Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SL-SN

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
”Nous voici donc lancés dans des guerres atroces où vous régnerez par la terreur, et votre science de destruction augmentant toujours, chaque nouvelle guerre sera plus meurtrière que les autres, jusqu'à ce que vous restiez seuls en face de vos instruments formidables, n'ayant plus d'autre ressource que de faire sauter la planète pour en finir. Voilà un petit rêve qui n'est pas gai, et que vos amis ont eu raison de traiter d'affreux cauchemar“.
 
   
"Vet-nos, doncs, llançats a unes guerres atroces on regnareu pel terror i la vostra ciència de destrucció, sempre creixent; cada nova guerra serà més mortífera que no pas les altres fins que restareu sols davant els vostres instruments formidables, sense tenir cap més sortida que fer saltar el planeta per posar-hi fi. Vet ací un petit somni que no és pas alegre i que els vostres amics han tingut raó de tractar de malson esfereïdor".
 
   
George Sand, Dernières Pages. P. 116
 
       

slabb¹ <n. slabbs, no comptable>:
(þvaðurestirabots m.pl, xerrameca f sense volta ni solta (divagacions)

slabb² <n. slabbs, no comptable>:
1. (forarbleytafang m (terra molla)
2. (krapneu mig fosa (‘fang’ de neu)

slabba¹ <slabba ~ slöbbum | slabbaði ~ slöbbuðum | slabbað>:
1. (þvaðraxerrar sense solta ni volta, estirabotejar (xerrar pels descosits i divagant, de manera que el que es diu resulta inconnex, incongruent o confús)
♦ slabba endalaust: divagar sense aturall
2. (masa, gaspraxerrar (xerrotejar, garlar, rallar)
♦ slabba við e-n: fer-la petar amb algú

slabba² <slabba ~ slöbbum | slabbaði ~ slöbbuðum | slabbað>:
1. (skvampast, vaða, sullaxipollejar (xipollar, clapotejar caminant en neu mig fosa o en fang)
2. (slæpast, slórafer el dropo, gandulejar (prendre's una cosa amb calma, dropejar, fer el ronso)

slaðra <slaðra ~ slöðrum | slaðraði ~ slöðruðum | slaðrað>:
(kjafta fráxafardejar, fer safareig (contar xafarderies, comarejar)

slafak <n. slafaks, pl. no hab.>:
cabells m.pl de mar (alga verda Enteromorpha intestinalis syn. Ilea intestinalis syn. Ulva intestinalis)

Slafi <m. Slafa, Slafar>:
eslau m, eslava f

slafneska <f. slafnesku, no comptable>:
eslau m (protoglossa dels eslaus)

slafneskur, slafnesk, slafneskt <adj.>:
eslau -ava

slafra <slafra ~ slöfrum | slafraði ~ slöfruðum | slafraðe-ð í sig>:
1. (sleikjallepar sorollosament una cosa
2. (slupra, borðamenjar sorollosament una cosa
3. (drekkabeure sorollosament una cosa

slag <n. slags, slög>:
1. (höggcop m (toc)
2. (klukkuslagcampanada f (so de campana & so de rellotge)
♦ á slaginu fjöguren tocar les quatre
♦ á slaginuen punt (puntualment)
♦ koma á slaginu: arribar en punt, arribar puntual
♦ koma inn á slaginu: arribar puntual (mitjà de transport)
♦ annað slagiðde tant en tant (adesiara, en ocasions, ocasionalment)
♦ í þessu slagi: en aquest precís moment
♦ með slögumde tant en tant (adesiara)
♦ slag í slag: un cop rere l'altre, una vegada i una altra
3. (hjartaslagbatec m (de cor)
4. <MED[atac m de] feridura f, [atac m d']apoplexia f
♦ hún fékk slagha tingut un atac de feridura, ha estat tocada (Mall.)
♦ hún fékk aðkenningu af slagiha tingut un atac lleuger de feridura
5. (tegundmena f, casta f (Mall.) (classe)
♦ alls slagsde tota mena
♦ alls slags <+ subst.>tota mena de <+ subst.

slaga <slaga ~ slögum | slagaði ~ slöguðum | slagað>:
1. <NÀUT = krussafer bordades, bordejar
2. (skjögra, reika í sporicaminar fent tentines, tentinejar (com p.e., un embriac)
3. (vera hátt í e-ðarribar gairebé fins a (ésser gairebé prou alt, prou llarg o prou vell com per atènyer un punt)
♦ hann slagar hátt í tvo metra: gairebé arriba als dos metres d'alçada

slagari <m. slagari, slagarar>:
<MÚShit m, cançó f d'èxit

slag·bolti <m. -bolta, -boltar>:
slagbolti m, joc infantil de pilota, també conegut amb els noms de kýlubolti o kýló. Recorda el beisbol

slag·brandur <m. -brands, -brandar>:
barra f (post, tauló o biga de fusta o ferro emprat per a embarrar una porta)
◊ ég mun brjóta slagbrand (bəˈrīaħ, בְּרִיחַ) Damaskus og útrýma íbúunum úr Glæpadal og þeim, er ber veldissprotann, frá Yndishúsum, og Sýrlendingar skulu herleiddir verða til Kír, - segir Drottinn: trencaré la barra de les portes de Damasc, exterminaré els habitants de Bicat-Aven, la Plana de les Idolatries, i el de Bet-Eden, les Cases del Plaer, que en porta el ceptre; i els siris seran menats captius a Quir! Ho diu Jahvè!
◊ yðar vegna sendi ég til Babýlon og brýt niður slagbranda hennar (ˌβārīˈħīm, בָרִיחִים). Og gleðilæti Kaldeanna munu snúast í sorgarsöng: per vosaltres, faré anar [captius els vostres enemics] cap a Babilònia, i trencaré les barres de les seves portes, i els crits d'alegria dels caldeus es mudaran en un cant de pena (la nova traducció fa: yðar vegna sendi ég til Babýlonar, ríf niður alla slagbranda en fögnuður Kaldea verður harmakvein. L'original fa: לְמַעַנְכֶם שִׁלַּחְתִּי בָבֶלָה, וְהוֹרַדְתִּי בָרִיחִים כֻּלָּם, וְכַשְׂדִּים, בָּאֳנִיּוֹת רִנָּתָם)
◊ vegsama Drottin, Jerúsalem, lofa þú Guð þinn, Síon, því að hann hefir gjört sterka slagbrandana (bərīˈħēi̯, בְּרִיחֵי) fyrir hliðum þínum (ʃəʕāˈrāʝi-χ, שְׁעָרָיִךְ), blessað börn þín, sem í þér eru: glorifica Jahvè, Jerusalem, lloa el teu Déu, Sió, car ha enfortit les barres de les teves portes i ha beneït els teus fills que hi ha dintre teu
◊ erfiðara er að ávinna svikinn (niφˈʃāʕ, נִפְשָׁע) bróður en að vinna rammbyggða borg, og deilur slíkra manna eru sem slagbrandar (ki-βəˈrīaħ, כִּבְרִיחַ) fyrir hallardyrum (ʔarˈmōn, אַרְמוֹן)és més difícil de guanyar un germà traït que no pas conquerir una ciutat emmurallada, i les baralles de tals persones són com barres de portes d'un palau
◊ allt voru þetta borgir víggirtar háum múrveggjum, hliðum og slagbröndum (ū-βəˈrīaħ, וּבְרִיחַ), auk mikils fjölda af óumgirtum þorpum: totes aquestes ciutats estaven fortificades, amb muralles altes, portes i barres, a més a més d'una gran quantitat de viles no fortificades
◊ þá tók Grímur við sverðinu og mælti: "Þú Þorkell skalt halda í hurðarhringinn því að þér trúi eg best að þér verði eigi um felmt en Glúmur skal skjóta slagbrandi fyrir dyr": aleshores en Grímur li va agafar l'espasa i va dir: “Þorkell, tu estiraràs la baula de la porta [per tancar-la] perquè et tinc la major confiança que no t'agafarà por, i en Glúmur serà el qui barrarà la porta”
◊ þá hljóp Grímur til dyra og komst út en Þorkell rekur aftur hurð en Glúmur slagbrand fyrir og fara þeir til jarðhúss síns og hafa þar fylgsni: llavors en Grímur va correr cap al portal i sortí defora, i en Þorkell va tancar la porta i en Glúmur hi posà la barra. Després, tots tres se n'anaren a llur jarðhús i s'hi quedaren amagats

slag·hamar <m. -hamars, -hamrar>:
picassa f

slag·harpa <f. -hörpu, -hörpur. Gen. pl.: -harpna o: -harpa>:
piano m

slagi <m. slaga, no comptable>:
humitat f (que es congria a l'interior d'una casa)

slag·orð <n. -orðs, -orð. Emprat sovint en plural>:
consigna f (inclinació de vaixell cap a un costat)
♦ hrópa slagorð [um e-ð]: cridar consignes [sobre una cosa]
♦ hrópa slagorð á borð við „Við viljum frelsi!“: cridar eslògans del tipus “Volem llibertat!”
♦ mála ~ krota ~ skrifa pólitísk slagorð á vegginn ~ veggina [gegn e-m]: pintar ~ escriure consignes polítiques a la paret ~ a les parets [contra algú]
♦ mála yfir pólitísk slagorð á vegg ~ veggjum: tapar amb pintura els eslògans polítics escrits a una paret ~ parets

slag·síða <f. -síðu, no comptable>:
1. (halli á skipiescora f (inclinació de vaixell cap a un costat)
♦ skipið fékk slagsíðu: el vaixell s'ha escorat
♦ það er slagsíða á skipinu: el vaixell va escorat, el vaixell se'n va a la banda, el vaixell dóna de la banda (Mall., Men.)
♦ það er slagsíða á saltfiskmarkaðnum: <LOC FIGel mercat del bacallà s'ha escorat [perillosament]
2. <FIGdesequilibri m (inclinació o asimetria en la presentació o en el tracte d'uns fets)

slags·mál <n.pl -mála>:
batussa f, brega f (Mall., Men.)
♦ lenda í slagsmálum [við e-n]: arribar a les mans [amb algú]
♦ það brutust út slagsmál: es va produir una batussa
♦ það logar allt í slagsmálum: pertot arreu la gent s'esbatussa

slagsmála·hundur <m. -hunds, -hundar>:
cerca-raons m & f, cercabregues m & f (Mall., Men.), bregós m, bregosa f (Mall., Men.)

slag·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
púlsar m (tifstjarna)

slag·tog <n. -togs, no comptable>:
1. <HISTcorda f de presos, coble m, numel·la f
2. <FIGcompanyia f
♦ vera í slagtogi með e-m (o: við e-n)freqüentar la companyia d'algú, estar relacionat -ada amb algú, anar plegades dues persones (mantenir relacions amb gent que sovint es pot considerar com a indesitjable, estar-hi conxorxat)

slagur <m. slags, slagir>:
1. (slagsmálbatussa f, brega f (Bal.) (baralla)
♦ fara í slag við e-n: pegar-se amb algú
♦ láta slag standa: <LOC FIG #1. (láta ráðast hvernig fer, láta við svo búið standaposar-se en mans del destí (fer i deixar que sigui el que Déu vulgui, deixar que el destí decideixi, mirar a veure com es desenvolupen les coses)#2. (láta reyna á hvernig ferprovar sort (mirar a veure com surt una cosa)
♦ ákveða að láta slag standa: <LOC FIG decidir provar sort
♦ sjá sér slag á borði: <LOC FIG aprofitar l'oportunitat
♦ vera klár (o: tilbúinn) í slaginn: <LOC FIGestar preparat per al combat, estar llest -a per a [passar a] l'acció
2. (spilaslagurf, basa f (pòquer i d'altres jocs de cartes)
♦ fá flesta slagina í póker: endur-se'n (o: rebre) la majoria de bases al pòquer
3. (hljóðfæraleikur & danslag, dansmelodia f (tocada amb instrument)
◊ hætta þeir nú sínu tali. Tekr Gestr hǫrpu sína ok slær vel ok lengi um kveldit, svá at ǫllum þykkir unað í á at heyra, ok slær þó Gunnarsslag bezt. Ok at lyktum slær hann Guðrúnarbrǫgð in fornu. Þau hǫfðu menn eigi fyrr heyrt. Ok eptir þat sváfu menn af um nóttina: aleshores deixaren la conversa que es tenien i en Gestr va agafar la seva arpa i va tocar-hi bé i fins ben entrat el vespre de manera que a tots sentir-lo els va semblar una delícia. La tonada que va tocar millor fou el Gunnarsslagr, la tonada d'en Gunnarr. I, per acabar, va tocar les Guðrúnarbrögð antigues o Arteries de la Guðrún, que cap d'ells encara no havia sentit mai. I després d'aquesta darrera tonada, tots se n'anaren a colgar i dormiren tota la nit
◊ Goðmundr konungr sat í hásæti ok brúðguminn hjá honum. Hrærekr þjónaði brúðgumanum. Eigi er greint, hversu höfðingjum var skipat, en þess getr, at Sigurðr sló hörpu fyrir brúðunum. En er minni váru inn borin, sló Sigurðr svá, at menn sögðu, at eigi mundi fást hans líki, en hann kvað þar lítit mark at fyrst. Konungr bað hann eigi af spara. Ok sem inn kom þat minni, sem signat var Þór, þá skipti Sigurðr um slagina, ok tók þá at ókyrrast allt þat, sem laust var, hnífar ok borðdiskar ok allt þat, sem engi helt á, ok fjöldi manna stukku upp ór sínum sætum ok léku á gólfinu, ok gekk þetta langa stund. Því næst kom þat minni inn, er helgat var öllum Ásum. Sigurðr skipti þá enn um slagina ok stillti þá svá hátt, at dvergmála kvað í höllunni. Stóðu þá upp allir þeir, sem inni váru, nema brúðguminn ok brúðrin ok konungrinn, ok var nú allt á ferð ok för innan um alla höllina, ok gekk því langa stund. Konungr spyrr nú, hvárt hann kann nokkut fleiri slagi, en hann segir eftir vera nokkura smáleika ok bað fólkit hvílast fyrst. Settust menn nú til drykkju. Sló hann þar Gýgjarslag ok Drǫmbuð ok Hjarrandahljóð. Því næst kom inn Óðins minni. Þá lauk Sigurðr upp hörpunni. Hún var svá stór, at maðr mátti standa réttr í maganum á henni; hún var öll sem á gull sæi. Þar tók hann upp hvíta glófa gullsaumaða. Hann sló nú þann slag, sem Faldafeykir heitir, ok stukku þá faldarnir af konunum, ok léku þeir fyrir ofan þvertréin. Stukku þá upp konurnar ok allir menninir, ok engi hlutr var þá sá, at kyrr þoldi. En er þetta minni var af gengit, kom inn þat minni, er signat var Freyju, ok átti þat síðast at drekka. Tók Sigurðr þá þann streng, er lá um þvera strengina, ok bað konung búast við Rammaslag. En konungi brá svá við, at hann stökk upp ok svá brúðguminn ok brúðrin, ok léku nú engir vakrara en þau, ok gekk þessu langa stund. Smiðr tók nú í hönd brúðinni ok lék allra vakrast. Hann tók borðbúnað af stólnum ok kastaði upp í sængina, þegar hann sá sér færi á: El rei Goðmundr seia al hásæti i el nuvi al seu costat. En Hrærekr servia al nuvi. No es conta pas com s'havien distribuït els seients entre els hǫfðingjar convidats, però sí que s'esmenta que en Sigurður tocava l'arpa davant la núvia. Quan començaren a portar a dins la sala els minni, o banyes plenes de med per a beure-les en honor dels déus, en Sigurðr es va posar a tocar de tal manera que la gent va dir que difícilment es trobaria qui ho fés igual, però ell va dir que allò no havia estat res. El rei li va pregar que donés de si el millor, així que quan varen entrar el minni que anava consagrat al déu Tor, en Sigurðr va canviar la seva tonada (forma de tocar?) de tal manera que tot allò que no estava clavat ara es va posar a moure's de manera sorollosa (ókyrrast), ganivetes i plats i tot allò que ningú no tingués agafat, i una gran quantitat de persones es varen posar dretes de llurs seients i es posaren a ballar damunt el trespol de la sala i això va durar molt de temps. Després, serviren el minni que estava dedicat a tots els ansos. En Sigurðr va tornar a canviar la seva melodia i va tocar tan fort que dins la hǫll hi va ressonar un eco. Aleshores tots els qui hi eren, es varen posar drets, tret del nuvi, de la núvia i del rei, i tot es va posar llavors a moure's, i ballaven per tota la sala i així va anar un bon munt de temps. El rei llavors li va demanar si encara coneixia alguna altra tonada, i en Sigurðr li va respondre que encara li quedaven algunes petiteses, però li va pregar que [permetés que] la gent primer es refés. Aleshores la gent es varen asseure i begueren. Al cap d'una estona, en Sigurðr va tocar la Tonada de la gýgr, la Drǫmbuð i la Cançó d'en Hjarrandi. Tot seguit entraren el minni dedicat a l'Odin. Aleshores en Sigurðr va obrir l'arpa. Era tan grossa que un home dret hi hauria cabut a dins. Tot el seu interior era com si fos d'or. Aleshores en Sigurðr es va posar uns guants blancs, brocats d'or, i tot seguit hi va interpretar la tonada que es diu Faldafeykir o Bufador de còfies, i aleshores els faldar o còfies de les dones, varen saltar de llurs caps com si el vent les hi hagués esbufades, i es posaren a ballar damunt les jàsseres del sostre. Aleshores les dones es posaren dretes d'un bot i amb elles tots els homes i no hi hagué res dins la sala que romangués quiet. I quan hagueren buidat aquest minni, varen servir el minni que estava consagrat a la Freyja, que era el minni que s'havia de beure el darrer. Aleshores en Sigurðr va agafar la corda que [a una arpa] va tibada en diagonal a totes les altres cordes, i va pregar al rei que es preparés per al Rammaslagr, la Tonada Poderosa. Aleshores al rei li va passar que es va posar dret d'un salt i amb ell el nuvi i la núvia i ningú no havia ballat tan bellament com ells ho feren ara, i això durà una bona estona. L'Smiðr va agafar la núvia pels braços i va ballar amb ella al més bellament. Aleshores, tan bon punt en va veure l'oportunitat, l'Smiðr va agafar tot el servei de taula (vaixella i coberteria) de les taules i el va tirar a la màrfega

slag·veður <n. -veðurs, -veður>:
borrasca acompanyada de forts xàfecs

slagveðurs·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:
aiguat m

slag·verk <n. -verks, -verk>:
<MÚSinstrument m de percussió

slagverks·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
<MÚSpercussionista m & f

slag·viðri <n. -viðris, -viðri>:
variant de slagveður ‘borrasca acompanyada de forts xàfecs’

slag·æð <f. -æðar, -æðar>:
artèria f
♦ skera á slagæðarnar á sér: tallar-se les venes
♦ taka á slagæðinni: prendre el pols, sentir el pols

slagæða·blóð <n. -blóðs>:
sang f arterial

slagæða·gúlpur <m. -gúlps, -gúlpar>:
aneurisme m arterial

slaka <slaka ~ slökum | slakaði ~ slökuðum | slakað>:
1. <á e-u>(gefa eftirafluixar una cosa  (que hom agafa amb força)
♦ slaka á taumnum: afluixar les regnes, afluixar la brida
♦ slaka á klónni: <LOC FIGafluixar les regnes
2. <e-ð>(gefa eftirafluixar una cosa (que hom tiba o estira amb fermesa)
♦ slaka taumhaldið: afluixar les regnes, afluixar la brida
3. <til við e-n><FIGfer concessions a algú (cedir davant algú, mostrar-li la voluntat d'arribar a una entesa amb ell)
4. <á>(hvílarelaxar-se (distendre's)
♦ slakaðu á og njóttu lífsins: relaxa't i frueix de la vida
5. <e-u>(réttapassar una cosa (fer arribar una cosa a algú que no hi arriba)
♦ slakaðu saltinu: passa'm la sal! dóna'm la sal!

slakki <m. slakka, slakkar>:
(breið lægð eða hvilftpendís m [còncau], coster m [còncau] (superfície vasta o ampla, lleugerament còncava, que duu al cim o a la carena d'un puig, extensió de terreny vasta que conforma una lleugera concavitat o depressió a l'aiguavessant d'un puig)
◊ hérna áttu nú, Sigga mín, að láta féð vera, segir Guðrún, þú átt að hafa gætur á, að það hverfi ekki upp af brúninni, en fram eftir hlíðinni er óhætt að það fari; þú skalt ekki hnappsitja það, því þá dettur úr því nytin; þegar forsælan er komin ofan í slakkann þarna, þá er tími til fyrir þig að fara að hóa því saman, og gáðu að, að ekki verði eftir í lautunum; varaðu þig á henni stóru Bíldu, hún er vön að læðast upp með gilinu og hefur gjört mér það tvisvar sinnum, svo ég varð að elta hana upp á fjall, skituna þá arna; sigaðu honum Lubba ekki mikið á ærnar, honum er hætt við að hrifsa í þær, og vertu nú sæl! Æ, farðu ekki undir eins frá mér, Gunna mín, sagði Sigríður litla hálfkjökrandi, ég dey út af úr hræðslu og leiðindum: “Sigga,” li va dir la Guðrún, “aquí és on has de deixar que pasturin les ovelles durant el dia, i has de vetllar de no perdre-les de vista i que no desapareixin darrere la cresta de la muntanya, però no és perillós que vagin per on vulguin per aquest coster. Has de tenir esment que no s'aboldronin totes plegades perquè si ho fan, no fan gaire llet. Quan l'ombra comenci a baixar pel coster còncau d'allà, és que és hora per tu d'anar a cridar-les perquè s'arrepleguin i has de parar molt d'esment que no te'n deixis cap enrere per les lautir o sots del terreny. Caldrà que vetllis d'a prop na Bílda, que és aqueixa ovella grossa. Sol intentar esmunyir-se d'amagat i pujar per aquell recingle d'allà; ja m'ho ha fetes dues vegades, de manera que l'he haguda d'encalçar muntanya amunt, la mala pècora. No afuïs en Lubbi a les ovelles massa sovint, que tendeix a mossegar-les. I ara, a reveure!” La Sigríðureta, mig llagrimosa, li va cridar: “Gunna, no te'n vagis deixant-me tota sola aquí. Em moriré de por i avorriment tota sola aquí dalt!”
◊ vertu ekki að neinu voli, stelpan þín! sagði Guðrún og reif sig af henni og hljóp sem fætur toguðu og var horfin á svipstundu. Brjóst Sigríðar litlu þrútnaði þá af svo miklum ekka, að henni fannst það ætlaði að springa; tárin flutu niður um litlu kinnarnar; henni sortnaði fyrir augum, en fæturnir gátu ekki valdið þunga líkamans; hún hné niður, þar sem hún stóð, og grúfði sig niður að jörðinni og grét hátt; loksins varð hún svo þreytt af að gráta, að hún sofnaði út af, og þá dreymdi hana, að henni þótti koma til sín maður í hvítum klæðum, hann strauk um augum á henni og mælti: Jesús Kristur huggar góðu börnin, sem gráta. Við þetta vaknaði hún, og varð henni það fyrst, að hún þreifaði með hendinni um kinn sér og fann, að hún var ekki vot, en nokkuð sár og býsna heit; einnig fann hún til dálítils höfuðverkjar; brjóst hennar var léttara, og hjartað barðist ekki af ekka, en enn þá stirndi í bláu augun litlu. Sá, sem þá hefði komið í lautina, þar sem Sigríður sat, og litið í augu hennar, mundi hafa sagt við sjálfan sig: Hvernig stendur á því, að sólin blessuð, sem skinið hefur hér í allan dag, hefur ekki getað þerrað daggperlurnar af bláfjólunum tveimur, sem allra fallegastar eru hérna í brekkunni? - Ótti sá og skelfing, sem verið hafði í Sigríði litlu, áður en hún sofnaði, var nú að miklu leyti horfinn eða hafði ekki ráðrúm til að vinna á hana, því hún var nú að hugsa um það, sem hana hafði dreymt; hún setti sig síðan niður í brekkuna og fór að lesa bænir sínar og las þær upp aftur og aftur, og fannst henni nú sem hún fengi af því nokkra hugsvölun. En er þetta hafði gengið nokkra hríð, heyrðist henni allt í einu sem hundar geltu hins vegar í dalnum; hún reis þá á fætur og gekk upp á hæð eina, sem stóð þar nálægt brekkunni, og litaðist um; allt var kyrrt og tómt í dalnum; sólin var farin að lækka á himninum, og kvöldskuggarnir voru farnir að færast ofan eftir vestari hlíðinni og nærri því komnir ofan í slakkann. Sá þá Sigríður, að hún hafði sofið furðu lengi, og datt henni nú í hug það, sem Guðrún hafði sagt henni, að hún skyldi fara að reka féð saman, þegar forsælan væri komin ofan í slakkann; en sem hún nú var að hugsa um þetta með sér, varð henni litið yfir um ána og í hvamm einn þar á móti; þar var hóll einn í miðjum hvamminum og grár steinn efst á hólnum, og sýndist Sigríði piltur svartklæddur koma út úr honum og hverfa skjótara en auga væri rennt upp eftir hvamminum. Nú fór Sigríði ekki að lítast vel á blikuna og vildi nú sem fyrst vera komin burt úr dalnum; hjarta hennar fór að berjast um í brjóstinu af hræðslu, en í sama bili heyrir hún hóað hinum megin í dalnum svo hátt, að ómaði í báðum hlíðunum. Lubbi Sigríðar hafði legið um daginn þar í brekkunni fram á lappir sínar, ekki langt frá Sigríði, en er hann heyrði hóið bergmála í klettunum, stökk hann upp, hristi sig og bretti eyrun og tók allt í einu undir sig fætur og var horfinn Sigríði á svipstundu. Kindurnar stukku úr hlíðargeirunum og hlupu allar saman í einn hnapp rétt hjá brekkunni. Sigríður tók þá í skyndi að kasta á þær tölu, og taldist henni enga vanta. Meðan Sigríður var að telja, var forsælan komin ofan í slakkann, og fór hún þá að reka heim og kom með féð á bólið í þann mund, sem vant var að mjalta á kvöldin, og var engrar áar vant; þótti mönnum Sigríði litlu hefði tekist vel hjásetan í fyrsta sinni: “Deixa de fer-te la ploricona, nena!”, li va dir la Guðrún, i es va separar d'ella, i corregué tan ràpida com la portaven les seves cames, de manera que en un instant va haver desapareguda. La Sigríðureta tenia el cor tan oprimit per la pena que li semblava que li cuidava esclafir. Les llagrimetes li corrien galtetes avall. Els ulls se li entelaren, les cames li feren figa i va caure agenollada allà mateix on es trobava i va acotar el cap fins a la terra i s'hi quedà plorant a cor què vols. A la llarga, va quedar tan cansada de tant de plorar que es va adormir, i va somniar que un home vestit tot de blanc s'hi acostava i, fregant-li suaument els ulls, li deia: “el bon Jesús aconsola els bons infants que ploren”. Després d'haver sentides aquestes paraules, la Sigríður es va despertar i el primer que li va passar fou que es va torcar les galtes amb la mà i va trobar que ja no estaven banyades, però se sentia una mica adolorida i molt calenta. Tenia una mica de maldecap, però el seu pit era més lliure, i la pena ja no punyia el seu cor, encara que les llàgrimes li continuaven refulgint als seus ullets blaus. Qualsevol persona que hagués entrat en el sot dins el qual hi seia la Sigríður i li hagués mirat als ulls, hauria pensat: “com és possible que el sol beneït que ha estat brillant aquí tot lo dia, no hagi estat capaç d'eixugar les perles de rosada d'aquestes dues violes, les més belles de totes les que creixen aquí en aquest coster?” La por i l'espant que s'eren emparats de la Sigríðureta abans d'adormir-se, s'havien esvanit gairebé per complet o, si més no, havien cessat de causar-li el mateix efecte que abans, perquè ara ella pensava en el somni que havia tingut. Es va asseure tot seguit al pendent i va començar a llegir les seves pregàries i les va llegir amb veu forta una i una altra vegada, i li va semblar que fer-ho li proporcionava una mica de conhort al seu esperit. Quan ja feia una bona estona que s'entretenia d'aquella manera, assús-suaixí, li va semblar que sentia com uns lladrucs de gossos, procedents de l'altre costat de la vall. Es va posar dreta d'un bot i va pujar a dalt d'un turonet que hi havia sullà mateix i va mirar al seu voltant. Tot estava tranquil i en silenci a la vall, el sol havia baixat poc al cel i les ombres del vespre, davallant pels vessants de la muntanya, ja havien atès gairebé la concavitat ampla. Aleshores la Sigríður se'n va adonar que devia haver estat dormint molt de temps i se'n va recordar del que la Guðrún li havia dit d'aplegar les ovelles quan les ombres de la muntanya atenyessin el pendís còncau. Mentre encara hi estava pensant, va dirigir per casualitat una mirada a l'altre costat del riu, a una coma plena d'herbei al bell mig de la qual hi havia un serral coronat amb una pedra grisa i a la Sigríður li va semblar com si un vailet, vestit de negre, sortís del serral i s'esvanís cóma amunt en un obrir i aclucar d'ulls. La Sigríður estava tan alarmada per aquesta estranya aparició que estava ansiosa de fugir de la vall tan ràpidament com li fos possible, i el seu coret va començar a esvoletegar de por que tenia dins el seu pitet, però, en el mateix moment, va sentir que algú estava cridant les ovelles a l'altre costat de la vall, i les cridava tan fort que l'eco dels crits ressonava a tots dos costats de la vall. En Lubbi de la Sigríður havia estat jaguent al pendent de la muntanya tot lo dia, no gaire lluny d'allà on era la Sigríður, amb el seu cap descansant damunt les potes del davant, però tan bon punt va sentir l'eco dels crits del pastor aplegant les ovelles que havien estat pasturant a lloure, es va posar dret d'un bot, es va espolsar, va dreçar alerta les seves orelles i tot seguit, va sortir disparat per desaparèixer en un tres i no-res de la vista de la Sigríður. Les ovelles saltaren dels cingles coberts d'herbei i corregueren a aboldronar-se en una guarda compacta devora el peu del pendent de la muntanya. La Sigríður va recórrer ràpidament la guarda d'ovelles amb els ulls i se sentí satisfeta en comprovar que no n'hi faltava cap. Mentre estava fent el recompte de les ovelles, les ombres del vespre van atènyer la collada i aleshores va menar la guarda de les ovelles a cases i va arribar amb el bestiar al corral just en el moment del vespre que solien munyir-les i sense que n'hi manqués cap. Tothom del mas va pensar que a la Sigríðureta li havia anat molt bé guardar les ovelles la seva primera vegada

slakna <slakna ~ slöknum | slaknaði ~ slöknuðum | slaknað>:
1. (verða slakur eða slakarirelaxar-se (distendre's, deixar d'estar tens)
2. (þiðna, bráðnafondre's (neu, glaç)

slakur, slök, slakt <adj.>:
1. (hluturfluix -a (que es mou o trontolla, que no està ben subjectat, que no està fort & no tibat)
♦ slakur strengur: corda fluixa 
2. (manneskjalax -a (no estricte en el que fa, negligent)
3. (lélegurfluix[et] -a, xerecot -a (dolentet, no gaire bo)
◊ dómarinn var vægast sagt slakur: l'àrbitre va ser, dit suaument, fluixet
4. ♦ slá slöku við [e-ð]: #1. (vanrækjanegligir els seus deures  (desatendre, descurar, deixar de banda o desentendre's d'una cosa); #2. (vinna slælegafer malament i amb desgana la feina  (no treballar bé i amb desgana, tenir un os a l'esquena)

slampast <slampast ~ slömpumst | slampaðist ~ slömpuðumst | slampastá e-ð>:
topar [sense voler] amb una cosa
♦ slampast [einhvern veg] í gegnum próf: <LOC FIGaconseguir aprovar [d'alguna manera] un examen
♦ það slampast: <LOC FIGd'una manera o una altra la cosa anirà bé, [al final] no hi haurà problemes, [al final] tot s'arreglarà
♦ allt hefur slampast af: tot ha acabat anant bé

slamra <slamra ~ slömrum | slamraði ~ slömruðum | slamrað>:
(slammacaminar a grans gambades i d'una manera maladreta, desmanyotada

slamrast <slamrast ~ slömrumst | slamraðist ~ slömruðumst | slamrastá e-ð>:
(slampast á, slá eða slæma til e-stocar una cosa (topar, ensopegar sense voler o de biaix)

slanga <f. slöngu, slöngur. Gen. pl.: slangna>:
1. (naðraserp f (ofidi)
♦ slangan í paradís: cua f de rata (planta Disocactus flagelliformis syn. Cereus flagelliformis syn. Aporocactus flagelliformis)
2. (vatnsslangamànega f, manguera f (cast., ekki ritm./no lit.) (canal de tela cautxutada, de goma, de plàstica, per a fer-hi passar aigua)
3. (dekkslangacambra f d'aire (de pneumàtic)
SLÖNGUR Á MÆORKU OG MANORK
  latneskt heiti mæorkskt og manorkskt heiti íslensk heiti
sem við stingum upp á
1. Elaphe scalaris serp blanca *stigasnákur
2. Natrix maura serp d'aigua *höggormssnákur
*vatnasnákur
3. Macroprotodon cucullatus [ssp. mauritanicus] serp de garriga *hettusnákur

slangra¹ <slangra ~ slöngrum | slangraði ~ slöngruðum | slangrað>:
1. (ráfa umvagarejar (vaiverejar, passejar-se, deambular)
♦ slangra milli borða: deambular [per] entre les taules
2. (reika í spori, slagatrontollar (tentinejar)

slangra² <slangra ~ slöngrum | slangraði ~ slöngruðum | slangraðe-u>:
(slöngva, varpa úr slöngullançar una cosa amb impuls (p.e., amb bassetja, catapulta etc.)

slangur <n. slangurs, no comptable>:
1. (óvandað malfár sem ekki er viðurkennt í almennu ritmálieslang m (jargó)
2. (smávegis af e-ugrapat m (grapada, petita quantitat)
♦ slangur af kennurum: un grapat de mestres
3. (ráp, ráfvagareig m, vaivereig m (un anar i venir, rondar d'ací d'allà)
4. (flakkvagabundeig m (vida errant)

slangur·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
eslang m (mot o expressió col·loquials)

slapandi, slapandi, slapandi <adj.>:
que penja per avall, caigut -uda (orella, llavi, morro etc.)
♦ slapandi eyru: orelles caigudes (o: penjants), que té les orelles caigudes (o: penjants)

slap·axlaður, -öxluð, -axlað <adj.>:
d'espatlles caigudes

slap·eyrður, -eyrð, -eyrt <adj.>:
d'orelles caigudes (o: penjants), que té les orelles caigudes (o: penjants)

slapp:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sleppa “escapar, fugir”

slappa <slappa ~ slöppum | slappaði ~ slöppuðum | slappaðaf>:
relaxar-se, desconnectar
♦ [en] slappaðu af!: <LOCtranquil! ~ tranquil·la!, agafa-t'ho amb calma!

slapp·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (linleikiflaccidesa f mollor f (Bal.) (p.e., de la pell)
♦ slappleiki húðarinnar: flaccidesa de la pell
2. (slen, deyfðfluixedat f, manca f d'energia, mollor f (Bal.) (feblesa física & feblesa anímica, indolència)
♦ slappleika- og þreytutilfinning: sensació de fluixedat i esgotament
♦ slappleiki og [of]þreyta: [estat de] fluixedat i cansament/esgotament
3. (linka, lasleikiindisposició f (malestar)

slappur, slöpp, slappt <adj.>:
1. (linurflàccid -a, moll -a (Bal.) (fluix, mancat de tibantor, força etc.)
♦ slöpp þvagbuna: raig d'orina fluix
♦ slöpp lafandi húð á handleggjum og lærum: pell flàccida i balancejant a braços i cuixes
♦ slöpp brjóst: pits flàccids
2. (orkulaus, sljór, dofinnfluix -a (mancat d'energia, apàtic, indolent)
3. (lasinnindisposat -ada, delicat -ada (que no està fi, que sent malestar[s])
4. (lélegurfluix -a (no gaire bo)

slark <n. slarks, slörk>:
1. (slarkferðviatge dificultós i esgotador (p.e., per pistes enfangades, tot just transitables)
2. (vinnafeina bruta i pesant (feina ruda)
3. (ólifnaður, drabbdisbauxa f (vida d'excessos i diversions)
♦ gefa sig í slark og svall: fer excessos, donar-se als excessos
4. (drykkjuskapur, drykkjuslarkbevèrria f (vici de beure begudes alcohòliques en excés)

slarka <slarka ~ slörkum | slarkaði ~ slörkuðum | slarkað>:
1. (rölta, fara á rölt, slangravagarejar (rondar, anar amunt i avall)
◊ með það sendi prestur honum draug eina nótt, en draugsi komst ekki í bæinn og var svo að slarka þar úti um nóttina og drap nokkuð af fé, víst einn hest og sex ær eða fleiri: amb això el prevere va enviar-li un revinent una nit, però el revinent no va entrar dins el mas sinó que va estar rondant per fora durant la nit i va matar una mica de bestiar, del cert un cavall i sis ovelles o més
2. (svalla, drabba, lifa í gjálífianar de disbauxa (anar de gresca i tabola i, esp., embriagar-se)
3. (trassa, slæpastfer el ronso (negligir, perdre el temps, no aprofitar)
♦ láta e-ð slarka: <LOC FIGdespreocupar-se d'una cosa, fotre-se'n d'una cosa, prendre's una cosa tal com raja, deixar que una cosa vagi fent sense preocupar-se'n gaire, deixar passar una cosa
♦ láta sökudólga slarka lausa: deixar que els culpables li campin lliures
4. (ferðast í slæmu veðrisortir o viatjar amb mal temps (&, en general, per camins poc transitables, enfangats, amb rius desbordats o molt crescuts etc.)
♦ reyna að slarka til lands: intentar arribar a terra malgrat la borrasca
♦ slarka í gegnum ófærur: anar per vies gairebé impassables o intransitables
5. (slampast afsortir-se'n, arreglar-se-les (avançar enmig de grans dificultats fins a deixar-les enrere)
♦ slarka fram úr e-u: <LOC FIGsortir-se'n bé amb una cosa
6. (stika stórumgambar (fer grans passes, caminar a grans gambades)
7. (hafa háttfer xivarri (fer enrenou, com els embriacs)

slarkandi, slarkandi, slarkandi <adj.>:
1. (slarkfærjust transitable (camí, carretera etc., encara que no en bon estat del tot)
2. (nothæfur & þolanlegurd'alguna manera passable (d'alguna manera útil o utilitzable & suportable)
♦ e-ð er slarkandi: una cosa se'n surt just-just, una cosa encara té passi

slarkari <m. slarkara, slarkarar>:
1. (drabbari, sóðidisbauxat m, disbauxada f (amant de tíngeres i disbauxes)
2. (drykkjuhrúturbevedor m, bevedora f (empedreït, persona que beu com un xot)
3. (ævintýragjarn maðuraventurer m, aventurera f (despreocupat i inclinat a córrer món)

slarkast <slarkast ~ slörkumst | slarkaðist ~ slörkuðumst | slarkastaf>:
anar fent la viu-viu pitjor que millor, campar-li així-així (passar la vida amb dificultats o mediocrement, com un pot)

slark·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
1. (óreglusamur, sukksamurdisbauxat -ada (llicenciós, llibertí)
2. (drykkfelldurgató -ona, donat -ada a la beguda (donat a l'abús de begudes alcohòliques)
3. (órólegur, æfintýragjarnaventurer -a (inquiet, donat a rodar món)

slark·fær, -fær, -fært <adj.>:
1. (vegurjust transitable, just passable (camí, carretera etc., encara que no en bon estat del tot)
♦ vegurinn er slarkfær: ferm en mal estat
2. (þolanlegt veðuracceptable, just passable (temps atmosfèric)
♦ slarkfært veður: un temps passable[ment bo]
3. (nothæfur & þolanlegurd'alguna manera passable (d'alguna manera útil o utilitzable & suportable)
♦ þetta er slarkfært: pot anar, és acceptablement bo

slark·samur, -söm, -samt <adj.>:
(óreglusamur, sukksamurdisbauxat -ada (llicenciós, llibertí)

slasa <slasa ~ slösum | slasaði ~ slösuðum | slasaðsig>:
ferir-se, resultar ferit -ida (sofrir traumatismes per accident, atemptat etc.)

slasaður, slösuð, slasað <adj.>:
ferit -ida

slasast <slasast ~ slösumst | slasaðist ~ slösuðumst | slasast>:
ferir-se, resultar ferit -ida (sofrir traumatismes per accident, atemptat etc.)
♦ hann slasaðist í bílslysi: ha resultat ferit en un accident de cotxe

slatti <m. slatta, slattar>:
una certa quantitat, un tot
♦ slatti af e-u: una certa quantitat de..., un tot de...
♦ slatti í poka: un munt, un gavadal

slaufa <f. slaufu, slaufur. Gen. pl.: slaufa o: slaufna>:
1. (í blúndullaç m, llacet m, floc m (Bal.) (adorn amb forma de nus)
2. (þverslaufacorbatí m, papallona f (Bal.) (corbata de llacet)
3. (járnbrautarslaufa, vegaslaufanus m de corbata, doble revolt m (intersecció de carretera o via fèrria amb ella mateixa, formant un revolt de 380ş, o doble revolt de carretera o via fèrria, un dels quals té o es fa a prop als 270ş)

slaufu·svigi <m. -sviga, -svigar>:
clau f (signe gràfic { })

Slavi <m. Slava, Slavar>:
eslau m, eslava f

slavneska <f. slavnesku, no comptable>:
eslau m (protoglossa dels eslaus)

slavneskur, slavnesk, slavneskt <adj.>:
eslau -ava
♦ → austurslavneskur, austurslavnesk, austurslavneskt “eslau -ava oriental”
♦ → júgóslavneskur, júgóslavnesk, júgóslavneskt “jugoslau -ava”
♦ → suðurslavneskur, suðurslavnesk, suðurslavneskt “eslau -ava del sud, eslau -ava meridional”
♦ → vesturslavneskur, vesturslavnesk, vesturslavneskt “eslau -ava occidental”

slá <f. slár, slár>:
1. <ESPORTbarra f d'equilibris
2. (vegaslábarrera f (barra horitzontal que impedeix el pas)
3. (þverslátravesser m (de porteria de camp de futbol)
4. (járnloka fyrir hurðbalda f, forrellat m (forroll de porta)
♦ sitja bak við lás og slá: <LOC FIGestar tancat -ada a la garjola
5. <NÀUT = ráverga f
6. (plankitauló m, planxa f (de fusta)
◊ síðan bjuggust þeir við og þá er þeir voru búnir sjá þeir að skipin fara að þeim. Tekst nú orusta með þeim og berjast þeir lengi og verður mannfall mikið. Gunnar vó margan mann. Þeir Hallgrímur hljópu á skip til Gunnars. Gunnar sneri í mót Hallgrími. Hallgrímur lagði til hans með atgeirinum. Slá ein var um þvert skipið og hljóp Gunnar aftur yfir öfugur. Skjöldur Gunnars var fyrir framan slána og lagði Hallgrímur í hann og í gegnum og svo í slána. Gunnar hjó á hönd Hallgrími og lamdist handleggurinn en sverðið beit ekki. Féll þá niður atgeirinn. Gunnar tók atgeirinn og lagði í gegnum Hallgrím. Gunnar bar atgeirinn jafnan síðan. Þeir börðust nafnar og var nær hvorum vænna horfið. Þá kom Gunnar að og hjó Kolskegg banahögg. Eftir það beiddu víkingar sér griða. Gunnar lét þess kost. Hann lét þá kanna valinn og taka fé það er dauðir menn höfðu átt en hann gaf hinum vopn sín og klæði, er hann gaf grið, og bað þá fara til fósturjarða sinna. Þeir héldu í braut en Gunnar tók fé allt það er eftir var: tot seguit es varen preparar [per a la batalla] i quan ja estigueren preparats, varen veure que els vaixells els envestien. Aleshores va començar una batalla amb ells i varen estar lluitant durant molt de temps i hi hagué un gran carnatge. En Gunnar va matar mant home. En Hallgrímur i son germà van saltar al vaixell d'en Gunnar. En Gunnar es va girar per enfrontar-se al Hallgrímur. En Hallgrímur el va envestir amb l'atzagaia. Hi havia un tauló (una verga posada de través?) que recorria de través el vaixell. En Gunnar hi va saltar per damunt d'esquena. L'escut d'en Gunnar era davant el tauló i en Hallgrímur li va pegar un cop d'atzagaia i el va travessar, de manera que l'atzagaia va quedar clavada al tauló. En Gunnar llavors va descarregar un cop d'espasa damunt el braç d'en Hallgrímur. L'espasa no va fer tall al braç, però el cop el va trencar. Aleshores l'atzagaia li caigué en terra. En Gunnar va agafar l'atzagaia i la va acorar al Hallgrímur. En Gunnar, de llavors ençà, sempre va dur amb ell aquella atzagaia. Els dos homònims lluitaven l'un amb l'altre i no es podia veure quin d'ells dos tenia les de guanyar. Aleshores en Gunnar s'hi afegí i assestà al Kolskeggur [el viquing] un cop mortal. Després d'això, els viquings varen demanar quarter. En Gunnar els hi va donar. Aleshores va fer inspeccionar els caiguts durant el combat i agafar el cabal que els morts tinguessin. Als que havia donat quarter, els va deixar les armes i la roba, i els manà que se'n tornessin a llurs terres pairals. [Així ho varen fer i] partiren d'allà. En Gunnar, emperò, es va quedar amb tot el cabal que havien deixat
◊ lét þá konungur leiða Rauð fyrir sig, bauð honum að láta skírast. "Mun eg þá," segir konungur, "ekki taka af þér eigu þína, vera heldur vin þinn ef þú kannt til gæta." Rauður æpti á móti því, segir að aldrei skyldi hann á Krist trúa og guðlastaði mjög. Konungur varð þá reiður og sagði að Rauður skyldi hafa hinn versta dauða. Þá lét konungur taka hann og binda opinn á slá eina, lét setja kefli á millum tanna honum og lúka svo upp munninn. Þá lét konungur taka lyngorm einn og bera að munni honum en ormurinn vildi eigi í munninn og hrökktist frá í brott því að Rauður blés í móti honum. Þá lét konungur taka hvannnjólatrumbu og setja í munn Rauð, en sumir menn segja að konungur léti lúður sinn setja í munn honum, og lét þar í orminn, lét bera utan að slájárn glóanda. Hrökktist þá ormurinn í munn Rauð og síðan í hálsinn og skar út um síðuna. Lét Rauður þar líf sitt: el rei [Olau] va fer que li portessin en Rauður a la seva presència i li manà que es deixés batejar. "Si ho fas", li va dir el rei, "no només no et prendré les teves possessions, sinó que seré amic teu, sempre que et mostris digne d'ésser-ho". En Rauður li va cridar que hi estava en contra. Li va dir que mai no creuria en el Crist i va blasfemar moltes de més coses. Aleshores el rei es va enfellonir i va dir que en Rauður tindria la pitjor de les morts. Aelshores el rei el va fer prendre i fermar-lo [en terra] de sobines a un tauló, i li va fer posar un bastó entre les dents per fer-li obrir la boca. Aleshores el rei va fer agafar un escurçó i que li acostessin a la boca, però l'escurçó no hi volia entrar i se n'allunyava reptant perquè en Rauður bufava contra ell. Aleshores el rei va fer agafar un tub format per una tija d'angèlica i que en fiquessin un extrem dins la boca d'en Rauður -d'altres, emperò, conten que el rei va fer ficar-li dins la boca el seu lúður o anafil- i aleshores hi varen amollar l'escurçó per l'altra punta. Després va fer tapar aquesta entrada posant-hi una vara de ferro roenta. Aleshores l'escurçó va entrar dins la boca d'en Rauður i després va passar al coll i [finalment] es va perforar un camí cap a fora del cos pel costat. I allà i així va morir en Rauður (cf. Baetke 19874, pàg. 283: hvann(n)jóla-trumba f. Rohr aus einem Engelwurzstengel)
7. (járnslá, járnstöngvara f [de ferro], verga f [de ferro] (barra prima de ferro)
◊ Scitalis heitir ormr, hann er fegurstr at lit allra orma, hann er seinn ormr ok getr þó opt drepit menn, þá er hann er undraðr fyrir fegurðar sakir. Hann er svá heitr sem glóandi slá. Aldri eru þeir kuldar, at eigi glói hann: hi ha una serp que es diu Scitalis. És la més bonica de les serps pel que fa als colors que té. És una serp lenta, però tot i així, pot matar sovint els homes quan és admirat [per ells] per la seva bellesa. És una serp tan calenta com una vara de ferro roenta. Mai no fa tant de fred que l'escital deixi d'estar bullent
♦ troða slár: <HISTtrepitjar descalç -a una sèrie de barres de ferro roents en el marc d'una ordalia
◊ Hallkell tók við þessum mönnum og flutti með sér til Noregs og þegar á fund Sigurðar konungs með Harald og móður hans. Þau báru fram sitt erindi fyrir konung. Sigurður konungur ræddi þetta mál fyrir höfðingjum að hver legði til eftir sínu skaplyndi en allir báðu hann sjálfan fyrir ráða. Þá lét Sigurður konungur kalla til sín Harald og segir honum svo að hann vill eigi synja Haraldi að hann fremji skírslu til faðernis síns, með því að hann vill það vera láta í festu, þó að honum berist það faðerni er hann segir, að Haraldur skal eigi beiðast konungdóms meðan Sigurður konungur eða Magnús konungsson lifir, og fóru þessar festur fram með svardögum. Sigurður konungur sagði að Haraldur skyldi troða slár til faðernis sér en sú skírsla þótti heldur frek því að hann skyldi þá skírslu fremja til faðernis en eigi til konungdóms. Hann hafði áður þar fyrir svarið. En Haraldur játti þessu. Hann fastaði til járns og var sú skírsla ger er mest hefir verið ger í Noregi að níu plógjárn glóandi voru niður lögð og gekk Haraldur þar eftir berum fótum og leiddu hann biskupar tveir. Og þremur dögum síðar var skírslan reynd. Voru þá fætur hans óbrunnir: en Hallkell va acollir aquest home i va tornar amb ell a Noruega. Allà es va presentar davant el rei Sigurður amb en Haraldur i sa mare i exposaren llur afer davant el rei. El rei Sigurður, al seu torn, va exposar aquest afer als seus prohoms. Cadascun d'ells li havia de donar el seu parer al respecte, però tots li pregaren que fos ell el qui decidís en aquest cas. Aleshores el rei Sigurður va fer cridar en Haraldur a la seva presència i li va dir que no impediria que corroborés la seva ascendència paterna mitjançant una ordalia, però amb la condició que li havia de prometre fermament que, en el cas que s'hi palesés la veracitat del que ell afirmava, que no reclamaria la corona mentre el rei Sigurður visqués o el príncep Magnús. Varen confirmar aquest acord mitjançant juraments. El rei Sigurður llavors va dir que en Haraldur corroboraria la seva ascendència paterna mitjançant la prova del ferro roent, però aquesta prova semblava molt dura, ja que l'havia de fer només per a demostrar la seva ascendència paterna, però no pas per a poder reclamar a la corona de Noruega, ja que hi havia renunciat mitjançant jurament. En Haraldur, emperò, s'hi va declarar d'acord. Va dejunar per a la prova i després, hom l'organitzà i fou la major d'aquesta mena que mai s'hagi fet a Noruega. En terra s'hi posaren nou relles d'arada roents i en Haraldur hi caminà per damunt amb els peus descalços mentre dos bisbes l'hi menaven. Tres dies després hom examinà el resultat de l'ordalia i els seus peus eren indemnes
8. (loftslápart f anterior de loft (tot al voltant de l'obertura de l'escala que hi mena)

slá <n. slás, slá>:
1. (herða- og axlaskjólcapa f [d'espatlles], espatller m (peça de roba d'abric que abriga espatlles i muscles)
2. (yfirhöfn með gati fyrir höfuðiðponxo curt (peça de roba d'abric, relativament curta, amb un forat per a passar-hi el cap)

slá <slæ ~ sláum | sló ~ slógum | slegið>: 1.  <e-n> pegar-li a algú
	slá e-n með e-u í e-ð: pegar-li a algú amb una cosa a...
		slá e-n högg ~ kinnhest ~ löðrung ~ snoppung: donar-li (o: pegar-li) un cop ~ una bufetada ~ una mamballeta ~ una galtada a algú
		slá e-n banahögg: matar algú d'un cop
		slá e-n í rot: deixar k.o. algú, estormiar algú d'un cop (Mall.)
		slá e-n með flösku í andlitið ~ höfuðið: pegar-li a algú a la cara ~ al cap amb una ampolla
		slá e-n með svipunni ~ písknum: pegar a algú amb el fuet ~ la fusta
		slá (o: berja) e-n með kylfu: pegar a algú amb una porra
		slá e-n [með] blindu: <RELIG> colpir algú de ceguesa
		slá fast ~ fastar ~ heiftarlega: pegar fort ~ més fort ~ violentament
		slá flugu með spaðanum (o: slá spaðanum í flugu): matar una mosca amb la paleta
		slá með fingrunum [lag] á borðið: picar amb els dits contra la taula (una melodia o per nerviosisme)
		slá hring um húsið: encerclar la casa
		slá létt ~ léttlega [á e-ð]: pegar un copet suau [a una cosa]
		slá svipunni í hestinn: pegar al cavall amb el fuet
		slá í höfuðið ~ andlitið á e-m: pegar-li a algú al cap ~ a la cara
		slá hnefanum í borðið: pegar un cop de puny damunt la taula
		slá illa: <ESPORT esp. golf> no endevinar la pilota (o endevinar-la malament)
		slá til e-s: pegar un cop a algú (sense, necessàriament, ferir-lo)
		slá nagla í vegginn: clavar un clau a la paret
		slá skakkt: pegar malament (de manera equivocada, endevinar malament)
			hamrar slá skakkt á strengi: els martells [del piano] colpegen malament les cordes
		slá taktinn: <MÚS> marcar el compàs
		slá ösnuna með staf: pegar a l'ase amb un garrot
		slá e-m gullhamra: <LOC FIG> afalagar algú, raspallar algú, ensabonar algú, ballar-li a algú l'aigua davant (Mall.)
		slá e-m æð: <MED> sagnar algú, fer una sagnia a algú
		það er farið að slá í kjötið: <LOC FIG> la carn ha començat a fer olor, la carn ja s'ha començat a fer malbé
			það slær fljótt í kjöt í heitu veðri: la carn es fa malbé aviat quan fa calor
		það slær (o: kemur) í bakseglin [hjá e-m (o: fyrir e-m)]: <LOC FIG> girar-se-li a algú el vent en contra,
			bufar-li a algú el vent en contra, deixar de tenir el vent en popa (empitjorar la situació d'algú, 
			anar-li a pitjor a algú les coses o la situació)
			slá illa í bakseglið hjá e-m: el tir li surt per la culata a algú
		bátnum slær flötum: la barca s'escora
        2.  (um hest) tirar guitzes, pegar coces (cavall)
        3.  (um fugl) batre una cosa (ocell. cosa = ales)
		slá vængjunum: batre d'ales
		vængirnir slá [16 sinnum á sekúndu]: les seves ales baten [16 vegades per segon]
        4.  (um hjarta) bategar (cor)
		hjartað slær: el cor batega
		hjarta hennar sló ákaft: el seu cor li bategava violentament
		slá óeðlilega hratt: bategar ràpidament d'una manera anormal, tenir palpitacions
        5.  (um klukku & hörpu) tocar (un rellotge les hores & un músic l'arpa)
		hamrar slá skakkt á strengi: els martells [del piano] colpegen malament les cordes
		klukkan slær fimm: toquen les cinc
		slá hörpuna: tocar l'arpa
		slá á trommu: tocar el timbal
        6.  <e-ð>: (um hey, gras) segar una cosa (esp. amb dalla)
		slá [hey] með orfi og ljá: segar [fenàs] amb la falcella
		slá garðinn: segar la gespa del jardí
		slá túnið [með ljá]: segar el fenàs del prat del mas [amb la falcella]
        7.  <e-ð>: (um mynt) batre una cosa (moneda)
		slá mynt ~ peninga: batre moneda
        8.  <e-ð>: (lán) obtenir una cosa (préstec)
		slá lán: obtenir un préstec
		slá lán hjá e-m fyrir e-ð: manllevar diners a algú per a una cosa
        9.  <e-ð>: (um met) batre una cosa (rècord)
        10.  <e-ð>: (um takt) dur una cosa (compàs)
		slá takt: dur el compàs, marcar el compàs
		slá takt með fótunum: dur el compàs amb els peus
		slá takt með pottum, pönnum og sleifum: dur el compàs amb cassoles, paelles i culleres
        11. það slær að e-m: algú es refreda (o: constipa) molt, algú agafa un bon constipat
        12. slá af kröfum sínum: #1. (lækka kröfur sínar) rebaixar l'abast de les seves reivindicacions; #2. (láta undan)
		cedir en les seves demandes, desistir de les seves demandes, renunciar a les seves demandes
        13. slá af verði: rebaixar el preu
        14. slá gamlan hest af: fer escorxar un cavall vell
        15. slá af ösku: llevar la cendra de la punta de la cigarreta amb un copet
        16. slá á e-ð: fer efecte sobre una cosa
		lyfið slær á verkinn: el medicament va bé (o: serveix) contra el dolor
		ótta sló á alla: tots foren colpits de terror
		slá móðu á e-ð: <FIG> entelar una cosa
        17. slá (o: skjóta) e-u á frest: ajornar una cosa, diferir una cosa
        18. slá eign sinni á e-ð: prendre possessió d'una cosa
        19. slá á þráðinn: fer un truc (telefonar, fer una telefonada)
		sláðu á þráðinn: fés un truc!
		slá á þráðinn til e-s: fer-li un truc a algú
        20. vondri slykt sló á móti honum: una mala olor li va sortir a l'encontre
        21. slá e-u fram: proposar una cosa, plantejar una cosa
		slá fram spurningu: plantejar una qüestió
        22. slá e-u frá sér: renunciar completament a una cosa, treure's una cosa totalment del cap
        23. slá inn textann: picar el text, introduir el text (a l'ordinador)
        24. það slær í bardaga [með þeim]: acaba en baralla (o: brega) [entre ells], esclata una baralla [entre ells],
		arriben a les mans
        25. það slær í brýnu með þeim ~ milli þeirra: arriben (o: vénen) a les mans
        26. slá botninn í e-ð: <LOC FIG> posar el punt final a una cosa, posar-li a una cosa la clau que tanca la volta
			 (concloure-la, acabar-la del tot)
        27. slá eldi í e-ð: pegar foc a una cosa
        28. slá e-n í rot: pegar a algú fins a fer-li perdre els sentits, estarbornir algúa cops
        29. slá í gegn: <FIG> aconseguir-ho (triomfar, tenir èxit)
		skáldsagan sló í gegn í fyrra: la novel·la va triomfar l'any passat
		svona tölvur slógu strax í gegn: aquesta mena d'ordinadors va triomfar (o: fou un èxit) de seguida
        30. #1. eldingunni sló niður: el llamp ha caigut
			eldingunni sló niður í tréð ~ húsið: el llamp ha pegat a un arbre ~ ha caigut damunt la casa
		#2. sjúklingnum sló niður: el pacient ha tingut una recaiguda
			hann hafði hins vegar orðið frá að hverfa þar sem henni sló heiftarlega niður. Nokkrum dögum síðar var hún dáin:
				ell, per contra, ja havia hagut de desistir de fer-ho quan ella va sofrir una violenta recaiguda. Uns dies després, va morir
        31. slá saman e-u og e-u: ajuntar una cosa amb una altra cosa, fer coincidir Y i Z
        32. slá saman lófum: picar de mans
        33. slá saman í afmælisgjöf: ajuntar diners per a fer un regal de natalici
			slá saman í brunn: reunir diners per a fer un pou
        34. slá sér saman: unir-se (fer pinya & agrupar-se)
        35. slá til: aprofitar l'ocasió
			hann ákvað að slá til og þiggja starfið: es va decidir a aprofitar l'oportunitat i acceptar la feina
        36. slá e-n til riddara: adobar algú a cavaller
        37. slá til með framfótum: urpar, fer una urpada, donar un cop d'urpa
        38. slá um sig [með e-u]: (monta, gorta) presumir [amb...], bravejar [amb...] (faronejar, fanfarronejar, vantar-se)
        39. slá e-n um e-ð: (lán) demanar-li un préstec a algú, manllevar-li una cosa a algú
        40. slá undan e-m ~ e-u: #1. cedir davant algú ~ una cosa; #2. <NÀUT> bordejar, fer bordades
			slá undan [vindinum]: bordejar
        41. slá upp á hestinn: fuetejar (o: fustigar) el cavall (perquè acceleri el pas)
        42. slá upp herópi (o: æpa heróp; o: ljósta upp herópi): fer el crit de guerra
        43. slá upp tjaldi sínu: plantar (o: dreçar) la seva tenda
        44. slá e-u upp [í orðabók]: #1. (fretta upp) cercar una cosa [en el diccionari]
			slá upp sögninni rýna í orðabókinni: cercar el verb rýna al diccionari
			slá upp orðinu slakki á Google: cercar el mot slakki al Google
			slá e-u upp í alfræðiorðabók: consultar una cosa a l'enciclopèdia
		#2. slá upp veislu  ~  balli [fyrir e-n]: (gera, halda) muntar una festa ~ un ball [per a algú] (improvisadament, amb rapidesa)
		#3. slá upp e-u í grín: no prendre en consideració una cosa, prendre's una cosa a broma
        45. slá barn utan undir: pegar una clatellada a un infant
			slá mann [þéttanfast] utan undir: pegar-li un [bon] mastegot a algú
			slá e-n utan undir með e-u: pegar-li cops a algú amb una cosa
        46. slá vopnin úr höndum e-s (o: höndunum á e-m): <LOC GEN & FIG> deixar desarmat algú, desarmar algú (invalidar els seus arguments)
        47. slá úr og í: <LOC FIG> #1. (vera tvíráður, hikandi) estar indecís -isa; (mostrar-se vacil·lant)
			slá úr og í við e-ð: estar indecís -isa amb una cosa
			#2. (breyta sífelld úr og í) canviar contínuament d'opinió
        48. það slær út ~ rafmagnið slær út ~ rafmagninu slær út: el corrent se'n va (o: marxa)
        49. svitanum slær út á honum: brolla de suor
			köldum svita slær út um líkama hans: una suor freda li va recórrer (o: amarar) el cos
        50. slá út hitt liðið: <ESPORT> batre l'altre equip, eliminar l'altre equip
        51. slá e-n út af laginu: #1. (gera e-n orðlausan) deixar algú sense paraules (desconcertar, deixar parat,
				 atònit, perplex o estupefacte & deixar confós)
			hegðun hennar sló mig nokkuð út af laginu: el seu comportament m'ha desconcertat una mica
		#2. (fipa e-n, trufla e-n) embullar algú, fer perdre el fil a algú
			 (destorbar, molestar, interrompre en allò que està fent & confondre)
		#3. (koma e-m úr jafnvægi) fer sortir algú de polleguera, fer-li perdre a algú la seva sang freda
			 (fer perdre l'equilibri a algú)
		#4. (afstýra ætlun e-s [með klókindum]) destorbar les intencions d'algú (impedir els plans d'algú amb enginy o ardit, fer vacil·lar algú)
        52. mislingunum sló út á honum: <MED> té el cos ple de les taquetes del xarampió, el xarampió li ha sortit a la pell
        53. slá út í aðra sálma: canviar de tema, desviar la conversa cap a un altre tema
			(passar a una altra cosa en una conversa)
        54. það slær út í fyrir honum: està desconcertat (o: confós)
        55. slá e-n ~ e-ð út í e-u: superar (o: batre) algú ~ una cosa en...
			desarmat -ada algú, deixar algú sense arguments, invalidar els arguments d'algú
			þetta virtist ætla að slá allt út: això semblava voler-ho superar tot
        56. loganum sló út um gluggann: les flames sortien per la finestra
        57. slá e-n út úr e-u: <ESPORT> eliminar algú d'una competició (vencent-lo)
			Paragvæ sló Brasilíu út úr Suður-Ameríku keppninni eftir vítaspyrnukeppni: el Paraguai ha eliminat el Brasil
				del campionat de Sudamèrica a la tanda de penaltis
        58. slá út [segli]: <NÀUT> arriar (o: plegar) la vela
        59. slá við e-u ~ e-m: batre una cosa ~ algú, ésser superior a una cosa ~ algú, superar una cosa ~ algú
        60. slá beisli við hest: posar una brida o un bridó a un cavall
        61. slá við segli: posar la vela i hissar-la
        62. slá slöku við: <FIG> afluixar (treballar insuficientment o relaxar-se en una activitat, descuidar-se en ella, deixar-la mig córrer)
        63. slá varnagla við e-u: prendre les degudes precaucions amb una cosa
        64. það slær yfir [e-n] þoku: una boira [espessa] sorprèn algú
        65. slá e-u föstu: constatar una cosa, confirmar del cert una cosa
			menn slá því föstu að týnda flugvélin hafi farist: hom confirma que l'avió desaparegut s'ha estavellat
◊ konungr settist þá upp ok tók til tíðabókar, er var í sænginni, ok ætlaði at slá í hǫfuð Gesti ok mælti: "Þú vilda ek sízt vera, hinn illi Óðinn." Segja menn þá svá verða við Gesti, at hann fœri þar niðr, sem hann var kominn. Þóttist konungrinn þá víst vita, hverr verit hafði. Galt hann þá margfalt lof guði fyrir þat, er sjá óhreinn andi, er sýndist í líking hins illa Óðins, gat enga þá vél eðr tál fram sett, at nokkurn skugga eðr sorta drœgi á hit bjartasta blóm hans heilagrar trúar: el rei aleshores es va aixecar, va agafar el seu llibre d'hores que era damunt el seu llit amb la intenció de pegar-li cops al Gestr pel cap amb ell[, i mentre ho feia,] li deia: “Tu, Odin el dolent, ets la darrera cosa que jo voldria ésser”. Conten que aleshores al Gestr li va passar que va enfonsar-se dins el terra, tornant així allà d'on era vingut, i el rei va considerar que sabia del cert qui havia estat [aquell home], i va regraciar Déu múltiples vegades per tal com aquell esperit impur que s[e li] havia manifestat en la forma del mal Odin, no havia pogut emprar [amb ell] cap arteria o falsia que hagués pogut llançar alguna ombra o una negror sobre la flor lluentíssima de la seva sagrada fe (vocabulari: #1. ...at hann fœri þar niðr, sem hann var kominn: en Baetke 19874, no dóna entrada a cap exemple de fara niðr þar sem...; trobem una construcció semblant al capítol 24 de la Laxdæla saga: Ólafur gengur þá að durunum og leggur spjótinu til hans. Hrappur tekur höndum báðum um fal spjótsins og snarar af út svo að þegar brotnar skaftið. Ólafur vill þá renna á Hrapp en Hrappur fór þar niður sem hann var kominn. Skilur þar með þeim. Hafði Ólafur skaft en Hrappur spjótið. Eftir þetta binda þeir Ólafur inn nautin og ganga heim síðan. Ólafur sagði nú húskarli að hann mun honum eigi sakir á gefa þessi orðasemi aleshores l'Olau es va acostar a la porta [de la vaqueria] i el va envestir amb la llança. En Hrappur va agafar amb totes dues mans la dolla de la llança i va vinclar l'asta de la llança per la dolla de tal manera que l'asta es va trencar a l'instant. L'Olau aleshores va voler envestir en Hrappur amb el seu propi cos, però en Hrappur es va enfonsar en el terra tornant al mateix indret del qual havia vingut. I d'aquesta manera l'Olau i en Hrappur es varen separar. L'Olau es va quedar amb l'asta de la llança i en Hrappur amb la punta de ferro. Després d'això, l'Olau i el missatge varen fermar els bous dins la vaqueria i se'n tornaren tot seguit a casa. L'Olau llavors va dir al seu missatge que no li retreia res per la seva xerrameca d'abans; el context és gairebé idèntic al de la Història de Sant Olau: allà era un Odin demonitzat, i aquí és un mort malmort el protagonista de l'acció; en tots dos casos el subjecte del verb és, doncs, una criatura demoníaca i resta clar que el verb fara niður hi ha de fer referència a l'acció d'enfonsar-en dins la terra una criatura infernal per a tornar, d'aquesta manera, a l'infern, del qual ha sortit; )
◊ hann sló annan mann ítrekað í andlit og höfuð: va pegar a un home repetides vegades a la cara i al cap
◊ þá gengur Þorgrímur að honum og slær hann buffeitt mikið og mælti: "Far nú þá ef þér þykir nú betra": aleshores en Þorgrímur va anar cap a ell i li va pegar una gran bufetada dient-li: “vés-hi ara, si ara et sembla millor”
◊ Finnbogi sat á baki og reið að honum og sló hann kinnhest svo að þegar féll hann í óvit og kvað Finnbogi ekki vopn á hann berandi, bað hann svo annars verra bíða. Ríður hann heim og lætur kyrrt um: en Finnbogi seia a la gropa del seu cavall, va anar fins al Bersi i li va pegar una mamballeta tal que va fer que en Bersi caigués a l'instant estabornit [del cavall]. En Finnbogi li va dir que no tornés a usar armes contra ell i que n'esperés una de pitjor la propera vegada [si ho tornava a provar]. Tot seguit, se'n va tornar a cavall a casa i es va comportar tranquil·lament, com si no hagués passat res (vocabulari: #1. bera vápn á e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 47: bera vápn á e-n jmd. mit Waffen angreifen; #2. láta kyrrt um sik: Cf. Baetke 19874, pàg. 355: hafa, láta kyrrt um sik sich ruhig verhalten; )
◊ Þórður Ingunnarson gerði sér dátt við þau Þorvald og Guðrúnu og var þar löngum og féll þar mörg umræða á um kærleika þeirra Þórðar og Guðrúnar. Það var eitt sinn að Guðrún beiddi Þorvald gripakaups. Þorvaldur kvað hana ekki hóf að kunna og sló hana kinnhesten Þórður, el fill de la Ingunn, es va fer bon amic d'en Þorvaldur i la Guðrún i passava molt de temps a ca ells i circulaven moltes d'enraonies que la Guðrún i en Þórður s'entenien. Un dia es va esdevenir que la Guðrún va demanar al Þorvaldur que li comprés alguns objectes preciosos. En Þorvaldur li va respondre que ella no coneixia mesura i li va pegar una bufetada (vocabulari: #1. gera sér dátt við e-n: en Baetke 19874, pàg. 83: gera sér dátt við e-n sich mit jmd. anfreunden, auf vertrauten Fuß stellen, gute Freundschaft pflegen; )
◊ en er Guðmundur biskup gisti að Borg þá var talað til hvort Dálkur mundi nokkuð kunna að gera að meini Hallberu. Hún var þá mjög krönk. Dálkur kveðst kunna að gera henni laug þá er henni mundi batna við ef hún stæðist. En hún var fús til heilsunnar og vildi hún hætta á laugina. Eftir það réð prestur til að gera laugina en hún fór í. Síðan voru borin að henni klæði og sló þá verkjum fyrir brjóstið og andaðist hún litlu síðar (SS I, cap. 230, p. 332): i quan el bisbe Guðmundur es va estatjar a Borg, es va parlar a veure si en Dálkur[, el prevere,] sabria fer alguna cosa per remeiar el mal de la Hallbera, la qual llavors estava molt malalta. En Dálkur va dir que li sabria preparar un bany que la faria millorar si ella l'aguantava. Ella delejava recobrar la salut i va voler arriscar-se a prendre aquell bany. Després d'això, el prevere va manar que preparessin aquell bany i ella s'hi va ficar a dins. Després li portaren la roba [i ella es va vestir] i aleshores li varen venir uns [grans] dolors al pit i poc després ella va morir
◊ Böðvarr bað hann þegja. Hann setr við holan lófann ok tekr svá við hnútunni. Þar fylgir leggrinn með. Böðvarr sendir aptr hnútuna ok setr á þann, sem kastaði, ok rétt framan í hann með svá harðri svipan, at hann fekk bana. Sló þá miklum ótta yfir hirðmenninaen Böðvarr li va pregar que es callés. Va ajuntar els dits del palmell de la mà i hi va parar així un dels ossos que els llançaven i que anava acompanyat de l'os de la cama. En Böðvarr va llançar aquells ossos apuntant cap a aquell que els hi havia llançats a ell i l'endevinà ben al mig de la cara amb tanta de força que aquell home va morir a l'acte. Una gran por s'emparà llavors dels homes de la hirð
◊ hún var á lífi ǁ þá er ek í leiðangr fórk ǁ Trójuborg til, ǁ Týs leik heyja. ǁ Tár mér hrundu, ǁ er ek tryggva sák; ǁ þá varð hjarta mitt ǁ harmi slegit: ella encara vivia quan vaig marxar cap a la ciutat de Troia amb l'expedició de guerra per a lliurar-m'hi al joc de l'Ares. Les llàgrimes banyaren les meves galtes quan jo vaig veure la fidel. Aleshores el dolor i la pena colpiren el meu cor (l'original fa: τὴν ζωὴν κατέλειπον ἰὼν εἰς Ἴλιον ἱρήν. ǁ τὴν μὲν ἐγὼ δάκρυσα ἰδὼν ἐλέησά τε θυμῷ)
◊ dróttning svarar: "Þessi þín heit eru mælt af miklum drengskap ok góðvilja, sem þú munt opt af þér sýna, ok gjarna vilda ek lifa ef ek mætta, ok þekkjaz þinn góðgørning; en svá sárum harmi er mitt hjarta slegit, at ek ætla mér eigi ván lífsnœringar." Ok at því gafst, sem hon sagði, at hon mátti hvárki eta né drekka fyrir trega. Spurði hon þá at Sigurð byskup, hvat manni væri minnst lofat fyrir Guði at neyta af fœðslu til lífslengingar, ok síðan bergði hon eptir því sem hann sagði, at minnst væri lofat; ok með því hlýðnimarki andaðist Þyri dróttning eptir níu daga: la reina li va respondre: “has fet aquesta promesa mogut per la teva gran noblesa i bona voluntat, les quals has mostrat sovint, i de grat voldria viure si pogués i acceptar la teva bondat, però un dolor tan viu ha colpit el meu cor que no crec pas que pugui continuar tastant menjar per viure” I fou com va dir: que no podia menjar ni beure a causa del seu gran dolor. Llavors va preguntar al bisbe Sigurðr quina era la quantitat més petita obligada davant Déu que hom havia d'ingerir per allargar la vida, i es va alimentar amb la quantitat que el bisbe li va contestar que era la quantitat més petita obligada, i amb aquest acte que dóna fe de l'obediència [envers els preceptes divins], la reina Þyri va morir al cap de nou dies (vocabulari: #1. lífsnœring: cf. en Baetke 19874, pàg. 382: lífs-nœring f. = -bjǫrg: lífs-bjǫrg f. (Nahrung zur) Erhaltung des Lebens, Unterhalt; resta clar, doncs, -si mé no per a mi- que la reina Þyri va reaccionar davant la mort del seu marit, el rei Olau, decidint morir de fam, exactament igual que va fer el gos del rei, que a la mort del seu amo tampoc no va voler menjar res i així també va morir d'inanició. Tinc per mi que aquest i d'altres passatges donen fe de l'existència del suïcidi ritual de les vídues abans i poc després de la introducció del cristianisme. Per això, l'autor de la Història del rei Olau, va haver de suavitzar el comportament de la reina -que no podia pas ésser contrari als preceptes del cristianisme- indicant que, per tal que ningú no pogués dir que la reina -una reina cristiana- s'era suïcidada, la reina es va avenir a ingerir el mínim de menjar obligat per a un cristià per a no morir, i que aquesta quantitat fou fixada per la mateixa autoritat eclesiàstica, el bisbe de la cort en Sigurðr. Amb la mort de la reina i el gos del rei per inanició es va veure complerta la profecia del vell cec de l'illa de Mostr (cap. 242, pp.285-286) que, en una sola expedició (‘í einni ferð’), Noruega perdria les seves quatre millors coses: el seu millor rei -el rei Olau Tryggvason-, la seva millor reina -la reina Þyri-, la seva millor nau -Ormr langi- i el seu millor gos -el gos Vígi del rei-. La Historia Norwegiae simplement comenta ast coniux intemperanter uiri mortem ferens dolore deperiit ‘sa dona, emperò, reaccionant intemperadament davant la mort del seu home, va morir del seu dolor’, i l'Adam de Bremen diu al respecte: uxor eius, post mortem uiri, fame inediaque miserabiliter uitam consumpsit, ut digna erat ‘la seva dona, després de la mort del seu home, va acabar planyívolament la seva vida en la fam i la inèdia, tal com es mereixia’; #2. þekkjask: cf. en Baetke 19874, pàg. 768: þekkjask <...> (e. Angebot) annehmen, eingehen auf, zustimmen; )
◊ ok nú er Gunnarr konungr settr í einn ormgarð. Þar váru margir ormar fyrir ok váru [hendr] hans fast bundnar. Guðrún sendi honum hǫrpu, en hann sýndi sína list ok sló hǫrpuna með mikilli list, at hann drap strengina með tánum ok lék svá vel ok afbragðliga, at fáir þóttusk heyrt hafa svá með hǫndum slegit. Ok þar til lék hann þessa íþrótt, at allir sofnuðu ormarnir, nema ein naðra mikil og illilig skreið til hans ok gróf inn sínum rana, þar til er hon hjó hans hjarta, ok þar lét hann sitt líf með mikilli hreysti: i llavors posaren el rei Gunnarr dins un clos d'escurçons. Al seu davant hi havia molts d'escurçons i ell tenia les seves mans fermament fermades. La Guðrún li envià una arpa, i ell va mostrar-hi la seva perícia tocant-la amb gran perícia: en pinçava les cordes amb els dits dels peus i la tocava tan bé i tan excel·lentment que pocs eren els qui creien haver sentit tocar [mai] l'harpa d'aquella mateixa manera amb els dits de les mans. I va exercir aquesta art fins que tots els escurçons s'hagueren adormit, llevat d'un, un escurçó gros i d'aspecte esfereïdor, que va reptar fins a ell i li va enterrar el seu musell [dins el pit] fins que li va picar al cor i allà en Gunnarr va morir amb gran bravura (Baetke 19874, pàg. 308: leika íþrótt eine Kunst (aus)üben)
◊ klukkan er búin að slá tólfja han tocat les dotze
◊ sjá’s orpinn vefr ǁ ýta þǫrmum ǁ ok harðkléaðr ǁ hǫfðum manna; ǁ eru dreyrrekin ǁ dǫrr at skǫptum, ǁ járnvarðr yllir, ǁ en ǫrum hrælaðr; ǁ skulum slá sverðum ǁ sigrvef þennaaquesta tela serà teixida amb budells d'homes i l'ordim serà tibat amb caps d'homes. Per taules el teler tindrà llances xopes de sang. L'yllir (entenc que yllir és una part del teler medieval, de la qual en desconec l'equivalent català) [del teler serà] folrat de ferro (de manera que es podrà emprar com a arma, igual que les espases, fletxes i llances que constitueixen la resta de parts del teler) i [les pues de] la pinta del teler serà[n] feta[es] amb fletxes. Amb espases [fent de batà] batrem [les passades en fer] el teixit de la batalla (en Finnur Jónsson 1908, pàg. 414 tradueix i comenta: „Dieses gewebe it aus menschendärmen hergestellt, und durch menschenköpfe straff angezogen; blutige speere machen die schäfte aus, der ‘yllir’ ist mit eisen versehen, für stöckchen sind pfeile. Mit schwertern soll dies gewebe geschlagen werden.“ Zu dieser strophe siehe die anmerkungen zu § 28. Die därme machen sowohl den aufzug als den einschlag aus.— at skǫptom, skapt oder skǫpt waren eine oder zwei bis drei querstangen ungefähr auf der mitte des gewebes; „mit hilfe dieser wurden die fäden des aufzuges abwechselnd gehoben oder niedergedrückt.“— yllir weiß man nicht zu erklären; im Grundr.² (III,479) wird das wort von ull, „wolle” abgeleitet und als ein werkzeug, um das zeug plüschartig zu machen, aufgefaßt („plüschmacher“). — slá sverþom: also sind schwerter an stelle der skeiþ (des „schlagbrettes“) benutzt.— sigrvefr, „kampfgewebe“; entweder ist sigr aus sig, „kampf“ verderbt oder mit diesem identisch. Les sverð són potser les spathae del teler antic, un llistó pla o llata plana de fusta amb el qual el teixidor o la teixidora pitjava el fil de la trama; però l'spatha fou substituïda per la pinta i si el hræll anterior és la pinta, el mot sverð ha de fer referència llavors a una altra part del teler. slá ha de significar verdichten des Einschlags. En Baetke 19874, pàg. 572 fa: slá vef ein Gewebe auf dem Webstuhl schlagen, das heißt, die Einschußfäden mit einem Holz (skeið) an das schon Gewebte heranschieben, weben)
◊ svo er sagt að hún sofnar brátt er hún kömur í rekkju. Þá dreymir hana, og er hún vaknar, segir hún Pálni drauminn: "Það dreymdi mig," segir hún, "að eg þóttumst hér stödd vera á þessum bæ sem nú em eg. En eg þóttumst uppi eiga vef, en það var línvefur. Hann var grár að lit. Mér þótti kljáður vera vefurinn, og var eg að og vafk, og var lítið á ofið að því er mér þótti. Og þá er eg sló vefinn, þá féll af einn kléinn af miðjum vefnum á bak og tók eg upp. En þá sá eg að kljár þeir voru ekki nema mannahöfuð ein, og er eg hafða upp tekið þetta höfuðið er af hafði slitnað, þá hélt eg á og hugða eg að og kennda eg höfuðið: conten que es va adormir de seguida després d'haver-se ficat al llit. Aleshores va tenir un somni i, quan es va despertar, el va contar al Pálnir: “he somniat”, li va dir, “que em trobava en aquest mas en el qual em trobo ara. I llavors he somniat que tenia una tela al teler i era una tela de lli. Era de color gris. He somniat que els pesos de l'ordim ja estaven penjats i que jo estava asseguda a aquest teler i que hi estava teixint i, en el somni, ja havia teixit una mica de tela. I quan jo pitjava l'ordit, de la part del mig de la tela va caure un dels pesos de la trama amb la cara per avall i jo el vaig aixecar. I aleshores vaig veure que aquells pesos no eren sinó caps humans i quan vaig haver aixecat d'en terra aquest cap que havia caigut quan el fil que l'aguantava s'havia estripat, el vaig examinar i vaig reconèixer el cap” (Baetke 19874, pàg. 291: <...> hyggja at [e-u] <...> betrachten, (genau) ansehen)
◊ Skúli jarl gerði, sem þeir konungr hǫfðu rœtt sí á millum, at hann fór á land upp, ok við honum margir lendir menn. Hann hafði látit slá skipasaum margan, ok var fluttr í klyfjum. Ok er jarl kom í Guðbrandsdala, sendi hann undan Kolbein kettuhrygg ok Ívar útvík við tvau hundruð manna. Þeir kómu til Hamars at miðjum degi. Sigurðr var þar fyrir í baði, ok komst nauðuliga undan á skip sitt ok reri út til eyjarinnar. Hann sendi Erling rúmstaf á fund Skúla jarls, ok litlu síðar fundust þeir Sigurðr ok jarl við fá menn ok tǫluðust við um hríð. Jarl lét reisa þar fimm skip ok ǫll stór, váru ger mjǫk af skyndingi: el iarl Skúli va fer el que el rei i ell havien dit entre ells i marxà país endins i amb ell, molts de lendir menn, homes ligis. Havia fet fer molts de claus de ferro i els traginaven amb beaces. I quan el iarl va arribar a les Valls d'en Guðbrandr, va enviar al seu davant en Kolbeinn Esquena-de-gat i l'Ívarr d'Útvík amb dos-cents homes. Varen arribar a Hamarr al migdia. Hi sorprengueren en Sigurðr banyant-se i li va anar de ben poc de no poder fugir. Es va refugiar al seu vaixell i s'hi va dirigir al rem fins a l'illa. Va enviar l'Erlingr Barra-de-llit a trobar el iarl Skúli i poc després en Sigurðr i el iarl es varen trobar, en companyia d'uns pocs homes, i varen estar parlant una estona. El iarl va fer fer cinc naus, i totes elles grosses, i foren fetes molt de pressa
◊ þann vetur eftir er Ólafur konungur hafði komið af Hálogalandi lét hann reisa skip mikið inn undir Hlaðhömrum, það er meira var miklu en önnur þau skip er þá voru í landinu og eru enn þar bakkastokkar þeir svo að sjá má. Það var að lengd fjórar álnir hins átta tigar, er graslægt var. Þorbergur skafhögg er nefndur sá maður er stafnasmiður var að skipinu en þar voru margir aðrir að, sumir að fella, sumir að telgja, sumir saum að slá, sumir til að flytja viðu. Voru þar allir hlutir vandaðir mjög til. Var skipið bæði langt og breitt og borðmikið og stórviðað. En er þeir báru skipið borði þá átti Þorbergur nauðsynjaerindi að fara heim til bús síns og dvaldist þar mjög lengi. En er hann kom aftur þá var skipið fullborða: l'hivern que el rei Olau havia tornat de Hálogaland, va fer fer un vaixell al peu dels espadats de Hlaðir. Aquest vaixell era molt més gros que no la resta de vaixells del regne i avui en dia allà encara s'hi poden veure els corrons de fusta sobre els quals aquest vaixell fou avarat. La [part de la] nau que tocava l'herba feia setanta-quatre colzades de llarg, ço és, uns trenta-sis metres. El mestre d'aixa d'aquesta nau nomia Þorbergur skafhǫgg, però molts d'altres [mestres d'aixa] el varen ajudar a fer la nau: uns tallaven els arbres, els altres pelaven els troncs, d'altres feien claus o portaven la fusta a l'indret de construcció. Totes les parts emprades en la construcció d'aquella nau foren enllestides amb gran cura. El vaixell era llarg i ample i de borda alta i fet amb llenyam molt fort. I quan estaven posant l'orla del vaixell, en Þorbergur va haver de marxar a casa, al seu mas, a causa d'un afer urgent i hi va romandre molt de temps. I quan en va tornar, el vaixell ja estava totalment acabat (vocabulari: #1. fullborða: en Baetke 19874, pàg. 167: fullborða adj.: skip er fullborða ein Schiff ist vollkommen fertig gebaut; #2. graslægr: en Baetke 19874, pàg. 208: gras-lægr adj. auf dem Grase, dem Boden liegend. El mot és un hàpax legòmenon i crec que va referit a la part de la nau que quan és a terra, toca la terra, és a dir, a la carena; #3. bera skip borði: en Baetke 19874, pàg. 62: bera skip borði die Plankenhaut eines Schiffes herstellen; #4. bakkastokkar: en Baetke 19874, pàg. 39: bakka-stokkar m.pl. Stapel, Unterlage, auf der ein Schiff gebaut wird; #5. vandaðr: en Baetke 19874, pàg. 696: vandaðr mit Fleiß und Sorgfalt hergestellt; auserlesen, vorzüglich; )
◊ það var einn dag að Finnbogi gekk fram á björgin. Hann sá að einn maður reri sunnan með landi á skútu mikilli. Hann var mikill maður og grepplegur. Hann var í rauðum skarlatskyrtli og digurt silfurbelti hafði hann um sig með slegnu hári. Var það bæði mikið og fagurt og lá niðri á herðum honum. Svo reri hann handstinnan að honum þótti fljúga fram skútan. Og hann kallar á hann. Þá reri hann nær þegar. Finnbogi spurði hvað hann héti. Hann gaf upp róðurinn og sagði honum að hann héti Álfur og kallaður afturkemba: un dia en Finnbogi va anar als espadats. D'allà estant va veure un home que, procedent de migjorn, s'acostava resseguint la costa en una gran skúta. Era un home corpulent i d'aspecte ferotge. Duia un kyrtill de color escarlata i un cinyell d'argent gruixut. Els seus cabells, no lligats, amollats, eren llargs i bells i li arribaven fins a les espatlles. Remava calant els rems amb tanta de força que al Finnbogi li semblava que l'skúta més que avançar, volava. En Finnbogi el va cridar. Aquell home immediatament se li va acostar. En Finnbogi li va demanar què nomia. L'altre, deixant de remar, li va dir que li deien Álfur Cabells-pentinats-per-enrere (vocabulari: #1. grepplegur: cf. Baetke 19874, pàg. 210: greppligr <...> barsch, grimmig, finster (aussehend); #2. handstinnan: cf. Baetke 19874, pàg. 231: hand-stinnan adv. (eig. acc.sg.m.) mit starker Hand, kräftig: róa handstinnan; #3. með slegnu hári: cf. Baetke 19874, pàg. 573: með slegnu hári mit gelöstem, offenem Haar; )
◊ Hálfdan kvað svá vera skyldu ok fekk henni saxit, en hún fekk hverjum þeira bræðra kylfur stórar. Þær váru allar með járni slegnar. Þau gengu innar í hellinn. Brana fór fyrst. Hún slökkvir ljósit. Þeir félagar slá þá flögðin bæði hart ok tíðum. Þar fell margr tvíhöfðaðr jötunn: en Hálfdan va dir que així seria i li va donar el sax o coltellàs, mentre que ella va donar a cadascun dels germans grans claves. Totes elles estaven ferrades. Es varen endinsar dins la cova. La Brana anava primera. Va apagar el llum. Aleshores els companys varen pegar fort i sovint a les flögð. Allà [també hi] va caure abatut mant ètun dicèfal!
◊ Bragi svarar: "Sjá saga er til þess, at Óðinn fór heiman ok kom þar, er þrælar níu slógu hey. Hann spyrr, ef þeir vili, at hann brýni ljá þeira. Þeir játa því": en Bragi li va respondre: “en conten la història que l'Odin va marxar de casa i va arribar a un indret on hi havia nou esclaus segant fenàs. Els va demanar si volien que els esmolàs les falcelles i ells li varen dir que sí”
◊ honum varð litið upp til hlíðarinnar og bæjarins að Hlíðarenda. Þá mælti hann: "Fögur er hlíðin svo að mér hefir hún aldrei jafnfögur sýnst, bleikir akrar en slegin tún, og mun eg ríða heim aftur og fara hvergi": [en caure del cavall, en Gunnar] va veure el coster i el seu mas ‘að Hliðarenda’. Aleshores va dir: “Bell és el coster! Mai abans no m'havia semblat tan bell! els sementers madurs i les prades segades. Tornaré a casa i no aniré enlloc”
◊ það munuð þér og spurt hafa að þeir bræður, synir Þorgauts, hafa sýslu fyrir höndum í sumar að slá teig þann er heitir Gullteigurtambé haureu sentit a dir que els germans, els fills d'en Þorgautur, aquest estiu tenen entre mans la feina de segar la parada [de terra] que es diu Gullteigur
þeir Hjalti sáu þá hvar menn slógu á engiteig. Lét Hjalti þá taka. Hét annar Áslákur en annar Árni. Þeir voru gamlir menn og heilsulitlir og höfðu þeir því eigi forðað sér. Hjalti lét hvorntveggja þeirra fóthöggva. Þá lét Hjalti enn brjóta fótleggi í tveim mönnum í Laxárdal og mæltust þau verk illa fyrir. Eftir það reið hann heim suður en Kolbeinn norður til Skagafjarðar (SS II, cap. 323, p. 490): en Hjalti i els seus homes varen veure uns homes segant fenàs a una parada de prada. En Hjalti els va fer agafar. Un d'aquells homes nomia Áslákur i un altre Árni. Aquests dos eren vells i de mala salut i per aquesta raó no havien pogut fer-se estalvis. En Hjalti els va fer tallar un peu a cadascun d'ells dos i després, en Hjalti encara va fer trencar la cama a dos homes de la vall de Laxárdalur i la gent va blasmar molt aquells actes. Després d'això va tornar a ca seva, a migjorn, mentre que en Kolbeinn es dirigí cap al nord, cap al fiord de Skagafjörður
◊ og er hann kemur á fund Þorkels þá slær Þorkell við hann kaupi á laun að hann skyldi svo greina frásögn um líflát manna sem hann segði fyrir. Því játti Guðmundur: i quan [en Guðmundur] va anar a veure en Þorkell, en Þorkell li va proposar en secret un tracte pel qual en Guðmundur contaria com s'havien produït les morts dels homes tal com en Þorkell li referiria, i en Guðmundur s'hi va avenir (vocabulari: #1. slá kaupi við e-n: en Kristian Kålund 1896, pàg. 42: slær Þ. við hann kaupi á laun, „Þ. schliesst mit ihm heimlich den handel (die übereinkunft)“. Ara bé, l'afegiment de la frase final, Því játti Guðmundur, em fa pensar que aquí la locució slá kaupi no té el significat habitual de fer un tracte, arribar a un acord, sinó el de proposar un tracte o un acord, i tradueixo en conseqüència; #2. greina frasögn: en Kristian Kålund 1896, pàg. 42: greina frásǫgn, „den bericht formulieren“; )
◊ þá mælti Gilli: "Þetta mál skal fara óvélt af minni hendi því að á er ljóður mikill um ráð konunnar. Vil eg að þú vitir það Höskuldur áður við sláum kaupi þessu." Höskuldur spyr hvað það væri. Gilli svarar: "Kona þessi er ómála. Hefi eg marga vega leitað mála við hana og hefi eg aldrei fengið orð af henni. Er það að vísu mín ætlan að þessi kona kunni eigi að mæla": aleshores en Gilli li va dir: “no vull enredar-te en aquesta compra: la dona [que vols comprar-me] té un defecte encara major que vull que sàpigues abans que no fem la barrina”. En Höskuldur li va demanar de quin defecte es tractava. En Gilli li va respondre: “la dona [que vols comprar-me] és muda. He intentat per tots els mitjans de fer-la parlar, però mai no he aconseguit treure-li ni un mot de la boca. Estic completament segur que no pot pas parlar” (vocabulari: #1. óvélt: en Kristian Kålund 1896, pàg. 24: óvélt, „ohne falsch“; #2. ljóður: en Kristian Kålund 1896, pàg. 24: ljóðr, „fehler“; )
◊ eptir þat búaz þeir í brott ok létta eigi fyrr en þeir koma á Ullarakr, þar sem konungsdóttir réð fyrir, þóat hón skyldi heldr þar konungr heita eptir hennar vilja ok ríkdómi. Ok er þeir kómu þar, skorti eigi þys ok vápnabrak í bœnum; sá þeir þar margskonar viðrbúnað. Konungr bað þá slá þar tjǫldum sínum ok búaz um ok vinna síðan virkit, bað þá Ketil, frænda sinn, at ganga, kvað hann þegar mundu unnit geta með áhlaupum ok ákafa ok orðaskrumi. Hann kvez ætla at at ganga sem einnhverr annarr hans manna: després d'això, es varen aparellar per a partir i viatjaren sense aturar-se fins a haver arribat a Ullarakr, [a la residència] on hi regnava la filla del rei, encara que per voluntat i poder d'ella hom l'havia d'anomenar més aviat rei. I quan hi arribaren, no hi havia pas silenci de soroll i estrèpit d'armes a la ciutadella: hi varen veure tota mena de preparatius [de defensa]. El rei aleshores va pregar [als seus homes] que drecessin allà llurs tendes i que s'hi instal·lessin i que després conquerissin la fortalesa. Després va pregar al Ketill, son germanastre, que l'ataqués, i li va dir si creia que la fortalesa es podria prendre amb fanfarroneries i bravejades i vèrbola altisonant. En Ketill li va respondre que atacaria la ciutadella amb igual d'ardidesa que qualsevol altre dels seus homes (vocabulari: #1. ganga at: Baetke 19874, pàg. 183: ganta at (e-u), hingehen, hinzutreten; nach etw. gehen, suchen; ganga at (e-m) losgehen, eindringen auf, bedrängen; ganga at e-u sich einer Sache annehmen, sich an etw. beteiligen; auf etw. eingehen, in etw. einwiligen; ganga at brúðlaupi með konu Hochzeit halten mit einer Frau; vitni ganga at með e-m die Zeugen sagen für jmd. aus; lykill gengur at lási der Schlüssel paßst zum Schloß. El mot sembla tenir aquí el significat militar d'atacar, escometre per les armes = sœkja at, ráðast á, i tradueixo en conseqüència; #2. kvað hann [= Hrólfr] þegar mundu unnit geta með áhlaupum ok ákafa ok orðaskrumi: considero aquesta frase molt estranya, i més que més si considerem que el passatge no continua amb cap descripció d'una estratagema verbal emprada pel Ketill per a conquerir la ciutadella. Interpreto que la frase en realitat s'ha d'entendre en el sentit de i li va dir si creia que la ciutadella podria ésser guanyada amb fanfarronades i intimidacions verbals i grans paraules. Això vol dir que el rei Hrólfr està fent befa de son germanastre i que potser el copista va deixar de copiar una línia del model i que podria haver sonat kvað hann [= Hrólfr] hvárt honum [= Katli] mundi þat þykja líkligt at þeir... o quelcom de semblant. Altrament, no entenc pas la frase; )
◊ hún skal aldrei framar af mönnum byggð vera, kynslóð eftir kynslóð skal þar enginn búa. Enginn Arabi skal slá þar tjöldum sínum (wə-ˌlɔʔ־ʝaˈhēl   ʃām   ʕărāˈβī, וְלֹא-יַהֵל שָׁם עֲרָבִי) og engir hjarðmenn (wə-rɔˈʕīm, וְרֹעִים) bæla (lɔʔ־ʝarˈbit͡sū, לֹא-יַרְבִּצוּ) þar fénað sinn: no tornarà a ésser mai més habitada per l'home, ni hi viurà ningú generació rere generació. Cap àrab no hi plantarà les seves tendes, ni servirà de pleta als pastors perquè hi recullin llur bestiar
◊ Abram bjó í Kanaanslandi en Lot bjó í borgunum á sléttlendinu og sló upp tjöldum sínum (wa-i̯ʝɛʔĕˈhal, וַיֶּאֱהַל) í grennd við Sódómu: l'Abram s'establí al país de Canaan, i en Lot s'establí a les poblacions de la plana i anà plantant (dreçant) les seves tendes en les proximitats de Sodoma
slógum tjǫldum, ǁ en sumir fóru ǁ bjǫrnu at veiða, ǁ þeir er boga kunnu; ǁ réðum í eyju ǁ upp at kynda ǁ bál brenniligt, ǁ ok stóð bjǫrn fyrir: plantàrem les tendes i alguns se n'anaren a caçar óssos, els qui sabien fer anar l'arc. Vam decidir d'encendre a l'illa un fogueró brusent i al davant hi posàrem [el cos d']un ós [caçat] (en Finnur Jónsson 1973², B (rettet tekst) II. Bind, pàg. 328, tradueix: vi opslog telte, men nogle gik ud for at fange björne, de som forstod at håndtere en bue; vi tændte et flammende bål på øen; en björn stod foran)
◊ menn sá ek þá, ǁ er af mikillæti ǁ virðusk vánum framar; ǁ klæði þeira ǁ váru kynliga ǁ eldi um slegindesprés vaig veure homes que, per orgull, s'apreciaven a ells mateixos més del que fóra esperable. Llurs vestits estaven encesos d'una manera que resultava estranya (en Finnur Jónsson 1973², B (rettet tekst) I. Bind, pàg. 646, tradueix: mænd så jeg dernæst, som af overmod anså sig selv for mere end godt var; deres klæder var rundt omkring forunderlig omflammende af ild)
◊ þeir fara sem ákafligast, ok hittu þá eigi til byggðarinnar, ok komu þar sem voru úthlǫður nokkurar, ok slógu þar eld, ok bjǫggu um sveininn. Síðan fóru leiðsǫgumenn aptr í mót liðinn, ok komu um miðnætti aptr til hlǫðurnar, var þar hǫrð vásbúð, þvíat ǫll hlaðan draup, þegar er snjárinn bráðnaði af eldinum (Hákonar saga Hákonarsonar, FB III (1868), cap. 3, pàg. 5): varen marxar amb tanta de pressa com pogueren, però no trobaren cap lloc habitat, i a la fi varen arribar a un indret on hi havia alguns graners apartats i allà hi varen fer foc i varen agençar-hi un bressolet per al vailet [=el príncep Hákon, de dos o tres anys]. Després, els leiðsǫgumenn, els guies, tornaren enrere a l'encontre de la tropa [d'escorta], i arribaren als graners a mitja nit, les condicions dins els quals s'havien fet dures i molestament humides perquè tot el graner s'havia posat a degotar quan la neu es va fondre per l'escalfor del foc
◊ þá lét konungur flytja í hellinn viðu stóra og kasta bál mikið í hellisdurunum og slá eldi íaleshores el rei va fer traginar una gran quantitat de llenya i fer una gran foguera a l'entrada de la cova i calar-hi foc
◊ en er konungur spurði ófrið þann þá lét hann njósnum til halda um ferðir Grjótgarðs. Verður konungur var við ferðir hans. Hafði Grjótgarður tekið náttstað eigi langt frá því er konungur var. Ólafur konungur fór þegar um nóttina, kom þar er dagaði, slógu mannhring um stofuna þar er þeir Grjótgarður voru inni. Þeir Grjótgarður vöknuðu við mannagný og vopnabrak. Hljópu þeir þá þegar til vopna. Hljóp Grjótgarður út í forstofuna. Grjótgarður spurði hver fyrir liði því réði. Honum var sagt að þar var kominn Ólafur konungur. Grjótgarður spurði ef konungur mætti nema orð hans: però quan el rei fou ennovat d'aquests actes de violència que trencaven la pau del regne, va enviar espies que vetllessin els moviments d'en Grjótgarður. [D'aquesta manera] el rei va estar [sempre] assabentat dels moviments d'en Grjótgarður. [Un dia] en Grjótgarður va fer nit no gaire lluny d'allà on era el rei. El rei Olau immediatament [quan ho va saber] es va posar en camí i va arribar allà [on en Grjótgarður havia fet nit] quan ja començava a fer-se de dia. Ell i els seus homes varen encerclar la barraca en la qual en Grjótgarður i els seus homes hi eren a dins. En Grjótgarður i els seus homes es varen despertar amb el rebombori i l'estrèpit d'armes que feien els homes del rei. Immediatament varen córrer a agafar llurs armes. En Grjótgarður va sortir corrents a la forstofa o forskáli, el corredor-vestíbul de la barraca que duia a fora. En Grjótgarður va preguntar qui era que comandava aquella tropa. Li digueren que era el rei Olau que havia arribat allà. En Grjótgarður va preguntar si el rei podria sentir les seves paraules
◊ Þat var háttr þeirra Egils at drekka til miðrar nætr eða meirr. En er þeir Benedikt kómu á bœinn, þá gengu þeir at drykkjustofunni; þeir Egill sátu þá enn ok drukku, en flestir menn váru þá gengnir at sofa. Þeir Benedikt slógu þá mannhring um stofuna; en er þeir Egill urðu varir við ófriðinn, þá hljópu þeir til vápna sinna ok ætluðu at verjask: l'Egil i els seus homes solien beure fins a mitja nit o més tard i tot. I tan bon punt en Benedikt i els seus homes varen arribar al mas, es varen dirigir cap a la drykkjustofa, l'edifici en el qual l'Egil i alguns dels seus homes encara estaven bevent, ja que la majoria dels seus homes ja se n'havien anat a dormir. En Benedikt i els seus homes llavors varen encerclar la stofa i quan l'Egil i els que l'acompanyaven se n'adonaren d'aquell acte hostil, varen córrer a agafar llurs armes disposats a defensar-se
◊ þeir gengu ok ofan til skipa konungs, þar sem upp váru sett; vildu sumir brenna, en sumir mæltu á mót, ok kváðust eigi vildu spilla gersimum sínum; sneru síðan upp um Nunnusetr, ok slógu fylking. 181 (164) Sverrir konungr sá fylking bœnda, hét hann þá enn á sína menn, ok bað þá enn vel við hafast: [p. 183] þvíat allt mun spyrjast, sagði hann, hverir hraustastir eru (Sverris saga konungs, cap. 180-181 (cap. 164), p. 182-183): també varen baixar cap a l'indret on els vaixells del rei havien estat trets a terra; alguns els volien cremar, però d'altres s'hi oposaven dient que no volien destruir llurs pròpies joies. Després, feren mitja volta per pujar cap al monestir de Nunnusetr (monestir de monges benedictines de Bergen) i s'hi disposaren en formació de combat. El rei Sverrir, quan va veure la formació de combat dels pagesos, encara va arengar els seus homes, demanant-los que es mostressin estrenus [en la batalla]: “car tothom sabrà”, els va dir, “quins de vosaltres hi hauran estat els més valents”
◊ um kveldið kom Sveinn heim og Oddur prestur og mart búimanna. Og um kveldið eftir náttverð mælti Sturla við Guðnýju húsfreyju að slá skyldi hringleik og fór til alþýða heimamanna og svo gestir. Sturla mælti að sjá skyldi út að öðruhverju og bað menn hlýðast um því að þá var kyrrt veður og var vakað til miðrar nætur eða meir og varð ekki vart við mannaferðir (SS I, cap. 63, p. 76): al vespre varen tornar a casa l'Sveinn i l'Oddur, el prevere, i molta de més gent del mas. I aquell mateix vespre, després de sopar, l'Sturla va dir a la Guðný, la mestressa del mas, de fer un hringleikr, un ball en cercle, en el qual hi prengueren part la major part dels habitants del mas i també dels hostes. L'Sturla va dir que, adesiara, calia sortir a guaitar defora i va pregar als qui ho fessin que paressin bé l'orella perquè feia un temps serè i sense vent. Aquell vespre varen vetllar fins a mitja nit o més tard i tot, però no es va veure ni rastre d'homes acostant-se al mas
◊ en er Haraldur konungur sér að Magnús konungur ætlaði að leggja til orustu við þá, þá mælti hann við sína menn: "Höggvið þér festarnar og látið slá skipunum úr lægi. Reiður er Magnús frændi": i quan el rei Haraldur va veure que el rei Magnús tenia la intenció d'entaular batalla amb ells, va dir als seus homes: “Talleu les amarres i moveu les naus del lloc on estan ancorades. El nostre parent en Magnús està furiós!”
◊ ok nú er þat einn dag, at Íron jarl ríðr um skóginn með sína hunda. Hann kemr á spor, hvar farit mun hafa inn mikli vísundr. Þá slær hann eptir sporinu mǫrgum hundum. Hann ríðr ákafliga, ok hundarnir fá hitt vísundinn. Svá eru þeir skjótir, at þegar geta þeir hann farit. Vísundrinn snýst við hundunum ok verr sik með hornunum. Hundarnir sœkja at fast. Inn fyrsti kemr at Nordian veiðimaðr eptir hundunum af ǫllum þeim riddurum, ok hann hefir í taumi tvá hunda, ina beztu jarls, Stutt ok Stappa, ok litlu síðar Íron jarl, ok hann hefir í taumi Paron ok Bonikt; þá ríðr dróttseti jarls ok hefir í taumi Brakka ok Porsa. Þar næst kemr skenkjari jarlsins. Honum fylgja tíkrnar Ruska ok Luska, er undir eru alnir allir inir beztu hundar Írons jarls, ok hvártveggi þeira er allra veiðihunda beztr: un dia que el iarl Íron anava pel bosc a cavall amb els seus gossos, va trobar un rastre que l'havia d'haver deixat el gran bisó. Aleshores va afuar molts de gossos a seguir aquell rastre mentre ell els seguia rabent a cavall. Els gossos varen trobar el rastre del bisó i eren tan àgils que aviat l'hagueren atès. El bisó va atacar els gossos defensant-se amb les banyes. Els gossos l'atacaven aferrissadament. El primer cavaller en arribar allà on eren els gossos i el bisó fou el caçador Nordian. Subjectava per la corretja els dos millors gossos del iarl, l'Stappi i l'Stuttr. Just darrere ell hi va arribar el mateix iarl amb els gossos Paron i Bonikt, després ho feu el senescal amb en Brakki i en Porsi, i després el coper del iarl, acompanyat de les gosses Ruska i Luska que havien cadellat els millors gossos del iarl Íron, i cadascuna d'elles dues era un magnífic gos de caça que millor no n'hi podia haver (possiblement només sigui pura coincidència, però els noms de gos Paron i Bonikt semblen adaptacions de Perro o Perrón i Bonic[o])
◊ En er þeir höfðu litla hríð sofið þá kom þar til hússins tröllkona mikil. En er hún kom inn sópaðist hún um fast, tók beinin og allt það er henni þótti ætt og sló í munn sér. Síðan greip hún mann þann er næst henni var, reif og sleit allan, kastaði á eldinn. Þá vöknuðu þeir aðrir og við illan draum og hljópu upp en hún færði til heljar hvern að öðrum svo að einn var eftir á lífi. Hljóp sá innar undir loftið og kallar til hjálpar sér ef nokkuð væri þess í loftinu er honum mundi duga. Arnljótur seildist til hans og tók í herðar honum og kippti honum upp í loftið. Þá slóst hún fram að eldinum og tók að eta mennina þá er steiktir voru. Þá stóð Arnljótur upp og greip höggspjót sitt og setti milli herða henni svo að út hljóp oddurinn um brjóstið. Hún brá við hart og kvað (skrækti) við illilega og hljóp út. Arnljóti varð laust spjótið og hafði hún það með sér á brott: i quan ja feia una estona que dormien, va arribar a la casa una gran dona trol, i quan va entrar-hi, ho va escombrar tot a fons i va agafar els ossos i tot el que li va semblar comestible i s'ho va ficar (entaforar) dins la boca; tot seguit va agafar l'home que dormia més a prop d'ella, el va esquinçar i esqueixar (desmembrar) tot ell i el va tirar al foc. Aleshores els altres es varen despertar -i en un bon malson!- i van aixecar-se corrents, però ella els va anar matant un darrere l'altre fins que ja només en va quedar un de viu. Aquest va córrer a ficar-se més endins de la casa a sota el loft, cridant auxili per si a dalt, al loft, hi havia res [o ningú] que li pogués servir d'ajut. L'Arnljótur va allargar els seus braços [cap avall], va agafar aquell home per les espatlles i el va pujar d'una estrebada al loft. Aleshores la dona trol es va acostar al foc i es va posar a menjar els homes que ja estaven rostits. I mentre ho feia, l'Arnljótur es va posar dret, va agafar el seu höggspjót, una mena de pica, i el va clavar a la dona trol entre espatlla i espatlla de manera que la punta li va sortir pel davant al pit. Ella va reaccionar espantosament, cridant de mala manera, i va sortir corrents de la casa. L'Arnljótur va haver d'amollar la pica i ella se la va endur clavada (Baetke 19874, pàg. 573: slásk fram sich vorwärts bewegen, laufen)
◊ nú finnr Þiðrekr konungr, at þetta mun vera engi hestr, ok vill nú slá sér lausum af baki hestinum, ok má hann hvártki lærit hefja frá hestinum, svá sitr hann fast. Þá kallar sveinn á hann ok mælti: «Herra, nær muntu aptr koma? Fyrir hví ríðr þú svá hart?» Þá svarar Þiðrekr konungr: «Ek ríð illa,» segir hann, «þetta mun vera einn fjándi, er ek sit á. En aptr mun ek koma, þá Guð vill ok sankta Máría.» Ok því næst berr í sundr með hestunum, svá at sveinninn sá eigi Þiðrek konung, ok aldri hefir síðan til spurzt: el rei Þiðrekr aleshores se'n va adonar que aquell animal no devia ésser un cavall i va voler saltar de la gropa però no va poder sollevar cap cama o cuixa ni una mica dels costats de l'animal de tan fermament aferrat que hi seia a sobre. Aleshores l'escuder li va demanar a crits: “Senyor, quan tornaràs? Per què vas tan ràpid?” El rei Þiðrekr li va respondre: “Vaig malament! Aquest [animal] damunt el qual cavalco, deu ésser un dimoni. Tornaré quan Déu i Santa Maria voldran”. Aleshores el cavall va desaparèixer en la llunyania, de manera que l'escuder va deixar de veure el rei Þiðrekr i d'aleshores ençà ningú no n'ha tornat a saber mai res més (cf. Baetke 19874, pàg. 48: unp. berr í sundr með þeim die Entfernung zwischen ihnen wird zu größer, sie kommen (weiter) auseinander)
◊ konungr vildi ná hirtinum ok bað lausum slá ǫllum hundum, ok svá var gert. Hlupu menn nú ok riðu, hverr sem mest gat, ok vildu taka hjörtinn, en hann æstist mjök undan hundunum, ok komast þeir hvergi nærri. Eltu þeir hann allan daginn, en um kveldit, er dimmaði, vissu þeir eigi, hvat af honum varð. Fór svá þrjá daga, at þeir fundu hjörtinn ok gátu eigi nát honum: el rei volia capturar el cérvol i va manar que amollessin tots els gossos i així es va fer. Els homes, llavors, es posaren a empaitar-lo, a peu i a cavall, tant aviat com podien, amb la voluntat de capturar el cérvol, però aquest fugia rabent dels gossos, de manera que ni gossos ni homes no s'hi podien acostar. El varen estar empaitant tot el dia, i al vespre, quan es va fer fosc, [de cop i volta] no saberen què se n'havia fet d'ell. I això mateix es va repetir tres dies seguits: trobaven el cérvol, però no el podien pas capturar
◊ einn dag þessarar veislu fóru konungar á skóg ok margt lið með þeim at beita hundum ok haukum. En er þeir höfðu lausum slegit hundunum, fara sér hverir um skóginn. Þá urðu þeir tveir saman fóstrar: un dia d'aquesta festa els reis anaren a un bosc acompanyats de gran seguici per caçar-hi amb cans i astors. I quan hagueren amollat els cans, cadascú va prendre en una direcció pel bosc. Aleshores, els dos fóstrar -en Heiðrekr, el fóstrfaðir, i el seu fóstrsonr- es varen trobar tots sols
◊ svo gerði hann, finnur dyrnar þegar opnar, stekkur út jafnskjótt og brott í skóginn. Þegar þeir urðu varir þessa þá slógu þeir hundum sínum og fóru eftir sem snúðulegast en hann liggur og leynist og sér gerla, vesall karl, hvar þeir fara eftir honum. Nú villast hundar þegar farsins er þeir liðu að honum en þeim öllum villtist sýnin svo að engi maður mátti finna hann og lá hann þar fyrir fótum þeim. Ventu þeir þá heim aftur þaðan og veinuðu mjög og hörmuðu er þeir máttu eigi fá staðið hann: i així ho va fer: va trobar obertes les portes [del càrcer] i va fugir immediatament d'allà, corrent a refugiar-se dins el bosc. Tan bon punt [els guardians] se n'adonaren, varen amollar llurs cans i començaren a empaitar-lo tan ràpidament com els era possible. Ell, emperò, el pobre home, es va ajeure i amagar [dins el bosc], veient clarament com els altres l'anaven empaitant. Però aleshores els cans varen perdre la seva pista sobtadament, de manera que el passaren de llarg, i a tots els homes els ulls els varen enganyar, de manera que cap d'ells no fou capaç de trobar el presoner escapat i això que el tenien ajagut ben davant ells. Llavors se'n tornaren a casa, amb grans planys i laments que no l'havien pogut trobar
◊ en þá er Eiríkr skyldi ganga upp í stafninn á leit hans, þá sleri ljósi fyrir hann sem elding væri, en konungrinn sjálfr horfinn er ljósit hvarf af. Sumir menn geta hann á báti braut hafa komizk, ok segja at hann hafi verit sénn síðan í munklífi nǫkkvuru á Jórsalalandi. En sumir geta at hann hafi fyrir borð fallit. En hvatki er lífi hans hefir lukt, þá er þat líkiligt at guð hafi sálina: però quan l'Eirík volia anar cap a la popa de la nau per cercar el rei, va llambrejar una llum [viva] al seu davant com si hagués estat un llamp, i quan la llum va esvair-se, el rei mateix també havia descomparegut. Alguns suposen que se'n va anar en una barca i diuen que després fou vist a un monestir de Terra Sant, però d'altres pensen que va caure per la borda al mar. Però, sigui com sigui que acabés la seva vida, és versemblant que Déu tingui la seva ànima
◊ Sigmundr lét þat ekki tjá, ok slógu landfestum, þegar byr gaf; þeir voru eigi lángt í haf komnir, þá hittu þeir bæði í strauma ok storm mikinn, urðu við þat aptrreka til Færeyja, ok brutu skip sitt, ok týndu fé ǫllu; en mǫnnum varð borgit flestum. Sigmundr barg Þrándi ok mǫrgum ǫðrum: en Sigmundr no li ho va concedir, i, tan bon punt va bufar un vent favorable, deixaren anar les amarres, però no havien arribat lluny a la mar, que varen topar amb [forts] corrents marins i una gran tempesta, de manera que foren empesos cap enrere, cap a les Illes Fèriar, on el vaixell es va estavellar contra la costa. Es va perdre tot el carregament, però la major part de la gent que hi anava a bord, es va salvar. En Sigmundr va salvar en Þrándr i molts d'altres més (cf. Baetke 19874, pàg. 573: slá (land-)festum die Taue losmachen, mit denen ein Schiff an Land festgemacht ist)
◊ Sigmundr lét þat ekki tjá, ok slógu landtjǫldum, þegar byr gaf; þeir voru eigi lángt í haf komnir, þá hittu þeir bæði í strauma ok storm mikinn, urðu við þat aptrreka til Færeyja, ok brutu skip sitt, ok týndu fé ǫllu; en mǫnnum varð borgit flestum. Sigmundr barg Þrándi ok mǫrgum ǫðrum: en Sigmundr no li ho va concedir, i, tan bon punt va bufar un vent favorable, desmuntaren les tendes [i salparen], però no havien arribat lluny a la mar, que varen topar amb [forts] corrents marins i una gran tempesta, de manera que foren empesos cap enrere, cap a les Illes Fèriar, on el vaixell es va estavellar contra la costa. Es va perdre tot el carregament, però la major part de la gent que hi anava a bord, es va salvar. En Sigmundr va salvar en Þrándr i molts d'altres més (cf. Baetke 19874, pàg. 573: þeir slógu landtjǫldum þegar byr gaf sie brachen die Landzelte ab)
◊ en er Aðils jarl sá fall bróður síns og mannfall mikið af liði hans, en sumir flýðu, en hann þóttist hart niður koma, þá sneri hann á flótta og rann til skógarins; hann flýði í skóginn og hans sveit; tók þá að flýja allt lið það, er þeim hafði fylgt. Gerðist þá mannfall mikið af flóttamönnum, og dreifðist þá flóttinn víða um heiðina. Aðils jarl hafði niður drepið merki sínu, og vissi þá engi, hvort hann fór eða aðrir menn. Tók þá brátt að myrkva af nótt, en þeir Þórólfur og Egill sneru aftur til herbúða sinna, og þá jafnskjótt kom þar Aðalsteinn konungur með allan her sinn og slógu þá landtjöldum sínum og bjuggust umquan el iarl Aðils va veure la mort de son germà i el gran carnatge que feien amb els seus homes i que alguns ja fugien, i va considerar que patiria una greu derrota, va emprendre la fuita i va córrer cap al bosc. Ell i la seva sveit es van refugiar dins el bosc. Aleshores, totes les tropes que els havien seguit, també es posaren a fugir. Hom feu un gran carnatge entre els qui fugien i a molts de llocs per l'altiplà hi havia escampats els qui fugien. El iarl Aðils havia llençat el seu gonfanó i ningú no sabia si un que fugia era ell o bé d'altres. Aleshores va començar ràpidament a fer-se de nit i en Þórólfur i l'Egill van tornar a llur campament, i aleshores, al mateix temps, va arribar-hi el rei Aðalsteinn amb tot el seu exèrcit i varen aixecar llurs tendes i s'hi acomodaren [per passar-hi la nit]
◊ brátt er Vermundur kom heim vakti Halli berserkur til þess við Vermund að hann mundi fá honum kvonfang mjög sæmilegt. En Vermundur þóttist eigi vita von þeirrar konu af góðum ættum er sig mundi binda við berserk né sín forlög og hafði Vermundur undandrátt um þetta mál. En er Halli fann það sló hann á sig úlfúð og illsku og fór þá allt í þverúð með þeim. Gerðu berserkir sig stóra og ómjúka við Vermund. Tók Vermundur þá að iðrast að hann hafði berserkina á hendur tekist: tan bon punt en Vermundur hagué arribat a casa, en Halli el berserc el va escometre perquè li proporcionés un casament molt honorable, però al Vermundur fou del parer que no coneixia cap dona de bon llinatge que estigués disposada a lligar-se a si mateixa ni el seu destí a un berserc, de manera que en Vermundur va escapolir-se d'aquesta qèestió amb algunes excuses. Quan en Halli se'n va adonar es va enrabiar i posar molt felló i tot va trabucar en discòrdia entre ells. Els bersercs passaren a comportar-se de manera prepotent i hostil amb en Vermundur. En Vermundur va començar a penedir-se d'haver convidat els bersercs
◊ Illugi mælti: „Fara skaltu víst, frændi,“ segir hann, „ok slá ekki slíku á þik, at þrá eftir einni konu, ok lát sem þú vitir eigi, ok mun þik aldri konur skorta“: l'Illugi li va dir: “és clar que has de venir amb nosaltres!”, li va dir, “que no se t'ocorri de delir-te per una dona i fes [senzillament] com si no tinguessis notícia de res i llavors mai no et mancaran dones” (cf. Baetke 19874, pàg. 573: slá ekki slíku á þik tu (doch) das nicht)
◊ því hafði hann skjöld yfir sér er hann svam að þá vissi engi hvort sá skjöldur var eða annar er margir flutu á sænum. Svo sögðu þeir að aldrei mundu þeir hitta hann ef eigi væri þeim sagt til hans. Þá er Þrándur kom til lands með hann þá var sagt liðsmönnum að hann var tekinn. Þá sló ópi á herinn af fagnaðinummentre nedava, ho feia amb un escut al seu damunt perquè ningú no sabia si aquell era el seu escut o el d'un altre atès que eren molts [els escuts] que flotaven a la mar. Així, ells mateixos contaren que mai no l'haurien trobat si no els haguessin indicat on era. Quan en Þrándur va arribar a terra amb ell, es va dir als homes de la host que [en Sigurður slembir] havia estat fet presoner. Aleshores va esclatar un gran clam d'alegria a la host
◊ þá ferr Guðmundr prestr norðr í Fjǫrðu, þar til er hann kemr í Keldudal til Þórðar Arasonar; hann var vanheill svá mjǫk, at hǫnd hans var visnut af ofverkjum, svá at hann mátti eigi skera mat fyrir sik; hann tók vel við honum, sem allir aðrir. En um nóttina, er hann þóttist eigi mega liggja, þá gekk hann út; en er hann kom inn í skálann, þá sá hann til rekkju Guðmundar prests ljós mikit, svá sem skini geisli, ok gengr hann til at sjá. Því slær á at hann réttir hǫndina í ljósit, þá hina veilu, ok var þá ljósit jafnbjart á hendinni, sem áðr sýndist honum. En eptir þat var hǫndin heil ok styrk ok verklaus. Þá líðr af ljósit: aleshores en Guðmundr, el prevere, va marxar cap al nord, cap als fiords, fins que va arribar a la vall de Keldudalur a ca'n Þórður Arason. En Þórður estava patint molt a conseqüència d'una afecció que li havia ‘mustiat’ la seva mà a causa d'uns dolors atroços (= per a l'autor medieval, els dolors vius que sentia eren la causa del mustiament de la mà i el braç), de manera que ni tan sols podia tallar el menjar que tenia al davant. En Þórður va donar la benvinguda al Guðmundr igual que tots els altres [que vivien al mas]. I a la nit, quan en Þórðr va sentir que ja no podia més dins el llit, va sortir a fora i quan va tornar a entrar dins l'skáli, va veure una gran llum vers allà on hi havia el llit d'en Guðmundr que resplendia com si fos un raig de sol. S'hi va acostar per veure què era. Es va esdevenir aleshores que en Þórður va allargar la mà, la que tenia malament, i la ficà dins la llum i aleshores la llum va brillar igual de resplendent a la seva mà i ho va fer amb la mateixa fulgor com li semblava que ho havia estat fent adés. I tot seguit la seva mà estigué guarida i recobrà la força i no li causà més dolors. Aleshores es va esvanir la llum
nú er þegar slegið í sætt málinu með því móti að Áskell skal gera um þeirra í millum. Sú var gerð Áskels að vígin skulu á standast, Þorkels og Helga bróður Hróa, Hánefs og þrælsins, en Þórodd skal bæta hundraði silfurs. Land var goldið í Reykjahverfi og voru það ráð Áskels. Eru þeir nú sáttir eftir þetta og fara nú hvorirtveggja til sinna heimkynna. Nú segir Áskell að nú hefir því nær farið sem hann gat til og þótti þessi för betur ófarin. Vémundur kvað hvern sínum forlögum fylgja verða, sagði nú hvoratveggja mega vel við una sinn hlut og segir að þá mun hver deyja er feigur er: aleshores es va arribar immediatament a un arranjament en aquell afer tot acordant que l'Áskell arbitraria entre ells dos. La decisió de l'Áskell fou que la mort d'en Þorkell i la d'en Helgi, el germà d'en Hrói, d'una banda, i, de l'altra, la d'en Hánefur i el seu esclau es compensarien -mort per mort- entre si. La mort d'en Þóroddur es compensaria amb el pagament de cent marcs d'argent. Es van emprar terres de la contrada del Reykjadalur a compte d'aquests diners. Aquest fou la sentència arbitral de l'Áskell. Després d'això, així doncs, quedaren conciliats i cadascun d'ells se'n tornà a ca seva. Aleshores l'Áskell va dir que la cosa, si fa no fa, havia anat com ell havia suposat que ho faria i que era de l'opinió que hauria estat millor que aquell viatge no s'hagués fet. En Vémundur va dir que tothom havia de seguir el seu destí, que totes dues bandes podien estar satisfetes amb la sort que els havia pertocat, i acabà afegint que tothom havia de morir en el moment que li toqués (Baetke 19874, pàg. 573: slá máli í sætt eine Sache zum (gerichtlichen) Vergleich bringen, in einer Angelegenheit einen Vergleich schließen)
en svá sem hann var af sleginn, ok þeir dauðasynir rupluðu bœinn, leita þeir gripanna Guðmundarnauta, þvíat þat var í allra manna vitand, at Hrafn hafði þegit þá, en þó vóru þeir í þenna tíma eigi kenniligir, þvíat þat kristallus var nú at sjá grár sem hégeitill, en brúnn kyrtill hlaðbúinn sem leppr rotinn: i quan li hagueren tallat el cap i aquells fills de la mort varen fer pillatge al mas, cercaren els objectes que constituïen els Guðmundarnautar, car era del comú coneixement que en Hrafn els havia rebut en obsequi, encara que en aquell temps ja no eren recognoscibles com a tals perquè el cristall ara tenia un aspecte gris com el hégeitill o heggeitill o hégettill (pedrenyal), i la gonella bruna enrivetada semblava un pedaç podrit
◊ þá sendi hann þangað hesta og vagna og mikinn her. Komu þeir þangað um nótt og slógu hring um borgina (wa-i̯ʝaqˈqiφū   ʕal־hā-ˈʕīr, וַיַּקִּפוּ עַל-הָעִיר)aleshores hi envià cavalls i carros i un gran exèrcit. Hi arribaren de nit i encerclaren la vila
◊ sagnir eru um það nyrðra, að þau Húsavíkur-Lalli og Eyafjarðar- Skotta, heldur en Hleiðrargarðs-Skotta, hafi slegið sér saman við Þorgeirs-bola, og ekið fram endilanga Fnjóská; en það var húðin af bola, sem þau Lalli og Skotta sátu á, en boli dró allan drösulinn á halanum: corren històries per les terres del nord d'Islàndia que en Lalli de Húsavík -un fantasma molt famós que infestava el mas de Húsavík, a la Þingeyjarsýsla- i la skotta d'Eyjafjörður -una noia o dona fantasma (skotta) que infestava el fiord de Eyjarfjörður-, més aviat que no pas la skotta de Hleiðargarður, es varen ajuntar al brau d'en Þorgeir -un brau monstruós creat a inicis del segle XVIII pel bruixot o galdramaður de la vall de Fnjókadalur, en Þorgeir Jónsson perquè matés el seu enemic, un altre mag de la mateixa vall. Per crear-lo, en Þorgeir va matar un brau, li va llevar la pell fins a la cua i el tornà a la vida amb la seva màgia. El brau, d'aleshores ençà, arrossega la seva pròpia pell per la cua cercant els descendents de l'enemic del bruixot- i el menaven [amunt i avall] tot al llarg del riu Fnjóská [com si fos un cavall que estirés un trineu]: en Lalli i la skotta qualcaven damunt la pell del brau i el brau estirava aquell ròssec (és a dir, la seva pròpia pell i els dos fantasmes que hi qualcaven) amb la seva cua
◊ það var siður barna í Njarðvík, að þau slógu sér saman bæði að heiman og úr hjáleigunni til leika á vetrarkvöldum í túnglsljósi. Eitt kvöld þegar þau voru hætt leiknum, hlupu heimabörnin heim að bæardyrunum, og ætluðu hiklaust inn. Sáu þau þá í túnglsljósinu, að maður lá þvert yfir bæardyrnar, svo stór, að hann varð að kreppa sig um knésbæturnar, til að komast fyrir, og var þó húsið breitt. Þó þau yrðu hrædd við þetta, réðu þau það alt að einu af, að þau hlupu undir knésbætur hans, og sakaði þau ekki. En eptir það lögðust niður leikar þeirra: era costum dels infants de Njarðvík de sortir del mas i del mas petit i ajuntar-se per jugar plegats els vespres d'hivern a la claror de la lluna. Un vespre, quan ja hagueren acabat de jugar, els infants del mas varen tornar corrents a casa i es dirigiren cap al portal de les cases del mas i hi volien entrar sense repensar-s'hi. Aleshores, a la claror de la lluna, varen veure que hi havia un home ajagut entravessat sobre el llindar i aquest home era tan gegantesc que per col·locar-s'hi havia hagut de doblegar els genolls i això que la casa era un edifici ample. Ells es varen espantar però es varen decidir per passar corrents per davall les seves sofrages però no en prengueren mal. Després d'això, emperò, aquests jocs s'abandonaren
◊ eftir þetta fóru biskupsmenn á brott en heimamenn slökktu eldinn. Fylgdarmenn Tuma slógu sér saman og fara eftir biskupsmönnum en þeir undan sem harðast og sáu hvorir aðra og var í hendingum með þeim áður þeir kæmust [p. 274] á skipin. Einn varð seinni og var sá drepinn tveimur nóttum síðar og hét Jón. Annar dó af kulda er Þórarinn hét (SS I, cap. 192, p. 273-274): després d'això, els homes del bisbe se n'anaren i els del mas apagaren el foc. Els acompanyants d'en Tumi es varen aplegar i sortiren a empaitar els homes del bisbe, mentre aquests fugien marxant tan aviat com els era possible. Tots dos grups es veien. [Al final els homes d'en Tumi], abans que arribessin a les naus, estigueren a punt d'atènyer-los. Un que anava endarrerit fou mort dues nits després. Nomia Jón. Un altre, que nomia Þórarinn, va morir de fred [però la resta pogué fugir a l'illa de Málmey]
◊ talaði Geirmundur flest um að hann þóttist vera of settur en þótti sem drykkur væri falsaður. Þá bar Björn ker að Geirmundi en hann drap við hendinni og sló upp í fang honum. Fór drykkurinn niður í hálm. Björn reiddist við og var málóði, kvað Geirmund vera snáp mikinn og laust með hnefa sínum á nasar honum svo að blóð flaut um hann allan og mælti illt við (SS, cap. 377, pàg. 574): En Geirmundur no deixava de dir que havia begut massa i que li semblava com si la beguda estigués adulterada. Aleshores en Björn va portar una gerra al Geirmundur, però aquest la va apartar d'un cop amb la mà i la gerra va pegar contra el pit d'en Björn. La beguda va caure a la palla. En Björn es va posar felló d'aquell fet i va amollar uns quants renecs i digué que en Geirmundur era un gran talòs i li va pegar un cop de puny al nas tan fort que la sang que li va brollar el va embrutar pertot i deia grolleries (Baetke 19874, pàg. 528: hann er of settr er hat zu viel getrunken, ist betrunken)
◊ af þessum ástæðum skulum við ekki láta þetta koma okkur úr jafnvægi eða að slá slöku við í bæninni, en þetta er það sem vakir fyrir djöflinum: i per aquestes circumstàncies no hem de deixar que això ens torbi ni que ens faci desatendre l'oració, que és el que pretén el dimoni (l'original fa: y así, ni nos ha de turbar ni lo hemos de dejar, que es lo que pretende el demonio)
◊ það er ljóst að ef vatnið streymir ekki í brunninn auðnast okkur ekki að finna það. Þetta felur ekki í sér að við megum slá slöku við, heldur að ná í vatnið jafnskjótt og það tekur að streyma: és clar que si l'aigua no raja de la font, no reeixirem pas a trobar-la. Això no comporta que poguem estar descurats sinó agafar l'aigua tan bon punt torni a rajar (l'original fa: porque ya se ve que, si el pozo no mana, que nosotros no podemos poner el agua. Verdad es que no hemos de estar descuidados para que, cuando la haya, sacarla)
◊ ég lýk orðum mínum með því að segja að sérhver ykkar sem þráir að tileinka sér hana, og eins og ég hef sagt, þetta er það sem við getum gert, ætti aldrei að slá slöku við það sem ég hef útskýrt. Þessi viðleitni leiðir til stigvaxandi sjálfsstjórnar og til þess að við hættum að reika út af hinni réttu braut: acabo les meves paraules dient que qualsevol de vosaltres que anheli dedicar-se a ella -com ja us he dit, això és el que podem fer-, no hauria de cansar-se mai d'atendre diligentment el que us he explicat (l'original fa: concluyo con que quien lo quisiere adquirir -pues, como digo, está en nuestra mano-, no se canse de acostumbrarse a lo que queda dicho, que es señorearse poco a poco de sí mismo, no se perdiendo en balde)
◊ Hrói mælti: „Hér mun ek verða at svara til nǫkkuru. Ek fœddist upp í Danmǫrku ok átta ek mér bróður er Sigurðr hét. Hann var at ǫllu efniligri maðr en ek. Hann var sýnu yngri. Ok eitt sinn fór hann með mér til Vallands í kaupferð. Hann var þá tólf vetra gamall. Ok einn dag á markaðinum hitti sveinninn fyrir sér mann einn mikinn ok rétthærðan. Þeir slógu þegar kaupi saman ok gekk af mikit fé í sjóði er sveinninn átti, svá at hinn hafði þar ekki móti at gefa, en sá var þó féskyggn, er til móts var kominn við hann ok vildi hann flest til fjárins. Gerðist þat af at hann drap sveininn ok vildi myrða en menn urðu þó varir við ok sǫgðu mér. En er ek kom at, þar er bróðir minn var dauðr, þá var þessi maðr í brottu. Lá þar eptir knífrinn ok beltit en fé var allt í brottu. Nú hefi ek þann veg komist at þessum gripum. Ætla ek at Þorgísl hafi stolit fénu en drepit bróður minn. Nú skulu þér, herra, hér um dœma“: en Hrói va dir: “Bé doncs, respondré alguna cosa. Vaig néixer i em vaig criar a Dinamarca. Tenia un germà que nomia Sigurðr, un noi més prometedor en tots els sentis que no pas jo, però més jove, com es podia veure. En una ocasió em va acompanyar a França en un viatge de mercadeig. Aleshores tenia dotze anys. I un dia, en un mercat, el noi va topar amb un home, gros i de cabells llisos. Immediatament varen fer un tracte. Dins l'escarsella que el noi tenia encara hi van restar molts de diners [després de feta la barrina], de manera que l'altre no tenia res a oferir-li a canvi d'ells, però aquest home, que s'havia topat amb ell, era cobdiciós i estava disposat absolutament a tot pels diners. La conseqüència en fou que va matar el noi i volgué amagar el cadàver, però uns homes se n'adonaren i m'ho digueren. I quan vaig arribar allà on era mon germà mort, aquest home ja se n'havia anat. El seu ganivet i cinyell encara eren allà, però tots els diners havien desaparegut. Així és com vaig entrar en possessió d'aquests dos objectes preciosos. Crec que en Þorgils va robar els diners i matar mon germà. Ara, Senyor, heu de sentenciar en aquest afer” (vocabulari: #1. sýnu: cf. Baetke 19874, pàg. 632: sýnu (dat. sg. n.) vor comp. u. sup. sichtlich, erheblich, bedeutend, viel, sehr; #2. rétthærðr: cf. Baetke 19874, pàg. 496: rétt-hárr, -hærðr adj. glatthaarig; #3. ganga af e-u: cf. Baetke 19874, pàg. 183: übrigbleiben; #5. féskyggn: cf. Baetke 19874, pàg. 131: fé-skygn adj. geldgierig, habsüchtig; #6. vilja flest til fjárins: en Baetke 19874, no dóna entrada a aquesta expressió; jo li dono el significat de voler fer-ho absolutament tot per diners, estar disposat a tot per diners; #7. gerask af e-u: cf. Baetke 19874, pàg. 193: gerask af e-u entstehen aus, die Folge sein von etwas; #8. myrða: en Baetke 19874, pàg. 432: <...> 2. m. dauðan mann eine Leiche heimlich beseitigen, nicht ordnungsgemäß bestatten; )
◊ Auðgísl mælti: "Eg hefi spurt að þú hefir verið í skipsbroti og ert nú orðinn mjög svo öreigi og féþurfi. Nú mun eg slá kaupi við þig að þú far með mér austur á Gautland til veturvistar. En eg skal gefa þér tíu merkur silfurs til fylgdar því að mér er sagt að þín fylgd sé vel kaupandi en vegurinn er kallaður ekki hreinn og setjast af því margir aftur þeir er fara vildu": Auðgísl li va dir: "he sentit a dir que vares naufragar i que ara ets un home molt mancat de béns i diners. Així doncs, vull fer aquesta barrina amb tu: m'acompanyaràs a llevant, al Gautland i hi passaràs l'hivern amb mi. A canvi de la teva companyia jo et donaré deu marcs d'argent, car m'han dit que la teva companyia els val bé i, segons, diuen, el camí no és net de perills i, per això, molts dels qui hi voldrien anar, desisteixen de fer-ho" (Baetke 19874, pàg. 529: setjask aptr zurückbleiben, daheimbleiben, nicht mitfahren)
◊ þat var einn dag, er Óláfr konungr sigldi suðr með landi lítinn byr ok fagran, at maðr stóð á hamri einum ok kallaði á þá, bað þá hafa til lítillæti at veita sér far suðr í land. Óláfr konungr stýrði Orminum at berginu, þar er maðrinn stóð, ok sté hann út á skipit. Þessi maðr var mikill vexti ok ungligr, fríðr sýnum ok rauðskeggjaðr. En þegar hann kom á drekann, sló hann á glens ok glímur við konungsmenn, hann varð þeim harðleikinn, ef þeir skyldu nǫkkut afl reyna, gerði hann af sér gleði mikla, þótti þeim gaman at eiga við hann, veittu hvárir ǫðrum í glensi hæðilig orð ok athlátr. Sagði hann at honum þótti konungsmenn veslingar ok lítilmagnar, ok “værit þér úverðugir,” segir hann, “at fylgja svá ágætum konungi, eðr svá skipa frítt skip, ok var harðskipaðr dreki þessi, þá er Rauðr hinn rammi átti hann, er hann nýtti varla til liðsemdar með sér fyrir krapta sakir slíka, sem ek er, nema heldr til skemmtanar ok ráðuneytis, en nú eruð þér þó ǫlmusur hjá mér“. Konungsmenn spurðu, ef hann kynni nǫkkut tíðindi at segja forn eðr ný. Hann kvaðst ætla, at þeir mundi þess fáss spyrja, er hann kynni eigi ór at leysa. Þeir leiddu hann þá fyrir konung, ok sǫgðu þenna mann vera margvísan. Konungr mælti: “Seg þú nǫkkura forna frœði, ef þú kannt”: un dia que el rei Olau navegava cap al sud al llarg de la costa i bufava un bell vent moderat, bo i suau, es va esdevenir que a un penya-segat hi havia un home que els va fer un crit per demanar-los que tinguessin la bondat de donar-li passatge al vaixell per anar cap al sud. El rei Olau va maniobrar l'Ormrinn cap al penyasegat on hi havia aquell home i aquest va pujar a bord de la nau. Aquest home era gran d'estatura, jovenívol, de belles faccions, i era barba-roig. Tan bon punt fou a bord del dreki, va començar a fer broma i a fer glíma amb els homes del rei. Resultava un contrincant dur si s'hi volien provar en força, i despertava una gran alegria entre els homes del rei els quals es divertien parlant amb ell, i ara ell ara els altres s'adreçaven paraules de befa i riota per fer broma. Els va dir que a ell els homes del rei li semblaven uns pobres homes i uns esquifits i “fóreu indignes”, els deia, “de servir un rei tan excel·lent i tripular una nau tan bella, [car heu de saber que] aquest dreki era tripulat per gent forta i valerosa quan en Roig el fort el posseïa, perquè ell, a causa de la força física que tenia, igual que la que tinc jo, a penes emprava gent perquè l'ajudessin, sinó més aviat per a divertir-se i perquè l'aconsellessin, mentre que vosaltres, ara, no sou més que uns figa-flors al meu costat”. Els homes del rei li varen demanar si podia dir-los alguna notícia, fos vella o nova. Ell els va respondre que creia que poques coses li podien demanar que ell no pogués respondre. Els homes del rei el varen menar davant el rei i li digueren que aquell home era coneixedor de moltes de coses. El rei li va dir: “Dónam notícia, si en coneixes, d'alguns fets i esdeveniments de l'antigor” (la traducció llatina de l'Sveinbjörn Egilsson de Copenhaguen 1841, cap. 55, p. 303-304 (Historia Olavi Tryggvii filii) fa: accidit aliquando, cum rex Olavus Serpente longo vectus litora prænavigaret, ipseque ad clavum sederet, ut aliquis, in rupe quadam stans, prænavigantes inclamaret, orans, ut rex locum sibi in nave concedere haud dedignaretur. Rex hoc audito navem eo applicuit, ubi stabat vir; quo facto ille navem conscendit. Hic se magnopere jactavit (insolentiorem, effrenatiorem se præbuit), regiosque multis contumeliosis verbis incessit, magnam lætitiam vultu præferens. Idem aspectu erat pulcher, barba rubra; ille alios, alii illum deridere; in multos verba [p. 304] petulantia vario modo jactavit. Interrogantibus eis, ecquid rerum memoria dignarum et multo ante gestarum referre haberet, multas se res scire ostendit: nihil enim interrogabitis, inquit, quod explicare non possim. Hoc regi retulerunt, dicentes: hic vir, domine, multas res memorabiles referre habet; dein eum ad regem deducunt. Interrogatus a rege, quid referre haberet) (vocabulari: #1. harðleikinn: cf. Baetke 19874, pàg. 232: verða e-m harðleikinn jmd. ein harter Gegner sein; #2. harðskipaðr: cf. Baetke 19874, pàg. 233: harð-skipaðr adj. mit tüchtiger, kühner Mannschaft besetzt (von Schiffen); #3. ǫlmusa: cf. Baetke 19874, pàg. 809: <...> 2. bedürftiger Mensch, Armer, Bettler; Schwächling, Taugenichts; #5. margvíss: cf. Baetke 19874, pàg. 407: marg-víss adj. = -fróðr i en Baetke 19874, pàg. 406: marg-fróðr adj. reich an Wissen, Kenntnissen; voraussehend; zauberkundig; #7. forn frœði: en Baetke 19874, no dóna entrada a aquest concepte. En aquest passatge ho interpreto com a sabers o coneixements antics, històries de fets antics; )
◊ hann svarar: „Þar tek ek þá til, herra! at land þetta, er vér siglum nú fyr, var byggt forðum daga af risum nǫkkurrum, en risar þeir fengu með atburð bráðan bana, svá at þeir dó náliga allir senn, svá at eigi varð meirr eptir en konur tvær; síðan tóku menn af austrlǫndum at byggja land þetta, en þær enar miklu konur veittu því fólki mikinn yfirgang ok úmaka, ok þrøngðu þeira manna ráði, er landit byggðu, allt þar til er landsmenn tóku þat ráð at heita á þetta hit rauða skegg til hjálpar sér, en ek greip þegar hamar minn, ok sló ek þær báðar til bana, ok hefir þetta landsfólk haldit því at kalla á mik til fulltings, ef þeir hafa nǫkkurs við þurft, allt hértil er þú hefir, konungr! mjǫk svá eytt ǫllum mínum vinum, sem hefnda væri fyrir vert!“ – Ok í þessu leit hann aptr í móti konungi, ok glotti við, í því er hann bikkti sér út af borðinu, svá skjótt sem kólfi skyti á sjáinn, ok sá þeir hann aldri síðan: ell li va respondre: “començaré contant-vos, senyor, que aquesta terra davant la qual ara singlem, fou habitada en els dies de l'antigor per alguns gegants, i aquests gegants, per un atzar, varen morir sobtadament, de manera que gairebé tots ells varen morir alhora, i no en restà cap d'ells llevat de dues dones. Després, gent de les terres de llevant començaren a establir aquesta terra però les dones grosses van infligir a aquesta gent grans abusos i disgustos i menyscabaven béns i propietats d'aquella gent que habitaven el país fins que els habitants del país varen prendre la decisió d'invocar aquesta Barba roja (és a dir, ell mateix, el déu Tor) perquè els ajudés i aleshores jo vaig agafar immediatament el meu martell i a cops d'ell les vaig matar totes dues i la gent d'aquesta terra ha continuat cridant-me perquè els socorri si tenen cap necessitat fins avui que tu, rei, has destruït tots els meus amics, la qual cosa mereixeria que fos venjada!” I dient aquestes paraules va tornar a mirar el rei i va somriure sorneguerament mentre es llançava per la borda a l'oceà i ho va fer tan aviat com si haguessin disparat a la mar un matràs, i ells no el varen tornar a veure mai més després (la traducció llatina de l'Sveinbjörn Egilsson de Copenhaguen 1841, cap. 55, p. 304 (Historia Olavi Tryggvii filii) fa: “Domine”, inquit, “hæc terra, quam nunc prænavigamus, olim a gigantibus quibusdam inhabitata fuit. Sed forte accidit, ut gigantes isti casu nescio quo repentina morte perirent, ita ut duæ omnino feminæ superstites essent. Deinde factum est, domine, ut viri, humana natura præditi, ex orientalibus orbis partibus oriundi, hanc terram incolere inciperent; quos, domine, ingentes illæ feminæ magno opere infestarunt, et multis modis vexarunt. Tum id consilii ceperunt homines, domine, ut hancce rubram barbam auxilii ergo invocarent; atque ego extemplo malleum depromsi e sinu meo, illasque ad necem percussi”. Quibus dictis a prora retro per navem transiliit, seque e puppi in omnium conspectu ejecit. En Baetke 19874, no dóna pas entrada a l'expressió: þrøngva þeira manna ráði. L'interpreto com a noure la situació d'aquella gent, fer que la situació d'aquella gent fos estreta)
◊ Hárekur drekkur nú af horninu til hálfs og bauð Brandi að drekka hálft er eftir var en hann vildi eigi við taka. Hárekur kvað hann skyldu verða að þjóna honum og laust horninu í höfuð honum svo að drykkurinn slóst niður á Brand. Síðan gekk Hárekur til rúms síns og slær nú til spotts við Brand en Brandur gerði sig eigi óðan og sló þessu í gaman. Hárekur kvað honum svo við þetta verða sem hann hefði oft barður verið: en Hárekur llavors va buidar la banya fins a la meitat i va convidar en Brandur a beure l'altra meitat que restava, però en Brandur no va voler agafar-lo. En Hárekur li digué que l'hauria d'obeir [tant si com no] i li va pegar amb la banya al cap de tal manera que la beguda que contenia va vessar damunt en Brandur. Després, en Hárekur va anar al seu seient i llavors va començar a fer befa d'en Brandur, però en Brandur no va perdre la calma i s'ho va prendre a broma. En Hárekur li va dir que reaccionava com si sovint l'haguessin estovat
◊ þá stendr risinn upp mjǫk móðr af blóðrás, ok ganga þeir þangat í skóginn, sem liggr einn mikill steinn ok sleginn um einn járnhringraleshores el gegant es va posar dret, molt extenuat a causa de l'hemorràgia, i tots dos anaren a l'indret del bosc en el qual hi havia una gran pedra al voltant de la qual hom havia clavat una anella de ferro
◊ nú ríða þeir Hrafn og Eyjólfur ofan af hjallanum og stigu af baki og bundu hestana, skutu síðan á fylking og slógu upp heróp og gengu að ofan (SS II, cap. 449, pàg. 701): aleshores en Hrafn i l'Eyjólfur varen davallar de la terrassa que hi havia a la muntanya, baixaren de dalt els cavalls i fermaren els cavalls, tot seguit es disposaren en ordre de batalla, aixecaren llur crit de guerra i atacaren
◊ og er þeir koma heim að geilagarðshliðinu verða þeir Gissur varir við þá og hlaupa út á kirkjugarðinn, slá upp herópi og berja vopnum á skjöldu. Órækju menn þeir er síðar fóru hyggja nú að þeir Gissur hlaupi út á þá, bregða vopnum og berjast nú sjálfir. Þar varð sár mjög Kjartan Helgason og fleiri menn urðu þar sárir og allir hlaupa þeir austur með garðinum. En er þeir er vitrari voru sáu hvað títt var, hlaupa þeir til og fengu stöðvað þá, gengu síðan inn á túnið og biðu þar til þess er ljóst var. Gissurar menn vildu nú hlaupa út eftir þeim og reka flóttann. Gissur bannaði þeim það og kvað þetta prett þeirra (SS I, cap. 306, pàg. 447): i quan varen arribar a la porta de la tanca que protegia la geil o caminoi fins a les cases del mas, en Gissur i els seus homes els afinaren i sortiren corrents al cementiri aixecant llur crit de guerra i pegant als escuts amb llurs armes. Els homes de l'Órækja que anaven a la rereguarda, creient llavors que eren els homes d'en Gissur que feien una sortida cap a ells, varen desembeinar llurs armes i varen lluitar amb els propis companys. En Kjartan Helgason hi va rebre una ferida greu i molts de més homes també hi foren ferits mentre tots corrien al llarg de la tanca cap a llevant. Quan els més savis d'entre ells varen veure què estava passant [en realitat], hi van anar corrents i aconseguiren d'aturar la lluita. Tot seguit, entraren dins el tún del mas on hi varen esperar que es fés de dia. Aleshores els homes d'en Gissur varen voler fer una sortida en direcció a ells per empaitar els qui fugien. En Gissur els ho va prohibir dient-los que era un trampa d'ells
◊ Maríanna verðr nú reið með dráp frænda síns. Jónathas hét bróðir hennar sjautján vetra gamall. Hann setr Heródes í byskupsdœmit til sátta með konu sína. Dóridem elju hennar rekr hann brott ok Antípatrem son sinn, ok skyldu þau aldri koma í Jerúsalem nema þrjár hátíðir. Salóma rægði Jónathan við konung ok kvað hann þá vilja draga ríkit undir sik ok fyrir þat lætr Heródes drepa byskupinn. Því næst slær hon því upp at Maríanne vill hafa annan mann fram hjá honum, ok hon hafi látit gera líkneskju eptir sér sem fegrsta ok sent Antónió til ásta: la Mariamne aleshores es va aïrar per la mort del seu parent. Un germà d'ella, de disset anys d'edat, nomia Jonatàs. L'Herodes el va instituir summe sacerdot en reconciliació amb la seva dona. Va expulsar la co-dona d'ella, la Doris o Dòride, així com el seu fill l'Antípatre, imposant-los que no tornessin a Jerusalem mai més llevat del temps de la celebració de les tres festes. La Salomé va calumniar en Jónatas davant el rei dient-li que volia arrabassar-li el poder i per això l'Herodes va fer matar el summe sacerdot. Tot seguit, la Salomé va fer escampar la brama que la Mariamne volia tenir un altre home a més a més d'ell i que havia fet fer una efígie d'ella que la representava com a dona bellíssima i que l'havia enviada a l'Antoni en senyal d'amor (cf. en Baetke 19874, pàg. 109: elja f. Nebenfrau, Konkubine. La definició d'en Baetke és insuficient ja que el mot elja tot sovint en realitat designa la co-dona, co-muller) (Noms propis: #1. Maríanna, Maríanne: Mariamna ~ Mariamnē ~ Mariammē -ae#2. Jónathas: Iōnăthas -ăthae#3. Dóridem: Dōris -ĭdis#4. Salóma: Salōmē -ōmae)
◊ um kveldit síð slógu keisarans menn eldi í vatnskerǫldin, eptir tilskipan Óla, ok sløngðu at virkinu. Lék eldrinn skjótt tjǫrgaða spónu í kerǫldunum. En er loganum sló út um kerǫldin, festi brátt í liminu er þeir hǫfðu borit undir virkit. Veðrit hafði verit um daginn kyrrt ok bjart. En um kveldit gerði á sunnanvind hvassan ok þurran ok tók at styrma svá sem náttaði. Nú sem limit tók at loga, en stormrinn stóð at borginni, þá festi eldinn brátt í kǫstulunum, er af tré váru gørvir, ok svá var ok víða borgarveggrinn af viðum. Varð þá eldsgangrinn svá mikill at hvat logaði af ǫðru, svá at um morgininn eptir sá engi líkindi Danavirkis nema grjótit (Óláfs saga Tryggvasonar hin mesta): aquell vespre, de tard, els homes de l'emperador, seguint les disposicions de l'Óli, varen posar foc dins els bujols d'aigua [que havien omplit prèviament de burballes i quitrà] i els llançaren amb les valslǫngur contra la palissada i [allà] el foc va prendre ràpidament les burballes quitranades que hi havia dins els bujols. I quan les flames varen sortir fora dels bujols, varen prendre ràpidament les branques que [els homes de l'emperador] abans havien portat fins al peu de la fortificació. El temps havia estat, durant el dia, serè i clar, però aquell vespre havia començat a bufar un vent de migjorn fort i sec i tan bon punt es va fer de nit, es va desfermar un gran vendaval. I quan les branques començaren a fer flamarada, i com que el vendaval bufava cap al Danavirki, el foc de seguida va prendre les torres (?) de la fortificació, les quals eren fetes de fusta, i també la muralla de la fortificació que a molts de punts era feta de troncs. L'incendi fou aleshores tan gran que una cosa n'encenia una altra, de manera que al matí següent ja no es veien cap restes del Danavirki llevat del que n'havia estat de pedra (la traducció llatina de l'Sveinbjörn Egilsson del 1828 fa: Sero vespere milites imperatoris, jussu Olii, ignem in vasa aquaria conjecerunt, eaque ad munimentum contorserunt. Assulæ, pice oblitæ, brevi conflagrarunt; mox flammam ex vasis erumpentem sarmenta, sub munimentum congesta, conceperunt. Fuerat hoc die aër tranquillus et serenus, sub vespe[p. 151]ram vero ortus est auster vehemens et siccus, qui, ingruente nocte, acrius spirare cœpit. Cum vero sarmenta cœpissent conflagare, ventique vis munimentum versus ferretur, castella, e ligno facta, subito ignem concipiebant, et similiter aggeres munimenti, qui magna ex parte ligno erant constructi; jamque tanta exstitit flammæ vis, ut unum ex altero conflagraret, maneque sequenti nulla vestigia Danici munimenti, præter saxa, apparerent)
◊ um kveldit síð slógu keisaramenn eldi í vatnskerǫldin ok eptir tilskipan Óla, ok sløngðu at virkinu. Lék eldrinn skjótt tjǫrgaða spónu innan í kerǫldunum. En er loganum sló upp ór kerǫldunum, festi brátt í liminu er þeir hǫfðu breitt undir virkit. Veðrit hafði verit kyrrt ok bjart um daginn. En um kveldit gørði á sunnanvind hvassan ok þurran ok tók at styrma svá sem náttaði. Ok sem limit tók at loga, en stormrinn stóð at virkinu, þá festi eldinn skjótt í kǫstulunum, er af tré váru gørvir, ok svá var ok víða virkisveggrinn af viðum. Var{ð} þá eldsgangr svá mikill at hvat logaði af ǫðru, svá at um morguninn eptir sá engi líkendi Danavirkis utan grjótit (Jómsvíkinga saga): aquell vespre, de tard, els homes de l'emperador, seguint les disposicions de l'Óli, varen posar foc dins els bujols d'aigua [que havien omplit prèviament de burballes i quitrà] i els llançaren amb les valslǫngur contra la palissada i [allà] el foc va prendre ràpidament les burballes quitranades que hi havia dins els bujols. I quan les flames varen sortir fora dels bujols, varen prendre ràpidament les branques que [els homes de l'emperador] abans havien escampat al peu de la fortificació. El temps havia estat, durant el dia, serè i clar, però aquell vespre havia començat a bufar un vent de migjorn fort i sec i tan bon punt es va fer de nit, es va desfermar un gran vendaval. I quan les branques començaren fer flamarada i el vendaval bufava cap al Danavirki, aleshores el foc de seguida va prendre les torres (?), que eren fetes de fusta, i també la muralla de la fortalesa que a molts de punts era feta de troncs. L'incendi fou aleshores tan gran que una cosa n'encenia una altra, de manera que al matí següent ja no es veien cap restes del Danavirki llevat del que n'havia estat de pedra
◊ nú var Loki tekinn griðalaus og farið með hann í helli nokkurn. Þá tóku þeir þrjár hellur og settu á egg og lustu rauf á hellunni hverri. Þá voru teknir synir Loka, Váli og Nari eða Narfi. Brugðu æsir Vála í vargs líki og reif hann í sundur Narfa, bróður sinn. Þá tóku æsir þarma hans og bundu Loka með yfir þá þrjá eggsteina - stendur einn undir herðum, annar undir lendum, þriðji undir knésbótum - og urðu þau bönd að járni. Þá tók Skaði eiturorm og festi upp yfir hann svo að eitrið skyldi drjúpa úr orminum í andlit honum. En Sygin, kona hans, stendur hjá honum og heldur mundlaug undir eiturdropa. En þá er full er mundlaugin þá gengur hún og slær út eitrinu. En meðan drýpur eitrið í andlit honum. Þá kippist hann svo hart við að jörð öll skelfur. Það kallið þér landskjálfta. Þar liggur hann í böndum til ragnarökkurs": ara, doncs, en Loki estava pres sense grið, ço és, sense tenir garantida la seva seguretat, i hom el portà a una cova. Allà els déus agafaren tres lloses i les posaren de caire i picaren un forat a cada llosa. Aleshores prengueren els fills d'en Loki, en Váli i en Nari o Narfi. Els ansos transmudaren en Váli en un llop que va destrossar en Narfi, son germà. Aleshores els ansos varen agafar els seus budells i hi fermaren en Loki passant els budells pels forats de les tres lloses posades de caire: la primera d'elles li quedava sota les seves espatlles, la segona sota la ronyonada i la tercera sota les sofrages, i aleshores aquells lligams es convertiren en ferro. Aleshores l'Skaði va agafar un escurçó i el va fermar damunt ell de manera que el verí de l'escurçó li degotés damunt la cara. Però la Sygin, la dona d'en Loki, s'està al seu costat sostenint una ribella sota el degotall de verí. I quan la ribella és plena, la Sygin va a buidar el verí. I mentre ho fa, el verí li degota damunt la cara. Aleshores en Loki s'estremeix tan fort que tota la terra tremola. És el que vosaltres[, mortals,] anomeneu terratrèmols. En Loki restarà fermat allà fins al crespuscle dels déus
◊ hann sló móður sína utan undir með derhúfu: va pegar cops [al cap] a sa mare amb una gorra, va agredir sa mare amb una gorra
◊ Oddr hét á menn sína, bað bera aptr frá siglu allan þunga, þann er þeir mætti. Síðan bað hann alla menn herklædda vera fyrir aptan siglu, en er þetta var gørt, bað hann slá við ǫllu segli. Byrr var at inn bezti, geisaði drekinn uppi fast Hálfdanarnautr, hann var járnaðr allr framan um barðit, en þessa tiltœkis varði engan mann: l'Oddr aleshores va donar ordres als seus homes i els manà que portessin tant de carregament com poguessin lluny del mast, a la part de popa. Tot seguit, els va manar que s'armessin i que es col·loquessin darrere el mast. Quan ho hagueren fet, els va manar que hissessin tota la vela, i, com que bufava el millor vent favorable, el dreki Hálfdansnaut va sortir llançat cap endavant afuat. Duia tota la roda de proa folrada de ferro. Ningú no se'n va adonar d'aquesta maniobra
◊ fara nú báðir saman til Laxár og hefir þar fjöldi hrossa gengið um veturinn á mýrunum. Vill Ólafur henda hross Þorgils og vill slá beisli við hestinn en Grímur safnar að hrossunum öðrum og á götuna. Hesturinn gerist órór er hann sér önnur hrossin og fær Ólafur varla haldið hestinum og hrýtur öxin úr hendi honum. Þá gengur Grímur þangað að og þrífur upp öxina og veitir Ólafi banasár og ríður heim síðan og þykist nú það fyrir sjá að ekki muni þarvist hans mega vera lengi og fer hann þegar af skyndingu norður yfir heiði til Bitru og svo til Hrútafjarðar og kemur þvottdaginn fyrir páska til fundar við Hafliða og tekur hann við honum vel (SS I, cap. 18, pàg. 24): llavors tots dos es dirigiren a la Laxá on un gran nombre de cavalls, durant l'hivern, s'hi havia aplegat als aiguamolls. L'Olau va voler capturar un cavall d'en Þorgils i es va dirigir cap a ell amb la brida a la mà per posar-l'hi mentre que en Grímur anava a aplegar els altres cavalls i els menava cap al camí. El cavall [al qual l'Olau havia posat la brida] es va posar nerviós quan va veure els altres cavalls, de manera que l'Olau a penes el podia subjectar i la destral li va relliscar de la mà a terra. Aleshores en Grímur s'hi va acostar, va aixecar la destral d'en terra i va colpir-hi de mort l'Olau i tot seguit va pujar a dalt d'un cavall i va tornar a cases i aleshores va preveure que la seva estada allà no es podia allargar gens de manera que es va dirigir immediatament, amb gran pressa, cap al nord a través de l'altiplà: de primer a Bitra i d'aquí al fiord de Hrútafjörður i, dissabte de Pasqua, va anar a veure en Hafliði que li va fer una bona acollida
◊ Einar veit, að líður morgunninn, og hyggur, að Hrafnkell mundi eigi vita, þótt hann riði hestinum. Nú tekur hann hestinn og slær við beisli, lætur þófa á bak hestinum undir sig og ríður upp hjá Grjótárgili, svo upp til jökla og vestur með jöklunum, þar sem Jökulsá fellur undir þeim, svo ofan með ánni til Reykjasels: l'Einar sabia que el matí anava passant i va pensar que en Hrafnkell no se n'assabentaria si ell qualcava el cavall-pare [Freyfaxi]. Aleshores va agafar en Freyfaxi, li va posar les cabeçades, li va col·locar el dessuador a la gropa, al seu dessota, i va partir d'allà cap al barranc de Grjótárgil i d'aquí cap a les glaceres i d'allà cap a ponent al llarg de les glaceres fins allà on neix de les glaceres el riu Jökulsá i d'allà va baixar, resseguint el curs del riu, fins a la cabana d'estiu de Reykjasel
◊ eptir ákveðna tíð stigu þeir ór turninum ok fara, unz þeir koma til árinnar. Þá slær yfir þá myrkva miklumdesprés del temps fixat, varen davallar de la torre i varen fer camí fins a arribar al riu. Aleshores els va sorprendre una gran foscor
◊ veður var heiðbjart en í því slær yfir þoku svo myrkri að engi þeirra sá annan (SS II, cap. 462, p. 723): el temps havia estat clar i serè, però assús-suaixí els va sorprendre una boira tan espessa que cap d'ells no en veia un altre
◊ forðum bjuggu Hórítar í Seír en niðjar Esaú slógu eign sinni á land þeirra (ʝīrāˈʃū-m, יִירָשׁוּם) og tortímdu Hórítum. Þeir settust þar að í þeirra stað eins og Ísrael gerði í eignarlandi sínu sem Drottinn hafði gefið þeim: antigament habitaven a Seïr els horreus (ħorim), però els descendents de l'Esaú s'apoderaren de llur país i destruïren els ħorim. S'establiren en lloc d'ells igual com féu Israel al seu propi país que Jahvè li havia donat
◊ og voru þeir mikil þjóð, fjölmenn og stórvaxin eins og Anakítar. Drottinn eyddi Refaítum til að rýma fyrir Ammónítum og Ammónítar slógu eign sinni á lönd þeirra (wa-i̯ʝīrāˈʃu-m, וַיִּירָשֻׁם) og settust þar að í þeirra stað. Hið sama gerði Drottinn fyrir niðja Esaú, sem búa í Seír, þegar hann eyddi Hórítunum til að rýma fyrir þeim og niðjar Esaú slógu eign sinni á lönd þeirra (wa-i̯ʝīrāˈʃu-m, וַיִּירָשֻׁם) og settust þar að í þeirra stað og hafa búið þar til þessa: eren un gran poble, nombrós i de gran estatura com els enaquites (Anaquim). Déu exterminà els rafaïtes (Refaïm) per a fer lloc als ammonites (Ammonim), i els ammonites prengueren possessió de llurs terres i s'hi establiren en lloc d'ells. És el mateix que Jahvè havia fet pels descendents de l'Esaú que habiten a Seïr, quan anorreà els horreus (Ħorim), per a fer lloc per a ells i els descendents de l'Esaú prengueren possessió de llurs terres i s'hi establiren en lloc d'ells i les habiten fins al dia d'avui
◊ óeirðir á Spáni. Stjórnarbyltingin í Portugal hefir haft afarmikil áhrif á Spánverja. Lýðveldissinnum hefir aukist mjög fylgi og er búist við, að áður langt um líði verði Spánn orðinn að lýðveldi. Ýmsar óeirðir hafa orðið, verkföll og æsingafundir haldnir. Stjórnin spánska hefir viðbúnað mikin, ef í hart slær, og hefir sent herlið til Barcelona og Saragossa: Esvalots a Espanya. La revolució de Portugal ha tingut una enorme repercussió en els espanyols. Les simpaties envers els republicans han augmentat molt i s'espera que abans no passi gaire temps, Espanya esdevindrà una república. S'han produït alguns esvalots i vagues i s'han celebrat mítings d'agitació. El govern espanyol ha dut a terme grans preparatius, per si s'arriba a produir el pitjor, i ha enviat tropes a Barcelona i Saragossa
◊ á þeim degi - segir Drottinn - mun ég slá felmt á alla víghesta og vitfirring á þá sem ríða þeim. Á Júda húsi vil ég hafa vakandi auga, en slá alla hesta þjóðanna með blinduaquell dia, diu Jahvè, colpiré de pànic tots els cavalls i de desvari tots els cavallers; però mantindré els ulls vigilants sobre la casa de Judà, mentre que colpiré de ceguesa tots els cavalls dels [altres] pobles
◊ fóru Sýrlendingar nú niður í móti honum, en Elísa gjörði bæn sína til Drottins og mælti: "Slá fólk þetta með blindu." Þá sló hann það með blindu eftir beiðni Elísa: els siris llavors varen baixar cap a ell i Eliseu va adreçar la seva pregària a Jahvè tot dient: «Colpiu aquesta gent de ceguesa!» I Jahvè els va colpir de ceguesa, segons la paraula d'Eliseu
◊ en þá, sem voru úti fyrir dyrum hússins, slógu þeir með blindu, smáa og stóra, svo að þeir urðu að gefast upp við að finna dyrnar: i els qui eren a fora, davant l'entrada de la casa, els colpiren de ceguesa, del més petit fins al més gran, de manera que no podien arribar a trobar l'entrada
◊ því að ég hefði þegar getað rétt út hönd mína og slegið þig og fólk þitt með drepsótt, svo að þú yrðir afmáður af jörðinni: que, si hagués estès la mà i us hagués ferit de pesta a tu i el teu poble, ja hauries estat esborrat d'aquesta terra
◊ hör og bygg var niður slegið, því að öx voru komin á byggið og knappar á hörinn. En hveiti og speldi var ekki niður slegið, því að þau koma seint upp: el lli i l'ordi foren abatuts, perquè l'ordi ja havia espigat i el lli treia flor. Però el blat i l'espelta no foren abatuts, perquè són més tardans

slána·legur, -leg, -legt <adj.>:
prim -a i desmanegat -ada, espigat -ada, esprimatxat -ada, llarguerut -uda (alt i reprim en una manera que resulta desagradable o es considera malforjada)

sláni <m. slána, slánar>:
pellanga m & f, espingarda m & f (Mall., Men.)
◊ þrællinn spyrr nú, hverr gaurr svá firna djarfr er, at slíkt lofar sér at gleipa. Herrauðr bað hann þegja, fúlan slána. Þrællinn sló með stórri kylfu til Herrauðar, en hann brá við skildinum. Hǫggit var svá þungt, at hann brotnaði allr. Herrauðr hljóp undir þrælinn, en hann tók fast í móti, ok váru þeira sviptingar sterkligar, ok fór þrællinn hvergi á hæl. Bósi kom þá at ok tók fœtrna undan þrælnum, ok lǫgðu síðan snǫru á háls honum ok hengdu hann þar á eikunum: el serf va preguntar llavors qui era aquell bergant tan extraordinàriament agosarat que es permetia parlar d'aquella manera. En Herrauðr va ordenar a aquell pellanga pudent, que es callés. El serf va pegar un cop al Herrauðr amb una clava enorme, però en Herrauðr l'hi va parar aixecant el seu escut. El cop[, de tota manera,] fou tan fort, que l'escut va esbocinar-se tot ell. En Herrauðr va envestir el serf i el va agafar per dessota els braços, i aquest, al seu torn, també el va agraponar ben fermament i aleshores varen començar una aferrissada brega, però el serf no cedia ni un pam. Aleshores en Bósi s'hi va afegir i va pegar estirada als turmells del serf [per fer-lo tombar, i quan hagué caigut] li posaren un dogal pel coll i el penjaren allà d'un roure

slást <slæst ~ sláumst | slóst ~ slógumst | slegistum e-ð>: pegar-se per una cosa
	slást við e-n um e-ð með hnefum: pegar-se amb els punys amb algú per una cosa
	fara að slást: començar a pegar-se
	slást í förina (o: för) [með e-m]: afegir-se (o: unir-se) a, ajuntar-se a, acompanyar algú (que fa camí cap a un lloc. Cf. → vera í för með e-m)
	slást í flokk með e-m: arrenglerar-se al costat d'algú
	slást í hópinn [með e-m]: afegir-se al grup, ajuntar-se al grup
	slást í tal við e-n: encetar una conversa amb algú
	slást upp á e-n með skömmum: aclaparar algú d'improperis
◊ En er þeir höfðu litla hríð sofið þá kom þar til hússins tröllkona mikil. En er hún kom inn sópaðist hún um fast, tók beinin og allt það er henni þótti ætt og sló í munn sér. Síðan greip hún mann þann er næst henni var, reif og sleit allan, kastaði á eldinn. Þá vöknuðu þeir aðrir og við illan draum og hljópu upp en hún færði til heljar hvern að öðrum svo að einn var eftir á lífi. Hljóp sá innar undir loftið og kallar til hjálpar sér ef nokkuð væri þess í loftinu er honum mundi duga. Arnljótur seildist til hans og tók í herðar honum og kippti honum upp í loftið. Þá slóst hún fram að eldinum og tók að eta mennina þá er steiktir voru. Þá stóð Arnljótur upp og greip höggspjót sitt og setti milli herða henni svo að út hljóp oddurinn um brjóstið. Hún brá við hart og kvað (skrækti) við illilega og hljóp út. Arnljóti varð laust spjótið og hafði hún það með sér á brott: i quan ja feia una estona que dormien, va arribar a la casa una gran dona trol, i quan va entrar-hi, ho va escombrar tot a fons i va agafar els ossos i tot el que li va semblar comestible i s'ho va ficar (entaforar) dins la boca; tot seguit va agafar l'home que dormia més a prop d'ella, el va esquinçar i esqueixar (desmembrar) tot ell i el va tirar al foc. Aleshores els altres es varen despertar -i en un bon malson!- i van aixecar-se corrents, però ella els va anar matant un darrere l'altre fins que ja només en va quedar un de viu. Aquest va córrer a ficar-se més endins de la casa a sota el loft, cridant auxili per si a dalt, al loft, hi havia res [o ningú] que li pogués servir d'ajut. L'Arnljótur va allargar els seus braços [cap avall], va agafar aquell home per les espatlles i el va pujar d'una estrebada al loft. Aleshores la dona trol es va acostar al foc i es va posar a menjar els homes que ja estaven rostits. I mentre ho feia, l'Arnljótur es va posar dret, va agafar el seu höggspjót, una mena de pica, i el va clavar a la dona trol entre espatlla i espatlla de manera que la punta li va sortir pel davant al pit. Ella va reaccionar espantosament, cridant de mala manera, i va sortir corrents de la casa. L'Arnljótur va haver d'amollar la pica i ella se la va endur clavada (Baetke 19874, pàg.573: slásk fram sich vorwärts bewegen, laufen)
◊ næsta dag kom hann að tveim þeirra, sem slógust (μάχεσθαι, ὤφθη αὐτοῖς μαχομένοις). Hann reyndi að stilla til friðar með þeim og sagði: ,Góðir menn, þið eruð bræður, hví eigist þið illt við?': l'endemà anà als dos que es pegaven. Va mirar de posar pau entre ells dient-los: »bons homes, sou germans, per què us feu mal l'un a l'altre?«
◊ en hver sá sem slæst (ἀγωνίζεσθαι, πᾶς δὲ ὁ ἀγωνιζόμενος), hann varar sig við öllu, þeir að sönnu upp á það þeir öðlist forgengilega kórúnu, en vér óforgengilega. En eg hleyp, líka svo eigi sem upp á hið óvísa. Eg slæst (πυκτεύειν, πυκτεύω), eigi svo sem sá er í vindinn slær (δέρειν, δείρειν, ὡς οὐκ ἀέρα δέρων). Heldur þjái eg minn líkama og tem hann svo að eg prediki það eigi öðrum og verði sjálfur rækur: i qualsevol que es pega [amb d'altres per esport] es guarda de tot. Ells[, els púgils], ho fan en veritat per obtenir una corona perible, però nosaltres, en canvi, [ho farem per obtenir-ne] una d'imperible. I jo tampoc no corro per heure res d'incert. Em pego, però no pas com el qui pega al vent, ans turmento el meu cos i el domo a fi de no predicar als altres i veure'm jo mateix rebutjat
♦ slást felmtur á e-n: emparar-se l'espant d'algú
♦ felmtur slæst á e-n (o: felmtur kemur á e-n; o: [það] slær felmt á e-n; o: [það] slær felmtri á e-n)l'espant s'empara d'algú
slóz þá þegar mannfallit upp á þá bœndr en felmt (L'Skálholtsbók ofereix aquí la lliçó felmtr) á suma, svá at þá kom hlaup í allan herinn þeira ok stefndu inn í Akrshaga. Birkibeinar slógu þeim herðadrengi ekki mjǫk hagliga ok fylgdu þeim at landi inn. Féll þar mart af búundum ok lá víða um ísinn: aleshores va augmentar immediatament el carnatge entre [les tropes d]els pagesos i l'espant s'emparà d'alguns d'ells, de manera que tot llur exèrcit es va posar a córrer i es dirigiren cap a Akrshagi[, les pastures d'Akr, a prop d'Oslo]. Els cames-de-beç els assestaven cops a les espatlles, no gaire hàbilment, i els empaitaren fins a la riba. Allà hi van morir molts dels pagesos i el gel va quedar encatifat arreu de llurs cossos
◊ en er þeir spurðu að Ólafur konungur fór með her manns sunnan um Hálogaland þá safna þeir her að sér og bjóða skipum út og fá lið mikið. Rauður hafði dreka mikinn og gullbúin höfuð á. Var það skip þrítugt að rúmatali og mikið að því. Þórir hjörtur hafði og mikið skip. Þeir halda liði því suður í móti Ólafi konungi. En er þeir hittast þá leggja þeir til orustu við Ólaf konung. Varð þar mikill bardagi og gerðist brátt mannfall og sneri því í lið Háleygja og hruðust skip þeirra og því næst sló á þá felmt og ótta. Reri Rauður með dreka sinn út til hafs og því næst lét hann draga segl sitt. Rauður hafði jafnan byr hvert er hann vildi sigla og var það af fjölkynngi hans. Er það að segja skjótast af ferð Rauðs að hann sigldi heim í Goðey: i quan varen saber que el rei Olau venia del sud cap a Hálogaland amb un exèrcit, van aplegar un exèrcit i també feren aplec de naus i varen aconseguir reunir així una gran força. En Rauður tenia un gran dreki amb el cap [de proa] tot guarnit d'or. Era una nau amb trenta bancs de remers i per això mateix, grossa. En Þórir cérvol també tenia un gran vaixell. Amb aquesta flota posaren rumb cap al sud a l'encontre de la del rei Olau. I quan foren davant ell, es varen disposar per a entaular batalla contra el rei Olau. Va començar una lluita acarnissada i aviat hi hagué un gran carnatge i de manera especial, entre les tropes dels halogalandesos. Llurs vaixells eren ‘netejats’ [un darrere l'altre] i tot seguit es va emparar d'ells por i espant. En Rauður va fugir amb el seu dreki cap a mar oberta i a continuació va fer hissar la vela. En Rauður sempre tenia bon vent, fos on fos que volia anar, la qual cosa li ho proporcinava la seva màgia. I, per dir succintament com fou la travessia d'en Rauður, direm que va tornar a ca seva a l'illa de Goðey
◊ eftir fall þeirra bræðra gekk Hákon konungur svo hart fram að þá hrökk allt fólk fyrir honum. Slær þá í lið Eiríkssona felmt og flótta því næst en Hákon konungur var í öndverðri sinni fylking og fylgdi fast flóttamönnum og hjó títt og hart. Þá flaug ör ein er fleinn er kallaður og kom í hönd Hákoni konungi upp í músina fyrir neðan öxl. Og er það margra manna sögn að skósveinn Gunnhildar sá er Kispingur er nefndur hljóp fram í þysinum og kallaði: "Gefið rúm konungsbananum," og skaut fleininum til Hákonar konungs. En sumir segja að engi viti hver skaut. Má það vel og vera því að örvar og spjót og alls konar skotvopn flugu svo þykkt sem drífa: després de la mort de tots dos germans, el rei Hákon va avançar amb tanta d'empenta que totes les tropes retrocedien al seu pas. Aleshores l'espant i la por es va apoderar de l'exèrcit dels fills de l'Eiríkur i immediatament començaren a fugir, i el rei Hákon, al capdavant de la seva formació de batalla, va empaitar amb fermesa els qui fugien, assestant-los cops espessos i forts. En aquells moments va volar una fletxa de la mena que s'anomena fleinn i es va clavar al braç del rei Hákon i, travessant-l'hi, li va arribar al múscul de sota l'aixella. Són molts els qui conten que un servent de la Gunnhildur que nomia Kispingur, corrents enmig del tumult de la batalla cridava: “Feu-li lloc al matador del rei”. I que llavors va disparar la fletxa contra el rei Hákon. D'altres, emperò, diuen, que ningú no sap qui fou el tirador. Aquesta versió pot ésser probablement la vertadera, car fletxes,llances i d'altres projectils volaven [pel camp de batalla] tan espessos com si fossin volves de neu
♦ slást í fylgd e-s: unir-se a un grup
◊ en nokkrir menn slógust í fylgd hans (κολλᾶν, κολληθέντες αὐτῷ). Þeir tóku trú. Meðal þeirra var Díónýsíus, einn úr Areopagus-dóminum, og kona nokkur, Damaris að nafni, og aðrir fleiri: alguns, emperò, se li van ajuntar. Es convertiren a la fe. Entre ells hi havia en Dionís, un dels jutges de l'Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més
♦ slást í hóp: unir-se a un grup
◊ allir aðrir sem hraktir höfðu verið á flótta undan kúgurunum slógust í hópinn (προστιθέναι, προσετέθησαν αὐτοῖς) og styrktu hann: tots els altres que havien estat posats en fuita per escapar dels opressors, s'uniren a ells i el reforçaren
◊ bæði hún og hinar konurnar settu upp ólífuviðarsveiga. Júdít dansaði fremst í flokki kvennanna, sem fóru fyrir, en allir karlmenn í Ísrael slógust í hópinn (ἀκολουθεῖν, καὶ ἠκολούθει πᾶς ἀνὴρ ᾿Ισραὴλ), báru vopn sín með kransa á höfði og sungu sálma: tant ella com les altres dones es varen posar corones d'olivera. La Judit dansava al capdavant del grup de les dones que marxaven davant de tot, però tots els homes d'Israel s'uniren al grup mentre portaven, amb corones [d'olivera] al cap, llurs armes i cantaven psalms
◊ nú ef þér kann þat til handa bera, at þú verðr svá staddr fyrir konungi, at einnhverr vill meðan slásk á nǫkkurn spurdaga við þik eða nǫkkurar aðrar rœður, þá skalt þú hafa blíð orð í munni ok svara þó á þessa leið: „Bið litla hríð, góðr maðr! meðan ek hlýði stund eina rœðu konungsins, en ek vil síðan gjarna við þik rœða slíkt, er þér þykki sjálfum gott": doncs bé, si t'esdevé que et trobes així davant el rei, i algú, mentrestant, vol fer-te algunes preguntes o dir-te qualssevol altres coses, cal que tinguis parades a la boca paraules afables per a ell i li responguis d'aquesta manera: “bon home, espereu-vos una mica, perquè pugui sentir el parlament del rei; quan l'haurà acabat de fer, de grat parlaré amb vós de tot el que us sembli oportú”
◊ síðan vakti Haraldur upp menn sína og lét þá vita við hver svik þeir voru komnir. "Megum vér það sjá," segir hann, "að vér höfum hér ekki liðs við Svein þegar er hann slæst á svikræði við oss. Mun sá vera hinn besti kostur að leita á brott héðan meðan kostur er. Leysum vér nú skip vor og róum leynilega í brott": després en Haraldur va despertar els seus homes i els va fer saber de quina traïció havien estat víctimes. “Podem veure pel que ha passat”, els va dir, “que no podem pas comptar amb l'ajut de l'Sveinn, quan s'ha disposat a cometre traïció contra nosaltres. [Atesa la nova situació,] la millor opció que tenim és allunyar-nos d'aquí mentre en tinguem l'oportunitat. Així doncs, amollem les amarres de les nostres naus i remem en silenci per allunyar-nos d'aquí”
en ef nǫkkurr maðr slæsk í mat eðr mungát, ok rœkir þat meirr en þingit, skal hann enga uppreisn eiga síns máls á þeim degi, hvat máli sem hann á at drífa á Øxarárþingi: però, si algú se'n va a menjar o beure, i es preocupa més d'això que no pas del mateix þing, que no s'hi faci la vista (?) del seu cas aquell dia, sigui quin sigui el cas que ell hagi hagut de presentar al þing del riu Øxará
◊ þar uppi í turninum voru dyr, hverjar svo oft upplukust af sér sjálfum, sem sjálf stundaklukkan aflét sín fullslög að slá, eftir því sem deginum leið. Fyrir utan þær dyr sátu tveir englar, að ásýnd kyrrir á milli slaga tímaklukkunnar. En sem hún sló og dyrnar hrukku upp, þá uppspruttu þessir tveir englar og settu hvor sína básúnu fyrir sinn munn. En í hvert sinn er svo gjörðist, sýndist sem Kristur útkæmist í sinni manndómlegri líkingu, svo enginn fáfróður skyldi annars hyggja en svo vera mundi, og sýndist að hann liti til beggja handa sér og útrétti sínar hendur og byði öllum til sín að koma. Þetta varaði svo lengi sem klukkurnar spiluðu þau fjögur vers af hverjum sálmi er meistarinn upphóf á fjórar stemmur, svo stór unaðarsemd var að heyra þar á. Margar af kvinnunum grétu hjartanlega af fögnuði bæði af spilverkinu og líkamlegri fígúruásýnd Christi. En sem þau fjögur vers voru enduð, veik myndin Christí svo hægt sér inn aftur, dyrnar slógust aftur, englarnir settust niður í stólana, og þeirra básúnur strax frá munninum. En alla klukkustundina út lá allt þetta svo sem í dái: a la part de dalt de la torre hi havia unes portes, cadascuna de les quals s'obria per ella mateixa cada vegada que el mateix rellotge acabava de tocar una hora a mesura que el dia anava passant. Defora, davant aquestes portes, hi havia asseguts dos àngels que es veien immòbils entre les campanades (o: entre les hores) del rellotge, però, quan el rellotge les tocava i les portes s’obrien, aquests dos àngels es posaven drets d’un bot i cadascun d’ells es portava la seva trompeta davant la boca. I cada vegada que això es feia, semblava com si el Crist s’aparegués en la seva forma humana, de manera que cap persona illetrada o ignorant no podia creure que no fos així, i semblava com si Ell mirés a cada costat i allargués les seves mans i convidés tothom a acostar-s’hi. Això durava mentre les campanes [del rellotge] tocaven els quatre versos de qualsevol himne religiós que el mestre [rellotger] hi hagués introduït (?) a quatre veus, de manera que era un gran delit sentir-ho. Moltes de dones vessaven ardents llàgrimes d’alegria tant per aquella música com per la bella aparença de la figura del cos del Crist. I, quan aquells quatre versos acabaven, la figura del Crist es tornava a replegar lentament cap a dins del rellotge, les portes es tornaven a tancar de cop, els àngels es tornaven a asseure a llurs cadires mentre apartaven immediatament les trompetes de llurs boques. I, per l’hora sencera [fins a la següent], tot això quedava com en un desmai
◊ miðfirðingar riðu norður Vatnsskarð sjö saman og komu um kveldið fyrir Lárentíusmessu í Valadal og slógust þar inn og tóku það er laust var. Þá komu þar Kolbeins menn þeir er seint höfðu orðið og flettu þá alla en særðu einn mjög. Sá hét Þorkell berklingur. En aðra létu þeir fara suður á fjall með sér og fundu þeir Kolbein í Vinverjadal og gaf hann þeim grið og fóru þeir aftur vopnlausir (SS I, cap. 283, p. 407): 
◊ og litlu síðar kom þar Hallur um farinn veg og stefndi ofan til Márskeldu en húskarlar Helga prests slógust á leið við honum. En er þeir komu út úr garði kom Gjafvaldur eftir þeim og hjó þegar til Halls. Það kom á öxlina hægri og renndi ofan eftir armleggnum mjög að olboga. Varð það mikið sár. Gjafvaldur tók þá á rás ok létti eigi fyrr en hann kom í Hvamm (SS I, cap. 55, pàg. 66): i poc després, en Hallur [Þjóðólfsson], fent aquell camí, hi va passar, i d'allà va prendre cap a Márskelda. Els missatges d'en Helgi, el prevere, se li ajuntaren per fer el mateix camí amb ell, però quan ja sortien del garður, la tanca del mas, en Gjafvaldur va córrer cap a ells i en atènyer-los, va colpir immediatament en Hallur. El cop li va endevinar l'espatlla dreta i li va baixar pel braç gairebé fins al colze. Era una ferida greu. En Gjafvaldur aleshores es va posar a córrer i no va afluixar la seva carrera fins que va haver arribat a Hvammur
síðan slógust þeir í sveit með markamönnum öðrum og fylgdu flokkinum. Sækir þá Ólafur konungur vestur til Kjalar: després, s'uniren a la companyia dels altres homes del bosc i [plegats] seguiren el grup. Aleshores el rei Olau va fer cap a ponent fins a Kjölur
◊ Þórir hundur hafði farið síðast með sína sveit því að hann skyldi til gæta að ekki slægist aftur liðið þá er herópið kæmi upp eða liðið sæist og biðu þeir Kálfur Þóris. Bændur höfðu það orðtak í her sínum að eggja lið sitt í orustu: "Fram, fram búandmenn!": en Þórir gos havia marxat a la rereguarda amb la seva companyia perquè tenia l'encàrrec de tenir esment que la host no reculés quan s'aixequés el crit de batalla o es veiés la tropa [enemiga] i en Kálfur i els seus homes esperaren en Þórir. Els pagesos havien adoptat un lema en llur exèrcit per a esperonar llurs tropes en la batalla que era: “endavant, endavant, homes de la pagesia!”
◊ og er það sáu þeir Grænlendingar þá spretta þeir upp og horfðu forbrekkis og í móti honum Símoni. Og því næst gekk Kolbeinn upp hjá þeim er þeir horfðu allir frá og slæst á bak þeim og fór einn frá sínum mönnum. Og var það jafnsnemma að hann komst á bak Einari og hjó með öxi milli herða honum og Einars öx kom í höfuð Símoni og fengu báðir banasár: i quan els grenlandesos ho van veure, es posaren drets d'un bot i miraren pendent avall cap al Símon. I el següent que va passar fou que en Kolbeinn va pujar passant pel costat dels altres tots els quals miraven en l'altra direcció, i va atènyer-los per l'esquena i ho va fer marxant tot sol deprés d'haver deixat enrere els seus homes. I exactament en el mateix instant que va arribar darrere l'Einar, es va esdevenir que li va clavar un cop de destral entre espatlla i espatlla [però l'Einar, al seu torn] li va clavar al Símon la seva destral al cap, de manera que tots dos varen rebre sengles ferides mortals
◊ að dómum varð þröng mikil. Þá slóst Þórður rauður á bak Þórði Sturlusyni og hjó meðal herða honum með breiðöxi sem honum var hægst og beit ekki og hafði hann hvorki brynju né treyju. En er Sighvatur bróðir hans sá það hljóp hann fram að Þorvaldi Gissurarsyni og hjó til hans en Halldór fylgdarmaður hans hljóp fyrir hann og hjó Sighvatur undan honum fótinn og varð það banasár (SS I, cap. 132, p. 185): a les vistes de les causes hi assistia una gran pressada de gent. Aleshores en Þórður roig es va poder arrambar darrere en Þórður Sturluson i va descarregar-li un cop entre espatlla i espatlla amb la seva destral de fulla ampla, però, encara que li va poder pegar com va voler, la destral no el va ferir malgrat que en Þórður Sturluson no duia posada ni cuirassa ni treyja, una mena de gipó enconxat i gruixut. Quan en Sighvatur, son germà, ho va veure, es va llançar corrents cap endavant, cap en Þorvaldur Gissurarson i li descarregà un cop, però en Halldór, un seguidor d'en Þorvaldur, es va llançar al seu davant de manera que el cop d'en Sighvatur el va endevinar a ell tallant-li la cama per dessota el genoll, una ferida que li fou mortal (Baetke 19874, pàg. 294, no hi dóna pas entrada a l'expressió sem honum var hœgst. Entenc que vol dir a son lloure, amb total llibertat, sense que ningú l'obligués a fer un mal cop
◊ Þórhallur tók allvel Þórði og kvað það vel að hann fór eigi utan: "Hefir þú hér dvalist um hríð og líkar mér vel við þig. Veit eg og að húsfreyja vill að þú sért hér þeim stundum sem þú vilt. Er eg og maður barnlaus og er gott að gera slíka menn sér að vinum og styrkja þá með peningum þótt í nokkuð falli. Vantar mig hvorki hug né vit til ráðagerða ef Össur slæst á fjandskap við þig": en Þórhallur va donar una calorosa benvinguda al Þórður i li va dir que estava bé que no se n'hagués anat a Noruega: “Has passat aquí una temporada i m'hi trobo bé amb tu. Sé que la meva dona també vol que t'estiguis aquí tot el temps que vulguis. A més a més, no tinc fills i és bo de fer-se tals homes per amics i donar-los suport amb diners encara que la quantitat sigui una mica alta. Si l'Össur es comporta hostilment amb tu, [comprovaràs que] no em mancarà ni seny ni enginy per a forjar plans o donar bons consells”
◊ en er þeir sóttu fram veginn þá máttu fáir senn fram fara en þeir er út hljópu af veginum fengu snjá svo mikinn að þeir fengu varla fram komist og brást þá fylking þeirra en þeir féllu er fyrstir gengu fram brautina. Var þá niður höggvið merkið en þeir er þar voru næst opuðu en sumir slógust á flótta. Magnúss konungs menn fylgdu þeim og drápu hvern að öðrum er þeir náðu. Birkibeinar komu þá ekki fylking á og urðu berir fyrir vopnum og féll þá mart og mart flýði. Var þá sem oft kann verða, þótt menn séu fræknir og vopndjarfir, ef slög stór fá og komi á flótta, að flestir verða illir afturhvarfs. Tók þá að flýja meginlið Birkibeina en fjöldi féll því að Magnúss konungs menn drápu allt það er þeir máttu og voru engum manni grið gefin, þeim er þeir náðu, en flóttinn dreifðist víðs vega: i quan avaçaven pel camí [estret], eren pocs els qui podien fer-ho de dos en dos alhora, però els qui sortien del camí, s'enfonsaven en una capa de neu tan gruixuda que a penes podien continuar fent via, i llavors, llur formació es va trencar i els qui marxaven al capdavant pel caminoi caigueren els primers. Aleshores van tallar l'asta de l'estendard i els qui s'hi trobaven més a prop varen retrocedir però alguns varen emprendre la fuita. Els homes del rei Magnús els varen empaitar, matant-ne qualsevol que atenyessin. Els cames-de-beç no pogueren pas refer la formació de combat i es trobaren desprotegits davant les armes [llancívoles] i molts caigueren i molts fugiren. Aleshores es va esdevenir, com passa sovint, que els homes, per més coratjosos i hàbils amb les armes que siguin, si pateixen una gran desfeta i fugen, que la majoria d'ells ja no poden tornar enrere. Aleshores va començar a fugir la part principal de la host dels cames-de-beç i un gran nombre d'aquells homes va caure perquè els homes del rei Magnús mataven tot el que podien i no donaven quarter a ningú que agafessin i els qui fugien es dispersaren en totes direccions
og þar kom að hann slóst á tal við Guðrúnu dóttur Guðbrands svo að það töluðu menn að hann mundi fífla hana. En er Guðbrandur varð þess var taldi hann á hana mjög er hún átti tal við Hrapp og bað hana að varast að mæla nokkuð við hann svo að eigi heyrðu allir menn. Hún hét góðu um fyrst en þó dró til vanda um tal þeirra. Þá setti Guðbrandur til Ásvarð verkstjóra sinn að ganga með henni hvert er hún færi: i es va esdevenir que entaulava xerrades amb la Guðrún, la filla d'en Guðbrandur, de manera que la gent xerrava que la devia estar seduint, i quan en Guðbrandur se'n va assabentar, va reprendre greument sa filla per tenir converses amb en Hrappur i li pregà que se'n guardés de parlar res amb ell, si no era que tothom pogués sentir el que es deien. Ella li ho va prometre i al començament ho va complir però [al cap d'un cert temps] varen reprendre llurs xerrades com de costum. Aleshores en Guðbrandur va encomanar al seu majoral, l'Ásvarður, que l'acompanyés onsevulla que ella anés
◊ Haraldur hinn hárfagri herjaði vestur um haf, sem ritað er í sögu hans. Hann lagði undir sig allar Suðureyjar svo langt vestur, að engi hefir síðan lengra eignast. En er hann fór vestan, slógust í eyjarnar víkingar og Skotar og Írar og herjuðu og rændu víða: en Haraldur Bells-cabells va guerrejar per les terres de més enllà de la mar per ponent, tal com és escrit a la seva història. Va sotmetre totes les Hèbrides fins tan lluny per ponent que, després d'ell, cap altre rei no ha tingut dominis més enllà. I quan ell va tornar de ponent, van caure sobre les illes els viquings, els irlandesos i els escocesos, els quals varen assolar i sotmetre a pillatge les illes arreu (cf. Baetke 19874, pàg. 573: víkingar slógusk í Suðreyjar Wikinger fielen in die Hebriden ein)
◊ Hárekur drekkur nú af horninu til hálfs og bauð Brandi að drekka hálft er eftir var en hann vildi eigi við taka. Hárekur kvað hann skyldu verða að þjóna honum og laust horninu í höfuð honum svo að drykkurinn slóst niður á Brand. Síðan gekk Hárekur til rúms síns og slær nú til spotts við Brand en Brandur gerði sig eigi óðan og sló þessu í gaman. Hárekur kvað honum svo við þetta verða sem hann hefði oft barður verið: en Hárekur llavors va buidar la banya fins a la meitat i va convidar en Brandur a beure l'altra meitat que restava, però en Brandur no va voler agafar-lo. En Hárekur li digué que l'hauria d'obeir [tant si com no] i li va pegar amb la banya al cap de tal manera que la beguda que contenia va vessar damunt en Brandur. Després, en Hárekur va anar al seu seient i llavors va començar a fer befa d'en Brandur, però en Brandur no va perdre la calma i s'ho va prendre a broma. En Hárekur li va dir que reaccionava com si sovint l'haguessin estovat
◊ nú efaði hann um, fyrir þá sök, hvort það mundi vera viturlegt ráð að treysta svo mjög hamingjuna að fara með lítinn styrk í hendur fjandmönnum sínum er allur landsmúgur hafði til slegist að veita Ólafi konungi mótgönguper aquesta raó, tenia dubtes si era una decisió assenyada confiar tant en la seva bona sort com per dirigir-se contra els seus enemics amb tan poques forces, atès que tota la població del país s'havia decidit a presentar-li resistència a ell (Baetke 19874, pàg.573: slásk til e-s sich zu etw. entschließen, aich auf etw. einlassen)
◊ það er sagt frá Þorleifi að hann fær sér í skógi klumbu eina mikla eða hálfróteldi það, og fer síðan þangað er matsveinar hafa elda og matbúa, og svíður klumbuna utan alla nokkuð svo, og hefir hana í hendi sér og fer á fund Eiríks Hákonarsonar, - og gengar Eiríkur þá ofan til skips, og er þar þá í för með honum Einar skálaglamm, og þá slæst Þorleifur í för með þeim. Og er Eiríkur sér hann, þá mælti hann: "Hvað skal þér, Þorleifur," segir hann, "klumba sú hin mikla er þú hefir í hendi?" En Þorleifur svarar honum á þá leið <...>: d'en Þorleifur conten que va anar al bosc a cercar una gran maça o garrot i quan en va tenir un, se'n va anar al lloc on els cuiners havien fet foc i preparaven el menjar i va endurir una mica la maça torrant-la per defora sobre el foc, i, amb ella a la mà , es va dirigir a l’encontre de l'Eiríkur Hákonarson, i es va esdevenir que just en aquell moment l’Eiríkur baixava cap al vaixell, acompanyat de l'Einar Skálaglamm. En Þorleifur se’ls va ajuntar en el camí [i es posaren a fer camí plegats], i quan l'Eiríkur el va veure, li va dir: “Þorleifur, què vols fer amb aquesta maçota que duus a les mans?” I en Þorleifur li va respondre d'aquesta manera <...>
◊ en er Hrærekur konungur var tekinn í fárra gæslu þá slóst Finnur í för þeirra og fór hann oftast í sveit með knöpum og þjónustumönnum en hvert sinn er hann mátti kom hann til þjónustu við Hrærek konung og oft í tal og vildi konungur skömmum samfast mæla við hann og vildi ekki gruna láta tal þeirra: i quan el rei Hrærekur fou posat sota la custòdia d'uns pocs [vigilants], en Finnur es va unir a ells en llur camí i la majoria de vegades anava amb el grup dels escuders i servents, però cada vegada que podia, es posava a disposició del rei Hrærekur per servir-lo i sovint encetava conversa amb ell i el rei no volia parlar amb ell de manera ininterrompuda gaire estona perquè no volia aixecar sospites sobre la natura de llurs converses
◊ allt það sem Móse hafði gefið fyrirmæli um las Jósúa frammi fyrir öllum söfnuði Ísraels, einnig konum, börnum og þeim aðkomumönnum sem slegist höfðu í för með þeim (wə-ha-gˈgēr   ha-hɔˈlēχ   bə-qirˈbā-m, וְהַגֵּר, הַהֹלֵךְ בְּקִרְבָּם), og sleppti engu orði: tot allò que en Moïsès havia donat com a preceptes, en Josuè ho va llegir davant tota la comunitat d'Israel, amb les dones, els infants i els forasters que se'ls havien ajuntat en llur camí i no es va deixar ni un mot
◊ prestur tók þessu feginsamlega og tók hökullíkneskið (ʔɛθ־hā-ʔēˈφōδ, אֶת-הָאֵפוֹד), húsgoðin (wə-ʔɛθ־ha-ttərāˈφīm, וְאֶת-הַתְּרָפִים) og skurðlíkneskið (wə-ʔɛθ־ha-pˈpāsɛl, וְאֶת-הַפָּסֶל) og slóst í för með mönnunum (wa-i̯ʝāˈβɔʔ   bə-ˈqɛrɛβ   hā-ˈʕām, וַיָּבֹא, בְּקֶרֶב הָעָם)el sacerdot va acceptar amb alegria; va agafar l'efod, els terafim i la imatge entallada, i s'uní a aquella gent en llur marxa
◊ þá bar svo við, er þeir voru að tala saman og ræða þetta, að Jesús sjálfur nálgaðist þá og slóst í för með þeim (συμπορεύεσθαι, συνεπορεύετο αὐτοῖς)aleshores es va esdevenir que, mentre ho parlaven i enraonaven, Jesús se'ls va acostar i s'uní a ells en llur camí

slátra <slátra ~ slátrum | slátraði ~ slátruðum | slátrað>:
1. <e-u>: matar una cosa (cosa = animal, per aprofitar-lo culinàriament)
♦ slátra fé: matar bestiar
♦ slátra hænu: matar una gallina
♦ slátra lömbunum og hrútunum: matar els anyells i els xots
♦ slátra svíni: fer matances, matar un porc
2. <e-m>: massacrar algú (assassinar, cometre una matança de gent)
♦ slátra fólki: massacrar gent
3. <e-m>: (vinna, sigra með yfirburðummassacrar algú (vèncer-lo aclapadorament, amb gran superioritat, en competició esportiva)
4. <e-u>: <FIG FAMsuprimir una cosa, sacrificar una cosa (esborrar-la, llevar-la del mig, eliminar-la)
5. <e-u>: (rífa e-ð í sundurdesmuntar una cosa (en peces, desguassar-la)
6. <e-u>: (éta eða drekka uppacabar-se una cosa (empassar-se, engolir)
◊ slátra 200 lítrum af fríum bjór: empassar-se dos-cents litres de cervesa gratis
◊ slátra vínflösku: buidar i escurar una botella de vi, ‘escorxar’ una botella de vi, ‘despatxar’ una botella de vi

slátrari <m. slátrara, slátrarar>:
1. (maður sem annast slátrun búfjármatador m, matadora f, escorxador m, escorxadora f (persona que mata i escorxa les bèsties)
2. (kjötvinnslumaður & kjötbúðcarnicer m, carnicera f (persona que mata animals i en ven la carn a una carniceria)
♦ fara til slátrarans: anar a la carniceria
3. (fjöldamorðingicarnicer m, carnicera f (assassí, autor d'una matança de persones o de matances de persones)

slátrun <f. slátrunar, slátranir>:
matança f (d'animal & massacre)
♦ ala lamb til slátrunar: engreixar un anyell
♦ leiða lamb til slátrunar: dur un anyell a escorxar

slátrunar·fé <n. -fjár, no comptable>:
animals destinats a l'escorxador

slátrunar·hús <n. -húss, -hús>:
escorxador m (edifici on hom mata i escorxa animals)

slátta <f. sláttu, sláttur. Gen. pl.: sláttna>:
1. (sláttursega f (acció de segar el fenàs amb la falcella)
2. (ljásega f (resultat de la sega: fenàs dallat)
3. (mynt- eða peningasláttamonedatge m (batiment, encunyació de monedes)

sláttar·hljóðfæri <n. -hljóðfæris, -hljóðfæri>:
<MÚSinstrument m de percussió

sláttu·maður <m. -manns, -menn>:
segador m, segadora f

sláttu·orf <n. -orfs, -orf>:
desbrossadora f

sláttur <m. sláttar, slættir>:
1. (heyskapur & sláttutímisega f del fenàs (collita del fenàs & època de l'any en la qual es fa)
♦ um sláttinn: a l'època de la sega del fenàs
♦ það er sláttur á honum: <LOC FIGés un fatxenda
2. (hjartslátturbatec m (de cor)
3. (æðaslátturpulsació f (d'artèria)
4. (handasláttur, handapatgesticulació f (amb les mans)
5. (hljóðfæraleikurinterpretació f (acció de tocar un instrument musical de percussió cordòfons com ara l'arpa o el piano, però també l'orgue) (hörpusláttur)
6. (það að slá, slögbatecs m.pl (cop regular)
♦ slátturinn í vél: el so [regular] del motor

sláttu·vél <f. -vélar, -vélar>:
1. (til að slá með heysegadora f (màquina d'ús agrícola, per a segar el fenàs)
2. (til að slá garðinn eða grasflöttallagespa f (màquina d'ús privat, per a tallar-hi la gespa del jardí)

sláttu·þyrla <f. -þyrlu, -þyrlur. Gen. pl.: -þyrlna o: -þyrla>:
segadora rotativa

slátur <n. sláturs, slátur>:
1. (slátturfreixura f (cor, lleus, melsa i fetge d'animal mort i escorxat) ensems amb la seva butza, sang, cap i peus
2. <CULINembotits fets amb carn, sang i freixura de be

slátur·búð <f. -búðar, -búðir>:
carniceria f d'excorxador (carniceria on s'exposen i venen productes de matança del mas o de la cooperativa. En l'actualitat han desaparegut la majoria d'elles. Solien estar aferrades a l'escorxador mateix)

slátur·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal m de matança

slátur·fé <n. -fjár, no comptable>:
animals destinats a l'escorxador

slátur·félag <n. -félags, -félög>:
escorxador m de cooperativa agrícola-ramadera

slátur·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGsacrifici cruent
♦ færa e-m sláturfórn: oferir un sacrifici cruent a...
♦ færa e-ð til sláturfórnar: matar un animal en sacrifici
◊ hann lét færa sauði, naut og alikálfa til sláturfórnar: va fer matar en sacrifici ovelles, bous i vedells engreixats
◊ færa sláturfórnir og brennifórnir: oferir víctimes i holocaustos

slátur·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
<CULINsláturgerð f, fabricació casolana d'embotit de be, esp. amb sang, freixura, fetge, greix i ronyons del be escorxat (blóðmör; lifrarpylsa)

slátur·hús <n. -húss, -hús>:
escorxador m (edifici on hom mata i escorxa les bèsties)

slátur·keppur <m. -kepps, -keppir>:
<CULINsláturkeppur m, mena de botifarra de sang de xai (blóðmörskeppur) o de foagràs de fetge de xai (lifrarpylsukeppur)

slátur·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
temps m de matances

slátur·tími <m. -tíma, no comptable>:
temps m de matances

sláþyrni·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
aranyó m (fruit de l'arbre Prunus spinosa)

slá·þyrnir <m. -þyrnis, -þyrnar>:
aranyoner m, pruneller m  (arbre Prunus spinosa)

sleða·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
excursió f en trineu

sleða·færi <n. -færis, -færi>:
estat dels camins o del terrenys amb tanta de neu que hom hi pot emprar un trineu

sleða·hundur <m. -hunds, -hundar>:
husky m, gos m de trineu, ca m de trineu (Bal., Alguer)

sleða·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
múixing m
♦ sleðaíþróttir: modalitats f.pl de múixing

sleð·færi <n. -færis, -færi>:
<variant arcaica de → sleðafæri “quantitat suficient de neu que permet anar amb trineu pels camins i pel terreny”
◊ eptir þat fór Nórr konungr vestr aptr til sjóvar, ok þá hitti hann Gór, bróður sinn. Hann var þá kominn norðan ór Dumbshafi ok hafði eignazt eyjar allar á þeiri leið, bæði byggðar ok óbyggðar. Þá skiptu þeir brœðr ríkinu með sér, svá at Nórr skyldi hafa meginland allt norðan frá Jǫtunheimum ok suðr til Álfheima, þat heitir nú Noregr, en Górr skyldi hafa eyjar allar, þær er lágu á bakborða elliða hans, er hann fœrði norðan með landi. Þeir váru synir Górs sækonungs: Beiti ok Heiti, Meitir ok Geitir. Beitir sækonungr fór með elliða inn í Þrándheim ok inn í Beitsjó. Hann lét gera skipsleða undir elliðann, en snjór var mikill ok sleðfœri gott. Þá settist Beitir í lypting ok lagði stýri í lag ok lét draga upp segl ok lét menn sína draga elliðann norðr um Elliðaeið til Naumudals ok eignaði sér land allt þat, er lá á bakborða: després d'això, el rei Nórr se'n va tornar a la costa, a ponent. Allà hi va trobar son germà Górr que hi havia arribat del nord, del Dumbshaf, la Mar Bromosa, i havia pres possessió de totes les illes que havia trobat al llarg de la seva ruta, tant les habitades com les despoblades. Aleshores els germans es varen dividir el regne, de manera que en Nórr es quedaria amb tota la terra ferma que anés des dels Jǫtunheimar en el nord fins als Álfheimar en el sud. Aquestes terres ara s'anomenen Noruega. En Górr, per la seva banda, tindria totes les illes que hi hagués a babord del seu elliði, un tipus de vaixell, mentre navegués cap al nord tot resseguint la costa. Aquests foren els fills d'en Górr, el rei de mar: en Beiti i en Heiti, en Meitir i en Geitir. En Beiti, el rei de mar, es va dirigir amb l'elliði [de son pare] cap a Þrándheimr i d'aquí entrà en el Beitsjór, el fiord de Beitstad. [Aquí] va fer construir un trineu de vaixell sota l'elliði. Hi havia molta de neu, amb prou gruixa per viatjar-hi bé amb trineu. Aleshores en Beitir es va asseure a la lypting o popa del vaixell i va aixecar i fixar el timó a la borda i els féu hissar la vela i va fer que els seus homes estiressin l'elliði cap al nord per l'Elliðaeið o Istme de l'Elliði (idèntic amb l'Eldueið esmentat en el cap. XXII de l'Egils saga Skalla-Grímssonar? L'Elliðaeið seria llavors el nom de l'istme que separa el fiord de Trondheim del fiord de Namsen (Namsenfjorden, Namsfjorden), és a dir, seria l'actual Namdalseid) fins al Naumudalr, i reclamà per a si [i son pare] la possessió de totes les terres que hi havia a babord de la nau (vocabulari: #1. Baetke 19874, pàg. 357: leggja stýri í lag, ór lagi das Steuerruder einhängen, festhaken bzw. aushängen. #2. norð-an...suð-r: La terminació -an indica el lloc unde, mentre que la terminació -r (modern -ur) indica el lloc quo. Segons això, cal traduir la correlació norðan...suðr amb la qual hom indica els límits dels dominis del territori d'en Nórr per del nord...cap al sud. Per aquesta mateixa raó, si volem que el context del repartiment de Noruega entre els dos germans adquireixi ple sentit, no tenim més remei que interpretar l'adverbi er hann fœrði norðan með landi en el sentit de cap al nord [d'on ells dos es trobaven en el moment d'arribar a l'acord de repartiment]. Només així té ple sentit l'enginyós ardit que empra el fill d'en Górr. #3. El verb fœra, fǿra (modern færa) és un verb transitiu que significa portar, aportar. O bé l'esmenem en l'intransitiu fœri, assumint llavors que er és la conjunció temporal quan, o bé assumim que er és la partícula relativa que fa de complement directe del nostre verb: ...eyjar allar, þær er lágu... [eyjar allar, þær] er hann fœrði. En aquest darrer cas, cal que suposem un elílíptic í sína eign ‘...que ell portés a la seva propietat’. o bé un, també el·líptic sér til eignar ‘íd.’)

sleði <m. sleða, sleðar>:
1. <GENtrineu m
♦ renna sér á sleða[na]: anar (o: lliscar) en trineu (pujol o pendent avall)
♦ hleypa sleðanum fram fyrir eykinn: <LOC FIGposar l'arada davant el bou
2. (vélsleði, snjósleðimotoneu f (amb motor i eruga de tracció)

slefa <f. slefu, slefur. Gen. pl.: slefa>:
bava f
♦ það slitnar ekki slefan milli einhverra: <LOC FIGsón carn i ungla

slefa <slefa ~ slefum | slefaði ~ slefuðum | slefað>:
bavejar, bavar

slef·beri <m. -bera, -berar>:
xafarder m [malintencionat], xafardera f [malintencionada]

slefja <f. slefju, slefjur. Gen. pl.: slefja>:
variant de slefa ‘bava’

slefu·speldi <n. -speldis, -speldi>:
pitet m, baverall m (Mall., Men.)

sleggja <f. sleggju, sleggjur. Gen. pl.: sleggja o: sleggna>:
1. <GENmaça f, mall petit
2. (steinsleggjaescoda f (martell de picapedrer)
◊ frúin mælti: "Fullvel mætta ek kenna þik, ef þú værir minn son, fyrir því at þá er mér var hér inn kastat, var lamit brúnarbein hans af hinum vánda Miloni." Ok svá sem Landres heyrði þetta, ok skildi at hon var hans móðir, er þar var inni í þessu húsi, hugsar hann um hvat hann skal til taka eðr hversu hann skyldi henni þaðan í brott koma; þvíat hann hafði hvárki járn né sleggju eðr þau ǫnnur tól, at steinsmíði mætti fyrirkoma: la senyora li va dir: “Jo seria capaç de reconèixer-vos fàcilment si vós fóssiu mon fill, perquè quan em van tancar aquí dins, el malvat Milon li va ferir l'os de la cella”. I quan en Landres ho va sentir i comprengué que era sa mare la dona que hi havia tancada dins aquella casa, va rumiar què havia de fer per poder-la treure d'allà dins i endur-se-la, car no tenia ni ferros ni escoda ni d'altres eines per a trencar aquella obra de pedres i morter (poc abans d'aquest passatge s'ha especificat, pàg. 68, que en Landres troba eitt hús af steini gørt ok lími)
♦ vera milli steins og sleggju: <LOC FIGtrobar-se entre dos focs, ésser (o: estar) entre l'enclusa i el martell, estar amenaçat -ada per totes bandes
♦ vera með sleggjuna á lofti: <LOC FIGestar sempre a punt per a jutjar algú gratuïtament i sense coneixement de causa
3. <ESPORTmartell m

sleggju·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
<FIGpersona f que sempre l'amolla (persona que expressa un parer sobre una altra o que emet un judici sobre una altra d'una manera precipitada i sense coneixença real de causa)

sleggju·dómur <m. -dóms, -dómar>:
<FIGjudici m (o: parer m) emès gratuïtament, amb precipitació i sense coneixement de causa, judici gratuït

sleggju·háfur <m. -háfs, -háfar>:
peix m martell, llunada f (Bal.), cornuda f (Men.(peix Sphyrna zygaena syn. Zygaena malleus)

sleggju·kast <n. -kasts, -köst>:
<ESPORTllançament m de martell

slegið:
supí de → slá “pegar”

slegill <m. slegils, sleglar>:
<MÚSplectre m

sleginn, slegin, slegið <adj.>:
1. <GENbatut -uda
♦ slegnir peningar: moneda batuda
2. (klippturtallat -ada
♦ slegin tún: camp dallat
3. (um hársolt -a, esbullat -ada (cabells)
♦ slegið hár: cabells solts, cabells sense fermar (Mall.
◊ hún var fögur að áliti og vel búin, í rauðum kyrtli og allur hlöðum búinn, og digurt silfurbelti um sig. Hún hafði slegið hár sem meyja siður er: era bella i anava molt ben abillada amb una gonella vermella tota ella guarnida de llacets i amb un cinyell gruixut amb la civella d'argent al voltant de la seva cintura. Duia els cabells solts com l'hi solen dur les donzelles
4. (hneykslaðurconsternat -ada (escandalitzat, estupefacte)
♦ vera sleginn af (o: yfir) e-u: estar consternat per una cosa
5. (hrifinncommòs -osa, commogut -uda (afectat, colpit, fortament emocionat)
6. (dapurabatut -uda (desmoralitzat, trist)
♦ vera sleginn yfir e-u: estar abatut per una cosa

slegist:
supí de → slást “pegar-se”

slegla·tif <n. -tifs, pl. no hab.>:
<MEDfibril·lació f ventricular

sleif <f. sleifar, sleifar>: cullera f [grossa] de fusta

sleifar·lag <n. -lags, no comptable>:
deixadesa f, descurança f, incúria f

sleiki·brjóstsykur <m. -brjóstsykurs, -brjóstsykrar>:
1. (flaturpirulí m, piruleta f (pla)
2. (kúlulagachupa-chups m (esfèric) (chupa-sleikjó)

sleiki·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
[dit] índex m

sleiking <f. sleikingar, no comptable>:
llepament m

sleiki·pinni <m. -pinna, -pinnar>:
variant de sleikibrjóstsykur ‘pirulí, piruleta’

sleikja¹ <f. sleikju, sleikjur. Gen. pl.: sleikja>:
(eldihúsáhaldespàtula f de goma [per a pastisseria] (mena d'espàtula emprada per a repartir la massa d'un pastís, untar xocolata etc.)

sleikja² <f. sleikju, sleikjur. Gen. pl.: sleikja>:
1. (það að sleikjallepament m (acte o acció de llepar)
2. (smjaðrarillepa m & f (adulador servil)
3. sleikjur <f.pl sleikja>: (afgangarrestes f.pl (menjar no consumit)
♦ gefa ketti sleikjurnar: donar les restes al gat
♦ sleikjurnar af hlaðborðinu: les restes del bufet
4. sleikjur <f.pl sleikja>: (sleikisóttal·lotriofagia f (pica, malaltia del bestiar. L'animal malalt sent un desfici insaciable de llepar, rosegar o enviar-se coses indigeribles)
♦ þjást af sleikjum: patir d'al·lotriofagia

sleikja <sleiki ~ sleikjum | sleikti ~ sleiktum | sleikte-ð>: llepar una cosa (amb la llengua plana)
	hundurinn sleikti höndina á honum: el gos li va llepar la mà
	sleikja á e-m e-ð: llepar-li una cosa a algú (GEN & sexual)
	sleikja [á sér] fingurna: llepar-se els dits
	sleikja sólina: <LOC FIG> prendre el sol, assolellar-se
	sleikja út um: llepar-se els llavis, llepar-se els morros (Bal.)
	sleikja sig upp við e-n: <LOC FIG> ensabonar algú, fer el llepa a algú
		llepar-li els peus i el cul a algú per guanyar-se el seu favor

sleikjó <m. sleikjós, sleikjóar>:
variant col·loquial de sleikibrjóstsykur ‘pirulí, piruleta’

sleikju·brjóstsykur <m. -brjóstsykurs, -brjóstsykrar>:
variant de sleikibrjóstsykur ‘pirulí, piruleta’

sleikju·háttur <m. -háttar, no comptable>:
adulació f servil, servilisme m

sleikju·legur, -leg, -legt <adj.>:
llagoter -a, servilment adulador -a
♦ vera sleikjulegur við e-n: ésser servil i llagoter -a amb algú, besar-li el cul a algú

sleikju·læti <n.pl -láta>:
variant de sleikjuháttur ‘adulació servil, raspallada, llepada’

sleikur <m. sleiks, sleikir. Gen. pl.: sleikja; dat.pl.: sleikjum>:
morreig m, morrejada f
♦ fara í sleik: morrejar-se, donar-se bec (Mall.

sleipa <f. sleipu, no comptable>:
1. <GENllenegositat f, relliscositat f, estat relliscós
2. (svell, hálkaglaç m [llisquent] (a carretera)

Sleipnir <m. Sleipnis, no comptable>:
<MITOLSleipnir m, Eslèipnir m, nom del cavall de vuit potes de l'Odin. Era fill del déu Loki i el cavall pare Svaðilfari (que havia ‘sorprès’ en Loki havent adoptat la forma d'egua). El seu nom vol dir ‘El Lliscant, el qui corre com si llisqués’
◊ Biǫrn reið Blakki, ǀ enn Biárr Kerti, ǁ Atli Glaumi, ǀ enn Aðils Slungni, ǁ Hǫgni Hǫlkvi, ǀ enn Haraldr Fǫlkvi, ǁ Gunnarr Gota, ǀ enn Grana Sigurðr, ǁ (Ullr ýmissom, ǀ enn Óðinn Sleipni) En Biǫrn cavalcava en Blakkr, en Biárr en Kǫrtr, l'Atli cavalcava en Glaumr, però l'Aðils l'Slungnir (‘El qui corre com si l'haguessin llançat amb bassetja’), en Hǫgni cavalcava en Hǫlkvir, però en Haraldr en Fǫlkvir, en Gunnarr cavalcava en Goti, però en Sigurðr en Grani. L'Ullr tenia diversos cavalls, però l'Odin cavalcava l'Sleipnir

sleipur, sleip, sleipt <adj.>:
1. (hállllenegadís -issa, llisquent -a, llenegós -osa, [re-]lliscós -osa (que fa llenegar o que llenega fàcilment)
◊ á sleipum steinum (ħalˈlāq / חַלָּק: bə-ħalləˌqēi̯־ˈnaħal, בְּחַלְּקֵי-נַחַל) í árfarvegi skriðnar þér fótur: sobre les pedres relliscoses de la llera del riu et llenega el peu
◊ fyrir því mun vegur þeirra verða þeim eins og sleipir staðir (ka-ħălaqlaqˈqōθ, כַּחֲלַקְלַקּוֹת) í myrkri. Þeim skal verða hrundið, svo að þeir detti á honum, því að ég leiði óhamingju yfir þá árið sem þeim verður refsað - segir Drottinn: per això, llur camí serà per a ells com uns relliscalls en les tenebres. Els pegaran una empenta a fi que hi caiguin, car faré venir sobre ells un infortuni l'any que els castigaré, diu Jahvè
◊ vissulega setur þú þá á sleipa jörð (ba-ħălāˈqōθ, בַּחֲלָקוֹת), þú lætur þá falla í rústir: certament els heu posat en terra relliscosa! els fareu caure en la ruïna;
◊ bóndi úr Gautavík kom til skips. Tóku stýrimenn vel við honum og buðu honum að taka af varningi slíkt er hann vildi. Bóndi sagðist eiga konu unga: "Skal hún koma til skips og taka af varningi ykkrum slíkt er hún vill." Reið bóndi nú heim en húsfreyja kom um morguninn. Þekkti hún þegar Víglund er hún sá hann og gaf sér fátt að en Víglundi brá mjög við er hann þekkti hana. Tók hún af varningi slíkt er hún vildi. Var henni allt til reiðu. Bóndi hafði boðið heim stýrimönnum og er þeir komu heim gekk bóndi í móti þeim og húsfreyja. Þá skriðnuðu bónda fætur því að hann var stirður af elli. Húsfreyja mælti og þó heldur lágt: "Illt er að eiga gamlan mann." "Þar var í sleipt næsta," kvað bóndi. Voru þeir síðan inn leiddir með mikilli sæmd. Ekki ætlaði Víglundur að Ketilríður mundi kenna hann: el pagès de Gautavík va anar al vaixell. Els dos germans el varen saludar i li donaren la benvinguda, pregant-li que agafés el que volgués del carregament. El pagès els va contestar que tenia una dona jove i que "ella vindrà al vostre vaixell i que triï el que vulgui de les vostres mercaderies". El pagès aleshores se'n tornà a cavall a ca seva i l'endemà la mestressa del mas hi anà. Va reconèixer en Víglundur tan bon punt el va veure, però no va mostrar cap reacció. En Víglund, nogensmenys, es va trasbalsar molt quan la va reconèixer. Ella va triar el que va voler de les mercaderies d'ells. Tot estava a la seva disposició. El pagès havia convidat els dos mercaders del vaixell a estar-se a casa seva i quan hi varen arribar, el pagès sortí a rebre'ls ensems amb la mestressa del mas. En aquell instant, el pagès va relliscar perquè ja no era àgil per culpa de l'edat. La mestressa del mas aleshores va dir, per bé que força baixet: "És un fastig estar casada amb un vell". El seu marit els va dir: "Estava molt llisquent". Tot seguit els hostes foren menats a l'interior de les cases del mas amb grans honors. En Víglundur no creia que la Ketilríður el reconegués
♦ sleipur ís¹ ~ fiskur²: peix² ~ glaç¹ llenegadís
2. (vel að sérbo -ona (hàbil, capaç en una cosa)
♦ vera sleipur í latínu ~ grísku ~ ensku: ésser bo en llatí ~ grec ~ anglès, anar bé en llatí ~ grec ~ anglès

sleit:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → slíta “rompre”

sleita <f. sleitu, sleitur. Gen. pl.: sleita>:
1. (undanbragðsubterfugi m (pretext, defugi)
2. (slæleiki, dugleysifluixesa f, fluixedat f (tovor)
♦ drekka við sleitur: <LOC FIGbeure amb moderació, no beure gaire, beure molt poc
◊ en er á leið kveldið, þá var drukkið við sleitur og því næst orðahnippingar og þá stóryrði: però quan es va fer tard, alguns van començar a beure amb moderació i per això hi va haver primer pulles i després paraules fortes
♦ vinna við sleitur: <LOC FIGtreballar sense energia

sleitu·laust <adv.>:
ininterrompudament

sleitu·lega <adv.>:
sense energia, amb fluixor
♦ vinna sleitulega: treballar sense ganes

slekkti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → slökkva “apagar”

slekkur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → slökkva “apagar”

slembi·ferli <n. -ferlis, -ferli>:
<MAT & ESTADprocés aleatori (o: estocàstic)

slembi·lán <n. -láns, -lán>:
xamba f, cop m de sort

slembi·lukka <f. lukku, no comptable>:
xamba f, cop de [bona] sort inesperat

slembi·mökun <f. -mökunar, no comptable>:
aparellament m a l'atzar, panmixi f

slembi·raða <-raða ~ -röðum | -raðaði ~ -röðuðum | -raðaðe-u ~ e-m>:
aleatoritzar una cosa ~ algú, randomitzar una cosa ~ algú
♦ slembiraða e-m í hópa: aleatoritzar individus en grups

slembi·skipta <-skipti ~ -skiptum | -skipti ~ -skiptum | -skipte-u>:
aleatoritzar una cosa, randomitzar una cosa

slembi·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
nombre aleatori

slembi·úrtak <n. -úrtaks, -úrtök>:
mostra f [agafada] a l'atzar, mostra aleatòria

slemm <n. slemms, no comptable>:
[grand] slam m, capot m (fet d'obtenir totes o gairebé totes les bases en jocs de cartes com ara el bridge)

slen <n. slens, no comptable>:
1. (doði, deyfðapatia f, llangor f, manca f d'energia per al treball, lassitud f (estat de fluixedat o decaïment, de feixuguesa i desgana, torpor)
◊ það var eitt kveld að Grettir skyldi hrífa bak Ásmundar að karl mælti: "Nú muntu verða af þér að draga slenið, mannskræfan," segir hann: un vespre que en Grettir havia de donar fregues a n'Ásmundur a l'esquena, el vell li va dir "ara t'hauràs de llevar la pardaleria, tros d'ase", li va dir
2. (slappleiki, lasleikidecandiment m, indisposició f (manca de vigoria, sensació de cansament i feblesa)
◊ það er slen í mér: estic com a aixafadot

slen·fullur, -full, -fullt <adj.>:
lànguid -a, llangorós -osa

slengi <n. slengis, no comptable>:
(innmatur úr sauðfétripes f.pl (de xai)

slengja <slengi ~ slengjum | slengdi ~ slengdum | slengte-u>:
llançar una cosa (amb força, amb un moviment del braç, amb un moviment rotatori, com ara el d'una bassetja, etc.) (slöngva)
♦ slengja e-m flötum: deixar algú estès en terra, tirar algú per terra
◊ hvar sem andinn grípur hann, slengir hann honum flötum (ῥήσσω, ῥήσσει αὐτόν), og hann froðufellir, gnístir tönnum og stirðnar upp: allà on l'esperit [dolent] se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid
◊ þegar hann var að koma, slengdi illi andinn honum flötum (ῥήσσω & ῥήγνυμι, ἔρρηξεν αὐτὸν) og teygði hann ákaflega. En Jesús hastaði á óhreina andann, læknaði sveininn og gaf hann aftur föður hans: encara anava venint, que el dimoni el tirà per terra, enmig de convulsions. Però Jesús va comminar l'esperit impur, guarí l'infant i el tornà al seu pare
♦ slengja e-m fram fyrir e-n: empènyer algú cap endavant de manera que vagi a raure davant algú
◊ Jesús hastaði þá á hann og mælti: "Þegi þú, og far út af honum." En illi andinn slengdi honum fram fyrir þá (ῥίπτω : ῥίψας ῥίψασα ῥίψαν, ῥίψαν αὐτὸν ... εἰς τὸ μέσον) og fór út af honum, en varð honum ekki að meini: però Jesús el va fer callar i li va dir: --Calla i surt d'ell! I el mal esperit el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal
♦ slengja e-u saman: <LOC FIGconfondre les coses, mesclar les coses

slenja <f. slenju, slenjur. Gen. pl.: slenja>:
espiadimonis m, libèl·lula f (nom de diferents espècies d'insecte)

slepja <f. slepju, no comptable>:
1. (slímmucositat f (secreció viscosa, esp. de certs peixos)
2. (regn, krapiaiguaneu f (pluja barrejada amb neu)
3. (smjaðursleg, hræsniskennd orðræða eða framkomallefiscositat f, llegastaines f.pl (hipocresia exagerada de paraula, de fets o en el tracte)
♦ → helgislepja “beateria”
4. (slen, magnleysidecandiment m (indolència, apatia)

slepja <slepja ~ slepjum | slepjaði ~ slepjuðum | slepjað>:
(þekjast slímiesdevenir viscós -osa, cobrir-se de substència viscosa

slepjaður, slepjuð, slepjað <adj.>:
(slímugur, slorugurviscós -osa, relliscós -osa

slepjugur, slepjug, slepjugt <adj.>:
(slímugur, slorugurviscós -osa, relliscós -osa

slepju·legur, -leg, -legt <adj.>:
(slímugur, slorugurviscós -osa, relliscós -osa

sleppa¹ <sleppi ~ sleppum | sleppti ~ slepptum | sleppte-u>:
I. <ús personal>
1. <GENdeixar anar una cosa, donar sòlta a una cosa (Val.), amollar una cosa (Bal.)
♦ sleppa hestunum: deixar anar els cavalls perquè pasturin a lloure
♦ sleppa takinu á e-u: amollar una cosa, deixar anar una cosa (que hom té agafada)
♦ sleppa takinu á e-m: deixar anar algú
◊ hann sleppti takinu á henni: la va deixar anar
♦ sleppa beislinu fram af e-m: <LOC FIGafluixar les regnes d'algú
♦ sleppa fram af sér beislinu: sortir de botador, sortir de mare, desmadrar-se (cast., ekki ritm./no lit.)
2. (láta dettadeixar anar una cosa, amollar una cosa (deixar caure)
◊ hann sleppti hamrinum: va deixar anar el martell, va amollar el martell
3. (láta e-n lausandeixar anar algú, amollar algú (posar en llibertat)
♦ sleppa e-m: alliberar algú, amollar algú
♦ sleppa e-m úr fangelsi: posar algú en llibertat, amollar algú de la presó
4. (afsala sérrenunciar a una cosa (desistir de)
♦ sleppa því að <+ inf.>renunciar a <+ inf.
◊ ég verð að sleppa því að fara: hauré de renunciar a partir
◊ ég verð að sleppa því að gera þetta: hauré de renunciar a fer això
♦ sleppa tilkalli til e-s: renunciar a una cosa
5. (hlaupa yfirometre una cosa (no fer, no tenir en consideració, no tenir en compte etc.)
♦ sleppa kafla úr bókinni: saltar-se un capítol del llibre (no llegir-lo & no sortir imprès)
II. <ús reflexiu>
♦ sleppa sér: perdre el control, perdre l'autodomini, deixar-se anar
III. <ús impersonal>
♦ e-u sleppir: una cosa acaba
♦ þegar e-u sleppir: quan una cosa acaba
♦ að þessu slepptu: a banda d'això, deixant de banda això, això a part, a part d'això, això de banda

sleppa² <slepp ~ sleppum | slapp ~ sluppum | sloppið>:
I. <ús personal>
1. (komast undan) fugir, escapar, fer-se escàpol (p.e., de la presó)
♦ sleppa úr fangelsi: fugir de la presó
♦ sleppa úr hættu: sortir de perill
2. (detta) caure (una cosa que hom té agafada, escapar-se de la mà)
♦ hamarinn slapp úr hendi mér: el martell em va caure
3. (glopra e-u út úr sér) escapar (deixar anar un so, una paraula etc.)
♦ honum slapp orð: li va escapar un mot
♦ það slapp upp [út] úr honum: se li va escapar això, va dir això sense voler
II. <ús preposicional>
1. <frá e-u>sortir-ne d'una
♦ sleppa vel frá e-u: sortir-se'n bé, sortir-ne ben parat
♦ sleppa vel frá verkefni: acabar una tasca satisfactòriament
2. <í gegn><ESPORTdriblar, passar els adversaris amb la pilota, fer passar la pilota
3. <til með e-n>deixar fugir algú, deixar escapar algú
♦ e-m sleppur til: (mistekstuna cosa li surt malament a algú, una cosa no reïx a algú
♦ látið ekki sleppa til: no deixeu escapar l'oportunitat
◊ ...að láta ekki til sleppa, ef forynja þessi gæfi færi á sér: ...de no deixar pas escapar l'oportunitat si aquell monstre se'ls posava a tir
4. <undan e-u>esquivar una cosa, evitar una cosa, [poder] defugir una cosa
◊ sleppa naumlega undan tveimur lestum: escapar pels pèls d'ésser trepitjat per dos trens
5. <við e-ð>evitar una cosa, eludir una cosa
♦ sleppa við fangelsun með játningu: eludir l'empresonament amb una confessió

Slesía <f. Slesíu, Slesíur>:
Silèsia f
♦ efri Slesía: Alta Silèsia
♦ neðri Slesía: Baixa Silèsia

slesískur, slesísk, slesískt <adj.>:
silesià -ana

Slesíu·maður <m. -manns, -menn>:
silesià m, silesiana f

sletta <f. slettu, slettur. Gen. pl.: slettna o: sletta>: barbarisme m
	enskar slettur: anglicismes m.pl

sletta <sletti ~ slettum | sletti ~ slettum | slett>:
1. <GENesquitxar (& Mall., & Eiv.), escatxigar (Lleida i part de Tarr.), esguitar (Val.), esquitar (Mall., Eiv.
♦ sletta vatni á e-ð~e-n: esquitxar una cosa~algú amb aigua
♦ sletta e-u á e-n: <FIGtitllar algú d'una cosa, acusar algú d'una cosa
♦ sletta útlendum orðum: <FIGabusar dels barbarismes, usar massa barbarismes
2. <í sig>: (drekka sig fullanengatar-se de tant en tant (embriagar-se adesiara)
3. <sér fram í e-ð>: (skipta sér af e-uficar el nas dins un afer, ficar-se en una cosa, entremetre's en una cosa, ficar cullerada en una cosa

sletti·reka <f. -reku, -rekur. Gen. pl.: -rekna o: -reka>:
1. <(múrsleifplana f, lliscadora f (paleta d'obrar)
2. (afskiptasöm persónamanefla m & f, manifasser m, manifassera f, aficadís m (Mall., Men.), aficadissa f (Mall., Men.), escarrufall m (Eiv.) (ficanàs, tafaner que es fica en els afers d'altri)

slétt <adv.>:
manyagament, falaguerament
♦ tala slétt og fallega: parlar amb paraules belles i falagueres
♦ tala slétt og fellt: parlar d'una manera obsequiosa i múrria

slétta <f. sléttu, sléttur. Gen. pl.: sléttna o: slétta>:
1. <GENplana f, planúria f
♦ → háslétta “altiplà”
2. <GEOM = sléttur flöturpla m
  En islandès, el nom de la plana es col·loca DAVANT el substantiu slétta o sléttlendi: Jesreelslétta, Póslétta, Jórdansléttlendi, Saronslétta, Esdrelonslétta.  
     

slétta¹ <slétti ~ sléttum | slétti ~ sléttum | slétte-ð>:
variant de slétta ‘aplanar, nivellar’

slétta² <slétta ~ sléttum | sléttaði ~ sléttuðum | sléttaðe-ð>:
1. (gera slétt eða slétaraaplanar una cosa (anivellar)
♦ slétta e-ð með valtara: aplanar una cosa amb el cilindre
♦ slétta e-ð með jarðýtu: aplanar una cosa amb el buldòzer
♦ slétta yfir e-ð: arranar una cosa
2. (um pappír, dúk, hárallisar una cosa (paper, tela, cabells)
♦ slétta pappír ~ dúk: allisar paper ~ tela
♦ hárið á mér var sléttað á hárgreiðslustofu um daginn: fa un parell de dies em varen allisar els cabells a la perruqueria

slétt·baka <f. -böku, -bökur. Gen. pl.: -baka o: -bakna>:
rorqual m (reyðarhvalur)

slétt·bakur <m. -baks, -bakar>:
balènid m (família de balenes)
♦ → Grænlandshvalur “balena franca àrtica, balena de Grenlàndia”
♦ → hafurkitti “balena franca comuna”

slétt·háfur <m. -háf, -háfar>: mussola <f>, mussola vera, reig de sabater <m>  (peix Mustelus mustelus)

slétt·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:
rèmol m, rom m (peix Scophthalmus rhombus)

slétt·lendi <n. -lendis, -lendi>:
1. (sléttaplanúria f, plana f, pla m (extensió de terra plana)
2. (láglenditerra baixa (terres del pla, no elevades, al peu d'una muntanya)

slétt·máll, -mál, -mált <adj.>:
de llengua entabanadora, de llengua falaguera [i seductora] (cf. l'alt-alemany modern glattzüngig)
◊ Egill hét maður. Hann var Kolsson Óttarssonar ballar er land nam meðal Stotalækjar og Reyðarvatns. Bróðir Egils var Önundur í Tröllaskógi, faðir Halla hins sterka er var að vígi Holta-Þóris með sonum Ketils hins sléttmála: hi havia un home que nomia Egill. Era fill d'en Kolur, el fill de l'Óttar en Böll el qual havia estat el primer a establir-se entre el torrent d'Stotalækur i l'estany de Reyðarvatn. Aquest Egill tenia un germà que nomia Önundur, de malnom "Al-bosc de trols", que era son pare d'en Halli el fort que va participar, amb els fills d'en Ketill en Llengua-falaguera, en la mort d'en Þórir dels turons
◊ svo er sagt þá er til þings var komið sendir Þórður menn á laun til Ásgríms með þeim erindum að bjóða honum sæmileg boð og að þeir mættu nú finnast um nóttina og kvaðst honum unna hins mesta sóma af málinu og kvað það skyldugt því að hann var aldrei mót honum þá er mál þeirra Bjarnar voru. Ásgrímur er óvanur að eiga hlut í málaferlum og hittir Þórð um nóttina. Hann kveður Ásgrím blíðlega og ræddust mart við. Þórður var maður orðhagur og sléttmáll og tjáir fyrir honum hve mikið hann var neyddur til þessa verks, segir honum mart frá viðskiptum þeirra Bjarnar hversu skerðan hlut hann hafi lengi borið fyrir honum en kvað Björn nú enn hafa þrjá menn drepið í þeirra síðasta fundi en fjóra örkumlaða "og eru þeir tólf menn," segir Þórður, "er að engu er getið til sátt, Óttar og Eyvindur, Þorsteinn Kálfsson, Þorkell Dálksson, skógarmenn tveir, Steinn Guðbrandsson, átti Austmaður, níundi Kolbeinn son minn, Þorvaldur og Þórður Eiðssynir, tólfti Grímur húskarl minn, en Dálkur örkumlaður og allir vér nokkuð sárir. En eg mun bæta þér bróður þinn þremur hundruðum silfurs því að eg ann þér góðs hluta": conten que quan hagueren arribat al þing, en Þórður va enviar homes d'amagat a ca l'Ásgrímur amb l'encàrrec de fer-li l'oferta honorable de trobar-se tots dos aquella nit. En Þórður, a més a més, li va fer dir que [si hi accedia], el faria sortir d'aquell cas de la manera més honrosa que es pogués imaginar, cosa a la qual, a més a més, s'hi sentia obligat car ell, l'Ásgrímur, no havia anat mai en contra d'ell durant totes les disputes que s'havien tingut en Björn i ell. L'Ásgrímur, que no estava avesat a participar en processos penals, [hi va accedir] i es va trobar amb en Þórður aquella nit. En Þórður va saludar l'Ásgrímur amicalment i van estar parlar de moltes de coses. En Þórður era un home eloqüent i de llengua falaguera i li descrigué com de fortament s'havia vist compel·lit a cometre aquell acte. Li va contar moltes de coses més sobre com havien estat les relacions entre en Björn i ell, i que, durant molt de temps, n'havia sortit perjudicat de llurs tractes, i també li digué que en Björn finalment, a llur darrera trobada, li havia mort tres homes i n'hi havia deixats quatre de baldats. "[En total ara] són dotze homes", li va dir en Þórður, "per la mort dels quals no s'ha ofert cap indemnització: l'Óttar i l'Eyvindur, en Þorsteinn Kálfsson, en Þorkell Dálksson, els dos skógarmenn o proscrits [dels quals no cal esmentar-ne el nom], l'Steinn Guðbrandsson, el vuitè és el noruec, el novè ho és en Kolbeinn, mon fill, els germans Þorvaldur i Þórður Eiðsson, i el dotzè en Grímur, el meu missatge; en Dálkur ha quedat baldat i tots nosaltres, estem ferits d'una o una altra manera. Ara bé, et pagaré una indemnització de tres-cents marcs d'argent per la mort de ton germà, car et concediré una bona partió [del total de la indemnització]"

slétt·mæli <n. -mælis, no comptable>:
de llengua falaguera i complaent, entabanadora
◊ Sigurður konungur svarar: "Vera kann að þú hafir numið fleiri lögprettu því að eg átti þá annað að starfa. En engi frýr þér sléttmælis en hitt mæla margir að þú sért eigi allfastorður og lítið mark sé hverju þú heitir, mælir eftir þeim er þá eru hjá og er það ekki konunglegt": el rei Sigurður li va replicar: "Ës possible que hagis après més trucs legals [que no pas jo] car jo he hagut de fer altres coses. I no hi ha ningú que et negui una llengua falaguera, però n'hi ha molts que diuen de tu que no ets gaire complidor del que promets i que el que promets té poc pes perquè a cadascú que tens al devora li dius el que vol sentir i això no és pas [un comportament] reial"

sléttu·álmur* <m. -álms, -álmar>:
om m, omisser m (arbre Ulmus minor syn. Ulmus campestris syn. Ulmus carpinifolia syn. Ulmus minor ssp. minor)

sléttu·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
pulsatil·la f de praderia, anemone f de praderia (planta Pulsatilla patens syn. Anemone patens)

sléttu·maður <m. -manns, -menn>:
habitant m & f del pla
◊ Sunnlendingar skulu taka Esaúfjöll til eignar og Sléttumenn (wə-ha-ʃʃəφēˈlāh, וְהַשְּׁפֵלָה) Filisteu: i els de migdia prendran possessió del Puig d'Esaú, i els del pla, del país dels filisteus (totes les traduccions catalanes entenen el nom com a gentilici: els de Xefelà)

sléttur, slétt, slétt <adj.>:
1. <GENpla -ana
♦ á sléttum velli: a un camp pla, en terra plana
◊ Eiríkur jarl var í fyrirrúmi á skipi sínu og var þar fylkt með skjaldborg. Var þá bæði þar höggorusta og spjótum lagt og kastað öllu því er til vopna var en sumir skutu bogaskoti eða handskoti. Var þá svo mikill vopnaburður á Orminn að varla mátti hlífum fyrir sig koma er svo þykkt flugu spjót og örvar því að öllum megin lögðu herskip að Orminum. En menn Ólafs konungs voru þá svo óðir að þeir hljópu upp á borðin til þess að ná með sverðshöggum að drepa fólkið en margir lögðu eigi svo undir Orminn að þeir vildu í höggorustu vera. En Ólafs menn gengu flestir út af borðunum og gáðu eigi annars en þeir berðust á sléttum velli og sukku niður með vopnum sínum: el iarl Eiríkur es trobava en el fyrirrúm, la part central del vaixell, davant la lypting, i els seus homes havien format una skjalborg, una muralla d'escuts, tot al seu voltant per a protegir-lo. La batalla era aleshores una batalla que es lluitava a força de cops d'espasa i destral, però també picant amb les llances i llançant-se tot l'armament que tinguessin a mà; n'hi havia qui disparaven fletxes amb els arcs, n'hi havia que disparaven llances a mà. L'atac d'armes llancívoles que hom descarregava contra l'Ormurinn era tan virulent que a penes se'n podien resguardar amb els escuts: tan i tan espesses volaven les llances i les fletxes car les naus de guerra atacaven l'Ormurinn per tots els costats. Però els homes del rei Olau eren presos d'un ardor tal que pujaren a dalt del bordatge per a aconseguir arribar així amb els cops de llurs espases fins als enemics i matar-los, però tanmateix no eren gaire els qui s'acostaven al peu mateix de l'Ormurinn volent ficar-se dins aquell revell de cops d'espasa i destral. I molts dels homes del rei Olau arribaven a saltar del bordatge sense parar esment que no es batien en camp pla, de manera que s'enfonsaren dins la mar amb llurs armes
◊ því næst heyrði Gangleri dyni mikla hvern veg frá sér og leit út á hlið sér, og þá er hann sést meir um þá stendur hann úti á sléttum velli. Sér þá enga höll og enga borg. Gengur hann þá leið sína braut og kemur heim í ríki sitt og segir þau tíðindi er hann hefur séð og heyrt: tot seguit en Gangleri va sentir tot al seu voltant un gran brogit i es va girar a un costat, i quan va continuar mirant al seu voltant, vet aquí que de cop i volta es va trobar defora, enmig d'un camp pla i no hi veia ni palau ni ciutadella. Aleshores va fer el seu camí i va tornar al seu regne i hi va contar tot el que li havia passat i havia vist
◊ síðan lagði konungur niður skikkju sína og mælti að þeir skyldu til fara allir og freista enn og svo var gert. Og færðu þá steina tuttugu menn þannug sem þeir vildu er engan veg gátu áður hrært hundrað manna og var vegurinn ruddur að miðjum degi svo að fært var bæði mönnum og hrossum með klyfjum eigi verr en á sléttum velli: a continuació el rei es va llevar la seva skikkja i els va dir que hi anessin tots i que ho tornessin a provar i aixó ho feren. I aleshores vint homes foren capaços de portar pedres allà on volgueren que abans de cap de les maneres no haurien pogut moure cent homes i per migdia ja havien netejat d'obstacles el camí de manera que no era pitjor transitable, tant per persones com per bísties amb beaces, que un camp pla
♦ slétt land: un país pla
♦ slétt mínúta: un minut precís, un minut just
◊ þegar slétt mínúta var til leiksloka: quan faltava un minut precís per al final del partit
♦ slétt tún: una prada plana
♦ sléttur sjór: mar plana
♦ þeir sögðu sínar farir ekki sléttar: <LOC FIGcontaven que llur viatge no s'havia vist coronat per l'èxit
◊ þetta sama haust kom Þangbrandur prestur af Íslandi til Ólafs konungs og segir sínar farar eigi sléttar, segir að Íslendingar höfðu gert níð um hann en sumir vildu drepa hann og lét enga von að það land mundi kristið verða. Ólafur konungur varð svo óður og reiður að hann lét blása öllum íslenskum mönnum saman, þeim er þar voru í bænum, og mælti síðan að alla skyldi drepa: aquella mateixa tardor, en Þangbrandur el prevere va arribar d'Islàndia a la cort del rei Olau i li contà que el seu viatge havia estat un fracàs: li va contar que els islandesos havien compost un níð contra ell i que alguns [fins i tot] l'havien volgut matar i va dir que no hi havia esperances que aquella terra esdevingués cristiana. El rei Olau es va enfellonir i aïrar tant que va fer convocar a toc d'anafil tots els islandesos que hi hagués a la vila i després decretà que tots ells havien de morir
◊ það verður þessu næst til tíðinda að vor eitt á einmánuði rak hval í ey þeirri er Hvallátur heitir. Það var þá eyðiey og átti Gull-Þórir eyna. Þórir fór til og skar hvalinn, flutti suman heim en gaf héraðsmönnum sínum suman. Mikið lá þar enn eftir óskorið hvalsins. Þetta fréttir Steinólfur í Fagradal. Fer hann þá til og mannar út áttæring. Og er þeir komu í eyna voru þar fyrir nokkurir Reyknesingar að hvalskurðinum. Steinólfur og hans félagar létu ófriðlega og þorðu hinir er að hvalskurðinum voru eigi að verja þeim hvalinn og hopuðu undan. Báru þeir Steinólfur þá hvalinn til skips og hlóðu og lögðu síðan brott frá eynni. Vindur var á sunnan og fór heldur vaxandi. En er þeir komu inn um eyjar sjá þeir að skip fer í móti þeim. Kenna þeir að það er Þórir og Þorskfirðingar og svo hvorir aðra. Þeir Þórir fella seglið en með því að skriður mikill var á skipunum runnust þau hjá. Þórir skaut spjóti og varð fyrir sá maður er næstur sat Steinólfi. Féll hann dauður útbyrðis. Var þá við því búið að í baksegl slægi hjá Steinólfi og ógreiddist honum ferðin. En fyrir sakir þess að þá var komið ofviðri og sjógangur mikill gátu þeir Þórir eigi veitt þeim eftirför. Steinólfur komst með nauðung til Akureyja. Hafði hann þá rutt skipið að mestu af hvalnum. Beið hann við eyjarnar til þess er veðrið lægði. Hélt hann þá heim og sagði sínar farar eigi sléttar: la següent cosa rellevant que va passar fou que, vers la primavera, durant l'einmánuður, ço és, el darrer mes d'hivern, la mar va escopir una balena a l'illa que nom Hvallátur. En aquell temps, aquesta illa estava deshabitada. En Gull-Þórir tenia l'illa. En Þórir hi va anar i va escorxar la balena, [i de la part escorxada,] se'n va dur una part a casa i en va donar una part als homes del seu districte. Una gran part de la balena va quedar allà encara sense escorxar. L'Steinólfur del Fagradalur se'n va assabentar. Se n'hi va anar amb un áttæringur, un vaixell de vuit rems, amb la corresponent tripulació. I quan varen arribar a l'illa, abans d'ells ja hi havien arribat alguns habitants de Reykjanes que s'havien posat a escorxar la balena. L'Steinólfur i els seus companys es van expressar d'una manera poc pacífica i els altres, que estaven escorxant la balena, no varen pas gosar defensar la balena per les armes i es varen retirar en grup. Aleshores l'Steinólfur i els seus acompanyants varen arrossegar la balena fins a llur bot, l'hi carregaren i tot seguit abandonaren l'illa. Bufava un vent de migjorn que s'anava fent més i més fort. Quan varen arribar pels volts de les illes, varen veure que un vaixell es dirigia cap a ells. Varen reconèixer que eren en Þórir i els habitants del fiord de Þorskafjörður i els altres els reconegueren a ells. En Þórir i els seus varen abaixar la vela, però com que tots dos vaixells anaven molt ràpid, varen passar un pel costat de l'altre. En Þórir va llançar-los una llança que va endevinar l'home que seia al costat de l'Steinólfur. Va caure mort per la borda. En aquells moments, la vela de darrere del vaixell de l'Steinólfur va rebre el vent d'una altra direcció i allò els va alentir llur marxa. Però com que s'havia congriat tempesta i la mar anava molt remoguda, en Þórir i els seus no pogueren empaitar-los. L'Steinólfur va arribar amb penes i treballs a Akureyjar. Havia llançat la major part de la balena per la borda. Es va esperar a les illes fins que la tempesta va amainar. Aleshores va posar rumb cap a ca seva on hi va contar que el seu viatge no havia donat els fruits esperats (en Baetke 19874 no dóna pas entrada a la locució: þat slær í bakseglin hjá e-m. Entenc que la locució fa referència a un canvi sobtat de la direcció del vent i tradueixo en conseqüència)
◊ nú fara þeir Oddr til þess, at þeir koma heim, ok segja þau tíðendi, sem þeir hafa heyrt; en vánum bráðara sáu þeir, at kona veðr innan af meginlandi ok út til eyjarinnar. Hún var í skinnkyrtli ok mikil vexti ok illilig, svá at þeir þóttust ekki kvikvendi slíkt sét hafa. Hún gengr at skipunum ok tekr í báða stafnana ok hristir þau svá, at þeim þótti við því búit, at öll mundi í sundr brotna. Hún gengr þá upp á leið, en Oddr snýr at baki birninum. Hann hafði áðr látit leggja glæðr í munn dýrinu. Hann tekr nú ör ok skýtr fram eptir dýrinu. Hún sér örina, er at henni flýgr, ok bregðr hún við lófanum, ok bítr eigi heldr á en steinn væri fyrir. Þá tók Oddr at Gusisnautum ok skýtr þeiri sem inni fyrri. Hún bregðr fyrir öðrum lófanum, ok flýgr í gegnum hann ok í auga henni ok út um hnakkann. Hún gengr þó leið sína. Oddr skýtr inni þriðju ör. Þá bregðr hún við öðrum lófa ok hrækti í hann áðr, ok ferr sú jafnt ok in fyrri, at í augat kom ok út um hnakkann. Hún snýr nú leiðinni ok öslar aptr til meginlands ok segir sínar farir eigi sléttar. Sitja þeir nú um kyrrt í eyjunni nokkura stund: l'Oddr i l'Ásmundr feren de tornar a ca ells on hi contaren el fet que havien sentit, i abans del que s'haurien esperat, veieren que una dona passava a gual de la terra ferma a l'illa on es trobaven ells. Portava un kyrtill de cuir i era una dona de gran estatura i d'aspecte maligne, de manera que consideraren que no havien vist mai abans una criatura semblant a aquella. Ella es dirigí cap als vaixells, i els va agafar per les dues proes i els sacsà amb tanta de força que cregueren que, d'aquella manera, tots dos vaixells s'acabarien esbocinant. Després, sortí a terra. L'Oddr es va posar darrere l'ós. Abans, havia fet ficar calius encesos dins la gola de la bèstia. Aleshores va agafar una fletxa i la va llançar a aquella dona des de darrere l'ós. Aquella dona va veure la fletxa que volava cap a ella i la va parar amb el palmell de la mà i la fletxa no li va fer gens de mal, talment com si hagués endevinat una pedra. Aleshores l'Oddr va recórrer a les fletxes Gusisnautar i n'hi disparà una de la mateixa manera que ho havia fet amb la primera. La dona la va parar amb l'altre palmell, però aquest cop la fletxa el va travessar, i tot seguit li entrà per un ull i li sortí per la nuca. Tanmateix, ella prosseguí el seu camí. L'Oddr aleshores li va disparar una tercera fletxa. La dona va pegar una escopinada a l'altre palmell i hi aturà la fletxa, però aquesta el travessà exactament igual que havia passat la vegada anterior, i després d'haver-li travessat el palmell, la fletxa li entrà per l'ull i li sortí per la nuca. Aleshores aquella dona féu mitja volta i se'n tornà patollant cap a la terra ferma i allà hi contà que el seu viatge no li havia retut gens. L'Oddr i els seus llavors varen tenir tranquil·litat a l'illa per un temps
♦ allt var slétt og fellt (o: heflað)<LOC FIGtot marxava [com] sobre rodes, tot estava tranquil i en ordre, tot anava com una bassa d'oli (almenys de cap a defora)
♦ skipta á sléttu: fer un canvi equitatiu (o: just)
2. (steinn, hár) llis -a (de superfície plana i polida & sense ondulacions)
♦ slétt hár: cabells llisos
♦ sléttur steinn: una pedra llisa
3. <MAT> parell -a
♦ slétt (o: jöfn) tala: un nombre parell

< sliðra <f. sliðru, no comptable>:
variant ortogràficva antiquada de → slyðra “indolència, vessa”

slifsi <n. slifsis, slifsi>:
1. <GENcorbata f
2. (hluti peysufataslifsi m, floc m de peysuföt (floc del vestit tradicional femení islandès. Es tracta d'una banda de seda o una altra estofa fina, portada de manera baldera al voltant del coll i lligada formant baga al pit, per a escalfar el coll i alhora adornar el peysuföt, el vestit nacional femení islandès. La llargària sol ésser de metre i mig, i l'amplària de divuit a vint centímetres )

slig <n. sligs, no comptable>:
paràlisi f (per efecte de sobrecàrrega o pes excessiu)

sliga <sliga ~ sligum | sligaði ~ sliguðum | sligaðe-n ~ e-ð>:
<GEN & FIGsobrecarregar i paralitzar amb el seu pes algú ~ una cosa, esclafar algú ~ una cosa sota el seu pes

sligaður, sliguð, sligað <adj.>:
1. (dauðþreytturmort -a (de son o cansament)
2. (ofhlaðinnaclaparat -ada (sobrecarregat)
♦ vera sligaður af skuldum: estar aclaparat pels deutes

sligast <sligast ~ sligumst | sligaðist ~ sluguðumst | sligast>:
caure sota el pes d'una [sobre]càrrega
◊ sligast undir byrðinni: quedar esclafat sota el pes de la càrrega
♦ sligast undan álaginu og hrynja: cedir i ensorrar-se sota el pes d'una cosa, col·lapsar-se sota la pressió d'una cosa
◊ í fjölda landa er heilbrigðiskerfið að sligast undan álaginu: a nombrosos països el sistema sanitari hi és a punt de col·lapsar-se

slikja <f. slikju, slikjur. Gen. pl.: slikja; dat.pl.: slikjum>:
llustre m, lluentor f
♦ slikja á silki ~ hári: la lluentor de la seda ~ dels cabells

slikju·hár <n. -hárs, -hár>:
cabells lluents

slikk <n. slikks, no comptable>:
preu regalat (o: tirat)
♦ kaupa e-ð fyrir slikk: comprar una cosa a un preu regalat

slingra <slingra ~ slingrum | slingraði ~ slingruðum | slingrað>:
1. (sveiflast til hliða, reika í sporicaminar fent giragonses, anar de banda a banda, fer tentines (com p.e., una persona que va embriaga)
2. <NÀUTfer guinyades, guinyar
♦ rugga og slingra: fer bandades i guinyades

slinkur <m. slinks, slinkir>:
1. (kippursotrac m (sacsejada violenta i brusca)
♦ þá kom slinkur á skipið ~ bílinn: el vaixell ~ el cotxe es va sacsejar violentament, hi hagué un sotrac al vaixell ~ al cotxe
2. (rykkur á taugestrebada f (estirada a corda)

slinni <m. slinna, slinnar>:
1. (slannigraponer m, graponera f (maldestre, pocatraça)
2. (slánillargarut m, llargaruda f, pallanga m & f (alt i desmanegat o desairós)

slipp·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<NÀUTdrassana f [de reparació]

slippur <m. slipps, slippir>:
<NÀUTdrassana f [de reparació]

sliskja <f. sliskju, sliskjur. Gen. pl.: sliskna>:
rampa f per a pujar i baixar mercaderia a camió de transports o a tractor

slit <n. slits, slit>:
1. (útjöskundesgast m (deteriorament per l'ús continuat)
♦ vera kominn að sliti: haver-se esquinçat [per l'ús] (corda, roba, sabates)
2. slit <n.pl slita>: #1. (rifnunruptura f (trencament & interrupció suspensió)#2. (slit fyrirtækis, upplausn fyrirtækisliquidació f [concursal] (d'empresa)
♦ fá sér e-ð til slita við e-n: usar una situació com a pretext per a trencar amb algú

slita·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
administrator m concursal, administradora f concursal

slita·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
sindicatura f de fallida, administració f judicial de fallida, admistració f concursal

slit·flötur <m. -flatar, -fletir>:
superfície f de desgast

slit·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDartrosi f

slitinn, slitin, slitið <adj.>:
1. (mikið notaður, eyddur með notkun, útslitinngastat -ada [per l'ús], desgastat -ada, aldà -ana  (deteriorat per l'ús & per l'edat)
♦ slitnir skór: sabates gastades
♦ → gatslitinn “foradat -ada (p.e., sola de sabata)”
2. (margtugginn, margþvældursuat -ada, mastegat -ada (molt vist o sentit & adotzenat, banal)
♦ slitin orð: paraules suades
♦ þunnar og slitnar röksemdir: arguments suats i minsos
3. (farinn í sundur, sundurslitinnesquinçat -ada (romput, trencat, estripat)
4. (örþreyttur, útslitinnesgotat -ada, retut -uda (Mall.) (extenuat, exhaust)

slit·lag <n. -lags, -lög>:
capa protectora [antidesgast], revestiment m [protector]
♦ bundið slitlag [vega]: capa f d'asfalt del ferm de carretera, paviment m [asfaltat] de carretera

slitlags·lögn <f. -lagnar, -lagnir>:
asfaltat m
♦ slitlagslögn á brautinni: asfaltat m de la pista

slit·laus, -laus, -laust <adj.>:
no consumptiu -iva
♦ slitlaus not vatns[ins]: ús no consumptiu d'aigua

slitna <slitna ~ slitnum | slitnaði ~ slitnuðum | slitnað>:
1. (um vefnað, kaðal, tvinna, föt o.s.fr.rompre's (esp. teixit, corda, fil etc. a causa de tibar-lo o estirar-lo massa fort)
◊ kaðallinn slitnaði: la corda es va rompre
◊ skóreimin slitnaði: el cordó de la sabata es va rompre
♦ báturinn slitnaði upp: <LOC NÀUTel vaixell ha trencat les amarres i ha quedat lliure
2. (um föt, við notkunesquinçar-se [per l'ús], gastar-se (roba, en fer-se vella o usar-se molt)
3. <FIGinterrompre's, trencar-se
♦ símasambandið slitnaði: la comunicació s'ha tallat
♦ það slitnaði upp úr kjarasamningaviðræðunum: <LOC FIGles negociacions pel conveni col·lectiu han petat

slitr·óttur, -ótt, -ótt <adj.>:
1. (með bilum eða hléumintermitent (que cessa i recomença, discontinu)
♦ slitrótt eftirspurn: demanda intermitent
♦ slitróttar línur: ratlles sòltes i esparses (per a les línies discontínues de la carretera, brotin lína)
♦ slitróttur sónn: un so entretallat
2. (um vegfragós -osa (abrupte i accidentat o interromput a trossos)
♦ slitróttur vegur: un camí fragós [a trossos]
3. <FIGesporàdic -a, fragmentari -ària
♦ slitrótt frásögn: un relat fragmentari
♦ slitróttar minningar: records fragmentaris
♦ slitrótt samtal: una conversa mantinguda a base de frases soltes, esparses
4. <(strjálbýllescassament poblat -ada (amb poca població i esparsa)

slitur <n. sliturs, slitur>:
esqueix m (pellingot, tros de roba esqueixat d'un altre & fragment esqueixat d'un altre objecte)
♦ slitur úr gömlum formála: fragments d'un vell pròleg
♦ → andarslitur “darrers sospirs (abans de morir)”

slíðra <slíðra ~ slíðrum | slíðraði ~ slíðruðum | slíðraðe-ð>:
embeinar una cosa
♦ slíðra sverðið: embeinar l'espasa
♦ slíðra sverð aftur: tornar a embeinar l'espasa
♦ slíðra sverð sitt: embeinar la seva espasa

slíðrar <f.pl slíðra>:
beina f (slíður)
♦ draga sverðið ~ sverð sitt úr slíðrum: desembeinar l'espasa ~ la seva espasa
♦ draga sverðið aftur í sínar slíðrar: tornar a embeinar l'espasa
♦ halda sverðinu í slíðrum: mantenir l'espasa embeinada

slíðra·stör <f. -starar, -starir>:
càrex embeinat (planta Carex vaginata)

slíður <n. slíðurs, slíður. Esp. en la llengua antiga, empr. hab. en pl.>:
1. beina f (folre d'espasa, ganivet, coltell etc.)
♦ stinga sverðinu í slíðrin: ficar l'espasa a la beina
2. funda f (folre de pistola i altres objectes)
♦ láta skammbyssuna aftur í slíðrið: tornar a enfundar el revòlver
♦ stinga skammbyssunni aftur í slíðrið: tornar a enfundar el revòlver

slíkur, slík, slíkt: tal, <LIT> aital
	sem slíur: com a tal
	við slíku mátti búast: era d'esperar

slím·áll <m. -áls, -álar>:
mixí m de l'Atlàntic, mixina f de l'Atlàntic (peix Myxine glutinosa. Cf. grec antic ὁ μυξῖνος)
♦ rauði (o: litli) slímáll: mixí m de cap blanc, mixina f de cap blanc (peix Myxine ios)

slím·himna <f. -himnu, -himnur>: <MED> mucosa f

slímseigju·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, no comptable>:
<MEDfibrosi cística (o: quística)

slímþykknis·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, no comptable>:
<MEDfibrosi cística (o: quística) (slímseigjusjúkdómur)

slím·húð <f. -húðar, -húðir. Pl. no hab.>: <MED> mucosa f

slím·stautull <m. -stautuls, -stautlar>:
cama (o: pota) f de perdiu (bolet Gomphidius glutinosus)

slípa <slípa ~ slípum | slípaði ~ slípuðum | slípaðe-ð>:
1. <GENpolir una cosa (escatar, fregar la superfície del cristall, la pedra i d'altres matèries amb paper de vidre o amb un altre mitjà per fer-la llisa i brillant)
◊ yfir legstað föður síns og bræðra reisti Símon háan bauta sem sást víða að. Var slípaður (ξέω : ξεστός, -ή, -όν, ξεστῷ) steinn bæði bak og fyrir á minnismerkinu: en Simó va dreçar un monument alt sobre la tomba de son pare i dels seus germans que es veia ben de lluny. Els carreus del monument eren polits tant pel darrere com pel davant
♦ slípa gler: polir vidre
♦ slípa kristall: polir cristall
♦ slípa marmara: polir marbre
2. (brýnaesmolar una cosa (afilar el tall o fil, esp. de ganivet o tisores)
♦ slípa rakhníf: suavitzar una navalla
3. (um gimsteinatallar una cosa (gemmes i pedres precioses)
♦ slípa demant: tallar un diamant

slíp·ól <f. -ólar, -ólar>:
suavitzador m, corretja f (Val., Bal.) (cuir per a navalles d'afaitar)

slípun <f. slípunar, no comptable>:
poliment m

slíta <slít ~ slítum | sleit ~ slitum | slitið>:
A. Amb complement en acusatiu:
1. slíta e-ð: trencar una cosa (estirant-la)
	slíta bandið - böndin: rompre la corda - les lligadures
	slíta böndin af sér: rompre les seves lligadures
	slíta fjötrana: rompre les cadenes
	slíta hlekki: rompre les cadenes
	slíta kaðal: rompre una corda
	slíta e-ð af rót sinni: arrencar una cosa de les seves arrels
	slíta reipi af armleggjum sér: rompre les cordes dels seus braços
	slíta eyrnagullin úr eyrum sér: arrencar-se les arracades de les orelles
	slíta augun af e-u - e-m: apartar els ulls d'una cosa - d'algú, arrencar la mirada d'una cosa - d'algú
	slíta e-n af sér: depassar algú
	slíta e-n - e-ð upp: 1. <GEN> arrencar una cosa, arrabassar una cosa; 2. <FIG> erradicar una cosa, extirpar una cosa
		slíta e-ð upp með rótum: arrencar una cosa amb les arrels
		skipið (=Ac.) sleit upp: el vaixell es va desfermar, el vaixell es va alliberar de les seves amarres
	slíta e-n upp úr landi síns: arrencar algú de la seva terra
	slíta e-ð sundur: rompre una cosa en dos bocins
		slíta strengina sundur: rompre les cordes
	slíta e-n ~ dýr [sundur]: dilacerar algú o un animal (estirant la seva carn o el seu cos)
	slíta e-ð frá e-u: apartar una cosa d'una cosa
	slíta lífið úr e-m: arrencar-li la vida a algú
	fyrr en úr slítur: <loc. impers.>: abans que la cosa no acabi, abans que no es prengui una decisió final
	það slítur úr honum [+ e-ð = Ac.]: <loc. impers.>: el cel deixa anar una cosa (p.e., unes gotes de pluja, unes volves de neu)
		það fór að slíta úr honum nokkra dropa: va començar a fer gotes

B. Amb complement en datiu:
1.
slíta [einhliða] samningi við e-n: rescindir [unilateralment] un contracte amb algú
slíta félagi: dissoldre una societat
slíta félagskap [við e-n]: acabar l'associació [amb algú]; acabar la relació [amb algú]
slíta fundi: aixecar una reunió, donar per acabada una reunió
slíta sambandi við e-n: trencar les relacions amb algú
slíta samkomunni: concloure una reunió
slíta samtali: donar per acabada una conversa, posar fi a una conversa, concloure una conversa
slíta samvistum: trencar la convivència, separar-se
slíta tali: trencar una conversa, deixar de parlar
	sleit þar tali þeirra: <loc. impers.> llur conversa va acabar allà
	slíta símtalinu: penjar (el telèfon)
slíta trúlofun: rompre (o: trencar) un prometatge
slíta þingi: clausurar un ple parlamentari, tancar una sessió del parlament
	 (cf. leysa Alþingið upp ‘dissoldre el parlament’)
2.
slíta fötum - skóm: gastar la roba - les sabates (a força de portar-la)

C. Reflexiu:
1. <sig>
slíta sig frá (o: af) e-m: apartar-se d'algú, allunyar-se d'algú
	geta ekki slitið sig frá e-m: no poder-se alliberar d'algú
slíta sig frá (o: af) e-u: alliberar-se d'una cosa
slíta sig lausan: 1. <GEN> amollar-se, desfermar-se, deslligar-se (un animal); 2. <FIG> deslliurar-se
slíta sig upp: escapolir-se, alliberar-se

2. <sér>
slíta sér út [við e-ð]: esgotar-se [totalment fent una cosa], consumir-se [físicament fent una cosa] (treballant)
◊ og er samkomunni var slitið (λύω : λυϑείς -ϑεῖσα, -ϑέν, λυθείσης δὲ τῆς συναγωγῆς), fylgdu margir Gyðingar og guðræknir menn, sem tekið höfðu trú Gyðinga, þeim Páli og Barnabasi: i, dissolta l'assemblea, molts de jueus i homes piadosos que havien abraçat la fe dels jueus, seguiren en Pau i en Bernabé
◊ þegar hinn fyrsti hafði látið lífið með þessum hætti var öðrum þeirra misþyrmt jafn háðulega. Húð og hár var slitið af höfði hans og síðan var hann spurður: „Ætlar þú að eta áður en þú verður limaður sundur?“ Hann svaraði á móðurmáli sínu: „Aldrei“: després que el primer hagué mort d'aquesta manera, maltractaren el segon d'ells d'una manera igualment ignominiosa. Li arrancaren la pell i els cabells del cap i tot seguit li preguntaren: «Vols menjar o t'estimes més ésser desmembrat?». Ell els contestà en la seva llengua materna: «Mai!»
◊ hann kallaði hárri röddu og sagði: Höggvið tréð, sníðið af greinarnar! Slítið burt laufið og tvístrið ávöxtunum! Dýr vallarins flýi undan því og fuglar himinsins af greinum þess!: cridà fort i digué així: «Destralegeu l'arbre, esmotxeu-ne les branques, eixoneu-ne les fulles, disperseu-ne els fruits! Que les bèsties fugin de sota d'ell, i els ocells, de les seves branques!
◊ nei, með því að tína illgresið, gætuð þér slitið upp hveitið um leið: no, no fos cas que, arrancant el jull, arrabasséssiu el blat al mateix temps
◊ af því að þeir yfirgáfu sáttmála Drottins, Guðs feðra sinna, sem hann gjörði við þá, er hann leiddi þá af Egyptalandi, en gengu að dýrka aðra guði og falla fram fyrir þeim, guði, er þeir þekktu eigi og hann hafði eigi úthlutað þeim. Fyrir því upptendraðist reiði Drottins gegn landi þessu, svo að hann lét yfir þá koma alla þá bölvun, sem rituð er í þessari bók. Og Drottinn sleit þá upp úr landi þeirra (wa-i̯ʝittəˈʃē-m ... mē-ˈʕal   ʔaδmāˈθām, וַיִּתְּשֵׁם ... מֵעַל אַדְמָתָם) í reiði og heift og mikilli gremju og þeytti þeim í annað land, og er svo enn í dag: és perquè havien abandonat l'aliança que Jahvè, el Déu de llurs pares, va fer amb ells quan els va treure d'Egipte, i [perquè] anaren a reverenciar d'altres déus i es prosternaren davant d'ells, déus que no coneixien i que ell no els havia donat en repartiment. Per això es va inflamar l'ira de Jahvè s'inflamà contra aquest país i va fer caure damunt ell totes les malediccions escrites en aquest llibre. I Jahvè els ha arrencats de llur terra amb còlera i fúria i gran indignació, i els ha llançats en un altre país, fins al dia d'avui
◊ þá tók Dalíla ný reipi og batt hann með þeim og sagði við hann: "Filistar yfir þig, Samson!" og mennirnir, er um hann sátu, voru í svefnhúsinu. En hann sleit þau af armleggjum sér sem þráður værila Delilà va agafar unes cordes noves i el va lligar amb elles i [després] li va dir: «Els filisteus són damunt teu, Samsó!» I els homes, que el sotjaven, eren al dormitori. Però ell va trencar les cordes dels seus braços com si fossin un fil
◊ þá fóru þau Samson og faðir hans og móðir niður til Timna. Og er þau komu að víngörðum Timna, þá kom ungt ljón öskrandi í móti honum. Þá kom andi Drottins yfir hann, svo að hann sleit það sundur, eins og menn slíta sundur hafurkið, og hann hafði þó ekkert í hendinni. En eigi sagði hann föður sínum né móður frá því, er hann hafði gjört: en Samsó va baixar a Timnà amb son pare i sa mare. I quan arribaven a les vinyes de Timnà, els hi va sortir un lleó jove bramulant. Llavors l'esperit de Jahvè s'apoderà d'ell i, sense portar res a la mà, va esqueixar el lleó com qui esqueixa un cabrit. I no va dir allò que havia fet a son pare o a sa mare
◊ og Aron sagði við þá: "Slítið (ˌpārəˈqū, פָּרְקוּ) eyrnagullin úr eyrum kvenna yðar, sona og dætra, og færið mér." Þá sleit (wa-i̯ʝiθˌpārəˈqū, וַיִּתְפָּרְקוּ) allt fólkið eyrnagullin úr eyrum sér og færði Aroni, en hann tók við því af þeim, lagaði það með meitlinum og gjörði af því steyptan kálf: i l'Aharon els digué: «Arrenqueu les arracades d'or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles, i porteu-me-les». Aleshores tot el poble es va arrencar les arrecades d'or de les orelles i les portaren a l'Aharon
◊ menn slíta föðurleysingjana af brjóstinu (ʝiɣzəˈlū   mi-ʃˈʃɔδ   ʝāˈθōm, יִגְזְלוּ מִשֹּׁד יָתוֹם) og taka veð af hinum bágstöddu: homes arrabassen els orfes de la mamella i prenen penyora dels qui es troben en destret de diners
◊ hann brýtur mig niður (ʝittəˈt͜sē-nī, יִתְּצֵנִי) á allar hliðar, svo að ég fari burt, og slítur upp (wa-i̯ʝasˈsaʕ, וַיַּסַּע) von mína eins og tré: m'enderroca per tots els costats a fi que me'n vagi: i m'arrabassa, com un arbre, la meva esperança
◊ lát þér segjast, Jerúsalem, til þess að sál mín slíti sig ekki frá þér (pɛn־tēˈqaʕ   naφˈʃ-ī   mi-mˈmē-χ, פֶּן-תֵּקַע נַפְשִׁי מִמֵּךְ), til þess að ég gjöri þig ekki að auðn, að óbyggðu landi: deixa't alliçonar, Jerusalem, perquè no es desixi de tu la meva ànima, perquè no et redueixi a desert, a país inhabitat!
◊ svo segir Drottinn: Allir hinir vondu nágrannar mínir, þeir er áreitt hafa eignina, er ég gaf lýð mínum Ísrael, sjá, ég slít þá upp úr landi þeirra (nɔθəˈʃā-m   mē-ˈʕal   ʔaδmāˈθām, נֹתְשָׁם מֵעַל אַדְמָתָם), og Júda hús vil ég upp slíta (ʔɛtˈtōʃ mi-ttōˈχā-m, אֶתּוֹשׁ מִתּוֹכָם), svo að það sé eigi meðal þeirra. En eftir að ég hefi slitið þá upp (nāθəˈʃī, נָתְשִׁי), mun ég aftur miskunna mig yfir þá og flytja þá heim aftur, hvern til síns óðals og hvern til síns lands. Og ef þeir þá læra siðu þjóðar minnar og sverja við mitt nafn: "Svo sannarlega sem Drottinn lifir!" eins og þeir hafa kennt þjóð minni að sverja við Baal, - þá skulu þeir þrífast meðal þjóðar minnar. En ef einhver þjóð vill ekki heyra, þá slít ég þá þjóð upp (wə-nāθaʃˈtī, וְנָתַשְׁתִּי) og tortími (nāˈθōʃ, נָתוֹשׁ) henni - segir Drottinn: així ha parlat Jahvè sobre tots els meus mals veïns que han tocat l'heretatge que vaig donar al meu poble, a Israel: Vet aquí que els arrencaré de la seva terra, i arrencaré la casa de Judà d'enmig d'ells. Però després d'haver-los arrencats, me'n tornaré a compadir i els faré tornar cadascun al seu heretatge i cadascun al seu país. I, si aprenen bé les pràctiques religioses del meu poble, jurant amb el meu nom «Per Jahvè vivent», igual com havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aleshores seran incorporats al meu poble. Però, si un d'ells no escolta, aleshores arrencaré de debò aquest profà i el faré perdre, diu Jahvè
◊ reiði hans slítur mig sundur (ŧāˈraφ, טָרַף) og ofsækir mig, hann nístir tönnum í móti mér, andstæðingur minn hvessir á mig augun: la seva ira dilacera i em tira a terra, m'ensenya unes dents que escarritxen. El meu adversari agusa sobre mi la seva mirada
◊ þá tóku þær enn að gráta hástöfum. Og Orpa kvaddi tengdamóður sína með kossi, en Rut gat ekki slitið sig frá henni (ˌdāβəˈqāh [ˈbā-ḥ], דָּבְקָה בָּהּ)elles es van posar a plorar encara més fort. I [llavors] l'Orpà prengué comiat de la seva sogra amb un petó, mentre que la Rut no pogué pas arrencar-se del seu costat
◊ en einmitt þeir höfðu allir saman brotið sundur okið og slitið af sér (nittəˈqū, נִתְּקוּ) böndin (mōsēˈrōθ, מוֹסֵרוֹת)però tots ells justament havien trencat el jou, havien romput els eixanguers!
◊ ég athugaði hornin og sá þá, hvar annað lítið horn spratt upp milli þeirra, og þrjú af fyrri hornunum voru slitin upp (ʕăˈqar - עֲקַר: ʔɛθʕăˈqarū, אֶתְעֲקַרוּ) fyrir það: examinava les banyes i aleshores vaig veure que una altra banya, petita, despuntava entre elles i tres de les primeres banyes foren arrabassades de davant ella
◊ segðu: svo segir Drottinn Guð: Mun hann dafna? Verður hann ekki rifinn upp með rótum, ávextirnir slitnir (ʝəqōˈsēs, יְקוֹסֵס) af honum svo að safaríkur vaxtarbroddurinn visnar? Þá þarf hvorki sterkan handlegg né marga menn til að slíta (lə-maɕəˈʔōθ, לְמַשְׂאוֹת) hann af rót sinni: digues: Així parla el Senyor Jahvè: Prosperarà? No li arrencaran les arrels i li arrabassaran el fruit a fi que se li assequin tots els brots tendres? [S'assecarà i] no caldrà ni un braç fort ni gaire gent per arrabassar-la de les seves arrels!
◊ þann dag, segir Drottinn hersveitanna, mun ég brjóta okið af hálsi hans (?) og slíta (ʔănatˈtēq, אֲנַתֵּק) hlekki hans (?). Þeir munu ekki lengur þræla fyrir framandi menn: aquell dia, diu Jahvè-Sabaot, trencaré el jou del seu coll (t͡sau̯wāʔˈrɛ-χā, צַוָּארֶךָ), rompré les seves cadenes (ū-mōsərōˈθɛi̯-χā, וּמוֹסְרוֹתֶיךָ), i ja no faran d'esclaus per als estrangers
◊ í belgísku uppreisninni 1839 slitu Belgar sig lausa frá Hollandiels belgues es varen separar dels Països Baixos amb la revolució del 1839
◊ gerði hann sig þá svo reiðan og óðan að hann mælti að þeir skyldu eigi annað vor báðir heilir á þinginu og sleit síðan því þingi: aleshores es va posar tan felló i furiós que va dir que ells dos ja no assistirien vius al þing de la primavera següent i tot seguit va donar per acabat el þing d'aquella primavera
◊ og er hann hafði þetta upp kveðið þá taka allir höfðingjar þetta ráð. Var þá slitið þinginu: quan hagué acabat de dir això, tots els höfðingjar seguiren aquest consell. Aleshores es va dissoldre el þing
◊ þing skal laust segja á miðjum degi, þann dag er menn hafa fjórar nætr verit, enn eigi fyrr, nema þingunautar verði allir á eitt sáttir, enda sé sættar sakir þær allar eða dœmdar, er þar váru búnar til þess þings. Þing skulu standa svá ǫll, sem nú eru sett várþing. Enn ef menn vilja muna várþingi ok skulu samþingisgoðar þat handsalaz ok segja til þriðjungsmǫnnum sínum á leið. Þess eigu þeir ok kost, ef þeir vilja, at slíta svá þingi, at þeir fœri tvau saman, ef þó væri áðr slitin, ok verði þeir allir á þat sáttir, þeir goðar er í þeim þingum eru, en þeir skulu biðja lofs at í lǫgréttu ok segja upp at lǫgbergi, ok skulu þeir nafn gefa þinginu, ok kveða á þingmǫrkin ǁ Comitia (uernalia) soluantur die medio, cum foripĕtae per noctes quatuor in foro egere, nec prius, nisi omnes comitia agentes in unum consentiant; (ita tamen) ut omnes in haec comitia instructae lites uel compositae uel decisae sint. Toparchiae, ut iam est institutum, fora sua uernalia semper sequantur; si uero forum uernale transferre placuerit, praetores eiusdem toparchiae, hoc inuicem stipulati, in promulgationum conuentu suorum trientum incolis indicent. Quorum arbitrio insuper relinquitur, si uoluerint, fora uernalia prius quidem diuersa, in unum conferendo, (iustos) toparchiarum terminos turbare, modo omnes earum toparchiarum praetores in id consentiant, ueniaque (sic faciendi) in dicasterio iis concessa sit; (factam mutationem) ad rupem iurisdicundi proclament, noua toparchia nomine signata, et finibus eius distincte definitis (Oca Cendrosa I,116a-b): es declararà dissolt un þing a migdia del dia que els homes ja faci quatre nits que hi són, i no pas abans, llevat que els þingunautar, ço és, els companys de þing, estiguin tots d'acord en dissoldre'l abans de temps i sempre que ja s'hagi posat fi a totes les causes, per arranjament o per sentència, que s'haguessin preparat per a aquest þing en qüestió. Tots els þings s'han de celebrar així com estan posats actualment els þing de primavera. Si, emperò els homes volen ajornar la celebració d'un þing de primavera, els godons que pertanyin a un samþingi, ço és, a un mateix districte þingal, ho convindran [i acordaran] entre si amb una encaixada de mans, i ho anunciaran als homes de llur þriðjungr o Terç, durant una leið, ço és, durant un þing de tardor. També tenen l'opció, si volen, de posar fi a la celebració d'un þing fent per manera d'ajuntar-ne dos, per més que abans hagin estat separats, sempre que tots els godons que hi hagi en aquests þings hi estiguin d'acord. De tota manera, també hauran de demanar permís per fer-ho a la Lǫgrétta, el cos legislatiu, i anunciar-ho al Lǫgberg, la Penya de la Llei, i [en fer-ho,] donaran nom al þing i assenyalaran els límits del þing
◊ þat er ok mælt, ef hval rekr á fjǫru manns, at hann á at festa hval þann, þótt dróttinsdagr sé svá at hánum þykki óhætt at út sliti ǁ in leges relatum est, quod cuique licitum sit balaenam in litus eius eiectam fundo alligare, quamuis dies fuerit dominica, ita ut balaenam terrae auelli non posse pro certo habeat (Oca Cendrosa II,360): també es diu que si la mar escup una balena a la platja d'un home, que és ell qui l'ha de fermar, encara que sigui diumenge, de la manera que ell consideri que [la balena] no corre perill de deslligar-se [i ésser arrossegada de nou mar endins]
◊ rétt er manni at festa hval fornum festum, enda er rétt at hann festi þeim festum er hann rístr af hval, ok beri þar festar um stokka eða steina. Hann á ok at skera þann hval. Ef fjósir slítr at [pàg. 361] fyrir hánum eða tálkn, eða bein, ok rekr á annars manns fjǫru, ok á sá maðr þat allt er fjǫru á, ef lengra er frá fjǫrumarki þess manns er hvalinn á enn ǫrdrag, en eigi á hann, ef nærr er markinu. Svá skal ok fara it sama um garnar ok seymi, ok allt þat er fémætt slítr út af hvalnum ǁ antiquis retinaculis balaenam litori alligare non minus fas est, quam illis loramentis quae ab ipsa balaena scinduntur. His retinaculis uel trabes uel saxa alligando circumuoluat. Hanc balaenam ut secando laniet fas est. Si offae adipales uel branchiae uel ossa ad eum pertinentes e mare ablata in alienum litus eiiciuntur, haec omnia litoris domini cedant, si modo ab eius, ad quem balaena ipsa pertinet, litoris termino remotius absint, quam teli iactus efficit. Quod si ad terminum propius adfuerint ei non cedant. Idem quoad intestina balaenae tendinesque tenendum est, ut et quicquid balaenae, alicuius pretii dignum, in mare retrahitur (Oca Cendrosa II,360-361): un home té dret a subjectar una balena amb amarres que ja tingui i també és a dreta llei que la subjecti amb amarres que ell es faci amb tires de pell de la balena mateixa, i que després les fermi allà a pedres o a bigues de fusta. Ell és qui ha d'escorxar aquesta balena. Si trossos, barbes o ossos de balena li fugen mar endins [arrossegats per la marea o el corrent], i el corrent se'ls enduu fins a la platja d'un altre home, tots els trossos que es trobin a la platja d'aquest home són seus si els trossos de balena es troben més lluny de la partió de la seva platja amb la de l'home de qui sigui la balena que un tir de fletxa, però no són seus si els trossos es troben a una distància inferior de la partió. Es procedirà d'idèntica manera amb els budells, tendons i qualsevol cosa de valor de la balena que la marea o el corrent se'n dugui mar endins
◊ ef hvalinn slítr út með festum, ok rekr á annars manns fjǫru, ok á sá þann hval er á þeirri fjǫru átti er festar váru fyrst í bornar, ef sumr festarstúfar er á landi, en sumr í hval, enda beri þat kviðr, at sá maðr hyggði halda mundu er festi, ok halda mundi í slíku veðri, sem þá var, er þeir festu hvalinn, enda sé festar eigi ústerkari en reip þau tíu er tveggja manna afli haldi hvert. Eigandi skal sœkja hvalinn með skipi eða hrossi á annars manns fjǫru, ok neyta enskis nema vatns. En ef þat berr kviðr, at hvalrinn var verr festr enn nú var tínt [pàg. 362] þá er sem ófestr sé, ok á sá þá ekki af sér festi, ef út slítr ǁ balaena quae unacum retinaculis e littore auellitur, et in alienum eiicitur litus, eum sequatur, cuius et fuit in litore ubi primum retinaculis fundo alligata est, dummodo aliqua retinaculorum disruptorum pars in litore remaneat, altera uero balaenam auulsam sequatur, probentque ueridici alligantem opinasse retinacula tenere posse, idque eadem tempestate quae instabat, cum balaenam alligabant. Retinacula uero non minoris sint firmitatis quam restes decem, quorum singula duobus uiris non rumpitur. Balaenam suam dominus e litore alieno uel naui uel equis auferat. Praeter aquam nulla re ibi utatur. Quod si probauerint ueridici balaenam minus ualde quam hic praescriptum est, terrae alligatum fuisse, pro non [pàg. 362] alligata habeatur, et eius auulsae alligans tum nihil habeat (Oca Cendrosa II,361-362): si una balena s'amolla amb les amarres que la subjecten i el corrent la se'n duu a la platja d'un altre home, la balena pertany a aquell que la tenia a la platja on la subjectaren primer, sempre que hagin quedat a terra alguns caps de les amarres i els altres clavats a la balena [donant així fe que les amarres realment s'estriparen] i també es pronunciï el veredicte [d'un arbitratge] que el [primer] home creia que les amarres aguantarien quan la va amarrar i que les amarres aguantarien en el temps atmosfèric que feia quan varen subjectar la balena, i si les amarres no eren menys fortes que deu reip, ço és, cordes, cadascuna de les quals fos capaç d'aguantar la força de dos homes. El propietari de la balena ha d'anar a cercar la balena a la platja de l'altre home amb una embarcació o a cavall i no emprarà res [de les terres de l'altre home] llevat d'aigua. Però si el veredicte [de l'arbitratge] és que la balena estava subjectada de pitjor manera com s'ha descrit adés, aleshores és com si la balena no hagués estat lligada, i, si la mar la se'n duu, el qui la va lligar [primer], no en té res [de la balena]
◊ um vorið, er hann var búinn til hafs, sleit frá honum mann á báti, er hét Náttfari, og þræl og ambátt. Hann byggði þar síðan, er heitir Náttfaravík: en primavera, quan estigué preparat per a sortir a la mar, un home es va separar d'ell amb un bot. Aquest home nomia Náttfari, i amb ell hi anaven un esclau i una esclava. Aquest home es va establir a continuació a l'indret que nom Náttfaravík
◊ þeir Flóki ætluðu brutt um sumarið og urðu búnir litlu fyrir vetur. Þeim beit eigi fyrir Reykjanes, og sleit frá þeim bátinn og þar á Herjólf; hann tók þar sem nú heitir Herjólfshöfn. Flóki var um veturinn í Borgarfirði, og fundu þeir Herjólf. Þeir sigldu um sumarið eftir til Noregs: en Flóki i els seus tenien la intenció d'anar-se'n d'allà per l'estiu, però no estigueren preparats per fer-ho fins poc abans de l'hivern. [A causa del poc vent que bufava,] no pogueren doblar el Cap dels Fums o Reykjanes. Allà es va separar d'ells un bot i en ell hi anava en Herjólfur. Va tocar terra allà on ara es diu Herjólfshöfn. En Flóki eixivernà al fiord de Borgarfjörður, on hi trobaren en Herjólfur. A l'estiu van salpar i tornaren a Noruega (Baetke 19874, pàg. 53 unp. þeim beit eigi fyrir Reykjanes sie kamen (infolge schwachen Windes) beim Kreuzen nicht um Reykjanes herum)
◊ ok er byrr kom á, tóku þeir þegar ok settu upp segl sín, svá hverr sem búinn var, ok var heldr veðrlítit í fyrstu. Hrólfr konungr varð síðast búinn. Gekk drekinn lítit, því at hann þurfti mikinn byr, sigldu svá sem leið liggr til Garðaríkis. En er þeir höfðu siglt um stund, tók veðrit at hvessa. Gekk drekinn þá skjótt eptir skipunum. Gerði þá veðr mikit. Konungr bað þá tengja saman skipin ok vita, ef þeir gæti svá haldizt. Ok er þeir ætluðu svá at gera, laust á ofviðri svá miklu, at þegar urðu skipin sundrskila. Varð þá at hlaða seglum ok rétta. Eptir þat kom á steinóðr útnyrðingr. Mátti þá eigi lengr rétta, ok sigldu þá við eitt rif. Gerðist þá svá veðrmikit, at reiði þeira slitnaði, svá at bæði gekk í sundr höfuðbendr ok aktaumar, ok gekk mjök sjór á þá, svá at fáir væntu sér lífs, þeir sem þar váru. Ok er þessi stormr var sem ákafastr, sleit frá drekann Hrólfs konungs ok rak at eyju einni, en með því at þar var höfn góð, en skip öruggt ok liðsmenn kœnir, kómust þeir með heilu ok höldnu at landi: i quan es va aixecar un vent favorable, tots es varen aparellar immediatament i, cadascun, a mesura que estava llest, hissava les veles, i d'antuvi el vent fou fluixet. El rei Hrólfr fou el darrer en estar llest. El seu dreki avançava a poc a poc car era un vaixell que havia de menester un fort vent favorable per fer via, i, d'aquesta manea singlaren resseguint el rumb de cap a Nòvgorod. I quan ja feia un cert temps que navegaven, el vent va començar a fer-se més fort. El dreki aleshores va atènyer veloçment els [altres] vaixells. Aleshores el vent encara es va fer més fort. El rei aleshores va manar que lliguessin els vaixells amb caps a veure si d'aquesta manera es podrien mantenir plegats. I quan ja volien fer-ho, es va desfermar una tempesta tan forta que els vaixells immediatament foren separats els uns dels altres. Aleshores calgué abaixar veles i redreçar les naus. Tot seguit, van començar a bufar un violent mestral. Amb ell ja no pogueren continuar mantenint les naus dretes i hagueren de [fer el tercerol], navegant amb un únic ris. Aleshores el vent es va fer tan fort, que llurs eixàrcies s'estriparen de manera que es van trencar tants els obencs com les braces i embarcaven tanta d'aigua, que pocs dels qui eren allà esperaven sortir-ne amb vida. I quan aquesta tempesta era al més violenta, el dreki del rei Hrólfr fou separat de la resta dels vaixells i anà a raure a una illa, i, com que allà hi havia un bon port, i el vaixell era segur i els tripulants hàbils, van arribar a terra sans i estalvis. Això va passar ja de tard, cap-al-tard, i aleshores el vent va deixar de bufar i el temps va tornar molt bo. El rei Hrólfr va dir que volia anar a l'illa i esbrinar si s'hi veia res de novedós. L'Ásmundr l'hi acompanyà ensems amb deu homes més, però [en Hrólfr] va pregar als altres de la tripulació que els esperessin devora la nau i els demanà que els hi esperessin fins a l'hora nona de l'endemà si no els feia a saber alguna cosa abans
◊ ek heiti Grímnir ok em ek Grímólfsson ok bróðir Grímars þess, er þú drapt. Þú tókt þar marga gripi, þá er ek þykkjumst eiga. Nú er þat satt, at þú ert engis góðs frá mér verðr, ok ekki gott skaltu af mér hafa, ok þótt þú værir hér með ǫllu liði þínu, skyldir þú aldri burt komast, en því bauð ek þér til matar, at ek ætlaða, at þú skyldir lítinn geig þar af fá. En þann inn mikla storm, sem þér fenguð, hann gerða ek at þér ok Ásmundi ok þeim, sem á drekanum váru, unst at drekann sleit frá. Þótti mér lítils vert um in ǫnnur skipin, ok eru þeir komnir þangat, sem þeir vildu, því at ek gaf þeim hœgan byr, en þú ert nú hér kominn með liði þínu heilu ok hǫldnu, sem með þér er á drekanum, ok skaltu aldri burt komast, því at hann er it bezta skip í yðvarri ferð. Skal ek ok svá greypiliga hefna bróður míns, þótt ek hafi eigi til øxi eða sverð, því at þat er yðr allt of gott at falla fyrir vápnum mínum, ok skal ek gefa ykkr Ásmundi grið náttlangt ok hugsa ykkr þá pínu, at sem mest reyni þrek ykkar. En þegar er ek vissa, at skilit var með þér ok liði þínu, gaf ek þeim hœgan byr, ok eru þeir komnir þar, sem þeir vildu, því at ek hirti ekki at hafa ónáð af fjǫlmenni þínu: em diuen Grímnir i sóc fill d'en Grímólfr i germà d'en Grímarr que tu vares matar. Allà hi vares agafar mants objectes preciosos que jo considero que em pertanyen. Ara bé si bé és veritat que no ets mereixedor de [rebre] res de bo de mi i que tampoc no obtindràs res de bo de mi, i que fins i tot encara que fossis aquí amb tots els teus homes, mai no te'n podries anar, tanmateix, t'he convidat a menjar perquè he considerat que és una cosa de la qual me'n podràs infligir poc dany. Has de saber que la gran tempesta que heu sofert, l'he feta jo contra tu i l'Ásmundr i els altres que hi hagués a bord del dreki, fins que el dreki s'hagué separat de l'estol de les altres naus. He tingut per mi que els altres vaixells no em pagaven la pena, de manera que ja han aribat on volien anar, car els he donat un bon vent; tu, per la teva banda, has arribat aquí sa i estalvi, com la teva tripulació, la que es trobava amb tu a bord del dreki, i ja mai més no te'n sortiràs [d'aquesta illa], car és el millor vaixell de la vostra expedició. També venjaré de manera terrible la mort de mon germà, baldament no tingui ni destral ni espasa, perquè matar-vos amb els meus ferros seria fer-vos un bé massa gros. Tota aquesta nit us donaré a tu i l'Ásmundr treva perquè podeu meditar sobre els turments que posaran a prova al màxim el vostre coratge. Tan bon punt he sabut que vosaltres us havíeu separat de la resta de la teva tripulació, els he donat un bon vent i ara ja han arribat allà on hagin volgut anar, car no tinc cura d'estar enutjat amb tots els teus homes
◊ Garðarr hét maðr, son Svavars ins Svænska; hann átti jarðir í Sjólandi, en var fœddr í Svíaríki; hann fór til Suðreyja at heimta fǫðurarf konu sinnar. En er hann sigldi í gegnum Péttlandsfjǫrð, þá sleit hann undan veðr, ok rak hann vestr í haf. Hann kom at landi fyrir austan Horn; þar var þá hǫfn: hi havia un home que nomia Garðarr i era fill de l'Svavarr el suec. Tenia terres al Sjóland, però era nat a Suècia. Va anar a les Hèbrides a reclamar l'herència paterna de la seva dona. I quan travessava el Pentland Firth o Estret de les Òrcades, una tempesta el va desviar del seu rumb i la mar el menar cap a ponent. Va tocar terra a llevant de Horn on, aleshores, hi havia una rada
◊ þeir komu við Noreg. Kolbeinn hafði haft einn hvítabjörn af Grænlandi og fór með dýrið á fund Haralds konungs gilla og gaf honum og tjáði fyrir konungi hversu þungs hlutar Grænlendingar voru af verðir og færði þá mjög í róg. En konungur spurði annað síðar og þótti honum Kolbeinn hafa fals fyrir sig borðið og komu engi laun fyrir dýrið. Síðan hljóp Kolbeinn í flokk með Sigurði slembidjákn og gekk inn að Haraldi konungi gilla og veitti honum áverka. Og síðan er þeir fóru fyrir Danmörk og sigldu mjög en Kolbeinn var á eftirbáti en veður hvasst þá sleit frá bátinn og drukknaði Kolbeinn: varen tornar a Noruega. En Kolbeinn hi dugué un ós polar de Grenlàndia i se n'anà amb aquella bèstia a veure el rei Haraldur Gilli, i l'hi donà, i contà al rei com de malament els havien tractat els grenlandesos i els va difamar molt. Però després el rei va sentir a dir una cosa ben diferent [del que els hi havia passat] i considerà que en Kolbeinn li havia contat falsetats i no li donà cap guardó per l'ós que li havia regalat. A continuació, en Kolbeinn es va ajuntar al bàndol [del pretendent al tron, ] en Sigurður Fals-diaca i entrà dins els estatges del rei Haraldur Gilli i infligí una ferida al rei. I després, quan navegaven per davant Dinamarca i singlaven amb un bon vent, i en Kolbeinn anava a l'esquif, i el vent es va fer més fort i intens, la corda que unia l'esquif amb la nau es va esquinçar [i l'esquif va sotsobrar] i en Kolbeinn es va anegar
◊ ok þykki mér þat ráð, at láta þá eigi ráða, er hér gangask með mestu kappi í móti, ok miðlum svá mál millim þeira, at hvárirtveggja hafi nǫkkut til síns máls, en vér hǫfum allir ein lǫg ok einn sið; þvíat þat man satt vera: “ef vér slítum lǫgin, þá slítum vér friðinn”: i em sembla aconsellable que no deixem pas que decideixin en aquesta qüestió els qui s'hi enfronten amb el màxim ardor i que, per contra, cerquem de mediar entre les dues parts de tal manera que cadascuna d'elles vegi satisfeta una part de les seves pretensions, i alhora fem que tots nosaltres tinguem una única llei i una única religió, car [altrament] s'adverarà la dita que fa “si esquincem les lleis, esquincem la pau
◊ síðan lögðu þeir saman flotann og tókst þar hin grimmasta orusta og féll mart af hvorumtveggjum og miklu fleira af Hákonar liði því að Jómsvíkingar börðust bæði hraustlega og djarflega og snarplega og skutu gegnum skjölduna. Og svo mikill vopnaburður var að Hákoni jarli að brynja hans var slitin til ónýts svo að hann kastaði af sér: després van ajuntar les [respectives] flotes. Aleshores va esclatar la més aferrissada de les batalles i hi queien molts d'homes de tots dos bàndols, però més del bàndol d'en Hákon, ja que els viquings de la Ioms es batien amb coratgia, ardidesa i acarnissament i no deixaven de disparar a través de les defenses d'escuts dels vaixells d'en Hákon. I tan espessa era la tempesta de fletxes i llances contra el iarl Hákon, que la seva cuirassa va anar esquinçant-se tota ella fins a quedar inservible, de manera que se la va haver de treure i llençar. Sobre aquest fet, l'escalda Tindur Hallkelsson va compondre aquesta vísa... (Entenc que els skildir són els dels vaixells de la flota del iarl Hákon, i tradueixo en conseqüència, és a dir, entenc que els dispars de fletxes dels viquings de la Ioms travessaven els escuts dels homes i naus d'en Hákon)
◊ "það dreymdi mig," segir Gunnar, "að eg þóttist ríða fram hjá Knafahólum. Þar þóttist eg sjá varga mjög marga og sóttu þeir allir að mér en eg sneri undan fram að Rangá. Þá þótti mér þeir sækja að öllum megin en eg varðist. Eg skaut alla þá er fremstir voru þar til er þeir gengu svo að mér að eg mátti eigi boganum við koma. Tók eg þá sverðið og vó eg með annarri hendi en lagði með atgeirinum annarri hendi. Hlífði eg mér þá ekki og þóttist eg þá eigi vita hvað mér hlífði. Drap eg þá marga vargana og þú með mér Kolskeggur en Hjört þótti mér þeir hafa undir og slíta á honum brjóstið og hafði einn hjartað í munni sér. En eg þóttist verða svo reiður að eg hjó varginn í sundur fyrir aftan bóguna og eftir það þóttu mér stökkva vargarnir. Nú er það ráð mitt Hjörtur frændi að þú ríðir vestur aftur í Tungu: "He somniat", va dir en Gunnar, "que passava per Knafahólar. Aleshores he vist moltíssims de llops i tots ells s'han afuat contra meu i jo n'he fuit tornant a Rangá. Aleshores [allà] m'hi han atacat de per tots costats, però jo me n'he defensat. He disparat fletxes contra tots els qui anaven davant de tot, fins que m'han arribat tan a prop que ja no he pogut continuar usant l'arc contra ells. Aleshores he agafat l'espasa i els hi he colpit amb una mà mentre que amb l'altra els pegava cops d'atzagaia. No em protegia d'ells amb cap escut, i en el somni no sabia pas què em protegia el cos. Aleshores he morts molts de llops i tu, Kolskeggur, lluitaves amb mi contra ells. Però en el somni he vist que [els llops] vencien en Hjörtur i li dilaceraven el pit i un dels llops tenia el seu cor en la boca. En el somni aleshores m'he posat tan furiós que he xepat pel mig aquell llop per darrere l'espatlla i després d'això he vist que els llops fugien corrents i saltant. Vet ací el consell que ara et dono, Hjörtur, germà meu: que tornis a cavall a Tunga"
◊ «Constantíne, ris þú upp skjótt ok lát út leiða ór myrkvastofu þrjá hertuga, þá er þú léz þangat leiða, þvíat þeir eru saklausir ok hafa ekki þess gert, er þeir sé dauðaverðir. En ef þú vill fyrirlíta boðorð mitt, þá mun ek biðja dróttin minn Jesum Krist, ok mun hann vekja orrostu í gegn þér, ok munu dýr slíta hræ þín»: “Constantí, lleva't rabent, i fes treure de la tàvega els tres ducs que hi vares fer portar, perquè són innocents i no han fet res que els faci ésser mereixedors de la mort. Si vols menysprear la meva ordre, pregaré al meu Senyor, Jesucrist, i ell entaularà batalla contra teu i les bèsties [salvatges] esquinçaran les teves despulles (cf. el llatí Surge, Constantine! et duces tres illos libera (educe e carcere), quos in carcere detines quoniam per calumniam sunt delati. Quod si mihi non obedieris, in Dyrrachio bellum in te conflabo carnesque tuas auibus tradam, magnumque Regem Christum in te mouebo)
◊ þá komu sveinarnir að, og mælti Egill við þá: "Gætið hér til Önundar, húsbónda yðvars, og þeirra félaga, að eigi slíti dýr eða fuglar hræ þeirra": aleshores els mossets s'hi acostaren i l'Egill els digué: "Tingueu esment aquí de l'Önundur, el vostre amo, i de llurs companys (a qui es refereix aquest possessiu llurs?) a fi que les bèsties o els ocells no esqueixin llurs desferres"
◊ þá svarar úlfurinn: "Svo líst mér á þennan dregil sem enga frægð muni eg af hljóta þótt eg slíti í sundur svo mjótt band. En ef það er gjört með list og vél, þótt það sýnist lítið, þá kemur það band eigi á mína fætur": aleshores el llop els va respondre: "D'aquesta corda, i per més que rompi un lligam tan prim, em sembla que no en trauré gens de fama. Però si l'heu fet amb engany i arteria, no me'l passareu pas per les potes, per més petit que sembli"
◊ hann tók hinn mesta uxann, er Himinhrjóður hét, og sleit af höfuðið og fór með til sjávar: va agafar el bou més gros que hi havia i que es deia Himinhrjóður, i li va arrebassar el cap i el se'n dugué a la mar
◊ Þórarinn karl svaraði: "Von má hver maður þess vita ef hann á við sér ríkara mann og sitji samhéraðs honum og hafi þó gert honum nokkura ósæmd að hann mun eigi mörgum skyrtum slíta og kann eg því ekki að sýta þig að mér þykir þú mikið til hafa gert. Tak nú vopn þín og ver þig sem skörulegast því að þar mundi verið hafa minnar ævi að ekki mundi eg bograð hafa fyrir slíkum sem Bjarni er. Er Bjarni þó hinn mesti kappi. Þykir mér og betra að missa þín en eiga ragan son": el vell Þórarinn li va respondre: "qualsevol home hauria de poder veure que, si se les heu amb un home més poderós que ell que també viu al mateix districte que ell i a qui endemés ha fet alguna deshonra, no esquinçarà gaire camises (és a dir, ja no li resta gaire temps a viure) i per això no et puc plànyer, car em sembla que [el que ara et passa] en bona part t'ho has manegat tu mateix. Agafa, doncs, les teves armes, i defensa-t'hi tan homenívolament com puguis perquè mai de la vida no m'hauria rebaixat davant un home com en Bjarni. I ja pot ésser en Bjarni el campió més gran que hi ha. També em sembla millor de perdre't que no pas de tenir un fill covard"
en er sleit bardaganum og þeir voru skildir urðu Búðdælir þess varir að Einar Ingibjargarson var sár orðinn og vildu þá sumir fara eftir þeim og drepa þá en hitt var ráðs tekið að þeir sneru yfir til Hvols til Helga prests. Hallur hinn rauði fór til Hvols og sagði presti tíðindin. Síðan fór hann í mót þeim og batt um sár Einars og flutti hann heim til hans: i quan la batalla va acabar i ja s'hagueren separats, els de la vall de Búðardalur varen adonar-se que l'Einar Ingibjargarson havia estat ferit i aleshores alguns d'ells volgueren empaitar-los i matar-los però [tanmateix] va prevaler la proposta de pujar a Hvoll i tornar a cal prevere Helgi. En Hallur el roig es va avançar fins a Hvoll i contà al prevere la notícia. Després, aquest els va sortir a l'encontre i va curar i embenar les ferides de l'Einar i el féu portar a ca seva
◊ Kolbeinn var þar um hríð. Menn þeirra Guðmundar áttust illt við. Þeir deildu bæði um tafl og konur og stálust frá og skildust við það að hvorigum líkaði vel. Síðan fór Kolbeinn um dalinn og tók af bóndum slíkt er honum sýndist og skyldu þeir þá sitja í friði fyrir Guðmundi er Kolbeinn færi í brott. Eftir það fór hann vestur heim og sleit flokk sinn á Miklabæ: en Kolbeinn hi va romandre una temporada. Els seus homes i els d'en Guðmundur es duien malament. Es barallaven per les dones i pels jocs de tafl, es robaven els uns als altres i quan se separaren, ho feren de tal manera que cap de les dues tropes no podia sofrir l'altra. Posteriorment en Kolbeinn se n'anà per la vall, prenent-los als pagesos tot el que a ell li va abellir i [els pagesos], per en Guðmundur, es mantingueren en pau fins que en Kolbeinn se n'hagué anat. Després [d'aquests actes de pillatge, en Kolbeinn] es va dirigir a ponent, a ca seva, i va dissoldre les seves tropes a Miklabær
◊ hann var eigi lengr á leið en III nætr til Bjǫrgynjar; hann hafði bréf til konungs ok jarls, þau er sǫgðu andlát Filippuss; ok þeir Birkibeinar, sem í Víkinni voru, báðu konung ok jarl skynda suðr þannig, þvíat Baglar leituðu sér hvervetna konungsefnis; þeir gerðu ok menn til Danmerkr, ok kǫlluðust þat spurt hafa, at þar sé sá maðr, er Sigurðr hét, son Erlings steinveggs: nú ef þér komit skjótt austr hingat, munuð þér slitit fá flokki Bagla, ella mun verða meira fyri ef þér komið síðarr: no li varen caldre més que tres dies de camí fins a Bergen. Portava lletres per al rei i el iarl que els informaven de la mort d'en Filippus i per les quals els Cames-de-Beç que eren a la Vík, demanaven al rei i al iarl que s'apressessin a anar-hi perquè els Crosses cercaven pertot arreu un nou pretendent al tron; fins i tot havien enviat homes a Dinamarca amb aquest propòsit, i [a les lletres, els Cames-de-Beç també els] deien que havien sentit a dir que a Dinamarca, segons es deia, hi havia un home que nomia Sigurðr i que era fill de l'Erlingr Steinveggr: 'si us apresseu a venir ara mateix fins aquí, podreu dissoldre el partit dels Crosses, “però si veniu més endavant, la cosa s'haurà feta més gran [i serà pitjor enfrontar-s'hi]”
◊ ok nú ferr konungr Erminrekr upp í einn inn hæsta turn ok kallar, at nú skulu honum allir hlýða. "Minn góði vinr, Sifka, þú skalt hafa mitt merki ok mína hirð ok eigi minna lið en sex þúsundrað riddara. En ef þú kemr í víg, þá skaltu hitta Þiðrek konung af Bern ok allir yðrir menn skulu hann sœkja ok hans fylking ok væri þat drengiligt, at við þat slitir þú þessa orrostu, at þú bærir hans sverð þér í hendi: aleshores el rei Ermanaric va pujar a dalt d'una torre molt alta i va cridar que tots callessin i l'escoltessin: "Sifka, bon amic meu, tu duràs el meu estendard i comandaràs la meva hirð, ço és, la meva guàrdia personal, i una tropa de no pas menys de sis mil cavallers. I quan entraràs a la batalla, fés d'anar a l'encontre d'en Teodoric de Verona i que tots els teus homes l'ataquin a ell i a la seva formació. I fóra honorable que acabessis aquesta batalla portant amb la mà la seva espasa”
◊ síðan taka þau tal milli sín og tala þann dag allan. Ekki heyra aðrir menn til tals þeirra. Og áður þau slitu talinu er til heimtur Egill og Höskuldur. Tekst þá af nýju ræða um bónorðsmálið Ólafs. Víkur Þorgerður þá til ráða föður síns. Var þá þetta mál auðsótt og fóru þá þegar festar fram: tot seguit es posaren a parlar i varen estar parlant tot lo dia. Els altres no sentien pas què es deien. I abans que no acabessin llur conversa, hi cridaren [els dos pares,] l'Egill i en Höskuldur. Aleshores es va tornar a parlar de la petició de mà que havia feta l'Olau. La Þorgerður va deixar la decisió en mans de son pare. Amb això aquell assumpte fou fàcil d'enfilar i el prometatge es va celebrar immediatament
◊ Halldór hafði mælt til Beinis þegar er hann sá reið þeirra Þorsteins: "Gerla sé eg erindi þeirra frænda. Þeir munu fala land mitt að mér og ef svo er þá munu þeir heimta mig á tal. Þess get eg að á sína hönd mér setjist hvor þeirra. Og ef þeir bjóða mér nokkurn ómaka þá vertu eigi seinni að ráða til Þorsteins en eg til Þorkels. Hefir þú lengi verið trúr oss frændum. Eg hefi og sent á hina næstu bæi eftir mönnum. Vildi eg að það hæfðist mjög á að lið það kæmi og vér slitum talinu": quan en Halldór havia vist que en Þorsteinn i els seus acompanyants hi anaven a cavall, li havia dit al Beinir: "Veig exactament què volen els dos cosins: intentaran comprar les meves terres i, si [realment] és així, demanaran de parlar amb mi. Endevino que cadascun d'ells s'asseurà a un costat meu. Si em causen algun enuig, ataca en Þorsteinn al mateix temps que jo atacaré en Þorkell. Fa temps que ens has estat lleial, a nosaltres, els teus parents. També he enviat a cercar homes als masos propers. Tant de bo s'esdevingui que aquesta tropa arribi en el moment que nosaltres acabem la conversa [amb els dos cosins]"
◊ Hóf und hyrjar kneyfi ǀ (hraut unda fjǫlð) Þundar ǁ - þat sleit víg á vági - ǀ vandar dýr at landi. ǁ Né fjǫlsnerrinn fyrri ǀ fémildr konung vildi ǁ (vægðit jarl fyr jǫfri) ǀ Yggs niðr friðar biðja: la bístia de la vara, cavalcada pel brandidor del foc d'en Þundr, es dirigí cap a terra: això posà fi a la batalla de la badia. Nombroses ferides raucaven. El plançó de l'Yggr, generós i avesat al combat, no volgué pas ésser el primer a demanar quarter al rei, no, el iarl no es va pas doblegar davant el rei (Finnur Jónsson 1973², B1:120, tradueix el poema d'aquesta manera: skibene med krigeren ombord førtes (af strömmen) til land; det afbrød kampen på søen; sårenes mængde lød höjt; ikke vilde den krigerske, gavmilde efterkommer af Odin først bede kongen om fred. Jarlen gav ikke efter for kongen. Vocabulari: #1. vandar dýr: la bèstia de la vara = la bèstia de l'arbre = la naula metaforització dels vaixells com a bísties és gairebé un tòpic norrè de comuna que arriba a ésser#2. hrjóta: roncar; tant en vers com en prosa forma part de la descripció de les ferides greus dels guerrers després d'un combat que aquestes ferides deixin anar un soroll de ranera o crit, degut, possiblement, a l'aire -en el cas de ferides pulmonars- o a gasos - en el cas de ferides intestinals. Cf. und hlaut de Háttalykill 21b, poema atribuït a Sant Rǫgnvaldr i Hallr Þórarinsson breiðmaga; aquest soroll que emeten les ferides greus és descrit, en prosa, amb verbs com ara þjóta [í sárum] o láta [hátt í sárum]; p.e., Fóstbræðra saga; en tot cas, el fet que s'indiqui que les ferides fan ranera serveix per a remarcar llur gravetat. #3. hyrr: foc; hyrr Þundar = el foc d'en Þundr = l'espasakneyfir hyrjar Þundar = l'estrenyedor [amb la mà] del foc d'en Þundr = l'estrenyedor d'espasa = el brandidor d'espasa = el guerrer #4. und: variant de la preposició undir ‘davall, sota‘: el poeta descriu el vaixell com una bístia, el genet de la qual n'és, en conseqüència, el seu capità #5. hefja: portar (les ones, la mar), a-m nāuī uĕhĕre ~ a-is nāuī uĕhi ; aquí apareix emprat com a impersonal = bǫ́rur hófu dýr vandar at landi ‘les ones portaren a terra la bístia de la vara’ o ‘la bístia de la vara, cavalcada pel guerrer, fou portada a terra [per les ones] #6. fjǫlsnerrinn: que ha participat a moltes de batalles ; snerra ‘batalla’ + fjǫl- = ‘poli-, multi-’ #7. Yggs niðr: el plançó de l'Yggr = ‘el plançó de l'Odin’ = l'Ynglingr = el iarl Hákon Sigurðarson #8. konungr: el pretendent al tron de Noruega Ragnfrøðr Eiríksson #9. vægja fyrir: cedir davant, inclinar-se davant)
◊ “góðr konungr ertu Karvel”, segir hann “ok frekn. Gjǫr eigi Ammiral konung reiðan. Lát standa nótt fyrir bræði ok gef ró reiði þinni en á morgun snemma dags, þá skaltu eiga húsþing ok stefna ǫllom hinum beztum mǫnnum þínum ok gjǫr síðan sendimenn til Ammirals konungs ok bið þess at hann láti hendr af Oddgeiri en ef hann vill eigi þat, þá skaltu slíta vináttu þinni við konung ok ǫllum sættum ok hǫfumz at síðan þat sem þér þykkir ráð fyrir því at með þér viljum við bæði lifa ok deyja allir ef þess geriz kostr”: "ets un bon rei, Karvel", li va dir, "i ardit. No facis enfellonir el rei Ammiral. Anteposa una nit a la teva ira a fi que la teva còlera s'apaivagui, i demà, de bona hora, fés de tenir una assemblea dels teus principals a la qual hi convocaràs tots els teus millors homes i envia tot seguit missatgers al rei Ammiral, demanant-li que amolli l'Odgeirr, i si s'hi nega, aleshores posa fi a la teva amistat amb el rei i a tots els pactes que hi tinguis i nosaltres a continuació farem el que a tu et sembli aconsellable, car tots nosaltres volem viure i morir amb tu, si se'n presenta l'ocasió (Baetke 19874, pàg. 282 hús-þing n. Versammlung der Haus- od. Gefolgsleute eines Fürsten oder Anführers)
◊ áttak gótt ǀ við geirs dróttin, ǁ gerðumk tryggr ǀ at trúa hǫ́num, ǁ áðr vinan ǀ Vagna rúni, ǁ sigrhǫfundr, ǀ of sleit við mikho tenia bé amb el Senyor de la Llança; jo em feia segur de creure-hi (= era lleial en la meva fe per ell), abans que el Confident d'en Vagni (?), el Faedor de Victòries, rompés la seva amistat amb mi (vocabulari: #1. eiga gott við e-n: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 308: , „in gutem verhältnis mit jemand stehen”#2. rúni: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 308: „freund“; der „freund der wagen“ = Odin#3. Finnur Jónsson, íbid., tradueix l'estrofa així: „Ich stand mich gut mit dem speerherscher, ich wurde sorglos, indem ich ihm vertraute, bis der freund der wagen, der urheber des sieges, die freundschaft mit mir brach#4. Vagna rúni: s'han ofert múltiples explicacions a aquesta kenningcap d'elles no satisfà pas plenament. El manuscrit porta la lliçó vagna runni ‘el qui fa córrer carros, el corredor de carros’, que també fóra possible, encara que no es coneix cap relació de l'Odin amb els carros, excepte la reportada per l'Ebbe Schön: Asa-Tors hammare - Gudar och jättar i tro och tradition. Stockholm: Hjalmarson & Högberg, 2005, pàg. 204 per a Voxtorp, a la província (Landskap) sueca de Småland, on, segons aquest investigador, hi havia la creença que l'Odin viatjava en un carro d'una sola roda aquesta lliçó, igual que les altres, no acaba de deixar satisfeta els filòlegs#4. hom sol entendre gerðumk tryggr com em fiu segur, vaig tornar segur, en un sentit material, com ara ‘en sentia segur’ o en un sentit psíquic, com ara ‘no tenia preocupacions’La traducció d'en Finnur Jónsson ich wurde sorglos, indem ich ihm vertraute ha estat acceptada universalment. Tot i així, jo interpreto el vers religiosament i des de la perspectiva de la relació poeta-Odin, atorgant a l'adjectiu tryggr el seu significat més habituallleial, segur en la lleialtat, una lleialtat que el verb trúa la situa en el pla religiós En conseqüència, considero que l'oració d'infinitiu at trúa hǫ́num no determina o qualifica pas el verb gørvask sinó que és regida per l'adjectiu tryggr ‘lleial, fidel’ La conseqüència de tot plegat és que el vers, per tant i sempre al meu entendre, només es refereix parcialment a l'autor, perquè el déu Odin també hi té un paper preponderantjo li era lleial en la meva fe per ell, és a dir, no li vaig donar mai motius, al déu, perquè dubtés de la fermesa de la meva lleialtat vers ell la qual cosa justifica plenament els retrets que li fa i farà: el déu no pot estar castigant-lo per res que ell, el poeta, li hagi fet, per tant, l'actuació del déu és incomprensible i té com a conseqüència que el poeta qüestioni que hom li hagi de mantenir la lleialtat, la fe. Com es pot veure, atorgo al verb trúa el significat de creure per comptes de confiarTingui's present que TOT EL POEMA és un enorme plany CONTRA el déu perquè li ho ha tret tot, però, igual que en el Job bíblic, tot el dolor del poeta, tota la seva desesperació i tota la crisi de fe que aquest dolor i aquesta desesperació, causats pels envats de la vida, li han desfermat, al final del poema s'esvaneixen donant lloc a una nova reconciliació d'ell amb els déus i de manera especial amb l'Odin: la rebel·lió contra el déu només el portava a un culdesac anímic i espiritual, del qual només podia sortir pel suïcidi, fallit gràcies a la intervenció de sa filla, o pel retorn a l'antiga fe que ara fins i tot es veu enfortida)
◊ þá er Sigurður konungur sigldi inn til Miklagarðs sigldi hann nær landi. Þar eru allt á land upp borgir og kastalar og þorp svo að hvergi slítur. Þá sá af landi í bug allra seglanna og bar hvergi í milli svo sem einn garður væri. Allt fólk stóð úti, það er sjá mátti sigling Sigurðar konungs: quan el rei Sigurður va salpar amb rumb cap a Constantinoble, va navegar romanent sempre a prop de la costa. Tot al llarg de la costa hi ha ciutats, castells i pobles seguits de manera que enlloc no hi ha buits. Des de terra hom veia la inflor de totes les veles i, ja que, que no hi havia cap espai lliure entre les naus, semblava que formessin un únic recinte. Tothom sortia a fora a veure la singladura del rei Sigurður

slítast <slíst ~ slítumst | sleist ~ slitumst | slitist>:
esquinçar-se
♦ slítast úr e-u: arrencar-se d'una cosa, alliberar-se d'una cosa
◊ þessi er enn þau dœmi, er lǫngu urdu síðar. Á þeim dǫgum er Jesus Kristr var hér með mǫnnum á verǫldu, þá tók vin hans einn sótt, sá er Lazarus hét, ok dó ór sóttinni. Bethanía hét kastali sá er Lazarus var grafinn í. En þá er hann hafði fjóra daga í grǫf legit, þá kom Jesus í Bethanía. Nú mun svá sýnask um Lazarus sem alla aðra, þá er deyja ór verǫldu, at staðfastr dómr var kominn á mál hans, þar sem hann lá fjóra daga dauðr maðr í jǫrdu, ok hafði sjálfr dauði skipat hánum sæti í sínu valdi. Jesus lét opna grǫf Lazarus, ok kallaði hann, ok bauð hánum at slítask ór hǫndum dauðligra félaga. Því næst reis Lazarus upp af dauða ok lifði marga daga síðan. Mǫrg eru þvílík ǫnnur dœmi, þóat vér hafim helzt þessi í ljós látit, ok fyrir langrar rœðu sakar þykkir mér eigi nauðsyn fleiri at telja, þóat yfrin sé til: vet ací un altre exemple que es va esdevenir molt de temps després. En els dies que Jesucrist era aquí entre els homes en el món, un amic seu que nomia Llàtzer es va escomanar una malaltia i va morir-ne. El castell en el qual fou enterrat en Llàtzer nomia Betània. Quan ja feia quatre dies que jeia dins la tomba, va arribar el bon Jesús a Betània. En el cas d'en Llàtzer us mostrarà que -igual que en el de tots els altres que surten d'aquest món en morir- en la seva causa ja s'havia pronunciat una sentència ferma el fet que ja fés quatre dies que jeia, com a home mort, colgat dins la terra, i que[, per tant,] la mateixa Mort [ja] li havia assignat un seient en el seu reialme. El bon Jesús féu obrir la tomba d'en Llàtzer i el va cridar i li va ordenar que s'arranqués de les grapes dels seus companys morts. Tot seguit en Llàtzer va ressuscitar de la mort i va viure molts d'anys més. Hi ha molts d'altres exemples semblants, baldament només hagi tret aquests a la llum, i, per mor del llarg parlament no em sembla necessari que en conti més, encara que n'hi hagi molts més en abundància
◊ Þórólfr rympill sleizt ór þessi þrǫngu brott, ok fór til liðs síns, ok lét blása gestalúðrinum; ok er gestir komu allir saman, þá bað Þórólfr þá vápnast: en Þórólfr Gallet va aconseguir escapolir-se d'aquell batibull [de gent barallant-se], va anar allà on eren els seus homes i va fer tocar el lúðr dels Hostes, i quans tots els Hostes hi hagueren acudit, en Þórólfr els pregà que s'armessin

sljákka <sljákka ~ sljákkum | sljákkaði ~ sljákkuðum | sljákkað>:
perdre força, calmar-se (vent, ventada, temporal)
♦ veðrið sljákkar: el vent es calma
♦ það sljákkaði [niður] í honum: <LOC FIG#1. (verða rólegricalmar-se (tranquil·litzar-se, apaivagar-se)#2. (lækka í e-m rostinnha baixat la cresta, li han baixat els fums  (ha perdut arrogància, ha deposat l'orgull i/o les pretensions)

sljó·horn <n. -horns, -horn>:
(gleiðhorn, sljótt hornangle obtús (de triangle)

sljó·hyrndur, -hyrnd, -hyrnt <adj.>:
(gleiðhyrndurobtusangle (triangle)

sljó·lega <adv.>:
amb desgana, feixugament

sljó·legur, -leg, -legt <adj.>:
desganat -ada, feble
◊ Ingólfur kvað það fyrir sumt óráðlegra "því að þeir mega þá ná til hellisins því að hann er skammt frá þeim og eru þeir hólpnir ef þeir fá hann og er þá vor för sljóleg en eigi víst hvar vorir menn eru": l'Ingólfur va dir que, d'alguna manera, allò era força poc aconsellable, “car aleshores podran atènyer llur cova ja que es troba a poca distància d'ells i si hi arriben, estaran salvats, i aleshores el nostre viatge no tindrà sentit i [en ultra,] no sabem del cert on són els nostres homes” (cf. Baetke 19874, pàg. 576: sljó-ligr adj. stumpf, ohne Kraft, ohne Schneid: er þá vár fǫr sljólig)

sljó·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (bitleysiesmussament m (de tall)
2. (leti, deyfðdesgana f (fluixera, apatia)
3. (gáfnaskorturestupidesa f (curtedat [d'enteniment])
♦ andlegur sljóleiki: llondreria f, embajaniment m

sljór, sljó, sljótt <adj.; en la llengua antiga pren -v- davant les terminacions començades amb vocal: sljóvan, sljóvum etc.>:
1. (bitlausesmussat -ada, esmús -ussa (Mall.) (amb el tall gastat o girat)
◊ vér óskum, að sérhver yðar sýni sömu ástundan allt til enda, þar til von yðar fullkomnast. Gjörist ekki sljóir. Breytið heldur eftir þeim, sem vegna trúar og stöðuglyndis erfa fyrirheitin: 
◊ feðurnir átu súr vínber, og tennur barnanna urðu sljóar: 
◊ ég er þreyttur af andvörpum mínum, ég lauga rekkju mína í tárum, læt hvílu mína flóa hverja nótt. Augu mín eru döpruð af harmi, orðin sljó sakir allra óvina minna: 
◊ hvađ kemur til, ađ ţér hafiđ ţetta orđtak um Ísraelsland: ,Feđurnir átu súr vínber, og tennur barnanna urđu sljóar'?: 
◊ á ţeim dögum munu menn eigi framar segja: "Feđurnir átu súr vínber og tennur barnanna urđu sljóar!" Heldur mun hver deyja fyrir eigin misgjörđ. Hver sá mađur, er etur súr vínber, hans tennur munu sljóar verđa: 
◊ Guđ gaf ţeim sljóan anda, augu sem sjá ekki, eyru sem heyra ekki, allt fram á ţennan dag: 
◊ vér óskum, ađ sérhver yđar sýni sömu ástundan allt til enda, ţar til von yđar fullkomnast. Gjörist ekki sljóir. Breytiđ heldur eftir ţeim, sem vegna trúar og stöđuglyndis erfa fyrirheitin: 
◊ með eyrum munuð þér heyra og alls ekki skilja, og sjáandi munuð þér horfa og ekkert sjá. Því að hjarta lýðs þessa er sljótt (=tilfinningarlaust) orðið (haʃˈmēn, הַשְׁמֵן | παχύνω, ἐπαχύνθη), og illa heyra þeir með eyrum sínum, og augunum hafa þeir lokað, svo að þeir sjái ekki með augunum né heyri með eyrunum og skilji (συνίημι, συνῶσιν) með hjartanu og snúi sér, og ég lækni þá (Isaïes 6:10): escoltareu atentament, i no comprendreu; i veient-hi, mirareu i no veureu res. Perquè s'ha endurit el cor d'aquest poble, i hi senten malament amb les orelles i han aclucat els ulls a fi que no hi vegin amb els ulls, ni hi sentin amb les orelles, ni comprenguin amb el cor, no fos cas que es converteixin i jo els guareixi
◊ far til lýðs þessa og seg þú: Með eyrum munuð þér heyra og alls eigi skilja, og sjáandi munuð þér horfa og ekkert sjá. Því að hjarta lýðs þessa er sljótt (=tilfinningarlaust) orðið (haʃˈmēn, הַשְׁמֵן | παχύνω, ἐπαχύνθη), og illa heyra þeir með eyrum sínum, og augunum hafa þeir lokað, svo að þeir sjái ekki með augunum né heyri með eyrunum og skynji (συνίημι, συνῶσιν) með hjartanu og snúi sér, og ég lækni þá (Isaïes 6:10): vés a trobar aquest poble i digues: Escoltareu amb les orelles i no comprendreu pas; i veient-hi mirareu i no veureu res. Perquè s'ha endurit el cor d'aquest poble, i hi senten malament amb les orelles, i han aclucat els ulls a fi que no hi vegin amb els ulls, ni hi sentin amb les orelles, ni comprenguin amb el cor, no fos cas que es converteixin, i jo els guareixi
◊ Austmaðurinn hafði öxi í hendi og leit á öxina og þótti sljó. Þorgils mælti: "Hvassara vopn muntu þurfa ef bíta skal mín höfuðbein og er vopn þitt ókarlmannlegt": el noruec tenia una destral a la mà i va mirar la destral i li va semblar esmussada. En Þorgils li va dir: “Hauràs de menester una arma més esmolada si la'm vols clavar a la closca del cap. La teva arma és impròpia d'un home”
♦ sljór hnífur: un ganivet esmussat
♦ sljó öxi: una destral esmussada
◊ ef öxin er orðin sljó og eggin er ekki brýnd, þá verður maðurinn að neyta því meiri orku. Það er ávinningur að undirbúa sérhvað með hagsýni: 
♦ → heyrnarsljór “dur d'orella”
◊ um þetta höfum vér langt mál að segja og torskilið, af því að þér hafið gjörst heyrnarsljóir: 
2. (heimskur, treggáfaðurobtús -usa, camús -usa (curt d'enteniment, llondro)
♦ → skilningssljór “curt d'enteniment (ħăˈsar   təβūˈnōθ, חֲסַר תְּבוּנוֹת)
3. (þunglamalegur, doðalegur, sinnulaus, daufurapàtic -a (desganat, sense energia, sense ganes)
4. <MATobtús -usa
♦ sljótt (o: gleitt) horn: angle obtús

sljó·skyggn, -skyggn, -skyggnt <adj.>:
1. <GENllosc -a, de vista molt afeblida
2. <FIGidiota, bàmbol -a, d'intel·ligència limitada (skilningssljór)
◊ það eitt gefur grun um, að honum sé ósýnna um önnur efni, því að sérfróðir menn og framúrskarandi í sinni grein eru oft sljóskyggnir í öðrum (sbr. Jón rektor Þorkelsson, Björn Gunnlaugsson o.fl.): això tot sol ja fa sospitar que és força cec a l'hora d'entendre altres matèries, car els especialistes i els qui descollen en un camp, sovint són idiotes en d'altres matèries (compari's el rector Jón Þorkellsson, en Björn Gunnlaugsson i molt més)
◊ almenningur er víða hættur að leggja trúnað á getsakir blaðanna og ofsóknir á hendur stjórninni, því að þeim hefir verið beitt svo ósleitilega, að jafnvel hinir sljóskyggnustu hafa séð, hvert stefndi: el comú de la gent ha cessat de prestar fe a les insinuacions dels diaris i a les persecucions contra el govern perquè els n'hi han afuat tan ininterrompudament que fins i tot els més llondros han vist cap a on es dirigia la cosa

sljó·skyggni <n. -skyggnis, -skyggni>:
1. <GENafebliment m de vista
2. <FIGembajaniment m
♦ andlegt sljóskyggni: idiotesa m, imbecil·litat f

sljóvga <sljóvga ~ sljóvgum | sljóvgaði ~ sljóvguðum | sljóvgaðe-ð>:
1. <GENesmussar una cosa
◊ sljóvga (haʃˈmēn, הַשְׁמֵן) hjarta þessa fólks, deyf eyru þess og loka augum þess svo að það sjái ekki með augunum, heyri ekki með eyrunum og skilji ekki með hjartanu, svo að það snúi ekki við og læknist“: esmussa (o: fes insensible) el cor d'aquest poble i endureix les seves orelles i tapa-li els ulls a fi que no hi vegi pas amb els ulls ni hi senti pas amb les orelles, ni comprengui pas amb el seu cor, a fi que ni se converteixi pas ni sigui pas guarit
2. <FIGenterbolir una cosa,
♦ sljóvga dómgreindina: enterbolir el discerniment
♦ sljóvga einbeitinguna: espesseir la concentració
♦ sljóvga meðvitundina: abaltir la consciència, esmorteïr la consciència

sljóvgast <sljóvgast ~ sljóvgumst | sljóvgaðist ~ sljóvguðumst | sljóvgast>:
<GEN & FIGesmussar-se
◊ Hrǫngviðr mælti: "Ek hefi herjat sumar ok vetr í þrjú ok þrjá tigi ár ok háð sex tigi orrostur ok fengit jafnan sigr. Mitt sverð heitir Brynþvari, er aldri hefir sljóvgazt. Kom þú hér á morgun, Kári, ek skal slíðra hann í þínu brjósti": en Hrǫngviðr li va dir: ≴durant trenta-tres anys he guerrejat tant d'estiu com per l'hivern. He lliurat seixanta batalles i sempre hi he obtingut la victòria. La meva espasa es diu Brynþvari, ço és, Rebenta-cuirasses, la qual mai no s'és esmussada. Kári, demà, vine aquí i l'embeinaré en el teu pit”
♦ réttvísin sljóvgast: la justícia torna obtusa, espessa
◊ vegna þessa sljóvgast (tāˈφūɣ, תָּפוּג) réttvísin (tōˈrāh, תּוֹרָה) og réttlætið (miʃˈpāŧ, מִשְׁפָּט) sigrar ekki (wə-lɔʔ־ʝēˈt͜sēʔ, וְלֹא-יֵצֵא), illmennið situr um hinn réttláta, og því er (ʝēˈt͜sēʔ, יֵצֵא) rétturinn afskræmdur: per mor d'aquestes coses, la llei s'afebleix i la justícia no venç pas, el dolent assetja el just i per això el dret és torçut (En comparació, la versió del 1908-1912-1914, tradueix el verb פּוּג [pūɣ] per verða magnlaus: fyrir því verður lögmálið magnlaust og fyrir því kemur rétturinn aldrei fram. Hinir óguðlegu umkringja hina réttlátu, fyrir því kemur rétturinn fram rangsnúinn (məʕuqˈqāl, מְעֻקָּל) ‘per això la Llei llangueix i per això el dret no s'aplica mai. Els impius enrevolten el just, per això el dret s'aplica pervertit’)
♦ minni ~ sýn sljóvgast: la memòria ~ la vista s'afebleix

sljó·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
d'intel·ligència obtusa

sloka <sloka ~ slokum | slokaði ~ slokuðum | slokaðí sig>:
beure una cosa a grans glops
♦ sloka í sig vatnið: englotir [tota] l'aigua
♦ sloka í sig hálfum bjór: beure mitja cervesa d'una tirada
♦ sloka í sig [einum] viskístaupi fyrir kvöldmat: fotre's un xupito de whiskey abans de sopar
♦ sloka í sig úr glasinu ~ úr glasi sínu [í botn]: buidar el got d'un glop

slokkna <slokkna ~ slokknum | slokknaði ~ slokknuðum | slokknað>:
apagar-se
♦ eldurinn slokknaði: el foc es va apagar
♦ ljósin slokknuðu: els llums es van apagar
♦ það slokknar á kertinu ~ eldspýtunni ~ ofninum: l'espelma ~ el llumí ~ l'estufa s'apaga (o: s'està apagant)
♦ það slokknar á e-m: <FIGalgú es mor
♦ slokkna út af: <FIGanar-se apagant, anar-se extingint, morir dolçament

slokra <slokra ~ slokrum | slokraði ~ slokruðum | slokraðe-ð>:
xarrupar una cosa (beure sorollosament)

slompaður, slompuð, slompað <adj.>:
mig torrat -ada, mig cuit -a (mig embriagat)

sloppur <m. slopps, sloppar>:
1. (baðsloppurbarnús m (fl./pl.: barnussos) (de bany)
2. (morgun- og náttsloppur fyrir konur & skólasloppur & vinnusloppurbata f (de dona per estar per casa & d'escolar & de treballador)
3. (morgun- eða náttsloppur fyrir karlabatí m (d'home)
4. <RELIGsobrepellís m (fl./pl.: sobrepellissos)

slota <slotar | slotaði | slotaðverb impersonal amb el subjecte lògic en datiu>:>:
acabar, cessar (pluja, vent, tempesta, borrasca, torbonada etc.)
♦ rigningunni slotar: la pluja acaba
♦ óveðrinu er farið að slota: la tempesta està espassant
♦ storminum slotaði: la tempesta va espassar
♦ veðrinu slotaði: el vent es va calmar

sló <f. slór (o: slóar), slór (o: slóar; o: slær)>:
nucli d'os d'una banya

slóð <f. slóðar, slóðir>:
1. (braut, leiðsendera f (pista, camí, caminoi)
♦ troða slóðina: <LOC FIGobrir el camí  (ésser pioner)
◊ tortíming og eymd er í slóð þeirra: la destrucció i la desolació són a llur camí
2. (spor, ferillpetjades f.pl (rastre, pista, traça)
◊ menn röktu slóðir vorar, svo að vér gátum ekki gengið á götum vorum: els homes seguien les nostres petjades, de manera que no podíem pas anar pels nostres carrers
♦ ganga í slóð e-s: <LOC & FIGseguir les petjades d'algú  (continuar l'obra d'algú)
♦ draga (o: drepaslóð: deixar un rastre
3. <INFORMpath m
4. slóðir <f.pl slóða>: 4.1. (svæðicontrada f (regió, zona)
♦ hér um slóðir: en aquesta contrada
◊ en nú á ég ekki lengur neitt ógjört á þessum slóðum...: però ara que ja he fet tot el que havia de fer en aquestes contrades...
4.2. (kjölfar, kjölrákdeixant m, solc m (aup de vaixell)
4.3. (skipaleið, siglingaleiðderrota f (rumb, via marítima)
◊ þá velkti lengi úti í hafi og komu þeir ekki á þær slóðir sem þeir vildu: ja en alta mar la tempesta els va sacsejar durant molt de temps, duent-los d'ací d'allà, de manera que no van seguir la derrota que volien (o cal entendre més aviat: ...de manera que no van arribar a la contrada que volien atènyer?

slóða·draga <-dreg ~ -drögum | -dróg ~ -drógum | -dregiðe-ð>:
escampar adob per un camp fent per manera que quedi colgat amb un arrossegall, un esterrossador, un rastell de ràssec etc.

 

slóđadraga

 

 

slodadraga.jpg

 

 

Autor: Lárus Elíeser Bjarnason larus@icelandicphoto.com

Font: http://www.icelandicphoto.com/albums/lalli/annad/

 


slóði <m. slóða, slóðar>:
1. (á fatiròssec m (de vestit)
◊ og slóði skikkju hans fyllti helgidóminn: i el ròssec del seu mantell omplia el santuari
2. (á brúðarkjólnumcua f (de vestit de núvia)
3. (slóð, stígursendera f, camada f (caminoi)
4. (heydrefjarregueró m de fenàs (rastre de brins de fenc que han anat caiguent en terra)
♦ e-ð dregur mikinn slóða eftir sér: <LOC FIGuna cosa arrossega [rere seu] greus conseqüències, una cosa porta molta cua 
◊ meira slóða mun draga, ađ því er eg hygg, því að sex höfðingjar aðrir, þeir að mestir eru, hafa gengið í málið með þeim: tal i com penso, la cosa tindrà pitjors conseqüències, car sis cabdills més dels més importants s'han afegit al plet del seu costat
5. (ónýtur maður, skussidropo -a [i] pocatraça (persona mancada de traça i ganes de treballar)
6. (herfimena d'esterrossador de fil de ferro, rama etc. emprat per a esmicolar i desfer a la primavera al prat els fems dels animals de la granja que cal escampar

slóg·draga <-dreg ~ -drögum | -dróg ~ -drógum | -dregiðe-ð>:
esventrar un peix, esmocar un peix, llevar la moca a un peix

slóra <slóra ~ slórum | slóraði ~ slóruðum | slórað>:
gandulejar

slóttugur, slóttug, slóttugt <adj.>:
1. (slægurastut -a (arter, astuciós)
2. (undirförullretort -a, insidiós -osa  (que sempre va amb segones, fals, intrigant)
◊ sá vígir helgum börnum musteri, er eigi er slóttugur og einfaldur er: consagra el seu temple als sants infants el qui és senzill i no és pas insidiós

Slóvaki <m. Slóvaka, Slóvakar>:
eslovac m, eslovaca f

Slóvakía <f. Slóvakíu, no comptable>:
Eslovàquia f

slóvakíska <f. slóvakísku, no comptable>:
eslovac m (llengua eslovaca)

slóvakískur, slóvakísk, slóvakískt <adj.>:
eslovac -a
♦ slóvakískar bókmenntir: literatura eslovaca

Slóveni <m. Slóvena, Slóvenar>:
eslovè m, eslovena f

Slóvenía <f. Slóveníu, no comptable>:
Eslovènia f

slóvenska <f. slóvensku, no comptable>:
eslovè m (llengua eslovena)

slóvenskur, slóvensk, slóvenskt <adj.>:
eslovè -ena
♦ slóvenskar bókmenntir: literatura eslovena

slumpa <slumpa ~ slumpum | slumpaði ~ slumpuðum | slumpaðá e-ð>:
calcular una cosa a bell ull, fer una estimació aproximada d'una cosa

slumpast <slumpast ~ slumpumst | slumpaðist ~ slumpuðumst | slumpast[í] gegnum e-ð>:
sortir-se'n [pels pèls] en una cosa, aconseguir sortir-se'n en una cosa malgrat totes les dificultats que hi havia en contra
♦ slumpast gegnum: anar tirant, anar campant-se-les

slunginn, slungin, slungið <adj.>:
1. (slóttugurgarneu -eva, murri múrria (negativament astut)
◊ til þess að heyra ekki raust særingamannsins né hins slungna töframanns: per no sentir el cant del mag encantador ni el de l'arterós bruixot
◊ ...sem veiðir vitringana í slægð þeirra, svo að ráð hinna slungnu kollsteypast: ...que captura els savis en llur pròpia arteria de manera que els plans dels arterosos es desbaraten
2. (umfaðmaður, sveipaðurembolcallat -ada  (cobert)
◊ svá bar Helgi ǀ af hildingom ǁ sem ítrscapaðr ǀ ascr af þyrni, ǁ eða sá dýrkálfr, ǀ dǫggo slunginn, ǁ er øfri ferr ǀ ǫllom dýrom ǁ oc horn glóa ǀ við himin siálfan": així descollava en Helgi part damunt els prínceps: com el freixe de magnífica faiçó descolla part damunt l'arç o com el cervatell, brufat de rosada, que destaca més alt que tots els animals i les seves banyes resplendeixen fins al mateix cel (döggslunginn) (cf. Kuhn 1968³, pàg. 114: ítr-scapaðr part. prt. edel geschaffen, prächtig gewachsen (HH. II 38))

slupra <slupra ~ sluprum | slupraði ~ slupruðum | slupraðe-ð>:
beure o menjar una cosa sorollosament

slúður <n. slúðurs, no comptable>:
xafarderies f.pl

slúður·blöð <n.pl -blaða>: premsa f del cor, premsa groga

slúður·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
xafardeig m, xerroteria f

slúta <slúti ~ slútum | slútti ~ slúttum | slúttfram yfir e-ð>:
penjar sobre una cosa, replomar sobre una cosa

slútta <slútta ~ slúttum | slúttaði ~ slúttuðum | slúttaðe-u>:
<GENacabar una cosa
♦ slútta bréfi: acabar [d'escriure] una carta

slydda <f. slyddu, no comptable>: aiguaneu f

slyddu·él <n. -éls, -él>: tempesta f d'aiguaneu

slyðra <f. slyðru, no comptable>:
1. (leti, ómennskaindolència f, ronsa f, pardaleria f (Mall.) (vessa, sorna, sorneria, fleuma, pamfileria, maimoneria)
♦ draga af sér slyðruna: treure's la poltroneria de sobre, llevar-se la vessa de damunt (Mall.)
2. (löðurmennska, kjarkleysi, bleyðimennskapusil·lanimitat f (covardia)
3. (ósigur, ófarirdesfeta f (derrota)

< slyngva <slǫng ~ sløngvum | slang ~ slungum | slungite-u>:
llançar una cosa (slöngva)
◊ sungo oc slungo ǀ snúðgasteini, ǁ svá at Fróða man ǀ flest sofnaði; ǁ þá qvað þat Menia, ǀ var til meldrs komin: cantaven i llançaven (= feien rodar) la pedra de ràpid giravolt fins que la major part de les serves d'en Frodó s'hagueren adormides. Aleshores la Menja, vinguda a la mòlta, va cantar això...
♦ slyngva sér á bak aptr: llançar-se cap enrere caiguent d'esquena o de cul
◊ hún sløngvir sér þá þvert á bak aptr, ok slær í sundr kjǫptunum, ok beinir svá raustina: la margýgr es llançà enrere d'esquena, entravessant-se de babord a estribord, badà la seva gola i deixà anar d'aquesta manera els seus bramuls [de dolor]

slyngur, slyng, slyngt <adj.>:
1. (snjallenginyós -osa (llest)
2. (leikinnhàbil  (expert, traçut)
◊ er sveinarnir voru vaxnir, gjörðist Esaú slyngur veiðimaður: quan els nois van créixer, Esaú es va convertir en un hàbil caçador
3. (slunginnarter -a, astut -a (garneu, murri)

slys <n. slyss, slys>: accident m
	ţað hefur orðið slys: hi ha hagut un accident
	ég hef[i] orðið fyrir slysi: he tingut un accident

slysa <slysa ~ slysum | slysaði ~ slysuðum | slysaðe-n>:
esguerrar algú, baldar algú

slysa- og bráða·móttaka <f. -móttöku, -móttökur. Gen. pl.: -móttakna o: -móttaka>:
servei m d'urgències

slysa·deild <f. -deildar, -deildir>:
unitat f d'accidentats 

slysa·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge accidentat (o: desastrós)

slysa·gildra <f. -gildru, -gildrur. Gen. pl.: -gildra>:
punt negre (a carretera)

slysa·legur, -leg, -legt: 1. (af slysni) accidental (fortuït)
	2. (klúðurslegur) desastrós -osa (infortunat, desafortunat, infeliç)

slysa·lækningar <f.pl -lækninga>:
traumatologia f (disciplina mèdica)

slysa·læknir <m. -læknis, -læknar>:
traumatòleg m, traumatòloga f 
♦ Félag slysa- og bráðalækna: Societat [Islandesa] de Traumatòlegs i Metges d'Urgències i Emergències

slysa·móttaka <f. -móttöku, -móttökur. Gen. pl.: -móttakna o: -móttaka>:
servei m d'urgències [d'accidentats]

slysa·skurðlækningar <f.pl -skurðlækninga>:
cirurgia traumatològica, cirurgia f de trauma 

slysa·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur. Gen. pl.: -skýrslna>:
atestat (o: informe) m d'accident

slysast <slysast ~ slysumst | slysaðist ~ slysuðumst | slysast>:
encertar una cosa per casualitat, fer una cosa bé per casualitat
♦ slysast á e-ð: ensopegar per casualitat amb una cosa, trobar una cosa per xamba
♦ slysast til að <+ inf.>aconseguir per casualitat [de] <+ inf.una cosa

slysa·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
assegurat -ada contra accidents

slysa·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
assegurança f contra accidents

slysa·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-n>:
assegurar algú contra accidents
♦ slysatryggja sig [fyrir fimm milljónir evra]: assegurar-se contra accidents [per cinc milions d'euros]

slysa·varðstofa <f. -varðstofu, -varðstofur. Gen. pl.: -varðstofa>:
post (o: centre) m de socors, post m d'emergències i primers auxilis

slysa·varnir <f.pl -varna>:
prevenció f d'accidents

slys·farir <f.pl -fara>:
accident m greu
♦ deyja ~ látast ~ farast af slysförum: morir d'accident

slysni <f. slysni, no comptable>:
accident m
♦ af slysni: per equivocació, sense voler, per error
♦ gera e-ð af slysni: fer una cosa sense voler
♦ fyrir slysni: per accident, accidentalment
♦ drekka ammoníak fyrir slysni: beure amoníac per accident, beure amoníac per error

slæða <f. slæðu, slæður. Gen. pl.: slæða o: slæðna>:
1. (klúturmocador m [de cap], fulard m
2. (blæja, hulavel m
♦ hylja e-ð slæðutapar una cosa amb un vel
♦ → brúðarslæða “vel de núvia”
♦ → nunnuslæða “vel de monja”
3. (krakaruixó m (ancorot)

slæða <slæði ~ slæðum | slæddi ~ slæddum | slætt>:
I. <amb complement en acusatiu>:
1. (dragaarrossegar una cosa (estirar una cosa fent que fregui el terra)
♦ slæða e-ð á eftir sér: arrossegar una cosa darrere seu
2. (kanna vatns- eða sjávarbotndragar una cosa (riu, estany, llac, canal, port etc. cercant-hi un cos o alguna cosa)
♦ slæða fljót: dragar un riu
♦ slæða síkið: dragar el canal
3. (slóðadraga, herfaescampar adob per un camp (deixant-lo caure i ficar-lo dins la terra amb una mena d'esterrossador)
♦ slæða túnið: escampar l'adob amb el tractor pel tún
II. <amb complement en datiu>:
1. (missa e-ð niður á víð og dreifdeixar tombar  (o: caure) una cosa per descuit (per distracció, desídia etc., per no tenir-hi prou esment)
♦ slæða niður heyi: malaguanyar el fenàs deixant que li vagi caiguent sense adonar-se'n, anar esparpallant el fenàs sense adonar-se'n (el pagès no se n'adona que n'hi cau molt del carro o de la bístia amb què el duu al mas)
♦ slæða e-u upp: treure una cosa fora de l'aigua
♦ slæða [upp] lík: treure de l'aigua un cadàver flotant, retirar un cadàver flotant

slæðast <slæðist ~ slæðumst | slæddist ~ slæddumst | slæðste-n>:
estar fora de lloc, anar en doina, estar escampat de qualsevol manera
♦ allt slæðist í þessu húsi: tot va en doina en aquesta casa
♦ slæðast inn í e-ð: esmunyir-se [sense voler] dins una cosa, colar-se dins una cosa
♦ slæðast með í e-ð: infiltrar-se per casualitat en un lloc

slæðingur¹ <m. slæðings, no comptable>:
(ruglinguresgarriament m, vagareig m
◊ þegar þú sér naut eða sauð bróður þíns á slæðingi (niddāˈħīm, נִדָּחִים), þá skalt þú ekki ganga fram hjá þeim, heldur skalt þú reka þau aftur til bróður þíns: quan veuràs el bou o el be de ton germà esmunyint-se fora de la guarda, no te'n desinteressaràs pas, sinó que els tornaràs a menar a ton germà

slæðingur² <m. slæðings, slæðingar>:
<BOTplanta adventícia (o: al·lòctona)

slæðingur³ <m. slæðings, slæðingar>:
(vofa, reimleikarbubota f (fantasma, esperit)

slæðu·dans <m. -dans, -dansar>:
dansa f dels [set] vels

slæðu·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense vel

slægð <f. slægðar, no comptable>:
astúcia f (connotada negativament: es l'astúcia múrria, pèrfida)
♦ beita [e-n] slægð: obrar amb astúcia [amb algú]

slægja <f. slægju, slægjur. Gen. pl.: slægna o: slægja>:
1. (óslegið land & gras á óslegnu landiherbei m per segar
2. (slegið grasherbei acabat de segar
♦ seinni slægja: segona segada d'herbei

slægja <slægi ~ slægjum | slægði ~ slægðum | slægte-ð>:
esmocar un peix, llevar la moca a un peix
◊ ...svo bar hann silunginn inn í eldhúsið, og lagði hann þar á stórt fat, og tók svo stóran hníf, slægði hann og hreinsaði hann allan sem best, áður en hann væri soðinn: i així se'n va dur la truita a la cuina, l'hi va posar damunt una gran plàtera, va agafar un ganivet ben gros i la va esmocar i netejar tan bé com va saber abans de bullir-la

slægjast <slægist ~ slægjumst | slægðist ~ slægðumst | slægst>:
delejar
♦ slægjast eftir e-u (o: til e-s): anar a la caça d'alguna cosa (anar a la percaça d'un bon lloc de treball, d'una herència, de diners etc.)
♦ hér er til lítils (o: eftir litlu) að slægjast: aquí hi ha poca cosa a treure'n, aquí no hi ha gaire cosa a guanyar
♦ hér er eftir miklu að slægjast: aquí hi ha molt a guanyar, aquí se'n podrà treure un bon pessic

slægju·land <n. -lands, -lönd>:
herbei m, prat m

slægur <m. slægs, no comptable>:
(ávinningurprofit m, guany m

slægur, slæg, slægt <adj.>:
astut -a
◊ höggormurinn var slægari en öll önnur dýr merkurinnar: l'escurçó era més antut que no pas tots els altres animals del bosc
◊ ...því að mér hefir verið sagt, að hann sé slægur mjög: ...per tal com, segons m'han dit, és molt astut
◊ Varca ec fiarri, ǀ fólcs oddviti, ǁ gær á morgon ǀ grams aldrlocom; ǁ þó tel ec slœgian ǀ Sigmundar bur, ǁ er í valrúnom ǀ vígspiǫll segir: ahir al matí, cabdill de la host, jo era molt a prop d'allà on es va produir la fi dels dies del príncep. Tanmateix, tinc per astut el fill d'en Guðmundr, que diu notícia de la batalla en versos de carnatge (vocabulari: #1. var-k-a ‘no era pas’: cal considerar l'expressió: var-k-a ek fjarri ... grams aldrlokum ‘no era pas lluny [d'allà on es va produir] la fi dels dies del príncep’ com a litotes: ‘era ben a prop, hi era present’; #2. valrúnar: cf. Kuhn 1968³, pàg. 214: val-rúnar f.pl umschreibender bericht von männertötung (HH. II 12); a més a més Bosworth-Toller, pàg. 1154: wæl-rún -e; f. The secret of approaching slaughter: — Fyrdléoð ágól ǁ wulf on wealde, ǀ wælrúne ne máð ǁ (proclaimed the coming carnage), Elen. Kmbl. 56; El. 28), ço és ‘el llop en el bosc, va cantar la seva cançó de guerra, no amagà la seva cançó de carnatge’; els mots fyrdléoð i wælrúne són presentats com a quasi sinònims en el marc de la reiteració al·literativa, en tots dos casos, doncs, els mots en qüestió es refereixen a l'udol del llop, interpretat poèticament com a cançó: wælrún = wælsong, d'on la meva traducció; en aquest sentit, doncs, cal esmenar la definició que en donen Bosworth-Toller en the song of approaching slaughter. El substantiu fyrdléoð ‘Kriegslied, Kampfweise’ també és atestat al vers 1425a -segons les edicions, el 1424a- del: Béowulf, per bé que com a conjectura: horn stundum song ǁ fúslíċ f[yrd]léoð ‘la banya cantava ara i adés la seva vehement cançó de batalla’; #3. vígspjǫll: cf. Kuhn 1968³, pàg. 226: víg-spiall n. kampfkunde (HH. II 12, Grt. 19); #4. aldrlok: cf. Kuhn 1968³, pàg. 14: aldr-loc n.pl lebensschluß (HH. II 12); #5. telja: cf. Kuhn 1968³, pàg. 202: telja <...> auch mit dopp. acc.: telia e-n slœgian jmdn schlau nennen od. dafür halten (HH. II 12, ähnl. Grp. 21); )

slæg·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
molt astut -a
◊ því at Aðils er ekki maðr einfaldr, heldr fjölkunnugr, slægvitr, kyndugr og klókr, grimmúðigr ok inn versti við at eiga: per tal com l'Aðils no és pas un home normal qualsevol, sinó entès en l'art de la màgia, astut, arter i murri, cruel i el pitjor amb qui heure-se-les
◊ nú mun Reginn hafa sagt oss fyrir nokkurn ótta, ok hefir hann gert mér varúðarbending, ok mun hann oss slægvitr ok brögðóttr: el que en Regin ens deu haver volgut dir [amb la seva enigmàtica estrofa, és] que hi ha alguna cosa [a fora] que ens pot representar un perill, i [per tant,] m'ha fet un senyal perquè vagi alerta; mireu si ho és d'astut i arter!

slæma <slæmi ~ slæmum | slæmdi ~ slæmdum | slæmte-u>:
1. (sveifla til hliðar eða á ská & teygja fram, rétta frambalancejar una cosa cap a un costat o de biaix (esp. allargar la mà, el braç o una cosa que hom sosté amb la mà o el braç per agafar alguna cosa)
◊ nú lýstur þeim saman og eftir högg þetta hið mikla stýrir hann þegar í mót Þóroddi og eigast þeir við. Ketill gengur í mót Barða, Þorgautur og Þorbergur. Þar skortir eigi högg stór og áeggjun. Sunnanmenn höfðu lið minna og ótraustara. Nú er fyrst að segja viðskipti þeirra Barða og Ketils. Ketill var manna sterkastur og ofurhugi. Eigast við lengi. Kemur þar að Barði slæmir á síðu honum og fellur Ketill. Og nú hleypur Barði að Þorgauti og veitir honum banasár og hnigu þeir þar báðir fyrir því vopni er þeir áttu sjálfir: 
◊ Lýtingur tók upp stein og laust Skarphéðin og varð Hallkell laus. Hallkell hleypur þá upp á melbakkann og kemst eigi á upp annan veg en hann skýtur niður knjánum. Skarphéðinn slæmir til hans öxinni Rimmugýgi og höggur í sundur í honum hrygginn: 
Kári slæmdi til þessa manns sverðinu og hjó hann í sundur í miðju. Þá hljóp Lambi Sigurðarson að Kára og hjó til hans með sverði. Kári brá við flötum skildinum og beit sverðið ekki á. Kári lagði til hans sverðinu framan í brjóstið svo að út gekk meðal herðanna. Varð það hans bani. Þá hljóp að Kára Þorsteinn Geirleifsson og ætlaði á hlið Kára. Hann fékk séð Þorstein og slæmdi til hans sverðinu um þverar herðarnar svo að í sundur tók manninn: 
◊ ok í því hljóp sveinn Knúts [prests] ór koluskugga ok hjó á öxl Jóni. Var þat mikit sár, en Jón slæmdi öxi á bak sér [aptr], ok varð sveinninn sárr nökkut. Þeir vóru þá skildir, ok lá Jón í sárum (SS I:294. Any de 1229) 
♦ slæma hendinni í kaffibollann: allargar la mà per agafar la tassa de cafè
2. (slá laust til á ská, ljósta & dandla í e-ntustar de biaix (pegar un cop suau & pegar una mamballeta)

slæmur, slæm, slæmt: 1. dolent -a, xerec -a (Mall.) (temps, olor, cal·ligrafia, ortografia)
		þetta er [alls] ekki svo slæmt: tampoc no està tan malament, no està gens malament
		slæm lykt af hræinu: l'olor dolenta de la carronya
	2. dolent -a (que no fa bondat, que no és pas bo)
		slæma stelpa: mala noia, al·lota dolenta (Bal.)
		slæmur strákur: mal noi, al·lot dolent (Bal.)
		slæmar fréttir: notícies dolentes
	3. indisposat -ada (lleugerament malalt)
	4. það er slæmt: és empipador, és enutjós

slæpast <slæpist ~ slæpumst | slæptist ~ slæptumst | slæpst>:
vagarejar, dropejar, fer el vago

slæpingi <m. slæpingja, slæpingjar>:
flâneur m, flâneuse f, ociós m, ociosa f, andarec m, andarega f

slökkva: apagar (foc, set, llums)
		slökkva eldinn: apagar el foc
		sá síðasti slekkur ljósin!: el darrer apaga els llums!
		slökkva á ljósinu ~ perunni ~ lampanum: apagar el llum  ~  la bombeta ~ la làmpada
		slökkva á útvarpinu ~ tölvunni ~ farsímanum: apagar la ràdio, l'ordinador, el mòbil
		slökkva í sígarettunni: apagar la cigarreta
		slökkva þorstann: apagar la set
		slökkva e-u niður: negligir una cosa

slökkvari <m. slökkvara, slökkvarar>: <ELECTR> interruptor m

slökkvi·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>: camió m de bombers

slökkvi·bíll <m. -bíls, -bílar> camió m de bombers

slökkvi·lið <n. -liðs, -lið>: [cos m de] bombers m.pl

slökkviliðs·bíll <m. -bíls, -bílar> camió m de bombers

slökkviliðs·maður <m. -manns, -menn>: bomber m

slökkviliðs·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: parc m de bombers

slökkvi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: parc m de bombers

slökkvi·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat. pl.: -tækjum>: extintor m

slökun <f. slökunar, no comptable>:
relaxació f

slökunar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política f de distensió

slökunar·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
música f per a relaxar-se

slökunar·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
exercici m de relaxació

slöngu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
llengua f de bou, [llengua] bovina f (Val.), serradeta f (Val.), viperina f, llengua f de llebre (Ross.), borraina borda, cua f de porc, cul m de porc, boleng bord, bigalosa f, borratja borda, bolenga borda (Mall.) (planta Echium vulgare)

slöngu·makríll <m. -makríls, -makrílar>:
*escolar narigut (peix Nesiarchus nasutus)

slöngu·steinn <m. -steins, -steinar>:
variant antiquada de slöngvusteinn ‘pedra de fona’
◊ eigi rekur örin hann á flótta, slöngusteinarnir (ʔaβˌnēi̯־ˈqālaʕ, אַבְנֵי-קָלַע) verða hálmur fyrir honum: la sageta no el fa fugir, les pedres de fona esdevenen brins de palla al seu davant
◊ af öllu þessu liði voru sjö hundruð úrvals menn örvhentir. Hæfðu þeir allir hárrétt með slöngusteini (qɔˈlēaʕ   bā-ˈʔɛβɛn, קֹלֵעַ בָּאֶבֶן) og misstu ekki: entre totes aquelles tropes, hi havia set-cents homes escollits esquerrans. Tots aquests podien apuntar amb la fona a un cabell i no fallaven el tret
◊ fékk Ússía þeim, öllum hernum, skjöldu, spjót, hjálma, pansara, boga og slöngusteina (ū-lə-ʔaβˈnēi̯   qəlāˈʕīm, וּלְאַבְנֵי קְלָעִים)l'Ozies va procurar a tot l'exèrcit escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres de fona.

slöngu·temjari <m. -temjara, -temjarar>:
encantador m de serps

slöngu·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f de guerra emprada per a llançar-hi projectils i pedres com ara catapultes, onagres, trabuquets, almanjanecs, fonèvols, manganells etc.
  Els termes: slönguvél i slöngvivél no són pas termes de la llengua medieval, sinó calcs moderns dels mots alemanys Wurfmaschine -que els germans Grimm a llur diccionari defineixen com a ‘bezeichnung für die geschützartigen schleudervorrichtungen des altertums und des mittelalters’- i Schleudermaschine -que els germans Grimm a llur diccionari defineixen com a ‘in der ältern kriegskunst eine maschine zum fortschleudern gröszerer steinmassen, bei belagerungen, wurfmaschine’- versemblantment per via del danès (kastemaskine, slyngmaskine).  
     

slöngva¹ <f. slöngvu, slöngvur. Gen. pl.: slöngva>:
1. <GENfona f, bassetja (o: passetja) f, mandró m
◊ en hann tók staf sinn í hönd sér og valdi sér fimm hála steina úr gilinu (min־ha-nˈnaħal, מִן-הַנַּחַל) og lét þá í smalatöskuna (bi-χəˈlī   hā-rɔˈʕīm, בִּכְלִי הָרֹעִים), sem hann hafði með sér, í skreppuna (ū-βa-i̯ʝalˈqūtˤ, וּבַיַּלְקוּט), og tók sér slöngvu (ˈqɛlaʕ ‘bassetja’: wə-qalləˈʕ-ō, וְקַלְּעוֹ) í hönd (βə-ʝāˈδ-ō, בְיָדוֹ) og gekk á móti Filistanum: llavors va agafar el seu bastó, es va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va ficar dins la taleca de pastor -que portava amb ell-, dins el sarró, i va agafar una fona i va marxar a l'encontre dels filisteus
2. (stórbronzo m (Mall.) (grossa)

slöngva² <f. slöngu, slöngur. Gen. pl.: slöngva>:
<variant arcaica de → slöngva¹ “bassetja”

slöngva <slöngva ~ slöngvum | slöngvaði ~ slöngvuðum | slöngvaðe-u>:
llançar una cosa

slöngvi·vaður <m. -vaðar (o: -vaðs), -vaðir>:
llaç m (corda amb un llaç escorredor a un cap i que serveix per a agafar a distància el bestiar)

slöngvi·vél <f. -vélar, -vélar>:
variant de slönguvél ‘màquina de guerra com ara catapultes, onagres, trabuquets, almanjanec, fonèvols, manganells etc.’

slöngvu·steinn <m. -steins, -steinar>:
pedra f de fona
◊ tók staf sinn sér í hönd og valdi fimm hála steina úr ánni (min־ha-nˈnaħal, מִן-הַנַּחַל), lét þá í smalatösku sína (bi-χəˈlī   hā-rɔˈʕīm, בִּכְלִי הָרֹעִים), sem hann var með, og hafði slöngvusteinana (—, ) í. Hann hélt síðan gegn Filisteanum með slöngvu sína (wə-qalləˈʕ-ō, וְקַלְּעוֹ) í hendi (βə-ʝāˈδ-ō, בְיָדוֹ)va agafar el seu bastó i va triar cinc palets llisos del riu, i les va posar dins la seva taleca de pastor, que duia amb ell, i dedins hi tenia les pedres de fona. Tot seguit es va dirigir contra els filisteus amb la seva fona a la mà

slöpp:
nom. f. sg. & nom./ac. nt. pl. de → slappur, slöpp, slappt “fluix -a; indisposat -ada”

slör <n. slörs, slör>:
vel m

slött·blekill <m. -blekils, -bleklar>:
pixacà m, bolet m de tinta tòxic, bolet m de femer tintat, coprí negre de tinta (bolet Coprinus atramentarius)

slöttur <m. slattar (o: slötts), slattar>:
(slöttólfurpallanga m, gànguil m, pal m d'escombra

s.m.:
abr. de sama mánaðar del mateix mes

smakka <smakka ~ smökkum | smakkaði ~ smökkuðum | smakkaðe-ð (o: á e-u)>:
1. <GENtastar una cosa (comprovar el gust que té una cosa & menjar una certa quantitat d'una cosa & fer un tast de vi[ns])
♦ hún hefur ekki smakkað áfengi í fimm ár: <LOC FIGno ha tastat l'alcohol en cinc anys (fa cinc any que ha deixat de beure)
♦ ég hef ekki smakkað dropa í allt kvöld!: no he tastat ni una gota en tot el vespre!
♦ smakka [á] vín: fer el tast d'un vi, tastar un vi (smökkun á víni)
2. (hafa visst bragðagradar  (tenir un determinat gust un menjar, una beguda etc.)
♦ smakka illa: tenir mal gust, no agradar
♦ smakka [vel]: tenir bon gust, agradar

smakkast <smakkast ~ smökkumst | smakkaðist ~ smökkuðumst | smakkast>:
agradar, tenir bon gust (subjecte: menjar, beguda, plat etc.>:)
♦ mér smakkast e-ð: m'agrada una cosa, trobo bona una cosa

smala <smala ~ smölum | smalaði ~ smöluðum | smalaðe-u>:
1. (búpeninguraplegar una cosa  (cosa = bestiar que pastura a lloure)
♦ smala [saman] fénu: aplegar les ovelles
◊ ég mun safna yður öllum saman, Jakobs ætt, og smala saman (qabˈbēt͡s   ʔăqabˈbēt͡s, קַבֵּץ אֲקַבֵּץ) sauðum (—, = ʃəʔēˈrīθ, שְׁאֵרִית) Ísraels eins og sauðfé í rétt (—, = ˈʝaħaδ   ʔăɕīˈmɛ-nnū   kə-ˈt͡sɔʔn   bāt͡səˈrāh, יַחַד אֲשִׂימֶנּוּ, כְּצֹאן בָּצְרָה), eins og hjörð í haga, og þá verður kliðurinn mikill af mannmergðinni: us reuniré tots vosaltres, llinatge d'en Jacob, i aplegaré les ovelles d'Israel com ovelles dins la cleda, com un ramat enmig de la seva pastura, i aleshores s'aixecarà una gran remor d'aquesta multitud
◊ á þeim degi - segir Drottinn - vil ég saman safna því halta og smala saman (ʔăqabˈbēt͡sāh, אֲקַבֵּצָה) því tvístraða (wə-ha-nniddāˈħāh, וְהַנִּדָּחָה) og þeim er ég hefi tjón unnið: aquell dia, diu Jahvè, reuniré per això les coixes i aplegaré per això les esgarriades i aquelles a les quals jo hagi fet mal
2. <FIGreunir una cosa  (fer aplec d'una cosa)
♦ smala atkvæðum: reunir (o: recaptar) vots
♦ smala saman bókum: col·leccionar llibres

smala·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
regatxo m, rabadà m, mosso m de pastor (Mall.)
◊ segir þá bóndi við Ólaf: "Nú veist þú hvað þú átt að fara þar þú þekkir þig; og munum við hér skilja. Þegar þú kemur heim færir þú hvörjum sitt. Í vetur mun bóndinn deyja á Aðalbóli og mun þeirri jörð sagt lausri. En þú skalt fá þessa jörð hjá húsbónda þínum til byggingar og mun það auðsótt. Þú skalt taka tvær vinnukonur og einn smaladreng og tvo vinnumenn og flytja þangað búslóð þína á réttum tíma. Síðan skaltu koma á tilteknum degi og láta engan fylgja þér nema smaladreng þinn því hann er grannvitur. Vertu með sjö hesta undir reiðingi. Fær þú þá hjá mér heimanmundinn með konunni og það sem þú þarft til bús": aleshores el bóndi va dir a l'Olau: "Ara que ja coneixes el lloc, ja saps per on anar. Aquí ens direm adéu. Quan tornaràs a casa, du a cadascú el que sigui seu. Aquest hivern, el pagès d'Aðalból morirà, i en fer-ho aquest mas es declararà lliure [per a ésser arrendat], tu, emperò, obtén del teu amo l'arrendament d'aquest mas, la qual cosa et resultarà fàcil. Agafa dues dones de fer feines i un rabadà i dos missatges i muda't al mas amb totes les teves pertinences quan arribi el temps de fer-ho. Després, el dia que ja t'indicaré, vine a veure'm. Procura que no t'acompanyi ningú llevat del teu rabadà perquè serà de migrat enteniment. Du set cavalls de càrrega. Llavors et donaré la dot per a la teva dona i qualsevol altra cosa que hagis de menester per a menar el teu mas"

smala·hundur <m. -hunds, -hundar>: gos pastor, ca pastor (Bal.)

smala·maður <m. -manns, -menn>:
pastor m

smala·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
guarda f de les ovelles (ofici de pastor, acció de guardar o vetllar les ovelles a la pastura)

smalanir:
nom. & ac. pl. de → smölun “aplec i baixada de les ovelles a la tardor des de les pastures de muntanya on han pasturat a lloure durant l'estiu”

smala·piltur <m. -pilts, -piltar>:
ragatxo m, rabadà m, mosso m de pastor (Mall.), pastoret m (Mall.)
◊ Þorsteinn vaknar og kallar til smalapiltsins og segir hann muni of skammt hafa rekið hestana frá í gærkvöldi og skuli hann fara að reka þá. Hann ansar að eins og sofnar aftur. Enn heyrir Þorsteinn að eitthvað nagar þekjuna, kallar aftur til piltsins en hann sofnar aftur. Fer þá Þorsteinn á fætur út að forvitnast um þetta og er í línbrókum einum. Og þá hann kemur út úr dyrunum litast hann um og verður við ekkert var og vill nú skyggnast að víðar í kringum húsin: en Þorsteinn es va despertar i va fer un al rabadà dient-li que aquell vespre devia haver deixat massa a prop els cavalls i que hi anés a arruixar-los més enfora [de les cases del mas]. El rabadà li va contestar que ho faria però en realitat es va tornar a adormir. Aleshores en Þorsteinn va tornar a sentir que alguna cosa rosegava l'herba de la teulada i va tornar a fer un crit al rabadà, però aquest [li va contestar i tot seguit] es va tornar a adormir. Aleshores en Þorsteinn es va llevar i va sortir a fora per a escatir per ell mateix què era aquell soroll. Només duia posades les línbrœkr o bragues de lli (en el sentit medieval del mot). Quan va sortir el portal va mirar al seu voltant però no va veure res. Llavors va voler continuar inspeccionant pertot al voltant de les cases del mas

smala·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>: 1. (smalakona) pastora f (d'ovelles etc.)
	2. (hjarðstúlka) ragatxa f

smala·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>:
sarró m de pastor, taleca f de pastor (Mall.)

smala·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
ragatxo m, rabadà m

smali¹ <m. smala, smalar>: 1. (fjárhirðir) pastor m (d'ovelles etc.)
	2. (smaladrengur) ragatxo m, rabadà m

smali² <m. -sveins, -sveinar>:
(búsmalibestiar m

small:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → smella “esclafir, petar; tancar-se pegant portada”

smaragð·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
[de color] verd maragda

Smaragðs·ey <f. -eyjar, no comptable>:
(Írlandl'illa maragda (Irlanda)
◊ nú er jeg búinn að sjá höfuðstað Írlands, hina sagnfrægu Dyflinni á hinni fornhelgu „Smaragðsey", og íbúa hennar, frændur okkar Írana. Var mjer bæði forvitni á að sjá þá og staðinn. Írum er vanalega ekki borin vel sagan: ja he vist la capital d'Irlanda, la mítica Dublín, a la pristinament sagrada “Illa Maragda”, i els seus habitants, els nostres cosins, els irlandesos. Tenia curiositat per veure-los tant a ells com a la ciutat. La història no s'ha solgut portar bé amb els irlandesos

Smaragðs·eyja <f. -eyju, no comptable>:
(Írlandl'illa maragda (Irlanda)

smaragðs·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
variant de smaragð·grænn, -græn, -grænt ‘[de color] verd maragda’

smaragður <m. smaragðs, smaragðar>: maragda f, (†) maragde m

smart <adj. inv.>:
elegant (vestit polidament i amb distinció)

smart·kort <n. -korts, -kort>:
targeta f intel·ligent

smaug:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → smjúga “esmunyir-se”

smá-: 1. petit -a, -et -eta
	2. micro-
	3. -cul -cula, -cle, -cla, -uncle -uncla

smá <smái ~ smáum | smáði ~ smáðum | smáðe-ð ~ e-n>:
1. (lítilsvirðamenysprear una cosa ~ algú (desdenyar)
◊ þeir sinntu ekki ráðum mínum og smáðu (nāʔăˈt͜sū, נָאֲצוּ) alla umvöndun mína (kāl־tōχaħˈt-ī, כָּל-תּוֹכַחְתִּי)no han volgut saber res dels meus consells, i han menyspreat totes les meves reprensions
◊ og öll þau áhöld, er Akas konungur smáði (hizˈnīaħ, הִזְנִיחַ) af ótrúmennsku sinni (bə-maʕăˈl-ō, בְּמַעֲלוֹ), höfum vér sett fram og helgað. Standa þau nú frammi fyrir altari Drottins: i tots els utensilis que el rei Acaz havia desdenyat per la seva infidelitat [envers Jahvè], els hem reparats i santificats. Ara són davant l'altar de Jahvè
◊ afglapinn smáir (ʝinˈʔat͡s, יִנְאַץ) aga föður síns, en sá sem tekur umvöndun (tōˈχaħaθ, תּוֹכַחַת), verður hygginn: el nici desdenya la disciplina de son pare, però el qui fa cas de la reprensió és prudent
◊ uxinn þekkir eiganda sinn og asninn jötu húsbónda síns, en Ísrael þekkir ekki, mitt fólk (ˈʕam, עַם = ʕamˈm-ī, עַמִּי) skilur ekki. Vei hinni syndugu þjóð, þeim lýð (ˈʕam, עַם = ˈʕam, עַם), sem misgjörðum er hlaðinn, afsprengi illræðismannanna, spilltum sonum! Þeir hafa yfirgefið Drottin, smáð (nāˈʔat͡s, נָאַץ = niʔăˈt͜sū, נִאֲצוּ) Hinn heilaga í Ísrael og snúið baki við honum: el bou coneix el seu propietari i l'ase la menjadora del seu amo, però Israel no coneix [res], el meu poble no entén [res]. Ai de la nació pecadora, del poble carregat d'iniquitats, del llinatge de malvats, dels fills corromputs! Han abandonat Jahvè, han menyspreat el Sant d'Israel i s'hi han girat d'esquena!
2. (draga dár aðultratjar algú (fer ultratge)
◊ en hvað get ég nú tekið til bragðs, segir Drottinn, þar sem þjóð mín var tekin án endurgjalds og stjórnendur hennar kveina, segir Drottinn, og allan liðlangan daginn er nafn mitt sífellt smáð (mi-nnɔˈʔāt͡s, מִנֹּאָץ)?: i què puc fer ara, diu Jahvè, que el meu poble ha estat pres sense pagar res i els seus governants gemeguen, diu Jahvè, i tota la durada del dia el meu nom és ultratjat sense cessar?

smá·aldin <n. -aldins, -aldin>:
<BOTdrupèola f

smá·arða <f. -örðu, -örður. Gen. pl.: -arða o: -arðna>:
col·licle m

smá·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
1. <GENdetall m
♦ fara út í smáatriði: entrar en detalls
♦ komast að smáatriðunum e-s: descobrir els detalls d'un cosa
♦ í smáatriðum: detalladament, de manera detallada
2. (smámunirpetitesa f  (menudesa, bagatel·la, cosa sense importància, minúcia)
♦ þetta eru smáatriði: això només són detalls sense importància

smá·atvik <n. -atviks, -atvik>:
detall m, episodi m [accessori]

smá·auglýsing <f. -auglýsingar, -auglýsingar>: anunci classificat (p.e., en la premsa diària)

smá·bar <m. -bars, -barar>:
minibar m

smá·barn <n. -barns, -börn>:
infant petit

smábarna·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m per a infants en edat preescolar

smá·batna <-batna ~ -bötnum | -batnaði ~ -bötnuðum | -batnað>:
millorar de mica en mica
◊ tæknibrellurnar smábatna með hverri mynd: els efectes especials van millorant a poc a poc de pel·lícula en pel·lícula
♦ e-m smábatnar: <loc. impers.això només són detalls sense importància
◊ sjúklingnum er að smábatna: el malalt va millorant de mica en mica

smábáta·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
propietari m de llaüt o bot, propietària f de llaüt o bot
Landssamband smábátaeigendaAssociació Nacional de Propietaris de Vaixells de Pesca de baix tonatge

smábáta·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:
1. (fyrir fiskibátamoll m (de pescadors)
2. (fyrir litla bátaport esportiu  (per a iots, iols i d'altres embarcacions de plaer)

smábáta·útgerð <f. -útgerðar, -útgerðir>:
companyia f de pesca amb llaüt o bot

smábáta·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar>:
pesca f [professional] amb llaüt o bot

smá·bátur <m. -báts, -bátar>:
1. (fiskibáturbot m (de pescador)
2. (lítill báturembarcació esportiva  (llanxa, iot, iol i d'altres embarcacions de plaer)

smá·beinóttur, -beinótt, -beinótt <adj.>:
de complexió esprimatxada

smá·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
copa petita

smá·biti <m. -bita, -bitar>:
bocinet m, trosset m [petit]
◊ hann lét skera tunguna úr hinum guðlausa Níkanor og bauð að kasta henni fyrir fugla í smábitum (τὸ μέρος -έρους, κατὰ μέρος) og hengja handlegginn fyrir framan musterið sem refsingu fyrir heimsku hans (ἡ ἄνοια -ίας, τὰ δ’ ἐπίχειρα τῆς ἀνοίας)va fer tallar la llengua de l'impiadós Nicànor i ordenà que la llencessin a trossets als ocells, i que el seu braç tallat fos penjat davant el temple com a càstig per la seva follia
♦ smábiti af e-u: un trosset de...

smá·bíll <m. -bíls, -bílar>:
[cotxe] utilitari m, cotxe m de gamma petita

smá·blað <n. -blaðs, -blöð>:
<BOTfolíol m, pinna f

smáblað·stilkur <m. -stilks, -stilkar>:
<BOTpeciòlul m
♦ með smáblaðstilk: peciolulat -ada

smá·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>:
<BOTpínnula f

smá·blóm <n. -blóms, -blóm>:
floreta f

smáblóm·skipun <f. -skipunar, -skipanir>:
<BOTinflorescència f parcial

smábog·tenntur, -tennt, -tennt <adj.>:
<BOTcrenulat -ada, fistonat -ada

smá·borg <f. -borgar, -borgir>:
1. (smábærciutat petita  (vila)
2. (í Biblíunnivileta f, ‘vila filla’ f  (vila petita ‘filla’ d'una de més gran i que depèn o pertany administrativament a ella)
◊ en í Íssakar og Asser fékk Manasse: Bet Sean og smáborgirnar (ū-βənōˈθɛi̯-hā, וּבְנוֹתֶיהָ), er að liggja, Jibleam og smáborgirnar (ū-βənōˈθɛi̯-hā, וּבְנוֹתֶיהָ), er að liggja, íbúana í Dór og smáborgirnar (ū-βənōˈθɛi̯-hā, וּבְנוֹתֶיהָ), er að liggja, íbúana í Endór og smáborgirnar (ū-βənōˈθɛi̯-hā, וּבְנוֹתֶיהָ), er að liggja, íbúana í Taanak og smáborgirnar (ū-βənōˈθɛi̯-hā, וּבְנוֹתֶיהָ), er að liggja, og íbúana í Megiddó og smáborgirnar (ū-βənōˈθɛi̯-hā, וּבְנוֹתֶיהָ), er að liggja, þ. e. hæðirnar þrjár: i en Menaixè també tenia possessions dins el límit d'Issascar i d'Aixer: Bet-Xean amb les seves dependències, Ibleam amb les seves, els habitants de Dor amb les seves, els d'En-Dor amb les seves, els de Taanac amb les seves, els de Meguiddó amb les seves, ço és, els tres turons
◊ Ekron með smáborgum hennar (ū-βənōˈθɛi̯-hā, וּבְנוֹתֶיהָ) og þorpum (wa-ħăt͡sēˈrɛi̯-hā, וַחֲצֵרֶיהָ). Frá Ekron og vestur að hafi allt það, sem er á hlið við Asdód, og þorpin (wa-ħăt͡sērɛi̯-ˈhɛn, וְחַצְרֵיהֶן), er að liggja. Asdód með smáborgum hennar (bənōˈθɛi̯-hā, בְּנוֹתֶיהָ) og þorpum, Gasa með smáborgum hennar (bənōˈθɛi̯-hā, בְּנוֹתֶיהָ) og þorpum, allt til Egyptalandsár, en vesturtakmörkum réð hafið mikla: Ecron amb les seves dependències i els seus ravals. Des d'Ecron cap a la mar, tots els del cantó d'Aixdod amb els seus ravals. Aixdod amb les seves dependències i els seus ravals. Gaza amb les seves dependències i els seus ravals fins al torrent de l'Egipte. La Mar Gran n'era la frontera occidental

smáborgara·legur, -leg, -legt <adj.>:
petitburgès -esa

smáborgara·skapur <m. -skapar, no comptable>:
petita burgesia

smá·borgari <m. -borgara, -borgarar>:
petitburgès m, petitburgesa f

smá·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
petit pagès

smá·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<CULINsmábrauð m, panet m, designació de diversos productes fets de farina que tenen un cert parescut amb els nostres panets
♦ smábrauð með birkifræjum: <CULINpanet amb llavors de cascall
♦ smábrauð með sesamfræjum: <FIGpanet amb llavors de sèsam

smá·breikka <-breikka ~ -breikkum | -breikkaði ~ -breikkuðum | -breikkað>:
eixamplar-se a poc a poc

smá·breyta <-breyti ~ -breytum | -breytti ~ -breyttum | -breytte-u>:
canviar una cosa a poc a poc

smá·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
canvi lleuger, petita modificació

smá·broddabakur <m. -broddabaks, -broddabakar>:
notacant m de Bonaparte (peix Notacanthus bonapartei)

smá·bugðóttur, -bugðótt, -bugðótt <adj.>:
<BOTrepand -a

smá·býli <n. -býlis, -býli>:
granja petita, mas petit

smábæjar- <en compostos>:
de petita ciutat, de poble

smá·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
ciutat petita, poble m
  Un poble de cinc-mil habitants, p.e., per a un islandès ve a ésser una ciutat petita.  
     

smá·deprast <-deprast ~ -deprumst | -depraðist ~ -depruðumst | -depraste-n>:
afeblir-se a poc a poc, anar tornant-se més i més dèbil, anar desapareixent a poc a poc
◊ þetta mun nú hafa riðið endahnútinn á alþýðusögurnar því ég ætla það sannreynt að síðan almennt var farið að prenta bóksögur hafi menn mest lagt fyrir óðal munnmæli og sögusagnir og hvort tveggja hafi svo smádeprazt og fjöldi af því farið í gröfina með körlum og kerlingum svo það hefst aldrei aftur að eilífu nóni: aquest fet, doncs, deu haver posat el colofó final a les històries i relats populars, ja que crec demostrat que, des que es va generalitzar la impressió dels relats escrits (bóksögur), la gent va deixar caure moltíssim en l'oblit els relats i les tradicions orals, de manera que han anat desapareixent de mica en mica i un gran nombre d'elles se n'ha anat a la tomba amb els vells i velles [que les coneixien] i ja no es recuperaran mai més de la nit eterna

smá·dót <n. -dóts, no comptable>:
galindaines f.pl, birimboies f.pl (Mall.)

smá·dreki <m. -dreka, -drekar>:
(mosasporðdrekipseudoescorpí m (ordre d'artròpodes, i individu d'aquest ordre, Pseudoscorpiones)

smá·dropi <m. -dropa, -dropar>:
goteta f
◊ get ég fengið smádropa?: que podria fer un glopet?

smá·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
bestiola f

smáður, smáð, smáð <adj.>:
humiliat -ada
◊ lát kúgaða ekki snúa frá þér með smán, megi smáðir (ʕāˈnī, עָנִי) og snauðir lofa nafn þitt: no deixis que els oprimits s'apartin de tu amb oprobi! [Fes] que els humiliats i els miserables lloïn el teu nom (la traducció anterior fa: hina hrjáðu og snauðu ‘els afligits i els pobres; die Geplagten und die Armen’)
◊ hann svaraði þeim: "Víst kemur Elía fyrst og færir allt í lag. En hvernig er ritað um Mannssoninn? Á hann ekki margt að líða og smáður verða (ἐξουδενεῖν, καὶ ἐξουδενηθῇ)? ... : ell els digué: «Cert que l'Elies vindrà primer i ho restablirà tot. Però, què està escrit del Fill de l'home? Que no ha de patir molt i ésser menyspreat?...
◊ hverfið burt naktir og smáðir (ˌʕɛri̯āh־ˈβɔʃɛθ, עֶרְיָה-בֹשֶׁת), þér íbúar í Safír. Ekki komast íbúar Saanan undan. Í Bet Haesel hljóma harmakvein, í henni eigið þér enga stoð framar: aneu-vos-en nus i avergonyits, vosaltres, habitants de Safir. Els habitants de Çaanan no fugen pas. A Bet ha-Ècel hi ressonen laments de dol: en ella ja no hi tindreu un suport

smá·ey <f. -eyjar, -eyjar>:
illeta f, illot m

smá·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
d'ulls petits, que té els ulls petits

smá·eyrður, -eyrð, -eyrt <adj.>:
d'orelles petites, que té les orelles petites

smá·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
de trets facials fins (o: delicats)

smá·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
passeig m amb cotxe

smá·fénaður <n. -kerfisins, no comptable>:
bestiar menut
◊ og þú skalt taka í skattgjald Drottni til handa af bardagamönnunum, þeim er í leiðangurinn fóru, eina sál af hverjum fimm hundruðum - af mönnum, nautgripum, ösnum og smáfénaði (ū-ˌmin־ha-t͡sˈtsɔʔn, וּמִן-הַצֹּאן). Takið það af þeirra helmingi, og skalt þú fá það Eleasar presti sem fórnargjöf Drottni til handa. En af helmingi Ísraelsmanna skalt þú taka frá eina af hverjum fimmtíu - af mönnum, nautgripum, ösnum og smáfénaði (ū-ˌmin־ha-t͡sˈtsɔʔn, וּמִן-הַצֹּאן), af öllum skepnum, og fá levítunum, sem annast búð Drottins: separaràs un tribut per a Jahvè de la part dels guerrers que han anat al combat: un de cada cinc-cents, d'homes, de bestiar gros, d'ases i de bestiar menut. Ho prendreu de la meitat que els pertany i ho donaràs al sacerdot Eleazar, com a contribució per a Jahvè. De la meitat que ha tocat als israelites, en prendràs un de cada cinquanta, dels homes, del bestiar gros, dels ases i del bestiar menut, de tot animal, i ho donaràs als levites que estan al servei del tabernacle de Jahvè

< smá·fiski <f. -fiskjar, no comptable>:
<HIST‘pesqueta’ f, una mica de pesca. És com interpreto aquest mot. En Blöndal 1920-1924:758 interpreta el mot com a småfiskefangst. Aquesta interpretació com a pesca f de peixos petits és, al meu entendre, problemàtica per tal com hauríem d'acceptar que es tractava d'un terme real de la llengua antiga i no pas d'un simple compòsit ocasional, cosa que s'oposa al fet que el mot sigui un ἅπαξ λεγόμενον, únicament atestat als Grímnismál. També hauríem de suposar, perquè la frase tingués ple sentit, que aquest terme hauria designat la pesca de ‘peixos petits’ -ço és, de peixos-, en oposició al que seria la pesca de grans peixos, és a dir, la pesca dels grans mamífers marins, com ara les balenes, considerades tradicionalment com a grans peixos. En Gering i en Sijmons III,1, p. 185, interpreten el mot d'una altra manera, i en concret com a pesca amb palangre o amb llinya, en oposició a la pesca amb xarxa: smáfiski, f. ‘kleinfischerei’ mit der angel, entgegengesetzt der großfischerei mit netzen. Das wort ist ἅπ. λεγ., auch stórfiski ist altn. nicht nachgewiesen [(aber neuisl. (Blöndal II,758)]. Considero la meva interpretació del mot la més lògica tenint en compte el context: dos nois, de deu i vuit anys respectivament, que agafen la barca per anar a pescar-hi, per fer, doncs ‘una mica de pesca’. També considero que en Blöndal no va donar entrada a un mot de la llengua moderna, sinó precisament a aquest mot medieval, sense, emperò, indicar-ho
◊ Hrauðungr konungr átti tvá sono; hét annarr Agnarr, enn annarr Geirrøðr. Agnarr var tío vetra, enn Geirrøðr átta vetra. Þeir rero tveir á báti með dorgar sínar at smáfisci. Vindr rac þá í haf út. Í náttmyrcri bruto þeir við land, oc gengo up, fundo kotbónda einn. Þar vǫ́ro þeir um vetrinn. Kerling fóstraði Agnar, enn karl Geirrøð: el rei Hrauðungr tenia dos fills. Un nomia Agnarr i l'altre Geirrøðr. L'Agnarr tenia deu anys i en Geirrøðr vuit. Varen sortir amb un bot a fer una mica de pesca amb llurs llinyes. El vent els va empènyer oceà endins. Quan ja feia fosca llur vaixell es va estavellar contra terra ferma. Hi varen desembarcar. Hi trobaren un pagès. A ca ell hi passaren aquell hivern. La dona del pagès fou la fóstrmóðir de l'Agnarr i el pagès el fóstrfaðir d'en Geirrøðr (Baetke 19874, pàg. 341 kot-bóndi m. Häusler, Kätner)

smá·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peixet m
◊ þeir höfðu og fáeina smáfiska (τὸ ἰχθύδιον -ίου, ἰχθύδια ὀλίγα). Hann þakkaði Guði og bauð, að einnig þeir skyldu fram bornir: encara tenien alguns peixets. Ell va donar-ne les gràcies a Déu i manà que tambés els servissin [a la gent]

smá·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
escamot petit, grup petit de tropes
◊ Sýrlendingar (wa-ʔăˈrām, וַאֲרָם) höfðu farið herför í smáflokkum (ɣəδūˈɣīm, גְדוּדִים) og haft burt af Ísraelslandi unga stúlku. Þjónaði hún konu Naamans: Els siris havien fet una ràtzia amb petites companyies d'homes i s'havien endut captiva del territori d'Israel una noieta. Estava al servei de la dona de Naaman

smá·forrit <n. -forrits, -forrit>:
<INFORMapp m, applet m

smá·fólk <n. -fólks, no comptable>:
nanos m.pl

smá·fríður, -fríð, -frítt <adj.>:
de trets facials delicats

smá·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocellet m
◊ þau og öll villidýrin eftir sinni tegund og allur fénaðurinn eftir sinni tegund og öll skriðkvikindin, sem skríða á jörðinni, eftir sinni tegund, og allir fuglarnir eftir sinni tegund, allir smáfuglar (kɔl   t͡sipˈpōr, כֹּל צִפּוֹר), allt fleygt (kāl־kāˈnāφ, כָּל-כָּנָף)ells i tots els animals salvatges segons llur espècie i tot el bestiar segons la seva espècie i tots els rèptils que s'arrosseguen sobre la terra segons llur espècie i tots els ocells segons llur espècie, tots els ocellets, tot el que [té ales i] pot volar

smá·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:
de peus petits, que té els peus petits

smá·ger, -ger, -gert <adj.>:
1. (grannvaxinn, mjórde complexió fina i delicada  (de cos fi, esvelt, gràcil)
◊ smáger kona: una dona de complexió delicada i gràcil
◊ smáger rósablöð: delicats pètals de rosa
2. (aska, sandur, lagskipting, dúkur, slæðamolt fi -ina  (cendra, sorra, capa del terreny, teixit, vel)
3. (fíngerðurmicroscòpic -a  (que només es pot veure amb un microscopi)
◊ menn ættu að hafa með sér sjónauka til að fanga sem mest af fjarlægðunum og menn ættu engu síður að hafa með sér smásjá til að kynnast hinu fjölbreytta lífi landsins í sverði jarðar. Smáger gróður og dýralíf í grassverðinum fer allmjög framhjá auganu, þó rýnt sé, sem fáir munu þó gera: hom hauria de portar uns prismàtics per a captar tantes de coses com sigui possible de les llunyanies i, tanmateix, [també] hauria de portar un microscopi per a [arribar a] conèixer la variada vida del nostre país que existeix en un terròs de terra amb el seu herbei. La vegetació i la fauna microscòpiques que hi ha en un terròs amb herbei passen inobservades al nostre ull per més que hom l'examini atentament, cosa que, així i tot, només deuen fer pocs

smá·gerður, -gerð, -gert <adj.>:
1. (vaxtarlagde complexió fina i delicada  (constitució corporal)
2. (andlitsdrættir, andlitamb trets facials delicats  (cara, de trets facials bonics)
3. (gróðurpetit -a i magre -a, escanyolit -ida  (vegetació)
4. (fínmulinn: t.d., sandurmolt fi -ina  (sorra)

smá·girni <n. -girnis, no comptable>:
intestí prim

smá·grein <f. -greinar, -greinar>:
notícia f breu, anotació f (article curt en diari o publicació periòdica)

smá·heimur <m. -heims, -heimar>:
microcosmos m

smá·hestur <m. -hests, -hestar>:
poni m

smá·hnúður <m. -hnúðs, -hnúðar>:
1. (arða, hnjóturnòdul m  (tubercle petit, concreció de poc volum & petita protuberància)
2. (á tönnpetita cúspide [accessòria]  (de dent)

smá·hús <n. -húss, -hús>:
caseta f

smá·hveljur <f.pl -hvelja>:
hidrozous m.pl (classe d'invertebrats cnidaris Hydrozoa)

smá·hverfa <-hverf ~ -hverfum | -hvarf ~ -hurfum | -horfið>:
desaparèixer a poc a poc, anar desapareixent

smá·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>:
cabana f, caseta f (edificis prefrabricats, sovint de fusta, per a llogar a dues-tres persones esp. en zones turístiques)

smá·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
petita indústria

smá·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
galeta f

smá·kastali <m. -kastala, -kastalar>:
petita fortalesa, castell fort

smá·kaupmaður <m. -kaupmanns, -kaupmenn>:
detallista m & f, petit comerciant (comerciant que ven al detall)

smá·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
atuell petit
◊ en hengi allur þungi (kɔl   kəˈβōδ, כֹּל כְּבוֹד) föðurættar hans sig á hann með niðjum sínum og skyldmennum, öll smákerin (kɔl   kəˈlēi̯   ha-qqāˈtˤān, כֹּל כְּלֵי הַקָּטָן), eigi aðeins skálarnar (mi-kkəˈlēi̯   hā-ʔaggāˈnōθ, מִכְּלֵי, הָאַגָּנוֹת), heldur og öll leirkerin (wə-ˈʕaδ   ˌkāl־kəˈlēi̯   ha-nnəβāˈlīm, וְעַד, כָּל-כְּלֵי הַנְּבָלִים)però s'hi penjarà a sobre tot el pes de la casa paterna —parents propers i llunyans—, tota la petita vaixella, i no només les copes, ans també totes les gerres de terrissa

smá·koma <-kem ~ -komum | -kom ~ -komum | -komið>:
venir a poc a poc

smá·konungur <m. -konungs, -konungar>:
1. <GENreietó m, règul m
◊ Og þar var þá einn smákonungur (Et erat quidam regulus, cujus filius infirmabatur Capharnaum, καὶ ἦν τις βασιλικὸς οὗ ὁ υἱὸς ἠσθένει ἐν Καφαρναούμ), hvers sonur að lá sjúkur til Kaparnaum: hi havia allà un règul, el fill del qual estava malalt a Cafarnaüm
2. <HISTsmákonungr m, reietó de Noruega abans de la unificació política del país duta a terme pel rei Haraldr Bells-cabells i Olau Tryggvason, que es convertiren en þjóðkonungar, yfirkonungar o einvaldskonungar. Els reietons noruecs continuaren regnant llurs territoris fins al segle XIII, supeditats al þjóðkonungr. Els reis Hákon Hákonarson i Magnús Hákonarson, els suprimiren definitivament

smá·kornaður, -kornuð, -kornað <adj.>:
microgranulat -ada, microgranular
◊ samsettur áburður að stofni til úr kalíumnítrati þar sem kalíumnítrat er smákornað eða kornað: adob compost, fonalment de nitrat de potassi, en el qual el nitrat de potassi hi és microgranular o granular

smá·kornóttur, -kornótt, -kornótt <adj.>:
de grans fins (sorra, roca)
◊ en er upp létti döggmóðunni, lá eitthvað þunnt, smákornótt (daq   məħusˈpās, דַּק מְחֻסְפָּס) yfir eyðimörkinni, þunnt eins og héla á jörðu: i quan s'hagué esvaït la capa de rosada, damunt la superfície del desert hi havia una cosa menuda, granulosa, subtil com el gebre sobre terra

smá·krimmi <m. -krimma, -krimmar>:
xoriço m (cast., ekki ritm./no lit.), criminal m de poca monta (cast., ekki ritm./no lit.)

smá·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
petita indisposició

smá·kvikindi <n. -kvikindis, -kvikindi>:
bestiola f
◊ goðin eru lík rafti í húsi. Svokölluð innyfli þeirra eru nöguð af smákvikindum (τὸ ἑρπετόν -οῦ, τῶν ἀπὸ τῆς γῆς ἑρπετῶν κατεσθόντων αὐτούς) sem skríða úr jörðu og éta þau sjálf upp og klæði þeirra án þess að þau verði þess vör: els déus són com un cabiró d'una casa. Llurs budells, tal com s'anomenen, són rosegats per bestioles que surten arrossegant-se de l'interior de la terra i els devoren a ells i llurs vestits sense que ells se n'adonin

smá·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
petit poema

smá·köflóttur, -köflótt, -köflótt <adj.>:
de quadres petits (tela que presenta un dibuix a quadres petits)

smá·lag <n. -lags, -lög>:
cançoneta f

smá·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó petit (peix Salmo salar)

smá·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. <GENque amb poc en té prou, que s'acontenta amb poc, [de tarannà] senzill
◊ ei vildi eg að þú gerðir þetta því að eg get að hún verði þér ofstýri. Sýnist mér sem hún sé eigi hvers manns færi en allvel er konan mennt. Sýnist mér sem þið munuð allóskaplík því að hún er hinn mesti svarri og af góðum ættum en þú ert af smábúanda ætt og smálátur í skaplyndi. En þó þú sért fémaður mikill þá tekur þú mjög stein um megn þér: no voldria que fessis això perquè crec que ella és una dona a la qual no podràs dominar. Em sembla que ella no és dona per a qualsevol home per més que hagi tingut una bona educació. Tinc per mi que tu i ella teniu caràcters totalment diferents perquè ella és molt soberga, i a més a més, és de bona família, però tu, en canvi, ets d'una família de petits pagesos i tens un caràcter que amb poc ja en tens prou. I encara que [ara] siguis un home molt acabalat, vols aixecar una pedra massa feixuga per la teva força
◊ "mér ertu sagður stórlátur og fégjarn," segir hann, "en eg em smálátur og lítilhæfur og er það ósamfært": "m'han dit que ets altiu i cobdiciós," li va dir, "però jo amb poc ja estic content i sóc un home sense pretensions: [i això vol dir que] som incompatibles
2. (nískurgasiu -iva  (avar)
◊ stórlátr hǫfðingi má jafnan øruggr um sik vera fyrir áhlaupum óvina sinna, þvíat hvárt sem friðr er eða ófriðr, þá kemr honum stórlæti sitt fyrir sterkan borgarvegg, en smálátum hǫfðingja tjár hvárki rammligt vígi né mikill vápnabúnaðr: un príncep munífic sempre es pot sentir segur dels atacs dels seus enemics per tal com, tant si hi ha pau com guerra, la seva munificència el protegeix tant com una forta muralla; a un príncep no desprès, en canvi, no li serviran [de res] ni una sòlida fortificació ni un gran armament

smá·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (smáleitur, lítill fyrir mann að sjámenut -uda  (petit, que té un exterior insignificant)
2. (lítils háttarinsignificant  (irrellevant, poc considerable)
♦ ég keypti ýmislegt smálegt í búðinni: he comprat quatre menudeses a la botiga
3. (smár í sér, naumurpoc -a  (exigu)

smá·leiki <m. -leika, no comptable>:
petitesa f, menudesa f

smá·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
(smágerður í andlitide faccions facials delicades  (que té trets facials fins)

smá·lest <f. -lestar, -lestir>:
1. (þyngdareining: 1.000 kílótona f [mètrica] (mesura de pes equivalent a 1.000 quilos)
2. (í skipum: rúmlesttona f de registre (tona Moorson, tona d'arqueig)

smá·letur <n. -leturs, -letur>:
1. <TIPOtipus m de lletra de mida petita
2. <FIGlletra petita
♦ í smáletrinu stendur að...: a la lletra petita hi posa que...

smá·líta <-lít ~ -lítum | -leit ~ -litum | -litiðupp>:
aixecar la vista de tant en tant

smá·lúða <f. -lúðu, -lúður. Gen. pl.: -lúða o: -lúðna>:
halibut m de l'Atlàntic petit (peix Hippoglossus hippoglossus)

smá·lyginn, -lygin, -lygið <adj.>:
que diu petites mentides

smá·lækur <m. -lækjar, -lækir. Gen. pl.: -lækja; dat.pl.: -lækjum>:
rierol m

smá·menni <n. -mennis, -menni>:
persona f insignificant

smám·saman <adv.>:
a poc a poc, paulatinament

smá·mulinn, -mulin, -mulið <adj.>:
mòlt -a fi
hann skal taka eldpönnu fulla af eldsglóđum af altarinu frammi fyrir Drottni og lúkur sínar fullar af smámuldu ilmreykelsi og bera inn fyrir fortjaldiđ

smámuna·legur, -leg, -legt <adj.>:
(smásmugulegurpedant  (puntimirat, excessivament minuciós o meticulós)

smámuna·samur, -söm, -samt <adj.>:
(smásmugulegurpuntimirat -ada (extremament meticulós o minuciós, minuciosament pedant)

smámuna·semi <f. -semi, no comptable>:
(smásmyglipedanteria f (meticulositat o minuciositat excessiva en coses que sovint no tenen importància o no en tenen gaire, esperit extremadament minuciós)

smá·munir <m.pl -muna>:
bagatel·les f.pl
◊ en þetta eru smámunir (wə-nāˈqal, וְנָקַל) í augum Drottins. Hann mun því einnig selja Móab ykkur í hendur: però això són bagatel·les als ulls de Jahvè. Per això, també posarà Moab a les vostres mans
◊ allt illt eru smámunir (τὰ μικρά -ῶν, μικρὰ πᾶσα κακία πρὸς κακίαν γυναικός) hjá illsku konu, megi hún hreppa hlutskipti syndara: tots els mals són una menudesa al costat de la maldat d'una dona. Que la sort dels pecadors caigui sobre ella!
♦ ég hafði aldrei áhyggjur af smámunum: mai no m'he preocupat per bagatel·les
♦ kippa sér ekki upp við smámuni: no alterar-se per petiteses
♦ óskapast út af smámunum: enrabiar-se per foteses, fer una escandalera per no-res

smá·mynntur, -mynnt, -mynnt <adj.>:
de boca petita, que té la boca petita

smá·mynt <f. -myntar, no comptable>:
xavalla f, moneda menuda, menuts m.pl

smá·mæli <n. -mælis, no comptable>:
papissoteig m

smá·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
papissot -a
♦ vera smámæltur: parlar papissot, papissotejar

smán <f. smánar, smánir>:
oprobi m, ignomínia f (ultratge, deshonor, vergonya profunda)

smána <smána ~ smánum | smánaði ~ smánuðum | smánaðe-n>:
ultratjar algú (fer-li un afront o ultratge, ofendre'l & forçar, violar dona)
◊ enn fremur hafa feður yðar smánað mig með þessu, að (giddəˈφū, גִּדְּפוּ) þeir rufu trúnað við mig: els vostres pares m'han ultratjat en trencar llur lleialtat amb mi
◊ og þó tókst þú ekki nafn Sódómu systur þinnar þér í munn á þínum ofdrambsdögum, þá er vonska þín var enn ekki ber orðin, eins og í þann tíð, er dætur Edóms smánuðu þig (ħɛrˈpaθ   bənōθ־ʔăˈrām, חֶרְפַּת בְּנוֹת-אֲרָם) og allar dætur Filista, sem óvirtu þig úr öllum áttum: i tanmateix, no vares pronunciar no el nom de Sodoma, ta germana, en els dies del teu orgull, quan la teva maldat encara no s'havia posat al descobert, com en aquest temps en què les filles d’Aram t'han ultratjat i totes les filles dels Filisteus et menyspreen de per tots costats
◊ ungbörn þeirra munu knosuð verða (ʝərutˤtˤəˈʃū, יְרֻטְּשׁוּ) fyrir augum þeirra, hús þeirra verða rænd og konur þeirra smánaðar (tiʃʃāˈɣalnāh, תִּשָּׁגַלְנָה)llurs infants seran esclafats davant llurs ulls. Llurs cases seran saquejades, i llurs dones ultratjades
◊ og ég mun safna öllum þjóðunum til hernaðar móti Jerúsalem, og borgin mun verða tekin, húsin rænd og konurnar smánaðar (tiʃʃāˈɣalnāh, תִּשָּׁגַלְנָה). Helmingur borgarmanna mun verða herleiddur, en hinn lýðurinn mun ekki upprættur verða úr borginni: reuniré totes les nacions perquè ataquin Jerusalem. La ciutat serà presa, les cases seran saquejades, i les dones, ultratjades. La meitat dels habitants de la ciutat serà deportada en captivitat, però la resta del poble no serà pas exterminat de la ciutat

smánar·blettur <m. -bletts, -blettir>:
deshonra f, taca f a l'honra, lacra f

smánari <m. smánara, smánarar>:
difamador m, insultador m, difamadora f, insultadora f, ofensora f

smánar·lega <adv.>:
deshonrosament, vergonyosament
◊ gangið fram smánarlega naktir (ˌʕɛri̯āh־ˈβɔʃɛθ, עֶרְיָה-בֹשֶׁת), þér íbúar Safír! Íbúarnir í Saanan voga sér ekki út, harmakveinið í Bet Haesel aftrar yður frá að staðnæmast þar: passeu, habitants de Safir, vergonyosament nus. Els habitants de Çaanan no gosen pas sortir. Els laments de dolor a Bet ha-Ècel us impedeixen de sojornar-hi
◊ óskammfeilin kona breytir stöðugt smánarlega (κατατρίβειν + ἡ ἀτιμία -ίας, γυνὴ ἀσχήμων ἀτιμίαν κατατρίψει) en siðprúð kona er jafnvel blygðunarfull frammi fyrir manni sínum: la dona impudent es comporta constantment de manera vergonyant, però la dona decent sent vergonya fins i tot davant el seu home

smánar·legur, -leg, -legt <adj.>:
vergonyós -osa, deshonrós -osa, infame
◊ þetta er sá sem vér heimskingjarnir hæddumst að fyrrum og höfðum að háði og spotti. Vér töldum líferni hans fásinnu og endalok hans smánarleg (ἄτιμος ἄτιμον, καὶ τὴν τελευτὴν αὐτοῦ ἄτιμον)aquest és aquell de qui nosaltres, nicis, en altre temps ens burlàvem i fèiem objecte de les nostres befes i escarns. Consideràvem que la seva vida era una follia i consideràvem deshonrosa la seva mort
♦ smánarleg laun: <FIGun sou infame

smánar·orð <n. -orðs, -orð>:
variant de smánaryrði ‘paraules difamants’

smánar·yrði <n.pl -yrða>:
paraules f.pl d'insult, insults m.pl, paraules f.pl ofensives (observacions ofensives, paraules difamants)

smánast <smánast ~ smánumst | smánaðist ~ smánuðumst | smánasttil að <+ inf.>>:
avergonyir-se i fer una cosa
♦ hann ætti að smánast til að greiða skuldina: s'hauria d'avergonyir i pagar la factura = vergonya hauria de tenir de no pagar la factura (= hauria de mirar de pagar la factura d'una vegada)
◊ „Heyrirðu ekki, að eg sagði að þetta væri ekki mér að kenna," hrópaði Patrekur og ætlaði alveg að ganga af göflunum, þegar villidýrið stefndi beint til hans. „Getið þið ekki smánast til að koma dýrinu burtu," hrópaði hann til hinna: “que no sents que he dit que no era pas culpa meva”, li va cridar en Patrekur i ja cuidava sortir de polleguera quan l'ós es va dirigir tot dret cap a ell. “Mireu de fer fora l'ós d'una vegada!” els va cridar
♦ smánastu burt!: fora d'aquí!
◊ smánastu burt! komdu ekki aftur nema þú hegðir þér skikkanlega: fora d'aquí! i no tornis llevat que et comportis com Déu mana

smánun <f. smánunar, smánanir>:
ultratges m.pl, insults m.pl (observacions ofensives)
◊ þú hefir heyrt smánanir þeirra, Drottinn, allt ráðabrugg þeirra í gegn mér: Senyor, has sentit llurs ultratges, tots llurs complots contra mi

smá·nykra <f. -nykru, -nykrur. Gen. pl.: -nykra>:
potamogèton nan (planta Potamogeton pusillus)

smá·orð <n. -orðs, -orð>:
<LINGpartícula f

smá·peningar <m.pl -peninga>:
menuts m.pl, moneda menuda

smár, smá, smátt <adj.>:
1. (lítillpetit -a (no alt, no extens, no vast)
◊ allar eru þessar bækur smáar og gallaðar: tots aquests llibres són defectuosos i poc extensos
♦ stórir og smáir: <FIGgrans i petits
◊ og stórir og smáir (ɣəδɔˈlīm   ū-qətˤanˈnīm, גְדֹלִים וּקְטַנִּים) skulu deyja í þessu landi. Þeir verða ekki jarðaðir, og ekki munu menn harma þá né þeirra vegna rista á sig skinnsprettur (wə-ˈlɔʔ   ʝiθgɔˈδaδ, וְלֹא יִתְגֹּדַד) né gjöra sér skalla: grans i petits moriran en aquest país. No els enterraran pas ni els ploraran pas ni per ells ningú no es farà incisions ni s'afaitarà pas el cap
♦ í smáum stíl: a petit nivell
♦ líta [á] e-n smáum augum: <FIGmirar algú amb desdeny, mirar algú de dalt a baix
♦ líta smáum augum á e-ð: <FIGmirar una cosa amb desdeny, menystenir una cosa
♦ margt smátt gerir eitt stórt: <LOC FIGmoltes coses petites[, plegades,] en són una de grossa
♦ skipta í smátt: <FIGcanviar diners grossos en petits per tenir canvi (canviar bitllets grossos en bitllets més petits o monedes grosses en xavalla per tenir canvi)
♦ smám saman: a poc a poc
♦ smátt letur: <FIGla lletra petita
♦ smátt og smátt: <FIGgradualment, paulatinament, a poc a poc
♦ → smátt “un poc; menut”
2. (ekki fyrirferðamikill; lítilvægurmenut -uda (de poc volum, de poca rellevància)
3. (fíngerðurfi -ina, tènue (delicat, subtil)
◊ smár sandur: sorra fina
4. (grannurprim -a (no gruixut)
◊ smár þráður: un fil prim (o: fi

smá·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
que va de petiteses (que es proposa o planeja petiteses o que s'ocupa o s'entreté amb petiteses)
◊ "Sjá má eg þig," segir konungur, "og eigi smáráðan. En eigi mun þér þess auðið verða að standa yfir höfuðsvörðum mínum og ærna hefir þú sök til þess þótt þú heitaðist eigi við fleiri konunga inni að brenna fyrir þá sök er þér væri hið betra kennt. . En fyrir það er eg vissi eigi hvort hugur fylgdi máli þínu en drengilega við gengið þá skal þig eigi af lífi taka fyrir þessa sök...: “et puc veure”, li va dir el rei, “i no et veig com un que vagi de bagatel·les. Tanmateix, no et serà concedit de veure'm mort als teus peus. Hauries merescut de totes totes que no et donés una nova ocasió d'amenaçar d'altres reis amb cremar-los vius dins llurs casals només perquè t'ensenyin el que és millor ( = la fe veritable). Ara bé: com que no estic segur que diguessis seriosament el que vares dir i com que has reconegut amb franquesa que ho vares dir, per això no et llevaré la vida... (vocabulari: #1. smáráðr: cf. Baetke 19874, pàg. 579: Unbedeutendes planend; cf. Kristian Kålund 1896, pàg. 125: smáráðan, „auf kleinigkeiten sinnend#2. hǫfuðsvǫrðr: : cf. Baetke 19874, pàg. 296: hǫfuð-svǫrðr m. Kopfhaut: standa yfir hǫfuðsvǫrðum e-s jmd. tot zu seinen Füßen liegen haben#3. œrna: cf. Baetke 19874, pàg. 806: œrna hefir þú sǫk til þess du hast es vollauf verdienst#4. kenna et betra: cf. Kristian Kålund 1896, pàg. 125: œrna — kennt, der sinn ist: „du hättest es wohl verdient, dass ich (durch hinrichtung) dich außer stand setzte, noch andere könige deswegen zu bedrohen, weil man dich das bessere (den rechten glauben) lehrt“#5. hugr: cf. Kristian Kålund 1896, pàg. 125: hvárt — þínu, „ob du im ernst sprachst“) (la versió paral·lela d'aquest fet narrada a la Óláfs saga Tryggvasonar en mesta fa: konungr svarar: "Sjá má ek þik ok eigi smáráðan. En eigi man þér þess auðit verða at stíga yfir hǫfuð mér. Nú munu menn þat kalla at þú hafir nóga sǫk til at þú heitiz eigi fleiri konunga inni at brenna, þá er þér vilja hit betra kenna. En fyrir því at þú gekkt við svá drengiliga, en þó eigi víst at hugr hafi fylgt máli, þá er slíkt var talat, þá skal eigi taka þik af lífi fyrir þessa sǫk, þvíat lítit er at þola hót af sínum jafningja...)

smá·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<CULINplat lleuger

smári¹ <m. smára, smárar>:
trèvol m (qualsevol planta del gènere Trifolium)

smári² <m. smára, smárar>:
<ELECTRtransistor m
♦ tvískeyttur smári: transistor bipolar
♦ → sviðshrifssmári “transistor d’efecte de camp, transistor unipolar”

smá·riðinn, -riðin, -riðið <adj.>:
de malla estreta
♦ smáriðið net: xarxa f de malla estreta

smá·rit <n. -rits, -rit>:
opuscle m

smá·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
microestat m

smá·rúðóttur, -rúðótt, -rúðótt <adj.>:
(gluggide vidres petits (finestra)

smá·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
bagatel·la f, fotesa f
◊ og þó er þetta nú ekki nema smáræði: i tanmateix, ara això ja no són més que foteses

smáræðis·mál <n. -máls, -mál>:
afer m de poca importància

smá·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
narració curta

smásagna·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor m de narracions curtes, autora f de narracions curtes

smásagna·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:
concurs m de relats i narracions curtes

smá·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
comerç m al detall, vendes f.pl al detall, vendes minoristes
♦ í smásölu: al detall
♦ selja [e-ð] í smásölu: vendre [una cosa] al detall

smá·sali <m. -sala, -salar>:
minorista m & f (o: detallista; o: petit comerciant)

smá·sál <f. -sálar, -sálir>:
persona mesquina

smásálar·háttur <m. -háttar, no comptable>:
mesquineria f
◊ og þó er þetta nú ekki nema smáræði: i tanmateix, ara això ja no són més que foteses

smásálar·legur, -leg, -legt <adj.>:
mesquí -ina

smásálar·skapur <m. -skapar, no comptable>:
mesquinesa f
◊ og þó er þetta nú ekki nema smáræði: i tanmateix, ara això ja no són més que foteses

smá·segi <m. -sega, -segar>:
bocinet m

smá·síld <f. -síldar, no comptable>:
areng petit (peix Clupea harengus)

smá·sjá <f. -sjár, -sjár>:
microscopi m
♦ e-ð er undir smásjá e-s: <LOC FIGalgú està investigant una cosa amb lupa

smásjár·frjóvgun <f. -frjóvgunar, -frjóvganir>:
microinjecció espermàtica
♦ glasa- og smásjárfrjóvgun: fecundació f in vitro i microinjecció espermàtica

smáskammta·lækning <f. -lækningar, -lækningar. Emprat hab. en pl.>:
homeopatia f

smáskammta·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge m homeòpata, metgessa f homeòpata

smá·skeina <f. -skeinu, -skeinur. Gen. pl.: -skeina>:
esgarrapadeta f

smá·skiki <m. -skika, -skikar>:
petita trinxa de terra

smá·skilaboð <n.pl -skilaboða>:
sms m

smá·skildingur <m. -skildings, -skildingar>:
un petit escut (moneda antiga)
◊ þá mun það verða, að hver sá, sem eftir er í húsi þínu, mun koma til að lúta honum til þess að fá smáskilding (la-ʔăɣōˈraθ ˈkɛsɛφ, לַאֲגוֹרַת כֶּסֶף) eða brauðhleif, og segja: ,Kom þú mér niður við eitthvert prestsembættið, svo að ég fái brauðbita að eta': llavors s'esdevindrà que qualsevol que hagi restat de la teva casa, vindrà a prosternar-se davant ell perquè li doni un dineret o un mós de pa, i li dirà: «Fes-me entrar a qualsevol dels oficis sacerdotals perquè pugui tenir un bocí de pa per menjar»

smá·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
sisme m de baixa magnitud

smá·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
1. (smátt saxaðurtallat -ada menut (tallat en bocinets molt petits)
2. (smáleitur á andlitiben tallat -ada de cara (que té unes faccions fines)

smá·skógur <m. -skógs, -skógar>:
bosquet m

smá·skrýtinn, -skrýtin, -skrýtið <adj.>:
una mica excèntric -a (o: una mica estrafolari -ària; ; o: una mica extravaganto: una mica guilladot -a)

smá·smíði¹ <f. -smíði, -smíðar>:
obra petita
♦ e-ð er engin smásmíði: <LOC FIGuna cosa és imposant (o: fenomenal)
◊ turninn er engin smásmíði: la torre és imposant

smá·smíði² <n. -smíðis, -smíði>:
variant de smásmíði¹ ‘obreta, petita obra’

smá·smugulegur, -smuguleg, -smugulegt <adj.>:
pedantment minuciós -osa, puntimirat -ada
♦ smásmuguleg nákvæmni: exactitud pedant

smá·smugull, -smugul, -smugult <adj.>:
variant de smá·smugulegur, -smuguleg, -smugulegt ‘[pedantment] minuciós -osa, puntimirat -ada’

smá·smygli <f. -smygli, no comptable>:
pedanteria f, minuciositat f pedant

smá·sprek <n. -spreks, -sprek>:
halibut m de l'Atlàntic petit (peix Hippoglossus hippoglossus)

smá·spölur <m. -spalar, -spelir>:
petita caminada
♦ ganga smáspöl [af e-u] að e-u: fer una petita caminada [des de...] fins a...

smá·steinn <m. -steins, -steinar>: pedreta f, maquet m (Mall.)

smá·stelpa <f. -stelpu, -stelpur. Gen. pl.: -stelpna>:
nena f [petita], nineta f (Mall., Ross.)

smástirna·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m d'asteroides

smá·stirni <n. -stirnis, -stirni>:
asteroide m

smá·stígur, -stíg, -stígt <adj.>:
que camina fent passes petites

smástraums·fjara <f. -fjöru, no comptable>:
<MARmarea baixa de marea morta, aquest tipus de marea és totalment desconegut a la Mediterrània

smástraums·flóð <n. -flórðs, no comptable>:
<MARmarea alta de marea morta, aquest tipus de marea és totalment desconegut a la Mediterrània

smá·straumur <m. -straums, -straumar>:
marea morta, fenomen totalment desconegut a la Mediterrània

smá·strákur <m. -stráks, -strákar>:
nen m, nin m (Mall., Ross.)

smá·streymi <n. -streymis, -streymi>:
marea morta

smá·streymt <adj., defectiu>:
que la diferència entre la marea alta i la baixa és mínima
♦ það er smástreymt: hi ha marea morta

smá·stund <f. -stundar, no comptable>:
momentet m
♦ eftir smástund: de seguida, d'aquí a una estoneta

smá·svif <n. -svifs, no comptable>:
<BIOmicroplàncton m

smá·synd <f. -syndar, -syndir>:
<RELIG CATOLpecat m venial

smá·sær, -sæ, -sætt <adj.>:
microscòpic -a

smásölu·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m de venda al detall

smásölu·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
comerç m minorista

smá·tenntur, -tennt, -tennt <adj.>:
1. <GENde dents petites, que té les dents petites
2. <BOTdenticulat -ada
♦ smátennt blöð: fulles denticulades

smá·tími <m. -tíma, no comptable>:
força temps, una bona estona

smá·tínast <-tínist ~ -tínumst | -tíndist ~ -tíndumst | -tínstburt>:
anar-se'un un darrere l'altre

smá·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
estanyol m

smátt <adv.>>:
1. <GENun poc
2. <CULINmenut [-uda]
♦ skerið laukinn smátt: talleu la ceba menuda
♦ smátt saxaður: tallat menut
3. (með nurli, sparsamlegamenut [-uda] (amb parsimònia)
♦ maturinn var smátt skammtaður: les porcions han estat minúscules, han plangut el menjar

smá·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
garrepa, estret -a (Mall.)
♦ vera smátækur á e-ð: ésser garrepa amb una cosa, plànyer una cosa (Mall.)

smá·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:
carboner petit, fogoner petit, lluç negre petit (peix Pollachius virens)

smá·upphæð <adj.>:
petita suma (petita quantitat de diners)

smá·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
menut -uda, d'estatura petita
♦ hinn stórvaxni Golíat og hinn smávaxni Davíð: el gran Goliat i el menut David

smá·vegis <adj.inv.>: 1. <GEN> de poca importància, insignificant, irrellevant, petit -a
		smávegis um e-ð: alguns detalls insignificants sobre..., algunes menudeses sobre...
	2. <FIG> coseta f, miqueta f, micoia f (Bal.)
		smávegis e-ð: una mica de no-res de..., un pessic de...
		eitthvað smávegis: alguna coseta [insignificant]
		ég ætla bara að fá eitthvað smávegis: només voldria menjar alguna coseta, una petitesa
		viltu gefa mér smávegis?: me'n dónes una miqueta?
		smávegis af e-u: una petita quantitat de
			hann hafði reykt smávegis af kannabis: havia fumat una mica de cànyem

smá·veira <f. -veiru, -veirur. Gen. pl.: -veira>:
parvovirus m

smáveiru·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
1. <GENinfecció f per parvovirus
2. (í hunduminfecció per parvovirus caní, enteritis viral canina (a gossos)

smá·viðvik <n. -viðviks, -viðvik>:
petit encàrrec
♦ gera smáviðvik fyrir e-n: fer petits encàrrecs per a algú

smá·vindill <m. -vindils, -vindlar>: puret m

smá·vægilegur, -vægileg, -vægilegt <adj.>:
insignificant (sense importància o de poca importància)
♦ smávægilegt brot: una infracció lleu
♦ smávægileg upphæð: una suma irrisòria, una quantitat (o: xifra) insignificant

smá·vörur <f.pl -vara>: venda f al detall, articles m.pl a la menuda

smá·ýringur <m. -ýrings, no comptable>:
roïna fina

smá·ýsa <f. -ýsu, -ýsur. Gen. pl.: -ýsa>:
eglefí petit (peix Melanogrammus aeglefinus)

smá·þarmar <m.pl -þarma>: intestí prim, budell prim

smá·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
petita nació, petit poble

smá·þjófnaður <m. -þjófnaðar, -þjófnaðir>:
[petit] furt m

smá·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
carterista m & f, lladremaner m, lladremanera f (escurabutxaques, buidabutxaques, pispa)

smá·ţorskur <m. -þorsks, -þorsk>: bacallŕ petit (o jove), skrei m

smá·ţorp <n. -ţorps, -ţorp>: llogarret m, llogaret m (Mall.)

smá·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur. Gen. pl.: -þurrkna>:
tovallonet m
♦ rakar smáþurrkur: tovallonets humits

smá·þyrsklingur <m. -þyrsklings, -þyrsklingar>:
bacallà petit (o: jove), skrei m (peix Gadus morhua)

smá·þægur, -þæg, -þægt: que s'acontenta o es dòna per satisfet -a amb poca cosa, modest -a, frugal

smá·ögn <f. -agnar, -agnir>:
pessic m, miqueta f, engruna f(petita quantitat)
♦ smáögn af salti ~ sykri: un pessic de sal ~ un pessic de sucre

smá·örðóttur, -örðótt, -örðótt <adj.>:
col·liculat -ada

smeðja <f. smeðju, no comptable>:
1. <GENgust embafador (per excés de dolçor o de greix)
2. <FIGpersona embafadora

smeðju·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
podofil indi (planta Podophyllum hexandrum)

smeðju·lega <adj.>:
melindrosament, artificiosament obsequiós -osa
♦ brosa smeðjulega: somriure melindrosament

smeðju·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (væminnembafador -a, apegalós -osa (excessivament dolç o greixós)
♦ smeðjulegur matur: un menjar embafador (per ésser excessivament greixós o dolç)
2. (fleðulegur[afectadament] obsequiós -osa, [desagradablement] afalagador -a (melindrós, artificiós en l'expressió de la seva obsequiositat o adulació)
♦ smeðjulegt bros: un somrís melindrós (o: apegalós; o: melós)
♦ smeðjulegur maður: un home apegalós, un home embafador

smeðju·skapur <m. -skapar, no comptable>:
caràcter melindrós (o: apegalós)

smekk·buxur <f.pl -buxna>:
pantalons m.pl de peto

smekk·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de gom a gom

smekk·góður, -góð, -gott <adj.>:
1. (ósmekkvísde [bon] gust, que té bon gust (que té un bon sentit de l'estètica)
2. (bragðgóðurde bon gust, que té bon gust, saborós -osa (al paladar)

smekk·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (ósmekkvísde mal gust (desproveït de bon gust, vulgar)
2. (ónærgætinn, ósnotur, sem fer illamancat -ada de tacte (observació, comentari, declaracions: desconsiderat, de mal gust, desproveït de la discreció que el moment requereix)
♦ smekklaus athugasemd: una observació mancada de gust, un comentari mancat de gust
♦ smekklaus ummæli: unes declaracions mancades de tacte
3. (bragðlausinsípid -a (desproveït de sabor)

smekk·lás <m. -láss, -lásar>:
pany m de tancament automàtic

smekk·lega <adj.>:
amb [bon] gust (amb bon criteri estètic, elegant)

smekk·legur, -leg, -legt <adj.>:
de bon gust, amb gust
♦ vera smekklegur: tenir bon gust (un bon sentit estètic)

smekk·leysa <f. -leysu, no comptable>:
manca f de bon gust

smekk·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de bon gust

smekk·maður <m. -manns, -menn>:
una persona amb gust (refinada, amb un bon sentit estètic)
♦ vera smekkmaður á vín ~ tónlist: entendre's de vins ~ de música, tenir bon gust per als vins ~ per a la música

smekks·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
qüestió f de gustos
♦ ekki er hægt að rífast um smekksatriði: de gustibus non est disputandum
♦ vera smekksatriði: ésser una qüestió de gust[os]
♦ það er nánast smekksatriði: és, tot plegat, una qüestió de gust

smekk·svunta <f. -svuntu, -svuntur. Gen. pl.: -svuntna o: -svunta>:
manil m, davantal m

smekkur¹ <m. smekks, smekkir. Gen. pl.: smekkja (o: smekka); dat.pl.: smekkjum (o: smekkum)>:
(persónulegt mat & bragðskybgust m (sentit del gust & refinadesa)
♦ góður ~ vondur smekkur: bon ~ mal gust
♦ hafa góðan smekk: tenir bon gust
♦ hafa smekk fyrir e-u: tenir [bon] gust per a una cosa

smekkur² <m. smekks, smekkir. Gen. pl.: smekkja (o: smekka); dat.pl.: smekkjum (o: smekkum)>:
(hlífðardúkur, brjóstspeldibavall m, bavarall m (Mall.)

smekk·vís, -vís, -víst <adj.>:
de bon gust, amb gust, que té [bon] gust
♦ vera smekkvís: tenir bon gust

smekk·vísi <f. -vísi, no comptable>:
[bon] gust m

smekkvís·lega <adv.>:
amb [molt de bon] gust m

smella <f. smellu, smellur. Gen. pl.: smella o: smellna>: 1. (tala) botó m (d’ascensor, timbre i afins)
	2. (smellilás) pany m de cop (pany que es tanca automŕticament en empènyer la porta)

smella¹ <smelli ~ smellum | smellti ~ smelltum | smellte-u>:
fer petar (o: esclafir) una cosa
◊ hann smellti kaffikönnunni á bakka: va deixar anar enèrgicament la cafetera sobre una safata (de manera que va fer un bon soroll)
♦ smella svipu: fer esclafir un fuet
♦ smella fingrunum: fer petar els dits, [fer] esclafir els dits
♦ smella einum kossi á kinnina á e-m: fer-li a algú un sorollós petó a la galta
2. (hneppa að sércordar-se una cosa (botons de pressió)
♦ smella e-u að sér: botonar-se una cosa, embotonar-se una cosa (Bal.) (una peça de roba que tingui botons de pressió - ‘botons de clic’)
♦ smella e-u á e-m: botonar-li a algú una cosa (cosa = una peça de roba que tingui botons de pressió - ‘botons de clic’)
♦ smella sér í e-ð: posar-se ràpidament un vestit
◊ við smelltum okkar í nýju jólapeysurnar okkar: ens vam posar els nostres nous jerseis de nadal
♦ smella e-u frá sér: treure's una cosa, llevar-se una cosa (Val., Bal.) (una peça de roba que tingui botons de pressió - ‘botons de clic’)
3. (lokatancar una cosa (de cop, p.e., porta amb pany de pressió)
♦ smella hurðinni: tancar la porta pegant una estirada
♦ smella e-u aftur: tancar una cosa amb un esclafit
♦ smella hurðinni aftur: tancar la porta d'un cop, estirant-la
4. (myndfer una cosa (foto)
♦ smella mynd af sér ~ e-u ~ e-m: fer una foto d'un mateix ~ d'una cosa ~ d'algú
◊ ég smellti af þessum myndum fyrr í dag: he fet aquestes fotos avui al matí
♦ smella af: fer clic, pitjar el disparador (de màquina de fer fotos)
5. (komafer una escapada (fer un viatge breu, una sortida breu etc.)
♦ smella sér til e-s: pegar un bot a un lloc (fer un petit viatge a un lloc)
♦ smella sér á leiksýningu: fer una escapada a [veure] una representació teatral
♦ smella sér í skemmtigarðinn: fer una escapada al parc de diversions
♦ smelltu þér á Páskagleðina í Listasafni Reykjavíkur á laugardagskvöld: vine dissabte vespre al Museu de les Arts de Reykjavík a la festa de Pasqua
6. <smella á e-ð>#1. <GENpitjar una cosa#2. <INFORMfer clic sobre una cosa
◊ ég smellti á hnappinn: vaig pitjar la tecla
◊ smellið á myndina til að stækka hana: feu clic a la foto per engrandir-la
◊ smellið á myndirnar til að stækka þær: feu clic a les fotos per engrandir-la
◊ ég smellti á linkinn ~ tengilinn: vaig fer clic sobre el link

smella² <smell ~ smellum | small ~ smullum | smollið>:
I. <personal>:
1. <GENpetar, esclafir, fer un esclafit
♦ hurðin smellur í lás: la porta es tanca amb un cop sec
◊ regnið small á rúðunum: la pluja espetegava contra els vidres de la finestra
2. (hrökkva á sinn stað & passa velencaixar (entrar una cosa ajustadament dins una altra)
♦ hylkið smellur utan um myndavélana: l'estoig escau perfecte a la càmera, la càmera encaixa perfectament amb l'estoig
♦ smella saman: #1. <GENunir-se, ajuntar-se, encaixar#2. <FIGencaixar, arreglar-se
♦ allt er að smella saman: tot va encaixant, tot es va arreglant
♦ e-ð smellur í liðinn: <LOC FIGuna cosa acaba feliçment, reïx o s'aconsegueix
◊ þetta eru hlutir sem smella stundum í liðinn þegar minnst varir: això són coses que de vegades s'aconsegueixen [de fer] quan un menys s'ho espera
II. <impersonal>:
♦ það smellur í svipunni: el fuet esclafeix

smelli·lás <m. -láss, -lásar>:
pany m de tancament automàtic

smellinn, smellin, smellið <adj.>:
1. (snjallur, hnittinn, sniðugurapropiat -ada (que ve al cas, a tomb, just)
♦ smellið svar: una resposta apropiada (o: al cas) 
2. (fyndinn, skemmtilegurenginyós -osa, agut -uda (que té enginy, jocós, divertit, graciós, faceciós)
◊ hún sagði smellnar sögur úr ferðinni: contava històries divertides del viatge
3. (hljóðfallslegur & hljómfagur, hljóðfegurðarlegureurítmic -a (amb ritme, que té ritme & que sona bé)
♦ smellin vísa: una vísa rítmica
♦ smellinn kveðskapur: una poesia rímica

smellur <m. smells, smellir>:
1. (svipusmelluresclafit m (de fuet)
2. (hnappasmellurclic m (de tecla)
3. (fingrasmelluresclafir (o: esclafit) m de dits (acció de fer esclafir els dits, fent lliscar el dit polze contra el dit del mig)
4. (hvellur, smellandi hljóðesclafit m (espetec, brogit sobtat i violent)
5. (vinsælt laghit m (cançó de gran èxit)
♦ → sumarsmellur “cançó de l'estiu”

smelta <smelti ~ smeltum | smelti ~ smeltum | smelte-ð>:
esmaltar una cosa

smelti <n. smeltis, smelti>:
esmalt m al foc sobre metall

smelt·lakk <n. -lakks, -lökk>:
esmalt m
♦ glerkennt smeltlakk: esmalt m [de] porcellana, esmalt vidriat

smeltur, smelt, smelt <adj.>:
esmaltat -ada

smergel <n. smergels, smergel>:
esmeriladora f

smergill <m. smergils, smerglar>:
<MINERALesmeril m

smergil·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
disc m d'esmeril
♦ slípivél fyrir smergilhjól: esmeriladora f, fregadora f de disc d'esmeril

smergil·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m d'esmeril

smetti <n. smettis, smetti>:
<PEJOR VULGcara f

smeygja <smeygi ~ smeygjum | smeygði ~ smeygðum | smeygte-u>:
1. <GENficar una cosa
◊ síðan skalt þú smeygja (bōʔ, בּוֹא = wə-hēβēʔˈθā   ʔɛθ־ha-bbadˈdīm   ba-tˤtˤabbāˈʕɔθ   ʕal   t͡salˈʕɔθ   hā-ʔāˈrɔn, וְהֵבֵאתָ אֶת-הַבַּדִּים בַּטַּבָּעֹת, עַל צַלְעֹת הָאָרֹן) stöngunum í hringana á hliðum arkarinnar, svo að bera megi örkina á þeim: després ficaràs les barres dins les anelles dels costats de l'arca per tal de poder-hi transportar l'arca
♦ smeygja inn e-u: introduir subreptíciament una cosa
◊ en falsspámenn komu einnig upp meðal lýðsins. Eins munu falskennendur líka verða á meðal yðar, er smeygja munu inn (παρεισάγειν, παρεισάξουσιν) háskalegum villukenningum og jafnvel afneita herra sínum, sem keypti þá, og leiða yfir sig sjálfa bráða glötun: i també varen sorgir falsos profetes entre el poble. Així que també hi haurà falsos mestres entre vosaltres, els quals introduiran subreptíciament doctrines herètiques perilloses, i fins i tot renegaran de llur senyor, que els va rescatar, i atreuran sobre ells una perdició sobtada
♦ smeygja e-u í vasann: ficar-se una cosa dins la butxaca
2. (smokkaposar una cosa (posar-se o llevar-se una peça de roba o una altra cosa estreta, ajustada)
♦ smeygja beisli á hest: posar una brida a un cavall
♦ smeygja e-u af sér: treure's una cosa, llevar-se una cosa (Val., Bal.) (una peça de roba que tingui botons de pressió - ‘botons de clic’)
♦ smeygja sér í föt: posar-se la roba
♦ smeygja sér í peysuna: posar-se el jersei
♦ smeygja sér í skóna: ficar-se les sabates
♦ smeygja sér úr skyrtunni: treure's la camisa, llevar-se la camisa(Val., Bal.)
♦ smeygja sér úr buxunum: treure's els pantalons, llevar-se els calçons (Bal.)
♦ smeygja sér úr fötum: treure's la roba, llevar-se la roba
♦ smeygja sér úr snörunni: <GEN & FIGescapar-se del parany
3. (smjúgaesmunyir-se (esquitllar-se)
♦ smeygja sér gegnum opið: esmunyir-se (o: esquitllar-se) pel forat
♦ smeygja sér inn um dyrnar: esmunyir-se a dins per la porta
♦ smeygja sér inn um rifu á glugganum: esmunyir-se a dins per una escletxa de la finestra
◊ úr hópi þeirra eru mennirnir, sem smeygja sér inn á heimilin (ἐνδύνειν, οἱ ἐνδύνοντες εἰς τὰς οἰκίας) og ná á band sitt (αἰχμαλωτίζειν, αἰχμαλωτίζοντες) kvensniftum (τὸ γυναικάριον -ίου, γυναικάρια), sem syndum eru hlaðnar og leiðast (ἄγειν, ἀγόμενα) af margvíslegum fýsnum: d'aquest grup també són els homes que s'esmunyen a dins les llars i captiven dones [d'esperit feble i] curtes d'enteniment que estan carregades de pecats i són menades per variats desigs
♦ smeygja sér í raðir e-s: <LOC FIGinfiltrar-se en
♦ smeygja sér í raðir stjórnmálaflokks: infiltrar-se en un partit polític
♦ smeygja sér undan e-u: <FIGdefugir una cosa, esquivar una cosa, escapolir-se d'una cosa

smeykur, smeyk, smeykt <adj.>:
neguitós -osa
♦ vera smeykur um e-ð: tenir una mica de por per una cosa, estar neguitós per una cosa
♦ vera smeykur um að <+ subj.>estar neguitós perquè <+ subj.>
◊ og Aspenas (—, = ˈɕar   ha-ssārīˈsīm, שַׂר הַסָּרִיסִים) sagði við Daníel: „Nú hefur herra minn, konungurinn, ákveðið hvað þið skuluð eta og drekka. En smeykur er ég (—, = ʝāˈrēʔ   ʔăˈnī..., יָרֵא אֲנִי...) um að konungur kunni að gera mig höfðinu styttri (—, = wə-ħīʝaβˈtɛm   ʔɛθ־rɔʔˈʃ-ī   la-mˈmɛlɛχ, וְחִיַּבְתֶּם אֶת-רֹאשִׁי לַמֶּלֶךְ) ef þið lítið verr út en félagar ykkar: i l'Aixpenàs va dir al Daniel: “el meu senyor, el rei, ja ha decidit què haveu de menjar i beure, però estic neguitós perquè el rei pugui tallar-me el cap si teniu pitjor aspecte que els vostres companys” (l'anterior traducció, molt més fidel a l'original, fa: en hirðstjórinn sagði við Daníel: "Ég er hræddur um að minn herra konungurinn, sem tiltekið hefir mat yðar og drykk, sjái yður fölari í bragði en aðra sveina á yðar aldri, og verðið þér svo þess valdandi, að ég fyrirgjöri lífi mínu við konunginn")

smér <n. smérs, no comptable>:
mantega f (smjör)

smiðja <f. smiðju, smiðjur. Gen. pl.: smiðja>:
1. (járnsmiðjafarga f, forja f (de ferrer)
♦ fara í smiðju til e-s: <LOC FIGcercar l'ajut d'algú, adreçar-se a algú cercant-hi ajut
2. (verkstæði, verksmiðjataller m (obrador d'artesà)
♦ → gull- og silfursmiðja “orfebreria i argenteria”
♦ → trésmiðja “fusteria”

smiðju·afl <m. -afls, -aflar>:
fornal f 

smiðju·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
manxa f (o: manxes f.plde ferrer

smiðju·leir <m. -leirs, no comptable>:
(deigulmórargila f

smiðju·mór <m. -mós, -móar>:
(deigulmórargila f

smiðs·högg <n. -höggs, -högg>:
Mot emprat sobretot a la locució:
♦ reka (o: leggja) smiðshöggið á e-ð: <LOC FIGdonar el toc final a una cosa

smiður <m. smiðs, smiðir>:
1. (handverksmaðurartesà m, artesana f (menestral)
♦ → skósmiður “sabater”
2. (járnsmiðurferrer m, ferrera f<fabre m (forgaire)
♦ → gullsmiður “orfebre”
♦ → koparsmiður “calderer”
♦ → silfursmiður “argenter”
♦ → úrsmiður “rellotger”
3. (trésmiðurfuster m, fustera f (artesà de la fusta)
4. (húsgagnasmiðurebenista m & f (artesà de mobles)
5. (lásasmiðurmanyà m, manyana f (serraller)

sminka <f. sminku, sminkur. Gen. pl.: sminka o: sminkna>:
maquilladora f, maquillador m

sminka <sminka ~ sminkum | sminkaði ~ sminkuðum | sminkaðe-n>:
maquillar algú
♦ sminka sig: maquillar-se

sminkun <f. sminkunar, no comptable>:
(förðunmaquillatge m (acció de maquillar o maquillar-se)

smit <n. smits, no comptable>:
infecció f, contagi m

smita <smita ~ smitum | smitaði ~ smituðum | smitaðe-n>:
infectar algú, contagiar algú
◊ ég vil ekki smita þig: no vull contagiar-te
♦ smita e-n af e-u: encomanar-li una malaltia a algú
◊ ég vil ekki smita þig af kvefinu: no vull contagiar-te el refredat
◊ hann smitaði konuna af sýfilis: va encomanar-li la sífilis a la seva dona
♦ e-ð smitar út frá sér: <FIGuna cosa s'encomana a una altra, es propaga el contagi d'una cosa
◊ afskiptaleysi fólks smitar út frá sér: la indiferència es va propagant entre la gent
◊ pólitísk ólga smitar út á vinnumarkaðinn: les turbulències polítiques s'encomanen al mercat del treball

smitandi, smitandi, smitandi <adj.>:
1. <MEDinfecciós -osa
♦ önnur smitandi hlustarbólga: <MEDaltres tipus d'otitis externa infecciosa
2. <FIGcontagiós -osa

smitast <smitast ~ smitumst | smitaðist ~ smituðumst | smitast>:
encomanar-se, transmetre's
♦ aðrir klamydíusjúkdómar sem smitast við kynmök: altres malalties de transmissió sexual per clamídies
♦ smitast af e-m: ésser contagiat -ada per algú
♦ smitast af e-u: contagiar-se d'una cosa
♦ smitast auðveldlega ~ fljótt: transmetre's fàcilment ~ ràpidament

smit·beri <m. -bera, -berar>:
<MEDvector m, transmissor m de malaltia contagiosa, transmissora f de malaltia contagiosa

smit·gát <f. -gátar, no comptable>:
asèpsia f (mesures de prevenció d'infeccions per microorganismes)
♦ með smitgát: asèpticament

smitgátar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
procediment asèptic

smit·hætta <f. -hættu, no comptable>:
perill m d'infecció (o: de contagi)

smit·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
via f de contagi

smit·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
contagiós -osa (malaltia, animal, objecte)

smit·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
malaltia contagiosa

smit·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:
malaltia contagiosa

smitun <f. smitunar, no comptable>:
infecció f (o: contagi m) (acció)

smit·valdur <m. -valds, -valdar>:
agent patogen

smit·vörn <f. -varnar, -varnir>:
prevenció f de malalties contagioses

smíð <f. smíðar, smíðar>:
(það að smíðaobra f, construcció 
♦ hafa e-ð í smíðum: estar treballant en una cosa
♦ húsið var tvö ár í smíðum: han calgut dos anys per a la construcció de la casa
♦ húsið er [enn] í smíðum: la casa [encara] s'està construint

smíða <smíða ~ smíðum | smíðaði ~ smíðuðum | smíðaðe-ð>:
1. (um handverksgripi, smíðisgripi, smáhlutifer una cosa, fabricar una cosa (petites mercaderies: rellotges, joies, paper, productes de fusteria, armeria i sabateria etc.)
◊ smíða borð ~ skrifborð: fer una taula ~ un escriptori, fabricar una taula ~ un escriptori
◊ smíða stígvél: fer unes botes, fabricar unes botes
◊ en fyrst smíðaði hann stóran trékross til að setja á gröf föður hans: però de primer va fer una gran creu de fusta per a posar-la a la tomba de son pare
2. (gera byggingu, gera í skipasmíðastöðconstruir una cosa (bastir edifici, mur, dic, grans objectes)
◊ smíða brú: construir un pont
◊ smíða hús: construir una casa
◊ smíða skip: construir un vaixell
3. (í smiðjufer una cosa, forjar una cosa (a la forja)
◊ smíða skeifu: fer una ferradura, forjar una ferradura

smíða·járn <n. -járns, pl. no hab.>:
ferro batut

smíða·kol <n.pl -kola>:
carbó m de farga

smíðar·öxi <f. -axar (o: -öxar), -axir>:
aixa f de fuster

smíða·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
taller m [d'artesà]

smíða·tól <n.pl -tóla>:
eines f.pl, estris m.pl (de ferrer, fuster, sabater etc.)

smíði <f. smíði, smíðar>:
objecte m d'artesania (objecte fabricat per ferrer, fuster, sabater etc.)
♦ → trésmíði “objecte d'artesania de fusta”

smíði <n. smíðis, smíði>:
treball m d'artesania (objecte fabricat per ferrer, fuster, sabater etc.)
◊ vandað smíði: un bon treball [d'artesà], un treball acurat

smíðis·gripur <m. -grips, -gripir>:
objecte m d'artesania (objecte fabricat per ferrer, fuster, sabater etc.)

smjaðra <smjaðra ~ smjöðrum | smjaðraði ~ smjöðruðum | smjaðraðfyrir e-m>:
adular algú, <FAMensabonar algú

smjaðrandi, smjaðrandi, smjaðrandi <adj.>:
adulador -a
◊ lygin tunga hatar þá, er hún hefir sundur marið (δakˈkā-u̯, דַכָּיו), og smjaðrandi munnur (ū-ˈφɛχ   ħāˈlāq, וּפֶה חָלָק) veldur (ʝaʕăˈɕɛh, יַעֲשֶׂה) glötun: una llengua mentidera odia aquells que ha esclafat i una boca aduladora causa perdició

smjaðrari <m. smjaðrara, smjaðrarar>:
adulador m, aduladora f

smjaður <n. smjaðurs, no comoptable>:
adulació f

smjaður·samur, -söm, -samt <adj.>:
adulador -a

smjaðurs·fullur, -full, -fullt <adj.>:
llagoter -a

smjaðurs·legur, -leg, -legt <adj.>:
adulador -a
♦ smjaðurslegt bros: un somrís afalagador (o: adulador)

smjaður·tunga <<f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:
llengua aduladora

smjaður·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
paraula aduladora, paraula f d'adulació
◊ lygin tunga hatar þá sem hún hefur unnið mein (δakˈkā-u̯, דַכָּיו) og smjaðuryrði (ū-ˈφɛχ   ħāˈlāq, ‘smjaðrandi munnur’ וּפֶה חָלָק) leiða til (ʝaʕăˈɕɛh, יַעֲשֶׂה) glötunar: una llengua mentidera odia aquells als quals ha fet mal i les paraules d'adulació menen a la perdició
◊ aldrei höfðum vér nein smjaðuryrði á vörum (ἡ κολακεία -ίας, ἐν λόγῳ κολακείας), það vitið þér. Og ekki bjó þar ásælni (ἡ πλεονεξία -ίας, πλεονεξίας) að baki (ἡ πρόφασις -άσεως, ἐν προφάσει), - Guð er vottur þess: mai no hem tingut paraules aduladores als llavis, com [prou] sabeu. I [mai] no s'hi ha amagat al darrere la cobejança, Déu n'és testimoni

smjatta <smjatta ~ smjöttum | smjattaði ~ smjöttuðum | smjattað>:
(kjamsafer esclafir la llengua menjant (menjar fent [molt de] soroll, menjar sorollosament com un porc)
♦ smjatta á e-u: #1. <GENmenjar sorollosament una cosa#2. (endurtaka orð eða dvelja við e-ð atriði með sérstakri ánægjuregalar-se amb, rebolcar-se en una cosa com els porcs en el fang (fruir de, delectar-se en, esp. en alguna enraonia)

smjúga <smýg ~ smjúgum | smaug (o: < smó) ~ smugum | smogið>:
1. <GENesmunyir-se, esquitllar-se
◊ smýgur hann þá niður undir hjá henni: se li va esmunyir sigilosament a dins el llit
◊ hann smaug (εἰσδύειν ~ εἰσδύεσϑαι, καὶ εἰσέδυ ὑπὸ τὸν ἐλέφαντα) undir fílinn og lagði hann banasári í kviðinn. Féll fíllinn dauður ofan á Eleasar og beið hann þar bana: es va esmunyir sota l'elefant i li va fer una ferida mortal al ventre. L'elefant va caure mort damunt l'Eleazar i aquest hi va sofrir la mort
◊ tók hann þá spjót ok skaut at refkeilunni, en hon smó niðr í jǫrðina; ganga þeir nú heim í jarðhúsit ok létu sem ekki sé í orðit: aleshores va agafar una llança i la va disparar a la raboa, però aquesta es va esmunyir cau endins. Després, se'n tornaren a casa, al jarðhús o soterrani-refugi on s'amagaven, i feren com si no hagués passat res
♦ smjúga framhjá e-u: passar [lliscant] al costat de...
◊ henni tókst að smjúga framhjá dyraverðinum: va aconseguir esmunyir-se a dins sense que el porter no la veiés, va aconseguir esmunyir-se pel costat del porter sense que aquest no la veiés
♦ smjúga [í] gegnum e-ð: lliscar a través de, passar lliscant a través de
◊ vætan smaug gegnum fötin mín: la humitat va acabar impregnant la meva roba
♦ smjúga inn í e-ð: penetrar [lliscant] dins una cosa, esmunyir-se a dins una cosa
◊ þá munu menn smjúga inn (ū-ˈβāʔū, וּבָאוּ) í bjarghella (bi-məʕāˈrōθ   t͡suˈrīm, בִּמְעָרוֹת צֻרִים), og jarðholur (ū-βi-məħilˈlōθ   ʕāˈφār, וּבִמְחִלּוֹת עָפָר) fyrir ógnum Drottins (mi-ppəˈnēi̯   ˈpaħaδ   ʝəhˈwāh, מִפְּנֵי פַּחַד יְהוָה) og fyrir ljóma hátignar hans, þegar hann rís upp til þess að skelfa jörðina: aleshores la gent s'esmunyirà a dins les coves dels penyals i les cavernes de la terra, pel terror de Jahvèi l'esclat de la seva majestat quan s'aixecarà per fer tremolar la terra
◊ spekin er kvikari en allt sem hrærist. Hún er hrein og smýgur inn í allt (διήκειν, διήκει [διὰ πάντων]) og nær til alls (χωρεῖν, χωρεῖ διὰ πάντων)la saviesa és més ràpida que tot el que es mou. És pura i [per això] tot ho penetra i tot ho ateny
◊ því að orð Guðs er lifandi og kröftugt og beittara hverju tvíeggjuðu sverði og smýgur inn (διήκειν, διϊκνούμενος) í innstu fylgsni sálar og anda, liðamóta og mergjar, það dæmir hugsanir (ἡ ἐνθύμησις -ήσεως, ἐνθυμήσεων) og hugrenningar (ἡ ἔννοια -ίας, ἐννοιῶν) hjartans: perquè la paraula de Déu és vivent i forta i més tallant que cap espasa de dos talls, i penetra fins a l'enfonyall més profund de l'ànima i de l'esperit, de les juntures i del moll dels ossos, i ella jutja els pensaments i els sentiments del cor
◊ reykurinn smýgur inn um rifurnar: el fum es va esmunyint a dins per les clivelles, el fum entra per les clivelles
♦ smjúga út um gluggann: esmunyir-se cap a fora per la finestra
2. (reka, stinga íclavar-se (projectil en un cos)
◊ örin smaug í gegnum hann: la fletxa el va traspassar
◊ uns örin smýgur gegnum (ʝəφalˈlaħ, יְפַלַּח) lifur hans, eins og fuglinn hraðar sér í snöruna (ʔɛl־ˈpāħ, אֶל-פָּח) og veit ekki að líf hans er í veði: fins que la fletxa no li travessa el seu fetge. Cuita cap al parany com l'ocell i no sap que l'hi va la vida
◊ örin smaug fram í hjartað hans: la fletxa se li va clavar al cor

smjör <n. smjörs, no comptable>:
mantega f
hálli en smjör (ˌmaħmāˈʔɔθ, מַחְמָאֹת) er tunga hans, en ófriður er í hjarta hans, mýkri en olía eru orð hans, og þó brugðin sverð: la seva llengua és més llisquent que no la mantega però guerra hi ha en el seu cor; les seves paraules són més suaus que no l'oli, i tanmateix, són espases desembeinades
◊ því að þrýstingur á mjólk framleiðir smjör (ħɛmˈʔāh, חֶמְאָה), og þrýstingur á nasir framleiðir blóð, og þrýstingur á reiði framleiðir deilu: car, la pressió de la llet produeix la mantega, i la pressió del nas produeix sang i la pressió de la ira produeix la brega
♦ áfram með smjörið: <LOC FIGcontinua, continua, endavant, endavant! (requeriment de no aturar-se de llegir o contar una cosa etc.)
♦ bleyta (o: tyggja) smjörið: <LOC FIGanar fent
♦ meðan ég bleyti smjörið: mentre continuï empenyent dies, mentre Déu em doni dies, mentre vagi tirant endavant
♦ brauð með smjöri: <CULINpa i mantega
♦ gera sig að smjöri: <LOC FIGfer-se un terròs de sucre, fer-se el melós
♦ strokka smjör: fer mantega
♦ verða eins og bráðið smjör [í sólskini]: <LOC FIGfondre's com mantenga dins la paella
♦ verða að smjöri: #1. (myljaconvertir-se en polpa (passar un sòlid a pasta)#2. (verða auðmjúkur, sýna undirgefni & linast upp, glúpnatornar més blan que la mantega (tornar humil, mostrar submissió & amorosir-se, endolcir-se)
◊ setjið möndlunar í kröftugan blandara eða matvinnsluvél og blandið þar til þær verða að smjöri: poseu les ametlles dins una batedora ferma o un robot de cuina i bateu-les-hi fins que es converteixin en polpa
♦ hér drýpur smjör af hverju strái: <LOC FIGaixò és la terra de Cucanya

smjör·baunir <f.pl -bauna>:
<CULINgarrofó m, mongeta f de Lima (llegum Phaseolus lunatus)

smjör·bolla <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla o: -bollna>:
<CULINroux m

smjör·bú <n. -bús, -bú. Gen. pl.: -búa; dat.pl.: -búum>:
granja manteguera, granja-mantegueria f

smjör·deig <n. -deigs, no comptable>:
<CULINpasta fullada, pasta f de full

smjör·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
fabricació f de mantega

smjör·gras <n. -grass, -grös>:
boca f de dragó alpina, bàrtsia alpina (planta Bartsia alpina)

smjör·klípa <f. -klípu, -klípur. Gen. pl.: -klípna o: -klípa>:
<CULINencenall m de mantega

smjör·krem <n. -krems, -krem>:
<CULINcrema f de mantega, crema feta amb mantega o margarina, farina, rovell d’ou i tot sovint, vainilla

smjör·kúpa <f. -kúpu, -kúpur. Gen. pl.: -kúpna o: -kúpa>:
manteguera f, campana f de mantega (atuell en el qual hom guarda i serveix la mantega)

smjör·lauf <n. -laufs, -lauf>:
salze nan, gatsalze m de muntanya (arbre Salix herbacea)

smjör·líki <n. -líkis, -líki. Gen. pl.: -líkja; dat.pl.: -líkjum>:
margarina f

smjörlíkis·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
fabricació f de margarina

smjör·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper parafinat (paper impermeable al greix amb el qual hom pot embolicar els entrepans greixosos o untats de mantega i embolicar determinats aliments greixosos com ara croassants, carn crua etc. sense que el greix traspassi)

smjör·steiktur, -steikt, -steikt <adj.>:
fregit -ida en mantega

smjör·stykki <n. -stykkis, -stykki. Gen. pl.: -stykkja; dat.pl.: -stykkjum>:
paquet m de mantega

smjör·sýra¹ <f. -sýru, no comptable>:
àcid butíric (CH3(CH2)2- COOH; = C4H8O3 88.11 g/mol )

smjör·sýra² <f. -sýru, no comptable>:
èxtasi líquid, àcid γ-hidroxibutíric (C4H8O3 104.10 g/mol)

smjörsýru·gerill <m. -gerils, -gerlar>:
bacteri butíric

smjörugur, smjörug, smjörugt <adj.>:
mantegat -ada, untat -ada de mantega

smjörvi <m. smjörva, no comptable>:
<CULINsmjörvi m, mantega descremada barrejada amb oli per fer-la cremosa i poder-la untar amb facilitat al pa

smjörviðar·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] oleàcies f.pl

smjör·viður <m. -viðar, -viðir>:
1. <GENfusta f d'olivera
2. (olíutréolivera f (planta Olea europaea)

smjör·þefur <m. -þefs (o: -þefjar), no comptable>:
olor f de mantega rància
♦ fá (o: finna) smjörþefinn af e-u: <LOC FIG#1. (kenna á einhverju, þola óþægilegar afleiðingar einhversexperimentar en la pròpia pell l'olor d'una cosa (patir personalment un problema, una desgràcia, la pobresa etc.)#2. (fá sýnishorn af e-u, kynnast e-u lítillega, fá nasasjón af e-ufer-se una [bona] idea d'una cosa (fer-se, aconseguir tenir una vaga idea d'una cosa)
♦ fá (o: finna) smjörþefinn af fátæktinni: experimentar en la pròpia pell l'olor de la pobresa

smokka <smokka ~ smokkum | smokkaði ~ smokkuðum | smokkað[á sig] e-u>:
posar-se una cosa (cosa = peça de roba molt estreta o cenyida)
♦ smokka á sig e-u: posar-se una peça de roba estreta, embotir-se en una peça de roba cenyida o entreta
♦ smokka á sig buxunum: embotir-se en uns pantalons cenyits
♦ smokka af sér e-u: treure's (o: llevar-se, Val., Bal.) una peça de roba estreta o cenyida

smokka·sjálfsali <m. -sjálfsala, -sjálfsalar>:
màquina f [expenedora] de condons (o: condoms)

smokkfiska·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] ommatostrèfids m.pl

smokk·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
1. canana, aluda f (Mall.), alutja f (Men.) (mol·lusc cefalòpode Todarodes sagittatus)
♦ → tígulsmokkur “calamar m (fl./pl.: calamars), calamars m.pl (fl./pl.: calamarsos)
2. smokk·fiskar <m.pl -fiska>: (kolkrabbarcefalòpodes m.pl (grup de mol·luscos)

smokkur <m. smokks, smokkar>:
1. (smokkfiskurcanana, aluda f (Mall.), alutja f (Men.) (mol·lusc cefalòpode Todarodes sagittatus)
♦ → tígulsmokkur “calamar m (fl./pl.: calamars), calamars m.pl (fl./pl.: calamarsos)
2. (getnaðarvörncondó m (cast.), condom m (preservatiu)
♦ smokkurinn dregur á smitun: el condom evita el contagi
♦ smokkurinn er vörn gegn kynsjúkdómum: el condom protegeix contra les malalties venèries

smokra <smokra ~ smokrum | smokraði ~ smokruðum | smokrað[á sig] e-u>:
1. (fara liðlega úr eða í, smjúgaesquitllar-se (entrar o sortir àgilment per una obertura estrada)
♦ ég smokraði mér inn um dyrnar: em vaig esquitllar a dintre per la porta
2. (smeygja, smokkatreure's (o: llevar-se, Val., Bal.) una peça de roba estreta o molt cenyida  (entrar de manera inadvertida)
♦ smokra e-u af e-u: treure's (o: llevar-se, Val., Bal.) una peça de roba estreta o cenyida (cosa = una peça de roba estreta o cenyida, una joia que queda estreta etc.)
♦ honum tókst að smokra bandinu fram af úlnliðunum: va aconseguir de treure's amb dificultat la polsera del canell

smollið:
supí de → smella “clacar”

smolt <n. smolts, no comptable>:
[taca f de] greix m que sura a la superfície del brou o de l'aigua calenta

smotterí <n. smotterís, no comptable>:
1. (smáræði, smámunirbagatel·la f  (fotesa, petitesa, minúcia, cosa de no-res)
2. (smávara, eitthvað smávegisgalindaina f (fotesa, petit objecte, esp. ornamental)
♦ kaupa smotterí: comprar una galindaina

smottirí <n. smottirís, no comptable>:
variant de smotterí ‘bagatel·la, fotesa’

smók <m. smóks, smókar>:
variant de smókur ‘cigarro; pipada de cigarro’

smóking <m. smókings, smókingar>:
variant de smókingur ‘esmòquing’

smókingur <m. smókings, smókingar>:
esmòquing m (peça de roba)

smókur <m. smóks, smókar>:
1. <FAM = sígarettacigarreta f (o: cigarret m), xigarro m (Bal.) (petita porció de tabac embolicat en paper)
♦ fá sér smók: (fá sér sígarettu, reykja sígarettufer una cigarreta, fer un xigarro (fumar una cigarreta)
♦ gefðu mér smók: dóna'm un xigarro
2. <FAM = það að totta sígarettu og soga að sér reykinnpipada f (xuclada a cigarreta)
♦ fá sér smók: fer una pipada (o: xuclada; o: calada, cast., ekki ritm./no lit.)
♦ gefðu mér smók: deixa'm fer una pipada

SMS-skilaboð <n.pl -skilaboða>:
SMS m

SMT-skólafærni <f. -skólafærni, no comptable>:
[sistema m d']entrenament m de les competències de comportament de l'estudiant a l'escola, Student Management Training school competencies f.pl

smuga <f. smugu, smugur. Gen. pl.: smuga o: smugna>:
1. (glufa‘esmunyidor’ m, obertura estreta (forat o escletxa pel qual hom es pot esmunyir a fora d'una casa o dins ella)
2. (sund, mjó gatacarreró estret (passatge estret entre cases)
3. (möguleikiescletxa f (possibilitat que permeti esmunyir-se d'una situació determinada, esquivar una llei etc.)
♦ finna smugu út úr e-u: <LOC FIGtrobar una escletxa per on fugir o sortir-se d'una cosa, trobar una escapatòria a una cosa, trobar una via de sortida a una cosa
♦ kannski er hægt að finna smugu framhjá lögunum: <LOC FIGpotser serà possible de trobar un forat legal per on sortejar la llei, potser serà possible de trobar una escletxa a les lleis
4. (trjámaðkurbroma f, corc marí, teredo m (qualsevol mol·lusc bivalve del gènere Teredo , i, de manera especial, l'espècie Teredo navalis)

smugum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → smjúga “esmunyir-se”

smullum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → smella “clacar”

smur·álegg <n. -áleggs, -álegg. Gen. pl.: -áleggja; dat.pl.: -áleggjum>:
<CULINqualsevol companatge que hom pot untar al pa, com ara la sobrassada, el foagràs, la nutella® etc.

smur·brauð <n. -brauðs, -brauð>: llesca f de pa untada amb mantega o margarina i embotit o formatge

smurbrauðs·dama <f. -dömu, -dömur. Gen. pl.: -dama>:
entrepanera f, sandvitxera f (en hosteleria islandesa: dona amb permís legal per a manipular aliments de cara a fer sàndvitxos, entrepans, petits plats freds etc. a punts de venda d'entrepans, a certs locals, a alguns restaurants etc.)

smurbrauðs·jómfrú <f. -jómfrúar, -jómfrúr>:
variant de smurbrauðsdama ‘entrepanera’

smur·dæla <f. -dælu, -dælur. Gen. pl.: -dælna o: -dæla>:
<AUTOMbomba f d'oli

smurði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → smyrja “untar; ungir”

smurðum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → smyrja “untar, ungir”

smurður, smurð, smurt <adj.>:
1. (með smjöri, olíu, tólg, feiti o.s.fr.untat -ada (de saïm, oli, mantega etc.)
♦ smurt brauð: llesca de pa untada amb mantega i amb companatge a sobre (de diversa mena: embotit, formatge, enciam etc. ‘mig entrepà’)
♦ smurt kökuform: un motlle untat (de saïm, mantega, oli etc., perquè la pasta no s'hi aferri)
2. (með smurolíu eða öðru smurefnigreixat -ada, lubrificat -ada (o: lubricat -ada) (amb matèria lubricant per a màquina o motor)
♦ vel smurð vél: una màquina ben greixada
3. (með sleipiefnilubrificat -ada (o: lubricat -ada) (amb lubricant per a ús mèdic)
4. <RELIGungit -ida
♦ hinn Smurði: l'Ungit (ὁ Χριστός -οῦ)

smur·efni <adj.>:
lubrificant (o: lubricant) m (per a màquina o motor)

smur·feiti <f. -feiti, no comptable>:
greix m [lubrificant] (emprat per a greixar-hi maquinària etc.)

smur·kanna <f. -könnu, -könnur. Gen. pl.: -kanna>:
setrill greixador, setrill m de greixar

smur·koppur <m. -kopps, -koppar>:
greixador m, broquet m de greixatge (anglès grease nipple)

smur·mælir <m. -mælis, -mælar>:
<AUTOMmanòmetre m d'oli

smurning <f. smurningar, smurningar>:
1. (það að smyrjagreixament m (acció de posar greix fos o oli a una màquina)
♦ fara með bílinn í smurningu: <AUTOMfer canviar l'oli al cotxe, anar a [fer] canviar l'oli del cotxe
2. (smyrsl, efnilubrificant m, lubricant m (matèria lubricant per a màquina o motor)
3. (á brauðiuntada f, untament m (de llesca de pa)
4. (e-n með vígðri olíu, oleanunció f (de persona)
♦ [hin] síðasta (o: hinsta) smurning: <RELIGextrema unció
♦ deyja án síðustu smurningu: morir sense l'extrema unció
♦ fá síðustu smurningu: rebre l'extrema unció
♦ hljóta síðustu smurningu: rebre l'extrema unció
♦ veita e-m síðustu smurningu: donar-li a algú l'extrema unció
♦ þiggja síðustu smurningu: rebre l'extrema unció
♦ smurning sjúkra: la unció dels malalts
♦ smurning með heilagri krismu: la unció amb la santa crisma
5. (líksmurningembalsamament m (de cadàver)

smurnings·olía <f. -olíu, -olíur. Gen. pl.: -olía>:
variant de smurolía ‘oli de motor, lubricant’

smur·olía <f. -olíu, -olíur. Gen. pl.: -olía>:
(smurningsolíalubrificant m de motor, oli m de motor, oli m mineral

smur·ostur <m. -osts, -ostar>: 1. formatge m [cremós] per [a] untar, formatge m d'untar
	2. formatge m en llonzes (formatge molt cremós en llonzes per a fondre, gratinar o entrepà)

smur·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<AUTOMestació m de canvi d'oli

smurt:
supí de → smyrja “untar; ungir”

smygi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → smjúga “esmunyir-se”

smygill <m. smygils, smyglar>:
contrabandista m & f (smyglari)

smygl <n. smygls, no comptable>: contraban m

smygla <smygla ~  smyglum | smyglaði ~ smygluðum | smyglað>: 1. <e-u>: fer contraban de
	2. smygla e-u úr e-u: treure una cosa d'amagat d'un indret

smyglaður, smygluð, smyglað: entrat -ada de contraban
	smygluð vara: mercaderia f de contraban

smyglari <m. smyglara, smyglarar>: contrabandista m & f

smygl·góss <n. -góss, no comptable>:
mercaderies f.pl de contraban

smygl·varningur <m. -varnings, pl. no hab.>: mercaderies f.pl de contraban

smyl¹ <f. <?smyljar, smyljar. Gen. pl.: smylja; dat.pl.: smyljum>:
smyl f, monstre [marí] de sexe femení (?). En Kuhn, Gering i Sijmons li donen el significat d'Unhold (óvættr) i/o Troll (trǫll)

Smyl² <f. <?Smyljar, no comptable>:
<MITOLSmyl f ‘Moledora, Esmicoladora, Engrunadora’, nom d'una gýgr o margýgr?
◊ at vári fecc karl þeim scip. Enn er þau kerling leiddo þá til strandar, þá mælti karl einmæli við Geirrøð. Þeir fengo byr oc qvǫ́mo til stǫðva fǫðurs síns. Geirrøðr var fram í scipi; hann hlióp upp á land, enn hratt út scipino oc mælti: "Farðu, þar er Smyl hafi þic!" Scipit rac út. Enn Geirrøðr gecc upp til bœiar. Hánom var vel fagnat. Þá var faðir hans andaðr. Var þá Geirrøðr til konungs tekinn oc varð maðr ágætr: quan va arribar la primavera, el pagès els va donar una nau. Mentre ell i la seva dona els acompanyaven fins a la vorera de la mar, el pagès va mantenir una conversa a soles amb en Geirrøðr. [Els dos nois varen salpar,] tingueren un vent favorable i varen arribar als ancoratges (als molls) de llur pare. En Geirrøðr anava a la proa de la nau; va saltar a terra i va empènyer de nou la nau mar endins tot dient: “Vés-te'n on l'Smyl (= la deessa Rán o la deessa Hel?) t'hagi!” Mentre el corrent se'n duia el vaixell mar endins, en Geirrøðr va pujar fins al mas [patern] on hi fou ben rebut. Son pare ja era mort, de manera que en Geirrøðr fou coronat rei i esdevingué un home de gran renom (en Kuhn, emperò, entén el mot com a designació de dèmons [marins]. Cf. Kuhn 1968³, pàg. 187: °smyl n. unhold (? — Grm. pr.))
A. SMYL
  La protoforma reconstruïble per a aquest mot és ← *smuljō.
Es tracta d'un
ἅπαξ λεγόμενον atestat únicament als Grímnismál
               
  Morfològicament, el mot és susceptible d'ésser interpretat de dues maneres:
    1. Com el nominatiu plural d'un neutre smyl, de tema en -ja (← *smuljō). Com a tal aquest mot es declinaria seguint el paradigma de mots com ara kyn. Aquesta és l'opinió d'en Kuhn 1968³, pàg. 187: °smyl n. unhold (? — Grm. pr.), i, ja abans d'ell, de l'Hugo Gering II (1903), col. 958: * smyl, n. unhold (?): pl. nom. farþu nú þar er smyl hafi þik Grm 11. En Gering i en Sijmons III,1 (1927), p. 185, a més a més, comenten el mot així: farþu nú þar er smyl hafi þik! smyl ist ἅπ. λεγ., doch kann die bedeutung nicht zweifelhaft sein: das wort ist ein synonym von troll, gramr usw. Vgl. Hrbl 60: farþu nú þars þik hafe allan gramer!; Br 11³: gramer hafe Gunnar; Am 30³: eige hann jǫtnar; Fms VI,216¹⁹: hafi þik allan troll; Kormaks s. (ed. Möbius) 42¹³: troll hafi þik allan ok svá gull þitt; Grett. saga c. 4,4 (Sk. B II,462): troll hafe Tréfót allan; Njála c. 36,1: troll hafi þína vini; Haralds s. harþr. c. 28: hafi þik allan troll; Flat. III,349⁶: hafi þik troll svá slœgan usw.
    2. Com el nominatiu singular d'un femení de tema en -jō (← *smuljō). Com a tal el mot es declinaria seguint el paradigma de mots com ara ben.
               
  Semànticament, el mot també és susceptible d'ésser interpretat de dues maneres:
    1. Com a nom comú. Com a nom comú, tant si l'interpretem com un mot de gènere femení com com un mot de gènere neutre, el mot s'hauria de veure com a designació d'alguna mena d'ésser monstruós. Com hem vist a dalt, aquesta és la interpretació per la qual es decanten, amb compte, en Kuhn, en Gering i en Sijmons, els quals li donen -amb compte- l'equivalent alemany Unhold, al qual li correspondria, en norrè occidental antic, el mot óvættr ‘Unhold, böses Wesen’ (aquest mot es troba atestat tant com a masculí com com a femení; tant en un cas com en l'altre, el plural n'és óvættir). A més a més, en Gering i En Sijmons, com ja he esmentat a més amunt, a llur comentari de l'Edda esmenten que es pot tractar d'un sinònim de troll/trǫll. Ni en Kuhn ni en Gering ni en Sijmons esmenten mai que, atès el context, fóra lògic de pensar que es tracti d'un esperit maligne o dèmon (Unhold) marí o d'un trol (Troll) marí.
    2. Com a nom propi. Aquesta hipòtesi només és possible assumint que som davant un nominatiu singular d'un mot femení de tema en -jō (← *smuljō).
      Com a nom propi, el mot és susceptible d'ésser interpretat de tres maneres diferents:
      1. Com a nom propi es podria tractar d'un altre nom de la deessa Rán. Aquesta és, si més no, una interpretació a tenir en compte atès que es tracta d'un episodi que es desenvolupa en un context marí. En aquest mateix sentit faig esment de l'existència d'un altre personatge mitològic de nom semblant, en Farbauti ‘Batedor de naus’, el pare del déu Loki, que jo sempre he vist com a denominació del déu Ægir. En aquesta línia interpretatòria, Farbauti ‘Batedor de naus’ i Smyl ‘Trituradora o Esclafadora [de naus]’ foren la parella Ægir i Rán. Smyl ‘la trituradora [de naus]’ fóra una bona designació de la deessa Rán alsurada, furient, que fa bocins les naus.
      2. Si, per contra, hi veiem un mot relacionat amb el mot irlandès mitjà smál, smól, smúal ‘ember, glowing coal, fire’: ... teine ar nach téid smál an undying fire (of hell), de gènere femení, hi podríem veure una al·lusió a la pira funerària i doncs, a la deessa Hel.
      3. Finalment, encara hi ha una tercera possibilitat. És la possibilitat per la qual em decanto per tal com és, al meu entendre, la més simple: més endavant en els Grímnismál, es dirà que l'Agnarr viu a una cova amb una gýgr. El més obvi és de pensar que Smyl és, en realitat, el nom d'aquesta gýgr, la qual, atès el context general, (també) ens podem imaginar com un monstre marí de sexe femení o sigui, una margýgr. Si admetem la hipòtesi que Smyl és el nom de la guge amb la qual viu l'Agnarr, podríem establir uns cert paral·lisme entre la mare del monstre Grendel -que viu també dins una cova marina- i la nostra gýgr o margýgr Smyl. Al capdavall, la relació etimològica del nom Grendel amb grindan, gryndan sembla ésser o és la mateixa que hi ha entre Smyl i mylja.
               
  Etimològicament el mot és susceptible d'ésser interpretat de tres maneres diferents (quatre, si el llegim com a smýl):
  1. En la nostra forma s'hi pot veure una forma amb s mòbil de la mateixa arrel que mala ‘moldre’ i mylja ‘esclafar; triturar, esgrunar; polvoritzar (mylja í duft); esmicolar (mylja brauð)’. Seríem, doncs, davant un paral·lel a la parella etimològica anglosaxona Grendel — grindan, gryndan. El mot es podria intepretar perfectament com a nom agent amb el significat engrunadora, capoladora, moledora, trituradora. Aquesta és la interpretació de l'Albert Morey Sturtevant. Un significat així escauria de manera perfecta tant a un monstre com a una personificació de l'oceà embravit que capola els vaixells amb les seves onades, i per tant, una designació de la deessa Rán. Albert Morey Sturtevant: “Notes on words in the Elder Edda”. Dins: Scandinavian Studies 17 (1943), pp. 282-289; aquí p. 287. Com remarca Jan de Vries 1977², p. 520: “Die verbindung mit der idg. wurzel (s)mel zerreiben findet man schon der Kopenhagener Edda-ausgabe Bd 3 (1828) mit der erklärung, dass die geisterwesen klein sind.”
  2. Com ja he esmentat dalt, també s'hi podria veure un mot relacionat amb el mot irlandès mitjà smál, smól, smúal ‘ember, glowing coal, fire’: ... teine ar nach téid smál an undying fire (of hell), de gènere femní. Fins i tot podríem pensar que es tracta d'un ésser propi del folklore irlandès antic. En tot cas, hi podríem veure una al·lusió a la pira funerària i doncs, a la deessa Hel.
  3. El nostre mot fóra una ampliació de l'arrel indoeuropea *smeu̯ ’den mund verziehen’. El mot estaria emparentat amb el noruec modern smaul ‘delit d'una cosa’, amb els mots gotlandesos smaula ‘menjar’ i smaule ‘boca’ i amb el neerlandès smullen ‘pegar un fartó’. Des d'aquesta perspectiva, en Werner Busch interpreta el mot com a Leichenfresserin i doncs, com a weiblicher Totendämon, la qual cosa l'acostaria a Hel. Werner Busch: “Deutung der Smyl”. Dins: Zeitschrift für deutsche Philologie 55 (1930), pp. 337-348. En Jan de Vries 1977², p.521, rebutja aquesta proposta tot remarcant: “Sehr fraglich, weil in Grímn. 13 smyl nur ein unhold bedeutet, un man also von einer bedeutung ‘zermürben’ ausgehen kann (eine riesin, die ihre opfer zerquetscht).”
               
  Conclusió:
  Considero que Smyl és un nom d'agent femení en -jō, amb s mòbil, de mylja ‘triturar; esclafar; esmicolar’. Considero que és un nom propi femení i no pas un nom comú. Considero que és el nom de la margýgr, dins la cova de la qual l'Agnarr acaba vivint i amb qui, segons ens conta el text dels Grímnismál unes ratlles més avall, ell va engendrant fills. En la meva traducció, doncs, adopto aquesta interpretació. La coexistència de formes amb i sense s mòbil en el norrè es veu en els verbs suec smula i danesos smule i (iteratiu) smuldre d'una banda, i de l'altra, en la famílica lèxica representada pels verbs mala, melja, mylja, mola [niður], mölva.
               
               
B. SMÝL
  1. El nostre mot fóra un anglosaxonisme, un manlleu de l'anglosaxó smygel m. A burrow, place to creep into (BT 890). El mot s'hauria de llegir aleshores smýl. El mot estaria emparentat amb els mots smuga ‘a narrow cleft to creep through, a hole’ i smogall,smugall ‘penetrating’ i smjúga ‘to creep through a hole, narrow space etc.’. L'anglosaxó presenta a més a més smúgan ‘To creep, crawl, move gradually, serpere’. El nom fóra llavors un sinònim de hellir: ‘que la cova t'hagi [on viu la gýgr], ço és: que no puguis pas sortir d'aqueixa cova. Aquesta interpretació és meva. L'he desenvolupada intentant ésser al més sistemàtic possible, però de moment continuo decantant-me per veure en el mot Smyl un nom propi i no pas un nom comú.

smyl³ <n. <?smyls, smyl. Gen. pl.: smylja; dat.pl.: smyljum>:
<MITOLsmyl m, dèmon m [marí] (?), ètuna f [marina] (?), monstre marí (?)

smylli:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → smella “clacar, esclafir, petar; tancar-se pegant portada”

smyrðlinga·leifar <f.pl -leifa>:
restes momificades

smyrðlingur <m. smyrðlings, smyrðlingar>:
mòmia f

smyrill <m. smyrils, smyrlar>: esmirla f, (†) esmirle m (ocell Falco columbarius)

smyrja <smyr ~ smyrjum | smurði ~ smurðum | smurt ║ 1.,2.,3.,4: e-ð; 4.,5.: e-n>:
1. (bera feiti ágreixar una cosa  (lubrificar-la amb greix)
♦ smyrja vél: greixar una màquina
2. (bera olíu áoliar una cosa  (lubrificar-la untant-la d'oli)
♦ láta smyrja bílinn: <AUTOMfer el canvi d'oli
♦ smyrja saumavélina: posar oli a la màquina de cosir
3. (brauðuntar una cosa  (cosa = aliment)
♦ smyrja brauðrist ~ brauðsneið: untar una torrada de pa ~ una llesca de pa amb mantega
♦ smyrja tvær ~ þrjár ~ fjórar brauðsneiðar: untar de mantega dues ~ tres ~ quatre llesques de pa
♦ smyrja tómatsósu á ommelettuna: posar salsa de tomaca a la truita
4. (líkamshlutilubrificar una cosa  (cosa = part del cos)
5. <RELIGungir algú 
♦ smyrja konung [til veldis]: ungir un rei
♦ smyrja e-n til konungs: ungir rei algú
6. (líkembalsamar una cosa  (cosa = cadàver)
♦ smyrja lík: embalsamar un cadàver

smyrjari <m. smyrjara, smyrjarar>:
greixador m, greixadora f

smyrsl <n. smyrsls, smyrsl>: 1. <GEN> ungüent m
	2. <MED> pomada f

smyrsli <n. smyrslis, smyrsli>:
variant de smyrsl ‘ungüent; pomada’

smýg:
1ª pers. sg. pres. ind. de → smjúga “esmunyir-se”

smýgur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → smjúga “esmunyir-se”

smæð <f. smæðar, smæðir>:
1. (það að vera smárpetitesa f (el fet d'ésser petit, de dimensions reduïdes & antònim de grandesa)
◊ Smæð manns: Hvað er maðurinn og til hvers er hann nýtur? Hið góða eða illa sem hann gerir, hvað er það?: Insignificància de l'home: què és l'home i per a què serveix? El bé o el mal que fa, què són?
◊ Önd mín miklar Drottin, og andi minn gleðst í Guði, frelsara mínum. Því að hann hefur litið til ambáttar sinnar í smæð hennar (ἡ ταπείνωσις -ώσεως, ἐπὶ τὴν ταπείνωσιν τῆς δούλης αὐτοῦ), héðan af munu allar kynslóðir mig sæla segja: la meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s'alegra en Déu, el meu alliberador. Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa, des d'ara, totes les generacions em diran benaurada
2. (lítið vægi, lítilvægilevitat f (lleugeresa, antònim de gravetat & insignificància, minúcia)
◊ smæð afbrot: la levitat de la falta

smæðar·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
complex m d'inferioritat

smæðar·tilfinning <f. -tilfinningar, -tilfinningar>:
sentiment m d'inferioritat

smædd <f. smæddar, no comptable>:
variant de smæð ‘petitesa, exigüitat; reduïdes dimensions; insignificància, levitat’

smækka <smækka ~ smækkum | smækkaði ~ smækkuðum | smækkað>:
1. (verða smærriempetitir-se, tornar més petit -a  (esdevenir més petit, reduir-se)
2. <e-ð>: (gera smærriempetitir una cosa  (fer tornar més petita una cosa, [fer] disminuir, reduir)
♦ smækka letrið: reduir la mida de les lletres, triar una mida de lletra més petita
♦ smækka mynd: reduir una foto

smækkaður, smækkuð, smækkað <adj.>:
empetitit -ida, disminuït -ïda, reduït -ïda
♦ smækkuð litmynd: pintura m en miniatura
♦ smækkað líkan: model m a escala
♦ smækkað sýni: mostra reduïda (o: minorada)

smækkast <smækkast ~ smækkumst | smækkaðist ~ smækkuðumst | smækkast>:
tornar més petit -a, disminuir
◊ þaðan snéri Norr aptr norðr til ríkis þess, er hann hafði undir sik lagt; þat kallaði hann Norveg. Réð hann því ríki meðan hann lifði, en synir hans eptir hann, ok skiptu þeir landi með sér. Ok tóku svá ríkin at smækkask, sem konungarnir tóku at fjǫlgask, ok greindusk svá í fylki: d'allà en Norr va tornar cap al nord, cap al regne que havia conquerit. El va anomenar Norvegr, ço és, Noruega. Va regnar sobre aquest reialme mentre va viure i els fills hi regnaren després d'ell per bé que es repartiren el regne entre ells. I fent d'aquesta manera, a mesura que s'hi varen anar multiplicant els reis, [com més reis hi va haver] més i més petits varen anar tornant els regnes, i és així com l'antic reialme es va ramificar en els seus fylki o províncies
◊ „góð er gáta þín, Gestumblindi, getit er þeirar; smækkaz nú gáturnar, en þat er hagl ok regn, því at hagli lýstr á stræti, en regnsdropar søkkva í sand ok sœkja í jǫrð“: bona és la teva endevinalla, Gestumblindi; vet-la ací endevinada (les teves endevinalles ja van minvant [en dificultat]): això és el calabruix i la pluja, perquè el calabruix pega contra el trespol del carrer, però les gotes de pluja s'enfonsen dins la sorra i penetren dins la terra

smækkun <f. smækkunar, smækkanir>:
reducció f, empetitiment m

smækkunar·ending <f. -endingar, -endingar>:
<GRAMterminació f de diminutiu

smækkunar·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glerja (o: -glera); dat.pl.: -glerjum (o: -glerum)>:
lent f convergent (o: còncava) (dreifigler)

smækkunar·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GRAMforma f de diminutiu

smækkunar·orð <n. -orðs, -orð>:
<GRAMdiminutiu m

smækkunar·tækni <f. -tækni, no comptable>:
miniaturització f

smækkunar·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:
<GRAMsufix diminutiu

smæli·mynd <f. -myndar, -myndir>:
miniatura f (pintura petita i, esp., la qui il·lustra un còdex)

smælingi <m. smælingja, smælingjar>:
persona humil (persona poc acabalada i poc rellevant o insignificant socialment, persona senzilla, de poca importància o rellevància a nivell social)
◊ Hann upphefur smælingja (ʃəφāˈlīm, שְׁפָלִים) og syrgjendum (wə-qɔδəˈrīm, וְקֹדְרִים) verður hjálpað: exalça els humils i els afligits n'obtenen ajut
◊ valdhöfum (ὁ δυνάστης -άστου, δυνάστας) hefur hann steypt af stóli og upp hafið smælingja (ταπεινός -ή -όν, καὶ ὕψωσεν ταπεινούς), hungraða hefur hann fyllt gæðum, en látið ríka tómhenta frá sér fara: ha derrocat els sobirans de llurs trons i enaltit els humils, ha omplert de béns els famolencs i ha fet que els rics se'n vagin amb les mans buides
smælingjar <m.pl smælingja>la gent senzilla, la gent humil

smælki <n. smælkis, no comptable. 6.,7.: pl. -smælki. Gen. pl.: -smælkja; dat.pl.: -smælkjum>:
1. (smámolar, litlir bitarbocinets m.pl, trossets m.pl (brins, dauets, petits trossets)
2. (myr, smátt brotnar spýturretallons m.pl, escapçadures f.pl (bocinets petits trencats, estellicons, esquerdills)
3. (í dagblaði, fróðleiksmolarbreus f.pl (tipus d'article de la premsa diària, curt i sovint de caràcter anecdòtic i/o humorístic)
4. (smáar kartöflurpatacons m.pl (patates rodones i petites)
5. (sjónvarpsþátturSmall Potatotes f.pl, m.pl (programa de televisió per a infants protagonitzat per quatre patates, els ‘Patacons’)
6. (svæðissmælki, svæðissmáatriðidetall m regional (en terminologia censal)
7. <INFORMapp f

smælu·mynd <f. -myndar, -myndir>:
variant de smælimynd ‘miniatura’

smættar·efnishyggja <f. -efnishyggju, no comptable>:
materialisme reductiu, fisicalisme m

smættar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
reduccionisme m

smættast <smættast ~ smættumst | smættaðist ~ smættuðumst | smættast>:
variant de smækkast ‘tornar més petit -a, disminuir’
◊ en þessi eru allmǫrg dœmi, at orðit hafa í ýmissum stǫðum, þar sem eigi vildi vel, at sá einnhverr hǫfðingi, er bæði hefir verit vitr ok auðigr, ok hefir haft mikla sœmd með konungi, setit hjá ráðagerðum hans ok átt mikinn hlut í landstjórnum með hánum, sá maðr hefir við þat frá fallit sínum híbílum, at hann hefir eptir sik átt fjóra sonu eða fimm, ok alla í mikilli œsku ok bernsku; þá verðr þegar mikill skaði konungi ok ǫllu ríkinu: þá hefir konungr mist góðs vinar, margra hollræða, mikils hlífðarvápns; en auðr hans er þvi næst skiptr í fimm staði, ok ruglat ór stað allri hans athǫfn, ok smættisk þá með því hans hyski, at hverr sona hans hefir hinn fimta hlut á þvi afli, er hann tók af fé sínu, meðan er hann lifði; en fyrir bernsku sakar enn minna af mannviti hans eða athæfi (Espill cap. 36, p. 75): són molts els exemples que hi ha del següent fet: que s'ha esdevingut a diversos indrets on la cosa no ha volgut anar bé, que un hǫfðingi, un prohom, que havia estat savi i ric, i que havia gaudit de gran prestigi davant el rei i que havia figurat entre els seus consellers i havia participat en gran manera en el govern del regne al costat del rei, que un tal home s'és vist arrabassat de la seva llar per la mort, deixant quatre o cinc fills i tots ells molt jovenets o infantets; [la pèrdua d'un home així] es converteix immediatament en un gran dany per al rei i per a tot el reialme [car] el rei hi perd un bon amic i amb ell molts de bons consells i una gran arma que el protegia. La riquesa d'aqueix home tot seguit és dividida en cinc parts i tot el que ha fet [en la vida] es barreja [i perd]. I aleshores la seva família es decreix [en importància i riquesa], per tal com cadascun dels seus fills només posseeix la cinquena part del poder que son pare tenia en vida pel seu cabal. I a causa de la infantesa o joventut del fill, aquest [també] té un enteniment i una forma d'actuar menors que les de son pare

smærri, smærri, smærra <adj.>:
formes de comparatiu de smár, smá, smátt "petit -a, menut -uda"

smæsti, smæsta, smæsta <adj.>:
formes febles de smæstur, smæst, smæst "el més petit la més petita, el més menut la més menuda"

smæstur, smæst, smæst <adj.>:
formes fortes de superlatiu de smár, smá, smátt "petit -a, menut -uda"

smölun <f. smölunar, smalanir>:
1. (kindaaplec m (a la tardor de les ovelles que han pasturat a lloure tot l'estiu)
2. (söfnun atkvæðacaptació f (de vots)

snabbi <m. snabba, snabbar>:
<FAMcopeta f (petita quantitat d'aiguardent o licor)

snafs <m. snafs, snafsar>:
schnaps m

snaggara·lega <adv.>:
amb promptitud, ràpidament

snaggara·legur,-leg, -legt <adj.>:
ràpid -a [i contundent]

snagi <m. snaga, snagar>:
ganxo m
◊ jakkinn hékk á snaga: la jaqueta estava penjada a un ganxo

snakk¹ <n. snakks, no comptable>:
(þvaður, masxerrameca f, taral·la f (acció de fer-la petar, xerradissa, barbolla) (cf. l'alt-alemany: Schnack; baix-alemany: Snak)
♦ halda e-m uppi á snakki: entretenir algú fent-la petar amb ell

snakk² <n. snakks, no comptable>:
(naslsnack m, aperitiu m (pica-pica, menjar per picar) (cf. l'anglès: snack)

snakka <snakka ~ snökkum | snakkaði ~ snökkuðum | snakkað ║ [saman]>:
<FAMxerrar, fer-la petar (cf. l'alt-alemany: schnacken; baix-alemany: snakken)

snapa¹ <snapi ~ snöpum | snapti ~ snöptum | snapt ║ [á e-ð]>:
1. (sitja og bíða mænandi á matinn/eftir mat[romandre immòbil i] fitorar amb els ulls [intentant trobar menjar]  (estar a l'aguait escrutant, escodrinyant)
◊ snapir oc gnapir, ǀ er til sævar kømr, ǁ ǫrn á aldinn mar; ǁ svá er maðr, ǀ er með mǫrgom kømr ǁ ok á formælendr fá: quan va a la mar [a pescar-hi], l'àguila peixatera seu i s'espera[, fitorant l'aigua amb els ulls] i allargant el coll cap a l'ancià oceà[, intentant afinar-hi una presa]. Així és també l'home que arriba enmig de molts [al þing], però que hi té pocs intercessors (tinc per mi que l'atribució tradicional d'un significat schnappen/picken (alemany) per al verb snapa, escau malament al context; contemplo, en canvi, com a plenament encertada la interpretació dels islandesos Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jònsson 1931², pàg. 192, que interpretaven els dos verbs snapa i gnapa de la següent manera: ǫrn gnapir á mar, sidder og strækker hoved og hals (spejdende) ud over bredden, Hávm 62. És a dir: l'àguila, està posada [a una branca] i allarga el coll (escodrinyant) la vastitud. Atribueixen al verb snapa el significat del noruec snopa/snope ‘sitja og bíða, sitja aðgerðalaus’ complementant aquest significat amb una especificació visual, spejdende ‘aguaitant, talaiant, escodrinyant’, perquè la frase adquireixi ple sentit. Per aquesta raó, crec que faríem bé si assumim que el verb snapa aquí hi podria tenir el significat d'un verbum videndi, d'un verb de vista, i, concretament, el significat de‘fitorar amb la vista [l'oceà]’, significat que Kuhn 1968³, pàg. 187 sí gosa proposar per al verb snópa <...> swv. lungern, od.: gierig blicken, od. auch = snapa (Háv. 33). Una traducció seu escrutant el vell oceà i [quan ho fa] hi allarga el cap o el coll ara a una banda ara a l'altra em sembla, semànticament, impecable, per més que vagi contra la tradició interpretativa del verb snapa -almenys la que jo conec: Cf. Kuhn 1968³ pàg. 187: snapa <...> swv. schnappen (Háv. 62, Ls. 44) i von See/La Farge/Picard/Priebe/Schulz 1997, pàg. 475: snapa (“schnappen, picken”)- i per això l'he posada en la base de la meva traducció. La imatge que el poema vol reflectir és, doncs, la d'una àguila peixatera, no pas sobrevolant l'oceà o planant sobre l'aigua, sinó posada a la branca d'un arbre a prop de la vorera de l'oceà (“imatge estàtica”), escodrinyant l'aigua a la recerca d'una possible presa. Finalment, vull dir que he entès que en la locució koma með mǫrgom s'hi ha de sobreentendre at þingi. El missatge del poema fóra, segons això: el qui no té ningú que vulgui intercedir per ell al þing sembla una àguila peixatera que fitora la mar des del seu arbre, allargant-hi el coll adés a una banda, adés a l'altra; així ell, enmig de l'oceà de gent que assisteix al þing, escodrinya la multitud intentant trobar-hi algú que vulgui intercedir per ell en el þing. El norrè snapa d'una banda, i l'alemany schnappen/baix-alemany i neerlandès snappen de l'altra, s'han de veure, segons tot l'exposat, com a falsos amics)
2. (snuðra, vera á snöpum [eftir] matespipellar una cosa  (agafar amb el bec, espicassar, picotejar)
◊ hvat er þat iþ litla, ǀ er ec þat lǫggra sék, ǁ ok snapvíst snapir? ǁ at eyrom Freys ǀ munðu æ vera ǁ ok und kvernom klaka: què és aqueixa cosa petita que veig coejant i que va espipellant amb hàbil bec espipellador? Sempre seràs a les orelles d'en Freyr i cloquejaràs sota els molons

snapa² <snapa ~ snöpum | snapaði ~ snöpuðum | snapaðe-ð>:
1. (reyta saman e-ð strjált og torfengiðaconseguir una cosa pidolant-la, pidolejar una cosa
♦ hundurinn snapaði sér bita við matborðið: el gos va plorinyar fins que va aconseguir un bocí a taula
2. (sníkjagorronejar una cosa (fer el paràsit)
3. (reyta saman e-ð strjált og torfengiðobtenir (o: aconseguir) una cosa (amb esforç, pidolant-la si cal, o aprofitant l'ocasió presentada) (cf. l'alt-alemany: schnappen; neerlandès i baix-alemany: snappen i: snoepen)
◊ kannski getum við snapað einhverja styrki: potser podrem aconseguir algun tipus de beca
♦ snapa e-ð saman: <LOC FIGanar arreplegant una cosa, anar espipellant una cosa d'aquí i d'allà
♦ snapa sér e-ð: <LOC FIGintentar pescar una cosa, intentar procurar-se una cosa
◊ hann er alltaf að reyna að snapa sér vinnu: no deixa mai d'intentar aconseguir una feina

snapi <m. snapa, snapar>:
(sníkirgorró m, paràsit m

snap·vís, -vís, -víst <adj.>:
gorró -ona, paràsit -a
◊ "hvat er þat iþ litla, ǀ er ec þat lǫggra séc, ǁ oc snapvíst snapir? ǁ at eyrom Freys ǀ munðu æ vera ǁ oc und qvernom klaca": què és aqueixa cosa petita que veig coejant i que va espipellant amb hàbil bec espipellador? Sempre seràs a les orelles d'en Freyr i cloquejaràs sota els molons

snara <f. snöru, snörur. Gen. pl.: snara>:
1. <GEN & FIGllaç m, trampa f, parany m (artefacte per caçar-hi ocells i petits mamífers, consistent en un nus escorredor en el qual l'animal hi sol quedar atrapat per una pota & ardit)
♦ fuglaveiðar með snörum: caça d'ocells amb llaç
♦ ganga (o: fallaí snöru ~ snöruna: <LOC FIGcaure en un parany ~ el parany
♦ leggja snörur fyrir e-m: <LOC FIGparar-li (o: posar-liuna trampa a algú
♦ sitja í snörunni: <LOC FIGestar en una situació sense sortida
2. (hengingarsnara, hengingaróldogal m, soga f  (corda de penjar un condemnat a mort)
♦ lengja í snörunni: <LOC FIGprolongar l'agonia
♦ lengja [hengingar]snöruna: <LOC FIGprolongar l'agonia
♦ sitja (o: verameð snöruna um hálsinn: <LOC FIGno poder-hi fer absolutament res, tenir la soga al coll, tenir les mans ben lligades, estar amb el dogal al coll
♦ skera e-n niður úr snörunni: <LOC FIGsalvar-li el coll a algú
♦ smeygja sér úr snörunni: <LOC FIG[aconseguir] sortir-se'n d'un malpàs
♦ stinga höfðinu í snöruna: <LOC FIGficar ell mateix el cap al dogal, posar-se ell mateix el dogal
3. (slöngvaðurllaç m [escorredor]  (per atrapar un animal llençant-l'hi)
♦ kasta snöru á e-ð: llençar un llaç a... (per caçar-lo)

snark <n. snarks, no comptable>:
espetec m, crepitació f

snarpur, snörp, snarpt: 1. (hrjúfur) aspre -a (no suau al tacte, no llis, rugós al tacte)
	2. (krappur) tancat -ada
			snörp beygja: revolt tancat (revolt molt pronunciat)
	3. (beittur, hvass) esmolat -ada (de tall agut)
			snarpur hnífur: ganivet esmolat
	4. (harður) dur -a, molt renyit -ida (cast.) (aferrissat, acarnissat, intens)
			snarpur bardagi: combat dur
	5. (röskur, snerpumikill í átökum) enèrgic -a, vigorós -osa (mesura, protesta, forma d'actuar)
	6. (ískaldur) gèlid -a (cru, intens, pel que fa al fred i al vent)
		snarpur kuldi: un fred gèlid (o:) rigorós
		snarpur vindur: un vent gèlid

snarrótar·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
descàmpsia cespitosa (planta Deschampsia caespitosa)

snati <m. snata, snatar>:
tafaner m, tafanera f

snauður, snauð, snautt <adj.>:
indigent
♦ hrjáður og snauður: turmentat (o: aixafat; o: afligit) i indigent
◊ ...heldur ofsótti hinn hrjáða og snauða og hinn ráðþrota til þess að drepa hann: ...ans persegueix, per a matar-lo, l'afligit (?) i l'indigent i l'home desorientat (les versions catalanes entenen sempre l'hebreu עָנִי com a pobre, necessitat: el pobre i el necessitat, l'humil i el pobre; les versions islandeses, en canvi, com a afligit)
♦ slyppur og snauður: pobre -a i desvalgut -uda, sense cap mena de recursos, desproveït -ïda de tot, mancat -ada de tot

snáfa <snáfa ~ snáfum | snáfaði ~ snáfuðum | snáfaðburt[u]>:
fotre el camp, tocar el dós
♦ snáfaðu burt: fot el camp

snák·erna <f. -ernu, -ernur. Gen. pl.: -erna>:
àguila marcenca (o: serpera), marcenc m (ocell Circaetus gallicus)

snák·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
melcoratge m de bosc, melcoratge m mascle, malcoratge m mascle (