Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SO-SÓ

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
ὅταν συντελέσῃ ἄνθρωπος, τότε ἄρχεται·
καὶ ὅταν παύσηται, τότε ἀπορηθήσεται.
 
   
Þegar maðurinn ætlar sig hafa lokið því, þá er hann rétt að byrja,
þegar hann hættir veit hann vart sitt rjúkandi ráð.
 
   
Eclesiàstic XVIII, 7
 
       
sobrassada <f. sobrassödu, sobrassödur. Gen. pl.: sobrassada>:
(hefðbundin mæorksk svínapylsasobrassada f

<FAM soddan <pronom indef. inv.>:
un -a <+ Subst.> [tan gran], un <+ Subst.> [semblant], <LITaital <+ Subst.> (abans de la depuració lingüística del segle XIX, el mot es troba emprat en tots els registres de la llengua, fins i tot en la traducció de la Bíblia. És un danicisme que, tanmateix, no s'ha pogut eradicar de la llengua parlada)
◊ Og hvør sem j tølunne er, hann skal giefa einn halfann Sikel, epter Helgedomsins Sikle. Ein Sikell gillder tuttugu Gera, soddan halfur Sikell skal vera Herrans Upplyptingar offur. Enn hvør sem er j Tølunne Tvitugur og þaðan af elldre, hann skal giefa DRottne soddan Upplyptingar offur - Es sol aber ein jglicher der mit in der zal ist / ein halben Sekel geben / nach dem sekel des Heiligthums / Ein sekel gilt zwenzig Gera./ Solcher halber sekel sol das Hebopffer des HERRN sein. Wer in der zal ist / von zwenzig jaren vnd drüber / der sol solch Hebopffer dem HERRN gebenqualsevol que figuri al cens donarà mig sicle segons el sicle del santuari. Un tal sicle val vint gueràs, Aquest mig sicle serà el tribut (terumà) al Senyor. Qui sigui al cens, de vint anys per amunt, pagarà aquest tribut (terumà) al Senyor
♦ ég er soddan <+ Subst.>quin <+ Subst.> que estic fet -a, que de <+ Subst.> que sóc
♦ soddan <+ Adj.>tan <+ Adj.>

soð <n. soðs, no comptable>:
1. <CULINdecuit m (brou de carn o peix)
♦ ég skal ekki brenna mig á því [sama] soðinu aftur: <LOC FIGno m'hi tornaré a enganxar els dits no
♦ fá sér [fisk] í soðið: <LOCpescar o comprar un peix per a posar al brou del dinar
2. (þvottavatnaigua f de bugada (aigua dins la qual hom ha fet bullir o dins la qual hom ha escaldat la roba dins un cossi)
◊ þá þau eru þetta að mæla ber þar menn að garði. Eru það Styr og fylgdarmenn hans. Höfðu þeir vöknað í Hítará (að mig minnir) en Styr hafði skúaðan hest (segir sagan) og var því eigi votur. Frost var um daginn. Var þeim beini gjörður, dregnar af þeim brækur og skóklæði og kyndur eldur upp. Styr sat við eldinn. Þar hafði verið höfð soðning um daginn og stóðu hitukatlar utar á gólfinu sem soð var í. Áslaug systir Gests rekur þar í brækurnar og ber út á vegg. Eldahúsið var so lagað að handraðar voru innan veggja so ganga mátti á milli þeirra og veggjanna á baki mönnum. Tvær dyr voru á húsinu. Lágu aðrar út og voru það laundyr. Förunautar Styrs segja að sparaður sé eldiviðurinn. Hleypur Gestur út og sópar saman því eldiviðarsorpi er hann finnur, ber inn fullt fang og kastar öllu á eldinn og jafnskjótt öðru fangi. Lýstur þá upp miklum reyk og svælu í húsin: després va tornar a cases. Defora hi va trobar sa germana i l'hi conta. Ella aleshores li diu que té l'aspecte de voler dir alguna cosa de particular i que ella només desitja que l'hi passi al qui s'ho mereix. Quan encara estaven parlant, varen arribar uns homes al mas. Era l'Styr amb els seus homes. S'havien mullat en passar el riu de Hitarà (si me'n recordo bé) i l'Styr tenia un cavall ferrat (diu la història) i per això no s'havia mullat. Aquell dia gelava. Hom els donà la benvinguda. Hom els tragué calçons i calçat i els van encendre el foc. L'Styr seia devora el foc. Aquell dia hom havia fet bugada al mas i els cossis de la bugada, plens encara d'aigua bullenta, es trobaven a fora de l'eldhús, al gólf. L'Áslaug, la germana d'en Gestur, hi va posar dedins els calçons i després els dugué a estendre damunt la paret de la casa. L'eldhús estava disposat de tal manera que dedins hi havia uns handraðir [al voltant dels seients de davant el foc], de manera que hom podia anar entre la paret i aquests handraðir passant per darrere els homes asseguts davant el foc. L'eldhús tenia dues portes: una donava al corredor interior i l'altra defora; aquesta darrera porta estava amagada. Els acompanyants de l'Styr varen dir que els planyien la llenya. En Gestur aleshores va sortir defora i amb la granera va aplegar tots els roïssos de llenya que va poder. En va agafar un bon manat, hi entrà dins la casa i el tirà tot al foc i tot seguit després va fer el mateix amb un segon manat. Això va ocasionar una gran fumera dins la casa

soð·hlaup <n. -hlaups, no comptable>:
<CULINaspic m

soðinn, soðin, soðið <adj.>:
<CULINbullit -ida
♦ soðin egg: <CULINous bullits

soðna <soðna ~ soðnum | soðnaði ~ soðnuðum | soðnað>:
bullir (coure's dins aigua en ebullició)
◊ set þú upp pottinn, set hann upp, og hell vatni í hann. Lát kjötstykkin í hann, öll bestu stykkin, lærin og bógana, fyll hann úrvalsbeinbitum. Tak þau af úrvalskindum og legg einnig skíð undir pottinn. Lát sjóða á (ratˈtaħ   rəθāˈħei̯-hā, ˌרַתַּח רְתָחֶיהָ) kjötstykkjunum, beinbitarnir (ʕăt͡sāˈmei̯-hā, עֲצָמֶיהָ) soðna (gam־ˌbāʃəˈlū, גַּם-בָּשְׁלוּ) þegar í honum (bə-θōˈχā-ḥ, בְּתוֹכָהּ)posa l'olla, posa-la, i aboca-hi aigua. Afegeix-hi tallades de carn, tota mena de bones tallades, cuixes, espatlles, emplena-la dels millors ossos. Pren-los d'ovelles escollides, després posa també estelles sota l'olla. Fes que les tallades de carn bullin a foc fort: els ossos que hi ha dedins [es] couran a l'instant

soðning <f. soðningar, soðningar>:
1. (suða, það að sjóðabulliment m (cuita, cocció, bullidura)
♦ vera að soðningu: estar cuinant
◊ þeir Vémundur og Háls komu til þeirra manna er að soðning voru og beiddi Vémundur þá að þeir mundu gefa honum hrútshöfuð hvítt er var hjá þeim. Þeir spyrja hvað honum skal það en kváðust þó eigi mundu spara við hann ef honum þætti máli varða að hann næði því. Hann kvað þeim fara vel. Og nú svíður hann lítt um höfuðið og varðveitir það síðan sem honum sýndist: en Vémundur i en Háls es van acostar a uns homes que estaven cuinant carn i en Vémundur els va demenar que li donessin un cap de xot blanc que hi havia devora ells. Ells li varen demanar per què el volia, encara que també li digueren que no l'hi negarien pas si a ell tant li importava heure'l. Ell els va dir que farien bé i va fer socarrimar una mica el cap i després, quan li va semblar que ja ho estava prou, el va guardar (cf. Baetke 19874, pàg. 701: ef honum þætti máli varða wenn ihm daran liege)
◊ þessu næst að áliðnum degi gengur Refur heiman einn saman. Hann hefir spjót eitt vopna. Hann gengur í Vík. Hann kom þar síð dags. Þorgils var að soðningu í eldahúsi. Refur snýr þangað. Þorgils spurði hver þar færi. Refur segir til sín: el següent que va passar fou que en Refur, quan ja havia passat bona part del dia, se'n va anar de casa tot sol. Com a única arma portava una llança. Es va dirigir a Vík. Hi va arribar a posta de sol. En Þorgils estava bollint carn a l'eldahús. En Refur s'hi va dirigir. En Þorgils va demanar qui era que hi entrava. En Refur li va dir qui era
2. (þvottasuða, þalð að sjóða þvottbugada f (rentada de la roba dins un cossi amb aigua bullent)
◊ þá þau eru þetta að mæla ber þar menn að garði. Eru það Styr og fylgdarmenn hans. Höfðu þeir vöknað í Hítará (að mig minnir) en Styr hafði skúaðan hest (segir sagan) og var því eigi votur. Frost var um daginn. Var þeim beini gjörður, dregnar af þeim brækur og skóklæði og kyndur eldur upp. Styr sat við eldinn. Þar hafði verið höfð soðning um daginn og stóðu hitukatlar utar á gólfinu sem soð var í. Áslaug systir Gests rekur þar í brækurnar og ber út á vegg. Eldahúsið var so lagað að handraðar voru innan veggja so ganga mátti á milli þeirra og veggjanna á baki mönnum. Tvær dyr voru á húsinu. Lágu aðrar út og voru það laundyr. Förunautar Styrs segja að sparaður sé eldiviðurinn. Hleypur Gestur út og sópar saman því eldiviðarsorpi er hann finnur, ber inn fullt fang og kastar öllu á eldinn og jafnskjótt öðru fangi. Lýstur þá upp miklum reyk og svælu í húsin: després va tornar a cases. Defora hi va trobar sa germana i l'hi conta. Ella aleshores li diu que té l'aspecte de voler dir alguna cosa de particular i que ella només desitja que l'hi passi al qui s'ho mereix. Quan encara estaven parlant, varen arribar uns homes al mas. Era l'Styr amb els seus homes. S'havien mullat en passar el riu de Hitarà (si me'n recordo bé) i l'Styr tenia un cavall ferrat (diu la història) i per això no s'havia mullat. Aquell dia gelava. Hom els donà la benvinguda. Hom els tragué calçons i calçat i els van encendre el foc. L'Styr seia devora el foc. Aquell dia hom havia fet bugada al mas i els cossis de la bugada, plens encara d'aigua bullenta, es trobaven a fora de l'eldhús, al gólf. L'Áslaug, la germana d'en Gestur, hi va posar dedins els calçons i després els dugué a estendre damunt la paret de la casa. L'eldhús estava disposat de tal manera que dedins hi havia uns handraðir [al voltant dels seients de davant el foc], de manera que hom podia anar entre la paret i aquests handraðir passant per darrere els homes asseguts davant el foc. L'eldhús tenia dues portes: una donava al corredor interior i l'altra defora; aquesta darrera porta estava amagada. Els acompanyants de l'Styr varen dir que els planyien la llenya. En Gestur aleshores va sortir defora i amb la granera va aplegar tots els roïssos de llenya que va poder. En va agafar un bon manat, hi entrà dins la casa i el tirà tot al foc i tot seguit després va fer el mateix amb un segon manat. Això va ocasionar una gran fumera dins la casa
3. <CULINpeix bullit, sovint menjat acompanyat de patates bullides, saïm de me fos (hamsafeiti) i llemugues

sofa <sef ~ sofum | svaf ~ sváfum | sofið>:
dormir
◊ ég sofaði ekki neitt í nótt: anit no he dormit gens
◊ ár skal rísa, ǀ sá er á yrkendr fá, ǁ ok ganga síns verka á vit; (cf. Kuhn 1968³, pàg. 229: ganga síns verca á vit an seine arbeit gehen (Háv.59)) ǁ mart um dvelr, ǀ þann er um morgin sefr, ǁ hálfr er auðr und hvǫtom (hvatr = árrisull ok rǫskr, cf. Kuhn 1968³, pàg. 105: hvatr <...> auch: rüstig, energisch (Háv.59 <...>))dejorn es llevi el qui tingui pocs treballadors i atengui hisenda i feines; qui passa el matí dormint, manta cosa es perd: el matiner ja té mig guanyada la riquesa
♦ fara að sofa: anar-se'n a dormir
♦ sofa af: acabar la son
♦ sofa eins og steinn: <LOCdormir com un tronc 
♦ sofa fast¹ ~ laust² ~ vært³: tenir un son profund¹, lleuger², plàcid³
♦ sofa fyrir ofan e-n: #1. (í kojunnidormir damunt algú (a llitera). #2. (á vegghlið, við hliðina á veggnumdormir a la part de la paret (al costat del llit que dóna a la paret)
♦ sofa hjá e-m: #1. (hafa samfariranar-se'n al llit amb algú, dormir amb algú (tenir-hi relacions sexuals). ◊ heldurðu að hún hafi sofið hjá honum?: creus que va dormir amb ell? #2. (sofa á heimili e-sdormir a ca algú (en el domicili de). ◊ ég sef oft hjá vinum mínum: dormo sovint a cals meus amics
♦ sofa í alla nótt: dormir tota la nit
♦ sofa í átta tíma (o: klukkustundir)dormir vuit hores
♦ sofa úr sér [vímuna]: <LOCdormir la mona 
♦ sofa við hliðina á e-m: dormir al costat d'algú
◊ það hlýtur hins vegar að vera erfitt að sofa við hliðina á manni / konu sem hrýtur mikið: per contra, ha d'ésser difícil dormir al costat d'un home / d'una dona que ronca molt
♦ sofa yfir sig: quedar-se dormit -ida (no despertar-se quan toca o a temps)
◊ ég svaf aftur yfir mig: m'he tornat a quedar dormit

sofanda·háttur <m. -háttar, no comptable>:
1. (syfjaensopiment m, nyonya f, modorra f (cast., ekki ritm./no lit.
2. (slóðaskapur, framkvæmdaleysimandra f (apatia, indolència)

sofanda·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (syfjaensopiment m, nyonya f, modorra f (cast., ekki ritm./no lit.
2. (slóðaskapur, framkvæmdaleysimandra f (apatia, indolència)

sofandi <m. sofanda, sofendur>:
dorment m & f
♦ sjö sofendur: <RELIG#1. els set [sants] dorments. #2. (messa hinna sjö sofendafesta f dels set dorments (27 de juny)
◊ hellisskúti sofendanna sjö: la cova dels set sants dorments

sofandi, sofandi, sofandi <adj.>:
dormint
♦ hann er sofandi: està dormint 
♦ sofandi maður: dorment m
◊ ár skal rísa, ǀ sá er annars vill ǁ fé eða fjǫr hafa; ǁ sjaldan liggjandi úlfr ǀ lær um getr, ǁ né sofandi maðr sigr: dejorn es llevi el qui vulgui heure hisenda o vida d'altri: rares vegades aconsegueix el llop que jeu una cuixa ni el dorment la victòria

sofinn, sofin, sofið <adj.>:
dormit -ida
♦ illa sofinn: que ha dormit malament
◊ hann kom illa sofinn til vinnu í dag: avui ha vingut a treballar amb cara d'haver dormit malament
♦ vel sofinn: que ha dormit bé (que ha pogut acabar la son i se sent descansat i amb noves forces)
◊ ég var vel sofin: estava descansada
♦ vera vakinn og sofinn í e-u: <LOC FIGdedicar-se dia i nit a una cosa, dedicar-se en cos i ànima a una cosa

sofna <sofna ~ sofnum | sofnaði ~ sofnuðum | sofnað>:
1. <GENadormir-se
2. (deyjaadormir-se en el Senyor (morir)

sofnast <sofnast | sofnaðist | sofnast. Impersonal amb subjecte lògic en datiu>:
dormir (manera com hom dorm)
♦ mér sofnaðist illa: he dormit malament
♦ mér sofnaðist vel: he dormit bé
◊ nú sofnast Ástríði ekki vel: l'Àstrid ara no dorm pas bé

Sofonísba <f. Sofonísbu, no comptable>:
Sofonisba f (Sophonība, Sophonīsba, ἡ Σοφονίσβη -ίσβης, ἡ Σοφωνίς -ίδος, ἡ Σοφόνισβα -ίσβης)

sog <n. sogs, sog>:
1. (það að sjúgasucció f (aspiració, xuclament)
2. (dæling, pumpunbombament m (aspiració i extracció d'aire o de líquid amb bomba d'aspiració o succió)
3. <MED = korr, hrygluljóðestridor m,f

soga <soga ~ sogum | sogaði ~ soguðum | sogaðe-ð>:
1. (sjúgaxuclar una cosa (atreure o inhalar amb aspiració)
◊ öldurnar soguðu bátinn ofan í djúpið: les onades varen xuclar la barca cap a les profunditats
♦ soga e-ð að sér: aspirar (o: xuclar) una cosa
♦ hann sogaði að sér loftið milli tannanna með háu blísturshljóði: va xuclar l'aire entre les seves dents fent un fort so com de xiulet
♦ soga e-ð með sér: endur-se'n una cosa xuclant-la
♦ aldan sogaði manninn með sér: l'onada se'n va dur l'home
♦ soga e-ð í sig: inhalar una cosa
♦ soga í sig reykinn úr sígarettunni: inhalar (o: aspirar) el fum de la cigarreta
♦ soga [e-ð] upp í nefið: aspirar [una cosa] amb el nas (fent soroll)
♦ drottning sogaði tóbaksduft upp í nefið: la reina va aspirar rapé amb el nas
♦ það sogar í briminu: <loc. impers.els trencants de les onades fan un soroll com de xuclament
♦ það sogar í e-m: <loc. impers.algú alena amb un soroll de ranera
2. (dæla, pumpabombar una cosa (treure líquid o aire amb bomba)
♦ soga vatnið upp: treure l'aigua bombant, bombar l'aigua
♦ soga loft úr tanknum: bombar l'aire fora dels tancs

soga·kvef <n. -kvefs, no comptable>:
<MEDcrup espasmòdic, fals crup

sogandi <m. soganda, sogendur>:
succió f

Sogdi <m. Sogda, Sogdar>:
sogdià m, sogdiana f

Sogdía <f. Sogdíu, no comptable>:
[la] Sogdiana (o: Sògdia) f (Sogdiāna [regio], ἡ Σογδιανή -ῆς)

sogdíska <f. sogdísku, no comptable>:
sogdià m (llengua de la Sogdiana)

sogdískur, sogdísk, sogdískt <adj.>:
sogdià -ana

sog·dæla <f. -dælu, -dælur. Gen. pl.: -dælna o: -dæla>:
bomba f de succió, aspirador m

sog·flaga <f. -flölu, -fögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
ventosa f

sog·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
matràs m Büchner (o: Kitasato)

sog·glas <n. -glass, -glös>:
1. <GENgot m ventosa, got m de succió
< 2. (barnapelibiberó m (botelleta per a lactància)

sog·hósti <m. -hósta, no comptable>:
<MEDcatarro m, tos ferina, pertussis f, cucurutxa f (Bal.)

sogið:
supí de → sjúga “xuclar”
ó, að þú værir mér sem bróðir, er sogið hefði brjóst móður minnar (יוֹנֵק שְׁדֵי אִמִּי). Hitti ég þig úti, mundi ég kyssa þig, og menn mundu þó ekki fyrirlíta mig
svo að þér getið sogið (לְמַעַן תִּינְקוּ) og saðst af huggunarbrjósti hennar, svo að þér getið teygað og gætt yður á nægtabarmi hennar

soginn, sogin, sogið>:
xuclat -ada

sog·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
extractor m de ventosa

sog·lús <f. -lúsar, -lýs>:
anoplur m (ordre d'insectes i individu d'aquest ordre)

sog·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípa>:
1. <GENpipeta f de succió
2. (U-löguðsifó m (tub en U)

sog·rani <m. -rana, -ranar>:
probòscide f, espiritrompa f

sog·rör <n. -rörs, -rör>:
palla f, palleta f, canyeta f (Mall.(canonet de plàstic per a beure-hi, xuclant, certes begudes)

sog·skál <f. -skálar, -skálar>:
ventosa f

sog·ventill <m. -ventils, -ventlar>:
vàlvula f d'aspiració

sog·æð <f. -æðar, -æðar>:
<MEDvas limfàtic

sogæða·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDlimfangitis f (vessaæðabólga)

sogæða·kerfi <n. -kerfis, no comptable>:
<MEDsistema limfàtic

sogæða·vökvi <m. -vökva, no comptable>:
<MEDlimfa f

soja·baun <f. -baunar, -baunir. Emprat hab. en pl.>:
<CULINgra m de soia (emprat hab. en pl.(llavor[s] de la planta Glycine max)

sojabauna·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de soia

sojabauna·spíra <f. -spíru, -spírur. Gen. pl.: -spíra>:
<CULINbrot m de soia, germinat m de soia (emprat hab. en pl.

sojabauna·sproti <m. -sprota, -sprotar. Emprat hab. en pl.>:
<CULINbrot m de soia, germinat m de soia (emprat hab. en pl.

soja·hlaup <n. -hlaups, -hlaup. Pl. no hab.>:
<CULINtofu m  (tófu)

soja·lesitín <n. -lesitíns, no comptable>:
lecitina f de soia

soja·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet f de soia

soja·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de soia

soja·sósa <f. -sósu, -sósur. Gen. pl.: -sósa>:
salsa f de soia

soja·spíra <f. -spíru, -spírur. Gen. pl.: -spíra>:
<CULINbrot m de soia, germinat m de soia (emprat hab. en pl.

sokka·band <n. -bands, -bönd>:
lliga f (cast., ekki ritm./no lit.), lligacama f, camalliga f (Tort.), <LIT garrotera f

sokkabanda·belti <n. -beltis, -belti>:
lliguer m (cast., ekki ritm./no lit.), portalligacames m

sokkabands·regla <f. -reglu, no comptable>:
<HISTorde m de la garrotera
◊ Sokkabandsreglan er æðsta riddararegla Bretlands og má rekja upphaf hennar til ársins 1348: l'Orde de la Garrotera és l'orde cavallaresc més important de la Gran Bretanya i els seus orígens es poden resseguir fins a l'any 1348

sokka·buxur <f.pl -buxna>:
pantis m.pl

sokka·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense mitges, sense calces (Val., Bal.)

sokkin·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
amb els ulls enfonsats (o: enclotats), que té els ulls enfonsats(o: enclotats)

sokkinn, sokkin, sokkið: <FIG> absort -a, embadalit -ida
	vera sokkinn [niður] í hugsanir sínar: estar absort en els seus pensaments

sokkur <m. sokks, sokkar>: 1. <GEN> mitjó m, calcetí m (Mall.)
		stoppa í sokka: sargir mitjons, sarzir (Mall.) calcetins
		einir sokkar: un parell de mitjons
		tvennir sokkar: dos parells de mitjons
	2. <upphár sokkur, kvensokkur> mitges f.pl, calces f.pl (Val. & Bal.)

soldán <m. soldáns, soldánar>:
<HISTsoldà m

soldið <adv.. S'empra davant adjectius>:
una mica, un poc
♦ verða soldið þreyttur: cansar-se una mica
♦ soldið drukkinn: una mica gat

sollið: supí de →  svella ‘inflar-se’

sollinn, sollin, sollið <adj.>:
inflat -ada
♦ sollið fljótriu ple, riu crescut

sollur <m. solls, no comptable>:
1. <GENvida disbauxada (o: dissipada)
♦ vera í sollinummenar una vida d'excessos, dur una vida dissipada
2. (slæmur félagsskapurmales comapanyies (amistats gens recomanables)
3. (glaumuravalot m, renouer m (Mall.(rebombori, soroll fort de gent)
4. (gleðskapurxivarri m (gatzara, soroll alegre de gent, soroll de festa)

soltið: supí de →  svelta ‘patir fam’

soltinn, soltin, soltið: afamat -ada (famèlic & amb molta de gana)
	ég er soltinn: estic afamat
	ég er soltin: estic afamada

sonar·dóttir <f. -dóttur, -dætur>:
néta f (filla de fill)

sonar·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
jove f, nora f (Val., Bal.) (tengdadóttir)
◊ eigi kom eg frið að senda heldur sverð. Því að eg em kominn að ýfa (διχάζειν, διχάσαι) manninn í móti föður sínum og dótturina í gegn móður sinni og sonarkonuna (ἡ νύμφη -ης, καὶ νύμφην κατὰ τῆς πενθερᾶς αὐτῆς) í gegn móður manns síns. Og mannsins óvinir eru hans eigin hjú (οἱ οἰκιακοί -ῶν, καὶ ἐχθροὶ τοῦ ἀνθρώπου οἱ οἰκιακοὶ αὐτοῦ)no he vingut a dur pau sinó espasa, perquè he vingut a esperonar l'home contra son pare, i la filla contra sa mare, i la nora contra la mare del seu home. I els enemics de l'home seran els familiars i domèstics de casa seva

sonar·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense fills (mascles, altramentbarnlaus)

sonar·legur, -leg, -legt <adj.>:
filial

sonar·sonur <m. -sonar, -synir>:
nét m (fill de fill)

sona·torrek <n. -torreks, pl. no hab.>:
<LITERSonatorrek m, menyscabament m dels fills, poema de l'escalda Egill, fill de Grim el calb, compost en metre kviðuháttr. Consta de vint-i-cinc estrofes i originàriament fou escrit amb alfabet rúnic en corrons de fusta. La data de composició se sol situar vers el 961, o sigui, inicis de la segona meitat del segle X i en ell, l'Egill hi dóna compte de la pèrdua dels seus dos fills, dels seus pares i del seu germà

sonnetta <f. sonnettu, sonnettur. Gen. pl.: sonnetta>:
<LITERsonet m

sonu:
<ac. pl. arcaic de → sonur “fill”

sonur <m. sonar, synir>: fill m (mascle)

sopi <m. sopa, sopar>:
glop m, trago m (cast., ekki ritm./no lit.
♦ einn sopa í einu: glop a glop
♦ fá sér sopa: <LOCfer un glop
♦ fá sér sopa af e-u: <LOCfer un glop de...
♦ þykja e-m sopinn góður: <LOC FIGa algú li agrada xumar

sopið: supí de →  súpa ‘beure a glops’

soppa <f. soppu, soppur>:
<CULINpasta f de fregir

soppur <m. sopps, soppar>:
1. (knötturpilota f (per a jugar-hi, no tan grossa com una de futbol)
◊ hann þrífur fast í þig, vefur þig saman í böggul og þeytir þér sem sopp út á víðan vang: t'agafarà amb força, et cabdellarà fins a deixar-te fet una bola i [llavors] et llançarà com una pilota a un ample camp
2. (netkorkurlleva f, llevató m (flotador de suro de xarxa)

sopp·leikur <m. -leiks, no comptable>:
<HIST ESPORTjoc m de la pilota (d'aquest joc medieval no se'n sap pràcticament res)
◊ þat var nú eitthvert sinn, at hirðin hafði soppleik, ok léku menn með kappi miklu, ok gerðu þeir nú leik til Bósa, en hann tók hart í móti, ok gekk hönd ór liði á einum konungsmanni: un dia es va esdevenir que la hirð o guàrdia personal del rei va jugar al joc de la pilota i els homes hi varen jugar amb gran abrivament i van fer una mala jugada a en Bósi i ell se la va prendre molt malament i li va desllorigar el braç a un dels homes del rei

sora·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (kámugurllord -a, molt brut -a, esmorcat -ada (Mall.) (sutze, molt embrutat)
2. <FIGbrut -a

sora·silfur <n. -silfurs, no comptable>:
escòria f de plata (Emprat hab. en pl.
◊ eldheitir kossar og illt hjarta, það er sem sorasilfur (כֶּסֶף סִיגִיםutan af leirbroti: besades ardents i cor dolent són com escòries de plata recobrint per fora una terrissa trencada
◊ þeir eru allir eins og eir og tin og járn og blý í bræðsluofni, þeir eru orðnir sorasilfur (סִגִים כֶּסֶף)tots ells són com coure i estany i ferro i plom a la fornal; han tornat [com] escòria de plata

sorbitól <n. sorbitóls, no comptable>:
<QUÍMsorbitol m, E-420 m, <glucitol m<sorbita f (CH2OH—(CHOH)4—CH2OH (o:C6H8(OH)6)

sorbín·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid sòrbic, E-200 m (CH3CH—CHCH—CHCOOH (o:C6H8O2)

sorfið: supí de →  sverfa ‘llimar’

sorg <f. sorgar, sorgir>:
1. (harmur, hryggðpena f (pesar, dolor anímic)
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ vin þínom ǀ ver þú aldregi ǁ fyrri at flaumslitom ǁ sorg etr hjarta, ǀ ef þú segia né náir ǁ einhveriom allan hug: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no siguis el primer a trencar l'amistat amb un amic: la pena devora el cor si un no té ningú a qui obrir el seu cor (liter.: si no aconsegueixes dir a algú tot el [teu] cor)
♦ baka e-m sorg: causar-li dolor (o: pena) a algú
♦ sorgur bar hann ofurliði<LOC FIGla pena el va vèncer
2. (það að syrgjadol m (pena per un mort)
◊ ég mun breyta sorg (ʔεβlām, אֶבְלָםþeirra í gleði og hugga þá og gleðja eftir harma (mīγōnām, מִיגוֹנָםþeirra: canviaré el seu dol en goig, els consolaré i els alegraré després de les seves penes

sorga·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de pena (o: tristesa), apesarat -ada, afligit -ida 
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ at þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ fiǫlkunnigri kono ǀ skal-at-tu í faðmi sofa, ǁ svá at hon lyki þik liðom; ǁ hon svá gørir, ǀ at þú gáir eigi ǁ þings né þióðans máls; ǁ mat þú vill-at ǀ né mannskis gaman, ǁ ferr þú sorgafullr at sofa: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no dormis pas en braços d'una fetillera de manera que ella et clogui amb els seus membres car farà que no paris esment d'anar al þing ni de les paraules del rei. No voldràs menjar ni la companyia de ningú i aniràs a dormir ple de pena (cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: mannzcis gaman frohe gesellschaft mit keinem (Háv. 114))

sorgar- <en compostos>:
fúnebre, de dol

sorgar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
cerimònia f fúnebre
♦ halda sorgarathöfn til minningar um andlát e-s (o: í tilefni af andláti e-s)celebrar una cerimònia fúnebre en memòria d'algú

sorgar·ár <n. -árs, -ár>:
1. <RELIG GENany m de dol
2. <JUDAISMExanà f (שָׁנָה)

sorgar·blíða <f. -blíðu, no comptable>:
malenconia f, tristor f [llangorosa]

sorgar·blíður, -blíð, -blítt <adj.>:
malencònic -a, trist -a

sorgar·búningur <m. -búnings, -búningar>: vestit m de dol, roba f de dol
	fara í sorgarbúning: posar-se dol
	ganga í sorgarbúningi: anar de dol
	klæðast í sorgarbúning: dur dol, anar de dol, posar-se dol
	klæðast sorgarbúningi [í heilan mánuð]: posar-se dol [durant un mes sencer]

sorgar·ferli <n. -ferlis, -ferli>:
procés m de dol

sorgar·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa f de dol
◊ en er þeir komu til Góren-haatad, sem er hinumegin við Jórdan, þá hófu þeir þar harmakvein mikið og hátíðlegt mjög, og hann hélt sorgarhátíð eftir föður sinn í sjö daga (wa-i̯ˈʝaʕaɕ   lə-ʕāˈβī-u̯   ˈʔēβɛl   ʃiˈβaθ   ʝāˈmīm, וַיַּעַשׂ לְאָבִיו אֵבֶל, שִׁבְעַת יָמִים). Og er landsbúar, Kanaanítar, sáu sorgarhátíðina (ʔɛθ־hā-ˈʔēβɛl, אֶת-הָאֵבֶל) í Góren-haatad, sögðu þeir: "Þar halda Egyptar mikla sorgarhátíð (ˌʔēβɛl־kāˈβēδ, אֵבֶל-כָּבֵד)." Fyrir því var sá staður nefndur Abel Mísraím (ʔāˈβēl   mit͜sˈraʝim, אָבֵל מִצְרַיִם). Liggur hann hinumegin við Jórdan. Synir hans gjörðu svo við hann sem hann hafði boðið þeim. Og synir hans fluttu hann til Kanaanlands og jörðuðu hann í helli (bi-məʕāˈraθ, בִּמְעָרַת) Makpelalands, sem Abraham hafði keypt ásamt akrinum fyrir grafreit (la-ʔăħuzˌzaθ־ˈqɛβɛr, לַאֲחֻזַּת-קֶבֶר) af Efron Hetíta, gegnt Mamre: i quan arribaren a Gòren ha-Atad, que es troba a l'altra banda del Jordà, aixecaren grans i molt solemnes lamentacions, i [en Josep] celebrà en honor de son pare una festa de dol de set dies. I quan els habitants del país, els cananeus, veren aquella festa de dol a Gòren ha-Atad, digueren: “Quina gran festa de dol que celebren els egipcis!” Per això aquell lloc fou anomenat Abel Miçràïm. Aquest lloc es troba a l'altra banda del Jordà. Els seus fills feren tal com els havia manat. I els seus fills el dugueren a la terra de Canaan, i l'enterraren a la cova del camp de Macpelà que l'Abraham havia comprat, com a sepultura, ensems amb el camp, a l'Efron l'hitita, i que es troba davant per davant de Mamré

sorgar·klæði <n. -klæðis, -klæði>:
roba f de dol

sorgar·lag <n. -lags, -lög>:
1. <GENtonada f fúnebre
2. (sorgarmarsmarxa f fúnebre (composta per músic i interpretada per banda o orquestra, esp. durant un funeral o enterrament)

sorgar·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
<LITER & FIGtragèdia f (harmleikur)

sorgar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<LITERelegia f

sorgar·mars <m. -mars, -marsar>:
<MÚSmarxa f fúnebre

sorgar·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
1. <RELIG GENmes m de dol
2. <JUDAISMExeloixim m.pl (שְׁלֹשִׁים)

sorgar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història tràgica (o: tràgica història(GEN & relat de fets luctuosos)
◊ sorgarsaga Mæorkukonunganna: la tràgica història dels reis de Mallorca
♦ þetta er sorgarsaga<LOC FIGés un assumpte molt trist

sorgar·svipur <m. -svips, -svipir>:
cara f de circumstàncies

sorgar·viðbrögð <n.pl -viðbragða>:
reacció f de dol

sorgar·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:
1. <RELIG GENsetmana f de dol
2. <JUDAISMExivà f, xiva f (שִׁבְעָה) (sorgarhátíð)
♦ vera í sorgarvikunni<LOCestar en xivà
♦ sitja í sorgarvikunni<LOCseure en xivà

sorg·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:
afligit -ida
◊ sælir eru sorgbitnir, því að þeir munu huggaðir verða: feliços els afligits perquè seran consolats
◊ gefið áfengan drykk þeim, sem kominn er í örþrot (לְאוֹבֵד), og vín þeim, sem sorgbitnir eru: doneu begudes alcohòliques al qui s'ha arruïnat i vi als qui estan afligits
◊ varð fólkið þá mjög sorgbitið: el poble llavors es va entristir molt
◊ hlaut ekki jörðin að nötra af slíku og allir þeir, sem þar búa, að verða sorgbitnir <...>?: a causa d'això, que no tremolarà pas la terra? i que no ploraran tots els seus habitants?

sorg·búinn, -búin, -búið <adj.>:
vestit -ida de dol, que va de dol

sorg·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena d'aflicció, apenat -ada
◊ og er hann kom að gryfjunni, kallaði hann á Daníel með sorgfullri (ʕăˈt͜sīβ, עֲצִיב) raust: i quan va arribar a la fossa, va cridar en Daniel amb veu planyívola.

sorg·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (harmrænntràgic -a, [molt] dolorós -osa (que causa aflicció o pena)
◊ hann er sorglegur: és patètic (o: fa pena
♦ sorglegt afdriffi tràgica
♦ það er eitthvað sorglegt við e-ð<LOChi ha alguna cosa de tràgic en X, X no deixa d'ésser tràgic
2. (hryggilegur, ókáturapesarat -ada, molt trist -a (afligit, mancat d'alegria)
3. (um atburð sem veldur sorgluctuós -osa (que provoca dol)

sorg·mæddur, -mædd, -mætt <adj.>:
afligit -ida, apenat -ada, aclaparat -ada per la pena
◊ og Samúel sá ekki Sál upp frá því allt til dauðadags, því að Samúel var sorgmæddur út af Sál: i de llavors ençà Samuel ja no va tornar a veure Saül fins al dia de la seva mort, car Samuel sentia una gran tristesa per Saül

sori <m. sora, no comptable>:
1. (botnfallsolatge m (pòsit)
2. (gjallescòria f (restes en la producció de metall)
3. (óhreinindibrutícia f, llorderia f, brutor f (Mall.) (gran sutzura, porqueria)

sorp <n. sorps, no comptable>: brossa f, deixalles f.plf.pl, fems m.pl (Mall.)
	endurvinnsla sorps: processament m (o: tractament m) de residus
	endurvinnslustöð fyrir sorp: centre de tractament de residus
	hirða sorp: recollir la brossa

sorp·bíll <m. -bíls, -bílar>:
camió m de les escombraries, camió m de la brossa (Tarr.), camió m del fem (Val.), camió m dels fems (Bal.

sorp·blað <n. -blaðs, -blöð>:
diari m sensacionalista, diari groc

sorp·brennsla <f. -brennslu, no comptable>: incineració f d'escombraries

sorpbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>: forn incinerador d'escombraries

sorpbrennslu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: incineradora f d'escombraries

sorp·eyðing <f. -eyðingar, pl. no hab.>: eliminació f d'escombraries

sorpeyðingar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: 1. <GEN> planta f d'eliminació de residus
	2. (sorpbrennslustöð) incineradora f d'escombraries

sorp·fata <f. -fötu, -fötur. Gen. pl.: -fatna o: -fata>:
paperera f per a deixalles

sorp·flokkun <f. -flokkunar, no comptable>:
triatge m de residus

sorpflokkunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
recollida selectiva de les escombraries, recollida selectiva de la brossa (Tarr.), recollida selectiva m del fem (Val.), recollida selectiva dels fems (Bal.

sorpflokkunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
planta f de triatge de residus, planta f de separació de residus

sorp·gryfja <f. -gryfju, -gryfjur. Gen. pl.: -gryfja>:
abocador m d'escombrarires

sorp·haugur <m. -haugs, -haugar>:
1. (haugur úr sorpituró m d'escombraries, muntanya f d'escombraries (gran amuntegament de residus com el que, p.e., es forma a l'abocador d'escombraries situat a l'aire lliure)
2. sorphaugar <m.pl -hauga>: abocador m d'escombraries

sorp·hirða <f. -hirðu, no comptable>:
servei m de recollida i tractament de residus

sorphirðu·maður <m. -manns, -menn>:
escombriaire (o: escombrariaire) m & f

sorp·hreinsun <f. -hreinsunar, no comptable>:
recollida f de les escombraries, recollida f de la brossa (Tarr.), recollida f del fem (Val.), recollida f dels fems (Bal.

sorphreinsunar·bíll <m. -bíls, -bílar>:
camió m de les escombraries, camió m de la brossa (Tarr.), camió m del fem (Val.), camió m dels fems (Bal.

sorphreinsunar·maður <m. -manns, -menn>:
escombriaire m & f  (persona que recull les escombraries)
◊ sorphreinsunarmenn í Kaupmannahöfn eru í verkfalli: els escombriaires de Copenhaguen fan vaga

sorp·ílát <n. -íláts, -ílát>:
bidó m de les escombraries, bidó m de la brossa (Tarr.), bidó m del fem (Val.), bidó m dels fems (Bal.

sorp·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f de les escombraries, bossa f de la brossa (Tarr.), bossa f del fem (Val.), bossa f dels fems (Bal.

sorp·renna <f. -rennu, -rennur. Gen. pl.: -renna>:
buida-escombraries m (tub col·lector, canonada col·lectora, conducte vertical a l'interior de la paret d'una casa que dóna a un contenidor d'escombraries i serveix perquè hom hi pugui llençar les deixalles sense haver de sortir fora de la casa)

sorp·rit <n. -rits, -rit>:
publicació-escombraries f (publicació, p.e., diari groc, de nivell ínfim)

sorp·ræsi <n. -ræsis, -ræsi>:
conducte m de la cloaca, canonada f del desguàs (conducte per on les aigües fecals i residuals de la casa van a la claveguera del carrer)

sorp·stjórnun <f. -stjórnunar, no comptable>:
gestió m de residus

sorp·trog <n. -trogs, -trog>:
<HISTsorptrog m, recipient quadrat, de fusta, on hom hi tirava les deixalles de la casa perquè després els animals les mengessin
♦ kasta úr sorptrogi: buidar la menjadora de les deixalles

sorp·urðun <f. -urðunar, no comptable>:
(urðun úrgangsabocament m de residus sòlids (eliminació d'escombraries que no es poden incinerar mitjançant llur dipòsit)

sorp·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:
processament m d'escombraries  (per a llur reciclatge)

sort <f. sortar, sortir>:
mena f
♦ af verstu sort: de la pitjor mena

sorta <f. sortu, no comptable>:
1. <GENnegre m, color m,f negre
2. <MEDmelanina f

sortera <sortera ~ sorterum | sorteraði ~ sorteruðum | sorteraðe-ð>:
separar una cosa
♦ sortera rusl: separar les escombraries (posar a llocs diferents el paper, les deixalles orgàniques, el vidre etc.)

sorti <m. sorta, sortar>:
1. (myrkur, himinsortifosca f, foscor f (tenebres, manca de claror en amagar-se el sol)
♦ eins og sól í sorta: <LOCcom un llum en la foscor, com el sol dins les tenebres
2. (dimm skýnegror f (niguls negres de tempesta)
3. (bylurtorb violent (tempesta forta de neu)
4. (þokaboira espessa (boirada, boixa baixa i atapeïda)
5. <MEDmelanosi f

sortna <sortna ~ sortnum | sortnaði ~ sortnuðum | sortnað>:
fer-se fosc -a, obscurir-se, ennegrir-se
♦ mér sortnaði fyrir augum: <LOC FIGse'm va ennuvolar la vista

sortu·beri <m. -bera, -berar>:
<BIOLmelanòfor m

sortu·blettur <m. -bletts, -blettir>:
<MEDnevus m pigmentari (fl./pl.: nevus pigmentaris)

sortu·efni <n. -efni, no comptable>:
<MEDmelanina f

sortu·fruma <f. -frumu, -frumur. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:
<MEDmelanòcit m

sortufrumu·blettur <m. -bletts, -blettir>:
<MEDnevus melanocític, nevus melànic

sortu·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MEDmelanoma m [maligne]
♦ sortukrabbamein í húð: melanoma maligne a la pell, càncer m de pell, càncer cutani

sortu·ló <f. -lóar, -lær>:
erígone negra (aràcnid Erigone atra. Cf. llatí i grec Ērĭgŏne, Ἠριγόνη)

sortu·lyng <n. -lyngs, pl. no hab.>:
boixerola f (planta Arctostaphylos uva-ursi)

sortulyngs·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
farinell m, faringola f (fruit de la planta Arctostaphylos uva-ursi) (lúsamulningur)

sortulyngs·viður <m. -viðar, -viðir>:
boix m (arbre Buxus sempervirens var. longifolia syn. Buxus longifolia syn. Buxus balearica) (langblaða fagurlim; langblaða eskiviður) (= ʔɛʃkəˈrōaʕ, אֶשְׁכְּרוֹעַ?)
◊ ég læt sedrustré, akasíutré, myrtustré og olíutré vaxa í eyðimörkinni, og kýpresviður, álmviður (tiˈδār, תִּדְהָר = ʕɛrˈmōn, ʕarˈmōn, עַרְמוֹן, עֶרְמוֹן?) og sortulyngsviður (ū-θəʔaʃˈʃūr, וּתְאַשּׁוּר) spretta hver með öðrum á sléttunum, svo að þeir allir sjái og viti, skynji og skilji, að hönd Drottins hefir gjört þetta og Hinn heilagi í Ísrael hefir því til vegar komið: faré que el cedre, l'acàcia, la murtra i l'olivera cresquin en el desert; i faré que brostin el xiprer, l'oma i el boix a les estepes, de manera que tots vegin i sàpiguen, s'adonin i entenguin que la mà de Jahvè ha fet això, que el Sant d'Israel ho ha creat
◊ prýði Líbanons mun til þín koma: kýpresviður, álmviður og sortulyngsviður (ū-θəʔaʃˈʃūr, וּתְאַשּׁוּר), hver með öðrum til þess að prýða helgan stað minn og gjöra vegsamlegan stað fóta minna: la glòria del Líban vindrà cap a tu: el xiprer, l'oma i el boix, tots plegats, per ornar el lloc del meu santuari i jo honraré el lloc on reposen els meus peus

sortu·miga <f. -migu, no comptable>:
<MEDmelanúria f

sortu·viður <m. -viðar, -viðir>:
banús m (diversos arbres del gènere Diospyros i, sobretot, fusta que hom n'obté) (íbenviður)

sortu·æxli <n. -æxlis, -æxli>:
<MEDmelanoma m

sosum <contracció de svo sem>:
una cosa així
◊ æ hefði ég sosum ekki mátt segja mér það sjálfur, sagði hann. Jón Marteinsson, ég skipa þér að fá mér aftur historíam mína literariam sem þú stalst frá mér á helgidegi: ai, va dir, ja m'ho hauria pogut pensar jo! Jón Marteinsson, t'ordeno que em tornis la meva Historia Litteraria que em vares robar en un dia de festa

sovéskur, sovésk, sovéskt <adj.>:
<HISTsoviètic -a

Sovét·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:
<HISTrepública soviètica
♦ Sambandsríki sósíalískra sovétlýðvelda: Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes

Sovét·ríkin <n.pl -ríkjanna>:
<HISTla Unió Soviètica

sóa <sóa ~ sóum | sóaði ~ sóuðum | sóaðe-u>:
malbaratar una cosa, balafiar una cosa, tudar una cosa (Mall.
♦ sóa fé sínu: balafiar els diners, tudar els dobbers (Bal.
♦ sóa kröftum sínum til einskis: gastar les seves forces per no-res
♦ sóa tímanum: perdre el temps [miserablement]

sóda·vatn <n. -vatns, -vötn>:
1. (lindarvatn með kolsýru, náttúrulegt ölkelduvatnaigua f mineral amb gas (natural, de font)
2. (seltzer vatn, svaladrykkur með gosi ísoda f  (aigua de seltz, sifó)

sódi <m. sóda, no comptable>:
sosa f (Na2CO3·10H2O)

Sódóma <f. Sódómu, no comptable>:
Sodoma f (סְדֹם)
♦ Sódóma og Gómorra: Sodoma i Gomorra

sódómska <f. sódómsku, no comptable>:
sodomia f

sóða <sóða ~ sóðum | sóðaði ~ sóðuðum | sóðaðe-ð út>:
embrutar una cosa, empastifar una cosa, sollar una cosa (Mall.
♦ sóða e-u af: <FIGacabar una cosa de qualsevol manera (enllestir una cosa ràpidament i potinerament)

sóða·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
brut -a (no tant per haver-se embrutat, sinó per tenir un caràcter i una forma de fer deixats, descurats)

sóða·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (óhreinnbrut -a, sollat -ada (Mall.) (embrutat)
2. (óhreinlegurporc -a, brut -a, marrà -ana (porc en la forma d'ésser & obscè)
◊ sóðaleg skrif: escrits obscens, escrits porcs
3. (subbulegurbrut -a, matusser -a, desgavellat -ada (deixadot i descurat, esp. en la forma de treballar)

sóða·skapur <m. -skapar, no comptable>:
<GEN & FIGmarraneria f, porqueria f

sóði <m. sóða, sóðar>:
bacó m, bacona f, brutanxo m, brutanxa f (persona bruta, porca)
♦ Sóða-Harry: Harry el Brut

sófa·sett <n. -setts, -sett>:
tresillo m (conjunt de sofà i dues cadires de braços)

sófi <m. sófa, sófar>:
sofà m (fl./pl.: sofàs)

sófl <m. sófls, sóflar>:
1. <GENmopa f (moppa)
<2. (kústurescombra f (granera)
  L'intent de substituir l'anglicisme moppa amb l'arcaisme sófl no sembla pas que hagi reeixit.  
     

Sófókles <m. Sófóklesar, pl. no hab.>:
Sòfocles m (Σοφοκλῆς)

sókn <f. sóknar, -sóknir>:
1. (málsóknacusació f (escrit o al·legat de la part acusadora o demandant)
◊ sókn og vörn: acusació i defensa
2. (árásatac m  (a petita escala & dins una batalla)
◊ þá mælti Gregoríus við Hall Auðunarson eftir orustu: "Margir menn þykja mér mjúkari í sóknum en þér Íslendingar því að þér eruð óvanari en vér Noregsmenn en engir þykja mér vopndjarfari en þér": després de la batalla, en Gregoríus va dir al Hallur Auðunarson: “molts d'homes em semblen més àgils en els atacs durant una batalla que no pas vosaltres, islandesos, car vosaltres no hi teniu tanta de pràctica com nosaltres, noruecs, però, homes més hàbils que vosaltres amb les armes, crec, no n'hi ha pas”
◊ Skyldi eigi stynja, ǁ þóat stór hlyti ǁ sár í sóknum ǁ siklings vinir, ǁ né benjar sér ǁ binda láta, ǁ fyrr en annars dags ǁ jafnlengd kœmi: [havia manat que] els amics del rei no gemeguessin pas, encara que rebessin grans ferides durant la batalla ni que es fessin embenar les ferides, abans no hagués passat idèntic lapse d'un segon dia (és a dir, abans que no hagués passat un dia sencer)
◊ Var sínkgjarn ǁ sagðr af gulli ǁ Neri jarl, ǁ nýtr í ráðum ǁ Víkars sonr, ǁ vanr í sóknum; ǁ sá réð einn ǁ Upplendingum: el iarl Neri, d'útils consells, avesat a les batalles, fill d'en Víkarr, tenia fama d'ésser cobejós d'or; ell va governar tot sol sobre els Upplendingar
◊ en er spurðist til Noregs austankváma Magnúss, þá sótti í móti honum mikit lið, var þar formaðr Kálfr Árnason, fóru með honum margir aðrir menn, þeir sem verit hǫfðu í mótgangi við Óláf konung, gjǫrðust þeir Kálfr ok Einarr þá ráðgjafar Magnúss konungs, þeir voru menn ríkastir í Þrændalǫgum. Einarr var harðr í sóknum ok hinn mesti fullhugi, en Kálfr var spekingr at viti; þeir fóru austan um Kjǫl, ok kvǫ́mu ofan í Þrándheim, dreif þá enn lið til þeirra af héruðum, en óvinir stukku undan: però, quan va arribar a Noruega la notícia de la tornada de llevant d'en Magnús, molta de gent va sortir al seu encontre, al capdavant de la qual hi havia en Kálfr Árnason. Amb ell també hi anaven molts d'altres homes que havien participat a l'aixecament contra el rei Óláfr; en Kálfr i l'Einarr es varen convertir aleshores en consellers del rei Magnús. Eren els homes més poderosos dels Þrændalǫg. L'Einarr era ardit en els atacs i un home extraordinàriament valerós; quant al Kálfr, era un home molt entenimentat. Varen arribar de llevant passant per Kjǫlin des d'on baixaren fins a Þrándheimr i aleshores afluí cap a ells una gran pressada d'homes procedents dels héruð del voltant, mentre els seus enemics fugien (Baetke 19874, pàg. 589: spekingr at viti Mann von Verstand)
♦ blása til sóknar: tocar a l'atac
♦ vera í sókn: atacar, estar atacant
3. (stórárásofensiva m (a gran escala)
4. (kirkjusóknparròquia f  (circumscripció eclesiàstica)
5. (umsóknsol·licitud f  (sol·licitació)
6. (sjósóknpesca f  (activitat de pescador professional a la mar)
7. <MAResforç m de pesca  (l'esforç de pesca es calcula multiplicant el nombre de dies passats per un vaixell de pesca en alta mar per la potència de les seves màquines)

sóknar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
<JURpart actora, part f demandant

sóknar·barn <n. -barns, -börn>:
parroquià m, parroquiana m (membre de parròquia)

sóknar·fólk <n. -fólks, no comptable>:
feligresia f, parroquians m.pl, feligresos m.pl (conjunt de fidels d'una parròquia)

sóknar·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
església f parroquial

sóknar·mannatal <n. -mannatals, -mannatöl>:
cens m parroquial

sóknar·mark <n. -marks, -mörk>:
(í fiskveiðumquota f per esforç de pesca (límit màxim de pesca a partir del càlcul de l'esforç de pesca d'un vaixell pesquer o d'una flota pesquera)
♦ aflamark eða sóknarmark: quota de captures o quota per esforç de pesca

sóknar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
<RELIG PROTESTconsistori m [parroquial], presbiteri m [parroquial] 

sóknar·prestur <m. -prests, -prestar>:
rector m de parròquia, ecormo m (Mall., ekki ritm./no lit.) (rector de parròquia, tant interí com titular)

Sókó <f. Sókó, pl. no hab.>:
Socó f (שׂוֹכוֹ)
◊ en kona hans, er var frá Júda, ól Jered, föður að Gedór, og Heber, föður að Sókó, og Jekútíel, föður að Sanóa: i la seva dona, que era de Judà va infantar en Ièred, el pare[-fundador] de Guedor i en Ħèver, el pare[-fundador] de Socó, i en Iecutiel, el pare[-fundador] de Zanóaħ
◊ Filistar drógu nú saman hersveitir sínar til bardaga, og söfnuðust þeir saman í Sókó, sem heyrir Júda, og settu þeir herbúðir sínar hjá Efes-Dammím, milli Sókó og Aseka: Els filisteus reuniren llavors llurs tropes per a la batalla i es concentraren a Socó, que pertany a Judà, i acamparen entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim

Sókrates <m. Sókratesar, pl. no hab.>:
Sòcrates m (Σωκράτης)

sól¹ <f. sólar, sólir. Ac. & dat. sg.: sól o: sólu. Gen. pl.: sóla o: sólna>:
1. <GENsol m
◊ það var til tíðinda einn morgun er Höskuldur var genginn út að sjá um bæ sinn. Veður var gott. Skein sól og var lítt á loft komin. Hann heyrði mannamál. Hann gekk þangað til sem lækur féll fyrir túnbrekkunni. Sá hann þar tvo menn og kenndi. Var þar Ólafur son hans og móðir hans. Fær hann þá skilið að hún var eigi mállaus því að hún talaði þá margt við sveininn. Síðan gekk Höskuldur að þeim og spyr hana að nafni og kvað henni ekki mundu stoða að dyljast lengur. Hún kvað svo vera skyldu. Setjast þau niður á túnbrekkuna: un matí es va esdevenir que en Hóskuldur havia sortit de casa per inspeccionar la seva hisenda. Feia bon temps. Feia sol. El sol encara no era gaire alt en el cel. En Höskuldur va sentir veus humanes. Es va dirigir cap allà on baixava un torrent pel pendent del tún, el prat tancat del mas. Allà hi va veure dues figures humanes i les va reconèixer. Eren l'Olau, son fill, i la mare de l'infant. Fou aleshores quan va descobrir que ella no era pas muda, car estava parlant moltes de coses amb l'infant. Llavors en Höskuldur va anar cap a ells i li va demanar a ella com es deia afegint que ja no li serviria de res continuar fingint que era muda. Ella li va respondre que no ho continuaria fent. Es varen asseure plegats al pendent del tún, el prat tancat del mas
♦ hver er sú sólin svarta, sem einga gefur birtu en varma nægan?: quin és el sol negre que no fa claror però força escalfor? (solució: el forn)
♦ á móti sól: de cara al sol
♦ dýrka sólina: adorar el sol, retre culte al sol
♦ frá upprás sólar til niðurgöngu hennar: de sol a sol
◊ Drottinn er alvaldur Guð, hann talar og kallar á jörðina frá upprás sólar til niðurgöngu hennar (mi-mmizˌrāħ־ˈʃɛmɛʃ   ʕaδ־məβɔˈʔ-ō, מִמִּזְרַח-שֶׁמֶשׁ, עַד-מְבֹאוֹ)Jahvè és un Déu omnipotent, parla i convoca la terra de la sortida del sol fins a la seva posta
frá upprás sólar allt til niðurgöngu hennar (mi-mmizˌrāħ־ˈʃɛmɛʃ   wə-ʕaδ־məβōˈʔ-ō, מִמִּזְרַח-שֶׁמֶשׁ וְעַד-מְבוֹאוֹ) er nafn mitt mikið meðal þjóðanna, og alls staðar er nafni mínu fórnað reykelsi og hreinni matfórn, því að nafn mitt er mikið meðal þjóðanna - segir Drottinn allsherjar: de la sortida del sol fins a la seva posta el meu nom és gran entre les nacions i pertot hom crema encens al meu nom i li fan ofrena d'oblacions pures, car gran és el meu nom entre les nacions, diu Jahvè-Cevaot
♦ e-ð gengur e-m að sólu: <LOC FIGuna cosa li surt feliç o favorable a algú
◊ Úlfr svarar: ‘Því var svá smíðat, herra, at þér skylduð jafnt horfa á sólina, ok draumr þín skyldi ganga at sólu, ok allt athæfi þitt ok forvitni’: l'Úlfr li va respondre: “Senyor, tot estava construït de tal manera que vós sempre quedéssiu de cara al sol i el vostre somni [vol dir que tot] us sortirà sense cap contrarietat i igualment tot el que us proposeu de fer i de saber (La traducció alemanya d'aquest passatge d'en Felix Niedner, 1928, p. 151, fa: Raud sagte : „Es war so eingerichtet, Herr, daß Ihr immer gegen die Sonne saht. So ging auch dein Traum der Sonne nach wie dein ganzes Sinnen und Trachten“)
◊ en biskup svarar: „Því ateins skal heita á guð, at aukiz ávalt mín óhœgindi, ef til þess er heitit, meðan ek má standaz; þvíat engi efni eru á því," segir hann, „at biðjaz undan guðs bardaga, er náliga mun komit á enda æfi minnar, ok gengit áðr mart at sólu": el bisbe els va respondre: “car, només s'ha d'invocar Déu perquè [faci que] els meus dolors sempre s'acreixin -si hom l'hi demana- mentre pugui endurar-los; car, no es tany que un s'escapi amb pregàries de la lluita que Déu li ha enviat i menys ara que la meva vida ja és a prop de la seva fi. [A més a més,] fins ara són moltes les coses que m'han sortit a cor què vols [en la vida]” (cf. Bernhard Kahle 1905, pàg. 101: engi efni - bardaga, „es ist unziemlich sich frei zu beten von der durch gott auferlegten prüfung) (la traducció llatina d'aquest passatge d'en Jón Ólafsson, Copenhaguen, 1778, p. D 5, fa: Tunc episcopus: Ea tantum vota Deo fieri volo, ut acuantur dolores mei, modo fiant, dum eis ferendis sim; Neque enim castigationes Dei deprecari convenit, praecipue, cum vitae mea terminus non longè abesse possit, et hucusque multa secus acta sint, quàm esse debuerant. La traducció secus... quam esse debuerant indica que el traductor del segle XVIII no va pas entendre la locució)
◊ Páll biskup var svá mikill gæfumadr, at honum gengu náliga allir hlutir at sólu hinn fyrra hlut æfi sinnar, ok þá hann svá þat, at hann þótti ǫllum mǫnnum ástgoði, sem nú má nokkut heyra í hjúkólfi þeirrar frásǫgu, er ek hefi frá sagt, †...† eigi marga hluti †...† hjá því sem efni eru til. En allsvaldandi Gud gœddi hann því meir, er ofarr var, bæði at audræðum ok mannvirðingum. En ef þat ætla nokkurir menn, at fyrir ástar sakir hafi ek meira af tekit um frásǫgn æfi ok lífs Páls biskups, en efni sé til seld, þá geta þeir eigit rétt, því þat stendr mér meirr í hug, at ek hafa margt merkiligt látit eptir liggja í frasǫgn hans æfi, fyrir fáfrœðis sǫkum ok ógá, ok leti at rita, heldr en þat, at ek hafa neitt logit í frasǫgn: el bisbe Pau era un home tan afavorit per la fortuna que gairebé totes les coses li sortiren bé a la primera part de la seva vida i va aconseguir ésser el favorit de tothom, com ara se'n podrà sentir alguna cosa en el hjúkólfr del relat que he fet †...† tingui mantes coses que són interessants o mereixedores d'ésser relatades. I Déu totpoderós el va beneir, més que més com més vivia, tant en riqueses com en honors. I si alguns creuen que per amor d'ell hauré adornat la narració de la vida del bisbe Páll més del que n'hi hagi motiu, no suposaran pas a dret, car tinc més en ment que he deixat fora del relat de la seva vida moltes de coses notables per raó de llur desconeixement i per descurança i desídia escrivint més aviat que no pas que hagi escrit res en el relat que sigui fabulat (vocabulari: #1. hjá því sem efni eru til: Considero el text norrè corrupte. El copista possiblement es va saltar dues ratlles, se'n va adonar, va escriure una de les ratlles que s'havia saltat i en va deixar una, de manera que la frase va quedar, realment, inconnexa. Davant el verb eigi hi manca alguna cosa. Altrament, no li veig sentit, si no és reinterpretant eigi com a adverbi de negació i traduint-interpretant: ...de la qual jo no he relatat mantes coses que són mereixedores d'ésser contades; #2. hjúkólfr: En Fritzner, cita aquest mateix passatge com a exemple sub voce hjúkolfr. Hi indica: hjúkolfr, m. Samling, Sammenkomst af flere Mennesker i et Hus til selskabelig Glæde <...> fig. hjúkolfr frásögu Bp. I,137⁷, sense indicar, emperò quin significat figurat té el mot al seu entendre en aquest passatge; #3. ástgoði: el mot ástgoði és un hàpax legòmenon. L'interpreto com a Günstling, Liebling, d'acord amb la proposta del Ordbog over det norrøne prosaprog: ?ástgoði sb. m. <...> yndling ǁ favorite i pel fet que el mot es va recuperar en el segle XIX per a la llengua poètica moderna amb aquest significat. En Baetke no li dóna entrada. Literalment fóra va aconseguir que tothom el considerés un goði de l'amor)
♦ sólin gengur undir (o: niður)<LITel sol es pon
◊ og sólin rennur upp og sólin gengur undir (ū-ˈβāʔ   ha-ʃˈʃāmɛʃ, וּבָא הַשָּׁמֶשׁ) og hraðar sér aftur til sama staðar síns þar sem hún rennur upp (zōˈrēaħ, זוֹרֵחַ)i el sol s'aixeca i el son es colga, afanyant-se per tornar al lloc d'on torna a aixecar-se
♦ sólin gengur til viðar: <LOCel sol s'amaga darrere les muntanyes, el sol ja es pon
♦ geislaróf sólar: espectre m solar
♦ í skínandi sól: amb sol, fent sol, en un dia de sol
♦ í sólinni: al sol
♦ sólin kemur upp: el sol surt (o: ix)
♦ kóróna sólar: corona f solar, corona f del sol
♦ ríki ~ land hinnar rísandi sólar: l'imperi ~ el país del sol ixent  (el Japó)
♦ sjá ekki sólina fyrir e-m: <LOC FIGésser algú la nineta dels ulls d'algú, tenir només ulls per algú
♦ sjá ekki til sólar: <LOCno veure la claror (haver perdut tota esperança)
♦ sóknarpunktur sólar: <ASTRONàpex m del sol, àpex solar
♦ sólin er hnigin [til viðar]: <LOC FIGel sol s’ha post [darrere les muntanyes], el sol s’és post [darrere les muntanyes] (Mall.
♦ sólin e-s er hnigin til viðar: <LOC FIGla llum d'algú sés apagada (algú ha mort)
♦ sólin rennur upp: el sol surt (o: ix)
◊ og sólin rennur upp (wə-zāˈraħ   ha-ʃˈʃɛmɛʃ, וְזָרַח הַשֶּׁמֶשׁ) og sólin gengur undir og hraðar sér aftur til samastaðar síns þar sem hún rennur upp (zōˈrēaħ, זוֹרֵחַ)i el sol s'aixeca i el son es colga, afanyant-se per tornar al lloc d'on torna a aixecar-se
◊ um leið og birtir af degi og sólin rennur upp yfir jörðina (ἐξέρχεσθαι, καὶ ἐξέλθῃ ὁ ἥλιος ἐπὶ τὴν γῆν), þá skal hver og einn taka vopn sín og allir vopnfærir menn halda út úr borginni: i de seguida que claregi i surti el sol sobre la terra, que cadascun de vosaltres prengui les seves armes, i que tots els homes capaços de portar armes facin una sortida fora de la ciutat
♦ sólin sest: el sol es pon
◊ eftir dauða Þórólfs bægifóts þótti mörgum mönnum verra úti þegar er sólina lægði. En er á leið sumarið urðu menn þess varir að Þórólfur lá eigi kyrr. Máttu menn þá aldrei í friði úti vera þegar er sól settist. Það var og með að yxn þeir er Þórólfur var ekinn á urðu tröllriða, og allt fé það er nær kom dys Þórólfs ærðist og æpti til bana. Smalamaður í Hvammi kom svo oft heim að Þórólfur hafði eltan hann: després de la mort d'en Þórólfur bægifótur, molts foren del parer que, tan bon punt el sol baixava per podre's, defora s'hi alenava una sensació [estranya,] pitjor [que abans]. I quan l'estiu es va acostar a la seva fi, la gent se'n va adonar que en Þórólfur era un mort malmort. A partir de llavors, la gent no va tornar a poder estar-se defora en pau quan el sol s'havia post. A això s'hi va afegir que els bous que havien estirat el trineu amb els cos d'en Þórólfur fins a la seva tomba, tornaren trollriða, i tot el bestiar que s'acostava a la tomba d'en Þórólfur tornava boig i bramava fins a morir. El ragatxo de Hvammur sovint tornave a les cases del mas perquè en Þórólfur l'havia estat empaitant (Baetke 19874, pàg. 396: þegar er sólina lægði sobald die Sonne unterging)
♦ sól e-s skín skært: <LOC FIGl'estrella d'algú brilla amb força
♦ svarta sólin: (í alkemíuel sol negre (en alquímia)
◊ og ég sá, er lambið lauk upp sjötta innsiglinu. Og mikill landskjálfti varð, og sólin varð svört (ὁ ἥλιος μέλας, καὶ ὁ ἥλιος ἐγένετο μέλας) sem hærusekkur, og allt tunglið varð sem blóð. Og stjörnur himinsins hröpuðu niður á jörðina: vaig mirar quan l'anyell obrí el sisè segell. I hi hagué un gran terratrèmol, i el sol va tornar negre com sac de pèl, i la lluna sencera va tornar tota com sang. I les estrelles del cel van caure a la terra (Llatí: et uidi, cum aperuisset sextum sigillum, terraemotus factus est magnus, et factus est Sol niger tamquam cilicinum, et luna tota facta est sicut sanguis; grec: καὶ εἶδον ὅτε ἤνοιξεν τὴν σφραγῖδα τὴν ἕκτην, καὶ σεισμὸς μέγας ἐγένετο, καὶ ὁ ἥλιος ἐγένετο μέλας ὡς σάκκος τρίχινος, καὶ ἡ σελήνη ὅλη ἐγένετο ὡς αἷμα, καὶ οἱ ἀστέρες τοῦ οὐρανοῦ ἔπεσαν εἰς τὴν γῆν)
◊ “Svört sól - geðdeyfð og þunglyndi” eftir Júlíu Kristevu: “Sol negre - Depressió i malenconia” de Julia Kristeva
◊ Júlía Kristeva og hin svarta sól þunglyndisins: Julia Kristeva i el sol negre de la depressió
♦ systir sól og bróðir máni: germà sol, germana lluna (a totes les llengües germàniques que conserven el gènere, el sol hi és personificat com a dona i la lluna com a home)
♦ tilbiðja sólina: venerar el sol
♦ undir sólinni: sota [la llum d]el sol, al món (cf. també la locució undir heimssólu)
♦ ekkert er nýtt undir sólinni: no hi ha res de nou sota el sol
◊ það sem hefur verið mun verða og það sem gerst hefur mun enn gerast og ekkert er nýtt undir sólinni (wə-ˈʔēi̯n   kāl־ħāˈδāʃ   ˈtaħaθ   ha-ʃˈʃāmɛʃ, וְאֵין כָּל-חָדָשׁ, תַּחַת הַשָּׁמֶשׁ)el que ha estat [és el que] serà, i el que s'ha fet és el que es farà: no hi ha res de nou sota el sol
♦ upprás sólar: sortida de sol
♦ gegnt upprás sólar: [de cara] a llevant
◊ að austanverðu, gegnt upprás sólar (mizˈrāħā-h, מִזְרָחָה), skulu þeir tjalda undir merki Júda herbúða, eftir hersveitum þeirra, og höfuðsmaður Júda sona sé Nakson Ammínadabsson: acamparan a llevant, de cara a la sortida del sol, sota la bandera de Judà, dreçaran llur camp per cossos de llur exèrcit i el capità dels fills de Judà és en Naħxon ben Amminadav
♦ móti upprás sólar: de cara a la sortida del sol, [de cara] a llevant
◊ fyrir framan búðina, að austanverðu, fyrir framan samfundatjaldið, móti upprás sólar (mizˈrāħā-h, מִזְרָחָה), tjölduðu þeir Móse og Aron og synir hans, og höfðu á hendi að annast helgidóminn, það er annast þurfti fyrir Ísraelsmenn. En komi óvígður maður þar nærri, skal hann líflátinn verða: davant el tabernacle, vers l'est, enfront la tenda de l'oracle, de cara a l'orient, acampaven Moïsès, Aharon i els seus fills, tenien a llur càrrec la cura del santuari per al servei dels israelites. I, si s'hi acosta un home no consagrat, que sigui castigat amb la mort
♦ virkni sólar: <ASTRONactivitat f solar, activitat f del sol
♦ það er sól úti [núna]: [ara] fa sol
♦ er sól úti eða rignir?: que fa sol o plou?
2. (dagurdia f (part del dia que fa claror)
◊ það voru lög í þann tíma ef maður drap þræl fyrir manni að sá maður skyldi færa heim þrælsgjöld og hefja ferð sína fyrir hina þriðju sól eftir víg þrælsins. Það skyldu vera tólf aurar silfurs. Og er þrælsgjöld voru að lögum færð þá var eigi sókn til um víg þrælsins: en aquell temps era llei que si un home matava l'esclau d'un altre home havia de portar-li a aquest a casa seva els þrælsgjöld i que havia d'emprendre el seu viatge a cal propietari de l'esclau abans del tercer dia després de la mort de l'esclau. La compensació per la mort d'un esclau en aquell temps havia d'ésser de dotze aurar d'argent. I un cop que els diners en compensació per la mort de l'esclau s'havien portat a cal seu propietari conformement a la llei, no hi havia possibilitat d'incoar una acció penal per la mort de l'esclau
◊ ef maðr verðr veginn ok er þar sakaraðili hjá, þá skal hann lýst hafa fyrir [p. 28] ina þriðju sól, ok svá nefnt vátta at benjum - cum quis caede conficitur, actorque competens adest, ante solem tertium et caedem [p. 28] factam denuntiet, et vulnerum lethalium testes denominet (Oca cendrosa. XVIII kapituli: um víg ok benjavætti - Titulus XVIII: de caede et vulnerum lethalium testibus): [és prescrit que] si un home és mort per un altre, i hi ha a prop algú que sigui part actora, aquesta ha d'haver denunciada la seva mort abans del tercer dia i també [abans del tercer dia] ha de nomenar els testimonis que donin fe de les ferides mortals del mort (Oca cendrosa. Capítol 18: de l'assassinat i del testimoniatge de ferides mortals)
◊ ef menn vinnaz á á mannafundum, þeim er búendr eru við staddir níu eðr fleiri, ok er rétt at lýsa fyrir þeim ǫllum saman níu, sem þar eru við staddir, þóat þeir sé eigi vættvangsbúar, ef þeim eru eigi áverk kennd á þeim vættvangi. Enda er rétt að lýsa fyrir fimm vættvangsbúum, ef þat þykkir betra, ok jafnrétt er þóat þeir hafi á vættvangi verit, ef þeim eru eigi áverk kennd. Nú finnaz menn á fjǫllum eðr á fjǫrðum, þá skal lýst fyrir þriðju sól þaðan frá er þeir koma af fjalli eðr af firði - Si in conventibus, in novem pluriumve accolarum praesentia, violentas laesiones partes invicem intulerint, his omnibus novem praesentibus coram vulnera denuntiare fas est, quamvis loci rei gestae accolae non sint, dummodo in eo rei getae loco laesiones ei non sint imputatae. Coram accolis loci, in quo geritur res, denuntiare, si id magis arriserit, etiam liceat, quod nihilominus iustum habeatur, illi quamvis in loco rei gestae adfuissent, dummodo laesiones illatae iis haud imputatae fuerint. At pugnantes, per montes vel sinus iter facientes congrediuntur, tum denuntiatio peracta sit ante solem tertium inde a tempore, quo e monte vel sinu deveniunt (Oca cendrosa: XX kapituli: um áverkalýsing á mannafundum - titulus XX: de laesionis corporalis denuntiatione in conventu hominum faciunda): [és prescrit que] si hi ha homes que resulten ferits a reunions en les quals hi assisteixin nou o més búendr o propietaris de masos, és a dreta llei denunciar-ho davant tots aquests nou propietaris que hi són presents, encara que no visquin al costat del lloc dels fets, si cap de les ferides infligides no és imputable a cap d'ells. I també és a dreta llei denunciar els fets davant els cinc veïns més propers del lloc dels fets si han assistit a la trobada [en la qual s'han produït els fets], si cap de les ferides infligides no és imputable a ells. [També és prescrit que] si [aquests fets tenen lloc ] en una trobada a les muntanyes o als fiords, els fets s'han de denunciar abans del tercer dia a comptar a partir del moment on [els denunciants i testimonis] baixin de la muntanya o tornin del fiord (Oca cendrosa. Capítol XX: denúncia de lesions i ferides infligides durant trobades o reunions (cf. en Baetke 19874, pàg. 744: vinna á e-m mit der Waffe tätlich werden gegen jmd., jmd. überfallen, jmd. eins versetzen, jmd. verwunden; jmd. überwältigen; er sá dauðr er ek vann á den ich niederschlug; á unnin verk Körperverletzungen)
◊ Flosi mælti þá til sinna manna: "Nú höfum vér fengið mikinn mannskaða. Megum vér nú og vita er þetta hefir að borist hvert heillaleysi vér höfum. Er það nú mitt ráð að vér ríðum á Þríhyrningshálsa. Megum vér þaðan sjá mannareiðir um allt héraðið því að þeir munu nú hafa sem mestan liðssafnað og munu þeir ætla að vér höfum riðið austur til Fljótshlíðar af Þríhyrningshálsum. Og munu þeir þá ætla að vér ríðum austur á fjall og svo austur til héraða. Mun þangað eftir ríða eftir mestur hluti liðsins en sumir munu ríða hið fremra austur til Seljalandsmúla og mun þeim þó þykja þangað vor minni von. En eg mun nú gera ráð fyrir oss og er það mitt ráð að vér ríðum upp í fjallið Þríhyrning og bíðum þar til þess er þrjár sólir eru af himni": aleshores en Flosi va dir als seus homes: “Acabem de patir una gran pèrdua [amb la mort d'en Þorsteinn] i ara podem saber, ja que ha passat això, quina manca de bona sort tenim. Així doncs, el meu consell és que fem cap a la serralada dels Þríhyrningahálsar. D'allà estant podrem veure [els moviments d]els estols d'homes a cavall que hi hagi a tota la contrada car ara faran aplec de tropes com a màxima prioritat i deuran creure que dels Þríhyrningshálsar ens hem dirigit a llevant, cap a Fljótshlíð. Suposaran que d'aquí continuarem en direcció de cap a llevant, cap al puig i que d'aquí continuarem cap a les nostres contrades. La major part de l'estol que ens empaita anirà en aquesta direcció mentre que alguns d'ells aniran cap a llevant, cap a Seljalandsmúli, per la costa, encara que no esperaran pas trobar-nos-hi. Així i doncs, ara us faré una proposta i la meva proposta és que pugem a dalt del puig de Þríhyrning i que ens quedem esperant a dalt fins que hagin passat tres dies”
◊ þeim þótti mikit fyrir því ok vilja með honum fara, en Þorsteinn vill þat eigi, "ok ef ek kem eigi aptr, áðr sjau sólir eru af himni," segir hann, "þá skuluð þér sigla heim ok segja svá Óláfi konungi, at mér mun ekki auðit verða aptr at koma": aquella proposta els va desagradar molt i l'hi volgueren acompanyar, però en Þorsteinn no ho va voler[, i els va dir]: “i si no he tornat abans de la fi del setè dia”, els va dir “salpeu i torneu a casa i dieu al rei Olau que a mi no m'ha estat concedit [pel destí] de tornar”(cf. en Baetke 19874, pàg. 796: e-m þykir (mikit) fyrir e-u jmd. geht etw. (sehr) nahe, (sehr) zu Herzen; jmd. fällt etw. (sehr) schwer, etw. widerstrebt jmd., etw. ist (gar) nicht nach jmds. Sinn)
◊ Ólǫf drottning sitr nú í ríki sínu um hríð, ok hefir hennar ofsi ok ójafnaðr aldri verið meiri en nú. Hefir hún nú á sér varðhǫld sterk eptir veizluna, sem hún gerði Helga konungi. Þetta spyrst nú víða um lǫnd. Þykkir ǫllum in mestu ódœmi, er hún skyldi hafa getat spottat slíkan konung. Ok eigi miklu síðar heldr Helgi konungr skipum sínum úr landi, ok í þessari ferð kemr hann skipi sínu við Saxland, þar sem Ólǫf drottning á atsetu. Hefir hún þar mikit fjǫlmenni fyrir. Hann leggr [skipum sínum] í einn leynivág ok mælti síðan við lið sitt, at þeir skyldu hans þar bíða til innar þriðju sólar, en fara þá leið sína, ef hann kæmi þá eigi aptr. Hann hafði með sér kistur tvær, fullar af gulli ok silfri. Hann fær sér vándan búning yztan klæða. Ferr síðan hann leið sína til skógar ok varðveitir þar féit, gekk síðan í burt ok í nánd við hǫll drottningar. Hann hittir einn þræl hennar fyrir sér ok spyrr hann tíðenda burt úr landinu. Þrællinn segir frið góðan ok spyrr, hverr hann væri: la reina Ólǫf va governar el seu reialme durant un temps i la seva arrogància i iniquitat mai abans no foren majors que llavors. Després del convit que havia ofert al rei Helgi es va fer envoltar de forta vigilància. La notícia d'aquest fet es va escampar arreu vastament. Tothom considerava un fet inimaginablement inaudit que ella hagués pogut fer befa d'un rei com aquell. No gaire després, el rei Helgi va sortir de la seva terra amb els seus vaixells i durant la travessia va arribar a Saxònia, allà on la reina Ólǫf tenia fixada la seva residència. Allà ella hi tenia una gran quantitat d'homes. El rei Helgi va ancorar els seus vaixells a una badia amagada i, tot seguit, va parlar amb la seva tripulació, dient-los que l'esperessin allà fins al tercer dia i que, si llavors ell no havia tornat, que proseguissin llur camí [sense ell]. [Va desembarcar] duent amb ell dos cofres plens d'or i argent. Es procura una roba dolenta per a posar-se-la de roba exterior. Després va fer la seva via fins a un bosc i allà hi amagà el seu tresor. Després se'n va anar d'allà i es va dirigir pels voltants del palau de la reina. Allà va topar-s'hi amb un esclau de la reina i li va demanar notícies del país. L'esclau li va dir que hi regnava una bella pau i, al seu torn, li va preguntar qui era
♦ fyrir sól: abans de la sortida del sol, abans de fer-se de dia
◊ réðst nú þetta að þeir Þorsteinn og Lambi skulu ráðast með Þorgísli til ferðar, kváðu á með sér að þeir skyldu koma þriðja dag snemma í Tungu í Hörðadal. Eftir þetta skilja þeir. Ríður Þorgils heim um kveldið í Tungu. Líður nú sjá stund er þeir höfðu á kveðið að þeir skyldu koma á fund Þorgils er til ferðar voru ætlaðir með honum. Þriðja myrgininn fyrir sól koma þeir Þorsteinn og Lambi í Tungu. Fagnar Þorgils þeim vel: aleshores es va convenir que en Þorsteinn i en Lambi s'unirien a l'expedició d'en Þorgils. Varen acordar que dimarts d'hora anirien a Tunga a la vall de Hörðadalur. Després, se separaren. El vespre en Þorgils va tornar a casa a Tunga. Va passar el breu lapse de temps fins al dia que, com havien quedat, els qui havien estat designats per acompanyar-lo, s'havien de trobar a ca'n Þorgils. El dimarts, abans de la sortida del sol, en Þorsteinn i en Lampi varen arribar a Tunga. En Þorgils els hi donà la benvinguda
◊ þá svarar Þórður ístrumagi: "Mart mælir hyrningur sjá er staf hefir í hendi og uppi á sem veðrarhorn sé bjúgt. En með því að þið félagar kallið guð yðarn svo margar jartegnir gera þá mæl þú við hann að á morgun fyrir sól láti hann vera heið og sólskin og finnumst þá og gerum þá annaðhvort að verum sáttir um þetta mál eða höldum bardaga": en Þórður Panxa-grassa li va respondre: “moltes de coses diu el banyut aquest que té un bastó a les mans amb la part de dalt recargolada com la banya d'un marrà. I, d'això que vosaltres, companys, dieu que el vostre déu fa tants de miracles: [doncs mira,] tu, parla-li que demà de matí, abans de fer-se de dia, faci que el cel sigui clar i serè i que hi lluï el sol. Aleshores ens tornarem a veure i farem una d'aquestes dues coses: arribarem a un arranjament en aquest afer o lliurarem batalla”
♦ undir sólu: a ple dia
◊ það mun líklegt þykja að fundur vor Sigurðar jarls muni brátt að berast. Eru í þeirra flokki og margir aðrir þeir menn er oss mætti minnisamt vera þeirra handaverk er þeir hjuggu niður Inga konung og svo marga aðra vora vini sem seint er tölu á að koma. Gerðu þeir þau verk með fjandakrafti og fjölkynngi og níðingskap því að það stendur hér í lögum vorum og landsrétti að engi maður hefir svo fyrirgert sér að eigi heiti það níðingsverk eða morðvíg er menn drepast um nætur. Hefir þessi flokkur sér leitað þeirra heilla að tilvísan fjölkunnigra manna að þeir skyldu um nætur berjast en eigi undir sólu. Hafa þeir og með þvílíkri framkvæmd þann sigur unnið að stíga yfir höfuð þvílíkum höfðingja sem þeir hafa að jörðu lagt. Nú höfum vér það oftlega sagt og sýnt hvernug af leitt oss sýnist um þeirra hátt er þeir hafa um nætur til bardaga ráðið. Skulum vér fyrir því heldur hafa hinna höfðingja dæmi er oss eru kunnari og betra er eftir að líkja að berjast um ljósa daga og með fylking en stelast eigi um nætur á sofandi menn. Höfum vér lið gott í móti eigi meira her en þeir hafa. Skulum vér bíða dags og lýsingar og haldast saman í fylkingu ef þeir vilja nokkur áhlaup oss veita: us deu semblar probable que l'encontre de nós i el iarl Sigurður degui acabar aviat en batalla. En el bàndol d'ell i els seus aliats també hi ha molts d'altres homes l'acte [atroç] dels quals, quan varen matar el rei Ingi i també tants de molts altres amics nostres que duraria molt de temps enumerar-los, ens hauria de romandre indeleble a la memòria. Ells varen dur a terme aquest acte [infame] amb el poder del dimoni, i amb màgia i amb traïdoria (‘níðingskapur’), car aquí, les nostres lleis i el nostre landsréttur diuen que qualsevol home que hagi matat homes de nits ha comès un crim [tan greu] que no mereix cap altre nom més que níðingsverk i assassinat (morðvíg). Aqueix bàndol s'ha cercat la seva bona fortuna tot seguint la indicació de bruixots de batallar de nit i no pas de dia. És així, amb aquesta mateixa forma de procedir, que varen obtenir la victòria que els va permetre trepitjar el cap dels cabdills (höfðingjar) que havien abatut. Doncs bé, sovint hem repetit i mostrat com d'abominable ens sembla llur forma de fer d'haver lliurat la batalla de nit. Per aquesta raó, ens estimem ms de seguir l'exemple dels cabdills que coneixem millor i és millor, volent imitar-los, que lluitem a ple dia i ambla host disposada en ordre de batalla que no pas esmunyir-nos de nit fins a uns homes que dormen. Tenim un bon exèrcit contra ells i és un exèrcit tan gros com el d'ells. Esperem, doncs, l'arribada del dia i la claror del matí i mantinguem serrada fins llavors la nostra formació de batalla per si ells volen fer un atac contra nosaltres [ara, durant la nit]
♦ við sól: a la sortida del sol, en clarejar
◊ Þorsteinn stóð upp einn morgun við sól og gekk upp á borg; hann sá, hvar naut Steinars voru; síðan gekk Þorsteinn út á mýrar, til þess er hann kom til nautanna. Þar stendur skógarklettur við Háfslæk, en uppi á klettinum svaf Þrándur og hafði leyst af sér skúa sína; Þorsteinn gekk upp á klettinn og hafði öxi í hendi ekki mikla og engi fleiri vopn. Þorsteinn stakk öxarskaftinu á Þrándi og bað hann vaka; hann spratt upp skjótt og hart og greip tveim höndum öxina og reiddi upp; hann spurði, hvað Þorsteinn vildi: un matí, en Þorsteinn es va llevar en clarejar i va pujar a la ‘fortalesa’. Va veure on era el bestiar d'en Steinar. Després, en Þorsteinn es va dirigir als aiguamolls, fins que va arribar al lloc on hi havia el bestiar. Devora la riera de Háfslækur hi ha un penyal boscós i en Þrándur estava dormint a dalt d'aquest penyal i s'havia tret les sabates. En Þorsteinn va pujar a dalt del penyal. Duia una destral relativament petita a la mà i cap altra arma. En Þorsteinn va empènyer en Þrándur amb el mànec de la destral dient-li que es despertés. En Þrándur es va aixecar a l'instant i sobresaltat i va agafar la destral amb totes dues mans i la va aixecar. Va demanar al Þorsteinn què volia
3. (flugeldurbengala f (coet senyalitzador)
4. <TIPO HISTsol f, nom de l'onzena lletra de l'alfabet rúnic norrè. Hi representa el so de s sorda. Les quatre formes principals amb què pot aparèixer emprada, són: . El significat d'aquesta runa és: “[astre] sol”
◊ ‘Sól’ er skýja skjǫldr / ok skínandi rǫðull / ok ísa aldrtregi. / rota · siklingr: [la runa] sól ‘sol’ és l'escut dels núvols i el solell lluent (el mot rǫðull, ← *raðulaz, és un terme poètic per a sol; si no volem repetir aquest terme, proposo de traduir-lo per un esclat brillant) i la mort dels glaços. rota · rei (o: príncep)
  El norrè, igual que el germànic, té dos mots per a designar el sol: sól*sōwulō i sunna*sunnōⁿ. En gòtic aquesta parella és representada per sauil i sunnō i en anglosaxó per sól, *syġil (aquesta darrera forma es retroba, sempre desarrodonida, en compostos com ara siġilhweorfa ‘girasol’, Siġilwaras ‘etíops’, siġelbeorht ‘assolellat’ i, naturalment, siġel ‘sol’, el nom del planeta i el de la runa S. Un dels versos del Béowulf fa: woruldcandel scán ǁ siġel súþan fús ‘la llàntia del món lluïa, el sol, tot volenter, des del sud, versos 1965b-1966a) i sunne. A més a més, hom assumeix que la forma norrena del mot remunta a *sōwulō mentre que la forma gòtica i anglosaxona remunten a *sōwilō. La possible diferenciació semàntica entre aquests dos mots resta desconeguda. Personalment, i a tall d'hipòtesi de treball, crec que *sōwilō/*sōwulō era el sol ixent i el sol del matí mentre que *sunnōⁿ -que jo interpreto com ‘el sol de migjorn’- era el sol del capvespre i el sol ponent.  
     

  El nom d'aquesta runa en el fuþork anglo-saxó és sygel i, amb desarrodoniment, sigel. En el còdex Ms. 270 del monestir de Sant Gall, datat del segle IX, i en el còdex Ms. 9565 de Brussel·les, datat també del segle IX, el nom de la runa anglo-saxona hi apareix, erròniament, com a sigi, versemblantment per *sigil, simple variant de la forma desarrodonida sigel. Fóra possible que l'autor völkisch i esotèric Guido von List conegués les formes dels manuscrits de Sant Gall i Brussel·les i les hagués interpretat erròniament com a sinònimes de l'alemany antic sigi ‘victòria’ quan es va inventar el fuþark dels armans -que, segons ell, li hauria estat revelat en un somni- i a aquesta runa li va donar el nom de victòria. En tot cas, aquest nom es va anant imposant en els cercles völkisch i d'aquí va passar finalment al nacionalsocialisme que la va incorporar al seu repertori de símbols amb la forma Siegrune. Aquesta forma substituïa així la variant ortogràfica que s'era emprada fins aleshores, Sigrune. La runa de la victòria s'ha convertit, de la Segona Guerra Mundial ençà, en un dels símbols més identificatius del nacionalsocialisme, juntament amb la Creu Gammada -que hom va arribar a interpretar com a dues ‘sigrunes’ creuades; en aquest sentit, sobta que no es procedís a una identificació de la creu gammada, interpretada com a símbol solar, amb una runa que, com a logograma, representava el sol-. El 1929 el dibuixant Walter Heck li va donar la forma característica amb què hom la coneix.

La runologia científica no admet cap altre significat per a la runa
que no sigui el de sol. Tota la simbologia que podem trobar atribuïda a aquesta runa durant el nacionalsocialisme no té cap mena de justificació o suport en els textos antics anteriors al 1800; aquesta simbologia s'ha de contemplar, per tant, com a fruit de la fantasia dels autors völkisch-esotèrics, i totalment mancada de qualsevol base científica.
 
     

Sól² <f. Sólar, no comptable>:
<MITOLSól f, una de les deeses anses. Germana del déu Máni (‘Lluna’). La deessa Sól mena el carro del sol, estirat pels cavalls Árvakr i Alsviðr, empaitada pel llop Skǫll que, en el Ragnaroc, l'atenyerà i devorarà

sóla¹ <sóla ~ sólum | sólaði ~ sóluðum | sólaðsig>:
assolellar-se

sóla² <sóla ~ sólum | sólaði ~ sóluðum | sólaðe-ð>:
solar una cosa (posar sola a un calçat)

sólar·áburður <n. -áburðar, -áburðir>:
crema f solar

sólar·ár <n. -árs, -ár>:
any m solar

sólar·birta <f. -birtu, no comptable>:
claror f de sol
◊ á þeim degi verður hvorki hlý sólarbirta (lɔʔ־ʝiˈhi̯ɛh   ʔōr   ʝəqāˈrōθ, לֹא-יִהְיֶה אוֹר, יְקָרוֹת) né svalt mánaskin (ʝəqippāˈʔōn, יְקִפָּאֹון)aquell dia ja no hi haurà ni càlida claror del sol ni freda claror de la lluna

Sólar·borg <f. -borgar, no comptable>:
Ciutat f del sol, Heliòpoli f (עִיר־הַשָּׁמֶשׁ)
◊ á þeim degi verður kanversk tunga töluð í fimm borgum í Egyptalandi og þær munu sverja Drottni allsherjar hollustu. Ein þeirra mun nefnd Sólarborg (ʕīr   ha-ˈhɛrɛs, עִיר הַהֶרֶס)aquell dia, al país d'Egipte es parlarà la llengua de Canaan a cinc ciutats hi juraran fidelitat a Jahvè-Cevaot. Una d'aquestes ciutats es dirà «Ciutat del sol»
◊ og landamerkin að arfleifð þeirra voru Sorea, Estaól, Ír-Semes (wə-ˈʕīr   ˈʃāmɛʃ, וְעִיר שָׁמֶשׁ)i els termes de llur heretat foren: Çoreà, Eixtaol, Ir Xàmeix

sólar·breyskja <f. -breyskju, no comptable>:
calor f i sequedat del sol
◊ hjá henni finnur hann skjól fyrir sólarbreyskju (τὸ καῦμα -ύματος, σκεπασθήσεται ὑπ’ αὐτῆς ἀπὸ καύματος) og er umvafinn (καταλύειν, καὶ ἐν τῇ δόξῃ αὐτῆς καταλύσει) dýrð hennar: a la seva vora troba protecció de la calor del sol i s'embolicat amb la seva glòria
◊ þú varst vörn lítilmagnans, vörn hins vesala í nauðum hans, skjól í skúrunum, hlíf í hitanum. Þótt andgustur ofríkismannanna sé eins og kuldaskúrir, glaumkæti óvinanna eins og sólarbreiskja (kə-ˈħɔrɛβ, כְּחֹרֶב) í ofþurrki, þá sefar þú sólarbreiskjuna (ˈħɔrɛβ, חֹרֶב) með skugganum af skýinu, og sigursöngur ofríkismannanna hljóðnar: vós heu estat una defensa per a l'humil, una defensa per al pobre en els seus destrets, un aixopluc contra el ruixat, una ombra contra la calor. Encara qe el buf dels tirans sigui com els ruixats d'hivern, i el clamor d'alegria dels enemics com la calor sobre una terra seca, vós calmeu la calor del sol amb l'ombra del núvol; i els cants triomfals dels tirans es van apagant

sólar·fall <n. -falls, -föll>:
ocàs m
◊ smalasveinn gerði sem hún bauð og nokkuru fyrir sólarfall sté Auður á bak og var hún þá að vísu í brókum. Smalasveinn reið öðrum hesti og gat varla fylgt henni, svo knúði hún fast reiðina. Hún reið suður yfir Sælingsdalsheiði og nam eigi staðar fyrr en undir túngarði að Laugum: el ragatxo va fer el que ell li havia manat i una mica abans de la posta de sol l'Auður va pujar a dalt del cavall i, realment, duia calçons d'home. El ragatxo va pujar a dalt de l'altre cavall i a penes la podia seguir de tan aviat que ella cavalcava. Ella es va dirigir cap a migjorn a través de la l'altiplà de Sælingsdalsheiði i no va descansar fins haver arribat a la tanca del tún -prat de mas- de Laugar 

sólar·gangur <m. -gangs, no comptable>:
curs f del sol
♦ þar er langur sólargangur: fa uns dies llargs

sólar·gapi <m. -gapa, -gapar>:
eixelebrat -ada, esburbat -ada (Mall.

sólar·geisli <m. -geisla, -geislar>:
raig m de sol

sólar·glaðan <f. -glaðanar, -geislar>:
ocàs m
◊ ok eitt sinn, er þeir komu til Sámseyjar, gekk Hjörvarðr á land, ok vildi engi hans manna fylgja honum, þvíat þeir sögðu þar engum manni duga um nætr útí at vera. Hjörvarðr kvað vera mikla févon í haugunum, ok fór á land, ok gekk uppá eyna nær sólarglaðan. Þeir lágu í Munarvági; þar hitti hún hjarðsvein einn, ok spurði hann tíðenda; hann segir: Er þér ókunnigt hér í eyjunni, ok gakk heim með mér, þvíat hér dugir engum manni úti at vera eptir sólsetr, ok vil ek skjótt heim. Hervarðr svarar: Seg mér, hvar Hjörvarðs haugar heita. Sveinninn svarar: Vanfarinn ertu, er þú vilt þat forvitnast um nætr, er fárr þorir á miðjum dögum, ok brennandi eldr leikr þar yfir, þegar sól gengr undir. Hervarðr kveðst at vísu skyldu vitja hauganna. Féhirðir mælti: Ek sé, at þú ert drengiligr maðr, þóat þú sért óvitr, þá vil ek gefa þér men mitt, ok fylg mér heim. Hervarðr segir: Þóat þú gefir mér allt þat, er þú átt, fær þú mik eigi dvalit. En er sólin settist gerðust dunur miklar útá eyna, ok hlupu upp hauga eldarnir; þá hræddist féhirðir, ok tók til fóta, ok hljóp í skóginn, sem mest mátti hann, ok sá aldri aptr: 

sólar·hiti <m. -hita, no comptable>:
calor f
◊ “Sólarhiti” frá 1960 eftir franska leikstjórann René Clément: “A ple sol” de 1960 del director de cinema francès René Clément

sólar·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
costat exposat al sol, costat que dóna al sol

sólar·hringur <m. -hrings, -hringar (o: -hringir). Gen. pl.: -hringja (o: -hringa); dat.pl.: -hringjum (o: -hringum)>:
dia m solar (24 hores)
♦ innan sólarhrings: durant les 24 hores d'avui, durant el dia
♦ tveggja sólarhringa verkfall: dos dies de vaga, dues jornades de vaga

sólar·hæð <f. -hæðar, no comptable>:
altura f del sol
♦ sólarhæðin yfir sjóndeildarhring: l'altura del sol sobre l'horitzó

sólar·inngeislun <f. -inngeislunar, no comptable>:
radiació f solar (sólgeislun)

sólar·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóm>:
blanquinelles f.pl, floravia f, riola f (Mall.(planta Centaurea solstitialis)

sólar·lag <n. -lags, -lög>:
posta f de sol
♦ allt til sólarlags: fins a la posta de sol
♦ frá sólarupprás til sólarlags: de sol a sol

sólar·land <n. -lands, -lönd>:
país m amb molt de sol, país ric en sol, país assolellat
♦ fara til sólarlanda í sumarfríinu: viatjar a països assolellats durant les vacances d'estiu

sólarlanda·eyja <f. -eyju, -eyjur. Gen. pl.: -eyja>:
illa f de país amb molt de sol, illa assolellada
♦ Mæorka er mjög vinsæl sólarlandaeyja: Mallorca és una illa assolellada molt popular

sólarlanda·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge f a país amb molt de sol, viatge m a país del sud

sólar·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de poc sol
♦ sólarlitlir dagar: dies de poc sol

sólar·ljós <n. -ljóss, no comptable>:
llum f solar, llum f del sol

sólar·lota <f. -lotu, -lotur. Gen. pl.: -lota o: -lotna>:
<ASTRONcicle m solar

sólar·megin <adv.>:
al costat del sol, a la banda del sol, a la part assolellada
♦ vera sólarmegin í tilverunni (o: lífinu)<LOC FIGviure al costat assolellat de la vida, tenir una existència feliç

sólar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
senyals m del temps (aspecte del cel, senyals en ell, que indiquen el temps que farà. Amb aquest sentit el mot a penes és emprat, però es continua usant en sentit figurat a les locucions indicades a sota)
♦ eftir öllum sólarmerkjum að dæma: <LOC FIGa jutjar per les aparences, amb tota probabilitat
♦ öll sólarmerki benda til að <+ subj.><LOC FIGtots els indicis apunten que <+ ind.>

sólar·musteri <n. -musteris, -musteri>:
temple m del sol

sólar·nánd <f. -nándar, -nándir>:
periheli m

sólar·olía <f. -olíu, -olíur. Gen. pl.: -olía>:
oli m solar

sólar·orka <f. -orku, no comptable>:
energia f solar

sólarorku·ver <n. -vers, -ver>:
central f solar

sólar·rafhlaða <f. -rafhlöðu, -rafhlöður. Gen. pl.: -hlaðna o: -hlaða>:
captador m solar, col·lector m solar

sólar·roð <n. -roðs, -roð>:
aurora f, alba f (vermellor del cel a la sortida del sol)
♦ í sólarroð: a trenc d'alba, a sol ixent

sólar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
tota la història, la història sencera (d'uns fets)
♦ segja e-m alla sólarsöguna: <LOC FIGcontar-li a algú tota la història amb tots els ets i uts

sólar·sella <f. -sellu, -sellur. Gen. pl.: -sella o: -sellna>:
cèl·lula f solar, cèl·lula fotovoltaica

sólar·sinnis <adv.>:
en el sentit del curs del sol, seguint el curs del sol (de llevant cap a ponent)

sólar·steinn <m. -steins, -steinar>:
<HISTsólarsteinn m, pedra f cerca-sol, pedra f solar, artefacte desconegut que s'emprava per situar la posició del sol en dies tapats i determinar, d'aquesta manera, l'hora del dia en què hom es trobava. El mot sólarsteinn apareix esmentat a l'inventari de diverses esglésies islandeses dels segles XIV i XV, on devia resultar necessari per esbrinar la posició del sol i, per tant, l'hora del dia i el moment d'iniciar els diversos oficis religiosos. Així, quan el bisbe Guðmundur va regalar un sólarsteinn al Hrafn, el que estava fent -al meu entendre-, era regalar-li un ‘rellotge de sol de butxaca’. En textos actuals, amb una certa regularitat hi trobem esmentat que els sólarsteinar també es devien emprar en navegació, però en realitat no hi ha cap passatge medieval que doni fe d'aquest ús especial d'aquesta pedra. El seu ús en navegació, doncs, s'ha de veure com a especulació -ben legítima, si es vol, però especulació al capdavall- moderna; fins allà on arriben els meus coneixements, aquesta teoria remunta al Guðbrandur Vigfússon qui, en el diccionari d'islandès-anglès fet amb en Richard Cleasby, va identificar-hi aquesta pedra amb una altra pedra medieval, el leiðarsteinn o leiðsǫgusteinn (anglès lodestone, loadstone) -que sí és atestada en textos medievals com a artefacte emprat pels mariners per fixar el rumb del vaixell- i (suposo que a partir d'aquesta identificació) hi afirmava que la pedra sólarsteinn s'emprava en navegació; aquesta identificació -que, ho repeteixo, és especulació perquè no hi ha cap text medieval que n'esmenti aquest ús- fa del sólarsteinn un tipus de magnetita -d'acord amb la descripció medieval de les propietats del leiðarsteinn-. Modernament, d'altres investigadors (p.e., en Thorskild Ramskou: Solstenen - primitiv navigation i Norden før kompasset. København: Rhodos, 1969), bo i adoptant en definitiva el parer d'en Guðbrandur Vigfússon que el mot designava un estri emprat en navegació, hi veuen un cristall de cordierita (Ramskou) -que no es troba a Islàndia- o un d'espat d'Islàndia (p.e., Haraldur Ólafsson “Upphaf Íslandsbyggðar”. 1987:89) -que no es troba a Suècia o Noruega-. Personalment considero problemàtica la identificació de la pedra amb l'espat d'Islàndia, car aquest mineral no es troba a la Norrènia continental; Islàndia fou colonitzada més de cent anys després de l'inici de l'activitat viquinga. Si assumim que el sólarsteinn era espat d'Islàndia, hem d'assumir també que els viquings navegaren durant més de cent anys sense aquesta pedra i que, per tant, es guiaven en alta mar gràcies a algun altre estri. Amb la sola excepció del text del Rauðúlfs þáttr (vulgueu veure'n el passatge a sota), els textos medievals callen sobre la funció d'aquesta pedra i sobre la seva descripció; l'únic tret real d'aquesta pedra trobable a un text medieval el devem a Dom Arngrímur Brandsson OSB, l'abat del monestir benedictí de Þingeyraklaustur que va designar la pedra, específicament, com a cristall (vegeu-ne l'exemple a sota). Qualsevol altra qualitat o funció adscrita a aquesta pedra, s'ha d'entendre com a especulació
◊ veðr var þykkt ok drífanda sem Sigurðr hafði sagt. Þá lét konungr kalla til sín Sigurð ok Dag. Síðan lét konungur sjá út ok sá hvergi himin skýlausan. Þá bað hann Sigurð segja hvar sól mundi þá [p. 671] komin. Hann kvað gløggt á. Þá lét konungur taka sólarstein ok hélt upp ok sá hann hvar geislaði ór steininum ok markaði svá beint til sem Sigurðr hafði sagt. Þá spurði konungr Dag...: el temps era brúfol i feia rufaga, tal com en Sigurðr havia predit. Aleshores el rei va fer cridar en Sigurðr i en Dagr. Va fer que miressin quin temps feia i enlloc no es veia ni una sola clariana. Aleshores el rei va pregar al Sigurðr que digués fins on devia haver arribat el sol en el seu curs. En Sigurðr li ho digué amb exactitud. Aleshores el rei va fer agafar una pedra solar i l'aixecà i va veure com sortia un raig de llum de la pedra i marcava directament, d'aquesta manera, el [punt del cel] que en Sigurðr havia dit. Aleshores el rei va demanar al Dagr... (La traducció alemanya d'aquest passatge d'en Felix Niedner, 1928, p. 150, fa: Es war trübes Wetter und Schneegestöber, wie Sigurd vorausgesagt hatte. Da ließ der König des Bauern Söhne, Dag und Sigurd, zu sich rufen. Darauf hieß er sie nach dem Wetter ausspähen. Nirgend aber war wolkenloser Himmen zu sehen. Da hieß der König Sigurd sagen, wie hoch jetzt die Sonne eben am Himmel stünde. Der gab eine bestimmte Antwort. Der König nahm da einen Sonnenstein und hielt ihn in die Luft. Er sah, wie ein Strahl aus dem Stein leuchtete und genau die Stelle bezeichnete, die Sigurd angegeben hatte. Da frug der König Dag: „welchen Makel findest du in meiner Gesinnung?” Dag erwiderte...)
◊ nú er þar til máls að taka er fyrr var frá horfið að þá er þeir Guðmundur biskup og Hrafn Sveinbjarnarson komu út og höfðu einn vetur verið í Noregi fór Hrafn vestur í Arnarfjörð á Eyri til bús síns. Og áður þeir skildu gaf Guðmundur biskup Hrafni stóðhross góð og sólarstein (SS I, cap. 172, p. 230): ara es reprendrà el fil del relat -que abans s'havia interromput- en el moment en què el bisbe Guðmundur i en Hrafn Sveinbjarnarson arribaren a Islàndia després d'haver passat un hivern a Noruega. En Hrafn es va dirigir cap a ponent, a Eyri, al fiord d'Arnarfjörður, a la seva hisenda. Però, abans de separar-se, el bisbe Guðmundur va donar al Hrafn un bon cavall de llavor i una pedra solar
◊ þá er Hrafn var veginn rændu þeir Þorvaldr bæinn á Eyri öllu lausafé því er innan veggja var, vopnum og klæðum, húsbúningi og mat. Í því ráni tóku þeir Þorvaldur sólarsteininn, er Guðmundr biskup hafði gefið Hrafni. Þeir tóku skip, er kirkjan átti á Eyri, ok báru þar á þann fjárhlut, er þeir höfðu rænt. Og er þeir voru á brott farnir fundu heimamenn á Eyri sólarsteininn í flæðarmáli þar sem þeir höfðu skipið hlaðið. Þann atburð virtu svo margir að því máttu þeir Þorvaldur eigi sólarsteininn með sér hafa að Guðmundur biskup hefði áttan (SS I, cap. 180, p. 244): un cop mort en Hrafn, en Þorvaldur i els seus homes varen robar al mas d'Eyri tots els béns mobles que hi havia a l'interior del mas: armes, roba, mobles, estris i ornaments de la llar, i menjar. En aquest pillatge en Þorvaldur i els seus homes varen agafar la pedra solar que el bisbe Guðmundur havia donat al Hrafn. Es varen apoderar d'un vaixell que pertanyia a l'església d'Eyri i hi dugueren els béns que havien robat. I, quan ja hagueren salpat, els habitants del mas d'Eyri varen trobar la pedra solar al flæðarmál, ço és, la platja que la mar deixa al descobert durant la marea baixa, allà on ells havien carregat el vaixell. Molts interpretaren aquest fet com que en Þorvaldur i els seus homes no podien pas tenir el que hagués pertangut al bisbe Guðmundr
◊ vetr þann, er Hallr Kleppjárnsson var veginn á jólafǫstu, lét Þorvaldr Snorrason drepa Hrafn Sveinbjarnarson á Eyri í Arnarfirði á langafǫstu, sem segir í sǫgu þeira Þorvalds ok Hrafns. Þeir ræntu ok þar mǫrgu ok góðu í fémunum, áðr þeir fóru í brott. Tveir gripir vóru þeir þar, er Guðmundr byskup hafði gefit Hrafni, er frá er sagt; þat var sólarsteinn ok kvenkyrtill með hlǫðum blábrúnaðr. En er þeir ætluðu hann á brott at taka, þá sýndisk þeim sem þat væri svartr fatstǫturr, ok kǫstuðu eptir en sólarsteininn hǫfðu þeir til sjóvar. Þá sýndisk þeim hann sem annarr fjǫrusteinn, ok kǫstuðu niðr. Ok er þeir vóru á brottu farnir, þá fannsk sólarsteininn: l'hivern que varen matar en Hallr Kleppjárnsson durant l'advent, en Þorvaldr Snorrason va fer matar en Hrafn Sveinbjarnarson a Eyri, al fiord d'Arnarfjörður, durant la quaresma, com es relata a la història d'en Þorvaldr i d'en Hrafn. Els homeiers, abans d'anar-se'n, també hi varen robar moltes de coses i bones en béns i objectes. Hi havia dos objectes preciosos que el bisbe Guðmundr havia donat al Hrafn, com ja s'ha referit: un era una pedra solar i l'altre una gonella de dona, de color bru-negre, amb rivets. Però quan ells ja la se'n volien endur, els va semblar que era un parrac negre i el varen llençar de manera que va quedar allà. La pedra solar, emperò, se l'endugueren a la mar. Allà els va semblar que [en realitat] era com qualsevol altra pedra de la platja i la varen llençar. I quan ja hagueren partit, la pedra solar fou trobada [pels habitants del mas]
◊ en svá sem hann var af sleginn, ok þeir dauðasynir rupluðu bœinn, leita þeir gripanna Guðmundarnauta, þvíat þat var í allra manna vitand, at Hrafn hafði þegit þá, en þó vóru þeir í þenna tíma eigi kenniligir, þvíat þat kristallus var nú at sjá grár sem hégeitill, en brúnn kyrtill hlaðbúinn sem leppr rotinn: i quan li hagueren tallat el cap i aquells fills de la mort varen pillar el mas, cercaren els objectes que constituïen els Guðmundarnautar, car era del comú coneixement que en Hrafn els havia rebut en obsequi, encara que en aquell temps ja no eren recognoscibles com a tals perquè el cristall ara tenia un aspecte gris com el hégeitill o hégettill o heggeitill (pedrenyal), i la gonella bruna enrivetada semblava un pedaç podrit
◊ Solis gemma candida est, traxitque nomen quod ad speciem solis in orbem fulgentis spargit radios (IHE, Etym., lib. XVI):  la gemma del sol és blanca i pren nom del fet que, a semblança del sol lluent sobre l'orbe, ella també llança raigs de llum
◊ XCI - solis gemma candida est et translucens, et est sic dicta, eo quod ad similitudinem solis in orbe fulgentis radios gerat, ut Isidorus dicit, libro XVI originum in capitulo de candidis gemmis (Bartholomaeus Anglicus, Liber de prop. rer., liber xvi): XCI: de la pedra del sol - la pedra del sol és blanca i translúcida i és anomenada així per tal com, a semblança del sol que lluu a l'orbe, ella també engendra raigs de llum, tal com diu l'Isidor al setzè llibre de les etimologies, al capítol de les pedres blanques
◊ septimus et ultimus lapis dicitur solix, de quo dicitur in libro de proprietatibus rerum quod est gemma candida, et translucens, sic dita eo quod ad similitudinem solis in orbe fulgentis radios gerat, ut dicit Isidorus in capitulo de candidis gemmis. Et similiter beata virgo sole clarior per orbe universum radios suae claritatis effundit, quibus omnes deuotos suos illuminare non desistit, unde ipsa Ecclesiastico 24[,45] inquit Illuminabo omnes, sperantes in domino (Bernardinus de Bustis [1450-1513]. Rosarium sermonum. v. III, p. 1014): la setena i darrera pedra s'anomena solix, de la qual es diu al llibre de les propietats de les coses que és una gemma blanca i translúcida i és anomenada així per tal com a semblança del sol que lluu en el món, ella engendra els seus raigs de llum tal com diu Isidor al capítol de les gemmes blanques. I de manera semblant la benaurada verge, més brillant que no el sol, vessa per tot el món els raigs de la seva resplendor amb els quals no cessa d'il·luminar tots els seus devots, de la qual cosa ella mateixa diu al llibre de l'Eclesiàstic 24[,45] Il·luminaré tots els qui esperen en el Senyor
◊ leiðarsteinn eða sólarsteinn var líklega kristall, sennilega silfurberg, sem braut sólargeisla þannig að þeir söfnuðust saman í einn punkt og var þannig hægt að miða út sólina þótt skýjað væri: un leiðarsteinn o sólarsteinn era probablement un cristall, versemblantment espat d'Islàndia, que refractava els raigs de sol de manera que confluïen en un punt; d'aquesta manera resultava fàcil determinar la posició del sol encara que estigués ennuvolat

sólar·tími <m. -tíma, no comptable>:
hora f solar
♦ klukkan 13:23 að sólartíma: les 13:23 hora solar

sólar·uppkoma <f. -uppkomu, no comptable>:
sortida f de sol, eixida f de sol (sólarupprás)

sólar·upprás <f. -upprásar, -upprásir>:
sortida f de sol, eixida f de sol
♦ frá sólarupprás til sólarlags: de sol a sol
◊ frá sólarupprás til sólarlags sé nafn Drottins vegsamað: 
♦ gegnt sólarupprás: a sol ixent
◊ þeir sem áttu að tjalda við framhlið tjaldbúðarinnar, austan megin, við framhlið samfundatjaldsins, gegnt sólarupprás, voru Móse og Aron og synir hans.Þeir báru ábyrgð á þjónustunni í helgidóminum og voru í þjónustu Ísraelsmanna. Kæmi einhver óviðkomandi þar nærri var hann líflátinn: 
♦ í sólarupprás: a sol ixent
◊ síðan lét hún sig flytja á land og hafði meyna í faðmi sér. Það var í sólarupprás. Hún gengur út eftir bryggju og svo í skipið. Allir menn voru í svefni. Hún gekk að húðfati því er Geirmundur svaf í: 
◊ Auður kom heim í sólarupprás og spurðu þeir bræður hennar hvert hún hefði farið. Auður kvaðst farið hafa til Lauga og sagði þeim hvað til tíðinda hafði gerst í förum hennar. Þeir létu vel yfir og kváðu of lítið mundu að orðið. Þórður lá lengi í sárum og greru vel bringusárin en sú höndin varð honum hvergi betri til taks en áður. Kyrrt var nú um veturinn: 
◊ þegar í sólarupprás laust herjunum saman. Annar batt traust sitt við að Drottinn mundi veita farsæld og frækinn sigur en hinn lét stjórnast af geðofsa sínum og vígamóði í bardaganum: 
♦ land sólarupprásarinnar: la terra del llevant, l'orient
◊ svo segir Drottinn allsherjar: Ég mun frelsa lýð minn úr landi sólarupprásarinnar og landi sólsetursins. Ég flyt hann heim aftur og hann mun búa í Jerúsalem og vera minn lýður, og ég verð Guð hans í trúfesti og réttvísi: 
◊ svo segir Drottinn allsherjar: Sjá, ég mun frelsa lýð minn úr landi sólarupprásarinnar og úr landi sólsetursins, og ég mun flytja þá heim og þeir skulu búa í Jerúsalem miðri, og þeir skulu vera minn lýður og ég skal vera þeirra Guð í trúfesti og réttlæti: 
♦ um sólarupprás: a sol ixent
◊ og mjög árla hinn fyrsta dag vikunnar, um sólarupprás, koma þær að gröfinni: 
♦ við sólarupprás: a sol ixent
◊ við sólarupprás kallaði Samúel til Sáls uppi á þakinu og sagði: „Farðu á fætur. Ég ætla að fylgja þér á leið.“ Sál fór á fætur og þeir gengu saman út, hann og Samúel: 
◊ þeir fóru á fætur árla morguns við sólarupprás. Þegar sólin skein á vatnið virtist Móabítum úr fjarlægð sem vatnið væri rautt eins og blóð: 

sólar·vana <adj. inv.>:
sense sol, mancat -ada de sol

sólar·ylur <m. -yls, (o: -yljar), no comptable>:
escalfor f del sol

sólar·öld <f. -aldar, -aldir>:
<RELIGcicle m solar
◊ sólaröldin varir í 28 ár og byrjar þá aftur frá byrjun: el cicle solar dura 28 anys i aleshores torna a començar de nou

sóla·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MEDmúscul soli, múscul m solear

sól·bað <n. -baðs, -böð>:
bany m de sol
♦ fara í sólbað: anar a prendre un bany de sol
♦ liggja (o: vera) í sólbaði: prendre un bany de sol, assolellar-se, jeure al sol

sólbaðs·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
solàrium m (establiment de bronzejament artificial)

sól·baugur <m. -baugs, -baugar>:
<ASTRONeclíptica f

sól·bekkur¹ <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
<ARQampit m [de finestra]

sól·bekkur² <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
1. (fyrir sólböðtumbona f (seient per a prendre-hi el sol)
2. (raftækillit m solar, banqueta m d'embruniment (o: de bronzejat) (aparell elèctric de bronzejat artificial)

sól·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
grosella negra, riba negra, cassís m (fl./pl.: cassissos) (baia de la planta Ribes nigrum)

sólberja·líkjör <m. -líkjörs, no comptable>:
[licor m de] cassís m 

sólberja·runni <m. -runna, -runnar>:
riber negre, groseller negre, cassisser m (planta Ribes nigrum)

sól·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:
clar -a i assolellat -ada

< sól·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
(sólseturposta f de sol
◊ "Sá ek á sumri ǁ sólbjörgum á, ǁ bað ek vel lifa ǁ vilgi teiti, ǁ drukku jarlar ǁ ǫl þegjandi, ǁ en œpanda ǁ ǫlker stóð. ǁ Heiðrekr konungr, ǁ hyggðu at gátu." "Þar drukku grísir gylti, en hún hrein við": 

sól·blettur <m. -bletts, -blettir>:
<ASTRONtaca f solar

sól·blóm <n. -blóms, -blóm>:
gira-sol m (planta Helianthus annuus)

sólblóma·fræ <n. -fræs, -fræ. Gen. pl.: -fræja; dat.pl.: -fræjum>:
llavor f de gira-sol, pipa f [de gira-sol]

sólblóma·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de gira-sol

sól·blossi <m. -blossa, -blossar>:
<ASTRONerupció f solar

sól·borð <n. -borðs, -borð>:
◊ Sveggja lét fyrir Siggju ǁ sólborðs goti no<r>ðan. ǁ Gustr skaut Gylfa rastar ǁ Glaumi suðr fyrir Aumar. ǁ En slóðgoti síðan ǁ sæðings fyrir skut bæði ǁ —hestr óð lauks fyrir Lista— lagði Kǫrmt ok Agðir: 
◊ Hér er skip kallat sólborðs hestr ok sær Gylfa land, sæðings slóð særinn ok hestr skipit ok enn lauks hestr (laukr heitir siglutré): 
◊ segl skǫr sigla ǁ sviðvís stýri ǁ sýjur saumfǫr ǁ súð ok skautreip ǁ stag stafn stjǫrnvið ǁ stuðill sikulgjǫrð ǁ snotra ok sólborð ǁ sess skutr ok strengr: 

sól·borri <m. -borra, -borrar>:
mirallet m, peix sol m (peix Lepomis gibbosus)

sól·bráð <f. -bráðar, -bráðir>:
desglaç m pel sol (fosa de la neu i el glaç en dies de molt de sol)
◊ en er allir þeir er þar voru saman komnir létu sér þetta allt vel viljað er hann hafði talað þá slitu þeir með því þinginu. Þá var hinn snarpasti kuldi og frost sem langan tíma hafði áður verið og hinir grimmustu norðanvindar en svelli og hinu harðasta hjarni var steypt yfir jörð svo að hvergi stóð upp. En á næstu nótt eftir þenna fund skiptist svo skjótt um með guðlegri forsjá að um morguninn eftir var á brottu allur grimmleikur frostsins en kominn í staðinn hlær sunnanvindur og hinn besti þeyr. Gerði þaðan af hæga veðráttu og blíðar sólbráðir. Skaut upp jörðu dag frá degi svo að af skömmu bragði fékk allur fénaður nógt gras af jörðu til viðurlifnaðar. Glöddust þá allir menn með miklum fagnaði er þeir höfðu hlýtt því miskunnar ráði er Arnór hafði til lagt með þeim og tóku þegar í mót svo nógan velgerning guðlegrar gjafar að fyrir þá skyld gengu allir þingmenn Arnórs, karlar og konur, fljótt og feginsamlega undir helga siðsemi réttrar trúar með sínum höfðingja er þeim var litlu síðar boðið því að á fárra vetra fresti var kristni lögtekin um allt Ísland: 

sól·bráð <n. -bráðs, -bráð>:
desglaç m pel sol (fosa de la neu i el glaç en dies de molt de sol)
◊ Hálfdan svarti ók frá veislu á Haðalandi og bar svo til leið hans að hann ók um vatnið Rönd. Það var um vor. Þá voru sólbráð mikil. En er þeir óku um Rykinsvík, þar höfðu verið um veturinn nautabrunnar en er mykrin hafði fallið á ísinn þá hafði þar grafið um í sólbráðinu. En er konungur ók þar um þá brast niður ísinn og týndist þar Hálfdan konungur og lið mikið með honum. Þá var hann fertugur að aldri: 

sól·brenna <-brenn ~ -brennum | -brann ~ -brunnum | -brunnið>:
cremar-se la pell pel sol (fer-se una cremada o cremades a la pell a conseqüència d'una exposició massa perllongada als raigs del sol)
♦ ég sólbrann á nefinu og húðin flagnar nú [af]: el sol m'ha cremat el nas i ara s'està pelant

sól·brenndur, -brennd, -brennt <adj.>:
1. <GENcremat -ada pel sol (amb la pell molt vermella i adolorida per exposició exagerada al sol)
2. (með sólbrúnkucolrat -ada pel sol, bronzejat -ada  (amb la pell ennegrida per exposició al sol)

sól·broddur <m. -brodds, -broddar>:
1. coralet m del Japó  (planta Berberis thunbergii)
2. <ASTRONespícula f solar

sól·bruni <m. -bruna, -brunar. Pl. poc hab.>:
<MEDcremada f del sol

sól·brunninn, -brunnin, -brunnið <adj.>:
1. <GENcremat -ada pel sol
♦ sólbrunninn á nefinu: amb el nas cremat [i pelant-se] pel sol
2. (sviðinn af sólcremat -ada pel sol, abrusat -ada pel sol  (ablamat, eixarreït pel sol)
♦ sólbrunninn jarðvegur: terra eixarreïda, terra abrusada

sól·brúður <f. -brúðar, -brúðir>:
cinerària f de jardí  (planta Pericallis x hybrida)

sól·brúnka <f. -brúnku, no comptable>:
bronzejat m [natural]
♦ → gervibrúnka “bronzejat artificial”

sól·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
1. <GENbronzejat -ada
2. (vegna þess að vinna úti í sólcolrat -ada pel sol, morè -ena  (a força de treballar al sol)

sóldaggar·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] droseràcies f.pl

sóldala·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
herba f de Sant Benet, flor f de Sant Benet (planta Geum urbanum)

sól·dýrkun <f. -dýrkunar, no comptable>:
1. <HIST RELIGculte m al sol
2. <FIG HUMORadoració f del sol, idolatria f del sol (desig de sol per part dels estiuejants)

sól·dýrkandi <m. -dýrkanda, -dýrkendur>:
<FIG HUMORadorador m del sol, adoradora f del sol, idòlatra m & f del sol (persona delerosa de sol, dit esp. dels estiuejants)

sól·dögg <f. -daggar, -daggir>:
dròsera f [comuna], resplendor f de la nit, herba f de la gota (planta Drosera rotundifolia)

sól·ey <f. -eyjar, -eyjar>:
1. <BOTranuncle m
2. (brennisóleybotonet m d'or  (planta Ranunculus acris)

sóleyja·ætt <f. -ættar, no comptable>:
<BOT[família f de les] ranunculàcies f.pl

sól·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:
bell -a com un raig de sol

sól·far <n. -fars, no comptable>:
1. <GENcurs m del sol (recorregut del sol en el cel al llarg del dia & al llarg de l'any)
2. (sólskinsol m  (claror i escalfor del sol en dies sense núvols)
3. (sólskipnau f solar  (vehicle)

sól·firð <f. -firðar, -firðir>:
afeli m

sól·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
gira-sol m (planta Helianthus annuus)

sól·flúra <f. -flúru, -flúrur. Gen. pl.: -flúra>:
llenguado m, palaí m (fl./pl.: palaïns) (peix Solea solea syn. Solea vulgaris vulgaris syn. Pleuronectes solea)

sól·fylgja <f. -fylgju, -fylgjur. Gen. pl.: -fylgna>:
1. herba f de Sant Benet, flor f de Sant Benet (planta Geum urbanum) (sóldalafífill)
2. gèum m de riera  (planta Geum rivale) (fjalldalafífill)
3. garlanda f [comuna]  (planta Vicia cracca) (umfeðmingsgras)

sól·geislun <f. -geislunar, no comptable>:
radiació f solar

sólginn, sólgin, sólgið <adj.>:
àvid -a, cobejós -osa
♦ sólginn í e-ð: àvid d'una cosa, delerós d'una cosa
◊ öreigi verður sá, er sólginn er í skemmtanir, sá sem sólginn er í vín og olíu, verður ekki ríkur: el qui és àvid de plaers i diversions, serà un indigent; el qui és àvid de vi i d'oli perfumat, mai no s'enriquirà
◊ hann á ekki að vera sjálfbirgingur, ekki bráður, ekki drykkfelldur, ekki ofsafenginn, ekki sólginn í ljótan gróða: que no sigui ni presumptuós, ni colèric, ni donat al vi, ni violent, ni àvid de guanys deshonestos
♦ sólginn í nammi (o: sætindi)llaminer -a, llépol -a (Val., Bal.

sól·gleraugu <n.pl -gleraugna>:
ulleres f.pl de sol

sól·gos <n. -goss, -gos>:
<ASTRONerupció f solar

sól·heiður, -heið, [-heitt] <adj.>:
assolellat -ada

sól·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður. Gen. pl.: -hlaðna o: -hlaða>:
captador m solar, col·lector m solar

sól·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
costat m del sol

sól·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:
ombrel·la f, para-sol m (tant la petita, semblant a un paraigua, com la grossa, de platja o terrassa)

sólhlífar·skermill <n. -skermils, -skermlar>:
apagallums m (bolet Macrolepiota procera)

sólhlífar·skermla <f. -skermlu, -skermlur. Gen. pl.: -skermla>:
apagallums m (bolet Macrolepiota procera)

sólhorfs·lota <f. -lotu, -lotur. Gen. pl.: -lota o: -lotna>:
<ASTRONperíode sinòdic

sólhorfs·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
<ASTRONmes sinòdic

sól·hringur <m. -hrings, -hringar (o: -hringir). Gen. pl.: -hringja (o: -hringa); dat.pl.: -hringjum (o: -hringum)>:
1. <ASTRONhalo m solar (rosabaugur)
2. (24 stundirdia m solar (24 hores)

< sólhvarfa·baugur <m. -baugs, -baugar>:
tròpic m (hvarfbaugur)

sól·hvolf <n. -hvolfs, no comptable>:
heliosfera f (sólvindshvolf)

sól·hvörf <n.pl -hvarfa>:
solstici m
♦ → sumarsólhvörf “solstici d'estiu”
♦ → vetrarsólhvörf “solstici d'hivern”

sóli <m. sóla, sólar>:
sola f (de calçat)

sól·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m solar

sól·koli <m. -kola, -kolar>:
1. llenguado m, palaí m (fl./pl.: palaïns) (peix Solea solea syn. Solea vulgaris vulgaris syn. Pleuronectes solea) (sólflúra)
2. micròstom m, llenguado m llimona, palaia f llimona, palaia groga (peix Pleuronectes kitt syn. Microstomus kitt) (þykkvalúra)

sól·konungur <m. -konungs, no comptable>:
<HISTel Rei Sol (Lluís XIV de França)

sól·kóróna <f. -kórónu, -kórónur. Gen. pl.: -kóróna>:
<ASTRONcorona f solar

sól·krem <n. -krems, -krem>:
crema f solar, llet f solar

sól·kringla <f. -kringlu, -kringlur. Gen. pl.: -kringla o: -kringlna>:
disc m solar

sól·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:
<ASTRONfàcula f solar

sól·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense sol

sól·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m de zodíac

sólmerkja·hringur <m. -hrings, -hringar (o: -hringir). Gen. pl.: -hringja (o: -hringa); dat.pl.: -hringjum (o: -hringum)>:
zodíac m

sól·miðja <f. -miðju, -miðjur. Gen. pl.: -miðja>:
(miðpunktur sólarcentre m del sol

sól·myrkvi <m. -myrkva, -myrkvar>:
eclipsi m de sol, eclipsi m solar

sól·nánd <f. -nándar, -nándir>:
periheli m

sól·olía <f. -olíu, -olíur. Gen. pl.: -olía>:
variant de sólarolía ‘oli solar’

sóló <n. sólós, sóló>:
1. <MÚSsolo m
2. <FIGen solitari

sól·pallur <m. -palls, -pallar>:
terrasseta f, solà m

sól·rafall <m. -rafals, -rafalar>:
panell m solar

sól·ris <n. -riss, -ris>:
sortida f de sol, eixida f de sol (sólupprás)

sól·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
assolellat -ada, amb molt de sol

sól·roð <n. -roðs, -roð>:
variant de sólarroð ‘aurora’
♦ í sólroð: a trenc d'alba, a sol ixent

sólroða·blóm <n. -blóms, -blóm>:
medinilla f (planta Medinilla magnifica)

sól·roðinn, -roðin, -roðið <adj.>:
envermellit -ida (o: enrogit -ida) pel sol
♦ sólroðinn himinn: cel rogent

sól·rós <f. -rósar, -rósir>:
estepa f  (qualsevol planta del gènere Cistus)
♦ svört sólrós*: estepa negra (Cat., Val.), estepa llimonenca (Mall.), estepa morisca (Mall.), estèpera negra (Men.), estepa mosquera (Ross.), estepa borrera (Cat.), mòdega f (Cat. = Emp.), ajoca-sapes m (Val. (planta Cistus monspeliensis)

sólrósar·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] cistàcies f.pl

sólrósa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] cistàcies f.pl

sól·selja <f. -selju, no comptable>:
anet m, fonoll m pudent  (planta Anethum graveolens)

sól·sett <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ þegar sólsett var [orðið]: a sol post

sól·setur <n. -seturs, -setur>:
posta f de sol, ocàs m

sólseturs·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festa f del solstici d'estiu (pels volts de Sant Joan, a la darreria de juny)

sól·skin <n. -skins, no comptable>:
1. <GENclaror f del sol
2. (sólfarsol m, solell m (Mall., Eiv.(escalfor i claror [directes] del sol & temps càlid i sense núvols)
♦ glaða sólskin: un sol radiant
♦ í sólskininu: al sol
♦ snjókoma á morgnana og sólskin á kvöldin: nevada els matins i sol els vespres
♦ það er sólskin: fa sol (expressió més formal que no pas það er sól úti)

sólskins·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de sol, dia assolellat

sólskins·skap <n. -skaps, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ vera í sólskinsskapi: <LOC FIGestar enriolat -ada, estar d'un humor radiant, estar exultant

sól·skífa <f. -skífu, -skífur. Gen. pl.: -skífa o: -skífna>:
1. <GENdisc m solar
2. (sólúrrellotge m de sol (rellotge de pedra per a mesurar l'hora)

sól·skríkja <f. -skríkju, -skríkjur. Gen. pl.: -skríkja>:
sit blanc (mascle de l'ocell Plectrophenax nivalis amb el plomatge d'estiu) (snjótittlingur)

sól·skær, -skær, -skært <adj.>:
1. <GEN & FIGclar -a com el dia
♦ sólskær glampi: una claror com la del dia
♦ sólskær sannleiki: una veritat clara com el dia

sól·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
rellotge m de sol

sól·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
<HISTgnòmon m

sól·stingur <m. -stings, -stingir. Gen. pl.: -stingja; dat.pl.: -stingjum>:
<MEDinsolació f, siriasi f, cop m de sol
♦ vera með sólsting: tenir una insolació

sól·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
(fastastjarnasol m (cos celeste de natura anàloga a la del Sol)

sól·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f amb grans finestrals que sol donar al jardí, sala-solàrium m

sól·stormur <m. -storms, -stormar>:
<ASTRONtempesta f solar

sól·stóll <f. -stóls, -stólar>:
tumbona f

sól·strókur <m. -stróks, -strókar>:
<ASTRONprotuberància f solar

sól·stuðull <m. -stuðuls, -stuðular>:
<ASTRONconstant f solar

sól·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
<MEDinsolació f, siriasi f, cop m de sol (sólstingur)

sólstöðu·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de solstici

sól·stöður <f.pl -staða>:
solstici m
♦ → sumarsólstöður “solstici d'estiu”
♦ → vetrarsólstöður “solstici d'hivern”

sól·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflu. Gen. pl.: -sveiflna o: -sveifla>:
<ASTRONcicle m solar, cicle m undecennal

sól·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
assolellat -ada, amb molt de sol, solellós -osa, solà -ana

sól·tími <m. -tíma, no comptable>:
hora f solar
♦ klukkan 13:23 að sönnum sóltíma: les 13:23 hora solar

sól·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
envelat m, vela f, tendal m, marquesina f, toldo m (cast.; ekki ritm./no lit.)

sól·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
<MÚSmúsica f soul, soul m (sáltónlist)

sólun <f. sólunar, no comptable>:
acció f de solar una sabata

sólund <n. sólunds, no comptable>:
dissipació f, dilapidació f

sólunda <sólunda ~ sólundum | sólundaði ~ sólunduðum | sólundaðe-u>:
dissipar una cosa (balafiar, tudar) (mot més formal que no pas sóa)
♦ sólunda fé: malgastar diners, dilapidar diners
♦ sólunda öllum eigum sínum: dissipar tots els seus béns, balafiar tota la seva fortuna
◊ dýrmætur fjársjóður og olía er í heimkynnum hins vitra, en heimskur maður sólundar því: a la casa del savi hi ha un tresor preciós i oli; però el neci els dilapida

sól·úr <n. -úrs, -úr>:
<HISTrellotge m de sol

sól·varnarkrem <n. -varnarkrems, -varnarkrem>:
crema after-sun (o: aftersun) f, crema f solar (o: antisolar), protecció f solar

sól·viðri <n. -viðris, pl. no hab.>:
temps assolellat
♦ í sólviðri: en un dia de sol
◊ meyjar sák ǀ moldu líkar, ǁ váru þeim at beðjum bjǫrg, ǁ svartar ok sámar ǀ í sólviðri, ǁ en þess [at] fegri er færa of sér. Heiðrekr konungr, hygg þú at gátu: he vist unes donzelles amb aspecte de terra. Tenien pedres per llits. Quan fa un temps assolellat, Són negres i fosques i, com més poques es veuen, més boniques són. [Qui són?] Rei Heiðrekr, a veure si endevines aquesta endevinalla (solució: els calius de la llar, que en dies de sol són apagats i llavors són [carbons] negres i foscos, i com menys n'hi ha, més apreciades són. El mot glóð és femení. La solució, en els mots originals sona: Þat eru glœðr fǫlnaðar á arni)

sólvinds·hvolf <n. -hvolfs, no comptable>:
heliosfera f

sólvinds·hvörf <n.pl -hvarfa>:
heliopausa f

sólvinds·mörk <n.pl -marka>:
heliopausa f (sólvindshvörf)

sól·vindur <m. -vinds, no comptable>:
vent m solar

sól·virkni <f. -virkni, no comptable>:
<ASTRONactivitat f solar, activitat f del sol

sól·þak <n. -þaks, -þök>:
<AUTOMsostre m solar

sól·þurrkaður, -þurrkuð, -þurrkað <adj.>:
assecat -ada al sol
♦ sólþurrkaðar fíkjur: <CULINfigues seques

sóma <sómi ~ sómum | sómdi ~ sómdum | sómtsér>:
adir-se, escaure's <LITtànyer-se
◊ þér konur, verið undirgefnar mönnum yðar, eins og sómir þeim, er Drottni heyra til: vosaltres, dones, sigueu submises als vostres marits tal i com s'adiu a les que pertanyen al Senyor
◊ ...heldur með góðum verkum, eins og sómir konum, er Guð vilja dýrka: ...sinó amb bones obres, com escau a dones que fan professió de servir Déu
◊ ...eins og konunglegu örlæti sómir: ...com escau a la generositat d'un rei
♦ það sómir þér ekki: això és impropi de tu, això no t'escau pas, això no fa per tu, això no s'adiu amb tu
♦ láta sér það sóma að <+ inf.>no avergonyir-se pas de <+ inf.
♦ sóma sér vel: ésser adient, pertocar
♦ það sómir sér vel: això fa bon efecte, això és propi, això s'adiu força

sóma·fólk <n. -fólks, no comptable>:
gent f decent (o: respectable; o: de bé)

sóma·kær, -kær, -kært <adj.>:
gelós -osa de la seva honra
♦ vera sómakær um e-ð: estar gelós de l'honor de...
◊ nú mun ég snúa við högum Jakobs og miskunna mig yfir allan Ísraelslýð og vera sómakær um mitt heilaga nafn: ara tornaré a afavorir Jacob, i em compatiré de tot el poble d'Israel i vetllaré per l'honor del meu sant nom

Sómali <m. Sómala, Sómalar>:
somali m & f

Sómalía <f. Sómalíu, no comptable>:
Somàlia f

sómalíska <f. sómalísku, no comptable>:
somali m (llengua somali)

sómalískur, sómalísk, sómalískt <adj.>:
somali (et./sg.: inv.; fl./pl. m & f: somalis)

sóma·maður <m. -manns, -menn>:
home m decent (o: respectable; o: de bé)

sóma·samlega <adv.>:
1. (viðhlítandi, með velsæmidecorosament, decentment, com cal (dignament, amb dignitat, d'una manera adequada o apropiada)
◊ framgöngum sómasamlega eins og á degi, ekki í ofáti né ofdrykkju, ekki í saurlífi né svalli, ekki í þrætu né öfund: comportem-nos decorosament, com cal fer-ho a ple dia, no pas en grans tiberis ni en grans beverris, ni en luxúries ni en desenfrens, ni en disputes ni en enveges
◊ en allt fari sómasamlega fram og með reglu:: però que tot es faci decorosament i amb ordre
2. (með sómade manera honorable, amb honestedat (amb honra)

sóma·samlegur, -samleg, -samlegt <adj.>:
1. (viðhlítandiconvenient, decent, com cal (socialment adequat o apropiat, decorós, adient)
2. (virðulegurhonest -a (honorable)
3. (sæmilegur, smánarlaushonrós -a (no indigne)
♦ sómasamlegur aðbúnaður: condicions honroses
4. (húsnæði, laundigne -a (local, sou)
♦ sómasamleg húsakynni: un habitatge digne
♦ sómasamleg laun: un sou digne, un sou raonable

sóma·tilfinning <f. -tilfinningar, -tilfinningar>:
1. sentit m de l'honra (punt d'honor, sentit de l'honor)
2. sentit m del decòrum (sentit de la decència)

sómi <m. sóma, no comptable>:
1. <GENhonra f, honor m,f
◊ Guð þeirra er maginn, þeim þykir sómi að skömminni og þeir hafa hugann á jarðneskum munum: llur déu és el ventre, i posen la seva honra en [tot] allò que fa llur vergonya. Tot el que aprecien són coses terrenals
◊ ofurlítill aulaskapur er þyngri á metunum heldur en viska, heldur en sómi: una ximpleria insignificant pesa més que no [tota] la saviesa i l'honra
♦ e-m er sómi að e-u: una cosa fa honor a algú
♦ e-ð er öllum að sóma: una cosa és un honor per a tots, una cosa fa honor a tots
♦ það er allt í sómanum [hjá e-m]: tot [li] va de la millor manera [a algú], tot és a lloc i tot va bé, tot va com toca anar
◊ það er allt í sómanum í Írak: a l'Iraq tot va bé
♦ það er allt í sómanum hingað til: per ara (o: fins ara) tot va bé
♦ sjá sóma sinn í [því] að <+ inf.>considerar una qüestió d'honor (o: dignitat) <+ inf.
♦ sýna e-m sóma: honrar algú, honorar algú 
♦ vera e-m sóma að <+ inf.>honrar algú (o: honorar algú; o: dir molt a favor d'algú) el fet de <+ inf.
◊ það er manni sómi að halda sér frá þrætu, en hver afglapinn ygglir sig: honra un home mantenir-se allunyat de disputes, però el ximple s'hi embolica
♦ það er þér til lítils sóma: això no t'honra gaire, això no et fa honor, això et desmereix [a tu]
2. (virðuleikidecència f (decòrum, dignitat & honestedat)
♦ hegða sér með sóma: comportar-se decentment, comportar-se honrosament
◊ þannig hegðið þér yður með sóma gagnvart þeim, sem fyrir utan eru, og eruð upp á engan komnir: així, comporteu-vos honestament (o: decorosament) amb els de fora i no caldrà que depengueu de ningú

sónar·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:
<MEDecografia f (ómskoðun)

sónata <f. sónötu, sónötur. Gen. pl.: sónata>:
<MÚSsonata f (composició musical)
◊ ‘sónata fyrir fiðlu og píanó í f-moll’ eftir Prokofiev: ‘Sonata per a violí i piano en fa menor’ de Prokofiev

sónatína <f. sónatínu, sónatínur. Gen. pl.: sónatína>:
<MÚSsonatina f

sónn <m. sóns, sónar>:
1. <GENso continuat
2. (í símato m de marcatge (en despenjar el telèfon)
3. (vælgemecs m.pl [continuats] (queixes, ploralletes)

sóp <m. sóps, sópar>:
1. (það sem sópað erescombrall m, agranadures f.pl (Lleida, Tort., Val., Bal. (allò que s'ha agranat)
2. (það að sópaescombrada f, agranada f (Lleida, Tort., Val., Bal. (acte d'agranar)

sópa <sópa ~ sópum | sópaði ~ sópuðum | sópað>:
escombrar, agranar (Lleida, Tort., Val., Bal.
♦ sópa e-u: escombrar una cosa, agranar una cosa (cosa agranada = brutor llevada
◊ sópa ruslinu af gólfinu: escombrar les deixalles del terra
♦ sópa e-ð: escombrar una cosa, agranar una cosa (cosa agranada = superfície netejada
◊ sópa gólfið: escombrar el terra, agranar el trispol (Bal.
♦ sópa e-u burt: <FIGescombrar una cosa, endur-se'n una cosa d'una volada, arregussar una cosa (Mall.
◊ Ike sópaði burt heilu íbúðahverfunum: l'[huracà] Ike ha escombrat àrees residencials senceres
♦ sópa e-u ~ e-m út: <FIGescombrar una cosa ~ algú, fer fora una cosa ~ algú
◊ Roma sópaði Real út úr Meistaradeildinni: el Roma va escombrar el Reial Madrid fora de la Lliga de Campions
♦ sópa e-u saman: amuntegar una cosa recollint-la o escombrant-la amb una escombra, fer un caramull de la brutor agranant-la amb la granera (Lleida, Tort., Val., Bal.
♦ láta greipar sópa um e-ð: <LOC FIGdeixar una cosa neta i pelada (saquejar-la, rampinyar-ne o arrambar-ne tot el que un pot)
◊ innbrotsþjófarnir létu greipar sópa um húsið: els lladres no van deixar ni els escuradents a la casa, els lladres van deixar la casa neta i pelada
♦ það sópar að e-m: <LOC FIGalgú fa una magnífica impressió (o: una impressió imponent) (p.e., en una reunió social, allà on va, en allò que fa etc.)
♦ ekki sópa neinu undir teppi: <LOC FIGno fer com l'estruç i ficar el cap dins un forat (no fer com si els problemes o les dificultats no existissin sinó encarar-s'hi)

sópari <m. sópara, sóparar>:
escombraire m & f, escombrador m, escombradora f, agranador m, agranadora f (Lleida, Tort., Val., Bal.

sópur <m. sóps, sópar>:
1. (kústurescombra f, granera f (Lleida, Tort., Val., Bal. (utensili per agranar)
2. (sóparavél, vélsópurmàquina f d'escombrar, escombradora f, màquina f d'agranar, agranadora f (Lleida, Tort., Val., Bal. (utensili per agranar grans superfícies, amb motor)
3. (vöndurverga f (vara)

sópran <m. sóprans, sópranar>:
1. (röddsoprano m (veu)
2. (sópransöngvarisoprano m & f (cantant amb veu de soprano)

sópran·söngkona <f. -söngkonu, -söngkonur. Gen. pl.: -söngkvenna>:
soprano f (cantant)

sópran·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
soprano m & f (cantant)

sór:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sverja “jurar”

sóra·bróðir <m. -bróður, no comptable>:
<MEDparapsoriasi f
♦ → netsórabróðir “parapsoriasi retiforme”
♦ → smáskellusórabróðir “parapsoriasi de plaques petites”
♦ → stórskellusórabróðir “parapsoriasi de plagues grans”

sóra·hryggliðabólga <f. -hryggliðabólgu, no comptable>:
<MEDespondilitis psoriàsica

Sórakte <n. Sórakte, no comptable>:
Soracte m (Sōracte -is)
◊ þú sérð hve tindur Sórakte skín af mjöll, ǁ hve svignar undan farginu líkt og strá ǁ hvert skógar-tré, hve frostsins fjötur ǁ fellur að sérhverjum lækjarstraumi: veus com el cim del Soracte resplendeix per la neu, com cada arbre bosquí s'hi vincla, talment un bri d'herba, sota el pes de la neu, com unes cadenes de glaç hi cauen sobre els corrents de tots els rierols? (L'original fa: Vĭdēs | ŭt āl|tā ǁ stēt nĭuĕ | cāndĭdŭm // Sōrāc|tĕ nēc | iām ǁ sūstĭnĕ|ānt ŏnŭs // sīlua̅e̅ | lăbō|rāntēs | gĕlū[quĕ // flūmĭnă | cōnstĭtĕ|rīnt ă|cūtō?)

sóra·liðkvilli <m. -liðkvilla, -liðkvillar>:
<MEDartritis (o: artropatia) psoriàsica
♦ sóra- og garnaliðkvillar: <MEDartropaties psoriàsiques i enteropàtiques
♦ sóraliðkvilli í fjarliðum fingra og táa: <MEDartropatia psoriàsica interfalàngica distal

sóríasis·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDartritis (o: artropatia) psoriàsica (sóraliðkvilli)

sóri <m. sóra, no comptable>:
<MEDpsoriasi f
♦ barnaliðbólga í sóra: <MEDartritis juvenil en psoriasi
almennur graftarbólusóri “psoriasi pustulosa generalitzada”
♦ → graftarbólusóri í lófum og á iljum “pustulosi palmoplantar”

sórum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → sverja “jurar”

sósa <f. sósu, sósur. Gen. pl.: sósa>:
<CULINsalsa f 

sósíal·demókrati <m. -demókrata, -demókratar>:
socialdemòcrata m & f (jafnaðarmaður)

sósíal·demókratismi <m. -demókratisma, no comptable>:
socialdemocràcia f (jafnaðarstefna)

sósíaliskur, sósíalisk, sósíaliskt <adj.>:
socialista
♦ sósíalisk ríki: <POLÍTpaïsos m.pl socialistes
♦ sósíaliskt raunsæi: <ARTrealisme m socialista

sósíalismi <m. sósíalisma, no comptable>:
socialisme m

sósíalista·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
partit m socialista

sósíalista·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat m (o: país) socialista

sósíalisti <m. sósíalista, sósíalistar>:
socialista m & f

sósíalískur, sósíalísk, sósíalískt <adj.>:
socialista

sósíal·realismi <m. -realisma, no comptable>:
<ARTrealisme m socialista

sósu·kanna <f. -könnu, -könnur. Gen. pl.: -kanna>:
salsera f (sósuskál)

sósu·litur <m. -litar, -litir>:
<CULINdaurador m de suc de carn, salsa emprada per a donar color a certs plats

sósu·skál <f. -skálar, -skálar>:
salsera f

sót <n. sóts, no comptable>:
sutja f, sutge m, estalzim m
◊ útlit þeirra er orðið blakkara en sót (ħāˈʃaχ   mi-ʃʃəˈħōr, חָשַׁךְ מִשְּׁחוֹר), þeir þekkjast ekki á strætunum: llur aspecte ha tornat més fosc que el sutge, no els reconeixen pas pels carrers

sótari <m. sótara, sótarar>:
escura-xemeneies m & f

sót·bölva <-bölva ~ -bölvum | -bölvaði ~ -bölvuðum | -bölvaðe-u>:
renegar i blastomar d'una cosa, amollar pestes contra una cosa (Mall.

sót·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
fotja f (ocell Fulica atra)

sót·raftur <m. rafts, raftar>:
1. <GENcabiró sutjós, xebró sutjós (Mall.
2. (dóni, rustipaio m, perxango m (Mall.), pellanga f (Mall.) (persona bruta i malfenera, i sovint de tracte i treball groller)
♦ sótraftar: xurma f
♦ það var hver sótraftur á sjó dreginn [í e-u]: <LOC FIGagafaven qualsevol paio [per a una cosa]

sót·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
[roig] fuliginós -osa (de color rogenc-marró semblant al color del sutge)
♦ vera sótrauður í framan: estar encès de ràbia, tenir la cara vermella de ràbia

sót·roðna <-roðna ~ -roðnum | -roðnaði ~ -roðnuðum | -roðnað>:
posar-se vermell -a fins a les orelles
♦ sótroðna í framan: posar-se vermell [d'ira, de ràbia]
♦ sótroðna af reiði: encendre's d'ira

sót·svartur, -svört, -svart <adj.>:
negre -a com la sutja
♦ sótsvört þoka: una boira espessa com la xocolata
♦ verða sótsvartur í framan [af reiði]: encendre's d'ira o ràbia

sótt <f. sóttar, sóttir>:
1. (smitandi sjúkdómurmalaltia f (morbus, malaltia contagiosa o infecciosa)
◊ í þessi ferð var hann lostinn svá ljótri sótt ok leiðiligri af Guði, iðraverk svá miklum, at hann fúnaði neðan ok vall mǫðkum, en svá mikill fýla stóð af honum, at riddarar hans máttu ekki nærri honum koma, ok æ því meirr sem sóttin þrøngdi honum, bað hann herinn því meirr skunda ferðinni, at hann mætti fyrr fagna dauða Gyðinga en harma sinn dauða: en aquesta expedició, fou colpit per Déu amb una malaltia tan lletja i repel·lent i amb un dolor de budells tan fort que es podria en vida i els cucs li pul·lulaven pel seu cos, i d'ell en sortia una pudor tan forta que els seus cavallers no se li podien pas acostar, i com més l'atuïa aquella malaltia, més instava ell al seu exèrcit a apressar la marxa a fi que pogués celebrar la mort dels jueus abans no lamentar la seva mort
◊ Þórður Sturluson tók sótt á föstunni er á leið. Var þá sent eftir Böðvari syni hans og þar voru þá við allir synir hans og margir vinir. Ámundi Bergsson gekk næst honum og talaði flest við hann. En er sóttin herti að honum bað Ámundi þá skipa til um eignir sínar: en Þórður Sturluson es va posar malalt a finals de la quarema. Varen enviar a cercar en Böðvar, son fill. [Quan aquest va arribar,] tots els fills d'en Þórður i molts d'amics seus l'acompanyaven. L'Àmundi Bergsson anava al seu costat i parlava molt amb ell. Quan la malaltia es va agreujar, l'Àmundi li va demanar que prengués les disposicions d'última voluntat pel que fa a les partions dels seus béns
♦ andast úr sótt: morir d'una malaltia
♦ kasta á sig sótt: fingir una malaltia, fer-se passar per malalt -a
◊ vel hefir þú nú gert er þú sagðir mér. Mun eg leggja ráð á með þér það er þér mun duga ef þú kannt með að fara og bregðir þú hvergi af. Nú skalt þú heim ríða fyrst af þingi og mun bóndi þinn heim kominn og taka við þér vel. Þú skalt vera við hann blíð og eftirmál og mun honum þykja góð skipan á komin. Þú skalt enga fáleika á þér sýna. En þá er vorar skalt þú kasta á þig sótt og liggja í rekkju. Hrútur mun engum getum vilja um leiða um sóttarfar þitt og ámæla þér í engu, heldur mun hann biðja að allir geymi þín sem best: has obrat bé contant-m'ho. Ara et donaré un consell que et serà d'utilitat si el segueixes i no te n'apartes en res. Primer de tot, vé-te'n del þing ara mateix i torna a ca teva. El teu marit ja hi deu haver tornat i et farà una bona acollida. Sigues gentil i complaent amb ell i ell creurà que la cosa entre vosaltrs dos ha pres un bon caire. No et mostris pas freda amb ell. Quan arribarà la primavera, fes com si et posessis malalta i fes llit. En Hrútur no voldrà fer suposicions immediates sobre la teva malaltia i no te'n farà pas retrets, sinó que, ben al contrari, pregarà a tothom que tingui cura de tu de la millor manera
♦ taka sótt: emmalaltir, agafar una malaltia
◊ þenna vetur hinn sama tók Guðmundur biskup sótt litlu fyrir langaföstu þunga og hljóðlega. Í þeirri sótt lá hann fram um Gregoríusmessu en hana bar á milli imbrudaga: aquell mateix hivern, el bisbe Guðmundur, una mica abans de quaresma, va contreure una malaltia greu i insidiosa. Va romandre allitat fins a sant Gregori[, el 12 de març], que aquell any queia el segon dia de les Témpores de quaresma
2. (léttasóttdolors m.pl de part (dolors de l'infantament)
♦ konu stendur sótt: una dona està de part
3. ([land]farsóttepidèmia f  (pestilència, malaltia contagiosa que afecta molta de gent)
4. (hitasóttfebre f  (pujada de temperatura corporal)
♦ sóttin elnaði honum: la febre li va pujar (o: li ha pujat)
♦ sóttin rénaði: la febre va remetre (o: ha remès)
5. (niðurgangurdiarrea f  (evacuació de ventre molt freqüent)

sótt:
supí de → sækja “anar a cercar”

sóttar·efni <n. -efnis, -efni>:
matèria contagiosa

sóttar·far <n. -fars, no comptable>:
1. (heilsufar, ástand í heilbrigðismálumcondicions higièniques (estat o situació de les qüestions d'higiene i salut)
◊ “Sóttarfar og sjúkdómar á Íslandi 1400-1800” eftir Sigurjón Jónsson: “Condicions higièniques i malalties a Islàndia 1400-1800” de Sigurjón Jónsson
2. (sótt, smitandi veikindimalaltia f [contagiosa] (alteració de la salut)
3. (faraldur, landfarsóttepidèmia f  (malaltia infecciosa que ataca un gran nombre de persones alhora)
◊ en eg kann það að segja að hallæri þetta mun ekki haldast lengur en í vetur og mun batna árangur sem vorar. Sóttarfar það sem lengi hefir legið mun og batna vonum bráðara: i ara puc dir-vos que aquesta fam no durarà més enllà d'aquest hivern i que els esplets milloraran amb l'arribada de la primavera. l'epidèmia que fa temps que va començar, també millorarà més aviat del que pensem (cf. Baetke 19874, pàg. 587: sóttar-far n. <...> Seuche)
4. (horfur eða ástand sjúkdómsevolució f de malaltia (estat i perspectives de malaltia & natura de malaltia)
◊ hann reið jafnan við haukum eða hundum ok skemti sér; ok einn dag, er hann fór austr yfir ána í Gulleyna at skemtan, ok er hann kom þaðan hina næstu nótt eptir, fékk hann sótt. Var þá ok búin ferð hans [norðr í Víkina ok] fór hann þá á skip [sitt] ok byrjaði [honum] vel. Ok er hann kom [austan] at Foldinni, herði sóttin at honum, gékk hann þá á skútu eina ok lét róa með sik til Túnsbergs. Var hann fœrðr upp til munklífis ok lá þar. Kom þá til læknir, sá er farit hafði utan [af Spánía] með síra Ferrant, ok lagði ráð til um sóttarfar hans. En sóttin þyngði æ því meir, ok andaðist konungr, ok er ártíð hans tveim nóttum eptir krossmessu. Þetta þótti ǫllum mǫnnum mikill skaði (HSH p. 436): contínuament sortia a cavall amb astors o gossos i es divertia. I un dia, que havia anat a llevant, a Gulley, travessant el riu, a divertir-se, quan l'endemà en tornava, se li va encomanar la malaltia. Aleshores la seva partida cap al nord, cap a Vík, ja estava preparada, i ell es va embarcar i tingueren bon vent. I quan va arribar a Fold, la malaltia es va agreujar. Aleshores va pujar a una skúta i es feu portar al rem a Túnsberg on el portaren al monestir dels canonges premonstratencs i allà es va allitar. Aleshores anà a veure'l el metge que havia vingut amb el senyor Ferrant i va aconsellar sobre la natura de la seva malaltia, però la malaltia, nogensmenys, es va anar agreujant més i més, i el rei va morir i el dia de la seva mort fou dos dies després de la festa de la Invenció de la Santa Creu[, el cinc de maig del 1257]. La seva mort a tots els va semblar una gran pèrdua
◊ þann dag lét hann gera sér kerbað ok fór þar í ok lét raka sér. Þá sǫmu nótt eptir tók at þyngja mjǫk hans sóttarfari, lagðist hann þá annat sinn í rekkju, ok þótti mǫnnum þá hans sóttarfar mjǫk þyngjast. Í sóttinni lét hann fyrst lesa sér látínubœkr. En þá þótti honum sér mikil mœða í at hugsa þar eptir, hversu þat þýddi, lét hann þá lesa fyrir sér norrœnubœkr nætr ok daga; fyrst heilagra manna sǫgur, ok er þær þraut, lét hann lesa sér konungatal frá Hálfdani svarta ok síðan frá ǫllum Noregs konungum, hverjum eptir annan. Þá er Hákon konungr þóttist finna, at mjǫk þyngðist sóttarfarit, þá gerði hann ráð fyrir málagjǫfum við hirð sína, ok kvað hann á, at gefa skyldi mǫrk brenda hverjum hirðmanni, en hálfa mǫrk gestum ok skutilsveinum ok ǫðrum sínum þjónustumǫnnum (HSH p. 479): aquell dia es va fer preparar un bany i s'hi va banyar i es va fer afaitar. Aquella mateixa nit, l'estat de la seva malaltia va començar a empitjorar molt, així que es va ajeure al seu llit per segona vegada i a la gent els va semblar que l'evolució de la seva malaltia anava a pitjor. Durant la seva malaltia, de primer es va fer llegir en llatí, però posteriorment va considerar que era massa cansat haver d'estar meditant contínuament què volia dir [el text llatí] i aleshores es va fer llegir llibres en norrè dia i nit; de primer foren les llegendes dels sants i quan varen acabar, es va fer llegir la geneologia dels reis de Noruega, des d'en Hálfdan el Negre i després passant per tots els reis, un darrere l'altre. Quan el rei Hákon va considerar que l'evolució de la malaltia empitjorava molt, va disposar com havia d'ésser la soldada dels homes de la seva hirð convenint que s'havia de donar un marc d'argent pur a cada home de la hirð i mig marc als gestir i als skutilsveinar i als altres servents seus
◊ þess er nú við getið hið þriðja sumarið þá er á leið um haustið, að Pálnatóki tekur sótt, og er Vagn þá fimmtán vetra gamall er þetta er. Nú er þegar boðið konunginum Búrizláfi til borgarinnar, þvíað Pálnatóka segir svo hugur um sitt sóttarfar sem þessi sótt myni hann til bana leiða: ara es contarà que a finals del tercer estiu, a la tardor, en Pálna-Tóki es va posar malalt, i això va passar quan en Vagn tenia quinze anys. El rei Búrizláfur fou convocat immediatament a la ciutat perquè en Pálna-Tóki tenia el pressentiment pel que fa a la natura d'aquella malaltia, que aquella malaltia el portaria a la mort (cf. Baetke 19874, pàg. 587: sóttar-far n. Beschaffenheit einer Krankheit <...>)
◊ vel hefir þú nú gert er þú sagðir mér. Mun eg leggja ráð á með þér það er þér mun duga ef þú kannt með að fara og bregðir þú hvergi af. Nú skalt þú heim ríða fyrst af þingi og mun bóndi þinn heim kominn og taka við þér vel. Þú skalt vera við hann blíð og eftirmál og mun honum þykja góð skipan á komin. Þú skalt enga fáleika á þér sýna. En þá er vorar skalt þú kasta á þig sótt og liggja í rekkju. Hrútur mun engum getum vilja um leiða um sóttarfar þitt og ámæla þér í engu, heldur mun hann biðja að allir geymi þín sem best: has obrat bé contant-m'ho. Ara et donaré un consell que et serà d'utilitat si el segueixes i no te n'apartes en res. Primer de tot, vé-te'n del þing ara mateix i torna a ca teva. El teu marit ja hi deu haver tornat i et farà una bona acollida. Sigues gentil i complaent amb ell i ell creurà que la cosa entre vosaltrs dos ha pres un bon caire. No et mostris pas freda amb ell. Quan arribarà la primavera, fes com si et posessis malalta i fes llit. En Hrútur no voldrà fer suposicions immediates sobre la teva malaltia i no te'n farà pas retrets, sinó que, ben al contrari, pregarà a tothom que tingui cura de tu de la millor manera (cf. Baetke 19874, pàg. 587: sóttar-far n. Beschaffenheit einer Krankheit <...>)
◊ mér leist illa á sóttarfarið: em desagradava l'evolució de la malaltia

sóttar·ferli <n. -ferlis, -ferli>:
malaltia f [contagiosa]
◊ það skeði og eftir það að hann ferðaðist í gegnum borgir og kauptún, predikaði og boðaði Guðs ríki og þeir tólf meður honum og nokkrar þær konur sem hann hafði grætt af óhreinum öndum og öðrum sóttarferlum (= von den bösen Geistern und Krankheiten - van den bösen geisten vnde kranckheiden - af onde Aander og Sygdomme ǁ ἡ ἀσθένεια -ίας, ἀσθενειῶν), einkum María sú er hét Magdalena, frá hverri er sjö djöflar höfðu út farið, og Jóhanna, húsfrú Kúsa, forsjónarmanns (ὁ ἐπιτρόπος -όπου, ἐπιτρόπου) Heródis, og Súsanna og margar aðrar, þær honum veittu af sínum eignum: i després d'això es va esdevenir que anava per viles i pobles predicant i anunciant el Regne de Déu, i l'acompanyaven els dotze i algunes dones que ell havia guarides d'esperits impurs i d'altres malalties, especialment la Maria, que anomenaven Magdalena, de qui havien sortit set dimonis, i la Joana, la dona d'en Cusà, l'administrador de l'Herodes, i la Susanna i moltes d'altres que li donaven de llurs béns
◊ Jesús fór og um allt Galíleam kennandi í þeirra samkunduhúsum og predikaði evangelium ríkisins og læknaði öll sóttarferli (= und heilte allerlei Seuche und Krankheit im Volk - vnde helede allerleye süke vnde kranckheyt jm volcke - og helbredede allehaande Soet og Sygdomme iblant Folcket ǁ ὁ νόσος -όσου, καὶ θεραπεύων πᾶσαν νόσον) og öll krankdæmi (ἡ μαλακία -ίας, καὶ πᾶσαν μαλακίαν) með fólkinu. Og hans rykti (= vnd sein Gerücht - vnde syn rüchte - og Hans Rygte ǁ ἡ ἀκοή -ῆς, ἡ ἀκοὴ αὐτοῦ) barst út um allt Sýriam, og þeir færðu honum alla þá sem krenktir voru af margvíslegum sóttarferlum (= mit mancherlei seuchen und qualen behaftet - mit mannigerley süken vnde quale behafftet ǁ ὁ νόσος -όσου, νόσοις) og í ýmislegum píslum höndlaðir og þá er djöful höfðu, tunglamein eða iktsjúkir (= die Gichtbrüchigen - de gychtseken ǁ παραλυτικός, -ή, -όν, καὶ παραλυτικούς) voru. Og hann læknaði þá alla: i Jesús recorria tota la Galilea ensenyant a les sinagogues i predicant l'evangeli del Regne i guarint entre el poble totes les malalties i totes les xacres. I el rumor [del que feia] s'escampà per tota la Síria, i li duien tots els qui estaven malalts de malalties variades i presos de sofrences diverses, així com els qui tenien el dimoni [dins ells], els llunàtics i els paralítics (l'arcaisme iktsjúkur designava el paralític a conseqüència d'un atac de feridura) i ell els guaria tots

sóttar·flog <n. -flogs, -flog>:
accés f de febre

sóttar·sæng <f. -sængur, no comptable>:
llit m de malalt

sótt·dauður, -dauð, -dautt <adj.>:
morir de malaltia
♦ verða sóttdauður: morir de malaltia

sótt·ferli <n. -ferlis, -ferli>:
passa f, epidèmia f

sótt·gæsla <f. -gæslu, no comptable>:
quarantena f

sótt·heitur, -heit, -heitt <adj.>:
febril, febrós -osa (amb febre & propi de la febre)
♦ með sóttheit augu: amb ulls febrosos

sótt·hiti <m. -hita, no comptable>:
1. <GENfebre f, <FAMtemperatura f (Mall.
♦ hafa sótthita: tenir febre
♦ lyf til að lækka sótthita: antifebril m, febrífug m, antipirètic m (medicament per abaixar la febre)
2. (sótthitaástandpirèxia f (condició o estat febril)

sótt·hreinsa <-hreinsa ~ -hreinsum | -hreinsaði ~ -hreinsuðum | -hreinsaðe-ð ~ e-n>:
desinfectar una cosa ~ algú

sótt·hreinsaður, -hreinsuð, -hreinsað <adj.>:
desinfectat -ada

sótt·hreinsandi, -hreinsandi, -hreinsandi <adj.>:
1. <GENdesinfectant
♦ sótthreinsandi lögur: líquid desinfectant
2. <MEDantisèptic -a (desinfectant d'ús mèdic)

sótthreinsi·efni <n. -efnis, -efni>:
1. <GENdesinfectant m
2. (til að hreinsa sár, særi o.s.fr.antisèptic m (desinfectant d'ús mèdic)

sótt·hreinsun <f. -hreinsunar, -hreinsanir. Pl. no hab.>:
desinfecció f

sótthreinsunar·efni <n. -efnis, -efni>:
variant de sótthreinsiefni ‘desinfectant; antisèptic’

sótt·hætta <f. -hættu, no comptable>:
perill m de contagi

sótt·hættur, -hætt, -hætt <adj.>:
<MED & FIGmalsà -ana
♦ e-ð er e-m sótthætt: una cosa és malsana per a algú
♦ honum er sótthætt: té mala salut, és malaltís (es posa malalt amb facilitat)

sótti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sækja “anar a cercar”
◊ svo mælti hann, ǁ en hrund in aldna ǁ fágat sótti ǁ fótlaugar ker, ǁ ok vatni köldu ǁ í ker hellti, ǁ ok vörmu at þat ǁ víf blandaði: talment va parlar [l'Odisseu]. I la vella dona va anar a cercar una ribella febrida i va abocar aigua freda dins la ribella i n'hi afegí, la dona, de calenta (L'original fa: ὣς ἄρ᾽ ἔφη, γρηῢς δὲ λέβηθ᾽ ἕλε παμφανόωντα ǁ τοῦ πόδας ἐξαπένιζεν, ὕδωρ δ᾽ ἐνεχεύατο πουλὺ ǁ ψυχρόν, ἔπειτα δὲ θερμὸν ἐπήφυσεν )

sótt·kveikja <f. -kveikju, -kveikjur. Gen. pl.: -kveikja>:
germen m 

sóttkveikju·efni <n. -efnis, -efni>:
agent infecciós

< sóttkveikju·ögn <f. -agnar, -agnir>:
bacil m, bacteri patogen

sótt·kví <f. -kvíar, -kvíar>:
<MEDquarantena f
♦ setja e-ð ~ e-n í sóttkví: posar una cosa ~ algú en quarantena
♦ vera í sóttkví: estar en quarantena

sótt·kvía <-kvía ~ -kvíum | -kvíaði ~ -kvíuðum | -kvíaðe-ð ~ e-n>:
posar una cosa ~ algú en quarantena

sótt·kvíun <f. -kvíunar, no comptable>:
posada f en quarantena

sótt·næmi <n. -næmis, no comptable>:
caràcter contagiós (o: infecciós), contagiabilitat f, susceptibilitat f de contagiar-se

sóttnæmis·hætta <f. -hættu, no comptable>:
perill m de contagi (o: d'infecció)

sótt·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
contagiós -osa (o: infecciós -osa)

sótt·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
febrós -osa

sóttur, sótt, sótt <adj.>:
1. <GENanat -ada a cercar
2. (vitjaðuranat -ada (visitat, freqüentat)

sóttvarna·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge m responsable de malalties contagioses

sóttvarna·lög <n.pl -laga>:
llei f de protecció contra malalties infeccioses, llei f per a la lluita i la prevenció de malalties infectocontagioses

sótt·varnandi, -varnandi, -varnandi <adj.>:
desinfectant

sóttvarnar·efni <n. -efnis, -efni>:
antisèptic m

sóttvarnar·hald <n. -halds, -höld>:
quarantena f

sóttvarnar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
desinfectant m, antisèptic m

sóttvarnar·meðal <n. -meðals, -meðul>:
desinfectant m, antisèptic m

sóttvarnar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comitè sanitari, comissió sanitària

sóttvarnar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstöfanir>:
mesura sanitària

sóttvarnar·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

sótt·varnir <f.pl -varna>:
mesures f.pl de lluita i prevenció de les malalties infectocontagiones

sótt·veiki <f. -veiki, no comptable>:
febres f.pl
♦ deyja ~ látast úr sóttveiki: morir de febres
♦ liggja þunglega haldinn af sóttveiki: fer llit fortament atacat de febres

sótt·verjandi, -verjandi, -verjandi <adj.>:
antisèptic m

sótt·vörn <f. -varnar, -varnir>:
1. <GENsóttvarnir “[mesures de] lluita i prevenció de les malalties infectocontagioses”
2. (sótthreinsundesinfecció f (eliminació de gèrmens patògens)
3. (sóttkvíquarantena f (incomunicació per prevenir contagi)

sótugur, sótug, sótugt <adj.>:
sutjós -osa
◊ “hverr kenna kann, ǁ Kirka, leið þessa, ǁ ok veg vísa ǁ at véum þeima? ǁ Því enn hefir eingi ǁ um ægi sótkan ǁ Hadesar heim ǁ á hlunna dýri!”: “Circe, qui sabria ensenyar-me aquest camí, indicar-me la via cap aquests santuaris? Car, encara ningú no ha anat a la llar de l'Hades per mar fuliginosa, a bord de la bèstia dels corrons” (bèstia de corrons = vaixell) (L'original fa: ‘ὢ Κίρκη, τίς γὰρ ταύτην ὁδὸν ἡγεμονεύσει; ǁ εἰς Ἄϊδος δ᾽ οὔ πώ τις ἀφίκετο νηὶ μελαίνῃ’)
♦ vera sótugur í framan: #1. <LOC GENtenir la cara negra de sutge o [bruta com el] carbó, tenir la cara plena de mascara (Mall.#2. <LOC FIGencendre's de ràbia, treure foc pels queixals, estar furiós

sót·vondur, -vond, -vont <adj.>:
furiós -osa, fora de si

sót·þerna <f. -þernu, -þernur. Gen. pl.: -þerna>:
fumarell (o: fumadell) negre (ocell Chlidonias niger)

sót·þoka <f. -þoku, no comptable>:
boira espessa com la xocolata

sóun <f. sóunar, no comptable>:
dissipació f, malbarament m, balafiament m, tudament m (Mall.
♦ sóun matvæla: malbaratament alimentari, malbaratament d'aliments

sóunar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
dilapidisme m, malbaratadorisme m

sóunar·samur, -söm, -samt <adj.>:
dissipador -a, dilapidador -a, malbaratador -a, balafiador -a (pròdig, que despèn o dóna sense mesura)

sóunar·semi <f. -semi, no comptable>:
prodigalitat f (caràcter dissipador o tendència a dissipar)



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 18/04/98