© Macià Riutort i Riutort, 1998

slabb¹ <n. slabbs, no comptable>:

(þvaður) estirabots m.pl, xerrameca f sense volta ni solta (divagacions)

slabb² <n. slabbs, no comptable>:

1. (forarbleyta) fang m (terra molla)

2. (krap) neu mig fosa (‘fang’ de neu)

slabba¹ <slabba ~ slöbbum | slabbaði ~ slöbbuðum | slabbað>:

1. (þvaðra) xerrar sense solta ni volta, estirabotejar (xerrar pels descosits i divagant, de manera que el que es diu resulta inconnex, incongruent o confús)

♦ slabba endalaust: divagar sense aturall

2. (masa, gaspra) xerrar (xerrotejar, garlar, rallar)

♦ slabba við e-n: fer-la petar amb algú

slabba² <slabba ~ slöbbum | slabbaði ~ slöbbuðum | slabbað>:

1. (skvampast, vaða, sulla) xipollejar (xipollar, clapotejar caminant en neu mig fosa o en fang)

2. (slæpast, slóra) fer el dropo, gandulejar (prendre's una cosa amb calma, dropejar, fer el ronso)

sladda <sladda ~ slöddum | sladdaði ~ slödduðum | sladdað ║ e-m>:

1. (fella) fer caure algú (especialment en fang o soi o semblants)

♦ sladda e-m í glímu: fer caure un contrincant en la glíma o lluita lliure islandesa

2. (heyrast skvamp í e-u) fer soroll de xipolleig, fer xop-xop (esp. sentir-se un soroll com de succió quan es trepitja fang o substància semblant)

◊ síðan hefði ég kysst þig og eitthvert fumandi þukl hefði átt sér stað áður en ég leysti niðrum en þú hysjaðir upp lopapeysuna og beraðir brjóstin og þar næst hefði ég látið mín skyrhvítu læri sladda á þér meðan spóinn vall og þungur lyngilmurinn mettaði loftið kringum,og við tvö — vesöl dýr þarna í verpinu — hefðum orðið eitt með deyjandi jarðarbrímanum nokkur augnablik og hvítsæðið legið í hlaupkenndri tægju frá innanverðu læri þínu og niður á nokkur sinustrá sem hefðu orðið einustu vitnin að skyndieldinum sem greip okkur: després t'hauria besat i s'haurien produït alguns palpaments frisossos abans d'abaixar-me els pantalons, abans que tu t'aixequessis la lopapeysa (jersei de llana islandès) i em descobrissis els teus pits i tot seguit hauria fet esclafir les meves cuixes, blanques com l'skyr, contra el teu cos mentre la curlera celluda feia sentir el seu cant i el feixuc balme de bruguera impregnava l'aire tot al nostre voltant, i nosaltres dos, tu i jo, pobres animals allà en aquella cóma estreta, per uns instants hauríem esdevingut uns amb el foc moribund de la terra i la llavor blanca, formant una fibra gelatinosa, hauria caigut per l'interior de les teves cuixes sobre alguns brins d'herba seca que s'haurien convertit en únics testimonis del foc sobtat que ens havia pres

♦ það sladdar í e-u: una cosa fa soroll de xipolleig

◊ og voldur kelduleirinn spýtist uppum berar tærnar á henni, og það sladdar í þegar hún geingur. Í nótt ætlar hún að lauga sig í dögginni, einsog hún hefði líkama í fyrsta sinn. Torfgrafarálftin hneigði sig fyrir henni á hverjum hyli árinnar, einginn fugl í allri mýrinni hefur prúðara látbragð á jónsmessunótt. Klukkan er tólf og haltrar til eitt. Vornóttin, hún ríkir yfir dalnum einsog úng stúlka. Átti hún að koma eða átti hún ekki að koma? Hún hikar, læðist á tánum, — og það er dagur. Ljósar þokur mýranna lyppuðust uppí dalkima fjallsins og lögðust í saklausri blygðun einsog skýla að mitti hlíðarinnar. Það bar skepnu við hvítspeglandi vatnið, líkast nykri í gagnsærri nóttinni: i el fang tebi de l'aiguamoll s'adolla sobre els dits nus dels seus peus que li fan soroll de xipolleig mentre camina. Aquella nit vol banyar-se en la rosada com si tingués cos per primera vegada. L'escuraflascons s'inclinava davant ella de cada bassal del riu, no hi ha cap altre ocell en tot l'aiguamoll que tingui unes maneres més gentils la nit de sant Joan. Ja són les dotze de la nit i la nit va fent rinco-ranco cap a la una. La nit de primavera regna sobre la vall com una joveneta. Hi havia d'anar o no hi havia d'anar? Vacil·la. S'hi acosta de puntetes, i ja és de dia. Les boires lluminoses dels aiguamolls s'aixecaren i s'enfilaren per sobre els racons de la vall als peus del puig, posant-s'hi en un innocent empegueïment talment com si fossin un vel que arribava fins a mitjan raiguer. En la nit transparent es va veure la silueta d'una ovella contra el llac de plata resplendent, com si fos un nykur

slaðra <slaðra ~ slöðrum | slaðraði ~ slöðruðum | slaðrað>:

(kjafta frá) xafardejar, fer safareig (contar xafarderies, comarejar)

slafak <n. slafaks, pl. no hab.>:

cabells m.pl de mar (alga verda Enteromorpha intestinalis syn. Ilea intestinalis syn. Ulva intestinalis)

Slafi <m. Slafa, Slafar>:

eslau m, eslava f

slafneska <f. slafnesku, no comptable>:

eslau m (protoglossa dels eslaus)

slafneskur, slafnesk, slafneskt <adj.>:

eslau -ava

slafra <slafra ~ slöfrum | slafraði ~ slöfruðum | slafrað ║ e-ð í sig>:

1. (sleikja) llepar sorollosament una cosa

2. (slupra, borða) menjar sorollosament una cosa

3. (drekka) beure sorollosament una cosa

slag <n. slags, slög>:

1. (högg) cop m (toc)

2. (klukkuslag) campanada f (so de campana & so de rellotge)

♦ á slaginu: en punt (puntualment)

♦ koma á slaginu: arribar en punt, arribar puntual[ment]

♦ koma inn á slaginu: arribar puntual (mitjà de transport)

♦ á slaginu fjögur: a les quatre en punt, en tocar les quatre (Bal.) 

♦ koma [í skrifstofuna] á slaginu eitt ~ tvö ~ þrjú ~ fjögur: arribar [a l'oficina] a la una ~ a les dues ~ a les tres ~ a les quatre en punt

♦ annað slagið: de tant en tant (adesiara, en ocasions, ocasionalment)

♦ í þessu slagi: en aquest precís moment

♦ með slögum: de tant en tant (adesiara)

♦ slag í slag: un cop rere l'altre, una vegada i una altra

3. (hjartaslag) batec m (de cor)

4. <MED> [atac m de] feridura f, [atac m d']apoplexia f

♦ hún fékk slag: ha tingut un atac de feridura, ha estat tocada (Mall.)

♦ hún fékk aðkenningu af slagi: ha tingut un atac lleuger de feridura

5. (tegund) mena f, casta f (Mall.) (classe)

♦ alls slags: de tota mena

♦ alls slags <+ subst.>: tota mena de <+ subst.> 

slaga <slaga ~ slögum | slagaði ~ slöguðum | slagað>:

1. <NÀUT = krussa> fer bordades, bordejar

2. (skjögra, reika í spori) caminar fent tentines, tentinejar (com p.e., un embriac)

3. (vera hátt í e-ð) arribar gairebé fins a (ésser gairebé prou alt, prou llarg o prou vell com per atènyer un punt)

♦ hann slagar hátt í tvo metra: gairebé arriba als dos metres d'alçada

slagari <m. slagari, slagarar>:

<MÚS> hit m, cançó f d'èxit

slag·bolti <m. -bolta, -boltar>:

slagbolti m, joc infantil de pilota, també conegut amb els noms de kýlubolti o kýló. Recorda el beisbol

slag·brandur <m. -brands, -brandar>:

barra f (post, tauló o biga de fusta o ferro emprat per a embarrar una porta)

◊ ég mun brjóta slagbrand (bəˈrīaħ, בְּרִיחַ) Damaskus og útrýma íbúunum úr Glæpadal og þeim, er ber veldissprotann, frá Yndishúsum, og Sýrlendingar skulu herleiddir verða til Kír, - segir Drottinn: trencaré la barra de les portes de Damasc, exterminaré els habitants de Bicat-Aven, la Plana de les Idolatries, i el de Bet-Eden, les Cases del Plaer, que en porta el ceptre; i els siris seran menats captius a Quir! Ho diu Jahvè!

◊ yðar vegna sendi ég til Babýlon og brýt niður slagbranda hennar (ˌβārīˈħīm, בָרִיחִים). Og gleðilæti Kaldeanna munu snúast í sorgarsöng: per vosaltres, faré anar [captius els vostres enemics] cap a Babilònia, i trencaré les barres de les seves portes, i els crits d'alegria dels caldeus es mudaran en un cant de pena (la nova traducció fa: yðar vegna sendi ég til Babýlonar, ríf niður alla slagbranda en fögnuður Kaldea verður harmakvein. L'original fa: לְמַעַנְכֶם שִׁלַּחְתִּי בָבֶלָה, וְהוֹרַדְתִּי בָרִיחִים כֻּלָּם, וְכַשְׂדִּים, בָּאֳנִיּוֹת רִנָּתָם)

◊ vegsama Drottin, Jerúsalem, lofa þú Guð þinn, Síon, því að hann hefir gjört sterka slagbrandana (bərīˈħēi̯, בְּרִיחֵי) fyrir hliðum þínum (ʃəʕāˈrāʝi-χ, שְׁעָרָיִךְ), blessað börn þín, sem í þér eru: glorifica Jahvè, Jerusalem, lloa el teu Déu, Sió, car ha enfortit les barres de les teves portes i ha beneït els teus fills que hi ha dintre teu

◊ erfiðara er að ávinna svikinn (niφˈʃāʕ, נִפְשָׁע) bróður en að vinna rammbyggða borg, og deilur slíkra manna eru sem slagbrandar (ki-βəˈrīaħ, כִּבְרִיחַ) fyrir hallardyrum (ʔarˈmōn, אַרְמוֹן): és més difícil de guanyar un germà traït que no pas conquerir una ciutat emmurallada, i les baralles de tals persones són com barres de portes d'un palau

◊ allt voru þetta borgir víggirtar háum múrveggjum, hliðum og slagbröndum (ū-βəˈrīaħ, וּבְרִיחַ), auk mikils fjölda af óumgirtum þorpum: totes aquestes ciutats estaven fortificades, amb muralles altes, portes i barres, a més a més d'una gran quantitat de viles no fortificades

◊ þá tók Grímur við sverðinu og mælti: "Þú Þorkell skalt halda í hurðarhringinn því að þér trúi eg best að þér verði eigi um felmt en Glúmur skal skjóta slagbrandi fyrir dyr": aleshores en Grímur li va agafar l'espasa i va dir: “Þorkell, tu estiraràs la baula de la porta [per tancar-la] perquè et tinc la major confiança que no t'agafarà por, i en Glúmur serà el qui barrarà la porta”

◊ þá hljóp Grímur til dyra og komst út en Þorkell rekur aftur hurð en Glúmur slagbrand fyrir og fara þeir til jarðhúss síns og hafa þar fylgsni: llavors en Grímur va correr cap al portal i sortí defora, i en Þorkell va tancar la porta i en Glúmur hi posà la barra. Després, tots tres se n'anaren a llur jarðhús i s'hi quedaren amagats

slag·hamar <m. -hamars, -hamrar>:

picassa f

slag·harpa <f. -hörpu, -hörpur. Gen. pl.: -harpna o: -harpa>:

piano m

slagi <m. slaga, no comptable>:

humitat f (que es congria a l'interior d'una casa)

slag·orð <n. -orðs, -orð. Emprat sovint en plural>:

consigna f (inclinació de vaixell cap a un costat)

♦ hrópa slagorð [um e-ð]: cridar consignes [sobre una cosa]

♦ hrópa slagorð á borð við „Við viljum frelsi!“: cridar eslògans del tipus “Volem llibertat!”

♦ mála ~ krota ~ skrifa pólitísk slagorð á vegginn ~ veggina [gegn e-m]: pintar ~ escriure consignes polítiques a la paret ~ a les parets [contra algú]

♦ mála yfir pólitísk slagorð á vegg ~ veggjum: tapar amb pintura els eslògans polítics escrits a una paret ~ parets

slag·síða <f. -síðu, no comptable>:

1. (halli á skipi) escora f (inclinació de vaixell cap a un costat)

♦ skipið fékk slagsíðu: el vaixell s'ha escorat

♦ það er slagsíða á skipinu: el vaixell va escorat, el vaixell se'n va a la banda, el vaixell dóna de la banda (Mall., Men.)

♦ það er slagsíða á saltfiskmarkaðnum: <LOC FIG> el mercat del bacallà s'ha escorat [perillosament]

2. <FIG> desequilibri m (inclinació o asimetria en la presentació o en el tracte d'uns fets)

slags·mál <n.pl -mála>:

batussa f, brega f (Mall., Men.)

♦ lenda í slagsmálum [við e-n]: arribar a les mans [amb algú]

♦ það brutust út slagsmál: es va produir una batussa

♦ það logar allt í slagsmálum: pertot arreu la gent s'esbatussa

slagsmála·hundur <m. -hunds, -hundar>:

cerca-raons m & f, cercabregues m & f (Mall., Men.), bregós m, bregosa f (Mall., Men.)

slag·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:

púlsar m (→ tifstjarna)

slag·tog <n. -togs, no comptable>:

1. <HIST> corda f de presos, coble m, numel·la f

2. <FIG> companyia f

♦ vera í slagtogi með e-m (o: við e-n): freqüentar la companyia d'algú, estar relacionat -ada amb algú, anar plegades dues persones (mantenir relacions amb gent que sovint es pot considerar com a indesitjable, estar-hi conxorxat)

slagur <m. slags, slagir>:

1. (slagsmál) batussa f, brega f (Bal.) (baralla)

♦ fara í slag við e-n: pegar-se amb algú

♦ láta slag standa: <LOC FIG > #1. (láta ráðast hvernig fer, láta við svo búið standa) posar-se en mans del destí (fer i deixar que sigui el que Déu vulgui, deixar que el destí decideixi, mirar a veure com es desenvolupen les coses); #2. (láta reyna á hvernig fer) provar sort (mirar a veure com surt una cosa)

♦ ákveða að láta slag standa: <LOC FIG > decidir provar sort

♦ sjá sér slag á borði: <LOC FIG > aprofitar l'oportunitat

♦ vera klár (o: tilbúinn) í slaginn: <LOC FIG> estar preparat per al combat, estar llest -a per a [passar a] l'acció

2. (spilaslagur) mà f, basa f (pòquer i d'altres jocs de cartes)

♦ fá flesta slagina í póker: endur-se'n (o: rebre) la majoria de bases al pòquer

3. (hljóðfæraleikur & danslag, dans) melodia f (tocada amb instrument)

◊ hætta þeir nú sínu tali. Tekr Gestr hǫrpu sína ok slær vel ok lengi um kveldit, svá at ǫllum þykkir unað í á at heyra, ok slær þó Gunnarsslag bezt. Ok at lyktum slær hann Guðrúnarbrǫgð in fornu. Þau hǫfðu menn eigi fyrr heyrt. Ok eptir þat sváfu menn af um nóttina: aleshores deixaren la conversa que es tenien i en Gestr va agafar la seva arpa i va tocar-hi bé i fins ben entrat el vespre de manera que a tots sentir-lo els va semblar una delícia. La tonada que va tocar millor fou el Gunnarsslagr, la tonada d'en Gunnarr. I, per acabar, va tocar les Guðrúnarbrögð antigues o Arteries de la Guðrún, que cap d'ells encara no havia sentit mai. I després d'aquesta darrera tonada, tots se n'anaren a colgar i dormiren tota la nit

◊ Goðmundr konungr sat í hásæti ok brúðguminn hjá honum. Hrærekr þjónaði brúðgumanum. Eigi er greint, hversu höfðingjum var skipat, en þess getr, at Sigurðr sló hörpu fyrir brúðunum. En er minni váru inn borin, sló Sigurðr svá, at menn sögðu, at eigi mundi fást hans líki, en hann kvað þar lítit mark at fyrst. Konungr bað hann eigi af spara. Ok sem inn kom þat minni, sem signat var Þór, þá skipti Sigurðr um slagina, ok tók þá at ókyrrast allt þat, sem laust var, hnífar ok borðdiskar ok allt þat, sem engi helt á, ok fjöldi manna stukku upp ór sínum sætum ok léku á gólfinu, ok gekk þetta langa stund. Því næst kom þat minni inn, er helgat var öllum Ásum. Sigurðr skipti þá enn um slagina ok stillti þá svá hátt, at dvergmála kvað í höllunni. Stóðu þá upp allir þeir, sem inni váru, nema brúðguminn ok brúðrin ok konungrinn, ok var nú allt á ferð ok för innan um alla höllina, ok gekk því langa stund. Konungr spyrr nú, hvárt hann kann nokkut fleiri slagi, en hann segir eftir vera nokkura smáleika ok bað fólkit hvílast fyrst. Settust menn nú til drykkju. Sló hann þar Gýgjarslag ok Drǫmbuð ok Hjarrandahljóð. Því næst kom inn Óðins minni. Þá lauk Sigurðr upp hörpunni. Hún var svá stór, at maðr mátti standa réttr í maganum á henni; hún var öll sem á gull sæi. Þar tók hann upp hvíta glófa gullsaumaða. Hann sló nú þann slag, sem Faldafeykir heitir, ok stukku þá faldarnir af konunum, ok léku þeir fyrir ofan þvertréin. Stukku þá upp konurnar ok allir menninir, ok engi hlutr var þá sá, at kyrr þoldi. En er þetta minni var af gengit, kom inn þat minni, er signat var Freyju, ok átti þat síðast at drekka. Tók Sigurðr þá þann streng, er lá um þvera strengina, ok bað konung búast við Rammaslag. En konungi brá svá við, at hann stökk upp ok svá brúðguminn ok brúðrin, ok léku nú engir vakrara en þau, ok gekk þessu langa stund. Smiðr tók nú í hönd brúðinni ok lék allra vakrast. Hann tók borðbúnað af stólnum ok kastaði upp í sængina, þegar hann sá sér færi á: El rei Goðmundr seia al hásæti i el nuvi al seu costat. En Hrærekr servia al nuvi. No es conta pas com s'havien distribuït els seients entre els hǫfðingjar convidats, però sí que s'esmenta que en Sigurður tocava l'arpa davant la núvia. Quan començaren a portar a dins la sala els minni, o banyes plenes de med per a beure-les en honor dels déus, en Sigurðr es va posar a tocar de tal manera que la gent va dir que difícilment es trobaria qui ho fés igual, però ell va dir que allò no havia estat res. El rei li va pregar que donés de si el millor, així que quan varen entrar el minni que anava consagrat al déu Tor, en Sigurðr va canviar la seva tonada (forma de tocar?) de tal manera que tot allò que no estava clavat ara es va posar a moure's de manera sorollosa (ókyrrast), ganivetes i plats i tot allò que ningú no tingués agafat, i una gran quantitat de persones es varen posar dretes de llurs seients i es posaren a ballar damunt el trespol de la sala i això va durar molt de temps. Després, serviren el minni que estava dedicat a tots els ansos. En Sigurðr va tornar a canviar la seva melodia i va tocar tan fort que dins la hǫll hi va ressonar un eco. Aleshores tots els qui hi eren, es varen posar drets, tret del nuvi, de la núvia i del rei, i tot es va posar llavors a moure's, i ballaven per tota la sala i així va anar un bon munt de temps. El rei llavors li va demanar si encara coneixia alguna altra tonada, i en Sigurðr li va respondre que encara li quedaven algunes petiteses, però li va pregar que [permetés que] la gent primer es refés. Aleshores la gent es varen asseure i begueren. Al cap d'una estona, en Sigurðr va tocar la Tonada de la gýgr, la Drǫmbuð i la Cançó d'en Hjarrandi. Tot seguit entraren el minni dedicat a l'Odin. Aleshores en Sigurðr va obrir l'arpa. Era tan grossa que un home dret hi hauria cabut a dins. Tot el seu interior era com si fos d'or. Aleshores en Sigurðr es va posar uns guants blancs, brocats d'or, i tot seguit hi va interpretar la tonada que es diu Faldafeykir o Bufador de còfies, i aleshores els faldar o còfies de les dones, varen saltar de llurs caps com si el vent les hi hagués esbufades, i es posaren a ballar damunt les jàsseres del sostre. Aleshores les dones es posaren dretes d'un bot i amb elles tots els homes i no hi hagué res dins la sala que romangués quiet. I quan hagueren buidat aquest minni, varen servir el minni que estava consagrat a la Freyja, que era el minni que s'havia de beure el darrer. Aleshores en Sigurðr va agafar la corda que [a una arpa] va tibada en diagonal a totes les altres cordes, i va pregar al rei que es preparés per al Rammaslagr, la Tonada Poderosa. Aleshores al rei li va passar que es va posar dret d'un salt i amb ell el nuvi i la núvia i ningú no havia ballat tan bellament com ells ho feren ara, i això durà una bona estona. L'Smiðr va agafar la núvia pels braços i va ballar amb ella al més bellament. Aleshores, tan bon punt en va veure l'oportunitat, l'Smiðr va agafar tot el servei de taula (vaixella i coberteria) de les taules i el va tirar a la màrfega

slag·veður <n. -veðurs, -veður>:

borrasca acompanyada de forts xàfecs

slagveðurs·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:

aiguat m

slag·verk <n. -verks, -verk>:

<MÚS> instrument m de percussió

slagverks·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

<MÚS> percussionista m & f

slag·viðri <n. -viðris, -viðri>:

variant de → slagveður ‘borrasca acompanyada de forts xàfecs’

slag·æð <f. -æðar, -æðar>:

artèria f

♦ skera á slagæðarnar á sér: tallar-se les venes

♦ taka á slagæðinni: prendre el pols, sentir el pols

slagæða·blóð <n. -blóðs>:

sang f arterial

slagæða·gúlpur <m. -gúlps, -gúlpar>:

aneurisme m arterial

slaka <slaka ~ slökum | slakaði ~ slökuðum | slakað>:

1. <á e-u>: (gefa eftir) afluixar una cosa  (que hom agafa amb força)

♦ slaka á taumnum: afluixar les regnes, afluixar la brida

♦ slaka á klónni: <LOC FIG> afluixar les regnes

2. <e-ð>: (gefa eftir) afluixar una cosa (que hom tiba o estira amb fermesa)

♦ slaka taumhaldið: afluixar les regnes, afluixar la brida

3. <til við e-n>: <FIG> fer concessions a algú (cedir davant algú, mostrar-li la voluntat d'arribar a una entesa amb ell)

4. <á>: (hvíla, slappa af) relaxar-se (distendre's, deixar d'estar en tensió)

♦ slakaðu á og njóttu lífsins: relaxa't i frueix de la vida

5. <e-u>: (rétta) passar una cosa (fer arribar una cosa a algú que no hi arriba)

♦ slakaðu saltinu: passa'm la sal! dóna'm la sal!

slakki <m. slakka, slakkar>:

(breið lægð eða hvilft) pendís m [còncau], coster m [còncau] (superfície vasta o ampla, lleugerament còncava, que duu al cim o a la carena d'un puig, extensió de terreny vasta que conforma una lleugera concavitat o depressió a l'aiguavessant d'un puig)

◊ hérna áttu nú, Sigga mín, að láta féð vera, segir Guðrún, þú átt að hafa gætur á, að það hverfi ekki upp af brúninni, en fram eftir hlíðinni er óhætt að það fari; þú skalt ekki hnappsitja það, því þá dettur úr því nytin; þegar forsælan er komin ofan í slakkann þarna, þá er tími til fyrir þig að fara að hóa því saman, og gáðu að, að ekki verði eftir í lautunum; varaðu þig á henni stóru Bíldu, hún er vön að læðast upp með gilinu og hefur gjört mér það tvisvar sinnum, svo ég varð að elta hana upp á fjall, skituna þá arna; sigaðu honum Lubba ekki mikið á ærnar, honum er hætt við að hrifsa í þær, og vertu nú sæl! Æ, farðu ekki undir eins frá mér, Gunna mín, sagði Sigríður litla hálfkjökrandi, ég dey út af úr hræðslu og leiðindum: “Sigga,” li va dir la Guðrún, “aquí és on has de deixar que pasturin les ovelles durant el dia, i has de vetllar de no perdre-les de vista i que no desapareixin darrere la cresta de la muntanya, però no és perillós que vagin per on vulguin per aquest coster. Has de tenir esment que no s'aboldronin totes plegades perquè si ho fan, no fan gaire llet. Quan l'ombra comenci a baixar pel coster còncau d'allà, és que és hora per tu d'anar a cridar-les perquè s'arrepleguin i has de parar molt d'esment que no te'n deixis cap enrere per les lautir o sots del terreny. Caldrà que vetllis d'a prop na Bílda, que és aqueixa ovella grossa. Sol intentar esmunyir-se d'amagat i pujar per aquell recingle d'allà; ja m'ho ha fetes dues vegades, de manera que l'he haguda d'encalçar muntanya amunt, la mala pècora. No afuïs en Lubbi a les ovelles massa sovint, que tendeix a mossegar-les. I ara, a reveure!” La Sigríðureta, mig llagrimosa, li va cridar: “Gunna, no te'n vagis deixant-me tota sola aquí. Em moriré de por i avorriment tota sola aquí dalt!”

◊ vertu ekki að neinu voli, stelpan þín! sagði Guðrún og reif sig af henni og hljóp sem fætur toguðu og var horfin á svipstundu. Brjóst Sigríðar litlu þrútnaði þá af svo miklum ekka, að henni fannst það ætlaði að springa; tárin flutu niður um litlu kinnarnar; henni sortnaði fyrir augum, en fæturnir gátu ekki valdið þunga líkamans; hún hné niður, þar sem hún stóð, og grúfði sig niður að jörðinni og grét hátt; loksins varð hún svo þreytt af að gráta, að hún sofnaði út af, og þá dreymdi hana, að henni þótti koma til sín maður í hvítum klæðum, hann strauk um augum á henni og mælti: Jesús Kristur huggar góðu börnin, sem gráta. Við þetta vaknaði hún, og varð henni það fyrst, að hún þreifaði með hendinni um kinn sér og fann, að hún var ekki vot, en nokkuð sár og býsna heit; einnig fann hún til dálítils höfuðverkjar; brjóst hennar var léttara, og hjartað barðist ekki af ekka, en enn þá stirndi í bláu augun litlu. Sá, sem þá hefði komið í lautina, þar sem Sigríður sat, og litið í augu hennar, mundi hafa sagt við sjálfan sig: Hvernig stendur á því, að sólin blessuð, sem skinið hefur hér í allan dag, hefur ekki getað þerrað daggperlurnar af bláfjólunum tveimur, sem allra fallegastar eru hérna í brekkunni? - Ótti sá og skelfing, sem verið hafði í Sigríði litlu, áður en hún sofnaði, var nú að miklu leyti horfinn eða hafði ekki ráðrúm til að vinna á hana, því hún var nú að hugsa um það, sem hana hafði dreymt; hún setti sig síðan niður í brekkuna og fór að lesa bænir sínar og las þær upp aftur og aftur, og fannst henni nú sem hún fengi af því nokkra hugsvölun. En er þetta hafði gengið nokkra hríð, heyrðist henni allt í einu sem hundar geltu hins vegar í dalnum; hún reis þá á fætur og gekk upp á hæð eina, sem stóð þar nálægt brekkunni, og litaðist um; allt var kyrrt og tómt í dalnum; sólin var farin að lækka á himninum, og kvöldskuggarnir voru farnir að færast ofan eftir vestari hlíðinni og nærri því komnir ofan í slakkann. Sá þá Sigríður, að hún hafði sofið furðu lengi, og datt henni nú í hug það, sem Guðrún hafði sagt henni, að hún skyldi fara að reka féð saman, þegar forsælan væri komin ofan í slakkann; en sem hún nú var að hugsa um þetta með sér, varð henni litið yfir um ána og í hvamm einn þar á móti; þar var hóll einn í miðjum hvamminum og grár steinn efst á hólnum, og sýndist Sigríði piltur svartklæddur koma út úr honum og hverfa skjótara en auga væri rennt upp eftir hvamminum. Nú fór Sigríði ekki að lítast vel á blikuna og vildi nú sem fyrst vera komin burt úr dalnum; hjarta hennar fór að berjast um í brjóstinu af hræðslu, en í sama bili heyrir hún hóað hinum megin í dalnum svo hátt, að ómaði í báðum hlíðunum. Lubbi Sigríðar hafði legið um daginn þar í brekkunni fram á lappir sínar, ekki langt frá Sigríði, en er hann heyrði hóið bergmála í klettunum, stökk hann upp, hristi sig og bretti eyrun og tók allt í einu undir sig fætur og var horfinn Sigríði á svipstundu. Kindurnar stukku úr hlíðargeirunum og hlupu allar saman í einn hnapp rétt hjá brekkunni. Sigríður tók þá í skyndi að kasta á þær tölu, og taldist henni enga vanta. Meðan Sigríður var að telja, var forsælan komin ofan í slakkann, og fór hún þá að reka heim og kom með féð á bólið í þann mund, sem vant var að mjalta á kvöldin, og var engrar áar vant; þótti mönnum Sigríði litlu hefði tekist vel hjásetan í fyrsta sinni: “Deixa de fer-te la ploricona, nena!”, li va dir la Guðrún, i es va separar d'ella, i corregué tan ràpida com la portaven les seves cames, de manera que en un instant va haver desapareguda. La Sigríðureta tenia el cor tan oprimit per la pena que li semblava que li cuidava esclafir. Les llagrimetes li corrien galtetes avall. Els ulls se li entelaren, les cames li feren figa i va caure agenollada allà mateix on es trobava i va acotar el cap fins a la terra i s'hi quedà plorant a cor què vols. A la llarga, va quedar tan cansada de tant de plorar que es va adormir, i va somniar que un home vestit tot de blanc s'hi acostava i, fregant-li suaument els ulls, li deia: “el bon Jesús aconsola els bons infants que ploren”. Després d'haver sentides aquestes paraules, la Sigríður es va despertar i el primer que li va passar fou que es va torcar les galtes amb la mà i va trobar que ja no estaven banyades, però se sentia una mica adolorida i molt calenta. Tenia una mica de maldecap, però el seu pit era més lliure, i la pena ja no punyia el seu cor, encara que les llàgrimes li continuaven refulgint als seus ullets blaus. Qualsevol persona que hagués entrat en el sot dins el qual hi seia la Sigríður i li hagués mirat als ulls, hauria pensat: “com és possible que el sol beneït que ha estat brillant aquí tot lo dia, no hagi estat capaç d'eixugar les perles de rosada d'aquestes dues violes, les més belles de totes les que creixen aquí en aquest coster?” La por i l'espant que s'eren emparats de la Sigríðureta abans d'adormir-se, s'havien esvanit gairebé per complet o, si més no, havien cessat de causar-li el mateix efecte que abans, perquè ara ella pensava en el somni que havia tingut. Es va asseure tot seguit al pendent i va començar a llegir les seves pregàries i les va llegir amb veu forta una i una altra vegada, i li va semblar que fer-ho li proporcionava una mica de conhort al seu esperit. Quan ja feia una bona estona que s'entretenia d'aquella manera, assús-suaixí, li va semblar que sentia com uns lladrucs de gossos, procedents de l'altre costat de la vall. Es va posar dreta d'un bot i va pujar a dalt d'un turonet que hi havia sullà mateix i va mirar al seu voltant. Tot estava tranquil i en silenci a la vall, el sol havia baixat poc al cel i les ombres del vespre, davallant pels vessants de la muntanya, ja havien atès gairebé la concavitat ampla. Aleshores la Sigríður se'n va adonar que devia haver estat dormint molt de temps i se'n va recordar del que la Guðrún li havia dit d'aplegar les ovelles quan les ombres de la muntanya atenyessin el pendís còncau. Mentre encara hi estava pensant, va dirigir per casualitat una mirada a l'altre costat del riu, a una coma plena d'herbei al bell mig de la qual hi havia un serral coronat amb una pedra grisa i a la Sigríður li va semblar com si un vailet, vestit de negre, sortís del serral i s'esvanís cóma amunt en un obrir i aclucar d'ulls. La Sigríður estava tan alarmada per aquesta estranya aparició que estava ansiosa de fugir de la vall tan ràpidament com li fos possible, i el seu coret va començar a esvoletegar de por que tenia dins el seu pitet, però, en el mateix moment, va sentir que algú estava cridant les ovelles a l'altre costat de la vall, i les cridava tan fort que l'eco dels crits ressonava a tots dos costats de la vall. En Lubbi de la Sigríður havia estat jaguent al pendent de la muntanya tot lo dia, no gaire lluny d'allà on era la Sigríður, amb el seu cap descansant damunt les potes del davant, però tan bon punt va sentir l'eco dels crits del pastor aplegant les ovelles que havien estat pasturant a lloure, es va posar dret d'un bot, es va espolsar, va dreçar alerta les seves orelles i tot seguit, va sortir disparat per desaparèixer en un tres i no-res de la vista de la Sigríður. Les ovelles saltaren dels cingles coberts d'herbei i corregueren a aboldronar-se en una guarda compacta devora el peu del pendent de la muntanya. La Sigríður va recórrer ràpidament la guarda d'ovelles amb els ulls i se sentí satisfeta en comprovar que no n'hi faltava cap. Mentre estava fent el recompte de les ovelles, les ombres del vespre van atènyer la collada i aleshores va menar la guarda de les ovelles a cases i va arribar amb el bestiar al corral just en el moment del vespre que solien munyir-les i sense que n'hi manqués cap. Tothom del mas va pensar que a la Sigríðureta li havia anat molt bé guardar les ovelles la seva primera vegada

slakna <slakna ~ slöknum | slaknaði ~ slöknuðum | slaknað>:

1. (verða slakur eða slakari) relaxar-se (distendre's, deixar d'estar tens)

2. (þiðna, bráðna) fondre's (neu, glaç)

3. (blotna, vökna) posar-se moll -a (humectar-se, humitejar-se)

◊ síðan fór ég á lullinu framhjá Freyjuskjóli, þar sem mönnum rís hold og konum slakna skaut að þarflausu, einum á ferð, enda um gamlan áningarstað að ræða þar sem gjarna var slegið undir í barn. Þar í þeim fornu taufum (taufrum) fór ég hægt og hugsaði til þín: després, vaig passar, anant xino-xano, per davant l'Abric de la Freyja, on als homes se'ls trempa la carn i a les dones que hi passen totes soles se'ls humitegen els ventres sense motiu perquè es tracta d'un antic indret de parada en què es varen concebre molts d'infants. Vaig travessar a poc a poc aquest antic paratge màgic pensant en tu

slakur, slök, slakt <adj.>:

1. (hlutur) fluix -a (que es mou o trontolla, que no està ben subjectat, que no està fort & no tibat)

♦ slakur strengur: corda fluixa 

2. (manneskja) lax -a (no estricte en el que fa, negligent)

3. (lélegur) fluix[et] -a, xerecot -a (dolentet, no gaire bo)

◊ dómarinn var vægast sagt slakur: l'àrbitre va ser, dit suaument, fluixet

4. ♦ slá slöku við [e-ð]: #1. (vanrækja) negligir els seus deures  (desatendre, descurar, deixar de banda o desentendre's d'una cosa); #2. (vinna slælega) fer malament i amb desgana la feina  (no treballar bé i amb desgana, tenir un os a l'esquena)

slá <slæ ~ sláum | sló ~ slógum | slegið>: 1.  <e-n> pegar-li a algú
	slá e-n með e-u í e-ð: pegar-li a algú amb una cosa a...
		slá e-n högg ~ kinnhest ~ löðrung ~ snoppung: donar-li (o: pegar-li) un cop ~ una bufetada ~ una mamballeta ~ una galtada a algú
		slá e-n banahögg: matar algú d'un cop
		slá e-n í rot: deixar k.o. algú, estormiar algú d'un cop (Mall.)
		slá e-n með flösku í andlitið ~ höfuðið: pegar-li a algú a la cara ~ al cap amb una ampolla
		slá e-n með svipunni ~ písknum: pegar a algú amb el fuet ~ la fusta
		slá (o: berja) e-n með kylfu: pegar a algú amb una porra
		slá e-n [með] blindu: <RELIG> colpir algú de ceguesa
		slá fast ~ fastar ~ heiftarlega: pegar fort ~ més fort ~ violentament
		slá flugu með spaðanum (o: slá spaðanum í flugu): matar una mosca amb la paleta
		slá með fingrunum [lag] á borðið: picar amb els dits contra la taula (una melodia o per nerviosisme)
		slá hring um húsið: encerclar la casa
		slá létt ~ léttlega [á e-ð]: pegar un copet suau [a una cosa]
		slá svipunni í hestinn: pegar al cavall amb el fuet
		slá í höfuðið ~ andlitið á e-m: pegar-li a algú al cap ~ a la cara
		slá hnefanum í borðið: pegar un cop de puny damunt la taula
		slá illa: <ESPORT esp. golf> no endevinar la pilota (o endevinar-la malament)
		slá til e-s: pegar un cop a algú (sense, necessàriament, ferir-lo)
		slá nagla í vegginn: clavar un clau a la paret
		slá skakkt: pegar malament (de manera equivocada, endevinar malament)
			hamrar slá skakkt á strengi: els martells [del piano] colpegen malament les cordes
		slá taktinn: <MÚS> marcar el compàs
		slá ösnuna með staf: pegar a l'ase amb un garrot
		slá e-m gullhamra: <LOC FIG> afalagar algú, raspallar algú, ensabonar algú, ballar-li a algú l'aigua davant (Mall.)
		slá e-m æð: <MED> sagnar algú, fer una sagnia a algú
		það er farið að slá í kjötið: <LOC FIG> la carn ha començat a fer olor, la carn ja s'ha començat a fer malbé
			það slær fljótt í kjöt í heitu veðri: la carn es fa malbé aviat quan fa calor
		það slær (o: kemur) í bakseglin [hjá e-m (o: fyrir e-m)]: <LOC FIG> girar-se-li a algú el vent en contra,
			bufar-li a algú el vent en contra, deixar de tenir el vent en popa (empitjorar la situació d'algú, 
			anar-li a pitjor a algú les coses o la situació)
			slá illa í bakseglið hjá e-m: el tir li surt per la culata a algú
		bátnum slær flötum: la barca s'escora
        2.  (um hest) tirar guitzes, pegar coces (cavall)
        3.  (um fugl) batre una cosa (ocell. cosa = ales)
		slá vængjunum: batre d'ales
		vængirnir slá [16 sinnum á sekúndu]: les seves ales baten [16 vegades per segon]
        4.  (um hjarta) bategar (cor)
		hjartað slær: el cor batega
		hjarta hennar sló ákaft: el seu cor li bategava violentament
		slá óeðlilega hratt: bategar ràpidament d'una manera anormal, tenir palpitacions
        5.  (um klukku & hörpu) tocar (un rellotge les hores & un músic l'arpa)
		hamrar slá skakkt á strengi: els martells [del piano] colpegen malament les cordes
		klukkan slær fimm: toquen les cinc
		slá hörpuna: tocar l'arpa
		slá á trommu: tocar el timbal
        6.  <e-ð>: (um hey, gras) segar una cosa (esp. amb dalla)
		slá [hey] með orfi og ljá: segar [fenàs] amb la falcella
		slá garðinn: segar la gespa del jardí
		slá túnið [með ljá]: segar el fenàs del prat del mas [amb la falcella]
        7.  <e-ð>: (um mynt) batre una cosa (moneda)
		slá mynt ~ peninga: batre moneda
        8.  <e-ð>: (lán) obtenir una cosa (préstec)
		slá lán: obtenir un préstec
		slá lán hjá e-m fyrir e-ð: manllevar diners a algú per a una cosa
        9.  <e-ð>: (um met) batre una cosa (rècord)
        10.  <e-ð>: (um takt) dur una cosa (compàs)
		slá takt: dur el compàs, marcar el compàs
		slá takt með fótunum: dur el compàs amb els peus
		slá takt með pottum, pönnum og sleifum: dur el compàs amb cassoles, paelles i culleres
        11. það slær að e-m: algú es refreda (o: constipa) molt, algú agafa un bon constipat
        12. slá af kröfum sínum: #1. (lækka kröfur sínar) rebaixar l'abast de les seves reivindicacions; #2. (láta undan)
		cedir en les seves demandes, desistir de les seves demandes, renunciar a les seves demandes
        13. slá af verði: rebaixar el preu
        14. slá gamlan hest af: fer escorxar un cavall vell
        15. slá af ösku: llevar la cendra de la punta de la cigarreta amb un copet
        16. slá á e-ð: fer efecte sobre una cosa
		lyfið slær á verkinn: el medicament va bé (o: serveix) contra el dolor
		ótta sló á alla: tots foren colpits de terror
		slá móðu á e-ð: <FIG> entelar una cosa
        17. slá (o: skjóta) e-u á frest: ajornar una cosa, diferir una cosa
        18. slá eign sinni á e-ð: prendre possessió d'una cosa
        19. slá á þráðinn: fer un truc (telefonar, fer una telefonada)
		sláðu á þráðinn: fés un truc!
		slá á þráðinn til e-s: fer-li un truc a algú
        20. vondri slykt sló á móti honum: una mala olor li va sortir a l'encontre
        21. slá e-u fram: proposar una cosa, plantejar una cosa
		slá fram spurningu: plantejar una qüestió
        22. slá e-u frá sér: renunciar completament a una cosa, treure's una cosa totalment del cap
        23. slá inn textann: picar el text, introduir el text (a l'ordinador)
        24. það slær í bardaga [með þeim]: acaba en baralla (o: brega) [entre ells], esclata una baralla [entre ells],
		arriben a les mans
        25. það slær í brýnu með þeim ~ milli þeirra: arriben (o: vénen) a les mans
        26. slá botninn í e-ð: <LOC FIG> posar el punt final a una cosa, posar-li a una cosa la clau que tanca la volta
			 (concloure-la, acabar-la del tot)
        27. slá eldi í e-ð: pegar foc a una cosa
        28. slá e-n í rot: pegar a algú fins a fer-li perdre els sentits, estarbornir algúa cops
        29. slá í gegn: <FIG> aconseguir-ho (triomfar, tenir èxit)
		skáldsagan sló í gegn í fyrra: la novel·la va triomfar l'any passat
		svona tölvur slógu strax í gegn: aquesta mena d'ordinadors va triomfar (o: fou un èxit) de seguida
        30. #1. eldingunni sló niður: el llamp ha caigut
			eldingunni sló niður í tréð ~ húsið: el llamp ha pegat a un arbre ~ ha caigut damunt la casa
		#2. sjúklingnum sló niður: el pacient ha tingut una recaiguda
			hann hafði hins vegar orðið frá að hverfa þar sem henni sló heiftarlega niður. Nokkrum dögum síðar var hún dáin:
				ell, per contra, ja havia hagut de desistir de fer-ho quan ella va sofrir una violenta recaiguda. Uns dies després, va morir
        31. slá saman e-u og e-u: ajuntar una cosa amb una altra cosa, fer coincidir Y i Z
        32. slá saman lófum: picar de mans
        33. slá saman í afmælisgjöf: ajuntar diners per a fer un regal de natalici
			slá saman í brunn: reunir diners per a fer un pou
        34. slá sér saman: unir-se (fer pinya & agrupar-se)
        35. slá til: aprofitar l'ocasió
			hann ákvað að slá til og þiggja starfið: es va decidir a aprofitar l'oportunitat i acceptar la feina
        36. slá e-n til riddara: adobar algú a cavaller
        37. slá til með framfótum: urpar, fer una urpada, donar un cop d'urpa
        38. slá um sig [með e-u]: (monta, gorta) presumir [amb...], bravejar [amb...] (faronejar, fanfarronejar, vantar-se)
        39. slá e-n um e-ð: (lán) demanar-li un préstec a algú, manllevar-li una cosa a algú
        40. slá undan e-m ~ e-u: #1. cedir davant algú ~ una cosa; #2. <NÀUT> bordejar, fer bordades
			slá undan [vindinum]: bordejar
        41. slá [undir] í barn: (geta) concebre un infant, fer un infant (fecundar una dona, donar origen a un nou ésser)
        42. slá upp á hestinn: fuetejar (o: fustigar) el cavall (perquè acceleri el pas)
        43. slá upp herópi (o: æpa heróp; o: ljósta upp herópi): fer el crit de guerra
        44. slá upp tjaldi sínu: plantar (o: dreçar) la seva tenda
        45. slá e-u upp [í orðabók]: #1. (fretta upp) cercar una cosa [en el diccionari]
			slá upp sögninni rýna í orðabókinni: cercar el verb rýna al diccionari
			slá upp orðinu slakki á Google: cercar el mot slakki al Google
			slá e-u upp í alfræðiorðabók: consultar una cosa a l'enciclopèdia
		#2. slá upp veislu  ~  balli [fyrir e-n]: (gera, halda) muntar una festa ~ un ball [per a algú] (improvisadament, amb rapidesa)
		#3. slá upp e-u í grín: no prendre en consideració una cosa, prendre's una cosa a broma
        46. slá barn utan undir: pegar una clatellada a un infant
			slá mann [þéttanfast] utan undir: pegar-li un [bon] mastegot a algú
			slá e-n utan undir með e-u: pegar-li cops a algú amb una cosa
        47. slá vopnin úr höndum e-s (o: höndunum á e-m): <LOC GEN & FIG> deixar desarmat algú, desarmar algú (invalidar els seus arguments)
        48. slá úr og í: <LOC FIG> #1. (vera tvíráður, hikandi) estar indecís -isa; (mostrar-se vacil·lant)
			slá úr og í við e-ð: estar indecís -isa amb una cosa
			#2. (breyta sífelld úr og í) canviar contínuament d'opinió
        49. það slær út ~ rafmagnið slær út ~ rafmagninu slær út: el corrent se'n va (o: marxa)
        50. svitanum slær út á honum: brolla de suor
			köldum svita slær út um líkama hans: una suor freda li va recórrer (o: amarar) el cos
        51. slá út hitt liðið: <ESPORT> batre l'altre equip, eliminar l'altre equip
        52. slá e-n út af laginu: #1. (gera e-n orðlausan) deixar algú sense paraules (desconcertar, deixar parat,
				 atònit, perplex o estupefacte & deixar confós)
			hegðun hennar sló mig nokkuð út af laginu: el seu comportament m'ha desconcertat una mica
		#2. (fipa e-n, trufla e-n) embullar algú, fer perdre el fil a algú
			 (destorbar, molestar, interrompre en allò que està fent & confondre)
		#3. (koma e-m úr jafnvægi) fer sortir algú de polleguera, fer-li perdre a algú la seva sang freda
			 (fer perdre l'equilibri a algú)
		#4. (afstýra ætlun e-s [með klókindum]) destorbar les intencions d'algú (impedir els plans d'algú amb enginy o ardit, fer vacil·lar algú)
        53. mislingunum sló út á honum: <MED> té el cos ple de les taquetes del xarampió, el xarampió li ha sortit a la pell
        54. slá út í aðra sálma: canviar de tema, desviar la conversa cap a un altre tema
			(passar a una altra cosa en una conversa)
        55. það slær út í fyrir honum: està desconcertat (o: confós)
        56. slá e-n ~ e-ð út í e-u: superar (o: batre) algú ~ una cosa en...
			desarmat -ada algú, deixar algú sense arguments, invalidar els arguments d'algú
			þetta virtist ætla að slá allt út: això semblava voler-ho superar tot
        57. loganum sló út um gluggann: les flames sortien per la finestra
        58. slá e-n út úr e-u: <ESPORT> eliminar algú d'una competició (vencent-lo)
			Paragvæ sló Brasilíu út úr Suður-Ameríku keppninni eftir vítaspyrnukeppni: el Paraguai ha eliminat el Brasil
				del campionat de Sudamèrica a la tanda de penaltis
        59. slá út [segli]: <NÀUT> arriar (o: plegar) la vela
        60. slá við e-u ~ e-m: batre una cosa ~ algú, ésser superior a una cosa ~ algú, superar una cosa ~ algú
        61. slá beisli við hest: posar una brida o un bridó a un cavall
        62. slá við segli: posar la vela i hissar-la
        63. slá slöku við: <FIG> afluixar (treballar insuficientment o relaxar-se en una activitat, descuidar-se en ella, deixar-la mig córrer)
        64. slá varnagla við e-u: prendre les degudes precaucions amb una cosa
        65. það slær yfir [e-n] þoku: una boira [espessa] sorprèn algú
        66. slá e-u föstu: constatar una cosa, confirmar del cert una cosa
			menn slá því föstu að týnda flugvélin hafi farist: hom confirma que l'avió desaparegut s'ha estavellat

◊ konungr settist þá upp ok tók til tíðabókar, er var í sænginni, ok ætlaði at slá í hǫfuð Gesti ok mælti: "Þú vilda ek sízt vera, hinn illi Óðinn." Segja menn þá svá verða við Gesti, at hann fœri þar niðr, sem hann var kominn. Þóttist konungrinn þá víst vita, hverr verit hafði. Galt hann þá margfalt lof guði fyrir þat, er sjá óhreinn andi, er sýndist í líking hins illa Óðins, gat enga þá vél eðr tál fram sett, at nokkurn skugga eðr sorta drœgi á hit bjartasta blóm hans heilagrar trúar: el rei aleshores es va aixecar, va agafar el seu llibre d'hores que era damunt el seu llit amb la intenció de pegar-li cops al Gestr pel cap amb ell[, i mentre ho feia,] li deia: “Tu, Odin el dolent, ets la darrera cosa que jo voldria ésser”. Conten que aleshores al Gestr li va passar que va enfonsar-se dins el terra, tornant així allà d'on era vingut, i el rei va considerar que sabia del cert qui havia estat [aquell home], i va regraciar Déu múltiples vegades per tal com aquell esperit impur que s[e li] havia manifestat en la forma del mal Odin, no havia pogut emprar [amb ell] cap arteria o falsia que hagués pogut llançar alguna ombra o una negror sobre la flor lluentíssima de la seva sagrada fe (vocabulari: #1. ...at hann fœri þar niðr, sem hann var kominn: en Baetke 19874, no dóna entrada a cap exemple de fara niðr þar sem...; trobem una construcció semblant al capítol 24 de la Laxdæla saga: Ólafur gengur þá að durunum og leggur spjótinu til hans. Hrappur tekur höndum báðum um fal spjótsins og snarar af út svo að þegar brotnar skaftið. Ólafur vill þá renna á Hrapp en Hrappur fór þar niður sem hann var kominn. Skilur þar með þeim. Hafði Ólafur skaft en Hrappur spjótið. Eftir þetta binda þeir Ólafur inn nautin og ganga heim síðan. Ólafur sagði nú húskarli að hann mun honum eigi sakir á gefa þessi orðasemi ‘aleshores l'Olau es va acostar a la porta [de la vaqueria] i el va envestir amb la llança. En Hrappur va agafar amb totes dues mans la dolla de la llança i va revinclar l'asta de la llança per la dolla de tal manera que l'asta es va trencar a l'instant. L'Olau aleshores va voler envestir en Hrappur amb el seu propi cos, però en Hrappur es va enfonsar en el terra tornant al mateix indret del qual havia vingut. I d'aquesta manera l'Olau i en Hrappur es varen separar. L'Olau es va quedar amb l'asta de la llança i en Hrappur amb la punta de ferro. Després d'això, l'Olau i el missatge varen fermar els bous dins la vaqueria i se'n tornaren tot seguit a casa. L'Olau llavors va dir al seu missatge que no li retreia res per la seva xerrameca d'abans’; el context és gairebé idèntic al de la Història de Sant Olau: allà era un Odin demonitzat, i aquí és un mort malmort el protagonista de l'acció; en tots dos casos el subjecte del verb és, doncs, una criatura demoníaca i resta clar que el verb fara niður hi ha de fer referència a l'acció d'enfonsar-en dins la terra una criatura infernal per a tornar, d'aquesta manera, a l'infern, del qual ha sortit; )

◊ hann sló annan mann ítrekað í andlit og höfuð: va pegar a un home repetides vegades a la cara i al cap

◊ þá gengur Þorgrímur að honum og slær hann buffeitt mikið og mælti: "Far nú þá ef þér þykir nú betra": aleshores en Þorgrímur va anar cap a ell i li va pegar una gran bufetada dient-li: “vés-hi ara, si ara et sembla millor”

◊ Finnbogi sat á baki og reið að honum og sló hann kinnhest svo að þegar féll hann í óvit og kvað Finnbogi ekki vopn á hann berandi, bað hann svo annars verra bíða. Ríður hann heim og lætur kyrrt um: en Finnbogi seia a la gropa del seu cavall, va anar fins al Bersi i li va pegar una mamballeta tal que va fer que en Bersi caigués a l'instant estabornit [del cavall]. En Finnbogi li va dir que no tornés a usar armes contra ell i que n'esperés una de pitjor la propera vegada [si ho tornava a provar]. Tot seguit, se'n va tornar a cavall a casa i es va comportar tranquil·lament, com si no hagués passat res (vocabulari: #1. bera vápn á e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 47: bera vápn á e-n jmd. mit Waffen angreifen; #2. láta kyrrt um sik: Cf. Baetke 19874, pàg. 355: hafa, láta kyrrt um sik sich ruhig verhalten; )

◊ Þórður Ingunnarson gerði sér dátt við þau Þorvald og Guðrúnu og var þar löngum og féll þar mörg umræða á um kærleika þeirra Þórðar og Guðrúnar. Það var eitt sinn að Guðrún beiddi Þorvald gripakaups. Þorvaldur kvað hana ekki hóf að kunna og sló hana kinnhest: en Þórður, el fill de la Ingunn, es va fer bon amic d'en Þorvaldur i la Guðrún i passava molt de temps a ca ells i circulaven moltes d'enraonies que la Guðrún i en Þórður s'entenien. Un dia es va esdevenir que la Guðrún va demanar al Þorvaldur que li comprés alguns objectes preciosos. En Þorvaldur li va respondre que ella no coneixia mesura i li va pegar una bufetada (vocabulari: #1. gera sér dátt við e-n: en Baetke 19874, pàg. 83: gera sér dátt við e-n sich mit jmd. anfreunden, auf vertrauten Fuß stellen, gute Freundschaft pflegen; )

◊ en er Guðmundur biskup gisti að Borg þá var talað til hvort Dálkur mundi nokkuð kunna að gera að meini Hallberu. Hún var þá mjög krönk. Dálkur kveðst kunna að gera henni laug þá er henni mundi batna við ef hún stæðist. En hún var fús til heilsunnar og vildi hún hætta á laugina. Eftir það réð prestur til að gera laugina en hún fór í. Síðan voru borin að henni klæði og sló þá verkjum fyrir brjóstið og andaðist hún litlu síðar (SS I, cap. 230, p. 332): i quan el bisbe Guðmundur es va estatjar a Borg, es va parlar a veure si en Dálkur[, el prevere,] sabria fer alguna cosa per remeiar el mal de la Hallbera, la qual llavors estava molt malalta. En Dálkur va dir que li sabria preparar un bany que la faria millorar si ella l'aguantava. Ella delejava recobrar la salut i va voler arriscar-se a prendre aquell bany. Després d'això, el prevere va manar que preparessin aquell bany i ella s'hi va ficar a dins. Després li portaren la roba [i ella es va vestir] i aleshores li varen venir uns [grans] dolors al pit i poc després ella va morir

◊ Böðvarr bað hann þegja. Hann setr við holan lófann ok tekr svá við hnútunni. Þar fylgir leggrinn með. Böðvarr sendir aptr hnútuna ok setr á þann, sem kastaði, ok rétt framan í hann með svá harðri svipan, at hann fekk bana. Sló þá miklum ótta yfir hirðmennina: en Böðvarr li va pregar que es callés. Va ajuntar els dits del palmell de la mà i hi va parar així un dels ossos que els llançaven i que anava acompanyat de l'os de la cama. En Böðvarr va llançar aquells ossos apuntant cap a aquell que els hi havia llançats a ell i l'endevinà ben al mig de la cara amb tanta de força que aquell home va morir a l'acte. Una gran por s'emparà llavors dels homes de la hirð

◊ hún var á lífi ǁ þá er ek í leiðangr fórk ǁ Trójuborg til, ǁ Týs leik heyja. ǁ Tár mér hrundu, ǁ er ek tryggva sák; ǁ þá varð hjarta mitt ǁ harmi slegit: ella encara vivia quan vaig marxar cap a la ciutat de Troia amb l'expedició de guerra per a lliurar-m'hi al joc de l'Ares. Les llàgrimes banyaren les meves galtes quan jo vaig veure la fidel. Aleshores el dolor i la pena colpiren el meu cor (l'original fa: τὴν ζωὴν κατέλειπον ἰὼν εἰς Ἴλιον ἱρήν. ǁ τὴν μὲν ἐγὼ δάκρυσα ἰδὼν ἐλέησά τε θυμῷ)

◊ dróttning svarar: "Þessi þín heit eru mælt af miklum drengskap ok góðvilja, sem þú munt opt af þér sýna, ok gjarna vilda ek lifa ef ek mætta, ok þekkjaz þinn góðgørning; en svá sárum harmi er mitt hjarta slegit, at ek ætla mér eigi ván lífsnœringar." Ok at því gafst, sem hon sagði, at hon mátti hvárki eta né drekka fyrir trega. Spurði hon þá at Sigurð byskup, hvat manni væri minnst lofat fyrir Guði at neyta af fœðslu til lífslengingar, ok síðan bergði hon eptir því sem hann sagði, at minnst væri lofat; ok með því hlýðnimarki andaðist Þyri dróttning eptir níu daga: la reina li va respondre: “has fet aquesta promesa mogut per la teva gran noblesa i bona voluntat, les quals has mostrat sovint, i de grat voldria viure si pogués i acceptar la teva bondat, però un dolor tan viu ha colpit el meu cor que no crec pas que pugui continuar tastant menjar per viure” I fou com va dir: que no podia menjar ni beure a causa del seu gran dolor. Llavors va preguntar al bisbe Sigurðr quina era la quantitat més petita obligada davant Déu que hom havia d'ingerir per allargar la vida, i es va alimentar amb la quantitat que el bisbe li va contestar que era la quantitat més petita obligada, i amb aquest acte que dóna fe de l'obediència [envers els preceptes divins], la reina Þyri va morir al cap de nou dies (vocabulari: #1. lífsnœring: cf. en Baetke 19874, pàg. 382: lífs-nœring f. = -bjǫrg: lífs-bjǫrg f. (Nahrung zur) Erhaltung des Lebens, Unterhalt; resta clar, doncs, -si mé no per a mi- que la reina Þyri va reaccionar davant la mort del seu marit, el rei Olau, decidint morir de fam, exactament igual que va fer el gos del rei, que a la mort del seu amo tampoc no va voler menjar res i així també va morir d'inanició. Tinc per mi que aquest i d'altres passatges donen fe de l'existència del suïcidi ritual de les vídues abans i poc després de la introducció del cristianisme. Per això, l'autor de la Història del rei Olau, va haver de suavitzar el comportament de la reina -que no podia pas ésser contrari als preceptes del cristianisme- indicant que, per tal que ningú no pogués dir que la reina -una reina cristiana- s'era suïcidada, la reina es va avenir a ingerir el mínim de menjar obligat per a un cristià per a no morir, i que aquesta quantitat fou fixada per la mateixa autoritat eclesiàstica, el bisbe de la cort en Sigurðr. Amb la mort de la reina i el gos del rei per inanició es va veure complerta la profecia del vell cec de l'illa de Mostr (cap. 242, pp.285-286) que, en una sola expedició (‘í einni ferð’), Noruega perdria les seves quatre millors coses: el seu millor rei -el rei Olau Tryggvason-, la seva millor reina -la reina Þyri-, la seva millor nau -Ormr langi- i el seu millor gos -el gos Vígi del rei-. La Historia Norwegiae simplement comenta ast coniux intemperanter uiri mortem ferens dolore deperiit ‘sa dona, emperò, reaccionant intemperadament davant la mort del seu home, va morir del seu dolor’, i l'Adam de Bremen diu al respecte: uxor eius, post mortem uiri, fame inediaque miserabiliter uitam consumpsit, ut digna erat ‘la seva dona, després de la mort del seu home, va acabar planyívolament la seva vida en la fam i la inèdia, tal com es mereixia’; #2. þekkjask: cf. en Baetke 19874, pàg. 768: þekkjask <...> (e. Angebot) annehmen, eingehen auf, zustimmen; )

◊ ok nú er Gunnarr konungr settr í einn ormgarð. Þar váru margir ormar fyrir ok váru [hendr] hans fast bundnar. Guðrún sendi honum hǫrpu, en hann sýndi sína list ok sló hǫrpuna með mikilli list, at hann drap strengina með tánum ok lék svá vel ok afbragðliga, at fáir þóttusk heyrt hafa svá með hǫndum slegit. Ok þar til lék hann þessa íþrótt, at allir sofnuðu ormarnir, nema ein naðra mikil og illilig skreið til hans ok gróf inn sínum rana, þar til er hon hjó hans hjarta, ok þar lét hann sitt líf með mikilli hreysti: i llavors posaren el rei Gunnarr dins un clos d'escurçons. Al seu davant hi havia molts d'escurçons i ell tenia les seves mans fermament fermades. La Guðrún li envià una arpa, i ell va mostrar-hi la seva perícia tocant-la amb gran perícia: en pinçava les cordes amb els dits dels peus i la tocava tan bé i tan excel·lentment que pocs eren els qui creien haver sentit tocar [mai] l'harpa d'aquella mateixa manera amb els dits de les mans. I va exercir aquesta art fins que tots els escurçons s'hagueren adormit, llevat d'un, un escurçó gros i d'aspecte esfereïdor, que va reptar fins a ell i li va enterrar el seu musell [dins el pit] fins que li va picar al cor i allà en Gunnarr va morir amb gran bravura (Baetke 19874, pàg. 308: leika íþrótt eine Kunst (aus)üben)

◊ klukkan er búin að slá tólf: ja han tocat les dotze

◊ sjá’s orpinn vefr ǁ ýta þǫrmum ǁ ok harðkléaðr ǁ hǫfðum manna; ǁ eru dreyrrekin ǁ dǫrr at skǫptum, ǁ járnvarðr yllir, ǁ en ǫrum hrælaðr; ǁ skulum slá sverðum ǁ sigrvef þenna: aquesta tela serà teixida amb budells d'homes i l'ordim serà tibat amb caps d'homes. Per taules el teler tindrà llances xopes de sang. L'yllir (entenc que yllir és una part del teler medieval, de la qual en desconec l'equivalent català) [del teler serà] folrat de ferro (de manera que es podrà emprar com a arma, igual que les espases, fletxes i llances que constitueixen la resta de parts del teler) i [les pues de] la pinta del teler serà[n] feta[es] amb fletxes. Amb espases [fent de batà] batrem [les passades en fer] el teixit de la batalla (en Finnur Jónsson 1908, pàg. 414 tradueix i comenta: „Dieses gewebe it aus menschendärmen hergestellt, und durch menschenköpfe straff angezogen; blutige speere machen die schäfte aus, der ‘yllir’ ist mit eisen versehen, für stöckchen sind pfeile. Mit schwertern soll dies gewebe geschlagen werden.“ Zu dieser strophe siehe die anmerkungen zu § 28. Die därme machen sowohl den aufzug als den einschlag aus.— at skǫptom, skapt oder skǫpt waren eine oder zwei bis drei querstangen ungefähr auf der mitte des gewebes; „mit hilfe dieser wurden die fäden des aufzuges abwechselnd gehoben oder niedergedrückt.“— yllir weiß man nicht zu erklären; im Grundr.² (III,479) wird das wort von ull, „wolle” abgeleitet und als ein werkzeug, um das zeug plüschartig zu machen, aufgefaßt („plüschmacher“). — slá sverþom: also sind schwerter an stelle der skeiþ (des „schlagbrettes“) benutzt.— sigrvefr, „kampfgewebe“; entweder ist sigr aus sig, „kampf“ verderbt oder mit diesem identisch. Les sverð són potser les spathae del teler antic, un llistó pla o llata plana de fusta amb el qual el teixidor o la teixidora pitjava el fil de la trama; però l'spatha fou substituïda per la pinta i si el hræll anterior és la pinta, el mot sverð ha de fer referència llavors a una altra part del teler. slá ha de significar verdichten des Einschlags. En Baetke 19874, pàg. 572 fa: slá vef ein Gewebe auf dem Webstuhl schlagen, das heißt, die Einschußfäden mit einem Holz (skeið) an das schon Gewebte heranschieben, weben)

◊ svo er sagt að hún sofnar brátt er hún kömur í rekkju. Þá dreymir hana, og er hún vaknar, segir hún Pálni drauminn: "Það dreymdi mig," segir hún, "að eg þóttumst hér stödd vera á þessum bæ sem nú em eg. En eg þóttumst uppi eiga vef, en það var línvefur. Hann var grár að lit. Mér þótti kljáður vera vefurinn, og var eg að og vafk, og var lítið á ofið að því er mér þótti. Og þá er eg sló vefinn, þá féll af einn kléinn af miðjum vefnum á bak og tók eg upp. En þá sá eg að kljár þeir voru ekki nema mannahöfuð ein, og er eg hafða upp tekið þetta höfuðið er af hafði slitnað, þá hélt eg á og hugða eg að og kennda eg höfuðið: conten que es va adormir de seguida després d'haver-se ficat al llit. Aleshores va tenir un somni i, quan es va despertar, el va contar al Pálnir: “he somniat”, li va dir, “que em trobava en aquest mas en el qual em trobo ara. I llavors he somniat que tenia una tela al teler i era una tela de lli. Era de color gris. He somniat que els pesos de l'ordim ja estaven penjats i que jo estava asseguda a aquest teler i que hi estava teixint i, en el somni, ja havia teixit una mica de tela. I quan jo pitjava l'ordit, de la part del mig de la tela va caure un dels pesos de la trama amb la cara per avall i jo el vaig aixecar. I aleshores vaig veure que aquells pesos no eren sinó caps humans i quan vaig haver aixecat d'en terra aquest cap que havia caigut quan el fil que l'aguantava s'havia estripat, el vaig examinar i vaig reconèixer el cap” (Baetke 19874, pàg. 291: <...> hyggja at [e-u] <...> betrachten, (genau) ansehen)

◊ Skúli jarl gerði, sem þeir konungr hǫfðu rœtt sí á millum, at hann fór á land upp, ok við honum margir lendir menn. Hann hafði látit slá skipasaum margan, ok var fluttr í klyfjum. Ok er jarl kom í Guðbrandsdala, sendi hann undan Kolbein kettuhrygg ok Ívar útvík við tvau hundruð manna. Þeir kómu til Hamars at miðjum degi. Sigurðr var þar fyrir í baði, ok komst nauðuliga undan á skip sitt ok reri út til eyjarinnar. Hann sendi Erling rúmstaf á fund Skúla jarls, ok litlu síðar fundust þeir Sigurðr ok jarl við fá menn ok tǫluðust við um hríð. Jarl lét reisa þar fimm skip ok ǫll stór, váru ger mjǫk af skyndingi: el iarl Skúli va fer el que el rei i ell havien dit entre ells i marxà país endins i amb ell, molts de lendir menn, homes ligis. Havia fet fer molts de claus de ferro i els traginaven amb beaces. I quan el iarl va arribar a les Valls d'en Guðbrandr, va enviar al seu davant en Kolbeinn Esquena-de-gat i l'Ívarr d'Útvík amb dos-cents homes. Varen arribar a Hamarr al migdia. Hi sorprengueren en Sigurðr banyant-se i li va anar de ben poc de no poder fugir. Es va refugiar al seu vaixell i s'hi va dirigir al rem fins a l'illa. Va enviar l'Erlingr Barra-de-llit a trobar el iarl Skúli i poc després en Sigurðr i el iarl es varen trobar, en companyia d'uns pocs homes, i varen estar parlant una estona. El iarl va fer fer cinc naus, i totes elles grosses, i foren fetes molt de pressa

◊ þann vetur eftir er Ólafur konungur hafði komið af Hálogalandi lét hann reisa skip mikið inn undir Hlaðhömrum, það er meira var miklu en önnur þau skip er þá voru í landinu og eru enn þar bakkastokkar þeir svo að sjá má. Það var að lengd fjórar álnir hins átta tigar, er graslægt var. Þorbergur skafhögg er nefndur sá maður er stafnasmiður var að skipinu en þar voru margir aðrir að, sumir að fella, sumir að telgja, sumir saum að slá, sumir til að flytja viðu. Voru þar allir hlutir vandaðir mjög til. Var skipið bæði langt og breitt og borðmikið og stórviðað. En er þeir báru skipið borði þá átti Þorbergur nauðsynjaerindi að fara heim til bús síns og dvaldist þar mjög lengi. En er hann kom aftur þá var skipið fullborða: l'hivern que el rei Olau havia tornat de Hálogaland, va fer fer un vaixell al peu dels espadats de Hlaðir. Aquest vaixell era molt més gros que no la resta de vaixells del regne i avui en dia allà encara s'hi poden veure els corrons de fusta sobre els quals aquest vaixell fou avarat. La [part de la] nau que tocava l'herba feia setanta-quatre colzades de llarg, ço és, uns trenta-sis metres. El mestre d'aixa d'aquesta nau nomia Þorbergur skafhǫgg, però molts d'altres [mestres d'aixa] el varen ajudar a fer la nau: uns tallaven els arbres, els altres pelaven els troncs, d'altres feien claus o portaven la fusta a l'indret de construcció. Totes les parts emprades en la construcció d'aquella nau foren enllestides amb gran cura. El vaixell era llarg i ample i de borda alta i fet amb llenyam molt fort. I quan estaven posant l'orla del vaixell, en Þorbergur va haver de marxar a casa, al seu mas, a causa d'un afer urgent i hi va romandre molt de temps. I quan en va tornar, el vaixell ja estava totalment acabat (vocabulari: #1. fullborða: en Baetke 19874, pàg. 167: fullborða adj.: skip er fullborða ein Schiff ist vollkommen fertig gebaut; #2. graslægr: en Baetke 19874, pàg. 208: gras-lægr adj. auf dem Grase, dem Boden liegend. El mot és un hàpax legòmenon i crec que va referit a la part de la nau que quan és a terra, toca la terra, és a dir, a la carena; #3. bera skip borði: en Baetke 19874, pàg. 62: bera skip borði die Plankenhaut eines Schiffes herstellen; #4. bakkastokkar: en Baetke 19874, pàg. 39: bakka-stokkar m.pl. Stapel, Unterlage, auf der ein Schiff gebaut wird; #5. vandaðr: en Baetke 19874, pàg. 696: vandaðr mit Fleiß und Sorgfalt hergestellt; auserlesen, vorzüglich; )

◊ það var einn dag að Finnbogi gekk fram á björgin. Hann sá að einn maður reri sunnan með landi á skútu mikilli. Hann var mikill maður og grepplegur. Hann var í rauðum skarlatskyrtli og digurt silfurbelti hafði hann um sig með slegnu hári. Var það bæði mikið og fagurt og lá niðri á herðum honum. Svo reri hann handstinnan að honum þótti fljúga fram skútan. Og hann kallar á hann. Þá reri hann nær þegar. Finnbogi spurði hvað hann héti. Hann gaf upp róðurinn og sagði honum að hann héti Álfur og kallaður afturkemba: un dia en Finnbogi va anar als espadats. D'allà estant va veure un home que, procedent de migjorn, s'acostava resseguint la costa en una gran skúta. Era un home corpulent i d'aspecte ferotge. Duia un kyrtill de color escarlata i un cinyell d'argent gruixut. Els seus cabells, no lligats, amollats, eren llargs i bells i li arribaven fins a les espatlles. Remava calant els rems amb tanta de força que al Finnbogi li semblava que l'skúta més que avançar, volava. En Finnbogi el va cridar. Aquell home immediatament se li va acostar. En Finnbogi li va demanar què nomia. L'altre, deixant de remar, li va dir que li deien Álfur Cabells-pentinats-per-enrere (vocabulari: #1. grepplegur: cf. Baetke 19874, pàg. 210: greppligr <...> barsch, grimmig, finster (aussehend); #2. handstinnan: cf. Baetke 19874, pàg. 231: hand-stinnan adv. (eig. acc.sg.m.) mit starker Hand, kräftig: róa handstinnan; #3. með slegnu hári: cf. Baetke 19874, pàg. 573: með slegnu hári mit gelöstem, offenem Haar; )

◊ Hálfdan kvað svá vera skyldu ok fekk henni saxit, en hún fekk hverjum þeira bræðra kylfur stórar. Þær váru allar með járni slegnar. Þau gengu innar í hellinn. Brana fór fyrst. Hún slökkvir ljósit. Þeir félagar slá þá flögðin bæði hart ok tíðum. Þar fell margr tvíhöfðaðr jötunn: en Hálfdan va dir que així seria i li va donar el sax o coltellàs, mentre que ella va donar a cadascun dels germans grans claves. Totes elles estaven ferrades. Es varen endinsar dins la cova. La Brana anava primera. Va apagar el llum. Aleshores els companys varen pegar fort i sovint a les flögð. Allà [també hi] va caure abatut mant ètun dicèfal!

◊ Bragi svarar: "Sjá saga er til þess, at Óðinn fór heiman ok kom þar, er þrælar níu slógu hey. Hann spyrr, ef þeir vili, at hann brýni ljá þeira. Þeir játa því": en Bragi li va respondre: “en conten la història que l'Odin va marxar de casa i va arribar a un indret on hi havia nou esclaus segant fenàs. Els va demanar si volien que els esmolàs les falcelles i ells li varen dir que sí”

◊ honum varð litið upp til hlíðarinnar og bæjarins að Hlíðarenda. Þá mælti hann: "Fögur er hlíðin svo að mér hefir hún aldrei jafnfögur sýnst, bleikir akrar en slegin tún, og mun eg ríða heim aftur og fara hvergi": [en caure del cavall, en Gunnar] va veure el coster i el seu mas ‘að Hliðarenda’. Aleshores va dir: “Bell és el coster! Mai abans no m'havia semblat tan bell! els sementers madurs i les prades segades. Tornaré a casa i no aniré enlloc”

◊ það munuð þér og spurt hafa að þeir bræður, synir Þorgauts, hafa sýslu fyrir höndum í sumar að slá teig þann er heitir Gullteigur: també haureu sentit a dir que els germans, els fills d'en Þorgautur, aquest estiu tenen entre mans la feina de segar la parada [de terra] que es diu Gullteigur

◊ þeir Hjalti sáu þá hvar menn slógu á engiteig. Lét Hjalti þá taka. Hét annar Áslákur en annar Árni. Þeir voru gamlir menn og heilsulitlir og höfðu þeir því eigi forðað sér. Hjalti lét hvorntveggja þeirra fóthöggva. Þá lét Hjalti enn brjóta fótleggi í tveim mönnum í Laxárdal og mæltust þau verk illa fyrir. Eftir það reið hann heim suður en Kolbeinn norður til Skagafjarðar (SS II, cap. 323, p. 490): en Hjalti i els seus homes varen veure uns homes segant fenàs a una parada de prada. En Hjalti els va fer agafar. Un d'aquells homes nomia Áslákur i un altre Árni. Aquests dos eren vells i de mala salut i per aquesta raó no havien pogut fer-se estalvis. En Hjalti els va fer tallar un peu a cadascun d'ells dos i després, en Hjalti encara va fer trencar la cama a dos homes de la vall de Laxárdalur i la gent va blasmar molt aquells actes. Després d'això va tornar a ca seva, a migjorn, mentre que en Kolbeinn es dirigí cap al nord, cap al fiord de Skagafjörður

◊ og er hann kemur á fund Þorkels þá slær Þorkell við hann kaupi á laun að hann skyldi svo greina frásögn um líflát manna sem hann segði fyrir. Því játti Guðmundur: i quan [en Guðmundur] va anar a veure en Þorkell, en Þorkell li va proposar en secret un tracte pel qual en Guðmundur contaria com s'havien produït les morts dels homes tal com en Þorkell li referiria, i en Guðmundur s'hi va avenir (vocabulari: #1. slá kaupi við e-n: en Kristian Kålund 1896, pàg. 42: slær Þ. við hann kaupi á laun, „Þ. schliesst mit ihm heimlich den handel (die übereinkunft)“. Ara bé, l'afegiment de la frase final, Því játti Guðmundur, em fa pensar que aquí la locució slá kaupi no té el significat habitual de fer un tracte, arribar a un acord, sinó el de proposar un tracte o un acord, i tradueixo en conseqüència; #2. greina frasögn: en Kristian Kålund 1896, pàg. 42: greina frásǫgn, „den bericht formulieren“; )

◊ þá mælti Gilli: "Þetta mál skal fara óvélt af minni hendi því að á er ljóður mikill um ráð konunnar. Vil eg að þú vitir það Höskuldur áður við sláum kaupi þessu." Höskuldur spyr hvað það væri. Gilli svarar: "Kona þessi er ómála. Hefi eg marga vega leitað mála við hana og hefi eg aldrei fengið orð af henni. Er það að vísu mín ætlan að þessi kona kunni eigi að mæla": aleshores en Gilli li va dir: “no vull enredar-te en aquesta compra: la dona [que vols comprar-me] té un defecte encara major que vull que sàpigues abans que no fem la barrina”. En Höskuldur li va demanar de quin defecte es tractava. En Gilli li va respondre: “la dona [que vols comprar-me] és muda. He intentat per tots els mitjans de fer-la parlar, però mai no he aconseguit treure-li ni un mot de la boca. Estic completament segur que no pot pas parlar” (vocabulari: #1. óvélt: en Kristian Kålund 1896, pàg. 24: óvélt, „ohne falsch“; #2. ljóður: en Kristian Kålund 1896, pàg. 24: ljóðr, „fehler“; )

◊ eptir þat búaz þeir í brott ok létta eigi fyrr en þeir koma á Ullarakr, þar sem konungsdóttir réð fyrir, þóat hón skyldi heldr þar konungr heita eptir hennar vilja ok ríkdómi. Ok er þeir kómu þar, skorti eigi þys ok vápnabrak í bœnum; sá þeir þar margskonar viðrbúnað. Konungr bað þá slá þar tjǫldum sínum ok búaz um ok vinna síðan virkit, bað þá Ketil, frænda sinn, at ganga, kvað hann þegar mundu unnit geta með áhlaupum ok ákafa ok orðaskrumi. Hann kvez ætla at at ganga sem einnhverr annarr hans manna: després d'això, es varen aparellar per a partir i viatjaren sense aturar-se fins a haver arribat a Ullarakr, [a la residència] on hi regnava la filla del rei, encara que per voluntat i poder d'ella hom l'havia d'anomenar més aviat rei. I quan hi arribaren, no hi havia pas silenci de soroll i estrèpit d'armes a la ciutadella: hi varen veure tota mena de preparatius [de defensa]. El rei aleshores va pregar [als seus homes] que drecessin allà llurs tendes i que s'hi instal·lessin i que després conquerissin la fortalesa. Després va pregar al Ketill, son germanastre, que l'ataqués, i li va dir si creia que la fortalesa es podria prendre amb fanfarroneries i bravejades i vèrbola altisonant. En Ketill li va respondre que atacaria la ciutadella amb igual d'ardidesa que qualsevol altre dels seus homes (vocabulari: #1. ganga at: Baetke 19874, pàg. 183: ganta at (e-u), hingehen, hinzutreten; nach etw. gehen, suchen; ganga at (e-m) losgehen, eindringen auf, bedrängen; ganga at e-u sich einer Sache annehmen, sich an etw. beteiligen; auf etw. eingehen, in etw. einwiligen; ganga at brúðlaupi með konu Hochzeit halten mit einer Frau; vitni ganga at með e-m die Zeugen sagen für jmd. aus; lykill gengur at lási der Schlüssel paßst zum Schloß. El mot sembla tenir aquí el significat militar d'atacar, escometre per les armes = sœkja at, ráðast á, i tradueixo en conseqüència; #2. kvað hann [= Hrólfr] þegar mundu unnit geta með áhlaupum ok ákafa ok orðaskrumi: considero aquesta frase molt estranya, i més que més si considerem que el passatge no continua amb cap descripció d'una estratagema verbal emprada pel Ketill per a conquerir la ciutadella. Interpreto que la frase en realitat s'ha d'entendre en el sentit de i li va dir si creia que la ciutadella podria ésser guanyada amb fanfarronades i intimidacions verbals i grans paraules. Això vol dir que el rei Hrólfr està fent befa de son germanastre i que potser el copista va deixar de copiar una línia del model i que podria haver sonat kvað hann [= Hrólfr] hvárt honum [= Katli] mundi þat þykja líkligt at þeir... o quelcom de semblant. Altrament, no entenc pas la frase; )

◊ hún skal aldrei framar af mönnum byggð vera, kynslóð eftir kynslóð skal þar enginn búa. Enginn Arabi skal slá þar tjöldum sínum (wə-ˌlɔʔ־ʝaˈhēl   ʃām   ʕărāˈβī, וְלֹא-יַהֵל שָׁם עֲרָבִי) og engir hjarðmenn (wə-rɔˈʕīm, וְרֹעִים) bæla (lɔʔ־ʝarˈbit͡sū, לֹא-יַרְבִּצוּ) þar fénað sinn: no tornarà a ésser mai més habitada per l'home, ni hi viurà ningú generació rere generació. Cap àrab no hi plantarà les seves tendes, ni servirà de pleta als pastors perquè hi recullin llur bestiar

◊ Abram bjó í Kanaanslandi en Lot bjó í borgunum á sléttlendinu og sló upp tjöldum sínum (wa-i̯ʝɛʔĕˈhal, וַיֶּאֱהַל) í grennd við Sódómu: l'Abram s'establí al país de Canaan, i en Lot s'establí a les poblacions de la plana i anà plantant (dreçant) les seves tendes en les proximitats de Sodoma

◊ slógum tjǫldum, ǁ en sumir fóru ǁ bjǫrnu at veiða, ǁ þeir er boga kunnu; ǁ réðum í eyju ǁ upp at kynda ǁ bál brenniligt, ǁ ok stóð bjǫrn fyrir: plantàrem les tendes i alguns se n'anaren a caçar óssos, els qui sabien fer anar l'arc. Vam decidir d'encendre a l'illa un fogueró brusent i al davant hi posàrem [el cos d']un ós [caçat] (en Finnur Jónsson 1973², B (rettet tekst) II. Bind, pàg. 328, tradueix: vi opslog telte, men nogle gik ud for at fange björne, de som forstod at håndtere en bue; vi tændte et flammende bål på øen; en björn stod foran)

◊ menn sá ek þá, ǁ er af mikillæti ǁ virðusk vánum framar; ǁ klæði þeira ǁ váru kynliga ǁ eldi um slegin: després vaig veure homes que, per orgull, s'apreciaven a ells mateixos més del que fóra esperable. Llurs vestits estaven encesos d'una manera que resultava estranya (en Finnur Jónsson 1973², B (rettet tekst) I. Bind, pàg. 646, tradueix: mænd så jeg dernæst, som af overmod anså sig selv for mere end godt var; deres klæder var rundt omkring forunderlig omflammende af ild)

◊ þeir fara sem ákafligast, ok hittu þá eigi til byggðarinnar, ok komu þar sem voru úthlǫður nokkurar, ok slógu þar eld, ok bjǫggu um sveininn. Síðan fóru leiðsǫgumenn aptr í mót liðinn, ok komu um miðnætti aptr til hlǫðurnar, var þar hǫrð vásbúð, þvíat ǫll hlaðan draup, þegar er snjárinn bráðnaði af eldinum (Hákonar saga Hákonarsonar, FB III (1868), cap. 3, pàg. 5): varen marxar amb tanta de pressa com pogueren, però no trobaren cap lloc habitat, i a la fi varen arribar a un indret on hi havia alguns graners apartats i allà hi varen fer foc i varen agençar-hi un bressolet per al vailet [=el príncep Hákon, de dos o tres anys]. Després, els leiðsǫgumenn, els guies, tornaren enrere a l'encontre de la tropa [d'escorta], i arribaren als graners a mitja nit, les condicions dins els quals s'havien fet dures i molestament humides perquè tot el graner s'havia posat a degotar quan la neu es va fondre per l'escalfor del foc

◊ þá lét konungur flytja í hellinn viðu stóra og kasta bál mikið í hellisdurunum og slá eldi í: aleshores el rei va fer traginar una gran quantitat de llenya i fer una gran foguera a l'entrada de la cova i calar-hi foc

◊ en er konungur spurði ófrið þann þá lét hann njósnum til halda um ferðir Grjótgarðs. Verður konungur var við ferðir hans. Hafði Grjótgarður tekið náttstað eigi langt frá því er konungur var. Ólafur konungur fór þegar um nóttina, kom þar er dagaði, slógu mannhring um stofuna þar er þeir Grjótgarður voru inni. Þeir Grjótgarður vöknuðu við mannagný og vopnabrak. Hljópu þeir þá þegar til vopna. Hljóp Grjótgarður út í forstofuna. Grjótgarður spurði hver fyrir liði því réði. Honum var sagt að þar var kominn Ólafur konungur. Grjótgarður spurði ef konungur mætti nema orð hans: però quan el rei fou ennovat d'aquests actes de violència que trencaven la pau del regne, va enviar espies que vetllessin els moviments d'en Grjótgarður. [D'aquesta manera] el rei va estar [sempre] assabentat dels moviments d'en Grjótgarður. [Un dia] en Grjótgarður va fer nit no gaire lluny d'allà on era el rei. El rei Olau immediatament [quan ho va saber] es va posar en camí i va arribar allà [on en Grjótgarður havia fet nit] quan ja començava a fer-se de dia. Ell i els seus homes varen encerclar la barraca en la qual en Grjótgarður i els seus homes hi eren a dins. En Grjótgarður i els seus homes es varen despertar amb el rebombori i l'estrèpit d'armes que feien els homes del rei. Immediatament varen córrer a agafar llurs armes. En Grjótgarður va sortir corrents a la forstofa o forskáli, el corredor-vestíbul de la barraca que duia a fora. En Grjótgarður va preguntar qui era que comandava aquella tropa. Li digueren que era el rei Olau que havia arribat allà. En Grjótgarður va preguntar si el rei podria sentir les seves paraules

◊ Þat var háttr þeirra Egils at drekka til miðrar nætr eða meirr. En er þeir Benedikt kómu á bœinn, þá gengu þeir at drykkjustofunni; þeir Egill sátu þá enn ok drukku, en flestir menn váru þá gengnir at sofa. Þeir Benedikt slógu þá mannhring um stofuna; en er þeir Egill urðu varir við ófriðinn, þá hljópu þeir til vápna sinna ok ætluðu at verjask: l'Egil i els seus homes solien beure fins a mitja nit o més tard i tot. I tan bon punt en Benedikt i els seus homes varen arribar al mas, es varen dirigir cap a la drykkjustofa, l'edifici en el qual l'Egil i alguns dels seus homes encara estaven bevent, ja que la majoria dels seus homes ja se n'havien anat a dormir. En Benedikt i els seus homes llavors varen encerclar la stofa i quan l'Egil i els que l'acompanyaven se n'adonaren d'aquell acte hostil, varen córrer a agafar llurs armes disposats a defensar-se

◊ þeir gengu ok ofan til skipa konungs, þar sem upp váru sett; vildu sumir brenna, en sumir mæltu á mót, ok kváðust eigi vildu spilla gersimum sínum; sneru síðan upp um Nunnusetr, ok slógu fylking. 181 (164) Sverrir konungr sá fylking bœnda, hét hann þá enn á sína menn, ok bað þá enn vel við hafast: [p. 183] þvíat allt mun spyrjast, sagði hann, hverir hraustastir eru (Sverris saga konungs, cap. 180-181 (cap. 164), p. 182-183): també varen baixar cap a l'indret on els vaixells del rei havien estat trets a terra; alguns els volien cremar, però d'altres s'hi oposaven dient que no volien destruir llurs pròpies joies. Després, feren mitja volta per pujar cap al monestir de Nunnusetr (monestir de monges benedictines de Bergen) i s'hi disposaren en formació de combat. El rei Sverrir, quan va veure la formació de combat dels pagesos, encara va arengar els seus homes, demanant-los que es mostressin estrenus [en la batalla]: “car tothom sabrà”, els va dir, “quins de vosaltres hi hauran estat els més valents”

◊ um kveldið kom Sveinn heim og Oddur prestur og mart búimanna. Og um kveldið eftir náttverð mælti Sturla við Guðnýju húsfreyju að slá skyldi hringleik og fór til alþýða heimamanna og svo gestir. Sturla mælti að sjá skyldi út að öðruhverju og bað menn hlýðast um því að þá var kyrrt veður og var vakað til miðrar nætur eða meir og varð ekki vart við mannaferðir (SS I, cap. 63, p. 76): al vespre varen tornar a casa l'Sveinn i l'Oddur, el prevere, i molta de més gent del mas. I aquell mateix vespre, després de sopar, l'Sturla va dir a la Guðný, la mestressa del mas, de fer un hringleikr, un ball en cercle, en el qual hi prengueren part la major part dels habitants del mas i també dels hostes. L'Sturla va dir que, adesiara, calia sortir a guaitar defora i va pregar als qui ho fessin que paressin bé l'orella perquè feia un temps serè i sense vent. Aquell vespre varen vetllar fins a mitja nit o més tard i tot, però no es va veure ni rastre d'homes acostant-se al mas

◊ en er Haraldur konungur sér að Magnús konungur ætlaði að leggja til orustu við þá, þá mælti hann við sína menn: "Höggvið þér festarnar og látið slá skipunum úr lægi. Reiður er Magnús frændi": i quan el rei Haraldur va veure que el rei Magnús tenia la intenció d'entaular batalla amb ells, va dir als seus homes: “Talleu les amarres i moveu les naus del lloc on estan ancorades. El nostre parent en Magnús està furiós!”

◊ ok nú er þat einn dag, at Íron jarl ríðr um skóginn með sína hunda. Hann kemr á spor, hvar farit mun hafa inn mikli vísundr. Þá slær hann eptir sporinu mǫrgum hundum. Hann ríðr ákafliga, ok hundarnir fá hitt vísundinn. Svá eru þeir skjótir, at þegar geta þeir hann farit. Vísundrinn snýst við hundunum ok verr sik með hornunum. Hundarnir sœkja at fast. Inn fyrsti kemr at Nordian veiðimaðr eptir hundunum af ǫllum þeim riddurum, ok hann hefir í taumi tvá hunda, ina beztu jarls, Stutt ok Stappa, ok litlu síðar Íron jarl, ok hann hefir í taumi Paron ok Bonikt; þá ríðr dróttseti jarls ok hefir í taumi Brakka ok Porsa. Þar næst kemr skenkjari jarlsins. Honum fylgja tíkrnar Ruska ok Luska, er undir eru alnir allir inir beztu hundar Írons jarls, ok hvártveggi þeira er allra veiðihunda beztr: un dia que el iarl Íron anava pel bosc a cavall amb els seus gossos, va trobar un rastre que l'havia d'haver deixat el gran bisó. Aleshores va afuar molts de gossos a seguir aquell rastre mentre ell els seguia rabent a cavall. Els gossos varen trobar el rastre del bisó i eren tan àgils que aviat l'hagueren atès. El bisó va atacar els gossos defensant-se amb les banyes. Els gossos l'atacaven aferrissadament. El primer cavaller en arribar allà on eren els gossos i el bisó fou el caçador Nordian. Subjectava per la corretja els dos millors gossos del iarl, l'Stappi i l'Stuttr. Just darrere ell hi va arribar el mateix iarl amb els gossos Paron i Bonikt, després ho feu el senescal amb en Brakki i en Porsi, i després el coper del iarl, acompanyat de les gosses Ruska i Luska que havien cadellat els millors gossos del iarl Íron, i cadascuna d'elles dues era un magnífic gos de caça que millor no n'hi podia haver (possiblement només sigui pura coincidència, però els noms de gos Paron i Bonikt semblen adaptacions de Perro o Perrón i Bonic[o])

◊ En er þeir höfðu litla hríð sofið þá kom þar til hússins tröllkona mikil. En er hún kom inn sópaðist hún um fast, tók beinin og allt það er henni þótti ætt og sló í munn sér. Síðan greip hún mann þann er næst henni var, reif og sleit allan, kastaði á eldinn. Þá vöknuðu þeir aðrir og við illan draum og hljópu upp en hún færði til heljar hvern að öðrum svo að einn var eftir á lífi. Hljóp sá innar undir loftið og kallar til hjálpar sér ef nokkuð væri þess í loftinu er honum mundi duga. Arnljótur seildist til hans og tók í herðar honum og kippti honum upp í loftið. Þá slóst hún fram að eldinum og tók að eta mennina þá er steiktir voru. Þá stóð Arnljótur upp og greip höggspjót sitt og setti milli herða henni svo að út hljóp oddurinn um brjóstið. Hún brá við hart og kvað (skrækti) við illilega og hljóp út. Arnljóti varð laust spjótið og hafði hún það með sér á brott: i quan ja feia una estona que dormien, va arribar a la casa una gran dona trol, i quan va entrar-hi, ho va escombrar tot a fons i va agafar els ossos i tot el que li va semblar comestible i s'ho va ficar (entaforar) dins la boca; tot seguit va agafar l'home que dormia més a prop d'ella, el va esquinçar i esqueixar (desmembrar) tot ell i el va tirar al foc. Aleshores els altres es varen despertar -i en un bon malson!- i van aixecar-se corrents, però ella els va anar matant un darrere l'altre fins que ja només en va quedar un de viu. Aquest va córrer a ficar-se més endins de la casa a sota el loft, cridant auxili per si a dalt, al loft, hi havia res [o ningú] que li pogués servir d'ajut. L'Arnljótur va allargar els seus braços [cap avall], va agafar aquell home per les espatlles i el va pujar d'una estrebada al loft. Aleshores la dona trol es va acostar al foc i es va posar a menjar els homes que ja estaven rostits. I mentre ho feia, l'Arnljótur es va posar dret, va agafar el seu höggspjót, una mena de pica, i el va clavar a la dona trol entre espatlla i espatlla de manera que la punta li va sortir pel davant al pit. Ella va reaccionar espantosament, cridant de mala manera, i va sortir corrents de la casa. L'Arnljótur va haver d'amollar la pica i ella se la va endur clavada (Baetke 19874, pàg. 573: slásk fram sich vorwärts bewegen, laufen)

◊ nú finnr Þiðrekr konungr, at þetta mun vera engi hestr, ok vill nú slá sér lausum af baki hestinum, ok má hann hvártki lærit hefja frá hestinum, svá sitr hann fast. Þá kallar sveinn á hann ok mælti: «Herra, nær muntu aptr koma? Fyrir hví ríðr þú svá hart?» Þá svarar Þiðrekr konungr: «Ek ríð illa,» segir hann, «þetta mun vera einn fjándi, er ek sit á. En aptr mun ek koma, þá Guð vill ok sankta Máría.» Ok því næst berr í sundr með hestunum, svá at sveinninn sá eigi Þiðrek konung, ok aldri hefir síðan til spurzt: el rei Þiðrekr aleshores se'n va adonar que aquell animal no devia ésser un cavall i va voler saltar de la gropa però no va poder sollevar cap cama o cuixa ni una mica dels costats de l'animal de tan fermament aferrat que hi seia a sobre. Aleshores l'escuder li va demanar a crits: “Senyor, quan tornaràs? Per què vas tan ràpid?” El rei Þiðrekr li va respondre: “Vaig malament! Aquest [animal] damunt el qual cavalco, deu ésser un dimoni. Tornaré quan Déu i Santa Maria voldran”. Aleshores el cavall va desaparèixer en la llunyania, de manera que l'escuder va deixar de veure el rei Þiðrekr i d'aleshores ençà ningú no n'ha tornat a saber mai res més (cf. Baetke 19874, pàg. 48: unp. berr í sundr með þeim die Entfernung zwischen ihnen wird zu größer, sie kommen (weiter) auseinander)

◊ konungr vildi ná hirtinum ok bað lausum slá ǫllum hundum, ok svá var gert. Hlupu menn nú ok riðu, hverr sem mest gat, ok vildu taka hjörtinn, en hann æstist mjök undan hundunum, ok komast þeir hvergi nærri. Eltu þeir hann allan daginn, en um kveldit, er dimmaði, vissu þeir eigi, hvat af honum varð. Fór svá þrjá daga, at þeir fundu hjörtinn ok gátu eigi nát honum: el rei volia capturar el cérvol i va manar que amollessin tots els gossos i així es va fer. Els homes, llavors, es posaren a empaitar-lo, a peu i a cavall, tant aviat com podien, amb la voluntat de capturar el cérvol, però aquest fugia rabent dels gossos, de manera que ni gossos ni homes no s'hi podien acostar. El varen estar empaitant tot el dia, i al vespre, quan es va fer fosc, [de cop i volta] no saberen què se n'havia fet d'ell. I això mateix es va repetir tres dies seguits: trobaven el cérvol, però no el podien pas capturar

◊ einn dag þessarar veislu fóru konungar á skóg ok margt lið með þeim at beita hundum ok haukum. En er þeir höfðu lausum slegit hundunum, fara sér hverir um skóginn. Þá urðu þeir tveir saman fóstrar: un dia d'aquesta festa els reis anaren a un bosc acompanyats de gran seguici per caçar-hi amb cans i astors. I quan hagueren amollat els cans, cadascú va prendre en una direcció pel bosc. Aleshores, els dos fóstrar -en Heiðrekr, el fóstrfaðir, i el seu fóstrsonr- es varen trobar tots sols

◊ svo gerði hann, finnur dyrnar þegar opnar, stekkur út jafnskjótt og brott í skóginn. Þegar þeir urðu varir þessa þá slógu þeir hundum sínum og fóru eftir sem snúðulegast en hann liggur og leynist og sér gerla, vesall karl, hvar þeir fara eftir honum. Nú villast hundar þegar farsins er þeir liðu að honum en þeim öllum villtist sýnin svo að engi maður mátti finna hann og lá hann þar fyrir fótum þeim. Ventu þeir þá heim aftur þaðan og veinuðu mjög og hörmuðu er þeir máttu eigi fá staðið hann: i així ho va fer: va trobar obertes les portes [del càrcer] i va fugir immediatament d'allà, corrent a refugiar-se dins el bosc. Tan bon punt [els guardians] se n'adonaren, varen amollar llurs cans i començaren a empaitar-lo tan ràpidament com els era possible. Ell, emperò, el pobre home, es va ajeure i amagar [dins el bosc], veient clarament com els altres l'anaven empaitant. Però aleshores els cans varen perdre la seva pista sobtadament, de manera que el passaren de llarg, i a tots els homes els ulls els varen enganyar, de manera que cap d'ells no fou capaç de trobar el presoner escapat i això que el tenien ajagut ben davant ells. Llavors se'n tornaren a casa, amb grans planys i laments que no l'havien pogut trobar

◊ en þá er Eiríkr skyldi ganga upp í stafninn á leit hans, þá sleri ljósi fyrir hann sem elding væri, en konungrinn sjálfr horfinn er ljósit hvarf af. Sumir menn geta hann á báti braut hafa komizk, ok segja at hann hafi verit sénn síðan í munklífi nǫkkvuru á Jórsalalandi. En sumir geta at hann hafi fyrir borð fallit. En hvatki er lífi hans hefir lukt, þá er þat líkiligt at guð hafi sálina: però quan l'Eirík volia anar cap a la popa de la nau per cercar el rei, va llambrejar una llum [viva] al seu davant com si hagués estat un llamp, i quan la llum va esvair-se, el rei mateix també havia descomparegut. Alguns suposen que se'n va anar en una barca i diuen que després fou vist a un monestir de Terra Sant, però d'altres pensen que va caure per la borda al mar. Però, sigui com sigui que acabés la seva vida, és versemblant que Déu tingui la seva ànima

◊ Sigmundr lét þat ekki tjá, ok slógu landfestum, þegar byr gaf; þeir voru eigi lángt í haf komnir, þá hittu þeir bæði í strauma ok storm mikinn, urðu við þat aptrreka til Færeyja, ok brutu skip sitt, ok týndu fé ǫllu; en mǫnnum varð borgit flestum. Sigmundr barg Þrándi ok mǫrgum ǫðrum: en Sigmundr no li ho va concedir, i, tan bon punt va bufar un vent favorable, deixaren anar les amarres, però no havien arribat lluny a la mar, que varen topar amb [forts] corrents marins i una gran tempesta, de manera que foren empesos cap enrere, cap a les Illes Fèriar, on el vaixell es va estavellar contra la costa. Es va perdre tot el carregament, però la major part de la gent que hi anava a bord, es va salvar. En Sigmundr va salvar en Þrándr i molts d'altres més (cf. Baetke 19874, pàg. 573: slá (land-)festum die Taue losmachen, mit denen ein Schiff an Land festgemacht ist)

◊ Sigmundr lét þat ekki tjá, ok slógu landtjǫldum, þegar byr gaf; þeir voru eigi lángt í haf komnir, þá hittu þeir bæði í strauma ok storm mikinn, urðu við þat aptrreka til Færeyja, ok brutu skip sitt, ok týndu fé ǫllu; en mǫnnum varð borgit flestum. Sigmundr barg Þrándi ok mǫrgum ǫðrum: en Sigmundr no li ho va concedir, i, tan bon punt va bufar un vent favorable, desmuntaren les tendes [i salparen], però no havien arribat lluny a la mar, que varen topar amb [forts] corrents marins i una gran tempesta, de manera que foren empesos cap enrere, cap a les Illes Fèriar, on el vaixell es va estavellar contra la costa. Es va perdre tot el carregament, però la major part de la gent que hi anava a bord, es va salvar. En Sigmundr va salvar en Þrándr i molts d'altres més (cf. Baetke 19874, pàg. 573: þeir slógu landtjǫldum þegar byr gaf sie brachen die Landzelte ab)

◊ en er Aðils jarl sá fall bróður síns og mannfall mikið af liði hans, en sumir flýðu, en hann þóttist hart niður koma, þá sneri hann á flótta og rann til skógarins; hann flýði í skóginn og hans sveit; tók þá að flýja allt lið það, er þeim hafði fylgt. Gerðist þá mannfall mikið af flóttamönnum, og dreifðist þá flóttinn víða um heiðina. Aðils jarl hafði niður drepið merki sínu, og vissi þá engi, hvort hann fór eða aðrir menn. Tók þá brátt að myrkva af nótt, en þeir Þórólfur og Egill sneru aftur til herbúða sinna, og þá jafnskjótt kom þar Aðalsteinn konungur með allan her sinn og slógu þá landtjöldum sínum og bjuggust um: quan el iarl Aðils va veure la mort de son germà i el gran carnatge que feien amb els seus homes i que alguns ja fugien, i va considerar que patiria una greu derrota, va emprendre la fuita i va córrer cap al bosc. Ell i la seva sveit es van refugiar dins el bosc. Aleshores, totes les tropes que els havien seguit, també es posaren a fugir. Hom feu un gran carnatge entre els qui fugien i a molts de llocs per l'altiplà hi havia escampats els qui fugien. El iarl Aðils havia llençat el seu gonfanó i ningú no sabia si un que fugia era ell o bé d'altres. Aleshores va començar ràpidament a fer-se de nit i en Þórólfur i l'Egill van tornar a llur campament, i aleshores, al mateix temps, va arribar-hi el rei Aðalsteinn amb tot el seu exèrcit i varen aixecar llurs tendes i s'hi acomodaren [per passar-hi la nit]

◊ brátt er Vermundur kom heim vakti Halli berserkur til þess við Vermund að hann mundi fá honum kvonfang mjög sæmilegt. En Vermundur þóttist eigi vita von þeirrar konu af góðum ættum er sig mundi binda við berserk né sín forlög og hafði Vermundur undandrátt um þetta mál. En er Halli fann það sló hann á sig úlfúð og illsku og fór þá allt í þverúð með þeim. Gerðu berserkir sig stóra og ómjúka við Vermund. Tók Vermundur þá að iðrast að hann hafði berserkina á hendur tekist: tan bon punt en Vermundur hagué arribat a casa, en Halli el berserc el va escometre perquè li proporcionés un casament molt honorable, però al Vermundur fou del parer que no coneixia cap dona de bon llinatge que estigués disposada a lligar-se a si mateixa ni el seu destí a un berserc, de manera que en Vermundur va escapolir-se d'aquesta qüestió amb algunes excuses. Quan en Halli se'n va adonar es va enrabiar i posar molt felló i tot va trabucar en discòrdia entre ells. Els bersercs passaren a comportar-se de manera prepotent i hostil amb en Vermundur. En Vermundur va començar a penedir-se d'haver convidat els bersercs

◊ Illugi mælti: „Fara skaltu víst, frændi,“ segir hann, „ok slá ekki slíku á þik, at þrá eftir einni konu, ok lát sem þú vitir eigi, ok mun þik aldri konur skorta“: l'Illugi li va dir: “és clar que has de venir amb nosaltres!”, li va dir, “que no se t'ocorri de delir-te per una dona i fes [senzillament] com si no tinguessis notícia de res i llavors mai no et mancaran dones” (cf. Baetke 19874, pàg. 573: slá ekki slíku á þik tu (doch) das nicht)

◊ því hafði hann skjöld yfir sér er hann svam að þá vissi engi hvort sá skjöldur var eða annar er margir flutu á sænum. Svo sögðu þeir að aldrei mundu þeir hitta hann ef eigi væri þeim sagt til hans. Þá er Þrándur kom til lands með hann þá var sagt liðsmönnum að hann var tekinn. Þá sló ópi á herinn af fagnaðinum: mentre nedava, ho feia amb un escut al seu damunt perquè ningú no sabia si aquell era el seu escut o el d'un altre atès que eren molts [els escuts] que flotaven a la mar. Així, ells mateixos contaren que mai no l'haurien trobat si no els haguessin indicat on era. Quan en Þrándur va arribar a terra amb ell, es va dir als homes de la host que [en Sigurður slembir] havia estat fet presoner. Aleshores va esclatar un gran clam d'alegria a la host

◊ þá ferr Guðmundr prestr norðr í Fjǫrðu, þar til er hann kemr í Keldudal til Þórðar Arasonar; hann var vanheill svá mjǫk, at hǫnd hans var visnut af ofverkjum, svá at hann mátti eigi skera mat fyrir sik; hann tók vel við honum, sem allir aðrir. En um nóttina, er hann þóttist eigi mega liggja, þá gekk hann út; en er hann kom inn í skálann, þá sá hann til rekkju Guðmundar prests ljós mikit, svá sem skini geisli, ok gengr hann til at sjá. Því slær á at hann réttir hǫndina í ljósit, þá hina veilu, ok var þá ljósit jafnbjart á hendinni, sem áðr sýndist honum. En eptir þat var hǫndin heil ok styrk ok verklaus. Þá líðr af ljósit: aleshores en Guðmundr, el prevere, va marxar cap al nord, cap als fiords, fins que va arribar a la vall de Keldudalur a ca'n Þórður Arason. En Þórður estava patint molt a conseqüència d'una afecció que li havia ‘mustiat’ la seva mà a causa d'uns dolors atroços (= per a l'autor medieval, els dolors vius que sentia eren la causa del mustiament de la mà i el braç), de manera que ni tan sols podia tallar el menjar que tenia al davant. En Þórður va donar la benvinguda al Guðmundr igual que tots els altres [que vivien al mas]. I a la nit, quan en Þórðr va sentir que ja no podia més dins el llit, va sortir a fora i quan va tornar a entrar dins l'skáli, va veure una gran llum vers allà on hi havia el llit d'en Guðmundr que resplendia com si fos un raig de sol. S'hi va acostar per veure què era. Es va esdevenir aleshores que en Þórður va allargar la mà, la que tenia malament, i la ficà dins la llum i aleshores la llum va brillar igual de resplendent a la seva mà i ho va fer amb la mateixa fulgor com li semblava que ho havia estat fent adés. I tot seguit la seva mà estigué guarida i recobrà la força i no li causà més dolors. Aleshores es va esvanir la llum

◊ nú er þegar slegið í sætt málinu með því móti að Áskell skal gera um þeirra í millum. Sú var gerð Áskels að vígin skulu á standast, Þorkels og Helga bróður Hróa, Hánefs og þrælsins, en Þórodd skal bæta hundraði silfurs. Land var goldið í Reykjahverfi og voru það ráð Áskels. Eru þeir nú sáttir eftir þetta og fara nú hvorirtveggja til sinna heimkynna. Nú segir Áskell að nú hefir því nær farið sem hann gat til og þótti þessi för betur ófarin. Vémundur kvað hvern sínum forlögum fylgja verða, sagði nú hvoratveggja mega vel við una sinn hlut og segir að þá mun hver deyja er feigur er: aleshores es va arribar immediatament a un arranjament en aquell afer tot acordant que l'Áskell arbitraria entre ells dos. La decisió de l'Áskell fou que la mort d'en Þorkell i la d'en Helgi, el germà d'en Hrói, d'una banda, i, de l'altra, la d'en Hánefur i el seu esclau es compensarien -mort per mort- entre si. La mort d'en Þóroddur es compensaria amb el pagament de cent marcs d'argent. Es van emprar terres de la contrada del Reykjadalur a compte d'aquests diners. Aquest fou la sentència arbitral de l'Áskell. Després d'això, així doncs, quedaren conciliats i cadascun d'ells se'n tornà a ca seva. Aleshores l'Áskell va dir que la cosa, si fa no fa, havia anat com ell havia suposat que ho faria i que era de l'opinió que hauria estat millor que aquell viatge no s'hagués fet. En Vémundur va dir que tothom havia de seguir el seu destí, que totes dues bandes podien estar satisfetes amb la sort que els havia pertocat, i acabà afegint que tothom havia de morir en el moment que li toqués (Baetke 19874, pàg. 573: slá máli í sætt eine Sache zum (gerichtlichen) Vergleich bringen, in einer Angelegenheit einen Vergleich schließen)

◊ en svá sem hann var af sleginn, ok þeir dauðasynir rupluðu bœinn, leita þeir gripanna Guðmundarnauta, þvíat þat var í allra manna vitand, at Hrafn hafði þegit þá, en þó vóru þeir í þenna tíma eigi kenniligir, þvíat þat kristallus var nú at sjá grár sem hégeitill, en brúnn kyrtill hlaðbúinn sem leppr rotinn: i quan li hagueren tallat el cap i aquells fills de la mort varen fer pillatge al mas, cercaren els objectes que constituïen els Guðmundarnautar, car era del comú coneixement que en Hrafn els havia rebut en obsequi, encara que en aquell temps ja no eren recognoscibles com a tals perquè el cristall ara tenia un aspecte gris com el hégeitill o heggeitill o hégettill (pedrenyal), i la gonella bruna enrivetada semblava un pedaç podrit

◊ þá sendi hann þangað hesta og vagna og mikinn her. Komu þeir þangað um nótt og slógu hring um borgina (wa-i̯ʝaqˈqiφū   ʕal־hā-ˈʕīr, וַיַּקִּפוּ עַל-הָעִיר): aleshores hi envià cavalls i carros i un gran exèrcit. Hi arribaren de nit i encerclaren la vila

◊ sagnir eru um það nyrðra, að þau Húsavíkur-Lalli og Eyafjarðar- Skotta, heldur en Hleiðrargarðs-Skotta, hafi slegið sér saman við Þorgeirs-bola, og ekið fram endilanga Fnjóská; en það var húðin af bola, sem þau Lalli og Skotta sátu á, en boli dró allan drösulinn á halanum: corren històries per les terres del nord d'Islàndia que en Lalli de Húsavík -un fantasma molt famós que infestava el mas de Húsavík, a la Þingeyjarsýsla- i la skotta d'Eyjafjörður -una noia o dona fantasma (skotta) que infestava el fiord de Eyjarfjörður-, més aviat que no pas la skotta de Hleiðargarður, es varen ajuntar al brau d'en Þorgeir -un brau monstruós creat a inicis del segle XVIII pel bruixot o galdramaður de la vall de Fnjókadalur, en Þorgeir Jónsson perquè matés el seu enemic, un altre mag de la mateixa vall. Per crear-lo, en Þorgeir va matar un brau, li va llevar la pell fins a la cua i el tornà a la vida amb la seva màgia. El brau, d'aleshores ençà, arrossega la seva pròpia pell per la cua cercant els descendents de l'enemic del bruixot- i el menaven [amunt i avall] tot al llarg del riu Fnjóská [com si fos un cavall que estirés un trineu]: en Lalli i la skotta qualcaven damunt la pell del brau i el brau estirava aquell ròssec (és a dir, la seva pròpia pell i els dos fantasmes que hi qualcaven) amb la seva cua

◊ það var siður barna í Njarðvík, að þau slógu sér saman bæði að heiman og úr hjáleigunni til leika á vetrarkvöldum í túnglsljósi. Eitt kvöld þegar þau voru hætt leiknum, hlupu heimabörnin heim að bæardyrunum, og ætluðu hiklaust inn. Sáu þau þá í túnglsljósinu, að maður lá þvert yfir bæardyrnar, svo stór, að hann varð að kreppa sig um knésbæturnar, til að komast fyrir, og var þó húsið breitt. Þó þau yrðu hrædd við þetta, réðu þau það alt að einu af, að þau hlupu undir knésbætur hans, og sakaði þau ekki. En eptir það lögðust niður leikar þeirra: era costum dels infants de Njarðvík de sortir del mas i del mas petit i ajuntar-se per jugar plegats els vespres d'hivern a la claror de la lluna. Un vespre, quan ja hagueren acabat de jugar, els infants del mas varen tornar corrents a casa i es dirigiren cap al portal de les cases del mas i hi volien entrar sense repensar-s'hi. Aleshores, a la claror de la lluna, varen veure que hi havia un home ajagut entravessat sobre el llindar i aquest home era tan gegantesc que per col·locar-s'hi havia hagut de doblegar els genolls i això que la casa era un edifici ample. Ells es varen espantar però es varen decidir per passar corrents per davall les seves sofrages però no en prengueren mal. Després d'això, emperò, aquests jocs s'abandonaren

◊ eftir þetta fóru biskupsmenn á brott en heimamenn slökktu eldinn. Fylgdarmenn Tuma slógu sér saman og fara eftir biskupsmönnum en þeir undan sem harðast og sáu hvorir aðra og var í hendingum með þeim áður þeir kæmust [p. 274] á skipin. Einn varð seinni og var sá drepinn tveimur nóttum síðar og hét Jón. Annar dó af kulda er Þórarinn hét (SS I, cap. 192, p. 273-274): després d'això, els homes del bisbe se n'anaren i els del mas apagaren el foc. Els acompanyants d'en Tumi es varen aplegar i sortiren a empaitar els homes del bisbe, mentre aquests fugien marxant tan aviat com els era possible. Tots dos grups es veien. [Al final els homes d'en Tumi], abans que arribessin a les naus, estigueren a punt d'atènyer-los. Un que anava endarrerit fou mort dues nits després. Nomia Jón. Un altre, que nomia Þórarinn, va morir de fred [però la resta pogué fugir a l'illa de Málmey]

◊ talaði Geirmundur flest um að hann þóttist vera of settur en þótti sem drykkur væri falsaður. Þá bar Björn ker að Geirmundi en hann drap við hendinni og sló upp í fang honum. Fór drykkurinn niður í hálm. Björn reiddist við og var málóði, kvað Geirmund vera snáp mikinn og laust með hnefa sínum á nasar honum svo að blóð flaut um hann allan og mælti illt við (SS, cap. 377, pàg. 574): En Geirmundur no deixava de dir que havia begut massa i que li semblava com si la beguda estigués adulterada. Aleshores en Björn va portar una gerra al Geirmundur, però aquest la va apartar d'un cop amb la mà i la gerra va pegar contra el pit d'en Björn. La beguda va caure a la palla. En Björn es va posar felló d'aquell fet i va amollar uns quants renecs i digué que en Geirmundur era un gran talòs i li va pegar un cop de puny al nas tan fort que la sang que li va brollar el va embrutar pertot i deia grolleries (Baetke 19874, pàg. 528: hann er of settr er hat zu viel getrunken, ist betrunken)

◊ af þessum ástæðum skulum við ekki láta þetta koma okkur úr jafnvægi eða að slá slöku við í bæninni, en þetta er það sem vakir fyrir djöflinum: i per aquestes circumstàncies no hem de deixar que això ens torbi ni que ens faci desatendre l'oració, que és el que pretén el dimoni (l'original fa: y así, ni nos ha de turbar ni lo hemos de dejar, que es lo que pretende el demonio)

◊ það er ljóst að ef vatnið streymir ekki í brunninn auðnast okkur ekki að finna það. Þetta felur ekki í sér að við megum slá slöku við, heldur að ná í vatnið jafnskjótt og það tekur að streyma: és clar que si l'aigua no raja de la font, no reeixirem pas a trobar-la. Això no comporta que poguem estar descurats sinó agafar l'aigua tan bon punt torni a rajar (l'original fa: porque ya se ve que, si el pozo no mana, que nosotros no podemos poner el agua. Verdad es que no hemos de estar descuidados para que, cuando la haya, sacarla)

◊ ég lýk orðum mínum með því að segja að sérhver ykkar sem þráir að tileinka sér hana, og eins og ég hef sagt, þetta er það sem við getum gert, ætti aldrei að slá slöku við það sem ég hef útskýrt. Þessi viðleitni leiðir til stigvaxandi sjálfsstjórnar og til þess að við hættum að reika út af hinni réttu braut: acabo les meves paraules dient que qualsevol de vosaltres que anheli dedicar-se a ella -com ja us he dit, això és el que podem fer-, no hauria de cansar-se mai d'atendre diligentment el que us he explicat (l'original fa: concluyo con que quien lo quisiere adquirir -pues, como digo, está en nuestra mano-, no se canse de acostumbrarse a lo que queda dicho, que es señorearse poco a poco de sí mismo, no se perdiendo en balde)

◊ Hrói mælti: „Hér mun ek verða at svara til nǫkkuru. Ek fœddist upp í Danmǫrku ok átta ek mér bróður er Sigurðr hét. Hann var at ǫllu efniligri maðr en ek. Hann var sýnu yngri. Ok eitt sinn fór hann með mér til Vallands í kaupferð. Hann var þá tólf vetra gamall. Ok einn dag á markaðinum hitti sveinninn fyrir sér mann einn mikinn ok rétthærðan. Þeir slógu þegar kaupi saman ok gekk af mikit fé í sjóði er sveinninn átti, svá at hinn hafði þar ekki móti at gefa, en sá var þó féskyggn, er til móts var kominn við hann ok vildi hann flest til fjárins. Gerðist þat af at hann drap sveininn ok vildi myrða en menn urðu þó varir við ok sǫgðu mér. En er ek kom at, þar er bróðir minn var dauðr, þá var þessi maðr í brottu. Lá þar eptir knífrinn ok beltit en fé var allt í brottu. Nú hefi ek þann veg komist at þessum gripum. Ætla ek at Þorgísl hafi stolit fénu en drepit bróður minn. Nú skulu þér, herra, hér um dœma“: en Hrói va dir: “Bé doncs, respondré alguna cosa. Vaig néixer i em vaig criar a Dinamarca. Tenia un germà que nomia Sigurðr, un noi més prometedor en tots els sentis que no pas jo, però més jove, com es podia veure. En una ocasió em va acompanyar a França en un viatge de mercadeig. Aleshores tenia dotze anys. I un dia, en un mercat, el noi va topar amb un home, gros i de cabells llisos. Immediatament varen fer un tracte. Dins l'escarsella que el noi tenia encara hi van restar molts de diners [després de feta la barrina], de manera que l'altre no tenia res a oferir-li a canvi d'ells, però aquest home, que s'havia topat amb ell, era cobdiciós i estava disposat absolutament a tot pels diners. La conseqüència en fou que va matar el noi i volgué amagar el cadàver, però uns homes se n'adonaren i m'ho digueren. I quan vaig arribar allà on era mon germà mort, aquest home ja se n'havia anat. El seu ganivet i cinyell encara eren allà, però tots els diners havien desaparegut. Així és com vaig entrar en possessió d'aquests dos objectes preciosos. Crec que en Þorgils va robar els diners i matar mon germà. Ara, Senyor, heu de sentenciar en aquest afer” (vocabulari: #1. sýnu: cf. Baetke 19874, pàg. 632: sýnu (dat. sg. n.) vor comp. u. sup. sichtlich, erheblich, bedeutend, viel, sehr; #2. rétthærðr: cf. Baetke 19874, pàg. 496: rétt-hárr, -hærðr adj. glatthaarig; #3. ganga af e-u: cf. Baetke 19874, pàg. 183: übrigbleiben; #5. féskyggn: cf. Baetke 19874, pàg. 131: fé-skygn adj. geldgierig, habsüchtig; #6. vilja flest til fjárins: en Baetke 19874, no dóna entrada a aquesta expressió; jo li dono el significat de voler fer-ho absolutament tot per diners, estar disposat a tot per diners; #7. gerask af e-u: cf. Baetke 19874, pàg. 193: gerask af e-u entstehen aus, die Folge sein von etwas; #8. myrða: en Baetke 19874, pàg. 432: <...> 2. m. dauðan mann eine Leiche heimlich beseitigen, nicht ordnungsgemäß bestatten; )

◊ Auðgísl mælti: "Eg hefi spurt að þú hefir verið í skipsbroti og ert nú orðinn mjög svo öreigi og féþurfi. Nú mun eg slá kaupi við þig að þú far með mér austur á Gautland til veturvistar. En eg skal gefa þér tíu merkur silfurs til fylgdar því að mér er sagt að þín fylgd sé vel kaupandi en vegurinn er kallaður ekki hreinn og setjast af því margir aftur þeir er fara vildu": Auðgísl li va dir: "he sentit a dir que vares naufragar i que ara ets un home molt mancat de béns i diners. Així doncs, vull fer aquesta barrina amb tu: m'acompanyaràs a llevant, al Gautland i hi passaràs l'hivern amb mi. A canvi de la teva companyia jo et donaré deu marcs d'argent, car m'han dit que la teva companyia els val bé i, segons, diuen, el camí no és net de perills i, per això, molts dels qui hi voldrien anar, desisteixen de fer-ho" (Baetke 19874, pàg. 529: setjask aptr zurückbleiben, daheimbleiben, nicht mitfahren)

◊ þat var einn dag, er Óláfr konungr sigldi suðr með landi lítinn byr ok fagran, at maðr stóð á hamri einum ok kallaði á þá, bað þá hafa til lítillæti at veita sér far suðr í land. Óláfr konungr stýrði Orminum at berginu, þar er maðrinn stóð, ok sté hann út á skipit. Þessi maðr var mikill vexti ok ungligr, fríðr sýnum ok rauðskeggjaðr. En þegar hann kom á drekann, sló hann á glens ok glímur við konungsmenn, hann varð þeim harðleikinn, ef þeir skyldu nǫkkut afl reyna, gerði hann af sér gleði mikla, þótti þeim gaman at eiga við hann, veittu hvárir ǫðrum í glensi hæðilig orð ok athlátr. Sagði hann at honum þótti konungsmenn veslingar ok lítilmagnar, ok “værit þér úverðugir,” segir hann, “at fylgja svá ágætum konungi, eðr svá skipa frítt skip, ok var harðskipaðr dreki þessi, þá er Rauðr hinn rammi átti hann, er hann nýtti varla til liðsemdar með sér fyrir krapta sakir slíka, sem ek er, nema heldr til skemmtanar ok ráðuneytis, en nú eruð þér þó ǫlmusur hjá mér“. Konungsmenn spurðu, ef hann kynni nǫkkut tíðindi at segja forn eðr ný. Hann kvaðst ætla, at þeir mundi þess fáss spyrja, er hann kynni eigi ór at leysa. Þeir leiddu hann þá fyrir konung, ok sǫgðu þenna mann vera margvísan. Konungr mælti: “Seg þú nǫkkura forna frœði, ef þú kannt”: un dia que el rei Olau navegava cap al sud al llarg de la costa i bufava un bell vent moderat, bo i suau, es va esdevenir que a un penya-segat hi havia un home que els va fer un crit per demanar-los que tinguessin la bondat de donar-li passatge al vaixell per anar cap al sud. El rei Olau va maniobrar l'Ormrinn cap al penyasegat on hi havia aquell home i aquest va pujar a bord de la nau. Aquest home era gran d'estatura, jovenívol, de belles faccions, i era barba-roig. Tan bon punt fou a bord del dreki, va començar a fer broma i a fer glíma amb els homes del rei. Resultava un contrincant dur si s'hi volien provar en força, i despertava una gran alegria entre els homes del rei els quals es divertien parlant amb ell, i ara ell ara els altres s'adreçaven paraules de befa i riota per fer broma. Els va dir que a ell els homes del rei li semblaven uns pobres homes i uns esquifits i “fóreu indignes”, els deia, “de servir un rei tan excel·lent i tripular una nau tan bella, [car heu de saber que] aquest dreki era tripulat per gent forta i valerosa quan en Roig el fort el posseïa, perquè ell, a causa de la força física que tenia, igual que la que tinc jo, a penes emprava gent perquè l'ajudessin, sinó més aviat per a divertir-se i perquè l'aconsellessin, mentre que vosaltres, ara, no sou més que uns figa-flors al meu costat”. Els homes del rei li varen demanar si podia dir-los alguna notícia, fos vella o nova. Ell els va respondre que creia que poques coses li podien demanar que ell no pogués respondre. Els homes del rei el varen menar davant el rei i li digueren que aquell home era coneixedor de moltes de coses. El rei li va dir: “Dónam notícia, si en coneixes, d'alguns fets i esdeveniments de l'antigor” (la traducció llatina de l'Sveinbjörn Egilsson de Copenhaguen 1841, cap. 55, p. 303-304 (Historia Olavi Tryggvii filii) fa: accidit aliquando, cum rex Olavus Serpente longo vectus litora prænavigaret, ipseque ad clavum sederet, ut aliquis, in rupe quadam stans, prænavigantes inclamaret, orans, ut rex locum sibi in nave concedere haud dedignaretur. Rex hoc audito navem eo applicuit, ubi stabat vir; quo facto ille navem conscendit. Hic se magnopere jactavit (insolentiorem, effrenatiorem se præbuit), regiosque multis contumeliosis verbis incessit, magnam lætitiam vultu præferens. Idem aspectu erat pulcher, barba rubra; ille alios, alii illum deridere; in multos verba [p. 304] petulantia vario modo jactavit. Interrogantibus eis, ecquid rerum memoria dignarum et multo ante gestarum referre haberet, multas se res scire ostendit: nihil enim interrogabitis, inquit, quod explicare non possim. Hoc regi retulerunt, dicentes: hic vir, domine, multas res memorabiles referre habet; dein eum ad regem deducunt. Interrogatus a rege, quid referre haberet) (vocabulari: #1. harðleikinn: cf. Baetke 19874, pàg. 232: verða e-m harðleikinn jmd. ein harter Gegner sein; #2. harðskipaðr: cf. Baetke 19874, pàg. 233: harð-skipaðr adj. mit tüchtiger, kühner Mannschaft besetzt (von Schiffen); #3. ǫlmusa: cf. Baetke 19874, pàg. 809: <...> 2. bedürftiger Mensch, Armer, Bettler; Schwächling, Taugenichts; #5. margvíss: cf. Baetke 19874, pàg. 407: marg-víss adj. = -fróðr i en Baetke 19874, pàg. 406: marg-fróðr adj. reich an Wissen, Kenntnissen; voraussehend; zauberkundig; #7. forn frœði: en Baetke 19874, no dóna entrada a aquest concepte. En aquest passatge ho interpreto com a sabers o coneixements antics, històries de fets antics; )

◊ hann svarar: „Þar tek ek þá til, herra! at land þetta, er vér siglum nú fyr, var byggt forðum daga af risum nǫkkurrum, en risar þeir fengu með atburð bráðan bana, svá at þeir dó náliga allir senn, svá at eigi varð meirr eptir en konur tvær; síðan tóku menn af austrlǫndum at byggja land þetta, en þær enar miklu konur veittu því fólki mikinn yfirgang ok úmaka, ok þrøngðu þeira manna ráði, er landit byggðu, allt þar til er landsmenn tóku þat ráð at heita á þetta hit rauða skegg til hjálpar sér, en ek greip þegar hamar minn, ok sló ek þær báðar til bana, ok hefir þetta landsfólk haldit því at kalla á mik til fulltings, ef þeir hafa nǫkkurs við þurft, allt hértil er þú hefir, konungr! mjǫk svá eytt ǫllum mínum vinum, sem hefnda væri fyrir vert!“ – Ok í þessu leit hann aptr í móti konungi, ok glotti við, í því er hann bikkti sér út af borðinu, svá skjótt sem kólfi skyti á sjáinn, ok sá þeir hann aldri síðan: ell li va respondre: “començaré contant-vos, senyor, que aquesta terra davant la qual ara singlem, fou habitada en els dies de l'antigor per alguns gegants, i aquests gegants, per un atzar, varen morir sobtadament, de manera que gairebé tots ells varen morir alhora, i no en restà cap d'ells llevat de dues dones. Després, gent de les terres de llevant començaren a establir aquesta terra però les dones grosses van infligir a aquesta gent grans abusos i disgustos i menyscabaven béns i propietats d'aquella gent que habitaven el país fins que els habitants del país varen prendre la decisió d'invocar aquesta Barba roja (és a dir, ell mateix, el déu Tor) perquè els ajudés i aleshores jo vaig agafar immediatament el meu martell i a cops d'ell les vaig matar totes dues i la gent d'aquesta terra ha continuat cridant-me perquè els socorri si tenen cap necessitat fins avui que tu, rei, has destruït tots els meus amics, la qual cosa mereixeria que fos venjada!” I dient aquestes paraules va tornar a mirar el rei i va somriure sorneguerament mentre es llançava per la borda a l'oceà i ho va fer tan aviat com si haguessin disparat a la mar un matràs, i ells no el varen tornar a veure mai més després (la traducció llatina de l'Sveinbjörn Egilsson de Copenhaguen 1841, cap. 55, p. 304 (Historia Olavi Tryggvii filii) fa: “Domine”, inquit, “hæc terra, quam nunc prænavigamus, olim a gigantibus quibusdam inhabitata fuit. Sed forte accidit, ut gigantes isti casu nescio quo repentina morte perirent, ita ut duæ omnino feminæ superstites essent. Deinde factum est, domine, ut viri, humana natura præditi, ex orientalibus orbis partibus oriundi, hanc terram incolere inciperent; quos, domine, ingentes illæ feminæ magno opere infestarunt, et multis modis vexarunt. Tum id consilii ceperunt homines, domine, ut hancce rubram barbam auxilii ergo invocarent; atque ego extemplo malleum depromsi e sinu meo, illasque ad necem percussi”. Quibus dictis a prora retro per navem transiliit, seque e puppi in omnium conspectu ejecit. En Baetke 19874, no dóna pas entrada a l'expressió: þrøngva þeira manna ráði. L'interpreto com a noure la situació d'aquella gent, fer que la situació d'aquella gent fos estreta)

◊ Hárekur drekkur nú af horninu til hálfs og bauð Brandi að drekka hálft er eftir var en hann vildi eigi við taka. Hárekur kvað hann skyldu verða að þjóna honum og laust horninu í höfuð honum svo að drykkurinn slóst niður á Brand. Síðan gekk Hárekur til rúms síns og slær nú til spotts við Brand en Brandur gerði sig eigi óðan og sló þessu í gaman. Hárekur kvað honum svo við þetta verða sem hann hefði oft barður verið: en Hárekur llavors va buidar la banya fins a la meitat i va convidar en Brandur a beure l'altra meitat que restava, però en Brandur no va voler agafar-lo. En Hárekur li digué que l'hauria d'obeir [tant si com no] i li va pegar amb la banya al cap de tal manera que la beguda que contenia va vessar damunt en Brandur. Després, en Hárekur va anar al seu seient i llavors va començar a fer befa d'en Brandur, però en Brandur no va perdre la calma i s'ho va prendre a broma. En Hárekur li va dir que reaccionava com si sovint l'haguessin estovat

◊ þá stendr risinn upp mjǫk móðr af blóðrás, ok ganga þeir þangat í skóginn, sem liggr einn mikill steinn ok sleginn um einn járnhringr: aleshores el gegant es va posar dret, molt extenuat a causa de l'hemorràgia, i tots dos anaren a l'indret del bosc en el qual hi havia una gran pedra al voltant de la qual hom havia clavat una anella de ferro

◊ nú ríða þeir Hrafn og Eyjólfur ofan af hjallanum og stigu af baki og bundu hestana, skutu síðan á fylking og slógu upp heróp og gengu að ofan (SS II, cap. 449, pàg. 701): aleshores en Hrafn i l'Eyjólfur varen davallar de la terrassa que hi havia a la muntanya, baixaren de dalt els cavalls i fermaren els cavalls, tot seguit es disposaren en ordre de batalla, aixecaren llur crit de guerra i atacaren

◊ og er þeir koma heim að geilagarðshliðinu verða þeir Gissur varir við þá og hlaupa út á kirkjugarðinn, slá upp herópi og berja vopnum á skjöldu. Órækju menn þeir er síðar fóru hyggja nú að þeir Gissur hlaupi út á þá, bregða vopnum og berjast nú sjálfir. Þar varð sár mjög Kjartan Helgason og fleiri menn urðu þar sárir og allir hlaupa þeir austur með garðinum. En er þeir er vitrari voru sáu hvað títt var, hlaupa þeir til og fengu stöðvað þá, gengu síðan inn á túnið og biðu þar til þess er ljóst var. Gissurar menn vildu nú hlaupa út eftir þeim og reka flóttann. Gissur bannaði þeim það og kvað þetta prett þeirra (SS I, cap. 306, pàg. 447): i quan varen arribar a la porta de la tanca que protegia la geil o caminoi fins a les cases del mas, en Gissur i els seus homes els afinaren i sortiren corrents al cementiri aixecant llur crit de guerra i pegant als escuts amb llurs armes. Els homes de l'Órækja que anaven a la rereguarda, creient llavors que eren els homes d'en Gissur que feien una sortida cap a ells, varen desembeinar llurs armes i varen lluitar amb els propis companys. En Kjartan Helgason hi va rebre una ferida greu i molts de més homes també hi foren ferits mentre tots corrien al llarg de la tanca cap a llevant. Quan els més savis d'entre ells varen veure què estava passant [en realitat], hi van anar corrents i aconseguiren d'aturar la lluita. Tot seguit, entraren dins el tún del mas on hi varen esperar que es fés de dia. Aleshores els homes d'en Gissur varen voler fer una sortida en direcció a ells per empaitar els qui fugien. En Gissur els ho va prohibir dient-los que era un trampa d'ells

◊ Maríanna verðr nú reið með dráp frænda síns. Jónathas hét bróðir hennar sjautján vetra gamall. Hann setr Heródes í byskupsdœmit til sátta með konu sína. Dóridem elju hennar rekr hann brott ok Antípatrem son sinn, ok skyldu þau aldri koma í Jerúsalem nema þrjár hátíðir. Salóma rægði Jónathan við konung ok kvað hann þá vilja draga ríkit undir sik ok fyrir þat lætr Heródes drepa byskupinn. Því næst slær hon því upp at Maríanne vill hafa annan mann fram hjá honum, ok hon hafi látit gera líkneskju eptir sér sem fegrsta ok sent Antónió til ásta: la Mariamne aleshores es va aïrar per la mort del seu parent. Un germà d'ella, de disset anys d'edat, nomia Jonatàs. L'Herodes el va instituir summe sacerdot en reconciliació amb la seva dona. Va expulsar la co-dona d'ella, la Doris o Dòride, així com el seu fill l'Antípatre, imposant-los que no tornessin a Jerusalem mai més llevat del temps de la celebració de les tres festes. La Salomé va calumniar en Jónatas davant el rei dient-li que volia arrabassar-li el poder i per això l'Herodes va fer matar el summe sacerdot. Tot seguit, la Salomé va fer escampar la brama que la Mariamne volia tenir un altre home a més a més d'ell i que havia fet fer una efígie d'ella que la representava com a dona bellíssima i que l'havia enviada a l'Antoni en senyal d'amor (cf. en Baetke 19874, pàg. 109: elja f. Nebenfrau, Konkubine. La definició d'en Baetke és insuficient ja que el mot elja tot sovint en realitat designa la co-dona, co-muller) (Noms propis: #1. Maríanna, Maríanne: Mariamna ~ Mariamnē ~ Mariammē -ae; #2. Jónathas: Iōnăthas -ăthae; ; #3. Dóridem: Dōris -ĭdis; #4. Salóma: Salōmē -ōmae; )

◊ um kveldit síð slógu keisarans menn eldi í vatnskerǫldin, eptir tilskipan Óla, ok sløngðu at virkinu. Lék eldrinn skjótt tjǫrgaða spónu í kerǫldunum. En er loganum sló út um kerǫldin, festi brátt í liminu er þeir hǫfðu borit undir virkit. Veðrit hafði verit um daginn kyrrt ok bjart. En um kveldit gerði á sunnanvind hvassan ok þurran ok tók at styrma svá sem náttaði. Nú sem limit tók at loga, en stormrinn stóð at borginni, þá festi eldinn brátt í kǫstulunum, er af tré váru gørvir, ok svá var ok víða borgarveggrinn af viðum. Varð þá eldsgangrinn svá mikill at hvat logaði af ǫðru, svá at um morgininn eptir sá engi líkindi Danavirkis nema grjótit (Óláfs saga Tryggvasonar hin mesta): aquell vespre, de tard, els homes de l'emperador, seguint les disposicions de l'Óli, varen posar foc dins els bujols d'aigua [que havien omplit prèviament de burballes i quitrà] i els llançaren amb les valslǫngur contra la palissada i [allà] el foc va prendre ràpidament les burballes quitranades que hi havia dins els bujols. I quan les flames varen sortir fora dels bujols, varen prendre ràpidament les branques que [els homes de l'emperador] abans havien portat fins al peu de la fortificació. El temps havia estat, durant el dia, serè i clar, però aquell vespre havia començat a bufar un vent de migjorn fort i sec i tan bon punt es va fer de nit, es va desfermar un gran vendaval. I quan les branques començaren a fer flamarada, i com que el vendaval bufava cap al Danavirki, el foc de seguida va prendre les torres (?) de la fortificació, les quals eren fetes de fusta, i també la muralla de la fortificació que a molts de punts era feta de troncs. L'incendi fou aleshores tan gran que una cosa n'encenia una altra, de manera que al matí següent ja no es veien cap restes del Danavirki llevat del que n'havia estat de pedra (la traducció llatina de l'Sveinbjörn Egilsson del 1828 fa: Sero vespere milites imperatoris, jussu Olii, ignem in vasa aquaria conjecerunt, eaque ad munimentum contorserunt. Assulæ, pice oblitæ, brevi conflagrarunt; mox flammam ex vasis erumpentem sarmenta, sub munimentum congesta, conceperunt. Fuerat hoc die aër tranquillus et serenus, sub vespe[p. 151]ram vero ortus est auster vehemens et siccus, qui, ingruente nocte, acrius spirare cœpit. Cum vero sarmenta cœpissent conflagare, ventique vis munimentum versus ferretur, castella, e ligno facta, subito ignem concipiebant, et similiter aggeres munimenti, qui magna ex parte ligno erant constructi; jamque tanta exstitit flammæ vis, ut unum ex altero conflagraret, maneque sequenti nulla vestigia Danici munimenti, præter saxa, apparerent)

◊ um kveldit síð slógu keisaramenn eldi í vatnskerǫldin ok eptir tilskipan Óla, ok sløngðu at virkinu. Lék eldrinn skjótt tjǫrgaða spónu innan í kerǫldunum. En er loganum sló upp ór kerǫldunum, festi brátt í liminu er þeir hǫfðu breitt undir virkit. Veðrit hafði verit kyrrt ok bjart um daginn. En um kveldit gørði á sunnanvind hvassan ok þurran ok tók at styrma svá sem náttaði. Ok sem limit tók at loga, en stormrinn stóð at virkinu, þá festi eldinn skjótt í kǫstulunum, er af tré váru gørvir, ok svá var ok víða virkisveggrinn af viðum. Var{ð} þá eldsgangr svá mikill at hvat logaði af ǫðru, svá at um morguninn eptir sá engi líkendi Danavirkis utan grjótit (Jómsvíkinga saga): aquell vespre, de tard, els homes de l'emperador, seguint les disposicions de l'Óli, varen posar foc dins els bujols d'aigua [que havien omplit prèviament de burballes i quitrà] i els llançaren amb les valslǫngur contra la palissada i [allà] el foc va prendre ràpidament les burballes quitranades que hi havia dins els bujols. I quan les flames varen sortir fora dels bujols, varen prendre ràpidament les branques que [els homes de l'emperador] abans havien escampat al peu de la fortificació. El temps havia estat, durant el dia, serè i clar, però aquell vespre havia començat a bufar un vent de migjorn fort i sec i tan bon punt es va fer de nit, es va desfermar un gran vendaval. I quan les branques començaren fer flamarada i el vendaval bufava cap al Danavirki, aleshores el foc de seguida va prendre les torres (?), que eren fetes de fusta, i també la muralla de la fortalesa que a molts de punts era feta de troncs. L'incendi fou aleshores tan gran que una cosa n'encenia una altra, de manera que al matí següent ja no es veien cap restes del Danavirki llevat del que n'havia estat de pedra

◊ nú var Loki tekinn griðalaus og farið með hann í helli nokkurn. Þá tóku þeir þrjár hellur og settu á egg og lustu rauf á hellunni hverri. Þá voru teknir synir Loka, Váli og Nari eða Narfi. Brugðu æsir Vála í vargs líki og reif hann í sundur Narfa, bróður sinn. Þá tóku æsir þarma hans og bundu Loka með yfir þá þrjá eggsteina - stendur einn undir herðum, annar undir lendum, þriðji undir knésbótum - og urðu þau bönd að járni. Þá tók Skaði eiturorm og festi upp yfir hann svo að eitrið skyldi drjúpa úr orminum í andlit honum. En Sygin, kona hans, stendur hjá honum og heldur mundlaug undir eiturdropa. En þá er full er mundlaugin þá gengur hún og slær út eitrinu. En meðan drýpur eitrið í andlit honum. Þá kippist hann svo hart við að jörð öll skelfur. Það kallið þér landskjálfta. Þar liggur hann í böndum til ragnarökkurs": ara, doncs, en Loki estava pres sense grið, ço és, sense tenir garantida la seva seguretat, i hom el portà a una cova. Allà els déus agafaren tres lloses i les posaren de caire i picaren un forat a cada llosa. Aleshores prengueren els fills d'en Loki, en Váli i en Nari o Narfi. Els ansos transmudaren en Váli en un llop que va destrossar en Narfi, son germà. Aleshores els ansos varen agafar els seus budells i hi fermaren en Loki passant els budells pels forats de les tres lloses posades de caire: la primera d'elles li quedava sota les seves espatlles, la segona sota la ronyonada i la tercera sota les sofrages, i aleshores aquells lligams es convertiren en ferro. Aleshores l'Skaði va agafar un escurçó i el va fermar damunt ell de manera que el verí de l'escurçó li degotés damunt la cara. Però la Sygin, la dona d'en Loki, s'està al seu costat sostenint una ribella sota el degotall de verí. I quan la ribella és plena, la Sygin va a buidar el verí. I mentre ho fa, el verí li degota damunt la cara. Aleshores en Loki s'estremeix tan fort que tota la terra tremola. És el que vosaltres[, mortals,] anomeneu terratrèmols. En Loki restarà fermat allà fins al crespuscle dels déus

◊ hann sló móður sína utan undir með derhúfu: va pegar cops [al cap] a sa mare amb una gorra, va agredir sa mare amb una gorra

◊ Oddr hét á menn sína, bað bera aptr frá siglu allan þunga, þann er þeir mætti. Síðan bað hann alla menn herklædda vera fyrir aptan siglu, en er þetta var gørt, bað hann slá við ǫllu segli. Byrr var at inn bezti, geisaði drekinn uppi fast Hálfdanarnautr, hann var járnaðr allr framan um barðit, en þessa tiltœkis varði engan mann: l'Oddr aleshores va donar ordres als seus homes i els manà que portessin tant de carregament com poguessin lluny del mast, a la part de popa. Tot seguit, els va manar que s'armessin i que es col·loquessin darrere el mast. Quan ho hagueren fet, els va manar que hissessin tota la vela, i, com que bufava el millor vent favorable, el dreki Hálfdansnaut va sortir llançat cap endavant afuat. Duia tota la roda de proa folrada de ferro. Ningú no se'n va adonar d'aquesta maniobra

◊ fara nú báðir saman til Laxár og hefir þar fjöldi hrossa gengið um veturinn á mýrunum. Vill Ólafur henda hross Þorgils og vill slá beisli við hestinn en Grímur safnar að hrossunum öðrum og á götuna. Hesturinn gerist órór er hann sér önnur hrossin og fær Ólafur varla haldið hestinum [p. 25] og hrýtur öxin úr hendi honum (var.: ...varla haldið honum. Og í sveiðum hestsins fellur niður öxin úr hendi honum). Þá gengur Grímur þangað að og þrífur upp öxina og veitir Ólafi banasár og ríður heim síðan og þykist nú það fyrir sjá að ekki muni þarvist hans mega vera lengi (var.: ...hans mega vera töluverðar stundir) og fer hann þegar af skyndingu norður yfir heiði til Bitru og svo til Hrútafjarðar og kemur þvottdaginn fyrir páska á fund Hafliða og tekur hann við honum vel (SS I, cap. 18, pàgs. 24-25): lavors tots dos es dirigiren a la Laxá on un gran nombre d'egües, durant l'hivern, s'hi havia aplegat als aiguamolls. L'Olau va voler capturar una egua d'en Þorgils i es va dirigir cap a ella amb la brida a la mà per posar-l'hi mentre que en Grímur va anar a aplegar les altres egües i els va menar cap al camí. El cavall-pare [al qual l'Olau havia posat la brida] es va posar nerviós quan va veure les altres egües, de manera que l'Olau a penes el podia subjectar i la destral li va relliscar de la mà a terra (var.: ...a penes el podia subjectar. I amb les encabritades del cavall-pare la destral li va caure de la mà a terra). Aleshores en Grímur s'hi va acostar, va aixecar la destral d'en terra i va colpir-hi de mort l'Olau i tot seguit va pujar a dalt d'un cavall i va tornar a cases i llavors va considerar que era previsible que la seva estada allà no es podia allargar gens (var.: ...previsible que la seva estada allà ja no podria ésser un temps considerable) de manera que es va dirigir immediatament i a tota pressa, cap al nord, a través de l'altiplà: de primer va anar a Bitra i d'aquí passà al fiord de Hrútafjörður i, dissabte de Pasqua, va anar a veure en Hafliði que li va fer una bona acollida (vocabulari: #1. hross: Cf. Baetke 19874, pàg. 275: hross <...> 2. Stute, im Gegensatz zu hestr); #2. hestur: Cf. Baetke 19874, pàg. 251: hestr m. 1. Hengst <...gt;; #3. hrjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 275: <...> e-t hrýtr e-m ór hendi ein Gegenstand fällt jmd. aus der Hand, wird jmd. aus der Hand geschlagen; #4. sveið: Cf. Baetke 19874, pàg. 624: sveið heftige, gewaltsame Bewegung, Aufbäumen: í sveiðum hestsins fellr niðr øxin ór hendi honum; #5. tøluverður: Cf. Baetke 19874, pàg. 646: tǫlu-verðr adj. nennenswert, erheblich; una traducció menys literal fóra: i llavors, considerant que ja no es podia quedar allà per més temps, partí immediatament i a correcuita cap al nord, cap a Bitra, a través de l'altiplà)

◊ Einar veit, að líður morgunninn, og hyggur, að Hrafnkell mundi eigi vita, þótt hann riði hestinum. Nú tekur hann hestinn og slær við beisli, lætur þófa á bak hestinum undir sig og ríður upp hjá Grjótárgili, svo upp til jökla og vestur með jöklunum, þar sem Jökulsá fellur undir þeim, svo ofan með ánni til Reykjasels: l'Einar sabia que el matí anava passant i va pensar que en Hrafnkell no se n'assabentaria si ell qualcava el cavall-pare [Freyfaxi]. Aleshores va agafar en Freyfaxi, li va posar les cabeçades, li va col·locar el dessuador a la gropa, al seu dessota, i va partir d'allà cap al barranc de Grjótárgil i d'aquí cap a les glaceres i d'allà cap a ponent al llarg de les glaceres fins allà on neix de les glaceres el riu Jökulsá i d'allà va baixar, resseguint el curs del riu, fins a la cabana d'estiu de Reykjasel

◊ eptir ákveðna tíð stigu þeir ór turninum ok fara, unz þeir koma til árinnar. Þá slær yfir þá myrkva miklum: després del temps fixat, varen davallar de la torre i varen fer camí fins a arribar al riu. Aleshores els va sorprendre una gran foscor

◊ veður var heiðbjart en í því slær yfir þoku svo myrkri að engi þeirra sá annan (SS II, cap. 462, p. 723): el temps havia estat clar i serè, però assús-suaixí els va sorprendre una boira tan espessa que cap d'ells no en veia un altre

◊ forðum bjuggu Hórítar í Seír en niðjar Esaú slógu eign sinni á land þeirra (ʝīrāˈʃū-m, יִירָשׁוּם) og tortímdu Hórítum. Þeir settust þar að í þeirra stað eins og Ísrael gerði í eignarlandi sínu sem Drottinn hafði gefið þeim: antigament habitaven a Seïr els horreus (ħorim), però els descendents de l'Esaú s'apoderaren de llur país i destruïren els ħorim. S'establiren en lloc d'ells igual com féu Israel al seu propi país que Jahvè li havia donat

◊ og voru þeir mikil þjóð, fjölmenn og stórvaxin eins og Anakítar. Drottinn eyddi Refaítum til að rýma fyrir Ammónítum og Ammónítar slógu eign sinni á lönd þeirra (wa-i̯ʝīrāˈʃu-m, וַיִּירָשֻׁם) og settust þar að í þeirra stað. Hið sama gerði Drottinn fyrir niðja Esaú, sem búa í Seír, þegar hann eyddi Hórítunum til að rýma fyrir þeim og niðjar Esaú slógu eign sinni á lönd þeirra (wa-i̯ʝīrāˈʃu-m, וַיִּירָשֻׁם) og settust þar að í þeirra stað og hafa búið þar til þessa: eren un gran poble, nombrós i de gran estatura com els enaquites (Anaquim). Déu exterminà els rafaïtes (Refaïm) per a fer lloc als ammonites (Ammonim), i els ammonites prengueren possessió de llurs terres i s'hi establiren en lloc d'ells. És el mateix que Jahvè havia fet pels descendents de l'Esaú que habiten a Seïr, quan anorreà els horreus (Ħorim), per a fer lloc per a ells i els descendents de l'Esaú prengueren possessió de llurs terres i s'hi establiren en lloc d'ells i les habiten fins al dia d'avui

◊ óeirðir á Spáni. Stjórnarbyltingin í Portugal hefir haft afarmikil áhrif á Spánverja. Lýðveldissinnum hefir aukist mjög fylgi og er búist við, að áður langt um líði verði Spánn orðinn að lýðveldi. Ýmsar óeirðir hafa orðið, verkföll og æsingafundir haldnir. Stjórnin spánska hefir viðbúnað mikin, ef í hart slær, og hefir sent herlið til Barcelona og Saragossa: Esvalots a Espanya. La revolució de Portugal ha tingut una enorme repercussió en els espanyols. Les simpaties envers els republicans han augmentat molt i s'espera que abans no passi gaire temps, Espanya esdevindrà una república. S'han produït alguns esvalots i vagues i s'han celebrat mítings d'agitació. El govern espanyol ha dut a terme grans preparatius, per si s'arriba a produir el pitjor, i ha enviat tropes a Barcelona i Saragossa

◊ á þeim degi - segir Drottinn - mun ég slá felmt á alla víghesta og vitfirring á þá sem ríða þeim. Á Júda húsi vil ég hafa vakandi auga, en slá alla hesta þjóðanna með blindu: aquell dia, diu Jahvè, colpiré de pànic tots els cavalls i de desvari tots els cavallers; però mantindré els ulls vigilants sobre la casa de Judà, mentre que colpiré de ceguesa tots els cavalls dels [altres] pobles

◊ fóru Sýrlendingar nú niður í móti honum, en Elísa gjörði bæn sína til Drottins og mælti: "Slá fólk þetta með blindu." Þá sló hann það með blindu eftir beiðni Elísa: els siris llavors varen baixar cap a ell i Eliseu va adreçar la seva pregària a Jahvè tot dient: «Colpiu aquesta gent de ceguesa!» I Jahvè els va colpir de ceguesa, segons la paraula d'Eliseu

◊ en þá, sem voru úti fyrir dyrum hússins, slógu þeir með blindu, smáa og stóra, svo að þeir urðu að gefast upp við að finna dyrnar: i els qui eren a fora, davant l'entrada de la casa, els colpiren de ceguesa, del més petit fins al més gran, de manera que no podien arribar a trobar l'entrada

◊ því að ég hefði þegar getað rétt út hönd mína og slegið þig og fólk þitt með drepsótt, svo að þú yrðir afmáður af jörðinni: que, si hagués estès la mà i us hagués ferit de pesta a tu i el teu poble, ja hauries estat esborrat d'aquesta terra

◊ hör og bygg var niður slegið, því að öx voru komin á byggið og knappar á hörinn. En hveiti og speldi var ekki niður slegið, því að þau koma seint upp: el lli i l'ordi foren abatuts, perquè l'ordi ja havia espigat i el lli treia flor. Però el blat i l'espelta no foren abatuts, perquè són més tardans

slána·legur, -leg, -legt <adj.>:

prim -a i desmanegat -ada, espigat -ada, esprimatxat -ada, llarguerut -uda (alt i reprim en una manera que resulta desagradable o es considera malforjada)

sláni <m. slána, slánar>:

pellanga m & f, espingarda m & f (Mall., Men.)

◊ þrællinn spyrr nú, hverr gaurr svá firna djarfr er, at slíkt lofar sér at gleipa. Herrauðr bað hann þegja, fúlan slána. Þrællinn sló með stórri kylfu til Herrauðar, en hann brá við skildinum. Hǫggit var svá þungt, at hann brotnaði allr. Herrauðr hljóp undir þrælinn, en hann tók fast í móti, ok váru þeira sviptingar sterkligar, ok fór þrællinn hvergi á hæl. Bósi kom þá at ok tók fœtrna undan þrælnum, ok lǫgðu síðan snǫru á háls honum ok hengdu hann þar á eikunum: el serf va preguntar llavors qui era aquell bergant tan extraordinàriament agosarat que es permetia parlar d'aquella manera. En Herrauðr va ordenar a aquell pellanga pudent, que es callés. El serf va pegar un cop al Herrauðr amb una clava enorme, però en Herrauðr l'hi va parar aixecant el seu escut. El cop[, de tota manera,] fou tan fort, que l'escut va esbocinar-se tot ell. En Herrauðr va envestir el serf i el va agafar per dessota els braços, i aquest, al seu torn, també el va agraponar ben fermament i aleshores varen començar una aferrissada brega, però el serf no cedia ni un pam. Aleshores en Bósi s'hi va afegir i va pegar estirada als turmells del serf [per fer-lo tombar, i quan hagué caigut] li posaren un dogal pel coll i el penjaren allà d'un roure

slást <slæst ~ sláumst | slóst ~ slógumst | slegist ║ um e-ð>: pegar-se per una cosa
	slást við e-n um e-ð með hnefum: pegar-se amb els punys amb algú per una cosa
	fara að slást: començar a pegar-se
	slást í förina (o: för) [með e-m]: afegir-se (o: unir-se) a, ajuntar-se a, acompanyar algú (que fa camí cap a un lloc. Cf. → vera í för með e-m)
	slást í flokk með e-m: arrenglerar-se al costat d'algú
	slást í hópinn [með e-m]: afegir-se al grup, ajuntar-se al grup
	slást í tal við e-n: encetar una conversa amb algú
	slást upp á e-n með skömmum: aclaparar algú d'improperis

◊ En er þeir höfðu litla hríð sofið þá kom þar til hússins tröllkona mikil. En er hún kom inn sópaðist hún um fast, tók beinin og allt það er henni þótti ætt og sló í munn sér. Síðan greip hún mann þann er næst henni var, reif og sleit allan, kastaði á eldinn. Þá vöknuðu þeir aðrir og við illan draum og hljópu upp en hún færði til heljar hvern að öðrum svo að einn var eftir á lífi. Hljóp sá innar undir loftið og kallar til hjálpar sér ef nokkuð væri þess í loftinu er honum mundi duga. Arnljótur seildist til hans og tók í herðar honum og kippti honum upp í loftið. Þá slóst hún fram að eldinum og tók að eta mennina þá er steiktir voru. Þá stóð Arnljótur upp og greip höggspjót sitt og setti milli herða henni svo að út hljóp oddurinn um brjóstið. Hún brá við hart og kvað (skrækti) við illilega og hljóp út. Arnljóti varð laust spjótið og hafði hún það með sér á brott: i quan ja feia una estona que dormien, va arribar a la casa una gran dona trol, i quan va entrar-hi, ho va escombrar tot a fons i va agafar els ossos i tot el que li va semblar comestible i s'ho va ficar (entaforar) dins la boca; tot seguit va agafar l'home que dormia més a prop d'ella, el va esquinçar i esqueixar (desmembrar) tot ell i el va tirar al foc. Aleshores els altres es varen despertar -i en un bon malson!- i van aixecar-se corrents, però ella els va anar matant un darrere l'altre fins que ja només en va quedar un de viu. Aquest va córrer a ficar-se més endins de la casa a sota el loft, cridant auxili per si a dalt, al loft, hi havia res [o ningú] que li pogués servir d'ajut. L'Arnljótur va allargar els seus braços [cap avall], va agafar aquell home per les espatlles i el va pujar d'una estrebada al loft. Aleshores la dona trol es va acostar al foc i es va posar a menjar els homes que ja estaven rostits. I mentre ho feia, l'Arnljótur es va posar dret, va agafar el seu höggspjót, una mena de pica, i el va clavar a la dona trol entre espatlla i espatlla de manera que la punta li va sortir pel davant al pit. Ella va reaccionar espantosament, cridant de mala manera, i va sortir corrents de la casa. L'Arnljótur va haver d'amollar la pica i ella se la va endur clavada (Baetke 19874, pàg.573: slásk fram sich vorwärts bewegen, laufen)

◊ næsta dag kom hann að tveim þeirra, sem slógust (μάχεσθαι, ὤφθη αὐτοῖς μαχομένοις). Hann reyndi að stilla til friðar með þeim og sagði: ,Góðir menn, þið eruð bræður, hví eigist þið illt við?': l'endemà anà als dos que es pegaven. Va mirar de posar pau entre ells dient-los: »bons homes, sou germans, per què us feu mal l'un a l'altre?«

◊ en hver sá sem slæst (ἀγωνίζεσθαι, πᾶς δὲ ὁ ἀγωνιζόμενος), hann varar sig við öllu, þeir að sönnu upp á það þeir öðlist forgengilega kórúnu, en vér óforgengilega. En eg hleyp, líka svo eigi sem upp á hið óvísa. Eg slæst (πυκτεύειν, πυκτεύω), eigi svo sem sá er í vindinn slær (δέρειν, δείρειν, ὡς οὐκ ἀέρα δέρων). Heldur þjái eg minn líkama og tem hann svo að eg prediki það eigi öðrum og verði sjálfur rækur: i qualsevol que es pega [amb d'altres per esport] es guarda de tot. Ells[, els púgils], ho fan en veritat per obtenir una corona perible, però nosaltres, en canvi, [ho farem per obtenir-ne] una d'imperible. I jo tampoc no corro per heure res d'incert. Em pego, però no pas com el qui pega al vent, ans turmento el meu cos i el domo a fi de no predicar als altres i veure'm jo mateix rebutjat

♦ slást felmtur á e-n: emparar-se l'espant d'algú

♦ felmtur slæst á e-n (o: felmtur kemur á e-n; o: [það] slær felmt á e-n; o: [það] slær felmtri á e-n): l'espant s'empara d'algú

◊ slóz þá þegar mannfallit upp á þá bœndr en felmt (L'Skálholtsbók ofereix aquí la lliçó felmtr) á suma, svá at þá kom hlaup í allan herinn þeira ok stefndu inn í Akrshaga. Birkibeinar slógu þeim herðadrengi ekki mjǫk hagliga ok fylgdu þeim at landi inn. Féll þar mart af búundum ok lá víða um ísinn: aleshores va augmentar immediatament el carnatge entre [les tropes d]els pagesos i l'espant s'emparà d'alguns d'ells, de manera que tot llur exèrcit es va posar a córrer i es dirigiren cap a Akrshagi[, les pastures d'Akr, a prop d'Oslo]. Els cames-de-beç els assestaven cops a les espatlles, no gaire hàbilment, i els empaitaren fins a la riba. Allà hi van morir molts dels pagesos i el gel va quedar encatifat arreu de llurs cossos

◊ en er þeir spurðu að Ólafur konungur fór með her manns sunnan um Hálogaland þá safna þeir her að sér og bjóða skipum út og fá lið mikið. Rauður hafði dreka mikinn og gullbúin höfuð á. Var það skip þrítugt að rúmatali og mikið að því. Þórir hjörtur hafði og mikið skip. Þeir halda liði því suður í móti Ólafi konungi. En er þeir hittast þá leggja þeir til orustu við Ólaf konung. Varð þar mikill bardagi og gerðist brátt mannfall og sneri því í lið Háleygja og hruðust skip þeirra og því næst sló á þá felmt og ótta. Reri Rauður með dreka sinn út til hafs og því næst lét hann draga segl sitt. Rauður hafði jafnan byr hvert er hann vildi sigla og var það af fjölkynngi hans. Er það að segja skjótast af ferð Rauðs að hann sigldi heim í Goðey: i quan varen saber que el rei Olau venia del sud cap a Hálogaland amb un exèrcit, van aplegar un exèrcit i també feren aplec de naus i varen aconseguir reunir així una gran força. En Rauður tenia un gran dreki amb el cap [de proa] tot guarnit d'or. Era una nau amb trenta bancs de remers i per això mateix, grossa. En Þórir cérvol també tenia un gran vaixell. Amb aquesta flota posaren rumb cap al sud a l'encontre de la del rei Olau. I quan foren davant ell, es varen disposar per a entaular batalla contra el rei Olau. Va començar una lluita acarnissada i aviat hi hagué un gran carnatge i de manera especial, entre les tropes dels halogalandesos. Llurs vaixells eren ‘netejats’ [un darrere l'altre] i tot seguit es va emparar d'ells por i espant. En Rauður va fugir amb el seu dreki cap a mar oberta i a continuació va fer hissar la vela. En Rauður sempre tenia bon vent, fos on fos que volia anar, la qual cosa li ho proporcinava la seva màgia. I, per dir succintament com fou la travessia d'en Rauður, direm que va tornar a ca seva a l'illa de Goðey

◊ eftir fall þeirra bræðra gekk Hákon konungur svo hart fram að þá hrökk allt fólk fyrir honum. Slær þá í lið Eiríkssona felmt og flótta því næst en Hákon konungur var í öndverðri sinni fylking og fylgdi fast flóttamönnum og hjó títt og hart. Þá flaug ör ein er fleinn er kallaður og kom í hönd Hákoni konungi upp í músina fyrir neðan öxl. Og er það margra manna sögn að skósveinn Gunnhildar sá er Kispingur er nefndur hljóp fram í þysinum og kallaði: "Gefið rúm konungsbananum," og skaut fleininum til Hákonar konungs. En sumir segja að engi viti hver skaut. Má það vel og vera því að örvar og spjót og alls konar skotvopn flugu svo þykkt sem drífa: després de la mort de tots dos germans, el rei Hákon va avançar amb tanta d'empenta que totes les tropes retrocedien al seu pas. Aleshores l'espant i la por es va apoderar de l'exèrcit dels fills de l'Eiríkur i immediatament començaren a fugir, i el rei Hákon, al capdavant de la seva formació de batalla, va empaitar amb fermesa els qui fugien, assestant-los cops espessos i forts. En aquells moments va volar una fletxa de la mena que s'anomena fleinn i es va clavar al braç del rei Hákon i, travessant-l'hi, li va arribar al múscul de sota l'aixella. Són molts els qui conten que un servent de la Gunnhildur que nomia Kispingur, corrents enmig del tumult de la batalla cridava: “Feu-li lloc al matador del rei”. I que llavors va disparar la fletxa contra el rei Hákon. D'altres, emperò, diuen, que ningú no sap qui fou el tirador. Aquesta versió pot ésser probablement la vertadera, car fletxes,llances i d'altres projectils volaven [pel camp de batalla] tan espessos com si fossin volves de neu

♦ slást í fylgd e-s: unir-se a un grup

◊ en nokkrir menn slógust í fylgd hans (κολλᾶν, κολληθέντες αὐτῷ). Þeir tóku trú. Meðal þeirra var Díónýsíus, einn úr Areopagus-dóminum, og kona nokkur, Damaris að nafni, og aðrir fleiri: alguns, emperò, se li van ajuntar. Es convertiren a la fe. Entre ells hi havia en Dionís, un dels jutges de l'Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més

♦ slást í hóp: unir-se a un grup

◊ allir aðrir sem hraktir höfðu verið á flótta undan kúgurunum slógust í hópinn (προστιθέναι, προσετέθησαν αὐτοῖς) og styrktu hann: tots els altres que havien estat posats en fuita per escapar dels opressors, s'uniren a ells i el reforçaren

◊ bæði hún og hinar konurnar settu upp ólífuviðarsveiga. Júdít dansaði fremst í flokki kvennanna, sem fóru fyrir, en allir karlmenn í Ísrael slógust í hópinn (ἀκολουθεῖν, καὶ ἠκολούθει πᾶς ἀνὴρ ᾿Ισραὴλ), báru vopn sín með kransa á höfði og sungu sálma: tant ella com les altres dones es varen posar corones d'olivera. La Judit dansava al capdavant del grup de les dones que marxaven davant de tot, però tots els homes d'Israel s'uniren al grup mentre portaven, amb corones [d'olivera] al cap, llurs armes i cantaven psalms

◊ nú ef þér kann þat til handa bera, at þú verðr svá staddr fyrir konungi, at einnhverr vill meðan slásk á nǫkkurn spurdaga við þik eða nǫkkurar aðrar rœður, þá skalt þú hafa blíð orð í munni ok svara þó á þessa leið: „Bið litla hríð, góðr maðr! meðan ek hlýði stund eina rœðu konungsins, en ek vil síðan gjarna við þik rœða slíkt, er þér þykki sjálfum gott": doncs bé, si t'esdevé que et trobes així davant el rei, i algú, mentrestant, vol fer-te algunes preguntes o dir-te qualssevol altres coses, cal que tinguis parades a la boca paraules afables per a ell i li responguis d'aquesta manera: “bon home, espereu-vos una mica, perquè pugui sentir el parlament del rei; quan l'haurà acabat de fer, de grat parlaré amb vós de tot el que us sembli oportú”

◊ síðan vakti Haraldur upp menn sína og lét þá vita við hver svik þeir voru komnir. "Megum vér það sjá," segir hann, "að vér höfum hér ekki liðs við Svein þegar er hann slæst á svikræði við oss. Mun sá vera hinn besti kostur að leita á brott héðan meðan kostur er. Leysum vér nú skip vor og róum leynilega í brott": després en Haraldur va despertar els seus homes i els va fer saber de quina traïció havien estat víctimes. “Podem veure pel que ha passat”, els va dir, “que no podem pas comptar amb l'ajut de l'Sveinn, quan s'ha disposat a cometre traïció contra nosaltres. [Atesa la nova situació,] la millor opció que tenim és allunyar-nos d'aquí mentre en tinguem l'oportunitat. Així doncs, amollem les amarres de les nostres naus i remem en silenci per allunyar-nos d'aquí”

◊ en ef nǫkkurr maðr slæsk í mat eðr mungát, ok rœkir þat meirr en þingit, skal hann enga uppreisn eiga síns máls á þeim degi, hvat máli sem hann á at drífa á Øxarárþingi: però, si algú se'n va a menjar o beure, i es preocupa més d'això que no pas del mateix þing, que no s'hi faci la vista (?) del seu cas aquell dia, sigui quin sigui el cas que ell hagi hagut de presentar al þing del riu Øxará

◊ þar uppi í turninum voru dyr, hverjar svo oft upplukust af sér sjálfum, sem sjálf stundaklukkan aflét sín fullslög að slá, eftir því sem deginum leið. Fyrir utan þær dyr sátu tveir englar, að ásýnd kyrrir á milli slaga tímaklukkunnar. En sem hún sló og dyrnar hrukku upp, þá uppspruttu þessir tveir englar og settu hvor sína básúnu fyrir sinn munn. En í hvert sinn er svo gjörðist, sýndist sem Kristur útkæmist í sinni manndómlegri líkingu, svo enginn fáfróður skyldi annars hyggja en svo vera mundi, og sýndist að hann liti til beggja handa sér og útrétti sínar hendur og byði öllum til sín að koma. Þetta varaði svo lengi sem klukkurnar spiluðu þau fjögur vers af hverjum sálmi er meistarinn upphóf á fjórar stemmur, svo stór unaðarsemd var að heyra þar á. Margar af kvinnunum grétu hjartanlega af fögnuði bæði af spilverkinu og líkamlegri fígúruásýnd Christi. En sem þau fjögur vers voru enduð, veik myndin Christí svo hægt sér inn aftur, dyrnar slógust aftur, englarnir settust niður í stólana, og þeirra básúnur strax frá munninum. En alla klukkustundina út lá allt þetta svo sem í dái: a la part de dalt de la torre hi havia unes portes, cadascuna de les quals s'obria per ella mateixa cada vegada que el mateix rellotge acabava de tocar una hora a mesura que el dia anava passant. Defora, davant aquestes portes, hi havia asseguts dos àngels que es veien immòbils entre les campanades (o: entre les hores) del rellotge, però, quan el rellotge les tocava i les portes s’obrien, aquests dos àngels es posaven drets d’un bot i cadascun d’ells es portava la seva trompeta davant la boca. I cada vegada que això es feia, semblava com si el Crist s’aparegués en la seva forma humana, de manera que cap persona illetrada o ignorant no podia creure que no fos així, i semblava com si Ell mirés a cada costat i allargués les seves mans i convidés tothom a acostar-s’hi. Això durava mentre les campanes [del rellotge] tocaven els quatre versos de qualsevol himne religiós que el mestre [rellotger] hi hagués introduït (?) a quatre veus, de manera que era un gran delit sentir-ho. Moltes de dones vessaven ardents llàgrimes d’alegria tant per aquella música com per la bella aparença de la figura del cos del Crist. I, quan aquells quatre versos acabaven, la figura del Crist es tornava a replegar lentament cap a dins del rellotge, les portes es tornaven a tancar de cop, els àngels es tornaven a asseure a llurs cadires mentre apartaven immediatament les trompetes de llurs boques. I, per l’hora sencera [fins a la següent], tot això quedava com en un desmai

◊ miðfirðingar riðu norður Vatnsskarð sjö saman og komu um kveldið fyrir Lárentíusmessu í Valadal og slógust þar inn og tóku það er laust var. Þá komu þar Kolbeins menn þeir er seint höfðu orðið og flettu þá alla en særðu einn mjög. Sá hét Þorkell berklingur. En aðra létu þeir fara suður á fjall með sér og fundu þeir Kolbein í Vinverjadal og gaf hann þeim grið og fóru þeir aftur vopnlausir (SS I, cap. 283, p. 407): 

◊ og litlu síðar kom þar Hallur um farinn veg og stefndi ofan til Márskeldu en húskarlar Helga prests slógust á leið við honum. En er þeir komu út úr garði kom Gjafvaldur eftir þeim og hjó þegar til Halls. Það kom á öxlina hægri og renndi ofan eftir armleggnum mjög að olboga. Varð það mikið sár. Gjafvaldur tók þá á rás ok létti eigi fyrr en hann kom í Hvamm (SS I, cap. 55, pàg. 66): i poc després, en Hallur [Þjóðólfsson], fent aquell camí, hi va passar, i d'allà va prendre cap a Márskelda. Els missatges d'en Helgi, el prevere, se li ajuntaren per fer el mateix camí amb ell, però quan ja sortien del garður, la tanca del mas, en Gjafvaldur va córrer cap a ells i en atènyer-los, va colpir immediatament en Hallur. El cop li va endevinar l'espatlla dreta i li va baixar pel braç gairebé fins al colze. Era una ferida greu. En Gjafvaldur aleshores es va posar a córrer i no va afluixar la seva carrera fins que va haver arribat a Hvammur

◊ síðan slógust þeir í sveit með markamönnum öðrum og fylgdu flokkinum. Sækir þá Ólafur konungur vestur til Kjalar: després, s'uniren a la companyia dels altres homes del bosc i [plegats] seguiren el grup. Aleshores el rei Olau va fer cap a ponent fins a Kjölur

◊ Þórir hundur hafði farið síðast með sína sveit því að hann skyldi til gæta að ekki slægist aftur liðið þá er herópið kæmi upp eða liðið sæist og biðu þeir Kálfur Þóris. Bændur höfðu það orðtak í her sínum að eggja lið sitt í orustu: "Fram, fram búandmenn!": en Þórir gos havia marxat a la rereguarda amb la seva companyia perquè tenia l'encàrrec de tenir esment que la host no reculés quan s'aixequés el crit de batalla o es veiés la tropa [enemiga] i en Kálfur i els seus homes esperaren en Þórir. Els pagesos havien adoptat un lema en llur exèrcit per a esperonar llurs tropes en la batalla que era: “endavant, endavant, homes de la pagesia!”

◊ og er það sáu þeir Grænlendingar þá spretta þeir upp og horfðu forbrekkis og í móti honum Símoni. Og því næst gekk Kolbeinn upp hjá þeim er þeir horfðu allir frá og slæst á bak þeim og fór einn frá sínum mönnum. Og var það jafnsnemma að hann komst á bak Einari og hjó með öxi milli herða honum og Einars öx kom í höfuð Símoni og fengu báðir banasár: i quan els grenlandesos ho van veure, es posaren drets d'un bot i miraren pendent avall cap al Símon. I el següent que va passar fou que en Kolbeinn va pujar passant pel costat dels altres tots els quals miraven en l'altra direcció, i va atènyer-los per l'esquena i ho va fer marxant tot sol deprés d'haver deixat enrere els seus homes. I exactament en el mateix instant que va arribar darrere l'Einar, es va esdevenir que li va clavar un cop de destral entre espatlla i espatlla [però l'Einar, al seu torn] li va clavar al Símon la seva destral al cap, de manera que tots dos varen rebre sengles ferides mortals

◊ að dómum varð þröng mikil. Þá slóst Þórður rauður á bak Þórði Sturlusyni og hjó meðal herða honum með breiðöxi sem honum var hægst og beit ekki og hafði hann hvorki brynju né treyju. En er Sighvatur bróðir hans sá það hljóp hann fram að Þorvaldi Gissurarsyni og hjó til hans en Halldór fylgdarmaður hans hljóp fyrir hann og hjó Sighvatur undan honum fótinn og varð það banasár (SS I, cap. 132, p. 185): a les vistes de les causes hi assistia una gran pressada de gent. Aleshores en Þórður roig es va poder arrambar darrere en Þórður Sturluson i va descarregar-li un cop entre espatlla i espatlla amb la seva destral de fulla ampla, però, encara que li va poder pegar com va voler, la destral no el va ferir malgrat que en Þórður Sturluson no duia posada ni cuirassa ni treyja, una mena de gipó enconxat i gruixut. Quan en Sighvatur, son germà, ho va veure, es va llançar corrents cap endavant, cap en Þorvaldur Gissurarson i li descarregà un cop, però en Halldór, un seguidor d'en Þorvaldur, es va llançar al seu davant de manera que el cop d'en Sighvatur el va endevinar a ell tallant-li la cama per dessota el genoll, una ferida que li fou mortal (Baetke 19874, pàg. 294, no hi dóna pas entrada a l'expressió sem honum var hœgst. Entenc que vol dir a son lloure, amb total llibertat, sense que ningú l'obligués a fer un mal cop) 

◊ Þórhallur tók allvel Þórði og kvað það vel að hann fór eigi utan: "Hefir þú hér dvalist um hríð og líkar mér vel við þig. Veit eg og að húsfreyja vill að þú sért hér þeim stundum sem þú vilt. Er eg og maður barnlaus og er gott að gera slíka menn sér að vinum og styrkja þá með peningum þótt í nokkuð falli. Vantar mig hvorki hug né vit til ráðagerða ef Össur slæst á fjandskap við þig": en Þórhallur va donar una calorosa benvinguda al Þórður i li va dir que estava bé que no se n'hagués anat a Noruega: “Has passat aquí una temporada i m'hi trobo bé amb tu. Sé que la meva dona també vol que t'estiguis aquí tot el temps que vulguis. A més a més, no tinc fills i és bo de fer-se tals homes per amics i donar-los suport amb diners encara que la quantitat sigui una mica alta. Si l'Össur es comporta hostilment amb tu, [comprovaràs que] no em mancarà ni seny ni enginy per a forjar plans o donar bons consells”

◊ en er þeir sóttu fram veginn þá máttu fáir senn fram fara en þeir er út hljópu af veginum fengu snjá svo mikinn að þeir fengu varla fram komist og brást þá fylking þeirra en þeir féllu er fyrstir gengu fram brautina. Var þá niður höggvið merkið en þeir er þar voru næst opuðu en sumir slógust á flótta. Magnúss konungs menn fylgdu þeim og drápu hvern að öðrum er þeir náðu. Birkibeinar komu þá ekki fylking á og urðu berir fyrir vopnum og féll þá mart og mart flýði. Var þá sem oft kann verða, þótt menn séu fræknir og vopndjarfir, ef slög stór fá og komi á flótta, að flestir verða illir afturhvarfs. Tók þá að flýja meginlið Birkibeina en fjöldi féll því að Magnúss konungs menn drápu allt það er þeir máttu og voru engum manni grið gefin, þeim er þeir náðu, en flóttinn dreifðist víðs vega: i quan avaçaven pel camí [estret], eren pocs els qui podien fer-ho de dos en dos alhora, però els qui sortien del camí, s'enfonsaven en una capa de neu tan gruixuda que a penes podien continuar fent via, i llavors, llur formació es va trencar i els qui marxaven al capdavant pel caminoi caigueren els primers. Aleshores van tallar l'asta de l'estendard i els qui s'hi trobaven més a prop varen retrocedir però alguns varen emprendre la fuita. Els homes del rei Magnús els varen empaitar, matant-ne qualsevol que atenyessin. Els cames-de-beç no pogueren pas refer la formació de combat i es trobaren desprotegits davant les armes [llancívoles] i molts caigueren i molts fugiren. Aleshores es va esdevenir, com passa sovint, que els homes, per més coratjosos i hàbils amb les armes que siguin, si pateixen una gran desfeta i fugen, que la majoria d'ells ja no poden tornar enrere. Aleshores va començar a fugir la part principal de la host dels cames-de-beç i un gran nombre d'aquells homes va caure perquè els homes del rei Magnús mataven tot el que podien i no donaven quarter a ningú que agafessin i els qui fugien es dispersaren en totes direccions

◊ og þar kom að hann slóst á tal við Guðrúnu dóttur Guðbrands svo að það töluðu menn að hann mundi fífla hana. En er Guðbrandur varð þess var taldi hann á hana mjög er hún átti tal við Hrapp og bað hana að varast að mæla nokkuð við hann svo að eigi heyrðu allir menn. Hún hét góðu um fyrst en þó dró til vanda um tal þeirra. Þá setti Guðbrandur til Ásvarð verkstjóra sinn að ganga með henni hvert er hún færi: i es va esdevenir que entaulava xerrades amb la Guðrún, la filla d'en Guðbrandur, de manera que la gent xerrava que la devia estar seduint, i quan en Guðbrandur se'n va assabentar, va reprendre greument sa filla per tenir converses amb en Hrappur i li pregà que se'n guardés de parlar res amb ell, si no era que tothom pogués sentir el que es deien. Ella li ho va prometre i al començament ho va complir però [al cap d'un cert temps] varen reprendre llurs xerrades com de costum. Aleshores en Guðbrandur va encomanar al seu majoral, l'Ásvarður, que l'acompanyés onsevulla que ella anés

◊ Haraldur hinn hárfagri herjaði vestur um haf, sem ritað er í sögu hans. Hann lagði undir sig allar Suðureyjar svo langt vestur, að engi hefir síðan lengra eignast. En er hann fór vestan, slógust í eyjarnar víkingar og Skotar og Írar og herjuðu og rændu víða: en Haraldur Bells-cabells va guerrejar per les terres de més enllà de la mar per ponent, tal com és escrit a la seva història. Va sotmetre totes les Hèbrides fins tan lluny per ponent que, després d'ell, cap altre rei no ha tingut dominis més enllà. I quan ell va tornar de ponent, van caure sobre les illes els viquings, els irlandesos i els escocesos, els quals varen assolar i sotmetre a pillatge les illes arreu (cf. Baetke 19874, pàg. 573: víkingar slógusk í Suðreyjar Wikinger fielen in die Hebriden ein)

◊ Hárekur drekkur nú af horninu til hálfs og bauð Brandi að drekka hálft er eftir var en hann vildi eigi við taka. Hárekur kvað hann skyldu verða að þjóna honum og laust horninu í höfuð honum svo að drykkurinn slóst niður á Brand. Síðan gekk Hárekur til rúms síns og slær nú til spotts við Brand en Brandur gerði sig eigi óðan og sló þessu í gaman. Hárekur kvað honum svo við þetta verða sem hann hefði oft barður verið: en Hárekur llavors va buidar la banya fins a la meitat i va convidar en Brandur a beure l'altra meitat que restava, però en Brandur no va voler agafar-lo. En Hárekur li digué que l'hauria d'obeir [tant si com no] i li va pegar amb la banya al cap de tal manera que la beguda que contenia va vessar damunt en Brandur. Després, en Hárekur va anar al seu seient i llavors va començar a fer befa d'en Brandur, però en Brandur no va perdre la calma i s'ho va prendre a broma. En Hárekur li va dir que reaccionava com si sovint l'haguessin estovat

◊ nú efaði hann um, fyrir þá sök, hvort það mundi vera viturlegt ráð að treysta svo mjög hamingjuna að fara með lítinn styrk í hendur fjandmönnum sínum er allur landsmúgur hafði til slegist að veita Ólafi konungi mótgöngu: per aquesta raó, tenia dubtes si era una decisió assenyada confiar tant en la seva bona sort com per dirigir-se contra els seus enemics amb tan poques forces, atès que tota la població del país s'havia decidit a presentar-li resistència a ell (Baetke 19874, pàg.573: slásk til e-s sich zu etw. entschließen, aich auf etw. einlassen)

◊ það er sagt frá Þorleifi að hann fær sér í skógi klumbu eina mikla eða hálfróteldi það, og fer síðan þangað er matsveinar hafa elda og matbúa, og svíður klumbuna utan alla nokkuð svo, og hefir hana í hendi sér og fer á fund Eiríks Hákonarsonar, - og gengar Eiríkur þá ofan til skips, og er þar þá í för með honum Einar skálaglamm, og þá slæst Þorleifur í för með þeim. Og er Eiríkur sér hann, þá mælti hann: "Hvað skal þér, Þorleifur," segir hann, "klumba sú hin mikla er þú hefir í hendi?" En Þorleifur svarar honum á þá leið <...>: d'en Þorleifur conten que va anar al bosc a cercar una gran maça o garrot i quan en va tenir un, se'n va anar al lloc on els cuiners havien fet foc i preparaven el menjar i va endurir una mica la maça torrant-la per defora sobre el foc, i, amb ella a la mà , es va dirigir a l’encontre de l'Eiríkur Hákonarson, i es va esdevenir que just en aquell moment l’Eiríkur baixava cap al vaixell, acompanyat de l'Einar Skálaglamm. En Þorleifur se’ls va ajuntar en el camí [i es posaren a fer camí plegats], i quan l'Eiríkur el va veure, li va dir: “Þorleifur, què vols fer amb aquesta maçota que duus a les mans?” I en Þorleifur li va respondre d'aquesta manera <...>

◊ en er Hrærekur konungur var tekinn í fárra gæslu þá slóst Finnur í för þeirra og fór hann oftast í sveit með knöpum og þjónustumönnum en hvert sinn er hann mátti kom hann til þjónustu við Hrærek konung og oft í tal og vildi konungur skömmum samfast mæla við hann og vildi ekki gruna láta tal þeirra: i quan el rei Hrærekur fou posat sota la custòdia d'uns pocs [vigilants], en Finnur es va unir a ells en llur camí i la majoria de vegades anava amb el grup dels escuders i servents, però cada vegada que podia, es posava a disposició del rei Hrærekur per servir-lo i sovint encetava conversa amb ell i el rei no volia parlar amb ell de manera ininterrompuda gaire estona perquè no volia aixecar sospites sobre la natura de llurs converses

◊ allt það sem Móse hafði gefið fyrirmæli um las Jósúa frammi fyrir öllum söfnuði Ísraels, einnig konum, börnum og þeim aðkomumönnum sem slegist höfðu í för með þeim (wə-ha-gˈgēr   ha-hɔˈlēχ   bə-qirˈbā-m, וְהַגֵּר, הַהֹלֵךְ בְּקִרְבָּם), og sleppti engu orði: tot allò que en Moïsès havia donat com a preceptes, en Josuè ho va llegir davant tota la comunitat d'Israel, amb les dones, els infants i els forasters que se'ls havien ajuntat en llur camí i no es va deixar ni un mot

◊ prestur tók þessu feginsamlega og tók hökullíkneskið (ʔɛθ־hā-ʔēˈφōδ, אֶת-הָאֵפוֹד), húsgoðin (wə-ʔɛθ־ha-ttərāˈφīm, וְאֶת-הַתְּרָפִים) og skurðlíkneskið (wə-ʔɛθ־ha-pˈpāsɛl, וְאֶת-הַפָּסֶל) og slóst í för með mönnunum (wa-i̯ʝāˈβɔʔ   bə-ˈqɛrɛβ   hā-ˈʕām, וַיָּבֹא, בְּקֶרֶב הָעָם): el sacerdot va acceptar amb alegria; va agafar l'efod, els terafim i la imatge entallada, i s'uní a aquella gent en llur marxa

◊ þá bar svo við, er þeir voru að tala saman og ræða þetta, að Jesús sjálfur nálgaðist þá og slóst í för með þeim (συμπορεύεσθαι, συνεπορεύετο αὐτοῖς): aleshores es va esdevenir que, mentre ho parlaven i enraonaven, Jesús se'ls va acostar i s'uní a ells en llur camí

slátra <slátra ~ slátrum | slátraði ~ slátruðum | slátrað>:

1. <e-u>: matar una cosa (cosa = animal, per aprofitar-lo culinàriament)

♦ slátra fé: matar bestiar

♦ slátra hænu: matar una gallina

♦ slátra lömbunum og hrútunum: matar els anyells i els xots

♦ slátra svíni: fer matances, matar un porc

2. <e-m>: massacrar algú (assassinar, cometre una matança de gent)

♦ slátra fólki: massacrar gent

3. <e-m>: (vinna, sigra með yfirburðum) massacrar algú (vèncer-lo aclapadorament, amb gran superioritat, en competició esportiva)

4. <e-u>: <FIG FAM> suprimir una cosa, sacrificar una cosa (esborrar-la, llevar-la del mig, eliminar-la)

5. <e-u>: (rífa e-ð í sundur) desmuntar una cosa (en peces, desguassar-la)

6. <e-u>: (éta eða drekka upp) acabar-se una cosa (empassar-se, engolir)

◊ slátra 200 lítrum af fríum bjór: empassar-se dos-cents litres de cervesa gratis

◊ slátra vínflösku: buidar i escurar una botella de vi, ‘escorxar’ una botella de vi, ‘despatxar’ una botella de vi

slátrari <m. slátrara, slátrarar>:

1. (maður sem annast slátrun búfjár) matador m, matadora f, escorxador m, escorxadora f (persona que mata i escorxa les bèsties)

2. (kjötvinnslumaður & kjötbúð) carnicer m, carnicera f (persona que mata animals i en ven la carn a una carniceria)

♦ fara til slátrarans: anar a la carniceria

3. (fjöldamorðingi) carnicer m, carnicera f (assassí, autor d'una matança de persones o de matances de persones)

slátrun <f. slátrunar, slátranir>:

matança f (d'animal & massacre)

♦ ala lamb til slátrunar: engreixar un anyell

♦ leiða lamb til slátrunar: dur un anyell a escorxar

slátrunar·fé <n. -fjár, no comptable>:

animals destinats a l'escorxador

slátrunar·hús <n. -húss, -hús>:

escorxador m (edifici on hom mata i escorxa animals)

slátta <f. sláttu, sláttur. Gen. pl.: sláttna>:

1. (sláttur) sega f (acció de segar el fenàs amb la falcella)

2. (ljá) sega f (resultat de la sega: fenàs dallat)

3. (mynt- eða peningaslátta) monedatge m (batiment, encunyació de monedes)

sláttar·hljóðfæri <n. -hljóðfæris, -hljóðfæri>:

<MÚS> instrument m de percussió

sláttu·maður <m. -manns, -menn>:

segador m, segadora f

sláttu·orf <n. -orfs, -orf>:

desbrossadora f

sláttur <m. sláttar, slættir>:

1. (heyskapur & sláttutími) sega f del fenàs (collita del fenàs & època de l'any en la qual es fa)

♦ um sláttinn: a l'època de la sega del fenàs

♦ það er sláttur á honum: <LOC FIG> és un fatxenda

2. (hjartsláttur) batec m (de cor)

3. (æðasláttur) pulsació f (d'artèria)

4. (handasláttur, handapat) gesticulació f (amb les mans)

5. (hljóðfæraleikur) interpretació f (acció de tocar un instrument musical de percussió cordòfons com ara l'arpa o el piano, però també l'orgue) (→ hörpusláttur)

6. (það að slá, slög) batecs m.pl (cop regular)

♦ slátturinn í vél: el so [regular] del motor

sláttu·vél <f. -vélar, -vélar>:

1. (til að slá með hey) segadora f (màquina d'ús agrícola, per a segar el fenàs)

2. (til að slá garðinn eða grasflöt) tallagespa m (màquina d'ús privat, per a tallar-hi la gespa del jardí)

sláttu·þyrla <f. -þyrlu, -þyrlur. Gen. pl.: -þyrlna o: -þyrla>:

segadora rotativa

slátur <n. sláturs, slátur>:

1. (sláttur) freixura f (cor, lleus, melsa, ronyons i fetge d'animal mort i escorxat) ensems amb la seva butza, sang, cap i peus. N'hi ha de dues menes: el blóðmör i la lifrarpylsa

2. <CULIN> embotits fets amb freixura, sang i greix de be (amb afegiment secundari de farina de blat, de civada i de sègol) -el blóðmör- i/o amb els ronyons i el fetge -la lifrarpylsa-. L'aspecte de l'slátur recorda el del nostre camaiot o varia negra, però la pasta no s'emboteix en pell o xuia de porc, sinó en rúmex de be (vömb, pl.: vambir) que també es cus, igual que es fa amb el camaiot.

♦ taka slátur: <CULIN> fer [embotits d']slátur

slátur·búð <f. -búðar, -búðir>:

carniceria f d'excorxador (carniceria on s'exposen i venen productes de matança del mas o de la cooperativa. En l'actualitat han desaparegut la majoria d'elles. Solien estar aferrades a l'escorxador mateix)

slátur·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

animal m de matança

slátur·fé <n. -fjár, no comptable>:

animals destinats a l'escorxador

slátur·félag <n. -félags, -félög>:

escorxador m de cooperativa agrícola-ramadera

slátur·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici cruent

♦ færa e-m sláturfórn: oferir un sacrifici cruent a...

♦ færa e-ð til sláturfórnar: matar un animal en sacrifici

◊ hann lét færa sauði, naut og alikálfa til sláturfórnar: va fer matar en sacrifici ovelles, bous i vedells engreixats

◊ færa sláturfórnir og brennifórnir: oferir víctimes i holocaustos

slátur·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

<CULIN> sláturgerð f, fabricació casolana d'embotit de be, esp. amb sang, freixura, fetge, greix i ronyons del be escorxat (→ blóðmör; → lifrarpylsa)

slátur·hús <n. -húss, -hús>:

escorxador m (edifici on hom mata i escorxa les bèsties)

slátur·keppur <m. -kepps, -keppir>:

<CULIN> sláturkeppur m, mena de botifarra de sang de xai (blóðmörskeppur) o de foagràs de fetge de xai (lifrarpylsukeppur)

slátur·tíð <f. -tíðar, no comptable>:

temps m de matances

slátur·tími <m. -tíma, no comptable>:

temps m de matances

sláþyrni·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:

aranyó m (fruit de l'arbre Prunus spinosa)

slá·þyrnir <m. -þyrnis, -þyrnar>:

aranyoner m, pruneller m  (arbre Prunus spinosa)

sleða·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

excursió f en trineu

sleða·færi <n. -færis, -færi>:

estat dels camins o del terrenys amb tanta de neu que hom hi pot emprar un trineu

sleða·hundur <m. -hunds, -hundar>:

husky m, gos m de trineu, ca m de trineu (Bal., Alguer)

sleða·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:

múixing m

♦ sleðaíþróttir: modalitats f.pl de múixing

sleð·færi <n. -færis, -færi>:

<†> variant arcaica de → sleðafæri “quantitat suficient de neu que permet anar amb trineu pels camins i pel terreny”

◊ eptir þat fór Nórr konungr vestr aptr til sjóvar, ok þá hitti hann Gór, bróður sinn. Hann var þá kominn norðan ór Dumbshafi ok hafði eignazt eyjar allar á þeiri leið, bæði byggðar ok óbyggðar. Þá skiptu þeir brœðr ríkinu með sér, svá at Nórr skyldi hafa meginland allt norðan frá Jǫtunheimum ok suðr til Álfheima, þat heitir nú Noregr, en Górr skyldi hafa eyjar allar, þær er lágu á bakborða elliða hans, er hann fœrði norðan með landi. Þeir váru synir Górs sækonungs: Beiti ok Heiti, Meitir ok Geitir. Beitir sækonungr fór með elliða inn í Þrándheim ok inn í Beitsjó. Hann lét gera skipsleða undir elliðann, en snjór var mikill ok sleðfœri gott. Þá settist Beitir í lypting ok lagði stýri í lag ok lét draga upp segl ok lét menn sína draga elliðann norðr um Elliðaeið til Naumudals ok eignaði sér land allt þat, er lá á bakborða: després d'això, el rei Nórr se'n va tornar a la costa, a ponent. Allà hi va trobar son germà Górr que hi havia arribat del nord, del Dumbshaf, la Mar Bromosa, i havia pres possessió de totes les illes que havia trobat al llarg de la seva ruta, tant les habitades com les despoblades. Aleshores els germans es varen dividir el regne, de manera que en Nórr es quedaria amb tota la terra ferma que anés des dels Jǫtunheimar en el nord fins als Álfheimar en el sud. Aquestes terres ara s'anomenen Noruega. En Górr, per la seva banda, tindria totes les illes que hi hagués a babord del seu elliði, un tipus de vaixell, mentre navegués cap al nord tot resseguint la costa. Aquests foren els fills d'en Górr, el rei de mar: en Beiti i en Heiti, en Meitir i en Geitir. En Beiti, el rei de mar, es va dirigir amb l'elliði [de son pare] cap a Þrándheimr i d'aquí entrà en el Beitsjór, el fiord de Beitstad. [Aquí] va fer construir un trineu de vaixell sota l'elliði. Hi havia molta de neu, amb prou gruixa per viatjar-hi bé amb trineu. Aleshores en Beitir es va asseure a la lypting o popa del vaixell i va aixecar i fixar el timó a la borda i els féu hissar la vela i va fer que els seus homes estiressin l'elliði cap al nord per l'Elliðaeið o Istme de l'Elliði (idèntic amb l'Eldueið esmentat en el cap. XXII de l'Egils saga Skalla-Grímssonar? L'Elliðaeið seria llavors el nom de l'istme que separa el fiord de Trondheim del fiord de Namsen (Namsenfjorden, Namsfjorden), és a dir, seria l'actual Namdalseid) fins al Naumudalr, i reclamà per a si [i son pare] la possessió de totes les terres que hi havia a babord de la nau (vocabulari: #1. Baetke 19874, pàg. 357: leggja stýri í lag, ór lagi das Steuerruder einhängen, festhaken bzw. aushängen. #2. norð-an...suð-r: La terminació -an indica el lloc unde, mentre que la terminació -r (modern -ur) indica el lloc quo. Segons això, cal traduir la correlació norðan...suðr amb la qual hom indica els límits dels dominis del territori d'en Nórr per del nord...cap al sud. Per aquesta mateixa raó, si volem que el context del repartiment de Noruega entre els dos germans adquireixi ple sentit, no tenim més remei que interpretar l'adverbi er hann fœrði norðan með landi en el sentit de cap al nord [d'on ells dos es trobaven en el moment d'arribar a l'acord de repartiment]. Només així té ple sentit l'enginyós ardit que empra el fill d'en Górr. #3. El verb fœra, fǿra (modern færa) és un verb transitiu que significa ‘portar, aportar’. O bé l'esmenem en l'intransitiu fœri, assumint llavors que er és la conjunció temporal quan, o bé assumim que er és la partícula relativa que fa de complement directe del nostre verb: ...eyjar allar, þær er lágu... [eyjar allar, þær] er hann fœrði. En aquest darrer cas, cal que suposem un elílíptic í sína eign ‘...que ell portés a la seva propietat’. o bé un, també el·líptic sér til eignar ‘íd.’)

sleði <m. sleða, sleðar>:

1. <GEN> trineu m

♦ renna sér á sleða[na]: anar (o: lliscar) en trineu (pujol o pendent avall)

♦ hleypa sleðanum fram fyrir eykinn: <LOC FIG> posar l'arada davant el bou

2. (vélsleði, snjósleði) motoneu f (amb motor i eruga de tracció)

slefa <f. slefu, slefur. Gen. pl.: slefa>:

bava f

♦ það slitnar ekki slefan milli einhverra: <LOC FIG> són carn i ungla

slefa <slefa ~ slefum | slefaði ~ slefuðum | slefað>:

bavejar, bavar

slef·beri <m. -bera, -berar>:

xafarder m [malintencionat], xafardera f [malintencionada]

slefja <f. slefju, slefjur. Gen. pl.: slefja>:

variant de → slefa ‘bava’

slefu·speldi <n. -speldis, -speldi>:

pitet m, baverall m (Mall., Men.)

sleggja <f. sleggju, sleggjur. Gen. pl.: sleggja o: sleggna>:

1. <GEN> maça f, mall petit

2. (steinsleggja) escoda f (martell de picapedrer)

◊ frúin mælti: "Fullvel mætta ek kenna þik, ef þú værir minn son, fyrir því at þá er mér var hér inn kastat, var lamit brúnarbein hans af hinum vánda Miloni." Ok svá sem Landres heyrði þetta, ok skildi at hon var hans móðir, er þar var inni í þessu húsi, hugsar hann um hvat hann skal til taka eðr hversu hann skyldi henni þaðan í brott koma; þvíat hann hafði hvárki járn né sleggju eðr þau ǫnnur tól, at steinsmíði mætti fyrirkoma: la senyora li va dir: “Jo seria capaç de reconèixer-vos fàcilment si vós fóssiu mon fill, perquè quan em van tancar aquí dins, el malvat Milon li va ferir l'os de la cella”. I quan en Landres ho va sentir i comprengué que era sa mare la dona que hi havia tancada dins aquella casa, va rumiar què havia de fer per poder-la treure d'allà dins i endur-se-la, car no tenia ni ferros ni escoda ni d'altres eines per a trencar aquella obra de pedres i morter (poc abans d'aquest passatge s'ha especificat, pàg. 68, que en Landres troba eitt hús af steini gørt ok lími)

♦ vera milli steins og sleggju: <LOC FIG> trobar-se entre dos focs, ésser (o: estar) entre l'enclusa i el martell, estar amenaçat -ada per totes bandes

♦ vera með sleggjuna á lofti: <LOC FIG> estar sempre a punt per a jutjar algú gratuïtament i sense coneixement de causa

3. <ESPORT> martell m

sleggju·dómari <m. -dómara, -dómarar>:

<FIG> persona f que sempre l'amolla (persona que expressa un parer sobre una altra o que emet un judici sobre una altra d'una manera precipitada i sense coneixença real de causa)

sleggju·dómur <m. -dóms, -dómar>:

<FIG> judici m (o: parer m) emès gratuïtament, amb precipitació i sense coneixement de causa, judici gratuït

sleggju·háfur <m. -háfs, -háfar>:

peix m martell, llunada f (Bal.), cornuda f (Men.) (peix Sphyrna zygaena syn. Zygaena malleus)

sleggju·kast <n. -kasts, -köst>:

<ESPORT> llançament m de martell

slegið:

supí de → slá “pegar”

slegill <m. slegils, sleglar>:

1. <MED> ventricle m (→ hjartaslegill)

♦ hægri slegill: ventricle dret

♦ vinstri slegill: ventricle esquerre

2. <MÚS> plectre m

sleginn, slegin, slegið <adj.>:

1. <GEN> batut -uda

♦ slegnir peningar: moneda batuda

2. (klipptur) tallat -ada

♦ slegin tún: camp dallat

3. (um hár) solt -a, esbullat -ada (cabells)

♦ slegið hár: cabells solts, cabells sense fermar (Mall.) 

◊ hún var fögur að áliti og vel búin, í rauðum kyrtli og allur hlöðum búinn, og digurt silfurbelti um sig. Hún hafði slegið hár sem meyja siður er: era bella i anava molt ben abillada amb una gonella vermella tota ella guarnida de llacets i amb un cinyell gruixut amb la civella d'argent al voltant de la seva cintura. Duia els cabells solts com l'hi solen dur les donzelles

4. (hneykslaður) consternat -ada (escandalitzat, estupefacte)

♦ vera sleginn af (o: yfir) e-u: estar consternat per una cosa

5. (hrifinn) commòs -osa, commogut -uda (afectat, colpit, fortament emocionat)

6. (dapur) abatut -uda (desmoralitzat, trist)

♦ vera sleginn yfir e-u: estar abatut per una cosa

slegist:

supí de → slást “pegar-se”

slegla·tif <n. -tifs, pl. no hab.>:

<MED> fibril·lació f ventricular

sleif <f. sleifar, sleifar>: cullera f [grossa] de fusta

sleifar·lag <n. -lags, no comptable>:

deixadesa f, descurança f, incúria f

sleiki·brjóstsykur <m. -brjóstsykurs, -brjóstsykrar>:

1. (flatur) pirulí m, piruleta f (pla)

2. (kúlulaga) chupa-chups m (esfèric) (→ chupa-sleikjó)

sleiki·fingur <m. -fingurs, -fingur>:

[dit] índex m

sleiking <f. sleikingar, no comptable>:

llepament m

sleiki·pinni <m. -pinna, -pinnar>:

variant de → sleikibrjóstsykur ‘pirulí, piruleta’

sleikja¹ <f. sleikju, sleikjur. Gen. pl.: sleikja>:

(eldihúsáhald) espàtula f de goma [per a pastisseria] (mena d'espàtula emprada per a repartir la massa d'un pastís, untar xocolata etc.)

sleikja² <f. sleikju, sleikjur. Gen. pl.: sleikja>:

1. (það að sleikja) llepament m (acte o acció de llepar)

2. (smjaðrari) llepa m & f (adulador servil)

3. sleikjur <f.pl sleikja>: (afgangar) restes f.pl (menjar no consumit)

♦ gefa ketti sleikjurnar: donar les restes al gat

♦ sleikjurnar af hlaðborðinu: les restes del bufet

4. sleikjur <f.pl sleikja>: (sleikisótt) al·lotriofagia f (pica, malaltia del bestiar. L'animal malalt sent un desfici insaciable de llepar, rosegar o enviar-se coses indigeribles)

♦ þjást af sleikjum: patir d'al·lotriofagia

sleikja <sleiki ~ sleikjum | sleikti ~ sleiktum | sleikt ║ e-ð>: llepar una cosa (amb la llengua plana)
	hundurinn sleikti höndina á honum: el gos li va llepar la mà
	sleikja á e-m e-ð: llepar-li una cosa a algú (GEN & sexual)
	sleikja [á sér] fingurna: llepar-se els dits
	sleikja sólina: <LOC FIG> prendre el sol, assolellar-se, gaudir del sol
	sleikja út um: llepar-se els llavis, llepar-se els morros (Bal.)
	sleikja sig upp við e-n: <LOC FIG> ensabonar algú, fer el llepa a algú
		llepar-li els peus i el cul a algú per guanyar-se el seu favor

♦ sleikja sólina, sleikja sólskinið: <LOC FIG> assolellar-se, prendre el sol, gaudir del sol (lit.: llepar el sol)

sleikjó <m. sleikjós, sleikjóar>:

variant col·loquial de → sleikibrjóstsykur ‘pirulí, piruleta’

sleikju·brjóstsykur <m. -brjóstsykurs, -brjóstsykrar>:

variant de → sleikibrjóstsykur ‘pirulí, piruleta’

sleikju·háttur <m. -háttar, no comptable>:

adulació f servil, servilisme m

sleikju·legur, -leg, -legt <adj.>:

llagoter -a, servilment adulador -a

♦ vera sleikjulegur við e-n: ésser servil i llagoter -a amb algú, besar-li el cul a algú

sleikju·læti <n.pl -láta>:

variant de → sleikjuháttur ‘adulació servil, raspallada, llepada’

sleikur <m. sleiks, sleikir. Gen. pl.: sleikja; dat.pl.: sleikjum>:

morreig m, morrejada f

♦ fara í sleik: morrejar-se, donar-se bec (Mall.) 

sleipa <f. sleipu, no comptable>:

1. <GEN> llenegositat f, relliscositat f, estat relliscós

2. (svell, hálka) glaç m [llisquent] (a carretera)

Sleipnir <m. Sleipnis, no comptable>:

<MITOL> Sleipnir m, Eslèipnir m, nom del cavall de vuit potes de l'Odin. Era fill del déu Loki i el cavall pare Svaðilfari (que havia ‘sorprès’ en Loki havent adoptat la forma d'egua). El seu nom vol dir ‘El Lliscant, el qui corre com si llisqués’

◊ Biǫrn reið Blakki, ǀ enn Biárr Kerti, ǁ Atli Glaumi, ǀ enn Aðils Slungni, ǁ Hǫgni Hǫlkvi, ǀ enn Haraldr Fǫlkvi, ǁ Gunnarr Gota, ǀ enn Grana Sigurðr, ǁ (Ullr ýmissom, ǀ enn Óðinn Sleipni) En Biǫrn cavalcava en Blakkr, en Biárr en Kǫrtr, l'Atli cavalcava en Glaumr, però l'Aðils l'Slungnir (‘El qui corre com si l'haguessin llançat amb bassetja’), en Hǫgni cavalcava en Hǫlkvir, però en Haraldr en Fǫlkvir, en Gunnarr cavalcava en Goti, però en Sigurðr en Grani. L'Ullr tenia diversos cavalls, però l'Odin cavalcava l'Sleipnir

sleipur, sleip, sleipt <adj.>:

1. (háll) llenegadís -issa, llisquent -a, llenegós -osa, [re-]lliscós -osa (que fa llenegar o que llenega fàcilment)

◊ á sleipum steinum (ħalˈlāq / חַלָּק: bə-ħalləˌqēi̯־ˈnaħal, בְּחַלְּקֵי-נַחַל) í árfarvegi skriðnar þér fótur: sobre les pedres relliscoses de la llera del riu et llenega el peu

◊ fyrir því mun vegur þeirra verða þeim eins og sleipir staðir (ka-ħălaqlaqˈqōθ, כַּחֲלַקְלַקּוֹת) í myrkri. Þeim skal verða hrundið, svo að þeir detti á honum, því að ég leiði óhamingju yfir þá árið sem þeim verður refsað - segir Drottinn: per això, llur camí serà per a ells com uns relliscalls en les tenebres. Els pegaran una empenta a fi que hi caiguin, car faré venir sobre ells un infortuni l'any que els castigaré, diu Jahvè

◊ vissulega setur þú þá á sleipa jörð (ba-ħălāˈqōθ, בַּחֲלָקוֹת), þú lætur þá falla í rústir: certament els heu posat en terra relliscosa! els fareu caure en la ruïna;

◊ bóndi úr Gautavík kom til skips. Tóku stýrimenn vel við honum og buðu honum að taka af varningi slíkt er hann vildi. Bóndi sagðist eiga konu unga: "Skal hún koma til skips og taka af varningi ykkrum slíkt er hún vill." Reið bóndi nú heim en húsfreyja kom um morguninn. Þekkti hún þegar Víglund er hún sá hann og gaf sér fátt að en Víglundi brá mjög við er hann þekkti hana. Tók hún af varningi slíkt er hún vildi. Var henni allt til reiðu. Bóndi hafði boðið heim stýrimönnum og er þeir komu heim gekk bóndi í móti þeim og húsfreyja. Þá skriðnuðu bónda fætur því að hann var stirður af elli. Húsfreyja mælti og þó heldur lágt: "Illt er að eiga gamlan mann." "Þar var í sleipt næsta," kvað bóndi. Voru þeir síðan inn leiddir með mikilli sæmd. Ekki ætlaði Víglundur að Ketilríður mundi kenna hann: el pagès de Gautavík va anar al vaixell. Els dos germans el varen saludar i li donaren la benvinguda, pregant-li que agafés el que volgués del carregament. El pagès els va contestar que tenia una dona jove i que "ella vindrà al vostre vaixell i que triï el que vulgui de les vostres mercaderies". El pagès aleshores se'n tornà a cavall a ca seva i l'endemà la mestressa del mas hi anà. Va reconèixer en Víglundur tan bon punt el va veure, però no va mostrar cap reacció. En Víglund, nogensmenys, es va trasbalsar molt quan la va reconèixer. Ella va triar el que va voler de les mercaderies d'ells. Tot estava a la seva disposició. El pagès havia convidat els dos mercaders del vaixell a estar-se a casa seva i quan hi varen arribar, el pagès sortí a rebre'ls ensems amb la mestressa del mas. En aquell instant, el pagès va relliscar perquè ja no era àgil per culpa de l'edat. La mestressa del mas aleshores va dir, per bé que força baixet: "És un fastig estar casada amb un vell". El seu marit els va dir: "Estava molt llisquent". Tot seguit els hostes foren menats a l'interior de les cases del mas amb grans honors. En Víglundur no creia que la Ketilríður el reconegués

♦ sleipur ís¹ ~ fiskur²: peix² ~ glaç¹ llenegadís

2. (vel að sér) bo -ona (hàbil, capaç en una cosa)

♦ vera sleipur í latínu ~ grísku ~ ensku: ésser bo en llatí ~ grec ~ anglès, anar bé en llatí ~ grec ~ anglès

sleist:

2ª pers. sg. pret. ind. de → slíta “rompre”

sleit:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → slíta “rompre”

sleita <f. sleitu, sleitur. Gen. pl.: sleita>:

1. (undanbragð) subterfugi m (pretext, defugi)

2. (slæleiki, dugleysi) fluixesa f, fluixedat f (tovor)

♦ drekka við sleitur: <LOC FIG> beure amb moderació, no beure gaire, beure molt poc

◊ en er á leið kveldið, þá var drukkið við sleitur og því næst orðahnippingar og þá stóryrði: però quan es va fer tard, alguns van començar a beure amb moderació i per això hi va haver primer pulles i després paraules fortes

♦ vinna við sleitur: <LOC FIG> treballar sense energia

sleitu·laust <adv.>:

ininterrompudament

sleitu·lega <adv.>:

sense energia, amb fluixor

♦ vinna sleitulega: treballar sense ganes

slekju·kast <n. -kasts, -köst>:

atac cataplèxic (→ drómasýki)

slekkti:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → slökkva “apagar”

slekkur:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → slökkva “apagar”

slembi·ferli <n. -ferlis, -ferli>:

<MAT & ESTAD> procés aleatori (o: estocàstic)

slembi·lán <n. -láns, -lán>:

xamba f, cop m de sort

slembi·lukka <f. lukku, no comptable>:

xamba f, cop de [bona] sort inesperat

slembi·mökun <f. -mökunar, no comptable>:

aparellament m a l'atzar, panmixi f

slembi·raða <-raða ~ -röðum | -raðaði ~ -röðuðum | -raðað ║ e-u ~ e-m>:

aleatoritzar una cosa ~ algú, randomitzar una cosa ~ algú

♦ slembiraða e-m í hópa: aleatoritzar individus en grups

slembi·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:

pluja f torrencial, pluja f a bots i barrals

slembi·skipta <-skipti ~ -skiptum | -skipti ~ -skiptum | -skipt ║ e-u>:

aleatoritzar una cosa, randomitzar una cosa

slembi·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:

nombre aleatori

slembitalna·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

<MAT> taula f de nombres aleatoris

slembi·úrtak <n. -úrtaks, -úrtök>:

mostra f [agafada] a l'atzar, mostra aleatòria

slemm <n. slemms, no comptable>:

[grand] slam m, capot m (fet d'obtenir totes o gairebé totes les bases en jocs de cartes com ara el bridge)

slen <n. slens, no comptable>:

1. (doði, deyfð) apatia f, llangor f, manca f d'energia per al treball, lassitud f (estat de fluixedat o decaïment, de feixuguesa i desgana, torpor)

◊ það var eitt kveld að Grettir skyldi hrífa bak Ásmundar að karl mælti: "Nú muntu verða af þér að draga slenið, mannskræfan," segir hann: un vespre que en Grettir havia de donar fregues a n'Ásmundur a l'esquena, el vell li va dir "ara t'hauràs de llevar la pardaleria, tros d'ase", li va dir

2. (slappleiki, lasleiki) decandiment m, indisposició f (manca de vigoria, sensació de cansament i feblesa)

◊ það er slen í mér: estic com a aixafadot

slen·fullur, -full, -fullt <adj.>:

lànguid -a, llangorós -osa

slengi <n. slengis, no comptable>:

(innmatur úr sauðfé) tripes f.pl (de xai)

slengja <slengi ~ slengjum | slengdi ~ slengdum | slengt ║ e-u>:

llançar una cosa (amb força, amb un moviment del braç, amb un moviment rotatori, com ara el d'una bassetja, etc.) (→ slöngva)

♦ slengja e-m flötum: deixar algú estès en terra, tirar algú per terra

◊ hvar sem andinn grípur hann, slengir hann honum flötum (ῥήσσω, ῥήσσει αὐτόν), og hann froðufellir, gnístir tönnum og stirðnar upp: allà on l'esperit [dolent] se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid

◊ þegar hann var að koma, slengdi illi andinn honum flötum (ῥήσσω & ῥήγνυμι, ἔρρηξεν αὐτὸν) og teygði hann ákaflega. En Jesús hastaði á óhreina andann, læknaði sveininn og gaf hann aftur föður hans: encara anava venint, que el dimoni el tirà per terra, enmig de convulsions. Però Jesús va comminar l'esperit impur, guarí l'infant i el tornà al seu pare

♦ slengja e-m fram fyrir e-n: empènyer algú cap endavant de manera que vagi a raure davant algú

◊ Jesús hastaði þá á hann og mælti: "Þegi þú, og far út af honum." En illi andinn slengdi honum fram fyrir þá (ῥίπτω : ῥίψας ῥίψασα ῥίψαν, ῥίψαν αὐτὸν ... εἰς τὸ μέσον) og fór út af honum, en varð honum ekki að meini: però Jesús el va fer callar i li va dir: --Calla i surt d'ell! I el mal esperit el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal

♦ slengja e-u saman: <LOC FIG> confondre les coses, mesclar les coses

slenja <f. slenju, slenjur. Gen. pl.: slenja>:

espiadimonis m, libèl·lula f (nom de diferents espècies d'insecte)

slepja <f. slepju, no comptable>:

1. (slím) mucositat f (secreció viscosa, esp. de certs peixos)

2. (regn, krapi) aiguaneu f (pluja barrejada amb neu)

3. (smjaðursleg, hræsniskennd orðræða eða framkoma) llefiscositat f, llegastaines f.pl (hipocresia exagerada de paraula, de fets o en el tracte)

♦ → helgislepja “beateria”

4. (slen, magnleysi) decandiment m (indolència, apatia)

slepja <slepja ~ slepjum | slepjaði ~ slepjuðum | slepjað>:

(þekjast slími) esdevenir viscós -osa, cobrir-se de substència viscosa

slepjaður, slepjuð, slepjað <adj.>:

(slímugur, slorugur) viscós -osa, relliscós -osa

slepjugur, slepjug, slepjugt <adj.>:

(slímugur, slorugur) viscós -osa, relliscós -osa

slepju·legur, -leg, -legt <adj.>:

(slímugur, slorugur) viscós -osa, relliscós -osa

sleppa¹ <sleppi ~ sleppum | sleppti ~ slepptum | sleppt ║ e-u>:

I. <ús personal>: 

1. <GEN> deixar anar una cosa, donar sòlta a una cosa (Val.), amollar una cosa (Bal.)

♦ sleppa hestunum: deixar anar els cavalls perquè pasturin a lloure

♦ sleppa takinu á e-u: amollar una cosa, deixar anar una cosa (que hom té agafada)

♦ sleppa takinu á e-m: deixar anar algú

◊ hann sleppti takinu á henni: la va deixar anar

♦ sleppa beislinu fram af e-m: <LOC FIG> afluixar les regnes d'algú

♦ sleppa fram af sér beislinu: sortir de botador, sortir de mare, desmadrar-se (cast., ekki ritm./no lit.)

2. (láta detta) deixar anar una cosa, amollar una cosa (deixar caure)

◊ hann sleppti hamrinum: va deixar anar el martell, va amollar el martell

3. (láta e-n lausan) deixar anar algú, amollar algú (posar en llibertat)

♦ sleppa e-m: alliberar algú, amollar algú

♦ sleppa e-m úr fangelsi: posar algú en llibertat, amollar algú de la presó

4. (afsala sér) renunciar a una cosa (desistir de)

♦ sleppa því að <+ inf.>: renunciar a <+ inf.> 

◊ ég verð að sleppa því að fara: hauré de renunciar a partir

◊ ég verð að sleppa því að gera þetta: hauré de renunciar a fer això

♦ sleppa tilkalli til e-s: renunciar a una cosa

5. (hlaupa yfir) ometre una cosa (no fer, no tenir en consideració, no tenir en compte etc.)

♦ sleppa kafla úr bókinni: saltar-se un capítol del llibre (no llegir-lo & no sortir imprès)

II. <ús reflexiu>: 

♦ sleppa sér: perdre el control, perdre l'autodomini, deixar-se anar

III. <ús impersonal>: 

♦ e-u sleppir: una cosa acaba

♦ þegar e-u sleppir: quan una cosa acaba

♦ að þessu slepptu: a banda d'això, deixant de banda això, això a part, a part d'això, això de banda

sleppa² <slepp ~ sleppum | slapp ~ sluppum | sloppið>:

I. <ús personal>: 

1. (komast undan) fugir, escapar, fer-se escàpol (p.e., de la presó)

♦ sleppa úr fangelsi: fugir de la presó

♦ sleppa úr hættu: sortir de perill

2. (detta) caure (una cosa que hom té agafada, escapar-se de la mà)

♦ hamarinn slapp úr hendi mér: el martell em va caure

3. (glopra e-u út úr sér) escapar (deixar anar un so, una paraula etc.)

♦ honum slapp orð: li va escapar un mot

♦ það slapp upp [út] úr honum: se li va escapar això, va dir això sense voler

II. <ús preposicional>: 

1. <frá e-u>: sortir-ne d'una

♦ sleppa vel frá e-u: sortir-se'n bé, sortir-ne ben parat

♦ sleppa vel frá verkefni: acabar una tasca satisfactòriament

2. <í gegn>: <ESPORT> driblar, passar els adversaris amb la pilota, fer passar la pilota

3. <til með e-n>: deixar fugir algú, deixar escapar algú

♦ e-m sleppur til: (mistekst) una cosa li surt malament a algú, una cosa no reïx a algú

♦ látið ekki sleppa til: no deixeu escapar l'oportunitat

◊ ...að láta ekki til sleppa, ef forynja þessi gæfi færi á sér: ...de no deixar pas escapar l'oportunitat si aquell monstre se'ls posava a tir

4. <undan e-u>: escapar d'una cosa, esquivar una cosa, evitar una cosa, [poder] defugir una cosa

◊ sleppa naumlega undan tveimur lestum: escapar pels pèls d'ésser trepitjat per dos trens

5. <við e-ð>: evitar una cosa, eludir una cosa

♦ sleppa við fangelsun með játningu: eludir l'empresonament amb una confessió

Slesía <f. Slesíu, Slesíur>:

Silèsia f

♦ efri Slesía: Alta Silèsia

♦ neðri Slesía: Baixa Silèsia

slesískur, slesísk, slesískt <adj.>:

silesià -ana

Slesíu·maður <m. -manns, -menn>:

silesià m, silesiana f

sletta <f. slettu, slettur. Gen. pl.: slettna o: sletta>: barbarisme m
	enskar slettur: anglicismes m.pl

sletta <sletti ~ slettum | sletti ~ slettum | slett>:

1. <GEN> esquitxar (& Mall., & Eiv.), escatxigar (Lleida i part de Tarr.), esguitar (Val.), esquitar (Mall., Eiv.) 

♦ sletta vatni á e-ð~e-n: esquitxar una cosa~algú amb aigua

♦ sletta e-u á e-n: <FIG> titllar algú d'una cosa, acusar algú d'una cosa

♦ sletta útlendum orðum: <FIG> abusar dels barbarismes, usar massa barbarismes

2. <í sig>: (drekka sig fullan) engatar-se de tant en tant (embriagar-se adesiara)

3. <sér fram í e-ð>: (skipta sér af e-u) ficar el nas dins un afer, ficar-se en una cosa, entremetre's en una cosa, ficar cullerada en una cosa

sletti·reka <f. -reku, -rekur. Gen. pl.: -rekna o: -reka>:

1. <†> (múrsleif) plana f, lliscadora f (paleta d'obrar)

2. (afskiptasöm persóna) manefla m & f, manifasser m, manifassera f, aficadís m (Mall., Men.), aficadissa f (Mall., Men.), escarrufall m (Eiv.) (ficanàs, tafaner que es fica en els afers d'altri)

slétt <adv.>:

manyagament, falaguerament

♦ tala slétt og fallega: parlar amb paraules belles i falagueres

♦ tala slétt og fellt: parlar d'una manera obsequiosa i múrria

slétta <f. sléttu, sléttur. Gen. pl.: sléttna o: slétta>:

1. <GEN> plana f, planúria f

♦ → háslétta “altiplà”

2. <GEOM = sléttur flötur> pla m

slétta¹ <slétti ~ sléttum | slétti ~ sléttum | slétt ║ e-ð>:

variant de → slétta ‘aplanar, nivellar’

slétta² <slétta ~ sléttum | sléttaði ~ sléttuðum | sléttað ║ e-ð>:

1. (gera slétt eða slétara) aplanar una cosa (anivellar)

♦ slétta e-ð með valtara: aplanar una cosa amb el cilindre

♦ slétta e-ð með jarðýtu: aplanar una cosa amb el buldòzer

♦ slétta yfir e-ð: arranar una cosa

2. (um pappír, dúk, hár) allisar una cosa (paper, tela, cabells)

♦ slétta pappír ~ dúk: allisar paper ~ tela

♦ hárið á mér var sléttað á hárgreiðslustofu um daginn: fa un parell de dies em varen allisar els cabells a la perruqueria

slétt·baka <f. -böku, -bökur. Gen. pl.: -baka o: -bakna>:

rorqual m (→ reyðarhvalur)

slétt·bakur <m. -baks, -bakar>:

balènid m (família de balenes)

♦ → Grænlandshvalur “balena franca àrtica, balena de Grenlàndia”

♦ → hafurkitti “balena franca comuna”

slétt·háfur <m. -háf, -háfar>: mussola <f>, mussola vera, reig de sabater <m>  (peix Mustelus mustelus)

slétt·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:

rèmol m, rom m (peix Scophthalmus rhombus)

slétt·lendi <n. -lendis, -lendi>:

1. (slétta) planúria f, plana f, pla m (extensió de terra plana)

2. (láglendi) terra baixa (terres del pla, no elevades, al peu d'una muntanya)

slétt·máll, -mál, -mált <adj.>:

de llengua entabanadora, de llengua falaguera [i seductora] (cf. l'alt-alemany modern glattzüngig)

◊ Egill hét maður. Hann var Kolsson Óttarssonar ballar er land nam meðal Stotalækjar og Reyðarvatns. Bróðir Egils var Önundur í Tröllaskógi, faðir Halla hins sterka er var að vígi Holta-Þóris með sonum Ketils hins sléttmála: hi havia un home que nomia Egill. Era fill d'en Kolur, el fill de l'Óttar en Böll el qual havia estat el primer a establir-se entre el torrent d'Stotalækur i l'estany de Reyðarvatn. Aquest Egill tenia un germà que nomia Önundur, de malnom "Al-bosc de trols", que era son pare d'en Halli el fort que va participar, amb els fills d'en Ketill en Llengua-falaguera, en la mort d'en Þórir dels turons

◊ svo er sagt þá er til þings var komið sendir Þórður menn á laun til Ásgríms með þeim erindum að bjóða honum sæmileg boð og að þeir mættu nú finnast um nóttina og kvaðst honum unna hins mesta sóma af málinu og kvað það skyldugt því að hann var aldrei mót honum þá er mál þeirra Bjarnar voru. Ásgrímur er óvanur að eiga hlut í málaferlum og hittir Þórð um nóttina. Hann kveður Ásgrím blíðlega og ræddust mart við. Þórður var maður orðhagur og sléttmáll og tjáir fyrir honum hve mikið hann var neyddur til þessa verks, segir honum mart frá viðskiptum þeirra Bjarnar hversu skerðan hlut hann hafi lengi borið fyrir honum en kvað Björn nú enn hafa þrjá menn drepið í þeirra síðasta fundi en fjóra örkumlaða "og eru þeir tólf menn," segir Þórður, "er að engu er getið til sátt, Óttar og Eyvindur, Þorsteinn Kálfsson, Þorkell Dálksson, skógarmenn tveir, Steinn Guðbrandsson, átti Austmaður, níundi Kolbeinn son minn, Þorvaldur og Þórður Eiðssynir, tólfti Grímur húskarl minn, en Dálkur örkumlaður og allir vér nokkuð sárir. En eg mun bæta þér bróður þinn þremur hundruðum silfurs því að eg ann þér góðs hluta": conten que quan hagueren arribat al þing, en Þórður va enviar homes d'amagat a ca l'Ásgrímur amb l'encàrrec de fer-li l'oferta honorable de trobar-se tots dos aquella nit. En Þórður, a més a més, li va fer dir que [si hi accedia], el faria sortir d'aquell cas de la manera més honrosa que es pogués imaginar, cosa a la qual, a més a més, s'hi sentia obligat car ell, l'Ásgrímur, no havia anat mai en contra d'ell durant totes les disputes que s'havien tingut en Björn i ell. L'Ásgrímur, que no estava avesat a participar en processos penals, [hi va accedir] i es va trobar amb en Þórður aquella nit. En Þórður va saludar l'Ásgrímur amicalment i van estar parlant de moltes de coses durant molt de temps. En Þórður era un home eloqüent i de llengua falaguera i li descrigué com de fortament s'havia vist forçat a cometre aquell acte. Li va contar moltes de coses més sobre com havien estat les relacions entre en Björn i ell, i que, durant molt de temps, n'havia sortit perjudicat de llurs tractes, i també li digué que en Björn finalment, a llur darrera trobada, li havia mort tres homes i n'hi havia deixats quatre de baldats. "[En total ara] són dotze homes", li va dir en Þórður, "per la mort dels quals no s'ha ofert cap indemnització: l'Óttar i l'Eyvindur, en Þorsteinn Kálfsson, en Þorkell Dálksson, els dos skógarmenn o proscrits (dels quals no s'esmenta el nom), l'Steinn Guðbrandsson, el vuitè és el noruec, el novè ho és en Kolbeinn, mon fill, els germans Þorvaldur i Þórður Eiðsson, i el dotzè en Grímur, el meu missatge; en Dálkur ha quedat baldat i tots nosaltres, estem ferits d'una o una altra manera. Ara bé, et pagaré una indemnització de tres-cents marcs d'argent per la mort de ton germà, car et concediré una bona partió [del total de la indemnització]"

slétt·mæli <n. -mælis, no comptable>:

de llengua falaguera i complaent, entabanadora

◊ Sigurður konungur svarar: "Vera kann að þú hafir numið fleiri lögprettu því að eg átti þá annað að starfa. En engi frýr þér sléttmælis en hitt mæla margir að þú sért eigi allfastorður og lítið mark sé hverju þú heitir, mælir eftir þeim er þá eru hjá og er það ekki konunglegt": el rei Sigurður li va replicar: "Ës possible que hagis après més trucs legals [que no pas jo] car jo he hagut de fer altres coses. I no hi ha ningú que et negui una llengua falaguera, però n'hi ha molts que diuen de tu que no ets gaire complidor del que promets i que el que promets té poc pes perquè a cadascú que tens al devora li dius el que vol sentir i això no és pas [un comportament] reial"

sléttu·álmur* <m. -álms, -álmar>:

om m, omisser m (arbre Ulmus minor syn. Ulmus campestris syn. Ulmus carpinifolia syn. Ulmus minor ssp. minor)

sléttu·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:

pulsatil·la f de praderia, anemone f de praderia (planta Pulsatilla patens syn. Anemone patens)

sléttu·bönd <n.pl -banda>:

<LITER> sléttubönd m.pl, quarteta palíndrom de la literatura islandesa, quarteta que presenta el mateix contingut tant si els versos es llegeixen del primer al darrer vers com del darrer vers al primer

sléttu·maður <m. -manns, -menn>:

habitant m & f del pla

◊ Sunnlendingar skulu taka Esaúfjöll til eignar og Sléttumenn (wə-ha-ʃʃəφēˈlāh, וְהַשְּׁפֵלָה) Filisteu: i els de migdia prendran possessió del Puig d'Esaú, i els del pla, del país dels filisteus (totes les traduccions catalanes entenen el nom com a gentilici: els de Xefelà)

sléttur, slétt, slétt <adj.>:

1. <GEN> pla -ana

♦ á sléttum velli: a un camp pla, en terra plana

◊ Eiríkur jarl var í fyrirrúmi á skipi sínu og var þar fylkt með skjaldborg. Var þá bæði þar höggorusta og spjótum lagt og kastað öllu því er til vopna var en sumir skutu bogaskoti eða handskoti. Var þá svo mikill vopnaburður á Orminn að varla mátti hlífum fyrir sig koma er svo þykkt flugu spjót og örvar því að öllum megin lögðu herskip að Orminum. En menn Ólafs konungs voru þá svo óðir að þeir hljópu upp á borðin til þess að ná með sverðshöggum að drepa fólkið en margir lögðu eigi svo undir Orminn að þeir vildu í höggorustu vera. En Ólafs menn gengu flestir út af borðunum og gáðu eigi annars en þeir berðust á sléttum velli og sukku niður með vopnum sínum: el iarl Eiríkur es trobava en el fyrirrúm, la part central del vaixell, davant la lypting, i els seus homes havien format una skjalborg, una muralla d'escuts, tot al seu voltant per a protegir-lo. La batalla era aleshores una batalla que es lluitava a força de cops d'espasa i destral, però també picant amb les llances i llançant-se tot l'armament que tinguessin a mà; n'hi havia qui disparaven fletxes amb els arcs, n'hi havia que disparaven llances a mà. L'atac d'armes llancívoles que hom descarregava contra l'Ormurinn era tan virulent que a penes se'n podien resguardar amb els escuts: tan i tan espesses volaven les llances i les fletxes car les naus de guerra atacaven l'Ormurinn per tots els costats. Però els homes del rei Olau eren presos d'un ardor tal que pujaren a dalt del bordatge per a aconseguir arribar així amb els cops de llurs espases fins als enemics i matar-los, però tanmateix no eren gaire els qui s'acostaven al peu mateix de l'Ormurinn volent ficar-se dins aquell revell de cops d'espasa i destral. I molts dels homes del rei Olau arribaven a saltar del bordatge sense parar esment que no es batien en camp pla, de manera que s'enfonsaren dins la mar amb llurs armes

◊ því næst heyrði Gangleri dyni mikla hvern veg frá sér og leit út á hlið sér, og þá er hann sést meir um þá stendur hann úti á sléttum velli. Sér þá enga höll og enga borg. Gengur hann þá leið sína braut og kemur heim í ríki sitt og segir þau tíðindi er hann hefur séð og heyrt: tot seguit en Gangleri va sentir tot al seu voltant un gran brogit i es va girar a un costat, i quan va continuar mirant al seu voltant, vet aquí que de cop i volta es va trobar defora, enmig d'un camp pla i no hi veia ni palau ni ciutadella. Aleshores va fer el seu camí i va tornar al seu regne i hi va contar tot el que li havia passat i havia vist

◊ síðan lagði konungur niður skikkju sína og mælti að þeir skyldu til fara allir og freista enn og svo var gert. Og færðu þá steina tuttugu menn þannug sem þeir vildu er engan veg gátu áður hrært hundrað manna og var vegurinn ruddur að miðjum degi svo að fært var bæði mönnum og hrossum með klyfjum eigi verr en á sléttum velli: a continuació el rei es va llevar la seva skikkja i els va dir que hi anessin tots i que ho tornessin a provar i aixó ho feren. I aleshores vint homes foren capaços de portar pedres allà on volgueren que abans de cap de les maneres no haurien pogut moure cent homes i per migdia ja havien netejat d'obstacles el camí de manera que no era pitjor transitable, tant per persones com per bísties amb beaces, que un camp pla

♦ slétt land: un país pla

♦ slétt mínúta: un minut precís, un minut just

◊ þegar slétt mínúta var til leiksloka: quan faltava un minut precís per al final del partit

♦ slétt tún: una prada plana

♦ sléttur sjór: mar plana

♦ þeir sögðu sínar farir ekki sléttar: <LOC FIG> contaven que llur viatge no s'havia vist coronat per l'èxit

◊ þetta sama haust kom Þangbrandur prestur af Íslandi til Ólafs konungs og segir sínar farar eigi sléttar, segir að Íslendingar höfðu gert níð um hann en sumir vildu drepa hann og lét enga von að það land mundi kristið verða. Ólafur konungur varð svo óður og reiður að hann lét blása öllum íslenskum mönnum saman, þeim er þar voru í bænum, og mælti síðan að alla skyldi drepa: aquella mateixa tardor, en Þangbrandur el prevere va arribar d'Islàndia a la cort del rei Olau i li contà que el seu viatge havia estat un fracàs: li va contar que els islandesos havien compost un níð contra ell i que alguns [fins i tot] l'havien volgut matar i va dir que no hi havia esperances que aquella terra esdevingués cristiana. El rei Olau es va enfellonir i aïrar tant que va fer convocar a toc d'anafil tots els islandesos que hi hagués a la vila i després decretà que tots ells havien de morir

◊ það verður þessu næst til tíðinda að vor eitt á einmánuði rak hval í ey þeirri er Hvallátur heitir. Það var þá eyðiey og átti Gull-Þórir eyna. Þórir fór til og skar hvalinn, flutti suman heim en gaf héraðsmönnum sínum suman. Mikið lá þar enn eftir óskorið hvalsins. Þetta fréttir Steinólfur í Fagradal. Fer hann þá til og mannar út áttæring. Og er þeir komu í eyna voru þar fyrir nokkurir Reyknesingar að hvalskurðinum. Steinólfur og hans félagar létu ófriðlega og þorðu hinir er að hvalskurðinum voru eigi að verja þeim hvalinn og hopuðu undan. Báru þeir Steinólfur þá hvalinn til skips og hlóðu og lögðu síðan brott frá eynni. Vindur var á sunnan og fór heldur vaxandi. En er þeir komu inn um eyjar sjá þeir að skip fer í móti þeim. Kenna þeir að það er Þórir og Þorskfirðingar og svo hvorir aðra. Þeir Þórir fella seglið en með því að skriður mikill var á skipunum runnust þau hjá. Þórir skaut spjóti og varð fyrir sá maður er næstur sat Steinólfi. Féll hann dauður útbyrðis. Var þá við því búið að í baksegl slægi hjá Steinólfi og ógreiddist honum ferðin. En fyrir sakir þess að þá var komið ofviðri og sjógangur mikill gátu þeir Þórir eigi veitt þeim eftirför. Steinólfur komst með nauðung til Akureyja. Hafði hann þá rutt skipið að mestu af hvalnum. Beið hann við eyjarnar til þess er veðrið lægði. Hélt hann þá heim og sagði sínar farar eigi sléttar: la següent cosa rellevant que va passar fou que, vers la primavera, durant l'einmánuður, ço és, el darrer mes d'hivern, la mar va escopir una balena a l'illa que nom Hvallátur. En aquell temps, aquesta illa estava deshabitada. En Gull-Þórir tenia l'illa. En Þórir hi va anar i va escorxar la balena, [i de la part escorxada,] se'n va dur una part a casa i en va donar una part als homes del seu districte. Una gran part de la balena va quedar allà encara sense escorxar. L'Steinólfur del Fagradalur se'n va assabentar. Se n'hi va anar amb un áttæringur, un vaixell de vuit rems, amb la corresponent tripulació. I quan varen arribar a l'illa, abans d'ells ja hi havien arribat alguns habitants de Reykjanes que s'havien posat a escorxar la balena. L'Steinólfur i els seus companys es van expressar d'una manera poc pacífica i els altres, que estaven escorxant la balena, no varen pas gosar defensar la balena per les armes i es varen retirar en grup. Aleshores l'Steinólfur i els seus acompanyants varen arrossegar la balena fins a llur bot, l'hi carregaren i tot seguit abandonaren l'illa. Bufava un vent de migjorn que s'anava fent més i més fort. Quan varen arribar pels volts de les illes, varen veure que un vaixell es dirigia cap a ells. Varen reconèixer que eren en Þórir i els habitants del fiord de Þorskafjörður i els altres els reconegueren a ells. En Þórir i els seus varen abaixar la vela, però com que tots dos vaixells anaven molt ràpid, varen passar un pel costat de l'altre. En Þórir va llançar-los una llança que va endevinar l'home que seia al costat de l'Steinólfur. Va caure mort per la borda. En aquells moments, la vela de darrere del vaixell de l'Steinólfur va rebre el vent d'una altra direcció i allò els va alentir llur marxa. Però com que s'havia congriat tempesta i la mar anava molt remoguda, en Þórir i els seus no pogueren empaitar-los. L'Steinólfur va arribar amb penes i treballs a Akureyjar. Havia llançat la major part de la balena per la borda. Es va esperar a les illes fins que la tempesta va amainar. Aleshores va posar rumb cap a ca seva on hi va contar que el seu viatge no havia donat els fruits esperats (en Baetke 19874 no dóna pas entrada a la locució: þat slær í bakseglin hjá e-m. Entenc que la locució fa referència a un canvi sobtat de la direcció del vent i tradueixo en conseqüència)

◊ nú fara þeir Oddr til þess, at þeir koma heim, ok segja þau tíðendi, sem þeir hafa heyrt; en vánum bráðara sáu þeir, at kona veðr innan af meginlandi ok út til eyjarinnar. Hún var í skinnkyrtli ok mikil vexti ok illilig, svá at þeir þóttust ekki kvikvendi slíkt sét hafa. Hún gengr at skipunum ok tekr í báða stafnana ok hristir þau svá, at þeim þótti við því búit, at öll mundi í sundr brotna. Hún gengr þá upp á leið, en Oddr snýr at baki birninum. Hann hafði áðr látit leggja glæðr í munn dýrinu. Hann tekr nú ör ok skýtr fram eptir dýrinu. Hún sér örina, er at henni flýgr, ok bregðr hún við lófanum, ok bítr eigi heldr á en steinn væri fyrir. Þá tók Oddr at Gusisnautum ok skýtr þeiri sem inni fyrri. Hún bregðr fyrir öðrum lófanum, ok flýgr í gegnum hann ok í auga henni ok út um hnakkann. Hún gengr þó leið sína. Oddr skýtr inni þriðju ör. Þá bregðr hún við öðrum lófa ok hrækti í hann áðr, ok ferr sú jafnt ok in fyrri, at í augat kom ok út um hnakkann. Hún snýr nú leiðinni ok öslar aptr til meginlands ok segir sínar farir eigi sléttar. Sitja þeir nú um kyrrt í eyjunni nokkura stund: l'Oddr i l'Ásmundr feren de tornar a ca ells on hi contaren el fet que havien sentit, i abans del que s'haurien esperat, veieren que una dona passava a gual de la terra ferma a l'illa on es trobaven ells. Portava un kyrtill de cuir i era una dona de gran estatura i d'aspecte maligne, de manera que consideraren que no havien vist mai abans una criatura semblant a aquella. Ella es dirigí cap als vaixells, i els va agafar per les dues proes i els sacsà amb tanta de força que cregueren que, d'aquella manera, tots dos vaixells s'acabarien esbocinant. Després, sortí a terra. L'Oddr es va posar darrere l'ós. Abans, havia fet ficar calius encesos dins la gola de la bèstia. Aleshores va agafar una fletxa i la va llançar a aquella dona des de darrere l'ós. Aquella dona va veure la fletxa que volava cap a ella i la va parar amb el palmell de la mà i la fletxa no li va fer gens de mal, talment com si hagués endevinat una pedra. Aleshores l'Oddr va recórrer a les fletxes Gusisnautar i n'hi disparà una de la mateixa manera que ho havia fet amb la primera. La dona la va parar amb l'altre palmell, però aquest cop la fletxa el va travessar, i tot seguit li entrà per un ull i li sortí per la nuca. Tanmateix, ella prosseguí el seu camí. L'Oddr aleshores li va disparar una tercera fletxa. La dona va pegar una escopinada a l'altre palmell i hi aturà la fletxa, però aquesta el travessà exactament igual que havia passat la vegada anterior, i després d'haver-li travessat el palmell, la fletxa li entrà per l'ull i li sortí per la nuca. Aleshores aquella dona féu mitja volta i se'n tornà patollant cap a la terra ferma i allà hi contà que el seu viatge no li havia retut gens. L'Oddr i els seus llavors varen tenir tranquil·litat a l'illa per un temps

♦ allt var slétt og fellt (o: heflað): <LOC FIG> tot marxava [com] sobre rodes, tot estava tranquil i en ordre, tot anava com una bassa d'oli (almenys de cap a defora)

♦ skipta á sléttu: fer un canvi equitatiu (o: just)

2. (steinn, hár) llis -a (de superfície plana i polida & sense ondulacions)

♦ slétt hár: cabells llisos

♦ sléttur steinn: una pedra llisa

3. <MAT> parell -a

♦ slétt (o: jöfn) tala: un nombre parell

<†>  sliðra <f. sliðru, no comptable>:

variant ortogràficva antiquada de → slyðra “indolència, vessa”

slifsi <n. slifsis, slifsi>:

1. <GEN> corbata f

2. (hluti peysufata) slifsi m, floc m de peysuföt (floc del vestit tradicional femení islandès. Es tracta d'una banda de seda o una altra estofa fina, portada de manera baldera al voltant del coll i lligada formant baga al pit, per a escalfar el coll i alhora adornar el peysuföt, el vestit nacional femení islandès. La llargària sol ésser de metre i mig, i l'amplària de divuit a vint centímetres )

slig <n. sligs, no comptable>:

paràlisi f (per efecte de sobrecàrrega o pes excessiu)

sliga <sliga ~ sligum | sligaði ~ sliguðum | sligað ║ e-n ~ e-ð>:

<GEN & FIG> sobrecarregar i paralitzar amb el seu pes algú ~ una cosa, esclafar algú ~ una cosa sota el seu pes

sligaður, sliguð, sligað <adj.>:

1. (dauðþreyttur) mort -a (de son o cansament)

2. (ofhlaðinn) aclaparat -ada (sobrecarregat)

♦ vera sligaður af skuldum: estar aclaparat pels deutes

sligast <sligast ~ sligumst | sligaðist ~ sluguðumst | sligast>:

caure sota el pes d'una [sobre]càrrega

◊ sligast undir byrðinni: quedar esclafat sota el pes de la càrrega

♦ sligast undan álaginu og hrynja: cedir i ensorrar-se sota el pes d'una cosa, col·lapsar-se sota la pressió d'una cosa

◊ í fjölda landa er heilbrigðiskerfið að sligast undan álaginu: a nombrosos països el sistema sanitari hi és a punt de col·lapsar-se

slikja <f. slikju, slikjur. Gen. pl.: slikja; dat.pl.: slikjum>:

llustre m, lluentor f

♦ slikja á silki ~ hári: la lluentor de la seda ~ dels cabells

slikju·hár <n. -hárs, -hár>:

cabells lluents

slikk <n. slikks, no comptable>:

preu regalat (o: tirat)

♦ kaupa e-ð fyrir slikk: comprar una cosa a un preu regalat

slingra <slingra ~ slingrum | slingraði ~ slingruðum | slingrað>:

1. (sveiflast til hliða, reika í spori) caminar fent giragonses, anar de banda a banda, fer tentines (com p.e., una persona que va embriaga)

2. <NÀUT> fer guinyades, guinyar

♦ rugga og slingra: fer bandades i guinyades

slinkur <m. slinks, slinkir>:

1. (kippur) sotrac m (sacsejada violenta i brusca)

♦ þá kom slinkur á skipið ~ bílinn: el vaixell ~ el cotxe es va sacsejar violentament, hi hagué un sotrac al vaixell ~ al cotxe

2. (rykkur á taug) estrebada f (estirada a corda)

slinni <m. slinna, slinnar>:

1. (slanni) graponer m, graponera f (maldestre, pocatraça)

2. (sláni) llargarut m, llargaruda f, pallanga m & f (alt i desmanegat o desairós)

slipp·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

<NÀUT> drassana f [de reparació]

slippur <m. slipps, slippir>:

<NÀUT> drassana f [de reparació]

sliskja <f. sliskju, sliskjur. Gen. pl.: sliskna>:

rampa f per a pujar i baixar mercaderia a camió de transports o a tractor

slit <n. slits, slit>:

1. (útjöskun) desgast m (deteriorament per l'ús continuat)

♦ vera kominn að sliti: haver-se esquinçat [per l'ús] (corda, roba, sabates)

2. slit <n.pl slita>: #1. (rifnun) ruptura f (trencament & interrupció suspensió); #2. (slit fyrirtækis, upplausn fyrirtækis) liquidació f [concursal] (d'empresa)

♦ fá sér e-ð til slita við e-n: usar una situació com a pretext per a trencar amb algú