Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SVI

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
La llibertat no ha de néixer de la legalitat, sinó la legalitat de la llibertat.
 
   
Enrique Tierno Galván
 
       

svið <n. sviðs, svið>:
1. (svæði, vettvangur & FÍScamp m (terreny, àmbit, esfera, tema & & FÍS)
en þú skalt marka fólkinu svið (gāˈβal ~ גָּבַל:   wə-hiɣbalˈtā   ʔɛθ־hā-ˈʕām   sāˈβīβ,   וְהִגְבַּלְתָּ אֶת-הָעָם סָבִיב) umhverfis og segja: ,Varist að ganga upp á fjallið eða snerta fjallsræturnar. Hver sem snertir fjallið, skal vissulega láta líf sitt‘: i marcaràs al poble un terme al voltant dient-los: «Guardeu-vos de pujar a la muntanya o de tocar-ne el peu. Qui toqui la muntanya ben cert que hi deixarà la seva vida»
♦ → fornmálasvið “camp (o: terreny) de les llengües mortes”
♦ → merkingarsvið “camp semàntic”
♦ → náttúrusvið “camp de les ciències naturals”
♦ → náttúruvísindasvið “camp de les ciències naturals”
♦ → segulsvið “camp magnètic”
♦ → starfssvið “àrea de treball”
♦ → vinnusvið “àmbit laboral; camp operatiu”
♦ → þyngdarsvið “camp gravitatori”
2. (leiksviðescenari m, escena f (de teatre & FIG)
♦ setja e-ð á svið: <TEATRescenificar una cosa, posar una cosa en escena
♦ stíga á svið[ið]: <TEATRsortir a escena, entrar en escena, pujar a l'escenari
♦ → stjórnmálasvið “escenari polític”

svið <n.pl sviða>:
1. <CULINsvið m.pl, plat típic islandès a base de cap i potes de xai socarrimades i bullides
en að dagverðarmáli of daginn komu fram fyrir þá svið af fé og eigi neitt annað. Þorgrímur spurði: „Hví sætir harkafæla sjá? Þætti mér nú heldur til annars um varið fyrir manna sakir.“ Guðrún svarar: „Ekki verður mér jafn drjúgdeilt sem sviðin.“ Vigfús bróðir hennar svarar: „Ekki er það að þú minnir oss eigi á sviðin.“ Og þann sama dag fóru þeir Þorgrímur fimmtán saman út í Arnarnes. Þar átti Hákon Þórðarson bú. Þeir fóru á beggja vit, fjár og mannhefnda. Hákon var eigi heima. Þeir rændu þar og tóku brott tíu hundruð mórendrar vöru er Hákon hafði ætlað til utanferðar sér. En þar var engi forstaða önnur en Guðrún mælti mart hrapaðlegt við þá, kona Hákonar (SS I, cap. 113, pàg. 157): i un dia, a l'hora de l'esmorzar els serviren svið, ço és, caps i potes socarrats i bullits de xais i res més. En Þorgrímur[, el marit de la Guðrún Önundardóttir] va demanar-li: ”Què vol dir aquesta menjussa? Em sembla que es podria esperar més aviat una altra cosa en atenció dels homes que hi ha aquí“. La Guðrún[ Önundardóttir, la seva dona,] li va respondre: “A hores d'ara ja no em resta res més al rebost que aquests svið”. En Vigfús, el germà d'ella, va contestar-li a ella: “No és que tu, amb aquests svið, no ens recordis [el que hem de fer]” (és a dir, ens has recordat, amb aquests caps i potes socarrats, que fa dos anys mataren la nostra família i cremaren el nostre mas i que el nostre pare hi va morir cremat viu i que nosaltres encara no n'hem pres venjança). I aquell mateix dia, en Þorgrímur i els altres, quinze en total, anaren plegats a Arnarnes. Allà en Hákon Þórðarson hi tenia un mas. Hi anaren per dues raons: pels béns i per la venjança. En Hákon no era a casa [quan hi arribaren]. Allà hi varen robar i se'n dugueren ‘mil-duescentes’ [alnes] de vadmal (burell) llistat de color bru-roig que en Hákon havia planejat d'emportar-se en el seu viatge a Noruega. I no hi trobaren cap altra oposició que les paraules, nombroses i alsurades, que els va adreçar la Guðrún, la dona d'en Hákon (vocabulari: #1. dagverðarmál: Cf. Baetke 19874, pàg. 82: dagverðar-mál n. Frühstückszeit; #2. sæta: Cf. Baetke 19874, pàg. 634: hví sætir þat wie hängt das zusammen, wie kommt das, was bedeutet das; #3. harkafæla: Cf. Baetke 19874, pàg. 234: harka-fæla f. = -geta (?); ibíd.: harka-geta f. geringe, grobe Nahrung, Speise; #4. heldur til annars: Cf. Baetke 19874, pàg. 245: er þat heldr til nǫkkurs das ist eher etwas (wert), das taugt mehr; en Baetke 19874, no dóna entrada a la frase en qüestió, el significat de la qual deu ésser: em sembla que ara, en esguard dels homes que hi ha aquí, ens mereixem quelcom de millor; la traducció d'en Kristian Kålund fa: det forekommer mig, man kunde vænte anden anretning, efter de mænd, som nu er komne; #5. jafndrjúgdeilt: Cf. Baetke 19874, pàg. 310: jafn-drjúgdeildr, -drjúgr adj. ebensolange hinreichend, ebensoviel; el significat de la frase és, doncs: no hi ha res que em duri tant com els caps i les potes socarrats i bullits de xai, és a dir, a aquestes alçades de l'any ja no em queda res més al rebost que caps i potes de xai socarrats i bullits #6. vit: Cf. Baetke 19874, pàg. 749: þeir fóru á beggja vit, fjár ok mannhefnda sie suchten beides (zu erlangen), Gut und Rache; #7. mórendur: Cf. Baetke 19874, pàg. 425: mó-rendr braungestreift <...> mórent váðmál od. mórent braungestreiftes Wollzeug (häufig als Verrechnungseinheit); #8. hrapaðlegt: Cf. Baetke 19874, pàg. 271: <...> adj. n. heftig, ungestüm, stürmisch: mæla hrapaðligt við e-n heftig auf jemanden einreden, toben, poltern; )
2. <CULIN: (sviðahaussvið m.pl, plat típic islandès consistent en mig cap de xai socarrimat i bullit en sal terrossada

sviða·haus <m. -hauss, -hausar>:
<CULINsviðahaus m, plat típic islandès consistent en un cap de xai o me socarrat i bullit en sal terrossada
♦ hálfur sviðahaus: <CULINmig cap de xai (o: me) bullit
  Recepta de sviðahaus: Socarrau el cap fresc del me fins que quedi ben net de pèls. Després, rentau-lo amb aigua i un espalmador fins que quedi net de les parts socarrimades. Xepau-lo pel mig i llevau-li el cervell. Ficau les dues parts, sense llevar-los la pell, dins aigua bullenta i tirau-hi sal terrossada. No és menester que l'aigua tapi les meitats del cap. Quan l'aigua tornarà a bullir, llevau-ne l'escuma que s'hi formi. Deixau que bullin durant 60-90 minuts, fins que se vegi que la carn estigui ben cuita. Treis-los de dins l'olla i serviu-los, calents o freds, amb patates bullides o colinap.  

sviða·kjammi <m. -kjamma, -kjammar>:
<CULINmig cap d'anyell o de be, socarrat i bullit [en sal terrossada]

sviða·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de socarrimat, olor f de socarrat (Val., Mall., Men. & Cat.

sviða·sár <n. -sárs, -sár>:
ferida molt dolorosa

sviða·sulta <f. -sultu, no comptable>:
<CULINsviðasulta f, mena d'aspic fet amb la carn del cap de xais

sviði <m. sviða, no comptable>:
dolor m,f punyent
♦ → logsviði “dolor punyent molt viu”

sviði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svíða “socarrar, socarrimar”

sviðið:
supí de → svíða “socarrar, socarrimar”

sviðinn, sviðin, sviðið <adj.>:
1. <GENsocarrat -ada (Val. & Cat.), socorrat -ada (Mall., Men.), socarrimat -ada (Eiv. & Cat.
á fjöllunum vil ég hefja grát og harmakvein, og sorgarljóð á beitilöndunum í öræfunum, því að þau eru sviðin (ʝāˈsˤaħ ~ יָצַת:   kī   ˌnisˤsˤəˈθū   ˌmi-bbəlī-ˈʔīʃ   ʕɔˈβēr,   כִּי נִצְּתוּ מִבְּלִי-אִישׁ עֹבֵר), svo að enginn fer þar um framar og menn heyra eigi framar baul hjarðanna. Bæði fuglar himinsins og villidýrin eru flúin, farin: a les muntanyes esclafiré en plors i lamentacions, i entonaré una complanta pels pastius del desert car estan abrusats de manera que ningú no hi continua passant ni la gent hi torna a sentir els bramuls dels ramats. Tant els ocells del cel com les bèsties salvatges tots han fugit, se n'han anat!
2. (af sólarhitaeixarreït -ïda, recremat -ada (ablamat pel sol)
hver er svo vitur maður, að hann skilji þetta? Hver er sá, er munnur Drottins hafi talað við, að hann megi kunngjöra hvers vegna landið er gjöreytt, sviðið (ʝāˈsˤaħ ~ יָצַת:   ʕal־ˈmāh   ʔāβəˈδāh   hā-ˈʔārɛsˤ   nisˤsˤəˈθāh   χa-mmiδˈbār   mi-bbəˈlī   ʕɔˈβēr,   עַל-מָה אָבְדָה הָאָרֶץ, נִצְּתָה כַמִּדְבָּר מִבְּלִי עֹבֵר) eins og eyðimörk, sem enginn fer um?: qui és l'home tan savi que comprengui això? Qui és aquell a qui la boca de Jahvè ha parlat, que no proclami: Per què està destruït el país, abrusat com el desert per on ningú no hi passa?

sviðna <sviðna ~ sviðnum | sviðnaði ~ sviðnuðum | sviðnað>:
socarrar-se (Val. & Cat.), socorrar-se (Mall., Men.), socarrimar-se (Eiv. & Cat.
getur nokkur borið svo eld í barmi sínum, að föt hans sviðni (ɕāˈraφ ~ שָׂרַף:   ū-βəɣāˈδā-u̯   lɔʔ   θiɕɕāˈraφnāh,   וּבְגָדָיו, לֹא תִשָּׂרַפְנָה) ekki? Eða getur nokkur gengið á glóðum án þess að brenna sig (kāˈwāh ~ כָּוָה:   wə-raˈɣlā-u̯   lɔʔ   θikkāˈwɛi̯nāh,   וְרַגְלָיו, לֹא תִכָּוֶינָה) á fótunum?: que per ventura pot portar algú foc a la seva falda sense que la seva roba se socarri? O que per ventura algú pot caminar damunt calius sense cremar-se els peus?
og seg við skóginn í Suðurlandinu: Heyr orð Drottins! Svo segir Drottinn Guð: Sjá, ég kveiki eld í þér, sem eyða skal hverju grænu tré og hverjum þurrum viði, sem í þér er. Eldsloginn skal ekki slokkna, og öll andlit skulu sviðna (sˤāˈraβ ~ צָרַב:   wə-ˌnit͡srəβū־ˈβā-ḥ   kāl־pāˈnīm   mi-nˈnɛɣɛβ   t͡sāˈφōnāh,   וְנִצְרְבוּ-בָהּ כָּל-פָּנִים, מִנֶּגֶב צָפוֹנָה) af honum frá suðri til norðurs: i digues al bosc de les terres de migjorn (del Nègueb): Escolta la paraula de Jahvè! Així parla el Senyor Jahvè: Vet aquí que encendré en tu un foc que destruirà tot arbre verd i tot arbre sec que hi hagi en tu. La flamarada no s'apagarà pas, i totes les cares d'elles en seran cremades, de migjorn fins al nord
nei, hann er hafður til eldsneytis. Þegar eldurinn hefir brennt báða enda hans, og sé miðjan sviðnuð (ħāˈrar ~ חָרַר:   wə-θōˈχ-ō   nāˈħār,   וְתוֹכוֹ נָחָר), hvert gagn er þá að honum til efniviðar?: no, la tiren al foc perquè faci de combustible. Quan el foc n'ha cremat els dos caps i el mig [ja] està socarrat, ¿quina utilitat té com a fusta per a la construcció?

svið·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
escenificar una cosa, posar una cosa en escena

svið·setning <f. -setningar, no comptable>:
posada f en escena, escenificació f

sviðs·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<FÍSteoria f dels camps

sviðs·hreyfingar <f.pl -hreyfinga>:
(kóreógrafíacoreografia f

sviðs·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:
escenografia f

sviðs·list <f. -listar, -listir>:
art escènica

sviðs·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
<GEN & FIGfocus m [d'escenari]
♦ komast í sviðsljósið: <LOC FIGposar-se en el centre de l'atenció, centrar el focus de l'atenció
♦ vera í sviðsljósinu: <LOC FIGtrobar-se (o: ésser) sota els focus de l'atenció
♦ sviðs·ljós <n.pl -ljósa>: bateria f (sèrie de llums col·locats a la vora anterior del pla de l’escenari)

sviðs·lýsing <f. -lýsingar, no comptable>:
escenografia f

sviðs·munir <m.pl -muna>:
atrezzo m, accessoris m.pl [del decorat] 

sviðs·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. <TEATRdecorat m, escenografia f
2. <CINEM & TELEVplató m
3. <FIGescenari m
♦ sviðsmynd af váhrifum: <SALUT PÚBescenari d'exposició
♦ sviðsmynd fjármögnunarerfiðleika: <FINANescenari d'estrès de liquiditat
♦ versta, hugsanlega sviðsmynd: <LOC FIGel pitjor escenari possible

sviðsmynda·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
<FINANanàlisi f d'escenari[s]

sviðs·skrekkur <m. -skrekks, no comptable>:
pànic escènic

sviðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GENcap m & f d'àrea (o: de secció)
2. <TEATRdirector m d'escenari, directora f d'escenari, director escènic, directora escènica

sviðs·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
1. <GENdirecció f de departament (o: de secció)
2. <TEATRdirecció escènica

sviðum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → svíða “socarrar, socarrimar”

svif <n. svifs, svif; # 1. & 3. pl. no hab.>:
1. (flugplanatge m  (acció de planar en l'aire)
2. (það snúa upp í vindinn & hreyfingborneig m, bordada f  (moviment de bornar o bornejar & FIG moviment)
ok eptir þat héldu þeir skipinu til Ekreyja. Ok er þeir kómu í hǫfnina ok kǫstuðu akkerum, þá varð svá mikit svif at skipinu, at eldr kom í dokkuna, er þeir hǫfðu brugðit (brugðu) um kaðlinum. Hugðu menn þá, at strengrinn mundi þá brenna, ok tóku tjald eitt ok vættu ok ætluðu at sløkkva eldinn. En junkherra Magnús var því skjótari ok betri fangaráðs, at hann tók byttu eina, fulla af drykk, ok steypti yfir dokkuna ok kœldi svá eldinn — nauis ad Ekreyas reducta, cum ingressi portum ancoras iacerent, tanto impetu cursum obliquauit, ut sucula, fune circumplicata, ignem conciperet. Quare ueriti, ne funis inflammaretur, ignis restinguendi causa uelum aliquod madefecerunt: princeps uero iuuenis Magnus tanto ceteris erat ad capiendum consilium sagacior et celerior, ut arreptam situlam potu plenam, in suculam infunderet eoque pacto ignem refrigerareti, després d'això, es dirigiren amb el vaixell a les Illes Ekreyjar. I quan varen entrar-hi al port, sorgiren àncores, i aleshores es va produir un borneig tan violent del vaixell que l'argue de l'àncora, la corda de la qual havien desenrevoltillat, es va encendre. Els homes pensaren llavors que la corda [de l'àncora] s'encendria i agafaren un envelat i el banyaren amb la intenció d'apagar-hi el foc, però el junkherra Magnús fou molt més ràpid i millor en trobar una solució ja que va agafar una galleda plena de beguda i la va abocar sobre l'argue i així va refredar el foc (vocabulari: #1. bregða e-u um e-ð: El mot bregða sembla tenir el significat de vefja e-u um e-t, però en Baetke 19874, pàg. 66-67, no dóna pas entrada a aquesta expressió sub voce bregða. Entenc que el moviment de borneig del vaixell ancorat era tan violent, que feiq que la corda de l'àncora fregués la fusta de l'argue amb una intensitat tal, que la fusta de l'argue va començar a fumejar; #2. kæla: En Baetke 19874, pàg. 356: kœla (ld) kühlen, abkülen; l'ús d'aquest verb aquí em fa pensar que la corda de l'àncora, fregant amb el seu ràpid moviment l'argue havia fet que aquest comencés a fumejar. El que fa el junkherra (príncep) Magnús és, realment, refredar o refrigerar la fusta sobreescalfada que ja estava fumejant. Una cosa calenta es pot refredar, el foc, emperò, només es pot apagar, no pas refredar)
♦ vera léttur í svifum: ésser de moviments lleugers, gràcils
♦ vera seinn í svifum: ésser de moviments lents, indolents
3. <BIOLplàncton m
♦ → dýrasvif “zooplàncton”
♦ → hálfsvif “meroplàncton”
♦ → heilsvif “holoplàncton”
♦ → jurtasvif “fitoplàncton”
♦ → plöntusvif “fitoplàncton”
4. svif <n.pl svifa>: (augabil, stundmoment m (espai de temps curt)
♦ í þeim svifum: en aquell moment
♦ rétt í þeim svifum: just en aquell instant
rétt í þeim svifum kom hinn lærði íslendíngur Grindvicensis aftur útúr húsinu: en aquell precís instant, l'erudit islandès Grindvicensis va tornar a sortir de la casa
♦ í sömu svifum: en aquells mateixos instants
í sömu svifum ( ~ :   ʕōˈδ-ɛnnū   məδabˈbēr   wə-hinˈnēh   ʝōnāˈθān   bɛn־ʔɛβjāˈθār   ha-kkɔˈhēn   bāʔ,   עוֹדֶנּוּ מְדַבֵּר, וְהִנֵּה יוֹנָתָן בֶּן-אֶבְיָתָר הַכֹּהֵן בָּא) kom Jónatan, sonur Abjatars prests, óvænt til þeirra. Þá sagði Adónía: „Komdu hingað. Þú ert traustur maður og flytur áreiðanlega góðar fréttir“: en el mateix instant arribà inesperadament on eren ells en Jonatàs (Ionatan), fill del sacerdot Abiatar (Eviatar). L'Adonies (Adoniiahu) li digué llavors: «Vine aquí. Ets un home de fiar i segurament portes bones notícies»
þeir vildu þá taka hann í bátinn en í sömu svifum (εὐθέως) rann báturinn að landi þar sem þeir ætluðu að lenda: volien llavors prendre'l a la barca, però, en el mateix instant, la barca tocà terra al lloc on havien volgut anar

svifa·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
(ræðad'alts vols (altisonant, pompós, ampul·lós, grandiloqüent)

svifa·seinn, -sein, -seint <adj.>:
lent -a de moviments
♦ svifaseinn í viðbrögðum: <FIGlent -a a reaccionar, lent -a de reaccions
♦ vera svifaseinn í viðbrögðum [við e-u]: reaccionar lentament [en una cosa], trigar a reaccionar [en una cosa]

svif·aur <m. -aurs, -aurar>:
<GEOLtransport m en suspensió

svif·bátur <m. -báts, -bátar>:
aerolliscador m, hovercraft m

svif·dreki <m. -dreka, -drekar>:
<AEROala f delta

svif·dýr <n.pl -dýra>:
<BIOLzooplàncton m (dýrasvif)

svif·efni <n. -efnis, -efni>:
<QUÍMcol·loide m

svif·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>:
transbordador f de tralla (transbordador fluvial que aprofita el corrent d'aigua, com ara el de Flix o Miravet)

svif·flug <n. -flugs, -flug>:
<AEROvol m sense motor

svif·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
<AEROplanador m

svif·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
variant de svifflug ‘planador’

svif·hraður, -hröð, -hratt <adj.>:
ràpid -a com un llamp

svifi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svífa “lliscar; planar”

svifið:
supí de → svífa “lliscar; planar”

svif·krans <m. -krans, -kransar>:
<BOTpapus m

svif·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<QUÍMdispersió f col·loidal

svif·lest <f. -lestar, -lestir>:
<FERROVaerotrèn m

svif·nökkvi <m. -nökkva, -nökkvar>:
aerolliscador m, hovercraft m

svif·rá <f. -rár, -rár>:
<ESPORTbarra fixa
♦ æfing á svifrá: <ESPORTexercici m a la barra fixa

svif·ryk <n. -ryks, no comptable>:
partícula f en suspensió (oftast í fleirtölu/empr. hab. en pl.: partícules f.pl en suspensió)

svifryks·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
contaminació f [atmosfèrica] per partícules en suspensió

svif·slá <f. -slár, -slár>:
<ESPORTbarra fixa

svifum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → svífa “lliscar; planar”

svif·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:
<AEROparapent m, ala f de pendent

svifvængja·flug <n. -flugs, -flug>:
<AEROvol m amb parapent, vol m amb ala de pendent

svif·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:
fitoplàncton m (plöntusvif)

svig¹ <n. svigs, no comptable>:
(bugurvolta f, voltera f
♦ fara (o: ganga) á svig við e-ð ~ e-n: <LOC FIGevitar una cosa ~ algú fent-hi voltera
hélt Ísrael þá kyrru fyrir í Kades, hélt síðan áfram um eyðimörkina, fór á svig (sāˈβaβ ~ סָבַב:   wa-i̯ˈʝāsāβ   ʔɛθ־ˈʔɛrɛt͡s   ʔɛ̆ˈδōm   wə-ʔɛθ־ˈʔɛrɛt͡s   mōˈʔāβ,   וַיָּסָב אֶת-אֶרֶץ אֱדוֹם וְאֶת-אֶרֶץ מוֹאָב) við Edómsland og Móabsland, kom austan að Móabslandi og setti búðir sínar hinum megin við Arnon: llavors Israel va restar tranquil a Cadés (Cadeix), posteriorment va avançar pel desert enllà, rodejant el país d'Edom i el país de Moab; va arribar a l'orient del país de Moab i va acampar a l'altre costat de l'Arnon
Davíð leitaði þá aftur svara hjá Drottni og hann svaraði: „Þú skalt ekki fara beint á móti þeim, farðu á svig (sāˈβaβ ~ סָבַב:   hāˈsēβ   ʔɛl־ˌʔaħărēi̯-ˈhɛm,   הָסֵב, אֶל-אַחֲרֵיהֶם) við þá og aftur fyrir þá og gerðu árás á þá frá Bakatrjánum: en David llavors va tornar a consultar Jahvè i ell li va respondre: «No marxis directament contra ells, eludeix-los fent voltera i col·loca't de nou davant ells i fes l'atac contra ells des dels arbres [que es diuen] bacà
gekk hún síðan strax út og fékk þernu sinni höfuð Hólofernesar sem lét það í malpoka hennar. Síðan gengu þær báðar saman út, eins og þær voru vanar, til bæna. Þegar þær svo voru komnar í gegnum herbúðirnar gengu þær á svig (κυκλοῦν:   ἐκύκλωσαν τὴν φάραγγα ἐκείνην) við dalinn, héldu upp Betúlúufjall og komu að borgarhliðinu: immediatament després sortí i va donar el cap de l'Holofernes a la seva criada, la qual el va posar dins la seva taleca. Després, sortiren totes dues plegades, com solien fer per anar a pregar. Quan varen haver travessat el campament, feren el tomb a la vall, pujaren la muntanya de Betúlia i varen arribar a les portes de la ciutat
♦ fara á svig við sannleikann: eludir la veritat
♦ ganga á svig við erfiðleika: evitar una dificultat
♦ vinna svig á e-m: <LOC FIGvèncer algú, imposar-se a algú
nú sér Kirjalax og þeir Rómánus, at þeir munu sig verða framar til at leggja, ef þeir skulu nǫkkut svig vinna á víkingum ok sœkja þeir nú fram í fylkingina [í mót víkingum], ok þeim fylgir Rómarík aldjarfliga: llavors en Kirialax (en ‘κύριε Ἄλεξι’ o ‘κύριε Ἀλέξιε’) i en Rómánus i en Rómarík varen veure que s'havien d'esforçar-se força més si volien vèncer d'alguna manera els viquings així que en Kirjalax i en Rómánus avançaren contra els viquings posant-se al capdavant de la formació de combat i en Rómarík els va seguir amb gran ardidesa (vocabulari: #1. sœkja fram í fylkingina: En Baetke 19874, pàgs. 170 i 635-636, no dóna pas entrada a aquesta locució. Entenc que vol dir que en Kirjalax, en Rómánus i en Rómarík varen avançar [contra els viquings] posant-se al capdavant de l'acies, de la formació de combat, és a dir, abandonant la posició interior, protegida, en la qual s'havien trobat fins llavors; )
þá er Haraldr konungr lá við Halland eptir Nizárorrostu, mælti hann til sinna manna: „Vér hǫfum fengit mikit sigr á Dǫnum í orrostu þessi. Gætum nú til sem bezt, at þeir vinni engi svig á oss heðan í frá, ok sœkjum heim í ríki várt með sœmd ok miklu herfangi“ — quan el rei Haraldr estava ancorat davant la costa del Halland, després de la batalla del riu Nizá, va parlar així als seus homes: “Hem obtingut una gran victòria contra els danesos en aquesta batalla. Prenguem ara el màxim esment que ells, d'avui en endavant, no ens vencin a nosaltres. Tornem [ara] al nostre regne amb honor i gran botí”
hér eptir býr Sverrir konungr ferð sína norðr um fjall, ok kómu fram í Naumudal, ok fékk sér þar skip, lǫgðu þá út í Skillingar. Konungr átti þar húsþing. Hann leitaði þá við liðit, hversu þeir skyldu hátta ferðum sínum, sagði, at honum sýndust vera þrír kostir á. Sá einn at fara norðr á Hálogaland ok hafa þar slíkt, er féngist; annarr at fara til Bjǫrgynjar ok vita, ef þeir féngi nǫkkut unnit á úvinum sínum; þá væri sá til, at fara or landi ok vestr í eyjar, ok væri þess meiri ván, at þeir féngi þaðan nǫkkurn liðsafla; eða herja þá til Írlands eða annarra Vestrlanda, lézt þat ætla, at því meiri mundi úvinsæld Erlings, sem hann væri lengr í Noregi. Liðit svaraði ok lézt vilja inn til bœ- jarins, ok tǫldu ekki fyrir mundu verða at ná bœnum, sǫgðu hvárki til varnar konung né jarl, sǫgðu konung eiga þar fyrir marga vini — aquilonem exinde uersus iter instaurat, et montana transgressus in Naumdaliam Rex descendit. Nactus ibi quasdam colonorum naues, Skillingas (insulas) porro petiit, et, quod continentis incolas consultationum arbitros habere nolebat, hic milites in concionem uocatos, quo potissimum itinera uertenda censerent, sententias rogauit; dixitque: ”Videri sibi, tria duntaxat utiliter eligenda nunc dari: primum quidem, ut in Halogiam (Halogalandiam) opum incrementa quaesituri se reciperent, indeque in austrum reuersi Bergas appeterent, ecquam ibi cladem hostibus inferre possent experturi: alterum, ut Noruegia relicta occidentem uersis in (Orcades) insulas nauigarent, unde auxiliarium militem conquiri posse uix dubitaret: tertium, ut Hiberniam, aliasque ad occidentem sitas regiones, populabundi infestarent; ominari uero se fore, ut popularium erga Regem Magnum et Comitem Erlingum studia cum diuturniore imperio senescerent: in praesentia autem magnam corum potentiam sibi suisque lacessitu difficilen futuram.” Ad haec milites uiniversi respondebant: ”Nidrosiam peti placere; urbem enim, regio quippe praesidio destitutam, nullo negotio occupari posse: oppidoque, cum Regis amicis abundaret, in potestatem facile redacto, uirium se augmenta partibus adiecturos”després d'això, el rei Sverrir va disposar el seu viatge cap al nord a través del puig i arribaren a la vall de Naumudalr. Aquí el rei es va procurar vaixells amb els quals es van dirigir, per mar oberta, a les illes Skillingar. Aquí va celebrar un húsþing, una reunió amb els seus homes. [Amb aquella reunió] mirava d'esbrinar amb les seves tropes com s'havia d'organitzar llur expedició. Els digué que li semblava que tenien tres possibilitats. La primera era de marxar cap al nord al Hálogaland i prendre-hi [tot] el que hi poguessin heure. La segona opció era d'anar a Bjǫrgyn i escatir si podien vèncer-hi llurs enemics. Finalment, la darrera possibilitat fóra d'abandonar el país per dirigir-se cap a l'oest, cap a les illes [de ponent] on les possibilitats de trobar-hi reforços eren molt grosses, per, després, devastar Irlanda o els altres països de ponent. Va dir-los que creia que la impopularitat del iarl Erlingr augmentaria com més temps fos a Noruega. Les tropes li respongueren que volien prendre la vila [de Þrándheimr] i que consideraven que no hi hauria res que els impedís de capturar la vila, i digueren que no hi havia ni el rei ni el iarl per defensar-la, digueren que el rei [Sverrir] hi tenia mants amics

svig² <n. svigs, svig>:
<ESPORTeslàlom m

sviga·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:
congreny m, cércol m de fusta de bóta

svigi <m. sviga, svigar>:
1. parèntesi m (signe gràfic ( ))
♦ innan sviga: <TIPOGentre parèntesis
♦ nefna e-ð innan sviga<: <LOC FIGfer un incís, dir una cosa entre parèntesis
♦ í svigum: <TIPOGentre parèntesis
♦ setja e-ð í sviga: <TIPOGposar una cosa entre parèntesis
2. (víðitág, vöndur úr víði, grönn, sveigjanleg trjágreinverga f (de salze & branca prima i flexible d'arbre)
en er at degi kom, gekk Þorsteinn í húsit, þar er þau sváfu, ok bað þau rísa upp skyndiliga ok braut fara sem skyndiligast. Hann kallaði ákaft, ok þau bjuggust í tómi. Þorsteinn gekk at með ákafa ok hafði mikinn sviga í hendi ok lét sem hann myndi ljósta þau ok gera miskunnarlaust, ef eigi brygði þau við sem skjótast. Ok síðan gengu þau út, en hann eptir þeim með reiddan svigann. Fóru þau með þessum hætti til garðshliðs, at hann ógnaði þeim: i a trenc d'alba, en Þorsteinn va entrar a dins l'edifici en el qual ella dormia amb son fill i els va manar que es llevessin a tota pressa i que marxessin d'allà tan ràpidament com els fos possible. Ell els cridava amb vehemència [que s'afanyessin], mentre ells es preparaven per anar-se'n amb tota calma i tranquil·litat. En Þorsteinn els acaçava amb vehemència i tenia una gran verga de salze a la mà i feia com si els pegués, fingint no tenir cap commiseració envers ells, si no s'afanyaven per partir d'allà al més aviat possible. I poc després sortiren d'allà, i ell marxava darrere ells brandant la verga [per sobre d'ells]. Varen marxar fins a les portes del garðr amb ell amenaçant-los i cridant-los al darrere tot el temps
þann morgun er þeirra var von þá mælti Helgi við húskarla sína að þeir skyldu hvergi fara frá húsum um daginn: "Þér skuluð höggva yður sviga stóra úr víði og stafi marga. Er manna hingað von í dag og skuluð þér þá neyta stafanna og berja hrossin undir þeim og reka svo úr túni allt saman": el matí que era d'esperar que arribessin [en Þormóður i la seva gent], en Helgi va dir als seus húskarlar que durant el dia no s'allunyessin pas de les cases del mas: “Talleu-vos grans vergues de salze i molts de garrots (bastons). Avui hi ha moltes de possibilitats que vinguin homes aquí i vosaltres[, si això passa,] usareu els garrots per pegar als cavalls sobre els que vagin muntats i foragitar-los així tots ells fora del tún, la prada tancada del mas”
ú munt nú segja verða," sagði Gunnar og tók sviga einn mikinn og ætlar að berja piltinn með: “Ara m'ho hauràs de dir[, tant si vols com si no]”, li va dir en Gunnar i va agafar una gran verga i es va disposar a apallissar-hi el vailet
3. (viðargjörð á tunnucongreny m (de bóta)

svig·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
<ESPORTprova (o: competició) f d'eslàlom

svig·maður <m. -manns, -menn>:
<ESPORTeslalomista m (esquiador d'eslàlom)

svigna <svigna ~ svignum | svignaði ~ svignuðum | svignað>:
1. (trjágreinvinclar-se (branca prima i flexible d'arbre, canya de pescar & anàlegs)
♦ svigna til jarðar: vinclar-se cap a terra
hann auðgast ekki, auður hans varðveitist ekki og kornöx hans svigna (nāˈtˁāh + ~ נָטָה + לָ:   wə-ˌlɔʔ־ʝitˁˈtˁɛh   lā-ˈʔārɛt͡s   minˈl-ām,   וְלֹא-יִטֶּה לָאָרֶץ מִנְלָם) ekki til jarðar: no s’enriquirà ni les seves riqueses no es preservaran, ni es vinclaran cap a la terra les espigues del seu gra
♦ svigna undan e-u: vinclar-se a causa d'una cosa
hann var sem ólífutré sem svignar (ἀναθάλλειν ~ ἀναθάλλων -άλλουσα -άλλον:   ὡς ἐλαία ἀναθάλλουσα καρποὺς) undan ávöxtum, kýprusviður sem teygist til skýja: era com una olivera que es vincla carregada de fruit, com un xiprer que s'enlaira cap als núvols
2. (hilla, plankidoblegar-se, fer panxa (post, tauló per la part del mig)
♦ svigna undan þunganum: doblegar-se sota el pes
plankinn svignaði undan þunganum: la post feia panxa sota el pes

svignun <f. svignunar, no comptable>:
flexió f, vinclament m (de branca, de canya de pescar, d'espiga etc.)

svig·rúm <n. -rúms, no comptable>:
1. <FIGmarge m d'acció (o: de moviments), llibertat f de moviment[s], espai m per moure's
♦ gefa e-m svigrúm: donar joc a algú, donar marge [d'acció] a algú
þá sáu niðjar Benjamíns að þeir höfðu beðið ósigur. Ísraelsmenn gáfu Benjamín svigrúm (nāˈθan + māˈqōm + ~ נָתַן + מָקוֹם + לָ:   wa-i̯ʝittəˈnū   ʔīʃ-ʝiɕrāˈʔēl   māˈqōm   lə-βinjāˈmin,   וַיִּתְּנוּ אִישׁ-יִשְׂרָאֵל מָקוֹם, לְבִנְיָמִן) því að þeir treystu launsátrinu sem þeir höfðu hjá Gíbeu: llavors, els descendents d'en Benjamí varen veure que havien sofert una derrota (el context exigeix, en canvi, el contrari: ...que havien infligit una derrota [als israelites]). Els israelites donaren joc als benjaminites perquè confiaven en l'emboscada que els havien parat a la vora de Gabaà (Givà)
♦ hafa svigrúm til e-s: tenir marge (o: joc) per a una cosa, tenir llibertat de moviments per a una cosa
2. (tækifæriocasió f (oportunitat)
♦ ég fékk ekkert svigrúm til þess: no n'he tingut pas l'ocasió, no m'ha llegut -uda (Mall.
3. <FÍSorbital atòmic

svig·skíði <n.pl -skíða>:
<ESPORTesquí m d'eslàlom

svigur·mæli <n.pl -mæla>:
1. (móðganir, móðgunaryrðiofenses f.pl (paraules de difamació, paraules ofensives, insults)
2. (stóryrði, digurmæligrans paraules f.pl (grans mots, paraules ampul·loses, pomposes)
3. (hótaniramenaces f.pl (paraules d'amenaça)

svik <n.pl svika>:
1. <& POLITtraïció f
♦ búa yfir svikum: maquinar una traïció
♦ með svikum: a traïció
2. (fjársvikfrau m, estafa f
3. <FIGengany m (engalipament, ensarronament)
♦ hér eru svik í tafli: <LOC FIGaquí hi ha gat amagat, aquí put a socarrat, aquí s'hi està jugant amb daus trucats
♦ svik og fals: <LOC FIGmentides i hipocresia, mentida i falsedat
♦ upp koma svikum síðir: <LOC FIGtotes les mentides acaben sortint a la llum, la veritat sempre s'acaba coneixent

svika·bönd <n.pl -banda>:
<FIGcordes f.pl d'engany
vei þeim sem draga sekt sína með svikaböndum (ˈħɛβɛl ~ חֶבֶל:   hōi̯   mɔʃˈχēi̯   hɛ-ʕāˈwɔn   bə-ħaβˈlēi̯   ha-ʃˈʃāwəʔ,   הוֹי מֹשְׁכֵי הֶעָו‍ֹן, בְּחַבְלֵי הַשָּׁוְא) ranglætisins og syndina [eins og] með aktygjum: ai dels qui estiren llur culpa amb les cordes d'engany de la injustícia i llur pecat [com si ho fessin] amb arreus de carro

svika·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
pa m d'engany (pa obtingut amb l'engany o el frau)
sætt er svikabrauðið (ˈlɛħɛm   ˈʃāqɛr,   לֶחֶם שָׁקֶר) en eftir á fyllist munnurinn möl: és dolç per a l'home el pa que ve del frau, però després la boca se li omple de reble

svika·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f fantasma (o: pantalla) 

svika·hrappur <m. -hrapps, -hrappar>:
estafador m, estafadora f

svika·laus, -laus, -laust <adj.>:
lliure d'engany i/o traïció
hann er bjargið, verk hans fullkomin og allir hans vegir réttlátir. Hann er trúfastur Guð og svikalaus (ˈʔēi̯n   ˈʕāwɛl ~ אֵין עָוֶל:   ʔēl   ʔɛ̆mūˈnāh   wə-ˈʔēi̯n   ˈʕāwɛl,   אֵל אֱמוּנָה וְאֵין עָוֶל), réttlátur og hreinlyndur: és el penyal, la seva obra és perfecta i tots els seus camins són justos. És un Déu fidel i sense cap engany, és just i sincer
slíks æðsta prests höfðum við þörf sem er heilagur, svikalaus (ἄκακος ἄκακον:   ἄκακος), óflekkaður, greindur frá syndurum og orðinn himnunum hærri: perquè teníem necessitat d'un summe sacerdot així, que és, sant, sense engany, immaculat, separat dels pecadors, i exaltat més amunt dels cels

svika·laust <adv.>:
sense engany
þá hefur verið afráðið í Róm að óvinum Gyðinga skuli ekki fengnar vistir, vopn, fjármunir eða skip. Skilmálar þessir skulu haldnir svikalaust (οὐ μετὰ δόλου:   καὶ φυλάξονται τὰ φυλάγματα ταῦτα καὶ οὐ μετὰ δόλου)llavors a Roma han decretat que no forniran als enemics dels jueus ni queviures, ni armes, ni diners ni vaixells. Aquestes clàusules s'observaran sense engany
um kveldið er Haraldur gekk til svefns í lyfting á skipi sínu þá mælti hann við skósvein sinn: "Nú mun eg eigi liggja í hvílunni í nótt því að mér er grunur á að eigi muni allt vera svikalaust. Eg fann í kveld að Sveinn mágur minn varð reiður mjög við bermæli mína. Skaltu halda vörð á ef hér verður nokkuð í nótt til tíðinda": aquell vespre, quan en Haraldur se'n va anar a dormir a la popa del seu vaixell, va dir al seu skósveinn (cambrer): “Anit no em colgaré al llit, perquè tinc la sospita (m'ensumo, intueixo) que la nit no acabarà sense traïció. Aquest vespre he constatat que el meu parent Sveinn s'enfurismava molt en sentir les meves paraules dites sense embuts. Mantén-te en guàrdia per si anit hagués de passar res aquí”
♦ gera e-ð svikalaust: <LOC FIGfer una cosa a consciència
♦ koma svikalaust að kjarna málsins: <LOC FIGanar directament i sense embelliments al cor de l'afer
♦ vinna svikalaust: <LOC FIGtreballar conscienciosament, a consciència

svika·logn <n. -logns, no comptable>:
<METEO & FIGcalma enganyosa

svika·mál <n. -máls, -mál>:
<JURcas m de frau
í hverju svikamáli (dəˈβar ˈpɛʃaʕ ~ דְּבַר פֶּשַׁע:   ˌʕal־kāl־dəβar־ˈpɛʃaʕ,   עַל-כָּל-דְּבַר-פֶּשַׁע), hvort sem um er að ræða naut, asna, sauð, klæðnað eða annað sem glatast hefur og eigandinn segir: Það er einmitt þetta, skal mál beggja aðila koma fyrir Guð. Sá sem Guð dæmir sekan skal bæta hinum tvöfalt: en qualsevol cas de frau, tant si es tracta d'un bou, d'un ase, d'una ovella, d'un vestit o d'una altra cosa que s'és perduda de la qual el propietari digui: «És ben bé això», el cas d'ambdues parts serà portat davant Déu. El qui Déu declari culpable pagarà el doble a l'altre

svika·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:
1. (í mylluspilidoble marro, molí doble (en una partida de marro de nou o joc del molí)
2. <FIGmarro m, martingala f

svikara·heilkenni <n. -heilkennis, no comptable>:
<PSICOsíndrome f de frau, síndrome f de l'impostor

svikari <m. svikara, svikarar>:
1. <GEN & POLITtraïdor m, traïdora f
sjáið höfuð svikarans!: contempleu el cap del traïdor!
2. <FIGimpostor m, impostora f
3. <FIGdefraudador m, defraudadora f (enganyador, ensarronador, que pren amb enganys)
4. (sá sem sveik málstaðrenegat m, renegada f (qui ha abandonat la pròpia causa)

svika·tal <n. -tals, -tal>:
paraules f.pl d'engany
þá varðveit tungu þína frá illu og varir þínar frá svikatali (dibˈbēr   mirˈmāh ~ דִּבֵּר מִרְמָה:   ū-ɕəφāˈθēi̯-χā   mi-ddabˈbēr   mirˈmāh,   וּשְׂפָתֶיךָ, מִדַּבֵּר מִרְמָה)guarda la teva llengua del mal i els teus llavis d'enganys
sá sem vill elska lífið og sjá góða daga haldi tungu sinni frá vondu og vörum sínum frá svikatali (τὸ λαλῆσαι δόλον:   καὶ χείλη τοῦ μὴ λαλῆσαι δόλον)el qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guardi la seva llengua del mal i els seus llavis de dir paraules d'engany

svika·vampíra <f. -vampíru, -vampírur. Gen. pl.: -vampíra>:
fals vampir americà (mamífer Vampyrum spectrum) (amerísk falsblóðsuguleðurblaka)

sviki:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svíkja “trair”

svikið:
supí de → svíkja “trair”

svikinn, svikin, svikið <adj.>:
traït -ïda
♦ vera svikinn af e-u: <LOC FIGésser (o: estar) decebut d'una cosa
♦ vera ~ verða illa svikinn ef <+ ind.> [ekki]: <LOC FIGestar negativament sorprès si [no] <+ ind.>
♦ ég er illa svikinn ef [ekki]...: m'equivocaré de moltíssim si [no]...
♦ svikin vara: <COMmercaderia f d'imitació, falsificació f

svik·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
<FIGtraïdor[enc] -[enc]a, fals -a, proditori -òria
en er dagar, þá fara Numidę út af borginni, hverr til sinnar sýslu, ok vænta sér einskis úfriðar. Marius býr riddara sína ok með þeim þá menn er fóthvatastir váru; bað þá fara sem skjótast til Capsam ok taka borghliðin, en hann kvez mundu fara sem skjótast með herinn ok veita þeim fullting. En er borgarmenn verða varir við úfrið, hræðaz þeir sem ván var, en margir váru utan borgar: buðu þeir upp at gefaz. Þeir tóku þegar kastalann: var þar drepit mart fólk — allir gran- sprettingar; mart fólk var selt; herfangi ǫllu var skipt at jafnaði, en brenndr kastalinn. Þetta verk var ekki gørt at siðvenju Rómverja ok eigi gjǫrði Marius fyrir ágirni sakar eða glœpsku: þat bar til, at staðrinn þótti þeim Jugurthę mundu vera hagfelldr, ef hann settiz í, þvíat þetta mannfólk var útryggt ok sviklynt, en úkunnigt var þat áðr Rómverjum, hvárt þeir váru góðir eða illir, ok enn þat, at þessi staðr mundi torunninn, ef hann hefði haldinn verit með vizku eða viðrbúnaði — [4] Sed ubi dies coepit et Numidae nihil hostile metuentes multi oppido egressi, repente omnem equitatum et cum his uelocissumos pedites cursu tendere ad Capsam et portas obsidere iubet. Deinde ipse intentus propere sequi neque milites praedari sinere. [5] Quae postquam oppidani cognouere, res trepidae, metus ingens, malum improuisum, ad hoc pars ciuium extra moenia in hostium potestate coegere uti deditionem facerent. [6] Ceterum oppidum potestate incensum, Numidae puberes interfecti, alii omnes uenumdati, praeda militibus diuisa. [7] Id facinus contra ius belli, non auaritia neque scelere consulis admissum, sed quia locus Iugurthae opportunus, nobis aditu difficilis. Genus hominum mobile, infidum, ante neque beneficio neque metu coercitumi quan es va fer de dia, els númides sortiren de la fortalesa per dirigir-se cadascun a la seva feina sense esperar-se cap atac. En Màrius va fer que els seus cavallers i, amb ells, els homes de peu més àgil, es preparessin. Llavors els va manar que anessin al més ràpidament que poguessin a Capsa i que hi prenguessin les portes de la ciutadella, i els digué que ell els seguiria amb l'exèrcit [sencer, i que hi arribaria] tan aviat com podria per donar-los ajut. I quan els de la ciutadella se n'adonaren de l'atac, s'espantaren, com era d'esperar, i [com que, a més a més,] molts eren a fora de la ciutadella, oferiren [als romans] de rendir-se. [Els romans] prengueren immediatament el castell; hi mataren molta de gent: tots els homes ja barbats (púbers). Molta de gent fou venuda [com a esclaus]. Tot el botí fou repartit a parts iguals, i el castell[, finalment,] cremat. Aquest fet no fou pas fet perquè aquest fos el costum dels romans i tampoc no ho va ordenar en Màrius per avarícia o per dur a terme una acció criminal (scelus): [simplement,] es va esdevenir que [els romans] consideraren que aquell indret seria ideal per al Iugurta si s'hi aquarterava ja que aquella gent era voluble i traïdorenca i, abans d'això, als romans els havia estat desconegut si eren bons (honorables) o dolents i, a més a més, perquè [els romans eren conscients que] aquest indret els hauria resultat difícilment conquerible si hagués estat mantingut amb saviesa o preparació

svik·máll, -mál, -mált <adj.>:
llenguafals -a, que parla amb perfídia
Metellus sér nú at þat var ekki ráð at sitja lengr um þessa borg ok svá þat at hann kemr øngum bardǫgum á við Jugurtham nema með áhlaupum, sneri hann nú frá borginni ok setr sína menn í aðrar borgir er hann hafði fyrr unnit. Hann sendi ok menn til Bomilcar er mestr trúnaðarmaðr var Jugurthę með miklum fégjǫfum at fœra honum hann annathvárt lífs eðr dauðan. Metellus fær skjótt snúit hans lyndi, þvíat hann var bæði áhlýðinn ok svikmáll ok því tekr hann [=Iugurtha] með þeim orðsendingum ok einn tíma talar hann með Jugurtham konung ok spurði hvárt honum sýndiz eigi ráð at hann gæfiz upp í vald Rómverja — LXI. [1] Metellus, postquam uidet frustra inceptum, neque oppidum capi neque Iugurtham nisi ex insidiis aut suo loco pugnam facere, et iam aestatem exactam esse, ab Zama discedit, et in is urbibus, quae ad se defecerant satisque munitae loco aut moenibus erant, praesidia imponit. [2] Ceterum exercitum in prouinciam, quae proxuma est Numidiae, hiemandi gratia conlocat. [3] Neque id tempus, ex aliorum more, quieti aut luxuriae concedit; sed, quoniam armis bellum parum procedebat, insidias regi per amicos tendere et eorum perfidia pro armis uti parat. [4] Igitur Bomilcarem, qui Romae cum Iugurtha fuerat et inde uadibus datis clam de Massiuae nece iudicium fugerat, quod ei per maxumam amicitiam maxuma copia fallendi erat, multis pollicitationibus aggreditur; [5] ac primo efficit uti ad se conloquendi gratia occultus ueniat: deinde fide data, si Iugurtham uiuom aut necatum sibi tradidisset, fore ut illi senatus impunitatem et sua omnia concederet, facile Numidae persuadet, cum ingenio infido, tum metuenti ne, si pax cum Romanis fieret, ipse per condiciones ad supplicium tradereturen Metel·lus llavors va veure que no era aconsellable de continuar assetjant aquella ciutat i també que no tindria oportunitat de lliurar batalles amb en Iugurta tret d'atacs [esporàdics]. Així i doncs, es va retirar de la ciutat i va aquarterar tots els seus homes a les altres ciutats que havia conquerit amb anterioritat. També va enviar homes al Bomílcar, que era l'home de confiança més gran d'en Iugurta, amb grans regals de diners, demanant-li que li portés en Iugurta viu o mort. En Metel·lus havia pogut fer-lo canviar de parer ràpidament perquè [en Bomílcar] d'una banda era fàcilment influenciable i de l'altra era llenguafals i per això va acceptar [de dur al Iugurta] els missatges. I en el moment oportú [en Bomílcar] va parlar amb el rei Iugurta i li va demanar si no li semblava més aconsellable de lliurar-se al poder dels romans

svikóttur, svikótt, svikótt <adj.>:
variant de svikull, svikul, svikult ‘fals -a, mentider -a; perfíd -a, traïdor -a’

svik·ráð <n.pl -ráða>:
1. (svik, svikræðitraïció f
2. (sviksamleg ráðagerð, launráð, ráðabruggplans m.pl de traïció f, intriga f (oftast í fleirtölu/empr. hab. en pl.: intrigues f.pl)
♦ taka e-n fastan fyrir svikráðin: detenir algú per [haver comès] traïció
í nóvembermánuði 1928 tóku Frakkar höndum marga þýska embættismenn og verkamenn í Mainz og Coblenz og ákærðu þá fyrir njósnir. Tveir þeirra voru þó látnlausir fljótlega. Hjet annar þeirra Schilling. En níu menn voru hafðir í varðhaldi í sjö mánuði. Þá var þeim slept, vegna þess að ekkert sannaðist á þá. Schillin fluttist þá út úr hinu hertekna hjeraði og bar því við, að hann kærði sig ekki um að láta Frakka handtaka sig öðru sinni. En nú er það komið upp úr kafinu að það var hann, sem ákærði landa sína fyrir frönsku herstjórninni og ljet taka sig fastan líka, svo að grunur felli ekki á sig. Nú hafa þýsku yfirvöldin tekið hann fastan fyrir svikráðin: pel novembre dle 1928 els francesos van detenir nombrosos funcionaris i treballadors alemanys de Magúncia i Coblença i els acusaren d'espionatge. Dos d'ells, emperò, foren posats en llibertat aviat. Un d'ells es deia Schilling. Nou homes, emperò, romangueren set mesos en presó preventiva. Finalment foren posats en llibertat perquè no se'ls va poder provar res. En Schilling llavors es va mudar a fora del territori ocupat i adduí que no tenia cap intereès a deixar que els francesos el detenguessin una segona vegada. Ara, emperò, s'ha trobat que havia estat ell el qui havia acusat els seus compatriotes davant les autoritats militars franceses i que s'havia fet detenir també per evitar que les sospites recaiguessin en ell. Les autoritats alemanyes ara l'han detingut per la traïció comesa
♦ sitja á svikráðum við e-ð ~ e-n: ordir (o: tramar) una traïció contra una cosa ~ algú, intrigar contra algú

svik·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
traïdor -a, fals -a

sviksam·lega <adv.>:
fraudulentament

sviksam·legur, -leg, -legt <adj.>:
fraudulent
♦ í sviksamlegum tilgangi: amb intenció dolosa (o: fraudulenta)
♦ með sviksamlegum ásetningi: amb intenció dolosa (o: enganyosa)
Júdas komst að því að Níkanor var kominn með sviksamlegum ásetningi (μετὰ δόλου). Varð hann óttasleginn og fékkst ekki framar til að hitta hann: en Judes s'adonà que en Nicànor havia vingut amb traïdoria (amb un propòsit enganyós). En quedà tan espantat que ni va voler tornar a trobar-s'hi
♦ með sviksamlegum hætti: de manera enganyosa, enganyosament
en að Selevkusi látnum er Antíokkus, að viðurnefni Epífanes, var kominn til ríkis tókst Jason, bróður Óníasar, að sölsa undir sig æðstaprestsembættið með sviksamlegum hætti (— [ὑπονοθεύειν]:   ὑπενόθευσεν Ἰάσων ὁ ἀδελφὸς Ὀνίου τὴν ἀρχιερωσύνην)però, traspassat en Seleuc d'aquesta vida, quan l'Antíoc, l'anomenat Epifanés, hagué ocupat el tron reial, en Jasó, el germà de l'Onies, va reeixir a usurpar la dignitat de gran sacerdot amb maneres il·legítimes

svik·samur, -söm, -samt <adj.>:
enganyador -a, enganyós -osa
lítið upp, þér hinir sviksömu (— [gōi̯] ~ [גּוֹי] —:   rəˈʔū   βa-ggōˈʝim   wə-habˈbītˤū, רְאוּ בַגּוֹיִם וְהַבִּיטוּ), og litist um! Fallið í stafi og undrist! Því að ég framkvæmi verk á yðar dögum - þér munduð ekki trúa því, ef sagt væri frá því: aixequeu la vista, vosaltres, enganyadors, i mireu al vostre voltant! Quedeu-vos estupefactes i astoreu-vos! Car duré a terme una obra en els vostres dies que no creuríeu pas, si us la contessin!
leifar Ísraels munu engin rangindi fremja, né heldur tala lygar, og í munni þeirra mun ekki finnast sviksöm (tarˈmīθ ~ תַּרְמִית:   wə-ˌlɔʔ־ʝimmāˈt͡sēʔ   bə-φī-ˈhɛm   ləˈʃōn   tarˈmīθ,   וְלֹא-יִמָּצֵא בְּפִיהֶם, לְשׁוֹן תַּרְמִית) tunga. Já, þeir munu vera á beit og leggjast, án þess að nokkur styggi þá: les restes d'Israel no cometran cap injustícia ni tampoc diran mentides i no es trobarà pas a llur boca una llengua enganyosa. Sí, pasturaran i s'ajauran sense que els inquieti (faci por, esfereeixi) ningú
sviksamir (ὁ προδότης -ότου:   προδόται, προπετεῖς, τετυφωμένοι, φιλήδονοι μᾶλλον ἢ φιλόθεοι), framhleypnir, ofmetnaðarfullir, elskandi munaðarlífið meira en Guð: traïdors, temeraris (irreflexius), inflats d'orgull, amants del plaer (d'una vida voluptuosa) més que no pas de Déu
þeir urðu fullir alls kyns rangsleitni, vonsku, ágirndar og illsku. Þeir eru öfundsjúkir, morðfúsir, deilugjarnir, sviksamir (μεστός -ή -όν δόλου:   μεστοὺς ... δόλου), illgjarnir, illmálgir, bakbítar: varen quedar plens de tota mena d'injustícies, dolenteries, avarícia i maldat. Són envejosos, homicides, cercabregues, enganyosos, malvolents, calumniadors, maldients

svik·semd <f. -semdar, no comptable>:
variant de sviksemi ‘perfídia, traïdoria’

svik·semi <f. -semi, no comptable>:
perfídia f, traïdoria f

svikull, svikul, svikult <adj.>:
1. (ótrúrpèrfid -a, traïdor -a (deslleial)
♦ með svikulum hætti: amb perfídia, traïdorament
2. (óáreiðanlegurenganyós -osa (enganyívol, que no és pas de fiar)
3. (sviksamur, sviksamlegurfraudulent (fraudulós)

svikum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → svíkja “trair”

svil <n.pl svilja>:
bosses espermàtiques del peix mascle, líquid m seminal de peix

svili <m. svila, svilar>:
[con]cunyat m (el germà del cònjuge o de la cònjuge d'algú)
♦ þeir eru svilar: llurs dones són germanes entre elles, són casats amb dues germanes

svil·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
[con]cunyada f (la germana del o de la cònjuge del germà)
193. „Segir mér, sætur, ǁ ok satt mér innit; ǁ hvert gekk horsk brúðr ǁ úr herbergi? ǁ Gekk til mágkvenna (ἐς γαλόων [οἶκον]), ǁ gekk til svilkvenna (ἐς εἰνατέρων ἐυπέπλων [οἶκον]) ǁ Freyja fjölskrúðig ǁ fagrljósa?“: “Digueu-me, dolces [minyones], i conteu-me la veritat: on ha anat l'honesta esposa, deixant les cambres [de la llar]? [Que per ventura] la Freyja (=dona) de clara bellesa, l'abillada sumptuosament, ha anat a ca les parentes, ha anat a ca les cunyades? (el text original, corresponent als versos VI:376-378, fa:   εἰ δ’ ἄγε μοι δμῳαὶ νημερτέα μυθήσασθε· ǁ πῇ ἔβη Ἀνδρομάχη λευκώλενος ἐκ μεγάροιο; ǁ ἠέ πῃ ἐς γαλόων ἢ εἰνατέρων ἐυπέπλων ǁ [...] ἐξοίχεται)
♦ þær eru svilkonur: llurs marits són gemans entre ells, són casades amb dos germans

< svima² <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:
nedar, travessar (o: passar) nedant
en hann mun hafa svimit í hólminn, ok mun hann fólgizk hafa: i deu haver nedat fins a l'illot i s'hi deu haver amagat
Sigurðr kvað: 14.  "Segðu mér þat, Fáfnir, ǀ alls þik fróðan kveða ǁ ok vel mart vita: ǁ hvé sá hólmr heitir, ǀ er blanda hiǫrlegi ǁ Surtr ok Æsir saman?" Fáfnir kvað: 15.  "Óskópnir hann heitir, ǀ enn þar ǫll skolo ǁ geirom leika goð; ǁ Bilrǫst brotnar, ǀ er þeir á brott fara, ǁ ok svima í móðo marir: en Sigurðr li va dir: 14.  “Digues-me, Fáfnir, ja que diuen que ets erudit i que saps moltíssimes de coses: com es diu l'illot en el qual en Surtr i els ansos barrejaran llur licor d'espases?” En Fáfnir li digué: 15.  “Óskópnir es diu, i és allà on els déus hi jugaran amb [llurs] llances. Quan [en Surtr] i els seus guerrers passin pel pont Bilrǫst fugint d'Óskópnir, el pont s'esfondrarà i llurs cavalls passaran nedant el gran riu” (vocabulari: #1. alls: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 15: <...> II. conj. da, weil, da ja (auf einen bekannten oder vor augen liegenden grund hinweisend; #2. hólmr: En Kuhn 1968³, pàg. 99: hólmr m. eiland, kleine insel <...>, insbesondere als übliche stätte für zweikämpfe; la manca d'informació addicional ens impedeix de determinar si realment ens trobem davant una referència a un illot en el qual hi hagué un duel entre els ansos i en Surtr i els seus homes, o bé si som davant una metonímia per camp de batalla. El context diu en favor de la interpretació del mot com a metonímia; #3. hjǫrlǫgr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 96: hior-lǫgr m. ‘schwertnaß’: blut (Fm. 14); #4. Óskópnir: Aquest nom mític és anomenat Óskaptr ‘l'Encara-no-creat’ a la Vǫlsunga saga i Vígríðr ‘camp de batalla’ als Vafþrúðnismál i a la Gylfaginning, on, per cert, l'Snorri cita l'estrofa 18 dels Vafþrúðnismál, de manera que la designació snorriana podria haver estat presa d'aquest darrer poema. Mentre que les dues altres designacions són semànticament transparents, fins al dia d'avui no s'ha formulat una teoria acceptada universalment sobre el significat del topònim Óskópnir, ni tampoc sobre la seva mateixa forma. Al meu entendre, hi hauríem de veure un nom d'agent en -nir com ara Fáfnir *faðmnir ‘l'abraçador’, un nom parlant que fa referència al fet que l'orm passava la major part del temps abraçat al seu or, o el martell Mjǫlnir ‘el Moledor, l'Esclafador’ o l'espasa Ímnir ‘la Batalladora’. Per aquesta raó, considero que la teoria que hi veu un sinònim d'Óskaptr, per més atractiva que sigui, no és l'encertada; #4. fara á brott: Interpreto el passatge com a Bilrǫst brotnar, ǀ er þeir Surtr á brott fara,, amb un canvi el·líptic de subjecte, pel qual el pronom þeir ‘ells’ no fa referència als goð precedents, sinó a Surtr i els seus guerrers. Segons això, doncs, en realitat entenc aquest pronom þeir com a þeir Surtr i tradueixo en conseqüència. Si, malgrat tot, interpretem el pronom com a referit al mot goð precedent, la traducció resulta llavors totalment diferent: Quan [els ansos] passin pel pont Bilrǫst fugint o tornant d'Óskópnir, el pont s'esfondrarà i llurs cavalls nedaran en el gran riu; En Sophus Bugge 1867, pàg. 222a va esmenar á brott en á brú: “5. brv, saa ændret; brot R og Udgg.. Si seguim aquesta esmena, la traducció passa a ésser el pont Bilrǫst s'esfondrarà quan ells -els déus- l'estiguin passant i llurs cavalls nedaran llavors [=prosseguiran llavors llur camí nedant] en el gran riu;)
þá svarar Hár ok hló við: "Eigi er nú fróðliga spurt. Er þér eigi sagt þat, at guðin gerðu brú af jǫrðu til himins, ok heitir Bifrǫst? Hana muntu sét hafa. Kann vera at þat kallir þú regnboga. Hon er með þrim litum ok mjǫk sterk ok ger með list ok kunnáttu meiri en aðrir smíðir. En svá sterk sem hon er, þá mun hon brotna þá er Múspells megir fara ok ríða hana, ok svima hestar þeira yfir stórar ár. Svá koma þeir fram": llavors li va respondre en Hár tot rient: “La pregunta que acabes de fer no és que sigui precisament llesta. Que per ventura no t'han dit mai que els déus feren un pont que va de la terra al cel i que es diu Bifrǫst, ço és, camí tremolós? Segur que ja el deus haver vist [alguna vegada], encara que potser tu l'anomenis Arc de Sant Martí. Té tres colors i és molt sòlid i ha estat fet amb un art i perícia majors que les de qualssevol altres construccions. Però, per més sòlid que sigui, tanmateix s'esfondrarà quan els fills d'en Múspellr hi passin per sobre a peu i a cavall, i [quan això s'esdevindrà,] llurs cavalls travessaran nedant els grans rius. És així com arribaran fins a l'altra riba”

svima² <svima ~ svimum | svimaði ~ svimuðum | svimað>:
variant feble del fort svima¹ ‘nedar’
en þegar Gísli kom fótum undir sig hljóp hann út á hyl einn mikinn og svimaði þar yfir ána og kom um nóttina á þann bæ er í Hrossholti heitir og var þá mjög þrekaður. Þar lá hann viku og hljóp blástur í búkinn. Eftir það fór hann til vistar sinnar: i quan en Gísli es va haver posat dret, [va córrer i] va saltar a dins un gran gorg i va travessar nedant el riu i ja de nit va arribar al mas que es diu Hrossholt. Quan ho va fer, estava completament exhaust. Va estar jaguent una setmana i tot el cos se li va inflamar. Després, se'n va anar al lloc on s'estava (vocabulari: #1. hylur: Cf. Boer 1900, pàg. 112: 14. hylr, m., „eine durch den fluss ausgehöhlte stelle“, „kessel“; #2. Hrossholt: Cf. Boer 1900, pàg. 216: 6. Hrossholt liegt eine meile von der küste am westlichen ufer der Haffjarðará. — Kålund bemerkt, dass die entfernung viel zu gross ist, als dass ein mensch den weg ohne unterbrechung zurückzulegen im stande wäre; #3. blástur: Cf. Boer 1900, pàg. 216: 7. blástr, m., „das aufschwellen des körpers“; )
sem Eskopart heyrði þetta, varð hann mjǫk reiðr ok tók at rífa steinmúrinn með nǫglum sér. Svá var hann sterkr, at hann gat brotit múrinn allan niðr at sjónum. Síðan byxti hann sér á sjóinn ok tók at svima af miklu afli. Sem hann hafði svimat um stund, þá sá hann eitt kaupskip ok œpti á þá svá segjandi: „Látit mik upp í skipit til yðvar“: quan l'Escopart oí això, es va corroçar molt i es va posar a gratar el mur amb les seves ungles. Era tan fort que va poder trencar tot el mur que donava a la mar. Tot seguit es va llançar a dins la mar i va nedar amb totes les seves forces. Quan va haver nedat una estona, va veure un vaixell mercant i els va cridar dient-los així: “Deixeu-me pujar a bord del vaixell amb vosaltres!”
þá gekk svá þorsti at liðinu, at menn máttu varla lifa fyrir. En riddararnir sleiktu járn sín ok brugðu á oleó ok vildu svá slǫkkva þorsta sinn. Þeir váru sumir er drukku gang sinn ok váru náliga áðr at bana komnir. Ok meirr angraði mik þeira pínslir en mínar. Þá bað ek at allir skyldu þar með vápnum ganga. Þat undraðuz þeir mjǫk þvíat þeir vissu þar engis hersván. Þá fylgdum vér fram vatninu ok komum at kastala einum er stóð í miðju vatninu ok gǫrr var af reyr þeim er fyrr sǫgðum vér frá. Þar sám vér indverska menn nǫkkura, ok báðum þá vísa oss til vatns þess er drekkanda væri. En þeir fáluz í húsum sínum. Þá létum vér skjóta ǫrum nǫkkurum í kastalann ok þá senda ek þrjú hundruð riddara með léttum vápnum at svima yfir vatnit til kastalans, en er þeir hǫfðu svimat fjórðung af vatninu, kómu upp at þeim nykrar svá stórir sem fílar ok gleyptu þá oss ásjándum: llavors una set tal va atacar les nostres tropes que els homes a penes podien continuar en vida: I els cavallers llepaven llurs ferros i s'abalançaven sobre l'oli volent així apagar llur set. N'hi havia alguns, que, havent arribat a les portes de la mort, bevien llurs orins. I llurs turments em colpien més que no pas els meus propis. Aleshores vaig manar que tots agafessin llurs armes. Es varen astorar molt d'aquesta ordre, car sabien que no hi havia perspectives d'enfrontar-nos amb cap exèrcit [enemic]. Vàrem resseguir el llac fins a arribar a un castell que s'aixecava enmig de l'aigua i que estava fet amb les canyes que hem descrit abans. Allà vàrem veure uns indis i els demanàrem que ens mostressin/indiquessin una aigua que fos potable, però ells es varen amagar a l'interior de llurs cases. Llavors vaig fer disparar algunes fletxes al castell i vaig enviar tres-cents cavallers, armats lleugerament, que nedessin fins al castell. Quan havien recorregut nedant una quarta part de la distància, varen aparèixer uns cocodrils (?) que eren tan grossos com a elefants i els engoliren davant els nostres ulls

svima <svimar | svimaði | svimaðVerb impers. unipers.>:
tenir un rodament de cap, un atac de vertigen
♦ mig svimar: el cap em roda
en einnig hérna reika menn af víni og skjögra af áfengum drykkjum. Prestar og spámenn reika af áfengum drykkjum, eru ruglaðir af víni, skjögra af áfengum drykkjum. Þá svimar (ʃāˈɣāh ~ שָׁגָה:   ʃāˈɣū   bā-rɔˈʔɛh   pāˈqū   pəlīlīˈʝāh,   שָׁגוּ בָּרֹאֶה, פָּקוּ פְּלִילִיָּה) í vitrunum sínum og allt hringsnýst fyrir þeim í úrskurðum þeirra: però també aquí els homes fan tentines pel vi i tituben a causa de les begudes alcohòliques. Els sacerdots i els pofetes fan tentines a causa de les begudes alcohòliques, estan embullats pel vi, tituben per les begudes alcohòliques. Tenen rodaments de cap (vertigen) en llurs visions i tot roda en cercles davant ells en llurs jutjaments

svimandi, svimandi, svimandi <adj.>:
vertiginós -osa, de vertigen

svim·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
que es mareja fàcilment, que té sovint rodaments de cap

svim·hár, -há, -hátt <adj.>:
d'una alçada vertiginosa

svimi <m. svima, svimar>:
1. (sundlrodament m de cap (mareig)
2. (rot, meðvitundarleysiestaborniment m (atordiment, pèrdua del coneixement per efecte d'un fort cop al cap)
♦ liggja í svima (o: svíma)estar estabornit -ida, estar estormiat -ada (o: estormeiat -ada) (Mall.
Össur mælti: "Illt er að eiga þræl að einkavin" og laust hann öxarhamarshögg svo að hann lá í svíma: l’Össur va dir: “Mala cosa és tenir un esclau per amic i confident” i [tot seguit] li va pegar un cop amb la cabota de la destral de manera que va quedar estabornit
en um dag nokkurn kölluðu þeir prestinn til sín, hann varði einskis af þeim nema góðs eins, teygðu hann heiman með sér og kváðust fara skyldu í annað hérað að sýsla þar nokkuð, það er þeir þurftu, og báðu hann fylgja sér, höfðu með sér heimamann sinn er vissi þessi ráð með þeim. Fóru þeir á skipi eftir vatni því er Rönd heitir og fram með vatnsströndinni og lentu við nes það er Skiptisandur heitir. Þeir gengu þar á land upp og léku stund nokkura. Þá fóru þeir í nokkurn leyndan stað. Þá báðu þeir verkmanninn ljósta hann öxarhamarshögg. Hann sló prest svo að hann lá í svíma: un dia, emperò, varen cridar el prevere. Ell no espera més que bé d'ells. El varen ginyar perquè deixés el mas amb ells dient-li que havien d'anar a una altra contrada per a enllestir-hi quelcom que els urgia i pregant-li que els hi acompanyés. Amb ells se n'enduien un heimamaður, un missatge de llur mas, que estava al corrent de llurs plans. Van resseguir, a bord d'un vaixell, la vorera d'un llac que es diu Rönd, avançant riba amunt i atracaren al peu d'un promontori que es diu Skiptisandur. Allà hi desembarcaren i hi estigueren jugant una estona. Després es dirigiren a un indret abscons. Allà varen manar al treballador de llur mas que pegués al prevere un cop amb la cabota de la destral. L'home va pegar-hi un cop a[l cap de]l prevere que va quedar estès estabornit
Hrolleifur kvað sig eigi skyldan að ganga úr ánni fyrir illskuþrælum og lætur vaða stein til eins þeirra svo að sá liggur í svíma og lét þeim eigi skyldu hlýða að vera allfjölorðir: en Hrolleifur els va dir que no tenia l'obligació de sortir del riu per uns esclaus malanats i va tirar una pedra a un d'ells de tal manera que va quedar estabornit i els va cridar que ésser força llenguallargs no els serviria pas (menys lit.: no en traurien res d'ésser tan llenguallargs) (La traducció de l'Otto Paul Herrmann, 1914, p. 65: Hrolleif sprach, er brauche vor niederträchtigen Sklaven nicht aus dem Flusse zu gehen, und ließ einen Stein nach einem von ihnen sausen, daß er in Ohnmacht fiel, und meinte, es solle ihnen nichts nutzen, viele Worte zu machen) (vocabulari: #1. vaða: Cf. Baetke 19874, pàg. 691: <...> láta vaða stein til e-s einen Stein auf jmd. schleudern; #2. hlýða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 263: hlýða <...> 3. gelingen, gut ausgehen; <...> e-m hlýðir e-t etwas gereicht jmd. zum Nutzen, ist jmd. möglich, erlaubt; per tant, parlar molt no els seria nützlich o dienlich; #3. allfjölorður: En Baetke 19874, pàg. 17, no dóna pas entrada a aquest compòsit, però sí, pàg. 143, al primitiu fjǫl-orðr adj. wortreich, redselig, gesprächig; el prefixoide all- significa força, prou + adj.; )
♦ ljósta e-n í svima (o: svíma)estabornir algú, estormiar (o: estormeiar) algú (Mall.
einn fátækur maður, er bjó nær sjó, hafði heit­ið á hinn sæla Þor­lák bisk­up, að hann skyldi nokkurt hjálp­ráð hon­um leggja. Þá fór hann síð­an í fjöru að vita, ef nokk­uð væri rek­ið til gæða, og fann ekk­ert. En er hann ætl­aði heim að ganga, þá sá hann sel liggja á steini, skammt frá sér en ekki all­nær sjón­um. Gekk hann síð­an til þang­að og hét þá á nýj­an leik enn á hinn sæla Þor­lák bisk­up, að hann réði í hönd hon­um þann sel, er hann sá þá. En sel­ur­inn vakti og sá hann, er hann gekk að hon­um, og vildi forð­ast og fara af stein­in­um, og mátti eigi kom­ast og snér­ist í hring á stein­in­um. En er hinn fá­tæki mað­ur fann það og skildi, að svo mátt­ug­ur kraft­ur var kom­inn til full­ting­is við hann, að sel­ur­inn mátti eigi eðli sínu halda, þá laust hann sel­inn í svima hið fyrsta högg og gekk hann síð­an af dauð­um seln­um. Og varð hyski hans feg­ið þess­ari veiði, og gerðu þakk­ir Guði og sæl­um Þor­láki biskupi: un pobre que vivia arran de mar havia invocat el bisbe sant Torlac perquè li proporcionés una mica d'auxili. Després d'haver-ho fet, va baixar fins a la platja per veure si la mar hi hauria escopit alguna cosa que li fos d'utilitat, i no hi va trobar res. Però quan ja volia tornar a cases, va veure una foca ajaguda damunt una penya a poca distància d'ell però no gaire a prop de la mar. Tot seguit s'hi va acostar i llavors va tornar a invocar de nou el beat bisbe Torlac [tot demanant-li] que li posés a les mans aquella foca que veia. Però la foca es va despertar i el va veure quan s'hi acostava i es va voler posar fora de perill baixant de la penya però no podia fer-ho i es girava fent cercles a dalt de la penya. I quan el pobre se'n va adonar i va comprendre que una força molt poderosa havia acudit en ajuda seva de manera que la foca no podia seguir el seu instint natural, va deixar estabornida la foca amb el primer cop [que li va pegar] [i després la va matar] i va deixar la foca morta allà. Tota la seva família (hyski = català antic ‘casada’) estigué contenta amb aquesta caça i donaven gràcies a Déu i al beat bisbe Torlac
Hljóp hann þá upp á kaupskipið og laust Ögmund mikið öxarhamarshögg svo að hann féll þegar í óvit. Fór Hallvarður við það á fund jarls og sagði honum. En jarl kvað miklu minna að gert en maklegt væri. Hallvarður svarar: "Höfðingi þeirra var mest sakbitinn hér um og sýndist mér að gera eigi meira að í þessu sinni en ljósta hann í svíma. Var það maklegt að svívirðing kæmi svívirðing í mót. En það er fyrir hendi að auka enn hefnd síðar ef sýnist": tot seguit, va saltar a bord de la nau mercadera i va pegar a l'Ögmundur un cop fort amb la cabota de la destral de tal manera que l'Ögmundur va caure estabornit a l'instant. En Hallvarður, en vista d'això, va tornar a cal iarl i el va informar del que havia passat. El iarl, per contra, li va dir que s'havia fet molt menys del que hauria estat mereixedor. En Hallvarður li va respondre: “Llur höfðingi (capitost) és el màxim culpable en aquest afer i m'ha semblat que aquesta vegada no havia de fer res més que estabornir-lo. Era escaient que un afront es pagués amb un afront. I sempre hi ha la possibilitat d'augmentar la venjança més endavant, si així ho considerem” (vocabulari: #1. við það: Cf. Baetke 19874, pàg. 729: <...> við þat dabei, unter diesen Umständen, angesichts dessen; #2. sakbitinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 513: sak-bitinn adj. schuldig, in einer Sache straffällig; #3. svívirðing: Cf. Baetke 19874, pàg. 626: sví-virðing f. Schande, Demütigung, Entwürdigung <...>; #4. e-ð er fyrir hendi: Cf. Baetke 19874, pàg. 299: <...> e-t er fyrir hendi, hǫndum etwas ist vorhanden, besteht, steht bevor; )
"Hvað segir þú mér, sonur, af hestaþinginu því er í fyrra sumar var? Varstu ekki lostinn í svíma, frændi, sem hundur?": Fill meu, què me'n dius de la brega de cavalls d'aquest estiu passat? Que no t'hi deixaren estabornit d'un cop com un gos, fill?”
3. (óvissaincertesa f (incertitud & ignorància)
♦ vaða í villu og svima um e-ð: <LOC FIGanar totalment malencaminat -ada en una cosa (anar a les fosques en una cosa, desconèixer totalment una cosa, no saber absolutament res d'una cosa)

< svimma <svimm ~ svimmum | svamm ~ summum (o: svummum; o: svumum) | summið (o: sommið)>:
nedar
  Les formes svima (← *swiman-, grau ple) i symja (← *swumjan-, grau zero) segueixen el paradigma dels verbs de la quarta conjugació forta; el verb svimma (← *swim-m-an- ← (?) *swim-n-an-), en canvi, el de la tercera conjugació forta. La riquesa de formes (*swiman-, *swimman-, *swumjan-), i el fet que es pugui conjugar per una o una altra conjugació forta, semblen reforçar la tesi que som davant un mot del substrat, i, per tant, d'origen no indoeuropeu.

En la llengua moderna, totes aquestes formes han estat arraconades pel feble →
synda (tercera conjugació feble), un derivat del substantiu sund ( ← *sunda- un mot que pot procedir de ← *swumda-, amb desaparició de la wau davant u o de ← *sumda- *swmtˇ-, amb vocalització directa de la wau). Al seu costat cal esmentar encara el substantiu, de gènere masculí, sumr "mar", de la mateixa arrel que els mots vistos adés i que no ha perdurat fins a la llengua moderna.
 

svindil·brask <n. -brasks, no comptable>:
especulacions fraudulentes, estafa f

svindill <m. svindils, no comptable>:
variant de svindl ‘frau, estafa; engany, copiar en examen’

svindl <n. svindls, no comptable>:
1. (að hafa rangt viðengany m (actuació deslleial o fraudulenta, ensarronada, engalipada)
2. (í fjármálumfrau m (estafada, estafa)
3. (á próficopiar m (en examen)

svindla <svindla ~ svindlum | svindlaði ~ svindluðum | svindlaðá e-u ~ e-m>:
1. (pretta í fjármálumestafar algú (ensarronar algú en afer econòmic)
♦ svindla á e-m: ensarronar (o: estafar; o: enganyar) algú
2. (á próficopiar (a examen)
♦ svindla á prófi ~ prófinu: copiar a un examen ~ a l'examen
3. (í spilumfer trampes, fer punxons (Mall.(jugant, en joc)

svindlari <m. svindlara, svindlarar>:
1. (í fjármálumestafador m, estafadora f (ensarronador en afer econòmic)
2. (á próficopiador m, copiadora f (a examen)
♦ svindlari á prófi ~ prófinu: copiador | copiadora a un examen ~ a l'examen
3. (í spilum, spilasvindlaritrampós m, tramposa f punxoner m, punxonera f (Mall.(trampista, tafur)
♦ svindlari í spilum: trampós m, tafur m

svingl <n. svingls, no comptable>:
vagareig m

svingla <svingla ~ svinglum | svinglaði ~ svingluðum | svinglað>:
errar [a la ventura], vagar (o: vagarejar) 
svinglaði sólskin í birkinu, ǁ svarflaði vindurinn liminu; ǁ niðrí möskvótta myrkrinu ǁ mögnuð ein sóley stóð ǁ gullinni glóð: el raig de sol vaiverejava per la bedolleda, el vent desendreçava el brancam, a baix en la foscor mallada s'alçava un botonet d'or totsol, puixant, amb una brasa daurada
♦ svingla um e-ð: vagar per un lloc o indret

svipa <f. svipu, svipur. Gen. pl.: svipna o: svipa>:
1. <GENfuet m (xurriaques, flagell)
♦ sveifla svipunni: brandar (o: brandir) el fuet
♦ → gaddasvipa “escorpí (fuet)”
2. <BIOLflagel m

svipa <svipa ~ svipum | svipaði ~ svipuðum | svipað>:
1. (fara hratt og hljóðlaustmoure's amb rapidesa i en silenci (anar o desplaçar-se amb rapidesa i sense fer soroll)
eptir þat brugðu þeir sverðum, sumir buklurum, ok því hverr er í hendi hafði; létu síðan frá landi, ok svipuðu yfir ána, ok er þeir skyldu lenda fyrir norðan Skellungarhellu, ok fyrir ofan Erlendshaug, þá vissu þeir eigi hverju sætti, er skipit gekk eigi fram, ætluðu sumir at kominn væri á þá herfjǫturr, ok þeir myndu allir feigir, en hitt var raunar, at akkeri hékk fyrir borði, ok hǫfðu þeir eigi gáð at draga upp í skipit, hélt þeim þat, þá er gryntist yfir at landinu; hjǫggu þegar strengina, er þeir vissu þetta, sveif þeim þá skjótt at landi, ok hljópu síðan á land upp: després d'això varen brandar llurs espases, alguns també llurs broquers, o el que cadascú tingués a la mà, i tot seguit s'apartaren de la riba deixant que el corrent els dugués amb rapidesa i silenciosament fins a l'altra vorera del riu, però quan ja volien atracar al nord de Skellingarhella i part damunt el túmul funerari d'Erlendshaugur, no comprengueren com era que llur nau no avançava: Alguns cregueren que s'havia emparat d'ells el herfjǫturr i que tots ells estaven destinats a morir allà, però realment, el que estava passant era que l'àncora encara penjava per la borda ja que no havien parat esment a treure-la de dins l'aigua [en salpar] i quan l'aigua del riu, a prop de la vorera, ja no fou prou fonda, l'àncora va aturar la nau. Quan [finalment] se n'adonaren, tallaren al punt la corda de l'àncora i llavors lliscaren ràpidament fins a la vorera del riu i tot seguit saltaren a terra
2. <e-u>: (hreyfa, lyfta í svipanmoure una cosa (amb un moviment ràpid i sense fer soroll)
3. <verb impersonal amb subjecte lògic en datiu>: (líkjast dálítiðtenir retirada a (assemblar-se un poc)
♦ e-m svipar til e-s: algú s'assembla a algú
honum svipar til bróður síns: s’assembla a son germà
♦ þeim svipar saman: s'assemblen

svipað <adv.>:
similarment, si fa no fa igual de...
◊ sebrahestar eru svipað stórir og íslenski hesturinn, fíngerðari þó: les zebres són si fa no fa igual de grosses que el poni islandès, encara que més gràcils

svipaður, svipuð, svipað <adj.>:
similar (si fa no fa igual, comparable per la forma, el contingut, el nombre etc.)
og ásýndum (τὰ ὁμοιώματα) voru engispretturnar svipaðar (ὅμοιος ὅμοια ὅμοιον:   καὶ τὰ ὁμοιώματα τῶν ἀκρίδων ὅμοια ἵπποις ἡτοιμασμένοις εἰς πόλεμον) hestum, búnum til bardaga: i pel que fa a llur aspecte, les llagostes eren similars a cavalls equipats per a la batalla
lætur það verða sem hann hefur ætlað mér og hefur margt svipað (ˈhēnnāh ~ הֵנָּה:   wə-χā-ˈhēnnāh   rabˈbōθ   ʕimˈm-ō,   וְכָהֵנָּה רַבּוֹת עִמּוֹ) í huga: fa que sigui el que té pensat per a mi, i té moltes de coses semblants en ment
♦ e-r ~ e-ð verður svipaður ~ svipað og...: algú ~ una cosa serà similar a...
fjöldi í áhöfn nýja varðskipsins verður svipaður og á varðskipum LHG: el nombre de tripulants del nou guardacostes serà similar al dels guardacostes de la guàrdia costanera
♦ þeir eru svipaðir: són similars

svipan <f. svipanar, svipanir>:
instant m
♦ í einni svipan: en un instant, en un batre d'ulls, sobtadament, cop en sec (Mall.
♦ í sömu svipan: en el mateix instant

svipast <svipast ~ svipumst | svipaðist ~ svipuðumst | svipast>:
1. <að e-u>: atendre, tenir cura de, mirar per
♦ svipast að e-u (o: eftir e-u)tenir esment (o: cura) d'una cosa
riðu menn nú upp til Bæjar og komu þar mjög svá um myrknætti, voru þá útidyr opnar. Menn höfðu heyrt gnýinn. Tók Böðvar þá klæði sín og synir hans og heimamenn. Gekk Þorgils inn þegar og menn hans. Sturla var úti og hans menn og svipuðust að hrossum er úti voru um garða. En er Þorgils kom í skálann gekk Böðvar bóndi í móti honum og var þá klæddur. Hafði hann í hendi öxi snaghyrnda (SS II, cap. 440, pàg. 682): els homes, llavors, varen pujar fins a Bær i hi arribaren que pràcticament ja era fosca negra, quan les portes exteriors encara eren obertes. La gent del mas havien sentit l'estrèpit [dels qui arribaven], en Böðvar, igual que els seus fills i la resta dels homes del mas, agafà els seus vestits. En Þorgils, i amb ell els seus homes, entrà immediatament a dins les cases del mas. L'Sturla i els seus homes romangueren defora i tingueren esment dels cavalls que es trobaven defora pels garðar o tanques del mas. Però quan en Þorgils va entrar dins l'skáli del mas, el bóndi Böðvar es va llançar contra ell i llavors ja anava vestit. A la mà hi tenia una destral banyuda (vocabulari: #1. áifangar: Cf. Boer 1900, pàg. 50: áivangr m., „futterplatz“, aus æja, „die pferde grasen lassen“, und vangr, „feld“; #2. láta...söðlum: Cf. Boer 1900, pàg. 50: létu, scil. hesta. Die zäume nahmen sie ab, aber die sättel liessen sie die pferde auf dem rücken behalten; #3. snaghyrndur: Cf. Baetke 19874, pàg. 580: snag-hyrndr adj. mit gebogenen und in zwei scharfe Spitzen auslaufendem Blatt, halbmondförmig: øx snaghyrnd; )
nokkru síðar bjóst Þorkell heiman til þings. Hann reið með sex tigu manna. Fóru þeir allir með honum er í hans goðorði voru. Kemur hann til Bjargs og reið Grettir þaðan með honum. Þeir riðu suður heiði þá er Tvídægra heitir. Áifangar voru litlir á fjallinu og riðu þeir mikinn ofan í byggðina. Og er þeir komu ofan í Fljótstungu þótti þeim mál að sofa og hleyptu beislum af hestum sínum og létu ganga með söðlum. Lágu þeir áfram langt og sváfu. En er þeir vöknuðu svipuðust (=lituðust um eftir hestum) menn að hestum sínum. Höfðu hestarnir sinn veg farið hver þeirra en sumir höfðu velst. Grettir fann seinast sinn hest: en Þorkell es va preparar una mica més tard per partir cap al þing. Hi va anar acompanyat d'una seixantena d'homes. L'hi acompanyaren tots els qui hi havia al seu godonat. Quan va arribar a Bjarg, en Grettir se'ls hi uní. Cavalcaren cap al sud a través de l'altiplà que es diu Tvídægra. A [l'altiplà d']aquesta muntanya hi havia pocs indrets on els cavalls poguessin pasturar, de manera que s'apressaren a travessar aquelles muntanyes i baixar a les contrades habitades. I quan varen arribar a Fljótstunga varen considerar que era hora d'anar a dormir i llevaren les brilles als cavalls i deixaren que anessin a lloure amb les selles posades. Varen jeure i dormiren molt de temps fins ben entrat el dia. Quan es varen despertar, els homes anaren a veure si recuperaven els cavalls. Cadascun dels cavalls, mentrestant, havia seguit el seu propi camí i alguns d'ells s'havien rebolcat pel terra. En Grettir fou el darrer en trobar el seu cavall
þat er nú sagt eitt hvert sinn, at Vilmundr gekk um skóginn at leita geita sinna. Hann gekk þá upp úr dalnum lengra en hann var vanr ok kom hann á sanda nǫkkura slétta, þar var mǫrk breið ǫðrumegin. Hann gekk um sandinn ok var þar hlaðit saman steinum í nǫkkurum stað. Þar var í heitt vatn svá at rauk af. Þá sá hann mannaspor ok hafði hann þat eigi fyrr sét. Hann fann einn gullbúinn skó. Hann tók upp ok geymdi. Hann sá einn stóran stein nǫkkut svá frá lauginni. Þangat gekk hann til því þangat lágu sporin. Hann gekk at steininum ok var gluggr á honum. Þar sá hann inni þrjár konur ok var ein við aldr en tvær yngri. Þá mælti hin gamla kona: "Hvat var nú tíðenda, fóstra mín, er þú fórt heiman?" "Engi váru tíðendi," sagði hon, "en þat var þó nýjast, at Kolr kryppa var gjǫr útlægr." "Hvat hafði hann til saka?" segir hin gamla kona. "Eigi svá lítit," segir hon. "Hann hafði blygðat allar skemmumeyjar en gjǫrt ólétta konungsdóttur." "Sú er honum maklig konungsdóttirin," segir hin gamla konan. Hon talaði þá til dóttur sinnar: “Hvar eru skór fóstru minnar?”, segir hon. En hon svipaðist at ok mælti síðan: “Eigi hefir nú vel til tekizt, hann hefir orðit eptir við laugina. En nú er svá framorðit at þangat er ekki fœrt fyrir trollagangi.” “Slíkt er stórslys,” sagði hin gamla kona, “þvíat skór þessir vóru dvergasmíði ok sú náttúra á at þeir skyldu aldri fyrnaz mega, en hon skyldi øngva skó aðra bera mega ok verðr hon nú at ganga berfœtt ǫðrum fœti.“ “Sǫkumzt ekki um þat, fóstra mín,” segir hon, “en þann einn skal ek mann eiga at mér fœrir aptr skóinn,” ok síðan gengu þær til sængr: es conta, doncs, que una vegada en Vilmundr anava pel bosc cercant les seves cabres. Aquesta vegada s'havia allunyat de la vall, puig amunt, més del que solia fer i va arribar a uns arenys plans, a l'altra banda dels quals s'estenia un vast bosc. Va travessar l'areny i a un indret d'allà hi havia unes roques amuntegades. Enmig d'elles hi havia una font d'aigües termals, de manera que en pujava fum. Llavors, va veure petjades humanes i no ho havia vist mai abans. Va trobar una sabata guarnida (xapada) d'or. La va agafar i la va guardar. A una certa distància de la font termal va veure una gran penya. Hi va fer cap ja que les petjades s'hi dirigien. Es va acostar a la penya i hi havia una finestra. [Hi va guaitar i dedins hi] va veure tres dones, una era vella, i dues força joves. Llavors la vella va dir: “Quines noves hi ha hagut, fóstra meva, quan te n'has anat de casa?” “Res d'especial”, li va dir la fóstra, “l'única novetat és que en Kolr Gep ha estat bandejat”. “I què ha fet?” li va demanar la vella. “No pas poca cosa”, li va respondre l'altra. “Va seduir totes les donzelles de cambra i ha deixat embarassada la filla del rei”. “Aquesta princesa s'ho ha merescut”, li va dir la vella. Llavors va dir a sa filla: “On és la sabata que falta de la meva fóstra?”, li va dir. I ella va anar a veure si la trobava i després li digué: “La cosa no ha sortit bé. La sabata ha quedat devora la font termal. I ara ja s'ha fet massa tard i no és possible anar-hi perquè hi ha trols”. “Això és una gran desgràcia”, li va dir la vella, “perquè aquestes sabates són obra de nans i tenen la propietat de no gastar-se mai. Ella no podria dur unes altres sabates, de manera que haurà de caminar amb un peu descalç”. “No ens retraguem res, estimada fósturmóðir”, li va dir, “però només em casaré amb l'home que em torni la meva sabata”. I, després, se n'anaren a dormir
nú er frá því at segja, at Óláfr konungr hélt liði sínu til Fetlafjarðar. Þeir runnu þar á land. Þar var herað eitt byggt ok á milli merkr stórar ok skipalægis. Þeir Óláfr konungr hugðu, at vera mundi meira herað fyrir ofan mǫrkina, ok þangat herjuðu þeir. Ok er þeim þótti heraðit undan dragast, hurfu þeir aptr til skipa sinna, ok er þeir svipuðust at, sá þeir, at Óláfr konungr var í brottu einn saman, sǫkuðust nú um fast, ok gerist nú mikill harmr í herinum. Nú er frá Óláfi konungi at segja, at eptir er hann er fráskilinn orðinn sínum mǫnnum, hittir hann byggð stóra, ok er heraðsmenn sá hann, sýnist þeim sem hann hafi með sér her óvígan ok hann muni alla þeirra byggð upp eyða, ef eigi verðr þat ráð tekit, at dugi. Safnast nú saman heraðshǫfðingjar ok fara á mót honum ok bjóða honum slíkt gjald sem hann vill á þá lagt hafa. Síðan ákveðr Óláfr konungr svá mikit kvikfé, gull ok brennt silfr sem hann vill hafa, ok síðan eru menn til fengnir at flytja þetta góðs til strandar: ara hem de relatar que el rei Olau va dirigir la seva flota cap al fiord de Fetlafjǫrðr. Varen desembarcar allà. [Arran de mar] hi havia una contrada habitada, separada del lloc d'ancoratge per grans boscos. El rei Olau i els seus homes varen suposar que, part damunt el bosc, hi deuria haver una contrada encara més gran i hi feren cap per a saquejar-la. I quan varen considerar que aquella contrada que havien esperat trobar no es apareixia, se'n tornaren a llurs naus i quan cercaren el rei Olau amb la vista, veieren que se n'havia anat totsol, es feien gran retrets [d'imprudència] i una gran pena es va escampar per tota la host. Doncs bé, pel que fa al rei Olau s'ha de dir que, després d'haver-se separat dels seus homes, va arribar a una gran vila i quan els paisans el varen veure, els va semblar que marxava acompanyat d'una host formidable, de manera que devastaria tota llur vila, si no es prenia una decisió que servís per impedir-ho. Llavors, els capitostos de la comarca es varen reunir i sortiren a l'encontre del rei Olau i li varen oferir de pagar-li el tribut que ell volgués imposar-los. Tot seguit, el rei Olau va fixar la quantitat de bestiar, or i argent refinat que volia i a continuació es varen cercar homes que traginessin aquells béns fins a la costa
... heilsugjǫf. Fyrir því sendir hann fram fyrir hann á veg hans mikinn flokk helvízkra anda ok kumpana í hundalíki. Sem þeir sjá hvar þeirra hinn mesti óvin ferr, hlaupa þeir allir at honum í senn með gapanda gini ok greypiligri gnauð, grimmari en leónis eðr tigris, ætlandi þegar at grípa hann kvikvan ok slíta ok svá með sér heim til helvítis hafa. En guðlig myskunn skipar því á annan veg, þvíat þegar er Dunstanus sér á djǫflaflokk er sig hafði hulit ok skreytt með sjónhverfiligum hundayfirbrǫgðum, kenna þeir mikinn hita hans heilagleiks ok svipaz hann at þeim. Ok þó óvitugr hvat um leið, sveiflar hann fram fyrir sik limanum sem hann hélt á, flýjandi (fleygjandi?) þeir ok ýlandi með afskræmiligum látum ok niðr drekkjaz gegnum jǫrðina til helvítishylja í brennisteinsliga pytti (Vita sancti Dunstani, archiepiscopi cantuariensis et confessoris, cap. 5): ... pel restabliment de la seva salut. Per això [el dimoni] va enviar al seu camí, al seu davant, una gran turba d'esperits i companys infernals en forma de gos. Quan varen veure per on anava llur màxim enemic, tots ells varen córrer alhora cap a ell amb la gola oberta i una espantosa eixordadissa de lladrucs, més ferotge que els bramuls d'un lleó o d'un tigre, amb la intenció de capturar-lo viu i esquinçar-lo i així emportar-se'l amb ells a casa, a l'infern. Però la misericòrdia divina ho va disposar d'una altra manera, car, quan en Dunstà va esguardar aquella caterva de dimonis que s'havia amagat i abillat amb formes de gos que enganyaven els sentits, els dimonis varen reconèixer el gran ardor de la seva santedat i ell es va afanyar a envestir-los (?). I, encara que no sabia què passava, va brandir davant ell la branca que tenia a les mans i ells fugiren a tota pressa mentre udolaven amb crits esborronadors i s'enfonsaren en els pous de sofre [de l'infern], travessant la terra cap als gorgs infernals
2. <um>: mirar al voltant
nú svipast hann <= Ac.> um Þorbjörn <= Nom.>llavors en Þorbjörn va mirar [de cop i volta] al seu voltant (al voltant del húskarl, cercant les eines de ferrer que creia que havia agafat)
ok þá spurði Magnús konungr hvar Giffarðr væri ok svipuðuz menn um ok fannzk hann eigi í liðinu. Þá mælti konungr: 145. “Vill-at hann flokk várn fylla? ǁ falsk riddari enn valski?”: llavors el rei Magnús va preguntar on era en Giffarðr. Els homes el cercaren però no el pogueren pas trobar entre les tropes. El rei digué: “Que no vol omplir (reforçar, completar) la nostra host? Que s'ha amagat el cavaller francès?”
það er sagt að Þorsteinn komst fyrst upp á drekann og Þórólfur bróðir hans. Tókst nú harður bardagi af hvorumtveggjum. Þá kastaði Þorsteinn öxi sinni og þótti hún of seinfeng til vopns en liðsmunur mikill. Greip hann þá ásstubba einn og barðist með. Þórólfur bróðir hans gekk fram á aðra hönd honum og hlífði þeim báðum því Þorsteinn sá fyrir engu öðru en drepa allt sem fyrir verður. Þeir börðust allt til kvölds. Var Þorsteinn nú kominn aftur að lyftingu. Ljótur sér nú hvar komið var og fleygir frá sér sverðinu til þeirra bræðra en ætlar að steypa sér útbyrðis og sér þá ei undanbragð annað. En Þorsteinn lýstur hann niður við skipborðinu með ásstubbanum svo hart að höfuð og herðar féll útbyrðis en fótahluturinn inn í skipið. Þá var svo myrkt af nótt að hvorki mátti ryðja skipið blóði né búkum. Þá svipaðist Þorsteinn um og sá ei fleiri menn upp standa af liði sínu en tólf og eftir það reru þeir til lands og ætluðu til herbúða sinna: es diu que en Þorsteinn i en Þórólfur, el seu germà, foren els primers a pujar a bord del dreki. Aleshores va començar una aferrissada batalla a tots dos costats del dreki. En Þorsteinn va llençar la seva destral bo i considerant que era de poca utilitat com a arma [atès l'espai reduït i que] la diferència de forces era grossa [a favor dels viquings del dreki]. Llavors va agafar un bocí de biga i va lluitar amb ell. El seu germà, en Þórólfur, avançava a un dels costats d'en Þorsteinn protegint-se ell mateix i el seu germà, ja que en Þorsteinn no parava esment en res més que en matar tot allò que se li posés al davant. Varen estar lluitar fins al vespre. En Þorsteinn es trobava llavors a la part de popa. En Ljótur llavors va veure com estaven les coses i llançà l'espasa en direcció als dos germans i tot seguit volgué saltar per la borda perquè ja no veia cap altra sortida [a la situació], però en Þorsteinn el va abatre d'un cop, amb el bocí de biga, contra la borda de la nau, amb tanta de força que el cap i les espatlles caigueren fora borda mentre que la part de les cames romania a bord de la nau. Mentrestant s'havia fet fosca negra de manera que no es podia netejar el vaixell de sang ni de cossos. Llavors en Þorsteinn va mirar al seu voltant i va veure que, de la seva tropa, no quedaven drets més que dotze homes i, després d'això, varen remar fins a la costa i feren cap a llur campament (vocabulari: #1. ásstubbi: En Baetke 19874, pàg. 26, no dóna pas entrada a aquest mot; )
♦ svipast um e-ð ~ e-n: mirar tot al seu voltant cercant amb la vista una cosa ~ algú
en Þorkell Skíðason hafði þar niður kastað og þá er lokið var hestvígum þá svipast hann um hvar hann hafi lagt handagervi sína og þá sá hann hvar Karl sat og strauk öxi hans: havia estat en Þorkell Skíðason el qui els (= els seus guants i destral) havia llançat al terra allà i quan les bregues de cavalls hagueren acabat, va començar a mirar per allà on havia deixat els seus guants [i la destral] i llavors va veure en Karl assegut, passant la mà per la seva destral
♦ svipast um eftir e-u ~ e-m: mirar tot al seu voltant [cercant una cosa ~ algú]
þess vegna ætti faraó nú að svipast um eftir (rāˈʔāh ~ רָאָה:   wə-ʕatˈtāh   ʝēˈrɛʔ   φarˈʕɔh   ʔīʃ   nāˈβōn  wə-ħāˈχām,   וְעַתָּה יֵרֶא פַרְעֹה, אִישׁ נָבוֹן וְחָכָם) hyggnum og vitrum manni og setja hann yfir Egyptaland: per això el faraó ara hauria de cercar un home savi i prudent i posar-lo al capdavant del país d'Egipte
gyrð þú lendar þínar, tak þessa flösku af olífuolíu með þér og far til Ramót í Gíleað. Og er þú ert þangað kominn, skalt þú svipast þar um eftir (rāˈʔāh ~ רָאָה:   ū-rəʔēh־ˈʃām   ʝēˈhūʔ   βɛn־ʝəhōʃāˈφātˤ   bɛn־nimˈʃī,   וּרְאֵה-שָׁם יֵהוּא בֶן-יְהוֹשָׁפָט בֶּן-נִמְשִׁי) Jehú Jósafatssyni, Nimsísonar: cenyeix la teva ronyonada, pren aquesta fiola d'oli amb tu i vés a Ramot de Galaad. I quan hi hauràs arribat, cerca-hi en Jehú, fill d'en Josafat, fill d'en Namsí
að mér var sótt úr öllum áttum, enga var hjálp að fá. Ég svipaðist um (ἐμβλέπειν + εἰς:   ἐνέβλεπον εἰς ἀντίλημψιν ἀνθρώπων, καὶ οὐκ ἦν) eftir mannlegri hjálp en hana var hvergi að finna: m’atacaven de per totes bandes, no hi havia possibilitat de rebre ajut. Vaig mirar al meu voltant cercant l'ajut dels homes, però no se'n trobava enlloc

svipbrigða·laus, -laus, -laust <adj.>:
impassible, inexpressiu -iva ( expressió facial)
♦ svipbrigðalaust andlit: una cara sense expressió

svipbrigða·laust <adv.>:
sense immutar-se, sense moure un múscul de la cara, sense pipellejar

svip·brigði <n.pl -brigða>:
(breytingar á andlitssvipexpressió f de la cara, expressió f facial (mímica, faccions o trets facials com a resultat d'una reacció determinada o com a forma d'expressió d'un sentiment o emoció)
♦ sýna engin svipbrigði: no mostrar cap reacció, no immutar-se, ni parpellejar
Hasael sýndi engin svipbrigði (ʕāˈmaδ   ʔɛθ־pāˈnā-u̯ ~ עָמַד אֶת־פָּנָיו:   wa-i̯ʝaʕăˈmēδ   ʔɛθ־pāˈnā-u̯   wa-i̯ˈʝāɕɛm   ʕaδ־ˈbɔʃ,   וַיַּעֲמֵד אֶת-פָּנָיו, וַיָּשֶׂם עַד-בֹּשׁ) og starði á hann en guðsmaðurinn brast í grát: l’Hasael no va mostrar cap reacció i el va mirar fixament, i l'home de Déu va esclafir a plorar
♦ fylgjast með svipbrigðum e-s: resseguir [amb la mirada] les expressions facials d'algú, seguir amb la mirada la cara que va posant algú

svip·dapur, -döpur, -dapurt <adj.>:
de semblant trist, de cara trista

svip·fallegur, -falleg, -fallegt <adj.>:
bonic -a de cara, de faccions boniques

svip·fríður, -fríð, -frítt <adj.>:
bell -a de cara, de faccions [facials] belles, de gran bellesa [facial]

svip·fræði <f. -fræði, no comptable>:
fisiognomia f (estudi dels trets facials, disciplina paracientífica que mira de determinar la personalitat, el caràcter i les qualitats espirituals d'una persona a partir de les seves faccions facials)

svip·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
fisiognomista m & f (persona que estudia la relació entre trets facials d'una persona i la seva qualitat, caràcter i qualitats espirituals o anímiques)

svip·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
fenotip m

svip·harður, -hörð, -hart <adj.>:
de trets facials durs

svip·hreinn, -hrein, -hreint <adj.>:
de faccions serenes i sinceres
einna virtastur af fræðimönnunum var Eleasar. Hann var aldraður maður og sviphreinn (Ἐλεάζαρός τις τῶν πρωτευόντων γραμματέων, ἀνὴρ ἤδη προβεβηκὼς τὴν ἡλικίαν καὶ τὴν πρόσοψιν τοῦ προσώπου κάλλιστος [τυγχάνων], ἀναχανὼν ἠναγκάζετο φαγεῖν ὕειον κρέας). Hann var þvingaður til að opna munninn og svínakjöti troðið upp í hann: un dels mestres de la llei més estimats era l’Eleazar. Era home d'edat avançada i de cara serena i sincera. Fou forçat a obrir la boca i li ficaren dedins carn de porc per la força

svip·hýr, -hýr, -hýrt <adj.>:
de semblant somrient (o: afable)

svip·illr, -ill, -illt <adj.>:
d'aparença dolenta
átti þó ekki ǁ auðit verða ǁ (réð því nauðugr ǁ norna dómr), ǁ at félögum mínum ǁ yrði fagnaðar sýn, ǁ segg þann svipillan ǁ sjónum leiða: però el destí, tanmateix, no va voler concedir (la no volguda sentència de les Moires ho va decretar) que posar llurs mirades en aquell home d'aparença dolenta fos als meus companys una visió joiosa (vocabulari: #1. auðit: Cf. Baetke 19874, pàg. 33: <...> e-m verðr e-s auðit jmd. wird etwas beschieden, zuteil; #2. fagnaðarsýn: En Baetke 19874, pàg. 122, no dóna pas entrada a aquest mot, altrament ben atestat a la llengua medieval i de significat transparent: visió joiosa, quelcom la visió o vista del qual causa alegria; #3. leiða e-n sjónum: En Baetke 19874, pàg. 371, no dóna pas entrada a aquesta locució, però sí a la locució sinònima leiða e-n augum jmd. erblicken, den Blick auf jmd. richten; ) (l'original fa: οὐδ’ ἄρ’ ἔμελλ’ ἑτάροισι φανεὶς ἐρατεινὸς ἔσεσθαι)
nú sem hon hafði þar legit um hríð, kærandi sinn harm ok háðung, válk ok vandræði, œrsl ok óvizku, ok nú gerla fyrir sjáandi sinn daprligan dauða, þá sér hon þessu næst þat, er hon gladdist lítt við, brott í myrkrit drífunnar einn jǫtun stóran, svartan ok svipillan, nasastóran ok nefbjúgan, ok svá krókótt at hlykkr sá, er á nefinu var, tók ǫðrumegin langt út á hans hrukkóttu kinn, at því illa eyra, er hann bar á sínum svívirðiliga vanga, en nasirnar út á aðra kinn ofan langt frá eyrunum, ok váru þær svá flestar, at smáir menn máttu smjúga í hvára, ok þar niðr ór sá hon liggja stóra listu, mjǫk ósýniliga, allt niðr á bringu, því eigi álíkt, sem þat væri froðan ór honum. Munnr hans er svá sem jǫklasprunga eðr gjár þær, er vǫtn falla ór, ok var hann bæði skakkr ok skjálgr, augun váru sem skálhettir, svartir ok loðnir, ok vǫtn tvau flyti í miðju, en hauss hans var hárlauss ok glitaðr sem svell, en hý, sítt ok svart, með vǫngum. Hann var klæddr geitskinnsólpu. Hon var svá stór, at akrkarl einn mundi eigi lypt fá af jǫrðu: quan feia una estona que jeia allà, planyent la seva pena i vergonya, el seu despit i la seva difícil situació, el seu esbojarrament i la seva ximpleria, i veient clarament al seu davant la seva trista mort, vet ací que la primera cosa que veié i que la va alegrar poc, a una certa distància dins la foscor del torb, fou un ètun enorme, negre i d'aparença dolenta, de grans narius i de nas ganxut. I el seu nas era tan [gros i] encorbat que la torta que tenia feia que li arribés, passant cap a un costat de la cara per una de les seves galtes arrugades, fins a la seva mala orella que portava damunt la seva infame galta i els narius li arribaven, baixant de les orelles per avall, fins a l'altra galta i eren tan grossos que una persona petita es podria arrecerar a l'interior de cadascun d'ells. Penjant de l'extrem dels narius hi va veure una gran faixa, d'aspecte molt desagradable, que li arribava fins ben avall, fins a la post del pit, i no era pas inversemblant que fos un penjoll de moc que li sortia de l'interior del nas. La seva boca era com l'esquerda d'una glacera o una crebassa a la terra de la qual s'estimbessin rius per avall i era torta i feia garsesa. Els seus ulls eren com capirons en forma de bol, negres i tofuts, i [com si] dos rius passessin pel mig. La seva closca era calba i lluïa com el glaç llis i, al llarg de les galtes hi havia un borrissol negre i llarg. Anava vestit amb una ólpa de pell de cabra que era tan grossa que un pagès no l'hauria poguda aixecar d'en terra (vocabulari: #1. froða: El mot designa l’escuma; aquí, emperò, sembla designar un penjoll de moc; #2. skálhǫttr: En Baetke 19874, pàg. 542, no dóna pas entrada a aquest mot. El seu significat sembla haver estat capulla o capiró en forma de bol; #3. : En Baetke 19874, pàg. 290, no dóna pas entrada a aquest mot. El seu significat és: borrissol, pelussa; )

svip·lega <adv.>:
d'improvís, sobtadament
þeir voru ýmist ásóttir af ímynduðum vofum (τὸ φάσμα φάσματος:   τὰ μὲν τέρασιν ἠλαύνοντο φαντασμάτων) eða urðu viti sínu fjær því að sviplega (αἰφνίδιος -ίδιον:   αἰφνίδιος γὰρ αὐτοῖς καὶ ἀπροσδόκητος φόβος ἐπεχύθη) og óvænt helltist skelfing yfir þá: adés eren perseguits per fantasmes imaginaris, adés estaven fora de si perquè un terror els queia a sobre, sobtadament i inesperadament
♦ hverfa sviplega: desaparèixer sobtadament (o: d'improvís)

svip·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (snögglegursobtat -ada (súbit)
♦ sviplegt andlát: sobtat traspàs
♦ sviplegur dauðdagi: mort sobtada 
2. (hörmulegurtràgic -a (funest o trist i inesperat)
♦ sviplegt fráfall: tràgica mort
♦ sviplegt slys: tràgic accident

svip·léttur, -létt, -létt <adj.>:
de cara alegre

svip·líkur, -lík, -líkt <adj.>:
1. (líffæri o.s.fr.anàleg -àloga (dit d'òrgan de funcions i/o forma semblants tenint sovint origen no idèntic)
2. (líkur útlitsd’aspecte [una mica] semblant (de trets, de fesomia una mica o relativament semblants)
♦ vera e-m sviplíkur: assemblar-se a algú
hún er sviplík móður sinni: té retirada a sa mare, s'assembla a sa mare

svip·ljótur, -ljót, -ljótt <adj.>:
de semblant lleig
hann hríðfelldum ǁ huldi skýjum ǁ haf umhverfis ǁ ok hauðr it sama. ǁ Af himins hvolfi ǁ hné þá niðr ǁ svipljótt svartnætti, ǁ sorta þrungit: va cobrir amb [negres] nuvolades de tempesta la mar tot al seu voltant i el mateix la terra. Una nit negra, d'aspecte lleig, farcida de fosca, va baixar aleshores de la volta celeste (l'original fa: σὺν δὲ νεφέεσσι κάλυψε ǁ γαῖαν ὁμοῦ καὶ πόντον· ὀρώρει δ' οὐρανόθεν νύξ)

svip·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
inconstant, voluble, mudable
var þat margra manna mál, at Hákon væri betrfeðrungr um marga hluti, þó hafði Ívarr hvíti verit mikill maðr fyrir [p.287] sér, údæll ok nǫkkut sviplyndr; hann hafði verit lendr maðr Óláfs konungs hins helga, ok af honum vel virðr: era l'opinió de molta de gent que en Hákon era millor que son pare en molts d'aspectes i això que l'Ívarr el Blanc havia estat un gran home per bé que de tracte difícil i una mica voluble. Havia estat el lendr maðr, ço és, home ligi, del rei Olau el Sant i molt apreciat d'ell (vocabulari: #1. mikill fyrir sér: Cf. Baetke 19874, pàg. 419: <...> mikill fyrir sér, mikill af sjálfum sér stark; groß, tüchtig, bedeutend; #2. ódæll: Cf. Baetke 19874, pàg. 453: ódæll adj. schwierig im Umgang, unverträglich, unfügsam; )

svip·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
significat m ocasional (significat que depèn del context comunicatiu o discursiu en què apareix el mot)

svip·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
1. (áhrifamikillde posat que impressiona (d'aparença especialment remarcable)
Goðmundr segir: "Þat er smásveinn minn, er Óðinn konungr sendi mér, ok er konungsgersemi ok kann marga smáleika, ok ef yðr þœtti nokkuru neytr, þá vil ek gefa yðr hann." "Þat er svipmikill drengr," segir konungr, "ok vil ek sjá fimleika hans," ok bað Þorstein leika nokkurn smáleik: en Goðmundr li va dir: “És el meu mosset que m'ha enviat el rei Odin i és una joia reial [per a mi] i sap jugar a molts de jocs i si us sembla que us ha d'ésser d'alguna utilitat, amb gust us el cediré”. El rei li va dir: “És un vailet que fa impressió i vull veure la seva destresa” i va demanar al Þorsteinn que jugués algun joc [per a ell] (vocabulari: #1. konungsgersemi: En Baetke 19874, pàg. 338, no dóna pas entrada a aquest mot. Entenc que significa: és un vailet que val tant com una joia digna d'un rei; #2. smáleikr: Cf. Baetke 19874, pàg. 579: smá-leikr m. kleines Spiel, Kleinigkeit; #3. svipmikill: Cf. Baetke 19874, pàg. 628: svip-mikill adj. nach etwas Besonderem aussehend; )
2. (tilkomumikill [andlits], tígulegur, tignarlegurd'aspecte magnífic (imposant, fabulós, grandiós, esplèndid)
I. 277. Svaraði svipmikil () ǁ sjóla aptr ǁ sjónfögr (βοῶπις), tigin ǁ salar gyðja: ǁ „Ægiguð ógnligr, ǁ arfi Kronusar, ǁ hvílíkt hvarf þér orð ǁ af hvarfi tanna!“: la majestuosa regina li va replicar, la dea de la llar, la de bella figura, la de semblant distingit: “Déu terrible, esfereïdor, hereu d'en Cronos! Quina paraula t'ha sortit de la tanca de les dents? (vocabulari: #1. sjónfagur: bell -a de veure, de bella figura; #2. hvarf tanna: kènning per a boca; Cf. Jónsson 1931², pàg. 298a: hvarf, 1) kres, runding, især en der er begrænset ved et indelukke (jfr. hverfi) tanna hvarf, hvad der er indenfor tænderne, mundhulen <...>) (l'original fa: Τὸν δ’ ἠμείβετ’ ἔπειτα βοῶπις πότνια Ἥρη· ǁ «Αἰνότατε Κρονίδη ποῖον τὸν μῦθον ἔειπες;)
II. 223 Baug darra dís ǁ dúði frægan; ǁ elli ómáðum ǁ ægiskildi ǁ sveiflaði svipmikil ǁ salgarðs freyja, ǁ uppheima undrsjón ǁ ódauðligri: la senyora de les llances va sacsar el cèlebre broquer. La dea de l'espasa [=Atena], la de posat majestuós, va brandir l'ègida, no gastada per l'edat, immortal meravella dels cels (vocabulari: #1. baugr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 37b: baugr, n, <...> 3) den på skjolde malede ring, hvorefter et sådant kaldtes baugskjǫldr (jfr SnE I 420), = rǫnd (s.d.), b. es á beru (skjold) sœmstr Anon (X) II B 5, b-s bifkleif, skjoldet, Haustl 13.20, b-a flatvǫllr, d. s., Hróm 2, b-a hringr, d.s., Ód 14, b-a ský (?), d. s., Hák 8.4) herefter bliver b. ligefrem = skjold, Þul IV r 3, b-s blik, sværd, Sturl 4, 27; #2. darra dís: la senyora de les llances, kènning per a valquíria; aquí clarament kènning per a dea, deessa, ja que fa referència a la deessa Atena; #3. dýja: Cf. Baetke 19874, pàg. 96: dýja (dúða) schütteln, rütteln; #4. : Cf. Baetke 19874, pàg. 399: (áð) abnutzen; auslöschen, entfernen <...>; ómáðr significa doncs: no gastat [per l'ús o per l'edat]; #5. Ægiskjöldur: l'Ègida; #6. salgarðr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 478a: salgarðr, m, sværd, Þul IV l 4. Jfr Falk, Waff 58; #7. uppheimr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 583b: uppheimr, m, ‘verden deroppe, i det höje’, jætternes navn på himlen, Alv 12; #8. undrsjón: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 582a: undrsjón, f, syn som man undres over, mærkelighed (i negativ retning), verða at undrsjónum Skí 28; ) (l'original fa: μετὰ δὲ γλαυκῶπις Ἀθήνη ǁ αἰγίδ’ ἔχους’ ἐρίτιμον ἀγήρων ἀθανάτην τε)
IV. 24 Svaraði svipmikil ǁ sjóla aptr, ǁ sjónfögr, tigin ǁ salar gyðja: 25. „Þrjár erumk borgir ǁ þekkastar allra, ǁ ann ek þeim mest ǁ í munarheimi: ǁ ann ek Argos, ǁ ann ek Spörtu, ǁ ann ek Mýkensborg ǁ inni breiðstrætuðu“: la regina de posat august li va replicar, la dea de la llar, la de bella figura, la de semblant majestuós: “Tres són les viles en el meu món cartingut (?), estimadíssimes de mi per damunt totes les altres: estimo Argos, estimo Esparta, estimo Micenes, la d'amples avingudes” (vocabulari: #1. munarheimr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 413b: munarheimr, m, livsfrydens, elskovens verden, í munarheimi HHj 1. 42.; Sijmons-Gering 1931, pàg. 37: í munarheime: munarheimr ist schwerlich, wie die brüder Grimm, Bugge u.a. meinten, ein ortsname. Str. 42¹ spricht Sváva, die geliebte des Helge, von einem versprechen, das sie diesem í munarheime gegeben habe. Das reich des königs Eylime, des vaters der Sváva, ist aber ein anderes als Svávaland, die heimat der Sigrlinn: mithin müßten in unseren fragmenten zwei verschiedene orte denselben namen führen, was nicht gerade wahrscheinlich ist. Daher wird munarheimr als appellativum zu fassen sein, kaum aber als ‘die welt der liebe’ (‘livsfrydens, elskovens verden’ Lex. poet.² s. v.) oder ‘this blissful world’ (Cpb. I, 144), sondern als ‘die traute heimat’ [so auch Ernst Kock, Ark. 37, 113; anders F. Jönsson, ebenda 320]. En Kuhn 1968³, pàg. 144, adopta la interpretació d'en Finnur Jónsson: munar-heimr m. welt der liebe oder freude (HHv. 1 u. 42); #2. þekkr: Cf. Baetke 19874, pàg. 768: þekkr adj. angenehm; freundlich, beliebt <...>; ) (l'original fa: Τὸν δ’ ἠμείβετ’ ἔπειτα βοῶπις πότνια Ἥρη· ǁ ἤτοι ἐμοὶ τρεῖς μὲν πολὺ φίλταταί εἰσι πόληες ǁ Ἄργός τε Σπάρτη τε καὶ εὐρυάγυια Μυκήνη)
3. (gervilegur, með sterkan andlitssvipde faccions boniques (de trets facials atractius, bells, plaents)

svip·mót <n. -móts, no comptable>:
aspecte m (característiques que defineixen la imatge o aspecte físic d'algú o d'una cosa, cara, aparença, semblant, semblança)
og Jakob sá það á svipmóti (pāˈnīm ~ פָּנִים:   wa-i̯ˈʝarəʔ   ʝaʕăˈqɔβ   ʔɛθ־pəˈnēi̯   lāˈβān,   וַיַּרְא יַעֲקֹב, אֶת-פְּנֵי לָבָן) Labans að hann bar ekki sama hug til hans og áður: i en Jacob es va adonar pel semblant d'en Laban (per la cara que posava en Laban) que aquest no tenia la mateixa disposició envers ell com abans
♦ það er svipmót með þeim: tenen una certa retirada

svip·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GEN & FIGinstantània f (fotografia impressionada en un temps molt curt & imatge o moment captat que deixa entreveure la vida d'una època, una persona etc.)
♦ svipmyndir frá e-u: instantànies de..., estampes de..., escenes de...
◊ þjóð og saga - svipmyndir frá galdraöld: Séra Einar Guðmundsson: Poble i Història: Instantànies del Segle de les Bruixes: Mossèn Einar Guðmundsson

svip·stund <f. -stundar, no comptable>:
moment m
talaði hann svo, ǁ en tölu hans ǁ hún í sínu ǁ hjarta festi; ǁ læsti at svipstundu () ǁ svanni durum ǁ fagrbúinna ǁ fylkis sala: així va parlar i ella va engabiar en el seu cor les seves paraules. A l'instant va barrar en fort les portes dels estatges, bellament construïts, del rei (l'original fa: ὣς ἄρ’ ἐφώνησεν, τῇ δ’ ἄπτερος ἔπλετο μῦθος, ǁ κλήισεν δὲ θύρας μεγάρων ἐὺ ναιεταόντων)
♦ á svipstundu: en un moment
hrópað er: Hrun á hrun ofan, því að herjað er á allt landið. Tjöld mín eru eydd á svipstundu (piθˈʔɔm ~ פִּתְאֹם:   piθˈʔɔm   ʃuddəˈδū   ʔɔhāˈl-ai̯,   פִּתְאֹם שֻׁדְּדוּ אֹהָלַי), tjalddúkarnir í einu vetfangi (ˈrɛɣaʕ ~ רֶגַע:   ˈrɛɣaʕ   ʝərīʕɔˈθ-āi̯,   רֶגַע יְרִיעֹתָי)criden: “Ensorrament sobre ensorrament, car tot el país és devastat! En un instant m'han destruït les tendes, en un moment els meus tendals”
safnaðist mér auðr ǁ á svipstundu (αἶψα), ǁ átta’k fjármuna ǁ fullar hendr; ǁ völd ok virðingu ǁ van ek mikla ǁ kappfúsum með ǁ Krítarmönnum: en un instant se m'amassaren les riqueses, vaig tenir les mans plenes de béns. Vaig guanyar gran respecte i poder entre els combatius cretencs (l'original fa: αἶψα δὲ οἶκος ὀφέλλετο, καί ῥα ἔπειτα ǁ δεινός τ’ αἰδοῖός τε μετὰ Κρήτεσσι τετύγμην)

svipta <svipti ~ sviptum | svipti ~ sviptum | svipte-u>:
1. (rykkjapegar una estirada o estrebada a una cosa de manera sobtada (de manera que es mogui de lloc, caigui a terra etc.)
þá fór Hákon jarl á veislu til Guðbrands. Um nóttina fór Víga-Hrappur til goðahúss þeirra jarls og Guðbrands. Hann gekk inn í húsið. Hann sá Þorgerði hölgabrúði sitja og var hún svo mikil sem maður roskinn. Hún hafði mikinn gullhring á hendi og fald á höfði. Hann sviptir faldinum hennar og tekur af henni gullhringinn. Þá sér hann kerru Þórs og tekur af honum annan gullhring. Hann tók hinn þriðja af Irpu og dró þau öll út og tók af þeim allan búnaðinn. Síðan lagði hann eld í goðahúsið og brenndi upp. Eftir það gengur hann braut. Tók þá að morgna. Hann gengur um akurland nokkurt. Þar spruttu upp sex menn með vopnum og sækja þegar að honum en hann verst vel. Verða þær málalyktir að hann vegur þrjá menn en særir Þránd til ólífis en eltir tvo til skógar svo að þeir báru enga njósn jarli: el iarl Hákon llavors se'n va anar al mas d'en Guðbrandur perquè hi havia estat convidat a un banquet. Durant la nit, en Víga-Hrappur es va esquitllar fins al temple (?) del iarl i d'en Guðbrandur. Va entrar a dins l'edifici. Hi va veure [l'estàtua de la] Þorgerður hölgabrúður, que era tan alta com un home madur. Tenia un gran braçalet d'or al braç i un faldur (còfia de lli) al cap. En Hrappur li va arrancar el faldur d'una estrebada i li va llevar el braçalet d'or. Llavors va afinar el carro d'en Tor i també li va prendre un braçalet d'or. Va prendre un tercer braçalet d'or de l'Irpa. Llavors va arrossegar totes tres estàtues a fora i els va prendre tot el parament. Tot seguit, va calar foc al temple i el va reduir a cendres. A continuació, se'n va anar. En aquells moments el dia començava a despuntar. Quan travessava un camp de conreu, sis homes es van llevar amb llurs armes i l'atacaren immediatament però ell es va defensar bé. La cosa va acabar que en va matar tres i va deixar ferit de mort en Þrándur mentre empaitava els dos que quedaven fins al bosc, de manera que aquests no varen poder informar el iarl
en er þeir komu í hofit, skorti þar eigi skurðgoð; Þórr sat í miðju ok var mest tignaðr, hann var mikill ok allr gulli búinn ok silfri; konungr hóf upp refðit ok sló með Þór, svá at hann hraut af stallanum ok brotnaði, hljópu þá til konungsmenn þeir er inn hǫfðu gengit, ok sviptu ofan ǫllum goðunum af stallunum. En meðan þeir váru inni, þá var Járnskeggi drepinn úti fyrir durunum hofsins af konungsmǫnnum: i quan entraren dins el temple, [varen veure que] hi havia tota mena d'ídols. En Tor seia al mig i era el qui era més venerat, la seva estàtua era alta i tota ella paramentada d'or i argent. El rei va aixecar el refði i hi va descarregar un cop tal contra en Tor que va botir fora de l'altar i es va trencar. Aleshores aquells dels homes del rei que havien entrat a dins el temple corregueren i tiraren a terra tots els déus de dalt de llurs peanyes. I mentre eren a dins, en Járnskeggi fou mort a fora, davant les portes del temple, per homes del rei. I quan, després, el rei va sortir i es va reunir amb les seves tropes, va manar a tothom que s'assegués i, quan ho hagueren fet, el rei es va aixecar i va mirar al seu voltant. Després va prendre la paraula i digué...
♦ svipta e-u frá: llevar una cosa d'una estirada seca o estrebada
♦ svipta hulu af leyndarmáli: <LOC FIGdesvelar un secret
♦ svipta frá tjaldi: arrancar una cortina
♦ svipta e-u sundur: rompre una cosa d'una estrebada
♦ svipta e-m niður: llançar algú a terra bruscament
♦ svipta sér e-u undir hönd: pegar grapada a una cosa i amagar-se-la sota el braç o sota la mà
þá sendi Óðinn Loka í Svartálfaheim, og kom hann til dvergs þess, er heitir Andvari. Hann var fiskur í vatni, og tók Loki hann höndum og lagði á hann fjörlausn allt það gull, er hann átti í steini sínum. Og er þeir koma í steininn, þá bar dvergurinn fram allt gull, það er hann átti, ok var það allmikið fé. Þá svipti dvergurinn undir hönd sér einum litlum gullbaug. Það sá Loki og bað hann fram láta bauginn. Dvergurinn bað hann eigi bauginn af sér taka og lézt mega æxla sér fé af bauginum, ef hann héldi. Loki kvað hann eigi skyldu hafa einn penning eftir og tók bauginn af honum og gekk út, en dvergurinn mælti, að sá baugur skyldi vera hverjum höfuðsbani, er ætti. Loki segir, að honum þótti það vel, og sagði, að það skyldi haldast mega fyrir því sá formáli, að hann skyldi flytja þeim til eyrna, er þá tæki við: llavors l'Odin va enviar en Loki a Svartálfaheimur i [un cop allà] en Loki anà a ca un nan que es deia Andvari. [Quan en Loki va arribar a ca l'Andavari, aquest] havia adoptat la forma d'un peix i era dins un llac. En Loki el va capturar i li va imposar, com a rescat de la seva vida, tot l'or que tingués a l'interior de la seva penya. I quan tots dos varen arribar a la penya, el nan li va treure tot l'or que posseïa i era un cabal enorme. Aleshores el nan va pegar grapada a una petita tumbaga d'or i l'amagà sota el seu braç. Però en Loki ho va veure i li va manar que deixés anar la tumbaga. El nan li va pregar que no li prengués aquella tumbaga i li va dir que, si la conservava, podria fer créixer [de nou] el seu caball amb aquella tumbaga. En Loki li digué que no li quedaria ni un sol penningur i li va prendre la tumbaga i va sortir, però [en fer-ho,] el nan pronuncià la imprecació que aquella tumbaga seria la mort de tothom que la posseís. En Loki li va dir que li semblava bé bo i afegint que, aquella imprecació, podria acomplir-se perquè la faria arribar a les orelles d'aquell que la rebria [en possessió] (vocabulari: #1. svipta: Cf. Baetke 19874, pàg. 629: <...> dvergrinn svipti undir hǫnd sér einum litlum gullbaug der Zwerg steckte mit einer schnellen Bewegung einen kleinen Goldring unter den Arm; #2. formáli: Cf. Baetke 19874, pàg. 152: for-máli m. 1. Ausdruck, der die Bedeutung einer Handlung oder einen Wunsch angibt, Formel, Wortlaut, Spruch (beim Opfer oder Gelage; Vorhersage, Prophezeigung: veita formála einen Spruch hersagen; veita e-m formála jemandem etwas vorhersagen <...>; )
2. (taka af eða fráprivar (llevar, retirar)
♦ svipta e-n e-u: privar algú d'una cosa
♦ svipta e-n arfi: desheredar algú
♦ svipta e-n fjárráðum: incapacitar algú, declarar incapacitat algú
♦ svipta e-n lífi: llevar-li la vida a algú
♦ svipta sig lífi: llevar-se la vida
♦ svipta e-n vopnum: desarmar algú
3. <NÀUTprendre rissos a la vela o a les veles
♦ svipta segli ~ seglunum: rissar una vela ~ les veles
frjádaginn at kveldi rann á byrjargol. Drógu Baglar þá segl sín ok sigldu norðr um nóttina, ok er þeir komu norðr í Sveigjaðarsund, hvessti veðrit, ok sviptu þá til eins rifs; lǫgðu at um daginn í Veddey ok mǫtuðuz þar, ok gerðu ráð sín — die Veneris sub vesperam lenis ventus adflare coepit; quare Bagli velis suspensis noctu boream versus navigarunt. Cum ad Sveigiadaesundum delati essent, ventus ita increbuit, ut velis una linea contractis uterentur. Die sequente ad Veddeyam advecti, ibi cibum sumserunt, et de rebus suis consultaruntel divendres al vespre va començar a bufar una brisa suau. Els Crosses hissaren veles llavors i durant la nit salparen amb rumb cap al nord i quan varen arribar al freu de Sveigjaðarsund, en el nord, el vent va refermar i varen rissar les veles completament. L'endemà, durant el dia, varen ancorar a l'illa de Veddey, i hi varen dinar i deliberaren entre si (vocabulari: #1. rif: Cf. Baetke 19874, pàg. 500: rif n. Reff (im Segel): hvesti veðrit ok sviptu þá til eins rifs <...> [pàg. 629] sie verkleinerten die Segelfläche auf das letzte Reff; )

sviptast <sviptist ~ sviptumst | sviptist ~ sviptumst | svipst>:
1. (slítast frá e-uésser arrencat de (ésser separat, tret o retirat d'una revolada, estrebada etc.)
og himinninn sviptist burt (ἀποχωρίζειν:   ὁ οὐρανὸς ἀπεχωρίσθη ὡς βιβλίον ἑλισσόμενον) eins og þegar bókfell vefst saman og hvert fjall og ey færðist úr stað sínum: i el cel va desaparèixer com quan un pergamí s'enrotlla, i totes les muntanyes i les illes foren remogudes de llur lloc
2. (takast af eða frá e-u, verða sviptur af eða frá e-uésser privat -ada de (ésser desposseït)
„Mun hann sekt setja, ǁ þótt síðarr verði; ǁ munu þeir ægilig ǁ iðgjöld hljóta: ǁ hausa láta, ǁ hrundir missa, ǁ sonum sviptast ǁ fyrir svik ráðin“: ell els ho farà pagar encara que sigui més endavant. Hauran de satisfer una compensació terrible: hi perdran la vida, hi perdran llurs dones, es veuran privats de llurs fills per la traïció comesa” (ἔκ τε καὶ ὀψὲ τελεῖ, σύν τε μεγάλῳ ἀπέτισαν ǁ σὺν σφῇσιν κεφαλῇσι γυναιξί τε καὶ τεκέεσσιν)
gekk nær gramr, ǁ grund spornaði; ǁ hendi harðsteini ǁ á hurð miðja; ǁ siglur fóta ǁ sundr knýði, ǁ at ei meginkast ǁ magni sviptist: el príncep s'hi acostà, trepitjà amb força el terra, llançà la dura pedra contra el bell mig de la porta. Havia separat els mastos de les cames perquè el gran llançament no es veiés privat de força (στῆ δὲ μάλ’ ἐγγὺς ἰών, καὶ ἐρεισάμενος βάλε μέσσας ǁ εὖ διαβάς, ἵνα μή οἱ ἀφαυρότερον βέλος εἴη)
3. (berjalluitar (bregar)

svipti·bylur <m. -byls (o: -byljar), -bylir. Gen. pl.: -bylja; dat.pl.: -byljum>:
ràfega f de vent sobtada (Cf. sviptinorn)
I:87 “Nú hafa sviplegir ǁ sviptibylir (Ἅρπυιαι) ǁ buðlung frægðarlaust ǁ burtu hrifit: ǁ horfinn er hann, ǁ hvergi séðr, ǁ ok eingi frétt ǁ af honum geingit”: “Ara uns cops de vent sobtats, inesperats, han rapit sense glòria el cabdill: ha desaparegut, sense que ningú l'hagi vist enlloc ni que ningú sàpiga res d'ell (l'original fa: νῦν δέ μιν ἀκλειῶς Ἅρπυιαι ἀνηρέψαντο· ǁ οἴχετ’ ἄιστος ἄπυστος)
XIV:174. “Nú hafa sviplegir ǁ sviptibylir (Ἅρπυιαι) ǁ fylki frægðarlaust ǁ feykt á brautu”: “Ara uns cops de vent sobtats, inesperats, se n'han emportat amb ells sense glòria el cabdill” (l'original fa: νῦν δέ μιν ἀκλειῶς Ἅρπυιαι ἀνηρέψαντο·)

svipti·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAM[cas m] ablatiu m
♦ óháð (o: sérstætt) sviptifall: ablatiu absolut
♦ → tækissviptifall “ablatiu instrumental”

svip·tiginn, -tigin, -tigið <adj.>:
de posat distingit, noble
♦ sviptigin fjöll: muntanyes majestuoses

svipting <f. sviptingar, sviptingar>:
privació f
♦ svipting arfs: privació f d'herència
♦ svipting lögræðis: incapacitació f
♦ svipting ökuleyfis: retirada f (o: retirament m) de carnet de conduir
♦ tólf mánaða svipting ökuleyfis (o: ökuleyfissvipting)retirada del carnet de conduir per dotze mesos
♦ sviptingar <f.pl sviptinga>: <GEN & FIGlluites f.pl (el mot, en sentit propi, fa referència als abraonaments i estira-i-arronses dels lluitadors de lluita lliure)
♦ sviptingar í þingflokknum: lluites [internes] en el si del partit
♦ þá urðu sviptingar: hi ha hagut una brega
var þá talað til að annar hvor þeir Þórðanna mundi taka á Gretti en hann bað þá ráða. Nú gekk annar fram þeirra bræðra. Grettir stóð fyrir réttur en hinn hljóp að honum sem snarast og gekk Grettir hvergi úr sporum. Grettir seildist aftur yfir bak Þórði og tók svo í brækurnar og kippti upp fótunum og kastaði honum aftur yfir höfuð sér svo að hann kom að herðum niður og varð það allmikið fall. Þá mæltu menn að þeir skyldu fara til báðir bræðurnir senn og svo var gert. Þá urðu allmiklar sviptingar og máttu ýmsir betur en þó hafði Grettir ávallt annan hvorn undir en ýmsir fóru á kné eða fengu slyðrur fyrir öðrum. Svo tókust þeir fast á að hvervetna var blátt og blóðrisa. Öllum þótti að þessu hin mesta skemmtun: llavors es va parlar que un dels dos Þórðurs lluités contra en Grettir i aquest els va pregar que decidissin quin dels dos havia d'ésser. Llavors un dels dos germans avançà cap a ell. En Grettir el va esperar dret, sense moure's i l'altre es va abalançar amb totes les seves forces contra ell però en Grettir no es va moure gens ni mica del seu lloc. En Grettir es va inclinar sobre l'esquena d'en Þórður i el va agafar pels calçons i li va aixecar les cames d'una estrebada i el va llançar al seu darrere per damunt el seu cap de manera que en Þórður va pegar amb les espatlles contra el terra i aquesta fou una caiguda força dura. Llavors, els homes varen dir que s'hi enfrontessin tots dos germans alhora i així es va fer. Es va produir llavors una lluita força aferrissada, adés ho feien millor els dos germans adés en Grettir. En Grettir, tanmateix, sempre en tenia un dels dos sota ell. Alternativament un feia agenollar l'altre o el feia tombar a terra. S'escometien amb tanta de fermesa que tenien pertot blaus i estrips a la pell. Aquest combat a tots els semblava que era un entreteniment grandiós
því næst kom í hǫllina kerling nǫkkur gǫmul. Þá mælti Útgarðaloki at hon skal taka fang við Ásaþór. Ekki þarf hér langt um at gera. Svá fór fang þat at því harðara en Þórr knúðisk at fanginu, því fastara stóð hon. Þá tók kerlingin at leita til bragða, ok varð Þórr þá lauss á fótum, ok váru þær sviptingar allharðar ok eigi lengi áðr Þórr fell á kné ǫðrum fœti. Þá gekk til Útgarðaloki ok bað þau hætta fanginu ok sagði svá at Þórr mundi eigi þurfa at bjóða fleirum mǫnnum fang í hans hirð. Var þá ok komit at nótt. Vísaði Útgarðaloki þeim félǫgum til sætis ok dveljask þar náttlangt í góðum fagnaði: tot seguit va entrar una vella a dins la hǫll. Aleshores l'Útgarðaloki va dir que lluités amb l'Ásaþórr. No cal dedicar-li aquí gaire paraules. Aquest combat va transcórrer de tal manera que, com més fort s'abraonava en Þórr a ella, més fermament s'aguantava dreta ella. Aleshores la vella va començar a aplicar-li claus de lluita i en Þórr va començar a cedir terreny, i el combat era força dur i no passà gaire temps que en Þórr va haver de posar un genoll en terra. Aleshores l'Útgarðaloki s'hi acostà i els manà que cessessin el combat bo i dient que en Þórr no calia que convidés més homes de la seva hirð a lluitar amb ell. Mentrestant s'havia fet de nit. L'Útgarðaloki va assenyalar al Þórr i els seus companys un seient i ells hi romangueren tota la nit amb bon menjar i beure (‘en bona alegria’)

svipti·norn <f. -nornar, -nornir>:
1. <MITOLharpia f (harpýja) (Cf. també sviptibylur)
að boði hans leiddi Átómedon hina fráu hesta undir okið, þá Bleik og Skjóna; þeir flugu, sem vindur; þá hesta hafði alið sviptinornin Snarfæta við Vestanvindinum, þegar hún var á beit á engi nokkuru fram með Ókeansstraumi. Hann lét Stökkul ganga í hjáteymingi; það var góður hestur; þeim hesti hafði Akkilles rænt forðum, þá hann tók Etjonsborg; sá hestur var hestkynjaður, en gekk þó með hinum goðkynjuðu hestum: a les seves ordres, l'Automedont va menar els veloços cavalls al jou, en Grocpàl·lid i en Clapat (Xant i Bali). Volaven com el vent. L'harpia Podarga havia infantat aquests cavalls al Vent de Ponent quan ella estava pasturant en una prada arran del corrent de l'Oceà. I a llur costat va fer marxar en Saltador (Pedes, Πήδᾰσος). Aquest era un bon cavall. L'Aquil·les havia pres com a botí aquest cavall antany quan va prendre la ciutat d'Eetíon, el qual, encara que de llinatge equí, corria ensems amb els dos cavalls de llinatge diví (l'original fa: Τῷ δὲ καὶ Αὐτομέδων ὕπαγε ζυγὸν ὠκέας ἵππους ǁ Ξάνθον καὶ Βαλίαν, τὼ ἅμα πνοιῇσι πετέσθην, ǁ τοὺς ἔτεκε Ζεφύρῳ ἀνέμῳ Ἅρπυια Ποδάργη ǁ βοσκομένη λειμῶνι παρὰ ῥόον Ὠκεανοῖο. ǁ ἐν δὲ παρηορίῃσιν ἀμύμονα Πήδασον ἵει, ǁ τόν ῥά ποτ’ Ἠετίωνος ἑλὼν πόλιν ἤγαγ' Ἀχιλλεύς, ǁ ὃς καὶ θνητὸς ἐὼν ἕπεθ’ ἵπποις ἀθανάτοισι)
"En þá snúðgar ǁ Sviptinornir ǁ brúðir horskar ǁ á brott hrifu, ǁ ok hræðiligum ǁ Hefndarnornum ǁ seldu þekkar ǁ til þjónustu": perà llavors, les veloces harpies rapiren les núvies prudents i lliuraren al punt les amoroses a les horribles Erínies perquè les servissin (l'original fa: τόφρα δὲ τὰς κούρας Ἅρπυιαι ἀνηρέψαντο ǁ καί ῥ’ ἔδοσαν στυγερῇσιν Ἐρινύσιν ἀμφιπολεύειν)
2. <MITOLfúria f (refsinorn)

sviptir <m. sviptis, no comptable>:
(missir, tjónpèrdua f (dany[s])
♦ sviptir að e-m ~ e-u: pèrdua f d'algú ~ d'una cosa
riðu þeir nú út af borginni og höfðu ógrynni lið. Voru risarnir eigi seinir þeim á mótið og hafði sá maður tekið merki Frolló, er Gralant hét. Tókst nú bardagi líkt og fyrri daginn. Varð risunum mikill sviptir að dýrunum en þó brytjuðu þeir borgarmenn niður sem hráviði. Reginbald reið nú fyrstur fram sinna manna, ok gerði svo harða hríð, að risarnir hrukku fyrir, og sækir hann allt að merki Frolló og hlóð um sig svo háan valköst, að trautt mátti hesti fram ríða, en báðum megin bar búkana jafn hátt [ok] söðulboga hans, og lætur hann svo ganga allan þann dag til kvölds. Slíkt hið sama gerði Frolló, brytjaði bæði menn og hesta, og stóð enginn við höggum hans. Erkúles sækir nú fram og Knabbi honum í mót og er seint að telja hversu marga menn þeir drápu. Kaífas kemur fram á baki fylking þeirri, sem Knabbi stýrði ok hjó fyrst þann kappa sem Alkain hét og veitti honum bana og svo mikið gerði Kaífas af sér að hver maður hrökk fyrir og nú snýr Knabbi honum í mót og leggur til hans með spjóti og í gegnum hann en hann reið á lagið og hjó til Knabba og tók sundur skjöldinn og höfuðið af drómedari er hann reið og fékk hann mikið fall en Kaífas datt dauður niður. Erkúles hefir nú mikinn bardaga og nú kemur í móti honum risi fimmtugur að hæð. Hann hét Krabbi: llavors sortiren del castell acompanyats d'una nombrosíssima tropa. Els gegants no es feren esperar i un home anomenat Gralant va agafar l'estendard d'en Frol·ló. Llavors va començar una batalla, aferrissada com la del dia abans. Els gegants sofriren gran menyscapte d'animals però, tanmateix, abatien els homes del castell com si fossin arbres tendres. En Reginbald llavors es va posar al capdavant dels seus homes i va dur a terme un atac tan dur que els gegants varen recular al seu davant i va avanšar fins a l'estendard d'en Frol·ló i en fer-ho, va matar tants d'homes que amb els cossos en va fer una pila de cadÓvers al seu voltant tan alta que ningú no l'hauria poguda travessar amb un cavall, i a totes dues bandes d'ell les piles dels cossos eren tan altes que li arribaven a l'alçada de la seva sella. I així ho va continuar fent tot aquell dia fins al vespre. En Frol·ló va fer també exactament el mateix: matava homes i cavalls i ningú no es resistia als seus cops [d'espasa]. Llavors l'HŔrcules va avançar i en Knabbi també ho féu contra ell, i es fa difícil de calcular quants d'homes varen matar. En Caïfàs va escometre la formació de combat que comandava en Knabbi per l'esquena i el primer campió que va colpir fou un campió que nomia Alkain i li infligí la mort i en Caïfàs féu tants d'estralls que tothom va recular davant ell fins que en Knabbi es va girar contra ell[, l'atacà] i li clavà la llança i el traspassà per˛ en Caïfàs va resseguir la llança [abans de morir] i descarregà un cop contra en Knabbi que li va esbocinar l'escut i li tallà el cap al dromedari que es va desplomar amb gran estrèpit i en Caïfàs [només llavors] va caure mort a terra. L'Hèrcules llavors estava combatent aferrissadament i en aquell punt un gegant que feia una alçada de cinquanta colzades, i que es deia Krabbi, el va atacar
hún svarar: "Þú hefir verið bráður í þessu máli og má vera að Helga þyki sviptir að áður en [þú] firrðir hann öllu saman og er fjárstaður greiður að Helga og mun ekki mitt fé þverra í hans garði ef það stendur með leigum": ella li va respondre: “Has actuat amb precipitació en aquest afer i és possible que en Helgi consideri que [la meva partida] sigui una pèrdua [per a ell] abans que tu no li treguis tots els [meus] diners i béns. I el lloc on queda el meu cabal, a cal Helgi, és segur, i els meus diners no minvaran (‘se secaran’) al seu mas si dóna interessos” (cf. en Dirk Huth 1999, pàg. 39: Sie erwidert: »Du bist in dieser Sache übereilt vorgegangen, und es kann sein, daß Helgi meinen Fortgang schon als Verlust empfindet, bevor ihm die Mitgift wieder genommen wird, und bei Helgi ist mein Vermögen gut aufgeschoben und wird auf seinem Hof nicht verdorren, solange er dort mit Zinsen angelegt ist«)

svipti·veður <n. -veðurs, -veður>:
cop m de vent [sobtat], ràfega f de vent [sobtada]
flaug þá fylkir langt ǁ af flota braut, ǁ ok hjálmunveli ǁ úr höndum sleppti; ǁ en vindbylr ǁ voðalegr ǁ samblandinna ǁ sviptiveðra (ὁ ἄνεμος -έμου:   ἀνέμων) ǁ á skelfdum skall ǁ skyndiflota, ǁ ok siglu þvera ǁ í sundr braut; ǁ ok seglvoð ǁ með siglurá ǁ hvar fjarri hraut ǁ út í hafs bylgjur: el príncep va volar llavors lluny del rai i l'arjau li va fugir de les mans. I un cop de vent terrible de vents arremolinats barrejats es va abatre damunt el rai aterrit i trencà pel mig, de través, el mast. I la lona de la vela s'envolà, amb la verga del mast, lluny, [per caure] a les ones de la mar (l'original fa: τῆλε δ' ἀπὸ σχεδίης αὐτὸς πέσε, πηδάλιον δὲ ǁ ἐκ χειρῶν προέηκε· μέσον δέ οἱ ἱστὸν ἔαξε ǁ δεινὴ μισγομένων ἀνέμων ἐλθοῦσα θύελλα· ǁ τηλοῦ δὲ σπεῖρον καὶ ἐπίκριον ἔμπεσε πόντῳ) (vocabulari: #1. hjálmunvölur: Cf. Baetke 19874, pàg. 255: hjálm-vǫlr (hjálmunvǫlr, hjálmurvǫlr) m. Ruderpinne, Griff des Steuerruders; #2. seglvoð: lona de vela, Segeltuch)

svipti·vindur <m. -vinds, -vindar>:
cop m de vent [sobtat], ràfega f de vent [sobtada]

sviptur, svipt, svipt <adj.>:
privat -ada
♦ sviptur e-u: privat d'una cosa
♦ vera sviptur e-u: ésser privat d'una cosa
bar það og svo til síðan, þá er Lárentíus var mest fyrirlagður af sínum óvinum og sviptur öllu sínu gózi, að hans kærasti vinur, síra Hafliði, veitti þessi góðu konu, Þorgrímu, allt til dauðadags, og hennar líkami hvílir og í sögðum stað á Breiðabólstað;, og Lárentíus gaf þangað til kirkjunnar fyrir hennar sál messuklæði þau sæmilegustu, sem þar eru: també es va esdevenir, més endavant, quan en Llorenç es va trobar al més acorralat (assetjat) pels seus enemics i [es veié] privat de tots els seus béns que mossèn Hafliði, el seu amic més estimat, va proveir aquesta bona dona de tot fins al dia de la seva mort i el seu cos també descansa a l'esmentat staður (benefici eclesiàstic) de Breiðabólstaður. I [el bisbe] Llorenç va donar a l'església d'allà, per l'eterna salvació de l'ànima de sa mare, les casulles (els corporals?) més esplèndides que hi ha
Teitur lögmaður, vitur maður og góðgjarn, bróðir Gissurar, hann bað biskup að freista að ganga á milli og vita ef nokkuð stoðaði, sagði sem satt er hversu mikil vorkunn Þórði var á, svo mikinn mannskaða sem hann hafði fengið „en sviptur öllu fénu og hefir ekki til viðurlífis fyrir sig og sína menn annað en það er hann verður að deila til í hendur óvinum sínum eða ræna saklausa menn þótt hann leiti eftir sínum hluta með því móti sem hann þykist helst mega“ (SS II, cap. 315, pàg. 475): en Teitur [Þorvaldsson], el lögmaður, un home savi i benvolent, germà d'en Gissur, va pregar al bisbe que intentés d'interposar-se entre ells i mirés a veure si servia de res i digué, cosa que era ben vera, que calia excusar granment en Þórður, ateses les tan grans pèrdues humanes que havia sofert i [que,] “privat de tots el bestiar ja no té res més, per mantenir-se a ell mateix i els seus homes, que el que hagi d'obtenir lluitant contra els seus enemics o robant persones innocents, per més que[, altrament,] miri d'aconseguir el que li correspon de la manera que considera que és la més adequada” (vocabulari: #1. stoða: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: <...> 2. nützen: munu eigi hans orð s. seine Worte werden nichts helfen; stoðar þat ekki das hilft nichts, nützt nichts; #2. vorkunn: Cf. Baetke 19874, pàg. 699: vár-kunn f. was zu entschuldigen, nicht zu verwundern ist; Nachsicht; v. er þat, er v. á es ist verzeihlich, begreiflich, man braucht sich nicht darüber zu wundern; v. er þér til þess das ist bei dir zu entschuldigen, muß man dir nachsehen <...>; #3. viðurlífi: Cf. Baetke 19874, pàg. 733: viðr-lífi n. Lebensunterhalt; #4. deila til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 85: <...> deila til e-s um etwas kämpfen; #5. þótt: Conjunció concessiva que aquí, de tota manera, podria tenir valor consecutiu; #6. leita eftir sínum hluta: En Baetke 19874, pàgs. 262 i 377, no dóna pas entrada a aquesta locució. Reapareix al capítol 35.2 (ed. Boer) de l'Ǫrvar-Odds saga: 2. Oddr hefir nú með sér hundrað manna ok finnr Vilhjálm konung ok segir honum boð bróður síns. Vilhjálmr konungr segir, at hann vill enskis skiptis Knúti konungi unna á ríki meira en hann sé innan hirðar. Oddr kvað hann eflaust mega þat vita, at Knútr konungr mun eptir leita sínum hluta. Þeir skildu at svá mæltu ‘l'Oddr llavors se'n portà amb ell un centenar d'homes i es presentà davant el rei Vilhjálmr i li va transmetre el missatge de son germà. El rei Vilhjálmr li va dir que no estava disposat a concedir al rei Knútr cap més partió del regne que formar part de la seva hirð. L'Oddr li va respondre que podia tenir per segur, sense cap mena de dubte, que el rei Knútr lluitaria per aconseguir la seva part. Dites aquestes paraules, s'acomiadaren’ )
♦ vera sviptur allri von: trobar-se privat de tota esperança, estar totalment desesperat

svipu·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
flagel·lat m, mastigòfor m

svipu·humar <m. -humars, -humrar>:
llagosta f (crustaci Palinurus vulgaris) (svipukrabbi)

svipu·högg <n. -höggs, -högg>:
cop m de fuet

svipu·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
llagosta f (crustaci Palinurus vulgaris)

Svipul <f. Svipullar, no comptable>:
<MITOLSvipul f, una de les valquíries
Gengr Hildr vefa ǁ ok Hjǫrþrimul, ǁ Sanngríðr, Svipul ǁ sverðum tognum; ǁ skapt mun gnesta, ǁ skjǫldr mun bresta, ǁ mun hjalmgagarr ǁ í hlíf koma: la Hildr anirà a teixir (= a filar), i amb ella la Hjǫrþrimul, la Sanngríðr i l'Svipul, [totes elles] amb les espases desembeinades. L'asta s'asclarà, l'escut s'esberlarà. El gos de l'elm (=l'espasa) es clavarà a la cuirassa
aaa. Heiti valkyrja. 2. Raðgnið, Gǫndul, ǁ Svipul, Geirskǫgul, ǁ Hildr ok Skeggǫld ǁ Hrund, Geirdriful, ǁ Tanngniðr (Randgríðr) ok Þrúðr, ǁ Reginleif ok Sveið, ǁ Þǫgn, Hjálmþrimul, ǁ Þrima ok Skálmǫld
k. Orrostuheiti. 1. Þau eru heiti: ǁ hjaldr ok rimma, ǁ gǫll, geirahǫð ǁ ok geirþriful, ǁ róg ok róma, ǁ randgríðr ok storð, ǁ svipul ok snerra, ǁ sig, folk, jara

svipul·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
<LITfilosa f de l'Svipul (o sigui, batalla: hjól = rokkhjól. Ens trobem davant una metonímia -pars pro toto-: la roda de la filosa per la filosa. Es tracta d'una kènning moderna, creada pel Benedikt Gröndal a partir de la segona estrofa del Darraðarljóð medieval. L'hemistiqui original (II:366), κατὰ σφέας γὰρ μαχέονται ‘combatran [individualment, cadascun] per a si [mateix] -für sich einzelweise, nach einzelnen Stämmen werden sie kämpfen-’ deixa ben clar que el significat dels dos darrers versos islandesos de l'estrofa ha d'ésser per força quan combatran, quan lluitaran. Interpreto el plural com a sinècdoque)
Kenna muntu gerla, ǁ konungr, þá, ǁ hverir hraustir eru, ǁ hverir ónýtir, ǁ flokks foringja ǁ ok fólkskata, ǁ þrimars þjóða ǁ ok Þrúðs liða, ǁ er þeir snúa sér ǁ svipulhjólum“: reconeixeràs enterament, rei, llavors, quan es girin cap a les filoses de l'Svipul (= quan entrin en batalla), quins dels comandants, quins dels cabdills de la host, dels barons d'espasa, de la tropa d'en Þrúðr, són valents i quins uns inútils (l'original fa: γνώσῃ ἔπειθ’ ὅς θ’ ἡγεμόνων κακὸς ὅς τέ νυ λαῶν ǁ ἠδ’ ὅς κ’ ἐσθλὸς ἔῃσι· κατὰ σφέας γὰρ μαχέονται)
(vocabulari: #1. fólkskáti: cabdill o comandant de la tropa; #2. þrimarr: espasa; #3. þjóðir: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 640-641: <...> — 2) i alm., mænd, man, folk <...> [p. 640] — 3) skare þríar þjóðir Mǫgþrasis meyja Vafþr 49; #4. Þrúðr: aquí sembla sinònim de þrúðvaldr ‘cabdill’; altrament, el mot Þrúðr, genitiu Þrúðar, és el nom de la filla del déu Tor, així com el d'una de les valquíries esmentades als Grímnismál 36:3; el fet que en Benedikt Gröndal escrivís el nom Þrúðr en majúscula indica que l'entenia com a nom propi; també ho indica l'ús del mot liðar, que, segons en Finnur Jónsson, sempre apareix emprat amb un genitiu de persona ; #5. liðar: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 371: liðar m.pl <...> (ens) følgere, ledsagere, (ens) krigere <...> altid med en genitiv <...>; #6. Svipullar rokkhjól: batalla)

svipull, svipul, svipult <adj.>:
fugaç, fugisser -a
fjársjóðir, fengnir með lygum, eru sem svipull ( ~ :   ˈpɔʕal   ʔɔt͡sāˈrōθ   bi-ləˈʃōn   ˈʃāqɛr   ˈhɛβɛl   nidˈdāφ   məˌβaqəʃēi̯־ˈmāwɛθ,   פֹּעַל אֹצָרוֹת, בִּלְשׁוֹן שָׁקֶר-- הֶבֶל נִדָּף, מְבַקְשֵׁי-מָוֶת) vindblær og snörur dauðans: els tresors adquirits amb mentides són talment un buf de vent fugidor i els dogals de la mort
vér urðum til af hendingu og eftir á er eins og vér hefðum aldrei verið. Andinn í nösum vorum er svipull (:   ὅτι καπνὸς ἡ πνοὴ ἐν ῥισὶν ἡμῶν, καὶ ὁ λόγος σπινθὴρ ἐν κινήσει καρδίας ἡμῶν) sem gufa og hugsun vor sem neisti frá hræringu hjartans: hem nascut per atzar i, després[, en acabat,] serà com si no haguéssim estat mai. [Perquè] l'alè dels nostres nassos és fugaç com el baf, i el nostre pensament és com una espurna del batec del nostre cor
"Ver velkominn frændi," sagði hún, "en svipul verður mér sonaeignin. Er sá nú drepinn er mér var þarfastur en þú útlægur ger og óbótamaður en hinn þriðji er svo ungur að ekki má að hafast": Sigues benvingut, fill meu”, li va dir, “Els fills que he tingut m'hauran estat una possessió fugissera! El fill que m'era de major profit ara és mort, i a tu t'han bandejat i declarat óbótamaður, de manera que ara qualsevol et pot matar impunement, i el tercer és tan jove que no hi pot fer res” (vocabulari: #1. sonaeignin: Cf. Baetke 19874, pàg. 629: <...> svipul verðr mér sonaeignin nur kurze Zeit war mir vergönnt, Söhne zu haben; #2. hafast að: Cf. Baetke 19874, pàg. 222: <...> hafask e-t at sich mit etwas beschäftigen, etwas tun, treiben; )
en vár hugsan ok ástundan er sú iðurligar sálinni hagar til mikils háska, þat er at afla með ǫllu kostgæfi fjár ok frægdar ok svipulla sœmda, er nú finnaz auðveldliga við fénu falar. Ok at vér fáim þessa hluti, hirðum vér lítt um, hvat vér vinnum til: però els nostres pensaments i esforços, que més freqüentment porten la nostra ànima en gran perill, es dirigeixen a aconseguir, a qualsevol preu, riqueses i fama i honors fugissers, que ara es troben fàcilment venals per diners. I per tal d'aconseguir aquestes coses, tenim poc esment amb què les paguem (vocabulari: #1. haga: Cf. Baetke 19874, pàg. 223: <...> þetta hagaði honum til mikils háska das brachte ihn in große Gefahr; #2. falr: Cf. Baetke 19874, pàg. 124: falr adj. feil, verkäuflich <...>; )

svipungur <m. svipungs, svipungar>:
flagel·lat m, mastigòfor m (svipudýr)

svipu·ormur <m. -orms, -ormar>:
tricocèfal m dispar, cuc m fuet (helmint Trichocephalus dispar syn. Trichuris trichiuria)

svipur <m. svips, svipir>:
1. (yfirbragð, andlitsfallposat m, cara f (expressió facial)
en Jónadab, sonur Símea, bróður Davíðs, sagði: „Herra minn þarf ekki að óttast að þessir ungu konungssynir, allir synir konungs, hafi verið drepnir. Amnon einn er dauður. Frá því að Amnon nauðgaði Tamar systur hans (אֲחֹתוֹ), hefur svipur (pɛh ~ פֶּה:   ˌkī־ʕal־ˈpī   ʔaβʃāˈlōm   hāʝə'θāh   ɕūm-āh,   כִּי-עַל-פִּי אַבְשָׁלוֹם, הָיְתָה שׂוּמָה) Absalons vitað á illt: però en Jonadab (Ionadav), fill d'en Ximà, germà d'en David, va dir-li: «Que el meu senyor no temi que aquests joves prínceps, tots els fills del rei, han estat morts! Només l'Amnon és mort. Des del dia que l'Amnon va violar la Tamar, la seva germana, la cara de l'Absalom (Avxalom) presagiava el mal averany
þá tók Jónadab, sonur Símea, bróður Davíðs, til máls og sagði: "Herra minn, hugsa þú ekki, að þeir hafi drepið alla hina ungu menn, sonu konungsins, því að Amnon einn er dauður, enda vissi á illt svipurinn (pɛh ~ פֶּה:   ˌkī־ʕal־ˈpī   ʔaβʃāˈlōm   hāʝə'θāh   ɕūm-āh   mi-i̯ˈʝōm   ʕannɔˈθ-ō   ʔēθ   tāˈmār   ʔăħɔˈθ-ō,   כִּי-עַל-פִּי אַבְשָׁלוֹם, הָיְתָה שׂוּמָה, מִיּוֹם עַנֹּתוֹ, אֵת תָּמָר אֲחֹתוֹ), sem legið hefir um munn Absalons, síðan er Amnon nauðgaði Tamar systur hans: aleshores en Jonadab, fill d'en Ximà, germà d'en David va prendre la paraula i va dir: «Senyor meu, no creguis pas que han mort tots els joves, els fills del rei, car només l'Amnon és mort, tal com presagiava aquest mal la cara que s'havia posat al voltant de la boca de l'Absalom des que l'Amnon havia violat la seva germana Tamar
speki mannsins hýrgar andlit hans og dregur úr hörkunni í svipnum (pāˈnīm ~ פָּנִים:   wə-ˈʕɔz   pāˈnā-u̯   ʝəʃunˈnɛʔ,   וְעֹז פָּנָיו יְשֻׁנֶּא)la saviesa de l'home li il·lumina el rostre i lleva duresa a la seva cara
ég sendi þig til barna sem eru hörð á svip (pāˈnīm ~ פָּנִים:   wə-ha-bbāˈnīm   qəˈʃēi̯   φānīm   wə-ˌħizqēi̯־ˈlēβ   ʔăˈnī   ʃōˈlēaħ   ʔōθ-ˈχā   ʔălēi̯-ˈhɛm,   וְהַבָּנִים, קְשֵׁי פָנִים וְחִזְקֵי-לֵב--אֲנִי שׁוֹלֵחַ אוֹתְךָ, אֲלֵיהֶם) og hafa forhert hjarta. Þú skalt segja við þau: Svo segir Drottinn Guð: jo t'envio als nens que són de cara endurida i tenen un cor empedreït. Digues-los: «Així us parla el Senyor Jahvà»
ég sendi þig til þeirra, sem eru þrjóskir á svip (pāˈnīm ~ פָּנִים:   wə-ha-bbāˈnīm   qəˈʃēi̯   φānīm   wə-ˌħizqēi̯־ˈlēβ   ʔăˈnī   ʃōˈlēaħ   ʔōθ-ˈχā   ʔălēi̯-ˈhɛm,   וְהַבָּנִים, קְשֵׁי פָנִים וְחִזְקֵי-לֵב--אֲנִי שׁוֹלֵחַ אוֹתְךָ, אֲלֵיהֶם) og harðir í hjarta, og þú skalt segja við þá: ,Svo segir Drottinn Guð!‘: jo t'envio als qui són de cara recalcitrant (recalcitrants de cara) i durs de cor. Digues-los: «Així us parla el Senyor Jahvà»
erindi þeirra er ofbeldið eitt, svipur þeirra (pāˈnīm ~ פָּנִים:   məɣamˈmaθ   pənēi̯-ˈhɛm   qāˈδīmāh,   מְגַמַּת פְּנֵיהֶם קָדִימָה) hvass sem austanvindurinn, þeir sópa saman stríðsföngum eins og sandi: llur missié és una missió de violència, llur cara és penetrant com el vent de llevant, amassen captius de guerra com [grans de] sorra
en þú varst ófyrirleitin á svip (ˈmēt͡saħ ~ מֵצַח:   ū-ˈmēt͡saħ   ʔiʃˈʃāh   zōˈnāh   hāˈʝāh   l-āχ   mēˈʔant   hikkāˈlēm,   וּמֵצַח אִשָּׁה זוֹנָה הָיָה לָךְ, מֵאַנְתְּ הִכָּלֵם) eins og skækja og vildir ekki skammast þín: i has estat descarada en el teu posat com una prostituta i no has volgut avergonyir-te'n
hýr svipur (τὸ πρόσωπον -ώπου:   ἴχνος καρδίας ἐν ἀγαθοῖς πρόσωπον ἱλαρόν) ber vott um hamingju í hjarta. Að semja dæmisögur krefst djúprar umhugsunar: una cara riallera dóna testimoni de felicitat al cor. Compondre paràboles exigeix una profunda reflexió
deigum hug og dimmum svip (τὸ πρόσωπον -ώπου:   καρδία ταπεινὴ καὶ πρόσωπον σκυθρωπὸν καὶ πληγὴ καρδίας γυνὴ πονηρά·) og sáru hjarta veldur vond kona. Máttlausar verða hendur og magnvana kné þess manns sem kona gerir óhamingjusaman (χεῖρες παρειμέναι καὶ γόνατα παραλελυμένα ἥτις οὐ μακαριεῖ τὸν ἄνδρα αὐτῆς)un cor abatut, una cara trista (enfosquida) i un cor ferit, és el que provoca una dona dolenta. Les mans de l'home que la seva dona fa infeliç, queden sense força i els seus genolls flaquegen
hver sem leit ásjónu æðsta prestsins hlaut að komast við. Svipur hans (ἡ ὄψις ὄψεως:   γὰρ ὄψις καὶ τὸ τῆς χρόας παρηλλαγμένον ἐνέφαινεν τὴν κατὰ ψυχὴν ἀγωνίαν) og litarháttur gaf sálarstríð hans til kynna: qualsevol que mirés l'aspecte del summe sacerdot havia d'estar-ne commogut. El seu posat i el color de la seva cara mostraven prou l'agonia de la seva ànima
♦ blíður á svip[inn]: de posat afable
♦ breyta um svip: canviar de posat, posar una altra cara
ef ég hugsa: „Ég ætla að gleyma harmi mínum, breyta um svip (ʕāˈzaβ   pāˈnīm ~ עָזַב פָּנִים:   ʔɛʕɛzˈβāh   φāˈna-i̯,   אֶעֶזְבָה פָנַי) og verða glaðlegur,“ þá hryllir mig við þjáningum mínum, ég veit að þú sýknar mig ekki: si penso: “Vull oblidar la meva pena, canviar el meu aspecte i fer cara alegre“ M'horroritzen els meus patiments, sé que tu no absoldràs pas”
♦ glaður á svip[inn]: de posat alegre
♦ vera glaður á svipinn: fer un posat alegre
♦ hýrgast á svipinn: prendre un aire radiant, il·luminar-se la cara
♦ setja upp svip: fer morros, emmurriar-se
♦ setja upp <+ Adj.> svip: fer un posat  <+ Adj.>, prendre un aire <+ Adj.>
illmennið setur upp þóttafullan svip (ʕāˈzaz pāˈnīm ~ עָזַז בְּ פָּנִים:   hēˈʕēz   ʔīʃ   rāˈʃāʕ   bə-φāˈnā-u̯,   הֵעֵז אִישׁ רָשָׁע בְּפָנָיו) en hinn vammlausi hyggur að háttum sínum: l’home dolent pren un aire altiu, però l'irreprotxable para esment a les seves maneres
óguðlegur maður setur upp öruggan svip (ʕāˈzaz pāˈnīm ~ עָזַז בְּ פָּנִים:   hēˈʕēz   ʔīʃ   rāˈʃāʕ   bə-φāˈnā-u̯,   הֵעֵז אִישׁ רָשָׁע בְּפָנָיו), en hinn hreinskilni gjörir veg sinn öruggan: l’home impiu pren un posat segur, però el sincer fa segura la seva via
♦ það kom svipur á hann: va posar mala cara
♦ → andlitssvipur “expressió de la cara”
♦ → hórusvipur “cara de puta”
♦ → reiðisvipur “cara d'ira”
2. (útlit, svipmót, framkomaaspecte m (aparença)
♦ sjá svip af e-m: [entre]veure fugaçment la figura d'algú
en er konungur vaknaði þá þóttist hann sjá svip mannsins er brott gekk. En þaðan í frá herti hann huginn og einstrengdi þá ætlan fyrir sér að fara aftur til Noregs svo sem hann hafði áður verið fúsastur til og hann fann að allir hans menn vildu helst vera láta. Taldi hann það þá í huginn að landið mundi vera auðsótt er höfðingjalaust var, svo sem þá hafði hann spurt. Ætlaði hann, ef hann kæmi sjálfur til, að margir mundu þá enn honum liðsinnaðir. En er konungur birti þessa ráðagerð fyrir mönnum sínum þá tóku allir því þakksamlega: i quan el rei [Olau] es va despertar, li va semblar veure la fugaç figura d'aquell home anant-se'n. I d'ençà d'aquell moment va enfortir el seu cor i va prendre la ferma decisió de tornar a Noruega, cosa que ja abans havia estat disposadíssim a fer, i va constatar que això era el que més volien d'ell tots els seus homes. El rei, llavors, va pensar en el seu interior que podria reconquerir fàcilment el país ja que, segons havia sentit a dir, [el país, mentrestant,] no tenia senyor. Pensava, doncs, que, si hi anava personalment, molts tornarien a estar inclinats a ajudar-lo [a reconquerir-hi el poder]. I llavors, quan el rei va revelar (manifestar) la seva decisió als seus homes, tots la varen acollir amb agraïment (vocabulari: #1. einstrengja: Cf. Baetke 19874, pàg. 105: <...> einstrengja ætlan fyrir sér einen festen Entschluß fassen; #2. vilja vera láta: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquesta locució. El significat n'és: voler o desitjar que una cosa es faci o es faci fer, desitjar una cosa; #3. telja e-ð í huginn: Cf. Baetke 19874, pàg. 648: <...> telja e-t í huginn an etwas denken; )
síðan vaknaði Heðinn ok sá svipinn af Gǫndul ok sýndist honum þá svǫrt ok mikil. Heðinn mundi nú allt ok þótti mikit slys sitt, hugsar nú at fara nokkut langt í burt, svá at hann mætti eigi dagliga heyra brigzli sinna vándra framferða, ferr nú til skips, lætr skjótt ór landfestum, stendr byrr af landi, ok siglir svá í burt með Hildi: després en Heðinn es va despertar i va entrellucar fugaçment [la figura de] la Göndul i llavors li va semblar que era negra i grossa. Llavors en Heðinn se'n va recordar de tot i va considerar que la seva malifeta havia estat greu. Llavors va pensar d'anar-se'n força lluny d'allà de manera que no hagués de sentir tots els dies els retrets pel seu mal comportament. Es dirigí llavors al vaixell i va fer deixar anar al punt les amarres de la nau. Bufava un vent favorable de terra i d'aquesta manera va salpar emportant-se amb ell la Hildr
♦ hafa svip af e-m ~ e-u: veure algú ~ una cosa fugaçment, entreveure [fugaçment] algú ~ una cosa, llançar una llambregada ràpida a algú ~ una cosa
Þorbjörn kom þar nær hádegi um daginn. Hann var einn í ferð og reið að útidyrum. Aftur var hurð en öngvir menn úti. Þorbjörn drap á dyr og fór síðan á bak húsum svo að mátti ekki sjá hann frá dyrunum heiman. Menn heyrðu að barið var og gekk út kona ein. Þorbjörn hafði svip af konunni og lét ekki sjá sig því að hann ætlaði annað að vinna. Hún kom í stofu. Atli spurði hvað komið var. Hún kvaðst ekki hafa séð komið úti. Og er þau töluðu þetta þá laust Þorbjörn mikið högg á dyrnar: en Þorbjörn hi va arribar devés migdia. Hi havia anat tot sol i va anar fins a la porta de les cases del mas. La porta estava tancada en fort i defora no hi havia ningú. En Þorbjörn va tocar a la porta i després es va dirigir a la part de darrere de les cases de manera que no se'l podia veure des de la porta del mas. Els de dedins varen sentir que tocaven a la porta i una dona tota sola va sortir a veure qui era. En Þorbjörn va llambregar aquella dona però no va deixar que ella el veiés perquè tenia una altra cosa en ment. La dona va tornar a entrar dins l'stofa. L'Atli li va demanar qui era que havia arribat. Ella li va dir que no havia vist res [ni ningú] defora. I, mentre estaven parlant d'això, en Þorbjörn va pegar un cop fort a la porta
og svo gerði hann. Síðan hvelfdi Sveinki yfir hann elditorfi er inn var borið í framhúsið. Og eftir það komu þeir Þorkell að bænum og hans menn og hittu Sveinka úti. Þorkell spurði hvort Gunnar væri þar kominn og þóttist svip hafa af að hann væri þar kominni així ho va fer. Tot seguit, l'Sveinki va amuntegar damunt ell la torba que havien entrat al framhús, l'avantsala o vestíbul. [Poc] després, en Þorkell i els seus homes varen arribar al mas i trobaren l'Sveinki defora. En Þorkell li va demanar si en Gunnar hi havia anat[, ja que] li semblava haver llambregat que hi arribava
♦ setja sterkan svipp á e-ð: deixar una forta emprenta en una cosa
3. (smávegis líkingsemblança f (retirada, retirança)
♦ það er svipur með þeim: tenen una retirada, s'assemblen una mica
4. (svipstund, augnablikmoment m (exhalació, instant)
♦ í svip[inn]: un instant, de passada
♦ ég sá hann í svip: el vaig veure [un segon] de passada
ég vona að Drottinn lofi mér að standa við hjá ykkur nokkra stund og að ég sjái ykkur ekki aðeins rétt í svip (ἐν παρόδῳ:   οὐ θέλω γὰρ ὑμᾶς ἄρτι ἐν παρόδῳ ἰδεῖν)espero que el Senyor em permeti de quedar-me amb vosaltres una temporada i que no només us vegi de passada
♦ ég man þetta ekki í svipinn: ara mateix no me'n recordo d'això
♦ í þann svipinn: en aquest moment
♦ í þessum (o: þeim) svip: en aquest moment
5. (dauf eftirmynd e-sretrat [apagat] (pàl·lida imatge, cosa que en recorda una mica una altra)
♦ hann er ekki [orðinn] nema svipur hjá sjón: <LOC FIGs'ha convertit en l'ombra d'ell mateix, s'ha convertit en un pàl·lid reflex d'ell mateix
♦ borgin er ekki nema svipur hjá sjón: la ciutat només és una ombra de si mateixa
6. (vofaaparició f (espectre, fantasma, esperit)
jafnvel afkiminn, sem þeir leyndust í, hlífði þeim ekki við ógnum. Allt í kringum þá dundu skelfileg óhljóð og fyrir þá bar ófrýnilega svipi (τὸ φάσμα φάσματος:   καὶ φάσματα ἀμειδήτοις κατηφῆ προσώποις ἐνεφανίζετο), ógnvekjandi ásýndumni: el racó on s'amagaven no els protegia de la por: tot al seu voltant ressonaven renous aterridors i als seu davant els apareixien espectres horrends, cares esglaiadores
♦ svipur hins látna: l'aparició del difunt
7. <(missir, tjón, skaðipèrdua f (dany[s])
♦ e-m þykir svipur að e-m ~ e-u: a algú una cosa li sembla una [gran] pèrdua, algú plany [molt] la pèrdua d'una cosa o d'algú o la partida d'algú
Til þess koma fleiri hlutir enn einn,“ segir hann, „sá er hinn fyrsti, at ek mun ekki vera trúr Magnúsi konungi, meðan þeir Sveinn konungr lifa báðir ok eru missáttir. Sá er annarr hlutr, at ek hygg, at eigi mun betri maðr til verða at veita mér banaráð enn Magnús konungr, ok þó makliga, þvíat ek hefi jafnan verit í móti honum, ok er fám mǫnnum skaði um mik, [nema] þat helzt at, [af því, at] ek á konu unga ok dœtr, kann vera at þeim þykki heldr svipr í at missa mín. En þá er þat enn útalt, at konungi mun mjǫk mislíka, ef ek er lauss látinn, en þat er úmakligt, at þú fáir hans reiði fyrir mína skyld“: No hi ha una única raó per a la meva resposta”, li va dir, “la primera és que no vull ésser fidel al rei Magnús mentre el rei Sveinn i ell visquin i hi hagi guerra entre tots dos. La segona raó és que crec que no hi deu haver cap home millor per donar-me mort que el rei Magnús i, per cert, ben merescudament, perquè sempre he anat en contra d'ell i [a més a més] no són gaire els qui sofriran dany o menyscapte amb la meva mort, llevat únicament que és possible que, tenint com tinc una dona jove i filles, elles sentin més aviat una gran pèrdua en el fet de perdre'm (una traducció més lliure fóra: ...llevat únicament de la meva jove dona i filles per a qui la meva mort els serà possiblement una gran pèrdua). I encara no he esmentat que desplaurà fortament al rei que m'amolleu i no és just que vós patiu [llavors] la seva ira per culpa meva”
nú er að segja frá Hrafni að hann bjó skip sitt í Leiruvogum. Tveir menn eru þeir nefndir er fóru með Hrafni, systursynir Önundar föður hans. Hét annar Grímur en annar Ólafur og voru báðir gildir menn. Öllum frændum Hrafns þótti mikill svipur er hann fór í brott en hann sagði svo, kvaðst því Gunnlaug á hólm skorað hafa að hann kvaðst öngvar nytjar hafa Helgu og kvað annan hvorn verða að hníga fyrir öðrum: ara contarem d'en Hrafn que[, mentrestant,] va aparellar el seu vaixell a Leiruvogar. S'esmenten dos homes que varen salpar amb ell, nebots per part de mare de l'Önundur, son pare [d'en Hrafn]. Un nomia Grímur i l'altre Olau i tots dos eren homes condrets. Tots els parents d'en Hrafn consideraven una gran pèrdua [per a la família] que ell se n'anés, però ell els responia dient-los que havia reptat en Gunnlaugur a una hólmganga perquè ja no tenia cap delit en la Helga i que per això un d'ells dos havia de caure davant l'altre (Cf. la frase amb què acaba el capítol 12: öllum þótti mikill skaði að um hvorntveggja þeirra, Gunnlaug og Hrafn, með þeim atburðum sem varð um líflát þeirra)

svipu·skaft <n. -skafts, -sköft>:
mànec m de fuet

svipu·smellur <m. -smells, -smellir>:
esclafit m de fuet

svipu·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:
dinoflagel·lat m

svip·vindi <n. -vindis, -vindi>:
cop m de vent, ràfega f de vent

svipvöðva·kippir <m. -kippis, no comptable>:
<MEDsíndrome f de Tourette (Tourette heilkenni)

svip·þungur, -þung, -þungt <adj.>:
de posat greu

sviss <m. sviss, svissar>:
1. <GENinterruptor m
2. <AUTOMcontacte m

Sviss <n. Sviss, no comptable>:
Suïssa f
♦ Sambandsríkið (o: Eiðsambandið) Sviss: Confederació suïssa

svissa <svissa ~ svissum | svissaði ~ svissuðum | svissað ║ [e-u(o: [e-ð]) á>:
1. <GENaccionar l'interruptor d'una cosa, encendre una cosa
♦ svissa á pönnunni í (o: með) smá olíu ~ smjöri: encendre la paella amb una mica d'oli ~ amb mantega
2. <AUTOMficar la clau al contacte i girar-la, engegar el cotxe
♦ svissa á bílinn: ficar la clau al contacte del cotxe
♦ svissa á [bílinn] en startaði ekki: va ficar la clau al contacte del cotxe però no el va pas engegar
♦ svissa af bílnum: apagar el motor del cotxe
3. <yfir í e-u>: (breyta um e-ðpassar-se a... (canviar de llengua, de treball, d'ideologia, d'arguments, de carrera etc.)
♦ svissa yfir í lögfræði: passar-se a dret

Sviss·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
suís m, suïssa f (natural o habitant de Suïssa)

sviss·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
<AUTOMclau f de contacte

svissnesk·þýska <f. -þýsku, no comptable>:
schwytzertüütsch m

svissneskur, -nesk, -neskt <adj.>:
suís -ïssa
♦ svissnesk bókmenntasaga: <LITERhistòria de la literatura suïssa
♦ svissnesk matargerð: <CULINcuina suïssa
♦ svissnesk matarmenning: <CULINcultura gastronòmica suïssa
♦ svissnesk þýska: <LINGschwytzertüütsch m
♦ svissneska sambandsríkið: la confederació suïssa
♦ svissneskar bókmenntir: <LITERliteratura suïssa
♦ svissneskar kvikmyndir: <CINEMpel·lícules suïsses
♦ svissneski sálmur: psalm (o: salm) suís (nom de l'himne nacional suís)
♦ svissnesku kantónurnar: els cantons suïssos
♦ svissneskur franki: <NUMIMfranc suís

svita <svita ~ svitum | svitaði ~ svituðum | svitaðe-n>:
fer suar algú
♦ svita sig: fer-se suar, cobrir-se de suor
♦ svita hestinn: fer suar el cavall

svita·aukandi, -aukandi, -aukandi <adj.>:
sudorífic -a (que provoca la secreció de suor)

svita·bað <n. -baðs, -böð>:
bany m de vapor
♦ vera í svitabaði: <LOC FIGestar amarat -ada de suor
♦ vakna í svitabaði: <LOC FIGdespertar-se amarat -ada de suor

svita·dropi <m. -dropa, -dropar>:
gota f de suor

svita·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
porus sudorípar

svita·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MEDglàndula sudorípara

svita·kóf <n. -kófs, no comptable>:
accés m de suor
♦ vakna í [einu] svitakófi: <LOC FIGdespertar-se amarat -ada de suor

svita·krem <n. -krems, -krem>:
desodorant m

svita·leður <n. -leðurs, -leður>:
tira f de suor (p.e., a l'interior de barrets)

svita·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de suor

svitalyktar·eyðir <m. -eyðis, -eyðar>:
desodorant m

svita·löður <n. -löðurs, no comptable>:
1. <GENsuor escumosa del cavall
2. <FIGsuada forta (transpiració abundosa)
♦ vera í svitalöðri: estar amarat -ada de suor

svita·meðal <m. -meðals, -meðul>:
<FARMAsudorífic m

svita·myndun <f. -myndunar, no comptable>:
sudoració f

svita·skinn <n. -skinns, -skinn>:
tira f de suor (p.e., a l'interior de barrets)

svita·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
banyat -ada de suor
♦ með svitastokkið enni: amb el front banyat de suor

svita·storkinn, -storkin, -storkið <adj.>:
amarat -ada (o: xop -a) de suor

sviti <m. svita, no comptable>:
suor f
♦ sviti rennur niður andlit hans: la suor li llisca cara avall
♦ e-ð veldur svita: una cosa fa suar
þeir skulu hafa höfuðdúk (פַּאֲרֵי) úr líni á höfði og línbrækur (וּמִכְנְסֵי) um lendar. Þeir mega ekki gyrðast neinu sem veldur svita (ˈʝɛzaʕ ~ יֶזַע:   lɔʔ   ˌʝaħgəˈrū   ba-i̯ˈʝāzaʕ,   לֹא יַחְגְּרוּ, בַּיָּזַע)duran un mocador (tiara?, peer) de lli al cap i calçons de lli cobrint-los llurs ronyonades. No se cenyiran absolutament res que els causi suor (que els faci suar)
♦ það bogar af honum svitinn: la suor li regalima pertot
♦ þerra svita af enni og vöngum: eixugar-se (o: torcar-se) la suor de front i galtes

svitna <svitna ~ svitnum | svitnaði ~ svitnuðum | svitnað>:
suar
♦ → löðursvitna “suar copiosament”

svía <vía ~ svíum | svíaði ~ svíuðum | svíað>:
1. (verkur, sársaukicalmar-se, atenuar-se (dolor)
verkurinn svíar: el dolor es va atenuant
verkir svíuðu: el dolor es van calmant
2. (sótt, sjúkdómurmillorar (malaltia)
♦ mér svíar: em sento millor, sento [una mica de] millorança(els dolors ja no són tan forts)
♦ mér er farið að svía: m'he començat a sentir millor, he començat a sentir millorança(els meus dolors han començat a deixar tan intensos)
3. (veðurassuaujar-se (el temps meteorològic)
♦ það svíar [til]: ja no fa tant de fred (la part més crua de l'hivern ha espassat, a poc a poc està començant el desglaç)

Svía·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
reina f de Suècia

Svía·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m de Suècia

Svía·prins <m. -prins, -prinsar>:
príncep m de Suècia

Svía·prinsessa <f. -prinsessu, -prinsessur. Gen. pl.: -prinsessa>:
princesa f de Suècia

Svía·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:
Suècia f (Svíþjóð)

svíða <svíð ~ svíðum | sveið ~ sveiðum | sviðiðe-ð ~ e-n>:
1. <GENrecremar una cosa ~ algú, socarrar una cosa ~ algú (Val. & Cat.), socarrimar una cosa ~ algú (Eiv. & Cat.), socorrar una cosa ~ algú (Mall., Men.
getur nokkur gengið á glóðum án þess að svíða (kāˈwāh ~ כָּוָה:   wə-raˈɣlā-u̯   lɔʔ   θikkāˈwɛi̯nāh,   וְרַגְלָיו, לֹא תִכָּוֶינָה) iljar sínar?: que pot algú caminar sobre brases, sense recremar-se les soles dels peus?
eins og eldur, sem brennir skóginn, og logi, sem svíður (lāˈhatˤ ~ לָהַט:   ū-χə-lɛhāˈβāh   təlaˈhētˁ   hāˈrīm,   וּכְלֶהָבָה, תְּלַהֵט הָרִים) fjöllin, svo skaltu elta þá með ofviðri þínu, skelfa þá með fellibyl þínum: com l'incendi que crema el bosc i la flama que abrasa les muntanyes, persegueix-los així amb la teva tempesta, fés-los tremolar amb el teu huracà
þess vegna jós hann glóandi reiði sinni og stríðsógnum yfir þá. Reiðin brann umhverfis þá en þeir skildu það ekki og hún sveið (bāˈʕar ~ בָּעַר:   wa-tˌtiβʕar־ˈb-ō   wə-lɔʔ־ʝāˈɕīm   ʕal־ˈlēβ,   וַתִּבְעַר-בּוֹ וְלֹא-יָשִׂים עַל-לֵב) þá en þeir gáfu því ekki gaum: per això, va vessar sobre ells la seva ira ardent i els horrors de la guerra. Aquesta ira cremava al voltant d'ells, però ells no ho van entendre i ella els cremà, però ells no hi van posar atenció
til þín, Drottinn, kalla ég. Eldur hefur sviðið (ʔāˈχal ~ אָכַל:   kī   ʔēʃ   ʔāχəˈlāh   nəˈʔōθ  miδˈbār,   כִּי אֵשׁ, אָכְלָה נְאוֹת מִדְבָּר) hagaspildur öræfanna og bálið eytt skógum merkurinnar: clamo a vós, Jahvè. L'incendi ha devorat els pastius del desert, i el foc ha destruït els boscos del camp
allur jarðvegur þess er orðinn að brennisteini og salti, allt er sviðið (ɕərēˈφāh ~ שְׂרֵפָה:   gāφəˈrīθ   (gɔ̆φˈrīθ)   wā-ˈmɛlaħ  ɕərēˈφāh   χāl־ˈʔarˈt͡s-āḥ,   גָּפְרִית וָמֶלַח, שְׂרֵפָה כָל-אַרְצָהּ). Engu verður þar sáð, ekkert sprettur þar, ekkert grær þar, fremur en í Sódómu og Gómorru, Adma og Sebóím sem Drottinn gereyddi í heift sinni og reiði: tota la seva terra ha tornat sofre i sal; tot està cremat. No s'hi sembra res, no hi germina res, no hi creix res, més que no fou a Sodoma i Gomorra, Admà i Cevoïm, que Jahvè destruí en el seu furor i ira
svíða lambahöfuð yfir eldi til þess að brenna burt ullina: socarrimar un cap d’anyell damunt el foc per llevar-li la llana
♦ svíða sig í fingurinn: fer-se una cremada al dit
2. (sóleixarreir una cosa, ablamar una cosa (Mall.(ressecar el sol una cosa)
♦ sólin svíður jörðina á hádegi: el sol eixarreïx la terra a migdia
sólin kemur upp með steikjandi hita og svíður grasið og blóm þess fellur og fegurð þess verður að engu. Þannig mun og auðugur maður visna upp á vegum sínum
Ég mun láta fjöll og hálsa skrælna og svíða allan gróður á þeim, gera árnar að þurrlendi og tjarnirnar þurrka ég upp
hann kemst eigi undan myrkrinu, frjóanga hans mun loginn svíða (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ʝɔnaqˈt-ō   təʝabˈbēʃ   ʃalˈhāβɛθ,   יֹנַקְתּוֹ, תְּיַבֵּשׁ שַׁלְהָבֶת), og fyrir reiðiblæstri hans ferst hann: no escaparà pas de les tenebres, l'ardentor ressecarà els seus rebrots (la flama cremara els seus rebrots?) i perirà pel seu buf irat
3. 
♦ e-m svíður í e-ð: <loc. impers. amb el subj. lògic en acusatiu> <LOC FIGuna cosa fa mal a algú, una cosa cou a algú (una part del cos presenta un dolor produït per una cremada o semblant al d'una cremada)
mig svíður í fingurinn: el dit em fa mal, el dit em cou
♦ e-n svíður í augun af reyknum: els ulls em couen del fum [que hi ha]
♦ e-n svíður í sárið: la ferida li pica, li cou
♦ það svíður [e-n] undan e-u: <loc. impers. amb el subj. lògic en datiu introduït per la preposició undan> <LOC FIGuna cosa fa mal a algú (li provoca un mal punyent, coent, com el produït per una cremada o la picada de certs insectes & FIG el produït per paraules d'ofensa, de recriminació etc.)
engisprettunum var ekki leyft að deyða þá heldur skyldu þær láta þá kveljast í fimm mánuði. Undan þeim svíður eins og undan sporðdreka er hann stingur mann: als llagosts no els fou permès de matar-los sinó que els fou donat de fer-los sofrir durant cinc mesos. Els llagosts els feren sentir un dolor semblant al que fa un escorpí quan pica a un home
Drottinn, leita augu þín ekki sannleikans? Þú slóst þá en þá sveið ekki undan, þú gerðir nærri út af við þá en þeir létu sér ekki segjast: Jahvè, que no cerquen la veritat els teus ulls? Tu els has pegats cops, i no se n'han pas sentit, gairebé us heu desempallegat d'ells però ells no han volgut sentir raons!
blóðugar skrámur hreinsa illmennið og högg, sem duglega svíða
hann [= Ac.] sveið í kinnina undan högginu
"Heyrið þér," kvað Helgi, "hvað sá maður mælir er einkis góðs er verður. Skulum vér að vísu gera þá hríð að nokkurum svíði"
4. 
♦ e-m svíður e-ð ~ fyrir e-n sárt: <loc. impers. amb el subj. lògic en datiu> <LOC FIGalgú sent un dolor punyent i profund per una cosa ~ per algú, estar molt apenat per una cosa ~ per algú, sentir una profundíssima pena per una cosa ~ per algú
mér svíður það sárt: n'estic molt apenat
63. & 162. Lagðist um lofðungs ǁ af láti þvísa ǁ Hektors hjarta ǁ harma þungi; ǁ hélt frá honum ǁ hilmir síðan, ǁ sárt þó at sviði ǁ fyrir segg dauðan: la feixugor de la pena per aquesta mort es posà tot al voltant del cor del príncep, del cor de l'Hèctor. Després, el cabdill s'allunyà d'ell, per més que sentís una dolor, forta i punyent, pel baró mort (el text original, corresponent als versos VIII:124-126 i VIII:316-317, fa:   Ἕκτορα δ’ αἰνὸν ἄχος πύκασε φρένας ἡνιόχοιο· ǁ τὸν μὲν ἔπειτ' εἴασε καὶ ἀχνύμενός περ ἑταίρου[, ǁ κεῖσθαι])

svíðandi, svíðandi, svíðandi <adj.>:
punyent (dolor
♦ svíðandi sársauki: un dolor punyent

svíðings·háttur <m. -háttar, no comptable>:
gasiveria f

svíðings·skapur <m. -skapar, no comptable>:
gasiveria f

svíðingur <m. svíðings, svíðingar>:
avar m, avara f

svífa <svíf ~ svífum | sveif ~ sveifum | svifiðe-n>:
1. <GENlliscar
2. (um fugla & svifflugaplanar (sostenir-se un ocell en l'aire sense batre les ales & volar un ocell sense batre les ales & volar un planador)
♦ svífa í loftinu: planar en l'aire
♦ svífa yfir e-u: planar sobre una cosa
◊ í upphafi skapaði Guð himin og jörð. Jörðin var þá auð (= ˈθohū, תֹהוּ?) og tóm, og myrkur grúfði yfir djúpinu, og andi Guðs sveif (= məraˈħɛφɛθ, מְרַחֶפֶת) yfir vötnunum: al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era deserta i buida, i les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu planava sobre les aigües
◊ eins og örn, sem vekur upp hreiður sitt og svífur yfir ungum sínum, svo útbreiddi hann vængi sína, tók hann upp og bar hann á flugfjöðrum sínum: com una àguila que desperta la seva nierada i plana sobre els seus polls, així va desplegar ell les seves ales, el va prendre i el portà damunt les seves plomes
♦ geimflaugin svífur um í tómi geimssins: el transbordador espacial va flotant en el buit de l'espai
♦ svífa til og frá: <LOC NÀUTcreuar, anar de bolina
♦ vínið svífur á e-n: <LOC FIGel vi li puja al cap a algú

svífast¹ <svífst ~ svífumst | sveifst ~ sveifumst | svifist>:
fer-se enrere
♦ svífast einskis: no deixar-se aturar per res, no aturar-se davant res (no recular davant res, ni tan sols davant la possibilitat de cometre un crim, recórrer a tots els mitjans, bons i dolents, per assolir o atènyer un fi, no fer-se enrere davant res per assolir un fi)
það fannst á að Ófeigur vildi þar mest vera metinn en skipaði áður öndvegið en sveifst einskis sjálfur þess er honum í hug kom: això va palesar que l'Ófeigur volia que allà el tinguessin en el màxim respecte i abans ja havia segut a l'öndvegi, el lloc d'honor, i ell mateix no reculava davant res per fer o aconseguir el que li passava pel cap
♦ svífast einskis til að <+ inf.>no recular davant res per a <+ inf.>

svífast² <svífist ~ svífumst | svífðist ~ svífðumst | svífst>:
variant de svífast¹ ‘fer-se enrere davant, recular davant’
♦ svífast einskis: no deixar-se aturar per res, no aturar-se davant res (no recular davant res, ni tan sols davant la possibilitat de cometre un crim, recórrer a tots els mitjans, bons i dolents, per assolir o atènyer un fi, no fer-se enrere davant res per assolir un fi)
þat fannst á, at Ófeigr vildi þar mest metinn vera, en hann svífðist einskis þess, er honum bjó í skapi: això va palesar que l'Ófeigur volia que allà el tinguessin en el màxim respecte, i ell mateix no reculava davant res per fer o aconseguir el que es proposava
♦ svífast einskis til að <+ inf.>no recular davant res per a <+ inf.>

Svíi <m. Svía, Svíar>:
suec m, sueca f

svíkja <svík ~ svíkjum | sveik ~ svikum | svikiðe-n>:
1. (bregðasttrair algú (fer traïció)
♦ svíkja e-n frá Guði: apartar algú de Déu amb traïdoria, fer apostatar algú amb arteries i maquinacions
ok enn svá illt ok svívirðiligt sem þat var at selja sinn dróttin, þá var hitt hálfu háðuligra at gerast svá illr ættarspillir ok skemmdarfull skræfa at vilja eigi aptr hverfa til sanninda, heldr samdi hann síðan sætt við þá, er hann sviku frá guði, því at aldri hafði hans faðir svá gert. Haraldr konungr var heiðinn ok vissi ekki til guðs, ok lét hann drepa alla þá menn, er hann vissi, at rammastir váru í fjǫlkynngi ok fjandans þjónustu. Finnst þat ok í hans orðum, at hann hafði vænt sér nǫkkurs trausts af þeim, sem hann hafði skapat, þó at hann hefði eigi fulla vissu af, hverr sá guð var, ok verðr þá þó mikill munr þess, er eigi tók rétta trú ok greiddi þó til guðs huginn með góðri náttúru, eðr hins, er hlaut heilaga skírn ok hafnaði sínum skapara ok hans boðorðum: i, per més dolent i ignominiós que hagués estat trair el seu senyor, fou el doble de vergonyós que es convertís en la deshonra del seu llinatge i en un ignominiós covard en no voler tornar a la Veritat més endavant, sinó que es va reconciliar amb els qui l'havien privat de Déu a traïció (és a dir, que l'havien ginyat amb arteries i intrigues perquè s'apartés de Déu, perquè apostatés), car son pare no hauria obrat mai d'aquesta manera: El rei Haraldr era pagà i no coneixia Déu, i [tanmateix,] havia fet matar tots aquells homes que sabia que eren els més poderosos en bruixeria i el servei del dimoni. També es palesa en les seves paraules que ell esperava algun ajut del qui l'havia creat (=del seu Creador) encara que no sabia del cert qui era aquest Déu. I llavors hi ha, tanmateix, una gran diferència entre l'home que no havia adoptat la fe veritable però que girava la seva ànima vers Déu per la seva bona natura i l'home que, havent estat batejat, va rebutjar el seu Creador i els seus manaments
♦ svíkja e-ð undan e-m: prendre-li una cosa a algú amb traïdoria
ok um daginn eptir var móts kvatt ok talaði gjaldkeri konungs Sveins ok kvað konung hafa njósn af um menn þá er land vildu svíkja undan honum ok væri þá í bœinn komnir ok hefði haft herbergi í húsum Gríms ens grá ok kvað lífit við liggja ef þeim væri leynt. Nú koma menn heim ok segir Grímr hvat rœtt var: l’endemà es va convocar una reunió i el tresorer del rei Sveinn hi va parlar i va dir que el rei havia estat informat dels homes que volien prendre-li el regne a traïció i que havien arribat a la vila i s'havien allotjat a cal Grímr el gris. Va dir que qualsevol que els amagués, perdria la vida. Els assistents se'n tornaren a llurs cases i contaren al Grímr el que s'havia dit
Ólafur konungur hélt skipum sínum út til Túnsbergs þegar er hann spurði að Knútur konungur var farinn suður til Danmarkar. Síðan bjó hann ferð sína með lið það er honum vildi fylgja og hafði hann þá þrettán skip. Síðan hélt hann út eftir Víkinni og fékk hann lítið af fé og svo af mönnum nema þeir fylgdu honum er eyjar byggðu eða útnes. Gekk konungur þá ekki á land upp, hafði slíkt af fé eða mönnum sem á leið hans varð. Hann fann það að landið var þá svikið undan honum. Fór hann þá svo sem byrjaði. Var það öndurðan vetur: el rei Olau va salpar amb les seves naus cap a Túnsberg tan bon punt va sentir que el rei Canut se n'havia tornat a Dinamarca. Un cop allà va preparar la seva expedicióamb les tropes que volgueren seguir-lo; en aquells moments disposava de tretze naus. Seguidament va salpar, resseguint la costa de la Víkin, en direcció cap a l'oceà i [durant aquesta travessia] només hi va aconseguir pocs diners i homes; només s'hi ajuntaren els qui vivien a les illes o als grans caps marins. El rei, en aquest temps, no baixava a terra sinó que només recollia els diners o els homes que se li oferien al llarg de la seva travessia. Se'n va adonar [d'aquesta manera] que el país s'havia apartat traïdorament d'ell (o: ... que el seu regne li havia estat arrabassat a traïció). [Sembla que aquí manqui una línia o dues indicant l'indret on la flota del rei ancora esperant que els bufi un vent favorable] Va salpar tan bon punt varen tenir vent favorable. Això fou a la primeria de l'hivern
♦ svíkja e-n í griðum: trair algú després d'haver acordar un grið amb ell 
það er sögn manna að Ingjaldur konungur dræpi tólf konunga og sviki alla í griðum. Hann var kallaður Ingjaldur hinn illráði. Hann var konungur yfir mestum hlut Svíþjóðar. Ásu dóttur sína gifti hann Guðröði konungi á Skáni. Hún var skaplík föður sínum. Ása olli því er hann drap Hálfdan bróður sinn. Hálfdan var faðir Ívars hins víðfaðma. Ása réð og bana Guðröði búanda sínum: conten que el rei Ingjaldur va matar dotze reis i que els va trair tots després d'haver acordat la pau amb ells. Per aquesta raó li digueren Ingjaldur l'Arter. Va regnar sobre la major part de Suècia. Va casar sa filla, l'Ása, amb el rei Guðröður d'Skánn. Ella va tenir el mateix caràcter (tarannà) que son pare. L'Ása va fer que en Guðröður matés en Hálfdan, son germà. En Hálfdan fou el pare de l'Ívar Vastes-braces. L'Ása també va ordenar la mort del seu marit, en Guðröður (vocabulari: #1. svíkja: Cf. Baetke 19874, pàg. 628: svíkja e-n í griðum einen Friedensvertrag (gegenüber jemanden) verräterisch brechen)
♦ svíkja e-n í tryggðum (o: < í tryggð)trair algú
hér er sagt í þessi kviðu frá dauða Sigurðar, ok víkr hér svá til, sem þeir dræpi hann úti. Enn sumir segja svá, at þeir dræpi hann inni í rekkju sinni sofanda. Enn þýðverskir menn segja svá, at þeir dræpi hann úti í skógi. Ok svá segir í Guðrúnarkviðu inni fornu, at Sigurðr ok Giúkasynir hefði til þings riðit, þá er hann var drepinn. Enn þat segja allir einnig, at þeir sviku hann í tryggð ok vógu at hánom liggjanda ok óbúnom: aquí, en aquest poema, es conta la mort d'en Sigurðr i aquí s'esdevé de tal manera com si l'haguessin mort a l'aire lliure. Alguns, emperò, diuen que l'haurien mort a casa, en el seu llit, mentre dormia. Però els saxons diuen que el mataren defora, a un bosc. I al poema antic de la Guðrún s'hi conta que en Sigurðr i els fills d'en Gjúki havien anat a un þing quan el mataren. Sigui com sigui, tots diuen unànimement que el traïren [en la lleialtat que li havien jurat] i mataren mentre jeia i estava desarmat (vocabulari: #1. e-u víkr til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 737: <...> unp. skaganum víkr til norðrættar die Landzunge wendet sich nach Norden, biegt nach Norden um; nú víkr sǫgunni vestrnun wendet sich die Saga nach Westen; en þar veik annan veg af aber es kam anders; (því) víkr svá við (od. til) es kommt nun so; #2. þýðverskr: Al meu entendre, el mot no fa referència als alemanys, sinó als düdesche man de la Hansa, és a dir, als comerciants saxons. Tradueixo en conseqüència; #3. einnig: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 44: ║einnig (aus einn veg) adv. auf gleiche weise (Br. 19 pr); #4. svíkja í tryggð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 206: trygð f. 1. treue, die auf vertrag beruht, in véla od. svíkja í trygð treubrüchig hintergehen (<...> Br. 19 pr) <...>; #5. óbúinn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 155: ó-búinn part. prt. ungerüstet, unvorbereitet (Br. 19 pr, Am. 43)
♦ svíkja loforð sitt: faltar a la seva promesa
♦ svíkja málstað: trair una causa
♦ svíkja málstaðinn: trair la causa
♦ þú mátt ekki svíkja mig um það: no em faltis a la teva promesa, has de fer el que em vares prometre
2. (pretta, svindla áenganyar algú (estafar algú)
♦ svíkja fé út úr einhverjum: estafar diners a algú
♦ svíkja undan skatti (o: svíkjast undan sköttum)defraudar impostos
♦ svíkja viðskiptavin: estafar un client
3. (valda vonbrigðumdecebre algú (defraudar algú)
...mynd sem engan svíkur: ...una pel·lícula que no decep ningú
þetta svíkur engan: això no decep ningningú
4. (blekkjaenganyar algú (induir algú a creure una cosa no certa)
♦ svíkja sjálfan sig: enganyar-se a si mateix
♦ svíkja stúlku: enganyar una noia (p.e., amb un fals prometatge & seduir-la & mantenint relacions amb una altra)
5. (hundurabandonar algú (gos: deixar l'amo, anar-se'n)
♦ hundurinn sveik mig: el gos m'ha abandonat
tíkin sveik mig, sagði hún eilítið hærra en aður: la gossa em va abandonar, va dir una miqueta més fort que [no] abans
6. (matvæliadulterar una cosa (aliments)
♦ svíkja mjólk: adulterar llet, aigualir llet
7. (halda ekkiaguantar (mantenir-se ferm)
♦ þessi nagli svíkur: aquest clau no aguanta

svíkjast <svíkst ~ svíkjumst | sveikst ~ svikumst | svikist>:
trair-se
♦ svíkjast að e-m: sorprendre algú amb la seva traïció
♦ svíkjast um e-ð: escaquejar-se d'una cosa, sostreure's de fer una cosa (esp. d'una cosa que hom a promès de fer o a la qual hi està obligat, mancant a la seva paraula o al seu deure)
♦ svíkjast undan e-u: abandonar una cosa
ég sveikst undan Nonca og fór í Kinno: he deixat la [marca] Nonca i m'he passat a la Kinno
♦ svíkjast undan því að <+ inf.>desertar de <+ inf.>
hún sveikst undan því að greiða skatta: va eludir de pagar impostos
♦ svíkjast undan merkjum (o: merkinu)#1. <MILdesertar; #2. (flýja undan sannfæringu, stefnu o.s.fr.trair, desertar (abandonar i fugir de les seves conviccions, creences, ideari, bàndol etc.)
♦ svíkjast undan skatti: defraudar impostos, evadir el pagament d'impostos

svín <n. svíns, svín>:
(alisvín & villisvín & sóði & skammaryrðiporc m (domèstic & senglar & brutanxo & insult)
og svínið (ħăˈzīr ~ חֲזִיר:   wə-ʔɛθ־ha-ħăˈzīr,   וְאֶת-הַחֲזִיר), því að það hefir að sönnu klaufir, og þær alklofnar, en jórtrar ekki; það sé yður óhreint. Kjöt þeirra skuluð þér ekki eta, og hræ þeirra skuluð þér ekki snerta. Þau skulu vera yður óhrein: ni porc, car té veritablement unglots, però són ben fesos i no remuga pas. Que sigui impur per a vosaltres. No menjareu pas llur carn ni tocareu pas llurs cadàvers. Seran impurs per vosaltres
og svínið (ħăˈzīr ~ חֲזִיר:   wə-ʔɛθ־ha-ħăˈzīr,   וְאֶת-הַחֲזִיר), því að það hefir að sönnu klaufir, en jórtrar ekki; það sé yður óhreint. Kjöt þeirra skuluð þér ekki eta, og hræ þeirra skuluð þér ekki snerta: i el porc, car té veritablement peus forcats, però no remuga; que sigui impur per a vosaltres. No menjareu pas llur carn carn ni tocareu pas llurs cadàvers
reisa skyldi ölturu, helgistaði og hof fyrir goðin og fórna svínum (ὕειος, ὕεια/ὑεία, ὕειον ~ ὕεια [κρέα]:   καὶ θύειν ὕεια) og öðrum óhreinum dýrum: que erigissin altars, santuaris i temples per als déus i sacrifiquessin porcs i d'altres bèsties impures
en langt frá þeim var mikil svínahjörð (ἀγέλη χοίρων πολλῶν) á beit. Illu andarnir báðu hann og sögðu: "Ef þú rekur okkur út, sendu okkur þá í svínahjörðina (εἰς τὴν ἀγέλην τῶν χοίρων)." Hann sagði: "Farið!" Út fóru þeir og í svínin (ὁ χοῖρος χοίρου:   οἱ δὲ ἐξελθόντες ἀπῆλθον εἰς τοὺς χοίρους), og öll hjörðin ruddist fram af hamrinum í vatnið og týndist þar: però lluny d'ells hi havia una gran guarda de pocs que pasturava. Els mals esperits el pregaren dient-li: “Si ens expulses, envia'ns a la guarda de pocs”. Ell els va dir: “Aneu-hi!”. I ells sortiren i se n'anaren als porcs. I tota la guarda es precipità per un penya-segat al llac i hi va perir
fram á þeim hefur komið þetta sannmæli: "Hundur snýr aftur til spýju sinnar," og: "Þvegið svín (ἡ ὗς ὑός:   Κύων ἐπιστρέψας ἐπὶ τὸ ἴδιον ἐξέραμα, καί, Ὗς λουσαμένη εἰς κυλισμὸν βορβόρου) veltir sér í sama saur": els ha succeït el que diu aquest proverbi: «El gos retorna al seu vòmit»; i també: «Un porc rentat es rebolca en el mateix fang»
svín er uppistaða alls hérna á Mæorku: el porc és un aliment bàsic aquí pertot a Mallorca
♦ bera gimstein fyrir svín: <LOC FIGoferir perles als porcs (lit.: oferir una gemma a un porc) (Mt. 7:6 Nolite dare sanctum canibus: neque mittatis margaritas vestras ante porcos, ne forte conculcent eas pedibus suis, et conversi di[s]rumpant vos)
þeir andsvara þá hans máli: „Ef þú veizt vísliga, at Óláfr konungr hafi brott komizt lífs ór bardaganum, sanna þú þat með skynsemi, svá at vér megim því trúa.“ Ok þá еr þeir höfðu þessa hluti sagt, þagði biskup um stund ok eigi af því, at eigi væri með honum sönn skynsemi at svara til þeirra hluta, er hann væri spurðr, heldr fyrir þá sök, at hann vildi eigi þenna guðs gimstein, opt nefndan Óláf konung, leyndan í munksbúnaði, eigi bera fyrir svín eptir orðum Jesú Kristí, þeim er hann svá talaði: „Hirðið eigi at bera gimstein fyrir svín.“ Ok því sagði biskupinn svá: „Heldr vildi Óláfr konungr, eptir því sem hann vel vissi, þjóna einum ok sönnum guði úaflátliga, enn at stjórna lengr ranglátra manna falli, þeirra er hann sá sik ekki stoða mega — Haec dicenti respondent: si certo nosti, regem Olavum e praelio vivum evasisse, id probabilibus argumentis demonstra, ut credere possimus. Quae cum dixissent, episcopus aliquantisper tacuit, non eo, quod veris argumentis ad rem probandam destitutus esset, sed ideo, quod hanc dei gemmam, saepe laudatum regem Olavum, monachi habitu occultatam, porcis objicere noluit, secundum dicta Jesu Christi, ita dicentis: nolite gemmam offerre porco. Et propterea episcopus sic dixit: maluit rex Olavus, prout ipse bene novit, uni et vero deo indesinenter servire, quam lapsum perversorum hominum, quibus se prodesse non posse praevidebat, diutius avertere conariells replicaren llavors a les seves paraules: “Si saps del cert que el rei Olau va sortir amb vida de la batalla, prova'ns-ho amb arguments raonats de manera que ho poguem creure”. I quan hagueren dit aquestes coses, el bisbe va callar una estona, i ho va fer no pas perquè no tingués bones i verídiques raons amb què respondre al que li havien preguntat, sinó més aviat perquè no volia donar als porcs aquella gemma de Déu, el sovint lloat rei Olau, que s'amagava en un hàbit de monjo, seguint les paraules de Jesucrist que va dir: “Guardeu-vos de donar gemmes als porcs” i per això el bisbe va parlar-los així: “El rei Olau s'ha estimat més, d'acord amb el que sabia bé, servir incessantment el déu vertader i únic que no pas continuar esforçant-se a evitar la caiguda dels homes injustos a qui veia que ell no podia ésser útil”
♦ halda svíni á meðan slátrarinn stingur hnífnum í hálsinn á honum: aguantar (o: tenir agafatel porc mentre el matador li clava la ganiveta al coll
♦ → alisvín “porc domèstic”
♦ → grís “garrí garrina; porcell”
♦ → gylta “truja”
♦ → göltur “verro”
♦ → skógargöltur “verro de porc senglar”
♦ kasta perlum fyrir svín: <LOC FIGllençar perles als porcs (Mt. 7:6 Μὴ δῶτε τὸ ἅγιον τοῖς κυσίν, μηδὲ βάλητε τοὺς μαργαρίτας ὑμῶν ἔμπροσθεν τῶν χοίρων, μήποτε καταπατήσουσιν αὐτοὺς ἐν τοῖς ποσὶν αὐτῶν καὶ στραφέντες ῥήξωσιν ὑμᾶς)
♦ nemja garnir á svíninu: fer nets els budells del porc
♦ slátra svíni: matar un porc, fer matances
♦ svíða burt öll hár (o: burstana) á svíni [með blásturslampa]: socarrimar les cerres al porc [amb un bufador], pelar el porc [amb un bufador]
♦ svíða burstana af svíninu með blásturslampa: socarrimar les cerres al porc amb un bufador, pelar el porc amb un bufador
◊ fara að sækja svínið sem á að slátra: anar a cercar el porc que s'ha de matar
♦ → villisvín “porc senglar”
♦ þvegið svín veltir sér í sama saur: <LOC FIGla truja, per més que la rentin, sempre torna a rebolcar-se en el mateix fang
Trosseig del porc
Font: http://www.svinakjot.is/svinakjot/upload/images/allt_um_svinakjot/partar.gif

svína <svína ~ svínum | svínaði ~ svínuðum | svínaðe-ð>:
embrutar una cosa
♦ svína e-ð út: emporcar una cosa, empastifar una cosa (embrutar, sollar)
◊ það skeði síðan í dag að erlend gömul kona, rann í drullunni og féll flöt og svínaði út fötin sín: avui més tard ha passat que una vella estrangera ha llenegat amb el fang i ha caigut tan llarga com era i s'ha sollada la roba
♦ svína á e-m (o: e-n; o: fyrir e-n; o: fyrir framan e-n)tallar-li a algú el pas amb el cotxe (no respectar la preferència de pas)

svína·blóð <n. -blóðs, no comptable>:
sang f de porc
sá sem slátrar uxa, er ekki mætari en manndrápari, sá sem fórnar sauð, er ekki mætari en sá sem hengir hund, sá sem færir fórnargjöf, ekki mætari en sá sem ber fram svínablóð (dām   ħăˈzīr ~ דָּם חֲזִיר:   maʕăˈlēh   minˈħāh   ˌdam־ħăˈzīr,   מַעֲלֵה מִנְחָה דַּם-חֲזִיר), sá sem brennir reykelsi, ekki mætari en sá sem blessar skurðgoð: el qui mata un bou no és pas millor que un homicida; el qui sacrifica una ovella, no és pas millor que el qui penja un gos; el qui presenta una ofrena, no és pas millor que el qui serveix sang de porc; el qui crema encens, no és pas millor que el qui beneeix un ídol

svína·bú <n. -bús, -bú>:
granja f de porcs

svína·bæli <n. -bælis, -bæli>:
cort f de porcs, baconera f (Tarr.), soll f (Bal.
Hálfdan konung dreymdi aldrei. Honum þótti það undarlegt og bar fyrir þann mann er nefndur er Þorleifur spaki og leitaði ráða hvað er að því mætti gera. Þorleifur sagði hvað hann gerði ef hann forvitnaði nokkurn hlut, að hann færi í svínabæli að sofa og brást honum þá eigi draumur. Konungur gerði það og birtist honum draumur þessi. Honum sýndist sem hann væri allra manna best hærður og var hár hans allt í lokkum, sumir síðir svo að tók til jarðar, sumir í miðjan legg, sumir á kné, sumir í mjöðm eða miðja síðu, sumir eigi lengra en á háls en sumir ekki meir en sprottnir upp úr hausi sem knýflar. En á lokkum hans var hvers kyns litur. En einn lokkur sigraði alla við fegurð og með ljósleik og mikilleik. Þenna draum sagði hann Þorleifi spaka en Þorleifur þýddi svo að mikill afspringur mundi koma af honum og mundu hans ættmenn löndum ráða með miklum veg og þó eigi allir með jafnri frægð, en einn mundi sá af hans ætt koma er öllum mundi meiri og frægari. Og hyggja menn það að sá lokkur jarteini hinn helga Ólaf konung: el rei Hálfdan mai no tenia somnis. Aquest fet li semblava estrany i ho va comentar a un home que nomia Þorleifur el llest. [També] li va demanar consell què hi podia fer. En Þorleifur li va dir què havia de de fer si mai li abellia d'esbrinar una cosa en un somni (és a dir, si volia tenir revelacions premonitòries a través d'un somni): havia d'anar a dormir a una soll de porcs [i si ho feia,] no li mancarien pas somnis. El rei ho va fer i va tenir el següent somni: En el somni li semblava que tenia els cabells més bonics que qualsevol altre i tenia els cabells tot rinxolats. Tenia rínxols tan llargs que li arribaven fins al terra, d'altres fins a mitjan cuixa, d'altres fins als genolls, d'altres fins als malucs o fins a la meitat dels costats. D'altres li arribaven només fins al coll, d'altres li creixien del cap com si fossin banyetes. Els rínxols eren de tota mena de colors però n'hi havia un que superava totes les altres en bellesa, lluïssor i grandària. El rei Hálfdann va comunicar el seu somni al Þorleifur el llest i aquest el va interpretar d'aquesta manera: El rei tindria una gran descendència que regnaria sobre el país amb gran honor (distinció) per bé que no pas tots amb la mateixa fama. Un dels seus descendents, emperò, seria més gran i més famós que tots els altres. I el poble creu que aquest rínxol significa el rei Olau el Sant
  És el primer cas que trobo atestat en islandès d'inducció de visions o al·lucinacions per inhalació de metà. Cal considerar que l'acumulació dels fems dels porcs a les solls devia fer que, arran de terra si més no, s'hi produïssin concentracions de metà que provocaven visions o al·lucinacions. En Þorleifur el llest d'alguna manera ja ho sabia.  
     

svína·feiti <f. -feiti, no comptable>:
llard m, saïm m (Mall.)

svínafeiti·snúður* <m. -snúðs (o: -snúðar), -snúðar>:
(maljorkskt spírallaga sætabrauðensaïmada f 

svína·fita <f. -fitu, no comptable>:
sagí m, greix m de porc (Mall.)

svína·fóður <m. -fóðurs, no comptable>:
menjar f per a porcs

svína·fæða <f. -fæðu, no comptable>:
menjar f per a porcs (svínafóður)
voru þeir nú þannig inni byrgðir, og undu illa hlut sínum, en Kirka kastaði fyrir þá steineikarmýlum, akörnum og hagþornseitlum, sem er venjuleg svínafæða: així quedaren tancats llavors i planyeren llur sort. I la Circe els llançà aglans d'alzina, fages i baies d'espinalb (cireretes de pastor) que és el que solen menjar els porcs (l'original fa: ὣς οἱ μὲν κλαίοντες ἐέρχατο· τοῖσι δὲ Κίρκη ǁ πὰρ ἄκυλον βάλανόν τ’ ἔβαλεν καρπόν τε κρανείης ǁ ἔδμεναι, οἷα σύες χαμαιευνάδες αἰὲν ἔδουσιν)

svína·hakk <n. -hakks, no comptable>:
carn picada de porc, carn capolada de porc (Bal.)

svína·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
porquer m, porquera f

svína·hryggur <n. -hryggjar, -hryggir. Gen. pl.: -hryggja; dat.pl.: -hryggjum>:
llom m de porc

svína·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
carn f de porc
■eir sem helga sig og hreinsa sig til ■ess a­ fara inn Ý fˇrnarlundana, bak vi­ einhvern, sem fyrir mi­ju er, sem eta svÝnakj÷t, vi­urstyggileg skri­dřr og mřs - ■eir skulu allir undir lok lÝ­a - segir Drottinn
svo bar einnig vi­ a­ sj÷ brŠ­ur voru gripnir ßsamt mˇ­ur sinni. Konungurinn lamdi ■ß me­ svipum og ˇlum til a­ k˙ga ■ß til a­ eta svÝnakj÷t sem l÷gmßli­ bannar
einna virtastur af frŠ­im÷nnunum var Eleasar. Hann var aldra­ur ma­ur og sviphreinn. Hann var ■vinga­ur til a­ opna munninn og svÝnakj÷ti tro­i­ upp Ý hann

svína·kóteletta <f. -kótelettu, -kótelettur. Gen. pl.: -kóteletta>:
llonza f de porc

svína·laukur* <m. -lauks, -laukar>:
porro m de porc (Mall., Men.), porradell m (Mall.), porro bord (Mall., Men.(planta Allium polyanthum syn. Allium multiflorum)

svína·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
fetge m de porc

svína·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del porc, poll m del senglar (insecte Haematopinus suis)

svína·pylsa <f. -pylsu, -pylsur. Gen. pl.: pylsna>:
salsitxa f de [carn de] porc 

svínarí <n. svínarís. Dat. sg.: svínaríi, no comptable>:
porcada f, baconada f, marranada f (ekki ritm./no lit.)

svína·rækt <f. ræktar, no comptable>:
cria f de porcs

svína·skanki <m. -skanka, -skankar>:
braó m de porc

svína·steik <f. -steikar, -steikur>:
rostit m de porc, porc rostit

svína·stía <f. -stíu, -stíur. Gen. pl.: -stía>:
<GEN & FIGcort f de porcs, baconera f (Tarr.), soll f (Bal.)

svína·sulta <f. -sultu, -sultur. Gen. pl.: -sultna o: -sulta>:
àspic m de porc

svín·beygja <-beygi ~ -beygjum | -beygði ~ -beygðum | -beygte-n>:
fer que algú doblegui l'esquena de manera que aquesta li quedi corbada com la d'un porc (com a forma d'humiliació d'un enemic. En la nostra cultura no conec res de semblant, per això, tradueixo el verb amb la meva encunyació: fer fer a algú l'esquena de porc; salvant les distàncies, l'únic equivalent que se m'ocorre és: fer passar algú per les forques caudines)
◊ Hrólfr konungr sér nú þetta. Þá snýr hann aptr hestinum ok mælti: "Svínbeygða ek nú þann, sem Svíanna er ríkastr": el rei Hrólfr va veure allò. Aleshores va fer fer mitja volta al seu cavall tot dient: “vet ací que he fet fer l'esquena de porc al qui és el més poderós dels suecs”
◊ Bergur mælti þá: "Svínbeygði eg nú þann sem æðstur var af Vatnsdælum": aleshores en Bergur va dir: "vet ací que he fet fer l'esquena de porc al qui era el principal dels del Vatnsdalur!"

svín·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
escórpora f, rascassa f, rascla f (Men.) (peix Scorpaena porcus)

svín·fylking <f. -fylkingar, -fylkingar>:
<HISTformació f en ordre de batalla en cunya, formació f en ordre de batalla en [forma de] cap de porc, formació triangular de soldats d'infanteria, armats amb llances curtes o piques i espases, i protegits en els flancs per soldats o guerrers que entrellaçaven llurs escuts. Aquesta estructura, molt compacta, es podia emprar tant defensivament com ofensivament, però sembla que era més freqüent aquesta segona possibilitat. En tot cas, hom intentava que les baixes exteriors dels rengs fossin reemplaçades immediatament a fi d'impedir l'aparició d'una bretxa a la paret d'escuts o skjaldborg del flanc que es pogués aprofitar per trencar l'ordre de batalla. Aquesta formació en ordre de batalla triangular sembla que gaudia de preferència sobre les formacions rectangulars
◊ "mörg eru enn góð til," sagði Sigmundur, "og oftar sigrast þeim eigi vel er fleiri eru saman, ef menn eru skeleggir til móts. Nú skulu vér það ráð taka að fylkja liði voru og gera á svínfylking. Skulu við Þórir frændur vera fremstir, en þá þrír og fimm, en skjaldaðir menn skulu vera út í arma tveim megum, og ætla eg það ráð vort að vér skulum hlaupa að fylkingu þeirra og vita að vér komimst svo í gegnum, en Svíar munu ekki fastir á velli": en Sigmundur els va contestar: “encara hi ha moltes de bones sortides [a la nostra situació]: espesses vegades no han resultat vencedors els qui tenien una host major, sinó els qui han atacat amb més abrivament. Així doncs, la decisió que prendrem és de disposar la nostra host en formació de batalla i d'arrenglerar-la en la formació de cap de porc: el meu cosí en Þórir i jo hi anirem al capdavant, darrere nosaltres dos n'hi aniran tres i darrere ells, cinc [i així successivament,] i, protegint cada flanc, els darrers homes de cada rengle aniran amb escuts. El meu pla és que aleshores escometem llur formació de combat intentant d'aquesta manera de trencar-ne els rengles, [i creieu-me,] els suecs no aguantaran pas la nostra envestida perquè[, al capdavall,] no estan clavats en el camp”
◊ þeir berjaz allan dag ok um kveldit fell Haraldr konungr Guðinason (= el rei anglosaxó Harold II Godwinsson) en þeir Hemingr ok Helgi ok Valþjófr skjóta á svínfylking ok gengr þar ekki á: van estar lluitant tot el dia i al vespre, el rei Harald Guðinason va caure, però en Hemingr, en Helgi i en Valþjófr i llurs homes havien format un cap de porc (sembla que l'anònim autor estigui usant aquí el terme svínfylking com a sinònim de skjaldborg), i [les tropes d'en Vilhjálmr] no el pogueren trencar [de manera que romangueren lliures de dany] (entenc aquesta locució impersonal en el sentit de no hi feren forat, no s'hi feu forat; Baetke 19874, no li dóna pas entrada; pàg. 182 només dóna les equivalències: ganga á vorwärts-, losgehen <...> e-t gengr á (e-t) etw. dringt in etw. ein, durchdringt etw.)

svín·fylkja <-fylki ~ -fylkjum | -fylkti ~ -fylktum | -fylkte-u>:
<HISTdisposar algú en formació de batalla en cunya, disposar algú en formació de batalla en forma de cap de porc
◊ ef þú ert staddr í orrostu á landi, ok skal á fœti berjask, ok ert staddr í belli svínfylktrar fylkingar, þá varðar þat miklu, at vel verði gætt í ǫndverðri vápnasamankvámu, at eigi taki hliðask eða rof á gerask bundinni skjaldborg; ok þarftu þat at varask, at þú bindir aldrigi þína hina fremri skjaldarrǫnd undir skildi annars. Þat skalt þú ok víst varask, at aldrigi látir þú spjót þitt í fylkingu laust, nema þú hafir tvau, þvíat betra er eitt spjót í fylkingu á velli en tvau sverð til bardaga: si et trobes en una batalla a terra, en la qual cal lluitar a peu i et trobes dins la pinya d'una formació en ordre de batalla en forma de cap de porc, el més important és que la formació closa no cedeixi o fins i tot es trenqui a la primera topada d'armes, i cal que paris esment a no travar mai el cércol exterior del teu escut sota l'escut d'un altre. També cal que posis molt d'esment a no amollar mai la teva llança en la formació llevat que en tinguis dues, perquè una llança, lluitant una batalla en formació, és millor per al combat que no pas dues espases
♦ svínfylkja her sínum ~ liði sínu [til bardaga]: disposar les seves tropes ~ la seva host en formació de batalla de cap de porc
◊ Brúni segir: "Svá lízt mér sem Hringr muni búinn at berjast ok hans lið. Hann hefir undarliga fylkt. Hann hefir svínfylkt her sínum, ok mun eigi gott at berjast við hann": en Brúni va dir:"em sembla que en Hringr i el seu exèrcit ja deuen estar preparats per a batre's. Ha disposat el seu exèrcit d'una manera curiosa: ha disposat el seu exèrcit en la formació de combat del cap de porc, i no serà gens bo de fer batre's amb ell
◊ svá var sem Brúni hafði sagt, at Hringr hafði svínfylkt öllu liði sínu. Þá þótti þó svá þykk fylkingin yfir at sjá, at rani var í brjósti, en hún var þó svá löng, at armrinn tók at á þeiri, er Vará hét, en annarr ofan til Brávíkr: i realment fou tal com havia dit en Brúni: que en Hringr havia disposat tot el seu exèrcit en formació de cap de porc, però, tot i així, semblava, en passar la vista per aquella formació en ordre de batalla, que era tan gruixuda que el seu rani, o ‘grufa’ -ço és, la seva punta-, era enmig del fylkingarbrjóst -ço és, al bell mig del primer reng- tot i que feia una amplària tan gran que una de les dues ales de la formació arribava fins al riu que nomia Vará i l'altra, per la seva banda, baixava fins a Brávík (La traducció danesa del Carl Christian Rafn del 1824, pàg. 147, fa: saa var det, som Brune havde [sagt], at Hring havde svinfylket hele sin Hær. Uagtet Fylkingen forekom saa tyk, i det man saae over den, der hvor Trynen var i Brystet, var den dog saa lang, at den ene Flöi naade lige til den Aa, som hed Vataa, men den anden Flöi til Bravig. Pel que fa als conceptes langr i þykkr aplicats a una formació en ordre de batalla, vulgueu veure aquest esclaridor passatge de la Hákonar saga herðibreiðs:Blasíusmessu að kveldi kom njósn Inga konungi að Hákonar væri þá von til býjarins. Þá lét Ingi konungur blása liðinu upp úr bænum og var þar þá skorað nær fjórum tigum hundraða manna. Konungur lét vera fylkingina langa og eigi meir en fimm menn á þykktina[el dos de febrer,] la vigília de Sant Blai, els espies varen portar al rei Ingi la notícia que el rei Hákon era a punt d'arribar a la ciutat. Aleshores el rei Ingi va convocar els guerrers dispersos pels masos fent bufar els lúðrar i el recompte va donar un total de prop de quatre mil vuit-cents homes. El rei va ordenar que es disposessin en formació de combat i que la formació sobretot fos ampla i que no tingués una gruixa de més de cinc homes, és a dir, que la formació havia de tenir un màxim de cinc rengs)
◊ Óláfr inn skyggni hét konungr einn í Svíþjóð, þar sem heitir Nærríki. Hann var ríkr ok hermaðr mikill. Hann bauð út almenning af sínu ríki ok fór til liðveislu við Víkar konung. Þeir höfðu mikit lið ok fara með her þann móti Friðjófi konungi ok svínfylktu liði sínu til bardaga: a Suècia, a la regió que es diu Nærríki hi havia un rei que nomia Olau el d'ulls penetrants. Era poderós i un gran guerrer. Va mobilitzar tots els guerrers del seu regne i amb ells anà a ajudar el rei Víkarr. Amb aquest gran exèrcit que ara tenien, hi marxaren contra el rei Friðjófr i disposaren llur host per a la batalla en formació de cap de porc
◊ um morgininn eptir ferr Príams geystr til bardaga, ok eirir illa fall sinna manna, ok ætlar at hefna þeirra. Nú ríðr Geirarðr fram ok hans fǫrunautar til Frankismanna, ok fylkja liði á þann hátt, at mjóst er framan, en breiðast aptan, ok kalla menn þat svínfylkt. Þetta hafði Príams ei fyrr sét. Veit hann nú, at þeir eru enn komnir, er drepit hafa brœðr hans: l'endemà de matí en Príams es va dirigir tot furient al combat: la mort dels seus homes li havia caigut molt malament i els volia venjar. Aleshores en Geirarðr i els seus companys van avançar a cavall cap als francs, disposant les tropes en ordre de batalla i ho feren de la manera que, al davant, la formació és al més minsa, i, al darrere, és al més ampla, i la gent, d'una formació així, en diuen que té forma de cap de porc. En Príams no n'havia vist cap abans. Llavors, emperò, va saber que ja havien arribat els qui havien mort els seus germans

svín·háfur <m. -háfs, -háfar>:
porc marí (peix Oxynotus centrina)

svín·heppinn, -heppin, -heppið <adj.>:
<FAMamb molt bona sort
♦ vera svínheppinn: tenir més sort que les bruixes, tenir molta de sort, tenir molt bona sort

svín·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
1. zífid m (designació genèrica dels mamífers de la família dels Ziphiidae)
2. zífid m de Sowerby (mamífer Mesoplodon bidens) (norðursnjáldri)
3. <marsopa f, marsuí m (mamífer Phocoena phocoena) (hnísa)
  Considero errònia la identificació del marsuí amb la beluga, que fan els autors del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.  
     

svínkaður, svínkuð, svínkað <adj.>:
<FAMempitimat -ada, entrompat -ada

svíns·burst <f. -burstar, -burstir>:
cerra f de porc

svíns·haus <m. -hauss, -hausar>:
cap m de porc

svíns·læri <n. -læris, -læri>:
<CULINcuixa f de porc
♦ þurrkað svínslæri: pernil m

svíns·para <f. -pöru, -pörur. Gen. pl.: -para>:
cotna f de porc

svíns·rani <m. -rana, -ranar>:
morro m de porc, grufa f (Mall.)

< svín·stí <n. -stís, -stí>:
cort f de porcs, baconera f, soll f (Bal.)
◊ ok sofnaði þar þrællinn ok lét illa ok sagði síðan, er hann vaknaði, at maðr svartr ok illilegr fór hjá hellinum, ok óttaðisk hann, at hann mundi inn ganga, ok sagði honum at Ulli var drepinn. En jarlinn svaraði, at þá mundi vera drepinn sunr hans, ok svá varð ok. Sofnar þrællinn í annat sinni ok lætr eigi betr en fyrr, sagði síðan, at inn sami maðr hafði þá farit ofan aftr ok bað segja jarlinum, at þá váru lokin sund ǫll. En jarlinn skilði í því kominn endadag sinn ok fluttisk til Remols til konu þeirar, er Þóra hét, er var friðla hans, ok hon leyndi honum ok þrælinum í svínstí sínu: i l'esclau s'hi va adormir i va dormir de manera inquieta i va dir posteriorment, quan es va despertar, que un home negre i d'aspecte malvat havia passat per davant la cova i que ell havia tingut por que aquell home no hi entrés. I aquell home li va dir que l'Ulli havia estat mort. I el iarl li va contestar que son fill devia haver mort en combat, la qual cosa realment havia passat. L'esclau es va tornar a adormir per segona vegada i no va pas dormir millor que la primera vegada, i posteriorment va dir que aquell mateix home havia tornat a passar i li havia demanat que digués al iarl que tots els freus estaven cegats. I el iarl va comprendre d'aquestes paraules que havia arribat el seu darrer dia i se n'anaren a Remol, a ca la dona que nomia Þóra, la qual era la seva friðla, la seva amant, i ella el va amagar a ell i l'esclau dins la seva soll (vocabulari: #1. svínstí: Cf. Finnur Jónsson 1929, pàg. 16: 19. svínstí, ntr., nur hier, aber stí ntr. findet sich auch im neunorw., nur in anderer bedeutung. Sonst heißt es stía fem.; és obvi que es tracta del mateix mot que l'anglès sty, pigsty, hog sty; és possible que el mot stí o stía vagi passar del norrè a l'anglès antic stiġ, però també podria ésser a l'inrevés, atès el tractament de la -g- intervocàlica que fa pensar en un anglicisme. Cf. el consonantisme de l'alt-alemany mitjà stîge, schâfstîge, swînstîge, verherstîge i l'alt-alemany modern hühnersteige. En comparació, la versió de la Heimskringla d'aquest mateix passatge fa:fór jarl þá og þræll hans með honum er Karkur er nefndur. Ís var á Gaul og hratt jarl þar í hesti sínum og þar lét hann eftir möttul sinn en þeir fóru í helli þann er síðan er kallaður Jarlshellir. Þá sofnuðu þeir. En er Karkur vaknaði þá segir hann draum sinn að maður svartur og illilegur fór hjá hellinum og hræddist hann það að hann mundi inn ganga en sá maður sagði honum að Ulli var dauður. Jarl segir að Erlendur mundi drepinn. Enn sofnar Þormóður karkur öðru sinni og lætur illa í svefni. En er hann vaknar segir hann draum sinn að hann sá þá hinn sama mann fara ofan aftur og bað þá segja jarli að þá voru lokin sund öll. Karkur segir jarli drauminn. Hann grunaði að slíkt mundi vera fyrir skammlífi hans. Síðan stóð hann upp og gengu þeir á bæinn Rimul. Þá sendi jarl Kark á fund Þóru, bað hana koma leynilega til sín. Hún gerði svo og fagnar vel jarli. Jarl bað hana fela sig um nokkurra nátta sakir þar til er bændur ryfu safnaðinn. "Hér mun þín leitað," segir hún, "um bæ minn, bæði úti og inni, því að það vita margir að eg mun gjarna hjálpa þér, allt það er eg má. Einn staður er sá á mínum bæ er eg mundi eigi kunna að leita slíks manns. Það er svínabæli nokkuð." Þau komu þannug til. Mælti jarl: "Hér skulum vér um búast. Lífsins skal nú fyrst gæta." Þá gróf þrællinn þar gröf mikla og bar í brott moldina. Síðan lagði hann þar viðu yfir. Þóra segir jarli þau tíðindi að Ólafur Tryggvason var kominn utan í fjörðinn og hafði hann drepið Erlend son hans. Síðan gekk jarl í gröfina og báðir þeir Karkur en Þóra gerði yfir með viðum og sópaði yfir moldu og myki og rak þar yfir svínin. Svínabæli það var undir steini einum miklum” — ‘aleshores el iarl se'n va anar amb un dels seus esclaus que nomia Karkur. El riu Gaul en aquell punt de l'any era cobert de glaç i el iarl hi va saltar a sobre amb el seu cavall i en fer-ho li va caure el seu mantell que va quedar allà. I [després de creuar el riu Gaul] es dirigiren a una cova que després ha estat anomenada La Cova del Iarl. Varen dormir-hi dedins, i quan en Karkur es va despertar, va contar un somni que havia tingut: que un home negre i d'aspecte malèvol havia passat per davant la cova i que ell havia tingut por que no hi entrés i que aquell home li va dir que l'Ulli era mort. El iarl aleshores li va dir que [allò devia voler dir que] l'Erlendur devia haver estat mort. En Þormóður karkur es va tornar adormir una altra vegada i mentre somniava es va agitar inquietament. I quan es va despertar, va contar el somni que havia tingut: que hi havia vist que aquell mateix home negre davallava de nou fins a l'entrada de la cova i li demanava que digués al iarl que tots els freus estaven cegats. En Karkur va contar el somni al iarl. Aquest va intuir que aquell somni devia presagiar que ja no li quedava gaire temps de vida. Tot seguit el iarl es va aixecar i tots dos es dirigiren al mas de Rimul. Allà el iarl va enviar en Karkur a veure la Þóra amb l'encàrrec que li digués que l'anés a veure d'amagat. Ella així ho va fer i va donar una [efusiva] benvinguda al iarl. El iarl li va demanar que l'amagués algunes nits, fins que els bændur no s'haguessin tornat a dispersar. Aquí, al meu mas, ells t'hi cercaran, li va dir ella, tant defora com dins les cases, car molts saben que jo t'ajudaré de grat fins allà on pugui. Només conec un lloc totsol en tot el meu mas on ni jo mateixa no hi cercaria pas un home com tu: dins una soll. Llavors s'hi dirigiren. Quan hi hagueren arribat, el iarl li va dir: Allotgem-nos aquí: primer de tot cal guardar la vida. Tot seguit l'esclau va cavar una fossa profunda i traginà la terra a un altre lloc. Després, va posar taulons damunt el clot. La Þóra va contar al iarl la notícia que l'Olau Tryggvason havia entrat per la boca del fiord des de l'oceà i que havia mort l'Erlendur, el fill del iarl en la topada. Després, el iarl es va ficar dins el clot i amb ell l'esclau Karkur, i la Þóra hi va col·locar els taulons [de manera que el clot quedés ben tapat] i hi agranà a sobre terra i fems i va fer que els porcs s'hi posessin a sobre. Aquesta soll es trobava dins una balma al peu d'una gran penya. L'Snorri, doncs, empra el sinònim svínabæli)

eins og gullhringur í svínstrýni (ˈʔaφ   ħăˈzīr ~ אַף חֲזִיר:   ˈnɛzɛm   zāˈhāv   bə-ˈʔaφ   ħăˈzīr,   נֶזֶם זָהָב, בְּאַף חֲזִיר), svo er fríð kona, sem enga siðprýði (ˈtˤaʕam ~ טַעַם:   ʔiʃˈʃāh   ʝāˈφāh   wə-ˈsāraθ   ˈtˤāʕam,   אִשָּׁה יָפָה, וְסָרַת טָעַם) kann: p
eins og gullhringur í svínstrýni (ˈʔaφ   ħăˈzīr ~ אַף חֲזִיר:   ˈnɛzɛm   zāˈhāv   bə-ˈʔaφ   ħăˈzīr,   נֶזֶם זָהָב, בְּאַף חֲזִיר), er fríð kona sem enga háttvísi (ˈtˤaʕam ~ טַעַם:   ʔiʃˈʃāh   ʝāˈφāh   wə-ˈsāraθ   ˈtˤāʕam,   אִשָּׁה יָפָה, וְסָרַת טָעַם) kann: p

svíra·fellingar <f.pl -fellinga>:
cutis m romboïdal de la nuca

svíra- og hnakka·klofi <m. -klofa, -klofar>:
iniencefàlia f

svíri <m. svíra, svírar>:
nuca f (cf. també l'adjectiu harðsvíraður)
♦ beygja svírann: <LOC FIGacotar (o: abaixar) el cap
við hliðina á honum unnu menn frá Tekóa að viðgerðinni en aðalsmennirnir á meðal þeirra vildu ekki beygja svírann (t͡sau̯ˈwār ~ צַוָּר:   wə-ʔaddīrēi̯-ˈhɛm   lɔʔ־hēˈβīʔū   t͡sau̯wāˈr-ām   ba-ʕăβɔˈδaθ   ʔăδɔnēi̯-ˈhɛm,   וְאַדִּירֵיהֶם לֹא-הֵבִיאוּ צַוָּרָם, בַּעֲבֹדַת אֲדֹנֵיהֶם) og þjóna herra sínum: al costat d'ell treballà la gent de Tecuè (els tecoïm) en la reparació, però els nobles d'entre ells no volgueren ‘acotar el cap’ (rebaixar-se, sotmetre's) i servir llur senyor

svíta <f. svítu, svítur. Gen. pl.: svíta>:
<MÚS & á hótelisuite f

svíun <f. svíunar, no comptable>:
alleujament m, alleugeriment m (de dolor & millorança de malaltia)
engin svíun (kēˈhāh ~ כֵּהָה:   ʔēi̯n־kēˈhāh   lə-ʃiˈβrɛ-χā,   אֵין-כֵּהָה לְשִׁבְרֶךָ) fæst við meini þínu, sár þitt er ólæknandi. Allir þeir sem heyra fregnina um þig, klappa lof í lófa, því að hver er sá, að eigi hafi vonska þín gengið yfir hann án afláts?: no hi res que faci millorar el teu mal, la teva ferida és inguarible. Tots els qui sentiran a parlar de tu picaran de mans d'alegria, car, qui és aquell a qui incessantment no li hagi arribat la teva maldat?

sví·virða <f. -virðu, no comptable>:
deshonra f, ignomínia

sví·virða <-virði ~ -virðum | -virti ~ -virtum | -virte-n>:
deshonrar algú, vilipendiar algú

svívirði·lega <adv.>:
deshonrosament, ignominiosament

svívirði·legur, -leg, -legt <adj.>:
deshonrós -osa, ignominiós -osa

sví·virðing <f. -virðingar, -virðingar>:
deshonra f, ignomínia

sví·virður, -virð, -virt <adj.>:
<variant arcaica o literària de → svívirtur, svívirt, svívirt “vilipendiat -ada”

sví·virtur, -virt, -virt <adj.>:
deshonrat -ada, vilipendiat -ada

Sví·þjóð <f. -þjóðar, pl. no hab.>:
Suècia f

svo <adv. mod. & temp.>: 
1. (svona, þannigaixí (d'aquesta manera)
♦ ef svo er: d'ésser així, en tal (o: aquest) cas, en cas afirmatiu
♦ ef svo fer: en tal (o: aquest) cas
♦ er ekki svo?: [que] no és així?
♦ er það svo, að <+ subj.><LOC FIGque és cert que <+ ind.>?, que és veritat que <+ ind.>?
♦ hann kvað svo vera: va dir que així era, ho va confessar, ho va admetre
♦ nokkuð svo: <LOC#1. (nokkurn veginn, þolanlegaregular, xino-xano, així-així (de manera suportable)#2. (svo lítiðuna mica (no gaire)
◊ þá kemur þar bóndi einn sá er Örnólfur hét og sagði svo: "Sjúk er kýr mín," sagði hann, "og bið eg þig Hersteinn að þú farir og sjáir hana. Þykir oss nú gott að þú ert aftur kominn og höfum vér þá nokkuð svo iðgjöld föður þíns er oss varð að mestu gagni": aleshores hi va arribar un pagès que es deia Örnólfur i li va dir: “tinc la vaca malalta”, li va dir, “i et demano, Hersteinn, que vinguis a veure-la. Trobem que està bé que hagis tornat; ens rescabales d'alguna manera la pèrdua de ton pare que sempre que va poder ens va donar una mà”
◊ gerir hann þá heiman för sína og leggur leið í Ögur. Gríma tók við honum með miklu gleðibragði en Þórdís reigðist nokkuð svo við honum og skaut öxl við Þormóði sem konur eru jafnan vanar þá er þeim líkar eigi allt við karla: i quan va començar a hivernejar i tot es va glaçar, en Þormóður se'n va recordar de l'amistat que hi havia hagut entre ell i la Þórdís, la filla de la Gríma d'Ögur. Aleshores va deixar ca seva per anar a Ögur. La Gríma el va rebre amb gran alegria mentre que la Þórdís li va fer un gest una mica desdenyós amb el cap i s'hi va mostrar freda i distant com ho solen fer les dones quan en els homes hi ha alguna cosa que els desagrada. En Þormóður se'n va adonar de seguida i va veure que ella de tant en tant el mirava de reüll i li parlava donant-li l'esquena. Aleshores en Þormóður va pensar que podria ésser que ‘fos més fàcil de treure les rodes de dins el clot si, a més d'estirar el carro, també l'empenyen mig fora’ i li va recordar l'antiga amistat que hi havia hagut entre ells en el passat
◊ og nú finnur Hákon jarl að Skjaldmeyjar-Einar er nú í brottbúningi, og nú kallar jarl á hann og biður hann ganga þangað til máls við sig, og hann gerir svo. Síðan tekur jarl skálir góðar, þær er hann átti; þær voru görvar af brenndu silfri og gylldar allar. En þar fylgdu tvö met, annað af gulli, en annað af silfri. Á hvorutveggju metinu var gert sem væri líkneskja, og hétu það hlótar, en það voru reyndar hlutir sem mönnum var títt að hafa, og fylgdi þessu náttúra mikil, og til þess alls er jarli þótti skipta, þá hafði hann þessa hluti. Jarl var því vanur að leggja hluti þessa í skálirnar og kvað á hvað hvor skyldi merkja fyrir honum, og ávallt er vel gingu hlutir og sá kom upp er hann vildi, þá var sá ókyrr hluturinn í skálinni er það merkti er hann vildi að yrði og breylti sá hluturinn nokkuð svo í skálinni, að glamm það varð af. En þessar gersimar gefur jarl Einari, og verður hann við þetta kátur og glaður og sezt nú aftur að brottförinni og fer ekki á fund Sigvalda: i llavors el iarl Hákon se'n va adonar que l'Einar de la Donzella d'Escut s'estava preparant per a partir. El va cridar i li va demanar que s'hi acostés que volia parlar amb ell i l'Einar així ho va fer. Tot seguit, el iarl va agafar unes bones balances que li pertanyien. Eren fetes d'argent refinat i totes daurades. Duien dos pesos, un d'or i l'altre d'argent. A cada pes hi havia com una mena de figureta, i d'aquestes figuretes en deien hlótar o amulets, i eren d'aquelles coses que a la gent li agradava de tenir; aquestes figuretes tenien gran poder, i el iarl utilizava aquests amulets en tots aquells afers que li semblaven de gran importància. El iarl solia posar aquestes figuretes a dins els platerets de la balança dient, en fer-ho, quin significat tenia cadascuna d'elles per a ell i aleshores, el plateret amb la figureta que representava el que ell volia, si tot havia d'anar i sortir bé, era el plateret que pujava i la figureta s'hi agitava i hi bellugava inquieta produint un dring-dring. El iarl va donar aquestes balances precioses a l'Einar, el qual en va estar tot content i satisfet, i va renunciar a partir i a anar a trobar-se amb en Sigvaldi (hlótur: variant de hlutr, cf. Baetke 19874 pàg. 261 i 262: hlutr: Los; Amulett; brennt silfr, cf. Baetke 19874 pàg. 68:gebranntes, gereinigtes, reines Silber; skipta, cf. Baetke 19874 pàg. 556: von Bedeutung, entscheidend sein)
◊ það er sagt frá Þorleifi að hann fær sér í skógi klumbu eina mikla eða hálfróteldi það, og fer síðan þangað er matsveinar hafa elda og matbúa, og svíður klumbuna utan alla nokkuð svo, og hefir hana í hendi sér og fer á fund Eiríks Hákonarsonar, - og gengar Eiríkur þá ofan til skips, og er þar þá í för með honum Einar skálaglamm, og þá slæst Þorleifur í för með þeim. Og er Eiríkur sér hann, þá mælti hann: "Hvað skal þér, Þorleifur," segir hann, "klumba sú hin mikla er þú hefir í hendi?" En Þorleifur svarar honum á þá leið...: d'en Þorleifur conten que es va procurar a un bosc una gran maça o garrot i tot seguit se'n va anar allà on els cuiners havien fet foc i preparaven el menjar i va endurir una mica la maça torrant-la per defora al foc, i, brandint-la amb la mà, es va dirigir a l'encontre de l'Eiríkur Hákonarson, i es va esdevenir que en aquells moments l'Eiríkur baixava cap al vaixell i amb ell hi anava l'Einar Skálaglamm, i en Þorleifur se'ls va ajuntar i feren camí plegats. Quan l'Eirîkur el va veure, va dir: “Þorleifur, què vols fer”, li va dir, “amb aquesta maçota que duus a les mans?”, i en Þorleifur li va respondre d'aquesta manera...
◊ og er hann hafði það gjört sem hann vildi, þá tekur hann til orða, og hefir eigi upp kippt brókunum og hélt á félaga sínum: "Það er þó satt," segir hann, "að margt verður annan veg en maðurinn ætlar fyrir sér, þvíað það hafða eg ætlað að þessi félagi minn skyldi nær koma Þóru Skagadóttur, konu jarls, og skyldi hún hann fóstra og í rekkju hafa hjá sér," - og hristir hann við nokkuð svo er hann mælti þetta, og kippir síðan upp brókunum: i quan hagué fet el que volia, va prendre la paraula i, sense aixecar-se els calçons, es va agafar el pardal i va dir: “Sigui com sigui, és veritat”, va dir, “que moltes de coses prenen un caire diferent del que un hauria esperat perquè jo havia volgut que aquest pardal meu s'acostés a la Þóra Skagadóttir, la dona del iarl, i que ella se l'afillés i l'agombolés amb ella dins el seu llit”, i mentre deia aquestes paraules, el remenava una mica, i després, es va apujar els calçons
◊ og öðru sinni, er hann kafar, kennir hann stokksins og lyftir nokkuð svo og fór upp og bakaðist. Og nú þriðja sinn kafar hann, og náir hann stokkinum, og fluttu þeir hann til lands, og þá hjó Ásmundur upp stokkinn með öxi, og gekk af hyrnan, er kom í sverðs eggina: i la segona vegada que es va capbussar, va sentir la biga i la va sollevar una mica i llavors va pujar a la superfície i es va escalfar. I després, la tercera vegada que es va capbussar, va aconseguir agafar la biga i la van dur a terra i llavors l'Ásmundur la va asclar amb una destral i una de les puntes del tall de la destral es va trencar quan va endevinar el tall de l'espasa
◊ Grettir brá þá saxinu og sveipaði því til nokkuð svo að hann sá hvar pilturinn stóð á baki honum og því hafði hann sig lausan við: en Grettir va desembeinar llavors el seu coltellàs i en aixecar-lo per colpir-hi, es va girar una mica, de manera que va veure que darrere seu hi havia el vailet, i per això no deixava de moure's[, acarant-se adés amb un, adés amb l'altre]
◊ Snorri goði græddi þá alla, Þorbrandssonu. Og er hálsinn Þórodds tók að gróa stóð höfuðið gneipt af bolnum nokkuð svo. Þá segir Þóroddur að Snorri vildi græða hann að örkumlamanni en Snorri goði kvaðst ætla að upp mundi hefja höfuðið þá er sinarnar hnýtti. En Þóroddur vildi eigi annað en aftur væri rifið sárið og sett höfuðið réttara. En þetta fór sem Snorri gat að þá er sinarnar hnýtti hóf upp höfuðið og mátti hann lítt lúta jafnan síðan. Þorleifur kimbi gekk alla stund síðan við tréfót: el godó Snorri els va guarir tots, els fills d'en Þorbrandur. Quan el coll d'en Þóroddur es va començar a guarir, el cap li va quedar damunt el tronc una mica inclinat cap enrere. Aleshores en Þóroddur va dir que l'Snorri el volia deixar convertit en un baldat; pel seu cantó, l'Snorri li va replicar que, al seu parer, el cap s'acabaria posant dret amb el temps, tan bon punt els tendons s'haguessin tornat a aferrar. En Þóroddur, emperò, no volia res més que li tornassin a obrir la ferida i que li posassin el cap a lloc. Nogensmenys, es va esdevenir com havia predit l'Snorri: el cap es va redreçar i es va tornar posar a lloc tan bon punt els tendons s'hagueren ajuntat. Així i tot, val a dir que en Þóroddur, de llavors ençà, no podia acotar gaire el cap. A partir de llavors, en Þorleifur Kimbi va haver d'anar sempre amb una cama de fusta
◊ það fannst á heldur að Þorsteini þótti nokkuð svo vita ofsa þarvist þeirra og eigi með fullri forsjá: de tota manera, es va acabar sabent que al Þorsteinn li semblava que llur sojorn allà resultava (oració d'infinitiu amb subjecte en acusatiu!) una mica [massa] onerós per a ell i que no es feia tan previsorament com caldria (cf. Vogt 1921, pàg. 18: 20. fannz d, auch § 18; unpers. „es war zu merken“, però el tradueixo com a es va acabar sabent a fi de lligar millor l'enunciat amb el context posterior i la contesta de l'Ingimundur; entenc el substantiu ofsi en un sentit econòmic: ufana, ostentació, tren de vida exagerat, excés, balafiament [de recursos], i aquí en concret, com una referència a la impossibilitat d'allotjar tanta de gent durant tant de temps sense arruïnar-se. Quant al verb vita, l'entenc en el sentit de indicar, apuntar, [as]senyalar, ésser indici de etc. ; cf. Baetke 19874, pàg. 750: hinweisen auf, anzeigen, bedeuten, però em resulta impossible de dur a terme una traducció més literal de l'expressió vita ofsa que la que ofereixo)
◊ og er nokkuð svo var haustað komu þeir við Svíasker. Þar voru víkingar fyrir og bjuggust þegar hvorirtveggju til bardaga og börðust fyrst með skotum og grjóti. Engi var liðsmunur: i quan ja feia una mica que havia començat la tardor, van arribar als Svíasker. Abans hi havien arribat viquings i tant aquests com ells es varen preparar immediatament per al combat i primer van lluitar disparant-se armes llancívoles i i tirant-se pedres. No hi havia diferència entre la força d'un i de l'altre bàndol (cf. Vogt, 1921, pàg. 19-20: 26. Svíasker, die schären vor dem Mälarsee. Svarfd. s. c. 4, 19. 47f. denkt sie sich vor dem Götaelf, und ǪOs. c. 15,1 läßt den kampf [p. 20] der lausavísa 45,1 í Svíaskerjom ebenfalls við Elfarsker stattfinden. Die geogr. vorstellung ist also nicht sicher)
◊ Þorsteinn spurði: "Var bjartur eldur á arni eða eigi?" Hann svarar: "Svo nokkuð sem fyrir litlu hefði verið kveiktur": en Þorsteinn li va demanar: "que hi havia un bon foc a la llar o no?". Ell li va contestar: "feia cara com si l'haguessin acabat d'encendre"
◊ gekk Gísli um teiginn nokkuð svo og sá á er þeir ætluðu að slá og nemur staðar og kvað vísu...: en Gísli va caminar per la parada de fenàs una mica, mirant el fenàs que volien segar, es va aturar i va declamar aquesta estrofa...
◊ en er nokkuð svo var liðið frá því er Ásbjörn hafði í brott gengið verða þeir við það varir að ketta ógurleg var komin í tjaldsdyrnar. Hún var kolsvört að lit og heldur grimmleg því að eldar þóttu brenna úr nösum hennar og munni. Eigi var hún og vel eyg. Þeim brá mjög við þessa sýn og urðu óttafullir: però quan ja feia un cert temps que l'Ásbjörn se n'havia anat, els homes se n'adonaren que a la porta de la tenda hi havia una gata esfereïdora. Era negra com el carbó i tenia un aspecte més aviat ferotge perquè semblava que dels seus narius i boca en sortia foc i els seus ulls tampoc no eren bonics. Els homes van quedar esbalaïts amb aquesta visió i la por s'emparà d'ells (un està temptat d'exclamar-se: què hi fa una pantera negra, grossa com un bou sacrificial, a l'Edat Mitjana a una illa tan septentrional com és l'illa noruega de Sauðey? Quina imaginació per part de l'anònim autor de la historiola!)
◊ fletti hann þá Ásbjörn klæðum því að svo var þeirra mikill aflamunur að jötunninn varð einn að ráða þeirra í milli. Bálk mikinn sá Ásbjörn standa um þveran hellinn og stórt gat á miðjum bálkinum. Járnsúla stór stóð nokkuð svo fyrir framan bálkinn: aleshores va despullar l'Ásbjörn perquè entre ells dos hi havia una diferència de força tan gran que entre ells dos, l'ètun totsol era qui decidia. L'Ásbjörn va veure un gran envà que separava la cova del través, i hi havia un gran forat enmig d'aquest envà. A no gaire distància davant l'envà hi havia una gran columna de ferro
◊ um morguninn eftir þegar þeir voru búnir láta þeir úr læginu. Þá kemur þar maður af landi ofan hlaupandi, geystur mjög, og kallaði út á skipin og segir sig eiga nauðsynjaerindi að finna konunginn en þeir gefa öngan gaum að kalli hans. Tóku þeir þá að sigla með björgum nokkurum fram og bar eitt skipið fram hjá öðrum skipunum nokkuð svo. Og er þeim manni er kallað hafði þótti þeir daufheyrast við þá hleypur hann fram eftir björgunum og kastar ofan á skipið það er fyrst fer glófum og sýndist þeim svo sem dust ryki af þeim og síðan hleypur sá maður á brott. En það fylgir sendingu þessi að sótt kemur á skipið mikil og tekur svo fast að menn fá varla borið óæpandi og fengu margir bana af: l'endemà, quan ja s'hagueren aparellat, llevaren l'àncora i salparen abandonant l'indret d'ancoratge. Aleshores va aparèixer un home corrents cap a ells de dalt de la riba, molt esvalotat, que cridava als del vaixell i els deia que havia de veure el rei per un assumpte peremptori, però ells no feren gens de cas dels seus crits. Aleshores es van posar a singlar tot al llarg d'uns espadats i un dels vaixells es va avançar una mica als altres. I quan aquell home que els havia cridat se'n va adonar que ells es feien el sord, va córrer resseguint els espadats i de dalt d'ells va llençar uns guants cap a baix, cap al vaixell que anava primer i als del vaixell els va semblar que dels guants en sortia un polsim i després aquell home se'n va anar corrents, però de la seva sending se'n va seguir que una gran malaltia es va emparar del vaixell i s'estén amb tanta virulència que els homes a penes la podien aguantar sense cridar i molts d'ells en van morir
◊ og er þeir komu nokkuð svo í brott frá bænum sjá þeir að sporin dreifðust. Fara þeir nú sem þeir mega mest uns þeir koma mjög svo í öndverðan dalinn. Bær stendur þar lítill er heitir á Eyvindarstöðum. Þar bjó sá maður er Eyvindur hét. En er þeir Bjarni áttu skammt til túngarðsins þá tóku þeir hvíld: i quan ja s'havien allunyat una mica del mas, varen veure que les petjades se separaven. Llavors es varen acuitar tant com van poder fins que gairebé hagueren arribat a l'entrada de la vall. En aquell indret hi havia un mas petit que es deia Eyvindarstaðir. Hi vivia un home que nomia Eyvindur. Quan en Bjarni i els seus homes foren a prop de la paret del tún o tanca del prat de devora les cases del mas, hi feren un descans
♦ er þetta nokkuð svo slæmt?: <LOCel que té, realment és tan dolent?; oi que això no [li] fa tan de mal [com sembla]?
♦ og svo framvegis: etcètera
♦ síður en svo: ni d'aprop, ni de bon tros, res de més lluny d'això, qualsevol cosa menys això
◊ það er síður en svo: no s'hi acosta ni de bon tros, està lluny d'això
♦ svo að segja: per dir-ho així
♦ svo <+ subst.>tant -a de <+ subst.>, un <+ subst.> tan gran
♦ svo <+ adj.>~<+ adv.>tan <+ adj.>~<+ adv.>
♦ svo <+ adj.>~<+ adv.> <...> að...: <LOCtan <+ adj.>~<+ adv.> <...> que...
◊ því að ekkert er svo hulið að ei verði augljóst né nokkuð svo leynt að eigi vitist: perquè no hi ha res que estigui tan amagat que no s'acabi revelant, ni res de tan secret que no s'acabi sabent
♦ svo mikið sem <+ ind.>tant com <+ subj.>
◊ fyll þú sekki mannanna vistum, svo mikið sem þeir geta með sér flutt, og láttu silfurpeninga hvers eins ofan á í sekk hans: omple de queviures els sacs d'aquests homes, tant com en puguin portar, i posa també els diners de cadascun a la boca del sac
◊ þá skal verða svo mikið harmakvein um allt Egyptaland, að jafnmikið hefir ekki verið og mun aldrei verða. En eigi skal svo mikið sem rakki gelta að nokkrum Ísraelsmanna, hvorki að mönnum né skepnum, svo að þér vitið, að Drottinn gjörir greinarmun á Ísraelsmönnum og Egyptum: hi haurà un gran clamor arreu del país d'Egipte, com no n'hi ha hagut de semblant ni n'hi haurà mai més. Mentre que, per a tots els israelites, ni un gos lladrarà contra cap home o cap bèstia, perquè sàpigues que Jahvè fa distinció entre Egipte i Israel
◊ lít ekki við fórn þeirra! Eigi hefi ég tekið svo mikið sem asna frá þeim né gjört nokkrum þeirra mein: no tingueu en consideració llur ofrena. No els he pres ni un ase, ni he fet cap mal a ningú d'ells
◊ en gætið þess vandlega að gjöra þeim engan ófrið, því að ekki mun ég gefa yður svo mikið sem þverfet af landi þeirra, því að ég hefi gefið Esaú Seírfjöll til eignar: i aneu molt alerta de no atacar-los, car no us donaré res del seu país, ni la petjada d'un peu perquè he donat en propietat a l'Esaú la muntanya de Seïr
◊ og hann brotnar sundur, eins og þegar leirker er brotið, vægðarlaust mölvað, svo að af molunum fæst eigi svo mikið sem leirbrot til að taka með eld af arni eða til að ausa með vatni úr þró: i es trenca com quan es trenca una gerra de terrissa, feta miques sense pietat, de manera que, entre els bocins, no es troba ni un test per a prendre foc de la llar o treure aigua de la cisterna
♦ svo gott sem <+ subst. ~ adj. ~ adv.>pràcticament <+ subst. ~ adj. ~ adv.>
◊ svo gott sem allan sólarhringinn: pràcticament tot lo dia
◊ svo gott sem óþekktur: pràcticament desconegut
◊ svo gott sem aldrei: pràcticament mai
♦ svo mjög: tant
◊ hví flýtir þú þér svo mjög burt til þess að halda aðra leið?: per què t'apresses tant a prendre un altre camí?
◊ eftir þetta bar svo við, að sonur húsfreyju sýktist, og elnaði honum svo mjög sóttin, að hann dró eigi lengur andann: després d'això es va esdevenir que el fill de la mestressa de la casa es va posar malalt i la malaltia li va empitjorar tant que va deixar d'alenar
♦ svo mjög <+ adj.>~<+ adv.>tan <+ adj.>~<+ adv.>, molt <+ adj.>~<+ adv.>
♦ svo sem: gairebé, si fa no fa, una cosa com ara
◊ svo sem hundrað krónur: unes cent corones si fa no fa, aproximadament cent corones
◊ og hann vék frá þeim svo sem steinsnar, féll á kné, baðst fyrir og sagði: i s'apartà d'ells cosa d'un tret de pedra, caigué de genolls i es va posar a pregar dient...
◊ því næst gekk hún burt og settist þar gegnt við, svo sem í örskots fjarlægð, því að hún sagði...: tot seguit se'n va anar a asseure's al davant a la distància si fa no fa d'un tret d'arc, car es va dir...
♦ svo sem <+ ind.> svo...[og]: igual que <+ ind.>, [així també] <+ ind.>
◊ enginn mun standast fyrir þér alla ævidaga þína. Svo sem ég var með Móse, svo mun ég og með þér vera. Ég mun eigi sleppa af þér hendinni né yfirgefa þig: mentre visquis, ningú no et podrà resistir; igual com vaig ser amb Moisès, seré amb tu. No amollaré la teva mà ni t'abandonaré
♦ svo til: gairebé, pràcticament, si fa no fa (no s'ha de confondre amb la possible seqüència de mots svo + til, fruit de l'atzar. Verbi gràcia: ég hlakka svo til ‘me n'alegro molt’, on el verb hlakka til ‘alegrar-se’ va determinat per l'adverbi svo ‘molt’)
♦ þegar svo ber undir: ocasionalment
♦ því er nú svo varið: el cas és aquest, la cosa està així
2. (því næstdesprés (tot seguit)
♦ að svo <+ part. pass.>un cop <+ part. pass.>, després d'haver <+ part. pass.>
♦ að svo búnu: un cop fet això, a continuació d'això
♦ að svo mæltu: després d'haver dit això, havent dit això, en haver dit això
♦ við svo búið: #1. (eftir þaða continuació (després d'això)#2. (árangurslaustsense haver aconseguit res (amb el sarró buit)
♦ fara við svo búið: (fara erindisleysuanar-se'n sense haver aconseguit res
◊ konungur mælti: "Berið aftur gjafir hans allar. Eg skal konungur í þessu landi og setja lög og rétt en ei hann." Nú verða sendimenn aftur að fara við svo búið. Og á þessi stundu kom Þórormur og lét Ásgrímur þings kveðja: el rei els va contestar: “torneu-li tots els seus regals. Sóc jo qui serà rei d'aquest país i sóc jo qui hi dictarà les lleis i el dret, i no pas ell”. Els enviats se n'hagueren de tornar llavors sense haver aconseguit res. En aquell moment hi va arribar en Þórormur i l'Ásgrímur féu convocar una assemblea
3. (mjögmolt (en grau considerable)
♦ mjög svo <+ adj.>~<+ adv.><adj.>~<adv.> <+ >-íssim -a 

svo <conj.>: 
1. <conj. consec.>: de manera que, així que
2. <conj. fin.>: a fi [i efecte] que, per tal que
3. Apareix emprada en la formació de conjuncions compostes com ara:
♦ að svo miklu leyti sem <+ ind.>sempre que <+ subj.>, amb la condició que <+ subj.>, en la mesura que <+ subj.>, en tant que <+ subj.>
◊ að svo miklu leyti sem vörur þær, sem getur i 1. lið, eru undanþegnar gjöldum, eru þær einnig undanþegnar hverskonar viðskiptabönnum og hömlum á innflutningi, útflutningi og umflutningi sem annars væru gildandi: en la mesura que no es cobrin taxes per les mercaderies que hom ha esmentat a l'apartat 1, aquestes tampoc no estaran subjectes a qualssevol prohibicions i limitacions d'importació, exportació i trànsit que altrament fossin vigents
♦ hvar svo sem <+ ind.><conj. loc.> on que <+ subj.>, a qualsevol lloc que <+ subj.>
◊ þú, konungur, yfirkonungur konunganna, sem Guð himnanna hefir gefið ríkið, valdið, máttinn og tignina, þú, sem hann hefir mennina á vald selt, hvar svo sem þeir búa, dýr merkurinnar og fugla himinsins, og sett þig drottnara yfir því öllu, - þú ert gullhöfuðið: tu, rei, rei de reis, a qui Déu dels cels t'ha donat l'imperi, el poder, la puixança i la glòria, tu, a les mans del qual ha posat, en qualsevol lloc que visquin, els homes, les bèsties salvatges i els ocells del cel, i t'ha fet sobirà de tots ells—, ets tu, que ets el cap d'or
♦ svo að <+ ind.>de manera que <+ ind.>
◊ og hann brotnar sundur, eins og þegar leirker er brotið, vægðarlaust mölvað, svo að af molunum fæst eigi svo mikið sem leirbrot til að taka með eld af arni eða til að ausa með vatni úr þró: i es trenca com quan es trenca una gerra de terrissa, feta miques sense pietat, de manera que, entre els bocins, no es troba ni un test per a prendre foc de la llar o treure aigua de la cisterna
♦ svo að <+ subj.>#1. <conj. consec.de manera que <+ subj.>#2. <conj. fin.a fi que <+ subj.>, per tal que <+ subj.>
♦ svo að ekki (o: <LIT eigi) <+ subj.>#1. <conj. consec.de manera que no <+ subj.>#2. <conj. fin.a fi que no <+ subj.>, per tal que no <+ subj.>
◊ svo að ekki sé meira sagt...: per no dir més
♦ svo framarlega sem <+ ind.>si <+ ind.>, en la mesura que <+ subj.>
♦ svo lengi sem <+ ind.>mentre <+ subj.>
◊ fyrir því vil ég og ljá Drottni hann. Svo lengi sem hann lifir, skal hann vera Drottni léður: per això vull cedir-lo a Jahvè: i mentre visqui, serà cedit a Jahvè
◊ og þú skalt skrifa þau á dyrastafi húss þíns og á borgarhlið þín, til þess að þér og börn yðar megið lifa í landinu, sem Drottinn sór feðrum yðar að gefa þeim, svo lengi sem himinn er yfir jörðu: i tu les escriuràs als brancals de les portes de casa teva i a les portes de la teva vila per tal que vosaltres i els vostres fills pugueu viure, mentre hi hagi cel sobre la terra, en el país que Jahvè va jurar de donar als vostres pares
♦ svo og: <conj. mod.> tant com, així com, igual que
◊ ég sé þig þegar þú stendur og þegar þú situr, og ég veit af því, þegar þú fer og kemur, svo og um ofsa þinn (הִתְרַגֶּזְךָgegn mér: et veig quan estàs dret i quan seus, i sé quan surts i quan entres, i ho veig igual que veig el teu exaltament contra meu
♦ svo sem <+ ind.><conj. mod.> tal com <+ subj.>
◊ og Ísraelsmenn gjörðu svo sem Jósúa bauð, og tóku tólf steina upp úr Jórdan miðri, eins og Drottinn hafði lagt fyrir Jósúa, eftir tölu ættkvísla Ísraelsmanna, og báru þá yfir um með sér, þangað er þeir höfðu náttstað, og settu þá þar niður: així ho feren els israelites, tal com els manà Josuè: van agafar dotze pedres del mig del Jordà, tal com Jahvè havia dit a Josuè, segons el nombre de les tribus d'Israel, i van passar amb les pedres fins al lloc on havien de fer nit; allà les van col·locar
◊ en nú erum vér á þínu valdi. Far þú með oss svo sem þér þykir gott og rétt vera: ara estem a les teves mans; fes amb nosaltres el que et sembli més just i millor
◊ og svo sem þér viljið, að aðrir menn gjöri við yður, svo skuluð þér og þeim gjöra: i tal com voleu que els altres us facin, feu-los també vosaltres igualment a ells
◊ þeir sem sendir voru, fóru og fundu svo sem hann hafði sagt þeim: van marxar, doncs, els enviats, i ho trobaren tal com els havia dit
  La conjunció consecutiva i final svo se sol emprar acompanyada d': svo að.  
     

svoddan <adj. inv.>:
variant de soddan ‘tal, tant -a, un...semblant’

svo·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
tal[s], d'aquesta índole, d'aquesta mena
♦ á svofelldan hátt: de la següent manera, d'aquesta manera
♦ með svofelldu móti: de la següent manera
♦ með svofelldum orðum: amb paraules d'aquesta mena, amb les següents paraules
♦ svofelldur samningur: un contracte de la següent tenor, un contracte redactat en els següents termes

< svo·gi <adv.>: 
(svo ekkini tan
♦ svogi <+ adj.>~<+ adv.>ni tan <+ adj.>~<+ adv.>
◊ fann'k-a ek mildan mann ǀ eða svá matargóðan ǁ at ei væri þiggja þegit, ǁ eða síns fjár ǀ svági †...†, ǁ at leið sé laun, ef þægi: no he trobat mai un amfitrió tan generós amb el menjar ni un home tan pròdig que[, tanmateix,] no hagi volgut acceptar el que li regalaven (en contrapartida o no a la seva prodigalitat i/o generosa hospitalitat. Entenc þegit com a ac. sg. nt. de l'adjectiu verbal þeginn, þegin, þegit, o sigui,Geschenktes, cosa regalada, i no pas com a supí de þiggja), ni un home tan †munificent† (?. Llacuna textual; hi manca l'adjectiu. Atès el metre, hom esperaria un mot començat amb f- que signifiqués generós, desprès, munífic, d'on la meva traducció. Hermann Pálsson 1991:12, reconstrueix svá gi[afa] fúsan ‘disposat o inclinat a fer regals’, que considero semànticament versemblant, però poc probable mètricament en esguard de la distribució de les arsis que implica. Tanmateix, si tenim en compte l'estrofa 48, hi hauria pogut haver un adjectiu, començat amb f-, però que hagués significat exactament el contrari: gasiu, d'extremada parsimònia) amb el seu cabal a qui[, tanmateix,] un regal li hagi resultat detestable si el rebia (el missatge de l'estrofa fóra a tothom li agrada que li facin regals, fins i tot als qui ho tenen tot)
♦ svogi mjög: ni tant, i no tant, i menys encara
◊ mærr kvað þat Gunnarr, ǀ geir-Niflungr: ǁ "Hér hefi ek hjarta ǀ Hǫgna ins frœkna, ǁ ólíkt hjarta ǀ Hjalla ins blauða, ǁ er lítt bifaz, ǀ er á bjóði liggr, ǁ bifðiz svági mjǫk, ǀ þá er í brjósti lá: l'ínclit Gunnarr, el nibelung de la llança feixuga (cf. Kuhn 1968³, pàg. 73: geir-Niflungr m. Nibelung mit dem ger, od. eine kenning für ‘krieger’? (Akv. 25). Personalment m'inclino a creure que el significat d'aquest compòsit és tot un altre: veig en el constituent geir- un mot imposat pel constrenyiment mètric que, aquí, exigia un mot començat amb g- i no pas amb N-. En conseqüència, aquest constituent geir- no té per a mi cap altre valor més que el de simple adjectiu exornatiu. La seva funció és, doncs, mètrica, no pas semàntica -és a dir, només fa mètricament viable el substantiu Niflungr en aquest context mètric-, i, en conseqüència, s'hauria de traduir per un adjectiu o per un sintagma nominal amb valor adjectival: el renomenat Nibelung, el gran Nibelung, l'arxi-Nibelung etc. Personalment, crec que el poeta havia pensat originàriament en un epítet mærr Niflungr, per a caracteritzar Gunnarr; les regles de l'al·literació, emperò, li exigien un epítet amb una g- pretònica. La solució que va trobar va consistir en convertir mærr en qualificatiu de Gunnarr, substituint-lo per un mot començat amb g-: geir-. Si la meva interpretació és encertada, el vers podria traduir-se per: en Gunnarr, l'ínclit Nibelung, va dir... o bé, amb conservació dels dos adjectius, l'ínclit Gunnarr, el renomenat Nibelung, va dir.... En tot cas, entengui's la meva traducció, de llança feixuga, en aquest sentit, és a dir, com a simple construcció amb valor adjectival exornatiu, ornamental, del mot realment rellevant: el Nibelung. Cf. el compòsit gêrfîund ‘l'Arxienemic, el Diable’ del Hêliand, fítia XIII, vers 1064, el compòsit gêrhėti ‘odi mortal’ del Hêliand, fítia LVIII, vers 4897 i el compòsit gár-Dena ‘dels insignes danesos’ del Béowulf, vers 1), va dir: “El que tinc aquí [davant] és el cor d'en Hǫgni l'ardit, [ben] diferent del d'en Hjalli el covard. Si poc tremola [ara, posat] en aquesta safata, menys encara va tremolar (se sobreentén: de por) quan[, en el moment de matar-lo,] encara era dins el seu pit

svo·hljóðandi, -hljóðandi, -hljóðandi <adj.>:
<LITque sona així
◊ þá kom orð Drottins til Samúels svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)aleshores la paraula de Jahvè s'adreçà al Samuel en aquests termes
◊ en hina sömu nótt kom orð Drottins til Natans, svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)aquella mateixa nit, en Natan va rebre aquesta paraula de Jahvè
◊ ég gjörði svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר) sáttmála við feður yðar, þá er ég flutti þá burt af Egyptalandi, út úr þrælahúsinu: jo havia conclòs amb els vostres pares, el dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte, de la casa de servitud, una aliançaque deia així
◊ þá kom orð Drottins til mín, svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)aleshores la paraula de Jahvè em fou adreçada en aquests termes
◊ hann bar upp svohljˇ­andi till÷gu: ha presentat la següent proposta, ha fet aquesta proposta

svo·kallaður, -kölluð, -kallaður <adj.>:
anomenat -ada, suposat -ada

svola·legur, -leg, -legt <adj.>:
rústec -ega, taujà -ana, pagerol -a, toixarrut -uda (Mall.)

svo·látandi, -látandi, -látandi <adj.>:
<LITque sona així
◊ heyrið þetta orð, sem Drottinn hefir talað gegn yður, þér Ísraelsmenn, gegn öllum þeim kynstofni, sem ég leiddi út af Egyptalandi, svolátandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)escolteu aquestes paraules que Jahvè ha proferit contra vosaltres, israelites, contra tot el clan que vaig menar fora del país d'Egipte i que sonen així...
◊ en Nínívemenn trúðu Guði og boðuðu föstu og klæddust hærusekk, bæði ungir og gamlir. Og er þetta barst til konungsins í Níníve, þá stóð hann upp úr hásæti sínu, lagði af sér skikkju sína (ʔadˈdɛrɛθ, אַדֶּרֶת - ʔaddart-ˈō, אַדַּרְתּוֹ), huldi sig hærusekk og settist í ösku. Og hann lét gjöra heyrinkunna í Níníve svolátandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר) skipun: i els habitants de Nínive varen creure en Déu i decretaren un dejuni i es varen vestir de sac, tant els joves com els vells. I quan aquests fets varen arribar a les orelles del rei de Nínive, es va aixecar del seu tron, es va llevar el seu mantell, es va cobrir de sac i es va asseure damunt la cendra. I va fer proclamar a Nínive un decret que deia així...

svo·leiðis <adv.>:
així, d'aquesta mena, per l'estil, semblant
♦ eða eitthvað svoleiðis: o alguna cosa així

svolgra <svolgra ~ svolgrum | svolgraði ~ svolgruðum | svolgraðe-ð>:
beure una cosa amb grans glops

svoli <m. svola, svolar>:
1. (ruddafenginn maður, hrotti, rustitaujà m, taujana f, toixarrut (o: toix) m (Mall.), toixarruda (o: toixa) f (Mall.) (persona alta i grossa, colós, però bajà, poc polit i bonàs)
♦ hann er tveggja metra svoli: és un bajà de dos metres
2. (drykkjurúturbeverris m, beverra m & f (bevedor, afectat de beure)

svo·lítið <adv.>:
(dálítiðun poc, una mica
♦ svolítið <+ adj.>una mica <+ adj.>

svo·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
(dálítilluna mica de, força petit -a
♦ mig langar að segja þér svolítið: volia dir-te una coseta [de no-res]
♦ svolítill <+ subst.>una mica <+ subst.>
♦ svolitlir peningar: una mica de diners, una petita quantitat de diners

svona <adj. inv.>:
(eiginleguraixí, d'aquesta mena, semblant, aquest tipus de
♦ á svona stað: en un lloc d'aquesta mena, en un lloc així
♦ svona fólk: gent d'aquesta mena, gent així, aquest tipus de gent

svona <adv.>:
1. (þannig, á þennan háttaixí (d'aquesta manera)
◊ sé það svona, hví lifi ég þá?: si és així, per què viure?
◊ svona talaði maðurinn við mig: així és com m'ha parlat aquest home
◊ og ef þú ætlar að fara svona með mig, þá deyð mig heldur hreinlega, ef ég hefi fundið náð í augum þínum, svo að ég þurfi eigi að horfa upp á ógæfu mína: si us voleu portar així amb mi, m'estimaria més que em matéssiu, si és que he trobat gràcia davant vostre, a fi que no hagi de veure més la meva desgràcia!
◊ hví gjörðir þú mig svona?": per què m'has fet així?
◊ svarar þú æðsta prestinum svona?": així és com contestes al summe sacerdot?
♦ já, svona [og] svona: xino-xano, passable[ment]
♦ láttu ekki svona!: deixa de fer tanta de comèdia, deixa't estar de romanços! deixa de comportar-te d'aquesta manera!
♦ maður gerir ekki svona: això no es fa pas!
♦ svona nokkuð gerir maður ekki: això no es fa pas!
♦ svona!: compte!
♦ svona lagaður: en situacions així, en situacions d'aquesta mena
◊ þeir vita ekki hvað þeir eiga að gera við svona lagað: no saben pas què hi han de fer [amb una cosa així]
♦ þetta er svona lagað: es tracta d'això, les coses estan així
♦ við viljum ekki svona lagað hér!: no volem res d'aquesta mena aquí!, no volem res d'així aquí!
♦ svona nú!: va, home! apa!
♦ svona svona: vaja vaja
♦ þegar svona er ástatt: <LOC FIGquan les coses són així
2. (mjögmolt, tan (esp. en oracions exclamatives)
♦ hann er svona <+ adj.> ~ <+ adv.>és molt <+ adj.> ~ <+ adv.>!, és tan <+ adj.> ~ <+ adv.>!
◊ ég skil ekki af hverju þú ert svona hissa: no entenc pas per què estàs tan sorprès!
3. (mjögen tal mesura (expressant una qualitat, un estat, una condició o una propietat del referit)
♦ hann er svona <+ adj.> ~ <+ adv.>és tan <+ adj.> ~ <+ adv.>!
♦ vertu ekki svona barnalegur ~ barnaleg ~ barnalegt!: no siguis tan infantil (o: pueril)!
4. (eiginlegauna mena de (una cosa per l'estil de)
5. (nokkurn veginnsi fa no fa, uns unes, més o menys, més o manco (Bal.) (aproximadament)
♦ hann er svona X ára: deu tenir uns X anys, deu tenir devés X anys (Bal.)

svo·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
anomenat -ada, suposat -ada

svo·sem¹ <adv.>:
variant ortogràfica no normativa de svo sem ‘safrà’
1. (næstumpràcticament (gairebé)
♦ svosem ekkert: pràcticament res
2. (um það bilaproximadament (si fa no fa, uns unes)

svunta <f. svuntu, svuntur. Gen. pl.: svuntna o: svunta>:
1. <GENdavantal m
2. (í tékkheftimatriu f (de talonari)
3. (maríusvunta, meyjarsvunta*galtera f (múscul de la galta del bacallà, situat davall l'ull)

svæða·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
<ESPORTcampionat m comarcal (o: regional

svæða·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia f regional

svæða·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
<MEDreflexologia f podal 

svæða·mót <n. -móts, -mót>:
<ESPORTtorneig m comarcal (o: regional

Svæða·nefndin <f. -nefndarinnar, no comptable>:
Comitè m de les Regions (héraðanefnd)
♦ Svæðanefnd Evrópusambandsins: Comitè de les Regions de la Unió Europea

svæða·nudd <n. -nudds, no comptable>:
teràpia f de zona

svæða·skipulag <n. -skipulags, no comptable>:
variant de svæðisskipulag ‘planificació regional’

svæði <n. svæðis, svæði>:
1. <GENredol m
◊ ...að þeir beri birtu yfir svæðið fyrir framan hana: ...que il·luminin el redol de davant seu
◊ afskekkt svæði: una contrada isolada
♦ á svæðinu: pels voltants, pels volts
◊ hún sagði að þó hún væri ein heima þá væru þjónar á svæðinu og þeir gætu séð til þeirra: va dir que, encara que era sola a casa, hi havia criats pels volts que les podrien veure
2. (flöturzona f (superfície delimitada)
♦ → bílastæðissvæði “zona d'estacionament”
♦ → eldfjallasvæði “zona volcànica”
♦ → fríverslunarsvæði “zona franca”
♦ → gossvæði “zona eruptiva”
♦ → gróskusvæði “zona de desenvolupament”
♦ → hamfarasvæði “zona catastròfica”
3. (afmarkað svæði & MED í heilanumàrea f (recinte o espai delimitat & MED = regió del cervell)
♦ → bannsvæði “àrea restringida”
◊ byggt svæði: àrea habitada
♦ → haftasvæði “àrea restringida”
♦ → málsvæði 2. “àrea del llenguatge”
♦ → veiðisvæði “àrea de caça”
4. (landsvæðiterritori m (comarca, contrada, regió)
♦ evrópskt svæði: regió europea
♦ formlegt svæði: regió formal
♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud
♦ Gasa-svæði: franja f de Gaza
♦ → kjarnasvæði “regió nodal”
♦ → landamærasvæði “terreny fronterer, zona fronterera”
♦ → málsvæði 1. “territori lingüístic, domini lingüístic”
♦ starfrænt svæði: regió funcional
♦ → yfirráðasvæði “territori jurisdiccional”
◊ ystu svæði: les regions més remotes

svæðis- <en compostos>:
regional

svæðis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
[d'abast] regional
♦ nefnd um svæðisbundna viðskiptasamninga: comitè d'acords comercials regionals

svæðis·garnarbólga <f. -garnarbólgu, no comptable>:
<MEDenteritis f regional, malaltia f de Crohn

svæðis·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
<INFORMnom m de domini (aquest mot ha caigut fortament en desús en no poder imposar-se sobre els alternatius lénsheiti o umdæmisheiti)

svæðis·númer <n. -númers, -númer>:
<TELEFcodi m de zona (o: d'àrea; o: local)

svæðis·skipulag <n. -skipulags, no comptable>:
planificació f territorial (o: regional) 

svæðis·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofu>:
delegació f regional, oficines f regionals
◊ svæðisskrifstofa í Barselónu: delegació regional de Barcelona

svæfa <svæfi ~ svæfum | svæfði ~ svæfðum | svæfte-n>:
1. (láta sofnaadormir algú (fer venir la son)
♦ svæfa barn: adormir un infant & portar un infant a dormir
hún svæfði (ʝāˈʃēn ~ יָשֵׁן:   wa-ttəʝaʃʃəˈnē-hū   ʕal־birˈkɛi̯-hā,   וַתְּיַשְּׁנֵהוּ, עַל-בִּרְכֶּיהָ) hann í kjöltu sinni, kallaði á mann og lét hann skera hárlokkana (מַחְלְפוֹת) sjö af höfði hans. Þannig veikti hún hann og afl hans var horfið frá honum: ella va adormir-lo [amb el cap d'ell] sobre els seus genolls, va cridar un home i li va fer tallar els set rulls del cap d'ell. Després el va despertar i la seva força li havia desaparegut
♦ svæfa svefni: fer adormir
letin svæfir þungum svefni (nāˈφal   tardēˈmāh ~ נָפַל תַּרְדֵּמָה:   ʕat͡sˈlāh   tapˈpīl   tardēˈmāh,   עַצְלָה, תַּפִּיל תַּרְדֵּמָה) og iðjuleysingjann mun hungra: la peresa fa adormir d'un son feixuc i el malfener passarà gana (l'expressió נָפַל תַּרְדֵּמָה, que reapareix a Gènesi 2:21 hi és traduïda: þá lét Drottinn Guð djúpan svefn falla á manninn. Og er hann var sofnaður tók hann eitt af rifjum hans og setti hold í þess staðוַיַּפֵּל יְהוָה אֱלֹהִים תַּרְדֵּמָה עַל-הָאָדָם, וַיִּישָׁן)
2. (sjúklinguranestesiar algú (cloroformitzar)
♦ svæfa sjúkling: anestesiar un pacient
3. (dýrmatar un animal (manescal)
♦ svæfa dýr: matar el veterinari un animal
4. <(dáleiðahipnotitzar algú (posar en estat d'hipnosi)
5. (sefaapaivagar una cosa (suavitzar o calmar l'aflicció, endolcir, fer més tolerable una pena, una tristesa etc.)
♦ svæfa sorg sína: calmar (o: endolcir) la seva tristes
6. (þagga niðursufocar una cosa (apagar una cosa, reduir una cosa al silenci, fer callar sobre una cosa, imposar silenci sobre una cosa)
♦ svæfa hneyksli: sufocar un escàndol

svæfandi, svæfandi, svæfandi <adj.>:
1. <GENsoporífic -a (o: soporífer -a), que fa venir son, que indueix a adormir-se
♦ e-ð er svæfandi: una cosa fa conciliar la son
♦ myndin var svæfandi: la pel·lícula era soporífica
♦ svæfandi hljómlist: una música soporífera
2. <MEDsoporífer m
♦ svæfandi efni: <MEDsubstància soporífera (o: narcòtica), soporífer (o: narcòtic) m

< svæfast <svæfist ~ svæfumst | svæfðist ~ svæfðumst | svæfstsvefni>:
adormir-se, caure adormit -ida
var hér nú skammt stórtíðenda á milli: sumir váru af hǫggnir hǫndum eða fótum, sumir sundraðir í miðju, einn var skotinn í gegnum, annarr lagðr. Hér særðiz annarr, þá er annarr svæfðiz; annarr sparkar, þá er annarr var dauðr með ǫllu: allà llavors (durant aquella batalla) s'esdevingueren grans fets, un ben darrere l'altre: a uns els eren tallades cames o mans, d'altres eren xepats pel mig, un [queia] traspassat per un projectil, un altre ho feia per una pica o una estocada. Aquí un altre resultava ferit, mentre que un altre s'adormia [en la mort], un altre encara espernetegava mentre un altre ja era mort del tot
Gestr mælti: 48. „Hafa vildak ǀ þat’s hafðak í gær, ǁ vittu, hvat þat var: ǁ lýða lemill ǀ orða tefill ǁ ok orða upphefill. ǁ Heiðrekr konungr, ǀ hyggðu at gátu!“ Konungr sagði: „Góð er gáta þín, Gestumblindi, getit er þessar. Fœri honum mungát! Þat lemr margra vit, ok margir mæla þá margt, er mungát ferr á, en sumir svæfast í máli“: en Gestr va dir: 48. “Voldria tenir ǀ el que vaig tenir ahir. ǁ Esbrina què fou: ǁ un atupador dels homes ǀ una trava de les paraules ǁ i [alhora] un poador de paraules. ǁ Rei Heiðrekr, repensa't aquesta endevinalla!” El rei li digué: “La teva endevinalla és bona, Gestumblindi, però ja l'he endevinada: Porteu-li cervesa! Car la cervesa fa malbé la ment de mants, i molts parlen llavors i diuen moltes de coses, quan la cervesa corre, però alguns es queden ensopits en llur parla (vocabulari: #1. lemill, tefill, upphefill: es tracta de tres hàpaxs d'aquest text, de significat, tanmateix, transparent: esbatussador, batedor, objecte que bat; trava, travador, cosa que trava; aixecador, alçaprem; )
♦ svæfast svefni: caure adormit -ida
ok svá hjuggu þeir vandliga skjǫldinn af honum, at ekki beið eptir. En hverr af þeim, er nǫkkut hǫgg hjó í hann, þá hefndi hann svá vaskliga, at eigi fýsti þann optar til hans at hǫggva, þvíat hann svæfðist svá þungum svefni at engi hans kumpánn fékk vakit hann: i astellaren a cops d'espasa tan completament l'escut d'ell que no en va quedar res. Però de cadascun dels qui li havien assestat algun cop ell se'n va venjar tan valentment que cap d'ells no va desitjar colpir-lo més vegades per tal com fou adormit d'un son tan profund que cap company seu ja no li'n pogué despertar (és a dir, els va matar tots) 

svæfi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sofa “dormir”

svæfill <m. svæfils, svæflar>:
coixinet m (coixí petit, com ara els de sofà o de cadira de braços)
Jakob reis árla um morguninn, tók steininn sem hann hafði haft að svæfli (məraʔăˈʃāh ~ מְרַאֲשָׁה:   wa-i̯ʝaʃˈkēm   ʝaʕăˈqɔβ   babˈbɔqɛr   wa-i̯ʝiqˈqaħ   ˌʔɛθ־hā-ˈʔɛβɛn   ʔăʃɛr־ˈɕām   məraʔăʃɔˈθ-āu̯,   וַיַּשְׁכֵּם יַעֲקֹב בַּבֹּקֶר, וַיִּקַּח אֶת-הָאֶבֶן אֲשֶׁר-שָׂם מְרַאֲשֹׁתָיו), setti hann upp sem merkistein (מַצֵּבָה) og hellti ilmolíu yfir hann: en Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s'havia posat per capçal, la va dreçar com una estela i hi vessà oli perfumat al damunt

svæfi·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
narcòtic m

svæfing <f. svæfingar, svæfingar>:
1. <GENnarcosi f
2. <MEDanestèsia f [general]
♦ fylgikvilli svæfingar/deyfingar í þungun: <MEDcomplicació de l'anestèsia durant l'embaràs

svæfinga·læknir <m. -læknis, -læknar>:
anestesiòleg m, anestesiòloga f, anestesista m & f

svæfingar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
anestèsic m

svækja <f. svækju, svækjur. Gen. pl.: svækna>:
1. (hitamolla, molluveðurxafogor f [sufocant], xardor f, estuba f, basca f (Bal.(temps caracteritzat per una calor forta i feixuga, asfixiant)
2. (brælabravada f (bavarada o exhalació d'aire calent i sufocant)
3. (þungt loft í húsi innicalda f [sufocant] (ambient d'habitació o sala caracteritzat per una temperatura massa elevada, una alta humitat ambiental i un aire molt carregat)
4. (súld, smágert regntemps bromós i plujós (temps de roïna, temps de bromes i pluja fina)

svækju·hiti <m. -hita, -hitar>:
calor f sufocant, calda f [sufocant]

svækju·legur, -leg, -legt <adj.>:
xafogós -osa

svækju·loft <n. -lofts, -loft>:
aire molt [calent i] carregat (d'habitació o sala que cal orejar)

svæla <f. svælu, no comptable>:
fum espès, fumera espessa
◊ Áslaug systir Gests rekur þar í brækurnar og ber út á vegg. Eldahúsið var so lagað að handraðar voru innan veggja so ganga mátti á milli þeirra og veggjanna á baki mönnum. Tvær dyr voru á húsinu. Lágu aðrar út og voru það laundyr. Förunautar Styrs segja að sparaður sé eldiviðurinn. Hleypur Gestur út og sópar saman því eldiviðarsorpi er hann finnur, ber inn fullt fang og kastar öllu á eldinn og jafnskjótt öðru fangi. Lýstur þá upp miklum reyk og svælu í húsin. Hleypur Gestur þá í handraðana kring á bak til við Styr og höggur með öxi af öllu afli í höfuð hönum bak við eyrað hægra megin svo í heila stóð: l'Áslaug, la germana d'en Gestur, hi va ficar llurs calçons a dins i després se'ls en va dur a estendre a fora, damunt la paret de la casa. La sala-cuina del mas estava feta de tal manera que els envans de fusta de darrere els bancs (Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot handraði. Entenc que el mot designava una mena de corredor estret entre el þil, o envà de fusta darrere els bancs de davant el foc i la paret exterior de la casa, i que per aquest corredor hom hi podia passar) no tocaven la paret exterior de la casa, sinó que entre la paret exterior i els envans hi restava prou espai perquè hom hi pogués anar, passant així pel darrere de les persones [que seguessin davant el foc, sense molestar-les]. L'edifici tenia dues sortides. Una d'elles, la que donava a l'exterior, era una porta oculta. Quan els acompanyants de l'Styr es varen queixar que en aquella casa els planyien la llenya, en Gestur va sortir a fora i va arreplegar qualssevol agranadures i rotam que es pogués fer servir per cremar; va entrar duguent-ne un bon manat amb els braços i el va tirar tot al foc, i poc després hi va tirar un segon manat. Quan va començar a prendre, la casa es va omplir d'una fumera ben espessa. En Gestur ho aprofità per anar pel corredor de darrere els envans i atacar així l'Styr pel darrere: li va pegar un cop amb la seva destral amb totes les seves forces al cap i li va endevinar darrere l'orella dreta, de manera que la destral li va quedar clavada al cervell
◊ þreif Sörli þá í eyra á Tófa ok reif í burt af honum alla vangafilluna ok skeggit allt niðr at bringu. Varð Tófi þá mjök ófríðr ásýndar. Brást hann þá í dreka líking, af því at hann var mjök hamrammaðr, ok blés nú framan at Sörla svá miklu eitri, at undrum gegndi, með svartri svælu, en Sörli hjó í þessu drekann sundr, ok lét Tófi þar líf sitt. Fell Sörli þá í óvit fyrir hans umbrotum ok eitrsblæstri: en Sörli li va clavar les ungles a les orelles i li va arrancar tota la pell que li cobria temples i galtes així com la barba fins al pit. L'aspecte d'en Tófi era terrible. Aleshores va adoptar la forma d'un drac, ja que era molt ham-rammaðr, és a dir, posseïa grans poders per a canviar de forma amb facilitat, i quan ho hagué fet, li va bufar una bavarada tan gran de verí negre al Sörli que feia astorar. Però en Sörli va tallar el drac a bocins i així fou com en Tófi va perdre la vida allà. En Sörli aleshores va perdre el coneixement a causa d'aquesta bavarada de verí i de l'enorme esforç que havia fet en aquella lluita
◊ neytti þá konungsson orku ok ills kraptar, tók dýrit upp á bringu sér ok slengdi því niðr við einn eikarstofn, svá at í sundr fór í því hryggrinn, en við þetta spýr dýrit eitri með ógurligum frýsingum ok dimmri svælu, en skyrtunnar dugnaðr hlífði konungssyni, at hann sakaði ekki, en þó leið hann í ómegin ofan á leónit. Erlingr konungr sér nú þetta ok ríðr þangat, sem Högni lá, ok hjó þvert urn herðar hans þrjú högg, en eigi at heldr beit á hann sverðit: aleshores el príncep, emprant totes les forces que li restaven, va aixecar la bèstia fins a l'alçada del seu pit i la va tirar damunt un tocó de roure amb tanta de força que li va trencar l'espinada. Quan va passar això, la bèstia va fer uns esbufecs esfereïdors amb els quals va escopir tota una nuvolada fosca de verí, però la virtut de la skyrta va protegir el príncep, de manera que no li va passar res, però, tanmateix, va caure inconscient damunt el lleó. El rei Erlingr, veient allò, esperonà llavors el seu cavall cap allà on en Högni havia quedat estès, i va descarregar tres cops d'espasa de través damunt les seves espatlles, però l'espasa no li va fer res

svæla <svæli ~ svælum | svældi ~ svældum | svælt>:
fer fum espès, fer una fumera espessa
♦ svæla e-ð: fumar una cosa
◊ svæla stóran vindil: fumar un gran puro
♦ svæla e-ð undir sig: <LOC FIGusurpar una cosa, fer-se l'amo d'una cosa, apoderar-se d'una cosa
♦ svæla e-ð út úr e-m: <LOC FIGarrencar-li a algú una cosa (p.e., diners, una recomanació etc.)
♦ svæla e-n: sufocar algú amb fum
♦ svæla inni tófu (o: svæla tófu í greni)sufocar amb fum la guineu dins la guillera
◊ "þetta er ekki þann veg að skilja," segir Skarphéðinn. "Gunnar sóttu heim þeir höfðingjar er svo voru vel að sér að heldur vildu frá hverfa en brenna hann inni. En þessir munu þegar sækja oss með eldi er þeir mega eigi annan veg því að þeir munu allt til vinna að yfir taki við oss. Munu þeir það ætla sem eigi er ólíklegt að það sé þeirra bani ef oss dregur undan. Eg er og þess ófús að láta svæla mig inni sem melrakka í greni": l'Skarphéðinn li va replicar: “aquesta no és la manera correcta d'enfocar-ho. En Gunnar fou atacat a ca seva per cabdills que eren tan honorables que s'haurien estimat més de tornar enrere abans que cremar-lo dins la casa. Aquests d'aquí, en canvi, ens atacaran amb foc desseguida que no els quedi cap més remei, car ho provaran tot per acabar amb nosaltres. Consideraran que serà més que probable que, si ens en sortim amb vida, això sigui llur mort. [A més a més,] tampoc no tinc massa ganes a deixar-me sufocar amb fum aquí dins com un guillot dins la seva guillera”
♦ svæla e-u: (gleypa, éta e-ð upp; <FIG> sóa, eyða#1. <GENdevorar una cosa, englotir una cosa#2. <FIGbalafiar una cosa, tudar una cosa
◊ en nú eð þessi þinn sonur kom, hver út hafði svælt (κατεσθίω, καταφαγών) sínu góssi meður portkonum, þá slátraðir þú honum alinkálf: però quan ha vingut aquest fill vostre, que ha devorat els seus béns amb bagasses, heu matat per a ell un vedell engreixat
♦ svæla e-u í sig: <LOC GEN & FIG[haver d']empassar-se una cosa, [haver de] menjar tant sí com no una cosa (haver de menjar per necessitat coses que en situacions normals es trobarien dolentes o repugnants)

< sværa <f. sværu, sværur. Gen. pl.: sværa>:
sogra f

svæsinn, svæsin, svæsið <adj.>:
1. (ákafurviolent -a (fort, molt intens)
◊ heiftin er grimm, og reiðin er svæsin (wə-ˈʃɛŧɛφ, וְשֶׁטֶף), en hver fær staðist öfundina?: el furor és cruel i la còlera, impetuosa, però, qui aguantarà davant la gelosia?
♦ svæsinn stormur ~ vindur: una tempesta violenta, un vent violent
2. (ofsafenginnvehement (impetuós, fogós)
♦ svæsinn í orðum: vehement en les seves paraules, de llengua vehement [i desenfrenada]
♦ svæsinn andstæðingur: un adversari ferotge, un adversari aferrissat
3. (ofstækisfullurfanàtic -a (exaltat)
◊ ég hefi gjört þig að rannsakara hjá þjóð minni, til þess að þú kynnir þér atferli þeirra og rannsakir það. Allir eru þeir svæsnir (sāˈrēi̯, סָרֵי) uppreisnarmenn, rógberendur, tómur eir og járn, allir eru þeir spillingarmenn: t'he fet observador del meu poble per tal que coneguis i examinis el seu capteniment. Tots ells són rebels fanàtics, calumniadors, aram buit i ferro, tots ells són uns corruptors
4. (harður, strangursever -a (dur & cru, escabrós)
♦ svæsin lungnabólga: una pneumònia greu
♦ svæsin sýking: una infecció agressiva
♦ svæsið kvef: un refredat fort
♦ svæsið viðtal við e-n: una entrevista descarnada amb algú
5. <MEDfulminant
♦ bráður og svæsinn snifubróðir: melioïdosi aguda i fulminant

svæsni <f. svæsni, no comptable>:
1. (ofsi) virulència f (violència, vehemència, impetuositat)
2. (strangleiki, harka) duresa f (severitat)
3. (ofstæki) fanatisme m (extremisme, exaltament, implacabilitat)
4. (klám) escabrositat f (lubricitat, en la forma de parlar)

svöðu·sár <n. -sárs, -sár>:
1. (allstórt en grunnt sárferida força grossa, però poc profunda (ferida que ocupa una gran extensió però que en realitat és poc profunda)
2. (stórt, djúpt sárferida profunda (ferida grossa i greu)
3. (grunnt, flakandi sáresgarrapada f, escarrinxada f (ferida oberta superficial o poc profunda)

svöl:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → svalur, svöl, svalt "fresc"

svölu:
casos oblics de svala "oreneta"

svölu·gleða <f. -gleðu, -gleður. Gen. pl.: -gleða o: -gleðna>:
milà m reial, moixeta pollera (Mall.), milana f (Mall., Men.(ocell Milvus milvus)

svölu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
celidònia f, herba f de les berrugues, herba f dels ulls, herba f d'oronetes ( o: de l'oreneta), herba celònia, celedrònia f (Bal.), herba f del Bon Jesús (Mall.) (planta Chelidonium majus)

svölun <f. svölunar, no comptable>:
1. (kælingrefrigeració f (refrescament, refredament)
2. (fróun, huggunsolaç m, alleujament m (consol, [re]confort)
3. (fullnægingsatisfacció f (de set, fam, curiositat, apetits, desigs etc.)

svölunga·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] apòdids m.pl

svölur:
nom. & ac. pl. de → svala "oreneta"

svölu·rót <f. -rótar, -rætur>:
pebrotera borda, maseres f.pl, herba f del verí, herba f del cor, herba f del bri (planta Cynanchum vincetoxicum syn. Vincetoxicum hirundinaria syn. Asclepias vincetoxicum syn. Vincetoxicum officinale)

svölu·sporður <m. -sporðs, -sporðar>:
castanyoleta f (Tarr.), somera f (Gir.), tuta f (Mall.), moret m (Men.), castanyola f (Alg.) (peix Chromis chromis)

svölu·urt <f. -urtar, -urtir>:
variant de svölujurt ‘celidònia’

svölu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] hirundínids m.pl

svöng¹:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → svangur, svöng, svangt "que té gana, afamegat"

svör:
nom. & ac. pl. de → svar "contesta, resposta; rèplica"

svörður <f. svarðar, sverðir>:
1. (hárssvörðurcuir cabellut (pell del cap amb els cabells)
Hallur segir svo að höfðingjar vildu drepa hann láta þegar en þeir menn er grimmastir voru og þóttust eiga að reka harma sinna á honum réðu píslum hans og voru til þess nefndir þeir bræður Benteins, Sigurður og Gyrður Kolbeinssynir, og Pétur byrðarsveinn vildi hefna Finns bróður síns en höfðingjar og flest fólk annað gekk frá. Þeir brutu fótleggi hans í sundur með öxarhömrum og handleggi. Þá flettu þeir hann af klæðum og ætluðu flá hann kvikan og klufu svörð í höfði honum. Það máttu þeir eigi gera fyrir blóðrás. Þá tóku þeir svarðsvipur og börðu hann lengi svo að vandlega var öll húðin af svo sem flegin væri. En síðan tóku þeir og skutu stokki á hrygginn svo að sundur gekk. Þá drógu þeir hann til trés og hengdu og hjuggu síðan af höfuðið og drógu brott líkama hans og reyrðu í hreysi nokkuð: en Hallur diu que els höfðingjar volgueren fer matar en Sigurður slembidjákn immediatament, però aquells d'entre ells que eren els més cruels i que consideraven que havien de venjar-se d'ell pels danys propis soferts, varen ordenar que fos torturat i designaren, perquè es fes, els germans d'en Benteinn, i els fills d'en Kolbeinn, en Sigurður i en Gyrður. També en Pétur byrðarsveinn (Camàlic) va voler venjar en Finnur, son germà, però els höfðingjar i la major part de la resta dels homes no en volgueren saber res. Aquells varen trencar les cames i braços d'en Sigurður amb les cabotes de llurs destrals. Després el despullaren de la seva roba amb la intenció d'espellar-lo viu i li arrancaren el cuir cabellut. Però no pogueren espellar-lo a causa de la gran quantitat de sang que li rajava. Llavors varen agafar fuets fets de pell de morsa i l'assotaren fins que no li va quedar absolutament gens de pell, talment com si [realment] l'haguessin espellat. I tot seguit agafaren una estaca i l'hi clavaren a l'espinada de manera que l'hi trencaren. Després l'arrossegaren fins a un arbre i l'hi penjaren. Després, li tallaren el cap i se'n dugueren d'allà el seu cadàver i l'enterraren sota un caramull de pedres
2. (grassvörður, grasrótpa m d'herba (terròs amb herba i les seves arrels)
3. (grastorfcapa f d'herbei (capa d'herba que, amb les seves arrels, confereix al terreny una gran estabilitat contra l'erosió per aigua o vent)

svörfun <f. svörfunar, no comptable>:
1. <GEOLerosió f
2. (eyðilegging, tortíming, [ger]eyðing <?>, ringulreið, óreiða <?confusió f, tumult m, garbull m (daltabaix <?>, destrucció <?>, esvalot <?>. Considero que els equivalents tumult, confusió, són, semànticament, prou ambigus per a traduir aquest mot, el significat exacte del qual, possiblement no es podrà ja esbrinar amb exactitud)
◊ gerir hon sik nú blíða í orðum, en þó var samt undir raunar. Hann var talhlýðinn ok trúði á hennar orð, er hon gerði sér létt um rœður. Guðrún gerir nú erfi eptir sína brœðr ok svá Atli konungur eptir sína menn, ok þessi veizla var við mikla svǫrfan: en les seves paraules es mostrava suau, però per dessota hi havia en realitat el mateix [sentiment que abans]. Ell es va deixar convèncer fàcilment i va confiar en les seves paraules, ja que les seves frases sonaven despreocupades. La Guðrún va preparar, doncs, el festí fúnebre pels seus germans, i igualment ho va fer el rei Atli pels seus homes i aquest banquet funerari acabà enmig de gran tumult (si atribuim al mot svǫrfon el significat de gastament, destrucció, la traducció fóra llavors acabà amb gran gastament, amb gran destrucció, amb gran carnatge)
◊ lokit því léto, ǀ lagat var drykkio; ǁ sú var samkunda ǀ við svǫrfon ofmikla; ǁ strǫng var stórhuguð, ǀ stríddi hon ætt Buðla, ǁ vildi hon ver sínom ǀ vinna ofrhefndir: conclogueren [els preparatius de l'erfi]. La beguda estava preparada. El banquet transcorregué amb enorme xivarri (interpreto el mot svǫrfon com a xivarri i no pas com a confusió, esvalot) . L'altiva fou coratjosa. Gran aflicció li infligí a la família d'en Buðli (= el seu marit, l'Atli, i els seus fills). Volia obrar una venjança excepcional en son marit (vocabulari: #1. lúka: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 131: lúca <...> abschließen, beendigen (e-o: HH.56, Grp. 18, Am. 20 u. 76); Cf. a més a més en Kuhn 1968³, pàg. 123: In zweiteiligen passivformen ist der inf. vera sein oft ausgelassen, so daß láta nur mit dem part. prt. steht; <...> lokit því léto sie ließen es zuende sein (Am. 20 u. 76); lokit léto sagt hier kaum anderes als das einfache luco sie schlossen; entenc que la frase fa referència als preparatius del banquet funerari en honor dels germans de la Guðrún i tradueixo en conseqüència; #2. stríða: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 194: jmdm (e-m) schmerz bereiten oder schaden tun (Am. 2 u. 76 <...>); #3. ofrhefndir: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 157: ofr-hefndir f.pl. außergewöhnliche rache (Am. 76); lit.: una venjança excessiva, desmesurada)

svört¹:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → svartur, svört, svart "negre"

svörull, svörul, svörult <adj.>:
contestador -a, respostejador -a, replicaire (que respon [impertinentment] enlloc de callar i creure)

svörun <f. svörunar, svaranir>:
reacció f, resposta f
♦ fá góða svörun við e-u: rebre una bona resposta a una cosa
♦ engin svörun: cap reacció
♦ svörun frá áhorfendum: la reacció dels espectadors
♦ svörun e-s við e-u: la reacció d'algú a una cosa



octubre_2013.png



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 01/10/2003