Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SE-SF

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Out, out, brief candle!
Life's but a walking shadow, a poor player
That struts and frets his hour upon the stage
And then is heard no more: it is a tale
Told by an idiot, full of sound and fury,
Signifying nothing.
 
   
Apaga't, consumeix-te, curta flama!
La vida és sols una ombra passatgera,
un trist comediant que gasta fums
i s'escalfa damunt l'escenari una hora,
i no se'l sent piular mai més.
Una història que ve a contar un beneit
inflada de soroll i ferotgia,
que al capdavall no significa res!
 
   
W.S., Macbeth, acte V, escena V · Traducció de Josep Maria de Sagarra, pàg. 376.
 
       

sea <f. seu, seur. Gen. pl.: sea>:
seà f (fl./pl.: seàs og/i seïm
◊ en Elísa mælti: "Heyrið orð Drottins. Svo segir Drottinn: Á morgun í þetta mund mun ein sea (səˌʔāh־ˈsɔlɛθ, סְאָה-סֹלֶת) af fínu mjöli kosta einn sikil og tvær seur (wə-sāʔˈθaʝim, וְסָאתַיִם) af byggi (ɕəʕɔˈrīm, שְׂעֹרִים) einn sikil í borgarhliði Samaríu": i l'Eliseu va dir: «Escolteu la paraula de Jahvè: Això diu Jahvè: «Demà en aquesta hora, a la porta de Samaria, vendran una seà de flor de farina per un sicle, i dues seàs d'ordi [també] per un sicle»

Seba <m. Sebas, no comptable>:
Sebà m (סְבָא)
◊ synir Kúss: Seba, Havíla, Sabta, Raema og Sabteka. Og synir Raema: Séba og Dedan. Og Kús gat Nimrod. Hann tók að gjörast voldugur á jörðinni: fills d'en Cus: Sebà, Havilà, Sabtà, Ragmà i Sabtecà. Fills d'en Ragmà: Xebà i Dedan. I en Cus engendrà en Nimrod, que fou el primer a ser poderós a la terra

Sebaingur <m. Sebaings, Sebaingar>:
sebaïta (o: sabaïta) m & f
◊ svo segir Drottinn: Auður Egyptalands og verslunargróði Blálands (ū-səħar־ˈkūʃ, וּסְחַר-כּוּשׁ) og Sebainga (ū-səβāˈʔīm, וּסְבָאִים), hinna hávöxnu manna, skal ganga til þín og verða þín eign: així diu Jahvè[-Sabaot]: “els guanys d'Egipte i el profit dels comerciants d'Abissínia i dels sabaïtes, gent alta, passaran a tu i seran pertinença teva. Aquests pobles et seguiran, se't presentaran encadenats i es prosternaran davant teu i et suplicaran tot dient: «Déu únicament es troba al teu costat i no n'hi ha cap altre, no hi ha cap més altre déu que ell»”

sebat <m. sebats, sebatar>:
xevat m (o: xebat; o: sebat) (שְׁבָט)
◊ Á tuttugasta og fjórða degi hins ellefta mánaðar, það er mánaðarins sebat, á öðru ríkisári Daríusar, kom orð Drottins til Sakaría spámanns Berekíasonar, Iddósonar, svo hljóðandi: el dia vint-i-quatre del mes onzè, ço és, del mes de xevat, l'any segon del regnat d'en Darius, la paraula de Jahvè fou adreçada al profeta Zacaries, fill d'en Baraquies, fill de l'Idó, dient-li...

Sebóím¹ <f. Sebóímar, no comptable>:
Seboïm f, Ceboïm f (צְבֹאיִם ,צְבֹיִים)
◊ þegar Amrafel var konungur í Sínear, Aríok konungur í Ellasar, Kedorlaómer konungur í Elam og Tídeal konungur í Gojím, bar það til, að þeir herjuðu á Bera, konung í Sódómu, á Birsa, konung í Gómorru, á Síneab, konung í Adma, á Semeber, konung í Sebóím, og konunginn í Bela (það er Sóar): al temps de n'Amrafel, rei de Xinar, de n'Arioc, rei d'El·lasar, d'en Quedorlaòmer, rei d'Elam, i d'en Tidal, rei de Goïm, es va esdevenir que [aquests quatre reis] van fer la guerra a en Bera, rei de Sodoma, a en Birxà, rei de Gomorra, a en Xinab, rei d'Admà, a en Xeméber, rei de Seboïm, i al rei de Bela (això és, Çòar)
◊ landið er allt orðið að brennisteini, salti og brunaskellum (ɕərēˈφāh, שְׂרֵפָה), þar verður eigi sáð og ekkert sprettur þar og engin jurt kemur þar upp úr jörðinni, en allt er umturnað (kə-mahpēˈχaθ, כְּמַהְפֵּכַת) eins og Sódóma og Gómorra, Adma og Sebóím, er Drottinn umturnaði  (hāˈφaχ, הָפַךְ) í reiði sinni og heift: tota la terra s'haurà convertida en sofre, sal i abrasament; no hi sembraran res,ni res hi germinarà; no hi creixerà cap herba, i tot serà com Sodoma i Gomorra, Admà i Seboïm, que Jahvè va destruir en la seva ira i còlera

Sebóím² <f. Sebóímar, no comptable>:
Seboïm f, Ceboïm f (צְבֹעִים)
◊ Hadíd, Sebóím, Neballat: Hadid, Seboïm, Nebal·lat

Sebóím·dalur <m. -dals, no comptable>:
Vall f de Seboïm, Vall f de Ceboïm (גֵּי הַצְּבֹעִים)
◊ ránssveit fór út úr herbúðum Filista í þrem hópum. Einn hópurinn stefndi veginn til Ofra inn í Sjúalland, annar hópurinn stefndi veginn til Bet Hóron, og þriðji hópurinn stefndi veginn til hæðarinnar, sem gnæfir yfir Sebóímdalinn gegnt eyðimörkinni: el cos dels devastadors va sortir del campament dels filisteus en tres grups: un grup va enfilar el camí d'Ofrà cap a la regió de Xual; el segon grup va enfilar el camí de Bet-Horon, i el tercer grup el enfilar el camí del pujol que domina la Vall de Seboïm en direcció de cap al desert

sebra·dýr <f. -dýrs, -dýr>:
zebra f (nom de diversos mamífers del gènere Equus)

sebra·fiðrildi* <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
papallona f zebra (lepidòpter Iphiclides podalirius) (mjólkursuga)

sebra·háfur <m. -háfs, -háfar>:
tauró zebrat, tauró zebra m (peix Stegostoma fasciatum)

sebra·hestur <m. -hests, -hestar>:
zebra f (nom de diversos mamífers del gènere Equus)

sebú·uxi <m. -uxa, -uxar>:
zebú m (fl./pl.: zebús) (mamífer Bos indicus)

seddi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → seðja “assaciar”

Sedekía <m. Sedekía, no comptable>:
Sedecies m, Cidquiià m, Cidquiiahu m (צִדְקִיָּהוּ, צִדקִיָּה)
◊ Sedekía var tuttugu og eins árs að aldri, þá er hann varð konungur, og ellefu ár ríkti hann í Jerúsalem. Móðir hans hét Hamútal Jeremíadóttir og var frá Líbna: Sedecies tenia vint-i-un anys quan el feren rei, i en va regnar onze a Jerusalem. Sa mare es deia Hamutal, filla de Jeremies, i era de Libnà
◊ og það kom enn fremur á dögum Jójakíms Jósíasonar, konungs í Júda, allt til ársloka hins ellefta árs Sedekía Jósíasonar, konungs í Júda, allt til herleiðingar Jerúsalembúa í fimmta mánuðinum: i ho fou també en temps de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, fins a la fi de l'any onze de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, fins a la deportació dels habitants de Jerusalem, el mes cinquè

seder·bók <f. -bókar, -bækur>:
séder m, ordre m (cadascuna de les sis divisions de la Mixnà: סֵדֶר ~ סְדָרִים) (skipun)

seder·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
[vespre m del] séder m

seder·kvöldverður <m. -kvöldverðar, -kvöldverðir>:
sopar m del séder (seder-máltíð)

seder-máltíð <f. -máltíðar, -máltíðir>:
sopar m del séder

sedrus·toppa <f. -toppu, -toppur. Gen. pl.: -toppa>:
ocell sedós dels cedres (ocell Bombycilla cedrorum)

sedrus·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
cedre m (arbre Cedrus libani)
♦ → atlassedrus “cedre de l'Atles”
♦ → himalajasedrus “cedre de l'Himàlaia”

sedrus·viður <m. -viðar, -viðir. Dat. sg.: -viði o: -við>:
cedre m (arbre Cedrus libani i la seva fusta)

seðill <m. seðils, seðlar>:
1. (stutt bréf ~ miði -bréfmiði ~ minnismiði- & peningaseðill & farseðillbitllet m (paper moneda & full de paper de dimensions reduïdes & breu escrit o notícia escrit en ell & tíquet de viatge)
♦ eittþúsund króna seðill: un bitllet de mil corones
♦ fimmtíu evra seðill: un bitllet de cinquanta euros
♦ tvöþúsund króna seðill: un bitllet de dues mil corones
2. (matseðillcarta f (de restaurant)
3. (pappírssnepillpaperet m (bocí o tros de paper per a fer-hi petites anotacions)

seðja <seð ~ seðjum | saddi ~ söddum | satte-n>:
(mettaatipar algú, saciar algú, <LITassadollar algú
◊ eplið saddi mig: la poma em va atipar
♦ seðja hungur sitt: satisfer la seva fam, saciar la seva gana
♦ seðja hungrið: saciar la fam
♦ seðja forvitni sína: satisfer la seva curiositat
♦ seðja forvitni e-s: satisfer la curiositat d'algú
♦ seðja e-n á e-u (o: af e-u)atipar-se d'una cosa

seðjandi, seðjandi, seðjandi <adj.>:
que atipa (o: sacia) ràpidament

seðjast <seðst ~ seðjumst | saddist ~ söddumst | saðst>:
atipar-se, saciar-se, <GENassadollar-se

seðlabanka·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
<ECONdirector m de banc central, directora f de banc central
♦ seðlabankastjóri Evrópu: el director del Banc Central Europeu, la directora del Banc Central Europeu

seðla·banki <m. -banka, -bankar>:
<ECONbanc m central
♦ Seðlabanki Íslands: Banc Central d'Islàndia
♦ Seðlabanki Bandaríkjanna: Reserva Federal [dels Estats Units d'Amèrica]

seðla·búnt <n. -búnts, -búnt>:
feix m de bitllets

seðla·fótur <m. -fótar, -fætur>:
<ECONpatró monetari

seðla·gengi <n. -gengis, no comptable>:
<ECONtipus m de canvi

seðla·prentun <f. -prentunar, no comptable>:
<ECONimpressió m de paper moneda

seðla·safn <n. -safns, -söfn>:
<LEXICOGcedulari m, calaixera f de fitxes lexicogràfiques
♦ Seðlasafn Orðabókar Háskólans: Calaixera Lexicogràfica del Diccionari de la Universitat d'Islàndia, Arxiu Lexicogràfic del Diccionari de la Universitat d'Islàndia

seðla·tryggingarkerfi <n. -tryggingarkerfis, -tryggingarkerfi>:
<ECONsistema monetari

seðla·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
impressió f de paper moneda, impressió f de diners

seðla·velta <f. -veltu, no comptable>:
<ECONbitllets m.pl en circulació, quantitat f de diner[s] en circulació

seðla·veski <n. -veskis, -veski. Gen. pl.: -veskja; dat.pl.: -veskjum>:
cartera f, bitlletera f

sef <n. sefs, no comptable>:
jonc m (qualsevol planta del gènere Juncus)

sef:
1ª pers. sg. pres. ind. de → sofa “dormir”

sefa <sefa ~ sefum | sefaði ~ sefuðum | sefaðe-n ~ e-ð>:
calmar algú ~ una cosa
◊ átu þeir og urðu vel saddir, og græðgi þeirra sefaði hann: 
◊ sjá, ég hefi sefað sál mína og þaggað niður í henni. Eins og afvanið barn hjá móður sinni, svo er sál mín í mér: 
◊ en borgarritarinn (= ὁ γραμματεύς) gat sefað (καταστέλλειν, καταστείλας) fólkið og mælti: "Efesusmenn, hver er sá maður, að hann viti ekki, að borg Efesusmanna geymir musteri hinnar miklu Artemisar og steininn helga af himni?: però el canceller va poder calmar la gernació i els digué: Efesis, qui hi ha que ignori que la vila d'Efès és la guardiana del temple de la gran Artemis i de la pedra sagrada [caiguda] del cel?
◊ þú varst vörn lítilmagnans, vörn hins vesala í nauðum hans, skjól í skúrunum, hlíf í hitanum. Þótt andgustur ofríkismannanna sé eins og kuldaskúrir, glaumkæti óvinanna eins og sólarbreiskja í ofþurrki, þá sefar þú sólarbreiskjuna með skugganum af skýinu, og sigursöngur ofríkismannanna hljóðnar: 
♦ sefa grát [e-s]: calmar el plor [d'algú], calmar les llàgrimes [d'algú], fer callar el plor [d'algú]
♦ sefa reiði e-s: calmar l'ira d'algú, <LITapaivagar l'ira d'algú
◊ konungsreiði er sem sendiboði dauðans, en vitur maður sefar hana: 
◊ gjöf á laun sefar reiði og múta í barmi ákafa heift: 
◊ heimskinginn úthellir allri reiði sinni, en vitur maður sefar hana að lokum: 

sefandi, sefandi, sefandi <adj.>:
tranquil·litzador -a
♦ með sefandi röddu: amb veu tranquil·litzadora
♦ sefandi lyf: <FARMAneurolèptic m

sefan·legur, -leg, -legt <adj.>:
aplacable, que es pot aplacar

Sefarad <n. Sefarads (o: Sefarad), no comptable. Dat. sg.: Sefarad>:
Sefarad f (סְפָרַד) (Edóm)
◊ þeir af Ísraelsmönnum, er teknir hafa verið í vígi þessu og fluttir burt hernumdir, munu taka það til eignar, sem Kanaanítar eiga, allt til Sarefta, og þeir sem fluttir hafa verið burt hernumdir frá Jerúsalem, þeir sem eru í Sefarad, munu taka til eignar borgir Suðurlandsins: els d'Israel que hagin estat capturats en aquesta batalla i emportats captius posseïran les terres dels cananeus fins a Sarepta, i els captius de Jerusalem que són a Sefarad posseïran les viles del Nègueb (ʕāˈrēi̯   ha-nˈnɛɣɛβ, עָרֵי הַנֶּגֶב. La traducció islandesa diu, literalment, les viles -o les ciutats- del país de migjorn)

Sefardi <m. Sefarda, Sefardar>:
sefardita m & f (סְפָרַדִּים, pl.; סְפָרַדִּי)

sefardíska <f. sefardísku, no comptable>:
sefardita m, spanyolit m, lladí m (llengua romànica)

sefardískur, sefardísk, sefardískt <adj.>:
sefardita

sefari <m. sefara, sefarar>:
aplacador m, apaivagador m, aplacadora f, apaivagadora f

sefa·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
histèric -a

sefast <sefast ~ sefumst | sefaðist ~ sefuðumst | sefast>:
calmar-se
◊ allur landslýður fagnaði og borgin sefaðist (wə-hā-ˈʕīr   ʃāˈqāŧāh, וְהָעִיר שָׁקָטָה). En Atalíu (ʕăθaˈljāhū, עֲתַלְיָהוּ) drápu þeir með sverði í konungshöllinni: tot el poble del país es va alegrar i la vila es va calmar, però, quant a l'Atalia, la mataren per l'espasa al palau del rei
◊ en er hann sá hræðslu þeirra þá gekk af honum móðurinn og sefaðist hann og tók af þeim í sætt börn þeirra, Þjálfa og Röskvu, og gerðust þau þá skyldir þjónustumenn Þórs og fylgja þau honum jafnan síðan: però quan va veure llur espant, l'ira li va espassar i es va calmar i se'n va dur, en rescabalament, llurs infants, la Rǫskva i en Þjálfi. Es convertiren en els skyldir þjónustumenn, servents forçosos o obligats, del Tor i de llavors ençà l'acompanyaren sempre pertot on anés
♦ reiði hennar sefaðist: la seva ira li va espassar
◊ og er hann hafði þetta mælt, sefaðist reiði þeirra (ʔāz   rāφəˈθāh   rūˈħā-m, אָז רָפְתָה רוּחָם) við hann: i quan hagué dit això, els espassà llur ira contra ell
♦ stormurinn sefaðist: la tempesta va espassar, la tempesta es va calmar

sefa·sýki <f. -sýki, no comptable>:
histèria f

sef·gedda <f. -geddu, -geddur. Gen. pl.: -gedda o: -geddna>:
luci negre, lluè de riu mallat (peix Esox niger syn. Esox reticulatus)

sef·gífill <m. -gífils, -gíflar>:
ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

sef·goði <m. -goða, -goðar>:
cabussó gris, escabussó m gran (Val.), soterí gris (Mall., Men.) (ocell Podiceps griseigena)

sef·gresi <n. -gresis, no comptable>:
joncs m.pl
◊ svo bar við að tveim árum liðnum, að Faraó dreymdi draum. Hann þóttist standa við Níl. Og sjá, upp úr ánni komu sjö kýr, fallegar útlits og feitar á hold, og fóru að bíta sefgresið (wa-ttirˈʕɛi̯nāh   bā-ˈʔāħū, וַתִּרְעֶינָה בָּאָחוּ)al cap de dos anys, el Faraó va tenir un somni. Es trobava a la vora del Nil, i va veure pujar del Nil set vaques de bell aspecte, grasses, que es posaven a pasturar enmig dels joncs
◊ mig dreymdi, að ég stæði á árbakkanum. Og sjá, upp úr ánni komu sjö kýr, feitar á hold og fallegar útlits, og fóru að bíta sefgresið: vaig somniar que em trobava dret a la vorera del riu, i vet aquí que set vaques grasses, de bell aspecte, van pujar del riu i es van posar a pasturar enmig dels joncs

sef·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
cobert -a de joncs

Sef·hafið <n. -hafsins, no comptable>:
la Mar f dels Joncs, Iam Suf m (יַם-סוּף)
◊ Ísraelsmenn héldu frá Hórfjalli í átt til Sefhafsins til þess að sneiða hjá Edómslandi. En þolinmæði fólksins þraut á leiðinni: els israelites van partir del puig Hor en direcció a la Mar dels Joncs per tal d'evitar el territori d'Edom. Però la paciència del poble es va esgotar tot fent camí

sef·hegri <m. -hegra, -hegrar>:
bitó m [comú], abutor m, vítol m (Val.), queca f (Mall.), saluet m (Mall.) (ocell Botaurus stellaris)

sef·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
polla f d'aigua, gallineta f d'aigua, polla f de riu, polla f garau (Bal.) (ocell Gallinula chloropus)

sefi¹ <m. sefa, sefar>:
esperit m, ànim m (part afectiva de l'ànima que regeix els sentiments i el coratge)
◊ hugr einn þat veit, ǀ er býr hjarta nær, ǁ einn er hann sér um sefa: ǀ ǫng er sótt verri ǀ hveim snotrom manni, ǁ enn sér ǫngo at una: el que habita vora el cor, únicament la pensa ho sap - ben tota sola està ella amb els sentiments: per a un home savi, no hi ha pitjor patiment que desitjar i no poder satisfer el desig (interpreto el darrer vers com una referècia al desig amorós i sexual no satisfet, i tradueixo en conseqüència. Altrament, l'estrofa quedaria despenjada, quant al contingut, de la resta d'estrofes que apareixen en el seu entorn)
◊ fornjósnar augo ǀ þurfo fira synir, ǁ hvars scolo vreiðir vega; ǁ opt bǫlvísar konor ǀ sitja brauto nær, ǁ þær er deyfa sverð oc sefa: ulls previdents han de menester els fills d'home, on que hagin de combatre tot furiosos; sovint les dones que saben forjar desgràcies seuen a l'aguait arran dels camins, les qui esmussen espases i coratges
◊ meðalsnotr ǀ skyli manna hverr, ǁ æva til snotr sé; ǁ ørlǫg sín ǀ viti engi fyrir, ǁ þeim er sorgalausastr sefi: mitjanament savi hauria d'ésser tothom; que [ningú] mai no sàpiga massa! Que ningú no conegui per endavant el seu destí i així tindrà l'ànima més despreocupada (recorda la celebèrrima Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios temptaris numeros...)
◊ þat kann ec it sextánda, ǀ ef ec vil ins svinna mans ǁ hafa geð alt oc gaman: ǁ hugi ec hverfi ǀ hvítarmri kono ǁ oc sný ec hennar ǫllom sefa: en sé un de setzè si vull obtenir tot l'amor i el goig (cf. Kuhn 1968³, pàg. 72: geð <...> 2. liebesverlangen; cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: gaman <...> freude durch geschlechtlichen umgang mit einer frau od. dieser umgang selbst; unna gamni liebesgenuß gewähren <...> geð oc gaman liebe und geschlechtlicher umgang (Háv. 99 und 161, Hrbl. 18)) d'una noia llesta: [amb ell] capgiro el seny de la dona de braços blancs i li tragiro tot el seu cor (cf. Kuhn 1968³, pàg. 180: sefi <...> m. sinn, gemüt)

sefi² <m. sefa, sefar>:
(sonur & ættingi & afkomandiparent m (el mot també pot designar, de manera més específica el fill i el descendent)
♦ Surtar sefi: <LIT & MITOLel parent del Surt (kenning del llop Fènrir)

sefi³ <m. sefa, sefar>:
(ástamor m,f (estima)

sefíra <f. sefíru, sefírur. Gen. pl.: sefíra>:
sefirà f (סְפִירָה) (fl./pl.: sefiràs & sefirot)

sefíti <m. sefíta, sefítar>:
<ASTRONcefeida m & f

sefja <f. sefju, sefjur. Gen. pl.: sefja>:
boira marina molt espessa

sefja <sefja ~ sefjum | sefjaði ~ sefjuðum | sefjaðe-n>:
1. <GENsuggestionar algú
2. <FIGcaptivar (o: fascinar) algú, embadalir algú
♦ sefja e-n með e-u: captivar algú amb una cosa

sefjandi, sefjandi, sefjandi <adj.>:
1. <PSICOLsuggestiu -iva
2. <FIGfascinant, captivador -a
♦ hafa sefjandi áhrif á e-n: <LOCtenir un efecte hipnòtic sobre algú

sefjun <f. sefjunar, no comptable>:
<PSICOLsuggestió f
♦ → eftirsefjun “suggestió posthipnòtica”
♦ → sjálfssefjun “autosuggestió”

sefjunar·máttur <m. -máttar, no comptable>:
poder m de suggestió

sef·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
<MEDsistema nerviós parasimpàtic

sef·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
papir m (planta Cyperus papyrus)

sef·reyr <m. -reyrs, no comptable>:
canya f [de jonc], jonc m
◊ þá skulu allir íbúar Egyptalands viðurkenna, að ég er Drottinn, af því að þú ert Ísraelsmönnum ekki annað en stafur úr sefreyr (miʃˈʕɛnɛθ   qāˈnɛh, מִשְׁעֶנֶת קָנֶה) . Þegar þeir grípa um þig með hendinni (βa-kˈkaφχā, בַכַּפְךָ ǁ βa-kˈkaφ, בַכַּף), þá brotnar þú og fleiðrar alla höndina (kāl־kāˈθēφ, כָּל-כָּתֵף) á þeim, og þegar þeir styðjast við þig, þá brestur þú í sundur og linar þá í öllum mjöðmunum (kāl־māθəˈnāʝim, כָּל-מָתְנָיִם)i tots els habitats de l'Egipte reconeixeran que jo sóc Jahvè, per tal com tu per als israelites no ets sinó un bordó de canya [de jonc]. Quan t'agafen amb la mà, t'esquerdes i els ensates tota la mà; quan es recolzen en tu, et trenques i els esllomes completament

sef·strá <n. -strás, -strá>:
canya f [de jonc], jonc m
◊ þess vegna mun Drottinn höggva höfuð og hala af Ísrael, pálmakvistinn (kipˈpāh, כִּפָּה) og sefstráið (wə-ʔaɣˈmōn, וְאַגְמוֹן) á sama degi: per això Jahvè tallarà d'Israel cap i cua, palma i jonc el mateix dia!
◊ ekkert heppnast Egyptalandi, hvorki það sem höfuð eða hali, pálmakvistur (kipˈpāh, כִּפָּה) eða sefstrá (wə-ʔaɣˈmōn, וְאַגְמוֹן) taka sér fyrir að gjöra: i a l'Egipte, ja no li surt bé res del que volen fer el cap o la cua, la palma o el jonc

sef·stöngull <m. -stönguls, -stönglar>:
tija f de jonc

sef·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
boscarla f de canyar, corrotxí m (Val.), xitxarra f de canyar (Val.), boscarla f de canyet (Mall.), boscarla f de canyís (Men.) (ocell Acrocephalus scirpaceus)

sef·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:
repicatalons m, teuladí m de canyar (Val.), hortolà m de canyet (Mall.), sit m de canyís (Men.) (ocell Emberiza schoeniclus)

sefur:
2ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sofa “dormir”

sef·þvari <m. -þvara, -þvarar>:
bitó m [comú], abutor m, vítol m (Val.), queca f (Mall.), saluet m (Mall.) (ocell Botaurus stellaris) (sefhegri)

sef·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] juncàcies f.pl (família de plantes Juncaceae)

sef·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
cabussó orellut, escabussó m orellut (o:burell) (Val.), soterí orellut (Mall., Men.) (ocell Podiceps auritus) (flórgoði)
♦ stóra sefönd: cabussó gris, escabussó m gran (Val.), soterí gris (Mall., Men.) (ocell Podiceps griseigena) (sefgoði)

segabláæða·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDtromboflebitis f
♦ bláæðabólga og segabláæðabólga innan höfuðkúpu og í mænugöngum: flebitis i tromboflebitis intracranials i intraraquídies

sega·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
<MEDtrombosi f (formació de coàgul a vas sanguini)
♦ → bláæðasegamyndun “trombosi venosa”
♦ → kransæðarsegamyndun “trombosi coronària”
♦ → slagæðasegamyndun “trombosi arterial”

sega·rek <n. -reks, -rek>:
<MEDtromboembòlia f

segareks- <en compostos>:
<MEDtromboembòlic -a

sega·stífla <f. -stíflu, -stíflur. Gen. pl.: -stíflna o: -stífla>:
<MEDtrombosi f (formació de coàgul a vas sanguini)

segavarnar·efni <n. -efnis, -efni>:
<MED & FARMAanticoagulant m

segð <f. segðar, segðir>:
1. <INFORMexpressió f
♦ reglulegar segðir: expressions regulars
2. <GRAMenunciat m

<LIT seggur <m. seggs, seggir. Gen. pl.: seggja; dat.pl.: seggjum>:
baró m, home m
◊ heyri seggir, ǀ er vilja sið nema ǁ ok góð verk gera, ǁ horsklig ráð, ǀ er heiðinn maðr ǁ kendi sínum syni: que els [bons] barons que vulguin aprendre [bons] costums i fer bones obres, escoltin els savis consells que un home pagà va ensenyar a son fill (l'edició d'en Gering p. 1 fa: hlýði seggir, ǀ þeirs vilja sið lifa ǁ ok góð verk gøra, ǁ horsklig ráð, ǀ þaus heiðinn maðr ǁ kendi sínum syni ‘que els barons que vulguin viure amb virtut i fer bones obres obeeixin...’)
◊ ýmisgjarn ǀ ver þú aldrigi, ǁ sáttr ver við sjálfan þik; ǁ seggja engum ǀ verðr sá samhuga, ǁ er sundrþykkiz við sik: no siguis mai versàtil. Estigues en pau amb tu mateix. El qui està en desacord amb si mateix, no estarà mai d'acord amb cap altre home (l'edició d'en Gering p. 6 fa: ýmisgjarn ǀ vestu aldrigi, ǁ sæzk við sjálfan þik; ǁ seggja øngum ǀ verðr sá samhuga, ǁ er sundrþykkisk við sik)

segja <segi ~ segjum | sagði ~ sögðum | sagt>:
I. <personal>:
1. <e-ð>: <GENdir una cosa
◊ "Þorgrímur býr hér Ljótólfsson en bærinn heitir að Upsum og vill bóndi að þér gangið inn því að ei er úti vært. Bauð hann mér svo að segja yður hverjir sem úti væru": “Aquí hi viu en Þorgrímur Ljótólfsson i el mas es diu að Upsum i l'amo del mas vol que entreu per tal com el temps que fa no és per romandre defora. M'ha manat que us ho digui fóssiu qui fóssiu els qui sou defora”
♦ ég veit ei hvað skal segja: no sé pas què dir
♦ segja e-ð upphátt: dir una cosa en veu alta, dir una cosa fort (Bal.)
♦ segja e-m e-ð: dir-li una cosa a algú
♦ segðu mér það!: digues-m'ho!
♦ ég heyrði ekki hvað hann sagði: no he sentit el que ha dit
♦ hann sagði mér að fara: m'ha dit que me n'anés
♦ ég sagði henni að gera það: li he dit que ho faci
♦ segja satt: dir la veritat, dir ver
♦ það segi ég satt: t'ho ben asseguro
♦ meira að segja: [i] és més, fins i tot, <GEN àdhuc
◊ að þrem mánuðum liðnum var Júda sagt: "Tamar tengdadóttir þín hefir drýgt hór, og meira að segja (wə-ˈɣam   hinˈnēh, וְגַם הִנֵּה): Hún er þunguð orðin í hórdómi." Þá mælti Júda: "Leiðið hana út, að hún verði brennd": devés tres mesos després, digueren a en Judà: ”La Tamar, ta nora, s`és prostituïda, i fins i tot està embarassada [com a conseqüència] de la seva prostitució. I en Judà digué: “Traieu-la fora i que sia cremada”
◊ og Ísrael sagði við Jósef: "Ég hafði eigi búist við að sjá þig framar, og nú hefir Guð meira að segja (wə-hinˈnēh ... gam, וְהִנֵּה ... גַּם) látið mig sjá afkvæmi þitt": i l'Israel va dir al Josep: “No creia pas que et tornaria a veure, i ara Déu fins i tot m'ha fet veure la teva descendència”
♦ mér skildist þú segja..., mér skildist, að þú segðir...: vaig entendre que deies..., pel que em va semblar, deies..., em va semblar que deies...
◊ mér skildist, að þú segðir, að þú hefðir læst framdyrunum á húsi garðvarðarins, með einum af lyklunum sem þú fannst á lyklahring undir framdyra mottunni. Hvað voru margir lyklar á hringnum?": “he entès que heu dit que vau tancar en fort la porta principal de la casa del guarda del parc amb una de les claus que vau trobar al manat de claus de davall l'estora de davant la porta principal. Quantes de claus hi havia al manat?"
♦ sumir segja: n'hi ha qui diuen..., n'hi ha qui diu...
♦ hann má svo sem (o: sosum; o: það [alveg]) segja það fyrir mér: pel que a mi respecta, ho pot ben dir
♦ hvað ég vildi nú sagt hafa?: què és el que encara volia dir?
♦ hvað ég vildi sagt hafa: el que [encara] volia dir
♦ en hvað ég vildi nú sagt hafa var það að <+ ind.>però el que [encara] volia dir era que <+ ind.>
♦ hvað ætlaði ég að segja: el que volia dir
♦ okkar á milli sagt: [dit] entre nosaltres
♦ ég hef heyrt sagt, að: he sentit a dir que
♦ mér segir svo hugur um, að: tinc el pressentiment que, pressento que
◊ "nú líða svo stundir þar til að Steinn tekur sótt. Hann lýsir yfir því að hann mundi eigi fleiri sóttir taka og kvað sér þessa mundu einhlíta til bana. Hann mælti þá við Þorgerði konu sína: "Það vildi eg að þú seldir land þitt eftir dauða minn og færir vestur á Barðaströnd til Gests bróður þíns. Segir mér svo hugur um að Þorbjörn muni ekki rór í byggðinni við þig þó að vel haf fallið á með okkur. Varir mig að honum þyki nú dælla land þitt til beitingar en þá er eg var við." Eftir það andast Steinn: va dir a la Þorgerður, sa dona: “voldria que, després de la meva mort, venguis les teves terres i te'n vagis a viure a ponent, a Barðaströnd, a cal teu germô Gestur. Tinc el pressentiment que en Þorbjörn en el futur no et serà pas un bon veí, per més que fins ara ens hàgim duit força bé. Sospito que ara trobarà més abellidores les teves terres perquè li serveixin de pastura que quan jo hi era” I havent dit això, va morir
◊ en frá því er sagt að hann tekur í sundur peninginn og selur annan hlut í hendur Vésteini og biður þá þetta hafa til jartegna, og "skulum við þetta því aðeins sendast á milli að líf annars hvors okkar liggi við. En mér segir svo hugur um að við munum þurfa að sendast á milli þó að við hittumst eigi sjálfir": i es conta que va separar les dues meitats de la moneda i que va donar-ne una al Vésteinn, pregant-li que la conservés com a senyal: i “si la vida d'un de nosaltres dos corre perill, que el que estigui en perill enviï la seva meitat a l'altre. I tinc el pressentiment que [tard o d'hora] ens caldrà que ens l'enviem encara que nosaltres mateixos no ens trobem"
◊ Þórir bað hann ráða en kveðst svo hugur um segja að þá væri best að skilja. En Þórarinn vill ekki annað en að fara eftir þeim. Reið hann heim til skips með tuttugasta mann en Þórir gekk á skip með nokkura menn. Menn Þóris voru bæði sárir og vígmóðir og gekk seint róðurinn. En Þórarinn sótti ákaft róðurinn og hans menn er þeir voru hvíldir og drógu skjótt eftir þeim Steinólfi og Kjallaki: en Þórir li va pregar que decidís, però li va dir que tenia la premonició que el millor per a tots ells seria que se separessin [i ho deixessin córrer]. En Þórarinn, emperò, no volia res més que empaitar-los. [Així que] se'n va tornar al vaixell amb dinou homes mentre en Þórir pujava a bord del seu vaixell amb alguns pocs homes. Els homes d'en Þórir estaven ferits i cansats de lluitar, de manera que remaven amb lentitud. En Þórarinn i els seus homes, emperò, que estaven descansats, remaven amb briu i aviat hagueren pràcticament atrapat l'Steinólfur i en Kjallakur
♦ mér segir þungt hugur um það að: <LOC FIGtinc una forta premonició que...
◊ Þeir Njálssynir fóru að finna Ásgrím Elliða-Grímsson og báðu hann liðveislu. "Þess megið þér von vita," segir hann, "að eg mun yður veita að öllum hinum stærrum málum. En þó segir mér þungt hugur um málin því að margir eru til eftirmáls en víg þetta mælist allilla fyrir um allar sveitir." Nú fara Njálssynir heim: els fills d'en Njáll varen anar a veure l'Ásgrímur Elliða-Grimsson i li varen demanar el seu suport. Ell els va repondre: “Podeu comptar-hi: us donaré el meu suport en tots els litigis legals majors que tingueu. Tanmateix, en aquest litigi tinc un pressentiment molt dolent ja que són molts els qui han interposat l'acció per aquest homicidi que la gent condemna de mala manera arreu del país”. Llavors, els fills d'en Njáll se'n tornaren a casa
♦ og sagði ekki af þeim úr því: no s'ha tornat a sentir (o: saber) res més d'ells
◊ fyrir framan Fjörð í Mjóafirði er gil eitt sem kallað er Mjóafjarðargil. Þar hafðist fyrr meir við skessa sem síðan hefur verið kölluð Mjóafjarðarskessa, og var hún vön að seiða til sín í gilið prestana frá Firði. Gjörði hún það á þann hátt að hún fór til kirkjunnar þegar presturinn var uppi í stólnum og brá til annarri hendinni fyrir utan stólsgluggann. Urðu prestarnir þá ærir og sögðu: “Takið úr mér svangann og langann. ǁ Nú vil ég að gilinu ganga. ǁ Takið úr mér svilin og vilin, ǁ fram ætla ég í Mjóafjarðargilið.” Hlupu þeir að svo mæltu út úr kirkjunni fram að gilinu og sagði ekki af þeim úr því: Davant Fjörður, al Mjóifjörður, hi ha un barranc que es diu Barranc de Mjóifjörður. En aquest barranc hi vivia una skessa que temps després va rebre el nom de Skessa de Mjóifjörður. Solia atreure amb encanteris els preveres de Fjörður cap al barranc cap allà on vivia. Ho feia de la següent manera: anava a l'església quan el prevere era a la trona fent el sermó i agitava una mà defora, davant la finestra de la trona. Els preveres aleshores es posaven rabiosos i deien: “Traieu-me l'engonal i el budell cular. ǁ Vull anar al barranc. ǁ Traieu-me els senyals i els budells, ǁ vull anar fins al Barranc de Mjóifjörður”. I quan acabaven de dir aquestes paraules, sortien corrents de l'església en direcció al barranc i ja no se'n tornava a saber res més d'ells
♦ það er að segja: és a dir, ço és
♦ það er sagt, að <+ subj.>es diu que <+ ind.>
♦ þér að segja: [dit] entre nosaltres dos, entre tu i jo
 
2. <e-ð>: (segja frácontar una cosa (relatar, referir)
♦ hvað segirðu gott?: <LOC FIGquè contes?, què hi ha de bo? (o: nou)?
♦ segja fréttir [af e-u]: informar [sobre una cosa], donar noves [sobre una cosa]
♦ þú segir fréttir!: quina notícia!
♦ segja sögur: contar històries
♦ segðu mér sögu: conta'm una història
♦ það segir sína sögu [um e-ð] að: <LOC FIGdiu molt [sobre una cosa] el fet que..., és molt significatiu [respecte d'una cosa] el fet que...
◊ spyr bóndi Ólaf hvört hann sé ógiftur. Hann kvað það satt vera. Bóndi spyr hvörsu gamall hann væri. Ólafur kvaðst vera sex um þrítugt. Bóndi kvað sig undra að hann væri konulaus, svo gjörvuglegur maður sem hann væri. Hinn kvað vera orsök til þess. Bóndi spyr að orsökum. Segir Ólafur hönum alla söguna um hvarf unnustu sinnar og það hann hefði ekki í hyggju að kvongast framar: el pagès va preguntar a l'Olau si era fadrí. Ell li va respondre que així era. El pagès li va preguntar quants d'anys tenia. L'Olau li va dir que en tenia trenta-sis. El pagès li va dir que estava astorat que fos fadrí essent com era un home tan bo i condret. L'Olau li va dir que hi havia un motiu perquè fos així. El pagès li va preguntar quin motiu era aquell. L'Olau li va contar tota la història sobre la desaparició de la seva promesa i que ja no tenia en ment de tornar a prendre muller
◊ hann segir henni alla söguna og kvað hann vísu...: ell li va contar tota la història a ella i tot seguit li va declamar aquesta estrofa...
◊ en Pétur sagði þeim þá alla söguna (ἐκτίθημι, ἐξετίθετο) frá rótum (καθεξῆς) og mælti: llavors en Pere els contà tota la història des del començament [i punt per punt] tot dient...
♦ segja e-m allt af létta: contar-ho tot a algú ben de grat
◊ þat er sagt einhvern tíma, at Heðinn fór á skóg með hirð sinni. Hann varð staddr í rjóðri einn sinna manna. Hann sá konu sitja á stóli í rjóðrinu, mikla vexti ok fríða sjónum. Hún kvaddi Heðin kurteisliga. Hann spurði hana at nafni, en hún nefndist Göndul. Síðan talast þau við, spyrr hún hann at stórvirkjum sínum, en hann sagði henni allt af létta ok spurði hana, hvárt hún vissi nokkurn konung sér jafnan at hreysti ok harðræði, frægðum ok framkvæmdum: conten que en Heðinn un dia va anar al bosc amb la seva hirð. Quan es trobava a una clariana tot sol, sense els seus homes, va veure-hi una dona asseguda a una cadira. Era gran d'estatura i bella de veure. Ella va saludar en Heðinn cortesament. Ell li va demanar què nomia, i ella li va dir que li deien Göndul. Desprès es posaren a parlar i ella li va demanar quines proeses havia fetes i ell li ho contà tot volenters i li va demanar si ella coneixia cap rei que se li pogués igualar en coratge i ardidesa, fama i proeses
◊ þeir Hárekssynir fá njósn af að þeir Hallur liggja undir eynni, taka sér nú lítinn bát og róa þangað átta saman frá skipi sínu um nótt upp að eynni annars vegar, tala við bónda og spyrja hversu spakir kaupmenn séu eður hvert stýrimaður sé á skipi jafnan. Hann segir þeim allt af létta að þeir séu óspakir og gjöri sér miklar skemmdir á skógi sínum en Hallur banni þeim og því sé sér best til hans þokkað. Þeir láta sem þeir eigi leyndarmál við Hall að tala, slá til kaups við bónda og gefa hönum hálfa mörk silfurs ef hann geti komið Halli á sinn fund so eigi séu aðrir við staddir. Bónda grunar að hér muni prettur undir búa en þykir þó fagurt féð, tekur við og lofar þessu, fer þar eftir til Halls og hrósar góðmennsku hans er hann banni að spilla skógi sínum: conten que
♦ segja e-m allt frá rótum: contar-ho tot a algú des del començament fins al final
◊ en Pétur sagði þeim þá alla söguna (ἐκτίθημι, ἐξετίθετο) frá rótum (καθεξῆς) og mælti: llavors en Pere els contà tota la història des del començament [i punt per punt] tot dient...
♦ segja e-m sannleikann: contar-li a algú la veritat
♦ segja tíðindi [af e-u]: informar [sobre una cosa], donar noves [sobre una cosa]
◊ því heyr, menn segja tíðindi (qōl   magˈgīδ, קוֹל מַגִּיד) frá Dan og boða ógæfu frá Efraímfjöllum: car escolta: la gent diu les noves que arriben de Dan i anuncien la calamitat des de les muntanyes d'Efraïm
◊ Benjamíníti nokkur hljóp úr orustunni og kom til Síló þennan sama dag í rifnum klæðum og með mold á höfði sér. Og er hann kom, sjá, þá sat Elí á stól við hliðið og starði út á veginn, því að hann var hugsjúkur um örk Guðs. Og er maðurinn kom að segja þessi tíðindi  (lə-hagˈgīδ, לְהַגִּיד) í borginni, þá tók öll borgin að kveina. En er Elí heyrði óminn af harmakveininu, sagði hann: "Hvað merkir þessi háreysti?" Og maðurinn hraðaði sér og kom og sagði Elí tíðindin  (wa-i̯ʝagˈgēδ   lə-ʕēˈlī, וַיַּגֵּד לְעֵלִי)un benjaminita va córrer des del camp de batalla cap a Siló, on va arribar aquell mateix dia, amb els vestits esquinçats i amb terra sobre el cap. I quan va arribar, l'Elí seia a una cadira vora de les portes [de la ciutat], vigilant el camí, car era ple d'ànsia per l'arca de Déu. I quan aquell home va arribar per portar aquesta nova a la ciutat, tota la ciutat va posar-se a cridar. I quan l'Elí va sentir aquestes lamentacions, va dir: «Què significa aquesta cridòria?» I aquell home es va apressar i hi anà i va donar la nova a l'Elí
 
3. <e-ð>: (lýsa yfir & gefa til kynnadeclarar una cosa
♦ segja e-u lausu: dimitir, presentar la seva dimissió
♦ segja embætti [sínu] lausu: presentar la seva dimissió, dimitir del seu càrrec
♦ segja starfi sínu lausu: presentar la seva renúncia (o: dimissió), deixar la feina
♦ segja skilið við e-n ~ e-ja: #1. (skilja við konu sína, gera hjónaskilnaðdeclarar-se divorciat -ada d'algú (el divorci es feia declarant en veu alta davant testimonis que hom es declarava divorciat de la dona, del marit)#2. (yfirgefaabandonar algú, separar-se d'algú (apartar-se d'algú i deixar de fer-s'hi)
♦ segja skilið við flokk sinn: abandonar el seu partit, anar-se'n del seu partit
♦ segja skilið við e-ð: abandonar una cosa, deixar una cosa
◊ þannig getur enginn yðar verið lærisveinn minn, nema hann segi skilið við (ἀποτάσσομαι, ἀποτάσσεται) allt sem hann á: així, doncs, cap de vosaltres no pot ésser deixeble meu, tret que renunciï a tot el que té
◊ þegar þeir tóku að illmæla veginum í áheyrn fólksins, sagði Páll skilið við þá (ἀφίστημι: ἀποστάς ἀποστᾶσα ἀποστάν/ἀποστᾶσαν, ἀποστὰς ἀπ' αὐτῶν), greindi lærisveinana frá þeim, og síðan talaði hann  (διαλέγομαι: διαλεγόμενος -ένη -όμενον, διαλεγόμενος) daglega í skóla Týrannusar: i quan varen començar a malparlar del Camí davant la gent, en Pau s'apartà d'ells, va separar-ne els deixebles, i després cada dia predicava a l'escola d'un tal Tirà
◊ en nú skuluð þér segja skilið við allt þetta (ἀποτίθημι, ἀπόθεσθε καὶ ὑμεῖς τὰ πάντα): Reiði (ἡ ὀργή -ῆς, ὀργήν), bræði (ὁ θυμός -οῦ, θυμόν), vonsku (ἡ κακία -ίας, κακίαν), lastmæli (ἡ βλασφημία -ίας, βλασφημίαν), svívirðilegt orðbragð (ἡ αἰσχρολογίαν -ίας, αἰσχρολογίαν)però ara desfeu-vos també de tot això: ira, indignació, malícia, ultratges, paraules deshonestes [siguin lluny de la vostra boca] (ἐκ τοῦ στόματος ὑμῶν)
◊ því verður þú að segja skilið við  (tittəˈnī   ʃillūˈħīm   ʕal, תִּתְּנִי שִׁלּוּחִים עַל) Móreset Gat. Húsin í Aksíb reynast Ísraelskonungum svikul: per això renunciaràs a Morèixet-Gat; les cases d'Aczib seran una font d'enganys per als reis d'Israel
◊ því næst sagði Sál við Keníta: „Búist til ferðar, farið burt og segið skilið við (rəˈδū   mitˈtōχ, רְדוּ מִתּוֹךְ) Amalekíta svo að ég eyði ykkur ekki ásamt þeim. Þið komuð vel fram við Ísraelsmenn þegar þeir voru á leiðinni frá Egyptalandi.“ Kenítar sögðu þá skilið við (wa-i̯ˈʝāsar ... mitˈtōχ, וַיָּסַר ... מִתּוֹךְ) Amalekíta: a continuació, en Xaül va dir als quenites: ”prepareu-vos per al viatge, partiu i retireu-vos d'entre els amalequites, a fi que no us destrueixi amb ells. Vosaltres us vau portar bé amb els israelites quan sortiren d'Egipte”. Els quenites aleshores es van apartar d'entre els amalequites
 
II. <amb complement preposicional>:
A. <af>
1. (flytja frásögur af e-mtenir referències (conèixer algú i saber com treballa o és)
♦ segja af e-m: tenir referències d'algú
♦ hafa gott ~ lítið af e-m ~ e-u að segja: tenir bones ~ poques referències d'algú ~ d'una cosa
♦ ég hef ekki nema gott eitt af honum að segja: només tinc bones referències d'ell
♦ ég hef ekki mikið af honum að segja: no tinc referències gaire bones d'ell
♦ hafa ekkert af e-u að segja: no tenir referències d'una cosa
♦ hvað segirðu af föður þínum?: <LOC FIGcom li va a ton pare?
2. (segja frá & skýra frácontar (relatar, referir & reportar, informar, exposar fets sobre)
◊ konungur sá til hans og mætli: "Hví mælir þú slíkt, Hárekur, eða hvað kanntu þar af að segja?": el rei se'l va mirar i li va dir: “Hárekur, per què ho dius això?, o és què me'n pots dir més d'això?
♦ segja e-m undan og ofan af e-u: contar-li a algú una cosa a grans trets, sense entrar en detalls
3. <segja af eða á um e-ð>dir sí o no a una cosa
4. <segja af sér>#1. (hætta embættisstörfumdimitir, presentar la seva dimissió (de càrrec públic); #2. (konungur, drottningabdicar (rei, reina)
◊ Sigurður, segðu af þér!: Sigurður, dimiteix!
 
B. <aftur>
1. (endurtakatornar a dir (repetir)
♦ segja e-ð aftur: tornar a dir una cosa
◊ Jesús sagði aftur við hann öðru sinni (λέγειν πάλιν, λέγει αὐτῷ πάλιν δεύτερον)Jesús li tornà a dir per segona vegada
 
C. <á hendur>
1. <segja e-m ~ e-u stríð á hendur>declarar-li la guerra a algú ~ a una cosa
◊ segja tóbaki stríð á hendur: declarar-li la guerra al tabac
 
D. <eftir>
1. (klagaacusar algú, cuar algú (Mall., ekki ritm./no lit.)  (denunciar el que un altre ha fet, fer de cueta)
♦ segja eftir e-m: denunciar algú, dir que algú ha fet una cosa
◊ nú var sveinninn Jón svá vel kenndr, at eigi einn villdi segja eptir honum: però el deixeble Jón tenia tan bona fama [entre els seus companys] que cap [dels seus condeixebles] no el volia denunciar [al mestre]
2. (hafa e-ð upp eftir e-mrepetir una cosa que ha dit algú altre (contar o tornar a dir el que un altre ha dit)
♦ segja e-ð eftir e-m: contar una cosa segons hom l'ha sentida d'algú
♦ hún segir eftir honum að <+ subj.>ella diu, contant el que li ha sentit a dir, que <+ ind.>
 
E. <frá>
1. (flytja frásögn um e-ð ~ e-ncontar (referir, relatar)
♦ segja frá e-u: contar una cosa
♦ segja e-m frá e-u: contar-li una cosa a algú, informar algú d'una cosa
♦ segja e-m frá leyndarmáli: contar-li (o: revelar-li) un secret a algú
♦ segja frá e-m: parlar d'algú
◊ lýkur þar frá Þormóði að segja: i aquí s'acaba parlar d'en Þormóður, i aquí es deixa de parlar d'en Þormóður, i aquí acaba el que havíem de contar d'en Þormóður
◊ og lýkur þar frá Geirmundi að segja: i aquí acaba el que havíem de contar d'en Geirmundur
◊ eru af þeim miklar sögur hér á landi og víðar annarstaðar. Lýkur nú hér frá þeim að segja: hi ha nombroses històries sobre ells tant aquí, en el nostre país, com enjondre arreu. Però nosaltres acabem ara aquí tot el que n'havíem de contar
◊ og lýkur þar frá Hrafnkeli að segja: i aquí s'acaba tot el que havíem de contar d'en Hrafnkell
♦ segja vel frá: ésser un bon contador d'històries
◊ Þormóður mælti: "Hvað er þar til skemmtanar?" Egill mælti: "Þorgrímur segir þar sögu." Þormóður mælti: "Frá hverjum er saga sú er hann segir?" Egill svarar: "Eigi veit eg gjörla frá hverjum sagan er en hitt veit eg að hann segir vel frá og skemmtilega og er stóll settur undir hann úti hjá búðinni og sitja menn þar umhverfis og hlýða til sögunnar." Þormóður mælti: "Kunna muntu nokkurn mann að nefna þann sem í er sögunni, allra helst er þú segir svo mikið frá að gaman sé að": en Þormóður va dir: “quina mena de diversió hi ha allà?” L'Egill li va respondre: ”És en Þorgrímur que hi està contant una saga” En Þormóður li digué: “La història que conta sobre qui va?” L'Egill li va contestar: “No sé pas sobre qui va aqueixa història, però sí que sé una cosa: que en Þorgrímur és un bon contador d'històries entretingudes i és defora la seva búð, amb un tabulet davall els peus i els homes seuen tot al seu voltant escoltant la història que conta”. En Þormóður li va dir: “Segur que deus poder esmentar-me el nom d'alguna persona que surt a la història, més que més tenint en compte que saps tan bé que és tan entretinguda”
♦ er nú þar frá að segja að...: <loc. impers.ara es contarà que...
◊ svo er frá sagt að Hallgrímur skyldi í móti Svarti. Er þar og best frá að segja að í hvert sinn er þeir takast á þá fellur Svartur og eftir hvert fall þá fara af honum skórnir og tefst hann þar af löngum að binda á sig skóna. Fer svo lengi dags og gerðu menn hér að mikið óp og hlátur: conten que en Hallgrímur s'hagué d'enfrontar a l'Svartur, i el bo i millor que es conta d'aquest encontre és que l'Svartur, cada vegada que s'escometien, queia, i cada vegada que queia, li sortien les sabates, i després trigava força per a tornar a cordar-se-les. La cosa va continuar d'aquesta manera bona part del dia i els homes feien gran xivarri i riallades cada vegada que això passava
◊ þar er frá að segja að Miðfjarðar-Skeggi frétti norðan fall Össurar frænda síns, þykir Þórður nær sér höggvið hafa og fylltist upp við hann mikillar reiði, ber það þó upp fyrir engan mann því að hann vildi eigi að Eiður son hans og bræður Þórðar hefðu nokkurn grun af hans ráðagerðum fyrr en fram kæmi: aqué hem de contar que a l'Skeggi de Miðfjörður li arribaren noves del nord per les quals es va assabentar de la mort del seu parent Össur i fou de l'opinió que en Þórður havia descarregat el seu cop massa a prop d'ell i una gran ira es va emparar d'ell, encara que no ho va palesar davant ningú perquè no volia que l'Eiður, son fill, o els germans d'en Þórður tinguessin la menor sospita dels seus plans abans que no els dugués a terme
◊ þar er nú næst frá að segja að Þorkell sendir mann heiman um dag úr Krossavík og til Egilsstaða að hitta Þórarin. Sá maður hét Kollur er sendur var. Það var erindi Kolls að vita hversu fjölmennt væri að Hofi. Og er hann kom á Egilsstaði hitti hann Þórarin úti og sagði honum sín erindi: el primer que ara contarem és que en Þorkell va enviar un dia un home de Krossavík a Egilsstaðir perquè hi parlés amb en Þórarinn. L'home que hi va enviar nomia Kollur. [En realitat,] la missió d'en Kollur era esbrinar quants d'homes hi havia a Hof. I quan va haver arribat a Egilsstaðir, s'hi va trobar amb en Þórarinn a fora i li va contar quina era la seva comesa
◊ nú ríða þeir fóstbræður þar að er fyrirsátursmenn voru fyrir. Spruttu þeir þegar upp og tókst þar hin harðasta orusta. Rauður eggjar fast sína menn og segir það skömm mikla ef einir tveir menn kæmust úr höndum svo margra og kvað þá nú eigi skyldu frá tíðindum hafa að segja. Skiptust þeir brátt höggum við og er þar skjótt frá að segja að Þórir felldi þegar tvo menn og Ketilbjörn einn. Og svo lauk að Rauður og einn flugumanna stóð uppi. Flugumaðurinn hljóp þá sem fætur toguðu á leið til Hofstaða: els germans de jurament llavors van dirigir-se cap allà on hi havia els emboscats. Aquests es varen posar drets a l'acte i allà hi va començar una batalla aferrissadíssima. En Rauður va esperonar amb fermesa els seus homes dient-los que seria una gran vergonya si sols dos de tots aquells fugien de llurs mans i afegí que no n'havia de romandre viu ni un que contés el que havia passat. Ràpidament s'intercanviaren els cops d'espasa i arribats aquí contarem succintament que en Þórir va abatre a l'acte dos homes i en Ketillbjörn un. I el combat va acabar que només restaven drets en Rauður i un dels sicaris. El sicari aleshores es va posar a córrer tan ràpid com li ho permetien les cames en direcció a Hofstaðir
◊ skjótt er þar frá at segja. Níu nætr í samt kom sjá in sama ylgr um miðnætti ok etr einn þeira senn til bana, unz allir eru dauðir, nema Sigmundr einn er eptir: ho contarem succintament: per espai de nou nits de reng, aqueixa mateixa lloba hi anà cada nit al punt de la mitja nit i cada vegada en va devorar un d'ells fins que tots ells foren morts llevat d'en Sigmund que va quedar tot sol
♦ þó skömm sé frá að segja...: <loc. impers.encara que faci vergonya dir-ho
 
F. <fyrir>
1. (stjórna, skipa fyrirdirigir (donar ordres)
♦ segja fyrir verkum: donar ordres per al treball que s'ha de fer, dirigir un treball, anar dient com s'ha d'anar fent un treball
♦ segja fyrir um e-ð: donar ordres per a una cosa
◊ klerkrinn segir: “þín kona er ein skækja ok hefir langan tíma verit, ok þenna dag segir hon svá fyrir, at þú skalt deyja”: el clergue li va dir: “la vostra dona és una bagassa i ho és de fa molt, i avui ha donat instruccions perquè moriu”
2. (spápredir (pronosticar)
♦ segja e-ð fyrir: predir una cosa
♦ segja fyrir óorðna hluti: predir les coses venidores
◊ "at morgni skulu menn mínir ríða," segir Goðmundr. "Veit ek, at nú lætr konungr allt við hafa. Eru nú sýndar gersemar. Lætr konungr nú bera inn horn sitt it mikla. Þat er kallat Grímr inn góði. Þat er gersemi mikil ok þó galdrafullt ok búit með gull. Mannshöfuð er á stiklinum með holdi ok munni, ok þat mælir við menn ok segir fyrir óorðna hluti ok ef þat veit ófriðar ván. Verðr þat bani vár, ef konungr veit, at kristinn maðr er með oss. Munum vér eigi þurfa at vera fésparir við hann": en Goðmundr li va dir: “Demà dematí els meus homes se n'aniran. Sé que el rei ara farà ús de tot el que tingui a mà. Ara es mostraran els objectes preciosos. El rei ara farà portar a dins la sala la seva gran banya. La banya es diu el bon Grímr. És una gran joia encara que ple de fetilleria, tot ell guarnit d'or. A la punta de la banya hi ha un cap d'home amb la seva carn i amb una boca i aquest cap parla amb la gent i els prediu les coses venidores i, si ho sap, si hi ha perspectives que esclati una guerra. Serà la nostra mort si el rep sap que hi ha un cristià entre nosaltres. Val més que no siguem parsimoniosos amb els diners amb el bon Grímr
◊ Ólafur Tryggvason, þá er hann lá í Syllingum, spurði hann að þar í eyjunni var spámaður nokkur, sá er sagði fyrir óorðna hluti, og þótti mörgum mönnum það mjög eftir ganga. Gerðist Ólafi forvitni á að reyna spádóm manns þess. Hann sendi þann af mönnum sínum er fríðastur var og mestur og bjó hann sem veglegast og bað hann segja að hann væri konungur því að Ólafur var þá frægur orðinn af því um öll lönd, að hann var fríðari og göfuglegri og meiri en allir menn aðrir. En síðan er hann fór úr Garðaríki hafði hann eigi meira af nafni sínu en kallaði sig Óla og kvaðst vera gerskur: l'Olau Tryggvason, quan estava ancorat a les illes Syllingar, es va assabentar que a l'illa hi havia un endeví que predeia les coses futures i que eren molts els qui eren del parer que moltes de les seves profecies es complien. L'Olau va sentir curiositat de posar a prova el do de l'endevinació d'aquell home. Li va enviar aquell dels seus homes que era el més bell i el més alt d'estatura i el va fer abillar tan honorablement com va poder, pregant-li que digués a l'endeví que era ell el rei, ja que l'Olau en aquell temps s'havia fet famós arreu per tots els països perquè era més bell i de posat més noble i major en estatura que tots els altres homes, però, des que havia sortit de Garðaríki, només havia conservat una part del seu nom i es feia dir Óli i deia que era bizantí
 
G. <[í] sundur>
1. <segja [í] sundur friði[num]>declarar la guerra, trencar la pau
♦ rikisstjórnin hefur einnig sagt í sundur friðinn (sic) í landinu með því að leggja frumvarpið fram: el govern també ha trencat la pau en el nostre país en presentar el projecte de llei
2. <segja sundur með sér>trencar el prometatge (els dos promesos)
 
H. <til>
1. (vísaindicar una cosa (donar indicacions sobre, mostrar)
♦ segja e-m til vegar: indicar-li el camí a algú, mostrar-li el camí a algú
♦ segja til e-s: indicar on viu algú, indicar el domicili o parador d'algú
♦ segðu til!: digues prou, ja diràs prou (indica'm quan vols que deixi d'abocar-te una cosa al got, al plat etc.)
2. (kenna, leiðbeina í e-uinstruir (informar en una cosa, ensenyar una cosa)
♦ segja e-m til [í e-u]: #1. <GENinstruir algú [en una cosa]; #2. (hjálpa til við heimavinnunaajudar a fer els deures (ajudar en les tasques escolars que l'infant ha de fer a casa)
◊ segja e-m til í reikningi: fer-li a algú classes de càlcul (classes de repàs o classes casolanes)
◊ hann sagði henni til í reikningi og lestri: li va ensenyar a llegir i matemàtiques
3. (skýra e-m frá e-unotificar (reportar, donar part, informar)
♦ segja til e-s: #1. <GENnotificar  (o: reportar) una cosa; #2. (láta vita um dvalarstað e-srevelar el parador d'algú (indicar on viu algú)
◊ litlu síðar komu þeir, er þar stóðu, og sögðu við Pétur: "Víst ertu líka einn af þeim, enda segir málfæri þitt til þín (ποιεῖν <+ Ac.> + δῆλος, -ήλη, -ῆλον, καὶ γὰρ ἡ λαλιά σου δῆλόν σε ποιεῖ)": poc després, els qui eren allà s'hi acostaren i digueren al Pere: «Certament que tu també ets un d'ells, perquè la teva mateixa forma de parlar et descobreix» (et delata, et traeix, et posa en evidència)
◊ nú sjá þeir er í sundinu eru að skip fara að þeim og segja Atla til: els qui eren al freu a l'aguait varen veure llavors que s'hi acostaven vaixells i ho comunicaren a l'Atli
♦ segja til komu e-s: anunciar l'arribada d'algú
♦ segja til um e-ð: #1. <GENdonar la seva opinió sobre una cosa#2. (tiltaka, tilgreinaconstatar una cosa (determinar, comprovar, fer una estimació de)#3. (sjá fyrir, spá fyrir um, segja fyrir umpreveure una cosa, fer una previsió (o: previsions) sobre una cosa (predir, pronosticar, conjecturar pels senyals de què hom disposa)
♦ segja til um vindátt: comprovar la direcció del vent
♦ hagtölur segja til um lífsgæðin: les estadístiques econòmiques són un indicador de la qualitat de vida (o: il·lustren sobre...)...
♦ erfitt er að segja til um hversu líklegt er að þessi kvika ná upp til yfirborðs: és difícil de preveure (o: és difícil de saber a ciència certa) fins a quin punt és probable que aquest magma atenyi la superfície
♦ of snemmt er að segja til um hvort sprengingarnar í miðborg séu hryðjuverk: és massa aviat per a determinar si les explosions que hi ha hagut al centre de la ciutat són un acte de terrorisme
♦ segja e-m til e-s: comunicar una cosa a algú (informar-lo d'una cosa)
♦ segja e-m til heimilis síns: notificar el seu domicili a algú
◊ þá er féránsdómr er áttr at fjǫrbaugsmanni, þá skal segja til heimilis hans; hann skal eiga þrjú heimili, þeirra skal eigi lengra í milli vera, en fara megi annan veg um dag. Hann skal heilagr at þeim heimilum, ok í ǫrskotshelgi á alla vega frá. Hann er ok heilagr á þeirri gǫtu ok í ǫrskotshelgi við þá gǫtu, ef [133] hann ferr eigi optarr, enn um sinn á mánaði - Exulis bonorum occupationis iudicio peracto,domicilium eius indicandumest. Tria habeat domicilia unius diei iter inuicem distantia. In his domiciliis, ut et intra terminos, domicilia circumcirca per iactum teli definitos, uitae securitate fruatur (exul). In semita, quae domicilia intercedit, et intra terminos, qui ex utroque latere per iactum teli definiuntur saluus agat, si [133] (nempe) singulis mensibus unice tantum hoc iter absoluerit (Oca Cendrosa. XLVI Kapituli: ef eigi kømr fé fram - Titulus XLVI: Si pecuniae (multaticiae) non expenduntur. Vol. I, pàgs. 132-133): quan sia tingut un féránsdómr -ço és, un judici de confiscació- contra un fjǫrbaugsmaðr -ço és, un home d'anell de vida, un home condemnat a proscripció menor-, s'ha de notificar el seu domicili. Un home d'anell de vida pot tenir tres domicilis, els quals no podran pas trobar-se a una distància major, un de l'altre, d'un dia de viatge. L'home d'anell de vida fruirà d'immunitat en aquests [tres] domicilis i també en totes direccions des d'ells fins allà on arribi una fletxa disparada amb arc. També fruirà d'immunitat en el camí que vagi d'un d'aquests domicilis a un altre i en el redol, des del camí, els límits del qual siguin fins allà on arribi una fletxa, sempre que ell no recorri el camí més d'una vegada per mes
◊ prestar skulu sér hafa grið at átta vikum sumars eða fyrr, ok segja til heimilis síns búum fimm eða at kirkjusóknum, ef þeir hafa þing. En ef prestr segir eigi til lǫgheimilis síns, þá er rétt at stefna hánom at þess bónda, er maðr vill, þeirra manna, er hann hefir lǫgtíðir haft at kirkju bóandans. Ef prestr kømr á land síðarr enn at tvímánaði, þá skal hann hafa fengit sér heimili á hálfum mánaði, þeim er hann kømr frá skipi, ef hann vill innanfjórðungs vera, en ella á þeim hálfum mánaði er hann kømr í þann fjórðung er hann skal vera - Pastores octo aestatis hebdomadibus peractis certam mansionem sibi habeant, domiciliumque suum quinque accolis, uel si parochiam habent in parochianorum conuentu indicent. Quodsi sacerdos legitimum suum domicilium non indicauerit, eum in domicilio coloni, cuiuscunque libuerit, in cuius templo sacrâ lege definita peregit, in ius uocare liceat. Sacerdos bimense inchoato e peregrinatione redux, proximo postquam nauim relinquit semimense, domicilium sibi capiat, si modo in eodem quadrante sedem figere uoluerit, sin minus primo semimense postquam in quadrantem peruenit, in quo habitet (Oca Cendrosa. LVIII Kapituli: Of prestaheimili - Titulus XLVI: De domiciliis sacerdotum. Vol. I, pàg. 471): els preveres s'han d'haver pres un domicili fix vuit setmanes abans de la fi de l'estiu, o abans, i l'han de comunicar a cinc veïns llurs o, si els preveres tenen una parròquia a llur càrrec, hauran de notificar llur domicili fix als feligresos durant la celebració dels oficis divins [els diumenges i festes de precepte]. Però, si un prevere no indica el seu domicili legal, és a dreta llei citar-lo perquè comparegui a cal bóndi que hom vulgui d'entre [tots] els homes que hagin assistit als oficins divins pactats a l'església del pagès en la qual el prevere en qüestió hagi prestat els seus serveis. Si un prevere arriba al país amb posterioritat al tvímánaðr -mes que, si fa no fa, anava de mitjan agost a mitjan setembre-, s'haurà d'haver procurat un domicili en el termini de mig mes a comptar a partir del moment que va davallar del vaixell, sempre que vulgui residir en el mateix quarter, altrament, però, en el termini de mig mes a comptar a partir del moment que hagi arribat al quarter on hagi de viure (#1. Baetke 19874 no dóna pas entrada al substantiu lǫgtíðir. En Fritzner II (1891), p. 613, per contra, entén el mot com a hores canòniques: lögtíðir, f.pl. = lat. horæ canonicæ; ef prestr segir eigi til lögheimilis síns, þá er rétt at stefna honum at þess bónda, er maðr vill, þeirra manna, er hann hefir lögtíðir haft at kirkju bóandans Grág. 269¹² (Grg. I, 13219). L'Schlegel, a la seva traducció llatina, simplement diu que el sacerdot hi hi duu a terme les tasques definidies pel dret canònic. Personalment, tinc per mi que el mot fa referència als serveis religiosos acordats i fixats en contracte de validesa legal -i, per tant, pagats d'acord amb els preus legalment estipulats per a aitals serveis- celebrat entre el prevere i els pagesos posseïdors de l'església i tradueixo en conseqüència; de tota manera, indico que considero la meva traducció provisional, ja que la frase és difícil d'inteprretar; #2. Baetke 19874, pàg. 772: þing <...> 3. (pl.) Gemeinde, Kirchspiel; #3. Baetke 19874, pàg. 28: at <...> II. mit nachfolgendem gen. 1. (unter Auslassung von húsi, heimili od. ä.) bei: gista at e-s bei jmd. einkehren; setjask at eins bónda sich als Gast bei einem Bauern aufhalten)
◊ jafnt skal varðveita hafr ok hrút at lǫgum. Of fé þat er eigi verðr eigandi at [at hinni síðustu réttinni], þá skal sá maðr er réttina varðveitir kveðja til búa fimm landeigendr þá er næstir búa réttinni þeirra manna er þangat eigu sauðum til at safna ok skipta [at lǫgum] sauðum þeim með sér til varðveizlu, er þar verðr eigi eigandi at. Þeir búar sex, er sauði þá varðveita, skulu segja til at kirkju[420]sóknum eðr at mannafundum, hve margir sauðir þar eru þeir eptir, er eigi eru eigendr at, eða svá með hverju marki eru ef hann veit - Hircus aeque ac aries e legum praescriptis custodiatur. Quoad oues in supremo septo ouili a dominis uacuas (definiunt leges): ut colonus septum custodiens, quinque, hoc circumcirca proxime habitantes, accolas praediatos, qui et oues eo coagere debent, euocet, ouesque (residuas) inter se custodiendas modo legali distribuant. Coloni isti sex ouium custodes, in templa peten[420]tium caetibus et (aliis) conuentibus declarent, quot iis sint oues dominis destitutae, notamque disiunctiuam, (quam ferunt) simul definiant. Quodsi dominus ouium eas repetens miserit, (notam suam disiunctiuam) custodi exhibeat, quo facto, modo ante solstitia, eas impune auferre potest (Oca Cendrosa. XVI Kapituli: Um hafra - Titulus XVI: De hircis. Vol. I, pàg. 419-420): bocs i marrans s'han de guardar per igual així com és prescrit per la llei. En relació al bestiar al qual no li surti cap propietari [a l'últim aplec de bestiar de la tardor], l'home que guardi i sigui responsable de la cleda n'haurà de donar part a cinc veïns que siguin propietaris de terres i que visquin al més a prop de la cleda dels homes que hi han hagut d'aplegar les ovelles i [llavors] es repartiran entre ells[, a dreta llei], per guardar-les, les ovelles a les quals no els surti cap propietari. Els sis veïns que guardin aquestes ovelles [sense amo], han de notificar a l'església[, els diumenges i festes de guardar,] o en reunions, quantes d'ovelles han quedat sense amo i també quina marca porten, si la saben (els sis propietaris de què es parla són els cinc veïns i l'amo de la cleda on s'estigui fent o s'hagi fet el darrer aplec d'ovelles de la tardor. La referència inicial a bocs i marrans molt possiblement es degui a una corruptela del text)
♦ segja e-m til sín (o: til nafns síns)#1. <LOC GENdir el seu nom, dir què nom (Mall.)#2. <LOC FIG = tala af sértrair-se parlant sense voler, escapar-li a algú una cosa parlant#2. <LOC FIG = verða merkjanlegtcomençar a deixar-se sentir, començar a ésser perceptible, començar a notar-se
♦ segja e-m til syndanna (o: siðanna)<LOC FIGpegar (o: clavar) una [bona] renyada a algú, donar un miquel a algú, clavar un sermó a algú
♦ hvað segirðu til?: què dius de nou?
4. <e-ð segir til sín><LOC FIGuna cosa porta cua (és important, té [un] efecte, porta o té possiblement conseqüències)
 
I. <upp>
1. (dómurpronunciar una cosa (sentència)
♦ segja upp dóm: pronunciar sentència
2. (áskriftanul·lar una cosa (donar-se de baixa de subscripció)
♦ segja upp blaði: anul·lar la subscripció a un diari, donar-se de baixa com a subscriptor -a, despuntar-se d'un diari (Mall.)
3. (húsnæðirescindir una cosa (contracte de lloguer o arrendament)
♦ segja [e-m] upp húsnæðinu: rescindir [a algú] el contracte d'arrendament o lloguer
4. (starf, vinnarescindir una cosa (rescindir contracte de treball)
♦ segja e-m ~ e-u upp [starfinu/vinunni]: acomiadar algú [de la feina]
♦ segja upp starfsmanni: despatxar un empleat
♦ segja upp [hjá e-m]: acomiadar-se algú [de la feina a l'empresa X]
♦ segja upp vist: (um hjúdemanar el seu comiat (de la feina com a missatge o criat a un mas o com a criat o minyona a la casa on hom serveix)
◊ hún sagði upp vistinni: es va acomiadar [de minyona]
♦ segja e-m upp vist: (um húsbændurdespatxar algú (que fa de missatge o de criat a un mas o de criat o minyona a una casa)
◊ hún sagði stúlku upp vistinni: va despatxar la minyona
5. (staðadimitir [de càrrec] (renunciar a càrrec)
♦ segja upp stöðu [sinni við við e-ð]: dimitir [del seu càrrec a..], presentar la dimissió [a...]
♦ segja e-m upp [stöðu]: [fer] dimitir algú, cessar algú (fer renunciar a un càrrec)
6. (slíta trúlofun, slíta festum við e-n ~ e-itrencar amb algú, rompre amb algú (Bal.) (compromís o relació amb noi, noia, promès, promesa)
♦ segja e-m ~ e-i upp: trencar amb algú, rompre amb algú (Bal.)
♦ hún sagði honum upp: va trencar amb ell
♦ hún sagði honum upp trúlofuninni: va trencar el prometatge amb ell
♦ segja upp kærastanum: trencar amb el xicot
♦ segja upp unnustunni [sinni]: trencar amb la seva promesa
7. (lánrevocar una cosa (préstec)
♦ segja upp láni: revocar un préstec
8. (rekjarelatar una cosa completament (contar totalment una cosa, sense ometre'n res)
♦ segja upp alla söguna: contar tota la història [del que ha passat] de principi a fi
9. <segja upp lögin><LOC JUR HISTdir en veu forta el tenor de la llei des de la Penya de la Llei
◊ kristnir menn tóku sér til lögsögumanns Hall af Síðu. En Hallur fór að finna Þorgeir goða lögsögumann frá Ljósavatni og gaf honum til þrjár merkur silfurs að hann segði upp lögin. En það var þó ábyrgðarráð er hann var heiðinn: els cristians varen designar en Hallur de Síða lögsögumaður llur, però en Hallur va anar a veure el godó Þorgeir, de Ljósavatn, que havia estat lögsögumaður, i li va donar tres marques d'argent perquè recités la Llei. Aquest fet fou un pas de gran responsabilitat ja que en Þorgeir [encara] era pagà
 
J. <úr>
1. (draga úr, taka úrretirar algú de... (d'escola, organització, associació etc.)
♦ segja e-n úr skóla: retirar algú d'una escola
 
K. <við>
1. <segja e-ð við e-n>dir-li (o: contar-li) una cosa a algú
◊ ég þori ekki að segja þetta við hana: no goso dir-li-ho això
2. <segja e-ð við e-u>(andmæla, hreyfa andmælumdir-hi una cosa a una cosa (protestar, posar-hi pegues o objeccions, ficar-se en el que fa o decideix de fer algú)
◊ við getum ekkert sagt við því þó þú farir í næsta hús og talir við Jón Jónsson og biðjir hann að dáleiða þig: no hi podrem pas dir res encara que entris a la propera casa i parlis amb en Jón Jónsson i li demanis que t'hipnotitzi
◊ Þórður er enn hjá okkur, en nú er honum frjálst að ræða við önnur lið og við getum ekkert sagt við því: en Þórður encara és amb nosaltres, però ara és lliure de parlar amb un altre equip i nosaltres no hi podem dir res
◊ við getum ekkert sagt við því ef einhver er betri og getur boðið vöru á lægra verði en það er ekki heilbrigt að menn borgi með framleiðslunni, það er alveg sama á hvaða sviði það er: no hi podem dir res si algú és millor i pot oferir la mercaderia a un preu inferior, però no és pas sa que la gent ho pagui en el procés de la producció, és absolutamen indiferent de quin camp es tracta
 
L. <yfir>
1. <segja yfir e-m>(ráða yfirtenir autoritat sobre algú
♦ hann hefur ekkert yfir mér að segja: ell no és ningú per donar-me ordres, ell no té cap mena d'autoritat sobre meu
◊ það er hennar að ákveða það og ég hef ekkert yfir henni að segja: li correspon a ella decidir-ho i jo no sóc ningú per donar-li cap ordre
 
III. <reflexiu>:
1. <sig>: declarar-se (afirmar en públic que s'adhereix a un grup o se'n retira)
♦ segja sig í flokk [með e-m]: unir-se al partit [d'algú]
♦ segja sig í þing: adherir-se a un þing i a un godonat, és a dir, declarar formalment a quin godonat hom vol pertànyer i a quin þing hom vol assistir i fer jutjar els seus litigis legals a partir d'un moment donat
◊ maðr sá er bú gørir um vár, skal segja sik í þing þar er hann vill; þat er bú er maðr hefir málnytan smala. Þó skal hann segja sik í þing, þóat hann hafi eigi málnytu, ef hann er landeigandi. Ef hann erat landeigandi, ok hefrat málnytu ok verðr hann þar í þingi, er sá bóandi er, er hann felr sik inni um. <...> Maðr skal segja sik í þing á alþingi eða á várþingi ef hann vill, við þann goða er hann vill. Hann á kost at selja ǫðrum manni þat mál, at láta segja sik í þing á alþingi, eðr á várþingi. Hann [pàg. 159] skal mælt hafa við goðann, at hann vill í þing þar fara áðr um várit, ef hann lætr sik segja á alþingi. Ef hann hefir eigi sik í þing sagðan, ok verðr hann spurðr hvar hann er í þingi, ok skal hann nefna til þann goða, er hann vill í þingi með vera, ok verðr hann þar þingfastr, ef goði vill. Ef maðr hefir eigi sik í þing sagðan á várþingi, ok skal hann sagt hafa á alþingi, áðr til dóma sé gengit. Maðr skal segjaz í þing með goða þeim er hann vill. Skulu þeir nefna sér vátta báðir hann ok goðinn, at því vætti, at hann segz þar í þing, ok hjú hans ok bú ok fé, en hinn tekr við. <...> Ef maðr segir mann í þing með ǫðrum goða, en hann bauð um, ok verðr hann þar þingfastr, er hann er sagðr, ef hann vill. En ef hann vill eigi þar hafa þingvist, ok skal hann þar segja búum þegar, er hann fregn, at hann vill hizi (= þar, þarna) í þingi vera, er hann bað sik í þing segja Tempore uerno rusticatum instituens toparchiae sese addicat cuicunque uoluerit. Rusticatus dicitur, cum quis pecora lactaria habet. Certae sese addicat toparchiae, quamuis pecora non habeat lactaria, modo uir sit praediatus. Si nec praedia ei sint nec pecora lactaria, toparchiam sequatur eandem, ac colonus in cuius domo uersatur. <...> In comitiis uel generalibus uel uernalibus coram quocunque uoluerit praetore, toparchiae sese addicat quisque, quod alteri curandum committere ei etiam liceat. Si in comitiis generalibus toparchiae sese ad[p. 159]dicere facit, uere praecedente indicare debet praetori, toparchiae, quam nominet, sese adscriptum optare. Si priusquam toparchiae sese addixerit, interrogatur quanam utatur toparchia? praetorem nominet, cum quo toparchiae particeps esse cupiat, huiusque, si concedit, toparchiam sequatur. Si comitiorum uernalium tempore toparchiae se non addixit, in comitiis generalibus, priusquam ad iudicia descenditur, hoc persequi debet. Cum praetore, quocunque lubet, toparchiae se addicere liceat; uterque uero,et toparchiae sese addicens et ipse praetor, testes antestentur ad testificandum: illum sibi ipsi familiaeque suae, pecoribus et bonis, hanc toparchiam eligere, hunc uero recipere. <...>. Siquis unum cum alio, quam hic mandauit, praetore addicit toparchiae, ei, cui addicebatur, si non renuit, adscribendus est; quam toparchiam, si sequi noluerit, factae addictionis gnarus, uicinis suis indicare debet,se ea toparchia uti uelle cui se adscribi alteri commendauit. (Oca Cendrosa. LVIII Kapituli: Um þingfesti - Titulus LVIII: De toparchiae addictione. Vol. I, pàgs. 158-159): aquell que estableixi un mas en primavera, s'ha de donar d'alta al þing al qual vol pertànyer i assistir. Per mas s'entén que un home posseeixi bestiar que li faci llet. Tanmateix, també s'haurà de donar d'alta a un þing encara que no tingui bestiar que li faci llet sempre que sigui el propietari de les terres. Si no és propietari de terres ni té bestiar que li facin llet, pertanyerà al þing al qual pertanyi el pagès al servei del qual es trobi. <...> L'home es donarà d'alta a un þing durant un Alþingi o un durant un þing de primavera, si vol, amb el godó que vulgui. L'home té l'elecció d'encarregar a un altre home la gestió de donar-se d'alta a un þing durant un Alþingi o durant un þing de primavera. Ell [pàg. 159] ha d'haver emparaulat amb el godó, a la primavera d'abans, que vol participar en aquell þing si fa que es donin d'alta per ell a un þing durant l'Alþingi. Si no s'ha inscrit a un þing, i algú li demana de quin þing és, que anomeni el godó amb qui vulgui estar al þing, i quedarà adscrit a aquell þing, si el godó hi consent. Si l'home no s'ha adscrit a un þing durant el þing de primavera, ho haurà d'haver fet durant la celebració de l'Alþingi ABANS que es passi a dictar les sentències. L'home es farà adscriure a un þing amb el godó que ell vulgui. Tots dos, ell i el godó, s'anomenaran testimonis que donin testimoni que l'home s'adscriu al þing aquell, i que aqueix þing que ell agafa, també serà jurisdicció per als seus criats i familiars que visquin al mas, per al seu mas i per al seu bestiar <...> Si un home adscriu un altre home a un þing amb un altre godó que el primer li havia manat, que aquest quedi adscrit al þing al qual ha estat donat d'alta, sempre que vulgui, però si no vol pertànyer a aqueix þing, cal que, tan bon punt s'assabenti del que ha passat, digui immediatament als seus veïns que vol estar en el þing al qual va manar que l'adscriguessin
♦ segja sig úr félagi: sortir (o: retirar-se) d'una societat, despuntar-se d'una societat (Mall.)
♦ segja sig úr skóla: sortir d'una escola, abandonar una escola
 
IV. <impersonal>:
A. <sense subjecte lògic>:
1. <sem segir í e-u>com es diu a...
♦ eins og sagt er: com se sol dir
♦ eins og áður segir: com ja s'ha dit [abans]
♦ sem hér segir: com es diu aquí, com es diu tot seguit
♦ sem þar segir: com es diu allà
♦ sem segir í Ódysseifskviðu: com es diu a l'Odissea
♦ sem segir í sögu hans: com es conta  (o: diu) a la seva història
2. <sagt er>: es diu..., diuen...
♦ frómt frá segja: parlant amb franquesa, si he d'ésser franc -a
♦ svo er sagt: diuen..., conten...
◊ svo er sagt að þegar er náttaði ríða þeir Þorvaldur að bænum í Örnólfsdal. Voru þar þá allir menn í svefni. Þeir draga viðarköst að bænum og slá í eldi. Vakna þeir Blund-Ketill eigi fyrr en húsin loguðu yfir þeim. Blund-Ketill spurði hverjir þar kveiktu svo heitan eld. Þórir sagði hverjir voru. Blund-Ketill frétti ef nokkuð skyldi ná sáttum. Þórir sagði að engi er kostur annar en brenna. Þeir skiljast nú eigi fyrr við en hvert mannsbarn er þar inni brunnið: conten que, quan es va haver fet de nit, en Þorvaldur i els seus homes varen anar al mas de la vall d'Örnólfsdalur. Tothom ja hi dormia. Varen traginar un caramull de llenya fins a la paret del mas i li calaren foc. En Blund-Ketill i la resta de gent del mas no es varen despertar fins que les cases ja estaven enceses com una teia. En Blund-Ketill va demanar qui eren els que havien encès un foc tan abrusador. En Þórir li va dir qui eren. En Blund-Ketill va demanar si podien arribar a alguna mena d'arranjament. En Þórir li va dir que no tenia cap altra alternativa més que morir cremat. No varen abandonar l'indret fins que tot nat de dona hi va haver mort cremat
◊ svo er sagt að Vémundur skaut snærisspjóti og kom á skjaldarsporð Steins og nisti hann við rist honum skjöldinn. Steinn laust í sundur spjótskaftið með öðrum fætinum og rann til naustsins síðan sem hann mátti. Vémundur bað hann eigi renna en Steinn gaf að því engan gaum. Og nú er svo að segja að Þorvaldur son Galta úr Arnarnesi féll í naustdyrunum fyrir Steini. Og þá vildi Steinn hlaupa út á ferjuna og ætlaði að verjast þaðan en þá kemur Vémundur kögur að í því og veitti Steini þegar banasár. Og nú fara þeir Vémundur þegar á brott og hafa með sér lík Þorvalds. Ekki gera þeir að húskörlunum: es conta que en Vémundur va llançar el seu snœrisspjót i que aquest va endevinar la punta de l'escut de l'Steinn i li va clavar l'escut a l'empenya del peu. L'Steinn va trencar l'asta de la llança amb un cop de l'altre peu i tot seguit es va posar a córrer tan aviat com li era possible cap a l'escar. En Vémundur li va cridar que no corregués d'aquella manera; l'Steinn no li va prestar atenció. I ara cal contar que en Þorvaldur, el fill d'en Galti d'Arnarnes, va caure davant les portes de l'escar sota l'espasa de l'Steinn. I llavors l'Steinn va voler pujar a la ferja amb la intenció de defensar-se de dalt estant, però en aquell instant hi va arribar en Vémundur kögur, i va colpir de mort l'Steinn. I totd'una després en Vémundur i el seu serf se n'anaren d'allà, emportant-se amb ells el cos d'en Þorvaldur. Als missatges del mas no els feren res
♦ það er sagt að...: diuen que..., conten que...
◊ það er sagt að Gunnar reið til allra mannfunda og lögþinga og þorðu aldrei óvinir hans á hann að ráða. Fór svo fram nokkura hríð að hann fór sem ósekur maður: conten que en Gunnar assistia a totes les trobades i a tots els þing sense que els seus enemics gosessin mai atacar-lo. Durant algun temps es va esdevenir[, així doncs,] que es movia com si fos un home que hagués estat declarat no culpable
♦ það er hægara sagt en gert: <LOC FIGés més fàcil dir-ho que no fer-ho
♦ það má með sanni segja: és del tot cert, és [ben] el cas de dir-ho (gal·l.)
♦ það má með sanni segja að <+ subj.>es pot assegurar amb certesa que <+ ind.>, es pot dir sense por a equivocar-nos que <+ ind.>, es pot afirmar amb certesa que <+ ind.
♦ sannast (o: satt) [frá] að segja: a dir veritat, si he de dir ver, si t'he d'ésser [totalment] franc -a
♦ ef satt skal segja: a dir veritat, si he de dir ver, si t'he d'ésser franc -a
◊ "það ætla eg," segir Hárekur, "ef þú, konungur, heyrðir hvers manns orð, er menn mæla heima eftir hugþokka sínum, hver ákúrun það þykir, er þér veitið öllu mannfólki, að þér þætti ekki vel vera; en yður er það sannast að segja, konungur, að alþýðuna skortir ekki annað til mótgangs við yður en dirfð og forstjóra. En það er ekki undarlegt," sagði hann, "um slíka menn sem Þórólfur er, að hann þykist um fram hvern mann; hann skortir eigi afl, eigi fríðleik; hann hefir og hirð um sig sem konungur; hann hefir morð fjár, þótt hann hefði það eina, er hann ætti sjálfur, en hitt er meira, að hann lætur sér jafnheimilt annarra fé sem sitt. Þér hafið og veitt honum stórar veislur, og var nú búið við, að hann myndi það eigi vel launa, því að það er yður sannast frá að segja, þá er spurðist, að þér fóruð norður á Hálogaland með eigi meira liði en þér höfðuð, þremur hundruðum manna, þá var það hér ráð manna, að hér skyldi her saman koma og taka þig af lífi, konungur, og allt lið þitt, og var Þórólfur höfðingi þeirrar ráðagerðar, því að honum var það til boðið, að hann skyldi konungur vera yfir Háleygjafylki og Naumdælafylki: “crec”, li va dir en Hárekur, “que si Vós, Rei, sentíeu les paraules de tothom, quan a casa diuen els seus [vertaders] pensaments i tots consideren llavors que el que feu a tota la vostra gent és opressió, que no us complauria gaire. Però, i per a contar-vos tota la veritat, [senyor] Rei, al poble comú ja no li manca res més per a sublevar-se contra vós que valor i un cabdill. No és d'estranyar”, va prosseguir, “en un home com en Þórólfur que es creu superior a qualsevol. A ell no li manca ni força ni bona aparença. [A més a més,] també té una hirð al seu voltant com un rei. Té diners a cabassos; si només disposava del que és seu, ja en tindria prou, doncs més que més que disposa del cabal d'altres com si fos el seu propi. Vós mateix li heu atorgat grans beneficis. I ara ha anat de poc que ell no us ho pagués de mala manera, car si se us ha de dir tota la veritat, quan es va saber que us dirigíeu cap al nord, cap a Hálogaland, amb una host que no era major que la que teníeu, és a dir, amb [només] tres-cents homes, la decisió de la gent d'aquí fou d'aplegar un gran exèrcit i matar-vos, a vós, [senyor] Rei, i a tota la vosta host, i en Þórólfr era el cabdill d'aquest designi, car li havien ofert que fos rei dels fylki de Hálogaland i Naumudalur” (vocabulari: #1. hver ákúrun: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: hver usw. gehört zu dem ef-satz, und bildet eine erklärung zu hvers manns orð. ákúrun, ἀπ. λεγ.; „zwang, unterdrückung”#2. at þér: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: at þér, ist direkte fortsetzung von þat ætla ek#3. sagði hann: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: sagði hann, „sagte er weiter“#4. hann skortir: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: hannn skortir, hann ist acc.; auch die folg. subst. (afl und fríðleik stehen im acc.)#5. afl: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: eigi afl, eigi, hier ist das — ungewöhnliche — asyndeton von besonderer, rhetorischer wirkung#6. hann — konungr: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: hann — konungr, man beachte, die steigerung und den logischen zusammenhang in der ganzen rede des listigen verleumders. „Dem volke fehlt nichts als ein führer. Þórólfr dünkt sich sehr groß; er besitzt kraft und schönheit“ — kardinaltugenden eines fürsten —, „ja er hat sogar ein gefolge um sich wie ein könig“ usw. Die ganze verleumdung ist mit der größten kunst erfunden#7. morð: cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 40: morð, n. „ eine große menge“ ob identisch mit morð, „homicidium“? Vgl. den deutschen ausdruck „mordsviel geld“ (D. wb. VI, 2534)#8. þat eina: cf. Finnur Jónsson 1894, pàgs. 40: þat eina, „das allein, nur das“ die form eina ist sicher als die schwache form zu einn aufzufassen (s. Wimmer, Fornnord. form. § 99a, anm., Noreen, Altisl. gr.² §373, anm.1) und nicht als adv. (Fritzner² I, 303b)#9. er hann ætti sjálfr: cf. Finnur Jónsson 1894, pàgs. 40: er hann ætti sjálfr, im gegensatz zu dem, was nach der ansicht der söhne der Hildiriðr von rechtswegen anderen gehörte (nämlich ihnen selbst und dem könige)#10. meira: cf. Finnur Jónsson 1894, pàgs. 40: meira, „merkwürdiger, schlimmer“#11. veizla: Baetke 19874, pàg. 710: <...> 5. vom König verliehener Grundbesitz oder übertragenes Amt mit den Einnahmen daraus: hafa, halda veizlur af konungi#12. er búit við: Baetke 19874, pàg. 76: er búit við (e-u) es ist nahe daran)
◊ hann svarar: "Gott er þar satt frá að segja því að Helgi er hið mesta stórmenni bæði um manna viðtökur og annan skörungskap": ell li va respondre: “creu-me que et dic la veritat si et dic que en Helgi és l'home més generós que hi ha tant pel que fa a donar acollida a la gent que arriba al seu mas com pel que fa a d'altres actes semblants de mena”
◊ Ingigerður og Hjalti, þá er þau töluðu, ræddu oftlega um Ólaf digra. Sagði hann henni oft frá honum og hans háttum og lofaði sem hann kunni, og var það sannast frá að segja. Hún lét sér það vel skiljast: La Ingigerður i en Hjalti, quan parlaven, sovint enraonaven de l'Olau el Gros. Ell li contava sovint coses d'ell, del seu capteniment i el lloava tant com sabia i podia, i el que en deia era tota la veritat. Ella es va deixar convèncer de grat [del contingut de les paraules d'en Hjalti sobre el rei]
♦ það er skemmst að segja: en poques paraules, amb dues paraules, resumidament
♦ það er skemmst að segja frá því að <+ ind.>es pot dir amb dues paraules que <+ ind.>, es pot dir ras-i-curt que <+ ind.
♦ svo að segja: per dir-ho així
◊ því að misgjörð dóttur þjóðar minnar var meiri en synd Sódómu, sem umturnað var svo að segja á augabragði (χəmō־ˈrāɣaʕ, כְמוֹ-רָגַע), án þess að manna hendur kæmu þar nærri: car les faltes de la filla del meu poble han estat més greus que no els pecats de Sodoma, que fou destruïda com qui diu en un instant, sense que l'arribessin a tocar mans d'home
♦ vægast sagt: dit (o: expressat) amb paraules suaus
◊ hann var vægast sagt fastur á fé: era, expressat amb paraules suaus, circumspecte (o: parsimoniós) amb les despeses  (gasiu)
♦ þér að segja: [dit] entre nosaltres dos, entre tu i jo
3. <segir fátt af einum>: <LOC FIGd'un que viatja totsol se'n senten contar poques coses si té un denou
4. <honum segir fyrir><LOC FIGés a les portes de la mort
♦ honum er farið að segja fyrir: <LOC FIGno li queda gaire, no durarà gaire (morirà d'aquí a poc)
5. <hvað skal segja?><LOC FIGres a objectar-hi?
 

segjast <segist ~ segjummst | sagðist ~ sögðumst | sagst<+ inf.>>:
(kveðastdir (de si mateix, referida a si mateix)
♦ hún segist vera góður kokkur: diu que és una bona cuinera
♦ hún segist vera þreytt ~ veik: diu que està cansada ~ malalta
♦ hún segist vera læknir: diu que és metgessa
♦ hún sagðist ætla að koma: ha dit que vindrà
♦ hún sagðist ekki koma getið: diu que no pot pas venir
♦ honum sagðist vel: <loc. impers. amb el subjecte lógic en datiuparlava ~ ha parlat ~ va parlar bé (p.e., orador, conferenciant, predicador etc.)
♦ láta sér ekki segjast: <LOC FIGno voler escoltar ningú
♦ það segist á því: <loc. impers.això és punible
♦ mikið segist á e-u: una cosa fa incórrer en un delicte castigat severament, la pena per fer això és alta
◊ fréttaritarinn varð auðvitað að fá sér reyk. Hann lagðist því upp í einn legubekkinn og tottaði pípuna þangað til hann valt út af í væran svefn og vaknaði ekki fyrr en eftir tólf klukkutíma. Hætt er við að fréttaritari þessi verði veslings Kínverjanum kostnaðarsamur gestur áður en lýkur, því að mikið segist á ólöglegri ópíumverzlun: el corresponsal evidentment hagué de fer una fumada. Per això es va ajeure a un jaç i va xuclar la pipa fins que va tombar en un son profund del qual no va despertar-se abans de passades dotze hores. És de témer que aquest periodista es converteixi en un hoste car per al pobre xinès abans que aquesta història acabi ja que el tràfic il·legal amb opi és castigat amb penes greus
♦ segjast í ætt sína: no desdir de la seva nova família, fer honor a la seva nova família
◊ Helgi svarar: "Vissi eg að eg var vel kvæntur og er það vel að hún sagðist í ætt sína": en Helgi li va respondre: “sabia que estava ben casat i està bé que ella hagi demostrat que és part de la seva nova família”
♦ hvorir sögðust úr lögum annarra (o: við aðra)<LOC JURtotes dues parts es varen declarar excloses de les lleis de la part contrària (ço és, els cristians no seguirien pas les lleis dels pagans i els pagans no seguirien pas les dels cristians)
◊ um daginn eftir gengu hvorirtveggju til Lögbergs og nefndu hvorir votta, kristnir menn og heiðnir, og sögðust hvorir úr lögum annarra og varð þá svo mikið óhljóð að Lögbergi að engi nam annars mál: l'endemà tots dos grups anaren a la Penya de la Llei i cristians i pagans hi nomenaren testimonis i cada grup es va declarar exclòs de les lleis dels de l'altre grup. Aleshores es va produir un esvalot tan gran a la Penya de la Llei que ningú no podia entendre el que exposava un altre

segl <n. segls, segl>:
vela f
♦ aka seglum eftir vindi: bracejar les veles
♦ draga niður seglin: arriar (o: calar; o: abaixar; o: plegar; o: amainar) les veles
♦ draga saman segl[in]: llevar vela
♦ draga (o: setja) upp seglin: <LOC NÀUT#1. (vinda upp seglfer (o: donar) vela, posar vela (hissar veles)#2. (sigla í haf, leggja á haf útfer[-se a la] vela, donar vela, prendre vela (salpar)
♦ fella segl: recollir (o: amainar; o: plegar) veles
◊ en áður en langt leið, skall á af landi ofan fárviðri, hinn illræmdi landnyrðingur. Skipið hrakti, og varð ekki beitt upp í vindinn. Slógum vér undan og létum reka. Vér hleyptum undir litla ey, sem nefnist Káda. Þar gátum vér með naumindum bjargað skipsbátnum. Þeir náðu honum upp og gripu til þeirra ráða, sem helst máttu til bjargar verða, og reyrðu skipið köðlum. Þeir óttuðust, að þá mundi bera inn í Syrtuflóa; því felldu þeir segl og létu reka. Daginn eftir hrakti oss mjög undan ofviðrinu. Þá tóku þeir að ryðja skipið. Og á þriðja degi vörpuðu þeir út með eigin höndum búnaði skipsins. Dögum saman sá hvorki til sólar né stjarna, og ekkert lát varð á ofviðrinu. Tók þá að þrjóta öll von um það, að vér kæmumst af: però no gaire temps després, un vent huracanat, el gregal, de mala fama, es va desencadenar sobre l'illa. El vaixell va quedar a mercè del vent i no es podia anar a contravent ni de bolina. En vam situar amb el vent a popa i ens vam abandonar a la deriva. Vam passar per dessota d'una illa petita anomenada Cauda i només amb prou feines i treballs vam poder salvar l'esquif; van aconseguir hissar-lo a bord, es van adoptar els mitjans de socors que podien servir millor per a salvar-nos i cintraren la nau amb cordes. Tenien por de veure's arrossegats cap al Golf de la Sirte; per això, abaixaren les veles i abandonaren la nau a la deriva. L'endemà, com que la tempesta ens continuava malmenant violentament, van tirar per la borda la càrrega de la nau i al tercer dia hi vàrem tirar amb les nostres pròpies mans els ormeigs del vaixell. Durant un parell de dies el sol i els estels no varen sortir i la tempesta va continuar essent igual de forta. Aleshores vam començar a perdre totes les esperances de sortir-ne vius
♦ hífa seglin: hissar les veles
♦ hleypa [ofan] segli: arriar la vela, amainar la vela
◊ Erlingur sigldi þá að sundinu og fundu þeir eigi fyrr að her lá fyrir þeim en þeir sáu að konungsmenn reru öllum skipunum senn að þeim. Þeir Erlingur hleyptu ofan seglinu og gripu til vopna. En konungsherinn lá öllum megin að skipinu. Tókst þar orusta og var hin snarpasta. Þá sneri mannfallinu brátt í lið Erlings. Erlingur stóð í lyftingu á skipi sínu. Hann hafði hjálm á höfði og skjöld fyrir sér, sverð í hendi: l'Erlingur va posar rumb cap al canal i no se n'adonaren que hi havia una flota davant ells fins al moment que els homes del rei, impulsant llurs naus al rem, es van dirigir tots a una contra ells. L'Erlingur i els seus van arriar veles i empunyaren llurs armes, però la flota del rei envoltava el seu vaixell de totes bandes. La batalla va esclatar i fou molt aferrissada. Aviat hi va haver moltes de baixes entre els rengles de l'Erlingur. Aquest, s'estava dret a la roda de proa. Duia posat un elm, es protegia amb un escut i tenia l'espasa a la mà
♦ koma segli við: donar vela, prendre vela, fer vela
◊ var enn fyrir skömmu það er tíðindi má kalla, að Gauti Tófason fór með fimm herskipum út eftir Gautelfi. En er hann lá í Eikureyjum þá komu þar Danir fimm kaupskipum stórum. Þeir Gauti unnu skjótt fjögur kaupskipin og létu enga menn en fengu óf fjár en hið fimmta skip komst á haf undan og komu þeir segli við. Gauti fór eftir þeim einskipa, dró fyrst eftir þeim. Þá tók veðrið að vaxa, gekk þá meira kaupskipið, sóttist þá hafið. Vildi þá Gauti aftur snúa. Þá gerði storm veðurs. Braut hann skipið við Hlésey, týndist fé allt og meiri hlutur manna. En hans förunautar skyldu bíða í Eikureyjum. Þá komu að þeim Danir fimmtán kaupskipum og drápu þá alla en tóku allt fé það er þeir höfðu áður fengið. Svo gafst þeim ágirnin: encara hi ha una cosa que es pot anomenar novetat i que ha passat no fa gaire: en Gauti Tófason va salpar amb cinc vaixells de guerra i hi va remuntar el Gautelfur i quan va recalar a les illes Eikureyjar, hi arribaren cinc vaixells mercants grans danesos. En Gauti i els seus homes es van apoderar ràpidament de quatre naus mercants sense perdre-hi un sol home i hi obtingueren un gran botí, però la cinquena nau va reeixir a fugir cap a mar oberta i prendre vela. En Gauti els va encalçar amb una sola nau i, al començament, s'hi anava acostant, però llavors la mar va començar a alçurar-se, la nau mercant va fer més via i va reeixir a arribar a alta mar. En Gauti llavors va voler tornar enrere, però va acabar esclatant una gran tempesta i va naufragar a l'illa de Hlésey amb el resultat que va perdre tot el botí que havia fet i la major part dels seus homes. Els seus altres companys l'havien d'esperar a les illes Eikureyjar, però quinze naus mercants daneses van caure sobre ells i els varen matar tots i agafaren tot el botí que ells havien fet abans. Vet ací el que obtingueren per llur cobdícia
♦ lægja (o: lækka) seglin: #1. <LOC NÀUTllevar vela (reduir la superfície de la vela exposada al vent)#2. <LOC FIGabaixar veles, abaixar l'estufera, abaixar el volum (abaixar els fums o l'ensuperbiment)
♦ rifa segl[in]: recollir les veles, carregar les veles
♦ setja upp segl: col·locar la vela
◊ ...nú ætla ek þann verr hafa, er til þess hættir við hann; nú leggsk ok innan eptir sundinu fjallagol nǫkkut; ræð ek þat, at vér vindim segl várt við húnboru, ok stefnim út á haf; fari Þrándr sjálfr annat sumar með ull sína, ef hann vill selja láta; en ef ek komumk í brot, þá þykki mér þess ván, at ek koma aldri síðan til Nóregs“. Þeim Færeyingum þótti þetta snjallræði; taka þeir at setja upp segl sitt ok láta ganga um nóttina í haf út, sem mest megu þeir; létta þeir eigi fyrr, en þeir koma til Færeyja ok heim í Gǫtu. Lét Þrándr illa yfir ferð þeira, þeir svǫruðu eigi vel ok váru þó heima með Þrándi: ...jo, pel que fa a mi, tinc per mi que al qui s'hi avingui, les coses li aniran maldades. Ara, procedent de les muntanyes de l'interior, bufa sobre el freu un serè favorable; [per això] el meu consell és que hissem la nostra vela i ens fem a la mar; i en Þrándr, si vol, que vingui ell mateix amb la seva llana l'estiu qui ve a vendre-la; jo, emperò, si aquesta vegada me'n surto, no em tornaré a deixar veure mai més per Noruega”. Als feringis aquest els va semblar un bon consell. Immediatament varen col·locar la vela i sortiren de nit a alta mar, singlant tan de pressa com pogueren, i no afluixaren la travessia fins que no hagueren arribat a les illes Fèriar i tornaven a ésser a Gata. En Þrándr es va prendre molt malament com havia anat aquell viatge; els feringis, per llur banda, tampoc no li varen respondre amicalment i això que eren a casa seva, a cal Þrándr
◊ en er þeir hǫfðu skilizk ok sér fór hvárr flotinn, þá kǫnnuðu konungar lið sitt ok funnu, at þeir hǫfðu ekki mannspell fengit. Þat sá þeir ok, ef þeir biði þar þess, er Knútr konungr hefði búit allan her þann, er hann hafði, ok legði síðan at þeim, at liðsmunr var svá mikill, at lítil ván var, at þeir mundu sigrask, en auðvitat, ef orrosta tœkisk, at þar myndi verða it mesta mannfall. Nú var þat ráð tekit, at róa liðinu ǫllu austr með landi. En er þeir sá, at flotinn Knúts konungs fór ekki eptir þeim, þá reistu þeir viður ok settu upp segl sín: i quan s'hagueren separat i cadascuna de les dues flotes ja seguia [el seu rumb], els reis varen passar revista a llurs tripulacions i constataren que no havien sofert grans danys en homes; d'altra banda, se n'adonaven que, si esperaven fins que el rei Canut hagués col·locat tota la seva gran esquadra en ordre de batalla i tot seguit els atacava, la superioritat numèrica d'aquest sobre ells era tan gran que les expectatives que ells obtinguessin la victòria eren migrades, i que resultava obvi que, si la batalla es reprenia, hi hauria un gran carnatge entre ells. D'aquesta manera, prengueren la decisió de posar rumb al rem cap a llevant amb tota l'esquadra, navegant al llarg de la costa. I quan varen veure que la flota del rei Canut no els empaitava pas, varen aixecar llurs pals i hi penjaren les veles
♦ sigla [fyrir] fullum seglum (o: sigla með öllum seglum)navegar a tota vela (o: a vela plena; o: a veles plenes)
♦ svipta seglum: arriar (o: abaixar) les veles
♦ taka saman segl: arriar (o: abaixar) les veles
♦ taka til segls: hissar la vela
◊ eftir það gekk Egill á skip; tóku þeir til segls og sigldu á haf út; tók þá byrinn að vaxa, og gerði veður hvasst og hagstætt; gekk þá skipið mikið: després, l'Egill va tornar al vaixell; van hissar la vela i posaren rumb a alta mar. Aleshores el vent va començar a refermar, però malgrat la mala maror, el vent els era favorable, de manera que el vaixell avançava amb bona marxa
♦ vinda upp segl: hissar veles
♦ þenja [út] seglið: desplegar la vela, mantenir la vela desplegada
◊ stögin eru slök hjá þér, þau halda ekki siglunni í skorðum og geta eigi þanið út seglið: les teves cordes s'han afluixat, ja no aguanten el suport del màstil i no poden tibar la vela

segla·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
veleria f

segl·bátur <m. -báts, -bátar>:
veler m, balandre m, balandra f

seglbretta·siglingar <f.pl -siglinga>:
windsurfisme  (o: windsurf) m

seglbretta·maður <m. -manns, -menn>:
windsurfista m & f

segl·bretti <n. -brettis, -bretti>:
post (o: planxa) f de surf de vela, post m de windsurf

segl·búinn, -búin, -búið <adj.>:
preparat -ada per a salpar

segl·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
ormeig m, eixàrcia f

segl·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
<NÀUTlona f [de vela], canemàs m, alona f (Bal.)

segl·festa <f. -festu, no comptable>:
camell m, alçacavall m, llast m

segl·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix vela m (peix Istiophorus platypterus)

segl·garn <n. -garns, no comptable>:
llinyol m, llampera f, caramell m, cordill m, cordell m (Bal.)

segl·skip <n. -skips, -skip>:
veler m, vaixell m a la vela

segl·skúta <f. -skútu, -skútur. Gen. pl.: -skúta>:
iot m de vela

segul·afl <n. -afls, no comptable>:
magnetisme m

segul·áttaviti <m. -áttavita, -áttavitar>:
brúixola (o: búixola) magnètica

segul·band <n. -bands, -bönd>:
1. (hljómband, segulbandsspólacinta magnetofònica (cinta magnètica de magnetòfon)
♦ taka e-ð upp á segulband: enregistrar una cosa en cinta magnetofòfica
2. (kassetta[cinta f de] casset m,f (cinta magnètica de casset)
3. (segulbandstækimagnetòfon m (aparell d'enregistrament i reproducció de cintes magnètiques)

segulbands·spóla <f. -spólu, -spólur. Gen. pl.: -spólna>:
cinta magnetofònica

segulbands·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
magnetòfon m

segul·diskur <m. -disks, -diskar>:
<INFORMdisc magnètic

segul·dufl <n. -dufls, -dufl>:
mina [marina] magnètica

segul·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
magnetosfera f
♦ segulhvolf jarðar: magnetosfera f terrestre

segul·járn <n. -járns, no comptable>:
1. (segulmagnað járnimant m (ferro imantat)
2. (segulsteinn, seguljárnsteinnmagnetita f (Fe3O4)

segul·járnsteinn <m. -járnsteins, no comptable>:
magnetita f

segull <m. seguls, seglar>:
imant m
♦ U-laga segull: imant m en forma d'U
♦ → rafsegull “imant elèctric”
♦ → sísegull “imant permanent”
♦ → skeifusegull “imant de ferradura, imant en forma de ferradura”

segul·magn <n. -magns, no comptable>:
magnetisme m

segul·magna <-magna ~ -mögnum | -magnaði ~ -mögnuðum | -magnaðe-ð>:
magnetitzar una cosa, imantar una cosa

segul·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:
magnetitzat -ada, imantat -ada

segul·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla imantada

segul·norður <n. -norðurs, no comptable>:
nord magnètic

segul·ómun <f. -ómunar, -ómanir>:
<MEDressonància magnètica [nuclear]

segul·rafall <m. -rafals, -raflar>:
(sísegulrafallmagneto f  (segulkveikja)

segul·ræma <f. -ræmu, -ræmur. Gen. pl.: -ræmna o: -ræma>:
1. (segulröndbanda magnètica (de targeta de crèdit, de clau d'hotel etc.)
2. <GEOL & FÍSfranja magnètica

segul·rönd <f. -randar, -rendur (o: -randir)>:
banda magnètica (de targeta de crèdit, de clau d'hotel etc.)

segul·skaut <n. -skauts, -skaut>:
pol magnètic
♦ → norðursegulskaut “pol nord magnètic”
♦ → suðursegulskaut “pol sud magnètic”

segul·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:
1. (hornið á milli segulnorðurs og kompásnorðursdesviació (o: variació ) magnètica (angle format entre el nord magnètic (Nm) i el nord de l'agulla (Na) imantada de la brúixola)
2. (óeiginl. = hornið á milli landfræðilegs norðurs og segulnorðursdeclinació magnètica (impròpiament, esp. en documents antics) (misvísun)

segul·skipti <n.pl -skipta>:
inversió f de la polaritat magnètica

segul·stál <n. -stáls, -stál>:
1. (stáltegundacer elèctric (o: magnètic) (acer per a imants, transformadors i/o generadors)
2. (segullimant m (ferro o acer imantat)
♦ rafknúið segulstál: imant elèctric

segul·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
1. <GENpolaritat magnètica
2. <AERO & MARrumb magnètic, ruta magnètica, RTM m, MC m (en navegació aèria: rumb o direcció de la trajectòria d’una aeronau expressada en graus a partir del nord magnètic)

segul·steinn <m. -steins, no comptable>:
magnetita f

segul·stöng <f. -stangar, -stangir (o: -stengur)>:
barra magnètica

segul·svið <n. -sviðs, -svið>:
camp magnètic
♦ segulsvið jarðar: camp magnètic terrestre
♦ öflugt segulsvið: camp magnètic intens
♦ → jarðsegulsvið “camp magnètic terrestre”

seið <f. seiðar, plural no atestat>:
variant de seiður ‘seid’

seiða <seiði ~ seiðum | seiddi ~ seiddum | seitt>:
fer una encantació, fer màgia
♦ seiða seið: dur a terme un encanteri
◊ það er næst til tíðinda að Börkur kaupir að Þorgrími nef að hann seiddi seið að þeim manni yrði ekki að björg er Þorgrím hefði vegið þó að menn vildu duga honum. Uxi, níu vetra gamall, var honum gefinn til þess. Nú flytur Þorgrímur fram seiðinn og veitir sér umbúð eftir venju sinni og gerir sér hjall og fremur hann þetta fjölkynngilega með allri ergi og skelmiskap: el següent que va passar fou que en Börkur va pagar en Þorgrímur Nas perquè fes un seiður a l'home que havia mort en Þorgrímur per impedir que en pogués sortir benparat encara que hi hagués ningú que el volgués ajudar. El pagament fou un bou vell de nou anys. En Þorgrímur va acunçar el seiður: va fer-ne els preparatius com solia, es va bastir un seiðhjallur o bastida de seiður i va efectuar el seiður amb tota la malvestat i malamanya (cf. Baetke 19874, pàg. 548: skelmi-skapr m. Teufelei <...>)
♦ seiða e-ð fram: <FIGconjurar una cosa
♦ seiða e-n: encantar algú
♦ seiða e-n til sín: <FIGatreure algú [cap a si irresistiblement, d'una manera gairebé màgica]
♦ seiða til sín e-ð: fer aparèixer una cosa amb un encanteri
◊ hér eptir safnaz saman með Hertnið konungi mikill herr. Ok hans kona Ostacia ferr út ok hrœrði sinn gand. Þat kǫllum vér, at hon fœri at seiða, svá sem gert var í forneskju, at fjǫlkunngar konur, þær er vér kǫllum vǫlur, skyldu seiða hǫ́num seið. Svá mikit gerði hon af sér í fjǫlkynngi ok trǫllskap, at hon seiddi til sín margs konar dýr, leóna ok bjǫrnu ok flugdreka stóra. Hon tamdi þá alla, þar til at þeir hlýddu henni ok hon mátti vísa þeim á hendr sínum úvinum. Svá segir í kvæðum þýðverskum, at hennar herr væri líkr fjǫ́ndum sjǫ́lfum. Hon sjǫ́lf var ok sem einn flugdreki. Hertnið konungr flytr sinn her í gegn Ísungi konungi, ok þar, er þeir finnaz, verðr strǫng orrosta: després d'aquests fets, es va aplegar un gran exèrcit amb el rei Hertnið. La seva dona Ostacia va sortir a fora i va remenar [enlaire] la seva vara d'encantació. D'això en diem que va sortir a fora a fer una encantació tal com passava en els temps de la idolatria, que les dones enteses en màgia, que nosaltres anomenem vǫlor, feien màgia. L'Ostacia en sabia tant de màgia i de bruixeria que per encantament va fer aparèixer al seu voltant molts d'animals, com ara lleons, óssos i grans dracs alats. Els va domtar tots fins que l'obeïren i ella els pogué indicar el camí cap als seus enemics. En cançons saxones es diu que el seu exèrcit era talment [estigués fet] dels mateixos dimonis [de l'infern]. Ella mateixa també era com un drac volador. El rei Hertnið va menar el seu exèrcit contra el rei Ísungr. Quan [els dos exèrcits] es varen topar, va esclatar una aferrissada batalla
♦ seiða til sín e-n: <FIGatreure algú [cap a si irresistiblement, d'una manera gairebé màgica]

seiða·eldi <n. -eldis, no comptable>:
cria f d'alevins

seiðaeldis·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
centre m de cria d'alevins

seiðandi, seiðandi, seiðandi <adj.>:
<FIGfascinant

seið·berandi <m. -beranda, -berendur>:
bruixot m capaç de fer el seid
◊ ero vǫlor allar ǀ frá Viðólfi, ǁ vitcar allir ǀ frá Vilmeiði, ǁ enn seiðberendr ǀ frá Svarthǫfða, ǁ iǫtnar allir ǀ frá Ymi komnir: totes les volves descendeixen d'en Viðólfr, tots els fetillers d'en Vilmeiðr, i els faedors del seid d'en Svarthǫfði - tots els ètuns descendeixen de n'Ymir

seið·hjallur <m. -hjalls, -hjallar>:
<HISTseiðhjallr m, bastida o plataforma de fusta, sovint alta, damunt la qual s'asseia la seidkona per a dur-hi a terme el ritu del seid
◊ en að áliðnum degi var henni veittur sá umbúningur sem hún skyldi til að fremja seiðinn. Bað hún fá sér konur þær sem kynnu fræði það er þyrfti til seiðinn að fremja og Varðlokur heita. En þær konur fundust eigi. Þá var að leitað um bæinn ef nokkur kynni. Þá svarar Guðríður: "Hvorki er eg fjölkunnig né vísindakona en þó kenndi Halldís fóstra mín mér á Íslandi það fræði er hún kallaði Varðlokur." Þorbjörg svaraði: "Þá ertu fróðari en eg ætlaði." Guðríður segir: "Þetta er þess konar fræði og atferli að eg ætla í öngvum atbeina að vera því að eg er kona kristin." Þorbjörg svarar: "Svo mætti verða að þú yrðir mönnum að liði hér um en þú værir þá kona ekki að verri. En við Þorkel met eg að fá þá hluti hér til er þarf." Þorkell herðir nú að Guðríði en hún kveðst mundu gera sem hann vildi. Slógu þá konur hring umhverfis en Þorbjörg sat uppi á seiðhjallinum. Kvað Guðríður þá kvæðið svo fagurt og vel að engi þóttist fyrr heyrt hafa með fegri raust kveðið sá er þar var. Spákona þakkar henni kvæðið. Hún hafði margar náttúrur hingað að sótt og þótti fagurt að heyra það er kveðið var "er áður vildu frá oss snúast og oss öngva hlýðni veita. En mér eru nú margir þeir hlutir auðsýnir er áður var bæði eg og aðrir duldir. En eg kann það að segja að hallæri þetta mun ekki haldast lengur en í vetur og mun batna árangur sem vorar. Sóttarfar það sem lengi hefir legið mun og batna vonum bráðara. En þér Guðríður skal eg launa í hönd liðsinni það sem oss hefir af staðið því að þín forlög eru mér nú öll glöggsæ. Það muntu gjaforð fá hér á Grænlandi er sæmilegast er til þó að þér verði það eigi til langæðar því að vegir þínir liggja út til Íslands og mun þar koma frá þér ættbogi bæði mikill og góður og yfir þínum ættkvíslum mun skína bjartur geisli. Enda far nú vel og heil, dóttir mín." Síðan gengu menn að vísindakonunni og frétti hver eftir því sem mest forvitni var á. Var hún og góð af frásögnum. Gekk það og lítt í tauma er hún sagði. Þessu næst var komið eftir henni af öðrum bæ og fór hún þá þangað. Þá var sent eftir Þorbirni því að hann vildi eigi heima vera meðan slík heiðni var framin. Veðrátta batnaði skjótt þegar er vora tók sem Þorbjörg hafði sagt. Býr Þorbjörn skip sitt og fer uns hann kemur í Brattahlíð. Tekur Eiríkur við honum báðum höndum og kvað það vel er hann var þar kominn. Var Þorbjörn með honum um veturinn og skuldalið hans. Eftir um vorið gaf Eiríkur Þorbirni land á Stokkanesi og var þar ger sæmilegur bær og bjó hann þar síðan: i a l'horabaixa de l'endemà, li prepararen tot el que li caldria per a fer el seid. Va pregar que hi fessin anar les dones que posseïssin els coneixements que calien per a fer el seid i que es diuen varðlokur, però no es van trobar dones que sabessin aquests cants. Aleshores cercaren pel mas per veure si hi havia algú que els sabés. La Guðríður va contestar: "No sóc pas versada en màgia ni tinc el do de la previdència, però la Halldís, la meva fóstra, em va ensenyar a Islàndia els coneixements que ella anomenava varðlokur". La Þorbjörg li va contestar: "Aleshores ets més versada en les arts màgiques que no creia". La Guðríður li va dir: "Aquesta mena de coneixements i aquest procediment en són uns en què no crec que hi pugui ésser de cap ajut perquè sóc cristiana". La Þorbjörg li va contestar: "[Si ens ajudes] ben bé podria ésser que ajudis la gent d'aquí i llavors no series una dona pitjor per haver-ho fet. D'en Þorkell espero rebre'n totes les coses que calen". En Þorkell aleshores va pressionar la Guðríður i al final ella va declarar que faria el que ell volia. Aleshores les dones formaren un cercle tot al voltant de la bastida del seid, a dalt de la qual hi seia la Þorbjörg. La Guðríður va declamar el poema tan bé i d'una manera tan bella que ningú dels que eren allò era del parer d'haver-lo sentit declamar abans amb una veu més bella. La vident [= Þorbjörgla [= Guðríður va regraciar per la declamació del cant; ella [= Guðríðurhavia fet acudir fins allà mants esperits elementals i "als qui abans volien girar-nos les espatlles i negar-nos tota obediència, [els] ha semblat bonic de sentir el que s'hi ha cantat. I ara em són clares moltes de les coses que abans em restaven amagades tant a mi com als altres. I ara puc dir-vos que aquesta fam no durarà més enllà d'aquest hivern i que els esplets milloraran amb l'arribada de la primavera. l'epidèmia que fa temps que va començar, també millorarà més aviat del que pensem. Pel que fa a tu, Guðríður, et recompensaré immediatament per l'ajut que ens has donat, car el teu destí ara està tot clar davant meu. Faràs un matrimoni aquí a Grenlàndia que serà honrosíssim però aquest matrimoni no durarà gaire, car els teus camins et duran cap a Islàndia on de tu en naixerà un llinatge gran i notable i sobre les branques d'aquest llinatge hi lluirà una claror brillant. I ara, filla meva, vés i tingues salut". Tot seguit, els assistents s'acostaren a la vident, i cadascun d'ells va escoltar d'ella el que més desitjava saber. Les profecies que la Þorbjörg els va fer foren bones, i molt poques foren les coses que ella els va profetitzar que no es va acomplir. Immediatament després d'això, la varen anar a cercar d'un altre mas i ella se n'hi va anar. Aleshores varen enviar gent a cercar en Þorbjörn, car s'havia negat a romandre al mas mentre s'hi fés tot aquell ritual pagà. Quan va arribar la primavera, el temps aviat va millorar tal com havia dit la Þorbjörg. En Þorbjörn va aparellar el seu vaixell i va navegar-hi fins a Brattahlíð. L'Eiríkur l'hi va rebre amb els braços oberts i digué, que estava bé que hi hagués anat. En Þorbjörn i la seva família varen passar l'hivern a ca ell. La primavera següent, l'Eiríkur va donar al Þorbjörn terres a Stokkanes, on en Þorbjörn va construir-hi un bell mas en el qual hi va viure de llavors ençà (vocabulari: #1. frœði: cf. Baetke 19874, pàg. 166: frœði <...> 2. Zauberformel, -spruch, -lied 3. Gedicht#2. varðlokur: cf. Baetke 19874, pàg. 700: varðlokkur, varðlokur f.pl. e. Art Zaubergesang#3. vísindakona: cf. Baetke 19874, pàg. 748: vísendakona f. eine weise Frau, Weissagerin#4. fróðr: cf. Baetke 19874, pàg. 164: fróðr <...> 2. zauberkundig#5. atbeini: cf. Baetke 19874, pàg. 30: vera í atbeina með e-m jmd. beistehen#6. meta: cf. Baetke 19874, pàg. 417: meta (e-t) við e-n <...> 2. jmd. etw. (zur Ausführung) überlassen#7. vonu[m] bráðara: cf. Baetke 19874, pàg. 694: dat. sg. vánu, dat. pl. vánum mit comp.: eigi vánu(m) seinna nicht langsamer als zu erwarten; vánu bráðara schneller als zu erwartet, über Erwarten schnell#8. í hönd: cf. Baetke 19874, pàg. 299: (þegar) í hǫnd sogleich, sofort, auf der Stelle#9. langæð: cf. Baetke 19874, pàg. 362: lang-æð f. lange Dauer#10. far vel og heil: totes les fórmules de comiat nostres tenen un rerefons cristià que impedeix usar-les en aquest context. He hagut, per tant, d'improvisar una fórmula de comiat ad hoc)

seiði <n. seiðis, seiði>:
aleví m

seið·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
<HISTseiðkona f, seidkona f, la típica bruixa de l’Edat Mitjana islandesa i noruega
◊ kona er nefnd Heiðr. Hún var völva ok seiðkona ok vissi fyrir óorðna hluti af fróðleik sínum. Hún fór á veizlur ok sagði mönnum fyrir um vetrarfar ok forlög sín. Hún hafði með sér fimmtán sveina ok fimmtán meyjar. Hún var á veizlu skammt í burt frá Ingjaldi: hi havia una dona que nomia Heiðr. Era volva i seidkona, i, pels seus coneixements de màgia, sabia per endavant les coses encara no esdevingudes. Anava als banquests i hi presagiava a la gent el temps que faria a l'hivern i llur destí. Anava acompanyada sempre de quinze vailets i de quinze noies. Un dia era a un banquet no gaire lluny de ca l'Ingjaldr
◊ síðan gekk Ásmundr til sætis síns, en alþýða fór til seiðkonunnnar, ok sagði hún hverjum þat, sem fyrir var lagit, ok una þeir allir vel við sinn hlut. Síðan sagði hún um vetrarfar ok marga aðra þá hluti, er menn vissu eigi áðr. Ingjaldr þakkar henni sínar spásögur: tot seguit, l'Ásmundr se'n tornà al seu seient i aleshores, tota la gentada anà a veure la seidkona, i ella a cadascun li deia el que el futur li deparava i tots ells estigueren satisfets amb llur destí. Després, ella els va predir el temps que faria aquell hivern i moltes de més coses, que ningú no havia sabut abans. L'Ingjaldr la va regraciar per les seves profecies
◊ völva ein var þar komin, sem Heiðr hét. Hana bað Fróði konungr at neyta listar sinnar ok vita, hvat hún kynni at segja til sveinanna. Gerði hann þá gilda veislu í móti henni ok setti hana á seiðhjall einn háan. Konungr spyrr þá, hvat hún sæi til tíðenda, "því at ek veit," sagði hann, "at nú mun margt fyrir þik bera, ok sé ek nú mikla gæfu á þér, ok svara mér sem skjótast, seiðkona": hi havia arribat una volva que nomia Heiðr. El rei Fróði li pregà que fes ús de les seves arts i saber el que fos capaç d'esbrinar dels vailets. Va celebrar un opípar banquet en honor d'ella i la va fer seure a un seiðhjallr alt, ço és, la plataforma de fusta damunt la qual les seidkonor hi feien el seid. Aleshores el rei li va demanar quins esdeveniments propers veia, "car sé", li va dir ell a ella, "que ara se t'apareixeran al davant moltes de coses, i veig que t'acompanya una gran gæfa -bona sort concedida a una persona pel destí- i respon-me tan aviat com podràs, seidkona"
◊ Fróði konungr herðir nú at seiðkonu fast ok biðr hana segja it sanna, ef hún skuli ekki pínd verða. Hún gapir þá mjök, ok verðr erfiðr seiðrinn, ok nú kvað hún vísu: “"Sé ek, hvar sitja ǁ synir Hálfdanar, ǁ Hróarr ok Helgi, ǁ heilir báðir; ǁ þeir munu Fróða ǁ fjörvi ræna, - ǁ nema þeim sé fljótt fyrirfarit, en þat mun eigi verða," sagði hún. Ok eptir þetta stiklar hún ofan af seiðhjallinum ok kvað...: el rei Fróði llavors va pressionar amb fermesa la seidkona, a qui pregava que li digués la veritat si no volia que li donessin turment. Ella va badallar molt i el seid resultà difícil de fer, i finalment va declamar aquesta vísa: “«veig on són en Hróarr i en Helgi, els fills d'en Hálfdan, tots dos sans i estalvis. Li robaran la vida al Fróði» llevat que hom els faci morir aviat, però això no passarà”, va dir. I després de dir aquestes paraules, va botar en terra de dalt de la plataforma del seid i declamà...
◊ þess er nú við getit eitthvert sinn, þá er Signý sat í skemmu sinni, at þar kom til hennar ein seiðkona, fjǫlkunnig harla mjǫk. Þá talar Signý við hana: “Þat vildi ek,” segir hon, “at við skiptum hǫmum.” Hon segir, seiðkonan: “Þú skalt fyrir ráða.” Ok nú gerir hon svá af sínum brǫgðum, at þær skipta litum. Ok sezk seiðkonan nú í rúm Signýjar at ráði hennar ok ferr í rekkju hjá konungi um kveldit. Ok ekki finnr hann, at eigi sé Signý hjá honum. Nú er þat frá Signýju at segja, at hon ferr til jarðhúss bróður síns ok biðr hann veita sér herbergi um nóttina, “þvíat ek hefi villzk á skóginum úti. Ok veit ek eigi, hvar ek fer." Hann mælti, at hon skyldi þar vera, ok vildi eigi synja henni vistar, einni konu, ok þóttisk vita, at eigi mundi hon svá launa honum góðan beina at segja til hans. Nú ferr hon í herbergi til hans ok setjask til matar. Honum varð opt litit til hennar. Ok lízk konan væn ok fríð. En er þau eru mett, þá segir hann henni, at hann vill, at þau hafi eina rekkju um nóttina. En hon brýzk ekki við því. Ok leggr hann hana hjá sér þrjár nætr samt. Eptir þat ferr hon heim ok hittir seiðkonuna ok bað, at þær skipti aptr litum. Ok svá gerir hon: arribats a aquest punt es conta que una vegada que la Signý era a la seva skemma, va anar a veure-la-hi una seidkona que era molt molt versada en les arts màgiques. Aleshores la Signý li va dir: “Voldria”, li va dir, “que intercanviem els nostres hamir o formes”. La seidkona li va dir: “Com vulguis” I llavors, la seidkona va obrar amb les seves arts que bescanviessin les formes i va restar a les estances de la Signý -complint la voluntat expressa d’aquesta- i aquella nit se’n va anar al llit amb en Siggeirr sense que aquest se n’adonés que no era pas la Signý la qui jeia al seu costat. Pel que fa a la Signý, es conta que se n’anà a la casa semisubterrània de son germà i li va demanar que li donés cobiti per aquella nit, “perquè m’he perdut en el bosc i ja no sé per on vaig”. Ell li digué que s’hi podia quedar i que no refusaria de donar-li cobiti a ella, una dona tota sola, i ho féu creient que ella no li pagaria la seva hospitalitat revelant a altri que ell vivia allà. Així i doncs, ella entrà a dins la casa i tots dos es van asseure a taula per sopar. Sovint els ulls d’ell volaven cap a ella i li semblava una dona esvelta i bella. En havent sopat, ell li va dir que volia que aquella nit compartissin un sol jaç i ella no s’hi negà pas i per tres nits van jeure plegats. Després, ella se’n tornà a casa seva i hi va trobar la seiðkona i li demanà que tornessin a bescanviar les formes i així ho feren
◊ þá sendi Drífa eftir Huld seiðkonu en sendi Vísbur, son þeirra Vanlanda, til Svíþjóðar. Drífa keypti að Huld seiðkonu að hún skyldi síða Vanlanda til Finnlands eða deyða hann að öðrum kosti. En er seiður var framiður var Vanlandi að Uppsölum. Þá gerði hann fúsan að fara til Finnlands en vinir hans og ráðamenn bönnuðu honum og sögðu að vera mundi fjölkynngi Finna í fýsi hans. Þá gerðist honum svefnhöfugt og lagðist hann til svefns. En er hann hafði lítt sofnað kallaði hann og sagði að mara trað hann. Menn hans fóru til og vildu hjálpa honum en er þeir tóku uppi til höfuðsins þá trað hún fótleggina svo að nær brotnuðu. Þá tóku þeir til fótanna. Þá kafði hún höfuðið svo að þar dó hann. Svíar tóku lík hans og var hann brenndur við á þá er Skúta heitir. Þar voru settir bautasteinar hans: La Drífa aleshores va enviar a cercar la seiðkona Huld, mentre enviava el fill d'ella i en Vanlandi, en Vísburr, a Suècia. La Drífa va pagar a la seiðkona Huld perquè fés un seid que fés que en Vanlandi tornés a Lapònia, o, altrament, el fés morir. Quan es va fer el seid, en Vanlandi es trobava a Uppsalir. Aleshores va sentir un gran desig d'anar a Lapònia, però els seus amics i els seus consellers li prohibiren que hi anés dient-li que darrere aquell desig desficiós seu hi havia d'haver la màgia dels lapons. Aleshores es va emparar d'ell una gran somnolència i es va ajeure per dormir. I quan no feia gaire que s'era adormit, va cridar dient que una mara el trepitjava. Els seus homes hi acudiren i volgueren ajudar-lo, però quan li aixecaren el cap, la mara li va trepitjar les cames de tal manera que cuidaven trencar-se. Aleshores li agafaren les cames, però ella llavors li va pitjar tant el cap cap enrere que ell va morir. Els suecs agafaren el seu cadàver i l'incineraren a la vora del riu que es diu Skúta. A l'indret de la pira hi dreçaren les seves bautasteinar

seiðkonu·sonur <m. -sonar, -synir>:
fill m de bruixa (a la traducció de la Bíblia, seiðkona hi tradueix el participi poel hebreu onenà - עֹנְנָה de l' Isaïes 57:3. El mot wə-ʕɔnəˈnīm - וְעֹנְנִים de l' Isaïes 2:6 hi és traduït per í austurlenskum göldrum og spáförum i el mot ū-məʕōnəˈnīm - וּמְעוֹנְנִים d'en Miquees 5:11 hi és traduït per spásagnamenn. Finalment, el participi wə-ʔɛl־ʕɔnənēi̯-ˈχɛm - וְאֶל-עֹנְנֵיכֶם d'en Jeremies 27:9 hi és traduït per galdramenn. També es tradueix amb galdrakona el terme məχaʃʃēˈφāh - מְכַשֵּׁפָה d'Èxode 22:18)
◊ komið þér hingað, þér seiðkonusynir (bəˈnēi̯   ʕonəˈnāh, בְּנֵי עֹנְנָה), þú afsprengi hórkarls og skækju!: però vosaltres, feu-vos ençà, fills de la bruixa, i tu, progènie d'un adúlter i una prostituta

seið·læti <n. -lætis, -læti>:
<HISTcançó f de seid
◊ En litlu síðar gera þau heimanferð sína Kotkell og Gríma og synir þeirra. Það var um nótt. Þau fóru á bæ Hrúts og gerðu þar seið mikinn. En er seiðlætin komu upp þá þóttust þeir eigi skilja er inni voru hverju gegna mundi. En fögur var sú kveðandi að heyra. Hrútur einn kenndi þessi læti og bað engan mann út sjá á þeirri nótt "og haldi hver vöku sinni er má og mun oss þá ekki til saka ef svo er með farið" En þó sofnuðu allir menn. Hrútur vakti lengst og sofnaði þó. Kári hét son Hrúts er þá var tólf vetra gamall og var hann efnilegastur sona Hrúts. Hann unni honum mikið. Kári sofnaði nær ekki því að til hans var leikur ger. Honum gerðist ekki mjög vært. Kári spratt upp og sá út. Hann gekk á seiðinn og féll þegar dauður niður: poc temps després, en Kotkell, na Gríma i els seus fills partiren de ca seva. Era de nit. Es dirigiren al mas d'en Hrútur i allà hi feren un gran seid. I quan les cançons de seid hi arribaren, els qui eren a dins les cases del mas no podien entendre què volia dir allò, però el cant era agradable de sentir. Només en Hrútur coneixia aquests cants i pregà que ningú no sortís a fora aquella nit a veure què passava, "i que tots els qui puguin, vetllin, i si ho fem així, no ens passarà cap mal". Així i tot, tots acabaren per adormir-se. En Hrútur fou el qui va vetllar més, però al final, també es va adormir. Un fill d'en Hrútur nomia Kári; tenia dotze anys i era el fill d'en Hrútur que més prometia. En Hrútur l'estimava molt. En Kári gairebé no es va adormir del tot, perquè la música es feia contra ell. Se trobava desficiós. En Kári va saltar fora del llit i va sortir a fora a mirar. Es va dirigir cap a l'indret del seid i va caure mort en terra immediatament

seið·maður <m. -manns, -menn>:
mag expert en encanteris (o: encantacions), encantador m (a la traducció de la Bíblia hi tradueix l'hebreu [nevon] làħaix - לָחַשׁ de l' Isaïes 3:3)
◊ Guð, Drottinn allsherjar, sviptir Jerúsalem og Júda hverri stoð og styttu, allri stoð matar og allri stoð vatns, hetju og hermanni, dómara og spámanni, spásagnamanni og öldungi, liðsforingja og hirðmanni, ráðgjafa, galdramanni  (wa-ħăˈχam ħărāˈʃīm, וַחֲכַם חֲרָשִׁים) og slóttugum seiðmanni (ū-nəˈβōn   ˈlāħaʃ, וּנְבוֹן לָחַשׁ)perquè, vet aquí, que el Senyor, Jahvè dels exèrcits, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntal i suport: tota la provisió de pa i tota la reserva d'aigua, tot paladí i home de gerra, tot jutge i profeta, tot endeví i vell, tot capità de cinquanta i cortesà, tot conseller, tot fetiller i tots els mags arters
♦ → galdramaður “bruixot”
♦ → töframaður “mag”

seið·magn <n. -magns, no comptable>:
1. (töfrakraftur[poder m de la] màgia f (força de la màgia, poder màgic)
2. <FIG = aðdráttaraflmàgia f, atractiu m, fascinació f, encant m [màgic], poder m de seducció
◊ “Seiðmagn óbyggðanna - ferðaþættir” eftir Gerði Steinþórsdóttur: “La màgia (o: fascinació) de les óbyggðir, les regions deshabitades d'Islàndia - descripcions de viatges per aquestes terres” de la Gerður Steinþórsdóttir
♦ e-ð hefur í engu dregið úr seiðmagni e-s: una cosa no ha fet disminuir en res l'encant d'una cosa
3. <FIGaura f (o: halo m) de misteri, mística f, misticisme m

seið·skratti <m. -skratta, -skrattar>:
<HISTseiðskratti m, seidskratti m, bruixot de l’Edat Mitjana islandesa i noruega capaç de fer el seid
◊ maður hét Þorgrímur og var kallaður nef. Hann bjó á Nefsstöðum fyrir innan Haukadalsá. Hann var fullur af gerningum og fjölkynngi og var seiðskratti sem mestur mátti verða: hi havia un home que nomia Þorgrímur en Nas. Vivia a Nefsstaðir a la banda interior del riu Haukadalsá. Era un home ple de maleficis i de màgia i era un bruixot com no n'hi podia haver cap de més gran. En Þorgrímur i en Þorkell el varen convidar a ca ells perquè també ells hi donaven un convit. En Þorgrímur era hàbil treballant el ferro i conten que tots ells, els dos Þorgrímurs i en Þorkell, varen anar a la forja i s'hi varen tancar en fort. Aleshores varen agafar els bocins de l'espasa Grásíða que havien tocat al Þorkell quan ell i els seus germans s'havien repartit l'herència i en Þorgrímur en va fer una llança que estigué acabada de fer al vespre; a la fulla hi havia incrustacions amb símbols màgics (cf. Baetke 19874, pàg. 401: mál n.pl Verzierungen, Einlagen (an einer Waffe) i málaspjót n. Spieß mit (eingelegten) Verzierungen. Finnur Jónsson, en la seva edició d'aquesta saga, del 1903, pàg. 14, en dóna la següent definició: málaspjót - geirnagla, ein mit magischen zeichen versehener speer, der so lang war, dass ein mann, wenn er auf der erde stand, mit ausgestreckter hand noch den nagel erreichen konnte, durch den das speereisen an dem schaft befestigt war; íb., pàg. 24 : mál, es war also ein málaspjót, ein speer mit magischen zeichen, s. zu c. VI, 10) i el mànec entrava un forc dins la dolla (segueixo Finnur Jónsson 1903, pàgs. 24-25: fœrt í, (scil. spjótit hepti spannarlangt, eine spanne tief steckte der griff in der tülle des speereisens“). Després tots se n'anaren a colgar

seiður <m. seiðs, seiðir>:
<HISTseiðr m, seiður m, seid m, mena de fetilleria realitzada per les seiðkonor, una mena de bruixes medievals, amb la qual es podia afavorir o fer mal a algú, preveure el seu futur, preveure el temps que faria, esbrinar el parador d'algú etc. Si era fet per un home, l'efeminava
◊ hann reisti ölturu handa öllum himinsins her í báðum forgörðum húss Drottins. Hann lét syni sína ganga gegnum eldinn í Hinnomssonardal, stundaði galdur (wə-ʕōˈnēn, וְעוֹנֵן), spákukl (wə-niˈħēʃ, וְנִחֵשׁ) og seið (wə-χiʃˈʃēφ, וְכִשֵּׁף) og réð sér miðil og spásagnamann. Hann gerði margt sem illt var í augum Drottins og vakti reiði hans: va dreçar altars a tota la host del cel als dos atris del temple de Jahvè. Féu passar els seus fills pel foc, a la vall de Ben-Hinnom; practicava encanteris, presagis i la bruixeria, i recorria al nigromàntic i l'endeví [perquè li prediguessin el futur]. Va fer moltes de coses que eren dolentes als ulls de Jahvè i provocà la seva ira
◊ svo er sagt að Gísli var þrjá vetur í Geirþjófsfirði en stundum með Þorkatli Eiríkssyni en aðra þrjá vetur fer hann um allt Ísland og hittir höfðingja og biður sér liðs. En sakir þess tröll skapar er Þorgrímur nef hafði haft í seiðnum og atkvæða, þá verður þess eigi auðið að höfðingjar tækju við honum og þó að stundum þætti þeim eigi svo ólíklega horfa þá bar þó alls staðar nokkuð við. Hann var þó löngum með Þorkatli Eiríkssyni og hefur hann nú sex vetur verið í sektinni. Eftir þetta er hann stundum í Geirþjófsfirði á bæ Auðar en stundum í fylgsnum fyrir norðan ána er hann hafði gert sér; annað fylgsni átti hann við kleifarnar suður frá garði og var hann ýmist: diuen que en Gísli va passar tres hiverns al fiord de Geirþjófsfjörður però passant temporades a cal Þorkell Eiríksson i que durant tres hiverns més va recórrer tota Islàndia anant a trobar-se amb els höfðingjar per demanar-los ajut però, tanmateix, per causa de l'embruixament que en Þorgrímur Nas li havia fet en el seu seiður i dels maleficis [que l'hi va imposar (cf. Baetke 1987⁴, pág. 31: at-kvæði <...> 3. Verwünschung, Zauberspruch, (dadurch gewonnene) Zauberkraft)], el destí no va permetre que cap cabdill li fés costat i encara que de vegades li semblés que la cosa pintava molt bé, sempre hi havia alguna cosa que finalment ho impedia. Així i tot, romania llargues temporades amb en Þorkell Eiríksson. Així van passar sis anys del bandejament. Després d'aquest temps, de vegades era al fiord de Geirþjófsfjörður, al mas de l'Auður, i de vegades a un amagatall que s'havia fet al nord del riu; tenia un segon amagatall a les penyes rostes (Finnur Jónsson, en la seva edició d'aquesta saga, del 1903, pàg. 55, en dóna la següent definició: kleifar ‘felsen, an denen man hinauf klettern kann’. Adolf Noreen 1950⁵, pàg. 261, tradueix aquest mot com a steiler abhang; Baetke 1987⁴, pág. 328, tot i donar-li entrada al seu diccionari, no tradueix el mot, sinó que, en la seva entrada, hi remet a klif ‘Klippe, Felsen, steile Anhöhe, Bergrücken’. Ens quedem, doncs, amb la definició d'en Finnur Jónsson) que hi havia al sud de la tanca del mas i de vegades era a un amagatall, de vegades a l'altre
◊ og það hafa menn mælt að Ingjaldur hafi Gísla mest veitt og það að mestu gagni orðið; og það er sagt að þá er Þorgrímur nef gerði seiðinn að hann mælti svo fyrir að Gísla skyldi ekki að gagni verða þó að menn byrgju honum hér á landi; en það kom honum eigi í hug að skilja til um úteyjar og entist því þetta hóti lengst þótt eigi yrði þess álengdar auðið: i es contava que l'Ingjaldur havia estat el qui més havia ajudat en Gísli i el qui de més utilitat li havia estat. També es contava que, quan en Þorgrímur Nas va fer el seu seiður, només hi va disposar (cf. Baetke 1987⁴, pág. 433: mæla fyrir eine (Rechts- oder Kult-)Formel vorsprechen, hersagen, einen (Zauber-)Spruch sprechen) que al Gísli no li servís de res que hi hagués ningú aquí, al país, que li donés aixopluc o ajuda, però que no li va passar pel cap d'incloure les illes exterior en la seva maledicció i que era per aquesta raó que l'ajut que [en Gísli] hi va rebre durà molt de temps, baldament que, a la llarga, el destí no va permetre pas que continués [indefinidament]

Seifur <m. Seifs, pl. no hab.>:
Zeus m (Ζεύς)
♦ sverja e-ð við Seif: jurar una cosa per Zeus
◊ nei, það sver ég við Seif: no, ho juro, per Zeus

seig:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → síga “davallar lentament [sobre]”
◊ ungmenni eitt, Evtýkus að nafni, sat í glugganum. Seig (καταφέρω : καταφερόμενος, -ένη, -όμενον, καταφερόμενος ὕπνῳ βαθεῖ) á hann svefnhöfgi, er Páll ræddi svo lengi, og féll hann sofandi ofan af þriðja lofti: un jove que es deia Eutic seia a la finestra. S'emparà d'ell un son profund com que en Pau s'allargava en el seu discurs, i, endut pel son, va caure daltabaix des del tercer pis, i l'aixecaren mort
◊ ég heyrði hann tala og meðan ég hlustaði á hann seig (wa-ʔăˈnī   hāˈʝīθī   nirˈdām,וַאֲנִי הָיִיתִי נִרְדָּם) á mig djúpur svefn svo að ég féll fram á ásjónu mína á jörðinni: el vaig sentir parlant i mentre l'escoltava, s'emparà de mi un son profund, de manera que vaig caure de cara a terra

seig·fljótandi, -fljótandi, -fljótandi <adj.>:
viscós -osa

seigildi <n. seigildis, seigildi>:
substància viscosa

seigja <f. seigju, no comptable>:
viscositat f

seigla <f. seiglu, no comptable>:
tenacitat f

seiglast <seiglast ~ seiglumst | seiglaðist ~ seigluðumst | seiglast>:
1. (vera þolinn, endastperseverar (resistir, ésser tenaç)
2. (vera seinláturésser lent -a (esp. treballant o caminant)

seigur, seig, seigt <adj.>:
1. (kjötcoriaci -àcia, estireganyós -osa (carn)
2. (leður, seymi/sinresistent, dur -a (cuiro, tendó)
◊ af því að ég vissi, að þú ert þrjóskur (qāˈʃɛh, קָשֶׁה) og háls þinn seigur (—, ) sem járnseymi (wə-ˈɣīδ   barˈzɛl, וְגִיד בַּרְזֶל) og enni þitt hart (—, ) sem kopar, fyrir því kunngjörði ég þér það löngu fyrir og lét þig vita það áður en það kom fram, til þess að þú skyldir ekki segja: "Goð mitt hefir komið því til leiðar, og skurðgoð mitt og hið steypta líkneski mitt hefir ráðstafað því (t͡siu̯ˈwā-m, צִוָּם)": ja que sabia que ets tossut i el teu coll és resistent com un tendó de ferro i el teu front és dur com el coure, per això t'ho vaig anunciar molt de temps abans i t'ho vaig fer saber abans que no es realitzés, a fi que no diguessis: “És el meu déu qui ho ha portat a execució i el meu ídol [tallat qui ho ha fet] i la meva imatge fosa qui ha disposat que es fes”
3. (málmurdúctil (metall)
4. (límviscós -osa (cola)
5. (þolinn, þrautseigurtenaç (endurant, perseverant)
6. (duglegurhàbil (capaç, bo [fent una cosa])
♦ vera seigur í sóknum: <LOC FIG#1. (vera duglegurésser eficient [en el que fa], fer una feina bona (ésser bo o capaç, [saber] fer bé una cosa)#2. (láta ekki sitt eftir liggjano eludir pas el seu deure o responsabilitat, no fer-se el desentès (fer-hi la seva aportació o contribució & fer el seu deure, no sustreure's pas al seu deure o obligació o a donar-hi un cop de mà)
◊ þriðji maður hafði verið í förinni með þeim Búrfellshjónum, og kenndu hann allir og sögðu: Þar er þá Þorsteinn matgoggur kominn; sá er þó lengi seigur í sóknum: una tercera persona havia acompanyat el matrimoni de Búrfell, i tots els varen reconèixer i digueren: “Ha vingut en Þorsteinn el golut; tot i això, de fa molt de temps que ha estat una persona eficient en les feines que fa”

seil <f. seilar, seilur (o: seilir; o: seilar)>:
1. <GENcorda f (gruixuda, forta)
2. <BIOLnotocordi m

seilast <seilist ~ seilumst | seildist ~ seildumst | seilst>:
estendre (o: allargar) la mà per agafar una cosa
◊ hann seildist niður (ʝiʃˈlaħ, יִשְׁלַח) af hæðum (mi-mmāˈrōm, מִמָּרוֹם) og greip mig, dró mig upp úr hinum miklu vötnum: va estendre sa mà d'alt estant i em va agafar, em va treure de dins les grans aigües
◊ þá seildust mennirnir út (wa-i̯ʝiʃləˈħū ... ʔɛθ־ʝāˈδā-m, וַיִּשְׁלְחוּ ... אֶת-יָדָם) og drógu Lot til sín inn í húsið og lokuðu dyrunum: els homes aleshores van allargar el braç i estiraren en Lot cap a ells, fent-lo entrar dins llur casa i tancaren la porta
♦ seilast eftir e-u: estendre (o: allargar) la mà per agafar o prendre una cosa
◊ ryðstu ekki inn um hlið þjóðar minnar á degi glötunar hennar. Hlakkaðu ekki með hinum yfir óförum hennar á degi glötunar hennar, seilstu ekki (wə-ʔal־tiʃlaħˈnāh, וְאַל-תִּשְׁלַחְנָה) eftir eigum hennar (bə-ħēi̯ˈl-ō, בְחֵילוֹ) á degi glötunar hennar: no t'obris pas camí per les portes del meu poble el dia de la seva perdició, no exultis pas dels seu infortuni el dia de la seva perdició i no allarguis la mà per prendre-li les seves riqueses el dia de la seva perdició
◊ óvinurinn rétti út hönd sína, seildist eftir (ʝāˈδ-ō   pāˈraɕ, יָדוֹ פָּרַשׂ) dýrgripum hennar (ʕal   kāl־maħămadˈdɛi̯-hā, עַל כָּל-מַחֲמַדֶּיהָ). Hún sá að heiðingjarnir gengu inn í helgidóm hennar en þeim hafðir þú bannað að ganga í söfnuð þinn: l'enemic ha estès la seva mà sobre tots els objectes preciosos d'ella: ella ha vist com els pagans entraven dins el seu santuari, però vós els havíeu prohibit que entressin a la vostra assemblea
◊ því að veldissproti hins rangláta mun eigi hvíla á landi réttlátra til þess að hinir réttlátu seilist ekki með höndum sínum (lɔʔ־ʝiʃləˈħū ... ʝəδēi̯ˈhɛm, לֹא-יִשְׁלְחוּ ... יְדֵיהֶם) eftir ranglæti (bə-ʕau̯lāˈθāh, בְּעַוְלָתָה): car el ceptre de l'injust no restarà pas sobre la terra dels justos, a fi que els justos no allarguin pas les mans vers la iniquitat
◊ líkt og þegar seilst er (wa-ttimˈt͡sā ... ʝāˈδ-ī, וַתִּמְצָא ... יָדִי) í hreiður (χa-qˈqēn, כַקֵּן) greip hönd mín í auðæfi þjóðanna. Eins og yfirgefnum eggjum er safnað safnaði ég öllum heimsins löndum, enginn blakaði væng, lauk upp nefi eða tísti“: talment com quan es fica la mà dins un niu, així la meva mà ha agafat les riqueses dels pobles. Talment com s'arrepleguen els ous abandonats, així he arreplegat tots els països del món; no hi ha hagut ningú que batés les ales, que obrís el bec o piulés
◊ en eitt gjöri ég. Ég gleymi því, sem að baki er, en seilist eftir því, sem framundan er (ἐπεκτείνομαι: ἐπεκτεινόμενος, -όμενη, -όμενον, τοῖς δὲ ἔμπροσθεν ἐπεκτεινόμενος), og keppi þannig að markinu, til verðlaunanna á himnum, sem Guð hefur kallað oss til fyrir Krist Jesú: i faig només una cosa: m'oblido d'allò que he deixat darrere meu i allargo la mà vers allò que tinc al meu davant, i corro així cap a la meta, cap al premi celestial al qual Déu ens ha convocat davant el Crist Jesús
♦ seilast til e-s: allargar la mà vers una cosa [per agafar-la]
◊ þegar þú situr með mörgum til borðs, vertu þá ekki fyrstur til að seilast (ἐκτείνω, μὴ ἐκτείνῃς τὴν χεῖρά σου) til fanga (—, ): quan seuràs a taula en companyia de molts, no siguis pas el primer a allargar la mà vers els aliments
♦ → áseilast “cobejar”

seil·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
cordat m (individu i grup dels Chordata)

seiling <f. seilingar, seilingar>:
abast m
♦ vera innan seilingar: trobar-se (o: ésser) a l'abast de la mà
◊ naumlega ráðum vér í það sem á jörðu er og með herkjum finnum vér það sem er innan seilingar (τὰ ἐν χερσὶν). Hver hefur kannað það sem er á himnum?: a penes podem endevinar les coses que hi ha a la terra, i només amb esforç trobem el que és a l'abast de la nostra mà. Però, qui ha acanat les coses que són als cels?
♦ vera utan seilingar: trobar-se (o: ésser) fora de l'abast de la mà

seimur¹ <m. seims, seimar. Pl. no hab.>:
(hunangseimurbresca f (de mel amb la mel verge que en regalima)
◊ heimi í hátíð er ný, ǁ himneskt ljós lýsir ský, ǁ liggur í jötunni lávarður heims, ǁ lifandi brunnur hins andlega seims, ǁ :/: konungur lífs vors og ljóss. :/: una nova festa hi ha al món, una llum celestial il·lumina els núvols, dins la grípia hi jeu el Senyor del món, font vivent de mel espiritual (o: font vivent [i infinita] d'or espiritual. Les dues traduccions són possibles), el rei de la llum i de la nostra vida (vocabulari: #1. hinn andlegi seimur: o bé es tracta d'una traducció del concepte llatí medieval del mel spirituale o favus spiritualis: Christus, fons vivus mellis spiritualis, o bé el sintagma és traducció d'un model *deep well of spiritual gold o *rich source of spiritual gold anglosaxó; #2. ský: el context sembla demanar, emperò, un significat cel. D'ésser així, ens trobaríem davant un anglicisme que s'arrengleraria bé al costat de lávarður heims - Lord of the World>)

seimur² <m. seims, seimar>:
(ymur af hljóðiso m [de cantarella], veu f ‘que s'arrossega’
♦ draga seiminn: (tala & syngja með langdregnum framburðiparlar i/o cantar ‘arrossegant’ amb cantarella les síl·labes, especialment les darreres síl·labes d'una frase o d'una estrofa

<LIT seimur³ <m. seims, no comptable>:
1. (gullþráðurfil m (d'or)
2. (gull & FIG = auðæfior m (or & FIG = tresor, riqueses)

sein- <en compostos>:
tardà -ana

seina·gangur <m. -gangs, no comptable>:
1. <HÍPtrot m ‘de gos’
2. <FIGallargs m.pl, tardaneria f
♦ það er seinagangur á þessu: <LOC FIGla cosa va per llarg

seinan <adv.>:
tard
♦ um seinan: [massa] tard
♦ það er um seinan nú: ara ja és massa tard

seinasti, seinasta, seinasta <adj. en grau superlatiu feble>:
darrer -a, últim -a (de tres o més)
♦ tuttugu árin seinustu: en els darrers vint anys
◊ það þarf ekki annað, enn að sérhver yðar skoði huga sinn um, hve margir af kunningjum hans hafi orðið eitri þessu að bráð tuttugu árin seinustu: no cal res més que cadascú mediti el seu propi cas i calculi el nombre dels seus coneguts que han caigut víctimes d'aquest verí en els darrers vint anys
♦ eftir ekki full tuttugu árin seinustu: després dels gairebé darrers vint anys

seinastur, seinust, seinast <adj. en grau superlatiu fort>:
darrer -a, últim -a (de tres o més)

sein·búinn, -búin, -búið <adj.>:
acabat -ada [de preparar], darrer -a en estar preparat -ada
◊ Hákon konungr lá við Hǫfuðey ok jarl með herinum, ok er þeir heyrðu at blés í bœnum, herklæddist allr herrinn, ok reru til bœjarins; urðu þau skipin seinbúnust, er stœrst vóru, konungsskipit ok búzurnar: el rei Hákon i el iarl [Skúli] varen ancorar, amb la host, a Hǫfuðey, l'actual Hovedøya, i quan sentiren que bufaven els anafils a la vila cridant a la batalla, tota la host [i ells] s'aparellaren per a la lluita i tot seguit remaren cap a la vila. Els darrers vaixells en estar llestos foren els qui eren més grossos: la nau del rei i les búzur

sein·fara <adj. inv.>:
de moviments lents

sein·farinn, -farin, -farið <adj.>:
poc practicable, que només es pot recórrer a poc a poc (camí, carretera)
♦ seinfarinn vegur: un camí que només es pot recórrer a poc a poc, un camí poc practicable

sein·fær, -fær, -fært <adj.>:
1. (seinfarinnpoc practicable (camí, carretera)
◊ hann brá þá sverðinu og hjó af henni járnfestina og beit svo vel að þegar tók í sundur. Hann leiðir hana þá út af hellinum. Ekki hafði hann fé í burt nema sverð. Þau ganga nú eftir mölinni og að forvaðanum. Hann fann að hún var dregin mjög því að hún var óheil. Tekur hann hana þá upp í fang sér og veður fyrir forvaðann og hafði hann nú sýnu djúpara en í fyrra sinni því að flætt var mjög. Hann gat litið upp yfir sig í bergið að skor var því líkust sem höggvin væri með berghöggi. Ekki nær hann þangað. Hann sá himintungl og var þá komið mjög að degi. Þá var hann kominn mjög á flesin. Var þá seinfært mjög og þá heyrði hann aftur til hellisins óp mikið: ell va desembeinar l'espasa i hi va tallar els seus grillons i el tall de l'espasa era tan bo que els grillons quedaren migpartits a l'instant. Després, la va menar, agafant-la de la mà, fora de la cova. No va agafar res de valor de dins la cova llevat d'aquella espasa. Llavors varen resseguir el codolar fins a arribar a l'areny que quedava inundat durant la marea alta. Ell va constatar que l'havia d'estirar molt a ella perquè estava malalta. Aleshores la va aixecar en braços i va passar així a gual aquell areny inundat que ara era ostensiblement més profund que no la primera vegada que l'havia passat perquè ja hi havia molta d'aigua de la marea alta. D'allà on era va poder veure sobre seu, a l'espadat, que hi havia una escletxa que semblava feta just just amb un uixol. No la podia atènyer [perquè li quedava massa alta]. Va mirar els estels del cel i va veure que ja era a trenc d'alba. Aleshores ja havia arribat ben a prop de la gran llosa. Passar-la fou aleshores molt lent i en aquells moments va sentir al darrere, en la direcció d'on hi havia la cova, un gran crit
2. (seinþroskaque s'ha desenvolupat tard (persona)
3. (stirðurlent -a (tardà & que marxa lentament)
◊ regn mikit hafði komit ór mjǫrkva þeim, er verit hafði, ok var jǫrðin blaut orðin mjǫk, ok fyrir því bitu vagnahvélin djúpt í jǫrðina, ok varð sein ferð þeira, er óku. Hestarnir urðu ok heldr seinfœrir, sem ætla má: d'aquella boira espessa que hi havia hagut n'havia vingut una pluja forta i la terra havia tornat molt molla; per aquesta raó, les rodes dels carros feien ginyes profundes en el fang i l'avenç dels qui menaven [els carros] esdevingué lent. Com un es pot imaginar, els cavalls també tornaren força lents [en llur marxa]

sein·heppinn, -heppin, -heppið <adj.>:
1. (óheppinndesafortunat -ada (amb mala sort)
2. (gagnslaus, misheppnaður, mistekinnmalaguanyat -ada, fallit -ida (no reeixit)
3. (klaufskurmaldestre -a (graponer)

seinka <seinka ~ seinkum | seinkaði ~ seinkuðum | seinkaðe-u>:
retardar (o: endarrerir) una cosa
♦ seinka klukkunni: endarrerir (o: retardar) el rellotge
♦ seinka úrinu: endarrerir (o: retardar) el rellotge de butxaca
♦ seinka viðgerðinni á þakinu: endarrerir (o: ajornar) la reparació de la teulada
♦ seinka matarboðinu um viku: ajornar una setmana el sopar
♦ seinka sér: retardar-se
♦ klukkan ~ úrið seinkar sér: el rellotge ~ el rellotge de butxaca s'endarrereix
♦ e-m ~ e-u seinkar: algú ~ una cosa fa tard, algú ~ una cosa arriba tard, algú ~ una cosa es retarda
♦ hefur bílnum ~ flugvélinni ~ fluginu ~ skipinu seinkað?: que porta retard l’autobús ~ l’avió ~ el vol ~ el vaixell?
♦ greiðslunni seinkaði um mánuð: el pagament s'ha endarrerit un mes, el pagament s'ha fet amb un mes de retard
♦ mér seinkaði vegna umferðarinnar: he fet tard per culta del trànsit

seinkun <f. seinkunar, seinkanir>:
1. <GENretard m
♦ tveggja tíma ~ klukkustunda seinkun: un retard de dues hores
2. (klukkunnar, úrssinsendarreriment m, retardament m (de rellotge)
♦ seinkun úrssins: endarreriment del rellotge

seinlát·lega <adv.>:
lentament

sein·látur, -lát, -látt <adj.>:
lent -a

sein·lega <adv.>:
amb renitència
♦ taka e-u seinlega: <LOC FIGagafar-se una cosa amb reticència, mostrar-se renitent a una cosa
◊ eftir þingið ríða þeir norður, Finnbogi og Þorgeir, á fund Þorgríms og hafa þessi orð frammi. Þorgrímur tók þessu máli seinlega, þótti maður ekki skörulegur þó að peningar væru nógir. Nú með því að Þorkell var skyldur mjög Möðruvellingum en þótti höfuðbenda rammleg þar sem Finnbogi var og frændur hans verður þessu keypt með ráði Þorgeirs og samþykkt þeirra mæðgna. Skyldi brullaup vera að tvímánuði sumars að Borg. Eftir þetta ríða þeir norður en Finnbogi heim til Borgar og bað Þorkel þar vera þar til er það færi fram sem ætlað er um brullaupið áður og ákveðið var: després del þing en Finnbogi i en Þorgeir es van dirigir a cavall cap al nord amb la intenció de trobar-s'hi amb en Þorgrímur per exposar-li aquesta petició. En Þorgrímur s'hi va mostrar molt reticent, considerava que aquell home no era pas imposant i d'empenta encara que hi hagués prou diners pel mig. Ara bé, com que en Þorkell estava estretament emparentat amb els de Möðruvellir, i[, per tant,] el partit, al qual pertanyien en Finnbogi i els seus parents, semblava que oferia garantia de suport ferm, es va acordar el matrimoni amb l'assessorament d'en Þorgeir i l'aquiescència de mare i filla. Les noces serien a Borg durant el tvímánaðr, a l'estiu. Després d'això, en Finnbogi i en Þorgeir prosseguiren llur viatge cap al nord i en Finnbogi tornà a casa a Borg, on va pregar al Þorkell que romangués allà fins que tingués lloc el que s'havia planejat i acordat sobre les noces (Cf. Gering 1879, pàg. 100: hǫfuð-benda, f. hilfe: þótti hǫfuðbenda ramlig, þar sem Finnbogi var ok frændr hans, die partei, welcher Finnbogi und seine verwandten angehörten, schien bürgschaft für kräftige unterstützung zu bieten)

sein·legur, -leg, -legt <adj.>:
laboriós -osa, que requereix molt de temps
♦ það er seinlegt að <+ inf.>cal molt de temps per a <+ inf.>
♦ seinleg leiðrétting sinna harma: dreçament tardà dels seus torts
◊ Eymundr hugsar nú sitt mál ok þótti seinlig leiðrétting sinna harma ok þótti betra at bíða bráðan dauða en lifa við skemmd. Verðr nú þat hans ráð, at þá er ann varð varr við, at tólf menn af hirð konungs höfðu farit eptir skatti í þau heruð ok ríki, er faðir hans hafði átt, þá ferr hann með tólf menn á þann skóg, er leið þeira lá konungs manna, ok börðust þeir þar, ok varð þat harðr bardagi með þeim: l'Eymundr va meditar sobre l'estat de la seva situació i va considerar que el dreçament dels seus torts ja era tardà i que era millor esperar una mort sobtada que viure amb vergonya. Així doncs, va prendre la següent decisió quan es va assabentar que dotze homes de la hirð del rei havien partit a recaptar els impostos per les regions i els reialmes que havien estat de son pare: es va apostar amb dotze homes en el bosc que travessava el camí d'aquells homes del rei, i s'hi varen batre i la batalla que es tingueren entre ells fou aferrissada
◊ Eymundr hét þjónustumaðr hennar. Hann var henni hollr ok trúr í ǫllum ráðum. Þenna kallaði hon til þegar um daginn ok mælti: "Ekki mun tjá kyrru fyrir at halda. Vil ek senda þik, skaltu taka skip ok róa til eyjar þeirar, er liggr út undan Ullarakri, er Vífilsey heitir. Þar stendr bœr í eynni. Þangat skaltu fara ok koma þar annat kveld um dagsetrs skeið. Skaltu ganga inn í bœinn vestri dyrr, ok er þú kemr inn, muntu sjá, roskinn mann hvatligan ok aldraða konu. Ekki mun þar fleira manna. Son eiga þau, er Víkingr heitir. Hann er nú fimmtán vetra, manna gerviligastr. Eigi mun hann á vaðbergi vera. Annathvárt munum vér þaðan fá leiðrétting várra mála, ella þykki mér seinligt um. Láttu ekki sjá þik, en ef svá kann til at bera at þú sjáir inn þriðja manninn, þá kasta þú þessu bréfi í kné honum ok far síðan heim": el seu servent nomia Eymundr. Li era lleial i era de fiar en l'execució de tots els plans que resolia fer. El va fer cridar a l'instant aquell dia mateix i li digué: “no és pas aconsellable que ens quedem mans plegades. Vull enviar-te a una missió: prendràs una barca i hi remaràs fins a l'illa que està situada bandafora de l'Ullarakr i que es diu Vífilsey, ço és, Illa d'en Vífill. A l'illa hi ha un mas. Aniràs a aquest mas procurant arribar-hi demà vespre al punt de la posta del sol. Hi entraràs pel portal de ponent i quan hi hauràs entrat dedins, veuràs que hi ha una dona vella i un home d'edat, però encara vigorós. No hi haurà més persones. Tenen un fill que nom Víkingr. Ara té quinze anys i és l'home més hàbil i capaç que puguis imaginar-te. Ell no hi serà esperant l'arribada de ningú. [Llavors podran passar dues coses:] o bé ens en vindrà un redreçament de la nostra situació o bé crec que haurem fet tard per a procurar-nos-lo (?. La traducció sueca d'en Jacob J. Reenhielm del 1680, pàg. 9, fa: eller tycker mig sent der effter). [Amaga't i ] no deixis que cap d'ells dos t'hi vegi, però, quan s'esdevingui que hi vegis la tercera persona de qui t'he parlat, tira-li aquesta carta a la seva falda i torna tot seguit aquí” (Baetke 19874, pàg. 690: vera á vaðbergi Ausschau halten, aufpassen, in Bereitschaft sein)
◊ og litlu síðar fæddi Signý barn. Það var sveinn. ... Hann var mikill og fríður og gekk eigi fyrr en hann var þrevetur og þótti það seinlegt um hann, slíkt frágerðaefni sem hann var um annað: i poc després, la Signý va tenir un infant i fou un nen... Era un infant gros i bonic, però no va començar a caminar fins que va tenir tres anyets. Això va fer semblar que l'infant era retardat, per més extraordinàriament prometedor que fos en d'altres coses (en bellesa i en estatura)
◊ Hálfdan svarar: "Þar hefir hamhleypan Dís Kolsdóttir komit með metum sínum. Þykki mér seinligt at rétta sinn hluta á henni, þvíat hon mun þykkjast hafa hefnt Háreks járnhauss, bróður síns. Nú vil ek bjóða þér fóstbrœðralag ok vita, hvárt vit getum ekki hefnt á Dísi": en Hálfdan li va respondre: ‘La Dís Kolsdóttir, que sap canviar de forma, la t'ha jugada. Tinc per mi que ja és tard per a redreçar aquest assumpte amb ella, car ella deu creure que ha venjat la mort d'en Hárekur Capdeferro, son germà. Així i doncs, et vull oferir que ens fem germans de jurament i [després] esbrinem si tu i jo no ens podem venjar de la Dís’ (vocabulari: #1. rétta hluta e-s: cf. Baetke 19874, pàg. 262: rétta hluta e-s jmds. Angelegenheit in Ordnung bringen#2. met: cf. Baetke 19874, pàg. 417: met n. Gewicht (für die Waage): übertr. koma sínum metum við (eig. seine eigenen Gewichte gebrauchen, in die Waagschale legen) sich Einfluß verschaffen, seinen Willen durchsetzen)
♦ seinleg vinna: una feina lenta
♦ seinlegt verk: una obra laboriosa i de factura lenta
♦ seinlegur maður: un home lent [d'esperit], un home retardat
◊ Þórður lét eftir bænum manna og reið austur til Keldna um nóttina, átti þá tal við Hálfdan mág sín og beiddi hann liðveislu. En Hálfdan var hinn seinlegasti, kallaði þá engan afla verða þó að hann stæði upp. Þórður bað hann fá sér menn til liðsemdar þótt hann sæti heima: en Þórður va fer segons els precs dels homes i a la nit anà a llevant, a Keldur, on s'entrevistà amb en Hálfdan, el seu cunyat, i en el transcurs de la conversa que es tingueren li va demanar ajut. Però en Hálfdan era l'home més lent [a deixar-se convèncer] (? = ófús, mótfallinn : es va mostrar extremadament refractari o renitent, gens inclinat; ? = hikandi : hesitant, indecís) que un es pugui imaginar i va dir que no hi hauria cap guany [per a ell] per més que s'aixequés [amb en Þórður]. En Þórður [llavors] li va demanar que li procurés homes que li fossin d'ajut, encara que ell mateix restés al seu mas [sense participar-hi directament]
◊ maður hét Sigurður. Hann bjó að Gnúpi í Vatnsdal. Véfríður hét kona hans. Hún var skyld mjög konu Finnboga. Þorkell hét son þeirra. Hann þótti seinlegur nokkuð. Fríður var hann sýnum og jafnan var hann að Borg og þótti hann þá brátt alþýðlegri fyrir sakir siðferðis. Þeir bræður Ingimundarsynir kölluðu hann fífl eða afglapa. Finnboga var vel til hans og hélt honum mjög á loft fyrir sakir konu sinnar: hi havia un home que nomia Sigurður i que vivia al peu del Gnúpur, a la vall del Vatnsdalur. Sa dona nomia Véfríður. Era parenta de prop de la dona d'en Finnbogi. Llur fill nomia Þorkell. Hom el considerava una mica retardat. Era bell de cara i contínuament era a Borg on en poc temps hom el va considerar força normal pel que fa al seu capteniment. Els fills de n'Ingimundur li deien imbecil o idiota però en Finnbogi es portava bé amb ell i el tenia en grans honors per mor de la seva dona (A la traducció alemanya d'en Frank Fischer del 1914, pàg. 171, l'adjectiu en qüestió hi és interpretat com a fent referència a la forma de moure's i caminar del vailet: Es war ein Mann, der hieß Sigurd und wohnte am Felsenriff im Seetal. Vefrid hieß sein Weib, die war mit Finnbogis Frau nah verwandt. Thorkel hieß ihr Sohn. Der schien ein wenig schwerfällig, von Aussehen war er aber hübsch. Er hielt sich stets in Borg auf. Dort galt er bald als ganz umgänglich in seiner Art, die Ingimundssöhne aber nannten ihn einen Trottel oder Halbnarren. Finnbogi behandelte ihn gut und hielt seine Partei um seiner Frau Willen)
◊ Grímur hét son þeirra, ungur og seinlegur. Snorri átti vel fé og hafði selför í Svínadal þar sem nú heita Snorrastaðir. Hann drukknaði í Sælingsdalsá þar sem nú heitir Snorravað: llur fill nomia Grímur, un home jove i lent d'esperit. L'Snorri tenia cabal i posseïa una borda-vaqueria a la vall de Svínadalur, a l'indret que actualment es diu Snorrastaðir. Es va anegar al riu de Sælingsdalsá, a l'indret que actualment es diu Gual de l'Snorri
◊ inn yngri sonr Bjarnar hét Án. Hann var snemma mikill vexti ok ekki vænn ok heldr seinligr, en um afl hans var mönnum ekki kunnigt, því at hann reyndi þat aldri. Heldr þótti hann heimsligr: el segon fill d'en Björn nomia Án. Va créixer aviat però no era bell i més aviat lent d'esperit, i, pel que fa a la seva força, ningú no en sabia res perquè no la posava mai a prova. Més aviat hom el tenia per un beneitet
♦ seinlegur í æskunni ~ í uppvexti~ í uppruna: tardà en la seva joventut, que madura tard, que ha quedat endarrerit en el seu desenvolupament [mental] respecte de l'edat que té
◊ Arngeir hét maður er nam Sléttu alla á milli Hávararlóns og Sveinungsvíkur. Hans börn vóru þau Þorgils, Oddur og Þuríður er Steinólfur í Þjórsárdal átti. Oddur var eldsætur í æsku og seinlegur og var kallaður kolbítur. Þeir Arngeir og Þorgils fóru að leita fjár í fjúki og komu eigi heim. Fór þá Oddur að leita þeirra og fann þá báða örenda. Hafði hvítabjörn drepið þá og saug úr þeim blóðið er hann kom að. Oddur drap björninn, færði heim og át allan og kvaðst þá hefna föður síns er hann drap björninn, en bróður er hann át hann. Oddur var síðan illur og ódæll við að eiga og hamramur svo mjög að hann gekk að heiman úr Hraunhöfn um kvöldið, en kom morguninn eftir í Þjórsárdal til liðs við Þuríði systur sína er Þjórsdælir vildu grýta hana í hel fyrir fjölkynngi og tröllskap: un home, que nomia Arngeir, va prendre possessió de tota la plana situada entre la llacuna de Hávararlón i la badia de Sveinungsvík. Els seus fills foren en Þorgils, l'Oddur i la Þuríður que estava casada amb l'Steinólfur de la vall de Þjórsárdalur. De jove, l'Oddur seia a la vora del foc [com un vellet] i era retardat i li acabaren posant el malnom de mossegacarbons. L'Arngeir i en Þorgils sortiren a cercar bestiar en la torbada i no tornaren a casa. Aleshores l'Oddur va sortir a cercar-los i els va trobar morts tots dos. Un ós polar els havia mort a tots dos i estava bevent la seva sang quan ell hi va arribar. L'Oddur va matar l'ós, el portà a casa i se'l va menjar sencer i aleshores declarà que havia venjat son pare quan havia mort l'ós i que havia venjat son germà quan s'havia menjat l'ós. Més endavant, l'Oddur es va convertir en una persona dolenta i aspra per tenir-hi tractes i canviava tant de forma que un vespre va sortir de ca seva a Hraunhöfn i l'endemà següent va aparèixer a Þjórsársdalur per a salvar la seva germana Þuríður, quan la gent de la vall de Þjósárdalur cuitaven lapidar-la fins a la mort, acusada de bruixeria i fetilleria
◊ Óláfr konungr hafði með sér marga íslenzka menn ok hafði þá í góðu yfirlæti ok gerði þá sína hirðmennn. Einn af þeim var Sighvatr skáld. Hann var Þórðarson. Hann var fœddr út á Íslandi á þeim bœ er at Apavatni heitir. Þar bjó sá maðr er Þorkell heitir. Hann fœddi upp Sighvat ok fóstraði. Sighvatr þótti heldr seinligr fyrst í æskunni. Í Apavatni var fiskveiðr mikil á vetrum: el rei Olau tenia molts d'islandesos a la seva cort i els tenia en gran estima i els feia membres de la seva hirð. Un d'aquests islandesos fou l'escalda Sighvatr, un fill d'en Þórðr [Sigvaldason]. Havia nascut a Islàndia, en el mas que es diu at Apavatni. Allà hi vivia l'home que es diu Þorkell. Aquest home va educar en Sighvatr i li va fer de fóstri. En Sighvatr va semblar més aviat endarrerit al començament de la seva joventut. A l'Apavatn hi havia molta de pesca a l'hivern
◊ síðan tóku þeir Þorkell og Sigmundur að óhægja Ástríði byggðina og var skipt landinu í helminga og hlutu þau Glúmur og Ástríður þann hluta landsins er ekki var húsaður og gerðu þau bú á Borgarhóli. En Glúmur skipti sér ekki af um búsýslu, þótti heldur óbráðger í uppruna. Hann var fámálugur og fálátur jafnan, hár maður vexti og nokkuð skolbrúnn (= sambrýndur eða loðbrýndur), hvítur á hár og rétthár (= slétthærður), kraklegur (= grennlulegur) og þótti heldur seinlegur maðurinn, fór ekki til mannamóta: després, en Þorkell i en Sigmundur varen començar a causar-li dificultats a l'Ástríður amb el seu mas i les terres foren dividides per la meitat i a en Glúmur i a l'Ástríður els va tocar la meitat de les terres a les quals no hi havia les cases del mas. Varen bastir un mas nou a Borgarhóll. Ara bé, en Glúmur se'n desentenia de les feines del mas i hom el considerava força endarrerit en el seu desenvolupament durant la joventut. Sempre era taciturn i de poques paraules, era alt d'estatura, i tenia les celles una mica juntes, tenia els cabells llisos i rossos, era prim com un fus i hom el considerava força retardat, de manera que no assistia a les trobades dels homes
♦ seinlegur í viðbragði: lent de moviments
◊ þau Rannveig áttu þann son er Þorsteinn hét, manna fríðastur og sterkur maður, raddmaður mikill og hár maður á vöxt og nokkuð seinlegur í viðbragði. Því var hann drómundur kallaður: la Rannveig i ell tenien un fill que es deia Þorsteinn, un home fort i bellíssim que tenia una veu preciosa. Era alt d'estatura, però una mica lent de moviments, raó per la qual li deien "en Drómundur"

sein·læti <n. -lætis, no comptable>:
lentitud f
◊ ekki er Drottinn seinn á sér með fyrirheitið, þótt sumir álíti það seinlæti (ἡ βραδυτής -ῆτος, βραδύτητα ~ βραδυτῆτα), heldur er hann langlyndur við yður, þar eð hann vill ekki að neinir glatist, heldur að allir komist til iðrunar: el Senyor no és pas lent a complir la promesa, encara que alguns ho considerin lentitud, sinó que és pacient amb vosaltres com que no vol que ningú no es perdi, sinó que tothom arribi al penediment

sein·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
que parla lentament
♦ vera seinmæltur: parlar lentament

seinn, sein, seint <adj.>:
1. (hægurlent -a (que va a poc a poc)
♦ vera seinn að <+ inf.><VERB +> lentament
◊ hún er sein að hlaupa: corre lentament, no corre gaire
2. (hikandihesitant (indecís)
◊ en konungr ferr á braut frá herbúðunum með nokkut svá lið. ok þá er hann var kominn ór augsýn, snýr hann aptr til árinnar, ok þó svá fjarri því, sem herbúðirnar váru, at Indi mǽtti eigi sjá ferð hans. En eigi varð honum þat torvelt, því at hamingjan lét enn eigi sein at sér at tǿja honum því at nú leggr á svá mikinn mjǫrkva, at varla mátti sjá fram af tám sér: i el rei s'allunya del campament amb alguna tropa; i quan va haver perdut el campament de vista, va girar la marxa per dirigir-se de nou cap al riu, posant cura, emperò, a romandre tan lluny de l'indret on hi havia el campament que els indis no poguessin pas veure la seva trajectòria, la qual cosa no li va resultar pas difícil perquè Fortuna no va hesitar gens a ajudar-lo, car llavors es va posar una boira tan espessa, que un a penes podia veure's els dits dels peus
2. (síðkvæmurtardà -ana (que fa tard, que arriba tard)
♦ vera seinn: retardar-se, fer tard
◊ þessir gæjar eru seinir: aquests paios fan tard
♦ vera seinn fyrir: arribar tard, arribar amb retard
♦ vera seinn til: anar endarrerit (en el seu desenvolupament)
♦ verða seinn: fer tard
◊ ég verð aðeins seinn í dag!: escolta, que avui faré tard!
♦ vera orðinn seinn: arribar tard
♦ það er ekki seinna vænna: ja és l'hora, ja no tenim més temps (per fer o si es vol fer una cosa)

seinna <adv. en grau comparatiu>:
més tard
◊ þessar urðu fyrstar samræður þeirra Indriða og Sigríðar; en eftir það sáust þau og töluðust við þar við ána á hverjum degi, og leið ekki á löngu, áður þau yrðu mestu mátar. Á morgnana, þegar þau komu með féð í hagann, gengu þau fram á klettasnasirnar sitt hvorum megin og heilsuðust og sögðu hvort öðru tíðindi; á daginn, þegar veður var gott, sátu þau og ræddust við yfir ána, sögðu hvort öðru sögur og kváðust á; hvort hafði yndi af öðru; Sigríður grét, ef Indriði kom einhverju sinni seinna en vandi var til með féð á dalinn, en hoppaði og lék af gleði, þegar hún sá hann koma. Viðlíka fór fyrir Indriða, að honum fannst hver sú stundin leið og löng, sem hann varð að sjá af Sigríði: aquesta fou la primera conversa que es varen tenir l'Indriði i la Sigríður. Després, cada dia es varen veure i parlaven plegats a la vorera del rierol, i no va passar gaire temps que s'hagueren fet molt amics. Els matins, quan arribaven amb les ovelles a la pastura, anaven fins a les cornises de la penya, cadascun al seu costat [del riu], i se saludaven, i es contaven l'un a l'altre les notícies que hi hagués; el dia que el temps era bo, seien [allà] i parlaven amb el rierol entre ells dos, es contaven històries i es declamaven poesies; cadascun d'ells dos prenia plaer de l'altre. La Sigríður plorava, si l'Indriði arribava alguna vegada més tard de l'habitual a la vall amb les seves ovelles, però saltava i ballava d'alegria quan el veia arribar. A l'Indriði li passava de manera semblant, que trobava cada hora llarga i tediosa en què no arribava a veure la Sigríður
♦ seinna meir: més tard, després
♦ kannski seinna: potser més endavant

seinni, seinni, seinna <adj.>:
1. (af tveimursegon -a (de dos)
♦ seinni hálfleikur: <ESPORTla segona part
♦ seinni hluti e-s: la segona part d'una cosa (de dues de què consta)
♦ Seinni heimsstyrjöldin: la Segona Guerra mundial
2. (síðaridarrer -a, últim -a (de dos)
◊ og ég veit það ekki, ég heyri, að sumir hæla honum; þó skömm sé frá að segja, hef ég ekki komið nema einu sinni til kirkju, síðan hann kom, og heyrði ég þó ekki nema seinni partinn af ræðunni, því það stóð svo á, að ég var að tala við mann, sem ég átti lítilræði hjá, úti undir kirkjuvegg: "i realment, no ho sé pas. Sento que n'hi ha que el lloen; encara que estic avergonyida de contar-ho, jo només he anat a l'església una única vegada d'ençà que va venir aquí, i en aquesta ocasió només vaig sentir la darrera part del sermó, perquè justament s'havia esdevingut que havia hagut de parlar amb un home que em devia una petitesa, defora, a l'ombra mateixa de l'església
♦ á seinni öldum: en els [dos] darrers segles
♦ í seinni tíð: en els darrers temps
3. (hægarimés lent -a (de dos)

sein·stígur, -stíg, -stígt <adj.>:
que marxa lentament

seint <adv.>:
tard
♦ betra seint en aldrei: millor tard que [no pas] mai, més val tard que mai
♦ fara seint að hátta: anar-se'n tard a descansar
♦ fara seint í rúmið: anar-se'n tard al llit
♦ koma of seint: fer tard, arribar massa tard
♦ ég kom of seint í vinnuna vegna þess að...: he fet tard a la feina per...
♦ hún kom of seint: va arribar massa tard, va fer tard
♦ seint fyllist sálin prestanna: <LOC FIGel sac dels preveres triga molt a esser ple (es diu parlant d'un cobdiciós)
♦ þú verður of seint: faràs massa tard, arribaràs massa tard

sein·unninn, -unnin, -unnið <adj.>:
que va avançant lentament (feina)
♦ seinunnið verk: una obra que avança lentament

sein·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
1. <GENque treballa lentament
2. (eiturque actua lentament (verí)
♦ seinvirkt eitur: un verí que actua lentament

sein·þreyttur, -þreytt, -þreytt <adj.>:
que es cansa [molt] lentament, infatigable, incansable
◊ og annan dag eftir gekk Halli fyrir Einar og mælti: "Það mál vil eg vekja Einar ef þú vilt nokkru bæta mér bróður minn." Einar svarar: "Þú ert seinþreyttur að og ef þú dregst ei brott þá muntu fara slíka för sem bróðir þinn eða verri": i l'endemà, en Halli es va presentar davant l'Einar i li digué: “vull abordar la qüestió, Einar, si estàs disposat a compensar-me d'alguna manera per la mort de mon germà”. L'Einar li va respondre: “ets incansable amb això, però si no toques el dós, tindràs el mateix destí que ton germà o un de pitjor i tot” (Baetke 19874, pàg. 711: <...> 4. vekja tal við e-n, vekja til máls við e-n ein Gespräch mit jmd. beginnen; hann vekr þat mál er bringt die Sache zur Sprache)
◊ og of morguninn hittir Halli Einar og ræðir þá enn sama mál. "Vil eg enn vita," segir hann, "ef þér viljið bæta mér frænda minn." Einar svarar: "Seinþreyttur ertu og ef þú dregst eigi braut muntu vera drepinn": i l'endemà de matí en Halli va anar a veure l'Einar i li va parlar de la mateixa qüestió. “Vull saber, una vegada més,”, li va dir, “si voleu compensar-me per la mort del meu parent”. L'Einar li va respondre: “Ets incansable, però si no toques el dós, t'hauré de matar”
♦ hann er seinþreyttur til vandræða: no s'altera pas fàcilment, no es deixa pas provocar amb facilitat
◊ Víkingr átti ok níu sonu: Þorsteinn hét inn elzti sonr hans, annarr Þórir, Finnr, Úlfr, Steinn, Hrómundr, Finnbogi, Eysteinn ok Þorgeirr. Váru þeir efniligir menn ok íþróttamenn miklir. Þó var Þorsteinn fyrir þeim um alla hluti. Hann var manna mestr ok sterkastr, vingóðr ok vinfastr, tryggr ok trúr í öllum hlutum, seinþreyttr til allra vandræða, en galt grimmliga, ef hans var leitat. Varla þóttust menn vita hversdagliga, hvárt honum þótti vel eða illa, þótt mót honum væri gert, en löngu síðar lét hann sem nýgert væri. Þórir var skjótlyndr ok ákafamaðr inn mesti. Svall honum allt á æði, ef honum var mein gert eða í móti skapi. Sást hann ok ekki fyrir, við hverja sem um var at eiga eða hvat eftir kom, ok lét þat allt verða fram at ganga, er honum kom í hug at gera. Allra manna var hann fimastr á alla leika ok manna sterkastr. Hann gekk næst Þorsteini, bróður sínum: en Víkingr també va tenir nou fills: el major nomia Þorsteinn, el segon Þórir, després venien en Finnr, l'Úlfr, l'Steinn, en Hrómundr, en Finnbogi, l'Eysteinn i en Þorgeirr. Tots ells foren nois molt prometedors i excel·liren en totes les disciplines i destreses que un jove noble havia de dominar; tot i així, en Þorsteinn era el qui més es distingia en tot de tots els germans. Era l'home més alt i més fort que un es pugui imaginar, era bo i lleial amb els seus amics, fidel i fiable en totes les coses, no es deixava provocar en res, però si l'atacaven, es venjava cruelment. Si li feien res, la gent a penes podia notar en ell en la seva vida quotidiana si el que li haguessin fet l'havia afectat o no li donava importància, però molt de temps després, actuava com si li ho acabessin de fer. En Þórir tenia la cua de palla i era un home d'un temperament violentíssim. Si li feien dany o si se sentia contrariat en alguna cosa, s'encenia tot ell d'ira [i aleshores] no es preocupava pas amb qui es trobava en aquells moments o quines en podrien ésser les conseqüències, i duia a terme el que li passava pel cap de fer. Era l'home més hàbil en tota mena de jocs i l'home més fort que un es pugui imaginar. Anava immediatament darrere en Þorsteinn, son germà (Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot skjótlyndr. Entenc aquest mot com a sinònim del modern bráðlyndur i tradueixo en conseqüència; Baetke 19874, pàg. 538 sjásk fyrir sich vorsehen, in acht nehmen)
◊ "Það mun oft á finnast," segir Hildigunnur, "að Gunnar er seinþreyttur til vandræða en harðdrægur ef hann má eigi undan komast": la Hildigunnur els va dir: “espesses vegades veureu que en Gunnar no resulta gens fàcil de provocar, però[, en canvi], quan ja no pot pas evitar una cosa, actua amb contundència”

sein·þroska <adj. inv.>:
que madura tard
♦ hann var seinþroska: va madurar tard, es va desenvolupar amb retard

sei·sei <interj.>:
oh, sí!, es veu es veu! aha aha!
♦ [ó] seisei nei: oh, no, no!

sekans <m. sekans, sekansar>:
<MATsecant m
♦ sekans og kósekans: secant i cosecant

sekk:
1ª pers. sg. pres. ind. de → sökkva “enfonsar-se”

sekkja·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
<MÚScornamusa f, sac m de gemecs, gaita f; a la traducció de la Bíblia, aquest mot s'hi empra per a retre en islandès l'arameu sumponià, sipponià o סִיפֹּנְיָה, סוּמְפֹּנְיָה
◊ konungur, þú hefur skipað svo fyrir að jafnskjótt og hver maður heyrir hljóm hornanna (qarˈnā-ʔ, קַרְנָא), lúðranna (maʃrɔqīˈθā-ʔ, מַשְׁרֹקִיתָא), gígjanna (qīθāˈrɔs, קִיתָרֹס), harpnanna (ɕabbəˈχāʔ, שַׂבְּכָא), langspilanna (φəsantēˈrīn, פְסַנְתֵּרִין), sekkjapípnanna (wə-sīppɔˈni̯āh, וְסִיפֹּנְיָה) og allra hinna hljóðfæranna skuli hann falla fram og tilbiðja gulllíkneskið: tu, rei, has decretat que, tan bon punt hom senti el so del corn, de la trompa, de la giga, de l'arpa, de l'espineta, de la xeremia i de tots els instruments de música, s'ha de prosternar i adorar l'estàtua d'or
♦ balearsk sekkjapípa: xeremia (o: xirimia) f
♦ spila á sekkjapípuna: tocar la xeremia (o: xirimia)

sekkja·pípari <m. -pípara, -píparar>:
1. <MÚS GENcornamusaire m & f, gaiter m, gaitera f
2. (MÚS á Baleareyjumxeremier (o: xirimier) m, xeremiera (o: xirimiera) f (a les Balears)

sekkja·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
mercaderia f de sac (fins als anys 60-70 del segle passat, mercaderia que es venia a les botigues en sacs, principalment: sucre, farina, cafè, arròs)

sekk·sveppir <m.pl -sveppa>:
ascomicets m.pl (fongs Ascomycetes)

sekkur <m. sekks (o: sekkjar), sekkir. Gen. pl.: sekkja; dat.pl.: sekkjum>:
sac m
♦ kaupa köttinn í sekknum: <LOC FIGcomprar a cegues, comprar amb els ulls clucs, comprar una cosa sense haver-la vista abans
♦ klæðast sekk og ösku: <LOC FIGvestir-se de sac i de cendra
◊ en er Mordekai varð alls þessa áskynja (ʝāˈδaʕ, יָדַע), er gjörst hafði, þá reif hann klæði sín, klæddist sekk og ösku (wa-i̯ʝilˈbaʃ   ˈɕaq   wā-ˈʔēφɛr, וַיִּלְבַּשׁ שַׂק וָאֵפֶר), gekk út í miðja borgina og kveinaði hástöfum og beisklega: però quan en Mardoqueu s'assabentà de tot el que havia passat, s'esquinçà els vestits, es vestí de sac i de cendra i se n'anà al bell mig de la ciutat, lamentant-se amargament i amb forts crits
♦ verja e-ð eins og votan sekk: <LOC FIGdefensar una cosa a capa i espasa (cast.), defensar una cosa a ultrança, defensar una cosa amb l'espasa treta

sekkur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → sökkva “enfonsar-se”

sekt <f. sektar, sektir>:
1. (fésektmulta f (pena pecuniària)
♦ dæma e-n til greiðslu einnar milljónar króna í sekt fyrir e-ðan: condemnar algú a pagar una multa d'un milió de corones per...
♦ fá sekt fyrir of hraðan akstur: rebre una multa per excés de velocitat
♦ fá sekt fyrir að vera 4 km. yfir hámarkshraða (o: yfir hraðamörk)rebre una multa per superar en 4 km el límit de velocitat permès
♦ greiða sekt sína: pagar una multa
♦ greiða 495 milljóna króna sekt fyrir ólöglegt verðsamráð olíufélaganna: pagar una multa de 495 milions de corones per acord il·legal de preus entre les petrolieres
♦ leggja á 370 milljóna króna sekt á e-n fyrir e-ð: imposar-li a algú una multa de 370 milions de corones per...
2. (sökculpa f (culpabilitat)
♦ játa sekt sína: confessar la seva culpabilitat, declarar-se culpable, admetre la pròpia culpabilitat
♦ játa á sig sekt í öllum ákæruliðum: declarar-se culpable de tots els càrrecs

sekta <sekta ~ sektum | sektaði ~ sektuðum | sektaðe-n>:
multar algú
♦ sekta e-n [um e-ð] fyrir e-ð: multar algú per...
♦ sekta e-n um áttatíu milljónir fyrir brot á samkeppnislögum: multar algú amb vuitanta milions per una infracció de la Llei de la Competència
♦ sekta e-n fyrir að <+ inf.>multar algú per <+ inf.>

sektaður, sektuð, sektað <adj.>:
multat -ada
♦ hann er sektaður um eitt hundrað krónur: li han imposat una multa de cent corones

sektar·boð <n. -boðs, -boð>:
imposició f de multa [menor] (fins a 100.000 corones)
♦ senda út sektarboð: emetre un avís de multa

sektar·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
imposició f de multa [major] (a partir de 100.000 corones)
♦ ljúka mál með sektargerð: tancar un afer amb imposició de sanció [econòmica]
♦ senda út sektargerð: emetre un avís de multa

sektar·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
sentiment[s] m[.pl] de culpabilitat (o: culpa) 

sekularisering <f. sekulariseringar, no comptable>:
secularització f

sekur, sek, sekt <adj.>:
culpable
♦ dæma e-n sekan: declarar algú culpable
♦ gera sig sekur um e-ð: tenir la culpa d'una cosa, ésser culpable d'una cosa
♦ gerast sekur um e-ð: fer-se culpable d'una cosa, cometre un acte de...
♦ lýsa sig sekan [um e-ð]: declarar-se culpable [d'una cosa]
♦ úrskurða e-n sekan [um e-ð]: declarar culpable algú [d'una cosa]
♦ vera úrskurðaður sekur ~ úrskurðuð sek um e-ð: ésser declarat -ada culpable d'una cosa
♦ vera fundinn sekur [um e-ð]: ésser declarat culpable [d'una cosa]
♦ vera sekur [um e-ð]: ésser culpable [d'una cosa]
♦ vera sekur um þjófnað: ésser culpable de robatori

sekúlarisering <f. sekúlariseringar, no comptable>:
variant de sekularisering ‘secularització’

sekúnda <f. sekúndu, sekúndur. Gen. pl.: sekúndna>:
segon m (unitat de temps i de posicionament geogràfic)
♦ einn hundraðasti úr sekúndu: una centèsima de segon
♦ einn þúsundasti úr sekúndu: una mil·lèsima de segon
♦ einn þúsundasti part úr einni sekúndu: una mil·lèsima part d'un segon

sekúndu·brot <n. -brots, -brot>:
fracció f de segon

sekúndu·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
litre m per segon

sekúndu·vísir <m. -vísis, -vísar>:
busca f dels segons, secundària f

sel <n. sels, sel. Gen. pl.: selja; dat.pl.: seljum>:
sel m, barraca de muntanya emprada com a vaqueria durant l'estiu, i les terres de pastura dels voltants

sela·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
escopeta f de caçar foques

sela·látur <n. -láturs, -látur. Gen. pl.: -látra; dat.pl.: -látrum>:
indret m de la costa on les foques hi van a tenir-hi llurs cries

sela·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m de foca (insecte ectoparàsit Echinophthirius horridus)

sela·nót¹ <f. -nótar, -nætur>:
variant de selanót² ‘xarxa per capturar-hi foques’

sela·nót² <f. -nótar, -nótir>:
xarxa f per capturar-hi foques, xarxa f de foques

sela·skytta <f. -skyttu, -skyttur. Gen. pl.: -skyttna o: -skytta>:
caçador m de foques, caçadora f de foques

sela·vaða <f. -vöðu, -vöður. Gen. pl.: -vaða o: -vaðna>:
esbart m de foques

sela·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar>:
captura f de foques, caça f de foques

sela·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] fòcids m.pl (família de mamífers Phocidae)

sel·biti <m. -bita, -bitar>:
1. (fingurhögg með vísifingri, fingurskotditada f (copet donat amb el dit índex fent-lo lliscar amb força sobre el dit polze)
♦ gefa e-m selbita: <LOC FIG#1. (slá e-n högg með vísifingripegar-li a algú un cop amb el dit índex (pressionant-lo primer contra el polze i llançant-lo després cap endavant amb força)#2. (hnýfla e-n, veita e-m áminningupegar una estirada d'orelles a algú (reprendre)
♦ gefa e-m selbita í andlitið: pegar-li a algú un cop d'índex a la cara
♦ slá e-m selbita í vasa sínum: <LOC FIGpegar-li a algú un copet amb els palpissos dels dits (fer-li una cosa a algú -p.e., una crítica- que sembla important però que en realitat no té cap efecte real, no serveix de res)
2. (smellur með fingri sem skreppur af þumalfingriesclafit m amb els dits (clacament amb el dit fent lliscar el dit polze contra el dit del mig)

selen <n. selens, no comptable. Dat. sg.: selen o: seleni>:
seleni m (metal·loide Se)

sel·feitur, -feit, -feitt <adj.>:
gras -assa com una foca

sel·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
transport m gradual, [per parts i] per etapes

sel·flytja <-flyt ~ -flytjum | -flutti ~ -fluttum | -flutte-ð>:
transportar una cosa gradualment

sel·för <f. -farar, -farir>:
anada f a la vaqueria de muntanya i estada a ella durant l'estiu
◊ Grímur hét son þeirra, ungur og seinlegur. Snorri átti vel fé og hafði selför í Svínadal þar sem nú heita Snorrastaðir. Hann drukknaði í Sælingsdalsá þar sem nú heitir Snorravað: llur fill nomia Grímur, un home jove i lent d'esperit. L'Snorri tenia cabal i posseïa una borda-vaqueria a la vall de Svínadalur, a l'indret que actualment es diu Snorrastaðir. Es va anegar al riu de Sælingsdalsá, a l'indret que actualment es diu Gual de l'Snorri

sel·gresi <n. -gresis, pl. no hab.>:
herba f de cinc costures, herba f de cinc nervis, herba f de cinc ratlles, herba f de cinc venes, plantatge m de fulla estreta (planta Plantago lanceolata)

sel·hreifi <m. -hreifa, -hreifar>:
aleta f de foca (selshreifi)

selja <f. selju, seljur. Gen. pl.: selja>:
gatsaule m (arbre Salix caprea)

selja <f. selju, seljur. Gen. pl.: selja>:
(selleríapi m (blaðselja)

Selja <f. Selju, no comptable>:
Selja f (illa situada davant la costa Noruega. Té una illa bessona que nom Kinn)
♦ eyjan Selja, Seljuey: illa f de Selja
Klausturrústirnar í Seljuruïnes f.pl del monestir [benedictí] de Selja

selja <sel ~ seljum | seldi ~ seldum | selte-ð>:
1. <GENvendre una cosa
♦ selja e-m e-ð: vendre-li una cosa a algú
♦ selja [e-m] e-ð fyrir e-ð: vendre una cosa [a algú] per X (X = quantitat de diners pagada ~ rebuda
◊ iðnaðarmannafélagið seldi húsið við Lundargötu veturinn 1942-3 fyrir 45 þúsund krónur: l'hivern de 1942-3 la unió d'artesans va vendre la casa de la Lundargata per 45 mil corones
♦ selja e-ð á uppboði: subhastar una cosa, vendre una cosa en subhasta
♦ selja e-ð við litlu verði: vendre una cosa a baix preu
♦ selja e-ð af sér: vendre una cosa perdent-hi
♦ [ég] sel það ekki dýrara en ég keypti það!: #1. <GENho venc pel seu preu de cost (no ho venc més car que em va costar)#2. <LOC FIGaixí ho vaig sentir, així ho he contat (no m'invento res, no hi afegeixo res que sigui fruit de la meva imaginació)
2. (afhendalliurar una cosa (donar, confiar, fer lliurament d'una cosa a algú)
♦ selja e-ð af hendi: donar una cosa, deixar una cosa, cedir una cosa
♦ selja e-ð í hendur e-m: lliurar una cosa a algú
♦ selja e-ð á leigu: deixar una cosa a canvi de diners
♦ selja fé á leigu: deixar diners amb interessos
♦ selja jörð á leigu: arrendar un mas
♦ selja e-n fram: lliurar algú a la justícia
3. selja e-u upp: (kasta upp, gubbavomitar una cosa (treure el menjar)

seljandi <m. seljanda, seljendur>:
venedor m, venedora f

seljan·legur, -leg, -legt <adj.>:
venal, vendible

seljast <selst ~ seljumst | seldist ~ seldumst | selst>:
vendre's, despatxar-se
◊ bækur hans hafa selst í um það bil þremur milljónum eintaka: dels seus llibres se n'han venut aproximadament tres milions d'exemplars
◊ skrifin hans seljast feikivel: els seus escrits es venen molt bé
◊ varan selst vel ~ illa: la mercaderia es ven bé ~ malament
♦ seljast upp: exhaurir-se
♦ selst upp: exhaurit (venut del tot)

seljenda·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), pl. no hab.>:
mercat m de venedors

Selju·klaustur <n. -klausturs, no comptable>:
Monestir [benedictí] de Selja
♦ Seljuklaustur: monestir benedictí de Selja. L'any 996, el rei Olau Tryggvason va declarar l'illa de Selja, illa santa de Noruega. Aquell mateix any fou canonitzada Santa Sunniva, l'única santa de Noruega. Sant Olau el Gras s'aturà en pelegrimatge el 1015 per a pregar-hi davant la tomba de Santa Sunniva abans de prosseguir singladura cap a Anglaterra per a ésser-hi coronat rei. Tant l'illa de Kinn com l'illa de Selja són centres de pelegrinatge medieval i modern
Klausturrústirnar í Seljuruïnes f.pl del monestir [benedictí] de Selja

selju·rót <f. -rótar, -rætur>:
api-rave m (planta Apium graveolens var. rapaceum) (sellerírót)

sel·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
carn f de foca

Sel·kolla <f. -kollu, no comptable>:
<FOLCLSelkolla f, Cap de foca, Doneta-Foca f, o, simplement, Foca [Femella]. Aquesta darrera és la interpretació del nom segons l'Axel Kock, cf. Wolf von Unwerth, “Eine isländische Mahrensage”, pp. 161-162. La selkolla és un ésser fabulós amb el cos de dona i el cap de foca. Aquest ésser apareix esmentat a cinc indrets: 1] a la Història dels Islandesos, cap. 167, de n'Sturla Þórðarson, 2] a la Història del bisbe Guðmundur, al fragment conegut amb el nom de Brot úr Miðsögu Guðmundar (Biskupa sögur I, pp. 604-607), 3] a la Història del bisbe Guðmundur, Biskupa sögur II, pp. 76-87, de l'abat de Þingeyraklaustur, Arngrímur Brandsson (meitat del segle XIV), 4] a un flokkr de vint-i-una estrofes en dróttkvætt de l'escalda Einar Gilsson, també de mitjan segle XIV, conegut amb el nom de Selkolluvísur i contingut com a colofó de la història de l'abat Arngrímur, i 5] a la Guðmundardrápa [Hólabiskups], annað stefjamál, estrofes 25-28, composta el 1345 també per l'abat Arngrímur. En el segle XIX, en Jón Árnason en feu una petita rondalla-llegenda, dins el subapartat Helgir menn innlendir de l'apartat dedicat als Helgir menn de les Helgisögur dins les seves Íslenzkar þjóðsögur og æfintýri.Una interpretació, basada en conjectures (cf. Einar Ólafur Sveinsson 2003:185) -i que, personalment, no m'acaba de convèncer- és que es tractaria de l'ésser en el qual s'hauria cregut que s'hi transformaven els infants abandonats després de néixer perquè morissin o bé l'ésser que se'ls ‘emportava’: quan s'abandonava a la intempèrie un infant nounat, hom devia dir que ‘se l'ha endut la Selkolla’ o bé ‘s'és convertit en una Selkolla, una foqueta’. Tot això són conjectures. La veritat és que, d'acord amb la documentació que tenim, només hi ha atestada una única Selkolla: la que apareix a les diferents versions de la vida de sant Gudmund esmentades adés i que no coincideixen del tot entre si. Així, en el relat de la Història del bisbe Guðmundur (vulgueu veure l'entrada selshöfuð), la nou-nada que serà la Selkolla no hi mor -prèviament a la seva conversió en la Selkolla-, i en canvi sí que es diu que ho fa a la Història del bisbe Guðmundur de l'abat Arngrímur Brandsson. En el relat anònim només s'hi diu que la nena sembla morta -la qual cosa s'ha d'interpretar com a pas previ a una possessió diabòlica més que no pas cap a la conversió en noia-foca-). Prenent com a base de la interpretació dels fets del fiord d'Steingrímsfjörður, el que realment hauria fet el bisbe Guðmundur -segons el que deixa entreveure l'Einar Ólafur-, hauria estat posar fi a la pràctica permesa d'abandonar els infants nounats, pràctica que a Islàndia va continuar essent legalment permesa després de i a despit de la introducció del cristianisme; el bandejament de la Selkolla pel part del bisbe significaria, doncs, l'erradicació definitiva, per part del bisbe, d'aquesta pràctica que, cal repetir-ho, era legalment permesa. Cal esmentar aquí que, en el marc de la celebració del Þing que va permetre la introducció del cristianisme a Islàndia a l'any 1000, s'havien posat dues condicions per a permetre la introducció de la nova religió: l'abandonament d'un nounat seria permès i també ho seria el consum de carn de cavall. Les creus que el bisbe Guðmundur beneeix i fa posar als indrets on viu o s'apareix la Selkolla haurien estat, -almenys al meu entendre-, els indrets de la costa on hom abandonava els nadons. Totes aquestes explicacions a mi no m'acaben de convèncer, atès el caràcter únic de la Selkolla i al fet que sembla ésser més un dèmon sexual que no pas la nèmesi d'una expòsita; per acabar-ho d'adobar, el Selkollu þáttur la qualifica expressament de fóstra (fillastra; noia tutelada i criada per algú que no és son pare) del bóndi i mestre d'aixa Dálkur. A la Història del bisbe Guðmundur es demonitza aquest ésser anomenant-lo fjandi ‘enemic = dimoni’ i óhreinn andi ‘esperit immund = dimoni’ , cosa, emperò, que realment tampoc no explica pas totalment la descripció general de la seva natura i que sembla sobretot una interpretatio christiana d'aquesta criatura. Un detall a explicar és també que tant la Història del bisbe Guðmundur anònima com la de l'Arngrímur Brandsson, com l'obra en vers de l'escalda Einar Gilsson, deixen clar que la Selkolla només tenia ‘adesiara’ (stundum) cap de foca, i no pas sempre (selshöfuð)

sella <f. sellu, sellur. Gen. pl.: sella o: sellna>:
cèl·lula f (fruma)
♦ nota litlu gráu sellurnar: <LOC FIGemprar les petites cèl·lules grises

sellerí <n. sellerís, no comptable>:
1. (stilkselleríapi m de tija, api m de penques, àpit m [de tronc] (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit m (Men., ekki ritm./no lit.(tiges de la planta Apium graveolens var. dulce)
2. (blaðselleríapi m de fulla, api m de tall (planta Apium graveolens var. secalinum)
3. (villi-selleríapi bord, àpit bord (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit bord (Men., ekki ritm./no lit.(planta Apium graveolens var. silvestris)

sellerí·fræ <n. -fræs, -fræ. Gen. pl.: -fræja; dat.pl.: -fræjum>:
llavor f d'api

sellerí·rót <f. -rótar, -rætur>:
api-rave m (planta Apium graveolens var. rapaceum)

selló <n. sellós, selló. Dat. sg.: selló o: sellói>:
violoncel m

sellófan <n. sellófans, no comptable>:
cel·lofana f

selló·konsert <m. -konserts, -konsertar. Dat. sg.: -konsert o: -konserti>:
concert m de violoncel

selló·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
violoncel·lista m & f

sellulósi <m. sellulósa, no comptable>:
cel·lulosa f (beðmi)

sellúlóíð <n. sellúlóíðs, no comptable>:
cel·luloide m

sel·lýsi <n. -lýsis, no comptable>:
oli m de foca, abans de la introducció de l'electricitat, constituïa el principal combustible per a alimentar els llums d'oli

sel·matselja <f. -matselju, -matseljur. Gen. pl.: -matselja>:
cuinera f de sel

sels·hamur <m. -hams, -hamir>:
<FOLCLcamisa f de foca, pell de foca que converteix en foca aquell que se la posa
♦ fara í selsham[inn]: transformar-se en foca tot posant-se un selshamur
♦ vera í selsham: haver-se transformat -ada en foca, presentar la forma d'una foca

sels·hreifi <m. -hreifa, -hreifar>:
aleta f de foca

sels·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
cap m de foca
◊ nú skal segja þann atburð, er varð fyrr í sögunni, þá er Guðmundur biskup var í Steingrímsfirði, áður hann fór utan, og vann sigur á fjanda þeim, er meiddi menn og gjörði svo mikinn ófrið af sér, að varla fannst dæmi til í þann tíma kristninnar. Bær hét á Eyjum, sem er norður frá Kallaðarnesi, þar var meybarn fætt; voru feingnir til tveir menn, karlmaður og kona, að fara með til skírnar á Stað í Steingrímsfjörð, því að þá var eigi kirkja á Kallaðarnesi, og er þau komu til Miklasteins, þá leggjast þau niður og leysir konan af sér barnið, en hann leggst með konunni. en er þau koma til barnsins á eftir, þá sýnist þeim það dautt og illilegt, og þar láta þau eftir barnið. Og er þau koma skammt í burt, heyra þau barnsgrát og fara eftir hljóðunum, og sýndist þeim það þá enn illilegra en fyrr og þora þá eigi í nánd að koma; fara nú heim og segja af hið ljósasta að því sinni. Fara menn nú og leita barnsins og finna eigi, en litlu síðar sýndist þar kona og eigi fríð ásýndar, því að stundum þótti selshöfuð á vera. Fyrir því var hún Selkolla kölluð. Skildu menn nú af þeim atburð að óhreinn andi var hlaupinn í búk barnsins, og mátti sjá fjanda þann dag sem nætur; og er af því Selkollu-Kleifar kallaðar: en aquest punt contarem l'esdeveniment que va tenir lloc anteriorment a la història, quan el bisbe Guðmundur era a l'Steingrímsfjörður, abans d'anar-se'n a Noruega, i hi va vèncer el dimoni que feria la gent i feia tan grans atacs que difícilment se'n trobava parangó en aquells temps del cristianisme. Hi havia un mas que es deia á Eyjum, que està situat al nord de Kallaðarnes. En aquest mas hi havia nascut una nena. Es va encarregar a dues persones, un home i una dona, que anessin amb la nena a Staður, a l'Steingrímsfjörður, per fer-la-hi batejar, car en aquell temps no hi havia església a Kallaðarnes. Quan varen arribar a [la gran roca que es coneix amb el nom de] Miklisteinn, es van ajeure [a un costat d'aquesta gran roca] i la dona va deslligar-se l'infantó, i [se n'apartaren una mica i] ell va jeure amb la dona, i quan tornaren on havien deixat l'infant, els va semblar mort i horrible de veure, de manera que varen deixar allà l'infant. I quan encara no havien arribat gaire lluny, varen sentir plors d'infant, i seguiren els plors i els va semblar encara més horrible que no pas abans, i no gosaren pas acostar-s'hi. Se'n tornaren a casa i contaren fil per randa el que els havia passat aquella vegada. Aleshores es posà en camí un grup d'homes que cercaren l'infant i no el trobaren, però poc després es va veure allà una dona i no era gens agradable de veure, ja que de vegades semblava que tenia el cap d'una foca. Per aquesta raó li digueren Selkolla, ço és, Cap-de-foca (segons l'Axel Kock, Doneta-Foca. Cf. Wolf von Unwerth, “Eine isländische Mahrensage”, pp. 161-162). D'aquest esdeveniment, la gent en varen comprendre que un esperit immund havia entrat dins el cosset de l'infant, i hom podia veure-hi aquest dimoni tant de dia com a les nits, i per aquesta raó, l'indret s'anomena Selkollu-Kleifar, ço és, Espadats de na Selkolla

sel·síld <f. -síldar, no comptable>:
trencavits m (peix Ammodytes tobianus)

selsíus·stig <n. -stigs, -stig>:
grau m Cèlsius, grau centígrad  (selsíusgráða)

selsíus·gráða <f. -gráðu, -gráður. Gen. pl.: -gráða o: -gráðna>:
grau m Cèlsius, grau centígrad

sel·skapur <m. -skaps (o: -skapar), no comptable>:
companyia f
♦ halda e-m selskap: fer companyia a algú
◊ viltu ekki halda okkur selskap?: no ens vols fer pas companyia?

sel·skinn <n. -skinns, -skinn>:
pell f de foca

selskinns·skór <m. -skós, -skór>:
sabata f de pell de foca

sel·spik <n. -spiks, no comptable>:
cansalada f de foca, xuia f de foca (Bal.)

sel·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
estatge m al sel durant els mesos d'estiu
◊ þau hjónin skemmtu sér um hríð og skoðuðu landið í og umhverfis hvamminn og riðu síðan heim, og sagði nú Indriði konu sinni greinilegar frá fyrirætlun sinni, að reisa þar bæ í hvamminum, og að faðir hans hefði gefið honum land þar fram um dalinn, og hefði þó Indriðahóll ærið landrými eftir. Sigríður féllst á þessa ráðagjörð; og þegar um vorið lét Indriði efna til bæjargjörðar og hafði að þeim starfa marga menn, og sjálfur telgdi hann viðu alla; en til þess að koma sem fyrst rækt í túnstæðið og afla sér áburðar til næsta vors, fékk hann af föður sínum að hafa selstöðu í Fagrahvammi um sumarið og hafði þar færikvíar á vellinum, en lét kýrnar liggja inni um nætur: el matrimoni es va divertir una estona contemplant els paratges tant de dins la cóma com els situats tot al voltant d'ella, i després, se'n tornaren a casa. L'Indriði li va explicar llavors més detalladament a la seva dona els seus plans d'aixecar un mas a la cóma i que son pare li havia donat les terres situades tot al voltant de la vall i que, així i tot, a l'Indriðahóll encara li havien quedat prou terres. A la Sigríður aquells plans li varen agradar, i a la primavera d'aquell mateix any, l'Indriði va escometre la construcció del mas i va tenir molts d'homes treballant-hi, i ell mateix va tallar tota la fusta; i, per tal que pogués conrar fenàs com més aviat millor a les terres del tún i procurar-se fems per a adobar-les a la propera primavera, va obtenir de son pare que, a l'estiu, pogués ocupar i usar el sel de Fagrihvammur, i va fer instal·lar cledes provisionals allà, en el camp [on hi havia d'haver el tún], i hi va fer jeure les vaques durant les nits

sel·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
noia f que fa de vaquera a la vaqueria d'estiu

selstöðu·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
sucursal f, filial f

selta <f. seltu, no comptable>:
salinitat f
♦ selta sjávar: salinitat marina

selta <selti ~ seltum | selti ~ seltum | selte-ð>:
salar una cosa
◊ þér eruð salt jarðar. Ef saltið dofnar, með hverju á að selta það? Það er þá til einskis nýtt, menn fleygja því og troða undir fótum: vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal s'enfadeix, amb què la salaran? Ja no serveix per res, els homes la llencen i la trepitgen amb els peus

seltu·magn <n. -magns, no comptable>:
contingut m en sal

seltu·stig <n. -stigs, no comptable>:
grau m de salinitat

selur <m. sels, selir>:
foca f (qualsevol animal de la família de les Phocidae)
♦ mér varð ekki um sel: <LOC FIGhe patit! m'he espantat! no les he tingut totes!
♦ sofa eins og rotaður selur: <LOC FIGdormir com un soc
♦ vera syndur sem (o: eins og) selur: <LOC FIGnedar com un peix

sel·veiðar <f.pl -veiða>:
caça f de foques

sel·veiðari <m. -veiðara, -veiðarar>:
caçador m de foques, caçadora f de foques

sel·veiðimaður <m. -veiðimanns, -veiðimenn>:
caçador m de foques, caçadora f de foques (selveiðari)

sem¹ <adv. & conj. mod.. També introdueix el segon terme d'una comparació d'igualtat>:
com a
◊ bílinn er sem nýr: el cotxe està com a nou
◊ sem vinur...: com a amic..., en qualitat d'amic
◊ ég kem sem vinur...: vinc com a amic...
◊ sem vinur þinn gef ég þér það ráð að...: com a amic teu que sóc et dono el consell que...
◊ hann lét sem hann væri vinur hans: feia com si fos amic seu
◊ sem móðir...: com a mare...
◊ hvítur sem snjór: blanc com la neu
◊ hafna e-m sem konungi sínum: rebutjar algú com a rei seu
◊ hneigja sig fyrir e-m sem konungi sínum: inclinar-se davant algú reconeixent-lo com a rei seu
◊ ungir sem gamlir: vells i joves, [tant] els joves com els vells
◊ viðurkenna e-n sem konung sinn: reconèixer algú com a rei seu
◊ en um nóttina eptir kom Þorsteinn þar, sem hann hafði heitit, fékk hann þeim vistir ok aðra hluti, þá er þau þurftu, svá ok mann til fylgðar, þann er vel kunni vegu alla austr í Svíþjóð. Skildust þau Þorsteinn ok Ástríðr góðir vinir; létti Ástríðr sinni ferð eigi furr enn þau komu með sínu fǫruneyti á fund Hákonar gamla; dvaldist hon þar ok sonr hennar langa hríð í góðum fagnaði: però la nit següent, en Þorsteinn hi va anar, tal com havia promès, els va donar provisions i d'altres coses que necessitarien [per al viatge], així com també un home que els hi acompanyés, el qual coneixia tots els camins cap a Suècia. En Þorsteinn i l'Ástríðr es varen acomiadar essent bons amics; l'Ástríðr no va interrompre el seu viatge fins que ella i els seus hagueren arribat amb el seu seguici davant el rei Hákon el vell, a la cort del qual ella i son fill van romandre molt de temps fruint-hi de bona hospitalitat
◊ Björn var trauður til og mæltist undan en við bæn margra vina sinna þá hét hann að lyktum að ræða þetta fyrir konungi en kvað svo hugur um segja sem konungur mundi ómjúklega taka því að vægja í né einum hlut við Svíakonung: En Björn no se sentia inclinat a fer-ho i els responia amb evasives però a causa dels precs de molts d'amics seus va acabar per prometre'ls que exposaria llur petició davant el rei, però els va dir que tenia el pressentiment que el rei no acceptaria de bon grat cedir en res ni que fos una única cosa davant el rei de Suècia (cf. Baetke 19874, pàg. 641 svá sem konungr myndi því ómjúkliga taka so als ob der König das ungnädig aufnehmen würde)
♦ ekki er allt sem sýnist: no tot és el que sembla, no és pas or tot el que lluu
♦ hann gerði sem hann framast gat: ha fet tots els possibles
♦ að svo miklu leyti sem: (háttartengingen la mesura que (conjunció modal)
♦ eftir því sem: (háttartengingen la mesura que (conjunció modal)
♦ eftir því sem verkast vill: segons [vingui la cosa]
♦ en sem (ἐξέρχομαι, ἐξελθόντα δὲ) hann gekk út um dyrnar, leit hann ein önnur [ambátt] og sagði til þeirra sem þar voru: Þessi var og með Jesú af Nasaret: però com (= quan) es dirigia a la porta, una altra [serventa] el va veure, i digué als qui es trobaven allà: Aquest també era amb Jésus de Natzaret
♦ hvernig sem: (háttartengingper més que (conjunció modal)
◊ og hvernig sem hann reyndi að halda aftur af sér, fór hann nú að gráta: i per més que intentava controlar-se, ara va començar a plorar
♦ jafn<+ adj.>... sem (o: og)tan <+ adj.> com
◊ garðyrkjumaðurinn minn er jafnríkur sem bifvélavirkinn minn: el meu jardiner és tan ric com el meu mecànic
♦ jafnframt því sem: mentre
◊ það má líkja þessu við að við tölum við einhverja ákveðna manneskju, jafnframt því sem einhver annar talar við okkur og þannig erum við þess ekki umkomin að tala almennilega við hvorugan aðilann: es pot comparar com quan parlem amb alguna persona mentre algú altre parla amb nosaltres, i d'aquesta manera, no estarem pas en condicions de parlar generalment amb cap dels dos interlocutors
♦ jafnskjótt sem (o: og)tan bon punt, tot seguit que, al moment que
♦ samt sem áður: això no obstant, malgrat això
♦ sem best: de la millor manera possible
♦ sem fyrst: com més aviat millor, al més aviat possible
◊ rétt í þessu kemur einhver inn í loftið og segir, að presturinn sé kominn út í kirkjuna og bíði brúðhjónanna; verður þá þys mikill í loftinu, og keppast konurnar við að komast sem fyrst ofan; verður þá ekki meira af samræðum þeirra Gróu og Ingveldar, og hvíslar Gróa að Ingveldi, rétt í því þær fóru út úr loftinu: Ég skal segja yður það allt saman seinna, sem ég hef heyrt og ólygin stúlka hérna á heimilinu hefur sagt mér, en ekki vil ég samt láta bera mig fyrir því, blessuð!: just en aquell moment, va entrar algú en el loft i els va dir que el pastor ja havia arribat a l'església i estava esperant la parella de nuvis; en el loft es va produir un gran enrenou, i les dones van competir les unes amb les altres per veure quina en davallava la prmera; la Gróa i la Ingveldur hagueren d'interrompre la conversa que es tenien, però la Gróa, just quan sortien del loft, encara va xiuxiuejar a la Ingveldur: “Més tard ja us ho contaré tot plegat, tal com ho he sentit contar, i la qui m'ho ha contat és una noia d'aquí que és fiable, però, no vull que digueu que us ho he contat jo, beneïda amiga”
♦ sem allra fyrst: com més aviat possible, tan aviat com sigui possible
♦ sem betur fer: afortunadament, per sort, per fortuna
♦ sem fyrr greinir: com ja s'ha esmentat abans
♦ sem fyrst: al més aviat [possible]
♦ sem jafnan áður: com sempre
♦ sem mest hann mátti: tot el que podia [ésser]
◊ þegar dansinum var hætt, tóku menn að ganga heim. Þeir fylgdust allir, kaupmaður Möller, kaupmaður Á. og Kristján, og leiddi hver sína stúlku. Veðri var svo varið, að tungl var í fyllingu og himinninn heiðríkur og norðurljós sem mest má verða; snjór var nokkur á jörðu og gangfæri gott, frost lítið, en logn og blíða: quan el ball va haver acabat, la gent va començar a tornar-se'n a casa. El comerciant Möller, el comerciant Á. i en Kristján se n'anaren plegats, menant cadascun la seva noia del braç. El temps que feia era tal que hi havia lluna plena i el cel era estitllat i l'aurora boreal era al més superba que podia ésser; hi havia una mica de neu cobrint la terra, i feia bo de caminar-hi; no gelava gaire, no bufava vent i el temps era dolç
♦ sem sagt: com ja he dit, com ja s'ha dit
♦ sem sé: (afleiðingaratviksorðper tant, així doncs, a saber (connector consecutiu)
♦ sem skjótast: al més ràpidament [possible]
◊ komdu sem skjótast aftur: torna al més ràpidament que et sigui possible
♦ sem stendur: actualment
♦ nú sem stendur: en aquests mateixos moments, ara mateix
♦ sem von var: com era d'esperar
♦ sem vonlegt er: com és d'esperar
♦ standa sem hæst: <LOC FIGtenir conjuntura, estar en plena marxa
♦ svo framarlega sem: (skilyrðistengingamb la condició que, sempre que (conjunció condicional)
♦ svo sem: #1. (atviksorð = um það bilsi fa no fa (adverbi)#2. (atviksorð = sannarlega, eiginlegarealment (adverbi)#3. (háttartengingtal com (conjunció modal)
♦ svo sem eitt hundrað krónur: si fa no fa cent corones, una cosa així com cent corones
♦ mér er svo sem sama hvernig þetta fer: realment m'és indiferent com anirà això
♦ ég er svo sem ekkert upp á þig kominn: realment no depenc de tu
♦ svo sem hér er ritað: tal com és escrit aquí
♦ svo sem vitað er: tal com se sap
♦ svo... sem...: tant... com...
♦ svo langt sem...: tan lluny com...
♦ svo langt sem augað eygir: fins on arriba l'ull
♦ svo langt sem það nær: de moment
♦ svo lengi sem...: metre..., tant de temps com... tot el temps que...
♦ setja e-n [sem] sýslumaður: designar algú com a prefecte de sýsla
♦ þegar sem barn...: ja de nen..., de nen ja...
♦ þetta er ekki sem verst: això no és ni de bon tros el pitjor = això no és dolent en absolut
♦ því meira sem... því...: com més... més
◊ því meira sem hann á, því meira hann vill fá: com més té, més vol tenir
◊ því fleiri vini sem menn hafa, því hamingjusamari eru menn: com més amics es tenen, més feliç s'és
♦ því sem næst: gairebé, si fa no fa

sem² <tilvísunartenging | connector relatiu>:
qui, que, el qual, la qual, els quals, les quals
◊ ég þakka þér fyrir bókina sem þú sendir mér: et dono les gràcies pel llibre que m'has enviat
◊ mótið sem honum var boðin þátttaka í, hófst í gær: la trobada, al qual havia estat convidat a participar, va començar ahir
◊ þessi er minn elskaði sonur, sem (ὅς, ἥ, ὅ, gen. οὗ, ἧς, οὗ, ἐν ᾧ εὐδόκησα) ég hef velþóknun á. Hlýðið á hann!": aquest és el meu Fill estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo
◊ maðurinn sem ég talaði um: l'home de qui parlava
◊ landið sem ég kem frá: el país d'on vinc
♦ í vetur sem leið: l'hivern passat
♦ í vor sem leið: la primavera passada
♦ sá sem..., sú sem..., það sem...: el qui ~ el que, la qui ~ la que. El pronom demostratiu i l'adverbi relatiu poden estar separats:
◊ það var rétt sem þú gerðir: el que has fet, ha estat correcte
◊ ég næ ekki því sem er í efstu hillunni: no arribo al que hi ha a la lleixa de dalt de tot
◊ þá sagði Guð við Móse: "Ég er sá, sem ég er" (ʔɛhˈʝɛh   ʔăˈʃɛr   ʔɛhˈʝɛh, אֶהְיֶה אֲשֶׁר אֶהְיֶה): llavors Déu digué a Moïsès: «Jo sóc, el qui sóc»
◊ ég er sá sem tala: sóc jo [el] qui parla, sóc jo qui parlo
◊ sá sem kom: el qui ha arribat
◊ þau ykkar sem...: aquells de vosaltres que...
◊ sá okkar sem síðast fer...: el de nosaltres que surti el darrer =el darrer de nosaltres en sortir...
♦ hver sá <+ subst.> sem, hver sú <+ subst.> sem, hvert það <+ subst.> sem...: qualsevol <+ subst.> que...
♦ hvað sem á dynur: passi el que passi
♦ hvað sem það kostar: costi el que costi
♦ hvað sem öðru líður: en qualsevol cas, en tot cas
♦ hvaðan sem er: de qualsevol lloc
◊ þetta gæti komið hvaðan sem er: això podria procedir de qualsevol banda
♦ hvar sem er: onsevulla
♦ hvar svo sem...: onsevulla que..., <LIT> on que...
♦ hvenær sem er: sigui quan sigui, a qualsevol moment
♦ hver sem er: qualsevol
♦ hver sem vera skal: qualsevol
♦ hvernig sem á er litið: es miri com es miri
♦ hvert sem: onsevulla que...
◊ farðu hvert sem þú vilt: vés on vulguis
<+ subst.> sem um ræðir: el <+ subst.> de què es tracta, el <+ subst.> en qüestió
♦ hvort sem er: (í öllu fallien tot cas (de tota manera)
♦ hvort sem er... eða...: o... o..., bé... bé
♦ þaðan sem...: d'allà on...
♦ þangað sem...: cap allà on...
♦ þar sem...: #1. (tilvísunaratviksorðallà on (adverbi relatiu)#2. (orsakartenging com que, ja que, atès que (conjunció causal)
◊ sigldu þeir Karlsefni þá til áróssins og kölluðu í Hópi landið. Þar fundu þeir sjálfsána hveitiakra þar sem lægðir voru en vínviður allt þar sem holta kenndi. Hver lækur var þar fullur af fiskum. Þeir gerðu þar grafir sem landið mættist og flóðið gekk efst, og er út féll voru helgir fiskar í gröfunum. Þar var mikill fjöldi dýra á skógi með öllu móti. Þeir voru þar hálfan mánuð og skemmtu sér og urðu við ekki varir. Fé sitt höfðu þeir með sér: en Karlsefni i els seus homes varen singlar cap a la desembocadura del riu i varen anomenar la terra en la qual es trobava Hóp, ço és, badia tancada, que es comunica amb la mar per un passatge estret. Allà hi trobaren camps de blat salvatge, allà on hi havia sotalades, i vinyes pertot allà on hi havia pujols. Cada torrent era allà ple de peixos. Feren rases allà on la terra i la mar es trobaven, en el punt més alt on la marea alta arribava, i quan la marea es va retirar, dins les rases hi havia fletans. Al bosc hi havia una gran quantitat d'animals i de totes menes. Varen romandre allà mig mes passant-s'ho bé i sense advertir res d'especial. Tenien amb ells llur bestiar (vocabulari: #1. sjálfsáinn: cf. Baetke 19874, pàg. 539: sjálf-sáinn adj. von selbst gesät, gewachsen, besät: sjálfsáit hveiti, sjálfsánir akrar#2. hóp: cf. Baetke 19874, pàg. 268: hóp n. kleine (abgeschlossene) Bucht, in die das Flutwasser eindringen kann, Haff)
◊ þar sem Jón hafði nýlega unnið í happdrætti gat hann haldið áfram námi: en Jón, com que feia poc havia tret a la loteria, va poder continuar els seus estudis
♦ þar sem ég þekki til...: pel que en sé..., que jo sàpiga...

Sem <m. Sems, no comptable>:
Sem m, Xem m (שֵׁם)
◊ og er Nói var fimm hundruð ára, gat hann Sem, Kam og Jafet: i quan Noè tenia cinc-cents anys, engendrà Sem, Cam i Jàfet

semball <m. sembals, sembalar>:
<MÚSclavecí  (o: clavicèmbal; o: cèmbal) m

sement <n. sements, no comptable>:
ciment m

sements·steypa <f. -steypu, no comptable>:
[capa f de] formigó m

sements·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
fàbrica f de ciment

semingur <m. semings, no comptable>:
desgana f, desesma f
♦ með semingi: a contracor, de mala gana
♦ gera e-ð með semingi: fer una cosa de mala gana

semí·komma <f. -kommu, -kommur>:
punt i coma m (signe gràfic ;)

semískur, semísk, semískt <adj.>:
semític -a
♦ semísk mál: llengües semítiques

Semíti <m. Semíta, Semítar>:
semita m & f

semja <sem ~ semjum | samdi ~ sömdum | samiðe-ð>:
A. <ús personal>
1. (setja samancompondre una cosa (crear, redactar. Per als poemes la llengua antiga preferia més aviat el verb yrkja)
◊ semja bók: redactar un llibre, escriure un llibre
◊ semja ritgerð: fer un tractat, escriure un tractat
◊ semja lag: compondre una melodia
◊ semja tónlist: compondre música
♦ semja e-ð uppcrear una cosa (una obra literària)
2. (koma sér samanacordar una cosa (a través de negociacions)
◊ semja frið: fer la pau, signar un tractat de pau
♦ semja [e-ð] af sérfer un acord desfavorable [sobre una cosa], fer un mal negoci [sobre una cosa]
♦ semja um e-ðarribar a un acord sobre una cosa, acordar una cosa (a través d'una negociació)
◊ þegar mennirnir voru búnir að semja um kaupið fóru þeir að vinna: quan hagueren arribat a un acord sobre el salari, es posaren a treballar
♦ semja við e-n um e-ðnegociar una cosa amb algú (arribar-hi a un acord sobre una cosa a través d'una negociació)
♦ Zigic samdi við Birmingham til fjögurra ára<ESPORTen Zigic fitxa pel Birmingham per quatre temporades
B. <ús reflexiu>
♦ semja sig að e-uadaptar-se a
◊ semja sig að öðrum siðum: adaptar-se a d'altres costums
C. <ús impersonal>
♦ þeim semur vels'entenen bé, es duen bé

semjast <semst | samdist | samistmeð sér. Verb impersonal unipersonal>:
arribar a un acord
♦ hvernig samdist með ykkur?què heu acordat?, com heu quedat d'acord?
♦ það samdist með þeimes van posar d'acord, van arribar a un acord

semju·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
<MEDsistema nerviós simpàtic

Semnóna·lundur <m. -lunds, no comptable>:
<RELIG & HISTbosc m dels Semnons (lucus Semnonum
◊ þá hvílir og önnur helgi á lundi þessum. Þar gengur enginn inn, nema bundinn sé fjötrum; er það tákn þess, að hann sé minna máttar og kannist við ofurvald guðdómsins. Ef svo ber undir, að hann fellur til jarðar, má hann eigi upp standa né nokkur reisa hann við, heldur verður hann að veltast burt þaðan: tenen encara una altra forma de venerar la selva: ningú no hi entra si no és lligat, com a testimoni de la seva submissió i de la potestat del déu; si per atzar cau, no li és lícit alçar-se ni aixecar-se, va rodolant per terra (Trad. d'en Llorenç Riber. El text original tacitià fa: Est et alia luco reuerentia: nemo nisi uinculo ligatus ingreditur, ut minor, et potestatem numinis prae se ferens; si forte prolapsus est, attolli, et insurgere haud licitum: per humum euoluuntur

Semnóni <m. Semnóna, Semnónar>:
<HISTsemnó m, semnona f
◊ að því víkur þá allur þessi annarlegi átrúnaður, að þar sé að leita uppruna þjóðarinnar og að þar sé guð allsvaldandi, en allt annað sé honum undirgefið og auðsveipt. Þá styður og gengi Semnóna hina miklu upphefð þeirra; þeir byggja hundrað sveitir og af stærð þjóðbálksins hyggja þeir, að þeir séu í öllu fyrir öðrum þjóðum: i tota aquesta superstició té per objecte donar entenent que d'allà hagué origen la nació, que allà resideix el déu que regna sobre tot i que totes les altres coses li són sotmeses i obedients. La fortuna dels Semnons li déna major autoritat; habiten cent burgs, i del fet de constituir un tan gran cos prové que es creguin ésser cap dels Sueus (Trad. d'en Llorenç Riber. El text original tacitià fa: eoque omnis superstitio respicit, tamquam inde initia gentis, ibi regnator omnium deus, cetera subiecta atque parentia. Adiicit auctoritatem fortuna Semnonum: centum pagis habitantur: magnoque corpore efficitur, ut se Sueuorum caput credant
◊ elztir allra Svefa og göfgastir eru Semnónar taldir. Til sannindamerkis um það, hve mikil fornþjóð Semnónar eru, má nefna átrúnað þeirra: els semnons es donen com els més antics i els més nobles dels Sueus. La religió confirma aquesta creença d'antiguitat (Trad. d'en Llorenç Riber. El text original tacitià fa: uetustissimos se, nobilissimosque Sueuorum Semnones memorant. Fides antiquitatis, religione firmatur

sem·sagt <adv.>:
variant aglutinada de sem sagt ‘com ja us he dit’

sem·sé <adv.>:
variant aglutinada de sem sé ‘així doncs’

sem·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
<HISTsámi m, lapó m
◊ síðan skildu þeir konungur. Fór Ingimundur heim og sat að búm. Hann sendir eftir Finnum og komu norðan þrír. Ingimundur segir að hann vill kaupa að þeim "og vil eg gefa yður smjör og tin en þér farið sendiferð mína til Íslands að leita eftir hlut mínum og segja mér frá landslegi." Þeir svara: "Semsveinum er það forsending að fara en fyrir þína áskorun viljum vér prófa. Nú skal oss byrgja eina saman í húsi og nefni oss engi maður." Og svo var gert. Og er liðnar voru þrjár nætur kom Ingimundur til þeirra. Þeir risu þá upp og vörpuðu fast öndinni og mæltu: "Semsveinum er erfitt og mikið starf höfum vér haft en þó munum vér með þeim jarteinum fara að þú munt kenna land, ef þú kemur, af vorri frásögn en torvelt varð oss eftir að leita hlutinum og mega mikið atkvæði Finnunnar því að vér höfum lagt oss í mikla ánauð. Þar komum vér á land sem þrír firðir gengu af landnorðri og vötn voru mikil fyrir innan einn fjörðinn. Síðan komum vér í dal einn djúpan og í dalnum undir fjalli einu voru holt nokkur. Þar var byggilegur hvammur og þar í holtinu öðru var hluturinn. Og er vér ætluðum að taka hann þá skaust hann í annað holtið og svo sem vér sóttum eftir hljóp hann æ undan og nokkur hulda lá ávallt yfir svo að vér náðum eigi og muntu sjálfur fara verða": després d'això, l'Ingimundur i el rei es varen acomiadar. L'Ingimundur se'n tornà a ca seva i va romandre al seu mas. Va enviar a cercar els lapons i n'hi anaren tres des del nord. L'Ingimundur els va dir que els volia pagar perquè li fessin un servei i que “us donaré mantega i estany i, a canvi, vosaltres anireu a Islàndia per mi a cercar-hi el meu amulet o talismà i a recaptar-hi informació sobre com és el país”. Ells li varen respondre: “Aquesta missió és una missió perillosa per a nosaltres, sámis, però, atenent a la teva petició, intentarem d'acomplir-la. Ara, tanca'ns tots sols dins una casa i que ningú no pronunciï els nostres noms [mentre duri el nostre viatge]”. I així es va fer. I quan hagueren passat tres dies i tres nits, l'Ingimundur anà a veure'ls. Ells es varen aixecar, alenaren sorollosament i li digueren “Nosaltres, sámi, hem quedat esgotats i ens ha costat grans fatics, però, nogensmenys, hem tornat amb els indicis [necessaris] pels quals reconeixeràs el país, si hi vas, a partir de la relació del nostre viatge que ara et farem. Cercar-hi el talismà ens ha resultat molt difícil, ja que l'encantament de la lapona és molt poderós, ja que ens hi hem exposat a un gran perill. Vam arribar a Islàndia a l'indret on hi ha tres fiords que tallen la costa des del nord-est. Darrere un d'ells hi havia uns grans llacs. Després de passar-los, vàrem arribar a una vall profunda en la qual, al peu d'una muntanya, hi havia diversos boscos. En aquell punt hi havia una cóma habitable, i en el bosc d'allà hi havia el teu amulet, però quan el vàrem voler agafar, va sortir disparat cap a un altre bosc, i cada vegada que el volíem agafar, se n'anava volant, i sempre hi havia una mena de vel de boira damunt ell, de manera que no l'hem pogut agafar, i per tant, hi hauràs d'anar a cercar-lo tu mateix” (vocabulari: #1. kaupa: cf. Baetke 19874, pàg. 321: <...> kaupa at e-m at +inf. jmd. für etw. bezahlen, von jmd. etw. erkaufen; <...>#2. hlutr: cf. Baetke 19874, pàg. 262: <...> Amulett#3. forsending: cf. Baetke 19874, pàg. 154: lebensgefährliche Sendung, Botenfahrt, gefährlicher Auftrag#4. áskorun: cf. Baetke 19874, pàg. 26: áskoran -un f. Anliegen, dringliche Bitte, Aufforderung: við áskorun þína auf dein Ersuchen#5. erfitt: cf. Baetke 19874, pàg. 116: erfiðr <...> beschwerlich, anstrengend: e-m verðr erfitt es fällt jmd. schwer, wird jmd. beschwerlich; e-m er erfitt orðit jmd. hat Schaden genommen; e-m var erfitt orðit (nach e. schlechten Traum) jmd. fühlt sich unbehaglich, ist erschöpft, atmet schwer#6. atkvæði: cf. Baetke 19874, pàg. 31: <...> 3. Verwünschung, Zauberspruch, (dadurch) gewonnene Zauberkraft#7. landnorður: cf. Baetke 19874, pàg. 361: land-norðr n. Nordosten#8. hvammur: cf. Baetke 19874, pàg. 283: hvammr m. Senke, Mulde, kleines (grasbewachsenes) Tal)

sen <n. sens, sen. Pl. no hab.>:
sentit m
◊ Loptr ritaði ok annat bréf til herra Árna biskups, hversu Jǫrundr biskup hafði svarat konungsbréfi, ok þat var sen í því, at staðir skyldi í ætt hverfa, svá sem fyrr var, á ǫllu Íslandi, ok sá kristinréttr vera, sem stóð um daga Hákonar konungs ok Sigurðar erkibiskups, ok segir at þeir Jǫrundr biskup <ok herra Þórðr> hefði fundizt ok fór með þeim lagliga; handsalaði biskup herra Þórði á Mǫðruvǫllum kirkjuhluta, ok játaði upp ǫllum stǫðum í Norðlendingafjórðungi, þeim sem herra Hrafni ok ǫðrum skynsǫmum mǫnnum þætti réttiligt tilkall vera: en Loptr també va escriure una segona lletra al senyor bisbe Árni [en la qual li comunicava] com havia respost el bisbe Jǫrundr a la carta del rei, i el contingut de la lletra del bisbe era que les possessions s'havien de tornar al clan a tota Islàndia, tal com havia estat per antic, i que el kristinréttur havia de tenir la validesa que havia tingut en temps del rei Hákon i l'arquebisbe Sigurðr, i també hi posava que el bisbe Jǫrundr i [el senyor Þórðr] s'havien trobat i que les negociacions entre tots dos s'havien fet de manera apropiada [i que, com a resultat d'elles,] el bisbe havia traspassat al senyor Þórðr les possessions eclesiàstiques dels Mǫðruvellir i que havia renunciat a tots els llocs situats al quarter dels Norðlendingar que el senyor Hrafn i d'altres homes assenyats eren del parer que hi tenien dret d'acord amb la llei
◊ bar Hrafn fram konungseirindi, ok bréf þau sem þat var sen í, at allir þeir staðir, sem rangliga eru teknir af leikmǫnnum, sem jafnliga hǫfðu setit á með réttri ok lǫgligri hefð þeir ok þeira foreldrar, ok haldit upp skyldum eptir réttum máldǫgum, en nú váru klerkar rangliga á settir, skyldu aptr hverfa undir leikmenn, sem var á dǫgum Hákonar konungs Hákonarsonar ok Sigurðar erkibiskups, ok at slíkr skyldi vera kristinsdómsréttr í smá ok stóru, sem var um þeira daga, svá ok um tíundir ok alla aðra hluti: en Hrafn hi va presentar els missatges del rei i les cartes, el contingut de les quals era que totes les propietats immobles que havien estat preses il·legalment dels laics que hi haguessin viscut sempre, ells i llurs antecessors, tenint-ne la possessió legal i llegítima, i que n'haguessin observat les obligacions estipulades en els contractes legals, i que ara eren posseïdes a tort per clergues, havien d'ésser tornades als laics tal com havia estat en temps del rei Hákon Hákonarson i l'arquebisbe Sigurðr; i[, endemés hi posava] que el dret eclesiàstic també havia de tenir la validesa en tot que havia tingut en llur temps, i que el mateix s'havia de fer amb els delmes i totes les altres coses [que s'haguessin modificat de llavors ençà]
  Manlleu medieval del francès. Cf. el català seny, que, a la llengua medieval, tenia el mateix significat de sentit.  
     

sena <f. senu, senur. Gen. pl.: sena>:
escena f
♦ stela senunni: <LOC FIGfer-se veure [de tothom], lluir-se [davant tothom] (cast.), captar l'atenció de tothom
♦ stela senunni frá e-m með e-u: <LOC FIGrobar-li el xou a algú [amb una cosa]

senda <sendi ~ sendum | sendi ~ sendum | sente-ð ~ e-n>:
1. <GENenviar una cosa ~ algú
◊ getið þér sent mér bækurnar ~ vörurnar til Spánar?: que em podríeu enviar els llibres ~ les mercaderies a Espanya?
◊ gerið svo vel að senda póstinn á eftir mér: enviïn-me sisplau el correu a la meva nova adreça
♦ senda boltann: <LOC ESPORTpassar la pilota
♦ senda boltann á e-n: passar la pilota a algú
♦ senda boltann beint fyrir markið: enviar la pilota directament amb un xut al fons de la porteria
♦ senda boltann í netið: enviar la pilota [d'un xut] al fons de la porteria
♦ senda boltann milli fóta e-s í markinu: enviar la pilota al fons de la porteria fent-la passar pel mig de les cames d'algú
♦ senda e-m (o: á e-n) e-ð: enviar una cosa a algú
♦ senda e-m bréf ~ böggul | pakka ~ póstkort ~ tölvupóst: enviar-li a algú una carta ~ un paquet ~ una postal ~ un ímeil
♦ senda e-ð til e-s (o: á e-n): enviar una cosa a algú
♦ senda flaug á loft: enviar un coet a l'espai
♦ senda flaug til tunglsins: enviar un coet a la lluna
♦ senda kveðjur til e-s: enviar records a algú
♦ senda SMS[-skilaboð] til e-s (o: á e-n)enviar un SMS a algú
♦ senda e-ð áfram til e-s: reenviar (o: reexpedir) una cosa a algú (enviar una cosa rebuda al seu destinatari final)
♦ senda e-n til e-s: enviar algú a [ca] algú
♦ senda e-n burt: enviar algú(a un lloc, a ca algú perquè hi faci una cosa, amb un encàrrec etc.)
♦ senda e-n eftir e-u: enviar algú a fer una cosa
♦ senda e-n heim: acomiadar algú
♦ senda eftir e-m: enviar a cercar algú
♦ senda eftir lækni: enviar a cercar un metge
♦ senda frá sér e-ð: #1. (gefa útpublicar una cosa (llibre, fullet, opuscle etc. no pas com a editor, sinó com a autor)#2. (um merki, geisla, geislunemetre una cosa (senyal, raigs, radiació, radioactivitat)
◊ svarti kassinn sendir frá sér merki: la caixa negra emet un senyal
♦ senda frá sér bók: publicar un llibre
♦ senda frá sér skýrslu: publicar (o: emetre) un informe
♦ senda frá sér fréttatilkynningu: emetre un comunicat de premsa
♦ senda frá sér tilkynningu: emetre un comunicat, fer públic un anunci, anunciar
♦ senda herlið inn í e-ð: enviar tropes a...
♦ senda þrjár herflugvélar upp á móti e-u: fer enlairar tres avions de combat contra...
♦ senda út e-ð: #1. <GENtrametre una cosa#2. (senda frá séremetre una cosa (p.e., senyal de ràdio & televisió, radiació)#3. (þátturretransmetre una cosa (programa)
◊ knattspyrnuleik sem sendur var út beint lauk vel fyrir klukkan 22:00 el partit de futbol que es retransmitia en directe va acabar força abans de les 22:00
◊ senda út kvikmynd: emetre una pel·lícula
◊ senda út fréttir: retransmetre les notícies
♦ senda e-n út af: <LOC ESPORTexpulsar un jugador [del camp]
2. (vísa tilfer una transferència (diners)
◊ ég þarf að senda peninga til Spánar: he de fer una transferència a Espanya
◊ hversvegna ertu eiginlega að senda honum þessa peninga?: i per què li envies aquests diners?

senda <sendi ~ sendum | senti ~ sentum | sente-u>:
llançar una cosa
♦ senda spjóti: tirar una llança

sendandi <m. sendanda, sendendur>:
remitent m & f (de carta, paquet i efectes postals)

sendast <sendist ~ sendumst | sendist ~ sendumst | senst>:
1. (senda hvor ~ hver öðrumenviar-se l'un a l'altre
♦ sendast á e-u: enviar-se una cosa l'un a l'altre, enviar-se una cosa mútuament
♦ sendast á gjöfum: enviar-se regals [l'un a l'altre], enviar-se regals mutus
2. (fara sendiferðirfer de missatger -a (fer sortides per a donar compliment als encàrrecs d'una empresa o d'algú)
♦ sendast fyrir fyrirtæki <= Ac.>fer de missatger per a una empresa
♦ sendast eftir aðföngum fyrir verkstæðið hjá XY: anar a cercar accessoris i d'altres materials per al taller d[e l'empresa]'XY
♦ sendast eftir hárlit handa henni: anar a cercar tint per als cabells per a ella
♦ sendast eftir pítsu: anar a cercar una pizza
♦ sendast með pítsur fyrir pítsustaðinn XY: fer de repartidor de pizzes per a la pizzeria XY

sendast <sendist ~ sendumst | sentist ~ sentumst | senst>:
(hlaupa, þjóta, stökkvaprecipitar-se, llançar-se, saltar [per avall]
◊ hann sentist niður fjallshlíðina ~ hæðina: es va precipitar [corrents] vessant avall de la muntanya ~ pujol avall

sendi·bíll <m. -bíls, -bílar>:
furgoneta f [de repartiment]

sendibíl·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
repartidor m, repartidora f

sendi·boð <n. -boðs, -boð>:
missatge m
◊ í þenna tíma var unnin Jórsalaborg af heiðnum mǫnnum, ok kómu þá sendiboð af Evgéníó páfa, at menn skyldu krossaz til Jórsalaferðar ok berjaz við heiðna menn, ok í þeirri ferð varð Konráðr keisari: en aquell temps els pagans varen conquerir Jerusalem. Aleshores varen arribar missatges del papa Eugeni (III) exhortant els feels a prendre la creu i anar en croada a Jerusalem i lluitar-hi contra els pagans. I en aquesta croada hi hagué l'emperador Conrad (III)
◊ eptir þat fóru þeir leiðar sinnar, ok léttu eigi fyrr en þeir kómu til borgarinnar Saraguze, ok fundu þar Marsilium konung. En þegar jafnskjótt sem þeir kómu þar, þá bar Guinelun jarl fram sín erindi, en allir heiðingjar hlýddu honum á meðan. Blankandin gekk þá fram fyrir Marsilium konung ok hélt í hǫnd Guinelun jarls, ok tók til máls á þá leið: “Herra konungr”, segir hann, “Maúmet ok Apollín ok Júbiter gæti þín. Vér bárum sendiboð þín til Karlamagnúss konungs, en hann varð þeim tíðendum feginn ok gerði Guði þakkir, ok sendi til þín þenna enn góða mann. Hann er jarl at tign ok vet at sér gerr, ok máttu nú vita sǫnn tíðendi af honum”: després d'això, féren llur via i no descansaren fins que no hagueren arribat a la vila de Saragossa per a trobar-hi el rei Marsili. I immediatament després que hi hagueren arribat, en Ganeló va exposar l'objecte de la seva missió i els pagans el varen escoltar tot el temps que va parlar. Aleshores en Blankandin es va avançar fins davant el rei Marsili, tenint de la mà el comte Ganeló, i començà a parlar d'aquesta manera: “Senyor rei”, va dir, “que en Mafumet, l'Apol·ló i en Júpiter vetllin per vós. Vam portar el vostre missatge al rei Karlamagnús, el qual estigué complagut amb aquelles noves i donà gràcies a Déu per elles i us ha enviat a vós aquest home prous. És un comte d'alt llinatge i molt excel·lent i ara, podreu sentir les noves verídiques de la seva mateixa boca”

sendi·boði <m. -boða, -boðar>:
correu m & f, missatger m, missatgera f
◊ þegar sendiboðarnir (ha-mmalʔāˈχīm, הַמַּלְאָכִים) komu til Gíbeu Sáls og báru upp erindi sitt í áheyrn lýðsins, þá hóf allur lýðurinn upp raust sína og grét. Og sjá, þá kom Sál á eftir nautunum utan af akri. Og Sál mælti: "Hvað ber til þess, að fólkið er að gráta?" Og þeir sögðu honum erindi Jabesmanna. Þá kom andi Guðs yfir Sál, er hann heyrði þessi tíðindi, og varð hann reiður mjög. Og hann tók tvo uxa og brytjaði þá og sendi stykkin um allt Ísraels land með sendiboðunum (bə-ˈʝaδ ha-mmalʔāˈχīm, בְּיַד הַמַּלְאָכִים) og lét þá orðsending fylgja: "Svo skal farið með naut hvers þess manns, er eigi fylgir Sál og Samúel í hernað": quan els messagers hagueren arribat a Guibeà d'en Saül i digueren llur missatge a les orelles del poble, tot el poble aixecà la seva veu i plorà. I vet ací que en Saúl va arribar del camp darrere els seus bous. I en Saül digué: “Què ha fet que el poble estigui plorant?” I ells li contaren el missatge dels homes de Jabés. Aleshores, quan Saül va sentir aquesta notícia, l'esperit de Déu va baixar sobre ell, i en Saül i es va posar molt furiós. I va agafar una parella de bous i els tallà en bocins i envià els bocins per tot Israel per mitjà de missatgers i els manà que diguessin aquest missatge: “Això mateix li passarà als bous de tothom que no segueixi en Saül i en Samuel en la guerra”
◊ Ónías tók sendiboðanum  (ὁ ἀνήρ ἀνδρός + ἀποστέλλω: ἀπεσταλμένος, -ένη, -ένον, τὸν ἄνδρα τὸν ἀπεσταλμένον) með kostum og kynjum og einnig bréfunum sem kváðu á um bandalag og vináttu: l'Onies va acollir amb tots els honors l'ambaixador i va rebre les cartes que parlaven d'aliança i amistat
◊ sjá, ég sendi sendiboða minn (ὁ ἄγγελος -έλου, τὸν ἄγγελόν μου) á undan þér, ǁ er greiða mun veg þinn fyrir þér: jo envio al teu davant el meu missatger que prepararà el teu camí davant teu

sendi·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f, <LITlletra f, <LITmissiva f

sendi·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
[sortida f de] repartiment m, [sortida f per fer] els encàrrecs m.pl
♦ fara í sendiferð: sortir a fer els encàrrecs
♦ fara sendiferðir [fyrir e-n]: sortir a fer encàrrecs i compres [per a algú]
◊ það var iðja Brands að hann hafði ferðir (= sendiferðir) á sumrum og flutti að búi það er þurfti en á vetrum gætti hann gamals fjár. Var hann vinsæll og óáleitinn. Vakur var systursonur Þorbjarnar. Var hann maður lítill og smáskitlegur, vígmáligur og títtmáligur, fýsti Þorbjörn frænda sinn jafnan þess er þá var verr en áður. Varð hann af því óvinsæll og unnu menn honum sannmælis. Hann vann ekki annað en gekk með Þorbirni út og inn eða fór sendiferðir hans og þá er hann vildi ill verk gera láta: l'ocupació d'en Brandur consistia en fer sortides a l'estiu per enllestir encàrrecs i comandes i traginar al mas tot el que s'hi hagués de menester, però a l'hivern vetllava el bestiar ja crescut. Era una persona molt apreciada i sense fums. En Vakur era nebot per part de germana d'en Þorbjörn. Era una persona petita i esquifida, un aprofitat i un malparlat i contínuament esperonava el seu oncle Þorbjörn a fer coses que encara ho empitjoraven tot més. En Vakur per aquesta raó va perdre la seva bona fama i la gent parlaven d'ell malament però realment només contaven el que ell era i feia. No feia cap altra feina que anar d'ací d'allà amb en Þorbjörn o sortir a fer els seus encàrrecs, especialment quan en Þorbjörn volia fer fer alguna malifeta (Baetke 19874, pàg. 518: unna e-m sannmælis über jmd. die Wahrheit sagen, jmd. Gerechtigkeit widerfahren lassen)

sendiferða·bíll <m. -bíls, -bílar>:
furgoneta f [de repartiment]

sendiferðabíl·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
repartidor m, repartidora f

sendi·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
<POLÍTenviat plenipotenciari, enviada plenipotenciària
♦ sendifulltrúi páfanunci papal

sendi·för <f. -farar, -farir>:
viatge m (per a fer un encàrrec o complir una missió)
◊ Davíð svaraði Ahímelek presti: „Konungur fól mér ákveðið erindi og bauð að enginn mætti vita neitt um sendiför mína (ʔɛθ־ha-ddāˈβār   ʔăˌʃɛr־ʔānɔˈχī   ʃɔlēħă-ˈχā, אֶת-הַדָּבָר אֲשֶׁר-אָנֹכִי שֹׁלֵחֲךָ) eða erindið (ʔɛθ־ha-ddāˈβār <...> wa-ʔăˈʃɛr   t͡siu̯wīˈθī-χā, אֶת-הַדָּבָר ... וַאֲשֶׁר צִוִּיתִךָ) sem hann fól mér. Þess vegna hef ég stefnt mönnum mínum saman á ákveðinn stað: en David va respondre al sacerdot Ahimèlec: «El rei m'ha fet un encàrrec i m'ha manat que ningú no sàpiga res per què m'envia ni quin és l'encàrrec que m'ha encomanat. Per aquesta raó, he citats els meus homes a tal lloc
◊ ein besta skáldsaga Jules Verne er æsispennandi þeysireið Mikaels Strogoff sem er í sendiför fyrir keisara Rússlands: una de les millors novel·les d'en Jules Verne és l'emocionant cavalcada a regna batuda d'en Miquel Strògov complint una missió per al tsar de Rússia

sendi·herra <m. -herra, -herrar>:
<POLÍTambaixador m, ambaixadora f

sendiherra·bústaður <m. -bústaðar, -bústaðir>:
<POLÍTresidència f de l'ambaixador

sendi·herrafrú <f. -herrafrúar, -herrafrúr>:
<POLÍTambaixadora f

sendi·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
lector m, lectora f (professor estranger que ensenya la seva llengua i literatura, especialment a una universitat)
♦ sendikennari í katalónskri tungu við háskólann í Reykjavík: lector de català a la universitat de Reykjavík

sendill <m. sendils, sendlar>:
noi m dels encàrrecs, noia f dels encàrrecs
♦ sendill á reiðhjóli ~ bíl: repartidor en bicicleta ~ cotxe
♦ sendill á Morgunblaðinu: repartidor del Morgunblaðið
♦ → mjólkursendill “noi de la llet, lleter, repartidor de llet”
♦ → pítsusendill “repartidor de pizzes, repartidora de pizzes”

sendi·maður <m. -manns, -menn>:
1. (erindrekiemissari m, emissària f (enviat de rei, cabdill, estat etc.)
◊ portkonan Rahab ein skal lífi halda, svo og allir þeir, sem með henni eru í húsinu, því að hún leyndi sendimönnunum (ʔɛθ־ha-mmalʔāˈχīm, אֶת-הַמַּלְאָכִים), er vér sendum: només la prostituta Rahab serà deixada en vida, amb tots els qui estiguin a casa seva, perquè va amagar els emissaris que vam enviar
2. (sendiboðimissatger m, missatgera f (transmissor de missatge, comanda, encàrrec)

sendi·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
<POLÍTdelegació m
♦ alþjóðleg sendinefnd til e-sdelegació internacional enviada a...

sending <f. sendingar, sendingar>:
1. <GENtramesa f, enviament m (acte de trametre & objecte tramès)
♦ eins og sending: <loc. adv.> com una fletxa
2. (gjöfpresent m, regal m (no donat directament, sinó trametent-lo)
♦ senda e-m sending: enviar un present a algú
◊ "bíð þú þá," segir Flosi, "ef þú ert eigi ragur því að eg skal senda þér sending": en Flosi li diu: “si no ets un covard, no et moguis d'on ets, que t'enviaré un regalet” (li tira una llança)
3. <FOLCLsending f, o, si es vol, ‘tramesa [de malaltia]’. Tant a la Norrènia medieval com a la Islàndia actual, creença en la possibilitat d'enviar una malaltia a un enemic per mitjà d'una fletxa màgica invisible
◊ en það fylgir sendingu þessi að sótt kemur á skipið mikil og tekur svo fast að menn fá varla borið óæpandi og fengu margir bana af: i d'aquesta ‘tramesa’ se'n seguí que una greu malaltia es va estendre per tot el vaixell i era tan virulenta que els homes de la tripulació no podien patir-la sense proferir grans crits i molts foren els qui van morir a conseqüència d'ella

sendingar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
<ECONdespeses f.pl de tramesa

sendinn, sendin, sendið <adj.>:
sorrenc -a

sendir <m. sendis, sendar>:
<TÈCN[estació] emissora f, [aparell] emissor m
♦ sendir / móttakari: emissor-receptor m

sendi·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
<POLÍTambaixada f
♦ hvar er spánska sendiráðið? Í Osló: on és l’ambaixada espanyola? A Oslo
◊ ræðismannsskrifstofa Spánar á Íslandi hefur það hlutverk að vera í fyrirsvari fyrir sendiráð Spánar á Íslandi, sem staðsett er í Osló: el consolat d'Espanya a Islàndia acompleix la tasca de representar a Islàndia l'Ambaixada d'Espanya que està situada a Oslo

sendiráðs·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
<POLÍTsecretari m d'ambaixada, secretària f d'ambaixada

sendi·ráðunautur <m. -ráðunautar, -ráðunautar>:
<POLÍTministre plenipotenciari [d'ambaixada], ministra plenipotenciària [d'ambaixada]
  A l'escalafó de la carrera diplomàtica islandesa, el sendiráðunautur ocupa els llocs del ministre plenipotenciari i el conseller d'ambaixada de l'escalafó espanyol.  
     

sendi·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>:
<POLÍTcònsul m & f de carrera

sendi·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
despatx m [telegràfic]

sendi·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
legació (o: representació) diplomàtica

sendi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
emissora f
♦ tíðnimótuð sendistöð: emissora de freqüència modulada

sendi·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
delegació f

sendi·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
noi m dels encàrrecs

sendi·tík <f. -tíkur (o: -tíkar), -tíkur>:
<PEJORpeó m, lacai m

sendi·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
[aparell m] emissor m

send·lingur <m. -lings, -lingar>:
territ fosc, corriol fosc (Bal. (ocell Calidris maritima)

sendur, send, sent <adj.>:
enviat -ada
♦ fá e-ð sent með pósti: rebre una cosa per correu

Seneca <m. Senecu (o: Seneca), no comptable>:
Sèneca m

Senegal <n. Senegal (o: Senegals), no comptable>:
Senegal m

Senegali <m. Senegala, Senegalar>:
senegalès m, senegalesa f

senegalskur, senegölsk, senegalskt <adj.>:
senegalès -esa

senjór <m. senjórs, senjórar>:
senyor m
  Hispanisme islandès del segle XVII que mostra la influència del castellà a l'Europa d'aquest segle.  
     

senn <adv.>:
aviat, prest (Bal.
◊ það var um haustið einn hvern dag að Borg, að Skalla-Grímur lét reka heim yxn mjög marga, er hann ætlaði til höggs; hann lét leiða tvo yxn saman undir húsvegg og leiða á víxl; hann tók hellustein vel mikinn og skaut niður undir hálsana. Síðan gekk hann til með öxina konungsnaut og hjó yxnina báða senn, svo að höfuðið tók af hvorumtveggja, en öxin hljóp niður í steininn, svo að munnurinn brast úr allur og rifnaði upp í gegnum herðuna. Skalla-Grímur sá í eggina og ræddi ekki um; gekk síðan inn í eldahús og steig síðan á stokk upp og skaut öxinni upp á hurðása, lá hún þar um veturinn: un dia de tardor es va esdevenir a Borg que n'Skalla-Grímur va fer menar a cases un nombre força gran de bous que ell volia escorxar. Va fer posar dos bous arran de la paret de la casa i els va fer col·locar un davant l'altre, però de tal manera que els colls de tots dos es creuessin o quedessin en paral·lel. Tot seguit, va agafar una bona llosa de pedra i la va posar davall els colls dels animals. A continuació va agafar la destral Konungsnaut, s'hi acostà i va descarregar un cop tal damunt els dos bous alhora que els va tallar el cap a tots dos. El cop va ésser tan fort que la destral va pegar contra la llosa de pedra que hi havia davall i ho va fer amb tanta de força que se'n va desprendre tot l'aceró i el ferro de la fulla es va cruiar tot ell. N'Skalla-Grímur va mirar el tall però no va fer-hi cap comentari, però després va entrar dins l'eldahús del mas, que en aquell temps també feia de menjador i dormitori, i hi va pujar damunt el setstokkur i va tirar la destral damunt els hurðásar, ço és, les dues bigues travesseres de damunt l'entrada. Allà hi va quedar tot l'hivern (en Finnur Jónsson 1894, pàg. 111, ens explica la locució leiða á víxl de la següent manera: á víxl, d. h. „so, dass die ochsen einander gegenüber, aber mit den köpfen und hälsen parallel standen“; daher bald: „undir hálsana)
♦ allir senn: tots alhora
◊ þeir gerðu svo; og er Egill kom upp úr klifinu, þá voru þar fyrir átta menn og gengu allir senn að honum og sóttu hann; en ekki er að segja frá höggva viðskiptum; svo lauk, að hann felldi þá alla. Síðan gekk hann á bergið fram og bar ofan grjót, og stóð þar ekki við; lágu þar eftir þrír hinir vermsku, en fjórir komust í skóginn, og voru þeir sárir og barðir: així ho féren i quan l'Egill va arribar a dalt del penya-segat [trobà que] hi havia vuit homes els quals es dirigiren tots alhora cap a ell i l'atacaren. De l'intercanvi de cops d'espasa que hi hagué allà dalt no se n'ha de contar res, però sí que la topada va acabar que l'Egill els va matar tots ells. Després, s'acostà a la vorera de l'espadat i va tirar-hi pedres per avall i no hi havia res que les pogués aguantar: quan va deixar de tirar-n'hi hi quedaren estesos tres vermalandesos, encara que quatre més fugiren a refugiar-se en el bosc, ferits i copejats
♦ í senn: alhora, al mateix temps
♦ allir í senn: tots alhora
♦ einn í senn: un per un
♦ fimm senn: alhora, al mateix temps
◊ nú koma þeir Önundur þar með sjö skipum. Og er víkingar sjá skip þeirra og vita hversu mörg eru þykjast þeir hafa nógan liðsafla og taka til vopna sinna og leggja skipunum í móti. Önundur bað þá leggja skip sín milli hamra tveggja. Þar var mjótt sund og djúpt. Þar mátti einum megin að leggja og eigi fleirum en fimm senn: aleshores hi varen arribar l'Önundur i en Þrándur amb set vaixells. I quans els viquings varen veure llurs vaixells i hagueren constatat quants eren, foren del parer que tenien prou forces [per atacar-los], de manera que varen agafar les armes i posaren llurs vaixells rumb cap a ells. L'Önundur aleshores va demanar [a la seva gent] que maniobressin les naus fins a posar-les entre dos espadats que quedaven separats per un freu estret i profund. En aquell freu només s'hi podia atacar d'una banda i només hi podien atacar cinc naus alhora

senna¹ <f. sennu, sennur>:
senet m  (planta Cassia obovata syn. Senna italica syn. Cassia obtusa syn. Cassia obtusata syn. Cassia senna)

senna² <f. sennu, sennur>:
1. (deila, þræta, skammahrinadisputa f (enfrontament de paraula, querella, brega verbal)
◊ þegar deila kviknar er sem tekin sé úr stífla, láttu hana því niður falla áður en sennan (= ˈrīβ, רִיב) hefst: quan s'encén una baralla és com quan s'obre un dic: [per tant,] deixa la disputa abans que no comenci
◊ af hverju koma stríð og af hverju sennur (= μάχαι) meðal yðar? Af hverju öðru en girndum yðar, sem heyja stríð í limum yðar?: d'on vénen les lluites i d'on vénen les disputes entre vosaltres? De què sinó de les vostres passions, que combaten en els vostres membres?
◊ firrir hann  (= el diamant) leiðiligu eitri, sigrar hann deilur ok sennur (= atra uenena fugat, rixas et iurgia uincit, insanos curat, durosque reuerberat hostes), grœðir hann óheila, harða fjándr fœrir hann í hǫfði (= in capite; cf. l'adamas[helm]de l'Îsenhart que passa a mans d'en Gahmuret en el primer llibre del Parzival d'en Wolfram), en hann skal þá borinn á vinstri hendi annathvárt í gulli eða silfri: [el diamant] aparta l'abominable verí, venç les bregues i les disputes, guareix els malalts mentals i, [portat] al cap, fa emprendre la fugida als durs enemics. [El diamant] s'ha de portar al braç esquerre, encastat ja sia en argent o bé en or
◊ Þá frá ec senno | slíðrfengligsta, ∥ trauðmál, talið | af trega stórom, ∥ er harðhuguð | hvatti at vígi ∥ grimmom orðom | Guðrún sono: aleshores vaig sentir el més atziac reguitzell d'invectives, paraules sompes, proferides a causa d'un gran dolor, quan la Guðrún, la de cor empedreït, va incitar amb paraules plenes de crueltat els seus fills a l'homei
◊ Guðs boðorð má nøkkvi (= nǫkkvoro) helzt enn (= hinn) rói hugr of rannsaka. Nú til þess ok þá at fremja megi trúfast nám, þá er nauðr at skilja frá sér ógóðgjarnra manna sennur eða skœrur enda má í því hljóði ok eno helga rólífi með guðs boðorðom of smíða langætt musteri þeim guðs ásthuga, er yfirstígr of allar holdligar girndir: és especialment la ment quieta la qui pot indagar els manaments de Déu. A fi i efecte, doncs, de poder-ne practicar un estudi pietós (= religiosum studium), és necessari allunyar-se de les disputes o altercacions dels dolents (= iurgia malignorum) i d'aquesta manera, en el silenci i la sagrada quietud, amb els manaments de Déu es pot bastir un Temple perdurable a l'amor de Déu que venç tots els desigs carnals
◊ slík er senna æðru ok hugrekkis sem nú er talt: tal és la disputa que es tingueren Temor i Coratge tal com ja s'ha referit
2. <LITERsenna f, gènere literari islandès consistent en una mena de diàleg entre dos personantges en el transcurs del qual mantenen un duel verbal a base d'insults, sarcasmes o simples indirectes que recorda els duels entre glosadors en els combats de gloses de picat de Mallorca
◊ sennur oc ǫl | hefr seggiom verit ∥ mǫrgom at móðtrega, ∥ sumom at bana, | sumom at bǫlstǫfom; ∥ fiǫlð er, þat er tregr fira: els duels verbals i la cervesa (o, simplement, les baralles i la cervesa) a molts barons els han causat aflicció, a alguns la mort i a alguns la desgràcia: el que causa dolor (el verb trega ‘contristar, afligir’ es construeix amb acusatiu. El mot fira, per tant, hi és un acusatiu) als homes és [tota] una infinitud
◊ "svá er ok herra," segir Þjóðólfr, "ok er Halli orðhvass mjǫk. En skyldara þœtti mér honum at hefna fǫður síns en eiga sennur við mik hér í Noregi": "també és així, senyor," li va dir en Þjóðólfr, "i en Halli és molt mordaç, però sóc de l'opinió que faria millor de complir amb la seva obligació de venjar la mort de son pare enlloc de lliurar-se a sennur amb mi aquí a Noruega"

senna¹ <senni ~ sennum | sennti ~ senntum | senntum e-ð við e-n>:
barallar-se [de paraula] amb algú per una cosa, disputar-se amb algú per una cosa
♦ senna sér þremur orðum við e-n: tenir quatre paraules amb algú (mantenir una breu disputa o altercació verbal amb algú)
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ þrimr orðom senna ǀ scal-at-tu þér við verra mann; ǁ opt inn betri bilar, ǁ þá er inn verri vegr: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: mira: no discuteixis ni tres paraules amb un home que sigui força dolent: sovint és el millor qui surt vençut quan el pitjor ataca (o: lluita)

senna² <senna ~ sennum | sennaði ~ sennuðum | sennaðum e-ð við e-n>:
variant de → senna¹ “barallar-se, disputar-se”

senni·lega <adv.>:
versemblantment, probablement
◊ en Ragúel reis úr rekkju, kallaði á þjóna sína og fór út með þeim og tóku þeir gröf því að hann hugsaði með sér: „Tóbías deyr sennilega (sense equivalència a l'original grec: Sinaític: Μήποτε ἀποθάνῃ / LXX: Μὴ καὶ οὗτος ἀποθάνῃ;) líka og við verðum að athlægi og spotti“: i en Ragüel es va llevar del llit, va cridar els seus criats i sortí amb ells i varen cavar una fossa car es deia: “en Tobit versemblantment també morirà i nosaltres serem riota i escarn”

senni·legur, -leg, -legt <adj.>:
versemblant, probable

senni·leiki <m. -leika , no comptable>:
probabilitat f

sent <n. sents, sent>:
cèntim m

senti- <en compostos>:
centi-

senti·ari <m. -ara, -arar>:
centiàrea m

senti·gramm <n. -gramms, -grömm>:
centigram m

senti·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
centilitre m

senti·metri <m. -metra, -metrar>:
centímetre m
♦ sextán sentimetrar: setze centímetres
♦ þrjátíu sentimetrar: trenta centímetres
♦ → fersentimetri “centímetre quadrat”
♦ → rúmsentimetri “centímetre cúbic”

sentí- <prefix>:
<variant antiquada de → senti- “centi-”

seólít <m. seólíts, seólítar>:
zeolita f

seólíti <m. seólíta, seólítar>:
variant de seólít ‘zeolita’

sepi <m. sepa, separ>:
1. (flipi & smátota út úr e-ullengua f, lobus m (penjoll, punteta de pell, tela etc. & regruix o excrecència de pell que penja o sobresurt fora del tot)
♦ → fræskurnarsepi <BOT“estrofíol”
2. (á hanagaltera f (de gall)
3. (hangandi húðfellingpenjoll m [de pell], pelleringa f  (tros de pell que queda aixecat al voltant d’una ferida)
4. (húðsepipenjoll[et] m de pell, pelleringa f, <MEDacrocordó m, <MEDacrocòrdon m, <MEDpòlip m fibroepitelial, <MEDpapil·loma cutani (o: filiforme), <MEDfibroma tou, <MEDfibroma pèldul  (hipertròfia de pell)
5. <MEDpòlip m
♦ sepi á raddfellingu og í barkakýli: pòlip de corda vocal i laringe
♦ sepi á ristli: pòlip de còlon
♦ → holsepi <ZOOL“pòlip”
♦ → miðeyrasepi <MED“pòlip de l'orella mitjana”
♦ → nefsepi <MED“pòlip nasal”
6. (smátangipunta f [de terra]  (llengua de terra molt petita, promontori marí molt petit)
7. <BOTlòbul m (flipi)

sepóttur, sepótt, sepótt <adj.>:
<BOTpalmatilobat -ada, multilobulat -ada
♦ sepótt eða flipótt blöð: fulles lobulades o palmatilobades

seppa·tunga <f. -tungu, -tungur. Gen. pl.: -tungna>:
besneula f (planta Cynoglossum officinale)

seppi <m. seppa, seppar>:
<FAMquisso m, cus m (Mall., Men.), cussa f (Mall., Men.)

september <m. september (o: < septembers), septembermánuðir>:
setembre m
♦ í byrjun september: a inicis (o: començament[s]) de setembre

september·lok <n.pl -loka>:
finals m.pl de setembre

september·mánuður <m. -mánuðar, -mánuðir>:
[mes m de] setembre m

septett <m. septetts, septettar>:
<MÚSseptet m

Serbi <m. Serba, Serbar>:
serbi m, sèrbia f

Serbía <f. Serbíu, no comptable>:
Sèrbia f

serbneska <f. serbnesku, no comptable>:
serbi m, llengua sèrbia

serbneskur, serbnesk, serbneskt <adj.>:
serbi sèrbia

serbó·króatíska <f. -króatísku, no comptable>:
serbocroat m, llengua serbocroata

serbó·króatískur, -króatísk, -króatískt <adj.>:
serbocroat -a

< serða <serð ~ serðum | sarð ~ surðum | sorðiðe-n>:
cardar algú, boixar algú (Mall.) (penetrar sexualment algú)
◊ Ketill sagði þá: "Ek ætla, at þú þreyir at karlmanni nokkurum, ok viltu serða hann," ok gerðu þeir at þessu gys mikit ok dáraskap: aleshores en Ketill va dir: “crec que desitges ardentment algun home i el vols boixar” i amb aquestes paraules féren molt de xivarri i platxèria
◊ Sigurðr konungr lætr þá fram bera skikkjuna góðu. Hafði hon margar náttúrur. Hon birti fals kvenna, ef þær fǫlsuðu bœndr sína ok stytti svá á hverri sem hon hafði móti horft, þá hon var sorðin. Ok á sama hátt meyjar falsaðar: El rei Sigurðr aleshores va fer portar el magnífic mantell. Aquest mantell tenia moltes de virtuts. Mostrava l'engany de les dones que haguessin enganyat llurs marits i ho feia escurçant-se a cada dona [que se'l posés] segons la mesura amb què ella, mentre era boixada, ho havia estat desitjant (?), i [també s'escurçava] de la mateixa manera amb les donzelles que només ho eren de paraula (l'Erik Julius Björner en la seva edició d'Estocolm 1737, pàg. 34, n'ofereix una lliçó lleugerament diferent: Sigurdur Kongur lætur frammbera skickiuna goþu, hafþi hun margar natturur, hun birti fals kvenna, ef þær folsuþu bændur sinar, stitti sva a hvorri sem hun hafþi mot horft, þa hun let liggia sig, oc a sama hatt meyar falsaþar ǁ Kong Sigurder låt då frambära den goda kåpan / som war af många dygder; ty hon uptäckte hustrurnas falshet / om de bedrogo sina männ / i det hon ställte sig emot hwar och en såsom motsträfwig / då hon skulle dem påklädas; oc å sama sätt emot oricktiga möjor ǁ Mox Sigurdus pretiosam suam togam asportari jussit, quæ multa constabat virtute; nam uxores prodidit, si quæ maritorum violassent jura, eam veluti aversata, cui imponeretur; pariter se gerens erga virgines concubitu pollutas; sin autem furi applicanda esset, sponte sua decidebat virginibus adeo omnium primis indura est, quæ actutum insigni notabantve nequititia)
◊ annar þeirra mælti: "Eg skal þér Mörður vera og stefna þér af konunni og finna það til foráttu að þú hafir eigi sorðið hana": un dels dos nois va dir: “jo ara faré d'en Mörður i et citaré a judici perquè et prenguin la dona i presentaré com a motiu [per fer-ho] que tu no l'has boixada”
◊ Halli svarar: "Sigurður heitir stýrimaðurinn en vér vorum í vetur á Íslandi en ýttum frá Gásum en komum við Hítrar og vorum í nótt við Agðanes." Maðurinn mælti: "Sarð hann yður eigi þá Agði?" Halli svarar: "Eigi enna": en Halli li va respondre: “el timoner es diu Sigurður i hem eixivernat a Islàndia i vàrem fer-nos a mar a Gásir i férem a terra a l'illa de Hitrar; i aquesta nit passada hem ancorat al Cap de n'Agði”. L'home els va dir: “I que no us hi ha boixat llavors l'Agði?” I en Halli li va respondre: “No pas encara”

serenaða <f. serenöðu, serenöður. Gen. pl.: serenaða>:
serenata f, serenada f (Ross., Emp., Mall., Men.)

sería <f. seríu, seríur. Gen. pl.: sería>:
sèrie f
♦ → jólaljósasería “garlanda de llumets de Nadal”

Serífos <m. Serífosar, no comptable>:
Serif (o: Serifos) m (Sĕrīphus -ī f., = ἡ Σέριφος -ίφου)
♦ Danáa og Perseifur á Serífosi: la Dànae i en Perseu a Serif

Serki <m. Serkja, Serkir. Gen. pl.: Serkja; dat.pl.: Serkjum>:
sarraí m, sarraïna f (Σαρακηνός, al-šarqiyyīn, الشرقيون)

serkja·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
(vatnspípanarguil m, pipa f d'aigua (الشيشة)

serkja·skinn <n. -skinns, -skinn>:
tafilet m

serkja·sólrós <f. -sólrósar, -sólrósir>:
esteperola f, romaní mascle, matafocs m.pl (planta Cistus clusii)

serk·lingur <m. -lings, -lingar>:
malarmat m de cap rodó (peix Melamphaes microps)

serkneskur, serknesk, serkneskt <adj.>:
sarraí -ïna

serkur <m. serks (o: serkjar), serkir. Gen. pl.: serkja; dat.pl.: serkjum>:
1. <HISTcamisola f (mena d'armilla o gipó sense mànigues o amb mànigues curtes)
♦ járnofinn serkur: <HIST MILperpunt m, cota f de malla
♦ sníða e-m rauðan serk: <LOC FIGtallar-li a algú un perpunt vermell (matar-lo)
◊ búið nú sonum hans rauðan serk sakir misgjörða feðra þeirra: prepareu als fills, per culpa de les malifetes de son pare, un perpunt vermell (= prepareu la matança dels seus fills
2. (hjá Tyrkjum og öðrum austurlandaþjóðumcaftà m (gramalla o vestimenta llarga emprada entre els turcs i d'altres pobles de l'Orient)
3. (prestserkurtúnica f sacerdotal, cota f (Mall.) (sotana o gona de clergue major)
4. (náttkjóllcamisó m (camisa de dormir de dona)
5. (náttskyrtacamisa f de dormir (d'home)

sermi <n. sermis, no comptable>:
<MEDsèrum m
♦ → blóðvökvi “plasma sanguini”
♦ → mysa “sèrum de llet, xerigot”
♦ → saltupplausn “sèrum fisiològic”

sermi- <en compostos>:
sero-, sèric -a

sermi·gula <f. -gulu, no comptable>:
<MEDhepatitis sèrica, hepatitis f B

sermi·jákvæður, -jákvæð, -jákvætt <adj.>:
<MEDseropositiu -iva

sermi·neikvæður, -neikvæð, -neikvætt <adj.>:
<MEDseronegatiu -iva

serótónín <n. serótóníns, no comptable>:
serotonina f

Serúbabel <m. Serúbabels, no comptable>:
Zorobabel m, Zerubbavel m (ὁ Ζοροβαβέλ τοῦ Ζοροβαβέλ, zərubbāˈβɛl - זְרֻבָּבֶל)

servíetta <f. servíettu, servíettur. Gen. pl.: servíettna o: servíetta>:
tovalló m, torcaboca m (Val.), torcaboques m (Mall., Men.)

servíettu·hringur¹ <m. -hrings, -hringar>:
variant de servíettuhringur² ‘argolla de tovalló’

servíettu·hringur² <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
argolla f [de tovalló], anella f [de tovalló]

sesam <n. sesams, no comptable>:
sèsam m (planta Sesamum indicum)

sesam·fræ <n. -fræs, -fræ. Gen. pl.: -fræja; dat.pl.: -fræjum>:
llavor f de sèsam

sesam·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
sèsam m (planta Sesamum indicum)

sesam·olía <f. -olíu, -olíur. Gen. pl.: -olía>:
oli m de sèsam

sesín <n. sesíns, no comptable>:
cesi m (metall Cs)

sess <m. sess, sessar>:
1. <GENseient m
♦ í sessi: assegut -uda
♦ festa e-ð í sessi: <LOC FIGafermar una cosa, consolidar una cosa
♦ festa (o: treysta) sig í sessi: <LOC FIGconsolidar la pròpia posició
♦ hár í sessi: alt de bust, de bust alt [i de cames curtes]
♦ vera traustur í sessi: <LOC FIGtenir una posició segura
♦ vera valtur í sessi: <LOC FIGvacil·lar en el seu càrrec o posició, estar insegur -a
♦ skipa sess: <LOC FIGocupar un lloc
♦ skipa miklu stærri sess en...: <LOC FIGocupar un lloc molt més important que no...
♦ skipa háan ~ merkilegan ~ mikilvægan ~ veglegan sess: <LOC FIGocupar una posició alta ~ rellevant ~ important ~ honorable
♦ tryggja sér sess: <LOC FIGassegurar-se una posició
♦ velta e-m úr sessi: <LOC FIGdeposar algú, destituir algú, treure algú del seu càrrec
♦ vera kominn í vondan sess: <LOC FIGtrobar-se en un mal pas, passar per un mal pas
♦ víkja úr sessi fyrir e-m: <LOC FIGcedir el lloc a algú

sessa <f. sessu, sessur. Gen. pl.: sessa>:
coixí (o: coixinet) m

Sesselja <f. Sesselju, no comptable>:
Cecília f (Caecĭlĭa)

Sess·rúmnir <m. -rúmnis, no comptable>:
<MITOLSessrúmnir m, nom dels estatges de la deessa Freyja. Al costat d'aquesta forma hi ha el doblet Sessrýmnir

sessu·nautur <m. -nauts, -nautar>:
veí m de taula, veïna f de taula (persona que seu al costat d'un a la mateixa taula)
♦ við vorum sessunautar: sèiem un devora l'altre a la mateixa taula

sestur, sest, sest <adj.>:
assegut -uda (setjast)

set¹ <n. sets, set>:
<HISTset m, pallur, tarima f de skáli, nom dels empostissats que hi havia en els quatre costats d'un skáli. El set quedava delimitat cap a l'interior de l'skáli per un envà de posts gruixudes conegudes amb el nom de setstokkar. Aquestes posts, en cas de necessitat, es podien treure de lloc i posar damunt el set perquè hi servissin de bancs per seure-hi. El set també rebia el nom de pallr. Al costat de la forma set n'existia un doblet amb diàclasi vocàlica *siat a jutjar pel plural siǫt que apareix, per exemple, a la Vǫluspá 14,4a, a la Grípisspá 52,4a i al Hyndluljóð 43,4b
◊ kallaraðu síðan ǀ til kniá þinna ǁ Erp né Eitil, ǀ ǫlreifa tvá; ǁ séraðu síðan ǀ í seti miðio ǁ gullz miðlendr ǀ geira scepta, ǁ manar meita ǀ né mara keyra.’: a partir d'avui ja no cridaràs l'Erpur ni l'Eitill perquè s'asseguin als teus genolls, tots dos alegres per la cervesa. A partir d'avui ja no tornaràs a veure, al bell mig d'un set, els repartidors d'or posant asta a les llances, ni els tornaràs a veure retallant les crineres dels cavalls ni esperonant-los a cops de fuet

set² <n. sets, set>:
1. (sætiseient m (seti, sítil)
♦ færa sig um set: #1. <LOC GEN & FIGmoure's (o: desplaçar-se) un seient cap endavant, avançar [d']un lloc; #2. (flytjastcanviar-se, canviar ‘de cadira’ (canviar de casa, de feina, de domicili)
2. <GEOLsediment m

Set <m. Sets, no comptable>:
Set m, Xet m (שֵׁת)
◊ og Adam kenndi enn að nýju konu sinnar, og hún ól son og kallaði hann Set: i Adam va tornar a conèixer la seva dona, que va tenir un fill i li posà Set

seta¹ <f. setu, setur. Gen. pl.: seta>:
1. (það að sitjaseguda f (acte d'estar assegut o romandre assegut)
♦ mér er ekki til setunnar boðið: <LOC FIGno puc ni asseure'm, no tinc ni un minut, no puc perdre ni un minut
2. (sætiseient m, escó (o: escon) m (lloc destinat a seure-hi a parlament, òrgan de govern, comitè etc. i fet d'ésser membre d'aquestes institucions)
♦ hún átti langa setu á þinginu: va tenir molt de temps un escó al parlament
♦ eiga rétt til setu og atkvæði á e-u: tenir dret a veu i vot en....
3. (klósettsetatapadora f (de vàter)
♦ setan er uppi!: la tapadora del vàter està aixecada!
♦ setja setuna niður: abaixar la tapadora del vàter

seta² <f. setu, setur. Gen. pl.: seta>:
(heiti bókstafarins Z, zzeta f (nom de la lletra Z, z)

seta³ <f. setu, setur. Gen. pl.: seta>:
(heiti bókstafarins Ζ, ζ í gríska stafrófinuzeta f (nom de la lletra grega Ζ, ζ)

set·baðker <n. -baðkers, -baðker. Gen. pl.: -baðkerja (o: -baðkera); dat.pl.: -baðkerjum (o: -baðkerum)>:
banyera f de seient

set·bein <n. -beins, -bein>:
<MED[os m] coxal m

set·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
banc m [per seure-hi]

set·berg <n. -bergs, no comptable>:
<GEOLroca sedimentària

set·geiri <m. -geira, -geirar>:
gaia f, culà m de pantalons, anques f.pl de pantalons, reforç de tela o cuir de les anques i l'entrecuix dels pantalons. Tenia forma semblant a la de la punta d'una llança: la part ampla era la del cul dels pantalons mentre que la part acabada en punta corresponia a l'actual bragueta; aquesta darrera part es podia descordar o desembotonar per a orinar. El setgeiri era, per tant, exclusiu dels pantalons masculins, com ho palesa el fragment de la Laxdœla saga de baix
◊ en Sigurðr kom fjarri upp ok var þá lauss ok svam til lands svá at þeir hǫfðu hans ekki. Komz hann svá undan með rás, þvíat hann var allra manna fóthvatastr {ok} stefnir hann í fjall upp en konungsmenn leituðu hans alla nótt ok fundu hann eigi. Hann lagðiz í fjallskor nakkvara. Svalaði honum mjǫk. Fór hann af brókunum ok skar rauf á setgeiranum ok smeygði á sik {ok} tók út hǫndunum hjá ok hjálpaði svá lífi sínu at sinni. Konungsmenn hurfu aptr ok máttu eigi leyna sínum ófǫrum: però en Sigurðr va sortir a la superfície lluny d'allà i quan ho va fer, s'havia deslligat i va nedar fins a terra, de manera que no van aconseguir capturar-lo. [Un cop a terra] va poder fugir corrents car era l'home més falaguer de cama que hi havia. Es va dirigir muntanya amunt i els homes del rei el varen cercar tota la nit però no el trobaren pas. Es va ajeure dins una esquerda de la muntanya. Tenia molt de fred. Es va llevar els calçons i va tallar-hi un forat a les anques i se'ls va passar pel cap i va ficar els braçons dins les cames dels calçons i d'aquesta manera va salvar la seva vida per aquella vegada. Els homes del rei se'n tornaren i no pogueren pas amagar llur soscaire
◊ en Sigurður tók svo langt kaf í brott að hann var fyrr á landi uppi en þeir hefðu snúið skipi sínu eftir honum. Sigurður var allra manna fóthvatastur og stefnir hann á land upp en konungsmenn fóru og leituðu hans alla nótt og fundu hann eigi. Hann lagðist í bergskor nokkura. Svalaði honum mjög. Hann fór af brókunum og skar rauf á setgeiranum og smeygði á sig og tók út höndunum og hjálp svo lífi sínu að sinni. Konungsmenn fóru aftur og máttu eigi leyna sínum óförum però en Sigurður va nedar submergit tant de temps que va arribar a terra abans que ells haguessin fet virar llur vaixell per seguir-lo. En Sigurður era l'home més falaguer de cama i es va dirigir terra amunt, i els homes del rei el seguiren i el cercaren tota la nit però no el trobaren pas. Ell es va ajeure en una clivella entre les penyes. Tenia molt de fred. Es va llevar els calçons i hi va tallar un forat a les anques i se'ls va passar pel cap i va ficar els braços dins les cames dels calçons i d'aquesta manera i per aquella vegada, va salvar la seva vida. Els homes del rei se'n tornaren i no pogueren amagar llur soscaire
◊ það var einn dag er þau riðu yfir Bláskógaheiði, var á veður gott. Þá mælti Guðrún: "Hvort er það satt Þórður að Auður kona þín er jafnan í brókum og setgeiri í en vafið spjörum mjög í skúa niður?" Hann kvaðst ekki hafa til þess fundið. "Lítið bragð mun þá að," segir Guðrún, "ef þú finnur eigi og fyrir hvað skal hún þá heita Bróka-Auður?" Þórður mælti: "Vér ætlum hana litla hríð svo hafa verið kallaða." Guðrún svarar: "Hitt skiptir hana enn meira að hún eigi þetta nafn lengi síðan." Eftir það komu menn til þings. Er þar allt tíðindalaust. Þórður var löngum í búð Gests og talaði jafnan við Guðrúnu. Einn dag spurði Þórður Ingunnarson Guðrúnu hvað konu varðaði ef hún væri í brókum jafnan svo sem karlar. Guðrún svarar: "Slíkt víti á konum að skapa fyrir það á sitt hóf sem karlmanni ef hann hefir höfuðsmátt svo mikla að sjái geirvörtur hans berar, brautgangssök hvorttveggja." Þá mælti Þórður: "Hvort ræður þú mér að eg segi skilið við Auði hér á þingi eða í héraði og geri eg það við fleiri manna ráð því að menn eru skapstórir þeir er sér mun þykja misboðið í þessu?" Guðrún svarar stundu síðar: "Aftans bíður óframs sök." Þá spratt Þórður þegar upp og gekk til Lögbergs og nefndi sér votta að hann segir skilið við Auði og fann það til saka að hún skarst í setgeirabrækur sem karlkonur un dia, mentre travessaven la Bláskógaheiði o Plana del Bosc Negre i feia molt de bo, la Guðrún va dir: “Þórður, que és ver que n'Auður, la teva dona, sempre duu calçons amb gaia i a més a més, s'embolica la part inferior de les cames fins a les sabates amb benes [panxelleres] o antipares?” Ell li va contestar no hi havia reparat. La Guðrún li va dir: “si no ho has reparat, és que deu ésser xerrameca i poca cosa més, i per quina raó li deuen dir l'Auður dels Calçons?” En Þórður li va dir: “Crec que no deu fer gaire que li diuen així” La Guðrún li va replicar: “A ella li serà molt més important que no continuï duent aquest malnom gaire temps més” Després d'això, el grup va arribar al þing. Allà no hi va passar res que es pugui contar. En Þórður passava llargues estones a la búð de la Guðrún i hi parlava contínuament amb la Guðrún. Un dia, en Þórður Ingunarson va preguntar a la Guðrún amb quina pena estaria castigada una dona que dugués sempre calçons igual que els homes. La Guðrún li va contestar: “Per aquest fet, a les dones se'ls ha d'imposar una pena que sigui de la mateixa mesura que la que hom imposa a un home la camisa del qual tingui un coll tan gran que hom li pugi veure els seus mugrons a pèl: en tots dos casos, aquest fet és causa justificada de divorci” En Þórður li va dir llavors: “què m'aconselles: que em declari divorciat de l'Auður aquí al þing o que millor ho faci al nostre districte i, [en aquest darrer cas,] que ho faci amb l'assentiment de diversos homes car són molt altius els homes que se sentiran ofesos amb aquest fet?” La Guðrún li va respondre del cap d'una estona: “el plet del qui no té empenta espera al vespre” Aleshores en Þórður es va posar immediatament dret d'un bot i se'n va anar al Lögberg, la Penya de la Llei, i hi va nomenar testimonis que es declarava divorciat de l'Auður i va indicar com a motiu que ella es posava calçons amb bragueta com els homes (vocabulari: #1. bragð: cf. Baetke 19874, pàg. 65: <...> 7. Bedeutung, Gewicht: er lítit bragð at e-u etwas hat geringe Bedeutung, etwas hat wenig auf sich, wenig zu sagen#2. skipta: cf. Baetke 19874, pàg. 556: þat skiptir mik engu das geht mich nichts an; hvat myndi þik þat skipta was kümmert dich das; þik mun litlu skipta um mína liðsemd meine Unterstützung wird dir wenig nützen; þat skiptir hverr býðr es kommt darauf an, wer das Angebot macht#3. varða: cf. Baetke 19874, pàg. 701: <...> 5. strafwürdig, strafbar sein, e. Strafe unterliegen; <...> als Strafe (acc.) nach sich ziehen: varðar þat (e-m) fjǫrbaugsgarð darauf steht e. dreijährige Landesverweisung (für jmd.) <...> als Strafe (nom.) dafür eintreten: varðar þeim manni skóggangr, er... derjenige wird mit strenger Acht bestraft#4. hóf: cf. Baetke 19874, pàg. 296: á sitt hóf verhältnismäßig, in demselben Maße, Grade#5. höfuðsmátt: cf. Baetke 19874, pàg. 296: hǫfuð-smátt f. Öffnung für den Kopf, Halsausschnitt (e. Kleidungsstückes)#6. brautgangssök: cf. Baetke 19874, pàg. 72: brottgangs-sǫk f. Scheidungssache, -grund#7. ráð: cf. Baetke 19874, pàg. 480: <...> 4. was ratsam ist, Ausweg, Hilfe <...> 6. Zustimmung, Einwilligung, Wille#8. misboðið: cf. Baetke 19874, pàg. 422: mis-bjóða kränken, Unrecht zufügen, schaden (e-m): e-m er misboðit í e-u jmd. wird durch etw. geschädigt, gekränkt#9. óframur: cf. Baetke 19874, pàg. 454: ó-framr zaghaft, scheu: aptans bíðr óframs sǫk die Sache des Zaghaften muß auf den Abend warten, wird zurückgesetzt#10. skerast: cf. Baetke 19874, pàg. 550: hon skarsk í setgeirabrœkr sie zog Männerhosen an)

setið:
supí de → sitja “seure”

setinn, setin, setið <adj.>:
segut -uda (sitja)

setja <set ~ setjum | setti ~ settum | sett>:
I. <amb complement en acusatiu>:
1. <GENposar una cosa
◊ hann setti hettuna [af úlpunni] yfir hausinn: es va posar la caputxa de la parca
♦ setja e-n [sem] sýslumaður: designar algú com a prefecte de sýsla
♦ setja gullkaleik gimsteinum: guarnir de pedres precioses un calze d'or
♦ setja e-m úrslitakosti: posar (o: donar) un ultimàtum a algú
♦ setja fundinn: obrir la reunió (o: l'assemblea)
♦ setja lög: promulgar una llei
♦ setjum nú svo: posem el cas
♦ setjum nú (o: sem) svo að <+ subj.>posem el cas que <+ subj.>, suposem per un moment que <+ subj.>, ademetem [per un moment] que <+ subj.>
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <>
1. <setja e-ð að veði>#1. (setja til tryggingar skilvísri greiðsludonar una cosa com a aval (lliurar un cosa com a garantia de pagament puntual, donar una cosa com a penyora d'un pagament puntual)#2. <LOC FIGjugar-se una cosa
 
B. <af>
1. <setja e-n af>destituir algú, deposar algú
 
C. <aftur>
1. <setja e-ð á e-ð><GENtornar a posar una cosa ~ e-n algú (al lloc on es trobava abans)
♦ setja e-ð aftur á sama stað: tornar a posar una cosa al mateix lloc
◊ hápunktur dagsins var þegar linsan mín datt úr mér í bíói og ég greip hana og setti hana aftur í mig: el moment culminant del dia ha estat quan m'ha caigut la lentilla al cinema i l'he agafada i le m'he tornada a posar
♦ setja e-n aftur á sama stað: tornar a posar algú al mateix lloc
◊ að lokum gafst ég upp og setti hana aftur á sama brjóstið og drakk hún þá í einhverjar 5-7 mín. og steinsofnaði eftir það: finalment he tirat la tovallola i l'he tornada a posar al mateix pit i aleshores ella ha mamadet uns 5-7 minuts i després s'ha quedat adormideta com una soca
2. <setja e-n aftur>(hindracontenir algú (impedir-li de fer una cosa)
 
D. <á>
1. <setja e-ð á e-ð>posar una cosa a... (col·locar una cosa a un lloc o indret)
◊ hann setti fiskinn á pönnuna með upphituðum olíu: va posar el peix a la paella amb l'oli ja calent
◊ hann setti bókina á borðið: va posar el llibre damunt la taula
◊ hann setti leirpottinn á eld: va posar la cassola al foc
♦ setja á blað e-ð: <LOC FIGposar una cosa per escrit, escriure una cosa
♦ setja e-ð (o: koma e-u) á laggirnar: <LOC FIGaixecar una cosa, posar dempeus una cosa (fundar, crear)
♦ setja e-ð (o: koma e-u) á stofn: <LOC FIGaixecar una cosa, engegar una cosa (fundar, crear)
♦ setja e-ð á sinn stað: posar una cosa al seu lloc
♦ e-ð var sett á að <+ inf.>posar una cosa en <+ inf.>
◊ mikill fókus var settur á að þróa handrit: es va posar molt d'èmfasi en desenvolupar el guió
♦ setja e-n á vatn og brauð: posar algú a pa i aigua
2. <setja e-ð á sig>posar-se una cosa (barret, sabates)
♦ setja á sig hattinn: posar-se el barret
♦ setja á sig skóna: posar-se les sabates
♦ setja e-ð á sig: <LOC FIGprendre nota d'una cosa, no oblidar pas una cosa, gravar-se una cosa a la memòria
3. <setja e-n á höfuðið>(gera e-n gjaldþrotaprovocar la ruïna d'algú (fer fer fallida o bancarrota a algú)
 
E. <fram>
1. <setja e-ð fram>(um kenningu, hugmyndplantejar una cosa (teoria, idea)
♦ setja fram kenningu: plantejar una teoria
2. <setja e-ð fram>(um skoðun, gagnrýniexposar una cosa (opinió, crítica)
♦ setja fram gagnrýni sína [á e-ð]: exposar la seva crítica [a una cosa]
♦ setja fram skoðun: expressar una opinió
♦ setja fram skoðun sína: donar la seva opinió
3. <setja e-ð fram>(um tillögufer una cosa, presentar una cosa (proposta)
♦ setja fram tillöguna: fer una proposta
4. <setja e-ð fram>(um kröfur, skilyrðiposar una cosa (condició, exigència)
♦ setja fram kröfur: posar exigències
5. <setja e-ð fram>(um skipvarar una cosa (vaixell, nau)
♦ setja fram skip: varar un vaixell
 
F. <fyrir>
1. <setja e-ð fyrir>(láta e-n fá verkefniencarregar una cosa (assignar una tasca o feina)
♦ setja e-m e-ð fyrir: imposar una cosa a algú, encarregar una tasca a algú
♦ setja nemandanum e-ð fyrir: (í skólaposar un deure a un alumne (a escola)
♦ setja e-m stólinn fyrir dyrnar: <LOC FIGposar-li a algú bastons a les rodes
2. <setja e-ð fyrir sig>(vera hugsjúkur af e-upatir ànsia per una cosa (preocupar-se per una cosa, fer-se cabòries o neguits per una cosa)
♦ setja ekki e-ð fyrir sig: no fer-li una cosa escrúpol a algú, no patir ànsia per una cosa
3. <setja nei fyrir>(vilja ekki, neitanegar-se (refusar)
♦ setja þvert nei fyrir: negar-se rotundament (o: en rodó), refusar categòricament
◊ ok er hertoginn hafði þenna kost upp sagðan, þá sǫgðu þeir brœðr, at þeir vildu finna Óláf. Síðan var þeim fylgt til dyflizunnar, þar sem Óláfr sat í; þeir segja honum þetta alt jafnsaman, orðsending hǫfðingja ór Danmǫrk, at þat var vili þeirra, at hann væri til konungs tekinn yfir alt Danaveldi. «Hǫfum vér nú ok þetta mál talat við hertogann, ok setti hann þar í fyrstu þvert nei fyrir, en þó við okkart fullting ok bœn, þá vill hann unna þér útlausnar»: i quan el duc hagué posat aquestes condicions, els germans digueren que volien veure l'Olau, de manera que hom els menà fins a la tàvega on el tenien tancat. Ells li van contar tot: el missatge enviat pels prohoms de Dinamarca i que era llur voluntat que ell fos coronat rei de tota Dinamarca [i afegiren]: "Adés també hem tractat aquesta qüestió amb el duc, i, d'entrada, s'hi ha negat en rodó, però, tanmateix, i per la nostra intercessió i pels nostres precs, ha accedit a concedir-te la llibertat a canvi d'un rescat"
 
G. <fyrir framan>
1. <setja fyrir framan e-ð>posar davant una cosa
♦ setja e-ð fyrir framan e-ð: posar una cosa davant una cosa
 
H. <hjá>
1. <setja e-n hjá>#1. (láta e-n vera afskiptanpassar algú per alt (ometre, no tenir en compte o present, fer cas omís de)#2. (afskipta, láta fá ekki réttan hluta í skiptum, hafa e-n út undandeixar algú de banda (postergar, arraconar, relegar)
♦ honum finnst hann vera sett hjá: troba que l'estan deixant de banda
 
I. <inn>
1. <setja inn>posar a dins (dipositar a l'interior d'una cosa)
♦ setja inn fénað ~ hesta/hross ~ svín: fer entrar dins la pallissa ~ la cort/la soll ~ el corral les ovelles ~ els cavalls ~ els porcs
◊ en ef hinn vill eigi koma eptir hrossi sínu á hálfum mánaði, þá er hann veit hvar er, þá er bónda rétt at setja hross þat inn, ok láta virða, ok neyta sem hann eigi ok selja eigi fyrir alþingi; hinn skal hafa hvárt er hann vill hross eða verð, þá er hann kømr til ǁ hic, ubi equus sit, certior factus, si eum ablatum intra semimensem uenire noluerit, colono liceat equum domo includere et aestimari facere et proprii instar (deinde) uti, nec ante comitia generalia proxima eum uendat. Dominus ueniens, quicquid optauerit, siue equum siue aestimationem eius accipiat (Oca Cendrosa I,436a-b. Cap. XXXV: Of þat ef hross kømr í haga manns - De eo, si equus pascua aliena depascit): però si aquest no vol anar a cercar el seu cavall en el termini de mig mes a comptar a partir del moment que ha sabut on era, és conforme a dreta llei que el pagès que té aquest cavall el tanqui [a la seva establa] i el faci taxar i l'empri com si el tingués en propietat, però no li és permès de vendre'l abans del proper Alþingi. Quan el propietari assisteixi a l'Alþingi, que tingui el que vulgui: recuperar el cavall o haver-ne el preu [pel qual hagi estat taxat]
◊ ef maðr tekr hapt af hrossi manns ólofat eðr setr hann inn, eðr fœrir í fylskni fyrir þeim er á, ok varðar þat þriggja marka útlegð alt, nema þat sé gørt við þingmann eðr brúðmenn, svá at þeim verði faradvǫl at, ok varðar þá fjǫrbaugsgarð ǁ si quis nulla uenia compedem equi soluerit uel eum domo incluserit uel a domino occultauerit trium marcarum multam singulis hisce casibus luat; nisi in foripetas uel festum nuptiale petentes hoc, in moram profectionis commissum fuerit, quo casu exilii poenam subeat (Oca Cendrosa I,436a-b. Cap. XXXV: Of þat ef hross kømr í haga manns - De eo, si equus pascua aliena depascit): si un home lleva sense permís la trava del cavall d'un [altre] home o el tanca a la pallisa de ca seva o el duu a un indret on quedi ocult al seu propietari, que la pena per tot això sigui una multa de tres marques d'argent, llevat que tal cosa es faci als þingmenn (‘assemblearis’) [de camí cap a l'Alþingi] o als convidats que vagin a unes noces, de manera que això els causi un retard en llur viatge; llavors, que la pena imposada sigui de fjǫrbaugsgarðr o proscripció menor, ço és, desterrament de tres anys
◊ xxxij. Nú ef einn maðr á fénað, en annarr akr, [ok] hinn þriði garð ógildan, en sá, er akrinn á, skal gera eptir mǫnnum ok láta þá sjá, at fénaðr er kominn í akr eða eng, þá skal hann ór taka með vitnum ok láta sjau skynsama menn meta skaða þann, er gǫrr er, ok seti inn fénað þann, sem í er kominn, ok reka lausan [pàg. 124] í hús inn ok leggi hvárki á bast né band, ok þó at hvert stangi annat, þá er þat í ábyrgð eiganda en eigi þess, er inn setti. En allt þat, sem sá, er búit á, missir fyrir þeim, er akrinn á, þá skal sá gjalda hǫ́num er garðinn átti ógildan. Gera skal eiganda boð samdœgris, er fé er inn sett. En ef hann vill eigi út leysa, þá láti standa inni til fimtar; en ef eigi er þá út leyst, þá á sá þat er inn setti, ok eru þá lokin auslagjǫld. En ef maðr tekr fénað þann brott, er inn var settr, ok vill eigi út leysa at lǫgum, þá heitir þat lokurán, þá er hǫfðingi sekr mǫrk silfrs við þann er inn setti, en hverr annarra, er at er með hǫ́num brott at reka, tvá aura (Grímur Jónsson Thorkelín 1817:387. Keyser & Munch II (1848):124: tveim aurum) silfrs. En ef svín kømr í akr eða eng, eða annat búfé, at gǫrðum gildum, þá skal inn setja til auslagjalda (Grímur Jónsson Thorkelín 1817:387; Keyser & Munch II (1848):124), en sá leysi út er á at lǫgum. En tjóðrhesta eða tjóðrkýr, ok alt þat bú, er bœndr setja sjálfir innan garðs, ok verðr þat laust ok gerir skaða, seti inn til auslagjalda, ok leysi eigandi út at lǫgum ǁ quod si uni sit dominium pecoris, alteri agri, tertio sepimenti illegitime extructi, agri dominus uiros arcessat perhibituros pecora aliena, agrum ipsius uel pratum intrasse, et damni illati aestimatores, quae deinde abigi faciat, in testium praesentia, et a sex prudentibus uiris damnum aestimari, includatque, quae irruperant, pecora nullis impedita uinculis. Nulla illi incumbit sollicitudo periculi, qui inclusit, si uel pecora sese mutuis cornuum ictibus laeserint, sed periculo ipsorum domini fiat. Pretium uero damni, quod pecoris dominus agri domino persoluit, huic integrum restituet, is, cuius sepimentum erat e legis praescripto minus rite exstructum. Eodem, quo pecus includitur, die nuntius ad pecoris dominum mittatur, qui si redimere noluerit pecus inclusum, ad quintum usque diem idem inclusum maneat, quo temporis elapso interuallo, pecus non redemtum peculium cedit inclusori pro damno illato restituendo; si dominus uero inclusa pecora abegerit, nolueritque letigime redimere, id facinus audit, obicis rapina, uel abrepta ianua pecoris inclusi rapax abactio; mulctam soluat facinoris auctor ei, qui inclusit, marcam argenti, eorum uero, qui auctorem in pecore eximendo et abigendo adiuuerant, pro se quisque oras duas. Si porci aut alia domestica animalia in agros uel prata irruperint sepimentis licet legitimis cincta includantur, inclusa legitime redimet dominus soluto damni pretio; equos autem aut uaccas aliaue pecora, domestica, ad palos fune ligata intra sepimenta, quae coloni ipsi, ipsorum domini pascentia tenent inclusa, extractis palis uel disruptis funibus libere uagantia damnum intulerint, quod cui illatum est, includat, domino ipsorum damnum restituendo legitime redimenda ǁ Nu om een Mand eier Qvæg, er anden Ager, men den tredie ulovligt Giærde, da skal den, som Ageren eier, hente Folk, og lade dem see, at Qvæg er kommen i hans Ager eller Eng; da skal han tage det af med Vidner, ok lade sex skiønsomme Mænd vurdere Skaden, som giørt er, og sætte Qvæget ind, dog skal han drive det løst ind i Huus og lægge hverken Bast eller Baand paa. Og omendskøndt det ene stanger det andet, da er det paa Eierens eget Ansvar, ok ikke paa dens, som det indsatte. Alt hvad den, som Qvæget eier, mister hos den, som Ageren eier og Qvæget indstatte, det skal den igien betale ham, som havde ulovligt Giærde. Eiermanden skal giøres Bud samme Dag, som Qvæget indsættes; men vil han ikke indløse det, da lade det staae indtil femte Dag; er det da ikke udløst, da eier det Qvæget, som det indsatte, og være dermed betalt for sin Skade. Men tager Eiermanden det ud, og vil det ikke lovligen udløse, da hedder det Lokkeran, og er Hovedmanden brødig een Mark Sølv til den, som Qvæget indsatte, men hver af de andre, som vare med at borttage Qvæget, bøde to Øre. Men om Sviin eller andet Boe-Qvæg kommer ud i Ager eller Eng, naar Giærder ere lovlige, da skal man indsætte det til Skadens Erstatning, men Eiermanden skal løse Qvæget ud efter Loven. Tøirer Bonden Heste, Køer eller andet Qvæg inden Giærdes, og det kommer løs og giør Skade, da maa det indsættes indtil Skaden bliver betalt, og Eiermanden løser det ud efter Loven ([Landslǫg hin nýju, landslögin nýju, Landslǫg Magnúsar lagabœtis -] Den nyere Landslov. Dins: NGL II,123-124: VII - Landsleiebolk, cap. 32: ‘hversu út skal leysa fénað ǁ quomodo e claustris pecora redimantur ǁ Hvorledes optaget Qvæg bør udløses ’): XXXII. Si un home té bestiar, un altre un camp de conreu, [i] un de tercer una tanca construïda de manera no d'acord amb la llei, [i el bestiar entra dins el camp de correu per la tanca que no estigui feta a dreta llei], que el propietari del camp de conreu faci anar a cercar homes i els faci veure que el bestiar ha entrat dins el seu camp de conreu o dins la seva prada; aleshores, que se'ls endugui d'allà en presència de testimonis i faci taxar a set homes de bon seny el dany que s'hagi fet, i tanqui el bestiar que li haurà entrat [a un corral o establa seu] i que meni el bestiar, sense fermar-lo, dins un edifici seu, i que no li posi ni fermall ni corda. I si un animal en fereix un altre amb les banyes, aquest dany és responsabilitat del propietari del bestiar i no pas del qui l'ha tancat. I tot allò que el qui té en propietat el bestiar perdi a mans del (= hagi [hagut] de pagar com a indemnització per danys i perjudicis) propietari del camp de conreu, que li ho pagui el qui tenia la tanca construïda de manera contrària a dreta llei. El qui hagi tancat el bestiar ho farà avinent el mateix dia al seu propietari. I, si [el propietari dels animals] no els vol pas rescatar, que [el propietari del camp de conreu o la prada] els deixi tancats per cinc dies, i si al cinquè dia no s'han rescatat els animals, aleshores que passi a ésser llur propietari el qui els hagi tancats i aleshores la indemnització per danys i perjudicis ja estarà quitada. Però, si l'home [que posseeix el bestiar] se'n duu el bestiar d'allà on hom l'havia deixat tancat, i no en vol pagar el rescat previst per la llei, això es considerarà lokurán o ‘robatori de forrellat’; el hǫfðingi serà castigat a pagar una multa d'una marca d'argent a la persona que va tancar el bestiar, i qualsevol dels altres que hagi anat amb ell a endur-se'n el bestiar, que pagui una multa de dos aurar d’argent. I si un porc, o una altra mena de bestiar, entra dins el camp de conreu o dins la prada traspassant tanques construïdes a dreta llei, que el propietari de les tanques els tanqui [a dins els seus estables o corrals] per a rebre’n les [oportunes] indemnitzacions per danys i perjudicis, i que el propietari legal dels animals els rescati/recuperi segons el previst per la llei. I que [el propietari afectat] tanqui [dins estables o corrals seus], per a rebre’n indemnització per danys i perjudicis, els cavalls fermats o les vaques fermades o qualssevol altre bestiar que llurs propietaris hagin tingut tancats o fermats a dins llurs pròpies tanques i que s’hagin deslliurat i hagin causat danys, i que llur propietari els recuperi / rescati de la manera prevista per la llei (el text fou reprès gairebé sense modificacions pel Codi Johanneu, cap.33 ‘um laga innsetning á fénaði ok ausla’, pp. 163-164: “nú ef einn maðr á akr, tǫðu eða eng, annarr fénað, en þriði garð úgildan, sá, er lóð á skal eptir mǫnnum ganga ok láta þá sjá, at fénaðr er kominn í akr[, tǫðu] eða eng, þá skal hann ór taka með vitnum, ok láta sjau [skynsama] menn meta ausla (Páll Briem 3(1899):74-75: usla) þann, er gerr er, ok setja inn fénað þann er í er kominn, ok reka lausan í hús inn, ok leggja hvárki á bast né band; þó at hvert stangi annat, þá er þat í ábyrgð eiganda, en eigi þess er inn setti. Þat skal hann ábyrgjaz, ef treðz af húsþrǫng, eða fellr hús á eða garðr, nema fénaðr felli ofan. Nú alt slíkt sem sá missir er búit á fyrir þeim, er lóð á, þá lúki sá gjalda honum er garð átti úgildan þar sem gildr [pàg. 164] skyldi vera. Gera skal eiganda boð samdœgris er bú er inn sett. Nú vill hann eigi út leysa, þá skal standa inni til fimtar; en ef eigi er þá út leyst, en ef eigi er þá út leyst, þá á sá þat er inn setti, ok heita þá lokin auslagjǫld (Páll Briem 3(1899):74-75: uslagjöld). En ef maðr tekr fénað þann brott er inn var settr, ok vill eigi leysa út at lǫgum, þat heitir lokurán, sekr hǫfðingi mǫrk við þann er inn setti, en hverr annarra, er at er með honum brott at reka, tveim aurum. En ef svín kemr í akr eða eng eða annat búfé at gǫrðum gildum, þá skal inn setja til auslagjalda, ok leysi út at lǫgum sá er á. En tjóðrhesta ok tjóðrkýr ok alt þat bú er bœndr setja sjálfir innan garða sjálfir, ok verðr þat laust ok gerir ausla, seti inn til auslagjalda, ok leysi eigandi út at lǫgum” ...Si l'edifici o la tanca [dins els quals estigui tancat el bestiar] cau damunt el bestiar o si el bestiar tancat resulta trepitjat per falta d'espai, n'és responsable el propietari [de la terra de conreu o de la prada], llevat que sigui el bestiar el qui hagi fet caure el sostre o la tanca...)
♦ setja e-ð ~ e-n inn í e-ð: posar una cosa ~ algú dins una cosa
◊ fengin var stærsta gerð af sendiferðabíl og allur húsbúnaður Holbergs <...> settur inn í hann: van aconseguir el model més gros de furgoneta i hi ficaren dedins tot el mobiliari i estris de la llar d'en Holberg
♦ setja bílinn inn í skúr: tancar el cotxe al garatge
2. <setja e-ð inn á e-ð>(senda, flytja, hlaða upp o.s.fr.posar una cosa a... (introduir una cosa a una altra)
♦ setja mynd eftir sig inn á vefsíðuna: va penjar una foto seva a la pàgina web
◊ hann setti grein inn á spjallið: va penjar un article al xat
♦ setja tal inn á e-ð: (talsetjadoblar una cosa (cosa = pel·lícula)
3. <setja e-n inn í e-ð>(embætti, starfposar algú en una cosa (nomenar per a un càrrec & posar algú al corrent en una feina)
◊ setja e-n [inn] í embætti: nomenar algú per a un càrrec
◊ setja e-n inn í starfið: posar algú al corrent com fer la feina
4. <setja e-n inn>(setja í varðhaldtancar algú (a la presó)
♦ setja e-n inn: tancar algú [a la presó]
 
J. <í>
1. <setja í>posar en un lloc (col·locar & instal·lar & dipositar a l'interior d'un lloc)
◊ hann setti fiskana í bláa fötu: va posar els peixos dins un poal blau
♦ setja e-ð í körfu[na]: posar una cosa a la cistella
♦ setja e-n í gestaherbergið: allotjar (o: instal·lar) algú a la cambra de convidats
2. <setja e-n [inn] í e-ð>(embættiposar algú en una cosa (nomenar per a un càrrec)
♦ setja e-n [inn] í embætti: nomenar algú per a un càrrec
3. <setja í fangelsi ~ varðhald>(hneppa í varðhaldtancar a la presó (engarjolar, empresonar)
♦ setja e-n í fangelsi: tancar algú a la presó
♦ setja e-n í járn: engrillonar algú
♦ setja e-n í varðhald: arrestar algú, encarcerar algú
4. <setja í gang>(kveikja, láta vél hreyfastengegar (posar en marxa, p.e., motor)
♦ setja e-ð í gang: engegar una cosa, posar una cosa en marxa
5. <setja e-ð í stað e-s (o: í staðinn fyrir e-ð)>(láta e-ð koma í stað annarssubstituir una cosa per una altra (posar una cosa en lloc d'una altra)
♦ láta setja ‘miðnætti’ í staðinn fyrir ‘lágnætti’: fer substituir ‘lágnætti’ per ‘miðnætti’
6. <setja í skóla>(skrá í skólaescolaritzar (fer-lo anar a escola)
♦ setja barn í skóla: escolaritzar un infant, matricular un infant a l'escola
♦ setja barn í skóla fyrir börn með sérþarfir: matricular un infant a una escola per a infants amb necessitats especials
♦ setja barn í sérskóla fyrir börn með námserfiðleika: matricular un infant a una escola especial per a infants amb dificultats d'aprenentatge
7. <setja ofan í við>(vanda um við, ávítarenyar (clavar renyada o reprimenda)
♦ setja ofan í við e-n: renyar algú
8. <setja sál í veð><LOC FIGempenyorar l'ànima [al diable], donar l'ànima [al diable] com a penyora
◊ undirrót allra lasta ǁ ágirndin kölluð er. ǁ Frómleika frá sér kasta ǁ fjárplógsmenn ágjarnir, ǁ sem freklega elska féð, ǁ auði með okri safna, ǁ andlegri blessun hafna, ǁ en setja sál í veð: l'arrel última de tots els vicis es diu cupiditat. Foragiten lluny de si l'honestedat els cobejosos llauradors de diners que estimen els diners amb avidesa, que amunteguen riqueses amb l'usura, que refusen la benedicció espiritual i empenyoren l'ànima
 
K. <niður>
1. <setja niður>posar en terra (dipositar en terra)
♦ setja e-ð ~ e-n niður: posar una cosa ~ algú en terra
◊ var hon borin til kirkju ok sett niðr hjá altari til hægri hliðar hjá biskupi, ok gekk hann þrysvar til hennar í messunni ok it síðasta sinn, er hann hafði þvegit sér. Síðan reið hann vatni á krypplinginn ok blessaði hana, ok varð hon þegar í stað heil ok gekk sem hon aldri hefði kreppt verit: la portaren a l'església i la deixaren en terra al costat dret de l'altar arran mateix d'on era el bisbe. Durant la missa ell es va acostar a ella tres vegades i la darrera vegada fou després de l'ablució de les mans. Després, va amarar la dona baldada amb l'aigua de l'ablució i la va beneir, i això la va guarir immediatament i es va posar a caminar com si mai abans no hagués estada baldada
◊ þar var og Sadók, og Abjatar og allir levítarnir með honum. Báru þeir sáttmálsörk Guðs. Og þeir settu niður örk Guðs, uns allur lýðurinn úr borginni var kominn fram hjá: també hi era en Çadoc, i amb ell, n'Ebiatar i tots els levites. Van portar l'arca de l'aliança de Déu. I varen deposar l'arca de Déu fins que tot el poble hagué acabat de sortir de la ciutat
2. <setja e-ð niður>(gróðursetjaplantar una cosa (sembrar)
◊ setja niður kartöflur: sembrar patates
◊ setja niður blóm: plantar flors
3. <setja e-ð niður>(setja/leggja e-ð neðanjarðar, í grunniinstal·lar una cosa soterrada (muntar, posar, esp. cables o canonades, soterrats en el subsòl)
◊ setja niður nýtt eldhús [í kjallaranum] ~ nýju lagnirnar: instal·lar una nova cuina [al soterrani] ~ soterrar les noves canonades
◊ setja niður legstein í kirkjugarð ~ á grafreiti: posar una làpida al cementiri ~ a una tomba
4. <setja e-ð niður fyrir sér>(ætla að gera e-ðplanejar una cosa (proposar-se de fer una cosa, pensar de fer una cosa)
5. <setja e-ð niður>(jafnaposar fi a una cosa, concloure una cosa (disputa, desavinença, desacord, afer etc.)
♦ setja niður deilur ~ misklíðir ~ mál: posar fi a disputes ~ discòrdies ~ afers
6. <setja e-ð ~ e-n niður>(láta setjast einhvers staðarestablir una cosa ~ algú (assentar-lo a un lloc)
◊ ...og þær aðrar þjóðir, er hinn mikli og víðfrægi Asnappar flutti burt og setti niður í borginni Samaríu (bə-qiˈrjāh dī ʃāməˈrājin, בְּקִרְיָה דִּי שָׁמְרָיִן) og í öðrum héruðum hinumegin Fljóts (ʕăˌβar־nahăˈrā-h, עֲבַר-נַהֲרָה)," og svo framvegis: ...i els altres pobles que el gran i vastament cèlebre Asenappar deportà i establí a la vila de Samaria i a les altres regions d'aquesta banda de l'Eufrat», etcètera
◊ hvar væri best að setja niður tjaldstæði? – Reykjanesbær skoðar sjö svæði undir tjaldstæði: on fóra millor per a ubicar-hi el càmping? - La vila de Reykjanes contempla set indrets per al càmping
♦ setja niður ómaga: repartir els indigents pels masos d'una parròquia, de manera que entre tots ells resulti més bo de fer mantenir-los
7. <setja niður í töskurnar>(pakka niðurfer les maletes (ficar l'equipatge dins les maletes)
8. <setja niður>(lækka í álitibaixar de prestigi (minvar en consideració)
 
 
L. <saman>
1. <setja e-ð saman>compondre una cosa (muntar & acoblar, engalzar)
♦ setja e-ð aftur saman: recompondre una cosa (p.e., una cosa trencada)
2. <setja e-n til að>(fela e-m e-ð á hendurencarregar una tasca a algú (imposar una feina determinada)
♦ setja saman bók: #1. (semja, skrifacompondre un llibre (escriure'l)#2. (safnacompilar un llibre (aplegar en un llibre materials de diversa procedència)
◊ Íslendigar settu saman frumlegu og merkilegu bókmenntir: els islandesos van compondre una literatura original i remarcable
Sturlubók var sett saman af sagnaritaranum Sturlu Þórðarsyni: l’historiador Sturla Þórðarson va compilar l’Sturlubók
♦ setja saman vísu: compondre un poema
 
 
M. <til>
1. <setja e-n til e-s>posar algú en una cosa (fer que un animal, una persona, tingui accés a una cosa)
◊ og nú fara þau heim frá heimboðinu og setur Bjarni þegar hestinn til heys og var allvel varðveittur: i llavors deixaren el convit per tornar-se'n a casa i en Bjarni va donar tot seguit fenàs al cavall i el deixà ben guardat i proveït
◊ þá er Hákon konungsson var sjau vetra gamall, lét jarl setja hann til bókar. En er hann hafði at námi verit um stund, spurði jarl: “Hvat nemr þú, Hákon?”, segir hann. “Ek nem sǫng, minn herra”, sagði hann. Jarl svarar: “Ekki skaltu sǫng nema, þú skalt hvártki vera prestr né biskup”. Mikla elsku hafði jarl á konungssyni ok svá frú Kristín: quan el príncep Hákon va fer els set anys, el iarl [Hákon] li va fer donar instrucció. Quan el vailet ja feia un temps que havia estat rebent instrucció, el iarl li va demanar: “què estàs aprenent, Hákon?”, li va dir. “Aprenc a cantar, mon senyor”, li va dir. El iarl li va replicar: “No cal pas que aprenguis a cantar perquè no has d'ésser ni prevere ni bisbe”. El iarl tenia un gran amor pel príncep i el mateix també feia Senyora Cristina
◊ Sverrir var fimm vetra gamall, er hann fór af Noregi ok vestr til Færeyja, ok var hann þar með Hróa biskupi at fóstri ok uppfœzlu. Setti biskup hann til bókar, ok gaf honum vígslur, svá at hann var vígðr til prests: l'Sverrir tenia cinc anys quan va sortir de Noruega per anar a les illes Fèriar. Allà va estar a cal bisbe Hrói, que li va fer de fóstrfaðir i el va criar. El bisbe el va fer instruir i li donà els sants ordes, de manera que fou ordenat sacerdot
◊ Haraldur hinn hárfagri setti sonu sína til ríkis í Noregi, þá er hann tók að eldast, gerði Eirík konung yfirkonung sona sinna allra, og er Haraldur hafði verið sjö tigu vetra konungur, þá seldi hann í hendur Eiríki, syni sínum, ríki: en Haraldur Bells-cabells, quan va començar a fer-se vell, va posar els seus fills en el govern del regne de Noruega (entenc que el que l'anònim autor vol dir és que els va fer o deixar participar en els afers de govern perquè s'hi avesessin), fent el rei Eiríkur sobrerrei de tots els seus altres fills, i, quan va fer setanta anys que en Haraldur era rei de Noruega, va abdicar i traspassar el regne a l'Eiríkur, son fill
2. <setja e-n til að>(fela e-m e-ð á hendurencarregar una tasca a algú (imposar una feina determinada)
◊ ...gerit honum þann kost, at hann skipist við yðra nauðsyn allra saman, eða þér munuð hann aftaka lífinu”. Þeir hǫfðu sett menn til at gæta hans, meðan þeir fóru til birgis jarls, þvíat Sverrir hafði ætlat ferð sína til Jórsala; þóttist eigi vita þá menn í Noregi, er hann ætti trausts af ván: ...doneu-li a triar entre atendre les vostres necessitats o que, altrament, el matareu”. Havien disposat homes perquè el guardessin mentre ells anaven a veure el iarl Birgir, car l'Sverrir ja havia planejat de fer el seu viatge a Jerusalem i no creia saber de ningú a Noruega del qual tingués esperança d'ajut
◊ en þá er Hákon sat í friði, þá leitaði hann eftir um ríki það allt, er Haraldur, faðir hans, hafði haft. Hákon konungur hafði sent menn austur á Vermaland, tólf saman; höfðu þeir fengið skatt af jarlinum; og er þeir fóru aftur um Eiðaskóg, þá komu að þeim stigamenn og drápu þá alla. Á sömu leið fór um aðra sendimenn, er Hákon konungur sendi austur á Vermaland, að menn voru drepnir, en fé kom eigi aftur. Var það þá sumra manna mál, að Arnviður jarl myndi setja menn sína til að drepa menn konungsins, en hafa féð að færa jarlinum: i quan el rei Hákon hagué pacificat el país, va posar els ulls a la resta del regne que havia posseït en Haraldur, son pare. El rei Hákon havia enviat homes, dotze en total, a ponent, al Vermaland. Allà hi havien cobrat el tribut del iarl. De tornada, quan passaren per l'Eiðaskógur [que separa Suècia de Noruega], els atacaren uns lladres i els mataren tots. Exactament el mateix els passà als altres emissaris que el rei Hákon va enviar a ponent, al Vermaland: tots ells foren morts i els diners van desaparèixer. Aleshores començà a córrer la brama entre la gent que el iarl Arnviður devia enviar homes seus a matar els homes del rei i recuperar els diners per portar-los al iarl
◊ og þar kom að hann slóst á tal við Guðrúnu dóttur Guðbrands svo að það töluðu menn að hann mundi fífla hana. En er Guðbrandur varð þess var taldi hann á hana mjög er hún átti tal við Hrapp og bað hana að varast að mæla nokkuð við hann svo að eigi heyrðu allir menn. Hún hét góðu um fyrst en þó dró til vanda um tal þeirra. Þá setti Guðbrandur til Ásvarð verkstjóra sinn að ganga með henni hvert er hún færi: i aleshores es va estrevenir que va encetar una conversa amb la Guðrún, la filla d'en Guðbrandur de tal manera que la gent deia que ell la devia estar seduint, i quan en Guðbrandur se'n va adonar, li va recriminar molt a ella que tingués conversa amb en Hrappur i li va pregar que se'n guardés de parlar de res amb ell que no ho sentissin tots. Ella li ho va prometre i ho va fer tenir ver al començament, però [poc després] llurs converses varen tornar a tenir el mateix tarannà que abans. Aleshores en Guðbrandur va posar l'Ásvarður, el seu capatàs, perquè l'acompanyés a qualsevol lloc on anés
◊ þá er Karlamagnús konungr spurði brautreið Vilhjálms, varð hann úglaðr ok setti til gísla, at hann fengi upp spurt, ok verðr engi víss og dofnar yfir (Af Vilhjálmi Korneis, cap. III, pág. 535): quan el rei Karlamagnús va saber que en Vilhjálmr se n'era anat, en va estar molt contristat i designà vigilants (Vocabulari: Baetke 19874, pàg. 678 gísl m. <...> 2. Wächter, Aufpasser: setja gísla fyrir e-m jmd. beoabachten, jmds. Bewegungen verfolgen lassen) perquè en fos descobert el seu parador, però ningú no ho va poder esbrinar i la gent deixà de parlar d'aquell afer
 
 
N. <undir>
1. <setja e-ð undir e-ð>posar una cosa davall una cosa (col·locar una cosa desota o al peu d'una altra cosa)
♦ setja nafn sitt undir bréfið: posar la seva signatura a la carta, sotascriure's a la carta (signar al peu d'un document o escrit)
♦ setja [e-ð] undir lekann: #1. (setja ílát þar sem inn drýpurposar una ribella davall la gotera (per arreplegar-ne l'aigua que en vagi degotant)#2. <LOC FIGposar aturall (o: fre) a una cosa
 
 
O. <upp>
1. <setja upp>posar dret -a (aixecar, dreçar, elevar)
2. <setja e-ð upp>(um hatt, húfu, grímu, gleraugu & endaþarmsstílaposar-se una cosa (barret, capell, gorra, màscara, ulleres & supositoris)
♦ setja upp (o: setja á sig) hatt: posar-se un barret (o: capell, Bal.)
♦ setja upp grímu: posar-se una màscara
♦ setja upp stílinn: posar-se el supositori
3. <setja e-ð upp><INFORMinstal·lar una cosa
♦ setja upp póstaðganginn þinn: configurar l'accés al teu compte de correu
♦ setja upp tölvuforrit: instal·lar un programa informàtic
4. <setja e-ð upp>(verðfixar una cosa (demanar un preu determinat per una cosa)
♦ setja upp hátt verð: fixar (o: demanar) un preu alt
♦ hún setti fjörutíu evrur upp við mig fyrir e-ð: em va fer pagar-li quaranta euros per una cos
5. <setja e-ð upp>(setja á svið leikrit, leiksýning, leikverkposar una cosa en escena (escenificar peça de teatre)
♦ setja upp leikrit: posar en escena una obra teatral
6. <setja e-ð upp>(um svipfer una cosa (mostrar o ostentar un determinat posat, cara i semblants)
♦ setja upp hátíðarsvip: fer un posat solemne
♦ setja upp óánægjusvip: posar cara de descontentament
♦ setja upp (o: á sig) hundshaus: posar cara de pomes agres, arrufar el nas
♦ settu ekki upp þennan svip!: no facis aquesta cara!
7. <setja e-ð upp><NÀUTposar en sec una nau, treure a terra una nau
◊ síðan steig Þórólfur á skip sitt og hélt á brott leið sína. Er þá ekki sagt frá ferð hans, að til tíðinda yrði, áður hann kom á Sandnes heim og lét flytja til bæjar herfang það allt, er hann hafði heim haft, en setja upp skip sitt; skorti þá eigi föng að fæða lið sitt um veturinn. Sat Þórólfur heima jafnan og hafði fjölmenni eigi minna en hina fyrri vetur: tot seguit, en Þórólfur va pujar a bord de la seva nau i prosseguí la seva via. De la seva travessia, fins que va arribar a ca seva a Sandnes, no se'n diu res que fos especialment memorable. Un cop allà, va fer dur tot el seu botí al mas que hi tenia i va fer treure a terra la seva nau. No tenia escassetat d'aliments, sinó que en tenia prou com per a alimentar tot l'hivern la seva tripulació. En Þórólfur no deixava mai el mas i la quantitat de gent que hi havia amb ell no era pas inferior a la de l'any anterior
◊ Þórólfur fór ferðar sinnar, þegar hann var búinn, og greiddist honum vel og kom skipi sínu í Borgarfjörð og fór þegar bráðlega heim til föður síns; varð þar fagnafundur mikill, er þeir hittust. Síðan fór Skalla-Grímur til skips móti Þórólfi, lét setja upp skipið, en Þórólfur fór heim til Borgar með tólfta mann: quan es va haver aparellat, en Þórólfur va salpar i va tenir una bona travessia i va arribar amb la seva nau al fiord de Borgarfjörður. Immediatament es va dirigir a ca son pare. Quan es varen veure, el reencontre fou molt emotiu i ple d'alegria. Tot seguit, l'Skalla-Grímur se n'anà fins al vaixell per ocupar-s'hi d'en Þórólfur i la mercaderia. Va fer treure a terra la nau i en Þórólfur se n'anà a Borg amb onze homes
◊ síðan hélt Egill til Noregs, og er hann kom við land, fór hann sem skyndilegast inn í Fjörðu; hann spurði þau tíðindi, að andaður var Þórir hersir, en Arinbjörn hafði tekið við arfi og gerst lendur maður. Egill fór á fund Arinbjarnar og fékk þar góðar viðtökur; bauð Arinbjörn honum þar að vera. Egill þekktist það; lét hann setja upp skipið og vista lið; en Arinbjörn tók við Agli við tólfta mann og var með honum um veturinn: l'Egill llavors va posar rumb cap a Noruega i quan va arribar a les seves costes, es va dirigir tan ràpidament com li fou possible a Firðir. Allà li contaren la notícia que en Þórir el hersir era mort i que l'Arinbjörn havia pres possessió de la seva herència i s'havia fet un lendur maður. L'Egill va anar a veure l'Arinbjörn, el qual li va dispensar una bona acollida. L'Arinbjörn el va convidar a romandre-hi. L'Egill va acceptar la invitació. Va fer treure a terra la nau i allotjar la seva tripulació. L'Arinbjörn mateix va acollir a ca seva l'Egill amb onze homes més, i l'Egill i ells hi passaren tot l'hivern a ca ell
 
P. <út>
1. <setja e-ð út>(um skipvarar una cosa (llançar una nau a l'aigua un cop construïda)
◊ þann vetur bauð Haraldur konungur út leiðangri, almenning úr Noregi. En er voraði dróst her mikill saman. Þá lét Haraldur konungur setja út skip það hið mikla á ána Nið. Síðan lét hann upp setja drekahöfuðin: aquell hivern, el rei Haraldur va convocar una lleva general a Noruega i quan va arribar la primavera es va aplegar un gran exèrcit. Aleshores el rei Haraldur va fer varar aqueix gran vaixell al riu Nið. Després, li va fer posar els caps de drac
2. <setja út á e-ð>(gagnrýnatenir a dir d'una cosa (criticar, blasmar)
♦ setja út á e-ð: tenir a dir d'una cosa, criticar una cosa, posar emperons (o: objeccions) a una cosa
♦ hafa ekkert út á e-ð að setja: no tenir res a objectar a una cosa, no tenir res a dir d'una cosa
 
Q. <yfir>
1. <setja e-ð yfir e-ð><GENposar una cosa damunt una cosa (tapar o cobrir una cosa amb una cosa)
◊ hann setti hettuna [af úlpunni] yfir hausinn: es va posar la caputxa de la parca
2. <setja yfir e-ð>(gera að yfirmanni yfirposar al capdavant d'una cosa (subordinar una cosa a algú, posar una cosa sota el comadament d'algú)
♦ setja e-n yfir e-ð: posar algú al capdavant d'una cosa
◊ þá tók við vald ok ríki Svíakonungs. Hann hafði þar sett yfir tvá sýslumenn Eilíf gauzka yfir hinn nyrðra hluta en Hróa skjálga yfir hinn eystra hlut allt til Elfar: allà[, a Svínasund,] hi començava l'autoritat i el regne del rei de Suècia. Aquest havia posat aquest territori sota l'administració de dos prefectes: havia posat l'Eilífr el gauta al capdavant de la part més septentrional i en Hrói Guerxo al capdavant de la part més oriental fins al riu Elfr (cf. Baetke 19874, pàg. 645: þá tók við ríki Svíakonungs da begann das Reich des Schwedenkönigs)
◊ en sá her, er þá var þar saman kominn, þá setti konungur þar yfir höfðingja Þórólf og Egil; skyldu þeir ráða fyrir því liði, er víkingar höfðu þangað haft til konungs, en Álfgeir sjálfur hafði þá enn forráð síns liðs; þá fékk konungur enn sveitarhöfðingja þá, er honum sýndist. En er Egill kom heim af stefnunni til félaga sinna, þá spurðu þeir, hvað hann kynni að segja þeim tíðinda frá Skotakonungi: el rei va posar l'exèrcit que ja s'havia aplegat allà sota el comandament d'en Þórólfur i n'Egill. També els va posar al capdavant de les tropes que els viquings havien aportat al rei. El propi Álfgeir continuaria tenint el comandament de les seves tropes. Llavors, el rei encara va designar com a capitans de destacament els homes que a ell li semblaven escaients. I quan n'Egill va tornar de la reunió allà on hi havia els seus companys, aquests li varen demanar quines noves els podia contar del rei dels escocesos
◊ Haraldr konungr setti Eystein jarl yfir Vestfold, ok seldi honum syni sína til fóstrs: Sigrøðr hrísi, Hálfdan háleggr, Guðrøðr ljómi, Rǫgnvaldr réttilbeini; þeir váru synir Snjófríðar finnsku: el rei Haraldr va posar al capdavant del Vestfold el iarl Eysteinn, a qui va lliurar els seus fills perquè els fes de fóstrfaðir: en Sigrøðr hrísi, en Hálfdan Camallarg, en Guðrøðr Raig i en Rǫgnvaldr Camadret; tots ells eren fills de na Snjófríðr la finesa
 
III. <reflexiu>:
1. <sig>: posar-se (col·locar-se)
♦ setja sig inn í e-ð: familiaritzar-se amb una cosa, informar-se sobre una cosa (posar-se al corrent d'una cosa, fer d'arribar a conèixer una cosa)
◊ hann setti sig inn í hugarmein barnsins: es va informar sobre el món mental de l'infant
◊ þjóðin setti sig inn í málið: la nació es va informar sobre la qüestió
♦ setja sig í spor annarra: (setja sig í stöðu e-sposar-se en el lloc d'algú (ficar-se dins la seva pell, sentir-hi empatia)
♦ settu þig í mín spor: posa't en el meu lloc
2. <sig>(setjast niðurasseure's (col·locar-se assegut sobre un objecte)
♦ setja sig á rekkjustokkinn: asseure's a l'espona del llit
◊ þá bað Sigurður Finnu, að hann mætti með á land ganga; hún lét það eftir honum, en bað hann ekki orð tala. Þau gengu til hússins; þar bað Finna Sigurð bíða sín, meðan hún gengi inn; hann gerði svo. Finna gekk inn og setti sig á rekkjustokkinn og kvað vísu: "Hér sit eg ein á stokki, ǁ af mér er gleðinnar þokki; ǁ tapað hefur seggurinn svinni ǁ sumarlangt gleðinni minni. ǁ Önnur hlaut þann er eg unna; ǁ oft fellur sjór yfir hlunna": en Sigurður llavors va demanar a la Finna que li permetés acompanyar-la a terra. Ella hi va consentir però li va pregar que no digués ni un mot. Es dirigiren a la casa. Allà, la Finna va demanar al Sigurður que l'esperés a fora mentre ella hi entrava dedins i així ho va fer. La Finna va entrar-hi i es va asseure a l'espona del llit i hi declamà aquesta vísa: “Sec tota sola a l'espona, de mi ha fuit la favor de l'alegria: el [meu] molt bon home m'ha fet perdre la meva alegria tot l'estiu. Una altra ha aconseguit el qui jo estimava. Les ones sovint cauen sobre les planxes del vaixell” (el significat habitual de l'adjectiu svinnur és savi. Li atorgo el significat ágætur ‘excel·lent, molt bo’, menys habitual, però potser aquí més lògic
3. <sig>: (rísa gegn e-u, veita viðnám gegn e-uoposar-se a (posar-se de través contra)
♦ setja sig upp á móti e-m: oposar-se a algú
♦ setja sig upp á móti e-u: oposar-se a una cosa, resistir-se a una cosa
4. <sig>: (nota tækifæriaprofitar una cosa (ocasió, oportunitat)
♦ setja sig út til að <+ inf.>aprofitar qualsevol oportunitat (o: ocasió) per a <+ inf.>
♦ setja sig (o: sitja) ekki úr færi að <+ inf.><LOC FIGno [deixar] perdre l'oportunitat de <+ inf.>
5. <sér>(t.d. sem tarkmark[pro]posar-se una cosa (p.e., com a objectiu, meta etc.)
♦ setja sér það markmið að <+ inf.>posar-se la meta de <+ inf.>
♦ setja sér sem [sérstakt] takmark að <+ inf.>[pro]posar-se com a objectiu [especial] <+ inf.>
♦ setja sér sem [sérstakt] takmark að <+ subj.>[pro]posar-se com a objectiu [especial] <+ subj.>
 
IV. <impersonal>:
1. (snjóa mikiðfer una gran nevada (caure una gran quantitat de neu)
♦ það setur ~ setti niður stórsnjó ~ blotasnjó: fa ~ ha fet una gran nevada ~ una nevada humida (ha caigut neu en una gran quantitat i se n'ha posat una capa gruixuda)
2. (fara að, bregðastposar-se a (començar)
♦ það setti að honum hósta: es va posar a tossir, va tenir un accés de tos
♦ það setti að henni grát: es va posar a plorar, esclafir en plors
♦ ákafan grát setti að henni aftur: va tornar a esclafir a plorar desconsoladament
3. (verðatornar[-se] (quedar-se)
♦ alla setti hljóða: tots varen callar, es va fer el silenci
♦ mig setti hljóðan: vaig quedar mut, les paraules em varen faltar
♦ hana setti dreyrarauða: es va posar vermella com una tomaca
4. (gerastsucceir (passar)
♦ við skulum sjá hvað setur: caldrà esperar i veure què passa, ja veurem
 

setjara·salur <m. -salar, -salir>:
<TIPOGsala f de composició

setjara·vél <f. -vélar, -vélar>:
<TIPOGmàquina componedora, màquina f de composició [tipogràfica]

setjari <m. setjara, setjarar>:
<TIPOGcaixista m & f
♦ prentari og setjari: tipògraf i caixista

setjast <sest ~ setjumst | settist ~ settumst | sest>:
1. <GENasseure's
♦ sestu!: asseu-te! seu!
♦ setjist!: asseieu-vos!
♦ setjast aftur: tornar-se a asseure
♦ setjast að borðnunum: <LOC FIGasseure's a taula (per dinar)
♦ setjast á stólinn: asseure's a la cadira
♦ setjast með e-m: asseure's amb algú
♦ setjast saman: asseure's plegats -ades
♦ setjast uppréttur: asseure's bé, asseure's amb l'esquena dreta
2. (sólpondre's (sol)
♦ sólin sest: el sol es pon
♦ sólin er sest: el sol s'ha post (o: s'és post)
3. (fugl, fiðrildi & flugvélposar-se (ocell, papallona, p.e., a una branca, a una flor etc. & avió a pista)
4. (grugg á vökva & rykdeposar (dipositar-se en el fons les parts sòlides en suspensió en un líquid, formar-se el pòsit en un líquid & pols en suspensió en l'aire)
◊ gruggið sest á botninn: el pòsit es diposita en el fons del líquid, el líquid deposa
◊ ryk sest á borðið: es posa pols a la taula
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <>
1. <setjast að [í e-ð]>: establir-se [a un lloc], instal·lar-se [a un lloc]
◊ dúfur eru fuglar sem víða hafa sest að: els coloms són uns ocells que s’han instal·lat a molts de llocs
◊ hann hefur sest að í þéttbýli: s’ha establert a un poble (o: a una ciutat)
◊ Latverjar settust að í Latíum: els lacis es van establir al Laci
◊ þótt talið sé að írskir einsetumunkar -papar- hafi sest að hér fyrstir manna, er ekki vitað til þess að <+ subj.>...: encara que es digui que foren ermitans irlandesos -els papar- els primers homes que es van establir aquí, <+ ind.> 
◊ svartir íbúar landsins settust að á búgörðum í eigu hvítra manna: un cert nombre d’habitants negres del país s’han assentat a les grans finques propietat de blancs
♦ setjast að eins bónda: allotjar-se (o: instal·lar-se) [durant un cert temps] a ca un únic pagès
◊ Ófeigur svarar: "Það er vel að þú hefir að spurt Guðmundur og beið eg þess að. En það er erindi mitt að færa þér heim sanninn því að þeim norður þar þykir þú hafa of lítinn áður. Nú veistu að það er vandi þinn að fara á hendur þingmönnum þínum norður um sveitir á vorið með þrjá tigu manna og setjast að eins bónda sjö nætur. Nú er það lítil vægð við þá sem lítil fé eiga og eigi hafa betur en skipað til búa sinna á haustið. Og verður þeim slíkt mikil yfirskipan. Nú höfðum vér eigi svo lengi hér verið og þótti mér sem þú þyrftir bæði að kaupa hey og mat og áttir allt gnógt og ert höfðingi yfir mönnum. Eg hygg að þú værir aldrei minni höfðingi þótt þú færir til vina þinna við tíunda mann. Mundu allir því kunna vel": l'Ófeigur li va respondre: "Guðmundur, està bé que ho hagis preguntat i estava esperant que ho fessis. El motiu pel qual he vingut ha estat el de portar-te a ca teva la veritat, perquè als del nord els sembla que fins ara n'has tinguda massa poca. Com ja saps, tens per costum de visitar a la primavera els teus þingmenn del nord amb trenta homes i d'allotjar-te [amb ells] al mas del mateix pagès durant vuit dies. Això és desconsiderat amb la gent de patrimoni reduït i que, a la tardor, tot just han pogut proveir-se per a si mateixos. La teva visita els resulta una càrrega massa feixuga. Doncs bé, nosaltres no som romasos tant de temps al teu mas, i ja m'ha semblat que t'ha calgut comprar fenàs i menjar i això que tu en tenies a bastament i ets un [gran] cabdill de la teva gent. Tinc per mi que no series pas un cabdill menor si anessis a visitar els teus amics amb una desena d'homes. Aleshores tots n'estarien pagats"
 
B. <aftur>
1. <setjast aftur>: romandre a un lloc (per comptes de fer un viatge o partir cap a un lloc)
◊ Auðgísl mælti: "Eg hefi spurt að þú hefir verið í skipsbroti og ert nú orðinn mjög svo öreigi og féþurfi. Nú mun eg slá kaupi við þig að þú far með mér austur á Gautland til veturvistar. En eg skal gefa þér tíu merkur silfurs til fylgdar því að mér er sagt að þín fylgd sé vel kaupandi en vegurinn er kallaður ekki hreinn og setjast af því margir aftur þeir er fara vildu": Auðgísl li va dir: "he sentit a dir que vares naufragar i que ara ets un home molt mancat de béns i diners. Així doncs, vull fer aquesta barrina amb tu: m'acompanyaràs a llevant, al Gautland i hi passaràs l'hivern amb mi. A canvi de la teva companyia jo et donaré deu marcs d'argent, car m'han dit que la teva companyia els val bé i, segons, diuen, el camí no és net de perills i, per això, molts dels qui hi voldrien anar, desisteixen de fer-ho" (Baetke 19874, pàg. 529: setjask aptr zurückbleiben, daheimbleiben, nicht mitfahren)
 
C. <á>
1. <setjast á tal við e-n>: asseure's a parlar amb algú
 
D. <í>
1. <setjast í helgan stein>: #1. <(ganga í klausturentrar a un monestir (fer-se frare o sor, monjo o monja)#2. (draga sig í hlé, hætta umsvifum út á viðretirar-se (de la vida pública, del treball etc.)
 
E. <niður>
1. <setjast niður>: asseure's (deixar d'estar dret)
◊ síðan settist hann niður, spennti greipar og...:  després, es va asseure [en terra], va ajuntar les mans per pregar i...
◊ ...settust þeir báðir niður undir tré nokkru stóru: ...es van asseure tots dos sota un gran arbre
◊ þá tók hann tíu menn af öldungum borgarinnar og sagði: "Setjist hér (ʃəˌβū־ˈφɔh, שְׁבוּ-פֹה)!" Og þeir settust niður (wa-i̯ʝēˈʃēβū, וַיֵּשֵׁבוּ)aleshores prengué deu homes d'entre els vells de la vila i els digué: «Asseieu-vos aquí!». I ells s'hi assegueren
 
F. <um>
1. <setjast e-ð um>: posar setge a una cosa, assetjar una cosa
♦ setjast um borg: assetjar una ciutat
 
G. <upp>
1. <setjast upp>(e-r sem liggurincorporar-se (posar-se dreta de mig cos per amunt en el llit una persona ajaguda)
◊ þá er líkið hafði upp sest og hélt um miðja dóttur bónda: quan el cadàver s’havia incorporat i agafava la filla de l’amo del mas per la cintura
♦ setjast upp í rúminu: incorporar-se en el llit
2. <setjast upp>(e-r sem siturredreçar-se, asseure’s bé (posar l'esquena dreta una persona asseguda)
♦ setjast upp í stólnum sínum: incorporar-se a la seva cadira, redreçar l'esquena a la seva cadira
3. <setjast upp>(hjá e-minstal·lar-se (a casa d’altri i sense demanar-los permís)
◊ Lúlla frænka þeirra kemur í heimsókn og sest upp: la seva tieta Lúlla ve de visita i s’acaba instal·lant a la casa

set·lag <n. -lags, -lög>:
<GEOLdipòsit sedimentari

setning <f. setningar, setningar>:
1. (byrjunobertura f (inici formal, inauguració)
♦ setning fundarins: obertura de la reunió (o: sessió)
2. <GRAMfrase f, oració f, proposició f
♦ → aðalsetning “oració principal”
♦ → aukasetning “oració subordinada”
♦ → afleiðingarsetning “oració consecutiva”
♦ → atvikssetning “oració adverbial”
♦ → fallsetning “oració completiva”
♦ → gagnstöðusetning “oració adversativa”
♦ → háttarsetning “oració modal”
♦ → nafnháttarsetning “oració d'infinitiu”
♦ → orsakarsetning “oració causal”
♦ → samanburðarsetning “oració copulativa”
♦ → sambandssetning “oració copulativa”
♦ → samtengingarsetning “oració copulativa”
♦ → skilyrðissetning “oració condicional”
♦ → spurnarsetning “oració interrogativa”
♦ → spurnaraukasetning “oració interrogativa indirecta”
♦ → tilgangssetning “oració final”
♦ → tilvísunarsetning “oració de relatiu”
♦ → tíðarsetning “oració temporal”
♦ → viðurkenningarsetning “oració concessiva”
3. <TIPOcomposició f [tipogràfica]
♦ setning textans: composició del text [per a la seva impressió a la impremta]
4. (stofnuninstitució f (acció d'instituir)
♦ setning laga: institució de lleis, legislació f
5. (fyrirkomulag, regla, boðorðregla f (ordre)
♦ manna setningar: les lleis dels homes (en oposició a les divines)
6. <MAT & LOGteorema m
♦ síðusta setning Fermats: el darrer teorema d'en Fermat
♦ setning Pýþagórasar: el teorema d'en Pitàgores

setninga·áhersla <f. -áherslu, -áherslur. Gen. pl.: -áherslna>:
<GRAMaccent m de frase

setninga·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<GRAMsintaxi f
◊ “Íslenzk setningafræði handa skólum og útvarpi” eftir Björn Guðfinnsson: “Sintaxi islandesa per a les escoles i la radiofonia” d'en Björn Guðfinnsson

setningafræði·lega <adv.>:
<GRAMsintàcticament

setningafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
<GRAMsintàctic -a

setninga·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
<GRAMconstrucció f de la frase, sintaxi f

setningar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
cerimònia f d'obertura

setningar·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<GRAMsintagma m, constituent sintàctic
♦ → atviksliður “sintagma adverbial”
♦ → forsetningarliður “sintagma preposicional”
♦ → lýsingarorðsliður “sintagma adjectival”
♦ → nafnliður “sintagma nominal”
♦ → sagnliður “sintagma verbal”

setninga·rof <n. -rofs, -rof>:
<GRAManacolut m

setningar·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -rærðna>:
discurs m inaugural
♦ flytja setningarræðuna á ráðstefnunni: pronunciar el discurs inaugural del congrés

setningar·vél <f. -vélar, -vélar>:
<TIPOGmàquina componedora, màquina f de compondre, màquina f de composició [tipogràfica]

setninga·skil <n.pl -skila>:
<GRAMseparació f de frases, frontera interfràstica

setninga·skipun <f. -skipunar, no comptable>:
<GRAMconstrucció sintàctica, estructura sintàctica
♦ flókin setningaskipun: una sintaxi complicada

setningur <m. setnings, setningar>:
1. (ásetningurresolució f (propòsit, determinació)
2. (aðgæsla, eftirtektatenció f (cura)
3. (hóf, hófsemimoderació f (mesura, temperança)

set·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
<HISTsetstokkur m, biga f de set, cadascuna de les bigues horitzontals que s'empraven per delimitar (per la part del davant) cadascun dels set o pallar de les cases medievals. Es podien desclavar i posar damunt el set perquè hi fessin de banc, o bé per a qualsevol altra finalitat
◊ þá var Eiríkur ger á brott úr Haukadal. Hann nam þá Brokey og Yxney og bjó að Tröðum í Suðurey hinn fyrsta vetur. Þá léði hann Þorgesti setstokka. Síðan fór Eiríkur í Yxney og bjó á Eiríksstöðum. Þá heimti hann setstokkana og náði eigi. Eiríkur sótti setstokkana á Breiðabólstað en Þorgestur fór eftir honum. Þeir börðust skammt frá garði að Dröngum. Þar féllu tveir synir Þorgests og nokkurir menn aðrir: aleshores l'Eiríkur fou bandejat del Haukadalur. Aleshores va prendre possessió de les illes de Brokey i Yxney i va passar el primer hivern a Traðir, a l'illa de Suðurey. Aleshores va prestar al Þorgestur les seves bigues de set. Després, l'Eiríkur va anar a Yxney on hi va viure a Eiríksstaðir. Aleshores va reclamar les bigues del set però en Þorgestur no els hi va tornar. L'Eiríkur va anar a cercar les seves bigues de set a Breiðabólstaður, però en Þorgestur va sortir a empaitar-lo. Es varen batre a poca distància de la tanca de Drangir. En aquella lluita hi varen caure dos fills d'en Þorgestur i alguns homes més
◊ Hrólfr konungr mælti: "Hér mun verða skjótt til ráða at taka, áðr hús þetta brenni yfir oss. Vér skulum rífa setstokka ór húsinu ok færa fram á þilit, svá at undan gangi": el rei Hrólfr va dir: "La situació requereix que prenguem una decisió ràpida abans que aquest edifici no se'ns cremi al nostre damunt. Arranquem les bigues dels sets de llur lloc i peguem amb elles contra el þili o envà de separació  (þverþili) de manera que aquest cedeixi"

sett <n. setts, sett>:
1. (samstæðajoc m (conjunt, bateria, set)
♦ gamla settið: <FAMels dos vells (el pare i la mare)
♦ þú ert komin með settið: <FAMja tens la parelleta (un fill i una filla)
2. <MÚSbateria f
3. <TELEVplató m

settaugar·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
ciàtica f (þjótak)

settaugar·tak <n. -taks, -tök>:
ciàtica f (þjótak)

sett·lega <adv.>:
d'una manera formal i escaient, educadament

sett·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hægurtranquil -il·la (pausat, assossegat, calmós o calmat)
2. (prúðurcortès -esa (educat, distingit, elegant)
3. (ráðsetturassentat -ada (que ja ha arribat a una estabilitat en la vida)

sett·letur <n. -leturs, -letur>:
<PALEOGlletra gòtica [manuscrita]

settur, sett, sett <adj.>:
1. <GENposat -ada (setja)
♦ settur í embætti: nomenat [provisòriament] per a un càrrec
2. (í hárri eða lágri stöðusituat -ada, col·locat -ada (en una posició laboral i/o social alta o baixa)
♦ illa settur: mal situat -ada (en una posició dolenta econòmicament, socialment, etc.)
♦ vel settur: ben situat -ada (en una posició bona econòmicament, socialment, etc.)
♦ hátt settur: d'alt rang, en una posició alta (important en el seu càrrec, en una posició laboral o social bona, eminent, influent)
♦ lágt settur: de baix rang, en una posició baixa (subordinat, subaltern en el seu càrrec, insignificant)
3. (greypturencastat -ada, guarnit -ida (engalzat)
♦ settur demöntum: encastat de diamants
♦ settur gimsteinum: guarnit de gemmes
♦ settur af mönnum: <FIGclafert de gent, atapeït de gent de gom a gom
4. (ráðsetturcalmós -osa (tranquil, pausat)

setu·bað <n. -baðs, -böð>:
bany m de seient

setu·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
<JURjutge assignat [al cas], jutgessa assignada [al cas]

setu·lið <n. -liðs, -lið>:
<MILguarnició f
♦ setuliðið: <HISTla guarnició, nom donat a les tropes angleses i nord-americanes que ocuparen Islàndia durant la Segona Guerra Mundial

setuliðs·maður <m. -manns, -menn>:
<MILsoldat m de guarnició

setur <n. seturs, setur>:
1. <GENresidència f
2. (sólseturposta f (de sol)

setu·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f d'estar

setu·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>:
vaga f de braços caiguts

Sevilla <f. Sevilla, no comptable>:
Sevilla f
♦ frá Sevilla: de Sevilla, sevillà -ana
♦ heilagur Ísidór frá Sevilla: Sant Isidor de Sevilla
♦ Rakarinn frá Sevilla: el barber de Sevilla
♦ til Sevilla: cap a Sevilla
  A la llengua medieval, el nom de la ciutat hi és Sibil o Sibilia que es poden interpretar com a Sibíl i Sibílja respectivament.  
     

Sevilla-búi <m. -búa, -búar>:
sevillà m, sevillana f

sex <num. card.>: 
sis (6)
♦ sem segir sex (o: e-ð segir sex)<LOC FIGde Déu n'hi do, un número deu (molt bo, excel·lent)

sexa <f. sexu, sexur. Gen. pl.: sexa>:
sis m (l'autobús, el metro, la carta etc. que porta el número 6)

sex·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldaðe-ð>:
sextuplicar una cosa

sex·faldast <-faldast ~ -földumst | -faldaðist ~ -földuðumst | -faldast>:
sextuplicar-se

sex·faldur, -föld, -falt <adj.>:
sèxtuple -a

sex·falt <adv.>:
sis vegades
♦ sexfalt <+ adj. en grau compar.> en...: sis vegades més <+ adj.> que no...

sex·flötungur <m. -flötungs, -flötungar>:
<GEOMhexaedre m

sex·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:
hexàpode

sex·hleypa <f. -hleypu, -hleypur. Gen. pl.: -hleypna>:
revòlver m (independentment del fet que sigui o no de sis bales)

sex·hliðaður, -·hliðuð, -·hliðað <adj.>:
hexaèdric -a

sex·hyrndur, -hyrnd, -hyrnt <adj.>:
hexagonal
♦ sexhyrnd tala: <MATnombre figurat

sexhyrnings·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
<MATnombre figurat

sex·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:
<GEOMhexàgon m
♦ [franski] Sexhyrningurinn: <FIGl'hexàgon francès
♦ búa í sexhyrningnum: viure a l'hexàgon

sex·kantur <m. -kants, -kantar>:
clau f Allen

sexliða·háttur <m. -háttar, -hættir>:
hexàmetre m

sex·rendingur <m. -rendings, -rendingar>:
ratolí m de mar (peix Agonus cataphractus) (sexstrendingur)

sex·strendingur <m. -strendings, -strendingar>:
1. ratolí m de mar (peix Agonus cataphractus)
2. <GEOMprisma m hexagonal

sextant <m. sextants, sextantar>:
sextant m

sex·tán <num. card.>: 
setze (16)

sextánda·kerfi <n. -kerfis, no comptable>:
sistema m hexadecimal (o: sexadecimal)

sextándaparts·nóta <f. -nótu, -nótur. Gen. pl.: -nótna>:
<MÚSsemicorxera f

sextánda·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
nombre m hexadecimal

sextándi, sextánda, sextánda <núm. ord.>:
setzè -ena, que fa (fort./pass.: feia) setze (Mall.

sextett <m. sextetts, sextettar>:
sextet m

sex·tíu <num. card.>: 
seixanta, xeixanta (o: xixanta) (ekki ritm./no lit.) (60)
♦ Sextíu og átta kynslóðin: la generació del [mil nou-cents] Seixanta-vuit

sextugasti, sextugasta, sextugasta <núm. ord.>:
seixantè -ena, que fa (fort./pass.: feia) seixanta (Mall.

sextugi, sextuga, sextuga <adj.>:
formes febles de → sextugur, sextug, sextugt “sexagenari -ària”

sextugs·aldur <m. -aldurs, no comptable>:
edat f que va dels cinquanta als seixanta anys
♦ á sextugsaldri: entre els cinquanta i els seixanta anys

sextugur, sextug, sextugt <adj.>:
1. (sextíu ára gamallsexagenari -ària (que té seixanta anys)
♦ hann er um sextugt: té uns seixanta anys, té devés seixanta anys (Bal.)
2. (sextíu faðma djúpur eða hárque fa seixanta braces (de profund o d'alt)
♦ sextugt dýpi: una profunditat de seixanta braces
3. (sextíu álna langurque fa seixanta alnes o colzades (de llarg)
♦ sextugur vefur: un teixit de seixanta alnes de llarg

sexund <f. sexundar, sexundir>:
<MÚSsexta f

sex·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
<QUÍMhexahidrat -a, hexahidratat -ada

sex·æringur <m. -ærings, -æringar>:
<NÀUTembarcació f de sis rems

seychelleseyskur, seychelleseysk, seychelleseyskt <adj.>:
seychellès -esa

Seychelleseyingur <m. Seychelleseyings, Seychelleseyingar>:
seychellès m, seychellesa f

Seychelleseyjar <f.pl -eyja>:
Illes Seychelles

seyddur, seydd, seytt <adj.>:
bullit -ida  (o: cogut -uda) a foc lent
♦ seydd mjólk: <CULINllet que hom ha fet bullir molt de temps
♦ seytt brauð: <CULINseytt brauð m, pa de sègol cuit molt lentament -dotze hores i més de cocció- al vapor o al bany maria

seyða <seyði ~ seyðum | seyddi ~ seyddum | seytte-ð>:
1. (baka eða hita e-ð við lágan hitacoure una cosa a foc molt lent, <FAMcoure una cosa fent xup-xup
2. (láta soðna, sjóða niðurebullir una cosa (reduir un líquid per ebullició)

Seyð·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:
seydisfiordès m, seydisfiordesa f

seyð·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:
seydisfiordès -esa

seyði <n. seyðis, no comptable>:
1. (soðdecocció f (extret, brou o substància obtinguts per decocció llarga i lenta)
2. (heilsudrykkur, seyði til heilsubótartisana f (bevenda)
♦ seyði af blóðbergi: una tisana (o: decocció) de farigola [reptant]
3. (kjötseyði, grænmetisseyðiconsomé m (brou obtingut per cocció llarga i lenta)
♦ seyði af e-u: <CULINconsomé de...
♦ súpa seyðið af e-u: <LOC FIGpagar les conseqüències d'una cosa

seyðings·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
dolor m,f urent

seyðingur <m. seyðings, no comptable>:
dolor m,f urent
♦ seyðingur í tönn: mal m de queixal agut, lacerant
♦ ég hef seyði í tönninni: tinc un mal de queixal agut

seyðir <m. seyðis, seyðar>:
<CULINseyðir m, clot dins el qual hom hi posa pedres escalfades per cuinar-hi
◊ þá svarar Guðrún máli hans og mælti: "Þann seyði raufar þú þar Kjartan að betur væri að eigi ryki. Nú þó að svo sé sem þú segir að þeir menn séu hér nokkurir er ráð hafi til þess sett að moturinn skyldi hverfa þá virði eg svo að þeir hafi að sínu gengið. Hafið þér nú það fyrir satt þar um sem yður líkar hvað af motrinum er orðið. En eigi þykir mér illa þó að svo sé fyrir honum hagað að Hrefna hafi litla búningsbót af motrinum héðan í frá": aleshores la Guðrún li va contestar al seu parlament tot dient: “Kjartan, estàs destapant un seyðir que faries millor de deixar-lo tapat i que no fumegi. Encara que fos com dius, que aquí hi ha gent que han planejat que el mocador de cap desaparegués, tinc per mi que, [si realment ho han fet,] no haurien fet res més que prendre el que els pertanyia. Creieu el que us plagui sobre què li ha passat al mocador de cap. En tot cas, a mi no em semblaria pas malament si el que ha passat amb aquest mocador és que la Hrefna no se'l pot tornar a posar d'adorn d'ara en endavant” (Vocabulari: #1. þann seyði raufar þú: cf. Kålund 1896, pàg. 147: „dies feuer schürst du“. „feuer schüren“ bildlich gebraucht = eine sache erwähnen; vergl. auch das nachfolgende#2. að sínu gengið: cf. Kålund 1896, pàg. 147: hierdurch wird angedeutet, dass Guðrún, wegen der worte der königstochter Ingibjǫrg (cf. 43,24), den motr als ihr eigentum betrachtete, und indirekt bekannte, an dem verschwinden desselben schuld zu sein#3. búningsbót: cf. Kålund 1896, pàg. 148: „verschönerung der tracht“#4. setja ráðið til e-s: cf. Baetke 19874, pàg. 479: setja ráðit til e-s den Plan dazu machen, entwerfen)
◊ hún svarar: "Það gekk mér til að mér þótti þú ungur en ríkir menn til móts. En nú varðar eigi þótt sá seyðir rjúki er þeir hafa hreyft": ella li va respondre: “el motiu que em va induir a fer-ho fou que em vares semblar [massa] jove i [massa] poderosos els de l'altra banda. Però ara, ja no hi fa res si el seyðir que ells han remenat, fumeja” (cf. Baetke 19874, pàg. 184: e-t gengr til e-s etw. ist Grund, Ursache für etw..; e-t gengr e-m til e-s etw. veranlaßt jmd., etw. zu tun, treibt jmd. zu etw.)
♦ e-ð er á seyði: <LOC FIGs'està cuinant alguna cosa
♦ hvað er hér á seyði?: què passa aquí? quina una se'n cou aquí?

seyra <f. seyru, seyrur. Gen. pl.: seyra>:
[grans] privacions f.pl
♦ sultur og seyra: fam i misèria
♦ lifa við sult og seyru: passar fam i misèria, viure en la misèria

seyrinn, seyrin, seyrið <adj.>:
1. (gruggugur, sorafullurbrut -a (tèrbol (líquid), ple de miques, pòsit, deixalles o restes etc.)
2. (óhreinnbrut -a (desordenat, dissolut, lleig)
3. (fúakenndur, stybbinnpodrit -ida (fusta)
4. (blendinn í geð, blendinn í lund, óhreinlyndur, ískyggilegurdesagradable, desplaent (de caràcter ombriu, que inspira desconfiança, amenaça o intimidació)

seyrugur, seyrug, seyrugt <adj.>:
variant de seyrinn, seyrin, seyrið ‘brut, ple d'impureses o deixalles; podrit (fusta); desagradable, amenaçador’

seytill <m. seytils, seytlar>:
1. (dreitill & smásopigoteta f (petita quantitat de líquid)
◊ undir hömrum í einni gjánni er lind, sem heitir Gæzka; það bregzt sjaldan, að þar sé einhver vatnsseytill í, og kemur það sér vel fyrir gangnamenn á haustum, því á heiðum þessum er alstaðar hinn mesti vatnsskortur: en una gorja, als peus dels espadats, hi ha una font que es diu Gæzka. No s'esdevé espesses vegades que no meni ni una goteta d'aigua. Això fa un bon servei als homes que van a la muntanya a aplegar els bens a la tardor perquè a aquests altiplans arreu hi ha una gran escassetat d'aigua
◊ skyndilega hrökk hann upp, alvarlegur eins og yfirþyrmdur þungum áhyggjum. Hann bar flöskuna móti skímunni frá lúkaraopinu, hallaði henni og sneri henni fyrir sér. Nei, hún var tóm, síðasti seytillinn tæmdur. Hann lét flöskuna síga og starði andartak fram undan sér, íþyngdur þungri spurn: es va despertar sobtadament, tot seriós com a aclaparat per feixugues preocupacions. Va portar l'ampolla a la besllum de la claraboia de la cabina, la va inclinar i la va girar cap a ell. No, era buida, el darrer glop ja s'havia buidat. Va deixar anar la botella a poc a poc i va mirar fixament cap al seu davant durant un instant, apesantit amb una revelació feixuga
◊ “Þið hérna, herrar mínir! Ég reið á Sörla mínum hérna fram að stiganum, tyllti honum þar og — hvað ég vildi segja. Getið þið ekki hjálpað einum Íslending um svolítinn seytil til að velgja kverkarnar; þið hérna, herrar mínir?”: “vosaltres d'aquí, senyors meus! He vingut a dalt del meu Sörli fins a l'escala [del vostre vaixell], l'hi he fermat i - què era el que volia dir? Que podeu ajudar un islandès a fer un glopet de res que li escalfi la gola, vosaltres d'aquí, bons senyors meus?
2. (millilítrimil·lilitre m (centímetre cúbic)
  A finals del segle XIX, el moviment purista va intentar emprar aquest mot per a substituir el xenisme millilítri. Amb aquest significat, el mot va tenir un cert ús fins gairebé la meitat del segle XX. Avui en dia, però, és obsolet.  
     

sey·tján <num. card.>: 
variant de sautján ‘disset’
◊ Rehabeam sonur Salómons varð konungur í Júda. Rehabeam hafði einn um fertugt (bɛn־ʔarbāˈʕīm   wə-ʔaˈħaθ   ʃāˈnāh, בֶּן-אַרְבָּעִים וְאַחַת שָׁנָה), þá er hann varð konungur, og seytján (ū-ʃăˈβāʕ   ʕɛɕˈrēh   ʃāˈnāh, וּשְׁבַע עֶשְׂרֵה שָׁנָה) ár ríkti hann í Jerúsalem, borginni, sem Drottinn hafði útvalið af öllum ættkvíslum Ísraels til þess að láta nafn sitt búa þar. Móðir hans hét Naama og var ammónítísk: i en Roboam, fill d'en Salomó, va ésser rei de Judà.En Roboam, quan fou coronat rei, tenia quaranta-un anys i fou rei disset anys a Jerusalem, la ciutat que Jahvè havia escollit d'entre totes les tribus d'Israel perquè el seu nom hi habités. Sa mare nomia Naamà i era ammonita

seytjándi, seytjánda, seytjánda <núm. ord.>:
variant de sautjándi, sautjánda, sautjánda ‘dissetè -ena’
◊ Ahasía sonur Akabs varð konungur í Samaríu yfir Ísrael á seytjánda (bi-ʃəˈnaθ   ʃəˈβaʕ   ʕɛɕˈrēh, בִּשְׁנַת שְׁבַע עֶשְׂרֵה) ríkisári Jósafats, konungs í Júda, og hann ríkti yfir Ísrael tvö ár (ʃənāˈθāʝim, שְׁנָתָיִם)l'Ahazià (o: Ocozies), fill de l'Acab (o: Ahab, אַחְאָב), començà a ser rei d'Israel, a Samaria, l'any disset del regnat de Josafat, rei de Judà. Va regnar dos anys a Israel

seytla <seytla ~ seytlum | seytlaði ~ seytluðum | seytlað>:
filtrar-se, traspuar gota a gota
♦ seytla burt: traspuar, filtrar-se
◊ láttu þá renna í sundur eins og vatn sem seytlar burt (ˌʝimmāʔăˈsū   χəmō־ˈmaʝim ‖   ˌʝiθhalləχū־ˈlā-mō, יִמָּאֲסוּ כְמוֹ-מַיִם, יִתְהַלְּכוּ-לָמוֹ), skrælna eins og gras á vegi (ʝiˈδrɔχ   ħit͡sˈt͡sā-u̯   (ħit͡sˈt͡s-ō)   kəˈmō   ʝiθmɔˈlālū, יִדְרֹךְ חִצָּו, כְּמוֹ יִתְמֹלָלוּ.  <?> El text islandès no és pas traducció del text original, sinó necessàriament, d'una esmena de l'hebreu ħit͡sˈt͡s-ō / חִצּוֹ ‘la seva fletxa (d'ell)’ no pas en ħit͡sˈt͡sā-u̯ / (חִצָּו (חִצָּיו ‘les seves fletxes (d'ell)’ ans en ħāˈt͡sīr / *חָצִיר ‘herba’ i reinterpretant el verb māˈlal / מָלַל com a pansir-se: ...יִדְרֹךְ חָצִיר כְּמוֹ)deixa que es dispersin corrents com aigua que s'escola gota a gota, [i] que es mustiïn com herba del camí (En comparació, la Bíblia de Montserrat fa que es fonguin com l'aigua que s'escola, i s'assequin com l'herba trepitjada i la Bíblia interconfessional: que es fonguin com l'aigua que s'escola, que es perdin les fletxes que disparen)
♦ seytla inn í e-ð: anar-se filtrant a dins una cosa
♦ seytla niður til e-s: <FIGanar-se filtrant fins a arribar a algú
♦ seytla út úr e-u: escolar-se d'una cosa filtrant-se'n a poc a poc, gota a gota

seytlandi, seytlandi, seytlandi <adj.>:
que es filtra, que s'escola gota a gota
◊ hann lokar seytlandi vatnsæðum (ˌmi-bbəˈχī   nəhāˈrōθ   ħibˈbēʃ, מִבְּכִי נְהָרוֹת חִבֵּשׁ) og ber hið hulda út í birtuna: ell estronca les vetes d'aigua que es filtren i porta a la llum el que està ocult

seytlu·áveita <f. -áveitu, -áveitur. Gen. pl.: -áveitna>:
reg m [per] gota a gota

<n. sés, sé>:
(heiti bókstafarins C, cce f (nom de la lletra C, c)
♦ sé með krók: <GRAMce trencada (Ç ç)

¹:
1ª pers. sg. pres. ind. de → sjá “veure”

²:
1ª & 3ª pers. sg. pres. subj. de → vera “ésser”

Séba <m. Sébas, no comptable>:
Xebà m (שְׁבָא)
◊ Joksan gat Séba og Dedan: Jecsan engendrà Xebà i Dedan
◊ Séba og Dedan og verslunarmenn frá Tarsis og kaupmenn hennar segja við þig: ,Kemur þú til þess að ræna? Hefir þú dregið saman liðsveitir þínar til þess að rupla, til þess að hafa á burt silfur og gull, flytja burt búfé og fjármuni, til þess að afla mikils herfangs?': Xebà, Dedan i els traficants de Tarsís i tots els seus mercaders et diran: «¿És per pillar que tu véns? ¿És per fer botí que has reunit les teves tropes? ¿És per emportar-te'n or i plata, per apoderar-te de bestiar i béns, per fer un gran botí?

séð:
supí de → sjá “veure”

séður, séð, séð (o: <> sét) <adj>:
variant de sénn, sén, sént ‘vist -a’
♦ illa séður: <FIGmal vist
♦ vel séður: <FIGben vist
♦ vera ekki allur þar sem maður er séður (o: sénn)<LOC FIGno l'hi veuen, però és un murri, duu més murrieria que no li veuen
◊ sunnan undir hálsinum stendur bær er heitir á Bakka. Sá er næst, hyggja þeir. Þar bjó sá maður er Sveinungur hét. Hann var kraftamaður mikill og átti góða peninga, kvongaður maður og átti einn son, níu vetra gamlan þá er þetta varð tíðinda. Ekki var þar fleira karla. Voru þar fleira konur nokkrar. Sveinungur var einrænn maður og var mál manna að hann væri eigi allur þar er hann var sénn. En þó var hann góður þá er hann vildi en gerði við fá eiga. Sveinungur var þennan dag farinn að torfi þá leið sem Gunnar var á för. Hann er þá að gera hlassið er Gunnar hleypur þar hjá. Hann hafði þá borið í hripin en eigi hlaðið í milli: a migjorn, al peu de la serralada, hi ha el mas que es diu á Bakka. “És el que ens queda més a prop”, varen considerar. Allà hi vivia un home que nomia Sveinungur. Era un home forcegut i posseïa un bon cabal. Era casat i tenia un fill de nou anys quan van passar aquests fets. En el mas no hi havia cap altres homes, encara que sí hi havia algunes dones més. L'Sveinungur era un home rarot i corria la brama que darrere ell hi havia més del que es veia. Això no obstant, era bo quan volia i tenia a veure amb poca gent. L'Sveinungur aquell dia se n'era anat a tallar torba seguint el mateix camí per on anava en Gunnar. Ja estava carregant la torba quan en Gunnar va passar per allà. a havia pujat [a dalt del carro] les cistelles, però encara no havia carregat res entre elles
◊ Hersteinn son Blund-Ketils hafði farið um kveldið til fóstra síns er Þorbjörn hét og var kallaður stígandi. Það er mælt að Þorbjörn væri eigi allur jafnan þar sem hann var sénn: en Hersteinn,el fill d'en Blund-Ketill aquell vespre era anat a veure el seu fóstri, que nomia Þorbjörn i de mal nom li deien Gambador. Contaven que en Þorbjörn sabia amagar a la vista les seves intencions millor que no semblava
◊ Sigvaldi réð fyrir Sjólöndum nökkura stund síðan og þótti vera hinn vitrasti maður og var eigi þar allur sem hann var sénn, og eru mikil tíðendi frá honum sögð í öðrum sögum. En Hákon jarl réð skamma stund Noregi síðan, og þótti hann verða hinn ágætasti allskostar af þessu öllu saman, og svo synir hans: després d'aquests fets, en Sigvaldi va regnar sobre els territoris de l'illa de Sjáland durant un cert temps, gaudint de la consideració que era l'home més savi que hi havia i que amagava més astúcia que no li veien, i d'ell se'n conten grans fets a d'altres sagues. Quant al iarl Hákon, després aqueixos fets, va regnar sobre Noruega per un breu espai de temps i el poble va considerar que, per totes aquestes coses plegades, havia esdevingut l'home més excel·lent en tots els aspectes, com també els seus fills
◊ einn bóndi er nefndr Svipr. Hann bjó í Svíþjóð fjarri öðrum mönnum. Hann var ríkr at fé ok hafði verit inn mesti kappi ok eigi í öllu þar hann var séðr, ok kunni hann margt fyrir sér. Þrjá átti hann syni, sem hér eru nefndir. Hét einn Svipdagr, annarr Beigaðr, þriði Hvítserkr. Hann var þeira elztr. Allir váru þeir miklir fyrir sér, sterkir ok vænir at áliti. Ok er Svipdagr var átján vetra gamall, sagði hann svá til föður síns einn dag: això era un bóndi que nomia Svipr. Vivia a Suècia lluny de la gent. Era ric en bestiar i havia estat el campió més gran i era més murri del que li veien, i era versat en les arts màgiques. Tenia tres fills que ara anomenarem aquí: el primer nomia Svipdagr, el segon, Beigaðr, i el tercer, Hvítserkr. Aquest darrer era el més vell de tots tres. Tots tres eren homes grans, forts i bells de cara. I quan l'Svipdagr va haver fet els divuit anys, un dia va dir a son pare... (Baetke 19874, pàg. 346 kunna mart fyrir sér, kunna sér mart sich auf mancherlei verstehen, zauberkundig sein. En comparació, la traducció de n'Anja Nielsen 2005, pàg. 79 fa En bonde er kaldt Svipr. Han boede i Sverige fjernt fra andre mennesker. Han var rig på fæ og havde været en stor kæmpe [kriger] og ikke i alle der var han klog [var klogere end de fleste], og kunne han mangen for sig”)
◊ "Leitið þangat fyrst," sögðu galdramenninir, "því at mikil þoka ok hulda liggr yfir eyju þeiri, ok verðr oss ekki þangat auðsét um híbýli karls þess, ok ætlum vér hann forvitra ok eigi allan, þar hann er sénn." Konungr sagði: "Þangat skal þá enn leita, ok þykki mér undr, at fiskikarl einn fátækr skal halda sveina þessa ok þora svá at halda mönnum fyrir oss": “cerqueu primer allà”, van dir els bruixots, "perquè una densa boira i un tel impenetrable a la vista embolcallen aquesta illa, de manera que no ens resultarà gens fàcil de veure-hi les cases d'aquest vell i som del parer que és molt savi i que és més [murri] que no aparenta". El rei els va replicar: “Cerqueu-hi doncs, [encara que] estaré perplex que un vell pescador, sol i pobre, tingui aquets vailets i gosi tenir amagades aquestes persones de nosaltres”

sé·legur, -leg, -legt <adj.>:
vistós -osa, de bella  (o: bona) presència

séma <f. sému, sémur>:
<RELIGxemà m,f (שְׁמַע, יִשְׂרָאֵל

sémone esre bæn <f. bænar, bænir>:
<RELIG = “átjánbæn, bæn átján lofgerða”[pregària f de les] xemonè esré f, pregària f de les divuit benediccions (שְׁמוֹנֶה עֶשְׂרֵה

sénever <m. sénevers, no comptable>:
(einiberjabrennivín) ginebra f

séní <n. sénís, séní. Dat. sg.: séníi>:
geni m (snillingur)

sénn, sén, sént <adj.>:
vist -a

séns <m. séns, sénsar>:
1. <GENpossibilitat f, oportunitat f, ocasió f
2. (náin kynniflirt m (persona amb la qual hom manté un flirt, p.e., durant un viatge)
3. (áhættarisc m (acció d'arriscar-se a fer una cosa)
♦ taka séns[inn]: provar sort

séntil·maður <m. -manns, -menn>:
gentleman m

sér <datiu del pronom reflexiu>:
se, es
♦ af sjálfu sér: per ell totsol, per ell mateix
♦ svona mál leysast venjulega af sjálfu sér: aquesta mena de coses se solen solucionar per elles mateixes
♦ einn sér: a títol personal, només per ell totsol
♦ fljótur á sér: precipitat, irreflexiu
♦ í sjálfu sér: de per si
♦ sér á parti: únic -a, excepcional, extraordinari -ària
♦ sér í lagi: especialment, de manera especial

sér:
3ª pers. sg. pres. ind. de → sjá “veure”

sér- <en compostos>:
especial

séra <m. séra, sérar>:
mossèn m

sér·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir; pl. no hab.>:
procediment m especial

sér·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:
vot m discrepant

sér·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
<JURdisposició f amb caràcter excepcional, disposició f especial
♦ sérákvæði um e-ð: disposició especial sobre...

sér·álit <n. -álits, -álit>:
dissens m, opinió f particular

sér·bakaður, -bökuð, -bakað <adj.>:
<CULINcogut -uda en unitats individuals
♦ sérbakað vínarbrauð: <CULINwienerbrød m cogut en unitats individuals

sér·býli <n. -býlis, -býli>:
1. <GENhabitatge m [privat] unifamiliar
♦ að búa í fjölbýli eða sérbýli?: viure a un apartament o a una casa privada unifamiliar?
2. <BOTdioècia f

sérbýlis- <en compostos>:
<BOTdioic -a

sérbýlis·hús <n. -húss, -hús>:
casa f [privada] unifamiliar

sérbýlis·stör <f. -starar, -starir>:
càrex dioic (planta Carex dioica)

sér·deilis <adv.>:
particularment, especialment

sér·dómstóll <m. -dómstóls, -dómstólar>:
<JURtribunal m d'excepció, tribunal m especial

sér·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
interès m personal, egocentrisme m

sér·drægni <f. -drægni, no comptable>:
egocentrisme m

sérdrægnis·laus, -laus, -laust <adj.>:
desinteressat -ada

sér·drægur, -dræg, -drægt <adj.>:
egocèntric -a

sér·eðli <n. -eðlis, no comptable>:
individualitat f

sérefnahags·lögsaga <f. -lösögu, no comptable>:
zona econòmica exclusiva

sér·eign <f. -eignar, -eignir>:
<JURm personal, propietat f individual, possessió f particular [de cada cònjuge] (qualsevol bé o propietat que pertangui a un dels dos cònjuges en un règim de separació de béns, en oposició als béns comuns)

séreignalífeyris·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons (o: pla) m de pensions privat

séreignalífeyris·sparnaður <m. -sparnaðar, no comptable>:
estalvis m.pl destinats al finançament d'una pensió privada ~ de pensions privades

séreignar·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
variant de séreignasjóður ‘pla de pensions’

séreigna·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons (o: pla) m de pensions privat

séreigna·sparnaður <m. -sparnaðar, no comptable>:
estalvis m.pl destinats al finançament d'una pensió privada ~ de pensions privades

sér·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>:
característica f especial, tret característic, peculiaritat f, particularitat f

sér·fargjald <n. -gjalds, -gjöld>:
tarifa ml especial

sér·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
classe  (o: categoria) f especial
♦ hann er í sérflokki: és un fora de classe

sér·fóður <n. -fóðurs, -fóður>:
aliment dietètic

sér·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
expert -a, especialista
♦ sérfróður um e-ð: expert en una cosa

sér·fræði <f. -fræði, no comptable>:
competència f pericial (coneixements en una matèria)

sérfræði·álit <n. -álits, -álit>:
dictamen m d'experts, opinió f dels experts

sérfræði·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:
ajut m professionals

sérfræði·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>:
biblioteca f d'especialitat

sérfræði·grein <f. -greinar, -greinar (o: -greinir)>:
especialització f, especialitat f
♦ sérfræðigreinar lækna: especialitzacions f.pl mèdiques

sérfræði·kunnátta <f. -kunnáttu, no comptable>:
coneixements m.pl d'especialitat, coneixements especialitzats

sérfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
professional, tècnic -a, fet -a per especialista
♦ sérfræðileg þjónusta: assistència [tècnica] professional

sérfræði·læknir <m. -læknis, -læknar>:
[metge m] especialista m, [metgessa f] especialista
♦ sérfræðilæknir í e-u: [metge] especialista en una cosa

sérfræði·nám <n. -náms, no comptable>:
formació especialitzada
♦ sérfræðinám í e-u: formació especialitzada com a ...

sérfræðinga·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m d'experts

sérfræðinga·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f (o: comitè m) d'experts, comissió f d'especialistes

sérfræðinga·teymi <n. -teymis, -teymi>:
equip m d'experts, equip m d'especialistes

sér·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
especialista m & f, expert m, experta f
♦ sérfræðingur í e-u: especialista en una cosa
♦ sérfræðingur í sérhæfðum verkefnum: especialista en tasques específiques
♦ skipti á sérfræðingum: intercanvi m d'experts

sérfræði·ráðgjöf <f. -ráðgjafar, no comptable>:
assessorament m professional

sérfræði·skurðaðgerð <f. -skurðaðgerðar, -skurðaðgerðir>:
tractament quirúrgic especialitzat

sérfræði·tímarit <n. -tímarits, -tímarit>:
revista f d'especialitat

sérfræði·þekking <f. -þekkingar, no comptable>:
coneixements m d'expert

sérfræði·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei[s] m[.pl] professional[s] (o: especialitzat[s])

sér·fæða <f. -fæðu, no comptable>:
producte[s] dietètic[s], aliment[s] dietètic[s]

sér·góður, -góð -gott <adj.>:
egocèntric -a

sér·grein <f. -greinar, -greinar>:
especialitat f

sér·gæði <n.pl -gæða>:
egocentrisme m

sérgæðings·lega <adv.>:
egoistament, egocèntricament

sérgæðings·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (eigingirni, sjálfselskaegocentrisme m (egoisme)
2. (hroki, sjálfsþóttivanitat f (presumpció, petulància)

sér·gæðingur <m. -gæðings, -gæðingar>:
egocèntric m, egocèntrica f

sér·gæska <f. -gæsku, no comptable>:
egoisme m

sérhagsmuna·gæslumaður <m. -gæslumanns, -gæslumenn>:
lobbiista m & f

sér·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:
interessos m.pl particulars
♦ einka- og sérhagsmunir: interessos privats i particulars

sér·hannaður, -hönnuð, -hannað <adj.>:
especialment dissenyat -ada, dissenyat -ada específicament

sér·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<JUR[nom m de] marca f

sér·hlífinn, -hlífin, -hlífið <adj.>:
que es cuida bé, que sap cuidar-se (que es tracta a si mateix de manera cautelosa i plena de miraments & que sap tenir esment de si mateix &, eufem., dròpol, que no va de feina, que es fa enrere de la feina, que se n'escaqueja, escaquejant)
◊ hvílíkur hópur af sjálfumglöðum og sérhlífnum svínum. Þeir hugsa bara um hvað birtist í fjölmiðlum: quina colla de porcs pagats de si mateixos i autoindulgents. Només es preocupen del que surti publicat als mitjans de comunicació
◊ latur og sérhlíf: dròpol i feinafuig

sér·hlífni <f. -hlífni, no comptable>:
autoindulgència f

sér·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<GRAMvocal f  (so)
♦ frammælt ~ miðmælt ~ uppmælt (o: baklægt) sérhljóð: vocal anterior ~ central ~ posterior
♦ kringt ~ ókringt sérhljóð: vocal arrodonida ~ no arrodonida
♦ lokað ~ oflokað ~ opið ~ ofopið sérhljóð: vocal tancada ~ hipertancada ~ oberta ~ hiperoberta
♦ nálægt ~ miðlægt ~ fjarlægt sérhljóð: vocal alta, mitjana, baixa
♦ þanið ~ lint (o: slakt) sérhljóð: vocal tensa ~ laxa
♦ langt ~ stutt sérhljóð: vocal llarga ~ breu (concepte fonològic, no pas fonètic. L'estudiant d'islandès -i de qualsevol llengua que presenti l'oposició fonològica entre vocals llargues i breus, p.e., l'alemany- ha de tenir clar que les vocals llargues, en llur realització, poder tenir una durada inferior -cronometrada en mil·lisegons- a la durada d'una vocal breu. La consciència fonològica dels parlants d'aquestes llengües fa que sovint confonguin la quantitat vocàlica -concepte fonològic- amb la durada vocàlica -concepte fonètic-)
♦ breitt ~ grannt sérhljóð: vocal durativa ~ curta (concepte fonètic, no pas fonològic. L'estudiant d'islandès -i de qualsevol llengua que presenti l'oposició fonològica entre vocals llargues i breus, p.e., l'alemany- ha de tenir clar que les vocals curtes, en llur realització, poder tenir una durada superior -cronometrada en mil·lisegons- a la durada d'una vocal llarga)

sérhljóða·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<GRAMsistema vocàlic

sér·hljóði <m. -hljóða, -hljóðar>:
<GRAMvocal f (lletra de vocal, grafema vocàlic)

sér·hver, -hver, -hvert <adj.>:
cada
◊ sérhvert orð (kāl־ʔimˈraθ, כָּל-אִמְרַת) Guðs er hreint, hann er skjöldur þeim, er leita hælis hjá honum: tota paraula de Déu és pura, ell és un escut per als qui cercen refugi en ell
◊ nei, sú fasta, sem mér líkar, er að leysa fjötra rangsleitninnar, láta rakna bönd oksins, gefa frjálsa hina hrjáðu og sundurbrjóta sérhvert ok (wə-χāl־mōˈŧāh, וְכָל-מוֹטָה)no: l'ajuni que em plau a mi consisteix en desfermar les cadenes de la maldat, desfer les lligadures de la servitud, manumetre els oprimits i rompre tota mena de jou
◊ fyrir mér skal sérhvert kné (kāl־ˈbɛrɛχ, כָּל-בֶּרֶךְ) beygja sig, sérhver tunga (kāl־lāˈʃōn, כָּל-לָשׁוֹן) sverja mér trúnað: tot genoll es flectarà davant meu, tota llengua em jurarà fidelitat
◊ síðan kemur endirinn, er hann selur ríkið Guði föður í hendur, er hann hefur að engu gjört sérhverja (πᾶς, πᾶσα, πᾶν, πᾶσαν [ἀρχὴν]) tign, sérhvert (πᾶς, πᾶσα, πᾶν, πᾶσαν [ἐξουσίαν καὶ δύναμιν]) veldi og kraft: en acabat, vindrà la fi, quan farà a mans de Déu Pare el Regne, quan haurà destruït tot principat i tota autoritat i tot poder
◊ af ávöxtum þeirra skuluð þér þekkja þá. Hvort lesa menn vínber af þyrnum eða fíkjur af þistlum? Þannig ber sérhvert (πᾶς, πᾶσα, πᾶν, πᾶν [δένδρον]) gott tré góða ávöxtu, en slæmt tré vonda. Gott tré getur ekki borið vonda ávöxtu, ekki heldur slæmt tré góða ávöxtu: els reconeixereu per llurs fruits. Per ventura hom cull raïm dels esbarzers o figues dels cards? Tot bon arbre porta bons fruits, però l'arbre dolent porta fruits dolents. Un bon arbre no pot portar fruits dolents, ni un arbre dolent portar bons fruits

sér·hver, -hver, -hvað <pron.>:
cadascun -a
♦ sérhvað: qualsevol cosa
◊ ef öxin er orðin sljó og eggin er ekki brýnd, þá verður maðurinn að neyta því meiri orku. Það er ávinningur að undirbúa sérhvað (—, ) með hagsýni: si la destral és esmussada i el tall no és pas esmolat, l'home [que l'usi] caldrà que piqui amb més força. Ja és un guany preparar qualsevol cosa amb previsió
♦ sérhvað það, sem (o: er)...: qualsevol cosa que...
◊ sérhvað það, er (wə-ˈχɔl   ʔăˌʃɛr־ʝipˌpɔl־ʕāˈlā-u̯, כֹל אֲשֶׁר-יִפֹּל-עָלָיו) eitthvert af þeim fellur ofan á, þegar þau eru dauð, verður óhreint, hvort heldur er tréílát, klæði, skinn eða sekkur: qualsevol objecte sobre el qual caigui alguna cosa de llurs cossos, quan ja siguin morts, serà impur, tant si és un recipient de fusta, roba, pell o sac
◊ ég hef ákvarðað yður til að fara og bera ávöxt, ávöxt, sem varir, svo að faðirinn veiti yður sérhvað það sem ([ἵνα] ὅ τι ἂν [αἰτήσητε]) þér biðjið hann um í mínu nafni: jo us he triat a fi que aneu i doneu fruit, un fruit que perduri, per tal que el Pare us concedeixi qualsevol cosa que vosaltres li demanareu en nom meu

sér·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
individualisme m (condició d'obrar independentment de l'entorn social, mirant únicament pel propi interès)
♦ aðferðafræðileg sérhyggja (o: einstaklingshyggja)individualisme metodològic
♦ sálfræðileg sérhyggja: individualisme (o: egoisme) psicològic
♦ sérhyggja og samhyggja: individualisme i consciència social
♦ siðfræðileg sérhyggja: individualisme (o: egoisme) ètic
♦ skynsemissérhyggja: individualisme (o: egoisme) m racional

sér·hæfa <-hæfi ~ -hæfðum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæftsig í e-u>:
especialitzar-se en una cosa 

sér·hæfður, -hæfð, -hæft <adj.>:
especialitzat -ada
♦ sérhæfðir framhaldsskólar: I.E.S. especialitzats
♦ vera sérhæfður í e-u: estar especialitzat en una cosa
♦ sérhæft starfsfólk: personal especialitzat

sér·hæfing <f. -hæfingar, no comptable>:
especialització f

sér·inngangur <m. -inngangs, -inngangar>:
entrada separada, entrada pròpia

sérílagi <adv.>:
variant aglutinada de sér í lagi ‘de manera especial’
♦ einkum og sérílagi: de manera molt particular, sobretot i especialment

sér·kennandi, -kennandi, -kennandi <adj.>:
característic -a

sér·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m d'educació especial, professora f d'educació especial (primària & secundària)

sér·kenni <n. -kennis, -kenni>:
peculiaritat f (particularitat, tret distintiu)
♦ eitt af sérkennum hans er ~ eru að <+ ind.>una de les seves peculiaritats és ~ són que <+ ind.>

sérkenni·lega <adv.>:
de manera [ben] estranya

sérkenni·legheit <n.pl -legheita>:
raresa f (originalitat, estrafolarietat)

sérkenni·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (frábrugðinn öðrumpeculiar (particular, característic, diferent dels altres)
2. (undarlegur, merkilegur, einkennilegurestrany -a (curiós, insòlit)

sérkenni·leiki <m. -leika, no comptable>:
característica f [especial]

sér·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
1. <GENeducació f especial
2. (fyrir þau börn sem eiga erfitt með nám á einhverju sviðiclasses f.pl de reforç (per a infants amb dificultats en alguna matèria)

sér·kjarasamningur <m. -kjarasamnings, -kjarasamningar>:
conveni m especial

sér·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl especials (tracte especial, preu especial, prima especial etc.)

sér·lega <adv.>:
especialment
◊ Einar hlaut skipið og hélt til Íslands um sumarið. Og er hann kom út var hann spurður tíðinda. En hann kvaðst eigi kunna tíðindi greinilega að segja, kvað Þorstein eigi dauðan hafa verið sérlega en þó hefði hann eigi ólíklegur verið að hann mundi eigi aftur koma. Einar reið til föður síns og svívirti mjög Þorstein í allri frásögu: l'Einar es va quedar amb la nau i aquell estiu se n'hi va anar a Islàndia. I quan va arribar-hi, li varen demanar quines noves hi havia. Ell va dir que no en podia dir cap amb exactitud; [tanmateix,] va dir que en Þorsteinn, si bé no és que hagués mort, tanmateix no era probable que tornés [a Islàndia]. L'Einar es va dirigir a ca son pare i, en tota la relació [que hi va fer del que havia passat] va denigrar molt en Þorsteinn (Baetke 19874 pàg. 527: hann kvað hann eigi dauðan hafa verit sérliga er sei nicht gerade, nicht eben tot gewesen)
◊ Illugi mælti: "Hvar er Hörður er eg sé hann eigi eða er honum ekki boðið?" Grímkell kvað honum vera sjálfboðið "en ekki hefi eg nefnt hann sérlega til þess": l'Illugi va dir: “On és en Hörður que no el veig? o és que no ha estat convidat?” En Grímkell li va dir que “no l'hi he convidat de manera especial” però que [tanmateix] hi estava convidat sense necessitat d'invitació (Baetke 19874 pàg. 527: ekki hefi ek nefnt hann sérliga ich habe ihn nicht besonders genannt)
◊ hon hafði hár svá mikit, at vel mátti hylja allan hennar líkama, ok svá fagrt sem gull eða hálmr. Mikit unni konungr dóttur sinni. Hafði hon sérliga herbergi innan borgar. Var þat ágætt herbergi at stǫð ok sterkleika ok forkunnliga gert með gull ok gimsteina. Sat hon dagliga í þessu herbergi með þeim ǫðrum, er henni þjónuðu. Hreggviðr konungr var mjǫk við aldr í þann tíma: tenia uns cabells tan llargs i abundants que s'hi hauria pogut cobrir tot el seu cos sencer, i eren tan bells com l'or o la palla [daurada]. El rei estimava molt sa filla. Tenia un estatge a part a l'interior de la vila. Era un habitacle magnífic tant pel que fa a l'indret [on l'havien construït] com a la solidesa de l'edificació, i estava magníficament ornat (totalment fet ?) amb or i gemmes. Cada dia era a aquest habitacle amb les altres [donzelles] que la servien. El rei Hreggviðr ja era d'edat molt avançada en aquesta època (Baetke 19874 pàg. 527: hon hafði sérliga herbergi innan borgar sie hatte eine gesonderte Unterkunft)
♦ sérlega sterkir hermenn: soldats especialment forts

sér·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENespecial
♦ sérlegur sendimaður: emissari m especial
2. (kynlegurcuriós -osa (rar, estrany)
3. (áberandi, óvenjulegurnotori -òria (que sobresurt, extraordinari)

sér·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
<JURconcessió f
♦ sérleyfi í viðskiptum: [concessió f en] franquícia f (viðskiptasérleyfi)

sérleyfis·hafi <m. -hafa, -hafar>:
<JURconcessionari m, concessionària f

sérleyfis·lög <n.pl -laga>:
<JURllei f de concessions, llei f sobre les concessions

sérleyfis·samningur <m. -samnings, -samningar>:
<JURcontracte m de concessió
♦ sérleyfissamningur um verk: contracte m de concessió d'obra pública

sérleyfis·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
franquícia f

sér·lenda <f. -lendu, -lendur. Gen. pl.: -lendna o: -lenda>:
reserva f (territori reservat)
♦ sérlendur indíánanna: les reserves índies, les reserves dels indis

sér·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
1. (sérvitur, kynlegur [í háttum], skrýtinnestrany -a (rar, singular, excèntric, estrafolari)
2. (sem fer eigin leiðir, þrjóskur, einþykkur, stirfinnque va a la seva (que va al seu aire, que segueix la seva voluntat sense tenir en compte els altres, caparrut)

sér·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
específic m (producte o medicament farmacèutic envasat i registrat, especialitat farmacèutica envasada i registrada, medicament la fórmula del qual és propietat exclusiva de la companyia farmacèutica que el fabrica i que es comercialitza, amb nom registrat, a través de les farmàcies)

sérlyfja·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
llista f d'específics

sér·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
variant de sér·lundaður, -lunduð, -lundað ‘que va al seu aire; rar -a, estrambòtic -a, estrafolari -ària, estrany -a’
◊ sérlyndur maður (niˈφrāδ, נִפְרָד) fer að sínum munum, hann illskast við öllu, sem hyggilegt er: l'home qui va al seu aire actua segons els seus desigs, es posa furiós amb tot el que és prudent
◊ sérlyndur maður fer að eigin geðþótta (lə-θaʔăˈwāh, לְתַאֲוָה) og hafnar (ʝiθgalˈlāʕ, יִתְגַּלָּע) hverju hollráði (bə-χāl־tūʃii̯ˈʝāh, בְּכָל-תּוּשִׁיָּה)l'home qui va al seu aire actua al seu gust i refusa qualsevol bon consell

sér·mál <n. -máls, -mál>:
afer m especial, assumpte m especial (cast.

sér·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir; pl. no hab.>:
tractament m especial
♦ þurfa konur sérmeðferð við áfengis- eða fíknivanda?: les dones necessiten un tractament especial amb problemes de drogodpendència o d'alcohol?
♦ fá sérmeðferð: rebre un tracte especial

sér·menntaður, -menntuð, -menntað <adj.>:
amb formació especialitzada, que té formació especialitzada

sér·menntun <f. -menntunar, no comptable>:
formació especialitzada

sér·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
<GRAMnom propi

sér·nám <n. -náms, no comptable>:
[curs m de] formació especialitzada
♦ sérnám í svæfinfum: formació especialitzada com a anestesista

sérpa <f. sérpu, sérpur. Gen. pl.: sérpna o: sérpa>:
xerpa m

sérpi <m. sérpa, sérpar>:
xerpa m

sér·plæginn, -plægin, -plægið <adj.>:
interessat -ada (egoista)

sér·plægni <f. -plægni, no comptable>:
interès m [personal] (egoisme)
◊ en viðleitni vor, að jafna meiningamun manna, skyldi laus vera við óvægið ráðríki og geðstríð; engin tályrði skyldu orka því, að halla dómum vorum, engin eigingjörn sérplægni því, að misbjóða þeim: els nostres esforços, d'altra banda, per a equilibrar les diferències d'opinió de la gent, haurien d'estar lliures de passió o despotisme despietat; cap paraules de seducció no haurien d'aconseguir esbiaixar els nostres judicis, ni cap interessos egoistes vilipendiar-los

sérplægnis·laus, -laus, -laust <adj.>:
desinteressat -ada (altruista)

sér·prent <n. -prents, -prent>:
1. (brot úr stærra verki, prentað út af fyrir sigseparata f (impressió de fragment d'obra major)
2. (endurprentreimpressió f (reprint)

sér·prenta <-prenta ~ -prentum | -prentaði ~ -prentuðum | -prentaðe-ð>:
imprimir una cosa a part, fer un tiratge a part d'una cosa

sér·prentun <f. -prentunar, -prentanir>:
impressió f a part, tiratge m a part

sér·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
consell m especial

sér·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
rebec -a, tossut -uda, caparrut -uda

sér·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
norma f especial

sér·reglugerð <f. -reglugerðar, -reglugerðir>:
reglamentació f especial

sér·réttindi <n.pl -réttinda>:
<JURprivilegi m

sér·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<CULINespecialitat f
♦ sérréttir hússins: especialitats de la casa

sér·rit <n. -rits, -rit>:
número monogràfic (de publicació periòdica, de sèrie, de col·lecció)

sérrí <n. sérrís, no comptable. Dat.sg.: sérríi>:
xerès m

sér·samningur <m. -samnings, -samningar>:
1. (milli einstaklinga & milli einstaklings og fyrirtækiscontracte m especial (entre individus & entre individu i empresa)
2. (milli ríkja & milli stofnanaconveni m especial (acord especial entre estats & entre institucions)

sér·sauma <-sauma ~ -saumum | -saumaði ~ -saumuðum | -saumaðe-ð á sig>:
fer-se fer una cosa a mida (cosa = peça de roba)

sér·saumaður, -saumuð, -saumað <adj.>:
fet -a a mida (peça de roba)

sér·sinna, -sinna, -sinna <adj. inv.>:
que va a la seva, rar -a
♦ vera sérsinna: anar molt a la seva

sér·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f d'educació especial

sér·smíðaður, -smíðuð, -smíðað <adj.>:
fet -a a mida (objecte)

sér·staða <f. -stöðu, no comptable>:
posició f particular, especial posició f (posició a part, posició privilegiada o excepcional)
♦ hafa sérstöðu í e-u: ocupar un lloc a part en una cosa

sér·staklega <adv.>:
especialment, particularment, de manera especial
♦ vera sérstaklega óheppinn: tenir una sort francament dolenta

sér·staklegur, -stakleg, -staklegt <adj.>:
especial, particular

sérstak·leiki <m. -leika, no comptable. Dat.sg.: sérríi>:
particularitat f

sér·stakur, -stök, -stakt <adj.>:
1. <GENespecial
♦ sérstakt tilefni: ocasió f especial
♦ sérstakt tilfelli: cas m especial (o: excepcional)
♦ sérstakt leyfi: permís m especial, autorització f especial
♦ sérstakur hæfileiki: un talent especial
♦ sérstök meðhöndlun: tractament m especial
♦ sérstök reglugerð: un reglament especial
2. (óvenjulegurpeculiar (no comú, insòlit, inusitat, original)

sér·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
1. (sjálfstæðiindependència f(plena sobirania)
2. (einstakleikiindividualitat f (particularitat, particularisme)

sérstæðis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
particularisme m

sér·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
1. (óvenjulegur, einstakurespecial (particular, únic & inusitat)
♦ sérstæður maður: un home excepcional, un home que no té el seu igual
2. <GRAMsubstantiu -iva (pronom o adjectiu aïllat en la frase, que no acompanya cap nom)
♦ sérstætt fornafn: pronom substantiu
♦ sérstætt lýsingarorð: adjectiu lliure
♦ hliðstæð og sérstæð lýsingarorð: adjectius predicatius i atributius
3. (sjálfstæðurindependent (plenament sobirà)
♦ sérstætt ríki: un estat independent

sér·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
unitat f especial
♦ sérsveit lögreglunnar: una unitat especial de la policia

sér·svið <n. -sviðs, -svið>:
[camp m d']especialitat f (disciplina en la qual hom s'és especialitzat)

sér·tak <n. -taks, -tök>:
(afhvarf, það sem er afhverft & óhlutstæð hugmyndabstracció f (allò que hom abstrau, acte d'abstraure & concepte abstracte, idea abstracta)

sér·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekiðe-ð>:
(afhverfaabstreure (o: abstraure) una cosa

sér·tekjur <f.pl -tekna>:
ingressos m.pl no institucionals (aportacions financeres externes a institució pública, en oposició a les aportacions institucionals)

sér·tekning <f. -tekningar, no comptable>:
abstracció f

sér·tilboð <n. -tilboðs, -tilboð>:
oferta f especial (a supermercats, centres comercials etc.)

sértrúar- <en compostos>:
sectari -ària

sértrúar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
secta religiosa, grup sectari

sértrúar·söfnuður <m. -safnaðar (o: -söfnuðar), -söfnuðir>:
secta religiosa

sér·trúnaður <m. -trúnaðar, no comptable>:
sectarisme m [religiós], creença sectària

sér·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
1. (afleiddur, afstraktabstracte -a(que és el resultat d'una abstracció, particular)
♦ sértækt hugtak: un concepte abstracte
2. (sérstakur, sérhæfður, ekki almennespecífic -a (concret, precís, no general)
♦ almenn og sértæk markmið: objectius generals i específics
♦ sértæk aðgerð: una acció específica
♦ sértæk regla: una norma específica
♦ sértækur orðaforði: vocabulari específic
♦ sértækur vandi: un problema específic
3. (hnitmiðaðurad hoc (especialment fet per a la cosa que hom està tractant)
♦ sértækar upplýsingar: informació ad hoc

sér·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
edició f especial

sér·veldi <n. -veldis, -veldi>:
democràcia f  (lýðræði)

sérveldis·maður <m. -manns, -menn>:
demòcrata m & f (GEN & membre del partit demòcrata dels Estats Units d'Amèrica) (demókrati; lýðræðissinni)

sér·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
botiga especialitzada (comerç especialitzat)
♦ sérverslun með e-ð: botiga especialitzada en...
♦ er til sérverslun fyrir konur og börn?: que hi ha cap botiga especialitzada en [productes per a] dones i infants?

sér·viska <f. -visku, no comptable>:
1. (sérlundexcentricitat f(extravagància)
2. (kenjarrareses f.pl (capricis)

sérvisku·legur, -leg, -legt <adj.>:
excèntric -a (dit de forma de vestir o comportar-se original, singular, estrany)

sérvisku·púki <m. -púka, -púkar>:
excèntric m, excèntrica f (persona extravagant)

sér·vitringur <m. -vitrings, -vitringar>:
excèntric m, excèntrica f (tipus original, singular)

sér·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
excèntric m, excèntrica f (dit de persona original, singular, estrany)

sér·þarfir <f.pl -þarfa>:
necessitats f.pl especials

sér·þekking <f. -þekkingar, -þekkingar>:
especialització f (coneixements d'especialitat d'una persona)
♦ sérþekking hennar liggur liggur á sviði þjóðernishyggju, þjóðarímyndar og hnattvæðingarla seva especialitat és el nacionalisme, la identitat nacional i la globalització

sér·þjálfaður, -þjálfuð, -þjálfað <adj.>:
amb [formació i] entrenament especial[s], especialment entrenat -ada
♦ sérþjálfaður hermaður: un soldat d'elit, un soldat amb una formació i entrenament especials

sér·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei[s] m[.pl] especial[s]

sér·þótti <m. -þótta, no comptable>:
presumpció f (sjálfsþótti)

sétti, sétta, sétta <núm. ord.>:
<variant arcaica de → sjötti, sjötta, sjötta “sisè -ena”
◊ þat kann ec it sétta, ǀ ef mic særir þegn ǁ á rótom hrás viðar: ǁ oc þann hal, ǀ er mic heipta qveðr, ǁ þann eta mein heldr enn mic: me'n sé un de sisè: si un home em fereix amb arrels d'un arbre viu i em maleeix amb imprecacions, els mals que aquest home m'hagi acordat, el devoraran a ell abans que no pas a mi (Notes: #1. á rótom: interpreto la preposició á amb significat instrumental, com proposen, amb precaució, Sijmons/Gering 1927, pàg. 155: es ist möglich (wenn auch nicht sicher), daß á hier (wie HH I 46¹, II 324) instrumentale bedeutung hat: ‘wenn mich jemand vermittelst der wurzeln eines saftfrischen baumes verwundet’. Altrament hem de suposar un verb el·líptic entallar, gravar, de manera que llavors la traducció sonaria: ‘si un home em fereix [gravant runes] a les arrels d'un arbre viu’...)#2. hrás: l'adjetiu rás de l'original no ha estat explicat satisfactòriament, malgrat tots els intents per aconseguir-ho. Segueixo l'esmena en hrás que trobem formulada al Kuhn -qui, per cert, la formula en el seu diccionari però no pas a la seva edició crítica- 1968³, pàg. 100 (hrár (Háv. 151 rár) adj. roh, frisch (Háv. 151, Skm. 32, HH II 4 pr u. 7), al Hugo Gering 19154, pàg. 86 (2) saftfrisch: m. sg. gen. rás Hǫ́v 152,2) i al Pálsson 1991, pàg. 84; tots ells esmenen rás en hrás; no sé pas a qui remunta exactament aquesta proposta d'esmena. En aquest mateix passatge, en Pálsson hi reinterpreta el sintagma á rótum hrás viðar com a á hráum viðarrótum ‘amb arrels d'arbre plenes de saba’, reinterpretació possible però no absolutament necessària si tenim en compte que el concepte hrár viðr, designant un arbre viu, pel qual flueix la saba, i per tant, antònim de þurr viðr, és un concepte atestat enjondre, p.e., a l'Oca cendrosa, landbrigðaþáttr, kapituli XXXV ‘at skipta skógi’: ef maðr vill sér nýta stofna, þá skal hann um hafa rœtt fyrir vetrnætr enar næstu. Ef eigi er rœtt um stofna fyrir vetrnætr enar næstu eða er eigi samanborit lim eða fauskar, ok á sá þann við, þá er land á undir. Þótt í kǫstu sé borinn viðrinn, ok varðar þeim útlegð, er kǫstu á, ef eigi er á brott fœrt á tólf mánuðum enum næstum, ok á sá við sinn, er saman bar hvárt sem er hrár viðr eða annarr ‘si un home vol explotar-ne els troncs, els haurà d'haver arrabassat abans de les properes nits d'hivern. Si no ha arrabassat els arbres abans de les properes nits d'hivern o no ha replegat i acaramullat la llenya prima o les rabasses, tindrà aquesta llenya el qui sigui el propietari de les terres. Ara bé, encara que la llenya hagi estat acaramullada, el qui sigui l'amo del caramull pagarà una multa si no el se n'ha enduit en els propers dotze mesos; aquesta llenya, però, serà del qui l'haurà arreplegada, tant si és llenya verda com si no’. El concepte també apareix als Skírnismál 32,1b i ho fa amb idèntic significat: til holts ek gekk ǀ ok til hrás viðar etc. ‘vaig anar al bosc i a l'arbre viu’ etc.. El concepte, per tant, designa l'arbre viu, i la fusta i la llenya que hom n'obté. La vara màgica o gambanteinn dels Skírnismál 32 es fa amb la branca d'un arbre viu, no pas amb la d'un arbre sec i, per tant, ja mort#3. heipta[r] kveðja: de cara a la traducció de la locució heipta[r] kveðja, segueixo en Pálsson 1991, pàg. 84, el qual l'interpreta com a árna e-m bölbæna. Cal indicar, emperò, que en Kuhn 1968³, pàg. 92, li dóna un significat ben diferent: heiptar qveðia od. hvetia zum grimm reizen (Háv. 151, Br. 3) )

sfinx¹ <m. sfinx, sfinxar>:
variant de sfinx² ‘esfinx’

sfinx² <f. sfinxar, sfinxir>:
esfinx f



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 15/02/2004