Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SVI

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
La llibertat no ha de néixer de la legalitat, sinó la legalitat de la llibertat.
 
   
Enrique Tierno Galván
 
       

svið <n. n. sviðs, svið>:
1. (svæði, vettvangur & FÍScamp m (terreny, àmbit, esfera, tema & & FÍS)
♦ → fornmálasvið “camp (o: terreny) de les llengües mortes”
♦ → náttúrusvið “camp de les ciències naturals”
♦ → náttúruvísindasvið “camp de les ciències naturals”
♦ → segulsvið “camp magnètic”
♦ → starfssvið “àrea de treball”
♦ → vinnusvið “àmbit laboral; camp operatiu”
♦ → þyngdarsvið “camp gravitatori”
2. (leiksviðescenari m, escena f (de teatre & FIG)
♦ setja e-ð á svið: <TEATRescenificar una cosa, posar una cosa en escena
♦ stíga á svið[ið]: <TEATRsortir a escena, entrar en escena, pujar a l'escenari
♦ → stjórnmálasvið “escenari polític”

svið <n.pl sviða>:
1. <CULINsvið m.pl, plat típic islandès a base de cap i potes de xai socarrimades i bullides
en að dagverðarmáli of daginn komu fram fyrir þá svið af fé og eigi neitt annað. Þorgrímur spurði: „Hví sætir harkafæla sjá? Þætti mér nú heldur til annars um varið fyrir manna sakir.“ Guðrún svarar: „Ekki verður mér jafn drjúgdeilt sem sviðin.“ Vigfús bróðir hennar svarar: „Ekki er það að þú minnir oss eigi á sviðin.“ Og þann sama dag fóru þeir Þorgrímur fimmtán saman út í Arnarnes. Þar átti Hákon Þórðarson bú. Þeir fóru á beggja vit, fjár og mannhefnda. Hákon var eigi heima. Þeir rændu þar og tóku brott tíu hundruð mórendrar vöru er Hákon hafði ætlað til utanferðar sér. En þar var engi forstaða önnur en Guðrún mælti mart hrapaðlegt við þá, kona Hákonar (SS I, cap. 113, pàg. 157): i un dia, a l'hora de l'esmorzar els serviren svið, ço és, caps i potes socarrats i bullits de xais i res més. En Þorgrímur[, el marit de la Guðrún Önundardóttir] va demanar-li: ”Què vol dir aquesta menjussa? Em sembla que es podria esperar més aviat una altra cosa en atenció dels homes que hi ha aquí“. La Guðrún[ Önundardóttir, la seva dona,] li va respondre: “A hores d'ara ja no em resta res més al rebost que aquests svið”. En Vigfús, el germà d'ella, va contestar-li a ella: “No és que tu, amb aquests svið, no ens recordis [el que hem de fer]” (és a dir, ens has recordat, amb aquests caps i potes socarrats, que fa dos anys mataren la nostra família i cremaren el nostre mas i que el nostre pare hi va morir cremat viu i que nosaltres encara no n'hem pres venjança). I aquell mateix dia, en Þorgrímur i els altres, quinze en total, anaren plegats a Arnarnes. Allà en Hákon Þórðarson hi tenia un mas. Hi anaren per dues raons: pels béns i per la venjança. En Hákon no era a casa [quan hi arribaren]. Allà hi varen robar i se'n dugueren ‘mil-duescentes’ [alnes] de vadmal (burell) llistat de color bru-roig que en Hákon havia planejat d'emportar-se en el seu viatge a Noruega. I no hi trobaren cap altra oposició que les paraules, nombroses i alsurades, que els va adreçar la Guðrún, la dona d'en Hákon (vocabulari: #1. dagverðarmál: Cf. Baetke 19874, pàg. 82: dagverðar-mál n. Frühstückszeit; #2. sæta: Cf. Baetke 19874, pàg. 634: hví sætir þat wie hängt das zusammen, wie kommt das, was bedeutet das; #3. harkafæla: Cf. Baetke 19874, pàg. 234: harka-fæla f. = -geta (?); ibíd.: harka-geta f. geringe, grobe Nahrung, Speise; #4. heldur til annars: Cf. Baetke 19874, pàg. 245: er þat heldr til nǫkkurs das ist eher etwas (wert), das taugt mehr; en Baetke 19874, no dóna entrada a la frase en qüestió, el significat de la qual deu ésser: em sembla que ara, en esguard dels homes que hi ha aquí, ens mereixem quelcom de millor; la traducció d'en Kristian Kålund fa: det forekommer mig, man kunde vænte anden anretning, efter de mænd, som nu er komne; #5. jafndrjúgdeilt: Cf. Baetke 19874, pàg. 310: jafn-drjúgdeildr, -drjúgr adj. ebensolange hinreichend, ebensoviel; el significat de la frase és, doncs: no hi ha res que em duri tant com els caps i les potes socarrats i bullits de xai, és a dir, a aquestes alçades de l'any ja no em queda res més al rebost que caps i potes de xai socarrats i bullits #6. vit: Cf. Baetke 19874, pàg. 749: þeir fóru á beggja vit, fjár ok mannhefnda sie suchten beides (zu erlangen), Gut und Rache; #7. mórendur: Cf. Baetke 19874, pàg. 425: mó-rendr braungestreift <...> mórent váðmál od. mórent braungestreiftes Wollzeug (häufig als Verrechnungseinheit); #8. hrapaðlegt: Cf. Baetke 19874, pàg. 271: <...> adj. n. heftig, ungestüm, stürmisch: mæla hrapaðligt við e-n heftig auf jemanden einreden, toben, poltern; )
2. <CULIN: (sviðahaussvið m.pl, plat típic islandès consistent en mig cap de xai socarrimat i bullit en sal terrossada

sviða·haus <m. -hauss, -hausar>:
<CULINsviðahaus m, plat típic islandès consistent en un cap de xai o me socarrat i bullit en sal terrossada
♦ hálfur sviðahaus: <CULINmig cap de xai (o: me) bullit
  Recepta de sviðahaus: Socarrau el cap fresc del me fins que quedi ben net de pèls. Després, rentau-lo amb aigua i un espalmador fins que quedi net de les parts socarrimades. Xepau-lo pel mig i llevau-li el cervell. Ficau les dues parts, sense llevar-los la pell, dins aigua bullenta i tirau-hi sal terrossada. No és menester que l'aigua tapi les meitats del cap. Quan l'aigua tornarà a bullir, llevau-ne l'escuma que s'hi formi. Deixau que bullin durant 60-90 minuts, fins que se vegi que la carn estigui ben cuita. Treis-los de dins l'olla i serviu-los, calents o freds, amb patates bullides o colinap.  

sviða·kjammi <m. -kjamma, -kjammar>:
<CULINmig cap d'anyell o de be, socarrat i bullit [en sal terrossada]

sviða·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de socarrimat, olor f de socarrat (Val., Mall., Men. & Cat.

sviða·sár <n. -sárs, -sár>:
ferida molt dolorosa

sviða·sulta <f. -sultu, no comptable>:
<CULINsviðasulta f, mena d'aspic fet amb la carn del cap de xais

sviði <m. sviða, no comptable>:
dolor m,f punyent
♦ → logsviði “dolor punyent molt viu”

sviði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svíða “socarrar, socarrimar”

sviðið:
supí de → svíða “socarrar, socarrimar”

sviðinn, sviðin, sviðið <adj.>:
socarrat -ada (Val., Mall., Men. & Cat.), socarrimat -ada (Eiv. & Cat.

sviðna <sviðna ~ sviðnum | sviðnaði ~ sviðnuðum | sviðnað>:
socarrar-se (Val., Mall., Men. & Cat.), socarrimar-se (Eiv. & Cat.

svið·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
escenificar una cosa, posar una cosa en escena

svið·setning <f. -setningar, no comptable>:
posada f en escena, escenificació f

sviðs·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<FÍSteoria f dels camps

sviðs·hreyfingar <f.pl -hreyfinga>:
(kóreógrafíacoreografia f

sviðs·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:
escenografia f

sviðs·list <f. -listar, -listir>:
art escènica

sviðs·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
<GEN & FIGfocus m [d'escenari]
♦ komast í sviðsljósið: <LOC FIGposar-se en el centre de l'atenció, centrar el focus de l'atenció
♦ vera í sviðsljósinu: <LOC FIGtrobar-se (o: ésser) sota els focus de l'atenció
♦ sviðs·ljós <n.pl -ljósa>: bateria f (sèrie de llums col·locats a la vora anterior del pla de l’escenari)

sviðs·lýsing <f. -lýsingar, no comptable>:
escenografia f

sviðs·munir <m.pl -muna>:
atrezzo m, accessoris m.pl [del decorat] 

sviðs·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. <TEATRdecorat m, escenografia f
2. <CINEM & TELEVplató m
3. <FIGescenari m
♦ sviðsmynd af váhrifum: <SALUT PÚBescenari d'exposició
♦ sviðsmynd fjármögnunarerfiðleika: <FINANescenari d'estrès de liquiditat
♦ versta, hugsanlega sviðsmynd: <LOC FIGel pitjor escenari possible

sviðsmynda·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
<FINANanàlisi f d'escenari[s]

sviðs·skrekkur <m. -skrekks, no comptable>:
pànic escènic

sviðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GENcap m & f d'àrea (o: de secció)
2. <TEATRdirector m d'escenari, directora f d'escenari, director escènic, directora escènica

sviðs·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
1. <GENdirecció f de departament (o: de secció)
2. <TEATRdirecció escènica

sviðum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → svíða “socarrar, socarrimar”

svif <n. svifs, svif; # 1. & 3. pl. no hab.>:
1. (flugplanatge m  (acció de planar en l'aire)
2. (það snúa upp í vindinn & hreyfingborneig m, bordada f  (moviment de bornar o bornejar & FIG moviment)
ok eptir þat héldu þeir skipinu til Ekreyja. Ok er þeir kómu í hǫfnina ok kǫstuðu akkerum, þá varð svá mikit svif at skipinu, at eldr kom í dokkuna, er þeir hǫfðu brugðit (brugðu) um kaðlinum. Hugðu menn þá, at strengrinn mundi þá brenna, ok tóku tjald eitt ok vættu ok ætluðu at sløkkva eldinn. En junkherra Magnús var því skjótari ok betri fangaráðs, at hann tók byttu eina, fulla af drykk, ok steypti yfir dokkuna ok kœldi svá eldinn — nauis ad Ekreyas reducta, cum ingressi portum ancoras iacerent, tanto impetu cursum obliquauit, ut sucula, fune circumplicata, ignem conciperet. Quare ueriti, ne funis inflammaretur, ignis restinguendi causa uelum aliquod madefecerunt: princeps uero iuuenis Magnus tanto ceteris erat ad capiendum consilium sagacior et celerior, ut arreptam situlam potu plenam, in suculam infunderet eoque pacto ignem refrigerareti, després d'això, es dirigiren amb el vaixell a les Illes Ekreyjar. I quan varen entrar-hi al port, sorgiren àncores, i aleshores es va produir un borneig tan violent del vaixell que l'argue de l'àncora, la corda de la qual havien desenrevoltillat, es va encendre. Els homes pensaren llavors que la corda [de l'àncora] s'encendria i agafaren un envelat i el banyaren amb la intenció d'apagar-hi el foc, però el junkherra Magnús fou molt més ràpid i millor en trobar una solució ja que va agafar una galleda plena de beguda i la va abocar sobre l'argue i així va refredar el foc (vocabulari: #1. bregða e-u um e-ð: El mot bregða sembla tenir el significat de vefja e-u um e-t, però en Baetke 19874, pàg. 66-67, no dóna pas entrada a aquesta expressió sub voce bregða. Entenc que el moviment de borneig del vaixell ancorat era tan violent, que feiq que la corda de l'àncora fregués la fusta de l'argue amb una intensitat tal, que la fusta de l'argue va començar a fumejar; #2. kæla: En Baetke 19874, pàg. 356: kœla (ld) kühlen, abkülen; l'ús d'aquest verb aquí em fa pensar que la corda de l'àncora, fregant amb el seu ràpid moviment l'argue havia fet que aquest comencés a fumejar. El que fa el junkherra (príncep) Magnús és, realment, refredar o refrigerar la fusta sobreescalfada que ja estava fumejant. Una cosa calenta es pot refredar, el foc, emperò, només es pot apagar, no pas refredar)
♦ vera léttur í svifum: ésser de moviments lleugers, gràcils
♦ vera seinn í svifum: ésser de moviments lents, indolents
3. <BIOLplàncton m
♦ → dýrasvif “zooplàncton”
♦ → hálfsvif “meroplàncton”
♦ → heilsvif “holoplàncton”
♦ → jurtasvif “fitoplàncton”
♦ → plöntusvif “fitoplàncton”
4. svif <n.pl svifa>: (augabil, stundmoment m (espai de temps curt)
♦ í þeim svifum: en aquell moment
♦ rétt í þeim svifum: just en aquell instant
rétt í þeim svifum kom hinn lærði íslendíngur Grindvicensis aftur útúr húsinu: en aquell precís instant, l'erudit islandès Grindvicensis va tornar a sortir de la casa
♦ í sömu svifum: en aquells mateixos instants
í sömu svifum ( ~ :   ʕōˈδ-ɛnnū   məδabˈbēr   wə-hinˈnēh   ʝōnāˈθān   bɛn־ʔɛβjāˈθār   ha-kkɔˈhēn   bāʔ,   עוֹדֶנּוּ מְדַבֵּר, וְהִנֵּה יוֹנָתָן בֶּן-אֶבְיָתָר הַכֹּהֵן בָּא) kom Jónatan, sonur Abjatars prests, óvænt til þeirra. Þá sagði Adónía: „Komdu hingað. Þú ert traustur maður og flytur áreiðanlega góðar fréttir“: en el mateix instant arribà inesperadament on eren ells en Jonatàs (Ionatan), fill del sacerdot Abiatar (Eviatar). L'Adonies (Adoniiahu) li digué llavors: «Vine aquí. Ets un home de fiar i segurament portes bones notícies»
þeir vildu þá taka hann í bátinn en í sömu svifum (εὐθέως) rann báturinn að landi þar sem þeir ætluðu að lenda: volien llavors prendre'l a la barca, però, en el mateix instant, la barca tocà terra al lloc on havien volgut anar

svifa·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
(ræðad'alts vols (altisonant, pompós, ampul·lós, grandiloqüent)

svifa·seinn, -sein, -seint <adj.>:
lent -a de moviments
♦ svifaseinn í viðbrögðum: <FIGlent -a a reaccionar, lent -a de reaccions
♦ vera svifaseinn í viðbrögðum [við e-u]: reaccionar lentament [en una cosa], trigar a reaccionar [en una cosa]

svif·aur <m. -aurs, -aurar>:
<GEOLtransport m en suspensió

svif·bátur <m. -báts, -bátar>:
aerolliscador m, hovercraft m

svif·dreki <m. -dreka, -drekar>:
<AEROala f delta

svif·dýr <n.pl -dýra>:
<BIOLzooplàncton m (dýrasvif)

svif·efni <n. -efnis, -efni>:
<QUÍMcol·loide m

svif·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>:
transbordador f de tralla (transbordador fluvial que aprofita el corrent d'aigua, com ara el de Flix o Miravet)

svif·flug <n. -flugs, -flug>:
<AEROvol m sense motor

svif·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
<AEROplanador m

svif·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
variant de svifflug ‘planador’

svif·hraður, -hröð, -hratt <adj.>:
ràpid -a com un llamp

svifi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svífa “lliscar; planar”

svifið:
supí de → svífa “lliscar; planar”

svif·krans <m. -krans, -kransar>:
<BOTpapus m

svif·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<QUÍMdispersió f col·loidal

svif·lest <f. -lestar, -lestir>:
<FERROVaerotrèn m

svif·nökkvi <m. -nökkva, -nökkvar>:
aerolliscador m, hovercraft m

svif·rá <f. -rár, -rár>:
<ESPORTbarra fixa
♦ æfing á svifrá: <ESPORTexercici m a la barra fixa

svif·ryk <n. -ryks, no comptable>:
partícula f en suspensió (oftast í fleirtölu/empr. hab. en pl.: partícules f.pl en suspensió)

svifryks·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
contaminació f [atmosfèrica] per partícules en suspensió

svif·slá <f. -slár, -slár>:
<ESPORTbarra fixa

svifum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → svífa “lliscar; planar”

svif·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:
<AEROparapent m, ala f de pendent

svifvængja·flug <n. -flugs, -flug>:
<AEROvol m amb parapent, vol m amb ala de pendent

svif·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:
fitoplàncton m (plöntusvif)

svig¹ <n. svigs, no comptable>:
(bugurvolta f, voltera f
♦ fara (o: ganga) á svig við e-ð ~ e-n: <LOC FIGevitar una cosa ~ algú fent-hi voltera
hélt Ísrael þá kyrru fyrir í Kades, hélt síðan áfram um eyðimörkina, fór á svig (sāˈβaβ ~ סָבַב:   wa-i̯ˈʝāsāβ   ʔɛθ־ˈʔɛrɛt͡s   ʔɛ̆ˈδōm   wə-ʔɛθ־ˈʔɛrɛt͡s   mōˈʔāβ,   וַיָּסָב אֶת-אֶרֶץ אֱדוֹם וְאֶת-אֶרֶץ מוֹאָב) við Edómsland og Móabsland, kom austan að Móabslandi og setti búðir sínar hinum megin við Arnon: llavors Israel va restar tranquil a Cadés (Cadeix), posteriorment va avançar pel desert enllà, rodejant el país d'Edom i el país de Moab; va arribar a l'orient del país de Moab i va acampar a l'altre costat de l'Arnon
Davíð leitaði þá aftur svara hjá Drottni og hann svaraði: „Þú skalt ekki fara beint á móti þeim, farðu á svig (sāˈβaβ ~ סָבַב:   hāˈsēβ   ʔɛl־ˌʔaħărēi̯-ˈhɛm,   הָסֵב, אֶל-אַחֲרֵיהֶם) við þá og aftur fyrir þá og gerðu árás á þá frá Bakatrjánum: en David llavors va tornar a consultar Jahvè i ell li va respondre: «No marxis directament contra ells, eludeix-los fent voltera i col·loca't de nou davant ells i fes l'atac contra ells des dels arbres [que es diuen] bacà
gekk hún síðan strax út og fékk þernu sinni höfuð Hólofernesar sem lét það í malpoka hennar. Síðan gengu þær báðar saman út, eins og þær voru vanar, til bæna. Þegar þær svo voru komnar í gegnum herbúðirnar gengu þær á svig (κυκλοῦν:   ἐκύκλωσαν τὴν φάραγγα ἐκείνην) við dalinn, héldu upp Betúlúufjall og komu að borgarhliðinu: immediatament després sortí i va donar el cap de l'Holofernes a la seva criada, la qual el va posar dins la seva taleca. Després, sortiren totes dues plegades, com solien fer per anar a pregar. Quan varen haver travessat el campament, feren el tomb a la vall, pujaren la muntanya de Betúlia i varen arribar a les portes de la ciutat
♦ fara á svig við sannleikann: eludir la veritat
♦ ganga á svig við erfiðleika: evitar una dificultat
♦ vinna svig á e-m: <LOC FIGvèncer algú, imposar-se a algú
nú sér Kirjalax og þeir Rómánus, at þeir munu sig verða framar til at leggja, ef þeir skulu nǫkkut svig vinna á víkingum ok sœkja þeir nú fram í fylkingina [í mót víkingum], ok þeim fylgir Rómarík aldjarfliga: llavors en Kirialax (en ‘κύριε Ἄλεξι’ o ‘κύριε Ἀλέξιε’) i en Rómánus i en Rómarík varen veure que s'havien d'esforçar-se força més si volien vèncer d'alguna manera els viquings així que en Kirjalax i en Rómánus avançaren contra els viquings posant-se al capdavant de la formació de combat i en Rómarík els va seguir amb gran ardidesa (vocabulari: #1. sœkja fram í fylkingina: En Baetke 19874, pàgs. 170 i 635-636, no dóna pas entrada a aquesta locució. Entenc que vol dir que en Kirjalax, en Rómánus i en Rómarík varen avançar [contra els viquings] posant-se al capdavant de l'acies, de la formació de combat, és a dir, abandonant la posició interior, protegida, en la qual s'havien trobat fins llavors; )
þá er Haraldr konungr lá við Halland eptir Nizárorrostu, mælti hann til sinna manna: „Vér hǫfum fengit mikit sigr á Dǫnum í orrostu þessi. Gætum nú til sem bezt, at þeir vinni engi svig á oss heðan í frá, ok sœkjum heim í ríki várt með sœmd ok miklu herfangi“ — quan el rei Haraldr estava ancorat davant la costa del Halland, després de la batalla del riu Nizá, va parlar així als seus homes: “Hem obtingut una gran victòria contra els danesos en aquesta batalla. Prenguem ara el màxim esment que ells, d'avui en endavant, no ens vencin a nosaltres. Tornem [ara] al nostre regne amb honor i gran botí”
hér eptir býr Sverrir konungr ferð sína norðr um fjall, ok kómu fram í Naumudal, ok fékk sér þar skip, lǫgðu þá út í Skillingar. Konungr átti þar húsþing. Hann leitaði þá við liðit, hversu þeir skyldu hátta ferðum sínum, sagði, at honum sýndust vera þrír kostir á. Sá einn at fara norðr á Hálogaland ok hafa þar slíkt, er féngist; annarr at fara til Bjǫrgynjar ok vita, ef þeir féngi nǫkkut unnit á úvinum sínum; þá væri sá til, at fara or landi ok vestr í eyjar, ok væri þess meiri ván, at þeir féngi þaðan nǫkkurn liðsafla; eða herja þá til Írlands eða annarra Vestrlanda, lézt þat ætla, at því meiri mundi úvinsæld Erlings, sem hann væri lengr í Noregi. Liðit svaraði ok lézt vilja inn til bœ- jarins, ok tǫldu ekki fyrir mundu verða at ná bœnum, sǫgðu hvárki til varnar konung né jarl, sǫgðu konung eiga þar fyrir marga vini — aquilonem exinde uersus iter instaurat, et montana transgressus in Naumdaliam Rex descendit. Nactus ibi quasdam colonorum naues, Skillingas (insulas) porro petiit, et, quod continentis incolas consultationum arbitros habere nolebat, hic milites in concionem uocatos, quo potissimum itinera uertenda censerent, sententias rogauit; dixitque: ”Videri sibi, tria duntaxat utiliter eligenda nunc dari: primum quidem, ut in Halogiam (Halogalandiam) opum incrementa quaesituri se reciperent, indeque in austrum reuersi Bergas appeterent, ecquam ibi cladem hostibus inferre possent experturi: alterum, ut Noruegia relicta occidentem uersis in (Orcades) insulas nauigarent, unde auxiliarium militem conquiri posse uix dubitaret: tertium, ut Hiberniam, aliasque ad occidentem sitas regiones, populabundi infestarent; ominari uero se fore, ut popularium erga Regem Magnum et Comitem Erlingum studia cum diuturniore imperio senescerent: in praesentia autem magnam corum potentiam sibi suisque lacessitu difficilen futuram.” Ad haec milites uiniversi respondebant: ”Nidrosiam peti placere; urbem enim, regio quippe praesidio destitutam, nullo negotio occupari posse: oppidoque, cum Regis amicis abundaret, in potestatem facile redacto, uirium se augmenta partibus adiecturos”després d'això, el rei Sverrir va disposar el seu viatge cap al nord a través del puig i arribaren a la vall de Naumudalr. Aquí el rei es va procurar vaixells amb els quals es van dirigir, per mar oberta, a les illes Skillingar. Aquí va celebrar un húsþing, una reunió amb els seus homes. [Amb aquella reunió] mirava d'esbrinar amb les seves tropes com s'havia d'organitzar llur expedició. Els digué que li semblava que tenien tres possibilitats. La primera era de marxar cap al nord al Hálogaland i prendre-hi [tot] el que hi poguessin heure. La segona opció era d'anar a Bjǫrgyn i escatir si podien vèncer-hi llurs enemics. Finalment, la darrera possibilitat fóra d'abandonar el país per dirigir-se cap a l'oest, cap a les illes [de ponent] on les possibilitats de trobar-hi reforços eren molt grosses, per, després, devastar Irlanda o els altres països de ponent. Va dir-los que creia que la impopularitat del iarl Erlingr augmentaria com més temps fos a Noruega. Les tropes li respongueren que volien prendre la vila [de Þrándheimr] i que consideraven que no hi hauria res que els impedís de capturar la vila, i digueren que no hi havia ni el rei ni el iarl per defensar-la, digueren que el rei [Sverrir] hi tenia mants amics

svig² <n. svigs, svig>:
<ESPORTeslàlom m

sviga·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:
congreny m, cércol m de fusta de bóta

svigi <m. sviga, svigar>:
1. parèntesi m (signe gràfic ( ))
♦ innan sviga: <TIPOGentre parèntesis
♦ nefna e-ð innan sviga<: <LOC FIGfer un incís, dir una cosa entre parèntesis
♦ í svigum: <TIPOGentre parèntesis
♦ setja e-ð í sviga: <TIPOGposar una cosa entre parèntesis
2. (víðitág, vöndur úr víði, grönn, sveigjanleg trjágreinverga f (de salze & branca prima i flexible d'arbre)
en er at degi kom, gekk Þorsteinn í húsit, þar er þau sváfu, ok bað þau rísa upp skyndiliga ok braut fara sem skyndiligast. Hann kallaði ákaft, ok þau bjuggust í tómi. Þorsteinn gekk at með ákafa ok hafði mikinn sviga í hendi ok lét sem hann myndi ljósta þau ok gera miskunnarlaust, ef eigi brygði þau við sem skjótast. Ok síðan gengu þau út, en hann eptir þeim með reiddan svigann. Fóru þau með þessum hætti til garðshliðs, at hann ógnaði þeim: i a trenc d'alba, en Þorsteinn va entrar a dins l'edifici en el qual ella dormia amb son fill i els va manar que es llevessin a tota pressa i que marxessin d'allà tan ràpidament com els fos possible. Ell els cridava amb vehemència [que s'afanyessin], mentre ells es preparaven per anar-se'n amb tota calma i tranquil·litat. En Þorsteinn els acaçava amb vehemència i tenia una gran verga de salze a la mà i feia com si els pegués, fingint no tenir cap commiseració envers ells, si no s'afanyaven per partir d'allà al més aviat possible. I poc després sortiren d'allà, i ell marxava darrere ells brandant la verga [per sobre d'ells]. Varen marxar fins a les portes del garðr amb ell amenaçant-los i cridant-los al darrere tot el temps
þann morgun er þeirra var von þá mælti Helgi við húskarla sína að þeir skyldu hvergi fara frá húsum um daginn: "Þér skuluð höggva yður sviga stóra úr víði og stafi marga. Er manna hingað von í dag og skuluð þér þá neyta stafanna og berja hrossin undir þeim og reka svo úr túni allt saman": el matí que era d'esperar que arribessin [en Þormóður i la seva gent], en Helgi va dir als seus húskarlar que durant el dia no s'allunyessin pas de les cases del mas: “Talleu-vos grans vergues de salze i molts de garrots (bastons). Avui hi ha moltes de possibilitats que vinguin homes aquí i vosaltres[, si això passa,] usareu els garrots per pegar als cavalls sobre els que vagin muntts i foragitar-los així tots ells fora del tún, la prada tancada del mas”
ú munt nú segja verða," sagði Gunnar og tók sviga einn mikinn og ætlar að berja piltinn með: “Ara m'ho hauràs de dir[, tant si vols com si no]”, li va dir en Gunnar i va agafar una gran verga i es va disposar a apallissar-hi el vailet
3. (viðargjörð á tunnucongreny m (de bóta)

svig·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
<ESPORTprova (o: competició) f d'eslàlom

svig·maður <m. -manns, -menn>:
<ESPORTeslalomista m (esquiador d'eslàlom)

svigna <svigna ~ svignum | svignaði ~ svignuðum | svignað>:
1. (trjágreinvinclar-se (branca prima i flexible d'arbre, canya de pescar & anàlegs)
♦ svigna til jarðar: vinclar-se cap a terra
hann auðgast ekki, auður hans varðveitist ekki og kornöx hans svigna (nāˈtˁāh + ~ נָטָה + לָ:   wə-ˌlɔʔ־ʝitˁˈtˁɛh   lā-ˈʔārɛt͡s   minˈl-ām,   וְלֹא-יִטֶּה לָאָרֶץ מִנְלָם) ekki til jarðar: no s’enriquirà ni les seves riqueses no es preservaran, ni es vinclaran cap a la terra les espigues del seu gra
♦ svigna undan e-u: vinclar-se a causa d'una cosa
hann var sem ólífutré sem svignar (ἀναθάλλειν ~ ἀναθάλλων -άλλουσα -άλλον:   ὡς ἐλαία ἀναθάλλουσα καρποὺς) undan ávöxtum, kýprusviður sem teygist til skýja: com una olivera que es vincla carregada de fruit, com un xiprer que s'enlaira cap als núvols
2. (hilla, plankidoblegar-se, fer panxa (post, tauló per la part del mig)
♦ svigna undan þunganum: doblegar-se sota el pes
plankinn svignaði undan þunganum: la post feia panxa sota el pes

svignun <f. svignunar, no comptable>:
flexió f, vinclament m (de branca, de canya de pescar, d'espiga etc.)

svig·rúm <n. -rúms, no comptable>:
1. <FIGmarge m d'acció (o: de moviments), llibertat f de moviment[s], espai m per moure's
♦ gefa e-m svigrúm: donar joc a algú, donar marge [d'acció] a algú
þá sáu niðjar Benjamíns að þeir höfðu beðið ósigur. Ísraelsmenn gáfu Benjamín svigrúm (nāˈθan + māˈqōm + ~ נָתַן + מָקוֹם + לָ:   wa-i̯ʝittəˈnū   ʔīʃ-ʝiɕrāˈʔēl   māˈqōm   lə-βinjāˈmin,   וַיִּתְּנוּ אִישׁ-יִשְׂרָאֵל מָקוֹם, לְבִנְיָמִן) því að þeir treystu launsátrinu sem þeir höfðu hjá Gíbeu: llavors, els descendents d'en Benjamí varen veure que havien sofert una derrota (el context exigeix, en canvi, el contrari: ...que havien infligit una derrota [als israelites]). Els israelites donaren joc als benjaminites perquè confiaven en l'emboscada que havien parat a la vora de Gabaà (Givà)
♦ hafa svigrúm til e-s: tenir marge (o: joc) per a una cosa, tenir llibertat de moviments per a una cosa
2. (tækifæriocasió f (oportunitat)
♦ ég fékk ekkert svigrúm til þess: no n'he tingut pas l'ocasió, no m'ha llegut -uda (Mall.
3. <FÍSorbital atòmic

svig·skíði <n.pl -skíða>:
<ESPORTesquí m d'eslàlom

svigur·mæli <n.pl -mæla>:
1. (móðganir, móðgunaryrðiofenses f.pl (paraules de difamació, paraules ofensives, insults)
2. (stóryrði, digurmæligrans paraules f.pl (grans mots, paraules ampul·loses, pomposes)
3. (hótaniramenaces f.pl (paraules d'amenaça)

svik <n.pl svika>:
1. <& POLITtraïció f
♦ búa yfir svikum: maquinar una traïció
♦ með svikum: a traïció
2. (fjársvikfrau m, estafa f
3. <FIGengany m (engalipament, ensarronament)
♦ hér eru svik í tafli: <LOC FIGaquí hi ha gat amagat, aquí put a socarrat, aquí s'hi està jugant amb daus trucats
♦ svik og fals: <LOC FIGmentides i hipocresia, mentida i falsedat
♦ upp koma svikum síðir: <LOC FIGtotes les mentides acaben sortint a la llum, la veritat sempre s'acaba coneixent

vei þeim sem draga sekt sína með svikaböndum (ˈħɛβɛl ~ חֶבֶל:   hōi̯   mɔʃˈχēi̯   hɛ-ʕāˈwɔn   bə-ħaβˈlēi̯   ha-ʃˈʃāwəʔ,   הוֹי מֹשְׁכֵי הֶעָו‍ֹן, בְּחַבְלֵי הַשָּׁוְא) ranglætisins og syndina [eins og] með aktygjum: ai dels qui estiren llur culpa amb les cordes enganyoses de la injustícia i el seu pecat [com si ho fessin] amb arreus de carro

svika·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
pa m d'engany (pa obtingut amb l'engany o el frau)
sætt er svikabrauðið (ˈlɛħɛm   ˈʃāqɛr,   לֶחֶם שָׁקֶר) en eftir á fyllist munnurinn möl: és dolç per a l'home el pa que ve del frau, però després la boca se li omple de reble

svika·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f fantasma (o: pantalla) 

svika·hrappur <m. -hrapps, -hrappar>:
estafador m, estafadora f

svika·laus, -laus, -laust <adj.>:
lliure d'engany i/o traïció
Hann er bjargið, verk hans fullkomin og allir hans vegir réttlátir. Hann er trúfastur Guð og svikalaus, réttlátur og hreinlyndur
slíks æðsta prests höfðum við þörf sem er heilagur, svikalaus, óflekkaður, greindur frá syndurum og orðinn himnunum hærri

þá hefur verið afráðið í Róm að óvinum Gyðinga skuli ekki fengnar vistir, vopn, fjármunir eða skip. Skilmálar þessir skulu haldnir svikalaust
♦ gera e-ð svikalaust: <LOC FIGfer una cosa a consciència
♦ koma svikalaust að kjarna málsins: <LOC FIGanar directament al gra
♦ vinna svikalaust: <LOC FIGtreballar conscienciosament, pencar dur

svika·logn <n. -logns, no comptable>:
<METEO & FIGcalma enganyosa

<JURcas m de frau
í hverju svikamáli (dəˈβar ˈpɛʃaʕ ~ דְּבַר פֶּשַׁע:   ˌʕal־kāl־dəβar־ˈpɛʃaʕ,   עַל-כָּל-דְּבַר-פֶּשַׁע), hvort sem um er að ræða naut, asna, sauð, klæðnað eða annað sem glatast hefur og eigandinn segir: Það er einmitt þetta, skal mál beggja aðila koma fyrir Guð. Sá sem Guð dæmir sekan skal bæta hinum tvöfalt: en qualsevol cas de frau, tant si es tracta d'un bou, d'un ase, d'una ovella, d'un vestit o d'una altra cosa que s'és perduda de la qual el propietari digui: «És ben bé això», el cas d'ambdues parts serà portada davant Déu. El qui Déu declari culpable pagarà el doble a l'altre

svika·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:
1. (í mylluspilimolí doble (en una partida de marro de nou o joc del molí)
2. <FIGmarro m, martingala f

svikara·heilkenni <n. -heilkennis, no comptable>:
<PSICOsíndrome f de frau, síndrome f de l'impostor

svikari <m. svikara, svikarar>:
1. <GEN & POLITtraïdor m, traïdora f
◊ sjáið höfuð svikarans!: contempleu el cap del traïdor!
2. <FIGimpostor m, impostora f
3. <FIGdefraudador m, defraudadora f (enganyador, ensarronador, que pren amb enganys)
4. (sá sem sveik málstaðrenegat m, renegada f (qui ha abandonat la pròpia causa)

svika·tal <n. -tals, -tal>:
paraules f.pl d'engany
þá varðveit tungu þína frá illu og varir þínar frá svikatali (dibˈbēr   mirˈmāh ~ דִּבֵּר מִרְמָה:   ū-ɕəφāˈθēi̯-χā   mi-ddabˈbēr   mirˈmāh,   וּשְׂפָתֶיךָ, מִדַּבֵּר מִרְמָה)guarda la teva llengua del mal i els teus llavis d'enganys
sá sem vill elska lífið og sjá góða daga haldi tungu sinni frá vondu og vörum sínum frá svikatali (τὸ λαλῆσαι δόλον:   καὶ χείλη τοῦ μὴ λαλῆσαι δόλον)eEl qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guardi la seva llengua del mal i els seus llavis de dir paraules d'engany

svika·vampíra <f. -vampíru, -vampírur. Gen. pl.: -vampíra>:
fals vampir americà(mamífer Vampyrum spectrum) (falsblóðsuguleðurblaka)

sviki:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svíkja “trair”

svikið:
supí de → svíkja “trair”

svikinn, svikin, svikið <adj.>:
traït -ïda
♦ vera svikinn af e-u: <LOC FIGésser (o: estar) decebut d'una cosa
♦ vera ~ verða illa svikinn ef <+ ind.> [ekki]: <LOC FIGestar negativament sorprès si [no] <+ ind.>
♦ ég er illa svikinn ef [ekki]...: m'equivocaré de moltíssim si [no]...
♦ svikin vara: <COMmercaderia f d'imitació, falsificació f

svik·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
<FIGtraïdor[enc] -[enc]a, fals -a, proditori -òria
en er dagar, þá fara Numidę út af borginni, hverr til sinnar sýslu, ok vænta sér einskis úfriðar. Marius býr riddara sína ok með þeim þá menn er fóthvatastir váru; bað þá fara sem skjótast til Capsam ok taka borghliðin, en hann kvez mundu fara sem skjótast með herinn ok veita þeim fullting. En er borgarmenn verða varir við úfrið, hræðaz þeir sem ván var, en margir váru utan borgar: buðu þeir upp at gefaz. Þeir tóku þegar kastalann: var þar drepit mart fólk — allir gran- sprettingar; mart fólk var selt; herfangi ǫllu var skipt at jafnaði, en brenndr kastalinn. Þetta verk var ekki gørt at siðvenju Rómverja ok eigi gjǫrði Marius fyrir ágirni sakar eða glœpsku: þat bar til, at staðrinn þótti þeim Jugurthę mundu vera hagfelldr, ef hann settiz í, þvíat þetta mannfólk var útryggt ok sviklynt, en úkunnigt var þat áðr Rómverjum, hvárt þeir váru góðir eða illir, ok enn þat, at þessi staðr mundi torunninn, ef hann hefði haldinn verit með vizku eða viðrbúnaði — [4] Sed ubi dies coepit et Numidae nihil hostile metuentes multi oppido egressi, repente omnem equitatum et cum his uelocissumos pedites cursu tendere ad Capsam et portas obsidere iubet. Deinde ipse intentus propere sequi neque milites praedari sinere. [5] Quae postquam oppidani cognouere, res trepidae, metus ingens, malum improuisum, ad hoc pars ciuium extra moenia in hostium potestate coegere uti deditionem facerent. [6] Ceterum oppidum potestate incensum, Numidae puberes interfecti, alii omnes uenumdati, praeda militibus diuisa. [7] Id facinus contra ius belli, non auaritia neque scelere consulis admissum, sed quia locus Iugurthae opportunus, nobis aditu difficilis. Genus hominum mobile, infidum, ante neque beneficio neque metu coercitumi quan es va fer de dia, els númides sortiren de la fortalesa per dirigir-se cadascun a la seva feina sense esperar-se cap atac. En Màrius va fer que els seus cavallers i, amb ells, els homes de peu més àgil, es preparessin. Llavors els va manar que anessin al més ràpidament que poguessin a Capsa i que hi prenguessin les portes de la ciutadella, i els digué que ell els seguiria amb l'exèrcit [sencer, i que hi arribaria] tan aviat com podria per donar-los ajut. I quan els de la ciutadella se n'adonaren de l'atac, s'espantaren, com era d'esperar, i [com que, a més a més,] molts eren a fora de la ciutadella, oferiren [als romans] de rendir-se. [Els romans] prengueren immediatament el castell; hi mataren molta de gent: tots els homes ja barbats (púbers). Molta de gent fou venuda [com a esclaus]. Tot el botí fou repartit a parts iguals, i el castell[, finalment,] cremat. Aquest fet no fou pas fet perquè aquest fos el costum dels romans i tampoc no ho va ordenar en Màrius per avarícia o per dur a terme una acció criminal (scelus): [simplement,] es va esdevenir que [els romans] consideraren que aquell indret seria ideal per al Iugurta si s'hi aquarterava ja que aquella gent era voluble i traïdorenca i, abans d'això, als romans els havia estat desconegut si eren bons (honorables) o dolents i, a més a més, perquè [els romans eren conscients que] aquest indret els hauria resultat difícilment conquerible si hagués estat mantingut amb saviesa o preparació

svik·máll, -mál, -mált <adj.>:
llenguafals -a, que parla amb perfídia
Metellus sér nú at þat var ekki ráð at sitja lengr um þessa borg ok svá þat at hann kemr øngum bardǫgum á við Jugurtham nema með áhlaupum, sneri hann nú frá borginni ok setr sína menn í aðrar borgir er hann hafði fyrr unnit. Hann sendi ok menn til Bomilcar er mestr trúnaðarmaðr var Jugurthę með miklum fégjǫfum at fœra honum hann annathvárt lífs eðr dauðan. Metellus fær skjótt snúit hans lyndi, þvíat hann var bæði áhlýðinn ok svikmáll ok því tekr hann [=Iugurtha] með þeim orðsendingum ok einn tíma talar hann með Jugurtham konung ok spurði hvárt honum sýndiz eigi ráð at hann gæfiz upp í vald Rómverja — LXI. [1] Metellus, postquam uidet frustra inceptum, neque oppidum capi neque Iugurtham nisi ex insidiis aut suo loco pugnam facere, et iam aestatem exactam esse, ab Zama discedit, et in is urbibus, quae ad se defecerant satisque munitae loco aut moenibus erant, praesidia imponit. [2] Ceterum exercitum in prouinciam, quae proxuma est Numidiae, hiemandi gratia conlocat. [3] Neque id tempus, ex aliorum more, quieti aut luxuriae concedit; sed, quoniam armis bellum parum procedebat, insidias regi per amicos tendere et eorum perfidia pro armis uti parat. [4] Igitur Bomilcarem, qui Romae cum Iugurtha fuerat et inde uadibus datis clam de Massiuae nece iudicium fugerat, quod ei per maxumam amicitiam maxuma copia fallendi erat, multis pollicitationibus aggreditur; [5] ac primo efficit uti ad se conloquendi gratia occultus ueniat: deinde fide data, si Iugurtham uiuom aut necatum sibi tradidisset, fore ut illi senatus impunitatem et sua omnia concederet, facile Numidae persuadet, cum ingenio infido, tum metuenti ne, si pax cum Romanis fieret, ipse per condiciones ad supplicium traderetur: en Metel·lus llavors va veure que no era aconsellable de continuar assetjant aquella ciutat i també que no tindria oportunitat de lliurar batalles amb en Iugurta tret d'atacs [esporàdics]. Així i doncs, es va retirar de la ciutat i va aquarterar tots els seus homes a les altres ciutats que havia conquerit amb anterioritat. També va enviar homes al Bomílcar, que era l'home de confiança més gran d'en Iugurta, amb grans regals de diners, demanant-li que li portés en Iugurta viu o mort. En Metel·lus havia pogut fer-lo canviar de parer ràpidament perquè [en Bomílcar] d'una banda era fàcilment influenciable i de l'altra era llenguafals i per això va acceptar [de dur al Iugurta] els missatges. I en el moment oportú [en Bomílcar] va parlar amb el rei Iugurta i li va demanar si no li semblava més aconsellable de lliurar-se al poder dels romans

svikóttur, svikótt, svikótt <adj.>:
variant de svikull, svikul, svikult ‘fals -a, mentider -a; perfíd -a, traïdor -a’

svik·ráð <n.pl -ráða>:
♦ sitja á svikráðum við e-ð ~ e-n: ordir una traïció contra una cosa ~ algú

svik·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
traïdor -a, fals -a

sviksam·lega <adv.>:
fraudulentament

sviksam·legur, -leg, -legt <adj.>:
fraudulent
Júdas komst að því að Níkanor var kominn með sviksamlegum ásetningi. Varð hann óttasleginn og fékkst ekki framar til að hitta hann
en að Selevkusi látnum er Antíokkus, að viðurnefni Epífanes, var kominn til ríkis tókst Jason, bróður Óníasar, að sölsa undir sig æðstaprestsembættið með sviksamlegum hætti

svik·samur, -söm, -samt <adj.>:
enganyador -a, enganyós; -osa
lítið upp, þér hinir sviksömu, og litist um! Fallið í stafi og undrist! Því að ég framkvæmi verk á yðar dögum - þér munduð ekki trúa því, ef sagt væri frá því
leifar Ísraels munu engin rangindi fremja, né heldur tala lygar, og í munni þeirra mun ekki finnast sviksöm tunga. Já, þeir munu vera á beit og leggjast, án þess að nokkur styggi þá
sviksamir, framhleypnir, ofmetnaðarfullir, elskandi munaðarlífið meira en Guð

svik·semd <f. -semdar, no comptable>:
variant de sviksemi ‘perfídia, traïdoria’

svik·semi <f. -semi, no comptable>:
perfídia f, traïdoria f

svikull, svikul, svikult <adj.>:
1. (ótrúrpèrfid -a, traïdor -a (deslleial)
♦ með svikulum hætti: amb perfídia, traïdorament
2. (óáreiðanlegurenganyós -osa (enganyívol, que no és pas de fiar)
3. (sviksamur, sviksamlegurfraudulent (fraudulós)

svikum:
1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → svíkja “trair”

svil <n.pl svilja>:
bosses espermàtiques del peix mascle, líquid m seminal de peix

svili <m. svila, svilar>:
cunyat m (el cònjuge del germà o la germana de la cònjuge d'algú)

svil·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
cunyada f (la cònjuge del germà o la germana del cònjuge d'algú)

< svima <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:
nedar, travessar (o: passar) nedant
en hann mun hafa svimit í hólminn, ok mun hann fólgizk hafa: i deu haver nedat fins a l'illot i s'hi deu haver amagat
Sigurðr kvað: 14.  "Segðu mér þat, Fáfnir, ǀ alls þik fróðan kveða ǁ ok vel mart vita: ǁ hvé sá hólmr heitir, ǀ er blanda hiǫrlegi ǁ Surtr ok Æsir saman?" Fáfnir kvað: 15.  "Óskópnir hann heitir, ǀ enn þar ǫll skolo ǁ geirom leika goð; ǁ Bilrǫst brotnar, ǀ er þeir á brott fara, ǁ ok svima í móðo marir: en Sigurðr li va dir: 14.  “Digues-me, Fáfnir, ja que diuen que ets erudit i que saps moltíssimes de coses: com es diu l'illot en el qual en Surtr i els ansos barrejaran llur licor d'espases?” En Fáfnir li digué: 15.  “Óskópnir es diu, i és allà on els déus hi jugaran amb [llurs] llances. Quan [en Surtr] i els seus guerrers passin pel pont Bilrǫst fugint d'Óskópnir, el pont s'esfondrarà i llurs cavalls passaran nedant el gran riu” (vocabulari: #1. alls: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 15: <...> II. conj. da, weil, da ja (auf einen bekannten oder vor augen liegenden grund hinweisend; #2. hólmr: En Kuhn 1968³, pàg. 99: hólmr m. eiland, kleine insel <...>, insbesondere als übliche stätte für zweikämpfe; la manca d'informació addicional ens impedeix de determinar si realment ens trobem davant una referència a un illot en el qual hi hagué un duel entre els ansos i en Surtr i els seus homes, o bé si som davant una metonímia per camp de batalla. El context diu en favor de la interpretació del mot com a metonímia; #3. hjǫrlǫgr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 96: hior-lǫgr m. ‘schwertnaß’: blut (Fm. 14); #4. Óskópnir: Aquest nom mític és anomenat Óskaptr ‘l'Encara-no-creat’ a la Vǫlsunga saga i Vígríðr ‘camp de batalla’ als Vafþrúðnismál i a la Gylfaginning, on, per cert, l'Snorri cita l'estrofa 18 dels Vafþrúðnismál, de manera que la designació snorriana podria haver estat presa d'aquest darrer poema. Mentre que les dues altres designacions són semànticament transparents, fins al dia d'avui no s'ha formulat una teoria acceptada universalment sobre el significat del topònim Óskópnir, ni tampoc sobre la seva mateixa forma. Al meu entendre, hi hauríem de veure un nom d'agent en -nir com ara Fáfnir *faðmnir ‘l'abraçador’, un nom parlant que fa referència al fet que l'orm passava la major part del temps abraçat al seu or, o el martell Mjǫlnir ‘el Moledor, l'Esclafador’ o l'espasa Ímnir ‘la Batalladora’. Per aquesta raó, considero que la teoria que hi veu un sinònim d'Óskaptr, per més atractiva que sigui, no és l'encertada; #4. fara á brott: Interpreto el passatge com a Bilrǫst brotnar, ǀ er þeir Surtr á brott fara,, amb un canvi el·líptic de subjecte, pel qual el pronom þeir ‘ells’ no fa referència als goð precedents, sinó a Surtr i els seus guerrers. Segons això, doncs, en realitat entenc aquest pronom þeir com a þeir Surtr i tradueixo en conseqüència. Si, malgrat tot, interpretem el pronom com a referit al mot goð precedent, la traducció resulta llavors totalment diferent: Quan [els ansos] passin pel pont Bilrǫst fugint o tornant d'Óskópnir, el pont s'esfondrarà i llurs cavalls nedaran en el gran riu; En Sophus Bugge 1867, pàg. 222a va esmenar á brott en á brú: “5. brv, saa ændret; brot R og Udgg.. Si seguim aquesta esmena, la traducció passa a ésser el pont Bilrǫst s'esfondrarà quan ells -els déus- l'estiguin passant i llurs cavalls nedaran llavors [=prosseguiran llavors llur camí nedant] en el gran riu;)
þá svarar Hár ok hló við: "Eigi er nú fróðliga spurt. Er þér eigi sagt þat, at guðin gerðu brú af jǫrðu til himins, ok heitir Bifrǫst? Hana muntu sét hafa. Kann vera at þat kallir þú regnboga. Hon er með þrim litum ok mjǫk sterk ok ger með list ok kunnáttu meiri en aðrir smíðir. En svá sterk sem hon er, þá mun hon brotna þá er Múspells megir fara ok ríða hana, ok svima hestar þeira yfir stórar ár. Svá koma þeir fram": llavors li va respondre en Hár tot rient: “La pregunta que acabes de fer no és que sigui precisament llesta. Que per ventura no t'han dit mai que els déus feren un pont que va de la terra al cel i que es diu Bifrǫst, ço és, camí tremolós? Segur que ja el deus haver vist [alguna vegada], encara que potser tu l'anomenis Arc de Sant Martí. Té tres colors i és molt sòlid i ha estat fet amb un art i perícia majors que les de qualssevol altres construccions. Però, per més sòlid que sigui, tanmateix s'esfondrarà quan els fills d'en Múspellr hi passin per sobre a peu i a cavall, i [quan això s'esdevindrà,] llurs cavalls travessaran nedant els grans rius. És així com arribaran fins a l'altra riba”

En þegar Gísli kom fótum undir sig hljóp hann út á hyl einn mikinn og svimaði þar yfir ána og kom um nóttina á þann bæ er í Hrossholti heitir og var þá mjög þrekaður. Þar lá hann viku og hljóp blástur í búkinn. Eftir það fór hann til vistar sinnar

svima <svimar | svimaði | svimaðVerb impers. unipers.>:
en einnig hérna reika menn af víni og skjögra af áfengum drykkjum. Prestar og spámenn reika af áfengum drykkjum, eru ruglaðir af víni, skjögra af áfengum drykkjum. Þá svimar í vitrunum sínum og allt hringsnýst fyrir þeim í úrskurðum þeirra
♦ mig svimar: el cap em roda

svimi <m. svima, svimar>:
1. (sundlmareig m (rodament de cap)
2. (rot, meðvitundarleysiestaborniment m (atordiment, pèrdua del coneixement per efecte d'un fort cop al cap)
♦ liggja í svima (o: svíma)estar estabornit -ida, estar estormiat -ada (o: estormeiat -ada) algú (Mall.
Össur mælti: "Illt er að eiga þræl að einkavin" og laust hann öxarhamarshögg svo að hann lá í svíma
En um dag nokkurn kölluðu þeir prestinn til sín, hann varði einskis af þeim nema góðs eins, teygðu hann heiman með sér og kváðust fara skyldu í annað hérað að sýsla þar nokkuð, það er þeir þurftu, og báðu hann fylgja sér, höfðu með sér heimamann sinn er vissi þessi ráð með þeim. Fóru þeir á skipi eftir vatni því er Rönd heitir og fram með vatnsströndinni og lentu við nes það er Skiptisandur heitir. Þeir gengu þar á land upp og léku stund nokkura. Þá fóru þeir í nokkurn leyndan stað. Þá báðu þeir verkmanninn ljósta hann öxarhamarshögg. Hann sló prest svo að hann lá í svíma
Hrolleifur kvað sig eigi skyldan að ganga úr ánni fyrir illskuþrælum og lætur vaða stein til eins þeirra svo að sá liggur í svíma og lét þeim eigi skyldu hlýða að vera allfjölorðir: en Hrolleifur els va dir que no tenia l'obligació de sortir del riu per uns esclaus malanats i va tirar una pedra a un d'ells de tal manera que va quedar estabornit i els va cridar que ésser força llenguallargs no els serviria pas (menys lit.: no en traurien res d'ésser tan llenguallargs) (La traducció de l'Otto Paul Herrmann, 1914, p. 65: Hrolleif sprach, er brauche vor niederträchtigen Sklaven nicht aus dem Flusse zu gehen, und ließ einen Stein nach einem von ihnen sausen, daß er in Ohnmacht fiel, und meinte, es solle ihnen nichts nutzen, viele Worte zu machen) (vocabulari: #1. vaða: Cf. Baetke 19874, pàg. 691: <...> láta vaða stein til e-s einen Stein auf jmd. schleudern; #2. hlýða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 263: hlýða <...> 3. gelingen, gut ausgehen; <...> e-m hlýðir e-t etwas gereicht jmd. zum Nutzen, ist jmd. möglich, erlaubt; per tant, parlar molt no els seria nützlich o dienlich; #3. allfjölorður: En Baetke 19874, pàg. 17, no dóna pas entrada a aquest compòsit, però sí, pàg. 143, al primitiu fjǫl-orðr adj. wortreich, redselig, gesprächig; el prefixoide all- significa força, prou + adj.; )
♦ ljósta e-n í svima (o: svíma)estabornir algú, estormiar (o: estormeiar) algú (Mall.
laust hann selinn í svima it fyrsta hǫgg ok gekk hann síðan af dauðum selnum ok varð hýski hans fegit þessi veiði ok gerðu þakir guði ok sælum Þorláki byskupi
Hallvarður svarar: "Höfðingi þeirra var mest sakbitinn hér um og sýndist mér að gera eigi meira að í þessu sinni en ljósta hann í svíma. Var það maklegt að svívirðing kæmi svívirðing í mót. En það er fyrir hendi að auka enn hefnd síðar ef sýnist"
"Hvað segir þú mér sonur af hestaþinginu því er í fyrra sumar var? Varstu ekki lostinn í svíma frændi sem hundur?"
3. (óvissaincertesa f (incertitud & ignorància)
♦ vaða í villu og svima um e-ð: <LOC FIGanar totalment malencaminat -ada en una cosa (anar a les fosques en una cosa, desconèixer totalment una cosa, no saber absolutament res d'una cosa)

< svimma <svimm ~ svimmum | svamm ~ summum (o: svummum; o: svumum) | summið (o: sommið)>:
nedar
  Les formes svima (← *swiman-, grau ple) i symja (← *swumjan-, grau zero) segueixen el paradigma dels verbs de la quarta conjugació forta; el verb svimma (← *swim-m-an- ← (?) *swim-n-an-), en canvi, el de la tercera conjugació forta. La riquesa de formes (*swiman-, *swimman-, *swumjan-), i el fet que es pugui conjugar per una o una altra conjugació forta, semblen reforçar la tesi que som davant un mot del substrat, i, per tant, d'origen no indoeuropeu.

En la llengua moderna, totes aquestes formes han estat arraconades pel feble →
synda (tercera conjugació feble), un derivat del substantiu sund ( ← *sunda- un mot que pot procedir de ← *swumda-, amb desaparició de la wau davant u o de ← *sumda- *swmt-, amb vocalització directa de la wau). Al seu costat cal esmentar encara el substantiu, de gènere masculí, sumr "mar", de la mateixa arrel que els mots vistos adés i que no ha perdurat fins a la llengua moderna.
 

svindil·brask <n. -brasks, pl. no hab.>: estafa f

svindill <m. svindils, pl. no hab.>: estafa f, engany m

svindl <n. svindls, pl. no hab.>: frau m, estafa f

svindla <svindla ~ svindlum | svindlaði ~ svindluðum | svindlaðá e-m>: 1. (pretta) estafar algú
	2. (á prófi) copiar (en un examen)
	3. (í spilum) fer trampes, fer punxons (en joc)

svindlari <m. svindlara, svindlarar>: estafador m, estafadora f

svipa <f. svipu, svipur. Gen. pl.: svipna o: svipa>:
fuet m (xurriaques, flagell)
♦ sveifla svipunni: brandar (o: brandir) el fuet

svipa <svipa ~ svipum | svipaði ~ svipuðum | svipað>:
1. (fara hratt og hljóðlaustmoure's amb rapidesa i en silenci (anar o desplaçar-se amb rapidesa i sense fer soroll)
eptir þat brugðu þeir sverðum, sumir buklurum, ok því hverr er í hendi hafði; létu síðan frá landi, ok svipuðu yfir ána, ok er þeir skyldu lenda fyrir norðan Skellungarhellu, ok fyrir ofan Erlendshaug, þá vissu þeir eigi hverju sætti, er skipit gekk eigi fram, ætluðu sumir at kominn væri á þá herfjǫturr, ok þeir myndu allir feigir, en hitt var raunar, at akkeri hékk fyrir borði, ok hǫfðu þeir eigi gáð at draga upp í skipit, hélt þeim þat, þá er gryntist yfir at landinu; hjǫggu þegar strengina, er þeir vissu þetta, sveif þeim þá skjótt at landi, ok hljópu síðan á land upp: després d'això varen brandar llurs espases, alguns també llurs broquers, o el que cadascú tingués a la mà, i tot seguit s'aparten de la riba deixant que el corrent els dugués amb rapidesa i silenciosament a l'altra vorera del riu, però quan ja volien atracar al nord de Skellingarhella i part damunt el túmul funerari d'Erlendshaugur, no comprengueren com era que llur nau no avançava: Alguns cregueren que s'havia emparat d'ells el herfjǫturr i que tots ells estaven destinats a morir allà, però realment, el que estava passant era que l'àncora encara penjava per la borda ja que no havien parat esment a treure-la de dins l'aigua i quan l'aigua del riu, a prop de la vorera, ja no fou prou fonda, l'àncora va aturar la nau. Quan [finalment] se n'adonaren, tallaren al punt la corda de l'àncora i llavors lliscaren ràpidament fins a la vorera del riu i tot seguit saltaren a terra
2. <e-u>: (hreyfa, lyfta í svipanmoure una cosa (amb un moviment ràpid i sense fer soroll)
3. <verb impersonal amb subjecte lògic en datiu>: (líkjast dálítiðtenir retirada a (assemblar-se un poc)
♦ e-m svipar til e-s: algú s'assembla a algú
honum svipar til bróður síns: s’assembla a son germà
♦ þeim svipar saman: s'assemblen

svipað <adv.>:
similarment, si fa no fa igual de...
◊ sebrahestar eru svipað stórir og íslenski hesturinn, fíngerðari þó: les zebres són si fa no fa igual de grosses que el poni islandès, encara que més gràcils

svipaður, svipuð, svipað <adj.>:
similar (si fa no fa igual, comparable per la forma, el contingut, el nombre etc.)
og ásýndum (τὰ ὁμοιώματα) voru engispretturnar svipaðar (ὅμοιος ὅμοια ὅμοιον:   καὶ τὰ ὁμοιώματα τῶν ἀκρίδων ὅμοια ἵπποις ἡτοιμασμένοις εἰς πόλεμον) hestum, búnum til bardaga: i pel que fa a llur aspecte, les llagostes eren similars a cavalls equipats per a la batalla
lætur það verða sem hann hefur ætlað mér og hefur margt svipað (ˈhēnnāh ~ הֵנָּה:   wə-χā-ˈhēnnāh   rabˈbōθ   ʕimˈm-ō,   וְכָהֵנָּה רַבּוֹת עִמּוֹ) í huga: fa que sigui el que té pensat per a mi, i té moltes de coses semblants en ment
♦ e-r ~ e-ð verður svipaður ~ svipað og...: algú ~ una cosa serà similar a...
fjöldi í áhöfn nýja varðskipsins verður svipaður og á varðskipum LHG: el nombre de tripulants del nou guardacostes serà similar al dels guardacostes de la guàrdia costanera
♦ þeir eru svipaðir: són similars

riu menn n upp til Bjar og komu ar mjg sv um myrkntti, voru tidyr opnar. Menn hfu heyrt gninn. Tk Bvar kli sn og synir hans og heimamenn. Gekk orgils inn egar og menn hans. Sturla var ti og hans menn og svipuust a hrossum er ti voru um gara. En er orgils kom sklann gekk Bvar bndi mti honum og var klddur. Hafi hann hendi xi snaghyrnda (SS II, cap. 440, pg. 682): p
nokkru síðar bjóst Þorkell heiman til þings. Hann reið með sex tigu manna. Fóru þeir allir með honum er í hans goðorði voru. Kemur hann til Bjargs og reið Grettir þaðan með honum. Þeir riðu suður heiði þá er Tvídægra heitir. Áifangar voru litlir á fjallinu og riðu þeir mikinn ofan í byggðina. Og er þeir komu ofan í Fljótstungu þótti þeim mál að sofa og hleyptu beislum af hestum sínum og létu ganga með söðlum. Lágu þeir áfram langt og sváfu. En er þeir vöknuðu svipuðust menn að hestum sínum. Höfðu hestarnir sinn veg farið hver þeirra en sumir höfðu velst. Grettir fann seinast sinn hest
þá svipaðist Þorsteinn um og sá ei fleiri menn upp standa af liði sínu en tólf og eftir það reru þeir til lands og ætluðu til herbúða sinna
en Þorkell Skíðason hafði þar niður kastað og þá er lokið var hestvígum þá svipast hann um hvar hann hafi lagt handagervi sína og þá sá hann hvar Karl sat og strauk öxi hans
að mér var sótt úr öllum áttum, enga var hjálp að fá. Ég svipaðist um (ἐμβλέπειν + εἰς:   ἐνέβλεπον εἰς ἀντίλημψιν ἀνθρώπων, καὶ οὐκ ἦν) eftir mannlegri hjálp en hana var hvergi að finna: m’atacaven de per totes bandes, no hi havia possibilitat de rebre ajut. Vaig mirar al meu voltant cercant l'ajut dels homes, però no se'n trobava enlloc

svip·brigði <n.pl -brigða>:
(breytingar á andlitssvipexpressió f de la cara, expressió f facial (faccions o trets facials com a resultat d'una reacció determinada o com a forma d'expressió d'un sentiment o emoció)
♦ sýna engin svipbrigði: no mostrar cap reacció, no immutar-se, ni parpellejar
♦ fylgjast með svipbrigðum e-s: resseguir [amb la mirada] les expressions facials d'algú, seguir amb la mirada la cara que va posant algú

svip·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (snögglegursobtat -ada (súbit)
♦ sviplegt andlát: sobtat traspàs
♦ sviplegur dauðdagi: mort sobtada 
2. (hörmulegurtràgic -a (funest o trist i inesperat)
♦ sviplegt fráfall: tràgica mort
♦ sviplegt slys: tràgic accident

svip·líkur, -lík, -líkt: 1. (líffæri o.s.fr.) anàleg -àloga (de funcions i/o forma semblants tenint sovint origen no idèntic)
	2. (líkur útlits) semblant (d'aspecte o fesomia)

svip·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GEN & FIGinstantània f (fotografia impressionada en un temps molt curt & imatge o moment captat que deixa entreveure la vida d'una època, una persona etc.)
♦ svipmyndir frá e-u: instantànies de..., estampes de..., escenes de...
◊ þjóð og saga - svipmyndir frá galdraöld: Séra Einar Guðmundsson: Poble i Història: Instantànies del Segle de les Bruixes: Mossèn Einar Guðmundsson

svipu·humar <m.-humars, -humrar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipu·krabbi <m.-krabba, -krabbar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipull, svipul, svipult <adj.>:
fugaç, fugisser -a

sviss <m. sviss, svissar>:
1. <GENinterruptor m
2. <AUTOMcontacte m

Sviss <n. Sviss, no comptable>: Sussa f

svissa <svissa ~ svissum | svissaði ~ svissuðum | svissað ║ [e-u(o: [e-ð]) á>:
1. <GENaccionar l'interruptor d'una cosa, encendre una cosa
♦ svissa á pönnunni í (o: með) smá olíu ~ smjöri: encendre la paella amb una mica d'oli ~ amb mantega
2. <AUTOMficar la clau al contacte i girar-la, engegar el cotxe
♦ svissa á bílinn: ficar la clau al contacte del cotxe
♦ svissa á [bílinn] en startaði ekki: va ficar la clau al contacte del cotxe però no el va pas engegar
♦ svissa af bílnum: apagar el motor del cotxe
3. <yfir í e-u>: (breyta um e-ðpassar-se a... (canviar de llengua, de treball, d'ideologia, d'arguments, de carrera etc.)
♦ svissa yfir í lögfræði: passar-se a dret

Sviss·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: suís m, suïssa f (natural o habitant de Suïssa)

svissneskur, -nesk,  -neskt: sus -ïssa
	svissneskur franki: franc sus

svita <svita ~ svitum | svitaði ~ svituðum | svitaðe-n>:
fer suar algú
♦ svita sig: fer-se suar, cobrir-se de suor
♦ svita hestinn: fer suar el cavall

svita·aukandi, -aukandi, -aukandi <adj.>:
sudorífic -a (que provoca la secreció de suor)

svita·bað <n. -baðs, -böð>:
bany m de vapor
♦ vera í svitabaði: <LOC FIGestar amarat -ada de suor
♦ vakna í svitabaði: <LOC FIGdespertar-se amarat -ada de suor

svita·dropi <m. -dropa, -dropar>:
gota f de suor

svita·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
porus sudorípara

svita·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MEDglàndula sudorípara

svita·kóf <n. -kófs, no comptable>:
accés m de suor
♦ vakna í [einu] svitakófi: <LOC FIGdespertar-se amarat -ada de suor

svita·krem <n. -krems, -krem>:
desodorant m

svita·leður <n. -leðurs, -leður>:
tira f de suor (p.e., a l'interior de barrets)

svita·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de suor

svitalyktar·eyðir <m. -eyðis, -eyðar>:
desodorant m

svita·löður <n. -löðurs, no comptable>:
1. <GENsuor escumosa del cavall
2. <FIGsuada forta (transpiració abundosa)
♦ vera í svitalöðri: estar amarat -ada de suor

svita·meðal <m. -meðals, -meðul>:
<FARMAsudorífic m

svita·myndun <f. -myndunar, no comptable>:
sudoració f

svita·skinn <n. -skinns, -skinn>:
tira f de suor (p.e., a l'interior de barrets)

svita·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
banyat -ada de suor
♦ með svitastokkið enni: amb el front banyat de suor

svita·storkinn, -storkin, -storkið <adj.>:
amarat -ada (o: xop -a) de suor

sviti <m. svita, no comptable>:
suor f
♦ sviti rennur niður andlit hans: la suor li llisca cara avall
♦ e-ð veldur svita: una cosa fa suar
þeir skulu hafa höfuðdúk (פַּאֲרֵי) úr líni á höfði og línbrækur (וּמִכְנְסֵי) um lendar. Þeir mega ekki gyrðast neinu sem veldur svita (ˈʝɛzaʕ ~ יֶזַע:   lɔʔ   ˌʝaħgəˈrū   ba-i̯ˈʝāzaʕ,   לֹא יַחְגְּרוּ, בַּיָּזַע)duran un mocador (tiara?, peer) de lli al cap i calçons de lli cobrint-los llurs ronyonades. No se cenyiran absolutament res que els causi suor (que els faci suar)
♦ það bogar af honum svitinn: la suor li regalima pertot
♦ þerra svita af enni og vöngum: eixugar-se (o: torcar-se) la suor de front i galtes

svitna <svitna ~ svitnum | svitnaði ~ svitnuðum | svitnað>:
suar
♦ → löðursvitna “suar copiosament”

Svía·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
reina f de Suècia

Svía·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m de Suècia

Svía·prins <m. -prins, -prinsar>:
príncep m de Suècia

Svía·prinsessa <f. -prinsessu, -prinsessur. Gen. pl.: -prinsessa>:
princesa f de Suècia

Svía·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:
Suècia f (Svíþjóð)

svífa <svíf ~ svífum | sveif ~ sveifum | svifiðe-n>:
1. <GENlliscar
2. (um fugla & svifflugaplanar (sostenir-se un ocell en l'aire sense batre les ales & volar un ocell sense batre les ales & volar un planador)
♦ svífa í loftinu: planar en l'aire
♦ svífa yfir e-u: planar sobre una cosa
◊ í upphafi skapaði Guð himin og jörð. Jörðin var þá auð (= ˈθohū, תֹהוּ?) og tóm, og myrkur grúfði yfir djúpinu, og andi Guðs sveif (= məraˈħɛφɛθ, מְרַחֶפֶת) yfir vötnunum: al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era deserta i buida, i les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu planava sobre les aigües
◊ eins og örn, sem vekur upp hreiður sitt og svífur yfir ungum sínum, svo útbreiddi hann vængi sína, tók hann upp og bar hann á flugfjöðrum sínum: com una àguila que desperta la seva nierada i plana sobre els seus polls, així va desplegar ell les seves ales, el va prendre i el portà damunt les seves plomes
♦ geimflaugin svífur um í tómi geimssins: el transbordador espacial va flotant en el buit de l'espai
♦ svífa til og frá: <LOC NÀUTcreuar, anar de bolina
♦ vínið svífur á e-n: <LOC FIGel vi li puja al cap a algú

Svíi <m. Svía, Svíar>:
suec m, sueca f

svkja <svík ~ svíkjum | sveik ~ svikum | svikiðe-n>: 1. (bregðast) trair algú
		svíkja e-n í tryggðum: trair algú
		svíkja loforð sitt: faltar a la seva promesa
		svíkja málstað: trair una causa
		svíkja málstaðinn: trair la causa
	2. (pretta, svindla á) enganyar algú, estafar algú
		svíkja fé út úr einhverjum: estafar diners a algú
		svíkja undan skatti (o: svíkjast undan sköttum): defraudar impostos
		svíkja viðskiptavin: estafar un client
	3. (valda vonbrigðum) decebre algú, defraudar algú
		...mynd sem engan svíkur: ...una pel·lícula que no decep ningú
		þetta svíkur engan: això no decep ningningú
	4. (blekkja) enganyar algú
		svíkja sjálfan sig: enganyar-se a si mateix
		svíkja stúlku: enganyar una noia (p.e., amb un fals prometatge)
	5. (um hund) abandonar algú (gos: deixar l'amo, anar-se'n)
		tíkin sveik mig, sagði hún eilítið hærra en aður:
			la gossa em va abandonar, va dir una miqueta més fort que no abans
	6. (um matvæli) adulterar una cosa (aliments)
		svíkja mjólk: adulterar llet, aigualir llet

svíkjast <svíkst ~ svíkjumst | sveikst ~ svikumst | svikist>:
trair-se
♦ svíkjast að e-m: sorprendre algú amb la seva traïció
♦ svíkjast um e-ð: escaquejar-se d'una cosa
♦ svíkjast undan e-u: abandonar una cosa
ég sveikst undan Nonca og fór í Kinno: he deixat la [marca] Nonca i m'he passat a la Kinno
♦ svíkjast undan því að <+ inf.>desertar de <+ inf.>
hún sveikst undan því að greiða skatta: va eludir de pagar impostos
♦ svíkjast undan merkjum (o: merkinu)#1. <MILdesertar; #2. (flýja undan sannfæringu, stefnu o.s.fr.trair, desertar (abandonar i fugir de les seves conviccions, creences, ideari, bàndol etc.)
♦ svíkjast undan skatti: defraudar impostos, evadir el pagament d'impostos

svín <n. svíns, svín>:
(alisvín & villisvín & sóði & skammaryrðiporc m (domèstic & senglar & brutanxo & insult)
og svni, v a a hefir a snnu klaufir, og r alklofnar, en jrtrar ekki; a s yur hreint. Kjt eirra skulu r ekki eta, og hr eirra skulu r ekki snerta. au skulu vera yur hrein
og svni, v a a hefir a snnu klaufir, en jrtrar ekki; a s yur hreint. Kjt eirra skulu r ekki eta, og hr eirra skulu r ekki snerta
en langt fr eim var mikil svnahjr beit. Illu andarnir bu hann og sgu: "Ef rekur okkur t, sendu okkur svnahjrina." Hann sagi: "Fari!" t fru eir og svnin, og ll hjrin ruddist fram af hamrinum vatni og tndist ar
◊ svín er uppistaða alls hérna á Maljorku: el porc és un aliment bàsic aquí pertot a Mallorca
♦ halda svíni á meðan slátrarinn stingur hnífnum í hálsinn á honum: aguantar (o: tenir agafatel porc mentre el matador li clava la ganiveta al coll
♦ → alisvín “porc domèstic”
♦ → göltur “verro”
♦ → gylta “truja”
♦ kasta perlum fyrir svín: <LOC FIGllençar perles als porcs
♦ nemja garnir á svíninu: fer nets els budells del porc
♦ slátra svíni: matar un porc, fer matances
♦ svíða burt öll hár (o: burstana) á svíni [með blásturslampa]: socarrimar les cerres al porc [amb un bufador], pelar el porc [amb un bufador]
♦ svíða burstana af svíninu með blásturslampa: socarrimar les cerres al porc amb un bufador, pelar el porc amb un bufador
◊ fara að sækja svínið sem á að slátra: anar a cercar el porc que s'ha de matar
♦ → villisvín “porc senglar”
♦ þvegið svín veltir sér í sama saur: <LOC FIGla truja, per més que la rentin, sempre torna a rebolcar-se en el mateix fang
Trosseig del porc
Font: http://www.svinakjot.is/svinakjot/upload/images/allt_um_svinakjot/partar.gif

svína <svína ~ svínum | svínaði ~ svínuðum | svínaðe-ð>:
embrutar una cosa
♦ svína e-ð út: emporcar una cosa, empastifar una cosa (embrutar, sollar)
◊ það skeði síðan í dag að erlend gömul kona, rann í drullunni og féll flöt og svínaði út fötin sín: avui més tard ha passat que una vella estrangera ha llenegat amb el fang i ha caigut tan llarga com era i s'ha sollada la roba
♦ svína á e-m (o: fyrir e-n; o: fyrir framan e-n)tallar-li a algú el pas amb el cotxe (no respectar la preferència de pas)

s sem sltrar uxa, er ekki mtari en manndrpari, s sem frnar sau, er ekki mtari en s sem hengir hund, s sem frir frnargjf, ekki mtari en s sem ber fram svnabl, s sem brennir reykelsi, ekki mtari en s sem blessar skurgo

svína·bú <n. -bús, -bú>:
granja f de porcs

Hálfdan konung dreymdi aldrei. Honum þótti það undarlegt og bar fyrir þann mann er nefndur er Þorleifur spaki og leitaði ráða hvað er að því mætti gera. Þorleifur sagði hvað hann gerði ef hann forvitnaði nokkurn hlut, að hann færi í svínabæli að sofa og brást honum þá eigi draumur. Konungur gerði það og birtist honum draumur þessi. Honum sýndist sem hann væri allra manna best hærður og var hár hans allt í lokkum, sumir síðir svo að tók til jarðar, sumir í miðjan legg, sumir á kné, sumir í mjöðm eða miðja síðu, sumir eigi lengra en á háls en sumir ekki meir en sprottnir upp úr hausi sem knýflar. En á lokkum hans var hvers kyns litur. En einn lokkur sigraði alla við fegurð og með ljósleik og mikilleik. Þenna draum sagði hann Þorleifi spaka en Þorleifur þýddi svo að mikill afspringur mundi koma af honum og mundu hans ættmenn löndum ráða með miklum veg og þó eigi allir með jafnri frægð, en einn mundi sá af hans ætt koma er öllum mundi meiri og frægari. Og hyggja menn það að sá lokkur jarteini hinn helga Ólaf konung

svína·feiti <f. -feiti, no comptable>:
llard m, saïm m (Mall.)

svínafeiti·snúður* <m. -snúðs (o: -snúðar), -snúðar>:
(maljorkskt spírallaga sætabrauðensaïmada f 

svína·fita <f. -fitu, no comptable>:
sagí m, greix m de porc (Mall.)

svína·hakk <n. -hakks, no comptable>:
carn picada de porc, carn capolada de porc (Bal.)

svína·hryggur <n. -hryggjar, -hryggir. Gen. pl.: -hryggja; dat.pl.: -hryggjum>:
llom m de porc

svína·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
carn f de porc
eir sem helga sig og hreinsa sig til ess a fara inn frnarlundana, bak vi einhvern, sem fyrir miju er, sem eta svnakjt, viurstyggileg skridr og ms - eir skulu allir undir lok la - segir Drottinn
svo bar einnig vi a sj brur voru gripnir samt mur sinni. Konungurinn lamdi me svipum og lum til a kga til a eta svnakjt sem lgmli bannar
einna virtastur af frimnnunum var Eleasar. Hann var aldraur maur og sviphreinn. Hann var vingaur til a opna munninn og svnakjti troi upp hann

svína·kóteletta <f. -kótelettu, -kótelettur. Gen. pl.: -kóteletta>:
llonza f de porc

svína·laukur* <m. -lauks, -laukar>:
porro m de porc (Mall., Men.), porradell m (Mall.), porro bord (Mall., Men.(planta Allium polyanthum syn. Allium multiflorum)

svína·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
fetge m de porc

svína·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del porc, poll m del senglar (insecte Haematopinus suis)

svína·pylsa <f. -pylsu, -pylsur. Gen. pl.: pylsna>:
salsitxa f de [carn de] porc 

svínarí <n. svínarís. Dat. sg.: svínaríi, no comptable>:
porcada f, baconada f, marranada f (ekki ritm./no lit.)

svína·rækt <f. ræktar, no comptable>:
cria f de porcs

svína·skanki <m. -skanka, -skankar>:
braó m de porc

svína·steik <f. -steikar, -steikur>:
rostit m de porc, porc rostit

svína·stía <f. -stíu, -stíur. Gen. pl.: -stía>:
<GEN & FIGcort f de porcs, baconera f, soll f (Bal.)

svína·sulta <f. -sultu, -sultur. Gen. pl.: -sultna o: -sulta>:
àspic m de porc

svín·beygja <-beygi ~ -beygjum | -beygði ~ -beygðum | -beygte-n>:
fer que algú doblegui l'esquena de manera que aquesta li quedi corbada com la d'un porc (com a forma d'humiliació d'un enemic. En la nostra cultura no conec res de semblant, per això, tradueixo el verb amb la meva encunyació: fer fer a algú l'esquena de porc; salvant les distàncies, l'únic equivalent que se m'ocorre és: fer passar algú per les forques caudines)
◊ Hrólfr konungr sér nú þetta. Þá snýr hann aptr hestinum ok mælti: "Svínbeygða ek nú þann, sem Svíanna er ríkastr": el rei Hrólfr va veure allò. Aleshores va fer fer mitja volta al seu cavall tot dient: “vet ací que he fet fer l'esquena de porc al qui és el més poderós dels suecs”
◊ Bergur mælti þá: "Svínbeygði eg nú þann sem æðstur var af Vatnsdælum": aleshores en Bergur va dir: "vet ací que he fet fer l'esquena de porc al qui era el principal dels del Vatnsdalur!"

svín·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
escórpora f, rascassa f, rascla f (Men.) (peix Scorpaena porcus)

svín·fylking <f. -fylkingar, -fylkingar>:
<HISTformació f en ordre de batalla en cunya, formació f en ordre de batalla en [forma de] cap de porc, formació triangular de soldats d'infanteria, armats amb llances curtes o piques i espases, i protegits en els flancs per soldats o guerrers que entrellaçaven llurs escuts. Aquesta estructura, molt compacta, es podia emprar tant defensivament com ofensivament, però sembla que era més freqüent aquesta segona possibilitat. En tot cas, hom intentava que les baixes exteriors dels rengs fossin reemplaçades immediatament a fi d'impedir l'aparició d'una bretxa a la paret d'escuts o skjaldborg del flanc que es pogués aprofitar per trencar l'ordre de batalla. Aquesta formació en ordre de batalla triangular sembla que gaudia de preferència sobre les formacions rectangulars
◊ "mörg eru enn góð til," sagði Sigmundur, "og oftar sigrast þeim eigi vel er fleiri eru saman, ef menn eru skeleggir til móts. Nú skulu vér það ráð taka að fylkja liði voru og gera á svínfylking. Skulu við Þórir frændur vera fremstir, en þá þrír og fimm, en skjaldaðir menn skulu vera út í arma tveim megum, og ætla eg það ráð vort að vér skulum hlaupa að fylkingu þeirra og vita að vér komimst svo í gegnum, en Svíar munu ekki fastir á velli": en Sigmundur els va contestar: “encara hi ha moltes de bones sortides [a la nostra situació]: espesses vegades no han resultat vencedors els qui tenien una host major, sinó els qui han atacat amb més abrivament. Així doncs, la decisió que prendrem és de disposar la nostra host en formació de batalla i d'arrenglerar-la en la formació de cap de porc: el meu cosí en Þórir i jo hi anirem al capdavant, darrere nosaltres dos n'hi aniran tres i darrere ells, cinc [i així successivament,] i, protegint cada flanc, els darrers homes de cada rengle aniran amb escuts. El meu pla és que aleshores escometem llur formació de combat intentant d'aquesta manera de trencar-ne els rengles, [i creieu-me,] els suecs no aguantaran pas la nostra envestida perquè[, al capdavall,] no estan clavats en el camp”
◊ þeir berjaz allan dag ok um kveldit fell Haraldr konungr Guðinason (= el rei anglosaxó Harold II Godwinsson) en þeir Hemingr ok Helgi ok Valþjófr skjóta á svínfylking ok gengr þar ekki á: van estar lluitant tot el dia i al vespre, el rei Harald Guðinason va caure, però en Hemingr, en Helgi i en Valþjófr i llurs homes havien format un cap de porc (sembla que l'anònim autor estigui usant aquí el terme svínfylking com a sinònim de skjaldborg), i [les tropes d'en Vilhjálmr] no el pogueren trencar [de manera que romangueren lliures de dany] (entenc aquesta locució impersonal en el sentit de no hi feren forat, no s'hi feu forat; Baetke 19874, no li dóna pas entrada; pàg. 182 només dóna les equivalències: ganga á vorwärts-, losgehen <...> e-t gengr á (e-t) etw. dringt in etw. ein, durchdringt etw.)

svín·fylkja <-fylki ~ -fylkjum | -fylkti ~ -fylktum | -fylkte-u>:
<HISTdisposar algú en formació de batalla en cunya, disposar algú en formació de batalla en forma de cap de porc
◊ ef þú ert staddr í orrostu á landi, ok skal á fœti berjask, ok ert staddr í belli svínfylktrar fylkingar, þá varðar þat miklu, at vel verði gætt í ǫndverðri vápnasamankvámu, at eigi taki hliðask eða rof á gerask bundinni skjaldborg; ok þarftu þat at varask, at þú bindir aldrigi þína hina fremri skjaldarrǫnd undir skildi annars. Þat skalt þú ok víst varask, at aldrigi látir þú spjót þitt í fylkingu laust, nema þú hafir tvau, þvíat betra er eitt spjót í fylkingu á velli en tvau sverð til bardaga: si et trobes en una batalla a terra, en la qual cal lluitar a peu i et trobes dins la pinya d'una formació en ordre de batalla en forma de cap de porc, el més important és que la formació closa no cedeixi o fins i tot es trenqui a la primera topada d'armes, i cal que paris esment a no travar mai el cércol exterior del teu escut sota l'escut d'un altre. També cal que posis molt d'esment a no amollar mai la teva llança en la formació llevat que en tinguis dues, perquè una llança, lluitant una batalla en formació, és millor per al combat que no pas dues espases
♦ svínfylkja her sínum ~ liði sínu [til bardaga]: disposar les seves tropes ~ la seva host en formació de batalla de cap de porc
◊ Brúni segir: "Svá lízt mér sem Hringr muni búinn at berjast ok hans lið. Hann hefir undarliga fylkt. Hann hefir svínfylkt her sínum, ok mun eigi gott at berjast við hann": en Brúni va dir:"em sembla que en Hringr i el seu exèrcit ja deuen estar preparats per a batre's. Ha disposat el seu exèrcit d'una manera curiosa: ha disposat el seu exèrcit en la formació de combat del cap de porc, i no serà gens bo de fer batre's amb ell
◊ svá var sem Brúni hafði sagt, at Hringr hafði svínfylkt öllu liði sínu. Þá þótti þó svá þykk fylkingin yfir at sjá, at rani var í brjósti, en hún var þó svá löng, at armrinn tók at á þeiri, er Vará hét, en annarr ofan til Brávíkr: i realment fou tal com havia dit en Brúni: que en Hringr havia disposat tot el seu exèrcit en formació de cap de porc, però, tot i així, semblava, en passar la vista per aquella formació en ordre de batalla, que era tan gruixuda que el seu rani, o ‘grufa’ -ço és, la seva punta-, era enmig del fylkingarbrjóst -ço és, al bell mig del primer reng- tot i que feia una amplària tan gran que una de les dues ales de la formació arribava fins al riu que nomia Vará i l'altra, per la seva banda, baixava fins a Brávík (La traducció danesa del Carl Christian Rafn del 1824, pàg. 147, fa: saa var det, som Brune havde [sagt], at Hring havde svinfylket hele sin Hær. Uagtet Fylkingen forekom saa tyk, i det man saae over den, der hvor Trynen var i Brystet, var den dog saa lang, at den ene Flöi naade lige til den Aa, som hed Vataa, men den anden Flöi til Bravig. Pel que fa als conceptes langr i þykkr aplicats a una formació en ordre de batalla, vulgueu veure aquest esclaridor passatge de la Hákonar saga herðibreiðs:Blasíusmessu að kveldi kom njósn Inga konungi að Hákonar væri þá von til býjarins. Þá lét Ingi konungur blása liðinu upp úr bænum og var þar þá skorað nær fjórum tigum hundraða manna. Konungur lét vera fylkingina langa og eigi meir en fimm menn á þykktina[el dos de febrer,] la vigília de Sant Blai, els espies varen portar al rei Ingi la notícia que el rei Hákon era a punt d'arribar a la ciutat. Aleshores el rei Ingi va convocar els guerrers dispersos pels masos fent bufar els lúðrar i el recompte va donar un total de prop de quatre mil vuit-cents homes. El rei va ordenar que es disposessin en formació de combat i que la formació sobretot fos ampla i que no tingués una gruixa de més de cinc homes, és a dir, que la formació havia de tenir un màxim de cinc rengs)
◊ Óláfr inn skyggni hét konungr einn í Svíþjóð, þar sem heitir Nærríki. Hann var ríkr ok hermaðr mikill. Hann bauð út almenning af sínu ríki ok fór til liðveislu við Víkar konung. Þeir höfðu mikit lið ok fara með her þann móti Friðjófi konungi ok svínfylktu liði sínu til bardaga: a Suècia, a la regió que es diu Nærríki hi havia un rei que nomia Olau el d'ulls penetrants. Era poderós i un gran guerrer. Va mobilitzar tots els guerrers del seu regne i amb ells anà a ajudar el rei Víkarr. Amb aquest gran exèrcit que ara tenien, hi marxaren contra el rei Friðjófr i disposaren llur host per a la batalla en formació de cap de porc
◊ um morgininn eptir ferr Príams geystr til bardaga, ok eirir illa fall sinna manna, ok ætlar at hefna þeirra. Nú ríðr Geirarðr fram ok hans fǫrunautar til Frankismanna, ok fylkja liði á þann hátt, at mjóst er framan, en breiðast aptan, ok kalla menn þat svínfylkt. Þetta hafði Príams ei fyrr sét. Veit hann nú, at þeir eru enn komnir, er drepit hafa brœðr hans: l'endemà de matí en Príams es va dirigir tot furient al combat: la mort dels seus homes li havia caigut molt malament i els volia venjar. Aleshores en Geirarðr i els seus companys van avançar a cavall cap als francs, disposant les tropes en ordre de batalla i ho feren de la manera que, al davant, la formació és al més minsa, i, al darrere, és al més ampla, i la gent, d'una formació així, en diuen que té forma de cap de porc. En Príams no n'havia vist cap abans. Llavors, emperò, va saber que ja havien arribat els qui havien mort els seus germans

svín·háfur <m. -háfs, -háfar>:
porc marí (peix Oxynotus centrina)

svín·heppinn, -heppin, -heppið <adj.>:
<FAMamb molt bona sort
♦ vera svínheppinn: tenir més sort que les bruixes, tenir molta de sort, tenir molt bona sort

svín·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
1. zífid m (designació genèrica dels mamífers de la família dels Ziphiidae)
2. zífid m de Sowerby (mamífer Mesoplodon bidens) (norðursnjáldri)
3. <marsopa f, marsuí m (mamífer Phocoena phocoena) (hnísa)
  Considero errònia la identificació del marsuí amb la beluga, que fan els autors del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.  
     

svínkaður, svínkuð, svínkað <adj.>:
<FAMempitimat -ada, entrompat -ada

svíns·burst <f. -burstar, -burstir>:
cerra f de porc

svíns·læri <n. -læris, -læri>:
<CULINcuixa f de porc
♦ þurrkað svínslæri: pernil m

svíns·para <f. -pöru, -pörur. Gen. pl.: -para>:
cotna f de porc

< svín·stí <n. -stís, -stí>:
cort f de porcs, baconera f, soll f (Bal.)
◊ ok sofnaði þar þrællinn ok lét illa ok sagði síðan, er hann vaknaði, at maðr svartr ok illilegr fór hjá hellinum, ok óttaðisk hann, at hann mundi inn ganga, ok sagði honum at Ulli var drepinn. En jarlinn svaraði, at þá mundi vera drepinn sunr hans, ok svá varð ok. Sofnar þrællinn í annat sinni ok lætr eigi betr en fyrr, sagði síðan, at inn sami maðr hafði þá farit ofan aftr ok bað segja jarlinum, at þá váru lokin sund ǫll. En jarlinn skilði í því kominn endadag sinn ok fluttisk til Remols til konu þeirar, er Þóra hét, er var friðla hans, ok hon leyndi honum ok þrælinum í svínstí sínu: i l'esclau s'hi va adormir i va dormir de manera inquieta i va dir posteriorment, quan es va despertar, que un home negre i d'aspecte malvat havia passat per davant la cova i que ell havia tingut por que aquell home no hi entrés. I aquell home li va dir que l'Ulli havia estat mort. I el iarl li va contestar que son fill devia haver mort en combat, la qual cosa realment havia passat. L'esclau es va tornar a adormir per segona vegada i no va pas dormir millor que la primera vegada, i posteriorment va dir que aquell mateix home havia tornat a passar i li havia demanat que digués al iarl que tots els freus estaven cegats. I el iarl va comprendre d'aquestes paraules que havia arribat el seu darrer dia i se n'anaren a Remol, a ca la dona que nomia Þóra, la qual era la seva friðla, la seva amant, i ella el va amagar a ell i l'esclau dins la seva soll (vocabulari: #1. svínstí: Cf. Finnur Jónsson 1929, pàg. 16: 19. svínstí, ntr., nur hier, aber stí ntr. findet sich auch im neunorw., nur in anderer bedeutung. Sonst heißt es stía fem.; és obvi que es tracta del mateix mot que l'anglès sty, pigsty, hog sty; és possible que el mot stí o stía vagi passar del norrè a l'anglès antic stiġ, però també podria ésser a l'inrevés, atès el tractament de la -g- intervocàlica que fa pensar en un anglicisme. Cf. el consonantisme de l'alt-alemany mitjà stîge, schâfstîge, swînstîge, verherstîge i l'alt-alemany modern hühnersteige. En comparació, la versió de la Heimskringla d'aquest mateix passatge fa:fór jarl þá og þræll hans með honum er Karkur er nefndur. Ís var á Gaul og hratt jarl þar í hesti sínum og þar lét hann eftir möttul sinn en þeir fóru í helli þann er síðan er kallaður Jarlshellir. Þá sofnuðu þeir. En er Karkur vaknaði þá segir hann draum sinn að maður svartur og illilegur fór hjá hellinum og hræddist hann það að hann mundi inn ganga en sá maður sagði honum að Ulli var dauður. Jarl segir að Erlendur mundi drepinn. Enn sofnar Þormóður karkur öðru sinni og lætur illa í svefni. En er hann vaknar segir hann draum sinn að hann sá þá hinn sama mann fara ofan aftur og bað þá segja jarli að þá voru lokin sund öll. Karkur segir jarli drauminn. Hann grunaði að slíkt mundi vera fyrir skammlífi hans. Síðan stóð hann upp og gengu þeir á bæinn Rimul. Þá sendi jarl Kark á fund Þóru, bað hana koma leynilega til sín. Hún gerði svo og fagnar vel jarli. Jarl bað hana fela sig um nokkurra nátta sakir þar til er bændur ryfu safnaðinn. "Hér mun þín leitað," segir hún, "um bæ minn, bæði úti og inni, því að það vita margir að eg mun gjarna hjálpa þér, allt það er eg má. Einn staður er sá á mínum bæ er eg mundi eigi kunna að leita slíks manns. Það er svínabæli nokkuð." Þau komu þannug til. Mælti jarl: "Hér skulum vér um búast. Lífsins skal nú fyrst gæta." Þá gróf þrællinn þar gröf mikla og bar í brott moldina. Síðan lagði hann þar viðu yfir. Þóra segir jarli þau tíðindi að Ólafur Tryggvason var kominn utan í fjörðinn og hafði hann drepið Erlend son hans. Síðan gekk jarl í gröfina og báðir þeir Karkur en Þóra gerði yfir með viðum og sópaði yfir moldu og myki og rak þar yfir svínin. Svínabæli það var undir steini einum miklum” — ‘aleshores el iarl se'n va anar amb un dels seus esclaus que nomia Karkur. El riu Gaul en aquell punt de l'any era cobert de glaç i el iarl hi va saltar a sobre amb el seu cavall i en fer-ho li va caure el seu mantell que va quedar allà. I [després de creuar el riu Gaul] es dirigiren a una cova que després ha estat anomenada La Cova del Iarl. Varen dormir-hi dedins, i quan en Karkur es va despertar, va contar un somni que havia tingut: que un home negre i d'aspecte malèvol havia passat per davant la cova i que ell havia tingut por que no hi entrés i que aquell home li va dir que l'Ulli era mort. El iarl aleshores li va dir que [allò devia voler dir que] l'Erlendur devia haver estat mort. En Þormóður karkur es va tornar adormir una altra vegada i mentre somniava es va agitar inquietament. I quan es va despertar, va contar el somni que havia tingut: que hi havia vist que aquell mateix home negre davallava de nou fins a l'entrada de la cova i li demanava que digués al iarl que tots els freus estaven cegats. En Karkur va contar el somni al iarl. Aquest va intuir que aquell somni devia presagiar que ja no li quedava gaire temps de vida. Tot seguit el iarl es va aixecar i tots dos es dirigiren al mas de Rimul. Allà el iarl va enviar en Karkur a veure la Þóra amb l'encàrrec que li digués que l'anés a veure d'amagat. Ella així ho va fer i va donar una [efusiva] benvinguda al iarl. El iarl li va demanar que l'amagués algunes nits, fins que els bændur no s'haguessin tornat a dispersar. Aquí, al meu mas, ells t'hi cercaran, li va dir ella, tant defora com dins les cases, car molts saben que jo t'ajudaré de grat fins allà on pugui. Només conec un lloc totsol en tot el meu mas on ni jo mateixa no hi cercaria pas un home com tu: dins una soll. Llavors s'hi dirigiren. Quan hi hagueren arribat, el iarl li va dir: Allotgem-nos aquí: primer de tot cal guardar la vida. Tot seguit l'esclau va cavar una fossa profunda i traginà la terra a un altre lloc. Després, va posar taulons damunt el clot. La Þóra va contar al iarl la notícia que l'Olau Tryggvason havia entrat per la boca del fiord des de l'oceà i que havia mort l'Erlendur, el fill del iarl en la topada. Després, el iarl es va ficar dins el clot i amb ell l'esclau Karkur, i la Þóra hi va col·locar els taulons [de manera que el clot quedés ben tapat] i hi agranà a sobre terra i fems i va fer que els porcs s'hi posessin a sobre. Aquesta soll es trobava dins una balma al peu d'una gran penya. L'Snorri, doncs, empra el sinònim svínabæli)

eins og gullhringur svnstrni, svo er fr kona, sem enga sipri kann

svíri <m. svíra, svírar>:
nuca f

svíta <f. svítu, svítur. Gen. pl.: svíta>:
<MÚS & á hótelisuite f

svíun <f. svíunar, no comptable>:
alleujament m, alleugeriment m
◊ engin svíun (ʔēi̯n־kēˈhāh, אֵין-כֵּהָה) fæst við meini þínu, sár þitt er ólæknandi. Allir þeir sem heyra fregnina um þig, klappa lof í lófa, því að hver er sá, að eigi hafi vonska þín gengið yfir hann án afláts?: no hi cap remei per al teu mal, la teva ferida és inguarible. Tots els qui sentiran a parlar de tu picaran de mans d'alegria, car, qui és aquell a qui incessantment no li hagi arribat la teva maldat?

sví·virða <f. -virðu, no comptable>:
deshonra f, ignomínia

sví·virða <-virði ~ -virðum | -virti ~ -virtum | -virte-n>:
deshonrar algú, vilipendiar algú

svívirði·lega <adv.>:
deshonrosament, ignominiosament

svívirði·legur, -leg, -legt <adj.>:
deshonrós -osa, ignominiós -osa

sví·virðing <f. -virðingar, -virðingar>:
deshonra f, ignomínia

sví·virður, -virð, -virt <adj.>:
<variant arcaica o literària de → svívirtur, svívirt, svívirt “vilipendiat -ada”

sví·virtur, -virt, -virt <adj.>:
deshonrat -ada, vilipendiat -ada

Sví·þjóð <f. -þjóðar, pl. no hab.>:
Suècia f

svo <adv. mod. & temp.>: 
1. (svona, þannigaixí (d'aquesta manera)
♦ ef svo er: d'ésser així, en tal (o: aquest) cas, en cas afirmatiu
♦ ef svo fer: en tal (o: aquest) cas
♦ er ekki svo?: [que] no és així?
♦ er það svo, að <+ subj.><LOC FIGque és cert que <+ ind.>?, que és veritat que <+ ind.>?
♦ hann kvað svo vera: va dir que així era, ho va confessar, ho va admetre
♦ nokkuð svo: <LOC#1. (nokkurn veginn, þolanlegaregular, xino-xano, així-així (de manera suportable)#2. (svo lítiðuna mica (no gaire)
◊ þá kemur þar bóndi einn sá er Örnólfur hét og sagði svo: "Sjúk er kýr mín," sagði hann, "og bið eg þig Hersteinn að þú farir og sjáir hana. Þykir oss nú gott að þú ert aftur kominn og höfum vér þá nokkuð svo iðgjöld föður þíns er oss varð að mestu gagni": aleshores hi va arribar un pagès que es deia Örnólfur i li va dir: “tinc la vaca malalta”, li va dir, “i et demano, Hersteinn, que vinguis a veure-la. Trobem que està bé que hagis tornat; ens rescabales d'alguna manera la pèrdua de ton pare que sempre que va poder ens va donar una mà”
◊ gerir hann þá heiman för sína og leggur leið í Ögur. Gríma tók við honum með miklu gleðibragði en Þórdís reigðist nokkuð svo við honum og skaut öxl við Þormóði sem konur eru jafnan vanar þá er þeim líkar eigi allt við karla: i quan va començar a hivernejar i tot es va glaçar, en Þormóður se'n va recordar de l'amistat que hi havia hagut entre ell i la Þórdís, la filla de la Gríma d'Ögur. Aleshores va deixar ca seva per anar a Ögur. La Gríma el va rebre amb gran alegria mentre que la Þórdís li va fer un gest una mica desdenyós amb el cap i s'hi va mostrar freda i distant com ho solen fer les dones quan en els homes hi ha alguna cosa que els desagrada. En Þormóður se'n va adonar de seguida i va veure que ella de tant en tant el mirava de reüll i li parlava donant-li l'esquena. Aleshores en Þormóður va pensar que podria ésser que ‘fos més fàcil de treure les rodes de dins el clot si, a més d'estirar el carro, també l'empenyen mig fora’ i li va recordar l'antiga amistat que hi havia hagut entre ells en el passat
◊ og nú finnur Hákon jarl að Skjaldmeyjar-Einar er nú í brottbúningi, og nú kallar jarl á hann og biður hann ganga þangað til máls við sig, og hann gerir svo. Síðan tekur jarl skálir góðar, þær er hann átti; þær voru görvar af brenndu silfri og gylldar allar. En þar fylgdu tvö met, annað af gulli, en annað af silfri. Á hvorutveggju metinu var gert sem væri líkneskja, og hétu það hlótar, en það voru reyndar hlutir sem mönnum var títt að hafa, og fylgdi þessu náttúra mikil, og til þess alls er jarli þótti skipta, þá hafði hann þessa hluti. Jarl var því vanur að leggja hluti þessa í skálirnar og kvað á hvað hvor skyldi merkja fyrir honum, og ávallt er vel gingu hlutir og sá kom upp er hann vildi, þá var sá ókyrr hluturinn í skálinni er það merkti er hann vildi að yrði og breylti sá hluturinn nokkuð svo í skálinni, að glamm það varð af. En þessar gersimar gefur jarl Einari, og verður hann við þetta kátur og glaður og sezt nú aftur að brottförinni og fer ekki á fund Sigvalda: i llavors el iarl Hákon se'n va adonar que l'Einar de la Donzella d'Escut s'estava preparant per a partir. El va cridar i li va demanar que s'hi acostés que volia parlar amb ell i l'Einar així ho va fer. Tot seguit, el iarl va agafar unes bones balances que li pertanyien. Eren fetes d'argent refinat i totes daurades. Duien dos pesos, un d'or i l'altre d'argent. A cada pes hi havia com una mena de figureta, i d'aquestes figuretes en deien hlótar o amulets, i eren d'aquelles coses que a la gent li agradava de tenir; aquestes figuretes tenien gran poder, i el iarl utilizava aquests amulets en tots aquells afers que li semblaven de gran importància. El iarl solia posar aquestes figuretes a dins els platerets de la balança dient, en fer-ho, quin significat tenia cadascuna d'elles per a ell i aleshores, el plateret amb la figureta que representava el que ell volia, si tot havia d'anar i sortir bé, era el plateret que pujava i la figureta s'hi agitava i hi bellugava inquieta produint un dring-dring. El iarl va donar aquestes balances precioses a l'Einar, el qual en va estar tot content i satisfet, i va renunciar a partir i a anar a trobar-se amb en Sigvaldi (hlótur: variant de hlutr, cf. Baetke 19874 pàg. 261 i 262: hlutr: Los; Amulett; brennt silfr, cf. Baetke 19874 pàg. 68:gebranntes, gereinigtes, reines Silber; skipta, cf. Baetke 19874 pàg. 556: von Bedeutung, entscheidend sein)
◊ það er sagt frá Þorleifi að hann fær sér í skógi klumbu eina mikla eða hálfróteldi það, og fer síðan þangað er matsveinar hafa elda og matbúa, og svíður klumbuna utan alla nokkuð svo, og hefir hana í hendi sér og fer á fund Eiríks Hákonarsonar, - og gengar Eiríkur þá ofan til skips, og er þar þá í för með honum Einar skálaglamm, og þá slæst Þorleifur í för með þeim. Og er Eiríkur sér hann, þá mælti hann: "Hvað skal þér, Þorleifur," segir hann, "klumba sú hin mikla er þú hefir í hendi?" En Þorleifur svarar honum á þá leið...: d'en Þorleifur conten que es va procurar a un bosc una gran maça o garrot i tot seguit se'n va anar allà on els cuiners havien fet foc i preparaven el menjar i va endurir una mica la maça torrant-la per defora al foc, i, brandint-la amb la mà, es va dirigir a l'encontre de l'Eiríkur Hákonarson, i es va esdevenir que en aquells moments l'Eiríkur baixava cap al vaixell i amb ell hi anava l'Einar Skálaglamm, i en Þorleifur se'ls va ajuntar i feren camí plegats. Quan l'Eirîkur el va veure, va dir: “Þorleifur, què vols fer”, li va dir, “amb aquesta maçota que duus a les mans?”, i en Þorleifur li va respondre d'aquesta manera...
◊ og er hann hafði það gjört sem hann vildi, þá tekur hann til orða, og hefir eigi upp kippt brókunum og hélt á félaga sínum: "Það er þó satt," segir hann, "að margt verður annan veg en maðurinn ætlar fyrir sér, þvíað það hafða eg ætlað að þessi félagi minn skyldi nær koma Þóru Skagadóttur, konu jarls, og skyldi hún hann fóstra og í rekkju hafa hjá sér," - og hristir hann við nokkuð svo er hann mælti þetta, og kippir síðan upp brókunum: i quan hagué fet el que volia, va prendre la paraula i, sense aixecar-se els calçons, es va agafar el pardal i va dir: “Sigui com sigui, és veritat”, va dir, “que moltes de coses prenen un caire diferent del que un hauria esperat perquè jo havia volgut que aquest pardal meu s'acostés a la Þóra Skagadóttir, la dona del iarl, i que ella se l'afillés i l'agombolés amb ella dins el seu llit”, i mentre deia aquestes paraules, el remenava una mica, i després, es va apujar els calçons
◊ og öðru sinni, er hann kafar, kennir hann stokksins og lyftir nokkuð svo og fór upp og bakaðist. Og nú þriðja sinn kafar hann, og náir hann stokkinum, og fluttu þeir hann til lands, og þá hjó Ásmundur upp stokkinn með öxi, og gekk af hyrnan, er kom í sverðs eggina: i la segona vegada que es va capbussar, va sentir la biga i la va sollevar una mica i llavors va pujar a la superfície i es va escalfar. I després, la tercera vegada que es va capbussar, va aconseguir agafar la biga i la van dur a terra i llavors l'Ásmundur la va asclar amb una destral i una de les puntes del tall de la destral es va trencar quan va endevinar el tall de l'espasa
◊ Grettir brá þá saxinu og sveipaði því til nokkuð svo að hann sá hvar pilturinn stóð á baki honum og því hafði hann sig lausan við: en Grettir va desembeinar llavors el seu coltellàs i en aixecar-lo per colpir-hi, es va girar una mica, de manera que va veure que darrere seu hi havia el vailet, i per això no deixava de moure's[, acarant-se adés amb un, adés amb l'altre]
◊ Snorri goði græddi þá alla, Þorbrandssonu. Og er hálsinn Þórodds tók að gróa stóð höfuðið gneipt af bolnum nokkuð svo. Þá segir Þóroddur að Snorri vildi græða hann að örkumlamanni en Snorri goði kvaðst ætla að upp mundi hefja höfuðið þá er sinarnar hnýtti. En Þóroddur vildi eigi annað en aftur væri rifið sárið og sett höfuðið réttara. En þetta fór sem Snorri gat að þá er sinarnar hnýtti hóf upp höfuðið og mátti hann lítt lúta jafnan síðan. Þorleifur kimbi gekk alla stund síðan við tréfót: el godó Snorri els va guarir tots, els fills d'en Þorbrandur. Quan el coll d'en Þóroddur es va començar a guarir, el cap li va quedar damunt el tronc una mica inclinat cap enrere. Aleshores en Þóroddur va dir que l'Snorri el volia deixar convertit en un baldat; pel seu cantó, l'Snorri li va replicar que, al seu parer, el cap s'acabaria posant dret amb el temps, tan bon punt els tendons s'haguessin tornat a aferrar. En Þóroddur, emperò, no volia res més que li tornassin a obrir la ferida i que li posassin el cap a lloc. Nogensmenys, es va esdevenir com havia predit l'Snorri: el cap es va redreçar i es va tornar posar a lloc tan bon punt els tendons s'hagueren ajuntat. Així i tot, val a dir que en Þóroddur, de llavors ençà, no podia acotar gaire el cap. A partir de llavors, en Þorleifur Kimbi va haver d'anar sempre amb una cama de fusta
◊ það fannst á heldur að Þorsteini þótti nokkuð svo vita ofsa þarvist þeirra og eigi með fullri forsjá: de tota manera, es va acabar sabent que al Þorsteinn li semblava que llur sojorn allà resultava (oració d'infinitiu amb subjecte en acusatiu!) una mica [massa] onerós per a ell i que no es feia tan previsorament com caldria (cf. Vogt 1921, pàg. 18: 20. fannz d, auch § 18; unpers. „es war zu merken“, però el tradueixo com a es va acabar sabent a fi de lligar millor l'enunciat amb el context posterior i la contesta de l'Ingimundur; entenc el substantiu ofsi en un sentit econòmic: ufana, ostentació, tren de vida exagerat, excés, balafiament [de recursos], i aquí en concret, com una referència a la impossibilitat d'allotjar tanta de gent durant tant de temps sense arruïnar-se. Quant al verb vita, l'entenc en el sentit de indicar, apuntar, [as]senyalar, ésser indici de etc. ; cf. Baetke 19874, pàg. 750: hinweisen auf, anzeigen, bedeuten, però em resulta impossible de dur a terme una traducció més literal de l'expressió vita ofsa que la que ofereixo)
◊ og er nokkuð svo var haustað komu þeir við Svíasker. Þar voru víkingar fyrir og bjuggust þegar hvorirtveggju til bardaga og börðust fyrst með skotum og grjóti. Engi var liðsmunur: i quan ja feia una mica que havia començat la tardor, van arribar als Svíasker. Abans hi havien arribat viquings i tant aquests com ells es varen preparar immediatament per al combat i primer van lluitar disparant-se armes llancívoles i i tirant-se pedres. No hi havia diferència entre la força d'un i de l'altre bàndol (cf. Vogt, 1921, pàg. 19-20: 26. Svíasker, die schären vor dem Mälarsee. Svarfd. s. c. 4, 19. 47f. denkt sie sich vor dem Götaelf, und ǪOs. c. 15,1 läßt den kampf [p. 20] der lausavísa 45,1 í Svíaskerjom ebenfalls við Elfarsker stattfinden. Die geogr. vorstellung ist also nicht sicher)
◊ Þorsteinn spurði: "Var bjartur eldur á arni eða eigi?" Hann svarar: "Svo nokkuð sem fyrir litlu hefði verið kveiktur": en Þorsteinn li va demanar: "que hi havia un bon foc a la llar o no?". Ell li va contestar: "feia cara com si l'haguessin acabat d'encendre"
◊ gekk Gísli um teiginn nokkuð svo og sá á er þeir ætluðu að slá og nemur staðar og kvað vísu...: en Gísli va caminar per la parada de fenàs una mica, mirant el fenàs que volien segar, es va aturar i va declamar aquesta estrofa...
◊ en er nokkuð svo var liðið frá því er Ásbjörn hafði í brott gengið verða þeir við það varir að ketta ógurleg var komin í tjaldsdyrnar. Hún var kolsvört að lit og heldur grimmleg því að eldar þóttu brenna úr nösum hennar og munni. Eigi var hún og vel eyg. Þeim brá mjög við þessa sýn og urðu óttafullir: però quan ja feia un cert temps que l'Ásbjörn se n'era anat, els homes se'n temeren que a la porta de la tenda hi havia una moixa esfereïdora. Era negra com el carbó i tenia un aspecte més aviat ferotge perquè semblava que dels seus narius i boca en sortia foc i els seus ulls tampoc no eren bonics. Els homes van quedar esbalaïts amb aquesta visió i la por s'emparà d'ells (un està temptat d'exclamar-se: què hi fot una pantera negra, grossa com un bou sacrificial, a l'Edat Mitjana a una illa tan septentrional com és l'illa noruega de Sauðey? Quina imaginació per part de l'anònim autor de la historiola!)
◊ fletti hann þá Ásbjörn klæðum því að svo var þeirra mikill aflamunur að jötunninn varð einn að ráða þeirra í milli. Bálk mikinn sá Ásbjörn standa um þveran hellinn og stórt gat á miðjum bálkinum. Járnsúla stór stóð nokkuð svo fyrir framan bálkinn: aleshores va despullar l'Ásbjörn perquè entre ells dos hi havia una diferència de força tan gran que entre ells dos, l'ètun totsol era qui decidia. L'Ásbjörn va veure un gran envà que separava la cova del través, i hi havia un gran forat enmig d'aquest envà. A no gaire distància davant l'envà hi havia una gran columna de ferro
◊ um morguninn eftir þegar þeir voru búnir láta þeir úr læginu. Þá kemur þar maður af landi ofan hlaupandi, geystur mjög, og kallaði út á skipin og segir sig eiga nauðsynjaerindi að finna konunginn en þeir gefa öngan gaum að kalli hans. Tóku þeir þá að sigla með björgum nokkurum fram og bar eitt skipið fram hjá öðrum skipunum nokkuð svo. Og er þeim manni er kallað hafði þótti þeir daufheyrast við þá hleypur hann fram eftir björgunum og kastar ofan á skipið það er fyrst fer glófum og sýndist þeim svo sem dust ryki af þeim og síðan hleypur sá maður á brott. En það fylgir sendingu þessi að sótt kemur á skipið mikil og tekur svo fast að menn fá varla borið óæpandi og fengu margir bana af: l'endemà, quan ja s'hagueren aparellat, llevaren l'àncora i salparen abandonant l'indret d'ancoratge. Aleshores va aparèixer un home corrents cap a ells de dalt de la riba, molt esvalotat, que cridava als del vaixell i els deia que havia de veure el rei per un assumpte peremptori, però ells no feren gens de cas dels seus crits. Aleshores es van posar a singlar tot al llarg d'uns espadats i un dels vaixells es va avançar una mica als altres. I quan aquell home que els havia cridat se'n va adonar que ells es feien el sord, va córrer resseguint els espadats i de dalt d'ells va llençar uns guants cap a baix, cap al vaixell que anava primer i als del vaixell els va semblar que dels guants en sortia un polsim i després aquell home se'n va anar corrents, però de la seva sending se'n va seguir que una gran malaltia es va emparar del vaixell i s'estén amb tanta virulència que els homes a penes la podien aguantar sense cridar i molts d'ells en van morir
◊ og er þeir komu nokkuð svo í brott frá bænum sjá þeir að sporin dreifðust. Fara þeir nú sem þeir mega mest uns þeir koma mjög svo í öndverðan dalinn. Bær stendur þar lítill er heitir á Eyvindarstöðum. Þar bjó sá maður er Eyvindur hét. En er þeir Bjarni áttu skammt til túngarðsins þá tóku þeir hvíld: i quan ja s'havien allunyat una mica del mas, varen veure que les petjades se separaven. Llavors es varen acuitar tant com van poder fins que gairebé hagueren arribat a l'entrada de la vall. En aquell indret hi havia un mas petit que es deia Eyvindarstaðir. Hi vivia un home que nomia Eyvindur. Quan en Bjarni i els seus homes foren a prop de la paret del tún o tanca del prat de devora les cases del mas, hi feren un descans
♦ er þetta nokkuð svo slæmt?: <LOCel que té, realment és tan dolent?; oi que això no [li] fa tan de mal [com sembla]?
♦ og svo framvegis: etcètera
♦ síður en svo: ni d'aprop, ni de bon tros, res de més lluny d'això, qualsevol cosa menys això
◊ það er síður en svo: no s'hi acosta ni de bon tros, està lluny d'això
♦ svo að segja: per dir-ho així
♦ svo <+ subst.>tant -a de <+ subst.>, un <+ subst.> tan gran
♦ svo <+ adj.>~<+ adv.>tan <+ adj.>~<+ adv.>
♦ svo <+ adj.>~<+ adv.> <...> að...: <LOCtan <+ adj.>~<+ adv.> <...> que...
◊ því að ekkert er svo hulið að ei verði augljóst né nokkuð svo leynt að eigi vitist: perquè no hi ha res que estigui tan amagat que no s'acabi revelant, ni res de tan secret que no s'acabi sabent
♦ svo mikið sem <+ ind.>tant com <+ subj.>
◊ fyll þú sekki mannanna vistum, svo mikið sem þeir geta með sér flutt, og láttu silfurpeninga hvers eins ofan á í sekk hans: omple de queviures els sacs d'aquests homes, tant com en puguin portar, i posa també els diners de cadascun a la boca del sac
◊ þá skal verða svo mikið harmakvein um allt Egyptaland, að jafnmikið hefir ekki verið og mun aldrei verða. En eigi skal svo mikið sem rakki gelta að nokkrum Ísraelsmanna, hvorki að mönnum né skepnum, svo að þér vitið, að Drottinn gjörir greinarmun á Ísraelsmönnum og Egyptum: hi haurà un gran clamor arreu del país d'Egipte, com no n'hi ha hagut de semblant ni n'hi haurà mai més. Mentre que, per a tots els israelites, ni un gos lladrarà contra cap home o cap bèstia, perquè sàpigues que Jahvè fa distinció entre Egipte i Israel
◊ lít ekki við fórn þeirra! Eigi hefi ég tekið svo mikið sem asna frá þeim né gjört nokkrum þeirra mein: no tingueu en consideració llur ofrena. No els he pres ni un ase, ni he fet cap mal a ningú d'ells
◊ en gætið þess vandlega að gjöra þeim engan ófrið, því að ekki mun ég gefa yður svo mikið sem þverfet af landi þeirra, því að ég hefi gefið Esaú Seírfjöll til eignar: i aneu molt alerta de no atacar-los, car no us donaré res del seu país, ni la petjada d'un peu perquè he donat en propietat a l'Esaú la muntanya de Seïr
◊ og hann brotnar sundur, eins og þegar leirker er brotið, vægðarlaust mölvað, svo að af molunum fæst eigi svo mikið sem leirbrot til að taka með eld af arni eða til að ausa með vatni úr þró: i es trenca com quan es trenca una gerra de terrissa, feta miques sense pietat, de manera que, entre els bocins, no es troba ni un test per a prendre foc de la llar o treure aigua de la cisterna
♦ svo gott sem <+ subst. ~ adj. ~ adv.>pràcticament <+ subst. ~ adj. ~ adv.>
◊ svo gott sem allan sólarhringinn: pràcticament tot lo dia
◊ svo gott sem óþekktur: pràcticament desconegut
◊ svo gott sem aldrei: pràcticament mai
♦ svo mjög: tant
◊ hví flýtir þú þér svo mjög burt til þess að halda aðra leið?: per què t'apresses tant a prendre un altre camí?
◊ eftir þetta bar svo við, að sonur húsfreyju sýktist, og elnaði honum svo mjög sóttin, að hann dró eigi lengur andann: després d'això es va esdevenir que el fill de la mestressa de la casa es va posar malalt i la malaltia li va empitjorar tant que va deixar d'alenar
♦ svo mjög <+ adj.>~<+ adv.>tan <+ adj.>~<+ adv.>, molt <+ adj.>~<+ adv.>
♦ svo sem: gairebé, si fa no fa, una cosa com ara
◊ svo sem hundrað krónur: unes cent corones si fa no fa, aproximadament cent corones
◊ og hann vék frá þeim svo sem steinsnar, féll á kné, baðst fyrir og sagði: i s'apartà d'ells cosa d'un tret de pedra, caigué de genolls i es va posar a pregar dient...
◊ því næst gekk hún burt og settist þar gegnt við, svo sem í örskots fjarlægð, því að hún sagði...: tot seguit se'n va anar a asseure's al davant a la distància si fa no fa d'un tret d'arc, car es va dir...
♦ svo sem <+ ind.> svo...[og]: igual que <+ ind.>, [així també] <+ ind.>
◊ enginn mun standast fyrir þér alla ævidaga þína. Svo sem ég var með Móse, svo mun ég og með þér vera. Ég mun eigi sleppa af þér hendinni né yfirgefa þig: mentre visquis, ningú no et podrà resistir; igual com vaig ser amb Moisès, seré amb tu. No amollaré la teva mà ni t'abandonaré
♦ svo til: gairebé, pràcticament, si fa no fa (no s'ha de confondre amb la possible seqüència de mots svo + til, fruit de l'atzar. Verbi gràcia: ég hlakka svo til ‘me n'alegro molt’, on el verb hlakka til ‘alegrar-se’ va determinat per l'adverbi svo ‘molt’)
♦ þegar svo ber undir: ocasionalment
♦ því er nú svo varið: el cas és aquest, la cosa està així
2. (því næstdesprés (tot seguit)
♦ að svo <+ part. pass.>un cop <+ part. pass.>, després d'haver <+ part. pass.>
♦ að svo búnu: un cop fet això, a continuació d'això
♦ að svo mæltu: després d'haver dit això, havent dit això, en haver dit això
♦ við svo búið: #1. (eftir þaða continuació (després d'això)#2. (árangurslaustsense haver aconseguit res (amb el sarró buit)
♦ fara við svo búið: (fara erindisleysuanar-se'n sense haver aconseguit res
◊ konungur mælti: "Berið aftur gjafir hans allar. Eg skal konungur í þessu landi og setja lög og rétt en ei hann." Nú verða sendimenn aftur að fara við svo búið. Og á þessi stundu kom Þórormur og lét Ásgrímur þings kveðja: el rei els va contestar: “torneu-li tots els seus regals. Sóc jo qui serà rei d'aquest país i sóc jo qui hi dictarà les lleis i el dret, i no pas ell”. Els enviats se n'hagueren de tornar llavors sense haver aconseguit res. En aquell moment hi va arribar en Þórormur i l'Ásgrímur féu convocar una assemblea
3. (mjögmolt (en grau considerable)
♦ mjög svo <+ adj.>~<+ adv.><adj.>~<adv.> <+ >-íssim -a 

svo <conj.>: 
1. <conj. consec.>: de manera que, així que
2. <conj. fin.>: a fi [i efecte] que, per tal que
3. Apareix emprada en la formació de conjuncions compostes com ara:
♦ að svo miklu leyti sem <+ ind.>sempre que <+ subj.>, amb la condició que <+ subj.>, en la mesura que <+ subj.>, en tant que <+ subj.>
◊ að svo miklu leyti sem vörur þær, sem getur i 1. lið, eru undanþegnar gjöldum, eru þær einnig undanþegnar hverskonar viðskiptabönnum og hömlum á innflutningi, útflutningi og umflutningi sem annars væru gildandi: en la mesura que no es cobrin taxes per les mercaderies que hom ha esmentat a l'apartat 1, aquestes tampoc no estaran subjectes a qualssevol prohibicions i limitacions d'importació, exportació i trànsit que altrament fossin vigents
♦ hvar svo sem <+ ind.><conj. loc.> on que <+ subj.>, a qualsevol lloc que <+ subj.>
◊ þú, konungur, yfirkonungur konunganna, sem Guð himnanna hefir gefið ríkið, valdið, máttinn og tignina, þú, sem hann hefir mennina á vald selt, hvar svo sem þeir búa, dýr merkurinnar og fugla himinsins, og sett þig drottnara yfir því öllu, - þú ert gullhöfuðið: tu, rei, rei de reis, a qui Déu dels cels t'ha donat l'imperi, el poder, la puixança i la glòria, tu, a les mans del qual ha posat, en qualsevol lloc que visquin, els homes, les bèsties salvatges i els ocells del cel, i t'ha fet sobirà de tots ells—, ets tu, que ets el cap d'or
♦ svo að <+ ind.>de manera que <+ ind.>
◊ og hann brotnar sundur, eins og þegar leirker er brotið, vægðarlaust mölvað, svo að af molunum fæst eigi svo mikið sem leirbrot til að taka með eld af arni eða til að ausa með vatni úr þró: i es trenca com quan es trenca una gerra de terrissa, feta miques sense pietat, de manera que, entre els bocins, no es troba ni un test per a prendre foc de la llar o treure aigua de la cisterna
♦ svo að <+ subj.>#1. <conj. consec.de manera que <+ subj.>#2. <conj. fin.a fi que <+ subj.>, per tal que <+ subj.>
♦ svo að ekki (o: <LIT eigi) <+ subj.>#1. <conj. consec.de manera que no <+ subj.>#2. <conj. fin.a fi que no <+ subj.>, per tal que no <+ subj.>
◊ svo að ekki sé meira sagt...: per no dir més
♦ svo framarlega sem <+ ind.>si <+ ind.>, en la mesura que <+ subj.>
♦ svo lengi sem <+ ind.>mentre <+ subj.>
◊ fyrir því vil ég og ljá Drottni hann. Svo lengi sem hann lifir, skal hann vera Drottni léður: per això vull cedir-lo a Jahvè: i mentre visqui, serà cedit a Jahvè
◊ og þú skalt skrifa þau á dyrastafi húss þíns og á borgarhlið þín, til þess að þér og börn yðar megið lifa í landinu, sem Drottinn sór feðrum yðar að gefa þeim, svo lengi sem himinn er yfir jörðu: i tu les escriuràs als brancals de les portes de casa teva i a les portes de la teva vila per tal que vosaltres i els vostres fills pugueu viure, mentre hi hagi cel sobre la terra, en el país que Jahvè va jurar de donar als vostres pares
♦ svo og: <conj. mod.> tant com, així com, igual que
◊ ég sé þig þegar þú stendur og þegar þú situr, og ég veit af því, þegar þú fer og kemur, svo og um ofsa þinn (הִתְרַגֶּזְךָgegn mér: et veig quan estàs dret i quan seus, i sé quan surts i quan entres, i ho veig igual que veig el teu exaltament contra meu
♦ svo sem <+ ind.><conj. mod.> tal com <+ subj.>
◊ og Ísraelsmenn gjörðu svo sem Jósúa bauð, og tóku tólf steina upp úr Jórdan miðri, eins og Drottinn hafði lagt fyrir Jósúa, eftir tölu ættkvísla Ísraelsmanna, og báru þá yfir um með sér, þangað er þeir höfðu náttstað, og settu þá þar niður: així ho feren els israelites, tal com els manà Josuè: van agafar dotze pedres del mig del Jordà, tal com Jahvè havia dit a Josuè, segons el nombre de les tribus d'Israel, i van passar amb les pedres fins al lloc on havien de fer nit; allà les van col·locar
◊ en nú erum vér á þínu valdi. Far þú með oss svo sem þér þykir gott og rétt vera: ara estem a les teves mans; fes amb nosaltres el que et sembli més just i millor
◊ og svo sem þér viljið, að aðrir menn gjöri við yður, svo skuluð þér og þeim gjöra: i tal com voleu que els altres us facin, feu-los també vosaltres igualment a ells
◊ þeir sem sendir voru, fóru og fundu svo sem hann hafði sagt þeim: van marxar, doncs, els enviats, i ho trobaren tal com els havia dit
  La conjunció consecutiva i final svo se sol emprar acompanyada d': svo að.  
     

svoddan <adj. inv.>:
variant de soddan ‘tal, tant -a, un...semblant’

svo·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
tal[s], d'aquesta índole, d'aquesta mena
♦ á svofelldan hátt: de la següent manera, d'aquesta manera
♦ með svofelldu móti: de la següent manera
♦ með svofelldum orðum: amb paraules d'aquesta mena, amb les següents paraules
♦ svofelldur samningur: un contracte de la següent tenor, un contracte redactat en els següents termes

< svo·gi <adv.>: 
(svo ekkini tan
♦ svogi <+ adj.>~<+ adv.>ni tan <+ adj.>~<+ adv.>
◊ fann'k-a ek mildan mann ǀ eða svá matargóðan ǁ at ei væri þiggja þegit, ǁ eða síns fjár ǀ svági †...†, ǁ at leið sé laun, ef þægi: no he trobat mai un amfitrió tan generós amb el menjar ni un home tan pròdig que[, tanmateix,] no hagi volgut acceptar el que li regalaven (en contrapartida o no a la seva prodigalitat i/o generosa hospitalitat. Entenc þegit com a ac. sg. nt. de l'adjectiu verbal þeginn, þegin, þegit, o sigui,Geschenktes, cosa regalada, i no pas com a supí de þiggja), ni un home tan †munificent† (?. Llacuna textual; hi manca l'adjectiu. Atès el metre, hom esperaria un mot començat amb f- que signifiqués generós, desprès, munífic, d'on la meva traducció. Hermann Pálsson 1991:12, reconstrueix svá gi[afa] fúsan ‘disposat o inclinat a fer regals’, que considero semànticament versemblant, però poc probable mètricament en esguard de la distribució de les arsis que implica. Tanmateix, si tenim en compte l'estrofa 48, hi hauria pogut haver un adjectiu, començat amb f-, però que hagués significat exactament el contrari: gasiu, d'extremada parsimònia) amb el seu cabal a qui[, tanmateix,] un regal li hagi resultat detestable si el rebia (el missatge de l'estrofa fóra a tothom li agrada que li facin regals, fins i tot als qui ho tenen tot)
♦ svogi mjög: ni tant, i no tant, i menys encara
◊ mærr kvað þat Gunnarr, ǀ geir-Niflungr: ǁ "Hér hefi ek hjarta ǀ Hǫgna ins frœkna, ǁ ólíkt hjarta ǀ Hjalla ins blauða, ǁ er lítt bifaz, ǀ er á bjóði liggr, ǁ bifðiz svági mjǫk, ǀ þá er í brjósti lá: l'ínclit Gunnarr, el nibelung de la llança feixuga (cf. Kuhn 1968³, pàg. 73: geir-Niflungr m. Nibelung mit dem ger, od. eine kenning für ‘krieger’? (Akv. 25). Personalment m'inclino a creure que el significat d'aquest compòsit és tot un altre: veig en el constituent geir- un mot imposat pel constrenyiment mètric que, aquí, exigia un mot començat amb g- i no pas amb N-. En conseqüència, aquest constituent geir- no té per a mi cap altre valor més que el de simple adjectiu exornatiu. La seva funció és, doncs, mètrica, no pas semàntica -és a dir, només fa mètricament viable el substantiu Niflungr en aquest context mètric-, i, en conseqüència, s'hauria de traduir per un adjectiu o per un sintagma nominal amb valor adjectival: el renomenat Nibelung, el gran Nibelung, l'arxi-Nibelung etc. Personalment, crec que el poeta havia pensat originàriament en un epítet mærr Niflungr, per a caracteritzar Gunnarr; les regles de l'al·literació, emperò, li exigien un epítet amb una g- pretònica. La solució que va trobar va consistir en convertir mærr en qualificatiu de Gunnarr, substituint-lo per un mot començat amb g-: geir-. Si la meva interpretació és encertada, el vers podria traduir-se per: en Gunnarr, l'ínclit Nibelung, va dir... o bé, amb conservació dels dos adjectius, l'ínclit Gunnarr, el renomenat Nibelung, va dir.... En tot cas, entengui's la meva traducció, de llança feixuga, en aquest sentit, és a dir, com a simple construcció amb valor adjectival exornatiu, ornamental, del mot realment rellevant: el Nibelung. Cf. el compòsit gêrfîund ‘l'Arxienemic, el Diable’ del Hêliand, fítia XIII, vers 1064, el compòsit gêrhėti ‘odi mortal’ del Hêliand, fítia LVIII, vers 4897 i el compòsit gár-Dena ‘dels insignes danesos’ del Béowulf, vers 1), va dir: “El que tinc aquí [davant] és el cor d'en Hǫgni l'ardit, [ben] diferent del d'en Hjalli el covard. Si poc tremola [ara, posat] en aquesta safata, menys encara va tremolar (se sobreentén: de por) quan[, en el moment de matar-lo,] encara era dins el seu pit

svo·hljóðandi, -hljóðandi, -hljóðandi <adj.>:
<LITque sona així
◊ þá kom orð Drottins til Samúels svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)aleshores la paraula de Jahvè s'adreçà al Samuel en aquests termes
◊ en hina sömu nótt kom orð Drottins til Natans, svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)aquella mateixa nit, en Natan va rebre aquesta paraula de Jahvè
◊ ég gjörði svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר) sáttmála við feður yðar, þá er ég flutti þá burt af Egyptalandi, út úr þrælahúsinu: jo havia conclòs amb els vostres pares, el dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte, de la casa de servitud, una aliançaque deia així
◊ þá kom orð Drottins til mín, svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)aleshores la paraula de Jahvè em fou adreçada en aquests termes
◊ hann bar upp svohljandi tillgu: ha presentat la següent proposta, ha fet aquesta proposta

svo·kallaður, -kölluð, -kallaður <adj.>:
anomenat -ada, suposat -ada

svola·legur, -leg, -legt <adj.>:
rústec -ega, taujà -ana, pagerol -a, toixarrut -uda (Mall.)

svo·látandi, -látandi, -látandi <adj.>:
<LITque sona així
◊ heyrið þetta orð, sem Drottinn hefir talað gegn yður, þér Ísraelsmenn, gegn öllum þeim kynstofni, sem ég leiddi út af Egyptalandi, svolátandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)escolteu aquestes paraules que Jahvè ha proferit contra vosaltres, israelites, contra tot el clan que vaig menar fora del país d'Egipte i que sonen així...
◊ en Nínívemenn trúðu Guði og boðuðu föstu og klæddust hærusekk, bæði ungir og gamlir. Og er þetta barst til konungsins í Níníve, þá stóð hann upp úr hásæti sínu, lagði af sér skikkju sína (ʔadˈdɛrɛθ, אַדֶּרֶת - ʔaddart-ˈō, אַדַּרְתּוֹ), huldi sig hærusekk og settist í ösku. Og hann lét gjöra heyrinkunna í Níníve svolátandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר) skipun: i els habitants de Nínive varen creure en Déu i decretaren un dejuni i es varen vestir de sac, tant els joves com els vells. I quan aquests fets varen arribar a les orelles del rei de Nínive, es va aixecar del seu tron, es va llevar el seu mantell, es va cobrir de sac i es va asseure damunt la cendra. I va fer proclamar a Nínive un decret que deia així...

svo·leiðis <adv.>:
així, d'aquesta mena, per l'estil, semblant
♦ eða eitthvað svoleiðis: o alguna cosa així

svolgra <svolgra ~ svolgrum | svolgraði ~ svolgruðum | svolgraðe-ð>:
beure una cosa amb grans glops

svoli <m. svola, svolar>:
1. (hrotti, rustitaujà m, taujana f, toixarrut m (Mall.), toixarruda (Mall.) (persona barroera, no polida)
2. (drykkjurúturbeverris m, beverra m & f (bevedor, afectat de beure)

svo·lítið <adv.>:
(dálítiðun poc, una mica
♦ svolítið <+ adj.>una mica <+ adj.>

svo·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
(dálítilluna mica de, força petit -a
♦ mig langar að segja þér svolítið: volia dir-te una coseta [de no-res]
♦ svolítill <+ subst.>una mica <+ subst.>
♦ svolitlir peningar: una mica de diners, una petita quantitat de diners

svona <adj. inv.>:
(eiginleguraixí, d'aquesta mena, semblant, aquest tipus de
♦ á svona stað: en un lloc d'aquesta mena, en un lloc així
♦ svona fólk: gent d'aquesta mena, gent així, aquest tipus de gent

svona <adv.>:
1. (þannig, á þennan háttaixí (d'aquesta manera)
◊ sé það svona, hví lifi ég þá?: si és així, per què viure?
◊ svona talaði maðurinn við mig: així és com m'ha parlat aquest home
◊ og ef þú ætlar að fara svona með mig, þá deyð mig heldur hreinlega, ef ég hefi fundið náð í augum þínum, svo að ég þurfi eigi að horfa upp á ógæfu mína: si us voleu portar així amb mi, m'estimaria més que em matéssiu, si és que he trobat gràcia davant vostre, a fi que no hagi de veure més la meva desgràcia!
◊ hví gjörðir þú mig svona?": per què m'has fet així?
◊ svarar þú æðsta prestinum svona?": així és com contestes al summe sacerdot?
♦ já, svona [og] svona: xino-xano, passable[ment]
♦ láttu ekki svona!: deixa de fer tanta de comèdia, deixa't estar de romanços! deixa de comportar-te d'aquesta manera!
♦ maður gerir ekki svona: això no es fa pas!
♦ svona nokkuð gerir maður ekki: això no es fa pas!
♦ svona!: compte!
♦ svona lagaður: en situacions així, en situacions d'aquesta mena
◊ þeir vita ekki hvað þeir eiga að gera við svona lagað: no saben pas què hi han de fer [amb una cosa així]
♦ þetta er svona lagað: es tracta d'això, les coses estan així
♦ við viljum ekki svona lagað hér!: no volem res d'aquesta mena aquí!, no volem res d'així aquí!
♦ svona nú!: va, home! apa!
♦ svona svona: vaja vaja
♦ þegar svona er ástatt: <LOC FIGquan les coses són així
2. (mjögmolt, tan (esp. en oracions exclamatives)
♦ hann er svona <+ adj.> ~ <+ adv.>és molt <+ adj.> ~ <+ adv.>!, és tan <+ adj.> ~ <+ adv.>!
◊ ég skil ekki af hverju þú ert svona hissa: no entenc pas per què estàs tan sorprès!
3. (mjögen tal mesura (expressant una qualitat, un estat, una condició o una propietat del referit)
♦ hann er svona <+ adj.> ~ <+ adv.>és tan <+ adj.> ~ <+ adv.>!
♦ vertu ekki svona barnalegur ~ barnaleg ~ barnalegt!: no siguis tan infantil (o: pueril)!
4. (eiginlegauna mena de (una cosa per l'estil de)
5. (nokkurn veginnsi fa no fa, uns unes, més o menys, més o manco (Bal.) (aproximadament)
♦ hann er svona X ára: deu tenir uns X anys, deu tenir devés X anys (Bal.)

svo·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
anomenat -ada, suposat -ada

svo·sem¹ <adv.>:
variant ortogràfica no normativa de svo sem ‘safrà’
1. (næstumpràcticament (gairebé)
♦ svosem ekkert: pràcticament res
2. (um það bilaproximadament (si fa no fa, uns unes)

svunta <f. svuntu, svuntur. Gen. pl.: svuntna o: svunta>:
1. <GENdavantal m
2. (í tékkheftimatriu f (de talonari)
3. (maríusvunta, meyjarsvunta*galtera f (múscul de la galta del bacallà, situat davall l'ull)

svæða·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
<ESPORTcampionat m comarcal (o: regional

svæða·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia f regional

svæða·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
<MEDreflexologia f podal 

svæða·mót <n. -móts, -mót>:
<ESPORTtorneig m comarcal (o: regional

Svæða·nefndin <f. -nefndarinnar, no comptable>:
Comitè m de les Regions (héraðanefnd)
♦ Svæðanefnd Evrópusambandsins: Comitè de les Regions de la Unió Europea

svæða·nudd <n. -nudds, no comptable>:
teràpia f de zona

svæði <n. svæðis, svæði>:
1. <GENredol m
◊ ...að þeir beri birtu yfir svæðið fyrir framan hana: ...que il·luminin el redol de davant seu
◊ afskekkt svæði: una contrada isolada
♦ á svæðinu: pels voltants, pels volts
◊ hún sagði að þó hún væri ein heima þá væru þjónar á svæðinu og þeir gætu séð til þeirra: va dir que, encara que era sola a casa, hi havia criats pels volts que les podrien veure
2. (flöturzona f (superfície delimitada)
♦ → bílastæðissvæði “zona d'estacionament”
♦ → eldfjallasvæði “zona volcànica”
♦ → fríverslunarsvæði “zona franca”
♦ → gossvæði “zona eruptiva”
♦ → gróskusvæði “zona de desenvolupament”
♦ → hamfarasvæði “zona catastròfica”
3. (afmarkað svæði & MED í heilanumàrea f (recinte o espai delimitat & MED = regió del cervell)
♦ → bannsvæði “àrea restringida”
◊ byggt svæði: àrea habitada
♦ → haftasvæði “àrea restringida”
♦ → málsvæði 2. “àrea del llenguatge”
♦ → veiðisvæði “àrea de caça”
4. (landsvæðiterritori m (comarca, contrada, regió)
♦ evrópskt svæði: regió europea
♦ formlegt svæði: regió formal
♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud
♦ Gasa-svæði: franja f de Gaza
♦ → kjarnasvæði “regió nodal”
♦ → landamærasvæði “terreny fronterer, zona fronterera”
♦ → málsvæði 1. “territori lingüístic, domini lingüístic”
♦ starfrænt svæði: regió funcional
♦ → yfirráðasvæði “territori jurisdiccional”
◊ ystu svæði: les regions més remotes

svæðis- <en compostos>:
regional

svæðis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
[d'abast] regional
♦ nefnd um svæðisbundna viðskiptasamninga: comitè d'acords comercials regionals

svæðis·garnarbólga <f. -garnarbólgu, no comptable>:
<MEDenteritis f regional, malaltia f de Crohn

svæðis·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
<INFORMnom m de domini (aquest mot ha caigut fortament en desús en no poder imposar-se sobre els alternatius lénsheiti o umdæmisheiti)

svæðis·númer <n. -númers, -númer>:
<TELEFcodi m de zona (o: d'àrea; o: local)

svæðis·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofu>:
delegació f regional, oficines f regionals
◊ svæðisskrifstofa í Barselónu: delegació regional de Barcelona

svæfa <svæfi ~ svæfum | svæfði ~ svæfðum | svæfte-n>: 1. (um sjúkling) anestesiar algú
		svæfa sjúkling: anestesiar un pacient
	2. (um dýr) matar un animal (el veterinari)
		svæfa dýr: matar el veterinari un animal
	3. (láta sofna) adormir algú (fer venir la son)
		svæfa barn: adormir un infant
		letin svæfir þungum svefni: la peresa adorm amb un son feixuc
		en hún svæfði hann á skauti sínu og
			kallaði á mann og lét hann skera hárlokkana
			sjö af höfði honum: i ella el va adormir a
			la seva falda i va fer cridar un home que li tallés els
			seus rínxols
	4. (sefa) apaivagar una cosa(suavitzar o calmar l'aflicció, endolcir una tristesa etc.)
		svæfa sorg sína: calmar la seva tristesa

svæfi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sofa “dormir”

svæfill <m. svæfils, svæflar>:
coixinet m (coixí petit, com ara els de sofà o de cadira de braços)

svæfing <f. svæfingar, svæfingar>:
anestèsia f [general]

svæfinga·læknir <m. -læknis, -læknar>:
anestesiòleg m, anestesiòloga f, anestesista m & f

svæfingar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
anestèsic m

svækja <f. svækju, svækjur. Gen. pl.: svækna>:
(brælaxafogor f [sufocant]

svækju·hiti <m. -hita, -hitar>:
calor f sufocant, calda f [sufocant]

svæla <f. svælu, no comptable>:
fum espès, fumera espessa
◊ Áslaug systir Gests rekur þar í brækurnar og ber út á vegg. Eldahúsið var so lagað að handraðar voru innan veggja so ganga mátti á milli þeirra og veggjanna á baki mönnum. Tvær dyr voru á húsinu. Lágu aðrar út og voru það laundyr. Förunautar Styrs segja að sparaður sé eldiviðurinn. Hleypur Gestur út og sópar saman því eldiviðarsorpi er hann finnur, ber inn fullt fang og kastar öllu á eldinn og jafnskjótt öðru fangi. Lýstur þá upp miklum reyk og svælu í húsin. Hleypur Gestur þá í handraðana kring á bak til við Styr og höggur með öxi af öllu afli í höfuð hönum bak við eyrað hægra megin svo í heila stóð: l'Áslaug, la germana d'en Gestur, hi va ficar llurs calçons a dins i després se'ls en va dur a estendre a fora, damunt la paret de la casa. La sala-cuina del mas estava feta de tal manera que els envans de fusta de darrere els bancs (Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot handraði. Entenc que el mot designava una mena de corredor estret entre el þil, o envà de fusta darrere els bancs de davant el foc i la paret exterior de la casa, i que per aquest corredor hom hi podia passar) no tocaven la paret exterior de la casa, sinó que entre la paret exterior i els envans hi restava prou espai perquè hom hi pogués anar, passant així pel darrere de les persones [que seguessin davant el foc, sense molestar-les]. L'edifici tenia dues sortides. Una d'elles, la que donava a l'exterior, era una porta oculta. Quan els acompanyants de l'Styr es varen queixar que en aquella casa els planyien la llenya, en Gestur va sortir a fora i va arreplegar qualssevol agranadures i rotam que es pogués fer servir per cremar; va entrar duguent-ne un bon manat amb els braços i el va tirar tot al foc, i poc després hi va tirar un segon manat. Quan va començar a prendre, la casa es va omplir d'una fumera ben espessa. En Gestur ho aprofità per anar pel corredor de darrere els envans i atacar així l'Styr pel darrere: li va pegar un cop amb la seva destral amb totes les seves forces al cap i li va endevinar darrere l'orella dreta, de manera que la destral li va quedar clavada al cervell
◊ þreif Sörli þá í eyra á Tófa ok reif í burt af honum alla vangafilluna ok skeggit allt niðr at bringu. Varð Tófi þá mjök ófríðr ásýndar. Brást hann þá í dreka líking, af því at hann var mjök hamrammaðr, ok blés nú framan at Sörla svá miklu eitri, at undrum gegndi, með svartri svælu, en Sörli hjó í þessu drekann sundr, ok lét Tófi þar líf sitt. Fell Sörli þá í óvit fyrir hans umbrotum ok eitrsblæstri: en Sörli li va clavar les ungles a les orelles i li va arrancar tota la pell que li cobria temples i galtes així com la barba fins al pit. L'aspecte d'en Tófi era terrible. Aleshores va adoptar la forma d'un drac, ja que era molt ham-rammaðr, és a dir, posseïa grans poders per a canviar de forma amb facilitat, i quan ho hagué fet, li va bufar una bavarada tan gran de verí negre al Sörli que feia astorar. Però en Sörli va tallar el drac a bocins i així fou com en Tófi va perdre la vida allà. En Sörli aleshores va perdre el coneixement a causa d'aquesta bavarada de verí i de l'enorme esforç que havia fet en aquella lluita
◊ neytti þá konungsson orku ok ills kraptar, tók dýrit upp á bringu sér ok slengdi því niðr við einn eikarstofn, svá at í sundr fór í því hryggrinn, en við þetta spýr dýrit eitri með ógurligum frýsingum ok dimmri svælu, en skyrtunnar dugnaðr hlífði konungssyni, at hann sakaði ekki, en þó leið hann í ómegin ofan á leónit. Erlingr konungr sér nú þetta ok ríðr þangat, sem Högni lá, ok hjó þvert urn herðar hans þrjú högg, en eigi at heldr beit á hann sverðit: aleshores el príncep, emprant totes les forces que li restaven, va aixecar la bèstia fins a l'alçada del seu pit i la va tirar damunt un tocó de roure amb tanta de força que li va trencar l'espinada. Quan va passar això, la bèstia va fer uns esbufecs esfereïdors amb els quals va escopir tota una nuvolada fosca de verí, però la virtut de la skyrta va protegir el príncep, de manera que no li va passar res, però, tanmateix, va caure inconscient damunt el lleó. El rei Erlingr, veient allò, esperonà llavors el seu cavall cap allà on en Högni havia quedat estès, i va descarregar tres cops d'espasa de través damunt les seves espatlles, però l'espasa no li va fer res

svæla <svæli ~ svælum | svældi ~ svældum | svælt>:
fer fum espès, fer una fumera espessa
♦ svæla e-ð: fumar una cosa
◊ svæla stóran vindil: fumar un gran puro
♦ svæla e-ð undir sig: <LOC FIGusurpar una cosa, fer-se l'amo d'una cosa, apoderar-se d'una cosa
♦ svæla e-ð út úr e-m: <LOC FIGarrencar-li a algú una cosa (p.e., diners, una recomanació etc.)
♦ svæla e-n: sufocar algú amb fum
♦ svæla inni tófu (o: svæla tófu í greni)sufocar amb fum la guineu dins la guillera
◊ "þetta er ekki þann veg að skilja," segir Skarphéðinn. "Gunnar sóttu heim þeir höfðingjar er svo voru vel að sér að heldur vildu frá hverfa en brenna hann inni. En þessir munu þegar sækja oss með eldi er þeir mega eigi annan veg því að þeir munu allt til vinna að yfir taki við oss. Munu þeir það ætla sem eigi er ólíklegt að það sé þeirra bani ef oss dregur undan. Eg er og þess ófús að láta svæla mig inni sem melrakka í greni": l'Skarphéðinn li va replicar: “aquesta no és la manera correcta d'enfocar-ho. En Gunnar fou atacat a ca seva per cabdills que eren tan honorables que s'haurien estimat més de tornar enrere abans que cremar-lo dins la casa. Aquests d'aquí, en canvi, ens atacaran amb foc desseguida que no els quedi cap més remei, car ho provaran tot per acabar amb nosaltres. Consideraran que serà més que probable que, si ens en sortim amb vida, això sigui llur mort. [A més a més,] tampoc no tinc massa ganes a deixar-me sufocar amb fum aquí dins com un guillot dins la seva guillera”
♦ svæla e-u: (gleypa, éta e-ð upp; <FIG> sóa, eyða#1. <GENdevorar una cosa, englotir una cosa#2. <FIGbalafiar una cosa, tudar una cosa
◊ en nú eð þessi þinn sonur kom, hver út hafði svælt (κατεσθίω, καταφαγών) sínu góssi meður portkonum, þá slátraðir þú honum alinkálf: però quan ha vingut aquest fill vostre, que ha devorat els seus béns amb bagasses, heu matat per a ell un vedell engreixat
♦ svæla e-u í sig: <LOC GEN/FIG[haver d']empassar-se una cosa, [haver de] menjar tant sí com no una cosa (haver de menjar per necessitat coses que en situacions normals es trobarien dolentes o repugnants)

< sværa <f. sværu, sværur. Gen. pl.: sværa>:
sogra f

svæsinn, svæsin, svæsið <adj.>:
1. (ákafurviolent -a (fort, molt intens)
◊ heiftin er grimm, og reiðin er svæsin (wə-ˈʃɛŧɛφ, וְשֶׁטֶף), en hver fær staðist öfundina?: el furor és cruel i la còlera, impetuosa, però, qui aguantarà davant la gelosia?
♦ svæsinn stormur ~ vindur: una tempesta violenta, un vent violent
2. (ofsafenginnvehement (impetuós, fogós)
♦ svæsinn í orðum: vehement en les seves paraules, de llengua vehement [i desenfrenada]
♦ svæsinn andstæðingur: un adversari ferotge, un adversari aferrissat
3. (ofstækisfullurfanàtic -a (exaltat)
◊ ég hefi gjört þig að rannsakara hjá þjóð minni, til þess að þú kynnir þér atferli þeirra og rannsakir það. Allir eru þeir svæsnir (sāˈrēi̯, סָרֵי) uppreisnarmenn, rógberendur, tómur eir og járn, allir eru þeir spillingarmenn: t'he fet observador del meu poble per tal que coneguis i examinis el seu capteniment. Tots ells són rebels fanàtics, calumniadors, aram buit i ferro, tots ells són uns corruptors
4. (harður, strangursever -a (dur & cru, escabrós)
♦ svæsin lungnabólga: una pneumònia greu
♦ svæsin sýking: una infecció agressiva
♦ svæsið kvef: un refredat fort
♦ svæsið viðtal við e-n: una entrevista descarnada amb algú
5. <MEDfulminant
♦ bráður og svæsinn snifubróðir: melioïdosi aguda i fulminant

svöðu·sár <n. -sárs, -sár>:
1. (allstórt en grunnt sárferida força grossa, però poc profunda (ferida que ocupa una gran extensió però que en realitat és poc profunda)
2. (stórt, djúpt sárferida profunda (ferida grossa i greu)
3. (grunnt, flakandi sáresgarrapada f, escarrinxada f (ferida oberta superficial o poc profunda)

svöl:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → svalur, svöl, svalt "fresc"

svölu:
casos oblics de svala "oreneta"

svölu·gleða <f. -gleðu, -gleður. Gen. pl.: -gleða o: -gleðna>:
milà m reial, moixeta pollera (Mall.), milana f (Mall., Men.(ocell Milvus milvus)

svölu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
celidònia f, herba f de les berrugues, herba f dels ulls, herba f d'oronetes ( o: de l'oreneta), herba celònia, celedrònia f (Bal.), herba f del Bon Jesús (Mall.) (planta Chelidonium majus)

svölun <f. svölunar, no comptable>:
1. (kælingrefrigeració f (refrescament, refredament)
2. (fróun, huggunsolaç m, alleujament m (consol, [re]confort)
3. (fullnægingsatisfacció f (de set, fam, curiositat, apetits, desigs etc.)

svölunga·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] apòdids m.pl

svölur:
nom. & ac. pl. de → svala "oreneta"

svölu·rót <f. -rótar, -rætur>:
pebrotera borda, maseres f.pl, herba f del verí, herba f del cor, herba f del bri (planta Cynanchum vincetoxicum syn. Vincetoxicum hirundinaria syn. Asclepias vincetoxicum syn. Vincetoxicum officinale)

svölu·urt <f. -urtar, -urtir>:
variant de svölujurt ‘celidònia’

svölu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] hirundínids m.pl

svöng¹:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → svangur, svöng, svangt "que té gana, afamegat"

svör:
nom. & ac. pl. de → svar "contesta, resposta; rèplica"

svörður <f. svarðar, sverðir>:
1. (hárssvörðurcuir cabellut (pell del cap amb els cabells)
2. (grassvörður, grasrótpa m d'herba (terròs amb herba i les seves arrels)
3. (grastorfcapa f d'herbei (capa d'herba que, amb les seves arrels, confereix al terreny una gran estabilitat contra l'erosió per aigua o vent)

svörfun <f. svörfunar, no comptable>:
1. <GEOLerosió f
2. (eyðilegging, tortíming, [ger]eyðing <?>, ringulreið, óreiða <?confusió f, tumult m, garbull m (daltabaix <?>, destrucció <?>, esvalot <?>. Considero que els equivalents tumult, confusió, són, semànticament, prou ambigus per a traduir aquest mot, el significat exacte del qual, possiblement no es podrà ja esbrinar amb exactitud)
◊ gerir hon sik nú blíða í orðum, en þó var samt undir raunar. Hann var talhlýðinn ok trúði á hennar orð, er hon gerði sér létt um rœður. Guðrún gerir nú erfi eptir sína brœðr ok svá Atli konungur eptir sína menn, ok þessi veizla var við mikla svǫrfan: en les seves paraules es mostrava suau, però per dessota hi havia en realitat el mateix [sentiment que abans]. Ell es va deixar convèncer fàcilment i va confiar en les seves paraules, ja que les seves frases sonaven despreocupades. La Guðrún va preparar, doncs, el festí fúnebre pels seus germans, i igualment ho va fer el rei Atli pels seus homes i aquest banquet funerari acabà enmig de gran tumult (si atribuim al mot svǫrfon el significat de gastament, destrucció, la traducció fóra llavors acabà amb gran gastament, amb gran destrucció, amb gran carnatge)
◊ lokit því léto, ǀ lagat var drykkio; ǁ sú var samkunda ǀ við svǫrfon ofmikla; ǁ strǫng var stórhuguð, ǀ stríddi hon ætt Buðla, ǁ vildi hon ver sínom ǀ vinna ofrhefndir: conclogueren [els preparatius de l'erfi]. La beguda estava preparada. El banquet transcorregué amb enorme xivarri (interpreto el mot svǫrfon com a xivarri i no pas com a confusió, esvalot) . L'altiva fou coratjosa. Gran aflicció li infligí a la família d'en Buðli (= el seu marit, l'Atli, i els seus fills). Volia obrar una venjança excepcional en son marit (vocabulari: #1. lúka: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 131: lúca <...> abschließen, beendigen (e-o: HH.56, Grp. 18, Am. 20 u. 76); Cf. a més a més en Kuhn 1968³, pàg. 123: In zweiteiligen passivformen ist der inf. vera sein oft ausgelassen, so daß láta nur mit dem part. prt. steht; <...> lokit því léto sie ließen es zuende sein (Am. 20 u. 76); lokit léto sagt hier kaum anderes als das einfache luco sie schlossen; entenc que la frase fa referència als preparatius del banquet funerari en honor dels germans de la Guðrún i tradueixo en conseqüència; #2. stríða: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 194: jmdm (e-m) schmerz bereiten oder schaden tun (Am. 2 u. 76 <...>); #3. ofrhefndir: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 157: ofr-hefndir f.pl. außergewöhnliche rache (Am. 76); lit.: una venjança excessiva, desmesurada)

svört¹:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → svartur, svört, svart "negre"

svörull, svörul, svörult <adj.>:
contestador -a, respostejador -a, replicaire (que respon [impertinentment] enlloc de callar i creure)

svörun <f. svörunar, svaranir>:
reacció f, resposta f
♦ fá góða svörun við e-u: rebre una bona resposta a una cosa
♦ engin svörun: cap reacció
♦ svörun frá áhorfendum: la reacció dels espectadors
♦ svörun e-s við e-u: la reacció d'algú a una cosa



octubre_2013.png



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 01/10/2003