Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SP

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Χορός·

<...>
ἀλλ᾽ ἁ μοιριδία τις δύνασις δεινά·
οὔτ᾽ ἄν νιν ὄλβος οὔτ᾽ Ἄρης,
οὐ πύργος, οὐχ ἁλίκτυποι
κελαιναὶ νᾶες ἐκφύγοιεν.
<...>
μή νυν προσεύχου μηδέν: ὡς πεπρωμένης
οὐκ ἔστι θνητοῖς συμφορᾶς ἀπαλλαγή.
 
   
Chor:
<...>
Car el destí és una força terrible:
res no li podria escapar:
ni l'opulència, ni la guerra,
ni torre, ni fosques naus que cruixen batudes per les onades
.
<...>
“No facis cap prec: de la desgràcia assignada pel Destí,
no hi ha per als mortals escapada”.
 
   
Sòfocles/Carles Riba, Antígona, v. 951-954 i 1337-1338.
 
       
spað <n. spaðs, no comptable>:
trinxat m
♦ hakka ~ brytja e-ð í spað: <GENtallar una cosa trinxant-la a bocinets, trinxar una cosa
♦ hakka ~ brytja e-n í spað [með hnífi ~ sveðju]: <LOC FIGtrinxar algú, cosir algú a ganivetades [amb un ganivet ~ una ganiva]
♦ höggva e-ð í spað: tallar una cosa a bocinets

spaða·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
dama f de piques
◊ “Spaðadrottningin” eftir Pjotr Tsjaíkovskíj: “La dama de piques” d'en Piotr Txaicovsqui

spaða·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
rei m de piques

spaða·laga <adj. inv.>:
<BOTespatulat -ada

spaði <m. spaða, spaðar>:
1. (grunn sleif eða skeið, sparslspaðiespàtula f (eina & estri de cuina)
2. (fleytisleifescumadora f, llossa f (Mall.) (esbromadora)
3. (einn af fjórum litum í spilumpica f, piques f.pl (carta de joc de cartes francès)
♦ halda [vel] á spöðunum: <LOC FIGjugar bé les seves cartes
4. (lítil reka & flugvélarspaði & skrúfuspaðipala f, palafanga f (fanga o pala petites, de fulla quadrada o romboïdal & pala d'hèlix. L'spaði és més petit que no l'skófla o reka)
♦ taka í spaðann á e-m: <LOC FIGfer una encaixada de mans amb algú
♦ → badmintonspaði “raqueta de bàdminton”
♦ → borðtennisspaði “paleta de ping-pong”
♦ → flugnaspaði “paleta matamosques, paleta de matar mosques”
♦ → prestaspaði “paleta cerimonial per a llançar una palada de terra simbòlica damunt el taüt als enterraments”
♦ → tennisspaði “raqueta de tennis”
♦ → tertuspaði “paleta de servir pastís”
♦ → torfspaði “pala de tallar torba a la torbera per extreure-la'n”
♦ → undirristuspaði “palafanga-aixada o palafanga-càvec per a tallar pans d'herba i aplanar thúfurs o hummocks”
5. (mylluspaðiantena f (de molí)
6. (þyrluspaðirotor m (d'helicòpter)
7. spaðar <m.pl spaða>: (kragaendaralçacoll m [llarg], rabat m (gal·l.) (coll llarg, que arriba fins al pit, de pastors protestants, jutges etc.)

spagettí <n. spagettís, no comptable>:
<CULINespagueti m (fl./pl.: espaguetis)
♦ spagettíið: els espaguetis
♦ þegar spaghettíið er al dente, helltu þá vatninu af og settu spaghettíið í skálina: quan els espaguetis estiguin al dente, aboca'n l'aigua i posa'ls a la plata

spagettí·skammtari <m. -skammtara, -skammtarar>:
dosificador m d'espagueti[s]

spagettí·töng <f. -tangar, -tengur (o: -tangir)>:
pinces f.pl d'espagueti, pinces f.pl de servir espagueti

spagettí·vestri <m. -vestra, -vestrar>:
espagueti-wèstern m

spaghettí <n. spaghettís, no comptable>:
variant ortogràfica de → spagettí “espaguetis”

spakið:
supí de → spekja “calmar, apaivagar, assossegar”

spak·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (friðsamlegurpacífic -a (que no té intencions ofensives)
◊ gørið sem ek sagða, ok munu þér þá ná at halda lífinu, ef þér eruð spaklátir friðmenn, þvíat ek er guðhræddr maðr (facite quod dixi et vivetis si pacifici estis, Deum enim timeo)feu el que us dic i salvareu la vida, si sou gent de pau honrada, car jo sóc un home temerós de Déu
2. (kyrrláturtranquil -il·la (calmat, quiet, assossegat)

spak·lega <adv.>:
1. (friðsamlegaassossegadament (pacíficament, tranquil·lament)
♦ fara spaklega: comportar-se pacíficament i prudentment
◊ þetta sjá góðgjarnir menn að þau vandræði mundu af standa ef þingheimurinn berðist að seint mundi bætur bíða. Er þá gengið í milli og verða skildir og snúið málum til sættar og var Oddur ofurliði borinn og varð undan að láta fyrir því að bæði var að hann þótti þyngra málahlut eiga að flytja enda varð hann aflvani fyrir liðs sakir. Var þá það mælt að Oddur mundi tjalda á brottu úr þinghelgi en ganga til dóma og að nauðsynjum sínum, fara með sig spaklega, sýna enga þrjósku né hans menn. Sitja menn nú yfir málum og leita að sætta þá og horfir Oddi þunglega fyrir það mest að mikið ofurefli var í móti: alguns homes de bona voluntat varen veure que si tots els que assistien al þing arribaven a les mans en resultarien conflictes que trigarien a trobar solució. Aleshores s'hi ficaren enmig i els separaren i reorientaren les raons vers un acord de conciliació i l'Oddur es va veure aclaparat per la superioritat de forces dels seus adversaris i hagué de cedir, car, d'una banda, hom considerava que era precisament ell el qui havia de defensar la part més difícil del plet i, d'una altra banda, perquè ell i els seus partidaris estaven en inferioritat de forces. Aleshores es va decidir que l'Oddur plantés les seves tendes fora del þinghelgi, el redol sagrat del þing, però que, altrament, podia anar als judicis i atendre-hi els seus afers i interessos, havent-s'hi emperò de comportar de manera pacífica, no mostrant cap encaparrotament, ni ell ni els seus homes. Després d'això, es van tornar a asseure per debatre els afers en curs, cercant de trobar-hi arranjaments conciliatoris i les perspectives d'èxit de l'Oddur semblaven forç dolentes sobretot perquè s'enfrontava a uns adversaris molt superiors a ell en forces (vocabulari: #1. bera e-n ofurliði: Cf. Baetke 19874, pàg. 46: bera e-n ofrliði jmd. (durch Übermacht) überwältigen; #2. vandræði: Cf. Baetke 19874, pàg. 696: vand-ræði n. <...> (pl. auch) Feindseligkeiten, Zwistigkeiten; #3. þrjózka: Cf. Baetke 19874, pàg. 783: þrjózka f. Widersetzlichkeit, Aufsässigkeit; )
Háreks var ekki við kostur og stóð honum elli (segir sagan) en hver hinna sem á þingi voru stungu höfðum hver að öðrum og fór allt á sömu leið sem hið fyrra sumarið. En allur þingheimurinn lofaði hversu spaklega var að málinu farið[aquell any] en Hárekur no hi era per mor de la seva vellesa (segons es conta a la història), però cadascun dels [seus] que eren al þing varen ajuntar els caps l'un amb l'altre i tot va anar igual com ho havia fet l'estiu anterior. I tots els assistents al þing varen lloaren la forma tranquil·la com en Barði havia menat el seu cas (vocabulari: #1. stinga höfðum hver að öðrum: En Baetke 19874 no dóna pas entrada a aquesta locució. La tradueixo literalment: picaren amb els caps un amb l'altre, sense saber realment què vol dir. Potser, si tenim en compte el que havia passat l'estiu anterior (og fær Barði ekki frekara svar að því sinni og fer við so búið heim), podríem interpretar-la en el sentit que els de la part demandada no li donaren pas contesta a la seva reclamació de compensació)
◊ Valdimar konungur hafði það vor úti her mikinn í Danmörk og hélt liðinu norður í Víkina. Þegar hann kom í veldi Noregskonungs þá höfðu bændur fyrir safnað og múg manns. Konungur fór friðsamlega og spaklega en hvar sem þeir fóru við meginland þá skutu menn á þá og þótt einn eða tveir væru og þótti Dönum það fullur illvilji landsmanna. En er þeir komu til Túnsbergs þá stefndi Valdimar konungur þar þing á Haugum en ekki sótti til úr héruðum: el rei Valdimar va aplegar aquella primavera una gran host a Dinamarca i després es dirigí amb la flota cap al nord, cap a la Vík. Quan va arribar als territoris del rei de Noruega, els pagesos ja hi havien aplegat una gran munió d'homes. El rei s'hi va captenir pacíficament i tranquil·lament, però onsevulla que ell i els seus homes anessin per terra, els pagesos els disparaven i encara que només fossin un o dos i els danesos varen considerar que aquell fet palesava a bastament l'absoluta mala voluntant que els noruecs els tenien. I quan varen arribar a Túnsberg, el rei Valdimar va convocar una assemblea a Haugar però no hi assistí ningú dels districtes d'allà
◊ Ólafur konungur fór með liði sínu ofan til Orkadals. Fór hann allspaklega og með friði: el rei Olau va baixar amb la seva host a la vall de l'Orkadalur. [En tot moment] es va comportar tranquil·lament i pacíficament
◊ Ólafur konungur byrjar ferð sína, fór fyrst upp um Smálönd og kom fram í Vestra-Gautland, fór spaklega og friðsamlega en landsmenn veittu þeim góðan forbeina. Fór konungur til þess er hann kom ofan í Víkina og svo norður eftir Víkinni til þess er hann kom í Sarpsborg. Dvaldist hann þá þar og lét þá þar búa til vetursetu. Gaf konungur þá heimleyfi mestum hluta liðsins en hafði með sér það af lendum mönnum er honum sýndist. Þar voru með honum allir synir Árna Armóðssonar. Voru þeir mest virðir af konungi: el rei Olau va començar el seu viatge i primer va pujar pels Smálönd i d'allà va arribar fins al Gautland occidental; es comportava tranquil·lament i pacíficament, i la gent del país li feien una bona rebuda. El rei va prosseguir el seu viatge fins a baixar cap a la Vík i d'allà va continuar, resseguint la Vík, cap al nord fins que va arribar a Sarpsborg. Aleshores va romandre allà i va fer engegar els preparatius per passar-hi l'hivern. El rei va donar aleshores permís a la major part dels homes de la seva host perquè anessin a ca llur, retenint al seu costat la quantitat de lendir menn que li va semblar oportuna. Amb ell varen restar allà tots els fills de l'Árni Armóðsson. El rei els tenia en gran estima més que a ningú altre
◊ síðan er konungur sótti ofan af fjallinu þá var bær sá fyrir þeim er á Súlu heitir í ofanverðri byggðinni í Verdælafylki. En er þeir sóttu ofan að bænum þá lágu akrar við veginn. Konungur bað menn fara spaklega og spilla eigi eng fyrir bónda. Gerðu menn það vel meðan konungur var við en þær sveitir er síðar fóru, þá gáfu ekki þessu gaum og hljópu menn svo um akurinn að hann var allur lagður að jörðu: de seguida després de davallar del puig, el rei i els seus homes es varen trobar el mas que es diu á Súlu, a les terres altes habitades del fylki dels Verdælir. Quan anaven baixant cap al mas, a banda i banda del camí hi havia conradissos. El rei va pregar als seus homes que es comportessin pacíficament i que no follessin la prada del pagès. Els homes del rei ho varen fer mentre el rei hi era present, però els grups d'homes que venien darrere ells, no tingueren gens d'esment i trepitjaren el sembrat de manera que tot ell va quedar trepitjat per terra
◊ nú á eg hér nokkuru heimilla að veita nokkura frían er þeir misgera við mig en þá er þeir hötuðust við guð. Nú vil eg að menn fari spaklega og geri engi hervirki. Vil eg fara fyrst til fundar við bændur. Og sættumst vér, þá er vel, en ef þeir halda bardaga í móti oss þá eru þar tveir kostir fyrir höndum og ef vér föllum í orustu, þá er því vel ráðið að fara þangað eigi með ránfé, en ef vér sigrumst þá skuluð þér vera arftökumenn þeirra er nú berjast móti oss því að þeir munu þar sumir falla en sumir flýja og hafa hvorirtveggju fyrirgert allri eigu sinni: ara bé, aquí, on ells han actuat malament en contra meu, em sento més inclinat a mostrar alguna clemència que no pas allà quan ells foren hostils a Déu. Així doncs vull que els homes de la meva host es comportin pacíficament i que no facin estralls o destrosses. De primer vull veure els pagesos i si arribem a un acord de conciliació, estarà bé, però si [no volen reconciliar-se amb Nós, sinó que] volen lliurar batalla contra nosaltres, aleshores tindrem dues opcions: si morim a la batalla, haurem pres una bona decisió de no marxar cap a l'altre món amb el botí d'un pillatge, i, si hi obtenim la victòria, vosaltres sereu els heureus d'aquells que hagin lluitat contra nosaltres, car d'ells uns hi moriran i els que no, fugiran, però tant els uns com els altres hi hauran perdut a totes llurs propietats
◊ Steinþór svarar: "Þess var von að Snorri mundi þola mönnum lög. Og ef hann fer eigi inn til Álftafjarðar þá sé eg eigi til hvers vér þurfum liðsfjölda þenna því eg vil að menn fari spaklega þó að vér höldum málum vorum til laga. Sýnist mér ráð Þórður frændi," segir hann, "að þér Breiðvíkingar séuð hér eftir því að þar mun minnst til þurfa að í komi með ykkur Þorbrandssonum": l'Steinþór li va respondre: “era d'esperar que l'Snorri toleraria les accions d'altres manades per la llei. I si ell no va al fiord d'Álftafjörður, no veig per què nosaltres hem de menester aquesta tropa tan nombrosa, car vull que els nostres homes es comportin de manera pacífica i prudent per més que estiguem procedint en la nostra causa a dreta llei. Per això, considero oportú, Þórður, germà meu”, li va dir, “que vosaltres, els de Breiðarvík, resteu aquí quan nosaltres marxem, car de segur que només caldrà el més ínfim pretext perquè els fills d'en Þorbrandur i vosaltres arribeu a les mans”
◊ þá svarar Snorri goði: "Eigi skal þeim verja bæinn og skal Steinþór ná lögum því að hann mun viturlega og spaklega fara með sínu máli. Vil eg að allir menn séu inni og kastist engum orðum á svo að af því aukist vandræði manna": aleshores el godó Snorri els va contestar: “Que ningú no els impedeixi l'entrada al mas. L'Steinþór ha de poder satisfer les seves exigències legals, car procedirà assenyadament i amb discreció en la seva causa. Vull que tots els homes resteu dedins i que no s'intercanviïn paraules que agreugin encara més el conflicte”
2. (viturlegaassenyadament (amb perspicàcia o intel·ligència, amb enteniment, amb el cap, judiciosament)
◊ ok er hann var þar kominn með sínu fǫruneyti, þá kom Sigurðr konungr í hǫllina með ǫllu sínu fǫruneyti, skrýddr ǫllum konungsskrúða; hann gekk fyrir Óláf konung, ok kvaddi hann ástsamliga, ok bauð honum ok ǫllum hans mǫnnum til þess fagnaðar, er hann hafði búa látit, ok bað hann með sér vera svá lengi sem hann vildi, ok fór um þat mǫrgum fǫgrum orðum; síðan gekk hann til sætis hjá Óláfi; þá tókust konungarnir at talast við mart spakliga, ok drukku með mikilli gleði ok skemmtan: i quan ell [=el rei Olau] s'hagué assegut amb el seu seguici, el rei Sigurd va entrar dins la hǫll amb tot el seu seguici, abillat amb tots els seus ornaments reials. Va anar davant el rei Olau i el saludà afectuosament, [donant-li a ell i a tots els seus homes la benvinguda] i convidant-lo, a ell i tots els seus homes, a la festa que els havia fet preparar, pregant-li que romangués a ca ell tant de temps com volgués i ho va dir amb moltes de belles paraules. Després, es va asseure al costat del rei Olau. Aleshores els dos reis començaren a parlar entre ells sobre mantes coses serioses, mentre bevien amb gran alegria i diversió
♦ þetta var spaklega mælt: el que s'ha dit és molt assenyat
3. (framsýnilegaprovidentment (preveient necessitats futures o possibles)
◊ Óláfr konungr heyrði menn sína hallmæla Sigurði, mági sínum, um þat er þeir drukku annan hvern dag mjólk, en eigi mungát, ok fyrir þat ávítaði hann þá mjǫk, ok segir, at Sigurðr konungr gerði þat spakliga: Þvíat sárum mǫnnum hentir betr mjólk en mungát: el rei Olau va sentir que els seus homes malparlaven del seu padrastre, el rei Sigurd, perquè [per culpa d'ell] cada dia havien de beure llet en lloc de cervesa i els va reprendre fort per fer-ho, dient-los que el rei Sigurd ho feia providentment ja que als homes ferits els convé més la llet que no pas la cervesa

spak·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (friðsamlegur, kyrrláturplàcid -a (pacífic & suau)
2. (rólegurassossegat -ada (tranquil, calmat)
3. (hesturtranquil -il·la (cavall) (spakur)
4. (vitursavi sàvia (prudent, assenyat)
◊ og um daginn eftir verða þeir síðbúnir og ríður Þorgeir á leið með þeim ofan með Djúpá og ríða þeir Finnbogi í Fell um kveldið. Þar bjó þá Drauma-Finni son Þorgeirs. Var hann spakur maður og vitur. Hann var eigi sammæddur við aðra sonu Þorgeirs. Hann var finnskur að móðurkyni og hét Leikný móðir hans. Hann tók harðla vel við þeim. Marga hluti tala þeir spaklegai l'endemà es posaren tard en marxa i en Þorgeir els va acompanyar una tirada del camí, resseguint amb ells per avall un tros del curs del riu Djúpá. [D'allà En Finnbogi i el seu company continuaren totsols.] En Finnbogi i el seu company arribaren a Fell al vespre. Allà hi vivia en Drauma-Finni, en Finni dels Somnis, el fill d'en Þorgeir. Era un home tranquil i savi. No tenia la mateixa mare que els altres fills d'en Þorgeir. Era lapó per part de mare i sa mare nomia Leikný. Els va donar una calorosa benvinguda. Varen parlar tranquil·lament de moltes de coses (En comparació, en Frank Fischer 1914:141 tradueix: Thorgeir sah, daß Finnbogi in jeder Beziehung ein trefflicher Mann war und wohlgeschaffen. Den Tag darnach machten sie sich spät auf die Reise, und Thorgeir ritt mit ihnen die Tiefache hinunter. Bis zum Abend ritten sie nach Berg. Dort wohnte Traum-Finni, der Sohn Thorgeirs, der war ein kluger und weitsichtiger Mann. Er war ein Stiefbruder der andern Thorgeirssöhne. Mütterlicherseits war er von lappischer Herkunft; seine Mutter hieß Leikny. Der nahm sie auf das herzlichste auf. Sie unterhielten sich über mancherlei, lange und vernünftig; en Frank Fischer interpreta doncs l'adverbi modal spaklega com a vernünftig: varen estar parlant de moltes de coses, durant molta d'estona i de manera assenyada. La interpretació de spaklega com a adverbi modal de cada vegada em satisfà menys perquè no resulta lògic que es remarqui que dues o més persones tinguin una conversa plàcida, sinó que això és quelcom que es dóna per pressuposat. Per això tendeixo a pensar que hem d'analitzar spaklega com a forma d'acusatiu plural masculí de l'adjectiu spaklegur, el significat del qual, en aquest context, tindria a veure amb el do de la segona visió d'en Finni i la seva capacitat oniromàntica -draumspak[lig]r- i com a [clari]vident recordant la famosa dita spá er spaks geta )
XXIV. Sonr. A hinum næsta fundi, er ek var á tali við yðr, herra! þá heyrða ek af yðrum munni spakliga rœðu ok nytsamliga, hverjum er nema vill, til þeirrar íþróttar sem sú rœða var um gør, ok hefi ek síðan þá rœðu hugleidda, ok vænti ek, at ek muna mjǫk hugfest hafa til minnis flesta alla þá hluti, er þar var umtalat, hverja gæfu sem ek ber til fram á leið at fylgja; en ek munda þó þess þurfa, sem hverr annarra, at fylgja vel ǫllu því, er maðr verðr góðs áskynja; eru ok vænni þeir til er hugleiða en hinir er gleyma (Espill, cap. 24, p. 55): XXIV. Fill a la nostra proppassada trobada, senyor, en què vaig parlar amb vós, vaig sentir de la vostra boca un parlament perspicaç i útil per a qualsevol que vulgui agafar l'ofici sobre el qual va versar el vostre parlament i de llavors ençà he reflexionat molt sobre aquest parlament i espero haver fermament fixat en la memòria la major part de coses de les quals s'hi va tractar, sigui quina sigui la sort que m'hi hagi d'acompanyar en el futur, jo hauré de seguir bé, com qualsevol altre, tot allò que un hagi après de bo: tambés és més d'esperar que ho assoleixin els qui ho tinguin present que no pas aquells que ho oblidin
◊ nú eptir þeira dœmum, alls vér erum einnar tungu, þó at gǫrzk hafi mjǫk ǫnnur tveggja eða nǫkkut báðar, til þess at hœgra verði at ríta ok lesa, sem nú tíðisk ok á þessu landi, bæði lǫg ok áttvísi eða þýðingar helgar, eða svá þau in spakligu frœði, er Ari þórgilsson hefir á bœkr sett af skynsamligu viti, þá hefi ek ok ritit oss íslendingum stafróf, bæði látínustǫfum ǫllum þeim er mér þótti gegna til várs máls vel, svá at réttrœðir mætti verða, ok þeim ǫðrum, er mér þótti í þurfa at vera, en ór váru teknir þeir, er eigi gegna atkvæðum várrar tungu. Ór eru teknir samhljóðendr nǫkkurir ór látínustafrófi, en nǫkkurir í gǫrvir. Raddarstafir e[ru] engir ór teknir, en í gǫrvir mjǫk margir, því at vár tunga hefir flesta alla hljóðs eða raddar: ara doncs, seguint llurs exemples, i atès que nosaltres [i els anglesos] tenim una mateixa llengua, encara que una de totes dues [llengües] hagi canviat molt o bé que ho hagin fet una mica totes dues, i per tal que ens resulti més fàcil d'escriure i de llegir (coses aquestes que ara també s'han convertit en quelcom d'usual en aquest país) tant les lleis com les genealogies o les traduccions de textos sagrats o les obres d'erudició perspicaç (?) que l'Ari Þorgilsson, amb gran enteniment, va posar en llibres, [perquè resulti més fàcil fer-ho, doncs,] jo també he confegit per a nosaltres, els islandesos, un alfabet, i ho he fet tant amb totes les lletres llatines que he considerat que s'esqueien bé a la nostra llengua de manera que hi podrien mantenir llur pronunciació [llatina] correcta, com amb l'afegiment d'aquelles altres lletres que m'han semblat que n'hi havia necessitat en el nostre alfabet, mentre que n'he excloses aquelles que no s'escauen als sons de la nostra llengua. [Ras i curt:] n'he exclòs algunes consonants de l'alfabet llatí i n'hi he afegit algunes [de noves]; [en canvi,] no n'he exclòs cap vocal, ans al contrari, n'hi he creades moltes [de noves] car la nostra llengua té gairebé totes les sonants o vocals (vocabulari: #1. réttrœðr: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874, no li dóna entrada al seu diccionari. El significat sembla haver estat: que manté en norrè la seva pronunciació [llatina]; #2. atkvæði: Cf. Baetke 19874, pàg. 31, no dóna pas al mot atkvæði cap significat que escaigui al nostre context. El context exigeix un significat [sistema de] sons; en la llengua moderna el mot hi vol dir síl·laba)
♦ vera spaklegur á svip: semblar llest, fer cara de llest
5. (spádómslegur, spásögulegurprofètic -a, màntic -a (que ajuda a profetitzar o que té a veure amb la màntica)
◊ valði henni Herfǫðr ǀ hringa- oc menfé, ǁ spiǫll spaclig (= galdrasöngvar, töfraþulur ǀ oc spáganda; ǁ sá hon vítt oc um vítt ǀ of verǫld hveria: Herfǫðr, el senyor de les hosts, li va triar un tresor en braçalets i en torques, paraules de l'art màntica i vares de profetessa[, i, a canvi,] ella va veure [per a ell] per cada món, lluny i [més] lluny

spak·læti <n. -lætis, no comptable>:
(kyrrlætitranquil·litat f (calma, quietud)
◊ gjöra nú menn mikinn róm að máli Barða og þykir þunglega svarað með slíku spaklæti sem þessa er beiðst: els assistents llavors varen aclamar molt el parlament que havia fet en Barði alhora que els semblava exagerada la rèplica d'en Gísli, atesa la tranquil·litat amb què s'havia presentat la demanda de compensació

spak·máll, -mál, -mált <adj.>:
que parla sàviament o assenyadament

spak·málugur, -málug, -málugt <adj.>:
que parla sàviament
◊ hann var lundaðr á þann veg: kyrrlátr ok hugaðsamr, ok er hann sat með félǫgum sínum ok fátt var manna í hjá, þá var hann glaðr ok málrœtinn, en optast fámálugr í fjǫlmenni, orðfœrr ok spakmálugr, þá er hann var á stefnum, hógværr ok lítillátr við vini sína: el seu tarannà era de la mena següent: tranquil i mesurat, i quan seia amb els seus amics o amb poca gent era jovial i parlador. Entre molts[, en canvi,] solia ésser home de poques paraules. En els col·lotges parlava amb destresa i seny. Amb els seus amics es captenia amb benvolença i modèstia (vocabulari: #1. hugaðsamur: Cf. Baetke 19874, pàg. 279: ruhig, sanftmütig; #2. orðfær: Cf. Baetke 19874, pàg. 471: wort-, redegewandt; #3. hógvær: Cf. Baetke 19874, pàg. 267: von ruhigem Wesen, umgänglich, sanft; zahm, zutraulich; )

spak·menni <n. -mennis, -menni>:
persona sàvia o molt assenyada

spak·mæli <n. -mælis, -mæli>:
1. (kjarnyrðiaforisme m (màxima sentenciosa, dita [plena] de saviesa, apoftegma)
2. (málshátturadagi m, dita f (aforisme antic, proverbi)
◊ hann samdi þrjú þúsund (ʃəˈlɔʃɛθ   ʔălāˈφīm, שְׁלֹשֶׁת אֲלָפִים) spakmæli (māˈʃāl, מָשָׁל) og kvæði hans (ʃīˈr-ō, שִׁירוֹ) voru eitt þúsund og fimm talsins (ħămiʃˈʃāh   wā-ˈʔālɛφ, חֲמִשָּׁה וָאָלֶף)va compondre tres mil proverbis i els seus poemes foren mil cinc en nombre
◊ spakmæli yðar (ziχrɔnēi̯-ˈχɛm, זִכְרֹנֵיכֶם) eru ösku-orðskviðir (miʃˌlēi̯־ˈʔēφɛr, מִשְׁלֵי-אֵפֶר), vígi yðar eru leirvígi: les vostres velles màximes són proverbis de cendra, els vostres baluards són baluards d'argila
◊ ég hneigi eyra mitt að spakmæli (lə-māˈʃāl, לְמָשָׁל), ræð gátu mína (ħīδāˈθ-ī, חִידָתִי) við gígjuhljóm: presto orella a una vella màxima, endevino el meu enigma al so de l'arpa
◊ en auk þess sem prédikarinn var spekingur (ħāˈχām, חָכָם), miðlaði hann og mönnum þekkingu og rannsakaði og kynnti sér og samdi mörg spakmæli (məʃāˈlīm, מְשָׁלִים)i l'eclesiastès, a més a més d'ésser savi, també va ensenyar la ciència als homes i va examinar i encercar i compondre molts de proverbis
◊ þessi spakmæli (—, ) eru líka eftir spekinga (la-ħăχāˈmīm, לַחֲכָמִים): Hlutdrægni í dómi er röng: aquestes dites són igualment [dites] dels savis: prendre partit en un judici està malfet
◊ eins og lærleggir hins lama hanga máttlausir, svo er spakmæli (ū-māˈʃāl, וּמָשָׁל) í munni heimskingjanna (χəsīˈlīm, כְסִילִים)així com les cuixes del coix pengen sense força, aixé és un proverbi a la boca dels beneits
◊ eins og þyrnir, sem stingst upp í höndina á drukknum manni, svo er spakmæli (ū-māˈʃāl, וּמָשָׁל) í munni heimskingjanna (χəsīˈlīm, כְסִילִים)com una espina que es clava a la mà d'un embriac, així és un proverbi a la boca dels beneits
◊ spekin (ἡ σοφία -ίας, ἐν θησαυροῖς σοφίας παραβολαὶ ἐπιστήμης) býr yfir fjársjóðum spakmæla (ἡ παραβολή -ῆς, ἐν θησαυροῖς σοφίας παραβολαὶ ἐπιστήμης) en guðhræðsla er syndurum viðurstyggð (τὸ βδέλυγμα -ύγματος, βδέλυγμα)la saviesa habita sobre els tresors dels proverbis, però el temor de Déu fa oi als pecadors
♦ það er til gamalt spakmæli sem segir...: hi ha un vell adagi que diu...
3. (spakleg orð, spekiorðparaules sàvies (paraules de saviesa)
◊ fólk af öllu þjóðerni kom til þess að heyra spakmæli (ħāχəˈmaθ, חָכְמַת) Salómons, sendimenn frá öllum konungum heimsins sem heyrt höfðu af speki hans (ʔɛθ־ħāχəmāˈθ-ō, אֶת-חָכְמָתוֹ)gent de totes les nacions venien a escoltar les paraules de saviesa d'en Salomó, [i] enviats de tots els reis del món que havien sentit a parlar de la seva saviesa

spak·ráðugur, -ráðug, -ráðugt <adj.>:
que dóna savis consells

spakt:
supí de → spekja “calmar, apaivagar, assossegar”

spakti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → spekja “calmar, apaivagar, assossegar”

spakur, spök, spakt <adj.>:
1. (rósamur & hægurtranquil -il·la (assossegat, calmós o calmat)
◊ svo áminni eg nú það vér umfram alla hluti gjörum í fyrstu bónir, bænir, fyrirbeiðslur, þakkargjörðir fyrir öllum mönnum, fyrir konungum og fyrir öllum yfirboðurum upp á það vér mættum hafa spakt og rósamt líferni (ἤρεμος ἤρεμον, ἵνα ἤρεμον καὶ ἡσύχιον βίον διάγωμεν) í allri mildi (ἡ εὐσέβεια -ίας, ἐν πάσῃ εὐσεβείᾳ) og siðsemd (ἡ σεμνότης -ότητος, καὶ σεμνότητι)us exhorto, doncs, primer de tot, que fem pregàries, oracions, súpliques, accions de gràcies per a tots els homes, pels reis i per tots els constituïts en dignitat a fi que puguem menar una vida tranquil·la i pacífica, en tota pietat i honestedat
◊ nú með því að þessu segir enginn í móti, þá byrjar yður spökum að vera (καταστέλλειν: κατεσταλμένος -ένη -ένον, δέον ἐστὶν ὑμᾶς κατεσταλμένους ὑπάρχειν) og ekkert af bráðræði að gjöra: doncs bé, com que ningú no contradirà pas això, comenceu per calmar-vos i no fer res impulsivament
◊ "sparcar (= ákaflyndur ? fjörugur ? skapmikill ?) átto vér konor, ǀ ef oss at spǫcom (= eftirlát[sam]ur, hlýðinn) yrði, ǁ horscar átto vér konor, ǀ ef oss hollar væri; ǁ þær ór sandi ǀ síma undo ǁ oc ór dali diúpom ǁ grund um grófo; ǁ varð ec þeim einn ǫllom ǀ efri at ráðom, ǁ hvílda ec hiá þeim systrom siau, ǁ oc hafða ec geð þeira alt oc gaman. ǁ Hvat vanntu þá meðan, Þórr?": teníem dones plenes de caràcter: si tan sols se'ns haguessin tornat dòcils! Teníem dones llestes: si tan sols ens haguessin estat fidels! Varen fer[-nos] (trenar[-nos]) una sima amb sorra i cavaren el fons d'una vall pregona. Jo totsol les vaig superar totes en arteries (?), vaig dormir amb aquestes set germanes, gaudint de tot llur afecte i plaer. I tu, Tor, què feies tu mentrestant?
2. (vitur, spakvitursavi sàvia (intel·ligent, perspicaçment llest)
◊ Drottinn einn er spakur (σοφός -ή -όν, σοφός), ógurlegur mjög (φοβερός -ά -όν, φοβερὸς σφόδρα), situr í hásæti sínu: el Senyor tot sol és savi, molt temible, seu en el seu tron
◊ höfðingjarnir í Sóan eru flón (ʔaχ־ʔĕwiˈlīm, אַךְ-אֱוִלִים), spökustu (ħaχˈmēi̯, חַכְמֵי) ráðgjafar faraós gefa heimskuleg ráð. Hvernig getið þér sagt við faraó: „Ég er sonur vitringa (bɛn־ħăχāˈmīm, בֶּן-חֲכָמִים), kominn af fornkonungum (bɛn־malˌχēi̯־ˈqɛδɛm, בֶּן-מַלְכֵי-קֶדֶם)“?: els prínceps de Çòan són beneits, els més savis consellers del faraó li donen consells estúpids. Com podeu dir al Faraó: “Jo sóc fill de savis, descendent d'antics reis”?
◊ ok nú gerir hann þetta í hug sér, at Sigurðr, mágr hans, hefir unnit þessa eiða, at hann skal honum vera fyrir bróður í alla staði ok hann var allra manna spakastr, at honum verðr hann til trúa þessa máls ok láta hann vita ok taka af honum ráð, hve haga skal: i llavors va cogitar que en Sigurðr, son cunyat, li havia fet el jurament que ell [en Sigurðr] seria com un germà en tots els sentits, i era el més llest de tots els homes, de manera que decideix confiar-li i fer-li saber aquest assumpte i demanar-li consell sobre el que cal fer
♦ spakur að viti: d'enteniment agut
◊ hann var ok svá góðr riddari, at aldrigi kom hann þar í orrostu eða einvígi, at hann skildist við sinn hest með ósœmd. Hann var fálátr ok hljóðlyndr optligast, en á þingum ok stefnum var hann greiðmæltr ok fagrmálugr, einarðmæltr ok snjallmæltr ok hámæltr ok vel rómaðr, spakr at viti, skjótr í álitum ok skǫrunglyndr ok réð hvert ráð því spakligra, er hann hugði lengr at, drenglyndr, djarfr í ǫllum hlutum ok œrit hraustr: també era tan bon cavaller que no entrava mai en una batalla o en un duel que hi deixés [abandonat] de manera oprobiosa el seu cavall. Solia ésser reservat i solia estimar-se més romandre callat, però en els þings i en els col·lotges hi parlava eloqüentment i amb belles paraules, amb fermesa i decisió i amb loquacitat i amb veu forta i amb molt bona veu. Era d'enteniment agut, ràpid en les seves reflexions i d'esperit noble i, com més temps meditava un consell, més savi resultava. Era prous, coratjós en tot i extremament ardit
hann er spakr maðr at viti, forsjámaðr mikill ok óþýðr ok fálátr, grimmr ok kappsamr. Gott hjarta hefir hann ok hugprútt, skjótr til alls, er hann vill gera, þrályndr, einfaldr, harðúðigr ok óarmvitigr. Hǫgni hefir vápnamark með sama hætti ok Gunnarr konungr, bróðir hans: era d'enteniment agut i un home que actuava sempre amb responsabilitat, reservat i poc afable, ferotge i impetuós. Tenia un cor bo i noble, ràpid en tot el que es proposava de fer, obstinat, senzill, despietat i immisericorde. En Hǫgni tenia el mateix escut d'armes que son germà en Gunnarr
3. (hesturdòcil, mansuet -a (cavall: no nerviós)
♦ spakur hestur: un cavall tranquil

spak·viðri <n. -viðris, no comptable>:
(kyrrviðritemps tranquil, temps calmat

spak·vitringur <m. -vitrings, -vitringar>:
setciències m & f

spak·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:
llest -a

spalar:
gen. sg. de → spölur “llata, barr[er]ó (de tanca); petit tram de camí”

spalti <m. spalta, spaltar>:
columna f (de text)

span <n. spans, no comptable>:
1. (hröð ferð, sífelld hlaup, hraði, flanpresses f.pl (atrafegament)
♦ vera á spani: anar [sempre] atrafegat -ada, anar [sempre] amb presses
♦ það er span á honum: [sempre] té una pressada, [sempre] va molt atrafegat
2. <ELECTRinducció f

spana <spana ~ spönum | spanaði ~ spönuðum | spanað>:
1. (flýta sér, flana, ana áframprecipitar-se (córrer cap endavant a tota velocitat)
♦ bíllinn spanaði fyrir hornið: el cotxe va aparèixer a tota velocitat per la cantonada
♦ spana fram úr e-u: sortir disparat -ada (o: pitant) d'una cosa
2. <e-ð: (rafmagninduir una cosa (cosa = electricitat, fenòmens d'inducció)
♦ ofn með spanaðri deiglu: forn de gresol d'inducció, forn de gresol escalfat per inducció
3. <e-n: (æsainstigar algú (excitar algú a fer una cosa)
♦ spana e-n til e-s: instigar algú a una cosa
♦ spana e-n til að gera e-ð: instigar algú a fer una cosa
♦ spana e-n upp: excitar algú, animar algú [amb crits] (enardir, abrivar)
♦ spana hvern annan upp: esperonar-se l'un a l'altre, animar-se [a crits] l'un a l'altre

spandera <spandera ~ spanderum | spanderaði ~ spanderuðum | spanderaðe-u>:
balafiar (o: malbaratar) una cosa

spanga·brynja <f. -brynju, -brynjur. Gen. pl.: -brynja>:
<HISTcuirassa segmentada, lorica segmentata
◊ hafði eirhjálm (wə-ˈχōβaʕ   nəˈħɔʃɛθ, וְכוֹבַע נְחֹשֶׁת) á höfði og var í spangabrynju (ʃiˈri̯ōn   qaɕqaʃˈʃīm, וְשִׁרְיוֹן קַשְׂקַשִּׂים), og vó brynjan fimm þúsund sikla eirs: duia posat un casc d'aram i vestia una cuirassa segmentada i la cuirassa pesava cinc mil sicles d'aram (la nova traducció tradueix el terme hebreu xirion cascaixxim amb hreisturbrynja ‘cuirassa d'escates, cuirassa esquamada, lorica squamata’)

spanga·gleraugu <n.pl -gleraugna>:
ulleres f.pl de muntura de banya

spangar:
gen. sg. de → spöng “gafet, fermador de metall; perineu”

spangar- <en compostos>:
<MEDperineal, perineo-

spangar·deyfing <f. -deyfingar, no comptable>:
<MEDanestèsia f perineal

spangar·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
<MEDperineotomia f

spangir:
nom. & ac. pl. de → spöng “gafet, fermador de metall; perineu”

spangól <n. spangóls, no comptable>:
udols m.pl (de llop, de ca)

spangóla <spangóla ~ spangólum | spangólaði ~ spangóluðum | spangólað>:
udolar (llop, ca)

spann:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → spinna “filar”

spanna <spanna ~ spönnum | spannaði ~ spönnuðum | spannaðe-ð>:
1. <GENapamar una cosa, amidar una cosa a pams
2. <FIGestendre's per una cosa, abraçar una cosa
◊ líf hans spannaði heila öld: la seva vida va abraçar tot el segle
♦ spanna yfir e-ð: abraçar una cosa, cobrir una cosa (abastar, comprendre)
◊ leikferill hans spannaði yfir 80 ár: la seva trajectòria professional com actor va abastar vuitanta anys

spannar:
gen. sg. de → spönn “pam”

spannar·breiður, -breið, -breitt <adj.>:
d'un pam d'amplada, que fa un pam d'amplada

spannar·langur, -löng, -langt <adj.>:
d'un pam de llargada, que fa un pam de llargada

< spanska <f. spönsku, no comptable>:
variant antiquada de → spænska “espanyol”

spansk·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
mosca espanyola, cantàrida f (insecte Lytta vesicatoria)

spanskflugna·plástur <m. -plásturs, -plástrar>:
<MEDvesicatori m, [fàrmac m] vesicant m 

spansk·græna <f. -grænu, no comptable>:
verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

< spanskur, spönsk, spanskt <adj.>:
variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

span·suðuhelluborð <n. -suðuhelluborðs, -suðuhelluborð>:
<ELECTRcuina f d'inducció (placa de cocció per inducció)

spar, spör, spart <adj.>:
estalviador -a, <LITER parsimoniós -osa
♦ halda spart á e-ð: estalviar una cosa, fer economies d'una cosa
♦ vera spar á e-ð: estalviar (o: economitzar) una cosa, ésser estalviador -a d'una cosa
♦ vera spar á hólið: ésser parc en [els] elogis
◊ það er ekki gott að eta of mikið hunang, ver því spar á hólið: no és bo menjar massa mel, per això, estalvia les lloances
◊ "því veld eg eigi," segir Önundur, "er þeir eru ósáttir; hefi eg þar lagt til mörg orð og beðið Steinar sættast við Þorstein, því að mér hefir verið í hvern stað Þorsteinn, sonur þinn, sparari til ósæmdar, og veldur því sú hin forna ástvinátta, er með okkur hefir verið, Egill, síðan er við fæddumst hér upp samtýnis": l'Önundur li va dir: “jo no en tinc la culpa que continuïn irreconciliats. He tingut moltes de paraules amb l'Steinar pregant-li que arribés a un acord de conciliació amb en Þorteinn perquè sempre he apreciat en tots els sentits en Þorsteinn, ton fill, com perquè ningú no el denigri, i el que ho fa, Egill, és la vella amistat que hi hagut entre nosaltres dos des que vàrem créixer aquí plegats aquí, a masos contigus” (Baetke 19874, pàg. 589 mér hefir hann verit í hvern stað sparari til ósœmdar es war mir immer zu gut, verunglimpft zu werden)

spara¹ <spara ~ spörum | sparaði ~ spöruðum | sparað>:
1. <GENestalviar
♦ spara e-ð: estalviar una cosa
♦ spara peninga: estalviar diners
♦ spara e-m e-ð: estalviar-li una cosa a algú
♦ spara e-m ómakið: <LOC FIGestalviar-li la molèstia (o: l'esforç) a algú
♦ spara e-m ekki samúð: <LOC FIGno estalviar-li pas a algú conhort [al seu dolor]
◊ ég gæti stutt yður með munni mínum og ekki sparað (ʝaħˈɕɔχ, יַחְשֹׂךְ) samúð (—, ) með vörum mínum: us podria donar suport amb la meva boca i no us estalviaria conhort amb els meus llavis
♦ spara sér e-ð: estalviar-se una cosa
♦ spara sér ómakið: <LOC FIGestalviar-se la molèstia (o: les molèsties; o: l'esforç)
♦ sparaðu þér stóryrði: <LOC FIGestalvia't les grans paraules
♦ spara ekkert til í e-u: no reparar en les despeses en una cosa, no plànyer absolutament res en una cosa
◊ eftir að hafa sýnt þeim auðæfi ríkis síns og ekkert til sparað (—, ) í dýrindis veisluhöldum í eitt hundrað og áttatíu daga leið að lokum brúðkaupsdaganna: després d'haver-los mostrat l'opulència del seu imperi, sense estalviar absolutament res en aquella fastuosa festa durant cent vuitanta dies, van arribar a la seva fi els dies del convit de noces
♦ það er ekkert til sparað til að <+ subj.><LOC FIGno s'ha plangut [absolutament] res per tal que <+ subj.>, no s'ha reparat gens en les despeses per tal que <+ subj.>
♦ spara e-ð við e-n: plànyer-li una cosa a algú
◊ spara mat við vinnufólk: plànyer el menjar als obrers
◊ spara aga við svein: estalviar-li disciplina a un noi
♦ spara e-ð við sig: <LOC FIGusar una cosa amb comptagotes, plànyer-se una cosa
2. (hlífarespectar  (tractar amb benevolència o miraments, protegir, no fer mal)
◊ "miǫc er ósviðr, ǀ ef hann enn sparir ǁ fiánda inn fólcscá, ǁ þar er Reginn liggr, ǀ er hann ráðinn hefr; ǁ kannat hann við slíco at siá": gens assenyat és si encara respecta l'enemic noedor d'hosts. Allà hi jeu el qui ja l'ha traït [en la seva pensa], en Reginn: que per ventura no pot veure tal cosa?

spara² <spari ~ spörum | sparði ~ spörðum | spart>:
variant de spara¹ ‘estalviar; respectar’
◊ síðan réðust þeir á og glímdu heldur sterklega. Sækir Grettir með ákefð en Auðunn fer undan. Finnur hann þá að Grettir hefir dregið undan honum. Gengur upp allt það er fyrir þeim verður og rekast þeir víða um skálann. Sparði hvorgi af en þó verður Grettir drjúgari og fellur Auðunn að lyktum. Hann hafði slitið öll vopnin af Gretti: aleshores es varen escometre l'un a l'altre i lluitaren abraonadament i amb aferrissament. En Grettir el va atacar violentament i l'Auðunn va recular. Va constatar que en Grettir ja l'havia superat en força. Tot el que se'ls posava al davant, quedava fet benes i s'anaven empenyent d'una banda a l'altra de l'skáli. Cap d'ells no estalviava esforços. Finalment, en Grettir es va imposar i l'Auðunn, al final, va caure en terra. [Abans de fer-ho, emperò,] li havia arrabassat totes les armes al Grettir
♦ spara líf e-s: respectar la vida d'algú
◊ ég ofsótti þá, sem voru þessa vegar, og sparði (—, ὃς ταύτην τὴν ὁδὸν ἐδίωξα ἄχρι θανάτου) ekki líf þeirra, færði í fjötra og hneppti í fangelsi karla og konur: jo perseguia el qui eren d'aquest Camí, i no respectava llurs vides, encadenava i ficava a la presó homes i dones

sparast¹ <sparast ~ spörumst | sparaðist ~ spöruðumst | sparast>:
1. <GENestalviar-se
2. (komast hjá e-ueludir una cosa  (defugir, evitar)
◊ "nú vil eg vita," sagði Gísli, "ef þú vilt mér nokkurn fullting veita; vænti eg nú af þér góðrar liðveislu; er nú mjög þröngt að mér; hef eg og lengi til þessa sparast": “ara vull saber”, li va dir en Gísli, “si estàs disposat a donar-me algun ajut; [de fet,] ara espero de tu un bon ajut: estic en un destret molt gros i durant molt de temps m'he reprimit de demanar-te ajuda
3. (hlífa sérrespectar-se  (tractar-se amb benevolència o miraments, protegir-se, no fer-se mal)
◊ "það viljum vér víst," segir Þorkell, "enda viljum vér að þú sparir þá ekki af við Þorgrím því að það orð flyst af að þú sparist við; en eg ynni þér allvel að þú fengir sem mesta virðing af ef þú ert sterkari": “Ben cert que ho volem fer”, li va dir en Þorkell, “però d'altra banda volem que et donis en cos i ànima quan t'hagis d'enfrontar amb en Þorgrímur perquè corre la brama que tu t'hi enfrontes amb miraments, i de bon grat voldria que si tu ets el més fort, que siguis tu el qui se n'emporti el màxim honor [del partit que ara jugarem]”

sparast² <sparist ~ spörumst | sparðist ~ spörðumst | sparst>:
variant de spara¹ ‘estalviar-se; respectar-se’
◊ síðan síbyrði hann við barðann ok gerði allharða hríð með því liði er þar var á ómótt. Sparðist hann ok ekki sjalfr við orrostuna ok þeir er eptir váru af hans mǫnnum: després, va col·locar la seva nau costat per costat de la borda [de l'Ormrinn] i va desfermar un atac violentíssim amb les tropes que hi havia fresques (no cansades) a bord. Durant la batalla [el iarl] lluitava amb cos i ànima, sense intentar protegir-se a si mateix, com també ho feien aquells dels seus homes que encara restaven

sparð <n. sparðs, spörð>:
cagalló m d’ovella o cabra

sparða <f. spörðu, spörður. Gen. pl.: sparðna>:
<HISTsparða f, destral de combat (atxa) irlandesa i escocesa, de mànec llarg i fulla ampla. El mot sembla estar relacionat amb l'alemany, català etc. Hellebarde~Hellebarte/hellebaard/alabarda etc.’

sparða <sparða ~ spörðum | sparðaði ~ spörðuðum | sparðað>:
cagar les ovelles o les cabres, fer cagallons les ovelles o les cabres

sparða·tíningur <m. -tínings, no comptable>:
<FIGperepunyeteries f.pl, cagarades f.pl de mosca (queixes o crítiques per minúcies)

spari- <en compostos>:
d'estalvis

< spari·banki <m. -banka, -bankar>:
variant antiquada de → sparisjóður “caixa d'estalvis”

spari·baukur <m. -bauks, -baukar>:
guardiola f, vidriola f (Tarr., Lleida, Mall.), rodiola f (Men.)

spari·búinn, -búin, -búið <adj.>:
endiumenjat -ada

spari·búningur <m. -búnings, -búningar>:
roba f dels diumenges

spari·fé <n. -fjár, no comptable>:
estalvis m.pl (diners estalviats)

sparifjár·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
estalviador m, estalviadora f (possessor d'estalvis, de diners estalviats)

spari·föt <n.pl -fata>:
roba f dels diumenges
♦ vera í sparifötum: anar mudat -ada

spari·grís <m. -gríss, -grísir>:
porquet-guardiola m, porquet-vidriola f (Tarr., Lleida, Mall.), porquet-rodiola f (Men.)

spari·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
endiumenjat -ada

spari·klæðnaður <m. -klæðnaðar, no comptable>:
roba f dels diumenges 
◊ hann gaf þeim öllum spariklæðnað (ħăliˈφōθ   ɕəmāˈlɔθ, חֲלִפוֹת שְׂמָלֹת) en Benjamín gaf hann þrjú hundruð sikla silfurs og fimm spariklæðnaði (ħăliˈφɔθ   ɕəmāˈlɔθ, חֲלִפֹת שְׂמָלֹת)a tots ells els donà vestits de mudar, però al Benjamí li donà tres-cents sicles d'argent i cinc vetits de mudar

spari·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
segell m d'estalvi

spari·peningar <m.pl -peninga>:
estalvis m.pl (diners estalviats)

spari·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
compte m d'estalvis

sparisjóðs·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibreta f d’estalvis

sparisjóðs·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
compte m d'estalvis

sparisjóðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m de caixa d'estalvis, directora f de caixa d’estalvis

sparisjóðs·útibú <n. -útibús, -útibú>:
sucursal f de caixa d’estalvis

sparisjóðsútibús·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m de sucursal de caixa d'estalvis, directora f de sucursal de caixa d’estalvis

spari·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
caixa f d’estalvis (institució bancària)
♦ útibústjóri sparisjóðsins: director m de sucursal de caixa d'estalvis, directora f de sucursal de caixa d’estalvis
♦ útibústjóri sparisjóðsins á Ísafirði: el director de la sucursal de l'Ísafjörður de la caixa d'estalvis, la directora de la sucursal de l'Ísafjörður de la caixa d’estalvis

spari·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
certificat m d’estalvi (tipus de bo del tresor, producte d'inversió financera)

spari·skór <m. -skós, -skór. Emprat hab. en pl.>:
sabata f de diumenge (o: festa), sabata f d'anar endiumenjat -ada (o: mudat -ada) (emprat hab. en pl.: sabates f.pl de diumenge)

spari·vettlingur <n. -vettlings, -vettlingar>:
guant m de mudat
♦ ekki spyr ég að sparivettlingunum (o: sparileppunum)<GENno em sorpèn gens ni mica
♦ setja upp sparivettlingana: <LOC FIGposar-se les piles (aplicar-se en una cosa, fer un esforç en una cosa)
♦ taka á e-u með sparivettlingum: <LOC FIGagafar una cosa amb guants de seda (actuar amb molta de cura i meticulositat amb una cosa)

spark <n. sparks, spörk>:
1. <GENpuntada f de peu, coça f (Bal.)
2. (hests eða asna með afturfótunumguitza f, coça f (Bal.) (de cavall, mula o ase)
3. (hófadynur, hófagnýrsoroll m d'unglots (de cavall, mula o ase)
◊ Þorsteinn mælti: "Nú skulum vér stíga á hesta vora og ríða í mót þeim því að eg vil eigi spark þeirra á bæ mínum": en Þorsteinn va dir: “Muntem els nostres cavalls i sortim-los a l'encontre, perquè no vull pas sentir el brogit dels unglots de llurs cavalls [trepitjant les terres] del meu mas”

sparka <sparka ~ spörkum | sparkaði ~ spörkuðum | sparkaðe-u>:
1. <GENpegar una puntada de peu a una cosa
◊ Hrolleifur kvað það skammsamlegt að krikta um smáhluti en rækja eigi ættmenn sína: "Nenni eg víst eigi að ölmusur sparki í andlit mér": en Hrolleifur li va replicar que feia vergonya que fes aquells escarafalls per menudeses en lloc de complir amb el seu deure envers els seus parents: “Ben del cert que no tinc cap ganes que uns esparracats acoquinats [com vosaltres] em peguin puntades de peu a la cara” (vocabulari: #1. ölmusa: Cf. Baetke 19874, pàg. 809: ǫlmusa f. <...> 2. bedürftiger Mensch, Armer, Bettler; Schwächling, Taugenichts; )
♦ sparka boltanum: xutar a la pilota
♦ sparka boltanum yfir grindverkið: fer sortir d'un xut la pilota part damunt la tanca
♦ sparka í e-n: pegar una puntada de peu a algú
♦ sparka e-m [fyrir að <+ inf.>]: <LOC FIGengegar algú [per <+ inf.>] (de la feina, d'una organització etc.)
◊ henni var sparkað út af heimilinu sem hún var á: la varen fotre fora de la residència on estava
◊ henni var sparkað átján sinnum af rásinni: [el moderador] la va expulsar divuit vegades del canal [de xat]
2. (sprikla fótumespernetegar (moure violentament les cames)
◊ þá hleypr Úlfr at Sniðli með spjótit ok sló undir hnakka honum, svá hann lá þar ok sparkaði fótunumaleshores l'Úlfr es llança contra l'Sniðill amb la seva llança i l'hi clava a sota mateix del clatell de manera que l'Sniðill va restar estès allà mateix espernetegant amb les cames
◊ var hér nú skammt stórtíðenda á milli: sumir váru af hǫggnir hǫndum eða fótum, sumir sundraðir í miðju, einn var skotinn í gegnum, annarr lagðr. Hér særðiz annarr, þá er annarr svæfðiz; annarr sparkar, þá er annarr var dauðr með ǫllu: aleshores un fet portentós en succeeix ràpidament un altre: vet-ne ací alguns als quals els han tallat els braços o les cames, alguns que han estat partits pel mig, a un l'han travessat amb una fletxa, un altre l'han traspassat amb una llança. Aquí un és ferit, allà un altre estormiat, un espernetega [encara], mentre que un altre ja és ben mort (vocabulari: #1. skammt á milli: Cf. Baetke 19874, pàg. 420: skamt lætr þú ills í milli du läßt schnell Böses auf Böses folgen; )
♦ sparka af sér skónum: treure's les sabates pegant una puntada de peu (o: espernetegant) en l'aire, llevar-se les sabates espolsant el peu en l'aire (Bal.)

spar·lak <n. -laks, -lök>:
cortina f de llit
◊ skyldi brúðlaupið vera í Austfjörðum. Linna þau eigi fyrr en þau koma heim í Austfjörðu. Tók Ketilríður þar við öllum ráðum. Þó sáu menn aldrei gleðimót á henni. Ekki gerði Þórður brúðlaup til hennar. Í einni sæng lágu þau bæði saman. Eitt sparlak var þar fyrir. Leið svo fram langar stundir: les noces s'havien de celebrar als fiords de llevant. [En Þórður i la Ketilríður] no varen descansar fins que varen haver arribat a llur casa, en els fiords de llevant. La Ketilríður es va fer càrrec de tot el que concernia a la mestressa del mas, però la gent no la veien mai feliç. En Þórður no va celebrar les seves noces amb ella (o cal entendre que la frase vol dir que en Þórður no va consumar [mai] el matrimoni?). [Simplement,] jeien plegats en un llit, al davant del qual hi havia una cortina de llit. Així va passar molt de temps

sparnaðar·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir. Emprat hab. en pl.>:
mesura f d’estalvi (o: d'austeritat) (emprat hab. en pl.: mesures f.pl d'estalvi)

sparnaðar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir. Emprat hab. en pl.>:
mesura f d’estalvi (o: d'austeritat) (emprat hab. en pl.: mesures f.pl d'estalvi)

sparnaðar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
compte m d’estalvi

sparnaður <m. sparnaðar, no comptable>:
1. (sparsemieconomia f (emprat hab. en pl.) (parsimònia)
♦ gæta sparnaðar: fer economies
2. (spariféestalvis m.pl (diners estalviats)

spar·neytinn, -neytin, -neytið <adj.>:
1. <GENfrugal
2. (ökutækide baix consum (vehicle)

spar·neytni <f. -neytni, no comptable>:
1. <GENfrugalitat f
2. (ökutækibaix consum (vehicle)

spar·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:
<ELECTRbombeta f de baix consum

sparr·haukur <m. -hauks, -haukar>:
esparver m (ocell Accipiter nisus)

sparr·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:
mussol menut (ocell Glaucidium passerinum)

spar·samur, -söm, -samt <adj.>:
estalviador -a, que té sentit de l'economia

spar·semi <f. -semi, no comptable>:
[sentit m de l']economia f

sparsl <n. sparsls, no comptable>:
variant de spartl ‘màstic, massilla; estuc’

sparsla <sparsla ~ spörslum | sparslaði ~ spörsluðum | sparslað>:
variant de spartla ‘aplicar màstic o massilla amb una espàtula; planejar o allisar una paret abans de pintar-la’

Sparta <f. Spörtu, pl. no hab.>:
Esparta f (Σπάρτη)

spartakismi <m. spartakisma, no comptable>:
<HISTespartaquisme m

spartakisti <m. spartakista, spartakistar>:
<HISTespartaquista m & f

Spartakus <m. Spartakusar, pl. no hab.>:
Espàrtac m (Spartăcus -ī, ὁ Σπάρτακος -άρτακου)

Spartakus·samtök <n.pl -samtaka>:
<HISTLliga f Espartaquista

Spartakus·uppreisn <f. -uppreisnar, no comptable>:
<HISTaixecament m espartaquista

Spartakus·uppreist <f. -uppreistar, no comptable>:
variant de Spartakusuppreisn ‘aixecament espartaquista’

spartl <n. spartls, no comptable>:
estuc m

spartla <spartla ~ spörtlum | spartlaði ~ spörtluðum | spartlað>:
1. <GENaplicar màstic o massilla (amb l'espàtula, p.e., per aplanar o allisar una paret que hom vol pintar)
◊ við vorum í allan gærdag að spartla: ahir vam estar estucant tot lo dia
♦ spartla e-ð: estucar (o: planejar; o: allisar) una cosa (aplicar una capa d'estuc, màstic o semblants a una paret per a aplanar-la o allisar-a, sobretot abans de pintar-la)
♦ spartla og mála veggina: estucar (o: planejar; o: allisar) i pintar les parets
2. (veggskemmdir, naglagötmassillar una cosa (tapar amb màstic o massilla un forat o un desperfecte a la paret)
♦ spartla í öll naglagöt: massillar tots els forats de tatxa

Spart·verji <m. -verja, -verjar>:
espartà m, espartana f, laconi m, lacònia f

spart·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
espartà -ana

spaug <n. spaugs, no comptable>:
broma f
♦ það er ekkert spaug að eiga við e-ð: <LOC FIGamb una cosa així no s'hi fa broma
♦ þetta er dýrt spaug: <LOC FIGaixò surt ben car
♦ þetta verður honum dýrt spaug: <LOC FIGaixò li sortirà ben car
♦ þetta er ekkert spaug: <LOC FIGaixò no fa gens de gràcia
♦ [gera e-ð] upp á spaugið: [fer una cosa] per [pura] diversió (o: [simplement] per divertir-se)

spauga <spauga ~ spaugum | spaugaði ~ spauguðum | spaugað ║ [með e-ð]>:
fer broma [amb una cosa]
♦ ég er ekki að spauga!: no faig broma!
◊ ég var bara að spauga: només feia broma
♦ spauga með [það] að <+ inf.>fer broma dient que <+ ind.>
♦ spauga í e-m: fer broma amb algú (rifar-se d'ell, rifar-se'l)
♦ ertu að spauga í mér?: m'estàs prenent el pèl?, [que] te'm rifes?
♦ spauga með e-n: fer broma amb algú, bromejar amb algú

spaugari <m. spaugara, spaugarar>:
(spéfuglbromista m & f (plaga)

spaugi·legur, -leg, -legt <adj.>:
divertit -ida (que fa gràcia o que fa riure, graciós, còmic)

spaug·samur, -söm, -samt <adj.>:
graciós -osa (que té humor i fa gràcia o fa riure amb el que diu o fa; bromista)

spá <f. spár, spár. Gen. pl.: spáa; dat.pl.: spám>:
1. <GENvaticini m, predicció f
♦ segja [fram] spá: dir un vaticini o una profecia
◊ þá mælti Þriðji: "Óðinn er æðstur og elstur ásanna. Hann ræður öllum hlutum, og svo sem önnur guðin eru máttug þá þjóna honum öll svo sem börn föður. En Frigg er kona hans og veit hún örlög manna þótt hún segi eigi spár, svo sem hér er sagt að Óðinn mælti sjálfur við þann ás er Loki heitir: aleshores en Terç li digué: “l'Odin és el més noble i vell dels ansos. Ell governa sobre totes les coses i, per més poderosos que siguin els altres déus, el serveixen com els fills serveixen llur pare. La Frigg és la seva dona i coneix el destí dels homes, encara que ella no faci vaticinis o profecies tal com en aquest passatge es diu que l'Odin mateix va dir a l'ans Loki...”
◊ upp frá konungum voru markaðir á steininum spámenn og sagt, á hverri tíð eða undir hverjum konungi hver þeirra hafði sínar spár fram sagðara la roca, damunt els reis hi havia cisellats els profetes i hi posava en quin temps i sota quin rei havien fet llurs profecies
♦ spáin segir...: el vaticini prediu...
◊ úlfinn fæddu æsir heima og hafði Týr einn djarfleik til að ganga að úlfinum og gefa honum mat. En er guðin sáu hversu mikið hann óx hvern dag, og allar spár sögðu að hann myndi vera lagður til skaða þeim, þá fengu æsir það ráð að þeir gerðu fjötur allsterkan er þeir kölluðu Læðing, og báru hann til úlfsins og báðu hann reyna afl sitt við fjöturinn: els ansos donaven de menjar al llop a casa i només en Týr tenir valor d'anar on era el llop i donar-li de menjar. I quan els déus varen veure com de molt el llop creixia cada dia i tots els vaticinis deien que els infligiria mal, els ansos varen prendre la decisió de fer un lligall molt fort que ells varen anomenar Læðingur i la varen dur al llop i li demanaren que hi provés la seva força
◊ Hár svarar: "Svo mikils virtu goðin vé sín og griðastaði að eigi vildu þau saurga þá með blóði úlfsins, þótt svo segi spárnar að hann muni verða að bana Óðni": en Hár va dir: “els déus valoren tant llurs santuaris i asils que no els volien sollar amb la sang del llop per més que les profecies diguessin que aquest llop esdevindria el matador de l'Odin”
◊ Brynhildr svarar: "Móðir hans gekk í valinn ok fann Sigmund konungs sáran ok bauð at binda sár hans. En hann kvezk of gamall síðan at berjask en bað hana við þat huggask, at hon mundi œztan son ala, ok var þar spá spaks geta. Ok eptir andlát Sigmundar konungs fór hon með Álfi konungi. Ok var Sigurðr þar upp fœddr í mikilli virðingu. Ok vann hann mǫrg afreksverk á hverjum degi. Ok er hann ágæztr maðr í verǫldu": La Brynhildr li va dir: “sa mare va anar al camp de batalla i va trobar-hi el rei Sigmndr ferit i li va oferir d'embenar-li les ferides però ell li va dir que ja era massa vell per a [tornar a] lluitar, i li pregà que s'aconhortés amb això: que infantaria el més noble dels fills i fou profecia la suposició del savi. I després de la mort del rei Sigmundr, ella se'n va anar a cal rei Álfr i fou allà que hi va néixer en Sigurðr i hi fou pujat en gran honor i cada dia que passava acomplia grans proeses i ell és l'home més excel·lent de tot el món”
◊ Grettir svarar: "Ekki hafa spár mínar átt langan aldur hér til og enn mun svo fara. Vara þig ef þú vilt. Eigi mun síðar sýnna: en Grettir li va respondre: “fins avui, les meves prediccions no han trigat gaire a veure's complertes (més literalment podríem traduir: les meves prediccions no han tingut una llarga vida, les meves prediccions no se són fetes gaire velles) i ara també serà així. Protegeix-te, si vols, que després no hi tornarà a haver [per a tu] una ocasió tan favorable de fer-ho”
♦ spáin er komin fram: la predicció s'ha complert
2. <RELIGprofecia f
♦ spá gengur eftir: una profecia es compleix
3. (veðurspá & ESPORTpronòstic m  (previsió del temps & de resultats esportius)
♦ spá um úrslit kosninganna: pronòstic m electoral, previsions f.pl electorals

spá <spái ~ spáum | spáði ~ spáðum | spáðe-u>:
predir una cosa, profetitzar una cosa, pronosticar una cosa
♦ spá e-m e-u: predir una cosa a algú, dir la bona ventura a algú
♦ spá fyrir e-m: predir-li el futur a algú
♦ spá fyrir um e-ð: predir el futur sobre una cosa, vaticinar una cosa
♦ spá í bolla: predir el futur mirant el pòsit d'una tassa
♦ spá í lófa: llegir la palma de la mà
♦ spá í spil: llegir el futur en un joc de cartes
♦ spá í e-ð: <LOC FIGestar pensant de fer una cosa
♦ ég er að spá í það að <+ inf.>estic pensant de <+ inf.
♦ spá í e-n: <LOC FIGpensar en algú, tenir interès per algú

spá·dís <f. -dísar, -dísir>:
<MITOLspádís f, mot que només apareix a dos passatges. Designa unes dones sobrenaturals armades que protegeixen i ajuden un heroi en la batalla. La pobra descripció d'aquests éssers recorda la de les valquíries, però aparentment, no ho són pas, ja que les spádísir són personals, com les fylgjur
◊ Ásmund dreymdi, að konur stóðu yfir honum með hervopnum og mæltu: "Hvað veit óttabragð þitt? Þú ert ætlaður að vera forgangsmaður annarra, en þú óttast ellifu menn. Vér erum spádísir þínar, og skulum vér vörn veita þér móti mönnum, er að berjast við hertugana, en þá, er þú hefir að reyna við þig": l'Ásmundur va somniar que tenia al davant unes dones armades amb armes de guerra que li deien: “per què fas aquesta cara de por? Has estat elegit per ésser cabdill dels altres i tens por d'onze homes? Nosaltres som les teves spádísir i t'ajudarem a defensar-te dels homes que lluiten contra els ducs i cada vegada que t'hagis de provar en un combat” (vocabulari: #1. óttabragð: Cf. Baetke 19874, pàg. 473: ótta-bragð n. Furcht verratendes Aussehen: hvat veit óttabragð þitt warum siehst du so ängstlich aus; #2. spádís: Cf. Baetke 19874, pàg. 588: spá-dís f. Schicksalsgöttin, -frau; #3. reyna við: Cf. Baetke 19874, pàg. 498: reynu vit með okkr wir wollen uns (im Kampf) messen; En Ferdinand Detter 1891:97-98 escriu al respecte Sehr verwischt und undeutlich als erste Zeile einer Seite; vér fehlt ganz, vörn veita þér ziemlich deutlich, von móti sieht man nur no; er atberjaz við ziemlich sicher, hertugana vermuthe ich nur in verkürzter [p. 98] Gestalt, es ist nur h sichtbar; das übr. ziemlich deutlich bis auf við þik, das ich jedoch auch zu entdecken glaube; Ps haben hier: skulum þér vörn veita móti mönnum þeim, er þú átt við at reyna; val a dir que, si entenem þá er com a relatiu, el significat de la frase no canvia substancialment: ...i contra aquells que hagis de provar [en combat] amb tu [mateix])
◊ mart spjót var þar á lopti ok ǫrvar. En svá hlífðu honum hans spádísir, at hann varð ekki sárr. Ok engi kunni tǫl, hversu margr maðr fell fyrir honum. Hann hafði báðar hendr blóðgar til axlar: moltes de llances i sagetes volaven per l'aire però les seves spádísir el protegiren de tal manera que no hi fou ferit i ningú no podria comptar quants d'homes ell va abatre. Tenia els braços ensangonats fins a l'espatlla

spádóm·legur, -leg, -legt <adj.>:
profètic -a

spádóms·andi <m. -anda, no comptable>:
esperit profètic

spádóms·dagur <m. -dags, -dagar, empr. sovint en pl.>:
dia m en què un o una vident o profeta o profetessa comunica una profecia

spádóms·gáfa <f. -gáfu, no comptable>:
do m de [la] profecia
◊ hann átti fjórar ógiftar dætur, gæddar spádómsgáfu (προφητεύειν: προφητεύων -εύουσα -εύον, τούτῳ δὲ ἦσαν θυγατέρες τέσσαρες παρθένοι προφητεύουσαι)tenia quatre filles fadrines, agraciades amb el do de la profecia

spádóms·legur, -leg, -legt <adj.>:
profètic -a

spádóms·orð <n. -orðs, -orð, empr. hab. en pl.>:
paraula f de profecia, paraula profètica (empr. hab. en pl.)

spá·dómur <m. -dóms, -dómar>:
profecia f

spá·farir <f.pl -fara>:
endevinació f
◊ þú hefir hafnað þjóð þinni, ættmönnum Jakobs, því að (kī, כִּי) þeir eru (māləˈʔū, מָלְאוּ) allir (—, ) í austurlenskum (mi-qˈqɛδɛm, מִקֶּדֶם) göldrum (—, ) og spáförum (wə-ʕɔnəˈnīm, וְעֹנְנִים), eins og Filistar, og fylla landið útlendum mönnum: has repudiat el teu poble, els descendents d'en Jacob, perquè tots ells són plens de fetilleries i endevinacions de l'Orient com els filisteus i omplen el país amb estrangers

spá·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
auguri f
◊ þegar Bíleam sá, að það var gott í augum Guðs að blessa Ísrael, gekk hann ekki burt eins og í fyrri skiptin til að leita spáfrétta (nəħāˈʃīm, נְחָשִׁים), heldur hélt á leið til eyðimerkurinnar: quan en Bilam va veure que això era bo als ulls de Jahvè de beneir Israel, no se n'anà, com havia fet cada vegada anterior, a cercar els auguris, sinó que es posà de camí cap al desert

spá·kaupmaður <m. -kaupmanns, -kaupmenn>:
<ECONespeculador m, especuladora f

spá·kaupmennska <f. -mennsku, no comptable>:
<ECONespeculació f
♦ stunda spákaupmennsku með e-ð: <ECONespecular amb una cosa

spá·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:
vella endevina
spákerling sú er fyrr var getið tók sótt um veturinn og lá lengi. Hún andaðist næstu nótt eftir pálmsunnudag. Lík hennar var flutt á skipi til Reykjaness því að engi kirkja var nær Ólafsdal en sú er á Hólum var. Eyjólfur og húskarlar hans fluttu lík spákerlingar til kirkju. Og er líkið var niður sett versnaði veðrið, gerði kófviðri og frostviðri. Lagði fjörðinn út langt og mátti eigi skipum koma inn til dalsins: l'endevina que s'és esmentada abans es va posar malalta durant l'hivern i va fer llit molt de temps. La nit de dilluns de pasqua va morir. El seu cos fou dut amb vaixell a Reykjaness ja que no hi havia cap església a prop de la vall de l'Ólafsdalur; la que hi havia més a prop era la de Hólar. L'Eyjólfur i els seus missatges varen transportar el cos de la vella endevina a l'església. I quan hi hagueren enterrat el seu cos, el temps va empitjorar: va començar a gelar i a fer una espessa caiguda de neu. El fiord fou pres pels gels fins ben enfora i a cap vaixell no li era possible d'endinsar-s'hi fins a la vall [de l'Ólafsdalur]
◊ og er Þorgeir heyrði þessa sögn hljóp hann út og tók spjót í hönd sér. Þá var Eyjólfur kominn á innanverðan völlinn. Þorgeir hljóp eftir honum. En Eyjólfur reið leið sína og sér eigi er maðurinn rennur eftir honum. Hann kom að Garpsdalsá. Hún var upp gengin og leitaðist hann fyrir. Þorgeir kallar á hann að hann skuli bíða hans ef hann þyrði. Eyjólfur heyrir kallið og lítur til og sér hvar Þorgeir hleypur. Eyjólfur hleypur af baki og rennur í mót honum. Og er þeir finnast leggur hvor þeirra í gegnum annan og falla jafnsnemma. Nú kom það þar fram er spákerling hafði fyrir sagti quan en Þorgeir ho va sentir, va agafar una llança i va sortir corrents. En aquells moments, l'Eyjólfur ja havia entrat dins el tancat. En Þorgeir es va posar a empaitar-lo, peró l'Eyjólfur va continuar fent la seva via sense veure que l'home corria darrere ell. Va arribar al riu de Garpsdalsá. Va veure que el riu anava crescut i va cercar un indret per on poder passar-lo a gual. En Þorgeir [llavors] el va cridar dient-li que l'esperés, si és que gosava. L'Eyjólfur va sentir els crits, va mirar cap allà d'on venien i va veure en Þorgeir corrents cap a ell. L'Eyjólfur va saltar del cavall a terra i va córrer cap al Þorgeir, i quan es toparen, cadascun d'ells va traspassar l'altre amb l'espasa, tots dos caigueren morts en el mateix moment. Així i doncs, es va adverar el que la vella endevina havia predit

spá·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
1. <GENvident f, pitonissa f, endevina f
2. <RELIGprofeta  (o: profetessa) f, nebià f
◊ þá tók spákonan (ha-nnəβīˈʔāh, הַנְּבִיאָה) Mirjam, systir Arons, trumbu sér í hönd og allar aðrar konur héldu á eftir henni með trumbuslætti og dansi: aleshores la profetessa Miriam, germana de l'Aharon, prengué a la mà el tamborí, i totes les dones sortiren al seu darrere amb tamborins, tot dansant
◊ og þar var Anna spákona (ἡ προφῆτις -ήτιδος, προφῆτις) Fanúelsdóttir af ætt Assers, kona háöldruð. Hún hafði lifað sjö ár með manni sínum þegar hann dó: hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat molt avançada, que després de soltera havia viscut set anys amb el seu marit quan aquest va morir
◊ kona hét Debóra. Hún var spákona (ʔiʃˈʃāh   nəβīˈʔāh, אִשָּׁה נְבִיאָה) og eiginkona manns þess, er Lapídót hét: hi havia una dona que nomia Dèbora. Era profetessa i esposa de l'home que nomia Lapidot
◊ mundu, Guð minn, þeim Tobía og Sanballat þessar aðgjörðir þeirra, svo og spákonunni Nóadja (lə-nōʕaˈδi̯āh   ha-nnəβīˈʔāh, לְנוֹעַדְיָה הַנְּבִיאָה) og hinum spámönnunum, sem ætluðu að hræða mig: recorda'ls, Déu meu, al Tobià i en Sanbal·lat llurs accions i també a la profetessa Noadià i als altres profetes que volien intimidar-me

spá·kort <n. -korts, -kort>:
<METEO[mapa m de] predicció f del temps

spá·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIGprofeta m & f, profetessa f, nabí m, nebià f
◊ þá skalt þú ekki hlýða á orð þess spámanns (ha-nnāˈβīʔ, הַנָּבִיא) eða draumamanns (ʔɛl־ħōˈlēm   ha-ħăˈlōm, אֶל-חוֹלֵם הַחֲלוֹם), því að Drottinn Guð yðar reynir yður til þess að vita, hvort þér elskið Drottin Guð yðar af öllu hjarta yðar og af allri sálu yðar: 
◊ “Spámaðurinn” eftir Josep Carner: “Nabí” d'en Josep Carner
♦ Hulda spamaður: <RELIGHoldà la profetessa (ħulˈdāh   ha-nnəβīˈʔāh, חֻלְדָּה הַנְּבִיאָה)
♦ meiri spámennirnir ~ hinir meiri spámenn: <RELIGels profetes majors
♦ hinir meiri spámenn eru fjórir: Jesaja og Jeremía, Esekíel og Daníel: <RELIGels profetes majors són quatre: Isaïes i Jeremies, Ezequiel i Daniel
♦ minni spámennirnir ~ hinir minni spámenn: <RELIGels profetes menors
♦ minni spámennirnir eru tólf talsins og allir karlkyns. Þeir heita Hósea, Jóel, Amos, Óbadía, Jónas, Míka, Nahúm, Habakkuk, Sefanía, Haggaí, Sakaría og Malakí: <RELIGels profetes menors són dotze en nombre i tots ells homes. Nomen: Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies

spámann·legur, -leg, -legt <adj.>:
profètic -a

< Spána·land <n. -lands, -lönd>:
Espanya f
◊ hann hafði víða borist á skipum sínum og taldi sér orustur frá Eystrasalti til Spánalands, fékk til skáld laungu síðar að yrkja lof um afrek sín á fjarlægum löndum: a bord dels seus vaixells havia anat arreu i deia seves diverses batalles (deia haver-hi participat[que s'havien lluitat] des de la Mar Bàltica fins a Espanya. Molt de temps després va aconseguir un poeta perquè compongués obres que exalcessin les seves gestes a terres llunyedanes

spánar·blágresi <n. -blágresis, -blágresi>:
gerani pirenenc, candelers pirinencs (planta Geranium pyrenaicum)

spánar·bóndarós <f. -bóndarósar, -bóndarósir>:
peònia f de Brotero (planta Paeonia broteroi syn. Paeonia broteri syn. Paeonia lusitanica)

spánar·desmana <f. -desmönu, -desmönur>:
almesquera f (mamífer Galemys pyrenaicus)

Spánar·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
reina f d'Espanya
♦ Soffía Spánardrottning: la reina Sofia d'Espanya

spánar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m a Espanya

spánar·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>:
besuc m blanc (peix Pagellus acarne)

spánar·froskur <m. -frosks, -froskar>:
granota ibèrica (granota Rana iberica)

spánar·frú <f. -frúar, -frúr>:
nigel·la hispànica, niella hispànica (planta Nigella hispanica syn. Nigella papillosa)

spánar·gífill <m. -gífils, -gíflar>:
ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

< Spánar·heiði <f. -heiðar, no comptable>:
meseta f [castellana]

spánar·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
tora f de Sierra Nevada (planta Aconitum nevadense)

spánar·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
crespinell hispànic (planta Sedum hispanicum)

spánar·kerfill <m. -kerfils, -kerflar>:
mirris f (planta Myrrhis odorata)

Spánar·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m d'Espanya
♦ Jóhann Karl Spánarkonungur: el rei Joan Carles d'Espanya

spánar·lilja <f. -lilju, -liljur>:
escil·la hispànica (planta Hyacinthoides hispanica syn. Scilla hispanica syn. Endymion campanulatus)

spánar·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
salvió tuberós (planta Phlomis tuberosa)

spánar·snigill <m. -snigils, -sniglar>:
llimac m [negre] (gasteròpode Arion vulgaris)

spánar·steinbrjótur <m. -steinbrjóts, -steinbrjótar>:
herba f de Sant Segimon (planta Saxifraga vayredana)

spánar·sveipþyrnir <m. -sveipþyrnis, -sveipþyrnar>:
panical m de muntanya (planta Eryngium bourgatii)

spánar·vatnsberi <m. -vatnsbera, -vatnsberar>:
corniol m discolor (planta Aquilegia discolor syn. Aquilegia pyrenaica ssp. discolor)

Spánar·þing <n. -þings, -þing>:
<POLÍTparlament m espanyol, corts f.pl generals d'Espanya 
♦ fulltrúardeild Spánarþings: el congrés dels diputats de les corts generals d'Espanya

spánar·þinur <m. -þins, -þinir>:
pinsap m, avet andalús, avet m d'Andalusia, avet m d'Espanya (arbre Abies pinsapo)

< Spánía <n. Spáníe, Spáníe>:
Península Ibèrica, Hispània f
◊ nú er Sigurðr hafði heyrt sagt frá bardagum þeim, er Óláfr hafði haft í Austrlǫndum ok í Suðrríki, í Germaníi ok vestr á Spánía, þá þótti Sigurði konungi mikils um vert, ok varð af þessu ǫllu saman hin mesta gleði með vitrligum undirtektum Sigurðar konunga: com que el rei Sigurd havia sentit a contar les batalles que el rei Olau havia lliurat a les terres de llevant (= els països riberencs de la Mar Bàltica), i a Suðrríki (el Regne de migjorn designa habitualment el Sacre Imperi. Aquí aparentment hi designa una altra realitat geopolítica, potser la França dels Capets. També podria referir-se -encara que ho trobo menys versemblant- al suntrike ‘regne del sud’ westfalès), i a Germània i a ponent, a la Península ibèrica musulmana (és la meva interpretació, però també podria tractar-se dels territoris cristians riberencs de la Mar Cantàbrica, al nord del riu Douro, [el rei Sigurd] li va expressar la seva gran i sincera admiració per aquests fets d'armes, i, amb les sàvies respostes (aquí: comentaris sobre aquests fets?) del rei Sigurd, de tot plegat en resultà la major alegria
◊ Tog heitir á á Spánía, þar ero gullsandar: a Hispània hi ha un riu que es diu Tajo en el qual hi ha sorres auríferes
◊ fyrir vestan hit mikla haf frá Spánía, er sumir kalla Ginnungagap, þat gengr landa í milli, þá heitir til norðrs fyrst Vínland hit góða, þarnæst heitir Markland enn til norðrs, þá eru óbyggðir, er Skrælingjar byggja; þá eru enn óbyggðir til Grœnlands, ok eru þar tvær byggðir, Vestrbyggð ok Austrbyggð, en síðan eru þá hafsbotnar, jǫklafjǫll ok óbyggðir, er víkr við Hálogaland: a l'oest del Gran Oceà d'Espanya [hi ha la mar] que alguns anomenen Ginnungagap i que separa diferentes terres: de sud a nord, primer ve la que es diu el Bon Vínland (Terra de Vi, la Bona Vinlàndia), i a continuació hi ha el Markland (Terra de Boscos) i, encara més al nord, hi ha vastes regions despoblades habitades pels Skrælingjar (indis o esquimals). D'aquí i fins a Grenlàndia (Terra Verda) no hi ha res més que vastes regions desèrtiques. A Grenlàndia hi ha dues colònies o contrades habitades, la Colònia de l'Est i la Colònia de l'Oest. Després venen badies i golfs, muntanyes de glaç (icebergs?) i deserts que es desvien cap a Hålogaland
◊ enn nú er at rœða um Artús konung, hinn fræga, er gefa lét hirð sinni ok til komnum hǫfðingjum ok riddǫrum ríka gangveru ok ørugg vápn, prúða búnaði ok beztu vápnhesta, er hánum váru sendir vestan af Spánía, Lumbardía ok Almannía: i ara cal que parlem del rei Artús, el famós, que va fer donar als membres de la seva cort i als prínceps i cavallers que hi havien anat riques vestimentes i armes eficaces, elegants paraments i els millors destrers que li havien enviat a ell des de les terres de l'oest, d'Al-Àndalus, Llombardia (Península Italiana?) i Alemanya (l'original francès de Le Court Mantel fa [48] ...qui fist aus chevaliers donner / robes moult riches et moult beles, / et gran plenté d'armes noveles, / et moult riches chevaus d'Espaigne, / de Lombardie et d'Alemaigne. / N'i out si povre chevalier / qui n'eüst armes et [bon] destrier / et robes se prendre les voult: / onques si grant plenté n'en out / a une feste plus donné; / si'n doit estre li rois loé!)
  L'ús de la declinació llatina amb pas del gènere femení llatí a neutre en norrè, es documenta en altres mots del mateix tipus. Cf., a tall d'exemple, els casos de Ispánía o Galicía.

Del mot n'existeixen, a més a més, diverses variants lexicals, grafemàtiques i fonètiques:
Yspánía, Ispánía, Hispánía i Spáníaland.
 
     

< Spánía·land <n. -lands, -lönd>:
Península Ibèrica, Hispània f
◊ af því réðsk hann (= Eiríkr blóðøxí hernuð ok í víking víða í Vestrlǫndum ok fell Eiríkr í Spáníalandi í útilegu: Per aquesta raó, l'Eiríkr [Destral-sangonenta] partí a fer incursions de saqueig i rapinya arreu dels països de ponent (ço és, tots els països que es troben a ponent de la Mar del Nord: Europai va caure en combat a la Península Ibèrica (o pentura millor, a l'Espanya musulmana) en el transcurs d'una d'aquestes incursions
◊ & fimmta klimata er kallat Díarómes: þat gengr af Caspenhafinu (el mot és d'origen alemany i, al meu entendre, ens revela que el text norrè no és pas traducció del llatí sinó del baix-alemany. Cf. Pfaffe Lamprecht ze Caspen porten ‘a les portes càspies’. Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁴ llegeixen Calþenhafin. Al meu entendre, aquesta lliçó revela una lectura errònia del grup grafemàtic ſp com a , però, en no disposar de l'original, no m'és possible de dilucidar si l'error és dels editors moderns o del copista medieval) ok um Baktríam, Macedóníam, Tarentum, Tuscumhaf ok um Rómam ok Lúsítaníam ok svá vestr í Spán<í>aland (Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁶ llegeixen Spanland. No disposo de l'edició del text a cura d'Elèna Aleksàndrovna Mèl'nikova (Елена Александровна Мельникова: Древнескандинавские географические сочинения: тексты, перевод, комментарий), però el context demanaria més aviat un Spáníaland o un Spánaland que no pas un Spánland)& la cinquena zona climàtica s'anomena Diaromes: parteix de la Mar Càspia i passa per Bàctria, Macedònia, Tarent i la Mar Toscana, i, passant per Roma arriba fins a Lusitània i, d'aquí baixa, a llevant seu, cap a Hispània (Cf. Sant Isidor de Sevilla, De astronomia liber VIII: quintum <clima> est Diar<h>omes per Macedoniam et alteram partem per Gallias et Lusitaniam ad Tagum descendens o, l'Imago Mundi - De dispositione orbis de l'Honori d'Autun: Quintus circulus ab introitu Caspii Maris continet et Bactriam, Armeniam, Macedoniam , Tarentum , Tuscum Mare, Baleares, Hispaniam, Mediam, gnomen vij. pedum umbram .vj. <pedum> reddit. Maximus dies .xv. horarum ‘el cinquè cercle [climàtic], des del seu començament de la Mar Càspia, comprèn Bàctria, Armènia, Macedònia, Tarent, Mar Toscana, les Balears, Hispània, Mèdia; el gnom de set peus hi fa l'ombra de sis, el dia més llarg hi és de quinze hores’)
◊ Túbal [réð fyrir] Spáníalandi ok Rúmverjalandi, Svíþjóð ok Danmǫrk ok Nóregi: Tubal va regnar sobre Hispània i Itàlia, Suècia i Dinamarca i Noruega
◊ á Spáníalandi hvílir Vincencíus. Í Galizu hvílir Jacóbus bróðir Jóns postula. Martínus epíscopus hvílir í Túrons<borg>. Egidíus hvílir í Próvincía. Í París hvílir Díónysíus epíscopus. Í Reinsborg hvílir sanctus Remigíus: a Hispània (cal recordar que Sant Vicenç és el patró de Lisboa, ciutat on jau d'ençà del segle XII. El mot Spáníaland aquí s'ha d'entendre en el sentit de Península Ibèrica) hi descansa en Vicenç. A Galícia hi descansa en Jaume, el germà de l'apòstol Joan. El bisbe Martí descansa a Tours. En Gil descansa a Provença. A París hi descansa el bisbe Dionís. A Reims hi descansa sant Remigi
◊ Helgi Sigmundarson, er Hundingsbani var kallaðr, var bróðir Sigurðar, er síðan var kallaðr Fáfnisbani. Helgi, bróðir Sigurðar, hafði drepit Hunding konung ok sonu hans þrjá, Eyjólf, Herrøð, Hjǫrvarð. Lyngvi komst undan ok tveir brœðr hans, Álfr ok Hemingr. Váru þeir inir frægstu menn um alla atgervi, ok var Lyngvi fyrir þeim brœðrum. Þeir váru mjǫk fjǫlkunnigir. Þeir hǫfðu kúgat marga smákonunga ok marga kappa drepit ok margar borgir brennt ok gerðu it mesta hervirki í Spáníalandi ok Frakklandi. En þá var eigi keisararíki komit norðr hingað yfir fjallit. Hundings synir hǫfðu tekit undir sik þat ríki, er Sigurðr átti í Frakklandi, ok váru þeir þar mjǫk fjǫlmennir: en Helgi Sigmundarson, a qui deien El matador d'en Hundingr, era germà d'en Sigurðr que després fou anomenat el matador d'en Fáfnir. [Doncs bé,] en Helgi, el germà d'en Sigurðr, havia mort el rei Hundingr i els seus tres fills, l'Eyjólfr, en Herrøðr i en Hjǫrvarðr. En Lyngvi, en canvi, i els seus dos germans, l'Álfr i en Hemingr havien reeixit a escapar-se'n. Aquests [tres] eren homes famosíssims per llurs altes qualitats i en Lyngvi sobresortia sobre els seus germans. Tots ells eren molt versats en les arts màgiques, havien sotmès a llur sobreria nombrosos reietons i havien mort nombrosos campions i cremades nombroses viles i havien causat els màxims estralls amb llur exèrcit a Hispània i Frància quan l'imperi encara no s'havia expandit cap al nord més enllà de les muntanyes [dels Alps]. Els fills d'en Hundingr havien conquerit el regne que en Sigurðr havia posseït/posseïa a Frància i allà hi tenien una gran quantitat d'homes a llur servei (vocabulari: #1. atgervi: Cf. Baetke 19874, pàg. 31: at-gervi f. u. n. Tüchtigkeit, Fähigkeit(en), Fertigkeit(en); #2. Frància: aquest mot no s'ha de veure pas com a sinònim de França, ans com a de regne dels francs)

< Spán·land <n. -lands, -lönd>:
Hispània f, Península Ibèrica
◊ Mundíufjall gengr frá Feneyjabotnum austan ok vestr á Spánland: els Alps van des del golf de Venècia a llevant fins a la Península Ibèrica per ponent
◊ vestr af Púl er Kampanía. Vestr þaðan liggja Spánlǫnd, þar liggja hjá ey, er Gadis heitir, þangat til tekr Evrópa en þaðan frá Affríka <...> Nú skal enn aptr hverfa til Evrópam ok taka þar til er vér gengum brott um stundar sakir at í þessa ey sem vér nefndum fyrr ok Gadis heitir kom Erkúles. Hann fór víða at kanna heiminn ok kallaðiz hann kominn þá til heimsenda. Hann gerði þar tvo stólpa til merks hver hann kom framaz ok heita þat Erkúless stólpar, þar standa því enn. Á Yspánía stendr Galícía, þar hvílir Jakobus postoli bróðir Jóhannis. <...> Mundíufjall gengi frá Feneyjabotnum austan ok vestr á Spánland: a ponent d'Apúlia hi ha Campània i a l'oest d'ella hi ha les Espanyes i, a prop d'elles, l'illa que es diu Cadis. Europa arriba fins aquí i, a partir d'aquí hi ha Àfrica. <...> Tornem ara a Europa i reprenguem el fil allà on l'hem deixat fa una estona, perquè a aquesta illa que hem esmentat adés i que es diu Cadis, hi va arribar l'Hèrcules. Havia fet vastos viatges explorant el món i diuen que a Cadis va arribar a la fi del món. Allà hi va aixecar dues columnes per a assenyalar fins on havia arribat i aquestes columnes es diuen Columnes d'Hèrcules i encara hi són. A la Península Ibèrica hi ha Galícia, on hi reposa l'apòstol Jaume, germà de Joan. <...> La serralada dels Alps va del Golf de Venècia per l'est fins a la Península Ibèrica per l'oest
◊ Hyspania, er vér kǫllum Spánland, er ríki mikit ok liggr suðr til Miðjarðarhafs í milli Langbarðalands ok Frakklands: Hyspania, que nosaltres anomenem Spánland és un gran regne i està situat al sud, fins a la Mar Mediterrània, entre Llombardia i França
◊ & fimmta klimata er kallat Díarómes: þat gengr af Caspenhafinu (el mot és d'origen alemany i, al meu entendre, ens revela que el text norrè no és pas traducció del llatí sinó del baix-alemany. Cf. Pfaffe Lamprecht ze Caspen porten ‘a les portes càspies’. Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁴ llegeixen Calþenhafin. Al meu entendre, aquesta lliçó revela una lectura errònia del grup grafemàtic ſp com a , però, en no disposar de l'original, no m'és possible de dilucidar si l'error és dels editors moderns o del copista medieval) ok um Baktríam, Macedóníam, Tarentum, Tuscumhaf ok um Rómam ok Lúsítaníam ok svá vestr í Spán<í>aland (Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁶ llegeixen Spanland. No disposo de l'edició del text a cura d'Elèna Aleksàndrovna Mèl'nikova (Елена Александровна Мельникова: Древнескандинавские географические сочинения: тексты, перевод, комментарий), però el context demanaria més aviat un Spáníaland o un Spánaland que no pas un Spánland)& la cinquena zona climàtica s'anomena Diaromes: parteix de la Mar Càspia i passa per Bàctria, Macedònia, Tarent i la Mar Toscana, i, passant per Roma arriba fins a Lusitània i, d'aquí baixa, a llevant seu, cap a Hispània (Cf. Sant Isidor de Sevilla, De astronomia liber VIII: quintum <clima> est Diar<h>omes per Macedoniam et alteram partem per Gallias et Lusitaniam ad Tagum descendens o, l'Imago Mundi - De dispositione orbis de l'Honori d'Autun: Quintus circulus ab introitu Caspii Maris continet et Bactriam, Armeniam, Macedoniam , Tarentum , Tuscum Mare, Baleares, Hispaniam, Mediam, gnomen vij. pedum umbram .vj. <pedum> reddit. Maximus dies .xv. horarum ‘el cinquè cercle [climàtic], des del seu començament de la Mar Càspia, comprèn Bàctria, Armènia, Macedònia, Tarent, Mar Toscana, les Balears, Hispània, Mèdia; el gnom de set peus hi fa l'ombra de sis, el dia més llarg hi és de quinze hores’)
◊ þau hin stœrstu fyrr nefnd fjǫll Alpes sem austan ganga at Gallía ok enn fleiri ǫnnur verja hana viðr sólarhita hvaðan af er menn verða þar mjǫk hvítir. Af suðri liggja viðr hana þau fjǫll ok úsléttar hæðir sem Purinei heita <...>. Hyspania er vér kǫllum Spánland hét forðum Hyberia af einni stórri á Hybero. Hon tók síðan nafn af þeim manni sem Hyspalus hét ok kallat Hyspania. Hon er ok fyrir þá grein réttlega kallat Hespera af aptanstjǫrnunni Hesperó at hon liggr allt vestr viðr heimsendann. Spánland liggr milli Affríkam ok Gallíam. Norðan af því liggja fyrrnefnd fjǫll Purinei, enn ǫllum megin aðra staði kringir haf um þat. Þat hefir harða gott lopt ok er heilsamligt land vel frjótt ok gagnsamt at ǫllum ávexti ok veraldar ríkt af gimsteinum ok dýrum málmi. Um Hyspaníam falla stórar ár, er svá heita: Bethus, Mínius, fyrrnefnd Hyberis ok Thagus. Hon greiniz í sex parta: Terraconensem, Carthaginensem, Lucithaniam, Galiciam, Bethicam ok Tingitaniam, er utan hafs liggr í Affríka: aquesta immensíssima serralada dels Alps, ja esmentada abans, que toca la Gàl·lia des de llevant, i amb ella encara moltes d'altres [serralades] més, la protegeix de la calor del sol i d'aquí en ve que els seus habitants hi siguin molt blancs. Al sud hi confinen les muntanyes i altures escabroses, que es diuen Purinei o Pirineus <...>. Hispània, que nosaltres anomenem Spánland, antigament es deia Ibèria pel gran riu Iberus. Després va adoptar el nom de l'home que es deia Híspalus i es va dir Hispània. També la van anomenar, ben a dret, Hespèria, perquè l'estel del vespre, Hèsperus, és a ponent, en el confí del món. Hispània està entre Àfrica i la Gàl·lia. Al nord hi ha la serralada, adés esmentada, dels Purinei o Pirineus, altrament, emperò, està envoltada per la mar. Té un aire molt bo i és una terra salubre, molt fèrtil i profitosa en tota mena de plantes, i és la més rica del món quant a gemmes i minerals valuosos. Grans rius travessen Hispània; es diuen així: Baetis, Mínius, l'esmentat Iberus i el Tagus (en realitat, perquè la llista fos completa d'acord amb els geògrafs antics, l'autor hi hauria d'haver afegit encara el Dúrius i l'Anas). Està dividida en sis parts: Terraconense (mantinc a dretcient aquest reafaiçonament del mot degut a etimologia popular), Cartaginense, Lusitània, Gal·lícia (en realitat, Gallaecia, o sigui, Gal·lècia), Bètica i la [Mauritània] Tingitània, la qual ja es troba a Àfrica, a l'altra banda de la mar
  El mot encara té una certa presència en l'islandès escrit actual.  
     

< spán·lenskur, -lensk, -lenskt <adj. En ortografia anterior al 1973: spánlenzkur>:
variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

Spánn <m. Spánar, Spánir; Plural inusual>:
Espanya f 

spán·nýr, -ný, -nýtt <adj.>:
nou nova de trinca, flamant

< spánska <f. spánsku, no comptable>:
variant antiquada de → spænska “espanyol”

< spánskur, spánsk, spánskt <adj.>:
variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”
◊ sá þriðjungr veraldar, sem Evrópa heitir ok Norðrlǫnd liggja inni, hefst við fjall eitt, er Tanasus heitir, ok tvígreinast því lǫnd svá: mesti hlutr byggðra landa gengr í suðr til Grikklandshafs ok snýst í vestr til spánska hafsins, enn annarr hlutr gengr til útnorðrs ok til Eystrasalts ok svá til vestrs, þar sem hit mikla haf er, hvert sumir kalla Ginnungagap, sem gengr landa á milli. Þar heitir fyrst Vinland hit góða, þá er Markland, þá eru óbyggðir til Hellulands, er Skrælingjar byggja. Þá eru enn óbyggðir til Grœnlands ok eru þar tvennar byggðir hin eystri ok vestri. Enn síðan eru þá hafsbotnar, jǫklar, fjǫll ok óbyggðir allt til Gandvíkr til Nóregs. Sú frásaga finnst í íslenzkum bókum at einn maðr komst úr Grœnlandi til Nóregs fótgangandi, yfir ǫll þau ørœfi, jǫkla ok óbyggðir, hvat mikil tíðindi hafa þótt, hann leiddi með sér geit eina ok fœddizt við nyt hennar, því var hann þaðan kallaðr Geitar-Hallr: la tercera part de l'orbe, que es diu Europa i que conté els Països norrens, comença a una serralada que es diu Tànasus (en realitat, l'autor confon el Tanais fluvius que, com se sap, Europam ab Asia separat, amb els Montes Riphaei; el nom norrè sembla una combinació de Tanais i Mons Taurus) i les seves terres es divideixen en dues parts: la part més gran, corresponent a la dels països habitats, s'estén vers el sud fins a la Mar Egea i d'aquí es gira cap a la Mar d'Hispània (aquí: la Mediterrània occidental. El terme designa altrament l'Atlàntic , i, més concretament, el Golf de Biscaia i la Mar Cantàbrica). L'altra part, emperò, s'estén cap al nord-oest i la Mar Bàltica i d'aquí continua cap a l'oest, on hi ha el Gran Oceà que alguns anomenen Ginnungagap i que s'estén entre aquestes terres: primer ve el Bon Vínland (Terra de Vi, la Bona Vinlàndia) i després Markland (Terra de Boscos) i d'aquí i fins a Helluland (Terra de Lloses) hi ha vastes regions no colonitzades, habitades pels Skrælingjar (indis o esquimals). Després venen de nou vastes regions desèrtiques fins a Grenlàndia, on hi ha dues colònies, la de l'est i la de l'oest. Després venen badies i golfs, glaceres, puigs i deserts que arriben fins a la Mar Blanca a Noruega. En alguns llibres islandesos s'hi troba el relat que un home va anar a peu de Grenlàndia fins a Noruega passant per tots els deserts, glaceres i costes exposades, la qual cosa fou tinguda per un fet portentós. Amb ell menava una cabra i s'alimentava de la seva llet i per aquesta raó li van posar el malnom de Hallr Cabra
♦ koma e-m spánskt fyrir sjónir: <LOC FIGa algú una cosa li resulta molt estranya, algú s'astora en veure una cosa

Spán·verji <m. -verja, -verjar>:
espanyol m, espanyola f 

< spán·verska <f. -versku, no comptable>:
variant antiquada de → spænska “espanyol”

< spán·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”
◊ hér mátti sjá þjóðir hinna sex spánversku kóngsríkja, sem eru kastilíanar, aragónar, katalúníumenn, valensíubúar, mæorkuþjóð og navarramenn: aquí s'hi podien veure gent dels sis regnes espanyols, que són castellans, aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i navarresos

spá·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
predicció f
◊ Þorvaldur leit niður fyrir sig og heldur áhyggjusamlega og mælti: Gætt mun meðan við lifum báðir. Þetta virðist mönnum hin mesta spásaga að því sem síðar varð því að Þorvaldur var sálaður þá er Apavatnsför var. Eftir þetta fór Þorvaldur heim (SS, cap. 199, pàg. 286): en Þorvaldur va mirar en terra al seu davant, de manera força consirosa, i digué: “[la nostra amistat] perdurarà mentre tu i jo visquem”. La gent va considerar que aquesta havia estat la predicció més encertada que s'havia fet atès el que es va esdevenir posteriorment, car en Þorvaldur ja era mort quan hi hagué la trobada de l'estany de l'Apavatn[, que tingué lloc quinze anys després, a la primavera del 1238: SS, cap. 278-279, pàgs. 398ss]. Després d'això, en Þorvaldur va tornar a casa

spásagnar·andi <m. -anda, -andar>:
esperit m que endevina el futur

spásagnar·gáfa <f. -gáfu, no comptable>:
do m de l'endevinació

spásagnar·laun <n.pl -launa>:
paga f d'endeví pel seu vaticini

spásagnar·maður <f. -manns, -menn>:
endeví m
◊ hlýðið ekki á spámenn yðar (ʔɛl־nəβīʔēi̯-ˈχɛm, אֶל-נְבִיאֵיכֶם) né spásagnarmenn (wə-ʔɛl־qɔsmēi̯-ˈχɛm, וְאֶל-קֹסְמֵיכֶם), né drauma yðar (ħălɔmɔθēi̯-ˈχɛm, חֲלֹמֹתֵיכֶם), né á galdramenn yðar (wə-ʔɛl־ʕɔnənēi̯-ˈχɛm, וְאֶל-עֹנְנֵיכֶם) né töframenn (wə-ʔɛl־kaʃʃāφēi̯-ˈχɛm, וְאֶל-כַּשָּׁפֵיכֶם), þá er þeir mæla til yðar á þessa leið: ,Þér munuð ekki þjóna Babelkonungi': i vosaltres no escolteu els vostres profetes, els vostres endevins, els vostres somnis, els vostres mags i els vostrs fetillers que us diuen: «No servireu pas el rei de Babilònia»
◊ leitið til andasæringarmanna (hā-ʔɔˈβōθ, אֶל-הָאֹבוֹת) og spásagnarmanna (wə-ʔɛl־ha-i̯ʝiddəʕɔˈnīm, וְאֶל-הַיִּדְּעֹנִים), sem hvískra og umla!: aneu a consultar els conjuradors d'esperits i els endevins, que xiuxiuegen i barbotegen

spássera <spássera ~ spásserum | spásseraði ~ spásseruðum | spásserað>:
variant de spásséra ‘deambular, passejar-se’

spásséra <spásséra ~ spássérum | spásséraði ~ spásséruðum | spássérað>:
estirar les cames (fer un passeig)
♦ spásséra um garðinn: deambular pel parc

spássía <f. spássíu, spássíur. Gen. pl.: spássía>:
marge m (de text)

spássíu·glósa <f. -glósu, -glósur. Gen. pl.: -glósna o: -glósa>:
glossa f marginal

spássíu·grein <f. -greinar, -greinar>:
nota f marginal (nota escrita al marge d'un escrit)

spá·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
1. <GENvaticini m, predicció f
◊ þú hefur hafnað ætt Jakobs, lýð þínum, því að (kī, כִּי) hún er uppfull (māləˈʔū, מָלְאוּ) af austrænni (mi-qˈqɛδɛm, מִקֶּדֶם) hjátrú (—, ) og spásögnum (wə-ʕɔnəˈnīm, וְעֹנְנִים) eins og Filistear iðka og handsalar samning við útlendinga: has repudiat el llinatge d'en Jacob, el teu poble, perquè és ple fins al capdamunt de supersticions i vaticinis orientals com els practiquen els filisteus i clouen tractes amb estrangers
2. <RELIGprofecia f
◊ þetta sumar hið sama létu þeir Sighvatur Guðmund biskup fara utan og harðlega leikinn af óvinum sínum. Var hann þá nokkura vetur í Noregi og gerðust þar margir merkilegir hlutir þá um háttu hans og spásagnir (SS vol. I, cap. 195, pàgs. 278-279. Any de 1222): aquell mateix estiu, en Sighvatur i els seus homes varen fer que el bisbe Guðmundur se n'anés a Noruega i que els seus enemics l'hi maltractessin durament. A Noruega, on s'hi esdevingueren algunes coses remarcables tant en relació amb el seu capteniment com amb les seves profecies, hi va passar alguns anys

spegil·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
ou ferrat, ou estrellat (Val., Bal.)

spegil·endurkast <n. -kasts, no comptable>:
<FÍSreflexió f especular (ódreifið endurkast)

spegilendurkasts·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:
<FÍSgrau m de reflexió especular

spegil·fruma <f. -frumu, -frumur. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:
neurona f mirall

spegil·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glerja (o: -glera); dat.pl.: -glerjum (o: -glerum)>:
lluna f, vidre m de mirall

spegil·gljáandi, -gljáandi, -gljáandi <adj.>:
lluent -a com una patena

spegil·gljár, -gljá, -gljátt <adj.>:
(sjórpla -ana com un mirall (mar)

spegil·glær, -glær, -glært <adj.>:
(sjórpla -ana com un mirall (mar)

spegill <m. spegils, speglar>:
1. <GENmirall m, espill m (Val. & <†> & LIT)
◊ ‘Brotinn Spegill’ eftir Mercè Rodoreda: “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda
◊ þenur þú út með honum heiðhimininn, sem fastur er eins og steyptur spegill (ki-rəˈʔī   mūˈt͡sāq, כִּרְאִי מוּצָק)?: estén amb ell el cel clar que és tan ferm com un mirall de fosa
◊ á þeim degi mun Drottinn burt nema skart þeirra: <...> speglana (wə-ha-ggili̯ɔˈnīm, וְהַגִּלְיֹנִים), líndúkana, vefjarhettina og slæðurnar: aquell dia, el Senyor els llevarà llurs ornaments: <...> els miralls i els llenços de lli, els turbans i els vels
◊ því næst gjörði hann eirkerið með eirstétt úr speglum (bə-marˈʔɔθ, בְּמַרְאֹת) kvenna þeirra, er gegndu þjónustu við dyr samfundatjaldsins: tot seguit, amb els miralls de les dones que feien servei a la porta de la tenda de l'oracle en féu una conca de bronze amb peanya de bronze
◊ því að ef einhver er heyrandi orðsins og ekki gjörandi, þá er hann líkur manni, er skoðar andlit sitt í spegli (τὸ ἔσοπτρον -όπτρου, ἐν ἐσόπτρῳ)car, si algú escolta la paraula i no la compleix, s'assembla a un home que contempla la seva cara en un mirall
♦ skoða sjálfan sig í spegli: mirar-se al mirall
2. <MEDespècul m

spegil·mynd <f. -myndar, -myndir>:
reflex m, imatge reflectida

spegil·orð <n. -orðs, -orð>:
capicua f

spegil·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
rajada vestideta, rajada f de miralls, rajada f de taques, rajada f de Sant Pere (Mall.), llisol (o: grisol) m (Mall.), rajada f boca de rosa (Mall.), escrita vera (Tarr.), escrita llisa (Alguer) (peix Raja raja miraletus syn. Raja quadrimaculata)

spegil·skrift <f. -skriftar, no comptable>:
escriptura f en mirall

spegil·sléttur, -slétt, -slétt <adj.>:
(sjórpla -ana com un mirall (mar)

spegil·tær, -tær, -tært <adj.>:
cristal·lí -ina, límpid -a (líquid, especialment aigua)

spegil·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
<FÍS = linsuvilla & ASTRONaberració f

spegla <spegla ~ speglum | speglaði ~ spegluðum | speglaðe-ð ~ e-n>:
reflectir una cosa ~ algú
♦ spegla sig: mirar-se al mirall

spegla·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
fabricació f de miralls

speglast <speglast ~ speglumst | speglaðist ~ spegluðumst | speglast>:
reflectir-se, emmirallar-se
♦ speglast í e-u: reflectir-se a una cosa
♦ sjá sjálfan sig speglast í e-u: veure's reflectit a una cosa

speglun <f. speglunar, speglanir>:
1. <GENreflexió f
2. <MEDendoscòpia f (holsjárspeglun; holsjárskoðun)
♦ → augnbotnaspeglun “fundoscòpia”
♦ → augnspeglun “oftalmoscòpia”
♦ → blöðruspeglun “cistoscòpia”
♦ → endaþarmsspeglun “proctoscòpia, rectoscòpia”
♦ → eyrnaspeglun “otoscòpia”
♦ → kviðarholsspeglun “laparoscòpia”
♦ → liðspeglun “artroscòpia”
♦ → magaspeglun “gastroscòpia”
♦ → nefspeglun “rinoscòpia, nasoscòpia”
♦ → ristilspeglun “colonoscòpia”
♦ → sjónuspeglun “retinoscòpia”
♦ → vélindisspeglun “esofagoscòpia”

speglunar·hylki <n. -hylkis, -hylki. Gen. pl.: -hylkja; dat.pl.: -hylkjum>:
<MEDcàpsula endoscòpica (myndhylki; holsjárhylki)

speja <speja ~ spejum | spejaði ~ spejuðum | spejað[um] e-ð ~ e-n>:
variant de spæja ‘espiar una cosa ~ algú, observar una cosa ~ algú d'amagat’
◊ nú er frá bónda að segja að hann fór hvergi á burt nema hann leyndist og vildi speja um húsfreyju. Bar það og svo til að þá er þau varði síst á einu kveldi og þau sátu í sjóvarloftinu og skemmtu sér að þar kom bóndinn að þeim óvörum með fjölda fólks og leiddi nú nokkura menn til gluggs er á var á húsinu og bað þá sjá hvort eftir því væri sem hann sagði. Allir sögðu að hann hefði rétt talað og svo mundi fyrr hafa verið, hlupu nú á loftið: ara referirem del bóndi que no se'n va anar enlloc sinó que es va amagar amb la intenció d'espiar la seva dona. Un vespre, quan ells dos menys s'ho esperaven, i tots dos seien al perxe sobre la mar divertint-se, es va esdevenir que va arribar-hi inesperadament el marit d'ella amb un gran nombre de persones i va menar alguns homes fins a la finestra que hi havia a l'edifici i els pregà que miressin si era com ell els havia dit. Tots varen dir que havia dit ver i que així devia haver estat les vegades anteriors i tot seguit varen córrer cap a l'entrada del perxe

spejari <m. spejara, spejarar>:
variant de spæjari ‘agent secret; agent encobert; detectiu privat’

speki <f. speki, no comptable>:
saviesa f
◊ hann breytir tímum og tíðum, hann rekur konunga frá völdum og hann setur konunga til valda, hann gefur spekingunum (lə-ħakkīˈmīn, לְחַכִּימִין) speki (ħāχməˈθā-ʔ, חָכְמְתָא) og hinum hyggnu (lə-ʝāδəˈʕēi̯   βīˈnāh, לְיָדְעֵי בִינָה) hyggindi (ū-mandəˈʕā-ʔ, וּמַנְדְּעָא)és ell qui canvia períodes i temps, qui deposa els reis, qui instaura els reis en el poder, qui dóna als savis la saviesa i la ciència als qui saben comprendre
◊ sá maður er í ríki þínu, er andi hinna heilögu guða býr í, og á dögum föður þíns fannst með honum skýrleikur (nahīˈrū, נַהִירוּ), þekking (wə-ɕāχləθāˈnū, וְשָׂכְלְתָנוּ) og speki (wə-ħāχəˈmāh, וְחָכְמָה), lík speki guðanna (kə-ħāχəˌmāθ־ʔĕlāˈhīn, כְּחָכְמַת-אֱלָהִין), og Nebúkadnesar konungur, faðir þinn, gjörði hann að yfirhöfðingja spásagnamannanna (ħartˤumˈmīn, חַרְטֻמִּין), særingamannanna (ʔāʃəˈφīn, אָשְׁפִין), Kaldeanna (kaɕdāˈʔīn, כַּשְׂדָּאִין) og stjörnuspekinganna (gāzəˈrīn, גָּזְרִין)hi ha en el teu regne un home en qui resideix l'esperit dels déus sants. En temps de ton pare, es trobà en ell llum, intel·ligència i saviesa com la saviesa dels déus. El rei Nabucodonosor, ton pare, el nomenà cap dels endevins, mags, caldeus i astròlegs
◊ þess vegna hefur og speki Guðs (ἡ σοφία -ίας, ἡ σοφία τοῦ θεοῦ) sagt...: per això la saviesa de Déu també ha dit...
◊ hvaðan kemur honum þessi speki (ἡ σοφία -ίας, ἡ σοφία αὕτη) og kraftaverkin?: d’on li vénen aquesta saviesa i aquests miracles que fa?
◊ en spekin (ἡ σοφία -ίας, ἡ σοφία) sannast af verkum sínum: però la saviesa és estada adverada per les seves obres
♦ stólparnir sjö spekinnar: els set pilars de la saviesa
♦ speki Salómons: saviesa [d'en Salomó] (llibre de la Bíblia catòlica)
♦ → draumspeki “oniromància”
♦ → dulspeki “mística”
♦ → frumspeki “metafísica, filosofia primera”
♦ → guðspeki “teosofia”
♦ → hagspeki “economia; parsimònia en les despeses”
♦ → háspeki “metafísica”
♦ → heimspeki “filosofia”
♦ → raunspeki “filosofia positiva, positivisme”
♦ → skólaspeki “escolàstica”
♦ → stjörnuspeki “astrologia”
♦ → trúspeki “filosofia de la religió”
♦ → villuspeki “filosofia herètica”

spekinga·steinn <m. -steins, -steinar>:
pedra f filosofal (viskusteinn)

spekings·lega <adv.>:
profundament (donant a entendre la presència de pensaments profunds o grans reflexions & filosòficament)

spekings·legur, -leg, -legt <adj.>:
profund -a, de pensaments profunds
♦ spekingsleg svör: respostes profundes

spekings·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat pensarós, cara pensarosa
♦ setja upp spekingssvip: adoptar un posat greu

spekingur <m. spekings, spekingar>:
1. <GENsavi sàvia
◊ hjarta spekinganna (ħăχāˈmīm, חֲכָמִים) er í sorgarhúsi en hjarta heimskingjanna í gleðihúsi: el cor dels savis és a la casa del dol, i el cor dels nicis és a la casa de la festa
◊ hver er sem spekingurinn (kə-hɛ-ħāˈχām, כְּהֶחָכָם) og hver skilur merkingu hlutanna? Speki (ħāχəˈmaθ, חָכְמַת) mannsins hýrgar andlit hans og dregur úr hörkunni í svipnum: qui hi ha com el savi, i qui comprèn el sentit de les coses? La saviesa de l'home li il·lumina el rostre i li lleva l'aspror de la cara
◊ þess vegna sendi ég til yðar spámenn, spekinga og fræðimenn (ὁ σοφός -οῦ, προφήτας καὶ σοφοὺς καὶ γραμματεῖς)per això us envio profetes, savis i mestres
♦ spekingarnir sjö Grikklands: els set savis de Grècia
♦ spekingur að viti: un home molt entenimentat, un home de ment preclara
◊ hann var mikill á vǫxt, vænn at áliti, spekingr at viti, ǫrr af fé, sterkr, harðr ok vápndjarfr, glaðr ok góðr vinum en grimmr úvinum, fastnæmr ok forsjáll, siðlátr ok sigrsæll, víðfrægr ok at ǫllu vel menntr: era alt d'estatura, bell de veure, un home molt entenimentat, generós amb els diners, fort, ardit i bo en el maneig de les armes, alegre i bo amb els amics però ferotge amb els enemics; constant i prudent, virtuós i victoriós, vastament cèlebre i en tots els sentits un home dret i condret
◊ Gestur Oddleifsson bjó vestur á Barðaströnd í Haga. Hann var höfðingi mikill og spekingur að viti, framsýnn um marga hluti, vel vingaður við alla hina stærri menn og margir sóttu ráð að honum. Hann reið hvert sumar til þings og hafði jafnan gistingarstað á Hóli: en Gestur Oddleifsson vivia a ponent, a la costa de Barðaströnd, a Hagi. Era un gran höfðingi i un home molt entenimentat, podia veure el futur en moltes de coses, mantenia bones relacions d'amistat amb tots els homes més rellevants i eren molts els qui hi anaven a demanar-li consells. Cada estiu anava al þing i sempre feia nit a Hóll
♦ → bölspekingur “pessimista”
♦ → falsspekingur “sofista”
♦ → heimspekingur “filòsof”
♦ → skólaspekingur “escolàstic”
♦ → stjörnuspekingur “astròleg”
2. (heimspekingur, hugsuðurfilòsof m, filosofa f (pensador)
3. <professor m, professora f. Hom va intentar, sense èxit, emprar aquest mot per a substituir el danicisme prófessor “professor”. Fora d'escrits del segle XVIII i XIX no es pot pas trobar el mot emprat amb aquest significat
4. <HISTconseller m del rei. En realitat, hom pot traduir tranquil·lament el mot, en contextos com els de l'exemple, amb savi[s] del rei
◊ en að morgni er konungur vaknaði þá hugsaði hann hvað Emundur hafði talað um daginn. En er hann var klæddur lét hann kalla til sín spekinga sína. Ólafur konungur hafði með sér tólf hina spökustu menn. Þeir sátu yfir dómum með honum og réðu um vandamál en það var eigi vandalaust því að konungi líkaði illa ef dómum var hallað frá réttu en eigi hlýddi að mæla á móti honum. Á þeirri málstefnu tók konungurinn til orða og bað þangað kalla Emund lögmann: i l'endemà de matí, quan el rei es va despertar, va meditar sobre el que l'Emundur li havia dit el dia abans. I quan estigué vestit, va fer cridar a la seva presència els seus consellers. El rei Olau tenia a la seva cort els dotze homes més savis [del regne]. Impartien justícia amb ell i l'aconsellaven en els casos difícils, la qual cosa no resultava fàcil perquè al rei li desplaïa molt que es torcés el dret però [d'altra banda, als savis] no els era possible contradir-lo. En aquest col·lotge el rei va prendre la paraula i va fer cridar l'Emundur el lögmaður

speki·orð <n.pl -orða>:
paraules f.pl de saviesa, paraules (o: sentències) f.pl sapiencials

speki·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
savi consell
◊ hann var spekimaðr mikill ok langsýnn ok ágjarn. Hér með styrkði hann hamingja ok fyrirætlan, at hann skyldi vera yfirmaðr Norðmannaríkis, er af hans ætt hefir tignazk þat land hér til ok svá man vera jafnan. Hánum þýddusk gamlir menn með spekiráðum ok ásjá fyrirætlanar. Ungir drengir ok hreystimenn girndusk til hans fyrir sakar virðiligra fégjafa ok hirðprýði svá sem segir Hornklofi skáld, gamall vinr konunga, er jafnan hafði í hirðum verit frá barnæsku: fou un home d'una gran saviesa, amb visió de futur i ambiciós; a més a més, la Fortuna i la providència li donaren llur suport perquè fos el senyor suprem de tot el regne de Noruega, que aquest país ha estat fet gloriós per la seva família fins als nostres temps i així continuarà essent en el futur. Els vells s'adreçaven a ell per donar-li llurs savis consells i llur suport als seus plans. Els joves guerrers i els homes estrenus desitjaven estar amb ell per mor dels seus esplèndids regals en diners i de l'esplendor de la seva cort, tal com diu l'escalda Hornklofi, un vell amic dels reis, que sempre havia estat a llurs corts des de la seva infantesa (la versió del Haralds þáttr hárfagra és lleugerament diferent: hérmeð var hann svá styrkr at hamingjunni, at honum var ætlat, at verða yfirmaðr Norðmannaríkis, er af hans ætt hefir tignazt allt hér til, ok svá mun vera héðan af. <...> Honum þýddust gamlir menn með speki, ráðum ok ásjá fyrirætlunar; margir drengir ok hreystimenn girntust til hans sakar velsetningar, fégjafa ok hirðprýði, svá sem segir Þjóðúlfr hinn hvinverski, gamall vinr konunganna. Observem que els editors del 1835 llegeixen dos mots separats per comptes d'un mot compòsit:...speki, ráðum...)
◊ Sigurðr mælti: “Aldri finnsk þér vitrari kona í verǫldu, ok kenn enn fleiri spekiráð!”: en Sigurðr li va dir: “Mai no s'ha trobat en el món una dona més sàvia que tu. Ensenya'm més savis consells!”

spekja¹ speki ~ spekjum | spakti ~ spöktum | spakte-ð ~ e-n>:
variant de spekja² ‘calmar’
◊ córallus heitir einn ærligr {gim}steinn. Hann kemr upp af sjóvargrunni með netjum ok er þá grœnn sem tré, síðan harðnar hann til steins ok verðr rauðr. Hann minnkar storm ok spekir vánt veðr. Hann er góðr fyrir trǫllum ok þórdunum. Er hann kastaðr í víngarða eða aðra staði, þá verðr þar mikill ávǫxtr: el corall és una gemma genuïna. Surt del fons de la mar amb les xarxes i en aquest moment és de color verd com els arbres i després s'endureix fins a tornar pedra i torna de color vermell. Serveix contra les tempestes i calma el mal temps i protegeix contra els trols i les tronades i si el tiren a les vinyes o a un altre indret, l'esplet allà hi serà gros

spekja² <spek ~ spekjum | spakti ~ spöktum | spakiðe-ð ~ e-n>:
calmar una cosa ~ algú (actualment es diu especialment d'animals)
◊ berillus heitir einn ærligr {gim}steinn. Hann hefir lit sem sjór eða óleum ok gengr einn bleikr litr í honum; hann er góðr móti ormum, váða ok stríð ok gjørir mann óvinniligan ok mildan, meinar ok spekr hǫfuðverk ok gefr gott næmi ok er góðr við vatnsrás í augum, við hósta ok þrútin brjóst ok þessi steinn gjørir þann vǫldugan er hann ber ok tendrar eld af sér ef honum er haldit í sólargeisla ok er sá beztr er bleikastr er: el beril és una gemma genuïna. Té un color semblant al de la mar o al de l'oli d'oliva i en el seu interior hi va un color pal·lid; és bo contra els cucs, els perills [dels enemics] i contra les disputes i fa [un home] invencible i indulgent, prevé i calma el mal de cap i dóna bona capacitat d'aprenentatge i és bo per guarir els ulls humits i és bo contra la tossina i els pit inflats (la opressió de pits?). Aquesta pedra fa poderós el qui la porta i deixa anar foc si hom la sosté en un raig de sol i el millor beril és el que és més pàl·lid (la font sembla haver estat el lapidari de l'Arnoldus Saxo; Què és aquest "color pàl·lid" de l'interior?)

spekjast <spekst ~ spekjumst | spaktist ~ spöktumst | spakist>:
calmar-se (actualment es diu especialment d'animals)
◊ en er konungur reið yfir land og kom þar nær sem Ásmundur var þá sendi hann lið til að taka Ásmund með valdi. Síðan lét konungur setja hann í járn og halda hann svo um hríð og hugði að hann mundi spekjast: però [una vegada que] el rei, recorrent el país, va arribar a prop d'on hi havia l'Ásmundur, va enviar-hi un escamot a prendre-hi per la força l'Ásmundur. Després el rei el va fer engrillonar i tenir empresonat d'aquesta manera una temporada creient que [d'aquesta manera l'Ásmundur] s'assossegaria [en les seves pretensions]

spekt <f. spektar, no comptable>:
1. <GENcalma f, tranquil·litat f
◊ ok er Ívarr hafði svá komit ráði sínu, at þar þykkir til allrar spektar at sjá, sendir hann menn á fund brœðra sinna þess erendis, at þeir sendi honum gull ok silfr svá mikit sem hann kvað á: i quan l'Ívarr hagué dut a terme el seu pla de tal manera que considerava que es podia esperar calma absoluta (és a dir, que era d'esperar una absoluta manca d'hostilitats de part del rei Ella), va enviar missatgers als seus germans amb l'encàrrec que li enviessin tant d'or i argent com ell els demanava (vocabulari: #1. er at sjá til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 538: <...> er at sjá til e-s es ist etwas zu erwarten, zu hoffen; )
♦ með spekt: amb calma
◊ Bolli svarar: "Þakka vil eg yður Arnór bóndi alla sæmd er þér gerið til mín nú og fyrrum. Þykir mér og það bæta vorn flokk að þér ríðið með oss. En allt hugðum vér að fara með spekt um þessi héruð. En ef aðrir leita á oss þá má vera að vér leikum þá enn nokkuð í mót": en Bolli li va respondre: “bóndi Arnór, us vull regraciar tota la honor que m'heu brindat tant ara com en el passat. Considero que si veniu amb nosaltres, això enfortirà el nostre grup. Tenim pensat de travessar pacíficament aquest districte, però si d'altres intenten d'atacar-nos, podria ésser que nosaltres els plantem cara”
♦ með spekt og friði: pacíficament i sense provocar incidents
◊ hann fór með sex hundruð skipa norður í Noreg og var Magnús blindi og hans menn í þessi ferð með Danakonungi. En er þeir komu í Víkina þá fóru þeir til hófs nokkurs með spekt og friði austan fjarðar: va partir amb set-centes vint naus cap a Noruega i en Magnús el Cec i els seus homes varen acompanyar el rei de Dinamarca en aquest viatge. Quan varen arribar a Vík, varen resseguir la costa oriental del fiord força pacíficament i sense incidents
2. (spekisaviesa f, llestesa f (intel·ligència)
◊ þá laut Vigfús að Guðmundi og mælti: "Nú hefir þú eigi gætt að bera af þér feginleikinn og hefir Einar fundið af spekt sinni gleði þína. En þó er nú einsætt að þiggja þenna kost er svo er vel boðið": aleshores en Vigfús es va inclinar cap al Guðmundur i li va dir: “Adés no has parat esment a amagar la teva joia i l'Einar, amb la seva llestesa, se n'ha adonat de la teva alegria i ara ja no queda més remei que acceptar aquesta bona oferta”
◊ en undir þeirri rót er til hrímþursa horfir, þar er Mímisbrunnur, er spekt og manvit er í fólgið, og heitir sá Mímir er á brunninn. Hann er fullur af vísindum, fyrir því að hann drekkur úr brunninum af horninu Gjallarhorni: i sota l'arrel que apunta cap als tursos de gebre, hi ha el Mímisbrunnr, la font d'en Mímir, en la qual s'hi amaguen la saviesa i el seny, i el qui posseeix aquesta font, nom Mímir. En Mímir és ple de coneixements perquè beu de l'aigua de la font amb la banya Gjallarhorn

spektar·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f d'intel·ligència
◊ Einar mælti: "Ærnir eru skyldleikar í milli okkar en eigi varðveitir þú þá betur en svo að þú þykist nú hafa komist á spektarmun við mig. En eg kalla þetta vélar og læt eg að brugðið sé öllu ummæli okkru því að þú hefir mig að viðsjámanni um mál þessi en til einskis trúnaðar. Skilur og eigi svo mikið visku okkra að eigi sjái eg þau ráð er þú gerir. Tak nú við skikkju þinni aftur er þér hafa lengi áður augu til staðið": l'Einar li va dir: “els llaços de parentiu que hi ha entre nosaltres dos són més que suficients, però tu no els respectes tant com perquè [t'impedeixin] que pensis que ara m'has superat en llestesa. Però jo d'això en dic engany i declaro que tot el nostre acord ha quedat anul·lat perquè en aquest afer desconfies de mi i no m'hi tens gens de confiança. No hi ha tanta de diferència de saviesa entre tu i jo com perquè jo no vegi els plans que fas. Torna a agafar, doncs, la teva skikkja que tant de temps has estat ullant” (vocabulari: #1. bregða: Cf. Baetke 19874, pàg. 66: <...> e. (eine Vereinbarung, Abmachung) zunichte machen, brechen (e-u); bregða sáttmáli; #2. viðsjáma[r]ðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 734: hafa e-n at viðsjármanni jmd. mit Mißtrauen, mit Vorsicht begegnen; #3. augu standa e-m til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 598: e-t stendr til e-s 1. etwas ist auf etwas gerichtet, zielt auf etwas <...>; )

spekúlera <spekúlera ~ spekúlerum | spekúleraði ~ spekúleruðum | spekúlerað>:
1. (giska á e-ð, íhuga í & braskaespecular (conjecturar & fer especulacions)
♦ spekúlera í e-u: especular sobre una cosa
♦ spekúlera í því hvort <+ subj.>especular sobre si <+ ind.>  
2. (hugleiðareflexionar (meditar, considerar, rumiar, perpensar)
♦ spekúlera í e-u: considerar [la possibilitat d']una cosa
♦ spekúlera í að <+ inf.>considerar la possibilitat de <+ inf.>  
♦ spekúlera um e-ð: fer especulacions sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa

< speld <n. spelds, speld>:
post f, plafó m  (post, normalment rectangular o quadrada, de fusta)
◊ skáli Gunnars var ger af viði einum og súðþaktur utan og gluggar hjá brúnásunum og snúin þar fyrir speld: la casa que servia de dormitori d'en Gunnar era feta tota ella de fusta i les jàsseres de la teulada estaven encadellades amb la paret exterior de l'edifici i devora allà on acabaven les jàsseres hi havia finestrons davant els quals hi havien posat posts de fusta

speldi¹ <n. speldis, no comptable>:
espelta f (planta Triticum spelta)

speldi² <n. speldis, speldi>:
1. (spjald, lítil plata, fjölplafó m, clavenda f  (placa, normalment rectangular, de fusta o metall)
◊ og einnig á börmum opsins voru grafnar myndir. Speldin voru ferskeytt, ekki kringlótt: i també a les voreres d'aquesta obertura hi havia entallades figures. Els plafons eren quadrats, no pas rodons
◊ Akas konungur lét og brjóta speldin af vögnum kerlauganna og tók kerin ofan af þeim: el rei Acàs també féu trencar els plafons de les peanyes i retirà les conques del damunt
◊ á speldunum, sem voru milli brúnalistanna, voru ljón, naut og kerúbar, og eins á brúnalistunum: els plafons i els muntants eren decorats amb lleons, toros i querubins
2. (lok á umslagi eða vasasolapa f  (de sobre, de butxaca)
3. (á karlmannsbuxum, buxnalokpeto m  (de pantalons)
4. (slefuspeldipitet m, baverall m (Mall., Men.) (davantalet d'infant petit)
5. (á ventli eða lokaobturador m  (part mòbil del mecanisme d'una vàlvula)
♦ speldi fyrir reykháfi: tapadora de llauna de xemeneia
6. (barkaspeldiepiglotis f  (vàlvula cartilaginosa que tapa la glotis quan hom menja)
7. (við lundaveiðarspeldi, parany ideat per a caçar-hi cadafets. Se sol col·locar al peu de l'espadat on nien.

spelka <f. spelku, spelkur. Gen. pl.: spelkna>:
<MEDfèrula f, llistó m, post[eta] f (Mall.) (per a immobilitzar os fracturat)
♦ breyta um spelkurnar: <MEDcanviar les fèrules
♦ ganga með spelkur: <LOC MEDanar enguixat -ada

spell <n. spells, spell>:
dany m

spell·virki <m. -virkja, -virkja>:
1. (skemmdarvargur, sá sem skemmir af ásettu ráðivàndal m, gamberro m (cast., ekki ritm./no lit. (brètol, persona, esp. jove, que fa destrosses sense motiu aparent)
2. (þorpari, áflogahundur, bullapinxo m<LITpillard m (trinxeraire, belitre)
◊ tjöld spellvirkjanna standa ósködduð, og þeir lifa áhyggjulausir, sem...: les tendes dels trinxeraires no han sofert pas danys i viuen despreocupats i tranquils els qui...
3. (eyðileggjandidevastador m, anorreador m (destructor)
◊ þá hljóp hann á skóg ok varð galinn, ok var lengi á viðum ok hinn mesti spellvirki við menn: aleshores va fugir al bosc on es va apoderar d'ell un deliri furiós, i va viure molt de temps als boscos convertint-s'hi en el més gran anorreador d'homes
4. (skemmdarverkamaðursabotejador m, sabotejadora f (persona que fa actes de sabotatge)

spell·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
1. (skemmdarverkgamberrada f, acte vandàlic (bretolada)
2. (eyðileggingdevastació f (destrucció)
◊ ...þeira fyrirætlan at gera ekki spellvirki inum helgasta stað Jesú Kristí í Rómaborg: ...llur propòsit i no infligir devastació a Roma, l'indret més sagrat de Jesucrist

spen·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
mamífer m

spena·barn <n. -barns, -börn>:
infant m de mamella

spena·grís <m. -gríss, -grísir>:
garrí m, garrina f

spena·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
telàlgia f, dolor m,f al mugró
við spenaverk tak rót ellibore ok stappa við svínshland ok ger plastr ok legg við, þá mun batna. Ef maðr má eigi sofa í sótt, þá tak súrnafræ ok bitt í líndúk ok heng í vatn heitt, til þess er þefar af vatnit, þá drekki hinn sjúki þat vatn, ok þat er gott við þeiri sótt, er frénétika heitir: pel dolor de mugró pren arrel d'el·lèbor i esclafa-la amb orina de porc i fes-ne un emplastre i posa-l'hi [damunt el mugró] i millorarà. Si una persona no pot dormir durant una malaltia, pren llavors de vinagrella i ferma-les dins un drap de lli i penja [el saquet] en aigua calenta fins que l'aigua en faci olor. Que el malalt begui llavors aquesta aigua; aquesta aigua també és bona per la malaltia que es diu frenesia o frenitis
hennar rót (de la planta anomenada kattostr, salurt; islandès modern skógarmalva, skógarstokkrós) stappað er góð við tannverk. Vefr maðr hana í svarta ull, þá segir sumir menn at hon sé góð við spenaverk. Er hon stǫppuð með oleó, þá er hon góð at smyrja þar á sem bý hefir stungit. Verðr hon velld með netti ok lǫgð á hold, þá er hon góð við holdsþrota (= Fleischgeschwulst)la seva arrel (de la vauma), esclafada, és bona pel mal de queixal. Si hom l'embolica en llana negra, hi ha gent qui diu que és bona pel dolor de mugró. Si hom l'esclafa amb oli, és bona per untar-la allà on hi ha picat una abella. Si hom la fa bullir amb orins i la posen damunt la carn, és bona per les tumefaccions de la carn

spengi·legur, -leg, -legt <adj.>:
esvelt -a

spengja <spengi ~ spengjum | spengdi ~ spengdum | spengte-ð>:
1. (tengja eitthvað brotið með málmþynnu[m], lista eða spöng[um]posar gafes a una cosa, posar gafets a una cosa (Mall.) (adobar un objecte de terrissa trencat o esquerdat ajuntant-ne les peces i unint-les amb cola i gafets, o un objecte de metall soldant les parts trencades amb l'ajut d'una petita placa de ferro)
◊ Jón kom heim föstudag fyrir hvítasunnu og svaf ekki þá nótt. Laugardaginn hvatti hann öxi sína forna og spengda er Jarlabani var kölluð, orkneysk. Guðríður Aradóttir frilla Skíða talaði um að Jón væri með illu bragði og bað Skíða gæta sín. Skíði kvað sér eigi Jón klækismanninn að skaða mundu verða eða hans jafningja (SS I, cap. 258, pàg. 371): en Jón va tornar a casa el divendres abans de Pentecosta i aquella nit no va dormir. L'endemà, dissabte, va esmolar la seva destral, vella i apedaçada, que hom anomenava Jarlabani, un treball de les Illes Òrcades. La Guðríður Aradóttir, la frilla de l'Skíði, li va contar que en Jón feia un posat d'enfelloniment i va demanar a l'Skíði que anés amb compte amb ell. L'Skíði li va respondre que no li faria mal un covard com en Jón ni ningú que fos com ell
2. (vefja eða slá e-ð járnspöngumguarnir una cosa amb plaques de ferro  (folrar amb plaques de ferro)
◊ í þessu bili sjá þeir tólf menn stefna á móti sér, forkunnar stóra ok ólíka ǫðrum menskum mǫnn[u]m; svartir váru þeir ok illigir ásýndum, ekkert hár á hǫfði, brýnnar hengu allt á nef niðr, augun gul sem í ketti, en tennrnar sem kalt járn; þeir hǫfðu allir járnrenda skildi ok stórar stengr, stáli spengdar. Ok er þeir litu konúngsson ok hans menn, tóku þeir allir at hrína mjǫk grimmiliga ok eggjandi hvárr annan , en konungsson bað menn sína eigi blygðast við þetta, heldr verða við vaskliga; ok gengu nú hvárir í mót ǫðrum [...]; sóttu þá Blámenn at honum með mikilli eggjan ok ólmligum hljóðum ok ǫskri [...]: en aquell moment varen veure dotze homes que es dirigien cap a ells, extraordinàriament grossos i diferents d'altres éssers humans. Eren negres i d'aspecte horrend. No tenien cabells al cap, les celles els arribaven fins al nas, tenien els ulls grocs com els d'un gat, i les dents com a ferro fred. Tots ells duien escuts amb cércol de ferro i grans astes, folrades amb plaques d'acer. I quan ells varen veure el príncep i els seus homes, tots ells es varen posar a udolar molt ferotgement, esperonant-se l'un amb l'altre, i el príncep va demanar als seus homes que no s'acoquinessin davant allò, sinó que s'hi comportessin valentment. I així els uns es dirigiren a l'encontre dels altres [...]; llavors els blámenn, els tuàregs, els varen atacar amb gran abrivament i crits i brams ferotges (vocabulari: #1. spǫng: Cf. Baetke 19874, pàg. 594: spǫng (pl. spengr und spangir) 1. dünne (Metall-)Platte, Metallband 2. Eisstück, Eisscholle, Eisbrücke; #2. stǫng: Cf. Baetke 19874, pàg. 616: stǫng (pl. stengr, auch stangir) f. 1. Stange 2. = merki(s)stǫng: bera fé til stanga(r) Kriegsbeute zum Banner tragen (zwecks Teilung); auch: erbeutetes Gut (zur Verteilung) abliefern; ganga undir stǫng sich (unter dem Feldzeichen) sammeln. El context, més que un significat estendard reclama un significat asta llarga o perxa recoberta de plaquetes d'acer; #3. sprengr: Cf. Baetke 19874, pàg. 592: <...> honum helt við spreng er kam fast um vor Erschöpfung; )

spengur:
nom. & ac. pl. de → spöng “gafet, fermador de metall”

speni <m. spena, spenar>:
mugró m
♦ spenar <m.pl spena>braguer m, mamelles f.pl
◊ þat hefir ok enn sét verit þar eitt skrímsl, er menn kalla margýgi. Þess vǫxtr hefir svá sýnzk sem þat hafi kvennmanni líkt verit upp í frá lindastað, þvíat þat skrímsl hefir haft á brjósti sér stóra spena svá sem kona, langar hendr ok sitt hár ok vaxit svá at ǫllum hlutum um háls ok um hǫfuð sem maðr: també s'hi ha vist un monstre que es diu margýgr. La seva figura tenia el següent aspecte: de la ronyonada per amunt semblava una dona humana ja que aquest monstre tenia al pit [dues] grans mamelles com una dona, braços llargs i cabells llargs que li creixien pel cap i coll en tots els aspectes com els d'una persona
◊ hann sat á hesti þeim er risi einn átti, hann var fœddr í bergi einu, er úkunnigt var mǫnnum. En þat berg var í fjalli nøkkuru, ok ormr einn hafði fœtt hestinn á spenum sínum. Hann vildi eigi korn eta sem ǫnnur hross, hann skyldi nýtt kjǫt eta ok þó hrátt: anava muntat a dalt d'un cavall que havia pertangut a un gegant; havia nascut a un penya-segat que és desconegut dels homes i aquest penya-segat es trobava a un puig i un drac [hi] havia alletat aquest cavall amb el seu braguer. [Per això,] aquest cavall no havia volgut menjar mai gra com els altres cavalls: havia de menjar carn fresca i la menjava crua

spenna <f. spennu, spennur. Gen. pl.: spenna>:
1. <GEN & FÍS & ELECTRtensió f
♦ þar er mikil spenna: allà hi ha una gran tensió
2. (á belti & skóspenna, ristarhringja á skósivella f (de cinturó o corretja & de sabata)
3. (hárspennapassador m (per als cabells)
4. (á bók, bókaspennsl[i]tancador m (tanca de llibre)

spenna <spenni ~ spennum | spennti ~ spenntum | spennte-ð ~ e-u>:
1. (loka með spennutancar una cosa (amb gafa, gafet i semblant)
♦ spenna aftur bók: tancar un llibre amb gafets a les cobertes
♦ spenna upp gluggann: forçar la finestra
♦ spenna upp hurð: forçar una porta
♦ spenna út regnhlífina: obrir el paraigua
2. (gyrða sig, binda utan umcenyir una cosa (corretja, cinnyell etc.)
♦ spenna e-u um e-ð: cenyir una cosa al voltant d'una cosa
◊ ég skreytti þig skarti, spennti (wā-ʔɛttəˈnāh, וָאֶתְּנָה) armbaugum um handleggi þína og festi um háls þinn: et vaig abillar amb ornaments [sumptuosos], et vaig posar braçalets als braços i un collaret al coll
◊ og er ég sneri mér við, sá ég sjö gullljósastikur, og milli ljósastikanna einhvern, líkan mannssyni, klæddan síðkyrtli og gullbelti var spennt (περιζωννύναι, περιεζωσμένον πρὸς τοῖς μαστοῖς ζώνην χρυσᾶν) um bringu hansi quan em vaig girar, vaig veure set canelobres d'or i, enmig de cadascun dels canelobres, una efígie que s'assemblava a un fill d'home, vestida amb una túnica llarga i cenyit amb un cenyidor d'or al voltant del pit
♦ spenna [um] sig belti: cenyir-se el cinturó
◊ Drottinn er konungur orðinn! Hann hefir íklæðst hátign, Drottinn hefir skrýðst, hann hefir spennt sig (ʝəhˈwāh   ʕɔz   hitʔazˈzār, יְהוָה, עֹז הִתְאַזָּר) belti styrkleika síns og fest jörðina, svo að hún haggast eigi: Jahvè és estat coronat rei! S'ha revestit de majestat, Jahvè s'ha revestit d'ornaments i s'ha cenyit el cinyell del seu poder, i manté ferma la terra de manera que no belluga
◊ hún sat í framsætinu með beltið spennt: seia al seient del davant amb el cinturó cordat
♦ spenna [sætis]beltin: cordar-se els cinturons [de seguretat]
♦ spenna á sig beltin: cordar-se els cinturons
3. (strengja utan umenganxar una cosa (cosa = bístia a carro)
◊ hún tók við þessu, lagði á múlasna sinn, lét spenna fyrir vagna sína (ζευγνύναι, καὶ ἔζευξεν τὰς ἁμάξας αὐτῆς) og hlóð þessu á þá: ho va prendre i ho va carregar sobre la seva mula; va fer enganxar els seus carros i hi va carregar totes les coses
♦ spenna hest fyrir vagn: enganxar la bístia del carro
♦ spenna hest frá vagni: desenganxar la bístia del carro
4. (teygja utan um, faðmaestrènyer una cosa (amb els braços)
♦ spenna e-n örmum: estrènyer algú amb els braços, abraçar algú
♦ spenna yfir e-ð: abastar una cosa
5. (stríkka á, þenja;tibar una cosa (tensar)
♦ spenna bogann: tibar l'arc
þeir spenna (wa-i̯ʝaδərˈχū, וַיַּדְרְכוּ) tungu sína eins og boga sinn, með lygi, en eigi með sannleika, hafa þeir náð völdum í landinu, því að frá einni vonskunni ganga þeir til annarrar: tiben la llengua com un arc; amb la mentida i no pas amb la veritat hanpervingut al podern en el l país, ja que passen contínuament d'una maldat a l'altra
♦ spenna handleggsvöðvana: tibar els músculs del braç
6. (spana, eggjaesperonar algú (instigar)
♦ spenna e-n til e-s: esperonar algú a una cosa
7. (eyða, sóabalafiar una cosa (cosa = diners)
♦ eyða og spenna fé sínu: malgastar i balafiar els seus diners
8. (hendurentrellaçar una cosa (ajuntar les mans entrellaçant-ne els dits)
♦ spenna greipar: plegar les mans [entrellaçant-ne els dits]
◊ hún spennti greipar á maganum: va plegar les mans damunt la panxa
◊ heimskinginn spennir greipar (ħɔˈβēq, חֹבֵק) og etur sitt eigið hold: el beneit plega les mans i menja la seva pròpiai carn

spennandi, spennandi, spennandi <adj.>:
(um bók, kvikmyndple -ena de suspens, molt interessant, emocionant (llibre, pel·lícula)
◊ þetta er mögnuð og spennandi saga um...: aquesta és una novel·la, magnífica i tota plena de suspens, sobre...

spennast <spennist ~ spennumst | spenntist ~ spenntumst | spennst ║ [upp]>:
posar-se tens -a, tibar-se, atesar-se

spenningur <n. spennings, no comptable>:
tensió f
♦ auka á spenninginn: augmentar la tensió
♦ titra af spenningi: tremolar d'excitació

spennir <m. spennis, spennar>:
<ELECTRtransformador m

spenni·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<ELECTRestació transformadora, subestació elèctrica

spenni·treyja <f. -treyju, -treyjur. Gen. pl.: -treyja>:
camisa f de força
♦ setja e-n í spennitreyju: <LOC FIGlligar-li les mans a algú
♦ vera í spennitreyju: <LOC FIGtenir les mans lligades

spenni·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
<ELECTRestació transformadora, subestació elèctrica (spennistöð)

spenni·vídd <f. -víddar, no comptable>:
envergadura f, amplària f

spennsl <n. spennsls, spennsl>:
<HISTgafet m (per a tancar les cobertes d'un llibre)

spennsla·bók <f. -bókar, -bækur>:
<HISTllibre m amb gafets (a les tapes)

spennsli <n. spennslis, spennsli>:
variant de spennsl ‘gafet’

spenntur, spennt, spennt <adj.>:
1. (eftirvæntigarfullurentusiasmat -ada (ple d'il·lusió i/o expectació, ansiós, excitat, amb gran atenció, amb viu interès)
♦ bíða spenntur eftir einkunnunum: esperar les notes amb impaciència
♦ bíða spenntur eftir að <+ inf.>esperar amb impaciència que <+ subj.> 
♦ vera spenntur á e-ð: estar ansiós de
♦ vera spenntur á að <+ inf.>estar ansiós de <+ inf.>, esperar amb ànsia <+ inf.
♦ vera spenntur fyrir e-u: estusiasmar-se per una cosa, una cosa entusiasma a algú
♦ vera spenntur fyrir því að <+ inf.>estar ansiós de <+ inf.>,  <+ inf.entusiasma algú
◊ ég er ekki spenntur fyrir osti: el formatge no m'entusiasma, el formatge no m'apassiona
2. (taugastrekktur, taugaspennturnerviós -osa (tens, tes, tibant)
♦ vera spenntur á taugum: estar dels nervis [de tant de treball], tenir molt d'estrès
♦ vera mjög spenntur: estar molt tens [de tant de treball], estar molt estressat
3. (hendurajuntat -ada i amb els dits entrellaçats (mans)
♦ með spenntar greipar: amb les mans ajuntades i entrellaçant els dits
4. (belticordat -ada (cinturó)

spennu·breytir <m. -breytis, -breytar>:
<ELECTRtransformador m

spennu·fall <n. -falls, -föll>:
1. <LITERanticlímax m
2. <ELECTRcaiguda f de tensió

spennu·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. <GENpel·lícula f de suspens (o: d'intriga), thríl·ler m
2. (hasarmyndpel·lícula f d'acció

spennumynda·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
sèrie policíaca
♦ fyrsti þáttur í spennumyndaflokki: l'episodi pilot d'una sèrie policíaca
♦ þriggja þátta spennumyndaflokkur: una sèrie policíaca de tres episodis
♦ spennumyndaflokkur í fjórum þáttum : una sèrie policíaca de quatre episodis

spennu·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
novel·la f d'intriga (o: de suspens), thríl·ler m

spennu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
variant de spennistöð ‘estació transformadora, subestació elèctrica’

spennu·svið <n. -sviðs, -svið>:
<FÍSrang m de tensió, interval m de tensió de xarxa

spennu·tryllir <m. -tryllis, -tryllar>:
thríl·ler m

spennu··virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
variant de spennivirki ‘estació transformadora, subestació elèctrica’

spennu·visnun <f. -visnunar, no comptable>:
<MEDdistròfia miotònica

spennu·vídd <f. -víddar, -víddir. Pl. no hab.>:
<FÍS & ELECTRamplitud f

spennu·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
[episodi m de] sèrie f de suspens o policíaca

spennu·þinur <m. -þins, -þinir>:
<FÍStensor m tensió

spennu·þrunginn, -þrungin, -þrungið <adj.>:
molt emocionant, apassionant (llibre, pel·lícula)

spen·volgur, -volg, -volgt <adj.>:
tebi tèbia de mamella, teb -a de braguer (Bal.) (dit de la llet acabada de munyir)

spergil·blómkál <n. -blómkáls, no comptable>:
coliflor f romanesco, col f romanesco, romanesco m (planta Brassica oleracea var. italica)

spergil·kál <n. -káls, no comptable>:
bròquil m (planta Brassica oleracea var. botrytis)

spergilkáls·haus <m. -hauss, -hausar>:
bròquil m (peça sencera)

spergill <m. spergils, sperglar>:
espàrrec m, espàrec m (Bal.(fruit de la planta Asparagus officinalis) (aspas)

spergil·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
<CULINsopa f d'espàrrecs, sopa f d'espàrecs (Bal.)

sperra <f. sperru, sperrur. Gen. pl.: sperra>:
cabiró m, xebró m (Bal.)
◊ því að steinarnir munu hrópa út úr múrveggnum og sperrur (wə-χāˈφīs, וְכָפִיס) úr grindinni svara þeim: car les pedres li cridaran del mig de la muralla i li respondran els cabirons des de l'entramat [de la teulada]

sperra <sperri ~ sperrum | sperrti ~ sperrtum | sperrte-ð>:
1. (reigja [sig]dreçar (o: estarrufar) una cosa (aixecar o posar dreta una part del cos que normalment no hi està: cua -mamífer & ocell-, orelles, cabells etc.)
◊ inn fjórða morgin rekr hann hafrana til dyranna. Jǫtunninn hafði sperrt þumalfingrinum upp undir bergit, ok tók þá inn minnsti ofan á þreskǫldinn, ok áttu hafrarnir at renna í greipr honum, ok hlammaði mjǫk við á hellisgólfinu: al quart matí va menar els bocs fins a l'entrada de la cova. L'ètun havia aixecat el dit polze fins a fer-lo tocar la roca [que feia de llinda de la cova] i amb el menovell tocava el marxapeu i els bocs havien de passar per enmig dels seus dits; llurs passes contra el trespol de la cova ressonaven molt (el passatge d'aquesta història que data del segle XIV és de clara ascendència homèrica. Em nego a creure que en el nord s'hi hagi produït un episodi paral·lel al del Polifem, independent d'ell)
◊ til er það kyn, sem bölvar föður sínum og blessar ekki móður sína, kyn, sem þykist vera hreint og hefir þó eigi þvegið af sér saurinn kyn, sem lyftir hátt augunum og sperrir upp (ʝinnāˈɕēʔū, יִנָּשֵׂאוּ) augnahárin, kyn, sem hefir sverð að tönnum og hnífa að jöxlum til þess að uppeta hina voluðu úr landinu og hina fátæku burt frá mönnunum: hi ha la raça que maleeix son pare i que no beneeix pas sa mare, una raça que es considera pura i que, tanmateix, no s'ha rentat la seva solladura, una raça que entona ben molt els ulls i dreça cap amunt les pestanyes, una raça que té espases per dents i ganivets per queixals, per a devorar els miserables del país i els pobres d'entre els homes
♦ sperra [upp] stertinn ~ halann ~ stélið: estarrufar (o: aixecar) la cua
hann [= nykurinn (βəhēˈmōθ, בְהֵמוֹת)] sperrir upp (ʝaħˈpɔt͡s, יַחְפֹּץ) stertinn eins og sedrustré, lærsinar hans eru ofnar saman: [el behemot] estarrufa la cua com un cedre, els nervis de les seves cuixes són [ben] entreteixits
♦ sperra eyrun: dreçar les orelles
♦ sperra sig: <FIGestarrufar-se, inflar-se [com una esponja] (esponjar-se de satisfacció, vanaglòria, orgull etc.)
♦ sperra sig við e-ð: (herða sig við e-ð, keppast við e-ðesforçar-se amb una cosa (esdernegar-se per una cosa, maldar per una cosa)
2. (reisa sperrur í húsiencabironar una cosa (guarnir de cabirons l'entramat de la teulada)
3. (rétta fram, teygjaestirar una cosa (estendre)
♦ sperra frá sér fæturna: estirar les cames
4. <sperra upp e-ð>: (galopna, glenna uppesbatanar una cosa  (badar, obrir de bat a bat)
♦ sperra upp hurðina ~ gluggann: obrir la porta ~ la finestra de bat a bat, obrir la porta ~ la finestra de pinte en ample (Bal.)
♦ sperra upp ginið: badar la gola
◊ þeir sperra upp (wa-i̯ʝarˈħīβū, וַיַּרְחִיבוּ) ginið á móti mér og segja: hæ! hæ! þar sjáum vér það með vorum augum: baden llur boca contra meu i diuen: “ah! ah! el que veiem amb els nostres ulls!”

sperrast <sperrist ~ sperrumst | sperrtist ~ sperrtumst | sperrstvið e-ð>:
1. (veita viðnámresistir a una cosa [amb totes les seves forces], lluitar [amb totes les seves forces] contra una cosa (fer resistència contra una cosa)
◊ síðan gengu þeir á land en hún sperrðist við og tók annar í hár henni og leiddi hana en annar hafði svipu í hendi og keyrði hana. Karl gengur til skips. Bárður spyr hvað hann vildi að þeir legðu fyrir sig: després, baixaren a terra, però ella s'hi va resistir i un d'ells la va agafar pels cabells i la va estirar mentre que l'altre, que tenia un fuet a la mà, la fuetejava. En Karl va pujar a bord. En Bárður li va demanar què volia que fessin
◊ ok er hann kom í bœinn, fréttiz hann fyrir, hvar þjónustumaðrinn mundi vera, finnr hann því næst hans herbergi ok kvaddi þar dyra. En þar var engi maðr heima nema dóttir hans þjónustumannsins. Hon lýkr upp hurðum ok biðr hann inn ganga. Bróðirinn frétti eptir, hví faðir hennar væri svá seinn til heilags fǫður með fœðu hans ok ǫnnur þarfindi. Bóndadóttir eggjar þá bróðurinn mikilliga inngǫngu, ok þar með dregr hon hann ok lokkar með sér til lostasemdar. Bróðirinn sperriz við, slíkt er hann mátti, en hon var styrkri ok togaði hann at sér. Nú hugleiðir hann gørla, at hann er til glœps dreginn, þar með þrøngva at honum nú sjálfs hans hugrenningar: i quan va arribar al llogaret, es va informar on era ca l'administrador; tot seguit va trobar la casa de l'administrador i va trucar a la porta, però a casa no hi havia ningú llevat de la filla de l'administrador; aquesta va obrir les portes i li va demanar que entrés. El frare va demanar-li per què son pare s'havia retardat tant en anar a veure el Sant Pare amb el seu menjar i d'altres necessitats. La filla del bóndi va animar llavors el frare en gran manera a entrar i en fer-ho, el va estirar [cap endins] atraient-lo cap a si amb desigs voluptuosos. El frare s'hi va resistir tant com va poder, però ella era més forta i l'estirava cap a si. Aleshores el frare va considerar enterament que era arrossegat al pecat i aquests pensaments el turmentaven
◊ nú verða mǫrg ok mikil tíðindi á skammri stundu ok ein af þeim þrimr systrum sem ørlǫgunum stýra fær nú eigi svá skjótt slitit ørlagaþráðuna at hon þurfi nú eigi til þessa starfs fullting sinna systra. Ok um síðir vinnz þeim varla at slíta  - utan jafnvel sem skjótast at skera -  þvíat margir deyja nú senn: þá fellr annarr er annarr fær hǫggit. Þá blœðir ǫðrum er annarr fær bana, þá sprǫklar annarr er annarr sperriz. Þá sœfiz annarr er annarr er með ǫllu fullsœfðr. Nú taka lík dauðra manna hvervetna at hylja jǫrðina ok djúpir dalir taka nú at fyllaz með blóð. Jǫrðin hafnar nú sínum þorsta ok gjǫriz svá sem ǫluð af blóðinu. Ǫrn ok úlfr, hrafn ok valr hafa svá nóg at eta og drekka hold ok blóð at sakir fylli mega þeir varla burt komaz af þeim sama velli ok lá víða svá þykkt valrinn at varla mátti hestunum fram koma: aleshores comencen a succeir-se molts i grans fets en un breu lapse de temps i una de les tres germanes que governen el destí no aconsegueix rompre els fils del destí tan ràpidament que no hagi de menester l'assistència de les seves germanes per a fer aquesta feina i al final a penes aconsegueixen rompre'ls si no és tallant-los igual de ràpidament, perquè són molts els qui ara moren alhora: adés un rep un cop [d'espasa o destral], l'altre cau abatut, un rep la mort, un altre sagna, un [encara] es defensa, l'altre ja espolsa [en l'agonia], un és ferit de mort, l'altre ja fa temps que està completament inert. Llavors els cossos dels morts comencen a cobrir arreu la terra i les fondes cómes comencen llavors a omplir-se de sang, la terra perd la seva set i és com si fos embriaga de sang. L'àguila i el llop, el corb i el falcó tenen tanta de carn i sang per menjar i beure que, de plens que van, a penes se'n poden anar d'aquell camp de batalla i els cossos dels qui hi han mort es troben arreu tan espessament que els cavalls a penes poden avançar-hi (vocabulari: #1. fullsœfðr: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. Entenc que significa completament quiet (després d'haver-se convulsionat el cos durant l'agonia); #2. djúpir dalir: Cf. una formulació semblant continguda a la Història de l'Alexandre, llibre III: nú taka dauðir búkar at þekja jǫrðina hvervetna. Vellir fljóta af blóði en dalverpi fyllask ǫll; #3. sprǫkla: Cf. Baetke 19874, pàg. 593: sprǫkla zucken, zappeln. Entenc que el mot fa referència a les convulsions o contraccions dels músculs en el moment de la mort; #4. þá...er...: A la Kirjalax saga hi trobem un passatge gairebé idèntic: þá er annarr særðr, er annarr er í svima; þá fellr annarr, er annarr er hǫggvinn; þá er annarr lagðr, er annarr er líflátinn; þá sprǫklar annarr, er annarr sperriz; þá sœfiz annarr, er annarr er fullsœfðr)
2. (rembast, streitastesforçar-se [amb totes les seves forces] amb una cosa, fer grans esforços per una cosa (esdernegar-se per una cosa, maldar per una cosa)
♦ sperrast við að <+ inf.>esforçar-se [amb totes les seves forces] per <+ inf.>, fer grans esforços per <+ inf.>]

sperri·leggur <m. -leggs (o: -leggjar), -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
<MEDperonè m (fl./pl.: peronès), fíbula f

sperringur <m. sperrings, no comptable>:
1. (rembingur, áreynslaesdernec m (gran esforç)
2. (derringurestufera f (infatuació, fums, petulància)
3. (allhvass vindur, strekkingurvent fort (vent molt penetrant)

sperrtur, sperrt, sperrt <adj.>:
(montinn, derrinnestarrufat -ada (o: estufat -ada) (inflat de satisfacció o orgull)

spes <adj. inv.>:
extraordinari -ària
  Baix-alemanyisme entrat per via del danès; cf. baix-alemany mitjà spis, alt-alemany spitz, spitze.  
     

spé <n. spés, no comptable>:
escarn m

spé·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
plaga m

spé·hlátur <m. -hláturs (o: -hlátrar), -hlátrar>:
rialla f d'escarn
♦ háð- og spéhlátrar: rialles f.pl de burla i escarn

spé·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
susceptible [a les burles] ([molt] sensible a les burles o mofes)

spé·hræðsla <f. -hræðslu, no comptable>:
susceptibilitat f ([gran] sensibilitat a les burles o mofes)

spé·koppur <m. -kopps, -koppar>:
fosseta f (o: clotet m) enmig de la galta

spé·spegill <m. -spegils, -speglar>:
mirall m deformant

spé·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
bosqueta grossa (ocell Hippolais icterina)

spik <n. spiks, no comptable>:
1. <CULINllard m (de balena o foca & humà)
◊ gekk blaðið á kaf og upp yfir hjöltu svo að spikið (ha-ˈħēlɛβ, הַחֵלֶב) huldi blaðið því að ekki dró hann saxið úr kviði hans og saurinn vall út: la fulla [del punyal] li va entrar fins al mànec de tal manera que el greix va colgar la fulla, perquè no li va retirar el punyal del ventre, i li van sortir fora els excrements
♦ spik á hval: llard de balena
♦ spik á sel: llard de foca
2. (offitaobesitat f (grassor excessiva)
◊ hann þakti andlit sitt spiki (bə-ħɛlˈb-ō, בְּחֶלְבּוֹ) og safnaði fitu (pīˈmāh, פִּימָה) á lendar sér, settist að í eyddum borgum, í húsum, er enginn átti í að búa og ákveðið var, að verða skyldu að rústum: ha tapat la seva cara amb la seva obesitat, ha amassat [plecs de] greix sobre els malucs, s'ha establert a ciutats assolades, a cases que ningú no havia d'habitar i que s'havia decidit que es convertissin en runa
♦ hlaupa af sér spikið: llevar-se el greix corrents
♦ hlaupa í spik: tornar-se obès -esa, tornar molt gras -assa, engreixar-se molt
♦ hrista af sér spikið: espolsar-se el greix, treure's de sobre els michelins, aprimar-se
♦ róa í spikinu: estar molt gras -assa, ésser [realment] obès -esa, estar fet -a una poltruu (Mall.)

spikaður, spikuð, spikað <adj.>:
obès -esa (molt gras)

spik·feitur, -feit, -feitt <adj.>:
1. (akfeitur [maður, manneskja]obès -esa ([persona:] molt gras)
2. (kjöt, pylsa, maturgreixós -osa  (carn, menjar)
3. (dýrgras -assa  (animal)
♦ spikfeit síld: un areng gras
♦ spikfeit ær: una ovella grassa
4. <COL·Ld'upa, de campionat, de collons

spil <n. spils, spil>:
1. (spilakortcarta f (de joc)
◊ hún hélt á spilunum með hægri: sostenia les cartes amb la mà dreta
◊ hann rannsakaði spilin sín rólega: es va mirar tranquil·lament les seves cartes
♦ eitt spil: una carta
♦ draga [spil]: agafar [una] carta (específicament del munt o caramull de cartes)
♦ gægjast í spilin hjá e-m: mirar les cartes d'algú (d'amagat, d'esquitllèbit)
♦ hafa góð spil á hendi: <LOC GEN & FIGtenir bones cartes a la mà (en sentit figurat = ésser en una situació ideal)
♦ hafa öll spil á hendi: <LOC GEN & FIGtenir tots els trumfos a la mà (en sentit figurat = tenir la situació dins el puny)
♦ halda á spilunum: sostenir les cartes (a la mà)
♦ halda vel á spilunum: <LOC FIGjugar bé les [pròpies] cartes
♦ láta út [spil]: tirar una carta
♦ leggja allt á eitt spil: <LOC FIGjugar-s'ho tot a una carta
♦ leggja spilin á borðið: <LOC GEN & FIGposar les cartes sobre la taula, mostrar les cartes
♦ leggja út [spil]: tirar una carta
♦ pakki af spilum: baralla f, joc m de cartes (Bal.) (un paquet de cartes de joc)
♦ setja allt á eitt spil: <LOC FIGjugar-s'ho tot a una carta
♦ sjá e-ð í spilunum: <LOC FIGveure una cosa a les cartes(preveure una cosa, prefigurar-se una cosa)
♦ sjá hvernig spilin leggjast: <LOC FIGadonar-se'n com és la situació (témer-se'n de la situació)
♦ spá í spil [fyrir e-n]: <FOLCLllegir les cartes [a algú] (per a endevinar l'esdevenidor)
♦ sitja að spilum: jugar a cartes
♦ spila á spil: jugar a cartes
♦ spila [illa ~ vel] úr sínum spilum: <LOC FIGjugar [malament ~ bé] les seves cartes
♦ stokka [upp] spilin: mesclar les cartes
♦ stokka spilin og gefa upp á nýtt: mesclar les cartes i tornar a donar-ne
♦ sýna spilin: <LOC GEN & FIGmostrar les cartes
♦ taka upp spil: agafar una carta (o: les cartes) (de damunt la taula, no del munt de cartes)
2. (spilastokkurbaralla f, joc m de cartes (Bal.) (conjunt de les cartes de joc)
♦ ein spil: una baralla, un joc de cartes
♦ spil Svarti Pétur: joc de cartes del Pollós
♦ → spádómsspil “joc de cartes de cartomància”
♦ → tarotspil “joc de cartes del tarot”
3. (það að spila á spiljoc m de cartes (joc de cartes, acció de jugar a cartes)
♦ → útspil “jugada; iniciativa, proposta”
♦ þetta er búið spil: <LOC FIG[la cosa] s'ha acabat, la partida ha acabat
♦ koma í spilið: <LOC GEN & FIGafegir-se a la partida (en sentit figurat: entrar en joc, involucrar-se en una cosa)
♦ vera með í spilinu: <LOC FIGparticipar en una cosa, prendre part en una cosa
♦ vera með puttann í spilinu: <LOC FIGestar ficat -ada en una cosa
♦ koma í spilið: <LOC GEN & FIGafegir-se a la partida (en sentit figurat: entrar en joc, involucrar-se en una cosa)
4. (borðspil & handspil & leikurjoc m (qualsevol tipus de joc per a jugar-hi a casa: trencaclosques, jocs familiars, jocs d'estratègia, jocs per a infants petits etc.)
♦ → barnaspil “joc per a nens petits”
♦ → borðspil “joc de taula”
♦ → fjárhættuspil “joc d'atzar”
♦ → fjöskylduspil “joc familiar”
♦ → handspil “joc de cartes de mà”
♦ → púsluspil “trencaclosques, puzle”
♦ → spunaspil “joc de rol”
♦ → teningaspil “joc de daus”
5. (hljóðfæraleikurinterpretació f (acció de tocar un instrument musical)
6. (togvindaargue m (cabrestant)

spila <spila ~ spilum | spilaði ~ spiluðum | spilað>:
1. <GENjugar (joc de taula, cartes, trencaclosques, jocs familiars, jocs d'estratègia, jocs per a infants petits)
◊ Þormóður svarar: "Þá mun það nú gera hvor okkar sem tilfær er. Eg mun drýgja karlmennsku og skemmtan í dag en hann spilar fingrum sínum að Rómi": en Þormóður li va contestar: “aleshores que cadascun de nosaltres faci allò que millor sàpiga fer: avui jo demostraré la meva homenia i us procuraré diversió [amb els meus poemes] i que ell s'ho passi bé a Roma” (vocabulari: #1. spila fingrum sínum: Cf. Baetke 19874, pàg. 590: spila fingrum sínum die Finger (spielerisch ?) bewegen (als Ausdruck des Wohlbefindens und Nichtstuns); )
♦ hafa úr litlu að spila: <LOC FIGno tenir gaire quartos, haver-se quedat sense gaire recursos econòmics
♦ spila á spil: jugar a cartes
♦ spila burt eignum sínum: perdre-ho absolutament tot jugant
♦ spila e-u [út] úr höndunum á sér: <LOC FIGdesperdiciar una bona ocasió o oportunitat
♦ spila fjárhættuspil: jugar un joc d'atzar
♦ spila í happdrættinu ~ lottó: jugar a la loteria
♦ spila með e-m: jugar amb algú
♦ spila sér til skemmtunar (o: gamans) [með vinahópnum]: jugar per divertir-se [amb els amics]
♦ spila til vinnings: jugar a guanyar
♦ spila upp á e-ð: jugar-se una cosa
♦ spila við e-n: jugar amb algú
♦ spila upp á eigin spýtur: <LOC FIGfer una cosa totsol i sense l'ajut o el suport de ningú, fer una cosa comptant únicament amb les seves pròpies forces
♦ þér eigið að spila út: vós tireu [el] primer, vós teniu la mà, vós sou mà
♦ spila út hjarta: tirar cors
♦ spila út síðasta spilinu: <LOC FIGjugar la seva última basa, jugar-se la darrera carta
♦ spila út öllum sínum trompum: <LOC FIGjugar tots els seus trumfos
2. <MÚStocar
♦ spila á hljóðfæri: tocar un instrument
♦ hann spilar á fiðlu: toca [el] violí
♦ hann spilar á gítar: toca [la] guitarra
♦ hann spilar á píanó: toca [el] piano

spila·borg <f. -borgar, -borgir>:
castell m de cartes
♦ hrynja eins og spilaborg: <LOC FIGensorrar-se com un castell de cartes

spila·dós <f. -dósar, -dósir>:
capsa f de música

spila·fífl <n. -fífls, -fífl>:
ludòpata m & f

spila·fíkill <m. -fíkils, -fíkar>:
<MEDludòpata m & f

spila·fíkn <f. -fíknar, pl. no hab.>:
<MEDludopatia f

spila·galdur <m. -galdurs, -gladrar>:
joc m de mans amb cartes

spila·kapall <m. -kapals, -kaplar>:
solitari m (joc de cartes)

spilakassa·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
joc m de màquina recreativa

spilakassa·salur <m. -salar, -salir>:
saló recreatiu

spila·kassi <m. -kassa, -kassar>:
màquina recreativa

spila·maður <m. -manns, -menn>:
jugador m, jugadora f (de jocs de taula -p.e., cartes- i de jocs d'atzar)

spila·peningur <m. -penings, -peningar>:
fitxa f de saló recreatiu & de casino

spilari <m. spilara, spilarar>:
jugador m, jugadora f (de jocs de taula i, sobretot, de jocs d'atzar)
♦ → fjárhættuspilari “jugador de jocs d'atzar”

spila·salur <m. -salar, -salir>:
saló recreatiu

spila·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
<MEDludòpata

spila·spá <f. -spár, -spár>:
cartomància f

spila·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
baralla f de cartes, joc m de cartes (Mall., Men.) (48 cartes de joc)

spila·vandamál <n.pl -vandamála>:
problemes m.pl amb el joc

spila·víti <n. -vítis, -víti>:
1. <GENcasino m, saló m de joc (kasínó; fjárhættuspilasalur)
2. <PEJORtafureria f, timba f, casa f de joc

spila·þraut <f. -þrautar, -þrautir>:
solitari m (joc de cartes)

spilít <n. spilíts, spilít>:
<GEOLespilita f

spilítískur, spilítísk, spilítískt <adj.>:
<GEOLespilític -a
♦ spilítískt basalt: basalt espilític
♦ spilítískt hraun: lava espilítica

spilla <spilli ~ spillum | spillti ~ spilltum | spillt>:
1. (skemmdafer malbé (danyar, espatllar, arruïnar)
Álfífa, móðir hans, er kǫlluð var en ríka Álfífa, hon réð mest með konunginum, ok mæltu þat allir, at hon spillti í hvern stað ok fór fyrir þá sǫk stjórnin illa við landsfólkit, ok svá margt illt stóð af hennar ráðum í Nóregi, at menn jǫfnuðu þessu ríki við Gunnhildar ǫld, er verst hafði verit áðr í Nóregi: sa mare, l'Álfífa, que també anomenaven l'Álfífa la poderosa, va regnar majorment amb el rei, i tothom deia que ho feia malbé tot en tots els sentits (però en Baetke 19874, pàg. 590, intepreta: hon spilti í hvern stað in jeder Hinsicht stiftete sie Unheil) i per aquesta raó la gent del país estava descontenta del [seu] govern, i es varen esdevenir tants d'infortunis a Noruega com a conseqüència de les seves decisions que la gent comparava aquest regnat amb el dels temps de la reina Gunnhildr, quan les coses pitjor havien anat a Noruega abans de l'Álfífa
♦ spilla á milli hjóna: sembrar la discòrdia entre dos cònjuges
♦ spilla e-u fyrir e-m: espatllar una cosa a algú, fer malbé una cosa a algú
Vel var Þórólfur hér," sagði hún, "áður Egill spillti fyrir honum, en nú ætla eg engan mun”: “Þórólfur sempre s'hi va sentir bé aquí”, va dir, “fins que l'Egill li ho va espatllar tot, i ara ja no hi veig cap diferència [entre ells dos]”
síðan er konungur sótti ofan af fjallinu þá var bær sá fyrir þeim er á Súlu heitir í ofanverðri byggðinni í Verdælafylki. En er þeir sóttu ofan að bænum þá lágu akrar við veginn. Konungur bað menn fara spaklega og spilla eigi eng fyrir bónda. Gerðu menn það vel meðan konungur var við en þær sveitir er síðar fóru, þá gáfu ekki þessu gaum og hljópu menn svo um akurinn að hann var allur lagður að jörðu: de seguida després de davallar del puig, el rei i els seus homes es varen trobar el mas que es diu á Súlu, a les terres altes habitades del fylki dels Verdælir. Quan anaven baixant cap al mas, a banda i banda del camí hi havia conradissos. El rei va pregar als seus homes que es comportessin pacíficament i que no follessin la prada del pagès. Els homes del rei ho varen fer mentre el rei hi era present, però els grups d'homes que venien darrere ells, no tingueren gens d'esment i trepitjaren el sembrat de manera que tot ell va quedar trepitjat per terra
♦ spilla framtíð sinni fyrir mistök: arruïnar-se el seu futur amb un error
♦ spilla fyrir e-m: fer mal a algú, <LITnoure a algú (en la llengua moderna, sol entendre's: desacreditant-lo)
Eigi vildi eg að þú færir frá húsi og værir sem varastur um þig og hefir það fyrir engum spillt. En mér virðist sem raunillar hafi verið svefnfararnar í nótt og seg mér hvað fyrir bar”: “no voldria pas que [avui] sortissis de casa, [també voldria que avui] anessis amb el màxim compte: fer-ho no ha fet mai cap mal a ningú (cf. en Baetke 19874, pàg. 590, intepreta: hefir þat fyrir engum spilt das hat noch keinem geschadet). Però[, digues-me,] em sembla que anit els teus somnis han estat realment dolents; conta'm què has somniat”
♦ spilla fyrir e-u: fer més difícil una cosa, dificultar una cosa
en þess viljum vér gjarna beiða, er ǫllum er vel veitanda, at þeir góðir menn, er bókina heyra vandliga með athygli, þá rannsaki með réttu áliti, ef nøkkurir hlutir finnask þeir, er nauðsynligir þykkja bókinni vera, ok þar eru eigi áðr i settir, annathvárt um siðaathǫfn eða vitrlig ok viðrkvæmilig orðalǫg, þá auki til með góðri skipan; svá ok ef nøkkurir hlutir finnask þeir þar í skipaðir, er spilla þykki fyrir bókinni, ok vár skipan hefir ofmælt, þá dœmi þat með sannsýni af ok bœti með góðum vilja yfir vára fáfrœði, ok virði vel ok góðgjarnliga fyrir oss várt starf; þvíat eigi stǫrfuðum vér fyrir drambs sakir, heldr fyrir góðvilja sakir við alla þá, er þurfa þykkisk ok girnisk slíks fróðleiks: però m'agradaria demanar una cosa que tots podran atorgar-me prou: que els bons homes, quan escoltin curosament aquest llibre [i] amb atenció, examinin amb just criteri si poden trobar-se algunes coses que no figurin al llibre però que semblin necessàries al llibre, ja sia sobre el bon capteniment ja sia sobre la manera de parlar adient i assenyada, i els hi afegeixin amb bon ordre; i el mateix si s'hi troben disposades algunes coses que semblin perjudicar el llibre i allà on la meva disposició [de la matèria] hagi parlat en excés, que ho deleixin amb judici equitatiu, millorant amb benevolència la meva ignorància i em valorin bé i benèvolament la meva feina, car no he pas treballat per urc ans per benevolència envers tots aquells que creguin que han de menester i que desitgin heure tals coneixements
♦ spilla landslaginu: fer malbé el paisatge, espatllar el paisatge (amb edificis)
♦ spilla náttúrunni: fer malbé la natura
♦ spilla um e-ð: empitjorar una cosa
Egill bjó um vorið kaupskip til Íslandsferðar; réð Arinbjörn honum það að staðfestast ekki í Noregi, meðan ríki Gunnhildar væri svo mikið -- "því að hún er allþung til þín," segir Arinbjörn, "og hefir þetta mikið um spillt, er þér Eyvindur fundust við Jótland": a la primavera, l'Egill va aparellar una nau mercant per fer-hi un viatge a Islàndia. L'Arinbjörn li havia donat el consell que no s'establís a Noruega mentre el poder de la reina Gunnhildur hi continués essent tan gran, “car, t'és molt hostil”, li va dir l'Arinbjörn, “i ha empitjorat la situació que l'Eyvindur i tu tinguéssiu una topada a Jutlàndia”
Þórarinn svaraði: "Ekki munum vér það láta fyrir kaupum standa því að eigi skal einn eiður alla verða. Og má þetta verða vel þó að hitt yrði illa enda spillti Þjóstólfur þar mest um": en Þórarinn li va respondre: “No deixarem pas que això que dius s'interposi a un acord matrimonial perquè no tots els casos són sempre iguals. I el matrimoni que et proposem [aquesta vegada] pot anar bé encara que l'altra vegada acabés malament, i a més a més: fou en Þjóstólfur qui més va fer perquè la cosa anés a pitjor” (vocabulari: #1. kaup: Cf. Baetke 19874, pàg. 320: <...> Vereinbarung über eine Heirat, Heirat; #2. eiðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 102: eigi verðr einn eiðr alla ein Eid gilt nicht ein für allemal, man muß von Fall zu Fall urteilen; )
2. (eyða, eyðileggjadestruir (destrossar, devastar, <eða ritm. gastar, delir, desfer, fer desaparèixer)
en er Grikkjakonungur kom þá settu heiðingjar fylking sína á völlum fyrir vagnaborg. Þá settu Grikkir sína fylking þar í móti og riðu hvorirtveggju og börðust. Fór þá illa og óheppilega. Flýðu þá Grikkir og höfðu fengið mikið manntjón en heiðingjar fengu sigur. Þá skipaði konungur fylking af Frökkum og Flæmingjum en síðan riðu þeir fram móti heiðingjum og börðust við þá og fór sem hinum fyrrum að margir voru drepnir en allir flýðu, þeir er undan komust. Varð þá Grikkjakonungur reiður mjög hermönnum sínum en þeir svöruðu honum, báðu hann þá taka til Væringja, vínbelgja sinna. Konungur segir svo að hann vill eigi spilla gersemum sínum svo að leiða fá menn, þótt þeir væru hraustir, móti svo miklum her: així doncs, quan l'emperador de Constantinoble hi va arribar, els pagans varen formar llur ordre de batalla al camp de davant la fortalesa de carros; aleshores els grecs hi disposaren llur formació de combat en contra i els uns i els altres atacaren a cavall i lluitaren entre ells. El resultat de la batalla fou dolent i infaust, car els grecs hagueren de fugir després de tenir grans pèrdues en homes mentre que els pagans se'n portaven la victòria. Aleshores l'emperador va disposar una formació de batalla de francesos i flamencs i tot seguit aquests varen atacar a cavall els pagans i lluitaren amb ells i els va anar com la vegada anterior, de manera que molts foren morts i tots els qui en sortiren amb vida, fugiren. Aleshores l'emperador de Constantinoble fou molt aïrat amb els seus soldats, però ells li replicaren pregant-li que recorregués als varingis, “els seus bots de vi”. L'emperador els va dir que no volia pas balafiar les seves joies més valuoses, menant aquells pocs homes que eren, per més que fossin els més ardits, contra un exèrcit tan gros
þá settust guðin á dómstóla sína og leituðu ráða, og spurði hver annan hver því hefði ráðið að gifta Freyju í Jötunheima eða spilla loftinu og himninum svo að taka þaðan sól og tungl og gefa jötnum. En það kom ásamt með öllum að þessu myndi ráðið hafa sá er flestu illu ræður, Loki Laufeyjarson, og kváðu hann verðan ills dauða ef eigi hitti hann ráð til að smiðurinn væri af kaupinu, og veittu Loka aðgöngu. En er hann varð hræddur þá svarði hann eiða að hann skyldi svo til haga að smiðurinn skyldi af kaupinu, hvað sem hann kostaði til: aleshores els déus es varen asseure a llurs setials de jutge i hi tingueren col·lotge i es preguntaren mútuament qui havia aconsellat de casar la Freyja als Jötunheimar i gastar i destruir l'aire i el cel prenent-ne el sol i la lluna per donar-los als ètuns. I tots ells s'acabaren posant d'acord que ho devia haver aconsellat el qui aconsella la major part de mals: en Loki Laufeyjarson, i li digueren que era mereixedor d'una mala mort si no trobava una solució que permetés que el constructor es quedés sense la seva paga i es tiraren a sobre d'en Loki. I quan aquest estigué [ben] espantat, va jurar-los que actuaria de tal manera que el constructor perdria la seva paga, costés el que li costés aconseguir-ho
Segi ek þér, Hervǫr, ǁ hlýð þú til enn, ǁ vísa dóttir, ǁ þat er verða mun: ǁ Sjá mun Tyrfingr, ǁ ef þú trúa mættir, ǁ ætt þinni, mær, ǁ allri spilla: Hervǫr, sàvia donzella, ara et diré el que passarà. Tu continua escoltant-me: aquesta Tyrfingr, donzella, -tant de bo em creguessis!-, destruirà tot el teu llinatge
Veizt eigi þú, ǁ vesǫl ertu máls, ǁ feiknfull kona, ǁ hví þú fagna skalt; ǁ Sjá mun Tyrfingr, ǁ ef þú trúa mættir, ǁ ætt þinni, mær, ǁ allri spilla": dona atziaga, ets mísera de parla, no saps pas de què t'alegres: aquesta Tyrfingr, donzella, -tant de bo em creguessis!-, destruirà tot el teu llinatge
◊ gef ekki konum kraft þinn, né ástarhót þín (ū-δərāˈχɛi̯-χā, וּדְרָכֶיךָ) þeim er spilla (la-məˈħōθ, לַמְחוֹת) konungum: no donis la teva vigor a les dones ni mostres d'amor a les que destrueixen reis
♦ spilla blótum: destruir les ofrenes paganes
Gunnhildarsynir tóku kristni á Englandi sem fyrr var ritið. En er þeir komu til forráða í Noregi þá fengu þeir ekki áleiðis komið að kristna menn í landi en allt þar er þeir komu því við þá brutu þeir niður hof og spilltu blótum og fengu af því mikla óvináttu: els fills de la Gunnhildur varen adoptar el cristianisme a Anglaterra, tal com ja s'ha descrit, però quan varen arribar al poder a Noruega, no reeixiren pas a convertir al cristianisme la gent del país, encara que, pertot on anaven, hi derruïen els temples i destruïen les ofrenes paganes, i d'això se'n van atreure gran enemistat de la gent
♦ spilla særum: trencar els juraments prestats
vil eg gefa hverjum manni eyri silfurs er í dómi situr en þeim hálfa mörk er reifir málið og hafið þér það bæði féið og firrða yður ábyrgð en spillið eigi særum yðrum er þó liggur mest við: donaré una unça d'argent (devés 30 grams. 8 unces, o sigui, devés 210 grams feien 1 mǫrk ) a cada home que segui al tribunal [en qualitat de cojutge] i mitja marca (devés 105 grams, és a dir 4 unces) a aquell qui farà el resum del cas [abans de dictar-se sentència], i aleshores no només tindreu els diners sinó que, a més a més, quedareu deslliurats de la responsabilitat i, el que és més important de tot, no trencareu els vostres juraments
♦ spilla fyrir friði: trencar la pau
♦ spilla vinfengi: destruir una amistat
Njáll svaraði: "Af henni mun standa allt hið illa er hún kemur austur hingað." "Aldrei skal hún spilla okkru vinfengi," segir Gunnar: en Njáll li va respondre: “d'ella ens en sobrevindran tots els mals si ve aquí, a l'est”. En Gunnar li va replicar: “Ella mai no destruirà la nostra amistat”
3. (fyrirfara, drepamatar (occir)
en hann Brynhildi bað hjalm geta, ǁ hana kvað hann óskmey verða skyldu; ǁ kvað-a hann ina œðri alna mundu ǁ mey í heimi, nema mjǫtuðr spillti: però, pel que fa a la Brynhildr, ell va manar que li proporcionessin un elm; digué que ella es convertiria en una óskmær, va dir que no hi hauria millor donzella [que ella] en el món, si el destí no la matava abans (vocabulari: #1. mjǫtuðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 46: wenn der tod sie nicht hinwegraffte; #2. geta: la frase hann bað Brynhildi hjálm geta és paral·lela de l'anterior hann bað mik rauðu gulli goða ok suðr gefa syni Grímildar de l'estrofa 15; al meu entendre, la frase s'ha d'entendre com a hann lét Brynhildi hjálm geta, þeir gátu Brynhildi hjálm i tradueixo en conseqüència)
spyrið lítt eptir! ǀ spilla ætla ec báðom, ǁ lyst váromc þess lengi, ǀ at lyfia ycr elli.” ǁ “Blót, sem vilt, bǫrnom, ǀ bannar þat mangi, ǁ scǫmm mun ró reiði, ǀ ef þú reynir gǫrva”: “No pregunteu tant! Tinc la intenció de matar-vos a tots dos. Ja fa molt de temps que tinc el deler de guarir-vos de la vellesa” - “Sacrifica, tal com vols, els infants, ningú no t'ho impedirà pas. [Però,] si ho examines a fons, [veuràs que] breu serà el descans de l[a teva] ira
eigi scolom ǀ árom spilla, ǁ þeim er [of] fara ǀ einir saman[, ǁ at ríða erendi]”: no hem de matar (o: no farem cap dany) els missatgers que venen tots sols [a portar-nos un missatge] (vocabulari: #1. árr: Cf. Kuhn 1968², pàg. 18: árr <...> m. beauftragter, bote; )
♦ spilla sér: matar-se, suïcidar-se
nár varð þá Atli, ǀ niðiom stríð œxti, ǁ efndi ítrborin ǀ alt þaz réð heita; ǁ fróð vildi Guðrún ǀ fara sér at spilla, ǁ urðo dvǫl dœgra, ǀ dó hon í sinn annað: aleshores l'Atli va morir, la pena es va acréixer entre els seus descendents; la d'alt llinatge feu tot el que havia promès; la sàvia (?) (versada en arts màgiques ?) Guðrún volgué matar-se, [el destí] li acordà una perllongació dels seus dies (el nombre dels seus dies li fou allargat pel destí): ella va morir en una altra ocasió (vocabulari: #1. fróðr: a la Guðrúnarkviða in fyrsta 12b la Gullrǫnd diu expressament de la Guðrún: ‘þótt þú fróð sér’, la qual cosa em fa pensar que la Guðrún realment devia tenir la fama d'ésser una dona posseïdora de grans coneixements -i no pas necessàriament versada en màgia-)
4. <e-m ~ e-u>: (siðspilla & mútacorrompre algú ~ una cosa (alterar a mal & desnaturalitzar & fer prevaricar, subornar & moralment)
♦ spilla blóði: corrompre la sang
þessi hlutr fylgir ok ofdrykkjunni at maðrinn þreytir líkamann sinn sem hann má at þola vandræði, mœðask af vǫkunum, týna blóðinu í ǫllum liðunum ok spilla blóðinu til vanheilendis ok þar með týna allri heilsunni: aquesta cosa acompanya també l'embriaguesa: que l'home [embriac] extenua tant el seu cos que no pot endurar les dificultats, es cansa d'estar despert, perd la sang a tots els seus membres i corromp la seva sang fins a la malaltia, i fent-ho perd tota la seva salut
♦ spilla drykkjum & matvælum: adulterar begudes & comestibles
♦ spilla mjólk: #1. (sulla, hella niðurvessar la llet (trabucar-la, fer que es perdi trabucant el recipient que la conté)#2. (blanda í lakari eða eitruðum efnumadulterar la llet (desnaturalitzar-la afegint-hi d'altres productes, de menor qualitat o tòxics)#3. (skemma, láta fara til ónýtisfer malbé la llet (deixar que torni agra o que perdi les seves qualitats d'una altra manera)
sumarið eftir ber so við eitt sinn að von er á Styr til Jörva. Þar var einn alinn hrútur sem á sumrum gekk í töðum og túnum ómarkaður því hann var alltíð heima við bæ og gekk eigi með öðru fé. Hann var glettinn við vinnukonur og spillti oft mjólk þeirra. Lögðu þær til hann væri slátraður að fagna Styr með, því hann var vel feitur. Það þótti hendi næst og á það féllst húsfreyja sem (minnir mig) Þorgerður hét. Var nú so gjört: l'estiu següent es va esdevenir en una ocasió que hom esperava en Gestur a Jörvi. A Jörvi hi tenien un marrà ja crescut que durant l'estiu anava [a pasturar] pels prats del mas (tún) i pels prats del mas adobats amb fems (töður). No estava marcat perquè sempre romania a prop del mas i no es mesclava amb d'altres animals. Li agradava amoïnar les dones de fer feines del mas i sovint els vessava o trabucava la llet. Per aquesta raó [les dones de fer feines] proposaren de matar-lo per honorar la visita de l'Styr ja que estava ben gras. Aquesta idea els va semblar apropiada [a la gent del mas] i la mestressa del mas que (segons recordo) nomia Þorgerður, hi estigué d'acord. I així es va fer (vocabulari: #1. e-ð er hendi næst: en Baetke 19874, pàgs. 298-299, no dóna entrada a aquest fraseologisme que, atès el context, sembla haver significat quelcom com ara: els va semblar el més lògic, el més obvi o bé els va semblar el més apropiat, el més indicat per a la ocasió; en la traducció he acabat donant la preferència a aquesta darrera opció; #2. fallast á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 122-123, no dóna entrada a aquest verb. Atès el context li dono el significat de estar d'acord amb una cosa; #3. glettinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 201: glettinn spottlustig, herausfordernd, un significat que no sembla adir-se al context. Tenint en compte el significat del verb glettask li dono el significat de amoïnador, empipador és a dir, que jugava a embestir les dones de fer feina ; )
nú má hugsa sér að samlíf hjóna hafi hafist strax að fyrstu eða annarri viku liðinni frá barnsburði og íslendingar trúað hinu sama og Bretar og Frakkar að þetta spillti mjólkinni: es pot pensar, doncs, que la cohabitació dels cònjuges començava immediatament a la primera o segona setmana després del part i que els islandesos creien el mateix que els anglesos i francesos, que això feia malbé la llet [de la partera]
♦ spilla heilsu sinni: fer malbé la seva salut, arruïnar la seva salut
vendu þik jafnan sem vakrastan máttu, ok þó svá, at eigi spilli heilsu þinni. Vendu þik sjaldan hryggvan, þvíat hryggt hugskot er jafnan sjúkt; heldr verðu jafnan blíðr ok léttlátr, jafnhugaðr ok eigi mislyndr: avesa't a ésser sempre tan dinàmic com puguis (o: avesa't sempre a ésser al més dematiner possible) però sense arruïnar la teva salut. Avesa't a estar trist tan rares vegades com puguis, car un esperit contristat sempre està malalt, ans sigues sempre afable i jovial, d'humor igual i no pas d'humor inestable (vocabulari: #1. vakr: Cf. Baetke 19874, pàg. 692: vakr <...> wach, wachsam, achtsam; flink, gewandt; cap d'aquests significats escau al mot en aquest passatge, atès l'afegiment ok þó svá, at eigi spilli heilsu þinni que exigeix que entenguem que vakr designa una qualitat que, tinguda o exercida en excés, és perjudicial per a la salut. El millor és veure-hi un equivalent dels moderns fjörugur ‘dinàmic -a, actiu -iva, vital’ o árvakur “matiner -a”, seguint en Böðvarsson, pàg. . Tots dos significats escauen al passatge)
♦ spilla e-m [siðferðislega]: corrompre algú [moralment]
♦ spilla góðum siðum: corrompre els bons costums
♦ spilla ill mál góðum siðum: les males converses corrompen els bons costums
♦ spilla loftinu: corrompre (o: viciar) l'aire
♦ spilla málinu: corrompre la llengua
♦ spilla siðferði: corrompre la moral (o: els costums)
♦ spilla sifjum: cometre incest
♦ → gerspilla “depravar, pervertir”
♦ → gjörspilla “depravar, pervertir”
5. (barni með dekriaviciar (o: aveciar, Bal.) algú (tractar un infant amb massa condescendència, malacostumar)
♦ amma spillir barnabörnunum með (o: af) eftirlæti: l'àvia avicia els néts [amb les seves aviciadures]

spillandi <m. spillanda, spillendur>:
destructor m, destructora f
♦ spillandi um e-ð: destructor d'una cosa
Erlingur segir að það var þá eigi vel til borið er konungur bannaði kornsölur. "Veit eg," segir hann, "eigi þeirra manna von hér að traust muni til bera að brjóta orð konungs. Verður mér vandgætt til skaps konungs því að margir eru spillendur að um vináttu vora": l'Erlingur li va dir que no ho tenia bé ja que el rei havia prohibit les vendes de gra [a gent de fora]. “no conec ningú d'aquí”, va prosseguir, “de qui es pugui esperar que gosi (tingui coratge per) infringir l'ordre del rei. I a mi mateix em costa molt de sortir-me'n amb el tarannà del rei car són molts els qui cerquen de destruir la nostra amistat (vocabulari: #1. vandgætt: Cf. Baetke 19874, pàg. 695: mǫnnum varð vandgætt til lyndis konungs man konnte schwer mit dem König auskommen; #2. berr þat vel til: Cf. Baetke 19874, pàg. 48: berr þat vel til es trifft sich gut; #3. bera traust til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 662: bera traust til e-s sich etwas getrauen, Mut haben zu etwas; #4. spillandi: Cf. Baetke 19874, pàg. 591: margir eru spillendr at um vináttu vára manche suchen unsere Freundschaft zu zerstören; )

spillan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (fallvalturperible (caduc, que fineix, pereix o es corromp aviat)
2. (sem getur orðið spillt, sem getur tekið múturcorruptible (o: corrompible) (venal, que es pot o deixa corrompre amb facilitat)
♦ spillanlegir og vanhæfir stjórmálamenn: polítics ineptes i corrompibles

spillast <spillist ~ spillumst | spilltist ~ spilltumst | spillst>:
1. (skemmastfer-se malbé (espatllar-se)
1. (fara til ónýtisperdre's (deteriorar-se o fer-se malbé un aliment)
♦ heyið spilltist í rigningunni: el fenàs es va fer malbé amb la pluja
2. (það að taka mútur & það að verða spillturcorrompre's (tornar venal, acceptar suborns)
3. (siðspillast, það að verða siðspillturdepravar-se (perversió, corrupció moral)
4. (versnadeteriorar-se (anar a pitjor, empitjorar)
◊ hann segir: "Lengi hefir eigi gott verið en þó mun nú mikið um hafa spillst og þó kann vera að eigi segir þú þetta þinni vinkonu" og höggur til hans svo að hann fékk mikið sár: ell li va dir: “Ja fa temps que la cosa no ha anat bé, però ara realment deurà anar a pitjor. I tanmateix, ben podria ésser que no ho arribis pas a contar al teu amoret” I [havent-t'ho dit,] li va assestar un cop d'espasa tal que li va fer una gran ferida (Cf. Baetke 19874, pàg. 591: mun nú mikit um hafa spilzk es wird damit nun noch schlimmer geworden sein)
♦ veður spillist: el temps empitjora

< spilli·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal m nociu
◊ hann kveðst eigi þess dylja mega, „en þó er hér, herra, grein í. Á það urðu við Helgi sáttir, er við keyptumst við, að eg skyldi eiga allt það er í var skemmunni. Nú kalla eg mér öll skriðkvikvindi, mölu og maðka og öll spillidýr þau sem inni voru. Tel eg hann skyldan þessu út að ryðja og öllu því sem inni var en eg hygg að hann hafi það eigi gert. Þar með eigna eg mér hann Helga því að hann var þá inni í skemmunni er við keyptum, og báðir við. En þó að hann sé illur maður þá má hann þó vera þræll minn eður eg sel hann mansali. Nú eigi þér, herra konungur, hér um að dæma“: ell li va dir que no ho podia negar, “però aquí, senyor, hi ha [malgrat tot] un punt de discòrdia: en Helgi i jo, quan vàrem fer la barrina, vàrem acordar que jo tindria tot el que hi havia dins la skemma. Ara, doncs, reclamo la propietat de totes les bèsties que repten, les arnes i els cucs, i tots els animals nocius que hi havia dedins. Proclamo que [en Helgi] estava obligat a netejar totes aquestes bestioles de la skemma i tot el que hi havia dedins, però crec que no ho ha fet pas; i amb això reclamo com a propietat meva en Helgi mateix car ell era dins la skemma quan vàrem fer la barrrina, i, tots dos hi érem un al costat de l'altre. I encara que en Helgi sigui un home dolent, jo el podré tenir com a esclau o per ventura vendre'l com a esclau. Ara, doncs, senyor rei, dicteu sentència sobre aquest punt”

spilli·efni <n. -efnis, -efni>:
residu tòxic (o: perillós)

spilling <f. spillingar, no comptable>:
1. (POLÍT & mútuþægnicorrupció f (venalitat)
◊ alls staðar veður uppi blóð og morð, þjófnaður og vélabrögð, spilling (ἡ φθορά -ᾶς = ‘perdició, ruïna, destrucció’, φθορά), sviksemi, róstur, meinsæri: pertot hom patolla en la sang i l'assassinat, el lladronici i el frau, la corrupció, la perfídia, els esvalots i el perjuri
◊ öll spilling (τὸ δῶρον -ώρου ‘present = suborn’, πᾶν δῶρον καὶ ἀδικία) og ranglæti mun afmáð verða en heilindi halda velli um aldur: tota corrupció i tota injustícia seran esborrades però la integritat subsistirà pels segles [dels segles]
♦ pólitískt spilling: corrupció política
2. (siðspillingdepravació f (aviciament, perversió, corrupció moral)
3. (mengunadulteració f (desnaturalització, contaminació)
4. (eyðileggingdestrucció f (ruïna & fet o acció de perdre's o fer-se malbé)

spillingar·bæli <n. -bælis, -bæli>:
antre m de corrupció ~ depravació

spillingar·díki <n. -díkis, -díki. Gen. pl.: -díkja; dat.pl.: -díkjum>:
bassal m de corrupció ~ depravació
◊ nú furðar þá, að þér hlaupið ekki með þeim út í hið sama spillingardíki (ἡ τῆς ἀσωτίας ἀνάχυσις, εἰς τὴν αὐτὴν τῆς ἀσωτίας ἀνάχυσιν); og þeir hallmæla yður: així doncs, els estranya que vosaltres no corregueu amb ells a entrar en aquest bassal de depravació i malparlen de vosaltres

spillingar·maður <m. -manns, -menn>:
(spilltur maðurcorromput -uda ~ depravat -ada
◊ allir eru þeir svæsnir (sāˈrēi̯, סָרֵי) uppreisnarmenn, rógberendur, tómur eir og járn, allir eru þeir spillingarmenn (maʃħīˈθīm, מַשְׁחִיתִים)tots ells són rebels contumaços, calumniadors, aram buit i ferro. Tots ells són uns corromputs

spillingar·mál <n. -máls, -mál>:
afer m de corrupció

spillir <m. spillis, spillar>:
1. (sá sem eyðileggurdestructor m, destructora f (anorreador)
þar sitr Sigurðr, ǀ sveita stoccinn, ǁ Fáfnis hiarta ǀ við funa steikir; ǁ spacr þœtti mér ǀ spillir bauga, ǁ ef hann fiǫrsega ǀ fránan æti: vet allà assegut en Sigurðr, esquitxat de sang, rosteix al foc el cor d'en Fáfnir. El destructor d'anells em semblaria savi si menjava el muscle de vida (el cor) lluent
2. (sá sem spillircorruptor m, corruptora f (que corromp)
3. (ónýtimalbaratament m (pèrdua)
♦ fara til spillis: perdre's
4. (spellvirki, illvirki, þjófur, ræningilladre m & f (malfactor)

-spillir <m. -spillis, -spillar>:
Prefixoide emprat en la formació de malnoms, noms propis (p.e., el nom del vaixell del rei Hákon Hákonarson: Sættaspillir) i noms comuns emprats per a designar persones que destrossen o menyscaben una cosa
destrossa- m & f, rebenta- m & f
♦ → akraspillir “afolla-sembrats”
♦ → rímspillir “destrossa-calendaris”
♦ → skáldaspillir “destrossa-escaldes”
♦ → Sættaspillir “Destrossa-acords, Arruïna-la-pau (nom de vaixell & nom d'espasa)”
en Órækja var þá á Seljaeyri, er þeir bjuggust utan, Andrés son Hrafns lögmanns af Katanesi, og Andrés son Gunna Andréssonar en hann var son Sveins Ásleifarsonar. Fyrir þeim hafði Órækja látið taka um veturinn sex tigi vætta mjöls. Fóru þeir til Filippus og Sigmundur Gunnarsson og gerðu þeir þá marga óspekt í þeirri ferð. Andrés Hrafnsson átti sverð gott er hann kallaði Sættaspilli. Þar höfðu þeir allir orð til sent um veturinn, Böðvar frá Stað og Þorleifur úr Görðum og Gissur. Andrés gaf þá Órækju sverðið en hann gaf þegar Markúsi á Melum (SS I, cap. 260, pàg. 373): l'Órækja era a Seljaeyri quan l'Andrés, fill d'en Hrafn el lögmaður de Katanes, i l'Andrés, fill d'en Gunni fill de l'Andrés que era fill de l'Sveinn Sveins Ásleifarson, s'estaven preparant per salpar cap a Noruega. Durant l'hivern l'Órækja els havia fet prendre seixanta vættir de farina. En Filippus i en Sigmundur Gunnarsson hi havien anat i, durant aqueix viatge, hi varen fer molts d'abusos i actes violents. L'Andrés Hrafnsson tenia una bona espasa que ell anomenava Sættaspillir, ço és, Destrossa-acords. En Böðvar de Staður i en Þorleifur de Garðar i en Gissur, tots ells durant l'hivern li havien enviat missatges [demanant-li que els hi vengués]. L'Andréas la va donar a l'Órækja i aquest la va donar tot seguit al Markús de Melar
Hákon konungr ok Skúli jarl hǫfðu svá mælt sín í milli, at þann sama vetr skyldi konungr gøra brúðlaup í Bjǫrgvin ok skyldu þeir finnast. Konungr gørði svá ráð fyrir, sem þeir hǫfðu talat áðr, fyrst um jólaveizlu ok síðan um brúðlaupsveizluna. En konungrinn fór um haustit austr í Vík ok fékk hǫrð veðr, þá er hann sigldi ór Rotti fyrir Jaðar. Konungr kom í dagsetr í Seleyjar. Þeir hǫfðu storm veðrs; en þó hélt konungrinn heilu skipi sínu. Hann hafði Sættaspilli. Þegar sem konungrinn kom til hafnar, þá réri hann út í móti skipunum á eptirbáti. Hákon kávíss kom fyrst eptir ok vísaði konungrinn [honum] til hafnar. Hann hafði látit flesta skjǫldu sína, þá er við framstafn váru, ok mjǫk lekat skipit af siglingu. Konungrinn beið til þess í sundinu, er ǫll kvámu skipin: el rei Hákon i el iarl Skúli havien parlat entre ells que el rei celebraria les seves noces a Bjǫrgvin aquell mateix hivern i que es trobarien allà. Tal i com havien acordat, el rei va prendre disposicions primer pel que fa al banquet de nadal i després en relació amb el banquet de noces. Però a la tardor el rei va anar cap a llevant, a vík, i quan sortia de Rott, davant la costa de Jaðarr (l'actual Jæren), els va sorprendre una forta galerna. El rei va arribar a les illes Seleyjar (les actuals Seløyane) a la posta de sol. En aquells moments tenien una gran borrasca, però el rei va mantenir estalvi la seva nau. Tenia la Sættaspillir, ço és, la Arruïna-la-pau. Quan el rei va haver arribat al port, va sortir al rem amb l'esquif a l'encontre de les altres naus. En Hákon Cerca-raons fou el primer en arribar [a port] després d'ell i el rei li va mostrar el camí cap al port. La nau d'en Hákon Cerca-raons havia perdut la major part dels seus escuts que es trobaven a proa, i tenia grans vies d'aigua de la travessia. El rei va esperar al freu fins que totes les naus hi hagueren arribat
♦ → ættarspillir “menyscabador del bon renom del seu llinatge”

spilltur, spillt, spillt <adj.>:
1. <GENcorromput -uda
♦ spilltur maður: un home corromput
♦ spilltir stjórmálamenn: polítics corromputs (o: corruptes)
♦ → hug·spilltur, -spillt, -spillt (διεφθαρμένος τὸν νοῦν) “d'enteniment malmès o corromput”
2. (siðspillturdepravat -ada (pervers, pervertit, degenerat)
◊ synir hans eru spilltir (ʃiˈħēθ   l-ō, שִׁחֵת לוֹ) orðnir, blettur er á þeim, rangsnúin (ʕiqˈqēʃ, עִקֵּשׁ) og rammspillt (ū-φəθalˈtɔl, וּפְתַלְתֹּל) kynslóð: els seus fills s'han desnaturalitzat (o: s'han corromput), hi ha una taca en ells, generació depravada i totalment perversa
◊ hygginn þræll verður drottnari yfir spilltum (mēˈβīʃ, מֵבִישׁ) syni, og hann tekur erfðahlut með bræðrunum: un esclau prudent serà senyor sobre un fill desnaturalitzat i tindrà partió en l'heretat ensems amb els [altres] germans [d'ell]
♦ spilltur maður: un home depravat
♦ → gjör·spilltur, -spillt, -spillt (διεστραμμένος) “pervertit”
♦ → ramm·spilltur, -spillt, -spillt (פְּתַלְתֹּל) “pervers”
3. (barnaviciat -ada (infant)
♦ spillt barn: un infant aviciat

spill·virki <m. -virkja, -virkjar>:
1. <GENvariant de spellvirki ‘malfactor; sabotejador’
2. (eyðileggjandidestructor m (devastador, demolidor)
vissulega vil ég gjöra þig að eyðimörk, eins og óbyggðar borgir, og vígja spillvirkja (maʃħiˈθīm, מַשְׁחִתִים) í móti þér, hvern með sín vopn, til þess að þeir höggvi þín ágætu sedrustré og varpi þeim á eldinn: certament: faré de tu un desert talment viles despoblades i consagraré destructors contra teu, cadascun amb les seves armes, a fi que tallin els teus magnífics cedres i els tirin al foc (Cf. Gènesi 19:13: átt þú hér nokkra fleiri þér nákomna? Tengdasyni, syni, dætur? Alla í borginni, sem þér eru áhangandi, skalt þú hafa á burt héðan, því að við munum eyða þennan stað (כִּי-מַשְׁחִתִים אֲנַחְנוּ, אֶת-הַמָּקוֹם הַזֶּה) , af því að hrópið yfir þeim fyrir Drottni er mikið, og Drottinn hefir sent okkur til að eyða (לְשַׁחֲתָהּ), borgina)

spindill <m. spindils, spindlar>:
fus m (snælda)

spinna <spinn ~ spinnum | spann ~ spunnum | spunnið>:
filar
og allar hagvirkar konur spunnu (tˤāˈwū, טָווּ) með höndum sínum og báru fram spuna sinn: bláan purpura, rauðan purpura, skarlat og baðmull. Og allar konur, sem til þess voru fúsar og höfðu kunnáttu til, spunnu (tˤāˈwū, טָווּ) geitahár: i totes les dones traçudes filaren amb llurs [pròpies] mans i presentaren llurs filades: de color porpra blau, de color porpra vermell, de color escarlata i de color cotó. I totes les dones que hi estigueren disposades i tenien prou traça per fer-ho, filaren pèl de cabra
hyggið að liljum vallarins, hversu þær vaxa. Hvorki vinna þær né spinna (νήθειν, οὐ κοπιῶσιν οὐδὲ νήθουσιν). En ég segi yður: Jafnvel Salómon í allri sinni dýrð var ekki svo búinn sem ein þeirra: fixeu-vos en els lliris del camp i com creixen: no treballen ni filen, però jo us dic: fins i tot en Salomó, en tota la seva glòria, no va estar abillat com un d'ells
♦ spinna e-ð: filar una cosa
kóngulóin spann vef sinn: l'aranya filava la seva teranyina
♦ spinna saman e-ð: fer una cosa, compondre una cosa (discurs, poema)
ég gæti líka talað eins og þér, ef þér væruð í mínum sporum, gæti spunnið saman ræður gegn yður (ʔaħˈbīrāh   ʕălēi̯-ˈχɛm   bə-milˈlīm, אַחְבִּירָה עֲלֵיכֶם בְּמִלִּים) og hrist yfir yður höfuðið: podria parlar com ho feu vosaltres, si fóssiu al meu lloc, podria fer discursos contra vosaltres i mouria el cap sobre vosaltres
♦ spinna e-ð upp: inventar una cosa
hlýðið ekki á orð spámannanna, sem spá yður; þeir draga yður á tálar. Þeir boða vitranir, sem þeir sjálfir hafa spunnið upp (ħăˈzōn   libˈbā-m   ʝəδabˈbērū, חֲזוֹן לִבָּם יְדַבֵּרוּ), en ekki fengið frá Drottni: així parla Jahvè-Cebaot: No escolteu les paraules dels profetes que us profetitzen; us estan entabanant. Anuncien visions que ells mateixos han ordit i que no han rebut de [la boca de] Jahvè
hversu lengi á þetta svo að ganga? Ætla spámennirnir, þeir er boða lygar og flytja tál, er þeir sjálfir hafa upp spunnið (ū-nəβīˈʔēi̯   tarˈmiθ   libˈbā-m, וּנְבִיאֵי, תַּרְמִת לִבָּם)?: fins quan durarà això? És que per ventura els profetes volen anunciar mentides i pronunciar enganys que ells mateixos han teixit?
♦ spinna upp lygar [gegn e-m]: forjar mentides contra algú, inventar mentides contra algú
♦ það er mikið ~ talsvert í e-n spunnið: algú té talent, algú té [la] fusta [per una cosa]

spinnast <spinnst ~ spinnumst | spannst ~ spunnumst | spunnistút frá e-u>:
sorgir d'una cosa, formar-se d'una cosa
♦ út af hverju spannst þetta?: com ha començat tot això?
♦ e-ð spinnst út frá e-u: una cosa neix d'una cosa
út frá þessu spunnust fjörugar umræður: es va produir un viu debat a partir d'això, això va donar lloc a un viu debat
miklar umræður spunnust út frá fyrirlestrinum: la conferència va donar peu a un gran debat
♦ sögur spinnst út um e-ð: neixen rumors [persistents] sobre una cosa

spinn·vél <f. -vélar, -vélar>:
filadora f, màquina f de filar (spunavél)

spíg·spora <-spora ~ -sporum | -sporaði ~ -sporuðum | -sporað>:
marxar tot estufat -ada, pavonejar-se (cast., ekki ritm./no lit.(caminar amb pas orgullós i fatu, marxar amb posat ostentós, majestuós)

spík <f. spíkur, spíkur>:
(mikið slitinn mjör ljárdalla minsa molt [vella i] gastada per l'ús

spík·spora <-spora ~ -sporum | -sporaði ~ -sporuðum | -sporað>:
variant de spígspora ‘marxar tot estufat’

spík·lavendill* <m. -lavendils, -lavendlar>:
barballó m, espígol mascle (planta Lavandula latifolia)

spínat <n. spínats, no comptable>:
(bóndastoðespinacs m.pl (planta Spinacia oleracea)

spínats·kássa <f. -kássu, -kássur. Gen. pl.: -kássa>:
puré m d'espinacs

spínell <m. spínels, spínelar>:
espinel·la f

spínell <n. spínells, spínell>:
espinel·la f

spínet <n. spínets, spínet>:
<MÚSespineta f

spíra <f. spíru, spírur. Gen. pl.: spíra>:
1. <GENgrill m, brot m, ull m
2. <CULINbrot m, germinat m (baunaspíra)
♦ → mungbaunaspíra “brot de mongeta mungo, germinat de mongeta mungo, mongeta mungo germinada”
♦ → refasmáraspíra “brot d'userda, germinat d'userda, userda germinada”
♦ → sojabaunaspíra “brot de soia, germinat de soia, soia germinada”

spíra <spíra ~ spírum | spíraði ~ spíruðum | spírað>:
1. <BOT GENgerminar
2. (kartöflurgrillar, grellar f (Mall., Men.), ullar (patates)

spíraður, spíruð, spírað <adj.>:
1. <BOT GENgerminat -ada
2. (kartöflur, baunirbrotat -ada, grillat -ada (patates, llegums)
♦ spíraðar sojabaunir: brots m de soia, germinats m.pl de soia (soja[bauna]spíra)

spírall <m. spírals, spíralar>:
espiral f 

spíral·laga <adj. inv.>:
en [forma d']espiral 

spíri <m. spíra, no comptable>:
esperit m (alcohol)
♦ → trjáspíri “metanol, alcohol metílic, alcohol de fusta”

spíritiskur, spíritisk, spíritiskt <adj.>:
espiritista

spíritismi <m. spíritisma, no comptable>:
espiritisme m

spíritisti <m. spíritista, spíritistar>:
espiritista m & f

spíritus <m. spírituss, no comptable>:
esperit m (alcohol)

spírun <f. spírunar, no comptable>:
<BOTgerminació f
♦ illgresiseyðir eftir spírun: herbicida m de postemergència
♦ illgresiseyðir fyrir spírun: herbicida m de preemergència

spírunar·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
<BOTcapacitat germinativa, capacitat f de germinació

spírunar·lati <m. -lata, -latar>:
inhibidor m de germinació

spíss <m. spíss, spíssar>:
punta f

< spíss <n. spíss, spíss>:
espècia f, espícia f (Mall., Men.) (condiment)

spítala- <en compostos>:
nosocomial, d'hospital

spítala·smit <n. -smits, no comptable>:
<MEDinfecció f nosocomial

spítala·smitsjúkdómur <m. -smitsjúkdóms, -smitsjúkdómar>:
<MEDmalaltia f [infecciosa] nosocomial

spítala·sýking <f. -sýkingar, no comptable>:
<MEDinfecció f nosocomial

spítali <m. spítala, spítalar>:
hospital m

spítt <n. spítts, no comptable>:
<COL·LOspeed m, amfeta f

spjald <n. spjalds, spjöld>:
1. <GENplaca f, tarja f 
2. (pappaspjald & skilti & mótmælaspjald, kröfuspjaldcartell m (rètol)
♦ fánar, mótmælaborðar og -spjöld, pottar og pönnur: banderes, pancartes i cartells, cassoles i paelles
3. (loki á ofnpíputapadora f (porteta d'estufa de llenya, de cuina econòmica)
4. (á bóktapa f [dura] (de llibre)
♦ lesa bók spjaldanna á milli: llegir un llibre de cap a cap
5. (steinspjaldllosarda f (de pedra, esp. de llicorella)
6. (vaxborið tréspjald, vaxspjald til að skrifa á með málmstíltauleta f (post de fusta, encerada, per a escriure-hi amb un estilet, a l'edat antiga i mitjana)
far nú og rita það á spjald (ʕal־ˈlūaħ, עַל-לוּחַ) hjá þeim og letra það í bók, svo að það á komandi tímum verði til vitnisburðar ævinlega: ara vés, escriu-ho a una taula amb ells i registra-ho en un document, perquè el dia de demà serveixi de testimoniatge etern
Drottinn sagði við mig: "Tak þér stórt spjald (gillāˈʝōn, גִּלָּיוֹן) og rita þú á það með algengu letri: Hraðfengi Skyndirán: Jahvè em digué: «Pren una gran taula i escriu-hi amb caràcters indelebles: «Botí ràpid» («Maher xalal ħaix baz»)
hann bað um spjald (τὸ πινακίδιον -ίου, πινακίδιον) og reit: "Jóhannes er nafn hans," og urðu þeir allir undrandi: ell va demanar una tauleta i hi va escriure: «Joan és el seu nom». I tots van quedar meravellats
♦ e-ð er rist (o: ritað; o: skrifað) á spjald hjartans e-s: <LOC FIGuna cosa és gravada (o: escrita) a la tauleta del cor d'algú, una cosa és gravada al cor d'algú
synd Júda er rituð með járnstíl. Með demantsoddi er hún rist á spjöld hjartna þeirra (ħărūˈʃāh   ʕal־ˈlūaħ   libˈbā-m, חֲרוּשָׁה עַל-לוּחַ לִבָּם) og á altarishorn þeirra þeim til áminningar: el pecat de Judà és escrit amb un burí de ferro. Amb una punta de diamant és gravat sobre les taules de llurs cors, i sobre els corns de llurs altars com a recordatori per a ells
skrifa þú vitrunina upp og letra svo skýrt á spjöldin (ʕal־ha-lluˈħōθ, עַל-הַלֻּחוֹת), að lesa megi viðstöðulaust: 
þér eruð vort bréf, ritað á hjörtu vor, þekkt og lesið af öllum mönnum. Þér sýnið ljóslega, að þér eruð bréf Krists, sem vér höfum unnið að, ekki skrifað með bleki, heldur með anda lifanda Guðs, ekki á steinspjöld (ἡ πλάξ -ακός, οὐκ ἐν πλαξὶν λιθίναις), heldur á hjartaspjöld (ἡ πλάξ -ακός, ἀλλ' ἐν πλαξὶν καρδίαις σαρκίναις) úr holdi: 
son minn, varðveit þú orð mín og geym þú hjá þér boðorð mín. Varðveit þú boðorð mín, og þá munt þú lifa, og áminning mína eins og sjáaldur auga þíns. Bind þau á fingur þína, skrifa þau á spjald hjarta þíns (kāθəˈβē-m   ʕal־ˈlūaħ   libˈbɛ-χā, כָּתְבֵם, עַל-לוּחַ לִבֶּךָ)fill, fes cabal de les meves paraules i desa els meus preceptes dintre teu; fes cabal dels meus preceptes, i viuràs, i de la meva llei com nina dels teus ulls. Posa-te'ls lligats als dits, inscriu-los a la taula del teu cor!
son minn, gleym eigi kenning minni, og hjarta þitt varðveiti boðorð mín, því að langa lífdaga og farsæl ár og velgengni munu þau veita þér í ríkum mæli. Kærleiki og trúfesti munu aldrei yfirgefa þig. Bind þau um háls þér, rita þau á spjald hjarta þíns (kāθəˈβē-m   ʕal־ˈlūaħ   libˈbɛ-χā, כָּתְבֵם, עַל-לוּחַ לִבֶּךָ), þá munt þú ávinna þér hylli og fögur hyggindi, bæði í augum Guðs og manna: fill, no t'oblidis de la meva llei, que el teu cor guardi els meus preceptes; perquè augmentaran la llargada dels teus dies, els teus anys de vida i de pau. Que la benvolença i la fidelitat no t'abandonin, lliga-te-les al voltant del coll, trobaràs favor i bona sort als ulls de Déu i dels homes
♦ rita (o: skrá) e-ð á spjöld sögunnar: <LOC FIGinscriure una cosa a les pàgines (o: en els annals) de la història
♦ → sáttmálsspjöld “taules de l'aliança (αἱ πλάκες τῆς διαθήκης)”
7. (tafla eða steinspjald til að skrifa ápissarra f (pissarrí d'ús escolar & pissarra a esglésies)
8. (í skyrtuescudet m, reforç m d'aixella, gocet m d'aixella (retall de tela cosit a màniga de camisa, esp. a la part superior, la de la zona de l'aixella)
9. (bréfspjaldtargeta f (postal) (póstkort)
10. (nafnspjald, brottfararspjaldtargeta f (de visita, d'embarcament)
11. <ESPORTtarja f, targeta f 
♦ gula¹ / rauða² spjaldið: la targeta vermella² / groga¹
♦ fá gula spjaldið: <LOC ESPORT & LOC FIGmostrar-li a algú la targeta groga (subjecte: la persona que rep una amonestació o advertència)
♦ fá rauða spjaldið: <LOC ESPORT & LOC FIGmostrar-li a algú la targeta vermella (subjecte: la persona que rep una penalització)
♦ sýna e-m gula spjaldið: <LOC ESPORT & LOC FIGmostrar-li a algú la targeta groga (subjecte: la persona que amonesta o adverteix)
♦ sýna e-m rauða spjaldið: <LOC ESPORT & LOC FIGmostrar-li a algú la targeta vermella (subjecte: la persona que penalitza)
12. <INFORMtarja f (kort)
13. (litaspjaldpaleta f (de pintor)
  En la terminologia informàtica islandesa, l'intent d'emprar spjald com a equivalent del terme anglès card no sembla haver reeixit. Hljóðspjald ‘tarja de so‘, no sembla haver-se pogut imposar damunt hljóðkort. Skjákort ‘tarja de gràfics‘ sembla haver arraconat totalment l'encunyació skjáspjald.  
  En terminologia postal, l'encunyació bréfspjald ‘targeta postal‘, tampoc no s'ha pogut imposar damunt póstkort.  
     

spjalda·hurð <f. -hurðar, -hurðir>:
porta plafonada

spjald·bein <n. -beins, -bein>:
<MED[os m] sacre m

spjald·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
targeta f postal

spjaldhryggjar- <en compostos>:
<MEDsacral, sacro-, sacr-

spjald·hryggur <m. -hryggjar, -hryggir. Gen. pl.: -hryggja; dat.pl.: -hryggjum>:
<MEDcolumna (o: espina) sacra, [os m] sacre m
♦ rófu- og spjaldhryggur: columna sacro-coccigeal
♦ háls-, brjóst-, lend- og spjaldhryggur: columna sacra, lumbar, toràcica (o: dorsal) i cervical

spjald·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<MEDvèrtebra f sacral

spjald·ofinn, -ofin, -ofið <adj.>:
teixit -ida amb teler de tauletes

spjald·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
fitxer m

spjaldskrár·kort <n. -korts, -kort>:
fitxa f de fitxer

spjald·tölva <f. -tölvu, -tölvur. Gen. pl.: -tölva>:
<INFORMtàblet m

spjald·vefnaður <m. -vefnaðar, no comptable>:
teixit (o: tissatge) m amb tauletes (o: cartes; o: cartons) (alemany: Brettchenweben o Plättchenweben; anglès: tablet weaving, card weaving; francès: tissage aux cartes, tissage aux cartons o tissage aux tablettes; castellà: tejido con tarjetas, tejido con telar egipcio)

spjald·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
sacràlgia f, dolor m,f al sacre

spjall <n. spjalls, spjöll>:
1. <GENconversa f
"fát mantu, fylkir, ǀ fornra spialla, ǁ er þú ǫðlingom ǀ ósǫnno bregðr; ǁ þú hefir etnar ǀ úlfa krásir ǁ oc brœðr þínom ǀ at bana orðit, ǁ opt sár sogin ǀ með svǫlom munni, ǁ hefr í hreysi ǀ hvarleiðr scriðit": senyor de la host, si retreus als nobles coses que no són veres, és que gens no te'n recordes de les velles contarelles! Has menjat els móssos exquisits dels llops i t'has convertit en homeier de ton germà, has xuclat sovint ferides amb la boca freda i [com una serp] t'has arrossegat dins el teu enfonyall, odiat pertot [arreu]. Vocabulari: krás: menja exquisida, delícia. Les delícies dels llops: els cadàvers
gecc ec grátandi ǀ við Grana roða, ǁ úrughlýra, ǀ ió frá ec spialla; ǁ hnipnaði Grani þá, ǀ drap í gras hǫfði; ǁ iór þat vissi: ǀ eigendr né lifðot: plorant, amb les galtes humides, vaig anar a parlar amb en Grani vaig demanar al cavalls quines noves hi havia; llavors en Grani va acotar el cap, va enfonsar el cap dins l'herba, ell ho sabia: el seu amo ja no vivia!!
2. <INFORMxat m
3. <INFORM í vikipedíudiscussió f, pàgina f de discussions

spjalla¹ <spjalla ~ spjöllum | spjallaði ~ spjölluðum | spjallað>:
1. <GENxerrar
fót nam at hrœra, ǀ fiǫlð nam at spialla, ǁ hitt herglǫtuðr ǀ hyggia téði, ǁ hvat þeir í bǫðvi ǀ báðir sǫgðo, ǁ hrafn ey oc ǫrn, ǀ er þeir heim riðo: es posà a moure la cama, es posà a xerrar moltes de coses, l'anihilador d'hosts es posà a meditar sobre el que els dos ocells, el corb i l'àguila, havien dit dalt de l'arbre quan ells emprengueren la tornada a casa
♦ spjalla saman: parlar [informalment], conversar, xerrar plegats -ades
◊ getum við spjallað saman, frú Rúlluberg?: que podríem parlar, senyora Rúlluberg?
♦ spjalla um e-ð: conversar sobre una cosa, xerrar sobre una cosa
♦ spjalla við e-n: conversar amb algú, xerrar amb algú
◊ í vindi skal við hǫggva, ǀ veðri (= góðviðri) á sjó róa ǁ myrkri við man spjalla ǀ ‐ mǫrg ero dags augo ‐ ǁ á skip skal skriðar orka, ǀ enn á skjǫld til hlífar, ǁ mæki hǫggs, ǀ enn mey til kossa: és quan la mar està en bonança que s'ha de sortir a pescar, i fer llenya quan s'aixeca temporal, i és en la foscor que s'ha de xerrar amb la donzella (car nombrosos són els ulls del dia). Una nau ha d'estar feta per singlar-hi, un escut per protegir, una espasa per donar-hi cops i una donzella, per a besar-la (interpreto el primer vers com una màxima de pescadors, i, per tant, hi veig el mot vindr com a heiti o sinònim poètic de stormr, en oposició antonímica al veðr del segon hemistiqui. Segons això, els dos mots s'han d'entendre com a equivalents de: mala maror — bonança. Partir d'un significat vent o ventada per al mot vindr no em sembla apropiat perquè és precisament quan fa ventada que pot resultar molt perillós anar al bosc a fer-hi llenya pel perill que representen per al llenyador els arbres movent-se per l'efecte del vent, el qual els pot fins i tot arrabassar. Cal partir d'un altre significat i el més lògic per a mi és el de "mala maror, temporal", d'on la meva traducció)
2. <INFORMxatejar

spjalla² <spjalla ~ spjöllum | spjallaði ~ spjölluðum | spjallað>:
1. variant de spilla ‘danyar, fer malbé etc.’
2. (mær, konadesflorar algú (donzella, dona)
♦ spjalla konu¹ ~ mey²: desflorar una donzella² ~ una dona¹
◊ en geðjist hún þér ekki skalt þú gefa henni fullt frelsi. Þú skalt ekki selja hana fyrir fé og ekki fara með hana sem ambátt því að þú hefur spjallað hana (ʕinnīˈθā-ḥ, עִנִּיתָהּ)i [si més tard] et desagrada, dóna-li plena llibertat, [però] no la venguis per diners, ni la tractis com si fos una serva, ja que l'has desflorada
◊ ef óspjölluð mey (naʕăˈrāh   βəθūˈlāh, נַעֲרָה בְתוּלָה) er föstnuð manni og einhver annar hittir hana í borginni og leggst með henni, skuluð þið færa þau bæði að borgarhliðinu og grýta þau í hel, stúlkuna af því að hún hrópaði ekki á hjálp í borginni og manninn af því að hann spjallaði (ʔăˌʃɛr־ʕinˈnāh, אֲשֶׁר-עִנָּה) konu náunga síns (ʔɛθ־ˈʔēʃɛθ   rēˈʕē-hū, אֶת-אֵשֶׁת רֵעֵהוּ). Þú skalt eyða hinu illa þín á meðal: si una noia verge és promesa a un home, i un altre home la troba a vila i jeu amb ella, els dureu tots dos a la porta de la vila i els hi apedregareu fins que morin: la noia perquè no cridava auxili a vila, i l'home perquè ha desflorat la promesa del seu proïsme. Extirparàs el mal d'enmig teu
◊ ef maður hittir óspjallaða stúlku (naʕăˈrāh   βəθūˈlāh, נַעֲרָה בְתוּלָה) sem ekki er föstnuð, tekur hana með valdi og leggst með henni og komið er að þeim skal maðurinn, sem lagðist með stúlkunni, greiða föður hennar fimmtíu sikla silfurs. Hún skal verða eiginkona hans sakir þess að hann spjallaði hana (ʔăˈʃɛr   ʕinˈnā-ḥ, אֲשֶׁר עִנָּהּ) og honum skal ekki heimilt að skilja við hana alla ævi sína: si un home troba una noia verge que no està promesa i la pren amb violència i jeu amb ella, i són trobats tots dos, l'home que ha jagut amb la noia pagarà al pare d'ella cinquanta sicles d'argent. Ella es convertirà en la seva esposa perquè ell l'ha desflorada, i durant tota la seva vida a ell no li serà permès de repudiar-la
◊ Dína dóttir Leu, er hún hafði fætt Jakob, gekk út að sjá dætur landsins. Þá sá Síkem hana, sonur Hevítans Hemors, höfðingja landsins, og hann tók hana og lagðist með henni og spjallaði hana (wa-ʝəʕanˈnɛ-hā, וַיְעַנֶּהָ). Og hann lagði mikinn ástarhug á Dínu, dóttur Jakobs, og hann elskaði stúlkuna og talaði vinsamlega við hana: Dina, la filla que Lia havia donat a Jacob, va sortir per anar a veure les noies del país. Siquem, el fill d'Hemor, l'heveu, príncep del país, la va veure, la va raptar, va dormir amb ella i la va desflorar. Però va quedar corprès de Dina, la filla de Jacob; estimava la noia, i li parlava amb paraules amables

spjallaður, spjölluð, spjallað <adj.>:
(mær, konadesflorat -ada (donzella, dona)
◊ prestar skulu hvorki taka sér skækju fyrir eiginkonu né spjallaða konu (wa-ħălāˈlāh, וַחֲלָלָה) né konu sem eiginmaður hennar hefur skilið við því að prestur er vígður Guði sínum: els sacerdots no prendran per muller cap prostituta ni cap desflorada, ni cap dona que el seu marit hagi repudiat, perquè el sacerdot és consagrat al seu Déu
◊ hann má ekki kvænast ekkju, fráskilinni konu, spjallaðri mey (wa-ħălāˈlāh, וַחֲלָלָה) eða skækju heldur skal hann taka sér óspjallaða mey (ʔim־bəθūˈlāh, אִם-בְּתוּלָה) af þjóð sinni fyrir eiginkonu: no prendrà per muller cap vídua, ni repudiada, ni desflorada o prostituta, sinó que prendrà per muller una verge d'entre les del seu poble
◊ hann sagði: Þú skalt aldrei framar leika af kæti (la-ʕəˈlōz, לַעְלוֹז), þú spjallaða mey (ha-məʕuʃʃāˈqāh   bəθūˈlaθ, הַמְעֻשָּׁקָה בְּתוּלַת), Sídondóttir. Statt upp og far yfir til Kýprus; þú skalt ekki heldur finna þar hvíld: va dir: “No tornaràs a exultar, tu, filla de Sidó, donzella desflorada; aixeca't, passa a Xipre (Quittim), tampoc allà no hi tindràs pas repòs

spjall·forrit <n. -forrits, -forrit>:
programa m de missatgeria instantània

spjall·kassi <m. -kassa, -kassar>:
1. intercomunicador m, intèrfon m (innanhússími)
notaðu spjallkassann!: usa l'intercomunicador!
Ned, ég er í spjallkassanum. Þrýstu á rauða hnappinn: Ned, sóc a l'intercomunicador! Pitja el botó vermell
2. <INFORMquadre m de text, finestra f del xat
♦ skrifa eitthvað î spjallkassann: escriure alguna cosa a la finestra del xat

spjall·skilaboð <n.pl -skilaboða>:
missatge instantani, missatge m de whatsapp

spjallþátta·stjórnandi <m. -stjórnanda, -stjórnendur>:
moderador m de programa d'entrevistes, moderadora f de programa d'entrevistes

spjall·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
talk-show m, programa m d'entrevistes

spjall·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
<INFORMthread m, fil m de discussió

< spjar <n. spjars, spjör>:
llança f
◊ hér eptir hefst skothríð svá ákǫf, at í loptinu mátti ekki sjá yfir hernum utan spjót ok spjǫr, fleina ok flettiskeptur, ok svá þykkt fljúga nú fífurnar (= ǫrvar á fagra skjǫldu ok gullbúna hjálma, at af fiðrinu skeytana urðu þeir svá hvítir sem þeir hefði staðit í hǫrðu snjófalli, ok svá mikill þytr varð þar af í loptinu, sem þá er vindr kømr ákafligast við sínu afli, ok nú má hér fyrir sólin eigi sýna sína geisla, ok svá gengr um tvær tíðir dagsins, ok svá mikinn skugga gerir yfir hernum í loptinu, at náliga gjǫrðist myrkt sem um nátt væri, ok nú sér enginn, hvert hann skýtr, ok nú taka bogarnir at bresta, en skeytin at {fyrir}farast, ok með þessu gefst upp skothríðin um síðir: després d'això, va començar una pluja de projectils tan forta que en l'aire, damunt l'exèrcit, no s'hi podia veure res més que llances i atzagaies, javelines i dards amb punta de pedra, i les sagetes volaven tan espesses contra els bells escuts i els elms guarnits d'or que tots aquests, dels empenatges [blancs] de les sagetes, varen tornar tan blancs com si haguessin estat exposats a una nevada intensa, i en l'aire s'hi sentia un xiuleig tan fort de tots aquests projectils talment com si hi bufés el vent amb tota la seva força de la manera més arrauxada i, per tot això, el sol no podia pas mostrar els seus raigs i així va anar per espai de dues hores seguides del dia i damunt l'exèrcit s'hi fa ver una ombra tan gran en el cel que [dessota] hi va fer gairebé tanta de fosca com si fos de nit i llavors ningú no veié cap a on disparava. I llavors els arcs varen començar a trencar-se [amb esclafit] i els projectils a destruïr-se i, amb això, la pluja de projectils, finalment, va cessar (vocabulari: #1. flettiskepta: flettiskefta, mena d’atzagaia, llança de git la punta de la qual era formada normalment per una pedra de punta agusada i cairells tallants; #2. fleinn: mena de javelina; #3. fífa: sageta de tija llarga (?); #4. spjar: el mot és d'ús estrictament poètic i sempre apareix usat en plural; sobta, per aquest motiu, de retrobar-lo emprat en aquest text en prosa; val a dir, de tota manera, que el passatge em fa olor de reaprofitament en prosa d'un antic passatge en vers a causa de les nombroses al·literacions; )
◊ rauð hilmir hjǫr, ǀ þar vas hrafna gjǫr (gør ?), ǁ fleinn sótti fjǫr, ǀ flugu dreyrug spjǫr; ǁ ól flagðs gota ǀ fárbjóðr Skota, ǁ trað nipt Nara ǀ náttverð ara: el cabdill envermellia l'espasa. Hi havia vianda de corbs. La javelina atacava la vida. Les llances volaven sangonentes. El noedor d'escocesos [l'Eiríkr Atxa-sangonenta] nodria el cavall del flagð [= el llop]. La germana d'en Nari [=la deessa Hel] trepitjava el sopar de l'àguila [=els cadàvers] (vocabulari: #1. gjǫr: Cf. l'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 247: GJÖR,, n., cibus saturitas: þat var hrafna gjör, is verus erat corvorum pastus, ea vera strages fuit, i.e. maxima edita strages est, Höfuðl. 10; <...> ― 2) id. qu. hodiernum ger, avicularum multitudo, escæ (v.c. halecibus) inhiantium (sec. G. Pauli, Eg., p. 440, not. 35), v.c. fuglager; hinc de immensa multitudine: rapa ræfa gjör, corruunt ingentes cadaverum cumuli, Merl. 2,68. In loco priori J. Olavius (NgD. 70 et Mant.) vertit gjör (ger), magna libido (prædæ); en Finnur Jónsson 1931², pàg. 186, refà així aquesta entrada del diccionari de l'Sveinbjörn: gjǫr, n, føde, næring, þar vas hrafna g. Hfl 10 (vokalen er her rimbestemt) <...> mulig betyder dog g. ‘flok, skare’; en Finnur Jónsson 1894, pàg. 299 interpreta i tradueix així el mot i l'estrofa: 2. gǫr, n., „menge“. 4. spjǫr, n.pl, „wurfgeschosse, speere“. 5. gote, m. „pferd“ (eigentl. eigenname; das pferd des Gunnarr führte ihn). Das „ross der riesen“ ist der wolf, vgl. Helgakv. Hjǫrv. 35,1.   6. fárbjóðr, m., „verdenbenbringer, vernichter“. Die zeile lehrt, dass Eiríkr mit den Schotten krieg geführt hat.   7. nipt, f., „schwester“. Nare, ein sohn des Loke; seine schwester ist die todesgöttin Hel.   8. náttverþr, m., „abendmahlzeit“, hier s.v.w. „speise“. Die „speise des adlers“ sind die leichen der gefallenen krieger. „Der fürst rötete den speer; es war dort eine menge von raben. Der wurfspiess holte (als seine beute) das leben; es flogen blutige spiesse. Der vernichter der Schotten fütterte das ross der riesin; Nares schwester trat auf die speise des adlers“; )

spjara <spjara ~ spjörum | spjaraði ~ spjöruðum | spjaraðsig>:
espavilar-se (apanyar-se-les, anar fent, sortin-se'n)

spjá <spjái ~ spjáum | spjáði ~ spjáðum | spjáðe-n>:
mofar-se d'algú (cf. spé)
◊ svo fékk Satan oss ǁ með sínu spjáð ǁ tvíræðu tali; ǁ en sér tafarlaust ǁ meðan varla var ǁ vörum lokat, ǁ hliðruðu hjá ǁ til hægra ok vinstra ǁ fylkingararms ǁ þeir fremstir voru: així es va mofar de nosaltres en Satan, amb la seva llengua ambigua, i sens dilació, quan tot just havia clos els llavis, els qui anaven al capdavant de l'ala de l'exèrcit [de la formació] s'apartaren a la dreta i a l'esquerra

spjátra <spjátra ~ spjátrum | spjátraði ~ spjátröðum | spjátraðsig>:
donar-se to, gallejar
♦ spjátra sig af e-u: vantar-se d'una cosa

spjátrungs·lega <adv.>:
com un dandi (de manera molt acurada i elegant, esp. en la forma de vestir, adonar-se i moure's)
♦ klæða sig (o: klæðast) spjátrungslega: vestir-se com un dandi
♦ vera spjátrungslega til fara: anar vestit -ida com un dandi
◊ ég hafði búist við að hitta fyrir hvatskeytlegan mann, hertan af mörgum herferðum. Í stað þess kom stór, linur maður með slepjulega andlitsdrætti út af innri skrifstofunni. Hann var feitur og dökkur, spjátrungslega til fara og angaði af sterku ilmvatni. Hann var með breiðan hring á vinstri hendi. Í nýsnyrtri hendinni hélt hann á svörtum vindli. Augu hans voru stór og ófeilin. Hann talaði þýsku af eftirtektarverðri leikni. Rödd hans var sterk og hörð: havia esperat de trobar-me un home d'empenta, endurit per moltes de campanyes. Per comptes d'això, va sortir de dins una oficina interior un home gros, tou, amb uns trets facials flàccids (fofos, flonjos).Era gras i de cabells foscos, vestit com un dandi, i feia olor de colònia penetrant. Duia un anell gruixut posat a la seva mà esquerra. Amb la mà acabada de manicurar sostenia un cigar negre. Els seus ulls eren amples i audaços. Parlava alemany amb remarcable fluïdesa. La seva veu sonava forta i dura

spjátrungs·legur, -leg, -legt <adv.>:
1. (sundurgerðarlegur, tilgerðarlegurmolt remirat -ada, molt elegant, afectat -ada (molt elegant en la roba i adorns i en la forma de comportar-se, amanerat, ple d'afectació, encarcaradament elegant)
♦ spjátrungslegir tilburðir: gestos amanerats, maneres afectades
2. <PEJORgomós -osa, entonat -ada, infatuat -ada (sortit de la capsa, pejorativament amanerat en la forma de vestir, adornar-se i comportar-se)
◊ ganga um eins og spjátrungslegir, rígmontnir hanar á meðan þeir mjólka kýrnar: moure's com a gallets parencers i fatxendes mentre munyen les vaques
3. (flík, skórde moda, xic, presumptuós -osa (peça de roba o de calçat: que permet d'anar vestit de manera presumida)
♦ spjátrungslegur hattur: un barret presumit
◊ GertrudeStein heldur að það sé sigrandi ameríska bros hennar, opið-andlit, nautakjöts samloku bros, og spjátrungslegir hattar Fröken Toklasar sem veifa niður svona mörgum boðum til hjálpar: la GertrudeStein creu que són el seu victoriós somrís americà, una cara oberta, un somrís de sàndvitx de roastbeef i els capells de moda de Miss Toklas, els que provoquen tantes de senyes d'ofertes d'ajut
♦ klæðast spjátrungslegum fötum: vestir-se amb roba de dandi, presumptuosament elegant
◊ vissu þeir ekki, sáu þeir ekki, að þetta var karlhró og það sómdi honum ekki að klæðast marglitum og spjátrungslegum fötum og þykjast vera ungur?: que per ventura no sabien pas que era un vell i que no era apropiat que s'abillés amb roba virolada i de petimetre i jugués a ésser jove?

spjátrungur <m. spjátrungs, spjátrungar>:
1. <GENdandi m
2. <PEJORpetimetre m, gomós m

spjátur <n. spjáturs, no comptable>:
fatuïtat f, vanitat f, ostentació f [presumptuosa]

spjó:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → spýja “vomitar”

spjót <n. spjóts, spjót>:
1. <GEN = skotspjótllança f
2. <HIST = höggspjótpica f
◊ og þær munu smíða plógjárn úr sverðum sínum og sniðla úr spjótum sínum (wa-ħănīθɔθēi̯-ˈhɛm, וַחֲנִיתֹתֵיהֶם). Engin þjóð skal sverð reiða að annarri þjóð, og ekki skulu þær temja sér hernað framar: amb les seves espases forjaran relles, i falçs, amb les seves llances. Les nacions no alçaran l'espasa l'una contra l'altra, ni s'exercitaran més per fer la guerra
◊ ég hefði ekki heldur lyft spjóti mínu (τὸ δόρυ -όρατος, τὸ δόρυ μου) gegn löndum þínum, sem búa í fjalllendinu, ef þeir hefðu ekki móðgað mig. Þeir geta sjálfum sér um kennt: no hauria pas aixecat la llança contra els teus compatriotes, que habiten a la muntanya, si no m'haguessin ofès. Ells mateixos s'ho han cercat
◊ það sást sindra af skjöldum og sæg spjóta (ἡ κάμαξ -άμακος, καὶ καμάκων πλήθη)s'hi veia llambreig d'escuts i una gran quantitat de piques
◊ Assýríumenn hafa dregið saman mikinn her. Þeir miklast af hestum sínum og riddurum, stæra sig af öflugu fótgönguliði, reiða sig á skjöld og spjót (ὁ γαῖσος -αίσου, ἤλπισαν ἐν ἀσπίδι καὶ ἐν γαίσῳ καὶ τόξῳ καὶ σφενδόνῃ), boga og slöngu en vita ekki að þú ert Drottinn sem bindur enda á styrjaldir: miren ara els assiris, satisfets de la seva força, altius amb els seus cavalls i cavallers, pagats dels braços potents de la seva infanteria; com han posat la seva esperança en l'escut i la javelina, en l'arc i la fona; i no han conegut que vós sou un Senyor que desfà les guerres
◊ en einn af hermönnunum stakk spjóti sínu (ἡ λόγχη -όγχης, λόγχῃ αὐτοῦ) í síðu hans, og rann jafnskjótt út blóð og vatn: però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va rajar sang i aigua
♦ beina spjótum sínum að e-m: <LOC FIGapuntar contra algú, fer d'algú el blanc de les seves crítiques, dirigir els seus tirs contra algú
♦ drepa e-n með spjóti sínu: matar algú amb la seva llança
♦ drepa e-n með hans [eigin] spjóti: matar algú amb la llança d'ell
♦ hafa öll spjót úti: <LOC FIGfer tots els possibles
♦ hafa öll spjót úti til að <+ inf.>fer tots els possibles per <+ inf.>, intentar per tots els mitjans de <+ inf.>
♦ hlaupa að e-m með spjót: atacar algú amb una pica
♦ kasta spjóti sínu að e-m: tirar-li la seva llança a algú
♦ leggja á e-m með spjóti: clavar-li una pica a algú
♦ leggja e-n spjóti: clavar-li una pica a algú
♦ leggja e-n spjóti í gegnum: travessar algú d'un cop de pica
♦ leggja e-n í gegn með spjóti sínu: travessar algú amb la seva llança
♦ leggja spjóti til e-s: pegar un cop de pica a algú
♦ reiða spjótið: aixecar la llança per a tirar-la, brandar la llança [per a tirar-la]
♦ reka e-n í gegn með spjótinu upp við vegginn: travessar algú amb la pica amb tanta de força que aquesta queda clavada a la paret, clavar algú a la paret traspassant-lo amb la pica
♦ reka spjótið inn í vegginn: clavar la pica a la paret
♦ reka spjótið í brjóst e-s: clavar-li la pica a algú al pit
♦ skjóta e-n spjóti: llançar-li una pica ~ una llança a algú
♦ skjóta spjóti eftir e-m (o: til e-s; o: að e-m)llançar-li una pica ~ una llança a algú
♦ skjóta spjóti sínu inn á e-ð: tirar la seva llança contra una cosa
♦ skjóta spjóti í gegnum e-n: travessar algú amb una llança
♦ snara að e-m spjótinu: alçar la pica o la llança contra algú
◊ þá snaraði (wa-i̯ˈʝātˤɛl, וַיָּטֶל) Sál að honum spjótinu (ʔɛθ־ha-ħăˈnīθ, אֶת-הַחֲנִית) og ætlaði að leggja hann í gegn (lə-hakkɔˈθ-ō, לְהַכֹּתוֹ)aleshores en Saül va tirar la llança contra ell amb la voluntat de traspassar-lo
♦ stinga spjóti sínu í e-ð ~ e-n: clavar la seva pica a una cosa ~ algú
♦ styðjast við spjót sitt: repenjar-se a la seva pica o llança
♦ taka spjót í hönd sér: agafar una pica o llança
♦ taka til spjót og öxi: prendre la pica i la destral
♦ veifa spjóti sínu [yfir e-m]: brandar la seva pica o llança [contra algú]
♦ það standa á honum öll spjót: <LOC FIGtrobar-se sota una gran pressió
♦ þau tíðkast nú hin breiðu spjótin!: <LOC FIG = e-m þykir e-ð harkalegt og óheiðarlegtdéu n'hi do quines coses que passen!, viure per veure! (cast., ekki ritm./no lit.), quins temps tan roïns els nostres! (lit. ara estan de moda les piques de fulla ampla. Hom empra aquest fraseologisme per indicar que hom troba un fet rude i deshonest o vergonyós)
♦ → krók[a]spjót “pica de punta barbada”
♦ → málaspjót “llança damasquinada”
♦ → snærispjót “llança amb una corda al mig emprada per donar-li major impuls en el moment de gitar-la a l'adversari”
3. <ESPORT = kastspjótjavelina f
  L'spjót era una mena de pica o llança d'asta curta, emprada en el combat cos a cos. Contra el que sol aparèixer a les pel·lícules, hom s'estimava més de lluitar amb aquesta arma i no pas amb l'espasa. N'existia també una variant ideada per a ésser llançada contra l'adversari, l'skotspjót (al costat del qual hom pot esmentar el compòsit modern kastspjót). Atès que el nostre mot pica ha esdevingut antiquat, considero que és millor traduir sempre el mot islandès amb el nostre llança.

A la traducció vella de la
Bíblia a l'islandès, el mot spjót hi tradueix els mots hebreus

càïn (קַיִן, II. Sam. 21:16 ),

ħanit (חֲנִית, Nahum 3:3; Job 39:23; I Cròn. 11:11, 11:20, 11:23, 12:34 i 20:5; II Cròn. 23:9; I Sam. 13:19, 13:22, 17:7, 17:47, 18:10, 18:11, 19:9, 19:10, 20:33, 21:8, 22:6, 26:7, 26:8, 26:11, 26:12, 26:16, 26:22; II Sam. 1:6, 2:23, 21:19, 23:7, 23:18, 23:21; Psalms 35:3, 57:5; Miquees 4:3; Habacuc 3:11; Isaïes 2:4; II Reis 11:10),

ħèrev (חֶרֶב, Proverbis 12:18 ),

quidon (כִּידוֹן, Josuè 8:18, 8:26; Job 41:29; I Sam. 17:45),

ròmaħ (רֹמַח, Nombres 25:7; I Reis 18:28; I Cròn. 12:8, 12:24; Jutges 5:8; II Cròn. 11:12, 14:8, 25:5 i 26:14), així com el grec

λόγχη (ἡ λόγχη -όγχης, Joan 19:34).

A la traducció nova de la Bíblia a l'islandès, el mot spjót hi tradueix els mots hebreus

càïn (eirspjót, קַיִן, II Samuel 21:16),

ħanit (חֲנִית, I Samuel 13:19; 13:22; 17:7; 17:45; 17:47; 18:10; 19:9; 19:10; 20:33; 21:9; 22:6; 26:7; 26:8; 26:11; 26:12; 26:16; 26:22; II Samuel 1:6; 2:23; 21:19; 23:7; [23:8]; 23:18; 23:21; II Reis 11:10; I Cròniques 11:11; 11:20; 11;23(3); 12:35; 20:5; II Cròniques 23:9; Job 39:23; 41:18; Psalms 35:3; 46:10; 57:5; Isaïes 2:4; Miquees 4:3; Nahum 3:3; Habacuc 3:11),

quidon (כִּידוֹן, Josuè 8:18,8:26; Jeremies 6:23;),

ròmaħ (רֹמַח, Nombres, 25:7; Jutges 5:8; I Reis 18:28; I Cròniques 12:9; 12:25; II Cròniques 25:5; 26:14; Nehemies 4:7; 4:10; 4:11; 4:15; Jeremies 46:4; Joel 4:10;),

xèlaħ (שֶׁלַח, Nehemies 4:17;),

xévet (שֵׁבֶט, II Samuel 18:14;),

així com els grecs

λόγχη (ἡ λόγχη -όγχης, Joan 19:34),

σιβύνη (ἡ σιβύνη -ύνης, Judit 1:15),

(καὶ ὁ λαὸς τῶν θεραπόντων μου, Judit 6:6),

δόρυ (τὸ δόρυ -όρατος, Judit 7:10; 11:2; Eclesiàstic 29:13; ),

γαῖσος (ὁ γαῖσος -αίσου, Judit 9:7) i

κάμαξ (ἡ κάμαξ -άμακος, II Macabeus 5:3; ).

A la traducció vella de la Bíblia a l'islandès, el mot skotspjót hi tradueix els mots hebreus xèlaħ, massà, quidon i xévet; el mot kastspjót no és emprat a la traducció vella, però sí a la nova en la qual hi tradueix els mots hebreus xèlaħ (II Cròniques 32:5), iad (Ezequiel 39:9) i cilçal (Job 40:31 = 41:7); per contra, a la nova traducció no s'hi empra pas el mot skotspjót.
 
     

spjóta·lög <n.pl -laga>:
llançades f.pl, cops m.pl de llança
◊ nú leita þeir sér ráðs og vilja eigi fyrir líf sitt frá hverfa. Sækja þeir nú að honum tveggja vegna og fylgja þeir Eyjólfi fremstir er annan heitir Þórir en annar Þórður, frændur Eyjólfs; þeir voru hinir mestu garpar. Og er aðsóknin þá bæði hörð og áköf og fá þeir nú komið á hann sárum nokkrum með spjótalögum en hann verst með mikilli hreysti og drengskap. Og fá þeir svo þungt af honum af grjóti og stórum höggum svo að enginn var ósár, sá er að honum sótti, því að Gísli var eigi missfengur í höggum. Nú sækja þeir Eyjólfur að fast og frændur hans; þeir sáu að þar lá við sæmd þeirra og virðing. Leggja þeir þá til hans með spjótum svo að út falla iðrin en hann sveipar að sér iðrunum og skyrtunni og bindur að fyrir neðan með reipinu: aleshores deliberen entre ells, però no volen abandonar per res del món. Aleshores el varen atacar de dues bandes i l'Eyjólfur [l'atacà per un costat] i l'acompanyaren dos homes que marxaren immediatament davant ell i eren un en Þórir i l'altre en Þórður, els quals eren dos dels més grans bergants que hi havia. Llur atac aleshores fou aferrissat i dur i llavors aconseguiren fer-li algunes ferides a cops de llança, però ell es defensava amb gran ardidesa i homenia. I els qui l'atacaren patiren molt per les pedrades i grans cops que ell els etzibava, de manera que cap d'ells no en sortí il·lès car en Gísli no fallava mai en els seus cops. Aleshores l'Eyjólfur i els seus parents l'atacaren amb fermesa, veient que s'hi jugaven llur honor i llur bon renom. I llavors el varen atacar amb llurs llances, [i l'hi varen ferir] de manera que els seus budells li varen caure per avall, però ell es va recollir els budells estirant-se'ls a ells i la camisa cap a si i se'ls va fermar per dessota amb el cordó [del seu abric]

spjót·kast <n. -kasts, no comptable>:
<ESPORTllançament m de javelina

spjót·kastari <m. -kastara, -kastarar>:
<ESPORTllançador m de javelina, llançadora f de javelina

spjót·lag <n. -lags, -lög; en el plural, la llengua medieval s'estima més recorrer al dobletspjótalög>:
llançada f, cop m de llança
◊ ok af því at Jamund kemr eigi í hug at þessi flokkr muni þeim nøkkut móti stríða, ef til prófar, lætr hann fram í fyrstu bogmenn ok biðr þá skjóta Franzeisa hart ok tíðum, þar með ríða at ungir menn með digrum spjótum leggjandi. En Frankismenn hafa svá øruggar hlífar, at engi hlutr gengr á þá hvárki spjótlǫg né þykk ǫrvaflaug: i, per tal com al Jamund no li entrava al cap que aquesta petita host els pogués fer cap mal, si [realment] ho provaven, va fer passar a primera fila els arquers, manant-los que disparessin als francesos amb tanta de sanya i tantes d'espesses vegades com poguessin, i alhora també feu que els ataquessin a cavall els seus guerrers més joves, colpint [els francesos] amb llances gruixudes. Però els francesos tenien proteccions tan segures que cap objecte no els travessava, ni els cops de llança [dels uns] ni l'espessa pluja de sagetes [dels altres]
◊ vildu Vargbelgir þá aptr víkja, en er Bárðr sneri um hestinum, féll hestrinn undir honum, ok fékk Arnbjǫrn posi tekit Bárð, en Bárðr af Guðreksstǫðum komst undan ok fékk mikit spjótlag millum herðanna, ok hlífði honum góð brynja, er hann varð ekki sárr. Hertugi veik af ánni ok upp á nesit ok bjóst þar um, en Birkibeinar sneru af annan veg. Þeir skutust á um hríð um kveldit, ok fékk af því banasár Jón parís af hertugamǫnnum: els Pells-de-llop aleshores volgueren retirar-se, i quan en Bárðr va fer donar mitja volta al seu cavall, aquest va travelar i va caure i l'Arnbjǫrn bossó va poder capturar en Bárðr, però en Bárðr de Guðreksstaðir es va fer escàpol i va rebre una gran llançada entre espatlla i espatlla, [i va tenir sort, car] el protegia una bona cuirassa, de manera que no va resultar ferit. El duc es va retirar del riu [Leira] per pujar al promontori [de Leirnes] on hi feu parar el campament, i els Cames-de-beç es retiraren a l'altra banda [del riu Leira]. Al vespre es varen estar disparant una estona els uns contra els altres i durant aquest intercanvi de projectils, en Jón parís, un dels homes del duc, rebé una ferida mortal

spjót·laga <adj.inv.>:
<BOThastat -ada
♦ spjótlaga blað: fulla hastada

spjót·maður <m. -manns, -menn>:
llancer m

spjót·skaft <n. -skafts, -sköft>:
asta f de llança o pica

spjóts·oddur <m. -odds, -oddar>:
punta f de llança ~ pica ~ javelina

spjóts·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
cop m de llança o pica
◊ þvaður sumra manna er sem spjótsstungur (kə-maδqəˈrōθ   ˈħāreβ, כְּמַדְקְרוֹת חָרֶב), en tunga hinna vitru græðir: la xerrameca d'alguns homes és com cops de pica, però la llengua dels savis guareix

spjót·öxi <f. -axar (o: -öxar), -axir>:
alabarda f

spjöll <n.pl spjalla>:
destrosses f.pl
♦ spjöll á gróðri, jarðvegi, jarðmyndunum og landslagi: destrosses a la vegetació, el sòl, les formacions geològiques i el paisatge
♦ fara að spjöllum: perdre's
◊ svo ránfé fer að spjöllum, miklu meiri hluti en það er nýtt verður af: així també del botí fet se'n perdrà una part que serà molt més grossa que no pas la part que se'n pugui aprofitar
♦ eru spjöll á málinu: hi ha defectes de forma en el cas que l'invaliden, hi ha un vici de procediment a la causa
◊ Styrmir segir: "Á hitt máttu líta að vort vandræði mun verða ef hann verður sekur og er þetta bótamál því að báðir megum við sjá vörn í málinu að hann hefir rangt til búið og kvatt þar búa heiman úr héraði í stað þess er andaðist en hann átti það á þingi að gera og eru spjöll á málinu." Þórarinn segir: "Fyrir löngu sá eg það en svo mikil þykir mér nauðsyn á um málið Odds að eg veit eigi hvort eg nenni að vera í mót honum." Styrmir segir: "Til þín þykir mér mest koma málið og svívirðing er þér í þessu ef þú sérð brýna vörn en fram sé haft málið. Og er það mála sannast að eigi skiptir þótt Oddur viti að fleiri eru enn nokkurs verðir norður þar en hann einn. Treður hann oss undir fótum og vora menn og er hans eins getið. Dregur hann af því þingmenn sína og situr yfir metorðum vorum" og sprettur upp og gengur að dómum og mælti: "Hér eru þeir menn er svara munu málinu fyrir Óspak og hefir þú rangt til búið og eru spjöll á máli. Eru nú tveir kostir til, annaðhvort að þú látir lokna niður málið þar sem nú er komið eða vér munum hafa fram vörnina og njóta þess er vér kunnum nokkuð heldur í lögmálinu" og segir honum hver á voru spjöllin. Oddur verður nú fár um og þykir nú í óvæn efni komið og gengur á burt og heim til búðar. Og í búðasundunum gengur maður einn í mót þeim, gamall og hrumur, og hafði kápu svarta og ein ermur á, bugstaf í hendi og broddur í. Hann kvaddi Odd fyrri og mælti: "Skjót urðu málin þín enn og skörugleg og er þér eigi einn hluturinn snærilega gefinn er svo eru allir, eða hvort er hann sekur eða eigi Óspakur." Oddur segir: "Sekur sem hann mun!" "Sekur sem hann mun? Hvað er til efs um það? Hafa mundi hann sakir til. Drap hann eigi fóstbróður þinn, Vala, og stal fyrst frá þér?" Oddur segir: "Engi dylur þess en spjöll voru á málinu og var rangt til búið." Ófeigur segir: "Hví mundu spjöll á máli þínu? Eigi er ólíklegt: l'Styrmir li va dir: “has de considerar que tindrem problemes si l'Óspakur és declarat culpable, però vet ací que aquest és un cas que té solució perquè tots dos podem veure que la causa té un vici de forma en el fet que hagi estat mal instruïda i s'hagin citat els veïns [del jurat que l'ha de jutjar] del districte, en el lloc on en Vali va morir, però l'Oddur hauria d'haver-ho fet aquí, al þing, i aquest vici de forma invalida el procés”. En Þórarinn li va respondre: “Fa temps que ho havia vist jo també però considero que, per més potent que sigui aquest impediment legal contra l'acció de l'Oddur no sé pas si realment tinc desig d'anar contra ell”. L'Styrmir li va replicar: “Considero que ets tu a qui més hauria d'interessar d'invalidar el procés i et cobriràs de vergonya si veus un clar cas d'invalidació i tanmateix deixes que el procés segueixi el seu curs. I és la més gran de les veritats que no farà cap mal que l'Oddur sàpiga que, a banda d'ell, encara n'hi ha molts d'altres que també són una mica valuosos aquí al nord. Ens trepitja amb els peus nosaltres i els nostres homes, i només compta la seva voluntat (lit.: "i no es parla de cap altre més que d'ell") i d'això en ve que ell arrossegui [al þing] els seus þingmenn i segui sobre la nostra dignitat”. I l'Styrmir, amb aquestes paraules, es va posar dret d'un bot i va anar allà on era el tribunal i va parlar d'aquesta manera: “Aquí hi ha els homes que defensaran la causa de l'Óspakur. Tu, Oddur, vares cometre un error en la instrucció de la causa, de manera que a l'inici de la causa hi ha defectes de forma [que l'invaliden]. Ara tens dues possibilitats: o bé abandones completament l'acció en aquest punt on es troba, o nosaltres presentarem l'al·legació de què parlo i traurem profit del fet que coneixem les lleis una mica millor que no pas tu” i li diu quin vici de forma hi ha en la seva acció.L'Oddur aleshores es va descoratjar (va quedar sense paraules) i va considerar que havia arribat a un punt sense gaire possibilitats de sortir-se'n, i se'n va anar per tornar a la seva búð. I quan va arribar al carreró que hi havia entre les búðir un home li va sortir a l'encontre, vell i decrèpit, i duia una capa negra d'una sola màniga, un gaiato a la mà acabat amb una punta de metall. Aquest home va saludar l'Oddur i li va dir: “El teu cas s'ha tractat ben prest i d'una manera impressionant, i, si tots els afers et van igual que aquest, i no hi haurà res que no et sigui donada ràpidament; però digues-me com ha anat, l'Óspakur l'han declarat culpable o no?” L'Oddur li va dir: “Tan culpable com hauria d'ésser!”. “Tan culpable com hauria d'ésser? Quins dubtes hi ha al respecte? L'Óspakur havia de tenir prou motius perquè l'hi trobessin. Que per ventura no va matar en Vali, el teu fóstbróðir, després d'haver-te robat?” L'Oddur li va respondre: “Ningú no ho ha qüestionat, però hi havia defectes de forma a la causa que l'invaliden: havia estat mal instruïda”. L'Ófeigur li va dir: "per què hi hauria d'haver defectes de forma en la instrucció de la teva causa?" No és pas ésversemblant (vocabulari: #1. hafa sakir til e-s: Cf. Baetke 1960, pàg. 152: hafa sakir til (e-s) e. Schuld auf sich geladen, Grund zur Klage gegeben haben; #2. sekr: Cf. Baetke 1960, pàg. 146: sekr adj. geächtet, friedlos; #3. skipta: Cf. Baetke 1960, pàg. 148: <...> skiptir eigi es schadet nichts; #4. óvænn: Cf. Baetke 1960, pàg. 144: óvæn adj. nicht zu erwarten, unwahrscheinlich: komit í óvæn efni s. efni; Baetke 1960, pàg. 123: efni n. Stoff, (pl.) Mittel, Vorräte; Situation, Lage, Umstände: komit í óvæn efni in eine kritische Lage gekommen; #5. snœriliga: Cf. Baetke 1960, pàg. : ; i Baetke 19874, pàg. 585: snœriligr adj. rasch, behende (?); #6. fár: Cf. Baetke 1960, pàg. 125: fár adj. wenig; verða fár um (e-t) einsilbig werden; cf. Baetke 19874, pàg. 125: verða fár um ‘kleinlaut werden, betreten sein; verstimmt sein’ #7. e-m eru einn hlutr snœriliga gefinn: Cf. Baetke 1960, pàg. 132: hlutr m. Teil, Anteil; Los, Schicksal; Ding, Sache; einn h. ein Ding, etwas; góðr h. Gutes; illr h. Böses, Übles; sjá fyrir hlut e-s auf jmd. achten; cf. en Baetke 19874, pàg. 263: e-m eru allir hlutir illa gefnir jmd. ist in allen Stücken übel veranlagt; M ofereix la lliçó: ok er yðr eigi einn hlutr vel gefinn, at svá er allt snarligt ok snǫfurligt um yðr // og er yður eigi einn hlutur vel gefinn að svo er allt snarlegt og snöfurlegt um yður; l'edició d'en Guðni Jónsson del 1937:319 i en Jón Helgason 1957:175 llegeixen: er þér eigi einn hlutrinn sœmiliga gefinn, er svá eru allir )
♦ → helgispjöll “sacrilegi, profanació”
♦ → málaspell “defecte de forma que invalida un procés”
♦ → tímaspjöll “pèrdua de temps”

spjör <f. spjarar, spjarir>:
1. (flíkpeça f de roba (peça de vestir, ‘pelleringo’, vestit)
♦ fara (o: klæða sig) úr hverri spjör: despullar-se completament, treure's tota la roba
♦ spyrja e-n spjörunum úr: interrogar algú en detall (o: a fons; o: detingudament) 
2. (vafspjör, reifalindibena panxellera (emprada com a antipares)
◊ þá mælti Guðrún: "Hvort er það satt Þórður að Auður kona þín er jafnan í brókum og setgeiri í en vafið spjörum mjög í skúa niður?": llavors la Guðrún li va dir: "digues-me si és ver, Þórður, que l'Auður,la teva dona sempre va en calçons amb gaia i a més a més, s'embolica la part inferior de les cames fins a les sabates amb benes [panxelleres] o antipares?” (vocabulari: #1. spjör: Cf. Baetke 19874, pàg. 591: spjǫrr f. (meist pl. spjarrar) Zeugstreifen, Binde, Wickelband <...>; )
◊ Grímur Eyjólfsson var mikill og eldsætur og þótti vera nær afglapi. En er hann reis úr fleti var hann í hvítum vararvoðarstakki og hafði hvítar brækur og vafið að neðan spjörum. Því var hann Vafspjara-Grímur kallaður. Engi maður vissi afl hans. Hann var mjög ósýnilegur: en Grímur Eyjólfsson era una persona grossa i li agradava seure a la vora del foc i la gent creia que era pràcticament era un beneitet. Quan es llevava del flet, l'empostissat arran de la paret on hom hi jeia, duia un stakkur blanc de burell, calçons blancs i les seves cames embolicades amb benes panxelleres. Per aquesta raó li deien en Grímur de les Benes Panxelleres. Ningú no sabia quina era la seva força. Era d'aspecte més aviat desagradable (vocabulari: #1. vararvoðarstakkur: Cf. Baetke 19874, pàg. 700: vǫruváðar-stakkr Rock aus handelsüblichem, marktgängigem Stoff)
3. (tötur, fataleppur, tuskaparrac m (pelleringo)
◊ hún svarar: "Faðir minn heitir Skafnörtungr. Því hefir hann þat nafn, at hann er svá glöggr um kost sinn, at hann má eigi sjá, at þverri hvárki matr né annat, þat er hann á. Móðir mín heitir Tötra. Því hefir hún þat nafn, at hún vill aldri önnur klæði hafa en þat, sem áðr er slitit ok at spjörum orðit, ok þykkir henni þat mikil hagspeki": ella li va respondre: “mon pare nom Skafnörtungr (‘Grata-rauta’). Li diuen així perquè és tan estret en la seva forma de viure que no pot veure que minvi ni el menjar ni qualquesol altra cosa que sigui seva. Ma mare nom Pelleringa. Li diuen així perquè mai no ha volgut posar-se cap vestit que no estigui ja gastat i fet pelleringos, la qual cosa a ella li sembla gran economia”
♦ eiga varla spjarirnar utan á sig: <LOC FIGno tenir gairebé ni on caure mort -a

splitta <splitta ~ splittum | splittaði ~ splittuðum | splittaðe-u>:
partir una cosa, xepar una cosa (Bal.)
♦ splitta e-u í tvennt ~ þrennt: dividir una cosa en dues ~ tres [parts iguals]

splitti <n. splittis, splitti>:
passador m [d'aletes]

splundrast <splundrast ~ splundrumst | splundraðist ~ splundruðumst | splundrast>:
fer-se miques
◊ þegar hlutur nálgast gerast ótrúlegir og óútskýranlegir hlutir, til dæmis ef hlutur svo sem geimfar myndi koma nálægt svartholi myndi það sundrast í frumeindir. Mínútunum áður en þetta gerðist myndu farþegarnir verða fyrir furðulegri reynslu. Áður en skipið myndi splundrast færi tímann að líða hraðar og hraðar ef hann væri mældur með klukku sem væri utan geimfarsins, einnig myndi geimförunum finnast allt verða bjartara: quan un objecte s'hi acosta s'esdevenen coses inexplicables i increïbles: per exemple, si un objecte com ara una nau espacil s'acostés a un forat negre, la nau es dissoldria en àtoms. Però minuts abans que això passés, els passatgers de la nau viuren una experiència meravellosa. Abans que la nau no es fes miques, el temps començaria a passar més i més ràpid si es mesurés amb un rellotge situat a fora de la nau i als astronautes també els semblaria com si tot tornés més brillant
♦ splundrast í sundur: trencar-se en mil bocins
♦ splundrast í e-ð: trencar-se en...
◊ eftir notkun splundrast mRNA í núkleótíða: l'ARN missatger, després del seu ús, es fragmenta en nucleòtids
♦ splundrast í þúsund mola: esclatar (o: trencar-se) en mil bocins

splunku·nýr, -ný, -nýtt <adj.>:
nou nova de trinca, flamant

splæsa <splæsi ~ splæsum | splæsti ~ splæstum | splæst>:
 
I. <amb complement en acusatiu>:
1. <GENempalmar una cosa
2. <NÀUTentollar una cosa
 
II. <amb complement en datiu>:
1. (veita e-m, borga fyrir aðrapagar una cosa (oferir una cosa a un altre pagant-l'hi)
♦ splæsa e-u á e-n (o: handa e-m)pagar-li una cosa a algú
♦ ég splæsi!: pago jo!, convido jo!
2. <BIOempalmar una cosa
♦ splæsa saman genum úr nokkrum skepnum: empalmar gens de diferents éssers
 
III. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
1. (eyða fjármunumgastar una cosa (despendre diners)
♦ splæsa í e-ð fyrir e-n: gratar-se la butxaca pagant-li una cosa a algú

splæsi·fall <n. -falls, -föll>:
<MAT[funció f] spline m
♦ → B-splæsifall “B-spline”

splæsing <f. splæsingar, no comptable>:
1. <GENempalmament m
2. <NÀUTentollament m
3. <BIOsplicing m, empalmament m

splæstur, splæst, splæst <adj.>:
<GEN, NÀUT, BIOempalmat -ada
♦ splæst DNA: ADN empalmat

spor <n. spors, spor>:
1. (fótsporpetjada f, potada f (Mall.) (senyal que deixa el peu per allà on passa)
♦ skilja eftir óafmáanleg spor í e-u: <LOC FIGdeixar una traça indeleble en..., deixar una empremta indeleble en...
♦ skilja ekki eftir óafmáanleg spor hjá e-m: <LOC FIGdeixar una traça indeleble en algú, no passar [una cosa] sense deixar empremta en algú
♦ ég vildi ógjarnan vera í hans sporum: <LOC FIGno m'agradaria pas estar dins la seva pell
♦ ef ég væri í yðar sporum: si jo fos vós
♦ ef þér væruð í mínum sporum: si us trobéssiu en el meu cas
♦ í mínum sporum: en la meva posició
♦ settu þig í mín spor: <LOC FIGposa't en el meu lloc
♦ standa í sporum hans: <LOC FIGestar dins la pell d'algú
2. (slóðrastre m, pista f (traça o senya que deixa un animal o algú)
♦ rekja spor: seguir un rastre (o: una pista)
3. (skrefpassa f (moviment de les cames en marxar)
♦ að vörmu spori: (straxde seguida, totd'una (Bal.) (al cap de poquíssim temps)
♦ greikka sporið: accelerar (o: allargar) el pas, fer més via (caminant)
♦ hvetja sporið: accelerar la marxa (o: el pas)
♦ léttur í spori: de peu falaguer
♦ reika í spori: trontollar
♦ þetta er spor í rétta átt: <LOC FIGés una passa en la direcció correcta
4. (dansspor & fasi, stig, þreppas m (moviment o posició de ball & etapa, fase, estadi)
♦ tólf spora kerfið: programa m de dotze etapes (o: passos)
5. (saumasporpunt m (puntada de cosir)
♦ sauma mismunandi spor: fer diferents puntades
6. (gangurdemble m (bon pas de cavall)
♦ spretta (passat: spratt) úr spori: #1. <GENanar una bístia a bon demble (al galop)#2. <FIGanar esperitat -ada (o: escopetejat -ada)
♦ spretta (passat: spretti) úr spori: fer anar una bístia a bon demble (al galop)
7. (brautarteinvia f, carril m (rail)
♦ aka hestinum úr sporunum: fer que el cavall es mogui de lloc
♦ fara út af spori: #1. <GENdescarrilar#2. <FIGapartar-se del bon camí, prendre mal demble (esgarriar-se, desencarrilar-se)
♦ fara út af sporinu sínu: descarrilar
♦ farast ekki úr sporunum: <LOC FIGno moure's pas de lloc
♦ koma e-m á sporið: <LOC FIGendreçar algú en la seva situació, encaminar algú cap al bon camí
♦ vera kominn á sporið: <LOC FIGanar pel bon camí, trobar-se ben encaminat
♦ komast [varla] úr sporunum: <LOC FIG[no] moure's [a penes] de lloc, moure's molt lentament [de lloc]
♦ standa í sömu sporum: <LOC FIGestar encallat -ada, estar com abans

spora <spora ~ sporum | sporaði ~ sporuðum | sporað[út] e-ð>:
fer peuades, fer potades (Bal.)
◊ þú sporar gólfið: fas peuades al terra, fas potades al trispol (Bal.)
♦ spora út anddyrið: fer peuades al terra, fer potades al vestíbul (Bal.)
♦ spora út gólfið: fer peuades al terra, fer potades al trispol (Bal.)
♦ spora út stofuteppið: fer peuades a la moqueta, fer potades a la moqueta (Bal.)

spor·askja <f. -öskju, -öskjur. Gen. pl.: -askja>:
<GEOMel·lipse f

spora·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
corniol m, ocellets m.pl, campanetes dobles, corns m.pl, amor perfet, perfet amor, badoles f.pl (Gir.), bonets m.pl de capellà (Val.), bonets blaus (Val.), aguilera f (Val.), guants m.pl de la Mare de Déu (Mall.(planta Aquilegia vulgaris)

spor·baugóttur, -baugótt, -baugótt <adj.>:
<GEOMel·líptic -a

sporbaugs·fari <m. -fara, -farar>:
el·lipsògraf m

sporbaugs·flötur <m. -flatar, -fletir>:
<GEOMel·lipsoide m

spor·baugur <m. -baugs, -baugar>:
<GEOMel·lipse f (öskjubaugur)
♦ hreyfing á sporbaug: moviment m d'el·lipse, moviment el·líptic
♦ → fylgnisporbaugur “el·lipse homotètica”

spor·braut <f. -brautar, -brautir>:
1. <ASTRONòrbita el·líptica
2. (brautarteinar sporvagnacarril m (del tramvia)

sporð·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur. Gen. pl.: -blaðka o: -blaðkna>:
aleta f caudal

spor·drjúgur, -drjúg, -drjúgt <adj.>:
que camina a gambades, que marxa a grans passos

sporðdreka·merki <n. -merkis, no comptable>:
[signe m zodiacal de l']Escorpió m

Sporðdreka·skarð <n. -skarðs, no comptable>:
<RELIGCongost m dels Escorpins, Maalé m Acrabbim
◊ þaðan skulu takmörkin liggja í boga fyrir sunnan Sporðdrekaskarð og ná yfir til Sín og endir þeirra vera fyrir sunnan Kades Barnea: d'allà la frontera passarà, fent volta, pel sud del Congost (o: Pas) dels Escorpins o Maalé Acrabbim i anirà fins a Cin, i el seu límit extrem serà al sud de Cadeix Barnea
◊ suðurtakmörkin að landi þeirra voru frá enda Saltasjós, frá víkinni, er snýr til suðurs, og lágu fyrir sunnan Sporðdrekaskarð og yfir til Sín og upp eftir fyrir sunnan Kades Barnea og yfir til Hesron, þaðan upp til Adar og því næst í boga til Karka: els límits meridionals de llur territori anaven de l'extrem de la Mar Morta o Iam hammèlaħ, de la badia que hi mira cap al sud, i passaven pel sud del Congost (o: Pas) dels Escorpins o Maalé Acrabbim i d'aquí anaven fins a Cin, i després pujaven resseguint el sud de Cadeix Barnea i arribaven a Ħeçron, pujaven llavors vers Addar i tot seguit vorejaven Carcaà
◊ landamæri Amoríta lágu frá Sporðdrekaskarði (mi-mmaʕăˈlēh   ʕaqrabˈbīm, מִמַּעֲלֵה עַקְרַבִּים), frá klettinum og þar upp eftir: la frontera dels emorites començava al Congost (o: Pas) dels Escorpins o Maalé Acrabbim, de la Roca en amunt
  La nova traducció de la Bíblia substitueix la forma d'aquest topònim bíblic per Sporðdrekastígurpujada dels escorpins’, però no pas de manera conseqüent. Així, Jutges 1:36 continua presentant el vell Sporðdrekaskarð: Landamæri Amoríta lágu frá Sporðdrekaskarði, frá klettinum og þar upp eftir.  
     
  Les traduccions catalanes de la Bíblia donen a aquest topònim la forma pujada d'Acrabim.  
     

Sporðdreka·stígur <m. -stígs, no comptable>:
<RELIGPujada f dels Escorpins, Maalé m Acrabbim
◊ þá skulu landamæri ykkar liggja í boga sunnan við Sporðdrekastíg (lə-maʕăˈlēh   ʕaqrabˈbīm, לְמַעֲלֵה עַקְרַבִּים), liggja síðan áfram til Sín og stefna sunnan við Kades Barnea til Hasar Addar og þaðan til Asmón: d'allà la frontera passarà, fent volta, pel sud de la Pujada dels Escorpins o Maalé Acrabbim i anirà fins a Cin, i [d'allà] es dirigirà al sud de Cadeix Barnea fins a Ħaçar Addar i d'aquí fins a Açmon
◊ þaðan liggja þau sunnan við Sporðdrekastíginn (lə-maʕăˈlēh   ʕaqrabˈbīm, לְמַעֲלֵה עַקְרַבִּים) og til Sín, síðan upp á við sunnan við Kades Barnea, þá yfir til Hesrón, þaðan upp til Adar og í boga til Karka: [els límits meridionals de llur territori] d'allà passaven pel sud de la Pujada dels Escorpins o Maalé Acrabbim, i d'aquí anaven fins a Cin, i després pujaven resseguint el sud de Cadeix Barnea i arribaven a Ħeçron, pujaven llavors vers Addar i tot seguit vorejaven Carcaà
  Les traduccions catalanes de la Bíblia donen a aquest topònim la forma pujada d'Acrabim.  
     

sporð·dreki <m. -dreka, -drekar>:
1. <GENescorpí m (nom de diferents espècies d'aràcnids)
◊ ...sem leiddi þig um eyðimörkina miklu og hræðilegu, þar sem voru eitraðir höggormar (nāˈħāʃ   ɕāˈrāφ, נָחָשׁ שָׂרָף) og sporðdrekar (wə-ʕaqˈrāβ, וְעַקְרָב) og vatnslaust þurrlendi, og leiddi fram vatn handa þér af tinnuhörðum klettinum: ...que t'ha conduït pel desert immens i terrible, ple de serps verinoses i d'escorpins; regió àrida, sense aigua, on va fer rajar, per a tu, l'aigua d'una roca dura
◊ þungt (βοοζύγιον σαλευόμενον) ok er ill (πονηρός -ά -όν, πονηρά) kona, sá er vill hemja hana (ὁ κρατῶν αὐτῆς) handleikur (δράσσεσθαι, ὡς ὁ δρασσόμενος σκορπίου) sporðdreka (ὁ σκορπίος -ίου, ὡς ὁ δρασσόμενος σκορπίου)una mala dona també és quelcom de feixuc: el qui la vol controlar, acaricia un escorpí (pel que fa a la traducció del verb δράσσεσθαι, cf. I Cor. 3:19 on tenim: því að speki þessa heims er heimska hjá Guði. Ritað er: Hann er sá, sem grípur -δράσσεσθαι : δρασσόμενος -μένη -όμενον, Ὁ δρασσόμενος τοὺς σοφοὺς ἐν τῇ πανουργίᾳ αὐτῶν- hina vitru í slægð þeirra ‘car la saviesa d'aquest món és niciesa davant Déu. Està escrit: Ell és el qui captura els savis en llur pròpia astúcia’, així com Eclesiàstic 34:2 on tenim: sá er reiðir sig á drauma er líkastur þeim sem grípa vill skugga -δράσσεσθαι : δρασσόμενος -μένη -όμενον, ὡς δρασσόμενος σκιᾶς καὶ διώκων ἄνεμον- og eltir vind þeirra ‘com el qui engrapa una ombra i persegueix el vent, així és el qui es refia dels somnis’)
◊ er nokkur sá faðir yðar á meðal, að hann gefi syni sínum, er biður um fisk, höggorm (ὁ ὄφις ὄφεως, καὶ ἀντὶ ἰχθύος ὄφιν αὐτῷ ἐπιδώσει) í staðinn, eða sporðdreka (ὁ σκορπίος -ίου, ἐπιδώσει αὐτῷ σκορπίον), ef hann biður um egg?: que hi ha cap pare entre vosaltres que, si son fill li demana un peix, li doni un escurçó en lloc del peix, o un escorpí, si li demana un ou?
♦ blindi sporðdreki: escorpí cec (aràcnid Belisarius xambeui)
♦ brúni sporðdreki: escorpí balear (aràcnid Euscorpius balearicus)
♦ guli sporðdreki: escorpí groc (aràcnid Buthus occitanus)
♦ svarti sporðdreki: escorpí negre (aràcnid Euscorpius flavicaudis)
2. (sporðdrekamerkiescorpió m, escorpí m (signe del zodíac)
◊ hún er sporðdreki: és escorpió
3. Sporðdrekinn: (stjörnumerkiL'Escorpió m (o: L'Escorpí(constel·lació zodiacal)

sporð·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
mecòpter m (individu)
sporð·flugur <f.pl -flugna>: mecòpters m.pl (ordre)

sporð·reisa <-reisi ~ -reisum | -reisti ~ -reistum | -reiste-ð>:
tirar a terra una cosa fent-li perdre l'equilibri (fent que quedi [aixecada durant uns moments] sobre un cantó o caire)

sporð·reisast <-reisist ~ -reisumst | -reistist ~ -reistumst | -reist>:
bolcar, trabucar (perquè hom ha fet perdre l'equilibri a l'objecte que trabuca)

sporð·renna <-renni ~ -rennum | -renndi ~ -renndum | -rennte-u>:
polir-se una cosa, ventilar-se una cosa (endrapar, empassar-se, engolir-se, cruspir-se, clavar-se)
◊ sporðrenna tveimur grilluðum pylsum ~ grilluðum kjúklingum ~ skonsum: cruspir-se dues salsitxes torrades ~ dos pollastres a la graella, dues skonsur

sporður <m. sporðs, sporðar>:
1. <GENcua f, coa f (Val., Bal.) (de drac, serp, escorpí, peix, mamífer marí)
ok er ormrinn skreið til vatns, varð svá mikill landskjálfti, svá at ǫll jǫrð skalf í nánd. Hann fnýsti eitri alla leið fyrir sik fram. Ok eigi hræddisk Sigurðr né óttask við þann gný. Ok er ormrinn skreið yfir grǫfina, þá leggr Sigurðr sverðinu undir bœxlit vinstra, svá at við hjǫltum nam. Þá hleypr Sigurðr upp úr grǫfinni ok kippir at sér sverðinu ok hefir allar hendr blóðgar upp til axlar. Ok er hinn mikli ormr kenndi síns banasárs, þá laust hann hǫfðinu ok sporðinum, svá at allt brast í sundr, er fyrir varð: i quan el drac hi va arribar arrossegant-se, per anar a beure, hi hagué un terratrèmol tan gran que tota la terra va tremolar tot al seu voltant. Anava bufant verí pertot davant seu, però en Sigurðr no s’espantà pas ni va tenir por de tot aquell estrèpit. I quan el drac va passar per damunt el clot en què en Sigurðr hi era, aquest el va colpir amb l’espasa sota l’espatlla esquerra clavant-l’hi fins al mantí. Llavors en Sigurðr va saltar fora del clot i va desclavar l’espasa i tenia els braços sangonosos fins als muscles. Quan el gran drac va sentir que estava ferit de mort, va començar a pegar cops amb el seu cap i amb la seva cua i tot el que es trobava al seu abast, volava fet bocins
♦ bíta sér í sporð: <LOC FIGmossegar-se la cua
og er þau komu til hans, þá kastaði hann orminum í hinn djúpa sæ er liggur um öll lönd, og óx sá ormur svo að hann liggur í miðju hafinu of öll lönd og bítur í sporð sér: i quan ells varen arribar a ca ell, va llanàar el drac serpentiforma a l'oceà profund que envolta tots els països, i aquell drac va créixer de tal manera que jeu sobre el fons de l'oceà al voltant de tots els països i es mossega la cua
♦ standa e-m á sporði: <LOC FIGpoder-se mesurar amb algú
þá mælti Njáll til Gunnars: "Geym nú svo til félagi að þú halt sætt þessa og mun hvað við höfum við mælst. Og svo sem þér varð hin fyrri utanferð mikil til sæmdar þá mun þér verða sjá miklu meir til sæmdar. Munt þú koma út með mannvirðingu mikilli og verða maður gamall og mun engi maður hér þá á sporði þér standa. En ef þú ferð eigi utan og rýfur sætt þína þá munt þú drepinn vera hér á landi og er það illt að vita þeim er vinir þínir eru": aleshores en Njáll va dir al Gunnar: “company, ara para esment a mantenir aquest acord de conciliació i recorda el que hem parlat tu i jo. I de la mateixa manera que el primer viatge a fora d'Islàndia t'ha reportat un gran honor, aquesta te'n reportarà més encara. Tornaràs a Islàndia amb gran renom i arribaràs a vell i ningú d'aquí llavors es podrà mesurar amb tu. Però si[, per contra,] no te'n vas d'Islàndia i romps el teu acord, et mataran aquí a Islàndia i saber-ho fa mal als qui són els teus amics”
Flosi mælti: "Vitur maður ert þú Eyjólfur svo að fáir menn munu standa á sporði þér": en Flosi li va dir: “Eyjólfur, ets un home assenyat de manera que hi deu haver pocs homes que es puguin mesurar amb tu”
♦ vita hvorki haus né sporð á e-m: <LOC FIGno tenir ni la més mínima idea d'una cosa, no saber ni què és el cap ni què els peus d'una cosa
2. (brúarsporðurcapçalera f (o: cap m) de pont (part primera de pont, que encara es troba damunt terra)
á bjarnar hrammi ǁ ok á Braga tungu, ǁ á úlfs klóm ǁ ok á arnar nefi, ǁ á blóðgum vængjum ǁ ok á brúar sporði, ǁ á lausnar lófa ǁ ok á líknar spori (VS 21,16): A la grapa de l’ós i a la llengua d’en Bragi , a l’urpa del llop i en el bec de l’àguila, a les [seves] ales sangonoses i al cap d’un pont , als palmells de la comare i a les petjades de la curadora (aquí potser ‘de la guaridora’?) (vocabulari: #1. lausn, líkn: metonímies: l'acció per l'agent; per tant, lausn = lausnari ‘la qui deslliura del part, la comare’ i líkn = hjúkrun = persona que té cura d'un malalt o ferit. En Kuhn 1968², pàg. 127 es decanta pel significat ‘ajut’: hilfe, trost <...> abhilfe, però el mot pertany a l'esfera semàntica de curar i guarir algú que està malalt o ferit; cf. la Guðrúnarkviða ǫnnor 39a: : mun ec þic við bǫlvi ǀ brenna ganga, ǁ lícna [= hjúkra] oc læcna ‘et cauteritzaré la ferida, et curaré i et guariré’)
á biarnar hrammi ǀ oc á Braga tungo, ǁ á úlfs klóm ǀ oc á arnar nefi, ǁ á blóðgom vængiom ǀ oc á brúar sporði, ǁ á lausnar lófa ǀ oc á lícnar spori, (Sdrm. 16)
3. (skjaldarsporðurpunta f d'escut (part inferior d’un escut oblong)
en er Helgi heyrði þetta kastaði hann skikkjunni. Hann hafði haft sverð brugðið undir hendi sér og hjó til manns og kom í skjöldinn og af sporðinn og fótinn af manninum. Þá kom Flosi að og hjó á hálsinn Helga svo að þegar tók af höfuðið: quan en Helgi va sentir això, va tirar a terra la skikkja, ço és, el mantell. Havia portat una espasa desembeinada [amagada] sota la seva aixella i va descarregar-hi un cop contra un dels homes [d'en Helgi], i li va endevinar l'escut i li'n va tallar la punta inferior i amb ella també la cama. Aleshores en Flosi s'hi va acostar i va descarregar un cop d'espasa tal al coll d'en Helgi que li va tallar el cap instantàniament
4. (á skipipopa f  (de dreki, en forma de cua de drac)
Ólafur konungur tók þar ófa mikið fé í gulli og silfri og öðru lausafé, í vopnum og margs konar dýrgripum. En menn alla, þá er fylgt höfðu Rauð, lét konungur skíra en þá er það vildu eigi lét hann drepa eða kvelja. Þá tók Ólafur konungur dreka er Rauður hafði átt og stýrði sjálfur því að það var skip miklu meira og fríðara en Traninn. Fram var á drekahöfuð en aftur krókur og fram af sem sporður og hvortveggi svírinn og allur stafninn var með gulli lagður. Það skip kallaði konungur Orminn því að þá er segl var á lofti skyldi það vera fyrir vængi drekans. Var þetta skip fríðast í öllum Noregi: el rei Olau hi va capturar un botí enorme en or i argent i d'altres béns mobles, en armes i objectes preciosos de moltes menes, i tots els homes que havien seguit en Rauður, el rei els va fer batejar, i els qui no ho volgueren, els va fer matar o torturar. Aleshores el rei Olau va fer seu el dreki que havia pertangut al Rauður i [d'aleshores ençà] el va capitanejar ell mateix car [aquest dreki] era una nau més grossa i bella que no pas la Grua. A la proa hi havia un cap de drac i a la popa un encorbament que acabava com la cua d'un drac, però tant els dos costats del coll del drac com tot l'estrau eren daurats. El rei va anomenar aquesta nau Drac perquè, quan la vela s'inflava amb el vent, semblava les ales d'un drac. Aquesta nau era la més bella de tot Noruega

spor·efni <n. -efnis, -efni>:
1. <MEDtraçador m
2. <QUÍMindicador (o: traçador) radioactiu 

spor·ganga <f. -göngu, no comptable>:
escorta f, suport m, ajut m
♦ veita e-m sporgöngu: servir d'ajut a algú
hann gerði svo, leitaði ef þeir vildu fara með honum til Íslands og veita honum fylgd og sporgöngu en hann hét í mót að gera vel til þeirra um þá hluti er þeim þætti sig varða og þeir kynnu honum til að segja: [en Vermundur] ho va fer i els va preguntar si volien acompanyar-lo a Islàndia per fer-li d'escorta i servir-li d'ajut; a canvi els prometia d'atendre'ls bé en totes aquelles coses que ells consideressin que fossin importants per a ells i que l'hi fessin a saber

spor·ger, -ger, -gert <adj.>:
el·líptic -a
♦ sporger ferill: corba el·líptica
♦ sporger fleygbogaflötur: paraboloide el·líptic
♦ sporger færsla: transformació el·líptica
♦ sporger hlutafleiðujafna: equació f diferencial parcial el·líptica
♦ sporger hreyfing: moviment m d'el·lipse, moviment el·líptic
♦ sporger rúmfræði: geometria el·líptica (o: riemanniana)
♦ sporger sjálfmótun: automorfisme el·líptic
♦ sporgert fall: funció el·líptica
♦ sporgert heildi: integral el·líptica
♦ sporgert tegur: integral el·líptica

sporgöngu·maður <m. -manns, -menn>:
1. <HIST = fylgdarmaðurmembre m de l'escorta o el seguici d'un home
og er Styr var brott búinn gekk Vermundur að honum og mælti: "Nú vildi eg bróðir að við legðum niður fæð þá er með okkur var áður eg fór utan en við tækjum upp holla frændsemi með góðri vináttu og þar með vil eg gefa þér menn þá er eg hefi út flutt þér til styrktar og fylgdar og veit eg eigi þeirra manna von að traust muni til hafa að stríða við þig ef þú hefir slíka sporgöngumenn sem þeir eru": quan l'Styr s'hagué aparellat per partir, en Vermundur va anar a veure'l i li va dir: “germà, voldria que ara deposem la fredor que hi havia entre nosaltres dos abans que me n'anés cap a Noruega i que [d'avui en endavant] mantinguem una fidel relació de parentiu amb bona amistat i en senyal de les meves intencions et donaré els homes que he portat amb mi [de Noruega] perquè et serveixin de suport i escorta i sé que no ni haurà ningú que gosi de tenir cap altercació amb tu si tens per escorta uns homes com ells” (vocabulari: #1. fæð: Cf. Gering 1897, pàg. 88: fæð, f. (ahd. fêhida), „feindschaft“, „schlechtes verhältnis“: Dieselbe wendung auch Sturl. s. I, 120, 30; #2. traust: Cf. Gering 1897, pàg. 88: at traust — hafa, „die es wagen würden“; )
nú er Refr með jarli um vetrinn ok verðr allvinsæll, ok váru með honum margir sporgǫngumenn: en Refr va passar l'hivern a cal iarl on hi fou estimat de tothom i hi tenia una nombrosa escorta
♦ gerast sporgöngumaður e-s: fer-se membre del seguici d'algú
eigi er sá mér makligr er eigi tekr kross sinn ok fylgir mér. Sá tekr kross ok fylgir Christó, er hans sporgǫngumaðr gerisk í meinlætum sem helgir menn gerðu: no és mereixedor de mi el qui no agafa la seva creu i em segueix. El qui es fa membre del seguici del Crist en la mortificació, com han fet els homes sants, pren la [seva] creu i segueix el Crist
2. (fylgismaðurpartidari m, partidària, seguidor m, seguidora f (persona que segueix les passes d’una altre sigui com a adepte o partidari, sigui com a successor en la tasca empresa per l’altre, sigui com a seguidor seu en la metodologia, la teoria etc. desenvolupada per l'altre & sectari)
♦ sporgöngumaður í e-u: partidari en una cosa
♦ vera sporgöngumaður e-s: seguir les petjades d'algú
3. (eftirherma, verrfeðrungurepígon m, epígona f (imitador servil d'autor o estil anterior, sense aportar-hi res de nou)

spor·hundur <m. -hunds, -hundar>:
1. <GENgos ensumador (o: rastrejador)
2. (lögreglugos m policia (gos de la policia ensinistrat per a ensumar drogues, explosius etc.)

spori <m. spora, sporar>:
1. <GEN & BOT & NÀUTesperó m
♦ binda sér spora á fætur: posar-se esperons als peus
♦ keyra hestinn sporum: esperonar el cavall
♦ knýja hest sporum: esperonar un cavall, clavar els esperons a un cavall
♦ ljósta hestinn sporum: punyir el cavall amb els esperons
hestrinn vill nú eigi ganga ok ekki tjár at keyra. Sigurðr finnr nú, hvat hestrinn vill. Hleypr hann á bak ok lýstr hann sporum, ok rennr sjá hestr, sem lauss væri: el cavall no es va voler moure i no va servir de res que li pegués fuetades. Llavors en Sigurðr se’n va adonar del que el cavall volia: s’hi va asseure a la gropa, el va esperonar i el cavall va començar a anar al galop com si no dugués somada (vocabulari: #1. tjá, tjóa: Cf. Baetke 19874, pàg. 658-659: helfen, nützen; #2. lauss: Cf. Baetke 19874, pàg. 366: <...> 3. unbehindert, ohne Bürde, leer: ríða lauss, lausu ohne Gepäck reiten; )
2. corídalis f (qualsevol planta del gènere Corydalis. Les designacions islandeses acaben en -spori o -fit)
♦ → safírfit “corídalis [ambigua] (Corydalis ambigua)”
♦ → fuglaspori “estisoretes (Corydalis solida)”
♦ → hunangsspori “corídalis buida (Corydalis cava)”
♦ → klifurspori “herba dona (Corydalis claviculata)”
3. esperó m [de cavaller] (qualsevol planta del gènere Delphinium o Consolida)
♦ → fjallaspori “esperó de muntanya (Delphinium elatum)”
♦ → greifaspori “esperó de cavaller de Sibèria (Delphinium grandiflorum)”
♦ → jarlaspori “peu d'alosa, esperó de cavaller d'Armènia (Delphinium nudicaule)”
♦ → keiluspori “esperó de jardí (Delphinium cheilanthum)”
♦ → keisaraspori “consolda reial (Consolida regalis)”
♦ → konungaspori “esperó de cavaller, banyetes (Consolida ambigua)”
♦ → riddaraspori “esperó de cavaller (Delphinium x cultorum)”
  Com a terme botànic el mot spori designa l'esperó (“un pètal amb esperó”) i, per tant, és un fals amic del nostre espora. Una espora es diu gró.  
     

spor·járn <n. -járns, -járn>:
badaina f

spor·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense traça, sense rastre
♦ hverfa sporlaust: <LOC FIGdesaparèixer sense [deixar] rastre

sporna <sporna ~ spornum | spornaði ~ spornuðum | spornað>:
1. <<e-ð>: (troða fótum, trampa, fara yfirtrepitjar (calcigar)
síðan var hon bundin í borgarhliði ok hleypt hestum at henni. En er hon brá í sundr augum, þá þorðu eigi hestarnir at spora hana (en Baetke 19874, pàg. 592, esmena en sporna i tradueix die Pferde wagten nicht, sie zu (zer-)treten). Ok er Bikki sá þat, mælti hann, at belg skyldi draga á höfuð henni, ok svá var gert. En síðan lét hon líf sitt: Tot seguit la van fermar en terra sota el portal de la fortalesa i hi menaren cavalls perquè la trepitgessin amb llurs potes. Però ella va obrir els ulls i els cavalls no varen gosar trepitjar-la. En veure-ho, en Bikki va manar que li tapessin el cap amb una bossa de cuiro. Així es va fer i llavors, ella va perdre la seva vida
fleygði Óðinn ǀ oc í fólc um scaut, ǁ þat var enn fólcvíg ǀ fyrst í heimi; ǁ brotinn var borðveggr ǀ borgar ása, ǁ knátto vanir víg spá ǁ vǫllo sporna: l'Odin va fer volar [la seva llança] i la va tirar enmig de la host [dels vanis]: aquesta fou la primera batalla [que hi hagué] al món. La palissada de la ciutadella dels ansos fou rompuda. Els vanis havien profetitzat aquella lluita i que trepitjarien els Iðavellir (vocabulari: #1. vígspá: en Kuhn 1968³:226 interpreta aquest mot com a adjectiu: vígspár adj. <...> totschlagverkündend, que, per la forma, només podria tractar-se d'un acusatiu plural masculí fort concordant amb el substantiu [víg]vellir ‘camps de batalla’, la qual cosa no és gaire versemblant ni mètricament (car la cesura tallaria l'adjectiu i el seu substantiu) ni semànticament; si assumim que vígspá = vígspǫ́ = modern *vígspáu, aleshores fórem davant una forma de nominatiu plural masculí feble, concordant amb vanir: els vanis, els anunciadors de mort, trepitjaren els camps, que, de fet, tampoc no té gaire sentit; En Gering-Sijmons 1927:33-34 comenten: víg-skǫ́. Diese Emendation ist zuerst von Sveinbjörn Egilsson (Lex. poet. 877ᵇ) vorgeschlagen worden und [fast] alle neueren herausgeber seit Bugge (sogar Detter-Heinzel) haben sie akzeptiert; beide hss. lesen víg-spá ‘kamp weissagend, kampf ankündigend’, was keinen sinn gibt. [Finnur Jónsson tritt Ark. 23,374 für die lesart der hss. ein, die er in der Reykjavíker ausg. (1905) auch in den text gesetzt hat; s. auch Lex. poet.² 624ᵃ: sporna vǫllo vígspǫ́ (dat.!) soll bedeuten ‘ træde frem på marken med kamp, kæmpe på slagmarken’. Auch S. Nordal (Völuspá s. 61) und Mogk (FFC 58 s. 3 anm.) verteidigen die handschriftliche überlieferung] [S. 34] víg-skár ist in zwei bedeutungen belegt: 1. ‘im kriege verderblich, kriegerisch’: so nur einmal in der Lieder-Edda, Br 5⁴ mono vígskaa of viþa eiþar (wo die kriegerischen burgundischen helden, Gunnarr und Hǫgne, gemeint sind) und 2. ‘durch krieg geschädigt’, so ebenfalls nur einmal in Sturlas Hák.kviþa 13⁷ (Sk. B II, 121) vígskátt vísa ríke. Beide bedeutungen sind an unserer stelle möglich, je nachdem man das adj. als sw. nom. pl. m. faßt und mit vaner verbindet oder als st. akk. pl. m. und auf vǫllo bezieht. Offenbar ist das erstere vorzuziehen, da subst. und zugehöriges adj. sonst durch die zäsur getrennt würden, also mit Sievers víg-skǫ́ ( < víg-skǫ́u) zu schreiben ─ anderenfalls müßte es vígská (vígskáa) heißen (so Finnur Jónsson [1888], Detter-Heinzel u.a.); en Nordal 1980:58 hi veu un substantiu vígspá queu estaria en datiu, amb valor d'instrumental: Vígspá bezieht sich auf die Zauberei und diei geheimen Künste der Wanen, denn spá bedeutete nicht allein ‚Wissen um Zukünftiges‘, sondern auch ‚das, was die Zukunft bestimmte‘. Am deutlichsten wird das an der óþarfaspá am Björketorpstein. Bei den Weissagungen der Seherinnen wird häufig genug kaum zwischen beiden Bedeutungen unterschieden. An unserer Stelle hat es den Anschein, als ob die vígspá der Wanen stärker ist als das Glück Odins, so daß die Wanen es sind, die unbehelligt und siegreich vorrücken (með ríki fara heilir hildar til, Háv. 156); Al text de l'edició crítica d'en Nordal el comentari no va pas acompanyat d'una traducció a l'alemany o a l'islandès modern que plasmés exactament qué cal entendre de les seves paraules. Entenc que, si fa no fa, en Nordal interpreta l'instrumental vígspá com a *Schlachtzauber, *orrustugaldur = amb un eixarm de batalla. L'explicació d'en Nordal sona força convincent, però no deixo de pensar que no puc trobar enlloc un significat galdr, Zaubersang al mot spá que refermi la seva explicació del mot en aquest passatge. La inscripció rúnica de la Pedra de Björketorp que ell esmenta, fa: uþArAbA sbA, i se sol traduir per profetitzo o anuncio perdició - ich kündige Verderben [und Unheil] o profecia o anunci de perdició - Unheilverkündung, en referència, a tall d'advertiment, a la maledicció que conté a continuació, a l'altra cara. Per tot això em decanto per veure en aquest spá el verb spá i interpreto el vers com a: vanir knáttu víg spá = vanir spáðu víg, vanir spáðu vǫllu sporna ~ vanir spáðu fyrir að þeir mundu sporna velli[na] / myndu troða vellina eða troða sér inn á vellina - els vanis havien profetitzat la batalla [i] que trepitjarien els Iðavellir o bé vanir knáttu víg spá, vanir knáttu vǫllu sporna, i recordo que aquest verb, per més que en la llengua moderna regeixi el datiu, en la llengua antiga regia l'acusatiu i, alternativament, el genitiu o bé es construïa amb preposició, amb la qual cosa el complement víg en acusatiu no és pas cap entrebanc a la meva proposta de nova lliçó; #2. vígskár: si admetem aquesta lliçó, cf. Kuhn 1968³, pàg. 226: víg-scár adj. <...> kampf- oder totschlageifrig: els vanis avesats al combat, els vanis aferrissats en el combat; #3. sporna: Cf. Nordal 1980:58: sporna ‚betreten‘, ‚durchstreifen‘ (verbreitet in der älteren Skaldensprache); knáttu sporna = spornuðu: els vanis avesats al combat, els vanis aferrissats en el combat varen rondar pels camps de batalla; l'original fa: sporna, troða, fara yfir (algengt í fornu skáldamáli): knáttu sporna = spornuðu)
knátti mær oc mǫgr ǀ moldveg sporna, ǁ bǫrn þau in blíðo ǀ við bana Hǫgna; ǁ þat nam at mæla ǀ mær fiǫrsiúca, ǁ svá at hon ecci qvað ǀ orð iþ fyrra: una minyona i un minyó trepitjaren la pols [d'aquesta terra], els bufons infants del matador d'en Hǫgni; la donzella, esmorteïda pel part, va parlar això, sense que hagués dit cap paraula anteriorment (vocabulari: #1. sporna moldveg: Cf. en Gering-Sijmons 1931, pàg. 330: moldveg sporna bedeutet hier wohl nichts anderes als ‘zur welt kommen, geboren werden’ (so auch Jón Þorkelsson, Anmærkn. til Fritzners Ordb. s. 41); #2. fjǫrsjúkr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 56: fior-siúcr adj. schwerkrank od. todkrank (Od. 8). En Gering-Sijmons 1931, pàg. 330, comenten que aquest mot té un paral·lel en anglosaxó que apareix al Béowulf v. 820 amb la forma feorhséoc ‘mortalment ferit, moribund’: Béowulfe wearð ǁ gúðhréð ġyfeþe; ǀ scolde Grendel þonan ǁ feorhséoc fléon ǀ under fenhleoðu, ǁ séċean wynléas wíċ ǀ wiste þé ġeornor ǁ þæt his aldres wæs ǀ ende ġegongen ǁ dógera dæġrím - ‘la glòria del combat [= la victòria] fou concedida al Béowulf: En Grendel hagué de fugir d'allà ferit de mort [per refugiar-se] a sota dels costers paludosos, [hagué de fugir] per cercar uns estatges mancats de goig; sabia per això [=per la ferida que li havia fet en Béowulf] més que del cert que la fi de la seva vida havia arribat, el nombre [complet] dels seus dies. En comparació, la traducció islandesa de na Halldóra B. Björnsson fa: Bjólfi þá var ǁ gunnfrægð gefin,ǀ Grendill varð þaðan ǁ flýja fársjúkur ǀ undir fenbakka, ǁ leita í vonda vist, ǀ vissi þá [þé = því] gjörla ǁ aldurskeið sitt ǀ á enda runnið, ǁ daga talda i la d'en Xavier Campos Vilanova 1998:36 fa: la glòria d'aquest combat li fou atorgada a Beowulf. Malferit i amb lo cor bategant, Grendel fugí cap a son cau de les aiguamollenques vessants, cap a son antre, on no podia trobar cap descans, ell ho sabia, cap repós per una vida que arribava a son final. De les dues possibilitats semàntiques que presenta en Kuhn, no en trio cap perquè considero que l'adjectiu fa referència a l'estat d'extenuació, de manca de forces de la partera després d'haver donat a llum la bessonada i tradueixo en conseqüència; #3. svá at...ekki: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 176: svá at kann mit einer folgenden negation auch ‘ohne daß’, ‘ohne zu’ sein; #4. svá at hon ecci qvað ǀ orð iþ fyrra: En Gering-Sijmons 1931, pàg. 330, comenten al respecte: Fast wörtlich übereinstimmend findet sich der vers auch Grottasǫngr 7². Efectivament, el primer dolicostiqui de la setena estrofa d'aquest poema fa: Enn hann ecci qvað orð it fyrra; #5. it fyrra: Entenc aquest sintagma com una locució adverbial amb el significat de áður, amb anterioritat i tradueixo en conseqüència. Altrament, no els hi veig sentit: orð it fyrra literalment significaria la primera declaració de dues, el primer parlament de dos, la primera frase de dues, i aquest significat difícilment pot tenir sentit si no fem esmenes al vers. Una d'aquestes possibles esmenes -és meva pròpia- ens portaria a una possibilitat interpretativa del vers que considero possible per bé que alhora molt inversemblant: assumir que la mær que parla no és pas la Borgný Heiðreksdóttir, la mare dels bessons, sinó la seva filleta, la minyona, que fóra barn hit fyrra ‘el primer dels dos infants’; això implicaria que el vers és corrupte i que caldria esmenar-lo en ...hon ecci qvað, ǀ barn iþ fyrra; a les estrofes següents, emperò, resta clar que la qui parla és la Borgný i no pas sa filla nounada. Qui sap, tanmateix, si la transmissió del poema no és corrupta i el fruit de reafaiçonaments que l'haurien acabat desfigurant ça i lla. En tot cas, en el context d'una dona de la qual s'insinua que ha estat embarassada cinc anys, una nounada que ja parli no astora gaire)
♦ sporna gálgann: espeternegar a la forca
og er hann spornar gálgann mælti Arnkell til hans: "Illt hlýtur þú af þinni móður. Kann og vera að þú eigir illa móður": i quan espernetegava a la forca, l'Arnkell li va dir: “agraeix el teu mal destí a ta mare; també pot ésser que hagis tingut una mala mare” (En Gering 1897, pàg. 73, comenta: Illt — móður, „böses empfängst du von deiner mutter“, d.h. dein übles los hast du deiner mutter zu verdanken)
2. <gegn e-u ~ við e-u>: (standa á móti e-u, streitast gegn e. á móti e-u, færast undan e-u, veita viðnámresistir-se a una cosa (oposar-se una cosa, contraposar-se a una cosa)
sporna (ἀπειθεῖν, ἀπειθήσῃς) ei gegn því að óttast Drottin, gakk ei fyrir hann með svik í hjarta: no t'oposis pas a témer el Senyor, no vagis a la seva presència amb perfídia al cor
hann kvaðst þá og skyldu brátt fara og kvað eigi mundu stoða við að sporna. Vel gerði hann við Finna og fóru þeir braut en hann settist um kyrrt að búm sínum og var vel auðigur að fé og góður drengur: va dir-los que aviat se n'hi aniria i va dir que no serviria [de res] oposar-s'hi. I va pagar generosament els lapons [per aquell servei] i aquests se n'anaren mentre que ell s'instal·lava tranquil·lament a les seves propietats i fou un home molt acabalat i prous
♦ reyna að sporna gegn e-u: intentar oposar-se a una cosa
3. <gegn e-u ~ við e-u>: (reyna að hindra, aftraimpedir una cosa (evitar, prevenir, ésser obstacle a una cosa)
♦ eigi má við sköpunum sporna : no es pot lluitar pas contra el destí, no es pot pas impedir el destí
þá mælti Ingimundur: "Það er þó satt að segja að eigi má við sköpunum sporna en þó skal nú á þetta góðan hug leggja. Bær sjá skal heita að Hofi": aleshores l'Ingimundur va dir: “realment és ben vera la dita que fa ‘ningú no pot lluitar contra el destí’ així que ho tindré ben present. Aquest mas es dirà að Hofi, ço és, Temple”
4. <við e-u>: (stríða viðcontrarrestar una cosa  (combatre [contra] un efecte, una influència etc., neutralitzar una cosa)
rakaefni sporna við áhrifum lofts með lágt rakastig: els humectants contrarresten els efectes d’un escàs contingut d’humitat a l’ambient

spor·rakki <m. -rakka, -rakkar>:
gos m de caça

Án hinn hvíti skyldi ríða með liði Ósvífurs og hugleiða afhvarf manna eða dvalar. Þeir riðu inn hjá Ljárskógum og hjá bæjum þeim er í Skógum heita og dvöldust hjá skóginum og stigu þar af baki. Þórólfur son Ósvífurs fór af bænum og nokkurir aðrir menn með honum. Þeir hurfu í brott í hrískjörr nokkur á meðan þeir dvöldust hjá skóginum. Án fylgdi þeim til Laxár er fellur úr Sælingsdal og kvaðst hann þá mundu aftur hverfa. Eigi taldi Þórólfur mein á því þótt hann hefði hvergi farið. Þá nótt áður hafði fallið lítil snæfölva svo að sporrækt var. Án reið aftur til skógar og rakti spor Þórólfs til keldu einnar eða fens. Hann þreifar þar í niður og greip á sverðshjöltum. Án vildi hafa til vitni með sér um þetta mál og reið eftir Þórarni í Sælingsdalstungu og hann fór til með Áni að taka upp sverðið. Eftir það færði Án Kjartani sverðið. Kjartan vafði um dúki og lagði niður í kistu. Þar heitir Sverðskelda síðan er þeir Þórólfur höfðu fólgið konungsnaut. Var nú látið kyrrt yfir þessu en umgerðin fannst aldregi síðan. Kjartan hafði jafnan minni mætur á sverðinu síðan en áður. Þetta lét Kjartan á sig bíta og vildi eigi hafa svo búið: l'Án el blanc acompanyaria els homes de l'Ósvífur i tindria esment que cap d'ells no s'endarrerís o s'apartés del grup. Es varen endinsar per la vora dels boscos de Ljárskógar passant per la vora dels masos que es diuen í Skógum i feren parada a la vora del bosc i allà desmuntaren de llurs cavalls. En Þórólfur, el fill de l'Ósvífur, acompanyat d'alguns altres homes, es va allunyar del mas. Varen desaparèixer enmig de la bosquina mentre els altres romanien a la vora del bosc. L'Án els va acompanyar fins al riu Laxá, que baixa de la vall de Sælingsdalur, i allà els digué que havia de tornar enrere. En Þórólfur li va dir que no els hauria passat cap mal encara que ell no els hi hagués acompanyat. La nit anterior havia nevat una mica, de manera que era fàcil de veure i seguir les petjades. L'Án va tornar al mas i posteriorment va resseguir les petjades d'en Þórólfur fins a una font o un aiguamoll. Hi va ficar la mà dedins i va palpar-hi i va agafar-hi el mantí d'una espasa. L'Án va voler tenir testimonis d'aquest cas, així que va anar a cercar en Þórarinn a Sælingdalstunga i en Þórarinn va acompanyar l'Án a treure l'espasa [de dins l'aiguamoll]. Després d'això, l'Án va dur l'espasa al Kjartan. En Kjartan la va embolicar en un drap i la va ficar dins una caixa. D'aleshores ença, allà on en Þórólfur i els seus acompanyants varen amagar l'espasa, present del rei, es diu Sverðskelda, l'aiguamoll de l'espasa. De moment l'afer no es va remoure més. Mai no es va trobar la beina i el cinyell de l'espasa. En Kjartan, de llavors ençà de cada vegada va tenir aquella espasa en menor estima que abans. Aquests fets varen amargar en Kjartan, el qual no volgué deixar les coses com estaven
MCCCLXII. Eldr uppi í þrem stǫðum fyrir sunnan ok hélzt þat frá fardǫgum til hausts, með svá myklum býsnum, at eyddi allt Litlahérað ok mikit af Hornafirði ok Lónshverfi, svá at eyddi fimm þingmannaleiðir. Hér með hljóp Knappafellsjǫkull fram í sjó, þar sem var þrítugt djúp, með grjótfalli, aur ok saur, at þar urðu síðan sléttir sandar. Tók ok af tvær kirkjusóknir með ǫllu at Hofi ok Rauðalæk. Sandrinn tók í miðjan legg á sléttu, en rak saman í skafla, svá at varla sá húsin. Ǫskufall bar norðr um land, svá at sporrækt var. Þat fylgdi ok þessu, at vikrinn sást reka hrǫnnum fyrir Vestfjǫrðum, at varla máttu skip ganga fyrir, ok jafnvel víða fyrir norðan (Fragment dels Annals de Skálholt, any 1362. Erupció del volcà de la glacera d'Óræfajökull): Any de 1362. Foc (= Erupció volcànica) surt a tres indrets en el sud i es manté dels fardagar fins a la tardor amb una fúria tan monstruosa com per devastar la totalitat de Litlahérað així com la major part del fiord d'Hornafjǫrðr i la comarca del Lónshverfi, destruint ‘cinc camins del þing’ (El mot aquí s'ha d'entendre emprat a tall d'unitat de longitud o distància, és a dir, la destrucció del territori comprès dins el radi de cinc jornades a cavall des dels llocs de les erupcions). Alhora hi hagué un jökulhlaup de la glacera de Knappafellsjǫkull (l'actual Óræfajökull) [que va anar des de la glacera] fins a dins la mar, transportant una quantitat tan gran de roques, graves i fang que s'acabà formant una plana de sandur allà on fins llavors la mar havia tingut una profunditat de trenta braces. Dues parròquies, la de Hof i la de Rauðilækur, foren completament arregussades per la revinguda. A la plana hom s'hi enfonsava dins el sandur fins a mitja cama i el vent l'arrossegava fent-ne unes acumulacions tan grans que els edificis a penes es podien veure. A tot el nord de l'illa hi hagué una caiguda tan gran de cendres que s'hi podien veure i seguir les petjades (com si la capa, per comptes de cendra volcànica, fos de neu). A aquesta caiguda de cendres s'hi afegí que la pedra tosca es podia veure surant davant la costa dels fiords de ponent en unes acumulacions tan vastes [i gruixudes] que els vaixells a penes podien travessar-les, i el mateix a una vasta zona davant la costa nord

sport <n. sports, pl. no hab.>:
esport[s] m[.pl]

sport·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe esportiu

spor·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:
sit m de Lapònia (ocell Calcarius lapponicus)

sport·köfun <f. -köfunar, pl. no hab.>:
submarinisme esportiu

sport·legur, -leg, -legt <adj.>:
(klæðnaðuresportiu -iva (roba)

sport·veiðar <f.pl -veiða>:
1. (öll dýr nema fiskacaça esportiva (d'animals de terra & mamífers)
2. (fiskarpesca esportiva (de peixos)

sport·veiðimaður <m. -veiðimanns, -veiðimenn>:
1. (öll dýr nema fiskacaçador esportiu, caçadora esportiva (d'animals de terra & mamífers)
2. (fiskarpescador esportiu, pescadora esportiva (de peixos)

sport·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma [de competició] esportiva

spor·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
tramvia m
Sporvagninn Girnd” eftir Tennessee Williams: “Un tramvia anomenat Desig” d'en Tennessee Williams
♦ aka á sporvagn: xocar amb un tramvia
♦ fara [um borð] í sporvagninn: pujar al tramvia
♦ rafknúinn sporvagn : un tramvia elèctric
♦ sporvagninn fór út af sporinu: el tramvia va descarrilar
♦ stíga af sporvagni[num]: baixar d'un tramvia ~ del tramvia
♦ stíga upp í sporvagninn: pujar al tramvia
♦ taka sporvagninn: agafar el tramvia
♦ verða fyrir sporvagn: ésser atropellat (o: trepitjat Bal.) per un tramvia
Antoni Gaudí varð fyrir sporvagn árið 1926 og lést af sárum sínum þremur dögum síðar, hinn 10. júní 1926: l'Antoni Gaudí fou trepitjat per un tramvia l'any 1926 i va morir tres dies després, a conseqüència de les seves ferides, el 10 de juny del 1926

spor·vala <f. -völu, -völur. Gen. pl.: -valna o: -vala>:
<GEOMesferoide m, el·lipsoide m [de revolució]

spor·vídd <f. -víddar, no comptable>:
<FERROVamplada f de via

spor·vís, -vís, -víst <adj.>:
que sap trobar el rastre o la pista (p.e., gos de caça)

spor·vísi <f. -vísi, no comptable>:
facilitat f per trobar i seguir una pista (p.e., gos de caça, porc cerca-tòfones etc.)

sporvölu·flötur <m. -flatar, -fletir>:
<GEOMel·lipsoide m

sporvölu·hnit <n.pl -hnita>:
<GEOMcoordinades el·lipsoïdals

sporvölusnúð·flötur <m. -flatar, -fletir>:
<GEOM[superfície f d']el·lipsoide m de revolució, [superfície f d']esferoide m

sporvölu·snúður <m. -snúðs (o: -snúðar), -snúðar>:
<GEOMel·lipsoide m de revolució, esferoide m
♦ flattur sporvölusnúður: <LOC FIGesferoide oblat
♦ ílangur sporvölusnúður: <LOC FIGesferoide prolat

sporvölu·vetrarbraut <f. -vetrarbrautar, -vetrarbrautir>:
<ASTRONgalàxia el·líptica (sporvöluþoka)

sporvölu·þoka <f. -þoku, -þokur. Gen. pl.: -þokna o: -þoka>:
<ASTRONgalàxia el·líptica

sporöskju·laga <adj. inv.>:
<GEOM & BOTel·líptic -a
♦ sporöskjulaga blað: fulla el·líptica

sposkur, sposk, sposkt <adj.>:
mofeta, burleta

spott <n. spotts, no comptable>:
befa f
Mörður mælti: "Mikill verður mannamunur með yður Njálssonum. Þú gafst þeim góðar gjafar en þeir gáfu þér gjafar með miklu spotti": en Mörður li va dir: "quina gran diferència que hi ha entre tu i els fills d'en Njáll! Tu els has donat bons presents mentre que ells t'han donat a tu presents [només] per fer gran burla de tu"
sál vor hefir fengið meira en nóg af háði (לַעַג : ha-lˈlaʕaɣ   ha-ʃʃaʔănˈnīm, הַלַּעַג הַשַּׁאֲנַנִּים) hrokafullra, af spotti (בּוּז: ha-bˈbūz   li-ɣəʔēʝōˈnīm, הַבּוּז לְגַאֲיֹונִים) dramblátra: la nostra ànima ha rebut més que suficient de les burles dels orgullosos, de les befes dels altius
♦ draga spott að e-m: fer befa d'algú, burlar-se d'algú, riure's d'algú
og um vorið einn dag gekk Gunnlaugur úti og Þorkell frændi hans með honum. Þeir gengu í brott frá bænum og á völlum fyrir þeim var mannhringur. Og í hringinum innan voru tveir menn með vopnum og skylmdust. Var þar annar nefndur Hrafn en annar Gunnlaugur. Þeir mæltu er hjá stóðu að Íslendingar hyggi smátt og væru seinir til að muna orð sín. Gunnlaugur fann að hér fylgdi mikið háð og hér var mikið spott að dregið og gekk Gunnlaugur í brott þegjandi. Og litlu síðar eftir þetta segir hann jarli að hann kveðst eigi lengur nenna að þola háð og spott hirðmanna hans um mál þeirra Hrafns og beiddi jarl fá sér leiðtoga inn í Lifangur. Jarli var sagt áður að Hrafn var í brottu úr Lifangri og farinn austur til Svíþjóðar og því gaf hann Gunnlaugi orlof að fara og fékk honum leiðtoga tvo til ferðarinnar: i per la primavera, un dia, en Gunnlaugur sortí a fer un passeig acompanyat d'en Þorkell, el seu parent. Sortiren de la vila i al camp, davant ells, hi veieren un grup d'homes fent una cerclada. I a l'interior de la cerclada hi havia dos homes armats batent-se amb llurs espases. Un d'ells l'anomenaven Hrafn i l'altre Gunnlaugur. Els homes que assistien a aquell combat els digueren que els islandesos, a l'hora de batre's, ho feien amb copets febles i que eren tocatardans recordant la paraula donada. En Gunnlaugur va constatar que aquelles paraules contenien un gran menyspreu [cap a ell] i que allà estaven fent gran befa d'ell. En Gunnlaugur prosseguí el seu camí en silenci. I una mica després d'aquest fet, en Gunnlaugur va dir al iarl que no tenia ganes de continuar suportant el menyspreu i les befes dels homes de la seva hirð per l'assumpte que es tenia amb en Hrafn, i va demanar al iarl que li proporcionés un guia per anar a Lifangur. Al iarl ja li havien dit anteriorment que en Hrafn ja havia sortir de Lifangur en direcció de cap a llevant, cap a Suècia, i per això va donar comiat al Gunnlaugur per partir-hi i li va proporcionar dos guies per al viatge
Höskuldur mælti við sveininn: "Verð úti og drag engan spott að oss": en Höskuldur va dir al vailet: “surt d'aquí i no facis pus befa de nosaltres”
♦ fara með spott og háð: anar pel món fent befa i escarn de la gent, tractar la gent amb burles i escarns
nú ríða menn heim af þingi. Og er Gunnar kom heim mælti hann til Sigmundar: "Meiri ert þú ógiftumaður en eg ætlaði og hefir þú til ills þína mennt. En þó hefi eg nú gervan þig sáttan við Njál og sonu hans og skyldir þú nú eigi annarri flugu láta koma í munn þér. Ert þú mér ekki skaplíkur. Þú ferð með spott og háð en það er ekki mitt skap. Kemur þú þér því vel við Hallgerði að þið eigið meir skap saman": llavors els homes deixaren el þing per tornar cadascú a ca seva. Quan en Gunnar va arribar a ca seva, va dir al Sigmundur: “ets un malastruc major que no em pensava [i pel que he vist,] fas un mal ús dels teus bon dots. Tanmateix, aquesta vegada t'he aconseguit un arranjament amb en Njáll i els seus fills, però no t'hauries de deixar posar l'ham dins la boca [per la Hallgerður] una segona vegada. Tu i jo no ens assemblem gens. Vas pel món fent burles i escarns [de la gent] però això no és pas el meu tarannà. Amb la Hallgerður t'hi entens tan bé perquè coincidiu en la mateixa forma d'ésser” (vocabulari: #1. kemur ... flugu í munn: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 96: kømr ... flugu í munn (ebenso unten c. 44,2), eig. „(einem fische) eine fliege in den mund hineinbringen“, ihn durch eine fliege ködern, also jmd. zu etwas verlocken, verführen; vgl. die strophe Ulfs in c. 102,9. Die worte der Rannveig deuten prophetisch auf die spottverse Sigmunds hin, die ebenfalls Hallgerðr veranlaſste; #2. hefir — mennt: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 98: hefir — ment, „du machst von den dir verliehenen gaben einen schlechten gebrauch“; #3. kemur — Hallgerði: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 98: kømr — Hallgerði, „daher kommst du mit H. gut aus“)
♦ færa spott að e-m: fer befa d'algú, burlar-se d'algú
Þorgils reiddist við og mælti: "Ekki hafa menn það gert að færa spott að mér. En svo hæðilegur sem þér þykir eg nú vera þá býð eg þér einvígi þegar í stað og er þá reynt hvort þú berð skjótt af mér": en Þorgils es va enfurismar en sentir aquestes paraules i li va dir: “la gent [d'aquí] no han fet [mai] de fer burla de mi. I, tan menyspreable com et semblo que sóc ara, et repto a un duel ara i aquí mateix i així es veurà si m'abatràs tan ràpidament com creus”
♦ gera e-n að tilefni háðs og spotts: convertir algú en objecte (o: motiu) de riota i burla
ég ofsæki þá með sverði, hungri og drepsótt og læt þá valda öllum konungsríkjum jarðar skelfingu. Ég geri þá að tilefni formælinga og skelfingar, háðs og spotts (חֶרְפָּה: ū-nəθatˈtī-m   ...   wə-li-ʃərēˈqāh   ū-lə-ħɛrˈpāh, וּנְתַתִּים ... וְלִשְׁרֵקָה וּלְחֶרְפָּה) meðal allra þeirra þjóða sem ég hrek þá til: els perseguiré amb l'espasa, la fam i la pesta, i faré que causin esglai a tots els reialmes de la terra. Els convertiré en objecte d'execració i horror, de burla i escarn entre tots els pobles per on els dispersi
♦ gera spott að e-m ~ e-u: burlar-se de, mofar-se de, posar algú ~ una cosa en ridícul
Bárður og Ólafur mæltu: "Hyggið þér eigi að Íslendingar muni gera spott að látum yðrum? Takið nú heldur vopn yður og verjum oss." Tóku þeir þá allir vopn sín og festu það með sér að þeir skyldu aldrei upp gefast meðan þeir mættu verja sig: en Bárður i l'Ólafur els digueren: "Que no penseu pas que els islandesos faran befa del vostre comportament? Agafeu millor les vostres armes i defenseu-vos-hi amb mi!" Aleshores tots ells varen agafar les armes, prometent-se els uns als altres que no es rendirien mentre poguessin continuar defensant-se
♦ gera spott um e-ð: burlar-se de, mofar-se de
þá brenndu þeir bæ Þorkels geysu. Hann var höfðingi mikill. Voru þá leiddar dætur hans bundnar til skipa. Þær höfðu gert spott mikið áður um veturinn, um það að Haraldur konungur mundi fara til Danmerkur með herskipum. Þær skáru úr osti akkeri og sögðu að slík mundu vel mega halda skipum Noregskonungs: aleshores calaren foc al mas d'en Þorkel geysa. Era un gran cabdill. Ses filles foren menades fermades als vaixells. L'hivern anterior havien fet molta de burla i escarn del fet que el rei Haraldur salpés amb els seus vaixells de guerra cap a Dinamarca: [les noies] havien fet àncores de formatge i deien que aquella mena d'àncores prou que podria fixar en la mar els vaixells del rei de Noruega
♦ gera e-ð að orðskvið og spotti [meðal e-s]: convertir una cosa en objecte de proverbis i escarn
þá mun ég útrýma þeim úr landi mínu, því er ég gaf þeim, og húsi þessu, sem ég hefi helgað nafni mínu, mun ég burt snara (שָׁלַךְ: ʔaʃˈlīχ, אַשְׁלִיךְ) frá augliti mínu og gjöra það að orðskvið og spotti (wə-ʔɛttəˈnɛ-nnū   lə-māˈʃāl   wə-li-ʃənīˈnāh, וְאֶתְּנֶנּוּ לְמָשָׁל וְלִשְׁנִינָה) meðal allra þjóða: aleshores els extirparé de la meva terra, de la que els he donat, i llençaré lluny dels meus ulls aquesta casa que he consagrat al meu nom, i en faré tema de proverbis i d’escarns entre tots els pobles
♦ gera e-ð til spotts við e-n: convertir una cosa en objecte de proverbis i escarn
"þeir gáfu þér hest er þeir kölluðu Vonfola og gerðu það til spotts við þig því að þeim þótti þú og óreyndur. Eg kann og það að segja þér að þeir öfunda þig um goðorðið. Tók Skarphéðinn því upp á þingi er þú komst eigi til þings á fimmtardómsstefnu. Ætlar Skarphéðinn og aldrei laust að láta goðorðið": et varen donar un cavall que li deien Vonfoli (‘Poltre-que-promet-molt’) i ho feren per fer-te befa perquè consideraven que tu[, igual que el poltre,] encara no has estat provat [per més que hom et pugui considerar una promesa]. També et puc dir que ells t'envegen el godonat. L'Skarphéðinn l'ha pres en possessió al þing quan no hi has comparegut quan s'havia de constituir el Cinquè Tribunal. [I ara que el té] l'Skarphéðinn no té la intenció de tornar deixar anar mai més el godonat”
♦ gera e-n að háði og spotti: convertir algú en objecte de riota i escarn, fer d'algú un objecte de burla i escarn
Drottinn seldi þjóðina á vald öllum konungsríkjum í grennd við oss og gerði hana að háði og spotti (ὀνειδισμὸς καὶ ἄβατος, εἰς ὀνειδισμὸν καὶ εἰς ἄβατον) meðal þeirra þjóða þar sem hann tvístraði þeim: el Senyor ha lliurat el [seu] poble a les mans de tots els reialmes que tenim al nostre voltant i n'ha fet l'objecte de riota i escarn entre tots els pobles del voltant per on el Senyor els ha dispersats
♦ gera e-n að spotti og háðung: fer d'algú un objecte de befa i escarn
og ég elti þá með sverði, hungri og drepsótt og gjöri þá að grýlu öllum konungsríkjum jarðar, að formæling, að skelfing, að spotti og háðung (חֶרְפָּה: ū-nəθatˈtī-m   ...   wə-li-ʃərēˈqāh   ū-lə-ħɛrˈpāh, וּנְתַתִּים ... וְלִשְׁרֵקָה וּלְחֶרְפָּה) meðal allra þjóða, þangað sem ég rek þá...: els perseguiré amb l'espasa, la fam i la pesta, i els convertiré en un espantall per a tots els reialmes de la terra, [els convertiré] en objecte d'execració i horror, de burla i escarn entre tots els pobles per on els dispersi
♦ hafa e-ð ~ e-n að spotti: mofar-se d'una cosa ~ d'algú
en aðrir höfðu að spotti (διαχλευάζειν, ἕτεροι δὲ διαχλευάζοντες) og sögðu: "Þeir eru drukknir af sætu víni": però d'altres se'n mofaven dient: “van beguts de vi dolç!”
þá mælti Júda: "Haldi hún því, sem hún hefir, að vér verðum ekki hafðir að spotti (pɛn   nihˈjɛh   lā-ˈβūz, פֶּן נִהְיֶה לָבוּז). Sjá, ég sendi þetta kið (gəˈδī, גְּדִי), en þú hefir ekki fundið hana": aleshores en Judà li digué: “que ella es quedi amb el que té a fi que es mofin de nosaltres. Veges, jo ja li he enviat aquest cabrit i tu no l'has pas trobada”
er Móse sá, að fólkið var orðið taumlaust, því að Aron hafði sleppt við það taumnum, svo að þeir voru hafðir að spotti (lə-ʃimˈt͡sāh, לְשִׁמְצָה) af mótstöðumönnum sínum...: quan en Moïsès va veure que el poble estava desbridat perquè l'Aaró li havia llevat les brides a fi que fos objecte de les burles dels seus enemics...
♦ hafa e-ð ~ e-n að háði og spotti: fer algú ~ una cosa objecte de burla i escarn, fer algú ~ una cosa objecte de riota i escarn
þú lést nágranna vora smána oss, þá sem umhverfis búa hafa oss að háði og spotti (מְנוֹד-רֹאשׁ: təɕīˈmē-nū   ...   məˌnōδ־ˈrɔʔʃ   bal־ʔumˈmīm, תְּשִׂימֵנוּ ... מְנוֹד-רֹאשׁ, בַּל-אֻמִּים)has fet que els nostres veïns ens vilipendiïn, que els qui viuen al nostre voltant ens facin objecte de befa i burla
♦ vera hafður að háði og spotti: ésser objecte de burla i escarn, ésser objecte de riota i escarn
þú munt vekja hroll og þú munt hafður að háði og spotti (שְׁנִינָה: wə-hāˈʝīθā   ...   lə-māˈʃāl   wə-li-ʃənīˈnāh, וְהָיִיתָ ... לְמָשָׁל וְלִשְׁנִינָה) á meðal allra þeirra þjóða sem Drottinn leiðir þig til: seràs motiu d'esgarrifança i objecte de riota i d'escarni entre tots els pobles on el Senyor t'haurà deportat
♦ vera hafður að athlægi og spotti: ésser motiu de riota i escarn, ésser objecte de befa i escarn
svo segir Drottinn Guð: Þú skalt drekka bikar systur þinnar, hinn djúpa og víða, sem tekur svo mikið. Þú skalt höfð að athlægi og spotti (tiˈhjɛh   li-t͡səˈħɔq   ū-lə-laˈʕaɣ, תִּהְיֶה לִצְחֹק וּלְלַעַג), ...: així diu el Senyor Jahvè: »Beuràs la copa de ta germana, una copa fonda i ampla que té una gran cabuda. Seràs objecte de riota i escarni
♦ hafa spott af e-m: ésser víctima de les burles d'algú
♦ hafa e-ð í spotti: fer befa d'una cosa, riure-se'n d'una cosa
♦ hann sagði svo sem með nokkru spotti...: va dir en un to burleta..., va dir en un to una mica de befa...
Atli konungr þóttisk nú hafa unnit mikinn sigr ok sagði Guðrúnu svá sem með nǫkkuru spotti eða svá sem hann hœldist: “Guðrún,” segir hann, “misst hefir þú nú brœðra þinna, ok veldr þú því sjálf”: el rei Atli considerava que havia obtingut una gran victòria, i va dir a la Guðrún amb un to una mica de befa i com si se n'estigués vantant: “Guðrún,”, li va dir, “ara has perdut els teus germans i tu mateixa n'has estat la causa”
♦ slá til spotts við e-n: fer burla d'algú
Hárekur drekkur nú af horninu til hálfs og bauð Brandi að drekka hálft er eftir var en hann vildi eigi við taka. Hárekur kvað hann skyldu verða að þjóna honum og laust horninu í höfuð honum svo að drykkurinn slóst niður á Brand. Síðan gekk Hárekur til rúms síns og slær nú til spotts við Brand en Brandur gerði sig eigi óðan og sló þessu í gaman. Hárekur kvað honum svo við þetta verða sem hann hefði oft barður verið. En um morguninn er menn voru komnir í sæti sín gekk Brandur fyrir Hárek, keyrði öxi í höfuð honum og vó hann: en Hárekur va beure la meitat de la cervesa de la banya i va oferir l'altra meitat al Brandur, però aquest no la va voler acceptar. En Hárekur va pensar que en Brandur, d'una manera o altra, l'hauria d'obeir i li va pegar amb la banya al cap de manera que la cervesa es va vessar damunt en Brandur. Tot seguit, en Hárekur es dirigí al seu seient i va començar a fer burla d'en Brandur. En Brandur no es va posar felló i va fer com si s'ho prengués a broma. En Hárekur li va dir que es comportava en aquell afer com si estigués avesat que li peguessin. Però l'endemà de matí, quan els homes ja s'eren asseguts a llurs seients, en Brandur es va acostar al Hárekur pel davant i li va clavar la seva destral al cap i el va matar
♦ vera [e-m] að spotti: ésser la befa d'algú
ég er að spotti (חֶרְפָּה: mi-kˌkāl־t͡sɔrəˈrai̯   hāˈʝīθī   ħɛrˈpāh, מִכָּל-צֹרְרַי הָיִיתִי חֶרְפָּה) öllum óvinum mínum, til háðungar nábúum mínum og skelfing kunningjum mínum: þeir sem sjá mig á strætum úti flýja mig: sóc la befa de tots els meus enemics, la burla dels meus veïns i un esglai per als qui em coneixen: els qui em veuen a fora, pels carrers, em defugen
♦ vera til spotts fyrir e-n: ésser la befa d'algú
en ég er maðkur og eigi maður, til spotts fyrir menn (חֶרְפָּה: ħɛrˈpaθ   ʔāˈδām, חֶרְפַּת אָדָם) og fyrirlitinn af lýðnum. Allir þeir er sjá mig gjöra gys að mér (לָעַג: ʝalˈʕiɣū   l-ī, יַלְעִגוּ לִי), bregða grönum og hrista höfuðið: però jo sóc un cuc, no pas un home, befa de la gent, menyspreat del poble. Tots els qui em veuen fan trufa de mi, fan ganyotes, branden el cap (vocabulari: #1. bregða grönum, bregða við grönum: Cf. Baetke 19874, pàg. 66: bregða grǫnum die Lippen verziehen: μυλλίζειν, μυλλαίνειν)
♦ vera [e-m] til spotts og athlægis: ésser la burla i la riota d'algú
vér erum til háðungar (ħɛrˈpāh, חֶרְפָּה) nábúum vorum, til spotts og athlægis (ˈlaʕaɣ   wā-ˈqɛlɛs, לַעַג וָקֶלֶס) þeim er búa umhverfis oss  (remarca: el Psalm 79:4: הָיִינוּ חֶרְפָּה, לִשְׁכֵנֵינוּ; לַעַג וָקֶלֶס, לִסְבִיבוֹתֵינוּ, és gairebé idèntic al Psalm 44:14: תְּשִׂימֵנוּ חֶרְפָּה, לִשְׁכֵנֵינוּ; לַעַג וָקֶלֶס, לִסְבִיבוֹתֵינוּ; només hi varien els verbs: hāˈʝīnū vs. təɕīˈmēnū; el traductor islandès va respectar aquesta diferència a la seva traducció, però també va anar més lluny, en introduir una diferenciaciò sinonímica entre: nábúi i nágranni que no es dóna pas a l'original, el qual en tots dos versos presenta xeχenim, שְׁכֵנִים)som motiu d'escarni per als nostres veïns, de burla i riota per als qui viuen al nostre voltant
þú lætur oss verða til háðungar (ħɛrˈpāh, חֶרְפָּה) nágrönnum vorum, til spotts og athlægis (ˈlaʕaɣ   wā-ˈqɛlɛs, לַעַג וָקֶלֶס) þeim er búa umhverfis oss  (remarca: el Psalm 44:14: תְּשִׂימֵנוּ חֶרְפָּה, לִשְׁכֵנֵינוּ; לַעַג וָקֶלֶס, לִסְבִיבוֹתֵינוּ, és gairebé idèntic al Psalm 79:4: הָיִינוּ חֶרְפָּה, לִשְׁכֵנֵינוּ; לַעַג וָקֶלֶס, לִסְבִיבוֹתֵינוּ; només hi varien els verbs: hāˈʝīnū vs. təɕīˈmēnū; el traductor islandès va respectar aquesta diferència a la seva traducció, però també va anar més lluny, en introduir una diferenciaciò sinonímica entre: nábúi i nágranni que no es dóna pas a l'original, el qual en tots dos versos presenta xeχenim, שְׁכֵנִים)has fet que siguem motiu d'escarni per als nostres veïns, de befa riota per als qui viuen al nostre voltant
♦ verða [e-m] að spotti: convertir-se en l'objecte de les burles d'algú
frelsa mig frá öllum syndum mínum, lát mig eigi verða heimskingjum að spotti (ħɛrˈpaθ   nāˈβāl   ʔal־təɕīˈmē-nī, חֶרְפַּת נָבָל, אַל-תְּשִׂימֵנִי)deslliura'm de tots els meus pecats, no em converteixis en la befa dels nicis
ég er orðinn þeim að spotti (wa-ʔăˈnī   hāˈʝīθī   ħɛrˈpāh   lā-ˈhɛm, וַאֲנִי, הָיִיתִי חֶרְפָּה לָהֶם), þegar þeir sjá mig, hrista þeir höfuðið: sóc l'objecte de llurs burles, quan em veuen, branden el cap
♦ verða að athlægi og spotti: convertir-se en objecte de burla i riota (o: objecte de riota i escarn)
en Ragúel reis úr rekkju, kallaði á þjóna sína og fór út með þeim og tóku þeir gröf því að hann hugsaði með sér: „Tóbías deyr sennilega líka og við verðum að athlægi og spotti (ὁ ὀνειδισμός -οῦ: καὶ γενώμεθα κατάγελως καὶ ὀνειδισμός)“: i en Ragüel es va llevar del llit, va cridar els seus criats i sortí amb ells i varen cavar una fossa car es deia: “en Tobit versemblantment també morirà i nosaltres serem riota i escarn”
♦ verða að háði og spotti: convertir-se en objecte de befa i escarn
allir verða þeir að háði og spotti (כָּלָם: ˈbōʃū   wə-ˌɣam־niχləˈmū   kulˈlā-m, בּוֹשׁוּ וְגַם-נִכְלְמוּ, כֻּלָּם), allir skurðgoðasmiðirnir ganga burt með skömm: tots ells seran objecte de befa i escarn, tots els fabricadors d'ídols se n'aniran amb vergonya
♦ verða að háðung og spotti: convertir-se en objecte de burla i escarn
og þú skalt verða að háðung og spotti (wə-hāʝəˈθāh   ħɛrˈpāh   ū-ɣəδūˈφāh, וְהָיְתָה חֶרְפָּה וּגְדוּפָה), til viðvörunar og skelfingar þjóðunum, sem umhverfis þig búa, þá er ég í reiði og heift læt dóma yfir þig ganga og með áköfum refsingum: i seràs objecte d'escarni i burla per a advertència i esfereïment dels pobles que viuen al teu voltant, quan deixaré anar sobre teu les meves sentències amb ira i fúria, i amb càstigs rigorosos
♦ verða að orðskvið og spotti: ésser motiu de proverbis i escarnis (verða hafður að háði og spotti)
og Ísrael skal verða að orðskvið og spotti (wə-hāˈʝāh   ...   lə-māˈʃāl   wə-li-ʃənīˈnāh, וְהָיָה ... לְמָשָׁל וְלִשְׁנִינָה) meðal allra þjóða: i Israel serà motiu de proverbis i escarnis entre tots els pobles
og þú munt verða að undri, orðskvið og spotti (wə-hāˈʝīθā   lə-ʃamˈmāh   lə-māˈʃāl   wə-li-ʃənīˈnāh, וְהָיִיתָ לְשַׁמָּה, לְמָשָׁל וְלִשְׁנִינָה) meðal allra þjóða, þeirra er Drottinn leiðir þig til: i esdevindràs motiu d'estupor, tema de proverbis i de burles entre tots els pobles on Jahvè et portarà
♦ verða [e-m] til spotts og athlægis: convertir-se en la befa i la burla [d'algú]
þú lætur oss verða til háðungar (ħɛrˈpāh, חֶרְפָּה) nágrönnum vorum, til spotts og athlægis (ˈlaʕaɣ   wā-ˈqɛlɛs, לַעַג וָקֶלֶס) þeim er búa umhverfis oss: ens has convertit en l'escarni dels nostres veïns, en la befa i la riota dels qui viuen al nostre voltant
♦ verða til háðungar og spotts: convertir-se en objecte de befa i escarn
já, í hvert sinn er ég tala, verð ég að kvarta undan ofbeldi og kúgun, því að orð Drottins hefir orðið mér til stöðugrar háðungar og spotts (kī־hāˈʝāh   ...   l-ī   lə-ħɛrˈpāh   ū-lə-ˈqɛlɛs, כִּי-הָיָה ... לִי לְחֶרְפָּה וּלְקֶלֶס)sí, cada vegada que parlo, haig de queixar-me de la violència i l'opressió, car la paraula de Jahvè m'ha convertit en objecte de befa i d'escarnis constants

spotta <spotta ~ spottum | spottaði ~ spottuðum | spottað>:
fer befa
þeir spotta (ʝāˈmīqū, יָמִיקוּ) og tala af illsku (wī-δabbəˈrū   βə-ˈrāʕ, וִידַבְּרוּ בְרָע), mæla kúgunarorð (ˈʕɔʃɛq, עֹשֶׁק) í mikilmennsku sinni (mi-mmāˈrōm   ʝəδabˈbērū, מִמָּרוֹם יְדַבֵּרוּ)fan befa i parlen amb malícia, diuen paraules d'opressió en llur altivesa
♦ spotta e-ð: fer befa d'una cosa, riure-se'n d'una cosa
þá mælti Auður: "Eigi þarf að spotta þetta svo mjög. Er það mitt tillag að Kjartan geri annaðhvort að hann dveljist hér lengur, en ef hann vill ríða þá ríði hann með meira lið héðan en hingað": aleshores l'Auður els va dir: “no hauríeu de fer tanta de befa d'això. La meva proposta és que en Kjartan faci o bé de romandre aquí una temporada més o bé, si se'n vol anar, que ho faci en companyia d'un grup d'homes major que el que el va acompanyar aquí”
♦ spotta e-n: fer befa d'algú, burlar-se d'algú
Flosi gekk inn í stofuna og settist niður og kastaði í pallinn undan sér hásætinu og mælti: "Hvorki er eg konungur né jarl og vil eg ekki láta gera hásæti undir mér og þarf ekki að spotta mig": en Flosi va entrar dins l'stofa i s'hi va asseure i va llançar els coixins del sitial al pallur tot dient: “No sóc ni rei ni iarl i no vull que em feu un sitial i no hi ha necessitat que feu befa de mi”
eftir það skilja þeir feðgar með kærleikum og lætur Oddur út og gefur honum byr norður á Þorgeirsfjörð og liggja þar kaupmenn fyrir áður. Nú tók af byr og liggja þeir þar nokkurar nætur. Oddi þykir seint byrja og gengur upp á eitt hátt fjall og sér að annað veðurfall er fyrir utan, fer aftur til knarrarins og bað þá flytjast út úr firðinum. Austmenn spotta þá og kváðu seint mundu að róa til Noregs. Oddur segir: "Hvað megið til vita nema þér bíðið vor hér?": després d'això, pare i fill se separaren en el major afecte mutu i l'Oddur va salpar i va tenir un fent favorable cap al nord, fins al fiord de Þorgeirsfjörður, en el qual hi va trobar ancorats uns mercaders. El bon vent que havia tingut fins aleshores va deixar de bufar llavors i hagueren de passar-hi alguns dies. A l'Oddur li va semblar que el vent trigava molt a tornar bufar i va pujar a dalt d'un puig alt on va veure que fora del fiord bufava un vent en direcció mar endins. Va tornar al seu knörr i va manar als seus homes que portessin la nau [al rem] fora del fiord. Els noruegs se'n varen riure d'ells dient-los que trigarien molt a arribar remant a Noruega. L'Oddur els va dir: “qui sap si romandreu aquí fins a la primavera?!”
♦ spotta e-n fyrir e-ð: fer befa d'algú per una cosa
en Tartárakonungr verðr mjǫk hryggr. Spotta nú allir Ménon fyrir sitt hól, sem hann hafði fyrra daginn. Vildi hann ok gjarna þagat hafa eða þola ljúfara skjótan dauða fyrr en slík smánarlig orð, sem nú hlaut hann at þola ok heyra fyrir sínum augum: el rei dels tàtars es va afligir molt. Llavors tots varen fer befa d'en Mènon per la seva jactància del dia anterior. De grat voldria haver callat o patir una mort sobtada que haver d'aguantar aquelles paraules ignominioses que ara havia d'endurar i sentir pronunciades al seu davant
♦ spotta að e-u: fer burla d'una cosa, riure-se'n d'una cosa
en er hringur þessi er Ólafur konungur hafði sent Sigríði drottningu var svo mjög lofaður af öllum mönnum þá voru með drottningu smiðar hennar, bræður tveir. En er þeir höfðu hringinn með höndum og handvéttu og mæla einmæli milli sín þá lét drottning kalla þá til sín og spyr hvað þeir spottuðu að hringinum. Þeir dylja þess. Hún segir að þeir skulu fyrir hvern mun láta hana vita hvað þeir hafa að fundið. Þeir segja að fals sé í hringinum. Síðan lét hún brjóta í sundur hringinn og fannst þar eir í innan. Þá varð drottning reið og segir að Ólafur mundi falsa hana að fleira en þessu einu: i mentre aquest anell que el rei Olau havia enviat a la reina Sigríður era lloat tantíssim de tothom, amb la reina també hi eren els seus orfebres, dos germans. I quan aquests dos germans tingueren l'anell a les mans i l'hi sospesaren, parlaren entre ells de manera que ningú més no els sentís. Aleshores la reina va fer que s'acostessin davant ella i els va demanar què tenien a burlar-se de l'anell. Ells li ho varen amagar. Aleshores ella els va dir que, en qualsevol cas i fos com fos, li havien de fer saber què li havien trobat [a l'anell que se'n burlessin]. Aleshores li digueren que l'interior de l'anell no era d'or autèntic. Tot seguit la reina va fer trencar l'anell pel mig i trobaren que dedins hi havia coure. Aleshores la reina es va posar molt fellona i va dir que el rei Olau la defraudaria moltes de vegades més que únicament aquella vegada tota sola
"Ekki skulu þeir að því eiga að spotta," segir Gunnar, "en ríða munum vér fram að Rangá í nesið. Þar er vígi nokkuð": "no s'han de poder befar que ho fem", li va dir en Gunnar, "així que baixarem fins a Rangá, a la llengua de terra: allà hi tindrem possibilitats de parapetar-nos-hi"
Þórður svarar: "Það er víst að eg skal fara og skal Þorleifur kimbi eigi að því eiga að spotta að eg þori eigi að færa þrælsgjöld": en Þórður li va dir: "Tingues del cert que, pel que fa a mi, jo hi aniré de totes totes i en Þorleifur kimbi no haurà de poder mofar-se que jo no he gosat de portar-li la indemnització per la mort de l'esclau"
♦ spotta að e-m: fer riota d'algú
Oddi spurði: "Hvað manna ertu Torráður?" Hann svarar: "Eg er einn kaupmaður eða hvort viltu Oddi eiga kaup við mig?" Oddi segir: "Eg hefi fátt til kaupa eða hverju viltu við mig kaupa?" "Eg vil kaupa að þér yfirhöfn þá er þú átt." Oddi svarar: "Eigi þarftu að spotta að mér." Þormóður segir: "Eigi er þetta spott. Eg mun selja þér kápuna er eg er í en þú skalt gefa mér við verjuna er þú ert í og fara sendiför mína á Stokkanes og koma þar í aftan og seg þeim Skúf og Bjarna að þú hefir hitt mann í dag er Torráður nefndist og skipti hann yfirhöfnum við þig. Ekki býð eg þér fleiri erindi. Skaltu þá eignast kápuna ef þú kemur þessu erindi fram": l'Oddi li va demanar: “i de què fas, Torráður” Aquest li va respondre: “sóc mercader i em demano si tu, Oddi, voldries mercadejar amb mi?” L'Oddi li va dir: “No tinc gaire coses per comerciar-hi. Quina mercaderia voldries mercadejar de mi?” En Torráður li va respondre: “Vull comprar-te el paltó que duus posat” L'Oddi li va respondre: “No cal que et burlis de mi” En Þórmóður li va dir: “Això no és cap befa. Vull baratar la capa que duc posada pel teu paltó a canvi que duguis un missatge de part meva a Stokkanes. Hi aniràs al vespre i dirà a l'Skúfur i al Bjarni que avui t'has topat amb un home que ha dit dir-se Torráður i que us heu baratat les capes. No et demano res més. Si hi portes aquest missatge, podràs quedar-te amb la meva capa”

spotta·korn <n. -korns, -korn>:
curta tirada de camí

spottari <m. spottara, spottarar>:
mofeta m & f, burleta m & f, burlaner m, burlanera f

spotti <m. spotta, spottar>:
1. (spottakorn, vegarspottitirada curta (distància curta, recorregut curt, trajecte curt, de camí o carretera)
2. (bandspottibocí m  (de fil, corda, cordill, cordó, etc. Segons el context es pot traduir per filet, cordillet etc.)
♦ kippa í spotta[na]: <LOC FIGmoure algunes cordes (fer passes per endegar o poder fer realitat una cosa)

spott·samur, -söm, -samt <adj.>:
mofeta, burleta (burlaner -a, befaire, que fa befa o mofa)
◊ heyrið því orð Drottins, þér spottsamir menn (ʔanəˈʃēi̯   lāˈt͡sōn, אַנְשֵׁי לָצוֹן), þér sem drottnið yfir fólki því, sem býr í Jerúsalem: per això, escolteu la paraula de Jahvè, vosaltres, burlaners, vosaltres, que domineu sobre aquesta gent que viu a Jerusalem!
◊ spottsama (ʔim־la-llēˈt͡sīm, אִם-לַלֵּצִים) spottar hann (hūʔ־ʝāˈlīt͡s, הוּא-יָלִיץ), en lítillátum veitir hann náð: es burla del burleta, però dóna gràcia a l'humil
◊ Sigmundur hét maður. Hann var Lambason Sighvatssonar hins rauða. Hann var farmaður mikill, kurteis maður og vænn, mikill og sterkur. Hann var metnaðarmaður mikill og skáld gott og að flestum íþróttum vel búinn, hávaðamaður mikill, spottsamur og ódæll. Hann kom út austur í Hornafirði. Skjöldur hét félagi hans. Hann var sænskur maður og illur viðureignar. Þeir fengu sér hesta og riðu austan úr Hornafirði og luku eigi ferð sinni fyrr en þeir komu í Fljótshlíð til Hlíðarenda. Gunnar tók við þeim vel. Var þar frændsemi mikil með þeim Sigmundi. Gunnar bauð Sigmundi að vera þar um veturinn. Sigmundur kvaðst það þiggja mundu ef Skjöldur væri þar, félagi hans: hi havia un home que es deia Sigmundur. Era fill d'en Lambi, fill d'en Sighvatur el roig. Havia viatjat molt i era un home polit i ben tallat, alt i fort. Era molt parencer i un bon escalda i ben preparat en la major part dels esports i destreses físiques d'un home. Era extramadament arrogant, befaire i no era de tracte fàcil o agradable. En tornar de Noruega va arribar a les costes de llevant, al fiord de Hornafjörður. El seu soci nomia Skjöldur. Era suec i mal de tractar. Es varen procurar cavalls i partiren del fiord de Hornafjörður cap a ponent i no s'aturaren fins a haver arribat a Hlíðarendi, a Fljótshlíð. En Gunnar els hi va rebre bé. Ell i en Sigmundur eren parents de prop. En Gunnar va convidar en Sigmundur a passar l'hivern a ca ell. En Sigmundur li va dir que ho acceptaria si l'Skjöldur, el seu soci, també s'hi podia quedar

spóa·títa <f. -títu, -títur. Gen. pl.: -títa>:
territ becllarg (ocell Calidris ferruginea)

spóa·töng <f. -tangar, -tengur (o: -tangir)>:
alicates f de bec de cigonya, alicates f.pl de bec, alicates f de boca
♦ sívöl spóatöng: alicates de bec arrodonit, alicates de boca rodona, alicates de boca arrodonida, alicates de bec de cigonya llarg

spói <m. spóa, spóar>:
polit m [cantaire], siglot m cantaire (Val.), curlera f celluda (Mall.) (ocell Numenius phaeopus)

spóka <spóka ~ spókum | spókaði ~ spókuðum | spókaðsig um [í e-u]>:
vaiverejar, passejar-se amunt i avall, fer voltes

spóla <f. spólu, spólur. Gen. pl.: spólna>:
1. <TÈCNbobina f
2. (með veiðilínurodet m (de fil de pescar)
3. (vídeóspólavideocasset f (cinta de vídeo)
◊ ég sat einn heima, horfði á spólu í myndbandstækinu og lét mér leiðast: estava tot sol a casa mirant una cinta de vídeo i avorrint-me
♦ setja spóluna í: ficar el vídeo (dins el reproductor)
4. (segulbandsspólacasset f (cinta de casset)

spóla <spóla ~ spólum | spólaði ~ spóluðum | spólað>:
1. <absolut>: estar encallat -ada (subjecte: roda de vehicle & vehicle)
◊ hjólin spóluðu hvissandi í mölinni: les rodes voltaven xiulant [encallades] en la grava
◊ bíllinn spólaði: el cotxe estava encallat
2. <e-ð>: bobinar una cosa (cabdellar)
♦ spóla e-ð áfram: passar una cosa cap endavant (subjecte: cinta de vídeo)
♦ spóla e-ð til baka: rebobinar una cosa

spólu·ormur <m. -orms, -ormar>:
cuc m [intestinal] (esp. ascàride)
♦ → hundaspóluormur “cuc [intestinal] de gos (Toxocara canis)”
♦ → kattaspóluormur “cuc [intestinal] de gat (Toxocara cati)”
♦ → mannaspóluormur “ascàride (Ascaris lumbricoides)”

spólu·rokkur <m. -rokks, -rokkar>:
bobinadora f

spólu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
llançadora f (de teixidor)

spóna·hrúga <f. -hrúgu, -hrúgur. Gen. pl.: -hrúgna o: -hrúga>:
pila f d'encenalls, caramull m de burballa (Mall., Eiv.)
◊ samkoma guðlausra er eins og spónahrúga (τὸ στιππύον -ύου, στιππύον συνηγμένον), endalok hennar er brennandi bál: l'assemblea dels impius és un caramull d'encenalls, la seva fi és una foguera encesa

spóna·matur <m. -matar, no comptable>:
menjar m que s'ha de menjar amb cullera

spóna·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
placa (o: xapa) f d'aglomerat

spón·brjóta <-brýt ~ -brjótum | -braut ~ -brutum | -brotiðe-ð>:
estavellar una cosa (trencant-la en bocins; cosa = vehicle)

spón·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
estavellat -ada, esclatat -ada en bocins

spón·brotna <-brotna ~ -brotnum | -brotnaði ~ -brotnuðum | -brotnað>:
estavellar-se

spón·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
xapat -ada, revestit -ida de xapa

spón·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
contraplacatge m, xapatge m, xapada f, revestiment m amb xapes de fusta

spón·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð>:
xapar una cosa, cobrir (o: guarnir) una cosa de xapes

spónn¹ <m. spóns, spónar>:
variant de spónn² ‘encenall; placa; xapa’

spónn² <m. spónar, spænir>:
1. <GENencenall m, floc m, cargol m de fuster, burballa f (Mall., Eiv.), reganyol m (Men.)
◊ hann hafði í hendi kníf og hélt á tannar og renndi þar af spánu nokkura: en una mà hi tenia un ganivet i en l’altra un ullal de morsa i amb el ganivet hi anava fent, de tant en tant, burballetes
♦ brjóta e-ð í spón: <GENestavellar una cosa (esp. un avió o un vaixell menant-lo contra el terra o contra la costa o un altre vaixell)
◊ þeir, er reru þér, fluttu þig út á rúmsjó. Austanvindurinn braut þig í spón (ʃəβāˈrē-χ, שְׁבָרֵךְ) úti á miðju hafi: en alta mar et van conduir els teus remers: el vent de llevant t'ha estavellat al bell mig de la mar!
♦ brotna í spón: <LOC FIGestavellar-se (esp. avió o vaixell contra les roques de la costa o en una topada amb un altre vaixell)
◊ en Elíeser, sonur Dódava frá Maresa, kom fram sem spámaður gegn Jósafat og sagði: „Drottinn mun brjóta það sem þú hefur látið smíða af því að þú hefur gert bandalag við Ahasía.“ Skipin brotnuðu í spón (wa-i̯ʝiʃʃāβəˈrū, וַיִּשָּׁבְרוּ) og komust aldrei til Tarsis: llavors l'Elièzer, fill d'en Dodavahu, de Mareixà, va profetitzar així contra en Josafat: «Jahvè ha destruït el que vares fer fer ja que t'has associat amb l'Aħaziahu». [Efectivament,] els vaixells es van estavellar i no arribaren mai a Tarsís
♦ kljúfa e-ð í spón: <GENfer miques una cosa
◊ því að úr Ísrael er hann, hagleiksmaður hefir smíðað hann, en guð er hann ekki. Nei, kálfur Samaríu skal klofinn í spón (ˌkī־ʃəβāˈβīm   ʝiˈhi̯ɛh, כִּי-שְׁבָבִים יִהְיֶה)car és d'Israel, un hàbil artesà l'ha fabricat, i no és Déu. No, el vedell de Samaria s'ha de fer miques
2. <(skotmark, skotspónnblanc m, rodella f (fitó)
3. (þakspónnplaca f de fusta (post plana per a recobrir-hi teulades)
4. (viðarþynna til að spónleggjaxapa f [de fusta] (per a xapar o plaquejar)
5. (matspónncullera f (d'os o de banya, actualment en desús)
6. (spónfyllicullerada f (quantitat que cap dins una cullera)
♦ missa spón úr aski sínum: <LOC FIGperdre un llençol a la bugada (perdre un avantatge, un privilegi, un guany etc. dels que hom tenia. El fraseologisme significa, literalment: perdre una cullerada del seu bol [de sopa])
7. (agnesquer m (en realitat, un dels tipus d'esca d'ham, en forma d'encenall, al costat dels cucs i els qui tenen forma de mosca)

spraka <f. spröku, sprökur. Gen. pl.: spraka>:
halibut m (peix Hippoglossus hippoglossus; Sol rebre aquest nom l’halibut gros, amb un pes superior als cinquanta quilos)

sprang <n. sprangs, no comptable>:
rumbeig m, marxar m entonat -ada com un pago, marxa entonada

spranga <spranga ~ spröngum | sprangaði ~ sprönguðum | sprangað>:
rumbejar (deambular o caminar exhibint-se, fent ostentació, deambular estufat com un pago)
♦ spranga um götur borgarinnar: rumbejar pels carrers de la ciutat

sprauta <f. sprautu, sprautur. Gen. pl.: sprautna>:
1. <GENxeringa (o: xiringa) f
2. (innspýting, það að sprautainjecció f (acció d'injectar)
♦ gefa e-m sprautu: posar-li una injecció a algú
♦ gefa lyf með sprautu: administrar una medicina amb una injecció
3. (bólusetningvacuna f (vaccí)
♦ fara í sprautu: [anar a] vacunar-se (o: vaccinar-se)
4. (skvampesquitx m (brufada)
5. (málningarsprautapistola f de pintar (ruixador de pintura, aerògraf)
6. (úðaripolvoritzador m (ruixador d'aigua)
7. (sturtuhausruixador m (irrigador d'aigua a dutxa)
8. (forsprakkimotor m (persona que instiga o promou activitats, capicausa)

sprauta <sprauta ~ sprautum | sprautaði ~ sprautuðum | sprautað>:
1. <GENposar una injecció
♦ sprauta e-u [inn] í e-n: injectar una cosa a algú
♦ höggormurinn sprautar eitri í bráð sína: l'escurçó injecta verí a la seva presa
♦ sprauta e-n: #1. (spýta í sjúkling lyfiposar una injecció a algú (injectar un medicament a algú)#2. (bólusetjavacunar (o: vaccinar) algú (posar una vacuna a algú amb una injecció)
♦ sprauta e-n í rasskinnarnar ~ rassinn: posar-li una injecció a algú a les anques
♦ sprauta sjúkling: posar una injecció a un malalt
♦ sprauta börnin með bóluefni: vacunar (o: vaccinar) els infants
2. (mála með málningarsprautupintar (amb pistola d'injecció)
♦ sprauta bíl: pintar un cotxe amb (o: a) pistola
♦ sprauta bílinn rauðan: pintar de color vermell el cotxe [a pistola]
3. (vökva gróður í garðiregar (amb ruixador o aspersor)
♦ sprauta garð: regar un jardí amb aspersors
♦ sprauta garðinn: regar el jardí amb aspersors
4. (dreifa vökvaruixar (arrosar)
♦ sprauta garðinn með eitri: esquitxar el jardí amb herbicides
♦ sprauta vatni á þilfarið: ruixar el sostre del cotxe amb aigua

sprautast <sprautast ~ sprautumst | sprautaðist ~ sprautuðumst | sprautast>:
brollar a raigs (un líquid sortir a raig, rajar)

sprautu·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:
jonqui m & f

sprautun <f. sprautunar, sprautanir>:
injecció f

sprautu·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla hipodèrmica

sprautu·skammtur <m. -skammts, -skammtar>:
dosi f injectable (dosi de matèria injectable)
◊ heróínfíkill sem fær sér sprautuskammt: un heroïnònam que s'injecta la seva dosi

spreða <spreða ~ spreððum | spreðaði ~ spreðuðum | spreðaðe-u>:
1. <GENescampar una cosa a eixams
♦ spreða e-u yfir e-ð (o: á e-ð)escampar una cosa sobre una cosa
2. <FIGtirar els diners a grapades
♦ spreða peningum [í e-ð]: tirar (o: llençar) els diners a grapades (o: palades) [en una cosa]

sprek <n. spreks, sprek>:
1. ([smáreka]spýta, trjágreinbranqueta f [seca] (esp. l'emprada com a llenya prima per a fer foc)
◊ á þeim degi mun ég setja ættarhöfðingja Júda eins og glóðarker meðal spreka (bə-ʕēˈt͡sīm, בְּעֵצִים) og logandi blys í bundið korn og þeir munu eyða jafnt til hægri og vinstri öllum grannþjóðum sínum en Jerúsalem verður kyrr á sínum stað eins og áður: aquell dia, posaré els cabdills dels clans de Judà com un braser de foc entre buscalls i com una torxa encesa a una garba, i destruiran per igual a dreta i a esquerra tots els pobles del voltant; però Jerusalem es quedarà encara tranquil·la al seu lloc com abans
♦ tína saman sprek: recollir branquetes [i buscalls], arreplegar llenya
2. (viðarkubbur, viðarbútur, skíði, viðardrumbur[cap m de] tió m (tros de soca o de branca gruixuda o bloc de fusta, esp. en forma de cub)
◊ og segðu við hann: Gættu þín, haltu ró þinni, óttastu ekki. Láttu ekki hugfallast fyrir þessum tveimur hálfbrunnu sprekum (zanəˈβōθ   hā-ʔūˈδīm   hā-ʕăʃēˈnīm   hā-ˈʔēllɛh, זַנְבוֹת הָאוּדִים הָעֲשֵׁנִים, הָאֵלֶּה), fyrir brennandi reiði Resíns, Arams og sona Remalja: i li diràs: «Para esment, mantén la calma! No tinguis por! No et descoratgis per aquests dues cues de tió mig cremades [ni] per l'ira ardent d'en Recín, de l'Aram i dels fills d'en Remalià

spreka <spreka ~ sprekum | sprekaði ~ sprekuðum | sprekaðe-m [til]>:
1. (glettast við e-namoïnar algú, fer la punyeta a algú (en sentit suau, és a dir, empipar-lo, provocar-lo o prendre-li el pèl o burlar-se'n per riure, p.e., els infants)
2. (örva e-nanimar algú (encoratjar, fer remuntar-li els ànims a algú)
3. (koma e-m til[intentar] flirtejar amb algú (escometre o abordar algú per galindejar amb ell o ella)

spreklóttur, spreklótt, spreklótt <adj.>:
(geit, hafur, sauður, ær, lambclapat -ada (o: clapejat -ada) (boc, cabra, ovella, anyell)
◊ á þeim degi skildi Laban frá alla rílóttu (hā-ʕăqudˈdīm, הָעֲקֻדִּים) og spreklóttu (wə-ha-tˤtˤəluˈʔīm, וְהַטְּלֻאִים) hafrana (ʔɛθ־ha-ttəʝāˈʃīm, אֶת-הַתְּיָשִׁים), og allar flekkóttu (ha-nnəqudˈdōθ, הַנְּקֻדּוֹת) og spreklóttu (wə-ha-tˤtˤəluˈʔōθ, וְהַטְּלֻאֹת) geiturnar (kāl־hā-ʕizˈzīm, כָּל-הָעִזִּים) - allt það, sem hafði á sér einhvern hvítan díla, - og allt hið svarta meðal sauðanna og fékk sonum sínum: aquell mateix dia en Laban separà els bocs tacats [de gris] i clapats, i totes les cabres tacades i clapades: tot allò que tingués qualsevol clapa blanca i tot allò que fos negre entre els moltons, i ho lliurà als seus fills

sprell <n. sprells, no comptable>:
(barnasprell, ærsl, gamanlætientremaliadures f.pl, xivarri m, escandalera f
♦ gera e-m sprell: fer-li una trastada a algú (cast., ekki ritm./no lit.), fer-li una entremaliadura a algú (esp. els infants, per riure o divertir-se)

sprella <sprella ~ sprellum | sprellaði ~ sprelluðum | sprellað>:
fer broma, fer el plaga, fer pallassades (intentant divertir algú o fer agradable una situació etc.)

sprell·fjörugur, -fjörug, -fjörugt <adj.>:
1. <GENmolt actiu -iva
2. (kvikmynd, leikur, lag, dans o.s.fr.molt alegre, animadíssim -a (pel·lícula, peça de teatre, cançó, ball etc.)

sprelli·fjörugur, -fjörug, -fjörugt <adj.>:
variant de sprell·fjörugur, -fjörug, -fjörugt ‘molt animat -ada, molt actiu -iva; estimulant, molt alegre’

sprelli·gosi <m. -gosa, -gosar>:
bromista m & f (plaga, gat dels frares, burleta)

sprelli·karl <m. -karls, -karlar>:
1. (leikfanghampelmann m (ninotet de fusta que mou braços i cames quan hom estira un cordill que porta enganxat)
2. (æringibromista m & f (plaga)

sprelli·lifandi, -lifandi, -lifandi <adj.>:
variant de sprell·lifandi, -lifandi, -lifandi ‘ben ple -ena de vida’

sprell·lifandi, -lifandi, -lifandi <adj.>:
ben viu -iva, ben ple -ena de vida (viu i sa)

sprengdur, sprengd, sprengt <adj.>:
<MILbombardejat -ada
◊ fleiri borgar voru sprengdar: moltes de ciutats foren bombardejades
◊ London var sprengd 76 nætur í röð: Londres fou bombardejada 76 nits de reng

spreng·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena a vessar
♦ sprengfullur af orku: ple a vessar d'energia

spreng·hlægilegur, -hlægileg, -hlægilegt <adj.>:
divertidíssim -a

sprengi·baðmull <f. -baðmullar, no comptable>:
nitrocel·lulosa f, cotó m pólvora (nítrósellulósi)

sprengi·bátur <m. -báts, -bátar>:
torpediner m (tundurskeytabátur)

sprengi·dagur <m. -dags, -dagar>:
dimarts m de carnestoltes, dimarts m de carnaval, dimarts gras

sprengiefna·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f d'explosius

sprengiefna·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
fàbrica f d'explosius

sprengi·efni <n. -efnis, -efni>:
explosiu m
♦ plestið sprengiefni: explosiu plàstic
♦ → plastsprengiefni “explosiu plàstic”

sprengiefnis·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:
càrrega f de profunditat

sprengi·fimur, -fim, -fimt <adj.>:
explosiu -iva

sprengi·gígur¹ <m. -gígs, -gígar>:
<GEOLvariant de sprengigígur² ‘cràter volcànic’

sprengi·gígur² <m. -gígs, -gígir>:
1. <GEOL GENcràter m d'erupció volcànica, cràter volcànic
2. (lágur sprengigígur fullur af vatnimaar m (de voreres baixes i ple d'aigua)

sprengi·gos <n. -goss, -gos>:
<GEOLerupció pliniana

sprengi·gröf <f. -grafar, -grafir>:
<MILmina f (sprengjugröf)
♦ grafa sprengigröf: cavar [els sapadors] una mina

sprengi·heldur, -held, -helt <adj.>:
a prova d'explosions

sprengi·hólf <n. -hólfs, -hólf>:
cambra f de combustió

sprengi·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:
motor m d'explosió, motor m de combustió interna

sprengi·hætta <f. -hættu, no comptable>:
perill m d'explosió

sprengi·hættur, -hætt, -hætt <adj.>:
explosiu -iva

sprengi·kraftur <m. -krafts, (o: -kraftar) -kraftar>:
força explosiva

sprengi·kúla <f. -kúlu, -kúlur. Gen. pl.: -kúlna>:
granada f

sprengi·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
vespre m de dimarts de carnaval, vespre m de dimarts de carnestoltes, vespre m de dimarts gras

sprenging <f. sprengingar, sprengingar>:
1. <GEN & FONET & skyndileg aukning/increment sobtatexplosió f
♦ heyra miklar sprengingar: sentir grans explosions (o: detonacions)
♦ öflugar sprengingar: violentes explosions
♦ → gassprenging “explosió de gas”
♦ → gufusprenging “explosió de vapor”
2. (sprengjutilræðiatemptat m amb bomba (atemptat dut a terme fent esclatar una bomba)
♦ láta lífið í sprengingu: perdre la vida en un atemptat amb bomba
3. (þaði að sprengja í loft uppvoladura f (destrucció amb explosius)

sprengi·skip <n. -skips, -skip>:
torpediner m (tundurskeytabátur)

sprengi·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
<ASTRONsupernova f (nýstirni)

sprengi·tundur <n. -tundurs, no comptable>:
dinamita f, explosiu[s] m.[pl] (que es detoni per mitjà de metxa) (dínamít)

sprengi·varnir <f.pl -varna>:
protecció f contra explosions

sprengi·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
<GEOLplinià -ana, explosiu -iva

sprengi·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
metxa f
♦ kveikja á sprengiþræðinum: encendre la metxa
♦ slökkva á sprengiþræðinum: apagar la metxa

sprengja <f. sprengju, sprengjur. Gen. pl.: sprengna o: sprengja>:
bomba f
♦ ...í sprengjuflugvélinni sem varpaði sprengjunni á borgina: ...al bombarder que llançà la bomba damunt la ciutat
♦ gera sprengju óvirka: desactivar una bomba
♦ koma fyrir sprengju <= Dat.(o: sprengju fyrir) e-s staðar: posar una bomba a un lloc (la preposició amb què hom especifica el lloc on s'ha posat la bomba depèn del substantiu. Vulgueu-ne veure diversos exemples a sota)
♦ láta sprengju[na] springa: fer esclatar una ~ la bomba
♦ hann sprengdi sprengjuna: va fer esclatar la bomba, va detonar la bomba
♦ sprengjan sprakk skömmu fyrir miðnætti: la bomba va esclatar poc abans de mitja nit
♦ sprengjan sprakk á fjölmennum markaði ~ á hóteli: la bomba va esclatar a un mercat molt concorregut ~ a un hotel
♦ sprengjan sprakk í Berlín ~ í íbúðahverfi: la bomba va esclatar a Berlín ~ a un barri residencial
♦ sprengjan sprakk í íbúðahverfi í Berlín í Þýskalandi í nótt: la bomba va esclatar anit a un barri residencial de Berlín a Alemanya
♦ sprengjan sprakk í miðborg Berlínar: la bomba va esclatar al centre de Berlín
♦ sprengjan sprakk klukkan 9:47 í strætisvagni í Tavistock Square: la bomba va esclatar a les 9:47 dins un autobús a Tavistock Square
♦ sprengjan sprakk fyrir framan skrifstofur blaðsins: la bomba va esclatar davant les oficines del diari
♦ sprengjan myndi springa eftir klukkustund: la bomba esclataria al cap d'una hora
♦ sprengjan olli nokkrum skemmdum: la bomba va causar alguns desperfectes
♦ → atómsprengja “bomba atòmica”
♦ → barnasprengja “baby boom”
♦ → fosfórsprengja “bomba de fòsfor”
♦ → íkveikjusprengja “bomba incendiària”
♦ → jarðsprengja “mina [terrestre]”
♦ → kjarnasprengja “bomba atòmica”
♦ → kjarnorkusprengja “bomba atòmica”
♦ → nifteindasprengja “bomba de neutrons”
♦ → reyksprengja “bomba de fum”
♦ → sorasprengja “bomba bruta, bomba radiològica”
♦ → tímasprengja “bomba de rellotgeria”
♦ → vetnissprengja “bomba d'hidrogen”

sprengja <sprengi ~ sprengjum | sprengdi ~ sprengdum | sprengte-ð>:
1. (brjóta sundurrebentar una cosa (rompre amb pressió)
sá sem sprengir (masˈsīaʕ, מַסִּיעַ) steina, getur meitt sig á þeim, sá sem klýfur (bōˈqēaʕ, בּוֹקֵעַ) við, getur með því stofnað sér í hættu: qui rebenta pedres, pot prendre'n mal; qui estella llenya, pot posar-en perill fent-ho
berist þér kvittur hafðu hann með þér í gröfina, kvíddu engu, það sprengir (ῥηγνύναι, οὐ μή σε ῥήξει) þig ekki: si has sentit a dir un rumor, emporta-te'l amb tu a la tomba. Estigues tranquil: no et farà rebentar (o: esclatar) pas
enginn lætur nýtt vín á gamla belgi, því þá sprengir (ῥηγνύναι, ῥήξει ὁ οἶνος ὁ νέος τοὺς ἀσκούς) nýja vínið belgina og fer niður, en belgirnir ónýtast: ningú no posa el vi novell en bots vells; car, llavors, el vi novell rebenta els bots, el vi es vessa i els bots es fan malbé
og enginn lætur nýtt vín á gamla belgi, því þá sprengir (ῥηγνύναι, ῥήξει ὁ οἶνος τοὺς ἀσκούς) vínið belgina, og vínið ónýtist og belgirnir. Nýtt vín er látið á nýja belgi: i ningú no posa vi novell en bots vells, car llavors el vi [novell] rebenta els bots, i es fan malbé el vi i els bots; el vi novell [millor] es posa en bots nous
♦ sprenja hest: rebentar un cavall [de cansament]
♦ sprengja upp hurð: esbotzar (o: forçar) una porta
er hermennirnir voru að því komnir að hertaka turninn reyndu þeir að sprengja upp dyrnar (βιάζειν, καὶ τὴν αὐλαίαν θύραν βιαζομένων) að forgarðinum. Kölluðu þeir á eld til að kveikja í dyrunum. Þar sem Rasís átti sér enga undankomuleið beindi hann sverði að sjálfum sér: quan els soldats s'anaven a apoderar de la torre, intentaren forçar la porta d'entrada a l'atri. Cridaren demanant foc per a encendre les portes. Quan en Razís no va veure cap possibilitat de fugir, es llançà sobre la seva pròpia espasa
♦ sprenja sig á mat: atipar-se de menjar, fer-se un panxó de...
2. (kremja sundur, kreistaesclafar una cosa (esprémer, fer petar amb pressió)
en ég hélt á bikar Faraós í hendinni og tók vínberin og sprengdi (wā-ʔɛɕˈħatˤ, וָאֶשְׂחַט) þau í bikar Faraós og rétti svo bikarinn að Faraó: i jo sostenia la copa del faraó amb la mà i vaig agafar els grans de raïm i els vaig esprémer a la copa del faraó i vaig allargar la copa al faraó
3. (með sprengiefni[fer] volar una cosa (amb explosius)
♦ sprengja bankann: fer saltar la banca (d'un casino)
♦ sprengja e-ð í loft upp: fer saltar (o: volar) una cosa pels aires
♦ sprenja brú í loft upp: fer saltar un pont
♦ sprengja upp verð: disparar el[s] preu[s] [cap a dalt], fer pujar el[s] preu[s]

sprengju·árás <f. -árásar, -árásir>:
1. (fallbyssuárás, stórskotahríðatac m [d'artilleria], atac artiller, canoneig m (amb artilleria)
2. (með flugvélumbombardeig m  (amb avions)
3. (sprengjutilræðiatac m amb bomba (atemptat dut a terme fent esclatar una bomba)

sprengju·flugmaður <m. -manns, -menn>:
bombarder m, bombardera f (pilot d'avió de bombardeig)

sprengju·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
bombarder m, avió m de bombardeig

sprengju·gabb <n. -gabbs, no comptable>:
falsa amenaça de bomba (com a broma)

sprengju·gígur <m. -gígs, -gígar (o: -gígir)>:
cràter m de bomba

sprengju·gröf <f. -grafar, -grafir>:
1. <MIL HISTmina f, sapa, pas subterrani, obrat pels sapadors o minadors, per a atacar amb explosius les fortificacions enemigues, esp. les muralles
2. (af völdum sprengna, sprengjugryfjaclot (o: cràter) m de bomba (clot causat per l'esclat d'una bomba)

sprengju·hótun <f. -hótunar, -hótanir>:
amenaça f de bomba

sprengju·kúla <f. -kúlu, -kúlur. Gen. pl.: -kúlna>:
obús m (fl./pl.: obusos), projectil m d'artilleria

sprengju·leit <f. -leitar, -leitir>:
recerca f de bomba

sprengjuleitar·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos artificier

sprengju·oddur <m. -odds,-oddar>:
ogiva f

sprengju·regn <n. -regns, no comptable>:
pluja f de bombes

sprengju·sérfræðingur <m. -sérfræðings,-sérfræðingar>:
artificier m de la policia, artificiera f de la policia, especialista m & f en explosius

sprengju·tilræði <n. -tilræðis, -tilræði>:
atemptat m amb bomba
♦ bera ábyrgð á sprengjutilræði <= Dat.>: ésser responsable d’un atemptat
♦ fjölmörg sprengjutilræði hafa átt sér stað í höfuðborginni undanfarna mánuði: en els darrers mesos han tingut lloc nombrosos atemptats a la capital
♦ framkvæmd sprengjutilræðisins: l’execució de l’atemptat
♦ viðurkenna sprengjutilræði: reconèixer l’autoria d’un atemptat

sprengju·þota <f. -þotu, -þotur. Gen. pl.: -þota o: -þotna>:
bombarder m a reacció, bombarder subsònic & supersònic

spreng·lærður, -lærð, -lært <adj.>:
sapientíssim -a

spreng·móður, -móð, -mótt <adj.>:
esclatat -ada, rebentat -ada (molt cansat per l'esforç fet, fatigat excessivament)

sprengur <m. sprengs, sprengir. Gen. pl.: sprengja; dat.pl.: sprengjum>:
1. (það að springaesclatada f, esclatament m (esclafit)
◊ en Trémann settist niðr á þann sama stein ok var búit við spreng: en Trémann, emperò, es va asseure a la mateixa pedra i cuidava esclatar  (a causa del gran esforç fet)
◊ Áli svarar: "Satt er hið fornkveðna, ofleyfingarnir bregðast mér mest. Og ætlaði eg það eigi að þú mundir nú reka mig á brottu þar sem eg hefi unnið hér til sprengs í sumar og vonað til þess að þú mundir mér nokkura forstöðu veita en þann veg farið þér þó að þér látið allgóðvættlega. Nú skal mig hér lemja fyrir augum þér ef þú vilt mér öngva forstöðu veita eða hjálp": l'Áli li va respondre: “vera és la vella dita que fa: els lloats sobre mesura són els que més em deceben. I no hauria pas cregut que ara em foragitaries d'aquí ja que tot aquest estiu m'he estat escarrassant aquí fins a deixar-hi la pell, esperant que em donaries algun suport i aquesta és la manera com actues per més que facis les declaracions més amicals. Si no vols donar-me cap suport o ajut, ara em deixaran baldat a cops davant els teus ulls” (vocabulari: #1. ofleyfingi: Cf. Baetke 19874, pàg. 464: ofleyfingjarnir bregðask mér mest die besonders gelobt werden, enttäuschen unser Vertrauen am meisten; #2. sprengr: Cf. Baetke 19874, pàg. 592: <...> vinna til sprengs sich zu Tode arbeiten; )
◊ reið Gunnar svo heim aftur og fann ekki Þórdísi að bjóða bætur fyrir Örn. En sem hún vissi Örn dauðan var henni sprengur búinn en hún fékk sjálf að hugga sig fyrir Gunnari. Hafði hún dauðlegt hatur til hans, sérdeilis að hann hafði engar bætur boðið fyrir bróður hennar. Brúkaði hún mikið fjölkynngi móti honum en hann sakaði það ekki í neinn máta: aleshores en Gunnar va tornar a casa sense haver ofert abans una compensació a la Þórdís per la mort de l'Örn, però la Þórdís, quan fou ennovada de la mort de l'Örn, cuidà esclafir de dolor i s'hagué d'aconhortar a si mateixa pel que li havia fet en Gunnarr. [A partir d'aquell moment] va tenir un odi mortal envers ell, especialment perquè ell no li havia oferit cap compensació per haver-li matat son germà. Ella va emprar molta de màgia contra ell però això no li va fer mal a ell de cap manera (vocabulari: #1. e-m er sprengr búinn: no trobo enlloc una equivalència a l'expressió e-m er sprengr búinn, a la qual dono el significat de li fou donada una notícia que li va procurar un dolor tan intens que va cuidar esclafir, quedar aclaparada per la pena o el dolor; a la literatura norrena hi ha d'altres exemples de dones i homes que s'inflen i esclaten de dolor quan són ennovats de la mort d'un ésser molt estimat)
◊ blámaðurinn herti þá að af nýju og voru ógurleg hans læti að heyra því að hann var drjúgum sprunginn [var. að spreng kominn] af sókn: l'africà aleshores el va escometre de nou amb redoblat abraonament, i els crits que feia eren terribles de sentir car el combat gairebé ja l'havia deixat esclatat [de cansament]
◊ en þótt við sprenginn gengi, fekk hon þetta sýst í síðustu. Ok hér kastar hon sér niðr í hjá honum, svá móð ok máttdregin, at hvergi þykkiz hon héðan mega hrœra sik: i encara que s'escarrassava de valent, no va aconseguir fer això més que en el darrer moment, i després, es va deixar caure al seu costat, tan cansada i exhausta que li semblava que no es podria moure gens ni mica d'allà (l'original llatí fa: et quamquam non multum aberat, quin illa periret, tamen ei contigit, ut hoc perficeret. Atque ibi propter eum procumbit tam fessa et defatigata, ut inde se mouere posse uix sibi uideatur; vocabulari: #1. sprengur: Cf. Cederschiöld 1907, pàg. 64: þótt við sprenginn gengi eig. „obleich es dem bersten nahe kam“, d.i.: „obgleich sie sich fast zu schanden arbeitete“; vgl. Sturlunga saga I,378: fólkinu helt við spreng; #2. sýst: Cederschiöld 1907, pàg. 64: sýst, part. prät. zu sýsla, „ausführen“; vgl. zu c. 15,14; #3. máttdreginn: Cederschiöld 1907, pàg. 64: máttdreginn, s. zu § 6 = [p. 61] máttdreginn (wie máttfarinn), „ermattet, entkräfter“; vgl. § 13 u. dregr mátt af ehm, „jmd. verliert seine kräfte“)
♦ vera kominn í spreng: <LOC FIG(þurfa að pissaestar a punt de pixar-se a sobre, tenir la bufeta a punt d'esclatar
2. (mikil áreynslaesforç aclaparador (gran esforç, coresforç, punya)
◊ hvað lengra? kemr nóttin næsta, og hvað sem veldr, er um oltin náttúra sveinsins, því að hann vakir þann spreng, að náliga kemr honum aldrigi svefn á auga eða sjáldr, því að sá flórínn, er hann fann, gekk honum aldri ór hug með ýmissum útbrjót, hverja kaupferð hann skyldi velja, á sjó eðr landi, eða til hvers ríkis ferðast þaðan í brott, ef hann mætti frelsi fá með nökkurum skotpenning (Einar Ólafur Sveinsson (cur.), 1944, p. 81): què més? quan va arribar la nit següent i el que ella fa, la natura del mosset s'era trabucada (capgirada), car va vetllar per causa d'aquella excitació (?) [de manera] que la son gairebé no se li va posar mai a ull o parpella, car no podia deixar de pensar en aquell florí que havia trobat, alhora que també es feia diverses consideracions sobre quin viatge de mercader havia de triar de fer, si un per mar o un per terra, o a quin país havia de viatjar si podia aconseguir la llibertat amb alguns diners de butxaca [per al viatge] (vocabulari: #1. sprengr: Cf. Fritzner III (1894), pàg. 499b: <...> hann vakir þann spreng (ɔ: med saadan Anstrengelse), at náliga kemr honum aldregi svefn á auga eða sjáldr Æf. 87266 = ‘esforç, pena, fatic, tensió’)
♦ vera [kominn] í spreng (o: blóðspreng) [með e-ð]: <LOC FIG(vera mjög aðþrengdur með e-ðanar molt aclaparat -ada [amb una cosa]
3. (mikil mæðiesgotament f (gran cansament o fatiga resultants d'un gran esforç, esp. físic)
♦ honum hélt við spreng: <LOC FIGestar a punt de rebentar de cansament
◊ Sturla spurði Kolbein Sighvatsson hvort hann vildi að þeir gengju út; en Kolbeinn bað þá út ganga og sagði það helst til hjálpar ef nokkuð rýmdist í kirkjunni því að fólkinu hélt við spreng (= var mjög aðklemmt. SS I, cap. 288, pàg. 423): l'Sturla va demanar al Kolbeinn si li importava que ells sortissin i en Kolbeinn els va pregar que ho fessin tot dient-los que la millor manera d'ajudar-los era si es feia una mica de lloc a dins l'església, perquè la gent ja estava a punt de morir-hi de cansament i aire viciat
◊ en sem konungsson mætti þessum miklu blámǫnnum, sló í inn sterkasta bardaga með stórri atsókn, svá at allt þótti sundrbresta, nam hvert þeira hǫgg staðar í jǫrðu, ok eigi leið langt, áðr konungssonarmenn váru allir fallnir, en hann sjálfr svá ákafliga móðr, at honum helt við spreng; sóttu þá blámenn at honum með mikilli eggjan ok ólmligum hljóðum ok ǫskri, en hann varðist vel ok drengiliga, ok hljóp í lopt upp yfir þeira stóru hǫgg; þar með skipti hann í hǫggum sverði ok skildi, ok greip þat ýmsum hǫndum, er honum sýndist, ok sáu þeir lítt við því, stýfði hann nú af þeim hendr ok fœtr, brynjur ok búka, svá at engi þeira hlíf dugði þeim meir en brunnit hálmstrá, ok svá lék hann við þá sem león við sauði, ok eigi létti hann fyrr en hann hafði alla þá af dǫgum ráðit. Var hann þá orðinn ákafliga móðr, en lítt sárr. Ok er þetta var af staðit, sem nú var sagt, settist konungsson niðr í rjóðrinu ok lét [af] sér renna mœði um stundar sakir, hyggr nú til skipa at ganga: i quan es va produir la topada entre el príncep i aquests enormes africans es va desfermar la batalla més aferrissada, amb una escomesa tan gran que tot semblava esclatar. Cadascun de llurs cops [d'espasa] s'aturava a la terra i no va passar gaire temps que tots els homes del príncep no hagueren caigut, i ell mateix estava tan extraordinàriament cansat que cuidava morir d'esgotament. Aleshores els africans el varen atacar amb gran abrandament i veus i crits ferotges, però ell es va defensar bé i amb homenia, saltant enlaire part damunt de llurs forts cops i descarregant, en fer-ho, cops alterns d'espasa i escut, que agafava amb una i altra mà com li semblava, i els seus atacants no veien res que poguessin fer-hi en contra. Així, doncs, els tallava braços i cames, cuirasses i ventres, de manera que cap de llurs proteccions no els servia més que un bri de palla cremada i jugava ambells com el lleó ho fa amb les ovelles i no va descansar fins que no els hagué morts a tots. Quan això va passar, estava terriblement extenuat però només ferit lleument. I quan hagué passat tot això, com s'acaba de dir, el príncep es va asseure a la clariana i va deixar que el seu esgotament li espassés una estona i llavors va decidir de tornar als vaixells (vocabulari: #1. sprengr: Cf. Baetke 19874, pàg. 592: <...> honum helt við spreng er kam fast um vor Erschöpfung; )
♦ vera kominn að (o: í) spreng [af að hlaupa]: <LOC FIG(kominn að springa af mæðiestar esclatat -ada [de tant de córrer]
◊ hann var kominn að spreng [af að hlaupa]: estar a punt de rebentar [de tant de córrer]
4. (hraður sprettur, hratt og stanslaust áframhaldvolada f (tirada, esprint)
♦ í einum spreng: <LOC FIG(með miklum flýti[tot] d'un alè, corrents, sense aturar-se gens, d'una tirada, disparat -ada
♦ hlaupa heim í einum spreng: <LOC FIGanar-se'n corrents a casa sense aturar-se gens [enlloc], tornar a casa corrents d'una tirada

spretta <f. sprettu, sprettur. Gen. pl.: spretta>:
brostada f
♦ það er góð spretta [á túnum]: <LOChi ha una bona crescuda d'herba [a les prades], l'herba creix bé [a les prades], l'herba pren bona creixença [a les prades]

spretta¹ <sprett ~ sprettum | spratt ~ spruttum | sprottið>:
1. (um hár & grascréixer  (herba, cabells)
♦ honum var ekki sprottin grön: <LOC FIGencara no li havien començat a sortir els pèls de la barba
♦ túnið er vel sprottið: <LOC FIGel fenàs creix ufà a la prada del mas, a la padra del mas hi ha una bona tòria d'herbei
2. <af>:
♦ spretta af e-u: provenir de...
♦ það sprettur ekkert gott af því: no en sortirà res de bo d'això
3. <fram>:
(um svitabrollar  (suor)
♦ sviti spratt fram á enni hans: la suor li brollava al front
4. <upp>:
(um á & lind & FIGnéixer  (riu, font & FIG)
♦ áin sprettur upp í fjallinu: el riu neix a la muntanya
♦ spratt upp kvittur: <LOC FIGva començar a córrer de sobte la brama, assussuaixí es va començar a sentir el rumor (Mall.
5. <upp>:
(spretta á fæturaixecar-se d'un bot  (posar-se dret d'un salt)
6. <upp>:
(um saumpetar, saltar  (desfer-se una costura sobtadament)
♦ saumurinn spratt upp: la costura va petar
7. <[upp] af>:
♦ spretta upp af e-u: provenir de, venir de
♦ vera sprottinn ~ sprottin ~ sprottið [upp] af e-u: provenir de, venir de, sorgir de (tenir la seva causa en..., ésser conseqüència, efecte o resultat de...)
8. <úr>:
♦ spretta úr spori: #1. <GENanar una bístia a bon demble (al galop)#2. <FIGsortir disparat -ada, sortir escopetejat -adaeftir þessar tvær mínútur sem liðu þar inni spratt ég úr spori í átt að farkosti mínum : després d'aquests dos minuts que van passar allà dins vaig sortir escopetejat en direcció al meu vaixell
9. <úr>:
♦ spretta úr sér: madurar i començar a mustiar-se (haver arribat el fenàs o l'herba al punt de maduració que ja comença a mustiar-se)

spretta² <spretti ~ sprettum | spretti ~ sprettum | sprette-u>:
1. (losa, leysadescordar una cosa (cinyell, corretja etc.)
♦ spretta gjörðum: desfer les cingles
♦ spretta [söðli (o: hnakk)] af hesti: desensellar un cavall
♦ spretta frá sér: descordar-se el vestit, desembotonar-se la roba (Bal.
2. (smellafer petar, fer esclafir (fer un soroll amb els dits, habitualment el polze i el del mig)
♦ spretta fingrum: fer esclafir els dits
3. (hleypa á sprettfer anar a gran velocitat (p.e., un cavall)
♦ spretta [hesti] úr spori: fer anar una bístia a bon demble (al galop, a regna batuda)
4. <á e-u>: (opna með skurði eða stunguobrir una cosa (fent-hi un tall o una punyida, p.e., una pústula, un abscés, furóncol etc.)
♦ spretta á kýli: obrir un abscés (p.e., amb un bisturí)
5. <e-u upp>: (rekja uppdescosir una cosa (desfer una costura)
♦ spretta upp saumi (o: saum)desfer una costura

sprett·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
gonell m de roca, gonell roquer (peix Pholis gunnellus)

sprett·harður, -hörð, -hart <adj.>:
molt veloç

sprett·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
cursa f de velocitat (cursa de 50, de 60, de 100, de 200 i de 400 metres)

sprett·hlaupari <m. -hlaupara, -hlauparar>:
<ESPORTesprínter m & f 

sprettur <m. spretts, sprettir>:
1. (riðgalop m (forma de córrer d'un cavall)
♦ á harða spretti: #1. <GENa regna batuda, a tot galop#2. <FIGa tota velocitat, volant, <FAMa tota pastilla
♦ í einum spretti: d'una [sola] tirada, d'un alè
◊ í gær las ég bókina í einum spretti: ahir vaig llegir el llibre d'una sola tirada
♦ hlaupa [heim] í einum spretti: córrer [cap a casa] d'un alè, córrer [cap a casa] sense aturar-se
♦ ríða í [einum] spretti: anar a regna batuda, anar al galop
♦ taka á sprett: #3. <GENsortir corrents al galop, galopar#2. <LOC FIGsortir [disparat] com una bala, embalar-se#3. <ESPORTfer un esprint, esprintar
◊ en skyndilega flaug eitthvað hjá honum með háum hvini og hitti hann í síðuna. Hvass oddur stakkst gegnum húðina og inn í holdið. Hann fann brennandi sársauka. Esarhaddon -sem var á sama tíma asninn- reif júgrið frá tönnum folaldsins, lagði kollhúfur og tók á sprett til hjarðarinnar sem hann hafði villst frá. Folaldið fylgdi honum eftir og hljóp við hlið hans: però de sobte alguna cosa s'hi va acostar amb una bonior aguda i el va endevinar al costat. Una punta esmolada li va travessar la pell i es va clavar a la seva carn. Va sentir un viu dolor. L'Esarhaddon, que alhora era l'ase-, va arrabassar el mugró del braguer fora de les dents del poltre i, abaixant-se cap enrere les orelles, va galopar cap a la guarda de la qual s'havia apartat. El poltre, li va sortir corrents al darrere i es va posar a córrer al seu costat
2. <ESPORTesprint m

sprey <n. spreys, sprey>:
esprai m (úði)

sprey·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
esprai m (recipient que el conté) (úðabrúsi)

sprey·deyfing <f. -deyfingar, no comptable>:
<MEDanestèsia aplicada amb esprai

spreyta <spreyti ~ spreytum | spreytti ~ spreyttum | spreyttsig>:
(reyna krafta sína eða getuafanyar-se, provar-se (esp. provar en la pràctica la perícia, les habilitats, els coneixements etc. adquirits en una cosa)
♦ spreyta sig á e-u: provar en la pràctica la perícia, les habilitats, els coneixements etc. adquirits en una cosa
♦ fá að spreyta sig [á e-u]: poder provar les pròpies habilitats (o: la pròpia perícia; o: els propis coneixements) [en una cosa]
♦ þurfa að spreyta sig [á e-u]: haver de provar les pròpies habilitats (o: la pròpia perícia; o: els propis coneixements) [en una cosa], haver-se d'esforçar en una cosa
♦ geta spreytt sig [á e-u]: poder provar les pròpies habilitats (o: la pròpia perícia; o: els propis coneixements) [en una cosa]

spreytast <spreytist ~ spreytumst | spreyttist ~ spreyttumst | spreystvið e-ð>:
(strita[st] við e-ð, leggja sig allan framafanyar-se amb una cosa, esforçar-se amb una cosa

sprikl <n. sprikls, no comptable>:
bellugueig m, espernetegueig m

sprikla <sprikla ~ spriklum | spriklaði ~ sprikluðum | spriklað>:
1. (barnespernetegar (infant, tant de braços com de cames)
◊ barnið spriklaði í fangi móður sinnar: l'infant espernetegava en braços de sa mare
2. (fiskurbellugar (peix fora de l'aigua, quan encara és viu)
◊ fiskurinn spriklar í netinu: el peix belluga a la xarxa

springa <spring ~ springum | sprakk ~ sprungum | sprungið>:
1. (rifna & sprengjaesclatar (petar, rebentar, esclafir & fer explotar)
◊ og er hann hafði lokið máli sínu, þá sprakk (wa-ttibbāˈqaʕ, וַתִּבָּקַע) jörðin undir fótum þeirra, og jörðin opnaði munn sinn og svalg þá og fjölskyldur þeirra, svo og alla menn Kóra og allan fjárhlut þeirra: i quan hagué acabat el seu parlament, la terra es va fendre de cop sota llurs peus i la terra obrí la seva boca i els engolí, ells i llurs famílies, com també tota la gent de Còraħ i tots llurs béns
◊ peran sprakk: la bombeta s'ha fosa (o: fusa), la bombeta ha petat
◊ sprengjan sprakk: la bomba va esclatar
♦ gufuketillinn sprakk: la caldera de vapor va explotar (o: esclatar)
♦ kýlið sprakk: <MEDl'abscès va rebentar
♦ rörin sprungu í miklu frosti: les canonades varen petar en la gran gelada
♦ springa af harmi: <LOC FIGmorir de pena, esclafir de dolor
◊ augu mín daprast af gráti, iður mín ólga, hjarta mitt ætlar að springa (niʃˈpaχ   lā-ˈʔārɛt͡s   kəβēˈδ-ī, נִשְׁפַּךְ לָאָרֶץ כְּבֵדִי) yfir tortíming dóttur þjóðar minnar, er börn og brjóstmylkingar hníga magnþrota á strætum borgarinnar: els meus ulls se'm consumeixen de llàgrimes, les entranyes m'estan bullint, el meu cor cuida esclafir per la destrucció de la filla del meu poble, quan els infants i els nodrissons es desplomaven desanats pels carrers de la vila
♦ springa (o: rifna) af (o: úr) hlátri: <LOC FIG[com]pixar-se de riure
◊ ég ætlaði að springa af hlátri: em pixava de riure
◊ hún var aði springa úr hlátri: s'estava pixant de riure
♦ springa af mæði: <LOC FIGestar rebentat -ada (o: mort -a) de cansament
♦ tundurskeytið sprakk: <MILel torpedo va fer explosió
♦ springa í loft upp: saltar per l'aire, explotar, esclatar, saltar pels aires (cast., ekki ritm./no lit.) (com a conseqüència d'una explosió)
◊ skipið sprakk í loft upp: el vaixell va saltar per l'aire (o: va esclatar; o: va explotar)
♦ það sprakk fyrir á enninu á honum: <LOC FIGli va esclatar a la cara
2. (dekkpunxar (roda)
♦ vera með sprungið dekk: haver punxat, tenir una roda punxada
♦ það er sprungið hjá mér: he punxat [una roda], he fet parxe (cast. Bal., ekki ritm./no lit.)
♦ það sprakk á bílnum: el cotxe ha punxat, el cotxe ha fet parxe (cast. Bal., ekki ritm./no lit.)
♦ það er sprungið á hjólinu ~ bílnum hans: el seu cotxe ~ la seva moto ha punxat, el seu cotxe ~ la seva moto ha fet parxe (cast. Bal., ekki ritm./no lit.)
3. <út>: (blómbadar-se, obrir-se (flor)
◊ voru blöð sprottin (wa-i̯ʝɔˈt͡sē   ˈφɛraħ, וַיֹּצֵא פֶרַח) á honum, blóm sprungin út (wa-i̯ʝāˈt͡sēt͡s   t͡sīt͡s, וַיָּצֵץ צִיץ) og bar hann fullvaxnar möndlur: i li havien sortit fulles i li havien florit flors i portava ametlles madures
◊ nemið líkingu af fíkjutrénu. Þegar greinar þess fara að mýkjast og laufið að springa út (ἐκφύειν, καὶ ἐκφύῃ τὰ φύλλα), þá vitið þér, að sumar er í nánd: apreneu la paràbola de la figuera: Quan les seves branques comencen a tornar tendres i les fulles a brostar-li, aleshores sabeu que l'estiu és a prop

sprota·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
[empresa f] startup f, empresa f de creació recent, empresa f emergent

sprunga <f. sprungu, sprungur. Gen. pl.: sprungna>:
<GEOL = misgengissprungafalla f
♦ San Andreas-sprungan í Kaliforníu: la falla de San Andrés a Califòrnia

sprútt <n. sprútts, no comptable>:
aiguardent m (destil·lat i venut il·legalment)

sprækur, spræk, sprækt <adj.>:
ardent (vital, fogós, ple de vida, dinàmic)

spræna <f. sprænu, sprænur. Gen. pl.: spræna>:
1. (smálækurrieró m (rierol)
2. (vatnsbogi & hlandbunaraig m, roi m (Mall.) (esp. en forma d'arc, tant d'aigua com d'orina)

spræna <spræni ~ sprænum | sprændi ~ sprændum | sprænt>:
1. <GENrajar, brollar
◊ þá hleyptu menn í móti þeim og var þar kominn Eilífur og maður með honum, þar varð fátt af kveðjum, og setti þegar kesjuna á Rindil miðjan en skyrið sprændi úr honum og upp á Eilíf. En förunautur Rindils sagði Guðmundi. Hann varð við óður og sneri þegar ferðinni eftir þeim en fékk mann til að helga leið: aleshores uns homes van córrer cap a ells: era l'Eilífur que hi havia anat acompanyat d'un altre home. No hi hagué gaire salutacions: [l'Eilífur] va clavar immediatament la seva kesja al ventre d'en Rindill i l'skyr [que acabava de menjar] va brollar [per la ferida] a fora d'ell caiguent sobre l'Eilífur. L'acompanyant d'en Rindill ho va [anar a] dir al Guðmundur. Aquest es va enfellonir molt i va girar cua al punt per anar on eren, després d'encarregar a un altre que fes els ritus d'inauguració de la nova assemblea de tardor o leiðarþing
♦ blóðið sprændi [út] úr sárinu: la sang brollava de la ferida
♦ spræna e-u: fer brollar una cosa, llançar una cosa [a raig a fora del cos]
♦ spræna vatni úr sér: llançar aigua [a raig amb la boca]
2. (pissafer un riu, fer un roi (Mall.) (pixar)

spuna·hús <n. -húss, -hús>:
filatura m (fàbrica dedicada a la fabricació de fil)

spuna·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
filadora f (dona que fila)

spuna·lín <n. -líns, no comptable>:
lli m (planta Linum usitatissimum)

spuna·maður <m. -manns, -menn>:
filador m (home que fila)

spuna·rokkur <m. -rokks, -rokkar>:
torn m de filar

spuna·spil <n. -spils, -spil>:
joc m de rol

spuna·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f de filar

spuna·varta <f. -vörtu, -vörtur. Gen. pl.: -varta o: -vartna>:
filera f (part de l’abdomen de les aranyes per on surten els fils de seda que produeixen)

spuna·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
filatura m (fàbrica dedicada a la fabricació de fil)

spuna·verkstaður <m. -verkstaðar, -verkstaðir>:
filatura m (fàbrica dedicada a la fabricació de fil)
◊ næst akuryrkjunni lagði Ali jarl mesta stund á að koma upp verkstöðum og iðnaði í landi sínu. Árið 1816 var stofnaður þar fyrsti spunaverkstaður. Verkfærin til hans voru keypt úr Norðurálfu, og þegar farið að spinna silki og viðarull: immediatament després de l'agricultura, el valí Alí es va aplicar màximement a establir tallers i indústria al seu país. L'any 1816 s'hi va fundar la primera filatura. L'utillatge necessari es va comprar a Europa i immediatament s'hi va començar a filar seda i cotó

spuna·vél <f. -vélar, -vélar>:
filadora f, màquina f de filar

spuni <m. spuna, no comptable>:
filada f
og allar hagvirkar konur spunnu (tˤāˈwū, טָווּ) með höndum sínum og báru fram spuna sinn (matˤˈwɛh, מַטְוֶה): bláan purpura, rauðan purpura, skarlat og baðmull. Og allar konur, sem til þess voru fúsar og höfðu kunnáttu til, spunnu (tˤāˈwū, טָווּ) geitahár: i totes les dones traçudes filaren amb llurs [pròpies] mans i presentaren llurs filades: de color porpra blau, de color porpra vermell, de color escarlata i de color cotó. I totes les dones que hi estigueren disposades i tenien prou traça per fer-ho, filaren pèl de cabra
spuni þeirra (qūrēi̯-ˈhɛm, קוּרֵיהֶם) verður aldrei klæði og enginn klæðist vefnaði þeirra. Verk þeirra eru ódæði og ofbeldi er í lófum þeirra: llurs teles no seran mai vestits i ningú no es vestirà pas amb llurs teixits. Llurs obres són crims [atroços] i a llurs mans hi ha violència
♦ svara stuttur í spuna: <LOC FIGrepondre amb acrimònia (o: brusquedat)
♦ vera stuttur í spuna: <LOC FIGanar aspre de geni

spurn <f. spurnar, spurnir>:
1. (spurning, það að spyrjapregunta f  (acció de demanar o preguntar)
♦ engin hefur (o: fær) á spurninni: no es pot jutjar ni condemnar ningú sense haver-lo interrogat
♦ → fyrirspurn “interpel·lació, preguntes, interrogatori”
2. (frétt, spurdagi, tíðindi, orðrómurnotícia f  (noves sobre una cosa o algú)
♦ hafa spurnir (o: spurn) af e-u ~ e-m: sentir a dir d'una cosa ~ d'algú
◊ þú nú drepur fólk þetta sem einn mann, munu þjóðir þær, er spurnir hafa af þér haft (ʔăˌʃɛr־ʃāməˈʕū   ˌʔɛθ־ʃimʕă-ˈχā, אֲשֶׁר-שָׁמְעוּ אֶת-שִׁמְעֲךָ), mæla á þessa leið: si ara mates tot aquest poble com si fos una sola persona, les nacions que en sentiran parlar, parlaran d'aquesta manera...
◊ frá alda öðli hefir enginn haft spurn af eða heyrt (lɔʔ־ʃāməˈʕū   lɔʔ hɛʔĕˈzīnū   ˈʕaʝin   ˌlɔʔ־rāʔāˈθāh, לֹא-שָׁמְעוּ, לֹא הֶאֱזִינוּ; עַיִן לֹא-רָאָתָה), né auga séð nokkurn Guð nema þig, þann er gjöri slíkt fyrir þá, er á hann vona: de temps immemorial que ningú no ha tingut notícia ni ha sentit a dir ni cap ull no ha vist mai cap [altre] Déu, fora de tu, que fés tals coses per aquells qui s'hi confien
♦ → afspurn “informació que es té de sentir-ho a dir”

spurnar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:
adverbi interrogatiu

spurnar·augu <n.pl -augna>:
ulls interrogadors
♦ líta á e-n með spurnaraugu: mirar algú amb ulls interrogadors o amb mirada de no comprendre o no creure's el que hom veu o sent

spurnar·aukasetning <f. -aukasetningar, -aukasetningar>:
 <GRAMoració interrogativa indirecta

spurnar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:
pronom interrogatiu

spurnar·færsla <f. -færslu, -færslur. Gen. pl.: -færslna>:
<GRAM GENERATmoviment m de l'interrogatiu, moviment-Qu m, moviment m [de] Qu-

spurnar·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<GRAMsintagma interrogatiu

spurnar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m d'interrogació (?)

spurnar·orð <n. -orðs, -orð>:
[mot] interrogatiu m (designació genèrica dels pronoms i adverbis interrogatius: hver/hvor, hvað, hvert, hvaðan, hvernig, hvenær, hvers vegna etc.)

spurnar·setning <f. -setningar, -setningar>:
 <GRAMoració interrogativa
♦ beinar spurnarsetningar: oracions interrogatives directes
♦ óbeinar spurnarsetningar: oracions interrogatives indirectes

spurnar·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat interrogatiu
♦ líta með spurnarsvip á e-n: mirar algú amb posat interrogatiu

spurnar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
1.  <GRAM GENconjunció interrogativa
2.  <GRAM GENERATcomplementador-Qu m

spurning <f. spurningar, spurningar>:
1. (það að spyrjapregunta f (acció o fet de demanar informació a altri)
♦ bera upp spurningu: fer una pregunta
♦ hafa spurningu [um e-ð]: tenir una pregunta [sobre una cosa]
♦ leggja spurningu fyrir e-n: fer-li una pregunta a algú
◊ hann svaraði þeim: "Ég vil og leggja spurningu fyrir yður (ἐρωτᾶν τινα ~ περί τινος λόγον, ἐρωτήσω ὑμᾶς κἀγὼ λόγον). Segið mér: Var skírn Jóhannesar frá himni eða frá mönnum?": els va respondre: «Jo, també us vull fer una pregunta; digueu-me: el baptisme d'en Joan, era del cel o dels homes?»
♦ orða viðkvæma spurningu: formular una pregunta delicada
♦ beinar ~ óbeinar spurningar: <GRAMpreguntes (o: interrogacions) directes ~ indirectes
♦ leiða að spurningum um e-ð: informar-se sobre una cosa, mirar d'escatir una cosa, fer perquisicions sobre una cosa, demanar informació sobre una cosa
◊ víða af löndum spurði hann að siðum manna, þá menn er glöggst vissu, og leiddi mest að spurningum um kristinn dóm, hvernug haldinn væri bæði í Orkneyjum og á Hjaltlandi og úr Færeyjum og spurðist honum svo til sem víða mundi mikið á skorta að vel væri. Slíkar ræður hafði hann oft í munni eða um lög að tala eða um landsrétt: arreu dels seus territoris s'interessava pels costums de la gent preguntant al respecte els homes que més en sabien i la majoria de preguntes que feia eren sobre el cristianisme i sobre la manera com era observat a les illes Òrcades i Shetland i Fèriar i així va saber que [en aquests paratges] encara hi faltava molt lluny perquè el cristianisme hi fos ben [observat]. Tals eren les converses que sovint tenia en boca o bé parlava sobre les lleis o sobre el landsréttur o dret del regne (vocabulari: #1. leiða að spurningum um e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 593: leiða at spurningum um e-t Nachforschungen über etwas anstellen, Erkundigungen einziehen; val a dir que a dos altres indrets del seu diccionari, en Baetke ens proposa solucions parcialment diferents: així, Baetke 19874, pàg. 32: leiða atspurningum um e-t Nachforschungen über etwas anstellen, Erkundigungen einziehen i el mateix Baetke 19874, pàg. 371: leiða atspurningum um e-t s. atspurning)
◊ það haust bjó hann til vetursetu í Niðarósi og sat þar um veturinn. Þann vetur var með Ólafi konungi Þorkell fóstri Ámundason sem fyrr var ritað. Ólafur konungur leiddi þá mjög að spurningum um kristnihald hvert þá væri í landinu og spurðist honum svo til sem ekki væri kristnihaldið þegar er norður sótti á Hálogaland en þó skorti mikið á að vel væri um Naumudal og inn um Þrándheim: aquella tardor va fer preparar la seva residència d'hivern a Niðarós i hi va eixivernar. Aquell hivern fou l'hivern que, com ja s'ha escrit abans, en Þorkell fóstri, el fill de l'Ámundi, el va passar a cal rei. El rei Olau, durant aquest hivern, va fer moltes de preguntes sobre la manera com s'observava el cristianisme en el país i hom li va dir que, tan bon punt hom s'anava acostant cap al nord, cap al Hálogaland, el cristianisme deixava d'observar-se i que al Naumudalur encara distava molt d'ésser-hi ben observat i el mateix s'esdevenia a l'interior, tot al voltant de Þrándheimur (vocabulari: #1. leiða að spurningum um e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 593: leiða at spurningum um e-t Nachforschungen über etwas anstellen, Erkundigungen einziehen; )
♦ svara spurningu (= Dat.)respondre a una pregunta
◊ og er hún kom til Salómons, bar hún upp fyrir honum allt, sem henni bjó í brjósti. En Salómon svaraði öllum spurningum hennar (wa-i̯ʝagˌgɛδ־ˈlā-ḥ   ...   ʔɛθ־kāl־dəβāˈrɛi̯-hā, וַיַּגֶּד-לָהּ ... אֶת-כָּל-דְּבָרֶיהָ). Var enginn hlutur hulinn Salómon, er hann gæti eigi leyst úr fyrir hana: i quan es presentà davant en Salomó li va plantejar tot el que duia al cor. En Salomó li va respondre a totes les preguntes. No hi hagué cap cosa que restés amagada al Salomó de la qual ell no li'n pogués donar explicació
◊ þóknist honum að deila við hann, getur hann ekki svarað einni spurningu (lɔʔ־ˌʝaʕăˈnɛ-nnū, לֹא-יַעֲנֶנּוּ) af þúsund: si aquest s'agrada de discutir amb ell, l'home no li respon a una pregunta d'entre mil!
♦ vera með spurningu [um e-ð]: tenir una pregunta [sobre una cosa]
2. (spursmálqüstió f (afer, fet, punt, problema)
♦ spurning kemur fram: sorgeix una qüestió
◊ sú spurning (ὁ διαλογισμὸς -οῦ, εἰσῆλθεν δὲ διαλογισμὸς ἐν αὐτοῖς) kom fram meðal þeirra, hver þeirra væri mestur: va sorgir la pregunta (o: la qüestió) entre ells qui d'ells era el més gran
♦ leggja fram spurningu (= Ac.plantejar una qüestió
♦ varpa fram spurningu (= Dat.plantejar una qüestió
♦ það er spurning um hvenær en ekki hvort: <LOC FIGla pregunta és quan i no pas si [passarà]
♦ það er spurning [hvort...]!: <LOC FIGs'haurà de veure [si...]

spurninga·barn <n. -barns, -börn>:
 <RELIGinfant m que ha de fer la Confirmació

spurninga·kver <n. -kvers, -kver>:
 <RELIGcatecisme m (petit manual per a instrucció religiosa d'infants)

spurninga·listi <m. -lista, -listar>:
qüestionari m

spurningar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m d'interrogació (?)

spurs·mál <n. -máls, -mál>:
qüestió f (afer, assumpte, cosa, problema, punt, matèria)
♦ siðferðislegt spursmál: una qüestió ètica

spurull, spurul, spurult <adj.. Pl.: spurulir, spurular, spurul>:
preguntaire, curiós -osa
♦ vera mjög spurull um e-ð: fer un munt de preguntes sobre una cosa

spurul·semi <f. -semi, no comptable>:
mania f de fer moltes i contínues preguntes, curiositat f

spúa <spúi ~ spúum | spúði ~ spúðum | spúðe-u>:
variant de spýja ‘escopir, vomitar’
◊ svo að landið spúi yður ekki (wə־lɔʔ-θāˈqīʔ, וְלֹא-תָקִיא), er þér saurgið það, eins og það spjó þeirri þjóð, er fyrir yður var: ...a fi que el país no us vomiti, si vosaltres el sollau, de la mateixa manera que ha vomitat el poble que hi havia abans que vosaltres
◊ varðveitið því allar setningar mínar og öll lög mín og haldið þau, svo að landið, sem ég mun leiða yður inn í, til þess að þér byggið það, spúi yður ekki (wə־lɔʔ-θāˈqīʔ   ʔɛθ-ˈχɛm, וְלֹא-תָקִיא אֶתְכֶם)observeu, doncs, tots els meus preceptes i totes les meves lleis i practiqueu-los, per tal que no us vomiti el país on jo us duc perquè l'habiteu
◊ þá bauð Drottinn fiskinum að spúa (wa-i̯ʝāˈqēʔ, וַיָּקֵא) Jónasi upp á þurrt land: llavors Jahvè manà al peix que vomités en Jonàs a terra seca
◊ drekkið, til þess að þér verðið drukknir, spúið (ū-qəˈʝū, וּקְיוּ) og dettið og standið ekki upp aftur, af sverðinu, sem ég sendi meðal yðar: beveu! Embriagueu-vos! Perboqueu i caieu i no us torneu a aixecar per l'espasa que enviaré entre vosaltres!
◊ það hefði einnig getað skapað ný og óþekkt villidýr sem ýmist spúðu eldi (φυσᾶν πύρπνοον ἄσθμα, πυρπνόον φυσῶντας ἄσθμα), fnæstu þrumandi mekki eða væru með augu sem skutu ægilegum gneistum: també hauria pogut crear feres noves i desconegudes que ara vomitessin foc, adés exhalessin una fumera tonant o tinguessin ulls que llancessin pels ulls espantoses guspires

spúla <spúla ~ spúlum | spúlaði ~ spúluðum | spúlaðe-ð>:
netejar una cosa (cosa = terra, sòl, carrer, edifici etc. a poalades, amb el raig d'aigua d'una mànega etc.)

spyrða <spyrði ~ spyrðum | spyrti ~ spyrtum | spyrte-ð>:
fermar dos peixos per la cua
♦ spyrða e-ð saman: <FIGajuntar dues coses
♦ spyrða menn saman á einn gálga: penjar gent de dos en dos a una mateixa forca amb una corda de dos dogals que es passa part damunt el travesser de la forca
◊ Grímr kvað slíkt vel mælt. Hann fór til skógar með þá ok spyrti þá saman alla á einn gálga: en Grímr va dir que aquelles paraules estaven ben dites. [Tot seguit] es va dirigir amb ells al bosc i [allà] els va penjar tots de dos en dos a una únic travesser d'una forca

spyrill <m. spyrils, spyrlar>:
entrevistador m, entrevistadora f

spyrja <spyr ~ spyrjum | spurði ~ spurðum | spurt>:
1. <GENpreguntar, demanar <Bal. & <†> & ritm., fer una pregunta
◊ vökumaðurinn svarar: "Morgunninn kemur, og þó er nótt. Ef þér viljið spyrja (ʔim־tiβəˈʕāʝūn, אִם-תִּבְעָיוּן), þá komið aftur og spyrjið (bəˈʕāʝū, בְּעָיוּ)": el sentinella li respon: «El matí ja arriba però encara és de nit. Si voleu preguntar, torneu a venir i pregunteu!»
◊ hann heyrði, að mannfjöldi gekk hjá, og spurði (πυνθάνεσθαι, ἐπυνθάνετο), hvað um væri að vera: en sentir passar la gent, preguntava què era allò
◊ gripu hermennirnir Júdít og spurðu (ἐπερωτᾶν, ἐπηρώτησαν τίνων): „Hverra manna ertu, hvaðan kemurðu? Og hvert ætlarðu?“: els soldats agafaren la Judit i li van preguntar: «De quin poble ets, d'on véns i on vols anar?»
◊ Edna sneri sér að þeim og spurði (ἐρωτᾶν, καὶ ἠρώτησεν αὐτοὺς ῎Εδνα): „Hvaðan eruð þið, bræður?“ „Við erum af ætt Naftalí sem er herleidd í Níníve,“ svöruðu þeir: aleshores l'Edna els va preguntar: «¿D'on sou, germans?» Ells li van dir: «Som dels fills d'en Neftalí, captius a Nínive»
♦ spyrja e-n: fer una pregunta a algú, interrogar algú
◊ spyr þú (ʃəˈʔal, שְׁאַל) sveina þína, og munu þeir segja þér hið sanna: pregunta als teus mossos i ells et diran la veritat
◊ hann hristir örvarnar, spyr (ʃāˈʔal   ba-ttərāφīm, שָׁאַל בַּתְּרָפִים) húsgoðin, skoðar lifrina: sorolla les fletxes, interroga els déus domèstics, examina el fetge
♦ spyrja hvor annan: preguntar-se mútuament, preguntar l'un a l'altre
◊ síðan sneru þeir báðir aftur og mættust á sama stað. Spurðu þeir hvor annan (ἀνετάζειν, ἀνετάζοντες ἀλλήλους) hvernig á þessu stæði og gengust þeir þá við girnd sinni. Komu þeir sér síðan saman um tiltekna stund er þeir gætu hitt Súsönnu eina: després tots dos varen tornar enrere i es trobaren al mateix lloc. [Aleshores] es demanaren l'un a l'altre com era possible que hagués passat allò i es confessaren llur passió. Aleshores acordaren el moment que podrien trobar la Susanna tota sola
♦ spyrja spurningu: fer una pregunta
♦ spyrja vitni [ákærandans]: <LOC JURoir (o: sentir) la declaració d'un testimoni [de l'acusació]
♦ spyrja vitni að því hvort <+ subj.>interrogar un testimoni sobre si <+ ind.>
♦ spyrja [e-n] hvenær <+ subj.>preguntar quan <+ ind.>, demanar quan <+ ind.> (Mall.)
◊ ég spyr þig hvenær þú ætlir að koma: et pregunto quan tens la intenció de venir
♦ spyrja e-n e-s: preguntar-li una cosa a algú, demanar-li una cosa a qualcú (Mall.)
◊ þá tók Þráinn til orða: "Ekki mun eg gera að launtali það sem mér býr í skapi. Þess vil eg spyrja þig Höskuldur Dala-Kollsson, vilt þú gifta mér Þorgerði frændkonu þína?": 
♦ spyrja [e-n] frétta [frá e-u]: preguntar [a algú] si hi ha notícies [de...], demanar[-li a algú] les notícies [noves] [de...]
◊ ég fór fram í hvalbak. Kolaofninn var glóandi rauður. Ég snæddi góða máltíð, svaraði spurningum, spurði frétta frá Þýskalandi og vár ánægður. Lífið virtist vera óendanlega ljúft og auðugt: vaig anar al hvalbakur, un dels espais del vaixell, situat a la part de proa. L'estufa de carbó estava roenta. Vaig fer un bon àpat, vaig respondre a les preguntes, vaig demanar les notícies d'Alemanya. Estava satisfet. La vida semblava ésser infinitament dolça i rica
♦ spyrja e-n hverra manna hann sé: preguntar-li a algú de quina família és
◊ gripu hermennirnir Júdít og spurðu: „Hverra manna ertu (ἐπερωτᾶν πόθεν ἔρχῃ, καὶ ἐπηρώτησαν τίνων εἶ καὶ πόθεν ἔρχῃ καὶ...), hvaðan kemurðu? Og hvert ætlarðu?“ Hún svaraði: „Ég er hebresk kona og er á flótta frá löndum mínum af því að þeir munu gefnir ykkur að bráð: els soldats agafaren la Judit i li van preguntar: «De quin poble ets, d'on véns i on vols anar?». Ella els va respondre: «sóc una dona hebrea i estic fugint dels meus compatriotes perquè us seran donats perquè siguin la vostra presa»
◊ enginn vissi hvert kóngur ætlaði og enginn vildi spyrja hann þess. Þegar reiðfólkið kom nokkuð frá borginni sá það að kóngur stefndi út á skóg. Reið það svo lengi og réð kóngur ferðinni. Loksins kom hann að húsabæ einum, þar nam hann og öll fylgd hans staðar. Kóngur drap á dyr og kom þar út stúlka óvenju fríð og fögur. Hann spurði hana að heiti og hverra manna hún væri; sagðist hún heita Gríshildur og vera dóttir hjónanna þar í kotinu; væri faðir sinn karlægur, en móðir sín nokkru ernari: no hi havia ningú que sabés on anava el rei i ningú no li ho volia demanar. Quan la gent que l'acompanyava a cavall va arribar a una certa distància de la ciutat, va veure que el rei es dirigia cap a un bosc. Varen estar cavalcant molt de temps [per dins el bosc] i era el rei el qui decidia per on calia prendre. Finalment [el rei] va arribar a una alqueria on ell i tot el seu seguici varen fer parada. El rei va tustar a la porta i va sortir una noia inusualment bella i ben plantada. Ell li va preguntar com es deia i de quina família era. Ella li va dir que es deia Gríshildur i que era filla del matrimoni que vivia en aquella cabana i que son pare estava enllitat per l'edat, i que sa mare era una mica més vigorosa que no pas ell
◊ konungurinn sagði þá: „Spyrðu hverra manna þessi unglingur sé (ʃəˈʔal   ʔatˈtāh   bɛn־ˌmī־ˈzɛh   hā-ˈʕālɛm, שְׁאַל אַתָּה, בֶּן-מִי-זֶה הָעָלֶם)“: el rei aleshores li va dir: «Informa't de qui és fill aquest noi»
◊ Vigfús spurði hvað manna hann væri en hann kvaðst vera íslenskur og eyfirskur: en Vigfús li va preguntar de quina família era i ell li va respondre que era islandès, de l'Eyjafjörður
♦ spyrja e-n ráðs ~ ráða: demanar-li un consell ~ consells a algú, consultar algú
◊ og þú skalt ganga fyrir levítaprestana og dómarann, sem þá er, og þú skalt spyrja (wə-δāraʃˈtā, וְדָרַשְׁתָּ) þá ráða, og þeir skulu segja þér dómsatkvæðið: vés a trobar els sacerdots levites i el jutge que hi hagi en funcions, consulta'ls, i ells et comunicaran la sentència del judici
◊ síðan hættu þeir talinu og þóttust þeir sjá að erfiðlega horfði og spurðu föður sinn ráðs hversu með skyldi fara, kváðust eigi una að svo búið stæði: després varen deixar aquesta conversa i ells [=els fills d'en Njáll] els va semblar que la cosa pintava difícil i demanaren consell a llur pare com procedir en aquell afer dient-li que els disgustava que l'afer es tanqués d'aquella manera (vocabulari: #1. una: Cf. Baetke 19874, pàg. 677: þeir kváðusk eigi una at svá búit stœði sie sagten, es passe ihnen nicht, daß es damit sein Bewenden haben sollte)
◊ en um veturinn eftir jól kom Hallur af Síðu austan og Kolur son hans. Flosi varð feginn komu hans. Töluðu þeir oft um málaferlin. Sagði Flosi að þeir höfðu mikið afhroð nú goldið þegar. Hallur kvaðst nærgætur orðið hafa málum þeirra. Flosi spurði hann þá ráðs hvað honum þætti þá líkast: a l'hivern, després de Nadal, en Hallur de Síða hi va anar de visita des de llevant amb son fill en Kolur. En Flosi es va alegrar de la seva vinguda. [Durant la seva visita] parlaren sovint del procés. En Flosi els va dir que ells ja ho havien pagat ben car. En Hallur li digué que ell havia previst força bé com anirien les coses. En Flosi aleshores li va demanar consell sobre què li semblava millor (vocabulari: #1. nærgætur: Cf. Baetke 19874, pàg. 449: nær-gætr adj.   der Wahrheit nahe kommend, ziemlich das Richtige vermutend: hann varð nærgætr um þetta er schätzte das (ziemlich) richtig ein; Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 383: nærgætr, „eine wahrscheinliche vermutung machend“, gætr v. geta, „vermuten“; der folgende dativ wird von nær- regiert; #2. líkast: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 383: líkast, „am besten“)
◊ en er þeir töluðu þetta oft þá lætur Ólafur í ljós fyrir Þóri nafn sitt og ætt og spyr hann ráðs hvað hann hyggi ef Ólafur fer til Noregs, hvort hann ætlar að bændur muni vilja taka við honum að konungi. Þórir eggjaði hann ákaflega þessar ferðar og lofaði hann mjög og atgervi hans. Tók Ólafur þá að fýsast mjög að fara til ættleifðar sinnar: i com hagueren parlat sovint d'aquest fet, l'Olau va revelar el seu [veritable] nom i el seu [veritable] llinatge al Þórir i li va demanar consell què en pensaria que ell, l'Olau, fes cap a Noruega i si creia que els pagesos-terratinents l'hi voldrien tenir per rei quan hi fos. En Þórir el va animar amb vehemència a fer aquest viatge bo i exalçant-lo molt a ell i la seva vàlua. Aleshores es va emparar de l'Olau un fort desig d'anar a la seva terra pairal
♦ spyrja [e-n] hvað ráðs síns ~ hennar er: demanar-li a algú quina és la seva situació
◊ það var eitt sumar að Loðinn fór kaupferð í Austurveg. Átti hann einn skip það og hafði mikinn kaupeyri. Hann hélt til Eistlands og var þar í kaupstefnu um sumarið. En þá er markaðurinn stóð þá var þangað fluttur margs konar kaupskapur. Þar kom man mart falt. Þar sá Loðinn konu nokkura er seld hafði verið mansali. Og er hann leit á konuna þá kenndi hann að þar var Ástríður Eiríksdóttir er átt hafði Tryggvi konungur og var þá ólík því sem fyrr er hann sá hana. Hún var þá föl og grunnleit og illa klædd. Hann gekk til hennar og spurði hvað ráðs hennar varun estiu es va esdevenir que en Loðinn va fer un viatge de comerç als països de la Mar Bàltica. La nau era seva i hi portava un carregament de gran valor. Va arribar a Estònia i hi va passar tot l'estiu mercadejant. En el mercat d'allà s'hi oferien moltes de mercaderies; també hi havia venals molts d'esclaus. Entre ells en Loðinn hi va veure una dona que hom venia per esclava i quan va veure aquella dona d'a prop, va reconèixer que era l'Ástríður Eiríksdóttir, l'antiga esposa del rei Tryggvi. Tenia un aspecte molt diferent del que tenia la darrera vegada que ell l'havia vista. Ara estava blanca, tenia la cara magra i anava mal vestida. S'hi acostà i li va demanar quina era la seva situació (vocabulari: #1. ráð: Cf. Baetke 19874, pàg. 480: 9. (wirtschaftliche) Lage, (gesellschaftliche) Stellung; Lebensumstände, Schicksal, (Gesundheits-)Zustand; Lebensweise, -wandel <...> svá sem þá var hennar ráði komit in der Lage, in die sie gekommen war; hon spurði hvílíkt þess manns ráð væri wie es diesem Mann ergehe; )
♦ spyrja e-n tíðinda: demanar-li noves a algú
◊ þá var sent eftir Hallgerði og kom hún þangað og tvær konur með henni. Hún hafði yfir sér vefjarmöttul blán og var undir í rauðum skarlatskyrtli og silfurbelti um sig en hárið tók ofan á bringuna tveim megin og drap hún undir belti sér. Hún settist niður í milli þeirra Hrúts og föður síns. Hún kvaddi þá alla góðum orðum og mælti vel og skörulega og spurði tíðinda. Síðan hætti hún að tala: 
♦ spyrja [e-n] hvort <+ subj.>preguntar si <+ ind.>, demanar si <+ ind.> (Mall.)
◊ "Tak riddara og send móti þeim til þess að spyrja þá (wə-ʝɔʔˈmar   hă-ʃāˈlōm, וְיֹאמַר הֲשָׁלוֹם), hvort þeir fari með friði." Riddarinn fór í móti honum og sagði: "Konungur lætur spyrja (kɔh־ʔāˈmar   ha-mˈmɛlɛχ   hă-ʃāˈlōm, כֹּה-אָמַר הַמֶּלֶךְ הֲשָׁלוֹם), hvort þér farið með friði": «Pren un home a cavall i envia'l a llur encontre perquè els pregunti si vénen en so de pau». L'home a cavall anà a llur encontre i els digué: «El rei pregunta si veniu en so de pau»
♦ spyrja e-n spjörunum úr: <LOC FIGinterrogar algú en detall (o: a fons; o: detingudament) 
♦ spyrja [e-n] að e-u ~ e-m: preguntar [algú] per una cosa ~ algú, interrogar algú sobre una cosa, demanar-li una cosa a qualcú (Mall.)
◊ þá spurði Vigfús að Eyjólfi mági sínum og Ástríði dóttur sinni: llavors en Vigfús li va preguntar pel seu gendre l'Eyjólfur i per sa filla, l'Ástríður
◊ konungurinn mælti: "Spyr þú að (ʃəˈʔal   ʔatˈtāh, שְׁאַל אַתָּה), hvers sonur þetta ungmenni sé": el rei li digué: «Pregunta de qui és fill aquest jove»
◊ og Jesaja er svo djarfmáll að segja: "Ég hef látið þá finna mig, sem leituðu mín ekki. Ég er orðinn augljós þeim, sem spurðu ekki að mér (ἐπερωτᾶν, τοῖς ἐμὲ μὴ ἐπερωτῶσιν)": i l'Isaïes arriba a tenir tanta d'audàcia com per dir: “He deixat que em trobin els qui no em cercaven. M'he manifestat als qui no em preguntaven (en el corresponent passatge del Llibre de l'Isaïes hi trobem, emperò: ég var fús að veita þeim áheyrn, sem eigi spurðu eftir mér (ʃāˈʔālū, שָׁאָלוּ), ég gaf þeim kost á að finna mig, sem eigi leituðu mín ‘he estat disposat a donar orella als qui no em preguntaven res, donava ocasió de trobar-me als qui no em cercaven pas’; els dos passatges constitueixen, doncs, un exemple d'alternança spyrja að e-m i spyrja eftir e-m)
♦ spyrja e-n að nafni ~ heiti: preguntar-li el nom a algú
◊ enginn vissi hvert kóngur ætlaði og enginn vildi spyrja hann þess. Þegar reiðfólkið kom nokkuð frá borginni sá það að kóngur stefndi út á skóg. Reið það svo lengi og réð kóngur ferðinni. Loksins kom hann að húsabæ einum, þar nam hann og öll fylgd hans staðar. Kóngur drap á dyr og kom þar út stúlka óvenju fríð og fögur. Hann spurði hana að heiti og hverra manna hún væri; sagðist hún heita Gríshildur og vera dóttir hjónanna þar í kotinu; væri faðir sinn karlægur, en móðir sín nokkru ernari: no hi havia ningú que sabés on anava el rei i ningú no li ho volia demanar. Quan la gent que l'acompanyava a cavall va arribar a una certa distància de la ciutat, va veure que el rei es dirigia cap a un bosc. Varen estar cavalcant molt de temps [per dins el bosc] i era el rei el qui decidia per on calia prendre. Finalment [el rei] va arribar a una alqueria on ell i tot el seu seguici varen fer parada. El rei va tustar a la porta i va sortir una noia inusualment bella i ben plantada. Ell li va preguntar com es deia i de quina família era. Ella li va dir que es deia Gríshildur i que era filla del matrimoni que vivia en aquella cabana i que son pare estava enllitat per l'edat, i que sa mare era una mica més vigorosa que no pas ell
◊ Þrándur tók kveðju hans og spurði hann að nafni. Hann kvaðst Geir heita og kvað það vera erindi sitt að biðja Finnu, dóttur Þrándar: en Þrándur li va tornar la salutació i li va preguntar com es deia. Ell li va dir que es deia Geir i que el motiu de la seva vinguda era demanar la mà de la Finna, la filla d'en Þrándur
◊ líka spurðum vér þá að heiti (ʃəmāhāθə-ˈhɔm   ʃəˈʔēlənāʔ ͜   llə-ˈhɔm, שְׁמָהָתְהֹם שְׁאֵלְנָא לְּהֹם) til þess að láta þig vita, svo að vér gætum skrifað upp nöfn þeirra manna, er forustuna hafa: també els hem demanat llurs noms, per tal de fer-te'ls saber, de manera que poguéssim posar per escrit el nom dels homes que en tenen llur comandament
◊ og Jakob spurði hann (wa-i̯ʝiʃˈʔal, וַיִּשְׁאַל) og mælti: "Seg mér heiti þitt." En hann svaraði: "Hvers vegna spyr þú mig að heiti (ˈlā-mmāh ͜   zˈzɛh   tiʃˈʔal   li-ʃəˈm-ī, לָמָּה זֶּה תִּשְׁאַל לִשְׁמִי)?" Og hann blessaði hann þar: i en Jacob li va preguntar tot dient-li: «Digue'm el teu nom». I ell li respongué: «¿Per què em preguntes el meu nom?» I allà mateix el va beneir
♦ spyrja [e-n] af (o: frá) e-u ~ e-m: preguntar [algú] per una cosa ~ algú, interrogar algú sobre una cosa
◊ og er menn spurðu af landinu, þá lét Flóki illa yfir, en Herjólfur sagði kost og löst af landinu, en Þórólfur kvað drjúpa smjör af hverju strái á landinu, því er þeir höfðu fundið; því var hann kallaður Þórólfur smjör: però quan la gent li feia preguntes sobre aquesta terra, en Flóki només en va parlar malament mentre que en Herjólfur els en va dir les parts bones i les parts dolentes i en Þórólfur els digué que en aquesta terra que ells havien descobert, de cada bri d'herba en regalimava mantega i per això l'anomenaren [de llavors ençà] en Þórólfur mantega
♦ spyrja eftir e-u ~ e-m: #1. (spyrja að e-m, spyrja um e-npreguntar algú (consultar algú; #2. (vera umhugað um e-npreocupar-se per algú, preguntar (o: demanar) per una cosa ~ algú (interessar-se per algú)
◊ og þá sem gjörst hafa Drottni fráhverfir og eigi leita Drottins né spyrja eftir honum (δərāˈʃu-hū, דְרָשֻׁהוּ)i els qui han deixat de seguir Jahvè i ja no cerquen pas Jahvè ni s'interessen pas per ell
◊ ég lít til hægri handar og skyggnist um, en enginn kannast við mig. Mér er varnað sérhvers hælis, enginn spyr eftir mér (ʔēi̯n   dōˈrēʃ   lə-naφˈʃī, אֵין דּוֹרֵשׁ לְנַפְשִׁי)miro a la dreta i esguardo al voltant i ningú no em reconeix. Estic desproveït de qualsevol refugi, ningú no es preocupa per mi
◊ Drottinn sagði við hann: "Far þegar í stræti það, sem kallað er Hið beina, og í húsi Júdasar skaltu spyrja eftir manni frá Tarsus (ζητεῖν, καὶ ζήτησον ἐν οἰκίᾳ Ἰούδα Σαῦλον ὀνόματι Ταρσέα), er heitir Sál. Hann er að biðja: el Senyor li va dir: “vés ara mateix al carrer que es diu Carrer Dret i a can Judes demana per un home de Tars que nom Saule. Estarà pregant
◊ farist sá dagur, sem ég fæddist á, og nóttin, sem sagði: Sveinbarn er getið (ˈhɔrāh   ˈɣāβɛr, הֹרָה גָבֶר)! Sá dagur verði að myrkri, Guð á hæðum spyrji ekki eftir honum (ʔal־ʝiδrəˈʃē-hū   ʔĕˈlōaḥ   mi-mˈmāʕal, אַל-יִדְרְשֵׁהוּ אֱלוֹהַּ מִמַּעַל), engin dagsbirta ljómi yfir honum: que mori el dia que em va veure néixer, i la nit que va dir: «S'ha concebut un vailet!» Que aquell dia esdevingui tenebres, que Déu, de dalt estant, no el demani, que cap claror no brilli damunt ell!
♦ spyrja e-s: preguntar una cosa, demanar <Bal. & <†> & ritm. una cosa
◊ má ég spyrja nokkurs?: [que et] puc fer una pregunta?
♦ spyrja [sjálfan ~ sjálfa] sig: preguntar-se [a si mateix]
♦ spyrja sig af hverju: preguntar-se per què
♦ spyrja sig hvenær: preguntar-se quan
♦ spyrja sig hvort: preguntar-se si
♦ spyrja sig hvernig: preguntar-se com
♦ spyrja sig fyrir um e-ð ~ e-n: informar-se sobre una cosa ~ algú (cf. gera fyrirspurn um e-ð; spyrjast fyrir um e-ð)
◊ spyr þig fyrir um fyrri tíma (kī   ʃəˌʔal־ˈnāʔ   lə-ʝāˈmīm   ˌriʔʃɔˈnīm, כִּי שְׁאַל-נָא לְיָמִים רִאשֹׁנִים), sem verið hafa á undan þér, allt frá þeim tíma, er Guð skóp mennina á jörðinni, og frá einu heimsskauti til annars, hvort nokkurn tíma hafi orðið svo miklir hlutir eða nokkuð slíkt heyrst: pregunta als temps antics que t'han precedit des del dia que Déu creà l'home sobre la terra i d'un extrem a l'altre del cel i mai han succeït fets tan grans o si s'ha sentit mai res de semblant (compari's amb Jutges 18,5 on tenim: þá sögðu þeir við hann: "Gakk þú til frétta (ʃəˌʔal־ˈnāʔ, שְׁאַל-נָא) við Guð, svo að vér fáum að vita, hvort för sú muni lánast, sem vér nú erum að fara" ‘llavors li digueren «Consulta Déu, per tal que poguem saber si ens reeixirà el viatge que estem fent»’)
♦ spyrja [e-n] til vegar: demanar el camí [a algú], preguntar[-li a algú] per on es va a un indret
♦ spyrja [e-n] um e-ð ~ e-n: fer[-li] preguntes [a algú] sobre una cosa ~ algú, demanar-li <Bal. & <†> & ritm. una cosa a algú, fer-li una pregunta preguntes a algú sobre una cosa ~ algú
◊ ljúgvottar rísa upp, þeir spyrja mig um það (ʝiʃʔāˈlū-nī, יִשְׁאָלוּנִי) sem ég veit ekki um: s'aixequen falsos testimonis, em pregunten el que jo no sé
◊ Engill Drottins svaraði honum: "Hví spyr þú (ˈlā-mmāh ͜  zˈzɛh   tiʃˈʔal   li-ʃəˈm-ī, לָמָּה זֶּה תִּשְׁאַל לִשְׁמִי) um nafn mitt? Nafn mitt er undursamlegt": però l'àngel de Jahvè li va respondre: «Per què preguntes el meu nom? El meu nom és meravellós»
◊ nemið staðar við vegina og litist um og spyrjið um gömlu göturnar (wə-ʃaʔăˈlū   li-nəθiˈβōθ   ʕōˈlām, וְשַׁאֲלוּ לִנְתִבוֹת עוֹלָם), hver sé hamingjuleiðin, og farið hana, svo að þér finnið sálum yðar hvíld: atureu-vos als camins, esguardeu i demaneu quines són les antigues sendes, quin és el camí benaurat i aneu-hi a fi de trobar repòs per a les vostres ànimes
◊ spyrjið mig (ʃəʔāˈlū-nī, שְׁאָלוּנִי) um hið ókomna og felið mér að annast sonu mína og verk handa minna!: feu-me preguntes sobre les coses que han de passar i encarregueu-me de tenir cura dels meus fills i de les obres de les meves mans!
♦ spyrja um heilsufar e-s: preguntar per l'estat de salut d'algú
◊ spyrja um klukkuna: demanar l'hora
♦ spyrja um líðan e-s: preguntar per l'estat de salut d'algú
hver vorkennir þér, Jerúsalem, hver hefur samúð með þér? Hver staldrar við (ū-ˈmī   ʝāˈsūr, וּמִי יָסוּר) til að spyrja um líðan þína (li-ʃəˈʔɔl   lə-ʃāˈlɔm   lā-χ, לִשְׁאֹל לְשָׁלֹם לָךְ)?: qui tindrà pietat de tu, Jerusalem, qui et planyerà (sentirà empatia per tu)? Qui es returarà per a informar-se del teu estat de salut?
♦ spyrja e-n í þaula um e-ð: fer preguntes memoritzades o formalitzades a algú sobre una cosa
◊ og er hann var farinn út þaðan, tóku fræðimenn og farísear að ganga hart að honum og spyrja hann í þaula um marg (ἀποστοματίζειν, καὶ ἀποστοματίζειν αὐτὸν περὶ πλειόνων)quan va haver sortit d'allà, els escribes i els fariseus començaren de pressionar-lo amb insistència i de fer-li preguntes de memòria sobre moltes de qüestions
♦ spyrja e-n upp: desemmascarar algú fent-li preguntes
♦ spyrja e-n út úr: interrogar algú
♦ spyrja úr e-u: preguntar les noves que es conten a un lloc determinat o que han sortit d'un lloc determinat
◊ þá skulu ríða tveir menn af liði yðru ofan í hérað þar og eftir fjalli og svo til brúa og koma eigi til byggða fyrr en fyrir sunnan ána. Þá skuluð þið koma á bæ þann er heitir á Hallvarðsstöðum og spyrja bónda tíðinda og frétta eftir hestum þeim er horfið hafa norðan úr sveitum. Þið skuluð spyrja úr kaupstefnu. Þá munuð þið sjá á Gullteig er þið farið ofan með ánni hvort þar séu menn að slætti sem nú er eftir hermt: aleshores que dos homes del vostre grup davallin a cavall fins a la contrada [habitada] d'allà i que ho facin resseguint el puig fins al pont i que no entrin a la part on hi ha els masos fins després d'haver arribat a la part de migjorn del riu (=hagin travessat el riu). Aleshores arribareu al mas que es diu á Hallvarðsstöðum on demanareu al pagès quines noves hi ha i mirareu si s'hi sap res dels cavalls que han desaparegut de les terres del nord. També li demanareu quines noves ha sentit contar del mercat. També veureu si [a la parada de prat de] Gullteig, quan baixeu resseguint el riu, hi ha homes fent la sega del fenàs tal com se'ns ha reportat adés
2. (komast að e-u, fá vitneskju um e-ðassabentar-se, sentir a dir una cosa (ésser ennovat d'una cosa, arribar una notícia a orelles d'algú)
♦ spyrja til e-s: sentir a dir que algú es troba a un indret determinat
◊ þá bjuggu þeir Grímur og Kveld-Úlfur kaupskip og ætluðu til Íslands, því að þeir höfðu þar spurt til Ingólfs vinar síns: aleshores en Grímur i en Kveld-Úlfur varen aparellar un vaixell mercant amb la intenció d'anar-hi a Islàndia car havien sentit dir que l'Ingólfur, llur amic, hi era
◊ Örn spurði til Hámundar heljarskinns frænda síns norður í Eyjafirði, og fýstist hann þangað; því seldi hann Áni rauðfeld lönd öll milli Langaness og Stapa: l'Örn va sentir a dir que en Hámundur pell-d'infern, el seu parent, era al nord, a l'Eyjafjörður, i va tenir ganes d'anar-hi. Fou així com va vendre a l'Ánn mantell-vermell totes les seves terres situades entre Langanes i Stapi
◊ Þyri grét sárlega og fór mjög nauðig. En er þau jarl komu í Vindland þá gerði Búrisláfur konungur brullaup sitt og fékk Þyri drottningar. En er hún var með heiðnum mönnum þá vildi hún hvorki þiggja mat né drykk af þeim og fór svo fram sjö nætur. En þá var það á einni nótt að Þyri drottning og Össur hljópust í brott í náttmyrkri og til skógar. Er það skjótast frá þeirra ferð að segja að þau koma fram í Danmörk og þorir Þyri þar fyrir engan mun að vera fyrir þá sök að hún veit ef Sveinn konungur spyr, bróðir hennar, til hennar þar, að hann mun skjótt senda hana aftur til Vindlands. Fara þau allt huldu höfði þar til er þau koma í Noreg. Létti Þyri ferðinni eigi fyrr en þau koma á fund Ólafs konungs: la Þyri plorava amargament i hi va anar molt forçada, i quan va arribar amb el iarl al Vindland, el rei Búrisláfur s'hi va casar i la Þyri es va convertir en la seva reina. Però com que ella es trobava entre pagans, no volia acceptar-ne ni menjar ni beguda i aquesta situació es va perllongar per espai de set dies. I es va esdevenir que una nit la reina Þyri i l'Össur van fugir corrents en la foscor de la nit cap a un bosc. De llur viatge se'n pot dir de la manera més succinta que tots dos varen aconseguir arribar a Dinamarca, i que allà la Þyri no va gosar pas de romandre-hi de cap de les maneres perquè sabia que si el rei Sveinn, son germà, se n'assabentava per on li capllevava allà, l'enviaria de seguida de tornada al Vindland. Per això la Þyri i l'Össur varen prosseguir d'incògnit llur camí fins a Noruega. La Þyri [i l'Össur] no va[n] descansar en llur camí fins que tots dos no s'hi varen trobar en presència del rei Olau
◊ Haraldur gráfeldur og Guðröður bróðir hans fóru eftir dráp Tryggva konungs til búa þeirra er hann hafði átt en þá var Ástríður í brottu og spurðu þeir ekki til hennar. Sá pati kom fyrir þá að hún mundi vera með barni Tryggva konungs. Fóru þeir um haustið norður í land svo sem fyrr er ritið: en Haraldur Mantell-gris i son germà Guðröður, després de l'assassinat d'en Tryggvi Úlafsson, es van dirigir als masos que li havien pertangut, però l'Ástríður ja se n'era anada [quan ells hi varen arribar] i no pogueren esbrinar el seu parador. Els va arribar a les orelles el rumor que ella estava embarassada del rei Tryggvi. En arribar la tardor, partiren cap al nord del regne com ja s'ha escrit abans
◊ Vilhjálmr segir: "Ek heiti Vilhjálmr, en þetta er sveinn minn, er með mér ferr, ok heitir Hrólfr. Ek er sonr jarls eins ór Fríslandi, ok varð ek þaðan landflótti, því at ríkit var svikit undan mér af sjálfum landsmönnum. Er ek hér því kominn, at ek hafi spurt til yðvarrar rausnar ok mikilmennsku, ok vilda ek hér þiggja vetrvist í vetr": En Vilhjálmr li va dir: “em dic Vilhjálmr i aquest és el meu escuder, que va amb mi, i es diu Hrólfr. Jo sóc fill d'un iarl de Frísia i n'he hagut de fugir perquè el país ha estat traït i jo foragitat pels seus mateixos habitants. He vingut aquí perquè he sentit a parlar de la vostra munificència i magnificència i voldria que em concediu que pugui passar l'hivern aquí”
♦ spyrja tíðindi: assabentar-se de les [darreres] notícies o d'una notícia
◊ nú spyr (ˈbāʔāh   ʕaδ, בָּאָה עַד) Jóab þessi tíðindi: llavors aquesta notícia va arribar a orelles d'en Joab
◊ þér munuð spyrja hernað og ófriðartíðindi (μέλλειν ἀκούειν, μελλήσετε δὲ ἀκούειν πολέμους καὶ ἀκοὰς πολέμων)sentireu a parlar de guerres i rumors de guerres
◊ sjá, ég læt hann verða þess hugar, að þegar hann spyr tíðindi (wə-ʃāˈmaʕ   ʃəmūˈʕāh, וְשָׁמַע שְׁמוּעָה), skal hann hverfa aftur heim í land sitt, og þá skal ég láta hann fyrir sverði falla í sínu eigin landi: faré que, quan sentirà les noves, serà del parer que ha de tornar al seu país, i llavors el faré caure per l'espasa al seu propi país
◊ um þessar mundir spyr (ἀκούειν τὴν ἀκοήν, ἤκουσεν ... τὴν ἀκοὴν Ἰησοῦ) Heródes fjórðungsstjóri tíðindin af Jesú: aquell temps, l'Herodes, el tetrarca, tingué notícia de [l'existència del] Jesús
3. (finna, hafa upp á & þefa uppi, rekja slóð e-strobar una cosa ~ algú (localitzar)
♦ spyrja e-n upp: trobar algú
◊ en um morguninn eftir er lýsti þá verða þeir varir við og fara eftir honum með hundum tveimur er því voru vanir að spyrja þá upp er undan hljópust, finna hann í skógi þar sem hann lá og leyndist fyrir þeim: i l'endemà de matí quan va clarejar, veieren el que havia passat i sortiren a cercar-lo amb dos gossos que estaven avesats a trobar el parador dels [esclaus] que fugissin i el trobaren en un bosc on s'havia ajagut amagant-se d'ells
◊ þá er hinn heilagi Jón biskup var í Suðrvegum, sem fyrr segir, gat hann upp spurt ok með sér haft Sæmund hinn fróða, á þann hátt sem hér segir: quan sant Jón [de Hólar] es trobava fent el seu viatge de pelegrinatge a Roma, va poder localitzar i tenir amb ell a casa en Sæmundur el savi de la manera que es detalla a continuació (vocabulari: #1. hafa e-n [heim] með sér: no he aconseguit trobat aquesta locució al Baetke 19874. Li atribueixo el significat emportar-se algú a casa i allotjar-l'hi i tradueixo en conseqüència; #2. á Suðrvegum: Cf. Baetke 19874, pàg. 617: á suðrvegum auf Pilgerfahrt nach Rom)
♦ fá e-n upp spurðan: trobar algú
◊ sneru þeir þá aftur í loftið og bundu um sárið. Lét Jón lítt yfir og var á fótum. Leituðu þeir eftir Ólafi of morguninn og fengu hann eigi upp spurðan (SS I, cap. 228, pàg. 330): aleshores tornaren enrere al loft i s'hi embenaren les ferides. En Jón no hi parava gaire esment [a les ferides] i restava dret. L'endemà van cercar l'Olau i no aconseguiren de trobar-lo

spyrjandi <m. spyrjanda, spyrjendur>:
persona que fa o adreça una pregunta a una altra, preguntador m, inquiridor m, interrogador m, preguntadora f, inquiridora f, interrogadora f

spyrjandi, spyrjandi, spyrjandi <adj.>:
interrogatiu -iva
♦ spyrjandi aukasetningar eða óbeinar spyrjandi setningar: oracions interrogatives indirectes
♦ líta spyrjandi á e-n: mirar algú amb un esguard interrogatiu (o: amb una mirada interrogativa) o de no comprendre el que l'altre ha dit o fet

spyrjast <spyrst ~ spyrjumst | spurðist ~ spurðumst | spurst>:
saber-se, ennovar-se, assabentar-se
◊ tíðindin spurðust fljótt út í sveitinni: la notícia es va escampar ràpidament per la contrada
◊ þegar þessi tíðindi spurðust...: quan aquesta notícia es va saber...
◊ það hefur spurst að hún ætli að halda tónleika: s'ha sabut que vol fer un concert
nú spurðist skipkoman austur þangað til Víkurinnar. Og þegar er þetta fréttir Gunnhildur spurði hún eftir hvað íslenskra manna væri á skipi. Henni var sagt að Hrútur hét maður og var bróðursonur Össurar: llavors s'escampà la nova de l'arribada d'un vaixell a Vík procedent de llevant. I tan bon punt la Gunnhildur ho va saber, va encercar de saber quins islandesos hi anaven a bord. Li digueren que n'hi havia un que nomia Hrútur i que era nebot de l'Össur
◊ hún lá til fóta honum til morguns. Þá stóð hún upp, áður en menn gátu þekkt hvor annan. Því að hann hugsaði: "Það má eigi spyrjast (ʔal־ʝiu̯wāˈδaʕ, אַל-יִוָּדַע), að konan hafi komið í láfann": ella va jeure als seus peus fins a la matinada. Llavors es va llevar, quan encara [feia tanta de fosca que] ningú no podia distingir el del seu costat, perquè ell pensava: «no s'ha de saber que aquesta dona ha vingut a l'era»
♦ spyrjast á: interrogar-se mútuament
◊ og þeir tóku að spyrjast á (συζητεῖν πρὸς ἑαυτοὺς) um það, hver þeirra mundi verða til þess að gjöra þetta: llavors començaren a preguntar-se els uns als altres qui podia ser el qui havia de fer això
◊ Jesús vissi, að þeir vildu spyrja (ἐρωτᾶν) hann, og sagði við þá: "Eruð þér að spyrjast á (ζητεῖν μετ’ ἀλλήλων, ζητεῖτε μετ' ἀλλήλων) um það, að ég sagði: ,Innan skamms sjáið þér mig ekki, og aftur innan skamms munuð þér sjá mig'?: Jesús conegué que volien interrogar-lo i els digué: «¿Us esteu preguntant entre vosaltres sobre això que he dit: «D'aquí a una mica no em veureu, i d'aquí a una altra mica em tornareu a veure?»
♦ spyrjast fyrir um e-ð: informar-se sobre una cosa
◊ hann sendi þá síðan til Betlehem og sagði: "Farið og spyrjist vandlega fyrir um barnið (ἐξετάζειν, πορευθέντες ἐξετάσατε ἀκριβῶς περὶ τοῦ παιδίου), og er þér finnið það látið mig vita, til þess að ég geti einnig komið og veitt því lotningu": després d'això els va enviar cap a Bet-Lèhem, dient-los: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també pugui anar-hi i testimoniar-li el meu respecte»
◊ ...þá gæt þín, að þú freistist ekki til þess að taka upp siðu þeirra, eftir að þeir eru eyddir burt frá þér, og að þú farir ekki að spyrjast fyrir um guði þeirra (ū-φɛn־tiˈδrɔʃ   -ʔlɔhēi̯-ˈhɛm, וּפֶן-תִּדְרֹשׁ לֵאלֹהֵיהֶם) og segja: "Hvernig dýrkuðu þessar þjóðir guði sína, svo að ég geti og farið eins að?": guarda't de no caure en la temptació d'adoptar llurs costums, després d'haver-les exterminades, i [guarda't] de anar a informar-te de llurs déus i de dir: «Com adoraven llurs déus aquestes nacions a fi que jo també jo pugui fer com elles?!»
◊ ˈþá skalt þú rækilega rannsaka (wə-δāraʃˈtā, וְדָרַשְׁתָּ) það, grennslast eftir (wə-ħāqarˈtā, וְחָקַרְתָּ) og spyrjast fyrir (wə-ʃāʔalˈtā, וְשָׁאַלְתָּ), og ef það reynist satt vera, að slík svívirðing hafi framin verið þín á meðal, þá skalt þú fella íbúa þeirrar borgar með sverðseggjum: investiga-ho curosament, informa-te'n i inquireix-ho i si resulta ésser cert que han comès aquesta ignomínia enmig teu, mata els habitants d'aquella ciutat a fil d'espasa
◊ ég ætla að spyrjast fyrir um þetta hjá bankanum: tinc la intenció d'informar-me'n en el banc, vull demanar informació al respecte al banc
◊ við spurðumst fyrir um líðan hennar: ens hem informat del seu estat de salut
♦ það spyrst til e-s : es tenen notícies d'algú
◊ það hefur ekki spurst til hans síðan: no s'ha tornat a sentir res d'ell d'aleshores ençà
◊ það hefur ekkert spurst til hans: no s'ha tornat a sentir res d'ell, no es tenen notícies d'ell, no se sap per on li caplleva (Mall.)
◊ það spurðist til hennar í útlöndum: s'han tingut notícies d'ella a l'estranger, s'ha sabut d'ella que és a l'estranger
það spurðist út hvernig í öllu lá: es va escampar [per fora] com anava realment tot
♦ svo spyrst e-m til: algú sent a dir, algú se n'assabenta
◊ þá mælti konungr, er þeir kvámu við eyna ok hafði spurt um þenna helli: „Svá spyrsk mér til, sem í øngan stað mynim vér þann hafa komit, at jafnmikil nauðsyn myni til at halda sem til hellis þessa er illgerðamenn hafa skipat ok heiðingjar, ok fá unnit þenna stað er svá mart óvina Guðs kristni er saman komit en mjǫk er mér torsótt sagt til þessa at halda, en þar skal þó til hætta, hvárt meira megi gipta vár ok harðfengi með Guðs styrk eða illvirkjanna umbúð“: el rei, quan hagueren arribat a l'illa i hagué demanat informació sobre aquella cova, va parlar d'aquesta manera: “m'han informat que no hem arribat a cap lloc que hi hagi hagut una necessitat tan gran d'arribar-hi com ara a aquesta cova que malfactors i pagans han ocupat i de conquerir aquest indret en el qual s'han aplegat tants d'enemics de la cristiandat de Déu, encara que també m'han dit que serà molt difícil d'aconseguir arribar-hi, tot i així, [ara i] aquí caldrà que ens arrisquem i comprovem si pot més, amb l'ajut de Déu, la nostra fortuna i el nostre abrivament o bé els preparatius [de defensa] dels malfactors” (vocabulari: #1. svá spyrsk mér til, sem : Cf. Baetke 19874, pàg. 593: spyrsk e-m svá til, sem jmd. bekommt zu hören, erfährt, daß; #2. en þar skal þó til hætta: el verb hætta vol dir arriscar-se; pel que fa al fraseologisme, cf. en Baetke 19874, pàg. 293: hætta til e-s, hætta á e-t es auf etw. ankommen lassen, es auf etw. hin wagen; á þat verðr at hætta, þar skal á hætta man soll es darauf ankommen lassen, es wird sich zeigen; per tant, t