Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SY

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Οὐ γὰρ οἶδας ἱστοροῦντα Μενεκλέα τὸν Βαρκαῖον συγγραφέα, ἔτι τε Ἄνδρωνα ἐν τοῖς Χρονικοῖς, τὸν Ἀλεξανδρέα, ὅτι Ἀλεξανδρεῖς εἰσιν οἱ παιδεύσαντες πάντας τοὺς Ἕλληνας καὶ τοὺς βαρβάρους, ἐκλειπούσης ἤδη τῆς ἐγκυκλίου παιδείας διὰ τὰς γενομένας συνεχεῖς κινήσεις ἐν τοῖς κατὰ τοὺς Ἀλεξάνδρου διαδόχους χρόνοις. Ἐγένετο οὖν ἀνανέωσις πάλιν παιδείας ἁπάσης κατὰ τὸν ἕβδομον βασιλεύσαντα Αἰγύπτου Πτολεμαῖον, τὸν κυρίως ὑπὸ τῶν Ἀλεξανδρέων καλούμενον Κακεργέτην. οὗτος γὰρ πολλοὺς τῶν Ἀλεξανδρέων ἀποσφάξας, οὐκ ὀλίγους δὲ καὶ φυγαδεύσας τῶν κατὰ τὸν ἀδελφὸν αὐτοῦ ἐφηβησάντων ἐποίησε πλήρεις τάς τε νήσους καὶ πόλεις ἀνδρῶν γραμματικῶν, φιλοσόφων, γεωμετρῶν, μουσικῶν, ζωγράφων, παιδοτριβῶν τε καὶ ἰατρῶν καὶ ἄλλων πολλῶν τεχνιτῶν: οἳ [p. 164] διὰ τὸ πένεσθαι διδάσκοντες ἃ ἠπίσταντο πολλοὺς κατεσκεύασαν ἄνδρας ἐλλογίμους.
 
   
Weißt du denn nicht, wie der Geschichtsschreiber Menekles von Barka sowie Andron von Alexandrien in seinen Zeitbüchern erzählen, daß die Alexandriner alle Griechen und Nichtgriechen wieder unterrichtet haben, nachdem unter diesen jede wissenschaftliche Bildung durch die beständigen Kriege zu den Zeiten der Nachfolger Alexanders in Verfall gerathen waren? Diese Wiederherstellung der gesammten wissenschaftlichen Bildung ereignete sich zur Zeit des siebenten Ptolemäers, der von den Alexandrinern sehr passend der Übelthäter genannt wurde. Denn dieser hat, nachdem er viele Bürger Alexandriens gemordet, und nicht wenige von denen, die mit seinem Bruder aufgewachsen waren, verbannt hatte, die Inseln und Städte mit Grammatikern, Philosophen, Mathematikern, Musikern, Malern, Jugenderziehern, Ärzten und vielen anderen Künstlern angefüllt. Diese haben, weil sie arm waren, andere in dem, was sie wußten, unterrichtet und viele gelehrte und berühmte Männer gebildet.
 
   
Ateneu de Nàucratis, Els dipnosofistes, llibre IV, cap. 25
 
       

sybbinn, sybbin, sybbið <adj.>:
que vol fer nonetes, que té nonoi

syði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sjóða “bullir”

syðra <adv.>:
1. (lengra í suðurmés [cap] al sud (en direcció més cap al sud) (sunnar)
2. (fyrir sunnanal sud (a la part meridional) (sunnar)
3. (á Suðurlandimés [cap] al sud d'Islàndia ([cap] a qualsevol punt dels territoris del sud d'Islàndia, del nord de l'illa estant)
♦ vera syðra: ésser en el sud d'Islàndia
♦ þar syðra: en el sud d'Islàndia
4. (í Reykjavík[cap] a Reykjavík (i la comarca adjacent)
♦ vera syðra: ésser a Reykjavík
◊ Katli Eyjólfssyni elnaði nú af nýju mein það er hann hafði fengið í vörina; var hann vanur út að róa sem margir Norðlendingar, og var þá um vetur syðra í verinu að hann kynntist við skipara er lá í Hafnarfirði sem bauð honum utan með sér til lækninga, vildi Ketill sæta því en kvaðst áður verða að ná leiðarbréfi sínu að norðan og finna konu sína, ákvað þá skiparinn dag um vorið er hann skyldi aptur kominn norðan að, við það fór Ketill heim norður og varð síðbúinn, svo þá hann kom suður var skiparinn á haf kominn: llavors, el mal d'en Ketill Eyjólfsson, el que li havia sortit al llavi, va tornar a empitjorar. Com molts d'altres nordlandesos, solia sortir a pescar, i fou durant l'hivern, a l'estada que va fer a la pesquera de Reykjavík, que va fer-hi coneixença d'un patró de vaixell que havia fondejat al Hafnafjörður el qual es va oferir a portar-lo a l'estranger perquè l'hi tractessin; en Ketill va voler acceptar la invitació però va dir que abans havia d'anar a cercar de les terres del nord el passaport i trobar-s'hi amb la seva dona; aleshores el patró va fixar el dia de la primavera que en Ketill hauria d'haver tornat de les terres del nord. Tot seguit, en Ketill se'n va anar a casa seva al nord, i va fer tard enllestint els preparatius del viatge, de manera que quan va arribar al sud, el patró ja havia salpat

syðri, syðri, syðra <adj. en grau comparatiu>:
que és o està més al sud (una de dues coses que es comparen explícitament o implícitament)
◊ það er sagt að þeir brutu skip sitt síð dags undir Grænlandsjöklum í vík nokkurri við sandmöl. Skipið tók í sundur í efra rúmi. Menn héldust allir og fé. Bátur komst og heill á land. Stafninn rak upp við hið syðra landið. Þá var vika til vetrar. Jöklar miklir gengu fram tveim megin víkurinnar [en til vesturáttar væntu þeir byggðar]: diuen que un vespre varen encallar llur vaixell al peu de les glaceres de Grenlàndia a un banc de sorra d'una badia que hi havia allà. El vaixell es va xepar per la part superior de la popa (?Baetke 19874 no dóna pas entrada al terme nàutic it efra rúm. Entenc que amb aquest terme hom designava l'espai superior -és a dir, situat per damunt la línia de flotació- de la roda de popa, sense, però, que n'estigui gaire segur). Tota la tripulació es va salvar i també el bestiar que duien. L'esquif que duien també va arribar sense danys a terra. La mar se'n dugué la popa [que s'era migpartida] cap a la part més meridional d'aquella costa. Faltava una setmana perquè comencés l'hivern. A banda i banda de la badia hi entraven grans glaceres[. Van creure que la millor part de la badia on es podrien establir era vers ponent]
◊ Ólafr var þá á tvítugs aldri, er Guðröðr andaðist; en er Hálfdan bróðir hans gékk til ríkis með honum, þá skiptu þeir ríkinu með sér, hafði Ólafr hinn eystra hlut, en Hálfdan hinn syðra. Ólafr konungr hafði atsetu á Geirstöðum. Hann tók fótarverk ok andaðist þar af; ok er hann heygðr á Geirstöðum: l'Olau encara no havia fet els vint anys quan va morir en Guðröðr, i quan el seu germà Hálfdan i ell pujaren al tron, es varen repartir el regne: l'Olau es va quedar amb la part més oriental i en Hálfdan amb la part més meridional. El rei Olau va fixar la seva residència a Geirstaðir. Li va prendre mal a la cama i en va morir. Està enterrat a un túmul funerari a Geirstaðir

syðst¹:syðstur, syðst, syðst "que és el més al sud possible"

syðst² <adv. en grau superlatiu>:
a la part més meridional possible, al més meridional possible

syðsti, syðsta, syðsta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
que és o està a la part més meridional possible

syðstur, syðst, syðst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
que és o està a la part més meridional possible (en la llengua medieval, synnstur, synnst, synnst i systur, syst, syst)

syfja <syfjar | syfjaði | syfjaðVerb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:
venir-li la son a algú
♦ mig syfjar: em ve son, començo a tenir son

syfjaður, syfjuð, syfjað <adj.>:
que té son, somnolent -a
♦ ég er syfjaður: tinc son

syfju·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENendormiscat -ada, abaltit -ida, amb cara de son, amb posat somnolent
♦ syfjuleg augu: uns ullets de son
2. (dauflegur á svipensopit -ida, somort -a  (avorrit & trist & indolent, apàtic)
♦ syfjuleg stemmning: un ambient trist, somort
♦ syfjuleg lítil þorp: pobles petits i ensopits

sygi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sjúga “xuclar”

sykki:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sökkva “enfonsar-se”

sykra <f. sykru, sykrur. Gen. pl.: sykra>:
glícid m, sacàrid m, carbohidrat m
♦ → einsykra “monosacàrid”
♦ → fásykra “oligosacàrid”
♦ → fjölsykra “polisacàrid”
♦ → tvísykra “disacàrid”

sykra <sykra ~ sykrum | sykraði ~ sykruðum | sykraðe-ð>:
1. (gera sætt, láta sykur á eða í e-ðensucrar una cosa (endolcir amb sucre, posar sucre a)
2. (strá sykri yfir ~ áensalgar (o: enfarinar) de sucre una cosa (cobrir de sucre una cosa)
♦ sykra pönnuköku: ensalgar (o: enfarinar) de sucre una crep
3. (steikja í sykriacaramel·lar una cosa (caramel·litzar, revestir un aliment de caramel)
♦ sykra kartöflur: acaramel·lar patates, caramel·litzar patates
4. (sjóða niður í sykurlegi eða sykursírópiconfitar una cosa, candir una cosa (adobar amb sucre cuit)
♦ sykra ávexti: confitar fruita, candir fruita

sykraður, sykruð, sykrað <adj.>:
1. <GENensucrat -ada, amb sucre
♦ sykraðar pönnukökur: creps ensucrades, creps amb sucre
2. (um kartöfluracaramel·lat -ada, caramel·litzat -ada (patates)
♦ sykraðar (o: brúnaðar) kartöflur: patates acaramel·lades, patates caramel·litzades
3. (um ávexticonfitat -ada, candit -ida (fruita)
♦ sykraðir ávextir: fruita confitada

sykru·fita <f. -fitu, -fitur. Gen. pl.: -fita>:
glicolípid (o: glucolípid) m (glýkólípíð)

sykur¹ <m. sykurs, sykrar>:
<GEN & QUÍMsucre m
♦ án viðbætts sykurs: sense sucre afegit
♦ brenndur sykur: sucre cremat, caramel m
♦ ein [kúf]full matskeið af sykri: una cullerada sopera de sucre [ben] curulla
♦ fínhreinsaður (o: fínunnið) sykur: sucre castor
♦ hreinsaður ~ óhreinsaður sykur: sucre refinat ~ no refinat
♦ hvítur sykur: sucre blanc
♦ setja sykur í kaffi: posar sucre al cafè
♦ setja tvær skeiðar af sykri [út í e-ð]: posar dues cullerades de sucre [a...]
♦ strá sykri yfir (o: á) e-ð: ensalgar una cosa de sucre
♦ → andsykur “sucre invertit”
♦ → ávaxtasykur “fructosa”
♦ → blóðsykur “glucèmia”
♦ → borðsykur “sucre de taula”
♦ → flórsykur¹ “sucre de floret”
♦ → flórsykur² “sucre de llustre, sucre glacé”
♦ → hrásykur “sucre [en] brut, sucre no refinat”
♦ → kandís[sykur] “sucre candi”
♦ → maltsykur “maltosa, sucre de malt”
♦ → mjólkursykur “lactosa, sucre de llet”
♦ → molasykur “sucre en terrossos”
♦ → [dökkt] púðursykur “sucre roig (o: morè) [fosc]”
♦ → [ljóst] púðursykur “sucre roig (o: morè) [clar]”
♦ → reyrsykur “sucre de canya”
♦ → rófusykur “sucre de bleda-rave (o: remolatxa)
♦ → strásykur “sucre blanc, sucre refinat”
♦ → þrúgusykur “dextrosa, sucre de raïm”

sykur² <n. sykurs, sykur>:
variant de sykur¹ ‘sucre’

sykur·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOLcandisita f, ferrocalcita f (varietat d'espat d'Islàndia ferrífer -òxid de ferro-, de color entre groc fosc i bru)

sykur·erta <f. -ertu, -ertur. Gen. pl.: -erta o: -ertna>:
estirabec (o: estiribec) m, tirabec m (planta Pisum sativum var. saccharatum)

sykur·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
erable m de sucre, auró m de sucre (arbre Acer saccharum)

sykur·kar <n. -kars, -kör>:
sucrera f (recipient per a sucre)

sykur·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
sucrera f (recipient per a sucre) (sykurkar)

sykur·leðja <f. -leðju, no comptable>:
melassa f

sykur·líki <n. -líkis, -líki. Gen. pl.: -líkja; dat.pl.: -líkjum>:
sacarina f

sykur·lögur <m. -lagar, no comptable>:
almívar m
♦ ein dós niðursoðnar ferskjur í sykurlegi: una llauna de préssecs en almívar

sykur·miga <f. -migu, -migur. Gen. pl.: -migna o: -miga>:
glucosúria f, sucre m a l'orina
♦ óhófleg sykurmiga: hiperglucosúria f

sykur·moli <m. -mola, -molar>:
terròs (fl./pl.: terrossos) m de sucre (dau de sucre, emprat esp. a les cafeteries)

sykur·plantekra <f. -plantekru, -plantekrur. Gen. pl.: -plantekra>:
plantació f de canya de sucre 

sykur·reyr <m. -reyrs, -reyrar. Pl. no hab.>:
canya dolça, canya f de sucre (planta Saccharum officinarum)

sykur·rófa <m. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>:
bleda-rave sucrera, remolatxa sucrera (planta Beta vulgaris var. altissima)

sykur·síróp <n. -síróps, no comptable>:
almívar m [espès]
♦ ferskjur í [sykur]sírópi: préssecs en almívar

sykur·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
diabètic m, diabètica f

sykur·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
diabètic -a
Samtök SykursjúkraAssociació Islandesa de Malalts de Diabetis
♦ → (í KatalóníuAssociació Catalana de Diabetis
♦ → (í KatalóníuAssociació de Diabètics de Catalunya
♦ → (á MenorkuADIME, Associació de Diabètics i Diabètiques de Menorca
♦ → (á MæorkuADIBA, Associació de Diabètics de les Illes Balears
♦ → (í ValensíuAssociació Valenciana de Diabetis
♦ → (í AndorraADBA, Associació de Diabètics d'Andorra

sykur·skál <f. -skálar, -skálir (o: -skálar)>:
sucrera f (recipient per a sucre) (sykurkar)

sykur·skán <f. -skánar, -skánir>:
<CULINglaçatge m, glacejat m

sykur·sýki <f. -sýki, [sykursýkistegundir]>:
diabetis f
♦ blóðsykurslækkunardá án sykursýki: coma hipoglucèmic no diabètic
♦ [honungssæt] sykursýki: diabetis sacarina f, diabetis mel·lita, diabetes mel·litus m, (erròniament) diabetis mel·litus
♦ insúlínháð sykursýki: diabetis mel·lita insulinodependent, diabetis [del] tipus u
♦ insúlínháð sykursýki án fylgikvilla: diabetis mel·lita insulinodependent sense complicacions
♦ insúlínháð sykursýki með dái: diabetis mel·lita insulinodependent amb coma
♦ insúlínháð sykursýki með ketónblóðsýringu: diabetis mel·lita insulinodependent amb cetoacidosi
♦ insúlínóháð sykursýki: diabetis mel·lita no insulinodependent, diabetis [del] tipus dos
♦ sykursýki af tegund eitt: diabetis mel·lita tipus u, diabetis [del] tipus u
♦ sykursýki af tegund tvö: diabetis mel·lita tipus dos, diabetis [del] tipus dos
♦ → flóðmiga “diabetis insípida”
♦ → meðgöngusykursýki “diabetis gestacional”
♦ → þvaghlaupssýki “diabetis insípida”
  Consider la forma diabetis mellitus emprada, per exemple, per la Generalitat de Catalunya i fins i tot pel TERMCAT, una aberració lingüística, ja que és un terme morfològicament i grafemàticament impossible: efectivament, barreja el mot català diabetis, de gènere femení, amb l'adjectiu llatí mellitus, emprat en la seva forma de nominatiu singular masculí i amb conservació de l'ortografia llatina per comptes de recórrer a la l·l catalana. L'origen grecollatí del mot diabetis és el grec ὁ διαβήτης -ου i la seva corresponent adaptació al llatí com a dĭăbētēs (o, menys freqüent, dĭăbēta) -ae. Tant el mot grec com el mot llatí són de gènere masculí (el mot llatí per tant, és un dels mots masculins de la primera declinació).

Això vol dir que, aplicant les regles de congruència de gènere, nombre i cas de l'adjectiu, si el mot llatí
dĭăbētēs, de gènere masculí, ha d'anar qualificat d'un adjectiu, aquest adjectiu ha de presentar, per força, les terminacions masculines: així ho dicten les regles de congruència de gènere, cas i nombre de l'adjectiu en llatí i en grec, i si l'adjectiu en qüestió és mellītus, -a, -um ‘de mel, dolç -a com la mel’, el sintagma resultant ha d'ésser, per força dĭăbētēs mellītus.

Doncs bé, en català, el mot
diabetis no és de gènere masculí com en grec i llatí, sinó de gènere femení. La conseqüència, per tant, n'és que qualsevol adjectiu que l'acompanyi haurà de presentar una terminació femenina (si no és un adjectiu invariable, és clar). Això vol dir que al diabetes mellitus llatí només li pot correspondre en català una forma diabetis mel·lita, que és la que empro sistemàticament, després d'adaptar morfològicament i grafemàticament l'adjectiu llatí al català, tenint en compte que:

— La hipotètica catalanització d'un cultisme llatí que contingui una
-ll- geminada en llatí, sempre es fa recorrent a l'ús de la l·l geminada catalana. Per tant, l'única catalanització grafemàtica possible de l'adjectiu llatí mellītus, -a, -um és, pel que fa a aquest punt, mel·lit -a.

—L'adjectiu llatí
mellītus és pla. Segons això, cal accentuar mel·lit -a. La quantitat vocàlica del mot llatí es palesa bé en aquest vers d'Horaci:
pāne ěgěō iām mēllītīs pŏtĭōrĕ plăcēntīs (Horaci,
Epístoles I, X, 11: “pa tinc de menester, que és molt millor que les coques emmelades”, trad. del veneradíssim Llorenç Riber).

Resumint: l'adaptació del terme mèdic llatí
diabetes mellitus al català, si es fa ben feta, només hi pot donar diabetis mel·lita. La forma diabetis mellitus és una aberració lingüística perquè implica usar un adjectiu masculí amb un substantiu de gènere femení. L'adjectiu mellitus, a més a més, no només presenta la terminació llatina del masculí sinó que també presenta conservació de la grafia llatina amb -ll-, un fet inusual.

Aquesta aberració lingüística MAI no s'hauria de trobar en textos oficials ni d'especialitat.

Per tant, i segons tot el que he exposat, i de cara a ésser mínimament conseqüents: o bé cream una variant masculina adaptada
*diabet mel·lit (cf. italià il diabete mellito) o bé usam la forma íntegra llatina diabetes mellitus (i millor si l'usam en cursiva, per remarcar així que és terme llatí i no pas català) o bé ens avesam a dir, d'una vegada per totes, diabetis mel·lita, que és el que jo faç aquí i sempre.
 

sykur·toppur <m. -topps, -toppar>:
<CULINpa m de sucre

sykur·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
sucrera f, sucreria f (fàbrica de sucre)

sylgi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svelgja “empassar-se, enviar-se”

sylli:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svella “inflar-se; créixer (riu)”

sylti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svelta “patir fam”

< symja <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:
nedar

Symmachus <m. Symmachusar, no comptable>:
Símmac m (Symmăchus -ī)

synd <f. syndar, syndir>:
<RELIGpecat m  (עָוֹן, פֶּשַׁע, חַטָּאָה, חַטָּאת)
◊ og Abímelek lét kalla Abraham til sín og sagði við hann: "Hvað hefir þú gjört oss? Og hvað hefi ég misgjört við þig (ū-ˌmɛh־ħātˤˈtˤāʔθī   lā-χ, וּמֶה-חָטָאתִי לָךְ), að þú skyldir leiða svo stóra synd (ħătˤtˤāˈʔāh, חֲטָאָה) yfir mig og ríki mitt? Verk, sem enginn skyldi fremja, hefir þú framið gegn mér": l'Abimèlec va fer cridar l'Abraham, i li digué: "Què ens has fet? I, en què t'he ofès perquè hagis fet venir sobre meu i sobre el meu regne un pecat tan gran? Has comès actes contra meu que ningú no hauria pas de cometre
◊ Drottinn, Drottinn, miskunnsamur og líknsamur Guð, þolinmóður, gæskuríkur og harla trúfastur, sem auðsýnir gæsku þúsundum og fyrirgefur misgjörðir, afbrot og syndir, en lætur þeirra þó eigi með öllu óhegnt, heldur vitjar misgjörða feðranna á börnum og barnabörnum, já í þriðja og fjórða lið: 
♦ aflausn syndanna: remissió dels pecats
♦ bæta fyrir synd: expiar un pecat
♦ drýgja synd: cometre un pecat
◊ hann drýgði allar sömu syndirnar (bə-χāl־ħatˤˈtˤɔʔu̯θ, בְּכָל-חַטֹּאות), er faðir hans hafði fyrir honum haft, og hjarta hans var ekki óskipt gagnvart Drottni, Guði hans, eins og hjarta Davíðs forföður hans: va cometre tots els mateixos pecats que son pare havia comès abans d'ell, i el seu cor no fou pas tot sencer davant Jahvè, el seu Déu, com ho havia estat el cor d'en David, el seu antecessor
♦ friðþægja fyrir syndirnar: expiar els pecats
♦ fyrirgefa e-m syndir: perdonar-li a algú els pecats
◊ síðan sagði hann við hana: "Syndir þínar eru fyrirgefnar (ἡ ἁμαρτία -ίας, αἱ ἁμαρτίαι)": després digué a la dona: “els teus pecats et són perdonats”
♦ játa syndir sínar: confessar els seus pecats, confessar-se
♦ segja e-m til syndanna: <LOC FIGcantar-li les quaranta a algú
♦ skrifta syndir sínar: <RELIGconfessar els seus pecats
♦ veita (o: gefa) e-m aflausn fyrir syndir sínar: <RELIGabsoldre algú dels seus pecats
♦ → dauðasynd “pecat mortal”
♦ → erfðasynd “pecat original”
♦ → galdrasynd “pecat de la màgia”
♦ → höfuðsynd “pecat capital”
♦ höfuðsyndirnar sjö: els set pecats capitals
♦ → smásynd “pecat venial”
♦ → stórsynd “gran pecat”
þrjóska er ekki betri en galdrasynd, og þvermóðska er ekki betri en hjáguðadýrkun og húsgoð. Af því að þú hefir hafnað skipun Drottins, þá hefir hann og hafnað þér og svipt þig konungdómi

synda <syndi ~ syndum | synti ~ syntum | synt>: nedar
	fara að synda: anar a nedar
	synda fyrir e-ð: <FIG> salvar-se d'una cosa
	synda yfir á: travessar un riu nedant

synda·bót <f. -bótar, -bætur>:
<RELIGpenitència f

synda·fall <n. -falls, -föll>:
<RELIGpecat m original, caiguda f de l'home
♦ syndafallið: el pecat original, la caiguda de l'home

synda·flóð <n. -flóðs, no comptable>:
<RELIG = Flóðið mikladiluvi m universal
♦ syndaflóðið: el diluvi universal
♦ sannkallað syndaflóð: <FIGun veritable (o: autèntic) diluvi

og ef misgjörðin er framin án þess söfnuðurinn viti af, þá skal allur söfnuðurinn fórna ungneyti í brennifórn til þægilegs ilms fyrir Drottin, ásamt matfórn og dreypifórn, er því fylgja, að réttum sið, og geithafri í syndafórn

synda·fyrirgefning <f. -fyrirgefningar, -fyrirgefningar>:
<RELIGremissió f (o: perdó m) dels pecats

synda·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
<RELIGpena f del pecat
◊ vei þeim, sem draga refsinguna í böndum ranglætisins og syndagjöldin (ħatˤtˤāˈʔāh, חַטָּאָה) eins og í aktaugum: ai dels qui arrosseguen llur càstig en les cadenes de la injustícia i els càstigs de llurs pecats com [si fossin] amb els arreus d'un carro

synda·játning <f. -játningar, -játningar>:
<RELIGconfessió m dels pecats

synda·lausn <f. -lausnar, no comptable>:
<RELIGabsolució f dels pecats

synda·lifnaður <m. -lifnaðar, no comptable>:
vida f de pecat

synda·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f de pecat

synda·líferni <n. -lífernis, no comptable>:
vida f de pecat

og Abímelek mælti: "Hví hefir þú gjört oss þetta? Hæglega gat það viljað til, að einhver af lýðnum hefði lagst með konu þinni, og hefðir þú þá leitt yfir oss syndasekt"
ég mælti: "Ég vil játa afbrot mín fyrir Drottni," og þú fyrirgafst syndasekt mína

syndari <m. syndara, syndarar>:
pecador m, pecadora f
◊ eigi gengur á vegi syndaranna og eigi situr í hópi þeirra, er hafa Guð að háði: ni va (loʔ ʕāˈmāδ, לֹא עָמָד) pel camí (ū-βə-ˈδɛrɛχ, וּבְדֶרֶךְ) dels pecadors (ħaŧŧāˈʔīm, חַטָּאִים) ni seu (loʔ ʝāˈʃāβ, לֹא יָשָׁב) en el grup (ū-βə-mōˈʃaβ, וּבְמוֹשַׁב) dels qui fan escarn de Déu (lēˈt͡sīm, לֵצִים)

synda·selur <m. -sels, -selir>:
1. <RELIGgran pecador m, gran pecadora f
◊ Daníel sagði við þá: „Skiljið mennina að og hafið langt á milli þeirra. Ég ætla að yfirheyra þá.“ Þegar þeir höfðu verið aðskildir kallaði Daníel annan þeirra til sín og sagði við hann: „Gamli syndaselur (παλαιοῦν: πεπαλαιωμένος -ένη -ένος ἡμερῶν κακῶν, πεπαλαιωμένε ἡμερῶν κακῶν). Nú koma þér í koll þær syndir sem þú hefur áður drýgt: en Daniel els digué: «Separeu aquests homes i que hi hagi una bona distància entre ells. Vull interrogar-los». Un cop separats, en Daniel en va cridar un i li va dir: «Vell sac de pecats! Ara pagaràs els pecats que cometies abans»
2. (þrjóturbrètol m, <FIGpecador m (brivall, coquí, bergant

syndga <syndga ~ syndgum | syndgaði ~ syndguðum | syndgað>:
pecar
♦ syndga gegn e-m: pecar contra algú

synd·getinn, -getin, -getið <adj.>:
concebut -uda en pecat

synd·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense pecat, lliure de pecat
◊ sá yðar, sem syndlaus (ἀναμάρτητος -ον, ὁ ἀναμάρτητος ὑμῶν) er, kasti fyrstur steini á hana: aquell de vosaltres que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra contra ella

synd·legur, -leg, -legt <adj.>:
pecador -a, pecaminós -osa
◊ en ef þat kann at henda, at þú spyrr þeirra manna líflát, er þér var áðr fjándskapr á, ok þú vildir víst ǫfundarverk á vinna, ef þú ættir kost á, þá skalt þú meir gleðjask við þat, er guð hefir þik frelstan af þrefaldri synd, en þú skalt gleðjask við dauða hans, er frá er fallinn, ok skalt þú því fagna, at Guð hefir frjálsat hendr þínar af syndligu verki því, er þú hafðir ætlat at gera, en hug þinn af langri reiði og ǫfund, er þú hafðir við hann, meðan hann lifði (Espill cap. 42, p. 95): si es donés el cas que tu te n'assabentes de la mort d'homes vers els quals hagis mantingut una enemistat abans de llur mort i contra els quals hagis volgut dur a terme del cert un acte d'odi, si se te'n donava l'ocasió, hauràs d'alegrar-te més del fet que Déu t'hagi alliberat d'un triple pecat; i et podràs alegrar de la mort del finat i t'hauràs d'alegrar que Déu hagi alliberat les teves mans de cometre l'obra pecaminosa que pretenies de dur a terme i hagi alliberat també el teu cor d'una ira i un odi llargs, que tu vares cobejar contra ell mentre va viure
◊ þar eru opinber skynsemdarsvǫr til, sem nú rœddum vit um, er Moises var. Jafnheilagr maðr ok réttvíss sem hann var ok allskostar hógværr, ef hann vissi, at refsing hans væri jafnsyndlig sem annat manndráp, þá gerði hann eigi þat (Espill cap, 61, p. 147): hi ha raonables respostes manifestes al que tu i jo acabem de parlar en el que fou en Moïsès. Essent com era unhome tan sant i just i mesurat en tots els aspectes, si hagués sabut que el seu càstig era tan pecaminós com qualsevol altre assassinat, ell no l'hagués pas imposat
◊ nú með því at ek gerða syndlig dœmi fyrir fólki Guðs í glœpinum, þá em ek nú búinn eptir vilja dróttins míns at þola refsingina til þeirrar viðrsýnar, at eigi falli fólkit í slíkan glœp (Espill, cap 63, p. 151): i ara, com que, amb el meu crim he donat un exemple pecaminós al poble de Déu, ara estic disposat a patir el càstig seguint la voluntat del Senyor com a admonició (o: prevenció) perquè el poble no caigui ell també en aital crim

syndsam·legur, -leg, -legt <adj.>:
pecaminós -osa
♦ syndsamleg athæfi: una conducta pecaminosa
♦ syndsamlegt líferni: una vida pecaminosa

syndugur, syndug, syndugt <adj.>:
pecador -a

syndum·spilltur, -spillt, -spillt <adj.>:
corromput -uda pel pecat, depravat -ada

syndur, synd, synt <adj.>:
que sap nedar
♦ vera syndur ~ synd ~ synt: saber nedar
♦ vera vel syndur: ésser un bon nedador
♦ hann er syndur eins og selur: neda com un peix

syngja <syng ~ syngjum | söng ~ sungum | sungið>:
I. <ús personal>
cantar (persona & ocell)
♦ syngja e-ð: cantar una cosa
◊ syngja sálm: cantar un himne religiós
♦ syngja eftir nótum: cantar seguint una partitura
♦ syngja einraddað: cantar a l'uníson
♦ syngja fyrir: dirigir el cant, cantar davant els altres
♦ syngja með: acompanyar uns altres en el cant, cantar amb els altres
♦ syngja messu: <RELIGdir una missa cantada, cantar la missa
♦ syngja tíðir: <RELIGdir una missa cantada, cantar la missa
♦ syngja e-n til moldar: <LOC FIGcelebrar les exèquies d'algú
♦ syngja e-m lof: <LOC FIGcantar les lloances d'algú
♦ syngja sitt síðasta: <LOC FIGésser a les acaballes
♦ hann er ekki enn búinn að syngja sitt síðasta: encara no ha disparat el seu darrer cartutx, encara li queda corda
♦ syngja um e-ð: cantar una cosa (celebrar una cosa en una obra en vers)
◊ ég syng um vopn og mann sem...: canto les armes i l'home que...
◊ sól og vor ég syng um: canto el sol i la primavera
♦ syngja yfir e-m: <RELIGcelebrar els funerals d'algú
II. <ús impersonal>
♦ syngur í e-u: una cosa ressona, una cosa emet un so
♦ hvað syngur í honum?: <LOC FIGquè conta de nou?

syngjandi, syngjandi, syngjandi <adj.>: cantant, cantor -a
	ég er syngjandi sæll: em sento molt feliç
	hvert í syngjandi!: diantre!
	syngjandi fullur: trompa com una mona

synja <synja ~ synjum | synjaði ~ synjuðum | synjaðe-s>: 1. (neita um e-ð) rebutjar una cosa,
			 refusar una cosa (denegar)
		synja e-m e-s (o: um e-ð): negar-li una cosa a algú, refusar una cosa a algú
	2. (afneita) negar [haver fet] una cosa (dir que hom no ha pas fet una cosa & dir que no)
		allir synjuðu fyrir það: tots negaven haver-ho fet, tots ho negaven
		synja fyrir barn: negar la paternitat d'un infant
		synja e-s fyrir e-n: negar la culpabilitat d'algú

synjandi, synjandi, synjandi: (sem hafnar) sense haver obtingut el que es demanava
	láta e-n synjandi frá sér fara: despatxar algú sense haver-li concedit el que demanava

< synjór <m. synjórs, synjórar>:
senyor m (sinjórr; senjór)
◊ Ólafur konungur var svo búinn að hann hafði hjálm gylltan á höfði en hvítan skjöld og lagður á með gulli kross hinn helgi. Í annarri hendi hafði hann kesju þá er nú stendur í Kristskirkju við altara. Hann var gyrður sverði því er Hneitir var kallað, hið bitrasta sverð og gulli vafiður meðalkaflinn. Hann hafði hringabrynju. Þess getur Sighvatur skáld: ǫld vann Áleifr felda ǁ (opt vann sigr) enn digri, ǁ gekk (sóknþorinn) sœkja ǁ synjór framm í brynju; ǁ en, þeirs austan nenna, ǁ (óx hildr) með gram mildum ǁ (mart segik bert) í bjarta ǁ blóðrǫst, Svíar, óðu: el rei Olau portava el següent parament: al cap hi duia un elm daurat; i [en una mà hi duia] un escut pintat de blanc amb la Santa Creu incrustada en or. Amb l'altra mà agafava una kesja que ara es troba al costat de l'altar de l'Església del Crist. Anava cenyit amb l'espasa que es deia Hneitir, de talls esmoladíssims, el puny de la qual anava embolcat en or. Portava una cota de malla. És el que esmenta l'escalda Sighvatur quan diu: “l'Olau el Gros abatia els homes -l'abrivat en l'escomesa sovint obtenia la victòria-. El Senyor, en cuirassa, avançava atacant, i els suecs, que venien de l'est, patollaven amb el rei generós en un riu de clara sang. La lluita va refermar. Dic manta cosa amb claredat” (en Finnur Jónsson 1931², pàg. 556, li dóna la quantitat synjór. A la seva edició de la Heimskringla del 1911, pàg. 393, també hi edita l'estrofa amb vocalisme llarg d'aquest mot: synjór, però a la seva edició de l'Erfidrápa Óláfs helga, 1912-1915, pàg. 241, li dóna la quantitat synjor, amb vocalisme breu de la o. En aquesta edició, en Finnur desfà els hipèrbatons d'aquesta manera: Áleifr enn digri vann felda ǫld -opt vann sóknþorinn sigr-, synjor gekk sœkja framm í brynju, en Svíar, þeirs nenna austan, óðu í bjarta blóðrǫst með mildum gram; hildr óx: segik mart bert = Olav den digre fældede mændene - ofte vandt den kampdjærve sejr; fyrsten trængte frem i brynjen; men Svearne, som kommer østfra, stormede ud i den klare blodström med den gavmilde konge; kampen tiltog; jeg taler altid klart. L'edició moderna online, esmena la forma del mot en sinjór: öld vann Ólafr fellda, ǁ öflgan sigr, hinn digri, ǁ gekk sóknþorinn sækja ǁ sinjór fram í brynju. ǁ En, þeir er austan nenna, ǁ óx hildr, með gram mildum, ǁ mart segi eg bert, í bjarta ǁ blóðröst, Svíar, óðu. Sense les esmenes d'en Finnur Jónsson, la resolució dels hipèrbatons d'aquest darrer text fóra: Ólafur hinn digri vann öld fellda; sóknþorinn sinjór gekk fram i brynju sækja öflgan sigr. En Svíar, þeir er nenna austan, óðu í bjarta blóðröst með mildum gram: hildur óx. Segi eg mart bert seguint en Möbius 1859, pàg. 311, la resolució dels hipèrbatons del qual és: Óláfr hinn digri vann felda ǫld, sóknþorinn sinjor gékk fram í brynju sœkja ǫflgan sigr. En Svíar þeir er nenna austan með mildum gram, óðu í bjarta blóðrǫst: mart segi ek bert, adoptant la resolució dels hipèrbatons -o coincidint-hi- d'en Peter Andreas Munch i en Carl Rikard Unger 1853, pàg. 293: Óláfr enn digri vann felda ǫld, sóknþorinn sinjor gékk fram í brynju sœkja ǫflgan sigr. En Svíar þeir er nenna austan með mildum gram, óðu í bjarta blóðrǫst; mart segi ek bert, els quals n'ofereixen la traducció: Olaf den digre fik fældet Folk, den stridsdjærve Konge gik frem i Brynje at söge vældig Seier. Men Sviarne, som vove sig östenfra med den milde Konge, vadede i den klare Blodström; mangt siger jeg rent ud )

< synnstur, synnst, synnst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
variant arcaica de → syðstur, syðst, syðst “que és o està a la part més meridional possible”
◊ eftir þessa orustu setti Hákon konungur það í lögum um allt land með sjá og svo langt upp á land sem lax gengur ofarst, að hann skipaði allri byggð og skipti í skipreiður en hann skipti skipreiðum í fylki. Var þá ákveðið hversu mörg skip voru eða hversu stór skyldi út gera úr hverju fylki þá er almenningur væri úti og skyldi almenningur vera skyldur út að gera þegar er útlendur her væri í landi. Það skyldi og fylgja útboði því að vita skyldi gera á hám fjöllum svo að hvern mætti sjá frá öðrum. Segja menn svo að á sjö nóttum fór herboðið frá hinum synnsta vita í hina nyrstu þinghá á Hálogalandi: després d'aquesta batalla, el rei Hákon va fixar per llei, vàlida per a tots els habitants de la costa i per als de totes les contrades situades terres endins fins on pogués pujar-hi un salmó des de la mar, que organitzava tota la terra habitada [de Noruega], dividint-la en skipreiður o districtes militars navals, que distribuïa en fylkis. Es va fixar [per llei] quants de vaixells hi havia d'haver a cada fylki, i com s'havia de dotar i aparellar cada vaixell quan hi hagués un almenningur, o sigui, una mobilització general per a la guerra. La mobilització i el consegüent aparellament dels vaixells es faria cada vegada que hi hagués un exèrcit enemic en el país. A més a més, també va establir que, quan tingués lloc una mobilització general de la flota, també s'haurien d'encendre alimares a les carenes de les muntanyes altes de tal manera que una pogués veure's de la següent estant. I diuen que, en set dies, la notícia de la guerra anava de la més meridional de les alimares fins a la þinghá, o districte de þing, més septentrional situat al Hálolagaland
◊ hann fór að finna Patrek biskup frænda sinn en hann bað hann sigla til Íslands "því að þangað er nú," sagði hann, "mikil sigling ríkra manna. En eg vil það leggja til með þér að þú hafir þrjá hluti. Það er vígð mold að þú látir undir hornstafi kirkjunnar og plénárium og járnklukku vígða. Þú munt koma sunnan að Íslandi. Þá skaltu sigla vestur fyrir þar til er fjörður mikill gengur vestan í landið. Þú munt sjá í fjörðinn inn þrjú fjöll há og dali í öllum. Þú skalt stefna inn fyrir hið synnsta fjall. Þar muntu fá góða höfn og þar er spakur formaður er heitir Helgi bjóla. Hann mun við þér taka því að hann er lítill blótmaður og hann mun fá þér bústað sunnan undir því fjalli er fyrr sagði eg þér frá. Þar skaltu láta kirkju gera og gefa hinum heilaga Kolumba. Far nú vel," sagði biskup, "og geym trú þinnar sem best þóttú verðir með heiðnum": va anar a veure el bisbe Patrekur, parent seu, i aquest li va pregar que anés a Islàndia, “perquè ara hi ha un gran flux d'homes poderosos cap allà i vull demanar que quan ho facis te n'hi duguis tres coses que són, terra consagrada, que posaràs davall un cornaló de l'església , un plénárium (= [euangeliarium plenarium], llibre contenint una còpia completa dels evangelis, evangeliari plenari) i una campana de ferro beneïda. Arribaràs a Islàndia per migjorn; després, resseguiràs la costa cap a ponent fins que trobaràs un fiord ample que s'endinsa dins la terra des de ponent. En aquest fiord hi veuràs tres puigs alts, amb valls entre cadascun d'ells. Navegaràs en direcció al més meridional de tots tres, allà hi trobaràs un bon port on hi viu un savi cabdill que es diu Helgi bjóla. Ell et rebrà bé, car no fa gaire sacrificis als déus pagans i ell et donarà un indret on establir-te, al sud del puig que t'acabo de dir. Allà hi faràs construir una església i la dedicaràs a Sant Columba [d'Iona]. Ara, adéu”, li va dir el bisbe, “i guarda la teva fe tan bé com puguis encara que estiguis entre pagans”

syrgja <syrgi ~ syrgjum | syrgði ~ syrgðum | syrgt>:
1. <e-ð>: (harmaplànyer una cosa, plorar per una cosa (lamentar-se amb planys de la pèrdua, desaparició etc. d'una cosa)
◊ þeir syrgði fornar borgir: planyien l'esvaniment de les antigues ciutats
◊ meðan Demetra syrgði brotthvarf dóttur sinnar...: mentre Demèter planyia la desaparició de sa filla...
2. <e-n [dauðan]>: (tregaplorar algú (sentir dol per la mort d'algú, estar en dol per la mort d'algú)
♦ syrgja e-n dauðan: plorar la mort d'algú
◊ syrgja vin sinn: plorar la mort del seu amic, plorar el seu amic

syrpa <f. syrpu, syrpur. Gen. pl.: syrpna o: syrpa>:
1. <MÚSpopurri m
2. (kvæðasafnrecull m, florilegi m (de poemes)
3. (minnisbókllibreta f (bloc petit per a notes, apunts etc.)
4. (handrit með sundurleitu efnimanuscrit miscel·lani (manuscrit contenint escrits de temàtica diversa)
5. (sóðakvendi, subbaxaparrassa f, xarxona f (Mall.) (dona deixadota en el vestit i la higiene)
6. <(yrpa, tröllskessaogressa f, geganta f (ésser monstruós del folclore islandès)

systir <f. systur, systur>:
1. <GENgermana f
◊ þat kann ek it átiánda, ǀ er ek æva kenni’k ǁ mey né manns kono — ǁ alt er betra, ǀ er einn um kann, ǁ þat fylgir lióða lokom —, ǁ nema þeiri einni, ǀ er mik armi verr ǁ eða mín systir sé: en sé un de divuitè que mai no ensenyaré ni a donzella ni a casada —val més que només el sàpiga un de sol i [és el qui] acompanya l'acabament dels eixarms (és a dir, l'eixarm que només es revela a la pròpia dona i als homes, però no pas a les dones, és el darrer eixarm)— llevat només d'aquella que m'estreny amb els seus braços o que [mai] sigui ma germana (remarqui's l'ús del verb verja en indicatiu, en oposició a vera en subjuntiu, amb què es transmet la idea d'una dona d'existència real oposada a una germana inexistent en el present i entesa com a possibilitat eventual, per no dir directament irrealitzable -atesa l'edat del subjecte líric-, en el futur)
♦ systurnar fjórar: les quatre germanes (Misericòrdia, Veritat, Justícia i Pau, Ħèssed, Emet, Cèdec i Xalom)
◊ finnast ok nóg dœmi til þess, at þeir hafa hlotit harðar hefndir af Guði fyrir, er vandœmt hafa, en þó hinir harðari, sem ofdœmt hafa. Ok því eiga dómendr dóminn hvervetna til betra vegar at fœra, ef þeir vita jafnvíst hvárttveggja, ok er allmjótt mundangshófit; en því mjórra sem þat er, þá eru þeir því sælli, sem svá fá hœft þeirra fjǫgra systra hófi, sem í ǫllum réttum dómum eigu at vera, at Guði líki, en mǫnnum hœfi, en þat er miskunn ok sannindi, réttvísi ok friðsemi. Miskunn á at varast, at eigi komi grimmd eða heipt í dóma. Sannindi ber at geyma, at eigi verði logit fram borit. Réttvísi á at varast, at eigi verði með rangindum hallat réttum dómi. Friðsemi á at varðveita, þar til er réttr dómr fellr á, at eigi verði með bræði ákafr áfellisdómr á lagðr. Ok því geymi dómarar þess at þetta er æ því þurftuligra í ǫllum dómum, sem gjǫrr verðr at reynt. En at menn varist því meir ranga dóma, þá má varla illt varast nema viti. Ok því minnist menn jafnan á, at með fjórum háttum mega verða rangir dómar: Annathvárt með hræzlugeði, þar sem maðrinn óttast þann, sem hann skal um dœma, elligar með fégirnd, þar sem maðr sníkir til nokkurrar fémútu, eðr með vináttu, þar sem maðr vill lið veita félaga sínum, eðr með heipt, þar sem maðr hatar þann mann sem hann skal um dœma. Ok er þá illa skipat, ef þessum hórbǫrnum er innvísat, en hinar skilgetnu systr eru á brott reknar, þær sem áðr eru taldar; þvíat illa mun sá dómr virðast fyrir góðum mǫnnum, en allra verst fyrir Guði. Er æ ok því betr sem þessi kapituli er optarr lesinn, þar sem um stór mál er at dœma: també es troben exemples a bastament que els qui han sentenciat massa benignament han rebut càstigs severs de Déu per haver-ho fet, encara que els qui han sentenciat massa severament n'ha rebuts de més severs encara. I per aquesta raó, els jutges han d’encarrilar la sentència en tots els aspectes per millor camí si saben que hi ha raons igual de bones tant a favor com en contra del reu i el terme mitjà entre una cosa i l’altra és molt estret, i, com més estret és, més benaurats són els qui aconsegueixen atènyer la moderació de les quatre germanes -que han d'ésser presents en tots els judicis justos- de tal manera que plaguin a Déu i siguin útils a l'home. Aquestes quatre germanes són: Misericòrdia i Veritat, Justícia i Pau. La Misericòrdia ha d'anar alerta que ni la crueltat ni la ràbia entrin als judicis. A la Veritat li correspon de posar esment que no s’hi presentin mentides. La Justícia ha d'anar amb compte que no se sentenciï a tort torcent la justícia. La Pau ha de tenir esment, fins que no es pronunciï una sentència justa, que no s’imposi amb ira una violenta sentència [o: massa severa] i, per aquesta raó, els jutges han de parar compte que aquestes coses sempre resulten més que més necessàries (convenients, adequades) com més exactament s’actuï en tots els judicis. I, per tal que hom es previngui contra les males sentències -car el mal a penes es pot prevenir si hom no el coneix-, cal que hom sempre tingui present que es poden fer sentències injustes per mor d’aquestes quatre maneres:: per temor, que és quan hom té por de la persona que hom ha de jutjar; o per mor de la cobdícia, que és quan hom pidola algun suborn; o per mor d'amistat que és quan hom vol aidar un company seu, o per mor d'enemistat, que és quan hom odia aquell que hom ha de jutjar. I es proveeix malament quan hom deixa entrar aquests fills bords [al tribunal] mentre que les germanes legítimes[, Misericòrdia, Veritat, Justícia i Pau], que han estat esmentades abans, en són foragitades; car, una sentència que es pronunciï quan es donin aquestes condicions serà vista malament pels bons homes però ho serà de molt pitjor manera per Déu. Per aquest motiu sempre serà millor que millor que aquest capítol sigui llegit espesses vegades quan s'hagi de pronunciar sentència en casos importants (vocabulari: #1. gørr, gjǫrr: aquí es tracta d'una forma de comparatiu; cf. Noreen 1970⁵, pàg. 72, § 77.7 i pàg. 302, § 442.2: Komp. auf -r, sup. auf -st, beide mit i-umlaut der wurzelsilbe, z.b. gǫrua, gørua (s. § 77,7) genau, gørr, gørst; cf. també en Baetke 19874, pàg. 194: gerva adv. vollkommen, genau, deutlich. Es tracta d'un passatge compartit pel Codi Johanneu, el Costat de Ferro i els Gulaþingslǫg. En comparació, adjunto quatre traduccions al danès i una al llatí (ensems amb les dues revisions que se'n feren): A] Derpaa findes og mange Exempler, at de have faaet haard Straf af Gud, som for mildt have dømt; men hine dog haardere, som for strængt have dømt. Desaarsage bør Dommerne altid at læmpe deres Domme, det beste de kand, om de veed Sagens Sammenhæng lige vist paa begge Sider; thi det er vanskelig at stille saaledes Vægten, at den ikke hælder til nogen af Siderne, men jo vanskeligere det er, jo lyksaligere ere de, som saaledes kand læmpe de fire Søstre, der udi alle rettfærdige Domme bør være tilstæde, at det skeer Gud til Behag, og Menneskene til Nytte; Dissse ere: Miskundhed og Sandhed, retfærdighed og Sagtmodighed. Miskundhed bør iagttages, at ikke Had eller Grumhed kommer i Dommen: Sandhed, at ikke Løgn bliver frembaaren: Retfærdighed, at ret Dom bliver ikke vrangeligen fordreyet: Sagtmodighed bør iagttages, indtil retfærdig dom falder i Sa[p.71]gen, at ikke Dommen af fremfusende Grumhed bliver for tidlig fældet, og derfor bør Dommerne betænke dette, at det er des gavnligere i alle Domme, jo bedre de blive afhandlede. Og at Mænd desto bedre kand vogte sig for vrange Domme, da man neppe kand tage sig vare for det som Ondt er, uden man veed det, da skal man altid erindre, at paa fire Slags Maade skeer vrange Domme, enten for Redsels Skyld, at man frygter for den som skal dømmes; eller formedeslt Penge-Gierighed, hvor man venter Gave; eller formedelst Venskab, hvor man vil hielpe sin Staldbroder; eller Vrede, hvor man hader den, som man skal dømme; Og er da ilde bestilt, naar disse Hore-Unger blive indtagne, men de ægte Søstre, (1: M. har: ægte Døttre eller Søstre) som forbleve nævnte, bortjagede. Thi ilde bliver den Dom anseet af gode Mænd, men allerverst af Gud. Det er derfore got og gavnligt, at dette Capitel bliver som oftest oplæst, naar vigtige Sager skal afhandles (pp. 70-71. Trad. del 1763 de l'Egill Þórhallason) ǁ B] Der findes ogsaa Exempler nok paa, at de have faaet haard Straf af Gud, der have dømt for mildt, men de dog en endnu haardere, der have dømt alt for haardeligt; og bør Dommen derfor stedse lempes til det Mildere, naar der er Ligemeget der taler for og imod. Thi smal er Middelveien; men jo smalere den er, og jo vanskeligere at bringe Skaalerne i Ligevægt, desto sælere ere de, der saaledes have truffet de fire Søstres, der bør være hos i ale retfærdige Domme, deres Maade, at de behage Gud og tækkes Menneskene; og disse Søstre ere: Miskundhed, Sandhed, Retviished og Fredsommelighed. Miskundhed bør være hos, for at ikke Vrede eller Had skal blande sig i Dommen; Sandhed maa vel vogtes, at ikke Løgn skal vorde fremført;Retviished er at iagttage, paa det at ikke en ret Dom skal bøies ved Uretfærdighed; Fredsommelighed bør at holdes indtil retviis Dom er fældet i Sagen, for at der ikke skal vorde dømt med alt for megen Haardhed og Fremfusenhed. Og bør det Dommeren nøie at agte herpaa; thi jo bedre Sagerne vorde undersøgte, desto rigtigere falde ogsaa Dommene, hvilket gjælder i alle Sager. Men, for at man desto bedre kan vogte sig for vrange Domme; — thi vanskeligen kan man være sig for det Onde, man ikke kiender — da skal man minde sig, at vrange Domme kunne paa fire Maader finde Sted: enten formedelst Rædsel, hvor man frygter den, man skal dømme; formedelst Begjærlighed, naar man sniger efter Bestikkelser (Muter); formedelst Vrede, naar man hader dem, man skal dømme; eller endelig formedelst Venskab, naar man vil hjælpe sin Ven. Og staaer det der ilde til, hvor disse Horebørn blive indladte, men hine ægtebaarne Søstre drives paa Doren, om hvilke der forhen blev talet; thi slet vil den Dom vorde agtet af gode Mænd, men allerslettest af Gud. Det er derfor ogsaa saameget bedre, jo oftere dette Kapitel vorder læst, naar bedytelige Sager skulle paadømmes (Samlinger til det norske Folks Sprog og Historie. Tredie Bind. Christiania 1835, p. 354) ǁ C] Der findes og noksom Exempler derpaa, at de have faaet haard Straf af Gud, som formildt have dømt; men hine dog haardere, som forstrængt have dømt, og børde derfor altid at lempe deres Dom, det det beste, om de viidelige vist Sagens Sammenhæng paa begge Sider; thi det er meget vanskeligt, at stille saaledes Vægten, at den ikke skal hælde til nogen af Siderne, men jo vanskeligere det er, jo lyksaligere ere de, som saaledes læmpe de fire Søstre, som i alle retfærdige Domme bør at være, at det skeer Gud til Behag, og Mennisken til Gavn, dissse ere: Miskundhed og Sandhed, Retviished og Fredsommelighed. Miskundhed bør at være tilstæde, at ikke Vrede eller Had kommer i Dommen: Sandhed bør at iagttages, at ikke Løgn bliver frembaaret: Retvished bör at havet, at ikke ret Dom bliver bøyet ved Uretfærdighed. Fredsommelighed b ør at vogtes, indtil retfærdig dom gaaer i Sagen, at ikke Dommen med alt formegen hastig og fremfusende Grumhed bliver fældet og paalagt, og det bør Dommeren at betænke, at det er desto gavnligere i alle Domme, jo bedre de blive afhandlede; og at man desto bedre kand vogte sig for vrange Domme, da man neppe kand tage sig vare for det, som ondt er, uden man veed det; da skal man erindre, at paa fire Maader blive vrange Domme, enten formedelst Redsel, der hvor man frygter, for den, som man skal dømme, eller formedeslt Penge Gierighed, der hvor man bestikkes med nogen Gave, eller formedelst Vrede, der hvor man bær Had til den, som man skal dømme paa, eller formedelst Venskab, der hvor man vil hielpe sin Staldbroder, og er det da ilde [p. 69] bestilt, naar disse Horunger blive viist nogen Mand, men de ægte Søstre, som for vare nævnte, ere bortjagede, thi ond maa den Dom synes for gode Mænd, men allerværdst for Gud, det er derfore got og gavnligt, at dette Capitel bliver som ofteste læst, fornemmeligen naar der skal dømmes udi store og vigtige Sager (pp. 68-69. Trad. Hans Paus. 1. Part, Copenhaguen, 1751) ǁ D] Der findes ogsaa Exempler nok derpaa, at de have faaet haard Giengiæld af Gud, som have dømt; for milde, men dog de, som have dømt for strængt, endnu haardere; og derfor skal Dommen alletider læmpes til det mildeste, naar de vide ligemeget for og imod: Thi smal er Middelveien. Men jo smalere den er, jo lyksaligere ere de, som saaledes have truffet de fire Søstres Maade, som i alle retfærdige Domme bør at være, saaledes at de behage Gud, og tækkes Mennesker. Men disse ere Miskundhed og Sandhed, Retfærdighed og Fredelighed. Miskundhed [p. 174] skal iagttages, for at hverken Grumhed eller Had kommer i Dommen. Sandhed bør iagttages, at ikke Løgn bliver frembaaret: Retfærdighed bør paaagtes, at ikke ret Dom bliver bøyet med Uretfærdighed. Fredeighed bør holdes indtil retfærdig Dom bliver i Sagen, for at der ikke med formegen Fremfusenhed bliver afsagt en uretfærdig eller haard Straffedom. Og bør Dommeren derfor at agte herpaa: thi jo bedre Sagen bliver undersøgt, jo gavnligere er det for alle Domme. Men for at man kan desto bedre tage sig i Agt for vrange Domme; thi neppe kan man vogte sig for det Onde, naar man ikke veed det; da erindre man, at vrange Domme paa fire Maader kunne finde Sted: enten formedelst Frygt, naar man ræddes for den [p. 175] som man skal dømme: eller formedelst Gierighed, naar man higer efter Gave: eller ved Vrede, naar man hader den, som man skal dømme, eller ved Venskab, naar man vil hielpe sin Ven. Og er det slet bestilt, naar disse Horeunger blive indladte, men de fornævnte ægte Søstre uddrevne: thi ilde vil slig Dom agtes af gode Mænd, men allerværst af Gud. Og er det derfor bedre, jo oftere dette Capitel vorder læst, naar vigtige Sager skulle paadømmes (pp. 173-175. Trad. de 1817) ǁ E] Plurima namque inveniuntur exempla, quod ultione gravi animadverterit Deus in eos, qui leviorem poenam reis irrogarunt: at iram Dei longe graviorem experti sunt judices, qui sententias nimis rigidas tulerunt. Idcirco oportet sententiam mitigari, ubi ab utraque parte aeque perpensa fuerit causa, siquidem tenue est bilancis examen, at quo tenuius est, eo magis beati sunt, qui ita temperare noverint modum quatuor istarum sororum, quae omni judicio addesse debent, ut sit Deo gratum, et hominibus utile: Sunt vero illae misericordia, veritas, justitia et charitas. Misericordia ob[p. 174]servanda est, ne ira ira aut odium judiciis se immisceat. Veritatis curam gerere decet, ne mendacium proferatur. Justitia colenda est, ne fraus justam sententiam immutet. Studio pacis incumbendum, donec sententia rite feratur, ne fervore nimio et ambitioso judicio reus condemnetur. Igitur memor sit judex, hanc regulam fore eo utiliorem, quo majori diligentia excussa fuerit causa. Ut vero ab iniquis eo libentius sibi caveat unus quisque judiciis ferendis, siquidem sibi difficulter a delictis cavere potest, qui ea nescierit, noscant homines: quatuor modis fieri prava judicia, scilicet metu propter eum, qui [p. 175] judicandus est: aut avaritia, ubi judex donis inhiat: odio, ubi pars alterutra, cui judicium faciet, invisa est, aut amicitia, ubi quis socio suo auxilium ferre voluerit. Et sane res male agitur, ubi proles ista moecha hospitio recepta fuerit, ejectis legitimis sororibus, quae supra recensitae sunt. Sententia etenim iniqua valde offendet omnes bonos, sed maxime Deum. Quocirca eo utilior erit hujus capitis lectio, quo majoris momenti sunt causae, judicio dirimendae (Traducció d'en Grímur Jónsson Thorkelín Copenhaguen, 1817, pp. 173-175) F] Namque occurrunt exempla, quod ultione gravi Deus in eos animadverterit, qui leviorem poenam, quam par est, reis irrogarunt, graviorem tamen vindictam experti sunt judices, qui sententias nimis rigidas tulerunt. Media quidem via quantumvis angusta servanda est. Quo angustior autem est, eo magis beati sunt qui modum quatuor istarum sororum, [p. CLXVIII] quae omni judicio adesse debent, ita assecuti sunt, ut sit Deo gratum et hominibus utile: sunt vero illae misericordia, veritas, justitia et charitas. Misericordia servanda est, ne ira ira aut odium judiciis se immisceant. Veritatis curam gerere decet, ne mendacium proferatur. Justitia colenda est, ne fraus justam sententiam immutet. Studioi pacis incumbendum, ne nimio fervore et ambitioso judicio reus condemnetur. Judex hae bene servet, quo enim exactius causa excusa fuerit, eo justior quaelibet sententia erit. Ut vero ab iniquis eo melius sibi caveat unus quisque in sententiis ferendis, siquidem difficulter a delictis abstinebit, qui ea ignoraverit, sciant homines: quatuor modis fieri prava judicia, aut metu ejus, qui judicandus est, aut avaritia, ubi judex donis inhiat; odio, ubi pars alterutra, cui judicium faciet, invisa est, aut amicitia, ubi quis socio opem ferre voluerit. Et sane res male agitur, ubi proles ista adulterina hospitio recepta fuerit, ejectis legitimis sororibus, quae supra recensitae sunt. Sententia enim iniqua valde offendet omnes bonos, sed maxime Deum. Quocirca eo utilior erit hujus capitis lectio, quo majoris momenti sunt causae, judicio dirimendae (la mateixa versió D, revisada per l'Schlegel, en la seva edició de l'Oca Cendrosa, 1829, pp. CLXVII-CLXVIII) ǁ G] Namque sat exemplorum occurrit, quod Deus in eos gravi animadverterit ultione, qui leviorem poenam, quam par est, reis irrogarunt, graviorem tamen vindictam experti sunt judices, qui sententias nimis rigidas tulerunt. Tenue bilaneis examen; Sed quo magis tenue, eo beatiores sunt qui quatuor illarum sororum modum, quae omni justae sententiae adesse debent, ita assecuti sunt, ut Deo gratum, hominibus utile esset. Sunt vero illae: misericordia, veritas, justitia et studium pacis. Misericordia prospiciat, ne ira aut odium sententiis se immisceant. Veritatis partium est servare, ne mendacia proferantur. Justitia caveat, ne pravo partium studio ajusto declinctur sententia. Pacis studium curet, justa sententia donec lata sit, ne nimio fervore immatura et condemnatoria sententia pronuntietur. Haed judices serio perpendant, eo enim difficilius videbitur, quo exaetius inspicitur causa. Ut vero ab iniquis in [p. 56] sententiis ferendis sibi caveat quisque – difficulter a delictis abstinebit, qui ea ignorat - sciant homines: quatuor modis injustas fieri sententias, aut metu, eum judex a judicando sibi metuit; aut avaritia, ubi judex donis inhiat; aut odio, ubi partem alterutram, cui sententiam feret, odio prosequitur judex; et tandem favore, ubi quis socio suo opem ferre voluerit. Et sane res male agitur, ubi proles ista adulterina hospitio recepta fuerit, ejectis legitimis sororibus, quae supra recensitae sunt. Talis sententia valde offendet omnes bonos, sed maxime Deum. Quocirca eo utilior erit hujus tituli repetita lectio, quo majoris momenti sunt causae, judicis sententia dirimendae (Traducció d'en Þórður Sveinbjörnsson de la Járnsíða. Copenhaguen, 1847, pp. 55-56))
◊ elska og trúfesti (ˌħɛsɛδ־wɛ-ʔĕˈmɛθ, חֶסֶד-וֶאֱמֶת = miskunn og sannindi ~ sannleikur) mætast (niφˈgāʃū, נִפְגָּשׁוּ), réttlæti (ˈt͜sɛδɛq, צֶדֶק) og friður (wə-ʃāˈlōm, וְשָׁלוֹם) kyssast (nāˈʃāqū, נָשָׁקוּ)l'amor i la fidelitat es trobaran, la justícia i la pau es besaran (Nova vulgata: Misericordia et veritas obviaverunt sibi, iustitia et pax osculatae sunt; Vulgata antiqua: misericordia et veritas occurrerunt, iustitia et pax deosculatae sunt; Septuaginta: ἔλεος καὶ ἀλήθεια συνήντησαν, δικαιοσύνη καὶ εἰρήνη κατεφίλησαν·. La nova traducció de ħèssed i emet -o si es vol, de ħèssed ve-emet- a l'islandès en aquest passatge trenca amb la tradició literàrio-filosòfico-teològica tardoclàssico-medieval, basada en l'al·legoria de les quatre germanes -respectivament, la Misericòrdia, la Veritat, la Justícia i la Pau-. Així, a Psalms 57:4 la parella ħèssed ve-emet hi és traduïda amb náð og trúfesti -náð sína og trúfesti: ħasdó va-amittó-: ħasˈd-ō   wa-ʔămitˈt-ō, חַסְדּוֹ וַאֲמִתּוֹ, mentre que a Psalms 89:15 hi trobem l'equivalència: miskunn og trúfesti (en Luter, per cert, manté aquí la vella parella Gnade und Wahrheit): חֶסֶד וֶאֱמֶת)
◊ til þessa sáttmáls váru kallaðar fjórar systr, guðligar meyjar, þær er heyra skyldu setning þessarra laga, ok vita allt skilorð þessa sáttmáls; ein þeirra hét sannendi, ǫnnur friðsemi, hin [p. 107] þriðja réttvísi, hin fjórða miskunn; ok mælti guð svá við þessar meyjar: „Yðr býð ek um at skyggna, at Adamr brjóti eigi lǫg þau, er nú eru sett okkar á milli, fylgið hánum vel ok gætið hans æ vel, meðan hann heldr þessa hluti, er nú eru mæltir; en ef hann brýtr, þá skuluð þér í dómi sitja mót hánum með feðr yðrum, með því at þér eruð dœtr dómarans sjálfs" (Espill, cap.45, p. 106-107): es varen cridar les quatre germanes, les donzelles divines, a la celebració d'aquest pacte perquè escoltessin la instauració d'aquesta llei i aprenguessin totes les estipulacions d'aquest pacte. Una d'elles nomia Veritat, la segona Pau, la tercera Justícia, la quarta Misericòrdia. I Déu va parlar d'aquesta manera a aquestes donzelles: “Us mano que mireu que l'Adam no infringeixi aquesta llei que ara ha quedat instaurada entre ell i jo. Acompanyeu-lo en tot moment i protegiu-lo bé sempre mentre observi aquestes coses que s'acaben d'estipular aquí. Però, si ell les infringeix, aleshores seureu, amb el vostre pare, al tribunal que el jutjarà, car vosaltres sou les filles del jutge mateix”
♦ hvað áttu margar systur? (o: hversu margar systur áttu?)quantes [de] germanes tens?
♦ hvað á hún margar systur?: quantes de germanes té?
2. <RELIG & †sor f

syst·kin <n.pl -kina>:
gemans i germanes (designació col·lectiva de tot el grup de germans i germanes d'algú) (systkini)
♦ systkin í Kristi: <RELIG“germans i germanes en el Crist”
♦ → trúsystkin “germans i germanes de fe (o: en la fe)

systkina·börn <n.pl -barna>:
cosins m.pl germans (cosins de primer grau)

systkina·dætur <f.pl -dætra>:
cosines germanes (designació col·lectiva de les cosines de primer grau)

systkina·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m de gemans i germanes (designació col·lectiva de tot el grup de germans i germanes d'algú)

systkina·synir <m.pl -sona>:
cosins germans (designació col·lectiva dels cosins de primer grau)

syst·kini <n.pl -kina>:
gemans i germanes (designació col·lectiva de tot el grup de germans i germanes d'algú)
♦ hvað áttu mörg systkini?: quants de germans [i germanes] tens?
♦ hvað eruð þið mörg systkinin?: quants de germans [i germanes] sou?

systrunga <f. systrungu, systrungur. Gen. pl.: systrungna o: systrunga>:
cosina f (filla de tia)

systrungur <m. systrungs, systrungar>:
cosí m (fill de tia)

systur·barn <n. -barns, -börn>:
nebot m, neboda f (fill o filla de germana, sense especificació de sexe)

systur·dóttir <f. -dóttur, -dætur>:
neboda f (filla de germana)

systur·félag <n. -félags, -félög>:
empresa germana

systur·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m bessó

systur·sonur <n. -sonar, -synir>:
nebot m (fill de germana)

sýan[ó]- <en compostos>:
<QUÍM & MED = dökkblár, blárcian[o]-

sýanat <n. sýanats, sýanöt>:
<QUÍMcianat m

sýaníð <n. sýaníðs, sýaníð>:
<QUÍMcianur m, prussiat m

sýanógen <n. sýanógens, no comptable>:
<QUÍMcianogen m, età m dinitril

sýanógen- <en compostos>:
<QUÍMcianogen -a

sýanó·kóbalamín <n. -kóbalamíns, no comptable>:
<MED & QUÍMcianocobalamina f, vitamina f B12

sýanósa <f. sýanósu, no comptable>:
<MEDcianosi f, cianodèrmia f (blásýki “íd.”)

sýan·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid ciànic

sýanúr·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid cianúric

Sýene <f. Sýene, no comptable>:
Siene f, Sevené f, Assuan f (סְוֵנֵה)
◊ sjá, fyrir því skal ég finna þig og árkvíslar þínar og gjöra Egyptaland að öræfum, að eyðiöræfum frá Migdól til Sýene (səwēˈnēh, סְוֵנֵה) og allt að landamerkjum Blálands (ˈkūʃ, כּוּשׁ): veges: per aquesta raó et trobaré i trobaré els braços del teu riu i convertiré Egipte en un lloc desert, en un lloc desolat i desert des de Migdol fins a Siene i fins a la frontera d'Etiòpia
◊ þá munu stoðir Egyptalands falla og hið dýrlega skraut (gəˈʔōn   ʕuzˈzā-ḥ, גְּאוֹן עֻזָּהּ) þess hníga. Frá Migdól og allt til Sýene (səwēˈnēh, סְוֵנֵה) skulu menn fyrir sverði falla í því, - segir Drottinn Guð: cauran els puntals de l'Egipte, i s'eclipsarà la seva esplèndida joia. De Migdol fins a Siene cauran els seus habitants per l'espasa, així diu el Senyor Jahvè

sýenít <n. sýeníts, no comptable>:
sienita f

sýfilis <m. sýfiliss, no comptable>:
sífilis f (sárasótt)

sýgill <m. sýgils, sýglar>:
embut m (trekt)

sýki <f. sýki, sýkir. Gen. pl.: sýkja; dat.pl.: sýkjum>:
malaltia f
◊ ætti ég að frelsa þá frá Heljar (ʃəˈʔōl, שְׁאוֹל) valdi, leysa þá frá dauða? Hvar eru drepsóttir þínar (dəβāˈrɛi̯-χā, דְבָרֶיךָ), dauði? Hvar er sýki þín (qātˤāβ-ˈχā, קָטָבְךָ), Hel (ʃəˈʔōl, שְׁאוֹל)? Augu mín þekkja enga meðaumkun: per ventura els hauria de deslliurar del poder de la Xeol, el país dels morts, rescatar-los de la Mort? On són, o Mort, les teves pestes? Xeol, País dels morts, on és la teva febre? Els meus ulls no coneixeran pas la clemència
◊ drepsóttin (ˈdāβɛr, דָּבֶר) fer á undan honum, og sýkin (ˈrɛʃɛφ, רֶשֶׁף) fetar í fótspor hans: la pesta marxa davant ell, i la febre marxa seguint les seves petjades
◊ þótt þeir séu megraðir af hungri og tærðir af sýki (ū-lə-ħuˈmēi̯   ˈrɛʃɛφ, וּלְחֻמֵי רֶשֶׁף) og eitraðri sótt (wə-ˈqɛtˤeβ   mərīˈrī, וְקֶטֶב מְרִירִי), þá mun ég hleypa tönnum villidýranna á þá, ásamt eitri þeirra, er í duftinu skríða: encara que s'hagin amagrit per la fam i consumits per febre i malaltia perniciosa, faré marxar contra ells les dents de les feres ensems amb el verí de les que s'arrosseguen per la pols
◊ eigi þarft þú að óttast ógnir næturinnar, eða örina, sem flýgur um daga, drepsóttina (mi-dˈdɛβɛr, מִדֶּבֶר), er reikar um í dimmunni, eða sýkina (mi-qˈqɛtˤɛβ, מִקֶּטֶב), er geisar um hádegið: no et farà por la basarda de la nit ni la fletxa que vola de dia, ni la pesta que s'esmuny a la fosca, o l'epidèmia que fa estralls a migdia
◊ sýki (ʝɔʔˈχal   badˈdēi̯   ʕōˈr-ō, יֹאכַל, בַּדֵּי עוֹרוֹ) tærir húð hans, frumburður dauðans gleypir limina (ʝɔʔˈχal   badˈdā-u̯   bə-ˈχōr   ˈmāwɛθ, יֹאכַל בַּדָּיו, בְּכוֹר מָוֶת)la malaltia li consumeix la pell, el primogènit de la mort li devora els membres

-sýki <f. -sýki, no comptable. Emprat com a segon constituent de compostos mèdics en la designació de malalties causades per infecció microbiana i per infestació de paràsits no microbians>:
-osi f, -asi f
♦ bartonellusýki: bartonel·losi
♦ sveppasýki: micosi
♦ húðsveppasýki: dermatofitosi
♦ hvítsveppasýki: candidiasi
♦ jarðhárasýki: geotricosi
♦ leishmannssýki: leishmaniosi
♦ ömbusýki: amebosi

sýki·gras <n. -grass, -grös>:
albó escocès, tofièldia petita (planta Tofieldia pusilla syn. Tofieldia palustris)

sýkill <m. sýkils, sýklar>:
microorganisme patogen (qualsevol agent infecciós o patogen)

sýkil·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
<MEDneutròfil m

sýking <f. sýkingar, sýkingar>:
1. (af völdum sjúkdómsvaldandi örverainfecció f (contagi per organisme microbià)
♦ sýking af völdum Haemophilus influenzae hjúpgerð b: infecció per Haemophilus influenzae b
2. (af völdum sníkjudýrainfestació f (contagi per organisme no microbià)
♦ sýking í lifur af völdum Echinococcus granulosus: infestació hepàtica per Echinococcus granulosus

-sýking <f. -sýkingar, -sýkingar. Emprat com a segon constituent de compostos mèdics en la designació de les infeccions>:
infecció f
♦ bakteríuýkingar í görnum: infeccions intestinals bacterianes
♦ garnasýkingar: infeccions intestinals
♦ keðjukokkasýki: infecció estreptocòccica
♦ klasakokkasýki: infecció estafilocòccica
♦ mengiskokkasýking: infecció meningocóccica
♦ salmónellusýking: infecció per salmonel·les
♦ ömbusýking: infecció amèbica

sýkingar·hætta <f. -hættu, no comptable>:
perill m d'infecció o contagi

sýkja <sýki ~ sýkjum | sýkti ~ sýktum | sýkte-n>:
1. (smitainfectar algú (contagiar)
♦ sýkja e-n af e-u: encomanar una cosa a algú
2. (gera sjúkanfer emmalaltir algú (fer posar malalt)

sýkjast <sýkist ~ sýkjumst | sýktist ~ sýktumst | sýkst>:
emmalaltir, posar-se malalt -a
◊ í þann tíma sýktist (ħāˈlāh, חָלָה) Abía, sonur Jeróbóams: en aquell temps l'Abies (Avià), el fill d'en Jeroboam (Iarovam), es posà malalt
◊ eftir þetta bar svo við, að sonur húsfreyju sýktist (ħāˈlāh, חָלָה), og elnaði honum svo mjög sóttin, að hann dró eigi lengur andann: després d'això es va esdevenir que el fill de la mestressa de la casa es va posar malalt i la malaltia li va empitjorar tant que va deixar d'alenar

sýkla- <en compostos>:
bacteriològic -a

sýkla·blæði <n. -blæðis, no comptable>:
septicèmia f

sýkla·fræði <f. -fræði, no comptable>:
bacteriologia f

sýkla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
bacteriòleg m, bacteriòloga f

sýkla·hernaður <m. -hernaðar, no comptable>:
guerra bacteriològica

sýkla·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
antibiòtic m

sýkla·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma bacteriològica

sýkló·dextrín <n. -dextríns, -dextrín>:
<QUÍM & BIOLciclodextrina f

sýkn, sýkn, sýknt <adj.>:
<JURno culpable, innocent
◊ stefndi, Sverrir Ellertsson, er sýkn af kröfum stefnanda, Guðmundar Bjarnar Arnaldssonar: la part demandada, Sverrir Ellertsson, és innocent als efectes de la demanda interposada per la part demandant, Guðmundur Björn Arnaldsson
♦ dæma e-n sýkn saka: declarar algú no culpable dels càrrecs imputats
♦ sýknt og heilagt: <LOC FIGconstantment, contínuament, permanentment
♦ vera sýkn saka: ésser no culpable dels càrrecs imputats, quedar lliure dels càrrecs imputats

sýkna <f. sýknu, no comptable>:
<JURinnocència f
♦ sanna sýknu sína: demostrar la seva innocència

sýkna <sýkna ~ sýknum | sýknaði ~ sýknuðum | sýknaðe-n>:
<JURabsoldre algú
♦ sýkna e-n af e-u: declarar algú innocent d'una cosa
♦ sýkna e-n af öllum ákærum: absoldre algú de tots els càrrecs
♦ sýkna e-n vegna skorts á sönnunum: absoldre algú per manca de proves

sýknaður, sýknuð, sýknað <adj.>:
absolt -a
♦ sýknaður af ákæru fyrir nauðgun: absolt de l'acusació de violació
♦ hann var sýknaður [af öllum ákærum] í Hæstarétti ~ með hæstaréttardómi: fou absolt [de totes les acusacions] pel Tribunal Superior de Justícia ~ per una sentència del Tribunal Superior de Justícia

sýknu·dómur <m. -dóms, -dómar>:
sentència absolutòria

sýknu·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafa o: -krafna>:
petició f de sentència absolutòria

sýknun <f. sýknunar, sýknanir>:
<JURabsolució f

sýktur, sýkt, sýkt <adj.>:
<MEDinfectat -ada, contagiat -ada
◊ hinn holdsveiki, sá sem sýktur er (ʔăʃɛr־ˈb-ō   ha-nˈnɛɣaʕ, אֲשֶׁר-בּוֹ הַנֶּגַע), skal klæðast rifnum klæðum, hár hans skal vera óhirt og hann skal hylja skegg sitt. Hann skal hrópa: „Óhreinn, óhreinn!“: el leprós, el qui està infectat [d'aquesta malaltia], ha de vestir amb els vestits esquinçats, els seus cabells han d'anar descambullats i ha de tapar la seva barba. I ha de cridar: «Impur, impur!»
◊ þið segið: „Lítið á, hvílík fyrirhöfn,“ og þið blásið í eldinn, segir Drottinn hersveitanna. Þið berið stolið, halt og sýkt (wə-ʔɛθ־ha-ħōˈlɛh, וְאֶת-הַחוֹלֶה) fram til fórnar. Á ég að gleðjast yfir þvílíku úr hendi ykkar? spyr Drottinn hersveitanna: dieu: «Oh, guaiteu que és carregós!» I, bufeu al foc, diu Jahvè Cevaot. Porteu animals robats, coixos i malalts al sacrifici. Realment voleu que m'alegri de tals coses de la vostra mà? pregunta Jahvè Cevaot
♦ vera sýktur af sveppum: tenir una infecció de fongs
♦ vera sýktur með salmonellu: estar infectat de salmonel·les

sýla <sýlir | sýldi | sýltVerb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic [=la cosa que es congela] en acusatiu. Especialment en la llengua moderna pot anar acompanyat d'un subjecte gramatical formal hann, það o kuldi>:
1. (klaka, frjósacongelar-se (solidificar-se pel fred)
♦ [hann] sýlir e-ð: una cosa es congela
◊ Jökli þótti nú illt verk sitt, reið því þegar í burt ok til skips, er þá var á Eyrarbakka, ok sigldi með Úlfi stýrimanni. Gaf þeim lítt byri, ok rak á fyrir þeim myrkr ok hafvillur, svá þeir váru úti allt sumarit. En er hausta tók, gerði storma með miklum hríðum ok frostum, svá sýldi hvern dropa, er inn kom. Urðu allir í austri at standa bæði nætr ok daga, ok gerðust allir mjök dasaðir ok gáfust upp um síðir nema Jökull einn. Hann gekk at ausa aleinn í fjóra daga: llavors, va considerar que el que havia fet estava malament i per això es va allunyar d'allà immediatament i es dirigí a un vaixell que es trobava a Eyrarbakki i es va fer a la mar amb l'Úlfur el timoner. [Després de salpar] tingueren poc vent i els va sorprendre una gran obscuritat i perderen el rumb, de manera que passaren tot l'estiu en alta mar. I quan va començar a tardorejar, hi hagué tempestes amb grans torbs de neu i gelades, de manera que cada gota d'aigua que entrava dins la nau es congelava. Tots els de la nau hagueren de poar aigua nit i dia fora de la nau i [al final] tots quedaren molt extenuats i poc després es reteren llevat d'en Jökull tot sol. Ell va continuar buidant l'aigua de la nau totsol durant quatre dies
◊ síðan kastaði hann sér til sunds ok lagðist inn at landinu. Þar var brim mikit ok stór áföll, svá at honum var bágt at koma þar við sundi, ok því kafaði hann til lands. En er hann var á land kominn, sýldi um hann öll klæðin, en hríðin var svá sterk, at hann mátti varla ráða sér. Vissi hann ok aldri, hvar hann fór: tot seguit es va llançar dins l'aigua i va nedar cap a terra. En aquell indret hi havia uns grans rompents i grans onades desfent-s'hi, de manera que li era mal de fer arribar a terra nedant i per això es va submergir i va arribar a terra nedant submergit. I quan hagué arribat a terra, tota la seva roba es va congelar i el torb era tan fort que cuidava endur-lo-se'n. [A més a més,] tampoc no sabia per on anava
◊ Grettir spyr hvort þeir vildu heldur fara heim með uxann eða setja upp skipið. Þeir kjöru heldur að setja upp skipið og settu þeir upp með öllum sjónum þeim sem í var og jöklinum en það var mjög sýlt. En Grettir leiddi uxann og var hann mjög stirður í böndunum en allfeitur. Varð honum mjög mætt. En þá er hann kom neðan hjá Tittlingsstöðum þraut uxann gönguna: en Grettir els va demanar si s'estimaven més anar a casa amb el bou o treure la nau a terra seca. Ells es varen decidir per treure la nau a terra i la varen treure a terra seca amb tota l'aigua de mar i el gel que hi havia dedins i la nau anava tota plena de gel. En Grettir[, pel seu compte,] va menar el bou al mas. El bou era molt gras i lligat era molt lent de moviments. Va quedar molt cansat, i quan va arribar part dessota Tittlingsstaðir, el bou no va poder continuar caminant
◊ Grettir ræður nú inn í húsið og vissi ekki hverjir fyrir voru. Kuflinn var sýldur allur þegar hann kom á land og var hann furðu mikill tilsýndar sem tröll væri. Þeim sem fyrir voru brá mjög við þetta og hugðu að óvættur mundi vera. Börðu þeir hann með öllu því er þeir fengu til og varð nú brak mikið um þá en Grettir hratt fast af handleggjum. Sumir börðu hann með eldibröndum. Hraut þá eldurinn um allt húsið. Komst hann við það út með eldinn og fór svo aftur til félaga sinna. Lofuðu þeir mjög hans ferð og frækleik og kváðu engvan hans jafningja mundu vera: en Grettir llavors va entrar dins la casa i no va saber qui eren els homes que hi tenia al davant. La seva caputxa ja estava tota glaçada quan va arribar a terra i [per això] feia l'aspecte d'ésser terriblement gros, com si fos un trol. Els qui eren al seu davant dins la casa es varen espantar molt amb la seva aparició creient que devia ésser un óvættur, un mal esperit. Li pegaren amb tot el que pogueren heure per fer-ho i tot al seu voltant es va produir un gran rebombori però en Grettir els va apartar amb els braços amb bones empentes. Aleshores alguns li pegaren amb tions encesos. La conseqüènciaen fou que el foc llavors s'escampà per tota la casa. Finalment, en Grettir va aconseguir sortir de la casa amb el foc [que hi havia anat a cercar] i se'n tornà allà on havia deixats els seus companys. Ells lloaren molt la seva anada a la casa i la força i agilitat que hi havia demostrat i digueren que no hi devia haver ningú que se li pogués comparar
2. (leggja ísicobrir-se d'una minsa capa de glaç (posar-se gel o cobrir de gel)
♦ kuldinn sýlir vatnið: el fred crea una capa prima de glaç damunt l'aigua

sýll <m. sýls, sýlar>:
alena f, punxó m [de cuir]

sýl·orri <m. -orra, -orrar>:
gall m de les praderies de cua llarga, gall fer de coa fina (Mall.) (ocell Tympanuchus phasianellus)

sýn <f. sýnar, sýnir>: 1.(skilningarvit & sjón & það sem sést) vista f, visió f (sentit de la vista
			& angle de visió)
		ást við fyrstu sýn: amor a primera vista
		blinda e-m sýn: enlluernar algú
		fá sýn af e-u: [arribar a] veure una cosa
		felur sýn (=Ac.) milli þeirra: es perden de vista
		fögur sýn: una bella vista
		förlast sýn: perdre capacitat de visió, [començar a] tenir la vista cansada o dèbil
		glepja (o: villa) e-m sýn: enganyar la vista a algú, entabanar algú (Bal.)
		hann er í sýn: es troba en el camp de visió
		hverfa að sýn: desaparèixer, deixar de veure's
		horfinn sýnum: fora de la vista
		í sýn við bæinn: a la vista de la vila
		miðla sýn e-s [á e-ð]: transmetre la visió (o: perspectiva) d'algú [sobre una cosa]
		missa sýnar sinnar: perdre la vista
		ókunnur að sýn: no conegut de vista
		sýn og heyrn: vista i oîda
	2. (útlit) aparença f (aspecte exterior)
		hún er fríð sýnum: és de bon veure, està ben tallada
	3. (vitrun) visió f (aparició en somnis o de despert)
		sjá sýnir: tenir visions
		→ draumsýn "visió en somnis"
		→ framtíðarsýn "visió de futur"
		→ nætursýn "visió nocturna"
		→ yfirsýn "visió de conjunt"

sýna <sýni ~ sýnum | sýndi ~ sýndum | sýnte-ð>: 1. (láta sjá) mostrar
			una cosa (fer-la veure, exhibir-la)
		láta e-n sýna sér hvernig e-ð er gert: fer-li mostrar a algú com es fa una cosa
		sýna e-m e-ð: mostrar una cosa a algú
		sýna skírteini: mostrar un carnet
		sýna e-ð ljóslega: mostrar una cosa amb claredat, palesar una cosa,
			deixar ben clara una cosa
		viljið þér sýna mér það á kortinu?: que m’ho podria mostrar sobre el mapa?
		getið þér sýnt mér eitthvað annað?: que em podria mostrar una altra cosa? (a una botiga)
		sýna e-m fyrirlitningu: mostrar [el seu] menyspreu per algú
	2. (um kvikmynd) projectar una cosa (pel·lícula)
		sýna bíómyndir: projectar (o: exhibir) pel·lícules
		sýna kvikmynd: projectar una pel·lícula
	3. (um leikrit) representar una cosa (peça de teatre)
		sýna leikrit: representar una obra de teatre
	4. (vitna um) demostrar una cosa, donar fe d'una cosa
		sýna af sér e-ð: fer mostra de, fer gala de, donar mostres de, donar prova de
			(virtut, bon caràcter, bon judici etc.)
		sýna af sér drengskap: donar mostres d'una [gran] noblesa d'esperit
		sýndu nú hvað þú getur: demostra (o: mostra'ns; o: ensenya'ns) el que saps fer!
	5. sýna fram á e-ð: provar una cosa, demostrar una cosa
	6. sýna sig: #1. mostrar-se, fer-se palès -esa, palesar-se;
			það hefur sýnt sig að...: s'ha demostrat que...
			það mun sýna sig: això s'ha de veure, això ja es veurà
		 #2. <FIG> deixar-se veure
			komdu nú og sýndu þig: surt i deixa't veure
			sýna sig frá sinni bestu hlið: mostrar el seu costat bo,
			deixar-se veure del seu costat bo
	7. sýna sig að e-u: donar prova de, descobrir una cosa, posar una cosa en evidència
		 gera sig að ofmetnaði: evidenciar la seva arrogància

sýnagóga <f. sýnagógu, sýnagógur. Gen. pl.: sýnagóga>:
sinagoga f

sýnandi <m. sýnanda, sýnendur>:
expositor m, expositora f

sýnast <sýnist ~ sýnumst | sýndist ~ sýndumst | sýnst>:
	1. (sjáast & virðast & líka) semblar una cosa (parèixer & veure's & agradar)
		að því er mér sýnist: pel que em sembla
		ekki er allt sem sýnist: no tot és el que sembla, les aparences enganyen
		gerðu það sem þér sýnist: fés el que [millor] et sembli, fés el que més t'agradi,
				fés el que vulguis
			ég geri það sem mér sýnist: faré el que em sembli (&: faig el que em sembla)
		jafnt er sem þér sýnist: és exactament el que et sembla (davant la sorpresa de l’altre
				que no s'ho pot acabar de creure)
		má það í slíku sýnast að <+ ind.>: amb això es pot veure prou que <+ ind.>
		mér sýndist ég sjá hann: m'ha semblat veure'l
		mér sýndist það: a mi m'ho va semblar, jo ho vaig creure
		sitt sýnist hverjum: cadascú pensa de la seva manera
		e-m sýnast vera e-ð: semblar una cosa a algú
			mér sýnist þetta vera maður: em sembla una persona, crec que és una persona
	2. (látast) aparentar una cosa (fingir)
		þetta er bara til að sýnast: això només és per aparentar-ho, és pura ostentació

sýna·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
presa (o: extracció) f de mostra (per a anàlisi)

sýndar·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
1. ([stórkostlegt e. stærilátt] mont, sjálfhælni, yfirborðsleg innantóm sýning lluïment m (exhibicionisme, ostentació [vana, arrogant])
2. (til að reyna að sýnast meiri eða betri en maður erfaçana f (aparença, farsa, ostentació per la qual hom intenta aparentar més del que hom és)
♦ allur íburðurinn var tóm sýndarmennska: tot aquell luxe era pura aparença (o: façana)

sýndar·veruleiki <m. -veruleika, no comptable>:
realitat f virtual

sýni <n. sýnis, sýni>:
1. (skyggni, birtaclaredat f [de l'aire] (que permet veure-hi fins a lluny)
♦ sýni var eigi gott: la visibilitat no era bona, no es podia veure lluny
2. (sýningexposició f (exhibició)
♦ hafa e-ð til sýnis: exposar una cosa
♦ vera til sýnis: estar exposat -ada [a la vista]
♦ til sýnis og sölu: exhibició i venda
3. (sýnishornmostra f (fracció, trosset, petita quantitat que hom mostra per a fer-ne conèixer les propietats, el color, la qualitat etc.)
♦ senda e-ð til sýnis [af e-u]: enviar una cosa com a mostra [d'una cosa]
♦ taka sýni úr e-u: prendre (o: extreure) una mostra d'una cosa
4. (vefjasýni, vefsýnibiòpsia f (extracció de mostra de teixit viu per a la seva anàlisi)

sýni·árátta <f. -áráttu, no comptable>:
<MEDexhibicionisme m
♦ maður með sýniáráttu: exhibicionista m

sýni·hneigð <n. -hneigðar, no comptable>:
<MEDexhibicionisme m
♦ maður með sýnihneigð: exhibicionista m

sýni·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kera (o: -kerja); dat.pl.: -kerum (o: -kerjum)>:
<RELIGcustòdia f

sýni·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sjáanlegurvisible (que es pot veure)
♦ e-ð er sýnilegt mannsauganu: una cosa és visible a simple vista, a ull nu
2. (augsýnilegurobvi òbvia (evident, palès)
♦ það er sýnilegt: és evident, és obvi
3. (líklegurprobable (versemblant)

sýning <f. sýningar, sýningar>:
1. (myndlistarsýning, iðnaðarsýningexposició f (d'obres d'art, d'objectes manufacturats etc.)
2. (kvikmyndasýning í bíósalpassi m, sessió f (cadascuna de les projeccions d'una pel·lícula a un cinema)
◊ hvenær byrjar sýningin?: quan comença la pel·lícula?
3. (það að sýna kvikmyndprojecció f, exhibició f (general de pel·lícula)
♦ sýning kvikmyndar: projecció de pel·lícula
◊ banna dreifing og sýning kvikmyndar: prohibir la distribució i exhibició d'una pel·lícula
♦ sýning á kvikmynd: projecció de pel·lícula
◊ opinber sýning á þessari kvikmynd: la projecció pública d'aquesta pel·lícula
4. (leiksýningxou m (espectacle, p.e., de varietats)
♦ vera með sýningu: fer un espectacle
5. (leikhússýningrepresentació f (d'obra teatral)
6. (það að sýna vegabréf, persónuskilríki, ökuskírteini o.s.fr.presentació f (acció de mostrar una cosa, p.e., passaport, document d'identitat, carnet de conduir etc.)
♦ greiða eftir sýningu ~ við sýningu: <FINpagar a la vista
♦ greiðist við sýningu: pagador a la vista

sýninga·hald <n. -halds, -höld>:
exposició f

sýningar·bás <m. -báss, -básar>:
estand m (d'exposició, de fira etc.)

sýningar·borð <n. -borðs, -borð>:
estand m, taula f d'exposició (p.e., a fira)

sýningar·fólk <n. -fólks, no comptable>:
models m.pl (persones que exhibeixen en públic vestits, pentinats etc.)

sýningar·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
aparador m, mostrador m (de botiga)

sýningar·gripur <m. -grips, -gripir>:
objecte exposat

sýningar·höll <f. -hallar, -hallir>:
pavelló m (d'exposicions) (sýningarskáli)

sýningar·hönnun <f. -hönnunar>:
disseny m d'exposició

sýningar·réttur <m. -réttar, -réttir. Pl. no hab.>:
drets m.pl d'exhibició

sýningar·salur <m. -salar, -salir>:
1. <GENsala f d'exposició (o: d'exposicions), saló m d'exposicions
2. (bíósalursala f de projeccions (sala de cinema)

sýningar·skáli <m. -skála, -skálar>:
pavelló m (d'exposició, fira etc.)

sýningar·skrá <f. -skrár, -skrár>: 1. programa m de l'exposició
	2. catàleg m de l'exposició

sýningar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
comissari m d'exposició, comissària f d'exposició

sýningar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
recinte m firal

sýningar·vél <f. -vélar, -vélar>:
<CINEMprojector m

sýningar·víxill <m. -víxils, -víxlar>:
<FINlletra f a la vista

sýnis·bók <f. -bókar, -bækur>:
antologia f

sýnis·horn <n. -horns, -horn>: 1. mostra f (de mercaderia etc.)
	2. espècimen m (exemplar, ítem)

sýpris·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
camamilla f de Maó, camamilla groga, camamilla f de muntanya, camamilla baleàrica, camamil·la f de la mar (Mall.), camamil·la f (Men.), camamil·lera f (Men.), camamil·la f de la Mola (Men.), camamil·la f de Maó (Men.) (planta Santolina chamaecyparissus ssp. magonica)

<> sýr <f. sýr, sýr. Ac. sg. & Dat. sg.: sú; Gen. pl.: súa; Dat.pl.: súm>:
truja f, trutja f (Bal., ekki ritm./no lit.)

sýra¹ <f. sýru, sýrur. Gen. pl.: sýra>:
1. <QUÍMàcid m 
◊ sýrur og basar: àcids i bases
2. <FAM = LSDàcid m (LSD)
3. (sýrustilliracidulant m (additiu alimentari)
◊ sýrur eru notaðar til að breyta sýrustigi matvæla og/eða til að gefa matvælum súrt bragð: els acidulants s’empren per a modificar l’acidesa d’un aliment i/o conferir-li un sabor àcid

sýra² <f. sýru, no comptable>:
(súrleikiacidesa f, aciditat f, fortor f (FAM Mall.)

sýra³ <f. sýru, no comptable>:
<CULINsýra, xerigot de llet fet fermentar, de gust agre

Sýrakúsa <f. Sýrakúsu, no comptable>:
Siracusa f (Συράκουσαι -ούσων o Συρακοῦσαι -ῶν)
◊ vér tókum höfn í Sýrakúsu og dvöldumst þar þrjá daga: vàrem atracar a Siracusa i hi romanguérem tres dies

sýrena <f. sýrenu, sýrenur. Gen. pl.: sýrena>:
lilà m (planta Syringa vulgaris) (garðasýrena)

sýr·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
escórpora cap-roja, polla f, escórpora groga (o: escórpora dels bruts; o: escórpora de fang(Tarr.), cap-roig m, calroig m (Mall.: ekki ritm./no lit.), roja f (Men., Eiv.) (peix Scorpaena scrofa)
  El DLC de l'IEC (1995) p. 344 anomena aquest peix escórpora cap-roig i a les pp. 1445 i 766, en canvi, escórpora cap-roja.  

sýrill <m. sýrils, sýrlar>:
(sýrukersýrill o sýruker , bóta o tina dins la qual hom deixava fermentar el xerigot perquè es convertís en sýra

Sýr·land <n. -lands, no comptable>:
Síria f

Sýr·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
sirià m, siriana f

sýr·lenska <f. -lensku, pl. no hab.>:
siríac m, llengua siríaca

sýr·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
1. <GENsirià -ana
♦ sýrlenskar bókmenntirliteratura siriana
2. (frá eða í Sýrlandi hinu fornasiríac -a
♦ sýrlenska helgisiðakerfið, hið sýrlenska helgisiðakerfiel ritu siríac
♦ sýrlenska kirkjanl'església siríaca
♦ sýrlenska stafrófiðl'alfabet siríac
♦ Tatían hinn sýrlenskiTacià el siríac

sýru·bindandi, -bindandi, -bindandi <adj.>:
antiàcid -a
♦ sýrubindandi lyfantiàcid m (fàrmac)

sýru·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kera (o: -kerja); dat.pl.: -kerum (o: -kerjum)>:
sýruker o sýrill , bóta o tina dins la qual hom deixava fermentar el xerigot perquè es convertís en sýra

sýru·meðfarinn, -meðfarin, -meðfarið <adj.>:
acidulat -ada

sýru·stillir <m. -stillis, -stillar>:
(aukefni í matvælumacidulant m (additiu alimentari regulador o corrector de l'acidesa dels aliments)

sýsla <f. sýslu, sýslur. Gen. pl.: sýslna>: 1. sýsla, cadascun de les divuit comarques en què és
		dividida administrativament Islàndia
	2. comarca f (als Països Catalans)
	3. comtat m (divisió territorial administrativa existent en els Estats Units d'Amèrica)

sýslu·maður <m. -manns, -menn>: 1. sýslumaður o <†> sýzlumaðr, cap judicial, administratiu, fiscal
		 -recaptació d'impostos- i executiu d'una sýsla islandesa
	2. (í Katalóníu) president m de comarca, presidenta f de comarca (í Katalóníu)
	3. (í Frakklandi)prefecte m de departament, prefecta f de departament (a França)
	4. (í Bandaríkjum) xèrif m, xèrifa f (als Estats Units)

sýta <sýti ~ sýtum | sýtti ~ sýttum | sýtt>:
lamentar-se, plànyer-se
◊ sýtið eigi (אָבַל: ʔal־ˌtiθəʔabbəˈlū, אַל-תִּתְאַבְּלוּ) né grátið!: no us lamenteu ni ploreu!
◊ daginn, sem hann steig niður til Heljar, lét ég flóðið sýta (אָבַל: hɛʔĕˈβaltī, הֶאֱבַלְתִּי) missi hans og hélt aftur straumum hans og hin miklu vötn hættu að renna: 
◊ þá munu fiskimennirnir andvarpa og allir þeir sýta (אָבַל: wə-ʔāβəˈlū, וְאָבְלוּ), sem öngli renna í Níl, og þeir, sem leggja net í vötn, munu örvilnast: 
◊ landið sýtir (אָבַל: ʔāˈβal, אָבַל), og visnar, Líbanon blygðast sín og skrælnar, Saronsléttan er orðin eins og eyðimörk, Basan og Karmel fella laufið: 
◊ ráðgjafar konungs tala til hans svá segjandi: „Hverja skynsemd sýnir þú, herra konungr, í þessu, er þú fastaðir ok sýttir (בָּכָה: wa-ˈtēβək, וַתֵּבְךְּ | flērĕ, flēbās) sáran, meðan barnit lifði, en nú, þegar sem sveinninn er dauðr, reist þú upp af jǫrðu ok léz þér borð búa ok ert nú glaðr ok kátr”: 
◊ vei yður, sem nú hlæið, því að þér munuð sýta (πενθέω, πενθήσετε) og gráta: 
♦ sýta í e-ð: plànyer la pèrdua d'una cosa, lamentar-se de la pèrdua d'una cosa
♦ sýta í skildinginn: <LOC FIGplànyer cada cèntim (ésser molt estret)
♦ sýtir æ glöggur við gjöfum: <LOC FIGl'avar sempre es lamenta dels regals (perquè cada regal que rep implica que ell, al seu torn, n'haurà de fer un altre)

sýtinn, sýtin, sýtið <<adj.>:
mesquí -ina

sæ·bjúga <n. -bjúga, -bjúgu. Gen. pl.: -bjúgna>: holotúria f

sæ·dögg <f. -daggar, -daggir>:
romaní m (planta Rosmarinus officinalis)

sæði <n. sæðis, sæði>: 1. llavor f, semença f, sement f,m (de planta)
	2. semen m (líquid seminal d'animal, esperma)
	3. progenitura f, plançons m.pl (descendència, conjunt de fills)

sæðis·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: <MED> seminoma m

sæ·eðla* <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
quetsémper m, dragó m (peix Synodus saurus syn. Salmo saurus)

sæ·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
anemone f de mar, fideus m.pl de mar, ortiga f de mar (Bal.), ortigada f (Alguer(nom de diferents espècies de pòlips marins, p.e. Polyactinia)

sæ·greifi <<m. -greifa, -greifar>:
patró m de pesca (que ha pogut fer diners amb el sistema de quotes de captures)

sæ·héri <m. -héra, -hérar>:
llebre f de mar, bouet m [de mar] (Val.) (nom de diferents espècies de mol·luscos marins del gènere Aplysia)

sæ·hvönn <f. -hvannar, -hvannir>:
turbit escocès (planta Ligusticum scoticum)

sæi:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit subj. de sjá “veure”

sækinn, sækin, sækið <adj.>:
brau -ava, impetuós -osa (arravatat, apassionat, vehement, ple d'empenta)
◊ nú takast leikar upp margir í Bænum og sækir Grímur leik á Staðarhól og eigast þeir leika við oft Ólafur Hildisson og Grímur Snorrason. Ólafur var góður leikmaður, harðleikinn og kappsamur en Grímur var eigi aflmikill og linur og ákaflega sækinn. Verður hann því oft vanhluti og hraklegur fyrir Ólafi og leggja þeir á ofan gár og gys. Grímur ræðir að þeim væri það lítilmennska að gera hann að athafnarmanni og gera leik til hans. Þeim þótti þess að broslegra og réðust öngvar bætur á að heldur: A Bær s'hi van fer nombrosos jocs. En Grímur va anar a participar en un joc de pilota a Staðarhóll, i ell i l'Olau Hildisson sovint s'hi van enfrontar en el joc. L'Olau era un bon jugador, rude i impetuós. En Grim, en canvi, no tenia gaire força física i era un negat per al joc, encara que s'hi apliqués amb extremat arravatament. Per aquesta raó, sovint perdia la jugada, i de mala manera, contra l'Olau, la qual cosa feia que la gent [li] fes bromes i burles. En Grímur els va increpar dient-los que era roí d'ells que fessin riota d'ell i que se'l rifessin d'aquella manera. Quan la gent ho va sentir, encara ho trobaren més motiu per riure, de manera que no va remeiar la cosa sinó més aviat el contrari (La traducció danesa del Kristian Kålund, 1904, p. 26, fa: “i Saurbø foranstaltede man nu lege afholdt, og Grim gik til leg på Stadarhol, hvor Olav Hildeson og Grim Snorreson ofte prøvede kræfter. Olav var dygtig i leg, voldsom og ivrig, Grim havde ikke mange kræfter og ringe hårdførhed, men var meget ilter; han måtte derfor ofte give tabt oferfor Olav og blev ilde medhandlet af ham, og hertil föjede de hån og spot. Grim forestillede dem, at det var uværdigt at have ham til bedste og bruge ham til skive for deres angreb. Heraf havde de endnu mere löjer, og hans ord bevirkede ingen forandring”)

Sækin <f. Sækinnar, no comptable>:
<MITOLSœkin f, nom d'un riu mític de la mitologia norrena
◊ Síð ok Víð, | Sœkin ok Eikin, / Svǫl ok Gunnþró, / Fiǫrm ok Fimbulþul, / Rín ok Rennandi, / Gipul ok Gǫpul, / Gǫmul ok Geirvimul, / þær hverfa um hodd goða, / Þyn ok Vin, | Þǫll ok Hǫll, / Gráð ok Gunnþorin: Sid (= Riulent) i Vid (= Riuample), Sœkin (= Riubrau, Riuimpetuós) i Eikin (= Riuenfuriat), Svol (= Riufresc) i Guntro (= Riualtiu), Fiorm (= Riuràpid) i Fimbultul (= Gran Þulr = (aquí) Gran Retrunyidor?), Rin i Rennandi (= Riucorrent), Gípul (?) i Gòpul (?), Gòmul (= Riuvell) i Gèirvimul (= Pul·lulant de Llances). Vet ací els rius que cenyeixen el tresor dels déus, Tin (= Riubrogent) i Vin (= Riuamic), Tol (?) i Hol (= Riuinclinat), Grad (= Riuglotó) i Guntorin (= Agosarat en el combat)

sækja <sæki ~ sækjum | sótti ~ sóttum | sótte-ð ~ e-n>:
A. <ús personal>
I. <e-n>
1. <GENanar a cercar una cosa ~ algú
♦ sækja lækni: anar a cercar un metge, fer venir un metge
♦ sækja lækni til sjúklings: portar un metge a un malalt, anar a cercar un metge perquè visiti un malalt
♦ sækja e-ð langt: anar-hi a cercar una cosa lluny
♦ eiga ekki langt að sækja: <LOC FIGno cal anar gaire lluny per adonar-se'n d'on li ve això
♦ það er langt sótt (o: langsótt)<LOC FIGés molt rebuscat això, això s'aguanta pels pèls
♦ sækja e-ð þangað: anar-hi a cercar una cosa
♦ sækja í sig veðrið<LOC FIG(magnastcobrar forces i ànims, fer-se fort
♦ þetta er hart sótt<LOC FIGaixò ha costat moltes penes i treballs
2. (fara & koma á e-n staðanar a (assistir amb assiduïtat a & visitar, anar a veure)
♦ sækja e-n heim: #1. (heimsækja) anar a ca algú, anar a veure algú (visitar);
♦ líkur sækir líkan heim (o: sækjast sér um líkir)els ocells del mateix color sempre volen plegats, Déu els cria i ells s'apleguen
♦ sækja fund e-s: #1. (heimsækja) fer una visita a algú (anar-lo a veure); #2. (vera viðstaddur fundi eða móti, koma á fund) assistir a una reunió (o: trobada) amb algú (participar-hi); #3. <POLÍT> anar a un míting
♦ fundurinn var vel sóttur: #1. <GEN> a la trobada hi va anar molta de gent; #2. <POLÍT> al míting hi va assistir molta de gent
♦ sækja fyrirlestra: assistir a classes (d'universitat)
♦ sækja kirkjuna: anar a l'església
♦ sækja skóla: anar a escola
♦ sækja tíma: anar a una classe
3. (um farartækidesviar-se (vehicles)
♦ bíllinn sækir til hægri: el cotxe es desvia cap a la dreta
4. (ráðast áatacar (dur a terme un atac, agredir)
♦ ok sœki sumir á bak þeim: que alguns els ataquin pel darrere
♦ sækja e-n með vopnum: atacar algú a mà armada
5. <JURexercir una acció, interposar una acció
♦ sækja e-n fyrir rétti: portar algú als tribunals
♦ sækja mál [gegn e-m]: entaular una acció [contra algú]
♦ sækja mál fast: constrènyer una causa
♦ sækja e-n sökum: portar algú als tribunals
♦ sækja e-n til sakar: presentar una acusació contra algú
6. (stundadedicar-se a (dur a terme una activitat)
♦ sækja sjó: dedicar-se a la pesca
♦ sækja e-ð fast: treballar durament en una cosa
B. <ús impersonal>
1. ♦ það sækir að mér#1. <GENem venç la son; #2. <FIG> tindrem visita (per la creença popular que una somnolència sobtada és un senyal de la visita imminent d'algú)
2. ♦ [á] mig sækir svefnem venç la son, m'ha agafat la son
3. ♦ það sótti í hálsinn á hennis'ha ennuegada (una cosa li ha quedada entravessada al coll)
4. ♦ þegar fram í sækirpotser amb el pas del temps, més endavant
C. <ús reflexiu>
I. <sig>
1. (ná betri árangri en áðuraconseguir recuperar-se (amb esforç, respecte d'una situació originalment més dolenta)
♦ sækja sig þegar á leið: recuperar-se immediatament a millor
D. <ús preposicional>
1. <að e-m>#1. <GENescometre algú (anar-lo a veure inesperadament, interpel·lar-lo); #2. (gera árás) atacar algú (fer-li un atac, agredir-lo)
♦ sækja vel ~ illa að e-m: arribar en un bon ~ mal moment a ca algú per veure'l
♦ hvernig sæki ég að þér?: #1. <GENcom et trobo? (com anem?, com estem?); #2. (trufla, ónaða) t'agafo en un mal moment ara? (que et destorbo ara potser?, com ho tens tu ara per atendre'm?)
2. <á e-ð>perseguir una cosa (empaitar)
3. <á e-n>importunar algú (molestar, destorbar)
♦ mjög sótti á hann svefnleysi: l'insomni el turmentava molt
4. <á móti e-u>avançar contra..., marxar en contra de...
♦ sækja á móti vindi[num]: avançar lluitant contra el vent, avançar a contravent
5. <eftir e-m>anar darrere algú (empaitar-lo, perseguir-lo & cobejar-lo, desitjar-lo
6. <fram>avançar (anar endavant & progressar)
♦ óvinurinn sótti fram: l'enemic avançava
7. <í e-ð>posar els ulls en una cosa (aspirar a obtenir-la, ambicionar-la)
8. <e-ð til e-s>heure una cosa d'algú, obtenir una cosa d'algú (haver-la'n aconseguida)
♦ hann sækir þetta til föður síns<LOC FIGaixò ho té de son pare
9. <um e-ð>sol·licitar una cosa (presentar una petició o sol·licitud per heure o aconseguir una cosa)
♦ sækja um embætti: sol·licitar un càrrec oficial

sækjast <sækist ~ sækjumst | sóttist ~ sóttumst | sóst>:
A. <ús impersonal>
1. 
♦ þeim sóttist illa: les coses els han anat [una mica] malament
♦ óðum sækist leiðin: el camí avança ràpid i de pressa
♦ sóttist þeim seint ferðin: la travessia avançava lentament
♦ verkið sækist seint: l'obra avança lentament
B. <ús preposicional>
1. <í> 
♦ sækjast í að gera e-ð: voler fer una cosa de totes totes, intentar fer una cosa per tots els mitjans (lluitar i esforçar-se al màxim per heure-la)
2. <eftir> 
♦ sækjast eftir e-u: aspirar a una cosa, ambicionar una cosa, cobejar una cosa

sæla <f. sælu, sælur. Gen. pl.: sælna o: sæla>:
1. <GEN & RELIGbenaurança f, felicitat f,  <LITbenanança f,  <LITbeatitud f
♦ eilíf sæla: la benaurança eterna
2. <FIG = unaðurdelícies f.pl, delit[s] m.[pl], plaer m,  <LITdelectança f

sæl·gæti <n. -gætis, no comptable>: 1. llepolies f.pl 2. caramel m, caramel·lo m 3. botiga f de llepolies

sæl·keri <m. -kera, -kerar>: gurmet m

sæll, sæl, sælt: feliç, benaurat -ada
	komdu sæll: bon dia
	komdu blessaður og sæll: bon dia, hola
	komið þið blessuð og sæl: siau benvinguts!
	sælir / sælar: a reveure! (dit a un grup)
			verið þér sælir / sælar: a reveure
			vertu sæll/ sæl: a reveure! (dit a una persona)
	sælar minningar: al cel sia
◊ sæll er sá maður, er eigi fer að ráðum óguðlegra: feliç l'home (ʔaʃrēj־hā-ˈʔīʃ, אַשְׁרֵי-הָאִישׁ) que no es guia (loʔ hāˈlaχ, לֹא הָלַךְ) pels consells dels impius

sælu·hús <n. -húss, -hús>: refugi m (cabana per a excursionistes, muntanyencs etc.)

sæmdar·maður <m. -manns, -menn>: home m d'honor

sæng <f. sængur, sængur>: 1. <GEN> edredó m, vànova f
		♦ → dúnsæng “edredó nòrdic”
	2. (rekkja) llit m
		deyja á sæng: <LOC> morir de part
		liggja á sæng: <LOC> estar de part
♦ sjá sæng sína upp reidda (o: út breidda)<LOC FIGadonar-se que el ball ha acabat (comprendre que el que hom ha estat fet ja no té sentit, que cal deixar-ho i passar pàgina i començar quelcom de nou)

sænga <sænga ~ sængum | sængaði ~ sænguðum | sængaðsaman>: dormir plegats (esp. home i dona)

sængur·brík <f. -bríkar, -bríkur>:
post f de matalàs, taula f de matalàs (peça de fusta damunt la qual hi va el matalàs o la màrfega)

sængur·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
<MEDpuèrpera f

sængur·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>: puerperi m

sænska <f. sænsku, pl. no hab.>:
suec m, llengua sueca

sænskur, sænsk, sænskt <adj.>:
suec -a
♦ sænska konungsfjölskyldan: la família reial sueca
♦ sænski forsætisráðherrann: el primer ministre suec

sæ·ormur <m. -orms, -ormar>:
drac marí

sæ·prjónn <m. -prjóns, -prjónar>:
	1. stóri sæprjónn: mula <f>, agulla <f>, agulleta <f> (peix Syngnathus acus)
	2. litli sæprjónn: agulleta de Nilsson <f>, palet <m>, bastonet de mar <m>
		(peix Syngnathus rostellatus)

særa <særi ~ særum | særði ~ særðum | sært>:
A. + Acusatiu
1. <e-n>: (veita sár & FIGferir algú (infligir ferida & FIG)
♦ særa e-n miklu sári: infligir-li a algú una gran ferida
♦ særa tilfinningar e-s: ferir els sentiments d'algú
2. <e-n>: (gera gramt á geði e-sofendre algú (fer greuge, agreujar)
3. <e-n ~ e-ð>: (fara með særingarconjurar algú (fer conjur)
♦ særa e-ð fram: conjurar una cosa
♦ særa fram draug: despertar amb encanteris un mort
♦ særa burt illan anda: expulsar un mal esperit (d'un indret o del cos d'un posseït)
♦ særa burt illan anda úr e-m: <RELIGexorcitzar algú
4. <e-ð>: (klippa lítið eitt afescurçar una mica una cosa (tallant)
♦ særa hárið: escurçar una mica els cabells, tallar les puntes

særandi, særandi, særandi <adj.>:
ofensiu -iva

særan·legur, -leg, -legt <adj.>:
vulnerable

sæ·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (geirnyt)

sæ·skeggur <m. -skeggs, -skeggir. Gen. pl.: -skeggja; Dat. pl.: -skeggjum>: roger m de roca,
		moll m de roca (peix Mullus surmuletus)

sæ·snigill <m. -snigils, -sniglar>: llimac m de mar (terme genèric)

sæ·steinsuga <f. -steinsugu, -steinsugur. Gen. pl.: -steinsugna>: ferratimó m, llamprea f de mar
	 (peix Petromyzon marinus)

sæ·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
1. petrell cuaforcat, noneta grossa (Mall.(ocell Oceanodroma leucorrhoa) (sjósvala)
En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu stór: “gran, gros”:
♦ stóra sæsvala: petrell cuaforcat
2. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.(ocell Hydrobates pelagicus) (stormsvala)
En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu lítill: “petit”:
♦ litla sæsvala: ocell de tempesta

sæta <sæti ~ sætum | sætti ~ sættum | sætte-u>:
1. (um tækifæriesperar una cosa (ocasió, oportunitat)
♦ sæta færi ~ lagi: aprofitar l'ocasió ~ aprofitar l'avinentesa
♦ ég ætla að sæta lagi að heilsa þér: voldria aprofitar l'avinentesa per saludar-te
2. (þolasofrir una cosa (patir)
♦ sæta illri meðferð e-s: sofrir el maltracte d'algú, ésser maltractat per algú
♦ sæta rannsókn vegna e-s: afrontar una investigació oficial per una cosa, ésser objecte d'una investigació oficial per una cosa
♦ sæta refsingu [fyrir e-ð]: sofrir un càstig [per una cosa]
♦ sæta sektum eða fangelsi allt að einu ári: <JURésser castigat -ada amb multes o amb pena de presó de fins a un any (subjecte del verb: el possible infractor)
♦ sæta ávítum e-s: sofrir les reprensions d'algú
3. (um boðacceptar una cosa (invitació)
♦ sæta boði: acceptar una invitació
4. (bera ábyrgð, ábyrgjastgarantir una cosa (donar garantia, fermança)
♦ sæta ábyrgð [fyrir e-ð]: fer-se responsable [d'una cosa], haver de respondre [d'una cosa]
5. (orsakastésser degut a una cosa (ésser causat)
♦ hverju sætir þetta?: a què és degut això?, a què ve això?
♦ þetta þótti miklum tíðindum sæta: <LOC FIGa molts això els semblava un gran esdeveniment
◊ en ótta sló á alla nágranna þeirra og þótti þessi atburður miklum tíðindum sæta í allri fjallbyggð Júdeu: el temor s'emparà de tots els veïns i per tota la muntanya de Judea no es parlava de cap altra cosa que d'aquest fet

sæta·brauð <n. -brauðs, -brauð>: 1. (kaka) pastís m
	2. (sætar kökur) rebosteria f, pastissos m.pl, pastisseria f, pastes dolces

sætabrauðs·bakari <m. -bakara, -bakarar>: reboster m, pastisser m, rebostera f, pastissera f

sætabrauðs·búð <f. -búðar, -búðir>: pastisseria f
	í aðalgötunni er að finna bestu sætabrauðsbúð staðarins, sem heitir...: al carrer major
		s'hi pot trobar la millor pastisseria de l'indret que es diu...

sæti <n. sætis, sæti>:
1. <GENseient m
♦ afsakið, þetta er mitt sæti!: disculpi, aquest és el meu seient! (p.e., a cinema, teatre...)
♦ er þetta sæti laust ~ upptekið?: que està lliure ~ ocupat aquest seient? (p.e., a cinema, teatre...)
♦ eru enn til góð sæti á...?: que queden seients encara que estiguin ben situats per a...? (p.e., a cinema, teatre...)
◊ ég væri til í að borga mikinn pening fyrir góð sæti á þeim leik!: estaria disposat -ada a pagar molts de diners per a uns bons seients per a aquesta obra
♦ eru sætin tölusett?: que estan numerats els seients? (p.e., a cinema, teatre...)
♦ fá sér sæti: asseure's (prendre seient)
◊ fáðu þér sæti!: #1. seu! (tu); #2. seieu! (vós); #3. segui! (vostè
◊ fáið ykkur sæti!: seieu! (vosaltres
♦ hvaða sæti eru best?: quins sén els millors seients? (més ben situats, p.e., a òpera, cinema, teatre...)
♦ maður / kona / stúlka, sem vísar til sætis: acomodador m, acomodadora f  (a cinema, teatre...)
♦ rísa úr sæti: posar-se dret -a (deixar d'estar assegut -uda)
◊ rístu úr sæti!: #1. posa't dret -a! (tu); #2. poseu-vos dret -a! (vós); #3. posi's dret -a! (vostè
◊ rísið úr sætum!: poseu-vos drets!
2. (staður í röðposició f (lloc en què hom queda en una sèrie)
♦ ná fyrsta sætinu: quedar en primera posició (quedar primer)
♦ vera í fyrsta sæti: anar en primera posició (anar al capdavant de tot, ésser el primer en una sèrie)
3. (á Alþingiescó f (en parlament)
♦ eiga sæti á Alþingi: tenir escó al Parlament (ésser diputat al parlament, ésser parlamentari)
♦ taka sæti á Alþingi: prendre possessió del seu escó al Parlament, ocupar el seu escó al Parlament (un cop elegit com a diputat)
4. ♦ eiga sæti í nefnd ~ stjórn: ésser membre d'un comitè ~ govern (formar-ne part)

sætindi <n.pl sætinda>: llepolies f.pl, dolços m.pl

sæt·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: <CULIN> ‘sopa dolça’, plat islandès dolç,
		relativament poc espès, fet amb fruita seca (orellanes, panses, prunes seques etc.),
		espícies (principalment canyella i clau) i suc de llimona i de nabius

sætt <f. sættar, sættir>:
1. (sáttreconciliació f (acció de fer la pau amb qui hom estava barallat)
2. (samkomulagacord m (entesa)
♦ koma á sættum: arribar a una entesa, arribar a un acord

sættar·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
acord m [de conciliació]

sætu·hnúður <m. -hnúðs, -hnúðar>: moniato m (tubercle de la planta Ipomoea batatas) (→ sæt kartafla)

sætu·koppur <m. -kopps, -koppar; emprat hab. en pl.>:
1. (blómin á aðalbláberja- og bláberjalyngiflors f.pl de la nabinera i de la nabinera uliginosa (flors de les plantes Vaccinium myrtillus i Vaccinium uliginosum)
2. sætukoppar í sæ: (eggjabú beitukóngs‘olletes f.pl de mel de mar’ (agregació de càpsules plenes d'ous del mol·lusc marí Buccinum undatum)

sætur, sæt, sætt: 1. dolç -a
		sæt kartafla: moniato m
	2. <FIG> bufó -ona, bonic -a

sævesla <f. sæveslu, pl. no hab.>:
motel·la f (designació genèrica dels peixos del gènere Motella)
♦ rauða sævesla: motel·la àrtica peix mostela argentat (peix Motella reinhardti syn. Onogadus argentatus)
♦ → þráðasævesla “motel·la àrtica de tres barbellons”

söðul·nef <n. -nefs, -nef. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
nas enfonsat al seu bell mig (p.e., com el d'un boxador)

söfnuður <m. söfnuðar (o: safnaðar), söfnuðir>: <RELIG> comunitat f (parròquia & feligresia, congregació dels fidels)
◊ þess vegna munu hinir óguðlegu eigi standast í dóminum og syndugir eigi í söfnuði réttlátra: per aquesta raó els impius (rəʃāˈʕīm, רְשָׁעִים) no resistiran en el judici, ni els pecadors ho faran a la congregació (ba-ʕăˈδaθ, בַּעֲדַת) dels justos

söfnun <f. söfnunar, safnanir>:
1. <GENrecollida f
2. (til málefnis, fjársöfnuncol·lecta f, recaptació f, recollida f de fons (per a un objectiu caritatiu, benèfic, humanitari etc.)

söfnunar·árátta <f. -áráttu, no comptable>:
mania f col·leccionista

söfnunar·átak <n. -átaks, no comptable>:
1. <GENcampanya f de recollida
2. (til fjársöfnunarcampanya f recaptació (de fons)

söfnunar·fé <n. -fjár, no comptable>:
diners recol·lectats

sög <f. sagar, sagir>:
1. <GENserra f
2. (stingsög, handsögxerrac m, xorrac m (Bal.), xerroc m (Mall.(amb mànec)

sögn <f. sagnar, sagnir>:
1. (saga & þjóðsagahistòria f, narració f (contarella & llegenda popular)
◊ gömul sögn: una vella història
◊ í fornum sögnum: en velles històries
2. (frásögnrelat m (informe, sovint oral, en què es dóna compte d'una cosa)
♦ að sögn: segons diuen, suposadament, pel que sembla
♦ að sögn e-s: segons diu X, segons informa X
◊ frá Kanada berst sú frétt að annað skip hafi lent í klónum á ógnarskepnu að sögn LeMays skipstjóra: del Canadà arriba la notícia que un altre vaixell ha anat a raure a les urpes d'una criatura monstruosa, segons les declaracions del capità LeMay
♦ að hans sögn: segons ell, segons la seva versió
♦ eftir sögn hans: segons el seu relat, segons relata ell
♦ sannast sagna: a dir ver, en honor de la veritat
♦ pína e-n til sagna: torturar algú fins a fer-lo parlar
3. (það sem sagt er í spilumenvit m (en jocs de cartes)
4. <GRAMverb m (sagnorð)
♦ afturbeygð sögn: verb reflexiu
♦ áhrifslaus sögn: verb intransitiu
♦ beyging sagna: conjugació dels verbs
♦ blönduð sögn: verb mixt(de conjugació en part forta i en part feble)
♦ blandaðar sagnir: verbs mixtos
♦ núþáleg sögn: verb pretèrito-present
♦ ófullkomin sögn: verb defectiu
♦ ópersónuleg sögn: verb impersonal
♦ ópersónulegar sagnir: verbs impersonals
♦ óregluleg sögn: verb irregular
♦ óreglulegar sagnir: verbs irregulars
♦ regluleg sögn: verb regular
♦ reglulegar sagnir: verbs regulars
♦ sterk sögn: verb fort
♦ sterkar sagnir: verbs forts
♦ veik sögn: verb feble
♦ veikar sagnir: verbs febles
♦ → áhrifssögn “verb transitiu”
♦ → hjálparsögn “verb auxiliar”
♦ → miðmyndarsögn “verb deponent”
♦ → ri-sögn “verb reduplicatiu”
♦ → tengisögn “verb copulatiu”
<5. (lið, fylgdarlið, sveit manna, seggjahópurtripulació f (grup d'homes)
♦ → skipssögn “tripulació de vaixell”

sögu: ac., gen. & dat. sg. de saga “història”

sögu·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. <GENllibre m d'història
2. (bók með [skáld]sögum íllibre m de relats (aplec o recull de narracions, contes, etc.)
3. (bók með sögu[m] íllibre m de sagues (llibre que conté un aplec de sagues medievals o una saga medieval)
4. (skáldsaganovel·la f (obra narrativa)

sögu·brot <n. -brots, -brot>:
<LITERfragment m  (de saga medieval & de novel·la)
◊ “Sögubrot af nokkrum fornkonungum í Dana- og Svíaveldi”: “Fragments de les vides d'alguns reis antics danesos i suecs”
◊ sögubrot úr íslenskum skáldsögum: fragments de novel·les islandeses

sögu·burður <m. -burðar, no comptable>:
enraonies f.pl, xafarderies f.pl

sögu·félag <n. -félags, -félög>:
societat f d'historiadors
Sögufélag ÍslandsSocietat Històrica d'Islàndia

sögu·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
1. (vel að sér í sögu) versat -ada en història (amb bons coneixements d'història)
2. (sem kann margar sögurconeixedor -a de moltes d'històries (que sap o coneix moltes d'històries, llegendes, tradicions etc.)

sögu·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<variant arcaica de → sagnfræði “història (com a ciència)

sögu·frægur, -fræg, -frægt <adj.>:
(sögulega merkilegur eða frægurllegendari -ària (famosíssim [per la seva història], històricament significatiu o rellevant)
♦ sögufrægi Berlínarmúrinn: el llegendari (o: l'històric) Mur de Berlín

sögu·hetja <f. -hetju, -hetjur. Gen. pl.: -hetja>:
1. <LITER & CINEMprotagonista m & f, heroi m, heroïna f
♦ söguhetja myndarinnar: el protagonista de la pel·lícula
2. (hetja úr sögunumheroi m de saga, heroïna f de saga (heroi llegendari, de saga medieval)
◊ Sinfónía I “Söguhetjur”, op. 26 eftir Jón Leifs: Simfonia nº 1, op. 26, “Herois de les Sagues” de Jón Leifs

sögu·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m d'història, professora f d'història

sögu·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
ensenyament m de la història

sögu·land <n. -lands, -lönd>:
país m de sagues

sögu·laun <n.pl -launa>:
gratificació f per una bona història, pagament m per una bona història
◊ það var ekki nóg með það, að hann segði biskupi öll óþverra-æskupör mín, heldur laug hann miklu við, í von um að fá því ríflegri sögulaun hjá biskupi: no en va tenir prou amb contar al bisbe totes les meves grolleres bandarrades de joventut, sinó que hi va haver les va haver d'enriquir amb abundants mentides amb l'esperança de rebre una copiosa gratificació del bisbe per les seves històries

sögu·lega <adv.>:
1. <GENhistòricament
♦ sögulega séð: des d'un punt de vista històric, des d'una perspectiva històrica
2. (frásagnarréttilegade manera narrativament ben estructurada (Mall.) (memorable, prou important o rellevant com perquè pagui la pena de contar-ho)
♦ segja sögulega og áheyrilega frá e-u: contar (o: narrar; o: relatar) una cosa de manera ben estructurada i amena

sögu·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <sagnfræðilegur> històric -a ([amb valor] historiogràfic)
◊ [breviárium] déperdití illíus Fragmentí membránácei Historiæ Styriánæ, conscríptum prímó Hafniæ Annó MDCCXXIX, deinde véró notís quálibuscumque et appendice Historicó aliquantó auctius rédditum Annó MDCCXXX Léctórí Salútem. Á íslensku: Inntak hins glataða skinnbókarbrots Styrs sögu, ritað fyrst í Höfn árið 1729, en síðan skrifað upp árið 1730 að viðbættum nokkrum athugasemdum og viðauka sögulegs efnis. Lesara heilsan: sumari del fragment en pergamí destruït d'aquesta Història de l'Styr, escrit de primer a Copenhaguen l'any de 1729 i posteriorment, però, refet l'any 1730 amb remarques de tota mena i engrandit amb un considerable apèndix històric
♦ söguleg efnishyggja: materialisme històric
♦ söguleg kvikmynd: pel·lícula històrica
♦ söguleg skáldsaga: novel·la històrica
♦ söguleg umfjöllun: debat històric, debat entre historiadors
♦ sögulegar persónur: personatges històrics
♦ sögulegir kaflar: capítols històrics
♦ sögulegur atburður: fet històric, esdeveniment històric
♦ sögulegur inngangur: introducció històrica
2. (mikilvægur, frásagnarverðursignificatiu -iva, interessant, contador -a (Mall.) (memorable, prou important o rellevant com perquè pagui la pena de contar-ho)
◊ gerðist nokkuð sögulegt í ferðinni?: va passar res d'interessant durant el viatge?
◊ þetta er gamanfrásǫgn ok eigi mjǫk sǫguligt nema fyrir þá sǫk at hér er lýst greinspeki (= hugspeki?) [konungsins] ok óvizku [kerlingarinnar] ok i annan stað er sagt í frá Haraldi konungi ok Finni jarli. Þar vægði sá er valdit átti, var hánum ok þat vegr ok eigi lítilræði: aquest relat és un relat per divertir i no resulta gaire interessant excepte perquè il·lustra la sagacitat [del rei] i la niciesa [de la vella] i perquè, en un altre lloc, s'hi parla del rei Haraldr i el iarl Finnr i de com el qui d'ells dos tenia el poder fou el qui va perdonar l'altre, un fet que no dóna fe de la seva feblesa sinó que li representà un [augment del seu] honor
◊ „ekki þykir mér undir," segir hin eldri Þóra, „þótt hér gerist nakkvað sögulegt af og mun eg segja þér fyrri, hvað eg vildi mér kjósa, ef þú vilt þá síðan segja mér: “a mi no m'importaria gens”, li va dir la Þóra major, “que d'això que estem parlant, en sortís alguna cosa que es pogués recordar i contar. Jo et diré la primera el que voldria triar [que em passés a mi] si pogués fer-ho, si tu després em contes el que tu triaries per a tu”
◊ nú er frá því að segja hvað þeir Barði sjá tíðinda. Hann ríður fyrst þeirra og nokkuru harðast svo að hlið var á millum þeirra en þeir riðu heldur tómlega eftir og kváðu hann furðu hræddan vera. Nú sjá þeir mannaför eftir sér og sjá flokk eigi miklugi minna en þeir höfðu sjálfir og glöddust þeir förunautar Barða og hyggja gott til að þá mundi verða nokkuð sögulegt í um ferðina: ara hem de parlar del que en Bárði i els seus van veure d'aquests fets. En Bárði cavalcava al capdavant de tots i ho feia una mica més aviat que els altres, de manera que aviat va haver posat una certa distància entre ell i els altres. Els altres el seguien més aviat lentament i comentaven que ell devia estar terriblement espantat. Aleshores varen veure que un tropell d'homes els seguien i véren que aquest grup que no era gaire més petit que el d'ells. Els acompanyants d'en Bárði se n'alegraren, trobant bo que passés alguna cosa de memorable durant llur viatge
◊ hann svarar: "Ver ekki hrædd um það húsfreyja," sagði hann. "Verða mun eitthvert sögulegt ef eg kem ekki aftur": ell li va respondre: “no pateixis per això, mestressa”, li va dir, “que si no torno, almenys hi haurà alguna cosa que pagarà la pena de contar”
◊ réðst Björn þá í skip með kaupmönnum þessum. Fékk Skúli frændi hans og faðir hans honum góðan farareyri svo að hann var vel sæmdur af að fara með góðum mönnum. Ekki varð sögulegt um þarvist kaupmanna. Fóru þeir nú til skips er voraði og bjuggu og lágu svo til hafs: en Björn aleshores va trobar passatge en el vaixell amb aquests mercaders. El seu parent Skúli i son pare li varen donar una bona quantitat de diners per al viatge, de manera que n'estava ben proveït per anar en la companyia d'homes de bé. Durant el temps que va passar amb els mercaders no va pasar res d'important. Quan va arribar la primavera anaren a llur vaixell, l'aparellaren i esperaren a salpar que bufés un vent favorable
◊ þá mælti Þorkell: "Klækilega sækjum vér nú að er ekki verður sögulegt í": aleshores en Þorkell va dir: "Ataquem amb covardia. No hi ha res de memorable en el nostre atac"
◊ nú fara þeir eptir því, sem Áslákr hafði þeim til vísat. Kálfr gekk á land ok þeir fimm saman, ok eiki varð sǫguligt um þeira ferð, fyrr en þeir koma til karls: varen fer com l'Áslákr els havia indicat. En Kálfr va desembarcar a terra acompanyat de cinc homes i durant tot el camí d'anada a cal vell no va passar res de memorable
3. (slándiaclaparador -a (brillant, estrepitós)
♦ vinna sögulegan sigur gegn e-m: obtenir una victòria aclaparadora sobre...

sögu·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<LITERepopeia f, poema èpic

sögu·lok <n.pl -loka>:
final m de la història (part d'història, de llibre etc. amb el desenllaç final)
♦ sögulok bókarinnar: el final del llibre, el desenllaç del llibre

sögu·maður <m. -manns, -menn>:
1. (sá sem segir fránarrador m, narradora f (persona que fa l'exposició -normalment, oral- d'una història)
2. (heimildarmaðurinformant m & f (persona de qui hom obté una informació)
3. (sagnfræðingurhistoriador m, historiadora f (persona versada en història)

sögun <f. sögunar, no comptable>:
serradura f (acte o acció de serrar amb la serra)

sögunar·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:
serradora f

sögunar·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
serradora f

sögu·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:
personatge m de novel·la

sögur: nom. & ac. pl. de saga “història”

sögu·rit <n. -rits, -rit>:
escrit històric (obra historiogràfica & obra de contingut històric com ara annals, crònica etc.) (sagnfræðirit)

sögu·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
historiador m, historiadora f (historiògraf, annalista, cronista)
◊ Takitus var rómverskur söguritari frá upphafi annarrar aldar: Tàcit fou un historiador romà d'inicis del segle segon

sögu·ritun <f. -ritunar, -ritanir>:
historiografia f

sögu·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en llegendes i tradicions

sögu·skáld <n. -skálds, -skáld>:
<LITERpoeta èpic, poetessa èpica

sögu·skilningur <m. -skilnings, no comptable>:
comprensió f de la història

sögu·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>:
concepció f de la història

sögu·slóðir <f.pl -slóða>:
llocs històrics, indrets històrics

sögu·smetta <f. -smettu, -smettur. Gen. pl.: -smetta>:
1. (slúðurberixafardera f, xafarder m (persona que xafardeja)
2. (rægitungamaldient m & f (persona de llengua viperina, que difama altri)
3. (fleiprarixerraire m & f (bocamoll)

sögu·staður <m. -staðar, -staðir>:
indret històric, escenari històric

sögu·stíll <m. -stíls, no comptable>:
1. <GENestil narratiu
2. (frásagnarstíll miðaldasagnaestil m de les sagues (en l'estil de les sagues medievals)

sögu·svið <n. -sviðs, -svið>:
escenari m  (lloc on es desenvolupa l'acció d'una novel·la, una pel·lícula etc.)

sögu·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
1. <GENtradició f oral
♦ eftir sögusögn: segons diu[en], segons el que conta ~ conten
◊ eftir sögusögn föður síns, séra Gunnars Gunnarssonar í Laufási: segons el que contava son pare, mossèn Gunnar Gunnarsson de Laufás
2. sögusagnir <f.pl -sagna>: (orðrómur; slúðurrumors m.pl (històries, xafarderies)

sögu·viðburður <m. -viðburðar, -viðburðir>:
esdeveniment històric

sögu·vísindi <n.pl -vísinda>:
ciències històriques

sögu·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
episodi històric
◊ nokkrir margfróðir söguþættir Íslendinga: alguns episodis molt doctes de la història dels islandesos

sögu·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
trama f (argument, acció, fil argumental d'obra literària etc.)

sögu·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HISTSegle m (o: Edat f) de les Sagues. Designació del període de la història d'Islàndia que va del 930 al 1030. Hom el considera l'edat d'or de la Islàndia medieval
♦ á söguöldinni: durant el Segle de les Sagues

< sög·vís, -vís, -víst <adj.>:
(slúðurgjarnxafarder -a, bocamoll -a (que no sap ésser discret)

< sög·vísi <f. -vísi, no comptable>:
(söguburðurenraonies f.pl, rumors m.pl, xafarderies f.pl
◊ þat skaltu ok víst vita at engi er einn œðri kraptr eða sterkri en maðr fái vel hept tungu sína frá munneiðum eða illyrðum ok sǫgvísi eða ǫllu ǫðru tunguskœði: també has de saber del cert que no hi ha cap virtut més eminent ni poderosa que la de saber tenir dominada la llengua, abstenint-se de flastomar, dir improperis, contar xafarderies i de tots els altres malusos que es puguin fer de la llengua

sök¹ <f. sakar, sakar>:
<variant arcaica de → sök² “culpa”

sök² <f. sakar, sakir>:
I. 
1. (ákæra, kæraacusació f (inculpació)
◊ hann sagði sakir á hendur sér fáránlegar: va qualificar d'absurdes les acusacions fetes contra ell
♦ bera sakir á e-n: acusar algú
♦ bera sakar á hendur e-m [um e-ð]: acusar algú [d'una cosa]
◊ bar hann sakar á hendur bóndum, þær að þeir hefðu haldið fyrir honum skyldum og sköttum en eflt fjandmenn hans til ófriðar við hann: va acusar els pagesos d'haver-se negat a donar-li els deutes i els tributs deguts i d'haver donat ajuda als seus enemics en la guerra contra ell
<eiga sök á e-u: #1. <GENtenir motius per queixar-se d'una cosa#2. <JURtenir motius per moure plet a causa d'una cosa
◊ ...ok hygg ek, segir hann, at konungr eigi enga sök á því: ...i crec, fa ell, que el rei no hi tindrà res a dir
◊ "Hvað hafðir þú til gert áður?" segir Guðbrandur. "Það er hann átti enga sök á," segir Hrappur: "i tu què li havies fet abans a ell perquè ell actués d'aqueixa manera?" diu en Gudbrand. "Res que hagués estat de la seva incumbència" diu en Hrapp
♦ gefa e-m sök á e-u (o: gefa e-m e-ð að sök)donar la culpa a algú d'una cosa, acusar algú d'una cosa, recriminar una cosa a algú (retreure una cosa a algú)
◊ Halli mælti: "Hvað gefur þú mér að sök?" Ljótur segir: "Sú er sökin að þú skalt ei oftar kenna mér helgihaldið: en Halli va dir: "de què m'acuses?" En Liot li diu: "l'acusació que et faig és que ja no em tornaràs a ensenyar mai més a observar les festes de guardar
♦ svara til saka fyrir dómi: respondre davant la Justícia
♦ telja upp sakar á hendur e-m: enumerar els càrrecs existents contra algú & les acusacions que un pot fer a algú
◊ ekki þarf eg að telja upp sakar á hendur þér, en þó eru þær svo margar og stórar, að ein hver má vel endast til, að þú komir aldrei héðan lífs: no cal que enumeri totes aquelles coses de què et puc acusar; tanmateix, són tantes i tan greus que cadascuna d'elles ja basta per ella mateixa perquè d'aquí no en surtis mai amb vida
2. (sekt, skuldculpa f (fet d'ésser culpable d'alguna cosa)
◊ "það er eigi gott ráð," segir Sveinn, "að snúa sökum á óvalda menn en láta þann undan setja er sökina ber á baki": "no és una bona decisió", diu l'Sveinn, "donar la culpa a innocents i deixar que el qui realment en té la culpa, fugi"
♦ bera stærstu sökina: tenir tota la culpa en una cosa
♦ eiga sök á e-u: tenir la culpa d'una cosa, ésser culpable d'una cosa
♦ ég átti sök á því: ha estat culpa meva
♦ eiga stærstu sökina á e-u: ésser el major culpable en una cosa
♦ gefa e-m sakir upp: perdonar algú
♦ gefa e-m upp sök: perdonar algú
♦ hafa e-n fyrir rangri sök: acusar injustament algú, fer recaure la culpa en algú [que és innocent]
♦ vera hafður fyrir rangri sök: ésser considerat culpable essent, però, innocent
♦ hafa ekki að sök: <LOC FIGno aconseguir res
◊ Arnkell sagðist mundu beiða föður sinn bóta fyrir heyið en kvað sér þó þungt hug segja um að nokkuð mundi að sök hafa: n'Arnkell va dir que demanaria a son pare que pagués una compensació econòmica pel fenàs; tanmateix va afegir que creia fermament que no serviria de res
◊ reyna má eg þetta ef það er að yður þykir hér allmikið á liggja en eigi segir mér vænt hugur um að eg hafi gott að sök hér fyrir: ho puc intentar si creieu que us hi va tant, però la intuïció em diu que[, si ho faig,] no en trauré res de bo
♦ hafa sakir til e-s: <LOC FIGmerèixer (o: merèixer-se) una cosa
♦ taka á sig sökina: acceptar la culpa d'una cosa, fer-se responsable d'una cosa
♦ vera sannur að sök: ésser trobat -ada culpable
♦ vera víss í sinni sök: estar segur -a de la pròpia culpa
♦ vera sök e-s: ésser culpa d'algú
♦ það er mín sök: és culpa meva
♦ það var mín sök: ha estat culpa meva
3. (málafer m, assumpte m (cast.) (cosa, qüestió)
♦ eins og nú standa sakir: així com estan les coses ara
♦ fara hægt í sakirnar: agafar una cosa amb pinces, acostar-se amb summa cautela a un afer, escometre una qüestió amb molta de cautela, procedir amb cautela
♦ hjálpa upp á sakirnar: donar un cop de mà en un afer
4. (JUR = málaferlilitigi m, plet m (baralla jurídica)
♦ gefa e-m sök á e-u: presentar càrrecs contra algú per una cosa
◊ síðan nefnir hann votta að ónýtt er málið "en þó að Ingólfur dræpi hlöðukálf gaf eg honum enga sök á því...: després va nomenar testimonis que donessin fe que aquella causa no tenia raó d'ésser [i que, per tant, calia sobreseure-la] - "i encara que n'Ingólfur hagués mort realment el vedell dins la païssa: jo no he presentat cap càrrec contra ell... (amb la qual cosa, l'encausament tampoc no té raó d'ésser
5. (deilaconflicte m (disputa, brega)
◊ ert þú maður sannorður og kominn nær frétt og mun eg því trúa öllu er þú segir mér frá hvað til saka hefir orðið með þeim: ets una persona veraç i et trobaves més a prop dels fets que es conten; per això, creuré tot el que tu em diguis sobre com es va produir el conflicte entre ells
♦ eiga sakar við e-n: tenir comptes pendents amb algú, tenir acusasions a fer-li a algú
◊ kom maður af Íslandi utan og þóttist eiga sakar við hann og hafði þá atferðina að hann veitti honum þegar banasár en leitaði eigi eftir bótum sem öðrum mönnum er títt: va arribar a Noruega procedent d'Islàndia un home que era de l'opinió que tenia un compte pendent amb ell i va fer de tal manera que li va infligir immediatament una ferida mortal sense haver cercat abans d'obtenir-ne una compensació econòmica tal i com solen fer els altres homes
6. (orsökcausa f (motiu, raó)
◊ þá spratt Þórður þegar upp og gekk til Lögbergs og nefndi sér votta að hann segir skilið við Auði og fann það til saka að hún skarst í setgeirabrækur sem karlkonur: Aleshores, en Tord es va posar immediatament dret d'un bot i se'n va anar al Penyal de la Llei i hi va declarar davant els testimonis que va nomenar [perquè en donessin fe, quan calgués,] que es divorciava de la seva dona Aud per la raó que ella es posava pantalons amb gaia, com si fos una homenota
◊ "þetta er enn orðið undarlega, að tvö ungmenni hafa orðið að skaða þvílíkum kappa sem Ljótur var. Eða hvað var til saka?": "encara ha passat un altre fet que causa astorament: que dos nois hagin estat la ruïna d'un heroi de mena com era en Liot. Quina n'ha estada la causa?"
◊ Freyja á mörg nöfn, en sú er sök til þess að hún gaf sér ýmis heiti er hún fór með ókunnum þjóðum að leita Óðs: [la deessa] Freyja té diversos noms, i la raó n'és que, quan viatjava per pobles ignots cercant-hi [el seu marit] Od, es feia dir de diferents maneres
◊ eru þar og œrnar sakir til: hi ha prou raons perquè ho facis
♦ af sökum e-s: per causa d'algú ~ d'una cosa
♦ fyrir hvaða sakir?: per quins motius?
♦ fyrir þá sök: per aquest motiu
♦ fyrir þessa sök: per aquest motiu, per aquesta causa
♦ fyrir e-s sakir (o: <> sakar)#1. (vegnaper culpa de, per mor de, a causa de  (per la raó que...) (sakir²). ♦ fyrir þínar sakir: per culpa teva, a causa teva. ◊ þig er eg kominn að finna Þráinn ef þú vilt gera mér sæmd nokkura fyrir hrakningar þær er eg hlaut í Noregi fyrir þínar sakir: Train, he vingut a trobar-te per demanar-te si vols donar-me cap compensació per les vexacions de què vaig ésser víctima a Noruega per culpa teva #2. (fyrirper   (en consideració a). ♦ fyrir þínar sakir: per tu. ◊ þótt þú sért mikils verður, Skjálgur, þá mun eg eigi fyrir þínar sakir brjóta lögin og leggja konungstignina: Skjalg, encara que siguis un home de gran vàlua, no per això infringiré per tu les lleis ni rebaixaré la dignitat reial #3. <> (varðandipel que fa a... (quant a...). ♦ fyrir hversvetna sakir: en tots els aspectes
♦ fyrir e-s sökum: per culpa de, per mor de, a causa de (sökum²)
<> of mína sök: (fyrir mig, fyrir mína sökper mi, en consideració a mi
◊ þú, Sigurður, vást orminn, og reiðst eldinn og of mína sök, og voru þar eigi synir Gjúka konungs: vares esser tu, Sigurd, qui va matar el drac i també tu qui, per mi, va travessar el mur de foc: i quan ho vas fer, no t'acompanyaven pas els fills del rei Gjúki
<> fyrir mínum sökum: (mín vegnaper mi, per causa meva, per culpa meva
◊ en nú þykir mér meiri von að þeir megi sitja í Drangey fyrir mínum sökum. En það ætla eg að Grettir muni skemur sitja héðan af en hingað til: considero que ara el més probable és que puguin quedar-se a Drangey per culpa meva; però crec que en Grettir no hi quedarà tant de temps com hi ha estat fins ara
<> fyrir sínar sakir: ([mikill, lítill] fyrir sérper si mateix
◊ hann er lítils verður fyrir sínar sakir en þeir menn er beiða bóta fyrir hann -[ok hann] er í þingi með-, og eru þeir mikils verðir: en si, ell és una persona poc rellevant, però els homes que reclamen una compensació econòmica en nom i representació d'ell, i amb qui ell seu al thing, són gent a qui s'ha de tenir molt en compte
♦ ekki er að sökum að spyrja: <LOC FIGno cal ésser massa llest per saber-ho, no cal preguntar-ne les causes [per comprendre-ho]
♦ það kemur ekki að sök: <LOC FIGno té importància, no ve al cas, no [hi] fa res
7. (misgerðurmancament m (falta, infracció)
◊ var þar og enn ekki til saka annað en að hann vildi eigi laus láta vopn sín fyrir þeim Ásbirni: no s'havia fet culpable de res més que de no voler amollar les seves armes davant n'Asbiorn
◊ vill Þórólfur upp gefast og ganga á vald mitt til miskunnar, og mun hann halda lífi og limum, en menn hans munu sæta refsingum, svo sem sakar falla til: si en Torolf es vol rendir i posar-se incondicionalment a mercè meva, conservarà vida i membres, però els seus homes rebran el càstig que mereixin llurs faltes
◊ slíkt liggur nú fyrir eða hvað skal gera af Eyjólfi er mest er í sökum bundinn og stórvirkjum?: així és com ha d'ésser; però, que n'hem de fer de n'Eyjólfur, que és el qui està més embolicat en greuges i actes violents?
♦ gera til saka við e-n: faltar-li a algú, fer mal a algú, infligir mal a algú, fer alguna cosa dolenta a algú
◊ ekki óttast eg Þorbjörn á meðan eg hefi ekki gert til saka við hann: no he de témer res d'en Torbiorn mentre no li hagi fet cap mal
◊ en er það tjáði eigi, þá bað hann mönnum sínum lífs, - "því að þeir hafa ekki til saka gert við yður, en það er mér engi ósæmd, þótt þér drepið mig...: i com que això no servia [de res], va demanar que respectessin la vida dels seus homes, - "perquè ells no us han fet cap mal a vosaltres; en canvi, i pel que fa a mi, no serà cap deshonra per vosaltres si em mateu...
♦ hann veit upp á sig sökina: és conscient de la seva falta
♦ sök mín var sú að: la meva falta va ésser que..., el meu error va ésser que...
♦ það er sök sér að: no hi fa res que..., no passa res si...
♦ það væri sök sér ef <+ pret. subj.>no estaria malament que... <+ pret. subj.>
8. (HIST = sakbæturindemnització f (compensació econòmica)
II. <amb valor gramatical. Emprat en la formació de diverses preposicions compostes>
1. <amb valor temporal>
♦ um e-s sakir: durant un lapse de temps breu
♦ um sinns sakir: [per] aquesta vegada
◊ mun yður þykja nú við skyldastir að fylgja þér, er vér höfum áður mest í fengið. Skulum við nú fylgja þér um sinns sakir í Austfjörðu: ara us deu semblar que nosaltres dos som els qui devem tenir major obligació d'acompanyar-te ja que fins aquí, també som els qui més t'han fet costat en la teva causa; ara i per aquesta vegada t'acompanyarem fins als fiords orientals (l'alternança dual/plural fa que el passatge sembli corromput i esmenable. Una possibilitat fóra: ara us deu semblar que nosaltres dos estem totalment obligats a acompanyar-te aquest cop fins als fiords orientals
De vegades, segons les edicions, aquesta expressió temporal es troba escrita: um sinnsakir
◊ lítt hefi eg tamið mig til leika nú hið næsta því að annað var tíðara með Ólafi konungi. En eigi vil eg synja þér um sinnsakir þessa: darrerament no he practicat gaire aquests jocs, ja que, quan estava al servei del rei Olav solíem fer d'altres coses [per entretenir-nos], però aquesta vegada no rebutjaré la teva invitació
♦ um stundar sakir: temporalment, temporàniament
<um viku sakar: durant una setmana, per [espai d']una setmana
2. <amb valor causal>
♦ sökum þess að <+ ind.><conj. causal> a causa del fet que <+ ind.>, perquè <+ ind.>, per tal com <+ ind.>

sökk <n. sökks, sökk>:
<MEDsedimentació f globular (o: eritrocítica; o: sanguínia), sedimentació f de la sang, eritrosedimentació f, hipòstasi f (blóðsökk)

Sökk·mímir <m. -mímis, no comptable>:
<MITOLSökkmímir m, Søkkmímir m, Socmímir m, nom d'un ètun, esmentat als Skáldskaparmál entre els ètuns més detestables (“ámátligr. Cf. Baetke 19874 p. 19: á-mát(t)ligr adj. häßlich, abscheulich”) El constituent Søkk-, podria fer referència a uns estatges subterranis o submarins de l'ètun
◊ Beinviðr, Bjǫrgólfr | ok Brandingi / Dumbr, Bergelmir, | Dofri ok Miðjungr / Nati, Sǫkmímir. | Nú er upp talið / ámáttligra | jǫtna heiti: en Beinvid, en Biorgolf i en Brandingó, en Dumb, en Bergèlmir i en Dofró i encara en Midiung, en Nató i en Socmímir: vet ací enumerats els noms d'ètuns [molt] abominables
◊ Sviðurr ok Sviðrir | er ek hét at Sǫkkmímis, / ok dulða ek þann inn aldna jǫtun, / þá er ek Miðviðnis var-k | ins mæra burar / orðinn einn bani: Sviðurr i Sviðrir: vet ací com em vaig fer dir a cal Søccmímir, i quan em vaig haver convertit en el sol matador de l'ínclit fill d'en Miðviðnir, ho vaig amagar al vell ètun (cf. Kuhn 19835, pàg. 67, llegeix mœra ‘enorme, gran; puixant’ per comptes de mæra ‘ínclit, il·lustre’)
  El nom d'aquest ètun apareix sota dues formes (tres, segons les intepretacions) als textos medievals que l'esmenten: Søkkmímir/Sekkmímir i Sǫkmímir.  
     

sökkva <sökkvi ~ sökkvum | sökkti ~ sökktum | sökkte-u>: enfonsar una cosa
	sökkva skipi: enfonsar un vaixell
	sökkva sér í skuldir: endeutar-se [fins al coll], contreure (o: fer) molts de deutes
	sökkva sér niður í bók: submergir-se en la lectura d'un llibre, restar absort
		en la lectura d'un llibre
◊ byskup var á hesti ok klerkar nǫkkurir med hánum ok var hann uppi á strætinu hjá garði sínum þá er atlagan tóksk. Œptu hvarirtveggju herop. Sverrir konungr lagði at svá fast at þeir byrðingar er fyrir lágu brotnuðu. Baglar hǫfðu søkkt nǫkkurum skipum fyrir bryggjum ok máttu Birkibeinar fyrir því eigi vel ná atlǫgunni, skutu þá hvarirtveggju bæði bogaskoti ok handskoti sóttu síðan upp yfir byrðingana. Bengeirr langi ok Bótúlfr Ǫzursson kómusk fyrstir upp á bryggjurnar: el bisbe es trobava a la part de dalt de l'avinguda que hi ha davant la seva cort, muntat a dalt d'un cavall i en companyia d'alguns clergues quan va començar l'atac. Els d'un i l'altre bàndol varen aixecar el crit de batalla. El rei Sverrir va envestir amb les seves naus amb tanta de fua que van fer estelles els byrdingar, les naus de càrrega, amb què van topar. Els Crosses havien enfonsat algunes naus just davant els molls de Bergen i per això als Cames-de-Beç no els va reeixir del tot l'envestida inicial. Els dos bàndols aleshores van començar a llançar-se projectils, tant amb la mà com amb els arcs. Després, els atacants van passar per damunt les naus de càrrega [enfonsades com a protecció dels molls]. En Bengeirr el llarg i en Bótúlfr Ǫzursson foren els primers a pujar al moll
◊ ok hann sendi henni rit ok kvað þat sœmst, at hon gǫmul giptisk gǫmlum konungi, ok hon hlýddi á þat, ok var hennar fǫr ger prýðiliga til óprúðrar, þvíat þegar hon kom til Danmarkar, þá var hon tekin ok søkkt í mýri einni, ok lauk hon svá sínum dǫgum, at því sem margir segja: i ell li va enviar la lletra en la qual li deia que el que més es tanyia era que ella, que ja era vella, es casés amb un rei vell, i ella hi accedí. Però el seu viatge, que va començar gloriosament, va acabar deshonrosament, perquè, quan va arribar a Dinamarca, la van agafar i la van anegar enfonsant-la dins un aiguamoll i així fou com va acabar els seus dies segons conten molts
◊ þá var ekki dæluaustur á hafskipum. Kölluðu menn það byttuaustur eða stampaustur. Hann var bæði vossamur og erfiður. Skyldi þar hafa byttur tvær. Fór þá önnur niður er önnur fór upp. Sveinar báðu að Grettir skyldi sökkva byttunum, kváðu nú reyna skyldu hvað hann mætti. Hann segir að lítil raun mundi best um það. Fer hann þá niður og sökkti byttunum og voru þá fengnir til tveir að ausa móts við hann. Héldust þeir eigi lengi við áður þeir voru yfirkomnir af mæði. Þá gengu til fjórir og allt á sömu leið. Svo segja sumir menn að átta jusu þeir við hann áður en lauk. Var þá og upp ausið skipið. Þaðan af skiptist mjög um orðalag kaupmanna við Gretti því að þeir sáu hvað hann átti undir sér fyrir afls sakir. Var hann og þaðan frá hinn fræknasti til liðs, hvers sem við þurfti: en aquells temps, en els vaixells que navegaven per alta mar no hi havia dæluaustur, bombes per evacuar o expulsar a la mar l'aigua de la sentina o el pantoc de la nau. Només es coneixia el que la gent anomenava eixugar l'aigua amb sàssoles o amb galledes. Era una feina feixuga durant la qual hom quedava xop. Hom emprava dues galledes: mentre en baixaven una al fons de la sentina, en pujaven l'altra a coberta. Els mariners varen manar al Grettir que omplís les galledes, dient-li que ja els agradaria ja veure de què era capaç. Ell els va replicar que els ho demostraria amb una petita prova: i havent-ho dit, va davallar al fons de la sentina i va omplir les galledes. Varen disposar dos homes a coberta perquè hi pugessin les galledes plenes i les trabuquessin per la borda. Només varen aguantar el ritme d'en Grettir una estona abans de quedar totalment retuts. Aleshores els varen reemplaçar quatre homes i la cosa va anar exactament igual. N'hi ha qui conta que al final eren vuit els homes que pujaven i trabucaven a la mar les galledes plenes que va omplir en Grettir tot sol fins que la nau va quedar eixuta. A partir d'aquell moment, els mercaders van fer anar un to ben diferent amb en Grettir, car havien vist de què era capaç amb la seva força física. De llavors ençà, ell també fou el més fener dels de la tripulació que donava una mà pertot on l'havien de menester

sökkva <sekk ~ sökkvum | sökk ~ sukkum | sokkið>: enfonsar-se
	hún flýtur á meðan ekki sekkur: <LOC FIG> [i si mateix] va anar fent
◊ þá snýr Þormóður í brott og steypir af sér verjunni. Þórður og Falgeir hlaupa eftir honum. Hann tekur undan fast og fram á sjóvarhamrana yfir hellinn og hleypur Þormóður fyrr ofan í tóna þá er fyrir hellisdurunum var. Og er hann kom niður þá hleypur Þórður eftir honum og lyknar í knésbótum er hann kom niður í tóna og lýtur áfram. Þá hjó Þormóður meðal herða honum svo að öxin sökk að skafti: tot seguit, en Þormóður es va girar i va fugir d'allà i[, per córrer millor,] es va desprendre de la verja, una mena de capot. En Þórður i en Falgeir l'empaitaren, però ell se'ls va fer escàpol ràpidament i es va dirigir cap als espadats marins que hi havia damunt la cova i quan va arribar a la vorera de l'espadat, va saltar per avall fins al replà d'herba que hi havia davant l'entrada de la cova, i quan hi va saltar, en Þórður, que ja l'estalonava, hi va saltar al darrere, però en fer-ho es va tòrcer el genoll i va caure al replà d'herba de boca-terrosa. En aquell instant, en Þormóður li va pegar un cop de destral tan fort entre espatlla i espatlla que li va acorar la destral fins al mànec
♦ sökkva niður: enfonsar-se (en el sòl, en terra, en l'aigua, en la mar etc.)
◊ þeir Haraldr jarl fóru at leita þeira um daginn um eyna ok fundu þá eigi; þeir sá ok skipafarar engar frá eyjunni. Þetta undruðusk þeir mjǫk; þótti þeim ólíkligt, at Sveinn myndi hafa sokkit niðr. Þeir reru umhverfum eyna at leita Sveins, ok fundu eigi, sem líkligt var. Gerðu þeir þat þá helzt af, at þá Svein myndi borit hafa at ǫðrum eyjum; reru þeir þannig þá at leita, sem þeim þótti líkligast: el iarl Haraldr i els seus homes van trescar l'illa tot lo dia cercant-los, però no els hi trobaren; tampoc no van veure cap embarcació que s'allunyés de l'illa. Aquest fet els va astorar molt perquè els semblava inversemblant que l'Sveinn s'hagués enfonsat. Aleshores van remar tot al voltant de l'illa cercant l'Sveinn, però, i talment com era de preveure, tampoc no el varen trobar. Van considerar que el més probable era que el corrent hagués arrossegat l'Sveinn cap a d'altres illes, així que es dirigiren al rem cap allà on els semblava que havia d'ésser més probable que el trobarien
◊ var þá svá mikill vápnaburðr á Orminn, at varla mátti hlífum fyrir sik koma, er svá þykkt flugu spjót ok ǫrvar, þvíat ǫllum megin lǫgðu herskip at Orminum. En menn Óláfs váru þá svá óðir, at þeir hljópu upp á borðin til þess at ná með sverðshǫggum at drepa fólkit, en margir lǫgðu eigi svá undir Orminn, at þeir vildu í hǫggorrostu vera. En Óláfs menn gengu flestir út af borðunum ok gáðu eigi annars, en þeir berðisk á sléttum velli, ok sukku niðr með vápnum sínum; svá segir Hallfrøðr: impactaven tantes d'armes a bord de l'Ormr que gairebé ningú no s'hi podia protegir darrere un escut, tan i tan espesses hi volaven les llances i les fletxes perquè per tots costats hi havia naus de guerra atacant l'Ormr . Llavors[, i malgrat el ruixat de llances i fletxes,] un paroxisme tan gran es va emparar d'alguns homes del rei Olau que van saltar a dalt del capiró de la regala de la nau per poder matar a cops de llurs espases els enemics [en el moment que aquests volguessin pujar-hi a bord], però molts eren els qui [per por] no s'atracaven pas al peu de la borda de l'Ormr per a participar-hi en el combat cos a cos [de l'abordatge]. I [fins i tot es va donar el cas que] molts dels homes de l'Olau [en llur paroxisme] van saltar per la borda sense parar esment que no combatien en un camp de batalla de manera que se n'anaren a fons amb llurs armes. Així ho canta Hallfrøðr l'escalda...
◊ verkendr Heðins serkjar sukku sárir í bǫð niðr af Naðri; gerðut vægjask við naddbaugs fár; Ormr mun vanr, hvars skríðr með lið lýða, lengi slíkra drengja, þótt alldýrr konungr stýri Ormi: els mereixedors de la camisa d'en Heðinn, ferits en la batalla, se n'anaren a fons caiguent des del Naðr. No es protegiren pas del noedor d'escuts. L'Ormr es veurà privat per molt de temps de parells barons, on que llisqui portant una tropa de guerrers, encara que el rei, molt magnífic, hi vagi al governall
◊ verkendr baugs meginserkjar sukku niðr af Naðri sárir í naddfárs bǫð; [þeir] gerðu·t vægjask við. Lengi mun Ormr vanr slíkra drengja, hvar's [hann] skríðr með liði lýða, þótt alldýrr konungr stýri Ormi: els combatents (meginserkr = camisa forta; baugs meginserkr = forta camisa d'anella = cota de malla; verkandi = el mereixedor; verkendr baugs meginserkjar = els mereixedors de la forta camisa d'anelles, els mereixedors de la cota de malla, els uiri loricati, els guerrers [amb cuirassa]) s'enfonsaren [dins la mar] caiguent de dalt el Naðr ( = Ormr inn langi), ferits durant la llançadissa de llances i sagetes (bǫð, gen. bǫðvar = combat, batalla; naddr, gen. nadds = clau gros; llança; naddfár = el flagell de les llances = la tempesta de les llances, el torb de les llances; í naddfárs bǫð = en la batalla del ruixat de llances i fletxes). Cedir en la batalla - no ho feren pas (exemple primerenc de gera + inf., amb significat purament catafòric del verb expressat en infinitiu, amb el qual el verb gera constitueix una perífrasi ressaltadora o emfatitzant. Cf. la construcció alemanya paral·lela de tun + inf.). Molt de temps es veurà privat (vanr = sem vantar, sem er án, laus við, án) l'Ormr de parells barons on que singli amb una host de guerrers (með lið lýða = með lið hermanna), encara que el molt magnífic rei (alldýrr = ágætastr) governi ( = cotinuï governant) l'Ormr
◊ þá kemur sú saga vestan úr fjörðum um veturinn að sá maður er Snorri hét vestur í Skálavík var leikinn af flagði einu og sótti hann tröllkona svo mjög að hann hugðist eigi mundu lifa. En þessa nótt hina sömu er fyrr var frá sagt, það var laugarnótt, þá fór hann Snorri til tíða einn saman og var mjög langt að fara. Þá kemur að honum tröllkonan og sækir hann og vill bægja honum til fjalls. Þá biður hann að Guðmundur prestur skyldi duga honum ef hann væri svo mikils ráðandi við Guð sem hann hugði og leysa hann af flagði þessu. En í því sýndist honum sem ljós kæmi yfir hann en ljósinu fylgdi maður í kápu dökkri og hafði vatnsstökkul í hendi og stökkti á hana. En þá hvarf hún tröllkonan sem hún sykki niður en honum fylgdi ljósið allt til bæjarins og þóttist hann gerla kenna að ljósinu fylgdi Guðmundur Arason: aquell hivern va arribar dels fiords de ponent la història que un home que es deia Snorri i que vivia a ponent, a Skálavík, era turmentat per un flagð i la dona trol (en aquest passatge, els termes flagð i trǫllkona s'hi empren com a sinònims ) el plagava tant que ell creia que no se'n sortiria, i aquell mateix vespre de què hem parlat adés, la nit de dissabte a diumenge, l'Snorri va anar totsol a la sabatina i el camí que havia de fer per anar-hi era molt llarg. I mentre anava així pel camí, la dona trol s'hi acostà i es va posar a atacar-lo i a empènyer-lo cap a la muntanya. Aleshores ell va pregar a Guðmundur el prevere que, si, com ell creia, tenia gran ascendent davant Déu, l'ajudés i el deslliurés d'aquell flagð. I en aquell instant li va semblar com si un llum es posava damunt ell i al llum li seguia un home vestit amb una capa negra [de Sant Pere] que duia un aspersori en una mà amb el qual va aspergir la dona trol. Aleshores la dona trol va desaparèixer com si s'enfonsés en la terra i el llum el va seguir tot el temps fins al mas i l'Snorri va creure reconèixer nítidament que en Guðmundur Arason anava darrere el llum
♦ sökkva til grunna: anar[-se'n] a fons, afonar-se
◊ Milon gǫrði svá. En konungrinn hóf upp sitt hit bitra sverð ok hjó hǫfuð af blámanninum; ok er blóðit út springr af svíranum, sér konungrinn af hverjum blóðdropa tendrast vaxkerti brennanda. Ok þá mælti konungrinn: „Þat veit Guð, Milon,“ segir hann, „at þú hefir látit mik gera hann helgan af rǫngu“. „Nei, þat veit Guð,“ segir Milon, „hann er eigi heilagr maðr, heldr er hon svá mikil gǫrningakona, at hon má láta grjótit fljóta en fjaðrar sǫkkva til grunna. Ok af því, herra, at yðvart sverð er út dregit, hǫggit af henni sem fyrst hǫfuðit.“ „Eigi skal svá vera,“ segir konungrinn: En Milon ho va fer. I el rei va aixecar la seva esmolada espasa i hi va tallar el cap del moro. I quan la sang va brollar del seu coll, el rei va veure que cada gota de sang s'encenia i es convertia en un ciri encès. Aleshores va dir: “Déu sap, Milon, que a tort m'has fet fer-lo un sant [màrtir]”. “No pas”, li va dir en Milon, “Déu sap que no era cap sant, sinó que és ella [qui ho ha fet, car] ella és una bruixa tan gran que pot fer que la pedra suri i que les plomes se'n vagin a fons. I per això, senyor, i ja que la vostra espasa està desembeinada, talleu-li [també] el cap a ella com més aviat millor”. El rei li va contestar: “Tal cosa no passarà mai”.
◊ nú flýja heiðingjar til Spáníalands, en Frankismenn ríða eptir þeim harðliga ok feldu heiðingja á báðar hendr sér. Nú koma þeir at vatni einu miklu enir heiðnu menn, ok hétu á guð sín til hjálpar sér, þann er Terogant hét ok Apolló ok Maúmet, ok hlupu síðan á vatnit ok sukku til grunna, ok sumir flutu dauðir til lands, en sumir váru drepnir er eptir váru: aleshores els pagans van fugir cap a Espanya (= al-Àndalus), però els francs els empaitaren amb duresa a cavall abatent-los a destre i a sinestre. Els pagans llavors van arribar davant un gran riu (= l'Ebre?) i pregaren a llur déu, que es diu Terogant, Apol·ló i Mafumet, que els ajudés i saltaren a l'aigua però hi anaren a fons: alguns suraren morts fins a l'altra riba i alguns, que restaren enrere, foren morts [pels francs]

Sökkva·bekkur <m. -bekkjar, no comptable>:
<MITOLSökkvabekkur m, Søkkvabekkr m, Socvabec m, estatges de la deessa Sága. El constituent Søkkva-, podria fer referència a uns estatges submarins o molt propers a la mar d'aquesta deessa. Aquesta idea és reforçada per la descripció de l'indret, tal i com es fa als Grímnismál, com un indret sobre el qual se sent o es pot sentir la remor de les ones clapotant o xarbotant
◊ Søkkvabekkr heitir inn fiórði, | enn þar svalar knegu / unnir yfir glymja; / þar þau Óðinn ok Sága | drekka um alla daga, / glǫð, ór gullnum kerum: Socvabec es diu el quart estatge, i les fresques ones hi podien clapotejar (o: hi clapotejaven) a sobre: vet ací l'indret on l'Odin i la Sága, dia rere dia, beuen, alegres, de copes d'or (de cara a la traducció hi podien clapotejar/hi clapotejaven, cf. Kuhn 19833, pàg. 117: kná <...> v. kann, bin in der lage (stets mit inf.); auch: ich darf <...>; manchmal auch pleonastisch od. nahe daran (Grm. 7, Bru. I 9b). De tota manera, a mi em sobta molt l'ús del pretèrit knegu, per comptes del present)
◊ Þá mælti Gangleri: „Hverjar eru enn ásynjurnar?“ Hár sagði: „Frigg er œzt, hon á þann bœ er Fensalir heita ok er hann allvegligr. Ǫnnur er Sága, hon býr á Søkkvabekk ok er þat mikill staðr... : aleshores en Gangleri va parlar tot dient: “Quines són les ansínies?” En Hár li va respondre: “La més alta en rang i dignitat és la Frigg, que viu a l'alqueria anomenada Fensalir, la qual és absolutament imposant. La segona és la Sága, que viu a Socvabec i és aquest un vast indret...
  El nom de la residència de la deessa Sága apareix sota dues formes als textos medievals que l'esmenten: Søkkvabekkr i Sǫkkvabekkr.  
     

sökkvandi <m. sökkvanda, no comptable>:
aiguamoll m o mareny m, en el qual hom es pot enfonsar

söknuður <m. saknaðar (o: söknuðar), no comptable>:
recança f al cor, enyorança f, sentiment m de pena per una pèrdua
◊ Þéttleifr svaraði: «Miskunnar mun hverr á sínu máli þurfa, en albúinn em ek at fremja þessa leika ok freista, hversu at ferr. Hvat man þá meirr, ef ek kann ekki, at þá láta ek líf mitt, enda er œrin sǫk til, at sú sé. Mun ok frændum mínum þykkja lítill saknaðr eptir mik vera, ef ek em ekki at manna, ef nokkurir eru þeir, er dugandi menn sé, en ek ætla, at víst engi sé»: en Þéttleifr li va respondre: “Tothom haurà de menester la paraula misericòrdia en la seva boca (és a dir: les teves paraules són massa orgulloses), però estic completament preparat per a entaular aquests jocs amb tu i provar a veure com acaba tot plegat. Car, què m'hi pot passar [de pitjor] més que perdre-hi la vida si és que no et puc vèncer, per més que hi hagi prou raons per pensar que realment es donarà aquest cas. A més a més, si sóc derrotat, els meus parents no consideraran que pagui gaire la pena de plorar la meva pèrdua si n'hi ha alguns entre ells que siguin homes prous. I tanmateix, no crec pas que sigui gens segur que la cosa vagi així”
◊ síðan var þat a bréfi at þeir skyldu engan annan konung hafa nema Barachiam, þetta hitt sama bréf lagði hann í rekkju sína ok gekk síðan svá leyniliga ór hǫllinni at engi varð var við en þetta mátti þó eigi lengi leynask þvíat, þegar í skúmaskotinu, varð af hans saknaði mikit hark, grátr ok ill læti ok skunduðu þeir þegar, at byrgja fyrir honum alla stiga ok stórvegu: després, escrigué en aquesta carta que no en triessin per rei cap altre que no fos en Baraquies. Aquesta mateixa carta la va posar al seu llit i després, se n'anà tan sigilosament del palau que ningú el veié quan ho va fer. Tanmateix, la seva fugida no es va poder mantenir amagada gaire temps, perquà a l'alba, quan se'l va trobar a faltar, la seva absència va provocar una gran agitació, plors i crits de plany i [els habitants d'allà] cuitaren a barrar-li tots els viaranys i camins (l'original fa: ac postea, ne quemquam alium praeter Barachiam ad regiam dignitatem admitterent, prohibebat. Hac epistola in cubiculo suo relicta, inscientibus omnibus egreditur. Nec tamen efficere potuit, ut ipsius discessus ad extremum usque incognitus esset. Nam simul atque illuxit, ea res audita perturbationem ac luctum plebi attulit: omnesque, summa celeritate, ad eum inuestigandum perrexerunt, ipsius fugam omni ratione occupare cogitantes. Quo etiam factum est, ut studium ipsius frustra minime cesserit. Nam cum itinera omnia occupassent, ac montes omnes obsedissent, inuiasque ualles peragrassent, in torrente quodam ipsum manus in caelum tendentem, ac sextae horae precationem persoluentem inuenerunt)

sökótt <adj.>:
Mot emprat a les locucions:
♦ eiga sökótt: <LOC FIGtenir enemics
◊ Grettir reið norður til Bjargs litlu síðar en þeir Þóroddur skildu og duldist þar enn um stundar sakir. Þá gerðist svo mikið bragð að myrkfælni hans að hann þorði hvergi að fara þegar er rökkva tók. Móðir hans bauð honum þar að vera en kvaðst þó sjá að það mundi honum eigi duga fyrir þann skuld að hann átti sökótt um allt landið: poc després que ell i en Þóroddur se separaren, en Grettir es va dirigir a cavall cap al nord, a Bjarg, on s'hi va estar amagat una temporada. Aleshores la seva por de la foscor va empitjorar tant que no gosava anar enlloc tan bon punt començava a fer fosca. Sa mare li va oferir que s'hi quedàs, encara que li va dir que no li serviria de res ja que tenia enemics arreu del país (cf. Baetke 1987⁴ p. 639: eiga sǫkótt um allt landit im ganzen Lande Feinde haben)
◊ Björn sagði að hann ætti svo sökótt um allt land að menn mundu forðast bjargir við hann um það er sekt nemur "en heldur skal eg þér gagn gera ef þú lætur þá menn vera í friði sem í minni vernd eru hvers sem þú gerir við aðra menn hér í byggð": en Björn[, el campió del Hítardalur,] li va dir que ell[, en Grettir,] tenia tants d'enemics arreu del país que la gent evitaria de donar-li ajut per no [fer-se'n còmplices i] ésser també bandejats, "però tanmateix, et procuraré ajut si, a canvi, deixes en pau la gent que estan sota la meva protecció independentment del que els facis als altres d'aquesta comarca"
♦ eiga sökótt við e-n: <LOC FIGtenir comptes pendents amb algú
◊ Styr hafði þá og búið um hríð undir Hrauni inn frá Bjarnarhöfn. Hann var vitur maður og harðfengur. Hann átti Þorbjörgu, dóttur Þorsteins hreggnasa. Þorsteinn og Hallur voru synir þeirra. Ásdís hét dóttir þeirra, drengileg kona og heldur skapstór. Styr var héraðríkur og hafði fjölmennt mjög. Hann átti sökótt við marga menn því að hann vó mörg víg en bætti engi: L'Styr en aquella època ja feia un cert temps que havia estat vivint a sota del Hraun, terra endins des del Bjarnarhöfn. Era un home llest que no s'acoquinava fàcilment. Era casat amb la Þorbjörg, la filla d'en Þorsteinn Nas-degotant. Tenien dos fills que nomien Þorsteinn i Hallur i una filla que nomia Ásdís. L'Ásdís era una dona cabal però més aviat de caràcter fort. L'Styr era una persona poderosa a la regió i tenia molta de gent treballant per a ell. Tenia comptes oberts amb molta de gent perquè havia comès mant homicidi però sense que n'hagués pagat [mai] cap compensació

söku·dólgur <m. -dólgs, -dólgar>: <JUR> culpable m,f

sökum¹:
dat. pl. de → sök “culpa; causa”

sökum² <prep. + Gen.>:
a causa de (vegna)
♦ lokað sökum veikinda: tancat per malaltia
♦ lokað sökum dauðsfalls: tancat per defunció
♦ sökum þess að <+ ind.><conj. causal> a causa del fet que <+ ind.>, perquè <+ ind.>, per tal com <+ ind.>

söku·nautur <m. -nauts, -nautar>:
1. (óvinur, andstæðinguradversari m, adversària f (enemic, oponent)
◊ hinn's fégrimmr, / es í Fjǫrðum býr, / sá's of-dolgr / Draupnis niðja, / sǫkunautr / of sona hvinna, / hringum hættr / hoddvegandi: el qui viu a Firðir és hostil a l'or (ço és: no el vol, se'n desprèn amb facilitat = és desprès, generós), és un enemic acèrrim dels plançons del Dràupnir (ço és: l'anell màgic Dràupnir, el “degotador”, forjat pels nans Sindri i Brokkr, tenia la virtut que cada vuit dies en “degotaven” vuit altres anells d'or d'idèntica forma i pes. L'enemic dels fills del Dràupnir és l'enemic dels anells d'or, és a dir, el qui no els conserva per a si mateix sinó que se'n desprèn amb facilitat = el qui és desprès, generós), és un adversari dels lladres (hvinn = lladre, rapissaire, pispa; synir hvinna = els fills dels rapissaires = els lladres. L'adversari dels lladres = el contrari dels lladres = el donador, el qui dóna de gust), és un perill per als anells (el qui és perillós per als anells = el qui se'n desprèn amb generositat), és un matador de tresors (hoddvegandi = el matador de tresors = el qui sap desprendre's dels tresors acumulats = el summament generós) (Estrofa 22 de l'Arinbjarnarkviða, composta vers el 962 en metre kviðuháttr en llaor del hersir Arinbjǫrn Þórisson)
2. <JURculpable m & f (sökudólgur)

söl <n.pl sölva>:
<BOT & CULINalga f dulse, dulse m, duileasc m, alga marina comestible, de fulles grosses i de color vermell (alga marina Rhodymenia palmata syn. Palmaria palmata)

sölna <sölna ~ sölnum | sölnaði ~ sölnuðum | sölnað>:
1. (fölnapansir-se (marcir-se, mustiar-se)
2. (óhreinkastembrutar-se (tornar brut)

sölsa <sölsa ~ sölsum | sölsaði ~ sölsuðum | sölsaðe-ð undir sig>:
usurpar una cosa, fer-se seva una cosa [il·lícitament], apropiar-se (o: apoderar-se) [il·lícitament] d'una cosa

sölt¹:
nom. & ac. pl. de → salt “sal”

sölt²:
nom. sg. f. i nom. & ac. pl. n. de → saltur, sölt, salt “salat -ada”

söltun <f. söltunar, no comptable>:
saladura f

söltunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
salador m (lloc on hom sala, esp. els arengs)

sölu:
casos oblics del singular de → sala “venda”

sölu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
<ECONestratègia f de venda

sölu·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
venedor m, venedora f (esp. representant d’una determinada marca, ‘comercial’ & figura jurídica de venedor)
♦ söluaðili fyrir Mercedes-Benz: concessionari de Mercedes-Benz
♦ viðurkenndur söluaðili: venedor autoritzat

sölu·aukning <f. -aukningar, no comptable>:
<ECONincrement m de les vendes, augment m de les vendes

sölu·ágóði <m. -ágóða, no comptable>:
<ECONproducte m de la venda

sölu·átak <n. -átaks, no comptable>:
<ECONcampanya f de venda, campanya f promocional (söluherferð)

sölu·bás <m. -báss, -büsar>:
1. (á markaðiparada f (de mercat)
2. (á kaupstefnuestand m (de fira)

sölu·búð <f. -búðar, -búðir>:
botiga f, negoci m

sölu·dagur <m. -dags, -dagar>:
data f de venda
♦ síðasti söludagur: data f de caducitat

sölu·deild <f. -deildar, -deildir>:
<ECONdepartament m de vendes, servei m de vendes

sölu·gengi <n. -gengis, no comptable>:
<ECONpreu f de venda, cotització f de venda, tipus m de venda (de divisa)

sölu·greining <f. -greiningar, no comptable>:
<ECONanàlisi f de vendes

sölu·hagnaður <m. -hagnaðar, no comptable>:
<ECONbeneficis m.pl [resultants] de la venda, guanys m.pl de venda, producte m de la venda

sölu·herferð <f. -herferðar, -herferðir>:
<ECONcampanya f de venda, campanya f promocional

sölu·horfur <f.pl -horfa>:
<ECONprevisions f.pl de vendes

sölu·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
comercialitzable, vendible

sölu·hæsti, -hæsta, -hæsta <adj.>:
més venut -uda, amb més èxit de vendes, best-sèl·ler
◊ plata Páls Óskars er ein söluhæsta plata jólavertíðarinnar, ef ekki sú söluhæsta: un disc d'en Páll Óskar és un dels discs més venuts de l'època comercial prenadalenca, si no és el més venut

sölu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<INFORMsistema m de gestió de [comandes i] vendes
♦ sölu- og pantanakerfi: gestió f de comandes i vendes

sölu·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
<ECONdespeses f.pl comercials, despeses f.pl de venda

sölu·laun <n.pl -launa>:
comissió f [per cada venda feta]

sölu·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENvenedor m, venedora f
2. (farandsölumaðurviatjant m & f (representant ambulant de casa comercial)

sölu·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
treball m com a venedor o venedora

sölu·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
[central f] comercial f, organització f comercial[itzadora]
♦ sölumiðstöð hraðfrystihúsanna: comercial f de plantes de congelats [de peix]

sölu·möguleikar <m.pl -möguleika>:
<ECONpossibilitats f.pl de mercat

sölu·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f [encarregada] de la venda, comissió f de vendes

sölu·pöntun <f. -pöntunar, -pantanir>:
<ECONcomanda f de venda
♦ dagsetning sölupöntunar: data f de comanda [de venda]

sölupöntunar·númer <n. -númers, -númer>:
<ECONnúmero m de comanda [de venda]

sölur:
nom. & ac. pl. de → sala “venda”

sölu·samband <n. -sambands, -sambönd>:
associació f comercial[itzadora], unió f per a l'exportació, unió (o: confederació) exportadora
♦ Sölusamband íslenskra fiskframleiðenda (S.Í.F.): Unió de Productors Islandesos de Peix per a l'Exportació

sölu·samningur <m. -samnings, -samningar>:
contracte m de venda

sölu·samtök <n.pl -samtaka>:
associació f d'exportadors, organització f comercial[itzadora]
♦ sölusamtök lagmetis: associació d'exportadors de conserves [de peix]
♦ sölusamtök sjávarafurða: associació d'exportadors de productes de la mar
♦ sölusamtök matjurtaframleiðenda: associació per a la comercialització de productes alimentaris vegetals

sölu·skattur <m. -skatts, -skattar>:
<ECONimpost m sobre la venda

sölu·skilmálar <m. -skilmála>:
condicions f.pl de venda

sölu·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
oficina f de venda

sölu·spá <f. -spár, -spár>:
<ECONprevisions f.pl de vendes (o: de venda), pronòstic m de vendes

sölu·staður <m. -staðar, -staðir>:
punt m de venda

sölu·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m de vendes, directora f de vendes

sölu·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
mercat m (àrea de venda d'un producte per part d'una empresa)
◊ fræðilega felur þessi aðferð í sér að með því að ganga út frá þeim vörutegundum sem viðkomandi fyrirtæki selja og sölusvæði þeirra verði viðbótarvörur og -svæði tekin með eða útilokuð frá markaðsskilgreiningunni, allt eftir því hvort samkeppni, sem þessar viðbótarvörur eða svæði hafa í för með sér, hefur áhrif á eða hamlar nægilega verðlagningu á vörum aðilanna til skamms tíma: aquest mètode implica que, tot partint dels tipus de productes que les empreses en qüestió venen i de l'àrea on els venen, es tenen en compte en la definició del mercat, o bé se n'exclouen, els productes addicionals i les zones de venda suplementàries, depenent del fet que la competència que impliquin aquests productes addicionals i àrees de venda suplementàries afecti o restringeixi suficientment a curt termini la fixació de preu dels productes dels venedors

sölu·tekjur <f.pl -tekna>:
ingressos m.pl per vendes, facturació f [total]

sölu·torg <n. -torgs, -torg>:
mercat m

sölu·tregða <f. -tregðu, no comptable>:
disminució f de les vendes, alentiment m de les vendes

sölu·turn <m. -turns, -turnar>:
quiosc m
  Aquesta encunyació purista no ha reeixit a imposar-se sobre el xenisme sjoppa.  
     

sölu·umboð <n. -umboðs, -umboð>:
agència f de vendes, venedor autoritzat (concessionari, empresa de distribució o venda de productes d'una altra empresa)

sölu·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m de venda [al consumidor]

sölu·verðmæti <n. -verðmætis, no comptable>:
valor m,f comercial, valor m,f de mercat, valor m,f en venda

sölu·voð <f. -voðar, -voðir>:
<HISTsöluvoð f, sǫluváð f, sòluvad f (burell gros?, estamenya?)
◊ Sæmundur reið þeirra fyrstur. Hann var í hálflitum kyrtli, rauðum og grænum, og hafði kastað yfir sig söluvoð, og voru saman saumaður jaðrarnir, því að þoka var myrk ákaflega og hraut úr af vætu, og stálhúfa á höfði og gyrður sverði, buklara á söðulboga. Hann var meðalmaður vexti og manna kurteisastur, ljóshærður og fölleitur, eygður vel og nokkuð munnljótur og þó vel farinn í andliti, manna best knár, jafnmikill. Guðmundur, bróðir hans, reið næst honum. Hann var í bláum kyrtli og hafði yfirhöfn stríprenda. Hann reið við alvæpni. Hann var lágur maður og sívalvaxinn, herðimikill og miðmjór og rauðgulur á hár og hærður mjög, þykkleitur og fríður maður sýnum, blíður í viðræðu: en Sæmundur cavalcava al capdavant de tots ells. Portava un kyrtill -una mena de gipó o gonell, que cobria el cos fins a mitja cuixa- de dos colors, [mig i mig,] vermell i verd, i s'havia tirat pel damunt una [flassada de] sòluvad, una men de tela de burell gros, els extrems o voreres de la qual estaven cosits perquè la boira era extraordinàriament espessa i roinava abundosament. Portava un bacinet d'acer al cap i l'espasa cinta, duia el seu escut penjat de l'arçó. Era un home d'estatura mitjana, el més cortesanès dels homes (goso encunyar aquest mot per a distingir entre tres mots: el cortès en el significat actual d'aquest mot, al costat del qual hi col·loco el mot cortesà, en el sentit d'educat segons les normes i costums de les corts medievals i, finalment, aquest cortesanès que implica que la persona qualificada amb aquest adjectiu no només respon a un model ideal de conducta cortesana, sinó també a l'ideal físic, corporal, que hauria de tenir-hi tal home), amb els cabells rossos i la cara pàl·lida, de bells ulls, amb una boca una mica lletja, i, així i tot, de faccions agradables i el més règeu dels homes, [i] ben proporcionat. En Guðmundur, son germà, anava just darrere ell, també a cavall, portava un kyrtill blau i un capot llistat. Portava tot l'armament complet. Era un home d'estatura baixa i revingut de cos, ample d'espatlles i estret de costats, de cabells de color vermell-coure i molt espessos, un home de cara rodona i de faccions agradables, i de conversa agradable (semblen uns precursors islandesos llunyans del Quixot i en Sanç Panxa)

söluvoðar·kyrtill <m. -kyrtils, -kyrtlar>:
<HISTgipó m o gonell m de sǫluváð o sòluvad, una mena de burell gros
◊ nú skalt þú ríða heiman við hinn þriðja mann. Skalt þú hafa voskufl ystan klæða og undir söluvoðarkyrtil mórendan. Þar skalt þú hafa undir hin góðu klæði þín og taparöxi í hendi. Tvo hesta skal hafa hver yðvar, aðra feita en aðra magra. Þú skalt hafa héðan smíði. Þér skuluð ríða þegar á morgun og er þér komið yfir Hvítá vestur þá skalt þú láta slota hatt þinn mjög. Þá mun eftir spurt hver sá sé hinn mikli maður. Förunautar þínir skulu segja að þar sé Kaupa-Héðinn hinn mikli, eyfirskur maður, og fari með smíði. Hann er maður skapillur og margmæltur, þykist einn vita allt. Hann rekur aftur kaup sín oftlega og flýgur á menn þegar er eigi er svo gert sem hann vill. Þú skalt ríða vestur til Borgarfjarðar og láta þá falt hvarvetna smíðið og reka aftur kaupin mjög. Þá mun sá orðrómur á leggjast að Kaupa-Héðinn sé manna verstur viðfangs og síst sé logið frá honum: ara te'n vas de casa amb dos homes més. Per defora posa't un váskufl, una mena de capa de pluja amb caputxa i dessota posa't un gonell de burell gros llistat de bru. Davall el gonell duràs posada la teva roba bona i a la mà dugues-hi una taparøx -un tipus de destral petita-. Que cadascú de vosaltres agafi dos cavalls, un de gras i un de magre. Tu endu-te'n també d'aquí diversos objectes de ferro forjat. Partiu demà de matí i quan haureu travessat el riu Hvítá en direcció a ponent, posa't la caputxa de manera que te tapi la cara. Quan us demanaran qui és el prohom que va de viatge, que els teus dos acompanyants responguin que és el gran Kaupa-Héðinn, un home del Fiord de les Illes, Eyjafjörður, que viatja amb objectes de ferro forjat per vendre'ls. Que diguin també que és un home de caràcter dolent i molt xerrador que creu que ho sap tot. Que diguin també que sovint revoca les barrines que ja ha fet i que arremet la gent quan les coses no es fan com ell vol. Dirigeix-te llavors cap a ponent, cap al Borgarfjörður, oferint pertot les teves mercaderies i quan facis una barrina, revoca-la sovint tot seguit. D'aquesta manera es propagarà la brama que en Kaupa-Héðinn és un home amb qui no hi ha manera d'entende's o de fer-hi tractes i que el que en conten és de tot menys mentida

sölu·þoknun <f. -þoknunar, -þoknanir>:
comissió f [com a venedor per cada venda feta]

sölu·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
evolució f de les vendes

sölva·fjara <f. -fjöru, -fjörur. Gen. pl.: -fjara>:
platja f on es pot recollir dulse durant la marea baixa

söm:
nom. sg. f. i nom. & ac. pl. n. de → samur, söm, samt “igual, mateix -a”

sömdum¹:
1ª pers. pl. pret. ind. de → semja “compondre, redactar”

sömdum²:
dat. sg. m. fort & dat. pl. m./f./nt. fort de saminn, samin, samið "compost -a, redactat -ada"

sömu¹:
casos oblics del f. sg. feble & m. & f. & nt. pl. feble de sami, sama, sama "mateix -a"

sömu²:
dat. sg. nt. fort de samur, söm, samt "igual, mateix -a"

sömu·leiðis <adv.>:
1. (líka, einnigtambé (en addició, a més a més, de la mateixa manera)
2. (við gagnkvæmar heillaóskir / þakkirigualment (en resposta a una expressió d'enhorabona, de felicitació, de gràcies i semblants)
♦ [takk]/[takk fyrir] sömuleiðis: [gràcies] a vostè!, [gràcies,] igualment! (en resposta a algú que acaba de donar les gràcies)

söndugur, söndug, söndugt <adj.>:
sorrenc -a

söng:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → syngja “cantar”

söng·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m de cançons, recull m de cançons

söng·elskur, -elsk, -elskt <adj.>:
que li agrada cantar, musical, melòman -a (persona, família etc. amant de la música, i, esp. del cant)

söng·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna>:
orella f per a la música, orella f musical

söng·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
gira f (de cantant, societat coral etc.)

söng·félag <n. -félags, -félög>:
[societat f] coral f, orfeó m 

söng·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
[agrupació f] coral f 

söng·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
1. <GENocell canor
2. <FIGrossinyol m, alosa f

söng·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:
inclinació f pel cant [i la música], inclinacions f.pl musicals i com a cantant

söng·hneigður, -hneigð, -hneigt <adj.>:
amb inclinació pel cant [i la música]

söng·hæfileikar <m.pl -hæfileika>:
talent m per al cant, aptitud f per al cant
♦ vera gæddur sönghæfileikum: tenir talent per al cant

söng·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m de cant, professora f de cant

söng·kennsla <m. -kennslu, no comptable>:
classes f de cant, lliçons f.pl de cant

söng·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
cantant f

söngl <n. söngls, no comptable>:
cantusseig m, cantarella f, cantilena f

söngla <söngla ~ sönglum | sönglaði ~ söngluðum | sönglað>:
cantussejar, cantarellejar, cantilenejar
♦ söngla e-ð: cantussejar una cosa

söng·lag <n. -lags, -lög>:
melodia f, [música f de] cançó m
◊ “tilbrigði um sönglag” eftir Ísólf Pálsson: “Variacions de cançó” per Ísólfur Pálsson

söng·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
musical m

söng·list <f. -listar, no comptable>:
música f i cant

sönglistar·skóli <m. -skóla, -skólar>:
conservatori m de música i cant

söng·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<MÚSlied m
◊ söngljóð eftir Schumann og Schubert með flytjendanum Finnur Bjarnason og Gerrit Schuil: lieder de Schumann i Schubert interpretats per Finnur Bjarnason i Gerrit Schuil
◊ Franz Schubert samdi um 600 söngljóð: en Franz Schubert va compondre uns 600 lieder

söng·lævirki <m. -lævirkja, -lævirkjar>:
alosa f, alova f (ocell Alauda arvensis)

söng·maður <m. -manns, -menn>:
cantant m

söng·rödd <f. -raddar, -raddir>:
veu f (per al cant, ço és, com a cantor o cantant)

söng·skemmtun <f. -skemmtunar, -skemmtanir>:
concert m coral (esp. acte musical d'entreteniment, no professional)

söng·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
programa f de cançons, programa m de concert coral

söng·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GENdirector m de cor, directora f de cor
2. <RELIGmestre m de[l] cant
◊ til söngstjórans: al mestre de cants (la-mənat͡sˈt͡sēaħ, לַמְנַצֵּחַ)

söng·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
direcció f de cor

söng·texti <m. -texta, -textar>:
1. <GENtext m de cançó, lletra f de cançó
2. (leiksöngtextillibret m (d'òpera)

söng·tifa <f. -tifu, -tifur. Gen. pl.: -tifa>:
cigala f, xigala f (Mall.(nom de diferents insectes, esp. Cicada orni (syn. Tettigia orni) i Cicada plebeia (syn. Lyristes plebeius).)

söng·tími <m. -tíma, -tímar>:
classe f de [música i] cant

söngur <m. söngs, söngvar>:
cant m (cant humà & d'ocell & d'insectes com ara el grill, la xigala etc.)
Svífðu nú sæta, / söngsins englamál! / angrið að bæta / yfir mína sál; / tónaregn þitt táramjúkt / titri niðrá hjartað sjúkt, / eins og dala / daggir svala / þyrstri rós í þurrk: [envola't] ara [i] llisca [vers mi], tu, dolça, tu, llengua angelical del cant! i porta remei a aquesta tristesa que pesa sobre la meva ànima; que la pluja dels teus sons regalimi trèmula, suau com una llàgrima, sobre el meu cor afligit, talment com les rosades de les valls calmen en la secada la set a una rosa assedegada
♦ gregorískur söngur, gregoríski söngurinn: [el] cant gregorià
♦ söngur deyjandi svans: cant de cigne moribund
♦ → svanasöngur “cant del cigne”

söngvari <m. söngvara, söngvarar>:
cantant m & f (persona que canta, esp. professionalment)

söngva·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
repertori m de cançons

söngvinn, söngvin, söngvið <adj.>:
cantaire, cantador -a, cantant (que té bona veu i canta bé & que li agrada cantar)
◊ Ormr Klængsson sótti Hrafn Oddsson at þessu máli, ok kærði fyrir hánum þat er biskup lét hann missa þessa fjár, ok þar með inngǫngu heilagrar kyrkju, ok þjónustu á páskum. Þótti honum þetta allt stórliga illa, þvíat hann var maðr sǫngvinn ok siðlátr í kyrkju, ok fylgdi vel tíðum, en Hrafn lagði þat til at hann sœkti bœndr með landslaga sókn til tíunda, “en vit biskup munum klakast við um kyrkjubann ok þjónustumissi þína”. Ok er bœndr vissu þetta, sóttu þeir biskup at málum, ok þótti þungt tvennum at inna hit sama: L'Ormr Klængsson es va adreçar al Hrafn Oddsson demanant-li ajut en aquest afer (Cf. Baetke 19874 p. 636: hann sótti hann at sínu máli er wandte sich in seiner Sache an ihn, bat ihn in seiner Sache um Hilfe) i queixant-se davant ell que el bisbe no només li havia fet perdre aquests diners, sinó que també li havia interdit l'entrada a dins la santa església i [l'assistència a] l'ofici de Pasqua. Considerava tot això com a un gran mal perquè era un home a qui li agradava cantar [a l'església], que es comportava decorosament a dins l'església i que era d'assistència freqüent als oficis, i en Hrafn li va recomanar que reclamés el delme als pagesos a l'empara de les lleis del país, i que “el bisbe i jo tindrem una xerrada plegats sobre la teva interdicció d'entrar a dins l'església i d'assistir a l'ofici de Pasqua”. Quan els pagesos es van assabentar d'això, es van adreçar al bisbe demanant-li el seu ajut ja que consideraven una feixuga càrrega haver de pagar el delme dues vegades, a l'un i a l'altre
◊ Θ Jón byskup Eindriðason í Skálholti. Þá kom upp eldr í Heklufelli með svá miklu sandfalli at fénaðr dó af um várit, ok sauðfé ok nautfénaðr dó mest um Rangárvǫllu ok eyddi náliga fimm hreppa, ok víðara annarsstaðar dó naut manna af sandinum. Obitus dompní Egillí Hólensis epíscopí. Var hann hinn mesti forsjámaðr í andligum hlutum ok veraldligum ok auðgaði heilaga Hólakirkju með kirkjuskrúða ok klukkum ok allskyns gnóttum er á Islandi mega framast verða. Síra Einar kaus hann at ólea sik ok hann skipaði honum ǫll vicés in temporálibus et spírituálibus. Þessi signaði herra Egill byskup hafði marga ágæta siðu í byskupsdómi sínum í ǫlmusugjǫrðum viðr fátœka menn, í meinlætum síns líkama. Hann át einmælt hvern dag ok drakk eigi yfir borði utan litla máldrykkju á tveim dœgrum. Hann var sǫngvinn ok mikill bœnahaldsmaðr, réttlátr ok óágjarn. Hann vildi ekki þiggja í sinni vísitációne, sem lǫg heilagrar kirkju ákveða. Hann var stjórnsamr ok dœmdi svá ríkjan sem fátœkan: Θάνατος del bisbe Jón Eindriðason a Skálholt. Llavors (= 1341) ha sortit foc al Puig Hekla ensems amb una caiguda de sorra (= tefra) tan gran que el bestiar n'ha resultat mort per la primavera i tant el bestiar oví com el vaccí han mort sobretot pels Rangárvellir i la cendra hi ha devastat a prop de cinc hreppar, però en altres llocs de més lluny el bestiar de la gent també hi ha mort a conseqüència de la caiguda de sorra. Mort del bisbe de Hólar, Egill [Eyjólfsson]. Era un home providentíssim tant en les qüestions espirituals com en els afers seculars que va enriquir la santa església de Hólar amb els ornaments eclesiàstics i les campanes i amb tota mena d'objectes que a Islàndia no poden trobar res d'igual. Va elegir mossèn Einarr [Hafliðason] perquè li donés l'extremaunció i li va conferir totes les uices in temporalibus et spiritualibus, ço és, el feu vicari epicospal amb potestat de representar el bisbe en tot, tant en els afers espirituals com en els afers temporals o seculars. Aquest senyor i bisbe consagrat, Egill, va fer gala durant el seu bisbat de molts costums insignes, tant pel que fa a les almoines que feia als pobres com pel que fa a la mortificació del seu cos: només menjava un cop al dia i no bevia a taula més que una petita máldrykkja cada dos dies. Era un bon cantaire [en els oficis religiosos] i un home a qui li agradava practicar la oració, un home just i gens cobdiciós (potser una referència al fet que el seu successor en el càrrec, el noruec Ormr Ásláksson va tenir molt mala fama de cobdiciós. De toda manera, Baetke 19874 p. 452, no interpreta el mot en el sentit de no àvid de diners, sinó com a anderen gegenüber nicht anmaßend, andere in ihren Rechten nicht beeinträchtigend, rechtlich denkend). En les seves visitacions no volia acceptar res tal com manen els cànons de la Santa Església. Ha estat un home que ha sabut governar i que ha jutjat equitativament tant el pobre com el ric

söng·vís, -vís, -víst <adj.>:
que té bona orella per a la música

söng·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>:
tord m (ocell Turdus philomelos)

sönn:
nom. sg. f. i nom. & ac. pl. n. de → sannur, sönn, satt “ver -a”

sönnun <f. sönnunar, sannanir>:
1. (sönnurprova f (qualsevol element que estableix la veritat d'una cosa)
♦ vera með nægar sannanir gegn e-m: tenir proves suficients contra algú
♦ vera engin sönnun fyrir því að <+ subj.>: no haver-hi cap prova que <+ subj.
♦ vera [til] nein sönnun fyrir því að <+ subj.>: no haver-hi cap prova que <+ subj.
♦ er ekki til nein vísindaleg sönnun fyrir því að Guð sé til?: que no hi ha cap prova científica que Déu existeixi?
♦ til sönnunar: com a prova
2. (það að sannademostració f (acte demonstratiu, acció i efecte de provar o demostrar una cosa)
♦ hérna er sönnun þess að <+ ind.>: vet ací la demostració que <+ ind.
♦ hvernig er stærðfræðileg sönnun þess að a + b = b + a og að (a + b) + c = a + (b + c) ef a, b og c eru rauntölur?: quina és la demostració matemàtica que a + b = b + a i que (a + b) + c = a + (b + c) si a, b i c són nombres reals?
♦ afdráttarlaus sönnun: demostració absoluta, prova absoluta
♦ áþreifanleg sönnun: prova palpable
♦ bein sönnun: demostració directa
♦ formleg sönnun: demostració formal
♦ grunnstæð sönnun: demostració elemental
♦ óbein sönnun: demostració indirecta
♦ ströng sönnun: demostració rigorosa

sönnunar·byrði <f. -byrði (o: -byrðar), no comptable>:
<JURobligació f d'aportar proves que demostrin una acusació o delicte

sönnunar·gagn <n. -gagns, -gögn>:
<JURprova f (de delicte comès)
♦ skortur á sönnunargögnum: manca f de proves
♦ vegna skorts á sönnunargögnum: per manca de proves

sönnunar·gildi <n. -gildis, -gildi>:
<GEN & JURvalor probatori, validesa probatòria, caràcter probatori

sönnunar·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
<JURobligació f d'aportar proves que demostrin una acusació o delicte

sönnur <f.pl sanna>:
<JURmaterial m provatori, proves f.pl
♦ færa sönnur á e-ð: donar proves d'una cosa, presentar proves a favor d'una cosa
♦ vita sönnur á e-u: saber ben del cert una cosa
♦ vita sönnur á því að <+ ind.>: saber ben del cert que <+ ind.>

sötra <sötra ~ sötrum | sötraði ~ sötruðum | sötraðe-ð>:
xarrupar una cosa, beure una cosa xuclant i fent soroll



octubre_2013.png



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 01/10/2003