Vocabulari Islandès-Català XXXIV

LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	I-Í	J	K	L	M	N
Ní	O	Ó	P-Q	R	Sa	Se	Si	Sk
Sl	So	Sp	St	Su	T-Ú	V-X	Y-Ö	ÍNDEX

© Macià Riutort i Riutort, 1998

vað <n. vaðs, vöð>: gual m (pas de riu)
      hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> haver pres precaucions, haver estat previngut
           það er betra að hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> millor prevenir que guarir
      leggja á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim
      ríða á vaðið með e-ð: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      ríða fyrstur á vaðið: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      tefla á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc

vaða <f. vöðu, vöður>: 1. banc m (de peixos)
	2. esbart m (de balenes, de foques)

vað·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell limícola

vafa·laust <adv.>: sens dubte, indubtablement

vafa·samur, -söm, samt <adj.>: dubtós -osa

vaff <n. vaffs, vöff>:
1. (bókstafur latneska stafrófsins) ve baixa (lletra de l'alfabet llatí v, V)
2. (bókstafur hebreska stafrófsins) vau f, uau f (lletra de l'alfabet hebreu וָו, ו)

vaffla <f. vöfflu, vöfflur>: gofra f

vafi <m. vafa, pl. no hab.>: dubte m (manca de certesa)

vafinn, vafin, vafið <adj.>:
embolicat -ada: ♦ vera skuldum vafinn: <LOC FIG> estar endeutat fins al coll

vaf·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus)

vafklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] convolvulàcies f.pl

vafnings·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: liana f voluble (planta enfiladissa que creix enrevoltillant-se al voltant d'altres plantes que acaba cobrint)

vafnings·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus) (→ vafklukka)

vafningsklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] convolvulàcies f.pl (→ vafklukkuætt)

vafningur <m. vafnings, vafningar>:
1. <GEN> rotlle m, rogle m (Val.), rotlo m (Bal.)
2. (flétta) entortolligament m, enroscament m (entrellaçament, entrunyellament, esp. al voltant d'una cosa)
3. (vafin umferð, umbúðir) embolcall m (de tela o d'altre material enrevoltillat al voltant de l'objecte embolcallat): ♦ grennandi¹ / örvandi² vafningur: embolcall aprimador¹ / estimulador² (com a tractament en salons de bellesa, balnearis etc.); ♦ heitir¹ og kaldir² vafningar: embolcalls calents¹ / freds² (com a tractament salons de bellesa, balnearis etc.)
5. (flækja) complicació f (envitricollament)
6. vafningar <m.pl vafninga>: (undanbrögð & loðin svör) subterfugis m.pl (circumloquis, ambages, embuts, evasives): ♦ án vafninga: sense embuts

vaf·planta <f. -plöntu, -plöntur>: liana f voluble

vafri <m. vafra, vafrar>:
<INFORM> navegador m, browser m

vafstur <n. vafsturs, no comptable>:
1. (umstang, fyrirhöfn, amstur) tràfecs m.pl, quefers m.pl (treballs, tasques, ocupacions diverses)
2. (ónæði, vandræði) entrebancs m.pl (problemes, embolics)

vaf·súra <f. -súru, -súrur>:
fajol bord (planta Polygonum convolvulus)

vaf·toppur <m. -topps, -toppar>:
lligabosc m de jardí (planta Lonicera caprifolium)

vagga <f. vöggu, vöggur>: bressol m, bressola f (Ross.), bres m (Bal.)

vakta <vakta ~ vöktum | vaktaði ~ vöktuðum | vaktað ║ e-n ~ e-ð>:
vigilar una cosa: ◊ vopnaðir hermenn vakta göturnar: soldats armats vigilen els carrers

val·birki <n. -birkis, -birki>:
fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)

val·brá <f. -brár, -brár>:
<MED> nevus flami, angioma pla, hemangioma m capil·lar, nevus m d'Unna

vald <n. valds, völd>:
1. <GEN> poder m: ♦ gefa sig e-u á vald: lliurar-se a una cosa; ♦ hafa vald á e-u: dominar una cosa, tenir el control d'una cosa; ♦ hafa vald til [þess] að <+ inf.>: tenir [l']autoritat per a <+ inf.>, tenir poder per a <+ inf.>; ♦ hefja (o: leiða) e-ð til vegs og valda: donar carta de reconeixement a una cosa, entronitzar una cosa, elevar una cosa a la categoria d'honorable; ♦ komast til valda: arribar al poder; ♦ komast aftur til vegs og valda: tornar a detenir càrrec i honors; ♦ hann misbeitir valdi sínu: abusa del seu poder; ♦ sitja að völdum: tenir el poder, governar; ♦ vera á valdi e-s: estar en les mans d'algú, dependre d'algú; ◊ það er á yðar valdi að <+ inf.>: està en les vostres mans de <+ inf.>, depèn de vosaltres [de] <+ inf.>
2. (ofbeldi) força f (constrenyiment): ♦ beita valdi: recórrer a la força, usar la força, violentar, fer servir la violència; ♦ með valdi: per la força; ◊ taka e-ð með valdi: agafar una cosa per la força
3. (máti) control m, límits m.pl (fre, aturall): ♦ upp úr öllu valdi: desbocadament, desenfrenadament; ◊ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen desbocats, els preus pugen sense fre
4. völd <n.pl>: (orsök) causa f (origen desencadenant): ♦ af völdum e-s: a causa de, causat -ada per

valda·barátta <f. -baráttu, -baráttur>:
lluita f pel poder

valda·rán <n. -ráns, -rán>:
usurpació f del poder, presa f il·legal del poder

vald·beiting <f. -beitingar, no comptable>:
<GEN & JUR> ús m de la força

valdi, valda, valda¹ <adj.>:
formes febles de → valinn, valin, valið “escollit; selecte”

valdi, valda, valda² <adj.>:
formes febles de → valdur, völd, valt “causant de, culpable de”

valdur, völd, valt <adj.>:
responsable, causant (dit de la persona o cosa que fa que una cosa passi o hagi passat): ♦ vera valdur að e-u (o: vera e-s valdur): ésser el responsable de, ésser la causa de, causar una cosa, tenir la culpa d'una cosa (ésser el responsable que una cosa hagi passat, ésser-ne el causant); ◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit

vald·þrota <adj. inv.>:
<†> sense poder, impotent (que no pot fer res contra una situació, davant uns fets, amb algú etc.) (→ vanmáttugur)

vald·þurrð <f. -þurrðar, pl. no hab.>:
<JUR> arrogació f (fet d'arrogar-se funcions, poders etc. sense tenir-hi dret, abús de poder, usurpació de funcions)

Valensíu·búi <m. -búa, -búar>:
valencià m, valenciana f

valensískur, valensísk, valensískt <adj.>:
valencià -ana

Valensíu·maður <m. -manns, -menn>:
valencià m, valenciana f

Valentínusar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de Sant Valentí

val·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
optatiu -iva, opcional

val·hneta <f. -hnetu, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

valhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de nou (o: de nous)

valhnetu·tré <n. -trés, -tré>: noguera f, noguer m (arbre Juglans regia)

(†) val·hnot <f. -hnotar, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

val·hnota <f. -hnotu, -hnotur>: noguera f (fusta de l'arbre Juglans regia)

valhnotu·tré <n. -trés, -tré>: noguera f, noguer m (arbre Juglans regia)

vallar·rýgresi <n. -gresis, pl. no hab.>:
raigràs [anglès], maragall (o: margall) m (Mall.) (planta Lolium perenne)

vallarsveif·gras <n. -grass, -grös>:
poa f de prat, pastura f dels prats de Kentucky, herba f de prat (Ross.) (planta Poa pratensis)

vall·humall <m. -humals, -humlar>:
milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)

vall·hæra <f. -hæru, -hærur>:
lúzula f [multiflora], lluçola f (planta Luzula multiflora)

val·múi <m. -múa, -múar>:
(draumsóley) cascall m (planta Papaver somniferum)

val·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
assignatura optativa

<†> valska <f. völsku, no comptable>:
francès m, llengua francesa: ◊ ok er Guðifreyr kom til Rǫgnvalds jarls ok sagðiz vera stafkarl einn, ok mælti á völsku, þat skildu þeir helzt: i quan en Jofre va arribar al campament del iarl Rǫgnvaldr, va dir que era un [vell] captaire i els parlava en francès, que era la llengua que ells més entenien

valur <m. vals, valir>:
girfalc m, falcó sagrat, grifó m (Bal.) (ocell Falco rusticolus)

vamm·laus, -laus, -laust: impecable

vana·gangur <m. -gangs, no comptable>:
Mot emprat en la locució:: ♦ ganga sinn vanagang: continuar igual, no canviar (no sofrir modificació un estat de coses, una evolució determinada dels afers, els afers etc.); ♦ gangi hlutirnir sinn vanagang...: si les coses no canvien...; ♦ hér gengur allt sin vanagang: aquí tot continua igual

vanda <vanda ~ vöndum | vandaði ~ vönduðum | vandað>:
1. (gera vel) aplicar-se (fer amb cura): ♦ vanda e-ð vel (o: vanda vel um e-ð): aplicar-se en una cosa, fer una cosa amb cura i meticulositat; ◊ sá sem óttast Drottin, vandar val vina, hann heldur sér að slíkum sem honum sjálfum líkjast: el qui tem el Senyor, posa bona cura en la tria dels amics, car es mantindrà fidel a aquell que se li assembli; ♦ vanda sig [á e-u]: aplicar-se [a fer una cosa]; ◊ vandaðu þig nú: esforça-t'hi!; ♦ vanda ráð sitt: <LOC FIG> posar seny i menar (o: dur) una vida ordenada; ♦ vanda til e-s: fer una cosa amb meticulositat
2. <um>: (ámæla) reprendre, recriminar (reprotxar): ◊ tala þú þetta og áminn og vanda um með allri röggsemi. Lát engan lítilsvirða þig: digues aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat. No deixis que ningú et menyspreï; ◊ þeir er sakfella menn fyrir rétti og leggja snörur fyrir þá, er vanda um (= וְלַמּוֹכִיחַ) á þingum, og blekkja hina saklausu með hégóma: els qui condemnen un home en judici i paren llaços als qui els reproven en els judicis i enganyen amb vanitat els innocents; ♦ vanda um við e-n: reprovar algú, alliçonar algú; ◊ spottaranum er ekki vel við, að vandað sé um við hann, til viturra manna fer hann ekki: al blasfem no li agrada pas que el reprenguin, no vol pas anar amb els savis; ◊ sláir þú spottarann, verður hinn einfaldi hygginn, og sé vandað um við skynsaman mann, lærir hann hyggindi: si pegues al burleta, el senzill tornarà prudent, i si hom reprèn l'intel·ligent, aquest serà mestre en saviesa; ♦ vanda um e-ð: tenir a dir d'una cosa

vandaður, vönduð, vandað: de bona qualitat, ben fet -a

Vandali <m. Vandala, Vandalir>:
vàndal m, vàndala f: ◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)

vanda·mál <n. -máls, -mál>: problema m
	hafa geðræn vandamál: tenir problemes mentals (o: psíquics)
	skapa vandamál: crear problemes
	úrlausn vandamála: solució de problemes
	vandamálin krefjast lausnar: els problemes requereixen una solució

vanda·maður <m. -manns, -menn>: parents m

vandast <vandast ~ vöndumst | vandaðist ~ vönduðumst | vandast>:
complicar-se: ♦ nú vandast málið: l'assumpte es complica, la cosa es complica

vand·kvæði <n. -kvæða>:
1. <GEN> dificultat f
2. (hindrun) entrebanc m (obstacle)
3. (mótmæli) objecció f.pl (emperò): ♦ telja vandkvæði á e-u: enumerar les dificultats d'una cosa, posar objeccions a una cosa

vand·látur, -lát, -látt <adj.>:
exigent, crític -a: ♦ ekki vandlátir um sóma sinn: no primmirats amb llur honor; ♦ vandlátur á mat: llamenc, exigent amb el menjar, triat en el menjar

vandur, vönd, vant: (erfiður) difícil (dificultós)

vanga·veltur <f.pl -velta (o: -veltna)>: reflexions f.pl, cavil·lacions f.pl (pensaments que hom es fa sobre un tema, disquisicions mentals)
	vera með vangaveltur út af e-u: donar moltes voltes a un assumpte

van·geta <f. -getu, no comptable>: 1. <GEN> impossibilitat f
		vangeta eða viljaleysi til að hlíta lögum samfélagsins: impossibilitat o manca de voluntat d'acceptar les lleis de la societat
	2. <MED> impotència f (manca d'erecció)

van·heilagur, -heilög, -heilagt <adj.>:
<RELIG & FIG> no consagrat -ada

van·heilsa <f. -heilsu, no comptable>: 1. <GEN> mala salut, salut dolenta, manca f de salut
	2. (eufemístic per → líkþrá, holdsveiki) lepra f
		...og sjá, að þar var maður fullur vanheilsu: ...i veges, hi havia un home ple de lepra
		og jafnskjótt hvarf vanheilsan af honum: i a l'instant va desaparèixer-li la lepra

van·helgaður, -helguð, -helgað <adj.>:
<RELIG & FIG> profanat -ada

van·helgun <f. -helgunar, pl. no hab.>:
<RELIG & FIG> profanació f

vanilja <f. vanilju, no comptable>: vainilla f

vanilju·blóm <n. -blóms, -blóm>: vainilla f [de jardí] (planta Heliotropium peruvianum)

vanilju·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: flam m

vanilla <f. vanillu, no comptable>: vainilla f

vanilla <n. vanilla, no comptable>: vainilla f

vanilla·planta <f. -plöntu, -plöntur>: vainilla f (liana Vanilla planifolia)

vanilla·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:
pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·hrossafífill* <m. -hrossafífils, -hrossafíflar>:
pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·ís <m. -íss, -ísar>: gelat m de vainilla

vanillu·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·sykur <m. o n. -sykurs, no comptable>: sucre m de vainilla

vaninn, vanin, vanið: acostumat -ada, avesat -ada
	illa vaninn: mal acostumat -ada, mal avesat

van·líðan <f. -líðanar, pl. no hab.>:
[estat m (o: sensació f) de] malestar m (estat caracteritzat per molèsties, indisposició etc.): ♦ andleg vanlíðan: [estat m de] malestar psíquic, <MED> disfòria f

van·megnast <-megnast ~ -megnumst | -megnaðist ~ -megnuðumst | -megnast>:
esgotar-se, quedar sense forces, perdre les forces: ◊ ríkulegu regni dreyptir þú, ó Guð, á arfleifð þína, það sem vanmegnaðist, styrktir þú: has fet degotar una pluja abundant damunt les teves heretats, Déu, al que s'havia esgotat, li has tornat les forces; ◊ ...þá hungraði og þyrsti, sál þeirra vanmegnaðist í þeim: ...patien fam i set i l'ànima els flaquejava en el seu interior; ◊ ...og svallararnir vanmegnast af þorsta: ...i els disbauxats defalliran de set

<LIT> van·megnugur, -megnug, -megnugt: dèbil, sense forces
	vera vanmegnugur að <+ inf.>: veure's impotent (o: sense forces) per a <+ inf.>

van·nýttur, -nýtt, nýtt <adj.>:
infrautilitzat -ada

van·nærður, -nærð, -nært <adj.>:
desnutrit -ida, desnodrit -ida, malalimentat -ada

van·næring <f. -næringar, no comptable>:
desnutrició f

van·skil <n.pl -skila>:
<COM> endarreriment m (en el pagament & en el lliurament)

van·stilli¹ <f. -stilli, no comptable>:
variant de → vanstilli² ‘intemperància’

van·stilli² <n. -stillis, -stilli>:
intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)

van·stilling <f. -stillingar, no comptable>:
1. (vanstilli, óhóf) intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)
2. (taumleysi, óhemjuskapur) desenfrè m (manca de control de les passions, manca de moderació o mesura)

van·sæmd <f. -sæmdar, pl. no hab.>: deshonor m,f, deshonra f, vergonya f [pública]

vanta <vantar | vantaði | vantað ║ e-n e-ð. Verb impersonal unipersonal amb doble acusatiu>:
1. (hafa ekki) mancar (faltar, no tenir): ♦ það vantar e-ð (o: e-ð vantar): manca una cosa, falta una cosa; ♦ hvað vantar?: què manca?; ♦ það vantar [eitt] hundrað ~ [eitt] þúsund krónur: manquen cent ~ mil corones; ♦ það vantar mikið?: quant manca (o: falta)?, què manca (o: falta)? (Mall.), quina quantitat manca?; ♦ það vantar e-ð í e-ð: manca una cosa a...; ◊ það vantar blöð í bókina: al llibre li manquen pàgines; ◊ mig vantar hnapp í skyrtuna: em manca (o: falta) un botó a la camisa; ♦ klukkuna vantar fimm mínútur í tvö: falten (o: manquen) cinc minuts per les dues, són les dues menos cinc (Mall., ekki ritm./no lit.); ♦ það vantar í hann: <LOC FIG> li manca (o: falta) un bull, li manca (o: falta) un pern (Mall.)
2. (þarfa á að halda) caldre, haver de menester (necessitar, fer falta): ◊ mig vantar meiri peninga: he de menester més dobbers; ♦ mig vantar...: necessito..., necessitaria..., voldria..., em caldria... (fórmula per adreçar-se al dependent d'una botiga, un empleat etc.); ◊ mig vantar meðal við niðurganginum: necessito alguna cosa contra la diarrea; ◊ mig vantar upplýsingar: necessitaria una informació

van·traust <n. -trausts, no comptable>:
desconfiança f, recel m

vantraust·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:
moció f de censura: ♦ leggja (o: bera) fram vantrausttillögu [á e-n]: presentar una moció de censura [contra algú]; ♦ styðja vantrausttillögu: donar suport a una moció de censura; ♦ standa af sér vantrausttillögu: superar una moció de censura

vantrausts·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
vot m de censura: ♦ vantraustsyfirlýsing á e-n: vot de censura contra algú

van·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:
incrèdul -a, escèptic -a: ♦ vera vantrúaður á e-ð: ésser incrèdul envers una cosa, trobar una cosa mala de creure; ◊ og vertu ekki vantrúaður, vertu trúaður: i no siguis pas incrèdul, sinó creient

var <n. vars, vör>:
lleganya f

var, vör, vart <adj.>:
Mot emprat en expressions com ara:: ♦ gera e-n varan við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte masculí); ♦ gera e-ja vara við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte femení); ♦ gera e-ð vart við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte neutre); ♦ gera vart við sig: manifestar-se, fer-se sentir (o: notar); ♦ vera var ~ vör ~ vart um sig: estar en guàrdia, estar alerta; ♦ verða var ~ vör ~ vart e-s: #1. (skynja) percebre una cosa (notar-la amb els sentits corporals); #2. (sjá, uppgötva) descobrir una cosa, <LIT & Val.> ataüllar una cosa (albirar-la, afinar-la, divisar-la); #3. (taka eftir) adonar-se d'una cosa (fixar-s'hi, reparar-hi)

varablóma·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] labiades f.pl, [família f de les] lamiàcies f.pl

vara·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: tord roquer, junclà m (Men.) (peix Symphodus (Crenilabrus) melops)

vara·litur <m. -litar, -litir>: pintallavis m (tipus de cosmètic)

vara·maður <m. -manns, -menn>:
<FUTBOL> [jugador m] suplent m

varan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GEN> permanent
2. (eilífur) perdurable (etern, immutable)

vara·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>: vicecònsol m & f

vara·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
<ECON> fons m de reserva, reserves f.pl [de capital], fons m de previsió

vara·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>: barreta f de llavis de cacao

varða <f. vörðu, vörður>:
<HIST> varða f, varda f , amuntegament o caramull de pedres, de forma més o menys piramidal, que servia per a indicar el camí: ♦ leggja stein í vörðuna: <LOC FIG> aportar la seva petita contribució, contribuir amb el seu petit granet de sorra; ♦ reka í vörðurnar: <LOC FIG> [posar-se a] quequejar, perdre la paraula, tartamudejar (p.e., a causa de la sorpresa); ♦ → náttmálavarða “caramull de pedres que servia per a indicar les nou del vespre, hora solar”

varðandi, varðandi, varðandi <adj.>:
concernent, que concerneix: ♦ varðandi e-ð: que concerneix una cosa, pel que fa a una cosa, en relació a una cosa

varð·hundur <m. -hunds, -hundar>: gos guardià, ca guardià (Bal.)

varð·lið <n. -liðs, -lið>: guàrdia f (grup de gent que fan guàrdia)
	*borgaravarðliðið: la Guàrdia Civil
	rauða varðliðið: <HIST> la Guàrdia Roja (formació predecessora de l'Exèrcit Roig)

varð·liði <m. -liða, -liðar>: guarda m & f
	*borgaravarðliði: guarda civil
	hinir rauðu varðliðar (o: rauðu varðliðarnir): <HIST> els guardes rojos (durant la Revolució cultural xinesa)
	rauður varðliði: <HIST> un guarda roig (durant la revolució cultural xinesa)

varðliðs·maður <m. -manns, -menn>: guarda m & f
	*borgaravarðliðsmaður: guarda civil

varð·veita <-veiti ~ -veitum | -veitti ~ -veittum | -veitt ║ e-ð>: guardar una cosa, estotjar una cosa (Bal.)
	lesið og varðveitið leiðbeiningarnar: llegiu i guardeu les instruccions

var·færinn, -færin, -færið: 1. (gætinn) prudent (discret & cautelós)
	2. (varúðarfullur) previngut -uda (caut)

varg·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
arbre m de lladres, arbre emprat per a penjar-hi lladres i d'altres malfactors. El mot reapareix en el Hêliand saxó en la forma wargtreo (→ gálgatré): ◊ fram lǫ́go brautir, | fundo vástigo ║ oc systor son | sáran á meiði, ║ vargtré vindkǫld | vestan bœiar; ║ trýtti æ trǫno hvǫt, | títt varat bíða: els camins s'estenien cap endavant, trobaren els mals viaranys i el fill de llur germana (en realitat, és el cadàver del fillastre de llur germana), ferit a l'arbre [ventós] ([vindga]meiðr = la forca), entre els arbres de lladres freds pel vent a l'oest del bœr. La incitació (hvǫt = incitació, esperonament) de la grua (trana = grua = Guðrún = l'execució d'en Randverr i la Svanhildr havia fet que la Guðrún incités els seus fills a prendre venjança del rei Ermanaric. La incitació de la grua significa, doncs, la venjança que és a punt d'acomplir-se) tothora frissava, no admitia dilació (interpreto l'adverbi títt com un adverbi temporal amb el significat de sovint, la qual cosa el converteix en sinònim, a nivell poètic, de l'adverbi æ de l'hemistiqui anterior. En trobar-se en una oració negativa, el mot passa a tenir el significat invers al que té habitualment, és a dir, passa a significar-hi mai. El significat del vers és, segons la meva interpretació: l'acompliment de la venjança és tan urgent que no cal pensar ni en despenjar el cos del penjat pel qual es duu a terme aquesta venjança)

varissít <n. varissíts, no comptable>:
<GEOL> variscita f (Al(PO4)·2H2O, ortoròmbic)

varissít·náma <f. -námu, -námur>:
mina f de variscita: ♦ forsögulegu varissítnámurnar í Gavà: les mines prehistòriques de variscita de Gavà

varíólít <n. varíólíts, varíólít>:
<GEOL> variolita f

varíólískur, varíólísk, varíólískt <adj.>:
<GEOL> variolític -a: ♦ varíólískt basalt: basalt variolític; ♦ varíólísk hrafntinna: obsidiana variolítica; ♦ varíólísk skipan: estructura variolítica

var·kár, -kár, -kárt <adj.>:
caut -a, cautelós -osa, previngut -uda, prudent

var·kárni <f. -kárni, no comptable>:
cautela f, prudència f

varla <adv.>:
a penes, tot just, escassament

varma- <en compostos>:
tèrmic -a

varma·depla <f. -deplu, -deplur>:
verònica pèrsica (planta Veronica persica)

varma·orka <f. -orku, -orkur>:
energia tèrmica

varmi <m. varma, no comptable>:
escalfor m, calentor f

varmur, vörm, varmt <adj.>:
calent -a (agradablement calent): ◊ þér klæðið yður, en verðið þó ekki varmir: us vestiu, però no aconseguiu pas d'escalfar-vos

varnar:
gen. sg. de → vörn “defensa”

varnar- <en compostos>:
<MIL> defensiu -iva, de defensa

varnar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
<JUR> part demandada

varnar·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:
<MIL> aliança defensiva

varnar·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. (flóðgarður) mur m (o: dic m) de contenció (contra l'embat de les ones, l'avenç de les dunes etc.,)
2. (varnarveggur, múr) muralla f, mur m de protecció (element defensiu): ◊ þeir voru sem varnargarður (חוֹמָה, ḥōmāh) í kringum oss bæði um nætur og daga allan þann tíma, er vér héldum fénu til haga nálægt þeim: ens feien de muralla nit i dia, tot el temps que hem estat amb ells pasturant les ovelles; ◊ en Jóab og menn hans komu og umkringdu hann í Abel Bet Maaka og hlóðu virkisvegg gegn borginni upp að varnargarðinum (בַּחֵל, ba-ḥēl). Gekk nú allt liðið, er með Jóab var, sem ákafast fram í því að brjóta múrinn (הַחוֹמָה, ha-ḥōmāh): en Joab i els seus homes hi anaren i van assetjar-lo a Abel Bet-Maacà, aixecant contra la ciutat un terraplè que arribava fins a la barbacana. Tot l'exèrcit de Joab minava la muralla per fer-la caure
3. (varnargirðing) tanca protectora (construcció contra l'acció dels animals)
4. <FIG> baluard m, bastió m (element de protecció, de defensa, contra noves idees etc.)

varnar·girðing <f. -girðingar, -girðingar>:
tanca protectora, tanca f de protecció

varnar·her <m. -hers, -herir>:
<MIL> exèrcit defensiu, exèrcit m de defensa: ♦ ísraelskur varnarher: exèrcit de defensa d'Israel, TSàHaL m (→ Ísraelsher)

varnar·laus, -laus, -laust <adj.>:
indefens -a: ◊ þér eruð njósnarmenn, þér eruð komnir til þess að sjá, hvar landið er varnarlaust fyrir: sou espies! heu vingut per veure els llocs indefensos del país!; ◊ eigi er svo, heldur eruð þér komnir til þess að sjá, hvar landið er varnarlaust fyrir: no é pas així, sinó que heu vingut per observar els llocs indefensos del país; ◊ Drottinn varðveitir varnarlausa, þegar ég var máttvana hjálpaði hann mér: el Senyor guarda els indefensos; quan em vaig trobar sense forces, ell em va ajudar; ♦ standa varnarlaus gagnvart e-u: trobar-se indefens davant una cosa; ♦ vera varnarlaus gegn e-u ~ e-m: estar desprotegit -ida davant una cosa ~ algü

varnar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
indefensió f

varnar·lið <n. -liðs, -lið>:
<MIL> tropes m de defensa, tropes defensives

varnar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
<MED> preventiu m, profilàctic m

varnar·maður <m. -manns, -menn>:
<FUTBOL> defensa m, rereguarda m: ♦ aftasti varnarmaður: defensa lliure; ♦ hægri varnarmaður: defensa dret; ♦ vinstri varnarmaður: defensa esquerre

varnarmála·ráðherra <m. -ráðherra, ráðherrar>:
ministre m de defensa, ministra f de defensa

varnarmála·ráðuneyti <n. -rúðuneytis, -rúðuneyti>:
ministeri m de defensa

varnar·meðal <n. -meðals, -meðul>:
<MED> preventiu m, profilàctic m

varnar·rit <n. -rits, -rit>:
al·legat m en defensa de, apologia f

varnar·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
al·legat m en favor d'algú, discurs m en defensa d'algú

varnar·samningur <m. -samnings, -samningar>:
<POLÍT> tractat m de defensa, tractat defensiu

varnar·staða <f. -stöðu, no comptable>:
<& MIL> posició f de defensa, posició defensiva: ♦ vera í varnarstöðu: estar a la defensiva, estar en posició defensiva

varnar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
1. <GEN> guerra defensiva
2. <RELIG> guerra f requerida, milhèmet f hovà (מִלְחֶמֶת חוֹבָה)

varnar·veggur <m. -veggjar, -veggir>:
1. <MIL> mur defensiu, mur m de defensa
2. <FUTBOL> barrera f

varnar·virki <n. -virkis, -virki>:
1. <MIL> bastió defensiu (tipus de fortificació)
2. <FIG> baluard m, bastió m (element de protecció, de defensa, contra noves idees etc.)

varnar·þing <n. -þings, -þing>:
<JUR> tribunal m competent (per a jutjar un afer)

varnings·hús <n. -húss, -hús>:
magatzem m

varnings·maður <m. -manns, -menn>:
marxant m, venedor ambulant

varningur <m. varnings, pl. no hab.>:
mercaderia f, gènere m (de botiga, de venedor)

varnir:
nom. & ac. pl. de → vörn “defensa”

var·orður, -orð, -ort <adj.>:
que parla amb circumspecció

varp <n. varps, vörp>:
1. (varpstaður) lloc m de nidificació (indret on els ocells fan el niu i hi coven els ous)
2. (það að verpa eggjum) posta f (d'ous)
3. (kast) llançament m (git)
4. (í vef, á saumi & skóvarp) vorera f (orla cosida a roba o sabada)

varp:
1ª & 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → verpa “llançar”

varpa <f. vörpu, vörpur>:
bou m, teranyina f (art de pesca)

varpa <varpa ~ vörpum | varpaði ~ vörpuðum | varpað ║ e-u>:
1. (kasta) llançar una cosa (tirar, gitar): ♦ varpa akkeri: llançar làncora, ancorar; ♦ varpa e-m í fangelsi: llançar algú a la presó; ♦ varpa e-u burt: llençar una cosa, tirar una cosa; ♦ varpa e-u frá sér: llençar una cosa, tirar una cosa; ♦ varpa e-u út: llençar una cosa, tirar una cosa; ♦ varpa e-u að baki sér: <LOC FIG> tirar-se una cosa a l'esquena, passar-se una cosa pel folre (despreocupar-se'n totalment); ◊ en þeir gjörðust þverbrotnir og gjörðu uppreisn gegn þér og vörpuðu lögmáli þínu að baki sér: però es van revoltar i es van rebel·lar contra vós i tant se'ls en donava de la vostra llei; ♦ varpa hlutkesti [til þess að <+ inf.>]: <LOC FIG> tirar les sorts [per <+ inf.>] (sortejar, fer un sorteig per decidir una cosa); ◊ höfðingjar lýðsins settust að í Jerúsalem, en hinir af lýðnum vörpuðu hlutkesti til þess að flytja einn af hverjum tíu inn, að hann tæki sér bústað í Jerúsalem, borginni helgu, en hinir níu tíundupartarnir bjuggu í borgunum: els caps del poble s'establiren a Jerusalem. La resta del poble van tirar les sorts per tal de fer-ne venir un, de cada deu, a residir a Jerusalem, la ciutat santa, mentre que els altres nou residien a les viles del voltant; ♦ varpa hlutum [um að <+ inf.>]: <LOC FIG> tirar les sorts [per <+ inf.>] (decidir una cosa amb un sorteig); ◊ og vér, prestarnir, levítarnir og lýðurinn vörpuðum hlutum um viðargjöfina, um að færa viðinn í musteri Guðs vors eftir ættum vorum á tilteknum tíma á ári hverju: i nosaltres, sacerdots, levites i poble, vam tirar les sorts pel que fa a les ofrenes de llenya, per portar la llenya al temple del nostre Déu, cada any, en els temps establerts i per famílies; ♦ varpa öndinni: <LOC FIG> llançar un sospir (sospirar amb força, sorollosament); ◊ þeir risu þá upp og vörpuðu fast öndinni og mæltu: es van posar drets, van sospirar feixugament i digueren; ♦ varpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleujament; ♦ varpa öndinni mæðilega: llançar un profund sospir
2. (senda út & kasta fram) projectar una cosa (ombra, llum): ♦ varpa mynd á vegg: projectar una imatge a la paret; ♦ varpa löngum skuggum: projectar unes ombres llargues, fer unes ombres llargues; ♦ varpa ljósi á e-ð: <LOC FIG> projectar llum sobre una cosa, fer llum sobre una cosa; ♦ varpa skugga á e-ð: <LOC FIG> projectar una ombra sobre una cosa; ♦ varpa e-u fram: <LOC FIG> plantejar una cosa; ♦ varpa spurningu: plantejar una qüestió
3. (í saumi) orlar una cosa (guarnir una tela o una sabata amb vora)

varpa·sveifgras <n. -sveifgrass, -sveifgrös>:
pèl m de ca, pèl m de bou, pelosa f (planta Poa annua)

varp·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell m nidificant, ocell m que nidifica

varp·hæna <f. -hænu, -hænur>:
gallina ponedora

varpi <n. varpa, varpar>:
<MAT> funtor m: ♦ fleygaður varpi: funtor exacte

varp·land <n. -lands, -lönd>:
ponedor m (indret on els ocells hi nidifiquen en massa)

varp·lína <f. -línu, -línur>:
<MAT> línia f projectant

varp·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
projector m (tipus de llum)

varp·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
<MAT> projectivitat f

varp·rúm <n. -rúms, -rúm>:
<MAT> espai projectiu

varp·rúmfræði <f. -rúmfræði, no comptable>:
<MAT> geometria projectiva

varp·slétta <f. -sléttu, -sléttur>:
<MAT> pla projectiu

varp·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
ponedor m (indret protegit i d'accés restringit on els ocells hi nidifiquen i ponen)

varp·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
temps m de la posta (època de nidificació dels ocells)

var·sími <m. -síma, -símar>:
(kjölfar skips) deixant m (solc que va deixant un vaixell)

Varsjá <f. Varsjár, no comptable>:
Varsòvia f

Varsjár·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:
Pacte m de Varsòvia

varsla <f. vörslu, vörslur. Gen.pl.: varslna>:
(geymsla, gæsla) custòdia f (guarda & empresonament preventiu): ◊ takið hann höndum og færið brott í tryggri vörslu: agafeu-lo, endueu-vos-el i poseu-lo sota custòdia segura; ◊ hver sem stelur manni og selur hann, eða hann finnst í hans vörslu, hann skal líflátinn verða: qui rapti un home i el vengui o si l'hi troben sota custòdia seva, sia condemnat a mort; ♦ taka e-ð í sína vörslu: agafar una cosa en custòdia; ♦ það er ekki lengur í mínum vörslum (o: í vörslu minni): ja no està en poder meu, ja no ho tinc jo

vart <adv.>:
a penes, tot just, difícilment: ◊ hann gat vart talað vegna hugaræsings: a penes podia parlar a causa de l'excitació

varta <f. vörtu, vörtur. Gen.pl.: vartna o: varta>:
1. <GEN> berruga f, fic m (Bal.)
2. (geirvarta) mugró m, mugueró m (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.) (de pit)

var·tappi <m. -tappa, -tappar>:
<ELECTR> fusible m, plom m

vartari <m. vartara, vartarar>:
llobarro m, llop m (Mall.) (peix Dicentrarchus labrax) (→ barri)

varúð <f. varúðar, no comptable>:
precaució f: ♦ með varúð: amb precaució (o: cautela), amb compte; ♦ til varúðar: per precaució; ♦ varúð!: compte!

varúðar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir>:
mesura preventiva, mesura f de precaució: ♦ gera varúðarráðstafanir gegn e-u: adoptar [les degudes] mesures preventives contra una cosa

varúðar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen.pl.: -reglna o: -regla>:
mesura f de precaució

var·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:
home m llop, home-llop m, licantrop m

vasa·biljarður <m. -biljarðs, no comptable>:
billar pool m, billar americà

vasa·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. (kilja) llibre m de butxaca (llibre en format de butxaca)
2. (blokk) bloc m de notes (quadernet)

vasa·diskó <n. -diskós, -diskó>:
walkman m

vasa·greiða <f. -greiðu, -greiður. Gen.pl.: -greiðna o: -greiða>:
pinta f de butxaca

vasa·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganivet m de butxaca

vasa·klútur <m. -klúts, -klútar>:
mocador m [de butxaca]

vasa·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
lot f, llanterna m [de butxaca], pila f (Bal.)

vasa·peli <m. -pela, -pelar>:
ampolleta f d'aiguardent per dur a la butxaca

vasa·peningar <m.pl -peninga>:
diners m.pl de butxaca (diners per a petites despeses)

vasa·reiknir <m. -reiknis, -reiknar>:
calculadora f de butxaca

vasast <vasast ~ vösumst | vasaðist ~ vösuðumst | vasast ║ í e-u>:
ficar-se en una cosa, ficar el nas en una cosa: ♦ vasast í annarra manna málum: ficar-se en els afers dels altres; ♦ vasast í mörgu: ficar-se en massa coses

vasa·tölva <f. -tölvu, -tölvur>:
iPhone m, iPod m

vasa·úr <n. -úrs, -úr>:
rellotge m de butxaca

vasa·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur>:
edició f de butxaca

vasa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
carterista m & f, lladre m de butxaques

vasi <m. vasa, vasar>:
1. <GEN> butxaca f: ♦ með höndum í vösum: amb les mans a les butxaques; ♦ borga e-ð úr eigin vasa: <LOC FIG> pagar una cosa de la pròpia butxaca, pagar una cosa dels seus propis diners; ♦ fara illa í vasa: #1. <GEN> caber malament dins la butxaca, entrar malament dins la butxaca; #2. <LOC FIG> anar només a la seva i no encaixar bé enlloc ni amb ningú; ◊ og Kolka læknir fór illa í vasa: i el metge Kolka era un outsider, anava a la seva; ♦ ganga í vasa e-s: <LOC FIG> fer-li una gorra a algú, fer que un altre pagui la despesa pròpia; ♦ hafa djúpa vasa: <LOC FIG> tenir les butxaques ben plenes, tenir els diners a cabassos; ♦ hafa e-ð upp á vasanum: <LOC FIG> tenir una cosa, estar en poder d'una cosa; ◊ þegar menn fara að veiða með dýrt veiðileyfi upp á vasanum þá vilja þeir sjá fisk, ekki satt!?: quan se surt a pescar amb un permís de pesca car a la butxaca, es vol veure peix, oi?!; ♦ hafa e-n í vasanum: <LOC FIG> tenir algú [ficat] a la butxaca; ♦ stinga e-u í vasann: ficar-se (o: posar-se) una cosa a la butxaca; ♦ stinga fé í eigin vasa: <LOC FIG> omplir-se les butxaques [de diners no propis], embutxacar-se diners (de manera il·lícita o fraudulenta)
2. (krukka) gerro m (ornamental, per tenir-hi flors etc.)

vasilín <n. vasilíns, no comptable>:
vaselina f

vaska <vaska ~ vöskum | vaskaði ~ vöskuðum | vaskað ║ [e-ð] upp>:
fregar els plants, escurar [els plats] (Val., Bal.): ◊ Kristín María vaskaði upp eftir svakalega máltíð: la Kristín María va escurar després d'un àpat colossal

vaska·fat <n. -fats, -föt>:
ribella f de fregar els plants, brullola f d'escurar els plats (Bal.)

vask·lega <adv.>:
amb valentia, amb bravura, abrivadament (o: bravesa): ◊ sæk þú vasklega að borginni og brjót hana: ataca la ciutat amb valentia i arrasa-la; ◊ þeir munu í stríðinu verða eins og hetjur, sem troða niður saurinn á strætunum, og þeir munu berjast vasklega: en la guerra seran com uns paladins que trepitgen el fang dels carrers i hi lluitaran amb ardidesa

vask·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (röskur) ple -ena d'energia (dinàmic, vital)
2. (karlmannlegur) viril (baronívol, baronil): ◊ Sigurður konungur gerðist maður mikill og sterkur, vasklegur maður sýnum, jarpur á hár, munnljótur og vel að öðrum andlitssköpum: el rei Sigurd es va fer un home cepat i fort, d'apariència baronívola, de cabells castanys, de boca lletja però bé pel que fa als altres trets facials
3. (hugrakkur) abrivat -ada, ardit -ida (valent, estrenu): ◊ Högni var maður vasklegur og vel að sér ger og tortryggur og þorðu þau fyrir því eigi að segja honum fyrirburðinn: En Högni era un home valerós i dreturer, però recelós del que li diguessin, i per això ells no van pas gosar a contar-li res de l'aparició; ◊ hann var þeirra yngstur en hinir eldri synir Brjáns konungs voru frumvaxta og manna vasklegastir: ell n'era el més jove; pel que fa als fills més grans del rei Brjánn, ja eren adults i els més ardits dels homes

vaskur <m. vasks, vaskar>:
pica f (d'aigüera per escurar-hi els plats, de lavabo etc.): ◊ vaskar á baðherbergjum: piques de lavabo

vaskur, vösk, vaskt <adj.>:
1. (hraustur) valent -a, brau -ava (coratjós, ardit): ◊ og verið nú hughraustir og látið á sjá, að þér séuð vaskir menn: i ara tingueu coratge, que se us vegi que sou valents
2. (röskur) ple -ena d'energia (dinàmic, vital)

vassilín <n. vassilíns, no comptable>:
variant de → vasilín ‘vaselina’

vast:
2ª pers. sg. del pretèrit ind. de → vinda “tòrcer; cargolar”

Vatíkanið <n. Vatíkansins, no comptable>:
el Vaticà, la Ciutat del Vaticà

vatíkanskur, vatíkönsk, vatíkanskt <adj.>:
vaticà -ana

vatn <n. vatns, vötn>:
1. (lögur) aigua f (H2O): ◊ jörðin var þá auð og tóm, og myrkur grúfði yfir djúpinu, og andi Guðs sveif yfir vötnunum: la terra era llavors inhabitada i buida: les tenebres cobrien l'abisme i l'esperit de Déu planava sobre les aigües; ◊ Guð kallaði þurrlendið jörð, en safn vatnanna kallaði hann sjó: el terreny sec Déu l'anonemà terra i l'aplec de les aigües Déu l'anonemà mar; ♦ ausa vatn: poar aigua, treure aigua [d'un pou]; ◊ og hann áði úlföldunum utan borgar hjá vatnsbrunni að kveldi dags, í það mund, er konur voru vanar að ganga út að ausa vatn (אֶל-בְּאֵר הַמָּיִם): i féu reposar els camells fora de la vila, a prop d'un pou, cap al vespre, a l'hora quan les dones solien sortir a poar aigua; ♦ ausa vatni á e-n: ruixar algú amb aigua; ♦ ausa e-n vatni: #1. <GEN> ruixar algú amb aigua; #2. <RELIG> batejar algú, batiar algú m (Bal.); ♦ á kafi undir vatni: submergit -ida; ♦ vera á kafi undir vatni: estar submergit -ida; ♦ á vatni: a l'aigua, dins l'aigua; ♦ bera vatn í hripum: <LOC FIG> donar allargues, marejar la perdiu (anar a cercar lluny el que es té a prop [i no es vol veure]); ♦ brenna e-n á heitu vatni: escaldar algú; ♦ drekka vatn: beure aigua; ♦ eins og að drekka vatn: <LOC FIG> ésser [com] bufar i fer ampolles, ésser peix al cove; ♦ dýfa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIG> no fotre'n ni brot; ♦ eimað vatn: aigua destil·lada; ♦ ferskt vatn: aigua dolça; ♦ fljótandi vatn: aigua líquida; ♦ frosið vatn: aigua congelada; ♦ ganga í vatnið: <LOC FIG> deixar-se enredar; ♦ gára ekki vatnið: <LOC FIG> no remoure les aigües, no remenar la merda (deixar-ho tot com està i sense tocar); ♦ gruggugt vatn: aigua tèrbola; ♦ fiska í gruggugu vatni: <LOC FIG> pescar en aigües tèrboles; ♦ e-ð heldur ekki vatni: <LOC FIG> una cosa fa aigua per totes bandes; ♦ hart vatn: aigua dura; ♦ ískalt1 / kalt2 / svalt3 / volgt4 / hlýtt5 / heitt6 vatn: aigua gelada1 / freda2 / fresca3 / tèbia4 / agradablement calenta5 / calenta6; ♦ kasta af sér vatni: <LOC FIG> fer un riu, fer un roi (Mall.) (mingir); ♦ kristaltært vatn: aigua cristal·lina; ♦ leysanlegur í vatni: hidrosoluble, soluble en aigua; ♦ lygnt vatn: aigua tranquil·la, aigua calma; ♦ í lygnu vatni er oft langt til botns: <LOC FIG> les aigües tranquil·les solen ésser fondes (les persones callades i tanquil·les solen ésser profundes en els seus pensaments); ♦ hún mátti ekki vatni halda fyrir hrifningu: <LOC FIG> no va poder contenir les llàgrimes a causa de l'emoció; ♦ mikið vatn hefur runnið til sjávar: <LOC FIG> ha plogut molt [de llavors ençà] (ha passat molt de temps); ♦ mjúkt vatn: aigua tova; ♦ óleysanlegur í vatni: no hidrosoluble, no soluble en aigua; ♦ ósaltað vatn: aigua no salada; ♦ rennandi vatn: aigua corrent; ♦ staðnað vatn: aigua estancada; ♦ e-ð svífur yfir vötnunum: <LOC FIG> s'ensuma una cosa, una cosa plana en l'ambient; ♦ sækja vatnið yfir lækinn: <LOC FIG> anar a cercar lluny l'aigua i tenir el torrent a prop (anar a cercar lluny el que es té a prop [i no es vol veure]); ♦ tært vatn: aigua límpida; ♦ upp á vatn og brauð: a pa i aigua; ♦ veita vatni á akra sína: irrigar els seus camps, regar els seus camps; ♦ vígt vatn: aigua beneïda; ♦ það kemur allt með kalta vatninu: <LOC FIG> temps al temps; ♦ það sér ekki högg á vatni: <LOC FIG> no s'hi nota la diferència; ♦ þetta er vatn á hans myllu: <LOC FIG> això és llenya per al seu foc, això és com aigua per al seu molí, això li va més que de primera; ♦ þungt vatn: aigua pesant; ♦ → drykkjarvatn “aigua potable”; ♦ → frárennslisvatn “aigües residuals”; ♦ → fráveituvatn “aigües residuals”; ♦ → kóngavatn “aigua règia”; ♦ → kranavatn “aigua d'aixeta”; ♦ → kölnarvatn “aigua de Colònia”; ♦ → leysingarvatn “aigua procedent de la fosa de la neu”; ♦ → lindarvatn “aigua de font”; ♦ → ofanvatn “aigües residuals procedents de la pluja o resultants de la fosa de la neu”; ♦ → regnvatn “aigua de pluja”; ♦ → saltvatn “aigua salada”; ♦ → sjávarvatn “aigua de mar”; ♦ → skilvatn “aiguafort”; ♦ → súrvatn “aigua oxigenada” (H2O2); ♦ → vígsluvatn “aigua beneïda”; ♦ → ölkelduvatn “aigua mineral”
2. (legvatn) aigües f.pl (líquid amniòtic): ♦ missa vatnið: <LOC FIG> trencar aigües
3. (munnvatn) saliva f: ♦ það kemur vatn í munninn á mér: <LOC FIG> això em fa venir aigua a la boca, se'm fa la boca aigua (cast., ekki ritm./no lit.); ♦ ég fékk vatn í munninn: <LOC FIG> em va venir l'aigua a la boca, em va fer venir aigua a la boca
4. (tjörn & lítið & meðalstórt stöðuvatn) estany m (llacuna): ♦ við vatnið: <LOC FIG> a la vora de l'estany, a la vora de l'aigua
5. (stórt stöðuvatn) llac m (estany gros)
6. (vatnsfall, fljót, straumvatn) [gran] riu m (corrent d'aigua cabalós)

vatna <vatna ~ vötnum | vatnaði ~ vötnuðum | vatnað ║ e-u>:
1. abeurar un animal: ◊ vatna fénu: abeurar el bestiar; ♦ vatna músum: <LOC FIG> abeurar els ratolins (plorar, vessar llàgrimes); ♦ það vatnar yfir e-ð: <LOC FIG> una cosa queda inundada, una cosa queda sota l'aigua
2. regar una planta

vatna·baulari <m. -baulara, -baularar>:
peix m timbal (peix Aplodinotus grunniens)

vatna·blámi <m. -bláma, -blámar>:
alboret faixat (peix Leucaspius delineatus)

vatna·bleikja <f. -bleikju, -bleikju>:
truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta lacustris) (→ vatnaurriði)

vatn·aborri <m. -aborra, -aborrar>:
perca f (peix Perca fluviatilis) (→ aborri)

	El parlant modern interpreta el mot com a vatna·borri a jutjar per altres compostos com ara nílarborri‘perca del Nil’, gedduborri ‘sandra, percalluç’, kanaborri ‘perca canadenca’ etc..

vatna·buffall <m. -buffals, -bufflar>:
búfal indi, búfal m d'aigua (mamífer Bubalus bubalis)

vatna·dís <f. -dísar, -dísir>:
<MITOL> nàiade f

vatna·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal aquàtic: ♦ vatnadýr <n.pl -dýra>: fauna aquàtica

vatnaður, vötnuð, vatnað <adj.>:
<QUÍM> hidratat -ada

vatna·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m d'aigua dolça (→ ferskvatnsfiskur)

vatna·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>:
lota f [de riu] (peix Lota lota)

vatna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
hidrologia f

vatnafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
hidrològic -a

vatna·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell aquàtic

vatnafugla·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
població f d'ocells aquàtics

vatna·gangur <m. -gangs, no comptable>:
1. (úrkoma, rigning) pluja f (precipitació): ◊ hryssu á eg bleikálótta er eg kalla Kengálu. Hún er svo vís að um veðráttu og vatnagang að það mun aldrei bresta að þá mun hríð eftir koma ef hún vill eigi á jörð ganga: tinc una egua isabel·la a qui dic Kengála. És tan entenimentada pel que fa al temps i a les pluges que mai no falla: si no vol sortir per anar a les pastures, segur que hi haurà tempesta de neu o maltempsada
2. (vatnavextir, vatnsflóð) revinguda f (torrentada, rierada, inundació)

vatna·gleða <f. -gleðu, -gleður>:
milà negre (ocell Milvus nigrans)

vatna·gægir <m. -gægis, -gægjar>:
bagra f (peix Leuciscus cephalus)

vatna·hestur <m. -hests, -hestar>:
hipopòtam m (→ flóðhestur)

vatna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
planta aquàtica

vatnakarpa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] ciprínids m.pl

vatna·karpi <m. -karpa, -karpar>:
carpa f (peix Cyprinus carpio)

vatna·karsi <m. -karsa, pl. no hab.>:
variant de → vætukarsi “créixens d'aigua”

vatna·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
cranc m de riu (crustaci Astacus astacus syn. Astacus fluviatilis)

vatna·krans <m. -krans, -kransar>:
orella f de llebre, plantatge m d'aigua (planta Alisma plantago-aquatica)

vatna·kubbi <m. -kubba, -kubbar>:
peix f ampolla (peix Couesius plumbeus)

vatna·laukur <m. -lauks, -laukar>:
isòet m lacustre (planta Isoëtes lacustris)

vatna·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
via f fluvial

vatna·lilja <f. -lilju, -liljur>:
nimfea f, nenúfar m, nyofa f, nyofar m (qualsevol planta del gènere Nymphaea i, especialment, la Nymphaea alba) (→ nykurrós)

vatna·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida aquàtica

vatna·loðna <f. -loðnu, -loðnur>:
eperlà americà, eperlà irisat (peix Osmerus mordax)

vatna·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
corriol petit, corriol xicotet (Val.), corriolet m (Val.), picaplatges petit (Mall.), passa-rius petit (Men.) (ocell Charadrius dubius)

vatna·mynta <f. -myntu, -myntur>:
menta f d'aigua, herba-sana borda, herba-sana f d'aigua (planta Mentha aquatica)

vatna·mæling <f. -mælingar, -mælingar; emprat hab. en pl.>:
1. <GEN> mesurament hidrogràfic
2. vatnamælingar <f.pl -mælinga>: hidrografia f: ♦ Vatnamælingar Orkustofnunar: Secció Hidrogràfica de l'Agència Nacional de l'Energia

vatna·planta <f. -plöntu, -plöntur>:
planta aquàtica

vatna·silungur <m. -silungs, -silungar>:
truita alpina (peix Salvelinus alpinus) (→ silungur)

vatna·síld <f. -síldar, -síldar>:
cisco m de llac, corègon m d'Artedi, areng m de llac (peix Coregonus artedi)

vatna·skeggi <m. -skeggja, -skeggjar>:
barb m [de riu] (peix Barbus barbus)

vatna·skeggur <m. -skeggs, -skeggir>:
barb m [de riu] (peix Barbus barbus)

vatna·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
orella f de llebre, plantatge m d'aigua (planta Alisma plantago-aquatica)

vatna·skil <n.pl -skila>:
[línia] divisòria d'aigües (o: de les aigües), divisòria hidrogràfica: ♦ vatnaskil verða í e-u: <LOC FIG> es produeix un tomb en una cosa; ♦ valda vatnaskilum: <LOC FIG> provocar un tomb

vatnaskíða·íþrótt <f. -íþróttar, no comptable>:
<ESPORT> esquí aquàtic (pràctica esportiva)

vatna·skíði <n. -skíðis, -skíði>:
<ESPORT> esquí aquàtic (aparell)

vatna·skúfur <m. -skúfs, -skúfar>:
bola f de molsa, bola f antinitrats (bola d'algues Cladophora aegagrophila, emprada en aquaris)

vatna·steinbítur <m. -steinbíts, -steinbítir (o: -steinbítar)>:
gatet m, llopet m de riu (peix Cobitis taenia) (→ eðjuskriðill)

vatna·stúfa <f. -stúfu, -stúfur>:
rata talpera (mamífer Arvicola terrestris) (→ vatnsnarta)

vatna·suga <f. -sugu, -sugur. Gen. pl.: -sugna>:
llamprea f de riu (peix Lampreta fluviatilis) (→ lækjasuga)

vatna·svampur <m. -svamps, -svampar>:
esponja f d'aigua dolça

vatna·svín <n. -svíns, -svín>:
capibara m,f (mamífer Hydrochoerus hydrochaeris syn. Hydrochoerus capybara)

vatna·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
conca hidrogràfica, regió hidrogràfica: ♦ vatnasvæði Þverár og Markarfljóts: la conca hidrogràfica del Þverá i el Markarfljót

vatna·urriði <m. -urriða, -urriðar>:
1. truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta lacustris) (→ vatnableikja)
2. truita bruna, truita f de mar (peix Salmo trutta) (→ sjóurriði)

vatna·vernd <f. -verndar, no comptable>:
protecció f [mediambiental] de les aigües

vatna·vesla <f. -veslu, -veslur>:
visó europeu (mamífer Mustela lutreola)

vatna·viðnir <m. -viðnis, -viðnar>:
sandra f, luciperca f, percalluç m (peix Lucioperca sandra syn. Stizostedion lucioperca syn. Lucioperca lucioperca syn. Perca lucioperca) (→ gedduborri)

vatna·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir; emprat hab. en pl.>:
crescudes f.pl de riu, inundació f (pujada del nivell de l'aigua a causa de les fortes precipitacions, el desglaç etc.): ◊ þeir færðu stéttir þær í ána er aldrei síðan hefir úr rekið hvorki með vatnavöxtum né ísalögum eða jöklagangi: ells foren els qui van posar les pedres al riu perquè la gent hi pogués passar d'una banda a l'altra i, de llavors ençà, aquestes pedres no s'han mogut mai de lloc ni a causa de les revingudes del riu ni quan la seva aigua s'ha congelat ni quan, durant el desgel, el riu mena blocs de gel flotants

vatn·fall <n. -falls, -föll>:
1. <†> variant arcaica de → vatnsfall “curs d'aigua”: ◊ fyrir það gerði Höfða-Þórður hann héraðssekan svo vítt sem vatnföll deildu til sjóvar í Skagafirði: per aquest fet, en Hofda-Tord el va bandejar del districte comprès entre els rius que en fan la partió i la mar en el fiord de l'Skagi; ◊ þá nam Skalla-Grímur land milli fjalls og fjöru. Mýrar allar út til Selalóns og hið efra til Borgarhrauns, en suður til Hafnarfjalla, og allt það land, er vatnföll deila til sjóvar: aleshores en Grim el Calb va prendre possessió de tota la contrada situada entre les muntanyes i la mar: totes les Mýrar, o regió dels aiguamolls, fins al Selalón, la llacuna de les foques, pel nord, així com la contrada més elevada [de l'interior] fins al Borgarhraun, el desert de lava de Borg; vers el sud el territori fins als Hafnarfjalla, així com totes les terres creuades pels rius que van cap a la mar (o per ventura cal entendre?: i totes les terres delimitades pels rius i fins a la mar); ◊ þeir fóru upp með Hvítá, til þess er sú á varð fyrir þeim, er féll af norðri frá fjöllum; þá kölluðu þeir Norðurá, og fóru upp með þeirri á, til þess er enn varð á fyrir þeim, og var það lítið vatnfall: van remuntar el curs de la Hvítá, el Riublanc, fins que van tenir al seu davant el riu que, baixant del nord, ve de les muntanyes; el van anomenar Norðurá, el Riudelnord, i van remuntar aquest riu fins que van topar-se amb un altre riu i aquest era un riu petit
2. (vatnavextir, vatnagangur) revinguda f (torrentada, rierada): ◊ fyrir austan garð at Mosfelli gengr gil (= Kýrgil) ofan ór fjalli; en þat hefir orðit þar til merkja, at í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikit; en eptir þat er vǫtnin hafa fram fallit, hafa fundiz í gilinu enskir penningar; geta sumir menn þess, at Egill muni þar féit hafa fólgit: a llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor
3. (skýfall, hellirigning) barrumbada f (xàfec fort)

vatn·fata <f. -fötu, -fötur>:
<†> variant arcaica de → vatnsfata “galleda d'aigua”

vatn·fasta <f. -föstu, -föstur>:
<RELIG> dejuni m a pa i aigua

vatn·fasta <-fasta ~ -föstum | -fastaði ~ -föstuðum | -fastað>:
<RELIG> dejunar a pa i aigua

vatn·fátt <adj.>:
mot emprat en la locució:: ♦ fá vatnfátt: no tenir aigua, patir escassetat d'aigua (esp. durant una travessia nàutica); ◊ Ingólfur tók þar land er nú heitir Ingólfshöfði, en Hjörleif rak vestur fyrir land, og fékk hann vatnfátt. Þá tóku þrælarnir írsku það ráð að knoða saman mjöl og smjör og kölluðu það óþorstlátt; þeir nefndu það minnþak (de l'irlandès menadach, mintach). En er það var tilbúið, kom regn mikið, og tóku þeir þá vatn á tjöldum. En er minnþakið tók að mygla, köstuðu þeir því fyrir borð, og rak það á land, þar sem nú heitir Minnþakseyr: n'Ingolf va desembarcar a l'indret que ara s'anomena Ingólfshöfði o Punta de n'Ingolf. En Hiorleif, però, anà a raure a l'oest del país i [abans d'arribar a terra] se li van acabar les provisions d'aigua. Aleshores els esclaus irlandesos van prendre la decisió de pastar farina amb mantega; ho anomenaven minnþak i deien que calmava la set, però quan ho tingueren preparat, vet-ací que va caure un gran xàfec i, llavors, van recollir aigua amb les teles de les tendes. Quan el minnþak va començar a florir-se, el van llençar per la borda i el corrent marí el portà fins a l'indret de la cosata que ara s'anomena Minnþakseyr o arenys del minnþak

<†> vatn·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m d'aigua dolça (→ vatnafiskur): ◊ ok hefir þessi ey mǫrg stǫðuvǫtn ok margar ár góðar ok gnógar með allzkonar vatnfiskum: i aquesta illa té molts de llacs i molts de rius, bons i pletòrics de tota mena de peixos

<†> vatn·kakki <m. -kakka, -kakkar>:
tina f d'aigua, alfàbia f d'aigua, bóta f [petita] d'aigua, barrilet m d'aigua: ◊ um morguninn er Kormákur reis upp gekk hann til vatnkakka og þó sér: l'endemà matí, quan en Kormákur es va llevar, va anar a la tina d'aigua i s'hi va rentar

<†> vatn·kerald <n. -keralds, -keröld>:
bóta f d'aigua, barril m d'aigua: ◊ "Ekki má það þá," segir jarl, "en vatnkeröld tvö voru þar við skipið Þráins og má þar maður vel hafa fólgist í: "Llavors això no és pas possible," va dir el iarl, "però a la borda del vaixell d'en Train hi havia dues bótes d'aigua i un home s'hi pot haver ben amagat a dins; ◊ "Þér mun það kunnigast," segir jarl, "en ef eg skal geta til þá ætla eg að þú hafir áðan fólgið hann í vatnkeröldum þeim er hér voru við skipið": "Tu ho deus saber millor que ningú", li digué el iarl, "però si he de fer una suposició, crec que abans l'has amagat a dins aquestes bótes d'aigua que hi havia aquí a la borda del vaixell

<†> vatn·rás <f. -rásar, -rásir>:
síquia f d'aigua, rec m d'aigua, canal m d'aigua, rasa f d'aigua: ◊ hún bað Indriða veita heim brunnlæk og þekja yfir því að hún kveðst vera berdreym. Svo var nú gert. <...> þess get eg að systir mín hafi ráð til gefið um vatnrás þessa: ella va demanar a l'Indriði que desviés cap a casa la llera del rierol que venia de la font i que la soterrés perquè va dir que tenia el do de somniar coses que després passaven. I així es va fer. <...> suposo que és a la meva germana a qui deuen el consell d'haver fet aquesta síquia d'aigua

vatns·afl <n. -afls, no comptable>:
força hidràulica

vatnsafls- <en compostos>:
hidràulic -a

vatnsafls·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
central f [d'energia] hidroelèctrica

vatnsafls·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:
central f [d'energia] hidroelèctrica

vatns·agi <m. -aga, no comptable>:
humitat f [forta] (la que es congria dins una casa, deixa amarada la terra d'un jardí etc.): ♦ þar er mikill vatnsagi: hi ha molt de moll (la terra està molt embeguda d'aigua)

vatns·auðlindir <f.pl -auðlinda>:
recursos hídrics: ◊ vatnsauðlindir Íslands: els recursos hídrics d'Islàndia

vatns·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
vorera f de llac, riba f de llac: ◊ ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjöltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum: però quan va arribar al llac glaçat, va girar damunt-davall la seva espasa col·locant-ne el mantí sobre el gel i es va deixar caure sobre la punta i així fou com va morir i està enterrat allà, a la vorera del llac; ♦ á vatnsbakkanum: a primera fila de costa (dit de l'edifici d'una vila o ciutat que dóna directament a la mar o a un riu, llac o estany); ◊ húsið stendur á vatnsbakkanum með glæsilegu útsýni og gróinni lóð: la casa dóna directament a la mar, amb una vista esplèndia i jardí amb gespa

vatns·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:
bot m d'aigua, odre m d'aigua

vatns·beri <m. -bera, -berar>:
1. <GEN> aiguader m, aiguadera f: ◊ börn yðar og konur og útlendingar þínir, sem eru í herbúðum þínum, - bæði viðarhöggsmenn og vatnsberar þínir (שֹׁאֵב מֵימֶיךָ): els vostres infants i les dones, els forasters que hi ha al teu campament, tant els teus llenyataires com els aiguaders
2. (stjörnumerki) aquari m (signe del zodíac): ♦ Vatnsberinn: Aquari
3. corn m, aucellets m.pl, campanes f.pl, corniol m (qualsevol planta del gènere Aquilegia)

vatns·bland <n. -blands, no comptable>:
llet aigualida

vatns·bolti <m. -bolta, -boltar>:
pilota f de platja

vatns·borð <n. -borðs, pl. no hab.>:
superfície f de l'aigua

vatns·borinn, -borin, -borið <adj.>:
1. (blandaður vatni) aigualit -ida, aquós -osa (barrejat amb aigua)
2. <MED> transmès -esa per l'aigua: ♦ vatnsborinn sjúkdómur: malaltia transmesa per l'aigua; ♦ vatnsbornir sjúkdómar: malalties transmeses per l'aigua

vatns·botn <m. -botns, -botnar>:
1. <GEN> extrem m de llac: ◊ maður hét Bessi og var Össurarson. Hann bjó í Fljótsdalshéraði. Það er fyrir vestan Lagarfljót, þar er heitir á Bessastöðum, við vatnsbotninn: això era un home que es deia Bessi i era fill de l'Össur. Vivia al districte del Fljótsdalur, a l'oest de Lagarfljót, a un indret anomenat á Bessastöðum, situat a l'extrem del llac; ◊ hann fer með þingmönnum sínum, sjö tigum manns. Með þenna flokk ríður hann austur yfir Fljótsdalsheiði og svo fyrir vatnsbotninn og um þveran háls til Skriðudals og upp eftir Skriðudal og suður á Öxarheiði til Berufjarðar og rétta þingmanna leið á Síðu: viatja amb els seus þingmenn, setanta en nombre. Amb aquesta tropa parteix a cavall cap a llevant travessant l'altiplà erm del Fljótsdalur i després, passant per l'extrem del llac i pel coll de la muntanya, es dirigeix cap a l'Skriðudalur i ressegueix l'Skriðudalur cap amunt i d'aquí fa via cap al sud travessant l'altiplà erm de l'Öx, i d'aquí marxa cap al fiord de Bera i allà pren el camí habitual dels þingmenn cap a Síða
2. (grunnur vatns, neðsti flötur vatns) fons m de llac (zona del bentos)

vatns·ból <n. -bóls, -ból>:
1. (brynningarstaður) abeurador m (bassa natural que serveix per abeurar-hi els animals o perquè aquests hi beguin): ◊ ...og þær munu allar koma og setjast í dalverpin og bergskorurnar, í alla þyrnirunna og í öll vatnsból (נַהֲלֹלִים ?): ...i totes elles vindran a posar-se a les fondalades dels barrancs i a les escletxes de les roques, sobre totes les bardisses i tots els abeuradors
2. (brunnur) pou m, aqüífer m (bossa d'aigua subterrània d'on hom extreu l'aigua per a la població)

vatns·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
gust aigualit: ♦ það er vatnsbragð af grautum: les farinetes estan aigualides

vatns·brunnur <m. -brunns, -brunnar>:
pou m [d'aigua]: ◊ og Guð lauk upp augum hennar, svo að hún sá vatnsbrunn (בְּאֵר מָיִם): i Déu li obrí els ulls i ella va veure un pou d'aigua; ◊ en Abraham átaldi Abímelek fyrir vatnsbrunninn (בְּאֵר הַמַּיִם), sem þrælar Abímeleks höfðu tekið með ofríki: però Abraham féu retrets a Abimèlec a propòsit d'un pou d'aigua del qual s'havien emparat per la força els servents d'Abimèlec; ◊ og hann áði úlföldunum utan borgar hjá vatnsbrunni (אֶל-בְּאֵר הַמָּיִם) að kveldi dags, í það mund, er konur voru vanar að ganga út að ausa vatn: i féu reposar els camells fora de la vila, a prop d'un pou, cap al vespre, a l'hora quan les dones solien sortir a poar aigua

vatns·brú <f. -brúar, -brýr>:
variant de → vatnsveitubrú “aqüeducte”

vatns·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
vorera f d'aigua: ♦ á vatnsbrúninni: arran d'aigua, a la vorera de l'aigua

vatns·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
cantimplora f

vatns·buna <f. -bunu, -bunur>:
1. <GEN> raig m d'aigua, doll m d'aigua
2. (lítil, mjó) roll m d'aigua (feble)

vatns·búr <n. -búrs, -búr>:
aquari m (recipient per a peixos i plantes aquàtiques)

vatns·búskapur <m. -búskapar, pl. no hab.>:
règim hidrològic, equilibri hídric, administració f dels recursos hídrics

vatns·byssa <f. -byssu, -byssur>:
1. <GEN> canó f d'aigua
2. (leikfang) pistola f d'aigua (joguina)

vatnsdeigs·bolla <f. -bollu, -bollur>:
<CULIN> profiterola f, lionesa f: ♦ vatnsdeigsbollur: profiteroles

vatns·drag <n. -drags, -drög>:
xòrrec m, córrec m

vatns·dropi <m. -dropa, -dropar>:
gota f d'aigua

vatns·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir>:
aigua f, beguda f (beuratge per apagar la set): ◊ ...lætur hinn hungraða vera svangan og gefur eigi þyrstum manni vatnsdrykk (מַשְׁקֶה): deixa l'afamat amb el ventre buit i nega l'aigua al qui té set

vatns·dýna <f. -dýnu, -dýnur>:
1. (vindsæng [fyrir börn]) matalàs m (fl./pl.: matalassos) de platja (matalàs inflable [per a infants])
2. (vatnsrúm) matalàs m (fl./pl.: matalassos) d'aigua

vatns·dæla¹ <f. -dælu, -dælur>:
bomba f d'aigua

Vatns·dæla² <f. -dælu, no comptable>:
<LITER> designació abreujada de la Vatnsdæla saga o Història f dels Habitants del Vatnsdalur, una de les Històries d'Islandesos o Íslendinga sögur . Anònima, fou escrita a finals del segle XIII o començaments del XIV. El manuscrit més antic que la contenia, conegut amb el nom de Vatnshyrna, es va cremar a l'incendi de Copenhaguen del 1728; estava datat com a de finals del segle XIV

Vatns·dælingur <m. -dælings, -dælingar>:
vatnsdalès m, vatnsdalesa f

Vatns·dælir <m.pl -dæla>:
habitants m.pl del Vatnsdalur

vatns·dælskur, -dælsk, -dælskt <adj.>:
vatnsdalès -esa

vatns·efni <n. -efnis, no comptable>:
<QUÍM> hidrogen m (→ vetni)

vatnsefnis·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:
<MIL> bomba f d'hidrogen (→ vetnissprengja)

vatns·ekla <f. -eklu, no comptable>:
escassetat f d'aigua

vatns·endi <m. -enda, -endar>:
extrem m de llac, punta f de llac, final m de llac: ◊ þeir komu um daginn snemma út til vatnsenda. Fór þá Ketill með tuttugu menn en lét aðra tuttugu eftir að gæta skips: van arribar l'endemà, a primera hora del matí, a l'extrem del llac. Aleshores en Ketill se'n va anar amb vint homes i en va deixar vint més perquè guardessin el vaixell

vatns·fall <n. -falls, -föll>:
corrent m d'aigua, curs m d'aigua (torrent, riu, riera etc.)

vatns·farvegur <m. -farvegs (o: -farvegar), -farvegir>:
llit m de corrent d'aigua, llera f de corrent d'aigua, mare f de curs d'aigua

vatns·fata <f. -fötu, -fötur>:
galleda f d'aigua, poal m d'aigua (Val., Bal.)

Vatns·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:
vatnsfiordès m, vatnsfiordesa f

vatns·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:
vatnsfiordès -esa

vatns·flaska <f. -flösku, -flöskur>:
1. <GEN> ampolla f d'aigua, botella f d'aigua (Val., Bal.): ♦ fimm lítra vatnsflaska: una ampolla d'aigua de cinc litres
2. (vatnsbrúsi) cantimplora f (portàtil per a excursions etc.)

vatns·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
1. <GEN> inundació f: ◊ og haglhríð skal feykja burt hæli lyginnar og vatnsflóð (וְסֵתֶר מַיִם יִשְׁטֹפוּ) skola burt skjólinu: i el calabruix se'n durà el refugi de la mentida i les aigües n'inundaran el seu aixopluc
2. <RELIG> aigües f.pl del diluvi [universal]: ◊ aldrei framar skal allt hold tortímast af vatnsflóði (מִמֵּי הַמַּבּוּל), og aldrei framar mun flóð koma til að eyða jörðina: mai més no serà exterminada tota la carn per les aigües del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi per a devastar la terra; ◊ eftir sjö daga kom vatnsflóðið (מֵי הַמַּבּוּל) yfir jörðina: i al cap de set dies, les aigües del diluvi cobriren la terra; ◊ og Nói gekk í örkina, og synir hans og kona hans og sonakonur hans með honum, undan vatnsflóðinu (מֵי הַמַּבּוּל): i Noè va entrar a l'arca i amb ell, hi entraren també els seus fills, sa dona i les seves nores per escapar de les aigües del diluvi

vatns·flötur <m. -flatar, -fletir>:
1. (vatnsborð, vatnsskorpa) superfície f de l'aigua (sobrefaç de l'aigua)
2. (vatnshæð) nivell m de l'aigua (llivell de l'aigua)

vatns·formfræðilegur, -formfræðileg, -formfræðilegt <adj.>:
hidromorfològic -a: ♦ vatnsformfræðileg færibreyta: paràmetre hidromorfològic

vatns·fráhindrandi, -fráhindrandi, -fráhindrandi <adj.>:
<QUÍM> hidròfug -a, que repel·leix l'aigua

vatns·frír, -frí, -frítt <adj.>:
<QUÍM> anhidre -a

vatns·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
<†> variant obsoleta de → vatnafugl “ocell aquàtic”: ◊ bæði gassinn og gásin vilja hafa vatn að baða sig í, þegar þau parast, því þau eru vatnsfuglar: tant l'ocot com l'oca volen tenir aigua per banyar-s'hi quan s'aparellen perquè són ocells aquàtics

vatns·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena d'aigua: ◊ það sá ófreskir menn, að Steinröður kom að henni óvarri, en hún brá sér í nautsbelgs líki vatnsfulls: certs ófreskir menn (= persones amb el do de la segona visió) van veure que n'Steinrod s'acostava a ella d'improvís, però que ella adoptava la forma d'un odre de bou ple d'aigua

vatns·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:
<MED> part m dins l'aigua

vatns·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
1. <GEN> que té por de l'aigua
2. <QUÍM> hidròfug -a, que repel·leix l'aigua (→ vatnsfráhindrandi)
3. <MED> hidròfob -a

vatns·fælni <f. -fælni, no comptable>:
1. <GEN> por f de l'aigua
2. <MED> hidrofòbia f

vatns·geymir <m. -geymis, -geymar>:
1. <GEN> dipòsit m d'aigua
2. (til ferðar) bidó m d'aigua (recipient d'aigua)

vatns·glas <n. -glass, -glös>:
(glas undir vatn & glas af vatni) got m d'aigua, tassó m d'aigua (Mall.) (recipient per a beure-hi específicament aigua & contingut d'aigua que hi pot haver): ♦ fá sér vatnsglas: <LOC FIG> beure un got d'aigua; ♦ stormur (o: vindur) í vatnsglasi: <LOC FIG> tempesta en un got d'aigua

vatns·gryfja <f. -gryfju, -gryfjur>:
<ESPORT> rial m

vatns·gufa <f. -gufu, -gufur>:
vapor m,f d'aigua, baf m d'aigua

vatns·gusa <f. -gusu, -gusur>:
esquitx m d'aigua: ♦ e-ð er (o: kemur) eins og köld vatnsgusa framan í e-n: <LOC FIG> una cosa és [com] una dutxa d'aigua freda per a algú

vatns·harka <f. -hörku, no comptable>:
duresa f de l'aigua

vatns·haull <m. -hauls, -haular>:
<MED> hidrocele f: ♦ ákominn vatnshaull: hidrocele adquirida; ♦ hjúpaður vatnshaull: hidrocele funicular (o: encistada); ♦ meðfæddur vatnshaull: hidrocele congènita; ♦ sýktur vatnshaull: hidrocele infectada; ♦ vatnshaull og sæðisgúll: hidrocele i espermatocele; ♦ → tengivatnshaull “hidrocele comunicant”

vatns·heldni <f. -heldni, no comptable>:
impermeabilitat f

vatns·heldur, -held, -helt <adj.>:
1. (armbandsúr) a prova d'aigua, resistent a l'aigua (rellotge)
2. (efni) impermeable (material, esp. tela)

vatns·hitari <m. -hitara, -hitarar>:
escalfador m d'aigua

vatnshitunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de calefacció per aigua calenta

vatns·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:
castanya f d'aigua xinesa, saligot m (tubercle de la planta Eleocharis dulcis syn. Eleocharis tuberosa)

vatns·hreinsun <f. -hreinsunar, no comptable>:
depuració f de l'aigua (d'aigües residuals o d'aigua natural per a certs fins)

vatns·hreinsunarstöð <f. -hreinsunarstöðvar, -hreinsunarstöðvar>:
[planta] depuradora f d'aigües residuals

vatns·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
que té por de l'aigua

vatns·hæð <f. -hæðar, pl. no hab.>:
nivell m de l'aigua

vatns·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
<MED> hidrocefàlia f, hidroencefàlia f

vatns·ís <m. -íss, -ísar>:
glaç m de llac: ◊ ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjöltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum: però quan va arribar al llac glaçat, va girar damunt-davall la seva espasa col·locant-ne el mantí sobre el gel i es va deixar caure sobre la punta i així fou com va morir i està enterrat allà, a la vorera del llac

vatns·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
esport aquàtic

vatns·kanna <f. -könnu, -könnur>:
1. <GEN> gerro m d'aigua, setra f d'aigua, pitxer m (Val., Mall., Eiv.), cadaf m (Men.)
2. (á þvottaborði) gerro m [d'aigua] (de rentamans o ribella)

vatns·karl <m. -karls, -karlar>:
gerra f d'aigua (de rentamans o ribella i amb forma d'home): ◊ ok er þær höfðu um búizt, reistu þær borð ok báru á margs konar krásir. Þá tóku þær handlaugar, vatnskarl ok munnlaugar, gervar af silfri, ok allt laugat í gulli: i quan hagueren acabat de muntar-la, van parar una taula i hi portaren tota mena de menjars delicats. Aleshores van preparar per rentar-se les mans amb ribelles i una gerra que, totes elles, eren fetes d'argent amb un bany d'or

vatns·kassi <m. -kassa, -kassar>:
<AUTOM> radiador m

vatns·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
aquós -osa

vatns·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
gerra m d'aigua: ◊ hún var ekki sein á sér og tæmdi vatnsker (כַּד) sitt í vatnsþróna og hljóp jafnskjótt aftur að lindinni að ausa. Og hún jós vatni handa öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells

vatns·krani <m. -krana, -kranar>:
aixeta f [de l'aigua], grifó m [de l'aigua] (Mall.)

vatns·kældur, -kæld, -kælt <adj.>:
refrigerat -ada per [mitjà d']aigua

vatns·lakk <n. -lakks, -lökk>:
vernís m a l'aigua

vatns·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense aigua: ◊ ...sem vatnslaus lundur: ...com un bosquet sense aigua; ♦ það er vatnslaust: no hi ha gens d'aigua

vatns·lás <m. -láss, -lásar>:
sifó m (tipus de conducte hidràulic)

vatns·leg <n. -legs, -leg>:
<MED> hidramni m, polihidramni m: ♦ fóstur og nýburi bera merki vatnslegs: fetus i nounat afectats per hidramni

vatns·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
1. (leiðsla fyrir vatn) conducció f de l'aigua, conducte m de l'aigua (conducte d'abastament d'aigua a ciutat o vila)
2. (vatnsrör, vatnspípa) canonada f d'aigua (tub d'aigua)

vatnsleiðslu·pípa <f. -pípu, -pípur>:
canonada f [de la conducció] de l'aigua

vatns·leikfimi <f. -leikfimi, no comptable>:
hidrogimnàstica f

vatns·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f d'aigua, falta f d'aigua: ◊ sjá, með hótun minni þurrka ég upp hafið, gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi (מֵאֵין מַיִם) og deyja af þorsta: guaita, amb una sola amenaça meva eixugo la mar i converteixo els rius en deserts, de manera que els peixos s'hi podreixen sense aigua i hi moren de set

vatns·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<MED> hidrartrosi (o: hidroartrosi) f: ♦ endurtekinn vatnsliður: hidrartrosi intermitent

vatns·lind <f. -lindar, -lindir>:
font f, deu f: ◊ ...því að vatnslindir (מַיִם) spretta upp í eyðimörkinni og lækir (נְחָלִים) á öræfunum: ...perquè en el desert hi brollaran fonts i rierols a l'erm

vatnslita·málun <f. -málunar, no comptable>:
aquarel·la f (tècnica, tipus de pintura)

vatnslita·mynd <f. -myndar, -myndir>:
aquarel·la f (quadre o dibuix)

vatns·litur <m. -litar, -litir>:
aquarel·la f, tremp m (pintura): ♦ mála með vatnslitum: pintar al tremp, pintar a l'aquarel·la

vatns·líffræði <f. -líffræði, no comptable>:
limnologia f, biologia f d'aigües continentals: ♦ sjávar- og vatnslíffræði: biologia marina i d'aigües continentals

vatnslíffræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
limnològic -a

vatns·líffræðingur <m. -líffræðings, -líffræðingar>:
limnòleg m, limnòloga f

vatns·lína <f. -línu, -línur>:
línia f de flotació (→ sjólína)

vatns·losandi, -losandi, -losandi <adj.>:
que elimina l'excés de líquids corporals (que actua contra la retenció de líquids o acumulació de fluids)

vatns·lækur <m. -lækjar, -lækir>:
rierol m: ◊ á hverju háu fjalli og á hverri gnæfandi hæð munu vatnslækir (פְּלָגִים, יִבְלֵי-מָיִם) fram fljóta á hinum mikla mannfallsdegi, þegar turnarnir hrynja: sobre tota muntanya alta i sobre tot pujol elevat hi haurà rierols [{i} corrents d'aigua] el dia de la gran matança, quan cauran les torres; ◊ þá verður hver þeirra sem hlé fyrir vindi og skjól fyrir skúrum, sem vatnslækir (פַּלְגֵי-מַיִם) í öræfum, sem skuggi af stórum hamri í vatnslausu landi: aleshores cadascun d'ells serà com un recer contra el vent i un aixopluc contra els ruixats, com rierols en el desert, com l'ombra d'un penyal sobre una terra eixarreïda

vatns·magn <n. -magns, no comptable>:
volum m d'aigua, quantitat f d'aigua

vatns·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
hidroteràpia f

vatns·melóna <f. -melónu, -melónur>:
síndria f (fruit de la planta Cucunis citrullus)

vatns·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
contaminació f de l'aigua

vatns·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
filigrana f (marca de fabricant de paper)

vatns·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
abundant en aigua

vatns·mylla <f. -myllu, -myllur>:
molí m d'aigua, molí hidràulic (molí mogut per aigua): ◊ mylla malarans var vatnsmylla, og áin, sem framhjá rann, sneri hjólinu, sem hreyfði kvörnina, sem kornið malaði: el molí del moliner era un molí d'aigua i el rierol que passava pel seu costat feia girar la roda que movia els molons que molien el gra

vatns·mylna <f. -mylnu, -mylnur>:
variant de → vatnsmylla ‘molí d'aigua’

vatns·mýri <f. -mýrar, -mýrar>:
aiguamoll m: ◊ ég vil gefa hana stjörnuhegrum til eignar og láta hana verða að vatnsmýri (אַגְמֵי-מָיִם): la transformaré en domini del bitó i en faré un aiguamoll

vatns·mæna <f. -mænu, -mænur>:
<MED> hidromièlia f

vatns·narta <f. -nörtu, -nörtur>:
rata talpera (mamífer Arvicola terrestris)

vatns·notkun <f. -notkunar, no comptable>:
consum m d'aigua

vatns·nýra <n. -nýra, -nýru>:
<MED> hidronefrosi f, nefridosi f, nefrohidrosi f

vatns·orka <f. -orku, no comptable>:
energia hidràulica

vatnsorku·ver <n. -vers, -ver>:
central hidroelèctrica

vatns·ósa <adj. inv.>:
aigualós -osa, embegut -uda d'aigua, entollat -ada, embassat -ada, inundat -ada (terreny)

vatns·rás <f. -rásar, -rásir>:
síquia f d'aigua, rec m d'aigua, canal m d'aigua: ◊ vatnsgnóttin (מַיִם) hafði gjört hann stóran og flóðið hávaxinn, það leiddi strauma sína umhverfis gróðurreit hans og veitti vatnsrásum sínum (תְּעָלֹתֶיהָ) til allra skógartrjánna: l'abundància d'aigua l'havia fet créixer, l'abisme l'havia fet gran i havia fet córrer els seus rius entorn del lloc on era plantat i enviava llurs recs a tots els arbres del bosc

vatns·renna <f. -rennu, -rennur>:
canal m d'aigua, síquia f d'aigua, rec m d'aigua: ◊ Jakob tók sér stafi af grænni ösp, möndluviði og hlyni og skóf á þá hvítar rákir með því að nekja hið hvíta á stöfunum. Því næst lagði hann stafina, sem hann hafði birkt, í þrærnar, í vatnsrennurnar (בְּשִׁקְתוֹת הַמָּיִם), sem féð kom að drekka úr, beint fyrir framan féð: en Jacob prengué vergues tendres de trèmol, d'ametller i d'erable, i les escorxà en franges blanques pelant el blanc de damunt les vergues; posà després les vergues així escorxades a les piques, als abeuradors on el bestiar anava a abeurar-se, directament davant el bestiar

vatns·rennibraut <f. -rennibrautar, -rennibrautir>:
tobogan aquàtic, tobogan m d'aigua, tobogan m d'aquapark

vatns·rennsli <n. -rennslis, no comptable>:
1. <GEN> corrent m d'aigua

2. (rennslismagn) volum m de descàrrega, flux m de descàrrega (quantitat d'aigua que passa per un curs d'aigua en un punt determinat)

vatns·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en aigua: ◊ þá hóf Lot upp augu sín og sá, að allt Jórdansléttlendið, allt til Sóar, var vatnsríkt land (מַשְׁקֶה), eins og aldingarður Drottins, eins og Egyptaland: aleshores en Lot va aixecar els ulls i veié que tota la plana del Jordà, fins a Seor, era una terra rica en aigua, com el paradís de Jahvè, com Egipte; ◊ er þeir fara gegnum táradalinn, umbreyta þeir honum í vatnsríka vin (מַעְיָן), og haustregnið færir honum blessun: quan passen per la vall de les llàgrimes, la transformen en un oasi ric en aigua i la pluja de la tardor la cobreix de benediccions

vatns·rof <n. -rofs, -rof>:
erosió f per acció de l'aigua, erosió hídrica

vatns·rúm <n. -rúms, -rúm>:
matalàs m (fl./pl.: matalassos) d'aigua

vatns·rör <n. -rörs, -rör>:
canonada f d'aigua

vatns·salerni <n. -salernis, -salerni>:
(antiquat) water-closet m (→ klósett)

vatns·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
<MED> hidròpic -a

vatns·skemmdir <f.pl -skemmda>:
dany[s] causat[s] per l'aigua

vatns·skíði <n. -skíðis, -skíði>:
variant de → vatnaskíði “esquí d'aigua”

vatns·skjóla <f. -skjólu, -skjólur>:
galleda f d'aigua, ferrada f (Reus), poal m d'aigua (Val., Bal.): ◊ sjá, þjóðirnar eru sem dropi í vatnskjólu (דְּלִי) og metnar sem ryk á vogarskálum: guaita, les nacions són com una gota a una galleda d'aigua i valen tant com la pols als platerets d'una balança

vatns·skorpa <f. -skorpu, no comptable>:
superfície f d'aigua

vatns·skortur <m. -skorts, no comptable>:
<MED> deshidratació f

vatns·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen.pl.: -slangna>:
mànega f d'aigua, manguera f (cast., ekki ritm./no lit.)

vatns·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:
<QUÍM> deshidratat -ada

vatns·sopi <m. -sopa, -sopar>:
glop m d'aigua: ◊ gef mér vatnssopa (מְעַט-מַיִם) að drekka úr skjólu þinni: dóna'm un glop d'aigua de la teva galleda; ◊ gef mér að drekka vatnssopa (מְעַט-מַיִם) úr skjólu þinni: dóna'm un glop d'aigua de la teva galleda; ◊ gef mér vatnssopa (מְעַט-מַיִם) að drekka, því að ég er þyrstur: dóna'm un glop d'aigua, que tinc set

vatns·sósa <adj. inv.>:
variant de → vatnsósa “embegut -uda d'aigua”

vatns·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
1. (vatnssýki) hidropesia f (acumulació de líquids en teixit)
2. (steinsótt) litiasi f (formació de càlculs)

vatns·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:
nivell m de l'aigua

vatns·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f d'aigua

vatns·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
1. canal m d'aigua (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc) (→ vatnsveitustokkur): ◊ ...að enda vatnstokksins (תְּעָלַת) úr efri tjörninni, við veginn út á bleikivöllinn, og seg við hann...: al capdavall del canal de la piscina superior, al camí del Camp del Bataner, i digues-li...; ◊ fóru þeir af stað og komu til Jerúsalem og námu staðar hjá vatnsstokknum (תְּעָלַת) úr efri tjörninni, sem er við veginn út á bleikivöllinn: partiren i arribaren a Jerusalem i hi prengueren posició vora el canal de la piscina superior que hi ha vora el camí del Camp del Bataner; ◊ það sem meira er að segja um Hiskía og öll hreystiverk hans, hversu hann bjó til tjörnina og vatnsstokkinn (תְּעָלָה) og leiddi vatnið inn í borgina, það er ritað í Árbókum Júdakonunga: la resta dels fets d'Ezequies, la seva valentia, com féu l'estany i l'aqüeducte i féu venir l'aigua dins la ciutat, tot consta al Llibre de la Crònica dels reis de Judà
2. abeurador m (petit dipòsit d'aigua perquè hi beguin els animals) (→ vatnsþró): ◊ og hún flýtti sér og steypti úr skjólu sinni í vatnsstokkinn (שֹׁקֶת) , og hljóp svo aftur að brunninum að ausa vatn. Og hún jós vatn öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells

vatns·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
riba f de llac: ◊ báru nú út föng og gerðu sér skála og settu þann skála firr sjónum á vatnsströndu og bjuggu vel um. En Freydís lét fella viðu til skips síns: aleshores van treure a fora les seves pertinences i es van fer un skáli i van fer aquest skáli a un indret més allunyat de la mar, a la vorera d'un llac, i s'hi van traslladar a viure-hi. La Freydís, per la seva banda, féu tallar arbres per a tenir llenya per al seu vaixell

vatns·stæða <f. -stæðu, -stæður>:
cisterna m d'aigua: ◊ og þér bjugguð til vatnstæðu (מִקְוָה) milli múrveggjanna tveggja fyrir vatnið úr gömlu tjörninni: i vosaltres fareu un dipòsit entre les dues muralles per recollir l'aigua de la piscina vella

vatns·stökkull <m. -stökkuls, -stökklar>:
<RELIG> salpasser m

vatns·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<MED> hidropesia f

vatns·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.): ◊ Níníve hefir verið sem vatnstjörn (בְּרֵכַת-מַיִם) frá upphafi vega sinna: Nínive ha estat com una bassa d'aigua des de l'inici de la seva existència; ◊ ég gjöri eyðimörkina að vatnstjörnum (אֲגַם-מַיִם) og þurrlendið að uppsprettum: del desert en faré un estany i de la terra àrida, sortidors d'aigua; ◊ ég bjó mér til vatnstjarnir (בְּרֵכוֹת מָיִם) til þess að vökva með vaxandi viðarskóg: vaig fer-me basses d'aigua per regar-hi un bosc on em creixien arbres

vatns·turn <m. -turns, -turnar>:
torre f de l'aigua (cisterna de distribució o proveïment d'aigua col·locada a dalt d'una torre)

vatns·veita <f. -veitu, -veitur>:
1. <GEN> [sistema m d']abastament m d'aigua, [sistema m de] proveïment m d'aigua
2. (stofnun) central f d'abastament d'aigua, servei m [municipal] d'aigua (organisme oficial encarregat de la distribució o abastament d'aigua a una ciutat): ♦ Vatnsveita Tarragónu: Consorci m d'Aigües de Tarragona

vatnsveitu·brú <f. -brúar, -brýr>:
aqüeducte m: ◊ Rómverjar reistu margar vatnsveitubrýr: els romans van construir molts d'aqüeductes

vatnsveitu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
1. <GEN> conducte m del sistema d'abastament d'aigua, canal m d'aigua (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc)
2. <HIST> aqüeducte m (→ vatnsveitubrú): ◊ forn rómverskur vatnsveitustokkur: un antic aqüeducte romà

vatnsveitu·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
1. <GEN> bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.)
2. <RELIG> estany m de Siloè, piscina f de Siloè (בְּרֵכַת הַשֶּׁלַח): ◊ við Lindarhliðið gjörði Sallún Kol Hóseson, höfðingi yfir Mispahéraði - hann byggði það, gjörði þak á það, setti hurðirnar í það, lokurnar og slagbrandana -, enn fremur múrinn hjá vatnsveitutjörninni að Kóngsgarðinum og allt að tröppunum, er liggja niður frá Davíðsborg: Sel·lum, fill de Col-Hozà, cap del districte de Masfà, reféu la Porta de la Font: la va reconstruir, l'empostissà, hi posà els batents, els forrelats i els travessers. Encara va refer el mur de l'estany de Siloè, prop del Jardí del Rei, fins als graons que baixen de la ciutat de David

vatns·viðri <n. -viðris, pl. no hab.>:
temps m d'aiguats (→ vátviðri): ♦ mikið vatnsviðri: [gran] temporal m, gran aiguat

vatns·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:
1. (vatnsorkuver) central f [d'energia] hidroelèctrica (planta hidroelèctrica)
2. (bygging vatnsorkuvers) contrucció f d'una central hidroelèctrica (edificació de planta hidroelèctrica)
3. (það að nytja afl vatnsins) aprofitament m de l'energia hidroelèctrica (ús i explotació de l'aigua com a font d'energia)

vatns·vík <f. -víkur, -víkur>:
cala f de llac: ◊ ok er konungr fór yfir vatnsvík nǫkkura á sundinu milli Undurseyja ok meginlands, þá kom á mót honum herr Jamtanna, ok var hringr sleginn um þá; hǫfðu Jamtar þar XII hundrað manna: i quan el rei travessava una cala del llac, a l'estret que hi ha entre les Undurseyjar i terra ferma, va sortir al seu encontre la host dels iamtlandesos que el van envoltar [a ell i els seus homes]. Els iamtlandesos hi tenien mil dos-cents homes

vatns·þéttur, -þétt, -þétt <adj.>:
1. <GEN> hermètic -a a l'aigua
2. <NÀUT> estanc -a: ◊ vatnsþétt hólf í skipinu: els compartiments estancs del vaixell
3. (efni) impermeable (material, esp. tela): ♦ gera e-ð vatnsþétt með vaxi: impermeabilitzar una cosa impregnant-la de cera

vatns·þró <f. -þrór (o: -þróar), -þrær (o: -þrór; o: -þróar)>:
1. <GEN> abeurador m (petit dipòsit d'aigua, de pedra o fusta, fet per l'home perquè hi beguin els animals): ◊ hún var ekki sein á sér og tæmdi vatnsker sitt í vatnsþróna (שֹׁקֶת) og hljóp jafnskjótt aftur að lindinni að ausa. Og hún jós vatni handa öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells; ◊ á dögum hans var grafin vatnsþró (ἀποδοχεῖον ὑδάτων), vatnsgeymir (λάκκος) líkur hafsjó að ummáli: en el seu temps excavaren el dipòsit de l'aigua, una cisterna d'un perímetre gran com la mar
2. bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.)

vatns·þrýstingur <m. -þrýstings, no comptable>:
1. <GEN> pressió f de l'aigua
2. <TÈCN> pressió hidràulica

vatns·þvagáll <m. -þvagáls, -þvagálar>:
<MED> hidrourèter m

vatns·æð <f. -æðar, -æðar>:
veta f d'aigua

vatns·ögn <f. -agnar, -agnir>:
cràssula aquàtica, cràssula f d'aquaris (planta Crassula aquatica)

vatn·vígsla <f. -vígslu, -vígslur>:
<RELIG> beneïda f [d'aigua] (a l'Edat Mitjana el mot fa referència tant a l'acte de consagrar o beneir aigua, com al de consagrar fonts o deus, al de beneir amb aigua beneïda i a la mateixa aigua beneïda): ◊ Aron kallaði ok litla verki fylgja sárum sínum eptir því sem líkendi þóttu til vera; kenndi hann þat fyrst allvaldanda Guði ok vatnvígslu Guðmundar biskups. Hann hafði ok enga lækninga aðra við sín sár en vatn þat er Guðmundr biskup hafði vígt, ok greru bæði vel ok skjótara en optast var vant: L'Aaron també va dir que les seves ferides li feien poc mal en relació amb el que hauria estat d'esperar; ho atribuïa en primer lloc a Déu totpoderós i a l'aigua beneïda del bisbe Gudmund perquè no s'havia aplicat cap altre tractament a les seves ferides que l'aigua que el bisbe Gudmund havia beneïda i les ferides s'havien curat bé i més ràpidament del que sol ésser sovint habitual; ◊ prestar vígðu henni vatn, ok margs var í leitað, ef henni mætti batna, ok varð þat við ekki, hvárki við vatnvígslur presta né annat: els preveres li van beneir aigua i van provar molts d'altres mitjans per veure si ella podria curar-se, però no va millorar amb res, ni amb les beneïdes dels preveres ni amb cap altra cosa; ◊ láti þér sœkja vatn Guðmundar prests ins góða, vinar míns, því at mér líkar hans vatnvígsla bezt af þeim {kenni}mǫnnum, sem hér eru nú fyrir norðan, ok man við þat batna: feu que vagin a cercar aigua del bon prevere Gudmund, el meu amic, perquè la seva aigua beneïda és la que m'agrada més de totes les beneïdes pels clergues que hi ha aquí a les terres del nord del país (li sembla que la forma com en Gudmund consagra l'aigua és la millor de totes, de manera que l'aigua que ha estat beneïda per ell té més virtuts que no la beneïda pels altres preveres) , i amb ella em curaré; ◊ Erkibiskup svarar: "hvat segir þú um vatnvígslur þínar? því at þar er enn mikit orð á um þær". Guðmundr biskup svarar: "ekki vígi ek vǫtnin greiðliga, því at sjálfr drottinn hefir þat helgat í upphafi hérvistar sinnar...: l'arquebisbe li replica: "què me n'has de dir de les teves beneïdes d'aigua? perquè se'n parla ben molt". El bisbe Gudmund li va respondre: "no consagro aigua a la babalà, perquè el Senyor en persona la va santificar a l'inici de la seva estada terrenal...

vats- <en compostos>:
<†> variant arcaica de → vatns- “d'aigua”

vatt¹ <n. vatts, vött>:
<ELECTR> watt m

vatt² <n. vatts, vött>:
1. <GEN> cotonet m, bocí m de cotó
2. (til einangrunar í fötum) buata f (per a farciment de vestits)

vatt:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → vinda “tòrcer; cargolar”

vax <n. vax, vöx; pl. no hab.>:
1. <GEN> cera f: ♦ gult vax: cera groga; ♦ hvítt vax: cera blanca; ♦ → meyvax “cera verge”
2. (fjarlæging líkamshára með vaxi) depilació f a la cera (retirada de pèl amb l'ajut de cera) (→ vöxun): ♦ auglýsa vax í glugganum: anunciar al mostrador depilació a la cera (saló de bellesa etc.); ♦ brasilískt vax: depilació total del pèl púbic; ♦ fara í vax: anar a fer-se la cera (anar a un saló de bellesa etc. a fer-s'hi depilar amb cera); ♦ → bikinívax “depilació parcial del pèl púbic perquè no es vegi en dur biquini”

vaxa <vex ~ vöxum | óx ~ uxum | vaxið>:
<GEN & FIG> créixer: ◊ grasið vex: l'herba creix; ♦ áin vex: el riu creix; ♦ áin er að vaxa: el riu està creixent; ♦ vaxa saman: unir-se (per creixement, ajuntar-se dues coses creixent); ◊ Reykjavík og Mosfellsbær eru að vaxa saman: el creixement de Reykjavík i Mosfellsbær fa que es vagin ajuntant; ♦ vaxa upp: créixer, fer-se gran; ♦ vaxa ört: fer una estirada, créixer ràpidament; ♦ láta [sér] skeggið vaxa: deixar-se barba; ♦ honum vex allt í augum: <LOC FIG> a ell tot l'acoquina, tot se li fa un gra massa; ♦ e-m vex fiskur um hrygg: <LOC FIG> a algú se li acreixen les forces, algú esdevé més fort; ♦ hann er vaxinn upp úr fötunum [sínum]: #1. <LOC GEN> amb la crescuda que ha fet la roba li ha quedat petita; #2. <LOC FIG> ja s'ha fet [ben] gran; ♦ e-ð vex e-m yfir höfuð: <LOC FIG> una cosa supera algú, una cosa resulta massa per algú; ♦ málið er þannig vaxið: <LOC FIG> la cosa està així, les coses estan així; ♦ málið er þannig vaxið að <+ ind.>: el fet és que <+ ind.>, la cosa és que <+ ind.>

vaxa <vaxa ~ vöxum | vaxaði ~ vöxuðum | vaxað ║ e-ð>:
(bera vax á e-ð) encerar una cosa

vaxandi, vaxandi, vaxandi <adj.>:
creixent: ♦ vaxandi tungl: quart creixent

vax·blöðungur <m. -blöðungs, -blöðungar>: llenega f (qualsevol bolet del gènere Hygrophorus)

vax·borinn, -borin, -borið <adj.>:
impregnat -ada amb cera, encerat -ada: ♦ vaxborið efni: hule m, tela encerada

vax·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
(olíudúkur) hule m

vaxinn, vaxin, vaxið <adj.>:
1. <GEN> crescut -uda: ♦ vera vel vaxinn: <LOC FIG> estar ben tallat [de cos]; ♦ vera e-u vaxinn: <LOC FIG> estar (o: ésser) a l'alçada de...; ♦ vera starfi sínu vaxinn: estar (o: ésser) a l'alçada del seu treball, complir bé amb el que el seu treball exigeix d'ell; ♦ vera vandanum vaxinn: estar (o: ésser) a l'alçada de la tasca encomanada, no defraudar a l'hora de fer la seva tasca
2. (þakinn gróðri) recobert -a, cobert -a (de vegetació): ♦ vera grasi vaxinn: estar recobert d'herba; ♦ vera runnum vaxinn: estar recobert d'arbustos; ♦ vera skógi vaxinn: estar recobert de bosc

vax·kaka <f. -köku, -kökur>:
bresca f

vax·kerti <n. -kertis, -kerti>:
ciri m, espelma f de cera

vax·litur <m. -litar, -litir>:
pintura f de cera, llapis m de cera

vax·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: depilació f a la cera

vax·mót <n. -móts, -mót>:
motlle m en cera

vax·mynd <f. -myndar, -myndir>:
estàtua f de cera, figura f de cera

vaxmynda·safn <n. -safns, -söfn>:
museu m de cera

vax·sveppur <m. -svepps, -sveppar o -sveppir>: llenega f (qualsevol bolet del gènere Hygrophorus)

vaxta <vaxta ~ vöxtum | vaxtaði ~ vöxtuðum | vaxtað ║ e-ð>:
pagar interessos per una cosa

vaxta·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
pagament m d'interessos

vaxta·laus, -laus, -laust <adj.>:
lliure d'interessos, sense interès

vaxtar·verkir <m.pl -verkja>:
1. (sársaukatilkenning) dolors m.pl,f.pl del creixement, dolors m.pl,f.pl de la crescuda (sensació de dolor que es deia, o diu, acompanya l'estirada en el creixement dels adolescents)
2. <FIG> dificultats f.pl inicials: ♦ vera með vaxtarverki: travessar les dificultats inicials (d'empresa, organització etc.)

vaz- <en compostos>:
<†> variant ortogràfica arcaica de → vats- “d'aigua”

vá <f. vár (o: váar), no comptable>:
(hætta, voði) risc m, perill m

váli <m. vála, válar>:
<POLÍT & MIL = landsstjóri fyrir hönd kalífa & hertogi> valí m (fl./pl.: valís) (والي): ◊ Isam al-Hálaní var hinn fyrsti váli af Mayūrqa: n‘Issam al-Haulaní fou el primer valí de Mayūrqa; ◊ hinn síðasti váli af Mayūrqa var Abú Jahja (ابو يحي محمد بن علي): el darrer valí de Mayūrqa fou n'Abú Jafià (o: Yahyà)

vár·kunn <f. -kunnar, no comptable>:
<†> variant arcaica de → vorkunn “misericòrdia, perdó, pietat”: ♦ láta várkunn við sik: fer-se perdonar, fer-se tenir compassió; ◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verit í tilstilli um þetta, ok lét várkunn við sik, en lét mikit atkvæði fylgt hafa vápnunum. En þótt hann hefði reiðzt henni, þá minntist hann ástar hennar ok gerði brúðlaup sitt ok gekk at eiga Æsu ina fögru, en drap þann, er hennar hafði beðit: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués (ella era la qui ho havia endegat i manegat tot) i va dir que s'havia dirimit una gran decisió amb les armes. I encara que ell havia estat aïrat amb ella, se'n va recordar llavors de l'amor que li tenia a ella i s'hi casà i així es mullerà amb Æsa la bella i va matar aquell que l'havia demanada en matrimoni (= Eyvindr Skinnhǫll)

várkunnar·laus, -laus, -laust <adj.>:
<†> variant arcaica de → vorkunnarlaus “immisericorde”: ♦ hitt er várkunnarlaust at: és imperdonable que; ◊ fár bregðr hinu betra ef hann veit hit verra. En þat munu margir mæla at eigi dræpi eg Gauk fyrr en mér væri nauðr á. Er þat nokkur várkunn at þú verðir oss eigi at liði en hitt er várkunnarlaust at þú bregðir oss brigslum. Mundi ek þat vilja um þat er þessu þingi er lokit at þú fengir af þessum málum hina mestu óvirðing ok bœtti þér engi þá skǫmm: són pocs els qui parlen del que és millor si saben i coneixen el que és pitjor. I molts són els qui diran això: que jo no vaig matar en Gaukr fins que no m'hi vaig veure forçat. Fins a un cert punt té perdó que no ens ajudis, però és imperdonable que ens omplis d'improperis. Voldria que, abans que no hagi acabat aquest þingi, d'aquest plet te'n vingui la més gran de les deshonres i que llavors ningú no et pagui cap mena de compensació per la vergonya que estiguis sofrint

vá·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
assegurat -ada: ♦ húsið er vátryggt fyrir 67 þúsund krónur: la casa està assegurada per 67.000 corones

vá·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
assegurança f

vátryggingar·félag <n. -félags, -félög>:
companyia f d'assegurances, [companyia] asseguradora f

vátryggingar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
prima f d'assegurança

vátryggingar·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
pòlissa f d'assegurança

vá·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggt ║ e-n ~ e-ð>:
assegurar algú ~ una cosa: ♦ vátryggja bílinn: assegurar el cotxe

vá·tryggjandi <m. -tryggjanda, -tryggjendur>:
assegurador m, asseguradora f

vát·viðri <n. -viðris, -viðri>:
temps f d'aigua, temps plujós: ◊ þat er fyrir sjóvar ólgu, vátviðrum ok grasvexti þeim, er grær at vatnsins vökva, er sólin skínn í heiði: això vol dir que hi haurà maregassa i maltempsades i que creixerà l'herba que creix amb la humitat de l'aigua mentre el sol brilla enmig d'un cel sense núvols

veð·mál <n. -máls, -mál>: aposta f, messions f.pl (Mall.)
		tapa veðmál: perdre una aposta

veðrar·horn <n. -horns, -horn>:
banya f de marrà, banya f de mardà m (Val., Bal.)

veðrátta <f. veðráttu, no comptable>:
temps m (atmosfèric)

veður <m. veðrar (o: veðurs), veðrar>:
1. <GEN> marrà m, mardà m (Val., Bal.)
2. <HIST MIL> moltó m, ariet m
3. veðrar <m.pl veðra>: ganxos recargolats com a banyes de marrà: ◊ ógjörla sá eg til. En húskarl ætla eg Önundar úr Meðaldal og var í kápu Gísla en söðulreiði Önundar og í hendi fiskistöng og veðrar af upp: no ho vaig veure amb prou claredat, però crec que devia ésser un dels húskarls (“missatge, mosso de mas”) de l'Önundur de Meðaldalur; duia a sobre el mantell d'en Gísli però els arnesos de l'Önundur, i a les mans, una fitora i les seves pues, que se'n destacaven a dalt, eren recargolades com a banyes de marrà

veður <n. veðurs, veður>: 1. <GEN> temps m (atmosfèric, meteorològic)
		ágætt veður: temps magnífic
		fínt veður: temps maco (bon temps)
		gott veður: bon temps
		leiðinlegt veður: temps desagradable
		slæmt veður: temps dolent
		vont veður: temps dolent
	2. (stormur) tempesta f, maltempsada f

veður·fræði <f. -fræði, no comptable>:
meteorologia f

veðurfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
meteorològic -a

veður·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: meteoròleg m, meteoròloga f

veður·spá <f. -spár, -spá>: pronòstic m del temps

veður·stofa <f. -stofu, -stofur>:
institut meteorològic

vefa <vef ~ vefum | óf ~ ófum | ofið ║ e-ð>:
teixir una cosa

vefara·gífill <m. -gífils, -gíflar>:
ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

vefari <m. vefara, vefarar>:
teixidor m, teixidora f

vefja <vef ~ vefjum | vafði ~ vöfðum | vafið>:
embolicar: ♦ vefja e-ð inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa; ♦ vefja e-ð (o: e-u) saman: enrotllar una cosa; ♦ vefja e-ð e-u: embolicar una cosa en una altra; ♦ vefja barn reifum: embolcallar un infant [en els bolquers]; ♦ vefja e-u um e-ð: embolicar una cosa al voltant d'una altra; ♦ vefja þræði um fingur sér: embolicar-se un fil al voltant del dit; ♦ vefja bréfi utan um e-ði: embolicar una cosa amb paper; ♦ vefja sér (o: sig) [utan] um e-ð ~ e-n: enrotllar-se al voltant de, enroscar-se al voltant de, enrevoltillar-se al voltant de; ◊ kyrkislangan vafði sig utan um mig: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare; ◊ slangan vafði sér (o: sig) um háls stúlkunnar og kyrkti hana: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

vefja·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MED> fibromiàlgia f

vefja·hrúður <n. -hrúðurs, -hrúður>:
<MED> vegetacions f.pl

vefjar·rifur <m. -rifs (o: -rifjar), -rifir>:
plegadora f de teixidor

vefjast <vefst ~ vefjumst | vafðist ~ vöfðumst | vafist>:
embolicar-se, enrevoltillar-se: ♦ e-ð vefst fyrir e-m: <LOC FIG> algú té dubtes respecte d'una cosa, algú no té clara una cosa; ♦ það vafðist fyrir mér: no sabia què [podia] fer; ♦ honum vefst tunga um tönn: <LOC FIG> se li fa un nus a la llengua, queda sense saber què dir, queda sense paraula

vefja·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MED> mostra f de teixit

vef·setur <n. -seturs, -setur>: <INFORM> pàgina f web (→ vefsíða)

vef·síða <f. -síðu, -síður>: <INFORM> pàgina f web

vef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
<INFORM> adreça web f, URL f

vef·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MED> mostra f de teixit

vefsýni·taka <f. -töku, -tökur>:
<MED> biòpsia f

vega·bréf <n. -bréfs, -bréf>: passaport m
	umsókn um vegabréf: sol·licitud de passaport

vegabréfa·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>: control m de passaports

vegabréfs·áritun <f. -áritunar, -áritanir>: visat m

vega·fax* <n. -fax, -föx>:
fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.) (planta Brachypodium phoenicoides)

vega·kort <n. -korts, -kort>: mapa m de carreteres

vega·lögregla <f. -lögreglu, pl. no hab.>: policia f de trànsit
	spænska vegalögreglan: guàrdia civil de trànsit

vega·mót <n.pl -móta>: intersecció f de carreteres, cruïlla f, creuer m (Mall.)

vega·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:
control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vega·villtur, -villt, -villt: perdut -uda (dit de persona que ignora on es troba)
	ég fór vegavillt: m’he perduda

vega·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>: servei m de grues i panes en carretera

vegg·flís <f. -flísar, -flísar>:
rajola f de paret

vegg·græna* <f. -grænu, -grænur>:
morella roquera, blet m de paret, [herba f] caragolera, herba roquera, rocamollera f, morellosa f, herba f del cargol, herba f de Sant Pere, granadella f (planta Parietaria judaica syn. Parietaria officinalis ssp. judaica syn. Parietaria diffusa syn. Parietaria ramiflora)

vegg·spjald <n. -spjalds, -spjöld>: pòster m

vegg·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
(skólatafla) pissarra f (d'escola)

veggur <m. veggjar, veggir>: 1. <GEN> paret f
	2. (borgarveggur) muralla f, murada f (Bal.) (paret defensiva de ciutat)

vegg·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>: rellotge m de paret

veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>: peatge m
	greiða veggjald: pagar peatge
	vegur / göng þar sem krafist er veggjalds: carretera / túnel de peatge

veginn, vegin, vegið <adj.>:
1. (á vog) pesat -ada (en balança, bàscula etc.)
2. (drepinn) mort -a (occit, matat): ♦ veginn í bardaga: mort en combat

veg·legur, -leg, -legt: magnífic -a, excel·lent
	veglegt safn málverka: una col·lecció superba d'obres d'art

veg·semd <f. -semdar, -semdir>:
glòria f, honor m,f

vegur <m. vegar (o: vegs), vegir>: camí m
	einhvern veginn: d'alguna manera
	hins vegar: per altra banda, per contra
	Ég er vegurinn, sannleikurinn og lífið: Jo sóc el camí, la veritat i la vida

veiðar <f.pl veiða>: 1. (dýraveiðar) caça f
		fara á veiðar: anar a caçar
	2. (fiskveiðar) pesca f
		fara á veiðar: anar a pescar

veiði·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
escopeta f de caça

veiði·hár <n.pl -hára>: bigoti m, mostatxo m (Mall.) (del gat i altres animals)

veiði·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m de caça

veiði·lendur <f.pl -lendna (o: -lenda)>:
àrea f [privada] de caça

veiði·maður <m. -manns, -menn>:
caçador m, caçadora f

veiði·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
1. (veiðilendur) àrea f de caça (espai delimitat per a la caça)
2. (fiskveiðisvæði) àrea f [protegida] de pesca (espai delimitat per a pescar-hi, reserva de pesca)

veikindi <n.pl veikinda>: malaltia f

veiklu·legur, -leg, -legt: fluix -a, malaltís -issa

veill, veil, veilt: dèbil, fluix -a, feble

veira <f. -veiru, -veirur>:
<BIOL & INFORM> virus m

veiru·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
soca f de virus

veisla <f.veislur>: 1. festí, banquet, sarau
	En ortografia antiga <veizla>
	fara í veizlu: anar a un convit
	gera veisla, bjóða til veislu: oferir un banquet
	2. “festa” (privada o pública): grill- og ölveisla “festa a base de carn torrada i cervesa”

veislu·lok <n.pl -loka>:
fi f de festa (o: banquet; o: convit; o: festí)

veita: servir, atendre

veitandi <m.veitendur>: amfitrió

veitinga·hús <n. -húss, -hús>: restaurant m

veitingar <f.pl>: servei, atenció (a un client d’un restaurant o bar)
	panta veitingar: demanar menjar i beure (a un restaurant o bar)

veitinga·salur <m. -salir>: 1. fonda f
	2. restaurant m, saló-menjador m (a hotels, trens etc.)
	er veitingasalur um borð? Que hi ha restaurant a bord?

veitinga·staður <m. -staðar, -staðir>: restaurant m

veitinga·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
cambrer m de restaurant

veitir <m. veitis, veitar>:
aqüífer m (capa soterrània de roques -o d'altres estrats geològics- amb prou porositat i permeabilitat per a permetre un flux significatiu d'aigua freàtica o l'acumulació d'una quantitat important d'aigua)

vekja: despertar
	ég vil láta vekja mig klukkan hálf átta: podrien despertar-me a dos quarts de vuit / a les set i mitja (Mall.)?

vekjara·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>: despertador m

vel <adv.>: bé
	gangi þér vel!: bona sort!
	gott og vel!: perfecte! (o: cap problema!)
	vera vel að sér í + dat.: tenir bons coneixements de (o: en), ésser bo bona en...

veldi <n. veldis, veldi>:
1. (vald) poder m (autoritat): ♦ í æðra veldi: en mans del Senyor; ♦ maður með litlu veldi: un home amb poc poder
2. (konungsríki) regne m (reialme): ♦ í æðra veldi: en un regne superior; ♦ lyfta e-u upp í æðra veldi: elevar una cosa a cims sublims, elevar una cosa al més alt; ♦ veldi Svíakonungs: els dominis del rei de Suècia; ◊ Ólafur konungur og Önundur konungur sigldu austur fyrir veldi Svíakonungs og að aftni dags lögðu þeir að landi þar er heitir Barvík: el rei Olau i el rei Önund van singlar cap a llevant, anant per davant la costa dels territoris del rei de Suècia i cap al vespre van atracar a l'indret que es diu Barvík; ◊ "en skip vor," segir hann, "og allan þunga þann er vér megum eigi eftir oss flytja vil eg senda austur í veldi Svíakonungs og láta þar varðveita oss til handa": "però els nostres vaixells", va dir, "i tota la impedimenta que no puguem transportar amb nosaltres, ho vull enviar a llevant, a les terres del rei de Suècia, i fer que ens hi ho guardin; ♦ → Danaveldi “regne danès”; ♦ → Noregsveldi “regne noruec”; ♦ → Svíaveldi “regne suec”; ♦ → einveldi “regne absolut, monarquia absoluta”
3. (heimsveldi, keisaraveldi) imperi m (territoris d'emperador): ♦ → Bretaveldi “imperi britànic”; ♦ → Rómaveldi “imperi romà”; ♦ → Tyrkjaveldi “imperi turc”
4. <MAT> potència f: ♦ annað veldi: la segona potència; ♦ fimm í öðru veldi: cinc al quadrat; ♦ hefja upp í annað veldi: elevar a la segona potència, elevar al quadrat; ♦ lyfting í annað veldi: elevació a la segona potència, elevació al quadrat; ♦ fimm í sjötta veldi: cinc a la sisena potència; ♦ tveir í þriðja veldi: dos a la tercera potència

veldis- <en compostos>:
<MAT> exponencial

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
ceptre m

veldis·vísir <m. -vísis, -vísar>:
<MAT> exponent m

veldisvísis- <en compostos>:
<MAT> exponencial

veldisvísis·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
<MAT> creixement m exponencial

<†> veldis·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
ceptre m

velferðar·nefnd <f. -nefndar, no comptable>:
<POLÍT HIST> comitè m de salut (o: salvació) pública (durant la Revolució Francesa)

vel·gengni <f. -gengni, no comptable>:
1. (hagsæld, velmegun) prosperitat f (benestar degut al curs favorable de les coses)
2. (góður árangur, velfarnaður) èxit m (reeiximent, reeixida): ♦ ég óska henni velgengni: li desitjo l'èxit, desitjo que tingui èxit (ég vona að henni → gangi vel); ♦ hún átti mestan þátt í velgengni hans: darrere el seu èxit hi ha hagut la mà d'ella

velgja <f. velgju velgjur>:
1. (hlýja) tebiesa f (tebior, escalfor moderada)
2. (ógleði) nàusees f.pl (ganes de vomitar)
3. (volg uppspretta) font f d'aigua tèbia (deu d'aigua termal)
4. (kaffisopi) [tassa f de] cafè m (beguda)

velgja <velgi ~ velgjum | velgdi ~ velgdum | velgt>:
I. <personal amb objecte en datiu>:
1. <e-u>: escalfar una cosa: ♦ velgja á katlinum: <LOC> fer cafè; ♦ velgja sér: escalfar-se, entrar en calor; ♦ velgja e-m: <LOC FIG> escalfar algú, fer exaltar algú; ♦ velgja e-m undir uggum: <LOC FIG> #1. (taka e-n í karphúsið) pegar una bona renyada a algú, donar un bon daltabaix a algú; #2. (þjarma að e-m) clavar una bona pallissa a algú, donar una bona tupada a algú; ◊ liðið sýndi góða takta og velgdi gamalgrónum hokkíþjóðum undir uggum: l'equip va fer gala d'una bona tècnica i va clavar una bona pallissa a les seleccions nacionals d'hoquei dels països amb llarguíssima tradició en aquest esport
II. <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
♦ mig velgir við þessu: <fá klígju & hafa óbeit á> això em fa venir nàusees (fer vomitera & causar un fort sentiment d'aversió)

velgjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
escalfable

velgju·legur, -leg, -legt <adj.>:
nauseabund -a

velja: escollir, triar
	ég ætla að velja sérstaklega: voldria menjar a la carta

vel·klæddur, -klædd, -klætt: elegant

vel·kominn, -komin, -komið <adj.>:
benvingut -uda, benvengut -uda (Bal.): ♦ bjóða e-n velkominn í e-ð: donar a algú la benvinguda a un indret; ◊ borgarstjórinn bauð hann velkominn í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ell) a la vila; ◊ borgarstjórinn bauð hana velkomna í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ella) a la vila

vell <n. vells, no comptable>:
<LIT> or m [pur]

vell·ekla <f. -eklu, no comptable>:
<LIT> escassetat f d'or, mancança f d'or: ♦ Vellekla: <LITER> Escassetat d'Or, poema de l'escalda islandès Einarr skálaglamm Helgason (segle X). Consta de 37 estrofes (conservades) en metre dróttkvætt. Fou escrit a la segona meitat del segle X, possiblement després del 986, en honor del jarl Hákon II Sigurðarson de Noruega

velli:
ac. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vellingur <m. vellings, no comptable>:
<CULIN> vellingur m, mena d’arròs blanc amb llet, però amb blat per comptes d'arròs

vel·líðun <f. -líðunar, no comptable>:
benestar m

vellíðunar·efni <n. -efnis, -efni>:
endorfina f (→ endorfín)

velta <f. veltu, veltur. Gen. pl.: velta o: veltna>:
1. (það að velta) rodolament m (acte o acció de rodolar): ♦ peningar í veltu: <LOC ECON> diners en circulació; ♦ setja fé í veltu: posar diners en circulació
2. (viðskiptaumsetning) volum m de negoci (facturació): ♦ hafa mikið í veltunni: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci; ♦ hafa mikla veltu: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci
3. (á skipi) balanceig m, balandreig m (de vaixell)

velta <velt ~ veltum | valt ~ ultum | oltið>:
1. <GEN> rodolar: ◊ steinarnir ultu ofan brekkuna: les pedres varen rodolar pendent avall; ◊ tunnan valt: la bóta va rodolar; ♦ velta á e-u: dependre d'una cosa; ♦ það veltur á því: depèn d'això, això és important; ◊ það veltur á tvennu: depèn de dues coses; ♦ það veltur á því hvort <+ ind.>: depèn de si... <ind.>; ♦ það sem veltur á, er að <+ subj.>: el que importa és que... <subj.>; ♦ það veltur á ýmsu: <LOC FIG> així així; xino-xano; depèn: de vegades millor, de vegades pitjor; ◊ það veltur á ýmsu fyrir honum: estones està bé i estones malament
2. (detta) bolcar (caure rodolant, fent una volta o trabucant): ◊ bíllinn ~ dráttarvélin valt: el cotxe ~ el tractor ha bolcat; ◊ rútan valt marga hringi áður en hún stöðvaðist fyrir neðan hæðina: l'autocar ha fet moltes de voltes de campana abans no s'ha aturat al peu del turó; ♦ velta um koll: caure [de costat], trabucar (Mall.) (caure fent voltes, rodolant o trabucant); ♦ velta út af: #1. (detta) caure, trabucar; #2. (sofna) quedar ben dormit -ida (adormir-se profundament); ◊ vagninn valt út af: el carro va bolcar, el carro va trabucar
3. <MAR> balancejar-se, balandrejar: ◊ skipið veltur: el vaixell es balanceja

velta <velti ~ veltum | velti ~ veltum | velt ║ e-u>:
1. <GEN> fer rodolar una cosa: ◊ velta tunnu: fer rodolar una bóta; ♦ velta e-u um koll: bolcar una cosa, fer tombar una cosa, fer trabucar una cosa
2. (í fjármálum) facturar una cosa (tenir un determinat volum de negoci): ◊ velta þremur milljörðum króna árlega: factura anualment tres miliards de corones, té un volum de negoci anual de tres miliards de corones
3. <e-u fyrir sér>: (íhuga) fer voltes sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa, rumiar-se una cosa (deliberar, considerar, perpensar): ◊ þau voru að velta því fyrir sér hvort að Guð væri til: estaven deliberant sobre si Déu existeix; ♦ velta hugmynd fyrir sér: donar-li voltes a una idea; ♦ velta vöngum yfir e-u: donar-li voltes a una cosa, reflexionar sobre una cosa
4. <sér>: (hestur um hrygg) rebolcar-se (p.e., un cavall per terra): ♦ hesturinn veltir sér: el cavall es rebolca [per terra]; ♦ velta sér í forinni: rebolcar-se dins el fang; ♦ velta sér í rúminu: fer voltes dins el llit (sense poder dormir)

veltast <veltist ~ veltumst | veltist ~ veltumst | velst>:
fer voltes, rebolcar-se: ♦ hvernig sem allt veltist: així com ragi, així com vagin sortint les coses; ♦ veltast til: ésser llançat -ada envant i enrere

velta: bolcar, donar una volta de campana
	ég valt: he bolcat amb el cotxe

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>: ceptre m

venju·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
convencional

venju·lega <adv.>: normalment

venju·legur, -leg, -legt: normal, habitual

Venus <f. Venusar, pl. no hab.. Ac. & Dat. sg.: Venus (o: Venusi)>:
1. (ástargyðja) Venus f (deessa de l'amor) (Vĕnŭs)
2. (reikistjarna) Venus m (planeta)

vepja <f. vepju, vepjur. Gen. pl.: vepja>:
fredeluga f, nyivit m, pebret m, merita f (Val.), juia f (Bal.) (ocell Vanellus vanellus)

ver <m. vers, verar>:
<† eða/o ritm./lit.> baró m (persona de sexe masculí)

ver¹ <n. vers, ver>:
1. (sængurver) cotí m (de matalàs)
2. (koddaver) coixinera f (de coixí)

ver² <n. vers, ver>:
1. (fiskiver) pesquera f (pesqueria)
2. (eggver) *ouatera f, *vedat m d'ous (indret vedat on certs ocells, dels quals hom en recull els ous, hi ponen)
3. (dúnver) *plomera f, *vedat m de plomissol (indret vedat on certs ocells com ara els èiders, dels quals hom en recull bàsicament el plomissol, hi nien i ponen)

ver³ <n. vers, ver>:
(grasi vaxin blaut kvos, gróðurvin á hálendi) ver, mena d'oasi de verdor al hálendi ‘altiplà’ islandès. Solen ésser clotades o depressions del terreny amb molta acumulació d'aigua i herbei.

vera: 1. ésser
		hvað er að yður? Què té? Què li passa?
		ég er með hóstinn: tinc tos
		ég er eins og ég er og get ekkert að því gert: sóc com sóc i no puc fer-hi res
	2. vera til: haver-hi, estar disponible

veraldar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f universal, història f del món

verald·legur, -leg, -legt <adj.>:
mundà -ana, mundanal: ◊ andleg og veraldleg mál: afers mundanals i espirituals, qüestions mundanals i espirituals

ver·búð <f. -búðar, -búðir>:
barraca f de pescadors, caseta f de pescadors

verð <n. verðs, verð>:
preu m: ◊ fullt verð er 2490 krónur: el preu sencer (sense descompte) és de 2.490 corones; ♦ á <+ adj.> verði: per (o: a) un preu <+ adj.>; ♦ á hagstæðu verði: a un preu econòmic; ♦ á niðursettu verði: a un preu rebaixat; ♦ á uppsprengdu verði: a un preu excessivament alt, a un preu exorbitant; ♦ á viðráðanlegu verði: a un preu assequible; ♦ á viðunandi verði: a un preu raonable; ♦ dýru verði: [a un preu] car; ♦ alltof dýru verði: a un preu massa car; ♦ þurfa að gjalda dýru verði: haver de pagar car; ♦ innganga í Evrópusambandið yrði of dýru keypt: l'entrada a la Unió Europea sortiria ben cara; ♦ falla í verði: caure de preu, perdre valor; ♦ evran féll í verði gagnvart dollar og japönsku jeni í gær: l'euro va caure de preu ahir davant el dòlar i el ien japonès; ♦ hækka í verði: apujar-se de preu; ♦ e-ð hækkar í verði: una cosa s'apuja (o: puja) de preu; ♦ hækka verðið á e-u: apujar el preu d'una cosa, fer pujar el preu d'una cosa; ♦ lækka í verði: abaixar-se de preu; ♦ e-ð lækkar í verði: una cosa baixa (o: davalla, Mall.) de preu; ♦ lækka verðið á e-u: abaixar el preu d'una cosa; ♦ slá af verði: descomptar (o: rebaixar) del preu, fer descompte; ♦ vera í háu verði: anar car -a; ♦ verðið á e-u: el preu de...; ♦ hvað er verðið á fiskinum?: a quant va (o: és) el peix?; ♦ verðið á e-u hækkar¹ ~ lækkar²: el preu d'una cosa puja¹ (o: s'apuja) ~ baixa² (o: s'abaixa; o: davalla, Mall.)

verða 1. esdevenir
	2. romandre, quedar-se
		ég verð heima: em quedaré a casa
		ég verð eina nótt: em quedaré una nit (a un hotel)
		ég verð tvo / þrjá / fjóra daga: em quedaré dos / tres / quatre dies
		ég verð einna vika / tvær / þrjár / fjórar vikur: em quedaré una setmana / dues / tres / quatre setmanes
		verðurðu hérna? Et quedaràs aquí
		ég ætla að verða hér til morguns: voldria passar la nit aquí, voldria quedar-me fins demà
	3. verða að <+inf.>: haver de, caldre
	4. verða til: sorgir
	5. verða um:
		hvað varð um hann?: què se n'ha fet d'ell?
		hvað varð um mig?: què m'ha passat? (o: què se n'ha fet de mi?)

verð·hugmynd <f.-myndir>: preu aproximat, orientatiu

verð·lag <n. -lags, -lög>:
nivell m dels preus

verðlags·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlit>:
control m dels preus

verð·laun <n.pl -launa>: premi m
	fá verðlaun: rebre un premi
	verðlaunin eru 100.000 pesetur og verða afhent í Barcelonu um miðjan apríl

verðlauna·pallur <m. -palls, -pallar>:
<ESPORT> pòdium m dels vencedors (per a rebre-hi les medalles d'or, argent i bronze)

verð·miði <m. -miða, -miðar>:
etiqueta f del preu

verð·munir <m.pl>: objectes m.pl de valor

verð·mæti <n. -mætis, -mæti>:
1. <GEN> valor m,f, vàlua f
2. verðmæti <n.pl -mæta>: (verðmunir) objectes m.pl de valor (possessions valuoses, béns de preu)

verð·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
valuós -a

verð·skulda <-skulda ~ -skuldum | -skuldaði ~ -skulduðum | -skuldað ║ e-ð>:
merèixer una cosa: ◊ enginn verðskuldar ekki dauðarefsingu: ningú no mereix la pena de mort

ver·gangur <m. -gangs, no comptable>: (betl) mendicitat f
	fara á vergang: anar a captar
	vera á vergang: haver de captar (per poder viure)

ver·girni <f. -girni, no comptable>:
nimfomania f, citeromania f

ver·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>: nimfòmana

verjandi <m. verjanda, verjendur>:
1. <GEN> defensor m, defensora f
2. <JUR> defensa f (advocat defensor d'acusat, en judici)

verjast <verst ~ verjumst | varðist ~ vörðumst | varist>:
1. <e-u>: defensar-se de (o: contra): ♦ eiga í vök að verjast: <LOC FIG> trobar-se en un destret; ♦ ég gat ekki varist hlátri: <LOC> no vaig poder contenir les rialles; ♦ verjast til síðustu stundar: <LOC> lluitar fins al darrer alè
2. <e-s>: rebutjar una cosa (declinar, refusar): ◊ verjast allra frétta: rebutjar de respondre (no voler respondre a res del que hom li demana, negar-se a donar cap notícia o informe)

verk <n. verks, verk>: 1. feina, treball
		vera að verki: estar treballant
		standa að verki: estar treballant
		segja fyrir verkum: distribuir la feina a fer
	2. obra, fet
		að loknu verki: un cop acabada l'obra
		standa einhvern að verki: enxampar infraganti, agafar “amb les mans a la massa”
	3. acció
		þetta gerir það að verkum, að...: això causa que... això fa que...

verka·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
[dona f] treballadora f

Verkalýðs·dagur <m. -dags, -dagar>: Primer m de Maig, Diada f dels treballadors

verkalýðs- <en compostos>:
obrer -a

verkalýðs·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat obrer

verkalýðs·fólk <n. -fólks, no comptable>:
obrers m.pl, treballadors m.pl

verkalýðs·hreyfing <f. -hreyfingar, hreyfingar>:
moviment obrer

verkalýðs·leiðtogi <m. -leiðtoga, -leiðtogar>:
líder obrer, dirigent obrer, líder m sindicalista

verkalýðs·samtök <n.pl -samtaka>:
1. <GEN> organització obrera
2. (stéttarfélag) sindicat obrer (dietari)

verkalýðs·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
sindicalista

verkalýðs·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
sindicalista m & f

verkalýðs·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
classe f treballadora, classe f obrera

verka·maður <m. -manns, -menn>: treballador m, treballadora f

verkamanna-: obrer -a

verkamanna·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: 1. <GEN> partit obrer, partit m dels treballadors
		spænski sósíalíski verkamannaflokkurinn: P.S.O.E. m, partit socialista obrer espanyol
	2. (breski) partit laborista (al Regne Unit)

verk·efni <n. -efnis, -efni>: 1. <GEN> tasca f
		erfitt verkefni: una tasca difícil
	2. projecte m

verkefnis·kostnaður <m. -kostnaðar, pl. no hab.>: cost m del projecte

verkefnis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director m de projecte, directora f de projecte

verkefnis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: direcció f del projecte

verkefnis·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>: orientat -ada al projecte

verk·fall <n. -falls, -föll>: vaga f

verkfalls·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>: esquirol m (treballador que trenca la vaga)

verk·fræði <f. -fræði, no comptable>:
enginyeria superior

verkfræði·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f d'enginyeria tècnica i industrial

verkfræði·maður <m. -manns, -menn>:
enginyer superior, enginyera superior

verk·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
enginyer superior, enginyera superior

verkfræði·skóli <m. -skóla, -skólar>:
E.T.S.E. f

verkfræði·stofa <f. -stofu, -stofur>:
[empresa f d']enginyeria i consultoria tècnica, consultora tècnica (empresa d'enginyeria i consultoria)

verk·færi <n. -færis, -færi>: eina f

verkfæris·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:
<GRAM> sufix emprat en la formació de noms d'instrument

verkja <verkjar | verkjaði | verkjað ║ Verb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
fer mal: ♦ mig verkjar í + ac.: X em fa mal; ♦ mig verkjar allsstaðar: em fa mal pertot; ♦ mig verkjar hér[na]: em fa mal aquí; ♦ mig verkjar í bakið: em fa mal a l'esquena; ♦ mig verkjar í næstum alla staði á líkamanum: em fan mal gairebé totes les parts del meu cos

verkja·lyf <n. -lyfs, -lyf>: analgèsic m, calmant m [per al dolor]

verknaður <m. verknaðar, verknaðir>:
(einstakt verk & starf) obra f, acció f (acte, fet & feina, treball): ♦ illur verknaður: una mala obra, una mala acció; ♦ saknæmur verknaður: acte delictiu

verksmiðju·kústur <m. -kústs, -kústar>: escombra f de taller (escombra per a netejar fusteries, tallers mecànics etc.)

verk·stæði <n. -stæðis, -stæði>: taller m

verks·ummerki <n.pl -merkja>:
1. <GEN> pistes f.pl, traces f.pl, rastres f.pl (signes o senyals que indiquen que s'ha fet una cosa, s'és comès un crim etc.): ◊ eyða verksummerkjum: destruir pistes; ◊ hver vill bifreið sem hefur verksummerki svika?: qui vol un cotxe que presenta signes de frau?
2. <JUR> fets m.pl del delicte (conjunt de fets que descriuen com s'ha comès un crim)

verkun <f. verkunar, verkanir>: 1. (áhrif) efecte m (p.e., de medicament)
	2. (hreinsun, vinnsla) neteja f i arranjament m (preparació, esp. de peix, per a la seva conservació)
		verkun fisks (o: á fiski): neteja i esmocament de peix (p.e., llevar-li la brutor, les escates i la moca abans de procedir a secar-lo o salar-lo)

verkur <m. verkjar, verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum; en els comp., el mot se sol emprar en pl.>:
dolor m,f, mal m: ◊ þess vegna skjálfa lendar mínar, þess vegna hremma sárir verkir mig, eins og hríðir jóðsjúka konu: per això tremola la meva ronyonada, per això s'emparen de mi dolors acerbs com els dolors d'una dona que està de part; ◊ margan dag verðk móðr leiða hross mitt und fjargvefjar Fríðe; fǫr sjúkrar verðra mjúk - reið esa fljót - þvít dǫkkvar skins Hlǫkk unþe sér hverge hugborgar fyr verkjom; þat vas miket stríð merkes-Móða: molts de dies em canso de menar el meu cavall de les regnes amb la Fríðr de la seda muntada a dalt (la Fríðr de la seda = la deessa de la seda = la dona); la qualcada no és pas gens distesa - la passejada a cavall no és ràpida - car la Hlǫkk de la lluentor de l'estany (la lluentor de l'estany = l'or; la Hlǫkk de l'or = la valquíria de l'or = la dona) enlloc de la ciutadella de l'ànima (= la ment, el cor) no troba delit ni conhort davant els seus dolors. Al Móði de l'estendard (el Móði de l'estendard = el déu de l'estendard = l'home de l'estendard = el guerrer = el poeta mateix) aquesta ha estat una gran guerra (= de la manca de pau espiritual de l'esposa en resulta una greu aflicció per al marit); ♦ lyf sem dregur úr verkjum: analgèsic m; ♦ hafa verk: tenir dolor[s]; ♦ ég hef verk í augunum: els ulls em fan mal; ♦ vera með verk (o pl.: verki) í e-u: fer-li mal a algú una part del cos; ♦ ég er með verk í augunum: els ulls em fan mal; ♦ vera verkjum borinn [af e-u]: <LOC> veure's turmentat de dolor [a causa d'una cosa], sofrir dolors [a causa d'una cosa]; ◊ en svo gerist með miklu móti að hún var verkjum borin af þessu: i així va succeir que, a causa de tot això, ella es va veure turmentada de grans dolors; ♦ verkur fyrir hjarta: dolor al pit; ♦ verkur í lið: dolor a l'articulació, dolor en articulació; ♦ verkur í brjósthrygg: dolor a la columna dorsal; ♦ það er verkurinn: <LOC FIG> aquest és el problema!

-verkur <m. -verkjar, -verkir. Emprat hab. en pl.>: mal m de, dolor m de, <MED> -àlgia f, <MED> -odínia f

verndari <m. verndara, verndarar>:

protector m, protectora f

Verners·lögmál <n. -lögmáls, no comptable>:
<GRAM> llei f de Verner

La Llei de Verner, també coneguda amb el nom de canvi gramatical diu: tota fricativa sorda del germànic hi passa a sonora quan no es troba situada immediatament després de vocal tònica ni en inicial de mot (cf. Karl Verner, ‘Eine Ausnahme der Ersten Lautverschiebung’. Dins: Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung 23 (1876), pp. 97-130).

verpa <verp ~ verpum | varp ~ urpum | orpið ║ e-u>:
llançar una cosa (→ varpa): ♦ verpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleujament

verpa <verpi ~ verpum | verpti ~ verptum | verpt ║ e-u>:
pondre ou: ♦ verpa eggi ~ eggjum: pondre un ou ~ ous; ◊ fuglar verpa allt frá einu eggi upp í á annan tug eggja: els ocells ponen des d'un ou fins a una desena i mitja d'ous

verpast <verpst ~ verpumst | varpst ~ urpumst | orpist ║ vel undir e-ð>:
rebre una cosa favorablement, donar bona acollida a una cosa: ◊ þeir gerðu svá ok urpusk flestir vel undir orðsending Danakonungs: així ho van fer i molts donaren una acollida favorable al missatge del rei de Dinamarca

verpast <verpist ~ verpumst | verptist ~ verptumst | verpst>:
1. (verða skakkur) tòrcer-se, torçar-se (corbar-se)
2. (skorpna) pansir-se (mustiar-se)

verri, verri, verra <adj. Formes de comparatiu de → illur, ill, illt “dolent”, de → slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de → vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de dos): ◊ hvað er verra en hár í súpunni?: que és pitjor que un cabell dins la sopa?; ◊ þetta er verra en ég hafði vænst: és pitjor del que m'hauria esperat; ♦ gera illt verra: <LOC FIG> empitjorar la situació, empitjorar-ho; ♦ hafa verra af e-u: <LOC FIG> sortir malparat -ada d'una cosa; ♦ hann er verri í dag: avui està pitjor; ♦ það er verra að <+ inf.>: és pitjor <+ inf.>; ♦ það er verri sagan: és una història força desagradable (o: desgraciada); ♦ það hefði getað verið verra: hauria pogut ésser pitjor

verslana·keðja <f. -keðju, -keðjur>:
cadena f (de botigues, supermercats, grans-magatzems etc.)

verslun <f. verslunar, verslanir>: 1. (viðskipti) comerç m
		frjáls verslun: lliure comerç (→ fríverslun)
		→ utanlandsverslun ‘comerç exterior’
		→ utanríkisverslun ‘comerç exterior’
	2. (búð) comerç m, botiga f
	3. (matvöruverslun) supermercat m

verslunar·hús <n. -húss, -hús>: edifici m comercial

verslunar·húsnæði <n. -húsnæðis, -húsnæði>: local m [comercial]

versti, versta, versta <adj. Formes febles de superlatiu de → illur, ill, illt “dolent”, de → slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de → vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de tres o més): ◊ ég trúi alltaf því versta: sempre penso el pitjor, sempre crec que ha passat el pitjor; ♦ búa sig undir það versta: <LOC FIG> preparar-se per al pitjor; ♦ hann er versti maður: és el pitjor dels homes, és un home execrable; ♦ í versta falli: en el pitjor dels casos; ♦ það er komið versta veður: s'ha posat a fer un temps horrible

verstur, verst, verst <adj. Formes fortes de superlatiu de → illur, ill, illt “dolent”, de → slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de → vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de tres o més): ♦ mér þykir það verst að...: em sembla horrible que...

ver·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f de pesca (indret a la costa des d'on els pescadors sortien cap a les pesqueres a pescar-hi)

veru·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ontologia f

veru·legur, -leg, -legt: 1. real (seriós)
		veruleg hætta: perill real
	2. important (considerable, significatiu)

ver·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:
home m llop, home-llop m, licantrop m

verönd <f. verandar, verandir>:
veranda f, terrassa f: ◊ á veröndinni okkar: a la nostra terrassa

vesa·lingur <m. -lings, -lingar>:
pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)

vesír <m. vesírs, vesírar>:
<POLÍT> visir m (وزير): ◊ vesírinn og válinn: el visir i el valí

veski <n. veskis, veski>: 1. (seðlaveski) cartera f (dels diners)
	2. (taska) bolso m (cast.)

vespa <f. vespu, vespur. Gen. pl.: vespa o: vespna>:
(geitungur & lítið bifhjól) vespa f (insecte & tipus de moto)

vessa·æð <f. -æðar, -æðar>:
<MED> vas limfàtic

vessi <m. vessa, vessar>:
<MED> fluid m (secreció)

Vesta <f. Vestu, pl. no hab.>:
Vesta f (deessa romana)

vestan¹:
1. <prep. + Gen.>: a l'oest de: ◊ vestan fjallsins: a l'oest del puig; ◊ vestan fljótsins: a l'oest del riu
2. fyrir vestan <prep. + Ac.>: al nord de: ◊ fyrir vestan ána: a l'oest del riu; ◊ fyrir vestan fljótið: a l'oest del riu; ◊ fyrir vestan Ísland: a l'oest d'Islàndia; ◊ fyrir vestan landið: a l'oest del país
3. vestan við <+ Ac.>: a l'oest de: situat -ada a l'oest, però no en el territori, sinó fora d'ell, al seu davant; ◊ vestan við Ísland: davant la costa oest d'Islàndia

vestan² <adv.>:
1. <GEN> de l'oest
2. að vestan <adv>: #1. (úr vestri, af vestri) de l'oest; #2. (í vestri, að vestanverðu) a l'oest; #3. (frá Vesturlandi) de l'oest d'Islàndia (de les comarques de l'oest d'Islàndia); #4. (frá Ameríku) d'Amèrica (del Nou Món); <†> #5. (frá Írlandi & Bretlandi) de les Illes Britàniques (d'Anglaterra o Irlanda): ◊ hann kemur að vestan: #1. (frá Vesturlandi) ve de les terres de l'oest d'Islàndia, és vestlandès; #2. (frá Norður-Ameríku) és nord-americà; ◊ maður að vestan: vestlandès m (de la Islàndia de l'oest)
3. á vestan <adv>: de l'oest, de ponent (direcció del vent): ◊ hann er á vestan: el vent bufa de ponent; ◊ vindurinn er á vestan: el vent bufa de ponent
4. fyrir vestan <adv>: #1. (vestra) a l'oest; #2. (á Vestfjörðum) als fiords de l'oest, a l'oest d'Islàndia (a la Islàndia de l'oest); #3. (í Norður-Ameríku) a Amèrica (del nord)
5. vestan megin <adv>: al costat oest, a la part oest. Aquest adverbi compost pot donar origen a preposicions compostes de lloc quan s'empra acompanyat d'una preposició local, que pot variar depenent del mot que s'acompanyi: a la part oest de: ♦ vestan megin <+ Gen.>: al costat oest de...; ◊ vestan megin árinnar: a la part oest del riu; ♦ vestan megin við e-ð: al costat oest de...; ◊ vestan megin við ána: a la part oest del riu

vestan·átt <f. -áttar, -áttir>:
vent m de ponent

vestan·verður, -verð, -vert <adj.>:
occidental, de ponent: ♦ á nesinu vestanverðu: a la part occidental del cap de terra; ♦ á vestanverðu Íslandi: a la part occidental d'Islàndia; ♦ að vestanverðu: a la part occidental, a la banda de l'oest

vest·fali <m. -fala, -falar>:
westfalès m, westfalesa f

vest·falska <f. -fölsku, no comptable>:
(lágþýsk mállýska) westfalès m (dialecte baix-alemany) (→ austfalska)

vest·falskur, -fölsk, -falskt <adj.>:
westfalès -esa

vest·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:
norrè -ena occidental: ♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vestnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

vest·rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:
<HIST> romà -ana d'Occident: ♦ Vestrómverska ríkið (o: keisaradæmið): l'Imperi Romà d'Occident

vest·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
occidental: ♦ vestrænu ríkin: els països occidentals

vestu·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
vestal f (sacerdotessa de la deessa romana Vesta): ♦ vestumeyjarnar: les vestals

Vestur·bakkinn <m. -bakkans, no comptable>:
Cisjordània f

Vestur-Franki <m. -Franka, -Frankar>:
franc occidental, franca occidental

vestur-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:
fràncic m occidental (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

vestur·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:
fràncic -a occidental

Vestur·frísi <m. -frísa, -frísir (o: -frísar)>:
frisó m occidental, frisona f occidental

Vestur-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:
Frísia f Occidental

vestur-frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:
frisó m occidental (variant del frisó & dialecte baix-alemany)

vestur-frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:
frisó -ona occidental: ◊ vesturfrísnesku eyjarnar: Illes Frisones occidentals

Vestur·goti <m. -gota, -gotar>:
visigot m, visigoda f

vestur-gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:
visigòtic m, visigot m (variant del gòtic parlat pels visigots)

vestur-gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:
visigòtic -a, visigot -oda

Vestur-Grænlands·straumur <m. -straums, pl. no hab.>:
corrent m de Grenlàndia Occidental

vestur-lágnavarrska <f. -lágnavörrsku, pl. no hab.>:
baix-navarrès m occidental (dialecte basc)

vestur·katalanska <f. -katalönsku, no comptable>:
(mállýska) català m occidental (dialecte)

vestur·katalónska <f. -katalónsku>:
(mállýska) català m occidental (dialecte)

vestur·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:
norrè -ena occidental: ♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vesturnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

Vestur-Sahara <n. -Sahara, no comptable>:
Sàhara m occidental

Vestur-Sahara·búi <m. -búa, -búar>:
sahrauí m & f, saharawi m & f

Vestur-Sahari <m. -Sahara, -Saharar>:
sahrauí m & f, saharawi m & f

vestur·saharskur, -sahörsk, -saharskt <adj.>:
sahrauí, saharawi

vestur·víglína <f. -víglínu, -víglínur>:
<MIL> front m occidental

vestur·vígstöð <f. -vígstöðvar, -vígstöðvar>:
<MIL> camp m de batalla del front occidental: ◊ ‘Tíðindalaust á vesturvígstöðvunum’ eftir Erich Maria Remarque: ‘Res de nou a l'oest’ d'Erich Maria Remarque

vetiver·gras <n. -grass, -grös>:
vetiver m (planta Vetiveria zizanioides syn. Anatherum zizanioides syn. Andropogon muricatus)

vetiver·olía <f. -olíu, -olíur>:
oli m de vetiver

Pronom arcaic VETKI ‘no-res’
En negreta les formes emprades en edicions modernes de textos medievals normalitzades ortogràficament: vetki, vétki, vætki etc.
	Paradigma
N	vetki, vetke, vettki, vétki, vætki, vættki, vǽtke, vekke, vę́tki
A	vetki, vetke, vettki, vétki, vætki, vættki, vǽtke, vekke, vę́tki
G	vettugis, vettoges, molt rar vetkes, vettergis, vetterge[s]s
D	vettugi, vettoge
Cf. a més a més ekki vættanna o ekke vǽtta[nna] ‘absolutament no-res, gens’ i nǫkkot vǽtta ‘alguna cosa’.
El datiu vettugi té encara un cert ús a la locució virða e-ð að vettugi ‘fer cas omís d'una cosa, tenir una cosa en no-res, menysprear una cosa’.

vetni <n. vetnis, no comptable>: hidrogen m (H)

vetnis·kolefni <n. -kolefnis, -kolefni>:
hidrocarbur m: ♦ arómatísk fjölhringa (o: fjölhringja) vetniskolefni: hidrocarburs policíclics aromàtics

vetnis·peroxíð <n. -peroxíðs, no comptable>: peròxid m d'hidrogen, aigua oxigenada (H2O2)

vetrar·braut <f. -brautar, no comptable>: <ASTRON> Via Làctia f

vetrar·dá <m. -dás, no comptable>: hibernació f

vetrar·dvali <m. -dvala, no comptable>: hibernació f

vetrar·græna* <f. -grænu, -grænur>:
viola f de bruixa, vincapervinca f, herba f donzella, proenga f (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Vinca media syn. Vinca difformis [ssp. difformis] syn. Vinca minor ssp. media)

vetrar·laukur <m. -lauks, -laukar>:
1. pírola pèndula, pírola f unilateral (planta Orthilia secunda syn. Pyrola secunda) (→ grænlilja)
2. cebeta f [japonesa], ceba japonesa, ceba f d'hivern (planta Allium fistulosum) (→ pípulaukur)

vetrar·lyng <n. -lyngs, -lyng>: ciprell m, cipell m, xiprell m, xipell m (planta Erica multiflora)

vetrar·ólympíuleikar <m.pl -ólympíuleika>:
<ESPORT> Jocs Olímpics d'hivern

vetrar·sar <n. -sars, -sör>:
sajolida f de bosc (o: de muntanya), herba f de les olives, senyorida f de muntanya (o: de bosc) (Mall.), saboritja f de muntanya (o: de bosc) (Val.) (planta Satureja montana al. Satureia montana)

vetrar·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa (mamífer Halichoerus grypus) (→ útselur)

vetrar·sólhvörf <n.pl -sólhvarfa>:
solstici m d'hivern

vetrar·sólstöður <f.pl -sólstaða>:
solstici m d'hivern

vetrar·útsölur <f.pl>: rebaixes <f.pl> d'hivern

vett·vangur <m. -vangs, -vangar>: escenari m, escena f (indret on ha passat una crim, una desgràcia etc.)
	fara á vettvang: desplaçar-se fins a l'escena (o: indret)
	vettvangur morðsins: l'escenari de l'assassinat, l'escena de l'assassinat

vetur <m.vetrar>: hivern
	að vetri: l'hivern que ve, l'hivern qui ve (Bal.)
	á hverjum vetri: cada hivern
	á veturna: a l'hivern
	á öndverðum vetri: a començament de l'hivern, a l'inici de l'hivern, a la primeria de l'hivern
	í vetur sem leið: l'hivern passat
	út veturinn: fins a finals de l'hivern, fins acabat l'hivern
	veturinn er genginn í garð: l'hivern ja ha arribat

vé·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
oracle m: ◊ því að Babelkonungur stendur á vegamótum, þar sem báðir vegirnir hefjast, til þess að leita véfréttar. Hann hristir örvarnar, spyr húsgoðin, skoðar lifrina: car el rei de Babilònia s'està a la cruïlla, allà on arrenquen els dos camins, per a consultar l'oracle: sacseja les fletxes, interroga els déus domèstics, examina el fetge

vél·bátur <m.-bátar>: barca a motor

vél·búnaður <m>: maquinari, hardware

vél·byssa <f. -byssu, -byssur>: metralladora f

vélbyssu·byrgi <n. -byrgis, -byrgi>: búnquer m

vélbyssu·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>: niu m de metralladora (o: metralladores)

vél·fræðingur <m.-fræðingar>: mecànic (especialista en mecànica)

vél·hjól <n. -hjóls, -hjól>: moto f, motocicleta f

vélindisgaps·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia f hiatal, hèrnia gastro-esofàgica

vél·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
mecànic -a, mecanitzat -ada: ♦ með vélrænum hætti: de manera mecànica

vél·virki <m.-virkar>: mecànic (que arregla màquines espatllades)

við <f. viðjar, viðjar; emprat hab. en pl.>:
cadena f: ♦ brjótast (o: losna) úr viðjum e-s: <LOC FIG> alliberar-se de les cadenes de..., deslliurar-se de les cadenes de...; ◊ losna úr viðjum eiturlyfja: alliberar-se de les drogues; ♦ varpa af sér viðjum e-s: <LOC FIG> treure's del damunt el jou de...; ◊ vér skulum brjóta sundur fjötra þeirra, vér skulum varpa af oss viðjum þeirra: trenquem llurs lligams, traguem-nos llur jou del damunt!

við: nosaltres
	acusatiu: okkur
	genitiu: okkar
	datiu: okkur

við 1. <prep.+ac.>: a, amb, al costat de
		við gluggann: a la finestra
		við sólaruppkomu: a sol-ixent
	2. <prep.+dat>: amb
		við lágu verði: a preu baix, per un preu baix, per poc
	3. við og við: de tant en tant

<†> viða <f. viðu, viður>:
<NÀUT> pal m, arbre m, antena f: ◊ illa kurrið þér að róa andróðann, takið nú og reisið viðurnar, dragið síðan seglin og látum ganga norður skipin: només remugueu de mala manera perquè heu de remar contra el vent, agafeu els arbres i dreceu-los i un cop fet això, hisseu-hi les veles i posem rumb amb els vaixells cap al nord

við·bjóður <m. -bjóðs, -bjóðir>: fàstic m, oi m (Mall.)
	hafa viðbjóð á e-u: sentir repulsió per una cosa
	vekja viðbjóð hjá einhverjum: fer fàstic / oi (Mall.) a
	þetta er alveg viðbjóður: aixó és absolutament repulsiu

viðbjóðs·legur, -leg, -legt: fastigós -osa, oiós -osa (Mall.), repel·lent

við·bót <f. -bótar, -bætur>:
afegiment m, afegitó m: ♦ í viðbót við e-ð: a més a més de..., addicionalment a..., en afegiment a...; ♦ til viðbótar: a més a més..., ...de més; ♦ til viðbótar við e-ð: a més a més de...; ♦ tveir ~ tvær ~ tvö til viðbótar: dos ~ dues de més

viðbótar- <en compostos>:
addicional

viðbótar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
despeses f.pl addicionals

við·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
1. <GEN> estrebada f, revinclada f: ♦ taka snöggt viðbragð: reaccionar amb un sobresalt, sobresaltar-se
2. viðbrögð <n.pl -bragða>: reacció f: ♦ viðbrögð e-s við e-u: reacció d'algú davant una cosa

viðbragðs·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:
estat m d'alerta: ♦ í viðbragðsstöðu: en estat d'alerta

viðburða·ríkur, -rík, -ríkt: 1. <GEN> ric -a en esdeveniments
	2. (um dag) agitat -ada (dia ‘intens’)
		viðburðaríkur dagur: un dia molt agitat
	3. (um skáldsögu, kvikmynd o.s.fr.) amb molta d'acció, animat -ada (novel·la, pel·lícula etc.)
		bráðfyndin og viðburðarík gamanmynd fyrir alla fjölskylduna: una comèdia hilarant i molt entretinguda per a tota la família

við·burður <m. -burðar, -burðir>: (atburður) esdeveniment m, fet m

við·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>: 1. estat m d'alerta (acte de manternir-se preparat per a intervenir, esp. de policia o unitats sanitàries)
		slökkviliðið með mikinn viðbúnað í Kópavogi vegna elds: els bombers en estat de màxima alerta a Kópavogur a causa d'un incendi
	2. preparatius m.pl
		hafa viðbúnað: 1. haver fet preparatius (per enllestir o fer una cosa) 2. fer els preparatius (per a una cosa)
		það þarf ekki mikinn viðbúnað til að <+ inf.>: no calen pas grans preparatius per a <+ inf.>

við·eigandi, -eigandi, -eigandi <adj.>:
adequat -ada, apropiat -ada

viðfangs·efni <n. -efnis, -efni>:
1. (verkefni) tasca f (feina & problema que cal resoldre)
2. (efni) tema m (matèria, assumpte, argument): ♦ flókin viðfangsefni: temes complexos

við·felldinn, -felldin, -felldið: afable

við·felldni <f. -felldni, no comptable>: 1. <GEN> afabilitat f
	2. (mannblendni) sociabilitat f

við·gerð <f.-gerðir>: reparació

viðgerðar·kostnaður <m.-kostnaðar>: cost de la repació

viðgerðar·maður <m.-menn>: mecànic, reparador

viðgerðar·stöð <f.-stöðvar>: taller de reparacions

við·hengi <n. -hengis, -hengi>:
<INFORM> attachment m: ♦ senda [út] viðhengi með tölvupóst: enviar un arxiu per attachment

við·horf <n. -horfs, -horf>: 1. (skoðun) opinió f (parer, punt de vista)
	2. (afstaða) actitud f (postura)

viðja <f. viðju, viðjur>:
variant analògica de → við “cadena”

við·laga <f. -lögu, -lögur. Gen. pl.: -lagna o: -laga>:
reserva f: ♦ í viðlögu: en reserva, com a reserva; ♦ í viðlögum: en [un] cas de necessitat

við·lit <n. -lits, no comptable>:
1. (augnatillit) esguard m (mirada): ♦ virða e-n ekki viðlits: no dignar-se ni a mirar algú; ◊ væri það ekki vegna Jósafats Júdakonungs, þá skyldi ég ekki renna til þín auga né virða þig viðlits: si no fos per respecte a Josafat, rei Judà, ni faria gens de cas de tu ni em dignaria pas a mirar-te; ♦ í fyrsta viðliti: a primera vista
2. (möguleiki) possibilitat f (allò que és possible de fer): ♦ það er ekki viðlit: no n'hi ha la possibilitat, resulta impossible, està [totalment] exclòs, no es pot pas fer; ♦ og ekki þótti viðlit, að sú leið væri farandi nema í vel björtu: i semblava que no era possible de transitar per aquell camí si no era a la plena claror del dia

við·mið <n. -miðs, -mið>:
norma f

við·miðun <f. -miðunar, -miðanir>:
referència f

viðmiðunar·punktur <m. -punkts, -punktar>:
punt m de referència

viðmiðunar·staðall <m. -staðals, -staðlar>:
estàndard m de referència

við·mót <n. -móts, no comptable>:
1. (framkoma) formes f.pl, maneres f.pl (manera de fer i estar en societat, manera de comportar-se amb els altres, disposició de caràcter en el tracte social): ♦ hann hefur þægilegt viðmót: té unes maneres molt agradables; ♦ í viðmóti: en les seves maneres; ♦ hann er þægilegur í viðmóti: té una forma de fer molt agradable, té unes maneres molt agradables
2. (meðhöndlun, umgengni) tracte m (manera de relacionar-se amb altri): ♦ ég hafði þar gott viðmót: m'hi van tractar bé; ♦ viðmót viðskiptavinanna: el tracte dels clients

viðra <viðra ~ viðrum | viðraði ~ viðruðum | viðrað ║ e-ð>:
I. <personal>:
1. airejar una cosa, orejar una cosa, ventejar una cosa: ◊ viðra stofu: orejar una saleta, ventilar una saleta; ◊ viðra rúmföt: orejar la roba de llit, airejar la roba de llit; ♦ viðra tillögu: presentar una proposició de llei, llançar una proposició de llei; ♦ viðra e-ð fram af sér: <FIG> no fer gens de cas d'una cosa; ♦ viðra fram af sér að <+ inf.>: no prendre's la pena de <+ inf.>, no molestar-se ni a <+ inf.>
II. <reflexiu>:
1. <viðra sig>: prendre l'aire
2. <viðra sig upp við e-n>: <LOC FIG> [intentar] ensabonar algú, intentar guanyar-se algú amb mangarrufes
III. <impersonal>:
1. <það viðrar vel ~ illa>: fa bon ~ mal temps: ♦ eftir því hvernig viðrar: segons el temps que farà (o: faci); ♦ þegar vel viðrar: quan farà (o: faci) bon temps

viðráðan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GEN> assequible, que s'hi pot fer front: ♦ á viðráðanlegu verði: a un preu assequible; ♦ viðráðanlegur kostnaður: despeses afrontables (o: assumibles)
2. (um fólk) tractable (manejable, dòcil, governable)

við·skilnaður <m. -skilnaðar, no comptable>:
1. (skilnaður) separació f (allunyament, distanciament)
2. (brottför) partida f (partença)
3. (fráfall) traspàs m (mort)
4. (það hvernig e-r skilst við e-ð eða fer frá e-u) punt m final (estat o manera com una persona deixa una cosa que ha estat fent): ◊ í fyrsta lagi að hætta öllu fylliríi og í öðru lagi að reyna að bæta að einhverju leyti þann viðskilnað sem ég hafði hér síðast: en primer lloc, que deixaria totalment la beguda i, en segon lloc, que intentaria, fins on pogués, de reparar les coses així com les vaig deixar aquí en anar-me'n

viðskm. abrev. de viðskiptamaður "client"

viðskipta·bann <n. -banns, -bönn>: boicot m

viðskipta·hættir <m.pl>: relacions f.pl comercials

viðskipta·legur, -leg, -legt: comercial

viðskipta·maður <m. -manns, -menn>: client m, clienta f

viðskiptamanna·númer <n. -númers, -númer>: número m de client

viðskipta·númer <n. -númers, -númer>:
<ECON> número m de client

viðskipta·samband <n.-sambönd>: relació f comercial

viðskipta·velta <f>: volum m de vendes

viðskipta·vinur <m. -vinar, -vinir>: client m, clienta f
	ágæti viðskiptavinur!: distingit client!
	viðskiptavinir: els clients, la clientela

við·skipti <n.pl -skipta>: 1. <GEN> comerç m
	2. (verslunarmál, verslunarviðskipti) negocis m.pl (relacions o transaccions comercials)
		eiga viðskipti við e-n: tenir negocis amb algú
	3. transacció f comercial (acte específic de comerç)

við·skipti <n.pl -skipta>:
1. <GEN> comerç m
2. (verslunarmál, verslunarviðskipti) negocis m.pl (relacions o transaccions comercials)

við·smjör <n. -smjörs, no comptable>:
<† eða ritm.> oli m d'oliva: ◊ ‘hve mikið skuldar þú húsbónda mínum?' Hann svaraði: ,Hundrað kvartil viðsmjörs: «Quant deus al meu amo?». Ell va respondre: «cent barralons d'oli d'oliva»; ◊ Samverji nokkur gekk til hans, batt um sár hans og hellti í þau viðsmjöri og víni: un samarità s'hi acostà, li va posar oli d'oliva i vi a les ferides i les hi va embenar

við·staddur, -stödd, -statt <adj.>:
present, assistent: ♦ að viðstöddum fólksfjölda: davant una multitud congregada; ♦ vera e-ð viðstaddur: assistir a una cosa

viðstöðu·laust <adj.>:
ininterrompudament, sense cessar, contínuament

við·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
acollida f: ♦ hljóta mjög góðar viðtökur: tenir molt bona acollida, tenir una acollida molt bona (novetat editorial, musical o cinematogràfica); ♦ veita e-u viðtöku: dispensar una acollida a una cosa, acollir una cosa

við·takandi <m. -takanda, -takendur>:
destinatari m, destinatària f

við·tal <n. -tals, -tól>: <GEN> entrevista f
		í viðtali við e-n: en una entrevista amb...
	2. (við lækni, lögfræðing o.s.fr.) consulta f (amb metge, advocat, especialista etc.)
	3. (samtal) xerrada f (conversa)
		eiga ~ hafa viðtal við e-n: tenir una xerrada amb algð

viðtals·tími <m.-tímar>: hora de consulta

við·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
tradicional: ♦ viðtekin venja: costum m tradicional, costum m que ve d'antic

viðtengingar·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<GRAM> [mode m] subjuntiu m

viðu¹:
ac. pl. arcaic de → viður “bosc; arbre; fusta; llenya”

viðu²:
casos oblics del sg. de → viða “pal, arbre, antena (de vaixell a la vela)”

viður·eign <f. -eignar, -eignir>:
1. (samskipti, tengsl) relacions f.pl (tracte amb algú o a nivell social): ♦ vera illur (o: erfiður) viðureignar: ésser de tracte difícil
2. (átök, það að fást við) conflicte m (topada hostil, confrontació): ◊ ...sem reynist Agli betri en enginn í viðureigninni við þau konungshjón: ...qui resulta ésser millor amic que cap altre de n'Egill en el conflicte d'aquest amb el matrimoni reial
3. (bardagi, barátta) enfrontament m (combat, lluita): ◊ í fornenska kvæðinu Maldon er sagt frá viðureign sem átti sér stað árið 991 milli landvarnarsveitar Engilsaxa og innrásarliðs víkinga: en el poema La Batalla de Maldon, escrit en anglès antic, es conta el combat que va tenir lloc l'any 991 entre una host anglo-saxona de defensa territorial i una tropa invasora viquinga
4. (umræða, deila) controvèrsia f, polèmica f (discussió, debat)

viður·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
1. (mat) reconeixement m (aprovació del que hom fa o ha fet & guardó lliurat com a senyal de reconeixement): ♦ hljóta fjölda viðurkenninga fyrir bækur sínar: rebre nombrosos guardons pels seus llibres; ♦ veita e-m viðurkenningu fyrir e-ð: concedir a algú un guardó en reconeixement de...
2. (játning) admissió f (confessió, esp. de falta)

viðurkenningar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<GRAM> conjunció concessiva

við·utan <adv.>:
(utan við sig) distret -a, amb la ment absent (inatent al que es desenvolupa al seu entorn, despistat)

við·vart <adj. nt.>:
♦ gera e-m viðvart: avisar algú, advertir algú: ◊ nágranninn gerði lögreglunni viðvart: el veí va avisar la policia

við·vörun <f. -vörunar, -varanir>:
advertència f, advertiment m, avís m: ◊ án viðvörunar: sense previ avís; ◊ ‘Almenn viðvörun’ Karls mikla keisara: ‘Admonició General’ de l'emperador Carlemany

vifta <f. viftu, viftur>: ventilador m (aparell de refrigeració)

viftu·reim <f. -reimar, -reimar>: corretja f del ventilador

vigra·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa (mamífer Halichoerus grypus) (→ útselur)

vika <f. viku, vikur>: setmana f
	í þessari viku: aquesta setmana
	í næstu viku: la setmana que ve, la setmana qui ve (Bal.)

vikna·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIG> xavuot m.pl, festa f de les setmanes, festa f de les primícies, festa f de la resurrecció (entre els jueus) (שָׁבוּעַ, שְׁבוּעַ ‘setmana’; pl.: שָׁבֻעֹת o שָׁבֻעוֹת) (→ hvítasunna 2.): ◊ á hátíð hinna ósýrðu brauða, á viknahátíðinni og á laufskálahátíðinni: per la festa dels Pans àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles (בְּחַג הַמַּצּוֹת וּבְחַג הַשָּׁבֻעוֹת, וּבְחַג הַסֻּכּוֹת); ◊ þú skalt halda viknahátíðina, hátíð frumgróða hveitiuppskerunnar, og uppskeruhátíðina við árslokin: celebraràs la festa de les setmanes, que és la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la collita a la fi de l'any (וְחַג שָׁבֻעֹת תַּעֲשֶׂה לְךָ, בִּכּוּרֵי קְצִיר חִטִּים; וְחַג, הָאָסִיף--תְּקוּפַת, הַשָּׁנָה.); ◊ frumgróðadaginn, þegar þér færið Drottni nýja matfórn, á viknahátíð yðar, skuluð þér halda helga samkomu. Eigi skuluð þér þá vinna neina stritvinnu: D'igual manera, el dia de les primícies, quan, en la vostra festa de les setmanes, fareu ofrena a Jahvè dels novells cereals, tindreu una assemblea al santuari. Aquest dia no fareu pas cap treball servil (וּבְיוֹם הַבִּכּוּרִים, בְּהַקְרִיבְכֶם מִנְחָה חֲדָשָׁה לַיהוָה--בְּשָׁבֻעֹתֵיכֶם: מִקְרָא-קֹדֶשׁ יִהְיֶה לָכֶם, כָּל-מְלֶאכֶת עֲבֹדָה לֹא תַעֲשׂוּ.)

viku·kaup <n.pl -kaupa>:
setmanada f, salari m setmanal (salari pagat setmanalment)

vikur <m. vikurs, vikrar>: <GEOL> pedra tosca, turo m

(†) vikur <f. vikrar, vikrar>: <GEOL> pedra tosca, turo m

vikur <n. vikurs, vikur>: <GEOL> pedra tosca, turo m

vild <f. vildar, pl. no hab.>:
grat m, gust m: ♦ að (o: eftir) vild: a discreció, a voluntat; ♦ pipar að vild: pebre a discreció; ♦ skjótið að vild!: foc a discreció!

vilja <vil ~ viljum | vildi ~ vildum | viljað ║ e-ð>: voler una cosa

vilji <m. vilja, no comptable>:
voluntat f: ♦ e-r er allur af vilja gerður: tot ell és ple de voluntat i bones intencions, és ple de les millors intencions; ♦ gegn vilja e-s: contra la voluntat d'algú; ♦ góður vilji: bona voluntat; ♦ hafa sterkan vilja: tenir una gran voluntat, tenir una gran força de voluntat; ♦ koma fram vilja sínum: imposar la seva voluntat, anar només a la seva, fer el que més li convé i interessa; ♦ taka viljann fyrir verkið: acontentar-se amb el que hi hagi fet [fins al moment]; ♦ veikur vilji: una voluntat feble; ♦ vilji er allt sem þarf: la voluntat és l'únic que ens cal; ♦ það var eindreginn vilji hans: ha estat la seva expressa voluntat

villa <f. villu, villur>: 1. error m,f
	2. leiða e-n í villu: induir algú a error (o: engany)

villa <villi ~ villum | villti ~ villtum | villt ║ e-n>: 1. esgarriar algú (indicar a dretcient un camí erroni a algú perquè es perdi)
		ég er villtur: m’he perdut
		...því að oft búa þar illar vættir, þær menn villa: ...per tal com sovint hi viuen mals esperits que fan que els homes es perdin (o: s'esgarriïn)
	2. <e-ð> (falsa) falsificar una cosa, falsejar una cosa
		...að henni varð vant stafs eða ellegar hafa aðrir villt: ...que ella va deixar de posar-hi una lletra o bé que d'altres han falsificat [l'escrit]
	3. rísta rúnar villt: escriure malament un text rúnic
		...eg réð rúnarnar og undrast eg um svo vitra konu er hún hefir villt ristið: he llegit les runes i m'astora que una dona tan sàvia com ella les hagi escrites malament
	4. <e-n> (blekkja) enganyar algú, mistificar algú
	5. villa á sér heimildir: donar indicacions errònies d'un mateix (fer creure que un és algú altre etc.)
	6. villa fyrir e-m: informar malament algú, malinformar algú
	7. villa um fyrir e-m: (blekkja) enganyar algú, entabanar algú, fer creure una cosa a algú
	8. villa [fyrir] e-m sjónir (o: sýn): entabanar algú, ensarronar algú

villandi, villandi, villandi: erroni -ònia

villast <villist ~ villumst | villtist ~ villtumst | villst ║ e-ð>: 1. perdre’s, esgarriar-se, extraviar-se
		villast af (o: á) leið: perdre's (desorientar-se en el camí)
			hann hafði villst á leiðinni: s'havia perdut
		villast af vegi: perdre's (desorientar-se en el camí)
		villast vegar: perdre's (desorientar-se en el camí)
		ég hef villst á skóginum úti: m'he perdut en el bosc
	2. villast á e-u~e-m: equivocar-se de cosa~persona (confondre's de persona o de cosa, creure que algú o una cosa és algú altre o una altra cosa)
	3. það er ekki um að villast: <LOC FIG> no hi ha volta de full (o: és més clar que l'aigua)

villi·asni <m. -asna, -asnar>:
onagre m (mamífer Equus hemionus)

villi·blaðlaukur <m. -blaðlauks, -blaðlaukar>:
porradell m, all porrer, all porret, all porrit, all m porro (Val.), all m de serp (Mall.) (planta Allium ampeloprasum)

villi·bráð <f. -bráðar, -bráðir. Pl. no hab.>: (veiðidýrakjöt) carn f de caça

villi·dýr <n. -dýrs, -dýr>: animal m (o: bèstia f) salvatge

villi·einkornhveiti <n. -einkornhveitis, no comptable>:
espelta f silvestre (planta Triticum aegilopoides syn. Triticum monococcum subsp. aegilopoides)

villi·göltur <m. -galtar, -geltir>: [porc m] senglar m

villi·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all banyut, all oleraci, all m [de] col (planta Allium oleraceum)

villi·lín <n. -líns, pl. no hab.>: llinet m purgant (planta Linum catharticum)

villi·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
foc follet, foc fatu (→ mýraljós)

villi·malva <f. -mölvu, -mölvur>:
malva f [de cementiri], malva f major, vauma f (Mall.) (planta Malva sylvestris ssp. sylvestris)

villi·svín <n. -svíns, -svín>: [porc m] senglar m

villtur, villt, villt: 1. (ótaminn & frumstæður & sem vex villt) salvatge (no domesticat & no civilitzat & agrest, que creix espontàniament)
	2. (falsaður) falsejat -ada, falsificat -ada, espuri -úria (no autèntic, mistificat)
		...og sá að annað var á ristið en undir var og villtar voru rúnarnar:  ...i se’n va adonar que algú hi havia inscrit una cosa diferent del que hi posava [la inscripció que hi havia] al seu dessota, i que les runes [originals] havien estat falsejades
	3. (sem er í villu) equivocat -ada (que es troba en un error)
	4. (vegavilltur) perdut -uda, esgarriat -ada (que no troba pas el camí)
		vera villtur: haver-se perdut -uda
			ég er villtur: m’he perdut
	5. (hamslaus, hömlulaus) desenfrenat -ada, incontrolat -ada (que no coneix moderació en una cosa)

villur, vill, villt: perdut -uda, esgarriat -ada
	fara villur vegar: esgarriar-se, perdre's, extraviar-se
	fara villur vegar um e-ð: <FIG> anar errat -ada en una cosa

villu·trú <f. -trúar, -trúar>: heretgia f

villutrúar·maður <m. -manns, -menn>:
heretgem & f

vina·legur, -leg, -legt: amable, amistós -osa, amical

vina·perla <f. -perlu, -perlur>: nemòfila maculada, cinc-gotes f (planta Nemophila maculata)

vin·átta <f. -áttu, no comptable>: amistat f

vinda <vind ~ vindum | vatt ~ undum | undið ║ e-ð>:
1. <GEN> retorçar una cosa, recargolar una cosa: ♦ vinda klæði sín: escórrer la roba retorcent-la; ♦ vinda [e-ð] af e-u: arrancar una cosa retorcent-la; ♦ vinda grein af tré: arrancar una branca de l'arbre a força de retòrcer-la; ♦ vinda [e-ð] í sundur: trencar una cosa retorcent-la; ♦ hann vatt fjöturinn í sundur: va trencar les lligadures retorcent-les; ♦ vinda [e-ð] úr e-u: escórrer una cosa retorcent-la; ♦ vinda vatnið úr fötunum: esprémer l'aigua de la roba retorcent-la
2. (vefja upp, draga upp) enrotllar una cosa, enrevoltillar una cosa (Mall., Men.) (caragolar al voltant d'un eix formant cilindre): ♦ vinda e-ð með vindásum: enrotllar una cosa amb cabrestants; ◊ nú draga þeir Ólafur konungur strengina upp undir miðjan kjöl skeiðinni og undu með vindásum. Þegar er nokkur festi, gekk upp aftur en steyptist fram svo að sjárinn féll inn um söxin, fyllti skeiðina og því næst hvelfdi. Ólafur konungur tók þar af sundi Hákon jarl og alla þá menn hans er þeir náðu handtaka en suma drápu þeir en sumir sukku niður: aleshores, el rei Olau i els seus van estirar el cable just per dessota del centre de l'skeið i l'enrevoltillaren amb els cabrestants. Quan el cable es va tibar, va fer que s'aixequés tota la popa de l'skeið mentre que la part de la proa pegava amb força contra la superfície de la mar de tal manera que l'aigua hi va entrar passant per damunt els bordatges, va omplir l'skeið i aquesta va sotsobrar. El rei Olau va treure de les aigües de l'estret el iarl Hákon i tots els seus homes que van aconseguir capturar, a d'altres els van matar i a d'altres la mar els va engolir; ♦ vinda ofan af e-u: desenrotllar una cosa, desenrevoltillar una cosa; ♦ vinda ofan af hnykli: desfer un cabdell; ♦ vinda e-ð fram: treure una cosa cap a fora o cap endavant; ♦ vinda fram fésjóð: treure una escarsella (i brandar-la amb la mà); ◊ nú er Gríma sér að Ingólfur tekur seint hennar máli vindur hún þá fram fésjóð undan kápu sinni og hellir þar úr tveim hundruðum silfurs í kné stýrimanni og mælti svo: "Þetta fé vil eg gefa þér til viðtöku og ásjá við Kolbak": quan la Gríma va veure que l'Ingólfur es mostrava reticent a accedir-hi, es va treure una escarsella de dessota el seu abric i en va abocar dues-centes monedes d'argent a la falda del capità dient-li: "et donaré tots aquests diners si embarques en Kolbakur [amb tu] i li tens esment [durant la travessia]"; ♦ vinda e-ð í e-ð: cabdellar una cosa, enrevoltillar una cosa; ♦ vinda þráð í hnykil: cabdellar un fil; ♦ vinda e-ð upp: fer pujar una cosa (enrevoltillant-ne o enrotllant-ne el cable o la corda de què penja al voltant d'un torn, cabrestant o argue etc.); ♦ vinda upp segl: hissar veles; ♦ vinda upp akkeri: llevar l'àncora; ♦ vinda upp slönguna: enrotllar la mànega d'aigua; ♦ vinda upp úr: donar corda a un rellotge de polsera; ♦ vinda band upp á kefli: bobinar una cinta, cargolar una cinta al voltant d'un rodet o una bobina
3. <e-u>: (snúa) girar una cosa (fer-la voltar): ◊ þá sáu heimamenn Þórodds að í óefni var komið með þeim en þeir þorðu eigi til að fara vopnlausir. Gengu þeir þá inn eftir vopnum og er þeir komu út hljópu þeir ofan á völlinn með spjót og önnur vopn. En er griðungurinn sá það rak hann höfuðið niður milli fóta sér og snaraðist við svo að hann fékk komið öðru horninu undir hann Þórodd. Síðan brá hann upp höfðinu svo snart að fótahlutinum Þórodds sló á loft svo að hann stóð nær á höfði á hálsi griðunginum. En er Þóroddi sveif ofan vatt Glæsir undir hann höfðinu og kom annað hornið á kviðinn svo að þegar stóð á kafi. Lét Þóroddur þá laust höndunum en griðungurinn rak við skræk mikinn og hljóp ofan til árinnar eftir vellinum: aleshores els criats d'en Þóroddur van reconèixer que la cosa no pintava gens bé per a ells, però no gosaven intervenir-hi estant desarmats, així que van entrar a dins les cases per cercar-hi les armes i quan en varen tornar a sortir, varen córrer cap al prat amb llances i altres armes. I quan el brau ho va veure, va abaixar el cap fins a tenir-lo gairebé entre les peülles i el va moure d'un costat a l'altre fins que va aconseguir ficar una banya sota el cos d'en Þóroddur, i llavors, va aixecar el cap amb una estrebada tan forta que el cos d'en Þóroddur fou llançat en l'aire amb les cames a dalt, de manera que el cap gairebé li va quedar a l'alçada del bescoll del toro. Quan en Þóroddur va tornar a caure en terra, en Glæsir, el brau, va tornar a voltejar el cap sota el seu cos i aquest cop li va aconseguir clavar ben endins del ventre una de les seves dues banyes. Aleshores en Þóroddur va deixar d'agafar-lo amb les seves mans i el brau, deixant anar un bramul ben fort, va córrer pel prat cap al riu; ◊ þá vildi Sveinn brjóstreip skipta honum við nafna sinn, [honum hafði] þótt þat vera lítit. Eyvindr vatt þá miklu horni í hǫnd Sveini Ásleifarsyni ok bauð þat nafna sínum; þá reiddiz Sveinn brjóstreip ok mælti fyrir munni sér, svá at nokkurir menn heyrðu ok svá jarl: “Sveinn mun Sveini at bana verða ok Sveinn skal Sveini at bana verða”. Þessu var á dreif drepit: aleshores l'Sveinn corda-de-pit va voler baratar la seva banya de cervesa amb la de l'Sveinn Ásleifarson, havent cregut que la d'aquest era [més] petita. [Aleshores, però,] l'Eyvindr li va posar d'una estrebada una banya de cervesa grossa a l'Sveinn Ásleifarson a la mà i aquest la va oferir a l'altre Sveinn. L'Sveinn corda-de-pit aleshores es va enfurismar i va mormolar[, però] prou fort com perquè ho sentissin alguns dels homes d'allà i també el iarl: “l'Sveinn ha de matar l'Sveinn i l'Sveinn matarà l'Sveinn”, però la gent no hi va prestar gens d'atenció; ♦ vinda e-u upp: aixecar una cosa brandant-la; ◊ þat segja menn, at Friðþjófr hafi undit eldskíðu [upp] í ræfrarnar, svá at salrinn logaði allr ok kvað vísu: conten que en Friðþjófr va agafar cop en sec un tió encès i el va acostar a l'entramat del sostre de manera que va calar foc a tota la sala, i llavors[, quan es cremava] va cantar aquesta estrofa: (Baetke sub voce vinda, pàg. 742, interpreta el mot, en aquest passatge, amb el significat de schleudern ‘llançar’. Jo, en canvi, interpreto el passatge com que en Friðþjófr va agafar de sobte un tió encès que era prou llarg com perquè, aixecant-lo, el pogués ‘aplicar’ a diferents punts de l'entramat del sobte amb el resultat final que tota la sala es va calar foc. En la meva interpretació, en Friðþjófr hauria estat brandint tot el temps el tió amb la mà); ◊ Sveinn lagði ör á streng ok skaut at honum. Örin kom á nef honum. Þá var því líkast at heyra, sem þá horn brestr í sundr, ok vatt hann upp við höfðinu, ok sáu þeir, at hann hafði fugls nef. Síðan æpir hann hátt ok hljóp í mót liði sínu ok svá hverr á land upp, sem fara mátti, þá er þeir sáu síðast til: l'Svein va posar una fletxa a l'arc i l'hi va disparar. La fletxa li va endevinar el nas i el soroll que va fer va esser com si es trenqués una banya; va aixecar el cap girant-lo cap a ells i ells véren que tenia el bec d'un ocell. Llavors, i cridant fort, va córrer cap a la seva host i llavors cadascun dels seus homes va córrer com va poder terra endins tot el temps que els van poder veure; ♦ vinda upp skriðljósi: aixecar un fanal girant-lo (perquè els qui acompanyen el seu portador hi puguin veure); ◊ fer Hróðný fyrir til þess er þau koma að sauðahúsinu. Hún gengur inn og bað þau ganga eftir. Hún vatt upp skriðljósi og mælti: "Hér er nú, Njáll, Höskuldur son þinn og hefir fengið á sér sár mörg og mun hann nú þurfa lækningar": la Hróðný va anar al seu davant fins que van arribar a l'establa de les ovelles. Hi va entrar i els va pregar que la seguissin. Mantenint aixecat un fanal [perquè hi veiessin], els va dir: "Njáll, aquí hi ha en Höskuldur, el teu fill; li han infligit moltes de ferides i ara li caldran cures"; ♦ vinda e-u við: girar una cosa, fer virar una cosa; ◊ Úlfar vatt við skegginu og seldi honum sverðið og skjöldinn: l'Úlfar es va cargolar la barba i li va lliurar l'espasa i l'escut; ◊ eftir þat ríða þeir í burt, til þess er þeir koma nær byggðum Hrings jarls. Þykkir þeim kynliga við vinda, höllin er öll þakin mönnum. Þar var kominn Haraldr konungr við fjögur hundruð manna ok ætlaði at brenna inni Hring jarl ok Ásu ina fögru, dóttur hans, sjá nú, at logi leikr um allt, ok brennir Haraldr konungr bæinn allan. Þá sáu þeir Sturlaugr hvar menn ganga neðan ór jörðu í rjóðri einu, ok þangat snúa þeir, kenna, at þar er kominn Hringr jarl með alla sína hirð, ok þar var Ása in fagra með honum. Varð þar fagnaðarfundr með þeim öllum: després d'això, cavalcaren d'allà fins que arribaren a prop de les cases del iarl Hringr i, pel que hi van veure, els va semblar que hi passaven coses ben rares: tota la höll estava completament encerclada d'homes. [Resultava que] el rei Haraldr hi havia arribat amb quatre-cents homes i volia cremar-hi a dins el iarl Hringr i sa filla, l'Ása la bella. Aleshores veieren que pertot arreu es brandien flames i que el rei feia calar foc a tot el mas. Aleshores l'Sturlaugr i els seus companys véren uns homes que sortien de dins la terra a una clariana; s'hi dirigiren i reconegueren que era el iarl Hringr amb tota la seva hirð i amb ell també hi era l'Ása la bella. Aquella trobada fou motiu d'alegria per a tots ells.; ♦ vinda bráðan bug að e-u: <LOC FIG> enllestir una cosa sense dilació; ♦ vinda sér: moure's cop en sec o inesperadament; ♦ vinda sér [upp] að e-m: girar-se cop en sec cap a algú (o inesperadament); ♦ vinda sér að e-u: passar a dedicar-se a una cosa (escometre la realització d'una cosa); ♦ vinda sér frá: apartar-se, allunyar-se (esp. de manera inesperada o brusca); ♦ vinda sér inn í e-ð: entrar dins una cosa (inesperadament i/o sobtadament); ◊ ókunnugur maður vatt sér inn í búningsherbergi: un desconegut va entrar sobtadament dins el vestuari; ◊ hann vatt sér í bátinn: va saltar a dins la barca; ◊ hann vatt sér upp í ekilssætið og tók stjórntaumana: va saltar al seient del conductor i va agafar les regnes; ◊ hann vatt sér yfir garðinn: va saltar en una exhalació part damunt la tanca
3. vinda fram <impers.>: anar-se descabdellant la cosa: ♦ sjáum hverju fram vindur: esperem a veure què passa; ♦ þegar fram vindur: a la llarga, segons el caire que prengui tot plegat

vindast <vinst ~ vindumst | vast ~ undumst | undist>: tòrcer-se (esp. el peu)
	það vast á mér fóturinn: m’he torçut el peu
	það vast á honum / henni / því fóturinn: s’ha torçut el peu (ell, ella, ell)

vind·bolla* <f. -bollu, -bollur>:
bunyol m de vent (és mot proposat per nosaltres. Els kleinuhringir islandesos no són pas bunyols, sinó més tost dònuts.)

vind·byssa <f. -byssu, -byssur>: escopeta f de balins

vind·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj.>:
carminatiu -iva

vind·gangur <m. -gangs, -gangar>: bufa f, ventositat f [sense soroll]

vind·gnauð <n. -gnauðs, no comptable>:
remor f [forta] del vent, soroll m del vent (soroll produït pel vent en bufar)

vind·hani <m. -hana, -hanar> penell m

VINDHRAÐI - VELOCITAT DEL VENT — VINDSTIGI BEAUFORTS / ESCALA DE BEAUFORT
Vindstig / Força	Íslensk heiti	Denominació catalana
0	logn n	calma f
1	andvari m	ventolina f
2	kul n	vent fluixet
3	gola f	vent fluix
4	stinningsgola f, blástur m	vent moderat
5	kaldi m	vent fresquet
6	stinningskaldi m	vent fresc
7	allhvass vindur, strekkingur, strekkingsvindur	vent fort
	El mot strekkingur o strekkingsvindur es fa servir per a designar vents de força 6 (10,8 - <13,9 m/s) però també de força 7 (de 13,9 - <17,2 m/s)
8	hvassviðri n	temporal m
9	stormur m	temporal fort
10	rok n	temporal molt fort
11	ofsaveður n	temporal violent
12	fárviðri n	huracà m

vind·hviða <f. -hviðu, -hviður>:
ràfega f de vent

vindill <m. vindils, vindlar>: puro m

vind·lingur <m. -lings, -lingar>: cigarreta f, xigarro m (Mall.)

vind·mylla <f. -myllu, -myllur>:
molí m de vent

vind·niður <m. -niðar, no comptable>:
remor f del vent

vind·orka <f. -orku, no comptable>:
energia eòlica

vind·stig <n. -stigs, no comptable>: força f del vent (intensitat que assoleix el vent)

vindur <m. vinds, vindar>: vent m
	það er vindur úti: fa vent

vindu·stigi <m. -stiga, -stigar>: escala f de caragol

vind·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
<MED> gasos m.pl

vingan <f. vinganar, pl. no hab.>:
amistat f

vin·kona <f. -konu, -konur>: amiga f
	besta vinkona: millor amiga
	sönn vinkona: veritable amiga, amiga vertadera

vinna <vinn ~ vinnum | vann ~ unnum | unnið>:
A. <absolut o amb complement en acusatiu>:
1. (starfa) treballar, fer feina (Mall.) (laborar): ♦ vinna að e-u: treballar a... <+ cosa en la qual hom treballa>; ♦ vinna á e-u: (ráða við e-ð) acabar trencant una cosa (a força de tractar-la malament, potinejar-hi etc.); ♦ vinna á e-u: (starfa) treballar a... <+ nom del tipus d'empresa per a la qual hom treballa>; ♦ vinna á sjúkrahúsi: treballar a un hospital; ♦ vinna hjá e-m: treballar a... <+ nom de l'empresa o de l'empresari per als quals hom treballa>; ♦ vinna mikið: treballar molt; ♦ vinna vel ~ illa: fer bona ~ mala feina, treballar bé ~ malament
2. (gera) realitzar una cosa (fer, dur a terme): ♦ ...þar sem listamaðurinn og arkitektinn Antoni Gaudí vann ótal verk: ...on l'artista i arquitecte Antoni Gaudí va realitzar innombrables obres; ♦ vinna e-m gagn: resultar d'utilitat a algú, ésser d'ajut a algú
3. (fá) guanyar una cosa (obtenir guardó, premi etc.): ♦ vinna orustu: guanyar una batalla; ♦ vinna stig: <ESPORT> guanyar un punt; ♦ vinna titilinn: <ESPORT> guanyar el títol [de lliga]; ♦ vinna í e-u: guanyar a...; ♦ vinna í lottói[nu]: guanyar a la loteria; ♦ vinna verðlaunin: guanyar el premi
4. (sigra & leggja undir sig) vèncer (obtenir victòria & conquerir & expugnar): ♦ vinna mikinn sigur á e-m: obtenir una gran victòria sobre algú; ♦ vinna borg ~ land: conquerir una ciutat ~ un país
B. <amb adverbis o complements preposicionals>:
1. <fyrir>: ♦ vinna fyrir e-m: treballar per a la manutenció d'algú
2. <til>: ♦ vinna til e-s: merèixer[-se] una cosa
3. <úr>: ♦ vinna úr e-u: elaborar una cosa, treballar una cosa (tractar o treballar una cosa fins a convertir-la en una d'elaborada & tramitar una cosa)

vinnast <vinnst ~ vinnumst | vannst ~ unnumst | unnist>:
durar: ♦ meðan dagurinn vannst: mentre va ser de dia; ♦ ef mér vinnst tími til þess: si hi trobo temps; ♦ ef mér vinnst tími til að <+ inf.>: si trobo temps per a <+ inf.>; ♦ verkið vannst vel: el treball ha anat bé, el treball ha rutllat

vinnslu·minni <n. -minnis, -minni>: <INFORM> memòria RAM, memòria f de treball

vinnu·brögð <n.pl -bragða>:
1. <GEN> mètode m de treball: ◊ endurmeta vinnubrögð hans: reavaluar el seu mètode de treball
2. (vinnuhættir) mode m d'actuar, modus m operandi

vinnu·fólk <n. -fólks, no comptable>:
servents m.pl, criats m.pl

vinnu·laun <n.pl -launa>:
(mánaðarlaun) sou m (mesada)

vinnu·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
mercat m laboral

vinnumála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de treball, ministra f de treball

vinnumála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de treball

vinnumála·stofnun <f. -stofnunar, stofnanir>:
oficina f de col·locació

vinnu·sími <m. -síma, -símar>: telèfon m del treball (en oposició al privat)

vinnu·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
bata f (de treballador)

vinnu·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma reglamentària, arma f de servei

vinsam·legur, -leg, -legt: amical, amable

vinsam·legast <adv.>,: si us plau
	vinsamlegast sendið mér...: tingueu l’amabilitat d’enviar-me... (o: envieu-me si us plau...)

vin·semd <f. -semdar, pl. no hab.>: amistat f

vinstri, vinstri, vinstra: 1. <GEN> esquerre -a, esquerr -a (Mall.)
		til vinstri: cap a l’esquerra
	2. <POLIT>: d'esquerres, esquerrà -ana

Vinstrihreyfingin - grænt framboð <Vinstrihreyfingarinnar - græns framboðs>:
1. (á Íslandi) Moviment d'Esquerres - Candidatura Verda (partit polític islandès de tendència esquerrana-ecologista)
2. (í Katalóníu) Iniciativa per Catalunya - Els Verds
3. (á Baleareyjum) Alternativa Esquerra Unida - Els Verds

El partit Moviment d'Esquerres - Candidatura Verda islandès o Vinstrihreyfingin - grænt framboð fou fundat el 6 de febrer del 1999 per gent que dissentia del programa de la Samfylkingin. El seu equivalent a Catalunya fóra Iniciativa per Catalunya - Els Verds, a Mallorca Alternativa Esquerra Unida - Els Verds i a València Esquerra Unida del País Valencià i Els Verds - Esquerra Ecologista. Per a més detalls, vulgueu consultar la seva pàgina web: http://www.vg.is/.

Vinstrilýðveldis·flokkur Katalóníu <m. -flokks>: <POLIT> Esquerra Republicana de Catalunya

vin·sældir <f.pl -sælda>:
popularitat f (fama, notorietat): ♦ njóta [mikilla] vinsælda: gaudir de gran [d'una gran] popularitat, tenir un èxit enorme

vin·sæll, -sæl, -sælt: popular (que té molts d’amics, estimat per molts & molt en voga)

vinur <m. vinar, vinir>: amic m
	besti vinur: millor amic
	sannur vinur: veritable amic, amic vertader

virði <n. virðis, virði>: vàlua f, valor m,f
	virði alls: valor total (d'una cosa)

virðing <f. virðingar, virðingar>:
1. (mat) valoració f (estimació, apreciació, avaluació)
2. (heiður) estima f (apreci)
3. (lotning) respecte m (consideració, sentiment de gran estima envers algú): ♦ bera virðingu fyrir e-m: sentir [un gran] respecte per algú, respectar algú; ♦ lotning og virðing: respecte i veneració; ♦ sæmd og virðing: dignitat i respecte; ◊ þetta er fyrir neðan virðingu þína: això està per dessota de la teva dignitat, et rebaixes molt si fas això

virðisaukaskatts·númer <n. -númers, -númer>:
<ECON> codi m d'identificació fiscal, CIF m

virðisauka·skattur <m. -skatts, -skattar>:
<ECON> impost m sobre el valor afegit, IVA m

virðist: semblar

virðu·legur, -leg, -legt: 1. (skrautlegur) magnífic -a, imposant (d’aspecte majestuós o noble)
	2. (æruverðugur) venerable
	3. (heiðvirður) honorable

virðu·leiki <m. -leika, no comptable>:
(reisn) dignitat f (qualitat de digne, respecte que hom mereix)

Virgilíus <m. Virgilíusar, pl. no hab.>:
Virgili m (Virgĭlĭus) (→ Virgill)

virgill <m. virgils, virglar>:
soga f, corda f (de forca): ◊ Júdas tók þann dauða, at hann hengdi sik, ok virgill sá, er at barka honum rann, gerði ørent hans et vesla líf, þá var þat sannligt, at sá barki væri til lífláts þrengdr með snǫrunni, er sú rǫdd hafði eptir runnit, er seldi drottin: en Judas tingué tal mort que es va penjar a ell mateix i la corda que li estrenyé la gargamella va posar fi a la seva mísera vida i quan això va passar, no fou sinó just que el dogal estrenyés fins a la mort aquella gargamella per on havia sortit la veu que havia traït el Senyor; ♦ hrynvirgill hrammtangar: la soga dringant de les estenalles de la grapa (hrammtǫng = les estenalles de la grapa = les estenalles del braç = la mà = el braç ~ el canell. La soga dringant del braç ~ del canell = el braçalet d'or); ◊ hrammtangar lætr hanga ║ hrynvirgil mér brynju ║ Hǫðr á hauki troðnum ║ heiðis vingameiði; ║ rítmœðis knák reiða, ║ ræðr gunnvala bræðir, ║ gelgju seil á galga ║ geirveðrs, lofi at meira: el Hǫðr de la cuirassa (= el déu de la cuirassa = el guerrer = el rei Aðalsteinn) fa penjar (o fa que pengi) un braçalet d'or del meu arbre ventós del falcó (l'arbre ventós del falcó = la perxa del falcó = l'avantbraç), trepitjat pel falcó (heiðir i haukr són sinònims). M'és llegut de portar la corda del travesser de l'esgotador d'escuts (rítmœðir = l'esgotador d'escuts = l'espasa. Si esmenem el mot en rítmeiðir obtenim un significat semblant: el noedor d'escuts, el feridor d'escuts. gelgja = el pal travesser d'una forca. gelgja rítmœðis = el travesser del qual penja la forca de la batalla = el pal del qual penja l'espasa = el braç. La corda del braç = el braçalet d'or [que em regala el rei]. Si donem al mot gelgja el significat de [baula de] cadena el significat últim del kenning no varia pas, ja que: la baula del braç = el braçalet d'or) a la forca de la tempestat de llances (galgi geirveðrs = la forca de la tempestat de llances. Explicació: la tempestat de llances = la batalla; la forca de la batalla = l'espasa; el rei ha allargat a l'Egill el braçalet d'or amb què el vol alegrar penjant-lo a la punta de la seva espasa, i l'Egill l'ha recollit, al seu torn, amb la punta de la seva espasa). L'alimentador dels falcons de la batalla (gunnvalr = falcó de batalla = corb. L'alimentador dels corbs = el guerrer = el rei Aðalsteinn) [amb aquest poema] és senyor de major glòria. (Resolució dels hipèrbatons: Hǫðr brynju lætr hrynvirgil hrammtangar hanga mér á hauki troðnum vingameiði heiðis. Ek kná reiða seil gelgju rítmœðis á galga geirveðrs. Bræðir gunnvala ræðr at meira lofi. El rei Aðalsteinn em dóna un braçalet d'or perquè el dugui penjat del meu braç, avesat a ésser perxa de falcó. M'és llegut de portar el braçalet d'or a [la punta de] la meva espasa. El rei Aðalsteinn, amb el poema d'agraïment que li acabo de fer, guanya major glòria)

Virgill <m. Virgils, pl. no hab.>:
Virgili m (Virgĭlĭus) (→ Virgilíus)

virgil·nár <m. -nás, -náir>:
cadàver m de forca (cadàver de persona executada a la forca) (→ gálgnár): ◊ þat kann ec it tólpta, | ef ec sé á tré uppi ║ váfa virgilná: ║ svá ec ríst | oc í rúnom fác, ║ at sá gengr gumi ║ oc mælir við mic: vet aquí la dotzena cosa que sé [fer]: si veig a dalt d'una forca el cadàver d'un penjat balancejant-se, sé gravar i pintar les runes per fer que aquest home camini i parli amb mi

virgull <m. virguls, virglar>:
variant de → virgill ‘corda de penjar’: ◊ Um morguninn eftir gengu ráðgjafar konungs á stefnu til umráða. Kom þat ásamt með þeim, at þeir skyldu gera nokkura minning blótsins, ok sagði Starkaðr upp ráðagerðina. Þar stóð fura ein hjá þeim ok stofn einn hár nær furunni. Neðarliga af furunni stóð einn kvistr mjór ok tók í limit upp. Þá bjuggu þjónustusveinar mat manna, ok var kálfr einn skorinn ok krufðr. Starkaðr lét taka kálfsþarmana. Síðan steig Starkðaðr upp á stofninn ok sveigði ofan þann inn mjóva kvistinn ok knýtti þar um kálfsþörmunum. Þá mælti Starkaðr til konungs: "Nú er hér búinn þér gálgi, konungr, ok mun sýnast eigi allmannhættligr. Nú gakktu hingat, ok mun ek leggja snöru á háls þér." Konungr mælti: "Sé þessi umbúð ekki mér hættuligri en mér sýnist, þá vænti ek, at mik skaði þetta ekki, en ef öðruvís er, þá mun auðna ráða, hvat at gerist." Síðan steig hann upp á stofninn, ok lagði Starkaðr virgulinn um háls honum ok steig síðan ofan af stofninum. Þá stakk Starkaðr sprotanum á konungi ok mælti: "Nú gef ek þik Óðni." Þá lét Starkaðr lausan furukvistinn. Reyrsprotinn varð at geir, ok stóð í gegnum konunginn. Stofninn fell undan fótum honum, en kálfsþarmarnir urðu at viðju sterkri, en kvistrinn reis upp ok hóf upp konunginn við limar, ok dó hann þar. Nú heita þar síðan Víkarshólmar. Af þessu verki varð Starkað mjök óþokkaðr af alþýðu, ok af þessu verki varð hann fyrst landflótti af Hörðalandi. Eftir þat strauk hann brutt ór Noregi ok austr í Svíaveldi ok var þar lengi með Uppsala konungum, Eireki ok Alreki, sonum Agna Skjálfarbónda, ok var í herförum með þeim: l'endemà al matí, els consellers del rei es van reunir per a deliberar sobre el cas i acordaren de fer un simulacre de sacrifici (literalment: un recordatori de blót) i l'Starkaðr va declarar que ell l'organitzaria. A prop d'ells hi havia un pi, i, devora aquest pi, un gran socó. De la part baixa del pi en sortia una branca prima que s'enlairava cap a la ramada del capcurucull. En aquells moments, els servents estaven preparant el menjar dels homes: havien mort una vedella i ja li havien llevat la butza. L'Starkaðr va fer agafar els budells d'aquesta vedella; després, va pujar damunt el socó i corbà per avall la branca prima [fins que la punta va tocar a terra] i hi va nuar els budells de la vedella. Quan ho hagué fet, va dir al rei: "Rei, vet aquí la forca que se t'ha preparat i ja es veurà que no és gens perillosa. Ara, acosta-t'hi i jo et posaré el dogal al coll". El rei li va replicar: "Si aquest giny realment no és més perillós del que a mi em sembla, confio que no em farà cap mal: però, si no és així, que el destí decideixi llavors el que hagi de passar", i, tot seguit, va pujar a dalt del socó i l'Starkaðr li va passar el dogal al voltant del coll. L'Starkaðr llavors va davallar del socó i, punyint el rei amb la canya, li va dir: "Ara et dono a l'Odin [en ofrena]!" I havent-ho dit, l'Starkaðr va deixar anar la branca de pi vinclada. La canya es va transformar en una llança que va traspassar el cos del rei. El socó va trabucar sota els peus del rei i els budells de la vedella es varen transformar en un vímet fort. La branca del pi es va redreçar enduent-se amb ella el rei fins a la capçada, i allà hi va morir el rei. L'indret, de llavors ençà, es diu Víkarshólmar, és a dir, els illots d'en Víkarr. Per aquest acte, l'Starkaðr es va fer molt odiós a tot el poble i per aquest acte s'hagué d'exiliar, primer del Hörðaland, i després, de Noruega. Es va dirigir cap a l'est, al regne de Suècia, on va passar molt de temps amb els reis d'Uppsala, l'Eiríkr i l'Alrekr, els fills de l'Agni Skjálfarbóndi, participant amb ells en llurs expedicions guerreres; ◊ nú sem hann þykkisk svá øruggr af djǫfulligri list, verðr hann enn ein tíma tekinn ok dœmdr ok til gálga leiddr. Ok með því at hann er mjǫk feitr, er eigi svá nærhendis sterkr virgull, sem þeir þykkjask þurfa, en meðan þeir svipask um, ætlar þjófr at reyna listina, ok er hann bregðr upp hringinum, sýnisk þar nú eigi hringr, heldr en digrasti virgull. En er þeir, er nærri standa, sjá, at hann sjálfr hefir fengit sér fullsterkan virgulinn, setja þeir fyrir utan dvǫl þann sama á hans háls ok hengja hann mjǫk hátt: quan ja es creia segur i protegit per aquella art del dimoni, vet aquí que un dia el varen tornar a capturar, i fou condemnat i portat a la forca, i, com que estava tan gras, no tingueren a mà una corda tan forta com creien que haurien de menester amb ell. I mentre ells miraven de trobar-ne una pels voltants, el lladre volgué posar en pràctica l'art diabòlica, però quan es va treure i l'anell i el va aixecar, aquest no va semblar un anell sinó la soga més forta imaginable. I quan els qui eren a prop d'ell véren que ell mateix s'havia aconseguit una corda ben forta, l'hi posaren sense dilació al voltant del coll i el penjaren ben alt

virki <n. virkis, virki>:
1. <MIL> fortalesa f (tipus de fortificació)
2. <FIG> baluard m, bastió m (protecció, defensa, contra noves idees etc.; centre d'una idea etc.)

virkis·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. <MIL = víggarður> baluard m, bastió m
2. <MIL = víggirðing, hlaðinn [varnar]garður> terraplè m [de defensa] (amuntegament de terra i pedres amb fins defensius)

virkis·gröf <f. -grafar, -grafir>:
<MIL> vall m (fossat de fortificació)

virkis·staur <m. -staurs, -staurar>:
<MIL> palissada m [defensiva] (estacada defensiva)

virkis·útskot <n. -útskots, -útskot>:
<MIL = víggirðing> baluard m, bastió m

virkjun <f. virkjunar, virkjanir>:
1. (orkuver) central f elèctrica (planta generadora d'energia elèctrica)
2. (það að nytja orku eða afl jarðgufu, foss, jarðhita o.s.fr.) explotació f (ús de l'energia o la força del vapor geotèrmic, la calor geotèrmica, la força d'una cascada etc.): ♦ virkjun jarðgufu: explotació del vapor geotèrmic
3. (það að virkja) activació f (acció d'endegar)

virkur, virk, virkt <adj.>:
1. (starfsamur) actiu -iva (dinàmic, laboriós)
2. (rúmhelgur) feiner -a, faener -a (Val.), fener -a (Mall.) (laborable): ♦ virkur dagur: dia feiner, dia fener (Mall.); ♦ á virkum dögum: en dies feiners
3. <GRAM> transitiu -iva: ♦ virk sögn: verb transitiu (→ áhrifssögn)

virtur, virt, virt <adj.>:
1. (mikils metinn) preuat -ada (estimat, respectat)
2. (sæmdalotinn) prestigiós -osa (dotat de prestigi): ♦ virtur dagblað: prestigiós rotatiu; ♦ ein virtustu verðlaun á þessu sviði: un dels premis més prestigiosos en aquest camp

viska <f. visku, no comptable>: saviesa f
	gamla viska: antiga màxima, dita antiga

viskí <n. viskís, viskí>: whisky m

visku·lind <f. -lindar, -lindir>: deu f de la saviesa

viss, viss, visst: segur -a (que se sap amb certesa)
	ég er ekki viss um að hann viti hvað ég hef verið að gera síðastliðin tíu ár: no estic segur que sàpiga què he estat fent els deu darrers anys

vist·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ecologia f

vistfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
ecològic -a

vistir <f.pl -vista>: queviures m.pl

vistun <f. vistunar, no comptable>:
estada a residència especialitzada (esp. de gent gran amb dependència greu): ♦ vistun á stofnun fyrir aldraða: internament d'ancians amb dependència [total] en institució especialitzada

vistunar·mat <n. -mats, -möt>:
avaluació f de sol·licitud d'admissió en residència (per a gent amb dependència greu): ♦ vistunarmat aldraðra: avaluació de sol·licitud d'admissió d'ancians amb dependència [total] a residència especialitzada, valoració de grau de dependència d'ancià

vist·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
ecològic -a

vita <veit ~ vitum | vissi ~ vissum | vitað>:
saber, sebre (Mall.): ◊ látið konuna mína vita: aviseu la meva dona; ◊ ég veit ekki hvað er að: no sé què [li] passa; ◊ ég veit ekkert um það: no en sé res jo d'això; ◊ ...eftir því sem ég best veit...: fins allà on jo sé; ◊ það fær enginn að vita að þú sagðir okkur það: ningú no sabrà pas que tu ens ho has dit; ♦ vita af sér: <LOC FIG> ésser conscient; ♦ vita hvorki í þennan heim né annan: <LOC FIG> no saber si és d'aquest món o de l'altre (o: ja no ésser conscient de res); ♦ vita ekki til manna: <LOC FIG> esvanir-se, desmaiar-se, perdre el coneixement, acubar-se (Mall.); ◊ og er hún sá hné hún aftur og vissi ekki til manna: i quan ella ho va veure, va tombar el cap cap enrere i es va desmaiar; ♦ vita um e-ð: tenir notícia d'una cosa, conèixer una cosa; ◊ segir franska menningarmálaráðuneytið að um kunni að vera að ræða elstu styttu sem vitað sé um af Sesari: el ministeri de cultura francès diu que es podria tractar de l'estàtua més antiga de Cèsar de què es tingui notícia; ◊ myndin af Sesari sé sú elsta sem vitað sé um, en telja megi víst að hún sé frá stofnunarári Arles: es diu que la imatge de Cèsar és la més antiga de què es té notícia i es pot donar per segur que data de l'any de fundació de la ciutat d'Arles

vita "saber"
			Present indicatiu		Pretèrit indicatiu
Sg.	1	ég	veit	sé	vissi, (†) vissa	sabia	he sabut	sabí
	2	þú	veist, (†) veizt	saps	vissir	sabies	has sabut	saberes
	3	hann	veit	sap	vissi	sabia	ha sabut	sabé

Pl.	1	við	vitum	sabem	vissum	sabíem	hem sabut	sabérem
	2	þið	vitið	sabeu	vissuð	sabíeu	heu sabut	sabéreu
	3	þeir	vita	saben	vissu	sabien	han sabut	saberen

			Present subjuntiu		Pretèrit subjuntiu
Sg.	1	ég	viti, (†) vita	sàpiga	vissi, (†) vissa	sabés
	2	þú	vitir	sàpigues	vissir	sabessis
	3	hann	viti	sàpiga	vissi	sabés

Pl.	1	við	vitum	sapiguem	vissum	sabéssim
	2	þið	vitið	sapigueu	vissuð	sabessin
	3	þeir	viti	sàpiguen	vissu	sabessin

			Imperatiu
Sg.	2		vittu	sàpigues
Pl.	2		vitið	sapigau

Supí:			vitað	sabut
Gerundi:			vitandi	sabent
Participi Passat			vitaður, vituð, vitað		sabut, sabuda

vitan·lega <adv.>:
òbviament, lògicament: ◊ þetta fólk talaði vitanlega sama mál og Egill: aquesta gent parlaven lògicament la mateixa llengua que n'Egill

vita·turn <m. -turns, -turnar>:
far m, faró m (Mall.), faro m (Mall., cast., ekki ritm./no lit.) (torre de senyals arran de mar)

vita·vörður <m. -varðar, -verðir>:
faroner m, faronera f

viti <m. vita, vitar>:
1. (vitaturn) far m, faró m (Mall.), faro m (Mall., cast., ekki ritm./no lit.) (torre de senyals arran de mar)
2. (vitaeldur, eldur til viðvörunar) alimara f, <†> faró m,f (foguera de senyal)
3. (fyrirboði, fyrirburður) presagi m (senyal premonitori): ♦ góðs viti: bon presagi, bon senyal; ◊ þetta er góðs viti: això és un bon senyal; ♦ ills viti: mal presagi, senyal ominós

vit·firra <f. -firru, no comptable>: demència f

vit·firring <f. -firringar, no comptable>: demència f, follia f, bogeria f

vit·firringur <m. -firrings, -firringar>: dement m & f, foll m, folla f

vit-firrtur, -firrt, -firrt: dement, foll -a, boig boja

vit·grannur, -grönn, -grannt: curt -a, no massa llarg -a (de poca intel·ligència)

vit·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (geggjaður, vitskertur & hrifinn & mjög ástfanginn) boig boja (foll, sense seny & profundament enamorat & enderiat per una cosa o àvid d'una cosa): ♦ ertu vitlaus?: que ets boig?; ♦ vera vitlaus í e-ð: anar boig boja per una cosa (tenir una gran avidesa d'una cosa); ♦ vera vitlaus í e-n: estar boig boja per algð, anar boig boja per ella; ♦ hann var vitlaus í hana: estava boig per ella, anava boig per ella; ♦ verða vitlaus af e-u: tornar boig per una cosa (a conseqüència d'una cosa); ♦ verða vitlaus af æsingu á tónleikum: tornar boig d'excitació en els concerts; ♦ verða vitlaus í e-ð: tornar boig boja per una cosa (tenir una gran avidesa d'una cosa); ♦ verða vitlaus í e-n: tornar boig boja per algú (enamorar-se'n)
2. (ekki réttur, skakkur) equivocat -ada (erroni): ♦ vitlaust númer!: s'ha equivocat de número (no ha marcat el número correcte); ♦ ég tók vitlausa bók: he agafat el llibre equivocat, m'he equivocat de llibre; ♦ það er vitlaus lykill: és la clau equivocada, no és la clau [que toca]
3. (heimskur) estúpid -a (beneit): ♦ ég er ekki eins vitlaus og þú heldur: no sóc tan beneit com creus; ♦ vitlaus hugmynd: una idea estúpida; ♦ það væri ekki svo vitlaust: no seria una cosa tan estúpida

vitni <n. vitnis, vitni>: testimoni m & f
	ég kalla Guð því til vitnis!: hi poso a Déu per testimoni!
	hafið þér vitni? Que té cap testimoni? Que té testimonis?
	ég er með vitni: tinc un testimoni

vitnis·burður <m. -burðar, -burðir>:
testimoni m, testimoniatge m (declaració de testimoni)

vit·orð <n. -orðs, no comptable>:
coneixement m, notícia f (que hom té d'uns fets, d'algú etc.): ♦ e-ð er á [allra] vitorði: <LOC FIG> una cosa és del domini públic, una cosa és coneguda (o: sabuda) de tothom; ♦ vera í vitorði við e-n (o: með e-m): <LOC FIG> obrar de connivència amb algú

vitorðs·maður <m. -manns, -menn>:
connivent m & f, còmplice m & f (persona que obra de connivència amb algú, que fa conxorxa amb ell esp. en un acte criminal)

vitringur <m. vitrings, vitringar>: 1. <GEN> savi m, sàvia f
	2. <RELIG>: [rei] mag m d'Orient
		vitringarnir þrír frá Austurlöndum: els tres Reis Mags de l'Orient

vitund <f. vitundar, no comptable>:
1. (vitneskja) coneixement m (saber que hom té d'uns fets, d'una cosa etc.): ♦ án hans vitundar: sense que ell ho sabés, sense saber-ho; ♦ án minnar vitundar: sense que jo ho sabés; ♦ án míns vilja og vitundar: sense saber-ho i contra la meva voluntat; ♦ mót betri vitund: contra la seva pròpia convicció; ♦ ekki vitund <+ adj.>: gens ni mica, ni una miqueta <+ adj.>; ◊ ég var ekki vitund hræddur: no vaig tenir gens ni mica de por, no vaig tenir ni una mica de por
2. (meðvitund) consciència f (ment): ♦ vekja e-n til vitundar um e-ð: desvetllar la consciència d'algú sobre una cosa

vitur, vitur, viturt: savi sàvia

vídeó·tæki <n. -tækis, -tæki>: vídeo m (aparell reproductor de vídeos)
	vitið þið hvernig á að stilla klukkuna á vídeótækinu mínu?: que sabríeu què s'ha de fer per sincronitzar o posar el rellotge del vídeo?

víðátta <f. víðáttu, víðáttur>: vastitud f (gran extensió o superfície & gran amplitud)

víðáttu·mikill, -mikil, -mikið: vast -a, extens -a, molt ample -a
	hið víðáttumikla haf: el vast oceà

víð·frægur, -fræg, -frægt: molt famós -osa, famosíssim -a

víðir <m. víðis, víðar; pl. no hab.>:
vim m, vímet m

víð·óma <adj. ind.>: estèreo, estereofònic -a

víð·ómur <m. -óms, no comptable>: estereofonia f

víð·tækur, -tæk, -tækt: vast -a, extens -a  (erudició, coneixements, cultura, experiència)

víður, víð, vítt: 1. <GEN> ample -a, ampli àmplia
		víðs vegar: arreu, pertot
		flýja víðs vegar: fugir en totes direccions
	2. (föt, skór) ample -a, balder -a (roba, calçat etc.)
		víð föt: vestit balder (o: ample)
		víðir skór: sabates amples

víga·blámi <m. -bláma, -blámar>: tallahams m (peix Pomatomus saltator)

víga·hnöttur <m. -hnattar, -hnettir>:
estrella f fugaç, estel m fugaç, <ASTRON> meteor m

vígbúnaðar·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup. Pl. no hab.>:
cursa armamentística

víg·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
armament m

víg·dreki <m. -dreka, -drekar>:
[vaixell] cuirassat m del tipus dreadnought, dreadnought m

víg·garður <m. -garðs, -garðar>:
<MIL> fortificació f, bastió m

víg·girðing <f. -girðingar, -girðingar>:
1. <GEN> valla protectora (al voltant de recinte, edifici etc.)
2. <MIL = virkisgarður> baluard m, bastió m (tipus de fortificació)

víg·girtur, -girt, -girt <adj.>:
1. <GEN> fortificat -ada: ♦ víggirt þorp: un poblat fortificat
2. (með steinveggjum, varnarmúr o.s.fr.) emmurallat -ada (amb murada): ♦ víggirt þorp með múrvegg: un poblat emmurallat; ◊ íberísku þorpin voru víggirt með steinveggjum: els poblats ibèrics estaven emmurallats

vígi <n. vígis, vígi>:
1. <MIL = virki> fortalesa f (tipus de fortificació): ◊ snúið aftur til hins trausta vígisins, þér bandingjar, sem væntið lausnar: vosaltres, captius que teniu esperances d'ésser alliberats, torneu a la fortalesa segura
2. <MIL = víggirtur staður> punt fortificat (indret puntual amb fortificacions -casamates, búnquers etc.- enemigues)
3. <FIG> baluard m, bastió m (refugi d'idees etc.)

vígja <vígi ~ vígjum | vígði ~ vígðum | vígt ║ e-ð ~ e-n>:
1. <RELIG> consagrar una cosa ~ algú
2. (gefa saman, gifta) beneir un matrimoni (casar el prevere una parella): ♦ vígja hjón: beneir el matrimoni d'una parella, casar una parella; ♦ vígja saman par: casar una parella

víg·orð <n. -orðs, -orð>:
eslògan m

vígsla <f. vígslu, vígslur>:
1. <RELIG> consagració f
2. (formleg opnun) inauguració f (cerimònia d'obertura, obertura oficial)
3. (í þjóðfræði) iniciació f (en etnologia)

vígslu·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
(í þjóðfræði) ritu m d'iniciació (en etnologia)

vígslu·biskup <m. -biskups, -biskupar>:
<RELIG> bisbe sufragani

vígslu·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
1. <GEN> festa f d'inauguració
2. <RELIG> festa f dels llums, festa f de la dedicació, festa f de la rededicació [del temple], hanucà f, hanukà f (חֲנוּכָּה ~ חֲנֻכָּה ,חנוכה ~ חנכה): ♦ → hanúkka-hátíðin ‘íd.’; ◊ nú var vígsluhátíðin í Jerúsalem og kominn vetur: se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació; era hivern

La versió catalana de la Bíblia interconfessional (1998), p. 1463 catalanitza el mot com a hanucà. Per la seva banda, la GEL, vol. 5 (Fam-Hernani), p. 2528, en dóna la forma hanukà. Hem optat per donar entrada a totes dues formes.

En el món alemanyo-austríac, el mot hebreu se sol accentuar en la -u- .

vígslu·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
discurs m inaugural

vígslu·vatn <n. -vatns, no comptable>:
<RELIG> aigua beneïda

víg·tönn <f. -tannar, -tennur>:
(höggtönn & vampírutennur) ullal m (de gos & animal depredador & vampir): ♦ vígtennur: dents canines, ullals m.pl

víg·völlur <m. -vallar, -vellir>:
camp m de batalla

vík <f. víkur, víkur>: 1. (stór) badia f (grossa)
	2. (lítil) cala f (petita)

Víkur·maður <m. -manns, -menn>:
1. <†> (íbúi Víkurinnar í Noregi) habitant m de Vík (a Noruega)
2. (íbúi Trékyllisvíkur á Ströndum) trequil·lisviquès m, trequil·lisviquesa f (habitant de Trékyllisvík, en el nord-oest d'Islàndia): ◊ í því komu Kaldbeklingar með fjögur skip. Þorgrímur veitti tilkall til hvalsins og fyrirbauð Víkurmönnum skurð og skipti og brautflutning á hvalnum: A l'entretant hi van arribar els de Kaldbakur amb quatre naus. En Þorgrímur va reclamar per a si la balena i va prohibir als de Trékyllisvík que escorxessin, esquarteressin o se'n duguessin la balena
3. (Reykjavíkurbúi) reiquiaviquès m, reiquiaviquesa f (habitant de Reykjavík) (→ Reykvíkingur): ◊ og voru þeir Víkurmenn allir vopnaðir: i tots aquests reiquiaviquesos estaven armats

víma <f.vímu, vímur>: gatera f
	sofa úr sér vímuna: dormir la mona, covar la moixa (Mall.)

vímu·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: estupefaent m

vín <n. víns, vín>: 1. vi m
		glas af víni: un got de vi (got ple de vi)
		vínið gleður hjarta mannsins: el vi alegra el cor de l'home
	2. (brennivín) aiguardent m

VÍN- OG VÍNVIÐARTEGUNDIR Á MALJORKU OG TARRAGÓNU

VÍN- OG VÍNVIÐARTEGUNDIR Á MALJORKU OG TARRAGÓNU
víntegund		vínviðir og þrúgur
hvítvín		garnatxa blanca
		giró blanc
		jaumillo
		macabeu
		[premsal] moll (=premsal blanc)
		moscatell d'Alexandria
		moscatell de gra petit (Mall.: de gra menut)
		parellada (o: martorell)
		premsal blanc (=[premsal] moll)
		sauvignon blanc
		subirat parent (o: malvasia)
		xardonai (chardonnay)
		xarel·lo
		xenín [blanc] (chenin)
rauðvín		cabernet franc
		caladoc
		callet o calleu
		cabernet sauvignon
		fogoneu
		garnatxa negra
		gargollassa
		giró negre
		manto negre
		merlot
		monestrell (o: morastrell)
		pinot negre
		samsó
		sirà (syrah)
		trepat
		ull de llebre

vínarborgar·begða <f. -begðu, -begður>:
gran paó m de nit (papallona Saturnia pyri)

vínar·snitsel <n. -snitsels, -snitsel>: escalopa f a la vienesa

vín·áma <f. -ámu, -ámur>: bóta f de vi

vín·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:
bot m de vi, odre m de vi

vín·ber <n. -bers, -ber>: 1. gra m de raïm, bagó m
	2. (vínberjaklasi) raïm m
		tína vínber: collir raïms
		tína vínber af: veremar
		vínberin eru orðin þroskuð: el raïm ja és madur

vínberja·karfa <f. -körfu, -körfur>: cove m de veremar, cove m de traginar raïm

vínberja·klasi <m. -klasa, -klasar>: raïm m

vínberja·lögur <m. -lagar, no comptable>: most m

vínberja·tekja <f. -tekju, -tekjur>: verema f

vínberjatekju·tími <m. -tíma, no comptable>: temps m de veremar

vín·bikar <m. -bikars, -bikarar> copa f de vi (tipus de copa per a beure-hi vi)

vín·bóndi <m. -bónda, -bændur>: 1. (vínræktandi) viticultor m, viticultora f
	2. (vínframleiðandi) vinicultor m, vinicultora f
	3. (vínræktandi & -framleiðandi) vitivinicultor m, vitivinicultora f

vín·búð <f. -búðar, -búðir>: 1. <GEN> botiga f de vins i productes alcohòlics
	2. (á Íslandi) vínbúð - áfengis- og tóbaksverslun ríkissins és una cadena de botigues estatals de venda de begudes alcohòliques i tabac

vín·ekra <f. -ekru, -ekrur>: vinyet m

vín·flaska <f. -flösku, -flöskur>: ampolla f de vi

vín·fræði <f. -fræði, no comptable>: enologia f

vínfræði·deild <f. -deildar, -deildir>: facultat f d'enologia

vín·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: enòleg m, enòloga f

vín·föng <n.pl -fanga>: begudes alcohòliques

víngarðs·maður <m. -manns, -menn>: vinyater m, vinyatera f

víngarðs·vörður <m. -varðar, -verðir>: vinyòvol m

vín·garður <m. -garðs, -garðar>: vinya f
	víngarður Nabóts: la vinya de Nabot

vín·gerð <f. -gerðar, no comptable>: 1. (víngerðarlist) vinicultura f, elaboració f de vi
	2. (vínkjallarar) casa vinicultora

víngerðar·maður <m. -manns, -menn>: vinicultor m, vinicultora f

vín·glas <f. -glass, -glös>: got m de vi, tassó m de vi (Mall.) (recipient per a beure-hi vi)

vín·karafla <f. -karöflu, -karöflur>: garrafa f de vi, barralet m de vi (ampolla encistellada)

vín·kjallari <m. -kjallara, -kjallarar>: celler m [de vi]

Vínkjallarar í Petru - Cellers de Petra

Ca'n Coleto
Camí de Son Reixac,
1er camí a l'esquerra
07520 Petra

Tel.: 00 34 971 561 544
Farsími: 00 34 658 879 488
Fax: 00 34 971 830 296

Vins Galmés i Ferrer
Carrer Ordines, 19
&
Carrer des Barracar Alt, 56
07520 Petra

Tel: 00 34 971 561 088
Farsími: 00 34 600 752 276
Fax: 00 34 971 561 088

Bodegas Miquel Oliver
Carrer Font, 26
07520 Petra

Tel: 00 34 971 561 117
Fax: 00 34 971 561 117

bodega@miqueloliver.com

www.miqueloliver.com

Vínkjallarar í L'Espluga - Cellers de l'Espluga

Celler Cooperativa de L'Espluga de Francoí Passeig de Josep Maria Rendé i Ventosa, 5 43440 L'Espluga de Francolí Tel.: 00 34 977 870 105 00 34 977 870 161 00 34 977 871 711 Fax: 00 34 977 830 0266 coespluga@telefonica.net	Caves i Vins Sants Farré (Santos Molina Bautista) Carrer de la Sortida, 10 & Camí Clos, 2 43440 L'Espluga de Francolí Tel & Fax: 00 34 977 870 398	Celler Rendé Masdéu Avinguda de Catalunya, 14 43440 L'Espluga de Francolí Tel & Fax: 00 34 977 871 361 Farsími: 00 34 609 245 772 rendemasdeu@terra.es www.rendemasdeu.cat	Caves Simó de Palau S.L. Carretera N-240 Lleida-Tarragona, km. 39 43440 L'Espluga de Francolí Tel: 00 34 977 862 599 Fax: 00 34 977 875 039 caves@simodepalau.com www.simodepalau.net

vín·kynning <f. -kynningar, -kynningar>: presentació-degustació (o: tast m) f de vi

vínlagar·þró <f. -þróar (o: -þrór), -þróar (o: -þrór; o: -þrær>: cup m
	vínlagarþró hefi ég troðið, aleinn, af þjóðunum hjálpaði mér enginn: he trepitjat el cup tot sol, cap poble no m'ha ajudat

vínlands·karfi <m. -karfa, -karfar>: sebast m de Novaescòcia, sebast m d'Acàdia, sebast acadià (peix Sebastes fasciatus)

vín·pressa <f. -pressu, -pressur>: premsa f de vi, (†) trull m

vín·raun <f. -raunar, -raunir>: degustació (o: tast m) f de vi

vín·rúta* <f. -rútu, -rútur>: ruda f [vera] (planta Ruta graveolens)

vín·rækt <f. -ræktar, no comptable>: viticultura f

vín·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>: viticultor m, viticultora f

vín·sali <m. -sala, -salar>: vinater m, vinatera f (persona que comercia amb vi o en ven)

vín·seðill <m. -seðils, -seðlar>: carta f de vins (de restaurant)

vín·smökkun <f. -smökkunar, -smakkanir>: degustació (o: tast m) f de vi
	námskeið í vínsmökkun: curs de tast de vins

vín·sýra <f. -sýru, no comptable>: àcid tàrtric (o: tartàric)

vín·tegund <f. -tegundar, -tegundir>: classe f de vi, mena f de vi, casta f de vi (Mall.)

vín·tunna <f. -tunnu, -tunnur>: 1. (lítil víntunna) barril m de vi
	2. (meðalstór víntunna) bóta f de vi
	3. (stór víntunna) bocoi m, bóta congrenyada (Mall.)

vín·uppskera <f. -uppskeru, -uppskerur>: verema f

vínuppskeru·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>: falçó m, gatzoll m (Mall.), guitzoll m (Mall.)

vínuppskeru·kona <f. -konu, -konur>: veremadora f

vínuppskeru·maður <m. -manns, -menn>: veremador m, veremadora f

vínviðar·grein <f. -greinar, -greinar>: sarment m,f
	...og sniðu þar af vínviðargrein með einum vínberjaklasa: ...i hi tallaren un sarment amb un raïm

vínviðar·lauf <n. -laufs, -lauf>: pàmpols m.pl

vín·viður <m. -viðar, -viðir>: cep m
	ég er vínviðurinn, þér eruð greinarnar: jo sóc el cep, vosaltres, les sarments

vín·yrki <m. -yrkja, -yrkjar>: vinyater m
	ég er hinn sanni vínviður, og faðir minn er vínyrkinn: jo sóc el cep veritable i mon Pare és el vinyater

vín·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>: sommelier m

vín·þröng <f. -þröngar, >: (þar sem vínber eru troðin svo að safinn næðist úr þeim) cup m
	troða vínþröngina (o: vínþröng): trepitjar el raïm al cup, piar els raïms al cup
	troða ber í vínþröng: trepitjar el raïm al cup, piar els raïms al cup

vír·bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m de metall (raspall amb les pues de metall, esp. ferro o acer)

vís, vís, víst <adj.>:
cert -a, segur -a

vísa <f. vísu, vísur>: 1. <GEN> estrofa f
		botna vísu: acabar o perfer una estrofa
		hnoða saman vísu: teixir paraules, fer versos
		hann/hún kunni sand af vísum: sabia un munt de cançons
	2. (ferskeytla, ferskeytt vísa) quarteta f (estrofa de quatre versos)
	3. (háttur, hátterni) manera f
		á sínu vísu: a la seva manera, al seu aire

vís·bending <f. -bendingar, -bendingar>: 1. indici m (pista, senyal)
		öll þessi ár og enn engar vísbendingar og enginn grunaður: tots aquests anys i encara cap pista, cap sospitós
	2. indicació f (idea, suggeriment)
	3. indirecta f (insinuació)

<†> vísi <m. vísa, vísar>:
variant de → vísir ‘cabdill, príncep’: ◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Afríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confins) Espanya

vísi·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
<GRAM> significat connotatiu

vísinda·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
teoria científica

vísinda·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -skáldsagna>:

vísinda·skáldsaga <f. -skáldsögu, -skáldsögur. Gen. pl.: -skáldsagna>:

vísindi <n.pl vísinda>: ciència f
	hin hýru vísindi: <LITER> la gaia ciència

<†> vísir <m. vísis, vísar>:
cabdill m, príncep m

vísis·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
<MAT> creixement m exponencial (→ veldisvísisvöxtur)

víta·hringur <m. -hrings, -hringir>: <FIG> cercle viciós

víta·punktur <m. -punkts, -punktar>:
<ESPORT> punt m de penalti

víta·skytta <f. -skyttu, -skyttur>:
<ESPORT> jugador encarregat de xutar un penal, jugadora encarregada de xutar un penal

víta·spyrna <f. -spyrnu, -spyrnur>:
<ESPORT> [xut m de] penal m, [xut m de] penalti m: ♦ skora úr vítaspyrnunni: marcar un gol de penalti; ♦ verja vítaspyrnu: aturar un penalti

víta·teigur <m. -teigs, -teigar (o: -teigir) >:
<ESPORT> àrea f de penalti, àrea f de càstig

víti <n. vítis, víti>:
1. (helvíti) infern m (indret de càtig en el més-enllà)
2. (refsing) càstig m (pena imposada): ♦ til þess eru vítin að varast þau: <LOC FIG> l'home llest és previngut; ♦ það er víti til varnaðar: <LOC FIG> és un càstig per fer escarmentar
3. <ESPORT> penal m, penalti m: ♦ dæma víti: pitar penalti; ◊ dómarinn dæmdi víti: l'àrbitre va pitar [un] penalti; ♦ klikka vítinu gegn e-m: fallar el penalti contra X; ♦ klúðra vítinu gegn e-m: fallar el penalti contra X; ♦ ná að skora úr vítinu sínu: aconseguir transformar un penalti; ♦ taka vítið gegn e-m: xutar el penalti contra X

víxill <m. víxils, víxlar>: <COM> lletra f de canvi
	skrifa upp á víxil: emetre (o: lliurar; o: estendre) una lletra de canvi

víxl·horn <n.pl -horna>:
<GEOM> angles alterns: ♦ innri (o: innanvertð) víxlhorn: angles alterns interns; ♦ ytri (o: utanvertð) víxlhorn: angles alterns externs

víxl·veira <f. -veiru, -veirur>:
retrovirus m

voða·legur, -leg, -legt: 1. (hættulegur) perillós -osa
	2. (ægilegur) esfereïdor -a

vofa <f. vofu, vofur. Gen. pl.: vofa o: vofna>: fantasma m (espectre)

vofa <vofi ~ vofum | vofði ~ vofðum | vofað>:
1. (svífa í loftinu) surar en l'aire (moure's com un fantasma): ◊ opt ór skǫrpum belg skilin orð koma, þeim er hangir með hám ok skollir með skrám ok váfir með vílmǫgum: de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (al·lusió nigromàntica a la saviesa dels penjats o simple al·lusió als vells que ja no surten de casa?)
2. vofa yfir: <FIG> planar sobre, amenaçar una cosa (ésser imminent, esp. cosa dolenta, com ara perill, guerra, crisi etc.)

vog <f. vogar, vogir>: 1. <GEN> balança f
	2. (baðvog, bílavog, vog fyrir fyrirferðamikla hluti) bàscula f (per a pesar persones, vehicles, cossos voluminosos o molt pesants)

vogar·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>: plateret m de balança

vog·grís <m. -gríss, -grísir>:
<MED> mussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.)

vogris <m. vogriss, vogrisar>:
<MED> mussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.)

vogrís <m. vogríss, vogrísar>:
<MED> mussol m, uixol m (Mall.), uçol m (Men.), urçol m (Men., Eiv.): ♦ ég er með vogrís: tinc un uixol, m'ha sortit un uixol

vog·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
que presenta nombroses cales i badies, oscat -ada per cales i badies (costa marina): ◊ ströndin er vogskorin: la costa presenta cales i badies; ◊ kringla heimsins, sú er mannfólkit byggvir, er mjǫk vágskorin: [la costa de] l'orbe del món habitat pels homes presenta nombroses cales i badies

vogur <m. vogs, vogar>: (bugt) cala f (badia petita)
	hroði vogs: el temporal que bat la cala (kenning de: el vent)

vogur <m. vogs, no comptable>:
(graftarvilsa, vilsa í sári) pus m

vogur <m. vogs, no comptable>: (vilsa í sári, gröftur) pus m (substància que es forma a o raja de ferida)

vola <vola ~ volum | volaði ~ voluðum | volað>:
1. (kjökra, snökta) somicar, ploriquejar (somiquejar, plorar a mitges o calladament): ◊ hættu að vola!: deixa de ploriquejar!
2. (kveina, kvarta, væla sérstaklega til að vekja samúð) fer el ploricó (plànyer-se, lamentar-se esp. per inspirar compassió)

volfram <n. volframs, no comptable>:
volfram m (metall W) (→ þungsteinn)

volgur, volg, volgt: tebi tèbia, teb -a (Mall., Men.), (†) tèbeu tèbea

volk <n. volks, volk; pl. no hab.>:
1. (það að velkja) sacseig m (sacsada, sacsejada)
2. <NÀUT> deriva f (pèrdua de rumb a conseqüència de molt mala mar): ◊ en er Þórarinn var búinn og byr gaf þá sigldi hann allt útleiði fyrir utan eyjar og norður frá Líðandisnesi stefndi hann í haf út. Honum byrjaði ekki skjótt en hann varaðist það mest að koma við landið. Hann sigldi fyrir sunnan Ísland og hafði vita af og svo vestur um landið í Grænlandshaf. Þá fékk hann réttu stóra og volk mikil en er á leið sumarið tók hann Ísland í Breiðafirði: i quan en Þórarinn estigué preparat i va tenir un vent favorable, va singlar cap a mar oberta passant per davant les illes i illots i quan va arribar al nord de Líðandisnes, hi va posar rumb cap a alta mar. D'antuvi no va tenir pas bon vent, però va tenir molt d'esment a no acostar-se a territori noruec. Va navegar cap al sud d'Islàndia i, quan veié per diversos senyals que s'hi trobava a prop, va posar rumb cap a l'oest del país enfilant la mar de Grenlàndia. Fou llavors quan els vents i la mala mar el varen fer anar a la deriva, llançant-lo violentament d'un lloc a l'altra de la mar, però cap a finals de l'estiu va arribar a Islàndia al Breidafiord; ◊ Síðan þótti honum Þór færa sig á hamra nokkura þar sem sjóvarstormur brast í björgum og nú segir Þór: "Í slíkum stormi skaltu vera og þó lengi í volki vera og kveljast í vesöld og háska nema þú gerist minn maður": després, va somniar que [el déu] Þórr el menava cap a un espadat contra les roques del qual esclatava la fúria d'una tempesta marina, i que llavors li deia: "romandràs en una tempesta parella i aniràs a mercè de les onades i et turmentaràs en el perill i el destret si no tornes a ser home meu" (si no deixes el déu dels cristians i tornes a creure en mi)
3. (skapraun, ónæði, áreitni) tribulacions f.pl (enuigs, hostigacions): ◊ en nú er svo komið að eg mun eigi letja að leggja til orustu því að eg sé það, er allir mega vita, hversu mikil nauðsyn á er að stökkva óaldarflokki þessum er farið hefir um land allt með rán og rifs og mættu menn eftir það byggja land í friði og þjóna einum konungi, þeim er svo er góður og réttlátur sem Ingi konungur er, og hefir þó lengi haft volk og vandræði af ofsa og ójafnaði frænda sinna og borið brjóst fyrir allri alþýðu og lagt sig í margfaldan háska til að friða landið: però ara les coses han canviat de manera que no us desaconsellaré d'entaular batalla perquè veig, com possiblement ho sap tothom, que és del tot peremptori i necessari expulsar aquesta banda de malfactors que ha estat recorrent tot el país robant i saquejant a fi que, un cop fet això, la gent pugui tornar a conrar la terra en pau i a servir un únic rei, el qual és tan bo i just com ho és el rei Ingi, i, per més que hagi sofert durant molt de temps el flagell i els problemes derivats de l'ensuperbiment i la iniquitat dels seus parents, ha fet d'escut protector de tot el poble, ficant-se en múltiples perills per a pacificar el país
4. (hrakningar) fatigues f.pl de viatge, malmenada f (esp. la sofrida al llarg d'una travessia marítima)
5. (hjá mjólkurfénu) inflamació violenta de braguer (de les ovelles que hom ha de munyir)

volka <volka ~ volkum | volkaði ~ volkuðum | volkað ║ e-ð ~ e-n>:
1. <GEN> portar algú ~ una cosa d'un lloc a un altre: ◊ viltu, Gautrekr konungr, at ek geri þér kost á at hjálpa lífi þínu, ok gef þú upp meyna í mitt vald ok ǫll þau gœði, er henni fylgdu heiman, ok skaltu þá fara í friði, hvert er þú vill, því at eigi hœfir svá gǫmlum karli at válka svá væna mey; máttu nú með þessu einu þiggja þik frá dauða: rei Gautrekr, si vols que et doni l'oportunitat de salvar la teva vida, torna a les meves mans la donzella i tots els objectes de valor que ella se'n va dur de casa i podràs anar-te'n en pau allà on voldràs car no s'escau a un home tan vell de menar amb ell donzella tan bella; només fent això podràs ara deslliurar-te de la mort; ♦ oft volkar vondur maður væna konu: <LOC FIG> sovint un mal home té una bella dona(una dona que, per la seva bellesa, podria acabar estant amb qui volgués, acaba sovint amb un perdulari)
2. (núa, nudda) palpar una cosa (fregar o refregar amb les mans, grapejar): ◊ hríðar hyrlesti mun-at [verða] at stríða mér, heldr hraustum -hefk valdit vígi tveggja sona Viðleggs-, sem valdr vígbalkar válki geymi-Bil falda eða deigum dalsveigi at kaupa Draupnis skatt: al [covard] trencador del foc de la batalla (hríð = torb, tempesta = batalla; hyrr = foc; hríðar hyrr = el foc de la batalla = l'espasa; lestir = espatllador. l'espatllador de l'espasa = el guerrer) no li serà possible de lluitar amb mi [i vèncer-me], ans al valent -jo he estat la mort de dos fills d'en Cama-de-fusta-, com al [mateix] senyor de la biga del combat (vígbǫlkr ‘biga del combat’ = l'escut) [li seria igual d'impossible] palpar (si entenem el verb válka en el sentit de grapejar, rebregar. Són molts els qui interpreten aquí el verb válka en el sentit de pegar-li una embotonada, una bona rebolcada. Sigui com sigui, queda clar que el verb podia tenir clares connotacions obscenes) la Bil guardiana de les toques (geymi-Bil falda= la senyora = Þuríðr, la germana del godó Snorri, vídua d'en Þorbjǫrn el cepat i posteriorment, maridada amb en Þóroddr Compratributs) o a l'arquer (dal-sveigir ‘tibador de l'arc’ = arquer) blan (deigr = poruc, covard) comprar ( = adquirir, heure) el tribut d'en Draupnir (Draupnis skattr ‘el tribut de l'anell Draupnir’ = l'or. Draupnir era l'anell màgic d'or d'Odin que tenia la virtut de produir nous anells d'or)
3. (ræða um e-ð og ákveða) deliberar sobre una cosa (tractar o parlar d'un tema per prendre una decisió al respecte): ♦ volka hugann um e-ð, volka sér e-ð í hug, <†> válka e-t í hugnum: pensar i repensar-se una cosa sense poder prendre una decisió; ◊ slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi. Volkaði hann það í hugnum og vissi eigi hvað hann skyldi upp taka því að honum sýndust mein auðsýn á því sem hann taldi fyrir sér: tals consideracions li passaven sovint pel cap i [quan això passava,] exposava la seva causa a Déu tot pregant-li que li manifestés el que considerés que havia d'ésser el millor per a ell. Ho meditava una vegada i una altra i no sabia què decidir perquè cada cop que es convencia de fer una cosa, li semblava que contenia una desgràcia palesa; ◊ þrisvar volkaði hann þetta í hug sér og hjarta: tres cops s'ho va rumiar amb el cap i el cor [sense poder arribar a prendre cap decisió]; ♦ válka e-t fyrir sér: meditar i rumiar una cosa sense poder prendre una decisió; ◊ en er Ólafur konungur átti tal við lið sitt þá leitaði hann ráða við höfðingja, hvert þeir skyldu upp taka. En það kom lítt ásamt með mönnum. Kallaði það annar óráð er öðrum þótti vænlegt og volkuðu þeir mjög lengi ráðin fyrir sér: i quan el rei Olau parlava amb els seus homes, cercava el consell dels principals sobre la millor decisió a prendre. Tanmateix, poc acord hi havia entre els homes: Un anomenava forassenyat allò que a un altre li semblava prometedor i així es debatien molt llargament sense poder arribar a prendre cap decisió; ♦ <†> fljótt válkaður, vǫ́lkuð, válkat: <LOC FIG> decidit -ida precipitadament; ◊ síks-glóðar sœkir verr skarð jarðar hafi slétt; hendir ǫldu-loga rekr kǫld heit [með] hlífgranda, glaðr fylkir skilr fljótt-válkat friðlæ; reiðr ræsir stǫðvar frǫmum sævar-rǫðuls-meiðum ránsið: el cercador del caliu de la [gran] síquia (sík = síquia, canal; síks glóð ‘el caliu de la [gran] síquia’ = l'or; sœkir ‘el cercador, l'ambiciós’ el delerós d'or = el rei) defensa el pertús de la terra (skarð jarðar ‘el pertús de la terra’ = els fiords noruecs) allisat per la mar; el dador de flames de les onades (ǫldu logi ‘la flama de l'ona’ = el foc de la mar= l'or. El donador d'or = el senyor, el príncep) rebutja amb la noedora dels escuts (hlífgrandi= la noedora d'escuts, l'esbutzadora o espatlladora d'escuts = l'espasa) les fredes amenaces. L'alegre senyor se n'adona (skilja ‘entendre, capir’. Aquí = percebre, adonar-se'n) de la ruptura de la pau (friðlæ= friðslit, friðrof = espatllament de la pau, això és, trencament d'hostilitats) decidida amb precipitació. El príncep irat atura el costum de saquejar ( = posa fi als saqueigs) dels valents arbres del sol de la mar (sævar rǫðull ‘el sol de la mar’ = l'or. meiðr = l'arbre; els arbres d'or = els guerrers).; ◊ fimmta orð er svá: ‘fljótt válkat’. Fljótt er þat er skjótt er, válkat þat er seint er, ok svá: ‘skilr fylkir’: sá, er skilr, dreifir, en sá, er fylkir, samnar: el cinquè vers fa així: ‘fljótt válkat’ (= decidit d'una manera precipitada). ‘Fljótt’ (= ràpidament) és el que és fljótt (= ràpid, apressat); ‘válkat’ (Aquí = ben meditat, ben sospesat) és allò que és seint (lent; lentament), i després: ‘skilr fylkir’ (= el cabdill percep). El qui ‘skilr’ ( = entén, comprèn & percep, se n'adona. Aquest verb, però, és entès aquí per Snorri amb el significat de = sundurskilja ‘dividir, separar’) dreifir (= escampa, dispersa) i el qui ‘fylkir’ ( = comanda o lidera la host), samnar ( = aplega); ◊ fljótt válkat má þat kalla, er skjótráðit er, þat skilr hann af ófriðinum. Konungr heitir fylkir. Ránsið ræsir stǫðvar sævar rǫðuls frǫmum meiðum. Þetta heita in meistu refhvǫrf: ‘fljótt válkat’ (= decidit d'una manera precipitada) es pot dir d'allò que és ‘skjótráðit’ (= decidit irreflexivament, sense premeditar-ho, a la babalà) i ell ho percep de les hostilitats [trencades]. un rei es diu ‘fylkir’ (= el qui disposa la host en formació de combat). El ‘ræsir’ (= el cabdill, possible arabisme medieval. Si fos així, estaria emparentat amb el nostre arraix) atura (stǫðvar) el costum de saquejar (ránsiðr) dels ardits (framr) arbres del sol de la mar (= els guerrers). Totes aquestes es diuen ‘in mestu refhvǫrf’ ( = girs de guineu màxims = antítesis màximes. Les antítesis o girs de guineu -o, si es vol, desaparicions de la guineu-, en norrè occidental antic refhvǫrf al·ludeixen a la construcció dels versos amb parelles de mots antitètics)

volkast <volkast ~ volkumst | volkaðist ~ volkuðumst | volkast>:
1. <GEN> rebolcar-se: ♦ volkast í e-u: rebolcar-se en una cosa; ◊ þau koma til fylgsnisins. Hann leggst niður og vill vita ef hann gæti sofið en þær vaka. Rennur á hann svefnhöfgi, og dreymir hann að fuglar kæmi í húsið er læmingjar heita, þeir eru meiri en rjúpkerar og létu illilega of höfðu volkast í roðru og blóði: van arribar a l'amagatall; ell es va ajeure i els va preguntar si podria dormir mentre elles vetllaven. La son es va emparar d'ell i va somniar que uns ocells entraven dins la casa, uns læmingjar (en la llengua moderna læmingi, pl. læmingjar hi és un lèmming, un mamífer, no pas un ocell), que són més grossos que mascles de perdiu blanca. Xisclaven horriblement i s'havien estat rebolcant en sang i rodra (= la sang vessada dels animals sacrificats als déus)
2. (um mjólkurfé) sofrir una inflamació aguda de braguer (ovelles)

von <f. vonar, vonir>: 1. esperança f
		missið alla von þeir sem fara hér: abandoneu tota esperança vosaltres que entreu ací
	2. espera f
		eiga von á e-u: esperar una cosa
		eiga von á e-m: esperar a algú, esperar l'arribada d'algú
			ég á von á honum: l'estic esperant
		það var von á héraðslækni: hom esperava l'arribada del metge titular
	3. til vonar og vara: <LOC> per si de cas, per anar sobre segur
	4. sem von er til: <LOC> [tal i] com és d'esperar
		sem vo nvar til: tal i com era d'esperar, tal i com es podia esperar

vona <vona ~ vonum | vonaði ~ vonuðum | vonað ║ e-ð (o: <†> e-s; o: <†> til e-s)>:
esperar una cosa: ♦ ég vona það: espero que sí; ♦ ég vona það ekki: espero que no; ♦ ég vona að <+ subj.>: espero que <+ subj.>; ◊ ég; vona að hann komi: espero que vingui; ◊ ég; vona að móður og barni heilsist vel: espero que tant la mare com l'infant estiguin bé; ♦ við skulum vona það: esperem-ho, esperem que sia així; ♦ við skulum vona það besta: esperem el millor

vonandi <adv. excl.>: tant de bo!, espero que...!
	vonandi ekki!: tant de bo que no!

vonar·augu <n.pl -augna>:
ulls esperançats: ♦ horfa (o: mæna) vonaraugum eftir e-u (o: á e-ð): mirar amb ulls esperançats cap a una cosa, tenir les seves esperances dipositades en una cosa

vonar·legur, -leg, -legt <adj.>:
esperançat -ada, ple -ena d'esperança

vonar·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
<FIG> estel m d'esperança: ◊ nú ertu lagður lágt í moldu, og hið brennheita brjóstið kalt; vonarstjarna vandamanna hvarf í dauðadjúp, en drottinn ræður: t'han colgat fondo dins la terra, és fred el teu pit ardent. L'estel d'esperança dels seus parents ha desaparegut dins les profunditats de la mort - però el Senyor disposa; ◊ vánarstjarna fló - þás fœddr of vask -, brott frá brjósti mér: hátt hon fló, hvergi settisk, svát hon mætti hvílð hafa: quan vaig néixer, l'estel de la meva esperança s'envolà del meu pit: va volar amunt i ja no es va posar pas, de manera que hagués pogut descansar

vonar·völur <m. -valar, -velir>:
gaiato m de captaire: ♦ komast á vonarvöl: <LOC FIG> veure's reduït a la indigència, acabar en la mendicitat, acabar havent d'anar a captar

vonast <vonast ~ vonumst | vonaðist ~ vonuðumst | vonast ║ eftir e-u>:
1. <vonast eftir e-u ~ e-m>: estar esperant una cosa ~ algú
2. <vonast til e-s>: esperar una cosa: ◊ ég vonast til þess: ho espero, espero que sí; ♦ vonast til þess að <+ inf.>: esperar [de] <+ inf.>; ♦ vonast til þess að <+ subj.>: esperar que <+ subj.>

vonbrigða-: decebedor -a

von·brigði <n.pl -brigða>: decepció f
	valda e-m vonbrigði: decebre algú, causar una decepció a algú
	verða fyrir vonbrigðum: decebre's, sofrir (o: tenir) una decepció, quedar decebut -uda

von·daufur, -dauf, -dauft <adj.>:
que no té gaire esperança (o: esperances): ♦ vondaufur um e-ð: que no té gaire esperances d'una cosa; ♦ vera orðinn vondaufur um að <+ inf.>: haver perdut -uda gairebé les esperances de <+ inf.>, no tenir gaire esperances de <+ inf.>

vondur, vond, vont <adj.>:
1. (reiður) enfadat -ada (cast.), felló -ona (Mall.) (enutjat, irritat): ♦ vera vondur ~ vond ~ vont út í einhvern: <LOC FIG> estar enfadat -ada amb algú; ♦ verða vondur: <LOC FIG> enfadar-se (cast.), posar-se felló -ona (Mall.)
2. (illur, slæmur) dolent (qué té maldat & que fa mal & no bo): ◊ mér þykir maturinn vondur: el menjar em sembla dolent; ◊ nei, vont er það hérna en verra er það þar: no, aquí la cosa està malament, però allà encara és pitjor; ♦ vondur maður: un home dolent; ♦ vont veður: un temps dolent; ♦ vondur á bragði: de mal sabor (o: gust); ♦ e-ð kemur vel á vondan: <LOC FIG> algú es mereix prou una cosa; ♦ e-s staðar verða vondir að vera: <LOC FIG> algú ha d'estar a algun lloc; ♦ koma einhverjum í vont skap: <LOC FIG> posar algú de mal humor; ♦ vegurinn er vondur: el camí és dolent; ♦ vera í vondu skapi: <LOC FIG> estar de mal humor; ♦ vera vondur ~ vond ~ vont við e-n: <LOC FIG> ésser dolent amb algú, tractar malament algú; ♦ sá vondi: <RELIG> el maligne

von·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:
esperançat -ada, ple -ena d'optimisme: ♦ verið vonglaðir!: tingueu esperança!, no perdeu pas l'esperança!, siau optimistes!

von·góður, -góð, -gott <adj.>:
que té [plenes] esperances, esperançat -ada, ple -ena d'esperança: ♦ vera vongóður um e-ð: confiar totalment en una cosa, tenir plenes esperances en una cosa; ◊ vera vongóður um bata: tenir plenes esperances de curació; ♦ vera vongóður um að <+ inf.>: tenir plena esperança a <+ inf.>, confiar totalment a <+ inf.>

von·laus, -laus, -laust <adj.>:
desesperat -ada, sense esperances, mancat -ada d'esperança: ♦ það er vonlaust að <+ inf.>: és inútil <+ inf.>, no serveix de res <+ inf.>

von·legur, -leg, -legt <adj.>:
esperançat -ada: ♦ sem vonlegt var: com era d'esperar

von·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desesperació f, manca f d'esperança, desesper m

von·lítill, -lítil,-lítið <adj.>:
sense gaire esperances, amb poques esperances: ♦ vonlítið kapphlaup við tímann: una cursa desesperada contra el temps

vonska <f. vonsku, no comptable>:
1. (illska) dolenteria f (maldat & malícia)
2. (reiði) còlera f (ira)

vonskast <vonskast ~ vonskumst | vonskaðist ~ vonskuðumst | vonskast>:
irritar-se, enrabiar-se, enfadar-se (cast.), enfurismar-se: ♦ vonskast út af e-u: enfadar-se per una cosa (cast.), enrabiar-se per una cosa

vonsku·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de maldat

vonsku·veður <n. -veðurs, -veður>:
temporal m, borrasca f

von·svik <n.pl -svika>:
decepció f, desengany m

von·svikinn, -svikin, -svikið: decebut -uda

von·sæll, -sæl,-sælt <adj.>:
refiat -ada, que confia

vopn <n. vopns, vopn>:
arma f: ◊ kveð ég um hervopn og þann mann: canto les armes i l'heroi; ◊ oddhvass² ~ bitlaus³ ~ beitt¹ vopn: una arma punxeguda² ~ esmussada³ ~ esmolada¹; ◊ til vopna, borgarar!: a les armes, ciutadans!; ♦ bera vopn: portar arma, anar armat -ada; ♦ búa e-n vopnum: armar algú; ♦ grípa til vopna: <LOC FIG> prendre les armes, agafar les armes; ♦ hafa e-ð að vopni: <LOC GEN & FIG> usar una cosa com a arma; ♦ hálfsjálfvirkt vopn: arma semiautomàtica; ♦ hefðbundin vopn: armes convencionals; ♦ kaupa vopn: comprar una arma, adquirir una arma; ♦ leggja e-m vopn í hendur: <LOC FIG> afavorir algú; ♦ leggja niður vopnin: deposar les armes; ♦ leyfisskyld vopn: armes subjectes a permís [d'armes]; ♦ líffræðileg vopn: armes biològiques; ♦ óhefðbundin vopn: armes no convencionals; ♦ ólögleg viðskipti með vopn: tràfic il·legal d'armes; ♦ sjálfvirkt vopn: arma automàtica; ♦ slá vopnin úr höndum e-s: <LOC FIG> desarmar algú, deixar algú desarmat; ♦ svipta einhvern vopnum: desarmar algú; ♦ e-ð er beittast vopn[ið] e-s: <LOC FIG> una cosa és la millor arma d'algú, una cosa és l'arma més eficaç de què disposa algú; ♦ e-ð er eitt beittasta vopn sem til er gegn e-u: una cosa és una de les millors armes que hi ha contra...; ♦ tvíeggjað vopn: arma de doble tall; ♦ vopn til hernaðar: arma de guerra; ♦ vopnin snúast í höndunum á e-m: <LOC FIG> una cosa té l'efecte contrari de l'esperat per algú; ♦ → efnavopn “arma química”; ♦ → gereyðingarvopn “arma de destrucció massiva”; ♦ → höggvopn “arma de tall”; ♦ → kjarnavopn “arma nuclear”; ♦ → kjarnorkuvopn “arma atòmica”; ♦ → lagvopn “arma punxant”; ♦ → lífefnavopn “arma bioquímica”; ♦ → skotvopn “arma de foc”; ♦ → sportvopn “arma esportiva”; ♦ → sýklavopn “arma bacteriològica”; ♦ → vinnuvopn “arma reglamentària, arma de servei”; ♦ → þungavopn “arma pesant”

vopna <vopna ~ vopnum | vopnaði ~ vopnuðum | vopnað ║ e-ð ~ e-n>:
armar una cosa ~ algú: ♦ vopna sig: armar-se; ♦ → afvopna “desarmar”

vopna·brak <n. -braks, pl. no hab.>:
1. (glamur í vopnum) soroll m d'armes (so d'armes, dring de les armes): ◊ kylfan er honum strá, hann hlær að vopnabraki (ˈraʕaš kīˈδōn, רַעַשׁ כִּידוֹן): per a ell, la maça és palla, se'n riu del brunzit de les atzagaies
2. <FIG> soroll m de sabres

vopna·burður <m. -burðar, no comptable>:
impedimenta f, armes i equip portats pel guerrer: ◊ Kálfur gaf ekki því gaum og lét Finn bera í brott úr valnum og svo Þorberg. Var þá leitað að um sár þeirra og höfðu þeir engi sár banvæn. Höfðu þeir fallið fyrir vopnaburð og mæði: en Kálfur no féu cas i féu retirar en Finnur i també en Þorbergur d'entre els morts de la batalla. Miraren llurs ferides i veieren que cap d'ells en tenia que fossin mortals: havien caigut de cansament, sota el pes de llurs armes; ◊ um vorið er á leið er þess getið að Búi fór til Brautarholts. Hann fór jafnan einn saman. Ekki hafði hann vopnaburð meira en fyrr. Hann hafði knýtt um sig slöngu sinni: es conta que a les acaballes de la primavera en Búi va començar a anar a Brautarholt. Sempre hi anava tot sol; no portava més armes que abans. Duia la seva bassetja fermada al seu voltant

vopna·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
armament m

vopna·búr <n. -búrs, -búr>: arsenal m, polvorí m (cambra on es guarden les armes)

vopnaður, vopnuð, vopnað <adj.>:
armat -ada: ♦ vopnuð átök: conflictes armats

vopna·gnýr <m. -gnýs, no comptable>:
fragor m,f de les armes

vopna·hlé <n. -hlés, -hlé>:
armistici m

vopna·laus, -laus, -laust <adj.>:
desarmat -ada, inerme, sense armes

vopna·laust <adv.>:
sense armes

vopna·leit <f. -leitar, -leitir>:
control m de seguretat (dispositiu de seguretat que detecta l'eventual presència d'armes amagades al qui vol entrar a un edifici)

vopnaleitar·maður <m. -manns, -menn>:
agent m & f de control de seguretat

vopna·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
venda f d'armes: ♦ bann við vopnasölu: prohibició de venda d'armes

vopna·skipti <n.pl -skipta>:
variant de → vopnaviðskipti ‘tràfic d'armes; combat’

vopna·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
armeria f

vopna·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
mestre armer

vopnast <vopnast ~ vopnumst | vopnaðist ~ vopnuðumst | vopnast>:
armar-se

vopna·takmörkun <f. -takmörkunar, -takmarkanir. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
limitació f d'armes

vopna·viðskipti <n.pl viðskipta>:
1. (viðskipti með vopn, það að skipta á vopnum) tràfic m d'armes (comerç d'armes)
2. (orrusta) combat m (lluita a mà armada): ♦ eiga vopnaviðskipti við e-n: entaular combat armat amb algú

vopn·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:
mort -a per arma blanca

vopn·búinn, -búin, -búið <adj.>:
armat -ada, equipat -ada amb armes: ◊ í Ísrael voru átta hundruð þúsundir vopnfærra manna vopnbúinna, en í Júda fimm hundruð þúsundir manns: a Israel hi havia vuit-cents mil homes de guerra capaços de manejar l'espasa i ben armats, i a Judà, cinc-cents mil; ◊ þannig féllu alls af Benjamín á þeim degi tuttugu og fimm þúsundir vopnbúinna manna, og voru það allt hraustir menn: el nombre total de benjamites que periren aquell dia fou de vint-i-cinc mil homes armats, i tots ells foren valents; ◊ en mennirnir fimm, sem farið höfðu að kanna landið, fóru þangað upp eftir, tóku skurðlíkneskið, hökullíkneskið, húsgoðin og steypta líkneskið. En presturinn stóð fyrir utan hliðið ásamt mönnunum sex hundruð, vopnbúnum: els cinc homes que havien anat a explorar el territori hi van entrar, van agafar la imatge, l'efod, els terafim i l'estàtua de fosa. El sacerdot continuava a l'entrada, amb els sis-cents homes armats

vopn·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:
ardit -ida en el combat

vopn·fimi <f. -fimi, pl. no hab.>:
destresa f en el maneig de les armes

vopn·fimur, -fim, -fimt <adj.>:
destre -a en [el maneig de] les armes

vopn·fær, -fær, -fært <adj.>:
capaç de portar armes

vopn·laus, -laus, -laust <adj.>:
desarmat -ada, inerme, sense armes

vopn·safn <n. -safns, -söfn>:
1. (samsafn) col·lecció f d'armes (conjunt d'armes reunides com a afecció o hobby)
2. (stofnun) museu m d'armes (col·lecció d'armes, pública o privada, exposada al públic & edifici d'aquesta col·lecció)

vor, vor, vort: el nostre, la nostra

vor <n. vors, vor>: primavera f
	að vori: la primavera que ve
	á vorin: en primavera
	við fram eftir vorinu: fins ben entrada la primavera
	í vor: aquesta primavera
	í vor sem leið: la primavera passada

vora <vorar | voraði | vorað ║ verb unipersonal impersonal>: arribar la primavera
	það vorar: ja es fa primavera, la primavera ja va arribant

vor·goði <m. -goða, -goðar>:
adonis m vernal, adonis m de primavera (planta Adonis vernalis)

vor·jafndægur <n. -jafndægurs, -jafndægur. Emprat hab. en pl.>:
equinocci m de primavera

vor·kunn <f. -kunnar, no comptable>:
compassió f (commiseració, pietat): ◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verið í tilstilli um þetta, og lét vorkunn við sig: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués i va aconseguir que ell tingués pietat d'ella (→ várkunn)

vor·laukur <m. -lauks, -laukar>:
1. ceba tendra, calçot m (Tarr.), grell tendre (Mall.) (planta Allium cepa)
2. cebeta f [japonesa], ceba japonesa, ceba f d'hivern (planta Allium fistulosum) (→ pípulaukur)

vor·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc m de neu (planta Erica herbacea syn. Erica carnea)

vor·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
herba f de les morenes, morro m de porc (o: porcell) (Mall.), gatassa f (Men.) (planta Ranunculus ficaria syn. Ficaria verna)

vor·kolla <f. -kollu, -kollur>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

vos¹ <n. voss, vos>:
1. (blautt, illt og kalt veður) temps fred, humit i dolent (maltempsada): ◊ kátr vas'k opt í vási, þá's örðigt veðr skóf vindblásit segl vísa Strinda úti á fjörðum: Sovint, enmig de la maror freda i plujosa, m'he mantingut impàvid, de bon humor, quan un temps violent sacsava, allà fora, en els fiords, les veles inflades pel vent [de les naus] del rei dels estrindesos (o cal entendre més tost: ...allà fora, en els fiords dels estrindesos, les veles inflades pel vent [de les naus] del rei?); ◊ fer'k í vánda verju, verr nauð of mér snauðum; kösungr fær víst vömm í vási — en þat vas skömmu;: vaig amb una capa xereca; a mi, pobre que sóc, em resguarda contra la fretura; el cosset sense mànegues ben cert que sofreix dany en el fred i la pluja: d'això no h'ha fet gaire [que era així]
2. (útivist í vondu, blautu veðri) exposició f a un temps fred, humit i dolent (per haver de fer les feines del camp, guardar els ramats, haver estat de caça etc.): ◊ öll vóro söðuldýr sveita stokkin, ok of vanið vási und vegondom: totes les bísties de sella estaven amarades de suor, i exhaustes i enrederades (lit.: avesades al treball a la intempèrie, això és, hom els veia que havien estat molt de temps a fora) a causa d'haver estat a la intempèrie sota els homeiers; ◊ vesall léz vígs þeira, er scyldi váss gialda, oc sinn dag dapran, at deyia frá svínom, allri ørkosto, er hann áðr hafði: el miserable va fer avinent que era víctima d'aquells que li havien de pagar per la seva feina a la intempèrie (era el porqueret) i que era un dia trist aquell en què morint hauria de deixar els seus porcs i tot el bon menjar que havia tingut fins llavors
3. (máttleysi, þreyta af völdum útivistar í vondu, blautu veðri) fadiga f i fred m (cansament a conseqüència de l'exposició al mal temps i la humitat; fet d'estar moll i enrederat de fred per haver estat exposat a la maltempsada)
4. <FIG> estralls m.pl: ◊ rauðr eldr leikr bráðr at óru ráði of breiðan bœ, en œrnir atblásendr valda því vási: seguint les nostres ordres, el foc vermell juga arravatat per tota l'ampla vila, i noedors vigorosos són la causa d' (o: comanden) aquesta maltempsada (aquests estralls causats pels incendis)

vos² <n. voss, vos>:
<º> (kaun, útbrot, hrúður) crosta f (i, esp. la causada per la ronya)

vos·búð <f. -búðar, no comptable>:
1. (útivist í vosi) exposició f a un temps fred, humit i dolent (per haver de fer les feines del camp, guardar els ramats, haver estat de caça, haver viatjat etc.): ◊ víða vásbúð gat ek hingat; hugfullr víglundr byggvir helli nú um stund, fyr konu bing: grans són el fred i la mullena que he conegut fins [arribar] aquí; l'ardida arbreda del combat (= el guerrer) s'estatja ara per una estona dins la cova enlloc de fer-ho en el llit de la dona
2. (máttleysi, þreyta af völdum útivistar í vondu, blautu veðri) fadiga f i fred m (cansament a conseqüència de l'exposició al mal temps i la humitat; fet d'estar moll i enrederat de fred per haver estat exposat a la maltempsada)
3. (ferðavolk) fatigues f.pl del viatge (cansament causat per haver estat fent un viatge): ◊ hann var máttvana af þreytu og vosbúð: havia quedat sense forces a causa de l'esgotament i les penalitats del viatge

vosugur, vosug, vosugt <adj.>:
(skurfóttur) ronyós -osa, sarnós -osa (amb el cos ple de crostes de ronya)

vot·lendi <n. -lendis, -lendi>: mullera f

votta <votta ~ vottum | vottaði ~ vottuðum | vottað ║ e-ð>: certificar una cosa, donar fe d'una cosa
	ég votta að...: certifico que..., dono fe que...

vott·orð <n. -orðs, -orð>: 1. <GEN> certificat m
	2. rebut m, resguard m

vott·orður, -orð, -ort <adj.>: autenticat -ada per notari, legalitzat -ada per notari

vottur <m. vottar (o: votts) , vottar>:
testimoni m [ocular]: ♦ bera vott um e-ð: <LOC FIG> donar fe de; ◊ það ber vott um mikinn kjark: això dóna fe d'un gran valor

votur, vot, vott: humit -ida

vot·viðri <n. -viðris, -viðri>: 1. temps humit
	2. (vatnsveður) temps m de pluja, temps plujós (esp. amb plugim o brusquina)

vsk <abrev. de: virðisaukaskattur>: I.V.A. m
	samtals án VSK: total sense IVA
	samtals með VSK: total amb IVA
	undanþegið vsk: exempt d'IVA
	[verð] án vsk: [preu] sense IVA
	[verð] með vsk: [preu] amb IVA inclòs

vsknr. <abrev. de VSK-númer o virðisaukaskattsnúmer>:
<ECON> CIF m (codi d'identificació fiscal)

vægar <adv.>:
més benèvolament, més indulgentment: ♦ taka vægar á e-u: <LOC FIG> agafar-se una cosa més a la lleugera (o: mostrar més indulgència amb una cosa; o: no mirar tan prim una cosa); ♦ taka vægar á e-m: <LOC FIG> mostrar-se més condescendent amb algú (o: ésser més indulgent amb algú)

vægðar·laust <adv.>:
immisericordement, sense pietat, sense indulgències

vægur, væg, vægt <adj.>:
1. (mildur) indulgent (benèvol): ♦ með vægum orðum: <LOC FIG> ...per dir-ho suaument; ...i això és sense anomenar-ho amb el nom que li toca; ♦ vera vægur í kröfum: <LOC FIG> ésser poc exigent
2. (dómur) lleu (sentència: menys sever): ◊ vægari dómar fyrir örvæntingarfulla þjófa: sentències més lleus per als lladres desesperats
3. (veiki, sótt) de poca importància, lleu (mal, malaltia, dolència: no greu)
4. (efni) suau (substància)

vændi <n. vændis, no comptable>: prostitució f
	stunda vændi: exercir la prostitució

vændis·hús <n. -húss, -hús>: bordell m

vændis·kaupandi <m. -kaupanda, -kaupendur>:
client m de prostituta

vændis·kona <f. -konu, -konur>: prostituta f

vængja·skata <f. -skötu, -skötur>: mantellina <f>, milana cuacurta (peix Gymnura altavela)

vængja·sveppur <m. -svepps, -sveppar o -sveppir>: rossinyol m, picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

væng·stýfa <-stýfi ~ -stýfum | -stýfði ~ -stýfðum | -stýft ║ e-ð>:
1. <GEN> eixalar una gallina
2. <FIG> retallar el poder d'algú (o d'una institució)

vængur <m. vængs (o: vængjar), vængir>: ala f
	Red Bull gefur þér vængi: Red Bull et dóna ales

væni·sjúkur, -sjúk, -sjúkt: paranoic -a (que pateix de paranoia)

væni·sýki <f. -sýki, -sýkir>: <PSICOL> paranoia f

vænkast <vænkast ~ vænkumst | vænkaðist ~ vænkuðumst | vænkast>:
prendre millor caire, girar a millor: ♦ e-ð hefur að vænkast á ný: una cosa comença a anar de nou a millor; ♦ e-ð fer að vænkast: una cosa pren un tomb cap a millor

vænn, væn, vænt: 1. ben plantat -ada
	2. <FIG> maco -a, bonic -a, bo bona
		viltu vera svo vænn að <+ inf.>: series tan amable de <+inf.>?
	3. <sterkur> sòlid -a

vættur <m. vættar, vættir>: esperit benigne o protector

vættur <f. vættar, vættir>: esperit benigne o protector

vætu·dúnurt <f. -dúnurtar, -dúnurtir>:
epilobi m de Watson (planta Epilobium watsonii)

vætu·karsi <m. -karsa, pl. no hab.>:
créixens m.pl d'aigua (planta Nasturtium officinale syn. Nasturtium aquaticum syn. Rorippa nasturtium-aquaticum)

vöðva·krampi <m. -krampa, -krampar>: <MED> espasme m [muscular], rampa f, calambre m (cast.; ekki ritm./no lleng. lit.) (contracció involuntària i brusca, i, tot sovint, molt dolorosa, de múscul)

vöðvi <m. vöðva, vöðvar>: múscul m

vöfflu·járn <n. -járns, -járn>: 1. gofradora f, motlle m (o: planxa f) de fer gofres
	2. [rafmagns] vöfflujárn: gofradora f [elèctrica]

vöggu·vísa <f. -vísu, -vísur>: cançó f de bressol, vou-veri-vou m (Mall.)

vök <f. vakar, vakir>:
forat m en el glaç (d'un estany glaçat etc.): ◊ vök á ísnum: forat en el glaç

vökva <vökva ~ vökvum | vökvaði ~ vökvuðum | vökvað ║ e-ð>: 1. regar una cosa (acusatiu = camp, hort, terra & planta)
	2. <yfir e-ð>: ruixar (o: aspergir) una cosa amb aigua
	3. banyar una cosa (amb un raig de líquid, com si l'estiguessin regant)
		ég vökva þig með tárum mínum: et ruixo amb les meves llàgrimes
		veri hann eftirlæti bræðra sinna og vökvi fót sinn í olíu!: que ell sigui el privilegiat de sos germans i banyi el seu peu en oli!

vökva·hemill <m. -hemils, -hemlar>: fre hidràulic

vökva·þrýstingur <m. -þrýstings, -þrýstingar>: pressió hidràulica

vökvi <m. vökva, vökvar>: líquid m (fluid)

vökvunar·kanna <f. -könnu, -könnur>:
regadora f

völd* <f. valdar, valdir>: gavarró m, galda f, gualda f (planta Reseda luteola)

völlu <ac. pl.>:
<†> variant arcaica de → velli ac. pl. de → völlur “camp [pla]”

völlur <m. vallar, vellir>: 1. <GEN & ESPORT> camp m
		fara á völlinn: anar a l'estadi (a veure-hi una competició esportiva)
	2. (slétta) pla m, plana f (planúria)
	3. (flugvöllur) aeroport m
		fara út á völl: anar a l'aeroport
	4. (orrustuvöllur, vígvöllur) camp m de batalla
		halda velli: sortir victoriós (lit.: mantenir el camp)
		leggja e-n að velli: derrotar algú
		það er mikill völlur á honum: <LOC FIG> té molts fums, duu (o: porta) molts de fumses comporta (es comporta d'una manera molt vanitosa, està molt envanit)
		þéttur á velli: <LOC FIG> ferm -a com una roca

völska·eyra <n. -eyra, -eyru>: cerasti tomentós, banyeta f de plata (planta Cerastium tomentosum)

völsku·mál <n. -máls, -mál>:
francès m, llengua francesa: ◊ nú eru heiðingjar allir gengnir af skipum sínum ok ferr konungr heim í Sobríeborg hina góðu. Allt hyski hans gekk í mót honum, kona hans ok son, ok hin ljósa Rósamunda, dóttir hans, ok mælti hún þegar til fǫður síns: "Þér hétuð, er þér kœmið ór Franz, at þér skylduð fá mér úr Franz einn hertekinn fátœkjan mann, at kenna mér völskumál!": llavors tots els pagans se n'anaren del seu vaixell i el rei va tornar a casa, a la bona Sobríeborg. Tota la seva família va sortir a rebre'l: la seva dona, el seu fill i Rósamunda la rossa, sa filla, qui, de seguida, va parlar a son pare dient-li: "M'havíeu promès que quan tornaríeu de França em duríeu un presoner pobre perquè m'ensenyés el francès"

	Bjarni Vilhjálmsson, a la seva edició de les Ridddarasögur, volum IV, pàg. 57, reinterpreta el mot com a völsku mál ‘llengües franceses’.

völundar·hús <n.-húss, -hús>: laberint m

vönun <f. vönunar, vananir>: castració f

vör <f. varar, varir>:
1. <GEN & jaðar sársins> llavi m, morro m (Bal.) (GEN & vorera de ferida): ♦ efri vör: llavi m superior; ♦ neðri vör: llavi m inferior; ♦ með vörum: <BOT = varaskiptur> labiat -ada; ♦ ég bít í vörina á mér: em mossego el llavi; ♦ bíta í varirnar á sér: <LOC FIG> mossegar-se la llengua; ♦ ég var búinn að segja "já!" þegar ég beit í varirnar á mér og sagði sjálfum mér að halda kjafti: ja estava disposat a dir que "sí!" que em vaig mossegar la llengua i em vaig dir a mi mateix que callés; ♦ herpa saman varirnar: <LOC> serrar els llavis, pitjar els morros (Bal.); ♦ hreyfing varanna: el moviment dels llavis; ♦ orð hrutu af vörum mér: <LOC FIG> els meus llavis van deixar anar aquestes paraules; ♦ mér hraut þetta af vörum: vaig deixar escapar aquestes paraules
2. (lendingarstaður báta) grau m (cala que fa de desembarcador o embarcador i està tancada per palissada o paret)
3. <BOT> label m
4. <ENTOM> labre m

vörður <m. varðar, verðir>:
1. (gæslumaður, vökumaður) guarda m & f (persona que vetla i guarda una cosa): ♦ → húsvörður “porter, portera”; ♦ → lífvörður “guardaespatlles”; ♦ → næturvörður “guarda de nit, guarda nocturn”; ♦ → öryggisvörður “guarda de seguretat”
2. (gæsla & MIL) guàrdia f (vigilància & MIL): ♦ fara á vörð: <MIL> entrar de guàrdia; ♦ hafa vörð á sér: <LOC FIG> estar en guàrdia, estar alerta; ◊ Heinir lýstu mikinn drengskap, ok skáru upp herör, ok nefndu menn or þriðjungum, ok héldu vörð á sér nótt ok dag, ok tóku samheldi sitt um alla Heiðmörk: els heidmarquesos van fer gala de gran intrepidesa i feren una crida general a les armes i feren lleva d'homes als thridiungs i es mantenien alerta dia i nit i van estendre la seva aliança per tota la Heidmarca; ♦ halda vörð: <MIL> fer guàrdia, estar de guàrdia; ♦ standa vörð um e-ð: <LOC FIG> vetllar per una cosa; ♦ vera á verði [gagnvart e-m]: <LOC FIG> estar en guàrdia [amb algú], anar alerta [amb algú]; ♦ “Nýi vörðurinn” í Berlín eftir Friedrich Schinkel: <ART> la “Nova Guàrdia” de Friedrich Schinkel a Berlín
3. <MIL = varðmaður> sentinella m
4. <FIG = verndari> guardià m, guardiana f, salvaguarda m & f: ♦ vörður hefðarinnar: guardià de la tradició; ♦ vörður laganna: guardià de la llei

vörn <f. varnar, varnir>:
defensa f: ♦ búast til varnar: oferir (o: oposar) resistència; ♦ koma engum vörnum við: <ESPORT> no tenir defensa possible, no poder aturar el xut (dit esp. del porter); ♦ sikileysk vörn: <ESCAC> defensa siciliana; ♦ snúa vörn í sókn: passar de la defensa a l'atac, contraatacar; ♦ til varnar e-u: en defensa de...; ♦ varnir líkamans: <MED> les defenses del cos; ♦ vera í vörn: estar a la defensiva; ♦ → nauðvörn“legítima defensa”; ♦ → sjálfsvörn“autodefensa, defensa pròpia”

<†> vörr <f. varrar, verrir>:
variant arcaica de → vör “llavi”

vörtóttur, vörtótt, vörtótt <adj.>:
berrugós -osa

vörtu·blað <n. -blaðs, -blöð>:
variant de → vörtukransblað ‘volantí tropical’

vörtu·brá <f. -brár, -brár>:
<MED> nevus berrugós

vörtu·kollur* <m. -kolls, -kollar>:
pimpinella f de moro (planta Sanguisorba verrucosa)

vörtukrans·blað <n. -blaðs, -blöð>:
volantí m tropical (planta Ceratophyllum submersum)

vörtu·mjólk <f. -mjólkur, -mjólkur>:
lleteresa f, lletrera f (designació de les plantes del gènere Euphorbia)

vörtu·smokkur <m. -smokks, -smokkar>: pop blanc (mol·lusc Eledone cirrhosa)

vörtu·svín <n. -svíns, -svín>:
facoquer m (mamífer Phacochoerus aethiopicus)

vöru·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur>:
despatx m de mercaderies: ♦ vöruafgreiðsla [og vörumóttaka] heimiluð kl. 08-11: excepte càrrega / descàrrega de mercaderies 08-11 h. (indicació en zona d'estacionament prohibit)

vöru·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
transportista m & f, camioner m, camionera f

vöruflutninga·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
transportista m & f, camioner m, camionera f

vöru·geymsla <f. -geymslu, -geymslur>: magatzem m

vöru·listi <m. -lista, -listar>: catàleg m de productes

vöru·merki <n. -merkis, -merki>: marca f comercial
	skrásett vörumerki: marca registrada

vöru·númer <n. -númers, -númer>:
<ECON> número m d'article, codi m d'article (número d'identificació d'una mercaderia determinada)

vöru·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: factura f

vöxtur <m. vaxtar, vextir>: 1. creixement m
		færast í vöxt: <LOC FIG> augmentar [excessivament], créixer [massa] (una cosa)
	2. <FIG> increment m
	2. constitució física
		íþróttamannslegur að vexti: de constitució atlètica
		mikill vexti: gran i gros -ossa (pel que fa a la seva constitució física)
		stór vexti: gran, alt (d’estatura)
	4. svo er mál með vexti að <+ indic.>: la cosa és que <+ indic.t>

vöxun <f. vöxunar, vaxanir. Pl. no hab.>: depilació f amb cera
	vöxun á fótleggjum: depilació amb cera de les cames

WC-bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m de lavabo, granereta f de wàter (Mall.)

X-litningur <m. -litnings, -litningar>:
cromosoma X m

El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	I-Í	J	K	L	M	N
Ní	O	Ó	P-Q	R	Sa	Se	Si	Sk
Sl	So	Sp	St	Su	T-Ú	V-X	Y-Ö	ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 12/08/97

LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ