventura m'ha enviat el meu senyor al teu senyor o a tu a dir-vos aquestes paraules? Que no m'ha enviat a aquells homes que estan asseguts a dalt de les muralles i es veuen obligats a menjar amb vosaltres llurs excrements i a beure llurs propis orins?»
◊ en marskálkurinn sagði við þá: “Hefir herra minn sent mig til herra þíns eða til þín til þess að flytja þetta erindi? Hefir hann ekki sent mig til þeirra manna, sem þar sitja uppi á borgarveggnum og eiga þann kost fyrir höndum ásamt yður að eta sinn eigin saur (ʔɛθ־ħărēi̯-ˈhɛm, אֶת-חֲרֵיהֶם) og drekka þvag sitt (ʔɛθ־ʃēi̯nēi̯-ˈhɛm, אֶת-שֵׁינֵיהֶם)?” (Reis II 18:27): 

þvaga <f. þvögu, þvögur. Gen. pl.: þvaga>:
1. (þvottatuska, -visk, -klútur) fregall m (manyoc d'espart, de pèls de cavall etc. emprat per a escurar, fregar o rentar)
2. (ringulreið, kös) desori m (desgavell, garbuix, garbull, munt o amuntegament desordenat)
bækurnar lágu í [einni] þvögu á gólfinu: hi havia un desori de llibres pel terra, hi havia una estesa desordenada de llibres pen terra (Mall.)
3. (mannþyrping, troðningur) munt desordenat (garbuix de persones, multitud atapeïda i desordenada, formiguer de gent)
♦ ganga í gegnum þvöguna: travessar el garbuix de gent
♦ standa í þvögu: aboldronar-se, agarbuixar-se (o: acaramulla-se) desordenadament

þvag·aukandi, -aukandi, -aukandi <adj.>: 
diürètic -a

þvag·áll <m. -áls, -álar>: 
urèter m
♦ steinn í nýra og þvagál: càlcul m renal i ureteral
♦ → vatnsþvagáll “hidrourèter”

þvagáls·mót <n. -móts, -mót>: 
unió f ureteral
♦ vatnsnýra með teppu á nýraskjóðu- og þvagálsmótum: hidronefrosi amb obstrucció de la unió ureteropelviana

þvagáls·munni <m. -munna, -munnar>: 
orifici m ureteral

þvagálssteina·teppa <f. -teppu, no comptable>:
obstrucció calculosa ureteral

þvagáls·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul m ureteral

þvagáls·þrenging <f. -þrengingar, -þrengingar>:
estenosi f ureteral

þvag·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
<MEDal·lantoide m

þvag·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur. Gen. pl.: -blaðra>:
bufeta f
♦ hringvöðvi þvagblöðrunnar: esfínter m de la bufeta
♦ krabbamein í þvagblöðru: càncer m de bufeta
♦ sarpur í þvagblöðru: diverticle m vesical

þvagblöðru- <en compostos>: 
vesical, vesicular, cisto-, cist- 

þvagblöðru·speglun <f. -speglunar, -speglanir>: 
cistoscòpia f

þvagblöðruspeglunar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
cistoscopi m

þvag·efni <n. -efnis, no comptable>:
urea f

þvagefnis·hringur <m. -hrings, no comptable>:
cicle m de la urea

þvag·eitrun <f. -eitrunar, -eitranir>:
urèmia f

þvageitrunar·heilkenni <n. -helkennis, no comptable>:
síndrome urèmica
♦ rauðalos-þvageitrunarheilkenni: síndrome hemoliticourèmica

þvagfæra·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
uropatia f

þvagfæra·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul urinari

þvagfæra·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:
infecció f del tracte urinari

þvag·færi <n.pl -færa>:
tracte urinari, òrgans urinaris

þvag·gangur <m. -gangs, -gangar>: 
úrac m

þvag·greining <f. -greiningar, -greiningar>: 
anàlisi f d’orina

þvaghlaups·sýki <f. -sýki, no comptable>:
diabetis insípida

þvag·lát <n. -láts, -lát. Empr. hab. en pl.>:
micció f
♦ erfiðleikar við þvaglát: dificultats f.pl per a orinar
♦ sársaukafull þvaglát: micció dolorosa

þvagláta·tregða <f. -tregðu, no comptable>:
disúria f

þvag·leggur <m. -leggs (o: -leggjar), -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
sonda f vesicular (o: vesical), catèter urinari, catèter m vesical
◊ setja upp þvaglegg [e-m ~ hjá e-m ~ í e-n]: posar una sonda vesicular [a algú]
◊ þvagleggir og þvagpokar: sondes vesiculars i bosses col·lectores d'orina

þvagleiðara·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul urinari, uròlit m

þvag·leiðari <m. -leiðara, -leiðarar>: 
urèter m
♦ steinar í þvagleiðara: ureterolitiasi f (càlculs a l'urèter)

þvag·leki <m. -leka, no comptable>:
incontinència urinària, enuresi f

þvag·leysi <n. -leysis, no comptable>:
anúria f

þvag·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
urèter m

þvag·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f de recollida d'orina, <MEDbossa col·lectora [de diüresi (o: d'orina)]

þvag·próf <n. -prófs, -próf>:
test f d'orina

þvag·prufa <f. -prufu, -prufur. Gen. pl.: -prufa>:
mostra f d'orina
♦ taka þvagprufu beint úr blöðrunni með nál: prendre una mostra d'orina directament de la bufeta, amb una agulla

þvag·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
anàlisi f d’orina

þvag·rás <f. -rásar, -rásir>:
uretra f

þvagrása[r]- <en compostos>:
<MEDuretral

þvagrásar·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
uretritis f

þvagrásar·groppa <f. -groppu, -groppur>:
cos cavernós de l’uretra

þvagrásar·heilkenni <n. -heilkennis, no comptable>:
síndrome f uretral

þvagrásar·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
glàndula bulbouretral (klumbu- og þvagrásarkirtill)

þvagrásar·kýli <n. -kýlis, -kýli>:
abscés m uretral

þvagrásar·slíma <f. -slímu, -slímur. Gen. pl.: -slímna o: -slíma>:
mucosa f uretral
♦ sigin þvagrásarslíma: mucosa uretral prolapsada, prolapse m de la mucosa uretral

þvagrásar·þrengir <m. -þrengis, -þrengjar>:
[múscul m] esfínter f de la uretra, esfínter m uretral
♦ innri þvagrásarþrengir: múscul esfínter intern de la uretra, esfínter uretral intern, esfínter intern de la uretra
♦ ytri þvagrásarþrengir: múscul esfínter intern de la uretra, esfínter uretral extern, esfínter extern de la uretra

þvagrásar·þrengsli <n.pl -þrengsla>:
estenosi f uretral

þvag·ræsandi, -ræsandi, -ræsandi <adj.>:
diürètic -a

þvagræsi·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
diürètic m

þvagræsis·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
variant de þvagræsilyf ‘diürètic’

þvag·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
1. (skál undir þvagurinari m (orinador, pica per a orinar-hi)
2. <MEDpelvis f renal

þvag·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul urinari, uròlit m

þvagstemmu·vaki <m. -vaka, -vakar>:
hormona fde secreció inapropiada d'hormona antidiürètica

þvag·sýni <n. -sýnis, -sýni>: 
mostra f d'orina

þvag·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid úric

þvagsýru·blæði <n. -blæðis, no comptable>:
hiperuricèmia f

þvagsýru·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDgota f, poagre m, pruaga f (Mall., Men.
♦ frumkomin þvagsýrugigt: gota idiopàtica
♦ blývakin þvagsýrugigt: gota induïda per plom
♦ þvagsýrugigt af völdum skertrar nýrnastarfsemi: gota per deterioració de la funció renal
♦ → lyfjaþvagsýrugigt “gota induïda per fàrmacs”

þvagsýrugigtar·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de gota

þvagsýrugigtarsteina·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
malaltia tofàcia
♦ þvagsýrublæði án teikna um bólguliðbólgu og þvagsýrugigtarsteinasjúkdóm: hiperuricèmia sense signes d'artritis inflamatòria ni malaltia tofàcia

þvagsýru·liðkvilli <m. -liðkvilla, -liðkvillar>:
artropatia gotosa
♦ Þvagsýruliðkvilli af völdum ensímgalla og annarra erfðra raskana: artropatia gotosa per defectes enzimàtics i altres trastorns heriditaris

þvagsýru·losandi, -losandi, -losandi <adj.>:
uricosúric -a

þvag·teppa <f. -teppu, no comptable>:
retenció (o: obstrucció) f d'orina, retenció urinària

þvag·vegur <m. -vegs (o: -vegar), -vegir. Empr. hab. en pl.>:
via urinària (Empr. hab. en pl.)
♦ steinn í neðri þvagvegi: càlcul mde les vies urinàries inferiors

þvag·þurrð <f. -þurrð, no comptable>:
oligúria f

þvag·örvandi, -örvandi, -örvandi <adj.>:
diürètic -a
♦ þvagörvandi lyf: diürètic m

þvalur, þvöl, þvalt <adj.>:
humit -ida (de manera enganxifosa)

þvara <f. þvöru, þvörur. Gen. pl.: þvara>:
1. (hræriþvaracullera grossa de fusta (p.e., per remenar-hi un calderó, una olla etc.)
2. (lítill árpala f (rem petit)
♦ standa [uppi] eins og þvara: <LOC FIGestar palplantat -ada, estar com un estaquirot, estar sense polsos i estafaril·lat -ada (Mall.) (estar dret i immòbil, sense saber què fer o com reaccionar)

þvarg <n. þvargs, no comptable>:
1. (þrætabaralla f (disputa, discussió,)
2. (masxerrameca f (loquacitat, verborrea, esp. es diuen bestieses, disbarats o bajanades)
3. (vafstur, amsturpressura f, dificultat[s] f[.pl] (destret, cuita, trifulga, angúnia)

þvarga <þvarga ~ þvörgum | þvargaði ~ þvörguðum | þvargaðum e-ð>:
barallar-se [per una cosa], discutir [per una cosa]

þvarr:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þverra “minvar, decrèixer, disminuir”

þvegið:
supí de → þvo “rentar”

þvegill <m. þvegils, þveglar>:
(moppafregona f (mànec de fregar, pal de fregar, fregadora)

þveginn, þvegin, þvegið <adj.>:
rentat -ada

< þveit <f. þveitar, þveitir>:
1. (engi, grasblettur á milli skóga eða fjalla, grasrjóður eða slægjuland inni í skógiherbatge m (prat o pasturatge entre boscos o muntanyes, clariana de bosc que serveix de pasturatge)
2. (minnri jarðarpartur eða landskikiparcel·la f, tros m [de terra], trast m (Mall.) (terreny parcel·lat, porció de terreny separada de les terres d'un mas)

þveiti¹ <n. þveitis, þveiti>:
(veisingexcreció (o: excreta) f

þveiti² <n. þveitis, þveiti>:
1. <HISTþveiti m, xavo m, subdivisió antiga de l’eyrir , equivalent a un terç d’örtug. Ja que una örtug era un terç d'un eyrir, un þveiti era un terç d'un terç d'un eyrir, i per tant, una moneda -o un anell- d'uns tres grams d'argent. La traducció llatina de l'Oca Cendrosa li dóna l'equivalent greco-llatí d'obolus, ὀβολός. L'alemany empra, com a equivalent d'aquest mot norrè, el mot Deut
nú skal ina minnstu bauga segja er þræll skal þræli bœta. Þar ero þveiti tuttugu ok þrjú at hǫfuðbaugi, en sjau þveiti at baugþaki. En at fǫðurfǫðurbaugi tuttugu þveiti ok þrjú at baugþaki. At fǫðurbróðurbaugi fimmtán þveiti ok þrjú at baugþaki. At brœðrungabaugi skulu tólf þveiti ok tvau at baugþaki. Þar skulu ok vera at sakbótum eptir bauga átta þveiti, ok þriðjungr ins fimmta þveitis, ok hálft fjórða þveiti, ok þriðjungr ins þriðja þveitis, ok hálft annat þveiti. Eitt þveiti skulu taka þriðja brœðra, ok svá gjalda, enda verðr sú sakbót minnst. Þar at eins skulu þrælar bœta, er þeir hafa ørkost til er bœta skulu — iam annuli minimi memorandi sunt, qui locum inueniunt, cum seruus seruo soluat. Ibi annulus primarius uiginti tres teneat obolos, quibus adiiciatur annulinstratum septem obolorum. Annulus aui paterni uiginti obolos et annulinstratum tres obolos habeat. Annulus patrui quindecem obolos et annulinstratum tres obolos in se contineat. Annulus patrui filiorum duodecem obolos et annulinstratum duos teneat. Hic etiam annuli sequiores seu multae complementum (pro re nata) sint uel octo oboli, uel quatuor cum triente, uel tres cum dimidio, uel duo cum triente, uel unus cum dimidio. In quinto lineae collateralis aequalis gradu, cum seruo coniuncti unucum obolum capiant, quod caedis multae complementum minimum existit. Ibi solummodo serui annulos multaticios soluant, ubi soluere obligati soluendi facultate non destituuntur (Oca Cendrosa, volum II, pàg. 185): ara s'anomenaran els baugar -o anells d'argent- més petits: els que un esclau ha de pagar com a indemnització a un esclau. En aquest cas, vint-i-tres þveiti constitueixen el hǫfuðbaugr i set þveiti el baugþak o ‘teulada de l'anell’. I vint þveiti fan un ‘anell’ d'avi i tres þveiti el baugþak [corresponent]. Quinze þveiti fan un ‘anell d'oncle patern’ i tres þveiti el seu baugþak. Dotze þveiti fan un ‘anell de cosins’ i dos þveiti el seu baugþak. Després dels anells o baugar també com a indemnització en casos de demanda valdran: vuit þveiti i quatre terços d'un þveiti [com a baugr i baugþak respectivament]. Després tres þveiti i mig i dos þveiti i un terç. Després un un þveiti i mig. Els fills de cosins percebran i també pagaran un þveiti. I aquesta serà la indemnització més petita. Els esclaus només pagaran indemnització si posseeixen la quantitat que s'hagi de pagar
2. (málseining fyrir smjörþveiti m, unitat de mesura antiga, especialment de mantega (emprada sovint en el càlcul del pagament dels delmes)
3. (smákusk á e-u ~ e-mpessic m (mica, petita quantitat)

þveng·mjór, -mjó, -mjótt <adj.>:
1. (hlutur, rúmestret -a com un [tros de] fil (espai, objecte: molt estret)
2. (manneskjaprim -a com un fus (persona: molt prima)

þvengur <m. þvengs (o: þvengjar), þvengir. Gen. pl.: þvengja; dat.pl.: þvengjum>:
1. (mjó skinnræmatira prima o estreta de cuiro (cingla prima de cuiro)
♦ → skóþvengur “cordó de sabata fet de cuir”
2. (nærfatnaðurtanga f (peça de roba interior. Adaptació a l'islandès dels mots anglesos thong, G-string)

þver, þver, þvert <adj.>:
1. (þverlægur, á skátransversal (que està de través, en diagonal, oblic)
♦ um þveran X (X = subst. de gèn. masc.), þvera X (X = subst. de gèn. fem.), þvert X (X= subst. de gèn. nt.)<LOC PREPa través de 
♦ um þvera Evrópu: a través d'Europa
♦ um þveran dalinn: a través de la vall
♦ um þveran veginn: a través del camí
◊ fara um þveran veginn: travessar el camí
♦ um þvert ennið: a través del front
þeir lögðu upp frá Pí-Hakírót og fóru þvert yfir hafið inn í eyðimörkina. Og þeir fóru þriggja daga leið í Etameyðimörk og settu búðir sínar í Mara
♦ um þvert [frá e-u til e-s]: de través [d'una banda a una altra]
fætur hans munu á þeim degi standa á Olíufjallinu, sem er austanvert við Jerúsalem, og Olíufjallið mun klofna um þvert frá austri til vesturs, og þar mun verða geysivíður dalur, því að annar hluti fjallsins mun undan síga til norðurs, en hinn til suðurs
♦ liggja ~ falla hver um annan þveran: estar ajaguts ~ caure els uns damunt els altres [desordenadament]
hann lét marga hrasa, og þeir féllu hver um annan þveran, svo að þeir sögðu: "Á fætur, og hverfum aftur til þjóðar vorrar, til ættlands vors, undan hinu vígfreka sverði!"
♦ taka þvert fyrir e-ð (o: segja þvert nei við e-u)refusar categòricament una cosa
♦ þvert á móti: per contra, al contrari
en ég vildi ekki heyra Bíleam, og hann blessaði yður þvert á móti. Frelsaði ég yður þannig úr höndum hans
og þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar -, þá er skipun konungs og lagaboði hans skyldi fullnægt, þann dag er óvinir Gyðinga höfðu vonað að fá yfirbugað þá, en nú þvert á móti Gyðingar sjálfir skyldu yfirbuga fjendur sína
gjaldið ekki illt fyrir illt eða illmæli fyrir illmæli, heldur þvert á móti blessið, því að þér eruð til þess kallaðir að erfa blessunina
þvert á móti, þeir sáu, að mér var trúað fyrir fagnaðarerindinu til óumskorinna manna, eins og Pétri til umskorinna
♦ þó þvert ofan í lögmálið: infringint la llei
þá sagði Páll við hann: "Guð mun ljósta þig, kalkaði veggur. Hér situr þú til að dæma mig samkvæmt lögmálinu og skipar þó þvert ofan í lögmálið að slá mig"
♦ þvert og endilangt: en tots els sentits
♦ fara um landið þvert og endilangt: travessar el país en tots els sentits, recórrer el país per tot arreu
"tak þig nú upp og far þú um landið þvert og endilangt, því að þér mun ég gefa það"
2. (þrárcaparrut -uda (obstinat, enterc, tossut)
3. (vindurcontrari -ària (vent: que bufa en contra)
♦ beita ~ sigla þvert: orsar ~ singlar cenyint (amb l'aparell bracejat tot el possible per sotavent)
♦ vindurinn er þver: el vent bufa en contra

þver·á <f. -ár, -ár>:
<GEOafluent m

þver·bak <n. -baks, no comptable>:
través m d'una bèstia de càrrega
♦ um þverbak: de través sobre la gropa d'una bèstia de càrrega
en þó vilja þeir at enn sýnist, sem heldr verði hennar dauði með atburð, en þeir leggi hendr sínar til hana at drepa. Því binda þeir hana sáluga upp á einn asna um þverbak (Unger 1871, p. 634, llegeix: um þvert bak), meðr þeim hætti at þeir setja eina fjǫl undir laminn konunnar líkama, strengjandi af báðum endunum niðr undir kvið asnanum, hrøkkva hans síðan brott frá sínum herbergjum. Skal hann svá ganga víðs vegar ráðlaus um fjǫll ok dali sem honum líkar
♦ e-ð keyrir um þverbak: <LOC FIGuna cosa passa de la ratlla

þver·biti <m. -bita, -bitar>:
1. (undir járnbrautateinumtravessa f (suport de via fèrria)
2. (í byggingu, í báttravesser m, jou m (biga curta entre dues bigues perpendiculars)
 
þver·brattur, -brött, -bratt <adj.>:
abrupte -a, espadat -ada, tallat -ada a pic (puig, muntanyes)

Bersi mælti: "Spyrst mér til sem þverbrestur muni á vera þó að kosturinn sé góður"
Og enn mælti Gestur: "Sá var draumur þinn annar að þú þóttist hafa silfurhring á hendi. Þar muntu vera gift öðrum manni ágætum. Þeim muntu unna mikið og njóta skamma stund. Kemur mér ekki það að óvörum þótt þú missir hans með drukknun og eigi geri eg þann draum lengra. Sá var hinn þriðji draumur þinn að þú þóttist hafa gullhring á hendi. Þar muntu eiga hinn þriðja bónda. Ekki mun sá því meira verður sem þér þótti sá málmurinn torugætari og dýrri en nær er það mínu hugboði að í það mund muni orðið siðaskipti og muni sá þinn bóndi hafa tekið við þeim sið er vér hyggjum að miklu sé betri og háleitari. En þar er þér þótti hringurinn í sundur stökkva, nokkuð af þinni vangeymslu, og sást blóð koma úr hlutunum, þá mun sá þinn bóndi vera veginn. Muntu þá þykjast glöggst sjá þá þverbresti er á þeim ráðahag hafa verið"
Loðóvíkus konungr segir um síðir: "Á hvárutveggju þessu sýniz mér mikill þverbrestr, þvíat ef ek sendi menn í Spánía ok sé mér þaðan lið sent þá er þó eigi víst at oss komi þat lið at haldi en Constancíus konungr mun oss þó ekki so lǫng frest gefa at eigi sé áðr umskipti orðin. Kann ek ok kappi Adónías míns fóstrsonar at hann sitr eigi heima þá er hann fréttir þesa hluti. Ok mun Constancíus konungr þar allt til vinna þat er hann má at ná hans lífi

þver·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
1. (snarbratturacinglat -ada (espadat, tallat a pic, molt escarpat)
2. (þrákelkinntossut -uda, caparrut -uda (Mall., Men.) (obstinat, entestat, reaci, recalcitrant)
en þeir gjörðust þverbrotnir og gjörðu uppreisn gegn þér og vörpuðu lögmáli þínu að baki sér, og spámenn þína, þá er áminntu þá til þess að snúa þeim aftur til þín, þá drápu þeir og frömdu miklar guðlastanir
og viti að það er ekki ætlað réttlátum, heldur lögleysingjum og þverbrotnum, óguðlegum og syndurum, vanheilögum og óhreinum, föðurmorðingjum og móðurmorðingjum, manndrápurum
því að margir eru þverbrotnir og fara með hégómamál og leiða í villu, allra helst eru það þeir sem halda fram umskurn
◊ fyrst þið vitið þetta fyrir fram, þið elskuðu, þá hafið gát á ykkur að þið látið eigi dragast með af villu þverbrotinna manna (ἄθεσμος -ον, τῇ τῶν ἀθέσμων πλάνῃ) og fallið frá staðfestu ykkar (ὁ στηριγμός -οῦ, ἐκπέσητε τοῦ ἰδίου στηριγμοῦ)vosaltres, estimats, ja que ho sabeu per endavant, vigileu de no deixar-vos arrossegar per l'esgarriament dels homes recalcitrants, i no perdeu la vostra fermesa
◊ en við Ísrael segir hann: „Allan daginn breiddi ég út faðminn móti óhlýðnum (ἀπειθῶν -οῦσα -οῦν, πρὸς λαὸν ἀπειθοῦντα καὶ ἀντιλέγοντα) og þverbrotnum (ἀντιλέγων -έγουσα -έγον, πρὸς λαὸν ἀπειθοῦντα καὶ ἀντιλέγοντα) lýð“: però pel que fa a Israel, diu: "He estčs els meus braços oberts tot el dia vers un poble desobedient i caparrut (contradictor)

þver·fagligur, -faglig, -fagligt <adj.>:
interdisciplinari -ària

en gætið þess vandlega að gjöra þeim engan ófrið, því að ekki mun ég gefa yður svo mikið sem þverfet af landi þeirra, því að ég hefi gefið Esaú Seírfjöll til eignar

umhverfis borðin var þverhandarhá rönd, og skyldi fórnarkjötið lagt á borðin, og yfir borðunum voru þök til þess að skýla þeim fyrir regni og hita

það var þverhandarþykkt og barmur þess í laginu sem barmur á bikar, líkt og liljublóm. Það tók tvö þúsund bat
það var þverhandarþykkt og barmur þess í laginu sem barmur á bikar, líkt og liljublóm. Það rúmaði þrjú þúsund bat

en á þverhlið forgarðsins að vestanverðu skulu vera fimmtíu álna löng tjöld og tíu stólpar með tíu undirstöðum

þver·hníptur, -hnípt, -hnípt <adj.>:
abrupte -a, [tallat -ada] a pic, [tallat -ada] a plom (molt escarpat, que cau verticalment)
◊ þverhníptir hamraveggir: parets de capserrat tallades a plom

umhverfis það skalt þú gjöra lista þverhandar breiðan og búa til brún af gulli umhverfis á listanum
umhverfis það gjörði hann lista þverhandar breiðan og bjó til brún af gulli umhverfis á listanum
sjá, örfáar þverhendur hefir þú gjört daga mína, og ævi mín er sem ekkert fyrir þér. Andgustur einn eru allir menn. [Sela]
sjá, múrveggur lá utan um musterið hringinn í kring, og maðurinn hélt á mælistöng í hendinni. Hún var sex álna löng, alinin talin þverhönd lengri en almenn alin

,Með voldugri hendi leiddi Drottinn oss út af Egyptalandi, úr þrælahúsinu, því þegar Faraó synjaði oss þverlega fararleyfis, þá deyddi Drottinn alla frumburði í Egyptalandi, bæði frumburði manna og frumburði fénaðar

þá gjörði hann tíu ker af eiri. Tók hvert ker fjörutíu bat, og var hvert þeirra fjórar álnir að þvermáli. Eitt ker var á hverjum pallanna tíu

minnstu þjóna þinna, Abrahams, Ísaks og Jakobs! Lít ekki á þvermóðsku þessa fólks, guðleysi þess og synd
þrjóska er ekki betri en galdrasynd, og þvermóðska er ekki betri en hjáguðadýrkun og húsgoð

öll vonska þeirra kom fram í Gilgal. Já, þar fékk ég hatur á þeim. Vegna hins vonda athæfis þeirra vil ég reka þá burt úr húsi mínu, ég vil eigi elska þá lengur. Allir höfðingjar þeirra eru þvermóðskufullir

þver·neita <-neiti ~ -neitum | -neitti ~ -neittum | -neitte-u>:
negar-se en rodó a una cosa
◊ það bar til á einu sumri að Þorgils Máksson fann hval á Almenningum. Gekk hann þegar á skurð og hans félagar. En er þeir fóstbræður fréttu það fóru þeir þangað til og horfðist fyrst líklega á um umtal þeirra (cf. R. C. Boer 1900, pàg. 100: horfði - þeira, „es sah anfangs so aus, als werde ihre unterredung einen befriedigenden erfolg haben“). Bauð Þorgils að þeir skyldu hafa að helmingi hvalinn þann er óskorinn var en þeir vildu hafa einir þann er óskorinn var ella skipta í helminga bæði skorinn og óskorinn. Þorgils þverneitti því að leggja þann af er skorinn var: un estiu es va esdevenir que en Þorgils Máksson va trobar una balena embarrancada en terres del comú. Immediatament ell i els seus companys es varen posar a escorxar-la, però quan els germans de jurament se n'assabentaren, hi anaren i la conversa que tingueren els uns i els altres al respecte semblava, d'antuvi, que acabaria satisfactòriament per a totes dues parts. En Þorgils els va oferir que es quedessin amb la meitat del tros de la balena que encara no havien especejat, però els germans de jurament volien tenir tots sols aquest tros que encara no havien especejat o sinó, que es fessin dues meitats de la balena sencera, de la part ja escorxada i de la part encara per escorxar. En Þorgils es va negar en rodó a cedir gens de la part de la balena que ja estava especejada

hver sá er þverskallast gegn skipun þinni og hlýðir ekki orðum þínum í öllu, sem þú býður oss, skal líflátinn verða. Vertu aðeins hughraustur og öruggur"
sá sem oftlega hefir ávítaður verið, en þverskallast þó, mun skyndilega knosaður verða, og engin lækning fást
en þeir hlýddu ekki, heldur þverskölluðust eins og feður þeirra, er eigi treystu Drottni, Guði sínum
en þeir vildu ekki gefa því gaum og þverskölluðust. Þeir gjörðu eyru sín dauf, til þess að þeir skyldu ekki heyra
ef þér eruð auðsveipir og hlýðnir, þá skuluð þér njóta landsins gæða, en ef þér færist undan því og þverskallist, þá skuluð þér verða sverði bitnir. Munnur Drottins hefir talað það

þverskurðar·mynd <f. -myndar, -myndir>:
tall m transversal, secció f [transversal]

þver·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
1. <GENtall m transversal, secció f [transversal]
2. <FIGmostra representativa
♦ sýna þverskurð e-s: presentar una mostra representativa de
♦ sýna þverskurð af því sem <+ ind.>mostrar un ampli espectre de com <+ ind.

á hverjum vagni voru fjögur hjól af eiri og öxlar af eiri. Á fjórum hornum hvers vagns voru þverslár. Voru þverslárnar steyptar undir kerið. Gegnt hverri þeirra voru blómfestar

þver·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>:
paradoxa f

þver·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
jàssera f
◊ hann gnæfaði ofarlega við rjáfrinu, snýr að skálanum og lagði handlegginn upp á þvertréið og gægðist innar yfir skálann: la part superior del cos es dreçava fins a la sostrada. Es girà cap a l'skáli, posà el braç damunt la jàssera i va guaitar a dins l'interior de l'skáli
◊ þá nótt hina sömu er Hörður fór úr Hólmi dreymdi Þorbjörgu á Indriðastöðum að átta tigir varga rynnu þar að bænum og brynnu eldar úr munni þeim og væri einn í hvítabjörn og þótti hann heldur dapur og dvöldust nokkura stund á bænum og runnu síðan vestur úr garði á hól nokkurn og lögðust þar niður. En Indriði sagði það vera hugi Hólmverja til sín. Þorbjörg kveðst ætla að þeir mundu vera sjálfir og koma þar brátt. Hún bað Indriða veita heim brunnlæk og þekja yfir því að hún kveðst vera berdreym. Svo var nú gert. Þorbjörg lét gera reykháfa stóra. Hún lét bera fé upp á þvertré því að vatn stóð í miðjum veggjum. Hún hafði ekki og svo mannfátt fyrir: la mateixa nit que en Hörður va sortir de Hólmur, la Þorbjörg d'Indriðastaðir va somniar que vuitanta llops atacaven el mas. Treien foc per la gola i entre ells hi havia un ós polar, el qual li va semblar que estava força trist. Els llops i l'ós romanien un cert temps al mas i després corrien cap a ponent de la tanca del mas, pujaven a dalt d'un tossal i s'hi ajeien. L'Indriði va dir que allò eren els hugir dels holmuresos anant cap a ell. La Þorbjörg, per la seva banda, va dir que, en canvi, creia que que eren els holmuresos mateixos i que arribarien allà aviat. Va demanar a l'Indriði que desviés cap a l'interior del mas el rierol que sortia de la font i que el tapés, ja que va dir que els seus somnis es feien realitat. Així es feu. La Þorbjörg va fer fer grans xemeneies [per les quals pogués sortir a fora la fumera en cas d'incendi provocat del mas]. Va fer posar el seu cabal damunt les jàsseres, ja que l'aigua del rierol passava pel mig de la paret. Tampoc no tenia gaire escassetat d'homes a la seva disposició en el mas
◊ þeir komu á Bakka er skammt var frá dagsetri. Þá nótt lá Jón fyrsta inni í skála og Ljótur son hans en áður höfðu þeir legið í kirkju þar til. Menn Gissurar brutu upp hurð og gengu inn og tendruðu ljós. Jón hljóp upp á þvertré í skálanum. Ormur uppspretta lagði spjóti upp til hans. Féll hann þá ofan og bað guð gæta sín og helgan Jón postula kirkjudrottinn sinn. Ormur vó hann. Ljótur fannst eigi son hans. Gaf honum það líf. Ásbjörn Illugason frændi hans skaut houm undan (25 de gener del 1254): varen arribar a Bakki quan feia poc que el sol s'era post. Aquella nit, en Jón jeia per primera vegada a dins l'skáli i en Ljótur, son fill, també. Fins llavors havien jagut dins l'església. Els homes d'en Gissur varen esbutzar la porta, entraren i encengueren un llum. En Jón va córrer a enfilar-se a dalt d'una jàssera de l'skáli. L'Ormur en Font li pegà un cop de llança. En Jón va caure en terra. Pregava a Déu i l'apòstol sant Joan, patró de l'església, que s'emparessin d'ell. L'Ormur el va matar. No trobaren pas en Ljótur, son fill. Això li salvà la vida. L'Ásbjörn Illugason, son parent, havia deixat que fugís

þeir vildu ekki hlýða og minntust ekki dásemdarverka þinna, þeirra er þú hafðir á þeim gjört, en gjörðust harðsvíraðir og völdu sér í þverúð sinni fyrirliða til að snúa aftur til ánauðar sinna
heldur farið eftir þverúð hjarta síns og elt Baalana, er feður þeirra höfðu kennt þeim að dýrka
heldur skalt þú tala orð mín til þeirra, hvort sem þeir hlýða á þau eða gefa þeim engan gaum, því að þeir eru þverúðin einber
vei þeim, því að þeir hafa gengið á vegi Kains og hrapað í villu Bíleams fyrir ávinnings sakir og tortímst í þverúð Kóra

en Síhon, konungur í Hesbon, vildi ekki leyfa oss að fara um land sitt, því að Drottinn Guð þinn herti anda hans og gjörði hjarta hans þverúðarfullt, af því að hann vildi gefa hann í þínar hendur, eins og nú er fram komið
en Ísraelsmenn munu eigi vilja hlýða á þig, því að þeir vilja eigi hlýða á mig, því að allir Ísraelsmenn hafa hörð enni og þverúðarfull hjörtu
þá munu hinir andlega villtu átta sig og hinir þverúðarfullu láta sér segjast
en lýður þessi er þverúðarfullur og þrjóskur í hjarta. Þeir hafa vikið af leið og horfið burt

og hvort sem þeir hlýða á það eða gefa því engan gaum - því að þeir eru þverúðug kynslóð - þá skulu þeir vita, að spámaður er á meðal þeirra
en þú, mannsson, heyr þú það, er ég tala til þín! Ver þú eigi einber þverúð, eins og hin þverúðuga kynslóð. Lúk upp munni þínum og et það, er ég fæ þér"
og orð Drottins kom til mín, svohljóðandi: "Mannsson, þú býr á meðal þverúðugs lýðs, meðal manna, sem hafa augu til að sjá með, en sjá þó ekki, eyru til að heyra með, en heyra þó ekki, því að þverúðugur lýður eru þeir. En þú, mannsson, haf til ferðatæki þín og legg af stað um hádag í augsýn þeirra, og þú skalt fara burt þaðan, sem þú nú býr, á annan stað, að þeim ásjáandi, ef vera mætti að augu þeirra lykjust upp, því að þeir eru þverúðugur lýður

þver·þili <n. -þilis, -þili. Gen. pl.: -þilja; dat.pl.: -þiljum>:
<HISTþverþili m, envà m de separació, envà divisori, qualsevol envà o paret de fusta dins un skáli, per exemple, la paret de fusta que separava l'skáli pròpiament dit del rebedor o antesala (ǫnd, anddyri)
◊ Það er sagt að þeir brutu skip sitt síð dags undir Grænlandsjöklum í vík nokkurri við sandmöl. Skipið tók í sundur í efra rúmi. Menn héldust allir og fé. Bátur komst og heill á land. Stafninn rak upp við hið syðra landið. Þá var vika til vetrar. Jöklar miklir gengu fram tveim megin víkurinnar en til vesturáttar væntu þeir byggðar. Gera sér nú skála allir saman og í þverþili. Búa nú sínumegin hvorir þilsins, hafa mjöl nokkuð sér til atvinnu, henda af rekum slíkt er þeir fengu og eiga allir saman. Fé þeirra var dautt flestallt. Hirslur þeirra voru í skála þeirra. Þorgils manna hlutur var jafnan betri af veiðifangi. Varð hann um flest hlutsælli. Þorgils beiddi að menn vildu vera hljóðlátir síð á kveldum og siðsamir og héldu vel trú sína. Þóreyju húsfreyju var mikið framað og var lítt heil. Það er sagt að Jósteinn og hans menn voru löngum úti síð á kveldum og gerðu mikið um sig og höfðu náttleika: diuen que varen naufragar cap al tard en topar amb un banc de grava i sorra que hi havia a una badia situada al peu de les glaceres de Grenlàndia. El vaixell es va trencar en dos per la part superior de la popa (?Baetke 19874 no dóna pas entrada al terme nàutic it efra rúm. Entenc que amb aquest terme hom designava l'espai superior -és a dir, situat per damunt la línia de flotació- de la roda de popa, sense, però, que n'estigui gaire segur). No hi hagué pèrdues ni humanes ni de bestiar. L'esquif també va arribar indemne a terra. La mar se'n va dur la roda de proa cap a la part més meridional d'aquella costa. Tot això es va esdevenir una setmana abans que comencés l'hivern. A banda i banda de la badia hi entraven grans glaceres. Van creure que la millor part de la badia on es podrien establir era vers ponent. Llavors tots plegats varen construir-hi una barraca amb un envà interior que la dividia en dues parts i cada grup habitava a la seva part de la barraca. Totes les provisions que tenien consistien en una mica de farina (Baetke 19874, pàg. 32: at-vinna f. <...>; Lebensunterhalt, Ernährung, Nahrung). Arreplegaven tot el que la mar escopia a terra i ho compartien tot entre ells. Llurs caixes eren a llur barraca. La pràctica totalitat de llur bestiar va morir. La part de les captures que feien en Þorgils i els seus homes caçant i pescant era sempre la millor. En Þorgils era el qui més preses capturava de tots ells. Exhortava els seus homes a comportar-te durant els vespres de manera tranquil·la i virtuosa i a mantenir viva llur fe. La Þórey, la seva dona, es trobava en un estat molt avançat del seu embaràs i el seu estat de salut no era gaire bo. Conten, emperò, que en Jósteinn i els seus homes romanien a fora fins ben entrat el vespre i hi feien molt de xivarri mentre jugaven a llurs jocs nocturns
◊ þau eru nú úti um hríð og höfðu harða réttu. Þórarinn var knástur maður annar en Þorgils. Hann var tvítugur að aldri. Það er sagt að þeir brutu skipið undir Grænlandsjöklum í vík nokkurri við sandmöl. Tók skipið í sundur í efra rúmi. Menn héldust allir og svo fé. Bátur var og heill. Stafn rak upp við syðra land. Þá var vika til vetrar. Jöklar miklir gengu tveim megin víkurinnar. Þeir gera sér nú skála og í þverþili. Búa nú sínum megin hvorir. Mjöl nokkuð höfðu þeir til atvinnu sér, henda og af selum og eiga það allir saman. Dautt var fé þeirra flest. Þorgils manna varð betri hluti af veiðifangi. Varð hann lengrum hlutsælli. Hann bað sína menn vera hljóðláta og siðsama á kveldum og halda vel trú sína. Þórey var mjög þunguð. Það er sagt að Jósteinn og hans menn gerðu mikið um sig og höfðu náttleika með háreysti. Nær veturnóttum varð Þórey léttari að sveinbarni og hét Þorfinnur. Hún bjargaðist lítt við þá fæðu er til var. Þorgils hafði útróðrarmenn með þrælum Jósteins. Líður nú á veturinn og dregur að jólum. Þorgils biður menn hljóða vera og fara snemma í rekkju: varen continuar en alta mar a mercè dels vents i els corrents durant força temps i tingueren molt mala travessia (Baetke 19874, pàg. 497: réttr m. das Treiben vor dem Wind (vom Schiff) bei grober See: hafa harða réttu eine schlimme Fahrt haben). En Þórarinn era l'home més vigorós que hi havia després d'en Þorgils. Tenia vint anys. Conten que varen naufragar al peu de les glaceres de Grenlàndia en topar amb un banc de grava i sorra. El vaixell es va partir per la part superior de la popa. Els homes es van salvar tots i també el bestiar. També l'esquif va restar indemne. La mar se'n dugué la roda de proa cap a la costa meridional. Això va passar quan faltava una setmana perquè comencés l'hivern. A banda i banda d'aquella badia s'hi alçaven grans glaceres. Aleshores es van construir una barraca i en van partir el seu interior per la meitat amb un envà de fusta. Cadascun dels dos grups habitava la seva part de la barraca. Tenien una mica de farina per a viure. També capturaven foques que compartien tots plegats. La major part de llur bestiar era mort. La part de les captures d'en Þorgils i els seus homes anava millorant. Durant molt de temps en Þorgils fou el qui més sort va tenir caçant. Exhortava els seus homes a no fer soroll i a ésser virtuosos els vespres i a mantenir viva llur fe. La Þórey estava en avançat estat de gestació. Es diu que en Jósteinn i els seus homes feien molt de xivarri i que jugaven a jocs durant els vespres amb gran cridòria. Per devés les vetrnætr, ço és, els primers dies de l'hivern, a l'octubre, la Þórey va infantar un vailet a qui posaren Þorfinnur de nom. Es recuperava poc del part amb l'aliment que hi havia. En Þorgils va fer sortir a pescar els seus homes ensems amb els esclaus d'en Jósteinn. L'hivern va anar passant i nadal es va anar acostant. En Þorgils pregava als seus homes que no fessin soroll i que se n'assessin d'hora al llit

þvinga <f. þvingu, þvingur. Gen. pl.: þvingna o: þvinga>:
serjant m

þvinga <þvinga ~ þvingum | þvingaði ~ þvinguðum | þvingaðe-n>:
1. (neyðaforçar algú (constrenyir-lo)
♦ þvinga e-n til e-s: forçar algú a una cosa
◊ um öll samkunduhús kvalda eg þá oftlega og þvingaði þá til guðlastanar (ἀναγκάζω, ἠνάγκαζον [αὐτοὺς] βλασφημεῖν. Luter 1545: ...peinigte ich sie oft und zwang sie zu lästern)i per totes les sinagogues sovint els feia turmentar i els forçava a flastomar
♦ þvinga e-n til að <+ inf.>forçar algú a <+ inf.>, constrènyer algú a <+ inf.>
♦ þvinga fram bros [á varir sínar]: forçar un somrís
♦ þvinga e-n í vændi: forçar algú a prostituir-se
♦ þvinga e-u upp á e-n: imposar-li una cosa a algú
♦ þvinga e-n út af veginum: forçar algú a sortir de la carretera
2. (ama, baga, valda ama eða kvalræðiturmentar algú (fer patir & amoïnar)
♦ að vita það, þvingaði mig: saber-ho em turmentava
3. (vera til baga eða til trafalaamoïnar algú (molestar, incomodar, importunar & obstaculitzar, impedir)
♦ þvinga hreyfingarnar [e-s]: entrebancar els moviments [d'algú]
4. (þrengja að e-uestrènyer algú (calçat & roba)
♦ fötin þvinga mig: el vestit m'estreny
♦ skórnir þvinga mig: les sabates m'estrenyen
5. <(meinlætamortificar algú (vexar, maltractar)
♦ þjá e-n í þrældómi og þvinga e-nesclavitzar i maltractar algú
◊ en svo talaði Guð að hans sæði mundi útlægt verða á annarlegri jörðu og það þeir mundu þjá það í þrældómi og þvinga það (δουλόω...κακόω, δουλώσουσιν αὐτὸ καὶ κακώσουσιν. Luter 1545: sie werden ihn dienstbar machen und übel behandeln) illa í fjögur hundruð ára: i Déu també li digué que la seva llavor seria escampada per terra estrangera i que l'hi esclavitzarien i maltractarien durant quatre-cents anys

þvingun <f. þvingunar, no comptable>:
coerció f, constrenyiment m
♦ án þvingunarsense constrenyiment, sense coercions, volenterosament
♦ líða þvingunpatir maltracte[s]
◊ eigi mega brúðgumabörnin þvingan líða (πενθέω, μὴ δύνανται...πενθεῖν. Luter 1545: Leid tragen, Leyde tragen) svo lengi sem brúðguminn er með þeim: els fills del nuvi no poden pas patir mortificació (aquí potser millor patir aflicció, patir tristesa?) mentre el nuvi és amb ells

þvingunar- <en compostos>:
coercitiu -iva

þvingunar·lög <n.pl -laga>:
<JURllei coercitiva

þvingunar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir>:
<JURmesura coercitiva

því: → sá, sú, það

þvo <þvæ ~ þvoum | þvoði ~ þvoðum | þvegið>: rentar
	þvo e-ð ~ e-n: rentar una cosa ~ algú
	þvo sig: rentar-se
	þvo andlit[ið]: rentar-se la cara
	þvo hendur sínar af e-u: <LOC FIG> rentar-se les mans [d'una cosa]
	þvo sér [vel] um hendur[nar]: rentar-se [bé] les mans
	þetta á að þvo: podria rentar-me aquestes coses?
	þvo upp: rentar els plats, escurar (Val., Bal.)
	þvoist varlega: renti-ho (Mall.: ho renti) amb compte, amb precaució

þvotta·björn <m. -bjarnar, -birnir>:
ós rentador (mamífer Procyon lotor)

þvotta·duft <n. -dufts, pl. no hab.>: pólvora f de rentar, polvos m.pl de rentar (cast. col·l.) (sabó de rentar roba en pólvora)

þvotta·efni <n. -efnis, -efni>: sabó m de rentar [roba]

þvotta·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
bugaderia f (espai, especialment en el soterrani d'un edifici, destinat a bugaderia)

þvotta·hús <n. -húss, -hús>: bugaderia f (local)

þvotta·kona <f. -konu, -konur>: bugadera f

þvotta·poki <m. -poka, -pokar>: tovalloleta f

þvotta·skál <f. -skálar, -skálar (o: skálir)>: pica f de lavabo

þvotta·vél <f. -vélar, -vélar>: rentadora f

þybbast <þybbast ~ þybbumst | þybbaðist ~ þybbuðumst | þybbastvið e-u>:
oposar-se aferrissadament a una cosa, resistir-se tenaçment a una cosa (obstinar-se a no..., oposar tenaç resistència)
◊ menn geta þybbast við óumflýjanlegum breytingum sem...: la gent es poden oposar aferrissadament als canvis inevitables que...
♦ þybbast við að <+ inf.>resistir-se empedreïdament a <+ inf.

þybbinn, þybbin, þybbið <adj.>:
1. (í góðum holdumgrassonet -a, grassalló -ona (gras, abundant de carn)
◊ ég var mjög þybbinn fyrir einu og hálfu ári og með stór brjóst: fa un any i mig estava molt gras i tenia els pits grossos
2. (sem þybbast viðque oposa una tenaç resistència (que es resisteix tenaçment a una cosa)
◊ eins og búast mátti við, var einstaka maður þybbinn fyrir og vildi ógjarnan fljóta stjórnlaust inn í hringiðuna: tal i com es podia esperar, l'home, com a individu, s'hi oposava obstinadament i no tenia cap ganes d'anar a parar, arrossegat sense control pel corrent, al remolí
3. (þrjóskurcontumaç, recalcitrant (obstinat, pertinaç)

2. (vera álitinnconsiderar-se (semblar que és, ésser considerat. El verb vera se sol sobreentendre)
hún þótti besti nemandi: era considerada la millor alumna
þótti hann skemmtilegur: era considerat divertit, se'l considerava [un home] divertit
þótti hún afar glæsileg: era considerada molt glamurosa, es considerava que era molt glamurosa, hom la considerava molt glamurosa

þykkja <f. þykkju, no comptable>:
1. (gremjaressentiment m, rancúnia f (rancor)
2. (skapraun & misþokki, misþykkjadisgust m (fort desplaer, irritació, enuig)
3. (móðgunofensa f (greuge)
♦ taka upp þykkjuna fyrir e-n (o: með e-m)#1. (móðgast fyrir hönd e-sofendre's per algú (sentir-se ofès, agreujat o disgustat pel que hom sent a dir d'un tercer o pel que hom fa a un tercer de quin hom se sent amic o hi manté una bona relació)#2. (taka upp hanskann fyrir e-ntrencar una llança en favor d'algú (sortir en defensa d'algú, saltar a la bretxa en defensa d'algú, donar la cara per algú)
◊ en Móse sagði við hann: "Tekur þú upp þykkjuna fyrir mig (ˌhaməqanˈnēʔ   ʔatˈtāh   ˈlī, הַמְקַנֵּא אַתָּה לִי)? Ég vildi að allur lýður Drottins væri spámenn, svo að Drottinn legði anda sinn yfir þá": però en Moïsès li replicà: “Que per ventura t'has ofès per mi? Tant de bo que tot el poble de Jahvè fossin profetes, que Jahvè posés el seu esperit damunt ells!” (en comparació: la traducció d'en Luter del 1541 fa: Biſtu der Eiuerer fur mich?)
◊ þegar svo konungur sneri aftur frá Kilíkíu báru Gyðingar í borginni fram ákæru vegna réttarmorðsins á Óníasi og jafnvel Grikkir tóku upp þykkjuna með þeim (συμμισοπονηρέω, συμμισοπονηρούντων καὶ τῶν Ἑλλήνων)quan el rei va tornar de Cilícia, els jueus de la ciutat li presentaren una denúncia per l'assassinat judicial de l'Onies i els grecs igualment varen donar la cara per ell
4. (ósætti, sundurþykkjadesavinença f (discòrdia, dissensió, desacord)

þykjast <>:
◊ ok einn morgin snemma sá þeir, hvar maðr fór mikill vexti í grám kufli. Hann leiddi með sér naut. Þeir þóttust vita, at þat mundi vera þrællinn, ok stilltu þeir nú at honum: 
◊ hann sá að maður kom út snemma að Hofi í línklæðum. Sá sneri ofan af hliðinu og gekk stræti það er lá til hofsins. Kenna þóttist Búi að þar var Þorsteinn
◊ maður hét Hrafn. Hann bjó að Lundarbrekku í Bárðardal. Hann var góður bóndi. Svo er sagt að Hrafni hurfu geldingar sextán og spurði ekki til og þóttust menn eigi vita hvað af var orðið: 
◊ fara þeir nú til jarðhússins og fundu þar ekki. Þeir þóttust vita að Hánef mundi hafa grunað að Þorleifur mundi var við orðið hafa og hafði nú á brott borið: 
◊ Vémundur hafði nú vel hlýtt ráðum Áskels og hafði setið kyrr hjá um daginn. En nú þóttust allir vita að þetta voru hans ráð er Þorgeir bað hann dugnaðar eftir höggið: 
◊ nú er það að segja að nú vaknaði Steingrímur og sjá nú mannafarar til Öndólfsstaða og þykjast þeir nú skilja að menn hafa orðið varir við þá, taka nú hesta sína og fara nú á bak og sjá eigi færi sitt á Vémundi að sinni og þótti Steingrími það ráðlegt að þeir sneru heimleiðis en þeir Gnúpur og Steinn svöruðu að aldrei vildu þeir við þetta heim snúa og þóttust vita hæðileg orð Vémundar við þá ef þeir snúa aftur við þetta og kváðu nú vænna að snúa til Mývatns að drepa Herjólf síðan þeir náðu eigi Vémundi: 
en þeir Hallsteinn þóttust það vita að af fjölkynngi mundi verið hafa myrkrið og af ráðum Vémundar ætluðu þeir þetta mundi verið hafa og ræddu margt um þetta sín á milli: 
◊ Steinfinnur sagði mörgum mein að heimskunni og kallar það óviturlegt er þeir þóttust ekki til vita hvað af brúðinni var orðið: 
◊ þá svara sumir að enga menn þóttust sjá líklega til þess: 
◊ nú verða þeir vísir, Þorgeir og Þorbergur, og þótti þeim miklu við auka sína svívirðing er þeir fengu því heldur sem þeir lögðu meiri stund á að ná Skútu og una nú stórilla sínum hlut en létu þar fé mikið. Og þótti þeim það þó miklu verra er Skúta skal njóta mega fjárins en kunna þó eigi tilkall að veita og þóttust þá verða berir í svikum við hann ef þeir kölluðu til fjárins og varð nú af því þar niður að falla þessi mál sem þá var komið: 
◊ nú urðu menn brátt varir við hvað verið hafði í talinu þeirra Glúms og Eldjárns því að þá gifti hann Þórlaugu dóttur sína Eldjárni og fóru þau þegar á brott og utan. Og þótti mönnum þetta vera mikil tíðindi og þóttust vita að Skúta mundi þessa hefna ef hann mætti því við koma: 
◊ en um nóttina eptir Allra-heilagra-messu var jarl staddr á bæ þeim er á Ryðjökli heitir með lið sítt; ok reis upp um nóttina at venju sínni til óttu-söngs; ok gékk til kirkju, ok þeir menn með hónum, er hónum vóru kærastir. En er lokit var óttu-söng, sat jarl ok saung psalma. Þá heyrðu þeir lúðra-söng, ok þóttusk þat vita at ófriðr myndi fylgja. Jarl lýkr psalmum sínum, ok gengr út síðan; ok verða þess varir, at lið er komit at bænum, svá at bærinn var fullr af mönnum (Sturlunga saga. Vol I. GSG, cap. 2, pàg. 91. AD 1163-1167): 
◊ bað Þórðr menn hlaupa ofan á skerin, ok verja þeim landgöngu. En er skipin kómu at landi, þá kendusk menn [við]. Gékk Ásbjörn þá á land ok þeir sveitungar; sagði hann þá allt slíkt er í hafði görzk þeirra ferð. Þóttusk þat allir finna á Þórði, at hónum líkaði þessi verk lítt (Sturlunga saga. Vol II. GSG, cap. 177, pàg. 26. AD 1243): 
◊ ok er Ívarr hafði svá komit ráði sínu, at þar þykkir til allrar spektar at sjá, sendir hann menn á fund brœðra sinna þess erendis, at þeir sendi honum gull ok silfr svá mikit sem hann kvað á. En er þessir menn koma á fund þeira brœðra, segja þeir sín erendi ok svá, hvar þá var komit hans ráð, því at menn þóttust þat eigi vita, yfir hverjum brǫgðum hann bjó: 
◊ annat sumar lǫgðu þeir í hernað ok varð illt til fjár, því at víkingar allir forðuðust þá. Ok er þeir koma at skerjum þeim, er Elfarsker heita, lǫgðu þeir at hǫfn um kveldit, ok gengu þeir á land Þorsteinn ok Beli ok yfir þvert nesit, þat er þeir lágu undir. En er þeir kómu yfir nesit, sáu þeir tólf skip liggja tjǫlduð svǫrtum tjǫldum. Þeir sáu tjǫld á landi, ok rauk af. Þeir þóttust þat vita, at þat mundi vera matsveinar. Þeir kǫstuðu yfir sik dulklæðum ok gengu þangat, ok er þeir kómu þar at tjalddyrunum, fœrðust þeir báðir í dyrrnar, svá at ekki náði út at leggja reykinn. Þeir váru harðorðir, er mat gerðu, ok spyrja, hvat stafkǫrlum þetta væri, at svá váru kyndugir, at þá vildu brenna inni eða kœfa: 

þykkju·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
1. (gremjufullur & önuglyndur, afundinnemmurriat -ada, indignat, -ada, furiós -osa ([fortament] enutjat o exaltat amb algú & ple de ressentiment envers algú)
2. (sem veldur skapraun, sem ergirque dóna disgustos (o: disgusts, Bal.) (que causa o dóna enuig[s] o fort desplaer)
◊ Ásmundur mælti: "Af honum er það að segja að hann mun verða sterkur maður og óstýrilátur, þykkjumikill og þungur hefir hann mér orðið": l'Ásmundur li va dir: "d'ell s'ha de dir que serà un home fort i indòcil: a mi el noi ( = son fill de catorze anys) se m'ha tornat difícil i una font d'enuig"
3. (vanstilltur, fyrtinn, geðríkur, skapbráður, uppstökurfàcilment irritable, irascible, fogós -osa (que no se sap contenir o controlar, que perd la continença amb facilitat, de temperament violent, colèric o iracund)
◊ Sigurðr kápa var vænn maðr ok siðlátr, þǫgull ok þykkjumikill, en frá Sigvalda, syni Strút-Haralds, er þat sagt at hann var nefljótr ok fǫlleitr; hann var eygðr manna bezt, mikill vexti ok allharðmannligr: en Sigurðr capa era un home bell i de bones maneres, taciturn i irascible, però d'en Sigvaldi, el fill de l'Strút-Haraldr, se'n diu que tenia el nas lleig i la cara pàl·lida, que era una persona amb molt bona vista, que era molt alt i d'aspecte molt baronívol
◊ Þat bar at eitt sinn, at íslenzkr maðr, sá er Eilífr hét, varð fyrir reiði Haralds konungs, en hann bað Halldór flytja mál sitt við konung, ok Halldórr gerði svá. Halldórr var stríðmæltr ok harðorðr, en mjök fátalaðr. Hann bað konung, at Eilífr skyldi fá landsvist af honum. Konungr neitti því þverliga. Halldórr var þykkjumikill sem aðrir Íslendingar ok þótti illa, er hann fekk eigi þat, er hann beiddi: una vegada es va esdevenir que un islandès que nomia Eilífr va sofrir l'ira del rei Haraldr. Va pregar al Halldórr que intercedís per ell davant el rei i en Halldórr ho va fer. En Halldórr era un home que tenia una forma de parlar brusca i sense miraments, però no era una perona que solgués parlar gaire. Ell va demanar al rei que li donés permís a l'Eilífr per a viure en el regne, però el rei s'hi va negar rotundament. En Halldórr era fàcilment irritable, com d'altres islandesos, i s'ho prenia malament quan no aconseguia el que demanava
◊ ekki var hann mjǫk ágjarn, hvárki til fjár né metnaðar, í mannraunum var hann grimmr ok harðr ok þykkjumikill, svá honum varð varla fyrirkomit, sem heyrast mun síðar: no era gens àvid, ni de diners ni d'honors, però en situacions de prova per a un home era ferotge i dur i irascible (o aquí potser millor: molt fogós, abrivat?) de manera que a penes era derrotable, com sentireu a contar més endavant
3. (móðgandiofenós -osa (que causa ofensa o greuge)

þykkju·stór, -stór, -stórt <adj.>:
petulant
◊ siða geymdi sjá maðr ǀ sjaldan um barnsaldr; ǁ uppi vill hann heims hopp ǀ hafa, þegar til gaf. ǁ Þegninn lagði þrátt magn ǀ þykkjustórr í víndrykk; ǁ gjǫrðiz hann við gleðiorð ǀ gálauss um sitt mál: aquest home rarament va seguir la moral en la seva infantesa: volia heure els goigs d'aquest món quan n'hi havia. L'home, tot petulant, espesses vegades posava les seves forces en el gaudi del vi; entre paraules d'alegria va descurar els seus afers (Finnur Jónsson, Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning II,2 pàg. 539: Den mand iagttog sjælden sædelighed i sin yngre alder; han vil deltage i verdens lystigheit, når der gaves lejlighed; manden anvendte overmodig tit sin kraft til vindrik; han blev under glædens taler ligegyldig for sin sag (sig selv))

þykkju·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat m d'emmurriat -ada, posat d'indignat, -ada (expressió corporal d'enuig, indignació, ofensa, greuge etc.)

þykk·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
galtut -uda, bufarull -a, galtaplè -ena, galtagròs -ossa

þykkur, þykk, þykkt: 1. rabassut, revingut, de complexió forta
	2. espès (bosc)
	3. tapat (cel)
		þykkt loft: un cel ennuvolat

þykkva·lúra <f. -lúru, -lúrur>: micròstom m, llenguado m llimona, palaia f llimona, palaia groga (peix Pleuronectes kitt syn. Microstomus kitt)

þylja <þyl ~ þyljum | þuldi ~ þuldum | þuliðe-ð>:
1. <GENdeclamar una cosa, recitar una cosa
♦ þylja [e-ð] af e-m: fer una enumeració de coses sobre algú
◊ og hvað skal eg meir segja? Tíminn verður mér of stuttur nær eg skylda fram þylja af Gídeon, Barak, Samson, Jeftahe, Davíð og Samúel og spámönnunum: i què més us haig de dir? Em mancaria el temps si hagués de continuar fent-vos una enumeració d'exemples extrets del [que digueren en] Gedeó, en Barac, en Samsó, en Jeftè, en David, en Samuel i els profetes
♦ þylja e-ð upp: recitar una cosa maquinalment, de carrera
2. <HISTrecitar una cosa [en veu fluixa o d'una manera molt formal] (terme propi del paganisme. En principi, Cosa = poema de contingut sacre, poema desideratiu, pregària etc. que se psalmodiava o mussitava; al meu entendre, no queda clar si el mot també incloïa o no, com a forma de verbalització en el context de la relació humà-divinitats, el cant -dut a terme en veu baixa- ja que els encanteris i els eixarms s'havien d'entonar o cantar perquè fossin realment efectius. L'acció exigia, en tot cas, una privacitat absoluta: ningú més que els déus no havia de sentir a dir què era el que hom els demanava. Això s'obtenia mitjançant l'aïllament de la gent (p.e., en Njáll), o bé, posant els dos palmells de les mans, ajuntats i balmats, davant la cara o tapant-se-la amb el mantell; a més a més, també se sol indicar que l'acció s'havia de fer en un indret especial: un setial d'honor, la cadira del thul dels Hávamál, el capdamunt de tot d'un penya-segat etc. Personalment, crec que el mot podia emprar-se per a la proclamació solemne i ritualitzada de les sentències judicials)
◊ mál er at þylja ǀ þular stóli á ǁ Urðarbrunni at: ǁ sá ek ok þagðak, ǀ sá ek ok hugðak, ǁ hlýdda ek á manna mál; ǁ of rúnar heyrða ek dœma, ǀ né um ráðum þǫgðu, ǁ Háva hǫllu at, ǀ Háva hǫllu í; ǁ heyrða ek segja svá <...> : és hora de þylja, assegut al setial del þulr, a la vora del Pou de l'Urðr: he vist sense dir res, he vist i he rumiat i he escoltat amb atenció les consultes (o: els parlaments; o: els parers; o: les peticions) dels homes: [també] he sentit les runes (?) emetent llur sentència, no han callat pas llurs decisions. A la vora de la hǫll d'en Hávi, dins la hǫll d'en Hávi hi he sentit a dir això: <...> (¹. No interpreto aquí el verb þylja en el sentit de ‘mussitar una pregària’, sinó en el de mussitar una resposta oracular, encara que l'escena també es podria ressituar en d'altres àmbits: p.e., es podria ressituar en l'àmbit judicial donant-li el significat de dictar sentència pronunciant-la formalment davant les parts, però ho veig menys versemblant. També podríem situar l'escena en l'entorn deliberatiu-resolutiu d'un consell; en aquest cas, ens podríem trobar davant la fórmula ritual de donar a conèixer la resolució o decisió adoptades pel qui dirigeix el consell, un cop escoltats els parers dels consellers i un cop consultades les runes. Personalment, però, em decanto més aviat per veure-hi una fórmula ritual inicial de resposta oracular: l'oracle ha sentit la consulta que hom li fet, l'ha meditada, ha consultat les runes, i ara hi dóna la resposta. Vet ací la meva interpretació. ². Si esmenem el mot manna ‘dels homes’ de l'original en [goð]magna ‘dels déus’, l'escena queda ressituada sencerament en l'esfera de l'àmbit dels déus. La substitució d'un hipotètic <magna>-[ˈmaŋna] original pel <manna> del manuscrit s'explicaria per la proximitat de la pronunciació entre ambdós mots (-[ŋn]- en el primer mot vs. -[nn]- en el segon), però i sobretot, per la pressió excercida pel fet que el sintagma manna mál (també mál manna) sigui comuníssim en oposició a un magna mál, possible, però molt rar en la llengua antiga. Fins i tot podríem pensar que els mǫgn i les rúnar aquí simplement són dues maneres diferents de designar les nornes ço és, el destí. Atès que jo considero que l'escenari de l'estrofa s'ha de situar o bé en un entorn judicial humà o bé en l'entorn deliberatiu-resolutiu d'un consell humà, no veig cap necessitat d'esmenar el sintagma manna mál de l'original en magna mál. ³. manna mál: El mot mál és problemàtic perquè és extremadament polisèmic. Habitualment hom l'interpreta en aquest passatge en el sentit de parlaments pronunciats en un entorn formal, o sigui, paraules, declaracions, exposicions orals de raons, arguments o argumentacions, explicacions, al·legacions, fets etc., però sempre a nivell formal. El mot també es pot entendre amb el sentit d'afers, tràfecs i, finalment, i especialment si ens decidim a situar l'escenari del passatge en un entorn judicial, causes, plets. Ara bé, i com ja he apuntat a dalt, tota l'escena fa olor -almenys per a mi- a ambient oracular i la descripció del jo líric podria ésser ben bé la d'un oracle que hagi estat escoltant les consultes i peticions d'algú i es disposi a donar-li la resposta pertinent. El sintagma manna mál és molt comú en la llengua antiga i hi apareix, a tall d'exemple, en la locució það er/var manna mál að... ~ það er/var mál manna að..., amb dos significats molt propers que són ‘la gent és del parer que...’ i‘(la gent) conten/contaven que...’ i, en ultra, hi ha el compòsit mannamál ‘[soroll de] veus humanes’, i, en sentit figurat, ‘llengua planera, llengua intel·ligible per al comú dels homes’. Segons això, una traducció: he escoltat amb atenció el que la gent conta fóra també possible. ⁴. rúnar: Durant un cert temps, vaig considerar que podríem ésser davant un error de còpia del copista medieval, i que a l'original hi havia un mot que no significava runes sinó nornes, fos el mot que fos. En l'entretemps m'he distanciat d'aquesta opinió. Si situem l'escenari de l'estrofa en el marc [humà] d'un col·loqui dels membres d'un consell entre si davant un cabdill o davant un rei, abans que aquest prengui la decisió sobre l'afer pel qual s'ha convocat el consell, aleshores cal assumir que el mot rúnar de l'original hi és correctíssim. El mateix passa, al meu entendre, si situem l'escena en el marc de la pronunciació de la sentència en un judici per part del jutge. ⁵. Quant al mot ráð, l'interpreto, atès el context del vers anterior, com a decisions o decisió, contra la interpretació, per tant, del Kuhn 1968³, pàg. 164: ráð <...> 5. deutung (von runen: Háv. 111)—. Tanmateix, encara hi veig una altra interpretació possible per bé que em sembli inversemblant: si interpretem el verb dœma com a equivalent de draga ~ taka til dœma, la traducció del vers fóra llavors: hi he sentit les rúnar posant exemples i [en fer-ho,] no han callat per a si llurs consells. ⁶. Tot plegat, tinc la sensació que aquesta estrofa 111 està deslligada del seu context original i que el compilador dels Hávamál, que sovint em fan la impressió d'ésser una mena de pupurri o calaix de sastre, la va col·locar aquí únicament a causa dels seus versos inicials. Personalment, m'inclino a situar l'escena o bé en el marc formal d'una consulta d'oracle, encara que també es podria situar -però ho veig menys versemblant- en l'escena d'un judici i en el marc formal d'un consell i que, consegüentment, ens trobem o bé davant la fórmula ritual d'inici de la formulació de la resposta de l'oracle o de l'inici de la lectura d'una sentència judicial o bé davant la fórmula ritual amb què es donarà a conèixer una decisió un cop sentides les raons, al·legacions i deliberacions pertinents dels membres del consell i un cop consultades les runes sobre la decisió a prendre al respecte ; en el primer cas, el sentit de l'estrofa fóra: he sentit les parts i he sentit el veredicte de les runes, i ara dicto sentència d'acord amb això i a continuació dels darrers mots d'aquesta estrofa hom pronunciaria la sentència que clouria el judici. En el segon cas, el sentit de l'estrofa fóra: hem consultat les runes i he sentit les raons i argumentacions de tots, he meditat i ara prenc, d'acord amb això, la següent decisió, i tot seguit vindria l'exposició de la decisió presa per la persona que hagués presidit el consell)
◊ fóru þeir nú til vígvallar ok fylktu liði sínu ok sýndu sik búna at berjast. Tóku þeir sér annan orrostustað, því at sá inn sami mátti eigi vera fyrir valfalli. Mǫndull gengr tysvar rangsœlis kringum valinn. Hann blés ok blístraði í allar ættir ok þuldi þar forn frœði yfir ok sagði þann val þeim eigi at meini verða mundu: llavors varen anar al camp de batalla i disposaren llur tropa en ordre de batalla i es mostraren llestos per a batre's. Varen agafar un altre camp de batalla perquè aquell mateix no podia ésser a causa dels molts de cadàvers de guerrers que hi havia. En Mǫndull va fer dues voltes al voltant d'aquells cadàvers en el sentit invers al del curs del sol. Va bufar i xiular en totes direccions i hi va declamar en veu baixa antics poemes pagans sobre ells i va dir que aquells morts ja no els causarien a ells cap mal
◊ þess er við getið að Bragi skáld sótti heimboð til Hjörs konungs og var með konungi nokkura hríð. Og einn hvern dag er það sagt að konungur og hans menn færu á dýrsveiði og svo hirðin en fátt manna var eftir í höllinni. Bragi skáld var heima og sat í öndvegi og hafði reyrsprota einn í hendi sér og leikur að og þuldi í feld sinn. Drottning lá í þverpalli utar í höllinni og var hulin klæðum svo að ekki mátti vita hvort hún var þar nema þeir er áður vissu: conten que una vegada en Bragi l'escalda va anar convidat a cal rei Hjör i es va estar una temporada a la seva cort. I conten que un dia el rei i els seus homes varen sortir de caça, acompanyats de la hirð del rei, de manera que al palau hi va romandre poca gent. Un dels qui hi va romandre fou en Bragi l'escalda; s'hi havia quedat assegut a l'öndvegi, el setial d'honor situat davant el hásæti o setial del rei; tenia una canya amb una mà i hi jugava, mentre psalmodiava una cosa fluixet al seu mantell. La reina jeia estirada al þverpallur o replà travesser, reservat a les dones, i situat més a prop de l'entrada del palau i estava tapada amb roba, de manera que ningú no podia saber que hi era, llevat dels qui ja ho sabien d'antuvi
◊ Það var einn dag sem oftar að Þorsteinn kom til Krossavíkur. Hann gekk til stofu. Þá sat Geitir faðir bónda á palli og þuldi í feld sinn. En er pilturinn kom í stofuna þá fór hann mjög geystur sem börnum er títt. Fellur hann á stofugólfinu og er Geitir sér þetta skellir hann upp og hlær. En er Oddný sér piltinn, setur að henni grát mikinn: Un dia que en Þorsteinn va anar, com feia sovint, a Krossavík, va entrar dins l'stofa, la sala escalfada del mas. Hi havia en Geitir, el pare del bóndi, assegut al pallur, mussitant alguna cosa al seu mantell. I quan el vailet va entrar dins l'stofa, ho va fer molt esvalotadament, com ho solen fer els infants. Va caure al terra de l'stofa i quan en Geitir ho va veure, va esclafir a riure. Quan[, en canvi,] l'Oddný va veure el nen [que queia], va esclafir a plorar
◊ Höfðingjaskipti varð í Noregi. Hákon jarl var liðinn undir lok en kominn í staðinn Ólafur Tryggvason. Urðu þau örlög Hákonar jarls að Karkur þræll skar hann á háls á Rimul í Gaulardal. Það spurðist með tíðindum þessum að siðaskipti var orðið í Noregi. Og höfðu þeir kastað hinum forna átrúnaði en Ólafur konungur hafði kristnað Vesturlönd, Hjaltland og Orkneyjar og Færeyjar. Það mæltu margir menn svo að Njáll heyrði að slíkt væru mikil firn að hafna fornum sið og átrúnaði. Njáll sagði þá: "Svo líst mér sem hinn nýi átrúnaður muni vera miklu betri og sá muni sæll er þann fær heldur. Og ef þeir menn koma út hingað er þann sið bjóða þá skal eg það vel flytja." Hann mælti það oft. Hann fór oft frá öðrum mönnum einn saman og þuldia Noruega hi havia hagut un canvi de governants. El iarl Hákon era mort (Baetke 19874, pàg. 382: líða undir lok umkommen, sterben) i en lloc seu havia pujat al tron l'Olau Tryggvason. El iarl Hákon havia mort perquè en Karkur, un esclau seu, li havia tallat el coll a Rimul, al Gaulardalur. Ensems amb aquesta notícia es va saber també que a Noruega hi havia hagut un canvi de religió i que els noruecs havien abandonat la religió antiga i que el rei Olau havia cristianitzat igualment els països de ponent, ço és, les illes Shetland i les Òrcades i les Fèriar. Molts digueren aleshores, de manera que en Njáll ho va sentir, que abandonar la vella religió i els vells costums era una blasfèmia atroç. En Njáll els va dir llavors: “la nova religió a mi em sembla que deu ésser molt millor i crec que el qui l'adopti possiblement serà feliç, i si vénen a Islàndia homes que la prediquin, jo advocaré en favor d'ella”. Va dir aquestes paraules espesses vegades. Sovint s'apartava dels altres i, quan estava totsol, psalmodiava fluixet
◊ Þórhallur hvarf á brott og gengu menn að leita hans. Stóð það yfir þrjú dægur í samt. Á hinu fjórða dægri fundu þeir Karlsefni og Bjarni hann Þórhall á hamargnípu einni. Hann horfði í loft upp og gapti hann, bæði augum og munni og nösum, og klóraði sér og klípti sig og þuldi nokkuð. Þeir spurðu hví hann væri þar kominn. Hann kvað það öngu skipta. Bað hann þá ekki það undrast, kveðst svo lengst lifað hafa að þeir þurftu eigi ráð fyrir honum að gera. Þeir báðu hann fara heim með sér. Hann gerði svo: en Þórhallur va desaparèixer i els homes sortiren a cercar-lo. El varen estar cercant durant tres dies i tres nits. El quart dia, en Karlsefni i en Bjarni varen trobar en Þórhallur al capdamunt de tot d'un penya-segat. Ell mirava enlaire (la versió de la Hauksbók especifica que hann lá þar, ok horfði í lopt upp “hi estava ajagut d'esquena mirant enlaire etc.) i, en fer-ho, badava els ulls, la boca i els narius, i es gratava i s'encetava amb les ungles mentre psalmodiava en veu baixa alguna cosa. Li varen demanar per què havia anat allà. Ell els va respondre que no n'havien de fer res. Els va pregar que deixessin d'astorar-se'n [i fer preguntes]: els va dir que havia viscut moltíssim més que no ells dos i que no necessitaven tenir-li esment. Ells li varen demanar que els acompanyés a casa. Ell així ho va fer
◊ svá er sagt frá Þóri járnskildi, at hann vildi eigi berjast móti Hrólfi konungi fyrir þat, er Hálfdan virði ekki hans tillög. Konungsdóttir gekk upp í ina hæstu turna ok sá til bardagans. Hún sá drepna hrausta menn föður síns. Hún gekk þá heim til hallarinnar ok inn í höllina. Hún sá, at Þórir sat einn samt í öndugi ok þuldi í gaupnir sér. Hann hafði fóstrat meyna: d'en Þórir escut-de-ferro en conten que no havia volgut lluitar contra el rei Hrólfr perquè en Hálfdan no havia valorat en absolut les seves propostes. La princesa va pujar a la torre més alta i hi va contemplar la batalla. Va veure morts els valents homes de son pare. Aleshores va tornar al palau i hi va entrar dedins. Va veure que en Þórir seia tot sol a l'öndugi, el setial d'honor, psalmodiant-hi alguna cosa als palmells de les mans[, ajuntats i concavats davant la cara]. Ell havia estat el fóstrfaðir de la donzella

þyljast <þylst ~ þyljumst | þuldist ~ þuldumst | þulistum>:
recitar una cosa per a si, mussitar una cosa, murmurar una cosa per a si, forfollar una cosa entre dents
◊ kópir afglapi, | er til kynnis kømr, ǁ þylsk hann um eða þrumir; ǁ alt er senn, | ef hann sylg um getr, ǁ uppi er þá geð guma: el tanoca que ve de visita, mira bocabadat, forfolla entre dents o s'està com un estaquirot, però assús-suaixí que li donen a fer un glop tot això li espassa: llavors surt a fora el veritable tarannà de l'home (no entenc el verb þyljask um com a sinònim de tala mikið o tala þindarlaust ‘parlar molt, parlar incessantment, sense aturall, cotorrejar’ com és habitual de fer, ja que, segons el meu parer, aquest significat no s'arrenglera bé amb el dels altres dos verbs kópa i þruma. A més a més, si hom dóna a þyljask um el significat de cotorrejar, hom es veu forçat llavors a considerar la conjunció eða disjuntivament i a entendre el verb þruma en el sentit de þegja ‘callar’. El braquistiqui s'entén llavors com a: l'enze, o cotorreja tot el temps o calla (sense saber trobar un punt intermedi: o fa una cosa o fa l'altra). Þruma, emperò, significa estar-se amb les mans plegades, quiet, sense fer res, tant d'assegut (estrofa 30) com de dret (estrofa 13) i no veig cap raó per assumir que a l'estrofa 17 el verb hi té o hi hagi de tenir un significat diferent. Veig el comportament descrit mitjançant la seqüència kópa — þyljask um — þruma ‘(canviant l'ordre:) bada, s'encanta, tot just sap què dir’ com el comportament d'algú que es conté per inseguretat, timidesa o simplement, per no saber com comportar-se realment, però un comportament que, al capdavall, és considerat normal per a qualsevol hoste que sigui convidat per primer cop a un lloc extern. Només assumint aquesta interpretació adquireixen ple significat els dos darrers versos: l'alcohol fa que es reveli el veritable tarannà de l'onze. En conseqüència, interpreto el mot com a mussita, parla tan baix que gairebé no l'entenen)

þyngd <f. þyngdar, þyngdir>: pes m

þyngdar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
gravetat f zero, manca f de gravetat

þyngdar·svið <n. sviðs, -svið>: camp gravitatori, camp m de gravetat

þyngdar·tap <n. -taps, -töp>: pèrdua f de pes

þyngja <þyngi ~ þyngjum | þngdi ~ þyngdum | þyngte-ð>:
1. (gera þungran eða þyngriafeixugar una cosa, fer tornar més feixuga o pesant una cosa (apesantir-la)
♦ þyngja kostum e-s: <LOC FIGempitjorar la situació o condicions de vida d'algú
◊ eigi fæ eg betur stýrt ríkinu og eigi er meiri ógn af mér en af föður mínum þótt eg hafi hálfu fleira lið en hann hafði en engi pynding gengur mér til þess við yður eða það að eg vilji þyngja kostum yðrum: no puc governar el regne millor del que ho va fer mon pare ni infondre més temor que el que infonia ell per més que la meva host sigui la meitat de més gran que no pas la seva; [per la mateixa raó,] d'ella no en patireu opressió que jo hagi ordenat ni amb ella vull pas empitjorar la vostra situació
♦ honum þyngir: <LOC FIGestà més malament (el seu estat de salut empitjora)
♦ sóttinni þyngir: <LOC FIGla malaltia empitjora
◊ kom þá til hans læknir sá, er síra Ferrant hafði utan með sér, ok lagði ráð til um sótt hans, en sóttinni þyngdi eigi því síðr, ok andaðisk hann litlu síðarr, ok er ártíð hans tveimr nóttum eptir Vítalismessu: aleshores el va visitar el metge que mossènyer Ferrant havia portat amb ell [d'Espanya] i li va donar algun remei contra la seva malaltia, però la malaltia va empitjorar malgrat tot i el rei va morir poc després, i el dia del seu traspàs fou dos dies després de sant Vidal
2. (gera erfiðarifer tornar més difícil una cosa (fer més complicat)
◊ hún þyngdi próf: va fer més difícil l'examen

þyngjast <þyngist ~ þyngjumst | þyngdist ~ þyngdumst | þyngst>:
1. <GENfer-se més feixuc -uga o pesant, afeixugar-se
◊ nú er Heiðrekr konungr heim kominn ok vill nú flytja Sifku í brott ok lætr taka hest sinn inn besta, ok var þat síð um kveld. Nú koma þau at á einni. Þá þyngist hún fyrir honum, svá at hestrinn sprakk, en konungr gekk af fram. Þá skyldi hann bera hana yfir ána. Þá gerast engi föng á öðru en hann steypir henni af öxl sér ok brýtr í sundr hrygg hennar ok skilr svá við hana, at hana rekr dauða eptir ánni: quan el rei Heiðrekr va haver arribat a ca seva, va voler menar-se'n lluny d'allà la Sifka i va fer aparellar el seu millor cavall; ja era vespre de tard. Varen arribar a un riu. Allà, ella va tornar més i més feixuga fins que el cavall va rebentar [sota el seu pes]. El rei va continuar la marxa a peu [i duent-la a ella a mè-coll]. Aleshores l'hagué de dur a través del riu i, en fer-ho, no va tenir cap més remei que deixar-la caure de l'espatlla, però en fer-ho, li va trencar l'espinada a ella i la va deixar que el corrent se l'emportava morta riu avall
♦ honum þyngist: <LOC FIGestà més malament (el seu estat de salut empitjora)
◊ þá þykkir Einari þyngjast, hefir krankleika í augunum, svá at hann mátti eigi sjá, en í fótunum, svá at hann mátti eigi ganga, sárleik af þrútnan getnaðarlimanna, ok um nóttina fekk hann eigi sofit: aleshores a l'Einar li sembla que el seu estat va a pitjor: té la malaltia dels ulls, de manera que no hi pot veure, i el mal a la cama, de manera que no hi pot caminar, i l'adoloriment pels testicles tumefactes i[, a més a més,] a la nit no podia dormir
◊ lét Gautrekr konungr drekka erfi eftir hann. Tók konungr þá heldr at þyngjast fyrir aldrs sakir. Var hann meir ágætr at örleik sínum ok framgöngu, en eigi er þat sagt, at hann væri djúpvitr, en þó var hann vinsæll ok stórgjöfull ok inn hæverskligasti at sjá: el rei Gautrekr va organitzar un banquet funerari en honor seu. Aleshores el seu estat de salut va començar a empitjorar a causa de la seva edat. La seva generositat i la seva ardidesa foren el que més fama li donaren, ja que no es diu que fos especialment savi; tanmateix fou estimat pel seu poble i fou molt munificent i la persona amb més cortesania que un hagi vist mai
2. (fitnaengreixar-se (augmentar de pes)
◊ hún þyngdist um fimm kíló: s'ha engreixada uns cinc quilos
4. (verða erfiðaratornar més difícil (fer-se més complicat)
◊ hún kom eitt sinn að máli við Þorkel. "Svo er sem þú veist," segir hún, "að eg hefi haft umönnun hér og verknað en nú fellur mér það allt þyngra því að vöxtur minn er í þrútnan og þyngist heldur gangan. Eg hefi eigi þurft annarra hér til en nú þykir mér þess ráðs þurfa er svo ber til. Eg em nú kona eigi heil": una vegada va anar a parlar amb en Þorkell i li va dir: “"Tal i com ja saps, he treballat aquí al mas i n'he tingut cura de tot, però ara tot això em resulta més feixuc de fer perquè el ventre ja se m'ha tornat molt gros i em resulta feixuc fins i tot de caminar. Fins ara no he hagut de menester ningú aquí, però ara em sembla que he de menester ajuda si la cosa va així. Estic embarassada"”
5. (um orrustutornar pitjor, transcórrer adversament (batalla, combat, per a un dels dos bàndols en lluita)
◊ eptir þessa eggjan Hjalta stendr Böðvarr upp ok gengr út til bardagans. Er þá var björninn horfinn burt ór liðinu, ok tekr nú bardaginn at þyngjast fyrir: després d'aquests mots d'esperonament d'en Hjalti, en Böðvarr es va aixecar i va sortir a [presentar] batalla. L'ós havia desaparegut llavors de la tropa i la batalla aleshores va començar a anar a pitjor per a ell
6. (verða verrideteriorar-se (relacions)
◊ verðr ok þess at geta, at þyngjask tók með konunginum og jarlinum, ok hafði þó lengi at dregit. En þó kom þyngra eptir, sem ritað finnsk: també cal fer esment que les relacions entre el rei i el jarl van anar deteriorant-se, encara que la tibantor s'havia anat congriant durant molt de temps, i tanmateix, les coses van acabar sent pitjors després, tal i com es troba escrit

þyngri, þyngri, þyngra <adj.>:
formes de comparatiu de þungur, þung, þungt “feixuc -uga, pesant”
♦ verða þyngri: <LOC FIGquedar gràvida, quedar embarassada

þyngsti, þyngsta, þyngsta <adj.>:
formes febles del superlatiu de þungur, þung, þungt “feixuc -uga, pesant”

þyngstur, þyngst, þyngst <adj.>:
formes fortes del superlatiu de þungur, þung, þungt “feixuc -uga, pesant”

þyrill <m. þyrils, þyrlar>:
1. (þeytarimolinet m (aparell de cuina per a batre-hi ous, crema etc.)
2. (flautaþyrillbatedora f de flautir (estri de cuina per a batre la undanrenna)
3. (fuglalcedínid m (designació dels ocells de la família dels alcedínids)
♦ → bláþyrill “blauet”
♦ → beltaþyrill “blauet de collar”
♦ → gráþyrill “blauet capgrís”
♦ → skjaldþyrill “alció blanc-i-negre”
♦ → tyrkjaþyrill “blauet d'Esmirna”

þyril·vængja <f. -vængju, -vængjur>:
giroavió m

þyrla <f. þyrlu, þyrlur>:
helicòpter m

þyrla <þyrla ~ þyrlum | þyrlaði ~ þyrluðum | þyrlaðe-u>:
aixecar una cosa, arremolinar una cosa (vent: pols, polseguera, brins de palla, brins de fenàs, volves de neu, sorra etc.)
◊ vindurinn þyrlar rykinu: el vent aixeca polseguera
♦ þyrla e-u upp: arremolinar una cosa (vent, helicòpter, torb etc.: moure polseguera, aixecar pols formant remolí o remolins)
◊ vindurinn þyrlar upp miklu ryki: el vent aixeca molta de pols

þyrlast <þyrlast ~ þyrlumst | þyrlaðist ~ þyrluðumst | þyrlast>:
arremolinar-se, arrombollar-se (pols, brins, volves de neu etc. per efecte del vent)
◊ eins og sáðir, sem þyrlast burt af láfanum: com llavors que el vent se'n duu de l'era

þyrni·lilja <f. -lilju, -liljur>:
atzavara f, donarda f (Mall.(planta Agave americana)

þyrni·plóma <f. -plómu, -plómur>:
1. (sláþyrniberaranyó m  (fruit de l'arbre Prunus spinosa)
2. (broddhegguraranyoner m, pruneller m (arbre Prunus spinosa)

þyrnir <m. þyrnis, þyrnar>:
espina f

þyrni·rós <f. -rósar, -rósir>:
roser espinosíssim, roser bord (planta Rosa pimpinellifolia syn. Rosa spinosissima)

Þyrni·rós <f. -rósar, no comptable>:
la Bella Dorment [del bosc]

þyrstur, þyrst, þyrst <adj>:
assedegat -ada
♦ vera þyrstur ~ þyrst: tenir set

þytur <m. þyts, þytir>:
remor f [de vent], xiulet m [de vent]

þý <f. þýjar, þýjar>:
<serva f, esclava f

þýða: 1. significar, voler dir
	2. tenir sentit, servir
		þýðir nokkuð fyrir mig að koma aftur seinna? Te cap sentit que torni més tard? que ho torni a intentar més tard?
		það þýðir ekkert: no servirŕ de res
	3. traduir
		lauslega þýtt: traduďt lliurement
		Friedrich Ranke þýddi Gísla sögu á þýzku í ritsafninu Thule 1922: en Friedrich Ranke va traduir la Història d'en Gísli a l'alemany a la col·lecció Thule l'any 1922
		hún hefur nú verið þýdd á tólf tungumál: ja ha estat traduïda a dotze llengües

þýðandi <m. þýðanda, þýðendur>:
traductor m, traductora f
Bandalag þýðenda og túlkaAssociació [Islandesa] de Traductors i Intèrprets

þýska <f. þýsku, no comptable>: alemany m (llengua alemanya)
	á þýsku: en alemany

þýska·land <n. -lands, no comptable>: Alemanya f

þýskur, þýsk, þýskt <adj.>: alemany -a

þæfa <f. þæfu, þæfur. Gen. pl.: þæfa o: þæfna>:
forcejament m, forceig m (baralla no gaire greu i sense resultats clars)

þæfa <þæfi ~ þæfum | þæfði ~ þæfðum | þæfte-ð>:
enfeltrar una cosa (donar a la llana compacitat o atapeïment, premsar, atapeir o comprimir la llana; amb maçoles: maçolar; amb batà: batanar)

þæfður, þæfð, þæft <adj.>:
(ull, ullarpeysa, ullarjakkibatanat -ada, enfeltrat -ada (llana, jersei de llana, jaqueta de llana)
♦ þæfður ullarjakki: una jaqueta de llana enfeltrada

þægð <f. þægðar, pl. no hab.>: favor m,f
	gera einhverjum eitthvað til þćgðar: fer una cosa a algú com a favor
	til þćgðar: per favor

þægi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hentugurconfortable (que procura o té confort)
2. (geðfellduragradable (grat, plaent)
♦ gefa frá sér þægilegan sítrónuilm: desprendre una agradable olor a llimona 

þćgindi <n.pl þæginda>: confort m (comoditat)
	líkamleg þćgindi: benestar físic

þćr: 1. aquestes (femení plural de → sá)
	2. elles (femení plural de → hann)

þöggun <f. þöggunar, no comptable>:
silenciament m, emmordassament m, acallament m

þögn <f. þagnar, no comptable>:
1. <GENsilenci m (absència de sons & no parlar)
♦ rjúfa þögnina: trencar el silenci 
♦ þögn er þegjandi samþykki: <LOCqui calla, consent 
◊ dætur þagnarinnar: les filles del silenci
2. (hlépausa f, descans m (entre programes, dues escenes etc.)

þökk <f. þakkar, þakkir>: agraďment m, regraciament m
	gera (o: gjöra; o: færa) Guði þakkir fyrir e-ð: donar les gràcies a Déu per una cosa
	[hafa ~ hafið] þökk (o: þakkir) fyrir!: molt agraït -ïda!
	kunna e-m þökk (o: þakkir) fyrir e-ð: estar-li agraït a algú, sentir agraïment (o: gratitud) per algú
	kćra þökk: moltes grŕcies, molt agraďt -ïda, moltes de gràcies (Bal.)
	kćrar (o: bestu) þakkir [fyrir e-ð]: moltes grŕcies [per...], moltes de gràcies (Bal.) [per...]
	leggja e-ð í þökk e-m: agrair una cosa a algú
	með fyrirfram þökk (o: þökkum): agraint-vos-ho per endavant (fórmula d'acabament de carta)
	með þökkum: amb gratitud, amb agraïment
		taka e-ð með þökkum: rebre una cosa amb gratitud
		þiggja e-ð með þökkum: acceptar una cosa amb gratitud
	vera þökk e-m fyrir e-ð (o: á e-u): agrair una cosa a algú, estar agraït a algú per una cosa
		þökk sé e-m fyrir e-ð: cal donar les gràcies a X per...
		þökk sé e-m að <+ inf.>: cal agrair a X que...
		þér er þökk ÿ því: cal agrair-te això
	þakka þér fyrir samveruna!: gràcies per l'estona que hem pogut passar plegats! ha estat molt bonic!
	þúsund þakkir!: mil gràcies!

þöll <f. þallar, þallir>:
1. tsuga f  (qualsevol arbre del gènere Tsuga)
♦ → fjallaþöll “tsuga de Patton, pi de les Rocalloses, Tsuga mertensiana”
♦ → Kanadaþöll “pi del Canadà, Tsuga canadensis”
♦ → marþöll “pi d'Alaska, Tsuga heterophylla”
♦ → skógarþöll “pi del Canadà, Tsuga canadensis”
2. (þollur, furapícea f jove (conífera o pinàcia jove)
◊ hrørnar þǫll, ǀ sú er stendr þorpi á, ǁ hlýr-at henni bǫrkr né barr; ǁ svá er maðr, ǀ sá er mangi ann, ǁ hvat skal hann lengi lifa? : el jove pi, que es dreça [solitari] enmig d'un macar, es va decandint: no el resguarden pas ni l'escorça ni les agulles. Així és també l'home que no estima ningú: què n'ha de fer de continuar vivint? (segueixo la puntuació de Neckel/Kuhn 19835, pàg. 24: svá er maðr, ǀ sá er.... Però si puntuem: svá er maðr sá, ǀ er..., el significat canvia radicalment: aixé és també l'home a qui no estima ningú)

þömb <f. þambar, þambir>: (bogastrengur) corda f d'arc

ćð <f. æðar, ćðar>: <MED & GEOL> vena f
	hann er dauður úr (o: í) öllum æðum: <LOC FIG> té la mirada ben apagada, se'l veu molt apagat
		 (ja no té força ni energia interior per emprendre res)
	slá e-m æð: <MED> sagnar algú, fer una sagnia a algú

ćða <f.ćðu, ćður>: <MED> coroide f (capa entre l’esclerňtica i la retina)

æða·blettur <m. -bletts, -blettir>:
<MEDnevus sanguini, nevus m vascular, angioma m, hemangioma m, nevus angiectàtic, nevus angiectode

æða·himna <f. -himnu, -himnur>:
<MEDcoroide f (æða)

ćða·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>: variu f, variça f

æða·kökkur <m. -kakkar, -kekkir>: <MED> trombe m

æða·kölkun <f. -kölkunar, no comptable>: arteriosclerosi f

æða·mynstur <n. -mynsturs, -mynstur>:
1. <GENvenació f
2. (í skordýrafræðivenació f, nervació f, nervadura f (en entomologia)
♦ æðamynstur í vængjunum: nervadura f alar, venació f de les ales, nervació f de les ales

æðar·bás <m. -báss, -básar>:
(hreiður æðarfuglsinsniu m (d'èider)

æðar·bliki <m. -blika, -blikar>:
èider m mascle, mascle m d'èider

æðar·fugl <m. -fugls, -fuglar>: èider m (ocell Somateria mollissima)

æðar·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:
èider m femella, femella f d'èider

æðar·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>: èider m reial (ocell Somateria spectabilis)

æða·stífla <f. -stíflu, -stíflur>: <MED> embòlia f
	æðastífla í heila: embòlia cerebral

ćði¹ <n. æðis, no comptable>: 1. (eðli, náttúra) tarannŕ m, caràcter m (forma d'ésser, jeia, natura)
		hún var við hans ćði: <LOC FIG> [ella] li esqueia (com a parella)
	2. (hegðun) comportament m (capteniment)
	3. til orðs og æðis: <LOC> de paraula i obra

æði² <n. æðis, no comptable>: 1. (ofuráhugi) mania f (idea fixa, dèria)
	2. (vitskerðing, vitfirring) frenesia f (exaltació furiosa)
		þetta vćri óðs manns æði: <LOC FIG> fer això seria una autèntica bogeria (seria un acte de boig)
		það vćri óðs manns æði [fyrir e-n] að <+ inf.>: <LOC FIG> seria una autèntica bogeria [per a X de] <+ inf.>
	3. (ofsabræði, ofsi, æðigangur) ràbia f, furor m,f, fúria f (enuig violent, ira)
	4. (æðiskast) atac m de ràbia (accés de ràbia, rabieta)
	5. (dúndur, eitthvað frábært) bogeria f (dit de cosa que està super bé)
		þetta er algjört æði: <LOC FIG> això és absolutament fantàstic!

æðis·kast <n. -kasts, -köst>: atac m de ràbia (o: fúria), accés m de ràbia (o: fúria), accés m d'ira

æðis·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ofsalegurtremend -a, terrible (enorme, espantós)
2. <FAM(þrælgóðurincreïble, magnífic -a (fantàstic, estupend)
♦ mér finnst æðislegt að <+ inf.>trobo fantàstic <+ inf.
♦ þetta er æðislegt!: això és fantàstic!

æðra <f. æðru, no comptable>:
por f (manca de coratge)
◊ síðan vér heyrðum þetta, er æðra (= wa-ɪ̯ʝimˈmas ləβāˈβēnū, וַיִּמַּס לְבָבֵנוּ) komin í brjóst vor, og enginn hugur er í nokkrum manni, þegar yður skal mæta, því að Drottinn, Guð yðar, er Guð á himnum uppi og á jörðu niðri: des que ho hem sentit contar que ens ha entrat la por al cor, i tothom s'ha quedat sense coratge davant el fet d'haver-nos d'enfrontar a vosaltres, perquè Jahvè, el vostre Déu, és Déu tant a dalt del cel com aquí baix a la terra
◊ þá kom þeim æðra (= wa-ɪ̯ʝimˈmas ləβāˈβām, וַיִּמַּס לְבָבָם) í brjóst og þeim féllst hugur fyrir Ísraelsmönnum: aleshores es descoratjaven i s'acovardien davant el poble d'Israel
◊ gerumst vér allir snarpir og skeleggir í þessum ráðum er vér höfum upp tekið og höldum svo fram bóndaherinum að þeir megi eigi finna á oss æðru. Og mun það alþýðuna fram eggja ef vér göngum glaðir til að fylkja og eggja liðið: siguem tots abrivats i plens de determinació en aquesta empresa que hem escomès i fem avançar contra ells l'exèrcit pagès de tal manera que no puguin trobar por en nosaltres. I si anem amb posat i esperit alegres a disposar la host en formació de combat i l'enardim, aixecarem la moral de tothom aquí reunit
◊ Njáll mælti til þeirra: "Verðið vel við og mælið eigi æðru því að él eitt mun vera og skyldi langt til annars slíks. Trúið þér og því að guð er miskunnsamur og mun hann oss eigi láta brenna bæði þessa heims og annars." Slíkar fortölur hafði hann fyrir þeim og aðrar hraustlegri: en Njáll els va dir: “Manteniu alt el coratge i calleu la vostra por car això només serà una calabruixada passatgera i haurà de passar molt de temps fins que n'hi torni a haver una que s'hi acosti. Confieu que Déu és misericordiós i que no permetrà que ens cremem [vius], ni en aquest món, ni a l'altre”. I els adreçava aquestes exhortacions i d'altres de més encoratjadores encara
◊ “Viðrœða æðru ok hugrekkis”: “Disputa de Temor i Fortalesa”

æðri, æðri, æðra: <adj.. És defectiu: només apareix en grau comparatiu i en grau superlatiu>:
superior, més alt -a (que està per damunt un altre en càrrec, dignitat, etc.)
◊ fyrir því hefur og Guð hátt upp hafið hann og gefið honum nafnið, sem hverju nafni er æðra: és per això que Déu l'ha aixecat [ben] alt i li ha concedit aquell nom que és superior a qualsevol altre nom

æðru·leysi: <n. -leysis, no comptable>:
impavidesa f, intrepidesa f, ardidesa f
♦ af æðruleysi: fent el cor fort, amb impavidesa

æðru·orð <n. -orðs, -orð>:
paraules f.pl de desànim (o: descoratjament) (paraules que revelen manca de coratge)
◊ þá brugðu Arngríms synir sverðum ok bitu í skjaldarrendr, ok kom á þá berserksgangr. Þeir gengu þá sex út á hvárn askinn. En þar váru svá góðir drengir innan borðs, at allir tóku sín vápn, ok engi flýði ór sínu rúmi, ok engi mælti æðruorð. En berserkirnir gengu með öðru borði fram, en öðru aptr ok drápu þá alla. Síðan gengu þeir á land upp grenjandi: aleshores els fills de l'Arngrímr varen desembeinar llurs espases, mossegaren les voreres de llurs escuts (en el capítol XL de la Història d'en Grèttir el berserc Snækollr fa exactament el mateix) i els va sobrevenir el furor de berserc. Es van dirigir als askar en dos grups de sis (entenc que cadascun dels dos vaixells és atacat per sis bersercs), però a bord dels askar hi havia barons tan estrenus que tots ells varen agafar llurs armes i ningú no va abandonar el seu lloc ni cap d'ells va dir paraules de desànim. Els bersercs varen avançar contra ells pujant a bord per un dels flancs i baixant-ne per l'altre del darrere (la traducció llatina de l'Stefán Björnsson (1785), pàg. 25, fa: Berserki juxta unum navis marginem procedentes, juxta alterum recedentes, omnes ad unum occiderunt) i els varen matar tots. Tot seguit, pujaren de nou a terra tot braolant

æðu·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
coroïditis f

æðu·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
<MEDplexe m coroïdal

æðu- og sjónu·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
coroïdo-retinitis f

æður <f. æðar, æðar>:
èider m (ocell Somateria mollissima) (es diu esp. de la femella, æðarkolla)

ćfinga·bók <f. -bókar, -bćkur>: llibre m d’exercicis

ægi·legur, -leg, -legt: terrible

Ægir <m. Ægis, no comptable>:
<MITOLÆgir m, déu de la mar. L'etimologització més acceptada del seu nom hi veu un derivat del germànic *ˀaχʷɔ: ‘aigua dolça corrent, riu, corrent d'aigua’; l'equació fóra Ægir ← ˀa:ɣʷi̯az ← ˀæ:ɣʷi̯az ← ēqi̯ós. Sembla que originàriament era un nom d'agent que significava aiguader [dels déus] (i per extensió, potser també llur cerveser, a jutjar per la Hymiskviða). L'Ægir sembla haver estat en un moment donat l'aiguader i taverner dels déus. En algun moment, tanmateix, hom el va relacionar amb la mar.

En el capítol 1 dels seus Skáldskaparmál, l'Snorri ens hi fa avinent que hom també l'anomenava Hlér, i en el capítol 33 de la mateixa obra hi afegeix una tercera denominació del déu, Gymir (Hér er sagt, at allt er eitt Ægir ok Hlér ok Gymir), nom que també reapareix al pròleg en prosa de la Lokasenna.

A diversos passatges dels Skáldskaparmál l'Snorri ens hi informa que l'Ægir era el marit de la deessa Rán: verbi gràcia, al capítol 33 (Hvernig skal sæ kenna? Svá, at kalla hann Ymis blóð, heimsœkir goðanna, verr Ránar, faðir Ǽgisdǿtra, þeira er svá heita Himinglæva, Dúfa, Blóðughadda, Hefring, Uðr, Hrǫnn, Bylgja, Bára, Kólga, land Ránar ok Ǽgisdǿtra), al capítol 41 (Rán er nefnd kona Ǽgis) i en el capítol 76 (Rán, er sagt, at var kona Ǽgis, <...> Dǿtr þeira Ǽgis ok Ránar eru níu, ok eru nǫfn þeira fyrr rituð: Himinglæva, Dúfa, Blóðughadda, Hefring, Uðr, Hrǫnn, Bylgja, Drǫfn, Kólga).

Tal i com es desprèn dels exemples citats adés, l'Ægir va tenir amb la deessa Rán nou filles, les quals representarien les nou menes diferents d'ones.

A la
Helgakviða hundingsbana in fyrri, estr. 28-30, s'hi fa avinent que l'Ægir és el pare de la Rán. Al meu entendre, la idea que la Rán era filla i esposa de l'Ægir no s'ha de veure com a una contradicció, sinó com a testimoni de dos moments evolutius diferents del mite

◊ svipom hefi ek nú ypt ǀ fyr sigtíva sonom, ǁ við þat skal vilbjǫrg vaka; ǁ ǫllom ásom ǀ þat skal inn koma, ǁ Ǽgis bekki á ǀ Ǽgis drekku á: davant els fills dels déus de la victòria ara he aixecat la meva cara. Que l'anhelat socors es desperti amb això! Que arribi la notícia a tots els ansos, als bancs de l'Ægir, al convit de l'Ægir! (Cf. Kuhn 1968, pàg. 226: vil-biorg f. erwünschte rettung (Grm. 45) ‘l'anhelada salvació’. El poema èddic Lokasenna porta en alguns manuscrits en paper el títol de Ægisdrekka. Cf. Kuhn 1983⁵, pàg. 96)
◊ svá var at heyra, ǀ er saman kvómo ǁ Kólgo systir ǀ ok kilir langir, ǁ sem bjǫrg eða brim ǀ brotna myndi: quan la germana de la Kólga i les llargues quilles es varen trobar, el soroll que es va sentir fou com si els penyals s'estiguessin trencant o rompent [furients] rissagues (aparentment, doncs, Rán hi apareix referida com a germana de la Kólga i per tant, com a filla de l'Ægir)
◊ draga bað Helgi ǀ há segl ofarr, ǁ varð-at hrǫnnum ǀ hǫfn þingloga, ǁ þá er ógorlig ǀ Ǽgis dóttir ǀ stagstjórnmǫrom ǀ steypa vildi: en Helgi va manar que hissessin ben alta la velta, la tripulació no es va excusar pas de participar a l'assemblea de les ones quan l'esfereïdora filla de l'Ægir va voler fer sotsobrar els cavalls amb les regnes d'estai (Cf. Kuhn 1968, pàg. 198: stag-stiórn-marr m. ‘stagsteuerroß’: schiff (HH. 29))
◊ en þeim sjálfom ǀ Sigrún ofan, ǁ fólkdjǫrf, um barg ǀ ok fari þeira; ǁ snøriz ramliga ǀ Rán ór hendi ǁ gjálfrdýr konungs ǀ at Gnipalundi: però de dalt els va protegir, a ells i a llurs destrers, la Sigrún, la intrèpida en el combat! La bèstia del brogit de la mar del rei va virar cap a Gnipalundr, [escapant,] amb poderós forcejament, de la grapa de la Rán (llurs destrers = llurs vaixells; la bèstia del brogit de la mar = el vaixell; cf. Kuhn 1968, pàg. 75: giálfr-dýr n. ‘tier des meeresbrausens’: schiff (HH. 30) i Cf. Kuhn 1968, pàg. 188: snúaz e-m ór hendi sich jmdm entwinden (HH. 30). A més a més, interpreto snúaz at e-m~e-u dinàmicament, és a dir, virar o girar-se cap a...)
 
Remarques:
  Per a més detalls, remeto a Mattias Tveitane: «Omkring det mytologiske navnet Ægir m ‚vannmannen’». Dins: Acta Philologica Scandinavica 31 (1976), pp. 81-95.
 

Heðinn varð glaðr við þat ok mælti: „Þess skaltu varask at ganga eigi framan at Hǫgna ok þess annars, at drepa mik eigi fyrr en Hǫgna, sakar þess, at þat er einkis mennsks manns at ganga framan at Hǫgna eðr drepa hann, ef ek er áðr dauðr, því at hann hefir œgishjálm í augum ok hlífir engu vætta, ok því er þat eina til, at ek gangi at honum framan ok berjumsk ek við hann, en þú gangir at baki honum ok veitir honum banatilræði, því at þér mun lítit fyrir verða at bana mér, þó at ek lifi vár allra lengst“: en Heðinn va estar content amb aquesta resposta i li digué: “Guarda't d'atacar en Hǫgni pel davant (frontalment) i de matar-me abans d'en Hǫgni perquè no és pas a l'abast de cap humà d'atacar en Hǫgni pel davant o de matar-lo si jo ja sóc mort, car té un elm de terror (una ègida) a dins els ulls i no respecta absolutament res i per això l'únic que s'hi pot fer és que jo l'ataqui pel davant i mentre ell i jo ens batem, tu l'ataques per l'esquena i li infligeixes la ferida que li causaràla mort perquè no et costarà gens de matar-me si sóc el qui de tots nosaltres sobreviu per més temps”

ǽja <ǽ ~ ǽjum | áða ~ ǫ́ðum | áite-m>:
<variant arcaica de → á “deixar pasturar els cavalls mentre descansen durant una etapa d'un viatge o trajecte”
◊ en þú Bergur hefir mjög dregist til óvísu við oss bræður. Þú gerðir mér og lítið óspektarbragð fyrst er þú komst í hérað. Þá áðir þú hestum þínum í engjum mínum og ætlaðir mig það lítilmenni að eg mundi hirða hvar hestar þínir bitu gras: pel que fa a tu, Bergur, sempre t'has mostrat molt hostil envers mi i els meus germans; em vares fer una petita cabronada de seguida que vas haver arribat a la comarca; vas fer descansar els teus cavalls deixant que pasturessin als meus prats creient que seria un home tan roí que em preocupia per on havien estat menjant herba els teus cavalls
◊ þau sá einn dag at tíu menn áðu í enginu ok var kona eitt: un dia varen veure deu homes que havien fet una aturada en el seu viatge a la prada per descansar els cavalls i entre ells hi havia una sola dona
◊ þeir áðu í Kerlingardal og tóku þar á sig svefn mikinn: van fer parada al Kerlingardal, els cavalls hi varen descansar pasturant i ells hi féren una bona i llarga dormida

æla <f. ælu, ælur>:
vòmit m

æla <æli ~ ælum | ældi ~ ældum | ælt>:
vomitar
♦ æla e-u: vomitar una cosa

ælu·pest <f. -pestar, -pestir>:
passa f de vòmits
♦ fá ælupest og niðurgang: tenir vòmits i diarrea

Æneas <m. Æneasar, pl. no hab.>:
Enees m

æpa <æpi ~ æpum | æpi ~ æpum | æpt>:
cridar
♦ æpa af hræðslu: cridar de por
♦ æpa að e-m: 
◊ Egill hlaut að leika við svein þann, er Grímur hét, sonur Heggs af Heggsstöðum; Grímur var ellefu vetra eða tíu og sterkur að jöfnum aldri. En er þeir lékust við, þá var Egill ósterkari; Grímur gerði og þann mun allan, er hann mátti. Þá reiddist Egill og hóf upp knatttréð og laust Grím, en Grímur tók hann höndum og keyrði hann niður fall mikið og lék hann heldur illa og kveðst mundu meiða hann, ef hann kynni sig eigi. En er Egill komst á fætur, þá gekk hann úr leiknum, en sveinarnir æptu að honuml'Egill va haver de jugar contra un vailet que nomia Grímur i que era fill d'en Heggur de Heggsstaðir. En Grímur tenia deu o onze anys i era tan fort com els altres vailets d'aquesta edat. I quan es varen enfrontar en el joc de la pilota, l'Egill fou el més feble de tots dos. En Grímur també li feia sentir tota aquesta diferència [de forces que hi havia entre tots dos] tant com podia. Aleshores l'Egill es va enfellonir i va aixecar el pal de fusta [per pegar a la pilota] i hi va pegar un cop al Grímur, però en Grímur el va agafar amb totes dues mans i el va tomar en terra fent-li pegar un bon esclat i l'hi va fer passar força malament mentre li deia que el baldaria si no es contenia. Quan l'Egill es va tornar a posar dret, va abandonar el joc [de pilota] mentre els altres vailets li cridaven al seu darrere
♦ æpa á e-n: cridar a algú
◊ hina þriðju borg hittu þeir, þá er mest var af þessum öllum og sterkust og ríkust að fé og fjölmenni. Voru um þá borg díki stór svo að þeir sáu að ekki mátti þar vinna með þvílíkum brögðum sem hinar fyrri borgir. Lágu þeir þar mjög lengi svo að þeir fengu ekki að gert. En er borgarmenn sáu það þá dirfðust þeir við. Þeir settu fylkingar sínar uppi á borgarveggjum, síðan luku þeir upp borgarhliðum og æptu á Væringja, eggjuðu þá og báðu þá ganga í borgina og frýðu þeim hugar, sögðu að þeir væru eigi betri til orustu en hænsn: varen trobar la tercera vila forta, la qual era la més gran de totes elles, i la més forta i la més rica en cabal i en homes. Tot al voltant d'aquesta vila hi havia fossats tan grossos que ells varen veure que no els podrien superar amb les mateixes estratagemes que havien emprat amb les altres dues viles. S'estigueren assetjant-la molt de temps sense poder fer-hi res. I quan els habitants de la vila ho veieren, es varen encoratjar. Varen disposar llurs formacions a dalt de les murades, després, varen obrir les portes de la vila i cridaren als varingis, esperonant-los i dient-los que entressin a la vila bo i retraient-los la manca de coratge dient-los que no eren pas millors per a combatre que les gallines
◊ Gils Styrmisson bjó þá að Laugum. En er hann varð var við að Einar Þorgilsson sat við laugina fjölmennur þá leysti hann út kýr sínar og rak þær ofan í hóla því að hann vissi að [p. 75] Hvammsmenn ætluðu til laugar. Hann kallar að þeir Sturla skyldu aftur ríða en annað skeið æpti hann á nautin til ólíkinda (SS I, cap. 62, pàgs. 74-75): en aquell temps, en Gils Styrmisson vivia a Laugar. Quan se'n va adonar que l'Einar Þorgilsson es trobava a la vora de la bassa d'aigua termal acompanyat de molts d'homes, va amollar les seves vaques i les va menar per avall als tossals car sabia que els de Hvammur volien anar a la bassa d'aigua termal. Va cridar a l'Sturla i als seus homes que tornessin enrere i adesiara cridava a les vaques i bous fingint [que era a elles a qui cridava] (vocabulari: #1. til ólíkinda: Cf. Baetke 19874, pàg. 456: gera e-t ólíkinda etw. zum Schein tun, etw. vorspiegeln, és a dir, després de cridar l'Sturla va fer veure que estava cridant a les vaques i no pas a algú)
◊ hann gekk í skip sitt, ok bað varðmenn ganga á skipin ok segja, hvat títt var. Sveinn bað menn vaka ok reka af sér tjǫldin. Eptir þat gerðiz kall mikit, ok œptu flestir á Svein ok spurðu, hvat til ráðs skyldi taka. Hann bað menn vera hljóða, en kvað þat sitt ráð at leggja skipunum á milli hólmsins ok landsins: va tornar a la seva nau i va manar als guàrdies que anessin a les altres naus i que els diguessin el que passava. L'Sveinn va manar als seus homes que es despertessin i que retiressin els envelats de passar la nit. Després, es va fer un gran clam i molts cridaven a l'Sveinn demanant-li que els digués què havien de fer. Ell els va demanar que callessin i no fessin soroll i que la seva decisió era que posessin les naus entre l'illot i terra ferma
♦ æpa e-ð: cridar una cosa
♦ æpa heróp: cridar el crit de guerra
◊ Jósúa skipaði nú fólkinu: „Æpið ekki heróp (lɔʔ   θāˈrīʕū, לֹא תָרִיעוּ), hefjið ekki raustina og mælið ekki orð af vörum fyrr en þann dag sem ég segi: Æpið heróp (ʕaδ   ʝōm   ʔāməˈr-ī   ʔălēi̯-ˈχɛm   hāˈrīʕū, עַד יוֹם אָמְרִי אֲלֵיכֶם, הָרִיעוּ)! Þá skuluð þið æpa heróp ( wa-hărīʕɔˈθɛm, וַהֲרִיעֹתֶם)en Josuè (Iehoixua) llavors va manar al poble: “No feu cap crit de guerra, no aixequeu la veu i que no surti cap paraula dels vostres llavis fins al dia que jo us digui: Llanceu el crit de guerra! Llavors cridareu el crit de guerra
♦ æpa eftir e-u: cridar demanant una cosa
◊ þá mælti Geirmundur til bróður síns: „Viltu að við förum til Leifs og tökum af honum gullið og leikum okkur að nokkura hríð?“ „Búinn er eg þess,“ segir Hámundur. Síðan hljópu sveinarnir að hásætinu og tóku gullið af Leifi en hann glúpnaði og æpir eftir (SS I, cap. 2, pàg. 2): aleshores en Geirmundr va dir a son germà: “Vols que anem a cal Leifur i li agafem el seu anell d'or i hi juguem una estona?” En Hámundur li va respondre: “Per mi sí” I tot seguit els dos vailets varen córrer al sitial d'en Leifur i hi varen agafar l'anell d'or d'en Leifur mentre que aquest [feia veure que] s'entristia i els cridava [que l'hi tornessin]
♦ æpa hástöfum: cridar fort
♦ æpa til bjargar sér: cridar demanant auxili
◊ Steinþór hét maður er á skipi þeirra var. Hann tók til orða: "Dreymdi mig í nótt Sigurður," sagði hann, "og mun eg segja þér drauminn nú. Er vér fórum á fjörðinn þennan hinn mikla þóttist eg kominn í milli bjarga nokkurra og æpa til bjargar mér": a llur nau hi havia un home que nomia Steinþór. Va prendre la paraula i digué: “Sigurður, anit he somniat”, li va dir, “i ara et contaré el somni que he tingut. He somniat que, quan entràvem dins aquest gran fiord, jo quedava enclòs entre algunes roques i cridava demanant auxili”
♦ æpa upp: començar a cridar, fer una gran cridòria
◊ þetta fé rak Sæmundur í brott : þrjá tigu kúa og tólf kúgildi ungra geldneyta, fjóra arðuröxn, hundrað ásauðar, fimm tigir geldinga, sjö tigir veturgamalla sauða, hross tuttugu, hálfur þríðji tugur svína, fimm tigir heimgása, tólf skildir, tólf spjót, sex stálhúfur, sex brynjur, ok tíu kistur, dúnklæði á hest. Og er þeir ráku á brott þetta fé allt þá æptu þeir upp allir senn fylgdarmenn Sæmundar. En hann bað þá þegja (SS II, cap. 365, pàg. 558): vet ací els béns que en Sæmundur s'emportà: trenta vaques i vedells joves per valor de dotze vaques, quatre bous de llaurar, cent [vint] bens, cinquanta moltons sanats, seixanta anyelles, vint cavalls, vint-i-cinc porcs, cinquanta oques de granja, dotze escuts, dotze llances, sis cabassets d'acer, sis cuirasses o cotes de malla, i deu caixes i flassades de plomissol d'oca en un cavall. I quan s'emportaven tots aquests béns, tots els seguidors d'en Sæmundur varen aixecar una gran cridòria alhora, però en Sæmundur els va demanar que callessin

ær <f. ær, ær>: ovella f
	og ærnar áttu rílótt, flekkótt og spreklótt lömb: i les ovelles tenien anyells ratllats, clapats i tacats

æringi <m. æringja, æringjar>: prevere m, xanguet m de sorra, joell m de sorra (peix Atherina presbyter syn. Hepsetia presbyter)

ćrinn, ćrin, ćrið: 1. (nægilegur, nógur) abundant (més que suficient)
		gnóga eigum vér frændur, en vini vér sem aðrir fáum aldrei ærna: <LOC> tenim parents a bastament, però mai no tenim prou bons amics
	2. (töluverður, [um]talsverður) considerable, notable, copiós -osa (força gran, esp. despeses, sumes de diners, danys, estralls etc.)
		og gáfu stríðsmönnunum ćrna peninga og sögðu: i donant molts diners als soldats els van dir...
		ærinn kostnaður: despeses considerables
		þetta réttarfar hlaut eg ærnu fé að kaupa: vaig adquirir aquesta filiació legal pagant una forta suma
◊ œrna mælir, ǀ sá er æva þegir, ǁ staðlauso stafi; ǁ hraðmælt tunga,ǀ nema haldendr eigi, ǁ opt sér ógott um gelr: disbarats en abundància (cf. Kuhn 1968³, pàg. 190: staðlauso stafir “stäbe (worte, reden) ohne sinn) diu el qui mai no calla; una llengua garlaire, si no li posen fre i brida, sovint es porta perjudici a si mateixa (cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: gala sér ógott “sich durch (unkluges) reden böses zuziehen)

ærnar¹: →  ær ‘ovella’

ærnar²: → ærinn ‘considerable, copiós’

ærsl <n.pl ærsla>:
1. <(æði, ofsifúria f, arrauxament m (atac de bogeria, histerisme o frenesia: cridar, tirar-se pel terra etc.)
◊ þar stóð upp Snæfríður dóttir Svása, kvinna fríðust, og byrlaði konungi ker fullt mjaðar en hann tók allt saman og hönd hennar og þegar var sem eldshiti kæmi í hörund hans og vildi þegar hafa samræði við hana á þeirri nótt. En Svási sagði að það mundi eigi vera nema að honum nauðgum nema konungur festi hana og fengi að lögum en konungur festi Snæfríði og fékk og unni svo með ærslum að ríki sitt og allt það er honum byrjaði, þá fyrirlét hann: aleshores l'Snæfríður, la filla de l'Svási, es va aixecar, era la dona més bella que un es pugui imaginar, i va servir al rei una gerra plena de med. El rei la va agafar i, en fer-ho, li va agafar la mà i immediatament fou com si una flamarada de foc li recorrés la pell i aquella mateixa nit volgué mantenir relacions amb ella. L'Svási, però, va dir que una tal cosa no s'esdevindria més que forçant-lo a consentir-hi i a no ser que el rei s'hi prometia i la prenia per legítima esposa. El rei es va prometre amb l'Snæfríður i s'hi va casar i la va estimar amb una passió tan arrauxada que va negligir el reialme i tots els afers que l'hi incumbien
♦ taka ærsl: embogir, enfollir
◊ Sumarliði son Hrapps tók fé eftir hann og var bæði mikið og frítt. Sumarliði gerði bú á Hrappsstöðum um vorið eftir og er hann hafði þar litla hríð búið þá tók hann ærsl og dó litlu síðar: en Sumarliði, el fill d'en Hrappur, quan aquest va morir el va heretar i l'herència era gran i bella. En Sumarliði va establir un mas a Hrappsstaðir a la primavera següent i quan encara no feia gaire que hi vivia, va embogir i, poc després, va morir
◊ Álöf, dóttir Þorgríms undir Felli, tók ærsl; það kenndu menn Hrafsa, en hann tók Oddmar hjá hvílu hennar, og sagði hann sig valda: l'Olava, la filla d'en Þorgrímur de baix de Fell, va tornar boja; la gent en donava la culpa a en Hrafsi, però aquest va enxampar l'Oddmar al llit d'ella i va dir que era aquest i no ell el causant de la seva follia
♦ e-m liggur við ærslum: algú cuida enfollir
◊ ok er hann hefir þetta gert, heyrir hann brak í skóginn; þetta er honum nær ok nær. Hann stendr upp ok tekr vápn sín ok býr sik sem til bardaga ok er hann er búinn, sér hann hvar fram kømr maðr, ef mann skal kalla ok ríðr einum úlfalda. Sá var bæði hárr ok digr, hǫfuðit þvílíkt sem hraunklettr, augun hvít sem hégeitlar, þarf þar ekki sǫgu úr at gera, at enga þóttiz hann leiðiligri skepnu hafa sét. Hann hafði kylfu sér í hendi ok fleina tvá, gengr nú á mót honum ok heilsar honum, enn er hann sá manninn, lá honum við œrslum ok mælti: "því þórðir þinn pútusonn at drepa minn son? Í dag skal ek þér þat greypiliga hefna. Ek heiti Tarsus ok er kóngr yfir ǫllum svartálfum"i quan ho hagué fet, va sentir un soroll fort en direcció al bosc que se li anava acostant més i més. Es va posar dret i va agafar les seves armes i es va preparar per a la lluita i quan ja estigué preparat, va veure que [del bosc] en sortia un home, si és que se li podia dir home, el qual cavalcava un camell. Era tan alt com cepat, tenia el cap igual que una roca de lava freda i els ulls blancs com bocins de quars, no cal continuar parlant-ne però que ningú no cregui que hagués vist mai criatura tan horrible. Portava una clava a la mà i dues atzagaies i anà al seu encontre i el va saludar, però quan va veure l'home, es va posar fet una fera i digué: "per què has gosat, fill de puta, matar mon fill? Avui venjaré horriblement en tu la seva mort. Em dic Tarsus i sóc el rei dels albs negres
2. (ólæti, ærslalætirebombori m, crits m.pl com de boig (tabustol, xivarri)
◊ eftir þetta hleypr hofgyðjan út ok æpir með svá miklum órum ok ærslum ok ógn, at dvergmála kvað í hverjum hamri ok þúfu, er í nánd var: després d'això, la sacerdotessa va sortir a fora fent uns esgarips tan grans i tanta cridòria i aixecant un tabustol tan esfereïdor de manera que l'eco en ressonava a cada espadat i monticle que es trobés a prop
3. (ofsakætigatzara f (xivarri, esp. el d'alegria i festa)
4. (gáskafullur glettur, brellurentremaliadures f.pl (fetes sobretot a causa de l'enjogassament d'un nen)

ærsla·læti <n.pl -láta>:
(ólætirebombori m (tabustol, xivarri)
◊ því leysir hann steininn ór festinni ok fleygir honum af stað, ok kom hann á síðu nautsins. Hann vaknar við með ærslalátum, springandi þegar af stað ok skundar alla vega ok dregr veðrit af manninum ok hleypr at garðinum, þar sem Hörðr var fyrir: per això va desfermar la pedra i la va llançar i va endevinar el costat del bou. El bou es va despertar fent uns grans bramuls i soroll i saltant immediatament cap endavant i recorrent corrents tot aquell indret fins que li va arribar l'olor de l'home i aleshores va correr envestint la tanca davant la qual hi havia en Hörðr

ærsla·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
infant enjogassat (o: joguinós), infant truiós (Mall.) (nen o noi molt juganer i sorollós i que sempre en fa de les seves)

ærsla·draugur <m. -draugs, -draugar>:
poltergeist m (esperit que mou coses i fa sorolls a les llars)

ærsla·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (maðurbulliciós -osa, trullós -osa (Mall.) (persona)
2. (leikursorollós -osa (joc)

æru·verðugur, -verðug, -verðugt: venerable

æsi·lyf <n. -lyfs, -lyf. Empr. hab. en pl.>: droga psicodèlica

æsinga·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTagitador m, agitadora f

æsingur <m. æsings, no comptable>: excitament m, excitació f (estat de gran agitació de l'ànim)
	engan (o: rólegan) æsing!: calma, calma!; calma i sang freda!

æska <f. æsku, no comptable>:
1. <GENjoventut f, jovenesa f, jovença f
◊ æskan er ellinni betri: la joventut és millor que no la vellesa
2. (æskufólkjovent m (conjunt de joves)

æsku·lýður <m. -lýðs, -lýðir>:
jovent m

æsku·vinkona <f. -vinkonu, -vinkonur>:
amiga f de joventut

æsku·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
vigor m,f juvenil, forces f.pl de la joventut
◊ þótt bein hans séu full af æskuþrótti, leggjast þau samt í mold með honum: els seus ossos, bo i ésser plens d'un vigor de jove, s'ajeuen amb ell sobre la pols
◊ þá styrkist hold hans af æskuþrótti, hann snýr aftur til æskudaga sinna: que la seva carn retrobi la vigoria de la joventut, que torni als dies de la seva joventut

Æsópos <m. Æsóposar, pl. no hab.>:
variant de → Esóp “Isop”

ćstur, ćst, ćst: 	1. (í uppnámi & æstur kynferðislega) excitat -ada (nerviós, ansiós, agitat & sexualment)
		æstur kynferðislega: excitat sexualment
	2. (reiður) exaltat -ada, furiós -osa (molt enutjat, molt disgustat, fora de si, fora de polleguera)
		vera æstur í geði: <LOC> ésser un exaltat
	3. (sem hefur misst þolinmćðina, pirraður og ergilegur vegna illvirkis) exasperat -ada (encčs per haver perdut la paciència davant un mal)
	4. (úr jafnvægi) histèric -a (en un estat extremadament nerviós, frenètic)
	5. (ákafur) vehement, fervent (ardent, entusiasmat)
		æstur andstæðingur e-s: un ferm oponent de...
	6. (sem langar mjög í eitthvað) àvid -a (ansiós, delerós per heure una cosa)
		æstur í e-ð: frissós -osa per heure una cosa, adelerat -ada per heure una cosa
		æstur í brennivín: sedegós d'aiguardent
	7. (áhugasamur) il·lusionat -ada (estusiasmat per una cosa que ha de passar)

æti-: comestible

æti·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
nyàmera f (planta Helianthus tuberosus)

æti·hreðka <f. -hreðku, -hreðkur>: rave m [gros] (planta Raphanus sativus i esp. la seva arrel)

æti·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>: cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  (bolet Boletus edulis)

æti·legur, -leg, -legt: comestible, menjable

æti·lubbi <m. -lubba, -lubbar>: cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  (bolet Boletus edulis)

ćti·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: 1. <GEN> bolet m comestible
	2. (matkempingur) xampinyó m (bolet Agaricus bisporus, tant la variant blanca com la brunenca)

æti·þang <n. -þangs, no comptable>:
goemó negre, ascofil·la nuosa (alga comestible) (alga bruna Ascophyllum nodosum) (klóþang)

ćti·þistill <m. -þistils, -þistlar>: carxofa f (fruit de la planta Cynara scolymus syn. Cynara cardunculus ssp. scolymus)

ćtla: voler, tenir la intenció o el propňsit de, intentar, pensar fer
	ég ćtla að fá...: voldria... (parlant a una venedora o depenenta)
♦ ætla á e-ð: comptar amb una cosa
♦ það er ekki á að ætla: no s'hi pot comptar
♦ það er ekki á að ætla hvernig það endar: <LOCno es pot pas saber com acaba[rà], no hi ha manera de saber com acaba[rà]
♦ en hvat er ætlanda: sed quid meditandum ~ putandum ~ cogitandum est..., però què cal pensar - creure..., però què s'ha de pensar - creure...
eptir þetta hverfr erkibyskupinn aptr til sjálfs síns, þakkandi várum herra almáttigum guði fyrir þat er Karlamagnús konungr var undan þeginn ǫllu djǫfla valdi ok samlagaðr hans vinum í sjálfu himinríki. Sagði Turpin erkibyskup andlát keisarans fyrir þessa vitran sínum borgarmǫnnum í Vienna, svá skilríkliga sem hann hefði nálægr verit. En hvat er ætlanda hverr þessi maðr var, er fjándr kǫlluðu hǫfuðlausan mann, utan auðsýnt er at hinn sæli Jacobus þoldi hálshǫgg af sverði Herodis konungs, en birtist nú í fulltingi síns vinar Karlamagnús með kirknauppsmíði, hvaðan þat gefr vel skilja, at sá sem kirkju eflir ok upp reisir, smíðar sjálfum (sér) himinríki: després d'això, l'arquebisbe va tornar en si bo i agraint a Nostre Senyor, Déu totpoderós, que el rei Carlemany hagués estat salvat de tot el poder dels dimonis i unit als seus amics en el regne del cel. Per aquesta visió [que havia tingut,] l'arquebisbe Turpí va anunciar el traspàs de l'emperador als ciutadans de Viena tan detalladament com si ell hagués estat al costat de l'emperador [quan aquest va morir]. I què es pot pensar qui era aquell home que els Enemics [=els dimonis] anomenaven un home sense cap més que el que és obvi, que sant Jaume [apòstol] va sofrir decapitació per l'espasa del rei Herodes i que llavors s'havia aparegut per a ajudar el seu amic Carlemany en la construcció de les esglésies (en realitat, i atesa la frase final, cal entendre: llavors s'havia aparegut per a ajudar el seu amic Carlemany per haver construït esglésies), de la qual cosa se'n desprèn clarament que el qui aixeca i sosté una església es construeix a si mateix el regne del cel (vocabulari: #1. þiggja e-n undan: Cf. Baetke 19874, pàg. 771: þiggja e-n undan jemanden befreien, erretten; #2. samlaga: Cf. Baetke 19874, pàg. 516: sam-laga () vereinigen, vereinen, verbinden; #3. ætlandi: En Baetke 19874, pàgs. 801-802, no dóna entrada a aquesta construcció que recorda fortament un model llatí amb gerundiu: was ist zu glauben, wer...)
en hvat er ætlanda, hvílíkar þakkir þessir menn mundu gera sælli Maríę guðs móður fyrir svá stóra velgerninga sér veitta: i ja us podeu pensar quines mostres d'agraïment no degueren donar aquells homes a Maria, la benaurada mare de Déu, pel benifet tan gran que els havia concedit
en hvat er ætlanda, hversu sœt ok elskanlig váru viðrmæli þeira mœdgina, þá er meydómrinn skein ok frjósemdin gladdiz í móðurinni, en manndómr birtiz ok guðdómr leyndiz í sýninum: i, quan la virginitat va lluir i la fecunditat es va alegrar en la mare (fecunditas laetata est in matre = exsultauit in gaudio infans in utero meo) i quan va aparèixer la humanitat [del Crist] (humanitas apparuit [Saluatoris nostri]) mentre la seva divinitat s'amagava a la vista (diuinitas latuit), ja us podeu imaginar com de dolces i tendres degueren ésser les converses entre aquesta mare i el seu fill (és a dir, la mare de Déu i l'infant Jesús) (de nou s'intueix la influčncia de Sant Gregori Magne: 10. Quasi post parietem nostrum Christus incarnatus stetit, quia in humanitate assumpta divinitas latuit)

ætt <f. ættar, ættir. Gen.sg.:<áttar; gen. pl.: <átta; dat.pl.:<áttum>:
1. (afkomendur sömu forfeðra, kynllinatge m (nissaga, estirp, conjunt de descendents d'un mateix avantpassat)
◊ Guðrún segir: “Bjóði þér mér eigi þenna konung, er illt eitt mun af standa þessi ætt! Ok mun hann sonu þína illu beita, ok þar eptir mun honum grimmu hefnt vera”: la Guðrún li va dir: “No m'oferiu pas aquest rei [per marit], que un gran mal ens en vindrà d'aquest llinatge (o per ventura hem d'interpretar el mot en aquest passatge en el sentit de átt?: ...d'aquesta direcció): ell farà mal als teus fills i, després sofrirà una cruel venjança per això”
◊ nú er þar til máls að taka að Þráinn Sigfússon kom til Noregs. Þeir komu norður við Hálogaland og héldu suður til Þrándheims og svo inn til Hlaða. En þegar er Hákon jarl spurði það sendi hann menn til þeirra og vildi vita hvað manna væri á skipi þeirra er höfuðburður væri að. Þeir komu aftur og sögðu honum hverjir voru. Jarlinn sendi þá eftir Þráni Sigfússyni og kom hann á hans fund. Jarl spurði hverrar ættar hann væri. Hann segir að hann væri skyldur mjög Gunnari að Hlíðarenda: ara hem de tornar a parlar d'en Þráinn Sigfússon i de la seva anada a Noruega. Van recalar al Hálogaland, en el nord, d'on posaren rumb cap al sud, cap a Þrándheimur i d'aquí feren cap a Hlaði. I quan el iarl Hákon va assabentar-se'n, els va enviar homes ja que volia saber quins homes anaven a bord de llur vaixell i quina era la càrrega que transportaven. Els missatgers varen tornar i li contaren qui eren. El iarl els hi va tornar a enviar a cercar en Þráinn Sigfússon i aquest va anar a veure el iarl. Aquest li va demanar de quin llinatge era i ell li va dir que ell estava emparentat de prop amb en Gunnar de Hlíðarendi
◊ maðr einn heitir Biturúlfr í Danmǫrku á Skáni, ríkr maðr fyrir sér. Hann bjó þar, sem nú er kallat Tummaþorp. Kona hans heitir Oda. Hún var dóttir jarls af Saxlandi. Þau áttu einn son. Sá heitir Þéttleifr. Biturúlfr er alra kappa mestr ok berserkja, þó at leiti um allt Danaveldi. Son hans er ungr ok mikill vexti. Hann er ok eigi orðinn í ætt sína um atferð né um aðra kurteisi, fyrir því at meir elskar hann steikarahús at vera í en hann vili ríða með feðr sínum eða íþróttir at nema eða hǫfðingjum at þjóna: A Dinamarca, a Skåne, hi vivia un home que nomia Biturúlfr. Era un senyor poderós sense parió i tenia el seu mas allà on ara es diu Tummaþorp. La seva dona nomia Oda i era filla del duc de Saxònia. Tenien un fill que nomia Þéttleifr. En tot el regne de Dinamarca no s'hi podia trobar un campió i berserc més gran que en Biturúlfr, per més que es tresqués i cerqués per tot el regne. El seu fill encara era petit, però de gran estatura. No s'assemblava gens als membres del seu llinatge ni en empenta ni en altres virtuts cavalleresques car s'estimava més de quedar-se a la cuina que no pas sortir a cavall amb son pare o aprendre els esports cavallerescos o servir un príncep
◊ þá vekur Ólafur til hvað hann skyldi til kaups hafa. Már kvað hann ekki hafa munu og kvað hann til einskis unnið hafa. Ólafur kvaðst oft hafa góða menn heimsótt og kvað öllum hafa vel til sín orðið öðrum en honum og kvað hann í mesta lagi úr sinni ætt, sagði engan mundi jafnilla til sín orðið: aleshores l'Ólafur va moure el tema de quina havia d'ésser la seva paga. En Már li va dir que no en tindria, afegint que no havia treballat [prou bé com] per merèixer-ne cap. L'Ólafur li va dir que sovint havia estat amb homes de bona posició i que tots ells l'havien tractat bé tret d'en Már, que ell desdeia de la manera més absoluta dels del seu llinatge i que ningú no s'havia portat tan malament amb ell com ho havia fet en Már
◊ Nǫrfi eða Narfi hét jǫtunn er bygði í Jǫtunheimum. Hann átti dóttur er Nótt hét. Hon var svǫrt ok døkk sem hon átti ætt til. Hon var gipt þeim manni er Naglfari hét. Þeira sonr hét Auðr. Því næst var hon gipt þeim er Annarr hét. Jǫrð hét þeira dóttir. Síðarst átti hana Dellingr, var hann Ása ættar. Var þeira sonr Dagr. Var hann ljóss ok fagr eptir faðerni sínu. Þá tók Allfǫðr Nótt ok Dag, son hennar, ok gaf þeim tvá hesta ok tvær kerrur ok setti þau upp á himin, at þau skulu ríða á hverjum tveim dœgrum umhverfis jǫrðina. Ríðr Nótt fyrri þeim hesti er kallaðr er Hrímfaxi, ok at morni hverjum døggvir hann jǫrðina af méldropum sínum. Sá hestr er Dagr á heitir Skinfaxi, ok lýsir allt lopt ok jǫrðina af faxi hans: Nǫrfi o Narfi (Celistre: Cf. el suec nare ‘kall, genomträngande blåst, skarp vårvind’ i el noruec nare ‘kall blåst, fjällvind’) és com es deia un ètun que vivia a Jǫtunheimar. Tenia una filla que es deia Nótt (Nit). Aquesta tenia la pell fosca i els cabells negres com és connatural al seu llinatge (Cf. Baetke 19874, pàg. 803: hon var svǫrt ok døkk sem hon átti ætt til wie es in ihrer (angeborenen) Art lag). Estava casada amb l'home que nomia Naglfari (Estel dels Bovers; aquí potser una altra designació de l'estel Aurvandils tá -encara no identificat satisfactòriament-). Llur fill era l'Auðr (Estel de l'Alba. Com a nom comú, el mot auðr significa riquesa). Tot seguit [després d'aquest matrimoni] es va casar amb un que nomia Annarr (Segon). Llur filla es va dir Jǫrð (Terra). Finalment tingué [per marit] en Dellingr (Llumener, Lluentor, Esclat de Llum: Cf. l'anglès antic deal, deall ‘clarus; praeclarus; superbus’, alt-alemany mitjà getelle ‘hübsch, artig’ i els teònims Heim-dallr ‘Heimdall = Llumener del Món’ i Mar-dǫll ‘Freyja = Llumenera de la Mar’. Pel que sembla, és una hipòstasi del déu Máni, o el nom d'un estel molt brillant com ara Sírius), del llinatge dels ansos. Llur fill fou en Dagr (Dia). Ell era ros i bell com els de la família de son pare. Aleshores l'Allfǫðr (Ol·lopàter: Cf. l'irlandès antic ollathair, epítet de Daghdha; el mot podria haver estat, originàriament, una continuació germànica del mot indoeuropeu que reapareix en l'indo-iranià pati ‘senyor’ i el grec antic πόσις ‘marit’ i δεσπότης ‘senyor de la casa; senyor, amo; dèspota’) va agafar la Nótt i en Dagr, el fill d'ella, i els va donar dos cavalls i dos carros i els va posar en el cel a fi que cavalquessin al voltant de la terra mig dia un i mig dia l'altre. La Nótt cavalca al davant muntada en el cavall que es diu Hrímfaxi (Crinera de Gebre) i al matí, aquest arrosa la terra amb les gotes de saliva que li cauen del mós de la brida. El cavall que té en Dagr es diu Skinfaxi (Crinera Lluenta) i tot l'aire i la terra s'il·luminen amb la seva crinera
◊ þá spurði Hrollaugr: „Viltu, at ek fara?“ Jarl segir: „Eigi mun þér jarldóms auðit, ok liggja fylgjur þínar til Íslands; þar muntu auka aett þína ok mun gǫfug verða í því landi“: en Hrollaugr li va demanar: “vols que hi vagi jo?” En Rǫgnvaldr li va respondre: “No estàs pas destinat a ésser iarl. Les fylgjur, els nostres genis familiars, et menaran fins a Islàndia on engrandiràs el teu llinatge el qual, en aqueixa terra, hi serà il·lustre”
♦ vera af göfugri ætt: <LOCésser de llinatge il·lustre
2. (skyldulið, frændlið, kynflokkurclan m, [gran] família f (grup de famílies emparentades entre elles)
♦ e-ð gengur í ættir: <LOCuna cosa és hereditària, una cosa passa de pare a fills
♦ e-ð leggst í ættir: <LOCuna cosa és hereditària
♦ e-ð liggur í ættinni: <LOCuna cosa és un tret hereditari, una cosa és un tret de la família
♦ e-ð er illa í ætt skotið: <LOC FIGalgú no fa honor a la família, algú ‘ha sortit’ xerec
♦ hann er íslenskur í aðra ætt: <LOCés islandès d'un costat (només per part de mare o per part de pare)
◊ eintalan mun hafa verið *Gaddgeðill ‘blendingur, maður sem var írskur í aðra ætt og norrænn í hina’: el singular en devia ésser *Gaddgeðill ‘mestís, persona que era irlandesa d'un costat i noruega de l'altre’ (com més enrere hom mira en el seu arbre genealògic)
♦ hún er tiginborin fram í ættir: <LOCla seva família és més i més il·lustre com més enrere la resseguim
◊ Egill hóf þar mál sitt, að hann krafði dómendur að dæma sér lög af máli þeirra Önundar. Innti hann þá upp, hver sannindi hann hafði í tilkalli fjár þess, er átt hafði Björn Brynjólfsson. Sagði hann, að Ásgerður, dóttir Bjarnar, en eiginkona Egils, var til komin arfsins, og hún væri óðalborin og lendborin í allar kynkvíslir, en tiginborin fram í ættir, krafði hann þess dómendur að dæma Ásgerði til handa hálfan arf Bjarnar, lönd og lausa aura: l'Egill hi va presentar el seu al·legat: va exigir als jutges que dictessin una sentència al seu favor en la causa que l'Önundir i ell es tenien. Després va exposar les proves que aportava en suport de la seva reclamació del cabal que havia pertangut al Björn Brynjólfsson. Va dir que l'Ásgerður -filla d'en Björn i muller de l'Egill-, tenia dret [a part de] l'herència pel seu origen: descendia, tant per part de mare com per part de pare, de bændur lliures i de lendir menn i que el seu llinatge encara era més il·lustre si resseguien més enrere la seva ascendència. Per això, va requerir dels jutges que dictessin sentència atorgant a l'Ásgerður la meitat de l'herència d'en Björn, tant pel que fa als béns mobles com a les seves terres
♦ hann er þrælborinn í allar ættir: <LOC HISTha nascut de pare i mare esclaus (tant sa mare com son pare són esclaus o eren esclaus en el moment de tenir-lo)
◊ jarl segir: "Ólíkligr ertu til hǫfðingja fyrir sakar móður þinnar, því at hon er í allar ættir þrælborin; en satt er þat, at því betr þœtti mér, er þú ferr fyrr á braut ok kemr seinna aptr". Rǫgnvaldr fekk Einari tvítøgsessu alskipaða, en Haraldr konungr gaf honum jarlsnafn: el iarl li va dir: "és inversemblant que et converteixis en un gran cabdill per mor de ta mare perquè era nascuda d'esclaus tant per part de mare com per part de pare, però creu-me si et dic que res no em semblaria millor més que partissis al més aviat possible i que tornis com més tard millor”. En Rǫgnvaldr li va a donar a l'Einarr un vaixell de vint bancs de remers amb tota la seva tripulació (Cf. Baetke 19874, pàg. 555: skipa skip (mǫnnum) ein Schiff bemannen) i el rei Haraldr va donar-li el títol de iarl
◊ Erlingur svarar: "Því skal skjótt svara," segir hann, "að því skal neita að eg gefi þær sakir Ásláki né öðrum mönnum að í þjónustu yðarri séu. En hinu skal játa að það er nú sem lengi hefir verið að hver vor frænda vill öðrum meiri vera. Svo hinu öðru skal játa að eg geri það lostigur að beygja hálsinn fyrir þér Ólafur konungur, en hitt mun mér örðigt þykja að lúta til Sel-Þóris er þrælborinn er í allar ættir þótt hann sé nú ármaður yðar eða annarra þeirra er hans makar eru að kynferð þótt þér leggið metorð á": l'Erlingur li va contestar: "Us respondré ben ràpidament al que acabeu de dir", li va dir, "nego que tingui res de què acusar l'Áslákur o d'altres homes perquè siguin al vostre servei, però, d'altra banda, sí que admeto que ara igual que fa molt de temps cadascun de nosaltres dos - parents [que som] -, vol ésser més gran que l'altre. I encara us confessaré una altra cosa: que inclino volenterosament el cap davant vós, rei Olau, però que em semblaria molt difícil de suportar haver d'acotar-lo davant en Sel-Þórir que descendeix d'esclaus tant per part de pare com per part de mare, per més que ara sigui el vostre ármaðr o superintendent dels masos i possessions reials, o davant qualsevol altre que també sigui de semblant origen per més que hàgiu dipositat en ell la vostra estima i consideració"
♦ hún er íslensk að ætt: <LOCés islandesa de naixement, és oriünda d'Islàndia
◊ Tófi svaraði: "Eg er danskur maður að ætt og vildi eg að þú flyttir mig til frænda minna": en Tófi li va respondre: "sóc danès de naixement i voldria que em portis a cals meus parents
♦ sverja sig í ætt við e-ð: <LOC FIGtenir retirada amb una cosa, assemblar-se molt a una cosa, compartir punts de semblança amb una cosa
♦ telja sig í ætt við e-n: <LOCésser de bona família
♦ vera kominn af góðum ættum: <LOCconsiderar-se emparentat -ada amb algú
♦ vera í ætt við e-n: <LOCestar emparentat -ada amb algú
3. (kynþátturraça f (poble, conjunt de descendents d'una mateixa soca)
◊ almáttigr Guð skapaði í upphafi himin ok jǫrð ok alla þá hluti er þeim fylgja, ok síðast menn tvá er ættir eru frá komnar, Adam ok Evu, ok fjǫlgaðisk þeira kynslóð ok dreifðisk um heim allan: en el començament, Déu omnipotent va crear el cel i la terra i totes les coses que els acompanyen, i finalment va crear dos homes, Adam i Eva, dels quals descendeixen totes les races, i llur posteritat es va multiplicar i es va escampar per tot el món
◊ Þá mælti Sölmundur: "Þið bræður skuluð standa í dyrum og horfa út og vætti eg að rýr verður þrælaættin fyrir oss": aleshores en Sölmundur els va dir: "vosaltres dos, germans, quedeu-vos a la porta vigilant el que passi a fora, però dono per fet que aquesta catefa d'esclaus (lit.: raça d'esclaus) no ens donarà problemes (Cf. Baetke 19874, pàg. 803: vætti ek at rýr verðr þræla ættin fyrir oss das Knechtsfolk wird uns nicht gewachsen sein)"
4. (kynslóðgeneració f (baula en un llinatge)
◊ ek em dróttinn guð yðvarr styrkr kappi, vitjandi illsku feðra á sonum ok í ætt ina þriðju ok ina fjórðu þeirra er mik hata ok gerandi miskunn í þúsund þeirra er mik elska ok mín boðorð varðveita: jo sóc Jahvè, el vostre Déu, un Déu fort, que castiga la maldat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació dels qui m'odien i que s'apiada fins a la mil·lèsima [generació] dels qui m'estimen i observen els meus manaments
5. (ættbálkurtribu f (agrupació humana fundada en famílies en què es divideix o dividia un poble)
6. (hópur líkra ættkvíslafamília f (agrupació taxonòmica dels éssers vivents que comprèn diversos gèneres)
♦ → málaætt “família de llengües”
7. (rúnaættllinatge m, família f, òctade f (cadascun dels tres grups en què es dividia l'alfabet rúnic)
◊ í eldra rúnastafrófinu voru 8 rúnir í ætt, en í hinu yngra 6 í hinni fyrstu, en 5 og 5 í hinum. Hver ætt ber nafn af fyrstu rún ættarinnar, þó þannig, að fyrsta ættin er oft kölluð „Freys ætt", hin önnur „Hagals ætt", en hin þriðja „Týs ætt": a l'alfabet rúnic antic hi havia vuit runes en una òctade, però a l'alfabet rúnic norrè n'hi havia sis a la primera òctade, però 5 i 5 a les altres dues. Cada octad porta el nom de la primera runa de l'òctade, encara que de tal manera que la primera òctade sovint s'anomena "òctade d'en Freyr", la segona "òctade d'en Hagall" i la tercera "òctade d'en Týr"
8. <variant arcaica de → átt “direcció”
◊ fóru þeir þá á skóginn um daginn ok skemmtu sér. En um kveldit, er þeir ætluðu heim at ganga, sáu þeir, hvar ein refkeila lítil fór. Hon viðraði í allar ættir ok snuðraði undir hverja eik. Þórir mælti: "Hverr ófagnaðr er þetta, frændi, er hér ferr?": aleshores se'n varen anar al boc i hi passaren el dia i s'hi divertiren, i quan es va fer de vespre, quan ja volien tornar a casa, varen resseguir amb la vista per on anava una rabosa petita. Ensumava en totes direccions i olorava dessota de cada roure. En Þórir va dir: "quina criatura maligna és aquesta, parent, que va per allà?"
◊ eptir þat sá þeir sól ok máttu þá deila ættir. Vinda nú segl ok sigla þetta dœgr, áðr þeir sá land, ok rœddu um með sér, hvat landi þetta mun vera, en Bjarni kvezk hyggja, at þat myndi eigi Grœnland. Þeir spyrja, hvárt hann vill sigla at þessu landi eða eigi. Þeir spyrja hvort hann vill sigla að þessu landi eða eigi. "Það er mitt ráð að sigla í nánd við landið": després d'això véren el sol i aleshores pogueren fixar els punts cardinals. Hissaren llavors la vela i singlaren tota aquella part del dia fins que véren terra i parlaren entre ells sobre quina terra devia ésser aquella i en Bjarni va dir que creia que no devia ésser Grenlàndia. Li varen demanar si volia que posessin rumb cap a aquella terra o no. "La meva decisió és que és que ens acostem més a la costa d'aquesta terra"
◊ Þorsteinn mælti þá: "Það dreymdi mig að eg þóttist heima vera að Borg og úti fyrir karldyrum og sá eg upp á húsin og á mæninum álft eina væna og fagra og þóttist eg eiga og þótti mér allgóð. Þá sá eg fljúga ofan frá fjöllunum örn mikinn. Hann fló hingað og settist hjá álftinni og klakaði við hana blíðlega og hún þótti mér það vel þekkjast. Þá sá eg að örninn var svarteygur og járnklær voru á honum. Vasklegur sýndist mér hann. Því næst sá eg fljúga annan fugl af suðurátt. Sá fló hingað til Borgar og settist á húsin hjá álftinni og vildi þýðast hana. Það var og örn mikill. Brátt þótti mér sá örninn er fyrir var ýfast mjög er hinn kom til og þeir börðust snarplega og lengi og það sá eg að hvorumtveggja blæddi. Og svo lauk þeirra leik að sinn veg hné hvor þeirra af húsmæninum og voru þá báðir dauðir en álftin sat eftir hnipin mjög og dapurleg. Og þá sá eg fljúga fugl úr vestri. Það var valur. Hann settist hjá álftinni og lét blítt við hana og síðan flugu þau í brott bæði samt í sömu átt og þá vaknaði eg. Og er draumur þessi ómerkilegur," segir hann, "og mun vera fyrir veðrum að þau mætast í lofti úr þeim áttum er mér þóttu fuglarnir fljúga": en Þorsteinn li va dir: "he somiat que havia tornat a casa, a Borg i que era davant la porta principal i que mirava cap a la teulada de la casa i a la crestallera hi veia un cigne esvelt i bell. Somiava que em pertanyia i que jo n'estava molt pagat. Tot seguit, he vist una gran àguila que s'acostava volant des de les muntanyes. Ha volat cap aquí i s'ha posat devora el cigne i s'hi ha posat a xerrar amablement. El cigne semblava trobar-s'hi a gust. Aleshores he vist que l'àguila tenia els ulls negres i les arpes de ferro; semblava gallarda. Tot seguit he vist un altre ocell que s'acostava volant del sud. Ha volat cap aquí a Borg i s'ha posat a dalt de la casa al costat del cigne i ha volgut guanyar-se'l. Aquest ocell també era una gran àguila. De seguida l'àguila que hi havia arribat primer s'ha encrespat molt amb la segona que hi ha arribat i s'han posat a barallar-se i han lluitat l'una amb l'altra aferrissadament i durant força temps, i jo veia que totes dues sagnaven. La cosa ha acabat que totes dues han caigut mortes de la teulada, cadascuna per un vessant diferent, mentre el cigne restava assegut a la crestallada, molt abatut i trist. I aleshores he vist un tercer ocell que venia volant de l'oest. Era un girfalc. S'ha posat al costat del cigne i ha estat amable amb ell i després tots dos s'han envolat i se n'han anat volant plegats en la mateixa direcció. Llavors m'he despertat. Aquest somni no deu tenir gaire importància", va dir, "i [els quatre ocells] deuen voler dir tempestes i que elles es trobaran en el cel, venint de les direccions des de les quals he somiat que venien volant els ocells"
  L'alfabet rúnic norrè està dividit en tres ættir o “famílies” de sis runes la primera (f u þ ą r k), cinc la segona (h n i A s) i cinc la tercera (t b m l R). La documentació islandesa dels segles XVII-XVIII anomena aquestes tres famílies amb denominacions teofòriques: aparentment, cada família és designada amb el nom d'un déu (i dic ‘aparentment’ perquè en les tradicions mitològiques antigues no hi ha cap déu documentat que s'hi digui Hagall) que comença amb el so representat per la primera runa de la família en qüestió: Freys ætt o família del déu Freyr, Hagals ætt o família del déu (?) Hàgall i finalment, Týs ætt o família del déu Týr.

No s'ha trobat fins ara cap equivalent antic a aquestes denominacions i per tant, podem
especular sobre si aquestes designacions són antigues o si són recents, però el que no podem pas fer és afirmar que són antigues com si aquesta afirmació es basés realment en la informació sobre les runes aportada per la documentació antiga disponible, com se sol fer a certs cercles d'internet d'afeccionats a la runologia. Qualsevol afirmació sobre la classificació de les runes que no sigui aquesta es basa, forçosament i fins que no es trobi nova documentació, en l'especulació i aquest fet s'ha d'indicar sempre, si volem ésser honrats.

Únicament podem afirmar que, en una cultura veïna, la de la Irlanda medieval, l'
alfabet ogàmic hi apareix dividit en aicmí (“famílies”, sg. aicme), la qual cosa podria haver originat la divisió de l'alfabet rúnic en ættir -en el marc del contacte cultural entre irlandesos i norrens a partir de l'època viquinga- o, si més no, fornir un paral·lel que doni suport a la idea que la divisió és antiga.

L'Erik Brate va formular el 1888 (cf.
“Runskriftens uppkomst och utveckling i Norden enligt senaste undersökningar”. Dins: Svenska Fornminnesföreningens Tidskrift 7 (1888-1890), pp. 50-61) la hipòtesi que darrere el mot norrè ætt s'hi amaga un antic mot homòfon, però d'ètim diferent, el qual significava òctade, o sigui, grup de vuit. Si donem aquesta hipòtesi per bona, hem d'assumir també que, d'acord amb el terme òctade, la tripartició de l'alfabet rúnic ha d'ésser molt antiga, ja que s'hauria de remuntar per força als temps en què l'alfabet rúnic encara comptava amb vint-i-quatre caràcters (una situació que encara es dóna a les inscripcions rúniques de la bracteata de Vadstena i de la bracteata de Grumpan. Aquesta afirmació, emperò, en principi només és aplicable a la Norrènia com a fet. Però, pel que fa a la resta del món germànic, no posseïm cap prova, ni directa ni indirecta, que fos habitual una partició de l'alfabet rúnic en tres grups de vuit runes cadascun. Personalment, accepto la hipòtesi d'en Brate i l'adopto en els meus treballs, però, i per atractiva que la seva hipòtesi sigui, no oblido que és fruit de l'especulació, la deducció o la suposició, no pas de l'estudi de la documentació antiga pervinguda fins a nosaltres, i així ha de constar sempre.

En aquest mateix sentit cal assenyalar que tampoc no conec res, en la literatura antiga, que justifiqui una identificació del misteriós déu Hàgal -si és que realment va existir- ni amb el déu Tor ni amb el déu Odin, ni amb cap altre déu del panteó norrè; personalment sóc del parer -i em veig obligat a remarcar que creure no és pas saber- que ens trobem davant una creació feta per erudits romàntics alemanys o danesos a partir d'una sobreinterpretació de les dades del segle XVIII a fi i efecte de donar suport a una teoria que pretenia veure en els noms de les runes designacions teofòriques.

En relació amb la hipòtesi de l'Erik Brate, l'Adolf Noreen 1970
5, § 461, pàg. 308, comenta:

Eine anzahl kann bisweilen auch durch subst. fem. auf -d, -t ausgedrückt werden: fimt, sétt, siaund, níund, tylft (selt. tolft § 392,3), þrítøgt usw. vgl. § 460) anzahl von 5, 6, 7, 8, 9, 12, 30 usw.; vgl. noch ǽtt, átt drittel des runenalphabets (also ursprünglich 8 runen, s. Brate, Sv. fornm. tidskr. VII, 55f.), misl. auch oktant des horizonts (s. Hertzberg, s. 679, sp. 2, Bugge, No. I. Indledning, s. 33 f.), tíund zehnt. Auf -ing enden eining einheit, tuen(n)ing (vgl. § 285,2) zweiheit, þren(n)ing ( þrinn-) dreiheit. Isoliert steht tigr, tegr usw. (§ 395 anm. 3) anzahl von zehn.

La font més antiga que conec que ens informi que a la Islàndia del segle XVII-XVIII les runes es disposaven conformant tres grups anomenats famílies i que per anomenar-los s'empraven les denominacions esmentades a dalt, és el tractat de l'erudit Jón Ólafsson de Grunnavík (1705-1779) intitulat Johannis Olavii Runologia, það er Jóns Ólafssonar rúnareiðsla. Remarco, però, que en Jón Ólafsson, en aquest tractat, a la primera família la denomina fés ætt i no pas Freys ætt, i que, per tant, ens presenta un sistema de tres denominacions fetes a partir de la primera runa de cada sèrie: fés ætt o família de la runa fé, hagals ætt o família de la runa hagall i finalment, Týs ætt o família de la runa Týr. En aquest sistema de denominacions, l'únic nom de déu que hi trobem és el del déu Týr, però aquí no som realment davant el nom d'un déu, sinó davant el nom d'una runa. El fet en si es deu doncs a l'atzar: per casualitat, Týr és el nom de la primera runa de la sèrie en qüestió, T.

La
Rúnareiðsla d'en Jón Ólafsson data del 1732. Val a dir, però que ell no és pas l'únic erudit islandès dels segles XVII-XVIII que va escriure sobre les runes; malaraudament, no tinc accés a llurs escrits. En el llibre de Leonid Leonídovitx Korabllov (Леонид Леонидович Кораблёв): Рунология Йоуна Оулафс-сона из Грюнна-Вика - Исландские трактаты XVII векa. 2005 , a banda de la Rúnareiðsla hi trobem traduïdes obres runològiques d'en Jón Guðmundsson lærði (1574-vers el 1658) (Ristingar), d'en Björn Jónsson á Skarðsá (1574-1655) (Samtak um rúnir) i d'en Jón Eggertsson (1643-1689) (Um rúnakonstina), totes elles datades del segle XVII.
 
     

ætta- <en compostos>:
tribal

ættar·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
cognom m, llinatge m (Bal.

ættar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. (með strang-vísindalegu gildihistòria f familiar, història f de nissaga (història d'una família, estudi o representació [estrictament] històrica d'una família)
◊ þetta er ættarsaga Jakobs: aquesta és la història de la família de Jacob
2. (með [sögulegu og] bókmenntalegu gildisaga f familiar, saga f d'una família (història literària i/o literaritzant d'una família)
Vatnsdæla saga er ættarsaga: la Història dels habitants del Vatnsdalur és una saga familiar
3. <MEDantecedents m.pl familiars

ættar·skömm <f. -skammar, no comptable>:
vergonya f de la família (l'ovella negra de la família)
♦ þú ert ættarskömmin!: ets la vergonya de la família!

ættar·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
arbre genealògic, genealogia f [de família]

ætta·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>:
societat f tribal

ætta·skipulag <n. -skipulags, no comptable>:
organització f tribal

ætt·bálkur <m. -bálks, -bálkar>:
1. (í þjóðar- og mannfræðitribu f (en etnologia i antropologia)
2. (í náttúrufræðiordre m (en ciències naturals)

ætt·borg <f. -borgar, -borgir>:
vila f pairal
og er Absalon var að fórnum, sendi hann eftir Akítófel Gílóníta, ráðgjafa Davíðs, til Gíló, ættborgar hans (mē-ʕīˈr-ō   mi-ggiˈlɔh,   מֵעִירוֹ מִגִּלֹה). Og samsærið magnaðist og æ fleiri og fleiri menn gengu í lið með Absalon: i mentre l'Absalom (Avxalom) oferia sacrificis, va fer anar a cercar el guilonita Aħitòfel, conseller d'en David, de la seva vila pairal de Guiló. I la conjura va guanyar en forces i com més anava més i més homes engrossien les tropes de l'Absalom
en þú, Betlehem í Efrata, ein minnsta ættborgin (t͡sāˈʕīr   li-həˈʝōθ   bə-ʔalˈφēi̯   ʝəhūˈδāh,   צָעִיר לִהְיוֹת בְּאַלְפֵי יְהוּדָה) í Júda, frá þér læt ég þann koma er drottna skal í Ísrael. Ævafornt er ætterni hans, frá ómunatíð: però tu, Betlem d'Efrata, una de les viles pairals més petites de Judea, de tu faré sortir el qui ha de regnar a Israel. Antiquíssim, de temps immemorial, és el seu llinatge
hann kom í ættborg (ἡ πατρίς -ίδος, εἰς τὴν πατρίδα αὐτοῦ) sína og tók að kenna þeim í samkundu þeirra. Þeir undruðust stórum og sögðu: "Hvaðan kemur honum þessi speki og kraftaverkin?: va arribar a la seva vila pairal i va començar a ensenyar-los a llur sinagoga. Se n'astoraven granment i deien: «¿D'on li vénen aquesta saviesa i els miracles?
þaðan fór Jesús og kom í ættborg (ἡ πατρίς -ίδος, εἰς τὴν πατρίδα αὐτοῦ) sína og lærisveinar hans fylgdu honum: d’allà se n'anà a la seva vila pairal i els deixebles l'hi acompanyaren
en Jesús sagði við fólkið: „Eflaust munuð þér minna mig á orðtakið: Læknir, lækna sjálfan þig! Vér höfum heyrt um allt sem gerst hefur í Kapernaúm. Ger nú hið sama hér í ættborg (ἡ πατρίς -ίδος, ἐν τῇ πατρίδι σου) þinni“: i Jesús digué a la gent: «Sens dubte que em recordareu el proverbi que fa: «Metge, guareix-te tu mateix». Hem sentit a dir tot el que s'ha fet a Cafarnaüm. Fes ara el mateix aquí, a la teva vila pairal»

ætt·fræði <f. -fræði, no comptable>:
genealogia f

ætt·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
genealogista m & f

ætt·gengur, -geng, -gengt <adj.>:
hereditari -ària

ættjarðar-: patriòtic -a

ættjarðar·ást <f. -ástar, no comptable>:
patriotisme m 

ættjarðar·vinur <m. -vinar, -vinir>: patriota m & f

ætt·jörð <f. -jarðar, -jarðir>:
pàtria f

ćtt·kvísl <f. -kvíslar, -kvíslir>: família f (en cičncies naturals)

ćtt·leifð <f. -leifðar, pl. no hab.>: patrimoni m (i esp., terra rebuda en heretat)

ætt·stofn <m. -stofns, -stofnar>: <FIG> soca f, nissaga f

ætur, æt, ætt: comestible, menjable

æva·forn, -forn, -fornt <adj.>:
antiquíssim -a, vetust -a

æva·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
antiquíssim -a, vellíssim -a

æ·varandi, -varandi, -varandi <adj.>:
perpetu -ètua

ævi <f. ævi, ævir>: vida f
	hún bjó þar nær alla sína ævi: gairebé tota la seva vida va viure allà

ævintýra·legur, -leg, -legt: ple -ena d'aventures, ple -ena de peripècies, aventurat -ada
	ævintýraleg ferð: viatge ple d'aventures

ævintýra·maður <m. -manns, -menn>: aventurer m

ævintýri <n. ævintýris, ævintýri>: 1. aventura f
		ævintýri Tinna: les aventures d'en Tintín
	2. (saga fyrir börn) conte m, rondalla f (per a infants)
		ævintýri handa börnum: contes infantils, rondalles per a infants

ævi·starf <n. -starfs, -störf>:
(heilt starf e-s mannsvida i obra f  (trajectòria professional d'algú al llarg de la seva vida)
◊ ævistörf e-s: els treballs d'algú al llarg de tota la seva vida, la trajectòria vital i professional d'algú
♦ vera heiðraður fyrir ævistörf sín: ésser homenatjat -ada per la seva trajectòria vital i professional
◊ hann var heiðraður fyrir ævistörf sín: fou homenatjat per tota la seva carrera (o: per la seva trajectòria vital i laboral)

öðlast <öðlast ~ öðlumst | öðlaðist ~ öðluðumst | öðlaste-ð>:
obtenir una cosa, adquirir una cosa

öðlingur <m. öðlings, öðlingar>:
1. <LIT = aðalsmaður, göfugmenninoble m, gentilhome m  (persona de llinatge noble)
2. <LIT = furstipríncep m  (membre de casa reial o sobirana)
◊ svá var minn Sigurðr hiá sonom Giúca, sem væri geirlaucr ór grasi vaxinn, eða væri biartr steinn á band dreginn, iarcnasteinn yfir ǫðlingom: així era el mei Sigurd al costat dels fills d'en Gjúki: igual que verd all creixent enmig de l'herba o talment gemma lluenta muntada en diadema, un jarknasteinn en [corona de] prínceps
3. <LIT = þjóðhöfðingi, konungursobirà m  (monarca)
4. <LIT = örlátur maðurhome prous (persona bona, virtuosa i despresa, generosa)
5. fesol m de mar (mol·lusc Modiola phaseolina)

öðru·megin <adv.>:
d'un costat
♦ öðrumegin árinnar: de (o: per) l'altre costat del riu
♦ öðrumegin við e-ð... hinumegin við e-ð: per un costat de..., per l'altre....
◊ Sál og menn hans fóru öðrumegin við fjallið, en Davíð og hans menn hinumegin við það: Saül i els seus homes anaven per un costat de la muntanya i David, amb els seus, per l'altre

öflugur, öflug, öflugt: 1. (sterkur, kröftugur) forçut -uda, forcegut -uda (fort)
		...það (dýrið) var hræðilegt, ógurlegt og yfirtaks öflugt: (la bèstia) era terrible, espantosa i extraordinàriament forta
	2. (valdamikill, voldugur) poderós -osa (puixant)
		...þá mun það ríki að nokkru leyti verða öflugt og að nokkru leyti veikt: el regne en part serà fort i en part, feble
		og konungurinn suður frá mun öflugur verða, en einn af höfðingjum hans mun verða öflugri en hann, og hann mun ríki ráða: i el rei del migdia es farà fort, però un dels seus oficials es farà més fort que no ell i governarà el regne
	3. (um vél) potent (màquina)
		öflug vél: un motor potent

öfund <f. öfundar, no comptable>:
enveja f
♦ mér leikur öfund á e-u: tinc enveja d'una cosa, envejo una cosa 
◊ Þorbirni lék öfund á vinsældum Atla og því eggjaði hann þá bræður Þórissonu að þeir skyldu sitja fyrir Atla er þeir færu utan af Nesinu: en Þorbjörn tenia enveja de l'estimació de què gaudia l'Atli i per això va esperonar els germans, els fills d'en Þórir a estar a l'aiguait i preparar una emboscada a l'Atli quan aquest tornés amb els seus acompanyants d'Snæfellsnes

öfunda <öfunda ~ öfundum | öfundaði ~ öfunduðum | öfundaðe-n>:
envejar algú, tenir enveja d'algú
♦ öfunda e-n [út] af e-u: envejar algú per una cosa

öfundaður, öfunduð, öfundað <adj.>:
envejat -ada

öfundar·bót <f. -bótar, no comptable>:
indemnització f per danys intencionats
◊ en ef einhverr girðir, þá skulu þeir, er ána eigu fyri ofan, gjøra honum fimmtarstefnu til af þingi úr at brjóta. En ef hann kveðr nei við, þá skal sá er at telr æsta bœndr liðs til úr at brjóta <...> en ef menn spilla þeirri veiðistöð og brjóta úr garð, utan þvergarðar sé, þeir sem fyrirboðnir eru, eðr spilla veiðigǫgnum, sekr hǫfðingi mǫrk við konung, en annarri við eiganda í ǫfundarbót: si ningú hi posa una tanca, els qui tinguin el riu a partir de més amunt de la tanca, que li facin un requeriment perquè tregui la tanca en el termini de cinc dies abans del þing. Si ell hi diu que no, que la part que protesta requereixi l'ajuda dels pagesos per a trencar la tanca <...> però si fan malbé un indret de pesca o trenquen una tanca -excepte les tanques que travessin el riu d'un costat a l'altre i que estan prohibides-, o fan malbé els estris de pesca, que el seu cap pagui al rei un marc i un altre a l'home de qui sigui propietat el riu en qualitat de compensació per mala voluntat

öfund·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
envejós -osa

öfunds·verður, -verð, -vert <adj.>:
envejable

öfund·sýki <f. -sýki, no comptable>:
enveja f

ögn <f. agnar, agnir>:
1. (smáræðimica f  (engruna, pessic, quantitat molt petita)
♦ ekki agnar: ni gota, ni un borrall, ni una miqueta 
♦ ögn af e-u: una mica de...
◊ áttu ögn af salti ~ sykri?: que tens una mica de sal ~ sucre?
◊ ég tala ögn af íslensku: parlo una mica d'islandès
♦ örlítil ögn af e-u: un bri de...
2. (arðapartícula f (corpuscle, part ínfima d'un tot)
♦ ná upp minnstu ögnum og duft: recollir els granets de pols i les partícules més petits 

ögrandi, ögrandi, ögrandi <adj.>: 1. (kjóll, bros) provocatiu -iva (forma de vestir, somrís)
		með ögrandi bros á vör: amb un somrís provocatiu als llavis
	2. (verknaður, aðgerð, bending) provocador -a (acte, acció, gest)
	3. (hvetjandi) desafiador -a, reptador -a, desafiant (to de veu & esguard)
		ögrandi verkefni: <FIG> repte m

ögrun <f. ögrunar, agranir>: provocació f

öku·ferð <f. -ferðar, -ferðir>: sortida f amb cotxe (excursió o passeig amb cotxe)
		fara í stutta ökuferð: fer una sortideta amb cotxe

öku·maður <m. -manns, -menn>: conductor m, conductora f

öku·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>: carnet m de conduir

öku·tćki <n. -tækis, -tæki>: vehicle m
	vélknúið ökutćki: vehicle m a motor

öl <n. öls, öl>: cervesa f

öld <f. aldar, aldir>:
1. (hundrað ársegle m (cent anys)
♦ á áttunda áratug síðustu aldar: en els anys vuitanta del segle passat
♦ á fimmtándu öld: en el segle quinze
♦ á fyrri hluta 20. (= tuttugustualdar: a la primera meitat del segle XX (= vint
♦ byggðir frá fyrri hluta 20. (= tuttugustualdar: edificis de la primera meitat del segle XX (= vint
♦ í byrjun ~ lok 19. (= nítjándualdar: a la primeria ~ a la darreria del segle XIX (= dinou
♦ í byrjun ~ lok 20. (= tuttugustualdar: a la primeria ~ a la darreria del segle XX (= vint
♦ átjánda ~ nítjánda ~ tuttugasta ~ tuttugasta og fyrsta öldin: el segle divuit ~ dinou ~ vint ~ vint-i-un
♦ um aldir alda: pels segles dels segles
♦ um miðja fimmtándu öld: a mitjan segle quinze
♦ þegar lengra leið fram á aldirnar: a mesura que els segles varen anar passant
♦ öld eftir öld: segle rere segle
2. (tímabilera f (època, edat)
♦ öld tækninnar: l'era tecnològica
♦ frá alda öðli: de temps immemorials
♦ frá örófi alda: d'antic, [des] de sempre
♦ fyrir allir aldir: a trenc d'alba
♦ fara á fætur fyrir allir aldir: prendre la matinada, llevar-se de bon matí, aixecar-se de bon matí (Mall.
♦ vakna fyrir allir aldir: despertar-se de matinada 
♦ hugsa ekki í árum heldur öldum: pensar molt a llarg termini
♦ liðnar aldir: els temps passats, el passat
♦ nú er öldin önnur: els temps han canviat
♦ þá var öldin önnur: eren altres temps
♦ → bronsöld “Edat de Bronze”
♦ → járnöld “Edat de Ferro”
♦ → steinöld “Edat de Pedra”

öldu·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:
<FÍSlongitud f d'ona (bylgjulengd)

öldunga·deild <f. -deildar, -deildir>:
<POLÍTsenat m (cambra alta de certs parlaments europeus moderns i dels Estats Units d'Amèrica)

öldungadeildar·þingmaður <m. -þingmann, -þingmenn>:
<POLÍTsenador m, senadora f

öldunga·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
1. <GENconsell m d'ancians
2. <HIST í Rómsenat m (de Roma)
3. <HIST í Spörtugerúsia f (d'Esparta)

öldungaráðs·maður <m. -ráðsmanns, -ráðsmenn>:
1. <GENmembre m & f del consell d'ancians
2. <HIST í Rómsenador m (del senat de Roma)
3. <HIST í Spörtugeront m (de la gerúsia d'Esparta)

öldunga·toppur <m. -topps, -toppar>:
blet m punxent, marxant m, blet gros (planta Amaranthus retroflexus)

öldungur <m. öldungs, öldungar>:
1. <GENancià m, anciana f
♦ öldungar borgarinnar: els ancians de la ciutat
2. <POLÍTsenador m, senadora f

öldu·orka <f. -orku, no comptable>:
energia f de les ones, energia undimotriu  (energia extreta del o produïda o generada pel moviment de les ones)
♦ öldu- og sjávarfallaorka: energia de les ones i les marees

öldu·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDfebre f de Malta, brucel·losi f

ölkeldu·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua f mineral
	freyðandi ölkelduvatn: aigua mineral amb gas
	náttúrulegt ölkelduvatn: aigua mineral natural

ölmusa <f. ölmusu, ölmusur>:
almoina f
♦ biðjast ölmusu: demanar almoina

öln <f. alnar, alnir>:
<MEDulna f, cúbit m

öl·víma <f. -vímu, no comptable>:
[estat m d']embriaguesa f (originàriament causada per la ingestió de cervesa; modernament, de qualsevol beguda alcohòlica)

ömmu·stóll <m. -stóls, -stólar>:
hamaca f (tipus de seient per a nadons)

ömpull <m. ömpuls, ömplar>:
<RELIG við messucanadella f
♦ → ampli “íd.”

ömur·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (dapurlegurtrist -a, malencònic -a (que causa o està en un estat de tristor, ensopit)
◊ ömurlegur afmælisdagur: un natalici deslluït
◊ ömurlegt veður: un temps [atmosfèric] gris i trist
2. (úrillurvinagrós -ona (malhumorat)
◊ hvað hann var ömurlegur og ógeðslegur: que antipàtic i vinagrós que va estar
3. (hryggilegurlamentable, planyívol (llastimós, deplorable)
4. (átakanlegurpatètic -a (que fa pena)
5. (leiðinlegurtediós -osa, monòton -a (que provoca tedi, avorriment)
6. (vonlaus, úrkula vonardesesperat -ada, desolat -ada (impossible de solucionar, sense cap mena d'esperança)
◊ ömurlegt ástand í Myanmar: situació desesperada a Myanmar
◊ þetta ómilda, ömurlega landslag, sem hann hafði séð...: aquest paisatge desolat i dur que ell havia vist
7. (ógurlegurespantós -osa (horrorós)
◊ bana sé ek okkarn beggja tveggja, allt ömurligt útnorðr í haf, frost ok kulða, feikn hvers konar: veig la nostra mort, la de tots dos, un fet ben horrible, al nord-oest, enmig de la mar, del gebre i el fred [i d']horrors de tota mena
8. (lélegurmiserable (molt pobre o en una situació d'extrema pobresa)
9. (sóðalegursòrdid -a (moralment miserable, patèticament horrorós, abjecte)
◊ ömurlegt, íslenskt morð: un sòrdid assassinat islandès

önd¹ <f. andar, andir>: 1. (andardráttur) alè m (respiració)
		gefa upp öndina: retre el seu darrer alè (expirar, morir)
		standa á öndinni: panteixar (de cansament)
		varpa öndinni: sospirar [profundament]
		varpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleugeriment
		vera með öndina í hálsinum út af e-u: poder a penes parlar a causa de l'excitació, l'emoció o la pena
	2. (sál) ànima f
		önd mín miklar Drottin, og andi minn gleðst í Guði, frelsara mínum: la meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador

önd² <f. andar, endur (i: andir)>: ŕnec m, ŕnnera f (Mall.), àneda f (Men.)

öndun <f. öndunar, no comptable>:
respiració f
♦ → innöndun “inspiració, inhalació”
♦ → útöndun “expiració, exhalació”

öndunar·bilun <f. -bilunar, -bilanir>:
fallada respiratòria

öndunar·erfiðleikar <m.pl -erfiðleika>:
dificultats respiratòries, dificultats f.pl per a respirar, <MEDdispnea f
♦ finna fyrir öndunarerfiðleikum: sentir dificultats per a respirar
◊ hafðu samstundis samband við lækninn eða hjúkrunarfræðing ef þú finnur fyrir öndunarerfiðleikum eftir inndælingu: si, després de la injecció, sents que et falta l'aire, posa't en contacte immediatament amb un metge/una metgessa o un/una ATS
♦ [bráðir] öndunarerfiðleikar hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria [aguda] del nounat, SDR[A] f del nounat

öndunar·færi <n.pl -færa>:
<MEDòrgans respiratoris, òrgans m.pl de la respiració

öndunar·gríma <f. -grímu, -grímur>:
<MEDmascareta f facial (de respiració assistida o artificial)

öndunar·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:
1. (með munn við munn aðferðinni o.s.fr.respiració f artificial, ventilació f artificial (amb procediment boca a boca etc.)
♦ veita e-m öndunarhjálp: fer-li la respiració artificial a algú
♦ veita öndunarhjálp: practicar la respiració artificial
2. (með grímu og öndunarvélrespiració f artificial, ventilació mecànica (amb respirador-ventilador)

öndunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<MEDsistema respiratori

öndunar·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
trastorn respiratori
♦ öndunarkvillar: complicacions respiratòries, trastorns respiratoris

öndunar·pípa <f. -pípu, -pípur>:
esnòrquel m (tub per a xuclar aire fora de l'aigua)

öndunar·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
malaltia respiratòria
♦ langvinnur öndunarsjúkdómur: malaltia respiratòria crònica

öndunar·stopp <n. -stopps, -stopp>:
parada respiratòria, aturada respiratòria

öndunar·stöðvun <f. -stöðvunar, -stöðvanir>:
parada respiratòria, apnea f

öndunar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
<MEDaparell m de respiració assistida

öndunar·vegur <m. -vegar, -vegir; emprat sovint en sg.>:
vies respiratòries
♦ blæðing í öndunarvegi: hemorràgia a les vies respiratòries
♦ ótili í öndunarvegi: cos estrany a les vies respiratòries
♦ teppa öndunarvegar: obstrucció de les vies respiratòries

öndunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
<MEDrespirador m, aparell m de ventilació mecànica
♦ háður öndunarvél: dependent d'aparell de ventilació mecànica
♦ vera háður ~ háð ~ háð öndunarvél: necessitar ventilació mecànica
♦ innri öndunarvél: repirador intern, aparell de ventilació mecànica invasiva
♦ ytri öndunarvél: respirador extern, aparell de ventilació mecànica no invasiva, ventilador m per a ventilació mecànica no invasiva, suport ventilatori per a ventilació mecànica no invasiva
♦ → hátíðniöndunarvél “respirador-ventilador d'alta freqüència, aparell de ventilació [mecànica] d'alta freqüència”

öndunar·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:
dificultats respiratòries, dificultats f.pl per a respirar, <MEDdispnea f
♦ [bráðir] öndunarörðugleikar hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria [aguda] del nounat, SDR[A] f del nounat
♦ heilkenni bráðra öndunarörðugleika hjá nýbúrum: síndrome f de dificultat respiratòria aguda del nounat, SDRA f del nounat

önd·vegi <n. -vegis, -vegi>: 1. seient m d'honor, lloc m d'honor
	2. <FIG> lloc m (o: posició f) preeminent

öndverð·lega <adv.>:
a la primeria de, al començament de
♦ öndverðlega á liðinni öld: a la primeria del segle passat, al començament del segle passat

önd·verður, -verð, -vert <adj.>:
1. (sem snýr að móti...encarat -ada  (que està cara a cara, girat o mirant cap a...)
2. (framanverðursituat -ada a la punta de (al capdavant de)
♦ í öndverðri fylkingu: al capdavant de la tropa (disposada en formació de combat)
3. (upphaflegurinicial (situat al començament o inici d'una cosa)
♦ á öndverðri tuttugustu öld: al començament del segle vint
♦ á öndverðri tuttugustu og fyrstu öld: al començament del segle vint-i-u
♦ á öndverðu sumri: a començament d'estiu, al començament de l'estiu
♦ á öndverðum vetri: a començament d'hivern, al començament de l'hivern
♦ frá öndverðu: des del començament, [des] del principi, des dels inicis
♦ frá öndverðu fram á þessa öld ~ fram á okkar daga: des del començament fins a aquest segle ~ als nostres dies
♦ frá öndverðu fram yfir daga Newtons: des del començament fins a la fi dels dies de Newton
♦ fyrir öndverðu: primitivament, al principi de tot
síðan fór hann til og dreypti á konuna, þar til að hún raknaði við og mælti: "Nú hefir hvorttveggja okkar vel: Ég gaf þér líf fyrir öndverðu, en þú komst mér úr ánauðum": després hi tornà i va fer degotar aigua sobre la dona fins que va retornar i digué: “Ara,doncs, tots dos ho tenim bé: jo et vaig donar la vida al començament de tot i tu m'has deslliurada del meu encanteri”
♦ í öndverðri kristni: en els inicis del cristianisme

öng <f. angar (o: öngvar), öngur (o: öngvar)>: destret m (pressura, dificultat, cuita)
	vera í öngum sínum: passar angúnies (estar desesperat -ada)

öng·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<GRAM[consonant] fricativa f
♦ tannvaramælt lokhljóð: [consonants] fricatives labiodentals

öng·hljóðast <-hljóðast ~ -hljóðumst | -hljóðaðist ~ -hljóðuðumst | -hljóðast>:
<GRAMfricatitzar-se

öng·hljóðun <f. -hljóðunar, -hljóðanir>:
<GRAMfricatització f

öngur <f.pl anga (o: öngva)>:
angoixa f, basca f, ansietat f
◊ ef maðr hefir verk í andliti eða þrota í hǫfði ok ǫng ok hósta[r] ok þrýsti[r] opt vinstri hendi fyrir brjóst sér ok kroppar um nasraufar sínar, sá mun deyja: si a una persona li fa mal la cara o té una inflor al cap i angoixa i tus i es pitja sovint amb la mà esquerra el seu pit i sent un formigueig als narius, morirà
◊ og uppúr þessu fór ég í aungum mínum að basla við að koma vísnaformi á það sem ég var að hugsa: i poc després d'això, en la meva angoixa, vaig començar a maldar per posar en estrofes el que havia estat pensant
♦ vera í öngum sínum: patir angoixes

(†) öngur, öng, etki: variant arcaica de → engi, engi, ekki “cap, ningú”
	með öngum kosti: de cap de les maneres
  Pronom indefinit enge "ningú, cap" en la llengua medieval.
Per a les formes modernes, → enginn “íd.”
    Masculí Femení Neutre
Sg. N enge, ennge, øngr, ønge, engr, eingi, einginn, enginn enge, øng, eng, eingi, eingin,engin etke, ekke, eke, ænktit, ænti
  A enge, engve, øngvan, øngan, engvan, engan, eingi, ængin enga, æinga,einega, øngva, ønga, engva, ængi etke, ekke, eke, ænktit, ænti
  G enskes, einskes, einkis, einkis, engis, eingis, enskins, einskins, ænkins einegrar, engrar, øngrar, øngarrar, øngvarrar, engarrar, engvarrar enskes, einskes, einkis, einkis, engis, eingis, enskins, einskins, ænkins
  D engom, æingum, øngom, einonge einegre, engre, øngre, øngarre, øngvarre, engarre, engvarre engom, æingum, øngom, einonge
         
Pl N eineger, enger, øngver, ønger, engver, engi enegar, einegar, engar, engvar, øngar, øngvar enge, engo, eingi, engin, eingin
  A enga, engva, ønga, øngva, einega enegar, einegar, engar, engvar, øngar, øngvar enge, engo, eingi, engin, eingin
  G einegra, engra, øngra, øngarra, øngvarra, engarra, engvarra
  D einegom, engom, øngom

öng·vit <n. -vits, no comptable>:
desmai m, esvaniment m, acubament m (Mall.
♦ falla í öngvit: <LOCperdre el coneixement, tenir un esvaniment, acubar-se (Mall.
♦ öngvit