Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

BS-C

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

© Macià Riutort i Riutort, 2007



   
 
 
   
unius linguae, uniusque moris regnum, imbecille et fragile est.
 
   
 
 
   
Sancti Stephani primi regis Hungariae de regum praeceptis decem ad Sanctum Emericum ducem. Praeceptum VI, § III. (a.D. 1015).
 
       

B.S. <abrev. de> Baccalaureus Scientiarum:
graduat m, graduada f en ciències  (persona que ha fet i acabat estudis de grau en ciències)
♦ B.S. í stærðfræði: graduat en matemàtiques
B.S.-gráða <f. -gráðu, -gráður>:
grau m en ciències (grau en ciències naturals, medicina, ciències econòmiques, ciències empresarials, pesca & oceanografia, agronomia, informàtica i enginyeria tècnica)
B.S.-nám <n. -náms, pl. no hab.>:
estudis m.pl de grau en ciències
♦ B.S.-nám í hagfræði: estudis de grau en economia
B.S.-próf <n. -prófs, -próf>:
1. (háskólaprófexamen m conduent a l'obtenció del títol de graduat / graduada en ciències
2. (prófskírteini, háskólagráða e. -titilltítol m de grau en ciències
♦ B.S.-próf í hjúkrunarfræði: títol de grau en infermeria
budda <f. buddu, buddur>:
bossa f, portamonedes m, cartereta f (Mall.), moneder m (cast. ekki ritm./no lit.)
buff <n. buffs, buff>:
<CULINbistec m
♦ barið buff: bistec “batut” (bistec “tupat” amb la massa o buixarda de cuina perquè resulti més tou)
♦ hakkað buff: bistec rus (mena d'hamburguesa)
< buffeit <n. buffeits, buffeit>:
bufetada f, bufet m (Tortosa & <
◊ þá gengur Þorgrímur að honum og slær hann buffeitt mikið og mælti: "Far nú þá ef þér þykir nú betra": aleshores en Þorgrímur va anar cap a ell i li va pegar una gran bufetada dient-li: “vés-hi ara, si ara et sembla millor”
buff·tómatur <m. -tómats, -tómatar>:
tomàquet m d'amanida, domàtiga f de trempó (Mall.(tipus de tomàquet molt carnós)
buga <buga ~ bugum | bugaði ~ buguðum | bugaðe-n>:
doblegar algú
◊ hann hefir bugað kraft minn á [miðri] ferð minni, stytt daga mína: ell ha esgonat les meves forces a mitjan camí, i ha escurçat els meus dies
◊ hjartað í brjósti mér er sundurmarið, öll bein mín skjálfa. Ég er eins og drukkinn maður, eins og maður sem vínið hefir bugað, vegna Drottins og vegna hans heilögu orða: tinc el cor trencat dins el meu pit, tots els ossos em tremolen. Sóc talment un embriac, talment un home que ha sucumbit davant el vi, i ho sóc a causa de Jahvè i a causa de les seves santes paraules
◊ sorgin bugaði hana ekki: el dolor no l'ha vençuda
♦ láta buga undan: <MILdonar ordre de replegar-se
◊ konungr hjó þá með Risanaut á báðar hendr ok mætti engum svá fræknum, sterkum né dramblátum, at eigi fengi skjótt dauðann fyrir lífit. Ketill fylgdi fram hraustliga ok drap margan mann, ok gengu þeir í gegnum fylkingar, ok eptir þat hverfr Þórir þaðan, en konungr rétti aptr fylkingina. Ok er þeir höfðu barizt um stund, sá hann, at Ásmundr lét undan buga. Þá sneri konungr þegar aptr ok undir merki sitt. Hrólfr konungr lét þá fram bera merkit ok fylgdi því með mikilli atsókn. Hálfdan konungr gekk vel fram ok var inn fræknasti við bardaga ok inn hraustasti framgöngumaðr ok felldi margt manna. Þórir var ok þar kominn ok gekk fram harðliga með stórum höggum, ok gerði hann skjótt um við alla, þá honum viku mót. Ok þegar hann sér Hrólf konung, víkr hann skjótt undan ok þangat, sem þeir Ketill váru fyrir, gengr þar fram með miklu kappi sem fyrr ok fellir hvern um þveran annan, svá at ekki stendr við. Hallaðist nú skjótt bardaginn á þá fóstbræðr: el rei els colpia amb l'espasa Risanaut agafada amb les dues mans i no trobava ningú que fos tan valent, tan fort ni orgullós que [davant ell] aviat no rebés la mort a canvi de la vida. En Ketill el seguia estrènuament, matant força homes i així van travessar de banda a banda la formació enemiga i després d'això, en Þórir va desaparèixer d'allà, i el rei va redreçar la formació de la seva host. I quan hagueren estat lluitant una estona, va veure que l'Ásmundr feia retrocedir les seves tropes. Aleshores el rei va tornar immediatament enrere i es va posar sota la seva bandera. El rei Hrólfr aleshores va fer portar la bandera al capdavant i la va seguir encapçalant un gran atac. El rei Hálfdan va avançar i fou el més valent en la batalla i l'atacant més estrenu i va matar força homes. En Þórir també hi havia arribat i avançava acarnissadament, pegant grans cops, i matava ràpidament tots aquells que anaven contra ell. I quan va veure el rei Hrólfr, se'n va apartar ràpidament per anar allà on eren en Ketill i els seus homes i allà va prosseguir el combat com abans, amb gran acarnissament, abatent els combatents enemics un darrere l'altre, de manera que res no se li resistia. Fou aleshores quan la batalla els va començar a anar malament als germans juramentats
bugaður, buguð, bugað <adj.>:
aclaparat -ada (pel dolor, la pena etc.)
◊ Móse sagði Ísraelsmönnum frá þessu en þeir hlustuðu ekki á hann af því að þeir voru kjarklausir og bugaðir af þrældómi: Moisès va dir això als israelites però aquests no el varen escoltar perquè estaven desanimats i aclaparats per llur [dura] esclavitud
◊ hví ert þú buguð, sál mín, og ólgar í mér?: per què s'ha emparat de tu la tristor, ànima meva, i gemegues, tota inquieta, dins meu?
◊ andi minn er bugaður, dagar mínir þrotnir, gröfin bíður mín: el meu esperit està abatut, els meus dies s'han extingit, la tomba m'espera
bugast <bugast ~ bugumst | bugaðist ~ buguðumst | bugastaf e-u ~ e-m>:
1. <GENsucumbir davant una cosa ~ algú, doblegar-se davant una cosa ~ algú (esp. el dolor, la pena etc.)
◊ ég bugast af sorg er ég minnist þess sem var þegar ég fór fyrir fylkingunni, fór fyrir þeim sem héldu að húsi Guðs, með gleðihrópum og lofsöng í fagnandi hátíðarskara: m'aclapara la pena quan me'n recordo dels temps en què caminava al capdavant de l'aplec, marxava davant els qui anaven a la casa de Déu, davant aquella colla festiva que s'alegrava amb crits de joia i cançons de lloança
◊ faðir, sem bugaðist af sorg yfir ótímabærum missi barns síns, lét gera mynd af því og tók nú að tigna hinn látna sem guð. Síðan setti hann hjúum sínum launhelgar og vígslusiði: un pare, consumit de dolor per la pèrdua prematura del seu fill, féu fer una imatge del fill i començà a honorar el traspassat com un déu i després imposà als seus criats misteris [iniciàtics] i ritus
◊ á alla hliðar er ég aðþrengdur en læt þó ekki bugast, ég er efablandinn en örvænti þó ekki: per totes bandes sóc cuitat, però tanmateix, no sóc doblegat, vacil·lo, però tanmateix, no desespero
◊ og aftur í glundroðanum, þegar þjóðirnar höfðu sameinast í illskunni, fann spekin hinn réttláta og varðveitti hann flekklausan frammi fyrir Guði og lét hann eigi bugast af elsku til sonar síns: i quan els pobles s'hagueren unit en la maldat i caigueren de nou en la confusió, la saviesa trobà el just [Abraham] i el va guardar irreprotxable per a Déu i no va deixar que sucumbís a l'amor que sentia pel seu fill
♦ láta bugast af e-u: deixar-se vèncer per una cosa (esp. pena, dolor)
2. <MILretrocedir
◊ ...ok eigi munu þeir bugast fyrir orðum þínum einum saman, eigi muntu taka Rolland né Oliver ok ekki sœkja borgir Orliens ok Kólni ok aðrar stórborgir Karlamagnúss konungs, ok þit Sibilia bæði saman þá er þit kyssist fastast í apaldrsgǫrðum, ok skaltu þá einn ǫllu ráða, ok meira virðir þú einn koss Sibiliu dróttningar en allan þinn riddaraskap: ...que cap d'ells no retrocedirà únicament per les teves soles paraules, ni podràs capturar en Rutllan i n'Oliver ni atacar les ciutats d'Orleans i Colònia i d'altres ciutats fortes del rei Carlemany, mentre t'estiguis petonejant amb passió amb la [reina] Sibília als pomerars -com ho fas ara-, ni podràs governar sobre tot i tots mentre valoris més un petó de la reina Sibília que no pas tot el teu honor com a cavaller
bugða <f. bugðu, bugður. Gen. pl.: bugða>:
1. (á vegi) revolt m (de camí)
2. (krókur í á) recolze m, recolzada f, colzada f (volta de riu)
3. (hlykkur í á) meandre m ([doble] volta sinuosa de riu)
4. (á strönd) sinuositat f (de costa)
bugðast <bugðast ~ bugðumst | bugðaðist ~ bugðuðumst | bugðast>:
serpentejar, serpejar
bugðóttur, bugðótt, bugðótt <adj.>:
sinuós -osa, serpentejant
bugðu·á <f. -ár, -ár>:
riu m de curs ric en meandres
bugðu·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
pèl m de boc, descàmpsia flexuosa (planta Deschampsia flexuosa)
bugna <bugna ~ bugnum | bugnaði ~ bugnuðum | bugnað[fyrir e-m]>:
recular [davant algú], retrocedir [davant algú]
◊ en er bœndr hættu at berjaz ok fundu, at þeir drápuz sjálfir, þá hlaupa Birkibeinar á þá svá fast, at bœndr bugna fyri, ok er þeir sá úfarar sinna manna, þá flýðu bœndr, en Birkibeinar sóttu þegar eptir þeim ok drápu af þeim slíkt er þeir vildu: i quans els pagesos deixaren de lluitar en descobrir que s'estaven matant entre si, els Cames-de-beç els varen envestir tan abrivadament que els pagesos varen retrocedir, i quan varen veure la derrota de llurs homes, els pagesos varen fugir, però els Cames-de-beç es posaren a perseguir-los immediatament matant-ne tants com en volgueren
◊ konungr svaraði: “Þann sið hǫfum vér, Birkibeinar, upp tekit, at fylkja ekki þá er vér berjumz, ok rennum at riðlum saman, ok gerum {í} dyninn sem mestan, þá má hverr vera svá frammi sem sjálfr vill hann. Gerum harða árásina, ok hugða ek at búandinn skyldi bogna (variant: munu bœndr bugna) við. Hefir oss nú farit, sem mælt er, at fall er fararheill”: el rei li va respondre: “Nosaltres, els Cames-de-beç, hem adoptat el costum de no disposar-nos en formació de combat quan lluitem, sinó que envestim l'enemic corrent-hi en grups i fent tanta de cridòria i soroll com podem. D'aquesta manera cadascun de nosaltres pot avançar a discreció. Ataquem-los amb duresa, que jo he pensat que els pagesos recularan. A nosaltres ara ens anirà com fa la dita, que caure [abans de partir] és un bon presagi per al viatge
bugur <m. bugs, bugir (o: bugar)>:
1. (beygja, hlykkurcurvatura f, corba f (qualsevol encorbament, àdhuc d'un camí -volta, revolt-)
◊ Aðalsteinn konungur sat í hásæti; hann lagði og sverð um kné sér, og er þeir sátu svo um hríð, þá dró konungur sverðið úr slíðrum og tók gullhring af hendi sér, mikinn og góðan, og dró á blóðrefilinn, stóð upp og gekk á gólfið og rétti yfir eldinn til Egils. Egill stóð upp og brá sverðinu og gekk á gólfið; hann stakk sverðinu í bug hringinum og dró að sér, gekk aftur til rúms síns; konungur settist í hásæti. En er Egill settist niður, dró hann hringinn á hönd sér, og þá fóru brýn hans í lag; lagði hann þá niður sverðið og hjálminn og tók við dýrshorni, er honum var borið, og drakk af: el rei Aðalsteinn seia al seu setial alt. També va posar l'espasa sobre els genolls, i, després que hagueren restat asseguts així l'un davant l'altre, el rei va desembeinar l'espasa, es va treure un braçalet, gruixut i valuós, del braç i el va penjar a la punta de l'espasa. Es va aixecar i va anar fins al centre de la sala i va allargar l'espasa cap a l'Egill per damunt el foc. L'Egill es va aixecar, va treure la seva espasa de la beina i es va acostar al foc. Va ficar la punta de la seva espasa dins la curvatura del braçalet i el va fer passar a la punta de la seva espasa. Va tornar al seu seient. El rei es va tornar asseure en el seu setial. Quan l'Egill s'hagué tornat asseure, es va posar el braçalet i en fer-ho, va deixar de tenir les celles arrufades, va deixar en terra l'espasa i l'elm, va agafar la banya plena de cervesa que hom li allargava i en va beure
◊ nú er Grettir hafði verit tvá vetr í Fagraskógafjalli, ok er inn þriði var kominn, þá fór Grettir suðr á Mýrar á þann bœ, er í Lœkjarbug heitir, ok hafði þaðan sex geldinga at óvilja þess, er átti: quan en Grettir ja havia passat dos hiverns al Fagraskógafjall i ara començava el que hi seria el seu tercer, va anar cap a migjorn, cap a Mýrar, a un mas que es deia í Lœkjarbug, això és, el mas de la recolzada del rierol, i d'allà se'n va dur sis moltons contra la voluntat de llur propietari
♦ fara í bug: <LOC FIGrodejar, enrevoltar (Mall.
◊ þá sendi hann og til Móabskonungs, en hann vildi ekki. Hélt Ísrael nú kyrru fyrir í Kades, hélt síðan áfram um eyðimörkina og fór í bug kringum Edómland og Móabsland og kom austan að Móabslandi og setti búðir sínar hinumegin Arnon: també els va enviar al rei de Moab, però aquest no va voler. Llavors Israel va fer parada a Cadés i després se'n va anar desert enllà, rodejant el país d'Edom i el país de Moab i va arribar a llevant del país de Moab i instal·là les seves tendes a aquesta banda del riu Arnon
♦ hafa buginn: <LOC FIGfer marrada en el camí, fer voltera (Mall.
◊ en haf því buginn, at bœr Þorkels verði á leið þinni, en hitt er alþýðuvegrinn, at fara Ljósavatnsskarð til Tjǫrva: i per això, fés voltera de manera que hagis de passar pel mas d'en Þorkell, [ja que] aquest és el camí ral per travessar la vall de Ljósavatnsskarð [anant de] cap al mas d'en Tjǫrvi
2. (á fylkinguentrada f, replec m (entrada cap endins en la formació enemiga a conseqüència de l'envestida de la formació enemiga oposada: “encorbament o incurvació de la formació de combat enemiga”)
◊ en þá er svo er komið, þá geta þeir Hákon jarl að líta að Búi hefir á gört mikinn bug á fylkingu þeirra, þar sem hann var, hinn nörðra arminn, og höfðu þeir er við hann börðust látið síga skipin undan, og þótti þeim sem betra mundi firr honum. En hann gengur þó ávallt eftir eigi að síður, og verður hann þeim stórhöggur og fá þeir illt af honum, og er hann mannskæður í bardaganum: però quan les coses estaven així, el iarl Hákon i els seus homes pogueren veure que en Búi havia fet una gran entrada en la formació de l'ala nord, on ell -l'Eiríkur- era, i que els qui hi havien lluitat contra en Búi havien fet retrocedir els vaixells considerant que els resultava millor mantenir-se lluny d'ell. Però ell en cap moment no va deixar d'empènyer-los menys [cap enrere], i els donava grans cops i els infligia grans danys i matava molts d'homes en la batalla
◊ en þá er Eiríkur kemur aftur í fylkingararminn syðra, þá hefir Vagn á gört mikinn bug á liði Eiríks og hafa látið undan sígast, og þá hafa sundur skila orðið skipin Eiríks, og hafa þeir Vagn gingið þar í gegnum fylkingina og lagt svo fast að þeim. Og nú verður Eiríkur reiður mjög er hann sér þetta, og leggur nú Járnbarðann að harðfenglega að skeiðinni þeirri er Vagn stýrði, og stinga þeir nú saman stöfnum og berjast þeir nú af nýju, og hefir eigi verið snarpari orrostan en nú er: i quan l'Eiríkur va tornar a l'ala sud de la formació, en Vagn havia aconseguit de fer una gran entrada a la flota de l'Eiríkur i l'havia feta retrocedir de tal manera que els vaixells de l'Eiríkur havien quedat dividits en dos grups: En Vagn i els seus travessaven la flota de l'Eiríkur de banda a banda i atacaven els seus vaixells amb molt d'acarnissament. Quan l'Eiríkur ho va veure, es va posar molt furiós i va envestir amb el Járnbarði l'skeið que governava en Vagn i van ajuntar els estraus i tornaren a combatre i la batalla no havia estat tan acarnissada com ho fou llavors
◊ síðan gekk hann snúðigt til bardagans, skorti þar eigi mikit mannfall ok snarpa orrostu. Þórir gengr fram svá hart, at allt hrökk undan honum. Ok er stund leið, litaðist Hrólfr konungr um ok sá mikinn bug á fylking þeira Ingjalds ok Ketils. Sneri konungr þá þangat, en bað Ásmund berjast undir þeira merki, þar til er hann kæmi aptr. Ok er þeir fundust bræðr, spurði konungr, hversu at færi: es dirigí veloçment al combat quan la batalla era aferrissada i s'hi estava produint una gran mortaldat. En Þórir s'hi va posar a avançar tan ardidament que tothom retrocedia davant ell. Quan ja havia passat una estona, el rei Hrólfr va mirar al seu voltant i va veure una gran entrada a la formació de combat de les hosts d'en Ketill i n'Ingjaldr. El rei s'hi dirigí, després de demanar a l'Ásmundr que prosseguís ell la lluita sota llur estendard fins que ell hi tornés. Quan els germans es varen trobar, el rei va preguntar com anava la cosa
♦ aka e-m á bug (o: aka bug á e-m)<LOC FIGfer recular algú, derrotar algú
◊ Ljótur bað Þorstein burtu færa öll þau skip sem hann hafði fengið um daginn af honum "og ertu svo frækinn maður að engi hefur mér svo á bug ekið (error del copista per engi hefur á mér svo bug ekið sem þú?) sem þú og mun engi þér þetta til ámælis leggja": en Ljótur va pregar en Þorsteinn que se'n dugués tots els vaixells que li havia capturat durant el dia "i ets un home tan valent que ningú no m'havia derrotat com tu ho has fet, de manera que ningú no t'ho retreurà si ho fas"
◊ þetta sá Birkibeinar, at bœndr bjugguz til orrostu. Konungr stóð upp ok mælti svá: “Þat man hér sannaz um þessa bœndr, sem mælt er, at seint þrýtr, þann er verr hefir; mér sýnisk svá, sem þeir muni enn vera búnir til orrostu at berjast, ok man oss þat til Birkibeinum, at þeir aki á oss engan bug, ok sœkjum enn á fund þeirra ok gerum þeim nú þá sǫmu hríð, er þá fýsi heldr heim, en eiga lengr við oss, Birkibeina. Látum nú sem vér sém spánnýir”: els pagesos varen veure que els Birkibeinar, els Cames-de-beç, es preparaven per a la batalla. El rei es va posar dret i va parlar d'aquesta manera: "Avui amb aquests pagesos s'adverarà aquella dita que fa tard es cansa el qui du la pitjor part: [pel que veig,] em sembla que s'hagin tornat a preparar per a combatre i nosaltres, els Cames-de-beç, hem de mirar que ells no ens facin recular enlloc. Som-hi, doncs, anem al seu encontre i desfermem una tempesta tal, que faci que s'estimin més tornar-se'n a ca seva que no continuar tenint-se-les amb nosaltres. Fem ara com si estiguéssim frescs i reposats"
♦ fá nokkurn bug á e-m: causar estrall a algú i fer-lo retrocedir
◊ ok þótt Skúli hertogi hafi hit bezta mannaval með sér, þá eigum vér þó, ok várir menn, at vera yfirmenn þeirra í ǫllum stǫðum sakir ætta ok atferða, ok er því meiri vanvirðing at várir óvinir fái nokkurn bug á oss: i encara que el duc Skúli tingui a la seva host els millors homes, nosaltres i els nostres homes hem d'imposar-nos a ell pertot i en tot per la superioritat del nostre llinatge i de la nostra captinença, i per això mateix serà una major deshonra per a tots nosaltres si els nostres enemics ens causen algun estrall a nosaltres [obligant-nos a retirar-nos]
♦ ljá engan bug á e-n: <LOC FIGno deixar-se vèncer per algú, no retrocedir enlloc sota l'envestida d'algú (al meu entendre, l'existència d'aquesta locució es deu a una mala lectura dels editors Vigfússon & Unger o a un error per part del copista de la Flateyjarbók. La locució hauria d'ésser sjá engan bug á e-m. L'error revela una confusió de la s amb tija amb la l. A més a més, també podríem esmenar el text en un senzill: ...at fái þeir á oss engan bug)
◊ þetta sá Birkibeinar, at bœndr bjugguz til orrostu. Konungr stóð upp ok mælti svá: “Þat mun hér sannaz um bœndr þessa sem mælt er, at seint þrýtr þann er verr hefir. Mér líz svá, sem þeir muni enn vera búnir til orrostu ok mun oss þat til, Birkibeinum, at ljá þeim á oss engan bug ok sœkjum enn á fund þeirra ok gerum þeim nú þá hríð at, þá fýsi heim heldr enn eiga við oss lengr”: els pagesos varen veure que els Birkibeinar, els Cames-de-beç, es preparaven per a la batalla. El rei es va posar dret i va parlar d'aquesta manera: "Avui amb aquests pagesos s'adverarà aquella dita que fa tard es cansa el qui du la pitjor part: [pel que veig,] em sembla que s'hagin tornat a preparar per a combatre i nosaltres, els Cames-de-beç, hem de mirar que ells no ens facin recular enlloc. Som-hi, doncs, anem al seu encontre i desfermem una tempesta tal, que faci que s'estimin més tornar-se'n a ca seva que no continuar tenint-se-les amb nosaltres"
♦ vinna [nokkurn] bug á e-u: #1. (sigrast á, yfirbugaobtenir una victòria sobre una cosa ~ sobre algú (vèncer, derrotar)#2. (fara fram úrobtenir avantatge sobre una cosa ~ algú, dominar una cosa ~ algú (superar, sobremuntar, avantatjar)
◊ "Þat sé ek, "segir Sindri, "at þú ert in mesta kempa. Legg ek þat til með þér, at þú affermir öll skip þín í nótt ok berir fjárhlut á land, en hlaðir skipin af trjám ok grjóti. Síðan haf þú þik snemma at á morgin ok kom fyrr at þeim en þeir vakna. Megið þit kemba þeim ekki hagligar tjaldkúlur. Þurfið þit þess alls við, ef þér getið nokkurn bug á Faxa unnit, því at þat vil ek segja þér, at því síðr bíta hann nokkur járn, at hann bítr eigi sverðit Angrvaðill. Hér er einn tygilknífr, er Herríðr, dóttir mín, vill gefa þér ok launa þér svá gullit, ok þat ætla ek, at hann bíti á Ötunfaxa, ef þú kemr honum hagliga við...: “prou que veig”, li va dir en Sindri, “que ets el més gran dels campions. Et donaré aquest consell: que descarreguis tots els teus vaixells aquesta nit i portis totes les teves pertinences a terra, i que després carreguis els vaixells amb fustes i pedres. Demà poseu-vos-hi ben de matinada i aneu allà on són ells abans que no es despertin: d'aquesta manera, vosaltres dos els podreu sorprendre i ferir quan encaran seran dins llurs tendals (el significat de la locució kemba e-m ekki hagligar tjaldkúlur no és clar). Cal que feu tot això si voleu poder vèncer en Faxi, perquè et diré una cosa: de la mateixa manera que l'espasa Angrvaðill no el ferirà, menys encara no el podran ferir les espases comunes. Vet aquí un ganivet per dur penjat del cinyell que la meva filla Herríður vol donar-te per recompensar-te, d'aquesta manera, per l'anell d'or i sóc de l'opinió que aquest ganivet ferirà l'Ötunfaxi si el saps manejar amb habilitat
◊ þá svarar Karlamagnús konungr: “mikinn bug hafa Saxar á oss unnit, ok uggi ek, at þessa verði seint hefnt: aleshores el rei Carlemany va dir: “una gran derrota ens han infligit (el context, però, fa realment referència a una retirada de l'exèrcit cap a una fortalesa, i durant aquesta retirada ni tan sols hi ha baixes. Potser fóra preferible, així i doncs, traduir l'expressió aquí per els saxons ens han obligat a emprendre una gran retiradaels saxons i molt em temo que trigarem molt a prendre'n revenja”
3. (slagur á siglinguderrota f (inflor de la vela o panxa de la vela, inflada pel vent, que indica el rumb de la nau)
◊ þá er Sigurður konungur sigldi inn til Miklagarðs sigldi hann nær landi. Þar eru allt á land upp borgir og kastalar og þorp svo að hvergi slítur. Þá sá af landi í bug allra seglanna og bar hvergi í milli svo sem einn garður væri. Allt fólk stóð úti, það er sjá mátti sigling Sigurðar konungs: quan el rei Sigurður va salpar amb rumb cap a Constantinoble, va navegar romanent sempre a prop de la costa. Tot al llarg de la costa hi ha ciutats, castells i pobles seguits de manera que enlloc no hi ha buits. Des de terra hom veia la inflor de totes les veles i, ja que, que no hi havia cap espai lliure entre les naus, semblava que formessin un únic recinte. Tothom sortia a fora a veure la singladura del rei Sigurður
♦ e-ð fer á bug við e-ð: <LOC FIGuna cosa no s'adiu a...
♦ vinda (o: gera) bráðan bug að e-u: <LOC FIGactuar amb rapidesa amb una cosa, afanyar-se a fer una cosa
♦ vísa e-m á bug: (reka burtuengegar algú
♦ vísa e-u á bug: #1. (hafnarebutjar una cosa (dir que no a una cosa, declinar)#2. (mótmælaprotestar contra una cosa, negar una cosa (no admetre pas una afirmació, insinuació, acusació etc.)
◊ Páll og Barnabas svöruðu þá einarðlega: "Svo hlaut að vera orð Guðs væri fyrst flutt ykkur. Þar sem þið nú vísið því á bug og metið sjálfa ykkur ekka verða eilífs lífs, þá snúum við okkur nú til heiðingjanna: llavors en Pau i en Bernabé digueren ardidament: "era a vosaltres que calia predicar-vos primer la paraula de Déu; pero com que la rebutgeu i vosaltres mateixos no us considereu dignes de la vida eterna, ens girem cap als pagans"
◊ lofaður sé Guð er hvorki vísaði bæn minni á bug né tók frá mér miskunn sína: lloat sia Déu que ni ha rebutjat la meva pregària ni m'ha retirat pas la seva misericòrdia
bukkur <m. bukks, bukkar>:
boc m
buldra <f. buldru, no comptable>:
mal humor m  (estat d'irritabilitat)
bull <n. bulls, no comptable>:
estupideses f.pl, bajanades f.pl, beneiteries f.pl, dois m.pl (Mall.(disbarats sense volta ni solta, bajanades, favades)
◊ minna bull, minna bull!: manco pardalades, manco pardalades! (Mall.
bumba <f. bumbu, bumbur>:
1. <MÚStimbal m, tabal m 
♦ bumba & bassi: <MÚSdrum-and-bass m, drumambàs m
2. (ístra)panxa f (ventre)
♦ stór bumba: <FAMbombo m (ventre d'embarassada)
bunga¹ <f. bungu, bungur>:
1. <GENbony m, protuberància f
2. (hæðtossa f, tossal m (monticle o elevació amb cim convex)
3. (jökulbungatossal m de glacera (monticle o elevació de glacera)
4. (hvelfingarcuació f, convexitat f (curvatura, corbesa)
◊ á báðum súlunum voru höfuð, einnig að ofan, hjá bungunni undir riðna netinu: els capitells de totes dues columnes tenien les magranes a la seva part de dalt, a prop de la convexitat i sota la xarxa filada
5. (hvelfing á vegg, múr o.s.fr.bombament m, panxa f (de paret)
6. (skjaldarbungaumbó m, cóp m, copa f d'escut, broquer m (cassoleta de metall enmig d'escut)
◊ rann í móti honum, illvígur undir þykkum bungum skjalda sinna: l'escomet, el qui combat amb acarnissament, abrigat darrere els massissos umbons dels seus escuts
bunga² <bunga ~ bungum | bungaði ~ bunguðum | bungaðút>:
bombar-se, fer panxa
bunka <f. bunku, bunkur>:
(álftarhreiðurniu m (de cigne)
burðar·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIOona portadora
burðar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
[taxa f de] franqueig m, port m (quantitat que hom ha de pagar per enviar una tramesa postal -carta, paquet etc.-)
burðar·maður <m. -manns, -menn>:
1. (á lestarstöðcamàlic m, mosso m (a estacions, molls etc.)
2. (í búferlaflutningumtraginer m (empleat de mudances i transportistes)
burðarmáls- <adj.>:
<MEDperinatal
burðarmáls·dauði <m. -dauða, no comptable>:
<MEDmortalitat f perinatal
burðarmáls·dánartíðni <f. -dánartíðni, no comptable>:
<MEDmortalitat f perinatal
burðarmáls·stjarfi <m. -stjarfa, no comptable>:
<MEDtètanus m perinatal, tètan m perinatal
burðar·rúm <n. -rúms, -rúm>:
moïsès m, llitet m transportable d'infant
burgeis <m. burgeiss, burgeisar>:
burgès m, burgesa f
burgeisa·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
burgesia f
burís <m. buríss, no comptable>:
bòrax m
burkna·fræði <f. fræði, no comptable>:
pteridologia f
burkna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
pteridòleg m, pteridòloga f
burkni <m. burkna, burknar>:
falguera f (plantes de diferents espècies)
burn <f burnar, burnir>:
rodiola àrtica, arrel àrtica, rosa f polar (planta Rhodiola rosea)
burst <f. burstar, burstir>:
cerra f 
◊ burstir eða hár af grísum, alisvínum eða villisvínum: cerres de porcells, porcs domèstics o porcs senglars
bursta <bursta ~ burstum | burstaði ~ burstuðum | burstaðe-ð>:
raspallar una cosa
◊ þú hefðir átt að bursta skóna þína: t'hauries d'haver passat el raspall per les sabates
bursta·hirsi* <n. -hirsis, -hirsi>:
xereix m [aferradís], serreig m, panissola f, millaroca f, forcadella f, moixos m.pl  (Mall.), xarrell m (Mall.), xares f.pl (Mall.), aferradissos m.pl (Men.(planta Setaria verticillata syn. Setaria ambigua syn. Setaria decipiens)
bursti <m. bursta, burstar>:
raspall m, espalmador m (Mall.
burt <adv.>:
1. <GENxipollejar
2. (aufforderungfora..., viafora...! (expressió d'un rebuig)
◊ burt með spillinguna: fora la corrupció!
busl <n. busls, busl>:
xipolleig m
busla <busla ~ buslum | buslaði ~ busluðum | buslað>:
1. <GENxipollejar
2. (synda klaufalegafer l'ànec, xipollejar (nedar maldestrament o displicentment)
3. (freyða og mynda bólurborbollejar (fer borbolls, bullir a borbollades)
◊ ...en vatnið buslaði af þeim: ...però l'aigua borbollejava amb ells (a causa de llurs moviments)
4. (ærslast, hafa háttjugar sorollosament (divertir-se fent cridadissa o xivarri)
5. (vinna ákafttreballar intensament (amb abrivament)
buxna·klauf <f. -klaufar, -klaufir>:
bragueta f
buxna·skálm <f. -skálmar, -skálmir (o:) -skálmar>:
camal m [del pantaló], cama f [dels calçons] (Mall.
buxna·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir>:
1. (buxnahaldtrinxa f [del pantaló] (llenca de tela, cuiro etc. que es posa a la part superior dels pantalons)
2. (efsti hluti buxnannacintura f., cinta f (Mall.(part superior dels pantalons)
◊ hann gengur um með byssu í buxnastrengnum: va amb una pistola entreficada a la cintura (entre els pantalons i el ventre)
buxur <f.pl buxna>:
1. <GENpantalons m.pl, calçons m.pl (Mall.(peça de roba exterior masculina i femenina)
♦ fara (o: klæða sigo: komast) í buxur: posar-se els pantalons
♦ buxur, jakki og vesti: tern m (conjunt de pantalons, americana i armilla)
♦ hneppa frá buxunum: descordar-se els pantalons, desembotonar-se els calçons (Mall.
♦ hneppa niður um sig buxunum (o: buxurnar)descordar-se els pantalons, desembotornar-se els calçons (Mall.
♦ hneppa upp um sig buxunum (o: buxurnar)cordar-se els pantalons, embotonar-se els calçons (Mall.
♦ klæddu hana úr buxunum: treu-li els pantalons, lleva-li els calçons (Bal.
♦ kúka í buxurnar: cagar-se [als pantalons], concagar-se (Mall.
♦ pissa (o: mígaí buxurnar: pixar-se [als pantalons], compixar-se (Mall.
2. (kvennanærbuxurcalces f.pl, bragues f (Mall.(peça de roba interior femenina)
3. (karlmannanærbuxurcalçotets m.pl, calçons blancs (Mall.(peça de roba interior masculina)
4. (íþróttabuxur, leikfimibuxurpantalons [curts] m.pl, calçons [curts] (Mall.(peça de roba esportiva per a fer-hi gimnàstica, jugar a futbol etc.)
<n. bús, bú>:
1. (bóndabýli, bóndabær, jörðmas m (masia)
◊ Óspakur tekur það með þökkum, fer um haustið á Mel með feng sinn og gerist brátt hollur Oddi, sýslar vel um búið og vinnur sem tveir aðrir. Oddi líkar vel við hann. Líða þau misseri og er vorar býður Oddur honum heima að vera og kveðst svo betur þykja. Þykir mönnum mikils um vert hversu þessi maður gefst. Hann er og vinsæll sjálfur og stendur nú búið með miklum blóma og þykir engis manns ráð virðulegra vera en Odds: l’Óspakur va acceptar donant-li les gràcies i per la tardor va fer cap a Melur amb les seves pertinences i ràpidament va demostrar a l'Oddur que aquest podia confiar en ell, tenia bona cura de la granja i hi treballava per dos. L'Oddur estava encantat amb ell. L'hivern va passar i quan va arribar la primavera, l'Oddur va oferir a l'Óspakur de quedar-se a viure definitivament al mas dient-li, en fer-ho, que havia pensat que així era millor. La gent estava vivament impressionada sobre la manera com aquell home donava bona prova [del que havia promès]. També s'havia fet molt estimat de tothom. I llavors el mas va entrar en una gran prosperitat i no hi havia cap altra casa, la situació de la qual es pogués considerar més superba que la de l'Oddur (vocabulari: #1. þykir mikils um vert: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: e-m þykkir mikils um vert jmd. findet es bedeutsam, beachtlich; #2. ráð: Cf. Baetke 19874, pàg. 480: <...> 8. häusliche Angelegenheiten, Haushalt, Wirtschaft)
◊ Sigríður hét kona er bjó á þeim bæ er að Hamri hét. Sigríður átti gott bú og gagnsamt. Sigurður hét son hennar er að búi var með henni. Sigurður var frálegur maður, vinsæll og lítill hávaðamaður og þótti eigi alla vega jafnt: en el mas de Hamar hi vivia una dona que nomia Sigríður. El mas de la Sigríður era bo i productiu. El seu fill, que nomia Sigurður, hi vivia amb ella. Era un home diligent, sociable i poc altiu, encara que no sempre l'hi trobaven en totes les situacions
◊ Þorsteinn þorskabítur gerðist hinn mesti rausnarmaður. Hann hafði með sér jafnan sex tigu frelsingja. Hann var mikill aðdráttamaður og var jafnan í fiskiróðrum. Hann lét fyrst reisa bæinn að Helgafelli og færði þangað bú sitt og var þar hinn mesti hofstaður í það mund. Hann lét og bæ gera þar í nesinu, nær því sem þingið hafði verið. Þann bæ lét hann og mjög vanda og gaf hann síðan Þorsteini surt, frænda sínum. Bjó hann þar síðan og varð hinn mesti spekingur að viti. Þorsteinn þorskabítur átti son er kallaður var Börkur digri: en Þorsteinn þorskabítur es va convertir en l'home més magnificent: tenia sempre seixanta lliberts al seu voltant, s'ocupava amb zel i esforç de tenir el seu mas ben proveït [de manera que no mai no hi faltés res] i contínuament era a la mar a pescar. De primer va fer construir un mas a les rodalies del Helgafell i s'hi va establir. Aquí també hi hagués el santuari més important d'aquell temps. També va fer construir un altre mas en el promontori, a prop de l'indret on antigament s'hi havia celebrat el þing. Va fer equipar curosament aquest mas i posteriorment el va traspassar al Þorsteinn el negre, parent d'ell. A partir d'aquell moment, aquest hi va viure sempre; era un home d'una intel·ligència fora mida. En Þorsteinn þorskabítur tenia un fill que nomia Börkur el gras
◊ bú er betra, ǀ þótt lítit sé, ǁ halr er heima hverr; ǁ þótt tvær geitr eigi ǁ ok taugreptan sal, ǁ þat er þó betra en bœn: un mas [propi] és millor, baldament sia petit, car a ca seva cadascú és el seu propi senyor: i encara que un només tingui dues cabres i una barraca amb sostre de senill - [tal cosa sempre] és millor que no pas anar pidolant [sostre i menjar] (: Kuhn 1968³, pàg. 34:bauerngut, landgut; bœn: Kuhn 1968³, pàg. 35: bettel (Háv. 36; hier der nom. bœnn). El mot, per tant, s'ha d'entendre com a bónbjargir, lifa á bónbjörgum ‘[viure de la] caritat’)
◊ bú er betra, ǀ þótt lítit sé, ǁ halr er heima hverr; ǁ blóðugt er hjarta, ǀ þeim er biðja skal ǁ sér í mál hvert matar: un mas [propi] és millor, baldament sia petit, car a ca seva cadascú és el seu propi senyor: el cor li sagna a qui ha de mendicar el menjar a cada àpat (biðja: Kuhn 1968³, pàg. 28: betteln (Háv. 37))
◊ "þeygi er, ǀ sem þú þriú bú góð eigir; ǁ berbeinn þú stendr, ǀ ok hefir brautinga gervi, ǁ þatki, at þú hafir brœkr þínar": no sembla pas que tinguis tres pròspers masos; vet-te ací amb les cames nues i amb pelleringos de rodamon, i ni tan sols això: [per no tenir,] no tens [ni] calçons
◊ buðo þeir Atla ǀ bauga rauða ǁ ok brœðr mínom ǁ bœtr ósmár; ǁ bauð hann enn við mér ǀ bú fimtán, ǁ hliðfarm Grana, ǀ ef hann hafa vildi: varen oferir a l'Atli anells vermells i al meu germà compensacions no pas petites. Per mi [en Gunnarr] va oferir quinze masos i [tota] la somada d'en Grani, si la volia tenir
♦ gera (o: setja; o: reisa) bú: <LOC FIGestablir-se, fundar una família
◊ heim óko þá hanginluklo, ǁ geitakyrtlo, gipto Karli; ǁ Snør heitir sú; settiz undir ripti; ǁ biuggo hión, bauga deildo, ǁ breiddo blæior oc bú gørðo: aleshores portaren amb un carro a casa una mestressa, les claus de la casa penjant-li del costat i abillada amb un kyrtill de pell de cabra, i la donaren en matrimoni al Karl. Es deia Snør (nom parlant = Nora), es va asseure sota el vel de núvia i prepararen els nuvis [per a la cerimònia del casament]: intercanviaren anells, desplegaren les flassades ( = compartiren el llit matrimonial davant els testimonis exigits per la llei) i fundaren una llar pròpia (hjón búa: Kuhn 1968³, pàg. 34, no dóna entrada a una interpretació seva d'aquest sintagma; el verb búa aquí no sembla tenir el significat d'habitar, viure [a un lloc], que sol tenir, sinó que sembla descriure una de les parts de què constava la cerimònia nupcial, i, en concret, la part que precedia l'intercanvi de tumbagues i que, al seu torn, anava immediatament precedida per l'acte inicial de la cerimònia en què la núvia s'asseia sota el vel nupcial de fil a la taula del convit i davant els convidats, de manera que quedava ‘presentada’ davant tothom com a núvia (per tant,interpreto el verb setjaz d'una manera totalment literal, ço és, com a asseure's [sota el vel nupcial de fil] i no pas com a posar-se = es va posar el vel nupcial de fil). Tampoc no crec que hàgim de donar a aquest sintagma hjón búa el significat de cohabitar, consumar el matrimoni, ja que aquest significat l'atribueixo a þau breiddu blæjur; per tot això, crec que el significat del verb búa, aquí és el de preparar, aparellar i que el mot hjón -que jo, en conseqüència, interpreto com a acusatiu i no pas com a nominatiu- hi significa els nuvis i tradueixo en conseqüència: la núvia és presentada com a tal davant els convidats a les noces a través del ritu d'asseure's sota el vel nupcial de fil i tot seguit es preparen els nuvis per a la cerimònia del matrimoni que consistirà en un intercanvi de tumbagues, la cohabitació sexual davant els testimonis exigits per la llei i la fundació final de la nova llar, el mas propi)
♦ bregða búi: <LOC FIG#1. abandonar el mas, deixar de conrar el mas#2. <(gereyða, tortímadestruir un mas (barrejar, arrasar)
◊ "Þú vart, Brynhildr, ǀ Buðla dóttir, ǁ heilli versto ǀ í heim borin; ǁ þú hefir Giúka ǀ um glatat bǫrnom ǁ ok búi þeira ǀ brugðit góðo": Brynhildr, filla d'en Buðli! nasqueres a aquest món per a [causar-hi] les pitjors desgràcies: vas ésser la perdició dels infants d'en Gjúki i vas destruir llur pròspera llar (heilli verstu: interpreto aquest sintagma no pas com a instrumental o datiu de companyia (amb la pitjor de les sorts), sinó com a datiu de finalitat: per a la pitjor dissort i tradueixo en conseqüència; glata: Kuhn 1968³, pàg. 76: zugrunde richten; bregða: Kuhn 1968³, pàg. 32: vernichten (Hlr. 4, Am. 79))
♦ það er þröngt í búi: <LOC FIGviure amb estretors, anar [econòmicament] maldades les coses
2. (búgarðurfinca rústica, hisenda f (predi, terreny[s] rústic[s])
3. (hlað, fjárbyrgiclasta f (corral o pati de mas)
◊ við eld skal ǫl drekka, ǀ enn á ísi skríða, ǁ magran mar kaupa, ǀ enn mæki saurgan, ǁ heima hest feita, ǀ enn hund á búi: és arran del foc que s'hi ha de beure la cervesa, i patinar damunt el gel, s'ha de comprar magre el cavall i bruta de rovell l'espasa (o: bruta de sang (?). Aquest darrer significat hi escau millor perquè una espasa bruta de sang demostra que ha resultat ésser bona a l'hora de matar), engreixar el cavall a casa però el ca a la clasta (entenc el sintagma á búi en el sentit de a fora de les cases del mas: en els terrenys del mas & a la clasta; d'aquesta manera, criant-lo per les terres del mas, hom avesava el gos de petit a la intempèrie, a conèixer el terreny i, sobretot, els ramats propis -almenys quan no pasturaven a lloure durant l'estiu-; fent que dormís a la clasta, hom situava el gos en el millor punt estratègic possible perquè pogués ensumar de lluny algú que s'estava acostant i perquè els habitants del mas el sentissin bordar avisant de l'arribada d'un nou vingut. El missatge fóra, doncs que el gos s'ha de criar a fora de la casa, a l'entorn i amb els animals que ha de vetllar, i no pas dins la casa, on passaria el temps adormit a la vora del foc i on resultaria una bèstia inútil ja que potser no hi podria notar l'arribada de gent al mas fins que no fos massa tard per fer-ho)
4. (alidýrabú & vindbúgranja f (explotació de cria animal & explotació d'energia eòlica)
♦ → alifuglabú “granja d'aviram, granja avícola, granja aviària”
♦ → hænsnabú “granja de gallines [ponedores]”
♦ → kanínubú “granja de conills”
♦ → kjúklingabú “granja de pollastres”
♦ → kornhænubú “granja de guatlles”
♦ → svínabú “granja de porcs”
♦ → vindbú “granja eòlica, central eòlica, parc eòlic”
5. (mjbólkurbúlleteria f, granja lletera (centre ramader de producció lletera i de productes lactis)
6. (bústaður, heimili, heimilishaldllar f (casa, habitatge)
◊ "Hrímgerðr ek heiti, ǀ Hati hét minn faðir, ǁ þann vissa ek ámátkastan jǫtun; ǁ margar brúðir ǀ hann lét frá búi teknar, ǁ unz hann Helgi hió": Hrímgerðr em dic, mon pare -l'ètun més terrible que hagi conegut mai- nomia Hati: mantes verges va rapir de llurs llars fins que en Helgi l'abaté (lét ... teknar = tók)
◊ "Þú vart, Brynhildr, ǀ Buðla dóttir, ǁ heilli versto ǀ í heim borin; ǁ þú hefir Giúka ǀ um glatat bǫrnom ǁ ok búi þeira ǀ brugðit góðo": Brynhildr, filla d'en Buðli! nasqueres a aquest món per a [causar-hi] les pitjors desgràcies: vas ésser la perdició dels infants d'en Gjúki i vas destruir llur pròspera llar (heilli verstu: interpreto aquest sintagma no pas com a instrumental o datiu de companyia (amb la pitjor de les sorts), sinó com a datiu de finalitat: per a la pitjor dissort i tradueixo en conseqüència; glata: Kuhn 1968³, pàg. 76: zugrunde richten; bregða: Kuhn 1968³, pàg. 32: vernichten (Hlr. 4, Am. 79))
7. (búfénaður og eigurhisenda f, bestiar m [i d'altres béns] (d'un mas)
◊ Það vor eftir keypti Snorri goði um lönd við Guðrúnu Ósvífursdóttur og færði Snorri þá bú sitt í Tungu í Sælingsdal. Það var tveim vetrum eftir víg Bolla Þorleikssonar, bónda Guðrúnar Ósvífursdóttur: la primavera següent, el godó Snorri va bescanviar les seves terres amb les de la Guðrún Ósvífursdóttir i es va traslladar amb el seu bestiar i els seus béns a Tunga, al Sælingsdalur. Això va passar dos hiverns després que matessin en Bolli Þorleiksson, l'home de la Guðrún Ósvífursdóttir
◊ þá eggjuðu margir að fara skyldi til Fljótshlíðar og taka upp bú þeirra allra er að þessum verkum höfðu verið en þó var því vikið til atkvæða Marðar. Hann kvað það vera hið mesta óráð: aleshores molts varen incitar a anar a Fljótshlið i apoderar-se del bestiar i els béns de tots els qui havien participat en aquells fets; varen deixar al Mörður que prengués la decisió de fer-ho o no. En Mörður els va dir que fer-ho era totalment forassenyat
◊ ekki kann eg að girnast til þíns mægis. Er margtalað um þínar meðferðir. Kann eg það sjá að ekki má í tveim höndum hafa við slíka menn, verður annaðhvort að taka upp bú hennar og láta hana fara hingað, ella munuð þið gera sem ykkur líkar. Nú mun eg mér engu af skipta og kalla eg ekki þetta mitt ráð: no tinc cap deler de convertir-me en el teu sogre. Parlen molt dels teus maneigs. Puc veure perfectament que amb homes com tu cal mostrar mà ferma [i anar sense ambages] (Baetke 19874, pàg. 299: hafa eigi í tveim hǫndum við e-n sich nicht unentschlossen verhalten, feste Haltung zeigen gegen jmd.); per tant, o bé li prenc el seu bestiar i els seus béns i la faig venir aquí, o vosaltres dos [tanmateix] fareu el que desitgeu. Per tant, no hi vull pas tenir res a veure (Baetke 19874, pàg. 566: skipta sér engu af (um e-t) sich nicht mit etw. abgeben, befassen, sich nicht um etw. kümmern) i no sentiràs dir de mi que [el vostre matrimoni] es faci segons la meva voluntat
8. (dánarbúcabal hereditari (patrimoni del testador difunt)
♦ sitja í óskiptu búi: <LOC JURtenir dret d'estatge i usdefruit de la comunitat conjugal de béns, viure en pròrroga de la comunitat conjugal de béns (el cònjuge supervivent. La comunitat o societat conjugal de béns es reparteix entre els hereus a la mort del cònjuge supervivent)
9. (býflugnabúrusc m, arna f, abeller[ol] m (Mall.(niu de colònia d'abelles)
10. (geitungabúvesper m (niu de colònia de vespes)
11. (bjórabúcastorera f (cau de castor)
12. (gotin hrognkelsahrognfres m d'abraça-roques amb els ous (indret on l'abraça-roques o lumpus ha fresat, niu d'abraça-roques amb els ous)
búa <bý ~ búum | bjó ~ bjuggum | búið>:
1. <GEN = eiga heimaviure (habitar a un indret)
◊ ég bý á Siglufirði í húsi númer 14 við Mjóstræti: visc al número 14 del Mjóstræti al Siglufiord
♦ hann býr ekki hjá konu sinni: no viu amb la seva dona
◊ hvar býrð þú (o, menys formalment: býrðunúna?: on vius ara?
2. <e-ð e-u>: (skreyta, þekja, setja e-ð águarnir una cosa (posar parament o guarniment & equipar & proveir, munir d'una cosa una cosa)
♦ búa herbergi húsgögnum: guarnir una cambra [de mobiliari], moblar una cambra
♦ búa staf [með] silfri: guarnir d'argent un gaiato
3. (stunda landbúnaðconrear la terra (ésser o fer de pagès)
◊ hann bjó í Odda: feia de pagès a Oddi
♦ búa góðu búi: <LOCmenar un mas pròsper
4. búa að e-utreure profit d'una cosa, beneficiar-se d'una cosa
♦ búa að baki: <FIGhaver-hi al dessota, amagar-s'hi al darrere 
◊ ... annað og myrkara býr að baki en forræðisdeila: ... al darrere s'hi amaga una altra cosa, i més fosca, que no una simple disputa per la custòdia dels fills
5. búa e-ð tilfer una cosa (preparar & fabricar & confeccionar & encunyar)
♦ búa til bókfell: fabricar pergamí
♦ búa til kaffi: fer cafè
♦ búa til kerti: fer espelmes
♦ búa til nýtt orð: encunyar un mot nou
♦ búa til matinn: fer el dinar, cuinar
♦ búa til skutlu úr blaði: fer un avió amb un full de paper
♦ búa til sögu: inventar una història
♦ → reiðubúinn, -búin, -búið “preparat -ada, a punt, disposat -ada”
♦ → tilbúinn, -búin, -búið “preparat -ada”
6. búa um [rúm]fer el llit 
◊nú líður dagurinn og er menn skyldu fara til svefns vildi Grettir eigi fara af klæðum og lagðist niður í sætið gegnt lokrekkju bónda. Hann hafði röggvarfeld yfir sér og hneppti annað skautið niður undir fætur sér en annað snaraði hann undir höfuð sér og sá út um höfuðsmáttina. Setstokkur var fyrir framan sætið mjög sterkur og spyrnti hann þar í. Dyraumbúningurinn allur var frá brotinn útidyrunum en nú var þar fyrir bundinn hurðarflaki og óvendilega um búið. Þverþilið var allt brotið frá skálanum, þar fyrir framan hafði verið, bæði fyrir ofan þvertréið og neðan. Sængur allar voru úr stað færðar. Heldur var þar óvistulegt. Ljós brann í skálanum um nóttina: es va fer de nit i quan la gent s'hagué de colgar, en Grettir no es va voler llevar la roba i es va ajeure al replà de fusta situat davant el clos que feia d'alcova del pagès. S'havia posat a sobre un capot de burell tofut. Amb els peus n'aguantava un extrem i l'altra punta se la va passar per damunt el cap i hi veia pel trenc del coll. El sæti o replà de fusta estava tancat pel davant amb un setstokkr o biga molt forta. En Grettir hi pitjava els peus. Tot el marc de la porta exterior havia estat arrancat del portal que donava a fora. L'entrada ara es trobava tancada amb una porta, feta de restes de fusta, que hi havien fermat al davant i que havien fet sense posar-hi gaire esment. L'envà de posts que havia separat el vestíbul de l'skáli, havia estat arrancat totalment, tant part damunt el þvertré, o jàssera travessera, com part dessota d'ell. Tots els jaços havien estat trets de lloc i el lloc havia quedat força inadequat per fer-hi nit. A l'skáli hi va cremar una llàtia tota la nit (vocabulari: #1. set, setstokkur: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 133: set, 18. setstokkr, s. zu c. 28, 5p. 107: 14. <...> setstokkr, das set (=pallr) ist das podium an den vier seiten des skáli. Es wurde nach der innenseite des skáli durch breite bretter begrenzt; dies sind die setstokkar; vgl. c. 35, 8.11, wo Grettir, der auf dem set liegt, die füsse wider den stokkr stemmt. Diese aufrechtstehenden bretter [p. 108] konnten entfernt werden, wie es scheint wurden sie dann auf das set gelegt und konnten auf diese weise als sitze benutzt werden (V. Guðmundsson a.a.o. s. 217); #2. lokrekkja: R. C. Boer 1900, pàg. 133: 16. lokrekkja, f., ein von dem übrigen teil des skáli durch eine bretterwand oder eine tür abgesondertes schlafgemach; #3. röggvarfeldur: R. C. Boer 1900, pàg. 133: rǫggvarfeldr = loðkápa, „zottiger pelz“; #4. hneppa: R. C. Boer 1900, pàg. 133: kneppa, „klemmen“, „pressen“; #5. dýraumbúningur: R. C. Boer 1900, pàg. 133: 19. 20. dýraumbúningr, m., „türrahmen“; #6. hurðarflaki: R. C. Boer 1900, pàg. 133: 21. hurðarflaki, m. (nur hier belegt), „tür aus lose zusammenhängenden teilen“; vgl. flaka, „auseinandergehen“ (von teilen eines ganzen), skipflak, „wrack“; #7. óvendilega: R. C. Boer 1900, pàg. 133: óvendiliga, „ohne sorgfalt“; #8. þverþili: R. C. Boer 1900, pàg. 133: þverþili, n.; so heisst jede bretterwand innerhalb des hauses; in diesem falle die wand, welche den skáli von der vorhalle (anddyri, ǫnd) trennt; #9. þvertré: R. C. Boer 1900, pàg. 134: 1. þvertré, n., „querbalken“, welcher zur stütze des daches dient“. Unter sængr sind hier die matratzen, bettteppiche n. dgl. zu verstehen. Bewegliche betten sind nicht nur äusserst selten (V. Guðmundsson, Privatboligen s. 218), sondern es wird auch ausdrücklich gesagt (§ 7), dass Grettir sich í setit niederlegt, welches also, wie das auch gebräuchlich war, als schlafstelle benutzt wurde. Die teile des set, welche, durch herabhängende teppiche von einander getrennt, als gesonderte schlafstellen benutzt wurden, — gleichfalls set, oder, wenn sie mit bettteppichen versehen waren, sængr genannt — konnten natürlich nicht von der stelle gerückt werden; #10. óvistulegt: R. C. Boer 1900, pàg. 134: 2. óvistuligt, „wenig zum aufenthalt geeignet“, „unheimlich“; )
◊ Björn mælti: "Að því hefi eg hugað að í því fjalli sem fram gengur fyrir utan Hítará mun vera vígi gott og þó fylgsni ef klóklega er um búið. Er þar bora í gegnum fjallið og sér það neðan af veginum því að þjóðgatan liggur niðri undan en sandbrekka svo brött fyrir ofan að fáir menn munu upp komast ef einn maður röskur er til varnar uppi í bælinu. Nú líst mér það helst ráð og umtalsmál að vera þar því að þaðan er hægt að leita til fanga ofan á Mýrar og út til sjóvar": en Björn li va dir: “he estat pensant que a la muntanya que s'estén a ponent del riu Hitará hi deu haver un bon baluard natural que, si hom ho disposa amb intel·ligència i traça també pot servir d'amagatall. Hi ha un forat que travessa la muntanya. [És veritat que] aquest forat es pot veure des del camí de sota, ja que el camí ral hi passa per dessota, però part damunt ell hi ha un pendís de sorra tan rost que, si a dalt, dins la cova, hi ha un home audaç defensant-se, no hi haurà ningú que hi pugui pujar. Doncs bé, em sembla que la millor solució -i en tot cas, una solució que paga la pena de considerar-la i parlar-ne- que tu t'estiguis a aquesta cova ja que des de la cova també és fàcil baixar a Mýrar a cercar-hi queviures i d'arribar fins a la costa” (vocabulari: #1. Hitará: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 208: 14. fyrir utan Hitará, an der nach aussen (Westen) gekehrten flussseite. Dort liegt nördlich von dem in der Bj. s. Hitd. häufig erwähnten hofe Vellir das Fagraskógafjall; im südöstlichen ausläufer dieses gebirgsstockes, ganz nahe am flusse, befindet sich die hier beschriebene, in der Bj. s. Grettisbœli genannte zufluchtsstätte (vgl. c. 59, 10 bœli sitt); #2. fylgsni: R. C. Boer 1900, pàg. 208: fylgsni, s. zu c. 49,2; p. 177: 17. 18. fara í fylgsni, „sich verstecken“. fylgsni, n., „verborgener ort“, zu fela; vgl. got., fulhsni, n., welches nur durch den grammatischen wechsel von an. fylgsni sich unterscheidet; #3. þjóðgata: R. C. Boer 1900, pàg. 209: 2. þjóðgatan — undir, der weg führt am linken ufer des flusses hinauf. Unter dem Grettisbœli kann rechts vom flusse ein einziger mann mit mühe passieren (Kål. I,396). Der sagaschreiber hat offenbar sich vorgestellt, dass der weg rechts vom flusse unmittelbar am fusse des gebirges liegt; daher die mitteilung z. 3 sandbrekka — fyrir ofan, wo zu ergänzen ist þjóðgǫtuna (nicht, was syntaktisch möglich wäre, borun, denn über die sandbrekka soll mann upp komaz in das Grettisbœli; #4. umtalsmál: R. C. Boer 1900, pàg. 209: 5. umtalsmál, n., „eine sache welche erwägung verdient“; )
◊ svo er sagt að þeir Ljótur og Þorbjörn áttu eitt veitiengi báðir saman. Var það hin mesta gersemi. Var svo skilið að sitt sumar skyldu hafa hvorir. En sá lækur féll fyrir neðan bæ Ljóts er hljóp á engið á vorin. Voru þar í stíflur og vel um búið. Fór svo jafnan er Þorbjörn átti að hafa engið að hann náði aldrei læknum og kom svo að Ljótur lét næsta þau orð um fara að Þorbjörn ætti ekki í og skyldi hann eigi þora að eigna sér. Og er Þorbjörn heyrði þetta þykist hann vita að Ljótur mun það efna sem hann hefir heitið. Var skammt milli bæja þeirra: conten que en Ljótur i en Þorbjörn tenien plegats una pastura que es podia regar, una propietat valuosíssima. Havien fixat que cadascun d'ells en tindria l'ús un estiu sí un estiu no. El torrent que a les primaveres donava aigua a aquella prada passava part dessota el mas d'en Ljótur. En el torrent hi havien construït assuts, tots ells ben fets. I així es va esdevenir que, sempre que tocava al Þorbjörn tenir l'ús de la pastura, l'aigua del torrent no hi arribava mai, i la cosa va arribar fins al punt que la següent cosa que en Ljótur va fer fou fer córrer la brama que en Þorbjörn no tenia part en aquella pastura i que no gosés apropiar-se'n [ni reclamar-ne la propietat per a si]. I quan en Þorbjörn ho va sentir dir, va tenir la certesa que en Ljótur compliria el que havia promès. Llurs masos es trobaven a poca distància l'un de l'altre
◊ hann mælti: "Eg vil að hann segi mér hvar hann hefir hulið hræ Atla. Mér er sagt að hann hafi illa um búið": ell li va dir: “Vull que em digui on ha soterrat el cadàver de l'Atli. M'han dit que ho ha fet malament (vocabulari: #1. hylja: Cf. Baetke 19874, pàg. 291: hylja hræ e-s jmds. Leiche (mit Steinen od. Erde) bedecken; )
◊ svo er sagt að Skúta hafði látið gera sér lokrekkju. En þar var svo um búið að ketill var upp yfir rekkjuna og reist upp haddan yfir katlinum og voru þar á festir hringar til þess að eigi mætti svo að koma rekkjunni að Skúta yrði ekki var við. Af því var haddan upp reist að hann vaknaði við ef hún félli. Og jarðhús átti hann undir rúmi sínu og annan jarðhússmunna í sauðahúsum sínum. Ekki vissu þetta fleiri menn en Skúta og fóstra hans er Sigríður hét að væri þann veg um búið. Og svo unni hann henni mikið að hann trúði henni einni að vita með sér slíka hluti: conten que l’Skúta s'havia fet fer una lokrekkja, una alcova de fusta. I estava agençada de la següent manera: hom havia fixat un calderó damunt el llit i l'ansa del calderó estava dreta i a l'ansa hi havien posat diversos anells a fi que ningú no es pogués acostar al llit sense que l’Skúta se n'adonés. L'ansa del calderó es posava dreta perquè l'Skúta es despertés amb el soroll si queia. I sota el llit hi havia fet fer un jarðhús, una cambra-refugi soterrània, amb una segona sortida situada a les seves ovelleries. Ningú, llevat de l'Skúta i la seva fóstra, que nomia Sigríður, sabia que l'alcova estigués arranjada d'aquesta manera. L'Skúta estimava tant la Sigríður que només li havia confiat a ella tota sola el coneixement d'aitals coses
◊ Oddr tekr hana upp ok berr hana í faðm sér ok leggr í faðm Hjálmari fyrir hallardyrum ok gerir menn inn í hǫllina eptir konungi ok bað hann sjá, hversu hann hafði um búit. Eptir þetta fagnar konungr honum vel ok setr Odd í hásæti hjá sér. En þegar hann hafði hvíld tekit, þá sagði konungr, at hann vill láta at erfi fá eptir þau Hjálmar ok Ingibjǫrgu ok verpa haug eptir þau. Konungr lætr svá alla hluti gera sem Oddr sagði fyrir. Þá er fram borinn hjálmr ok brynja, er Hjálmarr hafði átt, ok þykkir mǫnnum mikils vert um afrek hans ok hvé mikit honum hafði til fjǫrs verit, ok nú eru þau lagin bæði í einn haug. Gengu allir menn at sjá þetta þrekvirki, ok lét Oddr þetta gera með mikilli virðingu: l’Oddr llavors la va aixecar i la va portar en braços i la posar entre els braços d'en Hjálmarr davant les portes de la hǫll i va enviar homes a dins la hǫll a veure el rei i demanar-li com ho havia arranjat (disposat). Després d'això, el rei li va donar la benvinguda i va fer seure l'Oddr al sitial, al seu costat. I quan l'Oddr hagué reposat, el rei li va dir que volia donar un banquet funerari en honor d'en Hjálmarr i l'Ingibjǫrg i enterrar-los en un túmul funerari. El rei va fer fer totes les coses de la manera com l'Oddr indicava que es fessin: es van presentar l'elm i la cuirassa que havien estat d'en Hjálmarr, i [mentre] la gent se sentia vivament impressionada per les gestes d'ell i com havia defensat la seva vida, hom els diposità dins el túmul funerari. Tothom anà a veure aquesta obra mestra que l'Oddr havia fet fer amb gran magnificència
◊ sú hǫll var harðla væn, er Húgon konungur átti. Ræfrið var allt skrifat með ýmsum sǫgum. Sú hǫll var kringlótt, ok einn stólpi í miðju, er hon stóð ǫll á, en um þann stólpa váru hundrað annarra stólpa, allir gylltir, en á hverjum þeirra var barns líki gert af eiri, ok hver líkneskjan hafði Olifanthorn í munni sér, ok var hver líkneskja gyllt. Þeir stólpar váru allir holir innan, ok blés vindr undir hǫllina neðan, svá at upp kom í stólpana, ok var með svá miklum brǫgðum um búit, at bǫrnin ǫll blésu með þeim vindi á hverskonar lund er fagrt var, en hvert þeirra rétti fingr at ǫðru hlæjandi beint sem kvik væri. En Karlamagnús konungr undraðist ok sannaði þá þat er kona hans hafði sagt. Þá kom vindr hvass ok sneri hǫllini, sem mylna ylti. Þá blésu bǫrnin, ok hló hvert at ǫðru, en þeim þótti fagrt til at heyra, sem engla sǫngr væri. Ǫll glyggin váru af kristallu, en þó at hit versta veðr væri úti, var þó í henni sígott: el palau del rei Hug era extremadament bell. Tot el sostre estava decorat amb pintures que representaven diverses històries. Aqueix palau era circular, amb una columna que es dreçava al seu centre que ho sustentava tot, i, tot al voltant d'aquesta columna n'hi havia cent més, totes elles daurades. Damunt cadascuna hi havia la imatge d'un infant, feta de bronze, i cada imatge tenia un olifant a la boca. Totes les columnes eren buides per dins i el vent passava bufant per dessota el palau de tal manera que pujava per dins les columnes i estaven afaiçonades amb tant gran enginy que tots els infants, amb el pas del vent, produïen diferents melodies, totes elles belles, i cadascun d'ells allargava un dit al següent, tot rient, i ho feien talment com si fossin vius. I el rei Carlemany es va meravellar i llavors estigué d'acord que el que havia dit la seva dona era ver. En aquell precís instant, va arribar-hi un vent fort [de la mar] que va fer girar el palau com si fos un molí. I llavors els infants [de bronze] començaren a sonar de tal manera, rient els uns als altres, i als qui es trobaven dins el palau els va semblar un so tan bell de sentir com si es tractés del càntic dels àngels. Totes les finestres eren de cristall de tal manera que, encara que defora hi fes un temps de la pitjor mena, dins el palau sempre sempre s'hi estava bé
♦ búa um rúmið: fer el llit
♦ búa um böggul: fer (o: preparar; o: embolicar) un paquet
♦ búa um í herberginu [e-s]: preparar el llit i l'habitació [d'algú] (perquè hi pugui dormir)
♦ búa um lík: amortallar (o: embolcallar) un mort
♦ búa um sár: embenar una ferida
♦ búa um e-n: <FIGpreparar-li un llit a algú
◊ hún bjó um mig í gestaherberginu sínu: em va allotjar a la seva cambra de convidats perquè hi passés la nit
◊ hún bjó um mig í góðu herbergi með rafstýrðu rúmi og sér baðherbergi: em va fer allotjar per passar-hi la nit a una bona habitació amb un llit elèctric i bany propi
◊ hún bjó um mig í sófanum: va preparar el sofà perquè hi dormís
7. búa sig undir e-ðpreparar-se per a una cosa
◊ búa sig undir það versta: preparar-se per al pitjor
8. búa yfir e-u: (hafa e-ð dulið í hugarumiar alguna cosa (tenir la ment ocupada amb una cosa hab. no bona, meditar-ne una, normalment de dolenta)#2. (LOC FIGposseir una cosa, estar en possessió d'una cosa (tenir o contenir en si coneixements, saber, una gran cultura, saviesa etc.)
♦ búa yfir illu: dur-ne de cap una de dolenta
♦ búa yfir mikilli þekkingu á e-u: posseir uns grans coneixements d'una cosa, conèixer una cosa a fons
búa·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos foraster (gos no propi -aperduat, abandonat o escapat del seu mas-, que ara ronda pel mas cercant-hi menjar; el mot no s'ha pas de confondre amb el búhundur, que és el gos del mas, el propi)
búa·malurt <f. -malurtar, -malurtir>:
altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris)
búast <býst ~ búumst | bjóst ~ bjuggumst | búist>:
1. (útbúa sigpreparar-se (aparellar-se per a fer una cosa)
2. búast við e-uesperar una cosa 
◊ atvinnuleysi hefur orðið minna en búist var við: l'atur ha estat inferior del que s'havia esperat
◊ hann bjóst við bréfi: esperava una carta
♦ ég hefði síst búist við því: <LOC FIGés la darrera cosa que m'hauria esperat
♦ það var ekki við öðru að búast!: <LOC FIGno es podia esperar cap altra cosa, no podia esperar-se una altra cosa, quina altra cosa es podia esperar?
♦ búast við því að <+ myndi + inf.>: esperar que <+ cond.>
Búdda·munkur <m. -munks, -munkar>:
monjo m budista
Búdda·trú <f. -trúar, -trúr>:
budisme m
Búddatrúar- <adj. en compostos>:
budista
Búddatrúar·maður <m. -manns, -menn>:
budista m & f
búð <f. búðar, búðir>:
botiga f
◊ [að] fara í búðina: anar a la botiga
◊ [að] fara í búðir: anar de botigues
búðar·borð <n. -borðs, -borð>:
taulell m (de botiga)
búðar·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
escaparata f, mostrador m (Mall.
búðingur <m. búðings, búðingar>:
<CULINpúding m
búðu:
2ª pers. sg. de l'imper. de → búa “viure, habitar; preparar etc.” 
♦ ef þú vilt frið, búðu þig undir stríð: si vols la pau, prepara la guerra
búferla·flutningar <m.pl -flutninga>:
(fólksflutningarmigració f
♦ búferlaflutningar milli landsvæða: migració interior
♦ búferlaflutningar milli landa: migració internacional
bú·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. (stórbýlilatifundi m (finca grossa)
2. (amerískt stórbýliranxo m (finca grossa americana)
3. <HISTvil·la f (finca romana)
bú·hundur <m. -hunds, -hundar>:
(búrakkigos m del mas, gos m de corral 
búið <adv.>
(má verapotser, és possible que..., és probable que..., pot passar que... 
◊ búið arki að auðnu til hvers sem draga vill: és possible que passi el que hagi de passar (que tot vagi com ho disposi el destí
◊ hann er skapillur og búið eg láti annars víti að varnaði: té un temperament dolent però potser el mal d'altri m'hagi de servir a mi d'advertiment
◊ Gunnar vaknaði í skálanum og mælti: "sárt ert þú leikinn Sámur fóstri og búið svo sé til ætlað að skammt skuli okkar í meðal": en Gunnar es va despertar a l'skáli, i va dir: "Sámur, fóstri meu (es refereix al seu gos Sámur a qui acaba de matar d'un cop de destral l'Önundur úr Tröllaskógi, te n'han feta una de ben dolenta i és possible que s'hagi planejat que no hi hagi d'haver gaire distància entre tu i jo" (és a dir, que tu i jo jaguem morts a la mateixa tomba
  L'adverbi búið (amb les variants búð, búit), que originàriament és el nominatiu singular neutre del participi búinn, búin, búit, va seguit de subjuntiu. El verb pot anar precedit de la conjunció completiva at “que”, però normalment la conjunció sol faltar.  
     
búinn, búin, búið <adj.>:
1. (útbúinn, reiðubúinnpreparat -ada (aparellat per a fer una cosa)
2. (fullgerður, tilbúinnllest -a, fet -a (acabat -ada de fer, de coure etc.)
◊ hvenær verður það búið?: quan estarà llest?
◊ maturinn er búinn: el menjar està fet
3. (lokinn, aflokinnacabat -ada (finalitzat -ada, conclòs -osa)
♦ eigi má svo búið standa: <LOC FIGla cosa no pot pas continuar així
◊ eg mun bjóðast til að gera milli ykkar Þórðar um mál yðar því að eigi má svo búið standa: m'oferiré per a fer de mitjancer entre en Þórður i tu en la vostra disputa perquè la cosa no pot pas continuar així com fins ara
◊ reið hann þá í brott og förunautur hans. Már sagði að eigi mátti svo búið standa og bað þá ríða eftir Hallfreði. Þeir gerðu svo: llavors se'n va anar acompanyat del seu company de viatge. En Mar va dir que les coses no podien continuar així com fins llavors i els va demanar que perseguissin l'Hallfreður. Així ho van fer


vera búinn ~ búin ~ búið að gera eitthvað (conjugació resultativa)
<GRAMLa construcció gramatical vera búinn að + inf. és molt comuna, especialment en la llengua parlada i textos escrits propers a la llengua parlada. Se la sol designar amb el terme de  conjugació resultativa. Amb aquesta construcció s'indica que s'ha conclòs del tot el que denota el verb en infinitiu, d'aquí que tot sovint s'hagi de traduir mitjançant el nostre pretèrit amb afegiment de l'adverbi ja o del tot:

♦ ég er búinn að lesa bókina: ja he acabat de llegir el llibre

♦ þokan fer mjög hratt og verður innan stundar búin að umlykja okkur: la boira avança molt de pressa i de seguida ens haurà envoltat del tot

bú·jörð <f. -jarðar, -jarðir>:
mas m, possessió f (Mall.), lloc m (Men.
búk·hreinsandi, -hreinsandi, -hreinsandi <adj.>:
purgant
♦ búkhreinsandi lyf n(búkhreinsilyf[remei m] purgant m
búk·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)
búk·talari <m. -talara, -talarar>:
ventríloc m, ventríloqua f
búkur <m. búks, búkar>:
1. (bolurtronc m (cos sense cap ni extremitats)
◊ afturbolur er í líffærafræði hlutur búks dýrs: en anatomia, l'abdomen és una part del tronc d'un animal
2. (listaverktors m (tipus d'escultura)
3.  (kviðurventre m, panxa f (i esp. la seva part anterior o exterior)
búldu·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
galtaplè -ena, bufarull -a, galtut -uda
Búlgari <m. Búlgara, Búlgarar>:
búlgar m, búlgara f
Búlgaría <f. Búlgaríu, no comptable>:
Bulgària f
búlgarska <f. búlgörsku, no comptable>:
búlgar m (llengua búlgara)
búlgarskur, búlgörsk, búlgarskt <adj.>:
búlgar -a
búlla <f. búllu, búllur>:
(kráantre m, bareto m (cast.(bar de mala mort)
búnaðar- <constituent determinant en compostos>: → landbúnaðar- agrícola
búnaður <m. búnaðar, no comptable>:
1. (landbúnaðuragricultura f (conreu del camp)
2. (útbúnaðurequip m, equipament m (accessoris, utillatge, material, forniment)
♦ hafa allan búnað: tenir tot l'equip
3. (tæknibúnaðurdispositius m.pl (aparells, esp. de comandament)
4. (reiðabúnaður, reiðiaparellament m (de navilis i barques)
5. (búningurvestit m (roba)
búnings·klefi <m. -klefa, -klefar>:
vestidor m 
♦ búningsklefi kvenna: el vestidor de les dones
búningur <m. búnings, búningar>:
1. <GEN = klæðnaðurroba f, vestit m (vestimenta que hom duu posada, ja sia d'ús quotidià, ja sia d'ús festiu & forma de vestir específica d'una època)
2. (leikhúsbúningurvestit m d'actor (disfressa d'actor o d'actriu per a actuar-hi)
♦ búningar m.plvestuari m
3. (myndforma f (faisó)
4. (einkennisbúninguruniforme m (vestit distintiu)
5. (kjólbúningur, faldbúningur, skautbúningurvestit f popular (vestit femení de gala així com s'usava antigament)
búnings·klefi <m. -klefa, -klefar>:
vestuari m (cambra on hom es canvia de roba a gimnasos, piscines etc.)
búnt <n. búnts, búnt>:
manat m 
♦ búnt flatlaufa steinselja: un manadet de julivert de fulla llisa
♦ búnt af vorlauki: un manat de grells
búr <n. búrs, búr>:
1. (geymslarebost m (cambra petita per guardar-hi aliments)
2. (fyrir dýrgàbia m (d'animals)
búrfisk·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
peix rellotge m, peix mirall m  (peix Hoplostethus mediterraneus)
Búrbóni <m. Búrbóna, Búrbónar>:
Borbó m, Borbona f
♦ Habsborgararnir og Búrbónarnir: els Àustries i els Borbons
búrbónskur, búrbónsk, búrbónskt <adj.>:
borbònic -a
búr·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
1. peix m rellotge taronja, peix rellotge roig  (peix Hoplostethus islandicus syn. Hoplostethus atlanticus)
2. ♦ litli búrfiskur: peix rellotge m, peix mirall m (peix Hoplostethus mediterraneus)
búr·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
catxalot m  (mamífer Physeter macrocephalus syn. Physeter catodon)
búri <m. búra, búrar>:
1. peix m rellotge taronja, peix rellotge roig  (peix Hoplostethus islandicus syn. Hoplostethus atlanticus)
2. ♦ litli búri: peix rellotge m, peix mirall m (peix Hoplostethus mediterraneus)
búrka <f. búrku, búrkur. Gen. pl.: búrkna>:
burca f,m
bú·rót <f. -rótar, -rætur>:
altimira f, artemisa f, artemísia f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f  (planta Artemisia vulgaris)
bús·áhöld <n.pl -halda>:
articles m.pl de la llar
bú·seta <f. -setu, pl. no hab.>:
residència f, habitatge m (lloc -casa, pis, domicili etc.- on hom viu)
bú·smali <m. -smala, -smalar>:
bestiar m de llet (designació col·lectiva dels animals d'un mas, la llet dels quals és o era aprofitada: vaques, ovelles, cabres i egües)
♦ gæta búsmala: guardar els ramats
bússa <f. bússu, bússur. Emprat hab. en pl.>:
bota m [alta] d'aigua  (botes d'aigua molt altes, solen arribar fins a les cuixes)
bústinn, bústin, bústið <adj.>:
1. (þybbinnrodanxó -ona, grassó -ona, grassonet -a (boterut, entrat en carns
◊ holdmiklar og bústnar konur: dones molsudes i rodanxones
◊ bústnar furur og þéttvaxin grenitré: pins rojals robustos i avets roigs boteruts
2. (dýrgras -assa (animal
◊ bústin önd ~ kanína: un ànec ~ un conill gras
◊ bústin rjúpa: una perdiu blanca grassa
3. (líkamshluticarnós -osa (part de cos
◊ bústin læri: cuixes carnoses
bú·stjóri <n. -stjóra, -stjórar>:
1.  <GENmasover m, amo m de possessió (Mall.
2.  (í þrotabúiadministrador m (de la massa de la fallida)
bú·stýra <f. -stýru, -stýrur. Gen. pl.: -stýra>:
majordoma f, mestressa f, dona f de govern
◊ Þórálfur <...> var mjög skyldur bústýru Þorbjarnar: en Þórálfur <...> estava emparentat de prop amb la dona de govern d'en Þorbjörn
◊ Ólafur drepur á dyrnar og gekk kona ein til dyranna. Það var Sigríður bústýra Þorbjarnar og heilsaði hún honum vel. Hún spurði hvað hann vildi: l'Olau va trucar a la porta i una dona va sortir a veure qui era. Era la Sigríður, la dona de govern d'en Þorbjörn, la qual el va saludar cordialment. Li va preguntar què volia
bú·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
hàbitat m
bútan·gas <n. -gass, no comptable>:
[gas m] butà m
bútangas·kveikjari <m. -kveikjara, -kveikjarar>:
encenedor m de gas, metxero m de gas (cast., ekki ritm./no lleng. escr.
bú·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de residència 
♦ hafa fastan bústað: tenir [un] domicili fix
♦ taka sér fastan bústað: fixar la seva residència
bútadíen <n. bútadíens, no comptable>:
butadiè m
♦ 1,3-bútadíen: 1,3-butadiè
bútan <n. bútans, no comptable>:
butà m
bútan·gas <n. -gass, no comptable>:
gas m butà
bútangas·hylki <n. -hylkis, -hylki. Gen. pl.: -hylkja; dat.pl.: -hylkjum>:
bombona f de [gas] butà
bygg <n. byggs, no comptable>:
ordi m  (planta Hordeum vulgare)
♦ tvíraða bygg: ordi palmell (planta Hordeum distichon)
byggð¹ <f. byggðar, byggðir>:
1.  <GENzona habitada, contrada habitada, terra habitada (en oposició a l'ermàs i al camp;→ óbyggðir;→ óræfi)
♦ þéttleiki byggðar: densitat f de població
2.  (bæjarsvæði, þéttbýliaglomeració urbana (indret habitat, centre urbà)
♦ koma til byggða: baixar a vila (o: al poble(algú que viu normalment a muntanya, a l'ermàs etc.)
3.  (landnám, það að byggja landcolonització f (establiment en un país nou)
♦ byggð Íslands: la colonització d'Islàndia
♦ jörðin er í byggð: el mas és (o: estàhabitat, el mas no està abandonat
4.  (byggðarlag, hérað, svæðiregió f (contrada, comarca)
♦ neðri byggðir: #1. <FAMbaixos m.pl (eufemístic-jocós per: ‘els genitals’). #2. <MITOLregions f.pl infernals (el submón, les contrades habitades pels morts)
5. (ný íbúðabyggðurbanització f (nova zona d'habitatges)
byggð²:
nom. sg. f. & nom./ac. pl. nt. de byggður, byggð, byggt "habitat"
byggða·jöfnun <f. -jöfnunar, no comptable>:
equilibri m territorial
byggða·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
nucli m de població
byggðar·lag <n. -lags, -lög>:
1. demarcació f [territorial], territori m(comarca, districte)
2. comunitat f [local o territorial](població, assentament & col·lectivitat local o territorial)
byggða·safn <n. -safns, -söfn>:
1. (það að smala fé samanAmb el terme byggðasafn es designa el replec de les ovelles d’una contrada quan arriba la tardor -se sol fer a la segona meitat de setembre- i llur conducció a les réttir (tanques, cledes) on hom les separa per les marques que duen a les orelles i dóna a llurs amos
2. (minjasafnmuseu m [comarcal] (museu de l'àmbit local o comarcal)
byggða·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament m regional
♦ byggðaþróun í dreifbýli: desenvolupament rural
♦ → landsbyggðaþróun “desenvolupament rural”
byggðaþróunar·sjóður <m. -sjóðs, no comptable>:
fons m per al desenvolupament regional
♦ byggðaþróunarsjóður Evrópu: FEDER m, Fons Europeu de Desenvolupament Regional
byggður, byggð, byggt <adj.>:
1. <GENhabitat -ada
2. (reistur, hlaðinnconstruït -ïda (bastit, edificat)
3. (studdur, sem grunnvallast ábasat -ada (fonamentat)
♦ byggður á e-u: basat en...
bygging <f. byggingar, byggingar>:
1. <GENedificació f, construcció f
2. (húsedifici m (casa)
3. (gerðconstitució f (estructura, composició)
4. (jarðararrendament m (de terra)
5. (það að byggjacolonització f, panxa f (ocupació de nou país o terres)
◊ bygging Íslands: la colonització d'Islàndia
bygginga·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:
bombolla immobiliària
♦ byggingabólan sprakk á Spáni 2008: la bombolla immobiliària va esclatar el 2008 a Espanya
byggingar- <en compostos>:
de la construcció, constructor -a
byggingar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>:
[empresa f] constructora f
byggingar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m d'obres
byggingar·lóð <f. -lóðar, -lóðir>:
solar m [per a la construcció]
byggingar·reglugerð <f. -reglugerðar, -reglugerðir>:
normativa f en matèria de construcció
byggingar·verktaki <m. -verktaka, -verktakar>:
constructor m, constructora f
byggingar·vörur <f.pl -vara>:
material[s] m[.pl] per a la construcció
byggingarvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
negoci m de materials per a la construcció
byggja¹ <byggi ~ byggjum | byggði ~ byggðum | byggte-ð>:
1. (reisa, smíðaconstruir una cosa (bastir, edificar)
♦ byggja hús: fer-se una casa
◊ þau eru að byggja hús: s'estan fent una cosa
♦ byggja hús fyrir e-n: construir una casa per a algú
♦ byggja hús í leyfisleysi: construir una casa sense [el] permís d'obres
♦ byggja á lóðinni: edificar el solar
♦ byggja e-ð á sandi: <LOC FIGconstruir una cosa a la sorra
♦ byggja [e-ð] fyrir e-ð: construir davant (tapar la vista, tancar un edifici etc. edificant-hi al davant)
♦ byggja loftkastala: <LOC FIGconstruir castells en l'aire, somiar truites
♦ byggja land: conrar el país, fer país
♦ með lögum skal land byggja en með ólögum eyða: <LOC FIGun país es fa amb lleis i sense lleis, es devasta
♦ byggja yfir sig hús ~ húsaskjól: construir-se un sostre, fer-se una casa
2. (setjast að, nema land, taka sér bústaðcolonitzar una cosa (establir un territori)
♦ byggja land: colonitzar un país, establir un país
♦ byggja bœ: establir un mas
◊ maðr er nefndr Bjartmarr. Hann kom út til Íslands í Arnarfirði ok byggði bœ þann er í Eyju hét. Þat er í Arnarfjarðarbotni: hi havia un home que es deia Bjartmarr; va arribar a Islàndia a l'Arnarfiord i hi va establir el mas que es deia í Eyju, això és, al fons de l'Arnarfiord
◊ hann (Ketil-Bjǫrnvar sá gæfumaðr, at hann byggði þann bœ fyrstr, er í Skálaholti heitir, er nú er allgǫfugastr bœr á ǫllu Íslandi: ell (= en Ketil-Bjǫrnfou l'afortunat que primer va establir el mas que es diu í Skálaholti i que ara és el mas més notable de tota Islàndia
3. (eiga heima á einhverjum stað, dveljast, búahabitar un indret (viure a un indret)
♦ byggja eina sæng (o: rekkju)dormir plegats, compartir llit
◊ opt kom hún þó at máli við hann ok sagði, at þat væri vel fallit, at þau byggði eina rekkju, á meðan konungr væri í burtu: ella, de tota manera, sovint venia a parlar-li i li deia que, mentre el rei fos fora, seria una bona avinentesa per compartir llit
♦ byggja á skipum undir tjöldumdormir als vaixells sota tendals (en la navegació de cabotatge, quedar-se a dormir als vaixells per comptes de baixar a terra a fer-ho)
◊ hann lagði upp í ána Nið, ok byggði hann með sína menn á skipum undir tjǫldum: va ancorar al riu Nið, però ell i els seus homes no baixaven a terra per fer-hi nit, sinó que romanien als vaixells sota tendals
4. <á e-u>: <FIGbasar-se en una cosa, recolzar-se en una cosa, estar fonamentat -ada en una cosa
♦ þetta byggir á þeim misskilningi að...: això es fonamenta en el malentès que...
5. <e-ð upp>: (GEN & FIG = skapaconstruir una cosa (crear, aixecar o dreçar una cosa, esp. en sentit figurat)
♦ byggja veg upp: construir una paret, aixecar una paret
♦ byggja upp betra og réttlátara samfélag: construir una societat més justa i millor
6. <e-ð upp>: (búa til, skipuleggjaorganitzar una cosa, planificar una cosa (disposar i estructurar una cosa, fer-ne els preparatius)
♦ byggja upp sókn: <ESPORTplanificar un atac, organitzar una ofensiva
7. <e-ð upp>: (reisa á ný, endurbyggjareconstruir una cosa (tornar a construir, restaurar)
8. <e-ð við>: (stækkaampliar una cosa (edifici) (viðbygging ‘ampliació, annex’)
byggja² <byggi ~ byggjum | byggði ~ byggðum | byggte-ð ~ e-n>:
1. <(kaupacomprar una cosa ~ algú (adquirir)
♦ byggja [konu]: (kvænastcomprar una dona, això és, casar-se. Cf. el mot brúðkaup “noces”, que literalment significa “compra de núvia”
♦ byggja at frændsemi: comprar dona entre els consanguinis, casar-se amb una consanguínia
◊ þá er Njǫrðr var með vǫnum þá hafði hann átta systur sína því at þat váru þar lǫg. Váru þeira bǫrn Freyr og Freyja. En þat var bannat með ásum at byggja svá náit at frændsemi: quan en Niord vivia amb els vanis, s'havia casat amb la seva germana, car aquest era llur costum, i de fills havien tingut en Freyr i la Freyja, però entre els ansos estava prohibit de casar-se amb parents tan propers
2. (leigja, selja á leiguarrendar una cosa [a algú] (esp. una propietat rural)
♦ byggja [e-m] jörð: arrendar un mas a algú
♦ byggja e-m út: rescindir el contracte d'arrendament que hom té amb algú
byggjast <byggist ~ byggjumst | byggðist ~ byggðumst | byggstá e-u>:
1. <GENbasar-se en una cosa, estar basat -ada en una cosa
♦ þetta byggist á því að <+ subj.>això es basa en el fet que <+ ind.
♦ þetta byggist á því að <+ inf.>això es basa en <+ inf.
2. (verða gert að nýlendu, verða numið nýtt landcolonitzar-se (ésser colonitzat un territori, ésser establert un territori; cf. → byggja¹)
bygg·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:
<CULINfarina f d'ordi
< byggvi·ás <m. -áss, -æsir>:
ans que habita un indret
♦ byggviáss fǫðurtópta: <MITOLans que habitarà les ruïnes dels estatges paterns (kenning per a Víðarr)
◊ hvernig skal kenna Víðar? Hann má kalla hinn þǫgla ás, eiganda járnskós, dólg ok bana Fenrisúlfs, hefniás goðanna, byggviás fǫðurtópta ok son Óðins, bróður Ásanna: quines són les kenningar de Víðarr? Li poden dir l'ans silent, posseïdor de la sabata de ferro, enemic i matador del llop Fenrir, ans venjador dels déus, ans que habitarà les ruïnes dels estatges paterns (Cf. Baetke 1987, p. 660, sub voce topt f. ‘<...>, Gebäudereste, fill de l'Odin i germà dels ansos
< byggvir <m. byggvis, byggvar>:
1. (byggjandihabitant m & f (persona que habita un indret)
2. (jarðbyggjandimasover m, masovera f, amo m de possessió (Mall.(arrendatari, terratger, estadant d'un mas arrendat al seu propietari)
bylgja <f. bylgju, bylgjur. Gen. pl.: bylgna o: bylgja>:
<GEN & FÍSona f 
bylgju·flötur <m. -flatar, -fletir>:
<FÍSsuperfície f d'ona
bylgju·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:
<FÍSlongitud f d'ona
♦ sýnileg bylgjulengd: longitud d'ona visible
bylgju·pappi <m. -pappa, -pappar>:
cartró corrugat
bylgju·stafn <m. -stafns, -stafnar>:
<FÍSfront m d'ona
bylgju·þröm <f. -þramar, -þremir>:
<FÍSfront m d'ona (bylgjustafn)
bylting <f. byltingar, byltingar>:
<POLÍTrevolució f 
byltingar·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
<POLÍTrevolucionari -ària
byltingar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
<POLÍTrevolucionari m, revolucionària f
bylur <m. byls (o: byljar), byljir>:
1. (skafbylurborrufada f (vent fort amb neu)
♦ með byljum gengur batnandi veður (o: eggju) gegn e-u: <LOC FIGdesprés d'una maror sol venir una bonança
2. (hríðarbylurtorb m, rufaga f (tempesta violenta de neu)
3. (vindbylur, snögglegt hvassviðrivendaval m, temporal m de vent, follet m (ventada forta, terbolins de vent)
4. (fellibylurhuracà m (vent d'una gran violència)
5. (hvirfilbylurtornado m (cap de fibló)
6. (sandbylurtempesta f de sorra (vent d'una gran violència ple de sorra)
byngill* <m. byngils, bynglar>:
melcoratge m [femella], malcoratge m [femella] (planta Mercurialis annua)
byr <m. byrs (o: byrjar), byrir. Gen. pl.: -byrja; dat.pl.: byrjum>:
vent m favorable
♦ gefa e-m byr í seglin: <LOC FIGdonar-li un impuls decisiu a algú
♦ hafa (o: fá) góðan byr: <LOC FIGtenir un bon vent de popa (tenir molt d'èxit, anar molt bé)
♦ hafa (o: sigla) beggja skauta byr: #1. <LOC NÀUTanar a veles plenes, anar a tota vela#2. <LOC FIGanar vent en popa (tenir èxit, viure & anar molt bé)
♦ fá byr undir báða vængi: <LOC FIGrebre un impuls decisiu
byrgja <byrgi ~ byrgjum | byrgði ~ byrgðum | byrgt>:
I. 
1. <e-ð(felaamagar una cosa, tapar una cosa (cobrir una cosa perquè no es vegi)
♦ byrgja andlitið í höndum sér: tapar-se la cara amb les mans
2. <e-ð(lokatancar una cosa en fort (especialment un edifici o algú dins un edifici)
◊ þeir byrgðu bæði dyr og glugga: van tancar en fort portes i finestres
◊ þeir byrgðu kálfana inni heima: van tancar les vedelles a dins l'estable
II. <sig>
1. <sig niður(grúfa sig niðuramagar-se (agotnar-se darrere alguna cosa per no ésser vist)
2. <sig(í leikamagar-se (jugar els infants a conillons d'amagat)
byrja <byrja ~ byrjum | byrjaði ~ byrjuðum | byrjað>:
I. <absolut>
1. començar 
◊ rétt áður en síðasta kennslustundin byrjaði...: tot just abans de començar la darrera classe...
II. <amb complement en acusatiu>
2. <e-ð>: començar una cosa 
◊ á föstudaginn byrjaði ég að lesa bókina “Katz und Maus” (Köttur og mús) eftir Günther Grass: aquest divendres he començat a llegir el llibre “Gat i Ratolí” d'en Günther Grass
♦ vera byrjaður ~ byrjuð að + inf.haver començat a + inf
◊ hann er byrjaður að læra að lesa: ha començat a aprendre a llegir
III. <amb adverbi / complement preposicional>
1. <aftur e-ð>: reiniciar una cosa (tornar a començar una cosa & reprendre una cosa)
◊ Siglufjarðarbíó hefur nú aftur byrjað kvikmyndasýningar: el cinema del Siglufiord ha reprès les projeccions de pel·lícules
2. <á e-u>: (stofna til, taka til [við]començar una cosa (esp. a fer una cosa)
◊ byrjið [þið] á prófinu!: comenceu l'examen!
◊ kláraðu allt sem þú hefur byrjað á: acaba tot el que hagis començat
♦ byrja á því að <+ inf.>començar a <+ inf.>, posar-se a <+ inf.
3. <í e-u>: (að vinna, að kenna, að fara í skólann o.s.fr.començar [a] una cosa (iniciar un treball a una empresa, els estudis a una escola etc.)
◊ ...áður en ég byrja í skólanum: abans que no comenci l'escola (abans que no hagi de començar a anar a classe)
◊ ...en þrátt fyrir að hún hafi byrjað í háskólanum oftar en einu sinni veit hún ekki enn hvað hún vill gera við líf sitt: ...però encara que hagi començat a la universitat més d'un cop, encara no sap què fer de la seva vida (a despit del fet que ja hagi començat més d'una carrera...)
◊ í dag byrja ég í vinnu: avui començo a la feina
4. <[e-ð] upp á nýtt>: tornar a començar [una cosa]
byrjanda·verk <n. -verks, -verk>:
òpera prima, debut m
byrjandi <m. byrjanda, byrjendur>:
principiant m & f
byrjenda·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curs m per a principiants
♦ byrjendanámskeið í e-u: curs de... per a principiants
byrjun <f. byrjunar, byrjanir>:
començament m, principi m, inici m
♦ í byrjun júní: a[l] començament de juny
♦ í byrjun næsta árs: a[l] començament de l'any vinent
♦ í byrjun næsta mánaðar: a[l] començament del mes que ve
♦ í byrjun næstu viku: al començament de la setmana vinent
byrjunar·stig <n. -stigs, -stig>:
punt m de partida, punt m d'arrencada
byskup <m. byskups, byskupar>:
<variant arcaica de → biskup “bisbe”
byssa <f. byssu, byssur>:
1. (skammbyssapistola f (arma de foc de mà)
2. (fallbyssacanó m (arma d'artilleria)
byssu·gnýr <m. -gnýs, -gnýir>:
retruny m de canons
byssu·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
canó m (de pistola, escopeta, fusell etc.)
byssu·hólkur <m. -hólks, -hólkar>:
<HIST MILarcabús m (fl./pl.: arcabussos)
◊ eins og siður var til, stóð kastalinn efst uppi á draganum og hin háreistu íbúðarhús í bænum hnipruðu sig að fótum hans, eins og til að leita sér skjóls og verndar. Á draganum voru víggirðingar á öllum þeim stöðum, er aðgengilegir voru, skotgarðarnir og turnarnir voru í ágætu standi og vel skipaðir að liði og skotfærum, þeim beztu, er til voru á því breytingar-tímabili, því um þær mundir voru menn teknir að nota fallbyssur jafnhliða hinum gömlu hernaðartólum, og liðsveitirnar voru þanning búnar að vopnum, að sumir höfðu krossboga en aðrir byssuhólka: el castell, com era habitual, es dreçava en el punt més alt del morrot, i les altes cases de la vila s'arraulien als seus peus, com cercant-hi el seu aixopluc i protecció. Tot el morrot estava fortificat a tots els punts pels quals fos accessible: les cortines (interpreto aquí el mot skotgarður en el sentit de cortina, llenç de muralla comprès entres dues torres de castell i tradueixo en conseqüència) i les torres es trobaven en un estat excel·lent i ben fornides amb guarnició i peces d'artilleria -les millors que hi havia en aquell període de grans canvis-, car en aquella època els homes estaven començant a emprar els canons al costat dels antics ginys de guerra, i els destacaments anaven armats de tal manera que alguns hi duien ballestes i d'altres arcabussos
byssu·kjaftur <m. -kjafts, -kjaftar>:
boca f de canó (de canó & de canó de pistola, escopeta etc.)
byssu·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:
bala f (d'arma de foc)
byssu·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m d'armes (fl./pl.: permisos)
byssu·skefti <n. -skeftis, -skefti>:
culata f (de pistola, escopeta, fusell etc.)
<n. býs, bý. Gen. pl.: býja; dat.pl.: býjum>:
abella f
♦ → býfluga “íd.
bý·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
abella reina
bý·fluga <f. -flugu, -flugur>:
abella f
býflugna·bit <n. -bits, -bit>:
picada f d'abella
býflugna·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
apicultor m, apicultora f
býflugna·bú <n. -bús, -bú>:
1. (býkúpa gerð af náttúrunnar hendi, sjálfgerð af býjumabeller m (niu d'abelles)
2. (býkúpa býflugnaræktandarusc m, caera f (Mall.), buc m d'abelles (fet per l'apicultor)
býflugna·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
abella reina f
býflugna·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:
<MEDal·lèrgia f al verí d'abella
býflugna·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
apicultura f
býflugna·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>:
apicultor m, apicultora f
býflugna·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
rusc m, caera f (Mall.), buc m d'abelles 
býflugna·stunga <f. -stungu, -stungur>:
picada f d'abella
býflugna·sveimur <m. -sveims, -sveimar>:
eixam m d'abelles
býflugna·vax <n. -vax, no comptable>:
cera f d'abella (bývax)
bý·kúpa <f. -kúpu, -kúpur>:
rusc m, caera f (Mall.), buc m d'abelles 
býr <m. býjar, býir>:
<variant arcaica de → bær “mas; vila”
◊ og þegar um nóttina héldu þeir til býjarins í Túnsbergi og komu þar með öllu liðinu um miðnættis skeið: i aquella mateixa nit van posar rumb de seguida cap a la vila de Túnsberg i hi van arribar amb totes llurs tropes pels volts de la mitja nit
Býsans- <en compostos>:
bizantí -ina, de Bizanci
býsans·gríska <f. -grísku, no comptable>:
grec bizantí (llengua grega parlada a l'Imperi bizantí)
Býsans·keisari <m. -keisara, -keisarar>:
emperador m de Bizanci, emperador m de Constantinoble
Býsans·ríkið <n. -ríkisins, no comptable>:
Imperi Bizantí, Imperi m de Bizanci
býsna <adv.>:
força
♦ býsna <+ adj.>força <+ adj.
bý·svelgur <f. -svelgs, -svelgir>:
abellerol m (ocell Merops apiaster)
bý·vax <n. vax, no comptable>:
cera f d'abella
bægja <bægi ~ bægjum | bægði ~ bægðum | -bægte-m>:
1. (víkja e-u til hliðarapartar algú (allunyar algú o una cosa & posar una cosa de banda o costat)
◊ Heimlaug völva bjó á Völvustöðum í Kambsheiði. En Steinólfur bægði henni og var hún fyrir því óvin hans: na Heimlaug,la volva, vivia a Völvustaðir a la plana de Kambsheiði, però l'Steinólfur la va fer fora d'allà i, per mor d'això, ella es va convertir en enemiga d'ell
♦ bægja e-m burt: apartar algú, allunyar algú
♦ bægja e-u burt [frá e-m]: apartar una cosa [lluny d'algú]
◊ og réttlætisandi þeim, er í dómum sitja, og styrkleikur þeim, er bægja burt ófriðnum að borghliðum óvinanna (məʃīˈβēi̯   milħāˈmāh   ˈʃāʕəˌrā-h, מְשִׁיבֵי מִלְחָמָה שָׁעְרָה)i un esperit de justícia per als qui seuen al tribunal, i fortalesa per als qui rebaten la guerra cap a les portes de la ciutat dels enemics
◊ Móse rétti út hönd sína yfir hafið, og Drottinn lét hvassan austanvind blása alla nóttina og bægja sjónum burt (wa-i̯ˈʝōlɛχ   ʝəhˈwāh   ʔɛθ־ha-i̯ˈʝām ... wa-i̯ʝibbāqəˈʕū   ha-mˈmāʝim, וַיּוֹלֶךְ יְהוָה אֶת-הַיָּם ... וַיִּבָּקְעוּ, הַמָּיִם) og gjörði hafið að þurrlendi: en Moïsès estengué la mà sobre la mar, i Jahvè va fer bufar tota la nit un vent de llevant fort i enretirà la mar convertint la mar en terra eixuta
◊ þér skuluð dýrka Drottin, Guð yðar, og hann mun blessa brauð þitt og vatn, og ég skal bægja sóttum burt frá þér (wa-hăsirɔˈθī   maħăˈlāh   mi-qqirˈbɛ-χā, וַהֲסִרֹתִי מַחֲלָה, מִקִּרְבֶּךָ)donareu culte a Jahvè, el vostre Déu, i ell beneirà el teu pa i la teva aigua i allunyarà les malalties de tu
♦ bægja e-m frá e-u: apartar algú d'una cosa, fer enfora algú d'una cosa
◊ presturinn í Midíanslandi átti sjö dætur. Þær komu þangað, jusu vatn og fylltu þrórnar til að brynna fénaði föður síns. Þá komu að hjarðmenn og bægðu þeim frá (wa-ʝəɣārəˈʃū-m, וַיְגָרְשׁוּם). En Móse tók sig til (wa-i̯ˈʝāqām, וַיָּקָם) og hjálpaði þeim og brynnti fénaði þeirra: el sacerdot de Midian tenia set filles. Aquestes hi anaven a pouar aigua i omplir els abeuradors per abeurar el ramat de llur pare. Més tard vingueren uns pastors, que les feren fora. Però en Moïsès hi anà i les ajudà i va donar de beure a llur ramat
♦ bægja e-u frá e-m: apartar una cosa [lluny d'algú]
◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō   ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel
2. (aftraentrebancar algú (impedir, obstaculitzar, posar traves)
♦ bægja e-m við: algú troba emperons, algú es veu rebutjat -da
◊ síðan fór hann suður um land og svo til Austfjarða. Var hann í þessari ferð um sumarið og veturinn og fann alla hina meiri menn og bægði honum svo við að hvergi fékk hann vist né veru. Svo fór hann aftur hið nyrðra og dvaldist í ýmsum stöðum: després va travessar el sud d'Islàndia i així es va dirigir cap als fiords de llevant. Per fer aquest viatge va haver de menester tot l'estiu i l'hivern següent. [De camí,] anava a veure tots els homes importants, però tots ells li posaren emperons, de manera que no va obtenir-ne enlloc ni estatge ni provisions. Així les coses, va tornar dirigir-se cap a les terres del nord on hi va romandre a diferents indrets (Baetke 19874, pàg. 80: bægir e-m við etw. steht jmd. im Wege, jmd. stößt auf Widerstand)
♦ e-m bægir veður: el vent o la mala mar no són favorables a algú i l'obliguen a navegar cap a un altre indret
◊ siglingin gekk tregt allmarga daga. Komumst vér með herkjum móts til Knídus, en þar bægði vindur oss (μὴ + προσεᾶν, μὴ προσεῶντος ἡμᾶς τοῦ ἀνέμου). Þá sigldum vér undir Krít við Salmóne: durant molts dies navegàrem lentament i vam arribar amb treballs enfront de Cnidos; el vent no ens era favorable i ens forçà a navegar a sotavent de Creta, per Salmó
◊ þat er nú af þeim Oddi at segja, at þeir búa tvau skip ok hafa fjóra tigi manna á hváru skipi. Þeir sigla nú fyrir land fram. Svá berr til, at veðr bægir þeim, ok halda þeir at ey einni, er heitir Sámsey: de l'Oddur i els seus companys ara hem de contar que aparellaren dos vaixells. A cadascun dels dos vaixells hi tingueren quaranta homes de tripulació. Llavors, navegaren tot resseguint la costa. [Mentre navegaven així,] es va esdevenir que tingueren un vent desfavorable que els va obligar a fer cap a l'illa que es diu Sámsey (Baetke 19874, pàg. 80: e-m bægir veðr jmd. hat widriges Wetter, das ihn abtreibt, jmd. wird nach einem Ort (at e-u) verschlagen)
♦ bægja héraðsvist: abandonar un districte i traslladar-se a viure a un altre
◊ Snorri svarar: "Þig heldur hér eigi svo mart að þú megir eigi vel bægja hér héraðsvist": l'Snorri li va respondre: “aquí no hi ha tantes de coses que et retinguin de manera que no puguis abandonar el districte sense més ni més [per anar a viure enjondre]” (Baetke 19874, pàg. 80: bægja heraðsvist den Wohnsitz verlassen, den Aufenthalt im Bezirk aufgeben)
bægsl <n. bægsls, bægsl>:
variant antiquada o literària debægsli “aleta anterior de cetaci i tauró” 
bægsli <n. bægslis, bægsli>:
1. <GENaleta f (extremitat anterior de balena i dofí & aleta pectoral de tauró)
2. <MITOL = vængur á drekaala f de drac
bæjar·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:
bloc m de pisos (de grans dimensions i no tocant a d'altres, com els dels suburbis; tot sovint, socials)
bæjar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
visita f a la ciutat (anada a una ciutat per fer-hi compres, anar al cinema etc.)
bæjar·félag <n. -félags, -félög>:
entitat f municipal rural
bæjar·fógeti <m. -fógeta, -fógetar>:
<JURjutge m de primera instància d'un kaupstaður.
bæjar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>:
policia f municipal
bæjar·mörk <n.pl -marka>:
terme m municipal
♦ innan bæjarmarkanna: dins el terme municipal
♦ utan bæjarmarkanna: fora del terme municipal
bæjar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
alcalde m, batle m (Mall.)
bæjar·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
ajuntament m
bæjarstjórnar- <constituent determinant en compostos>:
municipal
bæjar·svala <f. -svölu, -svölur>:
variant de bæjasvala ‘oreneta cuablanca, cabot’
bæja·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
oreneta cuablanca, culblanc m (Empordà), oroneta cuablanca (Val.), oroneta blanqueta (Val.), cabot m (Mall.), vinjolita f (Men.), oronella f de cul blanc (Eiv.(ocell Delichon urbica syn. Delichon urbicum)
<† > bæki·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:
fageda f
bæklaður, bækluð, bæklað <adj.>:
mutilat -ada
♦ fatlaður og bæklaður í stríðinu: mutilat de guerra
♦ koma heim úr stríðinu margvíslega fatlaðir og bæklaðir: tornar de la guerra mutilats de les més diferents maneres
bæklast <bæklast ~ bæklumst | bæklaðist ~ bækluðumst | bæklast>:
quedar invàlid -ida, quedar discapacitat -ada (per causa de malaltia, accident, guerra etc.)
♦ hann hefur bæklast í stríðinu: va quedar mutilat a la guerra
bæklunar·læknir <m. -læknis, læknar>:
ortopedista m i f, [metge] ortopèdic m, [metgessa] ortopèdica f 
bæklunar·lækningar <f.pl -lækninga>:
ortopèdia f (disciplina mèdica)
♦ bæklunar- og slysalækningar: ortopèdia i traumatologia
bæklunar·skurðlækningar <f.pl -skurðlækninga>:
cirurgia ortopèdica 
bæn <f. bænar, bænir>:
<RELIGpregària f (oració)
♦ níu daga bænin: <RELIGnovena f
bæna·beiða <f. -beiðu, -beiður>:
pregadéu m, plegamans m, beata f, resadora f, revolta-campanes m (Val.), cavall m de serp (Mall., Men.(insecte Mantis religiosa)
bæna·dagar <m.pl -daga>:
<RELIGdijous i divendres sants (designació col·lectiva de tots dos dies)
bæna·gjörð <f. -gjörðar, no comptable>:
servei[s] religiós[os], acte m de pregària, pregàries f.pl
bæna·kallari <m. -kallara, -kallarar>:
<RELIG = múassínimuetzí m (المؤذِّن, مُؤَذِّن)
bæna·salur <m. -salar, -salir>:
1. <GENsala f de pregària, oratori m, sala f d'oració
2. <RELIG ISL í moskuharam m, sala f de pregària de mesquita, oratori m de mesquita ( حرم )
bæna·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GENlloc m de pregària, lloc m d'oració
2. <RELIG ISLmussal·là f, oratori m ( المصــلى )
bæna·turn <m. -turns, -turnar>:
<RELIG = moskuturn, mínarettaminaret m (المَنارة, مئذنة)
bænda·ánauð <f. -ánauðar, no comptable>:
servitud f (o: servatge mdels camperols
◊ Rússakeisari afnam bændaánauð 1861: el tsar de Rússia va abolir la servitud dels camperols el 1861
bænda·menning <f. -menningar, -menningar>:
cultura pagesa (o: agrícolao: rural)
bæn- og samkomu·hús <n. -húss, -hús>:
<RELIG JUD = bet ha-kenèssetsinagoga f 
bær <m. bæjar, bæir>:
1. (kaupstaðurpoble m (vila)
2. (borgciutat f (vila gran)
♦ gamli bærinn ~ gamall bær: ciutat vella
♦ kort af bænum: mapa m de la ciutat
♦ neðan úr bæ: [del centre] de la ciutat (en oposició als barris d'extraradi, als pobles dels voltants etc.)
♦ nýkominn neðan úr bæ: acabat d'arribat del centre de la ciutat
♦ skipulag bæjarins: planificació urbana
3. (bóndabærmas m, possessió f (Mall.), lloc m (Men.(predi, masada, masoveria)
♦ á bænum: a pagès, al mas
♦ bærinn er í eyði: el mas està abandonat
4. (stór bóndabæralqueria f (possessió gran)
bæri·lega <adv.>:
(sæmilega, velforça bo (més o menys bo)
bæsa <bæsa ~ bæsum | bæsaði ~ bæsuðum | bæsaðe-ð>:
1. (viðurenvernissar una cosa (cosa = fusta)
♦ bæsa skápana dökkva: envernissar els armaris [de color fosc]
♦ bæsa skápana með antíkbrúnu bæsi: envernissar els armaris de color bru antic
2. (málmurdecapar una cosa (tractar objecte de metall amb decapant)
bæta <bæti ~ bætum | bætti ~ bættum | bætte-s>:
I. <amb acusatiu>:
1. <e-ð>(gera betrimillorar una cosa (perfeccionar una cosa, fer-la millor)
◊ Kári bætti tímann sinn um 22 sekúndur í 43:55 mínútur: en Kári va millorar el seu temps en 22 segons deixant-lo en 43:55 minuts
◊ bæta fjárhag sinn: millorar les seves finances
♦ bæta ráð sitt: <LOC FIGesmenar-se (menar una vida més ordenada)
♦ bæta gráu ofan á svart: <LOC FIGempitjorar una cosa
2. <e-ð>(gera viðreparar una cosa (adobar una cosa espanyada)
◊ bæta ketil: adobar un calderó
3. <e-ð>(setja bót áapedaçar una cosa (aparracar)
◊ bæta buxur: apedaçar uns pantalons
4. <e-ð>(greiða gjald fyririndemnitzar per una cosa, compensar per una cosa (rescabalar)
♦ bæta e-m tjón: rescabalar algú per un dany, indemnitzar algú per un dany
5. <e-ð>(greiða gjald fyrircorregir una cosa (esmenar errors)
II. <amb datiu>:
1. <við>(aukaafegir (addicionar, agregar una cosa a una altra)
◊ hann bætti við: "Kannski hittumst við á morgun": va afegir: "demà potser ens trobarem"
♦ bæta e-u við: afegir una cosa
♦ bæta e-u framan við: afegir una cosa a l'inici
♦ bæta því við að <+ ind. o: + cond.>afegir que <+ ind. o: + cond.>
♦ bæta e-u við e-ð: afegir una cosa a...
♦ bæta e-u inn í e-ð: afegir una cosa a..., posar una cosa a...
III. <amb complement preposicional>:
1. <e-u á>(um eldposar llenya al foc (realimentar)
♦ bæta á eld: afegir llenya al foc
♦ bæta e-u á e-n: <LOC FIGcarregar una cosa a algú
2. <á sig>(drekka meirabeure més (reomplir got)
♦ bæta á sig manni: <LOC FIGafegir un home més al grup (de treballadors que un té)
♦ bæta nokkrum kílóum á sig: <LOC FIGengreixar-se alguns quilos
♦ bæta á sig tímum: <LOC FIGagafar-se més hores
◊ bæta á sig störfum ~ verkefnum: agafar més feines ~ tasques
3. <fyrir e-ð>(gera eitthvað gott afturcompensar una cosa, pagar per una cosa (amb un favor, comportant-se d'una manera determinada etc.)
4. <e-u inn í e-ð>(skjóta inn íinsertar una cosa dins una cosa, afegir una cosa a una cosa (intercalar, interpolar, posar dins una altra cosa)
5. <um>(verða betricanviar a millor, esmenar-se (redreçar la vida)
6. <um e-ð>(gera eitthvað betramillorar una cosa (fer-la millor)
7. <e-m e-ð upp>(greiða til að bæta upprescabalar algú d'una cosa, substituir a algú una cosa (suplir per rescabalar de pèrdua o dany ocasionat)
◊ bæta sér upp hráefni með öðru hráefni: substituir una matèria primera per una altra (per no poder-se obtenir l'original, per haver-se exhaurit etc.)
◊ ...af því að þeir hafa bætt mér upp fjarvist yðar: ...per tal com ells m'han suplert la vostra absència
8. <sér e-ð upp>refer-se d'una cosa, rescabalar-se d'una cosa
◊ Darwin bætti sér upp móðurmissinn með óvenjulegri ást á föður sínum: en Darwin es va rescabalar de la pèrdua de sa mare amb un amor inusual per son pare
9. <úr e-u>(ráða bót á einhverjuposar remei a una cosa, remeiar una cosa (redreçar una cosa, dreçar una cosa, aportar una millora)
♦ það bætir ekki úr: <LOC FIGno hi ha remei
10. <úr skák>posar remei a una cosa, remeiar una cosa
11. <við e-ð>(fyllacompletar una cosa (complementar)
12. <e-u við e-ð>(aukaafegir una cosa a (agregar)
13. <við sig><LOC FIGampliar horitzons
bættari, bættari, bættara <adj. en grau comparatiu>:
millor, més esmenat -ada
♦ hann er ekki að bættari: <LOC FIGés incorregible (no pot pas canviar a millor)
böðull <m. böðuls, böðlar>:
botxí m
böggla <böggla ~ bögglum | bögglaði ~ böggluðum | bögglaðe-ð>:
rebregar una cosa, masegar una cosa, arrugar una cosa, mastegar una cosa (Bal.
♦ böggla e-u saman: fer una pilota amb una cosa (p.e., un full de paper, abans de tirar-lo a la paperera)
böggull <m. bögguls, bögglar>:
(smápakkipaquet m
bögu·bósi <m. -bósa, -bósar>:
1. (kvennamaðurfaldiller m (donjoan)
2. (klunni, böngunarsmiðurpotiner m, barroer m, pastifa m, manyà m (Mall., Men.(persona que no fa polidament les coses)
3. (maður gjarn á mismæli eða málvillurtrabucaparaules m (persona que té tendència a cometre errors de llengua, lapsus linguae, canviar els sons d'un mot etc.)
böku·deig <n. -deigs, no comptable>:
<CULINmassa trencada, [pasta] brisa f, pasta brisée (gal·l.
bökunar·kartafla <f. -kartöflu, -kartöflur. Emprat hab. en pl.>:
<CULINpatata brava [sencera], patata f al forn (hab. en pl.: patates braves [senceres], patates al forn)
bökunar·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
(bakaraofnforn m (de cuina)
böl <n. böls, böl. Dat. sg.: <bölvi; gen. pl.: <bölva>:
1. (ólán, óheilldesgràcia f, mals m.pl (dissort, desastre)
◊ lýðurinn tók að mögla hátt gegn Drottni yfir böli sínu (kə-miθʔonəˈnīm ˈraʕ, כְּמִתְאֹנְנִים רַע. El traductor islandès, doncs, va interpretar רַע com a complementació del verb אָנַן. Liter.: i fou el poble com a queixants mal a orelles de Jahvè)el poble començà a remugar en veu forta contra Jahvè per la seva dissort
◊ þá mun reiði mín upptendrast gegn þeim, og ég mun yfirgefa þá og byrgja auglit mitt fyrir þeim, og lýðurinn mun eyddur (lɛ-ʔĕˈχol, לֶאֱכֹל) verða og margs konar böl (rāˈʕōθ rabˈbōθ, רָעוֹת רַבּוֹת) og þrengingar yfir hann koma. Þá mun hann segja: ,Vissulega er þetta böl (hā-rāˈʕōθ, הָרָעוֹת) yfir mig komið, af því að Guð minn er ekki hjá mér': aquell dia, s'inflamarà contra ell la meva ira. Els abandonaré i els amagaré la meva cara, el poble serà destruït i cauran sobre ell moltes de desgràcies i afliccions. Aleshores dirà: «Realment, aquests mals que han caigut sobre mi ho han fet perquè el meu Déu ja no es troba enmig meu!»
◊ þá svarar Siggeirr: "Œr ertu ok ørvita, er þú biðr brœðrum þínum meira bǫls, en þeir sé hǫggnir. En þó skal þat veita þér þvíat þess betr þykki mér, er þeir þola verra ok hafa lengri kvǫl til bana": aleshores en Siggeirr li va respondre: “ets boja i orada demanant per als teus germans un mal major que matar-los a ferro, però, tanmateix, t'ho concediré, car, em sembla millor que, fins a morir, hagin de suportar pitjors sofriments i que tinguin uns turments més llargs”
♦ bægja böli frá e-m: allunyar el mal (o: la desgràcia) d'algú
◊ en Jaebes hrópaði til Guðs Ísraels og sagði: „Blessaðu mig. Auktu við land mitt. Hönd þín sé með mér og bægðu frá mér böli (wə-ʕāˈɕīθā ͜ mmē-rāˈʕāh, וְעָשִׂיתָ מֵּרָעָה) svo að ég þurfi ekki að líða kvalir (lə-βilˈtī   ʕāt͡sˈbī, לְבִלְתִּי עָצְבִּי).“ Guð veitti honum það sem hann bað um: en Jabeç va invocar el Déu d'Israel dient: «Beneïu-me. Augmenteu el meu territori. Que la vostra mà sigui amb mi i allunyeu el mal de mi, perquè no hagi de patir dolor!» Déu li va concedir el que havia demanat
◊ hvað vill ástvinur minn í hús mitt? Hann hefur svikið mig. Geta loforð og heilagt fórnarkjöt bægt frá þér bölinu (—, ) svo að þú getir fagnað?: què hi ve a fer el meu estimat a ca meva? Ell m'ha traït. Per ventura les promeses i la sagrada carn sacrificial poden allunyar de tu el mal perquè puguis alegrar-te? (traducció extremadament lliure. l'original fa: mɛh   l-īδīˈδ-ī   bə-βēi̯ˈθ-ī   ʕăɕōˈθā-ḥ   ha-məzimˈmāθā-h   hā-rabˈbīm   ū-βəˌɕar־ˈqɔδɛʃ   ʝaʕaβəˈrū   mē-ʕāˈlāʝi-χ   kī   rāʕāˈθē-χī   ʔāz   taʕăˈlɔzī, מֶה לִידִידִי בְּבֵיתִי, עֲשׂוֹתָהּ הַמְזִמָּתָה הָרַבִּים, וּבְשַׂר-קֹדֶשׁ, יַעַבְרוּ מֵעָלָיִךְ: כִּי רָעָתֵכִי, אָז תַּעֲלֹזִי. La traducció anterior, també molt lliure, fa: hvert erindi á mín ástkæra í hús mitt? Atferli hennar er lymskufullt. Munu bænahróp og heilagt fórnarkjöt nema illsku þína burt frá þér, svo að þú síðan megir fagna?)
2. (mótlæti, ófarnaðuradversitat f (sort adversa o desgraciada, revés)
3. (ranglæti, rangindi & skaði, tjón & illatort m, dany m (mal que es fa a algú, greuge)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ hvar's þú bǫl kannt, ǀ kveð þú þat bǫlvi at, ǁ ok gef-at þínom fiándom frið: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: allà on coneguis [que s'ha fet] un tort, reconeix-lo com a tort, i [quan te'n facin un a tu,] no donis [ni] pau [ni treva] als teus enemics (o sigui, no ignoris el mal, les injustícies i els abusos que es facin als altres -no vulguis pas desentendre-te'n-, i quan el tort o la injustícia te la facin a tu, aleshores sigues implacable amb els teus enemics. En aquesta interpretació, es donen els límits en què cal actuar contra un tort o una injustícia: només quan es tracti d'un tort o d'una injustícia patits en pròpia carn, fets a un, per tant; altrament, l'autor anònim recomana implícitament desistir de fer-ho alhora que exhorta, tanmateix, a no deixar-se manipular pels qui han comès la injustícia, en el sentit que s'ha de tenir criteri per reconèixer el mal fet allà on s'hagi fet i quan s'hagi fet, anomenant-lo pel seu nom)
4. (skaðsamlegur, óheillavænlegur hluturcosa malèfica (cosa, utilitzada en màgia, per a causar infortunis o fer-hi maleficis)
◊ vǫ́ro þeim bióri ǀ bǫl mǫrg saman, ǁ urt alls viðar ǀ ok akarn brunninn, ǁ umdǫgg arins, ǀ iðrar blótnar, ǁ svíns lifr soðin, ǀ þvíat hon sakar deyfði: a aquesta cervesa hi havien afegit mants ingredients de malefici: arrels de tots els arbres i aglans socarrimats, rosada que envolta la llar (= sutja), freixura sacrificial i fetge bullit de porc, car apaivaga les disputes (urt: cf. Kuhn 1968³, pàg. 211: wurzel (od. kraut): urt allz viðar wurzeln jeglicher Baumart (? - Gðr. II 23). Si assumim que el mot urt hi té el significat d'herba, el significat aleshores fóra: herbes de tot el bosc, que, versemblantment, s'hauria d'entendre en el sentit d'herbes boscanes de tota mena. Deyfa: Kuhn 1968³, pàg. 37: deyfa sacar streit beschwichtigen, per tant, ‘modera, fa mitigar’)
5. (verkurdolor m,f (mal, patiment físic)
◊ þat er fyr eldi, ǀ er iárn dreyma, ǁ fyr dul ok vil ǀ drósar reiði; ǁ mun ek þik við bǫlvi ǀ brenna ganga, ǁ líkna ok lækna, ǀ þótt mér leiðr sér": quan se somnia en ferro, vol dir foc, i somniar en l'ira d'una dona vol dir enganys i traïdoria. Vindré a cauteritzar-te el mal (= la ferida que et fa mal?), et tindré esment i et guariré, baldament em sàpiga greu
böl·bæn <f. -bænar, -bænir>:
maledicció f, <LITimprecació f
♦ biðja (o: árna) e-m bölbæna: maleir algú, adreçar una maledicció contra algú
böllur <m. ballar, bellir>:
1. (reðurtitola f, xigala f, pardal m (Mall.(membre viril)
2. (pungurcollonera f (escrot)
böl·sýni <f. -sýni, no comptable>:
pessimisme m
bölsýnis·maður <m. -manns, -menn>:
pessimista m & f
böl·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
pessimista
bölva <bölva ~ bölvum | bölvaði ~ bölvuðum | bölvaðe-m>:
1. (lýsa bölvun yfir e-mmaleir algú (adreçar una imprecació contra algú, imprecar un mal contra algú)
◊ sendi hann þá og lét kalla Bíleam Beórsson til þess að bölva yður: va fer cridar Balaam, fill de Beor, per maleir-vos
◊ blessið þá, sem bölva yður, og biðjið fyrir þeim, er misþyrma yður: beneïu els qui us maleeixen, i pregueu pels qui us maltracten
2. (fordæma, útskúfacondemnar algú (damnar a les flames de l'infern)
♦ þú getur bölvað þér uppá það: <LOC FIGhi pots posar la mà al foc, t'hi pots jugar el cap
3. (blótarenegar contra algú, flastomar contra algú (Mall.(proferir renecs)
♦ bölva og ragna: renegar i blastomar
Böl·verkur <m. -verkjar, no comptable>:
<MITOLBolverc m, nom amb què l'Odin es lloga per espai d'un estiu com a segador a ca l'ètun Baugi amb la finalitat d'obtenir un glop del med de la poesia
◊ ins hindra dags | gengu hrímþursar, / Háva ráðs at fregna, | Háva hǫllu í; / at Bǫlverki þeir spurðu, | ef hann væri með bǫndum kominn, / eða hefði hánum Suttungr of sóit: l'endemà (de les noces entre l'Odin/Bolverc i la Gunnlǫð?) els tursos del gebre anaren a consultar en Hávi, a la hǫll d'en Hávi: allà li preguntaren pel Bolverc i si havia tornat amb els déus o si en Suttungr l'havia sacrificat
böngunar·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
potiner m, barroer m, pastifa m, manyà m (Mall., Men.
bönunum:
dat. pl. col·loquial de → banani “plàtan”
börkur <m. barkar, berkir>:
1. (á tré, viðarbörkurescorça f, escorxa f (Mall.(d'arbre)
2. (á ávextipela f, pell f (Mall.(de fruita)

Börsunga·skyrta <f. -skyrtu, -skyrtur. Gen. pl.: -skyrtna o: -skyrta>:
samarreta f del Barça

Börsungur <m. Börsungs, Börsungar>:
jugador m del Barça

C <n. C (o: Cs), C. Dat. sg.: C o: Ci>:
<MÚSdo m (nom de nota)
♦ C-ið (o: Céið)el do
♦ C dúr: (o: C-dúr)do major
♦ C-dúr tónstiginn: l'escala f del do major (C-dúrtónstigi)
♦ í C-dúr: en do major
♦ c moll (o: c-moll)do menor
♦ í c-moll: en do menor
♦ háa C: do de pit, do natural
♦ → Cís “do sostingut”
♦ → Ces : “do bemoll”
♦ hækkað C: do sostingut (Cís)
♦ lækkað C: do bemoll (Ces)

Caligúla <m. Caligúla (o: Caligúlu), no comptable>:
variant de → Kalígúla “Calígula”
◊ þá er Tíberíus var dauður, var Caligúla til keisara tekinn: Quan en Tiberi fou mort, en Calígula fou designat emperador
◊ loks tóku nokkrir foringjar í lífverði keisarans ráð sín saman, og drápu Caligúlu og konu hans og barn (41 e. Kr.): al final, alguns capitans de la guàrdia pretoriana de l'emperador es van confabular i mataren en Calígula, sa dona i el seu fill (any 41 d. Cr.)
◊ var þá tekinn til keisara föðurbróðir Caligúlu, sá er Cládíus hét: aleshores van designar emperador un oncle d'en Calígula que es deia Claudi

Calígúla <m. Calígúla (o: Calígúlu), no comptable>:
variant de → Kalígúla “Calígula”

Caprabo·stórmarkaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
supermercat m Caprabo

Cartesíusar·hnit <n.pl -hnita>:
coordenades cartesianes

C-dúr·tónstigi <m. -tónstiga, no comptable>:
escala f de do major

Ces <n. Ces (o: Cess), Ces. Dat. sg.: Ces o: Cesi>:
<MÚSdo m bemoll
♦ Ces-dúr: do bemoll major
♦ í Ces-dúr: en do bemoll major

<n. cé (o: cés), cé. Dat. sg.: o: céi>:
ce f (nom de lletra) ()
♦ cé (o: sé) með skegg: ce trencada (lletra ç)

Chihuahua-hundur <m. -hunds, -hundar>:
[gos m] Chihuahua m

chinchilla-dýr <n. -dýrs, -dýr>:
xinxilla f (mamífer Chinchilla chinchilla & Chinchilla lanigera) (silkikanína)

chinchilla-feldur <m. -feldar, -feldir>:
pell f de xinxilla (emprada en pelleteria) (silkikanínufeldur)

chinchilla-pels <m. -pels, -pelsar>:
abric f de xinxilla

Chíle <n. Chíle, no comptable>:
Xile m (Síle)

Chíle·búi <m. -búa, -búar>:
xilè m, xilena f (Sílebúi)

Chíle·maður <m. -manns, -menn>:
xilè m, xilena f (Sílemaður)

chílenskur, chílensk, chílenskt <adj.>:
xilè -ena (síleskur)

chíleskur, chílesk, chíleskt <adj.>:
xilè -ena (síleskur)

Chupa-sleikjó® <m. -sleikjós, -sleikjóar>:
Chupa-chups® m

Cís <n. Cís (o: Císs), Cís. Dat. sg.: Cís o: Císi>:
<MÚSdo sostingut
♦ Cís-dúr: do sostingut major
♦ í Cís-dúr: en do sostingut major
♦ cís-moll: do sostingut menor
♦ í cís-moll: en do sostingut menor

Císís <n. Císís (o: Císíss), Císís. Dat. sg.: Císís o: Císísi>:
<MÚSdo sostingut doble

CNI <abrev. de Centre Nacional d'Intel·ligència f.>:
([spænsk] leyniþjónustumiðstöð ríkisinsCNI m

Complutense-háskóli <m. -háskóla, no comptable>:
Universitat f Complutense
♦ Complutense-háskóli í Madríd: Universitat Complutense de Madrid

Concorde·þota <f. -þotu, -þotur. Gen. pl.: -þota o: -þotna>:
Concorde m (avió)

 
El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 27/11/2008