ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

subbu·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sóðalegur, slubbugur, hirðulaus) brut -a, bacó -ona (descurat en la forma de vestir-se, deixat)

2. (lélegur, hroðvirkur) matusser -a, malfet -a (treball, feina etc.)

Suðaustur-Asía <f. -Asíu, pl. no hab.>:

sud-est m d'Àsia, sued-est asiàtic

suð·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

del sud (que procedeix del sud & meridional, que es troba al sud)

♦ suðlæg lönd: països m meridionals (del sud d'Europa)

♦ suðlæg ætt: [vent m de] migjorn m

suð·rænn, -ræn, -rænt: meridional, del sud (propi dels països del sud d’Europa & propi dels països de l’hemisferi sud o austral)
	á suðrænum slóðum: #1. en els països mediterranis; #2. en els països tropicals
	suðræn aldini: fruites dels països del sud d’Europa

suðu·mark <n. -marks, -mörk>:

punt m d'ebullició

suður¹ <n. suðurs, pl. no hab.>:

sud m, migjorn m

♦ gjá á milli norðurs og suðurs: <LOC FIG> diferència f nord-sud, desfasament econòmic entre el Nord i el Sud, desfasament m Nord-Sud 

♦ í suður: cap al sud, vers el sud, en direcció sud

♦ sigla í suður: partir amb vaixell cap al sud

♦ í suðri: al sud

♦ suður á við: cap al sud, vers el sud

♦ rétt suður: ben al sud

♦ rétt suður af e-u: molt al sud de...

♦ til suðurs: cap al sud, vers el sud

♦ úr suðri: del sud

♦ → segulsuður “sud magnètic”

suður² <adv.>:

cap al sud, vers el sud

♦ e-ð fer út og suður: una cosa va amunt i avall

♦ fara suður: #1. <GEN> anar cap al sud; #2. (fara til Reykjavíkur) anar a Reykjavík (dit per la gent que viuen al nord del país)

♦ suður eftir: cap al sud, en direcció sud

♦ suður frá: del sud

♦ suður um heiði: cap al sud travessant l'altiplà islandès

♦ suður um land: #1. (í suður) pel sud del país, al sud del país (estàtic); #2. (suður eftir) cap al sud, vers el sud (dinàmic)

◊ Þorsteinn bað hann fara suður um land og finna frændur sína: en Þorsteinn li va demanar que anés al sud del país a veure els seus parents

◊ Hallmundur bað hann sín vitja er hann færi suður um land og hét Grettir því: en Hallmundur li va pregar que, si mai anava al sud del país, l'anés a visitar

♦ suður um sæ (o: sjó; o: sjá): vers el sud travessant la mar

◊ Flosi fór þaðan suður um sjá og hóf þá upp göngu sína og gekk suður og létti ekki fyrr en hann kom til Rómaborgar: d'allà en Flosi va partir cap al sud travessant la mar i llavors va començar allà el seu pelegrinatge marxant vers el sud sense aturar-se fins que no va arribar a Roma

Suður-³ <en noms geogràfics i adjectius derivats>:

del sud

Suður-Afríka <f. -Afríku, pl. no hab.>:

Àfrica f del sud, Sud-àfrica f

Suður-Afríkumaður <m. -Afríkumanns, -Afríkumenn>:

sud-africà m, sud-africana f

suður·afrískur, -afrísk, -afrískt <adj.>:

sud-africà -ana

Suður-Ameríka <f. -Ameríku, pl. no hab.>:

Amèrica f del sud, Sud-amèrica f

Suður-Ameríkumaður <m. -Ameríkumanns, -Ameríkumenn>:

sud-americà m, sud-americana f

suður·amerískur, -amerísk, -amerískt <adj.>:

sud-americà -ana

Suður-Arabía <f. -Arabíu, pl. no hab.>:

Aràbia f meridional, sud m d'Aràbia

Suður-Evrópa <f. -Evrópu, pl. no hab.>:

Europa f del sud, Europa f meridional, sud m d'Europa

suður·evrópskur, -evrópsk, -evrópsk <adj.>:

europeu -ea del sud, de l'Europa meridional

Suður-Evrópu·búi <m. -búa, -búar>:

habitant m & f d'un país mediterrani

Suður·eyjar <f.pl -eyja>:

Illes Hèbrides

suður-hánavarrska <f. -hánavörrsku, pl. no hab.>:

alt-navarrès m meridional (dialecte basc)

suður·heimskaut <n. -heimskauts, no comptable>:

Pol m Sud

suður·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:

costat m que mira al sud

suður·hvel <n. -hvels, no comptable>:

hemisferi m sud, hemisferi m austral

Suður·Karólína <f. -Karólínu, no comptable>:

Carolina f del Sud

Suður-Kákasus <m. -Kákasuss, no comptable>:

Caucas m del Sud

Suður·keilan <f. -keilunnar, no comptable>:

(suðuroddi Suður-Ameríku) el con sud, el con austral (extrem austral de Sud-Amèrica)

Suður-Kórea <f. -Kóreu, no comptable>:

Corea f del Sud

suður·kóreskur, -kóresk, -kóreskt <adj.>:

sud-coreà -ana

Suður-Kóreumaður <m. -Kóreumanns, -Kóreumenn>:

sud-coreà m, sud-coreana f

Suðurlanda·búi <m. -búa, -búar>:

habitant m & f d'un país mediterrani

suður·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

aurora f austral

♦ á norður- og suðurljós: aurora boreal i austral

Suður-Múla·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f del Múli meridional, a la regió de l'Austurland o ‘Terres de Llevant’, a l'est d'Islàndia

suður·oddi <m. -odda, no comptable>:

extrem m sud, punta f sud

♦ suðuroddi Grænlands: la punta sud de Grenlàndia

♦ suðuroddi Suður-Ameríku: el con sud, el con austral (extrem austral de Sud-Amèrica) (→ Suðurkeilan)

Suður-Osseti <f. -Osseta, -Ossetar>:

osseta m & f del Sud

Suður-Ossetía <f. -Ossetíu, no comptable>:

Ossètia f del Sud

suður·póll <m. -póls, no comptable>:

Pol m Sud

suður·skaut <n. -skauts, no comptable>:

Pol m Sud

Suðurskautsland <n. Suðurskautslands, no comptable>:

Antàrtida f

♦ Suðurskautslandið: l'Antàrtida

Suður-Spánn <m. -Spánar, pl. no hab.>:

Espanya f meridional, sud m d'Espanya

sulta <f. sultu, sultur. Gen. pl.: sultna o: sulta>: melmelada f

sultar·ól <f. -ólar, no comptable>:

<FIG> corretja f, cinturó m

♦ þrengja sultarólina: <LOC FIG> estrènyer-se la corretja (o: el cinturó)

sultur <m. sultar (o: sults), no comptable>: fam f
	deyja af (o: úr) sulti: morir de fam

sumar <n. sumars, sumur>: estiu m
	að áliðnu sumri: un cop acabat l'estiu
	á sumrin: [durant] els estius, a l'estiu

sumar·eik <f. -eikar (o: -eikur), -eikur>: roure m pènol (arbre Quercus robur)

sumar·frí <n. -frís, -frí. Dat. sg.: -fríi>: vacances f.pl d’estiu

sumar·goði <m. -goða, -goðar>:

ull[s] m.[pl] de perdiu, saltaülls m.pl (planta Adonis aestivalis)

sumar·hús <n. -húss, -hús>: casa f d'estiueig, xalet m d'estiueig (o: d'estiu)

sumar·malurt <f. -malurtar, -malurtir>:

altimira f anual, altimira xinesa (planta Artemisia annua)

sumar·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

curs m d'estiu

♦ sumarnámskeið í e-u: curs d'estiu de...

sumar·ólympíuleikar <m.pl -ólympíuleika>:

<ESPORT> Jocs Olímpics d'estiu

<†> sumarr <m. sumars, sumrar>: estiu m

sumar·réttir <m.pl -rétta>: <CULIN> plats m.pl d'estiu (plats esp. indicats per al seu consum a l'estiu)

sumar·sar <n. -sars, -sör>:

sajolida f de jardí, herba f de les olives, senyorida f de jardí (Mall.), saboritja f de jardí (Val.) (planta Satureja hortensis al. Satureia hortensis)

sumar·sólhvörf <n.pl -sólhvarfa>:

solstici m d'estiu

sumar·sólstöður <f.pl -sólstaða>:

solstici m d'estiu

sumar·útsala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.:  -útsalna o: -útsala>: rebaixes <f.pl> d'estiu

sumar·réttur <m. -réttar, -réttir>: <culin> plat m d'estiu (plat pensat per a ésser consumit esp. per l'estiu)

sums·staðar <adv.>: ça i lla, ací i allà

sund¹ <n. sunds, sund>:

1. (mjótt, þröngt) estret m, <LIT>  freu m (braç d'aigua estret)

♦ Bosporussund: l'Estret del Bòsfor

♦ Dardanellasund: l'Estret dels Dardanels

♦ Gíbraltarsund: l'Estret de Gibraltar

♦ Hellusund: l'Estret de l'Hel·lespont

♦ Messínasund: l'Estret de Messina

♦ <†> Njörvasund: l'Estret de Gibraltar

♦ <†> Nörvasund: l'Estret de Gibraltar

♦ nú eru öll sund lokuð (o: lokin): <LOC FIG> ja no queda cap sortida; ja no hi ha sortides (ja no hi ha cap mena d'esperança per a sortir del malpàs)

2. (breitt) canal m (braç d'aigua ample)

♦ Ermarsund: el Canal de la Mànega

♦ Otrantósund: el Canal d'Òtranto

sund² <n. sunds, sund>:

1. (sundvegalengd) tirada feta nedant (distància recorreguda tot nedant)

♦ tvöhundruð metra sund: una tirada de dos-cents metres nedant, quatre piscines nedant

2. (það að synda & ESPORT) natació f (acció de nedar & ESPORT)

♦ fara í sund: anar a nedar

♦ stinga sér til sunds: ficar-se a l'aigua pegant un capfico, pegar un capfico

♦ sækja sundið fast: nedar vigorosament

♦ → baksund “[estil m] esquena f”

♦ → bringsund “braça f”

♦ → flugsund “[estil m] papallona f”

♦ → skriðsund “crol m”

sund·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

ocell palmípede

sund·handknattleikur <m. -handknattleiks, -handknattleikar>:

variant obsoleta per → sundknattleikur ‘waterpolo’ m

sund·knattleikur <m. -knattleiks, -knattleikar>:

<ESPORT> waterpolo m

sund·kútur <m. -kúts, -kútar>:

flotador m, salvavides m

sund·laug <f. -laugar, -laugar>:

1. <GEN> piscina f

2. (almenningssundlaug) piscina f municipal (no privada)

sundlaugar·gestur <m. -gests, -gestir>:

usuari m de piscina municipal, usuària f de piscina municipal

sundmaga·lím <n. -líms, no comptable>:

<BIOL> extracte m de bufeta natatòria

♦ sundmagalím úr styrju eða húsblas: isinglass m

sund·magi <m. -maga, -magar>:

<BIOL> bufeta natatòria

sund·bolur <m. -bols, -bolir>: vestit m de bany, banyador m, traje m de banyo (Mall., col·l., cast.) (de dona)

sund·buxur <f.pl -buxna>: pantalons m.pl de bany, calçons m.pl de bany (Mall.)

sund·gleraugu <n.pl -gleraugna>:

ulleres f.pl de natació

sund·höll <f. -hallar, -hallir>: piscina [municipal] climatitzada (→ innisundlaug)

sund·laug <f. -laugar, -laugar>: piscina f (municipal & privada)

sund·skýla <f. -skýlu, -skýlur. Gen. pl.: -skýlna o: -skýla>:

banyador m [d'home]

sundur <adv>: pel mig, migpartit -ida, trencat -ada
	í sundur: a trossos

sundur·leitur, -leit, -leitt <adj.>:

variat -ada

sundur·þykki <n. -þykkis, no comptable>: desunió f

sundur·þykkja <f. -þykkju, no comptable>: divisió f (en bàndols, grups etc.)

sunnan·átt <f. -áttar, -áttir>:

vent m del sud, migjorn m,  <LIT> austre m, <LIT> notos m

sunnan·verður, -verð, -vert <adj.>:

meridional, de migjorn

♦ á nesinu sunnanverðu: a la part meridional del cap de terra

♦ á sunnanverðu Íslandi: a la part meridional d'Islàndia

♦ að sunnanverðu: a la part meridional, a la banda de migjorn, pel costat de migjorn

sunnan·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent m del sud, migjorn m,  <LIT> austre m, <LIT> notos m

sunnu·blóm <n. -blóms, -blóm>:

mal gira-sol, herba berruguera, gira-sol m de camins, gira-sol bord, passerelles f.pl (planta Heliotropium europaeum)

sunnu·dagur <m. -dags, -dagar>:

diumenge m

sunnuloga·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] cistàcies f.pl

sunnu·logi <m. -loga, -logar>:

estepa f  (qualsevol planta del gènere Cistus)

♦ svartur sunnulogi*: estepa negra (Cat., Val.), estepa llimonenca (Mall.), estepa morisca (Mall.), estèpera negra (Men.), estepa mosquera (Ross.), estepa borrera (Cat.), mòdega f (Cat. = Emp.), ajoca-sapes m (Val.)  (planta Cistus monspeliensis)

sunnu·mjólk <f. -mjólkur, -mjólkur>:

lleterassa f d'hort, lleterola f d'hort, marcoset m, mal m d'ulls, lletrera f gira-sol, <†> titimal m  (planta Euphorbia helioscopia)

surtar·brandur <m. -brands, -brandar>:

lignit m (tipus de carbó)

súgur <m. súgs, no comptable>:

corrent m d'aire

♦ það er súgur: hi ha corrent!

♦ draga súg í nösum: runflar, alenar sorollosament

♦ e-ð fer (o: gengur) í súginn: <LOC FIG> llençar una cosa per la finestra (tudar, balafiar)

◊ milljónir fara í súginn: es llencen milions per la finestra, milions es malbaraten

súkkulaði <n. súkkulaðis, no comptable>:

xocolata f

súkkulaði·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>: pastís m de xocolata

súla¹ <f. súlu, súlur. gen.pl.: súlna>:

mascarell m (ocell Sula bassana syn. Morus bassanus)

súla² <f. súlu, súlur. gen.pl.: súlna>:

columna f (pilar)

súld <f. súldar, súldir>:

roina (o: roïna) f, plugim m, brusquina f

súlna·göng <n.pl -ganga>:

1. <GEN> galeria f de columnes

2. (súlnaröð) columnata f (en filera)

3. (yfirbyggð bogagöng umhverfis torg eða langsum meðfram götu oft báðumegin) arcada f  (galeria coberta sostinguda per columnes al llarg d'un carrer o circumdant una plaça)

4. (klausturgöng) claustre m  (de monestir, de convent)

5. (yfirbyggð súlnagöng umhverfis innri garð & umhverfis rómverskt eða grískt hof) peristil m  (galeria de columnes que circumda pati o temple, esp. grec o romà)

◊ súlnagöng Meyjahofsins: el peristil del Partenó

6. (yfirbyggð súlnagöng við hliðina á garði eða við framhliðina á kirkju) pòrtic m  (galeria coberta sostinguda per columnes al llarg d'una de les paret d'un pati o d'un dels murs de la façana)

súlna·röð <f. -raðar, -raðir>:

<ARQ> columnata f

súlna·skáli <m. -skála, -skálar>:

<ARQ> pòrtic m (espai cobert i sostingut per columnes davant un edifici)

súlu·dýrlingur <m. -dýrlings, -dýrlingar>:

estilita m 

♦ Símon súludýrlingur: Sant Simeó l'estilita

súmó·glíma <f. -glímu, no comptable>:

<ESPORT> sumo m

súpa <f. súpu, súpur. Gen. pl.: súpa o: súpna>:

<CULIN> sopa f

◊ þjónn, þar er fluga í súpunni minni!: cambrer! hi ha una mosca a la meva sopa!

♦ ausa súpunni á diskinn: servir la sopa (abocar-la dins el plat amb el cullerot)

♦ borga alla súpuna: <LOC FIG> pagar tota la festa tot sol (haver-se de fer càrrec tot sol d'una despesa)

súpa <sýp ~ súpum | saup ~ supum | sopið ║ e-ð>:

beure una cosa a glops (o xarrupant, p.e., quan hom beu una cosa molt calenta)

◊ hann saup þrjá sopa: va fer tres glops

♦ súpa á e-u: anar bevent una cosa (líquid -normalment molt calent- o recipient)

◊ hann sýpur á kaffi: va bevent a glopets el cafè

◊ hann sýpur á bjórnum: va fent glops de la cervesa

◊ hann sýpur á viskíflösku: va fent glops d'una botella de whisky

♦ hann sýpur á: <LOC FIG> li agrada xarrupar (“beu una mica massa”: forma eufemística per dir que una persona està alcoholitzada o en greu perill de quedar-hi)

♦ súpa hveljur: (taka andköf) panteixar (bleixar, prendre alè, esbufegar)

♦ hann varð að súpa seyðið af því: <LOC FIG> n'ha hagut de beure el brou (n'ha hagut de patir les conseqüències)

súper·bensín <n. -bensíns, no comptable>: benzina f súper
	súperbensín eða venjulegt bensín?: súper o normal?

súpu·bolli <m. -bolla, -bollar>: bol m de sopa

súpu·diskur <m. -disks, -diskar>: 1. (diskur undir súpu) plat soper, plat fondo (Bal.) (plat per menjar-hi sopa)
	2. (diskur með súpu) plat m de sopa (plat ple de sopa que hom menja)

súpu·gull <n. -gulls, -gull>: verdolaga f (planta Portulaca oleracea)

súpu·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: carn f de xai per fer-ne sopa

súpu·skál <f. -skálar, -skálar>: sopera f

súpu·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>: 1. (skeið til að borða súpu með) cullera sopera, cullera f de sopa (cullera per menjar-hi la sopa)
	2. (ausa) cullerot m (cullera grossa per servir-hi la sopa)

súpu·teningur <m. -tenings, -teningar>: pastilla f d'avecrem®

súr, súr, súrt: agre -a
	mjólkin er orðin súr: la llet ha tornada agra
	gegnum súrt og sætt: <LOC> tant en la felicitat com en la desgràcia
	e-m þykir súrt í brotið að <+ inf.>: <LOC FIG> a algú li resulta mal de pair <+ inf.>
	súr á svipinn: amb cara de pomes agres

súra <f. súru, súrur. Gen. pl.: súra>: vinagrella f, agrella f (qualsevol planta del gènere Rumex)

súr·ál <n. -áls, -ál>: alúmina f

súr·efni <n. -efnis, no comptable>: oxigen m

súr·kál <n. -káls, no comptable>: <CULIN> xucrut f

súr·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>: <CULIN> súrmjólk f, producte lacti que és com una mena de llet agra; llet agrejada

súrrealismi <m. súrrealisma, no comptable>:

surrealisme m

súrrealista·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:

moviment m surrealista

súrrealisti <m. súrrealista, súrrealistar>:

surrealista m & f

súrrealískur, súrrealísk, súrrealískt <adj.>:

surrealista

súr·smæra <f. -smæru, -smærur>:

pa de cucut m de bosc (planta Oxalis acetosella)

súr·sætur, -sæt, -sætt <adj.>:

agredolç -a

súr·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua oxigenada (H2O2)

sút <f. sútar, sútir. Pl. no hab.>:

1. (harmur, sorg, hryggð) tristesa profunda, aflicció f [profunda] (gran pena)

◊ hversu lengi á ég að bera sút (ʕē'tsōθ, עֵצוֹת) í sál, harm (jā'γōn, יָגוֹן) í hjarta dag frá degi?: fins quan hauré de portar l'aflicció a l'ànima, fins quan la tristesa al cor, dia rere dia?

♦ ala súti [um e-ð]: ésser presa de l'aflicció (o: de la pena) per alguna cosa

2. (áhyggjur, kvíði) neguit m (angoixa, desfici, ansietat)

súta¹ <súta ~ sútum | sútaði ~ sútuðum | sútað ║ e-ð>:

(harma) afligir-se per una cosa

súta² <súta ~ sútum | sútaði ~ sútuðum | sútað ║ e-ð>:

(barka, garfa) adobar una cosa (cosa = pell, cuiro)

sút·fullur, -full, -fullt <adj.>:

1. (sorgmæddur) estat ple -ena d'una tristesa profunda, afligit -ida (pres de gran pena, de gran aflicció)

2. (kvíðafullur) ple -ena de neguit (angoixat)

sút·hagur <m. -hags, -hagir. Pl. no hab.>:

<LIT> estat m de gran aflicció, condició f de gran aflicció

sútunar·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid tànnic (→ barksýra)

svaf:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sofa “dormir”

svaka·lega <adv.>: espantosament, tremendament, terriblement (extremadament)

svaka·legur, -leg, -legt: ingent, colossal, tremend -a
	svakaleg áskorun: un repte colossal

svala <f. svölu, svölur. Gen. pl.: svalna o: svala>:

1. oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.) (ocell Hirundo rustica) (→ landsvala)

◊ ...hefir hér setit svala ein við glugginn ok klakat í alla nótt, svá at ek hefi aldregi beðit ró fyrir: ...aquí, devora la finestra, s'hi ha posat una oreneta i ha piulat tota la nit, de manera que en cap moment no he pogut tenir la pau necessària per fer-lo [el poema] 

♦ → bæjasvala “oreneta cuablanca, cabot”

2. petrell oceànic (ocell Oceanites oceanicus) (→ hafsvala)

♦ → sjósvala “petrell cuaforcat, noneta grossa”

3. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus) (→ stormsvala)

4. roquerol americà, roquer americà (Val.), cabot m de roca americà (Mall.) (ocell Petrochelidon pyrrhonota syn. Hirundo pyrrhonota) (→ klettasvala)

svalandi, svalandi, svalandi: refrescant

svalir <f.pl svala>: 1. (á húsi) balcó m
		herbergi með svölum: cambra amb balcó
		úti á svölum: al balcó
	2. (í leikhúsi & bíói) amfiteatre m (part de teatre i de cinema)

svalur, svöl, svalt: fresc -a (aigua & begudes, indret, dia ~ nit, brisa etc.)

svar <n. svars, svör>: 1. <GEN> resposta f
		svar borgað: resposta pagada (d’un telegrama)
		ég borga svarið: pagaré la resposta (d’un telegrama)
		“Nei” er ekkert svar: “no” no és una resposta
		svar við bréfi: resposta a una carta
	2. <JUDAISME> responsa f
		spurnir og svör: qüestions i responses (xeelot u-teixuvot; שְׁאֵלוֹת וּתְשׁוּבוֹת)

svara <svara ~ svörum | svaraði ~ svöruðum | svarað>:

respondre

♦ svara með “jái” eða “neii”: respondre “sí” o “no”, respondre amb un sí o un no

♦ svara skriflega: respondre per escrit

♦ svara e-m: respondre-li a algú

◊ svaraðu henni!: respon-li!

♦ svara e-m í sama tón: contestar-li a algú en el mateix to

♦ svara e-u: respondre a una cosa

◊ svara [ekki] bréfi e-s: [no] contestar a una carta d'algú

◊ svara bréfi e-s frá 22. júlí 2003 með bréfi, dags. 1. október 2003: contestar a la carta de X del 22 de juliol del 2003 amb una carta datada a dia 1 d'octubre del 2003

◊ svara [ekki] símanum: [no] contestar al telèfon

◊ svara spurningu: respondre a una pregunta

◊ hann vissi ekki hverju hann átti að svara: no sabia què respondre

♦ svara e-m e-u: respondre una cosa a algú

◊ ég gat engu svarað henni: no li podia pas respondre

♦ svara e-u með e-u: respondre a una cosa amb...

♦ svara fyrir e-ð: respondre d'una cosa, ésser responsable d'una cosa

♦ svara fyrir sig: respondre de si mateix, justificar-se, defensar-se

♦ svara í sömu mynt: <LOC FIG> pagar amb la mateixa moneda, tornar la pilota

♦ e-ð svarar [ekki] e-u: (kostnaður, upphæð, skuld o.s.fr.) una cosa [no] cobreix una cosa (cost, quantitat, deute etc.)

◊ þetta svarar ekki kostnaði: això no cobreix pas les despeses

♦ það svarar kostnaði: <LOC FIG> s'ho paga, paga la pena, surt a compte

♦ e-r svarar [ekki] e-u: (skattar, skyldur o.s.fr.) algú [no] paga una cosa (impost, contribució etc.)

◊ hann svarar sköttum og skyldum: paga la contribució i els impostos

♦ svara lit: <LOC> #1. (í spil) respondre amb el mateix color (posar una carta sobre la taula del mateix color que la que hi ha posat l'adversari); #2. (svara í sömu mynt) pagar amb la mateixa moneda (venjar-se, respondre a un tort fent-ne un d'igual)

♦ svara styggilega: respondre iradament

♦ svara til e-s: correspondre a... (→ tilsvarandi)

♦ svara e-u út: valer (o: pagar) la pena

♦ svara út í hött: <LOC FIG> treure's la resposta de la mànega, respondre el primer que li passa a un pel cap (inventar-se la primera resposta que a un li passa pel cap, encara que sigui enganyosa o incerta)

♦ það svarar enginn: <TELEF> no contesten (no agafen el telèfon)

svara·maður <m. -manns, -menn>: testimoni m de la núvia (a unes noces)

svarf <n. svarfs, svörf>:

ferritja f, llimalles f.pl 

svarta·álfur <m. -álfs, -álfar>:

variant de → svartálfur ‘alb negre’

svarta·gall <n. -galls, no comptable>:

<HIST MED> malenconia f, bilis negra 

◊ svartagall var ein af fjórum vessum mannslíkamans í læknavísindum miðalda: la malenconia o bilis negra era un dels quatre humors del cos humà en la medicina de l'Edat Mitjana

svartagalls·raus <n. -rauss, -raus>:

queixes pessimistes (queixes o xerrameca constants de pessimista, de persona que sempre ho veu tot negre)

svarta·raf <n. -rafs, no comptable> atzabeja f, gaieta f

svarta·spraka <f. -spröku, -sprökur. Gen. pl.: -spraka>: halibut negre (peix Reinhardtius hippoglossoides)

svart·álfur <m. -álfs, -álfar>:

<MITOL> alb negre, alb m de la negror

◊ hví er gull kallat haddr Sifjar? En þat bar til þess at Loki Laufeyjarson hafði þat gert til lævísi at klippa allt hár af Sif. En er Þórr varð þess varr, tók hann Loka ok mundi lemja hvert bein í honum, áðr hann svarði þess, at hann skal fá af svartálfum, at þeir skulu gera af gulli Sifju hadd þann, er svá skal vaxa sem annat hár: per què a l'or li diuen cabells de la Sif? Una vegada es va esdevenir que en Loki Laufeyjarson li va tallar tots els cabells a la Sif per dolenteria. Quan en Þórr, el seu marit, se'n va adonar, va agraponar en Loki amb la intenció de fer farina de cadascun dels seus ossos fins que no li jurés que faria que els albs negres fessin una cabellera d'or a la Sif que cresqués al seu cap com els altres cabells

◊ ok er hann hefir þetta gert, heyrir hann brak í skóginn; þetta er honum nær ok nær. Hann stendr upp ok tekr vápn sín ok býr sik sem til bardaga ok er hann er búinn, sér hann hvar fram kømr maðr, ef mann skal kalla ok ríðr einum úlfalda. Sá var bæði hárr ok digr, hǫfuðit þvílíkt sem hraunklettr, augun hvít sem hégeitlar, þarf þar ekki sǫgu úr at gera, at enga þóttiz hann leiðiligri skepnu hafa sét. Hann hafði kylfu sér í hendi ok fleina tvá, gengr nú á mót honum ok heilsar honum, enn er hann sá manninn, lá honum við œrslum ok mælti: "því þórðir þinn pútusonn at drepa minn son? Í dag skal ek þér þat greypiliga hefna. Ek heiti Tarsus ok er kóngr yfir ǫllum svartálfum": i quan ho hagué fet, va sentir un soroll fort en direcció al bosc que se li anava acostant més i més. Es va posar dret i va agafar les seves armes i es va preparar per a la lluita i quan ja estigué preparat, va veure que [del bosc] en sortia un home, si és que se li podia dir home, el qual cavalcava un camell. Era tan alt com cepat, tenia el cap igual que una roca de lava freda i els ulls blancs com bocins de quars, no cal continuar parlant-ne però que ningú no cregui que hagués vist mai criatura tan horrible. Portava una clava a la mà i dues atzagaies i anà al seu encontre i el va saludar, però quan va veure l'home, es va posar fet una fera i digué: "per què has gosat, fill de puta, matar mon fill? Avui venjaré horriblement en tu la seva mort. Em dic Tarsus i sóc el rei dels albs negres

◊ ...þar til sem at kveldi eins dags kømr hann fram at einu rjóðri <...> hann sér hvar maður var lítill ok ljótr. Hann var svartr sem kol, hǫfuðmikill ok barraxlaðr, rangnefjaðr ok rifinn kjaptrinn út til eyrna. Hann sér at hann á við eina litla mey ok leitar til samfarar við hana, enn hon var því nær á vǫxt ok fimm vetra gǫmul bǫrn. Hon verr sik sem kostr er á. Hann ríðr at honum ok leggr spjótinu í milli herða honum, svá gekk út um brjóstit, fleygir honum aptr yfir bak sér, enn hann fór þegar niðr í jǫrðina þar sem hann var kominn. Hon stendr þá upp ok gengr til hans, heilsar honum ok mælti: "Mikla sœmd ok kurteisi gerðir þú mér; hefði svartálfs son sjá svívirt mik ef þú með þínum drengskap hefðir eigi hjálpat mér. Er ek fullkomin at aldri, ok heiti ek Sakra en faðir minn Atokurs. Hann er dvergr ok býr í steini þeim er þú sér hér standa, ok er hann ekki heima, veit ek hann kømr brátt heim, ætlaða ek at sœkja mér vatn í skjólum þessum, skal ek láta fǫður minn launa þér": ...fins que un dia, quan ja era de vespre, va arribar a una clariana <...> hi véu un home petit i lleig; era negre com el carbó, tenia un caparrot, les espatlles altes, el nas tort i la seva bocota es badava d'orella a orella. Va veure que tenia amb ell una noieta i que intentava forçar-la; la noia era tan alta d'estatura com ho solen ésser els infants de cinc anys. Ella es defensava com podia. Ell va cavalcar cap a aquell home i li va clavar la llança entre espatlla i espatlla de manera que la punta li va sortir pel pit. El va voleiar cap enrere per sobre de la seva esquena, però ell s'enfonsà de seguida dins la terra [tan bon punt tocà en terra], d'on havia sortit. Ella es va posar dreta, va caminar fins a ell, el va saludar dient-li: "m'has fet gran honor i cortesania. Aquest fill d'un alb negre m'hauria deshonrat si tu, amb la teva estrenuïtat, no m'haguessis ajudat. Sàpigues que ja he acabat de créixer i que em dic Sakra i mon pare, Atokurs. És un nan i viu en aqueixa penya que veus aquí davant, encara que ara no és a casa; com que sé que tornarà aviat, he volgut anar a cercar una mica d'aigua amb aquests poals [i ha estat llavors que m'ha sorprès l'alb negre]. Faré que mon pare et recompensi pel que has fet per mi"

svart·bakur <m. -baks, -bakar>: gavinot m (ocell Larus marinus)

svart·burkni <m. -burkna, -burknar>:

falzia roja (planta Asplenium trichomanes)

svart·góma <f. -gómu, -gómur. Gen. pl.: -góma>: serrà m imperial, penegal m (peix Helicolenus dactylopterus)

svart·hreðka <f. -hreðku, -hreðkur. Gen. pl.: -hreðka o: -hreðkna>:

rave negre (planta Raphanus sativus var. niger)

svart·hveðnir <m.-hveðnis, -hveðnar>: pàmpol negre, trotllo negre (peix Centrolophus niger)

svart·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:

francolí m (ocell Francolinus francolinus)

svartidauði <m. svartadauða, no comptable>:

1. <HIST> pesta negra

2. (brennivín) pesta negra (designació familiar d'una beguda alcohòlica islandesa feta a base de patata i assaonada amb llavor de comí)

svarti·galdur <m. -galdurs, no comptable>:

màgia negra

svart·kummin <n. -kummins, -kummin>:

pebreta f (planta Nigella sativa)

svartmunka·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:

monestir benedictí

svartmunka·lifnaður <m. -lifnaðar, no comptable>:

1. <RELIG> orde benedictí

2. (svartmunkaklaustur) monestir benedictí (cenobi)

◊ svá sagði einn ágjætr biskup, at ábóti nǫkkur yfir svartmunkalifnað stýrði fagrliga sinni reglu: un excel·lent bisbe va contar que un abat d'un monestir benedictí governava bé la seva comunitat de monjos

svart·munkur <m. -munks, -munkar>:

<RELIG> monjo benedictí

svart·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>: mostassa negra (planta Brassica nigra)

svart·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>: rata negra, rata f de camp (mamífer Ratta ratta)

svartur, svört, svart: negre -a

svart·yllir <m. -yllis, -yllar>: saüc m (arbust Sambucus nigra)

svart·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>:

merla f, esmerla f (Val.), mèrlera f (Mall., Men.), tord negre (Men.) (ocell Turdus merula)

svart·ösp <f. -aspar, -aspir>: pollancre <m>, poll <m> (Bal.), poll bordissot, poll negre (arbre Populus nigra)

svefn <m. svefns, no comptable>:

son m,f, dormida f

♦ falla í svefn: adormir-se

♦ <† eða ritm.> fara (o: ganga) til svefns: anar-se'n a dormir

♦ ganga í svefni: caminar de dormit -ida

♦ gæta hvorki svefns né matar [fyrir e-u]: haver perdut la son i les ganes de menjar [per una cosa]

♦ hrökkva upp úr svefni: despertar-se d'un sobresalt

♦ leggja ungbarn til svefns á bakið: posar a dormir d'esquena un infant

♦ leggjast til svefns: anar-se'n al llit, ajeure's, colgar-se [per dormir] (Mall.)

♦ lagst til svefns: ajagut -uda al llit, colgat -ada (Mall.)

♦ losa svefninn: desxondir-se, anar-se desxondint

♦ sofna svefninum langa (o: sofna hinsta svefni): <LOC FIG> dormir el darrer son, adormir-se en la mort

♦ tala upp úr svefni: parlar de dormit -ida

♦ svefn rennur (o: sígur) á e-n: la son guanya (o: venç) algú: 

♦ það sígur á hann svefn: està a punt d'adormir-se

♦ það rann á hann svefn: la son el va prendre, es va adormir

♦ svefn sækir á e-n: la son pren algú, algú té son

♦ vakna af svefni: despertar-se

♦ vera í fasta svefni: estar profundament adormit -ida, dormir com un soc

svefn·ganga <f. -göngu, no comptable>: somnambulisme m

svefn·gengill <m. -gengils, -genglar>:

somnàmbul m, somnàmbula f, <MED> nictòbata m & f, <óeiginl./improp.> noctàmbul m, <óeiginl./improp.> noctàmbula f

svefn·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>: dormitori m

svefn·höfgi <m. -höfga, no comptable>:

somnolència f

svefn·höfugur, -höfug, -höfugt <adj.>:

somnolent

♦ mér gerir svefnhöfugt: m'agafa son

svefn·leysi <n. -leysis, no comptable>: insomni m

svefn·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen.pl.: -lyfja; Dat. pl.: -lyfjum>: somnífer m

svefn·meðal <n. -meðals, -meðul>: somnífer m

svefn·mók <n. -móks, no comptable>: ensopiment m

svefn·pilla &l5;f. -pillu, -pillur. Gen. pl.: -pilla o: -pillna>: somnífer m, pastilla f per dormir
	hún svipti sig lífi með svefnpillum: es va llevar la vida amb somnífers

svefnpoka·pláss <n. -pláss, -pláss>: lloc amb possibilitat de dormir en sac de dormir (oferida per moltes pensions o particulars islandesos)

svefn·poki <m. -poka, -pokar>:

sac m de dormir

svefn·purka <f. -purku, -purkur. Gen.pl: -purkna & -purka>: dormilega m & f

sveigja <f. sveigju, sveigjur. Gen. pl.: sveigja>: 1. (beyging, bugða) revolt m (del camí o de la carretera)
	2. (beygja) curvatura f (corbesa)
	3. (það að sveigja skyndilega) viratge brusc (tomb sobtat, desviació sobtada)
	4. (fjaðurmagn) elasticitat f (flexibilitat)

sveip·álmur <m. -álms, -álmar>:

om trèmol (o: tremolós) (arbre Ulmus laevis)

sveit <f. sveitar, sveitir>:

1. (flokkur) grup petit (colla de gent)

◊ kom Þóroddur inn með sveit sína: en Þóroddur va entrar amb la seva colla de companys

♦ → aftökusveit “escamot d'execució, escamot d'afusellament”

2. <MIL> destacament m (→ liðssveit)

3. (lúðrasveit) banda f  (de música)

4. (hljómsveit) orquestra f (de música)

5. (hreppur) municipi m rural (comú o districte municipal format per masos i llogarets)

♦ fara á sveitina: <LOC FIG> recórrer a l'assistència pública municipal per subsistir

♦ segja sig til sveitar: <LOC FIG> declarar-se pobre

♦ vera á sveitinni: <LOC FIG> viure de la beneficència pública, dependre de l'assistència municipal, ésser mantingut -uda a càrrec de l'assistència pública municial

6. (hérað) contrada f  (regió, comarca)

♦ snjóþung sveit: una contrada en què hi neva molt

♦ e-u er vel í sveit komið: <LOC FIG> una cosa es troba en una bona posició

♦ vera allra sveita kvikindi: <LOC FIG> ésser un rodamón

7. (landsbyggð) camp m  (territori oposat a la ciutat, fora-vila)

♦ í sveitinni: al camp, a pagès

♦ búa í sveit: viure al camp, viure a pagès

♦ fara upp í sveit[inni]: anar al camp, anar a pagès

♦ flytja í sveitina: anar-se'n a viure al camp

♦ uppi í sveit[inni]: al camp, a pagès

♦ úr sveit í borg: del camp a la ciutat

sveita·keppni <f. -keppni, -keppnir>:

<ESPORT> campionat m local

sveita·lubbi <m. -lubba, -lubbar>: pagesot m, pagerol m

sveitar·félag <n. -félags, -félög>: poble m, municipi m rural

sveitarfélags-: municipal

sveitarstjórna·kosningar <f.pl -kosninga>: eleccions f.pl municipals

svell <n. svells, svell>:

capa f de glaç [llis] 

♦ hlaupa í svell <impers.>: convertir-se en gel la neu que comença a fondre's, gelar-se la neu que comença a fondre's

♦ vera sterkur (o: fastur) á svellinu: tenir una gran força interior, ésser una persona de tremp

◊ hann er ekki sterkur á svellinu: no és una persona de tremp, no és pas una persona d'esperit fort, és dèbil (p.e., davant les pressions, les temptacions etc.)

♦ vera valtur á svellinu: ésser feble d'esperit, no tenir tremp

svelta <f. sveltu, sveltur. Gen. pl.: svelta o: sveltna>:

fam f

svelta <svelt ~ sveltum | svalt ~ sultum | soltið>:

passar (o: patir) fam

♦ svelta í hel: morir de fam

svelta <svelti ~ sveltum | svelti ~ sveltum | svelt ║ e-n>:

fer passar (o: patir) fam a algú

◊ svá er sagt, at hann gaf í mála mönnum sínum jafnmarga gullpeninga, sem aðrir konungar silfrpenninga, en hann svelti menn at mat: així, diuen que de sou pagava als seus homes tantes de monedes d'or com les paguessin d'argent els altres monarques, però que, en canvi, pel que fa al menjar, feia passar fam als seus homes

♦ svelta e-n í hel: fer morir algú de fam

◊ þér brugðuð fyrri friði. Þú tókt mína frændkonu ok sveltir í hel ok myrðir ok tókt féit, ok var þat eigi konungligt: fores tu qui va trencar primer la pau: vas agafar la meva parenta i la vas assassinar fent-la morir de fam i et vares apoderar del cabal i [tot] això no va tenir res de reial

svelti <n. sveltis, svelti>:

fam f

svelti·fæði <n. -fæðis, pl. no hab.>:

alimentació f insuficient

svengd <f. svengdar, no comptable>:

gana f, talent f (Mall.) 

svengja <svengir | svengdi | svengt ║ impers. amb el subj. lògic en acusatiu>:

tenir gana

♦ mig er farið að svengja: ja tinc gana, començo a estar afamat -ada

♦ mig svengir: [ja] tinc gana

sveppa·eitur <n. -eiturs, pl. no hab.>: micotoxina f

sveppa·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi: antimicòtic -a
	sveppaeyðandi húðkrem: crema o pomada antimicòtica

sveppa·sósa <f. -sósu, -sósur. Gen. pl.: -sósa>: salsa f de bolets

sveppa·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: sopa f de bolets

sveppur <m. svepps, sveppir (o: sveppar)>: bolet m, esclata-sang m (Mall.)

sverð <n. sverðs, sverð>:

espasa f, (LIT) glavi m

◊ brýnt er að fá sverð í hönd!: que l'espasa estigui ben esmolada!

◊ menn þínir munu fyrir sverði falla og kappar þínir í orustu: els teus homes cauran sota el glavi i els teus herois en el combat

♦ bregða sverði: desembeinar una espasa

♦ slíðra sverð: embeinar l'espasa

♦ sveipa (o: sveifla) sverði: brandar una espasa

sverða·glamur <n. -glamurs, pl. no hab.>:

soroll m d'espases, so m d'espases

sverð·fiskur <m. fisks, -fiskar>: emperador m, peix espasa m (peix Xiphius Gladius)

sverð·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>: lliri m (qualsevol planta de la família de les iridàcies)
	blá sverðlilja: lliri blau (planta Iris germanica) (→ germanalilja)
	ensk sverðlilja: lliri m dels Pirineus (planta Iris latifolia syn. Iris xiphioides) (→ bretaíris)
	gul sverðlilja: [gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus) (→ tjarnalilja)

sverðlilju·ætt <f. -ættar, sense pl.>: [família f de les] iridàcies f.pl

sverja <sver ~ sverjum |  sór ~ sórum |  svarið ║ e-ð>: jurar una cosa
	ég sver það: ho juro

svertingi <m. svertingja, svertingjar>:

negre m, negra f

svertingja·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

negra f

sveskja <f. sveskju, sveskjur. Gen. pl.: sveskna o: sveskja>: <CULIN> pruna seca, pruna f de cuina, pruna f de confitar

sveskju·plóma <f. -plómu, -plómur. Gen. pl.: -plómna o: -plóma>: pruna f de frare llarg, pruna quetsche, pruna damasquina (o: damascena)

svið <n. sviðs, svið>: 1. (svæði, vettvangur & FÍS) camp m (àmbit, esfera, tema &  & FÍS)
	2. (leiksvið) escenari m (de teatre & FIG)
		setja e-ð á svið: escenificar una cosa

svið <n.pl sviða>: 1. <CULIN> cap & potes de xai socarrimades i bullides (plat típic islandès)
	2. <CULIN> (sviðahaus) cap de xai bullit en sal terrossada (plat típic islandès)

sviða·haus <m. -hauss, -hausar>: <CULIN> cap de xai (Bal.: me) bullit en sal terrossada (plat típic islandès)
	hálfur sviðahaus: mig cap de xai bullit

sviða·sulta <f. -sultu, pl. no hab.>: <CULIN> mena de paté o carn en gelatina feta amb la carn del cap de xais

sviði <m. sviða, no comptable>:

dolor m,f punyent

♦ → logsviði “dolor punyent molt viu”

sviðs·munir <m.pl -muna>:

atrezzo m, accessoris m.pl [del decorat] 

svif <n. svifs, svif; pl. no hab.>:

1. (flug) planatge m  (acció de planar en l'aire)

♦ í þeim svif[um]: en aquell moment

♦ rétt í þeim svifum: just en aquell instant

◊ rétt í þeim svifum kom hinn lærði íslendíngur Grindvicensis aftur útúr húsinu: en aquell precís instant, l'erudit islandès Grindvicensis va tornar a sortir de la casa

♦ í sömu svifum: en aquells mateixos instants

♦ vera léttur í svifum: ésser de moviments lleugers, gràcils

♦ vera seinn í svifum: ésser de moviments lents, indolents

2. <BIOL> plàncton m

svif·ryk <n. -ryks, pl. no hab.>: partícula f en suspensió (empr. hab. en pl: partícules en suspensió)

svig <n. svigs, pl. no hab.>: (bugur) volta f
	fara (o: ganga) á svig við e-ð: evitar una cosa, sortir del pas d'una cosa
		ganga á svig við erfiðleika: evitar una dificultat
	vinna svig á e-m: vèncer algú, imposar-se a algú

svig <n. svigs, svig>: <ESPORT> eslàlom m

svigi <m. sviga, svigar>:

parèntesi m (signe gràfic ( ))

svig·keppni <f. -keppni, -keppnir>: campionat m d'eslàlom

svig·rúm <n. -rúms, no comptable>:

<FIG> marge m d'acció (o: de moviments), llibertat f de moviment[s], espai m per moure's

♦ ég fékk ekkert svigrúm til þess: no n'he tingut pas l'ocasió, no m'ha llegut -uda (Mall.) 

♦ hafa svigrúm til e-s: tenir marge [de moviments] per a una cosa, tenir llibertat de moviments per a una cosa

svik <n.pl svika>:

1. <& POLIT> traïció f

2. (fjársvik) frau m

3. <FIG> engany m (engalipament, ensarronament)

svika·hrappur <m. -hrapps, -hrappar>:

estafador m, estafadora f

svikari <m. svikara, svikarar>:

1. <GEN & POLIT> traïdor m, traïdora f

◊ sjáið höfuð svikarans!: contempleu el cap del traïdor!

2. <FIG> impostor m, impostora f

3. <FIG> defraudador m, defraudadora f (enganyador, ensarronador, que pren amb enganys)

4. (sá sem sveik málstað) renegat m, renegada f (qui ha abandonat la pròpia causa)

svik·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

<FIG> traïdor -a, fals -a

sviksam·lega <adv.>:

fraudulentament

sviksam·legur, -leg, -legt <adj.>:

fraudulent

svik·semi <f. -semi, no comptable>:

perfídia f, traïdoria f

svikull, svikul, svikult <adj.>:

1. (ótrúr) pèrfid -a, traïdor -a (deslleial)

♦ með svikulum hætti: amb perfídia, traïdorament

2. (óáreiðanlegur) enganyós -osa (enganyívol, que no és pas de fiar)

3. (sviksamur, sviksamlegur) fraudulent (fraudulós)

svil <n.pl svilja>:

bosses espermàtiques del peix mascle, llet f de peix 

svili <m. svila, svilar>:

cunyat m 

svil·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

cunyada f 

<†>  svima <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:

nedar

◊ en hann mun hafa svimit í hólminn, ok mun hann fólgizk hafa: i deu haver nedat fins a l'illot i s'hi deu haver amagat

<†>  svimma <svimm ~ svimmum | svamm ~ summum (o: svummum; o: svumum) | summið (o: sommið)>:

nedar

svimi <m. svima, svimar>:

1. (sundl) mareig m (rodament de cap)

2. (óvissa) incertesa f (incertitud)

♦ vaða í villu og svima um e-ð: <LOC FIG> anar totalment malencaminat -ada en una cosa (anar a les fosques en una cosa, desconèixer totalment una cosa)

svindil·brask <n. -brasks, pl. no hab.>: estafa f

svindill <m. svindils, pl. no hab.>: estafa f, engany m

svindl <n. svindls, pl. no hab.>: frau m, estafa f

svindla <svindla ~ svindlum | svindlaði ~ svindluðum | svindlað ║ á e-m>: 1. (pretta) estafar algú
	2. (á prófi) copiar (en un examen)
	3. (í spilum) fer trampes, fer punxons (en joc)

svindlari <m. svindlara, svindlarar>: estafador m, estafadora f

svipa <f. svipu, svipur. Gen. pl.: svipna o: svipa>:

fuet m (tralla)

♦ sveifla svipunni: brandar (o: brandir) el fuet

svipað <adv.>:

similarment, si fa no fa igual de...

◊ sebrahestar eru svipað stórir og íslenski hesturinn, fíngerðari þó: les zebres són si fa no fa igual de grosses que el poni islandès, encara que més gràcils

svipaður, svipuð, svipað: similar, comparable (per la forma)
	og ásýndum voru engispretturnar svipaðar hestum, búnum til bardaga: i pel que fa a llur aspecte, les llagostes s'assemblaven a cavalls equipats per a la batalla

svip·brigði <n.pl -brigða>:

(breytingar á andlitssvip) expressió f de la cara, expressió f facial (faccions o trets facials com a resultat d'una reacció determinada o com a forma d'expressió d'un sentiment o emoció)

♦ sýna engin svipbrigði: no mostrar cap reacció, no immutar-se, ni parpellejar

svip·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (snögglegur) sobtat -ada (súbit)

♦ sviplegt andlát: sobtat traspàs

♦ sviplegur dauðdagi: mort sobtada 

2. (hörmulegur) tràgic -a (funest o trist i inesperat)

♦ sviplegt slys: tràgic accident

svip·líkur, -lík, -líkt: 1. (líffæri o.s.fr.) anàleg -àloga (de funcions i/o forma semblants tenint sovint origen no idèntic)
	2. (líkur útlits) semblant (d'aspecte o fesomia)

svip·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<GEN & FIG> instantània f (fotografia impressionada en un temps molt curt & imatge o moment captat que deixa entreveure la vida d'una època, una persona etc.)

♦ svipmyndir frá e-u: instantànies de..., estampes de..., escenes de...

◊ þjóð og saga - svipmyndir frá galdraöld: Séra Einar Guðmundsson: Poble i Història: Instantànies del Segle de les Bruixes: Mossèn Einar Guðmundsson

svipu·humar <m.-humars, -humrar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipu·krabbi <m.-krabba, -krabbar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipull, svipul, svipult <adj.>:

fugaç, fugisser -a

Sviss <n. Sviss, no comptable>: Suïssa f

Sviss·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: suís m, suïssa f (natural o habitant de Suïssa)

svissneskur, -nesk,  -neskt: suís -ïssa
	svissneskur franki: franc suís

svita·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

<MED> glàndula sudorífera

svita·löður <n. -löðurs, no comptable>:

1. <GEN> suor escumosa del cavall

2. <FIG> suada forta (transpiració abundosa)

♦ vera í svitalöðri: estar amarat -ada de suor

svita·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:

banyat -ada de suor

♦ með svitastokkið enni: amb el front banyat de suor

sviti <m. svita, no comptable>: suor f
	þerra svita af enni og vöngum: eixugar-se (o: torcar-se) la suor de front i galtes

Svía·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:

Suècia f (→ Svíþjóð)

Svíi <m. Svía, Svíar>:

suec m, sueca f

svíkja <svík ~ svíkjum | sveik ~ svikum | svikið ║ e-n>: 1. (bregðast) trair algú
		svíkja e-n í tryggðum: trair algú
		svíkja loforð sitt: faltar a la seva promesa
		svíkja málstað: trair una causa
		svíkja málstaðinn: trair la causa
	2. (pretta, svindla á) enganyar algú, estafar algú
		svíkja fé út úr einhverjum: estafar diners a algú
		svíkja undan skatti (o: svíkjast undan sköttum): defraudar impostos
	3. (valda vonbrigðum) decebre algú, defraudar algú
		...mynd sem engan svíkur: ...una pel·lícula que no decep ningú
		þetta svíkur engan: això no decep ningningú
	4. (blekkja) enganyar algú
		svíkja sjálfan sig: enganyar-se a si mateix
		svíkja stúlku: enganyar una noia (p.e., amb un fals prometatge)
	5. (um hund) abandonar algú (gos: deixar l'amo, anar-se'n)
		tíkin sveik mig, sagði hún eilítið hærra en aður:
			la gossa em va abandonar, va dir una miqueta més fort que no abans
	6. (um matvæli) adulterar una cosa (aliments)
		svíkja mjólk: adulterar llet, aigualir llet

svín <n. svíns, svín>:

(alisvín & villisvín & sóði & skammaryrði) porc m (domèstic & senglar & brutanxo & insult)

◊ svín er uppistaða alls hérna á Maljorku: el porc és un aliment bàsic aquí pertot a Mallorca

♦ halda svíni á meðan slátrarinn stingur hnífnum í hálsinn á honum: aguantar (o: tenir agafat) el porc mentre el matador li clava la ganiveta al coll

♦ → alisvín “porc domèstic”

♦ → göltur “verro”

♦ → gylta “truja”

♦ kasta perlum fyrir svín: <LOC FIG> llençar perles als porcs

♦ nemja garnir á svíninu: fer nets els budells del porc

♦ slátra svíni: matar un porc, fer matances

♦ svíða burt öll hár (o: burstana) á svíni [með blásturslampa]: socarrimar les cerres al porc [amb un bufador], pelar el porc [amb un bufador]

♦ svíða burstana af svíninu með blásturslampa: socarrimar les cerres al porc amb un bufador, pelar el porc amb un bufador

◊ fara að sækja svínið sem á að slátra: anar a cercar el porc que s'ha de matar

♦ → villisvín “porc senglar”

♦ þvegið svín veltir sér í sama saur: <LOC FIG> la truja, per més que la rentin, sempre torna a rebolcar-se en el mateix fang

svína·bú <n. -bús, -bú>:

granja f de porcs

svína·feiti <f. -feiti, no comptable>:

llard m, saïm m (Mall.)

svínafeiti·snúður* <m. -snúðs (o: -snúðar), -snúðar>:

(maljorkskt spírallaga sætabrauð) ensaïmada f 

svína·fita <f. -fitu, no comptable>:

sagí m, greix m de porc (Mall.)

svína·laukur* <m. -lauks, -laukar>:

porro m de porc (Mall., Men.), porradell m (Mall.), porro bord (Mall., Men.) (planta Allium polyanthum syn. Allium multiflorum)

svín·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: escórpora <f>, rascassa <f> (peix Scorpaena porcus)

svín·háfur <m. -háfs, -háfar>: porc marí (peix Oxynotus centrina)

svín·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:

1. zífid m (designació genèrica dels mamífers de la família dels Ziphiidae)

2. zífid m de Sowerby (mamífer Mesoplodon bidens) (→ norðursnjáldri)

3. <†> marsopa f, marsuí m (mamífer Phocoena phocoena) (→ hnísa)

svíns·para <f. -pöru, -pörur. Gen. pl.: -para>:

cotna f de porc

sví·virða <f. -virðu, no comptable>:

deshonra f, ignomínia

sví·virða <-virði ~ -virðum | -virti ~ -virtum | -virt ║ e-n>:

deshonrar algú, vilipendiar algú

svívirði·lega <adv.>:

deshonrosament, ignominiosament

svívirði·legur, -leg, -legt <adj.>:

deshonrós -osa, ignominiós -osa

sví·virðing <f. -virðingar, -virðingar>:

deshonra f, ignomínia

sví·virður, -virð, -virt <adj.>:

<†> variant arcaica o literària de → svívirtur, svívirt, svívirt “vilipendiat -ada”

sví·virtur, -virt, -virt <adj.>:

deshonrat -ada, vilipendiat -ada

Sví·þjóð <f. -þjóðar, pl. no hab.>:

Suècia f

svo·lítið: un poc, una mica

svosem: pràcticament
	svosem ekkert: pràcticament res

svunta <f. svuntu, svuntur. Gen. pl.: svuntna o: svunta>: davantal m

svæða·keppni <f. -keppni, -keppnir>:

<ESPORT> campionat m comarcal (o: regional) 

svæða·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia f regional

svæða·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:

<MED> reflexologia f podal 

svæða·mót <n. -móts, -mót>:

<ESPORT> torneig m comarcal (o: regional) 

Svæða·nefndin <f. -nefndarinnar, no comptable>:

Comitè m de les Regions (→ héraðanefnd)

♦ Svæðanefnd Evrópusambandsins: Comitè de les Regions de la Unió Europea

svæði <n. svæðis, svæði>:

1. <GEN> redol m

◊ ...að þeir beri birtu yfir svæðið fyrir framan hana: ...que il·luminin el redol de davant seu

◊ afskekkt svæði: una contrada isolada

♦ á svæðinu: pels voltants, pels volts

◊ hún sagði að þó hún væri ein heima þá væru þjónar á svæðinu og þeir gætu séð til þeirra: va dir que, encara que era sola a casa, hi havia criats pels volts que les podrien veure

2. (flötur) zona f (superfície delimitada)

♦ → bílastæðissvæði “zona d'estacionament”

♦ → eldfjallasvæði “zona volcànica”

♦ → fríverslunarsvæði “zona franca”

♦ → gossvæði “zona eruptiva”

♦ → gróskusvæði “zona de desenvolupament”

♦ → hamfarasvæði “zona catastròfica”

3. (afmarkað svæði & MED í heilanum) àrea f (recinte o espai delimitat & MED = regió del cervell)

♦ → bannsvæði “àrea restringida”

◊ byggt svæði: àrea habitada

♦ → haftasvæði “àrea restringida”

♦ → málsvæði 2. “àrea del llenguatge”

♦ → veiðisvæði “àrea de caça”

4. (landsvæði) territori m (comarca, contrada, regió)

♦ evrópskt svæði: regió europea

♦ formlegt svæði: regió formal

♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud

♦ Gasa-svæði: franja f de Gaza

♦ → kjarnasvæði “regió nodal”

♦ → landamærasvæði “terreny fronterer, zona fronterera”

♦ → málsvæði 1. “territori lingüístic, domini lingüístic”

♦ starfrænt svæði: regió funcional

♦ → yfirráðasvæði “territori jurisdiccional”

◊ ystu svæði: les regions més remotes

svæðis- <en compostos>:

regional

svæðis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

[d'abast] regional

♦ nefnd um svæðisbundna viðskiptasamninga: comitè d'acords comercials regionals

svæðis·nafn <n. -nafns, -nöfn>:

<INFORM> nom m de domini (aquest mot ha caigut fortament en desús en no poder imposar-se sobre els alternatius → lénsheiti o → umdæmisheiti)

svæðis·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofu>:

delegació f regional, oficines f regionals

◊ svæðisskrifstofa í Barselónu: delegació regional de Barcelona

svæfa <svæfi ~ svæfum | svæfði ~ svæfðum | svæft ║ e-n>: 1. (um sjúkling) anestesiar algú
		svæfa sjúkling: anestesiar un pacient
	2. (um dýr) matar un animal (el veterinari)
		svæfa dýr: matar el veterinari un animal
	3. (láta sofna) adormir algú (fer venir la son)
		svæfa barn: adormir un infant
		letin svæfir þungum svefni: la peresa adorm amb un son feixuc
		en hún svæfði hann á skauti sínu og
			kallaði á mann og lét hann skera hárlokkana
			sjö af höfði honum: i ella el va adormir a
			la seva falda i va fer cridar un home que li tallés els
			seus rínxols
	4. (sefa) apaivagar una cosa(suavitzar o calmar l'aflicció, endolcir una tristesa etc.)
		svæfa sorg sína: calmar la seva tristesa

svæfing <f. svæfingar, svæfingar>: anestèsia f general

svæfinga·læknir <m. -læknis, -læknar>: anestesiòleg m, anestesiòloga f, anestesista m & f

svækja <f. svækju, svækjur. Gen. pl.: svækna>: (bræla) xafogor f [sufocant]

svækju·hiti <m. -hita, -hitar>: calor f sufocant, calda f [sufocant]

svölu·gleða <f. -gleðu, -gleður. Gen. pl.: -gleða o: -gleðna>:

milà m reial, moixeta pollera (Mall.), milana f (Mall., Men.) (ocell Milvus milvus)

svölu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: celidònia f, celedrònia f (Bal.), herba f de les berrugues, herba f dels ulls, herba f d'oronetes (o: de l'oroneta), herba celònia, herba f del Bon Jesús (Mall.) (planta Chelidonium majus)

svölu·urt <f. -urtar, -urtir>: variant de ---> svölujurt "celidònia"

svölu·rót <f. -rótar, -rætur>:

pebrotera borda, maseres f.pl, herba f del verí, herba f del cor, herba f del bri (planta Cynanchum vincetoxicum syn. Vincetoxicum hirundinaria syn. Asclepias vincetoxicum syn. Vincetoxicum officinale)

svörull, svörul, svörult <adj.>:

contestador -a, respostejador -a, replicaire (que respon [impertinentment] enlloc de callar i creure)

sykur¹ <m. sykurs, sykrar>: sucre m
	án viðbætts sykurs: sense sucre afegit

sykur² <n. sykurs, pl. no hab.>: variant de ---> sykur¹ "sucre"

sykur·berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> candisita* f, ferrocalcita f (varietat d'espat d'Islàndia ferrífer -òxid de ferro-, de color entre groc fosc i bru)

sykur·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

erable m de sucre, auró m de sucre (arbre Acer saccharum)

sykur·kar <n. -kars, -kör>: sucrera f (recipient per a sucre)

sykur·leðja <f. -leðju, pl. no hab.>: melassa f

sykur·líki <n. -líkis, -líki. Gen. pl.: -líkja; Dat. pl.: -líkjum>: sacarina f

sykur·moli <m. -mola, -molar>: terròs m de sucre (dau de sucre, emprat esp. a les cafeteries)

sykur·plantekra <f. -plantekru, -plantekrur. Gen. pl.: -plantekra>:

plantació f de canya de sucre 

sykur·reyr <m. -reyrs, -reyrar. Pl. no hab.>: canya dolça, canya f de sucre (planta Saccharum officinarum)

sykur·rófa <m. -rófu, -rófur. Gen. pl.: -rófna o: -rófa>: bleda-rave sucrera, remolatxa sucrera (planta Beta vulgaris var. altissima)

sykur·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: diabètic m, diabètica f

sykur·sjúkur, -sjúk, -sjúkt: diabètic -a
	Samtök Sykursjúkra: Associació Islandesa de Malalts de Diabetis
	→ (í Katalóníu) Associació de Diabètics Catalunya
	→ (í Katalóníu) Associació Catalana de Diabetis)
	→ (á Menorku) Associació de Diabètics i Diabètiques de Menorca (ADIME)
	→ (á Maljorku) Associació de Diabètics de les Illes Balears (ADIBA)

sykur·sýki <f. -sýki, -sýkir (o: sykursýkistegundir)>: diabetis f
	insúlínháð sykursýki: <MED> diabetis mel·lita insulinodependent, diabetis [del] tipus u
	insúlínóháð sykursýki: <MED> diabetis mel·lita no insulinodependent, diabetis [del] tipus dos
	sykursýki af tegund eitt: <MED> diabetis mel·lita tipus u, diabetis [del] tipus u
	sykursýki af tegund tvö: <MED> diabetis mel·lita tipus dos, diabetis [del] tipus dos
	→ flóðmiga “diabetis insípida”
	[honungssæt] sykursýki: <MED> diabetis sacarina f, diabetes mel·litus m, (erròniament) diabetis mel·litus f

sykur·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>: sucrera f, sucreria f (fàbrica de sucre)

<†>  symja <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:

nedar

synd <f. syndar, syndir>: <RELIG> pecat m
	bæta fyrir synd: expiar un pecat
	drýgja synd: cometre un pecat
	friðþægja fyrir syndirnar: expiar els pecats
	játa syndir sínar: confessar els seus pecats, confessar-se
	segja e-m til syndanna: <LOC FIG> cantar-li les quaranta a algú

synda <syndi ~ syndum | synti ~ syntum | synt>: nedar
	fara að synda: anar a nedar
	synda fyrir e-ð: <FIG> salvar-se d'una cosa
	synda yfir á: travessar un riu nedant

syndga <syndga ~ syndgum | syndgaði ~ syndguðum | syndgað>:

pecar

♦ syndga gegn e-m: pecar contra algú

syngja <syng ~ syngjum | söng ~ sungum | sungið>:

I. <ús personal>: 

cantar (persona & ocell)

♦ syngja e-ð: cantar una cosa

◊ syngja sálm: cantar un himne religiós

♦ syngja eftir nótum: cantar seguint una partitura

♦ syngja einraddað: cantar a l'uníson

♦ syngja fyrir: dirigir el cant, cantar davant els altres

♦ syngja með: acompanyar uns altres en el cant, cantar amb els altres

♦ syngja messu: <RELIG> dir una missa cantada, cantar la missa

♦ syngja tíðir: <RELIG> dir una missa cantada, cantar la missa

♦ syngja e-n til moldar: <LOC FIG> celebrar les exèquies d'algú

♦ syngja e-m lof: <LOC FIG> cantar les lloances d'algú

♦ syngja sitt síðasta: <LOC FIG> ésser a les acaballes

♦ hann er ekki enn búinn að syngja sitt síðasta: encara no ha disparat el seu darrer cartutx, encara li queda corda

♦ syngja yfir e-m: <RELIG> celebrar els funerals d'algú

II. <ús impersonal>: 

♦ syngur í e-u: una cosa ressona, una cosa emet un so

♦ hvað syngur í honum?: <LOC FIG> què conta de nou?

syngjandi, syngjandi, syngjandi <adj.>: cantant, cantor -a
	ég er syngjandi sæll: em sento molt feliç
	hvert í syngjandi!: diantre!
	syngjandi fullur: trompa com una mona

synja <synja ~ synjum | synjaði ~ synjuðum | synjað ║ e-s>: 1. (neita um e-ð) rebutjar una cosa, refusar una cosa (denegar)
		synja e-m e-s (o: um e-ð): negar-li una cosa a algú, refusar una cosa a algú
	2. (afneita) negar [haver fet] una cosa (dir que hom no ha pas fet una cosa & dir que no)
		allir synjuðu fyrir það: tots negaven haver-ho fet, tots ho negaven
		synja fyrir barn: negar la paternitat d'un infant
		synja e-s fyrir e-n: negar la culpabilitat d'algú

synjandi, synjandi, synjandi: (sem hafnar) sense haver obtingut el que es demanava
	láta e-n synjandi frá sér fara: despatxar algú sense haver-li concedit el que demanava

syrgja <syrgi ~ syrgjum | syrgði ~ syrgðum | syrgt>:

1. <e-ð>: (harma) plànyer una cosa, plorar per una cosa (lamentar-se amb planys de la pèrdua, desaparició etc. d'una cosa)

◊ þeir syrgði fornar borgir: planyien l'esvaniment de les antigues ciutats

◊ meðan Demetra syrgði brotthvarf dóttur sinnar...: mentre Demèter planyia la desaparició de sa filla...

2. <e-n [dauðan]>: (trega) plorar algú (sentir dol per la mort d'algú, estar en dol per la mort d'algú)

♦ syrgja e-n dauðan: plorar la mort d'algú

◊ syrgja vin sinn: plorar la mort del seu amic, plorar el seu amic

syrpa <f. syrpu, syrpur. Gen. pl.: syrpna o: syrpa>:

1. <MÚS> popurri m

2. (kvæðasafn) recull m, florilegi m (de poemes)

3. (minnisbók) llibreta f (bloc petit per a notes, apunts etc.)

4. (handrit með sundurleitu efni) manuscrit miscel·lani (manuscrit contenint escrits de temàtica diversa)

5. (sóðakvendi, subba) xaparrassa f, xarxona f (Mall.) (dona deixadota en el vestit i la higiene)

6. <†> (yrpa, tröllskessa) ogressa f, geganta f (ésser monstruós del folclore islandès)

systir <f. systur, systur>: 1. germana f, (†) sor f
		hversu margar (o: hve margar) systur áttu?: quantes [de] germanes tens?
	2. <RELIG> sor f

syst·kin <n.pl -kina>: germans i germanes

systkina·dætur <f.pl -dætra>: cosines f.pl

systkina·synir <m.pl -sona>: cosins m.pl

systrunga <f. systrungu, systrungur>: cosina f (filla de tia)

systrungur <m. systrungs, systrungar>: cosí m (fill de tia)

systur·dóttir <f. -dóttur, -dætur>: neboda f (filla de germana)

systur·sonur <m. -sonar, -synir>: nebot m (fill de germana)

sýanósa <f. sýanósu, no comptable>:

<MED> cianosi f, cianodèrmia f (→ blásýki “íd.”)

sýan·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid ciànic

sýanúr·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid cianúric

sýkil·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:

<MED> neutròfil m

sýkla·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:

antibiòtic m

sýkla·vopn <n. -vopns, -vopn>:

arma bacteriològica

sýkn, sýkn, sýknt <adj.>:

<JUR> innocent

◊ stefndi, Sverrir Ellertsson, er sýkn af kröfum stefnanda, Guðmundar Bjarnar Arnaldssonar: la part demandada, Sverrir Ellertsson, és innocent als efectes de la demanda interposada per la part demandant, Guðmundur Björn Arnaldsson

♦ sýknt og heilagt: <LOC FIG> constantment, contínuament, permanentment

sýknaður, sýknuð, sýknað <adj.>:

absolt -a

♦ sýknaður af ákæru fyrir nauðgun: absolt de l'acusació de violació

sýn <f. sýnar, sýnir>: 1.(skilningarvit & sjón & það sem sést) vista f, visió f (sentit de la vista & angle de visió)
		ást við fyrstu sýn: amor a primera vista
		blinda e-m sýn: enlluernar algú
		fá sýn af e-u: [arribar a] veure una cosa
		felur sýn (=Ac.) milli þeirra: es perden de vista
		fögur sýn: una bella vista
		förlast sýn: perdre capacitat de visió, [començar a] tenir la vista cansada o dèbil
		glepja (o: villa) e-m sýn: enganyar la vista a algú, entabanar algú (Bal.)
		hann er í sýn: es troba en el camp de visió
		hverfa að sýn: desaparèixer, deixar de veure's
		horfinn sýnum: fora de la vista
		í sýn við bæinn: a la vista de la vila
		missa sýnar sinnar: perdre la vista
		ókunnur að sýn: no conegut de vista
		sýn og heyrn: vista i oîda
	2. (útlit) aparença f (aspecte exterior)
		hún er fríð sýnum: és de bon veure, està ben tallada
	3. (vitrun) visió f (aparició en somnis o de despert)
		sjá sýnir: tenir visions
		→ draumsýn "visió en somnis"
		→ framtíðarsýn "visió de futur"
		→ nætursýn "visió nocturna"
		→ yfirsýn "visió de conjunt"

sýna <sýni ~ sýnum | sýndi ~ sýndum | sýnt ║ e-ð>: 1. (láta sjá) mostrar una cosa (fer-la veure, exhibir-la)
		láta e-n sýna sér hvernig e-ð er gert: fer-li mostrar a algú com es fa una cosa
		sýna e-m e-ð: mostrar una cosa a algú
		sýna skírteini: mostrar un carnet
		sýna e-ð ljóslega: mostrar una cosa amb claredat, palesar una cosa, deixar ben clara una cosa
		viljið þér sýna mér það á kortinu?: que m’ho podria mostrar sobre el mapa?
		getið þér sýnt mér eitthvað annað?: que em podria mostrar una altra cosa? (a una botiga)
		sýna e-m fyrirlitningu: mostrar [el seu] menyspreu per algú
	2. (um kvikmynd) projectar una cosa (pel·lícula)
		sýna bíómyndir: projectar (o: exhibir) pel·lícules
		sýna kvikmynd: projectar una pel·lícula
	3. (um leikrit) representar una cosa (peça de teatre)
		sýna leikrit: representar una obra de teatre
	4. (vitna um) demostrar una cosa, donar fe d'una cosa
		sýna af sér e-ð: fer mostra de, fer gala de, donar mostres de, donar prova de (virtut, bon caràcter, bon judici etc.)
		sýna af sér drengskap: donar mostres d'una [gran] noblesa d'esperit
		sýndu nú hvað þú getur: demostra (o: mostra'ns; o: ensenya'ns) el que saps fer!
	5. sýna fram á e-ð: provar una cosa, demostrar una cosa
	6. sýna sig: #1. mostrar-se, fer-se palès -esa, palesar-se;
			það hefur sýnt sig að...: s'ha demostrat que...
			það mun sýna sig: això s'ha de veure, això ja es veurà
		 #2. <FIG> deixar-se veure
			komdu nú og sýndu þig: surt i deixa't veure
			sýna sig frá sinni bestu hlið: mostrar el seu costat bo, deixar-se veure del seu costat bo
	7. sýna sig að e-u: donar prova de, descobrir una cosa, posar una cosa en evidència
		 gera sig að ofmetnaði: evidenciar la seva arrogància

sýnast <sýnist ~ sýnumst | sýndist ~ sýndumst | sýnst>:
	1. (sjást & virðast & líka) semblar una cosa (parèixer & veure's & agradar)
		að því er mér sýnist: pel que em sembla
		ekki er allt sem sýnist: no tot és el que sembla, les aparences enganyen
		gerðu það sem þér sýnist: fés el que [millor] et sembli, fés el que més t'agradi, fés el que vulguis
			ég geri það sem mér sýnist: faré el que em sembli (&: faig el que em sembla)
		jafnt er sem þér sýnist: és exactament el que et sembla (davant la sorpresa de l’altre que no s'ho pot acabar de creure)
		má það í slíku sýnast að <+ ind.>: amb això es pot veure prou que <+ ind.>
		mér sýndist ég sjá hann: m'ha semblat veure'l
		mér sýndist það: a mi m'ho va semblar, jo ho vaig creure
		sitt sýnist hverjum: cadascú pensa de la seva manera
		e-m sýnast vera e-ð: semblar una cosa a algú
			mér sýnist þetta vera maður: em sembla una persona, crec que és una persona
	2. (látast) aparentar una cosa (fingir)
		þetta er bara til að sýnast: això només és per aparentar-ho, és pura ostentació

sýndar·mennska <f. -mennsku, no comptable>: exhibicionisme m, ostentació f

sýni <n. sýnis, sýni>: 1. <GEN> mostra f
		taka sýni úr e-u: prendre una mostra d'una cosa
	2. (vefjasýni, vefsýni) biòpsia f

sýni·hneigð <n. -hneigðar, no comptable>:

<MED> exhibicionisme m

sýni·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kera (o: -kerja); dat.pl.: -kerum (o: -kerjum)>:

<RELIG> custòdia f

sýni·legur, -leg, -legt <adj.>:

visible

♦ e-ð er sýnilegt mannsauganu: una cosa és visible a simple vista, a ull nu

♦ það er sýnilegt: és obvi

sýning <f. sýningar, sýningar>:

1. (myndlistarsýning) exposició f (d'obres d'art)

2. (kvikmyndasýning í bíósal) passi m, sessió f (cadascuna de les projeccions d'una pel·lícula a un cinema)

◊ hvenær byrjar sýningin?: quan comença la pel·lícula?

3. (það að sýna kvikmynd) projecció f, exhibició f (general de pel·lícula)

◊ banna dreifing og sýning kvikmyndar: prohibir la distribució i exhibició d'una pel·lícula

◊ opinber sýning á þessari kvikmynd: la projecció pública d'aquesta pel·lícula

4. (leiksýning) xou m (d'espectacle, esp. de varietats)

sýningar·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:

aparador m, mostrador m (de botiga)

sýningar·skrá <f. -skrár, -skrár>: 1. programa m de l'exposició
	2. catàleg m de l'exposició

sýnis·horn <n. -horns, -horn>: 1. mostra f (de mercaderia etc.)
	2. espècimen m (exemplar, ítem)

sýpris·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:

camamilla f de Maó, camamilla groga, camamilla f de muntanya, camamilla baleàrica, camamil·la f de la mar (Mall.), camamil·la f (Men.), camamil·lera f (Men.), camamil·la f de la Mola (Men.), camamil·la f de Maó (Men.) (planta Santolina chamaecyparissus ssp. magonica)

<†> sýr <f. sýr, sýr. Ac. sg. & Dat. sg.: sú; Gen. pl.: súa; Dat.pl.: súm>:

truja f, trutja f (Bal., ekki ritm./no lit.)

sýra¹ <f. sýru, sýrur. Gen. pl.: sýra>:

1. <QUÍM> àcid m 

◊ sýrur og basar: àcids i bases

2. <FAM = LSD> àcid m (LSD)

3. (sýrustillir) acidulant m (additiu alimentari)

◊ sýrur eru notaðar til að breyta sýrustigi matvæla og/eða til að gefa matvælum súrt bragð: els acidulants s’empren per a modificar l’acidesa d’un aliment i/o conferir-li un sabor àcid

sýra² <f. sýru, no comptable>:

(súrleiki) acidesa f, aciditat f, fortor f (FAM Mall.)

sýra³ <f. sýru, no comptable>:

<CULIN> sýra, xerigot de llet fet fermentar, de gust agre

sýr·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

escórpora cap-roja, polla f, escórpora groga (o: escórpora dels bruts; o: escórpora de fang) (Tarr.), cap-roig m, calroig m (Mall.: ekki ritm./no lit.), roja f (Men., Eiv.) (peix Scorpaena scrofa)

sýrill <m. sýrils, sýrlar>:

(sýruker) sýrill o sýruker , bóta o tina dins la qual hom deixava fermentar el xerigot perquè es convertís en sýra

Sýr·land <n. -lands, no comptable>:

Síria f

Sýr·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:

sirià m, siriana f

sýr·lenska <f. -lensku, pl. no hab.>:

siríac m, llengua siríaca

sýr·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:

1. <GEN> sirià -ana

2. (frá eða í Sýrlandi hinu forna) siríac -a

♦ sýrlenska helgisiðakerfið, hið sýrlenska helgisiðakerfi: el ritu siríac

♦ sýrlenska kirkjan: l'església siríaca

♦ sýrlenska stafrófið: l'alfabet siríac

♦ Tatían hinn sýrlenski: Tacià el siríac

sýru·bindandi, -bindandi, -bindandi <adj.>:

antiàcid -a

♦ sýrubindandi lyf: antiàcid m (fàrmac)

sýru·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kera (o: -kerja); dat.pl.: -kerum (o: -kerjum)>:

sýruker o sýrill , bóta o tina dins la qual hom deixava fermentar el xerigot perquè es convertís en sýra

sýru·meðfarinn, -meðfarin, -meðfarið <adj.>:

acidulat -ada

sýru·stillir <m. -stillis, -stillar>:

(aukefni í matvælum) acidulant m (additiu alimentari regulador o corrector de l'acidesa dels aliments)

sýsla <f. sýslu, sýslur. Gen. pl.: sýslna>: 1. sýsla, cadascun de les divuit comarques en què és dividida administrativament Islàndia
	2. comarca f (als Països Catalans)
	3. comtat m (divisió territorial administrativa existent en els Estats Units d'Amèrica)

sýslu·maður <m. -manns, -menn>: 1. sýslumaður o <†> sýzlumaðr, cap judicial, administratiu, fiscal -recaptació d'impostos- i executiu d'una sýsla islandesa
	2. (í Katalóníu) president m de comarca, presidenta f de comarca (í Katalóníu)
	3. (í Frakklandi)prefecte m de departament, prefecta f de departament (a França)
	4. (í Bandaríkjum) xèrif m, xèrifa f (als Estats Units)

sýtinn, sýtin, sýtið <<adj.>:

mesquí -ina

sæ·bjúga <n. -bjúga, -bjúgu. Gen. pl.: -bjúgna>: holotúria f

sæ·dögg <f. -daggar, -daggir>:

romaní m (planta Rosmarinus officinalis)

sæði <n. sæðis, sæði>: 1. llavor f, semença f, sement f,m (de planta)
	2. semen m (líquid seminal d'animal, esperma)
	3. progenitura f, plançons m.pl (descendència, conjunt de fills)

sæðis·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: <MED> seminoma m

sæ·eðla* <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:

quetsémper m, dragó m (peix Synodus saurus syn. Salmo saurus)

sæ·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

anemone f de mar, fideus m.pl de mar, ortiga f de mar (Bal.), ortigada f (Alguer) (nom de diferents espècies de pòlips marins, p.e. Polyactinia)

sæ·greifi <<m. -greifa, -greifar>:

patró m de pesca (que ha pogut fer diners amb el sistema de quotes de captures)

sæ·héri <m. -héra, -hérar>:

llebre f de mar, bouet m [de mar] (Val.) (nom de diferents espècies de mol·luscos marins del gènere Aplysia)

sæ·hvönn <f. -hvannar, -hvannir>:

turbit escocès (planta Ligusticum scoticum)

sæi:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit subj. de → sjá “veure”

sækja <sæki ~ sækjum | sótti ~ sóttum | sótt ║ e-ð ~ e-n>:

A. <ús personal>: 

I. <e-n>: 

1. <GEN> anar a cercar una cosa ~ algú

♦ sækja lækni: anar a cercar un metge, fer venir un metge

♦ sækja lækni til sjúklings: portar un metge a un malalt, anar a cercar un metge perquè visiti un malalt

♦ sækja e-ð langt: anar-hi a cercar una cosa lluny

♦ eiga ekki langt að sækja: <LOC FIG> no cal anar gaire lluny per adonar-se'n d'on li ve això

♦ það er langt sótt (o: langsótt): <LOC FIG> és molt rebuscat això, això s'aguanta pels pèls

♦ sækja e-ð þangað: anar-hi a cercar una cosa

♦ sækja í sig veðrið: <LOC FIG> (magnast) cobrar forces i ànims, fer-se fort

♦ þetta er hart sótt: <LOC FIG> això ha costat moltes penes i treballs

2. (fara & koma á e-n stað) anar a (assistir amb assiduïtat a & visitar, anar a veure)

♦ sækja e-n heim: #1. (heimsækja) anar a ca algú, anar a veure algú (visitar);

♦ líkur sækir líkan heim (o: sækjast sér um líkir): els ocells del mateix color sempre volen plegats, Déu els cria i ells s'apleguen

♦ sækja fund e-s: #1. (heimsækja) fer una visita a algú (anar-lo a veure); #2. (vera viðstaddur fundi eða móti, koma á fund) assistir a una reunió (o: trobada) amb algú (participar-hi); #3. <POLÍT> anar a un míting

♦ fundurinn var vel sóttur: #1. <GEN> a la trobada hi va anar molta de gent; #2. <POLÍT> al míting hi va assistir molta de gent

♦ sækja fyrirlestra: assistir a classes (d'universitat)

♦ sækja kirkjuna: anar a l'església

♦ sækja skóla: anar a escola

♦ sækja tíma: anar a una classe

3. (um farartæki) desviar-se (vehicles)

♦ bíllinn sækir til hægri: el cotxe es desvia cap a la dreta

4. (ráðast á) atacar (dur a terme un atac, agredir)

♦ ok sœki sumir á bak þeim: que alguns els ataquin pel darrere

♦ sækja e-n með vopnum: atacar algú a mà armada

5. <JUR> exercir una acció, interposar una acció

♦ sækja e-n fyrir rétti: portar algú als tribunals

♦ sækja mál [gegn e-m]: entaular una acció [contra algú]

♦ sækja mál fast: constrènyer una causa

♦ sækja e-n sökum: portar algú als tribunals

♦ sækja e-n til sakar: presentar una acusació contra algú

6. (stunda) dedicar-se a (dur a terme una activitat)

♦ sækja sjó: dedicar-se a la pesca

♦ sækja e-ð fast: treballar durament en una cosa

B. <ús impersonal>: 

1. ♦ það sækir að mér: #1. <GEN> em venç la son; #2. <FIG> tindrem visita (per la creença popular que una somnolència sobtada és un senyal de la visita imminent d'algú)

2. ♦ [á] mig sækir svefn: em venç la son, m'ha agafat la son

3. ♦ það sótti í hálsinn á henni: s'ha ennuegada (una cosa li ha quedada entravessada al coll)

4. ♦ þegar fram í sækir: potser amb el pas del temps, més endavant

C. <ús reflexiu>: 

I. <sig>: 

1. (ná betri árangri en áður) aconseguir recuperar-se (amb esforç, respecte d'una situació originalment més dolenta)

♦ sækja sig þegar á leið: recuperar-se immediatament a millor

D. <ús preposicional>: 

1. <að e-m>: #1. <GEN> escometre algú (anar-lo a veure inesperadament, interpel·lar-lo); #2. (gera árás) atacar algú (fer-li un atac, agredir-lo)

♦ sækja vel ~ illa að e-m: arribar en un bon ~ mal moment a ca algú per veure'l

♦ hvernig sæki ég að þér?: #1. <GEN> com et trobo? (com anem?, com estem?); #2. (trufla, ónaða) t'agafo en un mal moment ara? (que et destorbo ara potser?, com ho tens tu ara per atendre'm?)

2. <á e-ð>: perseguir una cosa (empaitar)

3. <á e-n>: importunar algú (molestar, destorbar)

♦ mjög sótti á hann svefnleysi: l'insomni el turmentava molt

4. <á móti e-u>: avançar contra..., marxar en contra de...

♦ sækja á móti vindi[num]: avançar lluitant contra el vent, avançar a contravent

5. <eftir e-m>: anar darrere algú (empaitar-lo, perseguir-lo & cobejar-lo, desitjar-lo) 

6. <fram>: avançar (anar endavant & progressar)

♦ óvinurinn sótti fram: l'enemic avançava

7. <í e-ð>: posar els ulls en una cosa (aspirar a obtenir-la, ambicionar-la)

8. <e-ð til e-s>: heure una cosa d'algú, obtenir una cosa d'algú (haver-la'n aconseguida)

♦ hann sækir þetta til föður síns: <LOC FIG> això ho té de son pare

9. <um e-ð>: sol·licitar una cosa (presentar una petició o sol·licitud per heure o aconseguir una cosa)

♦ sækja um embætti: sol·licitar un càrrec oficial

sækjast <sækist ~ sækjumst | sóttist ~ sóttumst | sóst>:

A. <ús impersonal>: 

1. 

♦ þeim sóttist illa: les coses els han anat [una mica] malament

♦ óðum sækist leiðin: el camí avança ràpid i de pressa

♦ sóttist þeim seint ferðin: la travessia avançava lentament

♦ verkið sækist seint: l'obra avança lentament

B. <ús preposicional>: 

1. <í>:  

♦ sækjast í að gera e-ð: voler fer una cosa de totes totes, intentar fer una cosa per tots els mitjans (lluitar i esforçar-se al màxim per heure-la)

2. <eftir>:  

♦ sækjast eftir e-u: aspirar a una cosa, ambicionar una cosa, cobejar una cosa

sæl·gæti <n. -gætis, no comptable>: 1. llepolies f.pl 2. caramel m, caramel·lo m 3. botiga f de llepolies

sæl·keri <m. -kera, -kerar>: gurmet m

sæll, sæl, sælt: feliç
	komdu sæll: bon dia
	komdu blessaður og sæll: bon dia, hola
	komið þið blessuð og sæl: siau benvinguts!
	sælir / sælar: a reveure! (dit a un grup)
			verið þér sælir / sælar: a reveure
			vertu sæll/ sæl: a reveure! (dit a una persona)
	sælar minningar: al cel sia

sælu·hús <n. -húss, -hús>: refugi m (cabana per a excursionistes, muntanyencs etc.)

sæmdar·maður <m. -manns, -menn>: home m d'honor

sæng <f. sængur, sængur>: 1. <GEN> edredó m, vànova f
		♦ → dúnsæng “edredó nòrdic”
	2. (rekkja) llit m
		deyja á sæng: <LOC> morir de part
		liggja á sæng: <LOC> estar de part

sænga <sænga ~ sængum | sængaði ~ sænguðum | sængað ║ saman>: dormir plegats (esp. home i dona)

sængur·brík <f. -bríkar, -bríkur>:

post f de matalàs, taula f de matalàs (peça de fusta damunt la qual hi va el matalàs o la màrfega)

sængur·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

<MED> puèrpera f

sængur·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>: puerperi m

sænska <f. sænsku, pl. no hab.>:

suec m, llengua sueca

sænskur, sænsk, sænskt <adj.>:

suec -a

sæ·ormur <m. -orms, -ormar>:

drac marí

sæ·prjónn <m. -prjóns, -prjónar>:
	1. stóri sæprjónn: mula <f>, agulla <f>, agulleta <f> (peix Syngnathus acus)
	2. litli sæprjónn: agulleta de Nilsson <f>, palet <m>, bastonet de mar <m> (peix Syngnathus rostellatus)

sæ·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>:

quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (→ geirnyt)

sæ·skeggur <m. -skeggs, -skeggir. Gen. pl.: -skeggja; Dat. pl.: -skeggjum>: roger m de roca, moll m de roca (peix Mullus surmuletus)

sæ·snigill <m. -snigils, -sniglar>: llimac m de mar (terme genèric)

sæ·steinsuga <f. -steinsugu, -steinsugur. Gen. pl.: -steinsugna>: ferratimó m, llamprea f de mar (peix Petromyzon marinus)

sæ·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:

1. petrell cuaforcat, noneta grossa (Mall.) (ocell Oceanodroma leucorrhoa) (→ sjósvala)

En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu stór: “gran, gros”:

♦ stóra sæsvala: petrell cuaforcat

2. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus) (→ stormsvala)

En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu lítill: “petit”:

♦ litla sæsvala: ocell de tempesta

sæta <sæti ~ sætum | sætti ~ sættum | sætt ║ e-u>:

1. (um tækifæri) esperar una cosa (ocasió, oportunitat)

♦ sæta færi ~ lagi: aprofitar l'ocasió ~ aprofitar l'avinentesa

♦ ég ætla að sæta lagi að heilsa þér: voldria aprofitar l'avinentesa per saludar-te

2. (þola) sofrir una cosa (patir)

♦ sæta illri meðferð e-s: sofrir el maltracte d'algú, ésser maltractat per algú

♦ sæta refsingu [fyrir e-ð]: sofrir un càstig [per una cosa]

♦ sæta sektum eða fangelsi allt að einu ári: <JUR> ésser castigat -ada amb multes o amb pena de presó de fins a un any (subjecte del verb: el possible infractor)

♦ sæta ávítum e-s: sofrir les reprensions d'algú

3. (um boð) acceptar una cosa (invitació)

♦ sæta boði: acceptar una invitació

4. (bera ábyrgð, ábyrgjast) garantir una cosa (donar garantia, fermança)

♦ sæta ábyrgð [fyrir e-ð]: fer-se responsable [d'una cosa], haver de respondre [d'una cosa]

5. (orsakast) ésser degut a una cosa (ésser causat)

♦ hverju sætir þetta?: a què és degut això?, a què ve aiò?

♦ þetta þótti miklum tíðindum sæta: <LOC FIG> a molts això els semblava un gran esdeveniment

◊ en ótta sló á alla nágranna þeirra og þótti þessi atburður miklum tíðindum sæta í allri fjallbyggð Júdeu: el temor s'emparà de tots els veïns i per tota la muntanya de Judea no es parlava de cap altra cosa que d'aquest fet

sæta·brauð <n. -brauðs, -brauð>: 1. (kaka) pastís m
	2. (sætar kökur) rebosteria f, pastissos m.pl, pastisseria f, pastes dolces

sætabrauðs·bakari <m. -bakara, -bakarar>: reboster m, pastisser m, rebostera f, pastissera f

sætabrauðs·búð <f. -búðar, -búðir>: pastisseria f
	í aðalgötunni er að finna bestu sætabrauðsbúð staðarins, sem heitir...: al carrer major s'hi pot trobar la millor pastisseria de l'indret que es diu...

sæti <n. sætis, sæti>:

1. <GEN> seient m

♦ afsakið, þetta er mitt sæti!: disculpi, aquest és el meu seient! (p.e., a cinema, teatre...)

♦ er þetta sæti laust ~ upptekið?: que està lliure ~ ocupat aquest seient? (p.e., a cinema, teatre...)

♦ eru enn til góð sæti á...?: que queden seients encara que estiguin ben situats per a...? (p.e., a cinema, teatre...)

◊ ég væri til í að borga mikinn pening fyrir góð sæti á þeim leik!: estaria disposat -ada a pagar molts de diners per a uns bons seients per a aquesta obra

♦ eru sætin tölusett?: que estan numerats els seients? (p.e., a cinema, teatre...)

♦ fá sér sæti: asseure's (prendre seient)

◊ fáðu þér sæti!: #1. seu! (tu); #2. seieu! (vós); #3. segui! (vostè) 

◊ fáið ykkur sæti!: seieu! (vosaltres) 

♦ hvaða sæti eru best?: quins sén els millors seients? (més ben situats, p.e., a òpera, cinema, teatre...)

♦ maður / kona / stúlka, sem vísar til sætis: acomodador m, acomodadora f  (a cinema, teatre...)

♦ rísa úr sæti: posar-se dret -a (deixar d'estar assegut -uda)

◊ rístu úr sæti!: #1. posa't dret -a! (tu); #2. poseu-vos dret -a! (vós); #3. posi's dret -a! (vostè) 

◊ rísið úr sætum!: poseu-vos drets!

2. (staður í röð) posició f (lloc en què hom queda en una sèrie)

♦ ná fyrsta sætinu: quedar en primera posició (quedar primer)

♦ vera í fyrsta sæti: anar en primera posició (anar al capdavant de tot, ésser el primer en una sèrie)

3. (á Alþingi) escó f (en parlament)

♦ eiga sæti á Alþingi: tenir escó al Parlament (ésser diputat al parlament, ésser parlamentari)

♦ taka sæti á Alþingi: prendre possessió del seu escó al Parlament, ocupar el seu escó al Parlament (un cop elegit com a diputat)

4. ♦ eiga sæti í nefnd ~ stjórn: ésser membre d'un comitè ~ govern (formar-ne part)

sætindi <n.pl sætinda>: llepolies f.pl, dolços m.pl

sæt·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: <CULIN> ‘sopa dolça’, plat islandès dolç, relativament poc espès, fet amb fruita seca (orellanes, panses, prunes seques etc.), espícies (principalment canyella i clau) i suc de llimona i de nabius

sætt <f. sættar, sættir>:

1. (sátt) reconciliació f (acció de fer la pau amb qui hom estava barallat)

2. (samkomulag) acord m (entesa)

♦ koma á sættum: arribar a una entesa, arribar a un acord

sætu·hnúður <m. -hnúðs, -hnúðar>: moniato m (tubercle de la planta Ipomoea batatas) (→ sæt kartafla)

sætu·koppur <m. -kopps, -koppar; emprat hab. en pl.>:

1. (blómin á aðalbláberja- og bláberjalyngi> flors f.pl de la nabinera i de la nabinera uliginosa (flors de les plantes Vaccinium myrtillus i Vaccinium uliginosum)

2. sætukoppar í sæ: (eggjabú beitukóngs) ‘olletes f.pl de mel de mar’ (agregació de càpsules plenes d'ous del mol·lusc marí Buccinum undatum)

sætur, sæt, sætt: 1. dolç -a
		sæt kartafla: moniato m
	2. <FIG> bufó -ona, bonic -a

söfnuður <m. söfnuðar (o: safnaðar), söfnuðir>: <RELIG> comunitat f (parròquia & feligresia)

sögn <f. sagnar, sagnir>: 1. <GRAM> verb m
		blandaðar sagnir: verbs mixtos (de conjugació en part forta i en part feble)
		óreglulegar sagnir: verbs irregulars
		reglulegar sagnir: verbs regulars
		sterkar sagnir: verbs forts
		veikar sagnir: verbs febles
	2. (frásögn) informe m
		að sögn e-s: segons X, segons informa X