Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

ÞO

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Haec, modo quae toto rutilauerat igne comarum,
      pallida collapsis deseritur foliis.
Mirabar celerem fugitiua aetate rapinam
      et, dum nascuntur, consenuisse rosas.
Ecce et defluxit rutili coma punica floris,
      dum loquor, et tellus tecta rubore micat.
Tot species tantosque ortus uariosque nouatus
      una dies aperit, conficit ipsa dies.
Conquerimur, Natura, breuis quod gratia talis:
      ostentata oculis illico dona rapis.
Quam longa una dies, aetas tam longa rosarum:
      cum pubescenti iuncta senecta breuis.
Quam modo nascentem rutilus conspexit Eoos,
      hanc rediens sero uespere uidit anum.
Sed bene, quod paucis licet interitura diebus
      succedens aeuum prorogat ipsa suum.
Collige, uirgo, rosas, dum flos nouus et noua pubes,
      et memor esto aeuum sic properare tuum.
 
   
De: De rosis nascentibus, versos 33-50
 
   
Virgili (Pseudo-Ausoni): Apèndix virgiliana. Volum II, p. 226-228. Text revisat i traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984 (Escriptors llatins. Vol. Nr. 226)
 
       

þoka <f. þoku, þokur. Gen. pl.: þokna o: þoka>:
1. <GENboira f (mistur; skýsorti)
eldur og hagl, snjór og þoka (qīˈtˁōr ~ קִיטוֹר:   wə-qīˈtˁōr,   וְקִיטוֹר), þú stormur, sem framfylgir boði hans: llamps i pedra, neu i boira, [i] tu, tempesta que compleixes la seva ordre
nafn vort gleymist með tímanum og enginn minnist verka vorra. Líf vort líður sporlaust hjá eins og skýjadrög og leysist sundur eins og þoka (ὁμίχλη), raknar fyrir geislum sólarinnar og hjaðnar fyrir hita hennar: el nostre nom serà oblidat amb el temps, i ningú no recordarà les nostres obres. La nostra vida passa sense deixar rastre com el pas d'un núvol, i es dissipa com la boira [que] es desfa davant els raigs del sol i s'esvaneix davant la seva escalfor (ἡ ὁμίχλη -ίχλης:   καὶ ὡς ὁμίχλη διασκεδασθήσεται διωχθεῖσα ὑπὸ ἀκτίνων ἡλίου)
jafnskjótt féll yfir hann þoka (ἀχλύς) og myrkur og hann reikaði um og leitaði einhvers til að leiða sig: i a l'instant caigueren damunt seu boira i tenebres, i caminava a les palpentes i cercava qui el guiés (ἡ ἀχλύς -ύος:   παραχρῆμά τε ἔπεσεν ἐπ’ αὐτὸν ἀχλὺς καὶ σκότος)
vatnslausir brunnar eru þessir menn, þoka (ὁμίχλαι) hrakin af hvassviðri, þeirra bíður dýpsta myrkur: aquests són fonts sense aigua, boira enduta per un vent impetuós, i els espera la més profunda de les tenebres (ἡ ὁμίχλη -ίχλης:   οὗτοί εἰσιν πηγαὶ ἄνυδροι καὶ ὁμίχλαι ὑπὸ λαίλαπος ἐλαυνόμεναι)
ok er þeir gengu út, þá mælti hinn blindi maðr, en þeir námu staðar hjá durunum: „Ǫllum verðr þat, þá er eldaz,“ segir hann, „at eigi at eins tekr líkamliga sýnina frá, heldr verðu vér ok at þola ok at reyna þoku ok myrkr hugarins, því at eigi vissa ek at ek talaða nú við sjálvan konunginn, en ekki mynda ek svá málugr verit hafa, ef ek hefða þat vitat“: i quan ja sortien, el cec va dir, i ells es quedaren aturats a la porta: “A tots els passa, en envellir”, va dir-los, “que no només ens minva el sentit corporal de la vista, sinó que també hem d'endurar i patir l'emboirament i l'entenebriment de la ment perquè no he sabut que era el rei en persona amb qui he estat parlant adés, i no hauria estat tan xerraire si ho hagués sabut”
gengur Þórður þá út og voru engar vináttukveðjur að skilnaði. Fóru þeir þá leið sína. Var þá þoka mikil um héraðið en þokulaust um fjöll. Þeir tóku hross hvar er þeir fengu (SS I, cap. 218, pàg. 313): en Þórður llavors va sortir i no hi hagueren salutacions cordials en anar-se'n. Varen seguir llur camí. Hi havia una gran boira per tota la contrada, però a les muntanyes no n'hi havia. Prengueren els cavalls on que pogueren heure'ls
♦ þokan læðist: la boira es va estenent
♦ þokunni birtir af: la boira s’esvaneix
♦ þykk þoka: broma f
♦ margt býr í þokunni: <LOC FIGmanta cosa viu dins la boira
einu sinni var bóndadóttir á bæ. Hún vakti um nótt í rúmi sínu, en aðrir sváfu. Þá heyrði hún, að komið var upp á gluggann yfir rúminu og sagt: „Margt býr í þokunni, þokaðu úr lokunni, lindin mín ljúf og trú.“ Bóndadóttir svarar þegar: „Fólkið mín saknar, og faðir minn vaknar; hann vakir svo vel, sem þú.“ Við það hvarf draugur burtu, og vitjaði hennar aldrei aptur: hi havia una vegada la filla d'un bóndi a un mas. Vetllava de nit al seu llit mentre els altres dormien. Va sentir que havien pujat fins a la finestra que hi havia sobre el seu llit i li deien: “Manta cosa viu dins la boira, descorre una miqueta el forrellat, noieta meva, dolça i fidel”. La filla del bóndi li va respondre: “La gent em trobarà a faltar, i mon pare es despertarà, vetlla tan bé com tu”. En sentir aquestes paraules, el draugur va desaparèixer i ja no la va tornar a visitar mai més
♦ numa e-ð í þoku: <LOC FIGrecordar vagament una cosa
♦ sjá e-ð í þoku: <LOC FIGentreveure una cosa, no veure gens clara una cosa
♦ sjá í gegnum þokuna: <LOC FIGveure el que s'amaga sota una cosa, descobrir la martingala
♦ → morgunþoka “boira del matí”
♦ → svartaþoka “boira espessa”
2. (stjörnuþokanebulosa f (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)
3. (vetrarbrautgalàxia f (massa formada per estels, gas i pols lligats gravitacionalment)
♦ óregluleg þoka: galàxia irregular
♦ þyrping þokna: cúmul de galàxies
♦ → sporvöluþoka “galàxia el·líptica”
♦ → þyrilþoka “galàxia espiral”

þoka <þoka ~ þokum | þokaði ~ þokuðum | þokaðe-u>:
1. (hnika e-u til, hreyfa smávegisdesplaçar una cosa (moure lleugerament)
◊ hann skýtr í lopt upp, svá at örina fal lengi, en þó kemr hún þar niðr, sem taflan stendr, ok ofan í miðja töfluna ok svá í spjótskaptit, at hún þokaði engan veginn við: va disparar en l'aire, de manera que la fletxa va desaparèixer [de llur vista] molt de temps, però finalment va baixar i va caure exactament allà on era la peça d'escacs i la va endevinar ben al mig i la va travessar fins a quedar clavada a l'asta de la llança [damunt la qual havien posat dreta la figura d'escacs], sense moure absolutament res fora de lloc
♦ þoka bústað sínum: <LOC FIG impersonaltraslladar el seu mas a un altre lloc
◊ Hrútur gætir nú bús síns og gerist mikill maður fyrir sér. Ekki var hann afskiptinn um flesta hluti en vildi ráða því er hann hlutaðist til. Hrútur þokaði nú bústað sínum og bjó þar sem nú heitir á Hrútsstöðum allt til elli. Hof átti hann í túni og sér þess enn merki. Það er nú kallað Tröllaskeið. Þar er nú þjóðgata: en Hrútur llavors es va dedicar a tenir cura del seu mas i es va convertir en un home important. No solia ficar-se en la majoria de les coses, però en allò que escometia ho volia decidir ell tot sol. En Hrútur va canviar de lloc les cases del mas i va viure fins a la vellesa a l'indret que ara es diu á Hrútsstöðum. Tenia un temple al prat de devora les cases del mas i encara se'n veuen senyals. L'indret [del temple] ara es diu Tröllaskeið o Cós de Trols. Per allà ara hi passa un camí ral
♦ e-u þokar afleiðis: <LOC FIG impersonaluna cosa va més i més malament, una cosa va empitjorant lentament
◊ 16. Stúlka fær sáran augnaverk eftir fleipur um jartein. En á hinum næsta bæ því, er þessi jartein gerðist, er nú var frá sagt, var kona ein ung og málug. Hún tók skeypilega á um þennan atburð allan jafnsaman, og taldi hún afleiðis þoka um kurteisi karlanna, er þá skyldi svo heita verða fyrir þeim sem óhraustum konum, áður þær yrðu l[éttari og geipaði] mjög. En um aftaninn fór hún í rekkju sína og sofnaði þegar og svaf skamma stund og vaknaði við það, er hún hafði æðiverk í augum, svo að hún spratt upp þegar og gekk um hús innan. Sendi hún þegar síðan mann eftir mátrónę þeirri, er áður var frá sagt, að hún skyldi þangað koma og ráða um heit með henni. En hún gerði eigi fara og kunni hana mjög raunar af áleitni þá, er hún hafði haft um þá jartein, er í þeirra hýbýlum hafði orðið. Var hún síðan verkóða nótt alla. En morguninn eftir var heitið fyrir henni á hinn sæla Þorlák biskup, og tók þá verk úr augum henni, og var hún heil skamms bragðs: 16. A una noia li pega un fort dolor als ulls després de xerrar a la lleugera d'un miracle. Però en el mas veí del mas en el qual s'havia produït el miracle del qual hem parlat adés, hi havia una dona, jove i loquaç. Es va mostrar burleta amb tot aquest esdeveniment dient que la cortesania dels homes (homenia?) anava mivant si calia pregar a Déu per ells com hom prega per les dones embarassades abans del part i afegint molts d'altres dois més. I al vespre va anar al seu llit i es va adormir de seguida i va dormir una curta estona i es va despertar a causa d'un dolor atroç als ulls, de manera que es va llevar immediatament i es va posar a caminar per l'interior de la casa. Immediatament després va enviar un home a cercar la matrona de la qual s'ha referit adés, perquè hi anés i que immaginés o concebés una promesa amb ella (com la que havia fet per a obrar la guarició del seu marit). Però la veïna es va negar a anar-hi ja que realment estava molt fellona (furiosa) amb aquella dona jove per les impertinències que havia proferit sobre el miracle que s'havia esdevingut al mas d'ella i el seu marit. Tota la resta de la nit [aquella dona jove] es va veure turmentada per dolors aguts [als ulls]. I al matí segúent es va fer una promesa per a ella al beat bisbe Torlac, i el dolor als ulls li va desaparèixer i va estar guarida al cap d'un curt instant
♦ e-u þokar áleiðis: <LOC FIG impersonaluna cosa va avançant a poc a poc, una cosa va fent progressos a poc a poc
◊ húskarlinn mælti: "Vel þokar áleiðis um heilsun manna" en um búfjárhagi kallaði hann gerast hið óvænlegasta: el missatge li va dir: “Pel que fa al guariment dels homes aquest fa bona via”, però pel que fa a la situació del bestiar, va dir que la cosa pintava molt molt malament
◊ Ingjaldur kemur heim um kveldið og fer til rekkju Helga og spyr hvort honum létti nokkuð. Hann kvaðst áleiðis snúast (ɔ: þoka) og beiðir sér farnings um morguninn úr eynni og er hann fluttur suður til Flateyjar og fer síðan suður til Þórsness; segir nú að hann er orðinn var við að Gísli er með Ingjaldi: l'Ingjaldur va tornar a cases al vespre i anà al llit d'en Helgi i li va demanar si sentia una mica d'alleujament. En Helgi li va dir que anava millorant a poc a poquet i va pregar que l'endemà matí el portessin fora de l'illa i[, d'acord amb el seu desig,] fou transportat al sud, a l'illa de Flatey i d'allà anà tot seguit a Þórsnes. Llavors va dir que havia apercebut que en Gísli era a ca l'Ingjaldur
2. (koma nær, nálgastacostar-se a... (atansar-se)
◊ hún þokaði að honum við og kvað: ella anà fins allà on ell era i va dir aquests versos...
3. (færa um setmoure una cosa de lloc, canviar [lleugerament] de lloc una cosa (treure-la del lloc exacte en què es trobava)
◊ hann þokaði ekki frá sannfæring sinni: no es va moure gens ni mica de la seva convicció
♦ honum varð ekki þokað: <LOC FIG impersonalno el varen poder fer moure [ni un centímetre] (quant a parer, opinió, positura, plans etc.)
◊ hinum réttláta verður ekki þokað (mōtˁ ~ מוֹט:   sˁadˈdīq   lə-ʕōˈlām   ˌbal־ʝimˈmōtˁ,   צַדִּיק, לְעוֹלָם בַּל-יִמּוֹט) og hinir óguðlegu munu ekki byggja landið: hom no podrà pas moure el just, i els impius no habitaran pas el país
◊ konungur svaraði Kaldeum: „Þetta er ákvörðun mín og verður ekki þokað (ʔaˈzāδ, ʔazˈdāʔ ~ אַזָד, אַזְדָּא:   milləˈθāʔ   minˈn-ī   ʔazˈdāʔ,   מִלְּתָה מִנִּי אַזְדָּא): Ef þið segið mér ekki hver draumurinn er og hvað hann merkir verðið þið limaðir sundur og hús ykkar lögð í rúst: el rei va respondre als caldeus: “Aquesta és la meva decisió i és inamovible. Si no em dieu quin ha estat el somni i què vol dir, sereu desmembrats i les vostres cases seran reduïdes a runes
4. (hörfaretirar-se (fer-se enrere, recular)
♦ þoka fyrir e-m ~ e-u: <GEN & FIGfer lloc a algú ~ a una cosa, cedir el lloc a algú ~ una cosa
◊ og sá komi er ykkur bauð og segi við þig: Þoka (Δὸς τούτῳ τόπον) fyrir manni þessum. Þá verður þú með kinnroða að taka ysta sæti: i que vingui el qui us ha convidat i et digui: “Cedeix el teu lloc a aquesta persona. Llavors hauràs d'ocupar el darrer lloc amb la cara tota vermella de vergonya”
◊ það var siðvenja þeirra Gunnars og Njáls að sinn vetur þá hvor þeirra heimboð að öðrum og veturgrið fyrir vináttu sakir. Nú átti Gunnar að þiggja veturgrið að Njáli og fóru þau Hallgerður til Bergþórshvols. Þá voru þau Helgi eigi heima. Njáll tók vel við þeim Gunnari. Og þá er þau höfðu þar verið nokkura hríð kom Helgi heim og Þórhalla kona hans. Þá gekk Bergþóra að pallinum og Þórhalla með henni og mælti Bergþóra til Hallgerðar: "Þú skalt þoka fyrir konu þessi." Hún svarar: "Hvergi mun eg þoka því að engi hornkerling vil eg vera." "Eg skal hér ráða," sagði Bergþóra. Síðan settist Þórhalla niður: era costum d'en Gunnar i en Njáll, per l'amistat que hi havia entre ells dos, que cada hivern un d'ells dos acceptava la invitació d'anar a ca l'altre a celebrar-hi el convit d'hivern. En aquesta ocasió, en Gunnar havia d'acceptar la invitació al convit d'hivern a cal Njáll i ell i la Hallgerður partiren cap a Bergþórshvoll. En aquells moments en Helgi i la sev dona no eren a casa. En Njáll va donar la benvinguda al Gunnar i la seva dona. I quan ja feia una estona que eren allà, en Helgi i la seva dona la Þórhalla tornaren a casa. Llavors la Bergþóra va anar, acompanyada de la Þórhalla, al þverpallur, el banc de les dones, i en fer-ho, la Bergþóra va dir a la Hallgerður: “Fé lloc a aquesta dona”. La Hallgerður li va respondre: “De cap de les maneres no li cediré el lloc perquè no vull seure a un racó com un vella”. La Bergþóra li va replicar: “quí sóc jo la qui decideix!” I llavors la Þórhalla s'hi va asseure (vocabulari: #1. þiggja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 248: þat var siðvenja þeira at sinn vetr þá hvárr heimboð at ǫðrum daß jeder von beiden im Winter abwechselnd der Einladung des anderen folgte; #2. veturgrið: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: Cap. XXXV. 10. vetrgrið, bedeutet nur die zeit (tage im winter), die Gunnarr sich bei Njáll (oder umgekehrt) aufhielt. Sonst bedeutet das wort „aufenthalt fúr den ganzen winter“. També en Baetke 19874, pàg. 727: vetr-grið n. 1. Aufenthalt im Winter, für den Winter   2. þiggja vetrgrið eine Einladung zu einem Wintergelage annehmen; #3. þau Helgi: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: 11. þau Helgi, „Helgi und seine frau“ (Þórhalla im folgenden); dies ist ein anachronismus, da Helgi erst viel später heiratete; #4. hornkerling: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 78: 16. 17. hornkerling, „ein altes weib, das nur in der ecke sitzen darf“. També en Baetke 19874, pàg. 270: horn-kerling, -kona f. Eckensitzerin, Frau, die in die Ecke, beiseite geschoben wird)
♦ þoka undan: retirar-se, recular
5. (breytacanviar una cosa (modificar)
◊ þat er ok at þat skulu lǫg vera á landi hér sem á skrám standa. En ef skrár skilr á, ok skal þat hafa er stendr á skrám þeim er biskupar eigu. Nú skilr enn þeirra skrár á, þá skal sú hafa sitt mál er lengra segir þeim orðum er máli skipta með mǫnnum. En ef þær segja jafnlangt, og þó sitt hvor, þá skal sú hafa sitt mál er í Skálaholti er. Þat skal allt hafa er finnst á skrá þeirri er Hafliði lét gera nema þokað sé síðan, en þat eitt af annarra lǫgmanna fyrirsǫgn er eigi mæli því í gegn ok hafa þat allt er hizug leifir eða gløggra er (Oca Cendrosa. Lǫgréttuþáttr): també regirà que serà llei en aquest país el que hi diu a les lǫgskrár (còdexs legals). Si les lǫgskrár no concorden, que se segueixi el que posi als còdexs legals que pertanyin als bisbes. Si els còdexs legals dels bisbes tampoc no concorden entre si, ha de prevaler el que sigui més detallat en els paràgrafs que siguin d'interès per a la causa de la gent. Si dos còdexs legals dels bisbes són iguals de detallats però no concorden entre si, ha de prevaler el que posi al de Skálaholt. Hom s'atindrà a tot el que posi a la lǫgskrá que va fer compilar en Hafliði [Másson], llevat del que hagi estat modificat posteriorment, i de les indicacions (fyrirsǫgn) d'altres lǫgmenn (jurisperits) únicament es tindrà en compte el que no contradigui la lǫgskrá d'en Hafliði i el que la completi (lit.: i que tinguin tot el que n'hagi quedat fora) o el que sigui més clar (estigui formulat amb major claredat)

þokast <þokast ~ þokumst | þokaðist ~ þokuðumst | þokast>:
moure's a poc a poc, anar desplaçant-se a poc a poc, avançar a poc a poc
Barði tekur við harðsteininum og ekur tygilhníf af hálsi sér og þokast þá nokkuð steinasörvið er hún hafði látið á háls honum kerlingin, og þess verður getið síðar. Nú brýna þeir vopn sín. Nú þykist sveinninn hafa vel hnykkt er þeir hafa það sem þeir þurftu. Nú eru þeir þar um nótt og hafa góðan beina. Nú ríða þeir leið sína annan dag viku í góðu veðri og fóru ekki hart. Spyr Barði Eirík viðsjá hvernug hann ætlaði að farast mundi: en Barði va agafar la pedra d'esmolar i es va deslligar el ganivet que portava penjat pel coll i en fer-ho, es va moure una mica el collar de pedres [semiprecioses] que la vella li havia posat pel coll i del qual se'n tornarà a parlar més endavant. Tot seguit varen esmolar les seves armes. El vailet llavors va considerar que havia pres una bona decisió (?) perquè [tots] ells tenien el que havien de menester. I així fou com passaren la nit allà gaudint d'una bona hospitalitat. El dilluns varen prosseguir llur camí amb bon temps i ho feren sense presses. En Barði va preguntar a l'Eiríkur viðsjá (‘Cautela’) com creia que acabaria tot plegat
♦ e-ð þokast nær: una cosa es va acostant a poc a poc
♦ e-ð þokast áfram: una cosa avança a poc a poc
♦ það þokast í samkomulagsátt: <LOC FIGs'està a punt d'arribar a un acord (o: a un[a solució de] compromís), es fan avenços en direcció a un acord
♦ þokast á [um e-ð]: <impersonalavançar a poc a poc
en Óláfr konungr ok hans menn vǫrðuz með hinni mestu hreysti ok drengskap, svá at lítt þokaðiz á um mannfallit á Orminum (ɔ: svá at ekki orkaði á um mannfallit á Orminum. Sigurður Nordal, Flateyjarbók I (1944), p. 545) meðan þeir váru hvíldir, en þeir drápu margt mann af sínum óvinum, bæði af Járnbarðanum ok ǫðrum skipum, þeim er at hǫfðu lagt Orminum. Nú með því at Eiríki jarli veitti enn seint atsóknin, þá lét hann vinda upp stórviðu á Barðanum, ok fella á Orminn langa. Er þat mál manna, at Ormrinn mundi eigi vunninn hafa vorðit nema með þessi atfǫr, sem Þorkell hinn hávi hafði ráð til gefit. Þessa getr Hallar-Steinn: però el rei Olau i els seus homes es van defensar amb la màxim valentia i estrenuïtat, de manera que no hi hagué un gran carnatge entre els defensors de l'Ormrinn mentre no estigueren cansats, sinó que[, al contrari,] van matar molts de llurs enemics, tant dels qui anaven a bord del Járnbarðinn com dels altres vaixells que havien atacat l'Ormrinn. Llavors, el iarl Eiríkr, obrant que l'atac encara li procurés un profit tardà, va fer que pugessin a bord del Barðinn grans troncs i els deixessin caure sobre l'Ormrinn langi; i és opinió comuna que l'Ormrinn no hauria estat capturat si no s'hagués recorregut a aquest mitjà (atfǫr) que havia aconsellat en Þorkell l'Alt. Això és el que en canta en Hallar-Steinn...

< þokka <þokka ~ þokkum | þokkaði ~ þokkuðum | þokkaðe-ð>:
1. (hafa þá skoðuntenir una determinada opinió sobre una cosa (opinar, considerar)
þá mælti hinn vegligi maðr: „Seg þú mér ætlan manna um þat, hvat vorðit hafi af Óláfi Tryggvasyni í bardaganum á Orminum.“ Gautr svarar: „Ýmsa vega þokka menn þat, sumir segja hann hlaupit hafa á kaf mjǫk sáran, ok sokkit þar niðr með brynju sinni ok ǫðrum herklæðum ok haft svá bana“: aleshores, l'home d'aspecte honorable li va dir: “Conta'm què creu la gent que li va passar a l'Olau Tryggvason a la batalla a bord de l'Ormrinn!” En Gautr li va respondre: “Hi ha diferents opinions al respecte: n'hi ha qui diu que, malferit, va saltar per la borda i es va enfonsar amb la seva cuirassa i els altres arreus de combat i que va trobar la mort així”
♦ þokka fyrir e-m: mostrar-se complaent o agradable envers algú, tractar algú amb deferència i benevolència
Skúr heitir dóttir Hrólfs konungs, en önnur Drífa. Drífa var heima með konunginum ok allra kvenna kurteisust. Drífu var vel til þeira bræðra ok þokkaði allt heldr vel fyrir þeimUna de les filles del rei Hrólfr nomina Skúr (‘Ruixat’) i una altra, Drífa (‘Torb’). La Drífa era a casa amb el rei i era la mès cortesa de totes les dones. La Drífa es portava amb deferència cap als germans i es mostrava agradable amb ells
♦ þokka með e-m: secundar algú, mostrar-se favorablement inclinat -ada vers algú
þá svarar Haraldr konungr, ok stóð upp: „Þat er ok forn orðskviðr, at jafnan vægir hinn vitrari.“ Gekk hann þá aptr á skip sitt. Í slíkum viðskiptum konunganna fannst þat á, at vant var at gæta til samþykkis þeirra, þvíat hvárra liðsmenn þokkuðu með sínum hǫfðingja. Tǫldu menn Magnúsar konungs, at hann hefði rétt at mæla, en þeir sem úvitrari váru, kǫlluðu Haraldi í þessu nǫkkura læging, ok sǫgðu svá vera eiga, at Magnús konungr væri meira virðr í ǫllum hlutum: aleshores el rei Haraldr li va respondre mentre es posava dret: “També és una dita antiga que el més llest sempre cedeix”, i després va tornar al seu vaixell. Amb aquestes raons que hi hagué entre els dos reis es va constatar que resultava difícil d'atenir-se a llur acord perquè els seguidors de cadascun d'ells secundaven llur respectiu cabdill. Els homes del rei Magnús consideraven que aquest tenia dret a parlar com ho havia fet, però el menys llestos atribuïen al Haraldr, en l'incident que acabava de passar entre els dos reis, una certa humiliació i [els altres] deien que [en tot cas] la cosa havia d'ésser de tal manera que el rei Magnús fos honorat majorment en tos els aspectes
um vorið fór Björn að reka geldinga sína neðan af Völlum og upp eftir dalnum þeim megin sem Húsafellsbær er og húskarlar hans með honum og sáu kolreyk í skóginn og heyrðu manna mál, hlýddust um hvað þeir mæltu. Þorkell Dálksson og húskarl hans ræddu um mál þeirra Þórðar og Bjarnar og um verka þann er hvor jós á annan og það var með mörgu móti og þokkar húskarlinn heldur með Birni en Þorkell með Þórðien primavera en Björn va anar a aplegar els seus mardans sanats de Vellir i pujar-los vall amunt per la part on hi ha el mas de Húsafellsbær, i l'hi acompanyaren els seus missatges (húskarlar). I varen veure que en el bosc hi havia fum de gent que hi feia carbó i sentiren veus humanes i escoltaren el que deien. Eren en Þorkell Dálksson i el seu missatge (húskarl) que estaven parlant de la disputa (picabaralla) entre en Bárður i en Björn i sobre el verki (gloses de picat) que es llançaven l'un a l'altre i [en Þorkell i el seu missatge] ho feien de moltes de maneres (és a dir, argumentant de variades maneres l'un contra l'altre o sobre diferents aspectes de les gloses) i el missatge simpatitzava més aviat pel Björn mentre que en Þorkell ho feia pel Þórður
2. (skeyta umpreocupar-se d'una cosa (fer-se càrrec de, tenir esment de)
nú er frá því sagt að þeir búa skip sín eftir jólin. Ætlar konungur suður fyrir land. Og er konungur var mjög svo búinn þá bjóst Halldór ekki og mælti Bárður: "Hví býstu eigi Halldór?" "Eigi vil eg," segir hann, "og ekki ætla eg að fara. Sé eg nú að konungur þokkar ekki mitt mál." Bárður segir: "Hann mun þó að vísu vilja að þú farir." Fer Bárður síðan og hittir konung, segir honum að Halldór býst ekki: "Máttu svo ætla að vandskipaður mun þér vera stafninn í stað hans." Konungur mælti: "Seg honum að eg ætla að hann skuli mér fylgja og þetta er ekki alugað (alhugat), fæð sjá er með okkur er um hríð": ara es contarà que després dels jól varen preparar llurs vaixells per a salpar. El rei tenia el propòsit de singlar cap al sud resseguint la costa. I quan el rei estigué preparat per a salpar, en Halldór encara no havia preparat res i en Bárður li va dir: “Per què no et prepares, Halldór?” “No ho vull pas fer”, li va dir en Halldór, “i no penso venir-hi. Ara veig bé que el rei no aprecia els meus serveis”. En Bárður li va dir: “Tanmateix ell segur que deu voler que vinguis amb nosaltres”. En Bárður tot seguit se'n va anar i es va presentar davant el rei i li va dir que en Halldór no havia preparat res: “Has de convenir que et resultarà difícil de fer ocupar la roda de proa amb un altre que no sigui ell”. El rei li va dir: “Digues al Halldór que vull que m'hi acompanyi i que això, aquesta fredor, que hi ha hagut darrerament entre nosaltres, no té importància”

þokka·bót <f. -bótar, no comptable>:
indemnització f per greuge o per les molèsties sofertes
Um brigzl. Ef maðr bregðr menni því, at hann væri stafkarl, eðr ríðr honum kinn, bœti honum hálfa mǫrk. Þat er þokkabót hin mesta, eyrir hin minsta. Ef maðr jafnar manni við berkvikindi eitthvert, þá er hann sekr við hinn, er hann mælti við, jafnt kona sem karlmaðr, þriggja marka rétti. Þar á konungr á hvárigu því. Ef maðr bregðr manni því, at hann væri lostinn, ok má þat eigi satt gera ok svá, ef hann bregðr honum því, at hann væri lostinn, síðan hann tók rétt sinn fullan, bœti honum fullrétti, en ekki á konungr á því. En hvervitna er maðr bœtir manni fullrétti, þá skal hann vinna honum jafnaðareið, at hann mundi slíkt sáttmál ok slíkar bœtr sér til handa taka af honum, ef hann ætti slíkan hlut máls sem hann, ok væri þeir jafnir menn ok vildi hann sátt taka: de les ofenses. Si hom agreuja algú dient-li que és un captaire o donant-li una bufetada, que l'indemnitzi amb mig marc. Mig marc és la indemnització per ofensa (greuge) més alta, i un eyrir la més baixa. Si hom compara algú amb algun animal femella, el qui ho fa incorre en un delicte envers aquell de qui ho ha dit, tant si és dona com si és home, castigat amb tres marcs. Tant en un cas com en l'altre, el rei no té part d'aquests diners. Si hom retreu a algú que li ha pegat i no ho pot pas demostrar (verificar) i també si hom retreu a algú que li ha pegat després de rebre una plena indemnització, que li pagui una plena indemnització. El rei, emperò, no té part d'aquests diners. I sempre que hom rescabali algú amb una plena indemnització, li ha de jurar un jurament d'igualtat que rebrà d'ell el mateix arranjament i la mateixa compensació si mai té el mateix motiu de demanda que l'altre si són homes d'idèntic dret i ell volgués acceptar l'arranjament
♦ í þokkabót: (í miskabóten qualitat d'indemnització per greuge o per les molèsties sofertes
XVII. Um spellvirki. Nú ef maðr hǫggr eyk fyrir plógi eða arðri eða herfi eða í eykreiði á vársdegi, sá er at því verðr kunnr ok sannr, þá er hann sekr fimm mǫrkum silfrs við konung ok bœti grip þann, er hann spillti, við þann, er átti, ok ǫfundarbót slíka á ofan, sem skynsamir menn dœma eptir málavǫxtum lǫgliga til nefndir. En ef stel járni af arðri eða af plógi, þrígildi þat, er hann stal, við þann, er átti, ok sex aura í þokkabót, en konungi tvær merkr silfrs. En ef maðr spillir plóg manns eða arðri eða herfi eða hǫggr festi eða sela, beizl eða tauma eða skǫkla eða bygil {eða} hornspenzl, ef þat verðr eitthvert spillt, bœti, sem sex skynsamir menn meta, ok sex aura silfrs í ǫfundarbót. En ef hann stel einuhverju þessu, þá heitir hvinnska; þrígildi þat, er hann stal, þeim, er átti, ok heiti hvinn æ síðan at ósekju. En høggva má maðr sér til plógs ok til arðrs í hvers manns mǫrku, er hann vil, þó at hann biði eigi leyfis til: XVII. Si algú mata una bèstia de tir davant l'arada o l'arada de pala o l'esterrossador o amb els arreus posats en un dia de primavera, la persona que sigui reconeguda fent-ho i la culpabilitat de la qual sigui declarada, serà castigat amb una multa de cinc marcs d'argent per al rei i rescabali el propietari per l'objecte que hagi fet malbé i, a més a més, amb l'ǫfundarbót que uns homes assenyats, nomenats a tal fi a dreta llei, jutgin [adient] segons els fets. I si es roba el ferro d'una arada o d'una arada de pala, que en rescabali el propietari amb el triple del valor del robat i pagui sis aurar en qualitat d'indemnització per greuge i al rei dos marcs d'argent. I si hom espatlla l'arada o l'arada amb pala o l'esterrossador d'un altre home o fa malbé cordes o cabestres, arreus, brides o regnes, timons, colleres o frontaleres, si es fa malbé res de tot això, que ho rescabali com decideixin sis homes assenyats i pagui sis aurar en qualitat d'ǫfundarbót. I si roba qualsevol d'aquestes coses, això s'anomena hvinnska. [Que el lladre] rescabali al propietari el que ha robat amb el triple del seu valor i que, a partir d'aquest moment, sigui anomenat hvinn impunement. Un home, emperò, pot tallar en els boscos de qualsevol altre home fusta per a fer-s'hi una arada o una arada amb pala, encara que no demani permís per fer-ho
♦ fá e-ð í þokkabót: rebre una cosa en compensació per les molèsties sofertes
♦ í þokkabót: (í viðbót, að auki[per si no n'hi hagués prou,] a més a més... (s'aplica a quelcom de dolent)

þokka·dís <f. -dísar, -dísir>:
<MITOLgràcia f
♦ Þokkadísirnar þrjár: <MITOLles tres Gràcies, les tres Càrites

þokkaður, þokkuð, þokkað <adj.>:
estimat -ada, cartingut -uda
Rindill fór heim með Guðmundi og lét hann vel yfir honum. Ekki var hann þó þokkaður af alþýðu: en Rindill va acompanyar en Guðmundur a casa i aquest (en Guðmundur) parlava bé d'ell, però [altrament, en Rindill] la gent no li tenia estima
♦ illa þokkaður: gens estimat -ada, odiós -osa
♦ gera e-n illa þokkaðan [hjá e-m]: fer odiós algú [davant algú]
Jakob sagði við Símeon og Leví: "Þið hafið stofnað mér í ógæfu með því að gjöra mig illa þokkaðan (bāˈʔaʃ ~ בָּאַשׁ:   ʕăχarˈtɛm   ʔɔˈθ-ī   lə-haβʔīˈʃ-ēnī   bə-ʝɔˈʃēβ   hā-ˈʔārɛt͡s,   עֲכַרְתֶּם אֹתִי, לְהַבְאִישֵׁנִי בְּיֹשֵׁב הָאָרֶץ) af landsmönnum, af Kanaanítum og Peresítum. Nú með því að ég er liðfár, munu þeir safnast saman á móti mér og vinna sigur á mér. Verð ég þá afmáður, ég og mitt hús": en Jacob digué al Simeó (Ximon) i al Leví: «M'heu precipitat en la desgràcia fent-me odiós als habitants del país, els cananeus i els ferezeus. I com que tinc pocs homes, s'aplegaran contra mi i em venceran. Llavors seré esborrat [de la faç de la terra], jo i la meva casa»
og þeir sögðu við þá: "Drottinn líti á ykkur og dæmi, þar eð þið hafið gjört oss illa þokkaða hjá Faraó (bāˈʔaʃ ~ בָּאַשׁ:   ʔăˈʃɛr   hiβʔaʃˈtɛm   ʔɛθ־rēi̯ˈħ-ēnū   bə-ʕēi̯ˈnēi̯   φarˈʕɔh,   אֲשֶׁר הִבְאַשְׁתֶּם אֶת-רֵיחֵנוּ, בְּעֵינֵי פַרְעֹה) og þjónum hans og fengið þeim sverð í hendur til að drepa oss með": i els digueren: «Que Jahvè us miri i us jutgi, ja que ens heu fet odiosos (de mal veure) al Faraó i als seus servents, i els heu posat una espasa a les mans per matar-nos»
♦ vera illa þokkaður: ésser odiós o malvist
eptir þat er Baglar hǫfðu gengit til sættar við Hákon konung, sem fyrr segir, var engi sýsla fengin Guðólfi á Blakkastǫðum þvíat hann var mjǫk illa þokkaðr af bœndum þar sem hann hélt sýslu. Ok er Guðólfr sá, at hann fékk engar sœmdir af Birkibeinum þá mislíkaði honum ok settiz um kyrrt. En vetr þann er nú var frá sagt ok þeir sátu í Þrándheimi, Hákon konungr ok Skúli jarl, sendi Guðólfr son sinn, Eilíf kenni, suðr á Halland ok með honum Eirek farra ok hinn þriðja, Jón rauð, at leita sveins þess, er Sigurðr heitir. Hann var kallaðr son Erlings steinveggs: després que els Crosses s'hagueren reconciliat amb el rei Hákon, com s'ha descrit anteriorment, no es va atorgar cap sýsla al Guðólfr de Blakkastaðir, ja que gaudia de molt mala estima entre els bœndr allà on n'havia tinguda una. I quan en Guðólfr va veure que no rebia honors dels Cames-de-beç, li va desplaure i es va retirar a les seves propietats. I aquest hivern, del qual acabem de referir, en el qual el rei Hákon i el iarl Skúli s'estaven a Þrándheimr, en Guðólfr va enviar son fill Eilífr kennir al sud, a Halland, acompanyat de l'Eirekr farri i, el tercer del grup, en Jón Roig, a cercar el vailet Sigurðr, de qui deien que era fill de l'Erlingr Paret-de-pedra
♦ vel þokkaður: molt estimat -ada
♦ gerast vel þokkaður: fer-se molt estimat
þetta sumar komu þeir til Nóregs aptr Eiríkr erkibiskup af Niðarósi, Marteinn Bjǫrgynjarbiskup, Nikulás biskup af Stafangri, Ívarr biskup af Hamri, ok Nikulás biskup af Ósló, er fylgt hǫfðu her Bagla, ok verit ýmist í Danmǫrku eða Svíaveldi, ok sættust þeir við Hákon konung; fór þá hverr heim til síns stóls, en erkibiskup tók allt land í sátt aptr. Þá kom ok utan af Íslandi Guðmundr enn góði, er kjǫrinn var til biskups at Hólum, ok var hann með erkibiskupi um vetrinn. Baglar hǫfðust við á Upplǫndum um sumarit ok haustit, ok hafði Ingi, konungr þeirra, atsetr á eynni miklu, er liggr í Mjǫrs, var hann allfjǫlmennr; en hǫfðingjar hans hǫfðu yfirsókn á Upplǫndum, ok fór afli þeirra minkandi með degi hverjum, því allr landsmúgr gekk undir Hákon konungr, ok gørðist hann mjǫk vinsæll ok vel þokkaðr af alþýðu: því hann var góðr ok vingjarnligr við bœndr, en sínum mǫnnum var hann harðr ok stríðr ok refsingasamr, bæði með hǫrðum orðum ok annari hegningu, ef þeir gørðu á hluta bœnda: aquell estiu tornaren a Noruega l'Eiríkr, arquebisbe de Niðaróss, en Marteinn, bisbe de Bjǫrgvin, en Nikulás, bisbe d'Stafangr, l'Ívarr, bisbe de Hamarr, i en Nikulás, bisbe d'Ósló, que havia acompanyat l'exèrcit dels Crosses i havia estat adés a Dinamarca, adés a Suècia, i es reconciliaren amb el rei Hákon, i [després] cadascun va anar a la seva seu episcopal i l'arquebisbe es va tornar a reconciliar amb tot el país. Llavors, també va arribar des d'Islàndia Guðmundr el Bo, que havia estat elegit bisbe de Hólar, i va passar l'hivern amb l'arquebisbe. Els Crosses van romandre a les terres altes durant l'estiu i la tardor, i llur rei Ingi va tenir la seva residència a l'illa gran que hi ha al llac de Mjǫrs, i hi tenia molta de gent amb ell, i els seus capitans tenien l'yfirsókn sobre les terres altes -és a dir, administraven les terres altes per al rei-. El nombre de llurs homes (llurs forces) anava minvant de dia en dia, ja que tota la gent del país se sotmetia al rei Hákon, el qual es va fer molt popular i estimat del poble comú, ja que era bo i amable amb els bœndr, però amb els seus propis homes era sever i dur i no dubtava a castigar-los severament, tant amb paraules dures com amb d'altres càstigs, si feien res als bœndr
♦ vera vel þokkaður: ésser tingut en gran estima
Gissur son Ísleifs biskups var vígður til biskups á dögum Ólafs konungs hins kyrra að bæn landsmanna, tveim vetrum eftir andlát föður síns. Þann var hann annan á Íslandi en annan á Gautlandi. En það var nafn hans rétt að hann hét Gissröður. Svo sagði hann Ara presti. Gissur biskup var betur þokkaður af öllum landsmönnum en aðrir menn á Íslandi. Af ástsemd við hann og fortölum þeirra Sæmundar prests og umráði Markúss lögmanns og enn fleiri spakra manna var það í lög leitt að allir menn á Íslandi, þeir er eigi voru frá numdir, töldu og virtu fé sitt og sóru að rétt virt væri, hvort sem var í löndum eða lausum eyri, og gerðu tíund af síðan. Það var með miklum jartegnum hve hlýðið allt fólk var honum er hann kom því fram, að fé allt var virt með svardögum, það er hér á landi var, og svo landið sjálft og tíund af ger, og lögleiddi að svo skal vera meðan Ísland er byggt (SS I, cap. 140, pàg. 191): en Gissur, fill del bisbe Ísleifur, fou consagrat bisbe en els dies del rei Olau el Tranquil a petició dels seus païsans, dos anys després de la mort de son pare, el primer any dels quals en Gissur l'havia passat a Islàndia i el segon al Gautland. I, segons havia contat a l'Ari prevere, el seu nom vertader era Gissröður. Tot el poble d'Islàndia tingué el bisbe Gissur en major estima que qualsevol altre islandès. Per raó de l'estima que hom li professava i les admonicions del bisbe Sæmundur i l'assessorament d'en Markús, el lögmaður, així com a instància de molts d'altres homes savis, fou aprovat com a llei que tots els homes d'Islàndia -que no en fossin exempts- censarien i taxarien llurs béns i[, tot seguit,] jurarien que havien estat taxats correctament, tant si es tractava de llurs béns immobles com de llurs béns mobles i que, després, en pagarien el delme de llur vàlua. Fou amb gran meravella que tothom el va obeir quan va imposar que tots els béns, que hi havia en aquest país, i amb ells les terres mateixes, fossin taxats sota jurament, i que se'n fes el delme, i fent aprovar com a llei que així fos mentre Islàndia estigui habitada
♦ vera ~ verða lítt þokkaður: no ésser gaire apreciat o estimat
segir Þorgils þá mönnum sínum að hann ætlar að ríða í Reykjaholt og taka Egil höndum ef svo vildi verða en bannaði mönnum að bera vopn á hann. Þorsteinn Árnason hafði ráðist í Reykjaholt til ræðismanns um vorið og var Þorgilsi hann lítt þokkaður því að honum þótti sem hann hefði vísað til hans í Stafaholti þeim Hrafni og Sturlu (SS II, cap. 403, pàg. 621): llavors en Þorgils va dir als seus homes que tenia la intenció d'anar a Reykjaholt i capturar-hi l'Egill, si fos possible, però els va prohibir d'emprar llurs armes contra ell. En Þorsteinn Árnason per la primavera s'havia traslladat a Reykjaholt en qualitat de ræðismaður (administrador, ecònom, intendent) i era poc apreciat pel Þorgils ja que en Þorgils considerava que era ell qui li havia indicat al Hrafn i l'Sturla el seu parador a Stafaholt
hann var mjög harmdauður því hann hafði verið bæði vitur og vinsæll. Engi komu fram fégjöld fyrir víg Atla enda beiddist engi bóta því að Grettir átti eftirmálið ef hann kæmi út. Stóðu þessi mál kyrr um sumarið. Varð Þorbjörn lítt þokkaður af þessu verki og sat þó um kyrrt í búi sínu: la seva mort fou molt planyuda per tal com havia estat un home savi i estimat. No es van pagar cap fégjöld per la mort de l'Atli i ningú no va reclamar cap indemnització ja que era en Grettir el qui, si tornava a Islàndia, tenia l'eftirmál, és a dir, la capacitat legal per a fer incoar la causa per homicidi. Les coses relatives a aquests fets no es van moure durant l'estiu. En Þorbjörn es va fer mereixedor de l'antipatia de la gent però, a despit d'aquest fet, va romandre al seu mas sense ésser molestat

þokka·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de gràcia
Súsanna var mjög þokkafull (τρυφερός -ά -όν:   ἡ δὲ Σουσάννα ἦν τρυφερὰ σφόδρα καὶ καλὴ τῷ εἴδει) og fögur ásýndum: la Susanna tenia els trets molt delicats i molt bella de cara

þokka·góður, -góð, -gott <adj.>:
afable
6. Þorlákr var meðalmaðr {at} vexti, langleitr ok ljósjarpr á hár, þokkagóðr, en kallaðr ekki vænn maðr af alþýðu né allskǫruligr at ávarpi vel flestra manna — Thorlacus staturae erat mediocris, uultu longiusculo, capillis ex fusco albicantibus, oris habitu, quem ad fauorem conciliandum naturae finxerat, sed qui uulgo non dicebatur formosus; nec, ut plerique iudicabant, eloquio satis grauis erat6. En Torlac era un home d'estatura mitjana, de cara allargada, i de cabells castanys clars, afable, però no era pas considerat un home benplantat pel poble comú ni un home que destaqués gaire en l'opinió de la immensa majoria de la gent

þokka·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
<MITOLgràcia f
♦ Þokkagyðjurnar þrjár: <MITOLles tres Gràcies, les tres Càrites

þokka·lega <adv.>:
raonablement, passablement
♦ ganga þokkalega til fara: <LOC FIGcantar-li les quaranta a algú
♦ hvernig gengur? bara þokkalega: com va [tot]? Benet

þokka·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (allgóður, sæmilegurforça bo bona (acceptable, passable)
♦ þokkaleg ofanígjöf: una bona estirada d'orelles
♦ í þokkalegu lagi: en condicions passables
♦ vera þokkalegur í e-u: <LOC FIGésser acceptablement bo en una cosa
♦ það er alveg þokkalegt: <LOC FIGva prou bé
2. (ekki góðurhorrible (miserable, roí)
3. (geðslegurencantador -a, agraciat -ada (agradós, ple de gràcia & atractiu, atraient)
4. (notalegurconfortable (còmode)
5. (hreinlegur, þrifalegurpolit -ida (net, endreçat)
♦ þokkaleg stofa: una cambra neta i ben agençada

þokkast <þokkast ~ þokkumst | þokkaðist ~ þokkuðumst | þokkast>:
plaure
Ástríður konungsdóttir fæddist upp í Vestra-Gautlandi að göfugs manns er Egill hét. Hún var kvinna fríðust og best orðum farin, glaðmælt og lítillát, mild af fé. En er hún var fulltíða að aldri var hún oftlega með föður sínum og þokkaðist hverjum manni vella princesa Astrid fou criada al Gautland occidental per un noble que nomia Egill. Era la més bella de les dones i era posseïdora de gran facilitat de paraula, extrovertida i humil i generosa. I quan va arribar a l'edat adulta, sovint era a ca son pare i agradava molt a tothom
Kjartan svarar: „Þat berr stóru, hversu mér þokkast (ɔ: þóknast) vel þeirra athæfi, því heldr sem mér kynnist meirr; ok jafnan hefir mér vel litizt merkiliga á konunginn, en nú í dag {sýndist mér hans yfirbragð} frá því ágætliga sem fyrr, svá at ek ætla þann (ɔ: þá) betr hafa, er honum hlýðnazt ok veitir góða (ɔ: góðviljaða) þjónustu; ok er þat sannast at segja, at ek ætla þar við liggja ǫll vor málskipti ok hamingju, at vér trúim á þann guð er hann boðar. Nú dvelr mik eingi hlutr, at ek geng eigi þegar til konungs ok biðja skírnarinnar, utan sá einn, at hann mun nú til borða genginn, ok þat at ek vil eigi únáða konung eðr kristna kennimenn á þessum degi, er þeir kalla mykla hátíð guðs síns, þvíat meiri ván er at þat sé starfi mikill at veita oss ǫllum skipverjum þat embætti, ok ætla ek þann dag dveljast er vér látum allir skírast; en með øngu móti má Óláfi konungi vera annara til at þat verði framgengt {en mér}; er þat ok ústaðfastligt at láta svá ákafliga at einhverjum hlut at eigi fylgi hóf eðr stilling eðr hversu sýnist þér þetta ráð, Bolli frændi?“: és extraordinari com m'agrada llur costum: com més el conec, més i més m'agrada. El rei sempre m'ha semblat [un home] remarcable, però avui, el seu aspecte m'ha semblat molt més excel·lent que mai abans, de manera que crec que els qui estan a les seves ordres i el serveixen volenterosament, ho tenen millor. I no et menteixo pas si et dic que crec que tota la nostra bona fortuna i tot el que ens ha de resultar bo i important dependran del fet que creguem en el déu que ell predica. Així i doncs, ja no hi ha res que m'impedeixi d'anar [p. 38] ara mateix davant el rei i demanar-li que em bategi llevat d'aquesta única raó: que ara [el rei] ja deu seure a taula i no vull pas destorbar el rei o els preveres cristians avui, el dia que ells anomenen la gran festa principal de llur déu. Car, m'imagino que serà un gran esdernec de feina batejar-nos a tots nosaltres, a mi i tota la meva tripulació, i crec que caldrà tot un dia sencer quan tots nosaltres ens fem batejar. Però [així i tot,] el rei Olau de cap de les maneres no pot estar més frissós que això es faci del que ho estic jo. [De tota manera,] també resulta imprudent deixar-se emportar tan impetuosament per una cosa, sense observar la mesura i la calma (temprança). I a tu, cosí Bolli, què et sembla aquesta decisió?
og svo var gert. Og þeir komu á fund konungs og segja honum sitt erindi að bændur vildu hafa þing við hann og setja grið í milli konungs og bónda. Konungur lét sér það vel þokkast og bundu það við hann einkamálum sín í milli meðan sú stefna væri. Og fóru þeir aftur við svo búið og segja Guðbrandi og Þórði að grið voru sett: i així es va fer. I anaren a veure el rei i li digueren el motiu de llur presència davant ell: que els bændur volien celebrar una assemblea amb ell i que, en l'entretant, hi hagués treva entre el rei i els bændur. Al rei això el va complaure molt i lligaren això amb el rei, amb acords especials i personals (?) entre ells, mentre durés aquella reunió. I fet això, se'n tornaren i informaren en Guðbrandur i en Þórður que s'havia conclòs un treva (vocabulari: #1. binda e-ð við e-n einkamálum sín í milli: En Baetke 19874, pàg. 52, dóna entrada només a: binda e-t (með) fastmælum, eiðum etwas bindend abmachen, mit Eiden bekräftigen, i Baetke 19874, pàg. 105: einka-mál n.pl. 1 besondere, persönliche Absprache, Abmachung, Vereinbarung <...>; )

þokka·sæld <f. -sældar, no comptable>:
estimació f, popularitat f
(H 19) Frá Sǫlmundi. Þórólfr smjǫr, er fyrr var getit, var sonr Þorsteins skrofa, Grímssonar, þess er blótinn var dauðr fyri þokkasæld ok kallaðr kambann. Sonr Þórólfs smjǫrs var Sǫlmundr, faðir Þorsteins, þess er land nam í Brynjudal, á millim Bláskeggsár ok Forsár. Hann átti Þorbjǫrgu kǫtlu, dóttur Helga skarfs Geirleifssonar, er nam Barðastrǫnd. Þeira sonr var Refr í Brynjudal, faðir Halldóru, er átti Sigfúss Ellíða-Grímsson. Þeira dóttir Þórgerðr, móðir Sigfúss, fǫður Sæmundar prests ins fróða: (H 19) D'en Sǫlmundr. En Þórólfr mantega, que ja s'ha esmentat abans, era fill d'en Þorsteinn skrofi, fill d'en Grímr, a qui, després de mort, es feien ofrenes [i sacrificis] a causa de la gran estimació de què gaudia i a qui deien kamban (kambán ?) [de malnom]. Fill d'en Þórólfr mantega fou en Sǫlmundr, pare d'en Þorsteinn que va prendre terres [per a establir-s'hi] a la vall de Brynjudalr, entre els rius Bláskeggsá i Forsá. Estava casat amb la Þorbjǫrg Katla, la filla d'en Helgi skarf, fill d'en Geirleifr, que va prendre en possessió Barðastrǫnd per establir-s'hi. Fill d'ells fou en Refr de Brynjudalr, el pare de la Halldóra que en Sigfúss Ellíða-Grímsson va tenir per dona. Filla d'ells fou la Þórgerðr, que fou la mare d'en Sigfúss, el pare del prevere Sæmundr el docte

þokka·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
popular, que cau bé
finnst og varla á voru landi eða víðara sá maður er þokkasælli hafi verið af sínum vinum en þessi hinn blessaði biskup svo sem votta bréf Þóris erkibiskups eða Guttorms erkibiskups eða hins ágæta konungs Hákonar og margra annarra dýrðlegra manna í Noregi að þeir unnu honum sem bróður sínum og báðu hann fulltingis í bænum sem föður sinn (SS I, cap. 269, pàg. 386): difícilment també es trobarà, a la nostra terra o enjondre, un home que hagi estat més estimat dels seus amics que aquest beneït bisbe, com les cartes de l'arquebisbe Þórir o de l'arquebisbe Guttormur o de l'excel·lent rei Hákon i de molts altres homes gloriosos de Noruega donen fe que tots ells l'estimaven com llur germà i que impetraven la seva ajuda en llurs pregàries com si fos llur pare
Hrærekur konungur gerði ýmist að hann þagði marga daga, svo að engi maður fékk orð af honum, en stundum var hann svo kátur og glaður að þeim þótti að hverju orði gaman því er hann mælti en stundum mælti hann mart og þó illt einu. Svo var og að stundum drakk hann hvern af stokki og gerði alla ófæra er nær honum voru en oftast drakk hann lítið. Ólafur konungur fékk honum vel skotsilfur. Oft gerði hann það, þá er hann kom til herbergis áður hann lagðist til svefns, að hann lét taka inn mjöð, nokkurar byttur, og gaf að drekka öllum herbergismönnum. Af því varð hann þokkasællel rei Hrærekur feia una d'aquestes dues coses: de vegades restava callat durant uns quants dies, de manera que no hi havia ningú que li tragués paraula, però de vegades estava tan content i alegre que qualsevol paraula que deia els semblava divertida però de vegades deia moltes de coses i tanmateix únicament dolentes. També s'esdevenia que de vegades bevia tant que era capaç d'aguantar bevent fins que tots els altres havien caigut de l'setstokkur i feia que tots els qui eren a prop d'ell, quedessin incapaços de moure'sm però habitualment solia beure poc. El rei Olau li feia a mans una assignació prou generosa. Sovint, quan anava a la seva cambra abans de colgar-se, feia que li portessin med, unes quantes byttur i en donava de beure a tots els qui compartien amb ell la cambra. Això el va fer molt popular (molt ben vist) (vocabulari: #1. ófær: Cf. Baetke 19874, pàg. 454: ó-færr adj. 1. nicht imstande sich fortzubewegen od. etwas zu unternehmen <...>; #2. bytta: Cf. Baetke 19874, pàg. 80: bytta f. Gefäß, Bottich, Bütte, Kübel; )
Björn er maður nefndur, gauskur að kyni. Hann var vinur og kunningi Ástríðar drottningar og nokkuð skyldur að frændsemi og hafði hún fengið honum ármenning og sýslu á ofanverðri Heiðmörk. Hafði hann og yfirsókn í Eystri-Dali. Ekki var Björn konungi kær og ekki var hann maður þokkasæll af bóndums’esmenta un home, anomenat Björn, de llinatge gauta. Era conegut i amic de la reina Àstrid, emparentat d'enfora amb ella, la qual li havia atorgat l'ármenning i sýsla (la intendència i el batlliu) de la Heiðmörk superior (a la part alta de la Heiðmörk). També tenia al seu càrrec el control i administració de les valls d'Eystri-Dalir. Aquest Björn no gaudia de l'estimació del rei i no era ben vist dels bændur

þokki <m. þokka, no comptable>:
1. (yndisþokkigràcia f (qualitat estèticament agradable i atraient d'algú)
festu ei augu á fagurri konu, starðu ekki á þokka (τὸ κάλλος -άλλεος: καὶ μὴ καταμάνθανε κάλλος ἀλλότριον) konu annars manns. Fegurð (ἐν κάλλει γυναικὸς) konu hefur margan leitt afvega, hún kveikir ástarbríma sem bál: no fixis pas els ulls en una dona bonica, no et miris la bellesa de la dona d'un altre. La bellesa d'una dona n'ha esgarriat molts, encén l passió amorosa com una foguera
hæversk kona er gædd æðsta þokka (ἡ χάρις -άριτος: χάρις ἐπὶ χάριτι γυνὴ αἰσχυντηρά), ekkert jafnast á við siðsama sál: una dona modesta està dotada amb la màxima gràcia, res no pot mesurar-se amb una ànima decorosa (llatí: admodum gratiosa est mulier uerecunda. A Siràcida 32:10, el mot χάρις es va traduir amb hylli: πρὸ βροντῆς κατασπεύδει ἀστραπή, καὶ πρὸ αἰσχυντηροῦ προελεύσεται χάριςEins og elding fer fyrir þrumu fer hyllin fyrir hæverskum manni
annar er vel máli farinn en vekur óvild, hann mun fara á mis við öll lífsins gæði enda hlaut hann eigi þokka (ἡ χάρις -άριτος: οὐ γὰρ ἐδόθη αὐτῷ παρὰ κυρίου χάρις) að gjöf frá Drottni og er firrtur allri spek: un altre és eloqüent (sap parlar bé) i desperta malvolença, [i per això] li manquen tots els béns de la vida i més que més si no ha rebut del Senyor el do de la gràcia (favor) i està mancat de tota saviesa
2. (geðþokki, geðþekkniencís m (encant, atractiu)
♦ bjóða af sér góðan þokka: tenir maneres encantadores, ésser una persona que enamora, irradiar encant o atractiu
3. ([vel]vild, vildarhugur, velþóknunfavor m (disposició favorable o preferencial envers algú)
skilja þau nú tal sitt. Þorgrímur gistir á Ólafsvöllum. Áshildur gerði honum góðan beina og fóru mjög saman hugir þeirra. Hún sagði Þorgrími hvert tal þeirra Helga hafði verið. Helgi ræðir og um komur Þorgríms, kvaðst illa við una, bað hann af láta. Þorgrímur kvaðst eigi hirða um hans þokka (= reiðiþokka? = óþokka? = hugþokka, álit, skoðun?) eða hót ef hennar vilji væri til. Nú leiðir hún Þorgrím á götu og gaf honum mikið fingurgull áður þau skildu. Áshildi kvaðst grunur á að þau mundu eigi oftar sjást. Þorgrímur kvaðst ætla að finna hana brátt. Hún kvað vel ef svo væri, skilja við svo búið: llavors varen posar punt final a llur conversa. En Þorgrímur va passar la nit a Ólafsvellir, gaudint de la bona hospitalitat amb què el va atendre l'Áshildur: n'estaven molt l'un de l'altre. Ella va contar al Þorgrímur com havia anat la conversa que havia mantingut amb en Helgi. [L'endemà al matí ?] en Helgi també va treure a conversa les vingudes d'en Þorgrímur, dient que n'estava molt descontent i va pregar al Þorgrímur que les deixés de fer. En Þorgrímur li va dir que tant se li'n feien la seva animadversió o les seves amenaces mentre la seva voluntat (de l'Áshildur) no canviés (és a dir, mentre ella així ho volgués). Després l'Áshildur va acompanyar en Þorgrímur [de les cases del mas] fins al camí i, abans de separar-se, li va donar un gran anell d'or. L'Áshildur va dir que pressentia que ella i en Þorgrímur ja no es tornarien a veure. En Þorgrímur li va respondre que tenia el propòsit de tornar-la a veure aviat. Ella li va dir que estaria bé, si així fos, i, havent dit això, se separaren (vocabulari: #1. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: mun ek ekki hirða um hans þokka ich werde mich nicht darum kümmern, ob es ihm beliebt; )
það sama kveld eftir sólarsetur kom sunnan að borginni Haraldur konungur Guðinason með óvígjan her. Reið hann í borgina að vild og þokka allra borgarmanna. Voru þá tekin öll borgarhlið og allir vegar að eigi skyldu njósnir koma Norðmönnum. Var þessi her um nóttina í staðinum: aquell mateix vespre, després de la posta del sol, va arribar des del sud a la ciutat el rei Haraldur Guðinason amb un exèrcit imbatible. Va entrar dins la ciutat amb l'aclamació i les simpaties de tots els ciutadans. Llavors es varen ocupar totes les portes de la ciutat i tots els camins que hi menaven a fi que la notícia [de la seva arribada a la ciutat] no pogués arribar als noruecs. Aquest exèrcit va romandre a l'interior de la ciutat durant la nit (vocabulari: #1. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: Reið hann í borgina at vild ok þokka allra borgarmanna mit der Zustimmung und mit dem Wohlwollen aller Bewohner; )
menn komu brátt til þeirra. Bóndi sá er þar bjó næst hét Þórir. Hann bauð Þorsteini til sín og þangað fór hann. Eiríkur rauði bauð Þorgilsi til sín og það þekktist hann. Þangað fóru tólf menn með honum. Þorgilsi er skipað gagnvart Eiríki og þar utar frá sat Þorleifur, þá Kolur, þá Starkaður. Þorfinni var fengin fóstra og vill hann ekki mjólk drekka fyrr en myrkt var. Þá var hann af brjósti vaninn. Ekki var Eiríki margt til Þorgils og var vistin með minna þokka veitt en Þorgils hugði. Það frétti Þorgils að þrælarnir voru þar í landi og lét eigi sem hann vissi: aviat hi anà gent a veure'ls. El bóndi que vivia al més a prop d'allà nomia Þórir. Va convidar en Þorsteinn al seu mas i ell hi va anar. L'Eiríkur el Roig va convidar en Þorgils al seu mas i en Þorsteinn va acceptar la invitació. Hi va anar amb dotze homes més. En Þorgils va rebre un lloc per seure davant per davant de l'Eiríkur, en Þorleifur va seure més cap a la sortida, després venia en Kolur i finalment l'Starkaður. Van procurar una dida al Þorfinnur però no va voler beure lleteta fins que no es va haver fet fosc. Llavors el varen desavesar de mamar. L'Eiríkur no es va mostrar gaire amable (deferent) amb en Þorgils i en Þorgils fou complimentat amb menor hospitalitat que la que ell esperava. En Þorgils va saber que els [seus] esclaus eren allà en aquell paratge però no va dir que ho sapigués (vocabulari: #1. e-m er ekki margt til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 407: 2. freund(schaft)lich: konunginum var ekki mart til hans í fyrstunni; er mart með þeim sie stehen in gutem Verhältnis zueinander; #2. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: var vistin með minna þokka veitt en hann hugði die Bewirtung war weniger freundlich, nicht so entgegenkommend, wie er es sich gedacht hatte; )
♦ náð og þokki: la gràcia i el favor
♦ ávinna sér náð og þokka e-s: guanyar-se la gràcia i el favor d'algú
og konungur fékk meiri ást á Ester en öllum öðrum konum, og hún ávann sér náð hans og þokka (ˈħɛsɛδ ~ חֶסֶד:   wa-ttiɕɕāʔ־ˈħēn   wā-ˈħɛsɛδ   lə-φāˈnā-u̯   mi-kˌkāl־ha-bbəθūˈlɔθ,   וַתִּשָּׂא-חֵן וָחֶסֶד לְפָנָיו מִכָּל-הַבְּתוּלוֹת), meir en allar hinar meyjarnar. Og hann setti hina konunglegu kórónu á höfuð henni og gjörði hana að drottningu í stað Vastí: i el rei es va corprendre de l'Ester més que de totes les altres dones, i ella es va guanyar la sev gràcia i favor, més que totes les altres donzelles. I li posà al cap la corona reial i la féu reina en lloc de la Vasti (Vaixtí)
4. (hugþokki, álit, skoðun, hugurcriteri m (judici, opinió)
Eyjólfur tók vel við honum og mælti: "Undir þínum þokka þykir mér mest af þínum frændum og þótt fátt hafi verið um með oss af hinum fyrrum atburðum þá vil eg nú vingast við þig og skalt þú þiggja að mér stóðhest. Þessi er hér bestur í héraðinu": l’Eyjólfur el va rebre cordialment i li digué: “D'entre els de la teva família és el teu criteri el que més aprecio i, encara que fins ara les relacions entre tu i jo han estat fredes a conseqüència d'esdeveniments passats, ara vull cloure amistat amb tu i[, per aconseguir-ho,] tindràs el cavall llavorer que és el millor de tota aquesta contrada” (vocabulari: #1. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: undir þínum þokka þykki mér mest af þínum frændum an deinem Wohlwollen liegt mir am meisten in deiner Verwandtschaft; )
♦ vera í góðum þokka hjá e-m: gaudir de bona consideració als ulls d'algú, ésser [molt] ben vist d'algú
5. (ástarþokkiafecte m (afecció o inclinació amorosa envers algú)
♦ hafa þokka á e-m: estar corprès -esa d'algú, estar agradat -ada d'algú, estar enamorat -ada d'algú
♦ hafa þokka með e-m: sentir afecte per algú
þá mælti hún: "Því fór eg utan úr löndum og úr Miklagarði með Þorsteini, og fyrirlét eg bæði frændur og fé, að eg vildi að eitt gengi yfir okkur bæði. Nú hefir mér hér gott þótt. En ekki slægir mig hér til langvista í Noregi eða hér í Norðurlöndum ef hann fer á burt. Hefir og jafnan þokki með okkur verið og ekki að áskilnaði orðið. Nú munum við bæði ásamt fara því að okkur er kunnigast um þá hluti marga er orðið hafa síðan við fundumst": llavors ella els va dir: “Vaig deixar terres [llunyedanes] i Constantinoble amb en Þorsteinn [per venir fins aquí], deixant enrere parents i fortuna, per tal com era la meva voluntat de compartir el seu destí. M'ha agradat estar aquí [a Noruega], però no desitjo pas continuar vivint ni a Noruega ni als Països del Nord si ell se'n va. També hi ha hagut sempre afecte entre nosaltres dos i no hi ha hagut res [entre nosaltres] que ens hagi separat. Ara, doncs, també ens n'anirem plegats, car coneixem i sabem molt bé les moltes de coses que s'han esdevingut des que ell i jo ens vam trobar” (vocabulari: #1. slægja: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 313: 1. slœgja, unpersönlich, slœgir e-hn til e-hs, „einer verlangt nach etwas“, i afegeix: 1.2. Diese worte der Spes stehen in offenbarem widerspruch mit §2; sie wären nur dann zu verstehen, wenn man annähme, dass Spes so redet, um die herren glauben zu machen, Þorsteinn selbst habe de initiative zu de rreise genommen, eine psychologische vertiefung der erzählung, deren der verfasser dieser geschichte gewiss nicht fähig war)
♦ hafa þokka til e-s: tenir afecte a algú
en fari svo, að þú hafir eigi lengur þokka til (ħāˈφēt͡s   b- ~ -חָפֵץ בּֽ:   wə-hāˈʝāh   ʔim־ˈlɔʔ   ħāˈφat͡stā   b-āḥ,   וְהָיָה אִם-לֹא חָפַצְתָּ בָּהּ) hennar, þá skalt þú láta hana algjörlega lausa og mátt alls eigi selja hana við verði. Þú skalt ekki fara með hana sem ambátt, fyrir því að þú hefir spjallað (עִנִּיתָהּ) hana: però si s'esdevé que ja no sents afecte per ella, deixa-la completament lliure i no la venguis pas per diners. No la tractis com una serva, ja que l'has desflorada
♦ leggja þokka á e-n: corprendre's d'algú, agradar-se d'algú, enamorar-se d'algú
þau Gunnar og Rannveig áttu dóttur er Úlfheiður hét. Hún var gift nauðig en síðan lagði þokka á hana Ari Þorgeirsson og átti við henni börn fjögur. Klemet hét son þeirra og andaðist ungur (SS I, cap. 82, pàg. 102): en Gunnar i la Rannveig tingueren una filla que va nòmer Úlfheiður. Va ésser maridada per la força, però més tard l'Ari Þorgeirsson es va corprendre d'ella i va tenir amb ella quatre fills. El fill que tingueren en comú va nòmer Klemet i va morir jove
jafnan skemmtu þau Helga sér að tafli og Gunnlaugur. Lagði hvort þeirra góðan þokka til annars bráðlega sem raunir bar á síðan. Þau voru mjög jafnaldrar: la Helga i en Gunnlaugr tothora es divertien jugant al tafl. Aviat va prendre en ells dos un sentiment d'enamorament, com es va evidenciar posteriorment. Es duien molt poc un de l'altre (vocabulari: #1. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: lagði hvárt þeira góðan þokka til annars sie faßten Zuneigung zueinander; )
og Davíð kom til Sáls og þjónaði honum. Lagði Sál mikinn þokka á (ʔāˈhēβ ~ אָהֵב:   wa-i̯ʝɛʔɛ̆hāˈβ-ēhū   məˈʔɔδ,   וַיֶּאֱהָבֵהוּ מְאֹד) hann og gjörði hann að skjaldsveini sínum: i en David es va presentar davant en Saül (Xaül) i el va servir. En Saül (Xaül) li mostrà un gran afecte, i el va fer el seu escuder
♦ vera e-m vel í þokka: agradar algú a algú
hóf hún þá upp alla sögu og sagði frá lífláti Ásbjarnar og svo kvað hún allar þær vísur er hann hafði kveðið "en eigi þykist eg þar sjá fyrir mun um hvort meira má tröllskapur Brúsa og móður hans eða hamingja þín. En öngvan mann óttast hann utan þig einn og viðurbúnað hefir hann veittan ef þú kynnir að koma. Hann hefir fært það bjarg í hellisdyrnar að ekki má í hellinn komast meðan það stendur þar en þó að þú sért sterkur þá hefir þú hvorki afl við Brúsa né bjarginu í brott að koma. Nú eru hér glófar að eg vil gefa þér og fylgir sú náttúra að þeim verður aldrei aflafátt sem þá hefir á höndum. Yrði það svo að þú ynnir Brúsa þá vildi eg að þú gæfir Sauðey í vald mér en eg mun heldur vera þér í sinni því að mér ert þú vel í þokka þó að við megum eigi njótast sakir trúar þinnar." Síðan hvarf konan en Ormur vaknaði og voru þar glófarnir en hann mundi allar vísurnar. Stóð Ormur þá upp og vakti menn sína og hélt út til eyjarinnar, gekk á land og bað menn sína bíða á skipi til annars dags í þær mundir en halda á burt ef hann kæmi þá eigi: llavors va començar a contar tota la història i va contar la mort de l'Ásbjörn i també va declamar totes les vísur que ell havia declamat, - “però no crec pas que pugui preveure si podrà més el tröllskapur -els poders màgics de trol- d'en Brúsi i sa mare o la teva bona sort. Però ell no tem cap home llevat de tu totsol i ha dut a terme preparatius per si es dóna el cas que tu puguis anar-hi. Ha portat una roca fins a l'entrada de la cova prou grossa perquè no s'hi pugui entrar mentre s'hi trobi posada la roca, i, per més fort que siguis, no tens prou força per abraonar-te amb en Brúsi ni per apartar la roca de l'entrada. Doncs bé, vet ací uns guants que vull donar-te i que posseeixen la virtut que, al qui els dugui posats a les mans, no li faltarà mai la força. Si s'esdevingués que vencis en Brúsi voldria que em donessis la possessió de l'illa de Sauðey. I m'estimo més fer-te costat a tu perquè m'agrades força encara que nosaltres dos no poguem gaudir l'un de l'altre per mor de la teva fe”. Tot seguit, la dona va desaparèixer i l'Ormur va despertar-se i allà hi havia els guants i ell recordava totes les vísur. Llavors l'Ormur es va llevar i va despertar els seus homes i va salpar cap a l'illa, hi va desembarcar i va manar als seus homes que l'esperessin a bord del vaixell fins l'endemà per la mateixa hora i que, si fins llavors no hagués tornat, que salpessin d'allà (vocabulari: #1. tröllskapur: Cf. Baetke 19874, pàg. 664: troll-skapr m.   Trolltum, Wesen eines Trolls,dämonische Natur, Zauberkraft; #2. sinni: Cf. Baetke 19874, pàg. 536: 2. Hilfe, Unterstützung: vera (með) e-m í sinni jmd. zur Seite stehen, jmd. unterstützen; #3. þokki: Cf. Baetke 19874, pàg. 777: þú ert mér vel í þokka ich mag dich gern; #4. í þær mundir: Cf. Baetke 19874, pàg. 429: í þær mundir in der Zeit, zu dem Zeitpunkt; )
♦ vera til þokka með e-i: gaudir de l'afecte o dels favors d'una noia
Þorkell svarar: "Saklaus em eg um þetta mál. Er dóttir þín kona eigi fálynd og eigi einn líklegri en annar til þokka með henni": en Þorkell va respondre: “Sóc innocent en aquest afer. Ta filla no ha estat [precisament] una dona reservada i no és més probable que un (en Branndur) hagi gaudit dels seus favors que ho hagi fet l'altre (en Höskuldur)” (vocabulari: #1. fályndur: Cf. Baetke 19874, pàg. 120: fá-lyndr adj.   1. zurúckhaltend, verschlossen, spröde (von Mädchen)   2. festen Sinnes, treu, redlich; )
♦ → óræktarþokki “desdeny”

þoku·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
banc m de boira

þoku·bræla <f. -brælu, -brælur. Gen. pl.: -brælna o: -bræla>:
boira freda i molt humida

þoku·fullur, -full, -fullt <adj.>:
boirós -osa

þoku·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
boirós -osa, nebulós -osa (difuminat, vague, imprecís, no clar, fosc)

þoku·land <n. -lands, -lönd>:
país boirós, terra boirosa

þoku·legur, -leg, -legt <adj.>:
boirós -osa, nebulós -osa (difuminat, vague, imprecís, no clar, fosc)

þoku·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
<AUTOMllum m de boira, far m antiboira

þoku·lúður <m. -lúðurs, -lúðrar>:
<MARbotzina f de boira, sirena f de boira

þoku·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
<HISTbrumari f (mes del calendari republicà francès)

þoku·mistur <n. -misturs, no comptable>:
boirina f

þoku·móða <f. -móðu, no comptable>:
boira lleugera, poc espessa

þoku·rák <f. -rákar, -rákir>:
estria (o: llenca) f de boira

þoku·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
estrat m, núvol baix

þoku·slæða <f. -slæðu, -slæður. Gen. pl.: -slæða o: -slæðna>:
vel m de boira

þoku·suddi <m. -sudda, no comptable>:
boira acompanyada de pluja fina

þoku·súld <f. -súldar, -súldir. Pl. no hab.>:
boira molt humida, entre boira i roïna

þoku·svækja <f. -svækju, -svækjur. Gen. pl.: -svækna>:
boira molt humida

þoku·úði <m. -úða, no comptable>:
boira molt humida, entre boira i roïna

þoku·veður <n. -veðurs, pl. no hab.>:
temps boirós, temps m de boira

þol <n. þols, no comptable>:
aguant m, endurança f, resistència f
333. Um várit eptir er þat sagt einn dag at Sigurðr sagðist fara skyldu ok heimta fé sitt af nábúa sínum er Bjǫrn hét, - „ok vil ek, Leifr,“ segir hann, „at þú farir með mér ok sér til samnings með okkr, þvíat Bjǫrn er mjǫk skapvani, en ek hefi lengi misst míns fjár fyrir honum.“ Leifr kvezt fara vilja sem hann vildi. Ganga nú tveir samt til Bjarnar, ok heimtir Sigurðr fé sitt, en Bjǫrn svarar illa. Því næst eru þar upphlaup stór, ok vill Bjǫrn hǫggva til Sigurðar, en Leifr hljóp á milli ok kom øx Biarnar í hǫfuð honum svá at þat varð þegar at vígi. Sigurðr hljóp þá at Birni ok hjó hann banahǫgg. Þessi tíðendi spyrjast nú. Sigurðr var nú einn hér til frásagnar. Ríss þá enn illt orð á Sigurði. Þær Þuríðr meginekkja ok Þóra dóttir hennar frýja mjǫk Leifi Ǫzurarsyni at hann vili aldri hefja handa hverjar skammir sem þeim eru gervar; leggja á hann fæð ok fjandskap, en hann hafði við gott þol ok mikit. Þær sǫgðu þol hans af bleyði ok framkvæmdarleysi. Eirir þeim mœðgum stórilla lát Leifs Þórissonar; þykjast víst vita at Sigurðr mun hann drepit hafa. Svá er sagt einhverju sinni at Þuríði húsfreyju dreymdi at Sigmundr Brestisson bóndi hennar kœmi at henni, er verit hafði. Hann mælti til hennar: „Þat er sem þér sýnist at ek er hér kominn, ok er mér þetta lofat af guði sjálfum,“ segir hann, „en haf eigi harðan hug né illan á Leifi mági þínum, þvíat honum mun auðit verða at reka yðvarra skamma.“ Eptir þat vaknar Þuríðr ok segir Þóru dóttur sinni drauminn, ok þaðan frá eru þær betr til Leifs en áðr: 333. Per la primavera següent es conta que un dia en Sigurðr va dir que volia anar a cobrar els seus diners al seu veí que nomia Bjǫrn, - “i vull, Leifr”, li va dir, “que m'hi acompanyis i perquè en Bjǫrn és una persona de tracte molt difícil i durant molt de temps m'he vist privat dels meus diners que ell em deu”. En Leifr [Þórisson] li va dir que l'hi acompanyaria tal i com volia. Llavors tots dos anaren plegats al mas d'en Bjǫrn i en Sigurðr li va reclamar els diners que li devia, però en Bjǫrn li va fer una mala resposta. Tot seguit començaren a escridassar-se de mala manera i en un moment donat, en Bjǫrn va voler pegar un cop de destral al Sigurðr però en Leifr saltà enmig i la destral d'en Bjǫrn li endevinà el cap de manera que [aquella discussió] al punt es va convertir en un homicidi. Llavors en Sigurðr va saltar contra en Bjǫrn i li pegà un cop de destral mortal. Llavors, la notícia d'aquest fet es va escampar [ràpidament]. En Sigurðr era l'únic que podia contar el que havia passat. De nou va córrer un mal rumor sobre en Sigurðr. La Þuríðr vídua-puixant i la Þóra, sa filla, retreien vehementment al Leifr Ǫzurarson que mai no volia emprendre res fossin quins fossin els greuges que els haguessin fet i li feien sentir llur aspror i hostilitat, però ell ho aguantava amb amable i gran endurança. Elles atribuïen la seva endurança a la covardia i manca d'empenta. Tant a la mare com a la filla els desplaïa molt la mort d'en Leifr Þórisson i creien saber amb seguretat que en Sigurðr l'havia mort. Conten que una vegada la mestressa Þuríður va somniar que el seu marit, el difunt Sigmundr Brestisson, venia a ella i li deia: “És com et sembla: que he vingut aquí a tu, la qual cosa m'ha estat permesa per Déu mateix”, li va dir, “no tinguis animositat ni rancúnia (animadversió, duresa de tracte) contra el teu gendre, en Leifr” [Ǫzurarson], car li serà concedit [pel destí o la Providència] de venjar els vostres greuges“. Després d'això es va despertar i va contar a la Þóra, sa filla, el somni, i de llavors ençà llur tracte vers en Leifr fou millor que no abans
Halldór frá Kvennabrekku kom fyrst og bað hann Sturlu hafa þol við og bíða manna sinna en eiga eigi allt undir óvinum sínum. Í því komu þeir Hallur Arason níu saman með Magnúsi. Fóru þeir Sturla þá og voru sextán og höfðu átta hesta og riðu öllum tvímenning (SS I, cap. 234, pàg. 336): el primer en arribar fou en Halldór de Kvennabrekka i va demanar a l'Sturla que aguantés (que tingués paciència) i esperés els seus homes i que no es posés a mercè dels seus enemics. En l'entretant varen arribar en Hallur Arason i en Magnús amb els seus homes. En total eren nou homes. Llavors, l'Sturla i els seus acompanyants, setze homes en total, es posaren en marxa. Tenien vuit cavalls, de manera que a dalt de cada cavall n'hi anaven dos
at er frá honum at segja, at meðalmaðr má standa undir bugtinni á honum, en álnar breitt yfir beitina, ok er sá mestr drykkjumaðr í þeira liði, er drekkr beitina, en konungr drekkr af í einu. Hverr maðr á at gefa Grími nokkura gersemi, en sú virðing þykkir honum sér mest ger, at í einu sé af drukkit. En ek veit, at mér ber fyrstum af at drekka, en þat er einskis manns þol at drekka þat {horn} í einu": “D'ell es pot dir que un home d'estatura mitjana pot estar-se dret sota la seva bugt (corba ?), mentre que la beit -el cércol de la vorera- fa una colzada d'ampla i és el millor bevedor de llur tropa el qui pot buidar la banya fins al cércol, i el rei el buida d'un sol glop. Cada home ha de donar al Grímr algun objecte de valor però considera que la màxima mostra de respecte que hom li pot mostrar és de beure'l d'un son glop. I sé que em correspon de beure'n primer, però no hi ha ningú que aguanti prou per a buidar-lo d'un sol glop (vocabulari: #1. bugt: Cf. Baetke 19874, pàg. 77: bugt f.   Krümmung, Biegung; )
um morguninn mælti Hrani bóndi: „Enn er svá komit, herra, at þér hlýði mér, ok þykkir mér lítil þol í þeim mǫnnum, sem drekka verða um nætr. Meiri raun munu þér verða at þola, þá þér komið til Aðils konungs“: al matí, el bóndi Hrani va dir: “Senyor, de nou ha arribat el moment que m'escolteu: i [us he de dir que] em sembla que hi ha poc aguant en els homes que hauran de beure de nits. Us caldrà suportar proves majors quan arribareu a cal rei Aðils”

þol- <en compostos>:
<MATEM/ESTADde tolerància
♦ → þolbil “interval de tolerància”
♦ → þoldreifing “distribució de tolerància”
♦ → þolmark “límit de tolerància”
♦ → þolmat “estimació de tolerància”
♦ → þolstig “[grau de] tolerància”
♦ → þolsvæði “regió de tolerància”
♦ → þolþáttur “factor de tolerància”

þola <þoli ~ þolum | þoldi ~ þoldum | þolað (o: < þolt)e-ð>:
1. (standast e-ð, haldast við, geta boriðaguantar una cosa (sostenir & suportar & resistir)
þessi planta þolir frost vel ~ ekki of mikið raka: aquesta planta suporta bé la gelada ~ no suporta massa humitat
"Þola má eg það," sagði Þorbjörn, "og hærra mun Grettir bera verða saxið en í fyrra sumar á Hrútafjarðarhálsi ef eg hræðist hann": “Ho podré suportar”, li va dir en Þorbjörn, “i, si li he de tenir por, en Grettir haurà de brandir més alt el seu sax del que va fer l'estiu passat al Hrútafjarðarháls (al crestall del fiord del mardà)”
konungsins menn tǫludu til hans: „Hversu skulu vér þola (patī:   usquequō patiēmur hoc scandalum?) þessa neyð ok áfelli? Gørið svá vel at gefið liðuga menn þessa, at þeir offri drottni guði sínum eðr sér þú eigi at allt Egiptaland er fyrirvorðit sik? — Dixerunt autem serui Pharaonis ad eum: «Usquequo patiemur hoc scandalum? Dimitte homines, ut sacrificent Domino Deo suo; nonne uides quod perierit Ægyptus?»els homes del rei li digueren: “De quina manera suportarem (aguantarem, resistirem) aquesta fretura i plaga? Digneu-vos a deixar lliures aquesta gent perquè sacrifiquin a llur déu. O és que per ventura no veieu que tot Egipte ha perit?” (vocabulari: #1. fyrirverða sig: Curiosament, en Baetke 19874, pàg. 175, no dóna pas entrada a aquest mot, altrament ben atestat a la llengua medieval. El significat n'és clar i, en aquest passatge, a més a més, tradueix el llatí perīre: desaparèixer, esvanir-se, fer-se no-res)
síðan spyrr Sigurðr at ferðum Óláfs ok þangatkvámu hans eða hversu lengi hann hafði þat áfelli þolt. Ok hann sagði honum ferðir sínar, svá sem gengit hafði: tot seguit, en Sigurðr va preguntar a l'Olau pels seus viatges (es va interessar pels viatges de l'Olau, es va informar sobre els viatges de l'Olau) i la seva arribada allà i [també li va preguntar] quant de temps havia patit aquell infortuni. I l'Olau li va contar els seus viatges tal i com [tot] havia anat
♦ þola ekki lyktina af e-u: no suportar l'olor d'una cosa
♦ þola ofsóknir: suportar (o: patir) persecucions
♦ þola þrengingar: suportar (o: patir) tribulacions
♦ þola e-n: aguantar (o: suportar) algú
ég þoli hann ~ hana ekki: no no l’aguanto (a ell ~ a ella)
♦ þola í e-u: aguantar-ho (o: resistir-ho) a un indret
Styr gekk þá í mót þeim og þakkaði þeim verk og bað þá fara í bað og hvíla sig eftir það. Þeir gerðu svo. Og er þeir komu í baðið lét Styr byrgja baðstofuna og bera grjót á hlemminn er var yfir forstofunni en hann lét breiða niður nautshúð hráblauta hjá uppganginum. Síðan lét hann gefa utan á baðið í glugg þann er yfir var ofninum. Var þá baðið svo heitt að berserkirnir þoldu eigi í baðinu og hljópu á hurðirnar. Fékk Halli brotið hlemminn og komst upp og féll á húðinni. Veitti Styr honum á banasár. En er Leiknir vildi hlaupa upp úr dyrunum lagði Styr í gegnum hann og féll hann inn í baðstofuna og lést þar. Síðan lét Styr veita umbúnað líkum þeirra. Voru þeir færðir út í hraunið og kasaðir í dal þeim er þar er í hrauninu er svo er djúpur að engan hlut sér úr nema himin yfir sig. Það er við sjálfa götuna: l’Styr va anar-los a l'encontre i els va agrair la realització de les tasques encomanades i els va convidar a banyar-se i, després, a reposar-se, i així ho varen fer. I quan ja foren dins el bany, l'Styr va fer barrar la cambra de bany i posar pedres damunt els batents de la trapa [de l'escala] que hi havia damunt l'avantsala del bany i [també] va fer estendre davant la sortida la pell encara fresca d'un brau acabat d'escorxar. Després, va fer abocar aigua a dins el bany pel finestró que donava al forn. [El baf de l'aigua va fer que] la temperatura del bany fos tan alta que els bersercs no la resistiren i van saltar cap a les portes. En Halli va aconseguir trencar els batents de la trapa i pujà a fora i va[ llenegar i] caure sobre la pell de brau. L'Styr li va infligir llavors una ferida mortal. I quan en Leiknir va voler sortir corrents per la trapa, l'Styr el va traspassar amb una arma punxant i en Leiknir va caure enrere cap a dins la cambra de bany i allà hi morí. Després, l'Styr va fer preparar de manera adient llurs cossos per a l'enterrament. Els morts foren portats fora del mas al camp de lava i soterrats sota un caramull de pedres a la cóma que s'estén pel camp de lava i que és tan fonda que, de dins estant, no es veu absolutament res més que el cel a sobre. [El camp de lava ?] es troba arran mateix del camí. Sobre l'enterrament dels bersercs l'Styr va declamar aquesta vísa ... (vocabulari: #1. hlemmur: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 6. hlemminn, unter hlemmr ist hier wahrscheinlich eine tür mit zwei nach aussen schlagenden flügeln (vgl. z. 10 hurðirnar) über der zum baderaum hinabführenden treppe zu verstehen. Dass die tür horizontal lag, beweist die angabe, dass Styrr steine auf derselben aufschichten liess; #2. hráblautur: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 7. nautshúð hráblauta, eine eben erst abgezogene und daher noch feuchte und weiche rindshaut, auf der die eingesperrten, falls es ihnen gelänge auszubrechen, ausgleiten sollten. Dieselbe massregel wendet nach der Þiðrekssaga (324, 11) Grimhildr gegen die Niflungar an (vgl. auch die færöischen Sjúrðarkvæði 3, 119 ff. und die Hvenische chronik ed. Jiriczek s. 14, 15); aber auch aus dem klassischen altertum wird dieselbe list berichtet, vgl. die erzählung von Hermes und Apemosyne bei Apollod. III, 2, 4.; #3. gefa utan á: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 8. gefa utan á, s. oben zu § 17.; Ídem, pàg. 99: 6. á gefa, scil. vatn, „wasser hineinschütten“. Die bäder, deren man sich im alten Island bediente, waren nämlich gewöhnlich dampfbäder (wie sie in Schweden und besonders in Finnland noch heutzutage auf dem lande üblich sind): der aus feldsteinen zusammengesetzte ofen wird so lange erhitzt, bis die steine glühend geworden sind, worauf sie mit kaltem wasser übergossen werden, um den nötigen dampf zu entwickeln. Vgl. Valtýr Guðmundsson, Privatboligen s. 240 ff. — In häufig gebrauchten wendungen wird ein leicht zu ergänzendes objekt oft ausgelassen; vgl. c. 47, 7: tálguknífr ... er hann hafði tekit með (scil. tré) ór vagaborunum; c. 51, 20: þeir tóku þar af hestum sínum (sattelzeug und gepäck).; #4. þola: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 10. þolðu eigi, „es nicht ertragen konnten“; #5. umbúnaður: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 14. veita umbúnað líkum, „den leichen die nötige fürsorge angedeihen“. Es wurde als pflicht betrachtet, dem toten die augen und die nasenlöcher zuzudrücken, sowie ihn sauber zu waschen und zu kämmen. Vgl. Sigrdrífumǫ́l 34: Laug skal gørva þeim ’s liþner ’o, þvá hendr ok hǫfoþ; kemba ok þerra, áþr í kisto fare, ok biþja sœtan sofa. Näheres bei R. Keyser, Efterl. skrifter IIb, 126 f. und Kr. Kålund in Pauls Grundriss der germ. philol. II b, 226 f.; #6. kasa: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 101: 15. kasaðir, „unter einer kǫs, d. h. einem schnell und ohne sorgfalt aufgeworfenen hügel beerdigt“, nicht unter einem haugr, in dem nur angesehene und vornehme leute beigesetzt wurden; vgl. zu c. 7, 3. In derselben bedeutung wie kasa wird auch dysja gebraucht (dys, f. = kǫs); s. unten c. 33, 12. Die grabstätte der berserker glaubt man noch heute nachweisen zu können, s. Kålund 1,433; )
líður nú af nóttin og kom eigi hríðin. Rekur Grettir hrossin og þolir Kengála ekki í haga. Undarlegt þótti Ásmundi það en veðráttu brá eigi úr því sem áður hafði verið: llavors va passar la nit i no hi hagué cap tempesta de neu. En Grettir va fer sortir els cavalls de dins l'establa però l'[egua] Kengála no suportava ésser [a lloure, a fora de l'establa,] a la pastura. A l'Ásmundur li va semblar molt estrany que el temps no trabuqués
Sigtryggur konungur spurði: "Hversu þoldi Skarphéðinn í brennunni?": el rei Sigtryggur li va preguntar: “Com ho va portar (lit.: com ho va resistir, com ho va aguantar) l'Skarphéðinn en la brenna?” (en realitat: quin fou el seu comportament en aquella situació?)
♦ þola kyrr: <LOC FIGestar-se quiet -a (especialment en oracions negatives)
kveiktu þeir þá ljós. Og er til var leyst sýndist fóturinn blásinn og kolblár en sárið var hlaupið í sundur og miklu illilegra en í fyrstu. Þar fylgdi mikill verkur svo að hann mátti hvergi kyrr þola og eigi kom honum svefn á augu: llavors varen encendre un llum. I quan li llevaren l'embenat, la cama es va mostrar a llurs ulls inflamada i negra com el carbó i la ferida havia rebentat i tenia un aspecte molt pitjor que no a la primeria. I s'hi afegia un dolor tan fort que en Grettir no podia romandre quiet enlloc[, ni ajagut ni dret] ni la son li venia als ulls (vocabulari: #1. leysa til [sársins]: Cf. Baetke 19874, pàg. 379: leysa til sársins den Wundverband lösen; #2. þola: Cf. Baetke 19874, pàg. 778: þar fylgði mikill verkr svá at hann mátti hvergi kyrr þola daß er nicht stillliegen konnte; )
af þessari rœðu sanctí Erasmí varð keisarinn svá ólmr, at hann þoldi hvergi kyrr fyrir œrslum ok illsku er í honum svall með eitrsfullri reiði er hann hafði á Erasmó ok bauð þrælum sínum at berja hann í hel með stǫfum ok lurkum: aquest enraonament de sant Erasme va fer posar tan furiós l'emperador que no podia estar-se quiet enlloc per la ràbia i el furor que creixia dins ell amb la còlera plena de malícia que sentia contra el sant i va manar als seus esclaus que el matessin a cops de garrot i pal
♦ þola ekki við: no aguantar (o: no resistir) una cosa
ég þoli ekki við: no ho puc aguantar (o: resistir) 
en er Teitur var af stokkinn skipi sínu þá gengu Kolbeins menn þar upp. Var þá óður vopnaburður á skipinu Kolbeins Dufgussonar svo að menn héldust (ɔ: þoldu) eigi við. Flýðu menn þá svo gjörsamlega af því skipi að Kolbeinn stóð einn eftir. Tóku þá menn hans og drógu hann öfgan milli skipanna til sín og í því fékk hann fjögur sár, þrjú í lærið og voru tvö í gegnum lærið en eitt í ilina neðan og skar út í klaufina við þumaltána og varð það sár mikið (SS II, cap. 339, pàg. 521): i quan en Teitur hagué saltat del seu vaixell [a la mar], els homes d'en Kolbeinn hi pujaren bord. Aleshores hi hagué un violent combat a bord del vaixell d'en Kolbeinn Dufgusson, de manera que els homes no ho resistiren. Els homes llavors varen fugir tan completament d'aquest vaixell que en Kolbeinn hi va restar totsol. Llavors els seus homes el varen agafar i l'arrossegaren d'esquena (cap enrere) entre els vaixells al seu (o sigui, de vaixell en vaixell fins a arribar al seu) i en aquest entretant va rebre quatre ferides, tres a la cuixa, dues de les quals l'hi travessaven de banda a banda, i una al peu, que l'hi travessà fins a la planta i que li va fer un xap que va sortir per l'espai que hi ha entre el dit gros del peu i el dit següent i aquesta fou una ferida greu
♦ þola vel ~ illa sársaukann: suportar bé ~ malament el dolor
2. (líða, þjást af e-upatir una cosa (sofrir, suportar, endurar)
þeir gerðu svo. Fór einn til stjórnar en Urðarköttur reri einn. Það sjá þeir að honum gengur miklu meira en hinum þremur. Hann rær lengi og gekk mikið. Þá mælti Urðarköttur: "Nú skuluð þér róa en eg mun stýra." Þeir gerðu svo. Þeir taka að róa en hann stýrði. Og er þeir höfðu róið um stund þá hljóp upp einn þeirra og mælti: "Þar er bæði er vér þolum hart til er vér róum í alla nótt enda mun nú mikið eftir taka því að eg hygg að vér sjáum hval nýsprunginn": i així ho feren. Un d'ells anava al timó mentre que l'Urðarköttur remava totsol. Ells veren que a ell li anava molt millor que a ells tres [plegats]. L''Urðarköttur va estar remant molt de temps i va fer una bona tirada. Llavors l'Urðarköttur els va dir: “Ara remeu vosaltres i jo aniré al timó”. I així ho varen fer. Es varen posar a remar mentre ell governava. I quan hagueren estat remant una estona, un d'ells es va posar dret d'un bot i digué: “Patim feixugament haver de remar i[, a més a més,] haver de fer-ho tota la nit, però ara en tindrem una bona paga perquè crec que estem veient una balena acabada de morir” (vocabulari: #1. þola til: Cf. Baetke 19874, pàg. 778: vér þolum hart til er vér róum í alla nótt uns widerfährt Schweres; #2. taka e-ð eftir: Cf. Baetke 19874, pàg. 643: taka e-t eptir etwas als Lohn (für etwas) erhalten; #3. nýsprunginn: En Baetke 19874, pàg. 448, no dóna pas entrada a aquest mot. En Hugo Gering 1879, pàg. 103: ný-sprunginn, soeben gestorben 164; )
♦ þola aga: sofrir un càstig [disciplinari]
♦ þola dauða: patir la mort
að var," segir Höskuldur, "viðaröx hans og sá eg er hann lét undir belti sér. Og er hér svo skjótt frá mér að segja," segir Höskuldur, "að þú segir aldrei svo illt frá Njálssonum að eg muni því trúa. En þó að því sé að skipta og segir þú það satt að annaðhvort sé að eg drepi þá eða þeir mig þá vil eg miklu heldur þola dauða af þeim en eg geri þeim nokkuð mein. En þú ert maður að verri er þú hefir þetta mælt": en Höskuldur li va dir: “Era la seva destral de fer llenya i vaig veure quan la se ficava sota el cinyell. I pel que fa a aquest fet, et diré en dues paraules”, va prosseguir en Höskuldur, “que no em creuré pas el que mai diguis de dolent dels fills d'en Njáll. I, encara que s'hagi de triar entre dues possibilitats, és a dir, que [d'una banda] tu estiguis dient la veritat i que [m'hagi de decidir entre el fet que] jo els mati o ells a mi, m'estimaré molt més de patir la mort a llurs mans que no pas fer-los cap mal. I tu, que vas dient això, ets un home de la pitjor mena”
♦ þola járn: <LOC FIGaguantar el ferro (morir a ferro & suportar dignament un suplici)
þá mælti Helgi: "Illur dauði þykir mér að brenna inni sem melrakkar og vil eg heldur út ganga til griða eða þola járn að öðrum kosti": en Helgi [Þórhaddsson] va dir llavors: “Em sembla que és una mala mort morir cremat dedins com guineus [dins llur cau], així que m'estimo més sortir a fora i demanar quarter o, sinó, morir a ferro” (vocabulari: #1. grið: Cf.en Baetke 19874, pàg. 211: biðja sér griða, ganga til griða sich ergeben, um Pardon bitten; )
Símon kvað þá ekki mundu af því verða. Konungur bað að hann skyldi hlýða messu áður og það var. Síðan lagðist hann niður á grúfu og breiddi hendur frá sér út og bað sig höggva í kross á milli herðanna, kvað þá skyldu reyna hvort hann mundi þola járn eða eigi sem þeir höfðu sagt lagsmenn Inga. Símon mælti við þann er höggva skyldi, bað hann til ráða, kvað konung helsti lengi hafa kropið þar um lyng. Hann var þá höggvinn og þótti verða við prúðlega. Lík hans var flutt til Foss en fyrir sunnan kirkju undir brekkunni var lík hans náttsætt: en Simó [Beina] li va replicar llavors que d'aquella petició no se'n faria res (que no entrava en qüestió). El rei [llavors] li va demanar que, abans de matar-lo, el deixés oir missa, la qual cosa li fou concedida. Després, es va ajeure enterra a bocons i va estendre els braços cap als costats. I va demanar que li descarreguessin en creu (o sigui, en forma de creu) els cops de destral entre les espatlles. Va dir que així es veuria “si suportaria el ferro o no”, tal com havien dit els companys del [rei] Ingi. [En Símon] es va adreçar al qui li havia d'assestar els cops de destral per manar-li que complís el que se li havia encarregat de fer, dient que el rei ja s'havia arrossegat prou per les brugueres. El rei fou llavors mort a destralades i tots consideraren que es va comportar baronívolament [mentre les rebia]. Portaren el seu cos a Foss i el dipositaren i vetllaren, aquella nit, al peu del pendís que hi ha a migjorn de l'església (vocabulari: #1. kross: Cf. Baetke 19874, pàg. 344: í kross in Form eines Kreuzes, über Kreuz; #2. lagsmaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 358: lags-maðr m.   Gefährte, Genosse, Begleiter: lagsmenn konungs die Gefolgsleute, Anhänger des Königs; #3. þola járn: És poc versemblant que faci referència al capítol XIII: Eysteinn Haraldsson kom í Noreg. Més que patiria el ferro, o sigui, moriria a ferro, sembla que vulgui dir suportaria el ferro, és a dir, aguantaria el suplici amb dignitat; #4. ráða til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 483: ráða til e-s sich an etwas machen, etwas unternehmen, in Angriff nehmen, és a dir, atès el context: dur a terme, acomplir, realitzar [l'encàrrec donat]; #5. prúðlega: Cf. Baetke 19874, pàg. 478: prúð-liga adv.   so daß man Ehre davon hat, ehrenvoll, rühmlich, mannhaft; #6. verða við: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: sich bei etwas in bestimmter Weise verhalten, aufführen <...> hann varð vel við skaðann er nahm den Schaden gefaßt, ruhig auf; verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer; #6. náttsæta: Cf. Baetke 19874, pàg. 438: nátt-sæta (tt): lík náttsæta eine Leiche die Nacht über (in einem Raume) stehenlassen (und Wache bei ihr halten); )
♦ þola ofsóknir: suportar (o: patir) persecucions
♦ þola skort: patir una mancança, una privació
♦ þola spjót: <LOC FIGmorir per una llança o per un cop de pica
nú mælti Hǫgni til Gunnars, síns bróður: «Mér lízt svá sem Hýnir ok Ǫmlungar muni margir fallnir vera, en svá marga húnska menn sem vér hǫfum drepit, þá drífa þó til hálfu fleiri af heraði, ok er þó sem vér gerim ekki, en hǫfðingjar Húna koma þó hvergi nær, ok berjumst vér náliga við þræla þeira. Nú er mér þat inn mesti harmr, er eigi komum vér út af þessum garði, ok mættim vér þá sjálfir kjósa, við hverja menn vér skyldim berjast. En gerla megum vér sjá, hversu þessi leikr mun fara, ef svá búit skal standa. Niflungar munu falla, þótt heldr þoli þeir spjót ok skot Húna en sverð þeira, en ekki afrek megum vér vinna, ef eigi megum vér njóta várra hǫggvápna við Hýni. Ok nú vil ek,» segir hann, «at vér leitim út af garðinum drengiliga»: llavors en Hǫgni va dir al Gunnarr, el seu germà: “Em sembla que ara ja són molts els huns i els amalungs que deuen haver caigut, però, per més huns que hàgim mort, n'aflueixen molts més en nombre (lit.: el doble) de per tota la contrada i és com si no féssim res. Els prínceps dels huns, emperò, no es posen gens a l'abast de les nostres espases, de manera que pràcticament només estem lluitant contra llurs serfs. I el que més greu em sap és que no sortim d'aquest hort[, perquè, si ho fèiem], podríem elegir nosaltres mateixos amb qui lluitar. I podem veure perfectament com acabarà aquest joc si continua així: els nibelungs cauran encara que ho faran més per les llances i les sagetes dels huns que no pas sota llurs espases, i[, a més a més,] no podrem acomplir cap proesa, si no podem emprar les nostres armes de tall contra els huns. Per això ara vull”, va dir, “que cerquem ardidament una sortida de dins aquest hort” (vocabulari: #1. lítask: Cf. Baetke 19874, pàg. 387: svá lízk e-m [á] jmd. scheint es so, kommt es so vor; #2. hálfu fleiri: Cf. Baetke 19874, pàgs. 227-228: (bes. vor comp.) hálfu (dat.sg.n.) noch einmal so viel, um das Doppelte: hálfu reiðari noch einmal so zornig; hálfu síðr doppelt so wenig, viel weniger; #3. hvergi nær: Cf. Baetke 19874, pàg. 287: hvergi nær, næri weit entfernt, keineswegs; )
♦ þola þrengingar: suportar (o: patir) tribulacions
♦ þola önn fyrir e-ð ~ e-n: <LOC FIGestar neguitós -osa per una cosa ~ per algú
3. (umbera, kunna viðtolerar una cosa (suportar, permetre, consentir)
þetta þoli ég ekki: això és massa per mi, això ho trobo inacceptable
ég þoli það ekki: no ho tolero, no ho puc aguantar
hún þolir ekki kuldann: no suporta (o: tolera) el fred
Kári Sölmundarson mælti: "Þó að allir sættist aðrir á sín mál þá skal eg eigi sættast á mín mál því að þér munuð vilja virða víg þessi í móti brennunni en vér þolum það eigi": en Kári Sölmundarson va dir: “Encara que tots els altres arribin a un acord de conciliació pel que fa a llurs accions penals, jo no ho faré pel que fa a la meva, car voldreu saldar/compensar aquests homicidis amb la brenna, la qual cosa, emperò, per a nosaltres és inacceptable (no ho consentirem, permetrem, tolerarem)” (vocabulari: #1. virða í móti: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 374: 1. 2. virða ... í móti, „als äquivalent gelten lassen“; )
og litlu síðar eftir þetta segir hann jarli að hann kveðst eigi lengur nenna að þola háð og spott hirðmanna hans um mál þeirra Hrafns og beiddi jarl fá sér leiðtoga inn í Lifangur. Jarli var sagt áður að Hrafn var í brottu úr Lifangri og farinn austur til Svíþjóðar og því gaf hann Gunnlaugi orlof að fara og fékk honum leiðtoga tvo til ferðarinnar: i poc després d'aquest fet, en Gunnlaugur va dir al iarl que no tenia ganes de continuar suportant el menyspreu i les befes dels homes de la seva hirð per l'assumpte que es tenia amb en Hrafn, i va demanar al iarl que li proporcionés un guia per anar a Lifangur. Al iarl ja li havien dit anteriorment que en Hrafn ja havia sortir de Lifangur en direcció de cap a llevant, cap a Suècia, i per això va donar comiat al Gunnlaugur per partir-hi i li va proporcionar dos guies per al viatge
♦ e-ð þolir enga bið: <LOC FIGuna cosa no tolera demora
♦ þola illa: <LOC FIGplànyer-se
síðan tóku þeir arfasátuna og báru þar inn eldinn. Fundu þeir eigi fyrr, er inni voru, en logaði ofan allur skálinn. Gerðu þeir Flosi þá stór bál fyrir öllum dyrum. Tók þá kvennaliðið illa að þola það er inni vartot seguit, agafaren el munt de rèvola i l'encengueren. Els qui eren a dins no se n'adonaren fins que tot l'skáli de dalt va estar ben encès. En Flosi i els seus homes, llavors, varen encendre grans focs davant totes les portes. Llavors les dones del mas que hi eren dedins varen començar a plorar i a plànyer-se
ráku þeir hann út hvern morgun. Þoldi hann það illacada matí l'obligaven a sortir a fora, de la qual cosa ell se'n planyia molt
♦ þola e-m e-ð: suportar-li (o: tolerar-li) una cosa a algú
sá maður var með Þorbirni öxnamegin er Áli hét. Hann var húskarl og heldur ógæfur (=skapbráður, uppstökkur? óþjáll, þrjóskur ? óhlýðinn ?) og vinnulítill. Þorbjörn bað hann starfa betur ella kveðst hann mundu lemja hann. Áli kvað þess öngan fýst hafa og var hinn kífnasti í móti. Þorbjörn þoldi honum eigi og rak hann niður undir sig og fór með hann illa: al mas d'en Þorbjörn öxnamegin hi havia un home que nomia Áli. Hi feia de húskarl o missatge i era força malambrós (caparrut?) i malfener. En Þorbjörn li va pregar que treballés millor o sinó, li va dir que l'apallissaria. L'Áli li va respondre que no en tenia gens de ganes de fer-ho i es va mostrar molt desafiant amb ell amb les seves paraules. En Þorbjörn no li ho va tolerar pas i el va tirar a terra i li va donar una bona malmenada (= li va clavar una bona pallissa) (variant: {Þorbjörn kvað hann eigi annað þora skyldu. Hinn lét ekki sitt orð minna, þar til er} Þorbjörn þoldi honum eigi og rak hann niður undir sig{en Þorbjörn li va dir que no gosés fer-ho una altra vegada. L'Áli[, emperò,] no va es va moderar en les seves paraules fins que} en Þorbjörn ja no els hi va aguantar més i el va tirar a terra i el va esbatussar bé)
heyrt hef eg að þér hafið kvisað í milli yðar að eg væri ekki lítill maður vexti, en sjá skuluð þér þar stærri menn ef þér komið í Útgarð. Nú mun eg ráða yður heilræði. Látið þér eigi stórlega yfir yður. Ekki munu hirðmenn Útgarða-Loka vel þola þvílíkum kögursveinum köpuryrði. En að öðrum kosti hverfið aftur, og þann ætla eg yður betra af að taka. En ef þér viljið fram fara þá stefnið þér í austur, en eg á nú norður leið til fjalla þessara er nú munuð þér sjá mega": he sentit que xiuxiuejàveu entre vosaltres que no sóc gens petit d'estatura, però veureu homes encara més alts que jo si aneu a Útgarður. Doncs bé, us donaré un bon consell: no aneu tant de gallets. Els hirðmenn de l'Útgarða-Loki no us toleraran tals paraules de fatxenda a uns galifardeus com vosaltres. O, altrament, torneu-vos-en [per on heu vengut], i[, tot plegat,] crec que aquesta fóra la millor opció per a vosaltres. Però si voleu continuar cap endavant, preniu cap a llevant. Quant a mi, faré cap al nord, cap a les muntanyes que ara ja deveu poder veure” (vocabulari: #1. kvisa: Cf. Baetke 19874, pàg. 352: kvisa ()   wispern, flüstern; #2. láta: Cf. Baetke 19874, pàg. 363: láta e-n veg yfir sér in einer bestimmten Weise auftreten, sich benehmen; láta mikit yfir sér großtun, großspurig auftreten; #3. stórlega: Cf. Baetke 19874, pàg. 609: 2. stolz, hochmütig, hochfahrend: láta stórliga; #4. kögursveinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 356: kǫgur-barn n., -sveinn m.   Wickelkind, Bürschlein; #7. köpuryrði: Cf. Baetke 19874, pàg. 356: kǫpur-yrði n.pl.   Großmäuligkeit, freche Rede; #6. munu mega sjá: el verb munu aquí no expressa suposició, incertesa sinó sorna, ironia malèvola, i que, lliurement, es podria traduir potser com a ...muntanyes que ara bé que deveu veure si és que no esteu cecs o ...que bé que teniu davant el vostre nas; )
Bárður kvað hann því eigi mundu ráðið hafa ef hann hefði vitað "uggi eg að illa takist til því að Álfur er hinn versti maður og svikráðafullur. Dugir honum það er hann er mægður við jarlinn og er hirðmaður hans. Verða menn af því að þola honum margan ójafnað": en Bárður va dir que ho hauria desaconsellat si ho hagués sabut, [perquè] “em temo que això no portarà res de bo. L'Álfur és dolentíssim de mena i ple de perfídia. Li és de profit que estigui emparentat per matrimoni amb el iarl i que sigui hirðmaður seu. Dos fets per raó dels quals la gent hauran de suportar (patir) moltes d'injustícies d'ell
♦ þola e-m lög: <LOC JURpermetre que algú obri d'acord amb la llei
Arnkell segir að eigi skal það vera "og skal þola Snorra lög," segir hann og kvað hann það eitt að gera svo búið er nauðsyn rak til: l’Arnkell va dir que aquella proposta no es duria a terme, “i tolerarem (=acceptarem) el procediment de l'Snorri perquè és conforme a la llei”, va dir, bo i afegint que, estant les coses com estaven, faria únicament allò que una necessitat peremptòria l'empenyés a fer (vocabulari: #1. þola lög: Cf. Baetke 19874, pàg. 778: ok skal þola Snorra lǫg und wir wollen die Anwendung gesetzlichen Verfahrens von Snorri hinnehmen; #2. nauðsyn rekur til: Cf. Baetke 19874, pàg. 493: nauðsyn rekr e-n til die Not(wendigkeit), ein zwingender Grund treibt jemanden dazu)
Steinþór svarar: "Þess var von að Snorri mundi þola mönnum lög. Og ef hann fer eigi inn til Álftafjarðar þá sé eg eigi til hvers vér þurfum liðsfjölda þenna því eg vil að menn fari spaklega þó að vér höldum málum vorum til laga. Sýnist mér ráð Þórður frændi," segir hann, "að þér Breiðvíkingar séuð hér eftir því að þar mun minnst til þurfa að í komi með ykkur Þorbrandssonum": l’Steinþór els va respondre: “Era d'esperar que l'Snorri permetria que la gent duguessin a terme les actuacions a les quals la llei els doni dret”, va dir-los, “i si no és que faci cap al fiord d'Álftafjörður, no sé perquè hem de menester tots aquests homes ja que vull que la [nostra] gent actuïn amb prudència més que més que nosaltres celebrarem (actuarem en) la nostra causa de manera conforme a la llei. [Per tant,] em sembla aconsellable, germà Þórður”, li digué, “que vosaltres, els de Breiðavík, resteu aquí perquè de ben segur n'hi haurà prou amb la més petita empenta perquè vosaltres dos i els fills d'en Þorbrandur arribeu a les mans” (vocabulari: #1. spaklega: Cf. Baetke 19874, pàg. 588: 2. besonnen, ruhig, gemäßigt, friedlich, friedfertig; #2. halda málum til laga: Cf. Baetke 19874, pàg. 226: halda málum til (fullra) laga Rechtsstreitigkeiten bis zur Entscheidung durchfechten; #3. ykkr: Hom esperaria aquí el plural yður, per comptes del dual, ja que l'Steinþór es refereix al Björn, a l'Arnbjörn i al Þórður)
♦ þola mat: tolerar una menja
þann mat þoli ég ekki: no tolero (o: aguanto) aquest menjar, no el puc menjar
ég gaf ykkur mjólk að drekka, ekki fasta fæðu því að enn þolduð (δύνασθαι:   γάλα ὑμᾶς ἐπότισα, οὐ βρῶμα, οὔπω γὰρ ἐδύνασθε) þið það ekki. Og þið þolið (δύνασθαι:   δύνασθε) það jafnvel ekki enn: és llet el que us he donat a beure, no pas menjar sòlid, perquè encara no el toleràveu. I encara no el tolereu ara
4. (endast, duga lengiresistir (durar molt)
nú tekr Þiðrekr konungr um meðalkafla síns sverðs, Ekkisax, ok dregr þat ór slíðrum ok gengr fram á vǫllinn frá sínum mǫnnum ok er nú búinn at berjast, en Sigurðr gengr at móti með sitt sverð, ok Gramr heitir, ok dregr ór slíðrum. Ok nú ganga þeir hvárr ǫðrum djarfliga í gegn ok óhræðiliga, ok þegar er þeir finnast, hǫggr hvárr ǫðrum í gegn harðliga hvert at ǫðru ok eru flest œrit stór, ok nú sparir hvárgi sinn skjǫld né brynju ok láta fyrir vera stórum hǫggum, ok hvárrtveggi dregr sitt sverð yfir annars vápn djarfliga ok óþyrmiliga, ok af þeira vápnum stendr svá mikill gnýr ok ógn, at hvárirtveggju óttast mjǫk, þeir er hjá eru staddir, ok þá mest hvárir um sinn mann, ok er þetta víg ógurligt ok allfrœknligt, ok hvárgi fær sár af ǫðrum, svá þola vel þeira hlífðir. Ok nú berjast þeir þann dag allan til kvelds, ok enn veit engi, hvárr þeira meira sigr mun fá: llavors el rei Þiðrekr va agrapar el mantí de la seva espasa Ekkisax i la va treure de dins la beina i llavors va avançar, separant-se del grup dels seus homes, pel camp del duel, preparat a batre's. En Sigurðr li va sortir a l'encontre amb la seva espasa, que nom Gramr, i també la va desembeinar. I llavors marxaren l'un contra l'altre, ardidament i impàvidament, i, quan es toparen, cadascun d'ells es va posar a descarregar estrènuament cops d'espasa contra l'altre, cop rere cop, i la majoria d'aquests cops eren força forts, i cap d'ells tractava amb precaució (sparir) ni escut ni cuirassa, sinó que els exposava a forts cops d'espasa. Cadascun brandia la seva espasa estrènuament i durament contra les armes de l'altre. El xoc de llurs armes produïa un estrèpit i un esglai tan forts que un gran temor es va emparar de tots els partidaris de l'un i de l'altre que assistien al duel. I cadascun dels dos partits temia sobretot pel seu campió. I aquest duel fou esfereïdor i lluitat amb gran abrivament, però tot i així, cap no va infligir cap ferida a l'altre, tan bé varen aguantar (resistir) llurs armes de defensa. I llavors varen estar batent-se tot lo dia fins al vespre i [al vespre] encara no sabia ningú quin d'els dos obtindria una major victòria

þolandi <m. þolanda, þolendur>:
1. <GENvíctima f (persona que sofreix, pateix o suporta)
2. <GRAMpacient m (entitat sobre la qual recau l’acció que expressa el verb)
3. <MATEMoperand m (element que intervé en una operació per donar el resultat)

þolandi, þolandi, þolandi <adj.>:
tolerable, suportable
♦ þetta er þolandi: això és intolerable

þol·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
1. <GENsuportable, tolerable
2. (sæmilegur) acceptable (discret, oportú)
biskup sagði að skipan sjálfra postulanna gaf honum vald yfir öllum guðseignum fyrir utan alla grein (= undantekningarlaust). „Heilagir feður kristninnar og páfarnir, postulanna afkomendur, hafa þetta sama boðið og skipað í kirkjunnar lögum um alla kristnina. Svo og hefur páfinn boðið Eysteini erkibiskupi að flytja þetta sama erindi í Noregi, og þar hefur það fram gengið. Er það og eigi rétt eða þolanlegt, að þetta fátæka land standi eigi undir einum lögum og þar“: el bisbe li va dir que el decret dels mateixos apòstols li donava potestat sobre tots els béns de Déu sense excepció: “Els sants pares de la cristiandat i els papes, successors dels apòstols, han manat i decretat això mateix en les lleis de l'església per tota la cristiandat. I en aquest mateix sentit, ara el papa [Alexandre III] també ha manat a l'arquebisbe Eysteinn [Erlendsson] que introdueixi aquesta mateixa decretal (erindi, disposició) a Noruega, la qual cosa s'hi ha dut a terme. En ultra, tampoc no és correcte ni acceptable que aquest pobre país no segueixi les mateixes lleis que allà” (vocabulari: #1. skipan: Cf. en Baetke 19874, pàg. 555: 3. Anordnung, Bestimmung, Wille: rjúfa skipan e-s jmds. Anordnung nicht befolgen, übertreten; gera skipan sína seine Anordnungen treffen; einen letzten Willen kundmachen. A l'Árna saga biskups, cap. 60, pàg. 827 hi trobem un passatge paral·lel: en þó að þessir hlutir skoruðu samviskur manna á fornum landskap voru sumir menn hærri visku, þeir sem kunnu sjá ok lesið höfðu lögtekna skipan postulanna, páfanna, ok kennara kristninnar, að allt það sem guði er gefið og helgað á eftir sameiginlegum lögum að vera undir vernd ok valdi, skipan og forsjá biskupa og lærðra manna nema framar tækju þeir af kennimönnum í vild þeirra ok góðri samþykkt og að þær megi eigi eignast né í erfð takast, hafast né haldast forsamlega af leikmönnum utan sálutjón sjálfra þeirra. Entenc que skipan postulanna és l'equivalent islandès del llatí apostolorum decretum, el decret dels apòstols, i tradueixo en conseqüència; #2. fyrir utan alla grein: Cf. en Baetke 19874, pàg. 209: fyrir utan alla grein ohne Unterschied, Ausnahme; #3. erindi: En Baetke 19874, pàg. 149: flytja erendi e-s jmds. Botschaft überbringen, jmds. Auftrag ausrichten. En la traducció, no dono el significat propòsit, disposició, sinó decretal; #4. ganga fram: Cf. en Baetke 19874, pàg. 183: ganga fram vor sich gehen, geschehen, zustandekommen; )
þessir góðir menn, sem bréfið báru, báðu með fögrum orðum herra biskup vægja eftir því sem honum sýndist framast þolanlegt fyrir bæn fólksins. Hann ritaði þá eitt bréf aftur til lögþingsins og stóðu þessi orð þar í... (SS II - ÁSB, cap. 86, pàg. 850): els probes homes que portaren la missiva, demanaren amb belles paraules al senyor bisbe que, per la petició del poble, cedís fins allà on li semblés al més acceptable possible. Llavors va tornar a escriure una carta al lögþing amb aquest tenor...

þol·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAMacusatiu m

þolfalls·frumlag <n. -frumlags, -frumlög>:
<GRAMsubjecte lògic en acusatiu. En gramàtica islandesa amb aquest terme hom hi designa el subjecte lògic de les oracions impersonals quan va en acusatiu. Verbi gràcia: stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina dreif að úr öllum áttum ‘els estudiants ~ la gent ~ els clients hi van acudir en massa de totes direccions’. El verb drífa að aquí és impersonal. Els acusatius stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina en són els seus þolfallsfrumlag o subjecte lògic en acusatiu.

þol·fimi <f. -fimi, no comptable>:
aeròbic m

þolfimis·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m d'aeròbic, professora f d'aeròbic

þol·góður, -góð, -gott <adj.>:
endurant, perserverant, sense defallir, que es manté ferm
sæll er sá sem þolgóður (məħakˈkɛh ~ מְחַכֶּה:   ʔaʃˈrēi̯   ha-məħakˈkɛh,   אַשְׁרֵי הַמְחַכֶּה) þreyr uns eitt þúsund þrjú hundruð þrjátíu og fimm dagar eru liðnir: feliç el qui sap esperar pacientment sense defallir fins que hagin passat mil tres-cents trenta-cinc dies!
dáðu eigi verk guðlausra, treystu Drottni og erfiða þolgóður (ἐμμένειν, ἐμμενεῖν:   καὶ ἔμμενε τῷ πόνῳ σου). Auðvelt er í augum Drottins að koma fátækum skjótt í efni: no admiris pas les obres dels impius, confia en Déu i treballa dur sense defallir: és cosa fàcil als ulls del Senyor d'enriquir ràpidament un pobre
þá minntist ég miskunnar þinnar, Drottinn, þeirrar gæsku sem þú hefur auðsýnt að eilífu, að þú bjargar þeim er bíða þín þolgóðir (ὑπομένειν ~ ὁ ὑπομένων -ένοντος:   ὅτι ἐξαιρῇ τοὺς ὑπομένοντάς σε) og frelsar þá úr óvina höndum: aleshores em vaig recordar de la vostra misericòrdia, Senyor, de la bondat que heu mostrat des de sempre, salvant els qui esperen en vós amb perseverança, i deslliurant-los de les mans de llurs enemics
börnin mín, berið þolgóð (μακροθυμεῖν:   τέκνα, μακροθυμήσατε τὴν παρὰ τοῦ θεοῦ ἐπελθοῦσαν ὑμῖν ὀργήν) reiði Guðs sem er yfir yður komin. Óvinur þinn ofsótti þig, en brátt muntu sjá tortímingu hans og setja fótinn á háls honum: fills meus, suporteu amb perseverança la còlera de Déu que ha caigut sobre vosaltres. El teu enemic t'ha perseguits. Però ben aviat veuràs la seva ruïna i li posaràs el peu al seu coll
því við teljum þá sæla sem þolgóðir (ὑπομένειν ~ ὁ ὑπομείνας -είναντος:   ἰδοὺ μακαρίζομεν τοὺς ὑπομείναντας) hafa verið. Þið hafið heyrt um þolgæði (ἡ ὑπομονή -ῆς:   τὴν ὑπομονὴν Ἰὼβ ἠκούσατε) Jobs og vitið hvaða lyktir Drottinn gerði á högum hans. Drottinn er mjög miskunnsamur og líknsamur: car proclamem feliços els perseverants. Heu sentit parlar de la paciència d'en Job, i sabeu la fi que el Senyor va posar a les seves penalitats. El Senyor és molt misericordiós i clement

þol·gæði <n. -gæðis, no comptable>:
endurança f [pacient], perseverança f (capacitat de patir, suportar o sofrir una cosa & contenció, domini de si mateix)
vér skulum reyna hann, misþyrma honum og kvelja svo að vér fáum að sjá mildi (τὴν ἐπιείκειαν) hans og komumst að raun um þolgæði (ἡ ἀνεξικακία -ίας:   καὶ δοκιμάσωμεν τὴν ἀνεξικακίαν αὐτοῦ) hans: posem-lo a prova maltractant-lo i turmentant-lo, perquè poguem veure la seva dolçor, i comprovem la seva resignació
þótt land það væri æði fjarri heimkynnum Rómverja tókst þeim með ráðsnilld og þolgæði (ἡ μακροθυμία -ίας:   καὶ κατεκράτησαν τοῦ τόπου παντὸς τῇ βουλῇ αὐτῶν καὶ τῇ μακροθυμίᾳ) að leggja það allt undir sig. Þeir höfðu borið hærri hlut er konungar frá fjærstu heimshornum gerðu atlögu að þeim, gjörsigrað þá og bakað þeim mikið tjón. Þá sem af komust létu þeir gjalda sér árlegan skat: encara que aquella terra queia força lluny dels terrers dels romans, aquests havien reeixit a apodera-se de tota ella gràcies a llur sagacitat i a llur tenacitat. Igualment havien resultat victoriosos quan uns reis [procedents] des dels més llunyans cornalons del món, els havien atacat: [els romans] els havien derrotats completament i fet entre ells un gran estrall. Als restants, els feien pagar un tribut anyal
þolgæðis (ἡ ὑπομονή -ῆς:   καὶ δοκιμάσωμεν ὑπομονῆς γὰρ ἔχετε χρείαν) hafið þið þörf, til þess að þið gerið Guðs vilja og öðlist fyrirheitið: teniu necessitat de perseverança (endurança) a fi de fer la voluntat de Déu i obtenir allò que teniu promès
en þú hefur fylgt mér í kenningu, hegðun, ásetningi, trú, langlyndi (τῇ μακροθυμίᾳ), kærleika, þolgæði (ἡ ὑπομονή -ῆς:   σὺ δὲ παρηκολούθησάς μου ... τῇ ὑπομονῇ) í ofsóknum og þjáningum, slíkum sem ég varð fyrir í Antíokkíu, Íkóníum og Lýstru. Slíkar ofsóknir þoldi ég (ὑποφέρειν:   ὑπήνεγκα) og Drottinn frelsaði mig úr þeim öllum: tu, però, m'has seguit en el meu ensenyament, la meva conducta, els meus propòsits, la meva fe, la meva paciència, la meva caritat, els meus sofriments en les persecucions i patiments, com les que em van sobrevenir a Antioquia, a Iconi i a Listra. Aquestes persecucions les vaig suportar, i el Senyor em va deslliurar de totes elles

þol·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
<BIOLcist m
◊ þolhjúpurinn er hvíldarfasi frumdýrsins, en þegar það berst niður í skeifugörn fer það yfir í hreyfanlegt stig: el cist representa la fase quiescent del protozou, però, quan arriba al duodè, hi passa a l'estadi actiu o forma flagel·lada

þol·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
cursa f de fons

þol·hlaupari <m. -hlaupara, -hlauparar>:
corredor m de fons, corredora f de fons

þolinmóð·lega <adv.>:
pacientment

þolinmóð·legur, -leg, -legt <adj.>:
pacient
Gunnar sneri sér við. Stúlkan litla var rétt á eftir; hún var þreytuleg í andliti og þolinmóðleg á svip. Hann sá á henni, að hún vissi, að hver maður, sem ekki var fimleika-snillingur, hann var bæði gáfnatregur og fyrirlitlegur: en Gunnar es va girar. La nena era just darrere seu. La cara tenia un aspecte fatigat i feia un semblant pacient. Veia en els seus ulls que ella sabia que qualsevol home que no fos un as de la gimnàstica era un home poc dotat i menyspreable

þolin·móður, -móð, -mótt <adj.>:
pacient
♦ vera þolmóður: ésser pacient, tenir paciència

þolin·mæði <f. -mæði, no comptable>:
paciència f
hversu lengi ætlarðu að misnota þolinmæði okkar?: fins quan abusaràs de la nostra paciència?
♦ sýna þolinmæði: mostrar paciència, ésser pacient
♦ þolinmæði þrautir vinnur allar: <LOC FIGla perseverança (o: paciència) ho aconsegueix tot

þolinn, þolin, þolið <adj.>:
resistent
3. hann var þrekinn ok þolinn við vás ok erfiði, við hungr ok vǫkur: alla hluti bar hann miklu meira en ǫngum mætti í hug koma — Corpus patiens inediae, algoris, uigiliae supra quam cuiquam credibile est3. Aguantava i resistia bé els fatics de la intempèrie (vás, algor, el fred i la humitat) i els esforços, la fam i la manca de son: suportava totes aquestes coses molt més del que ningú es pogués imaginar
þá setr hann hjálm á hǫfuð sér. Sá hjálmr var gerr af inu harðasta stáli, rendr stórum nǫglum, þjukkr ok þolinn. Þar var á markaðr ormr sá, er slangi heitir. Sá ormr hefir gullslit. Þat merkir riddaraskap hans. Sá ormr er eitrsfullr. Þat merkir kapp Viðga ok grimmleik hans: tot seguit, en Viðga es va posar el casc, fet amb l'acer més dur, guarnit amb grans claus, fort i resistent (durador). Sobre el casc hi havia reproduïda la serp que es diu slangi. Aquesta serp (drac) era daurada. Aquesta serp donava fe de la seva dignitat de cavaller. La serp escopia verí, la qual cosa indicava l'ardor per combatre d'en Viðga i la seva ferotgia

þol·laus, -laus, -laust <adj.>:
que no és pas endurant o perseverant
Atli svarar: "Nóga hefi eg vinnumenn þó að ekki seilist eg í hendur Þorbirni til þeirra manna er hann hefir ráðið en mér þykir þú þollaus og far aftur til hans": l’Atli li va respondre: “Ja tinc treballadors a bastament i no he de menester haver d'agafar homes d'en Þorbjörn que ell ha contractat i[, a més a més,] em sembla que tu n'ets un que no aguanta gaire (que ets un fluix): Faries millor de tornar amb ell” (vocabulari: #1. seilast til e-s í hendur e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 523: seilask til e-s í hendr e-m nach etwas trachten zum Schaden oder auf Kosten eines anderen; )

þol·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. <GENmanca f d'endurança o perseverança
2. (hvatvísi, óþreyjaeixelebrament m, manca f de paciència o control de si mateix (precipitació, impaciència)
að er alllíklegt," segir konungur, "en fyrir sakir þess að nú ónýttist skírslan fyrir sakir þolleysis þíns þá muntu þessu máli ekki framar fá af þér hrundið en svo sem nú er orðið og hlýtur jafnan illt af athugaleysinu. Og ef nokkrum manni hefir verið fyrirmælt þá mun þér hóti helst": “És força versemblant”, li va dir el rei, “però a causa del fet que has invalidat l'ordalia per la teva manca de domini de tu mateix, [en el futur ja] no aconseguiràs pas veure't exonerat d'aquesta acusació més del que s'és esdevingut adés. De la irreflexió sempre n'arriba infortuni. Si hi ha un home sobre qui pesa una maledicció, aquest home ets tu, més que qualsevol altre” (vocabulari: #1. ónýtast: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 20. óneyta (selten) = ónýta (so die variante), „unbrauchbar machen“, „verderben“. Auch ein adj. óneytr = ónýtr, zu unterscheiden von óneyttr, „nicht benutzt“, kommt vor; #2. þolleysi: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 20. þolleysi, n., „ungeduld“. Aus þol, n. (zu þola), „geduld“ und -leysi (nur in kompositis), abstraktes substantiv zu lauss; #3. hrinda: Cf. en Baetke 19874, pàg. 274: hrinda máli (af sér) eine Klage entkräften, sich von einer Anklage reinigen; #4. framar en svo sem nú er orðið: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a la frase: no pas més del que s'és esdevingut adés; #5. athugaleysi: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 22. athugaleysi, n., „unbesonnenheit“; #6. fyrirmæla: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 23. fyrirmæla, „verfluchen“, „böses voraussagen“. ef — fyrirmælt, „wenn je ein mensch zum unglück geboren ist“; #7. hót: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 150: 23. hóti (dativ zu hót = munr), „in hohem grade“. hóti helzt, „in erster linie“, „vor allen anderen“; )

þollur <m. þolls, þollar>:
<NÀUTescàlem m

þol·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
(þolinmæðipaciència f (qualitat de pacient)

þol·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GRAMveu passiva, passiva f

þolmyndar- <en compostos>:
<GRAMpassiu -iva

þol·próf <n. -prófs, -próf>:
test m de resistència

þol·raun <f. -raunar, -raunir>:
prova f [de foc] (que hom es veu forçat a superar per aconseguir una cosa)
þetta var þolraun fyrir hana: ha estat una dura prova per a ella

þol·reið <f. -reiðar, -reiðir>:
<HÍPcursa f de resistència

þol·rif <n.pl -rifa>:
(síðubein, rifbeincostella f [vertebral] (os del cos humà)
♦ reyna þolrifin í e-m ~ e-u: <LOC FIGposar algú ~ una cosa a prova, sotmetre una cosa a una prova d'estrès

þol·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
verb passiu, verb m en passiva

þol·þjálfun <f. -þjálfunar, no comptable>:
entrenament m de resistència

þor <n. þors, no comptable>:
coratge m
♦ hafa þor til að <+ inf.>tenir el valor de <+ inf.>

þora <þori ~ þorum | þorði ~ þorðum | þoraðe-ð>:
gosar fer una cosa
♦ ég þori það ekki: no goso fer-ho
♦ þora ekki að <+ inf.>no gosar <+ inf.>
♦ ég þori ekki að hreyfa mig: no goso [ni] moure'm

þorandi, þorandi, þorandi <adj.>:
segur -a
♦ það er ekki þorandi [að <+ inf.>]: [<+ inf.>] no és segur, [<+ inf.>] és perillós (o: arriscat)

Þor·bergur <m. -bergs, no comptable>:
Þorbergur m, Torberg m (andrònim)

Þor·björg <f. -bjargar, no comptable>:
Þorbjörg f, Torberga f (ginecònim)

Þor·finna <f. -finnu, no comptable>:
Þorfinna f, Torfina f (ginecònim)

Þor·finnur <m. -finns, no comptable>:
Þorfinnur m, Torfín m (andrònim)

Þor·geir <m. -geirs, no comptable>:
Þorgeir m, Torgeir m (andrònim)

Þor·gerður <f. -gerðar, no comptable>:
Þorgerður f, Torgarda f, Torguerda f (ginecònim)

Þor·gils <m. -gils, no comptable>:
Þorgils m, Torgils m (andrònim)

Þor·grímur <m. -gríms, no comptable>:
Þorgrímur m, Torgrim m (andrònim)

< þori <m. þora, no comptable>:
(meirihlutila part major (d'un tot) (þorri)
♦ mestur ~ allur þori e-s: la part major de...
en þat ráð tekr hann af þeim, er Timodes hafði gefit honum, at hann lætr brott flytja mestan þora fjárins til borgar þeirar, er Damascus heitir ok ferr þar með mikit lið: i dels consells que en Timodes li havia donat en segueix el de fer portar la part major del tresor [reial] a la ciutat que nom Damasc, acompanyada d'una gran host
Magnús konungr varð miklu fjǫlmennari, þvíat hann hafði allan þora landsins til liðssafnaðar: el rei Magnús es va convertir en molt més fort en homes, ja que tenia la part major del país per a reunir-hi tropes
♦ mikill þori e-s: una gran part de...
Loðbrókarsynir fóru um mǫrg lǫnd með hernaði: England ok Valland ok Frakkland ok út um Lúmbardí. En svá er sagt, at þar hafi þeir framast komit, er þeir unnu þá borg, er Lúna heitir. Ok um eina stund ætluðu þeir at fara til Rómaborgar ok vinna hana, ok hefir þeira hernaðr frægstr verit um ǫll Norðrlǫnd af danskri tungu. Ok er þeir koma aptr í Danmǫrk í ríki sitt, þá skipta þeir lǫndum með sér. Tók Bjǫrn járnsíða Uppsala ríki ok alla Svíþjóð ok þat, er þar til heyrir, en Sigurðr ormr í auga hafði Selund ok Skáni ok Halland ok alla Víkina ok Agðir til Líðandisness ok mikinn þora af Upplǫndum, en Hvítserkr hafði Reiðgotaland ok Vindland: els fills d'en Lodbroc recorregueren molts de països saquejant-los: Anglaterra, la Frància romànica i la Frància germànica i fins a la Llombardia. I així conten que la ciutat més llunyana que conqueriren és la ciutat que es diu Lluna. I durant un cert temps planejaren de dirigir-se cap a Roma i conquerir-la, i llurs incursions de saqueig han estat els més famosos de tots els països del nord de llengua danesa. I quan tornaren a Dinamarca, a llur regne, en repartiren les terres entre si. En Björn Costat-de-ferro va prendre el regne d'Uppsalir i tota Suècia i tot el que en forma part, i Sigurd Drac-dins-l'ull va posseir l'illa de Selàndia i l'Escània i el Halland i tota la Vík i les Agðir fins al cap de Líðandisnes i una gran part dels Upplǫnd, les terres altes, i en Hvítserkr va tenir el Reiðgotaland i la Vèndia

þorinn, þorin, þorið <adj.>:
agosarat -ada, audaç, coratjós -osa

Þorinn <m. Þorins, no comptable>:
<MITOLÞorinn, Torin m, nom d'un nan de la mitologia norrena

Þor·kell <m. -kels, no comptable>:
Þorkell m, Tòrkel m (andrònim)

Þorláks·höfn <f. -hafnar, no comptable>:
Þorlákshöfn f, vila pesquera situada al sud-oest de l'illa

Þorláks·messa <f. -messu, no comptable>:
festa f de sant Torlac
♦ Þorláksmessa á sumri: <RELIG CATOLfesta de sant Torlac d'estiu, celebrada el 20 de juliol, dia de la trasllació dels ossos del sant a la seu d'Skálholt. Abans de la introducció de la Reforma a l'illa, una de les més assenyalades festes de l'any
♦ Þorláksmessa á vetri: <RELIG CATOLfesta de sant Torlac d'hivern, celebrada el 23 de desembre, el dia del traspàs del sant

Þor·lákur <m. -láks, no comptable>:
Þorlákur m, Torlac m (andrònim)
♦ Þorlákur biskup helgi Þórhallsson: <RELIG CATOLsant Torlac bisbe, patró d'Islàndia

Þor·leifur <m. -leifs, no comptable>:
Þorleifur m, Torleif m (andrònim)

Þor·móður <m. -móðs, no comptable>:
Þormóður m, Tormod m (andrònim)

þorn <n. þorns, þorn>:
1. (þyrnirespina f (pua)
2. (heiti bókstafsins Þ, þþorn m, torn m (nom de la lletra Þ, þ)

þorna <þorna ~ þornum | þornaði ~ þornuðum | þornað>:
1. (vatneixugar-se (aigua, humitat)
og lét út hrafn. Hann flaug fram og aftur, þangað til vatnið þornaði (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ʕaδ־ʝəˈβɔʃɛθ   ha-mˈmaʝim   mē-ˈʕal   hā-ˈʔārɛt͡s,   עַד-יְבֹשֶׁת הַמַּיִם מֵעַל הָאָרֶץ) á jörðinni: i deixà anar un corb, que se'n va anar i va tornar, esperant que s'eixugués l'aigua a la terra
og á sexhundraðasta og fyrsta ári, í fyrsta mánuðinum, á fyrsta degi mánaðarins, var vatnið þornað (ħāˈraβ ~ חָרַב:   ħārəˈβū   ha-mˈmaʝim   mē-ˈʕal   hā-ˈʔārɛt͡s,   חָרְבוּ הַמַּיִם, מֵעַל הָאָרֶץ) á jörðinni. Og Nói tók þakið af örkinni og litaðist um, og var þá yfirborð jarðarinnar orðið þurrt (ħāˈraβ ~ חָרַב:   ħārəˈβū   ha-mˈmaʝim   mē-ˈʕal   hā-ˈʔārɛt͡s,   וְהִנֵּה חָרְבוּ פְּנֵי הָאֲדָמָה)i l’any sis-cents u de la vida d'en Noè (Nòaħ), el primer mes, el primer dia del mes, l'aigua es va haver eixugat a la terra. En Noè (Nòaħ) va aixecar la coberta de l'arca, va guaitar al seu voltant, i [va veure que] la superfície de la terra era seca
2. (á, fljót, stöðuvatnassecar-se (quedar sense aigua un riu, torrent, llac)
árkvíslarnar munu fúlna, fljót Egyptalands þverra og þorna (ħāˈraβ ~ חָרַב:   dālăˈlū   wə-ħārəˈβū   ʝəʔɔˈrēi̯   māˈt͡sōr,   דָּלְלוּ וְחָרְבוּ יְאֹרֵי מָצוֹר), reyr og sef visna: els braços del riu pudiran, el [gran] riu d'Egipte minvarà i s'assecarà, la canya i el jonc es pansiran
hann hastar á sjóinn og þurrkar hann upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ˌwa-i̯ʝabbəˈʃēhū,   וַיַּבְּשֵׁהוּ), og hann lætur öll fljót þorna (ħāˈraβ ~ חָרַב:   wə-ˌχāl־ha-nnəhāˈrōθ   hɛħɛ̆ˈrīβ,   וְכָל-הַנְּהָרוֹת הֶחֱרִיב). Þá fölnar Basan og Karmel, þá fölnar jurtagróðurinn á Líbanon: imposa silenci a la mar i l'asseca, i fa que tots els rius es quedin secs (es dessequin). Basan (Baixan) i el Carmel es mustien, la brosta del Líban es mustia
þeir fara yfir Egyptalandshaf, og hann lýstur hið bárótta haf, og allir álar Nílfljótsins þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-hɔˈβīʃū   kɔl   mət͡sūˈlōθ   ʝəˈʔɔr,   וְהֹבִישׁוּ, כֹּל מְצוּלוֹת יְאֹר). Hroki Assýríu skal niður steypast og veldissprotinn víkja frá Egyptalandi: travessaran la mar d'Egipte i ell batrà la mar alsurada, i tots els canals del riu Nil s'assecaran. L'orgull d'Assíria (Aixxur) serà abatut i el ceptre desapareixerà d'Egipte
♦ þorna upp: 1. (á, haf, sjór, stöðuvatn, pollurdessecar-se (o: assecar-se) (mar, riu, torrent, llac, estany, bassa)
hann hastaði á Hafið rauða, svo að það þornaði upp (ħāˈraβ ~ חָרַב:   ˌwa-i̯ʝɛħɛ̆ˈrāβ,   וַיֶּחֱרָב), og lét þá ganga um djúpin eins og um eyðimörk: increpà la Mar Roja per tal que s'assequés, i els va fer marxar per l'oceà com pel desert
en eftir nokkurn tíma þornaði lækurinn upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wa-i̯ʝīˈβaʃ   ha-nˈnāħal,   וַיִּיבַשׁ הַנָּחַל), því að eigi hafði komið skúr (גֶשֶׁם) á jörð: però al cap d'un temps, el torrent s'assecà, ja que no havia plogut al país
jafnskjótt og þeir (= lækir) bakast af sólinni, þorna þeir upp (t͡sāˈmaθ ~ צָמַת:   bə-ˈʕēθ   ʝəzɔrˈβū   nit͡sˈmāθū,   בְּעֵת יְזֹרְבוּ נִצְמָתוּ), þegar hitnar, hverfa þeir burt (נִדְעֲכוּ) af stað sínum: tan bon punt el sol els (= els torrents) fa coure (bullen pel solell), s'assequen, quan fa calor, desapareixen de llur lloc
eins og vatnið hverfur úr stöðuvatninu og fljótið grynnist og þornar upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-nāˈhār   ʝɛħɛ̆ˈraβ   wə-ʝāˈβēʃ,   וְנָהָר, יֶחֱרַב וְיָבֵשׁ), þannig leggst maðurinn til hvíldar og rís eigi aftur á fætur: talment com l'aigua s'esvaeix del llac i el riu es fa menys profund i s'asseca, així també s'ajeu l'home per reposar i ja no torna a llevar-se
vötnin í sjónum munu þverra og fljótið grynnast og þorna upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-nāˈhār   ʝɛħɛ̆ˈraβ   wə-ʝāˈβēʃ,   וְנָהָר, יֶחֱרַב וְיָבֵשׁ)l'aigua de la mar minvarà, i el riu es farà menys profund i quedarà sec
ég er sá sem segi við djúpið: "Þorna þú upp (ħāˈraβ ~ חָרַב:   ħɔ̆rāˈβī   wə-nahărɔˈθ-aʝiχ   ʔōˈβīʃ,   חֳרָבִי; וְנַהֲרֹתַיִךְ, אוֹבִישׁ)", og ár þínar þurrka ég upp (אוֹבִישׁ)!: jo sóc el qui diu a l'abís: «Asseca't!», i estroncaré els teus rius!
engjarnar fram með Níl, á sjálfum Nílarbökkunum, og öll sáðlönd við Níl þorna upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-ˈχɔl   mizˈraʕ   ʝəˈʔōr   ʝīˈβaʃ,   וְכֹל מִזְרַע יְאוֹר, יִיבַשׁ), eyðast og hverfa: els herbeis al llarg del Nil, a les seves voreres i tots els camps de blat del Nil s'assecaran, quedaran erms i desapareixeran
og þetta mun verða plágan, sem Drottinn mun láta ganga yfir allar þær þjóðir, sem fóru herför gegn Jerúsalem: Hann mun láta hold þeirra upp þorna (māˈqaq ~ מָקַק:   hāˈmēq   bəɕāˈr-ō,   הָמֵק בְּשָׂרוֹ), meðan þeir enn standa á fótum, augu þeirra munu hjaðna (תִּמַּקְנָה) í augnatóttunum og tungan visna (תִּמַּק) í munninum: i aquesta serà la plaga que Jahvè deixarà anar sobre tots els pobles que hauran fet campanya (expedició militar) contra Jerusalem: farà que llur carn s'assequi, mentre es tenen encara sobre els peus; els ulls se'ls semaran dins les òrbites; la llengua se'ls mustiarà dins la boca
♦ þorna upp: 2. (vatneixugar-se (aigua)
þegar hann stíflar vötnin, þá þorna þau upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   hēn   ʝaʕəˈt͡sɔr   ba-mˈmaʝim   wə-ʝiˈβāʃū,   הֵן יַעְצֹר בַּמַּיִם וְיִבָשׁוּ), þegar hann hleypir þeim, þá umturna þau jörðinni: quan reté les aigües, s'eixuguen (= hi ha secada?); quan les avia, trabuquen la terra!
og hinn sjötti hellti úr sinni skál yfir fljótið mikla, Efrat. Og vatnið í því þornaði upp (ξηραίνειν:   καὶ ἐξηράνθη τὸ ὕδωρ αὐτοῦ), svo að vegur yrði búinn fyrir konungana, þá er koma úr austri: i el sisè [àngel] abocà la seva copa sobre el gran riu, l'Eufrat. I l'aigua en ell es va eixugar a fi que els fos preparat el camí als reis que vénen de llevant
3. (uppspretta, lind, brunnurassecar-se (o: estroncar-se) (exhaurir-se, quedar sense aigua una font, una deu)
sverð komi yfir vötn hennar, svo að þau þorni (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ˈħɔrɛβ   ʔɛl־mēi̯ˈmɛi̯-hā   wə-ʝāˈβēʃū,   חֹרֶב אֶל-מֵימֶיהָ, וְיָבֵשׁוּ)! Því að skurðgoðaland er það, og þeir láta sem vitfirringar með skelfingar-líkneskin: que vingui una espasa contra les seves aigües a fi que s'assequin (s'estronquin)! Car és un país d'ídols i es comporten com boigs amb les estàtues paoroses
sjá, ég tek að mér málefni þitt og læt þig ná rétti þínum. Ég þurrka upp (וְהַחֲרַבְתִּי) vatn Babýlons og læt uppsprettu hennar þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-haħăraβˈtī   ʔɛθ־ʝamˈm-āḥ   wə-hɔβaʃˈtī   ʔɛθ־məqōˈr-āḥ,   וְהַחֲרַבְתִּי, אֶת-יַמָּהּ, וְהֹבַשְׁתִּי, אֶת-מְקוֹרָהּ)guaita! Faré meva la teva causa i faré que obtinguis justícia. Assecaré la mar de Babilònia i faré que s'estronqui la seva font
því þótt hann beri ávöxt meðal bræðranna, þá kemur þó austanvindurinn, stormur Drottins, sem rís í eyðimörkinni, svo að brunnar hans þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-ʝēˈβōʃ   məqōˈr-ō,   וְיֵבוֹשׁ מְקוֹרוֹ) og lindir hans þrjóta (ħāˈraβ ~ חָרַב:   wə-ʝɛħɛ̆ˈraβ   maʕjāˈn-ō,   וְיֶחֱרַב מַעְיָנוֹ). Hann mun ræna fjársjóð hans öllum dýrmætum gersemum: perquè, encara que porti fruit entre els seus germans, tanmateix vindrà el xaloc, una ventada de Jahvè que s'aixecarà en el desert per tal que les seves deus s'assequin i s'estronquin les seves fonts! És ell que robarà el seu tresor de tots els seus joiells
4. (tré, grein á tréassecar-se (semar-se arbre, branca)
að neðan þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   mi-tˈtaħaθ   ˌʃārāˈʃā-u̯   ʝiˈβāʃū,   מִתַּחַת, שָׁרָשָׁיו יִבָשׁוּ) rætur hans, að ofan visna greinar hans: a baix, les seves arrels s'assequen, i a dalt, les seves branques se semen
þegar greinarnar þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   b-īˈβɔʃ   qət͡sīˈr-āḥ,   בִּיבֹשׁ קְצִירָהּ), eru þær brotnar, konur koma og kveikja eld við þær. Því að hún var óvitur þjóð, fyrir því getur hann, sem skóp hana, ekki verið henni miskunnsamur, og hann, sem myndaði hana, ekki verið henni líknsamur: quan les branques s'assequen , les trenquen, les dones vénen a calar-hi foc. Car no era cap poble intel·ligent, per això el qui l'ha fet no pot haver estat compassiu amb ell i el qui l'ha format no pot haver estat misericordiós amb ell
útlit þeirra er orðið blakkara en sót, þeir þekkjast ekki á strætunum. Skinnið á þeim er skorpið að beinum, það er þornað (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ʝāˈβēʃ   hāˈʝāh   χā-ˈʕēt͡s,   יָבֵשׁ הָיָה כָעֵץ) eins og tré: llur aspecte ha tornat més negre que el sutge, no els reconeixen pels carrers. Tenen la pell arrugada fins als ossos, s'ha assecada com fusta
og öll tré merkurinnar skulu sjá, að ég, Drottinn, niðurlægi hið háa tré og upphef hið lága, læt hið græna tré þorna (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   hōˈβaʃtī   ʕēt͡s   lāħ,   הוֹבַשְׁתִּי עֵץ לָח) og hið þurra blómgast. Ég, Drottinn, hefi sagt það og gjört það: i tots els arbres del camp sabran que jo, Jahvè, humilio l'arbre alt i exalço el baix, i faig que l'arbre verd s'assequi i que el sec floreixi. Jo, Jahvè, ho he dit i ho faré
♦ morna og þorna: <LOC FIGllanguir i corsecar-se
hjarta mitt er mornað og þornað (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   hūkkāh־χā-ˈʕēɕɛβ   wa-i̯ʝiˈβaʃ   libˈb-ī,   הוּכָּה-כָעֵשֶׂב וַיִּבַשׁ לִבִּי) sem gras, því að ég gleymi að neyta brauðs míns: el meu cor s'ha pansit i assecat com l'herba [segada], perquè oblido de consumir el meu pa
sjö barna móðirin mornaði og þornaði (ʔāˈmal ~ אָמַל:   ʔumləˈlāh   ʝɔˈlɛδɛθ   ha-ʃʃiβˈʕāh,   אֻמְלְלָה יֹלֶדֶת הַשִּׁבְעָה), hún gaf upp öndina. Sól hennar gekk undir áður dagur var á enda, hún varð til smánar og fyrirvarð sig: la mare de set fills s'ha emmusteït i assecat, ha lliurat el seu esperit. El seu sol s'ha post abans d'acabar el dia. Està coberta d'ignomínia i vergonya
mettir leigja sig fyrir brauð, en hungraðir njóta hvíldar. Óbyrjan fæðir jafnvel sjö, en margra barna móðirin mornar og þornar (ʔāˈmal ~ אָמַל:   wə-rabˈbaθ   bāˈnīm   ʔumˈlālāh,   וְרַבַּת בָּנִים אֻמְלָלָה)els assaciats es llogaran per pa, i els famolencs gaudiran de repòs. L'eixorca fins i tot tindrà set fills, i la mare de molts d'infants llanguirà i es corsecarà
"Um þat væri mér þó meira," sagði hún, "því at ek ann þér mikit, þó at þú sért lítill. Þarf ok eigi við þat at dyljast, at ek em með barni, þó at þat mætti ólíkligra þykkja, at þú værir til þeira hluta fœrr, svá lítill ok auvirðiligr sem þú ert at sjá. Er þar þó engi í tigi til nema þú at vera faðir at barni því, er ek geng með. En þó at ek þœttumst ekki mega af þér sjá sakir ástríkis, þá vil ek þó ekki meina þér at fara, hvert þú vilt, þar ek sé, at þú átt ekki eðli til at vera hér álengdar hjá oss, en efast þú ekki í því, at þú kœmist heðan aldri, nema ek vildi. Nú vil ek heldr bera harm ok áhyggju ok morna hér ok þorna þannig sem auðnar, heldr en þú sért eigi í þeim stǫðum, sem þér þykkir gott. En hvernig viltu, at ek breyta við barn okkart?": “Em significaria molt que ho fessis”, li va dir ella, “car t'estimo molt encara que siguis petit. Tampoc ja no puc negar que estic embarassada per més inversemblant que pugui semblar que tu hagis estat capaç de fer-ho, tan petit i poca-cosa com se't veu. Però, tanmateix, no hi ha ningú més que entri en consideració com a pare de l'infant de què estic embarassada llevat de tu. Tanmateix, encara que no pugui estar-me de veure't perquè t'estimo, tanmateix no vull pas impedir-te que parteixis cap allà on vulguis anar perquè veig que no ets de la mena de restar aquí amb nosaltres a la llarga, però no dubtis pas que no te n'aniries mai d'aquí si jo no ho volia. M'estimo més de suportar la pena i l'angoixa i llanguir aquí i corsecar-me així com ho vulgui el destí, que no pas que tu no siguis al lloc que t'agradi (on et trobis a gust). I com vols que em porti amb el nostre infant? (= què vols que faci amb el nostre infant?)” (vocabulari: #1. tigi: Cf. Baetke 19874, pàg. 651: vera í tigi til <...> bei etwas im Spiele, an etwas beteiligt sein; kalla ek þar engan mann annan í tigi til at eiga þenna svein með mér en þik nur du kommst als Vater des Jungen in Frage; #2. sjá af e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 537: sjá af e-m den Blick von jmd. wenden; #3. ástríki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 26: ást-ríki n. herzliche Liebe, starke Zuneigung <...>; #4. meina: Cf. en Baetke 19874, pàg. 414: 2. hindernd im Wege stehen (e-u); verbieten, untersagen (e-m e-t; #5. álengdar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 16: á-lengdar adv.   lange Zeit, auf die Dauer; #6. auðna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 34: ganga mál (svá) sem auðnar es geht, wie es das Schicksal will; #7. þykkja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 796: eigi veit ek hversu honum mun þetta þykkja ich weiß nicht, wie ihm das gefallen wird; vissu menn eigi fyrst hvárt honum þótti vel eða illa man wußte anfangs nicht, ob es ihm gefiel oder nicht, ob es ihm lieb oder leid war ... íd., pàg. 205: e-m þykkir gott (e-t) jmd. gefällt etwas; #8. breyta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 68: <...> sich aufführen, sich benehmen (auch breyta sér): breyta illa við e-n schlecht handeln an jemandem; )

þornaður, þornuð, þornað <adj.>:
assecat -ada (o: dessecat -ada)
vellirnir eru eyddir, akurlendið drúpir, því að kornið er eytt, vínberjalögurinn hefir brugðist (הוֹבִישׁ תִּירוֹשׁ) og olían er þornuð (ʔāˈmal ~ אָמַל:   ʔumˈlal   ʝit͡sˈhār,   אֻמְלַל יִצְהָר)els camps estan assolats, la terra de conreu està capcota, car el blat està destruït, el most s'ha perdut, l`oli [fresc] s'ha assecat
tók konungr þá {enn af nýju} at telja trú fyrir þessum mǫnnum, er {hǫfuðit} hǫfðu fundit, ok sagði svá til þeirra: „Mikill fagnaðr ok gleði má verða ǫllum góðum mǫnnum ok rétttrúuðum af umhugsan almáttigs guðs miskunnar, þó at ekki auga megi sjá eðr eyra heyra ok engis manns hugr hugsa, hversu ágæta ǫmbun várr drottinn veitir sínum þjónustumǫnnum fyrir stundligt erfiði. En til þess hefir hans mikla mildi sýnt ykkr þetta tákn at þit skyldið því skjótara sjáfviljandi snúast frá skurðgoðavillu til sannrar trúar ok heilagrar skírnar, sem ǫllum verðr augljósara ef um hugsa, at hinn háleiti himnakonungr man allmikla dýrð veita sálum sinna ástvina í himinríkisfagnaði, þar er hann lætr kennast svá ágætan ilm af dauðum ok þornuðum limum þeirra líkama, at eigi mætti slíkr verða af ǫllum ilmandi grǫsum“: el rei llavors va començar a proclamar la [vera] fe als homes que havien trobat [el cap] i els parlà d'aquesta manera: “Un gran goig i una gran alegria pot sobrevenir a tots els homes bons i de fe dreturera de la consideració de la misericòrdia de Déu totpoderós, encara que cap ull no pugui veure ni sentir cap orella ni capir la ment de cap home com d'excel·lent és la recompensa que nostre Senyor dóna als seus servents per llurs serveis terrenals. Però [avui] la seva gran misericòrdia us ha mostrat aquest portent (senyal) per tal que més que més ràpidament us aparteu voluntàriament de la vostra idolatria i abraceu la fe veritable i el sant baptisme, [cosa] que es fa més manifesta (palesa) a tots quan es considera que el sublim rei del cel ha volgut concedir a les ànimes dels seus amics cartinguts una immensa glòria en l'alegria del regne del cel, quan fa sentir dels membres secs i morts de llurs cossos una olor tan excel·lent que no se'n desprèn una d'igual de totes les herbes odorants [juntes]” (vocabulari: #1. telja: Cf. Baetke 19874, pàg. 648: telja trú fyrir e-m jemandem den (christlichen) Glauben verkündigen; #2. ǫmbun: Cf. en Baetke 19874, pàg. 809: ǫmbun f.   Lohn, Belohnung, Vergeltung; #3. þar er: Cf. en Baetke 19874, pàg. 765: þar er, þar sem <...> wenn; þat er engi ætlan þar sem þér hafið lið ekki wo ihr doch keine Streitmacht habt; )

þorn·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba f lloro  (crustaci Spirontocaris spinus)

þorp <n. þorps, þorp>:
1. (lítið kauptúnpoble[t] m (vila petita)
♦ búa í litlu þorpi: viure a un poblet
2. (grýtt hæð, berangur, bersvæðimacar m (codolar; tossal pedregós; clap de camp ras [pedregós]; terreny obert i no resguardat)
◊ hrørnar þǫll, ǀ sú er stendr þorpi á, ǁ hlýr-at henni bǫrkr né barr; ǁ svá er maðr, ǀ sá er mangi ann, ǁ hvat skal hann lengi lifa?: el jove pi, que es dreça [solitari] enmig d'un macar, es va decandint: no el resguarden pas ni l'escorça ni les agulles. Així és també l'home que no estima ningú: què n'ha de fer de continuar vivint? (segueixo la puntuació de Neckel/Kuhn 19835, pàg. 24: svá er maðr, ǀ sá er.... Però si puntuem: svá er maðr sá, ǀ er..., el significat canvia radicalment: així és també l'home a qui no estima ningú)
◊ þat var fyr lǫngu, ǀ er í leið megir ǁ hæklings fóru ǀ hlunnalungum ǁ fram um salta ǀ slóð birtinga, ǁ þá varðk þessa ǀ þorps ráðandi (Ragnars saga loðbrókar): fa molt de temps, quan els fills del cabdill vingueren pel viarany salat dels salmons amb llurs cavalls dels corrons, jo em vaig convertir en el guardià d'aquesta clariana (entenc hæklingr no pas com a nom propi, sinó com a variant de hækingr ‘portador d'espasa, cabdill’. La locució fara í leið podria ésser una forma escurçada per fara í leiðangr, però a la versió de la mateixa estrofa continguda a la Hálfs saga ok Hálfsrekka hi té, com a correspondència, halda leið, la qual cosa parla en contra d'aquesta interpretació. Hlunnalungr ‘cavall de[ls] corrons’, kenning de nau)
◊ þat var fyr lǫngu, ǀ er leið heldu ǁ heldr hundmargir ǀ hæklings firar, ǁ sigldu um salta ǀ slóð birtinga, ǁ þá varð ek þessa ǀ þorps ráðandi ( Hálfs saga ok Hálfsrekka): fou fa molt de temps, quan els homes del príncep, molt abundants en nombre, dirigiren llurs proes cap aquí, singlant pel viarany salat dels salmons, que jo em vaig convertir en el guardià d'aquesta clariana (el mot þorp aquí fa referència a un túmul funerari. Podria indicar un amuntegament de pedres o còdols damunt el túmul pròpiament dit, però també un clap de camp ras [pedregós] o un tossal pedregós. En aquesta saga, s'especifica que el rei Ǫgvaldr havia estat mort pel viquing Hæklingr. Personalment m'inclino a creure que aquest nom propi és una retrocreació encunyada a partir de la lausavísa i tradueixo en conseqüència)
Per a més detalls sobre þorp, remeto a:

Stefán Karlsson: “Þorp”. Dins: Gripla, 3 (1979), pp. 115-123.


  A la darrera traducció islandesa de la Bíblia, el mot þorp hi tradueix:

baθ
~ בַּת:
Nombres 21 (2 vegades),
Jutges 1:27,
1 Cròniques 5:16,
1 Cròniques 7:28-29,
1 Cròniques 18:1,
2 Cròniques 13:19,
2 Cròniques 28:18 i
Nehemies 11 (4 vegades).

ħāˈsˁēr
~ חָצֵר:
Levític 25:31,
Josuè 13:23, Josuè 13:28,
Josuè 15 (15 vegades),
Josuè 16:9,
Josuè 18:24,
Josuè 18:28,
Josuè 19 (12 vegades),
Josuè 21:12,
1 Cròniques 4:32-33,
1 Cròniques 6:56 (Bíb. isl. 6:41),
1 Cròniques 9 (3 vegades),
Psalms 10:8,
Isaïes 42:11,
Nehemies 11:25 i
Nehemies 12:28.

ħau̯ˈwōθ
~ חַוֺּת:
1 Cròniques 2:23,
Josuè 13:30 (tjaldaþorp) i
Jutges 10:4 (Jaírsþorp).

ʕīr
~ עִיר:
Gènesi 19:20,
Gènesi 19:21,
Deuteronomi 3:5,
Jutges 10:4.

kāˈφār
~ כָּפָר:
1 Cròniques 27:25. Però Càntic 7:12 (נָלִינָה בַּכְּפָרִים) = eyðum nóttinni undir hennakjarrinu.

ˈkɔφɛr
~ כֹּפֶר:
1 Samuel 6:18 (sveitaþorp = ˈkɔφɛr   ha-ppərāˈzī ~ כֹּפֶר הַפְּרָזִי).

māˈqōm
~ מָקוֹם:
Jutges 19:13 i
Amós 4:6.

məδīˈnāh
~ מְדִינָה:
Ester 2:3.

ἡ κώμη -ώμης:
Judit 15:7,
1 Macabeus 7:46,
2 Macabeus 8:1,
2 Macabeus 8:6,
2 Macabeus 14:16,
Mateu 9:35,
Mateu 10:11,
Mateu 14:15,
Mateu 21:2,
Marc 6 (3 vegades),
Marc 8 (3 vegades),
Marc 11:2,
Lluc 5:17,
Lluc 8:1 (þorp úr þorpi),
Lluc 9 (3 vegades),
Lluc 9:52 (Samverjaþorp),
Lluc 10:38,
Lluc 13:22,
Lluc 17:12,
Lluc 19:30,
Lluc 24:13,
Lluc 24:28,
Joan 7:42,
Joan 11:1,
Joan 11:30 i
Actes 8:25.

ἡ πόλις -όλεως:
Joan 11:54.

ἡ κωμόπολις -όλεως:
Marc 1:38.
 
     

þorpara·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
belitrada f

þorpara·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (fantalegur, klækjafullurcanallesc -a (malvat, vil, propi de brivall, brètol o belitre)
2. (rustalegurrústec -ega, vilà -ana (taujà -ana, toixarrut -uda, groller -a)
húsfreyja tók dúkinn og kippti frá honum. Hún mælti: "Fátt gott kanntu þér. Það er þorparlegt að væta allan dúkinn senn": la mestressa va agafar la tovallola i l'hi va prendre d'una estrebada. Li va dir: “No saps comportar-te! És propi de vilans banyar d'una vegada la tovallola sencera [en eixugar-se]”
sá hinn mikli maðr, sem fyrst reið, veik þar at, sem keisarason sat, ok mælti til hans: „Hvárki bið ek þik heilan né sælan, þú, hinn vándi glœpari! því (at) þú ert þess ekki makligr, heldr skemdar ok hneisu; skaltu hana skjótt fá heldr en góða reisu. Eptir hana fengna með mikilli háðung, skaltu hér eptir liggja dauðr ok allir þínir félagar; ok værir þú þó verra makligr fyrir þá skemd, er þú veitir mér ok minni unnustu með því framferði, er þú hefir nú ok jafnan, er þú gørir eptir henni líkneskju. Hvar hefir þú heyrt nǫkkurn konungsson gøra slíkt? Er slíkt ergilæti, sem þú hefir hér í frammi með þorparaligri heimsku, meirr en nǫkkurr hafi heyrt sagt frá nǫkkurum konungssyni hvárki fyrr né síðarr“: l’home alt i gros que cavalcava a llur capdavant es va apartar dels altres i es va dirigir allà on seia el fill de l'emperador i li digué: “Tu, mal criminal, ni et saludo ni et saludaré, perquè no ets mereixedor de salutacions sinó de vergonya i ignomínia. [I t'asseguro que] les tindràs sens tardança en lloc d'un ‘bon viatge!’. I quan les hauràs rebudes amb gran deshonor, tu i tots aquests companys teus d'aquí, restareu estesos morts i, tanmateix, fóres mereixedor d'un càstig encara pitjor per la vergonya que em fas a mi i a la meva estimada amb el comportament que tens ara i sempre, dispensant les teves atencions a aquesta estàtua. On s'és sentit a dir que un fill d'emperador faci una cosa semblant? La vergonyant luxúria a la qual et lliures aquí amb vilana niciesa és més del que ningú hagi sentit a dir mai d'un fill de rei, ni en el passat ni en el present” (vocabulari: #1. reisa: En Baetke 19874, pàg. 492, no dóna pas entrada a aquest baix-alemanyisme de significat clar: viatge. El context palesa que ens trobem davant una fórmula de comiat; #2. ergilæti: En Baetke 19874, pàg. 116, no dóna pas entrada a aquest mot que només apareix atestat dues úniques vegades, totes dues en aquesta mateixa obra. De significat clar: concupiscència, voluptuositat, lascívia, luxúria; #3. hafa e-t í frammi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 160: hafa e-t frammi etwas vorbringen, ausüben, gebrauchen; En Baetke, doncs, no incorpora aquesta petita variant amb la preposició í: hafa e-t í frammi; #4. hvárki fyrr né síðarr: En Baetke 19874, pàgs. 175/176-531, no dóna pas entrada a aquesta locució de significat clar: ni ara ni mai, ni en el passat ni en el present)

þorpari <m. þorpara, þorparar>:
(þrjótur, bófibrivall m, pinxo m, belitre m, bergant m, truà m (home dolent, de poca vergonya i sense escrúpols. Cf. una evolució semàntica relativament semblant en el català antic vilà. En islandès el mot ha derivat cap al significat brivall, brètol, més que no pas cap al significat taujà)
♦ ótíndur þorpari: un brivall de dalt a baix

þorra·blót <n. -blóts, -blót>:
þorrablót m, sacrifici torrià
1. Frá Nór ok Gór brœðrum. Fornjótr hefir konungr heitið; hann réð fyrir þeim lǫndum, er kǫlluð eru Finnland ok Kvenland; þat er fyrir austan hafsbotn þann er gengr í norðr til móts við Gandvík; þat kǫllu vér Helsingjabotn. Fornjótr átti þrjá sonu, hét einn Hlér, er vér kǫllum Ægi, annarr Logi, þriði Kári; hann var faðir Frosta, fǫður Snæs hins gamla; hans son hét Þorri, hann átti tvá sonu, hét annarr Nórr en annarr Górr; dóttir hans hét Gói. Þorri var blótmaðr mikill, hann hafði blót á hverju ári at miðjum vetri; þat kǫlluðu þeir Þorrablót; af því tók mánaðrinn heiti. Þat var tíðenda einn vetr at Þorrablóti, at Gói hvarf í brott ok var hennar leita farit, ok fanst hon eigi. Ok er sá mánaðr leið, lét Þorri fá at blóti, ok blóta til þess, at þeir yrði vissir hvar Gói væri niðr komin; þat kǫlluðu þeir Góiblót. Einskis urðu þeir vísir um hana at heldr. Fjórum vetrum síðarr strengdu þeir brœðr heit at þeir skyldu hennar leita; ok skipta svá leitinni, at Nórr skyldi leita um lǫndin en Górr skyldi leita um útsker ok eyjar, ok fór hann á skipum. Hvárrtveggi þeirra brœðra var fiǫlmennr. Hélt Górr skipum sínum út eptir hafsbotnum ok svá í Allantshaf. Síðan kannar hann víða Svíasker ok allar eyjar [þær] er liggja í Eystrasalti; eptir þat í Gautasker ok þaðan til Danmerkr ok kannar þar allar eyjar; hann fann þar frændr sína, þá er komnir vóru af Hlé hinum gamla ór Hlésey, ok hélt hann þá enn fram ferðinni ok spyrr ekki til systur sinnar. En Nórr, bróðir hans, beið þess er snjó lagði á heiðar ok skíðfœri gjǫrði gott. Eptir þat fór hann af Kvenlandi ok fyrir innan hafsbotninn ok kvómu þar er þeir menn vóru er Lappir heita, þat er á bak Finnmǫrk. En Lappir vildu banna þeim yfirfǫr ok tókst þar bardagi; ok sá kraptr ok fjǫlkyngi fylgdi þeim Nór, at úvinir þeirra urðu at gjalti þegar þeir heyrðu heróp ok sá vápnum brugðit, ok lǫgðu Lappir á flótta. En Nórr fór þaðan vestr á Kjǫlu ok var lengi úti, ok svá at þeir vissu ekki til manna, ok skutu dýr ok fugla til matar sér; fóru þar til er vǫtn hnigu til vestrættar af fjǫllum. Þá fara þeir með vǫtnunum ok kvómu at sjá, þar var fyrir þeim fjǫrðr mikill sem hafsbotn væri, þar vóru bygðir miklar, ok dalir stórir gengu at firðinum. Þar var safnaðr fyrir þeim ok réðu þeir þegar til bardaga við Nór, ok fór þeirra skipti eptir vana. Allt fólk féll þar eðr flýði, en Nórr ok hans memi gengu yfir sem lok yfir akra. Fór Nórr um allan fjǫrðinn ok lagði undir sik ok gjǫrðist konungr yfir þeim héruðum, er þar lágu innanfjarðar. Nórr dvaldist þar um sumarit þar til er snjáfaði á heiðar; þá stefndi hann upp eptir dalnum, þeim er suðr gengr af firðinum; sá fjǫrðr er nú kallaðr Þrándheimr. Suma menn sína lætr hann fara hit fremra um Mœrina; hann lagði undir sik hvar sem hann fór. Ok þá er hann kemr suðr yfir fjallit, þat er var fyrir sunnan dalsbotninn, sótti hann suðr eptir dǫlunum, þar til er hann kom at vatni miklu er þeir kǫlluðu Mjǫrs; þá snýr hann enn vestr á fjallit, þvíat honum var sagt at rænn hans hǫfðu farit úsigr fyrir konungi þeim er Sókni hét. Þá kvómu þeir í þat hérað, er þeir kǫlluðu Valdres. Þaðan fóru þeir til sjóvar ok kvómu í langan fjǫrð ok mjófan er nú heitir Sogn, þar var fundr þeirra Sókna ok áttu þeir þar orrostu mikla, þvíat Sókna brá ekki við fjǫlkyngi þeira. Nórr gekk fram hart, ok skiptust þeir Sókni hǫggum við; þar féll Sókni ok mart lið hans: 1. Dels germans Nórr i Górr. Hi hagué un rei que es deia Fornjótr. Regnava sobre les terres que es coneixen amb els noms de Finlàndia i Qüenlàndia o Quüènia. És el territori que hi ha a llevant del golf de l'oceà (=el Golf de Bòtnia) i que s'estén [des d'aquí] en direcció cap a Gandvík (la Mar Blanca). Nosaltres anomenem [el territori del golf de l'Oceà] Helsingjaland. En Fornjótr va tenir tres fills, en Hlér -que també anomenem Ægir-, el segon es va dir Logi i el tercer, en Kári, fou el pare d'en Frosti que, al seu torn, fou el pare de l'Snær el Vell, que fou el pare d'en Þorri. Aquest va tenir dos fills, en Nórr i en Górr, i una filla que es va dir Gói. En Þorri era un home molt donat a celebrar ofrenes i sacrificis i cada any, a mitjan hivern, celebrava un sacrifici (una festa sacrificial). La gent l'anomenava ofrena o sacrifici d'en Þorri i d'aquesta festa sacrificial el mes [de þorri] en va prendre el nom. Un hivern, durant el sacrifici d'en Þorri, es va esdevenir un gran fet: que la Gói va desaparèixer i, encara que sortiren a cercar-la, no es va trobar enlloc. I quan hagué passat aquest mes, en Þorri va preparar una altra festa sacrificial i va fer fer un sacrifici per tal d'esbrinar on era el parador de la Gói. Anomenaren aquesta segona festa Ofrena o Sacrifici de la Gói. Però malgrat tots els esforços, no aconseguiren esbrinar res del seu parador. Quatre anys més tard, els dos germans varen fer la promesa que sortirien a cercar la Gói. Es varen repartir la cerca de tal manera que en Górr recorreria les terres fermes i en Górr totes les illes i els illots llunyedans fent la seva cerca amb vaixells. Cadascun d'ells anava acompanyat d'una nodrit grup d'homes. En Górr es va dirigir amb els seus vaixells cap a la sortida del Golf de Bòtnia i també cap a la Mar d'Åland. Després va explorar vastament els illots de Suècia i totes les illes que hi ha a la Mar Bàltica. Després va explorar els illots del Gautaland i d'aquí es dirigí a Dinamarca i hi va explorar totes les illes. Aquí hi va trobar els seus parents que descendien d'en Hlér el vell de l'illa de Hlésey, i després va prosseguir el seu viatge sense haver esbrinat res del parador de la seva germana. El seu germà en Nórr va esperar-se fins que les heiðar estiguessin cobertes de neu i fes de bon fer travessar-los amb esquís i llavors va sortir de Qüenlàndia i va vorejar la part interior del golf de Bòtnia, i així va arribar amb els seus homes allà on hi ha els homes que es diuen lapons, que és a la part del darrere de la Finnmǫrk. Els lapons intentaren barrar-los el pas i es va entaular una batalla entre ells. Però una força i una màgia tals acompanyaven en Nórr i els seus homes que el pànic s'emparà de llurs enemics quan sentiren llur crit de guerra i els veieren desembeinant i brandant llurs armes, i els lapons emprengueren la fuita. I d'aquí en Nórr [i els seus homes] prosseguiren llur via cap a l'oest cap a la serralada de Kilir i estigueren marxant molt de temps sense veure senyals de gent i per menjar caçaven bèsties salvatges i ocells i marxaren fins que arribaren al vessant de la serralada, al punt on els rius comencen a córrer cap a ponent. Llavors varen marxar en la mateixa direcció que els rius fins que arribaren a la mar. A llur davant s'estenia un gran fiord, [tan ample] com si fos un golf, amb grans contrades habitades i amples valls que s'endinsaven terres endins des del fiord. Aquí es trobaren al davant amb una gernació que immediatament entaulà batalla contra en Nórr i els seus homes però llur lluita va anar igual que la d'abans contra els lapons. Tota aquella gent o bé va caure a la batalla o bé fugiren perquè en Nórr i els seus homes s'escamparen per entre ells com males herbes que s'apoderen dels camps de conreu. [Després d'aquesta victòria] en Nórr va recórrer tot el fiord, el va sotmetre i es va fer rei de les contrades que hi havia a la part dreta del fiord. En Nórr va passar l'estiu allà fins que va nevar a les heiðar. Llavors va partir agafant el camí que pujava al llarg de la vall que s'estenia terres endins des de la part meridional del fiord que actualment s'anomena [fiord de] Þrándheimr (=Trondheim). Va fer que alguns dels seus homes es dirigissin cap al sud pel camí de la costa a través de la Mœri. Pel que fa a ell mateix, conqueria (sotmetia) les terres a les quals arribava. I després de creuar, marxant cap al sud, la serralada que hi ha al sud del cap (fons, extrem) de la vall, va continuar avançant cap al sud per les valls [que hi ha] fins que va atènyer un gran llac que ells anomenaren Mjǫrs. Allà es va tornar a dirigir cap a ponent a través de la serralada perquè l'ennovaren que els seus homes[, els que ell havia enviat cap al sud a través de la Mœri] havien sofert una desfeta davant un rei que es deia Sókni. I així ell i els seus homes varen arribar a la contrada que anomenaren Valdres. D'aquí baixaren fins a la mar on arribaren a un fiord estret i llarg que ara es diu [fiord de] Sogn. Aquí és on va tenir lloc la batalla entre ell i el rei Sókni. I fou una batalla aferrissada ja que en Sokni [i els seus homes] es mostraren immunes a llur màgia. En Nórr va avançar ardidament i ell i en Sókni intercanviaren cops d'espasa. En Sókni, i amb ell un bona part de les seves tropes, va caure en aquella batalla

þorra·matur <m. -matar, no comptable>:
menjars m.pl tradicionals islandesos consumits a la festa del þorrablót

þorra·tungl <n. -tungls, -tungl>:
lluna f de þorri. En el calendari tradicional islandès, designació de la lluna el segon mes abans de la lluna de pasqua, és a dir, abans del mes en el qual cau Pasqua

þorra·þræll <m. -þræls, -þrælar>:
esclau m d'en Þorri. En el calendari tradicional islandès, designació del darrer dia del mes þorri. Sol caure en dissabte

þorra·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>:
tord golanegre (ocell Turdus atrogularis)

þorri¹ <m. þora, no comptable>:
(meginhlutivariant moderna de l'arcaic þori ‘part major d'un tot’
Finnbogi stóð upp og gengu til sjóvar og var sem Bárður gat að mestur þorri var á land rekinn fjárins. Lét Bárður allt heim færa og svo að duga sem hann ætti sjálfur og var það stórmikið fé: en Finnbogi es va llevar i baixaren fins a la mar i va ésser com ho havia esmentat en Bárður: la mar havia escopit a terra la major part de la càrrega [del vaixell naufragat]. En Bárður va fer que ho transportessin tot al seu mas i que [els seus homes] ajudessin a fer-ho com si les propietats d'en Finnbogi fossin les seves pròpies i es tractava d'una ingent quantitat de béns
Sunnlendingar riðu til Saurbæjar og var þorri liðsins undir Melrakkahóli og fóru þaðan á bæi sem þeim líkaði. Öngar urðu meðalferðir svo að það ætti stað. Voru þeir í Saurbæ nokkurar nætur og hurfu síðan suður aftur (SS I, cap. 281, pàg. 404): els de les terres del sud anaren a Saurbær i la major part de la tropa va romandre a Melrakkahóll per, d'aquí, anar als masos així com els venia de gust. No es va produir cap intent de mediació de manera que s'arribés a un acord. Varen passar alguns dies a Saurbær i després se'n tornaren cap al sud
verður þessi hríð mjög skaðsöm í liði Kolbeins áður en hið snarpasta mannvalið Kolbeins kom þeim Þórði í opna skjöldu en þeir Þórður höfðu eydd aftan skip sín mjög og var allur þorri mannanna kominn fram um siglu. Og þá er kall kom á skip Þórðar að tveggja vegna væri að þeim sótt urðu þeir þá við hvorutveggja að sjá. Gekk þá Þórður aftur á skip sitt og svo gerðu nú margir hans menn. En Þórður hafði lítið deildarlið. Eggjar hann þá að þeir rækju af sér þá fyrst hina óþarflegu bakhjarla er þá voru komnir (ɔ: búnir) þeim til óhaglegra íhöggva. Bað Þórður þá þegar að þeir gengju upp á skip Hjalta. Varð þar lítil viðtaka áður uppgöngur tókust. Gekk sá maður fyrst upp er Aron hét og var sonur Halldórs Ragnheiðarsonar, þar næst Þórður sjálfur. Lagði Þórður til Hjalta í gegnum brynjuna og sjálfan hann og nisti hann svo dauðan út við borðinu. Ruddist það skip svo vandlega að nálega var hver maður drepinn eða fyrir borð rekinn. Varð og fám einum af sundi hólpið (SS II, cap. 339, pàg. 519): aquest atac va fer molt de mal a les tropes d'en Kolbeinn abans que el grup d'homes més selecte i abrivat d'en Kolbeinn no sorprengués pel darrere els homes d'en Þórður. En Þórður i els seus homes havien desguarnit el darrere de llurs naus i la part més nombrosa dels combatents es trobava més endavant, situada tot al voltant del mast. I quan es va sentir un crit a la nau d'en Þórður que els atacaven per dos fronts, hagueren de fer front a l'atac d'una banda i al de l'altra. En Þórður llavors va tornar a la seva nau i també ho feren molts dels seus homes. Però en Þórður no disposava de tropes que pogués dividir, així que va esperonar [tots els seus homes] a repel·lir primer els innecessaris respatlles que els estaven dispensant uns incòmodes cops. En Þórður ordenà immediatament després que pugessin a bord del vaixell d'en Hjalti. Hi va haver poca resistència [per part dels homes d'en Hjalti] abans que l'abordatge reeixís. El primer a pujar-hi fou un home que nomia Aron i era fill d'en Halldór Ragnheiðarson, i immediatament darrere ell hi pujà en Þórður mateix. En Þórður va traspassar la cuirassa d'en Hjalti i en Hjalti mateix i, enastant-lo d'aquesta manera, el llençà mort a la mar per la borda. La nau d'en Hjalti fou netejada tan curosament que gairebé tots els homes de la tripulació foren morts o llençats per la borda. Foren molts pocs els qui foren ajudats a sortir de l'aigua
en meðan Þórður hafði þetta að starfa þá höfðu Kolbeins menn komið stafnljám á skip hans og dregið það fram milli skipa sinna. Féllu þeir þar Ánn Áskelsson og Snorri Loftsson og Steinólfur Þorbjarnarson í stafni á skipi Þórðar og vildi engi þeirra flýja. Fjórði maður féll þar, Klemet, og særðu hann bæði Kolbeins menn og Þórðar menn. En allir aðrir flýðu á þau skip er næst lágu. Tókust þá hlaup mikil milli skipanna. En er Kolbeins menn gengu upp á skip Þórðar þá gerðist þeim ávinnt er næstir lágu. En í þenna tíma höfðu þeir Kolbeinn grön og Teitur Styrmisson og margir [p. 520] menn greiddar uppgöngur á skip Kolbeins unga. Og er til komu heimamenn Kolbeins þeir er hann sendi til af sínu skipi þá voru þeir Teitur og Kolbeinn bornir ofurliði og reknir fyrir borð og komust nauðulega aftur til sinna manna. Og var þá bardagi hinn ákafasti og komu Kolbeins menn stafnljám á skip Teits og drógu fram á millum sinna skipa. Og í þeirri hríð voru særðir þeir Teitur og Ásgrímur baulufótur og allur þorri manna á því skipi flýði. Hljóp Teitur þá á skip Kolbeins Dufgussonar. Varð það svo hlaðið og þröngt að inn féll um háreiðarnar og söxin. Hljóp þá meginþorri á skip Sanda-Bárðar (SS II, cap. 339, pàgs. 519-520): però mentre en Þórður s'estava ocupant d'això, els homes d'en Kolbeinn hagueren llançat garfis d'abordatge al vaixell d'ell i l'havien estirat fins a col·locar-lo entre els vaixells d'ells. Varen caure allà, a la proa del vaixell d'en Þórður, l'Ánn Áskelsson i l'Snorri Loftsson i l'Steinólfur Þorbjarnarson, car cap d'ells no volguó fugir. Un de quart va caure també allà, en Klemet, que fou ferit alhora pels homes d'en Kolbeinn i pels d'en Þórður. Però tots els altres varen fugir saltant als vaixells que els eren al més a prop. Llavors es varen produir grans salts (buits) entre els vaixells. Quan els homes d'en Kolbeinn varen abordar el vaixell d'en Þórður, la situació va esdevenir difícil per als qui es trobaven al més a prop. Però just en aquell moment, en Kolbeinn Mostatxo, i en Teitur Styrmisson i moltes d'altres s'havien preparat per a fer l'abordatge del vaixell d'en Kolbeinn el jove. I quan hi varen acudir els heimamenn d'en Kolbeinn -els criats i treballadors del seu mas- que aquest havia aviat del seu vaixell a lluitar als altres vaixells, en Teitur i en Kolbeinn es veieren aclaparats per llur superioritat en nombre, i foren empesos a saltar a la mar per la borda, i els vingué de ben poc no poder tornar amb llurs homes. I en aquells moments la batalla era al més aferrissada. Els homes d'en Kolbeinn varen llançar un garfi al vaixell d'en Teitur i l'estiraren fins a col·locar-lo entre llurs vaixells. I en aquell moment (atac?), en Teitur i l'Ásgrímur peu-de-vaca foren ferits i tota la part major de la tripulació d'aquella nau emprengué la fugida. En Teitur llavors va saltar a bord de la nau d'en Kolbeinn Dufgusson. Aquesta nau estava tan carregada i atapeïda de combatents que la mar hi va entrar pels forats de les escalemeres i passant per sobre les parets de la proa. La major part dels homes va saltar llavors al vaixell d'en Bárður Arenys

þorri² <m. þorra, no comptable>:
[mes m de] þorri m. En el calendari tradicional islandès, designació del quart mes de l'hivern. Començava el divendres de la tretzena setmana de l'hivern (entre el 19 i el 25 de gener, llevat dels rímspillisár, anys en què començava el 25 de gener) i acabava el 17 o el 23 de febrer (el 24 de febrer en els rímspillisár)
frá jafndœgri er haust, til þess er sól sezt í eyktarstað. Þá er vetr til jafndœgris. Þá er vár til fardaga. Þá er sumar til jafndœgris. Haustmánuðr heitir inn næsti fyrir vetr, fyrstr í vetri heitir gormánuðr, þá er frermánuðr, þá er hrútmánuðr, þá er þorri, þá gói, þá einmánuðr, þá gaukmánuðr ok sáðtíð, þá eggtíð ok stekktíð, þá er sólmánuðr ok selmánuðr, þá eru heyannir, þá er kornskurðarmánuðr: a partir de l'equinocci [de tardor] és tardor fins que el sol es pon entre les 3.30 i les 4.30 del capvespre. Llavors és hivern fins a l'equinocci [de primavera]. Llavors és primavera fins als fardagar o dies de canvi de mas. Llavors és estiu fins a l'equinocci [de tardor]. El darrer mes abans de l'hivern es diu haustmánuðr o mes de tardor, el primer [mes] d'hivern es diu gormánuðr o mes de matances i freixures, després ve el frermánuðr o mes de la gelabror, llavors ve el hrútmánuðr o mes dels mardans, llavors ve þorri, llavors gói, llavors einmánuðr o mes solitari -ja que és només queda aquest mes totsol abans d'arribar l'estiu o bé perqué és un mes ‘únic’, és a dir, un mes en el qual no hi ha feines específiques a fer ni una climatologia especial, de manera que el mes no es pot designar per les feines que s'hi fan ni pel temps que hi sol fer-, llavors gaukmánuðr o mes del cucui i sáðtíð o temps de la sembra, llavors eggtíð o temps dels ous, i stekktíð o temps de separar els anyells de les ovelles i fer-los passar les nits a les pletes anyelleres, llavors ve el sólmánuðr o mes del sol, i el selmánuðr o mes de les cabanes dels pasturatges de muntanya, llavors venen les heyannir o sega del farratge i fenc, llavors ve el kornskurðarmánuðr o mes de fer la collita
nú líður sumar og kemur vetur og er snemma nauðamikill norður um Hlíðina en viðbúningur lítill. Fellur mönnum þungt. Fer svo fram um jól. Og er þorri kemur þá ekur hart að mönnum og eru margir þá upp tefldir: llavors va passar l'estiu i va arribar l'hivern i aquell hivern fou molt rigorós des del començament en el nord[-oest], a la contrada de la Hlíð, i la gent estava mal preparada per fer-hi front. A la gent [de la contrada] els va resultar difícil suportar-lo. Aquesta situació es va perllongar fins pels volts dels jól (en realitat, fins passats els iol). I quan va arribar el þorri, la gent va passar tan gran fretura que a molts els donà escac i mat
♦ þreyja þorrann [og góuna]: <LOC FIGresistir a una temporada d'adversitats, passar per adversitats o dificultats temporànies

Þorri³ <m. Þorra, no comptable>:
Þorri m, Torri m (andrònim)

þorrið:
supí de → þverra “disminuir, decréixer, minvar”

þorrinn, þorrin, þorrið <adj.>:
1. <GENminvat -ada, decrescut -uda (þverra)
þá sendi hann út frá sér dúfu til að vita, hvort vatnið væri þorrið (qāˈlal ~ קָלַל:   li-rəˈʔōθ   hă-qalˈlū   ha-mˈmaʝim   mē-ˈʕal   pəˈnēi̯   hā-ăδāˈmāh,   לִרְאוֹת הֲקַלּוּ הַמַּיִם, מֵעַל פְּנֵי הָאֲדָמָה) á jörðinni: aleshores avià un colom per a saber si havia minvat l'aigua a la terra
kappar Babýlons hætta við að berjast, þeir halda kyrru fyrir í virkjunum, hreysti þeirra er þorrin (qāˈlal ~ נָשַׁת:   nāʃəˈθāh   ɣəβūrāˈθ-ām,   נָשְׁתָה גְבוּרָתָם), þeir eru orðnir að konum. Menn hafa lagt eld í híbýli hennar, slagbrandar hennar (בְרִיחֶיהָ) eru brotnir: els paladins de Babilònia cessen de combatre, resten tranquils a les fortaleses, llur bravura ha disminuït, s'han tornat dones. Hom ha calat foc a les habitacions d'ella, les barres [de les seves portes] han estat trencats
að hvaða gagni kom mér kraftur þeirra? Þróttur þeirra var þorrinn (ʔāˈβaδ ~ אָבַד:   ʕāˈlēi̯-mō   ˈʔāβaδ   ˈkālaħ,   עָלֵימוֹ, אָבַד כָּלַח), örmagna af skorti og aðþrengdir af hungri nöguðu þeir skrælþurrt landið sem í gær var auðn og eyðimörk: de quin profit m'ha estat llur força? Tot llur vigor s'havia perdut, exhaurits per la misèria i acuitats per la fam rosegaven la terra àrida que ja ahir era ermàs i desert
2. (vatnslindestroncat -ada, sec -a (font, deu)
fyrir þá sök verður skilnaður milli yðar og Móreset-Gat. Húsin í Aksív munu bregðast konungum Ísraels líkt og þorrin ( ~ ) vatnslind: per aquest motiu, tu i Morèixet-Gat quedeu separats. Les cases d'Aczib (Ac’hziv) decebran els reis d'Israel com una deu seca

Þorskafjarðar·heiði <f. -heiðar, no comptable>:
[altiplà m de] Þorskafjarðarheiði f , situat a dalt del fiord dels bacallàs, a la península dels Fiords de Ponent

Þorska·fjörður <m. -fjarðar, no comptable>:
[fiord m de] Þorskafjörður m , el fiord dels bacallàs. Situat a la península dels Fiords de Ponents o Vestfirðir, a dalt de Reykhólar

þorska·gin <n. -gins, -gin>:
llinària f (planta Linaria maroccana)

þorska·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
fetge m de bacallà

þorska·lýsi <n. -lýsis, no comptable>:
oli m de [fetge de] bacallà

þorska·net <n. -nets, -net. Gen. pl.: -neta; dat.pl.: -netum>:
art f (o: xarxa f) de pescar bacallà

þorska·stríð <n. -stríðs, no comptable>:
<HISTGuerra f del Bacallà

þorska·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] gàdids m.pl

þorsk·eldi <n. -eldis, no comptable>:
cria f del bacallà [en captivitat]

þorskeldis·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
granja f de bacallà

Þorsk·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:
torscafiordès m, torscafiordesa f, habitant m & f del fiord de Þorskafjörður

þorsk·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:
torscafiordès -esa f, del fiord de Þorskafjörður

þorsk·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
gàdid m

þorsk·haus <m. -hauss, -hausar>:
1. <GENcap m de bacallà
2. <FIGtros m d'ase, imbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.

þorsk·seiði <n. -seiðis, -seiði>:
aleví m de bacallà

þorsk·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:
[peix] carboner m (peix Pollachius virens syn. Gadus carbonarius syn. Gadus colinus)

þorskur <m. þorsks, þorskar>:
1. <GENbacallà m (fl./pl.: bacallàs) (peix Gadus morhua, tant el fresc com el salat)
♦ lemja e-n eins og harðan þorsk: <LOC FIGdonar un bon feix de llenya a algú, atonyinar algú, posar algú com un pop, donar una bona tupada a algú (Mall.
2. <FIGimbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.), [tros m de] colló m (Mall.), pardal m (Mall.), paretjal m (Mall.

þorsk·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar. Empr. hab. en pl.>:
pesca f del bacallà

þorsta- <prefixoide>:
<MEDdipso-

Þor·steinn <m. -steins, no comptable>:
Þorsteinn m, Torstein m (andrònim)

þorsti <m. þorsta, no comptable>:
set f (þyrstur)
þeir ákölluðu þig, þegar þá þyrsti, og fengu vatn úr þverhníptu bjargi og svölun við þorsta (ἡ δίψα -ίψης:   καὶ ἴαμα δίψης ἐκ λίθου σκληροῦ) úr hörðum kletti: t’invocaren quan tingueren set i tingueren aigua d'una penya abrupta i el remei a llur set d'una roca dura
♦ deyja úr þorsta: <LOC GEN & FIGmorir de set
♦ slökkva þorstann: apagar la set
♦ slökkva þorsta sinn: apagar la seva set
þú lést lindir spretta upp í dölunum, þær streyma milli fjallanna, þær svala öllum dýrum merkurinnar, villiasnarnir slökkva þar þorsta sinn (t͡sāˈmāʔ ~ צָמָא ǁ ʃāˈβar   t͡səmāˈʔ-ō ~ שָׁבַר צְמָאוֹ:   ʝiʃbəˈrū   φərāˈʔīm   t͡səmāˈʔ-ām,   יִשְׁבְּרוּ פְרָאִים צְמָאָם)has fet brollar fonts a les valls, s'escolen entre les muntanyes, abeuren tots els animals del camp, els onagres hi apaguen llur set
♦ svala þorstanum: calmar la set
♦ svala þorsta sínum: calmar la seva set

þorst·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (þorstagjarn[sempre] assedegat -ada (que té set sovint)
2. (sem veldur þorstaque fa [venir] set (menjar)

þorst·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
(sem veldur þorstaque fa [venir] set (menjar)
en nokkrar báru inn þurrkaða ávexti, súrsaðan mat, sætindi og þorstsæla rétti (et d'autres mets propres à boire); báru þær og alls konar vín og aðra drykki á borð, en aðrar komu með hljóðfæri: i algunes portaren fruits secs, menjars envinagrats, dolços i plats que feien venir set. També portaren a taula tota mena de vins i d'altres begudes, mentre que d'altres entraren amb instruments de música
því næst voru framreiddir hinir útvöldustu réttir, og er við höfðum matazt, skemmtum við okkur fram á nótt. Þá var inn borið ágætt vín og þorstsælir ávextir; sátum við og drukkum, en þrælar sungu á meðan og léku á hljóðfæri: tot seguit foren servits els plats més selectes, i quan haguérem menjat, ens vam divertir fins entrada la nit. Llavors portaren un vi excel·lent i fruits que feien venir set que beguérem i menjàrem i, mentre ho fèiem, els esclaus cantaven tot tocant llurs instruments (on nous servit ensuite les mets les plus délicats et les plus exquis. Nous nous mîmes à table; et après le repas, nous commençâmes à nous entretenir jusqu’à la nuit. Alors on nous apporta d’excellent vin et des fruits propres à exciter à boire, et nous bûmes au son des intruments que les esclaves accompagnèrent de leurs voix)

Þor·valdur <m. -valdar (o: -valds), no comptable>:
Þorvaldur m, Torvald m (andrònim)

Þor·varður <m. -varðar (o: -varðs), no comptable>:
Þorvarður m, Torvard m (andrònim)

þot <n. þots, þot>:
(hvinurxiulet m (so del vent, bramul del vent)
♦ standa (o: sitja) í þot: <LOC FIGestar preparat -ada per a combatre, estar preparat -ada per a entrar en combat
og síðan hljópust þeir að og gekk Ingjaldur fast fram með reidda öxina en Ólafur Klökkuson hjó þegar til hans og á öxlina vinstri og hljóp öxin þegar á hol og varð það banvænlegt sár. Ásbjörn Hefla-Bjarnarson hjó til Sturlu ofan í skjöldinn og klauf niður í mundriða. Þá fékk hann og lög tvö og kom hvorttveggja í skild. Og í því bili var höggvin hönd af Brúsa Ljótssyni. Og þessu nær fékk sár Þorgrímur Kolbeinsson. Sveinn Sturluson og Þorsteinn Gunnarsson særðu hann og var hann hogginn á tvefalda höndina og sundur handleggurinn bæði fyrir ofan olboga og framan. Hann hafði og herðasár mikið. Síðan lagði maður til Ólafs Klökkusonar og kom á hann miðjan. Tvö hafði hann lög og mörg sár önnur og stór og gekk hann frá bardaganum og upp í hallinn og settist þar niður. Þá fékk Snorri Hallsson sár á hendi. Þeir Árni Bassason og Árni Bjarnason stóðu í þot og reiddu vopnin (SS I, cap. 64, pàg. 78-79): tot seguit es llançaren els uns contra els altres i en fer-ho, l'Ingjaldur avançava amb fermesa amb la destral aixecada, però l'Olau Klökkuson li descarregà a l'instant un cop [amb la seva destral] a l'espatlla esquerra i l'espatlla li va quedar penjant per l'aixella i aquesta fou una ferida mortal. L'Ásbjörn Hefla-Bjarnarson va descarregar un cop contra l'escut de l'Sturla i el va fendre fins a l'empunyadura. Aleshores ell també va rebre dos cops [de pica] i tots dos li endevinaren l'escut. En l'entretant en Brúsi Ljótsson va perdre la mà [d'un cop de destral]. I tot seguit després d'aquest fet, en Þorgrímur Kolbeinsson va rebre una ferida. L'Sveinn Sturluson i en Þorsteinn Gunnarsson eren els qui l'havien ferit: va rebre dos cops [d'espasa] a dues parts del braç, que li partiren l'os tant part damunt el colze com part dessota. També va rebre una ferida greu a les espatlles. Després un home va assestar un cop d'espasa a l'Olau Klökkuson i el va endevinar al bell mig del ventre. Havia rebut dos cops de pica i moltes d'altres ferides, i greus, i es va retirar de la batalla i pujà a dalt del turó i s'hi va asseure. Aleshores l'Snorri Hallsson va rebre una ferida al braç. L'Árni Bassason i l'Árni Bjarnason es mantenien promptes a combatre i brandien llurs armes
ok um morguninn, er menn ætluðu út at ganga, var trǫll svá mikit komit í hallardyrin, at engi þóttist sét hafa jafnmikit trǫll. Þat hafði alvæpni ok skjǫld svá mikinn af járni, at huldi ǫll hallardyrin. Þetta trǫll var svá grimmt ok ógurligt, at engi þorði til útgǫngu at leita, ok svá mikil ógn fylgdi þessu kvikendi, at af tók allan vísdóm af konunginum með megni ok bragðvísi, svá at engi varð hræddari en sjálfr hann við þenna atburð. Þótti mǫnnum þetta mikil fádœmi ok in mesta býsn, at þeim skyldi slík fádœmi at hendi bera. Trǫllit lét sem þat mundi þá ok þá inn hlaupa í hǫllina at þeim. Konungr bað engan svá djarfan vera, at til móts gengi við þetta trǫll, sagðist vænta, at þat mundi burt leita af stundu. Sitja menn þar um daginn í þot við þetta trǫll, ok varð mǫnnum fátt til gamans: i l'endemà matí, quan els homes volgueren sortir, es trobaren que havia arribat un trol tan gros a les portes del palau que ningú no creia haver-ne vist cap de tan gros. Aquest trol anava tot armat i duia un escut de ferro tan gran que cobria les portes del palau totes senceres. Aquest trol era tan ferotge i paorós que ningú no gosava de cercar de sortir del palau i aquesta criatura infonia un espant tan gran que el rei va quedar sense gens de saviesa, força i astúcia, de manera que no hi havia ningú que tingués més por que ell davant aquest fet. Aquest fet semblà del tot inaudit a la gent i consideraven que era un gran presagi que els hagués passat un fet inaudit com aquell. El trol feia una i una altra vegada com si anés a irrompre dins el palau i atacar-los. El rei va manar que ningú no fos tan agosarat com per sortir a enfrontar-se a aquest trol i afegí que esperava que se n'aniria en qualsevol moment. Els homes es mantingueren allà dins durant el dia promptes per a combatre contra aquest trol, i poques coses els servien d'entreteniment

þota <f. þotu, þotur. Gen. pl.: þota o: þotna>:
avió m de reacció (o: a reacció), reactor m

þotið:
supí de → þjóta “xiular (el vent)”

þotu·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:
combustible m d'avió de reacció, combustible m de reactor

þotu·slen <n. -slens, no comptable>:
jetlag m (flugþreyta)

þó¹ <adv.>:
(samttanmateix (de tota manera, emperò)
um sumarið eftir bjóst Kári til Íslands. Skeggi fékk honum byrðing. Voru þeir þar á átján. Þeir urðu heldur síðbúnir og sigldu þó í haf og höfðu langa útivist. En um síðir tóku þeir Ingólfshöfða og brutu þar skipið allt í spón en þó varð mannbjörg. Kafahríð var á. Spyrja þeir nú Kára hvað nú skal til ráða taka en hann sagði það ráð að fara til Svínafells og reyna þegnskap Flosa. Gengu þeir þá til Svínafells í hríðinni: l’estiu següent, en Kári es va aparellar per anar a Islàndia. L’Skeggi li va procurar un vaixell mercant. Eren una tripulació de divuit homes. Varen acabar els preparatius del viatge força tard però tanmateix anaren en mar. La travessia fou llarga, però finalment arribaren a Ingólfshöfði on llur vaixell es va estavellar contra la costa però de tota manera tota la tripulació es va salvar. Feia una espessa tempesta de neu. Els homes varen preguntar llavors en Kári què s'havia de fer i ell els va dir que considerava que el millor era de dirigir-se a Svínafell i provar la generosa hospitalitat d'en Flosi. Llavors es dirigiren sense dilació a Svínafell
"Vel skalt þú svara og segja þó kost og löst á konunni," segir Hrútur: en Hrútur li va dir: “Li donaràs una resposta favorable però així i tot els diràs les qualitats i els defectes de la noia”
konungur mælti: "Vel er þar til fengið. Nú vil eg fá þér önnur tvö langskip og munt þú þó þurfa þessa liðs alls": el rei li va dir: “El que t'ha donat és apropiat, però ara jo et donaré dos vaixells de guerra més, perquè tanmateix hauràs de menester totes aquestes forces
"Vera má það," segir hann, "en hinn veg dreymdi mig þó áður en eg vó vígið": Potser serà així”, li va respondre, “però el que he somniat abans de matar-lo presagiava una altra cosa
þá mun Hrútur stefna og skalt þú að því vandlega hyggja hver atkvæði hann hefir. Þá mun Hrútur mæla að þú skulir stefna. Þú skalt þá stefna og skal rangt svo að eigi sé meir en annað hvert orð rétt. Þá mun Hrútur hlæja og mun hann þá ekki gruna en mæla þó að fátt sé rétt í. Þú skalt kenna förunautum þínum að þeir hafi glapið þig. Þá skalt þú biðja Hrút að hann mæli fyrir þér og að hann leyfi að þú stefnir í annað sinn og mælir eftir honum. Hann mun leyfa þér og stefna sjálfur málinu. Þú skalt þegar stefna eftir og mæla þá rétt og spyrja Hrút hvort rétt sé stefnt. Hann mun segja þér að eigi megi það ónýta: llavors en Hrútur pronunciarà la citació i tu pararàs curosament esment de cada formulació que empri. Tot seguit, en Hrútur t'exhortarà a pronunciar la citació. Llavors tu pronunciaràs la citació i ho faràs tan malament que no sigui correcte més que cada segona paraula. Llavors en Hrútur riurà i llavors no sospitarà res però així i tot dirà que [en la teva formulació] hi ha hagut poques coses que siguin correctes. Tu en donaràs la culpa als teus acompanyants dient que t'han confós. Llavors demanaràs al Hrútur que torni a dir davant teu la citació perquè tu l'aprenguis correctament i que et permeti que tu repeteixis la citació una segona vegada i que la repeteixis així com ell l'hagi formulada. Ell t'ho permetrà i repetirà ell mateix la citació. Al punt la repetiràs i aquesta vegada ho faràs correctament i preguntaràs en Hrútur si la teva citació aquesta vegada ha estat correcta. Ell et dirà que hom no la podrà pas invalidar
Refur fer nú leið sína og léttir eigi fyrr en hann kemur í Haga. Fékk Refur þar góðar viðtökur. Og er þeir frændur tókust orðum spyr Gestur ef hann segði nokkur tíðindi. Refur lést engi segja. "Veistu þó nokkur?" sagði Gestur: en Refur llavors va seguir el seu camí i no va descansar fins haver arribat a Hagi on fou ben rebut. I quan oncle i nebot entraren en conversa, en Gestur li va preguntar si tenia noves a contar. En Refur li va dir que no tenia res a dir. “Realment no tens cap novetat a contar?” li va dir en Gestur
Skarphéðinn mælti: "Sjá maður hefir þó helst hraðfeigur verið er látist hefir fyrir fóstra vorum er aldrei hefir séð mannsblóð og mundu það margir ætla að vér bræður mundum þetta fyrri gert hafa að því skaplyndi sem vér höfum": l’Skarphéðinn va dir: “Aquest home, que ha perdut la seva vida per mà del nostre fóstri, devia estar assenyalat per la mort per a morir aviat, [ja que és estat mort pel nostre fóstri,] que mai no ha vist sang humana [vessada per ell]. I molts deuen haver pensat que som nosaltres, germans, els qui ho devíem haver fet primer seguint el tarannà que ens és propi”
Eirekr mælti: „Þó er mikill guð sjá, er gerði himin ok jǫrð. Seg mér nú nǫkkut af mikilleik hans“: l’Eirekr va dir-li: “Ben certament és puixant aquest déu, que ha fet cel i terra. Digues-me ara quelcom de la seva grandesa”
ok á þeiri sǫmu nótt vakti Óláfr konungr Tryggvason í sæng sinni ok las bœnir sínar, en aðrir menn allir sváfu í því herbergi. Þá þótti konungi einn álfr eða andi nǫkkurr koma inn í húsit ok þó at luktum dyrum ǫllum. Hann kom fyrir rekkju hvers manns, er þar svaf, ok at lyktum kom hann til sængr eins manns, er þar lá utarliga: i aquella mateixa nit el rei Olau Tryggvason romania despert al seu llit llegint les seves pregàries, mentre tots els altres que compartien aquell dormitori (herbergi = svefnhús) ja s'eren adormits. Llavors al rei li va semblar que un alb o esperit entrava a dins la casa (l'svefnhús) i que ho feia malgrat que totes les portes estaven barrades. L'alb va passar per davant del jaç de cadascun dels homes que dormien allà i finalment va arribar davant el llit de l'home que jeia a la part més de fora, la que estava més a prop de la porta
♦ [en] hvert þó í þreifandi!: <LOC FIG[però] què diantre! [però] què punyetes!
♦ og þó víðar væri leitað: <LOC FIG[ja] pots cercar tot el que vulguis que cercaràs debades
♦ en þó...: i per cert...
"Eg skal skipa húskörlum mínum annað en bóndum annað. En þó hefi eg spurt að ófriður er kominn í elfina (= la Gautelfur, l'actual Göta älv, a Suècia) og veit eg eigi hvort þið komist í braut": [l’Ölvir li va respondre:] “En tripularé un amb els meus missatges i l'altre amb bændur. I per cert, he sentit a dir que la guerra ha arribat al riu i no sé pas si vosaltres dos arribareu (podreu arribar) fins a la mar”
♦ [er] þó...: essent [més que més] així que, més que més tenint en compte que... (significat causal)
síðan gekk fram Þórólfur, sonur Skalla-Gríms, og lagði til mörg orð og bað föður sinn, að hann gæfi Birni eigi þetta að sök, er þó hafði hann tekið við Birni; margir aðrir lögðu þar orð til: tot seguit va avançar-se [cap a ells] en Þórólfur, el fill de l'Skalla-Grímur i va intercedir a favor d'en Björn amb mantes bones paraules, demanant a son pare que no li fes pagar al Björn el que havia fet, essent més que més així que l'havia acollit. Molts més intervingueren igualment a favor d'en Björn
þá segir Arinbjörn: "Ef þú, konungur, og þið Gunnhildur hafið það einráðið, að Egill skal hér enga sætt fá, þá er það drengskapur að gefa honum frest og fararleyfi um viku sakar, að hann forði sér; þó hefir hann að sjálfvilja sínum farið hingað á fund yðvarn og væntir sér af því friðar; fara þá enn skipti yður sem verða má þaðan frá": llavors l'Arinbjörn li va dir: “Si Vós, rei, o vosaltres dos, vós i la [reina] Gunnhildur, ja haveu resolt de negar-li a l'Egill aquí la reconciliació, és una prova de magnanimitat concedir-li permís per anar-se'n i un termini d'una setmana per a posar-se estalvi, més que més tenint en compte que ha vingut fins aquí a trobar-vos per la seva pròpia decisió en l'esperança d'obtenir [la reconciliació i la] pau de Vós. I que, després, les coses entre vosaltres vagin com hagin d'anar”
♦ og þó...: i a més a més
Þorgils varaði við því alla menn mest að gera Böðvari nokkuð grand og sonum hans eða nokkurum hans varnaði sakir mágsemdar og þó vináttu: en Þorgils va comminar amb el màxim encariment tots els seus homes que sobretot no fessin cap mal al Böðvar ni als seus fills ni a cap servent de la casa per mor dels llaços de parentiu i, a més a més, d'amistat que els tenia
Gunnar var reiður mjög og mælti til Sigmundar: "Heimskur maður ert þú og óráðhollur. Þú hrópar sonu Njáls og sjálfan hann er þó er mest vert en slíkt sem þú hefir áður af gert við þá og mun þetta vera þinn bani. En ef nokkur maður hermir þessi orð þá skal sá í brautu verða og hafa þó reiði mína": en Gunnar estava molt felló i va dir a en Sigmund: "ets un beneit que és incapaç de seguir un bon consell: [no se t'ocorre res més que] burlar-te dels fills d'en Njáll i, el que és pitjor de tot, burlar-te d'ell mateix, i això, després de tot el que ja els has fet, i [mira el que et dic,] això et costarà la vida. I si ningú repeteix aquestes paraules, haurà d'anar-se'n d'aquí i, a més a més sofrirà la meva ira"
Arnviður blindi svarar: "Herra," segir hann, "það er ólíkast, rautt gull og leir, en meira skilur konung og þræl. Þér hétuð Ólafi digra dóttur yðarri Ingigerði. Er hún konungborin í allar álfur, af Uppsvíaætt er tignust er á Norðurlöndum því að sú ætt er komin frá goðunum sjálfum. En nú hefir Ólafur konungur fengið Ástríðar en þó að hún sé konungsbarn þá er ambátt móðir hennar og þó vindversk. Mikill munur er þeirra konunga er annar þiggur slíkt með þökk og er það með von að ekki megi jafnast einn Norðmaður við Uppsalakonung. Gjöldum þar allir þökk fyrir að það haldist því að goðin hafa lengi haft rækt mikla á ástmönnum sínum þótt nú óræki margir þann átrúnað": l’Arnviður el cec li va respondre: “Senyor”, va dir-li, “l'or vermell i l'argila són dues coses molt desiguals, però més gran encara és la diferència que separa un rei i un serf. Vau prometre en matrimoni la vostra filla Ingigerður a l'Olau el gros. Ella és de sang reial tant per part de pare com per part de mare, [és] del llinatge dels suecs d'Uppsalir que és el llinatge més noble que hi ha als països del nord car aquest llinatge descendeix dels mateixos déus. I ara, el rei Olau [el Gros] ha mullerat l'Ástríður i encara que ella sigui filla de rei, sa mare és una serva i, a més a més, venda. Hi ha una gran diferència entre dos reis, un dels quals accepti tal cosa amb gratitud, i és ben d'esperar que no puguin equiparar-se un [rei] noruec amb un rei d'Uppsalir. Expressem tots nosaltres el nostre agraïment perquè això duri, car els déus durant molt de temps han tingut gran cura de llurs ástmenn (estimats), encara que ara molts [d'aquests] negligeixin aquesta [vella] fe”
bœkling þenna kalla ek Hungrvǫku, af því at svá mun mǫrgum mǫnnum ófróðum ok þó vitrum gefit vera, þeim er hann hafa yfir farit, at miklu myndu gørr vilja vita upprás ok ævi þeira merkismanna er hér verðr fátt frá sagt á þessi skrá. En ek hefi þó náliga ǫllu við slegit, at rita þat sem ek hefi í minni fest: anomeno aquest llibret Despertagana perquè als molts d'homes illetrats, encara que llestos, que el llegeixin, els predisposi a voler conèixer molt més detalladament l'origen i la vida dels homes remarcables que aquí, en aquesta relació (skrá), [només] es referiran succintament, malgrat que, per escriure'l, he emprat gairebé tot el que guardava en la meva memòria (vocabulari: #1. vitr: si per comptes de la lliçó vitrum acceptem la lliçó óvitrum, el grup ok þó deixa de tenir un significat concessiu, i passa a tenir-ne un de quantitat: ...els illetrats i per afegiment desentenimentats)
Bolfriana, kona hertogans, skenkir um kveldit. Hún er allra kvenna fríðast. Hún skenkir tignum mǫnnum. Hún sér þar með konungi einn mann mikinn. Sá hefir hár svá mikit ok fagrt sem barit gull, bleikt skegg ok bjart andlit ok at ǫllu fagrt, fǫgr augu hefir hann ok hvíta hǫnd, ok eigi er hans jafningi í þessu samsæti at fegrð. Þetta er Íron jarl af Brandinaborg. Hún lítr optliga til Írons jarls, þá er henni þykkir sem aðrir gái eigi at um at hugsa, ok þó blíðliga. Íron sér ok, hversu fǫgr þessi kona er. Hann gáir lítt at drekka um kveldit. Honum fellr mikill hugr til konunnar, svá at af þessu verðr hann sjúkr. Allir menn aðrir drekka ok eru kátir, ok um síðir leggjast allir dauðdrukknir niðr nema Íron jarl ok Bolfriana. Þá talast þau við sín á milli, hvat hváru þeira býr í skapi við annat. Íron jarl gefr Bolfriana þat fingrgull, er átt hafði hans bróðir, Apollóníus, ok hann hafði gefit frú Herborgu, dóttur Salómons konungs: aquell vespre, la Bolfriana, la dona del duc, fou la qui va servir les begudes. Era una dona bellíssima i només servia la beguda als grans senyors. En el seguici del rei hi va veure un home alt, amb uns cabells tan atapeïts i tan bonics com si fossin d'or brunyit, la seva barba era rossa i la seva cara, ben proporcionada en tot i resplendent. Tenia uns ulls maquíssims i els braços blancs [com la neu]. Entre els altres comensals d'aquell banquet no n'hi havia cap altre que se li acostés en bellesa: era el comte Íron de Brandinaborg. Ella li llançava sovint l'esguard a sobre, quan creia que ningú no la mirava, i encara que furtives, les seves mirades eren amoroses. El comte Íron també va veure com de bella era aquella dona. Aquell vespre poc li va interessar beure, tot el seu interès estava posat en aquella dona de manera que n'emmalaltí [de desig]. Tots els altres comensals varen beure i es van divertir fins que a la fi, ja completament embriacs, se'n varen anar a ajeure, tots, llevat de la Bolfriana i el comte Íron. Ells es varen confessar llavors l'un a l'altre el que l'un sentia al cor per l'altre. El comte Íron li va regalar un anell d'or que havia pertangut al seu germà Apol·loni, i que l'havia donat a Dama Herborg, la filla del rei Salómon
♦ þó nokkrir, þó nokkrar, þó nokkur: alguns, diversos, un parell (Mall.) (þónokkur, þónokkur, þónokkurt~þónokkuð)
♦ þó nokkrir <+ subst.>alguns <+ subst.>, diversos <+ subst.>, un parell de <+ subst.> (Mall.)

þó² <conj. concess.>:
(þóttencara que (malgrat que, per bé que)
ég verð að dvelja vikutíma fjarri bænum þó það komi sér illa: seré fora de la ciutat una setmana, encara que em va malament fer-ho
þó hún vildi gera það, gat hún það ekki: encara que ho volia fer, no podia
þó hún vildi gera það, gæti hún það ekki: encara que ho volgués fer, no podria
þó hún hefði viljað gera það, hefði hún ekki getið það: encara que ho hagués volgut fer, no hauria pogut
ég hefði ekki viljað taka að mér þetta starf þó ég hefði fengið hálfa miljó: no hauria acceptat aquesta feina encara que m'hi haguessin donat un milió
þegar faraó sleppti fólkinu leiddi Guð það ekki beina leið til lands Filistea þó að ( ~ כִּי:   kī   qāˈrōβ   hūʔ,   כִּי קָרוֹב הוּא) hún væri styst því að Guð hugsaði: „Ef til vill iðrast fólkið þessa þegar það sér að ófriðar er von og snýr þá aftur til Egyptalands“: quan el Faraó va amollar el poble, Déu no el conduí del dret pel camí del país dels filisteus, encara que fos el més curt, perquè Déu pensava: «No fos cas el poble se'n penedeixi quan veurà que hi ha expectatives de guerra, i se'n torni llavors a l'Egipte»
þá mælti konungr: „Hér er fé, þat er þú skalt við taka, ok þar með man fylgja nokkur vandi, þú skalt þetta fé bera undir lenda menn í Noregi, ok alla þá, er nokkurs trausts er at vánum, ok vinir vilja vera Magnúss konungs Óláfssonar, því þú ert vitr maðr, þó þú sért lítillar ættar“ — rex [ait]: „Hic pecunia est, quam accipere debes, simulque quod additum est difficile negotium suscipere; hac nempe pecunia praefectos Noruegiae, omnesque, in quibus aliqua spes auxilii est, quique regi Magno Olaui filio amici esse uolent, corrumpito; nam sapiens es, quamuis paruo loco natus”llavors el rei li va dir: “Vet aquí uns diners dels quals vull que te'n facis càrrec. Amb ells hi va unida una difícil tasca: amb aquests diners hauràs de subornar els lendir menn de Noruega i tots aquells dels quals es pugui esperar algun ajut i que vulguin ésser amics del rei Magnús Óláfsson, car ets un home llest encara que siguis de baix llinatge”
♦ þó að: #1. <conj. concess.> encara que, baldament
skipið er áreiðanlega komið þó að ég hafi ekki séð það: el vaixell de segur que ja ha arribat encara que jo no l'hagi vist
þó að við værum vel búnir varð okkur samt kalt: encara que portàvem roba calenta, tanmateix ens va agafar fred
þá mælti Ögmundur: "Nú mun það sannast er eg sagði þér frá Gunnhildi. Hér er hásæti hennar og skalt þú í setjast og halda mátt þú þessu sæti þó að hún komi sjálf til": llavors l'Ögmundur va dir: “Ara s'adverarà el que et vaig dir de la Gunnhildur. Aquí hi ha el seu sitial. Asseu-t'hi [i sàpigues que] hi pots continuar seient encara que ella mateixa [també] s'hi assegui”
en Velent segir, at hann á eigi tóm at. «Ok þó,» segir Velent, «at þit séð bǫrn konungs, þá vil ek engan hlut ykkr smíða fyrir vilja fǫður ykkars ok boð ok þat, sem hann sendi mér orð til í dag. En ef þit vilið, at ek smíði ykkr nǫkkurn hlut, þá skuluð þit veita mér mína bœn fyrri, en sú er alllítil»: però en Velent els va contestar que no tenia prou lleure per fer-ho. “Encara que vosaltres dos”, els va dir, “sigueu fills del rei no vull forjar-vos res abans del que he de fer per desig i ordre del vostre pare i del que m'encarregui de fer [més] avui. Si, emperò, voleu que us forgi alguna cosa, caldrà que vosaltres dos abans em concediu el que us demanaré i que és un favor molt molt petit”
þá mælti Ósvífur: "Þó að förin sé eigi góð þá skal þó nú aftur hverfa. Nú skulum vér gera ráð vort í annan stað og hefi eg það helst í hug mér að fara og finna Höskuld föður Hallgerðar og beiða hann sonarbóta því að þar er sæmdar von sem nóg er til": llavors l'Ósvífur va dir: “Encara que el nostre viatge hagi estat infructuós [fins ara], hem de tornar a casa. Caldrà que refem el nostre pla per segona vegada. Pel que fa a mi, el que més em ronda pel cap és d'anar a veure en Höskuldur, el pare de la Hallgerður, i reclamar-li el pagament d'una compensació per la mort del meu fill ja que hi ha esperança d'honor allà on n'hi ha en abundància (és a dir, allà on hi ha molt de prestigi hi ha esperança d'obtenir-ne una mica)”
♦ ekki er kyn þó að...: <LOC FIGno és res de l'altre món que...
#2. <darrere les oracions negatives actua com a conjunció completiva o condicional> que; si
þá mælti Hrútur: "Gefa mundi eg yður til ráð ef þér viljið eigi þetta láta fyrir ráðum standa er áður hefir orðið um hagi (= ráðahagi) Hallgerðar, að Þjóstólfur fari ekki suður með henni þó að ráðin takist og veri þar aldrei þrem nóttum lengur, nema Glúmur lofi, en falli óheilagur fyrir Glúmi ef hann er lengur, en heimilt á Glúmur að lofa það, en ekki er það mitt ráð. Skal nú og eigi svo fara sem fyrr að Hallgerði sé eigi sagt. Skal hún vita allan þenna kaupmála og sjá Glúm og ráða sjálf hvort hún vill eiga hann eða eigi og megi hún eigi öðrum kenna þó að eigi verði vel. Skal þetta allt vélalaust vera": en Hrútur li va dir llavors: “Si no voleu impedir aquest casament adduint el que va passar amb l'anterior casament de la Hallgerður, us donaré alguns consells al respecte: que, si aquest casament s'acaba fent, en Þjóstólfur no marxi al sud amb la Hallgerður i que no s'hi estigui[, si la visita,] més de tres dies, llevat que en Glúmur li ho permeti [expressament] i que en Glúmur el pugui matar impunement (és a dir, sense que hagi de pagar una indemnització per la seva mort) si s'hi està per més temps, i[, naturalment,] en Glúmur tindrà el dret de permetre-li una estada més llarga, cosa que, emperò desaconsello. Aquesta vegada tampoc no ha d'anar com la vegada anterior que no es va dir res a la Hallgerður: [Aquesta vegada] la Hallgerður ha de tenir coneixement de tot aquest pacte [matrimonial] (kaupmáli), ha de veure en Glúmur i decidir per ella mateixa si el vol tenir per marit o no, de manera que no pugui donar a un altre la culpa si no surt bé. Aquesta vegada tot ha d'anar de manera franca i sense enganys” (vocabulari: #1. standa fyrir ráðum: Cf. Baetke 19874, pàg. 480: standa fyrir ráðum die Eheschließung verhindern, unmöglich machen; #2. veri: Variant de , 1ª i 3ª pers. sg. del present de subjuntiu de vera, aquí fent referència a les visites que li pugui fer; #3. eiga e-ð heimilt: Cf. Baetke 19874, pàg. 242: eiga e-t heimilt zur freien Verfügung haben, ein Recht haben auf; #4. kaupmáli: Cf. Baetke 19874, pàg. 321: <...> Abmachung (zu einer Heirat); #5. kenna: Cf. Baetke 19874, pàg. 323: <...> 4. beschuldigen, bezichtigen <...>; #6. vélalaust: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 36: 25. vélalaust, „ohne trug, ohne falsch“; )
þá stendur upp einn gamall maður og var þar Eiður Skeggjason og mælti: "Kunnum vér mikla óþökk að menn skattyrðist hér hvort er það gera vorir menn eða aðrir. Til einkis kemur það góðs en oft gerist illt af því. Skyldu menn það mæla hér að til sátta væri. Ætlum vér að eigi muni aðrir meir eiga eftir sínum hlut að sjá eða öðrum muni stórugi meiri harma leitað en mér. Sýnist oss þó það ráð að sættast. Munum vér því eigi vorkynna öðrum þó að hér skattyrðist. Er það og vænst til að illa gefist sem fyrr að velja mönnum hneisuleg orð": llavors es va posar dret un vell que va resultar que era l'Eiður Skeggjason i digué: “No quedem gens agraïts als qui intercanvien insults aquí, tant si els qui ho fan són els nostres homes com sinó. No fa gens de bé i sovint acaba malament. Aquí només s'hauria de dir el que pugui ésser d'utilitat per a arribar a un acord de conciliació. Tinc per mi que [aquí] no hi ha ningú que hagi de plànyer més el seu destí o a qui hagin fet més mal que a mi. I tanmateix em sembla aconsellable que ens conciliem (és a dir, em sembla que el millor és que arribem a un acord de conciliació). Per això no tindré miraments amb aquells que aquí s'insultin, a banda que és altament probable que, com sempre ha passat, llençar paraules insultants als homes [aquí presents] acabi tenint [molt] males conseqüències” (vocabulari: #1. óþökk: Cf. Baetke 19874, pàg. 462: kunna e-m óþǫkk fyrir e-t jmd. keinen Dank wissen für etwas, jmd. einer Sache wegen böse sein; #2. skattyrðast: Cf. Baetke 19874, pàg. 546: skatt-yrðask <...>   Hohn-, Scheltworte wechseln, sich beschimpfen, zanken; #3. eiga að sjá eftir sínum hlut: En Baetke 19874, pàgs. 113, 262-263 i 537-538, no dóna pas entrada al fraseologisme eiga at sjá eptir sínum hlut. El fraseologisme reapareix, per exemple, a la Laxdæla saga, cap. 50, on podem llegir: Síðan sendi Ólafur lið það allt til Lauga og mælti svo: "Það er minn vilji að þér verjið Bolla, ef hann þarf, eigi verr en þér fylgið mér því að nær er það minni ætlan að þeir þykist nokkuð eiga eftir sínum hlut að sjá við hann, utanhéraðsmennirnir, er nú munu brátt koma á hendur oss". A la Grettis saga, cap. 19, hi trobem la variant: "Slíkt er karlmannlega talað," segir Grettir, "mega þær þá eigi yfir sinn hlut sjá". El significat sembla haver estat: haver de plànyer el propi destí; #4. stórugi: Cf. Baetke 19874, pàg. 196: ǫðrum mun eigi stórugi meiri harma leitat en mér keinem anderen wird ein (noch) größeres Leid zugefügt als mir; #5. vorkynna: Cf. Baetke 19874, pàg. 699: vár-kynna (nd u.nt) 1. zugute halten, nachsehen, verzeihen (e-m e-t) <...>; #6. hneisulegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 264: hneisu-ligr adj. (-liga adv.) schmachvoll, schimpflich, beleidigend; )
konungr segir: „Þat skaltu þiggja, sem þú biðr hér um, ok una megu vér við þat, at Óláfr konungr sé oss meiri maðr, ok eigi met ek til óvirðingar, þó ek fóstri honum barn“ — cui rex: „Haec, quae postulas, impetrabis, nam et aequum est, ut Olauum mihi anteponi aequo animo feram, neque si gnatum eius educauero, dedecori existimo“el rei li va dir: “Tindràs el que demanes i podré donar-me per satisfet amb el fet que el rei Olau és (sigui) més gran que jo, i no considero pas una deshonra si li crio (fóstra) el seu fill”
A les edicions actualitzades dels textos medievals, l'original þó at se sol conservar amb la forma þó að, però de vegades se substitueix per la forma þótt. Per exemple:
"Ekki gef eg þér það að sök," segir hún, "þótt þú sért engi bleyðimaður" (original: „Ekki gef ek þér þat at sǫk, þó at þú sér engi bleyðimaðr",“ segir hon): No et reprotxaré pas”, li va dir, “que no siguis un covard”

þó³:
<variant arcaica de → þvoði “vaig rentar; he rentat; rentava ~ va rentar; ha rentat; rentava”

þóf <n. þófs, no comptable>:
1. (það að þæfabatanatge m (acció de batanar drap)
2. (það sem þæft ergènere m de punt batanat (tèxtil sotmès a batanatge)
3. (þauftreball lent i penós (esdernec llarg de feina)
♦ það gekk (o: stóð) í miklu ~ mesta þófi: <LOC FIGaixò avançava molt lentament i penosament
4. (togstreita, þjark, langvinn viðureignestira-i-arronsa m [interminable] (conflicte llarg -altercació, disputa, baralla- que no mena a cap resultat)
Þorbjörg kona Páls var grimmúðig í skapi og líkaði stórilla þóf þetta (SS I, cap. 75, pàg. 94): la Þorbjörg, la dona d'en Páll era una dona de caràcter dolent i ferotge i aquella disputa inacabable li desplaïa moltíssim
eptir þat ár liðit fór ǫll orðrœða með þeim Vigfúsi ok konungi á sǫmu leið, sem fyrr var talit. Konungr býðr fé, en Vigfúss krefr enn heilræði, ok þar kemr enn þófinu, at konungr lætr til, ok mælti svá: „Hver fjǫlskylda sem þik stendr, þá geym þess, at þú gakk eigi frá messuembættinu, fyrr enn þat er lukt, ef þú ert innan kyrkju staddr.“ Vigfúss þakkar heilræðit, ok tekr nú næsta ár steinsmíði, ok gørir Danakonúngi hǫll svá væna, sem aldrei sást ǫnnur jafnvæn í því landi — Anno elapso Vigfusus colloquium cum Rege habuit, eiusdem, ac prius, argumenti. Offert Rex mercedem, sed Vigfusus etiam nunc consilium expetit. Huic postulato Rex indulget, atque ita fatur: «quantumuis fueris occupatus, mente hoc reponas, ut missae celebrationem non prius relinquas, quam ea finita sit, si intra aedem sacram fueris». Vigfusus gratias agit pro salubri hoc consilio, proximoque anno artem lapidariam tractans, Regi Danico aulam extruit adeo pulchram, ut sibi parem in hac regione non haberetdesprés que va haver transcorregut aquest any, tota la conversa que mantigueren en Vigfúss i el rei va tornar anar de la mateixa manera com la de l'any anterior: El rei va oferir diners al Vigfúss, però en Vigfúss[, per comptes d'acceptar-los,] va tornar a exigir [del rei] un bon consell, i l'estira-i-arronsa va portar (acabar) que el rei va cedir i li digué: “Sigui quin sigui el negoci peremptori que tinguis entre mans, tingues sempre present això: no te'n vagis de missa que no estigui acabada si hi assisteixes dins l'església”. En Vigfúss va agrair el bon consell [al rei] i l'any següent va emprendre un treball en pedra i va fer al rei de Dinamarca un palau tan bell com mai no se n'havia vist un altre de tan bell en aquest país
♦ e-ð leiðist þófið ~ þóf þetta e-m: <LOC FIGalgú s'atipa d'un ‘batanatge’ inacabable o sigui, d'un estira-i-arronsa interminable
Skarphéðinn mælti: "Leiðist mér þóf þetta og er miklu drengilegra að menn vegist með vopnum": l’Skarphéðinn els va dir: “Ja n'estic tip d'aquest estira-i-arronsa de no acabar mi. És molt més estrenu (baronívol, honorable) que els homes lluitin entre si amb les armes” (vocabulari: #1. þóf: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 135: 18. þóf, „resultatloses hin- und herdrängen“. Ni en Finnur ni en Baetke indiquen que ens trobem davant el fraseologisme: e-m leiðist þóf[ið]; )
þeir gerðu svo. Grettir lét hefjast fyrir og veik að steini þeim er þar stendur við götuna og Grettishaf er kallað og varðist þaðan. Gísli eggjaði fast fylgdarmenn sína. Grettir sá nú að hann var ekki slíkur fullhugi sem hann lést því að hann stóð jafnan á baki mönnum sínum. Gretti leiddist nú þófið og sveipaði til saxinu og hjó annan fylgdarmann Gísla banahögg og hljóp nú frá steininum og sótti svo fast að Gísli hrökk fyrir allt út með fjallinu. Þá féll annar förunautur Gísla: i així ho varen fer. En Grettir va retrocedir i es va dirigir a una penya que hi ha a la vora del camí i que es diu Grettishaf, ço és, la mar (l'alçament ?) d'en Grettir i d'allà estant es defensava contra ells. En Gísli esperonava vivament els seus acompanyants. En Grettir se'n va adonar llavors que en Gísli no era pas tan coratjós com pretenia ésser perquè sempre es mantenia darrere els seus homes. En Grettir llavors es va atipar d'aquella batussa que no volia acabar i va fer el molinet amb el seu sax i va assestar-hi un cop mortal a un dels dos acompanyants d'en Gísli i tot seguit va abandonar la roca d'un bot i es va posar a atacar amb tanta d'empenta en Gísli que aquest reculava [més i més,] davant les envestides d'en Grettir, tot cap a ponent, resseguint el peu de la muntanya. Llavors va caure abatut l'altre acompanyant d'en Gísli (vocabulari: #1. láta hefjast fyrir: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 175: 16. 17. láta hefjaz við (auch fyrir), „zurückweichen“ (cf. 59,16); #2. Grettishaf: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 214: 19. Grettishaf, dieser stein steht noch auf einer sandigen ebene unter dem berge nahe am wege; #3. þóf: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 214: 23. þóf, n., „das gedrängt werden“, „die enge“. Ni en Boer ni en Baetke indiquen que ens trobem davant el fraseologisme: e-m leiðist þóf[ið]; #4. sveipa e-u til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 624: sveipa sverðinu til e-s das Schwert gegen jmd. schwingen, mit dem Schwert nach jmd. hauen; #5. út: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 214: 25. út bedeutet „westlich“, weil die westküste verhältnismäßig nahe ist; vgl. c. 58,3 fyrir útan Hitará; )

þófa·höttur <m. -hattar, -hettir>:
capell m de feltre
þeir sendu Þórhall fyrir í Tungu að segja Ásgrími að þeir mundu þangað um kveldið. Ásgrímur bjóst þegar við og var úti er Njáll reið í tún. Njáll var í blárri kápu og hafði þófahött á höfði og taparöxi í hendi. Ásgrímur tók Njál af hesti og bar hann inn og setti hann í hásæti. Síðan gengu þeir inn allir Njálssynir og Kári. Ásgrímur gekk þá út. Hjalti vildi snúa í braut og þótti þar of margt vera. Ásgrímur tók í taumana og kvað hann eigi skyldu ná í braut að ríða og lét taka af hestum þeirra og fylgdi Hjalta inn og setti hann hjá Njáli en þeir Þorleifur sátu á annan bekk og menn þeirra: varen enviar en Þórhall per endavant cap a Tunga perquè digués a l'Ásgrímur que hi arribarien al vespre. L'Ásgrímur va fer immediatament els preparatius pertinents i era a fora de les cases del mas quan en Njáll va entrar al tún, el prat tancat a la vora del mas. En Njáll portava un mantell (kápa) blau i un capell de feltre al cap i a la mà hi duia una destraleta de mànec curt (taparöxi). L'Ásgrímur va desmuntar en Njáll del cavall i el va portar a dins les cases del mas i el va asseure al sitial. Després hi entraren tots els altres, els fills d'en Njáll i en Kári. Llavors l'Ásgrímur va sortir a fora. En Hjalti volia tornar-se'n ja que considerava que eren massa allà. L'Ásgrímur li va agafar les regnes del cavall i li va dir que no deixaria pas que partís. Va fer llevar els arreus a llurs cavalls i va acompanyar en Hjalti a l'interior del mas i li va assignar el lloc al costat d'en Njáll, mentre que en Þorleifur i son germà seien, amb llurs homes, a l'altre banc

þófara·mylna <f. -mylnu, -mylnur. Gen. pl.: -mylna>:
molí m de draps, molí draper, batan m

þófari <m. þófara, þófarar>:
(sá sem þæfirbatanador m, moliner m de draps, bataner m, batanadora f, molinera f de draps, batanera f (qui treballa en el batan)

þófari* <m. þófara, þófarar>:
escarabat m de nit, escarabat bataner (cast., ekki ritm./no lit.), escarabat m de Sant Joan (Mall.), escarabat blanc (Mall.), borino m des pi (Mall.), escarabat notxer (Mall.), escarabat m de pinar (Men.(insecte Polyphylla fullo)

þófa·stakkur <m. -stakks, -stakkar>:
perpunt (o: gipó) m de feltre
þeir Oddur gengu til þeirra dyra er voru á bak húsum úr eldhúsi til baðstofu og þröngt sund fyrir úti. Þar voru fimm menn í sundinu en sumir á húsunum. Hallbjörn Kalason hljóp fyrstur út. Hann drap sér upp í dyrunum og hraut stálhúfan af höfði honum. Var hann þegar hogginn banahögg. Þá gekk Högni út og hafði sverð í hendi. Hann lagði til Þorbjarnar merar og var það banasár. Síðan hjó hann á öxl Þorbirni svo að sá lungun. Þá gekk Oddur út og hjó til Þorbjarnar Jónssonar. Kom í höfuðið fyrir framan eyru, allmikið sár. Þorbjörn var í þófastakki þeim er sverðin þeirra bitu ekki þótt þeir breiddu á tré. Þann hjó Högni í sundur bak og fyrir. Börkur Bjarnason gekk þá út, þá Sanda-Bárður, þá Sveinbjörn frændi þeirra. Átta gengu þeir út. Magnús Gíslason veitti banasár fyrir aftan eyra Þorbirni Jónssyni. Allir menn hljópu úr sundinu fyrir Högna en þó var lagið af húsunum til þeirra og höggið. Varð Oddur þá sár mjög er margir sóttu hann og hörfaði hann þá inn í húsin. En Maga-Björn hljóp þá í sundið til Högna og hjó Högni til hans og sá Björn það eitt sitt efni að renna á Högna og var það ofurefli flestum mönnum. Og nú hljópu fimm menn í sundið og varð Högni þá handtekinn og gaf Björn honum grið og það samþykkti Órækja. Gengu þeir á völlinn og settust niður. Voru mönnum þá grið gefin (SS I, cap. 245, pàg. 353): l’Oddur i els qui l'acompanyaven van anar cap a les portes de darrere les cases, les que donaven de l'edifici de la cuina a l'edifici de la baðstofa entre els quals hi havia un estret passatge que menava cap a fora. En aquest passatge hi havia cinc homes i damunt les cases alguns més. En Hallbjörn Kalason fou el primer a sortir a fora. Va topar amb [la llinda de] la porta i el cabasset que portava li va caure disparat.´[Els qui hi havia a fora] el mataren a l'acte. Llavors va sortir en Högni brandant una espasa a la mà. Va assestar-hi un cop al Þorbjörn egua que li féu una ferida mortal. Després va assestar al Þorbjörn un cop d'espasa tan fort al muscle que li veien el pulmó [per la ferida]. Llavors va sortir l'Oddur i va descarregar un cop contra en Þorbjörn Jónsson. El va endevinar al cap, a la banda de davant les orelles, i li va infligir una ferida molt greu. En Þorbjörn portava un gipó de feltre que llurs espases no travessaven ni ho haurien fet encara que l'haguessin estès damunt una fusta. Doncs bé, en Högni va tallar aquest gipó tant per la part del davant com per la del darrere. En Börkur Bjarnason va sortir llavors i després d'ell en Bárður Arenys, i després l'Sveinbjörn, llur parent. En total foren vuit els qui varen sortir. En Magnús Gíslason va infligir una ferida mortal al Þorbjörn Jónsson endevinant-lo al cap darrere una orella. Tots els homes [que encara eren vius] sortiren llavors corrents del passatge [entre els dos edificis] fugint de davant en Högni, però tanmateix foren ferits a espasa i destral pels de les cases. L'Oddur va rebre llavors moltes de ferides ja que l'atacaren molts [alhora] i llavors es va retirar a l'interior de les cases. I llavors en Maga-Björn va entrar corrents dins el passatge per atacar en Högni i en Högni li assestà un cop tal que en Björn va veure la seva única oportunitat en aferrar-se al Högni, la qual cosa estava[, emperò,] fora de la força de la majoria d'homes. I llavors cinc homes entraren corrents dins el passatge i llavors en Högni fou capturat i en Björn li va donar quarter i l'Órækja s'hi va mostrar d'acord. Es dirigiren al camp [davant el mas] i s'hi assegueren. Es va concedir treva (quarter) a tots els combatents del mas atacat (vocabulari: #1. baðstofa: Cf. Baetke 19874, pàg. 37: <...> Baderaum <...>; #2. lagið til þeirra og höggið: Entenc la situació descrita així: en Högni Halldórsson aconsegueix fer fugir els homes dels assaltants que hi havia al passtge entre la cuina i el bany. Tanmateix, els del mas els feren [i maten] a cops d'espasa i destral; #3. hörfa: Cf. Baetke 19874, pàg. 300: hǫrfa () (aus einer Stellung) zurüggehen, weichen, sich zurückziehen <...>; #4. efni: Cf. Baetke 19874, pàg. 100: 3. Möglichkeit, Chance <...> sjá eigi efni sín til (e-s) keine Möglichkeit sehen in einer Sache; #5. renna á e-n: El context només permet entendre que en Björn es va arrambar frec a frec al Högni per evitar que aquest pogués emprar la seva espasa, la qual cosa, emperò, era una temeritat atesa l'enorme força d'en Högni; )

þófi <m. þófa, þófar>:
1. <GENfeltre m
2. (gangþóficoixinet m plantar  (massa de teixit a la planta del peu de certs animals com ara l'ós)
allir ferfætlingar, sem ganga á þófum (kaφ ~ כַּף:   wə-ˈχɔl   hōˈlēχ   ʕal־kapˈpā-u̯,   וְכֹל הוֹלֵךְ עַל-כַּפָּיו), skulu vera ykkur óhreinir. Hver sem snertir hræ þeirra verður óhreinn til kvölds: tots els [animals] quadrúpedes que caminen sobre coixinets plantars us seran immunds. Qui que toqui llurs cadàvers quedarà impur fins al vespre
3. (dýna undir hnakk eða söðliencoixinat m (part inferior blana de sella, bastet, selletó o selló que va directament en contacte amb la pell de la bístia)
♦ klóra úr þófa (o: þófanum) sínum: <LOC FIGsaber tenir cura de si mateix i de les seves coses

þóf·mylna <f. -mylnu, -mylnur. Gen. pl.: -mylna>:
molí m de draps, molí draper, batan m

þóf·staður <m. -staðar, -staðir>:
molí m de draps, molí draper, batan m

þófta <f. þóftu, þóftur. Gen. pl.: þófta>:
trast m (Bal.(banc de remer)

þókn·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
1. (sem manni líkar við, viðfelldinn, sem fellur manni vel í geðagradable (plaent, a gust, que agrada)
♦ vera þóknanlegt e-m: ésser (o: resultar) agradable (o: plaent) a algú, agradar a algú
kallaði hann á Tóbías son sinn og sagði við hann þegar hann kom: „Veittu mér virðulega útför. Heiðra þú móður þína líka og yfirgef hana aldrei svo lengi sem hún lifir. Vertu henni þóknanlegur (τὸ ἀρεστόν:   καὶ ποίει τὸ ἀρεστὸν ἐνώπιον αὐτῆς) og gerðu aldrei neitt sem veldur henni hryggð: va cridar en Tobies, son fill i quan aquest hi va anar li va dir: «[Quan em mori,] enterra'm de manera digna. També honra ta mare i no l'abandonis mai per més llarga que sigui la seva vida. Sigues-li plaent i no li facis mai res que li causi tristesa
Ekki var hann framar að finna af því að Guð hafði numið hann burt.“ Áður en hann var burt numinn hafði hann fengið þann vitnisburð „að hann hefði verið Guði þóknanlegur“ (εὐαρεστεῖν:   πρὸ γὰρ τῆς μεταθέσεως μεμαρτύρηται εὐαρεστηκέναι τῷ θεῷ). Ógerlegt er að þóknast Guði (εὐαρεστεῖν:   χωρὶς δὲ πίστεως ἀδύνατον εὐαρεστῆσαι) án trúar því að sá sem vill nálgast Guð verður að trúa því að hann sé til og að hann umbuni þeim er leita hans: I ja no el van trobar més, perquè Déu l'havia pres”. Abans d'ésser endut, va rebre el testimoni que “havia estat agradable a Déu”. [Ara bé,] sense la fe és impossible d'agradar-li, perquè el qui vulgui acostar-se a Déu haurà de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen
þess vegna kosta ég kapps um, hvort sem ég er heima eða að heiman, að vera honum þóknanlegur (εὐάρεστος -άρεστον:   εὐάρεστοι αὐτῷ εἶναι)per això faig l'esforç d'ésser-li agradable, tant si sóc a casa com si me n'he anat de casa
♦ → velþóknanlegur e-m “molt agradable a algú”
2. (þægileguracceptable (admissible, passable, dit d'allò amb què algú es dóna per satisfet)

þóknast <þóknast ~ þóknumst | þóknaðist ~ þóknuðumst | þóknaste-m>:
1. (líka, hafa gaman af e-uagradar a algú (plaure a algú, ésser agradable a algú)
♦ e-m þóknast e-ð vel: <LOCa algú li agrada una cosa
♦ honum þóknaðist að <+ inf.><LOCli va venir de gust <+ inf.
◊ mér þóknaðist að gera það: m'ha vingut de gust fer-ho
◊ í Efraím er rétturinn ofríki borinn og fótum troðinn, því að honum þóknaðist (hōˈʔīl, הוֹאִיל) að elta (hāˈlaχ   ʔaħărēi̯־ˈt͡sāu̯   כִּי הוֹאִיל, הָלַךְ אַחֲרֵי-צָו) fánýt goð: a Efraïm el dret hi és sotmès a tirania i conculcat amb els peus, car li ha vingut de gust seguir els déus fútils (error d'un corrector del text traduït que va corregir així el mot *boð ‘precepte, ordre, manament’ = ˈt͡sāu̯, צָו)
♦ hvað þóknast yður?: <LOCquè us ve de gust? què voleu? què desitgeu?
♦ eins og þér þóknast: <LOCcom et vingui de gust, com millor et sembli
♦ sem yður þóknast: <LOCcom us vingui més de gust
♦ þóknaðist hvárt ǫðru vel: <LOC s'agradaven l'un a l'altre
2. (geðjast, veita ánægjucomplaure a algú (satisfer els desigs d'algú)
◊ það var gert til að þókna honum: s'ha fet per tenir-la contenta
◊ ég gerði það til að þóknast þér: ho he fet per complaure't

þóknun <f. þóknunar, þóknanir>:
1. (e-ð sem e-m geðjast velgrat m, gust m, plaer m (complaença)
♦ hafa þóknun á e-u: tenir plaer o gust en una cosa
◊ svo fer þeim sem eru þóttafullir (ˈkēsɛl ˈlā-mō, כֵּסֶל לָמוֹ?), og þeim sem fylgja þeim og hafa þóknun (ʝirˈt͡sū, יִרְצוּ) á tali þeirra. [Sela] (ˈsɛlāh, סֶלָה): així s'esdevé als qui són orgullosos, i als qui els segueixen i que troben gust en llurs discursos. Sela, pausa
2. (laungratificació f (remuneració)

þóknunar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
placebo m

þóleiít <n. þóleiíts, þóleiít>:
<GEOLtoleiita (o: toleïta) f

þóleiít·basalt <n. -basalts, -basölt>:
<GEOLbasalt toleiític (o: toleític)

þó·nokkur, -nokkur, -nokkurt (adj.) ~ nokkuð (pron.) <adj. & pron.>:
un [bon] munt de, força molts -es

Þór <m. Þórs, no comptable>:
<MITOLÞórr m, Tor m, el déu del tro de la mitologia norrena. També conegut com a Öku-Þór
Óláfr konungr réð til skipa í Víkinni, ok fór þá norðr á Agðir, hann hafði lið mikit ok frítt, en hvar sem hann átti þing vi bœndr, bauð hann ǫllum mǫnnum at láta skírast, ok gengu allir menn undir kristni, þvíat engi fékkst uppreist af bóndum í móti, ok var fólk skírt hvar sem hann kom. Óláfr konungr stefndi þing í Morstr Sunnhǫrðalandi; en er bóndum kom þingboð konungs, samnast þeir saman fjǫlmennt, taka tal með sér ok ráðagørðir um vandkvæði þat, er þeir hafa spurt, at Óláfr konungr boðar á hverju þingi nýjan átrúnat ok úkunnan, ok skyldar alla menn til þann at hafa ok halda, en hinn upp at gefa, eyða ok ónýta, er landsfólkit hefir áðr haldit; verða þeir á þat sáttir, at þessu boði skulu þeir í móti standa med ǫllu afli; velja síðan til þrjá menn, þá er vitrastir ok málsnjallastir váru í þeira flokki, at mæla í móti konungi, ef hann vildi þetta erindi fram bera, ok segja djarfliga, at þeir vilja undir engi úlǫg gang, þó at konungr bjóði þeim. Á næstu nótt, áðr þingit skyldi vera, vitraðist hinn heilagi Martínus biskup Óláfi konungi í svefni ok segir svá: «Þat hefir verit háttr manna hér í landi sem víða annars staðar, þar sem heiðit fólk er, at Þór ok Óðni er ǫl gefit, ok Ásum eru full eignuð, þar sem samdrykkjur eðr gildi eru haldin, en nú vil ek at þú látir hinn veg til skipta at veizlum eðr samkundum, þar sem fyrir minnum er mælt, at sá úvandi leggist sem áðr hefir verit, en þú látir mik {fyrstan} nefna til minna með guði ok hans helgum mǫnnum, en ek skal styðja ok styrkja þitt erendi á morgin, svá at þat fái framkvæmd, þvíat margir ætla móti at standa, ok jafnan skal ek þér liðsinni veita til góðra framferða». Konungr þóttist þetta játa. Því næst vaknaði hann, ok hugsaði, hvat fyrir hann hafði borit, ok þótti honum betra en eigi dreymt. Konungr fór til þings um daginn, ok var þar kominn mikill fjǫldi bónda ok allir með vápnum; en er þingit var sett, stóð konungr á bergi nǫkkuru ok hans menn umhverfis, váru þeir ok með vápnum, en bóndamúgrinn sat firr meirr. Svá segja sannfróðir menn at enn sjái á berginu svá sem smákoppa, þar sem konungsmenn settu niðr aurfalina, er þeir stóðu ok studdust við spjót sín, ok eigi síðr fótspor Óláfs konungs því líkast sem hann hafi staðit í krǫmum snjó

Þóra <f. Þóru, no comptable>:
Þóra f, Tora f (ginecònim)

Þór·arinn <m. -arins, no comptable>:
Þórarinn m, Tórarin m (andrònim)

Þór·arna <f. -örnu, no comptable>:
Þórarna f, Torarna f (ginecònim)

Þór·bergur <m. -bergs, no comptable>:
Þórbergur m, Torberg m (andrònim)

Þór·dís <f. -dísar, no comptable>:
Þórdís f, Tordis f, Tordisa f (ginecònim)

Þórður <m. Þórðar, no comptable>:
Þórður m, Tord m (andrònim)

Þór·gunna <f. -gunnu, no comptable>:
Þórgunna f, Torguna f (ginecònim)

Þór·haddur <m. -hadds, no comptable>:
Þórhaddur m, Torhad m (andrònim)

Þór·halla <f. -höllu, no comptable>:
Þórhalla f, Torhal·la f (ginecònim)

Þór·hallur <m. -halls, no comptable>:
Þórhallur m, Tórhal m (andrònim)

Þór·hildur <f. -hildar, no comptable>:
Þórhildur f, Torhilda f (ginecònim)

Þórir <m. Þóris, no comptable>:
Þórir m, Tori m (andrònim)

þórín <n. þóríns, no comptable>:
tori m (metall pesant Th)

Þór·oddur <m. -odds, no comptable>:
Þóroddur m, Torod m (andrònim)

< þórs·dagur <m. -dags, -dagar>:
dijous m (fimmtudagur)
♦ helgi þórsdagur: <HIST RELIGel dijous de l'Ascensió, el dia de l'Ascensió (Uppstigningardagur Jesú)

þórs·eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
brontosaure m

þórs·hani <m. -hana, -hanar>:
escuraflascons becgròs (ocell Phalaropus fulicarius)

þórs·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
tora blanca (planta Aconitum lycoctonum)

Þórs·höfn <f. -hafnar, no comptable>:
Tórshavn m

Þórunn <f. Þórunnar, no comptable>:
Þórunn f, Tórun f, Torunna f (ginecònim)

þóst:
supí de → þykjast “semblar, creure”

þótt:
supí de → þykja “semblar, parèixer”

þótt <conj.>:
1. <conj. concess.> encara que
þótt (gam   kī ~ גַּם כִּי:   gam   kī   ʔɛzˈʕaq   wa-ʔăʃau̯ˈwēaʕ,   גַּם כִּי אֶזְעַק וַאֲשַׁוֵּעַ) ég hrópi og kalli á hjálp hafnar hann bæn minni: encara que clami i cridi auxili, ell refusa [d'escoltar] el meu prec
þótt (gam   kī ~ גַּם כִּי:   gam   kī־ʔēˈlēχ   bə-ˈɣēi̯   t͡salˈmāwɛθ   lɔʔ־ʔīˈrāʔ   rāʕ,   גַּם כִּי-אֵלֵךְ בְּגֵיא צַלְמָוֶת, לֹא-אִירָא רָע) ég fari um dimman dal óttast ég ekkert illt því að þú ert hjá mér, sproti þinn og stafur hugga mig: encara que passi per vall tenebrosa, no tinc por de res, perquè tu ets al meu costat, i la teva vara i el teu gaiato em conforten
ég er upprisan og lífið. Sá sem trúir á mig mun lifa þótt (κἄν:   ὁ πιστεύων εἰς ἐμὲ κἂν ἀποθάνῃ ζήσεται) hann deyi. Og hver sem lifir og trúir á mig mun aldrei að eilífu deyja: jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà. I tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai eternament
Rannveig heyrði, móðir Gunnars, og mælti: "Þó hafa húsfreyjur verið austur hér góðar, þótt (ɔ: þó að) ekki hafi staðið í mannráðum": la Rannveig, la mare d'en Gunnar, la va sentir i va dir: “I tanmateix, aquí a llevant hi ha hagut bones húsfreyjur (mestresses) encara que no tramessin (hagin tramat) plans contra la vida d'altri” (vocabulari: #1. mannráð: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 80: 15. mannráðum, „pläne gegen das leben von menschen“. Cf. en Baetke 19874, pàg. 776: þó hafa húsfreyjur verit hér góðar, þó at ekki hafi staðit í mannráðum es hat hier gute Hausfrauen gegeben, auch wenn, obwohl sie sich nicht mit Mordanschlägen befaßten)
mikið hefur verið skrifað um skáldið þótt það sé ekki nema tuttugu ára: s’ha escrit molt sobre el poeta encara que ell només té vint anys
konan rýndi lengi í bréfið þótt hún kynni það utan að: la dona va fixar una llarga estona la seva mirada en la carta encara que la coneixia de memòria
svarið var enn þá ókomið þótt ég hefði tvisvar beðið um það: la resposta continuava sense arribar encara que jo ja l'havia requerida dues vegades
♦ enda þótt <+ subj.>encara que <+ ind. ~ subj.>, per més que <+ ind. ~ subj.>, malgrat que <+ ind. ~ subj.>, si bé <+ ind.>
tillaga mín hefur ekki fengið neinar undirtektir enda þótt sjálf stjórnin hvetti mig til að bera hann upp: la meva proposta no ha obtingut cap suport encara que el govern mateix m'havia encoratjat a presentar-la
en Hiskía bað fyrir þeim og sagði: "Drottinn, sem er góður, fyrirgefi hverjum er leggur hug á að leita Guðs, Drottins, Guðs feðra sinna, enda þótt (ʃūβ ~ שׁוּב:   wə-ˈlɔʔ   kə-tˁāhɔ̆ˈraθ   ha-qˈqɔδɛʃ,   וְלֹא, כְּטָהֳרַת הַקֹּדֶשׁ) hann eigi sé svo hreinn sem sæmir helgidóminum": però l’Ezequies (en Ħizquià) va pregar per ells dient: «Jahvè que ets bo, perdona qualsevol que posi interès en cercar Déu, Jahvè, el Déu dels seus pares, encara que no sigui tan pur com convingui al santuari»
♦ jafnvel þótt <+ subj.>encara que <+ ind.>, per més que <+ ind.>
drengurinn vildi endilega stunda háskólanám jafnvel þótt foreldranir hefðu ekki efni á því: el noi volia fer de totes totes una carrera encara que els seus pares no tenien els mitjans necessaris per a pagar-l'hi
þess vegna bað Hiskía fyrir þeim og sagði: „Drottinn, þú sem ert góður. Fyrirgefðu sérhverjum sem heils hugar leitar Guðs Drottins, Guðs feðra sinna, jafnvel þótt hann sé ekki hreinsaður í samræmi við reglur helgidómsins“: per això l’Ezequies (en Ħizquià) va pregar per ells dient: «Jahvè, tu que ets bo: perdona qualsevol que cerqui de tot cor Déu, Jahvè, el Déu dels seus pares, encara que no estigui purificat segons les regles del santuari»
♦ þótt undarlegt sé: per molt estrany que sembli
♦ þótt (o: þó) undarlegt megi vera: per molt estrany que pugui semblar
♦ þótt merkilegt megi heita: per molt que pugui semblar rar, per molt rar que pugui semblar
2. <darrere les oracions negatives actua com a conjunció completiva o condicional> que; si
Höskuldur bjó veislu og reið að bjóða mönnum til og kom á Hrútsstaði og kallar Hrút út til máls við sig. Hann gekk út og gengu þeir á tal og sagði Höskuldur honum kaupmála allan og bauð honum til boðs "og vildi eg frændi að þér þætti eigi verr þótt eg gerði þér eigi orð áður en kaupmálið réðst": en Höskuldur va preparar el banquet [de noces] i [després] va partir a cavall per convidar-hi la gent i va arribar a Hrútsstaðir i va cridar en Hrútur perquè sortís a fora [de les cases del mas] a parlar amb ell. En Hrútur va sortir a fora i tots dos es posaren a parlar i en Höskuldur li va contar els detalls de l'acord matrimonial i de tot el que havia passat i el va convidar al casament “i voldria, germà que no et prenguis malament que no t'hagi informat (si no t'he informat) de tot plegat abans de tancar l'acord matrimonial”
3. <El valor de conjunció completiva pot aparèixer darrere oracions enunciatives> que
Hafliði mælti þá: "Nóga hefir Grettir verðleika til þess þótt þér gerðuð honum nokkra smán en eigi vil eg hafa sæmd mína í veði til móts við illgirni hans og forsjáleysi. Nú munum vér þessa ekki að sinni hefna meðan vér erum í svo miklum háska staddir en minnist þessa þá er þér komið á land ef yður líkar": en Hafliði va dir-los llavors: “En Grettir mereix a bastament que li feu una mica de vituperi, però no vull posar en joc el meu honor i prestigi contra la seva dolenteria i eixelebradesa. Per això no ens en venjarem pas ara, mentre ens trobem exposats a un perill tan gran, però recordeu-ho, quan arribareu a terra, si és que llavors encara us ve de gust” (vocabulari: #1. smán: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 59: 4. smán, f., „hohn“, vgl. c. 7, 11. El passatge al qual fa referència diu: Þeir kváðu jarli þetta meiri smán og fóru síðan á brott og inn í Súrnadal til Eiríks ölfúss, lends manns. Hann tók við þeim öllum um veturinn. Cf. en Baetke 19874, pàg. 579: smán f.   Schande, Schmach, Schimpf, Schmähung; #2. veð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: hafa e-t í veði etwas aufs Spiel setzen, in Gefahr bringen; #3. til móts við e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 427: I.3. <...> gegen <...>; #4. illgirni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 304: ill-girnd, -girni f.   Böswilligkeit, Bösartigkeit; #5. forsjáleysi: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 59: 5. forsjáleysi, n., „sorglosigkeit“, „gleichgiltigkeit“. Cf. en Baetke 19874, pàg. 154: forsjá-leysi n.   Unvorsichtigkeit, Gedankenlosigkeit, Gleichgültigkeit; #6. að sinni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 535: at sinni (für) diesmal, jetzt; )
4. <Acompanyada del verb en subjuntiu, pot presentar el valor d'una conjunció condicional irreal> com si
Urðarköttur lét nú bera menn þá er lifðu út í skútuna. Svo margir voru þeir sem Finnbogi hafði sagt. Skorti þar eigi mjólk og aðra hluti þá er þeim voru skjótastir til lífs þótt hann hefði vitað fyrir hvers við þurfti: l’Urðarköttur llavors va fer portar els homes que havien sobreviscut a la skúta. Eren tants com li havia dit en Finnbogi. No hi faltava llet ni d'altres coses que els ajudessin a retornar i refer-se al més aviat possible, com si l'Urðarköttur hagués sabut per endavant el que s'hauria de menester

þótta·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (drembinnaltiu -iva, ple -ena d'urc (arrogant, superb, vanagloriós)
2. (stolturorgullós -osa (legítimament satisfet de les pròpies obres etc.)

þótta·legur, -leg, -legt <adj.>:
que té un posat altiu

þótti¹ <m. þótta, no comptable>:
1. (hugur, hugþokkiopinió f (el que hom pensa, manera de pensar, parer)
2. (viðhorf, skoðunpositura f (actitud, criteri, sentiments que hom té envers algú o una cosa)
Glúmur segir: "Þú sérð og ráð þitt en miklu mun hér um skipta minn þótta hvort þú gerir": en Glúmur li va dir: “Tu sabràs (veuràs) quina decisió prens, però el que facis tindrà una gran influència sobre la meva disposició [envers tu]”

þótti² <m. þótta, no comptable>:
1. (hroki, dramburc m (arrogància, altivesa, supèrbia)
2. (stoltorgull m (sentiment legítim davant les pròpies obres etc.)
3. (óbeitmalcontentament m (disgust, animositat, aversió)
<5. (reiði, heiftcòlera f (ira, fúria)
♦ engi þótti né ofurkapp: ni fúria ni ferotgia
þá stóð upp kurteiss hǫfðingi Acharz ór Amflor, hermaðr mikill, ok talar svá: „Hǫldum þat sem í fyrstu var talat, at engi þótti né ofrkapp gangi inn vár í miðil um þetta mál, heldr tǫlum meðr hógsemd þat sem oss virðist satt vera. En betra hefði Agulando verit at sitja heima í friði ok náðum í ríki sínu Affríca, er svá er vítt ok mikit, at hverjum einum konungi er í gnóg, en sœkja með ágirni til þess ríkis annarra konunga, sem eigi er gagn í at hafa, ok fá þaðan af tjón fjár ok manna. Var þat ok ofmikit skjótræði, at hann skipaði Jamund son sinn hǫfðingja svá margra góðra drengja, því at ǫllum má líkligt þykkja, er hans ákefð er kunnig, at eigi at eins muni þessir tveir konungar kenna þaðan af mikils kulda, heldr allir þeir sem hans ráðleysi fylgja. Nú sakir þess at Magon ok Asperant, hverja þér dœmit dauða verða, eru góðir hǫfðingjar ok optliga reyndir í trúleik ok øruggum riddaraskap, býð ek mik ok mína peninga í vǫrzlu fyrir þá, at þeir nái lífi ok limum fyrst, þar til er Jamund kemr aptr, en ef þér vilit eigi taka þenna kost, segist ek ór allri tillǫgu um þetta mál.“ Svá lýkr Acharz sinni rœðu: llavors l'Acars de Flors, un gran guerrer i príncep cortès, es va posar dret i va parlar d'aquesta manera: “Aferrem-nos al que s'ha dit primer! Que ni la ira ni la ferotgia no tinguin entrada entre nosaltres en aquest cas, ans diguem amb calma el que ens sembli que és la veritat. I [dic que] a l'Agolant li hauria estat millor de restar en pau i tranquil·litat a casa, en el seu regne d'Àfrica, que és tan vast i gran que és suficient per a qualsevol altre rei, més aviat que no pas pretendre amb cobdícia el regne d'altres reis que no li farà cap mena de servei, i que rebrà d'ell menyscapte d'homes i béns. També [vull dir que] fou una decisió massa precipitada designar son fill Almont (Jamund) com a cabdill de tants prous barons, perquè a tots els qui coneguin el seu arrauxament (és a dir, la seva imprudència) els podrà semblar al més versemblant que no només aquests dos reis [hagin actuat com ho han fet] sentint una gran amargor pel tracte rebut d'ell, sinó que també la senten tots els qui l'han seguit fins ara en la seva manca d'enteniment. Ara, per tal com l'Amalgó i l'Esperrant, que vós sentencieu a mort, són bons cabdills i sovint han demostrat llur lleialtat i estrènua cavalleria, m'ofereixo a mi mateix i ofereixo els meus diners en fermança per ells, per tal que servin vida i membres fins que l'Almont (Jamund) torni, però si no voleu acceptar aquesta opció (possibilitat), retiraré tot el meu assessorament en aquest cas (és a dir, deixaré de prestar-vos consell en aquest cas)”. Així va acabar l'Acars el seu parlament
eignarmaðr jarðarinnar, er frjálsaðist undan árbrotinu fyrir bœn síra Guðmundar ok sá upp á þessi tákn, var gildr maðr ok klókr til veraldarvits, Sigurðr Ormsson at nafni. Hann ríðr sama laugardag í veg með síra Guðmundi ok greinir honum þat stríð ok áskilnað, sem með þótta snaraðist millum hans ok Oddaverja, er kyngǫfgastir menn váru á Íslandi, ok sakir þess, at eignir hans bóndans liggja í syðra byskupsdómi, nálægt við hans mótstǫðumenn, talar hann svá til síra Guðmundar: „Ef svá verðr sem mik varir, síra minn,“ segir hann, „at þú fáir meira vald norðanlands en í dag hefir þú, þá minnst vináttu okkarrar, at ek megi firrast forþótt Oddaverja ok fá heyriliga [p. 38] staðfestu norðanlands með þinni umsjá, þvíat oss mun ella meiri ógipta heimsœkja“: el propietari del mas que s'havia salvat de la inundació per la intercessió (pregàries) de mossèn Guðmundr i havia contemplat aquell miracle, era un home acabalat i llest pel que fa a coneixements seculars i nomia Sigurðr Ormsson. Aquell mateix dissabte va partir a cavall amb mossèn Guðmundr i durant el camí li va explicar el conflicte i dissensió que es desenvolupava amb gran animositat entre ell i els d'Oddi, que eren la gent de més noble nissaga d'Islàndia, i, per tal com les propietats d'aquest bóndi es trobaven a la part de migjorn del bisbat, arran de les dels seus adversaris, va parlar d'aquesta manera a mossèn Guðmundr: “Si s'esdevé com sospito, benvolgut mossèn”, li va dir, “que rebràs més poder al Norðurland del que ara tens, recorda-te'n[, quan sigui el cas,] de la nostra amistat a fi que pugui evitar el desfavor dels d'Oddi i, amb el teu suport, obtenir al Norðurland un establiment apropiat, car, altrament, ens sobrevindrà un infortuni major” (Vulgueu veure el capítol 137 de la Sturlunga saga, en el qual es donen més detalls del conflicte entre en Sigurður Ormsson i en Sæmundur d'Oddi, així com els capítols 145-146) (vocabulari: #1. frjálsast undan e-u ~ e-m: En Baetke 19874, pàgs. 161 i 165, no dóna pas entrada a aquest verb. El significat n'és: alliberar-se o salvar-se d'una cosa ~ d'algú. El verb continua essent ben viu en islandès modern; #2. árbrot: En Baetke 19874, pàg. 1, no dóna pas entrada a aquest terme que, altrament, és un hàpax legòmenon de significat transparent: el trencament o ruptura d'un riu, ço és, la sortida de mare d'un riu, a causa d'una inundació, que comporta la creació natural d'una nova llera. Cf. Sturlunga saga I, cap. 146, pàg. 198: Sá atburður varð enn þar að hlaup kom í á þá er þar fellur við bæinn og braut akra og tún svo að stórum sköðum sætti. Þá bað Sigurður Guðmund prest fara til og syngja yfir ánni. Hann fór með helga dóma sína og klerka og söng lengi yfir ánni. En of myrgininn eftir var hún horfin úr þeim farveg og hafði brotið sér nýjan farveg austur um sandana; #3. til: Cf. en Baetke 19874, pàg. 652: 5. bezüglich, hinsichtlich, im Hinblick auf <...> þar er lítit til vits at taka sem vér erum konum bei uns Frauen ist wenig (in bezug auf) Verstand zu finden; #4. veraldarvit: En Baetke 19874, pàg. 715, no dóna pas entrada a aquest mot que sembla d'encunyació clerical: veraldar- s'ha d'entendre com a equivalent al nostre secular, laic. El terratinent Sigurd Ormsson és qualificat, segons això, de savi en les coses i coneixements seculars, no teològics. s'ha d'entendre com a equivalent al nostre secular, laic. Entenc, doncs, que el sintagma vol dir: ric en coneixements seculars; #5. norðanlands: En Baetke 19874, pàg. 446, no dóna pas entrada a aquest adverbi que, altrament, és de significat transparent: les terres del Norðurland, al Norðurland; #6. forþóttr: En Baetke 19874, pàg. 155, no dóna pas entrada a aquest substantiu que, altrament, és un hàpax legòmenon. Sí, emperò, que dóna entrada íb. al seu sinònim forþokki: for-þokki m.   Mißbehagen, Mißfallen; #7. heyriligr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 252: gehörig, geziemend, [gebührend]; #8. staðfesta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 594: stað-festa f.   1. Wohnstätte, fester Wohnsitz <...>, o sigui un propietat immoble en la qual s'hi pot fer un establiment o s'hi ha fet un establiment; una porció de terra establida o que es pot establir com a residència. En Sigurður li demana noves terres per establir-s'hi; )

þótti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þykja “semblar, paréixer”

Þrakía <f. Þrakíu, no comptable>:
Tràcia f

þrak·verska <f. -versku, no comptable>:
traci m, llengua tràcia

þrak·versk-frygíska <f. -frygísku, no comptable>:
tracofrigi m, llengua tracofrígia

Þrak·verji <m. -verja, -verjar>:
traci m, tràcia f

þramm <n. þramms, no comptable>:
passa feixuga (o: pas feixuc), potada f (de manera esp. designa el soroll que els passos feixucs fan)
♦ heyrast þramm ganganda manna: sentir-se [el soroll de] passes [feixugues] de caminants
♦ → stígvélaþramm “soroll de botes [p.e., de soldats marxant]”

þramma <þramma ~ þrömmum | þrammaði ~ þrömmuðum | þrammað>:
1. <GENcaminar lentament, feixugament, amb passes feixugues
snemma um morgin stóðu þeir upp Vilhjálmr ok Hrólfr ok bjuggust at leita eptir hirtinum. Þeir fóru á skóginn ok sáu skjótt, hvar hjǫrtrinn fór. Vilhjálmr hefr sik nú til hlaups ok ferr svá hart sem fugl flygi. Hjǫrtrinn œsist því meir. Hrólfr þrammar eptir Vilhjálmi, ok þótti honum Vilhjálmr frár í fyrsta skeiði. Hlaupa þeir svá lengi, at Hrólfr er jafnan á ǫðru leiti, en Vilhjálmr framar, þar til er hann kastaði sér niðr ok mælti: „Aldri verði sá heill, er þat vinnr til konu, fjár eða ríkis at sprengja sik á hlaupi“: l’endemà en Vilhjálmr i en Hrólfr es varen llevar de bon matí i es varen preparar per anar a cercar el cérvol. Se n'anaren al bosc i veren de seguida on era el cérvol. En Vilhjálmr es va posar a córrer i anava tan ràpid com vola un ocell. [Però per molt aviat que corregués], el cérvol encara corria més. En Hrólfr avançava feixugament darrere darrere en Vilhjálmur, el qual li semblava molt lleuger de peus a la primeria. Varen estar corrents d'aquesta manera molt de temps, en Hrólfr sempre anava al darrere i en Vilhjálmur al davant, fins que aquest es va llançar a terra tot dient: “Que mai la fortuna no sigui per al qui es rebenti a força de córrer per conquerir dona, patrimoni o poder” (vocabulari: #1. þramma: En Hrólfr, doncs, corre com un ós, mentre que en Vilhjálmr ho fa com un cérvol, per bé que no tan aviat com el cérvol que empaiten; #2. vinna sér þat til e-s at <+ inf.>: Cf. Baetke 19874, pàg. 744: vinna (sér) þat til konu, at + inf. etwas ausführen, tun, um eine Frau zu bekommen; )
2. <á ~ í e-ð>: anar a... caminant xino-xano
◊ í gær þrömmuðum við mastersnemarnir á veitingastað hér í borginni: ahir els estudiants del màster vam anar xino-xano a un restaurant d'aquí, de la ciutat

þras <n. þrass, pl. no hab.>:
1. (þjarkbaralla m [verbal], enganxada f (discussió forta, altercació, escridassada)
◊ af þessu fæðist öfund, deilur, lastmæli, vondar hugsanir, þjark og þras hugspilltra manna: d'això en neix l'enveja, les baralles, les crítiques injurioses, les males sospites, les disputes i bregues de gent que tenen l'enteniment malmès
♦ → konuþras “baralla [verbal] amb la dona”
2. (hávaðixivarri m (gresca, gatzara, enrenou)

þrasa¹ <þrasa ~ þrösum | þrasaði ~ þrösuðum | þrasað[um e-ð] við e-n>:
1. (þjarka, þrefa, þráttabarallar-se (tenir una baralla, una enganxada, una altercació)
♦ þrasa (o: rífast) við e-n upp í hástert: <LOC FIGbarallar-se amb algú amb uns crits que arriben fins al cel
2. (hafa háttfer xivarri (fer escandalera, fer gatzara, fer enrenou)

þrasa² <þrasa ~ þrösum | þrasaði ~ þrösuðum | þrasaðe-u í sig>:
(láta sig hafa það að borða eitthvað ekki mjög girnilegtforçar-se a menjar una cosa no gaire apetitosa

< þrasa³ <þrasi ~ þrösum | þrasti ~ þröstum | þrasað>:
1. (hafa háttfer escandalera (moure soroll, moure esvalot, fer renou)
Loki kvað: ‘Iarðar burr ǀ er hér nú inn kominn; ǁ hví þrasir þú svá, Þórr? ǁ enn þá þorir þú ekki, ǀ er þú skalt við úlfinn vega, ǁ ok svelgr hann allan Sigfǫður’: en Loki va dir: ‘El fill de la Jǫrð acaba d'entrar aquí. Per què fas aquesta escandalera, Tor? I quan hauràs de lluitar amb el llop, no gosaràs fer res i ell engolirà sencer en Sigfaðir’
2. (æða fram, fara hratt, þjótaanar rabent (anar esperitat, corrents)
3. <(fnæsaesbufegar (bleixar)

Þrasar <m. Þrasars, no comptable>:
<MITOLÞrasarr m, Tràsarr m, ‘el qui avança impetuosament o rabent’, un dels noms del déu Odin

þras·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
variant de þras·gjarn, -gjörn, -gjarnt ‘cerca-raons, baralladís -issa’

þras·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
(þrætugjarnbarallós -osa (bregós, cerca-raons, altercatiu)
betri er dvöl í horni á húsþaki en sambúð við þrasgjarna (miˈδjān ~ miδjāˈnīm ~ מִדְיָן  ~  מִדְיָנִים:   mē-ˈʔēʃɛθ   miδjāˈnīm,   מֵאֵשֶׁת מִדְיָנִים) konu: és millor un estatge al sostre d'una casa, que no pas conviure amb una dona reganyosa (M), amb una dona busca-raons (IC & BEC)
betra er að búa í eyðimörk en með þrasgjarnri (mā'δōn ~ miδōˈnīm ~ מָדוֹן  ~  מִדוֹנִים:   mē-ˈʔēʃɛθ   miδōˈnīm   wā-ˈχāʕas,   מֵאֵשֶׁת מִדוֹנִים וָכָעַס) og geðillri konu: més val habitar en una terra deserta, que no pas amb una dona reganyosa (M) i de mal temperament, amb dona busca-raons i geniüda (IC), que amb una dona busca-raons i rondinaire (BEC)
þrátta eigi við þrasgjarnan (γλωσσώδης -ώδες:   μὴ διαμάχου μετὰ ἀνθρώπου γλωσσώδους) mann, bæt ekki brenni á bál hans: no disputis amb un home cerca-raons, no afegeixis llenya al seu foc
sífelldur þakleki í rigningatíð og þrasgjörn (mā'δōn ~ miδōˈnīm ~ מָדוֹן  ~  מִדוֹנִים:   wə-ˈʔēʃɛθ   miδōˈnīm,   וְאֵ֥שֶׁת מִדוֹנִים) kona er hvað öðru líkt, sá er hana stöðvar stöðvar vindinn og heldur á olíu í hægri hend: gotera incessant en temps de pluja i dona cerca-raons s'assemblen: el qui l'aturar, atura el vent i aguanta oli amb la mà dreta

Þrasi <m. Þrasa, no comptable>:
Þrasi m, Trasi m, Trasó m (andrònim)

Þrasir <m. Þrasis, no comptable>:
<MITOLÞrasir m, Tràsir m, nom d'un nan de la mitologia norrena
♦ → Dólgþrasir “nom d'un nan de la mitologia norrena”
♦ → Lífþrasir “nom de l'home supervivent del ragnaroc, i nou primer home després de la cosmempresi, company de la Líf: el qui brega per Líf o el qui cobeja Líf”
♦ → Mögþrasir “nom d'un ètun de la mitologia norrena”
♦ → ærþrasir “cobejador (?) ardent, Jónsson 664b: lidenskabelig elsker, hæftig kræver”
œrþrasir Hrímnis drósar = ‘el furient cobejador de la dona d'en Hrímnir = el furient cobejador de l'ètuna

Þrasíus <m. Þrasíusar, no comptable>:
Trasi m (ὁ Θρασίος -ίου, Thrasius -iī)

Þras·laug <f. -laugar, no comptable>:
Þraslaug f, Traslaug f (ginecònim)

þrastar:
gen. sg. de → þröstur “tord”

þrasta·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
cant m de tord

þrasta·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] túrdids m.pl

Þrasýmedes <m. Þrasýmedesar, no comptable>:
Trasimedes m (ὁ Θρασυμήδης -ήδους, Thrasymēdēs -ēdis)
♦ Þrasýmedes Nestorsson: en Trasimedes, fill d'en Nèstor

Þrasýmelus <m. Þrasýmelusar, no comptable>:
Trasimel m (ὁ Θρασύμηλος -ήλου, Thrasymēlus -ēlī)

þrauk <n. þrauks, pl. no hab.>:
resistència f, aguant m

þrauka <þrauka ~ þraukum | þraukaði ~ þraukuðum | þraukað>:
1. (hjararesistir (aguantar, perseverar)
♦ þrauka e-ð: aguantar una cosa, resistir una cosa
undir dögun hvatti Páll alla til að neyta matar og sagði: „Þið hafið nú þraukað (διατελεῖν:   τεσσαρεσκαιδεκάτην σήμερον ἡμέραν προσδοκῶντες ἄσιτοι διατελεῖτε, μηθὲν προσλαβόμενοι) hálfan mánuð fastandi og matarlausir: a l'alba en Pau va animar tothom a prendre aliment i deia: “Ja heu resistit mig mes en dejú i sense menjar
♦ þrauka e-ð af: perseverar en una cosa, aguantar una cosa
♦ þrauka í gegnum e-ð: perseverar sense defallir durant..., resistir sense defallir (un període, les dificultats etc.)
♦ ég get ekki þraukað hér öllu lengur: <LOC FIGaquí ja no ho aguanto ni un segon més
2. (bíða þolinmóðuresperar pacientment (esperar amb paciència)
3. (þrammamarxar feixugament (caminar amb pas sompo)
svo sem tvö dumbrauð naut draga sterkan plóg á nýplægingi (ἐν νειῷ), og hafa bæði jafnan áhuga, brýzt mikill sviti fram undan hornum þeirra; er það ekki nema okið eitt, er skilur milli þeirra, þar er þau þrauka áfram (ἱέναι, ἵεσθαι ~ ἱεμένω -ένα -ένω:   ἱεμένω) eftir plógfarinu, meðan plógurinn ristir akurlandið: svo nærri stóðu þeir Ajantar hvorr öðrum: talment com dos bous de color roig-fosc estiren la forta arada a un nou llauradís i tots dos tenen un zel igual i una suor abundosa els regalima des de les banyes llurs, i és només un jou sol que els separa l'un de l'altre per allà on avancen amb pas feixuc resseguint [la línia d]el solc, mentre l'arada trinxa el conradís, així es mantenien a prop l'un de l'altre els dos Aiants (l'original fa: ἀλλ’ ὥς τ’ ἐν νειῷ βόε οἴνοπε πηκτὸν ἄροτρον ǁ ἶσον θυμὸν ἔχοντε τιταίνετον· ἀμφὶ δ’ ἄρά σφι ǁ πρυμνοῖσιν κεράεσσι πολὺς ἀνακηκίει ἱδρώς· ǁ τὼ μέν τε ζυγὸν οἶον ἐύξοον ἀμφὶς ἐέργει ǁ ἱεμένω κατὰ ὦλκα· τέμει δέ τε τέλσον ἀρούρης· ǁ ὣς τὼ παρβεβαῶτε μάλ’ ἕστασαν ἀλλήλοιιν)

þraut <f. þrautar, þrautir>:
1. <GENtreballs m.pl, fatics m.pl, patiment m
◊ þegar Drottinn veitir þér hvíld af þrautum þínum (ˈʕɔsˁɛβ ~ עֹצֶב:   ˌmē-ʕāsˁəbbə-ˈχā ~ ˌmē-ʕɔ̆t͡sbə-ˈχā,   מֵעָצְבְּךָ) og ónæði (ˈrɔɣεz ~ רֹגֶז:   ū-mē-rāɣəˈzɛ-χā ~ ū-mē-rɔ̆ɣˈzɛ-χā,   וּמִרָגְזֶךָ) og af hinni hörðu ánauð (ʕăβɔˈδāh ~ עֲבֹדָה:   ū-min־hā-ʕăβɔˈδāh   ha-qqāˈʃāh ,   וּמִן-הָעֲבֹדָה הַקָּשָׁה), sem á þig var lögð: quan el senyor et doni repòs dels teus fatics i dels teus neguits i de la dura servitud a què et van sotmetre (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: el dia que Jahvè t'haurà donat repòs, després de les teves penes, dels teus turments i de la dura servitud a què fores sotmès; la de la Bíblia interconfessional: el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès; la BEC fa: : Quan el Senyor t’haurà concedit el descans de les teves penes i angoixes, i de la duresa de l’esclavatge amb què t’han fet servir )
◊ þá hrópuðum við til Drottins, Guðs feðra okkar, og Drottinn heyrði hróp okkar og sá eymd okkar, þraut (ʕāˈmāl ~ עָמָל:   wa-i̯ˈʝarʔ   ʔɛθ־ʕānəˈʝ-ēnū (ʕɔ̆ˈnj-ēnū)   wə-ʔɛθ־ʕămāˈl-ēnū   wə-ʔɛθ־laħăˈt͡s-ēnū,   וַיַּרְא אֶת-עָנְיֵנוּ וְאֶת-עֲמָלֵנוּ וְאֶת-לַחֲצֵנוּ) og ánauð: cridàrem llavors a Jahvè, Déu dels nostres pares, i Jahvè escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra misèria, el nostre treball i la nostra opressió
♦ berjast til þrautar: <LOCcombatre aferrissadament fins al final, lluitar fins a l'últim alè
◊ en í hendi sér veifaði hann tveimur spjótum eirslegnum; hann skoraði á hvern af Argverjum, þann er hraustastur væri, að berjast við sig til þrautar í einvígi: i, brandejant a la mà dues llances de punta de bronze, reptava qualsevol dels argius que fos valentíssim a combatre contra ell a tota ultrança en combat singular (l'original fa: αὐτὰρ δοῦρε δύω κεκορυθμένα χαλκῷ ǁ πάλλων Ἀργείων προκαλίζετο πάντας ἀρίστους ǁ ἀντίβιον μαχέσασθαι ἐν αἰνῇ δηιοτῆτι)
◊ nú er víst dáinn hinn hrausti (ἄλκιμος) Menöytsson, hinn ofurhugaði (σχέτλιος) maður; sagði eg honum þó, að hann skyldi fara aftur til skipanna, þegar hann hefði afstýrt (ἀπωσάμενον) eldi óvinanna, en berjast ekki til þrautar við Hektor: ara el fill ardit d'en Meneci, el sobrecoratjós (intrèpid), ben certament que és mort, encara que jo li havia dit que tornés als nostres vaixells, quan hagués desviat el foc enemic [de les nostres naus], i que no combatés a tota ultrança amb l'Hèctor (l'original fa: ἦ μάλα δὴ τέθνηκε Μενοιτίου ἄλκιμος υἱὸς ǁ σχέτλιος· ἦ τ’ ἐκέλευον ἀπωσάμενον δήιον πῦρ ǁ ἂψ ἐπὶ νῆας ἴμεν, μηδ’ Ἕκτορι ἶφι μάχεσθαι)
♦ frekur er hver til fjörsins [um alla þraut]: <LOC FIGtothom desitja ardentment de salvar (o: guardar) la seva vida [de totes totes]
◊ nú lýtur Bjarni niður en Þorsteinn gekk inn og hefir út skjöldu tvo og sverð eitt, gengur nú á hólinn til Bjarna og mælti við hann: "Hér er skjöldur og sverð er faðir minn sendi þér og mun þetta eigi sljóvgast meir í höggunum en það sem þú hefir áður. Nenni eg og eigi að standa hlífarlaus lengur undir höggum þínum en gjarna vildi eg nú hætta þessum leik því að eg em hræddur að meira muni mega gæfa þín en ógifta mín og er hver frekur til fjörsins um alla þraut ef eg mætti nokkuru um ráða": llavors en Bjarni es va acotar [per fermar-se el cordó de la sabata] mentre en Þorsteinn entrava dins les cases i en va treure dos escuts i una espasa i va pujar a dalt del tossal fins allà on era en Bjarni i li digué: “Vet aquí un escut i una espasa que mon pare t'envia. Aquesta espasa no s'esmussarà més, sota els cops, que la que tu has tingut fins ara. Tampoc no m'abelleix de continuar estant sense protecció sota els teus cops, però ara m'agradaria aturar aquest certamen perquè tinc por que la teva gðfa (bona fortuna) sigui més poderosa que no la meva mala sort i tothom desitja ardentment de preservar la pròpia vida de totes passades si pogués decidir una miqueta al respecte”
♦ halda máli sínu til þrautar: <LOC JURmenar el seu cas fins al final
◊ Þá svaraði Guðmundur: „Ekki er slíkt að mæla en að því er að hyggja við hversu göfgan mann þú átt málaferlum að skipta. Og mun þó sá orðrómur á leika að þú hafir þó allmikilmannlega mót tekið þó að þú takist ekki meira á hendur en verjir bæ þinn og þar sem féránsdómurinn ætti að vera eða landeign þína hið mesta. En ef þú ferð með þann ofsa sem í einskis manns dæmi er þá uggi eg að þú mætir ofsanum og ofurkappinu áður lýkur málum ykkrum Hafliða því [p. 33] að eg hefi hvergi heyrt dæmi til að nokkur maður hafi með slíku ofurkappi farið eða fram komist. Og fylg ekki slíku svo þrátt. Þigg heldur ráð af vinum þínum er þú þó mátt eigi sjá satt mál fyrir ofurkappi þínu. Og vill Hafliði fara með vægð og stillingu og er vorkunn að hann vilji halda máli sínu til þrautar. Og muntu vilja virða orð vor vina þinna og stýra eigi mörgum mönnum í mikil vandræði“ (SS I, cap. 25, pàgs. 32-33): llavors en Guðmundur li va respondre: “Ara no és el moment de parlar d'aquesta manera i sí en canvi de pensar amb quin home tan egregi has de dirimir un procés. I s'escamparà la brama que has actuat molt baronívolment fins i tot no emprenent res més que defensar el teu mas i l'indret on s'havia de constituir el tribunal d'execució o, com a màxim, les teves propietats. Però si vas amb una prepotència que no té parangó en cap altre home, em temo que et trobaràs amb agressivitat i prepotència abans que el vostre procés, el teu i d'en Hafliði, no arribi a la seva fi, [p. 33] car no he sentit a dir mai que ningú hagi procedit (fet avenços?) o reeixit (anat endavant) amb una tal prepotència (ofurkapp). No persegueixis la teva causa tan obstinadament. Ans accepta el consell dels teus amics perquè no pots veure la vera situació de la teva causa a causa de la teva prepotència. En Hafliði[, en canvi,] vol procedir amb respecte (consideració) i moderació ja que és de suposar que vol menar el seu cas fins al final. I cal que prenguis en consideració les nostres paraules, que són les paraules dels teus amics, i no arrosseguis tants d'[altres] homes en grans dificultats”
♦ leggja e-ð til þrautar: <LOCportar una cosa fins al postrer envit (o: fins a l'extrem; o: fins a la decisió final; o: fins al darrer límit) (Cf. en Baetke 19874, pàg. 780: leggja e-t til þrautar etwas zum Äußersten, zur Entscheidung kommen lassen)
◊ Þórhallur fór heim og inn í Hvamm og hitti Sturlu og seldi honum sjálfdæmi og kveðst ætla að honum mundi það betur gegna og kveðst þetta mál ekki vilja til þrautar leggja. Sturla kveðst ætla að honum mundi það best gegna (SS I, cap. 68, pàg. 85): en Þórhallur se'n tornà al seu mas i d'aquí anà a veure l'Sturla a Hvammur i li va atorgar el dret de sentenciar totsol dient-li que creia que fer-ho li seria de millor profit i que no volia portar aquest cas fins a l'extrem. L'Sturla[, per la seva banda,] li va dir que ell també creia que fer-ho així li seria de màxima utilitat (=era el millor que podia fer en aquell cas)
◊ samkoma var við Djúpadalsá. Þar kemur Glúmur og Ingólfur með hest sinn. Kálfur kemur þar. Hann var vinur Esphælinga. Þar var hestur hans og býður að nú skulu þeir til þrautar leggja hestaatið. Glúmur kveður Ingólf ráða skulu. Hann lést ófús vera en nennti eigi undan að ganga. Eru hestar fram leiddir. Keyrir Kálfur hest sinn. Gengur hestur Ingólfs betur í öllum lotum. Þá keyrir Kálfur stafinn við eyra hesti Ingólfs svo að hann svimrar og þegar eftir réð hann á. Glúmur gekk þá að og náist jafnaður og lýkur svo að hestur Kálfs gekk út. Varð þá óp mikið. Og að skilnaði laust Kálfur Ingólf með stafnum. Standa menn nú á milli: l'assemblea (reunió) va tenir lloc a la vorera del riu Djúpadalsá. En Glúmur i l'Ingólfur hi anaren amb el seu cavall. En Kálfur [també] hi va anar. En Kálfur era amic dels d'Espihóll. El seu cavall ja hi era i va proposar que fessin la brega de cavalls fins que hi hagués un cavall guanyador. En Glúmur va dir que decidís l'Ingólfur. Aquest va dir que [d'una banda] no en tenia ganes, però [que de l'altra,] es resistia a evitar [la brega]. Hom va presentar els cavalls. En Kálfur incitava el seu cavall punyint-lo amb un garrot. El cavall de l'Ingólfur anava millor en tots els assalts. Llavors en Kálfur va pegar amb el seu garrot a l'orella del cavall de l'Ingólfur de manera que va quedar atordit, però tot seguit va tornar a embestir. En Glúmur llavors s'hi va acostar i l'equilibri en la lluita es va restablir (és a dir, a partir de llavors no hi va tornar a haver joc brut en la brega de cavalls) i la brega va acabar que el cavall d'en Kálfur es va retirar. Quan això va passar, es va aixecar un gran clam. I, en separar-se, en Kálfur va pegar un cop de garrot a l'Ingólfur. Alguns dels homes es posaren entre ells dos
◊ ok þat sama kveld ganga þeir á málstefnu Þiðrekr konungr ok Viðga tveir saman, ok nú mælir Viðga: «Herra,» kvað hann, «hve trúir þú, at þér gangi við þenna mann Sigurð svein, þá er þit hafið til þrautar lagt at berjast. Hann, lízt mér, at vera muni allsterkr maðr ok forkunnar hraustr, ok svá eruð þit báðir. En þó má ek eigi skilja, hvárr betr skal hafa, fyrir því at mér lízt sem hvárrtveggi ykkarr muni hafa allt lagt fram við annan, þat er fǫng hefir á haft, ok enn hvárgi sárr»: aquell mateix vespre, el rei Þiðrekr i en Viðga varen tenir col·lotge i en Viðga va dir al rei Þiðrekr: “Senyor”, li va dir, “com creieu que us anirà amb aquest baró, el jove Sigurðr, després que hàgiu combatut a ultrança? A mi em sembla que deu ésser un home fortíssim i valent sobre mesura. Ho sou tos dos. Però no puc escatir quin de vosaltres dos vencerà. Car considero que tots dos ja heu recorregut a tot el que ha estat al vostre abast per a vèncer l'altre i encara cap de vosaltres dos no està ferit”
♦ leggja leik til þrautar: jugar un joc decisiu
◊ gerið annaðhvort, að þér sitjið kyrrir að mat, eða farið út og grátið þar, og látið bogann hér eftir; munum vér biðlarnir leggja þenna leik til þrautar, og hygg eg þó, að eigi muni allauðvelt að benda þenna hinn fagurskyggða boga; því enginn af öllum þeim, sem hér eru, er jafnoki Odysseifs; eg man eftir honum, því eg sá hann, þegar eg var barn: feu una d'aquestes dues coses: seieu aquí dins menjant en silenci o sortiu defora a plorar deixant[, emperò,] l'arc aquí: Nosaltres els pretendents jugarem aquest joc decisori, encara que no crec pas que resulti gens fàcil tibar aquest arc bellament polit. Car, de tots els qui som aquí no n'hi ha cap que sigui parell (igual) a l'Odisseu. Jo me'n recordo d'ell perquè el vaig veure quan encara era un infant (l'original fa: ἀλλ’ ἀκέων δαίνυσθε καθήμενοι, ἠὲ θύραζε ǁ κλαίετον ἐξελθόντε κατ’ αὐτόθι τόξα λιπόντε, ǁ μνηστήρεσσιν ἄεθλον ἀάατον· οὐ γὰρ ὀΐω ǁ ῥηϊδίως τόδε τόξον ἐΰξοον ἐντανύεσθαι. ǁ οὐ γάρ τις μέτα τοῖος ἀνὴρ ἐν τοίσδεσι πᾶσιν, ǁ οἷος Ὀδυσσεὺς ἔσκεν· ἐγὼ δέ μιν αὐτὸς ὄπωπα, ǁ καὶ γὰρ μνήμων εἰμί, πάϊς δ’ ἔτι νήπιος ἦα)
♦ reyna e-ð til þrautar: <LOCintentar una cosa fins al final
◊ nú mælir Ísungr konungr við Þiðrek konung: «Nú er komit at kveldi þessa dags, ok má nú eigi lengr berjast at sinni. Nú mun ek heim ríða til borgar, en hér skulu eptir liggja yðrir menn bundnir, þeir er eigi eru leystir. En at morgni at ljósum degi munum vér hér koma, ok skal þá reyna várt viðskipti til þrautar, ok þess varir mik, at annat kveld í þeim sama stað, en nú sitr þú, at þar skaltu þá bundinn sitja ok þat erendi skaltu sótt hafa hingat í mitt land»: llavors el rei Ísungr va dir al rei Þiðrekr: “S'ha de fet de vespre. Avui ja no es pot continuar lluitant. Vull tornar-me a la meva vila, els vostres homes, emperò, romandran lligats aquí. Els qui no hagin estat remçonats. Demà de matí, emperò, tornarem aquí. Llavors dirimirem la nostra disputa (litigi) fins que hi hagi un vencedor i espero que tu, demà, seuràs lligat en el mateix indret on ara seus. Això serà el que hauràs vingut a cercar aquí a la meva terra”
◊ Ásmundr bað hann ráða. Hrólfr talaði þá: „Ek hefi verit nokkur sumur í hernaði, ok fann ek engan þinn jafningja at hreysti. Nú með því at lið þitt er margt sárt ok fallit, þá eru nú tveir kostir af minni hendi, at þú skipa í annat sinn af ósárum mǫnnum skip þín, ef þú vill lengr berjast; reynum þá til þrautar með oss. Hinn er annarr kostr, at vér setim grið með oss, ok vil ek þá bjóða þér á fóstbrœðralag, ok gerum svá trausta vára vináttu": l'Ásmundr li va pregar que decidís ell. En Hrólfr va parlar llavors: “He passat alguns (=nombrosos) estius en expedicions de guerra i [en tot aquest temps] no n'he trobat cap que sigui el teu igual en valor. Doncs bé, ja que nombrosos són els homes de la teva tropa que han caigut o que estan ferits, et dono a triar entre aquestes dues opcions: que tornis a tripular els teus vaixells amb homes il·lesos, si és que vols continuar lluitant i lluitem llavors a ultrança. L'altra opció és que fem una treva i, en tal cas, t'oferiré el fóstbrœðralag, la fraternitat de jurament, i així farem que la nostra amistat sigui ferma [i sòlida]”
2. (fæðingarhríðirdolors m.pl, treballs m[.pl] (del part)
◊ mikla mun ég gjöra þjáningu þína (ʕisˁsˁā'βōn ~ עִצָּבוֹן:   harˈbāh   ʔarˈbɛh   ʕisˁsˁəβōˈn-ēχ   wə-hērɔˈn-ēχ,   הַרְבָּה אַרְבֶּה עִצְּבוֹנֵךְ וְהֵרֹנֵךְ), er þú verður barnshafandi. Með þraut (ˈʕɛsˁɛβ ~ עֶצֶב:   bə-ˈʕɛsˁɛβ   tēləˈδī   βāˈnīm,   בְּעֶצֶב, תֵּלְדִי בָנִים; → erfiði; → hríðir) skalt þú börn fæða: engrandiré el teu sofriment quan estiguis embarassada i infantaràs amb treballs (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: et multiplicaré els dolors i els embarassos; tindràs els fills amb dolor. El teu desig t'impulsarà cap al teu home, i ell et voldrà sotmetre; la de la Bíblia Interconfessional: et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar; la BEC fa: Faré que sigui fort el teu patiment en els embarassos, i tindràs els fills amb dolor. Et sentiràs atreta pel teu home, i ell et dominarà)
◊ þeir skelfast, harmkvæli (t͡sīr ~ צִיר:   t͡sīˈrīm,   צִירִים) og þrautir (ˈħēβɛl ~ חֵבֶל:   wa-ħăβāˈlīm,   וַחֲבָלִים; → hviður; → hríðir) gagntaka þá, þeir hafa hríðir (ħūl ~ חוּל:   ka-i̯ʝōlēˈδāh   ʝəħīˈlū-n,   כַּיּוֹלֵדָה יְחִילוּן) eins og jóðsjúk kona: s'esglairan, els agafaran espasmes i dolors i tindran dolors de part com una dona que va de part
◊ þrautir (ˈħēβɛl ~ חֵבֶל:   ħɛˈβlēi̯   ʝōlēˈδāh   ʝāˈβoʔū   l-ō,   חֶבְלֵי יוֹלֵדָה, יָבֹאוּ לוֹ) líkar fæðingarhríðum koma yfir hann. Hann er heimskur sonur. Þegar stundin er komin kemur hann ekki í burðarliðinn (בְּמִשְׁבַּר בָּנִים)li han arribat uns patiments com els dolors del part. És un fill beneit. Ara que ha arribat el moment, no es posa en la posició de néixer (BM: no es vol presentar a l'obertura del si matern
◊ þegar konan fæðir er hún í nauð (λύπην) því stund hennar er komin. Þegar hún hefur alið barnið minnist hún ekki framar þrauta (ἡ θλῖψις -ίψεως:   ὅταν δὲ γεννήσῃ τὸ παιδίον, οὐκέτι μνημονεύει τῆς θλίψεως διὰ τὴν χαρὰν ὅτι ἐγεννήθη ἄνθρωπος εἰς τὸν κόσμον) sinna af fögnuði yfir því að maður er í heiminn borinn: quan una dona infanta, es troba en un destret, perquè ha arribat la seva hora. [Però,] quan ha donat a llum l'infant, ja no es recorda més dels seus sofriments per l'alegria que hagi nascut un home al món
3. (erfiði[dur] treball m, gran[s] esforç[os] m[.pl] (fatiga, esdernecs, penes)
◊ maður stendur einn og enginn annar með honum, hann á hvorki son né bróður og þó er enginn endir á öllu striti hans og auðurinn mettar ekki augu hans. Fyrir hvern er ég þá að stritast og fyrir hvern læt ég þá sjálfan mig fara góðs á mis? Einnig þetta er hégómi og leið þraut (ʕiˈnjān ~ עִנְיָן:   gam־ˈzɛh   ˈhɛβɛl   wə-ʕiˈnjan   rāʕ   hūʔ,   גַּם-זֶה הֶבֶל וְעִנְיַן רָע, הוּא)[es dóna el cas d']un home que és tot sol i no hi ha ningú més amb ell, no té ni fill ni germài, tanmateix, no hi ha fi a tot el seu treball (tot el seu treball no coneix la fi), i la riquesa no assacia els seus ulls. Per qui[, doncs,] estic treballant i per qui em privo a mi mateix de benestar? Això també és vanitat i mal treball
◊ ég kappkostaði að rannsaka og kynna mér til hlítar allt það sem gerist undir himninum. Það er erfið þraut (ʕiˈnjān ~ עִנְיָן:   hūʔ   ʕiˈnjan   rā   nāˈθan   ʔɛ̆lɔˈhīm   li-βəˈnēi̯   hā-ʔāˈδām,   הוּא עִנְיַן רָע, נָתַן אֱלֹהִים לִבְנֵי הָאָדָם) sem Guð hefur íþyngt mönnunum með: em vaig aplicar a investigar i a tenir coneixement a fons de tot el que passa sota el cel. És un treball feixuc que Déu ha imposat als humans!
◊ ég virti fyrir mér þá þraut (ʕiˈnjān ~ עִנְיָן:   rāˈʔīθī   ʔɛθ־hā-ʕiˈnjān   ʔăˈʃɛr   nāˈθan   ʔɛ̆lɔˈhīm   li-βəˈnēi̯   hā-ʔāˈδām,   רָאִיתִי אֶת-הָעִנְיָן, אֲשֶׁר נָתַן אֱלֹהִים לִבְנֵי הָאָדָם) sem Guð hefur fengið mönnunum að þreyta (ʕāˈnāh ~ עָנָה:   la-ʕăˈnōθ   b-ō,   לַעֲנוֹת בּוֹ) sig á: he considerat (contemplat) el treball que Déu ha imposat als homes per tal que s'hi escarrassin
◊ nálgastu spekina líkt og sá sem plægir og sáir, þá máttu vænta að hún gefi góðan ávöxt. Rækt við hana er skammvinn þraut (ἡ ἐργασία -ίας:   ἐν γὰρ τῇ ἐργασίᾳ αὐτῆς ὀλίγον κοπιάσεις) því að brátt muntu neyta af ávexti hennar: acosta't a la saviesa com el qui llaura o qui sembra, llavors podràs esperar que doni bons fruits. El conreu d'ella és treball de curta durada car aviat menjaràs dels seus fruits
◊ en mér, sem gengið hef undir þá byrði að semja ágrip þetta, er það ekki auðvelt verk heldur kostar það svita og svefnleysi, alveg eins og það krefur þann mikils sem undirbýr veislu sem hann ætlar öðrum að njóta. Samt er ég fús til að takast á við þessa þraut (ἡ κακοπάθεια -ίας:   ἡδέως τὴν κακοπάθειαν ὑποίσομεν) til að hljóta þakklæti margra: i pel que fa a mi mateix, que he assumit la càrrega de compondre aquest compendi, aquesta no serà una obra fàcil, sinó que em costarà suor i hores de vetlla, del tot igual al gran esforç que s'exigeix al qui prepara un banquet del qual ell vol fer gaudir els altres. Nogensmenys, estic llest per a escometre aquesta dura feina per tal de rebre l'agraïment de molts
4. (erfitt viðfangsefniprova f [difícil] (tasca difícil que cal escometre o superar)
◊ “Ástríkur og þrautirnar tólf” eftir Alberto Uderzo og René Goscinny: “Àsterix i les dotze proves” d'Alberto Uderzo i René Goscinny
♦ láta e-n nokkurar þrautir vinna: <LOCfer superar a algú algunes proves dures o difícils
◊ Styr svarar: "Sé eg," sagði hann, "að það mun þér mislíka ef eg gifti þér eigi dóttur mína. Nú mun eg gera sem fornir menn að eg mun láta þig vinna til ráðahags þessa þrautir nokkurar": L'Styr li va respondre: “Veig”, li va dir, “que t'ho prendràs malament si no et dono ma filla en matrimoni. Ara faré (procediré, obraré) com els homes per antic, que et faré complir algunes tasques difícils [per a obtenir el meu consentiment] a aquest matrimoni
♦ tólf þrautir Herkúlesar (o: Heraklesar)<MITOLels dotze treballs de l'Hèrcules
♦ það er nú þrautin þyngri: <LOC FIGaixò és un os dur de rosegar
♦ það gæti reynst þrautin þyngri: <LOC FIGpodria resultar força ardu
5. (dægradvöl: gestaþraut, raðþrauttrencaclosques m (tipus de passatemps consistent en peces que cal ajuntar & endevinalla o problema difícil)
♦ kínversk þraut: tangram m, trencaclosques xinès
6. þrautir <f.pl þrauta>: (verkir, sársaukipatiment m#1.  (sofriment, dolor); #2. (sálarþjáning, þrenging[ar]tribulació f (sofriment anímic, aflicció, dolor anímic)
◊ því að þeir flýðu undan sverðum, undan brugðnu sverði, undan spenntum boga, undan þrautum (ˈkɔβɛδ ~ כֹּבֶד:   ū-mi-ppəˈnēi̯   ˈkɔβɛδ   milħāˈmāh,   וּמִפְּנֵי, כֹּבֶד מִלְחָמָה) stríðsins: perquè han fugit de les espases, de l'espasa desembeinada, de l'arc tibat, dels patiments de la guerra
◊ en þar sem þrautirnar (οἱ πόνοι -όνων:   οὐδαμῶς δὲ ληγόντων τῶν πόνων) linuðust ekki hið minnsta, enda var dómur Guðs maklega á hann fallinn, örvænti hann um sig og sendi Gyðingum eftirfarandi bréf sem var í formi bænarskjals og hljóðaði svo: però com que els sofriments no decreixien (es calmaven, se suavitzaven), perquè el judici de Déu havia caigut merescudament sobre ell, es va desesperar i envià als jueus la següent carta, la qual estava [escrita] a guisa de súplica, i deia així ...
◊ hefði ekki Guð föður míns, Guð Abrahams og Ótti Ísaks, verið með mér þá hefðir þú sent mig burt tómhentan. En Guð sá þrautir mínar (ʕɔ̆ˈnī ~ עֳנִי:   ʔɛθ־ʕānəˈʝī   (־ʕɔ̆ˈnj-ī)   wə-ʔɛθ־ʝəˈɣīaʕ   kapˈp-ai̯   rāˈʔāh   ʔɛ̆lɔˈhīm,   אֶת-עָנְיִי וְאֶת-יְגִיעַ כַּפַּי, רָאָה אֱלֹהִים) og strit handa minna og í nótt kvað hann upp dóm: si el Déu de mon pare, el Déu de l'Abraham i Terror de l'Isaac, no hagués estat amb mi, m'hauries aviat amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva aflicció i els fatics de les meves mans, i anit ha dictat sentècia (= fet justícia)
◊ þú, sem lést mig reyna miklar þrautir (t͡sāˈrāh ~ צָרָה:   ʔăˈʃɛr   hirʔīˈθanū   t͡sāˈrōθ   rabˈbōθ   wə-rāˈʕōθ,   אֲשֶׁר הִרְאִיתַנוּ, צָרוֹת רַבּוֹת-- וְרָעוֹת) og þrengingar, munt lífga mig að nýju og hefja mig aftur úr undirdjúpum jarðar: tu, que m'has fet viure grans patiments i afliccions, em tornaràs de bell nou a la vida, i em tornaràs a aixecar de dins les profunditats de la terra
◊ Helgigönguljóð. Minnstu Davíðs, Drottinn, og allra þrauta hans (ʕāˈnāh ~ ʕunˈnōθ ~ עָנָה ~ עֻנּוֹת:   ʔēθ   kāl־ʕunnōˈθ-ō,   אֵת, כָּל-עֻנּוֹתוֹ)Càntic dels pelegrinatges. Jahvè, recorda't d'en David i de totes les seves afliccions (sofriments)
♦ létta þrautir e-s: <LOCalleujar el dolor d'algú
♦ þola [margar] þrautir: patir [moltes de] tribulacions (o: afliccions; o: sofriments) 
◊ Móse sendi nú boðbera frá Kades til konungsins í Edóm og lét segja: „Svo segir bróðir þinn, Ísrael: Þú veist sjálfur um allar þær þrautir (təlāˈʔāh ~ תְּלָאָה) sem við höfum mátt þola (təlāˈʔāh   +   māˈt͡sāʔ ~ מָצָא + תְּלָאָה:   ʔatˈtāh   ʝāˈδaʕtā   ʔēθ   ˌkāl־ha-ttəlāˈʔāh   ʔăˈʃɛr   mət͡sāˈʔāθə-nū,   אַתָּה יָדַעְתָּ, אֵת כָּל-הַתְּלָאָה אֲשֶׁר מְצָאָתְנוּ)en Moïsès (Moixè) va enviar missatgers des de Cadeix a dir al rei d'Edom: «Així parla el teu germà Israel: «Ja saps tots els sofriments que hem passat (Els traductors tradueixen Nehemies 9:32, que també fa אַל-יִמְעַט לְפָנֶיךָ אֵת כָּל-הַתְּלָאָה אֲשֶׁר-מְצָאַתְנוּ לִמְלָכֵינוּ, de manera diferent: lítilsvirtu ekki allt það harðræði sem vér höfum þolað, konungar vorir og höfðingjar, prestar og spámenn, feður vorir og öll þjóð þín, frá dögum Assýríukonunga og allt til þessa dags. Èxode 18:8 que fa, de manera semblant, אֵת כָּל-הַתְּלָאָה אֲשֶׁר מְצָאָתַם בַּדֶּרֶךְ, de la següent manera: Móse skýrði tengdaföður sínum frá öllu sem Drottinn hafði gert faraó og Egyptum vegna Ísraels, frá öllu því mótlæti sem þeir höfðu orðið fyrir á leiðinni og hvernig Drottinn hafði bjargað þeim)
◊ styrktu lærisveinana og hvöttu þá til að vera staðfastir í trúnni. Þeir sögðu: „Við verðum að þola margar þrautir (ἡ θλῖψις -ίψεως:   καὶ ὅτι διὰ πολλῶν θλίψεων δεῖ ἡμᾶς εἰσελθεῖν εἰς τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ) áður en við komumst inn í Guðs ríki“: i enfortien els deixebles exhortant-los a ésser perseverants en la fe. Els deien: “Ens caldrà patir moltes de tribulacions abans no entrem al Regne de Déu”
♦ þolinn í þrautum: sofert -a
◊ þjónn Drottins á ekki að eiga í ófriði heldur á hann að vera ljúfur við alla, góður fræðari, þolinn í þrautum (ἀνεξίκακος -ίκακον:   ἀνεξίκακον)un servent del Senyor no s'ha de ficar en baralles, ans suau (amable) amb tothom, apte per a ensenyar, sofert

þraut:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de þrjóta “acabar-se, cessar”

þrauta·ganga <f. -göngu, no comptable>:
[dolorós] calvari m

þrauta·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (vandalaus, vandræðalaussenzill -a (fàcil, lleuger, sense esforç, no problemàtic)
♦ þrautalaust: sense esforç, fàcil
♦ það gekk ekki alveg þrautalaust: no ha estat gens fàcil
2. (þjáningalaussense patiment (de manera indolora)

þrauta·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
solució f de problema (lògic, mental, matemàtic etc.)

þrauta·lending <f. -lendingar, -lendingar>:
1. (neyðarhöfnport m d'emergència (port on hom es pot refugiar quan el mal temps o la mala mar impedeixen arribar al port d'on és una nau)
2. (nauðlendingaterratge m d'emergència (aterratge forçós)
3. (lokaúrræðiúltima solució (últim recurs)
♦ e-ð er þrautalending e-s: una cosa és el darrer recurs d'algú

þrauta·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
que no és gaire difícil

þrauta·ráð <n.pl -ráða>:
(lokaúrræði, þrautalendingúltima solució (últim recurs)

þrautar·laus, -laus, -laust <adj.>:
variant de þrauta·laus, -laus, -laust ‘sense esforç, sense treballs, sense fadiga’
þegar það var fullt, gat óvalinn maður varla lyft því af borðinu, en gamli Nestor tók það upp þrautarlaust (ἀμογητί)quan era ple, un home del comú tot just podia aixecar-lo de la taula, però el vell Nèstor l'aixecava sense esforç (l'original fa: ἄλλος μὲν μογέων ἀποκινήσασκε τραπέζης ǁ πλεῖον ἐόν, Νέστωρ δ’ ὁ γέρων ἀμογητὶ ἄειρεν)
en það fór miklu betur bæði fyrir mig og hann, að hann hefir séð sóma sinn (ὅττι πάροιθε νεμεσσηθεὶς) og sloppið undan höndum mínum, því ella mundi ekki hafa þrautarlaust (οὔκ ἀνιδρωτί γε) úr slitið milli okkar. Tak nú í hönd þér hinn skúfaða ægisskjöld, skak hann fast og skjót köppum Akkea skelk í bringu: però ha anat molt millor, tant per ell com per jo, que hagi vist la seva honra i s'hagi fet escàpol de les meves mans, car altrament no pas sense treballs ens hauríem separat! Pren ara en la teva mà l'ègida guarnida de plomalls, agita-la fortament i fica així als herois aqueus l'esfereïment al pit (l'original fa: ἀλλὰ τόδ’ ἠμὲν ἐμοὶ πολὺ κέρδιον ἠδέ οἱ αὐτῷ ǁ ἔπλετο, ὅττι πάροιθε νεμεσσηθεὶς ὑπόειξε ǁ χεῖρας ἐμάς, ἐπεὶ οὔ κεν ἀνιδρωτί γ’ ἐτελέσθη)
hinn mikli Ajant Telamonsson svaraði honum: „Láttu, vinur, bogann liggja, og hinar óðu örvar, fyrst guð hefir ónýtt bogann, og ann ekki Danáum að hafa nytjar hans. Tak nú í hönd þér langt spjót, og skjöld á öxl, berst svo við Trójumenn, og eggja hitt annað liðið. Sannlega skulu þeir þó ekki þrautarlaust (ἀσπουδί) ná hinum þóftusterku skipum, þó þeir hafi mjög ekið að oss. Verðum né hraustlega við (ἀλλὰ μνησώμεθα χάρμης)!“: el gran Aiant telamoni li va respondre: “Deixa, amic, estar l'arc i les sagetes rabents puixque un déu ha inutilitzat l'arc no permetent als dànaus de treure'n profit. Pren ara en la teva mà una llarga llança, i penja't un escut a l'espatlla i bat-te així amb els troians i esperona (encoratja) les altres tropes: Encara que ens hagin destret (ens hagin malmenat), del cert que no capturaran els [nostres] vaixells de sòlids bancs, si no és sense esforç. Ara, correm a unir-nos coratjosament al combat” (l'Sveinbjörn Egilsson, el traductor islandès de l'Homer, tradueix Odissea 22:73 que també fa: ἀλλὰ μνησώμεθα χάρμης de manera diferent: ‘Látum oss því búast til bardaga - preparem-nos per al combat’. Ilíada 4:222 que fa, de manera semblant, μνήσαντο δὲ χάρμης, de la següent manera: og hugðu á bardaga - i pensaren en el combat’) (l'original fa: Τὸν δ’ ἠμείβετ’ ἔπειτα μέγας Τελαμώνιος Αἴας· ǁ «ὦ πέπον ἀλλὰ βιὸν μὲν ἔα καὶ ταρφέας ἰοὺς ǁ κεῖσθαι, ἐπεὶ συνέχευε θεὸς Δαναοῖσι μεγήρας· ǁ αὐτὰρ χερσὶν ἑλὼν δολιχὸν δόρυ καὶ σάκος ὤμῳ ǁ μάρναό τε Τρώεσσι καὶ ἄλλους ὄρνυθι λαούς. ǁ μὴ μὰν ἀσπουδί γε δαμασσάμενοί περ ἕλοιεν ǁ νῆας ἐυσσέλμους, ἀλλὰ μνησώμεθα χάρμης»)

þrauta·verk <n. -verks, -verk>:
tasca f difícil

þraut·góður, -góð, -gott <adj.>:
1. (þrautseigur, þolgóðurendurant (perseverant, tenaç, que endura en les adversitats i els destrets)
Þorgils þótti hinn mesti merkismaður, vinfastur og vinveittur (=hliðhollur), þrautgóður og þróttigur, eljunarmaður og óáleitinn og hélt sig við alla til jafns þótt miklir menn og sterkir ættu í hlut. Þótti hann og hinn mesti sveitarhöfðingi. Hann var sáttgjarn og svinnur en móðugur og mjög þungrækur við þá er eigi vildu sig vel siða. Hann var tryggur og trúrækinn, guðhræddur og góður vinum sínum. Er og margt stórmenni frá honum komið og víða dreifst hér um land vort. Munum vér nú hætta fyrst að segja frá Þorgilsi örrabeinsstjúpa og lýkur þar sögu þessi: en Þorgils fou considerat un home destacadíssim, un ferm amic i ben disposat envers els amics, endurant i vigorós, un home d'empenta però que no es deixava portar per l'ira, i un home que podia mesurar-se (fer front a) a qualsevol encara que els seus adversaris fossin homes poderosos i forts. També fou considerat l’sveitarhöfðingi més gran. Era conciliador i imparcial (just), però irós i molt sever amb els qui no volien portar-se bé. Era lleial i fervent creient, temorós de Déu i bo amb els seus amics. I també mant gran home descendeix d'ell, i la seva descendència està vastament escampada per tota la nostra terra. Ara hem de cessar, de moment, de parlar d'en Þorgils, fillastre d'en Cama-amb-cicatrius. I aquí acaba aquesta història
Þorgils örrabeinsstjúpur þótti hinn mesti merkismaður, vinfastur og vel stilltur, þrautgóður, djarfur og þó stórráður ef honum var í móti gert, þoldi vel og karlmannlega stórar mannraunir. Frá honum er kominn mikill ættbogi. Börn þeirra Þorgils og Helgu voru þau Grímur glömmuður, Illugi og Þórður: en Þorgils, fillastre d'en Cama-amb-cicatrius, fou considerat un home destacadíssim, un ferm amic i molt equilibrat, endurant, ardit i, a més a més, capaç de dur a terme grans fets si s'emprenia res contra ell, un home que suportava bé i baronívolament les grans proves [a les quals es veia sotmès]. D'ell en prové un gran llinatge. Fills d'en Þorgils i la Helga foren en Glímur tabolaire, l'Illugi i en Þórður
þannig mælti hann, en hinn þrautgóði (ὁ πολύτλας -ύτλαντος:   πολύτλας), ágæti Odysseifur heyrði ekki, hvað hann sagði, heldur hleypti (παρήϊξεν) hann fram hjá honum til skipa Akkea: així va parlar, però el magnífic i endurant Odisseu no escoltà pas el que deia sinó que va córrer, passant pel seu costat, cap als vaixells dels aqueus (l'original fa: Ὣς ἔφατ’, οὐδ’ ἐσάκουσε πολύτλας δῖος Ὀδυσσεύς, ǁ ἀλλὰ παρήϊξεν κοίλας ἐπὶ νῆας Ἀχαιῶν)
hinn þrautgóði (ὁ τλήμων -ήμονος:   τλήμων) Odysseifur vildi og hætta sér inn í flokk Trójumanna, því hann hafði áræðinn hug í brjósti: l’endurant Odisseu també va voler arriscar-se a penetrar en els rengles dels troians, car tenia un cor ardit dins el pit (l'original fa: ἤθελε δ’ ὁ τλήμων Ὀδυσεὺς καταδῦναι ὅμιλον ǁ Τρώων· αἰεὶ γάρ οἱ ἐνὶ φρεσὶ θυμὸς ἐτόλμα)
2. (raungóðurbo -ona en les proves (que se'l pot posar a prova, que s'hi pot confiar en els destrets i els mals temps)
Bjarni hélt vel virðingu sinni og var hann því vinsælli og betur stilltur sem hann var eldri og var allra manna þrautbestur og gerðist trúmaður mikill hinn síðasta hluta ævi sinnar. Bjarni fór utan og gekk suður og andaðist í þeirri ferð. Hann hvílir í borg þeirri er Vateri heitir og er það mikil borg, skammt hingað frá Rómaborg: en Bjarni va mantenir bé el seu prestigi i, com més vell es feia, més estimat de la gent era i més circumspecte [en les seves reaccions]. Fou el més segur dels homes [per als seus amics i parents] en els destrets i a la darreria de la seva vida es va convertir en un fervent cristià. En Bjarni va viatjar a l'estranger i anà en pelegrinatge a Roma i va morir durant aquest viatge. Jau enterrat a la ciutat que es diu Vateri, que és una gran ciutat, a no gaire distància de la ciutat de Roma
Skúta segir: "Þú skalt fara sendiför mína til Víga-Glúms og mæla þessum orðum við hann að þú þykist þurftugur að hann sé forstjórnarmaður þíns ráðs. Eg get að nú beri svo til um fund ykkarn að hann sé í þingreið. Hann er þrautgóður ef menn þurfa hans og má vera að hann mæli að þú farir til Þverár og bíðir hans þar. Þú skalt segja að meir sé þér þröngt og þú vildir heldur mega tala við hann einn saman. Og með því kann vera að hann leggi nokkur ráð til. Þess skaltu beiðast að hitta hann í Miðárdal er gengur upp frá bænum að Þverá og sel hans standa í. Lát þér þar líka að finna hann að á kveðnum degi": l’Skúta li va dir: “Vull que vagis de part meva a trobar-te amb en Glúmur Homeier i li diguis que consideres que has de menester que ell es faci càrrec d'administrar els teus afers». Suposo que, pel que fa a la trobada de vosaltres dos, es faci quan ell es trobi de camí cap al þing. És una persona en qui es pot confiar si hom l'ha de menester, de manera que potser et digui que vagis al mas de Þverá i l'esperis allà. Si ho fa, tu digues-li que la situació en la qual et trobes és massa difícil com per fer-ho així i que per això t'estimaries més de parlar amb ell tots dos totssols. I d'aquesta manera potser que et faci alguna proposta [en aquest sentit]. Demana-li [llavors] si el pots trobar a la vall de Miðárdalur que va pujant des del mas de Þverá i en la qual hi ha les seves cabanes de pasturatge d'estiu (sel). Digues-li que t'agradaria anar-lo a veure allà en un dia fixat”
þat birtist hér sem opt reynist, at eigi má faðerni manna marka at skaplyndi; þvíat þeir feðgar Sigurðr konungr ok Sverrir vóru úlíkir í skapshǫfnum, þvíat Sigurðr var léttlátr ok ákaflyndr, en Sverrir var staðfastr ok stilltr vel. Sigurðr auðtryggr ok talhlýðinn, Sverrir varúðigr ok vinvandr. Sigurðr hverfráðr ok mislyndr, Sverrir fastúðigr ok jafnlyndr. Sigurðr óðlátr ok opinspjallr, Sverrir fastorðr ok fályndr. Sigurðr fáfróðr ok fjǫlráðr, Sverrir ráðugr ok ráðvandr. En þó váru þeir í mǫrgu líkir: bádir váru stórráðir ok stórlyndir, hvárrtveggi hirðprúðr ok hœgr við vini, en stríðr við úvini, hvárrtveggi ástsæll við sína hirð ok fylgd, þvíat báðir váru þrautgóðir ok váru þeir mestir vinir hvárratveggju, er kunnastir váru þeira háttum. Sverrir konungr var harmdauði sínum mǫnnum ok ástvinum; ok jafnvel mæltu þeir þat, er úvinir hans hǫfðu verit, at eigi hefði slíkr maðr komit í Noreg á þeira dǫgum sem Sverrir — apparet hoc loco, quod experientia saepe confirmat, genus paternum ex ingenio non posse iudicari. Rex enim Sigurdus et rex Suerrer, pater et filius, ingenio erant dissimiles. Nam Sigurdus erat ingenio leui et uehementi, Suerrer constanti et moderato; Sigurdus credulus et suasoribus obsequens, Suerrer cautus et circumspectus in amicis eligendis; Sigurdus ingenio uersatili et uario, Suerrer animo constanti et aequo; Sigurdus praeceps et apertus, Suerrer promissorum seruans et uerborum parcus; Sigurdus imperitus et multa agitans, Suerrer consilii plenus et diligens. Erant tamen in multis similes: uterque ad res magnas adspirabat, animo magnifico, elegantiae aulicae studiosus, in amicos facilis, in inimicos asper, aulicis et comitibus gratiosus; uterque enim erat in seruandis amicitiis constans, quare utrumque carissimum habebant, qui utriusuis mores optime nouerunt. Mors regis Suerreris militibus et carissimis amicis luctuosa fuit; quin etiam qui inimici eius fuerant, testati sunt, eius similem suo tempore in Noruegia non exstitissees va constatar en el seu cas, com sovint sol passar, que no es pot inferir el caràcter d'un fill pel de son pare, car pare i fill, el rei Sigurðr i el rei Sverrir, eren desiguals en llur temperament, per tal com en Sigurðr era jovial i impetuós, mentre que l'Sverrir era de caràcter ferm i molt equilibrat. En Sigurðr era crèdul i fàcilment persuadible (=molt influenciable). L'Sverrir era cautelós i primmirat a l'hora de triar els seus amics. En Sigurðr era voluble i vel·leïtós. L’Sverrir era constant i equànime (d'ànim sempre igual). En Sigurðr era precipitat [en el que deia] i de parlar franc, l'Sverrir era de paraula ferma i tarannà reservat. En Sigurðr era ignorant i inconstant. L'Sverrir era sagaç i recte. Però tanmateix [també] s'assemblaven en moltes de coses: Tots dos tenien grans ambicions i eren magnànims, tots dos eren zelosos de l'esplendidesa de la cort, afables amb els amics i durs amb els enemics, tant un com l'altre eren estimats de llurs corts i seguicis, car tots dos eren lleials a llurs amics en els destrets i els millors amics d'un i de l'altre eren els qui millor coneixien llur capteniment. La mort del rei Sverrir fou molt planyuda pels seus homes i amics propers. I fins i tot els qui havien estat els seus enemics deien que, en llurs dies (en llur temps), no havia vingut [al món] a Noruega cap home com l'Sverrir (vocabulari: #1. hirðprúðr: En Baetke 19874, pàg. 253, entén aquest mot d'una altra manera; hirð-prúðr adj.   ein stattliches Gefolge habend. D'altra banda, íb., dóna al mot hirðprýði el significat prunkvolle Hofhaltung. En Baetke, doncs, interpreta el constituent hirð com a seguici a l'adjectiu, però com a cort en el substantiu, la qual cosa em sembla poc probable. L'Sveinbjörn Egilsson, el traductor al llatí, va interpretar el mot com a elegantiae aulicae studiosus. Segueixo la seva interpretació del mot en la meva traducció)
því eg em vanur bardögum og manndrápum: kann eg að stýra þurrum hráskinnsskildi á báða bóga, jafnt til hægri sem vinstri handar, og em eg því þrautgóður (ταλαύρινον πολεμίζειν) í orustu; kann eg að veita áhlaup í kerrubardögum; kann eg að stíga dans hins skæða (δηΐῳ) Aresar í fastabardaga (ἐνὶ σταδίῃ [ὑσμίνῃ])car estic avesat als combats i els carnatges: sé manejar pels dos costats el sec escut de pell crua, tant per la dreta com per l'esquerra, i per això sóc bo en el combat; sé llançar-me a l'atac en una batalla de carros i sé dansar en un combat de peu ferm (= cos a cos) la dansa de l'Ares noedor (l'Sveinbjörn Egilsson, el traductor islandès de l'Homer, tradueix Ilíada 13:313 que també fa: ἐν σταδίῃ ὑσμίνῃ igualment amb la seva encunyació: í fastabardaga) (l'original fa: αὐτὰρ ἐγὼν εὖ οἶδα μάχας τ’ ἀνδροκτασίας τε· ǁ οἶδ’ ἐπὶ δεξιά, οἶδ’ ἐπ’ ἀριστερὰ νωμῆσαι βῶν ǁ ἀζαλέην, τό μοι ἔστι ταλαύρινον πολεμίζειν· ǁ οἶδα δ’ ἐπαΐξαι μόθον ἵππων ὠκειάων· ǁ οἶδα δ' ἐνὶ σταδίῃ δηΐῳ μέλπεσθαι Ἄρηϊ)

þraut·gæði <n. -gæðis, no comptable>:
endurança f [pacient] (capacitat de patir, suportar o sofrir una cosa)

þraut·hugsaður, -hugsuð, -hugsað <adj.>:
pensat -ada a fons, estudiat -ada (o: planejat -ada) en tots els detalls
hann lét gera þrauthugsaðar ([maħăˈʃɛβɛθ   ħōˈʃēβ] ~ [מַחֲשֶׁבֶת חוֹשֵׁב]:   wa-i̯ˈʝaʕaɕ   b-īrūʃāˈlai̯m   ħiʃʃəβɔˈnōθ   maħăˈʃɛβɛθ   ħōˈʃēβ,   וַיַּעַשׂ בִּירוּשָׁלִַם חִשְּׁבֹנוֹת מַחֲשֶׁבֶת חוֹשֵׁב) vígvélar í Jerúsalem. Var þeim komið fyrir uppi á turnunum og á hornum múrsins. Með þeim mátti skjóta örvum og varpa stórum steinum. Frægð hans barst til fjarlægra landa af því að honum var hjálpað til valda með undursamlegum hætti: va fer construir a Jerusalem màquines de guerra molt elaborades. Les varen posar dalt de les torres i als angles de la muralla. Amb elles es podien tirar fletxes i llançar grans pedres. La seva anomenada es va estendre fins a països llunyedans, perquè de manera meravellosa era ajudat a [tenir] el poder (a fer-se poderós)

þraut·reyna <-reyni ~ -reynum | -reyndi ~ -reyndum | -reynte-ð>:
maldar, esforçar-se
♦ þrautreyna [það] að gera e-ð: esforçar-se per fer una cosa

þraut·reyndur, -reynd, -reynt <adj.>:
molt experimentat -ada, amb molta d'experiència

þraut·seigja <f. -seigju, no comptable>:
1. (þrálætitenacitat f (persistència)
♦ þolgæði og þrautseigja e-s: l'endurança i la tenacitat d'algú
2. (staðfesta, úthaldperseverança f (constància)
vei yður sem skortir þrautseigju (ἡ ὑπομονή -ῆς:   οὐαὶ ὑμῖν τοῖς ἀπολωλεκόσιν τὴν ὑπομονήν), hvað gerið þér er Drottinn kemur til dóms?: ai de vosaltres, els qui heu perdut la perseverança! Què fareu quan el Senyor vindrà a judicar[-vos]?
ég gerði postulatákn á meðal ykkar af mikilli þrautseigju (ἡ ὑπομονή -ῆς:   ἐν πάσῃ ὑπομονῇ), tákn, undur og kraftaverk: he obrat entre vosaltres els trets distintius de l'apòstol a través d'una gran constància, de senyals, prodigis i miracles

þraut·seigur, -seig, -seigt <adj.>:
perseverant, tenaç, constant
verið þrautseigir (ἡ ὑπομονή -ῆς:   ἐν τῇ ὑπομονῇ ὑμῶν κτήσασθε τὰς ψυχὰς ὑμῶν), með því munuð þér ávinna lífið: siau perseverants! Essent-ho adquirireu la vida!

þraut·skipulagður, -skipulögð, -skipulagt <adj.>:
organitzat -ada (o: planificat -ada) a fons, en tots els detalls

þraut·valdandi, -valdandi, -valdandi <adj.>:
que causa els dolors del part
í dag mun hin þrautvaldandi Lausnargyðja í ljós leiða þann mann, er ríkja skal yfir öllum nábúum sínum, og er af kyni þeirra manna, er að ættinni til eru af mér komnir: avui [Ilitia,] la deessa dels infantaments que causa els dolors del part, menarà a la llum l'home que governarà sobre tots els seus veïns i que és del llinatge dels homes que, per llur estirp, són descendents meus (l'original fa: σήμερον ἄνδρα φόως δὲ μογοστόκος Εἰλείθυια ǁ ἐκφανεῖ, ὃς πάντεσσι περικτιόνεσσιν ἀνάξει, ǁ τῶν ἀνδρῶν γενεῆς οἵ θ’ αἵματος ἐξ ἐμεῦ εἰσί)

þraut·þjálfaður, -þjálfuð, -þjálfað <adj.>:
que té una gran pràctica, molt expert -a
♦ vera þrautþjálfaður lögreglumaður: ésser un consumat policia (molt hàbil, molt expert)

þrá¹ <f. þrár, þrár>:
deler m
♦ ólgandi þrá: deler ardent
♦ vekja þrá í brjósti e-s: despertar el deler (o: anhel) en el pit d'algú
♦ þrá eftir hamingjunni: el desig de felicitat

þrá² <n. þrás, no comptable>:
variant antiquada de → þrái “obstinació, entestament”
♦ gera e-ð í þrá við e-n: <LOC FIGfer una cosa malgrat [l'oposició d']algú
þenna vetur var herra Árni biskup heima í Skálaholti. En því að sjálfur Guð sýnir þá einkanlega sína elsku við sína sonu er hann leggur á þá sprota sinnar ráðningar, lagðist. Árni biskup að vilja þess er sína menn vill hirta með margföldum mótfellum, í sjúknað á jólaföstu og sjá sótt þrengdi honum svo mjög að hann lá í rekkju mikinn hlut föstunnar. Og um síðir þótti vinum hans og sjálfum honum það ráð að hann stefndi til sín þeim frændum sínum sem ná mætti og þeim öðrum mönnum sem hann vildi til ráðagerðar þangað kalla. Og er þeir komu þar gerði hann svo sem sannur vinur laganna löglegt testamentum [erfðaskrá] það sem enn er varðveitt heima þar á staðnum (SS II. ÁSB, cap. 26, pàg. 792): aquell hivern el bisbe Árni es va estar a Skálaholt, i per tal com Déu mostra la seva amor de manera especial als seus fills quan els imposa la verga del seu castigament, el bisbe Árni es va posar malalt durant l'advent per voluntat d'Aquell qui vol castigar els seus homes amb múltiples i diverses adversitats i aquella malaltia el va estrènyer tan fortament que va fer llit la major part de l'advent. Finalment, els seus amics i amb ells ell mateix foren del parer que era aconsellable que convoqués al seu costat tots els seus parents que es poguessin atènyer, així com tots els altres a qui ell volgués fer cridar al seu costat per atorgar davant ells les disposicions [d'última voluntat]. I quan [els convocats] hi hagueren arribat, va fer -com a vertader amic de les lleis que era- legítim testament, el qual [avui en dia] encara es guarda allà, a la seu episcopal
þann vetur sat herra Árni biskup heima í Skálaholti en Hrafn í Glaumbæ. Versnaði að eins með þeim biskupi. Þótti honum laus öll sín vilmæli (ɔ: ummæli), þau sem hann hét að þola staðamönnum, sakir þess hann trúði erkibiskup væri orðinn í Niðarósi. Hrafn harðnaði og í þrái sínu við biskup og leitaði með mörgu móti og brögðum að fylla girnd sína um staðamál (SS II. ÁSB. Cap. 94, pàg. 856): el bisbe senyor Árni va passar aquest hivern a casa a Skálaholt i en Hrafn ho va fer a Glaumbær. La relació entre en Hrafn i el bisbe no deixava de deteriorar-se. El bisbe ara es considerava deslliurat de totes les seves declaracions de bona voluntat (=capitulacions) que havia promès d'acceptar als staðamenn, ja que creia que un arquebisbe [nou] havia arribat a Niðarós (el Papa Honori IV no va anomenar el bisbe de Hamarr, Jörundur, arquebisbe de Niðarós fins a l'abril del 1288. La seu arquebisbal va restar vacant entre 1282 i 1288. El bisbe Árni donava per fet, doncs, que s'havia nomenat un nou arquebisbe i que aquest dictaria sentència a favor d'ell i no pas dels bændur, cosa que realment va passar el 1288 amb el nou arquebisbe). En Hrafn també es va endurir en la seva obstinació contra el bisbe, i va intentar, de diverses maneres i amb astúcies, de satisfer les seves pretensions en l'afer dels staðamál
þá er manndrápum var lokið tóku höfðingjar til sín menn þá er þeim líkaði og gáfu grið. Gerði því nokkvað hver í þrá [p. 224] öðrum. Sighvatur gaf grið Konáli Sokkasyni en Snorri Vigfúsi kennimanni. Þeir voru flestir af hinum stærrum mönnum að nokkvern mann tóku til sín (SS I, cap. 166, pàgs. 223-224): quan la matança [d'aquests presoners] hagué acabat, els höfðingjar varen agafar a llur servei els homes que els agradaven concedint-los gràcia. Cadascun [dels höfðingjar] ho va fer en part en oposició als altres. En Sighvatur [Sturluson] va concedir gràcia al Konáll Sokkason i l'Snorri [Sturluson] ho va fer al clergue Vigfús [Önundarson]. La majoria dels altres homes més importants prengueren [llavors] a llur servei algun home (és a dir, algun dels homes del bisbe Guðmundur)
en þeir íslenskir menn, er fyrir skipum réðu og heiðnir voru, þá leituðu þeir til brautsiglingar þegar konungur var í bænum því að þeim var sagt að konungur nauðgaði alla menn til kristni. En veður gekk í þrá þeim og rak þá aftur undir Niðarhólm. Þeir réðu þar fyrir skipum Þórarinn Nefjólfsson, Hallfreður skáld Óttarsson, Brandur hinn örvi, Þorleikur Brandsson: aquella mateixa tardor varen arribar a Niðarós des d'Islàndia en Kjartan Ólafsson, fill d'una filla de l'Egill Skalla-Grímsson i nét d'en Höskuldur. En Kjartan era considerat un dels joves més prometedors nascuts a Islàndia. També hi havia en Halldór, fill d'en Guðmundur de Möðruvellir, i en Kolbeinn, fill d'en Þórður, sacerdot del déu Freyr, germà d'en Flosi el de la brenna. El quart en arribar era l'Svertingur, el fill d'en Runólfur el godó. Tots aquests i molts d'altres homes, poderosos i no poderosos, eren pagans. D'Islàndia també varen arribar homes d'elevada posició social que havien adoptat el cristianisme de mans d'en Þangbrandur: entre ells hi havia en Gissur el Blanc, fill d'en Teitur Ketilbjarnarson, i la mare del qual era l'Ólöf, la filla del hersir Böðvar, fill d'en Kári el viquing. El germà d'en Böðvar era en Sigurður, pare de l'Eiríkur bjóðaskalli, la filla del qual, l'Ástríður, era la mare del [futur] rei [sant] Olau. Un altre islandès nomia Hjalti Skeggjason. Estava casat amb la Vilborg, filla d'en Gissur el Blanc. En Hjalti també era cristià i el rei Olau va rebre jovialment sogre i gendre, en Gissur i en Hjalti, els quals varen allotjar-se al casal del rei. I llavors, els islandesos que eren patrons de vaixell i pagans, volgueren prendre vela quan el rei es trobava a la vila, car hom els havia dit que el rei obligava tothom a fer-se cristià, però un pertinaç vent contrari els va bufar de cara empenyent-los de nou cap als peus de Niðarhólmur (l'actual illot de Munkholmen. D'aquest illot l'Snorri diu: “Sá hólmur var þá hafður til þess að drepa þar þjófa og illmenni, og stóð þar gálgi”). Els patrons d'aquells vaixells eren en Þórarinn Nefjólfsson, l'escalda en Hallfreður Óttarsson, en Brandur el munífic i en Þorleikur Brandsson. Llavors el rei Olau fou ennovat que hi havia islandesos amb algunes naus i que tots ells encara eren pagans i que [per això] volien eludir la trobada amb el rei. Llavors el rei va enviar missatgers als islandesos i els va prohibir que salpessin. Els ordenava que atraquessin al moll de la vila (Niðarós) i els islandesos així ho varen fer, sense, emperò, descarregar llurs vaixells

þrá³:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → þrár, þrá, þrátt “obstinat -ada; ranci -ància (llard)”

þrá <þrái ~ þráum | þráði ~ þráðum | þráðe-ð>:
delir-se per una cosa, sospirar per una cosa (desitjar ardentment una cosa, anhelar una cosa)
eins og þræll, sem þráir (ʃāˈʔaφ ~ שָׁאַף:   kə-ˈʕɛβɛδ   ʝiʃʔaφ־ˈt͡sēl,   כְּעֶבֶד יִשְׁאַף-צֵל) forsælu, og eins og daglaunamaður, sem bíður eftir kaupi sínu, svo hafa mér hlotnast mæðumánuðir og kvalanætur orðið hlutskipti mitt: com l'esclau que es deleix per l'ombra i com el jornaler que espera el seu sou, així m'han tocat a mi en partió mesos d'afany i nits de turments són la meva sort
hann veiti þér það er hjarta þitt þráir ([χi-ləβāˈβ-ɛχā] ~ [כִלְבָבֶךָ]:   ˌʝittɛn־lə-ˈχā   χi-ləβāˈβ-ɛχā,   יִתֶּן-לְךָ כִלְבָבֶךָ), og veiti framgang öllum áformum þínum: que ell et concedeixi allò que anhela el teu cor i dugui a terme tots els teus projectes
eins hefi ég beðið Drottin, það eitt þrái (bāˈqaʃ ~ בָּקַשׁ:   ʔaˈħaθ   ʃāˈʔaltī   ˌmē-ʔēθ־ʝəˈhwāh   ʔōˈθ-āḥ   ʔăβaqˈqēʃ,   אַחַת, שָׁאַלְתִּי מֵאֵת-יְהוָה-- אוֹתָהּ אֲבַקֵּשׁ) ég: Að ég fái að dveljast í húsi Drottins alla ævidaga mína til þess að fá að skoða yndisleik Drottins, sökkva mér niður í hugleiðingar í musteri hans: una sola cosa he demanat a Jahvè, i la desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa de Jahvè tots els dies de la vida, a fi de poder-hi esguardar l'encís de Jahvè, i enfonsar-me en meditacions al seu temple
og hann sagði við þá: „Hjartanlega hef ég þráð (ἐπιθυμεῖν:   ἐπιθυμίᾳ ἐπεθύμησα τοῦτο τὸ πάσχα φαγεῖν μεθ’ ὑμῶν) að neyta þessarar páskamáltíðar með yður áður en ég líð: i els digué: «De tot cor desitjava ardentment de menjar aquest sopar de Pasqua amb vosaltres abans de patir
en ég, bræður og systur (ἀδελφοί!), sem um stundarsakir hef verið skilinn frá ykkur að líkamanum til en ekki huganum, hef þráð (περισσοτέρως ἐσπουδάσαμεν τὸ πρόσωπον ὑμῶν ἰδεῖν ἐν πολλῇ ἐπιθυμίᾳ) ykkur mjög og gert mér allt far um að fá að sjá ykkur aftur: i jo, germans i germanes, que temporalment he estat separat de vosaltres, per bé que solament físicament, no pas de cor, us he enyorat molt i m'he afanyat a fer per manera d'aconseguir tornar-vos a veure
sáto síðan ǀ siau vetr at þat, ǁ enn inn átta ǀ allan þráðo, ǁ enn inn níunda ǀ nauðr um skilði; ǁ meyiar fýstuz ǀ á myrqvan við, ǁ Alvitr unga, ǀ ørlǫg drýgia: s’hi estaren set anys però tot el vuitè s'enyoraren molt i al novè sentiren la imperiosa necessitat d'anar-se'n. La jove Alvitr i les [dues altres] donzelles es delien per [tornar a] la forest tenebrosa, per segar destins (=vitja víga) (vocabulari: #1. alvitr: En Kuhn 1968³, pàg. 16, interpreta aquest mot com un substantiu de gènere femení: al-vitr (ags. æl-wiht) f. fremdwesen (die schwanenjungfrauen der Vkv.); vgl. Alvitr. Segons això, unga alvitr fóra una aposició en singular del subjecte en plural, la qual cosa no acaba de convèncer. Hom esperaria més aviat un *ungu alvittir o *ungu alvíttir, en plural. És veritat que la forma alvitr pot ésser una forma de nominatiu plural. En Noreen 19705, pàg. 269, admet, efectivament, per a compòsits formats amb el constituent -ví(t)tr la possibilitat de formes de plural segons el paradigma dels temes en consonant: in zusammensetzungen -ví(t)tr und dann ausnahmsweise mit nom.ac. pl. nach § 413, z.b. hialmvítr walküren) wicht, wesen <...> [p. 270] ebenso anorw. einigeml von véttr wicht pl. véttr, aisl. nur in zusammensetzungen -ví(t)tr (s. 1 oben). Però la forma unga és la forma de nominatiu singular femení feble d'ungr, la qual cosa ens torna a un alvitr unga que ha d'ésser per força un nominatiu singular. Això em porta a considerar alvitr no com el substantiu que presenta en Kuhn, sinó com un nom propi, i en concret, com el nom de la valquíria Alvitr, genitiu Alvitrar. Al meu entendre, és esmentada a part per ressaltar la seva importància, ja que en el pròleg en prosa del poema s'hi especifica que fou ella la qui es va convertir en la dona del ferrer Vǫlundr, el protagonista del poema; #2. ørlǫg drýgja: En Kuhn 1968³, pàg. 235: ør-lǫg <...> 2. (vgl. ags. or-lege) krieg (Vkv. 1 u. 4). Personalment veig en el sintagma drýgja ørlǫg un simple sinònim del sintagma vitja víga ‘visitar batalles [en qualitat de valquíries]’ (= drýgja víg) del pròleg en prosa del poema i tradueixo en conseqüència. Entenc, doncs, el mot ørlǫg en el seu sentit habitual de destí, i ja que les tres fadrines són valquíries entenc que aquest destí és, en realitat, la mort dels guerrers en els camps de batalla que elles visitaran. El sintagma, doncs, es pot entendre i traduir perfectament com a acomplir destins, donar compliment als destins imposats als guerrers, o sigui, matar els guerrers assenyalats per a morir en una batalla)
♦ þrá eftir e-m: llanguir per algú, patir de llangor per algú
Illugi mælti: "Fara skaltu víst frændi," segir hann, "og slá ekki slíku á þig að þrá eftir einni konu og lát sem þú vitir eigi og mun þig aldrei konur skorta": l’Illugi li va dir: “Oi tant que hi vindràs, fill”, li va dir, “i no t'ho facis això d'estar llanguint sempre per la mateixa dona. Comporta't com si no ho sabessis (és a dir, com si no en sabessis res de tot plegat, i per tant, com si no en fessis cabal, com si no li concedissis importància) i mai no et mancaran les dones” (vocabulari: #1. slá: Cf. l'Eugen Mogk 1908², pàg. 57: slá ekki slíku á þik quäle dich nicht allzusehr damit ab. En Baetke 19874, pàg. 573, per la seva banda: slá ekki slíku á þik tu (doch) das nicht; #2. þrá eftir e-m: Cf. en Baetke19874, pàg. 779: þrá (áð)   sich sehen: slá ekki slíku á þik at þrá eptir einni konu. No tradueix l'exemple)
  En la llengua medieval, el pretèrit del verb þreyja és ek þráða, þú þráðir, hann ~ hon ~ þat þráði etc.. Igualment, el participi de passat hi és þráðr, þráð, þráð ~ þrát. En la llengua moderna, aquestes formes han estat substituïdes per les analògiques ég þreyði, þú þreyðir, hann ~ hún ~ það þreyði etc.. Igualment, el supí etimològic s'hi ha vist substituït per les formes analògiques þreyð, þreyjað. Les formes ég þráði, þú þráðir, hann ~ hún ~ það þráði etc. en la llengua actual constitueixen el pretèrit del verb þrá. El supí þráð i les formes del participi de passat þráður, þráð, þráð ho són exclusivament del verb þrá. L'accepció anhelar, delir-se de þreyja és en la llengua actual obsoleta. En aquesta accepció s'usa exclusivament el verb þrá.  
     

þrá- <prefixoide>:
pertinaç

þráa·blóð <n. -blóðs, no comptable>:
banya m,f (Mall.), banyeta m,f (Mall.), caparrut m, caparruda f

þráast <þráast ~ þráumst | þráaðist ~ þráuðumst | þráast>:
obstinar-se
♦ þráast við e-ð: obstinar-se amb una cosa

þráavarnar·efni <n. -efnis, -efni>:
antioxidant m

þráa·vörn <f. -varnar, no comptable>:
antioxidant m

þrá·beiðni <f. -beiðni, no comptable>:
súplica f [reiterada], prec m persistent

þrá·biðja <-bið ~ -biðum | -bað ~ -báðum | -beðiðe-n um e-ð>:
suplicar una cosa a algú, demanar una cosa a algú amb insistència, demanar una cosa a algú moltes de vegades (o: reiteradament)

þrá·bæna <-bæni ~ -bænum | -bændi ~ -bændum | -bænte-n um e-ð>:
demanar una cosa a algú amb insistència, demanar una cosa a algú moltes de vegades (o: reiteradament)

þrá·bænir <f.pl -bæna>:
súpliques f insistents

þráð- <prefixoide>:
filiforme, nemato-

þráðar·spotti <m. -spotta, -spottar>:
cap (o: bocí) m de fil

þráða·sævesla <f. -sæveslu, pl. no hab.>:
motel·la àrtica de tres barbellons (peix Gaidropsarus ensis syn. Onogadus ensis syn. Motella ensis)

þráð·beinn, -bein, -beint <adj.>:
tot -a dret -a
♦ standa þráðbeinn: estar ferm, quadrat (en posició ben dreta)
♦ þráðbeinn vegur: camí tot dret

þráð·beint <adv.>:
tot dret
♦ ég fór þráðbeint: vaig anar tot dret
♦ þráðbeint til helvítis: tot dret cap a l'infern

þráð·laga <adj. inv.>:
filiforme

þráð·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all linear, all tibat, all dreçat, all dret, all rígid (planta Allium lineare syn. Allium strictum)

þráð·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense fil
♦ þráðlaus fjarskiptakerfi: sistemes de telecomunicacions sense fil[s]
♦ þráðlaus hljóðnemi: micròfon sense fil
♦ þráðlaus sími: telèfon sense fil
♦ þráðlaust kerfi: sistema sense fil[s]
♦ þráðlaust mótald: mòdem sense fil
♦ þráðlaust net: xarxa sense fil[s]

þráð·list <f. -listar, no comptable>:
inchies m.pl

þráð·nykra <f. -nykru, -nykrur. Gen. pl.: -nykra>:
potamogèton m filiforme (planta Potamogeton filiformis syn. Stuckenia filiformis)

þráð·ormur <m. -orms, -ormar>:
nematode m

þráð·sef <n. -sefs, no comptable>:
jonc m filiforme (planta Juncus filiformis)

þráður <m. þráðar, þræðir>:
<GEN & FIGfil m
♦ hafa alla þræði í hendi sér: <LOC FIGtenir tots els fils a la mà, tenir la situació ben controlada, tenir les regnes [ben agafades]
♦ halda þræðinum [í e-u]: <LOC FIG#1. (halda samhenginu í e-uatenir-se a la temàtica d'una cosa#2. (ná að fylgjast með e-u, skilja e-ðseguir el fil [del discurs]
♦ hanga á þræði: <LOC FIGpenjar d'un fil
♦ hnýta saman lausa þræði: <LOC FIGlligar els caps sòlts d'una cosa, enllestir una cosa
♦ leika á þræði: <LOC FIGtremolar
♦ leika fyrir e-m sem á þræði: <LOC FIGestar [com] en suspens
◊ líf þitt mun leika fyrir þér sem á þræði, og þú munt hræddur vera nótt og dag og aldrei vera ugglaus um líf þitt: la teva vida estarà en suspens davant teu, estaràs ple de terror nit i dia, i no et sentiràs segur de la teva vida
◊ þrátt fyrir allt þetta: malgrat tot això
♦ missa þráðinn: <LOC FIGperdre el fil
♦ ná þræðinum: <LOC FIGcaptar el fil [del discurs], entendre de què va una cosa
♦ rauður þráður: <LOC FIGfil conductor (de conversa, pel·lícula, obra literària etc.)
♦ ganga eins og rauður þráður [í] gegnum e-ð: travessar una cosa com un fil conductor, ésser el fil conductor que recorre una cosa
♦ slá á þráðinn [til e-s]: <LOC FIGfer una telefonada [a algú], fer un cop de telèfon [a algú]
♦ taka upp þráðinn [að nýju], taka [aftur] upp þráðinn: <LOC FIG[tornar a] reprendre el fil [del discurs]
♦ tapa þræðinum: <LOC FIGperdre el fil [del discurs]
♦ vera eins og (o: sem) hengdur ~ hengd ~ hengt (o: festur, fest, fest) upp á þráð: <LOC FIGtenir els nervis a flor de pell, estar tens -a com una corda de violí
♦ vera ekki þurr þráður á e-m: <LOC FIGanar amb la roba tota xopa, quedar tot xop -a
♦ [að] öðrum þræði: <LOC FIGen part, parcialment

þráð·vespa <f. -vespu, -vespur. Gen. pl.: -vespa o: -vespna>:
apòcrit m

þrá·faldlega <adv.>:
reiteradament, reiterades vegades, espesses vegades

þrá·faldlegur, -faldleg, -faldlegt <adj.>:
freqüent, reiterat -ada

þrá·fylginn, -fylgin, -fylgið <adj.>:
tenaç, persistent, que obra amb persistència
maðr er nefndr Þvari ok var kallaðr Bryn-Þvari. Hann bjó skammt frá konungsatsetum. Hann hafði verit víkingr mikill inn fyrri hlut ævi sinnar, ok þá er hann var í víkingu, mœtti hann skjaldmey einni, er Brynhildr hét. Hún var dóttir Agnars konungs ór Nóatúnum. Þau bǫrðust, ok bárust sár á Brynhildi, þangat til at hún var óvíg. Tók Þvari hana þá til sín ok mikinn fjárhlut með henni. Hann lét grœða hana at heilu, ok var hún síðan knýtt ok bǫmluð, ok var hún því kǫlluð Brynhildr baga. Þvari gerði brúðlaup til hennar, ok sat hún á brúðbekk með hjálm ok brynju, en þó váru ástir þeira góðar. Lagði Þvari þá af hernað ok settist í bú, ok áttu tvá sonu, ok hét Smiðr inn eldri; hann var eigi mikill maðr vexti, [en] manna fríðastr sýnum ok slyngr við allar íþróttir ok svá hagr, at hann lagði á allt gerva hǫnd. Bósi hét annarr sonr þeira. Hann var mikill vexti ok sterkr at afli, dǫkklitaðr ok ekki mjǫk fríðr ok líkr móður sinni at skaplyndi ok skǫpun, kátr var hann ok kerskimáll ok þráfylginn því, sem hann tók upp, ok eigi mjǫk fyrirleitinn við hvern sem hann átti. Móðir hans unni honum mikit, ok var hann kenndr við hana ok kallaðr Bǫgu-Bósi. Hafði hann ok margar tiltekjur til þess bæði í orðum ok verkum, at honum var þetta sannnefni: això era un home que nomia Þvari i de malnom li deien Bryn-Þvari o Rebenta-cuirasses. Vivia a poca distància de la residència del rei. A la primera part de la seva vida havia estat un gran viquing, i una vegada que es trobava participant en una expedició viquinga, va trobar una skjaldmær, una donzella d'escut, que nomia Brynhildr. Era filla del rei Agnarr de Nóatún. Varen estar lluitant l'un amb l'altre i la Brynhildr va anar rebent ferides fins que va quedar impossibilitada per a continuar combatent. Llavors en Þvari se l'emportà amb ell i amb ella una gran quantitat de béns i diners. Ell va fer que la guarissin completament, encara que va quedar encorbada i malgarbada, i per això li varen dir Brynhildr la corbada. En Þvari s'hi va casar i [encara que en el banquet nupcial,] ella va seure al banc de la núvia amb la seva cuirassa i el seu casc posats, llur convivència matrimonial fou bona. Quan es va casar, en Þvari va deixar de participar en expedicions de guerra i es va establir a un mas. Tingueren dos fills. El major es digué Smiðr. No era gaire alt [però] molt ben plantat i hàbil en totes les destreses i tan traçut que en tot el que feia es revelava com un autèntic mestre. El fill petit nomia Bósi. Era alt i fort, de pell morena i no gaire bonic i s'assemblava a sa mare pel que fa a caràcter i fesomia. Era alegre i donat a fer broma i tenaç en tot el que emprenia i no gaire caute amb els qui tenia a fer, fossin qui fossin. Sa mare l'estimava molt i l'anomenaven per ella dient-li Bǫgu-Bósi, ço és, en Bósi de la Baga. També tenia moltes de sortides i fetes que feien que aquest nom li escaigués (la traducció sueca de l'Olau Verelius, 1666², pàgs. 3-5, fa: thet var en man som het Tvari, och kallades Brintvari. Han bodde icke längt från Konges gård: en arg sjöman, i strid och alla andra konster vel förfarin. Och medan han öfvade sjökrig, mötte han en sköldmö, som het Brinhilldur: Hon var Agnar Jarls dotter i Noatuna. The slogos af vrede och blefv Brinhilldur så sargat at hon vart ovig ther af. Tvari tog henne til fånga, och mycket rof ther til; han lät läkja henne: doch var hon knugglot, ärrot (ärrig?) och knylot, och kallades ther af Brinhilldur Baga, thet är ‘af ärr och skråmor sammanvuxen’. Tvari gjorde bröllop med henne, och sat hon i brudebänk med hjälm och brynia, och all krigsvapn: doch varen god kärlek mellan them: Och vände Tvari igen at fara i hernad, och satte sig i bo. The åtte två söner: Smider het then eldre; han var icke stor til växt, män mycket vacker och väl skapad, samt artig och snäll til alla stycken, och så handaslöger, att han konstigt kunde smida allt thet som af järn varder arbetat. Then yngre theras son het Bose; han var stor til växt och starker; svarthyader och icke mycket vacker, och var sin moder lik til sinnes. Doch var han lustig och skemtachtig, och enträgen i thet han tog sig före; och bytte icke lätteligen sitt sinne, icke heller betänkte han stort förut hvat ske måtte; och bar icke räddhåga för nogon man, eho then och vore han hade att nappas med, men trogen och redelig var han emot sina vänner och älskade hans moder honom mycket, och kallades han efter henne Böge-Bose) (vocabulari: #1. þráfylginn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 779: þrá-fylginn adj.   hartnäckig, ausdauernd (in der Verfolgung einer Angelegenheit))

þrá·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
obsessió f (dèria)

þrái <m. þráa, no comptable>:
1. (þrákelkniobstinació f, tenacitat f (entestament)
2. <PEJORtossuderia f, caparrudesa f
3. (þráabragðranciesa f (gust estantís, esp. de llard)

Þráinn <m. Þráins, no comptable>:
<MITOLÞráinn m, Tràin m, nom d'un nan de la mitologia norrena

þrá·kálfur <m. -kálfs, -kálfar>:
mula-tossuda f, testard m

þrá·kelkinn, -kelkin, -kelkið <adj.>:
(þrjóskurobstinat -ada, <LITentestat -ada, caparrut -uda (Mall., Men.)

þrá·kelkni <f. -kelkni, no comptable>:
obstinació f, <LITentestament m, caparrudesa f (Mall., Men.)

þrá·látur, -lát, -látt <adj.>:
contumaç, pertinaç
mun Drottinn slá þig og niðja þína óvenjulegum plágum, þungum og þrálátum (nɛʔɛ̆ˈmān, nɛʔɛ̆māˈnāh ~ נֶאֱמָנ, נֶאֱמָנָה:   makˈkōθ   gəδɔˈlōθ   wə-nɛʔɛ̆māˈnōθ,   מַכּוֹת גְּדֹלֹת וְנֶאֱמָנוֹת) plágum og illkynja og þrálátum (nɛʔɛ̆ˈmān, nɛʔɛ̆māˈnāh ~ נֶאֱמָנ, נֶאֱמָנָה:   wā-ħɔ̆lāˈʝim   rāˈʕīm   wə-nɛʔɛ̆māˈnīm,   וָחֳלָיִם רָעִים וְנֶאֱמָנִים) sjúkdómum: Jahvè et colpirà a tu i els teus descendents amb plagues insòlites, amb plagues persistents i greus i malalties malignes i persistents
trúfastr maðr ok traustr var hinn heilagi Óláfr konungr Haraldsson við vini sína ok undir gefinn lýð, svá aldri umbreytti hann sínum orðum utan stóra nauðsyn. Hann var harðr ok óvæginn þrjózkum mǫnnum ok þrálátum í ǫllum stǫðum, þar sem hann átti guðs réttar at reka, en þolinmóðr um sínar mótgerðir ok biðlundargóðr við alla góða menn. Var þat jafnan ekki auðfundit á konungi, hversu honum líkaði. Hélt hann ok kappsamliga ǫllu sínu ríki ok krúnunnar rétt, hverir (=fyrir hverjum) sem á vildu seilast óréttliga, ok gerði á því engan [p. 262] mannamun, sem enn mun lýsast síðarr í sǫgunni (Steins þáttr Skaptasonar. Flateyjarbók II (1862), pàgs. 261-262): el rei sant Olau fou un home de fe ferma i lleial amb els seus amics i súbdits, el qual no rompia mai la paraula donada llevat per gran necessitat. Fou sever i inflexible amb tots els recalcitrants i contumaços pertot arreu on havia de vetllar per la llei de Déu, però pacient amb les ofenses que rebia i magnànim amb tots els bons homes. Mai no resultava fàcil saber si una cosa li plaïa. També defensava amb ardor tot el seu regne i els drets de la corona fossin qui fossin els qui volguessin estendre la mà per agafar-los il·legítimament i en això no va fer distincions entre ningú com es mostrarà més endavant en aquesta història (vocabulari: #1. undir gefinn lýðr: En Baetke 19874, pàgs. 188, 394, 679-680, no dóna pas entrada a aquest concepte. Al meu entendre, significa poble posat sota l'autoritat del rei, és a dir, súbdits; #2. umbreyta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 674: um-breyta (tt)   verändern, umstoßen: aldri umbreytti hann sínum orðum. Contra el que sol fer habitualment, en Baetke aquí no tradueix l'exemple; #3. reka: Cf. Baetke 19874, pàg. 493: reka réttar sein Recht betreiben, sich Genugtuung verschaffen; #4. guðsréttr: En Baetke 19874, pàgs. 215 i 498, no dóna pas entrada a aquest mot, que cal veure com un compòsit consolidat atès que apareix a d'altres obres literàries com ara la Heimskringla (cap. 205 de l'Ólafs saga helga). El context d'aparició d'aquest compòsit deixa clar que hem d'entendre la frase com a ...on havia de salvaguardar o defensar la llei de Déu. En Felix Niedner HK II (1922), pàg. 351, tradueix així aquest passatge de la Heimskringla: aber damals hatten wir Gottes Recht zu wahren. El mot sembla un calc del llatí ius dei, ius diuinum; #5. réttr krúnunnar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 498: konungs réttr Rechtsansprüche des Königs, o sigui ius coronae, els drets de la corona; #6. lýsast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 395: sem lýsisk í sǫgunni wie die Erzählung zeigt; )
♦ þrálát bólga: una inflamació pertinaç (o: persistent)
♦ þrálátar sókingar: infeccions persistents
♦ þrálátt kvef: un refredat pertinaç
♦ þrálátur hósti: una tos obstinada
♦ þrálátur orðrómur: un rumor persistent

þrá·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
obstinació f, entestament m
en þeir létu eigi af þrályndi sínu (ʕāˈφal ~ עָפַל:   wa-i̯ʝaʕəpˈpilū   la-ʕăˈlōθ   ʔɛl־ˈrɔʔʃ   hāˈhār,   וַיַּעְפִּלוּ, לַעֲלוֹת אֶל-רֹאשׁ הָהָר) og fóru upp á fjallstindinn, en sáttmálsörk Drottins og Móse viku eigi úr herbúðunum: però ells persistiren en llur obstinació i pujaren a dalt del cim del puig, però ni l'arca de l'aliança de Jahvè ni en Moïsès no s'apartaren del campament

þrá·mæli <n. -mælis, -mæli>:
1. <MEDcatafàsia f
2. (það að vera þrámáll, þrályndi, þrálætipertinàcia f  (obstinació, qualitat de perseverant i obstinat en el que fa)
sæll er hverr síðan, ǀ er slíkt getr fœða ǁ ióð at afreki, ǀ sems ól Giúki; ǁ lifa mun þat eptir ǀ á landi hverio, ǁ þeira þrámæli, ǀ hvargi er þióð heyrir: benaurat el qui d'aleshores ençà hagi pogut engendrar un tal plançó[, obrador] de proeses, com el que engendrà en Gjúki. Llur pertinàcia perviurà a tots els països on la gent en tingui notícia (vocabulari: #1. sæll...: Cf. Gering-Sijmons III,b (1931), pàg. 410: 99¹. sǽll — síþan ‘glücklich wird in zukunft jeder genannt werden’. slíkt ist doch wohl (schon wegen þeira z.4) mit Finnur Jónsson (dem sich auch Neckel angeschlossen hat) in slík zu ändern. Die Atlamǫ́l sind ja auch keineswegs eine aristie der Guþrún allein, sondern der Gjúkungar insgesamt.— slík jóþ at afreke gehört zusammen: ‘kinder von solcher heldenkraft’ [s. aber die fußnote des textbandes].; #2. þrámæli: Cf. Gering-Sijmons III,b (1931), pàg. 410: þat gehört zu þrámǽli z.4; beispiele für die trennung des demonstrativs von dem zugehögen nomen s. Wörterb. 841³⁷fg. [Nach der rhythmik unseres liedes muß þeira þrámǽli als apposition zu þat gefaßt, also nach hverjo komma gesetzt werden (vgl. Neckel, Beitr. z. Eddaforsch. s. 119fg.).] 99⁴þrámǽli, ἅπ. λεγ. [Blöndal II, 981]; der dichter hat gewiß das unerschrockene benehmen der überwundenen und gefangenen brüder im auge (str. 56.60–62).; Cf. en ultra Gering 1903, col. 1212: *þrá-mǽle, n. trotzrede; hartnäckigkeit: sg. nom. lifa mon þat epter á lande hverjo þeira (Gjúkunga) þrámǽle, hvarges þjóþ heyrer Am 99⁴; en Kuhn 1968³, pàg. 242, per la seva banda, interpreta el mot com a trotzrede, wortstreit (Am. 105). Personalment, més que unes paraules de desafiament o despit (Trotzreden) hi veig un substantiu abstracte deadjectival (þrámállobstinatþrámæliobstinació), en referència a l'obstinada determinació dels dos germans que els acaba costant la vida i tradueixo en conseqüència; en tot cas, i atès el context, el mot emprat en la traducció h de tenir connotacions positives. L'ús del pronom þeira - llur referit [aparentment] al singular jóð ‘nodrissó, infant nounat; <FIG> plançó’ fa pensar que aquest mot jóð aquí s'ha d'entendre com a un singulare tantum o un col·lectiu (fillada, conjunt de fills)Altrament, cal acceptar la proposta d'esmena d'en Finnur Jónsson esmentada pel Gering i en Sijmons. El contrast entre el singular dels primers versos i el plural dels darrers versos és força groller. Al meu entendre, tampoc no resta clar si el þeira - llur es refereix només al Gunnarr i al Hǫgni o bé als tres germans, en Gunnarr, en Hǫgni i la Guðrún)

þrána <þrána ~ þránum | þránaði ~ þránuðum | þránað>:
tornar ranci -ància, enrancir-se

þránaður, þránuð, þránað <adj.>:
[tornat] ranci, [tornada] rància, enrancit -ida

Þránd·heimur <m. -heims, no comptable>:
Trondheim m

Þrándur <m. Þrándar, Þrándar (o: Þrændir)>:
trondheimès m, trondheimesa f (Þróndur; þrænskur)

Þrándur <m. Þrándar, no comptable>:
Þrándur m, Trand m (andrònim)
♦ Þrándur í Götu: <HISTen Trand de Gata, personatge de la Færeyinga saga o Història dels Feringis. Gata és l'actual Gøta, a l'illa d'Eysturoy, una de les illes de l'arxipèlag de les Fèriar
það sama sumar, er Ólafur Haraldsson hafði konungur verið tíu vetur, komu utan af Færeyjum til Noregs að orðsending hans Gilli lögsögumaður, Leifur Össurarson, Þórálfur úr Dímun og margir aðrir bónda synir. En Þrándur í Götu bjóst til ferðar; en er hann var búinn mjög, þá tók hann fælisótt þá er hann var hvergi fær, og dvaldist hann eftir: el mateix estiu que el rei Olau Haraldsson feia deu anys que era rei, varen arribar a Noruega des de les Illes Fèriar en Gilli, el lögsögumaður, en Leifur Össurarson, en Þórálfur de Dímun i mants altres fills de bændur, a requeriment del re. Pel que fa al Trand de Gata, aquest es va preparar per al viatge però quan ja gairebé havia acabat els preparatius del viatge, li va agafar una fælisótt que el va impossibilitar per anar enlloc i es va quedar a les Illes Fèriar (vocabulari: #1. fælisótt, fælusótt (ONP): En Baetke 19874, pàg. 176, no dóna pas entrada a aquest mot. Íd. pàg. 134 té: felli-sótt f. schwere Erkrankung, die zum Liegen zwingt. En la tradició manuscrita, Holm perg 2 4º i AM 35, 36 & 63 folx, presenten realment la lliçó fellisótt. En Baetke, pel que hem vist, rebutja una identificació de fellisótt amb epilèpsia com fa l'Ólafur Halldórsson. En Baetke segueix la interpretació del mot d'en Fritzner: Sygdom, hvoraf man bliver liggende. El problema és que tant fælisótt com fellisótt són ἅπαξ λεγόμενα, encara que a la Història d'en Dámusti, cap. 12, pàg. 87 hi surt esmentada una fælusótt que ben bé podria ésser un doblet de fælisótt: «nú ríða þeir til borgarinnar, ok er þeir koma at borgarhliðinu, verðr sá atburðr, at Dámusti fellr af baki hesti sínum ok í óvit. Stíga menn nú af baki ok styrma yfir honum langan tíma; þá raknar hann við ok spyrja spekingar, með hvárjum hætti at sé. Hann segir at sér komna fælusótt mikla, — „Farið með erindum mínum til keisara,“ segir hann, „ok bjóðið honum sjálfdœmi vár vegna, en mik skal flytja heim í garð minn.“ Nú var svá gert; lagðist Dámusti í rekkju ok liggr hann svá um stund» — Després cavalcaren cap a la ciutat i quan s'acostaven a les portes de la ciutat, es va esdevenir que en Dámusti va caure desmaiat del seu cavall. Els homes que anaven amb ell varen desmuntar i s'amassaren molt de temps entorn del caigut intentant de retornar-lo. Finalment va retornar i els savis li varen preguntar de quina manera es trobava, si bé o malament. Ell els va dir que li havia pegat una forta fælusótt (lipotímia per hipoglucèmia?). “Porteu el meu missatge a l'emperador”, els va dir, “i oferiu-li en nom me que dicti la sentència que voldrà (o ‘sjálfdœmi’) [en el meu cas], però a mi porteu-me al meu casal”. Així es va fer. En Dámusti es va ajeure al seu llit i hi va romandre un temps)
en er Þrándur spurði þessi tíðendi, þá féllu honum þau svo nær að hann dó af helstríði: però quan en Þrándur va conèixer aquests fets, el va afectar tant que va morir del disgust (és a dir, a conseqüència de l'estat depressiu que li va provocar la notícia)
Gilli svarar svo Leifi: "Brigt þyki mér að trúa Þrándi, og munu við því játa að handgengnir menn allir hafi vopn sín og nokkurir þeir er okkur fylgja, en almenningur sé vopnlaus": en Gilli va respondre al Leifur d'aquesta manera: “No em sembla gens segur confiar en en Þrándur, de manera que només donaré el meu assentiment a la seva proposta si tots els homes que estan al servei del rei poden portar-hi llurs armes així com alguns dels homes del nostre seguici. El comú dels assistents pot anar-hi desarmat”
♦ vera e-m þrándur í götu: <LOC FIGésser un pal [posat] a les rodes d'algú, entrebancar algú (literalment:   ésser un Trand de Gøta)

þrár, þrá, þrátt <adj.>:
1. <GENobstinat -ada
2. (feitiranci -ància (llard)
♦ þrátt smjör: mantega rància

þrásam·lega <adv.>:
persistentment
"Eg heiti Þorbergur en þetta sverð seldi mér Lygi-Torfi frændi þinn og hér af skaltu mart högg þola í dag að því er eg vildi. Eða hví sækið þér nú eigi að? Þér hafið þrásamlega eftir sótt í dag að því er mér sýnist, riðið og runnið": Em dic Þorbergur i aquesta espasa la'm va donar en Torfi Mentides, ton cosí, i amb ella avui rebràs mants cops si va com voldria. Però, per què no ens ataqueu ara? Pel que em sembla (pel que puc recordar) avui ens heu empaitat amb persistència, adés a cavall adés a peu”
en þá hljópu upp fjǫgur hundruð riddara ok báðu ins sama. En Guitalin konungr hugði at þessu um stund ok svarar síðan: «Ef þó biði þér svá þrásamliga, þá játi ek nú því, er þér biðit ok hann beiðist.» Ok tók glófa sinn ok fékk honum með, en Kuinquennas tók við ok hlaut honum: i llavors, quatre-cents cavallers es van aixecar de cop i li demanaren el mateix. I el rei Guitalín (Widukind de Saxònia) s'ho va rumiar una estona i tot seguit els va respondre: “Ja que ho demaneu amb tanta de persistència, us concedeixo el que vosaltres demaneu i el que ell demana per a si“. I ell va agafar el seu guant i l'hi va donar [com a penyora], i en Kuinquennas el va agafar i s'inclinà fent-li una reverència

þrásam·legur, -leg, -legt <adj.>:
persistent, constant

þrá·samur, -söm, -samt <adj.>:
obstinat -ada

þrá·sinnis <adv.>:
reiteradament

þrá·skák <f. -skákar, -skákir>:
<ESCACSescac perpetu (o: continu)
♦ ná jafntefli með þráskák: <LOCaconseguir taules per escac perpetu

þrá·spyrja <-spyr ~ -spyrjum | -spurði ~ -spurðum | -spurte-n að e-u/e-m ~ um e-ð/e-n>:
assetjar algú a preguntes sobre algú ~ una cosa

þrá·stagast <-stagast ~ -stögumst | -stagaðist ~ -stöguðumst | -stagastá e-u>:
repetir una cosa [una vegada i una altra com un disc ratllat]

þrásæki·lega <adv.>:
1. (sífelltconstantment (incessantment, freqüentment)
2. (með þrákelkniinsistentment (persistentment)

þrá·tefli <n. -teflis, -tefli>:
<ESCACS, DAMEStaules f.pl (jafntefli)

þrátt <adv.>:
1. (iðulega) freqüentment (sovint, reiteradament)
2. Preposició i conjunció concessiva:
♦ þrátt fyrir e-ð: <prep.> malgrat
◊ þrátt fyrir allt þetta: malgrat tot això
♦ þrátt fyrir að: <conj.> malgrat que

þrátta <þrátta ~ þráttum | þráttaði ~ þráttuðum | þráttað>:
discutir, <contestar
eigi mun hann þrátta (ἐρίζειν:   οὐκ ἐρίσει οὐδὲ κραυγάσει) né hrópa, og eigi mun raust hans heyrast á strætum: no disputarà, ni cridarà, ni se sentirà la seva veu pels carrers
♦ þrátta við e-n: discutir amb algú
en fjárhirðar í Gerar deildu (rīβ ~ רִיב:   wa-i̯ʝāˈrīβū   rɔˈʕēi̯   ɣəˈrār   ʕim־rɔˈʕēi̯   ʝit͡sˈħāq,   וַיָּרִיבוּ רֹעֵי גְרָר, עִם-רֹעֵי יִצְחָק) við fjárhirða Ísaks og sögðu: "Vér eigum vatnið." Og hann nefndi brunninn Esek (עֵשֶׂק), af því að þeir höfðu þráttað (ʕāˈɕaq ~ עָשַׂק:   kī   ˌhiθʕaɕɕəˈqū   ʕimˈm-ō,   כִּי הִתְעַשְּׂקוּ עִמּוֹ) við hann: llavors els pastors de Guerara (Guerar) es posaren a discutir amb els pastors de l'Isaac (Içħāc) dient-los: «L'aigua és nostra!». L'Isaac donà al pou el nom d'Èssec (‘Brega, Baralla’) per la brega que els de Guerar havien tingut amb ell
daginn eftir gekk hann út og sá tvo Hebrea vera að þrátta (nāˈsˁāh ~ נָצָה:   wə-hinˈnēh   ʃənēi̯־ʔănāˈʃīm   ʕiˈβrīm   nisˁˈsˁīm,   וְהִנֵּה שְׁנֵי-אֲנָשִׁים עִבְרִים נִצִּים) sín á milli. Þá mælti hann við þann, sem á röngu hafði að standa: "Hví slær þú náunga þinn?": l’endemà va sortir i va veure dos hebreus que es barallaven. Digué al qui no tenia la raó: «Per què pegues al teu proper?»
þá þráttaði (rīβ ~ רִיב:   wa-i̯ˈʝārɛβ   hā-ˈʕām   ʕim־mɔˈʃɛh,   וַיָּרֶב הָעָם, עִם-מֹשֶׁה) fólkið við Móse og sagði: "Gef oss vatn að drekka!" En Móse sagði við þá: "Hví þráttið (rīβ ~ רִיב:   mah־tərīˈβūn   ʕimmāˈδ-ī,   מַה-תְּרִיבוּן עִמָּדִי) þér við mig? Hví freistið þér Drottins?": aleshores el poble va discutir amb en Moïsès i digué: «Dóna'ns aigua per a beure!» Però en Moïsès els va respondre: «Per què discutiu amb mi? Per què tempteu Jahvè?»
þegar þeir komu til lærisveinanna sáu þeir mannfjölda mikinn kringum þá og fræðimenn að þrátta (συζητεῖν ~ συζητῶν -οῦσα -οῦν:   καὶ γραμματεῖς συζητοῦντας πρὸς αὐτούς) við þá: quan es van ajuntar amb els deixebles veieren una gran gentada al voltant llur i escribes que discutien amb ells

þráttan <f. þráttanar, no comptable>:
variant de þráttun ‘discussió, disputa’
og Móse gjörði svo í augsýn öldunga Ísraels. Og hann kallaði þennan stað Massa og Meríba sökum þráttanar (rīβ ~ רִיב:   ʕal־ˈrīβ   bəˈnēi̯   ʝiɕrāˈʔēl,   עַל-רִיב בְּנֵי יִשְׂרָאֵל) Ísraelsmanna, og fyrir því að þeir höfðu freistað Drottins og sagt: "Hvort mun Drottinn vera meðal vor eður ekki?": i en Moïsès ho féu així, en presència dels ancians d'Israel. I anomenà aquell lloc Massà i Meribà, a causa de la discussió (disputa) dels israelites i perquè havien temptat Jahvè dient: «Jahvè és o no enmig nostre?»
því að enn þá eruð þér holdlegir menn. Fyrst metingur og þráttan (ἡ ἔρις ἔριδος:   ὅπου γὰρ ἐν ὑμῖν ζῆλος καὶ ἔρις) er á meðal yðar, eruð þér þá eigi holdlegir og hegðið yður á manna hátt?: perquè encara sou carnals. Puix que entre vosaltres hi ha gelosia i disputes (BM: desacords; BEC: dissensions; BIC: desavinences), que per ventura no sou carnals i no us comporteu d'una manera [massa] humana?

þráttar·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>:
dialèctica f
♦ hegelsk söguleg þráttarhyggja: la dialèctica històrica hegeliana

þrátt·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
freqüentment esmentat -ada (o: anomenat -ada)

þráttun <f. þráttunar, no comptable>:
disputa f (discussió, baralla)

þref <n. þrefs, þref>:
1. (þrasraons f.pl, disputa f, estira-i-arronsa m (discòrdia verbal)
þegar vorar fer Gísli aftur í Geirþjófsfjörð og má þá eigi lengur vera í brott frá Auði, konu sinni; svo unnast þau mikið; er nú þar um sumarið á laun og til þess er haustar. Og kemur nú á þref um draumana þegar lengir nóttina og kemur nú hin verri draumkonan að honum og gerast nú svefnfarir harðar og segir nú eitt sinn Auði hvað hann dreymdi er hún spurði eftir og kvað þá vísu: 19 Villa oss, ef elli ǁ oddstríðir skal bíða ǁ mér gengr Sjöfn í svefna ǁ sauma, mínir draumar; ǁ stendr eigi þat, þeygi, ǁ þornreið, bragar greiði ǁ öl-Nanna selr annars ǁ efni, mér fyr svefni: quan va arribar la primavera, en Gísli va tornar al fiord de Geirþjófsfjǫrðr, car no podia continuar lluny de l'Auðr, la seva dona, per més temps, de tant que s'estimaven ells dos, i hi va romandre amagat tot l'estiu i fins que va arribar la tardor. I llavors, quan les nits[, amb l'arribada de la tardor,] es feren més llargues, li tornaren a venir aquells somnis, i la pitjor de les dues dones oníriques tornava a aparèixer-li en els somnis, i quan això passava, els somnis es feien més desficiosos. I una vegada que la seva dona Auðr li va preguntar què havia somniat, ell li va contar el que havia somniat [i tot seguit] va fer-li la següent estrofa: “Els meus somnis m'enganyen si el guerrer (=jo) ha d'arribar a vell. Una dona entra en els meus somnis. Oh dona, la dona del somni no dóna pas a l'escalda (=a mi) lloc a creure una altra cosa. Però tanmateix, això no m'impedeix pas el son” (Solució dels hipèrbatons segons en Finnur Jónsson 1903, pàg. 61: Draumar mínir villa oss, ef oddstríðir skal bíða elli. Sauma Sjǫfn gengr mér í svefna. Ǫl-Nanna selr bragar greiði eigi efni annars, þornreið! Þat stendr þeygi mér fyr svefni ‘Meine träume täuschen mich, wenn der krieger (ich) ein hohes alter erreichen sollte; eine frau zeigt sich mir im traume; die frau gibt dem dichter (mir) keinen grund, etwas anderes zu glauben, liebe Frau! doch hindert es nicht, dass ich gut schlafe’. Vocabulari: #1. þref: Cf. Baetke 19874, pàg. 780: kemr nú á þref um draumana þegar er lengir nóttina sobald die Nächte länger werden, treten die Träume (wieder) auf; #2. oddstríðir: Finnur Jónsson 1903, pàgs. 61-62: <...> „der, welcher (durch [p. 62] den gebrauch) den speeren schadet“, ein krieger; #3. sauma-Sjǫfn: Finnur Jónsson 1903, pàg. 62: sauma Sjǫfn, „die Sjǫfn (asin) des nähens“, eine frau; la deessa de les costures és la dona onírica; #4. ǫl-Nanna: Finnur Jónsson 1903, pàg. 62: ǫlnanna, „die Nanna (asin) des bieres“, dasselbe; ; la deessa de la cervesa és la dona onírica; #5. bragar greiðir: Finnur Jónsson 1903, pàg. 62: <...> „der austeiler, geber, des liedes“, ein dichter; ; el servidor o repartidor del poema = el faedor del poema és l'escalda, o sigui, el mateix Gísli; greiðir és un nom d'agent del verb reiða, greiða ‘servir [el menjar]; pagar, desemborsar [diners]; desembullar [cabells, nus]’; #6. selja e-m [eigi] annars efni: Jón Þorkelsson 1873, pàg. 11: gefr mér eigi ástœðu til að ætla annað; #7. þorn-reið: Finnur Jónsson 1903, pàg. 62: Þornreið, „die trägerin der spange“, die frau, Auðr; ; el carro de l'espina = la portadora de la fíbula o el fiblall és la dona d'en Gísli; #8. standa e-m fyrir e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 598: <...> e-t stendr e-m fyrir e-u etwas hindert jmd. an etwas, beeinträchtigt jmd. in etwas; és a dir, doncs, aftra e-m frá e-u, hindra, að e-r geri e-ð; )
2. (um verðregateig m (estira-i-amolla pel preu d'una cosa)

þrefa <þrefa ~ þrefum | þrefaði ~ þrefuðum | þrefað>:
barallar-se [verbalment], discutir
♦ þrefa um e-ð: discutir sobre una cosa
♦ þrefa um verð [við e-n]: regatejar [sobre el preu] [amb algú]

þre·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldaðe-ð>:
triplicar una cosa

þre·faldast <-faldast ~ -földumst | -faldaðist ~ -földuðumst | -faldast>:
triplicar-se

þre·faldur, -föld, -falt <adj.>:
triple
♦ þrefalt: el triple, tres vegades

þre·földun <f. -földunar, no comptable>:
triplicació f

þreif:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þrífa “agafar”

þreifa <þreifa ~ þreifum | þreifaði ~ þreifuðum | þreifaðá e-u>:
palpar una cosa
♦ þreifa fyrir sér með e-u: avançar palpant el davant amb una cosa (p.e., un cec amb el seu bastó)
♦ þreifa fyrir sér um e-ð: <LOC FIGtemptejar [les possibilitats d']una cosa, temptejar el terreny per a una cosa, sondejar [les possibilitats d']una cosa, sondejar el terreny pel que fa a una cosa
♦ þreifa sig áfram [í myrkrinu]: anar a les palpentes [en la foscor], avançar palpant [en la foscor]

þreifandi, þreifandi, þreifandi <adj.>:
palpant
♦ þreifandi bylur: una gran tempesta de neu (sense visibilitat, dins la qual hom ha d'avançar a les palpentes)
♦ þreifandi myrkur: una foscor absoluta, que hom ha d'anar-hi a les palpentes
♦ hvert í þreifandi!: que diantre!

þreif·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
palpable

þreifari <m. þreifara, þreifarar>:
1. <ZOOLpalp m
eggið er mjólkurhvítt, glært og aflangt og u.þ.b. 0,37 mm á lengd með föstum hjúpi. Samkvæmt 8. heimild er stærð lirfanna á bilinu 0,42-0,45 mm. Þær eru einungis með þrjú pör af fótum. Á haushlutanum þroskast þreifarar og klóskæri: l’ou és de color blanc lletós, hialí, el·líptic i fa devés 0,37 mm de longitud, amb una coberta sòlida. Segons (8), la mida de les larves és és compresa entre 0,42 i 0,45 mm. Les larves no tenen més que tres parells de potes. A la regió del cap s'hi desenvolupen palps i quelícers
2. <GENÈTICAsonda f
... að stofninn sé ávallt laus við erfðaefni sem ákvarðar meinvirkni eða hafi varanlegar stökkbreytingar sem vitað er að draga nægilega úr meinvirkni (smithæfnispróf, erfðarannsókn, genaþreifarar, gerilveiru- og plasmíðagreining, kortlagning með skerðiensímum, raðgreining, prótínþreifarar), enda hafi öryggið verið staðfest á fullnægjandi: ... que la soca presenti un dèficit estable de factors genètics de virulència o hagi sofert mutacions estables de les quals se sap que redueixien suficientment la virulència (tests de patogenicitat, anàlisi genètica, sondes gèniques, detecció de fags i plasmidis, mapes d'ènzims de restricció, seqüenciació, sondes proteiques, etc.) i que hom disposi de proves convincents de la seva innocuïtat
♦ DNA-þreifari: sonda f d'ADN (o: de DNA)
♦ rNA-sértækur DNA-þreifari : sonda d'ADN (o: de DNA) específica d'ARNr
♦ → genaþreifari “sonda gènica”
♦ → prótínþreifari “sonda proteica”
♦ → þráðhaftsþreifari sem nær yfir allt þráðhaftið “sonda d'ADN (o: de DNA) pancentromèrica”

þreifing <f. þreifingar, þreifingar>:
1. (snertingpalpament f (tocament)
2. þreifingar <f.pl þreifinga>: (könnunsondeigs m.pl, tempteigs m.pl (avenços lents, primeres aproximacions)
♦ vera með þreifingar: <LOC FIGtemptejar les possibilitats, sondejar les possibilitats, sondejar el terreny
♦ vera með þreifingar um að <+ inf.>sondejar el terreny de cara a <+ inf.>

þreifi·skyn <n. -skyns, no comptable>:
sentit m del tacte

þrek <n. þreks, no comptable>:
1. (kraftur, fjörforça f (física, vigor, vigoria)
en hinir voru, sem múlasnar, þeir er búnir eru sterku þreki (τὸ μένος -ένεος:   κρατερὸν μένος), og draga trédrumb eða stóran timburstokk ofan af fjalli um grýttan veg, og þó mæðist hugur þeirra jafnt af erfiðinu og svitanum, er þeir þramma áfram: svo báru þeir Menelás líkið með stórri aflraun: però aquells, com a mules que estan fornides d'una força puixant i arrosseguen un tronc d'arbre o una gran biga de fusta des de dalt d'una muntanya per un camí pedregós i tanmateix, llur cor es fatiga tant per l'escarràs com per la suor a mesura que van avançant feixugament (l'original fa: οἳ δ’ ὥς θ’ ἡμίονοι κρατερὸν μένος ἀμφιβαλόντες ǁ ἕλκωσ’ ἐξ ὄρεος κατὰ παιπαλόεσσαν ἀταρπὸν ǁ ἢ δοκὸν ἠὲ δόρυ μέγα νήιον· ἐν δέ τε θυμὸς ǁ τείρεθ’ ὁμοῦ καμάτῳ τε καὶ ἱδρῷ σπευδόντεσσιν· ǁ ὣς οἵ γ’ ἐμμεμαῶτε νέκυν φέρον)
vopnin voru Hektori mátuleg; hinn ógurlegi, víglegi Ares fór þá í hann, og limir hans fylltust innan af þreki (ἡ ἀλκή -ῆς:   ἀλκῆς καὶ σθένεος) og styrkleik. Síðan gekk hann til hinna frægu liðsmanna, og grenjaði hátt; hann ljómaði af vopnunum, og sýndist þeim öllum hann vera líkur hinum hugstóra Peleifssyni: les armes esqueien bé a l'Hèctor. Ares, el terrible, el bel·licós, entrà en ell i els seus membres s'ompliren per dedins de vigor i de força. Tot seguit es dirigí cap als il·lustres aliats aücant amb força. Resplendia per les armes, i a tots ells els semblava talment el magnànim fill d'en Peleu (l'original fa: Ἕκτορι δ’ ἥρμοσε τεύχε’ ἐπὶ χροΐ, δῦ δέ μιν Ἄρης ǁ δεινὸς ἐνυάλιος, πλῆσθεν δ’ ἄρα οἱ μέλε’ ἐντὸς ǁ ἀλκῆς καὶ σθένεος· μετὰ δὲ κλειτοὺς ἐπικούρους ǁ βῆ ῥα μέγα ἰάχων· ἰνδάλλετο δέ σφισι πᾶσι ǁ τεύχεσι λαμπόμενος μεγαθύμου Πηλείωνος)
gangið til hvílu, þegar þér hafið endurnært hjarta yðar á mat og víni, því hvíldin eykur þrek (τὸ μένος -ένεος:   τὸ γὰρ μένος ἐστὶ καὶ ἀλκή) og kraft: aneu al llit quan haureu enfortit el vostre cor amb menja i vi, car el repòs augmenta el vigor i la força (l'original fa: νῦν μὲν κοιμήσασθε τεταρπόμενοι φίλον ἦτορ ǁ σίτου καὶ οἴνοιο· τὸ γὰρ μένος ἐστὶ καὶ ἀλκή)
hinn mikli, hjálmkviki Hektor svaraði henni: „Færðu mér ekki hið ljúffenga vín, heiðvirða móðir, svo þú ekki vanmegnir mig, og eg missi hug og þrek (ἡ ἀλκή -ῆς:   μένεος, ἀλκῆς τε λάθωμαι)el gran Hèctor, d'elm vivent, va respondre-li: “No em serveixis el deliciós vi, mare honorable, a fi que no m'afebleixis i jo perdi coratge i força (l'original fa: Τὴν δ’ ἠμείβετ’ ἔπειτα μέγας κορυθαίολος Ἕκτωρ· ǁ μή μοι οἶνον ἄειρε μελίφρονα πότνια μῆτερ, ǁ μή μ’ ἀπογυιώσῃς μένεος, ἀλκῆς τε λάθωμαι)
þess vildi eg óska, að goðin léntu mér annað eins þrek (ἡ δύναμις -άμεως:   τοσσήνδε δύναμιν), til að hefna (hegna? τείσασθαι) þess hins raunalega yfirgangs (ἡ ὑπερβασία -ίας:   ὑπερβασίης ἀλεγεινῆς) á biðlum þeim, er hafa í frammi við mig frekjufullan ofstopa (ἀτάσθαλος -άσθαλον:   ἀτάσθαλα)!: desitjaria que els déus em concedissin tan sols la força per a venjar l'afligidor abús dels pretendents, que gasten amb mi una arrogància (prepotència) insolent! (l'original fa: αἲ γὰρ ἐμοὶ τοσσήνδε θεοὶ δύναμιν περιθεῖεν, ǁ τείσασθαι μνηστῆρας ὑπερβασίης ἀλεγεινῆς, ǁ οἵ τέ μοι ὑβρίζοντες ἀτάσθαλα μηχανόωνται)
♦ veita e-m [nýtt] þrek til að gera e-ð: <LOC FIGdonar a algú [nova] força per fer una cosa
vissulega erum vér ánauðug en Guð vor hefur ekki yfirgefið oss í ánauðinni heldur vakið velvild Persakonungs í vorn garð og veitt oss nýtt þrek (miˈħjāh ~ מִחְיָה:   ˌlā-θɛθ־ˈlā-nū   miˈħjāh   lə-rōˈmēm   ʔɛθ־ˈbēi̯θ   ʔɛ̆lɔˈhēi̯-nū,   לָתֶת-לָנוּ מִחְיָה, לְרוֹמֵם אֶת-בֵּית אֱלֹהֵינוּ) til að endurbyggja hús Guðs vors og reisa það að nýju úr rústum og hann hefur veitt oss öruggt skjól í Júda og Jerúsalem: certament som oprimits, però el nostre Déu no ens ha abandonat en la nostra opressió, sinó que ha despertat el favor (la benvolença) del rei de Pèrsia envers nostre i ens ha donat nova força per a restaurar la casa del nostre Déu i bastir-la a partir de les seves ruïnes i ens ha donat un refugi segur a Judà i a Jerusalem (però Esdres 9:8: וּלְתִתֵּנוּ מִחְיָה = [hefur veitt] ofurlítinn nýjan lífskraft)
2. (sálarþrek, hugarstyrkur, sálarstyrkur, skapfestatremp m, fortalesa f d'esperit (fermesa de caràcter, força de caràcter, solidesa de caràcter, fortitud)
hinir hárprúðu Akkear, sem gera sér í hug, að þú munir vera hraustasti maður til forgöngu, er þú ert svo fríður yfirlits, munu víst hlæja dátt, þegar engi reynist kjarkur í þér, og ekkert þrek (ἡ ἀλκή -ῆς:   βίη <...> οὐδέ τις ἀλκή)els aqueus de cabells llargs i bells, que s'imaginen que ets l'home més valent per a marxar al capdavant [de la host] ja que ets tan bell de faccions, de segur que riuran de tot cor quan comprovin que dintre teu no hi ha ni tremp ni braó (l'original fa: ἦ που καγχαλόωσι κάρη κομόωντες Ἀχαιοὶ ǁ φάντες ἀριστῆα πρόμον ἔμμεναι, οὕνεκα καλὸν ǁ εἶδος ἔπ’, ἀλλ’ οὐκ ἔστι βίη φρεσὶν οὐδέ τις ἀλκή)
3. (hugrekkicoratge m (valor, ànim)
Þormóður mælti þá: "Það vissi eg að vera mundi nakkvar sá maður inni er þreklaus mundi vera. Er þér illa saman farið, leitar á þrek annarra manna því að þú ert þreklaus sjálfur. Eru hér margir menn mjög sárir og stynur engi þeirra en þeim er ósjálfrátt þótt hátt láti í sárum þeirra. En þú stynur og veinar þó að þú hafir fengið eitt lítið sár": en Þormóður llavors va dir: “Ja ho sabia jo que aquí dedins hi devia haver un home amb la sang d'aigua. T'has comportat malament criticant el coratge d'altres homes ja que tu mateix tens la sang d'aigua. Aquí hi ha nombrosos homes greument ferits i cap d'ells no gemega, i no és res que depengui d'ells que llurs ferides facin el soroll que fan (ferides pulmonars a través de les quals fuig una part de l'aire inspirat?). Però tu gemegues i et queixes encara que tu només has rebut una ferideta” (vocabulari: #1. fara: Cf. en Baetke 19874, pàg. 126: e-m fer (e-t) illa jmd. verhält sich, handelt schlecht (in einer Sache); #2. leita á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 374-375: leita á e-t <...> anfechten, tadeln, bemängeln; )
Þormóður mælti: "Það vissi eg að vera mundi hér inni nokkur maður sá er eigi mundi þróttigur reynast. Er þér illa saman farið er þú finnur að þrek annarra manna þar er þú ert þróttlaus sjálfur. Eru hér margir menn mjög sárir og vælir engi þeirra en þú bræktir sem geit blæsma og veinar sem meri þó að þú hafir eina vöðvaskeinu litla": en Þormóður va dir: “Ja ho sabia jo que aquí dedins hi devia haver un home que no es revelaria com el més fort. T'has comportat malament tenint a dir del coratge d'altres homes allà on tu mateix ets un pusil·lànime (un dèbil). Aquí hi ha nombrosos homes greument ferits i cap d'ells no gemega, però tu beles com una cabra en zel i et queixes com una egua encara que només tens una sola esgarrapadeta al múscul”
en er Átómedon hafði heitið á föður Seif, fylltist hans innsta hjartans grunn með þreki (ἡ ἀλκή -ῆς:   ἀλκῆς καὶ σθένεος) og styrkleik; mælti hann þá þegar til hins trúa félaga síns, Alkímedons: però després que l'Automedont hagué invocat el pare Zeus, el fons més interior del seu cor s'omplí de coratge i de força. Immediatament després s'adreçà al seu fidel company Alcimedont (l'original fa: ὃ δ’ εὐξάμενος Διὶ πατρὶ ǁ ἀλκῆς καὶ σθένεος πλῆτο φρένας ἀμφὶ μελαίνας· ǁ αὐτίκα δ’ Ἀλκιμέδοντα προσηύδα πιστὸν ἑταῖρον)
Argverjar, látið ekki dvína yðar hamslausa þrek (ἡ ἀλκή -ῆς:   θούριδος ἀλκῆς), því ekki mun faðir Seifur verða liðsinnandi griðníðingunum (ὁ ψευδής -οῦς:   ἀρωγὸς ἐπὶ ψευδέσσι[ν])Argeus! Que no decreixi el vostre desenfrenat coratge, car el pare Zeus no serà pas socorredor dels qui rompen els pactes (l'original fa: Ἀργεῖοι μή πώ τι μεθίετε θούριδος ἀλκῆς· ǁ οὐ γὰρ ἐπὶ ψευδέσσι πατὴρ Ζεὺς ἔσσετ’ ἀρωγός)
ekki er nú framar í þér, Odysseifur, sá staðfastur hugmóður, eða það þrek (ἡ ἀλκή -ῆς:   μένος ἔμπεδον οὐδέ τις ἀλκή), sem forðum var, þá er þú barðist stöðugt við Trójumenn í samfleytt níu ár sökum hinnar hvítörmuðu, ættgöfugu Helenu: Odisseu, en el teu pit ja no hi ha pas el ferm coratge o el valor (el tremp) que hi havia antany quan, durant nou anys de reng, et baties incessantment amb els troians per mor de l'Helena de braços blancs, la noble de naixença (l'original fa: οὐκέτι σοί γ’, Ὀδυσεῦ, μένος ἔμπεδον οὐδέ τις ἀλκή, ǁ οἵη ὅτ’ ἀμφ’ Ἑλένῃ λευκωλένῳ εὐπατερείῃ ǁ εἰνάετες Τρώεσσιν ἐμάρναο νωλεμὲς αἰεί)
svo mælti hún, en þó lét hún enn á hvorugan bóginn hníga sigurinn gjörsamlega, heldur reyndi hún enn afl og þrek (ἡ ἀλκή -ῆς:   σθένεός τε καὶ ἀλκῆς) Odysseifs og hans fræga sonar: així parlà, però encara no va fer que la victòria s'inclinés completament cap a cap dels dos bàndols, ans posava a prova encara la força i el valor de l'Odisseu i del seu renomenat fill (l'original fa: ἦ ῥα, καὶ οὔ πω πάγχυ δίδου ἑτεραλκέα νίκην, ǁ ἀλλ’ ἔτ’ ἄρα σθένεός τε καὶ ἀλκῆς πειρήτιζεν ǁ ἠμὲν Ὀδυσσῆος ἠδ’ υἱοῦ κυδαλίμοιο)
♦ auka e-m þrek: infondre (o: augmentar) a algú coratge
eykur Aþena nú Díómedesi þrótt og þrek (τὸ θάρσος -άρσεος:   μένος καὶ θάρσος) um fram alla menn aðra: llavors Atena va augmentar-li al cor al Diomedes la força i el coratge més que a qualsevol altre home (Equivalents, en el resum inicial del text de la traducció, dels versos nú veitti Pallas Aþena Díómedes Týdeifssyni styrk og áræði, svo hann yrði auðkenndur um fram alla Argverja, de Ilíada 5:2. l'Sveinbjörn Egilsson, el traductor islandès de l'Homer, tradueix Odissea 1:321 que també fa: μένος καὶ θάρσος de manera diferent: ‘hún hafði látið koma hug og djörfung í brjóst hans, og látið hann enn betur muna til föður síns, en áður’. L'original d'Odissea 1:321 fa: τῷ δ’ ἐνὶ θυμῷ ǁ μένος καὶ θάρσος, ὑπέμνησέν τέ ἑ πατρὸς ǁ μᾶλλον ἔτ’ ἢ τὸ πάροιθεν)
♦ hafa ekki þrek [í sér] til að gera e-ð: <LOC FIGno tenir la força interior (el tremp, el coratge) per fer una cosa, [no] veure's amb cor de fer una cosa
hún svaraði: "Meir þreytti Hrútur það með kappi en með lögum en faðir minn var gamall og þótti mönnum því það ráð að þeir þreyttu það ekki með sér. Enda er sá engi minn frændi að gangi í þetta mál ef þú hefir eigi þrek til": ella li va respondre: “En Hrútur ho va imposar més per la força que no pas per les lleis, i mon pare ja era vell de manera que hom va considerar millor que no dirimissin entre ells [aquest contenciós]. I, a més a més, no tinc cap parent que escometi aquest afer si tu no tens el tremp (coratge) per fer-ho
Davíð hélt eftirförinni áfram með fjögur hundruð manns. En tvö hundruð menn, sem höfðu ekki þrek (pāˈɣar ~ פָּגַר:   ʔăˈʃɛr   piggəˈrū   mē-ʕăˈβɔr   ʔɛθ־ˈnaħal   ha-bbəˈɕōr,   אֲשֶׁר פִּגְּרוּ, מֵעֲבֹר אֶת-נַחַל הַבְּשׂוֹר) til að fara yfir Besórlæk, urðu eftir: en David va prosseguir la persecució amb quatre-cents homes. Però dos-cents, que no es veien pas amb cor de passar el torrent de Bessor, es van quedar enrere
♦ hafa [ekki] þrek við e-m: <LOC FIG[no] tenir [prou] tremp, empenta o coratge per fer-li front a algú, no veure's amb cor de fer-li front a algú
það er sagt að sauðamaður Hrafns hafði gengið að fé um daginn. Hann getur að líta hvar þeir eru í skóginum. Hann hleypur heim sem skjótast og segir Hrafni að Atli mun nú hafa nytjar af skóginum "slíkar sem honum sýnist. Höggva þeir þar sem bestur er skógurinn og er það að vonum að ekki hafir þú þrek við jarlbornum mönnum": es diu que el pastor d'en Hrafn havia anat a vetllar les ovelles durant el dia. [D'allà on era] va poder veure on eren l'Atli i els seus acompanynts al bosc i va córrer cap al mas tan ràpidament com li fou possible i va informar en Hrafn que l'Atli en aquells moments treia del bosc el profit “que millor li sembla. Hi tallen arbres a l'indret on el bosc és millor (és a dir, hi tallen els millors arbres) i no é d'esperar que tinguis prou tremp per intentar aturar els peus a uns homes que pertanyen a una família de iarls
4. (þróttur, dugurnervi m, energia f [interior], vigor m,f (vivacitat, activitat vivaç, dinamicitat)
gefðu konum ekki kraft þinn (חֵילֶךָ), þrek þitt (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   ū-δərāˈχɛi̯-χā,   וּדְרָכֶיךָ) þeim sem táldraga (לַמְחוֹת) konunga: no donis la teva força (el teu vigor, la teva vigoria) a les dones, ni la teva energia a les qui sedueixen els reis
þrek (ˈkɔaħ ~ כֹּחַ:   tiφˈʔɛrɛθ   baħūˈrīm   kɔˈħ-ām,   תִּפְאֶרֶת בַּחוּרִים כֹּחָם) er ungs manns þokki en hærurnar prýði öldunganna: l’energia és l'encís dels joves i els cabells blancs són l'ornament dels vells
5. (úthaldaguant m (resistència, tenacitat)
börnin misstu móðinn, konur og unglingar urðu örmagna af þorsta og hnigu niður á strætum borgarinnar og í súlnagöngum (ἐν ταῖς διόδοις τῶν πυλῶν), svo nærri var að þreki (ἡ κραταίωσις κραταιώσεως:   καὶ οὐκ ἦν κραταίωσις ἔτι ἐν αὐτοῖς) þeirra gengið: els infants havien perdut llur alacritat, les dones i els joves estaven exhaustos de set que passaven; i queien pels carrers de la vila i als peristils perquè ja no els quedava aguant per a res (perquè gairebé ja no els quedaven forces)
♦ bera [ekki] þrek til að gera e-ð: <LOC FIG[no] endurar de fer una cosa, [no] tenir aguant per fer una cosa
nú hefir víst einhverr gengið að eiga (ἔγημε) hina biðilsælu drottningu; hin harðgeðjaða (σχετλίη) kona, hún bar þá ekki þrek (τλῆναι:   οὐδ’ ἔτλη εἴρυσθαι) til að varðveita hið mikla hús eiginmanns síns allsendis (διαμπερές), þar til hann kæmi sjálfur heim: del cert que ara algú ha anat a prendre per muller la reina dels molts de pretendents. La dona de cor dur no ha suportat de guardar el gran casal del seu espòs fins al final, fins que ell no hagués tornat (l'original fa: ἦ μάλα δή τις ἔγημε πολυμνήστην βασίλειαν· ǁ σχετλίη, οὐδ’ ἔτλη πόσιος οὗ κουριδίοιο ǁ εἴρυσθαι μέγα δῶμα διαμπερές, εἷος ἵκοιτο)
6. (erfið vinnatreball dur (labor dura, escarràs)
svo að framandi menn nærist ekki af þreki þínu (ˈkɔaħ ~ כֹּחַ:   pɛn־ʝiɕbəˈʕū   zāˈrīm   kɔˈħ-ɛχā,   פֶּן-יִשְׂבְּעוּ זָרִים כֹּחֶךָ) og þú erfiðir (ˈʕɛt͡sɛβ ~ עֶצֶב:   wa-ʕăt͡sāˈβɛi̯-χā,   וַעֲצָבֶיךָ) í annarra húsi: a fi que uns estrangers no s'alimentin del teu dur treball (del teu vigor), i tu t'escarrassis a casa d'altri
7. (afreksvirki, þrekvirkiproesa f (feta, gesta, fet coratjós, acte o acció de gran coratge)
Hárbarðr kvað: 48. ‘Sif á hó heima, ǀ hans mundo fund vilia, ǁ þann muntu þrek drýgia, ǀ þat er þér skyldara’: en Hárbarðr va dir: 48. “La Sif té un xixisbeu a ca seva. Vés a trobar-lo. Acompleix aquesta proesa: és el que ara t'és més peremptori!” (vocabulari: #1. mundo: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 145: <...> irrealis oder conditionalis; hans mundo (= mun þú) fund vilia ihn wirst du treffen wollen: ich nehme an, daß du ihn treffen willst (Hrbl. 48) <...> . interpreto les formes <þú munt + inf.> com a imperatius indirectes, que també es podrien traduir per <hauries de + inf.>; #2. þrekr: En Kuhn 1968³, pàg. 242: þrecr (ags. þrece) m. kraft und energie, energische Tat (Hrbl. 48); #3. skyldr: En Kuhn 1968³, pàg. 179: <...> þat er þér scyldara das ist eine dringendere Pflicht für dich (Hrbl. 48))
  Aquest mot designa la foça interior o tremp que permet a un home mostrar el coratge necessari per emprendre una acció determinada, especialment grans fets o proeses.  
     

þrekaður, þrekuð, þrekað <adj.>:
extenuat -ada
Þorgils segir: "Svo vill vera son minn því að eigi hæfir oss annað svo mjög sem áður erum vér þrekaðir"
það ráða þeir nú úr allir saman, að þeir taka siglutréið og fara af skipinu og flytjast þar á, og eru saman átta tigir manna, og flytjast á trjánum í myrkrinu og vildu til landsins flytjast, og komast í sker eitt og þóttust þá komnir á meginland. Og voru þá farnir margir menninir mjög, og þar létu tíu menn líf sitt um náttina, þeir er sárir voru, en sjö tigir lifðu eftir, og voru þó margir raunmjög þrekaðir
kom Hermes honum þá leynilega úr dýflissunni; var Ares þá orðinn þrekaður, því hinn harði fjötur hafði dregið úr honum kjarkinn
þá beygði hann bæði kné sín og sína þreknu handleggi (og hvíldist), var hann mjög þrekaður (δαμάζειν:   ἁλὶ γὰρ δέδμητο φίλον κῆρ) af sjóvolkinu, og allur hans líkami þrútinn, rann mikill sjór af munni hans og nösum: llavors va doblegar els seus genolls i els seus robustos braços (i va decansar), estava molt extenuat del sacseig de la mar, i tot el seu cos estava inflat i li rajava una gran quantitat d'aigua de mar per la boca i els narius (l'original fa: ὁ δ’ ἄρ’ ἄμφω γούνατ’ ἔκαμψε ǁ χεῖράς τε στιβαράς· ἁλὶ γὰρ δέδμητο φίλον κῆρ· ᾤδεε δὲ χρόα πάντα, θάλασσα δὲ κήκιε πολλὴ ἂν στόμα τε ῥῖνάς θ’· ὁ δ’ ἄρ’ ἄπνευστος καὶ ἄναυδος κεῖτ’ ὀλιγηπελέων, κάματος δέ μιν αἰνὸς ἵκανεν)

þrekinn, þrekin, þrekið <adj.>:
robust -a, corpulent -a
◊ þú gafst mér aldrei neitt, en tókst frá mér það litla sem eftir var, og nú er ég orðin svo þrekin og óhugguleg að ég þekki mig ekki einusinni sjálf: mai no em vares regalar res, sinó que fins i tot em vares prendre les poques coses que m'havien quedat, i ara he tornat tan grassa i basardosa que ni jo em reconec a mi mateixa
◊ hann er t.d. mjög hrifinn af konum með stóra rassa og þrekin læri: a ell, p.e., li van molt les dones amb grans culs i cuixes gruixudes
Þá féll kappinn á kné, en stóð þó, og studdi sinni þreknu hönd við jörðina, en svört nótt seig fyrir augu hans
En hinn hjálmkviki Hektor gaf ekki upp bardagann að heldur, heldur vék hann aftur, og tók með sinni þreknu hendi stein einn, er lá á vellinum; hann var svartur, hrufóttur og stór
Í sama sinn varð hinn afar stóri Hades að kenna á hinni skjótu ör, þegar hinn sami maður, sonur Seifs ægisskjalda, skaut hann í valnum hjá Pýlusborg, og gerði honum þann sársauka, að hann gekk til hallar Seifs og hins háva Ólymps, harmþrunginn í hjarta og gagntekinn af verkjum, en örin hafði flogið í hans þreknu öxl, og kvaldi sálu hans; en Peon reið verkeyðandi smyrslum á hann og læknaði hann, því Hades var ekki dauðlegur
Þá tók hann njarðarvött og þurrkaði um andlit sér og báðar hendur, hinn þrekna háls og hið loðna brjóst
þá beygði hann bæði kné sín og sína þreknu (στιβαρός -ά -όν:   χεῖράς τε στιβαράς) handleggi (og hvíldist), var hann mjög þrekaður af sjóvolkinu, og allur hans líkami þrútinn, rann mikill sjór af munni hans og nösum: llavors va doblegar els seus genolls i els seus robustos braços (i va decansar), estava molt extenuat del sacseig de la mar, i tot el seu cos estava inflat i li rajava una gran quantitat d'aigua de mar per la boca i els narius (l'original fa: ὁ δ’ ἄρ’ ἄμφω γούνατ’ ἔκαμψε ǁ χεῖράς τε στιβαράς· ἁλὶ γὰρ δέδμητο φίλον κῆρ· ᾤδεε δὲ χρόα πάντα, θάλασσα δὲ κήκιε πολλὴ ἂν στόμα τε ῥῖνάς θ’· ὁ δ’ ἄρ’ ἄπνευστος καὶ ἄναυδος κεῖτ’ ὀλιγηπελέων, κάματος δέ μιν αἰνὸς ἵκανεν)

Um vorið voru menn kvaddir af Ásgrími til skipsdráttar og kom fjöldi manns. Pyttar voru um sandana víða og voru fullir með vatni þó að fjara væri. Ásgrímur tók á festum í fremra lagi og voru þar mest konur hjá honum. Hann var í litklæðum. Tóku nú fast á. Maður reið á landinu fyrir ofan, mikill vexti og hafði bolöxi í hendi. Hann horfir á skipdráttinn. Ásgrímur eggjar nú fast að menn herði sig vel. Og er Þorgils var kominn að flæðarpyttinum sá hann að Ásgrímur hélt á strenginum. Hleypur hann þá til og höggur strenginn og verður afturhlaupið hart og hrapar Ásgrímur í pyttinn og konurnar á hann ofan. Urðu öll klæðin Ásgríms vot og þrekkótt og svo hann sjálfur. Þetta þykir honum mikil svívirðing ger til sín. Verður nú vís hver gert hefir og kvað þá Þorgils varla mega við svo búið skilja

þrekkur <m. þrekks, no comptable>:
femta f, excrements m.pl

þrek·laus, -laus, -laust <adj.>:
 

Nú er það einn dag að þeir Gilli og Leifur ganga frá búðum sínum á eina hæð er var á eyjunni og talast þar við. Og nú sjá þeir austur á eyna undir sólina, að á höfða þann er þar var ganga upp menn eigi allfáir, þar til er þeir sjá þrjá tigu manna. Þar blika við sólskininu skildir fagrir og hjálmar skrautlegir, öxar og spjót, og var það lið hið harðlegsta. Þeir sjá að maður gekk fyrir, mikill og vasklegur, í rauðum kyrtli og hafði hálflitan skjöld, blán og gulan, hjálm á höfði og höggspjót mikið í hendi. Þeir þóttust þar kenna Sigurð Þorláksson. Þar gekk maður hið næsta honum, þreklegur, í rauðum kyrtli og hafði rauðan skjöld. Að vísu þóttust þeir þenna kenna, að þar var Þórður lági. Hinn þriði maður hafði rauðan skjöld, og dreginn á mannfái, og mikla öxi í hendi. Þar var Gautur rauði
Að því mæltu fór hin vindfráa, fljóta Íris burt. Þá reis Akkilles upp, ástvinur Seifs; lagði Aþena hinn skúfaða ægisskjöld um hinar þreklegu herðar hans

þrek·leysi <m. -leysis, no comptable>:
 
Hektor, og þér aðrir Tróverjar og liðsmanna foringjar! Mikil minnkun er þetta, að vér fyrir þrekleysis sakir skulum nú flýja undan hinum hergjörnu Akkeum inn í Ilíonsborg

þrek·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
 

til merkis um þetta er þreklyndi það, er hann sýndi í enum skafna hesti

Þig kveð eg að þessu, Hermes, því þú ert tíðum vanur að vera erindsreki minn: seg hinni fagurlokkuðu Landgyðju þá óbrigðulu ráðstöfun, að hinn þreklyndi Odysseifur skuli heim fara

þrek·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
 
þeir þeystust út frá skipunum, líkir geitungum á alfaravegi, er fávísir drengir glettast við eftir venju sinni og valda með því mikils ills bæði sér og öðrum; því beri þar að einhvern ferðamann, og komi hann óviljandi við geitungana, þá fljúga þeir allir fram með þrekmiklum hug, og ver hverr unga sína
Svo mælti hann, en hinn þrekmikli Menöytsson átaldi hann
hann óð í gegnum forvígismennina, þrekmikill sem villigöltur, sá er hleypur í króka um afdali, og tvístrar með hægu móti hundum og ungum veiðimönnum á fjöllum uppi

þrekna <þrekna ~ þreknum | þreknaði ~ þreknuðum | þreknað>:
enrobustir-se, fer-se o esdevenir més robust -a

þrek·raun <f. -raunar, -raunir>:
1. (aflraunprova f de força (fet que posa a prova la força física d'algú)
2. <FIGprova f de foc, prova suprema (fet que posa a prova la força interior, el tremp d'algú o d'una cosa)

< þrekur <m. þreks>:
variant antiquada de → þrek “força interior, tremp, coratge, etc.”. Els exemples es troben a l'entrada → þrek
  En Noreen 1970⁵, pàgs. 266-267, §§ 386-387, considera que es tracta d'un tema en -i. Segons això, el masculí þrekur*þrakiz*ˈtrogis, *troˈgis, mentre que la forma neutra þrek seria un tema en -a que provindria d'un *þrekan*ˈtregom, *treˈgom. Ens trobaríem, doncs, davant variants condicionades apofònicament, a les quals encara s'hi ha d'afegir la variant de grau zero representada pel masculí þróttur*þruχtuz*tr̩kˈtus (això és, *tr̩g-ˈtus, amb assimilació progressiva).  
     

þrek·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
robust -a, corpulent -a

þrek·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
proesa f

þrem:
dat. m. / f. / n. de → þrír, þrjár, þrjú “tres”

þremenninga·samband <n. -sambands, -sambönd>:
triümvirat m
♦ fyrra þremenningasamband: <HISTprimer triümvirat
♦ síðara þremenningasamband: <HISTsegon triümvirat

þre·menningur <m. -mennings, -menningar>:
1. <GENfill m de cosí/cosina, cosí prim, filla f de cosí/cosina, cosina prima
♦ vera þremenningur við e-n: ésser fill de cosí d'algú
2. (þríveldismaður, þríveldisstjóri, maður í þriggja manna stjórntriümvir m (membre de triümvirat)
3. þre·menningar <m.pl -menninga>: (þriggja manna hópurgrup m de tres persones (tres persones, tres homes)
þre­menn­ing­arn­ir sem voru hand­tekn­ir við Alþing­is­húsið í dag eru nú laus­ir úr haldi lög­reglu: les tres persones que han estat detingudes avui defora de l'edifici de l'Alþingi ja han estat alliberades de la custòdia policial

þremill <m. þremils, no comptable>:
dimoni m, diable m (esp. en exclamacions i renecs)
♦ hvern þremilinn viljið þér?: què diable[s] voleu?

þremur:
dat. m. / f. / n. de → þrír, þrjár, þrjú “tres”

þrenging <f. þrengingar, þrengingar>:
1. (það að þrengjaestrenyiment m (estreta, acte o acció d'estrènyer)
2. (mótlæti, harmuraflicció f (tribulació, gran pena)
◊ af mikilli þrengingu og hjartans trega skrifaði ég yður með mörgum tárum: amb gran aflicció i amb el cor ple de dolor us vaig escriure enmig de moltes de llàgrimes
◊ á þriðja ári Kýrusar Persakonungs fékk Daníel, sem kallaður var Beltsasar, opinberun, og opinberunin er sönn og boðar miklar þrengingar. Og hann gaf gætur að opinberuninni og hugði að sýninni: L'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, a qui deien Baltasar, tingué una revelació i la revelació era veritat i presagiava grans tribulacions. Parà esment a la revelació, estigué atent a la visió
◊ styrktu lærisveinana og hvöttu þá til að vera staðfastir í trúnni. Þeir sögðu: "Vér verðum að ganga inn í Guðs ríki gegnum margar þrengingar (ἡ θλῖψις -ίψεως:   καὶ ὅτι διὰ πολλῶν θλίψεων δεῖ ἡμᾶς εἰσελθεῖν εἰς τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ)i enfortien els deixebles exhortant-los a ésser perseverants en la fe. Els deien: “Ens caldrà entrar en el Regne de Déu passant per moltes d'afliccions”

þrenginga·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
 

þrenginga·tímar <m.pl -tíma>:
 

þrengja <þrengi ~ þrengjum | þrengdi ~ þrengdum | þrengt>:
 
♦ þrengja að e-m:  
Þá mælti Eyjólfur: "Svo er því máli háttað er eg vil ræða við þig. Mér er nú að sækja eindagann. En ef eg fer fjölmennur þá mun eg við leita að þrengja að þeim með fjandskap en Þorvarður einn er vægðar verður"
♦ það þrengir að e-m:  
♦ þrengja e-m til e-s:  
♦ þrengja e-u saman:  
♦ þrengja e-u upp á e-n:  
♦ kreppan þrengdi hag bænda:  

þrengjast <þrengist ~ þrengjumst | þrengdist ~ þrengdumst | þrengst>:
 

þrengri, þrengri, þrengra: comparatiu de → þröngur “estret”

þrengsli <n.pl -þrengsla>:
m

þrenna <f. þrennu, þrennur. Gen. pl.: þrenna>:
 f

þrenning <f. þrenningar, no comptable>:
<RELIGtrinitat f
konungr talaði blíðliga til bœnda ok segir svá: «Hér eru nú saman komnir margir hǫfðingjar ok mikils verðir, þar með fjǫldi fólks. Vil ek ǫllum mǫnnum kunna þǫkk, er þetta þing hafa sótt eptir váru boði, þvíat ek vænti at þessi yður hérkváma verði ǫllum oss til sœmdar bæði bráð ok lengdar. Þat er yðr kunnigt, at allt þetta landsfólk hefir lánat mér hǫfðingskap yfir allt Noregsríki ok heitit mér at veita hlýðni ok góðvilja þjónustu í alla staði eptir minni vild. En fyrir því at ek vænti, at allir menn efni vel sín heit hér um, þá heyrir mér at leggja yðr eigi í ánauð sem verðkeypta þræla, heldr at skipa yðr sœmiliga þjónustu, þá sem hœverskir riddarar eiga at þiggja af (veita) sínum konungi. Því vil ek ok eigi, at þér séð hlutlausir heilsamligra áminninga, hvat yðr hœfir at gera eðr hverjum yðr heyrir at þjóna. Ef þér vilið mér hlýðnast, þá skal ek gera yðr riddara ens œzta konungs, er alla sér trúliga þjónandi elskar ok auðgar, eigi at eins stundligu ríki, heldr gerir (nœrir) hann sína þræla brœðr síns {ins} sœta sonar ok samerfingja eilífs fagnaðar, þvíat jarðligt (stundligt) ríki er engu nýtt nema at kaupa með því þat eilífa ríki, er aldri verðr endir á. Því skulu þér trúa á allsvaldanda guð fǫður, skapara allra hluta, ok á hans blezaða son, er virðist at láta berast hingat í heim af sinni blezaðri móður ok mey Maríę (Maríu) til lausnar ǫllu mannkyni, ok á helgan anda, einn guð í  þrenningu ok þrennan í einingu. Ok með þessi trú skulu þér láta skírast í nafni fǫður ok sonar ok anda heilags ok gørast svá synir almáttigs guðs ok erfingjar eilífs ríkis. En þér skuluð neita fjandanum ok allri skurðgoðavillu, er hann hefir yðr ínetjat, ok ætlar svá yðr at leiða, sem yðra furri frændr, til eilífra kvala með sér sjálfum, ef þér haldizt í hans þjónustu (ef þér haldizt í þjónustu við hann). Er yðr þat nú skjótast hér af at segja, at allir svá úríkir sem auðgir, þeir er auðveldliga ok sjálfviljandi gánga undir þenna boðskap, skulu eiga af (at) mér vísa (sanna) vináttu ok þar með eilífa ǫmbun af allsvaldanda guði; en þeir sem í (á) móti mæla ok eigi vilja hlýða (hlýðnast) þessu fagnaðarerendi (þessu fagnaðarfulla erendi), er þeim liggr sjálfum mest við at hafa ok halda, þá skulu þeir sæta af mér reiði ok refsíngum, þar sem ek má því við koma.» Talaði konúngr bæði lángt ok snjallt. En er hann hætti ræðu sinni, þá stóð upp sá af bóndum (sá hǫfðingi), er einna var snjallastr, ok til þess var ætlaðr af þeim, at svara fyrstr konúngi ok mæla í móti kristniboði hans; en er hann vildi til máls taka, þá setti at honum hósta ok þrǫngd (=andþrengsli) svá mikla, at hann fékk engu orði upp komit, ok settist hann niðr. Þá stóð upp annarr bóndi ok vildi eigi andsvǫrin falla láta, þóat hinum fyrra hefði eigi vel til tekizt; en er hann hóf sitt mál, þá varð hann svá stammr (stamr), at hann fékk ekki orð talat, svá at skilja mætti; tóku þá allir at hlæja at honum, þeir er nærr váru. Settist hann við þat niðr. Þá stóð upp hinn þriði {maðr} með mikilli reiði ok ofmetnaði, ok vildi tala í móti konúngi; hugsaði hann at hefna sinna félaga með mjúku túngubragði ok mikilli snilld, en hann varð svá háss ok rámr, at engi maðr heyrði hvat {er} hann mælti (sagði, ok); settist sá niðr með skǫmm ok svívirðing, er upp reis með ofbeldi ok drambi (með drambi ok ofbeldi). Síðan varð á því þíngi engi til at mæla í móti konúngi, kom þá svá, at allir játuðu því, er konungr bauð. Skildi konúngr eigi fyrri við en allt þíngfólk var skírt. Bauð konúngr þá um Þángbrandi presti at skíra kvennafólk ok úngmenni (bǫrn ok konur), ok allt þat fólk, er nærr var, ok eigi hafði komit til þíngsins. En alls staðar, þar sem konúngr fór yfir (þar sem hann var konungr yfir) ok landslýðrinn tók rétta trú, þá lét Óláfr konúngr brjóta ok brenna hof ok hǫrga (brenna hof en brjóta hǫrga), en reisa í staðin kirkjur, ok fékk (setti) til kennimenn, þar er honum þótti mest nauðsýn til vera; lét hann ok eyða ǫllum skurðgoðum, brenna þau eðr brjóta; svá segir Hallar-Steinn: Fémildr fylkir vildi ǁ firna mǫrg ok hǫrga ǁ blóthús brenna láta, ǁ bað heiðin goð meiða. ǁ Siðvandr síðan kenndi ǁ sannhróðigr trú góða ǁ herlundr hǫlða kindum. ǁ Hann vas ríkstr konungmanna (Óláfs saga konungs Tryggvasonar I,1 (1825), cap. 141, pàgs. 279-283): el rei va parlar afablement als bœndr dient-los: “Vet ací reunits avui mants i molt meritoris (honorables) cabdills i amb ells un gran gernació de gent. Vull expressar el meu agraïment a tots els homes que han vingut a aquesta assemblea de conforminat amb la nostra ordre per tal com espero que la vostra assistència serà a major honor de tots nosaltres ara i en l'esdevenidor. És conegut de vosaltres que tots els habitants d'aquesta terra m'heu concedit el principat sobre tot el regne de Noruega prometent-me de mostrar obediència i prestar servei sol·lícit (volenterós) en tots els aspectes segons la meva voluntat. I, per tal com espero que tothom compleixi bé la seva promesa en aquest sentit, no es tany que us redueixi a servitud com si fossis esclaus comprats, sinó encomanar-vos el servei honrós que els cavallers cortesans han de rebre de llur rei. Per això tampoc no vull que no sigueu partíceps de salutíferes (salvífiques) admonicions sobre el que us escaurà de fer o a qui us escaurà de ervir. Si voleu obeir-me, jo us faré cavallers del rei suprem que estima i enriqueix tots els qui el serveixen lleialment, no només en el reino transitori (?), sinó que converteix (nodreix) els seus serfs en germans del seu dolç fill i en cohereus de la joia eterna per tal com el regne terrenal no serveix per res más que per a comprar amb ell el regne etern, que mai no tindrà fi. Per això cal que cregueu en Déu pare totpoderós, el creador de totes les coses, i en el seu fill beneït, que es va dignar a néixer aquí en aquest món de la seva beneïa mare i verge Maria per a la salvació (redempció) de tot el gènere humà, ii en l'Esperit Sant, un Déu en trinitat i tri en la unitat. I amb aquesta fe us fareu batejar en nom del pare i del fill i de l'esperit sant i així us convertireu en fills de Déu totpoderós i en hereus del regne etern. I renunciareu a l'Arxienemic i a tota la idolatria en qué ell us ha embolicat amb les seves xarxes, amb els quals té el propòsit de menar-vos amb ell, com ha menat abans de vosaltres els vostres majors, als turments eterns si romaneu al seu servei. Us diré, ras i curt, que tots els qui, tant si sou gent humil com rics, acateu la meva ordre complaentment i volenterosament, obtindran de mi una certa (vera) amistat i amb ella, la recompensa eterna de Déu totpoderós. Però aquells que s'hi oposin i no vulguin obeir aquest joiós encàrrec en l'acceptació i compliment del qual us hi va el màxim interès, patireu de mi ira i càstigs fins on em sigui possible”. El rei havia parlat llargament i eloqüentment. I quan va haver acabat el seu parlament, es va posar dret el dels bœndr, que era el més eloqüent, i que els altres havien destinat a respondre primer al rei per a expressar-li llur oposició a la seva ordre de convertir-se al cristianisme. Però quan va voler començar a parlar, li va pegar un accés de tos i un ofegó tals que no va poder dir ni una paraula, i es va tornar a asseure. Tot seguit, un altre bóndi tampoc no volia renunciar a donar la seva resposta, encara que el primer bóndi no hi hagués pas reeixit. Pero quan va començar el seu parlament, va tornar tan quec que no aconseguia de dir les paraules de manera que es poguessin entendre. Tots els assistents a l'assemblea varen esclafir en rialles i se'n reien d'ell, i després va tornar a asseure's. Llavors es va posar dret el tercer amb gran ira i arrogància, i volia parlar oposant-se al rei, i creia que venjaria els seus companys amb llengua àgil i gran eloqüència, però es va posar tan escanyat i rogallós que ningú no sentia el que deia. Es va asseure amb vergonya i deshonra el qui s'havia posat dret amb arrogància i prepotència. Després d'això, en aquella assemblea ja no hi va haver ningú que parlés en contra de l'ordre del rei, i es va esdevenir que tots accediren al que el rei manava de fer, i el rei no va abandonar l'assemblea abans que tots els assistents s'hagueren batejat. Llavors, el rei va manar al prevere Þangbrandr que bategés les dones i el jovent i tothom que hi hagués en les proximitats i que no haguessin acudit a l'assemblea. I pertot arreu per on el rei passava i on els habitants del país adoptaven la dreta fe, el rei Olau hi feia esbucar i cremar temples i hǫrgar, i en llur lloc construir-hi esglésies i assignava clergues allà on creia que n'hi havia la més gran necessitat (peremptorietat). També va fer destruir tots els ídols cremant-los o trencant-los. En Hallar-Steinn ho canta així: “El generós cabdill va voler ǁ fer cremar moltíssims de hǫrgar ǁ i edificis sacrificials. ǁ Manava que es malmetessin els déus pagans. ǁ La forest de guerra (=l'arbre de guerra = el guerrer), veritablement cèlebre, de rigorosa fe, ǁ en aquell temps ensenyava la veritable fe ǁ als fills dels homes. ǁ Fou el més poderós dels homes del rei (=del Crist)”
♦ hátíð hinnar Alhelgu (o: Alheilögu) þrenningar: <RELIGfesta de la Santíssima Trinitat

þrenningar·fjóla <f. -fjólu, -fjólur. Gen. pl.: -fjólna o: -fjóla>:
pensament m [de camp] (planta Viola tricolor)

þrenningar·gras <n. -grass, -grös>:
pensament m [de camp] (planta Viola tricolor)

þrenningar·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIGfesta f de la Trinitat

var þá ráðit til brúðlaupsgørðar Hákonar konungs ok jungfrú Margrétar [Skúladóttur], ok var boðit lendum mǫnnum ok hinum beztum bœndum um ǫll Gulaþing[slǫg]. Þar komu ok lærðir menn margir. Brúðlaupit var {sett} á þrenningarmessudag ok stóð fimm nætr með sœmiligri veizlu, sem til var ætlat. Konungr veitti í jólahǫllinni ǫllum karlmǫnnum, en dróttning var uppi í sumarhǫllinni ok konur með henni, en klaustramenn váru sér einir í stofu, ok váru fimm ábótar fyrir þeirri sveit

þrennur, þrenn, þrennt <adj.>:
1. (þrefaldurtriple (format per tres, compost de tern)
Þorleikur mælti: "Engi er eg mangsmaður því að þessi hross færð þú aldregi þótt þú bjóðir við þrenn verð": en Þorleikur li va dir: “No sóc cap mercader jo. Perquè, [has de saber que] tu no tindràs mai aquests cavalls encara que m'ofereixis el triple (lit.: el triple preu, tres vegades llur preu)” (vocabulari: #1. mangsmaður: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 108: 10. mangsmaðr, „krämer“. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 404: mangs-maðr m.   Händler, Krämer; )
var þá handsalað í tólf manna dóm og var Snorri goði fyrir gerðinni og aðrir góðir menn með honum. Var þá jafnað saman vígum en bættir þeir menn sem umfram voru. Þeir gerðu og um brennumálin. Skyldi Njál bæta þrennum manngjöldum en Bergþóru tvennum. Víg Skarphéðins skyldi jafnt og víg Höskulds Hvítanesgoða. Tvennum manngjöldum skyldi bæta hvorn þeirra Gríms og Helga. Þá skyldu ein manngjöld koma fyrir hvern hinna er inni höfðu brunnið. Á vígið Þórðar Kárasonar var ekki sæst. Flosi var og ger utan og allir brennumenn og skyldu eigi fara samsumars nema þeir vildu. En ef þeir færu eigi utan um það er þrír vetur væru liðnir þá skyldi hann og allir brennumenn vera sekir skógarmenn. Og var svo mælt að lýsa skyldi sekt þeirra á haustþingi eða vorþingi hvort sem heldur vildi. Flosi skyldi vera þó utan þrjá vetur. Gunnar Lambason og Grani Gunnarsson, Glúmur Hildisson, Kolur Þorsteinsson, þeir skyldu aldrei útkvæmt eiga. Þá var Flosi spurður ef hann vildi láta dæma fyrir sár sitt en hann kveðst ekki vilja taka fémútur á sér. Eyjólfur Bölverksson var lagður ógildur fyrir ójöfnuð sinn og rangindi. Var þessi sætt nú handsöluð og efndist öll. Þeir Ásgrímur gáfu Snorra goða góðar gjafar. Hafði hann virðing mikla af málum þessum. Skafta var engu bættur áverkinn: l’acord de conciliació fou confiat, mitjançant una encaixada de mans, a l'arbitratge de dotze homes i el godó Snorri i amb ell d'altres homes probes dictarien el laude arbitral. Els homicidis soferts per les parts es varen compensar recíprocament i les morts dels qui quedaven de més foren reparades amb compensacions econòmiques. Els dotze homes també varen pronunciar decisió arbitral en la causa de la brenna. La mort d'en Njáll es repararia amb una triple compensació per homicidi i per la mort de la Bergþóra es pagaria una doble indemnització. La mort de l'Skarphéðinn i la d'en Höskuldur, el godó de Hvítanes, es compensarien l'una amb l'altra. Les morts d'en Grímur i d'en Helgi es repararien cadascuna amb el pagament d'una doble compensació per homicidi per cadascun d'ells dos. I per cadascun dels qui varen morir cremats al mas d'en Njáll es pagaria una compensació per homicidi. Per la mort d'en Þórður Kárason no es va arribar a cap acord de compensació. [A més a més,] en Flosi també fou bandejat del país així com tots els brennumenn, però no calia que sortissin d'Islàndia aquell mateix estiu si no ho volien, però si no havien abandonat l'illa en el termini de tres anys, ell, en Flosi, i tots els altres brennumenn incorrerien en la plena proscripció. També es va acordar que llur bandejament s'anunciés o bé a un þing de tardor o bé a un þing de primavera, com millor es volgués. En Flosi romandria desterrat per espai de tres anys. En Gunnar Lambason, en Grani Gunnarsson, en Glúmur Hildisson i en Kolur Þorsteinsson quedaven desterrats a perpetuïtat d'Islàndia. Després, hom va preguntar al Flosi si volia posar una compensació per la seva ferida, però ell digué que no volia el pagament de diners. Es va resoldre que l'Eyjólfur Bölverksson havia mort sense dret a cap mena de compensació per la seva iniquitat i manca de probitat. Llavors, aquest acord de conciliació fou segellat amb una encaixada de mans i totes le estipulacions foren observades. L'Ásgrímur i els seus feren valuosos regals [de comiat] al godó Snorri, el qual obtingué un gran prestigi per [la forma com havia menat la resolució d']aquestes causes. L'Skafti no va rebre cap compensació per la seva ferida (vocabulari: #1. gera e-n utan: Cf. en Baetke 19874, pàg. 688: gera e-n útan jmd. aus Island verbannen; #2. sekur skógarmaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 524: sekr skógarmaðr ein in die volle Acht Getaner; #3. eiga útkvæmt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 687: eiga útkvæmt (als Verbannter) die Erlaubnis zur Rückkehr nach Island haben; #4. dæma fyrir e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 98: dœma (bœtr) fyrir e-t, fyrir e-n Buße festsetzen für eine Tat, für einen Erschlagenen; #5. ógildur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 455: ógildr maðr Mann, der bußlos fällt, für den keine Buße gezahlt werden muß; gera e-n ógildan jmd. für bußlos gefallen erklären; )
Snorri mælti: "Ekki mun eg lengur yfir þessu sitja. Mun eg nú segja yður hvað mitt ákvæði er, að eg vil Höskuld bæta láta þrennum manngjöldum en það eru sex hundruð silfurs. Skuluð þér nú að gera ef yður þykir of mikið eða of lítið": l’Snorri els va dir: “No em caldrà rumiar-m'ho gaire. Ara mateix us diré quina és la meva decisió: vull fer reparar la mort d'en Höskuldur amb una triple indemnització (compensació) per homicidi, que en total fa sis-cents unces d'argent. Ara us pertoca a vosaltres de modificar aquesta quantitat si us sembla massa alta o massa baixa”
2. (þrír mismunandi, þrískipturtern m, tres, tri -ina, ternari -ària (de diferents, conjunt de tres)
þá mælti Hallfreður: "Nú munum vér eiga þrenn verk og skaltu Önundur viða heim, þú hefir exi mikla. Auðgísl skal eld gera en eg skal vatn sækja": en Hallfreður llavors els va dir: “Ara hem de fer tres feines: tu, Önundur, que tens una gran destral, aniràs a fer llenya. L'Auðgísl farà foc i jo aniré a cercar aigua”
Oddr sagðist vilja burt ór vágunum, ok svá gerðu þeir ok lǫgðu undir hólm nokkurn. Oddr sagði, at þá lægi þrenn verk fyrir hǫndum: þat eitt, at fara á skóg ok skjóta dýr, annat, at gæta skips, - „Ek mun eld kveykja,“ sagði Hjálmarr, „ok búa til búðarverð“: l’Oddr va dir que volia sortir de les cales, i així ho feren i varen ancorar davant un illot. L'Oddr va dir que s'havien de fer tres feines: una és d'anar a un bosc i matar un animal. La segona és vetllar el vaixell. “I jo mateix”, va dir en Hjálmarr, “faré foc i prepararé el menjar”
♦ þrennar tylftir: tres dotzenes
♦ þrennt: [un grup de] tres coses
en Þuríður mælti að þeim sonum hennar skyldi ekki deila dögurð og kvaðst hún deila mundu. Svo gerir hann að hann hefur borð fram, borð fyrir mann, og deilir mat á. Þuríður gengur þá innar og leggur sitt stykki fyrir hvern þeirra bræðra og var þar þá yxinsbógurinn og brytjaður í þrenntperò la Þuríður va dir que no portessin l'esmorzar als seus fills, que ja ho faria ella. Ell (en Koll-Grís) aleshores va portar les posts i en va col·locar una post davant cadascun dels fills de la Þuríður i [tot seguit] els va repartir el menjar. La Þuríður llavors va anar més endins [de la casa] i va posar la seva porció davant cadascun dels [tres] germans i va resultar que era l'espatlla del bou, tallada en tres bocins
veiti hann henni ekki þetta þrennt (ʃəlāʃ ~ שְׁלָשׁ [שָׁלשׁ]:   wə-ˌʔim־ʃəlāʃ־ˈʔēllɛh   lɔʔ   ʝaʕăˈɕɛh   l-āḥ,   וְאִם-שְׁלָשׁ-אֵלֶּה--לֹא יַעֲשֶׂה, לָהּ) getur hún farið burt án þess að lausnargjald verði greitt: si no li procura aquestes tres coses, ella podrà anar-se'n sense haver de pagar remçó
þú skalt stika út veginn að þeim og skipta landinu, sem Drottinn, Guð þinn, gefur þér að erfðahlut, í þrennt (ʃāˈlaʃ ~ שָׁלַשׁ:   wə-ʃillaʃˈtā   ʔɛθ-gəˈβūl   ʔart͡s-əˈχā,   וְשִׁלַּשְׁתָּ אֶת-גְּבוּל אַרְצְךָ) til þess að hver sá sem orðið hefur öðrum að bana geti flúið til þessara borga: amida el camí cap a elles i divideix en tres parts la terra que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència, a fi que qualsevol que s'hagi fet homicida d'un altre pugui fugir a aquestes ciutats
blóðsugan á tvær dætur sem heita Gefðu! Gefðu! Þrennt (ʃāˈlōʃ ~ שָׁלוֹשׁ:   ʃāˈlōʃ   ˈhēnnāh   lɔʔ   θiɕˈbaʕnāh,   שָׁלוֹשׁ הֵנָּה, לֹא תִשְׂבַּעְנָה) er til sem er óseðjandi, fernt sem aldrei segir: „Það er nóg.“ <...> Þrennt (ʃəlɔˈʃāh ~ שְׁלֹשָׁה:   ʃəlɔˈʃāh   ˈhēmmāh   niφləˈʔū   mimˈm-ɛnnī,   שְׁלֹשָׁה הֵמָּה, נִפְלְאוּ מִמֶּנִּי) er það sem mér þykir undursamlegt og fernt sem ég fæ ekki skilið <...> Undan þrennu (ʃāˈlōʃ ~ שָׁלוֹשׁ:   ˈtaħaθ   ʃāˈlōʃ   ˌrāɣəˈzāh   ˈʔɛrɛt͡s, תַּחַת שָׁלוֹשׁ, רָגְזָה אֶרֶץ) nötrar jörðin og undir fernu getur hún ekki risið <...>: la sangonera té dues filles que nomen: «Dóna'm, dóna'm!» Hi ha tres coses que són insaciables i quatre que mai no diuen «Ja n'hi ha prou» <...> Tres coses hi ha que em semblen meravelloses i quatre que no puc entendre <...> Sota tres coses tremola la terra i sota quatre no es pot aixecar <...>
þrennt (τὰ τρία τριῶν:   ἐν τρισὶν ὡραίσθην καὶ ἀνέστην ὡραία ἔναντι κυρίου καὶ ἀνθρώπων·) er það sem ég hef yndi af og það er fagurt í augum Guðs og manna: samlyndi bræðra, vinfengi granna og hjón sem lifa saman í eindrægni: tres són les coses de les quals prenc delit i que són belles als ulls de Déu i dels homes: la concòrdia dels germans, l'amistat entre veïns i els esposos que conviuen en harmonia
þrennt (τὰ τρία τριῶν:   ἀπὸ τριῶν εὐλαβήθη ἡ καρδία μου) hræðist hjarta mitt og af hinu fjórða stendur mér ógn: óhróður í borginni, múgsamkomur, lognar ákærur, allt er það dauðanum verra: de tres coses té por el meu cor i de la quarta me'n ve espant: les maldiences (les enraonies) de la ciutat, l'aplec de la xusma i les acusacions mendaces, totes aquestes coses són pitjor que no la mort
en nú varir trú, von og kærleikur, þetta þrennt (τὰ τρία τριῶν:   νυνὶ δὲ μένει πίστις, ἐλπίς, ἀγάπη, τὰ τρία ταῦτα), en þeirra er kærleikurinn mestur: mentrestant, doncs, perduren la fe, l'esperança i la caritat, aquestes tres coses, però d'elles la més gran és la caritat
♦ þrennt af e-u: el triple de..., tres exemplars de...
♦ hann á þrennan klæði: té tres trajos
♦ í þrennu lagi: per triplicat, a terns, en tres grups
hann hraktist til Roðeyjar og varð miklar raunir að þola. Þeir bjuggu þar í þrennu lagi (τριχθά, τρίχα:   τριχθὰ δὲ ᾤκηθεν καταφυλαδόν) eftir ættkvíslum, og urðu kærir Seifi, er ræður yfir guðum og mönnum, og lét Kronusson afar mikinn auð renna til þeirra: els vents el portaren a l'illa de Rodes i hagué de patir[-hi] grans tribulacions. S'hi establiren en tres grups per tribus i foren cars a Zeus que governa sobre déus i homes, i el Crònida va fer que riqueses formidables fluïssin cap a ells (l'original fa: αὐτὰρ ὅ γ’ ἐς Ῥόδον ἷξεν ἀλώμενος ἄλγεα πάσχων· ǁ τριχθὰ δὲ ᾤκηθεν καταφυλαδόν, ἠδὲ φίληθεν ǁ ἐκ Διός, ὅς τε θεοῖσι καὶ ἀνθρώποισιν ἀνάσσει, ǁ καί σφιν θεσπέσιον πλοῦτον κατέχευε Κρονίων)
♦ þrenn hjón: tres matrimonis
♦ þrennar buxur: tres pantalons
♦ þrennir skór: tres parells de sabates
♦ þrennir sokkar: tres parells de mitjons
♦ þrenns konar: tres menes de, de tres menes, tres tipus de, de tres tipus, tres castes de, de tres castes (Mall.
3. <RELIGtri -ina (þríeinn)
♦ Guð einn og þrennur: Déu u i tri

þrep <n. þreps, þrep>:
1. <GEN> graó (o: esglaó) m, escaló m (Val., Bal. (trappa; stigarim)
þú skalt ekki ganga upp þrep (maʕăˈlāh ~ מַעֲלָה:   wə-ˌlɔʔ־θaʕăˈlɛh   βə-maʕăˈlɔθ   ʕal־mizbəˈħ-ī,   וְלֹא-תַעֲלֶה בְמַעֲלֹת, עַל-מִזְבְּחִי) að altari mínu svo að blygðun þín verði þar ekki ber: [tampoc] no pujaràs amb graons al meu altar, perquè no s'hi descobreixi la teva nuesa
þegar komið var að þrepunum (ὁ ἀναβαθμός -οῦ:   ὅτε δὲ ἐγένετο ἐπὶ τοὺς ἀναβαθμούς), urðu hermennirnir að bera hann vegna ofsans í fólkinu, en múgur manns fylgdi eftir og æpti: "Burt með hann!": quan varen arribar als graons, els soldats l'hagueren de portar a causa de la violència de la turba, i una gernació els seguia cridant: «Mateu-lo!»
CIX. Kapítuli. Sá atburðr varð á Hofstǫðum í Reykjadal at sveinn nǫkkurr tók þess háttar fótarmein at verk sló í kálfann svá at holdit fúnaði, ok stóð sárit með stórum holum svá at ekki mátti atgørðum við koma, því at sveinninn œpti þegar menn hǫfðu hendr at meininu. Lék þat svá lengi við at um síðir tók ór sveininum annan legginn, þann sem í fœtinum stóð, nær hálfan. Var sá þrimr þverum fingrum minni en spannar at lengd, sem hann tók burt, en nær þverrar handar hold á. Sjá mátti í leggjarhol, þess er eptir var, nær ǫkla í fœtinum ok svá viðr kné, á þeim hlutunum sem eptir stóðu. Frændr sveinsins ørvæntu honum mannligs fulltings, ok fyrir því hétu þeir á inn sæla Þorlák byskup at hann árnaði honum heilsugjafar af Guði. Síðan þógu þeir sárit með því vatni sem áðr váru í þvegin bein ins sæla Þorláks byskups. Kom þar svá skjót bót á at fótrinn varð heill bæði at holdi ok beini. Ok síðan, til sanns prófs um þessa jartein, gekk sveinninn heiman tveim nóttum fyrir Þorláksmessu ok kom í Skálaholt at messudeginum. Sá þá margir inir beztu menn aptr komit í kálfa sveinsins bæði hold ok bein; en þó var sem nǫkkut þrep kenndisk á leggnum þar sem mœttisk it nýja beinit ok it fornara, þat sem áðr var í sveininum (fœtinum). Skinnit var ok nǫkkut rauðara þar sem sárit hafði verit. Margir inir beztu menn ok skynsǫmustu sá ok þat beinit sem hann tók ór fœtinum, ok hafði þat stǫð sársins at lengd. Sóru ok þrír váttar at þat sama bein var (væri) ór hans fœti. Síðan var þat upp fest við skríni Þorláks byskups, til vitnisburðar þessarar jarteinar: Capítol CIX. A Hofstaðir, a la vall de Reykjadalur, es va esdevenir el següent fet: Que un vailet va prendre mal a una cama de tal mena que un verkr (lit.: dolor) li va entrar al tou de la cama de manera que la carn s'hi va podrir i li va sortir una nafra amb un gran forat que no li podien aplicar cap mena de tractament mèdic perquè el vailet bramava de dolor tan bon punt algú li tocava el mal. Aquest estat es va perllongar tant que, finalment, es va extreure gairebé mig os d'un dels dos ossos que hi havia a la cama. La part extirpada de l'os feia un forc de llarg menys tres dits de través (o sigui, uns 10 centímetres) i la carn que tenia aferrada gairebé tenia l'ample d'una mà. En la cavitat de l'os que va quedar es podia veure dins la cama pràcticament fins al turmell i també fins a prop del genoll, a l'un i l'altre extrem que n'havien quedat. Els parents dels vailets li varen llevar tota esperança d'ajut humà i per això varen invocar el beat bisbe Torlac que intercedís per ell davant Déu perquè li concedís el do de la salut. Després varen rentar-li la nafra amb l'aigua amb la qual hom havia rentat els ossos del beat bisbe Torlac. S'hi va produir un guariment tan ràpid que la cama va quedar guarida tant a la carn com a l'os. I després, i com a prova veritable d'aquest mirable, el vailet va partir del seu mas dos dies abans de sant Torlac i va arribar a Skálaholt el dia del sant. Llavors molts dels millors homes veren que tant la carn com l'os havien tornat a créixer al tou de la cama del vailet encara que se sentia una mica de desnivell (és a dir, se sentia com si hi hagués un petit graó, regruix, rebava a l'indret on l'os nou s'havia soldat amb l'os vell) a l'indret de la cama on es trobaven l'os nou i el vell, el que el vailet tenia originàriament a la cama. La pell també era una mica més vermella a l'indret on hi havia hagut la nafra. I foren molts els millors i més assenyats homes que també veren l'os que s'havia extret de la cama i que es corresponia a la longitud del lloc de la nafra. Tres testimonis també varen jurar que aquell precís os era de la cama del vailet i després fou lligat a l'escriny del bisbe Torlac en testimoniatge d'aquest miracle (vocabulari: #1. leggr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 370: 1. (Arm- od. Bein-)Knochen, Röhrenknochen: skelfr á honum leggr ok lið   er zittert vor Furcht am ganzen Körper. En Fritzner II (1891²), pàg. 452b: leggr, m. <...> 1) Benpibe <...> verk sló í kalfann svá, at holdit fúnaði, ok stóð sárit með stórum holum, svá at ekki mátti atgjörðum við koma, því at sveinninn œpti, þegar menn höfðu hendr at meininu; lék þat svá lengi við, at um síðir tók or sveininum annan legginn, þann sem í fœtinum stóð, nær halfan, var sá þremr þverum fingrum minni en spannar at lengð, sem hann tók burt, en nær þverrar handar hold á; sjá mátti í leggjar hol þess, er eptir var, nær ökla í fœtinum, ok svá viðr kné á þeim hlutunum, sem eptir stóðu Bp. I, 37618-23; #2. nær: Cf. en Fritzner II (1891²), pàg. 848ab: 9) næsten, nærved, „moxen“ <...> ; #3. þverr: Cf. en Fritzner III (1891²), pàg. 1057b: þverr, adj.   1) stillet, gaaende, tagen i en saadan Retning som er modsat Længden af en Ting, mods. endilangr; <...> var barmrinn þverrar handar breiðr Laxd. 63 (1848) jvf. vel samir at segja frá yfirlitum Klaufa. Hann var þverrar handar ok fimm alna hár Svarfd. 14 (14724; var sá þremr þverum fingrum minni en spannar at lengð Bp. I, 37620; )
2. ([lágur] jarðvegs- eða steinstallur) sòcol m, basament f (gruix o replà baix de terra o de pedra, la funció del qual és compensar les irregularitats del terreny i servir de suport anivellat a una paret etc.)
ef maðr er beiddr garðlags, þá skulu þeir lǫggarð gøra. En lǫggarðr er fimm feta þjokkr við jǫrð niðri, en þriggja ofan, ok skal hann taka í ǫxl þeim manni af þrepi, er bæði hefir gildar álnar ok faðma. Ef nøkkvart fé hleypr lǫggarð, ok út legz eigandi eigi of þat en bœta skal auvisla bœtom, sva er ok ef lǫghlið opnaz. — Ad sepem struendam, cum quis prouocatur, legalem struat. Sepimentum legale quinque pedes inferne ad terram, tres superne in transuersum teneat. In altitudinem porrigat ad axillam eius in basi stantis, qui et ulnas et orgyias legales tenet. Si quae pecora legale transsilierint sepimentum, eorum dominus multae quidem non tenetur, sed damnum resarciatur. Idem obtineat, cum ostium sepis legale aperitur (Oca Cendrosa II, pàg. 262): si es requereix a algú la construcció d'una tanca, cal que es faci una tanca legal. Una tanca legal fa cinc peus de gruixa a baix arran de terra i tres a dalt de tot, i des de la base ha d'arribar fins a l'espatlla d'un home que tingui colzades i braces vàlides (és a dir, els braços del qual siguin reconeguts per a prendre mides). Si el bestiar bota una tanca legal, el propietari no serà multat per això però haurà de pagar rescabalament pels danys [ocasionats] i també es farà així si s'hi obre una porta legal (vocabulari: #1. ǫxl: En Johan Frederik Wilhelm Schlegel, el traductor de l'Oca Cendrosa al llatí, va interpretar, pel que es veu, el mot ǫxl com a aixella. El mot significa, emperò muscle, espatlla, cf. en Baetke 19874, pàg. 812: ǫxl (pl. axlir) f. Achsel, Schulter <...>. L'aixella era [handar]kriki. D'altra banda, emperò, de cara a considerar l'alçada legal d'una tanca, cal tenir present que la distància de l'aixella al muscle és mínima, de manera que l'alçada màxima permesa no variaria gaire d'un cas a l'altre)
3. (sylla, hjalli) relleix m, represa f (petita terrassa o replà a paret o mur però també a cingle, espadat o penya-segat, penyal o muntanya)
ok sem þeir eru upp komnir, svá at guðspjall er hátíðliga lesit, grípsk súbdjákninn upp í andliga sýn, sjándi fram yfir kórinn yfir durum kirkjunnar, hvar fjándinn sitr á þrepi einu. Hann er þá bǫlvaðr í apamynd, hafandi blekhorn stórliga mikit upp hjá eyranu, penna digran hefir hann í klóinni hœgri, ok skrifar í fastafari: i quan hagueren pujat a dalt de l'ambó o trona a fi que l'evangeli fos llegit solemnement, al sotsdiaca li va sobrevenir una visió (lit.: una visió espiritual) i va veure que l'Arxienemic seia a un relleix a l'altra banda davant per davant de l'ambó (trona) just damunt la porta de la catedral. El maleït estava en forma de bugiot (de manera que el sotsdiaca no el va poder reconèixer immediatament com el dimoni que era) i tenia un tinter enorme al costat de l'orella i un ploma gruixuda a la grapa esquerra i hi escrivia sense cessar (vocabulari: #1. fastafar: En Baetke 19874, pàgs. 125 i 129, no dóna pas entrada a aquest mot, sí que ho fa, emperò, en Fritzner: fastafar, n. kun i Dat. fastafari (=í fasta fari Stj. 291¹¹) dvs. uafbrudt, stadigen. Stj. 26418, 28715, 29434)
4. <FIG> estadi m, fase f, pas m
♦ fyrsta þrepið verður það að...: la primera fase consistirà en...

þrep·skjöldur <m. -skjaldar, -skildir>:
llindar m, marxapeu m, portal m

þrep·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
<MÚS RELIG> [cant m del] gradual m

þrepun <f. þrepunar, no comptable>:
<MATinducció f
♦ frumsenda (o: frumsetning) f um þrepun: axioma m d'inducció [matemàtica]
♦ stærðfræðileg þrepun: inducció matemàtica
♦ lögmálið um stærðfræðilega þrepun: principi m d'inducció matemàtica

þresking <f. þreskingar, no comptable>:
<AGRICbatuda f

þreski·sáld <n. -sálds, -sáld>:
erer m

þreski·sleði <m. -sleða, -sleðar>:
trill m, rodet m [de batre], batedor m, carretó m de batre
◊ neðan á honum eru oddhvöss brot, hann markar för í aurinn sem för eftir þreskisleða: a la part del dessota hi ha bocins [de test] aguts, deixa ginyes en el fang iguals que les ginyes que deixa un trill

þreski·vél <f. -vélar, -vélar>:
<AGRICbatedora f

þreskja <þreski ~ þreskjum | þreskti ~ þresktum | þreskte-ð>:
<AGRICbatre una cosa
♦ þreskja korn: batre gra

þresti:
dat. sg. & ac. pl. de → þröstur “tord”

þrestir:
nom. pl. de → þröstur “tord”

þrettán <num. card.>:
tretze (13)
Gizurr mælti: 32 ‘Mikit er þeira mengi, ǀ †...† ǁ sex ein ero ǀ seggia fylki, ǁ í fylki hverio ǀ fimm þúsundir, ǁ í þúsund hverri ǀ þrettán hundruð manna, ǁ í hundraði hverio ǀ halir fiórtalðir.’ Angantýr spyrr nú til Húna hers; þá sendi hann alla vego menn frá sér oc stefndi hveriom manni til sín, er hánom vildi lið veita oc vápnom mætti valda. Fór hann þá á Dúnheiði með lið sitt, oc var þat allmikill herr. Kom þá á móti hánom herr Húna, oc hǫfðo þeir lið hálfo meira. At ǫðrom degi hófo þeir sína orrosto oc bǫrðuz allan þann dag, oc fóro at qveldi í herbúðir sínar. Þeir bǫrðuz svá átta daga, at hǫfðingiar vóro enn heilir, enn engi vissi manntal, hvat mart fell. Enn bæði dag oc nótt dreif lið til Angantýs af ǫllom vegom, oc þá kom svá, at hann hafði eigi færa fólc enn í fyrsto. Varð nú orrostan enn ákafari. Vóro Húnir allákafir, oc sá þá sinn kost, at sú ein var lífs ván, er þeir sigroðuz, oc illt myndi Gota griða at biðia. Gotar vǫrðo frelsi sitt oc fóstriǫrð fyrir Húnom, stóðo því fast oc eggiaði hverr annann. Þá er á leið daginn, gørðo Gotar atgǫngo svá harða, at fylkingar svignoðo fyrir. Oc er Angantýr sá þat, gecc hann fram ór scialdborginni oc í ǫndverða fylking, oc hafði í hendi Tyrfing oc hió þá bæði menn oc hesta. Raufz þá scialdborg fyrir Húna konungom, oc sciptuz þeir brœðr hǫggom við. Þá fell Hlǫðr oc Humli konungr, oc þá brast flótti á Húnom. Enn Gotar drápo þá oc feldo svá mikinn val, at ár stemduz oc fello ór vegom, enn dalir vóro fullir af hestom oc dauðom mǫnnom oc blóði. Angantýr konungr gecc þá at kanna valinn oc fann Hlǫð bróður sinn. Þá qvað hann: en Gizurr li va dir: 32 ‘Gran és llur nombre, †...†: Hi ha sis batallons (‘fylki’) de guerrers (=36.000 guerrers) en total. A cada fylki hi ha cinc cohorts de guerrers (=6000 guerrers). A cada cohort hi ha tretze centúries d'homes (= 1560 homes). A cada centúria (=120 homes) hi ha un quàdruple reng de guerrers (és a dir, quatre rengs de trenta guerrers cadascun. O bé: A cada centúria hi ha guerrers en nombre quàdruple al que tindria normalment)’. L'Angantýr, així i doncs, fou informat de [les forces de] l'exèrcit dels huns. Va ordenar tot seguit els seus homes en totes direccions convocant qualsevol que volgués prestar-li auxili i fos capaç d'usar armes. Tot seguit es va posar en marxa amb el seu exèrcit cap a Dúnheiðr i tenia amb ell un exèrcit formidable. Els va sortir a l'encontre l'exèrcit dels huns, els quals tenien un exèrcit el doble de gros. L'endemà entaularen batalla i es bateren tot lo dia fins que, en fer-se de vespre, cada host es va retirar al seu campament. Varen estar batallant d'aquesta manera durant vuit dies [ja que] els capitans encara eren incòlumes i ningú no sabia el nombre dels caiguts. Mentrestant, dia i nit arribaven de totes parts reforços per l'Angantýr el qual d'aquesta manera tenia el mateix nombre d'homes que al començament de la batalla. La batalla encara es va fer més virulenta. Els huns combatien molt abrivadament, car se n'adonaven que llur única possibilitat de conservar la vida era vencent ja que seria mal de fer per a ells demanar quarter als gots [si sortien derrotats]. Els gots, d'altra banda, defensaven la llibertat i la terra pairal de l'atac dels huns, i per això aguantaven amb fermesa llurs posicions i s'exhortaven els uns els altres. Així, a entrada de fosc, els gots feren un atac tan violent que les formacions dels huns recularen davant aquella embestida. I quan l'Angantýr ho va veure, va sortir fora de la muralla d'escuts i es posà al capdavant de la formació goda empunyant amb la dreta la seva espasa Tyrfingr i hi colpia homes i cavalls. Una bretxa es va obrir llavors a la muralla d'escuts dels huns just davant allà on eren els reis dels huns i els dos germans, l'Angantýr i en Hlǫðr[, ja davant per davant,] intercanviaren cops d'espasa. Caigueren llavors el rei Hlǫðr i el rei Humli i els huns començaren a fugir, però els gots els varen continuar colpint i en mataren un nombre tan gran que els rius s'embossaren [a causa dels nombrosos cadàvers] i sortiren de llurs lleres. I les valls eren plenes de sang i d'homes i cavalls morts. El rei Angantýr llavors va anar a examinar els combatents morts (o simplement: el camp de batalla) i va trobar el cos d'en Hlǫðr, son germà. Llavors va dir <...> (vocabulari: #1. mengi: En Kuhn 1968³, pàg. 140: mikit er þeira mengi groß ist ihre zahl (Hunn. 32; ähnl. HH. 50); #2. einn: En Kuhn 1968³, pàg. 44: ähnl. betont scheint einn auch in fällen wie sex ein ero seggia fylki (Hunn. 32). En Kuhn no tradueix el vers ni explica realment quin significat s'ha de donar a aquest pronom. En Sijmons/Gering II (1903), pàg. 190: 9) im pl. einer wie der andere, sämtlich. D'aquí la meva traducció; #3. fylki: En Kuhn 1968³, pàg. 65: fylki n. heerhaufen (Hunn. 27 u. 32). Atès el context, resta clar que el mot aquí designa una secció de tropes que constitueix un grup o cos de batalla. A la meva traducció he optat per donar-li, com a equivalent català, batalló, encara que potser també estaria bé quadre, o adaptar el concepte al català i parlar de: sis fylki[s]; #4. þúsund: En Kuhn 1968³, pàg. 244: þúsund f. tausend (= 10x120); auch: tausendschaft (HH. 50, Hunn. 32); #5. hundrað: En Kuhn 1968³, pàg. 104: hund-rað n. hundert (im allgemeinen = 120); auch: hundertschaft (Hunn. 32); #6. fjórtalinn: En Kuhn 1968³, pàg. 56: fiór-taliðr part. prt. vierfach gezählt, in vierfacher zahl (? — Hunn. 32). La interpretació comptats quatre vegades, el seu nombre quadruplicat remunta, fins allà on sé, a Finnur Jónsson 1931², pàg. 136b: fjórtaliðr, adj, fire gange talt, firdobbelt, halir fjórtalðir í hundraði, d.v.s. 4 x 120, Herv VII, 14 (bemærkningen Norr. sag. 276: í hvert hundrað fernir fjórir tigir kan ikke være rigtig), i és acceptada com la més probable per en Jón Helgason en la seva edició comentada del poema a: Kviður af Gotum og Húnum - Hamdismál, Guðrunarhvöt, Hlöðskviða. Með skýringum. Reykjavík: 1967, pàg. 244, text en el qual comenta així l'estrofa: 30. 1-4 er tekið eftir PH; á eftir 1 hlýtur eitt vísuorð að vanta. Hjá JE eru tvö vísuorð, hvort með sínum stuðlum: Mikið er þeirra mengi, / fimm hundruð eru í fylki, og er því aðeins vit þessu að í sé fellt úr. — 3 sex ein kemur hér undarlega fyrir, því að öll vísan miðar að því, að mikla herinn sem mest, en ein dregur úr (sex ein ‘aðeins sex’). Sumir hafa breytt sex ein í sextán og mundi þykja líklegt ef talan sex fengi ekki styrk hjá Saxa (sjá bls. 165). — 5 og 9 í er hjá JE, en vantar á báðum stöðum hjá PH; hér verður illa án forsetningar verið, og stendur þó í Atlakviðu 7 um sverð: „hverju eru þeirra / hjölt úr gulli“. 7 í þúsund hverri er lagfært til samræmis við 5 og 9; JE hefur hverri þúsund, PH aðeins hverri (hlaupið yfir orð). — 10 halir (menn) fjórtaldir verður víst að skilja svo, að venjulegt hundrað (120) sé ferfaldað. — Erindið á sér hliðstæðu í óbundnu máli framar (sjá bls. 232) og tvívegis hjá Saxa, fyrst í óbundnu máli og sían í kvæði, en tölurnar eru allsstaðar mismunandi, og er glöggt að farið hefur verið með erindið á fleiri vegu en einn. Sá sem heyrir bað, fer þegar að reikna, og virðist ljóst ættarmót með því og þulum eins og „Grýla reið fyrir ofan garð, hafði hala fimmtán, en á hverjum hala hundrað belgi, en í hverjum belg börn tuttugu“, eða „Eg hef tólf báta fyrir landi, og tólf menn eru á hverjum bát, tólf seli drepur hver maður, og í tólf lengjur er skorinn hver selur, og hver lengja er skorin í tólf stykki; þá eru tveir um toddann, og teldu þar af, kongur“ (Editiones Arnamagnæanæ B 13, bls. 176). En af því að allt í etc.Si acceptem aquesta interpretació d'en Neckel/Kuhn, Finnur i Jón, cal corregir les xifres indicades a dalt: A cada centúria hi ha ara 480 homes. Cada cohort té ara 6.240 homes (480 x 13). Cada fylki conté ara 31.200 homes (6.240 x 5) i l'exèrcit que ataca els gots té ara un total de 187.200 homes (31.200 x 6). La diferència de contingent és, doncs, notable, segons la interpretació que es faci de la paraula fjórtalinn. Sense rebutjar aquesta interpretació, jo hi veig un significat [formats] en quàdruple rengle, [formats] en quatre rengles de trenta homes cadascun, que adopto en la meva traducció per bé que deixant escrit que la interpretació d'en Neckel/Kuhn, Finnur i Jón versemblantment s'acabarà imposant; #7. valda: En Kuhn 1968³, pàg. 213: valda vápnom waffenfähig sein (Hunn. 32 pr); #8. allmikill: En Kuhn 1968³, pàg. 15: all-mikill adj. sehr groß, gewaltig (Hunn. 30 pr u. 32 pr); #9. hálfu meira víglið: En Kuhn 1968³, pàg. 87: hálfo fleira víglið ein doppelt so starkes heer (HH. 25; ähnl. Hunn. 32 pr); #10. allákafr: En Kuhn 1968³, pàg. 15: all-á-kafr adj. sehr heftig (Hunn. 32 pr); #11. kostr: En Kuhn 1968³, pàg. 119: oc sá þá sinn kost und sahen da ihre (einzige) chance darin (Hunn. 32 pr); #12. illt: Cf. Baetke 19874, pàg. 305: 4. <...> schwierig <...> flestir verða illir aptrhvarfs die meisten (Fliehenden) sind schwer dazu zu bringen, wieder kehrtzumachen; er illt til mótmæla es ist schwer zu widersprechen; e-m verðr illt til liðs jmd. hat Schwierigkeiten, Mannschaft zu bekommen, jmd. bekommt wenig Mannschaft; #13. grið: En Kuhn 1968³, pàg. 81: schonung bei waffenstreckung (<...> Hunn. 32 pr <...>); #14. svigna: En Kuhn 1968³, pàg. 198: svigna () swv. sich biegen, ins wanken kommen (Hunn. 32 pr); #15. ǫndurðr, ǫndverðr: En Kuhn 1968³, pàg. 237: ǫndurð fylking die vorderste linie (der kämpfenden: Hunn. 32 pr); #16. rjúfaz: En Kuhn 1968³, pàg. 168: rjúfaz zerrissen werden (Hunn. 32 pr); #17. bresta: En Kuhn 1968³, pàg. 33: bildl. flótti brast die flucht brach aus (Hunn. 32 pr). També en Baetke 19874, pàg. 68: brestr flótti (í, á liði) Flucht reißt ein, setzt ein; #18. drepa ok fella: Sembla una expressió reiterativa del tipus: mataven i occien, abatien i mataven; #19. falla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 123: ár falla ór vegum Flüsse treten über die Ufer; #20. kanna: En Kuhn 1968³, pàg. 213: valr m 1. die leichen auf der walstatt <...> 2. walstatt <...>. També en Baetke 19874, pàg. 317: kanna valinn die Gefallenen durchsuchen, die Walstatt mustern; )

þrettánda·brenna <f. -brennu, -brennur>:
fogueró m de la Nit de Reis

þrettánda·gleði <f. -gleði, -gleðir>:
celebració f [festiva] del dia de Reis

Þrettánda·nótt <f. -nætur, -nætur>:
<FOLCL á Spáninit f de Reis (nit de 5 a 6 de gener)
♦ Vitringarnir þrír <...> koma einnig með tréstiga sem þeir nota til að klifra upp veggi húsanna á þrettándanóttinni: els tres Reis Mags d'Orient <...> també arriben amb escales de fusta que utilitzen per enfilar-se per les parets de les cases la nit de Reis

Þrettándi <m. Þrettánda, no comptable>:
<RELIGepifania f del Senyor (6 de gener)
♦ Vitringarnir þrír koma til byggða kvöldið fyrir þrettándann: els tres Reis Mags d'Orient arriben el vespre de l'epifania del Senyor
◊ þegar börnin vakna á þrettándanum taka þau upp gjafirnar frá vitringunum þremur sem færðu Jesúbarninu gull, reykelsi og myrru: quan els infants es lleven el matí de Reis, recullen els regals dels tres Reis Mags d'Orient que van dur al nen Jesús or, encens i mirra

þrettándi, þrettánda, þrettánda <num. ord.>:
tretzè -ena
◊ þat kann ec it þrettánda, ǀ ef ec scal þegn ungan ǁ verpa vatni á: ǁ mun-at hann falla, ǀ þótt hann í fólc komi, ǁ hnígr-a sá halr fyr hiǫrom: me'n sé un de tretzè si he d'esbrufar un jove baró amb aigua: aquest home no caurà sota les espases, no caurà baldament es trobi enmig del tumult de la batalla (Cf. Kuhn 1968³, pàg. 58: fólc <...> kämpfendes heer (Vsp. 24, Háv. 150 u. ö); manchmal scheint fólc sogar ‘kampf’ zu bedeuten)

þre·vetra <adj. inv.>:
de tres anys, que té tres anys

þre·vetur, -vetur, -veturt <adj.>:
de tres anys, que té tres anys
nú er búit um lík Sigurðar at fornum sið ok gert mikit bál. Ok er þat er mjǫk í kynt, þá var þar lagt á ofan lík Sigurðar Fáfnisbana ok sonar hans þrevetrs (ɔ: þrevets), er Brynhildr lét drepa, ok Gutthorms. Ok er bálit var allt loganda, gekk Brynhildr þar á út ok mælti við skemmumeyjar sínar, at þær tœki gull þat, er hon vildi gefa þeim. Ok eptir þetta deyr Brynhildr ok brann þar með Sigurði, ok lauk svá þeira ævi: així i doncs, van preparar el sepeli del cadàver d’en Sigurðr d’acord amb el forn siðr i li dreçaren una gran pira. I quan el foc va haver pres amb força, hi van posar el cos d’en Sigurðr, el matador d’en Fáfnir, i el de son fill de tres hiverns que la Brynhildr havia fet matar, i el cadàver d’en Gutthormr. I quan la foguera ja cremava sencera amb grans flamarades, la Brynhildr hi va entrar de propi peu, dient a les seves donzelles que agafessin el seu or, que ella els ho volia donar. I després d'això, la Brynhildr va morir i es va cremar amb en Sigurðr, i així van acabar llurs vides

< þre·vetur, -vet, -vett <adj.>:
variant arcaica de → þre·vetur, -vetur, -veturt “de tres anys, que té tres anys”
♦ þrevett naut: brau, vaca o bou de tres anys
eptir þessa eggjan Hjalta stendr Bǫðvarr upp ok gengr út til bardagans. Er þá bjǫrninn horfinn burt ór liðinu, ok tekr nú bardaginn at þyngjast fyrir. Hafði Skuld drottning engum brǫgðum við komit, á meðan bjǫrninn var í liði Hrólfs konungs, þar sem hún sat í sínu svarta tjaldi á seiðhjalli sínum. Skiptir nú svá um sem dimm nótt komi eptir bjartan dag. Sjá nú menn Hrólfs konungs, hvar kemr fram úr liði Hjǫrvarðs konungs einn ógurligr galti. Hann var eigi minni tilsýndar en þrevett naut ok var úlfgrár at lit, ok flýgr ǫr af hverju hans burstarhári, ok drepr hann hirðmenn Hrólfs konungs hrǫnnum niðr með fádœmum: després d'aquesta exhortació d'en Hjalti en Bǫðvarr es va posar dret i va sortir per unir-se al combat. En aquells moments l'ós havia desaparegut de la tropa i la batalla començava a afeixugar [el rei]. La reina Skuld no havia pogut subvenir-lo amb cap dels seus artificis mentre l'ós lluitava amb les tropes del rei Hrólfr, mentre era al seu tendal negre, asseguda en el seu seiðhjallr o cadafal o bastida del seid. [Quan l'ós hagué desaparegut,] la situació, emperò, va canviar llavors com una fosca nit després d'un dia resplendent. Llavors els homes del rei Hrólfr veren que dels rengs del rei Hjǫrvarðr en sortia un verro horripilant. Pel que fa al seu aspecte, no era pas menys gros que un brauell de tres anys i era de color gris llop. De cadascuna de les seves cerres en sortia disparada una fletxa amb les quals matava a flocs els homes de la hirð del rei Hrólfr

þreyja <f. þreyju, no comptable>:
2. (þolinmæðiespera f pacient (paciència)
2. (þráanhel m, desig m [fort] (deler, grifança)

þreyja <þreyi ~ þreyjum | þreyði ~ þreyðum | þreyjað (o: þreyð)>:
1. <e-ð> o: <absolut>: (bíða með eftirvæntinguesperar una cosa (frissosament, amb expectació, impaciència o anhel, sentir gran impaciència, grifar)
hver er kraftur minn, að ég skyldi þreyja (ʝāˈħal ~ יָחַל:   ˌmah־kɔˈħ-ī   ˌχī־ʔăʝaˈħēl,   מַה-כֹּחִי כִי-אֲיַחֵל), og hver verða endalok mín, að ég skyldi vera þolinmóður?: quina força em queda per a continuar esperant? I quina serà la meva fi perquè continuï essent pacient?
já, ég er hafður að spotti og bitur þreyja (lūn ~ לוּן:   ū-βə-hammərōˈθ-ām   tāˈlan   ʕēi̯ˈn-ī,   וּבְהַמְּרוֹתָם, תָּלַן עֵינִי) augu mín nóttina: sí, fan befa de mi i els meus ulls esperen la nit plens d'amargor
hjarta hans skal breytast, í honum verður ekki framar mannshjarta heldur mun hann hljóta dýrshjarta og sjö tíðir skal hann þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   wə-ʃiβəˈʕāh   ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlō-hī,   וְשִׁבְעָה עִדָּנִין, יַחְלְפוּן עֲלוֹהִי)que el seu cor sia canviat: que en ell ja no hi torni a haver un cor de persona sinó que rebi un cor de bèstia, i que esperi set temps
en þú, konungur, sást heilagan vörð stíga niður af himni og segja: Höggvið tréð og eyðið því en látið bolinn með rótum sínum vera kyrran í moldinni, bundinn járn- og eirfjötrum í grasi vallarins. Megi hann þiggja vætu af dögg himinsins og deila grösum merkurinnar með dýrunum og sjö tíðir skal hann þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   ʕaδ   dī־ʃiβəˈʕāh   ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlō-hī,   עַד דִּי-שִׁבְעָה עִדָּנִין, יַחְלְפוּן עֲלוֹהִי)i tu, o rei, has vist un sant Vigilant que davallava del cel i deia: «Destralegeu l'arbre i destruïu-lo! Però deixeu estar en terra la soca amb les seves arrels, [però] fermada amb cadenes de ferro i bronze, enmig de l'herbei del camp. Que pugui rebre la humitat de la rosada del cel i que comparteixi les herbes de la plana amb les bèsties [salvatges], i que esperi set temps»
þú verður hrakinn burt úr samfélagi manna til dvalar með dýrum merkurinnar. Þér verður fengið gras til matar eins og nautpeningi, dögg himinsins mun væta þig og sjö tíðir hlýturðu að þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   wə-ʃiβəˈʕāh nbsp; ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlaʝi-χ,   וְשִׁבְעָ֥ה עִדָּנִ֖ין יַחְלְפ֣וּן עֲלַיִךְ) uns þú sérð að Hinn æðsti ræður yfir konungdómi mannanna og getur fengið hann hverjum sem hann kýs: seràs foragitat de la societat dels homes i viuràs amb les bèsties [salvatges] del camp. De menjar et donaran herba com als bous i la rosada del cel et mullarà (t'humitejarà) i hauràs d'esperar set temps fins que reconeguis que l'Altíssim té el domini del reialme dels homes i que pot donar-lo a qualsevol que vulgui
þú verður hrakinn úr samfélagi manna og munt dveljast meðal dýra merkurinnar.Þér verður gefið gras eins og nautpeningi og sjö tíðir hlýturðu að þreyja (ħaˈlaφ ~ חַלַף:   wə-ʃiβəˈʕāh nbsp; ʕiddāˈnīn   ʝaħləˈφūn   ʕăˈlaʝi-χ,   וְשִׁבְעָ֥ה עִדָּנִ֖ין יַחְלְפ֣וּן עֲלַיִךְ) uns þér verður ljóst að Hinn æðsti ræður yfir konungdómi manna og getur fengið hann hverjum sem hann kýs“: seràs foragitat de la societat dels homes i viuràs entre les bèsties [salvatges] del camp. De menjar et donaran herba com als bous i hauràs d'esperar set temps fins que tinguis clar que l'Altíssim té el domini del reialme dels homes i que pot donar-lo a qualsevol que vulgui
2. <af>: (þraukaperseverar (aguantar)
♦ þreyja e-ð af: esperar ansiosament una cosa
3. <eftir e-m>: (þrá eftir e-manhelar algú (enyorar, suspirar per)
ég hef hrópað mig þreyttan, með brunasviða í kverkunum, augu mín eru döpruð orðin af að þreyja (ʝāˈħal ~ יָחַל:   kāˈlū   ʕēi̯ˈn-ai̯   məʝaˈħēl   lē-ʔlɔˈhāi̯,   כָּלוּ עֵינַי--מְיַחֵל, לֵאלֹהָי) eftir Guði mínum: estic retut de tant de cridar, em crema la gorja; els meus ulls han tornat febles d'esperar el meu Déu
Lǫng er nótt, ǀ lǫng er ǫnnur, ǁ hvé mega ek þreyia þriár? ǁ Opt mér mánaðr ǀ minni þótti ǁ en siá hálf hýnótt (Gylfaginning 37): Si llarg és un dia, si llarg és un segon [dia], com he de poder llanguir durant tres [dies] (o: com podré suportar una espera de tres dies)? Sovint un mes m'haurà semblat més curt que aquest mig dia d'espera” (en referència al mig dia que ja ha passat -del total de nou dies que han de passar fins al brúðlaup amb la Gerðr-. L'escena se situa en el moment que l'Skírnir informa en Freyr de la decisió de la Gerðr. El mig dia que es diu correspon a la durada del viatge a cavall de l'Skírnir des dels Gymisgarðar fins a Álfheimr; segons això, l'Skírnir havia hagut de cavalcar mig dia fins a arribar allà on hi havia en Freyr, i en Freyr, en sentir les paraules de l'Skírnir, es plany del desfici terrible que passarà el mig dia següent, i, el·lípicament, del turment terrible que representaran els vuit dies que encara li restaran a passar) [que he d'esperar i després encara me'n quedaran vuit més a passar!] (en la meva traducció, doncs, entenc que aquesta paraula designava el dia o els dies compresos entre l'arribada del nuvi al mas de la núvia i el moment en què el nuvi es ficava al llit de la núvia com a part formal del brúðlaup, dia o dies durant el qual o els quals el nuvi feia vida amb el hyski; de tota manera, el context propiciaria també que el mot hýnótt s'entengués com a mesura temporal equivalent a un temps de áttján nœtr, divuit dies, i ja que el déu ha d'esperar nou dies per a trobar-se amb la Gerðr al bosquet de Barri (Skírnismál) o a l'illa de Barrey (Gylfaginning), mitja hýnótt, fóra, conseqüentment, un espai de temps de nou dies; en Kuhn 1968³, pàg. 108, interpreta el mot com a: hý-nótt f. nacht vor der hochzeit, wartenacht (? — Skm. 42). En la meva traducció, i seguint en Kuhn, tradueixo el mot norrè com a wartenacht, per bé que traduint-hi el constituent -nacht per dia pel motiu descrit adés. En islandès modern hi ha el verb híaesperar, entretenir-se, que hi podria estar relacionat i, tenint en compte la seva tardana atestació, podria representar un *hýa més antic)
Freyr kvað: 42. ‘Lǫng er nótt, ǀ langar ro tvær, ǁ hvé um þreyiac þriár? ǁ opt mér mánaðr ǀ minni þótti ǁ en siá hálf hýnótt’ (Skírnismál): en Freyr va dir: 42. “Si llarg és un dia [d'espera], si llarg en són dos, com llanguiré [per la meva amor] [durant] tres [dies] (o: com podré suportar una espera de tres dies)? Sovint un mes m'haurà semblat més curt que aquest mig dia d'espera [que he d'esperar i després encara me'n quedaran vuit més a passar!]”
4. <við>: (haldast, þraukaendurar una cosa (aguantar, resistir)
verði nú svo, að þú fregnir föður þinn lífs og hans heimvon, þá skaltu enn þreyja við (τλῆναι:   ἦ τ’ ἂν <...> ἔτι τλαίης ἐνιαυτόν) árlangt, þóttú (πέρ) sért aðþreyttur (τρύχειν ~ τρυχόμενος -ένη -όμενον:   τρυχόμενός περ = bedrängt)si s'esdevé que et donin notícia de la vida de ton pare i que hi ha esperances que torni a casa, aguanta encara tot un any per més aclaparat que estiguis (l'original fa: εἰ μέν κεν πατρὸς βίοτον καὶ νόστον ἀκούσῃς, ǁ ἦ τ’ ἂν τρυχόμενός περ ἔτι τλαίης ἐνιαυτόν)
5. <e-ð>: (þraukaendurar una cosa (aguantar, resistir)
þegar maðurinn deyr, lifnar hann þá aftur? þá skyldi ég þreyja (ʝāˈħal ~ יָחַל:   ˌkāl־ʝəˈmēi̯   sˤəβāˈʔ-ī   ʔăʝaˈħēl   ʕaδ־ˈbōʔ   ħălīφāˈθ-ī,   כָּל-יְמֵי צְבָאִי אֲיַחֵל-- עַד-בּוֹא, חֲלִיפָתִי) alla daga herþjónustu minnar, þar til er lausnartíð mín kæmi: per ventura quan un home mor pot tornar a la vida? [Si fos així,] suportaria (o: esperaria) tots els dies del meu torn de servei fins que vingués el meu relleu!

þreyjandi, þreyjandi, þreyjandi <adj.>:
llanguint (o: llangorós -osa), sospirant
rannt at Œði ǀ ey þreyiandi, ǁ scutuz þér fleiri ǀ und fyrirscyrto; ǁ hleypr þú, eðlvina, ǀ úti á náttom, ǁ sem með hǫfrom ǀ Heiðrún fari: corries, sempre llanguint [impúdicament], darrere l'Óðr. Molts són els qui s'han esmunyit sota el teu pitral (= sota les teves faldilles). Corres i botes defora de nits, amiga de les natures [masculines], com ho fa la [cabra] Heiðrún amb els bocs (vocabulari: #1. at Œði / at œði: En Neckel/Kuhn 19835, pàg. 334, interpreta la forma Œði com a datiu del nom propi Óðr. Segons això, la traducció de rannt at Œði és has corregut darrere l'Óðr, i cal sobreentendre, corries moguda -o sigui, sexualment calenta, presa de fort desig sexual- darrere el qui havia d'ésser el teu marit. L'Óðr era el marit de la Freyja. Si, emperò, llegim at œði, la forma œði passa a ésser el datiu singular del substantiu de gènere femení œðiwahnsinn, raserei (cf. en Kuhn 1968³, pàg. 234), que s'ha d'entendre com a Liebeswahnsinn, Liebesraserei, Liebeswut o sigui pel teu zel, pel teu furor [uterí]; #2. fyrirskyrta: En Kuhn 1968³, pàg. 67: fyrir-scyrta f. vorderteil des hemdes (Hdl. 47). Nosaltres parlaríem d'enagos o faldilles. La fyrirskyrta no era una peça de roba específicament femenina. Cf. la Þorsteins saga Síðu-Hallssonar, cap. 4: Þórhaddr mælti: «Sá var enn tíundi draumr minn, at ek þóttumst koma á mót fjǫlmennt, ok þótti mér sem kastat væri í fyrirskyrtu mér járnum þeim sem rœr heita, en enir stœrri menn járnbútum þungum ok féllu niðr rœrnar» ‘en Þórhaddr li va dir: “El meu desè somni anà així: Somniava que anava a l'encontre d'una nodrit grup d'homes i que em llançaven xapetes de ferro anomenades rebles (Nietplatten) a l'interior del pitral de la meva camisa, però els homes més puixants (d'entre ells) hi llançaven feixucs bocins de ferro i els rebles queien al terra’; #3. skjótaz: En Kuhn 1968³, pàg. 176: sciotaz schlüpfen (Hdl. 47); #4. eðlvina: En Kuhn 1968³, pàg. 42: eðl-vina f. ‘edelfreundin’ (?), anrede an Freyja (Hdl. 46 u. 47). Atès el context, un significat noble amiga s'ha d'entendre en sentit irònic o no escau gens al context d'insults en què apareix emprat. Per això m'estimo més d'interpretar aquest mot com a equivalent de l'alemany Gemächte ‘òrgans sexuals masculins, genitals masculins’. En la meva interpretació, doncs, eðl no és res més que eðli i com a tal, un calc semàntic del llatí medieval natura ‘òrgans genitals (de qualsevol sexe, però principalment de les femelles)’. Interpreto el compòsit, doncs, com a amiga d'aparells de procrear, o, si associem el constituent eðl- al modern eðla sig, amiga de copular, encara que aquest verb no sigui atestat a la llengua medieval)

þreyju·laus, -laus, -laust <adj.>:
impacient, inquiet -a (frisós, ansiós, que té poca endurança, que no para mai)

þreyju·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
que té poca paciència, inquiet -a (frisós, que té poca endurança, que no para mai)

þreyta <f. þreytu, pl. no hab.>: fatiga f, cansament m

þreyta <þreyti ~ þreytum | þreytti ~ þreyttum | þreytt>:
1. <e-ð>: (keppa, haldadirimir una cosa (afer, disputa, controvèrsia)
♦ þreyta göngu: fer una llarga caminada
♦ þreyta leik: <ESPORTdisputar un partit
♦ þreyta próf í e-u: fer un examen de...
♦ þreyta e-ð (o: um e-ð) við e-n: contendre amb algú per una cosa, rivalitzar amb algú per una cosa
◊ svo var og of leikana er þreyttuð við hirðmenn mína. Þá var það hið fyrsta er Loki gerði. Hann var mjög soltinn og át títt. En sá er Logi heitir, það var villieldur, og brenndi hann eigi seinna trogið en slátrið. En er Þjálfi þreytti rásina við þann er Hugi hét, það var hugur minn og var Þjálfa eigi vænt að þreyta skjótfæri hans: també ha passat el mateix amb els concursos en què heu rivalitzat amb els homes de la meva guàrdia. El primer ha estat el que ha dut a terme en Loki. Estava molt afamat i ha menjat amb golafreria, però [el seu competidor,] el qui es deia Logi, era el foc salvatge, i no ha trigat més a cremar el bol que la carn que contenia; i quan en Þjálfi s'ha provat a córrer amb el que es diu Hugi, aquest era el meu pensament i no es podia esperar que en Þjálfi pogués mesurar la seva rapidesa amb la d'ell
◊ þá mælti Ísolde, hans dóttir: "þú þreytir um veiði við Salomon konung. Veiztu, at hann er meiri maðr en þú, ok ef nú veiztu þat ekki, þá fœr þú nú þat reynt, áðr en lokit sé yðru viðskipti": llavors va parlar la Isolda, sa filla: "mesuraràs les teves forces amb el rei Salomó per un afer de caça. Que per ventura no saps que és un home més poderós que no tu? I si no ho saps, ho sabràs de pròpia experiència abans que no hagi conclòs el vostre encontre"
♦ þreyta drykkju við e-n: provar-se a beure amb algú
◊ þá mælti Þór að helst vill hann taka það til að þreyta drykkju við einhvern mann. Útgarða-Loki segir að það má vel vera og gengur inn í höllina og kallar skutilsvein sinn, biður að hann taki vítishorn það er hirðmenn eru vanir að drekka af. Því næst kemur fram skutilsveinn með horninu og fær Þór í hönd: en Tor llavors li va dir que el que més li agradaria fer seria provar-se a beure amb qualsevol d'allà. L'Útgarða-Loki li va dir que no hi havia cap problema a fer-ho, va entrar a dins la höll i va cridar el seu coper a qui va demanar que els dugués la banya de càstig, que els homes de la seva guàrdia solien beure (és a dir, quan se'ls havia de castigar per alguna cosa que haguessin fet); tot seguit va aparèixer el coper amb la banya i la lliurà al Tor
♦ þreyta fang við e-n: contendre amb algú per un botí, disputar-se un botí amb algú
♦ þreyta hamingju við e-n: mesurar la seva bona sort amb la d'algú, provar sorts amb algú
◊ konungr verðr þeim stórliga reiðr fyrir sínar tiltekjur ok kvað eigi þeira fœri at þreyta hamingju við Hrólf konung ok lét taka þá báða ok setja í bǫnd, en Ella konungr sjálfr ferr í móti Hrólfi konungi með miklu liði ok kvað líkligt, at Hrólfr konungr ætlaði þetta af hans vélræðum vera, er þessir menn hǫfðu á hendr tekizt: el rei es va posar molt felló amb ells per llur acció i va dir que havia estat impropi d'ells mesurar llur sort amb la del rei Hrólfr i aleshores els féu prendre i engrillonar a tots dos; quant al rei Ella, es dirigí en persona a l'encontre del rei Hrólfr amb una gran tropa dient que era probable que el rei Hrólfr cregués que el que aquests homes havien emprès havia passat a causa de les insídies d'ell
◊ óviturlega hefir ykkur frændum orðið að þið ætlið að þreyta hamingju við sonu Ingimundar: no heu pres pas una decisió intel·ligent, tu i els teus parents, en pretendre mesurar la vostra bona sort amb la dels fills de l'Ingimundr
♦ þreyta stríð [við e-n]: dirimir una lluita [amb algú], combatre [amb algú]
◊ þess vegna leggjum við á okkur erfiði og þreytum stríð (ἀγωνίζεσθαι:   εἰς τοῦτο γὰρ κοπιῶμεν καὶ ἀγωνιζόμεθα) því að við höfum fest von okkar á lifanda Guð sem er frelsari allra manna, einkum trúaðra: per això, ens escarrassem i lluitem, perquè tenim posada la nostra ferma esperança en el Déu vivent, que és el Salvador de tots els homes, especialment dels creients
◊ O Faðir! Faðir! ǁ föður-miskunn ǁ auðsýn þeim öllum, ǁ sem eptir hjálp ǁ þyrstir þreyta stríð ǁ þúngt við dauða, ǁ ok þik nú um náð ǁ í neyð yztu, ǁ ok hjarta-hressíng ǁ heitt ákalla!: Oh Pare! Pare! Mostra la teva misericòrdia paternal amb tots els qui estan assedegats d'ajuda, [que] lluiten una lluita feixuga amb la mort i t'invoquen, en llur extrema necessitat, per demanar-te ardentment gràcia i conhort per a llurs cors (l'original fa: Vater, Vater, erbarme Dich Aller, die dürstend nach Hilfe, ǁ Die in de Todes Kampf um Labsal, um Gnade Dich anflehen)
♦ þreyta skeið: fer (o: córrer) una cursa
◊ fyrst við erum umkringd slíkum fjölda votta léttum þá af okkur allri byrði og viðloðandi synd og þreytum (τρέχειν τὸν ἀγῶνα:   δι’ ὑπομονῆς τρέχωμεν τὸν προκείμενον ἡμῖν ἀγῶνα) þolgóð það skeið sem við eigum fram undan: puix que estem envoltats d'un nombre tan gran de testimonis, deslliurem-nos de tota càrrega i del pecat que ens assetja i correguem, endurants, la cursa que tenim al davant
♦ þreyta sund við e-n: provar-se a nedar amb algú
◊ bæði er að þú ert gervilegur maður enda lætur þú allstórlega. En eigi því síður skaltu vita nafn mitt eða við hvern þú hefir sundið þreytt. Hér er Ólafur konungur Tryggvason: dues coses puc dir de tu: que ets un home capaç, per bé que molt bravejador. Tanmateix, sabràs el meu nom o, el que és el mateix, amb qui t'has provat a nedar: vet aquí el rei Olau Tryggvason
2. <e-ð>: (leggja sig sérstaklega framesforçar-se al màxim per aconseguir una cosa (desplegar grans esforços)
◊ Þór fór fram á leið og þeir félagar og gekk fram til miðs dags. Þá sáu þeir borg standa á völlum nokkrum og settu hnakkann á bak sér aftur áður þeir fengu séð yfir upp. Ganga til borgarinnar og var grind fyrir borghliðinu og lokin aftur. Þór gekk á grindina og fékk eigi upp lokið. En er þeir þreyttu að komast í borgina þá smugu þeir milli spalanna og komu svo inn. Sáu þá höll mikla og gengu þannig. Var hurðin opin. Þá gengu þeir inn og sáu þar marga menn á tvo bekki og flesta ærið stóra. Því næst koma þeir fyrir konunginn, Útgarða-Loka, og kvöddu hann. En hann leit seint til þeirra og glotti við tönn og mælti: en Tor i els seus companys varen prosseguir llur camí i estigueren caminant fins a mig dia. Llavors varen veure un castell que es dreçava enmig d'una plana i [era tan alt que] els va caldre clavar el clatell a l'espatlla per poder-ne veure damunt de tot. S'hi acostaren i el portal estava barrat amb una reixa. En Tor s'hi va acostar, però no la va poder obrir, però com que féren tots els esforços possibles, acabaren per obrir-se pas per entre els barrerons de la reixa i s'esmunyiren a dins el castell. Hi varen veure una gran höll i hi anaren. La porta era oberta. Hi entraren i hi varen veure nombrosos homes asseguts a dos bancs i la majoria d'ells era molt gran. Tot seguit es varen presentar davant el rei Útgarða-Loki i el varen saludar, però aquest va trigar a dignar-se a mirar-los, els va somriure d'una manera burleta, mostrant-los les dents, i els va dir...
♦ þreyta á e-ð: esforçar-se [al màxim] en una cosa, esmerçar-se a fons per una cosa
◊ Þór svarar engu, setur hornið á munn sér og hyggur nú að hann skal drekka meiri drykk og þreytir á drykkjuna sem honum vannst til erindi, og sér enn að stikillinn hornsins vill ekki upp svo mjög sem honum líkar. Og er hann tók hornið af munni sér og sér í, líst honum nú svo sem minna hafi þorrið en í hinu fyrra sinni. Er nú gott berandi borð á horninu: en Tor no li va respondre res, dugué la banya a la seva boca amb el ferm propòsit de beure un glop major i s'esforçà al màxim a beure tot el temps que va poder aguantar la respiració però va veure que la punta de la banya continuava sense pujar cap a dalt per més que li hauria agradat. I quan va retirar la banya de la seva boca i hi va guaitar dedins, li va semblar que el contingut encara havia minvat menys que la primera vegada: tot just li faltaven dos dits per arribar a dalt
◊ ég virti fyrir mér þá þraut (ʕiˈnjān ~ עִנְיָן:   rāˈʔīθī   ʔɛθ־hā-ʕiˈnjān   ʔăˈʃɛr   nāˈθan   ʔɛ̆lɔˈhīm   li-βəˈnēi̯   hā-ʔāˈδām,   רָאִיתִי אֶת-הָעִנְיָן, אֲשֶׁר נָתַן אֱלֹהִים לִבְנֵי הָאָדָם) sem Guð hefur fengið mönnunum að þreyta (ʕāˈnāh ~ עָנָה:   la-ʕăˈnōθ   b-ō,   לַעֲנוֹת בּוֹ) sig á: he considerat (contemplat) el treball que Déu ha imposat als homes per tal que s'hi escarrassin
3. <e-n>: (gera úrvinda & gera leiðancansar algú (fatigar-lo & avorrir-lo)
◊ þið þreytið (ʝāˈɣaʕ ~ יָגַע:   hōɣaʕˈtɛm   ʝəˈhwāh   bə-δiβrēi̯-ˈχɛm ,   הוֹגַעְתֶּם יְהוָה בְּדִבְרֵיכֶם) Drottin með orðum ykkar. Þið spyrjið: „Með hverju þreytum (ʝāˈɣaʕ ~ יָגַע:   ba-mˈmāh   hōɣāʕəˈnū,   בַּמָּה הוֹגָעְנוּ) við hann?“ Með því að segja: „Sérhver illvirki er góður í augum Drottins, honum þykir vænt um slíka menn,“ eða: „Hvar er Guð sem dæmir?“: us feu carregosos a Jahvè amb les vostres paraules. I pregunteu: «Amb què ens fem carregosos?» Doncs dient: «Qualsevol que faci el mal és bo als ulls de Jahvè; a ell li agrada aquesta gent». O, si no, «On és el Déu que jutja?»

þreytandi, þreytandi, þreytandi: esgotador -a, cansat -ada, fatigós -osa
	vinna er þreytandi: treballar cansa

þreytast <þreytist ~ þreytumst | þreyttist ~ þreyttumst | þreyst[á e-u]>:
cansar-se, fatigar-se
◊ veistu þá ekki? Hefir þú ekki heyrt? Drottinn er eilífur Guð, er skapað hefir endimörk jarðarinnar. Hann þreytist ekki, hann lýist ekki, speki hans er órannsakanleg. Hann veitir kraft hinum þreytta og gnógan styrk hinum þróttlausa. Ungir menn þreytast og lýjast, og æskumenn hníga, en þeir, sem vona á Drottin, fá nýjan kraft, þeir fljúga upp á vængjum sem ernir. Þeir hlaupa og lýjast ekki, þeir ganga og þreytast ekki: 
þreytumst (ἐγκακεῖν:   τὸ δὲ καλὸν ποιοῦντες μὴ ἐγκακῶμεν) ekki að gera það sem gott er því að á sínum tíma munum við uppskera ef við gefumst ekki upp: no ens cansem, doncs, de fer el que é bo (de fer el bé), car, al seu temps collirem, si no desistim
♦ þreytast á e-u: cansar-se d'una cosa, atipar-se d'un cosa
◊ þreytast á hlaupum: cansar-se de córrer

þreyttur, þreytt, þreytt: esgotat -ada, exhaust -a

þreytu·lega <adv.>:
cansat

þreytu·legur, -leg, -legt <adj.>:
de posat cansat, que fa cara de cansat -ada

þreytu·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
senyal m de fatiga

þreytu·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
dolor m,f per cansament
♦ ég hef þreytuverk í bakinu: em fa mal la ronyonada

þriðji, þriðja, þriðja <num. ord.>:
tercer -a, <eða ritm.terç -a
♦ einn þriðji: un terç ()
♦ tveir þriðju: dos terços ()
♦ hálfur þriðji (o: tveir og hálfur)tres i mig
♦ í þriðja [lagi]: tercera, en tercer lloc (en una enumeració)
♦ í þriðja sinn (o: í þriðja skipti)per tercera vegada
♦ þriðja persóna: <GRAMtercera persona
♦ [persónu]fornöfn í þriðju persónu eintölu ~ fleirtölu: pronom personal de tercera persona en singular ~ plural
♦ tala um sig í þriðju persónu: parlar [de si mateix -a] en tercera persona
♦ þriðja persóna eintölu í nútíð framsöguháttar af reglulegum sögnum: la tercera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs regulars
♦ þriðja persóna fleirtölu í nútíð viðtengingarháttar af óreglulegum sögnum: la tercera persona del singular del present de subjuntiu dels verbs irregulars
♦ þriðja skiptið: la tercera vegada
♦ þriðji hver maður: un de cada tres, una de cada tres persones
♦ þriðji partur: una tercera part
 
þriðji, þriðja, þriðja
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N þriðji, <þriði, <þriðe   þriðja, <þriðia   þriðja, <þriðia
A þriðja, <þriðia   þriðju, <þriðiu, <þriðio   þriðja, <þriðia
G þriðja, <þriðia   þriðju, <þriðiu, <þriðio   þriðja, <þriðia
D þriðja, <þriðia   þriðju, <þriðiu, <þriðio   þriðja, <þriðia
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N þriðju, <þriðiu, <þriðio   þriðju, <þriðiu,&n