Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

ST

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Són hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emparat.
Grans res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.
 
   
Vull morir en pèlag d'amor.
 
   
Ramon Llull, Cant d'en Ramon. 1300
 
       

st. <Abrev. de samtenging>:
conj. (conjunció)

stabbi <m. stabba, stabbar>:
(heystakkur, heykleggifenasser m, pila f de fenàs (de forma més o menys cònica, esp. la ja encetada & modernament, paca de fenàs, esp. el ja encetat)

stabíll, stabíl, stabílt <adj.>:
estable

staddur, stödd, statt <adj.>:
1. <GENsituat -ada
almáttugr Guð, er í þínu valdi skapaðir manninn eptir þinni mynd, svá sem þú ert einn Guð í þrennum skilningi ok þrír skilningar í einum guðdómi, nú hugga þú mik ok legg ráð fyrir mik ok ver mik fyrir óráðum ok vandræðum, fyrir háska ok óvinum, því þú veizt, hvers ek em þurfandi, þvíat ek veit ekki, hvar ek em kominn eða í hverju landi ek em staddr. Aldri var ek svá fyrr staddr ráðalauss ok hjálparlauss. Meðan ek var staddr á skipi með kaupmǫnnum, þá hafða ek huggun af þeira félagskap, meðan vér várum saman...: Déu totpoderós que, en el teu poder, creares l'home a imatge seva, tan cert com que ets un Déu u en tres persones i tres persones en un Déu u, dóna'm conhort ara i orienta'm i protegeix-me dels mals consells i de les dificultats, dels perills i dels enemics, perquè tu saps el que jo he de menester, i jo no sé pas on som ni fins i tot a quin país em trobo. Mai abans no m'he trobat tan totsol i desemparat. Durant la travessia en el vaixell amb els mercaders hi he tingut el conhort de llur companyia mentre vam ésser plegats...
Guð heyrði bæn Manóa, og engill Guðs kom aftur til konunnar. Var hún þá stödd úti á víðavangi (ʝāˈʃaβ, יָשַׁב : wə-ˈhīʔ   ʝōˈʃɛβɛθ   ba-ɕɕāˈδɛh, וְהִיא יוֹשֶׁבֶת בַּשָּׂדֶה) og maður hennar Manóa ekki hjá henni: Déu va eixoir la pregària d'en Manóaħ, i l'àngel de Déu tornà a la dona. Aquesta es trobava a ple camp, i en Manóaħ, el seu marit, no era amb ella
♦ að svo stöddu: de moment (provisionalment)
♦ gera e-ð statt: <LOC FIGfixar (o: acordar; o: convenir) una cosa
var þetta nú statt gert: aleshores es va acordar de fer-ho així
nú er þar til að taka að vex að eins ófriður milli þursa og Dumbs konungs. Þótti þeim hann afar grimmur viðureignar. Bundust þeir þá saman og gerðu það statt með sér að ráða hann af. Hét sá Harðverkur er fyrir þeim var. Gekk þetta fram að þeir mættu honum einn dag á steinnökkva einum. Voru þeir átján saman. Sóttu þeir að honum og börðu hann með járnstöngum en hann varðist með árum og lauk með því að Dumbur konungur féll enda hafði hann þá drepið tólf af þeim en Harðverkur var eftir og þeir sex saman. Gerðist hann þá konungur yfir þeim norður þar: ara cal esmentar que l'enemistat entre els tursos i el rei Dumbur, de la qual hem parlat adés, es va anar acreixent de cada vegada més. Els tursos van considerar que ell era massa cruel per tenir-hi un conflicte. Aleshores els tursos es varen aliar i acordaren entre si de matar-lo. El qui estava al capdavant d'ells nomia Harðverkur. Un dia es va esdevenir que els tursos van trobar el rei Dumbur a bord d'una barca de pedra. Ells eren divuit en nombre. L'atacaren i el bateren amb barres de ferro però ell es va defensar amb els rems i aquell atac va acabar amb la mort del rei Dumbur però abans de caure va matar dotze tursos. En Harðverkur i cinc més van romandre amb vida. Aleshores en Harðverkur es va coronar rei sobre ells, allà, en el nord (vocabulari: #1. að eins: Cf. Baetke 19874, pàg. 106: at eins nur, bloß, lediglich; <...> veðrit versnar at eins das Wetter verschlechtert sich immer mehr, wird laufend schlechter; #2. taka til máls: Cf. Baetke 19874, pàg. 643: taka til orðs, máls das Wort nehmen; zu erzählen beginnen; skal þar nú til taka sem frá var horfit nun ist das einzusetzen, soll die Erzählung da wieder aufgenommen werden; nú er til þess at taka, er nun ist darauf zurückzukommen; #3. ráða e-n af [lífi, dǫgum]: Cf. Baetke 19874, pàg. 483: ráða e-n af (lífi, dǫgum) jmd. das Leben berauben, umbringen, aus dem Wege räumen; )
♦ hafa e-ð statt fyrir sér: <LOC FIGhaver pres la ferma decisió sobre (o: resolt fermament) una cosa
og er Snorri sér það að Bolli hefir statt þetta fyrir sér að ekki mundi tjá að letja þá býður Snorri honum að hafa fé svo mikið sem hann vildi til ferðarinnar. Bolli játar því að hafa féið mikið "vil eg," segir hann, "engis manns miskunnarmaður vera hvorki hér né utanlendis": i quan l'Snorri va veure que en Bolli havia pres una ferma decisió de manera que no serviria de res desaconsellar-li-ho, l'Snorri li va oferir tants de diners per al viatge com volgués. En Bolli va acceptar l'oferta dient-li que volia agafar molt de cabal: “No vull pas”, li va dir, “dependre de la misericòrdia de ningú, ni aquí ni a l'estranger”
Ólafur svarar: "Þær eru flestar konur að vér munum kalla að þeim sé fullboðið þar er þú ert. Muntu og eigi hafa þetta fyrr upp kveðið en þú munt hafa statt fyrir þér hvar niður skal koma: l‘Olau li va respondre: “Crec que són la majoria de dones de les quals podem dir que et considerarien un bon partit (més lliurement: crec que no hi deu haver gairebé cap dona que no es consideri afortunada si demanes la seva mà, ... que no et consideri un bon partit). I [també crec que] si no ho deus haver anunciat abans, [és perquè] ja deus haver resolt fermament per on ha d'anar la cosa” (vocabulari: #1. fullboðið: Cf. Baetke 19874, pàg. 167: full-boðinn adj.: kona er e-m fullboðin eine Frau ist eine durchaus passende Partie für jmd.; e-m er fullboðit 1. es ist für jmd. ein völlig geziemendes Anerbieten, eine durchaus passende, ebenbürtige Partie; )
♦ lofa e-u statt og stöðugt: <LOC FIGprometre una cosa positivament
♦ hann er ekki á flæðiskeri staddur: <LOC FIGté el que li cal (per arribar lluny)
♦ vera í hættu (o: háska) staddur: trobar-se en perill
♦ vera í nauðum staddur: <LOC FIGtrobar-se en un destret (o: malpàs), passar necessitat, passar maldecaps, ballar-la magra
ég sé tjöld Kúsans í nauðum stödd (ˈtaħaθ   ˈʔāwɛn, תַּחַת אָוֶן), tjalddúkarnir (ʝərīˈʕōθ, יְרִיעוֹת) í Midíanslandi bifast til og frá: veig les tendes de Cuixan en un malpàs, tremolar envant i enrere la tela de les tendes del país de Midian
Jefta sagði við öldungana í Gíleað: "Hafið þér ekki lagt hatur á mig og rekið mig burt úr ætt minni? Hví komið þér þá nú til mín, þá er þér eruð í nauðum staddir (ka-ʔăˈʃɛr   t͡sar   lā-ˈχɛm, כַּאֲשֶׁר, צַר לָכֶם)?": en Però en Jeftè (Iiftaħ) va dir als ancians de Galaad (Guilad): «Que no sou vosaltres els qui em vau odiar i em vau foragitar de la meva família? Per què acudiu aleshores a mi ara que esteu en un destret?»
en er Þorgils kom í Vestri-byggð tók við honum sá maður er Bjálfi hét. Hann kvaðst mikla þökk kunna hans þarkomu "skal eg taka saman fé þitt því að þú ert frægur maður og muntu mér að liði verða því að eg er í nauðum staddur. Hér liggja fyrir eyjar þær er ránsmenninir eru í og ætlar höfðingi þeirra hingað og taka á burt dóttur mína. Vil eg að þú sért hér til trausts og varnar": quan en Þorgils va arribar a l'establiment de ponent, l'hi va rebre un home que nomia Bjálfi. Ell li va dir que li estava molt agraït perquè hi hagués anat “jo reuniré la paga [que et devem per la mort de l'ós polar] car ets un home cèlebre i m'ajudaràs perquè em trobo en una situació de destret. Aquí davant hi ha les illes que habiten els bandits i llur capità planeja venir aquí i endur-se'n ma filla. Vull que siguis aquí per ajudar-me i protegir-me”
Óðinn var hermaðr mikill ok mjǫk víðfǫrull ok eignaðist mǫrg ríki. Hann var svá sigrsæll, at í hverri orrostu fékk hann gagn; ok svá kom, at hans menn trúðu því, at hann ætti heimilan sigr í hverri orrostu. Þat var háttr hans, ef hann sendi menn sína til orrostu, eða aðrar sendifarar, at hann lagði áðr hendr í hǫfuð þeim, ok gaf þeim bjannak; trúðu þeir, at þá mundi þeim vel farast. Svá var ok um hans menn, hvar sem þeir váru í nauðum staddir á sjá eða landi, þá kǫlluðu þeir á nafn hans, ok þótti jafnan fá af því fró; þar þóttust þeir eiga allt traust, er hann var. Hann fór opt svá langt í brott, at hann dvaldist í ferðinni mǫrg misseri: l‘Odin fou un gran guerrer. Va viatjar per vastos territoris i va entrar en possessió de mants països. Era tan victoriós que obtenia la victòria a qualsevol batalla; i [per això] va arribar a un punt que els seus homes van creure que tenia concedida la victòria a totes les batalles. Era costum seu que, si enviava els seus homes a una batalla o a una altra missió, abans de partir els imposava les mans sobre el cap i els donava [la seva] bjannak o benedicció (de l'irlandès antic bennacht, beannacht, beandacht, bendacht ‘benedicció’. Desconec en què es diferenciava semànticament aquest mot del patrimonial blezan; fóra possible que bjannak fos una benedicció personal, amb imposició de totes dues mans damunt el cap). Ells creien que aleshores els aniria bé. També va passar amb els seus homes que, fos on fos que es trobessin en un destret, a la mar o a terra, invocaven el seu nom i consideraven que sempre n'obtenien alleujament [de llur situació i ajut, car] creien que, allà on ell fos, en tenien tot el seu socors. L'Odin sovint feia viatges tan llargs que passava molts de semestres fora de casa viatjant
♦ vera í vanda staddur: <LOC FIGtrobar-se en un malpàs
♦ vera staddur e-s staðar: trobar-se a algun lloc
þegar þeir voru staddir hjá húsi Míka (ˈhēmmāh   ʕim־ˈbēi̯θ   mīˈχāh, הֵמָּה, עִם-בֵּית מִיכָה), þekktu þeir málfæri hins unga manns, levítans, og viku þangað og sögðu við hann: "Hver hefir fært þig hingað? Hvað hefst þú hér að og hverja kosti hefir þú hér?": quan es trobaven a la vora de la casa d'en Micà, van reconèixer la veu del jove, el levita, van acostar-s'hi i li digueren: «Qui t'ha portat aquí? Què hi fas aquí? Què hi cerques aquí?»
♦ hann var staddur í e-u: es trobava a..., era a...
enn ól hún son og nefndi hann Sela. Hún var stödd í Kesíb (wə-hāˈʝāh   βi-χəˈzīβ, וְהָיָה בִכְזִיב) er hún ól hann: va tornar a tenir un fill i li va posar Xelà i es trobava a Queziv quan el va tenir
♦ hvar sem e-r er staddur: onsevulla que algú es trobi
og gáfu fólkinu þessi fyrirmæli: „Þegar þið sjáið sáttmálsörk Drottins, Guðs ykkar, og Levítaprestana sem bera hana skuluð þið fara á eftir henni hvar sem þið eruð stödd (wə-ʔatˈtɛm   tisˈʕū   mi-mməˌqōmə-ˈχɛm, וְאַתֶּם, תִּסְעוּ מִמְּקוֹמְכֶם)i varen donar al poble aquesta ordre: «Quan veureu l'Arca de l'Aliança de Jahvè, el vostre Déu, i els sacerdots levites que la porten, marxeu darrere l'arca us trobeu on us trobeu
“Koma mun til mín feigðin," segir Gunnar, "hvar sem eg er staddur ef mér verður þess auðið": i
♦ e-r er hjá staddur: algú es troba devora..., algú hi és present a... (hjárstaddur = viðstaddur)
Yngveldur móðir þeirra var hjá stödd er þeir hétu alþingisreiðinni og grét. Þorkell mælti: "Hví grætur þú móðir?": l’Yngveldur, llur mare, es trobava devora quan els seus dos fills varen prometre al Flosi que anirien a l'Alþingi i es va posar a plorar. En Þorkell li va dir: “Mumare, per què plorau?”
♦ e-r er nær staddur: algú es troba a prop..., algú és a prop... (nærstaddur)
um sumarið eftir fór Björn vestur til Englands og fékk þar góða virðing og var þar tvo vetur með Knúti hinum ríka. Þar varð sá atburður er Björn fylgdi konungi og sigldi með liði sínu fyrir sunnan sjá að fló yfir lið konungs flugdreki og lagðist að þeim og vildi hremma mann einn en Björn var nær staddur og brá skildi yfir hann en hremmdi hann næsta í gegnum skjöldinn. Síðan grípur Björn í sporðinn drekans annarri hendi en annarri hjó hann fyrir aftan vængina og gekk þar í sundur og féll drekinn niður dauður. En konungur gaf Birni mikið fé og langskip gott og því hélt hann til Danmerkur. Þá gerði hann félag við Auðunn bakskika, víkverskan mann en danskan að sumu kyni. Þá var Auðun áður útlægur ger af Noregi. Hann hafði tvö skip til félags við hann og lögðu síðan austur fyrir Svíþjóð í hernað og herjuðu um sumarið en voru um veturinn í Danmörk. Þetta var iðn þeirra í þrjá vetur: l’estiu següent, en Björn va salpar cap a ponent, cap a Anglaterra on hi fou ben rebut. Hi passà dos anys a cal rei Canut el Gran. Un dia que en Björn acompanyava el rei el qual havia salpat amb la seva host cap a migjorn, es va esdevenir que un drac volador va passar volant part damunt la host del rei i els va atacar volent agafar-los un home, però en Björn s'hi trobava al devora i va posar el seu escut damunt aquell home i el drac, en agraponar l'escut, de poc que no el travessà. Tot seguit, en Björn va agafar el drac per la cua amb una mà mentre que amb l'altra li assestava cops d'espasa a la part de darrere de les ales fins que els hi va haver tallades i el drac va caure mort a terra. El rei va donar al Björn una gran quantitat de diners i un bon langskip, una nau de guerra, amb el qual en Björn va posar rumb cap a Dinamarca. Aquí en Björn va formar societat amb l'Auðunn Bakskiki, un home de la Vík però en part amb ascendència danesa i que, abans que això passés, havia estat proscrit de Noruega. L'Auðunn va aportar dues naus a la societat amb en Björn i després tots dos es dirigiren cap a llevant, cap a Suècia amb la intenció de fer-hi incursions i durant aquell estiu varen assolar les costes sueques però passaren l'hivern a Dinamarca. Aquesta fou llur activitat durant els tres anys següents
þá lét inn ungi maðr við hann blíðliga ok mælti: "Ek er engill guðs ok einn af þeim, er varðveita Paradísar hlið. Ek var nær staddr, þá er þú strengdir heit at fara suðr í heim at leita Ódáinsakrs. Eggjaða ek þik at sigla til Miklagarðs, ok at guðs forsjá ok mínum vilja tók þú skírn, ok fyrir því tel ek þik sælan, at þú hlýddir þrifsamligum áminningum Grikkja konungs ok ráðum ok tókt innsigli af honum ok þótt þik í inni helgu Jórdan. En drottinn sendi mik til þín. Ek er varðhaldsengill þinn, ok ek hefi þér hlíft á sjó ok á landi ok við allri háskasamligri ferð ok varðveitt þik við öllum illum hlutum. En vér erum eigi menn, heldr andar byggjandi á himneskri fóstrjörðu. En sá staðr, er þú sér hér, er sem eyðimörk til at jafna við Paradisum, en skammt heðan er sá staðr, ok fellr þaðan á sú, er þú sátt. Þangat skulu engir lífs koma, ok skulu þar byggja andir réttlátra manna. En sá staðr, er þú hefir hittan, heitir jörð lifandi manna. En áðr þú komt hingat, bauð guð oss at vakta þenna stað ok sýna þér jörð lifandi manna með nokkurri mynd ok gera þér veizlu ok launa þér erfiði þitt": aleshores el jove li va parlar afablement tot dient-li: “Sóc un àngel de Déu i un dels qui guarden les portes del Paradís. Jo era a prop teu quan vares fer la promesa d'anar al sud del món en cerca de l'Ódáinsakr i vaig ésser jo el qui et va animar a singlar cap a Constantinoble i fou per la providència divina i per la meva voluntat que vas acceptar el bateig i et considero beneït perquè vas seguir les útils amonestacions i consells de l'emperador de Constantinoble i reberes d'ell el seu segell i et vas rentar dins el sant Jordà. El Senyor m'ha enviat a tu. Sóc el teu àngel de la guarda. Jo t'he protegit per mar i terra i en tot aquest perillós viatge i t'he guardat de tots els mals. Però nosaltres no som pas homes ans esperits que habitem la pàtria celestial. Nogensmenys, la terra que veus aquí és com un desert en comparació amb el Paradís que no es troba gaire lluny d'aquí i d'ell en raja el riu que has vist. Cap vivent no pot venir aquí i aquest indret l'habiten els esperits d'homes justos [que en vida no foren cristians]. I el lloc on has anat a raure es diu jǫrð lifanda manna, la terra dels vivents. I abans que hi arribessis, Déu ens va manar que vetlléssim aquest lloc i que et mostréssim la Terra dels Vivents d'alguna manera i que t'oferíssim un banquet [de benvinguda] i que et rescabaléssim dels teus treballs” (vocabulari: #1. mynd: Cf. Baetke 19874, pàg. 432: <...> 2. Art, Weise at nǫkkurri mynd; )
♦ e-r er við staddur: algú s'hi troba present, algú hi és present (sovint amb la connotació de participar en l'acció a la qual hom assisteix (viðstaddur)
þá mælti Hallgerður: "Því hafið þið heitið félagar Sigmundur og Skjöldur að drepa Þórð leysingjason fóstra Njálssona en þú hefir mér því heitið Þráinn að vera við staddur." Þeir gengu við allir að þeir höfðu þessu heitið henni: aleshores la Hallgerður els va dir: “Vosaltres dos, Sigmundur i Skjöldur, em vau prometre que matareu en Þórður fill-del-llibert, el fóstri dels fills d'en Njáll i tu, Þráinn, em vas prometre d'ésser-hi present (prendre-hi part)”. Tots ells li varen confirmar que li ho havien promès
Flosi mælti: "Setið hefir þú svo nær að þú mættir hafa hefnt þessa ef þú hefðir haft til þrek og karlmennsku. Þykir mér sem þess biðjir þú nú og margur annarra er mundir mikið fé til gefa er stundir líða að þú hefðir eigi orðið við staddur. Sé eg það gjörla þó að oss veitti það að vilja að vér dræpum Njál eða sonu hans, þá eru þeir svo mikils háttar menn og stórættaðir að þar mun svo mikið eftirmál verða að vér munum fyrir margs manns kné ganga verða og biðja oss liðs áður vér komum oss í sætt og úr þessum vanda. Megið þér og svo til ætla að þeir munu margir snauðir er áður eiga stórfé en sumir munu láta bæði féið og lífið": en Flosi li va dir: “Tu hi eres tan a prop que ho hauries pogut venjar si haguessis tingut coratge i homenia per fer-ho. Tinc per mi que ara tu, igual que molts dels altres [que sou aquí], em demanes una cosa per la qual més endavant voldràs donar molts de diners per no haver-hi participat. Una cosa tinc molt clara: si reeixim a matar en Njáll o els seus fills, aquestes persones són tan importants i de llinatge tan alt que l'eftirmál, ço és, l'acció penal per homicidi, per llur mort, serà tan acurada i general que haurem de demanar ajut de genolls a més d'un abans que no sortim reconciliats [amb la família d'en Njáll] d'aquest afer. També us heu de preparar perquè molts de nosaltres que ara tenim un gran cabal ens hi empobrim i que alguns de nosaltres hi perdrem tant la vida com el cabal”
♦ e-m er statt til e-s: algú es preocupa d'algú, algú ocupa el seu temps i la seva ment amb algú
Þorgeir mælti: "Hví er ykkur svo statt til Sigfússona eða hvað vitið þið til þeirra?": en Þorgeir els va dir: “Per què us preocupeu d'aquesta manera dels fills d'en Sigfús? Què en sabeu d'ells?” (vocabulari: #1. statt: Cf. Baetke 19874, pàg. 601: 3. statt (n.sg.): hví er ykkr svá statt til þeira warum seid ihr so eingestellt, verhaltet ihr euch so gegen sie; En Finnur Jónsson 1908, pàg. 379, comenta: 11. Hví — Sigfússona, „wrum äußrt ihr euch so über die S.“ (eigentlich: warum stellt ihr euch so zu den S.).)
♦ vera illa staddur: trobar-se en una mala situació, en un bon malpàs, en un bon destret
þá mælti einn af langskipamönnum: "Þessir menn eru illa staddir á kaupskipinu og mun þeim eigi duga er veðrið stendur þar á sem þeir liggja og skulum vér róa til þeirra": aleshores un dels homes dels langskip va dir: “la gent de la nau mercant es troben en un mal destret i [facin el que facin] no els servirà pas ja que el temporal descarrega a l'indret on són. Val més que remem cap a ells”
hljóp jǫtunninn þá í dyrnar ok lætr þær aptr sterkliga. Þykkist Egill nú illa staddr. Er hann nú svá fjórar nætr í hellinum, at hann fær engan mat, því at jǫtunninn geymir at hellinum. Þat verðr nú hans ráð, at hann drepr inn stœrsta hafrinn ok flær af honum belg ok ferr í sjálfr ok saumar at sér sem þrøngvast: l’ètun aleshores va córrer cap a les portes i les va tornar a deixar ben barrades. Llavors l'Egill va considerar que es trobava en un bon malpàs. Llavors va passar quatre dies dins la cova sense menjar gens, car l'ètun vetllava a l'entrada de la cova. Finalment va prendre la decisió de matar-li el boc més gros, llevar-li la pell, embolicar-s'hi i cosir-la [de dins estant] de tal manera que li quedés tan estreta com fos possible
♦ vera naumt staddur: <LOC FIGtrobar-se en un destret
2. (viðstaddur) present (que es troba en un lloc determinat)
♦ vera þar staddur: ésser-hi [present]
◊ ég var þar staddur: jo hi era [present]
  En islandès modern certes combinacions d'aquest adjectiu verbal amb preposicions o adverbis s'hi escriuen aglutinades, de manera que aquestes combinacions s'hi han convertit en vers compòsits: bágstaddur, fjarstaddur, nauðstaddur, nærstaddur, viðstaddur.  
     

stað:
ac. & dat. sg. de → staður “lloc, indret”

staða <f. stöðu, stöður. Gen. pl.: staðna o: staða>:
1. <GENsituació f
♦ fara yfir stöðuna: <LOC FIGsortir del malpàs (casar-se i dur una vida ordenada)
♦ hvernig er staðan í e-u?: com es troba [la situació de] ...? com és [la situació de] ....?
♦ norðlæg staða landsins: la situació septentrional del país
♦ staða hinnar katalónsku tungu: la situació del català
♦ bág staða stúlknanna: l'apurada (cast., ekki ritm./no lit. situació de les noies
♦ tæp staða fyrirtækisins: la situació precària de l'empresa
♦ staðan er alvarleg: la situació és seriosa
2. (í þjóðfélagi & lega & á íþróttaleik e. stigalista) posició f (estatus social & ubicació, col·locació & lloc ocupat en una classificació esportiva)
♦ maður í hárri stöðu: un home de posició força elevada
♦ maður í góðri stöðu: un home ben situat, un home de bona posició [social]
♦ maður í hans stöðu: un home de la seva posició
♦ bæta sína stöðu [gagnvart -eu]: millorar la seva posició [davant...]
♦ njóta sömu stöðu [eins] og...: gaudir de la mateixa posició que...
♦ staðan í hálfleik var 21:13: <LOC ESPORTel marcador marcava 21:13 en el descans, es va arribar a la fi de la primera part amb el marcador marcant 21:13
♦ þar var allt í sinni stöðu: tot estava en el seu lloc
3. (það að standa) postura dreta (acció d'estar dret a un lloc determinat)
♦ hafa miklar stöður: <LOChaver d'estar molt de temps dret -a (p.e., a causa de la feina que hom fa)
♦ taka sér stöðu við gluggann ~ hliðið: posar-se dret al costat de la finestra ~ la barrera
4. (embætti, starf) plaça f (càrrec, feina)
♦ fá veitingu fyrir stöðu: rebre un càrrec
♦ góð staða: una bona plaça
♦ taka sér stöðu: predre possessió d'un càrrec o d'una plaça, entrar en funcions

staða·fræði <f. -fræði, no comptable>:
variant de staðfræði ‘topografia’

staða·heiti <n. -heitis, -heiti>:
topònim m (örnefni)

staðal- <en compostos>:
estàndard

staðal·aðstæður <f.pl. -aðstæðna>:
<METEOcondicions f.pl estàndard [de pressió i temperatura]

staðal·baskneska <f. -basknesku, no comptable>:
basc m estàndard, euskara batua

stað·aldur <n. -aldurs, no comptable>:
perdurabilitat f
♦ að staðaldri: perdurablement, permanentment, constantment, contínuament
og ég mun gjöra við þá friðarsáttmála, það skal vera eilífur sáttmáli við þá, og ég mun láta þá búa að staðaldri (ū-nəθatˈtī-m, וּנְתַתִּים) í landinu og fjölga þeim og setja helgidóm minn meðal þeirra að eilífu: i faré amb ells una aliança de pau, i hi haurà una aliança eterna amb ells i els faré habitar perdurablement el país i els multiplicaré i posaré el meu santuari entre ells per sempre

staðal·aragónska <f. -aragónsku, no comptable>:
aragonès m estàndard

staðal·enska <f. -ensku, no comptable>:
anglès m estàndard

staðal·franska <f. -frönsku, no comptable>:
francès m estàndard

staðal·frávík <n. -frávíks, -frávík>:
desviació f estàndard (o: típica), desviació f tipus

staðal·galisíska <f. -galisísku, no comptable>:
gallec m estàndard

staðal·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>:
estereotip m

staðal·íslenska <f. -íslensku, no comptable>:
islandès m estàndard

staðal·ítalska <f. -ítölsku, no comptable>:
italià m estàndard

staðal·jafna <f. -jöfnu, -jöfnur. Gen. pl.: -jafna>:
equació f estàndard

staðal·kastilíska <f. -kastilísku, no comptable>:
castellà m estàndard

staðal·katalónska <f. -katalónsku, no comptable>:
català m estàndard

staðall <m. staðals, staðlar>:
estàndard m

staðal·mál <n. -máls, -mál>:
llengua f estàndard

staðal·oksítanska <f. -oksítönsku, no comptable>:
occità m estàndard

staðal·portúgalska <f. -portúgölsku, no comptable>:
portuguès m estàndard

staðal·skekkja <f. -skekkju, -skekkjur. Gen. pl.: -skekkna>:
error m,f estàndard
♦ staðalskekkja meðaltals: error estàndard de la mitjana

staðal·skilyrði <n.pl. -skilyrða>:
<METEOcondicions f.pl estàndard [de pressió i temperatura]

staðal·spænska <f. -spænsku, no comptable>:
espanyol m estàndard

staðal·tími <m. -tíma, no comptable>:
hora f estàndard, hora f de fus horari

staða·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
topografia f (descripció del conjunt de particularitats que presenta la superfície d'un lloc)

staðal·þýska <f. -þýsku, no comptable>:
alemany m estàndard

staða·mál <n.pl -mála>:
<HISTstaðamál m.pl, disputes f.pl pels staðir, designació de les disputes entre els capitostos laics islandesos i les autoritats eclesiàstiques durant els segles XII i XIII per la possessió i el control dels staðir, o sigui, les esglésies i els terrenys que hi pertanyien, pertanyents teòricament a l'església, però situades en terrenys de masos no eclesiàstics
♦ staðamál fyrri: els primers staðamál, primera disputa dels staðir. Fou iniciada pel bisbe d'Skálholt, Þorlátur Þórhallsson pel control dels ‘staðir’, és a dir, les esglésies i els terrenys que hi pertanyien, situades en terrenys de capitostos (höfðingjar), i, naturalment, el control dels ingressos que en derivaven, p.e., els derivats del cobrament dels delmes. El seu major oponent fou el capitost Jón Loptsson (en grafia moderna, Loftsson) del llinatge dels Oddaverjar. La disputa es va estendre entre el 1178 i el 1236. La disputa acabà amb la victòria [parcial] dels interessos dels capitostos: l'església veia confirmada la seva la propietat sobre els staðir però aquests se cedien en emfiteusi als capitostos. L'Oddaverja þáttr, contingut a la versió B de la Þorláks saga és una de les fonts històriques principals d'aquesta primera disputa pels staðir
♦ staðamál síðari (o: seinni)els segons staðamál, segona disputa dels staðir. Fou iniciada pel bisbe d'Skálholt, Árni Þorláksson, pel control de les esglésies i els terrenys que hi pertanguessin, propietat del bisbat d'Skálholt, però cedides en emfiteusi als capitostos en el marc de la primera disputa pels staðir. La segona disputa pels staðir es va estendre entre els anys del 1269 i el 1297. La disputa va acabar amb la victòria de l'església per l'acord d'Ögvaldsnes (Noruega) entre els capitostos islandesos i el bisbe Árni Þorláksson, celebrat el 1297. La situació política havia canviat enormement, ja que la disputa es va produir després de la incorporació de l'illa al regne de Noruega i per tant, de la seva major obertura a la política papal del moment sobre aquest punt i punts anàlegs. El bisbe Árni Þorláksson va començar a imposar la conversió dels staðir en beneficis eclesiàstics que mantinguessin [econòmicament] els respectius rectors llurs

staða·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
topònim m (örnefni)

staðar·atviksliður <m. -atviksliðar (o: -atviksliðs-atviksliðir>:
<GRAMcomplement m circumstancial de lloc

staðar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:
<GRAMadverbi m de lloc

staðar·ákvörðun <f. -ákvörðunar, no comptable>:
localització f, fixació f de la posició (o: situació) 

staðar·fall <n. -falls, -föll>:
1. <GRAMlocatiu m
2. <MATfunció f de posició

staðar·haldari <m. -haldara, -haldarar>:
1. (yfir kirkju- eða klausturjörðum) ecònom m [eclesiàstic] (persona responsable de terres d'església, convent o monestir)
2. (stjórnari) governador m, governadora f (responsable de territori i de certes institucions) (cf. l'alemany Statthalter)
3. <INFORMmarcador m de posició

staðar·heiti <n. -heitis, -heiti>:
topònim m (örnefni)

staðar·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (með svip stórborgar, stórbæjarlegur) que té aires de gran ciutat (similar a, caracterítisc o típic de gran ciutat)
2. (myndarlegur, reisulegur) magnífic -a (esplèndid, grandiós, imposant) (cf. l'alemany stattlich)

staðar·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
topònim m (örnefni)

staðar·net <n. -nets, -net>:
<INFORMLAN f, xarxa f local

staðar·setning <f. -setningar, -setningar>:
<GRAMproposició f adverbial de lloc, oració f circumstancial de lloc

staðar·tími <m. -tíma, no comptable>:
hora f local

staðar·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
plus m de residència (complement del sou per viure a un indret determinat)

staðar·val <n. -vals, no comptable>:
elecció f de lloc (tria de l'indret on establir una indústria, bastir un edifici etc.)

staðar·vigur <m. -vigurs, -vigrar>:
<MATvector m de posició

stað·brigði <n.pl -brigða>:
ecotip m

stað·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
[d'abast] local
♦ staðbundin deyfing: anestèsia f local

stað·deyfa <-deyfi ~ -deyfum | -deyfði ~ -deyfðum | -deyfte-n>:
anestesiar localment algú, posar anestèsia local a algú

staðdeyfi·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
[fàrmac] anestèsic m local

stað·deyfing <f. -deyfingar, no comptable>:
anestèsia f local

staðfast·lega <adv.>:
amb fermesa
♦ hafa staðfastlega grun um að <+ subj.>tenir la ferma sospita que <+ ind.>
♦ neita e-u staðfastlega: negar rotundament (o: categòricament) una cosa

staðfast·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem er/virðist vera staðfastur & örugglegur) sòlid -a (que és/sembla ésser ferm i/o segur)
lát þér ok i hug koma til góðrar vánar þeirra meðferðir, er jafnan féngu sœmdir fyrir staðfastligt réttlæti ok litillæti (Espill, cap. 41, pàg. 96): fes de tenir presents en la teva ment, perquè et serveixin de bona esperança, les vivències dels qui sempre han rebut honors per llur sòlida equitat (o: honorabilitat?) i llur humilitat
þá mælti Jón af Randabergi: “ þetta skyldi oss góðs furða, er jarl heitr oss, at vér þurfim ekki at varaz Birkibeina. En mæla þat sumir menn, herra, at þér gefið meira gaum at gera yðr mjǫk drukkna af miði eða víni, en gera staðfastlig ráð fyrir liði yðru”: aleshores en Jón de Randaberg va dir: “Que el iarl ens prometi que no hem de témer res dels Cames-de-beç ens hauria d'ésser una predicció d'un bon esdeveniment, però [la veritat és que] n'hi ha alguns que diuen, senyor, que parau més esment a embriagar-vos més de med o de vi que no pas de fer sòlids plans per a les vostres tropes” (la trad. alemanya (1965, p.35) d'en Felix Niedner fa: : “Da sagte Jon von Ranneberg: „Möchte es so gut stehen, wie der Jarl uns verheißt, daß wir uns vor den Birkebeinern nicht in acht zu nehmen brauchen, aber viele sagen, Herr, Ihr wäret mehr bedacht darauf, Euch in Met oder Wein zu übernehmen als Euren Leuten einen Rat zu geben, der einige Gewähr hat”)
♦ staðfastlegur grunur: una ferma sospita
♦ hafa staðfastlegan grun um að <+ subj.>tenir la ferma sospita que <+ ind.>
2. (stöðuglyndur) perseverant (constant)
konungr mælti: "Skjótt kenndum vér hann at frásögn manna, ok er slíkt afburðarmaðr ok mun vera vitr maðr ok þolinn, ok sýndist maðrinn staðfastligr, ok munda ek ætla, at væri óbráðreiðr ok þrár á þat, sem hann færi fram, ok svá skulu vér við búast sem þessi maðr muni vitja optar á várn fund Svíanna. Skulu vér leita at smiðum ok láta virki gera um allan stað várn, harðla styrkt ok rammgert, ok búa síðan með þeiri vélfimi, at eigi megi sœkja, hvárki með eldi né járni, því at ek hygg, at þessi konungr hyggi á hendr oss": el rei va dir “Nós l'havem reconegut ràpidament a partir del que en conta la gent, i és un home de grans proeses i deu ésser savi i pacient i sembla ésser [també] un home perseverant i [pel que en conten] hauria de creure que és un home que triga a aïrar-se i que és pertinaç en el que emprèn, així que [crec que] hem d'estar preparats que aquest home no ens visiti espesses vegades a nosaltres, suecs. Hem d'anar a cercar artesans i manar-los que facin una fortificació tot al voltant de la nostra ciutadella, molt forta i sòlida, i tot seguit fornirem la fortificació d'artilugis de guerra tals que hom no la podrà pas atacar ni amb foc ni amb ferro, car sóc del parer que aquest rei pensa venir contra nosaltres”

stað·fastur, -föst, -fast <adj.. Possible préstec antic de l'anglosaxó: cf. l'anglès antic stedefæst i l'anglès modern steadfast>:
1. (bygging) [absolutament] ferm -a, sòlid -a (molt estable, edifici)
◊ af speki er hús reist og af skynsemi verður það staðfast (ʝiθkōˈnān, יִתְכּוֹנָן)cal saviesa per a construir una casa i prudència per a consolidar-la
2. (stöðugur, óhvikull, einbeittur) [absolutament] ferm -a (estable en determinació, voluntat, coratge etc. & en les seves decisions, resolucions , propòsits etc.)
þat vatn er þar enn í því landi, er þeir kalla á sína tungu Loycha; en í því vatni er hólmi einn lítill, svá sem flotahólmi sé, þvíat hann flýtr umhverfis vatnit innan, ok kemr hann hér ok hvar at landi, stundum svá nær at maðr má stíga á hólmann, ok verðr þat optast á dróttinsdǫgum. En sú er náttúru at hólma þessum, ef sá maðr stígr í þann hólma, er sjúkr er, hvatki sótt sem hann hefir, ok neytir hann þeirra grasa, er þar vaxa, þá verðr hann þegar heill; þat fylgir ok þeirri náttúru, at aldri kemsk fleiri senn í en einn, þóat margir vili, þvíat sá hólmi flýtr þegar frá landi, er einn maðr er í. Sjá náttúra er ok með þessum hólma, at hann flýtr sjau vetr staðfast í þessu vatni; en þegar er sjau vetr eru liðnir, þá flýtr hann til lands i einhverjum stað, ok grœr þar við annat land, svá sem hann hefði jafnan þar við verit. En meðan sá tími er, þá heyrisk mǫnnum sem dynr komi líkr reiðiþrumu, en eptir liðna þrumu, þá sjá menn slíkan hólma í vatninu sem áðr, með sama vexti ok með samri [p.23] náttúru; ok ferr svá hverja sjau vetr eptir aðra, at æ sem annarr grœr, við meginland, þá kemr annarr hólmi í, ok veit þó engi hvaðan kemr (Espill, cap. 10, p. 22-23): hi ha una altre llac en aquesta terra que ells, en llur llengua, anomenen Loycha (Loch Icha, Loch Ica?); en aquest llac hi ha una petita illa que és com si fos una illa flotant car es va movent d'un lloc a l'altre dins el llac i ça i lla s'apropa a la riba, i de vegades hi arriba tan aprop que un home pot pujar a l'illot i això se sol esdevenir la majoria de vegades en diumenge. I aquest illot té la virtut que l'home que estigui malalt i hi puja, sigui quina sigui la malaltia que tingui, i menja de les herbes que hi creixen, a l'instant torna a estar sa. La segona virtut que té és que mai no hi pot pujar alhora més d'una persona, per més que siguin molts els qui ho vulguin car aquest illot s'allunya de la riba tan bon punt hi puja una persona. També té la virtut que es mou constantment en aquest llac per espai de set anys i quan han passat els set anys, es mou cap a la riba, a qualsevol indret, i es fon amb la resta de la terra com si sempre hi hagués estat aferrada. I quan passa això, la gent senten com si sortís un brogit semblant a un tro i quan ha passat aquest tro, la gent veu en el llac un [nou] illot com el qui hi havia abans, de les mateixes mides i idèntica virtut; i així es va esdevenint cada set anys que sempre que una illa s'ajunta a la terra ferma, en lloc seu en surt una altra i ningú no sap d'on surt
◊ ó, að breytni mín mætti vera staðföst (ʔaħăˈlai̯   ʝikˈkɔnū   δərāˈχāi̯, אַחֲלַי, יִכֹּנוּ דְרָכָי) svo að ég varðveiti lög þín: oh, que el meu comportament sigui ferm a fi que observi la teva llei
◊ þegar leið að ævilokum Davíðs brýndi hann Salómon, son sinn, og sagði: „Ég geng nú veg allrar veraldar. Vertu því staðfastur  (wə-ħāzaqˈtā, וְחָזַקְתָּ) og sýndu karlmennsku: quan la vida d'en David s'acostava a la fi, encoratjà [així] el seu fill en Salomó: «adés faré el camí de tothom. Sigues ferm i mostra homenia
◊ ef reiði drottnarans kviknar gegn þér, vertu þá staðfastur (məqōmə-ˈχā   ʔal־tanˈnaħ, מְקוֹמְךָ אַל-תַּנַּח) því að stilling afstýrir miklum glappaskotum: si la ira del governant s'encén contra tu, sigues ferm [en la teva temprança], car la calma evita cometre greus errades
◊ von vor um yður er staðföst (βέβαιος -εβαία -έβαιον, βεβαία)l'esperança que tenim respecte a vosaltres és ferma (óhagganlegur)
3. (fastheldinn, þrautgóður, þolgóður, stöðuglyndur) perseverant (fermament constant en una cosa, fidel en el destret etc.)
◊ þess vegna, mínir elskuðu bræður, verið staðfastir (ἑδραῖος -αία -αῖον, ἑδραῖοι), óbifanlegir, síauðugir (περισσεύειν: περισσεῦων περισσεύουσα περισσεῦον, περισσεύοντες) í verki Drottins. Þér vitið að erfiði yðar er ekki árangurslaust í Drottni: per això, cars germans meus, siau ferms, incommovibles, sempre abundants en l'obra del Senyor. Vosaltres sabeu que la vostra feina no serà pas infructuosa en el Senyor
♦ vera staðfastur í e-u: ésser perseverant en una cosa
◊ þá sagði kona hans við hann: „Ertu enn staðfastur (ʕɔδə-ˈχā   maħăˈzīq   bə-ˌθummāˈθɛ-χā, עֹדְךָ מַחֲזִיק בְּתֻמָּתֶךָ) í ráðvendni þinni? Formæltu Guði og farðu að deyja“: aleshores la seva dona li va dir: «Encara perseveres en la teva integritat? Maleeix Déu i mor!»

stað·festa <f. -festu, no comptable>:
1. <GENconstància f
♦ staðfesta í mótlæti: constància (o: perseverança) en l'adversitat
◊ þeim eilíft líf sem leita vegsemdar, heiðurs og ódauðleika með staðfestu sinni  (ἡ ὑπομονή -ῆς, καθ' ὑπομονὴν ἔργου ἀγαθοῦ) í góðri breytni: [reservant] la vida eterna als qui cerquen l'honor, la glòria i la immortalitat amb llur perseverança en una bona conducta
2. (einbeitnifermesa f (determinació, resolució)
◊ grunda fyrirmæli Drottins, íhuga stöðugt boðorð hans. Hann mun veita hjarta þínu staðfestu (στηρίζειν, αὐτὸς στηριεῖ τὴν καρδίαν σου) og gefa þér þá speki sem þú þráir: medita sobre els preceptes del Senyor, reflexiona constantment sobre els seus manaments: ell mateix concedirà fermesa al teu cor i et donarà la saviesa que tu desitges
◊ fyrst þið vitið þetta fyrir fram, þið elskuðu, þá hafið gát á ykkur að þið látið eigi dragast með af villu þverbrotinna manna (ἄθεσμος -ον, τῇ τῶν ἀθέσμων πλάνῃ) og fallið frá staðfestu ykkar (ὁ στηριγμός -οῦ, ἐκπέσητε τοῦ ἰδίου στηριγμοῦ)vosaltres, estimats, ja que ho sabeu per endavant, vigileu de no deixar-vos arrossegar per l'esgarriament dels homes recalcitrants, i no perdeu la vostra fermesa
3. (staðfestingconfirmació f (ratificació)
◊ hún sagði: „Konungur nefni nafn Drottins, Guðs síns, því til staðfestu (—: mē-harˈβīθ   gɔˈʔēl   ha-dˈdām   lə-ʃaˈħēθ, מֵהַרְבִית גֹּאֵ֤ל הַדָּם֙ לְשַׁחֵ֔ת) að blóðhefnandinn vinni ekki enn verra níðingsverk og grandi syni mínum.“ Hann svaraði: „Svo sannarlega sem Drottinn lifir skal ekki nokkurt hár á höfði sonar þíns skert“: ella li va dir: "Que el rei anomeni el nom de Jahvè, el seu Déu, com a ratificació que el venjador de la víctima no cometrà una infàmia encara pitjor i respectarà la vida de mon fill". Ell li va respondre: "Tan ver com que Jahvè viu, no tallaran ni un cabell del cap de ton fill"
♦ e-ð <= Ac.> vantar alla staðfestu: no hi ha res que confirmi [la veracitat d']una cosa
4. (dvöl & bústaður, dvalarstaðurestatge m [fix] (residència fixa)
◊ hinn rangláti girnist illan feng en hinn réttláti á sér trygga staðfestu  (—: wə-ˈʃɔrɛʃ   t͡saddīˈqīm   ʝitˈtēn, וְשֹׁרֶשׁ צַדִּיקִים יִתֵּן)l'injust cobeja un mal guany, però el just té una residència segura

stað·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -feste-ð>:
1. <GENconfirmar una cosa
◊ kort sem staðfestu frásagnirnar: mapes que confirmaven [la veracitat d]els relats [històrics]
◊ skrifstofa utanríkismála staðfesti a <+ ind.>l'Oficina del Ministeri d'Afers Estrangers ha confirmat que <+ ind.>
◊ hvernig fáum við þá komist undan ef við vanmetum slíkt hjálpræði? Drottinn flutti það fyrst og þau sem heyrðu það staðfestu (βεβαιοῦν, εἰς ἡμᾶς ἐβεβαιώθη) það fyrir okkur: com ho farem d'escapar-nos-en, si menystenim aquesta salvació? El Senyor la va proclamar primer, i els qui la varen sentir la'ns han confirmada
◊ vér staðfestum (ἱστάναι, ἑστάκαμεν) hér með yfirráð Gyðinga á landsvæði Júdeu og héruðunum þremur, Aferema, Lyddu og Ramataím, sem hafa verið lögð undir Júdeu frá Samaríu ásamt öllu sem þeim fylgir. Öllum sem færa fórnir í Jerúsalem skal gefinn eftir skattur af korni og ávöxtum sem konungur gerði áður kröfu til árlega: per la present confirmem el domini dels jueus sobre el territori de la Judea i les tres regions d'Efraïm, Lod i Ramataim, que s'anexionaren de la Samaria a la Judea, amb tots el que les acompanya. A tots els qui fan sacrificis a Jerusalem, hom els donarà [en compensació] un tribut a més a més del gra i els fruits que el rei exigia anteriorment anualment
♦ staðfesta e-ð með eiði: segellar una cosa amb un jurament, jurar una cosa
♦ staðfesta e-ð með handsali ~ handtaki: segellar una cosa amb una encaixada de mans
◊ þeir staðfestu með handsali (wa-i̯ʝittəˈnū   ʝāˈδā-m, וַיִּתְּנוּ יָדָם) að reka frá sér konur sínar og að fórna hrúti í sektarfórn vegna sektar sinnar: ells van segellar amb una encaixada de mans que foragitarien llurs dones i que sacrificarien un moltó en sacrifici expiatori per llur falta
♦ staðfesta fréttir: confirmar unes notícies
♦ staðfesta grun yfirvalda um e-ð: confirmar les sospites de les autoritats sobre una cosa
♦ staðfesta móttöku: acusar recepció, acusar rebut (cast., ekki ritm./no lit.
♦ staðfesta orð e-s: corroborar les paraules d'algú
♦ staðfesta pöntun: confirmar una comanda
♦ staðfesta ráð: prendre una ferma determinació, prendre una ferma decisió (resoldre fermament) (Cf. Baetke 19874, pàg. 479: staðfesta ráð einen festen Beschluß fassen)
♦ staðfesta ráð sitt: <LOC FIGestablir-se i casar-se (casar-se i dur una vida ordenada) (Cf. Baetke 19874, pàg. 480: staðfesta ráð sitt eine (eigene) Wirtschaft, ein Haushalt gründen)
◊ Þrándur kvað hann þar mundu þykja röskvan mann sem hann væri "er þér sá til að staðfesta ráð þitt og kvænast. Skal eg og leggja orð mín til og liðsinni ef eg veit hvar þú hefir hug á": en Þrándur li va dir que, allà on fos, el [=l'Önundur] tindrien per un home valent “fóra bo per tu que t'establissis i et casessis. Jo t'ajudaré de paraula i obra si sé en qui poses els teus pensaments [perquè t'hi puguis casar]”
2. (gera e-ð fast, styrkjaafermar una cosa (refermar, consolidar)
3. (fullgildaratificar una cosa (donar a quelcom plena i definitiva validesa)
♦ staðfesta lög: ratificar una llei
♦ staðfesta samkomulag ~ samning: ratificar un tractat
♦ staðfesta fullan rétt e-s til að <+ inf.>ratificar el ple dret d'algú a <+ inf.>
4. (vottacertificar una cosa (donar fe de quelcom, atestat oficialment la veracitat)
5. (ljósritcompulsar una cosa (fotocòpia)
6. (önnur skjöl, af skjalaritaraautenticar una cosa (document, esp. per part de notari)

stað·festast <-festist ~ -festumst | -festist ~ -festumst | -fest>:
1. <GENconfirmar-se, veure's confirmat -ada
◊ þetta staðfestist líka af ýmsu öðru: això també es veu confirmat a partir de diferents punts més
2. (fullgildast, löghelgastratificar-se (sancionar-se)
3. (vera ákveðinn, áskiliðdecidir-se (resoldre's, estipular-se)
◊ þetta staðfestist með þeim feðgum. Halda þeir nú til njósnum nær Búi gengur heim hjá: pare i fill resolgueren de fer-ho així. Llavors varen posar-se a l'aguait per si en Búi passava per allà tornant cap a casa
◊ Sigurðr mælti: þá skulu vit gefa honum skipit annat. Þetta staðfestist með þeim; fara þeir nú á land upp ok finna Odd, ok bjóða honum at fara með sér. Oddr kveðst nú eigi fara vilja: en Sigurðr li va dir: “aleshores li donarem l'altra nau”. En Guðmundr i en Sigurðr acordaren entre si de fer-ho així. Llavors, varen endinsar-se terra amunt i trobaren l'Oddr i li oferiren d'anar amb ells. L'Oddr els va dir llavors que no ho hi volia anar
◊ nú er þar til máls að taka er fyrr var frá horfið er þeir Erlingur og Skjálgur sonur hans gerðu ráð sín um þetta vandkvæði og staðfestist það með áeggjan Skjálgs og annarra sona hans að þeir safna liði og skera upp herörara cal reprendre el fil de la narració que hem abandonat abans quan l'Erlingur i son fill l'Skjálgur van tenir col·lotge entre ells sobre aquesta dificultat i, a instància de l'Skjálgur i dels altres fills d'ell, resolgueren de fer aplec de tropes i ‘entallar la fletxa de la guerra’
◊ en er þeir knjáðu þetta mál milli sín þá staðfestist það helst með þeim að þeir sjálfir skyldu eigi fara en hver þeirra skyldi gera mann af hendi sinni, þann er þeim þætti best til fallinn, og skildust á því þingi við svo búið og urðu engar utanferðir á því sumri: i quan varen haver discutit a fons aquesta qüestió entre ells, varen resoldre entre si sobretot que no farien ells mateixos aquell viatge [a Noruega] i que cadascun d'ells hi designaria un home, el que li semblés que s'hi adigués millor[, que fes el viatge en nom i representació d'ells], i, havent-ho fet, es van acomiadar deixant aquell þing i aquell estiu no es feren viatges a Noruega
◊ Þá tók konungur til máls og segir svo: "Sú ráðagerð staðfestist í skapi mér að eg ætla í vor að bjóða út leiðangri af landi öllu, bæði að liði og að skipum, og fara síðan með her þann allan er eg má til fá í mót Knúti hinum ríka því að eg veit um tilkall það, er hann hefir upp hafið til ríkis í hendur mér, að hann mun eigi ætla að hafa það fyrir hégómamál. Nú er þér það að segja Finnur Árnason að eg vil að þú farir sendiferð mína norður á Hálogaland og hafið þar útboð, bjóðið út almenningi að liði og að skipum og stefnið því liði til móts við mig til Agðaness": aleshors el rei va prendre la paraula tot dient: “He madurat el pla que aquesta primavera faré una lleva per tot el regne, tant de tropes com de vaixells, per marxar tot seguit amb tot l'exèrcit que hagi pogut reunir contra en Canut el poderós per tal com sé, pel que fa a la reclamació que ha fet del regne contra meu, que no es conformarà deixant que les seves siguin només paraules vanes. Ara, Finnur Arnason, se t'ha de dir que vull que vagis al nord, al Hálolagand, en nom i representació meves i hi feu una lleva: feu-hi una lleva general tant de tropes com de vaixells i dirigiu-vos [després] amb aquest exèrcit a Agðanes al meu encontre” (vocabulari: #1. almenningur: Cf. Baetke 19874, pàg. 14: bjóða, stefna út ǫllum almening(i) at liði ok skipum das gesamte Kriegsvolk (mit den Schiffen) aufbieten; #2. Cf. Baetke 19874, pàg. 594: staðfestisk þat í skapi hans er faßte den Entschluß; )
4. (verða fasturafermar-se (esdevenir ferm, refermar-se, consolidar-se)
◊ að fremja ranglæti er konungum andstyggð, því að hásætið staðfestist (ʝikˈkōn, יִכּוֹן) fyrir réttlæti: obrar la injustícia és una abominació per als reis, perquè el tron s'aferma a través de la justícia
◊ séu hinir óguðlegu teknir burt frá augliti konungsins, þá mun hásæti hans staðfestast  (wə-ʝikˈkōn, וְיִכּוֹן) fyrir réttlæti: si els impius es lleven de davant el rei, el seu tron s'afermarà amb la justícia
◊ og sjá, nú veit ég, að þú munt konungur verða og að konungdómur Ísraels mun staðfestast  (wə-ˈqāmāh, וְקָמָה) í þinni hendi: i mira, ara sé que seràs rei i que el regne d'Israel s'afermarà a les teves mans
5. (setjast einhvers staðar að, ílendastestablir-se (fixar la seva residència)
♦ staðfestast í sveit[inni]: establir-se al camp
6. <RELIG EV.-LUT.confirmar-se, ésser confirmat -ada

stað·festi <f. -festar, no comptable>:
constància f, fermesa f, perseverança f

stað·festing <f. -festingar, -festingar>:
1. <GENconfirmació f
♦ staðfesting á e-u: confirmació d'una cosa
♦ staðfesting á flugbókuninni: confirmació de la reserva de vol
♦ staðfesting á pöntuninni: confirmació de la comanda
♦ fá staðfestingu á e-u: rebre la confirmació d'una cosa
♦ þessu til staðfestingar: per a confirmar-ho, en suport d'això
2. (viðurkenningreconeixement m (reconeixença, valoració)
♦ leita eftir staðfestingu á dugnaði sínum: cercar el reconeixement de la seva vàlua
3. (fullgildingratificació f (sancionament, validació definitiva)
4. (sönnung og samþykkivist-i-plau m (beneplàcit, verificació o comprovació i conformitat)
♦ með staðfestingu yfirvalda: amb el vist-i-plau de les autoritats

staðfestingar·boð <n. -boðs, -boð>:
<INFORMATmissatge m de confirmació

staðfestingar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
pagament m a compte, dipòsit f (part del preu d'un producte que es paga quan hom en fa la reserva)

staðfestingar·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
<INFORMATquadre m de diàleg de confirmació, quadre m de diàleg modal

staðfestu·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (sem skortur staðfestu, óstöðugur & hikandi, hverflyndurinconstant (inestable o no ferm o no perseverant en una cosa)
◊ það gerir hann líka í öllum bréfum sínum þegar hann talar um þetta. En í þeim er sumt þungskilið er fáfróðir og staðfestulausir (ἀστήρικτος -ήρικτον, ἀστήρικτοι) menn rangtúlka, eins og aðrar ritningar, sjálfum sér til tortímingar: també ho fa a totes les seves cartes quan parla d'aquestes coses. Però en elles hi ha punts difícils de comprendre que els ignorants i els vacil·lants en la fe malinterpreten, com fan també amb les altres Escriptures, per a llur pròpia ruïna
◊ "Það veit eg ekki," svaraði Miggs með sinni venjulegu staðfestulausu óframfærni: "no ho sé pas", li va respondre en Miggs amb el seu habitual apocament vacil·lant
2. (yfirborðslegurno sòlid -a (no profund, superficial)
♦ staðfestulaust hugboð: un pressentiment infundat
3. (heimilislaussense llar pròpia (sense domicili o residència fixa. En els textos medievals el mot indica que el personatge ha deixat de tenir mas propi)
◊ nú er Loftur var staðfestulaus, þá fór hann norður í Dýrafjörð á Mýrar. Þar bjó sá maður er Mögur hét, þingmaður Hrafns, og átti Hrafn mála á landinu. Loftur keypti svo landið að hann spurði Hrafn ekki að og fór þangað búi sínu. Víga-Haukur ræðst á Mýrar með Lofti (SS I, cap. 173, pàg. 231): llavors en Loftur es trobà sense mas i se n'anà al nord, a les Mýrar del fiord de Dýrafjörður. Allà hi vivia un home que nomia Mögur. Aquest Mögur era un þingmaður d'en Hrafn. En Hrafn tenia dret de preempció sobre les terres d'en Mögur. En Loftur va comprar les terres al Mögur de tal manera que no va preguntar en Hrafn [si aquest les volia comprar o si hi estava d'acord que ell les comprés] i hi va traslladar la seva hisenda. En Víga-Haukur es va ajuntar a les Mýrar a la gent d'en Loftur
◊ nú eftir þenna atburð hafði Þórður staðfestu í Vatnsfirði og mannaforráð. Þorvaldur var þá staðfestulaus nokkura vetur. Sveinn var færður til lækningar þeim manni er Þorbjörn hét, og varð ei græddur fyrr en Hrafn græddi hann. Síðan fór Sveinn í brott af landi og gerði bú á Hálogalandi og kom ei síðan til Íslands (SS II. Hrafns saga hin sérstaka, cap. 8, p. 897): llavors, després d'aquest fet, en Þórður va prendre possessió del mas del fiord de Vatnsfjördur i s'hi va convertir en el höfðingi. En Þorvaldur llavors va estar sense llar uns quants anys [vivint tot aquest temps a ca'n Hrafn]. L'Sveinn fou portat a ca un home que nomia Þorbjörn perquè li curés les ferides, però l'Sveinn no es va guarir fins que les hi va curar en Hrafn. Després, l'Sveinn se'n va anar del país i es va establir al Hálogaland i ja no va tornar a Islàndia
◊ á þeim sömu misserum kvongaðist Helgi og fékk Oddlaugar systur Bersa og tókust þar brátt góðar samfarar og miklar ástir. Þá var Helgi staðfestulaus og var engi þá fús að rísa upp af sínu landi fyrir Helga: aquell mateix any, en Helgi es va casar i ho va fer amb l'Oddlaug, la germana d'en Bersi i aviat els esposos mantingueren una bona relació i es tingueren gran estima. En aquell temps en Helgi no tenia residència fixa i no hi havia ningú que estigués disposat a abandonar les seves terres p'en Helgi

staðfestu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
inconstància f, inestabilitat f
♦ sýna staðfestuleysi: demostrar una manca de fermesa, no mostrar-se ferm -a

staðfestu·maður <m. -manns, -menn>:
persona f de [sòlids] principis

stað·festur, -fest, -fest <adj.>:
1. <GENconfirmat -ada
2. (styrktur, gerður fasturafermat -ada (refermat, consolidat)
◊ vitnisburðurinn um Krist er líka staðfestur orðinn (βεβαιοῦν, καθὼς τὸ μαρτύριον τοῦ Χριστοῦ ἐβεβαιώθη ἐν ὑμῖν) á meðal ykkar: el testimoniatge sobre el Crist també s'ha consolidat entre vosaltres
3. (vottaðcertificat -ada (acreditat de manera oficial)
♦ staðfest samvist: unió estable, convivència consolidada (o: estable i ininterrompuda) (com a parella homosexual de fet, registrada davant l'estat i confirmada com a tal per l'estat)
4. (ljósritcompulsat -ada (fotocòpia)
5. (afrit, undirskriftautenticat (o: autentificat) -ada  (còpia, signatura)
♦ staðfest áritun: signatura autentificada

stað·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
que està familiaritzat -ada amb la contrada
♦ staðfróður heimamaður: un habitant de l'indret bon coneixedor de la zona

stað·fræði <f. -fræði, no comptable>:
topografia f (ciència)

staðfræði·kort <n. -korts, -kort>:
mapa topogràfic

staðfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
topogràfic -a

stað·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
topògraf m, topògrafa f

stað·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
<BIOLocell sedentari, ocell resident, ocell no migrador

stað·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
adaptar una cosa, fer l'adaptació d'una cosa
Faðir vor - Trúarjátningin - fermingarhefti. Gunnar Kristjánsson þýddi og staðfærði: El parenostre, el credo, el quadern de confirmació [evangèlico-luterana]. Traduïts i adaptats pen Gunnar Kristjánsson

stað·gengill <m. -gengils, -genglar>:
1. (varamaður & afleysingamaðursubstitut m, substituta f  (persona que en representa o substitueix una altra provisionalment -p.e., en cas de malaltia- o definitivament)
♦ staðgengill kennara: professor m que fa substitucions, professora f que fa substitucions, professor substitut, professora substituta
♦ staðgengill læknis: metge m que fa substitucions, metgessa f que fa substitucions, metge substitut, metgessa substituta
2. (fulltrúirepresentant m & f  (persona que en representa amb poders una altra)
♦ staðgengill Krists: <RELIG CATOLel vicari del Crist
◊ “Staðgengillinn” eftir Rolf Hochhuth: “El vicari” d'en Rolf Hochhuth
♦ staðgengill ráðuneytisstjóra: sots-secretari m d'estat permanent, sots-secretària f d'estat permanent
3. <GRAMproforma f
4. <INFORMproxy m

staðgengils·brúðkaup <n. -brúðkaups, -brúðkaup>:
casament m per poders

staðgengils·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<INFORMimatge f de marcador de posició, marcador m de posició d'imatge

staðgengils·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
<INFORMservidor m proxy

stað·góður, -góð, -gott <adj.>:
1. (sem þolir mikla sveigju) de bon tremp (que es troba en un punt ideal de duresa i elasticitat)
♦ staðgott sverð: una espasa de bon tremp
◊ konungur segir: "Þá er gott, og verðum vér að reyna, hversu staðgott væri," og skaut oddinum í öndugissúlu og lagðist lítt sverðið, og síðan reisti hann það í glugg einum. Smiðurinn kvað það ofraun sverðinu og lét það til höggs búið, en eigi til reistingar: el rei els va dir: “aleshores és que és bona i haurem de provar fins on és bo el seu tremp” i [havent dit això] va pegar una estocada a la columna de l'öndvegi, el sitial d'honor, i l'espasa va quedar una mica vinclada, i tot seguit la va tornar a redreçar a una finestra. El seu ferrer va dir que a aquella espasa li mancava elasticitat i que estava ben feta per a colpir-hi però no pas prou com per a vinclar-se i tornar-se a redreçar [per ella mateixa]
2. (næringarríkur) substanciós -osa (molt alimentós, que nodreix i dóna vigoria)
♦ staðgóður matur: un aliment substanciós
3. (haldgóður) sòlid -a (establert sobre unes bases segures i serioses)
♦ staðgóð þekking: sòlid coneixement
♦ búa yfir staðgóðri þekkingu á e-u: estar en possessió de [un] sòlid[s] coneixement[s] en..., disposar de sòlids coneixements en...
♦ hafa staðgóða þekkingu á e-u: posseir [un] sòlid[s] coneixement[s] en...
♦ sýna fram á staðgóða þekkingu á e-u: demostrar tenir [un] sòlid[s] coneixement[s] en...
♦ öðlast staðgóða þekkingu á e-u: obtenir [un] sòlid[s] coneixement[s] en...

stað·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:
pagat -ada al comptat
♦ staðgreitt: al comptat, en metàl·lic

stað·greiða <-greiði ~ -greiðum | -greiddi ~ -greiddum | -greitte-ð>:
pagar una cosa al comptat (o: en metàl·lic)

stað·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
pagament m al comptat (o: en metàl·lic)
♦ aðeins gegn staðgreiðslu: només al comptat
♦ staðgreiðsla af e-u: pagament en metàl·lic d'una cosa
♦ staðgreiðsla skatta: retenció f [fiscal] en la font, retenció IRPF
♦ útreikningur staðgreiðslu [skatta]: càlcul de la retenció IRPF

staðgreiðslu·afsláttur <m. -afsláttar, no comptable>:
descompte m per pagament al comptat

staðgreiðslu·skattur <m. -skatts, -skattar>:
<FISCretenció f a compte, retenció f fiscal en origen

staðgreiðslu·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
<FISCsubjecte -a (o: sotmès -esa) a retenció fiscal en origen, subjecte -a (o: sotmès -esa) a retenció a compte

staðgreiðslu·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m de venda al comptat

stað·gæði <n.pl -gæða>:
solidesa f
♦ hafa [ekki] staðgæði til þess að <+ inf.>[no] tenir la fermesa per a <+ inf.>
♦ staðgæði lundarinnar: fermesa de[l] caràcter
♦ þrek og staðgæði: força i tremp

staðgöngu·maður <m. -manns, -menn>:
representant m & f (staðgengill)

staðgöngu·móðir <f. -móður, -mæður>:
mare f de lloguer

staðgöngu·mæðrun <f. -mæðrunar, -mæðranir>:
gestació f per altri, gestació f de lloguer

stað·hæfa <-hæfi ~ -hæfum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæfte-ð>:
afirmar (o: assegurar) una cosa
◊ hvernig má þá álíta eða staðhæfa (νομιστέος -έα -έον, πῶς οὖν ἐκδεκτέον ἢ νομιστέον ὅτι εἰσὶν θεοί;) að þetta séu guðir? Ekki geta þessir gylltu og silfruðu tréguðir heldur varið sig fyrir þjófum og ræningjum: com poden pensar o assegurar que això són déus? Aquests déus de fusta argentats o daurats ni tan sols poden protegir-se de lladres o de bandits

stað·hæfing <f. -hæfingar, -hæfingar>:
afirmació f, asserció f, asseveració f

stað·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
constatatiu -iva, assertiu -iva, asseveratiu -iva
♦ staðhæfar málgjörðir: actes m.pl de parla assertius

stað·hættir <m.pl -hátta>:
condicions geogràfiques (conjunt de fets i circumstàncies rellevants sobre un lloc específic: indret, ciutat, contrada, país etc.)

stað·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:
fet m

staðið:
supí de → standa “estar[-se] dret -a”
♦ fá staðið gegn e-u ~ e-m: <LOC FIG[poder] resistir-se a una cosa ~ a algú (o: [poder] resistir una cosa ~ algú)
◊ þrír eru þeir, sem tigulegir eru á velli (ʃəlɔˈʃāh   hēmˈmāh   mēi̯ˈtˤīβēi̯   ˈt͡sāʕaδ, שְׁלֹשָׁה הֵמָּה, מֵיטִיבֵי צָעַד), og fjórir, sem tigulegir eru í gangi: ljónið, hetjan meðal dýranna, er eigi hopar fyrir neinni skepnu, lendgyrtur hesturinn (zarˈzīr   māθəˈnaʝim, זַרְזִיר מָתְנַיִם) og geithafurinn og konungur, er enginn fær móti staðið (ū-ˈmɛlɛχ   ʔalˈqūm   ʕimˈm-ō, וּמֶלֶךְ, אַלְקוּם עִמּוֹ)n'hi ha tres que són majestuosos al camp, i i quatre, que són majestuosos en llur caminar: el lleó, el campió entre els animals, que no recula davant cap criatura; el cavall, de llom cinglat, i el boc, i el rei, a qui ningú no pot resistir-se
◊ þú munt nú vilja segja við mig: "Hvað er hann þá að ásaka oss framar? Hver fær staðið gegn vilja hans?" (ἀνθιστάναι, τῷ γὰρ βουλήματι αὐτοῦ τίς ἀνθέστηκεν;)em diràs, doncs: «Quin dret té encara a continuar blasmant-nos? Qui resisteix la seva voluntat?»
en þeir gátu ekki staðið gegn visku þeirri og anda (ἰσχύειν ἀνθιστάναι, καὶ οὐκ ἴσχυον ἀντιστῆναι τῇ σοφίᾳ καὶ τῷ πνεύματι), sem hann talaði af: però no podien resistir a la seva saviesa ni a l'esperit pel qual ell parlava
◊ ... því ég mun gefa yður orð og visku, sem engir mótstöðumenn yðar fá staðið í gegn (δύνασθαι ἀνθιστάναι, ἧ οὐ δυνήσονται ἀντιστῆναι) né hrakið: ...car jo us donaré les paraules i una saviesa que cap dels vostres adversaris no podrà resistir ni contradir
◊ því næst mun hann beita styrk sínum og hugrekki gegn konunginum suður frá með miklum her, og konungurinn suður frá mun hefja ófrið við hann með miklum her og mjög öflugum, en þó mun hann ekki fá í móti staðið (wə-ˈlɔʔ   ʝaʕăˈmɔδ, וְלֹא יַעֲמֹד), því að menn brugga ráð í móti honum: immediatament després, emprarà la seva força i el seu coratge contra el rei del migdia, amb un gran exèrcit, i el rei de migdia entrarà en guerra amb ell amb un gran i molt poderós exèrcit; però no per això podrà pas resistir, perquè ordiran complots contra ell

staðinn, staðin, staðið <adj.>:
estat -ada dret -a (part. de passat de → standa “estar[-se] dret -a”)
♦ vera staðinn að verki: <LOC FIGenxampar algú en flagrant delicte
◊ innbrotsþjófur var staðinn að verki í versluninni: un lladre fou enxampat en flagrant delicte robant a una botiga
◊ maður var staðinn að verki við þjófnað í íþróttahúsi fyrri í dag: un home ha estat sorprès en flagrant delicte robant a un gimnàs a primera hora d'avui
◊ farísear og fræðimenn koma með konu, staðna að hórdómi (καταλαμβάνειν, ἐπὶ μοιχείᾳ κατειλημμένην), létu hana standa mitt á meðal þeirra: els fariseus i els escribes hi anaren amb una dona que havia estat sorpresa en adulteri i la feren estar-se dreta entre ells

stað·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
que està familiaritzat -ada bé amb un indret
♦ vera staðkunnugur svæði: conèixer bé la contrada

staðla <staðla ~ stöðlum | staðlaði ~ stöðluðum | staðlað>:
estandarditzar una cosa

staðlaður, stöðluð, staðlað <adj.>:
estandarditzat -ada
♦ staðlað kostnaðarverð: <ECONpreu m de cost estàndard
♦ reikna út staðlað kostnaðarverð: calcular el preu de cost estàndard ~ els preus de cost estàandard
♦ útreikningur staðlaðs kostnaðarverðs: càlcul del preu de cost estàndard ~ de preus de cost estàndard

staðlandi, staðlandi, staðlandi <adj.>:
normatiu -iva, estandarditzador -a

staðlaus, -laus, -laust <adj.>:
1. (fjarstæður) absurd -a (quimèric)
♦ staðlausar hugmyndir: idees quimèriques (o: absurdes)
♦ staðlausir stafir, <stafir staðlausu: disbarats m.pl, bajanades f.pl, estupideses f.pl, bestieses f.pl, dois m.pl (Mall., Men.) (morfològicament parlant, la forma antiga i la moderna no són coincidents. En la llengua moderna, el substantiu femení staðlausa =staðleysa ha estat reinterpretat com a adjectiu, de manera que la locució actualment ha passat a sonar staðlausir stafir)
◊ œrna mælir ǀ sá er æva þegir, ǁ staðlauso stafi; ǁ hraðmælt tunga, ǀ nema haldendr eigi, ǁ opt sér ógott um gelr: qui mai no calla, diu dois a cabassos; una llengua desbocada, si no té genet que la refreni, sovint es procura, amb la seva xerrameca, perjudici (cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: bild. gala sér ógott sich durch (unkluges) reden böses zuziehen (Háv. 29, Ls. 31))
2. (ástæðulaus) absurd -a, sense fonament (injustificat, sense motiu, immotivat, arbitrari)
♦ staðlaus aðfinnsla: una censura gratuïta
3. (óstöðugur) inestable (inconstant, no sòlid)
◊ Sem varrsími skríðanda viggjar á mar, ǁ Sem vindanna þytur og skýjanna far, ǁ Sem flöktandi ljósið, sem stormskekið strá, ǁ Svo staðlaust er það, sem að mest er treyst á: talment el deixant d'un cavall de les ones lliscant per la mar, talment el xiulet dels vents i el pas dels núvols, talment la llum vacil·lant, talment el bri d'herba sacsejat per la ventada, així d'inestable és allò en què hom més confia
4. (staðlítill, hræddur) espaordit -ida (pàvid, emporuguit)
◊ þvíat ek veit at ek skal deyja ok svá allir bæði styrkir ok staðlausir (păuĭdus -a -um, me non oracula certum, ǁ sed mors certa facit: pauido, fortique cadendum est). Lát nú sem Hammón hafi þessi orði talat fyrir þér eðr Þórr: car sé del cert que he de morir igual que tots, tant els valents com els porucs. Fes ara com si [Zeus] Ammó o Þórr hagués parlat aquestes paraules davant teu (identificatio norrœna: identificació del déu [Iūppiter] Hammōn amb el déu Þórr per part del traductor medieval)
◊ en fólk allt í borginni var staðlaust orðit af hljóðum Þorbjargar: i tota la gent de la ciutat s'era espaordida pels crits de la Þorbjǫrg

stað·legur, -leg, -legt <adj.>:
local

stað·leysa <f. -leysu, no comptable>:
absurditat f, quimera f

stað·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. ([sálarlegur e. geðrænn] stöðugleiki, ójafnvægi, geðtrufluninestabilitat f  (especialment l'emocional o mental, desequilibri o trastorn mental)
Sigurður konungur var á Upplöndum að veislu nokkurri en þar voru laugar gervar. En er konungur var í laug og var tjaldað yfir kerið þá þótti honum renna fiskur í lauginni hjá sér og þá sló á hann hlátri svo miklum að þar fylgdi staðleysi og kom það síðan mjög oftlega að honum: el rei Sigurður [una vegada] era a les terres altes a un banquet i li varen preparar un bany. Quan el rei ja era dins la banyera i havien muntant un tendal sobre l'indret del bany, li va semblar com si nedés un peix dins la banyera devora ell i va esclafir a riure amb unes rialles tan fortes que va quedar com a trastornat i això després li va passar amb una gran freqüència
2. (hugleysi, kveifarskapurpusil·lanimitat f (qualitat o tarannà d'ànim dèbil i tímid)
fyrir því sagði Davíð svá at sǫnnu: „fjarlægðumz ek flýjandi, ok var ek í eyðimǫrk, ok beið ek svá þess, er mik gerði heilan af staðleysi ok stormi hugarins (pŭsillănĭmĭtas -ātis, qui saluum me fecit a pusillanimitate spiritus et a tempestate; qui saluum me faceret a pusillo animo et tempestate spiritus)“. En nú mun ek segja yðr þat, er nýliga hefir at boriz nǫkkurum af várum brœðrum, at fyrirfarandi dœmi vinni yðr varari: per això en David en veritat va dir: "Fugint em vaig allunyar d'aquí i em vaig estar al desert i allà vaig esperar el qui em feia estalvi de la pusil·lanimitat i de la tempesta de l'esperit". I ara us contaré el que no fa gaire es va esdevenir a un dels nostres germans a fi que els exemples precedents us facin més cautes
3. (ístöðuleysi, geðleysi, veiklyndifeblesa f de caràcter  (manca de temperament)

staðlítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de caràcter poc ferm
Trémann neytti þess ok hjó af hánum hǫfuðit svá þat fauk yfir tvá hina næstu: en bolrinn féll dauðr til jarðar ok varð af hánum mikill dynr: en hǫfuðit grenjaði svá hátt at staðlitlir menn féllu í úvit ok felmtraði mǫrgum við: en Trémann ho va aprofitar i li va tallar el cap de tal manera que va volar part damunt els dos homes que hi havia més a prop, mentre el tronc queia mort a terra i fent un gran renou en fer-ho. El cap, emperò, va giscar tan fort que la gent d'esperit feble van caure desmaiats i de més d'un s'emparà l'espant (vocabulari: #1. grenja: Cf. Baetke 19874, pàg. 210: grenja heulen, brüllen, brummen; )
Sveinn svaraði: «Ekki mun konungi þá þykkja rekit sitt erendi; er þat ok svá, ef (vér)* skulum ekki fleira við eigaz, ok skulum vér (eigi)* flýja þegar fyrir stóryrðum þeirra; munu menn þessir vera staðlitlir, ef við þeim er horft, ok skulu vér víst herða á fram.» Þeir biðja hann ráða. Síðan ríða þeir Sveinn út á ána, en hinir skjóta þegar á þá ok grýta: l'Sveinn li va respondre: "aleshores el rei no creurà pas que hàgim dut a terme el seu encàrrec, la qual cosa realment serà vera si (nosaltres) no fem res més amb ells, i [per tant,] (no) fugirem de cop i volta per llurs bravejades. Aquests homes seran d'ànim poc ferm així si ens hi enfrontem, així que avancem contra ells". Els altres li pregaren que es fes com ell decidís i tot seguit l'Sveinn i els seus acompanyants es dirigiren cap al riu mentre els de l'altra banda es posaven, immediatament, a llançar-los dards i pedres (vocabulari: #1. eigast: Cf. Baetke 19874, pàg. 103: eigask við miteinander zu tun haben; e. Auseinandersetzung, Streitigkeiten haben, miteinander kämpfen; #2. horfa: Cf. Baetke 19874, pàg. 269: horfa við (e-m) sich wenden gegen (jmd.), entgegentreten, Widerstand leisten; #3. herða á fram: Cf. Baetke 19874, pàg. 249: herða á (fram) heran- vorwärtsdrängen; )

stað·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
fermesa f de caràcter

staðlyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
de caràcter ferm, ferm -a de caràcter
hún var stórlát og staðlynd ef í móti henni var gert, fálát og fengsöm og staðföst vinum sínum en mjög harðúðig óvinum sínum: fou [una dona] altiva i d'una gran fermesa si s'actuava contra ella, de poques paraules i provident i lleial amb els seus amics, però molt despietada amb els seus enemics
en sveitabarnið kemur út á gróna völlu, í hreint og tært andrúmsloft, og um leið og það andar að sér, streymir óþekkt lífsafl um líkama og sál. Friðurinn, sem ríkir í náttúrunni, gerir skapið rólegt og staðlynt [=munter, heiter]. Skrúðgrænt grasið, glitofið blómum undir fótunum, vekur fegurðartilfinningu, næstum lotningu, þægilegt er að hvílast í því, ilmurinn er angandi, kyrrðin unaðsleg: però l'infant del camp surt als camps coberts de verd, a una atmosfera pura i límpida, i tan bon punt l'aspira, una força vital desconeguda li recorre cos i ànima. La pau que regna a la natura assossega i asserena l'esperit. L'herba, d'un verd clar, brocada de flors sota els seus peus, desperta en ell el sentiment del que és bell, gairebé reverència, és agradable descansar-hi, l'olor és perfumat, la calma, plaent
♦ vera staðlyndur við e-n: ésser lleial (o: fidel) a algú
... og það sýndi hún meðal annars með því, að hún hafði alið upp sex henni vandalaus börn; og þá var hún eigi síðr trygg og staðlynd við vini og vandamenn, og er því eigi að undra, að margir felli saknaðartár yfir moldum hennar: ... i això, entre d'altres coses, ella ho va palesar en el fet que havia criat sis infants que no estaven emparentats amb ella; i no fou pas menys lleial i fidel ambels amics i parents i per això no és d'estranyar que fossin molts els qui vessaren llàgrimes de pena en el seu sepeli

staðna <staðna ~ stöðnum | staðnaði ~ stöðnuðum | staðnað>:
1. (vatnestancar-se (aigua)
♦ staðnað vatn: aigua estancada
2. (stöðvastaturar-se (restar quiet & cessar)
staðnaði (wa-ttēʕāˈt͡sar, וַתֵּעָצַר) þá plágan meðal Ísraelsmanna. En þeir sem dóu í plágunni, voru tuttugu og fjórar þúsundir: aleshores la pla cessà entre els israelites. Els morts d'aqueixa plaga foren vint-i-quatre mil
þá talaði Jósúa við Drottin, þann dag er Drottinn gaf Amoríta á vald Ísraelsmönnum, og hann mælti í áheyrn Ísraels: “Sól statt þú kyrr í Gíbeon, og þú, tungl, í Ajalondal! Og sólin stóð kyrr, og tunglið staðnaði (wə-ʝā-ˈrēaħ   ʕāˈmāδ, וְיָרֵחַ עָמָד), uns lýðurinn hafði hefnt sín á óvinum sínum.” Svo er skrifað í Bók hinna réttlátu. Þá staðnaði (wa-i̯ʝaʕăˈmɔδ   ha-ʃˈʃɛmɛʃ   ba-ħăˈt͡sī   ha-ʃʃāˈmaʝim, וַיַּעֲמֹד הַשֶּׁמֶשׁ בַּחֲצִי הַשָּׁמַיִם) sólin á miðjum himni og hraðaði sér eigi að ganga undir nær því heilan dag: aleshores Josuè parlà a Jahvè, el dia que Jahvè va posar els amorreus a les mans dels israelites, i digué en presència d'Israel: «Atura't, sol, a Guibeon, i tu, lluna, atura't a la vall d'Aialon». I el sol es va aturar, i la lluna es va parar, fins que el poble es va haver venjat dels seus enemics. Així és escrit al Llibre dels Justos: Aleshores el sol s'aturà al mig del cel i no es va apressar a pondre's durant quasi tot un dia
3. (hægja [að sér]alentir-se (anar més a poc a poc)
4. (stirðna, forpokastestancar-se (mentalment, esp. amb l'edat, encarcarar-se mentalment, & l'economia, la carrera d'una persona, les vendes, un artista etc.)
♦ atvinnulífið staðnar: la vida professional s'estanca
♦ efnahagslífið staðnar: l'economia s'estanca
♦ efnahagur Bretlands byrjaði að staðna: l'economia de la Gran Bretanya ha començat a estancar-se
♦ konan staðnaði í þróun sinni: la dona es va estancar en el seu desenvolupament
♦ sala fyrirtækisins hefur staðnað eða minnkað: les vendes de l'empresa s'han estacat o han minvat

staðnaður, stöðnuð, staðnað <adj.>:
<GEN & FIGestancat -ada

stað·nefna <-nefni ~ -nefnum | -nefndi ~ -nefndum | -nefntum e-ð>:
decidir del tot una cosa, pronunciar-se de manera definitiva sobre una cosa
"Ekki hefi eg staðnefnt um það," segir Grettir, "en það er erindi mitt að vita ef þú vilt af leggja nokkurt plagg af því sem þú ferð með": “encara no ho he decidit del tot”, li va dir en Grettir, “el meu desig d'ara és de saber si no vols cedir-me algunes de les coses que tragines”

stað·næmast <-næmist ~ -næmumst | -næmdist ~ -næmdumst | -næmst>:
1. <GENaturar-se, restar (o: quedar[-se]) aturat -ada
♦ staðnæmast við e-ð (la preposició pot variar depenent del mot que introdueixi)restar aturat -ada en una cosa
2. (setjast aðestablir-se  (fixar la seva residència)
3. (dveljademorar  (sojornar, estar-se algun temps a un lloc)

stað·ráða <-ræð ~ -ráðum | -réð ~ -réðum | -ráðiðe-ð>:
resoldre's a una cosa
◊ en er Samson hertogi ríðr af þessari borg, hefir hann tuttugu hundruð riddara ok mikinn fjölda annarra manna. Þenna her flytr hann á þann veg, er liggr til Salernis, ok er nú engi borg á hans veg, svá at eigi sé upp gefin fyrir honum. Nú sendir hann boð til Salernis fyrir sér ok lætr segja alla sína ætlan, at hann skal þá borg eignast, hvert sem þat er auðvelt eðr torvelt, ok heldr vili hann deyja með allan sinn her en hann fái eigi borgina. Við þessi tíðendi verða allir borgarmenn hryggvir ok eiga sín á millum stefnur við vitra menn ok höfðingja, ok var marga daga um ráðit þetta mál, áðr þat yrði staðráðitquan el duc Samsó va abandonar aquesta ciutat, ho va fer acompanyat de dos mil cavallers i molts d'homes d'armes més. Va portar aquest exèrcit al camí que mena cap a Salern i, en el seu camí, no hi hagué cap ciutat que no se li rendís. Aleshores va enviar un missatge a Salern. [A través d'aquest missatge] feia anunciar tot el seu pla i que s'apoderaria d'aquella ciutat tant si ho havia de fer per les bones com per les males, i que s'estimava més morir amb tot el seu exèrcit [en l'intent] que no conquerir pas la ciutat. Tots els burgesos es van apesarar amb aquesta notícia i tingueren assemblees entre ells amb [participació d']homes savis i els capitostos de la ciutat, i abans de prendre una decisió ferma i definitiva, calgué debatre molts de dies aquest afer
◊ konungsdóttir segir sér þetta vel líka, ok var þetta með þeim staðráðit. Menn Hrólfs höfðu beðit hans í kastalanum, meðan hann var í burtu, ok urðu þeir glaðir við hans heimkvámu: la princesa va dir que allò li plaïa força i es va decidir de ferm de fer-ho així. Els homes d'en Hrólfr l'havien esperat al castell tot el temps que ell fou a fora i es van alegrar amb la seva tornada
◊ nokkuru síðar kómu menn af Vallandi til móts við Þorstein, þeir er Jǫkull sendi. Var þat at erendum, at Jǫkull bauð Þorsteini sættir, ok skyldu þeir finnast á Limafirði ok hafa þrjú skip hvárir ok tengja saman sættir. Þorsteini fellst þetta vel í geð, sagðist nauðigr hafa átt ófrið við Jǫkul sakir Njǫrfa konungs ok vináttu þeira Víkings. Var þetta nú staðráðit. Fóru sendimenn heim, en Þorsteinn bjóst heiman um sumarit ok hafði drekann Elliða ok tvau skip ǫnnur: un cert temps després van arribar-hi homes de Valland (França) per a trobar-se amb en Þorsteinn, que hi havia enviat en Jǫkull. Llur missió era dir-li al Þorsteinn que en Jǫkull oferia de reconciliar-s'hi. [Si en Þorsteinn hi accedia], en Þorsteinn i en Jǫkull es trobarien al fiord de Limafjǫrðr i cadascun d'ells dos hi podria anar amb tres vaixells i allà segellarien llur reconciliació. Aquesta oferta va plaure molt al Þorsteinn, el qual va dir [als emissaris d'en Jǫkull] que s'era vist forçat a entrar en guerra amb en Jǫkull per mor del rei Njǫrfi i de l'amistat entre ell i en Víkingr. Aleshores es va acordar fermament la celebració de l'encontre proposat. Els emissaris se'n tornaren i a l'estiu en Þorsteinn es va preparar per partir amb el dreki Elliði i dues naus més
◊ „Þú verður þá að koma á eftir mér inn til borgarinnar. Ég hefi afráðið, ef þú enn heldur því fast fram, að lofa þér að taka hlutdeild í fátækt minni. En hugsaðu þig tvisvar um áður en þú staðræður það“. „Ég er staðráðinn í þvi, herra!“: m'hauràs de seguir llavors a la ciutat. He resolt, si continues insistint-hi, de permetre't que comparteixis la meva pobresa. Però, pensa-ho dues vegades abans de decidir-te definitivament a fer-ho". "Estic fermament decidit, senyor!"
◊ en er hann kemst að því að Úlfhildur er systir hans, staðræður hann að fyrirfara sér, og þegar lögreglan kemur að taka hann, stekkur hann niður í gjána þar rétt hjá: i quan esbrina que l'Úlfhildur és germana d'ell es resol a suïcidar-se, i quan la policia arriba a detenir-lo, salta al fondal que hi ha tot just a la seva vora

stað·ráðinn, -ráðin, -ráðið <adj.>:
fermament decidit -ida (o: resolt -a)
♦ vera staðráðinn í að <+ inf.>estar fermament decidit a <+ inf.>
◊ þegar Lýsías sá að flótti var brostinn í lið hans en liðsmönnum Júdasar jókst kjarkur og hve staðráðnir þeir voru í að lifa og deyja með sæmd (εἶναι ἕτοιμος, -ίμη, ἕτοιμον, καὶ ὡς ἕτοιμοί εἰσιν ἢ ζῆν ἢ τεθνηκέναι γενναίως) hélt hann til baka til Antíokkíu. Réð hann síðan málaliða til að geta snúið aftur til Júdeu með enn öflugri her: quan en Lisies va veure les seves tropes emprenien la fugida mentre que als homes de les tropes d'en Judes els creixia el coratge, i que estaven fermament decidits a viure i morir amb honor, se'n tornà cap a Antioquia. A continuació hi reclutà un exèrcit de mercenaris, per a poder tornar de nou cap a la Judea amb un exèrcit encara més poderós

stað·reyna <-reyni ~ -reynum | -reyndi ~ -reyndum | -reynte-ð>:
constatar una cosa

stað·reynd <f. -reyndar, -reyndir>:
fet m
♦ horfast í augu við staðreyndir: afrontar els fets
♦ staðreyndin er sú að <+ ind.>el fet és que <+ ind.>, la realitat és que <+ ind.>
♦ sögulegar staðreyndir: fets històrics

stað·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð ~ e-n>:
1. (setja á ákveðinn stað) situar una cosa (col·locar, posar una cosa a un lloc determinat)
♦ hótelið er ódýrt og vel staðsett: l'hotel és barat i està ben situat
2. <MIL> desplegar una cosa ~ algú
♦ staðsetja eldflaugar í Evrópu: desplegar (o: instal·lar) míssils a Europa
♦ staðsetja hermenn með strandlengjunni: desplegar soldats al llarg de la costa
3. (finna eða ákvarða stað e-s, finna út hvar e-ð er) localitzar una cosa (determinar el lloc d'un fet o on es troba una cosa)

stað·setning <f. -setningar, -setningar>:
1. (það að setja á ákveðinn stað & staður) emplaçament m (ubicació, tria d'un lloc determinat i lloc on es troba una cosa)
♦ finna góða staðsetningu fyrir skólann: trobar un bon emplaçament per a [situar-hi] l'escola
2. <MIL> desplegament m
4. (staðarákvörðun) localització f (fixació o determinació de l'indret on es troba una cosa o ha passat una cosa & posicionament)

staðsetningar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de localització (o: posicionament) 

stað·settur, -sett, -sett <adj.>:
1. (settur á ákveðnum stað) situat -ada (ubicat -ada, posat -ada en el seu lloc, col·locat -ada, esp. edifici)
2. (funninn eða ákvarðaður [staður e-s]) localitzat -ada (trobat en l'espai)

staðtölu·lega <adv.>:
estadísticament

staðtölu·legur, -leg, -legt <adj.>:
estadístic -a

stað·tölur <f.pl -talna>:
estadístiques f.pl
♦ birta staðtölur um e-ð: publicar estadístiques sobre una cosa

stað·uppgefinn, -uppgefin, -uppgefið <adj.>:
<COL·Ltotalment acabat -ada, [totalment] rebentat -ada, mort -a i retut -uda (Mall.)

staður <m. staðar, staðir>:
1. (pláss, blettur, svæðilloc m (indret)
♦ alls staðara tot arreu, pertot arreu
♦ annars staðara algun altre lloc, a alguna altra banda, enjondre
♦ annars staðar fráde qualsevol altra banda, de qualsevol altre lloc
♦ á réttum staðen el lloc indicat, en el lloc correcte
♦ á sama staðen el mateix lloc, en el mateix indret
♦ á staðnum: en el lloc, a l'indret
♦ vera á staðnum: ésser-hi
◊ hann er á staðnum: és aquí, hi és, ha vingut
♦ á stöku staða alguns llocs, en algun punt espars
◊ ljós loga á stöku stað: hi ha llums encesos a alguns llocs [esparsos] (o: a certs llocs)
♦ á tilteknum stað: a un indret determinat
♦ e-ð er á tilteknum stað: una cosa és a algun lloc concret
♦ á þessum staðen aquest lloc, en aquest indret
♦ eiga sér stað<LOC = viðgangast, koma fyrirtenir lloc (fer-se, esdevenir-se)
♦ einhvers staðara alguna banda, a un lloc o altre, ontocom
♦ einhvers staðar á Englandi: en algun indret d'Anglaterra
♦ ekki neins staðarenlloc, a cap banda
♦ fara af stað: partir (marxar, posar-se en camí)
♦ finna (o: færae-u stað#1. (staðsetjasituar una cosa (col·locar una cosa a un lloc, trobar-li un lloc a una cosa); #2. <LOC FIG = rökstyðjatrobar arguments en favor de, presentar raons i proves a favor d'una afirmació, pròpia o d'altri
♦ finna þessari fullyrðingu stað: aportar proves a aquesta afirmació, documentar aquesta afirmació [amb proves]
♦ finna orðum sínum stað: aportar proves a les seves paraules, aportar proves que donen suport a les seves paraules
♦ fyrst í staðd'entrada, en primer lloc
♦ færa e-ð úr staðmoure una cosa de lloc
♦ færa sig úr staðmoure's de lloc, bellugar-se
♦ ganga í tvo, þrjá staði: <LOC FIGdividir-se en dos, tres grups
◊ munkarnir, er þetta mál kemr mest til, ganga þegar í tvo staði; segja sumir, at þetta muni stórgott vera, aðrir mæla þvers í mót, segja þetta aldri munu vel duga: els monjos, als quals aquest afer concerneix més que a ningú altre, es divideixen al punt en dos grups: els uns diuen que aquest fet serà molt bo, els altres[, emperò,] s'hi oposen dient que mai no farà bon servei
♦ geymist á þurrum svölum stað: guardi's en un lloc fresc sec
♦ hafa hjartað á réttum stað: <LOC FIGtenir el cor ben posat [al seu lloc], ésser una persona com cal (ésser una persona cabal com no n'hi ha, ésser una persona com toca, ésser una persona honesta, amb integritat moral)
♦ hlaupa í tvo, þrjá staði: <LOC FIGdividir-se en dos, tres grups
◊ og er Már sá þetta brá hann sverði og hjó til Bjarnar og kom á höndina upp við öxl og varð það mikið sár. Eftir það hljópu menn í tvo staði en sumir gengu í milli og skildu þá svo að eigi varð fleira til tíðinda þar: quan en Már va veure això, va desembeinar l'espasa i hi assestà un cop al Björn que li va endevinar el braç a l'alçada de l'aixella i li va fer una gran ferida. Després d'això els homes s'afanyaren a dividir-se en dos grups però n'hi hagué alguns que varen posar-se enmig dels que es batien i els separaren de manera que allà ja no hi va passar cap de nou
♦ hvergi annars staðarenlloc més
♦ í alla staðien tots els aspectes
♦ í annan staðd'altra banda
♦ í stað e-sen lloc d'algú
♦ koma í stað e-s: assistir-hi en lloc d'algú, venir-hi en lloc d'algú
♦ það kemur í sama stað niður: continuar igual, continuar essent el mateix (Cf. Baetke 19874, pàg. 595: koma í einn stað niðr auf dasselbe hinauslaufen)
◊ Þormóður svarar vel hennar máli en þó kom í sama stað niður um ferðir hans: en Þormóður li va respondre bé a les seves paraules, però, pel que fa a les seves visites, tot continuà igual
◊ mart talaði Erlingur og snjallt og enn fleiri höfðingjar og kom í sama stað niður að allir eggjuðu atlögunnar. Þeir biðu þess er allt kom saman lið þeirra. Ingi konungur hafði þá Bækisúðina og lét hann að bæn vina sinna, að hann lagði eigi til orustu og lá hann eftir við eyna: l'Erlingur va parlar molt i amb eloqüència i després d'ell encara van parlar molts més cabdills, i tots els parlaments sempre acabaren de la mateixa manera, que tots instigaren a l'atac. [Per fer-ho] varen esperar fins que es va haver reunida tota llur flota. El rei Ingi es trobava allà amb el seu vaixell Bækisúðin, i va cedir al prec dels seus amics de no entrar en batalla. I fou així que va romandre [a bord de la nau Bækisúðin] davant l'illa quan la resta de flota passà a l'atac
◊ fór þá Emundur upp í Svíþjóð og átti þar tal við marga ríkismenn og kom þar allt í einn stað niður. Hann hélt þá fram ferð sinni til þess er hann kom aftan dags til Uppsala. Tóku þeir sér þar gott herbergi og voru þar um nóttina: l'Emundur aleshores va pujar cap a Suècia on s'hi entrevistà amb molts d'homes poderosos però aquestes converses també acabaren sempre d'igual manera [com ho havien fet les que havia mantingut al Gautland oriental]. Aleshores va prosseguir el seu viatge fins que un dia, a entrada de fosc, va arribar a Uppsalir. Ell i els seus homes hi prengueren un bon allotjament i hi passaren la nit
◊ eftir það töluðu ríkismenn margir og kom það mjög í einn stað niður að lyktum, að allir löttu hernaðar og mæltu svo: "Þótt vér höfum lið mikið þá er hér saman safnað ríkmenni og göfugmenni en til herfara eru eigi verr fallnir ungir menn þeir er gott þykir að afla sér fjár og metnaðar. Er það og háttur ríkismanna ef þeir skulu fara í bardaga eða orustu að þeir hafa með marga menn til forgöngu og hlífðar sér en eigi berjast oft verr þeir menn er lítið eiga fé heldur en þeir er auðgir eru upp fæddir": després d'això parlaren molts de prohoms i al final de llurs parlaments tots acabaven igual desaconsellant la guerra. Parlaren així: “Encara que tinguem un gran exèrcit, els qui ens hem reunit aquí som [sobretot] prohoms i nobles, però per a fer la guerra són igual d'importants els joves que consideren que d'aquesta manera adquiriran fortuna i honor. També és el costum dels prohoms que si han d'entrar en batalla o en combat, porten amb ells molts d'homes perquè els vagin al davant i els serveixin així de protecció i sovint s'esdevé que [aquests homes] que no tenen gaire béns no lluiten pitjor que els qui han nascut rics”
♦ í staðinn fyrir e-ðen lloc de, en comptes de
♦ koma í staðinn fyrir e-n: substituir algú, ocupar el lloc d'algú
♦ koma e-u af stað: <LOC FIGendegar una cosa
♦ leggja af stað (o: á stað)posar-se en camí, partir
◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules
♦ leggja e-ð á sama stað: tornar a posar una cosa en el seu lloc
♦ marka e-u stað: situar una cosa (delimitar o demarcar un espai per a una cosa, col·locar-la a un lloc, ubicar-la a un lloc)
♦ nema stað: aturar-se, fer parada
◊ Davíð fór þá með sína menn þar til er þeir komu at einu strǫngu straumvatni er hét Besór, þar námu þeir stað mœddir af mikilli gǫngu. Síðan sótti Davíð yfir ána með fjǫgur hundruð manna en tvau hundruð máttu eigi fylgja honum fyrir þrautleika: llavors en David va marxar amb els seus homes fins que arribaren a un riu d'aigües turbulentes que es deia Besor. Allà hi feren parada, esgotats de la llarga marxa. Després, en David va passar el riu amb quatre-cents homes, però dos-cents no l'hi pogueren seguir a causa de llur exhauriment
♦ nokkurs staðara alguna banda, a un lloc o altre, ontocom
♦ setja e-n í staðinn fyrir e-n: posar algú en lloc d'algú, substituir algú amb algú
♦ senda e-n í sinn stað: enviar algú al seu lloc
♦ skipta e-u í tvo, þrjá staði: <LOC FIGdividir una cosa en dues, tres parts
◊ vaxa í víðri ǁ Vintónía, ǁ þat es borgar nafn, ǁ brunnar þrennir; ǁ þeir munu láði ǁ lœkjum skipta ǁ þrír óglíkir ǁ í þrjá staði: a la vasta Vintònia (és el nom de la ciutat) hi sortiran tres fonts: [aquestes fonts,] amb els rierols [que en naixeran,] dividiran el país en tres parts, les tres desiguals (l'original fa: Tres fontes in urbe Guintonia erumpent, quorum riuuli insulam in tres [partes, seu] portiones secabunt; entenc que el sintagma þrír óglíkir fa referència als staðir i no pas als brunnar i tradueixo en conseqüència)
◊ en miðvikumorgun skaltu fara ofan á brúna, þar er þér sjáið tíðindi um héraðið, og skaltu þá skipta liði þínu í þrjá staði alls þér eruð átján saman. Eftir skal vera hinn nítjándi og gæta hesta yðvarra og skal þar vera Koll-Grís og láta þá vera búna er þér þurfið til að taka. Sex skulu menn vera á brúnni uppi og mun eg ákveðið gera hverjir þar skulu vera eða hví þannig er til skipt: Þeir frændur skulu þar vera, þeir Þorgísl af Meðalheimi og Arngrímur og Eiríkur viðsjá og Þorljótur Gjallandafóstri, Eyjólfur frá Ásmundargnúpi: dimecres de matí, però, davallaràs fins al pont d'on podràs veure què passa per la regió, i dividiràs el vostre grup en tres grups, els quals, en total, constaran de divuit homes. El dinouè romandrà enrere guardant els vostres cavalls i el qui ho farà serà en Koll-Grís i en fer-ho tindrà esment que els cavalls estiguin preparats per si els heu de menester. A dalt el pont hi romandran sis homes i jo seré qui decidirà quins seran i [et diré] per què s'ha de fer així: aquests sis homes seran els dos cunyats Þorgísl de Meðalheimur i Arngrímur, i l'Eiríkur viðsjá i en Þorljótur Gjallandafóstri i l'Eyjólfur d'Ásmundargnúpur (l'autor de la saga no esmenta el sisè)
♦ standa í stað<LOC FIGno fer progressos, estar empantanegat -ada, estar encallat -ada
♦ stöku staða alguns llocs, en algun punt espars (á stöku stað)
♦ sums staðar[per] aquí i [per] allà, ça i lla
♦ taka e-n sér í barns stað: <LOC FIGafillar-se algú
♦ ala e-n upp í barna stað: criar algú com si fos un fill seu
♦ tiltaka stað og stundfixar el dia i el lloc
♦ vera á staðnumésser-hi
◊ hann er á staðnum: és aquí, hi és, ha vingut
♦ vera til staðar<LOC = vera viðstaddurésser-hi present
♦ það kemur í sama stað niður<LOC FIG[tot plegat] és el mateix (el resultat final no variarà segons que ho fem d'una manera o de l'altra)
♦ þegar í staðimmediatament, ara mateix
♦ þess sér hvergi stað<LOC FIGno se'n pot veure cap rastre ni senyal enlloc, no en queda cap traça enlloc
2. (kirkjustaður, prestsseturparròquia f (indret on hi ha ecònom o rector)
♦ halda staðésser el rector o l'ecònom d'un indret
3. <HISTbenefici m [eclesiàstic] (mas, sovint petit, amb església, la renda produïda pel qual es lliurava totalment o parcialment a l'església. Aquesta definició s'anà imposant a partir de finals del segle XIII com a conseqüència de la victòria del bisbe Árni Þorláksson en la segona disputa pels staðir)
<4. (borg, bærciutat f, vila f (baix-alemanyisme)
  El concepte medieval d'staðr, aplicat a béns immobles de l'Església, és polivalent; en principi, designa una església i els terrenys que hi pertanyien, sempre que fossin propietat de l'Església, que, en el cas de l'Islàndia medieval, havia d'ésser un bisbat. Cal diferenciar entre l'Església com a propietària de l'immoble (o més ben dit, el sant o la sant a la qual era consagrada l'església, car a l'Islàndia medieval aquests es consideraven els veritables propietaris del lloc i no pas l'Església) i els possessors del lloc, que, generalment, eren els capitostos en terres dels quals hi havia l'immoble; el concepte d'staðr, doncs, era aplicable a qualsevol immoble que reunís aquestes condicions: des de les mateixes seus episcopals als monestirs i les esglésies [parroquials]. Cal no oblidar mai que la manca de ciutats i viles a l'Islàndia medieval feia que moltes d'aquestes esglésies es trobessin aïllades o gairebé. Quan el propietari i el possessor eren alhora un capitost, l'església en qüestió no es considerava pas un staðr, sinó una bóndakirkja o búandakirkja (modern: bændakirkja), una església de bóndi o terratinent. A partir del 1297, amb l'acord d'Ögvaldsnes, el bisbe Árni Þorláksson va impulsar la transformació dels staðir en beneficis eclesiàstics o rectorals, les rendes dels quals servissin per mantenir el rector de la parròquia.  
     

af stað
El sintagma preposicional af stað té significat gramatical. Afegit a verbs de moviment, indica l'inici de l'acció expressada pel verb en qüestió.
  labba: caminar
  labba af stað: posar-se en camí, començar a caminar
  leggja af stað: posar-se en camí, partir
  fara: anar
  fara af stað: anar-se'n, partir
també es pot emprar, amb el·lipsi del verb de moviment, per donar l'ordre de posar-se en camí:
  af stað með þig! vinga, vinga, vés-hi!

staður, stöð, statt <adj.>:
(hestur, asni o.s.fr.repropi -òpia (bístia -cavall, ase etc.- que es queda aturada i no vol continuar caminant per més que li peguin o que l'estirin
ef menn kaupast hrossum við, laga kaupi réttu, þá skal þat halda; en aptr má fœra innan fimmtar, ef leynandi lestir finnast á. En þessir eru leynandi lestir: deyfð ok blindi, kviðdrag ok vammhelti, stjarft eða statt. En þetta kaup má eigi slítast, nema innan fimmtar sé aptr fœrt. En ef maðr er á ferð sinni með hrossi keyptu ok [p. 229] fiðr þar lǫst á innan fimmtar, þá sanni þat með einseiði at sá lǫstr finnst á innan fimmtar en þat sé hans fimmt ef hann kemr við aptr at fœra hrossit ok leggi við einseiði at nauðsyn olli at hann mátti eigi fœra hross aptr innan fimmtar ok taki síðan andvirði sitt en hinn hross er seldi. Ok ef ǫnnur spell hafa síðan á gørst á hrossi manns af hins vǫldum er með fór. meti þat sannsýnir menn. en hinn leiðrétti er hrossit hafði. En ef hinn vill eigi við taka. þá bjóði hann honum með vátta tvá ok segi hann af sína ábyrgð. En ef hann heldr þá enn á verði. þá leggi hann honum rán við ok rétt konungs ok stemni honum þing (Frostaþingslǫg, Bálkr X, cap. 48, pp. 228-229): si els homes es compren cavalls, amb dreta compravenda legal, caldrà que observin això, però es podran tornar els cavalls al venedor en el termini dels cinc dies [posteriors a la transacció], si s'hi troben tares ocultes. Aquestes són tares ocultes: sordesa i ceguesa, trencadura i coixera, duresa de boca i repropiesa. I aquesta compravenda no es podrà pas trencar llevat que el cavall comprat es torni al venedor en termini de cinc dies [a partir del dia de la transacció]. Però si un home que estigui fent la seva via amb un cavall comprat i [p. 229] hi troba una tara en el termini de cinc dies, que doni fe amb un jurament d'ell totsol que aquesta tara s'ha trobat al cavall en el termini de cinc dies i que es consideri que torna el cavall en el termini de cinc dies de què disposa per fer-ho si[, ja fora de termini,] arriba per tornar el cavall i dóna fe amb un jurament prestat per ell totsol que ha estat per causa de força major que no ha pogut tornar el cavall en el termini de cinc dies i que tot seguit agafi el preu de venda que va pagar pel cavall i que el venedor prengui el cavall que li va vendre. I si després es troben defectes en el cavall de l'home quan ja se l'ha emportat però que eren atribuïbles al venedor, que uns homes equànimes avaluïn la tara o dany i el qui havia estat el propietari del cavall que esmeni el defalt. I si el venedor no se'n vol fer càrrec, que el comprador li ofereixi el cavall davant dos testimoni declarant-se lliure de la seva responsabilitat. I si el venedor continua retenint els diners del preu [pel qual va vendre el cavall,] que el comprador l'acusi de robatori i posi contra ell el dret reial (?) i el citi a comparèixer davant el þing (vocabulari: #1. kviðdrag: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. En Fritzner II (Hl—P):374 l'interpreta així: kviðdrag, n. Kast med Bugen under Aandedrættet, som forekommer hos Heste, der ere „sprengte, sletne“ (jfv. isl. kviðslitinn J. Thorkelsson Suppl. til islandske Ordbøger II 267 b²⁸),som Følge af den indvortes Skade, hvoraf de lide. Frost. 10,48³; Landsl. 8,16⁶; #2. vammhelti: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. En Fritzner III (R—Ö):848 el defineix així: vammhelti, f. Halthed som er til Lyde. Frost. 10,48; #3. stjarfr: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. En Fritzner III (R—Ö):550, si bé li dóna entrada, no li dóna pas cap equivalència: stjarfr, adj. ? þessir eru leynandi lestir (paa Hestekreaturer): deyfð ok blindi, kviðdrag ok vammhelti, stjarft eða statt Frost. 10,48⁸; En Hjaltmar Falk, al seu article “Die Nomina agentis der altnordischen Sprache”. Dins: Beiträge zur Geschichte der deutschen Sprache und Literatur 14 (1889), pp. 1-52, aquí p. 13 li dóna el significat hartmäulig que adopto a la meva traducció; #4. leggja e-m rán við ok rétt konungs: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquesta locució legal.)
nú hefir maðr kú mælt í skuld sína, þá er hvárki skerði verð né leigu, þá skal sú eigi vera elri en átta vetra ok eigi yngri en at ǫðrum vetri [ok hafi borit tvá kálfa], heil ok heilspenuð ok hafi kelft um vetrinn eptir Pálsmessu, ok slík at ǫðru sem fyrr segir. Nú kaupir maðr at manni hross eða annat búfé, þess er ábyrgð á er keypt hefir þegar brott leiðir. Kvikfé allt þat er maðr kaupir, þá skal engi ǫðrum svik selja né með leynandi lǫstum. Þat er leynandi lǫstr á hrossi, dauft, blint, kviðdrag, vammhelti, stjarft, statt, en á ǫðru kvikfé, ef þat drekkr sik sjálft. Sá skal sverja er seldi, eða sjálfr hafa, at hann vissi eigi leynanda lǫst á, ef hinn finnr á fyrsta mánuði: si hom ha emparaulat una vaca a un altre en pagament d'un deute, que [la vaca que es lliuri no sigui una vaca que], si s'hagués de vendre, hagi de tenir un preu reduït ni, si s'hagués de llogar, un preu de lloguer reduït i que no tingui tampoc més de vuit anys ni menys de dos, [i que hagi vedellat dues vegades]. Ha d'estar sana i tenir el braguer sa i ha d'haver vedellat després del dia de sant Pau (25 de gener), i ha d'ésser tal en qualssevol altres coses que (com?) s'hagin dit abans. Si un hom compra a un altre un cavall o qualsevol altra mena de bestiar, la responsabilitat pel que l'animal pugui fer és del qui l'ha comprat tan bon punt aquest se n'hagi emmenat l'animal. En tot el bestiar que hom compri: que ningú no en vengui cap a un altre fraudulentament ni cap que tingui defectes ocults. És una tara oculta en un cavall: sord, cec, rancallós, herniat ("trencat"), dur de boca, repropi, i, en altres menes de bestiar: si beu la seva pròpia llet. Si [el comprador] descobreix durant el primer mes [de tenir l'animal una d'aquestes tares], el qui li ho ha venut haurà de jurar que ell no sabia res de la tara oculta que l'animal té o bé quedar-se'l (vocabulari: #1. hvárki skerði verð né leigu: entenc que el significat d'aquest sintagma és que la vaca ha d'estar en unes condicions tals que, si s'hagués de vendre o llogar, no s'hauria de vendre o llogar a un preu reduït; #2. ok slík at ǫðru sem fyrr segir: realment no acabo d'entendre aquesta condició de la vaca; #3. drekkja sik sjálfan: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme. Al Kong Christian den fjerdes norske lovbog af 1604, editat per en Georg Frederik Hallager i en Fredrik Peter Brandt el 1855, p. 175, hi trobem la interpretació: Haffver mand udlagt Koe i sin Gield, som skal gange for fuld Verd oc Leye: da skal den icke være eldre en otte Aar, oc icke yngere end den haffver faait to Kalffve. Skal den være helbrede, oc heel Spennit, oc haffve kalff om Vinteren effter Poffvelsmisse. Kiøber mand Øg eller andit Fæ aff nogen: da er det i hans Forvaring det kiøbte, naar hand haffver det annammit. Alt hvad Quæg mand selger anden: det skal mand icke selge met nogen fordult Lyde. Det er fordult Lyde paa hest eller Øg, om det er Døff, Blind, Sprengd eller Vanhalt, Lobsk eller Stædig. End paa andit Fænit, om det dier sig selff. Befinder hand det som kiøbte, den første Maanit: da skal den det solde, beholde det selff: uden hand vil sverge, at hand viste icke nogen lønlig Lyde der paa. Aquesta interpretació és adoptada per l'Egill Þórhallason (Egel Thorhallesen), en la seva traducció del 1763 del Codi Johanneu, que reprodueixo al final d'aquest exemple: vaca o ovella que beu la seva pròpia llet / ...om det lækker sin Melk eller dier sig selv; i el mateix fa també en Grímur Jónsson Thorkelín, a la seva traducció del 1817 dels Gulaþingslǫg: que reprodueixo a l'exemple següent: Men paa andet Qvæg, er det Lyde, om det dier sig selv — si ex se ipso lac suxerit. Adopto aquesta interpretació a la meva traducció)  (l'edició del Codi Johanneu del 1858, feta per l'Sveinn Skúlason, pàgs. 199-200, fa: nú hefr maðr kú mælt í skuld sína, þá er hvárki skerði verð né leigu, þá skal sú eigi eldri vera en átta vetra ok eigi yngri en at ǫðrum kálfi, heil ok heilspenut, ok hafi kelft um vetrinn eptir Pálsmessu, ok slík at ǫðru sem fyrr segir. Nú kaupir maðr at manni hross eðr naut, eðr annat búfé, þá er þess ábyrgð á, er keypt hefr, þegar hann ferr í burt með. Kvikfé allt þat er maðr selr ǫðrum, þá skal engi svik selja né með leynandi lǫstum. Þat er leynandi lǫstr á hrossi, ef þat er dauft, blint, kviðdraga, vammhalt, stjarft, statt, en á ǫðru kvikfé, ef þat lekr eða drekkr sik sjálft. Sá skal sverja er seldi, at [p. 200] at hann vissi eigi leynanda lǫst á, eðr hafi sjálfr ella, ef hinn finnr á fyrsta mánaði; la traducció danesa de l'Egill Þórhallason (Egel Thorhallesen) del 1763, p. 289, fa: Nu har man udlagt Koe i sin Gield, som skal gaae for fuld Værd og Leye, da skal den ikke være ældre end 8 Aar, og ikke yngre end at den haver faaet to Kalve, frisk, med hele Spænner, og have kælvet om Vinteren efter Pauls Misse, og saaledes udi alt andet som før er meldt. Kisber man af en anden Hors eller Nød eller andet Boe-Fæ, da er det i dens Ansvar som kiøbte naar han leder det bort. Alt det levende Qvæg som man sælger til en anden, maa ingen sælge med Svig eller lønlig Lyde. Det er lønlig Lyde paa Hors, om det er døv, blind, sprængt, vanhalt, løbsk eller stædig, men paa et andet Fæ, om det lækker sin Melk eller dier sig selv. Befinder Kiøberen saadan Lyde den førte Maaned, da skal den som solgte giøre sin Eed, at han ingen lønlig Lyde vidste derpaa eller beholde det selv)
nú hefir maðr kú skilt í skuld sína, þá er hvárki skerði verð né leigo, skal sú kýr vera eigi eldri enn átta vetra, ok eigi yngri enn at ǫðrom kálfi, heil ok heilspenot ok [p.504] hafi kelft um vetrinn eptir Pálsmesso. Nú kaupir maðr at manni hross eða búfe, þá er þess ábyrgð á, er keypt hefir, þegar hann leiðir brott. Kvikfé allt þat, er maðr kaupir, þá skal engi ǫðrom svik selja né með leynandi lǫstom. Þat er leynandi lǫstr á hrossi ef þat er blint eða dauft, kviðdrag, vamhalt, skjart eða statt. Enn á ǫðro kvikfé, ef þat drekkr sik sjálft, þá skal sá sverja fyrir er seldi eða sjálfr hafa, at hann vissi eigi leynandi lǫst á, ef hinn finnr á fyrsta mánaði — Vacca a quodam debito soluendo destinata, pro qua iustum et integrum pretium et locarium praestetur, octenne ne sit iunior duorum saltim uitulorum mater, quorum alterum pepererit, alterum in utero gestet, [p. 504] integrae sanitatis praeprimis qua pupillas uberis, et quae circa festum Pauli hyemale pepererit. Si quis ab altero equam uel pecus quoddam domesticis aptum usibus emerit, in pecoris emti et abducti ipse emtor uersatur periculo. Quicquid pecoris quis alteri uendiderit, probe caueat uenditor uitio fraudulenter celato laboret. Vitia equorum occulta sunt, defectus uisus et auditus, hernia, perpetua claudicatio uel cespitatio, si equus refractarius sit uel refugus in furorem repentinum prae pauore rapi solitus. Vitio autem alius generis pecori uertitur domestico, si ex se ipso lac suxerit. Tale pecus uel uenditor ipse retineat, uel iuramento interposito neget se scisse occulto pecus laborasse uitio, quod intra iprimum a contractus tempore mensem clapsum emtori innotuerit (Gulaþingslǫg, kaupabálkr, cap. XVI, pp. 503-504):
♦ standa fastur (o: stansa) [á e-u] eins og staður asni: <LOC FIGno voler baixar de l'ase, que tretzte són tretze
♦ vera eins og staður asni: <LOC FIGésser caparrut com una mula
♦ e-m verður staður ~ statt að (o: á) <+ inf.><LOC FIGalgú deixa de tenir ganes de <+ inf.>, algú vacil·la (o: hesita) a  <+ inf.>
Þorgils mælti: "Þetta er vel boðið og lítum hér á bróðir." Kormáki varð staður aðen Þorgils li va dir: “germà, aquesta és una bona oferta. Considerem-la!”. En Kormákur no li va tornar cap resposta
en er þeir komu ofan at garðshliðinu, Baglar, þá var þar þrǫng mikil, þvíat eigi máttu allir senn fara; þar féll þá hverr um þveran annan, svá at þar var kǫstr mikill; þá kom jarl at hlaupandi ok kleif upp yfir kǫstinn ok þaðan upp yfir húsin ok svá fram á ... svá ofan á bryggjur, ok hafði hann þá fengit áverka mikla; ... réðu þá Birkibeinar til at hǫggva kǫstinn; þá mælti einn þeirra: “hǫggvit eigi” ... þá varð þeim staðara at hǫggvai quan els Crosses varen baixar fins a la porta de la ciutadella, s'hi va produir un gran apinyotament perquè no hi podien passar tots alhora. Aleshores tots varen caure un damunt l'altre i es va formar un gran apilament de gent. Llavors hi va arribar el iarl corrents i va enfilar-se damunt l'apilament de gent i d'aquí va passar al sostre de les cases i així va continuar per ... baixant així als molls, i mentrestant havia rebut grans ferides;... aleshores els Cames-de-beç varen disposar-se a atacar a cops d'espasa l'apilament de gent; aleshores un d'ells els va dir: “No ens colpiu pas!” ... aleshores varen ésser més reticents a colpir-los
ok nú þagnar konungr fyrst ok verðr at staðr ok mælti þó: "Svá skal vera sem þú beiðir en eigi varði mig at svá skjótt mundi fǫrin ráðinn. Ok er þetta nøkkuru fljótara at borit en ek hugða": i aleshores el rei primer va callar i no li va donar resposta, però [finalment] tanmateix va parlar dient: “Serà com demanes encara que no m'hauria esperat que l'expedició es decidiria tan prest. I tot això ha passat més ràpidament que no em pensava” (vocabulari: #1. bera að: Cf. Baetke 19874, pàg. 47: unp.: <...> ber (e-t) at etw. geschieht, ereignet sich, trifft ein; )
og nú drepur úr hljóð fyrst úr konunginum, og verður honum staður á, og mælti þó vonu bráðara: "Svo skal vera, Sigvaldi," segir konungur, "sem þú mælir til, en þó hefir þetta skjótara að borizt en eg hugða, og varði mig trautt að svo skjótt mundi á þjóta sem nú er": i llavors, el rei, de primer no va proferir cap so i no li va tornar contesta, però finalment, assús-suaixí li va dir: “Sigvaldi, serà”, li va dir el rei, “tal i com ho demanes; tanmateix, tot això ha passat més ràpid que no em pensava i difícilment m'hauria imaginat que s'acabaria fent de la manera tan ràpida com s'està fent” (vocabulari: #1. drepr hljóð úr e-m: En Baetke 19874, pàg. 92: drepr hljóð ór e-m, <...> es verschlägt jmd. die Sprache, jmd. verstummt; #2. vonu bráðara: En Baetke 19874, pàg. 694: vánu bráðara, schneller als erwartet, Ăber Erwarten schnell; #3. mæla til: En Baetke 19874, pàg. 433: mæla til e-s, 1. sich bewerben um etw., etw. erbitten, begehren, fordern; #4. berast að: En Baetke 19874, pàg. 48: berask at, at hendi, eintreten, sich ereignen, geschehen; bersk svá illa at es trifft sich so ungünstig, unglücklich; #5. vara: En Baetke 19874, pàg. 700: <...> unp. e-n varir e-s jmd. erwartet, ahnt etw., nimmt etw. an; eigi varði mik þess ich hätte nicht gedacht; #6. trautt: En Baetke 19874, pàg. 660: <...> als adv. trautt (n.sg.) schwerlich, kaum; #7. þjóta: En Baetke 19874, pàg. 775: <...> varði mik trautt at svá skjótt mundi á þjóta daß es so schnell hereinbrechen, dazu kommen würde; )

stað·vensl <n.pl -vensla>:
<LINGrelació paradigmàtica, relacions paradigmàtiques

staðviðra·samur, -söm, -samt <adj.>:
(temps atmosfèricestable, bo -ona i serè -ena
♦ staðviðrasamt veður: un temps estable, un temps bo i serè

stað·viðri <n. -viðris, -viðri>:
<METEOtemps m estable (temps bo i serè, amb la pressió atmosfèrica alta)

staðvinda·mót <n. -móts, no comptable>:
<GEOzona f de convergència intertropical

stað·vindur <m. -vinds, -vindar>:
<METEOvent alisi (emprat hab. en pl.

stafa¹ <stafa ~ stöfum | stafaði ~ stöfuðum | stafað>:
lletrejar
◊ barnið er farið (o: byrjað) að stafa: l'infant ha començat a lletrejar
♦ stafa e-ð: lletrejar una cosa
◊ geturðu stafað nafnið þitt?: pots lletrejar[-me] el teu nom?
◊ geturðu stafað orðið samvizka?: que pots lletrejar el mot consciència?
♦ stafa e-ð aftur á bak: lletrejar una cosa del final cap al principi
◊ geturðu stafað aftur á bak orðið samvizka? (akzivmas): que pots lletrejar de l'inrevés el mot consciència? (aicnèicsnoc)

stafa² <stafa ~ stöfum | stafaði ~ stöfuðum | stafaðaf e-u (o: frá e-u)>:
(orsakast, koma afprovenir (o: venir) d'una cosa, deure's a una cosa (ésser causat o provocat per una cosa, tenir el seu origen en una cosa)
◊ verkurinn stafar af bólgu í maganum: el dolor prové d'una inflamació a l'estómac
♦ af hverju stafar það að prentarinn virkar ekki?: de què ve que la impressora no funcioni?
♦ það stafar af því að <+ ind.>això ve del fet que <+ ind.> (és causat -ada pel fet que, deriva del fet que)
♦ e-m getur stafað hætta af e-u: una cosa pot ésser un perill per a algú
♦ e-m stafar hætta af e-u: una cosa és un perill per a algú, una cosa és perillosa per a algú

stafa³ <stafa ~ stöfum | stafaði ~ stöfuðum | stafaðe-u>:
(setja röndum, strjála geislumbrillar amb faixes de llum (amb raigs amples de llum, com si fossin tires)
◊ sólin stafar geislum sínum á sjóinn: el sol emet faixes de llum sobre la mar
◊ það stafar birtu af lampanum: surt una faixa de claror de la làmpada
♦ það stafar krafti og heilbrigði frá unga manninum: <LOC FIGel jove irradia força i salut
♦ af myndinni stafar áhrifum lotningar: <LOC FIGel quadre produeix una sensació de reverència
< ♦ stafa e-m e-ð: assignar-li una cosa a algú
◊ Konungr svarar: «Önnur hefi ek heyrt ummæli hans en þau.» «Hvat hefir þú þar um heyrt?» segir Áslákr. Þá segir konungr, at sá skal vera útlagi lands ok lífs. «Hví skal honum svá harðan stafa?» segir Áslákr. Konungr svarar: «Eigi má konungr þann til liðs ok landvarnar kjósa með sér, er hann veit eigi, at er, ok eigi má hann þann ugga, er hann veit eigi, at er»: el rei li va replicar: «He sentit a dir una interpretació ben diferent [de la llei] que aquesta». «I què és el que heu sentit a dir?» li va dir l'Áslákr. Aleshores el rei li va dir que el qui ho fes havia d'ésser declarat fora de la llei i perdre hisenda i vida. «Per què se li ha d'assignar un destí tan dur?» li va dir l'Áslákr. El rei li va respondre: «El rei no pot seleccionar per a formar part de les seves tropes i defensar el país aquell de qui ell no sap que existeix i no pot témer [i, per tant, no pot anar alerta amb] aquell que no és» (vocabulari: #1. stafa e-m harðan: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: stafa e-m harðan e. hartes Schicksal über jmd. verhängen; #2. ummæli: Cf. Baetke 19874, pàg. 675: um-mæli n.pl Worte Äußerungen, Erklärung; Bestimmungen; entenc que el rei fa referència a la interpretació de la llei i tradueixo en conseqüència; #3. útlagi: Cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada al fraseologisme legal vera útlagi lands ok lífs; tradueixo així com entenc la frase, és a dir: ésser declarat proscrit i a perdre hisenda i vida [en cas d'ésser capturat]; )
<† = skipa fyrir e-u ♦ stafa fyrir e-u ~ e-m: prendre disposicions o mesures sobre una cosa o sobre algú, disposar què s'ha de fer amb una cosa ~ algú
◊ þeir Kjartan lögðu nú skipinu við bryggjur og ruddu skipið og stöfuðu fyrir fé sínu. Ólafur konungur var í bænum. Hann spyr skipkomu þessa og það með að þar munu þeir menn margir á skipi er mikilhæfir eru: llavors en Kjartan i els seus companys van atracar el vaixell al moll i el descarregaren i prengueren les mesures necessàries per a [deixar en lloc segur] llurs béns [=mercaderies]. El rei Olau era a la vila. Es va assabentar de l'arribada d'aquesta nau i que hi havia molts d'homes a bord que eren persones de rang (vocabulari: #1. stafa fyrir e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: stafa fyrir e-u bestimmen über, Verfügungen treffen über; entenc que prenen les disposicions oportunes per emmagatzemar en lloc segur les mercaderies que han portat amb el vaixell; )
◊ ef kaup þeirra varð fast á várþingi, eða á því mæli, sem nú var tínt,, þá skal sá á landi búa þau misseri, er land [p. 249] átti, svá sem á leigulandi, ok svá skal hann ábyrgjaz við kaupanda, hvégi sem hann stafar fyrir, sem hann búi sjálfr á, enda á seljandi allar landsnytjar á þeim misserum, ok ábyrgiz hann við spellum við kaupanda, svá sem búar virða. En verð skal gjalda annat sumar í því inu sama landi leigulaust, en fimm[tu]dag viku, þá er sjau vikur eru af sumri, nema þeir verði á annat sáttir — Si in comitis uernalibus, uel in spatio temporis modo definito, emtionis-uenditionis contractus inter eos perficiebatur, [pàg. 249] prior fundi dominus per ea semestria in fundo quasi conducto habitet, et eum in modum fundi periculum erga emtorem sustineat, quomodocunque ille definierit, acsi ipse emtor ibi habitauerit, sed uenditor etiam quemcunque fundi prouentum iis semestribus referat, et eius corruptionem, prout aestimant accolae, emtori praestet, pretium uero, sine locariis, aestate subsequenti in eodem fundo et quinto die (hebdomadis), cum septem aestatis septimanae praeteriere, soluatur, nisi in aliud consenserint (Oca Cendrosa, Landabrigðabálkr. XIII kapituli: of brek - titulus XIII: de licitatione dolosa, pp. 248-249): si llur compra-venda es va fer ferma a l'assemblea de primavera o en l'ocasió (moment, temps) que s'ha detallat adés, aleshores el qui tenia les terres hi romandrà [vivint-hi] com si fossin terres arrendades durant els semestres [d'aqueix any], i respondrà del que faci -sigui el que sigui el que decideixi fer-hi- a les terres venudes davant el comprador, com si ell, el venedor, en fos el seu arrendatari. I el venedor tindrà tots l'usdefruit de les terres durant els semestres d'aqueix any, i serà responsable davant el comprador de qualssevol danys, tal com siguin valorats pels veïns. Però el preu [de la venda] s'haurà de pagar, sense interessos, en aquestes mateixes terres l'estiu següent, el dijous que faci set semanes que ha començat l'estiu, llevat que comprador i venedor hagin estipulat un acord diferent (vocabulari: #1. leigulaust: Cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot al seu diccionari. Konrad von Maurer 1908, pàg. 502:: ...im zweiten Falle dagegen hat der Vorkaufsberechtigte das Land auch erst an den Fahrtagen des folgenden Jahres zu übernehmen, während bis dahin der frühere Besitzer auf demselben gleich einem Pächter wohnen bleibt, indem er alle Nutzungen aus demselben bezieht, aber auch alle Gefahr für dasselbe trägt, wogegen in diesem Falle der Kaufpreis für das Land erst im folgenden Jahre bezahlt wird, und zwar leigolaust, d.h. ohne Berechnung von Zinsen; #2. stafa fyrir e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: stafa fyrir e-u bestimmen über, Verfügungen treffen über; En Konrad von Maurer 1908, pàg. 502, comenta: ...Beachtenswert ist aber, daß nach dem übereinstimmenden Zeugnisse beider Texte der Verkäufer für den Fall, da er noch ein Jahr sitzen zu bleiben hat auf dem Gute, die Gefahr für dieses unter allen Umständen tragen muß, wenn er auch etwa mit dem Käufer eine gegenteilige Abrede getroffen haben sollte (hvegi er hann stafar fyrir); en Konrad von Maurer entén, doncs, que el verb feia referècia a les clàusules o condicions del contracte de compra-venda: sigui el que sigui el que el venedor disposi/hagi disposat en l'acord de compra-venda, independentment del que el venedor disposi/hagi disposat en l'acord de compra-venda, o sigui, que la responsabilitat pel que pugui passar al mas i a les terres del mas en els semestres que el venedor hi pot continuar vivint després de la seva venda és exclusiva del venedor i no pas del comprador, siguin quines siguin les condicions de venda que el venedor hagi estipulat o disposat en el moment de la venda. Jo entenc, emperò, que la frase es refereix a les accions que pugui dur a terme el venedor que roman un any a les terres que ha venut respecte d'aquestes propietats: ell n'és responsable davant el comprador, sigui el que sigui el que disposi amb les terres o les cases del mas; #3. hvégi: Cf. Baetke 19874, pàg. 286: hvégi adv. h. er, h. sem wie auch immer; h. lengi sem wie lange auch immer; ; )
◊ Þórar bar upp mál þetta fyrir alþýðu en það kom ásamt með öllum að þeir vildu engan skatt gjalda Noregskonungi en sendimennina vildu sumir hengja láta en sumir láta þá hafa til blóts. En hitt var afráðið að þeim skyldi halda þar til þess er sýslumenn Svíakonungs kæmu þar, skyldu þeir þá stafa fyrir þeim slíkt er þeir vildu með ráði landsmanna, en gera hitt yfirbragð á að sendimenn væru vel haldnir og þeir væru fyrir því dvaldir að þeir skyldu skattsins bíða og skyldi skipta þeim á vistir tveim og tveim saman: en Þórar va presentar aquest assumpte al poble [reunit a l'assemblea convocada], però tothom va ésser de comuna opinió que no volien pagar cap mena d'impost al rei de Noruega, i n'hi hagué que [fins i tot] volien fer penjar els missatgers reials i qui els volia sacrificar als déus. Es va resoldre, tanmateix, que hom els retindria allà fins que hi arribessin els sýslumenn o veguers del rei de Suècia i que serien aquests els qui disposarien aleshores dels missatgers del rei de Noruega de la manera que volguessin d'acord amb la decisió dels homes del país, i que farien el posat de voler tractar bé els missatgers del rei de Noruega, [dient-los] que hom els hi feia romandre mentre esperaven l'arribada del tribut i que, de cara a allotjar-los i mantenir-los, hom els repartiria de dos en dos
♦ stafa e-m eið: <LOC JUR HISTdictar-li un jurament a algú [perquè aquest el presti] (eiðstafur)
◊ Gísli kveðst þetta gera mundu með forsjá þeirra. Gengu þeir þá með þessu ráði til móts við þá Einar og Norðlendinga. Sagði Eyvindur þá að Gísli vildi gera eftir bæn hans og annarra vina sinna. Stafaði Einar Jónsson þá Gísla eið en hann sór eftir því sem þeir Eyvindur prestur höfðu ráðið og sá engi maður í það. Sóru þá allir bændur eiða á þeim fundi, þeir sem þess voru beiddir. Skildu þeir þá slíkir vinir sem þeir fundust. Fóru þeir Einar þá norður í fjörðu og gengu þar allir hinir stærri bændur til eiða utan fáir menn. Sanda-Bárður og nokkurir menn vildu eigi sverja (SS II, cap. 309, pàgs. 460-461): en Gísli va dir que així es faria amb llur ajut. Aleshores se n'anaren a veure l'Einar i els nordlandesos amb aquesta intenció. L'Eyvindur els digué que en Gísli estava disposat a fer el que ell i d'altres amics seus li havien pregat que fes. Aleshores l'Einar Jónsson va dictar un jurament al Gísli que aquest va jurar d'acord amb el que ell i l'Eyvindur, el prevere, havien decidit, i ningú no hi trobà res a dir. Aleshores tots els bændur que assistien a aquella trobada i a qui els havien demanat que ho fessin, també prestaren jurament. Aleshores s'acomiadaren i se separaren essent-se tan amics com ho eren quan s'havien trobat (és a dir, continuant igual d'enemistats, malgrat el jurament prestat). L'Einar i els seus aleshores es dirigiren cap al nord, cap als fiords on tots els bændur més importants anaren a prestar jurament llevat d'uns pocs homes. En Sanda-Bárður i alguns homes [més] no volgueren pas prestar jurament (vocabulari: #1. stafa e-m eið: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: stafa e-m eið formulieren; )

stafaður, stöfuð, stafað <adj.>:
ratllat -ada, viat -ada (es deia de la vela que feia ratlles, vies o llistes)
♦ stafað segl: una vela viada
◊ Þá segir Eiríkur jarl: "Ekki er þetta konungsskip. Kenni eg þetta skip og seglið því að stafað er seglið. Þetta er Erlingur Skjálgsson. Látum sigla þá. Betra er oss skarð og missa í flota Ólafs konungs en þetta skip þar svo búið: aleshores el iarl Eiríkur els va dir: “Això no és pas la nau del rei. Reconec aqueixa nau i la seva vela, perquè la vela d'aqueixa nau és viada: és la nau de l'Erlingur, el fill de l'Skjálgur. Deixem que faci la seva via, car a nosaltres ens serà millor que a la flota del rei Olau hi hagi una bretxa i un forat (en la línia de la formació) que no pas aquesta nau d'allà, ben aparellada [i armada] com va”
◊ at þeirri veizlu liðinni gefr konungr Vigfúsi tvau skip hlaðin vænum kosti, ok þar með gefr hann honum blítt orðlof. Byrjar nú Vigfús ferð sína til Noregs, hefir hann knǫrinn Sveinsnaut ok þar til annat skip jafnmikit, er hann keypti í Englandi; þetta hleðr hann hvárttveggja með ávinning fjár þess, er Danakonungr gaf honum. Þessi fjǫgur skip býr hann forkunnarliga vel með hagleik sínum, fékk þar til gylta veðrvita ok stǫfuð segl með ýmsum litum: quan el banquet va acabar, el rei va donar al Vigfúss dos vaixells carregats amb belles i valuoses mercaderies i en fer-ho, li va dedicar afables paraules de lloança. Aleshores en Vigfúss va emprendre el seu viatge [de tornada] cap a Noruega. [A més a més d'aquestes dues naus] tenia el knǫrr Sveinsnaut i també una segona nau, igual de grossa, que havia comprat a Anglaterra. Va carregar aquestes dues naus amb les mercaderies que havia comprat amb el que havia tret dels béns que el rei de Dinamarca li havia donat. Va aparellar i ornar aquestes quatre naus admirablement bé amb la seva perícia, procurant-se per a elles penells daurats i veles viades de diferents colors
♦ stafað segl með rauðum vendi: una vela [blanca] viada de vermell
◊ Þórólfur átti skip mikið; það var lagt til hafs; það var vandað að öllu sem mest, steint mjög fyrir ofan sjó; þar fylgdi segl stafað með vendi blám og rauðum; allur var reiði vandaður mjög með skipinu. Það skip lætur Þórólfur búa og fékk til húskarla sína með að fara; lét þar bera á skreið og húðir og vöru ljósa; þar lét hann og fylgja grávöru mikla og aðra skinnavöru, þá er hann hafði haft af fjalli, og var það fé stórmikið. Skipi því lét hann Þorgils gjallanda halda vestur til Englands að kaupa sér klæði og önnur föng, þau er hann þurfti. Héldu þeir skipi því suður með landi og síðan í haf og komu fram á Englandi, fengu þar góða kaupstefnu, hlóðu skipið með hveiti og hunangi, víni og klæðum, og héldu aftur um haustið; þeim byrjaði vel, komu að Hörðalandi: en Þórólfur era propietari d'un gran vaixell. Estava fet per navegar-hi per alta mar. Estava equipat en tot de la millor manera i, part damunt la línia de flotació estava ricament pintat. L'equipament anava acompanyat d'una vela de franges blaves i vermelles; tot el cordam del vaixell era d'una factura excel·lent. En Þórólfur va fer aparellar aquesta nau i va agafar per tripulació alguns dels seus húskarlar. Va fer carregar el vaixell amb skreið, ço és, estocafix, i pells i mercaderia blanca [feta amb llana d'ovella]. Tambés ho feu acompanyar d'una gran quantitat de grávara o pells d'esquirol, i d'altre gènere confeccionat amb pells que havia adquirit a la muntanya i la vàlua de tot aquest carregament era immensa. Va posar el vaixell sota les ordres d'en Þorgils gjallandi i el féu partir cap a ponent, cap a Anglaterra per a bescanviar-hi les mercarderies per roba i d'altres mercaderies que ell havia de menester. Varen salpar i de primer varen navegar cap a migjorn resseguint la costa i després es feren mar endins fins a arribar a Anglaterra. Aquí varen fer bons mercadeigs i varen carregar-hi la nau de blat i mel, vi i roba, i a la tardor varen salpar de tornada. Tingueren bon vent i arribaren al Hörðaland
◊ þeir hǫfðu tuttugu langskip ok einn dreka, ok var allr gulli búinn fyrir ofan sjó. Þóttuz menn eigi hafa sét vænni sigling ok skip eðr meir vandaðan reiðskap, þvíat allir strengir váru sem á gull eitt sæi, en seglin váru stǫfuð með allra handa vefjum, pell ok silki ok guðvef. Þessir menn héldu til hafna ok báru tjǫld á land, ok fannz mǫnnum þá eigi minna til, hversu hœverskliga þeir hlóðu sínum seglum eðr hversu mikill ljómi yfir kom, þá þeir reistu sín landtjǫld, þvíat alla vega lýsti af þeim karbunkuli[steinum], sem settir váru í þá knappa með gull gørva, sem stóðu upp af þeirra tjǫldum: tenien vint langskip i un dreki, el qual era tot guarnit d'or part damunt la línia de flotació. A la gent que veien aquelles naus els semblava que no havien vist mai més bella singladura ni naus més belles ni eixàrcies més ben afaiçonades, car tot el cordam semblava fet d'or pur i les veles eren viades de tota mena de teixits: franges de pell hi alternaven amb franges de seda i de vellut [de cotó]. Aquells homes entraren a port i [tot seguit] portaren llurs tendes de campanya a terra i la gent [que ho veia] no trobaren pas menys impressionant la manera com halaren cortesament les veles o del gran esclat de llum que hi hagué quan hagueren muntat llurs tendes, car de tots els carboncles que hi havia engalzats als poms, fets d'or, que hi havia damunt llurs tendes [al capdamunt dels pals que les aguantaven], en sortien raigs de llum en totes direccions (vocabulari: #1. guðvefr: Cf. Baetke 19874, pàg. 215: guð-vefr m.   feines, kostbares Tuch, Baumwollgewebe; #2. e-m finnsk til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 139: e-m finnsk (mikit) til e-s, um e-t jmd. hat großes Interesse an etw., schenkt einer Sache Beachtung, mißt etw. Bedeutung bei, etw. macht Eindruck auf jmd.; #3. hlaða: Cf. Baetke 19874, pàg. 257: hlaða seglum die Segel niederholen, einziehen, streichen; recollir la vela i lligar-la a la seva verga, l'equivalent del nostre arriar la vela)

stafa·fura <f. -furu, -furur. Gen. pl.: -fura>:
pi tort (arbre Pinus contorta)

stafa·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
tipus m [de lletra], font f

stafa·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
variant de → stafkirkja “stafkirkja”

stafa·kubbur <m. -kubbs, -kubbar>:
cub m de lletres

stafa·logn <n. -logns, no comptable>:
(alger vindleysaalbaïna f, calma f, calma podrida (Mall.)

stafa·mót <n. -móts, -mót>:
<TIPOmatriu m de lletra, motlle m de lletra

Stafangur <m. Stafangurs, no comptable>:
Stavànger f, Stavànguer f

stafa·parket <n. -parkets, no comptable>:
parquet m de fusta (o: posts)

stafa·rugl <n. -rugls, no comptable>:
sopa f de lletres, lletrabarreig m

stafa·runa <f. -runu, -runur. Gen. pl.: -runa>:
seqüència f de lletres

stafa·röð <f. -raðar, -raðir>:
ordre alfabètic
♦ eftir stafaröð: en ordre alafabètic

stafa·sett <n. -setts, -sett>:
<INFORMset (o: joc) m de caràcters

stafa·skipti <n.pl -skipta>:
transposició f de lletres

stafa·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:
<INFORMcadena f de caràcters

stafa·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:
<INFORMmida f de lletra (o: font)

stafa·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
<INFORMtaula f de codis, mapa m de caràcters

stafa·víxl <n.pl -víxla>:
<LINGmetàtesi f [grafemàtica] (amb aquest terme es designa en islandès el canvi de dos grafemes entre si, per error, distracció, badada de l'escrivent. La metàtesi, com a fenomen fonètic, hi rep el nom de hljóðvíxl o hljóðavíxl)

staf·bil <n. -bils, -bil>:
1. <INFORM á milli tveggja orðaespai m en blanc (entre dos mots)
2. <INFORM á milli tveggja bókstafaespaiat m (espai entre dos caràcters)

staf·búr <n. -búrs, -búr>:
<HISTstafbúr m, orri m damunt pilars de fusta. Designació d'un edifici, en els masos tradicionals noruego-islandesos, que feia la funció de rebost i era bastit damunt pilars de fusta (bigues, pals) clavats verticalment en terra per fer que els aliments que s'hi guardaven fossin inaccessibles als animals, alhora que hom els preservava de la humitat del terra. També rebia el nom d'stokkabúr. A Suècia i Noruega encara se'n poden veure amb els noms de stolpbod, stabbud i stabbur

staf·fruma <f. -frumu, -frumur. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:
1. <MED = sjónustafurbastonet m de la retina
2. <BOTparènquima m en palissada

staf·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ortografia f

staf·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
ortogràfic -a
♦ birtast staffræðileg rannsókn á bréfunum e-s: aparèixer una investigació ortogràfica sobre les cartes d'algú

staffræði·ritgerð <f. -ritgerðar, -ritgerðir>:
tractat ortogràfic, tractat m d'ortografia

staf·gerill <m. -gerils, -gerlar>:
<BIOL & MEDbacil m

staf·karl <m. -karls, -karlar>:
captaire m

stafkarla·letur <n. -leturs, -letur>:
lletra f de captaire, caràcter m [críptic o criptogràfic] de captaire (lletra emprada per captaire que només pot entendre un altre captaire, possiblement alguna mena de runes)
þá komu þeim Órækju og Sturlu orð sunnan frá Sauðafelli að Snorri Sturluson var þar kominn og vildi finna Órækju. Riðu þeir þá suður þannig og var Snorri hinn kátasti og töluðu þeir í litlustofu Snorri og Órækja og Sturla en Tumi skenkti þeim. Þar var bjór heim kominn frá skipinu. Snorri sagði frá skiptum þeirra sona Hallveigar. Hann hafði þar og bréf er Oddur Sveinbjarnarson hafði sent honum af Álftanesi. Var þar á stafkarlaletur og fengu þeir eigi lesið, en svá þótti þeim sem vörun nokkur mundi á vera (SS I, cap. 300, pàg. 438): llavors va arribar notícia a l'Órækja i a l'Sturla del sud, de Sauðafell, que l'Snorri Sturluson hi havia arribat i que volia trobar-se amb l'Órækja. Així doncs, l'Órækja i l'Sturla es dirigiren llavors cap al sud [per veure-hi l'Snorri]. L'Snorri hi estava jovialíssim. L'Órækja i l'Sturla conversaren amb l'Snorri a la litlastofa del mas mentre en Tumi [Sighvatsson yngri] els servia beguda. Al Tumi li havia arribat cervesa [d'importació] duta al mas del vaixell [de mercaders]. L'Snorri els va referir els tractes que es tenia (dels litigis que tenia) amb els fills de la Hallveig. També duia una carta que l'Oddur Sveinbjarnarson li havia enviat d'Álftanes. A la carta hi havia un caràcter [críptic] de captaire (potser una runa composta, una bandrún, Binderune) i [tots tres] foren incapaços de llegir-la, però tanmateix els semblà com si hi hagués d'haver continguda alguna mena d'advertència (vocabulari: #1. litlastofa: Cf. Baetke 19874, pàg. 388: lítla-stofa f. kleine Stube, kleines Zimmer: í litlustofu; #2. stafkarlaletur: aquest mot és un hàpax legòmenon. Realment hom no sap pas què significa. Tradicionalment (des del segle XIX) hom hi veu algun tipus d'escriptura rúnica. Segons aquesta visió tradicional, el passatge podria deixar entreveure que els captaires havien continuat emprant les runes a Islàndia molt de temps després de la introducció de l'alfabet llatí i que ho feien com una forma críptica d'escriptura que els permetia de poder comunicar-se sense que la gent normal pogués accedir al que haguessin escrit. Jo m'inclino a pensar que devia tractar-se d'un únic caràcter rúnic compost, una Binderune o bandrún. Si, però, entenem el mot no com caràcter, grafema sinó com a: sistema d'escriptura, alfabet, la traducció passa a: hi havia escriptura de captaire, la carta estava redactada [parcialment o totalment] en caràcters de captaire; en tot cas el sentit és clar: l'Oddur Sveinbjarnarson empra un sistema criptogràfic per advertir l'Snorri Sturluson que hom vol atemptar contra la seva vida; ni l'Snorri, emperò, ni els seus dos familiars, no són pas capaços d'entendre'l i ell serà mort. Per a la visió tradicional del significat d'aquest mot, cf. l'Eugen Mogk, Grundriss der germanischen Philologie, I, p. 557: ...wie noch in späthistorischer Zeit Oddr Svenbjarnarson an Snorri Sturluson einen Brief in Runen schreibt (var þar á stafkarlaletr, ok fengu þeir eigi lesit Sturl. I. S. . S. 392,7; en Fritz W. Schulze 1982:61-94 (“germ. *karl- im Sternbildnamen”), aquí pàg. 89, interpreta aquest mot d'una manera molt diferent com es fa tradicionalment: Anders an. stafkarl ‘Bettler, am Stab Gehender’ gegenüber stafkarlaletr (Sturlungasaga II. 241) ‘Runenbrief’ (eig. ‘Schriftsatz [von Hand] des [Runen-]Stabkerls’), (des Runenmächtigen); és a dir, com a forma escurçada de letr rúnastafakarls; )

stafkarls·búningur <m. -búnings, -búningar>:
vestit f de captaire
Eymundr tekr nú stafkarlsbúning, bindr sér geitarskegg ok gengr við tvá stafi. Hann ferr í konungstjaldit ok biðr sér matar ok gengr fyrir hvern mann. Hann fór ok í hin næstu tjǫld ok varð gott til fengjar ok þakkaði vel góðan beina. Ferr hann nú í brott frá tjǫldunum ok skortir nú eigi vistir. En er menn hǫfðu drukkit ok etit sem menn vildu, þá var hljótt eftir þat: l'Eymundr es va disfressar de captaire, es va lligar una barba de bóc i va marxar amb dos gaiatos. Va arribar [al campament enemic] i [allà va] entrar dins la tenda del rei on va demanar que li donessin menjar i en va demanar a cadascun dels homes que hi havia. També va entrar a les tendes properes i hi va rebre bona quantitat de provisions i va regraciar bé tot el bon menjar [que li havien donat]. Llavors se'n va anar de les tendes ben proveït de provisions. I quan els seus homes hagueren begut i menjat tant com volgueren, va regnar la calma entre ells

stafkarls·gervi¹ <f. -gervi, -gervar>:
disfressa f de captaire, abillament m de captaire
svá ferr nú fram, þar til at mærin er þrettán vetra. Þá varð sá atburðr, at Helgi konungr kom þar við land ok forvitnar at hafa tíðendi af landinu. Hann hefir eina stafkarlsgervi. Hann sér við skóg einn marga hjörð, ok þar gætti ein kona ung at aldri ok svá fríð, at hann þykkist ekki hafa sét fríðari konu. Hann spyrr, hvat hún heiti eða hverrar ættar hún sé. Hún segir: "Ek em karlsdóttir, ok heiti ek Yrsa": i així va passar el temps fins que la noia va fer tretze anys. Llavors es va esdevenir que el rei Helgi va arribar a aquell país i sentí curiositat per tenir notícia d'aquell país. Duia posada una disfressa de captaire. A la vora d'un bosc hi va veure un gran ramat i una joveneta el guardava i aquesta joveneta era tan bonica que el rei creia que no n'havia vista mai cap altra de tan bella. Li va demanar com es deia i de quina família era. Ella li va respondre: “Sóc la filla d'un pagès i em dic Yrsa”
Þorleifur býr sér nú stafkarlsgervi og bindur sér geitarskegg og tók sér eina stóra hít og lét koma undir stafkarlsgervina og bjó svo um að öllum skyldi sýnast sem hann æti þann kost er hann kastaði í hítina því að gíman hennar var uppi við munn honum undir geitarskegginu. Síðan tekur hann hækjur tvær og var broddur niður úr hvorri, fer nú þar til er hann kemur á Hlaðir: llavors en Þorleifur es va preparar una disfressa de captaire, es va posar una barba de boc, i va agafar una taleca gran que es va posar davall el seu abillament de captaire i la va disposar de tal manera que a tothom li semblés que estigués menjant les coses que, en realitat, aniria ficant dins la taleca car l'obertura de la taleca es trobava a dalt, a prop de la seva boca, sota la barba de boc. Després va agafar dues crosses, totes dues acabades en sengles punxes ferrades, i se'n va anar i va fer via fins a arribar als Hlaðir

stafkarls·gervi² <n. -gervis, -gervi>:
disfressa f de captaire, abillament m de captaire

stafkarls·stígur <m. -stígs, -stígir (o: -stígar)>:
caminoi m de captaire
♦ feta stafkarlsstíg: <LOC FIGfer vida de captaire
♦ taka upp stafkarlsstíg: <LOC FIGcomençar a fer de captaire
fór hann ferðar sinnar uns hann kemur suður í Rómaborg. Og er hann hefir þar dvalist sem hann tíðir þá fer hann aftur, tekur þá sótt mikla. Gerir hann þá ákaflega magran. Gengur þá upp allt féið það er konungur hafði gefið honum til ferðarinnar, tekur síðan upp stafkarlsstíg og biður sér matar. Hann er þá kollóttur og heldur ósællegur. Hann kemur aftur í Danmörk að páskum þangað sem konungur er þá staddur en ei þorði hann að láta sjá sig og var í kirkjuskoti og ætlaði þá til fundar við konung er hann gengi til kirkju um kveldið. Og nú er hann sá konunginn og hirðina fagurlega búna þá þorði hann eigi að láta sjá sig. Og er konungur gekk til drykkju í höllina þá mataðist Auðunn úti sem siður er til Rúmferla meðan þeir hafa eigi kastað staf og skreppu: llavors l'Auðunn va fer el seu camí fins que va arribar a Roma i s'hi va estar el temps que va considerar oportú i després va emprendre el camí de tornada però es va encomanar una greu malaltia que el va deixar en els ossos. I durant aquest temps va despendre tots els diners que el rei li havia donat per al seu viatge, i aleshores va haver de començar a fer de captaire i feia camí captant menjar. Havia quedat calb i feia un posat molt planyívol. Va arribar per Pasqua a Dinamarca i ho va fer a un lloc on hi havia el rei, però l'Auðunn no va pas gosar presentar-s'hi al seu davant i es va asseure a un racó de l'església amb la intenció de trobar-s'hi amb el rei quan aquest anés a missa al vespre. I quan l'Auðunn hi va veure el rei i la seva hirð bellament abillada, tampoc no va gosar de presentar-s'hi al davant. I quan el rei va entrar a la höll per a beure-hi en comunitat, l'Auðunn va menjar defora com era costum dels romeus, mentre no haguessin encara llançat el bordó de pelegrí i l'alforja
♦ troða stafkarlsstíg: <LOC FIGfer vida de captaire
Auðunn mælti: "Eigi má eg það vita herra," segir hann, "að eg hafi hér mikinn sóma með yður en móðir mín troði stafkarlsstíg út á Íslandi því að nú er lokið björg þeirri er eg lagði til áður eg færi af Íslandi": llavors l'Auðunn li va dir: “Senyor, no podria estar-me aquí amb Vós en grans honors sabent que ma mare fa vida de captaire a Islàndia, car ara ja s'han exhaurits tots els mitjans que li vaig deixar per al seu manteniment abans de sortir d'Islàndia”

staf·kerling <f. -kerlingar, -kerklingar>:
captaire f

staf·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
<ARQstafkirkja f, església [medieval] feta de fusta i de forma típica. N’hi ha de diverses menes. En català també s'empren, com a designació, les formes de les altres llengües norrenes: stavkirke, stavkyrkje i stavkyrka

staf·krókur <m. -króks, -krókar>:
titlla f (en realitat, cadascun dels trets constitutius d'una lletra, tret de lletra)
sannlega segi ég yður: Þar til himinn og jörð líða undir lok, mun ekki einn smástafur eða stafkrókur (ἡ κεραία -ίας, ἰῶτα ἓν ἢ μία κεραία οὐ μὴ παρέλθῃ ἀπὸ τοῦ νόμου) falla úr lögmálinu, uns allt er komið fram: en veritat us dic: fins que el cel i la terra no pereixin, no caurà ni una sola lletreta ni una sola titlla de la llei fins que tot no s'hagi acomplert
en það er auðveldara, að himinn og jörð líði undir lok, en einn stafkrókur (ἡ κεραία -ίας, ἢ τοῦ νόμου μίαν κεραίαν πεσεῖν) lögmálsins falli úr gildi: i és més fàcil que el cel i la terra passin que no pas que deixi de valer un sola sola titlla de la llei
♦ það er enginn stafkrókur til um þetta: <LOC FIGno hi ha ni una ratlla escrita sobre això, això no s'esmenta enlloc, enlloc no es troba ni una paraula escrita sobre això

stafla <stafla ~ stöflum | staflaði ~ stöfluðum | staflaðe-u (o: upp e-u)>:
apilar (o: empilar; o: apilotar) una cosa
♦ stafla upp e-u: apilar (o: empilar; o: apilotar) una cosa
þegar hann hafði náð til Asdód voru honum sýndar brunarústir Dagónhofsins og hvernig herinn hafði eytt Asdód og bæjunum umhverfis. Honum voru sýnd líkin sem lágu á dreif.Einnig var líkamsleifum þeirra sem brenndir voru inni í stríðinu staflað upp við veginn (ποιεῖν θημωνιάς τινος, ἐποίησαν γὰρ θιμωνιὰς αὐτῶν) sem konungur fór um: quan hagué atès Asdod, li mostraren les ruïnes cremades del temple del déu Dagó i que l'exèrcit havia destruït Asdod i les viles dels voltants. Li mostraren [també] els cadàvers que jeien estesos ça i lla. També hi havia les despulles dels qui havien estat cremats durant la guerra dedins [les cases], apilades a la vora del camí per on anava [ell,] el rei
Rafael og þjónarnir fjórir héldu með úlfaldana tvo til Rages í Medíu og dvöldu hjá Gabael. Rafael afhenti honum skjalið og sagði honum frá Tóbíasi Tóbítssyni, að hann væri kvæntur og byði Gabael til brúðkaups síns.Gabael reiddi jafnskjótt fram peningaskjattana sem enn voru innsiglaðir og staflaði þeim upp (συντιθέναι, καὶ συνέθηκαν αὐτά)en Rafael i els quatre servents partiren amb els dos camells cap a Ragues de la Mèdia, i van estatjar-se a ca'n Gabael. En Rafael li donà la seva escriptura i li féu saber que en Tobies, el fill d'en Tobit, havia pres muller i el convidava a les seves noces. En Gabael li va portà a l'instat al davant els saquets dels diners, que encara estaven segellats, i els hi va apilar

staf·laga <adj. inv.>:
en forma de bastó

staf·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all linear, all tibat, all dreçat, all dret, all rígid (planta Allium lineare syn. Allium strictum) (þráðlaukur)

staf·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense bastó o bordó
♦ ganga staflaust: anar (o: marxar) sense bastó
konungur reið þá til Dyflinnar og þykja mönnum þetta mikil tíðindi er þar var dótturson konungs í för með honum, þeirrar er þaðan var fyrir löngu hertekin fimmtán vetra gömul. En þó brá fóstru Melkorku mest við þessi tíðindi, er þá lá í kör og sótti bæði að stríð og elli. En þó gekk hún þá staflaust á fund Ólafs: el rei va anar a Dublín. A la gent li va semblar una gran novetat que hi anés acompanyat del seu nét, el fill de la filla que, quan tenia quinze anys, havia estat raptada d'allà durant una incursió. Aquesta notícia va escomoure en gran manera la fóstra de la Melkorka, la qual ja no sortia del llit i a qui vellesa i penes la feien patir molt. I a despit de tot això, va anar sense [ni tan sols] bastó a l'encontre del rei Olau
♦ e-ð gengur staflaust: <LOC FIGuna cosa es conta com a segura o certa (cosa = rumors, mentides, històries que es conten etc.)
sá orðrómur gengur staflaust að...: corre el ferm rumor que..., es conta com a segur el rumor que...
◊ það var árið 1866, að sá kvittur kom upp og gekk staflaust um öll lönd, að vart hefði orðið við sjóskrímsl eitt mikið og ilt: fou a l'any 1866 que va sorgir el rumor que es va contar com a cosa certa per tots els països que s'havia vist un monstre marí gros i maligne

stafli <m. stafla, staflar
pila f
þú skalt leggja kökurnar í tvo stafla (ʃətˈtaʝim   maʕărāˈχōθ, שְׁתַּיִם מַעֲרָכוֹת), sex í hvorn, á gullborðið frammi fyrir augliti Drottins. Þú skalt leggja hreint reykelsi ofan á hvorn stafla (ʕal־ha-mmaʕăˈrɛχɛθ, עַל-הַמַּעֲרֶכֶת). Það skal vera minningarhluti fyrir kökurnar, eldfórn handa Drottni: col·locaràs les coques en dues piles, sis a cadascuna, damunt la taula d'or, davant Jahvè. Posaràs encens pur damunt cada pila. Ell serà la part del memorial per comptes de les coques, una ofrena de cremació per a Jahvè
♦ stafli af e-u: una pila d'una cosa
stafli af diskum ~ dagblöðum ~ undirdýnum: una pila de plats ~ diaris ~ dessuadors

staf·lurkur <m. -lurks, -lurkar>:
garrot m, <LITclava f
þar leggst á sitt kné honum hvárr þeira, ok spyrja af hverju landi, er þeim kom í hug, en ekki vita menn til, hvat þeir töluðu. Hann festi upp á tjaldsnagla örvamæli sinn yfir sik, en staflurk undir fæti sér. Jafnan biðja þeir hann, at þeir skyldu hirða belginn, ok þykkir hann vera óhræsi mikit, en hann kvað eigi nær skyldu fara, at hann skyldi á burt borinn frá honum, ok þess gekk hann hvergi, at hann hefði hann eigi með sér: cadascun d'ells dos es va posar a banda i banda d'ell a frec dels seus genolls i li varen fer preguntes sobre qualsevol país que els va passar pel cap, però ningú no sap què es va dir en aquella conversa. Ell va penjar damunt seu, d'un clau-ganxo de la tenda, el seu buirac, i després va posar el seu garrot sota les seves cames. Ells li demanaven contínuament d'estotjar l'odre [a un altre lloc], ja que creien que era una gran immundícia, però ell els va dir que li resultaria molt difícil que li'n separessin d'ell i que no anava enlloc sense portar-lo amb ell

staf·lægja <f. -lægju, -lægjur. Gen. pl.: -lægna o: -lægja>:
jàssera (o: biga) f longitudinal
það var einn morgun snemma að konungur gekk út við fá menn. Hann sá mann uppi á kirkju þeirri er í smíð var þar í bænum. Hann undraðist þetta mjög því að morgni var minnur fram komið en smiðar voru vanir upp að standa. Konungur kenndi manninn. Var þar Þorkell Eyjólfsson og lagði mál við öll hin stærstu tré, bæði bita og staflægjur og uppstöðutré: un matí el rei va sortir de palau acompanyat de pocs homes. Va veure un home enfilat dalt de l'església que hom estava bastint allà a la ciutat. Es va astorar molt perquè encara era massa de matí, molt abans de l'hora que els fusters solien llevar-se. El rei va reconèixer aquell home. Era en Þorkell Eyjólfsson i prenia mides a totes les jàsseres, tant les transversals com les longitudinals, així com als muntants

stafn <m. stafns, stafnar>:
1. (framstefni á skipi, framstafnproa (o: prua) f, estrau m (part anterior de vaixell)
♦ land fyrir stafni!: terra a la vista!
♦ hafa eitthvað fyrir stafni: <LOC FIGtenir una cosa entre mans, estar treballant en una cosa (estar ocupat en la realització d'una cosa)
þar kemur enn að honum leiddist sjá athöfn. Nú kaupir hann í skipi og fer utan og er nú í kaupferðum um hríð og tekst enn vel til þessa og liðmannlega. Verður honum nú gott bæði til fjár og mannheilla. Þessa iðn hefir hann nú fyrir stafni þar til er hann á einn knörr og mestan hlut áhafnar, er nú í kaupferðum og gerist stórauðigur maður og ágætur. Hann var oft með höfðingjum og tignum mönnum utanlands og virðist þar vel sem hann var. Nú gerir hann svo auðgan að hann á tvo knörru í kaupferðum. Og svo er sagt að engi maður væri þann tíma í kaupferðum sá er jafnauðigur væri sem Oddur. Hann var og farsælli en aðrir menn. Aldrei kom hann norðar skipi sínu en á Eyjafjörð og eigi vestar en í Hrútafjörð: aleshores va tornar a passar que es va cansar d'aquesta activitat. Llavors va comprar una participació en un vaixell [de mercader] i hi viatjà a l'estranger i durant una temporada es va dedicar a fer viatges de mercader i hi va reeixir bé i eficientment. I llavors es va convertir en una persona de cabal i fortuna. Es va dedicar a aquesta activitat fins que fou propietari únic del knörr i de la major part de la càrrega, llavors va continuar fent viatges de mercadeig i es va conertir en un home riquíssim i de renom. Quan era a l'estranger sovint s'estatjava a ca cabdills i a ca d'altres prohoms i allà on fos gaudia de gran estima. Llavors es va fer tan ric que posseïa dos knerrir fent alhora viatges de mercadeig. També es diu que no hi havia cap home d'aquell mateix temps que tambés fes viatges de mercadeig que fos tan ric com l'Oddur. També fou un home que tingué més fortuna que els altres [com a mercader]. Mai no va anar amb el seu vaixell més al nord del fiord d'Eyjafjörður ni més a ponent que el fiord de Hrútafjörður (vocabulari: #1. liðmannlega: Cf. Baetke 19874, pàg. 380: liðmann-ligr adj. (-liga adv.) nützlich, tüchtig (als Gefolgsmann); Cf. Andreas Heusler 1897, pàg. 112: liðmannlega adv. so dass man seinen mann dabei stellt, achtunggebietend; )
síðan fóru þrælarnir með drottningu eins og fyrir þá var lagt, viðuðu til bálsins og kveiktu í því. En þegar þeir ætluðu að taka drottningu og bera hana á bálið kom til þeirra kona; hún gekk á einum fæti og hafði járnlaup á höfði; hún setur af sér laupinn, gengur til þrælanna og spyr hvað þeir hafi fyrir stafni. Þeir segja sem var: tot seguit els esclaus van fer amb la reina tal com els havien manat: van amuntegar llenya per fer-hi una foguera i la varen encendre. Però quan volien agafar la reina i menar-la a la foguera, se'ls acostà una dona. Només tenia una cama i portava una cistella de ferro al cap. Es va llevar la cistella del cap, es va acostar als esclaus i els va preguntar què estaven fent. Ells li van dir el que hi havia
það var eina nátt sem oftar að hann liggur á hauginum og hefir hina sömu iðn fyrir stafni ef hann gæti aukið (ort ?) nokkuð lof um haugbúann. Síðan sofnar hann og eftir það sér hann að opnast haugurinn og gengur þar út maður mikill vexti og vel búinn: una nit es va esdevenir que, com solia fer força sovint, estava ajagut damunt el túmul ocupat en la mateixa activitat de mirar si podria acréixer una mica la fama de l'habitant del túmul [component una lloa en honor seu]. Després es va adormir i en haver-ho fet va veure en somnis que el túmul s'obria i en sortia un home de gran estatura i ben abillat
♦ láta drífa um stafn: <LOC FIG = láta skeika að sköpum, taka áhættuposar-se en mans de la fortuna, temptar la sort, córrer el risc
Án vekr nú upp húskarla sína ok mælti: "Opt finnst þat á, at ek er vel kvángaðr. Jórunn hefir opt varat mik við, at ek skylda eigi sitja hér við mótþykki konungs, en ek vilda láta drífa um stafn, sem verða mætti": l'Án llavors va despertar els seus missatges i els va dir: “Sovint s'ha provat que tinc una bona dona. La Jórunn[, la meva dona,] sovint m'ha advertit que no m'estigui aquí a disgust del rei però [la veritat és que jo] he volgut arriscar-me a esperar-m'hi el que pogués passar” (vocabulari: #1. láta drífa um stafn: Cf. Baetke 19874, pàg. 595-596: láta drífa um stafn es darauf an[p. 596]kommen lassen)
♦ standa í stafni: <LOC FIGésser capdavanter -a, anar al capdavant
2. (skutstafnpopa f (part posterior de vaixell)
Flóki hafði hrafna þrjá með sér í haf, og er hann lét lausan hinn fyrsta, fló sá aftur um stafn; annar fló í loft upp og aftur til skips; hinn þriðji fló fram um stafn í þá átt, sem þeir fundu landið. Þeir komu austan að Horni og sigldu fyrir sunnan landið: en Flóki s'emportà amb ell tres corbs: quan va amollar el primer, va tornar per la popa; el segon es va enlairar i va tornar a la nau i el tercer va volar cap endavant de la proa en la direcció on [després] van trobar la terra. Varen arribar a la ‘banya’ (Horn) [meridional d'Islàndia] per la part de llevant, i d'allà singlaren [cap a ponent] resseguint la costa sud del país
♦ berjast um stafna: <LOC FIGlluitar de cap a cap de la nau
þeir börðust um stafna og máttu þeir einir höggum við koma er í stafni voru en þeir lögðu kesjum er í fyrirrúmi voru en allir þeir er aftar voru skutu snærispjótum eða gaflökum eða vígörum en sumir börðu grjóti eða skeftiflettum en þeir er fyrir aftan siglu voru skutu bogaskotum: lluitaven de cap a cap de la nau: els qui es trobaven a la part de proa eren els únics que podien batre's a cops d'espasa, mentre que els qui es trobaven al fyrirrúm, la part central de la nau, lluitaven amb kesjur, piques, i tots els qui encara estaven més enrere, és a dir, a la part de popa, ho feien tirant-se llances o javelines o vígörvar, una mena de fletxes. D'altres, finalment, lluitaven a pedrades o amb skeftiflettur, una mena de llança amb la punta de pedra. Els qui es trobaven immediatament darrere el mast, disparaven sagetes amb llurs arcs
♦ stafna á milli (o: meðal), með stöfnum: <LOC FIGde cap a cap de la nau, de proa a popa (o: de popa a proa)
sumir menn segja, at Sigmundr Brestisson utan af Færeyjum hafi verit í þessum bardaga með Hákoni jarli, ok hafi hǫggvit báðar hendr af Búa, þá er hann hafði áðr drepit Þorstein miðlang; segja þeir, er þat sanna, at Búi hafi stungit stúfunum í hringa kistnanna ok stigi svá fyrir borð með báðar; síðan er Búi var fyrir borð stiginn, hljópu margir hans menn fyrir borð, en sumir féllu þar á skipinu, þvíat ekki var gott griða at biðja, var þá hroðit þat skip stafna á meðal, ok síðan hvert at ǫðru. Síðan lagði Eiríkr jarl at skipi Vagns. Varð þar allhǫrð viðrtaka, var þat lengi, at þeir náðu ekki uppgǫngu á skeiðina; þess getr í Jómsvíkingadrápu: n'hi ha qui diuen que en Sigmundr Brestisson, de les illes Fèriar, va participar en aquesta batalla al costat del iarl Hákon i que hi va tallar totes dues mans al Búi després que aquest hagués mort en Þorsteinn miðlangr. I els qui ho afirmen, diuen que en Búi va ficar cada munyó dins una anella de dues caixes [plenes d'or] i va saltar-hi per la borda [enduent-se'n així amb ell les dues caixes plenes d'or]. Quan en Búi hagué saltat a l'aigua, molts dels seus homes també ho feren, alguns, emperò, van caure a coberta combatent per tal com no servia de res demanar quarter. Aleshores els homes del iarl Hákon van netejar d'enemics la nau de popa a proa i després [la resta de naus,] una darrere l'altra. Tot seguit, el iarl Eiríkr va col·locar la seva nau a la borda de la nau d'en Vagn i hi va trobar una fortíssima resistència que va fer que li calgués molt de temps fins aconseguir pujar a dalt de la skeið d'en Vagn. Aquest fet s'esmenta a la drápa dels viquings de la Jóm (la versió que n'ofereix l'Snorri Sturluson fa: ok margir hans menn hljópu þá fyrir borð, en sumir fellu á skipinu, þvíat eigi var gott, griða at biðja; var þá hroðit alt skip Búa með stǫfnum, en síðan hvert at ǫðru)
♦ e-ð logar stafna á milli: <LOC FIGuna cosa fa flamarada de cap a cap (a una cosa hi regna una indignació o forta descontentació generals)
3. (húsgaflfrontó m, pinyó m (part superior, normalment triangular, del frontis d'una casa)
  A l'Edat mitjana, l'stafn d'una nau de guerra era la part de la nau on hom hi apostava els millors guerrers. Cf. Kuhn 1968³:190: “vorderraum des (kriegs)schiffs (als platz der besten kämpfer)”. D'aquí prové el mot stafnbúi que designava el guerrer que tenia el seu lloc assignat a l'estrau de la nau de guerra. Com que era un lloc de molt de prestigi, l'stafnbúi gaudia de gran estima i consideració.  
     

stafn·lé <m. -lés (o: -ljár), -léar>:
<HISTgarfi m d'abordatge

staf·prik <n. -priks, -prik>:
bordó m

staf·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
regla f d'ortografia, regla ortogràfica

staf·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
1. <GENliteral
2. (útgáfa) diplomàtic -a (edició)
♦ stafrétt útgáfa fornrita: edició diplomàtica de manuscrits antics

staf·róf <n. -rófs, -róf>:
alfabet m, abecedari m, abecé m
♦ læra staf·rófið e-s: <LOC FIGaprendre els rudiments (o: l'abecé) d'una cosa

stafrófs·kver <n. -kvers, -kver>:
beceroles f.pl, abecedari m (Mall., Men.) (plegueta per aprendre de llegir i escriure)

stafrófs·röð <f. -raðar, no comptable>:
ordre alfabètic
♦ í stafrófsröð: per ordre alfabètic, alfabèticament
♦ raða í stafrófsröð: posar per ordre alfabètic, ordenar alfabèticament

staf·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
digital
♦ stafræn fjarskipti: comunicacions (o: telecomunicacions) digitals
♦ stafræn gögn: dades digitals, informació digital (documents & materials digitals en general)
♦ stafrænt hæðarlíkan: model m digital d'elevacions, MDE m
♦ stafrænt jarðsjónvarp: televisió digital terrestre
♦ stafrænt landlíkan: model m digital del terreny, MDT m
♦ stafræn ljósmyndun: fotografia f digital
♦ stafræn myndvinnsla: tractament m digital d'imatges, edició f [digital] de gràfics
♦ stafræn prentun: impressió f digitaló
♦ stafrænt sjónvarp: televisió f digital
♦ stafræn undirskrift: signatura f digital
♦ stafræn útgáfa: edició f digital
♦ stafræn varðveisla: preservació (o: conservació) f digital

stafs·endi <m. -enda, -endar>:
extrem m de bastó, punta f de bastó
engill Drottins rétti þá út staf þann, sem hann hafði í hendi, og snart kjötið og ósýrðu kökurnar með stafsendanum (ʔɛθ־qəˈt͡sēh   ha-mmiʃˈʕɛnɛθ, אֶת-קְצֵה הַמִּשְׁעֶנֶת). Kom þá eldur upp úr klettinum og eyddi kjötinu og ósýrðu kökunum, en engill Drottins hvarf sjónum hans: l'àngel de Jahvè llavors va allargar el bastó que tenia a la mà i va moure la carn i les coques sense llevat amb la punta del bastó. Aleshores s'elevà un foc de la roca que va consumir la carn i les coques sense llevat, i l'àngel de Jahvè va desaparèixer de la seva vista
þá sagði Jónatan honum frá því og mælti: "Ég bragðaði aðeins ögn af hunangi á stafsendanum (bi-qəˈt͡sēh   ha-mmatˤˈtˤɛh, בִּקְצֵה הַמַּטֶּה), sem ég hafði í hendinni. Sjá, hér er ég, fyrir það á ég að láta lífið?": llavors en Jonatàs li ho va referir tot dient: «Només he tastat una miqueta de mel amb la punta del bastó que tenia a la mà. Veges: vet-me aquí, és per això que he de morir?».

staf·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
lletrejar una cosa
ég stafsetti nafnið hans: vaig lletrejar el seu nom
♦ rangt stafsett orð: una paraula escrita malament

staf·setning <f. -setningar, no comptable>:
ortografia f

stafsetningar·erfiðleikar <m.pl -erfiðleika>:
problemes ortogràfics

stafsetningar·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:
diccionari ortogràfic

stafsetningar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
regla f d'ortografia, regla ortogràfica

stafsetningar·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
falta f d'ortografia, falta ortogràfica
♦ gera stafsetningarvillu: fer una falta d'ortografia
♦ leiðrétta stafsetningarvillu: corregir una falta d'ortografia

stafsetningar·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
1. <GENexercici m d'ortografia, exercici ortogràfic
2. (sem er lesið fyrirdictat m (exercici escolar en el qual els infants escriuen allò que el mestre els va dictant en veu forta)

stafsetningar·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:
problemes ortogràfics

stafs·húnn <m. -húns, -húnar>:
pom m de bastó
fyrir trú blessaði Jakob báða sonu Jósefs, er hann var að dauða kominn og "laut fram á stafshúninn (τὸ ἄκρον τῆς ῥάβδου, καὶ προσεκύνησεν ἐπὶ τὸ ἄκρον τῆς ῥάβδου αὐτοῦ) og baðst fyrir": per la fe, en Jacob, quan es trobava a l'hora de la seva mort, va beneir tots dos fills d'en Josep i “es recolzà a l'extrem del seu bastó, i pregà [per ells]”

stafs·högg <n. -höggs, -högg>:
cop m de bastó
og nú eiga þeir hlut í Eyjólfur og Einar að þeir mundu vilja sættast á málið. Og þar kom að þeir játtuðu báðir þeirra ummælum þessara mála. En sú var sættargerð þeirra Eyjólfs og Einars að stafshöggið er Eyjólfur laust Bjarna og orðin Þormóðs skulu óhelga hann sjálfan. Eyjólfur skal vera utan þrjá vetur og fara þá til búa sinna er hann kemur aftur. Bjarna skal bæta hundraði silfurs. Það skal Glúmur láta koma í hendur Þorgerði systur sinni en móður Bjarna. En það var ráðið á laun að Skúta skal fá Þórlaugar dóttur Glúms og skal Skútu svo heima standa hundraðið að Glúmur gyldi því minni heimanfylgjuna en þó vissi það ekki fyrst alþýða manna. Og nú skiljast þeir að sinni vel sáttir: i llavors l'Eyjólfur i l'Einar s'hi immisciren per a fer que volguessin arribar a un acord en aquell afer. I es va esdevenir que les dues parts van estar d'acord amb l'acord que els proposaven. I aquesta fou l'acord de reconciliació proposat per l'Eyjólfur i l'Einar: que el cop de bastó que l'Eyjólfur havia pegat al Bjarni, i les paraules d'en Þormóður farien que aquest perdés la seva inviolabilitat; l'Eyjólfur estaria desterrat del país per espai de tres anys i que quan tornés podria tornar al seu mas; en Bjarni seria indemnitzat amb cent marcs d'argent que en Glúmur faria arribar a mans de la Þorgerður, la mare d'en Bjarni. En secret, emperò, acordaren que l'Skúta es casaria amb la Þórlaug, la filla d'en Glúmur i que aquests cent marcs d'argent anirien a compte del dot de la Þórlaug, de manera que en Glúmur en retindria el pagament a l'Skúta. D'aquest acord [secret] la gent no en van saber res d'antuvi. I llavors, tots ells se separaren cabals per aquella vegada els uns amb els altres

stafs·broddur <m. -brodds, -broddar>:
guaspa punxeguda de metall d'un bastó, extrem ferrat, acabat en punxa, de bastó
og er hann kom aftur, sagði Loðmundur: "Ekki þyki mér þetta sjór." Síðan bað hann þrælinn fylgja sér til vatnsins, "og stikk stafsbroddi mínum í vatnið": i quan va tornar, en Loðmundur li va dir: “No em sembla pas que això sigui aigua de mar”. Tot seguit va demanar a l'esclau que l'acompanyés fins a aquella aigua, [i quan hi foren, li va dir:] “i ara clava la punxa de ferro del gaiato dins l'aigua!”

staf·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
vara f, bastó m
síðan mælti hún við Þorkel: "Far þú nú í kufl minn hinn svarta og tak stafsprotann í hönd þér er Högnuður heitir. Eða muntu þora að ganga í flokk Guðmundar við svo búið?": Després ella va dir al Þorkell: “Posa't la meva cogulla negra i pren en la mà la vara que es diu Högnuður. Creus que gosaries passar per enmig del grup d'homes d'en Guðmundur vestit d'aquesta manera?”
þeir kváðust vel vilja bjóða fyrir hans sakir og báðu hann um mæla. Og er hann skildi í hvert efni komið var málinu og eigi mátti sækja til laga þá tók hann sjálfdæmi af Þórormi að gera fé slíkt sem hann vildi að undanskildum utanferðum og héraðssektum. Var þá handsalað niðurfall að sökum. Þá sendi Þórdís Þorkel í annað sinn til Guðmundar að láta koma stafsprotann við hægri kinn honum og svo gerði hann. Þá tók Guðmundur minnið og þótti kynlegt að það hafði frá honum horfið. Guðmundur gerði hundrað silfurs fyrir víg Glæðis og féllu þá niður gagnsakir og guldu þau Þórormur og Þórdís allt féið og skildust sáttir. Þorkell fór til Spákonufells með Þórdísi heim: ells li digueren que volien fer-li una oferta per la seva demanda i li pregaren que fixés ell mateix la suma a pagar-li. I quan ell va comprendre en quina situació s'havia acabat trobant el cas i que no podia guanyar-lo pledejant legalment, va acceptar el sjálfdæmi que li oferia en Þórormur: que podia fixar la quantitat de diners que volgués però que quedaven exclosos del sjálfdæmi el desterrament a l'estranger i el desterament del districte. Segellaren amb una encaixada de mans que deixaven caure la demanda. Aleshores la Þórdís va enviar en Þorkell per segona vegada a veure en Guðmundur perquè li passés la vara per la seva galta esquerra i així ho va fer. Aleshores en Guðmundur va recobrar la memòria i no se'n podia avenir que li hagués fuita. En Guðmundur va fixar la quantitat de cent [marcs] d'argent per la mort d'en Glæðir i aleshores es varen deixar caure totes les contra-accions i en Þórormur i la Þórdís pagaren tots els diners i els uns i els altres se separaren cabals. En Þorkell va tornar a casa a Spákonufell amb la Þórdís (vocabulari: #1. niðurfall: Cf. Baetke 19874, pàg. 444: 4. das Erlöschen einer Rechtsklage: handsala niðrfall at sǫkum durch Handschlag geloben, daß eine Klage fallengelassen wird; )
lýður minn gengur til frétta við trédrumb sinn (bə-ʕēˈt͡s-ō, בְּעֵצוֹ), og stafsproti hans (ū-maqəˈl-ō, וּמַקְלוֹ) veitir honum andsvör. Því að hórdómsandi hefir leitt þá afvega, svo að þeir drýgja hór, ótrúir Guði sínum: el meu poble consulta el seu soc de fusta, i la seva vara li dóna respostes; car l'esperit de prostitució els ha esgarriat de manera que ells es prostitueixen, infidels a llur Déu (vocabulari: #1. stafsproti: la Bíblia de Montserrat tradueix l'hebreu maqˈqēl, מַקֵּל, com la seva vara; Versió Interconfessional: un tros de pal)

stafur <m. stafs, stafir>:
1. (í húsgrindpuntal m (pilar de fusta)
2. (dyrastafurmuntant m (de porta)
♦ hurð féll að stöfum: la porta es va tancar (per ella mateixa, de cop, amb o sense portada)
♦ koma fæti milli stafs og hurðar: <LOC FIGhaver trobat una escletxa per on entrar, començar a arrelar (començar a consolidar-se)
3. (göngustafurbastó m, gaiato m (Bal.) (per ajudar a caminar, per sortir-hi a passejar etc.)
♦ → broddstafur “bastó ferrat; (nautrekstrarstafur) agullada, agulló”
♦ → fjall[göngu]stafur “alpenstock m; bastó d'alpinista o de muntanya”
4. (skíðastafurpal m, bastó m (d'esquí o esquiador)
5. <MEDbastonet m [de la retina]
♦ keilur og stafir: <MEDcons i bastonets
6. (reyrstafurcanya f (tija seca de canya)
7. (hirðisstafurgaiata f (vara o bastó de pastor)
8. (stafur er menn reka með naut, nautrekstrarstafuragullada f (de bover) (מַלְמַד הַבָּקָר) (broddstafur)
9. (tunnustafurdoga f (de bóta)
♦ detta (o: falla) í stafi: #1. (um tunnustafidesfer-se una bóta (caure'n les dogues una a una per estar mal subjectes pels cèrcols)#2. (annars hugar & hrifinnquedar com a encantat -ada (esmaperdut, embadalit, esp. per un entusiasme o arrabassament anínimic)#3. (furðu lostinn, mjög undrandiquedar de pedra, quedar bocabadat -ada (estupefacte, sense parla)
10. (bókstafurlletra f (caràcter grafèmic)
♦ draga til stafs: <LOC FIGaprendre de llegir i escriure
♦ fullum stöfum: amb totes les lletres, sense escurçar o abreujar
♦ rita orð fullum stöfum: escriure una paraula amb totes les seves lletres, sense recórrer a cap abreviació
♦ lítill¹ ~ stór² stafur: majúscula² ~ minúscula¹
♦ skýrum stöfum: sens el menor dubte, amb la màxima claredat, claríssimament
♦ það er enginn stafur fyrir e-u: <LOC FIGaixò està tret de la mànega, això no s'aguanta per enlloc
♦ það stendur eins og stafur á bók: <LOC FIGhi pots comptar com si estigués escrit (és totalment fiable o segur)
♦ → broddstafur “vocal amb accent gràfic”
♦ → prentstafur “caràcter d'impremta”
♦ → skrifstafur “caràcter escrit a mà, caràcter cursiu manuscrit”
♦ → upphafsstafur “inicial f
11. (tölustafurdígit m (xifra, nombre)
♦ þriggja ~ fjögra ~ fimm stafa tala: un nombre de tres ~ quatre ~ cinc xifres, una xifra de tres ~ quatre ~ cinc dígits
12. (töfrastafur, seiðstafurvareta f (màgica, de mag)
13. (galdrastafursímbol m (màgic)
14. stafir <m.pl stafa>: (orð, mál, talparaules f.pl (allò que hom diu quan parla)
♦ stafir staðlausu: estupideses f.pl, bestieses f.pl, dois m.pl (Mall., Men.) (en la llengua moderna, el substantiu femení staðlausa =staðleysa ha estat reinterpretat com a adjectiu, de manera que la locució actualment sona staðlausir stafir)
◊ œrna mælir ǀ sá er æva þegir, ǁ staðlauso stafi; ǁ hraðmælt tunga, ǀ nema haldendr eigi, ǁ opt sér ógott um gelr: qui mai no calla, diu dois a cabassos; una llengua desbocada, si no té genet que la refreni, sovint es procura, amb la seva xerrameca, perjudici (cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: bild. gala sér ógott sich durch (unkluges) reden böses zuziehen (Háv. 29, Ls. 31))
♦ → kveinstafir “gemecs [d'aflicció, pena, dolor]”
♦ → leiðstafir “paraules detestables”

staf·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
falta f d'ortografia, falta ortogràfica
♦ gera stafvillu: fer una falta d'ortografia
♦ leiðrétta stafvillu: corregir una falta d'ortografia

stag <n. stags, stög>:
estai m

staga <staga ~ stögum | stagaði ~ stöguðum | stagaðe-ð>:
sargir una cosa, sarzir una cosa (Mall., Men.) (stagla)
ef maðr bindr tagl í munn [á] hrossi manns eðr bindr kept við fót, eðr heptir í graslausu, eðr í hættleikum, eðr múlbendir (múlbindr), eðr stagar hǫfuð svá at eigi bítr ok varðar þat fjǫrbaugsgarð ok ábyrgiz sá hrossit. Ef maðr ferr verr at enn hann vili, ok spilliz af hans handvǫmmum ok varðar eigi við lǫg en bœta skal hann auvisla á fjórtán nóttum sem búar fimm virða ella skal eigi metaz váðaverk. Ef maðr skerr tagl ór þrimr hrossum eðr fleirum þa varðar fjǫrbaugsgarð - Si quis caudam equi ori eius destinauerit, uel os pedi alligauerit, uel in locis graminis expertibus aut periculosis compede coercuerit, uel fiscella capistrauerit, uel caput aliquo modo ita strinxerit, ut equus gramen depascere nequeat, exilium luat et equi periculum sustineat. Ubi quis ultra uoluntatem suam hoc male facit, et culpa ipsius (equus) deterior redditur, criminis quidem in leges commissi non tenetur, sed damnum resarciat iuxta quinque accolarum aestimationem, intra noctes quatuordecim. Quod si non fecerit, damnum inuoluntaria actione illatum fuisse non censendum est. Si quis caudam tribus equis uel pluribus praesecuerit, exilium luat (Oca Cendrosa, LVIII capituli ‘Of þat ef maðr múlbendir hross’ - titulus LVIII ‘De eo, si quis equum fiscella capistrauerit’. Vol. I, p. 383. Id. vol. II, p. 79: Staga ek, v. stringo. At staga höfut á hrossi, equi caput capistro stringere Fþ. 58; th. stag, funis, rudens): si un home li lliga al cavall d'un altre la cua a la boca o si li lliga la barra a la cama o si li posa trava a un indret on no hi hagi herba o on el cavall corri perill o si li lliga les seves barres o li estreny el cabestre al cap de tal manera que el cavall no pugui pasturar, la pena és de bandejament menor, ço és, de tres anys, i la persona que ho faci es fa responsable del cavall. Si un home duu a terme una cosa [i aquesta acaba] pitjor que l'home no hauria volgut i [el cavall d'un altre home] sofreix dany per culpa de la seva poca traça, l'home en qüestió no es fa culpable davant la llei però ha de rescabalar [el propietari del cavall] en el termini de quinze dies del dany [sofert pel cavall] per la quantitat que fixin cinc veïns; altrament [el dany sofert] no s'ha de considerar un acte degut a un atzar desafortunat. Si hom els talla la cua a tres cavalls o més, la pena és de bandejament menor, ço és, de tres anys (vocabulari: #1. staga: Cf. Baetke 19874, pàg. 596, no dóna entrada a aquest mot. En la traducció li dono el significat que li dóna l'Schlegel a la seva traducció: stringere ‘estrènyer’; #2. handvömm: Cf. Baetke 19874, pàg. 231 no dóna entrada al mot handvǫmm f. ‘negligència, descurança, descuit’, que en islandès modern s'empra exclusivament en singular; #3. fara at: Cf. Baetke 19874, pàg. 127: fara at vorgehen, verfahren, sich verhalten; #4. ella skal eigi metaz váðaverk: entenc, seguint l'Schlegel a la seva traducció, que el subjecte del verb és: auvisli m. ‘dany’; )

stagast <stagast ~ stögumst | stagaðist ~ stöguðumst | stagastá e-u>:
repetir contínuament una cosa (staglast)

stag·bættur, -bætt, -bætt <adj.>:
sargit -ida, sarzit -ida (Mall., Men.)

stag·feitur, -feit, -feitt <adj.>:
extremadament gras -assa

stagl <n. stagls, no comptable>:
1. (endurtekningar, klifunrepetició f (mateixa cançó, mateixa cantilena o lletania, cosa que es repeteix una vegada i una altra)
2. (stögunsargit m (cosidura de nou)
3. (stautlectura f titubejant (returada llegint, manera com solen llegir els qui comencen a fer-ho)

stagla <stagla ~ stöglum | staglaði ~ stögluðum | staglaðe-ð>:
sargir una cosa, sarzir una cosa (Mall., Men.)
♦ stagla sokka: sargir mitjons, sarzir calcetins (Mall., Men.)

staglast <staglast ~ stöglumst | staglaðist ~ stögluðumst | staglastá e-u>:
repetir contínuament una cosa

stagl·samur, -söm, -samt <adj.>:
repetitiu -iva
forðastu mælgi á fundi öldunga og vertu ei staglsamur í bænum þínum (δευτεροῦν, καὶ μὴ δευτερώσῃς λόγον ἐν προσευχῇ σου)evita la loquacitat a les assemblees dels ancians i no siguis repetitiu a les teves pregàries

stag·nál <f. -nálar, -nálar>:
agulla f de sargir, agulla f de sarzir (Mall., Men.)

stagstjórnar·mar <m. -mars (o: -marar), -marar>:
<LITcavall m amb les regnes d'estai, cavall les regnes del qual són estais. Kenning per vaixell, nau
draga bað Helgi ǀ há segl ofarr, ǁ varðat hrǫnnom ǀ hǫfn þingloga, ǁ þá er ógorlig ǀ Ægis dóttir ǀ stagstiórnmǫrom ǀ steypa vildi: en Helgi va manar que hissessin les altes veles més amunt. La tripulació del navili no va cercar d'esquivar l'assemblea de les onades, quan la terrible filla de l'Ægir [=la terrible onada] volgué fer sotsobrar els cavalls amb regnes d'estai (vocabulari: #1. hrönn: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 102: hrǫnn f. woge (HH 29); #2. þinglogi: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 240: þing-logi swv. adj.dingbrüchig’, seiner pflicht zur teilnahme am ding nicht genügend, hier nur bildl. (HH. 29); és a dir, la tripulació del navili d'en Helgi no va faltar a assistir a l'encontre de les onades, no va tenir por a enfrontar-se a les onades; #3. stagstjórnmar: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 191: stag-stiórn-marr m.stagsteuerroß: Schiff (HH. 29); )

stak <n. staks, stök>:
<MATelement m
♦ tómamengi hefur ekkert stak: un conjunt buit no té cap element

staka¹ <f. stöku, stökur. Gen. pl.: staka>:
pell f (d'animal escorxat)
♦ → bjarnstaka “pell d'ós”
♦ → hafurstaka “pell de boc”
♦ → hreinstaka “pell de ren”

staka² <f. stöku, stökur. Gen. pl.: staka>:
<LITERepigrama m, quarteta, composició poètica de quatre versos. El context d'aparició d'aquest mot a la llengua antiga deixa entreveure que es tractava d'una cançoneta improvisada. En la traducció de textos medievals és millor emprar quarteta o bé adoptar el mot norrè: staka. En els exemples n'he traduïdes dues a tall d'exemple
Staka, nom d'una coral islandesa
Ófeigur segir og varð staka á munni: l'Ófeigur li va respondre i [per resposta] li va sortir aquesta quarteta als llavis...
Þá litast Ófeigur um og varð staka á munni: aleshores l'Ófeigur va mirar al seu voltant i li va sortir aquesta quarteta als llavis...
þá mælti Oddr: "Þetta kemr eigi vel við," sagði hann, "því at ǫrvamæli mitt ok bogi lá eptir við skip niðri, en ek hefi bastøxi eina í hendi." Oddr kvað þá stǫku einaaleshores l'Oddr va dir: "Quina mala sort!", va dir, "perquè el meu buirac i l'arc han quedat a baix, al vaixell, i només tinc a la mà una bastöxi, una aixa per treure el líber de l'escorxa". L'Oddr aleshores va declamar una staka
Sturla Bárðarson hafði haldið vörð yfir lauginni og leiddi hann Snorra heim og skaut hann fram stöku þessi svo að Snorri heyrði: —Eigið áþekkt mægi ǁ orðvitr sem gat forðum, ǁ (ójafnaðr gefst jafnan ǁ illa) Hleiðar stillir (SS I, cap. 212, pàg. 305): l'Sturla Bárðarson havia fet guàrdia al banyador i va menar l'Snorri de tornada a casa; va improvisar aquesta staka de manera que l'Snorri la sentís: “Tens gendres talment els que va tenir antany el rei, de sàvies paraules, de Lejre. La iniquitat sempre acaba malament” (vocabulari: #1. áþekkur: Cf. Baetke 19874, pàg. 37: á-þekkr adj. ähnlich (e-m); #2. orðvitr Hleiðar stillir: el rei, de sàvies paraules, de Lejre = en Hrólfr Kraki, traït i mort per son cunyat Hjǫrvarðr; #3. ójafnaðr gefst jafnan illa: Cf. Baetke 19874, pàg. 188: illa gefask ill ráð böser Rat hat böse Folgen; )
um kveldið er Egill var heiman farinn gekk Freysteinn að sauðum vestur yfir ána og er hann kom á skriðu þá er Geirvör heitir er gengur ofan fyrir vestan ána þá sá hann mannshöfuð laust óhulið. Höfuðið kvað stöku þessa: — Roðin er Geirvör ǁ gumna blóði, ǁ hún mun hylja ǁ hausa manna: al vespre que l'Egill se n'havia anat de ca seva, en Freysteinn va anar a veure les ovelles passant el riu en direcció cap a ponent i quan va arribar a l'indret on hi havia hagut un esllavissament i que es diu Geirvör i fa baixada a ponent del riu, hi va veure el cap d'un home sense cos i desenterrat. El cap va declamar-li aquesta staka: “Geirvör està tenyida amb sang d'homes. Geirvör colgarà els caps d'homes”
♦ → fyndnisstaka “epigrama”

staka <staka ~ stökum | stakaði ~ stökuðum | stakað>:
pegar una empenta a una cosa ~ algú, fer perdre l'equilibri amb una empenta, sondrollar a conseqüència d'una empenta
♦ staka e-m: pegar empentes a algú
þeir Steinn hinn snjalli og Sigmundur, son Sighvats rauða, áttu för utan af Eyrum og komu til Sandhólaferju allir senn, Sigmundur og förunautar Steins, og vildu hvorir fyrr fara yfir ána. Þeir Sigmundur stökuðu húskörlum Steins og ráku þá frá skipinu; þá kom Steinn að og hjó þegar Sigmund banahögg. Um víg þetta urðu Baugssynir allir sekir úr Hlíðinni; fór Gunnar í Gunnarsholt, en Eyvindur undir Fjöll austur í Eyvindarhóla, en Snjallsteinn í Snjallsteinshöfða: l'Steinn l'eloqüent i en Sigmundur, el fill d'en Sighvatur el roig havien de fer un viatge a Noruega sortint d'Eyrar. Tots dos, en Sigmundur i els acompanyants de l'Steinn, varen arribar alhora a la corredora de Sandhólar i cadascun d'ells va voler travessar-hi primer el riu [de Þjórsá]. En Sigmundur i els seus acompanyants varen pegar empentes als missatges de l'Steinn fins a fer-los fora de la nau. Aleshores hi va arribar l'Steinn i assestà un cop [d'arma blanca] mortal al Sigmundur. Tots els fills d'en Baugur foren bandejats de Hlíðin per aquest homicidi. En Gunnar se n'anà a Gunnarsholt, l'Eyvindur es dirigí a llevant, als Eyvindarhólar, al peu de les muntanyes, i l'Snjallsteinn a Snjallsteinshöfði (vocabulari: #1. Sandhólaferja: Cf. en Finnur Jónsson 1908, p. 46: 1. hann — Sandhólaferja, von diesem ereignis erzählt die Landn. c. 348 (307); was dort berichtet wird ist gewiß aus einer älteren, ursprünglichen saga von Gunnar und seinem geschlecht entnommen. Sandhólaferja, „die fähre bei Sandhólar“, liegt am östlichen ufer der Þjórsá. Hier ist noch heutigen tages eine fährstelle (Kålund I, 211); ferja = bac m, corredora f, transbordador m -de riu-)
♦ staka við: estar a punt de perdre l'equilibri i sondrollar, fer tentines, trampalejar
en Vagn gengur með borði öðru og ryðst umb hið harðasta: höggur á tvær hendur og veitir mörgum manni skaða. Og er því fer fram, þá hleypur Þorleifur skúma í móti Vagni og lýstur til hans með kylfunni, og kömur höggið á hjálminn uppi, og springur fyrir þó undir, svo varð höggið mikið, og hallast hann við og stakar nær að honum Þorleifi við. Og jafnt í því er hann stakaði, þá stakk hann sverðinu til hans Þorleifs, og síðan stiklar hann út af Járnbarðanum og kömur niður standandi í skeið sína sjálfs. Og hefir engi verið snarpari í atsókninni en nú var hann og allir hans menn. En svo höfðu þeir Hólmskalli þó ruddan Járnbarðann fyrir Eiríki, að hann lét mennina þangað ganga á af öðrum skipum, þar til er hann var alskipaður, og þótti honum eigi annað hlýða mega: i en Vagn va recórrer l'altra costat de la nau fent-hi neteja d'enemics al més ardidament, colpint a dues mans, abocant a mant home la perdició. I mentre això s'esdevé en Þorleifur skúma sortí corrents a l'encontre d'en Vagn i el colpí amb la seva clava i el cop l'endevinà a la part superior de l'elm el qual esclatà de tan fort que va ésser aquell cop. En Vagn s'inclinà i trontollà fins gairebé arran d'en Þorleifur. I tot fent tentines va descarregar un cop d'espasa sobre en Þorleifur i tot seguit saltà fora del Járnbarðinn i caigué dret a la coberta de la seva pràpia skeið. I ningú no havia estat més ferotge en l'atac del que ell i tots els seus homes ho foren llavors. En Hólm-Skalli i els seus companys varen netejar d'homes el vaixell Járnbarðinn de l'Eiríkur tan a fons que aquest va fer anar-hi els homes d'altres naus fins que el Járnbarðinn va tornar a tenir una tripulació sencera en l'opinió que no es podia fer res més
var þá og skammt að bíða að Eyvindur kom þar, reiddi upp sverðið og hjó til konungs. Þórálfur skaut við honum skildinum og stakraði (AM 45 fol “F”: stakaði; AM 37 folx “J1”: stakar) Eyvindur við en konungur tók sverðið Kvernbít tveim höndum og hjó til Eyvindar ofan í hjálminn, klauf hjálminn og höfuðið allt í herðar niður. Þá drap Þórálfur Álf askmann: no va passar gaire temps que l'Eyvindur hi va arribar, i va aixecar l'espasa i hi descarregà un cop sobre el rei.En Þórálfur va llançar el seu escut contra ell i l'Eyvindur va tentinejar [i gairebé perdé l'equilibri], però el rei va agafar l'espasa Kvernbít amb totes dues mans i hi va descarregar un cop sobre l'elm de l'Eyvindur, i va xepar l'elm i amb ell el cap fins a les espatlles de l'Eyvindur. Tot seguit, en Þórálfur va matar l'Álfur el viquing
Helgi hét Austmaður er út kom í Einarshöfn og átti ferð upp í hérað og fór með varning sinn upp í Þrándarholt. Þorgils reið að úr Gröf. Þeir riðust á móti Helgi og Þorgils og riðu hart. Og er þeir riðust á víxl stakaði Þorgils mjög svo af baki og hló að honum við Austmaðurinn en Þorgils var allbjúgur á baki því að veður var kalt: hi havia un noruec que nomia Helgi que va arribar a Einarshöfn. Havia planejat de fer un viatge [de mercader] pel districte i va pujar amb les seves mercaderies a Þrándarholt. En Þorgils va cavalcar cap a ell des de Gröf. Tots dos, en Helgi i en Þorgils, cavalcaren a l'encontre l'un de l'altre i ho feren a regna batuda. I quan varen passar l'un pel costat de l'altre, en Þorgils gairebé caigué del cavall i el noruec se'n rigué d'ell perquè en Þorgils estava estava totalment inclinat sobre la gropa del seu cavall car el vent era fred
Ok þegar þeir mættuz hǫggr kappinn [=Ríkon] til Arthum, en hann brá við skildinum ok hjó hann skjǫldinn allt at líkneski Maríe drottningar, en þá beit eigi lengra. En Arthus hjó í mót í hǫfuð risanum ok beit sverðit ekki, þó lamdiz haussinn. Kappinn kastar þá skildinum ok rennr á Arthum ok tók hann [=Ríkon] svá fast at hann [=Arthus] stakaði við ok fór undan, ok er þeir hǫfðu við azt um stund, þá mœddi kappann hausbrotit ok fell hann ok gekk Artus þá af honum dauðum (cf. Breta saga, cap. 37, p. 98, línies 3-9): i tan bon punt els dos varen topar, el campió va assestar un cop d'espasa a l'Artús el qual el va aturar amb el seu escut, però el gegant fené l'escut totalment fins a la imatge de Maria reina i ja no el va xepar més. Llavors l'Artús li va tornar el cop i li assestà al gegant un cop d'espasa al cap i l'espasa no li va fer cap ferida; tanmateix, l'os del cap en va resultar trencat. El campió aleshores va llençar l'escut i va envestir corrents l'Artús i el va agraponar amb tanta de força que [l'Artús] va tentinejar [a punt de perdre l'equilibri i caure] però es va poder alliberar de la seva estreta. I després que l'Artús i ell s'haguessin batut [amb punys i empentes] una estona, el campió, amb el crani trencat, va quedar esgotat i va caure a terra i l'Artús el va deixar allà mort (vocabulari: #1. lemjast: Cf. Baetke 19874, pàg. 375: lemjask zersplittern, zerbrechen; )
Sigmundr hleypr at honum svá hart, at hann stakar við ok fellr. Sigmundr bítr í barkann framan. Þann dag máttu þeir eigi komask ór úlfahǫmunum. Sigmundr leggr hann nú á bak sér ok berr heim í skálann. Ok sat hann yfir honum en bað troll taka úlfhamina: en Sigmundr el va envestir tan fortament que [amb la topada] li va fer perdre l'equilibri i caigué. En Sigmundr el va mossegar davant, a la gargamella. Aquell dia no pogueren sortir de llurs formes de llop. En Sigmundr llavors se'l va carregar a l'esquena i el va portar a casa, a la barraca i allà el va vetllar fent deprecacions que els trols s'enduguessin aquelles formes de llop
hann gengr þá at hestinum ok spyrndi á fœti sínum ok stakaði hann ekki. Síðan kippir hann sǫðlinum ok hélt sǫðulreiðit ok þá mælti hann: „Þetta er góðr hestr“ (KMS, af Vilhjálmi korneis, cap. 4, p. 537): es va acostar al cavall i li va pegar una puntada de peu a una de les seves cames i [el cavall] no va titubar. Tot seguit, li va pegar estrebada a la sella i els arreus i cingles es varen mantenir ferms i aleshores va dir: “Això és un bon cavall!” (vocabulari: #1. söðulreiði: Cf. Baetke 19874, pàg. 638: sǫðulreiði n. Sattelzeug; )
ok þá laust Grimaldus hest sinn sporum, en hann hljóp við ok fram svá at tveggja vegna hrǫkk [p. 538] undan, hann reið fram hjá konungi svá hart ok nær, at hestrinn stakaði, en kóngrinn hallaðiz á baki ok leit til hans ok sá hvárr í augu ǫðrum (KMS, af Vilhjálmi korneis, cap. 4, pp. 537-538): i en Grimaldus llavors va clavar les espores al seu cavall i aquest, en sentir els esperons, es va llançar d'un salt cap endavant de tal manera que [la gent] es retirava a banda i banda del seu camí. Va passar pel costat del rei a tanta velocitat i tan a prop que el cavall va trampalejar i el rei es va haver d'inclinar cap a un costat sobre la seva sella [de manera que va estar a punt de caure'n] i [llavors] el rei el va mirar i tots dos es miraren als ulls (vocabulari: #1. hrökkva undan: Cf. Baetke 19874, pàg. 277: hrøkkva undan zurückweichen; #2. hallast á baki: entenc que el rei s'ha d'inclinar cap endavant i aferrar-se al cavall per no caure. A la SS, cap. 489, pàg. 753, hi trobem un exemple gairebé idèntic d'aquest verb: nú ber þá brátt að broddi. Og er þeir Andréssynir voru eftir komnir bregður Gissur jarl sverði sínu Eyfaranaut ok sveiflaði um sig. Hildiglúmur lagði spjóti til Gissurar jarls og skárust klæðin og varð jarl lítt sár. Kom lagið hægra megin hjá geirvörtu. Gissur jarl hallaðist mjög á baki. Þá reið að jarli Sæmundur Haraldsson og hjó til hans tveim höndum með breiðöxi og hugðist kjósa mundu á og ætlaði að höggva á öxlina aleshores avançaren ràpidament i quan els fills de l'Andreu hi hagueren arribat, el iarl Gissur brandà la seva espasa Eyfararnaut i es va posar a fer-hi molinets tot al seu voltant per defensar-se. En Hildiglúmur va donar un cop de llança al iarl Gissur que, si bé estripà la seva roba, no li va infligir cap ferida greu. La llançada el va ferir pel costat dret a prop del mugró. El iarl Gissur es va inclinar molt cap a un costat a la seva sella. Aleshores en Sæmundur Haraldsson va envestir el iarl a cavall i li assestà un cop de breiðøx, d'atxa de fulla ampla, amb totes dues mans amb el qual, i creient que triava el millor punt per ferir-lo, volia endevinar-li l'espatlla )
♦ staka fyrir e-m ~ e-u: fer-se enrere i estar a punt de perdre l'equilibri per l'acció d'algú ~ d'una cosa
þeir slá garð um Níchánorem ok nú [p. 80] mœðisk hann af langri sókn ok snarpri ok stakar hann fyrir vápnaganginum, en þó bifaz aldri hjartat (AS, liber V, p. 79-80): envolten en Nicànor i llavors aquest queda esgotat pel llarg i virulent atac. I trontolla per l'escomesa de les armes, però el seu cor no li tremola mai
kóngr mælti: „Vitu þér nú at ek eldumz, ok mjǫk sígr elli í augu mér ok ef þú ert sá, er ek stakaði fyrir, ok laust tvá kappa, ok fyrir lygi þína skaltu ríða á brott viðr riddara minn einn eðr segja mér ella hverr þetta þrekvirki vann. Þat hugðak um hríð, at ek mundi kenna Vilhjálm“ (KMS, af Vilhjálmi korneis, cap. 5, p. 539): el rei li va dir: “ja sabeu que m'he fet vell; ara bé: molt entela la vellesa els meus ulls si vós sou aquell davant qui vaig trampalejar i que va abatre dos campions, i per la vostra mentida haureu de bornar contra un dels meus cavallers, llevat que em digueu qui ha dut a terme aquesta proesa. Durant un temps vaig creure que reconeixeria en Vilhjálmr”

stak·bláæð <f. -bláæðar, -bláæðar>:
<MEDvena àziga

stak·eind <f. -eindar, -eindir>:
<QUÍMradical m [lliure]
♦ eiginleiki til að hlutleysa stakeindir: <QUÍMpropietat f de fixació dels radicals
♦ frjálsar stakeindir: <QUÍMradicals m.pl lliures

stak·fjaðraður, -fjöðruð, -fjaðrað <adj.>:
<BOTimparipinnat -ada

stak·henda <f. -hendu, -hendur. Gen. pl.: -hendna o: -henda>:
<LITERvers blanc

stak·hæfingur <m. -hæfings, -hæfingar>:
<ZOOLperissodàctil m, perissodàctila f

stakk:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → stinga “clavar; picar”

stakka <stakka ~ stökkum | stakkaði ~ stökkuðum | stakkaðe-ð>:
apilotar una cosa (esp. peix i fenàs)

stakka·skipti <n.pl -skipta>:
<HISTcanvi m de stakkur
♦ taka miklum stakkaskiptum: <LOC FIGfer un canvi radical (d'aspecte i a millor)
allt eðli sköpunarinnar tók stakkaskiptum (διατυποῦν πάλιν ἄνωθεν, ὅλη γὰρ ἡ κτίσις ἐν ἰδίῳ γένει πάλιν ἄνωθεν διετυποῦτο) að nýju frá grunni og hlýddi skipunum þínum til þess að börn þín varðveittust ósködduð: tota la natura de la creació ha canviat de cap i de nou i ha obeït les teves ordres a fi que els teus infants es preservin sense dany

stakk·garður <m. -garðs, -garðar>:
<HISTtanca f d'un stakkur o ‘fenassera’ o sigui, paller de fenàs
bjuggust þeir á brott þaðan snemma um morguninn og var Helga í þeirra ferð og Grani lét aka Áskatli til Vöðlaheiðar. En er þau koma gagnvart Kroppi þá sáu þau þrjá tigu manna renna til árinnar. Og nú bað Áskell að þeir skyldu fara undir stakkgarðinn er þar var hjá þeim og æja hestum sínum en síðan bað hann þá ganga fram á bakkann og verjast þaðan ef eigi væri allt fritt af Steingríms hendi og þótti nú vera mega að eigi þyrfti nú að dyljast við hvort Steingrímur hefði heyrt fyrra dags það sem Háls mælti: llavors es varen aparellar per partir d'allà l'endemà de matinada. L'Helga els acompanyava, i en Grani va deixar que l'Áskell anés a la Vöðlaheiður. I quan varen arribar davant [el mas de] Kroppur, hi varen veure trenta homes dirigint-se cap al riu. Aleshores l'Áskell va manar que es retiressin a sota de la tanca del fenasser que hi havia allà a prop d'ells per deixar-hi els cavalls pasturant. Tot seguit els va manar que avancessin fins a la vorera superior de la riba del riu i que es defensessin d'allà estant si l'Steingrímur no anés amb bones intencions, i llavors va creure que que ja no es podia continuar negant que l'Steingrímur havia sentit les paraules d'ahir d'en Háls

stakk·peysa <f. -peysu, -peysur. Gen. pl.: -peysa>:
<HIST TEXTstakkpeysa f, també anomenada stokkpeysa o stokkapeysa. Peysa guarnida amb un stakkur

stakkur¹ <m. stakks, stakkar>:
1. <TEXT GENanorac m
♦ stakkur með hettu: anorac m amb caputxa
♦ e-m ~ e-u er þröngur stakkur sniðinn ~ skorinn: <LOC FIGfer patir retallades o restriccions a algú
♦ sníða sér stakk eftir vexti: <LOC FIGno estirar més el braç que la màniga, no fer-se una llesca més grossa que no es pot menjar, adaptar-se a les circumstàncies
♦ vera vel ~ illa í stakk búinn til e-s: <LOC FIGanar ben ~ mal preparat per fer una cosa
♦ vera [vel] í stakk búinn til að <+ inf.>estar [ben] preparat per a <+ ind.>
2. (þéttfelldur bútur aftan á peysufatapeysustakkur m (tira de teixit que es cosia al vestit tradicional islandès femení i servia per amagar els botons)
3. <HIST TEXTstakkur m, mena de cosset llarg o gipó sovint sense mànigues. En la traducció de textos medievals solc traduir aquest mot pel nostre gipó o fasset

stakkur² <m. stakks, stakkar>:
1. <GENpilot m, munt gros
♦ → fiskstakkur “caramull gros de peix”
♦ → heystakkur “‘fenasser’, paller de fenàs, gros munt de fenàs”
♦ → kornstakkur “garbera”
2. (klettur, bjarg‘paller’ m (penya isolada que, per la seva forma, recorda una fenassera, un paller de fenàs)

stak·lega <adv.>:
extremadament, extraordinàriament

stak·legur, -leg, -legt <adj.>:
extremat -ada, extraordinari -ària

stak·orð <n. -orðs, -orð>:
hàpax m [legòmenon]

stak·steinóttur, -steinótt, -steinótt <adj.>:
molt pedregós -osa

stak·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
1. <GENespars -a
2. <BOTaltern -a
♦ stakstæð blöð: fulles alternes

stakur, stök, stakt <adj.>:
1. (ekki í settisolt -a, tot -a sol -a (Mall., Men.) (desparió, desparionat)
♦ þrír stakir sokkartres mitjons solts (o: desparionats)
2. (einn og sérespars -a (separat, aïllat, que no forma part d'un tot o d'un conjunt)
♦ skilja ekki stakt orð í íslensku: no entendre ni una sola paraula d'islandès
♦ stakur klettur: una roca isolada, un penyal isolat
♦ stök tré: arbres esparsos[, arbres solitaris]
3. (einstakurúnic -a (que no té igual)
♦ sjaldan er ein báran stök: <LOC FIGles desgrácies no solen venir soles, una desgràcia no ve mai tota sola
4. (mikillgran, singular (fort, extraordinari, que es distingeix del que és normal o habitual)
♦ allt er í stakasta lagi, það er allt í stakasta lagi: tot està beníssim, tot va de la millor manera possible
♦ eiga í stökustu (=óvenjulegum, sérstökum) vandræðum með að sofna: tenir enormes dificultats per a adormir-se, tenir greus problemes per a poder adormir-se
♦ lesa upp ljóðið af stakri snilld: declamar el poema amb singular brillantor
5. (frábærextraordinari -ària (fort, extraordinari, que es distingeix del que és normal o habitual)
♦ með stakri nákvæmni: amb singular precisió, amb precisió extraordinària
6. (talasenar (nombre)
♦ stök tala: nombre m senar

staldra <staldra ~ stöldrum | staldraði ~ stöldruðum | staldraðvið>:
1. (hinkra, dokaaturar-se [una estona], entretenir-se [una estona] (no avançar en el seu camí & fer una pausa en el seu camí & entretenir-se)
þegar þeir komu að borgarmörkunum sagði Samúel við Sál: „Segðu vinnumanninum að fara á undan okkur en staldraðu við (wə-ʔatˈtāh   ʕăˈmɔδ   ka-i̯ˈʝōm, וְאַתָּה עֲמֹד כַּיּוֹם) stundarkorn, ég ætla að flytja þér orð Guðs.“: quan quan hagueren arribat als límits de la ciutat, en Samuel va dir al Saül: «Digues al criat que passi al davant nostre, però tu, atura't un moment, que vull fer-te sentir la paraula de Déu»
hver vorkennir þér, Jerúsalem, hver hefur samúð með þér? Hver staldrar við (ū-ˈmī   ʝāˈsūr, וּמִי יָסוּר) til að spyrja um líðan þína?: qui tindrà pietat de tu, Jerusalem, qui et planyerà (sentirà empatia per tu)? Qui es returarà per a informar-se del teu estat de salut?
urðarkettir og sjakalar munu koma þar saman og geitapúkar munu mætast þar. Þar staldrar Lilít einnig við (ʔaχ־ˈʃām   hirˈgīʕā ͜   llīˈlīθ, אַךְ-שָׁם הִרְגִּיעָה לִּילִית) og finnur þar hvíldarstað: els urðarkettir i els xacals s'hi aplegaran i els sàtirs s'hi trobaran. Allà també hi farà parada la Lilit i hi trobarà un lloc de repòs
2. (doka viðesperar-se [una mica], restar (o: quedar) aturat -ada (romandre quiet una estona, p.e., esperant)
fávís maður (ὁ ἄφρων -ονος, ἄφρων) gægist inn um gáttir en agaður staldrar við úti (ἱστάναι, ἀνὴρ δὲ πεπαιδευμένος ἔξω στήσεται)l'idiota guaita dins la casa per la porta, però l'home ben educat s'espera a fora
3. (nema staðar, stansaaturar-se (no continuar, detenir-se, deixar de fer una cosa)
það er alltaf gott að staldra við og hugsa sig um: els urðarkettir i els xacals s'hi aplegaran i els sàtirs s'hi trobaran. Allà també hi farà parada la Lilit i hi trobarà un lloc de repòs
♦ staldra við í e-u: aturar-se [una estona] en una cosa, deixar de fer una cosa [una estona]
4. staldra við hjá e-m: fer una breu aturada a ca algú (romandre un breu espai de temps a ca algú)
þegar því Samverjarnir komu til hans, báðu þeir hann að staldra við hjá sér (μένειν, ἠρώτων αὐτὸν μεῖναι παρ' αὐτοῖς). Var hann þar um kyrrt tvo daga: quan els samaritans, doncs, arribaren on ell era, li van pregar que es quedés amb ells. Ell s'hi quedà dos dies
ég mun ef til vill staldra við hjá yður (παραμένειν, πρὸς ὑμᾶς δὲ τυχὸν παραμενῶ), eða jafnvel dveljast vetrarlangt, til þess að þér getið búið ferð mína, hvert sem ég þá kann að fara: potser sojornaré a ca vosaltres, o fins potser hi passaré l'hivern, per tal que pogueu preparar el meu viatge, sigui on siqui que vagi

Stalín <m. Stalíns, pl. no hab.>:
Stalin m (Ста́лин)

stalínismi <m. stalínisma, no comptable>:
estalinisme m

stalínisti <m. stalínista, stalínistar>:
estalinista m & f

stalínískur, stalínísk, stalínískt <adj.>:
estalinista

stalín·orgel <n.pl -orgela>:
<HISTorgues m.pl d'Stalin

stalínskur, stalínsk, stalínskt <adj.>:
estalinista

stalla <f. stöllu, stöllur. Gen. pl.: stalla o: stallna>:
companya f, amiga f

stallaður, stölluð, stallað <adj.>:
esglaonat -ada

stalla·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. <MATmatriu [en forma] esglaonada
♦ rudd efri stallagerð: <MATmatriu en forma esglaonada [per files] reduïda
2. (í hlíðum) construcció f de terrasses (a muntanya, per poder-hi tenir camps de conreu)

stalla·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
turrisifó m d'en Dall (mol·lusc Sipho dalli syn. Turrisipho dalli)

stallari <m. stallara, stallarar>:
<HISTstallari m, conestable m, estabulador m del rei, establer m del rei, títol de càrrec cortesà. Tot versemblantment, aquest títol fou adoptat a l'Anglaterra anglosaxona (en concret, de l'anglosaxó steallere)
Heródes hafði verið harla gramur Týrverjum og Sídoningum. Komu þeir saman á fund hans, fengu Blastus, stallara konungs (ὁ κοιτών -ῶνος τοῦ βασιλέως, ἐπὶ τοῦ κοιτῶνος τοῦ βασιλέως), til fylgis við sig og báðust friðar en land þeirra var háð landi konungs um vistaföng: l’Herodes havia estat molt enutjat amb els de Tir i de Sidó. Aquests es varen presentar plegats per a trobar-s'hi, van aconseguir que els hi acompanyés en Blast, el mestre de cambra del rei, i demanaren per a si la pau, però llur país era depenent del del rei pel que fa a queviures (provisions)
Ahísar var stallari (ʕal־hā-bˈbāʝiθ, עַל-הַבָּיִת), Adóníram Abdason var yfir kvaðarmönnum : l’Ahisar, prefecte del palau; i l'Adoniram, fill de l'Adbà, cap dels treballs públics

stall·bakur <m. -baks, -bakar>:
sedan m, berlina f

stall·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
company m, amic m
sá sem rænir foreldra sína og segir: "Það er engin synd!" - hann er stallbróðir eyðandans (ħāˈβēr   hūʔ   lə-ˈʔīʃ   maʃˈħīθ, חָבֵר הוּא, לְאִישׁ מַשְׁחִית)el qui roba els seus pares i diu «No és pecat», és company del destructor

stalli¹ <m. stalla, stallar>:
company m, amic m
síðan fór Húsaí, stalli Davíðs (rēˈʕɛh   δāˈwiδ, רֵעֶה דָוִד), til borgarinnar. Absalon fór og til Jerúsalem: en Ħuixai, amic d'en David, arribà a la ciutat, L'Absalom també anà a Jerusalem
Akítófel var ráðgjafi konungs og Húsaí Arkíti var stalli konungs (ˈrēaʕ   ha-mˈmɛlɛχ, רֵעַ הַמֶּלֶךְ)l’Aħitòfel era conseller del rei i en Ħuixai l'arquita era el company del rei

stalli² <m. stalla, stallar>:
variant de stallur ‘altar pagà, ara [pagana]’

stall·systir <f. -systur, -systur>:
companya f, amiga f
og enn sagði hún við föður sinn: „Gerðu þetta fyrir mig: Láttu mig fá tveggja mánaða frest svo að ég geti farið hér ofan í fjöllin og harmað það með stallsystrum mínum (wə-raʕīˈθī, וְרַעִיתִי) að ég verði að deyja ung mær“: i va afegir a son pare: «Fes-me aquest favor: dóna'm un termini de dos mesos perquè pugui anar-me'n a les muntanyes i plorar amb les meves companyes que he de morir verge»
hann sagði: „Farðu,“ og lét hana fara burt í tvo mánuði. Fór hún þá burt með stallsystrum sínum (wə-rēʕōˈθɛi̯-hā, וְרֵעוֹתֶיהָ) og grét það á fjöllunum að hún yrði að deyja ung mær: ell li digué: «Vés-hi». I la deixà marxar per dos mesos. Ella se'n va anar, doncs, amb les seves companyes, i va plorar a les muntanyes que hauria de morir verge

stallur <m. stalls, stallar>:
1. (jata í hesthúsimenjadora f, grípia f (a una establa)
Drottinn svaraði honum: „Hræsnarar, leysir ekki hver ykkar á hvíldardegi naut sitt eða asna af stalli (ἡ φάτνη -άτνης, ἀπὸ τῆς φάτνης) og leiðir til vatns?: el El Senyor li respongué: «Hipòcrites! que per ventura cadascun de vosaltres no desferma en dissabte de l'estable el seu bou o el seu ase de la menjadora i el mena a abeurar?
Salómon hafði stalla í hesthúsum (wa-ʝəˈhī   li-ʃəlɔˈmɔh   ʔarbāˈʕīm   ˈʔɛlɛφ   ʔurˈwōθ   sūˈsīm   lə-mɛrkāˈβ-ō, וַיְהִי לִשְׁלֹמֹה, אַרְבָּעִים אֶלֶף אֻרְו‍ֹת סוּסִים--לְמֶרְכָּבוֹ) fyrir fjögur þúsund hesta sem drógu hervagna hans og hann mannaði vagnana með tólf þúsund: en Salomó va tenir menjadores a les seves estables per a quaranta mil cavalls que estiraven els seus carros de guerra i tripulava els carros amb dotze mil homes
♦ gefa á stallinn: posar fenàs o farratge a la menjadora
2. (hesthúsquadra f (cavallerissa)
3. (fótstallur, undirstaðapedestal m (peanya, vasa, sòcol, p.e, aquell damunt el qual es col·loca un altar, una estàtua etc.)
fótleggir hans eru sem marmarasúlur á stalli úr skíragulli (ʕal־ʔaδˌnēi̯־ˈφāz, עַל-אַדְנֵי-פָז), ásýndum er hann sem Líbanonsfjall, tígulegur sem sedrustré: les seves cames són com a columnes de marbre sobre un sòcol d'or pur, d'aspecte és com el puig del Líban, majestuós com un cedre
reistir þú stall (gɛβ, גֶּב) og gerðir þér fórnarhæð við hvert torg: et bastires un sòcol i et feres un altet sacrificial a cada plaça
þú reistir stall þinn (gabˈbē-χ, גַּבֵּךְ) við hvert götuhorn og gerðir þér fórnarhæð við hvert torg. En þú varst samt ekki eins og skækja þar sem þú forsmáðir skækjulaunin: et construïres el teu sòcol a cada cantonada i et feres un altet sacrificial a cada plaça. Però tanmateix tu no eres pas com una prostituta, puix que desdenyaves de cobrar el teu salari de prostituta
þá sel ég þig friðlum þínum í hendur. Þeir munu brjóta niður stalla þína (gabˈbē-χ, גַּבֵּךְ) og rífa niður fórnarhæðir þínar, reyta af þér fötin, svipta þig dýrindis skarti þínu og skilja þig eftir nakta og klæðlausa: et lliuraré entre llurs mans. Ells arranaran els teus sòcols i esbucaran els teus altets sacrificials, t'arrabassaran els vestits del cos, et privaran dels ornaments preciosos i et deixaran tota nua i despullada
þá lét Akas konungur höggva slárnar af vagngrindunum og fjarlægja kerin af þeim.Hann lét taka hafið niður af eirnautunum, sem það hvíldi á, og setja það á stall úr grjóti (ʕal   marˈt͡sɛφɛθ   ʔăβāˈnīm, עַל מַרְצֶפֶת אֲבָנִים)llavors rei Acaz (Aħaz) va fer trencar les travesses (baranes) dels barrots o baranes dels carros (misguerot ha-mmeχonot) i retirar els vasos (quiior) del damunt; [després] va baixar la mar (iam = pica) de sobre els vedells de bronze sobre els quals descansava, i posar-la sobre una peanya de pedres
hún reynist steinn er hann fær ei á stall (—, ὡς λίθος δοκιμασίας ἰσχυρὸς ἔσται ἐπ’ αὐτῷ, καὶ οὐ χρονιεῖ ἀποῤῥῖψαι αὐτήν) komið, hann hraðar sér að hverfa frá henni: ella [=la saviesa] resulta ésser-li una pedra que ell [=el nici] no aconsegueix posar damunt un pedestal, [sinó que] s'afanya a desistir d'ella
hann svaraði: „Til að reisa henni hús í Sínearlandi og að því loknu munu þær setja efuna þar á stall (ʕal־məχunāˈθā-ḥ, עַל-מְכֻנָתָהּ)“: em respongué: «A bastir-li una casa a la terra de Xinar, i quan estarà llesta, hi posaran l'efà al seu seti»
♦ hefja e-n upp á stall: <LOC FIGposar algú damunt un pedestal
♦ velta (o: steypa; o: hrinda) e-m af stalli: <LOC FIGbaixar algú del pedestal en què hom el té
4. (þrep, syllareplà m, graó m (terrassa, p.e., a una muntanya & ‘terrassa’ d'escala o pis)
efstu herbergin voru styttri en herbergin á neðstu hæðinni og miðhæðinni því að stallarnir (ʔattīˈqīm, אַתִּיקִים) tóku nokkurt rúm: les les cambres superiors eren més curtes que no les habitacions que hi havia al pis de baix i al pis del mig perquè els replans prenien espai d'elles
frá rennunni í jörðinni voru tvær álnir að neðsta stalli (ʕaδ־hā-ʕăzāˈrāh   ha-ttaħtōˈnāh, עַד-הָעֲזָרָה הַתַּחְתּוֹנָה) þess sem var ein alin á breidd. Frá litla stallinum (ū-mē-hŏ-ʕărāˈzāh   ha-qqətˤanˈnāh, וּמֵהָעֲזָרָה הַקְּטַנָּה) voru fjórar álnir að þeim stóra sem var ein alin á breidd: des de la regata a la terra fins al graó (replà) inferior, dues colzades; i l'amplària d'aquest graó, una colzada; del graó (replà) petit fins al graó (replà) gran, quatre colzades; i l'amplària del graó petit, una colzada
stóri miðstallurinn (wə-hā-ʕărāˈzāh, וְהָעֲזָרָה) var fjórtán álnir á lengd og fjórtán á breidd með fjórum jöfnum hliðum. Brúnin umhverfis var hálf alin á breidd og rennan í kringum ein alin. Þrepin upp að altarinu sneru í austur: el replà gran feia catorze colzades de llarg i catorze d'ample, amb els quatre costats iguals. La vorera que li feia la volta feia mitja colzada d'ample, i la regata tot al seu voltant, una colzada. Els graons fins a l'altar miraven a llevant
þú skalt taka nokkuð af blóði þess og bera það á fjögur horn altarisins, fjögur horn stallsins (pinˈnōθ   hā-ʕărāˈzāh, פִּנּוֹת הָעֲזָרָה) og á brúnina allt umhverfis. Þannig skaltu hreinsa altarið af synd og friðþægja fyrir það: agafaràs sang de la seva i l'aplicaràs als quatre corns de l'altar, als quatre angles del replà i a la vorera que li fa la volta. Així purificaràs de pecat l'altar i el propiciaràs
5. (í hlíðumterrassa f, feixa f (relleu a vessant de puig, pujol, muntanya en forma d'esglaó o de replà)
6. (heiðið altarialtar pagà (el mot no fou pas adoptat pels entorns cristians, en els quals el mot per a designar l'altar es va prendre del llatíaltari)
það haust voru sögð Ólafi konungi þau tíðindi innan úr Þrándheimi að bændur hefðu þar haft veislur fjölmennar að veturnóttum. Voru þar drykkjur miklar. Var konungi svo sagt að þar væru minni öll signuð ásum að fornum sið. Það fylgdi og þeirri sögn að þar væri drepið naut og hross og roðnir stallar af blóði og framið blót og veittur sá formáli að það skyldi vera til árbótar. Það fylgdi því að öllum mönnum þótti það auðsýnt að goðin höfðu reiðst því er Háleygir höfðu horfið til kristni: aquella tardor hom va contar al rei Olau les notícies provinents de l'interior de Þrándheimur que els bændur hi havien celebrat banquets molt concorreguts durant les nits de començament de l'hivern. Ho hi havia fet grans bevèrries. Hom també va dir al rei que tots els brindis eren estats dedicats als ansos seguint el costum antic. A aquests mots també els seguí el relat que hom hi havia mort bous i cavalls i que amb llur sang s'eren envermellits els altars [pagans] i que hom havia fet aquells sacrificis als déus consagrant-los-els amb la fórmula que hom els feia a millorança de la collita. [Finalment, hom] li afegí que tothom d'allà considerava que era obvi que els déus s'eren aïrats per tal com els halogalandesos s'eren convertits al cristianisme
♦ stalla vinur: l'amic dels altars, kenning per a Odin
♦ fossar [fallhadds] stalla vinar: les cascades de l'amic de llargs cabells dels altars = les cascades de l'Odin = el med de la poesia = la poesia
heyri fúss, þegn konungs, á mína forsa fallhadds stalla vinar: escolta volenter, þegn del rei ( = Þorsteinn Þóruson), les meves cascades de l'amic, de llargs cabells, dels altars ( = Þorsteinn Þóruson, escolta volenter els meus versos)
♦ stalla fúrs vinur: l'amic del foc dels altars, kenning per a Odin
♦ fossar [fallhadds] stalla fúrs vinar: les cascades de l'amic, de llargs cabells, del foc dels altars = les cascades de l'Odin = el med de la poesia = la poesia
heyri þegn konungs á mína forsa fallhadds stalla fúrs vinar: escolta, þegn del rei ( = Þorsteinn Þóruson), les meves cascades de l'amic, de llargs cabells, del foc dels altars ( = Þorsteinn Þóruson, escolta els meus versos)
♦ hjarta hans drepur stall: <LOC FIGel cor s'atura, el cor deixa de bategar, el coratge li fa figa (p.e., a causa de l'espant o d'una por intensa)
en ef vér erum nú nokkuð skelfir er helst skulum vera forstjórar liðs vors og viljum vér eigi treysta herinn og eggja og veita fyrirgöngu, þá mun þegar fjöldi hersins, það er stall mun hjarta drepa, og því næst hver sér ráðs leita. En þótt hér sé her mikill saman kominn þá munum vér þó koma í þá raun ef vér hittumst og Ólafur konungur með her sinn, að oss er ósigurinn vís nema vér séum skeleggir sjálfir ráðamennirnir en múgurinn geysist fram með einu samþykki: però si ara vacil·lem en tot, nosaltres, els qui sobretot hauríem d'ésser els intrèpids capitans del nostre exèrcit, i si no inspirem coratge a l'exèrcit, l'esperonem a combatre i el menem a la batalla, a la major part del nostre exèrcit ben aviat el coratge li flaquejarà i quan això passi, cadascun només mirarà per ell mateix. I encara que aquí s'hi hagi aplegat un gran exèrcit, quan topem amb el rei Olau i la seva host aviat ens trobarem en tan gran destret que la nostra desfeta serà segura, llevat que nosaltres, els comandants del nostre exèrcit, actuem amb ardidesa i tot l'exèrcit ataca d'una vegada (revisar i corregir)

< stallra <stallra ~ stöllrum | stallraði ~ stöllruðum | stallrað>:
variant arcaica de → staldra “aturar-se, entretenir-se”
en vegandinn var allr í brottu, þvíat meðan þeir stǫllruðu (turbāre, dum illi turbarentur) [p. 384] úti fyrir dyrum, þá flýði Aoth [= Ehúð ǁ Ahōth] fram um blóthúsin ok kom í Se{í}rath [= Seíra ǁ Seirath] til sinna manna (Jutges 3,25): però l'homeier ja era lluny, car, mentre ells s'entretenien davant la porta, l'Ahoth havia fugit travessant els temples i havia anat a Seirath on hi havia els seus homes
♦ hjarta hans stallrar: <LOC FIGel seu cor s'atura, el seu cor li deixa de bategar (p.e., a causa de l'espant o d'una por intensa, el seu coratge li fa figa)

stam <n. stams, no comptable>:
balbuceig (o: balboteig) m

stama <stama ~ stömum | stamaði ~ stömuðum | stamað>:
1. (tala óljóst, tafsa) balbucejar (o: balbotejar) (balbuçar, fer botilles, parlar dificultosament i amb poca claredat, pronunciant les paraules de manera poc clara, insegura o incompleta)
þú munt ekki framar sjá hina ofstopafullu þjóð sem talar óljóst mál sem ekki skilst, stamar á tungu sem enginn skilur (nilˈʕaɣ   lāˈʃōn   ʔēi̯n   bīˈnāh, נִלְעַג לָשׁוֹן אֵין בִּינָה)ja no veuràs més aquell poble violent que parla una llengua fosca que no s'entén, que balbuceja en una llengua que ningú no comprèn
♦ hann stamaði dálítið: balbucejava una mica, parlava una mica balbuç
♦ stama e-u (o: e-ð)balbucejar una mica
♦ hann stamaði einhverja afsökun: va balbucejar una excusa qualsevol
♦ stama e-u (o: e-ð) upp: balbucejar una cosa
♦ hann stamaði einhverri afsökun ~ nokkrum setningum: va balbucejar una excusa qualsevol ~ algunes frases
♦ stama e-u út úr sér: balbucejar una cosa
♦ hann stamaði úr sér einhver afsökunarorð á enskri tungu: va balbucejar algunes paraules d'excusa en anglès
2. (tala slitrótt og rykkjótt sem málhelti) quequejar, farfallejar (Val.), returar (Mall., Men.) (tartamudejar esp. com a defecte de parla)
♦ byrja að stama: començar a quequejar
  L'islandès no distingeix entre els conceptes de balbucejar i quequejar o returar.  
     

stamandi, stamandi, stamandi <adj.>:
1. (sem talar óljóst, sem tafsar) balbucejant (o: balbotejant), <LITbalbucient (que balbuça, que parla de manera poc clara, gairebé inintel·ligiblement)
, með stamandi vörum (bə-laʕăˈɣēi̯   ɕāˈφāh, בְּלַעֲגֵי שָׂפָה) og annarlegri tungu mun hann láta tala til þessarar þjóðar: , amb uns llavis balbucients i en una altra llengua, farà parlar a aquest poble
hugur gálausra hlýtur dómgreind og þekkingu og stamandi tunga (ū-ləˈʃōn   ʕilləˈɣīm, וּלְשׁוֹן עִלְּגִים) talar skýrt og greinilega: la ment dels eixelebrats tindrà criteri, i la llengua balbuça parlarà amb claredat i entenedorament (en comparació, la traducció vella fa: hjörtu hinna gálausu munu læra hyggindi og tunga hinna mállausu tala liðugt og skýrt ‘la llengua dels muts’)
2. (sem er málhaltur) quec -a, farfallós -a (Val.), que retura (Mall., Men.) (que quequeja, que té un defecte de parla)

< stamba <stamba ~ stömbum | stambaði ~ stömbuðum | stambaðe-m>:
acudir (o: acórrer) a ajudar algú (stumra yfir e-m)
Þorgeir snýr í brott þegar í náttmyrkrinu en húskarlar Jöðurs stamba honum. Þá var Þorgeir fimmtán vetra gamall er víg þetta varð sem Þormóður kvað í erfidrápu Þorgeirs: en Þorgeir torna a desaparèixer immediatament dins la fosca negra de la nit mentre els missatges del mas malden per ajudar en Jöður. Quan va tenir lloc aquest homicidi, en Þorgeir tenia quinze anys, tal com ho va cantar en Þormóður a l'erfidrápa d'en Þorgeir

stampur <m. stamps, stampar>:
tina f, bàssia f
♦ reka e-n á stampinn: <LOC FIGavantatjar algú, anar un pam per davant d'algú
♦ reka e-n á stampinn með hans ~ hennar eigin orðum: rebatre algú amb les seves pròpies paraules
♦ → síldarstampur “tina d'arengs, tinard d'arengs”
♦ → smjörstampur “tinard de mantega”
♦ → þvottastampur “brullola, bujola”

stamur, stöm, stamt¹ <adj.>:
1. (þvalur, rakur, saggur) rellent (rellentós, humitós, [una mica] humit -ida)
♦ stamur ís: gel (o: glaç) glutinós (o: viscós; o: llepissós) (glaç d'una humitat viscosa, enganxadissa)
stamur ís verður háll við hjólaspól: el gel viscós torna llis si les rodes fan patí sobre ell (és a dir, si roden sense que el cotxe es mogui, quan el cotxe està com a encallat)
frammi af Hofsósi var allstórt svæði sem unga fólkið stundaði skautahlaup á, vegna seltunnar var svellið stamt, og ef nokkuð linaði frost þá myndaðist krap ofan á ísnum sem vont var að ganga á: al davant de la desembocadura d'Hofsós hi havia un espai força gran en el qual el jovent anava a patinar-hi sobre el glaç; la superfície de glaç era llepissosa a causa del salobre, i si la gelor se suavitzava una mica, es formava fanguim de gel a la superfície del glaç que llavors era dolent per anar-hi
♦ stamur veggur: una paret humitosa (o: rellent)
2. (stífur) asprós -osa (dit de superfície rasposa o no suau)
♦ gólfið er stamt: el terra és asprós
3. (ósleipur) antilliscant (dit de superfície que evita un lliscament fàcil)
♦ stamt undirlag: base f antilliscant (per exemple, de o per a estores)
♦ þykkir stamir ökklasokkar: mitjons curts (fins al turmell) gruixuts antilliscants

stamur, stöm, stamt² <adj.>:
(sem stamar, málstamur & málhaltur) quec -a (מְגַמְגֵּם) , balbuç -a (עִלֵּג) (balbucient, que balbuceja & que quequeja)
Eyjólfur komst út um glerglugg austur úr kirkjunni og hljóp út til Stakka og í kastala er hann átti þar. Þeir Gísli [p. 251] fóru út þangað og sóttu hann í kastalann. Þar var húskarl hans í hjá honum er Þorsteinn stami hét og griðkona er Þorbjörg hét. Eyjólfur varðist alldrengilega en Þorsteinn spurði hvort hann skyldi eigi gefa nautum. Eyjólfur bað hann fara hvert er hann vildi og tók hann orlof (SS I, cap. 183, pàgs. 250-251): l'Eyjólfur va sortir de l'església per la lluerna envitrallada del costat est i va córrer cap a Stakkar on va entrar dins el fort que ell hi tenia. En Gísli i els seus homes s'hi dirigiren i l'hi atacaren. Amb l'Eyjólfur hi havia el seu missatge que nomia Þorsteinn el quec i la serventa del mas que nomia Þorbjörg. L'Eyjólfur es va defensar molt baronívolment, però en Þorsteinn li va demanar si no havia d'anar a donar de menjar als bous. L'Eyjólfur li va dir que se n'anés on volgués i en Þorsteinn en prengué comiat
þessir menn létust á Örlygsstaðafundi með þeim er úr sárum dóu: Sturla Sighvatsson vestan, Árni Auðunarson, Snorri Þórðarson, Vigfús Ívarsson, Ormur Halldórsson, Marteinn Þorkelsson, Markús Þorgilsson, Gissur Þórarinsson, Hermundur Hermundarson, Þórir Steinfinnsson, Valdi og Áskell Skeggjasynir, Bersi Þorsteinsson; úr Vestfjörðum: Krákur og Sveinbjörn Hrafnssynir, Markús Magnússon, Helgi Sveinsson, Þórður Guðmundarson, Indriði smiður, Þórður Hallkelsson og Ámundi, Ögmundur Kolbeinsson, Jón kaupi, Dálkur Þorgilsson, en norðan: Sighvatur Sturluson, Þórður og Markús synir hans, Sighvatur Runólfsson, Ingjaldur stami, Þórður daufi, Einar Ingjaldsson, Björn Gissurarson, Björn Þórarinsson, Eyjólfur, Guðmundur Halldórsson, Sámur, Þórður Eysteinsson, Eiríkur Þorsteinsson, Björn Þorgrímsson... (SS I, cap. 288, pàg. 424): vet ací els homes que varen morir a la batalla d'Örlygsstaðir, inclosos els qui hi moriren després a conseqüència de llurs ferides: de les terres de ponent, l'Sturla Sighvatsson, l'Árni Auðunarson, l'Snorri Þórðarson, en Vigfús Ívarsson, l'Ormur Halldórsson, en Marteinn Þorkelsson, en Markús Þorgilsson, en Gissur Þórarinsson, l'Hermundur Hermundarson, en Þórir Steinfinnsson, en Valdi i l'Áskell, fills de l'Skeggi i en Bersi Þorsteinsson; dels fiords de ponent: en Krákur i l'Sveinbjörn, fills d'en Hrafn, en Markús Magnússon, l'Helgi Sveinsson, en Þórður Guðmundarson, l'Indriði el ferrer, en Þórður Hallkelsson i l'Ámundi, l'Ögmundur Kolbeinsson, en Jón mercant i en Dálkur Þorgilsson. De les terres del nord: en Sighvatur Sturluson, en Þórður i en Markús, sos fills, en Sighvatur Runólfsson, l'Ingjaldur el quec, en Þórður el sord, l'Einar Ingjaldsson, en Björn Gissurarson, en Björn Þórarinsson, l'Eyjólfur, en Guðmundur Halldórsson, en Sámur, en Þórður Eysteinsson, l'Eiríkur Þorsteinsson, en Björn Þorgrímsson...
en er konungur lauk máli sínu þá stóð upp sá af bóndum er einna var snjallastur og fyrst var til þess tekinn að svara skyldi Ólafi konungi. En er hann vildi til máls taka þá setur að honum hósta og þröngva svo mikinn að hann fékk engu orði upp komið og sest hann niður. Þá stendur upp annar bóndi og vill sá eigi fallast láta andsvörin þótt hinum fyrra hefði eigi vel til tekist. En er sá hefur upp mál sitt þá var hann svo stamur að hann fékk engu orði upp komið. Tóku þá allir að hlæja er á heyrðu. Settist þá bóndi niður. Þá stóð upp hinn þriðji og vill tala í móti Ólafi konungi. En er sá tók til máls var hann svo hás og rámur að engi maður heyrði það er hann talaði og settist hann niður: i quan el rei va haver acabat el seu parlament, es va posar dret el pagès que era el més eloqüent de tots i havia estat triat perquè respongués al rei Olau. Però quan va voler prendre la paraula, li va prendre una tossina i un ofec tan forts que no va aconseguir pronunciar ni una sola paraula de manera que es va tornar a asseure. Aleshores es va aixecar un altre pagès i no volia deixar d'exposar llurs respostes encara que el primer no hagués reeixit a fer-ho. Però quan va voler començar el seu parlament, es va emparar d'ell un quequeig tan fort que no va aconseguir pronunciar ni una sola paraula [sencera]. Tots els qui el sentiren esclafiren a riure. Aleshores aquell pagès es va tornar a asseure. Aleshores es va posar dret el tercer pagès i volia parlar en contra dels propòsits del rei Olau. Però quan va començar el seu parlament va quedar amb la veu tan escanyada i rauca que ningú no podia sentir el que deia, de manera que ell també es va asseure

stand <n. stands, stönd>:
1. (ástand) estat m  (condició)
♦ í góðu¹ ~ slæmu² standi: en bon¹ ~ mal² estat
♦ í lélegu standi: en un estat xerec, en mal estat
♦ koma e-u í stand: adobar (o: reparar) una cosa
♦ setja e-ð í stand: posar una cosa en condicions
♦ vera [ekki] í stand að <+ inf.>[no] ésser capaç de <+ inf.>
2. (óstand, óreiða) desordre m (desori)
♦ það varð mikið stand út af þessu: això ha causat un gran rebombori
3. <HIST = staða, þjóðfélagstéttquequejar (condició social & estament, classe social)
4. stönd <n.pl standa>: (stéttaþing) estats m.pl [generals] (reunió dels estaments socials que regeixen una ciutat, un país, etc.)

standa <stend ~ stöndum | stóð ~ stóðum | staðið>: estar-se, estar dret -a (Mall.)
	standa við gluggann í herbergi ~ matsálnum: estar-se a la finestra de la cambra ~ del menjador
	standa við gluggann sinn: estar-se davant la seva finestra
	hún stóð við hlið hans: va estar-se al seu costat
	hún stóð við hlið föður síns: va estar-se al costat de son pare
	

III. <amb complement preposicional i/o adverbi>:

A. <af>:
        1. standa af sér e-ð: superar una cosa
          standa af sér óveðrið: esperar fins que la tempesta espassa
          fyrirtækið hefur staðið af sér miklar þrengingar: <LOC FIG> l'empresa ha superat grans dificultats
          við stöndum þetta af okkur: <LOC FIG> ens en sortirem


B. <á>:
        1. standa á e-u: [poder] ésser una cosa
          segðu mér hvernig á því stóð að <+subj.>: digues-me d'on ha vingut que...
             digues-me quin ha estat el motiu pel qual..., digues-me com ha passat que...
          ég veit ekki hvernig á því stóð hvort <+ind.>: no sé què ho va fer, si <+ ind.>
          þannig stendur á því: així està la cosa
        2. standa á fætur: llevar-se, aixecar-se (del llit)
        3. láta [ekki] á sér standa: [no] fer-se esperar (sortir, actuar etc. immediatament)


C. <fyrir>:
        1. standa fyrir e-u: ésser responsable de, trobar-se al capdavant d'una cosa
             standa fyrir allsherjarverkfalli: organitzar una vaga general
             standa fyrir tónleikunum: organitzar un concert
             standa fyrir verkfalli: organitzar una vaga
        2. standa fyrir dyrum: <LOC FIG> trobar-se a les portes, ésser imminent
        3. standa fyrir sínu: <LOC FIG> complir les expectatives, no decebre
        4. standa e-m fyrir þrifum: <LOC FIG> ésser un entrebanc per a algú, ésser-li una trava a algú
        5. standa e-u fyrir þrifum: <LOC FIG> entrebancar o frenar el desenvolupament d'una cosa
        6. standa fyrir e-m: <LOC FIG> barrar-li el pas a algú

D. <gegn e-u>:
        1. standa gegn e-u: oposar-se a una cosa, estar contra una cosa


E. <í vegi fyrir e-u>:
        1. standa í vegi fyrir e-u: ésser un obstacle per a una cosa, dificultar una cosa,
           impedir (o: obstaculitzar) una cosa


F. <til>:
        1. standa til: estar per passar, estar coguent-se, estar madurant
             hvað stendur til?: <LOC FIG> què està passant?, què hi ha [a la cassola]?
             það stendur til að <+ inf.>: hi ha plans de <+ inf.>
             það stóð til að <+ inf.>: hi havia plans de <+ inf.>
        2. standa til bóta: <LOC FIG> poder-se millorar
             það stendur til bóta: #1. això es millorarà; #2. això està en fase de millora
        3. standa til að eignast e-ð: <LOC FIG> esperar adquirir una cosa
        4. betur en efni stóðu til: <LOC FIG> millor del que ningú no hagués esperat (o: s'hagués imaginat)
        5. eftir því sem lög standa til: <LOC JUR> conformement a la llei, de conformitat amb la llei

G. <upp>:
        1. standa upp: aixecar-se, posar-se dret -a
          standa upp af e-u: aixecar-se des d'una cosa
          standa upp frá borðum: aixecar-se de la taula
          standa upp úr e-u: aixecar-se des d'una cosa
             standa upp úr sófanum: aixecar-se del sofà
             standa upp úr hjólastólnum: aixecar-se de la cadira de rodes
             eldstrókur stóð upp úr strompinum: una columna de foc sortia dreta de (o: s'elevava part damunt) la xemeneia
        2. standa upp úr: sobresortir (dintingir-se, excel·lir, brillar)
          standa upp úr e-u: guaitar part damunt una cosa o fora d'una cosa
             klúturinn stendur upp úr vasanum: el mocador surt de la butxaca, el mocador guaita fora de (o: per) la butxaca


H. <uppi>:
        1. standa uppi: (lík) ésser al llit de cos present (mort)
        2. standa uppi: (skip) ésser en sec (embarcació treta de la mar)
        3. standa uppi í hárinu á e-m: <LOC FIG> plantar cara a algú, encarar-se a algú


I. <út>:
        1. standa út: destacar, ressaltar
          standa út úr e-u: sobresortir d'una cosa, guaitar fora d'una cosa
             loginn ~ reykurinn stóð út um gluggann: les flamarades ~ el fum surt per la finestra
             blóðbogi stóð út um munninn: un doll de sang li sortia per (o: de) la boca


J. <við>:
        1. standa við: (hafa [skamma] viðdvöl) fer una parada, fer un alto
        2. standa við e-ð: (efna) mantenir una promesa, complir un deure
          standa við loforð: mantenir una promesa
          standa við orð sín: mantenir la seva paraula
          standa við samning: complir un contracte
          geta ekki staðið við að <+inf.>: no poder mantenir la promesa feta de <inf.> (una cosa promesa o que hom havia de fer)
        3. standa við e-u: (standast við, standa á móti e-u) resistir a una cosa


K. <yfir>:
        1. standa yfir: durar (estar fent-se, estar en curs de realització, prosseguir etc.)
          deilur hafa staðið yfir undanfarnar vikur á milli e-s og e-s: les darreres setmanes
             s'han produït (o: hi ha hagut) disputes (o: conflictes) entre X i X
          eldgosið stóð yfir í fimm daga: l'erupció del volcà va durar cinc dies
          ráðstefnan stendur yfir: el congrés s'està celebrant

standandi, standandi, standandi <adj.>:
dret -a, <LITdempeus
♦ koma alltaf standandi niður: <LOC FIGcaure sempre dret -a (com els gats; no sortir-ne mai malparat)
♦ vera í standandi vandræðum: <LOC FIGtrobar-se en un mal destret
♦ verða standandi hissa: <LOC FIGquedar molt perplex -a

standari <m. standara, standarar>:
cavallet m, suport m [lateral], estrep m [lateral] (suport que porten les motos i bicicletes per deixar-les dretes)

standast <stenst ~ stöndumst | stóðst ~ stóðumst | staðist>:
1. <GEN[poder] mantenir-se dret -a, restar (o: quedar) dret -a
fékk hann þá alla gripina í hendr bróður sínum Brokk ok bað hann fara með til Ásgarðs ok leysa veðjunina. En er þeir Loki báru fram gripina, þá settusk æsirnir á dómstóla ok skyldi þat atkvæði standask, sem segði Óðinn, Þórr, Freyr: aleshores va lliurar tots els objectes preciosos a son germà en Brokkr i li va demanar que els dugués a Asgard i hi obtinguessin la penyora promesa. I quan en Brokkr i en Loki varen presentaren [als déus] aquells objectes preciosos, els ansos es van asseure als setials del judici i la decisió que emeteren l'Odin, en Tor i en Freyr hauria de tenir ferma validesa
Samaría er höfuð Efraíms og sonur Remalja höfuð Samaríu. Standist trú yðar ekki, standist þér alls ekki (ʔim   lɔʔ   θaʔăˈmīnū   ‖ kī   lɔʔ   θēʔāˈmēnū, אִם לֹא תַאֲמִינוּ, כִּי לֹא תֵאָמֵנוּ)Samaria és el cap de l'Efraïm i el fill d'en Romelies és el cap de Samaria. Si la vostra fe no aguanta, vosaltres no us mantindreu drets (ferms)
hann fékk staðist: va recobrar l'equilibri, va aconseguir de quedar[-se] dret -a
maðurinn í allri sinni vegsemd stenst ekki (bal־ʝāˈlīn, בַּל-יָלִין), hann verður jafn skepnunum sem farast: l’home no perdura en tots els seus honors, s'assembla al bestiar que mor [i de qui no es parla més]
enginn má dvelja í húsi mínu, er svik fremur. Sá er lygar mælir stenst eigi (lɔʔ־ʝikˈkōn, לֹא-יִכּוֹן) fyrir augum mínum: ningú que cometi frau no podrà viure a la meva casa; ningú que digui mentides no estarà dret a la meva presència
♦ það getur ekki staðist!: <LOC FIGaixò no pot ésser veritat!, això no pot esser ver! (Mall., Men.)
2. (vera mikilvægur, þungvægurésser eficaç
hennar orð stóðusk svá mikit, at þetta varð fram at ganga: les seves paraules tenien tanta de força de convicció que això es va haver de fer
þá mælti biskup: „Þá munum vér ganga heim til kirkju og af því veldi er guð gaf Pétri postula að binda allt og leysa á himni og jörðu, en hann gaf Klementi páfa og hver að öðrum tók það veldi en Össur erkibiskup gaf mér, og fyrir það atkvæði mun eg banna yður hér að sitja og neita sættum en slíta friðinn. Eru mér þau orð komin af Þorgils hendi að hann vill sæmileg boð bjóða fyrir sig,“ og endi biskup svo málið, „að af þessi röksemd allri jafnsaman, ef mitt mál má nakkvað standast við guð og vorar bænir að hann sé þér svo bæna á dómsdegi sem þú ert mér nú bæna“ (SS I, cap. 34, pàg. 41): aleshores el bisbe va dir: “Després tornarem a l'església i pel poder que Déu va atorgar a l'apòstol Pere de lligar-ho i deslligar-ho tot al cel i a la terra, i que ell va atorgar [després] al Papa Clement i que [els Papes han anat prenent] un darrere l'altre i que l'arquebisbe Össur em va donar a mi, ara, per aquesta decisió et prohibeixo que romanguis aquí refusant la reconciliació i trencant la pau. M'han arribat missatges de part d'en Þorgils que ell, per la seva part, et desitja fer una oferta honorable.” I el bisbe va concloure així el seu parlament, "que per raó de tota aquesta autoritat [que se m'ha atorgat com a bisbe] (= veldi), si les meves paraules i les meves pregàries poden tenir algun efecte (o: poden obrar res) davant Déu, que ell et doni orella el dia del Judici final de la mateixa manera que tu me'n donis ara a mi" (vocabulari: #1. vera e-m bæna: Cf. Baetke 19874, pàg. 80: vera e-m bœna jmds. Bitte e. Ohr leihen; )
Katla mælti: "Vera má víst að hann eigi eigi góða móður en eigi hlýtur hann af því illt af mér að eg vildi það. En það væri vilji minn að þér hlytuð allir illt af mér. Vænti eg og að það mun svo vera. Skal nú og eigi leyna yður því að eg hefi valdið meini Gunnlaugs Þorbjarnarsonar er þessi vandræði hafa öll af hlotist. En þú Arnkell," segir hún, "mátt eigi af þinni móður illt hljóta er þú átt enga á lífi en um það vildi eg að mín ákvæði stæðust að þú hlytir því verra af föður þínum en Oddur hefir af mér hlotið sem þú hefir meira í hættu en hann. Vænti eg og að það sé mælt áður lýkur að þú eigir illan föður" (SS I, cap. 34, pàg. 41): la Katla li va contestar: “És cert que no té una bona mare, però de mi no n'ha rebut cap mal perquè jo ho volgués. I desitjo de tot cor que tots vosaltres acabeu patint algun mal causat per mi. I espero que així sigui. Tampoc no us amagaré ara que jo sóc la qui va causar la desgràcia al Gunnlaugur Þorbjarnarson de la qual n'han sortit totes les altres desgràcies. Quant a tu, Arnkell”, li va dir, “no pots pas patir cap mal de ta mare perquè no en tens una que encara visqui, però jo voldria que la meva maledicció es compleixi que tu pateixis de ton pare un mal pitjor que no el que l'Oddur ha patit de mi ja que per tu hi ha més en joc que per ell. També espero que, abans que tot això acabi, hom digui que vares tenir un mal pare” (vocabulari: #1. ákvæðin standast: Cf. Baetke 19874, pàg. 599: vilda ek at mín ákvæði stœðisk ich wollte, daß meine Verwünschung Macht habe, in Erfüllung gehe)
Þorvarður svarar: "Er eigi það ólíklegt að oft standist ráð yður kvenna og látið búinn náttverð nokkurum mönnum í kveld" og spratt upp: en Þorvarður li va respondre: “És habitual que la voluntat de vosaltres, les dones, s'imposi, però ara prepareu el sopar per a alguns homes” i es va posar dret d'un bot (Cf. Baetke 19874, pàg. 599: standast ráð yður kvenna oft setzt ihr Weiber euren Willen durch)
3. <e-ð>: (þolasuportar una cosa (aguantar, resistir)
♦ fá standast e-ð: reeixir a resistir una cosa
nöfnin hans bera því vott að hann fékk staðist mótlæti og ágjafir: els seus noms donen fe, per això, que va reeixir a resistir l'adversitat i els grans embats
Oddur er maður nefndur og var Örlygsson; hann bjó á Eyri í Skutulsfirði; hann tók við stýrimönnum. Nú sendir Þorgrímur Þórodd son sinn að bera saman við sinn og telja því að hann ætlaði heim að flytja bráðlega. Og kemur hann til og tekur viðinn og ber saman og þykir þó nokkuð annan veg um kaup þeirra en Þorgrímur hafði frá sagt. Mælti hann þá illa við Austmennina en þeir stóðust það eigi og vinna að honum og vega hann: hi havia un home que nomia Oddur i era fill de l'Örlygur. Vivia a Eyri, al fiord d'Skutilsfjörður. Va rebre a ca seva els dos naviliers. Tot seguit, en Þorgrímur va enviar en Þóroddur, son fill, a recollir la seva fusta i fer-ne el recompte, car tenia la intenció de portar-la a casa de seguida. I en Þóroddur hi va anar i va agafar la fusta i la var aplegar, però ells[, els noruecs,] consideraren que la barrina [que havien fet amb en Þorgrímur] era molt diferent d'així com en Þorgrímur l'havia contada al Þóroddur. Aleshores en Þóroddur va increpar de mala manera els noruecs però ells no ho aguantaren pas i l'atacaren i el mataren (vocabulari: #1. þykkja: Considero que þykkir s'ha d'entendre com a: þykkir Austmǫnnum, si volem que tota la frase adquireixi ple sentit. Tradueixo en conseqüència; )
♦ standast áhlaup: resistir un atac
♦ standast álag: resistir (o: aguantar) la càrrega (o: pressió)
♦ standast freistni (o: freistinguna)suportar [i resistir] la temptació
sæll er sá maður, sem stenst freistingu (ὑπομένειν πειρασμόν, ὃς ὑπομένει πειρασμόν), því að þegar hann hefur reynst hæfur mun hann öðlast kórónu lífsins, sem Guð hefur heitið þeim er elska hann: feliç és aquell home que suporta la temptació, perquè, quan s'haurà mostrat capaç de vèncer-la, rebrà la corona de vida que Déu ha promès a aquells qui l'estimen
♦ standast frýjuorð: [patir i] aguantar paraules de retret
♦ standast eigi frýjuorð e-s: cedir als retrets [ignominiosos] d'algú
Hamðir svarar: “Lítt lofaðir þú Gunnar ok Hǫgna, þá er þeir drápu Sigurð, ok þú vart roðin í hans blóði. Ok illar váru þínar brœðrahefndir, er þú drapt sonu þína. Ok betr mættim vér allir saman drepa Jǫrmunrek konung, ok eigi munu vér standask frýjuorð, svá hart sem vér erum eggjaðir”: en Hamðir li va respondre: “No vas pas lloar gaire en Gunnarr ni en Hǫgni quan ells van matar en Sigurðr i tu vares quedar xopa de la seva sang. I com més malament vas venjar la mort de tos germans ja que, per fer-ho, vas [haver de] matar els teus propis fills, millor que millor [ara] tots nosaltres plegats[, nosaltres ensems amb ells dos, si fossin vius,] podríem matar (o: podríem haver mort) el rei Jǫrmunrekr. Però bé, tan durament com ens hi incites, cedirem als teus retrets” (vocabulari: #1. ok illar... ok betr...: Entenc que aquests dos adverbis constitueixen una correlació adversativa: com més malament vares venjar la mort de tos germans, més i més bé (és a dir, amb major facilitat i menors problemes i podent tornar tots plegats sans i estalvis aquí) hauríem pogut venjar nosaltres plegats (els nostres germanastres morts i nosaltres tres) la mort de la nostra germana en el rei Ermanaric; #2. mega: La qüestió com hem d'interpretar i traduir el pretèrit de subjuntiu mætti és resolta, al meu entendre, per la cinquena estrofa de la Guðrúnarhvǫt que fa: Urðo þér ballra ǀ brœðra hefndir ǁ slíðrar oc sárar, ǀ er þú sono myrðir; ǁ knættim allir ǁ Iǫrmunrecci, ǁ samhyggiendr, ǀ systor hefna ‘la venjança pels teus ardits germans et va resultar dura i dolorosa, car matares els teus fills [per dur-la a terme], [però] tots nosaltres [ells dos, si fossin vius, ensems amb nosaltres], conjuntats, podríem venjar la nostra germana matant l'Ermanaric’. Entenc, doncs, que aquest pretèrit de subjuntiu té valor de condicional o de condicional perfet i que serveix per a donar expressió a una oració condicional irreal [de futur] i tradueixo en conseqüència: hauríem pogut matar de millor manera [o: sense problemes] l'Ermanaric tots nosaltres plegats -nosaltres i els nostres germanastres que tu vares occir- si tu no haguessis venjat de mala manera els teus germans matant, per fer-ho, els teus dos fills. La traducció amb condicional perfet implica que la frase és anticipativa del desastre que s'acosta; #3. frýjuorð: En Thorsson 1985, p. 95, li atribueix, emperò, el significat: eggjanir ‘[paraules d']esperonament, incitació, instigació’; )
♦ húsið stóðst jarðskjálftann: la casa ha aguantat el terratrèmol
♦ standast kostnað þann: sufragar aquelles despeses
♦ standast margar mannraunir: endurar mantes proves
svo er sagt að Þorgils var fríður maður sýnum og drengilegur í viðbragði og skýrlegur, hár á vöxt og réttvaxinn, sterkur að afli, harðger og skjótráður, gegn og öruggur, örðigur og manna best vígur og hinn hraustasti í öllum mannraunum þegar honum dróst aldur sem frá mun verða sagt. Hann var stórlyndur og þó stöðugur, hjartaprúður og hugstór, stóðst vel margar mannraunir er hann hlaut að berasegons es conta, en Þorgils fou un home bell i de prestància baronívola, llest, d'estatura alta i condret, fort, ple d'empenta i resolt, afable i fiable, el millor lluitador i el més ardit [en combat] i el més valent en totes les proves [que hagué d'endurar] quan es va fer vell, com ja es contarà. Fou generós i, tanmateix, ferm, intrèpid i magnànim, va endurar bé mantes proves que va haver de suportar
♦ standast ekki mátið: no poder evitar una cosa
♦ standast ógn reiði e-s: suportar el terror de la còlera d'algú
enginn afber hátign dýrðar þinnar og enginn syndari stenst ógn reiði þinnar (καὶ ἀνυπόστατος ἡ ὀργὴ τῆς ἐπὶ ἁμαρτωλοὺς ἀπειλῆς σου)ningú no endura pas la magnificència (majestat) de la teva glòria, i cap pecador no suporta pas el terror de la teva còlera
♦ standast próf: aprovar un examen, superar amb èxit un examen
♦ standast prófraun: [sofrir i] superar una prova [de la vida]
♦ standast samanburð við e-ð: resistir [bé] la comparació amb una cosa
♦ standast e-m snúning: <LOC FIGno poder superar algú
þar er stór og hávaxin þjóð, Anakítar, sem þú þekkir og hefur sjálfur heyrt sagt um: „Hver stenst Anakítum snúning (mī   ʝiθjat͡sˈt͡sēβ   li-φəˈnēi̯   bəˈnēi̯   ʕăˈnāq, מִי יִתְיַצֵּב, לִפְנֵי בְּנֵי עֲנָק)?“: són un poble gran i d'alta estatura, els anaquites, que tu coneixs i dels quals tu mateix has sentit dir: „qui podrà mantenir-se contra els (o: resistir als) anaquites?“
þú skalt spyrjast fyrir um hver ég sé og hverjir það séu sem veita oss fulltingi. Þér mun verða sagt að þú munir alls ekki standast oss snúning ([οὐκ] ἔστί τινι στάσις ποδὸς κατὰ πρόσωπόν τινος, οὐκ ἔστιν ὑμῖν στάσις ποδὸς κατὰ πρόσωπον ἡμῶν). Tvívegis voru feður þínir reknir á flótta í sínu eigin landi: demana qui sóc jo i qui són els qui ens donen llur ajut. Hom et dirà que no podràs pas resistir davant nosaltres. Dues vegades els teus pares foren [derrotats i] posats en fuita [pels meus] a llur propi país
♦ standast [miklar] þrengingar: [sofrir i] superar grans patiments
4. <e-n>: (jafnast við e-n, standa e-m á sporði, reyna sig við e-npoder-se mesurar amb algú (poder aguantar, resistir, imposar-se davant algú)
Önundur var svo frækinn maður að fáir stóðust honum þótt heilir væru. Hann var og nafnkunnigur um allt land af foreldrum sínum: l'Önundur era un home tan valent que eren pocs els qui podien mesurar-se amb ell, encara que estiguessin sans i no fossin baldats. També era renomenat pertot arreu del país pels seus antecessors
5. <af [um] e-ð>: estar una cosa d'una manera, presentar-se una cosa d'una manera
hún segir að það væri eigi "eða hversu stenst af um ferðir þínar?": ella li va dir que no, “ però, i com ha estat la cosa del teu viatge?” (és a dir, a què es deu que hagis vingut)
Hǫgni segir: “Ekki samir okkur sœrin at rjúfa með úfriði. Er oss ok mikit traust at honum. Eru engir konungar oss jafnir, ef sjá inn hýnski konungr lifir, ok slíkan mág fám vér aldri, ok hygg at, hversu gott væri, ef vér ættim slíkan mág ok systursonu, ok sé ek, hversu þetta stenzk af. Þat hefir Brynhildr vakit, ok hennar ráð koma oss í mikla svívirðing ok skaða”: en en Hǫgni li va contestar: “No es tany que trenquem els juraments prestats amb una agressió. A més a més, ell també ens resulta d’un gran ajut. No hi haurà cap rei que se’ns pugui igualar si aquest rei dels huns està amb nosaltres i un altre cunyat com ell no el tornarem a trobar mai; medita que ens és bo de tenir un cunyat com ell i uns nebots [com els que ens donarà]. A més a més: veig perfectament bé per on va la cosa: és la Brynhildr la qui t’hi està instigant, però els seus consells només ens portaran la desgràcia i una gran deshonra”
6. <á>: #1. (standa andspænis hvor öðrumestar davant per davant l'un de l'altre (trobar-se cara a cara o al davant l'un de l'altre, enfront per enfront)#2. (samsvara, jafnast uppcorrespondre’s [exactament] una cosa amb (o: a) una altra (coincidir [totalment] una cosa amb una altra)
þú skalt gera fimmtíu lykkjur á annan tjalddúkinn og fimmtíu lykkjur á jaðar endadúksins í hinni samfellunni og skulu lykkjurnar standast á (maqbīˈlɔθ   ha-llulāˈʔɔθ   ʔiʃˈʃāh   ʔɛl־ʔăħɔˈθā-ḥ, מַקְבִּילֹת, הַלֻּלָאֹת, אִשָּׁה, אֶל-אֲחֹתָהּ)faràs cinquanta bagues a l'un dels tapissos i unes altres cinquanta bagues a l'extrem del tapís que hi ha a la segona juntura. Les bagues s'han de correspondre l'una a l'altra
hann gerði fimmtíu lykkjur á annan tjalddúkinn og fimmtíu lykkjur á jaðar endadúksins í hinni samfellunni. Lykkjurnar stóðust á (maqbīˈlɔθ   ha-llulāˈʔɔθ   ʔaˈħaθ   ʔɛl־ʔɛˈħāθ, מַקְבִּילֹת, הַלֻּלָאֹת--אַחַת, אֶל-אֶחָת)féu cinquanta bagues a un dels tapissos i d'altres cinquanta bagues a l'extremitat del tapís de la segona juntura. Les bagues es corresponien l'una amb l'altra
það stóðst á, nesið þvert og fylking þeirra átján manna, og var einumegin að þeim gengt "og meiri von að þér náið að reyna vopn," segir Barði, "og væri betra að hafa hið nyrðra vígið og ei mundi það til ámælis lagt, þótt svo gerðum vér, en betra til eftirmáls og ekki skulum vér enn ótta hér við gjalda": en Barði va disposar la formació de combat, formada per divuit homes, en una línia que anava exactament de banda a banda de la llengua de terra, de manera que només els podien atacar d'un costat. En Barði els digué: “Avui teniu moltes de possibilitats de provar les vostres armes. I hauria estat millor si tinguéssim la posició defensiva més septentrional, i si ho haguéssim fet, ningú no ens hauria blasmat per això i [també] hauria esta millor per a les accions judicials pels homicidis. Malgrat tot, romandrem aquí sense mostrar temor” (vocabulari: #1. það stóðst á: Cf. Baetke 19874, pàg. 599: þat stózk á, nesit þvert ok fylginkin die Schar reichte gerade quer über die Landzunge; #2. gjalda ótta: Cf. Baetke 19874, pàg. 198: gjalda ótta sich fürchten; )
og nú fer Vémundur á fund Áskels og segir honum hvað á millum þeirra Steingríms hafði þá borið. Áskatli þótti þá farið hafa sem honum kom í hug og von var að og býðst enn til að sætta þá ef hann skal ráða fyrir hönd Vémundar. Nú játar Vémundur hans ummælum. Þá sendi Áskell orð Eyjólfi Valgerðarsyni að taka málum fyrir hönd Steingríms og koma til móts við hann að Laugum í Ljósavatnsskarði. Og þar finnast þeir eftir því sem Áskell beiddist. Og nú taka þeir til að tala um málin og var sú sættargerð þeirra að vígin á standist, Þorleifs melrakka og þess manns er Hrafn vó með því spjóti er Þorleifur hafði bana af fengið, en fyrir uxana tvo sex hundruð og virt til vöru. En Svartur skal koma fyrir það er teknir voru uxarnir frá Steingrími í fyrstunni og skapraun þá sem Vémundur gerði honum. Og nú segir Vémundur að hann þykist enn aldrei bætur hafa haft fyrir þrælana þá er drepnir voru við Þingvað en Áskell bað hann láta það eigi ofar komast og sagði að hann mátti vel við una er menn vildu honum jafnan sættar unna hver endemi sem hann tæki til bragðs og kvað hann eigi vera meðalóspektarmann. Og eru nú sáttir enn um sinn": i llavors en Vémundur va anar a veure l'Áskell i li va contar el que havia passat entre ell i l'Steingrímur. L'Áskell fou del parer que la cosa s'era esdevinguda tal i com ell havia pensat i es va oferir a fer de mitjancer entre ells, en el cas que rebés poders d'en Vémundur per a fer-ho. En Vémundur hi va accedir. Aleshores l'Áskell va enviar un missatge a l'Eyjólfur Valgerðarson que es fes càrrec del cas en representació de l'Steingrímur i que anés a trobar-se amb ell a Laugar (‘Balnearis, Banyscalds’), al congost del llac de Ljósavatn. Tots dos es varen trobar allà, tal com havia demanat l'Áskell. I llavors van discutir el cas en litigi i llur laude fou que els dos homicidis quedaven quitis l'un amb l'altre, l'homicidi d'en Þorleifur Guineupolar i de l'home que en Hrafn havia mort amb la mateixa llança que havia mort en Þorleifur. Pels bous es pagarien sis-centes marques d'argent calculades en burell. Pel que feia a l'homicidi de l'Svartur, aquesta mort seria quitada amb el fet que els bous havien estat robats primer a l'Steingrímur i per la vexació que li havia fet en Vémundur. En Vémundur llavors va dir que considerava que ell no havia rebut cap mena de compensació per la mort dels esclaus que hom havia mort al gual de Þingvað, però l'Áskell li va pregar que no demanés ésser rescabalat per aquelles morts, afegint que podia estar content que la gent sempre li acabaven concedint indemnitzacions per les coses inaudites que feia i que era tot un cercabregues. I amb això varen quedar quitis i cabals aquella vegada (vocabulari: #1. var sú sættargerð að vígin á standist: Cf. Baetke 19874, pàg. 599: var sú sættargerð at vígin á standisk die (beiden) Totschläge sollten als gleich (schwerwiegend) gelten, einander aufheben (so daß für keinen Buße zu zahlen war); #2. virt til vöru: Cf. Baetke 19874, pàg. 746: sex hundruð ok virt til vǫru und zwar berechnet in Fries; #3. eigi meðalóspektarmaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 411: eigi meðalóspektarmaðr ein großer Störenfried)
♦ standast á endum: #1. <LOC FIG GENcoincidir en les mides dues coses exactament de cap a cap; #2. <LOC FIG TEMPsucceir alhora, esdevenir-se simultàniament
Njáll átti hlut að við þá er eftirmál áttu eftir þá Starkað og Þorgeir að þeir skyldu taka sættum og var héraðsfundur til lagður og teknir menn til gerðar og voru virðir í allir hlutir, tilför við Gunnar þó að hann væri sekur. En slík fégjöld sem ger voru þá galt Mörður allt því að þeir luku eigi fyrr upp gerð á hendur honum en gert var áður um hitt málið og létu þeir það á endum standast. Voru þeir þá alsáttir: en Njáll va advocar, davant els qui portaven l'acció judicial per l'homicidi de l'Starkaður i en Þorgeir, que acceptessin un acord de reconciliació i a tal fi es va fixar la celebració d'una assemblea de districte i es designaren homes que hi emetessin un laude, i en aquesta assemblea [i en el laude final] s'hi tractaren totes les coses [en litigi, fins i tot] l'atac al Gunnar, encara que aquest s'hagués trobat bandejat [quan fou mort]. En Mörður va pagar la indemnització sencera fixada en la sentència arbitral car no varen anunciar llur decisió contra ell abans que no es decidís [quines indemnitzacions s'havien de pagar a] l'altra causa i feren que les quantitats d'una es corresponguessin exactament amb les de l'altra. Aleshores les dues parts varen quedar totalment cabals entre elles (vocabulari: #1. eiga hlut að við e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 262: eiga hlut at við e-n sich bei jmd. für etw. verwenden, einsetzen; #2. héraðsfundur: Finnur Jónsson 1908, pàg. 176: 20. heraðsfundr = heraðsþing; #3. tilför: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 176: 21. tilfǫr, man vermißt vor diesem worte einen ausdruck für „sogar“ den der sinn zu verlangen scheint; #4. gjalda: Al meu entendre, una traducció literal d'aquest verb així com l'he feta (en Mörður va pagar la indemnització sencera fixada en el laude) no té sentit; el context sembla exigir més aviat: en Mörður va haver de pagar / hauria de pagar o es va condemnar en Mörður a pagar...; #5. ljúka málið: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 177: 1.2. þeir luku — málit „sie fällten nicht eher ihren wahrspruch über ihn, als bis über die andere sache (die von Skarpheðinn und Hǫgni verübten totschläge) entschieden war“; #6. láta standast: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 177: 2. létu standaz, „ließen eins gegen das andere aufgehen“; )
Gunnar lét ekki á sig finna að honum þætti eigi góð sættin. Gunnar spurði Njál að fé því er hann hafði fengið honum til varðveislu. Njáll hafði ávaxtað féið og greiddi þá fram allt og stóðst það á endum og það er Gunnar átti að gjalda fyrir sig: en Gunnar no va deixar que li véssin a la cara que l'acord de conciliació no li semblava pas bo. En Gunnar va demanar al Njáll els diners que ell li havia donat perquè els hi guardés. En Njáll havia fet augmentar aquells diners [amb interessos] i li ho va pagar tot i la quantitat total es corresponia totalment amb la que en Gunnar havia de pagar per ell
hann beiddist að sjá. Þær sýndu honum og voru það sneiðir margar. Tók hann þær og varðveitti. Litlu síðar fór Mörður að finna Otkel. Bað hann að taka skyldi ostkistu Þorgerðar og var svo gert. Lagði hann þar í niður sneiðirnar og stóðst það á endum og ostkistan. Sáu þeir þá að þeim hafði heill hleifur gefinn verið: ell els va demanar que l'hi deixessin veure. Elles l'hi mostraren i eren moltes de tallades [de formatge]. Ell les va agafar i guardar. Poc després en Mörður va anar a veure l'Otkell. Li va pregar que agafés la formatgera de la Þorgerður i així ho va fer. En Mörður hi va posar les tallades de formatge i [totes plegades] es corresponien exactament amb la forma de la formatgera. Aleshores varen veure que a les dones els havien donat una peça de formatge sencera
7. <fyrir e-m>: [poder] resistir a algú, [poder] fer front a algú
fyrir því fá Ísraelsmenn eigi staðist fyrir óvinum sínum (wə-ˈlɔʔ   ʝuχˈlū  ...  lā-ˈqūm   li-φəˈnēi̯   ʔɔi̯βēi̯-ˈhɛm, וְלֹא יֻכְלוּ ..., לָקוּם לִפְנֵי אֹיְבֵיהֶם), heldur leggja þeir á flótta fyrir þeim, því að þeir eru í banni. Ég vil eigi vera með yður eftir þetta, ef þér eyðið eigi hinu bannfærða, sem meðal yðar er. Rís þú upp, helga þú lýðinn og seg: ,Helgið yður til morgundagsins,' því að svo segir Drottinn, Ísraels Guð: ,Bannfærðir hlutir eru hjá þér, Ísrael! Þú munt eigi fá staðist fyrir óvinum þínum (lɔʔ   θūˈχal   lā-ˈqūm   li-φəˈnēi̯   ʔɔʝəˈβɛi̯-χā, לֹא תוּכַל לָקוּם לִפְנֵי אֹיְבֶיךָ), uns þér hafið komið hinum bannfærðu hlutum burt frá yður: per això els israelites no podran resistir a llurs enemics, sinó que fugiran davant ells, perquè estan sota l'interdicte. Ja no seré més amb vosaltres després d'això, si no destruïu els objectes sagrats que hi ha entre vosaltres. Aixeca't, santifica el poble i digue'ls: «Santifiqueu-vos per demà, perquè Jahvè, el Déu d'Israel, diu això: «Israel, amb tu hi ha coses prohibides. No podràs resistir als teus enemics fins que no hàgiu tret d'enmig vostre els objectes prohibits
fyrir því stökkti Drottinn undan yður miklum og voldugum þjóðum, og enginn hefir getað staðist fyrir yður (lɔʔ־ʕāˈmaδ   ʔīʃ   bi-φənēi̯-ˈχɛm, לֹא-עָמַד אִישׁ בִּפְנֵיכֶם) fram á þennan dag: per això Jahvè ha fet fugir de davant vosaltres unes nacions grans i poderoses, i ningú no us ha pogut resistir fins al dia d'avui
Príamus konungr í Tróju var hǫfðingi mikill yfir ǫllum her Tyrkja ok hans synir váru tignastir af ǫllum her hans. Sá salr hinn ágæti er Æsir kǫlluðu Brimissal eða bjórsal, þat var hǫll Príamus konungs. En þat er þeir gera langa frásǫgn of ragnarøkr, þat er Trójumanna orrosta. Þat er frá sagt at Ǫkuþórr engldi oxahǫfði ok dró at borði Miðgarðsorm, en ormrinn helt svá lífinu at hann søkktisk í hafit. Eptir þeim dœmum er þetta sagt er Ektor drap Volúkrontem, ágætan kappa, at ásjánda inum mikla Akilli, ok teygði hann svá at sér með hǫfði hins drepna, þess er þeir jǫfnuðu til oxans, þess er Ǫkuþórr hafði hǫfuðit af. En er Akilleus var dreginn í þetta ófœri með sínu kappi þá var honum sú ein lífshjálpin at flýja undan banvænligu hǫggvi Hektoris ok þó sárr. Svá er ok sagt at Ektor sótti svá ákafliga orrostuna, ok svá miklir váru ofrhugir hans, er hann sá Akilleus at engi hlutr var svá sterkr, at standask mætti fyrir honum, ok er hann missti Akilleus ok hann var flýiðr þá sefaði hann svá reiði sína at hann drap þann kappa er Roddrus hét. Svá sǫgðu Æsir at þá er Ǫkuþórr missti ormsins þá drap hann Ymi jǫtunn, en við ragnarøkkr kom Miðgarðsormr váveifliga at Þór ok blés á hann eitri ok hjó hann til bana, en eigi nenntu Æsir at segja svá at Ǫkuþórr hefði þí látizk at einn stigi yfir hann dauðan þótt svá hefði verit, en meir hrǫpuðu þeir frásǫgninni en satt var en þeir sǫgðu at Miðgarðsormr fengi þar bana. En þat fœrðu þeir til, þótt Akilleus bar banaorð af Ektori þá lá hann dauðr á sama velli af þeim sǫkum. Þat gerðu þeir Elenus ok Alexander. Þann Elenus kalla Æsir Ála. Þat segja þeir at hann hefndi bróður síns ok hann lifði þá er ǫll goðin váru dauð ok slokknaðr var eldrinn sá er brenndr var Ásgarðr ok allar eignir goðanna. En Pirrus, honum jǫfnuðu þeir til Fenrisúlfs, hann drap Óðin, en Pirrus mátti vargr heita at þeira trú þvíat eigi þyrmði hann griðastǫðunum er hann drap konunginn í hofinu fyrir stalla Þórs. Þat kalla þeir Surtaloga er Trója brann. En Móði ok Magni synir Ǫkuþórs kvámu at krefja landa Ála eða Viðar. Hann er Eneas, hann kom braut af Tróju ok vann síðan stór verk. Svá er ok sagt at synir Ektoris kómu til Frigialands ok settusk sjálfir í þat ríki, en ráku í braut Elenum: el rei Príam de Troia fou un gran cabdill sobre tota la host dels turcs i sos fills foren el [guerrers] més [nobles i] distingits de tot el seu exèrcit. La sala magnífica que els ansos anomenaven ‘Sala d'en Brímir’ o ‘Sala de la Cervesa’ era el palau del rei Príam. I allò que ells convertiren en un llarg relat sobre el ragnaroc fou [en realitat] la batalla dels troians. Conten que l'Ǫkuþórr va pescar a la canya emprant d'esquer el cap d'un bou i va estirar a bord [de la seva nau] el Miðgarðsormr, però el drac va aconseguir salvar la seva vida enfonsant-se de nou dins l'oceà. D'acord amb aquests exemples es diu que l'Hèctor va matar en Volucront, l'excel·lent campió, davant els ulls del gran Aquil·les i tant va estirar contra seu el cap de l'occit que el varen comparar amb el bou del qual l'Ǫkuþórr havia arrabassat el cap. I quan l'Aquil·les, en el seu ardor, es va veure arrossegat a aquesta situació dificilíssima, només va poder salvar la seva vida fugint del cop mortal de l'Hèctor i així i tot en va resultar ferit. També conten que l'Hèctor cercava amb tant d'ardor el combat i que es veia imbuït d'una tal intrepidesa quan veia l'Aquil·les que no hi havia res que fos tan fort que li hagués pogut resistir, i quan no va endevinar l'Aquil·les i aquest li va fugir, va mitificar la seva còlera tot matant el campió que nomia Roddrus. I de la mateixa manera els ansos deien que l'Ǫkuþórr, quan no va aconseguir pescar el Miðgarðsormr, va matar l'ètun [H]Ýmir, però en el ragnaroc el Miðgarðsormr, cop en sec (d'improvís), va atacar en Tor i li va bufar verí i així el va matar i els ansos es van resistir a contar que en Tor havia mort de tal manera que un havia pujat (=trepitjat) sobre ell, després de a mort (=havia trepitjat el seu cadàver), encara que havia estat així. Però més encara van exagerar la història més enllà del que era ver quan van dir que el Miðgarðsormr també hi havia trobat la mort. Això ells ho afegiren a la història car, baldament l'Aquil·les occí l'Hèctor, l'Aquil·les més endavant també quedar estès mort en el mateix indret per mor d'aquesta guerra. Això ho varen fer l'Elè i l'Alexandre. A aquest Elenus els ansos li diuen Áli. Conten que va venjar son germà i que va sobreviure [al ragnaroc] quan tots els [altres] déus eren morts i el foc apagat en el qual tot Asgard s'era cremat i amb ell tots els béns i propietats dels déus. I ells van equiparar en Pirrus al llop Fenrisúlfr. Aquest va occir l'Odin. En llur religió (llurs creences ?) en Pirrus s'havia d'anomenar vargr, ço és, llop, perquè no havia respectat llurs griðastaðir, ço és, llurs llocs inviolables, quan va matar el rei dins el temple davant l'altar d'en Tor. Ells de la crema de Troia en diuen la flamarada d'en Surti. Però en Móði i en Magni, els fills de l'Ǫkuþórr, hi anaren a reclamar les terres de l'Áli o en Viðarr. Era l'Enees, que va escapar de Troia i després va dur a terme grans proeses. També es diu que els fills de l'Hèctor van arribar a Frígia i que s'establiren ells mateixos en aquest reialme i que en foragitaren l'Elè (vocabulari: #1. engja: En Baetke 19874, pàg. 112 no dóna pas entrada al verb engja; el significat n'és estrènyer fort, comprimir, . Personalment no hi veig cap sentit i assumeixo que el mot en realitat es tracta d'un derivat de ǫngull ‘ham’(cf. l'islandès modern öngla, engla ‘pescar amb canya’, encara que aquests verbs formen el pretèrit amb -að- i per tant: önglaði). Per això esmeno la lliçó en engldi: el mot llavors adquireix el significat de va emprar d'esca un cap de bou, va pescar amb canya emprant un cap de bou d'esquer)
8. < í móti ~ í oddi með e-m>: hi ha desavinences o desacords entre ells, dissenteixen entre si
lýkur svo þeirra tali að Skúfur hét farinu. Gengur Gestur upp í bæinn og kemur aftur litlu síðar með mikla byrði og þunga svo að varla máttu tveir menn upp taka. Gestur tók sér rúm aftur á búlkabrún. Hann átti fátt við aðra menn og lét fátt til sín taka. Skúfur lét þá í haf. Þeir fengu stór áföll og hvöss veður. Því liðbetri var Gestur er meir kom í raun um. Svo sýndist mörgum mönnum sem Gestur mundi hafa tveggja manna megn í sínum tiltökum. Heldur stóðst allt í odda með þeim Gesti og Þormóði það sem við bar: llavors llur conversa va acabar que l'Skúfur va prometre al Gestur un passatge a la travessia. En Gestur va pujar a la vila i poc després en va tornar amb un trossell tan gros i feixuc que dos homes tot just podien aixecar-lo. En Gestur es va posar a la búlkabrún de la nau, ço és, a la vorera de l'indret de la coberta de la nau on es desava la càrrega de la nau. No va parlar gaire amb els altres tripulants i tampoc no els va fer gaire cas si ells intentaven parlar-li. Llavors l'Skúfur va manar de fer-se a la mar. Durant la travessia es varen trobar amb grans onades i forts vents. Com pitjor fou la situació en què es va trobar la nau, millor es va portar en Gestur com a tripulant i a molts homes de la tripulació en Gestur els va semblar que devia tenir la força de dos homes en el que feia. En Gestur i en Þormóður es mostraven força desavinguts entre si en tot el que passés [entre ells] (vocabulari: #1. allt það sem við bar: entenc que la frase fa referència a tot allò en què haguessin d'intervenir plegats o unànimement de cara a salvar el vaixell en la maltempsada)
"svo sýnist mér," segir Arngeir, "sem sá sé þeim meiri vinur er þessa fýsir, ef þeir væru þá sáttari en áður, og fýsa vil eg Björn að fara og mun Þórður það efna sem hann mælir," og stenst heldur í móti með þeim hjónum“considero”, va dir l'Arngeir, “que qualsevol que els exhorti a això és llur més gran amic [especialment] si [aconsegueix que] estiguin més reconciliats [entre si] que no pas abans, i jo instaré en Björn a anar-se'n i en Þórður complirà el que ha dit que faria”, i entre marit i muller hi hagué força dissensió al respecte
9. <við e-m ~ e-u>: [poder] resistir a algú ~ una cosa (standa við e-m ~ e-u)
tveir jarlar hǫfðu herjat fyrr á ríki Haralds konungs, ok lagt undir sik, ok af því at hann var gamall, þá lauk hann þeim skatt á hverju ári. Heiðrekr kom sér í vináttu við konung, ok svá kom um síðir, at hann gørðist formaðr herskapar konungs, ok lagðisk hann í hernað, ok gørðisk brátt víðfrægr ok sigrsæll. Hann herjar nú á jarla þá, er undir hǫfðu lagt ríki Haralds konungs; varð með þeim hǫrð orrusta. Heiðrekr vá með Tyrfingi, ok stózt [p. 25] ekki við hánum nú sem fyrr, þvíat þat beit svá stál, sem klæði. Ok um síðir drap hann jarlana báða, en allt þeirra fólk flýði; ok fór hann síðan yfir ríkit, ok lagði undir Harald konung, ok tók þar gísla til, ok fór hann síðan heim. Ok gekk sjálfr Haraldr konungr móti hánum með miklum veg, ok varð hann mjǫk frægr af þessu. Konungr gipti hánum dóttur sína, er Helga hét, ok gaf hánum hálft ríki, ok varði Heiðrekr landit fyri báða þá, ok fór svá fram um hríð. Haraldr konungr átti sun í elli sinni; en annan sun átti Heiðrekr, sá hét Angantýr: dos iarls ... i atacaren el rei Haraldr. Es va desfermar una aferrissada batalla en la qual va caure el rei i amb ell una gran part de la seva host. En Heiðrekr va posar sota el seu antany atacat el regne del rei Haraldr i l'havien conquerit i, per tal com ell ja era vell, [de llavors ençà] els va pagar tribut cada any. En Heiðrekr va entaular amistat amb el rei Haraldr i així finalment es va esdevenir que es va convertir en el mestre de guerra del rei i com a tal va dur a terme incursions de guerra i aviat es va fer vastament cèlebre i victoriós. Aleshores va guerrejar contra aquells dos iarls que havien conquerit el reialme del rei Haraldr i va entaular una aferrissada batalla amb ells. En Heiðreks lluitava amb l'espasa Tyrfingr i, com sempre havia estat, ara tampoc no se li resistia res, car tallava l'acer com si fos roba, i finalment va matar els dos iarls i tota llur gent va fugir. I tot seguit va recórrer aquell reialme i el posà sota el domini del rei Harald, i va prendre hostatges i després, se'n tornà a casa. I el mateix rei Haraldr li va sortir a l'encontre amb grans honors i d'aquests fets en va obtenir gran renom. El rei el va mullerar amb sa filla, que nomia Helga, i li va donar la meitat del reialme, i en Heiðrekr va defensar tot el regne per tots dos i així va seguir un temps. En les seves velleses, el rei Haraldr va tenir un fill, i en Heiðrekr va tenir tenir un altre fill que va nòmer Angantýr (vocabulari: #1. El text paral·lel de la Hervarar saga ok Heiðreks fa: Var Heiðrekr þá í öndverðri fylking ok hafði Tyrfing í hægri hendi, en við því sverði stóð ekki, hvárki hjálmr né brynja, ok drap hann þá alla, er honum váru næstir)

stand·berg <n. -bergs, -bergs>:
1. <GENparet de roca tallada en vertical
2. <GEOLlava f que s’ha solidificat en forma de tub vertical (bergstandur)

stand·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
rellotge m de paret

stand·lampi <m. -lampa, -lampar>:
llum m (o: làmpada f) de peu

stand·mynd <f. -myndar, -myndir>:
estàtua f

stand·pína <f. -pínu, -pínur>:
erecció f (de membre viril)

stand·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
condicionar una cosa (posar a punt o en condicions, arreglar)
♦ standsetja eldhúsið: renovar la cuina
♦ standsetja hús: reformar una casa
◊ hann standsetti íbúðina sína fyrir sölu: va condicionar (o: reformar) el seu pis per a posar-lo a la venda

standur <m. stands, standar>:
1. <HIST = pinni sem kvarnarsteinn hvílir á, karl í kvörnagulla f, badil m, coll-ferro m (HIST = peça fixada en la mola jussana i al voltant de la qual gira la mola sobirana)
2. (lóðréttur teinn eða stólpi, [járn]fleinnestaca f, post m (pal prim, de fusta o metall, que, fixat en posició vertical sol servir per aguantar una cosa o per aguantar-hi una cosa)
♦ hrökkva upp af standinum: #1. (deyjaanar-se'n al calaix, fer el bategot (Mall.), fer [el] qüec (Mall.) (morir)#2. (missa vitiðtrastocar-se, guillar-se, perdre el seny (o: l'oremus; o: el cap) (tornar boig)
3. (hæll, fleygursuport m, muntant m, pujant m (Tortosa, Maestrat) (pilar o columna [prima] de subjecció)
4. (hár og mjór klettur sem stendur einn sér, klettadrangurcavallbernat m (penya aïllada prima i alta)
5. (standur á lykli, lykilendicanó m de clau (a les claus antigues: extrem foradat i buit de la canya de la clau del qual en surt la barba de la clau)
6. <(standarðurestendard m (gonfanó, penó)

stanga <stanga ~ stöngum | stangaði ~ stönguðum | stangaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENtossar una cosa ~ algú
◊ hrúturinn stangaði mig: el mardà em va tossar
◊ nautið stangaði nautabanann [með hornum] í magann og kastaði honum upp í loft: el toro va banyegar (o: empitonar) el torero al ventre i el llançà enl'aire
♦ nautið stangaði e-n til bana: el toro ha matat algú d'un cop de banya
♦ stanga úr tönnunum: netejar-se les dents amb un escuradents
2. (sauma í gegnumcosir a través de múltiples capes o una cosa gruixuda com ara el cuiro
3. <punxar algú, picar algú, punyir algú
◊ Hallfreður mælti: "Nú galt eg Kálfi er hann stangaði mig spjótsoddinum þá er hann leiddi mig til bana" og segir nú allt sem farið hafði: en Hallfreður li va dir: “ara li he tornat al Kálfur que em punyís amb la punta de la llança quan em menava a l'execució” i llavors els va contar tot el que s'era esdevingut
♦ stráin stangi þig!: <LOC FIGque el rostoll se't clavi!
◊ trǫll ok álfar ǁ ok tǫfranornir, ǁ búar, bergrisar ǁ brenni þínar hallir, ǁ hati þik hrímþursar, ǁ hestar streði þik, ǁ stráin stangi þik, ǁ en stormar æri þik, ǁ ok vei verði þér, ǁ nema þú vilja minn gerir: que els trols i els albs i les nornes fetilleres [=galdranornir, les bruixes], que els habitants d'espadat [búar = bergbúar = els bergbuons], [i] els gegants d'espadat cremin els teus estatges, que els tursos de gebre t'odiïn, que els [teus] cavalls et boixin, que el rostoll se't clavi i que les ventades et facin tornar orat i que et surti mal si no fas la meva voluntat
◊ Þorgils spratt upp og mælti: „Mjög vilja mig öll strá stanga“ og laust Ólaf með stálhúfunni (SS II, cap. 388, p. 590): en Þorgils es va posar dret d'un bot i digué: “Tot es confabula contra mi!” i va pegar-li un cop a l'Olau amb el seu capell de ferro (#1. Cf. Baetke 19874, pàg. 600: ǫll strá vilja oss stanga (eig. jeder Strohhalm will uns stechen) alles verschwört sich gegen uns; #2. stálhúfa: atès que l'acció s'esdevé l'any de 1252, tradueixo el mot: stálhúfa amb el nostre: capell de ferro)
◊ "Hvað áttir þú að oss að sækja," segir Eiríkur, "gamall maður, er þú hefir farið hingað, eða hvað rak þig til farar þessarar, mann sköllóttan og hvítan sem máskára, og er það þó sannast að öll strá vildu oss stangað hafa Noregsmenn, er jafnvel fóruð ér hingað, er komnir eruð af fótum fram fyrir aldurs sökum, að berjast við oss, eða hvort viltu þiggja líf af mér," segir Eiríkur, "þvíað eigi þyki mér að þér veganda, svo gömlum manni?": 
ok nú gengr Eiríkr til, þangat sem var Bjǫrn inn brezki, ok spyrr, hverr hann væri, eðr hvat er hann héti. Hann svarar ok lézt Bjǫrn heita. „Ertu sá Bjǫrn, er bezt sóttir eptir manninum í hǫll Sveins konungs?“ „Eigi veit ek þat,“ segir Bjǫrn, „at ek sœkta bezt eptir, en þó kom ek þaðan manninum í brott.“ „Hvat áttir þú at oss at sœkja," segir Eiríkr, "gamall maðr, er þú [p. 155] hefir farit hingat, eða hvat rak þik til þessar ferðar, skǫllóttan mann ok hvítan sem máskára? Ok er þat satt," segir Eiríkr, "at ǫll strá vildu oss stanga Noregsmenn, síðan þér fóruð hingat, jafnvel þeir menn, er komnir eruð af fótum fram fyrir aldrs sǫkum, at berjast við oss, eða hvert vilt þú þiggja líf at mér?," segir Eiríkr, "þvíat mér þykir eigi at þér vígt, svá gǫmlum manni?": i aleshores l'Eiríkr va anar allà on era en Bjǫrn el gal·lès i li va demanar qui era (és a dir, de quina família era) i com es deia. Ell li va respondre dient-li que nomia Bjǫrn. “Que ets [per ventura] en Bjǫrn que va anar a cercar el [seu] home a la hǫll del rei Sveinn?” “Ell jo no ho sé”, li va dir en Bjǫrn, “, però sigui com sigui sí que en vaig treure d'allà dins el meu home” “per què ens has hagut d'atacar”, li va dir l'Eiríkr, “vell, quan has vingut fins aquí i què t'ha empès a fer aquesta expedició, vell com ets i amb el cap ja tot blanc? I és ben vera”, li va continuar dient l'Eiríkr, “que tot el rostoll se'ns voldria clavar, a nosaltres, noruecs, vist que heu vingut fins aquí a batre-vos contra nosaltres, fins i tot vosaltres, els qui ja sou decrèpits per mor de l'edat. I [em demano] si vols que et perdoni la vida”, li va dir l'Eiríkr, “car em passa pel cap que no t'he de matar, a tu, un home tan vell com ets” (vocabulari: #1. sœkja bezt eptir e-m: En Baetke 19874, pàg. 636 no dóna pas entrada a sœkja bezt eptir e-m, però sí a una locució semblant, hann sótti inn eptir konunni er drang ins Haus ein, um die Frau zu holen; és obvi que el significat, atès el context, ha d'ésser vares penetrar dins el palau del rei Sveinn per a rescatar el teu home; #2. síðan: Cf. Baetke 19874, pàg. 531: síðan (er) seitdem: s. hann var dauðr; 2. da, weil; el significat del mot com a conjunció pot ésser temporal o causal. En la traducció em decanto pel matís causal; #3. kominn af fótum fram: Cf. Baetke 19874, pàg. 157: kominn af fótum fram altersschwach, entkräftet; #4. mér þykkir eigi at þér vígt, svá gǫmlum manni: Cf. Baetke 19874, pàg. 736: mér þykkir eigi at þér vígt, svá gǫmlum manni nach meinem Dafürhalten darf ich dich, einen so alten Mann, nicht erschlagen; )

stangaður, stöngað, stangað <adj.>:
<TÈXTcosit -ida capa amb capa, repuntat -ada

stanga·járn <n. -járns, no comptable>:
ferro m en barres

stangar·stökk <n. -stökks, -stökk>:
<ESPORTsalt m de perxa

stangar·stökkvari <m. -stökkvara, -stökkvarar>:
<ESPORTsaltador m de perxa, saltadora f de perxa

stanga·sápa <f. -sápu, -sápur. Gen. pl.: -sápa o: -sápna>:
sabó m en barres

stangast <stangast ~ stöngumst | stangaðist ~ stönguðumst | stangastá við e-ð>:
1. <GENtossar-se mútuament (picar-se amb el tòs dos animals banyegaires com ara dos xots, dos bocs, dos toros etc. l'un amb l'altre)
2. <FIGcontradir una cosa (no adir-se o no concordar amb una cosa, p.e., una llei amb la llei fonamental, no compaginar una cosa amb una cosa)
◊ ráðuneytiðið kannar hvort áformin stangist á við lög: el ministeri estudia si el projecte és conforme a les lleis [vigents]
◊ þetta stangast algerlega á við það sem...: això contradiu absolutament el que...

stangl <n. stangls, stöngl>:
dispersió f
♦ á stangli: espars -a, dispers -a
♦ þarna eru nokkur hús á stangli: <LOCallà hi ha algunes cases esparses
♦ → mannstangl “alguns [pocs] homes esparsos”

stang·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), no comptable>:
pesca f amb canya

stangveiði·félag <n. -félags, -félög>:
associació (o: societat) f de pesca esportiva amb canya

stanka <stanka ~ stönkum | stankaði ~ stönkuðum | stankað>:
fer una cosa a contracor (de mala gana)
Sigmundur bjó skip sitt um sumarið til Noregs, og þá geldur Þrándur upp einn þriðjung fjárins, og stankaði þó mjög við (= var þó mjög tregur til)a l'estiu en Sigmundur va aparellar el seu vaixell per a anar-hi a Noruega i llavors en Þrándur li va pagar un terç dels diners que li devia, encara que ho va fer molt a contracor (=tat es sehr widerstrebend)

stanní·sýringur <m. -sýrings, no comptable>:
diòxid m d'estany (SnO2)

stannó·sýringur <m. -sýrings, no comptable>:
monòxid m d'estany (SnO)

stans <m. stans, no comptable>:
aturada f, parada f, alto m
♦ gera stuttan stans [í Reykjavík]: fer una breu parada [a Reykjavík]
♦ e-m verður stans að svara: <LOC FIGquedar-se sense paraules, hesitar a respondre
◊ nú er að segja frá því að þeir kaupmennirnir bjuggust á Eyrum og Ólafur Hildisson var þar á laun með Árna fjöruskeif. Þeir báru út um daginn vöru sína. Óláfur gengur út á skip með vöru sína og hafði hött síðan á höfði. Hermundur stýrimaður gerir að líta manninn og snýr að honum og spyr: „Hver ertu?“ Honum verður stans að svara. Hann segir: „Ert þú eigi Ólafur Hildisson?“ og hleypur að honum og hrindir honum af bryggjunni á kaf, og verða aðrir menn að bjarga honum, og fyrirkveður honum farningina. Og verður þeim stýrimönnum þetta að sundurþykki en þeygi rjúfa þeir skipun sína og sigla á haf út (SS I, cap. 16, pàg. 16): ara cal contar que els mercaders es varen preparar per a salpar a Eyrar i que l'Olau Hildisson s'hi trobava d'amagat amb l'Árni fjöruskeif. Durant el dia [els mercaders] varen portar llurs mercaderies [al vaixell]. L'Olau va anar al vaixell amb la seva mercaderia; duia posat un capell d'ala llarga. En Hermundur, el patró de la nau, va afinar aquell home i, girant-se cap a ell, li va demanar: “Qui ets?” L'Olau va hesitar a respondre. En Hermundur li va dir: “Que no ets l'Olau Hildisson?” i va saltar cap a ell i li va pegar una empenta que el va fer caure de la passarel·la a dins l'aigua i els altres l'hagueren de salvar. En Hermundur li va negar el passatge. Això va ésser motiu de dissensió entre els patrons de la nau, però no per això deixaren de seguir l'ordre d'en Hermundur i salparen (vocabulari: #1. búast: Cf. Baetke 19874, pàg. 75: búa sik, búask sich (zur Ausfahrt) rüsten, sich bereitmachen (auch b.sik til); #2. gera að líta: En Baetke 19874, pàg. 190-193 no dóna pas entrada a l'ús d'aquest verb com a auxiliar: gera at <+ inf.> que al meu entendre representa una construcció paral·lela a la que trobem en baix-alemany com ara he dede seen, he dede seggen: ‘Do wart he van deme rosse steken ǁ Des dede he mongheme herte breken’ aleshores el tomaren del cavall ǁ el cor, d'això, a més d'un se li trencà (Valentin unde Namenlos 1340-1341); cf. Schiller-Lübben II:537: — 3. mit Inf. zur Umschreibung des einfachen Vollwortes; #3. stans: Cf. Baetke 19874, pàg. 600: e-m verðr stanz at svara jmd. stockt, zögert mit der Antwort; #4. þeygi: Cf. Baetke 19874, pàg. 770: þeygi <...> adv. doch nicht, (durchaus) nicht; #5. skipun: Cf. Baetke 19874, pàg. 555: rjúfa s. e-s jmds. Anordnung nicht befolgen, übertreten; )
♦ Stans!: 1. <GENAlto!; #2. (sem umferðarskiltiStop! (com a senyal de trànsit
♦ stans á biðstöðvum: temps (o: horari) de pas de l'autobús per la parada
stans_eftirlit.jpg
Alto! - Control

stansa <stansa ~ stönsum | stansaði ~ stönsuðum | stansað>:
1. (staðnæmast, nema staðar) aturar-se (detenir-se un vehicle & detenir un conductor un vehicle & cessar una acció general que hom faci)
með hávaða og harki þýtur hann yfir landið, stansar (wəˌlɔʔ־ʝaʔăˈmīn, וְלֹא-יַאֲמִין) ekki við hornaþyt (kī־ˈqōl   ʃōˈφār, כִּי-קוֹל שׁוֹפָר)amb renou i estrèpit es llança sobre el país i no s'atura amb l'udol del corn
Níníve er eins og lón sem vatnið fossar úr. „Stansið! Stansið!“ (ʕiməˈδū   ʕăˈmɔδū, עִמְדוּ עֲמֹדוּ) Enginn snýr við: Nínive és com un estany del qual l'aigua s'escapa caiguent en cascades. «Atureu-vos, atureu-vos!», però ningú no torna enrere
♦ hvað lengi stansar skipið / bíllinn / lestin?: quin temps es queda el vaixell / l’autobús / el tren? (quant de temps dura la parada que fan?
♦ Stansið!: alto! atureu-vos!
♦ stansað og ekið til skiptis!: trànsit amb retencions
2. (dvelja um stund, hafa [skamma] viðdvöl) fer parada, aturar-se (estar-se a un lloc un curt espai de temps)
beygðu þeir þar af leið sinni til þess að fara inn í Gíbeu til gistingar. Þegar hann kom þangað stansaði hann (wa-i̯ˈʝēʃɛβ   bi-rəˈħōβ   hā-ˈʕīr, וַיֵּשֶׁב בִּרְחוֹב הָעִיר) á bæjartorginu en enginn tók þau inn í hús sitt til gistingar: allà es van desviar de llur camí per fer cap a Guibeà amb la intenció de fer-hi nit. Quan ell hi va arribar, va fer parada a la plaça de la vila, ja que ningú no els va voler hostatjar a casa seva perquè hi fessin nit
3. <e-ð>: aturar una cosa
4. e-n stansar <loc. impers.><LOC FIG = e-r verður hissaalgú queda parat -ada de la sorpresa, algú queda astorat -ada
◊ ok er þeir sáu slíkt óefni í hafa orðit, bauð Hǫgni at brjóta portin ok ná hurðinni af hjǫrunum. En er þat var gert, ganga þeir Hǫgni í skemmuna, ok er þeir kómu þar, sáu þeir engan mann. Tók þá flesta at stanza af slíku. Lét Hǫgni þá upp brjóta allar féhirzlur ok taka þaðan gull ok silfr ok dýrleg klæði. Fór hann síðan á burt með ǫllu liði sínu. Ok er þeir váru skammt komnir mjǫk, verðr Hǫgna aptr litit ok sér á múrnum standa konu ófríða ok mjǫk aldraða ásýndum ok hjá henni eina jómfrú svá fagra ok dægilega ásýndum, at Hǫgna fell vel til geðs hennar prýði: i quan véren la malastruga situació en la qual havien anat a raure, en Hǫgni va manar que trenquessin les portes [de la palissada] i que traguessin les pollegueres de les portes de llurs pius. I quan ho hagueren fet, en Hǫgni i els seus homes van entrar dins l'skemma, i quan hi entraren, no hi véren ningú. La major part dels homes van quedar astorats d'aquest fet. En Hǫgni aleshores va fer trencar totes les arques de diners i prendre'n l'or i l'argent i els vestits preciosos. Tot seguit se'n va anar amb tota la seva host. I quan encara no eren gaire lluny, en Hǫgni va mirar enrere i va veure dalt les murades una dona, lletja i molt vella d'aspecte i al seu costat hi havia una donzella, tan bella i d'estampa tan magnífica, que la seva esplendor va corprendre en Hǫgni (vocabulari: ; #1. óefni: Hom esperaria *ok er þeir sáu at í slíkt óefni var komið [með þeim]. El mot no sembla tenir aquí el significat que li dóna en Baetke 19874, pàg. 453, de schwierige Lage, kritische Situation, sinó més aviat el de gran contrarietat, malpàs o bé fantasmagoria, il·lusió o engany dels sentits; #2. e-n stanzar: Cf. Baetke 19874, pàg. 600: e-n stanzar jmd. stutzt, ist überrascht; #3. dæilegur: En Baetke 19874, pàg. 98, no dóna pas entrada a aquest mot. Cf. el danès dejlig. Es tracta, doncs, d'un baix-alemanyisme, entrat per via del danès, cf. el baix-alemany mitjà degelik i el neerlandès modern degelijk, per bé que amb canvi de significat; #4. e-ð fellr e-m vel til geðs: En Baetke 19874, pàgs. 123 i 187 no dóna pas entrada a aquesta locució, per bé que sí a: falla e-m í geð jmd. gefallen, zusagen (p. 187) i e-t fellr e-m (vel) í skap, í geð etw. ist nach jmds. Sinn, sagt jmd. zu, gefällt jmd. (p. 123); )

stans·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
senyal m d'stop (stöðvunarskilti)
♦ stöðva við stansmerki: aturar-se a un senyal d'stop

stapi <m. stapa, stapar>:
1. (móbergsstapi, kringulaga móbergsfell[volcà m] tuya m (volcà caracteritzat per tenir una forma circular i unes parets altes i escarpades i acabar en una planúria o ‘taula’
2. (hár, brattur klettur, oftast sléttur að ofanpenyal alt i escarpat (i coronat sovint per una planúria o ‘taula’
3. (þverhnípi, hyldýpitimba f, estimball m (balç, cingle
◊ ek heiti Snotra. Hefi ek því þat nafn, at ek þótta vísust allra vár. Systr mínar heita Hjǫtra ok Fjǫtra. Hér er sá hamarr við bœ várn, er heitir Gillingshamarr, ok þar í hjá er stapi sá, er vér kǫllum Ætternisstapa. Hann er svá hár ok þat flug fyrir ofan, at þat kvikendi hefir ekki líf, er þar gengr fyrir niðr. Því heitir þat Ætternisstapi, at þar með fækkum vér várt ætterni, þegar oss þykkir stór kynsl við bera, ok deyja þar allir várir foreldrar fyrir utan alla sótt ok fara þá til Óðins, ok þurfum vér af engu váru forellri þyngsl at hafa né þrjózku, því at þessi sældarstaðr hefir ǫllum verit jafnfrjáls várum ættmǫnnum, ok þurfum eigi at lifa við fjártjón eða fœzluleysi né engi ǫnnur kynsl eða býsn, þótt hér beri til handa: Em dic Snotra. La raó per la qual em dic així és que em consideren la més sàvia de totes nosaltres. Mes germanes es diuen Hjǫtra i Fjǫtra. Devora el nostre mas hi ha un penya-segat que es diu Gillingshamarr, i en ell hi ha l'estimball que anomenem Ætternisstapi, l'estimball de la família. És tan alt i el salt de dalt és tal, que cap ésser viu que en caigui de dalt a baix no pot sobreviure a la caiguda. El nom d'Ætternisstapi li'n ve del fet que és amb ell que reduïm la nostra família quan creiem que estan passant grans portents i [a més a més,] tots els nostres pares hi moren allà estimbats per a deslliurar-se així de tota mena de malalties i quan ho fan, van a l'Óðinn, i d'aquesta manera a nosaltres no ens cal haver de carregar amb el pòndol ni l'obstinació (?d'haver de tenir esment dels nostres majors, perquè aquest indret de benaurança ha estat [i és] accessible per igual a tots els nostres parents i gràcies a ell, nosaltres no ens veiem forçats a viure en la indigència (lit.: menyscapte de bénsni amb escassetat d'aliments ni enmig de cap altres portents o grans meravelles, encara que ens estiguin passant aquí
♦ → ætternisstapi “precipici de la família, timba de la família”
4. (höfði sem gengur í sjó frampromontori marí (cap, llengua de terra

stappa <f. stöppu, stöppur. Gen. pl.: stappa>:
1. <CULIN = kartöflustappapuré m de patata
2. <CULIN = fiskstappapuré m de peix, mena de ragut de peix. Es fa picant les restes de peix fresc bullit, a les quals hom hi afegeix mantega fosa, ous bullits tallats a trossos petits i de vegades també una mica d'arròs bullit. Al damunt s'hi sol ratllar una mica de formatge
3. <CULIN = kjötkássa, kjötstappamorterol m, ragut m de carn picada, estofat m de carn [esp. de bou] picada, Labskaus m
4. <CULIN = rækjustappapuré m de gambes

stappa <stappa ~ stöppðum | stappaði ~ stöppuðum | stappað>:
1. (merja í sundur, t.d. í mortelipicar una cosa, concassar una cosa (xafar una cosa DURA, per exemple, dins un morter
en er hann hafði riðit at skóginum, þá leit hann á hœgri hǫnd sér undir eik einni mikinn eld ok hugði at þar væri nokkur ríkr maðr í landtjaldi, sá er um morgininn vildi at veiðum fara eða hafði þann dag at veiðum farit, ok fyrir því at hann var þar náttaðr, þá skundaði hann til eldsins ok fann þar dverginn einn saman vel klæddan góðum pellum ok sat ok stappaði pipar ok hafði steik við eld af einum villigelti miklum ok feitum: i quan ja feina temps que cavalcava pel bosc, va veure, a mà dreta, sota un gran roure, una foguera, i va pensar que devia ésser algun poderós a la seva tenda que l'endemà volia sortir a caçar o que aquell dia havia estat caçant i com que la nit l'havia sorprès allà, es va apressar cap al foc. Allà hi va trobar un nan que estava tot sol, ben abillat amb bons pell, assegut [a la vora del foc] i esclafant [grans de] pebre i al foc hi rostia un porc senglar gros i gras
2. (maukaxafar (o: aixafar) una cosa, esflorar una cosa (Mall.) (esclafar una cosa BLANA, per exemple, patates bullides, un plàtan madur
en er læknir sá sár hans þá leitaði hún um það sár er hann hafði á síðunni, kenndi þess að þar stóð járn í en það vissi hún eigi til víss hvert járnið hafði snúið. Hún hafði þar gert í steinkatli, stappað lauk og önnur grös og vellt það saman og gaf að eta hinum sárum mönnum og reyndi svo hvort þeir hefðu holsár, því að kenndi af laukinum út úr sári því er á hol var. Hún bar það að Þormóði, bað hann eta: i quan la metgessa li va veure les ferides, va palpar-li la ferida que tenia al maluc i va trobar que el ferro [de la sageta] encara hi era a dins, per bé que no sabia fins on havia arribat. Dins un calderó d'esteatita hi havia posat una barreja de cibulet xafat i d'altres herbes i les hi havia bullides i donava a menjar aquesta sopa als ferits. D'aquesta manera mirava d'esbrinar si els ferits tenien holsár, ferides amb perforació de ventre o budells que eren mortals, o no, ja que ho sabia reconèixer per l'olor de cibulet que [als ferits així] els sortia per les ferides del ventre. També en va portar al Þormóður i li va pregar que en mengés
♦ stappa banana: xafar (o: aixafar) una banana
♦ stappa kartöflur: xafar (o: aixafar) patates, esflorar patates (Mall.)
3. (troða, trampatrepitjar una cosa (xafant-la
♦ stappa fótum: picar de peus a terra, fer potades (Mall.)
af því að þú klappaðir lof í lófa og stappaðir með fætinum (wə-raqʕă-ˈχā   bə-ˈrāɣɛl, וְרַקְעֲךָ בְּרָגֶל) og fagnaðir með fullri fyrirlitning í hjarta yfir Ísraelslandi, sjá, fyrir því rétti ég út hönd mína í móti þér og læt þig verða heiðingjum að herfangi og afmái þig úr tölu þjóðanna og týni þér úr tölu landanna. Ég vil tortíma þér, til þess að þú viðurkennir, að ég er Drottinn: ja que has batut de mans i has picat de peus, i t'has alegrat amb ple desdeny al teu cor a causa del país d'Israel, veges, per això jo estendré la mà contra tu; et faré botí dels pagans, i t'esborraré del nombre dels pobles i et faré desaparèixer del nombre dels països. Et destruiré a fi que reconeixis que jo sóc Jahvè
en það var einn morgun er Grímur kom heim af veiði að hann gekk inn í skálann og stappaði fótum og vildi vita hvort Grettir svæfi en hann brá sér hvergi við og lá kyrr. Saxið hékk uppi yfir Gretti. Hugsar Grímur nú að eigi mundi gefast betra færi. Gerir hann nú hark mikið svo að Gretti skyldi orð um finnast en það var ekki. Þóttist hann nú vita að Grettir mundi sofnaður og stillti að rekkjunni hljóðlega og seildist til saxins og tók ofan og brá. Í því hljóp Grettir fram á gólfið og greip saxið í því er hinn reiddi en annarri hendi í herðar Grími og rak hann niður svo mikið fall að hann lá nær í óviti: un matí, quan en Grímur tornava a casa de pescar, es va esdevenir que va entrar dins l'skáli del mas i va picar amb els peus a terra volent saber si en Grettir dormia, però aquest no va reaccionar gens ni mica jaguent com jeia ben tranquil. El sax estava penjat [a la paret] part damunt en Grettir. En Grímur va pensar llavors que no tornaria a tenir millor oportunitat. Llavors va fer un gran renouer de manera que en Grettir [es despertés i ] hi digués alguna cosa, però no va passar res. Aleshores va creure saber [del cert] que en Grettir devia estar dormit i s'acostà d'esquitllentes al jaç i va allargar la mà cap al sax i el baixà i el desembeinà. Just en aquest moment en Grettir va saltar al terra i li va agafar el sax amb una mà just en el moment en el qual en Grímur volia descarregar-hi un cop mentre que amb l'altra mà agafava en Grímir per l'espatlla llançant-lo en terra amb una caiguda tan forta que en Grímir gairebé va perdre el coneixement (vocabulari: #1. bregða: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 200: 20. hann brá — við usw., der zug, dass jemand sich schlafend stellt, um einen andern, dem er misstraut, auf die probe zu stellen, und dass dieser ein geräusch verursacht, um zu erfahren, ob der schlaf fest genug sei um einen angriff wagen zu können, ist typisch, vgl. z. b. Finnb. saga c. 39 u. 40; #2. sax: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 200: Saxit — Gretti, dass männer ihre waffen über ihrem bette aufhängen, wird oft erzählt; so hängt c. 19,28 dasselbe schwert über Þorfinns bette. In einem fremden hause hängt man seine waffen, wenn man sie bei der hand behalten will, über seinen sitz, s. c. 24,2; #3. orð: Cf. Richard Constant Boer 1900, pàg. 200: 22. 23. at — finnaz, „dass Grettir [pàg. 201] darüber einen laut von sich geben sollte (erwachen und reden)“.; Cf. a més a més Baetke 19874, pàg. 139: mǫnnum finnsk orð um (e-t) man spricht darüber, hat etwas dazu zu sagen; #4. reka e-n niður: Cf. Baetke 19874, pàg. 493: reka e-n niðr jmd. niederwerfen; )
Oddur þagnar og hugsar málið, finnur að satt er, gengur frá dóminum með flokk sinn og heim til búðar. Og er hann kemur í búðarsundið þá gengur maður í mót honum. Sá er við aldur. Hann var í svartri ermakápu og var hún komin að sliti. Ein var ermur á kápunni og horfði sú á bak aftur. Hann hafði í hendi staf og brodd í, hafði síða hettuna og rak undan skyggnur, stappaði niður stafnum og fór heldur bjúgur. Þar var kominn Ófeigur karl, faðir hans: l'Oddur va callar i va repensar la situació i va constatar que l'Styrmir havia dit ver, així que va abandonar l'indret dels judicis amb el seu grup i se'n tornà a la seva búð. I quan va arribar al carreró que hi havia entre les búðir li va sortir un home a l'encontre. Ja era vell. Duia una capa negra amb mànegues que ja era aldana. La capa ja només tenia una mànega i aquesta mànega li penjava al darrere, a l'esquena. A la mà hi tenia un gaiato acabat en una punta de ferro, tenia la caputxa de la capa llarga (és a dir, la caputxa li tapava el front) i la mirada li llambregava al dessota, picava el terra amb el gaiato i anava força encorbat. Era el vell Ófeigur, son pare
♦ stappa niður fótunum: picar de peus [a terra], fer potades [amb els peus] (Mall.)
slá þú saman höndum þínum, stappa niður fæti þínum (ū-rəˈqaʕ   bə-ˌraɣəl-ˈχā, וּרְקַע בְּרַגְלְךָ) og kalla ,vei' yfir öllum svívirðingum (ʔɛl   kāl־tōʕăˈβōθ   rāˈʕōθ, אֶל כָּל-תּוֹעֲבוֹת רָעוֹת) Ísraels húss, því að þeir munu falla fyrir sverði, hungri og drepsótt: bat de mans i pica a terra amb el teu peu, i crida: «Ai per totes les ignomínies de la casa d'Israel, car cauran per l'espasa, per la fam i per la pesta!» (stappa niður fæti þínum: la traducció nova fa: þú klappaðir saman lófum og stappaðir niður fótum og fylltist innilegri meinfýsi og fyrirlitningu á landi Ísraels. Þess vegna rétti ég hönd mína gegn þér og framsel þig framandi þjóðum sem herfang. Ég tortími þér sem þjóð meðal þjóða og afmái þig sem land meðal landa. Þá muntu skilja að ég er Drottinn; )
♦ stappa niður fótunum af kulda: picar de peus [a terra] per treure's (o: llevar-se. Val., Bal.) el fred
♦ stappa snjóinn: trepitjar [i xafar] la neu
þeir kómu í svá miklar ófœrðir, at þeir fengu varla brotit snjóinn ǫðruvís, en þeir stǫppuðu með spjótskǫptum sínum hversu sem hverr mátti brjóta (HSH, cap. 3, pàg. 5): van arribar a indrets tan impracticables que tot just podien trencar la neu [per obrir-s'hi camí] de cap altra manera que no fos tupant-la i pitjant-la amb les astes de llurs llances tal i com cadascun d'ells fos capaç de fer-ho
♦ e-ð stappar nærri e-u: <LOC FIGuna cosa s'acosta [molt] a una cosa, una cosa frega una cosa, una cosa li fa a prop a una cosa
grunur hennar stappaði nærri vissu: les seves sospites ja fregaven la certesa
♦ það stappar nærri guðlasti: això ratlla la blasfèmia
♦ það stappar nærri ósvífni: això ratlla la pocavergonya (o: el desvergonyiment) 
4. (sem tákn um óánægju, reiði o.s.fr. sínapicar de peus a terra, fer potades (Mall.), fer potadetes (Mall., barn/infants) (en senyal de protesta, ràbia etc.
♦ æpa og stappa: cridar i picar de peus a terra
5. (troðfylla, þjappa íreblir una cosa (embotir, omplir atapeïdament
ok einn morgin snemma sá þeir, hvar maðr fór mikill vexti í grám kufli. Hann leiddi með sér naut. Þeir þóttust vita, at þat mundi vera þrællinn, ok stilltu þeir nú at honum. Bósi sló hann kylfuhögg svá stórt, at þat var hans bani. Síðan drápu þeir kvíguna ok flógu af henni belg ok stöppuðu upp með mosa ok lyng. Herrauðr fór í kufl þrælsins ok leiddi eftir sér kvígubelginn, en Bósi steypti kápu sinni yfir þrælinn ok bar hann á baki sér, þangat til at þeir sá hofit. Þá tók Bósi spjót sitt ok rak í rass þrælnum ok neðan eftir honum endilöngum, svá at oddrinn kom út við herðarnar. Ganga þeir nú at hofinu. Herrauðr gekk inn í hofit í búningi þrælsins. Hofgyðjan var þá í svefni. Hann leiðir kvíguna á básinn, en leysir griðunginn. Hann hljóp upp á kvíguna. Mosabelgrinn varð léttr fyrir, ok rak griddi höfuðit út á múrinn ok braut af sér bæði hornin. Herrauðr greip þá í bæði eyrun á honum ok í granirnar ok snaraði hann svá ór hálsliðinum: un dematí de bona hora varen veure passar un home molt alt amb un mantell gris amb cogulla. Menava una jònega. Varen creure endevinar que devia ésser l'esclau i s'hi acostaren sense que ell se n'adonés. En Bósi li va pegar un cop tan fort de clava que el va matar. Tot seguit varen matar la jònega, l'espellaren i farciren la pell de molsa i bruguera. En Herrauðr es va posar el mantell amb cogulla de l'esclau i [tot seguit es va posar a fer camí] estirant la pell de la jònega darrera seu, mentre que en Bósi tapava l'esclau [mort] amb la seva capa i el duia a l'esquena. Feren camí així fins que varen veure el temple. Llavors en Bósi va agafar la seva llança i la va ficar a l'esclau pel sés i l'hi va empènyer endins fins que la punta li va sortir per les espatlles. Tot seguit es dirigiren al temple. En Herrauðr va entrar dins el temple amb la roba de l'esclau. La sacerdotessa del temple en aquells moments dormia. En Herrauðr va dur la jònega al seu lloc a la bovera. Llavors va desfermar el brau. Aquest va muntar la jònega. La pell farcida de molsa es va afonar sota el seu pes i el brau va pegar amb el seu cap contra la paret i [en fer-ho] es va trencar totes dues banyes. Aleshores en Herrauðr el va agafar per les dues orelles i la boca i així li va tòrcer el coll fins a trencar-l'hi
en þó at þessi borg Agenna væri meðr sterkum múrum, var þar engi afli til mótstǫðu, hvar fyrir Agulandus vinnr hana ok sezt þar síðan meðr sinn her; þykist hann nú hafa fengit svá ǫruggan stað til verndar, at engi má svá ríkr til koma, at né eitt it minnsta mætti þeim granda, ok svá er hann nú stappaðr upp af dul ok drambvísi, at nú ætlar hann sér allt auðveldliga ganga eptir sinni fýsi (KMS IV, cap. 20, pàg. 150): i encara que aquesta vila d'Agenna tenia fortes murades, no hi havia [a dins] prou forces per resistir l'atac de manera que l'Agulandus va conquerir la vila i s'hi establí ell mateix amb el seu exèrcit creient que havia capturat una ciutat tan segura per a la defensa que no hi havia ningú que fos prou poderós com per atacar-la i fer-li el més mínim dany, i llavors fou tan reblert d'urc i arrogància que aleshores va creure que tot li anava (aniria) fàcilment d'acord amb la seva voluntat (segons els seus desigs)
♦ stappa stálinu í e-n: <LOC FIGencoratjar algú, insuflar ànims a algú
þeir stöppuðu stálinu í Akíor og hældu honum mjög (παρακαλεῖν, καὶ παρεκάλεσαν τὸν ᾿Αχιὼρ καὶ ἐπῄνεσαν αὐτὸν σφόδρα)animaren l'Aquior i li feren grans lloances
þegar mönnum Jónatans varð ljóst (καὶ ἐπέγνωσαν) að hann hafði verið gripinn og farist með mönnum sínum, stöppuðu þeir stálinu hver í annan (παρακαλεῖν, καὶ παρεκάλεσαν ἑαυτοὺς) og sóttu fram (καὶ ἐπορεύοντο) fylktu liði (συνεστραμμένοι), albúnir til orrustu (ἕτοιμοι εἰς πόλεμον): quan els homes d'en Jonatan tingueren clar que aquest havia estat capturat i que havia perit ensems amb els seus homes, es van encoratjar mútuament i avançaren en formació tancada, preparats per a combatre

stara <stari ~ störum | starði ~ störðum | starað>:
mirar fixament
♦ stara eins og naut á nývirki: <LOCposar ulls d'encantat -ada (cf. l'alemany gucken wie die Kuh auf ein neues Tor)
♦ stara tómlega út í loftið: mirar amb la mirada perduda
♦ stara á e-ð ~ e-n: mirar fixament una cosa ~ algú
♦ stara inn í e-ð: mirar fixament a l'interior d'una cosa

stara·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] estúrnids m.pl

star·blinda <f. -blindu, pl. no hab.>:
<MEDcataracta f

star·blína <-blíni ~ -blínum | -blíndi ~ -blíndum | -blínt>:
mirar fixament
♦ starblína á e-ð ~ e-n: mirar fixament una cosa ~ algú
♦ starblína á vegginn: mirar fixament la paret, clavar la vista a la paret

starf <n. starfs, störf>:
1. (vinna & vinnustaða & verkefnitreball m, feina f (Bal.) (activitat laboral & lloc de treball & ofici, professió & activitat, tasca
♦ að störfum: treballant
◊ prentarar að störfum: impressors treballant
♦ fá starf hjá e-m: trobar feina a...
♦ færa e-n á milli starfa: destinar algú a fer una altra tasca, feina o funció
♦ færast á milli starfa: ésser destinat -ada a diferents tasques
♦ gegna starfi e-s: treballar de...
◊ hún gegnir starfi dýralæknis fisksjúkdóma: treballa de menescala especialitzada en malalties de peixos
♦ hafa e-n í starfi: fer fer una feina a algú
Sigurður sýr var búsýslumaður mikill og hafði menn sína mjög í starfi og hann sjálfur fór oftlega að sjá um akra og eng eða fénað og enn til smíða eða þar er menn störfuðu eitthvað: en Sigurður Trutja menava les seves terres amb gran habilitat i sempre tenia molt atrafegats els seus treballadors i ell mateix sovint sortia a vetllar els seus camps, prades i bestiar, i encara si fa anava a fer treballs d'artesania o allà on els seus treballadors estaven fent alguna cosa (vocabulari: #1. hafa e-n í starfi: Cf. Baetke 19874, pàg. 600: hafa menn sína mjǫk í starfi seine Leute sehr zur Arbeit anhalten, sehr arbeiten lassen; )
♦ hafa eitthvert starf með höndum: estar ocupat -ada fent una cosa, tenir la feina de fer una cosa
þá gjörði ég menn til þeirra og lét segja þeim: "Ég hefi mikið starf með höndum (məlāʔˈχāh   ɣəδōˈlāh   ʔăˈnī   ʕɔˈɕɛh, מְלָאכָה גְדוֹלָה אֲנִי עֹשֶׂה) og get því eigi komið ofan eftir. Hví ætti verkið (ha-mməlāʔˈχāh, הַמְּלָאכָה) að bíða, af því að ég yfirgæfi það og færi ofan til ykkar?": llavors jo els vaig enviar missatgers i els hi vaig fer dir: «Estic ocupat en un treball important i per això no podré baixar. Per què hauria de quedar interromput el treball, si el deixés i baixés per trobar-me amb vosaltres?»
♦ láta af starfi (o: störfum)deixar la feina
♦ ljúka við starf: acabar un treball, acabar una feina (Bal.)
♦ mitt starf var að <+ inf.>la meva feina consistia en <+ inf.>
♦ ólaunað starf: un treball honorífic, un treball no remunerat
♦ ráða e-n til starfa: contractar algú
♦ reka e-n úr starfi: despatxar algú [de la feina], fer fora algú [de la feina]
♦ reynast sniðinn fyrir starf[ið]: resultar ésser idoni per a un treball
♦ skapast störf: crear-se llocs de treball
◊ við þetta skapast um 90 ný störf í bænum: amb això es crearan uns 90 nous llocs de treball a la vila
♦ starfs síns vegna: <LOC JURex officio, d'ofici (sjálfsdáðum)
♦ stunda störf: dur a terme les seves activitats laborals
◊ hann stundaði þau störf í Austurríki: duia a terme la seva activitat laborals a Àustria
♦ störfin hlaðast á mig: estic aclaparat -ada de feina, vaig molt carregat -ada de feina (Bal.)
♦ taka til starfa: iniciar la seva activitat (empresa & instituciò noves
♦ útvega e-m gott starf: procurar-li una bona col·locació a algú
♦ vegna starfsins: per motius de treball
♦ vera í starfi: estar atrafegat -ada [en una feina]
að er yður satt að segja konungur ef eg skal segja sem er að inn um Þrándheim er nálega allt fólk alheiðið í átrúnaði þótt sumir menn séu þar skírðir. En það er siður þeirra að hafa blót á haust og fagna þá vetri, annað að miðjum vetri en hið þriðja að sumri, þá fagna þeir sumri. Eru að þessu ráði Eynir og Sparbyggjar, Verdælir, Skeynir. Tólf eru þeir er fyrir beitast um blótveislurnar og á nú Ölvir í vor að halda upp veislunni. Er hann nú í starfi miklu á Mærini og þangað eru til flutt öll föng þau er til þarf að hafa veislunnar": [Senyor] Rei, si us he de dir les coses tal com són, és dir-vos la veritat que, pel que fa a la religió, a l'interior tot al voltant de Þrándheimur gairebé tota la gent hi és completament pagana, per bé que alguns hi siguin batiats. I és llur costum fer una ofrena a la tardor per celebrar l'arribada de l'hivern, una altra a mitjan hivern i una de tecera per l'estiu per celebrar l'estiu. Hi participen els habitants de l'Eynafylki, els d'Sparabú, els de la vall de Veradalur i els de l'Skaun. Són dotze els qui presideixen [per torn] els àpats sacrificials i aquesta primavera li toca a l'Ölvir d'organitzar i fer l'àpat [sacrificial]. L'Ölvir ara mateix està molt atrafegat al Mærin i hi duen totes les provisions que s'hauran de menester per a celebrar l'àpat [sacrificial]
og er Illugi kom heim þá þakkaði Gunnlaugur honum vel. Þorkell svarti réðst til ferðar með Gunnlaugi og var fluttur varnaður þeirra til skips en Gunnlaugur var að Borg meðan þeir bjuggust og þótti glaðara að tala við Helgu en vera í starfi með kaupmönnumi quan l'Illugi va tornar a casa, en Gunnlaugur el va regraciar efusivament. En Þorkell el Negre es va preparar per a sortir de viatge amb en Gunnlaugur i llur mercaderia fou duta al vaixell, però en Gunnlaugur fou a Borg mentre aparellevan el vaixell. Considerava més joiós parlar amb la Helga que no pas estar atrafegat amb [les feines d]els mercaders
í burtu rær Oddr ok kom aptr til sinna manna ok sagði þeim til svá búins. "Nú skulu vér vera í starfi," sagði Oddr, "ok hefi ek nú ætlat eitt ráð fyrir oss. Vér skulum bera á land fjárhlut várn, en gera skip vár sem létthlöðnust, en vér skulum höggva tvau tré á hvert skip, þau er vér fáum stærst ok limamest," ok svá gera þeir: l'Oddr se'n va anar remant i tornà allà on hi havia els seus homes i els donà notícia com estaven les coses. “Ara ens haurem d'escarrassar ben molt”, els va dir l'Oddr, “[ja que] he pensat un pla per a nosaltres: portarem a terra les nostres possessions per fer els nostres vaixells tan lleugers com ens sigui possible. I tallarem dos arbres per cada vaixell, els que aconseguim trobar que siguin al més grossos i amb el major brancam”, i així ho feren
♦ vera í fullu starfi: treballar a temps complert
♦ vera í hálfu starfi: treballar a mitja jornada
♦ vera í starfi hjá e-m: treballar amb..., estar empleat -ada a cal...
♦ vera störfum hlaðinn: estar (o: anar) carregat de feina
2. (embættifunció pública (feina de funcionari
♦ kveðja e-n frá störfum: destituir algú del seu càrrec
♦ e-m er vikið úr starfi ~ embætti: ésser cessat -ada dle seu càrrec
◊ honum var vikið úr starfi: fou cessat en el seu càrrec
3. <FÍStreball m (W

starfa <starfa ~ störfum | starfaði ~ störfuðum | starfað>:
1. (vinnatreballar, fer feina (Mall., Men.) (laborar
þetta er starf (ʕăβɔˈδaθ, עֲבֹדַת) ætta Gersonssona við samfundatjaldið. Þeir skulu starfa (ū-miʃmarˈtā-m   bə-ˈʝaδ..., וּמִשְׁמַרְתָּם--בְּיַד) undir stjórn Ítamars Aronssonar prests: aquest serà el treball dels clans dels fills d'en Guerxon a la tenda de les assemblees. Hi treballaran sota la direcció de l'Itamar, fill del sacerdot Aaron
♦ starfa að e-u: estar treballant en una cosa
og allur landslýðurinn skal starfa að þeim grefti (wə-qāβəˈrū   kāl־ˈʕam   hā-ˈʔārɛt͡s, וְקָבְרוּ כָּל-עַם הָאָרֶץ), og það skal verða þeim til frægðar þann dag, er ég gjöri mig dýrlegan - segir Drottinn Guð: i tota la gent del país treballaran en aquesta fossa, i això els farà anomenada el dia que jo manifestaré la meva glòria, diu el Senyor Jahvè
Esrí Kelúbsson hafði umsjón með jarðyrkjumönnum, er störfuðu að akuryrkju (wə-ˈʕal   ʕɔˈɕēi̯   məˈlɛʔχɛθ   ha-ɕɕāˈδɛh   la-ʕăβɔˈδaθ   hā-ʔăδāˈmāh, וְעַל, עֹשֵׂי מְלֶאכֶת הַשָּׂדֶה, לַעֲבֹדַת, הָאֲדָמָה)l'Ezrí, fill d'en Quelub tenia la supervisió dels agricultors que treballaven en el conreu dels camps
þá komu allir hugvitsmennirnir, sem störfuðu að helgidómsgjörðinni (hā-ʕɔˈɕīm   ʔēθ   kāl־məˈlɛʔχɛθ   ha-qˈqɔδɛʃ, הָעֹשִׂים, אֵת כָּל-מְלֶאכֶת הַקֹּדֶשׁ) í smáu og stóru, hver frá sínu verki, sem þeir voru að vinna, og sögðu við Móse á þessa leið: "Fólkið leggur til miklu meira en þörf gjörist til að vinna það verk, sem Drottinn hefur boðið að gjöra": aleshores tots els homes d'enginy (<?> = els ħaχamim) que treballaven en la construcció del santuari, tant en les coses petites com en les grosses, cadascun de la seva obra que estaven fent vingueren i parlaren al Moïsès d'aquesta manera: «El poble porta molt més que no cal per a fer l'obra que Jahvè ha manat de fer»
♦ starfa á mönnum: molestar la gent (p.e., en llur repòs nocturn
þeir ganga inn. Ok er Álfdís heyrði hark þeira, þá spyrr hon, hvat gauragangi þar væri eða hverir glóparnir starfaði á mǫnnum um nætr. Refr bað hana hafa sik at hófi. En hon lætr þó eigi vant margra fíflyrða. Veitir hon þeim mikla ágauð, svá at þeir máttu minni til reka. Þeir rannsaka eigi at síðr ok þó minnr en þeir myndi, ef þeir yrði eigi fyrir þvílíkum hrópyrðum af húsfreyju, fara síðan á brott ok finna alls ekki ok biðja bónda vel lifa, en hann bað þá vel fara. Ok koma þeir aptr til fundar við Bǫrk ok una allilla við sína fǫr ok þykkjaz fengit hafa mikinn mannskaða með svívirðing, en komit engu áleiðis. Flyz þetta nú yfir heraðit, ok þykkir mǫnnum eigi ór steini hefja, hverjum ófǫrum þeir fara fyrir Gísla. Bǫrkr ferr nú heim ok segir Eyjólfi, hvat um er at vera: Van entrar-hi. I quan l'Álfdís va sentir l'estrèpit que feien, va preguntar quina mena de sòmines eren aquells i quins pòtols anaven molestant de nits la gent. En Refr li va pregar que es mesurés, però ella encara els va amollar un bon enfilall de paraules ben gruixades. Els va bordar de tal manera que se'n recordarien sempre. Així i tot varen escorcollar la casa, però tanmateix ho feren amb menys cura que la que hi haurien posat si la mestressa del mas no els hagués llançat tots aquells improperis, i, no havent-hi trobat res, se n'anaren després d'acomiadar-se del bóndi i ell d'haver-los desitjat un bon viatge [de tornada a casa]. Llavors tornaren on era en Bǫrkr i aleshores en Bǫrkr i els altres estigueren molt descontents com havia anat aquell viatge en l'opinió que havien sofert una gran pèrdua humana i cobert d'ignomínia, sense aconseguir res. La notícia del que havia passat es va escampar ràpidament per tot el districte i era el parer de la gent que en la persecució d'en Gísli llur dissort (d'en Bǫrkr i els altres) no semblava voler anar a millor. En Bǫrkr se'n tornà a casa i va contar a l'Eyjólfur com havia anat la cosa (vocabulari: #1. gauragangur: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 72: 29. hvat gauragangi (dat.), „was für ein eindringen von tölpeln“. glóparnir, „flegel“; #2. starfa á mönnum: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 72: 30. starfaði á, „unruhe verursachten“; #3. fíflyrði: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 73: 1. fíflyrða, „grobe, unhöfliche reden“; #4. ágauð - minni til reka: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 73: 2. ágauð, „scheltworte“, v. geyja á, „einen anbellen“, „höhnisch behandeln“. minni til reka, „im gedächtnisse behalten“; #5. ok finna alls ekki: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 73: 5. ok finna alls ekki, „nachdem sie nichts gefunden hatten“ (hysteron proteron); #6. una: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 73: 7. una, „subj. ist Bǫrkr und alle die übrigen“; #7. koma áleiðis: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 73: 8. koma áleiðis, „ausrichten“; #8. ekki — hefja: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 73: 9. ekki — hefja, „dass keine veränderung (zum besseren) zu merken war“; „dass das eine schlimmer und schimpflicher wäre als das andere“. Wie der ausdruck eigentl. zu verstehen sei, ist zweifelhaft; )
þá bar þat enn við, at Guðmundr prestr hafði riðit til skips at hitta vini sína, þá er þar vóru út komnir, ok varð honum dvalsamt, þvíat alþýða manna tók at sœkja at honum heilræði ok yfirsǫngva, bæði útlendir ok hérlendir, hvar sem hann kom. Hann kemr síð heim um kveldit fyrir Matíusmessu. en er mǫnnum þótti seinkast heimkváma hans, þá var sunginn aptansǫngr ok læst kirkju, ok fóru menn í rekkjur sínar. En er Guðmundr prestr kom at kirkjugarði, þá hyggr hann at, hvárt hann skal starfa á mǫnnum, ok kveðja kirkjulykils, eða skal hann eigi koma í kirkju, ok þykkir honum hvárttveggja þungt; gengr til kirkjuduranna, ok þurfti þá eigi at leita kirkjulykils, þvíat þá stóð kirkjan opin; en þat vissi engi maðr, hverr upp hafði lokit; en engi hafði maðrinn upp lokit sá er þar var: una altra vegada es va esdevenir que el prevere Guðmundr va anar a un vaixell a trobar-s'hi amb uns amics seus que havien tornat a Islàndia. L'anada a la costa el va retardar perquè fos on fos que anés, la gent, tant si eren islandesos com si no, solien acórrer a ell a demanar-li bons consells i que oficiés funerals. D'aquesta manera va arribar a casa de vespre molt tard la vigília de Sant Mateu (ço és, el 21 de setembre), però, quan la gent havien trobat que la seva tornada es retardava, havien dit les vespres, barrada l'església i se n'havien anat a jeure. I quan el prevere Guðmundur va arribar al sagrat, va considerar si havia de molestar la gent per demanar-los la clau de l'església o si era millor de no entrar dins l'església i trobava feixuc de decidir-se per una de totes dues coses. [A la perfí] va anar a les portes de l'església i no va haver de menester d'anar a cercar-ne la clau perquè l'església era oberta i ningú no va saber qui l'havia oberta: i ningú dels qui eren allà l'havia oberta
♦ starfa fyrir e-n: treballar per a algú
heilsið Persis, hinni elskuðu, sem mikið hefur starfað fyrir Drottin (κοπιᾶν, ἥτις πολλὰ ἐκοπίασεν ἐν κυρίῳ)saludeu l'estimada Pèrsida, que ha treballat molt per al Senyor
♦ starfa með e-m: treballar amb algú
sá sem hlýðir mér verður ei til skammar, þeir sem starfa með mér (ἐργάζεσθαι, καὶ οἱ ἐργαζόμενοι ἐν ἐμοὶ) munu ei syndga: el qui em cregui no patirà mai vergonya, i els qui traballin amb mi no pecaran mai
♦ starfa sem e-ð <= starfheiti>treballar de <+ nom de l'ocupació>
♦ starfa við e-ð ~ á e-u ~ hjá e-u <la preposició depèn del substantiu>treballar a ..., estar empleat -ada a ...
♦ starfa hjá e-m: treballar per a algú, ésser empleat -ada o treballador -a d'algú
þá skalt greiða þeim sem starfar hjá þér (ἐργάζεσθαι, ὃς ἐὰν ἐργάσηται) laun sín samdægurs, greiddu honum laun sín án tafar. Ef þú þjónar Guði verður þér endurgoldið. Hafðu gát á öllum gjörðum þínum, barnið mitt, og hegðaðu þér í hvívetna vel: paga el mateix dia als qui treballen per a tu llur jornal; dóna'ls sense retard llur jornal. Si serveixes Déu, obtindràs la teva recompensa. Tingues compte, fill meu, en totes les teves accions, i porta't bé pertot arreu
♦ starfa við fyrirtæki: treballar a una empresa, estar empleat -ada a una empresa
fengu þeir síðan féð, er vegið hafði verið, verkstjórunum í hendur, þeim er höfðu umsjón með musteri Drottins, en þeir greiddu það trésmiðunum og byggingamönnunum, er störfuðu við musteri Drottins (hā-ʕɔˈɕīm   bēi̯θ   ʝəhˈwāh, הָעֹשִׂים, בֵּית יְהוָה)després feien els diners, que havien estat pesats, a mans dels contramestres que tenien a llur càrrec la cura [de l'edifici] del temple de Jahvè, i aquests el pagaven als fusters i mestres de cases que treballaven al temple de Jahvè
♦ hafa mikið að starfa: tenir un munt de coses a fer
2. (vél: vera starfhæfurfuncionar (màquina: rutllar
♦ vélin starfar vel: la màquina funciona bé
3. (vera starfandi, vera enn tilésser actiu -iva, funcionar (existir, ésser operatiu
♦ skólakórinn starfar ekki lengur: la coral de l'escola ja no existeix

starfa·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
poc laboriós -osa, que comporta poca feina, que costa poc treball
Þorkell sagði: "Eg vil hér sitja hjá Hrafnkeli, Sýnist mér þetta starfaminna": en Þorkell els va dir: “Vull quedar-me aquí a cal Hrafnkell. Em sembla que és la menys laboriosa [de les dues coses que em proposes]”

starfa·mikill, -mikin, -mikið <adj.>:
molt laboriós -osa, que comporta molta de feina, que costa molt de treball
eftir það reisti Andríður bæ í brautinni og kallaði Brautarholt því að skógurinn var svo þykkur að honum þótti allt annað starfameira. Andríður setti þar reisulegt bú saman: després d'això, l'Andríður va construir un mas arran del camí i li va dir Brautarholt perquè el bosc era tan espès que li va semblar que, aixecar-lo a un altre indret, li costaria molts més esforços i feina. La llar que l'Andríður hi va fundar per a si i els seus fou magnífica

starfandi, starfandi, starfandi <adj.>:
practicant, professionalment en actiu, que exerceix
♦ starfandi læknir ~ lögfræðingur: metge ~ advocat practicant
♦ starfandi verkfræðingar: enginyers en actiu, enginyers laboralment actius

starf·fús, -fús, -fúst <adj.>:
amb ganes de treballar

starf·fýsi <f. -fýsi, no comptable>:
ganes f.pl de treballar

starf·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:
capacitat f funcional (condicions d'usabilitat, capacitat de fer-se servir, usar etc. p.e., una màquina

starf·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
capacitats operatives (o: operacionals) 

starf·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
1. <GENapte -a per al treball, capacitat -ada per al treball
♦ starfhæfur maður: un home apte per al treball
2. (sínu starfi vaxinnen estat operatiu (en condicions de fer la seva activitat
♦ vera starfhæfur: estar en condicions de funcionar (o: de funcionament), estar en condicions operatives
♦ verksmiðjan er ekki starfhæf: la fàbrica no és pas operativa, la fàbrica no està en estat operatiu, la fàbrica no està en condicions de funcionar
3. (vél, hreyfilloperatiu -iva, en [bon] funcionament (màquina, motor: operant, que funciona

starfi <m. starfa, starfar>:
variant de starf ‘treball, ocupació’

< starf·laun <n.pl -launa>. Aquest mot també pot ésser <f. -launar, -launar> si no es tracta d'un error>:
paga f, salari m

starf·laus, -laus, -laust <adj.>:
inactiu -iva
nær gengr mér og mínum, ǁ menþǫll, hjúum ǫllum, ǁ þverr við glaum, inn grœni ǁ garðr en oss of varði. ǁ Verðr hróðrskotat harðla ǁ — hér tíni’k þat — mínum, ǁ munkat enn, of styr stála ǁ starflauss, fǫðurarfi: dona (= mumare), la tanca verda s'ha acostat a mi i a tota la meva casada més que no m'esperava. La meva alegria s'ha esvaït veient-ho. L'heretat paterna és estada fortament menyscabada. Aquí ho proclamo: A la pugna dels acers no continuaré pas estant mans plegades (vocabulari: #1. grœnn: Fa referència als pans de terra amb herbei que recobreixen la tanca pròpiament dita; #2. men-þǫll: Kenning per a dona, el significat de la qual és: la þǫll (un arbre no identificat, potser algun tipus de conífera) de la torca; #3. vara: Cf. Baetke 19874, pàg. 700: vara <...> ahnen, vermuten, erwarten; #4. hjú: Tradueixo aquest mot amb el català antic casada ‘conjunt de persones que habiten una casa; #5. styrr stála: Kenning per a batalla que significa ‘pugna dels acers’; En Finnur Jónsson 1931², pàg. 543, emperò, considera que aquesta kenning s'ha d'esmenar en stafr stála ‘guerrer’ = el propi Glúmur. Les paraules d'en Finnur fan: s. stála VGl 1 (men her er styr vist fejl for staf); l'esmena que proposa en Finnur no és pas necessària i val més mantenir la lliçó i interpretació de l'Sveinbjörn Egilsson 1860, p. 788: Hinc in appell. pugnae: st. stála tumultus telorum, pugna, Vígagl. 7#6. enn: interpreto aquest adverbi com a temporal, però de difícil traducció. Quelcom com ara: a la pugna dels acers no continuaré mans plegades [com ara]; #8. skota: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 511: skota <...> støde til (noget) <...> verðr skotat arfi, arven bliver ødelagt, VGl 1; l'Sveinbjörn 1860, pàg. 405, en canvi, llegeix i interpreta: hróðrskota <...> honorem deprimere <...> cum dat.: mínum föðurarfi verðr harðla hróðrskotat patrimonium meum (haereditas mihi a patre relicta) admodum vexatur, mihi male extorquetur, Vígagl. 7,1; #9. tína: interpreto aquest verb catafòricament, i per tant, com a proclamar, és a dir, en Glúmur declara solemnement que no s'estarà mans plegades a la batalla que vindrà per la modificació de la tanca del mas en detriment propi; )

starf·leysi <n. -leysis, no comptable>:
inactivitat f

starf·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
poc laboriós -osa, que comporta poca feina, que costa poc treball
og nú felldi Björn gaflhlað í búðartóft Steingríms og síðan rak hann þangað naut í búðartóftina og gerði þar sem hann mátti óhreinlegast. Nú koma þangað húskarlar Steingríms og skyldi tjalda búðina en þeir höfðu engi verkfæri haft með sér. Nú þótti þeim eigi vel í hendur sér búið að tóftin var full af torfi og grjóti. Björn bauð að ljá þeim verkfærin er hann fór með en þeir vildu það gjarna. Nú segir hann þeim að þar var rétt að grafa torfið á vellinum til búðarinnar en þeir tóku það ráð og þykir það starfminna en sækja til lengra og gera nú svo þar til er upp var ger tóftin: i llavors en Björn va fer caure el frontó de la paret de la búð de l'Steingrímur i després va fer entrar bous i vaques dins la búð i en va sollar l'interior tant com va poder. Aleshores hi anaren els missatges de l'Steingrímur amb l'ordre de tapar la búð amb una vela però no duien eines per fer-ho [ja que era una feina relativament simple]. Els missatges varen considerar que, emperò, per fer la feina de condicionar la búð [així com se la varen trobar] (?) anaven mal preparats ja que l'interior de la búð era ple de torba i pedres. En Björn els va oferir de manllevar-los les eines que tenia amb ell i ells acceptaren l'oferiment de grat. Llavors els va dir que era a dreta llei que traguessin pans de torba del camp d'allà per adobar la búð i ells varen seguir el seu consell en l'opinió que[, si ho feien així,] els costaria menys treball que si haguessin d'anar a cercar la torba de més lluny i llavors varen treballar fins que les parets de la búð estigueren fetes

starf·rækja <-ræki ~ -rækjum | -rækti ~ -ræktum | -rækte-ð>:
gestionar (o: operar; o: explotar) una cosa (cosa = negoci
♦ starfrækja fyrirtæki: menar (o: operar; o: gestionar) una empresa, operar un negoci

starf·ræksla <f. -rækslu, no comptable>:
explotació f d'empresa (funcionament
♦ starfræksla verksmiðjunnar hefst á næsta ári: la fàbrica començarà la producció l'any vinent, l'entrada en funcionament de la fàbrica s'iniciarà l'any vinent

starfrækslu·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comitè m  (o: comissió f) de monitorització, comissió f de seguiment (del funcionament o operativitat d'una fàbrica, empresa, institució, maquinària etc.
♦ starfrækslunefnd gagnagrunns: la comissió de monitorització de la base de dades
♦ starfrækslunefnd spítalans: la comissió de monitorització de l'hospital

starf·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
funcional
♦ starfrænn sjúkdómur: <MEDmalaltia f funcional
♦ starfræn kennsla: <PEDensenyament pràctic

starfs- <en compostos>:
professional, laboral

starfs·aldur <m. -aldurs, -aldrar>:
antiguitat f [laboral] (període d'activitat laboral a una empresa, temps que una persona ha estat laboralment activa a una empresa
♦ hærri starfsaldur: antiguitat f major

starf·samur, -söm, -samt <adj.>:
treballador -a (actiu -iva, diligent, fener, laboriós
Magnús konungur hafði þá ríki einn saman. Hann friðaði vel fyrir landi sínu og eyddi öllum víkingum og útilegumönnum. Hann var maður röskur og herskár og starfsamur og líkari í öllu Haraldi konungi föðurföður sínum í skaplýsku heldur en föður sínum: el rei Magnús llavors va posseir el reialme en solitari. Va pacificar bé el seu regne i va destruir-hi tots els viquings (pirates) i lladres de camí ral. Fou un home coratjós, bel·licós i emprenedor i, quant al seu caràcter, més semblant en tot al seu avi, el rei Haraldur, que no pas a son pare
Haraldr konungr hefir starfsamt ríki ǫndverða daga sína. Fyrir þá sǫk, at hann er ungr maðr, þótti mǫnnum sem dælla mundi at leita eptir fǫðurleifðum sínum, er áðr váru teknir af ríki fyrir Ívari konungi eða Ingjaldi konungi: el rei Haraldr, a la primeria del seu regnat, va tenir un regnat treballós: [car,] per tal com era un home jove, aquells qui en altre temps havien estat desposseïts de llurs regnes pel rei Ívarr o pel rei Ingjaldr, varen considerar que amb en Haraldr [ara] els resultaria una cosa força fàcil recuperar llurs heretats pairals
♦ Sturlaugs saga starfsama: <HIST LITERHistòria de l'Sturlaug el fener
konungr svarar: "Eigi hirði ek um illmæli þín, en þat er þér at segja, Sturlaugr, at þú skalt aldri óhræddr vera hér í landi, nema þú fœrir mér úrarhorn þat, er ek týnda forðum. En nafn mun ek gefa þér með sendifǫrinni. Skaltu heita Sturlaugr inn starfsami. Þat mun við þik festast, þvíat hér ofan á mun yðr starfs auðit fóstbrœðrum verða, á meðan þér lifið, ef þér komið aptr ór þessari fǫr, sem eigi skyldi vera": el rei li va respondre: “tant se me'n dóna de la teva maldiença, però una cosa sí que et diré, Sturlaugr: que no viuràs mai sense por en aquesta terra llevat que em portis la banya d'ur que vaig perdre fa temps. I amb aquesta missió que t'encomano et donaré un malnom. Et diràs ‘Sturlaugr el fener’. Aquest malnom et quedarà [tota la vida] car a vosaltres, als teus germans de jurament i a tu, d'avui endavant (?) us serà donada [molta de] feina mentre visqueu si torneu d'aquesta expedició, la qual cosa no hauria de passar” (vocabulari: #1. hér ofan á: Cf. Baetke 19874, pàg. 465: hér á ofan, þar á ofan, á svá gǫrt ofan obendrein, überdies; aquí podria tenir un matís temporal: d'avui en endavant; #2. auðit: Cf. Baetke 19874, pàg. 33: auðit adj.n. (vom Geschick) bestimmt, vergönnt: e-m verðr e-s auðit jmd. wird etw. beschieden, zuteil; #3. illmæli: aquest mot normalment vol dir maldiença, però aquí, atès el context, sembla tenir el significat de calúmnies, paraules de difamació = rógburður o injúries = móðganir. Cf. Baetke 19874, pàg. 304: ill-mæli n. Schmährede, üble Nachrede, Verleumdung; )
♦ eiga (o: hafa) starfsamt: estar molt enfeinat -ada, estar ocupat -ada o atrafegat -ada en moltes de coses
hann lét upp setja skip sitt og um búa og fékk kirkjuviðinn til varðveislu þar er vel var kominn því að eigi varð norðan fluttur um haustið því að hann átti starfsamt jafnan. Þorkell situr nú heima um veturinn í búi sínu: va fer treure el seu vaixell i preparar-lo [per a l'hivern] i va donar la fusta per a bastir-hi l'església a guardar on estaria segura, car [resulta que] aquella tardor ja no la varen portar al nord perquè ell sempre va estar enfeinat [en altres coses]. En Þorkell va passar l'hivern a ca seva, al seu mas (vocabulari: #1. búa um [skip]: Cf. Baetke 19874, pàg. 76: búa um skip e. Schiff (für die Überwinterung) fertigmachen, eindecken; #2. þar er vel var kominn: Cf. Kålund 1896, pàg. 220: 27. þar er vel var kominn, „wo es (das holz) sicher geborger war“; )
Búi var með hirð jarlsins um veturinn. Einar jarl hafði starfsamt um veturinn. Var Búi hinn öruggasti í öllum mannraunum. En um vorið er skip það bjóst til Noregs er Búi hafði þangað á farið þá gekk Búi fyrir jarl og bað hann orlofs: en Búi va passar aquell hivern amb la hirð del iarl. El iarl Einar aquell hivern va estar molt atrafegat (o: va emprendre moltes de coses). En Búi va demostrar que era un home en qui es podia confiar totalment en totes les proves. I a la primavera, quan el vaixell amb el qual en Búi hi havia arribat, es va aparellar per a salpar cap a Noruega, en Búi es va presentar davant el iarl i li va demanar que li donés comiat

starfs·ábyrgðartrygging <f. -ábyrgðartryggingar, -ábyrgðartryggingar>:
assegurança f de responsabilitat laboral
♦ eftirfarandi starfsábyrgðartryggingar eru lögboðnar fyrir starfssvið viðkomandi sérfræðinga: les següents assegurances de responsabilitat professional són obligatòries per als àmbits laborals dels especialistes en qüestió

starfs·ánægja <f. -ánægju, no comptable>:
satisfacció f laboral

starfs·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla m de treball

starfs·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
col·lega m, company m de feina

starfs·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
laboral
♦ starfsbundin örorka: incapacitat f laboral

starfs·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>:
característica f del lloc de treball, característica f de la feina

starf·semi <f. -semi, pl. no hab.>:
1. <GENactivitat f
♦ andleg starfsemi: activitat f intel·lectual, treball m de cap
♦ reka starfsemi: exercir una activitat
2. (það að starfatreball m (feina
♦ hvernig gengur starfsemin?: com va la feina?
3. (verk, starfrækslaobra f (aplicació de l'activitat humana, acció
allt, sem hönd þín megnar að gjöra með kröftum þínum, gjör þú það, því að í dánarheimum, þangað sem þú fer, er hvorki starfsemi (maʕăˈɕɛh, מַעֲשֶׂה) né hyggindi né þekking né viska: tot el que la teva mà és capaç de fer amb la teva força, fes-ho, car, al món dels morts on vas no hi ha ni obra ni intel·ligència ni coneixement ni saviesa

starf·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-n>:
col·locar algú

starfs·ferill <m. -ferils, no comptable>:
carrera f [professional], trajectòria f professional

starfs·fjör <n. -fjörs, no comptable>:
vitalitat f laboral

starfs·fólk <n. -fólks, no comptable>:
empleats m.pl, staff m, personal m [laboral]
♦ starfsfólk vantar [í e-ð]: se cerquen treballadors

starfs·frami <m. -frama, no comptable>:
ascens m laboral, promoció f professional, desenvolupament m de la carrera professional, ascens m de nivell en la jerarquia professional

starfs·fræðsla <f. -fræðslu, pl. no hab.>:
orientació f professional

starfsfræðslu·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comitè m de formació (o: d'educació) professional
♦ Starfsfræðslunefnd fiskvinnslunnar: Junta Educativa de la Indústria Pesquera

starfs·grein <f. -greinar, -greinar>:
professió f
♦ lögvernduð starfsgrein: professió f per a l'exercici de la qual cal un títol acadèmic expedit per l'estat

starfs·heiti <n. -heitis, -heiti>:
denominació f del treball, nom m del treball

starfs·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m de treball

starfs·hvatning <f. -hvatningar, -hvatningar>:
incentivació f laboral, motivació f laboral

starfs·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
capacitat f per al treball, qualificació f per al treball

starfs·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
qualificat -ada per al treball, apte -a per al treball (idoni per a dur a terme un determinat tipus de treball

starfs·hættir <m.pl -hátta>:
pràctiques f.pl laborals, mètodes m.pl de treball (procediment, sistema de dur a terme una activitat laboral
♦ starfshættir bankanna: les formes d'actuar dels bancs, les pràctiques bancàries

starfs·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:
disseny m del [lloc de] treball, disseny m de feines i tasques

starfs·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
empleada f, treballadora f

starfs·kraftur <m. -krafts (o: -kraftar), -kraftar>:
f d'obra, treballador m, treballadora f, empleat m, empleada f
♦ starfkraftar óskast, sumarstörf: se cerca personal, treballs d'estiu

starfs·kynning <f. -kynningar, no comptable>:
pràctiques f.pl ([breu] període en què un escolar treballa a una empresa
♦ vera í starfskynningu hjá fyrirtæki: estar fent pràctiques a una empresa

starfs·laun <n.pl -launa>>:
starfslaun m.pl, *paga f d'artista, quantitat donada per una institució a un artista, a un escriptor, a un músic, a un investigador privat etc. com a suport financer perquè pugui dur a terme el seu treball com a artista, escriptor, músic etc. Fins on arriben els meus coneixements, a l'Estat espanyol no hi ha res de semblant

starfs·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
llicència f d'activitat (permís oficial a empresa per a dur a terme la seva activitat

starfsloka·samningur <m. -samnings, -samningar>:
[acord m contractual d']indemnització f per l’extinció de la relació de treball

starfs·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
descripció f del [lloc de] treball

starfs·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:
personal m (treballadors d'empresa

starfs·maður <m. -manns, -menn>:
empleat m, empleada f
Arnkell var starfsmaður mikill og lét þræla sína vinna alla daga milli sólsetra. Arnkell hafði undir sig bæði löndin, Úlfarsfell og Örlygsstaði, því að engir urðu til að taka löndin fyrir ófrelsi Þorbrandssona: l'Arnkell era un treballador molt fener. Feia treballar els seus serfs de la sortida fins a la posta del sol. L'Arnkell menava ell mateix els dos masos d'Ullarsfell i Örlygsstaðir, ja que no hi havia ningú que hi volgués fer de masover a causa de la por dels abusos dels fills d'en Þorbrandur (vocabulari: #1. starfsmaður mikill: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 133: 15. starfsmaðr mikill, „ein sehr arbeitsamer mann“; #2. hafði undir — lǫndin: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 133: 16. hafði undir — lǫndin, „hatte beide grundstücke unter seiner eigenen verwaltung“, d.h. er liess sie von seinem wohnsitze Bólstaðr aus bewirtschaften. Der grund zu dieser massregel wird in der folgenden zeile angegeben; #3. engir urðu til: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 133: 17. engir urðu til, „niemand konnte es wagen“; #4. ófrelsi: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 133: 17. fyrir ófrelsi, „wegen der gewalttätigkeit“; )
♦ starfsmaður fyrirtækisins: un empleat de l'empresa
♦ opinber starfsmaður: empleat públic, empleada pública, treballador públic, treballadora pública

starfsmanna·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
agència f de treball temporal, ATT f, empresa f de treball temporal, ETT f
♦ Landssamtök starfsmannaleiga: Confederació Nacional d'Empreses de Treball Temporal

starfsmanna·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m de recursos humans, cap m de personal

starfs·mat <n. -mats, no comptable>:
avaluació f del rendiment laboral

starfs·menntun <f. -menntunar, no comptable>:
formació f laboral [especialitzada]

starfsmenntunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de formació laboral [especialitzada], sistema m de formació professional

starfs·nám <n. -náms, no comptable>:
pràctiques f.pl [a una empresa]
♦ stunda starfsnám: fer pràctiques [a una empresa]
♦ starfsnám á lögmannsstofu: passantia f a un bufet d'advocats

starfs·nemi <m. -nema, -nemar>:
aprenent m & f
♦ starfsnemi á lögmannsstofu: passant m & f a un bufet d'advocats

starfs·orka¹ <f. -orku, no comptable>:
<GENcapacitat f de treball, energia f [per a treballar]
♦ hafa mikla starfsorku: tenir una gran capacitat de treball
♦ vera með mikla starfsorku: tenir una gran capacitat de treball

starfs·orka² <f. -orku, no comptable>:
<FÍSenergia cinètica (en oposició a l'energia potencial. Símbol: Ec (hreyfiorka)

starfs·óánægja <f. -óánægju, no comptable>:
insatisfacció f laboral

starfs·reglur <f.pl -reglna (o: -regla)>:
reglament m d'actuació, normes f.pl de procediment

starfs·reyndur, -reynd, -reynt <adj.>:
amb experiència laboral

starfs·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:
experiència f laboral
♦ án starfsreyunslu: sense experiència laboral

starfs·riti <m. -rita, -ritar>:
ergògraf m

starfs·samningur <m. -samnings, -samningar>:
contracte m laboral

starfs·skilmálar <m.pl -skilmála>:
termes m.pl (o: condicions f.pl) de treball
♦ móta starfsskilmála: establir els termes de treball
þegar deilumálanefndin skipar kærunefnd er henni heimilt að fela formanni hennar að móta starfsskilmálana í samráði við deiluaðila, með fyrirvara um ákvæði 1. mgr. Starfsskilmálum sem eru þannig mótaðir skal dreift til allra aðila. Ef samþykkt er að starfsskilmálar verði ekki staðlaðir er aðilum heimilt að bera fram athugasemdir við deilumálanefndina um hvaðeina þar að lútandi: quan l'Òrgan de Solució de Diferències estableixi un grup especial, podrà autoritzar el seu President a redactar el mandat del grup especial en consulta amb les parts, amb subjecció a les disposicions del paràgraf 1. El mandat així redactat es distribuirà a tots els membres. Si s'acorda un mandat que no sigui l'uniforme, tot Membre podrà plantejar qualsevol qüestió relativa al mateix a l'OSD

starfs·skilyrði <n.pl -skilyrða>:
condicions f.pl de treball, condicions f.pl laborals
♦ mannsæmandi starfsskilyrði: condicions de treball decents

starfs·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
professió f, ofici m
♦ starfsstétt grunnskólakennara: la professió de mestre de primària

starfs·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m en funcions
♦ forsætisráðherra í starfsstjórn: primer ministre ~ primera ministra en funcions, president m & f del govern en funcions

starfs·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
auxiliar f (d'infermeria, de cuina etc.

starfs·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
beca f laboral (beca, donada hab. a artistes, escriptors etc. perquè puguin dur a terme llur activitat sense problemes durant un cert temps
♦ afhenda e-m starfsstyrk: fer lliurament a algú d'una beca laboral

starfs·svið <n. -sviðs, -svið>:
camp m laboral, àmbit m de treball, esfera f laboral (conjunt d'activitats que hom ha de dur a terme en el seu [lloc de] treball
♦ á starfssviði sínu: en la seva esfera laboral, en el seu camp laboral
♦ eftirfarandi starfsábyrgðartryggingar eru lögboðnar fyrir starfssvið viðkomandi sérfræðinga: les següents assegurances de responsabilitat professional són obligatòries per als àmbits laborals dels especialistes en qüestió

starfs·systir <f. -systur, -sytur>:
col·lega f, companya f de feina

starfs·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>:
ocupacional

starfs·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
període m d'ocupació

starfs·tími <m. -tíma, no comptable>:
període m de servei[s]
♦ starfstími alþingis: període d'activitat parlamentària
♦ starfstími skóla: període lectiu (o: escolar)

starfs·tækifæri <n. -tækifæris, -tækifæri>:
oportunitat f laboral

starfs·umhverfi <n. -umhverfis, no comptable>:
entorn m laboral

starfs·val <n. -vals, no comptable>:
elecció f del treball, tria f de la feina

starfsvefjar- <en compostos>:
parenquimàtic -a

starfs·vefur <m. -vefjar, -vefir. Gen. pl.: -vefja; dat.pl.: -vefjum>:
<MEDparènquima m (grunnvefur; sérvefur)
♦ starfsvefur lungans: parènquima del pulmó
♦ starfsvefur heilans: parènquima del cervell

starfs·vettvangur <m. -vettvangs, -vettvangar>:
camp m laboral, àrea f de treball, esfera f laboral (conjunt d'activitats que hom ha de dur a terme en el seu [lloc de] treball

starfs·þjálfun <f. -þjálfunar, no comptable>:
pràcticum m [a una empresa], pràctiques f.pl [a una empresa]

starfs·þol <n. -þols, no comptable>:
capacitat m de treball

starfs·þrek <n. -þreks, no comptable>:
capacitat f de treball

starfs·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament m de capacitats [en el lloc de treball] (conjunt d'activitats formatives de les habilitats o capacitats d'un empleat

starfs·ævi <f. -ævi, no comptable>:
vida f laboral

starfs·örorka <f. -örorku, no comptable>:
invalidesa f laboral

starfs·öryggi <n. -öryggis, no comptable>:
seguretat f laboral, seguretat m del lloc de treball (estabilitat del lloc de treball)

starf·þol <n. -þols, no comptable>:
capacitat m de treball
♦ hafa óþreytandi starfþol: tenir una infatigable capacitat de treball

star·goði <m. -goða, -goðar>:
cabussó (o: cabussot) collnegre, escabussó m collnegre (Val.), cabussonera f (Bal.), soterí collnegre (Men.) (ocell Podiceps nigricollis)

star·gresi <n. -gresis, no comptable>:
stargresi m, herbei o vegetació formada principalment per Carex serotina syn. Carex viridula (gullstör, càrex tardà) i Carex nigra (mýrastör, càrex fosc)

stari <m. stara, starar>:
estornell m (ocell Sturnus vulgaris)

starir:
nom. & ac. pl. de → stör “càrex”

Starkaður <m. Starkaðar, no comptable>:
Starkaður m, Starkad m (andrònim)

star·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
fuset m de mar (mol·lusc Sipho glaber syn. Colus gracilis)

starri <m. starra, starrar>:
variant de stari ‘estornell’

star·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
de mirada fixa, amb la mirada fixa
♦ gerast starsýnn á e-ð ~ e-n: mirar fixament una cosa ~ algú, no treure els ulls de sobre una cosa ~ algú
Tósti mælti: "Starsýn gerist hún á þig": en Tósti li va dir: “[Ella] et mira fixament” (més lliurement:, no et treu els ulls de sobre)
♦ vera starsýnn á e-ð ~ e-n: mirar fixament una cosa ~ algú
Þórhildur gengur um beina og báru þær Bergþóra mat á borð. Þráinn Sigfússon var starsýnn á Þorgerði Glúmsdóttur. Þetta sér kona hans, Þórhildur. Hún reiðist og kveður til hans kviðling: "Era gapriplar góðir, gægur er þér í augum, Þráinn," segir hún: La Þórhildur va ajudar a servir i els va portar, amb la Berg-Þóra, menjar a les taules. En Þráinn Sigfússon no deixava de mirar fixament la Þorgerður Glúmsdóttir. La seva dona, la Þórhildur se'n va adonar, es va enfurismar i li va dir aquests versets de befa: “bones són les faldilles curtes i amb xap. ǁ Tens els teus ulls que et surten de les conques, Þráinn”, li va dir ella (vocabulari: #1. ganga um beina: Cf. Baetke 19874, pàg. 43: ganga um beina, vinna (e-m) beina aufwarten, bewirten; #2. gapripill: Hàpax legòmenon. El mot es pot interpretar de tres maneres diferents: Com a gapandi sláni o bé com a gapandi pilsripill ‘faldilla curta badada’ i, finalment, com a vergjörn stelpa ‘noia desitjosa de mascle’; el mot, per tant, depenent de la interpretació, pot fer referència a la Þorgerður o bé al Þáinn; cf. l'Einar Ól. Sveinsson 1954, pàg. 89: orðið ef til vill skylt rippa (fær. og sæ. máll.): vergjörn stelpa: rippast (fær.): hafa brókarsótt. (Aðrir kostir: sbr. no. ripel: sláni, eða ísl. ripill: pilsgopi); Personalment, em decanto per veure-hi una referència a la Þorgerður i tradueixo en conseqüència; #3. gægr: Possible hàpax, ja que el mot no és pas atestat en prosa i jo només el conec en aquest context. Tanmateix, no és qualificat d'hàpax als diferents diccionaris i obres de consulta. L'Einar Ól. Sveinsson 1954, pàg. 89, l'interpreta així: gægr er skylt gægjast og táknar flírulegt augnaráð; En Finnur Jónsson 1931², pàg. 211 en dóna la següent traducció: gægr, m, titten, skelen, g. es þér í augum, Þórhildr, és a dir mirada de reüll. Personalment, no hi veig, en aquest substantiu -que, repeteixo, és un arcaisme a la llengua actual i molt possiblement també un hàpax-, aquest significat de flírulegt, fleðulegt augnaráð que li atorga l'Einar Ól. Sveinsson -encara que es podria entendre com una referència sarcàstica-, sinó que tinc per mi que el context exigeix donar-li un significat augnaráð með útstæðu augu = lostafullt augnaráð ‘esguard amb ulls molt sortints = esguard lasciu, de luxúria’. En una traducció lliure traduiria el vers com a: Noi, que te la menges amb els ulls; noi, que et cauen les baves; #4. kviðlingur: Cf. Baetke 19874, pàg. 351: kviðlingr m. kleines Gedicht, Verslein, bes. Spottvers; )
nú finna þeir kerlingu. Hún spurði þá at nafni. Þeir sögðu it sanna til. Kerling var starsýn á Egil. Þeir sögðust eigi hafa etit mat á sjau dögum. Kerling var at at renna mjólk. Hún átti fimm tigi geita, ok mjólkuðu sem kýr. Hún átti ketil stóran, ok tók hann alla mjólkina. Hún átti hveitiakr stóran. Tók hún þar svá mikit mjöl, at hún gerði hvern dag graut í katlinum, ok höfðu þær þat til viðrlífis: llavors anaren a veure la vella. Ella els va preguntar com es deien. Ells li digueren llurs noms de veritat. La vella mirava fixament l'Egill. Ells digueren que no havien fet un àpat en set dies. La vella estava desnatant llet. La vella tenia cinquanta cabres que li feien tanta de llet com si fossin vaques. Tenia una gran caldera dins la qual hi cabia tota aquella quantitat de llet. La vella també tenia una gran bladera que li proporcionava una quantitat tan gran de farina que cada dia hi feia grautur dins aquella caldera que servia de manutenció a ella i sa filla
♦ e-m verður starsýnt á e-ð ~ e-n: algú mira fixament una cosa ~ algú (sovint connota astorament)
þeim sem sjá þig, verður starsýnt á þig (ʝaʃˈgīħū   ʔēˈlɛi̯-χā, יַשְׁגִּיחוּ, אֵלֶיךָ), þeir virða [vandlega] þig fyrir sér: els qui et veuen, fixen llurs esguards sobre teu, et consideren [amb atenció]

starta <starta ~ störtum | startaði ~ störtuðum | startaðe-u>:
<GEN & FIGposar en marxa una cosa
♦ starta bíl: posar en marxa un cotxe
♦ starta auglýingaherferð: posar en marxa (o: endegar) una campanya publicitària

startari <m. startara, startarar>:
<AUTOMestàrter m, aire m (Mall., Men.) (ræsir)

start·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:
<ESPORTestrep m de partida, bloc m de sortida
♦ í startblokkunum: en posició de sortida

start·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
<ESPORTclot m de sortida (clotet en el qual cada participant d'una cursa hi posava un peu per a donar-se més embranzida en el moment d'iniciar la cursa)
♦ vera í startholunum: <LOC FIGestar ja en posició de sortida [per a fer una cosa], estar ja a punt per a escometre una cosa, estar preparat -ada per a començar immediatament una cosa, estar a punt de fer el salt cap a...

statisti <m. statista, statistar>:
figurant m & f, comparsa m & f

statíf <n. statífs, statíf>:
trípode m

staulast <staulast ~ staulumst | staulaðist ~ stauluðumst | staulast>:
(ganga stirðlega og með erfiðismunum, einkum um gang gamals fólks) caminar amb pas vacil·lant, caminar amb dificultat[s] (molt a poc a poc, amb pas incert, lentament, penosament, amb inseguretat, com ho fan, p.e., els vells, els cecs i d'altres)
♦ staulast á fætur með erfiðismunum: posar-se dret -a amb dificultats, aixecar-se amb dificultats
♦ staulast áfram: anar avançant vacil·lant, amb dificultats
♦ staulast niður stiga: anar baixant amb dificultats i lentament una escala
gamla konan staulaðist niður stigann: la vella va baixar l'escala lentament i amb dificultats
♦ staulast út: sortir caminant lentament
hún staulaðist út í anddyrið: va sortir alvestíbul lentament, amb pas vacil·lant
hún staulaðist hálfbogin við hæjustaf: caminava lentament, mig corbada, recolzant-se en la seva crossa
Tóbít stóð líka upp (ἀνιστάναι, καὶ ἀνέστη) og staulaðist út um garðhliðið (προσκόπτειν + ἐξέρχεσθαι, καὶ προσέκοπτεν τοῖς ποσὶν καὶ ἐξῆλθεν τὴν θύραν τῆς αὐλῆς). Tóbías gekk til hans (βαδίζειν, καὶ ἐβάδισεν Τωβίας πρὸς αὐτόν) og hafði fiskgallið í hendi, blés í augu hans, greip í hann og sagði: „Vertu hughraustur (θαρσεῖν, θάρσει) , faðir.“ Síðan rauð hann lyfinu í augu hans og sleppti (ἐπιδιδόναι, καὶ ἐπέδωκεν) honum: en Tobit també es va aixecar i, ensopegant d'una banda a l'altra, arribà a sortir a la porta del pati. En Tobies va anar cap a ell, duent el fel de peix a la mà; li bufà els ulls, el va agafar [bé] i li digué: «Tingues confiança, pare». I tot seguit li untà el remei als ulls i el va amollar

staup <n. staups, staup>:
1. (lítið vínglas) got m [xupito] (petit, emprat per a beure-hi aiguardent i, esp. whisky)
♦ fá sér í staupinu: <LOC FIGfer una cop[et]a, fer un xupito
♦ gefa e-m í staupinu: <LOC FIGservir una copa a algú
♦ taka í staupinu: <LOC FIGfer una copeta
♦ e-m þykir gott í staupinu: <LOC FIGalgú beu massa
2. <(ker) gerra f (atuell de mida mitjana, xop)
en þat verðr því síðr, sem hann freistar framar til, þvíat þetta staup [= ker] er með guðs vilja ok hins heilaga Nicholai svá stinnt ok óvíkjanligt, at engis kyns list verðr svá viðr komit at dugi. Er {þá} sá hinn bezti {kostr} at gefaz upp ok leggja af þarfleysuerfiði, meðr því at ekki gott tekr í aðra hǫnd: però, com més ho intenta, menys i menys no la pot fer, car aquella copa, amb la voluntat de Déu i de sant Nicolau, era tan dura i rígida que no hi havia cap mena d'art de la qual es pogués fer ús de tal manera que servís. [Al final] fou la millor [opció] abandonar i deixar aquell esdernec inútil, car no hi tenia res de bo a guanyar (vocabulari: #1. freista til: en Baetke 19874, pàg. 161, no dóna pas entrada a aquest verb: freista til ‘provar, intentar’; #2. þarfleysuerfiði: en Baetke 19874, pàgs. 765-766, no dóna pas entrada a aquest mot: treball innecessari, inútil; #3. því síðr sem: Cf. Baetke 19874, pàg. 525: því + comp. — sem um so — als; per tant: i això es fa menys que menys com més..., und das kommt um so weniger zustande je weiter...; #4. með því at: Cf. Baetke 19874, pàg. 410: með því at 1. auf Grund von, deshalb, weil; #5. taka e-t í aðra hǫnd: En Baetke 19874, pàgs. 298-300 i 640-645 no dóna pas entrada a aquest fraseologisme -o jo no l'hi he sabut trobar-, el significat literal del qual és: ja que no rep res de bo amb l'altra mà, és a dir, amb la mà amb la qual no ha fet la feina. El fraseologisme sembla indicar que es feia la feina amb la mà dreta i hom la cobrava amb la mà esquerra. Per tant, el significat figurat de la frase sembla ésser, al meu entendre, el de ja que no pot o podrà obtenir cap recompensa [per la feina, ja que no l'ha poguda pas fer], ja que no hi té o tindrà res de bo a guanyar [atès que no ha pogut pas concloure la feina]: Cf. aquest passatge del Söguþáttr af Hákoni Hárekssyni (Hákonarþáttr) que fa: þakkar kóngr honum þá enn starfit, ok spyrr hvat honum er þá skapfellast at taka í aðra hönd? Vigfús segir: þat er heilræði, kóngr - Rex ei pro labore praetisto gratias agit, quaeritque quid remunerationis loco habere uelit. Vigfusus consilium salutare expetit — Kongen takkede ham da for hans Arbeide, og spurgte, hvad han nu syntes bedst om at modtage derfor. ”Et godt Raad, Konge!” sagde Vigfus. Cf. en Baetke 19874, pàg. 641: 9. empfangen,erhalten, bekommen: t. laun; t. lof <...>)
síðan lét Haraldur breiða niður nautshúð mikla og steypa þar á gullinu úr töskunum. Síðan voru skálir teknar og met og reitt í sundur féið, skipt öllu með vogum og þótti öllum mönnum er sáu mikil furða er í Norðurlöndum skyldi vera svo mikið gull saman komið í einn stað. Þetta var þó raundar Grikkjakonungs eiga og auður, sem allir menn segja að þar sé rautt gull húsum fullum. Konungarnir voru þá allkátir. Þá kom upp staup eitt. Það var svo mikið sem mannshöfuð. Tók Haraldur konungur upp staupið og mælti: "Hvar er nú það gull Magnús frændi er þú leiðir í móti þessum knapphöfða?": tot seguit en Haraldur va fer estendre en terra una gran pell de brau i després hi va fer abocar a sobre l'or de les bosses. A continuació anaren a cercar balances i pesos i pesaren aquella fortuna i en feren parts de tota ella pesant-la. Tothom que ho veia es meravellava com era possible que una tal quantitat d'or s'hagués pogut aplegar en un únic indret dels països norrens. En realitat, emperò, es tractava de la propietat i fortuna de l'emperador de Constantinoble on, com tothom diu, les cases són plenes d'or vermell. Els reis estaven llavors contentíssims. Aleshores va aparèixer un terròs (gerra?) d'or que era tan gros com el cap d'un home. El rei Haraldur va aixecar aquell grum (aquella gerra?) d'or i va dir: “On tens una quantitat d'or tal, cosí Magnús, que puguis aportar per la teva banda contra aquest cap de pom?” (vocabulari: #1. knapphǫfði: Cf. Baetke 19874, pàg. 331: knapp-hǫfði m. „Knopfkopf“, scherzhafte Bezeichnung für einen Trinkbecher; per tant, el mot staup en aquest passatge sí que significa copa o gerra d'or?; )
3. <(klumpur, málmstykki) terròs m (grumoll de metall, i, especialment, d'or)
ok nú mælti Erka drottning: «Þiðrekr, þú hefir verit mikill vinr várr ok Attila konungs, ok mikit hefir þú styrkt várt ríki, ok mikit gott eigum vér þér at launa. Nú kann svá til bera, at þessi sótt skili vára vináttu. Nú vil ek, at þér þiggið af oss vingjafir. Ek vil gefa þér fimmtán merkr af rauðu gulli í einu staupi ok hér með öll klæði skorin af purpura, er engi maðr sá dýrligri en hér var í skorit. Þetta megu vera yður sæmdarklæði ok tignar. Jungfrú Herað, mín frændkona, hana vil ek yðr gefa, ok gætið svá hennar ráðs»: i llavors la reina Erka li va dir: “Þiðrekr, has estat un gran amic nostre, meu i del rei Àtila i molt has enfortit el nostre regne i molt és el bé que t'hem de recompensar. Ara pot passar que aquesta malaltia separi la nostra amistat. [Per això] ara vull que acceptis uns presents d'amistat de part meva. Vull donar-te, en un terròs, quinze marques d'or vermell i, a més a més, tots uns vestits tallats íntegrament de porpra, que ningú no n'haurà vist mai cap altra de més preciosa que la que es va emprar per tallar-los. Aquests vestits podran ésser els teus vestits de gala i solemnitats. Vull donar-te [en matrimoni] la donzella Herað, la meva parenta, i així seguiràs els seus consells”
litlu síðar kom Yngvarr til þeirar uppsprettu, er áin fell af. Þar sáu þeir dreka þann, at slíkan hǫfðu eigi fyrr sét fyrir vaxtar sakir, ok mikit gull liggja undir honum. Þeir lendu þar skammt í frá ok gengu allir á land upp ok kómu þar at, sem drekinn var vanr at skríða til vatns. Sú gata var harðla breið. Þá bað Yngvarr, at þeir sæði salti eptir gǫtunni ok draga þangat risafótinn, ok kveðst þat ætla, at þar mundi drekinn at dveljast um hríð. Þeir váru hljóðlátir ok leituðu sér hælis. En er sú tíð var komin, at drekinn var vanr at skríða til vatns, ok er hann kom á gǫtuna, sá hann, at salt var á gǫtunni fyrir honum, ok tók hann at sleikja. Ok er hann kom þar, sem risafótrinn lá, svalg hann hann þegar. Hann var nú lengr á veginum en hann átti vanda til, því at þrysvar hvarf hann aptr at drekka, þá hann var miðleiðis. En Yngvarr ok föruneyti hans fóru til bælis drekans ok sáu þar mikit gull ok svá heitt sem nýrunnit í afli. Síðan hjuggu þeir af staupinu með boløxum, ok var þat óf fjár, er þeir fengu þar. Þá sáu þeir, at drekinn nálgaðist. Sneru þeir á burt með mikit fé ok fálu þat. Þar var reyri vaxit. Yngvarr bað þá ekki forvitnast um drekann. Þeir gjörðu sem hann bauð, utan fáir menn stóðu ok sáu, at drekinn varð illa við skaða sinn. Hann reistist á sporðinn ok lét sem þá maðr blístrar ok snerist í hring á gullinu. Þeir sögðu slíkt er þeir sáu ok fellu síðan dauðir niðr: poc després l'Yngvarr va arribar a la font de la qual naixia el riu. Allà hi van veure un drac que no n'havien vist mai de tan gros, i davall ell, una gran quantitat d'or. Van atracar llur nau no gaire lluny d'allà i tots ells baixaren a terra i després pujaren cap a l'indret per on el drac solia reptar per anar fins a l'aigua. El camí [pel qual passava el drac] era molt ample. Aleshores l'Yngvarr va manar als seus homes que sembressin sal tot al llarg del camí i que hi duguessin la cama del gegant, explicant-los que el drac s'hi returaria un moment [allà on deixessin la cama del gegant]. Ho feren sense fer soroll i tot seguit cercaren un amagatall on refugiar-s'hi. I quan va haver arribat l'hora que el drac solia reptar fins a l'aigua i feia el camí que hi menava, va veure que davant ell hi havia sal escampada pel camí i va començar a llepar-la. I quan va arribar allà on hi havia la cama de gegant, la va engolir a l'instant. El drac llavors havia arribat més lluny pel camí que no solia, perquè per tres vegades, quan ja havia fet mig camí de tornada [cap a la seva cova], havia girat cua per tornar a beure. I [mentre el drac ho feia], l'Yngvarr i els seus companys de viatge anaren al cau del drac on hi veieren una gran quantitat d'or i tan calent com si acabés de sortir del gresol. Amb picasses varen trencar-ne bocins d'aquella massa d'or i, la que hi aconseguiren allà, fou una enorme fortuna. Llavors varen veure que el drac s'acostava al cau. Se n'anaren amb una gran quantitat d'or i l'amagaren. Era un indret cobert de senill. L'Yngvarr va pregar als seus homes que no fossin curiosos pel que fa al que faria el drac. Els seus homes van fer el que ells els havia manat, tret d'uns pocs que hi restaren i veieren que el drac es posava furiós amb el menyscap del seu or. Es va aixecar sobre la seva cua i va xisclar talment un home que xiulés i després es va enrevoltillar al voltant de l'or. Aquells homes varen contar a l'Yngvarr i als altres el que havien vist i tot seguit varen caure morts a terra
[gullstaup fell á klæði karls] <...> þegar hinn fátæki maðr hefir af hendi lokit sitt offr, ferr hann brott á leið til síns herbergis ok heimilis. Ok sem hann er á veginum, fellr ór loptinu sem eitt staup eðr stykki með undarligri fegrð, ok festi sik við hans klæði at engi mátti brott af taka. Ok sem menn sáu þetta, var sagt byskupi, at svá sem eitt gullstaup einkanliga fagrt ok dýrðligt hafði fallit ór himninum ok dreift sik ok fest við klæði þessa bónda, ok þat mátti með øngri vél brott af taka klæðinu: [un palet d'or va caure damunt la roba d'un home] <...> quan el pobre hagué acabat de fer la seva ofrena, se'n va anar al seu mas i llar. I quan hi feia camí, va caure del cel com una mena de palet o de bocí [d'or] d'una extraordinària bellesa i es va aferrar a la seva roba de tal manera que ningú no li'n podia desferrar. I quan la gent ho va veure, informaren el bisbe que una mena de palet d'or inusualment bonic i esplèndid havia caigut del cel lliscant [com una volva de neu] i s'havia aferrat a la roba d'aquest pagès i que aquest palet d'or no es podia treure amb cap art de la seva roba (vocabulari: #1. herbergi: Cf. Baetke 19874, pàg. 241: <...> 2. Wohnstätte, Heim, Aufenthaltsort; #2. dreifa sik: Cf. Ordbog over det norrøne prosasprog ‖ A Dictionary of Old Norse Prose: drive (gennem luften), komme svævende ‖ drift (through the air), sway/glide along; #3. með øngri vél: En Baetke 19874, pàg. 711 no dóna pas entrada a aquest sintagma; )
né hamfagrt ǁ hǫlðum þótti ǁ skaldfé mitt ǁ at skata húsum, ǁ þás ulfgrátt ǁ við Yggjar miði ǁ hattar staup ǁ at hilmi þák: als barons no els ha semblat bonic de forma el meu guardó com a poeta als estatges del rei quan, pel meu med de l'Yggr, he acceptat a cal rei un terròs de capell, gris com el pèl d'un llop (als homes no els ha agradat que el rei m'hagi perdonat la vida pel poema que he compost: el guardó que he guanyat pel meu poema ha estat el meu cap canós) (vocabulari: #1. skati: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 503: gavmild mand <...> hövding; #2. hamfagr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 226: ham-skön, skön af ydre, udseende, né hamfagrt skáldfé kalder Egill sit eget hovet, Arbj 7.; #3. úlfgrár: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 578: ulfgrár, adj, ulvegrå, grå som ulvens hår, ulfgrátt hattar staup Arbj 7.; #4. staup hattar: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 534: staup, n, massiv klump, hattar staup, hoved, Arbj 7. <...>; ; #5. Yggr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 632: Odins-navn (-s, -jar), ‘den frygtelige’ <...> — for skjaldedrik, digt: <...> Yggs mjǫðr Vell 33; )
síðan lét Haraldur breiða niður nautshúð mikla og steypa þar á gullinu úr töskunum. Síðan voru skálir teknar og met og reitt í sundur féið, skipt öllu með vogum og þótti öllum mönnum er sáu mikil furða er í Norðurlöndum skyldi vera svo mikið gull saman komið í einn stað. Þetta var þó raundar Grikkjakonungs eiga og auður, sem allir menn segja að þar sé rautt gull húsum fullum. Konungarnir voru þá allkátir. Þá kom upp staup eitt. Það var svo mikið sem mannshöfuð. Tók Haraldur konungur upp staupið og mælti: "Hvar er nú það gull Magnús frændi er þú leiðir í móti þessum knapphöfða?": tot seguit en Haraldur va fer estendre en terra una gran pell de brau i després hi va fer abocar a sobre l'or de les bosses. A continuació anaren a cercar balances i pesos i pesaren aquella fortuna i en feren parts de tota ella pesant-la. Tothom que ho veia es meravellava com era possible que una tal quantitat d'or s'hagués pogut aplegar en un únic indret dels països norrens. En realitat, emperò, es tractava de la propietat i fortuna de l'emperador de Constantinoble on, com tothom diu, les cases són plenes d'or vermell. Els reis estaven llavors contentíssims. Aleshores va aparèixer un terròs (gerra?) d'or que era tan gros com el cap d'un home. El rei Haraldur va aixecar aquell grum (aquella gerra?) d'or i va dir: “On tens una quantitat d'or tal, cosí Magnús, que puguis aportar per la teva banda contra aquest cap de pom?” (vocabulari: #1. knapphǫfði: Cf. Baetke 19874, pàg. 331: knapp-hǫfði m. „Knopfkopf“, scherzhafte Bezeichnung für einen Trinkbecher; per tant, el mot staup en aquest passatge sí que significa copa o gerra d'or?; )
4. <(hola í vegi) clot m (en el camí)
  El tipus de recipient per a líquids del norrè occidental antic staup no coincideix semànticament amb el contingut designat per l'islandès modern staup ‘got xupito’. El recipient norrè occidental antic staup es correspon amb el recipient alt-alemany antic stouf, stoupf, stouph ‘Becher, Trinkgefäß, Humpen, Krug; Kelch’, anglès antic stéap, baix-alemany mitjà stôp, neerlandès modern stoop.  
     

staupa <staupa ~ staupum | staupaði ~ staupuðum | staupaðsig>:
<COL·Lmullar la gola

staur <m. staurs, staurar>:
1. (stólpi & ljósastaur & símastaur & rafmagnsstaur & leigubílastaur) pal m (pilar & pal que aguanta un fanal d'enllumenat públic & pal de telèfon & pal d'electricitat & post telefònic per a cridar taxis)
byskup fór við sex tigi manna, ok Friðleifr Mjúklátsson með honum til leiðsagnar; þeir ríða nú þar hjá borginni, er hǫfuð Mjúkláts var á staurnum, þá felldi Friðleifr tár, er hann sá þat, ok sagði at honum væri þess ván at svá tœkist, er hann vildi eigi sǫnnum guði þjóna: el bisbe es va posar en camí amb seixanta homes, acompanyat d'en Friðleifr Mjúklátsson que li faria de guia. Llavors van passar per devora la ciutat, on el cap d'en Mjúklátr estava clavat a un pal. Quan en Friðleifr[, son fill,] el va veure, va vessar unes llàgrimes, i va dir que havia esperat que passés d'aquella manera, ja que [ell, son pare,] no havia volgut servir el Déu veritable
fremji maður glæp sem dauðarefsing liggur við og sé líflátinn og þú hengir hann á tré (wə-θāˈlīθā   ʔɔˈθ-ō   ʕal־ˈʕēt͡s, וְתָלִיתָ אֹתוֹ, עַל-עֵץ) má líkið ekki vera á staurnum (ʕal־hā-ˈʕēt͡s, עַל-הָעֵץ) náttlangt. Þú verður að grafa hann samdægurs því að sá sem er hengdur er bölvaður af Guði. Þú mátt ekki saurga land þitt sem Drottinn, Guð þinn, gefur þér að erfðahlut: si un home comet un crim castigat amb la pena de mort i és executat i [després] el penges d'un arbre, que el cadàver no romangui pas als pals (?) tota la nit. L'has d'enterrar el mateix dia car el qui és penjat és maleït de Déu. No sollis pas la teva terra que Jahvè, el teu Elohim, et dóna en heretat
Réttibur konungur lét bjóða þeim er í kastalanum voru að ganga út og hafa lífsgrið með vopnum og klæðum og gulli. Gervallir æptu að móti og gengu út á borgina, sumir skutu, sumir grýttu, sumir skutu staurum og varð þá mikil orusta. Féll þá af hvorumtveggjum og miklu fleira af Vindum: el rei Réttibur va fer oferir a la gent que hi havia al castell de poder sortir-ne lliures i poguent conservar la vida amb llurs armes, llur roba i llur or. Tots ells, emperò, van aixecar el crit de guerra i pujaren a les murades de la fortalesa. Alguns disparaven, d'altres llançaven pedres, d'altres llançaven pals, i es va iniciar una gran batalla. Tots dos bàndols tenien pèrdues, però moltes més el bàndol dels vendes
þar réðu þeir til uppgöngu og létu eftir þriðjung liðs að gæta skipa; þeir gengu upp með ánni, milli og skógarins; þá varð brátt fyrir þeim þorp eitt, og byggðu þar margir bændur; liðið rann úr þorpinu á landið, þar er mátti, þegar er vart varð við herinn, en víkingar sóttu eftir þeim. Var þá síðan annað þorp og hið þriðja. Liðið flýði allt það, er því kom við. Þar var jafnlendi og sléttur miklar; díki voru skorin víða um landið og stóð í vatn. Höfðu þeir lukt um akra sína og eng, en í sumum stöðum voru settir staurar stórir yfir díkin, þar er fara skyldi; voru brúar og lagðir yfir viðir. Landsfólkið flýði í mörkina: varen atracar allà per baixar a terra bo i deixant un terç dels homes allà perquè vetllessin les naus. Els altres varen pujar terra endins resseguint el riu i moguent-se entre el riu i el bosc. Aviat va aparèixer a llur davant una vila i hi vivien molts de pagesos. Quan la gent de la vila va veure la host, varen sortir corrents de la vila en direcció al camp, cadascun cap on podia, però els viquings els empaitaren. Més endavant trobaren una segona vila i després una de tercera. Tota la gent que podia fer-ho fugia. Era un terreny pla, amb grans planúries. S'havien fet rases arreu d'aquell país i dins les rases hi havia aigua. Ab aquestes rases la gent del país havia clos llurs camps de conreu i llurs terres de pastura. En alguns indrets -allà on la gent havia de passar- havien posat grans pals sobre les rases que feien de ponts en haver-hi col·locat a sobre troncs d'arbre [de través]. La gent del país va fugir al bosc
♦ binda sig við staur: <LOC FIGlligar-se de mans (reduir-se a un mateix el radi d'acció o la llibertat d'actuar. Literalment, el fraseologisme vol dir ‘lligar-se a una estaca’ en al·lusió als cans fermats que només poden actuar en el radi que els permet la corda a la qual són fermats)
♦ standa [upp/uppi] eins og staur: <LOC FIGestar-se com un estaquirot
2. (tjóðurhæll) estaca f (p.e., per a subjectar-hi una corda)

staura <staura ~ staurum | stauraði ~ stauruðum | stauraðí e-ð ~ e-n>:
empalar una cosa ~ algú, clavar una estaca a una cosa ~ a algú
en ef prestr [p. 432] er eigi heima, þá skal {þó} lík niðr setja, en þá er prestr kømr heim þá skal staura niðr á kistu ok steypa heilǫgu vatni í en hann skal syngja yfir líksǫng (Kristinn réttr Sverris konungs, 1846, pp. 431-432): però si el prevere no és a ca seva, el difunt, tanmateix, serà enterrat, i quan el prevere torni, es clavarà una estaca al bubul i s'hi abocarà aigua beneida al dedins [pel forat de l'estaca] i el prevere cantarà [tot seguit] l'ofici de difunts sobre ell (En Baetke 19874, pàg. 600, no dóna pas entrada al verb staura. El significat, tanmateix, és clar: empalar, clavar una estaca [com a mesura apotropaica]; aquest passatge legal només és clar en apariència: quan el sacerdot torna a la rectoria, s'ha de desenterrar el mort i, per tal que no pugui sortir del taüt i fer mal als vivents, cal que hom clavi una estaca al mort a través de la fusta del taüt i abocar aigua beneida dins el taút a través del forat de l'estaca; ara bé, si llegim aquest passatge costat per costat amb el de la Eiríks saga rauða, cap. 6 que fa: Sá hafði háttur verið á Grænlandi síðan kristni kom út þangað að menn voru grafnir þar á bæjum, er menn önduðust, í óvígðri moldu. Skyldi setja staur upp af brjósti en síðan er kennimenn komu til þá skyldi kippa upp staurnum og hella þar í vígðu vatni og veita þar yfirsöngva þótt það væri miklu síðar ‘d'ençà de l'adopció del cristianisme s'havia convertit en costum a Grenlàndia d'enterrar els morts en terra no consagrada als masos enels quals haguessin mort. Es travessava el pit del mort amb una estaca fins a la terra i, posteriorment, quan hi anaven preveres, li arrabassaven l'estaca, hi abocaven aigua beneida pel forat i llavors li feien el funeral, per més temps que hagués passat d'ençà de la seva mort’ ens n'adonem que el passatge legal pot ésser corrupte: clavar l'estaca al taüt i al mort que hi jau dedins només pot haver tingut sentit apotropaic si hom ho feia tot just després d'haver enterrat el mort sense funeral i haver-ho d'haver fet sense beneir-lo i sense l'assistència dels ritus religiosos funeraris, per evitar que pogués sortir del taüt en el temps que anés del moment de l'enterrament fins a la tornada del prevere del seu viatge. Cal entendre, doncs, que si el prevere no era a la rectoria quan portaven el mort a l'església, hom enterrava el mort i tot seguit, hom clavava una estaca a la tomba que traspassava taüt i mort i sobressortia part defora la terra; quan el prevere tornava, hom treia l'estaca, abocava aigua beneïda pel forat que deixava, i només llavors es procedia a fer-li el ritual religiós de l'enterrament; tant aquest passatge, extret del Kristinn réttr Sverris konungs com un passatge idèntic que trobem als Gulaþingslǫg 1846, pàg. 14 (en ef prestr er eigi heima, þá skal þó lík niðr setja, en þá er prestr kemr heim, þá skal staura niðr á kistu ok steypa helgu vatni í, en hann skal syngja yfir líksǫng) presenten la lliçó skal staura niðr Á kistu; l'ús d'aquesta preposició implica, al meu entendre, que en el moment del redactat d'aquests dos codis legals, ja no es traspassava el cos del finat amb una estaca, sinó que deixaven de clavar l'estaca a la tomba en el moment que la punta de l'estaca tocava la fusta del taüt)

staur·garður <m. -garðs, -garðar>:
palissada f, tanca f de pals
en er mjök var ljóst af degi, þá tók upp hríðina ok gerði logn. Hvarf þá burt fýlan. Sá Hrólfr þá haug mikinn sem fjall ok hár stauragarðr um kring. Hann tók hendinni um einn staurinn ok varpar sér inn yfir, gekk síðan upp á hauginn, ok sýndist honum hann mjök torvelligr at rjúfa: però quan es va haver fet de dia, la tempesta va cessar i va regnar la calma. La pudor va desaparèixer. En Hrólfr aleshores va veure un túmul funerari gros com un puig i enrevoltat d'una alta palissada. Va agafar amb la mà un dels pals de la palissada i s'hi llançà part damunt a fi d'entrar en el recinte i tot seguit es va enfilar a dalt del túmul i aquest li va semblar dificilíssim de foradar

staurast <staurast ~ staurumst | stauraðist ~ stauruðumst | staurast>:
empalar-se
mustus (?) (muscus ?) heitir forað; þat elsk í kviði eins dýrs, þat er kiðlingi glíkt, þeim er elsk á Indíalandi. Þat rennr saman af blóði þess dýrs ok ystisk sem mjólk, en þá er þat er fullvaxið, þá œðiz svá dýrit at þat þolir hvergi nema rennr til trés eða staurs, en þá staurask þat svá lengi við í óviti at þat raufar á sér kviðinn, en forað þat fellr út. Steinn sá er "corallis" heitir — hann er góðr við augu ok augnamyrkva: hi ha un monstre (forað) que es diu muscus (?) o mustus (?). Aquest monstre creix dins el ventre d'una bèstia que s'assembla a un cabridet que creix a l'Índia. [El monstre] es congria (?) de la sang d'aquesta bèstia i es tria (es qualla) com la llet, i quan aquest monstre ha acabat de créixer, [la bèstia dins la qual ha crescut] embogeix de tal manera que no ho aguanta enlloc sinó que corre cap a un arbre o un pal i s'hi empala tant de temps en la seva follia fins que es bada el ventre i el monstre surt a fora. La pedra que es diu coral·lis és bona per als ulls i l'augnamyrkvi o entenebriment dels ulls (= tenebrae oculorum = σκοτοδίνη, σκοτοδινία = escotoma, escotodínia, enfosquiment de la visió. Cf. Elias Col von Vilars 1747, p. 619: Es gibt zwo Gattungen oder zween Grade des Schwindels, den einfachen und den verfinsterten. Der einfache Schwindel (Vertigo simplex) bestehet nur in einer scheinenden Umdrehung der Sachen, ohne daß das Gesicht dabey verfinstert ist. Der verfinsterte Schwindel (vertigo tenebricosa) auch Scotomia oder Scotoma genennet, ist derjenige, bey welchem nicht allein der Kranke sich einbildet, daß alles, was er um sich siehet, umlauffe, sondern auch seine Augen sich verdunkeln, als wenn sie mit einer Wolke bedeckt wären, daß er mit Herzklopfen zur Erde niederfället. Dieser Schwindel, ist insgemein der Vorlauffer der fallenden Krankheit der des Schlages. Vertigo ist ein lateinisches Wort, welches von dem verbo vertere, umdrehen, herkommt. Scotomia oder Scotoma sind griechische Wörter, σκοτωμία, σκότωμα, Verfinsterung, und kommen von σκότος, tenebrae, oculorum caligo, Finsternis der Augen) (vocabulari: #1. korallis: en Konráð Gíslason 1860, pàg. 472 llig: koralus; al meu entendre es tracta de la pedra corallis i no pas del corallium i esmeno segons el meu punt de vista. Intueixo que l'editor va interpretar el grup li com una u; )

staur·blankur, -blönk, -blankt <adj.>:
<COL·Ltotalment escurat -ada, sense un ral

staur·fótur <m. -fótar, -fætur>:
1. (tréfóturpeu m (o: cama f) de fusta (peu o cama -per dessota del genoll- de fusta
◊ þrettán dögum fyrir jól ǁ Staulast fyrstur ǁ Stekkjastaur ǁ Á staurfótum í bæinn: N'Espanta-ovelles, el primer, tretze dies abans de Nadal, arriba a vila caminant sobre les seves cames de fusta
2. (gervifóturpròtesi f de peu (o: cama) (peu o cama -per dessota del genoll- artificial
3. (liðstirður fóturpeu rígid, cama rígida (peu o cama -a partir del genoll amb dificultats per a moure-la
♦ staulast á staurfótum yfir svellið: avançar penosament sobre el glaç amb les cames rígides (sense doblegar els genolls, com si hom tingués les dues cames de fusta

staur·garður <m. -garðs, -garðar>:
palissada f, tanca f de pals
vilja vargarnir eigi þann veg út fara af staðnum, sem þeir eru vanir at hlaupa undan hundum, heldr leita þeir þar á, sem meirr reyndi þeira frœknleika, þat er at skilja, yfir tvá múra ok þrjá staurgarða, er gengu umbergis staðinn: els llops no volgueren sortir de la vila pel camí pel qual solien fugir dels gossos, sinó que es dirigiren cap allà on més es pogués mostrar llur força i agilitat, això és: [saltant] part damunt dos murs i tres palissades que envoltaven la ciutat ([duo lupi] non uillae recto tramite, quo frequenter fugari solebant a canibus, sed trans muros duos et sepes tres, uelut ouem, proiicientes, ad siluam pertraxerunt. Les Miracles de Notre-Dame de Rocamadour, pp. 201-202)

staur·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<MEDanquilosi f [vertadera], acàmpsia f

staur·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-n>:
empalar algú
staursetja líken absència d'un prevere en el moment de l'enterrament d'un mort, clavar-li una estaca un cop enterrat perquè no pogués sortir de la tomba. L'estaca sobresortia part defora la tomba. Quan el prevere arribava, hom retirava l'estaca i abocava aigua beneïda pel forat que l'estaca deixava. Tot seguit feien al mort el funeral i ritu religiós d'enterrament

staurs·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (klunnalegur) maladret -a (desmanyotat, maldestre, pocatraça, malapte)
2. (stirður, ósveigjanlegur) anquilosat -ada, encarcarat -ada (rígid, inflexible)

staut <n. stauts, pl. no hab.>:
1. (í lestri & vandræði, örðugleikidificultat f (forma de llegir a poc a poc i amb dificultats, arrossegant els sons & problema, destret
♦ lenda í staut með e-ð: acabar en dificultats (o: en un malpàs) amb una cosa
2. (örðug gangamarxa lenta i dificultosa (caminada amb dificultat

stauta <stauta ~ stautum | stautaði ~ stautuðum | stautað>:
1. <GENllegir amb dificultats i esforç
♦ stauta sig [í] gegnum textann upphátt: anar llegint el text en veu forta i amb esforç(un infant que comença a saber de llegir i escriure
2. <FIGllegir amb dificultats i esforç un text, anar desxifrant amb dificultat un text(p.e., a causa de la mala lletra del seu autor
♦ stauta sig [í] gegnum textann upphátt: anar llegint el text amb esforç, anar desxifrant el text amb dificultat[s], anar-se obrint pas en el text lletra a lletra (a causa de la mala lletra del text o d'alguna altra raó
♦ geta stautað sig fram úr ritaðri þýsku: poder llegir amb dificultats l'alemany escrit
3. (staulastcaminar lentament i dificultosament (anar amb dificultat i esforç
♦ stauta til e-s: avançar lentament i dificultosament cap algú
4. (steytaesclafar (dins el morter
♦ stauta pipar: esclafar grans de pebre dins el morter
5. (hrinda, ýtapegar (o: donar) una empenta (donar una espenta
en hversu sem stungið var eður stappað, stautað eður bautað, sat Jarlmann sem áður, þó að aðrir rykktu frá, allt þar til að jungfrúin kom þar gagnvert sem hann var. Kastar hann sér niður fyrir hennar kné og biður hana fyrir Guðs skyld að veita sér nokkura miskunn, segist vera mjög krankur maður: però baldament les punyides o trepitjades, empentes o cops, en Jarlmann va romandre assegut allà imperturbablement, per més que els altres s'apartessin fins que la donzella es va acostar cap allà on ell era. Ell es va llançar als seus genolls i li pregà, per amor de Déu, que s'apietés d'ell, dient-li que era un home molt malalt (vocabulari: #1. stungið etc.: el text sembla tenir realment un model alemany o baix-alemany, atesa l'acumulació de verbs amb una freqüència d'ús molt limitada en norrè però molt habituals en alemany i baix-alemany: *wart gestochen oder gestempfet, gestôȥen oder geboȥen (de biuȥen) o gebôȥet (de bôȥen); #2. rykkti: el text original porta rykki que considero error del copista per rykkti, a causa de la proximitat grafemàtica de la t i la i. Morfològicament analitzo la forma com una tercera persona del plural del pretèrit de subjuntiu. En la llengua moderna, la terminació -ti hi ha estat substituïda per la terminació -tu, d'on la forma rykktu en grafia normalitzada)

staut·fær, -fær, -fært <adj.>:
que comença de llegir amb dificultats, que ja llegeix a poc a poc i amb esforç

staut·læs, -læs, -læst <adj.>:
que sap llegir amb dificultats, que llegeix però amb esforç
♦ hún er orðin stautlæs á íslensku: ja ha après a llegir a poc a poc (amb dificultats) l’islandès

stautur <m. stauts, stautar>:
f de morter, picamà m (Val., Occ.)
þótt þú steyttir afglapann í mortéli með stauti (ba-ʕĕˈlī, בַּעֱלִי) innan um grjón, þá mundi fíflska hans ekki við hann skilja: encara que piquessis el ximple dins un morter amb el picamà enmig dels grans, la seva niciesa no se separaria pas d'ell

< stá <ég stá ǀ hann ~ hún ~ það stár | þeir ~ þær ~ þau stáVerb defectiu amb aquestes tres úniques formes>:
variant curta antiquada de standa ‘estar-se, estar dret -a’

stál <n. stáls, stál>:
1. (GEN = málmblanda & FIG = eggvopnacer m (GEN = aliatge & FIG = arma blanca
♦ blýblandað stál: <METAL·Lacer m d'aliatge amb plom
♦ láta sverfa til stáls [með e-m]: <LOC FIGcombatre (o: batre's[amb algú] a tota ultrança (a vida o mort, fins que només quedi en vida un dels dos combatents
Júdas ræddi við öldungana í einrúmi og afréð eftir það að leggja af stað með Guðs hjálp og láta sverfa til stáls ([μιᾷ μάχῃ] κρίνειν τὰ πράγματα, ἐξελθόντας κρῖναι τὰ πράγματα τῇ τοῦ θεοῦ βοηθείᾳ) áður en her konungsins héldi inn í Júdeu og ynni borgina: en Judes va debatre en privat [la situació] amb els ancians i decidí, després, de sortir amb l'ajut de Déu i decidir la lluita en una sola batalla abans que l'exèrcit del rei no envaís la Judea i conquerís la ciutat
◊ þá eggjaði Sigurður konungur sýr að þeir skyldu leggja að jarli og láta þá til stáls sverfa með þeim: llavors, el rei en Sirgurd "En Truja" els va esperonar a atacar el jarl i combatre-hi a tota ultrança
Ingi konungur stóð upp og kallaði til klæða sinna, bað hvern mann búast er honum vildi fylgja og kvað ekki tjá að letja sig, lést lengi hafa undan ært, lét þá verða sverfa til stáls með þeim: el rei Ingi es va posar dret i va cridar que li portessin la seva cuirassa i va demanar que tothom que el volgués seguir s'aparellés i va dir que era de bades voler dissuadir-lo-en, va dir que massa vegades havia defugit d'enfrontar-s'hi, però que ara calia lluitar el combat final amb ells (els co-reis Sigurd i Eystein)
◊ "Þá skal til stáls sverfa með okkr," sagði Oddr: "aleshores es resoldrà d'una vegada per totes el nostre combat", va dir n'Oddr (feia dos dies que n'Odd i els seus homes lluitaven contra en Hiàlmar i els seus per provar-se a veure qui era més fort de tots dos)
hann bað menn hætta að drepa niður forystulausa menn: "Höldum heldur eftir þeim Steinólfi og látum nú sverfa til stáls með oss": va manar als seus homes que deixessin de matar persones desprotegides: “[En lloc d'això] empaitem l'Steinólfur i que llavors es batin a mort amb nosaltres” (vocabulari: #1. forystulaus: Cf. Baetke 19874, pàg. 155: forystu-lauss adj. ohne Leitung, ohne Schutz; )
hann svarar: “Fátt kann ek til þess at leggja, en heimǫl er yðr vár fylgð, ef þér villið þat upp taka; en nauðsyn berr til at vægja við bróður sinn, ef við góðu gengr; en ef hitt er, sem mik grunar, at hann mun beiða meira, er þetta er til látit, þá áttu við þik kjǫrit, hvárt þú vilt af leggja eðr eigi ríki þitt, eðr viltu halda því með drengskap ok láta sverfa til stáls með ykkr brœðrum, ef þú sér, at þú getr haldit þik síðan? Er þat óháskasamara at láta jafnan uppi, er hann beiðir, en mǫrgum mun þat þykkja lítilmannligt ok ókonungligt, þóat þú takir þann [kost] upp; veit ek ok eigi, til hvers þú heldr hér útlendan her, er þú skalt ekki á oss treysta; skaltu nú eiga við þik kjǫrin — ille respondet: parum ea de re decernere possum, tibi vero, si armis cernere libet, auxilium nostrum patet; at necessitas poscit, fratri tuo parcere, moderate se gerenti; sin vero, quod fore suspicor, his concessis plura postulaverit, tui ipsius erit optio, utrum imperium cedere malis, au non, an potius illud fortiter retinere, et cum fratre acie decernere, si tines postea tueri posse confidas; minoris quidem periculi est, quaecunque postulaverit, concedere, hoc autem multis et abjecti animi, nec regium videbitur, si eam rationem praeferes; neque sane scio, cui rei exteras copias hic retineas, si nobis non confidis; cujus rei optio jam tuo arbitrio relinquitur — mais Eymund lui répondit: le conseil que j'ai à donner dans cette affaire, n'est pas d'une grande importance; quant à nos secours, vous pourrez en disposer à votre gré; il est du reste tout simple qu'il faille céder à ton frère, autant que faire se peut; mais si,comme cela parait fort à craindre, votre adhésion à cette première demande l'encourage à en faire d'autres, alors de deux choses l'une: ou tu finiras par lui céder ton royaume, ou bien tu te verras forcé de le défendre vaillamment et d'en venir aux dernières extremités avec ton frère, si par la suite tu vois que tu pourras tenir contre eux; au surplus, quoiqu'il soit moins dangereux de consentir toujours à ce qu'il demande, bien des personnes regarderaient une pareille résolution comme dictée par la crainte et peu royale; aussi ne vois-je pas pourquoi tu entretiens des troupes étrangères si ce n'est pour te fier à leur secours; maintenant décide-toi: ell li va respondre: “Poca cosa puc dir[-vos] al respecte, però el nostre suport està a la vostra disposició si voleu fer-ne ús. Doncs bé, en principi, si el vostre germà realment anés de bona fe, fóra obligat per a vós de cedir a les exigències d'ell, però, i si com sospito, s'esdevé que ell us reclamarà més coses quan aquestes [que ara exigeix] li hagin estat concedides, us veureu en la necessitat de triar si deposeu el vostre regnat o bé si voleu mantenir-lo amb homenia lluitant a mort amb el vostre germà si veieu que podeu mantenir-vos [com a rei] després. El menys arriscat és de concedir-li tostemps el que reclami, però si preneu la decisió de fer-ho així, seran molts els qui ho consideraran vil i indigne d'un rei. I [d'altra banda, jo mateix] tampoc no sé per què manteniu aquí una host estrangera si no haveu de confiar en nosaltres. Ara, vostra és l'elecció!”
♦ láta sverfa til stáls [í e-u]: <LOC FIGposar punt final a una cosa
♦ ryðfrítt stál: acer m inoxidable
♦ úr ryðfríu stáli: d'acer inoxidable
♦ stappa stálinu í e-n: <LOC FIGdonar ànims a algú, infondre coratge a algú
♦ úr stáli: d'acer
♦ þar mætast stálin stinn [milli e-s og e-s]: <LOC FIGes produeix un xoc de titans, topa os contra os, topen aferrissadament dos enemics iguals de durs, topa ferro amb ferro (topar dues personalitats, dos grups, dues opinions i no afluixar aferrissadament cap, mantenint una lluita acarnissada entre si; mostrar-se intransigents dues persones entre si quant a postura, opinió etc. & lluitar aferrissadament dos jugadors, dos equips quan s'enfronten en un matx. Alemany: hart gegen hart sein od. gehen. Cf. també, com a possible base d'una equivalència catalana, el vers 95 del llibre VI de l'Eneida
2. (sléttur, lóðréttur hamraveggur; slétt, lóðrétt fjallshlíð; bergstál) cingle (o: espadat) tallat a plom (paret de roca que cau a plom)

stál- <en compostos>:
d'acer, de l'acer

stál·blár, -blá, -blátt <adj.>:
[de color] blau acer inv.

stál·blendi <n. -blendis, -blendi>:
<METAL·Lacer m especial, acer aliat

stál·broddur <m. -brodds, -broddar>:
punxa f d'acer
tók hann þá hallinn ór pungi sínum. Fylgdi honum einn stálbroddr. Hallrinn var þríhyrndr. Hann var hvítr í miðju, en rauðr ǫðrum megin, en gul rǫnd utan um: aleshores va treure el roc de dins la seva bossa; li va seguir un punxó d'acer. El roc era triangular. Era blanc al centre però vermell per la resta, i la vora, tot al seu voltant, era de color groc

stál·fjöður <f. -fjaðrar, -fjaðrir>:
molla f d'acer, ressort m d'acer

stál·grár, -grá, -grátt <adj.>:
[de color] gris acer, [de color] gris ferro inv.

stál·greipar <f.pl -greipa>:
<FIGurpes f.pl de ferro
♦ halda e-m í stálgreipum: <LOC FIGcontrolar algú amb mà (o: puny) de ferro
hans stjórn heldur þjóðinni í stálgreipum: el seu govern controla amb mà (o: puny) de ferro el poble

stál·harður, -hörð, -hart <adj.>:
<GEN & FIGdur -a com l'acer
♦ stálharður vilji: una voluntat de ferro, una fèrria voluntat (stálvilji)

stál·hattur <m. -hatts, -hattar>:
<HISTcapell m de ferro

stál·heiðarlegur, -heiðarleg, -heiðarlegt <adj.>:
<FIGrealment honest -a, íntegre -a de mena, que ja no pot ésser més honrat -ada

stál·heppinn, -heppin, -heppið <adj.>:
<FIGmolt sortat -ada
♦ vera stálheppinn: <LOC FIGtenir una sortassa, tenir xamba
♦ vera stálheppinn að <+ inf.>tenir la xamba de <+ inf.>, tenir la sortassa de <+ inf.>

stál·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
casc (o: elm) m d'acer
þá reið Fagún, ræðismaðr ok konungs frændi, fyrir liðinu, inn hraustasti riddari; hann var vel ǫrdrag fram fyrir ǫllum ǫðrum, vel herklæddr á góðum hesti, hǫfðingliga klæddr góðum stálhjálm, í þykkri brynju ok stinnan skjǫld ok steindan við leóns líkneskju, berandi it bezta spjót, ok reið þangat sem þykkvast var fylkt fyrir honum ok lagði til Moadas sonar Aufira konungs: llavors en Fagó, el conseller i parent del rei, va cavalcar al capdavant de les tropes, el més estrenu dels cavallers. Marxava davant els altres a una distància d'un tir de sageta, ben vestit amb la seva armadura i dalt un bon destrer, [amb el cap] guarnit noblement amb un bon elm d'acer, amb una cota de malla gruixuda i un escut dur i pintat amb la figura d'un lleó, portant la millor de les llances. I va envestir a cavall la part de la formació [enemiga] de davant ell que era al més espessa i atacà en Moades, fill del rei Aufira
þá bjoggu þeir honum øxi er skaptit var af olifanthorni ok allt bundit með járnspǫngum. Øxin var in bezta, þvíat engi stálhjálmr né tvefǫld brynja gat staðizt henni. Ok er hann náði øxinni, þá var engi svá hugdjarfr, at síðan þyrði at honum at ganga, ok stóð hann þá lengi einn saman: aleshores li prepararen una destral, el mànec de la qual era de banya d'elefant i estava totalment folrat de plaques de ferro. Aquesta destral era la millor de les destrals ja que no hi havia cap elm d'acer ni cota de malla doble que li pogués resistir. I quan hagué agafat la destral, cap enemic no fou prou ardit com per gosar atacar-lo i es va estar allà tot sol força estona

stál·hraustur, -hraust, -hraust <adj.>:
sa -ana com un gra d'all, desbordant de salut, que té una salut de ferro, sa -ana com un peix (Alg.) 

stál·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:
<HISTelmet m, cabasset m, cervellera f, capell m de ferro

stálhúfu·barð <n. -barðs, -börð>:
<HISTrebava f d'elmet, rebava f de cabasset, vorera f de cervellera, vorera m de capell de ferro
◊ það bar saman er þeir Hafnarmenn hurfu aftur og þeir Þorgísl hljópu upp fyrir þeim. Þá hljópu þeir Dufgus undan og vildu til sauðahúsa og hljópu þá hvorir sem máttu og fundust mjög jafnsnemma. Dufgus laust til Þjóstars og kom á stálhúfubarðið og í andlitið. Eftir það hljóp Þjóstar að Bjarna og héldust þeir á en Dufgus höggur nokkur högg til Þorgísl og beit ekki á því að hann var vafiður léreftum. Þá rennast þeir á og verður þúfa fyrir fótum Þorgísli og fellur hann en Dufgus á ofan. Ásbjörn blindi heldur Guðmundi Erlingssyni. Öllum var haldið förunautum Þorgísls af mönnum Hallberu en Oddur son hennar var sendur í Hvamm að segja Þórði (SS I, cap. 209, pàg. 298): va coincidir que quan els de Höfn giraren cua per tornar, en Þorgísl i els seus els varen aparèixer al davant. En Dufgus i els seus homes fugiren corrents volent dirigir-se als sestadors de les ovelles i tots ells, tant els d'un bàndol com els de l'altre, corregueren tant com pogueren i entrexocaren alhora. En Dufgus va descarregar un cop d'espasa al Þjóstar i li endevinà la rebava de l'elmet i d'aquí la cara. Després d'això en Þjóstar va atacar corrents en Bjarni i tots dos es van batre mentre que en Dufgus assestava alguns cops d'espasa al Þorgísl però no el ferí pas perquè en Þorgísl anava embolcallat en lérefti, llenç d'alona. [Llavors en Þorgísl i en Dufgus] s'abalançaren l'un contra l'altre, però en Þorgísl va topar amb un bony de terra i herbei i va caure en terra i en Dufgus s'hi tirà a sobre. L'Ásbjörn el cec tenia agafat [per la cintura] en Guðmundur Erlingsson. Els homes de la Hallbera tenien agafats (retenien) tots els companys de viatge d'en Þorgísl. L'Oddur, el fill de la Hallbera, fou enviat a Hvammur a avisar en Þórður
◊ en er þeir Sturla fengu engi svör tóku þeir einn hlöðuás og báru að durum og brutu upp hurðina. Þeir luku aftur skálann er þar voru í anddyrinu Þorkell prestur, Ólafur Brynjólfsson, Þorsteinn Finnbogason. Þeir Vigfús Ívarsson og Skíði Þorkelsson gengu fyrstir inn en síðan hver að öðrum. Þorsteinn Finnbogason hörfaði í anddyrinu fyrir kamarsdyr og særðu þeir hann mörgum sárum. En þeir prestur og Ólafur Brynjólfsson hörfuðu í stofu og gengu þeir Lauga-Snorri og bræður hans og þeir sex saman í stofuna. Vann Snorri á Ólafi og lagði hann með sverði, því er Hákon jarl galinn hafði sent Snorra Sturlusyni, í óstinn Ólafi og rauf á barkanum. Hann hjó í andlitið og úr stálhúfubarðinu og úr augað og í sundur kinnarkjálkann. Hann hjó og mikið [p. 302] sár á fótinn en Birningur annað. Þorvarður rennari hjó á hálsinn svo að sá mænuna (SS I, cap. 210, pàg. 301): i quan l'Sturla i els seus homes no varen obtenir cap resposta, varen agafar una jàssera i la dugeren a la porta i l'esbutzaren. Quan foren al vestíbul, en Þorkell el prevere, l'Ólafur Brynjólfsson, i en Þorsteinn Finnbogason varen tornar a tancar l'skáli. En Vigfús Ívarsson i en Skíði Þorkelsson hi varen entrar els primers i darrere ells els altres un darrere l'altre. En Þorsteinn Finnbogason va recular en el vestíbul cap a la porta de la comuna i allà li infligiren nombroses ferides. El prevere i l'Ólafur Brynjólfsson recularen a l'interior de la stofa. En Lauga-Snorri i sos germans, sis homes en total, entraren dins l'stofa. L'Snorri atacà l'Ólafur i li va fer un tall a la part del clotet de sota la gola amb l'espasa que el iarl Hákon l'Encantat havia enviat a l'Snorri Sturluson i li foradà la gargamella. També li assestà un cop d'espasa a la cara que li tallà un cantell de l'elmet i li buidà un ull i li va fendre l'os de la galta. També li va fer una gran ferida a la cama i en Birningur n'hi va fer una altra. En Þorvarður Corredor li descarregà un cop tal al coll que li veien el moll de l'espinada
◊ Steinninn kom framan á stálhúfubarð Einari og gekk frá og niður á vörina efri svo að út gengu tennurnar tvær. Heyktist hann við og nær í óvit. Varð þaðan af engi atsóknin. Gunnsteinn hafði leitað um grið. Féll þá ofan skálinn allur utar (SS II, cap. 406, pàg. 627): la pedra li endevinà a l'Einar la rebava de l'elmet pel davant, passà per avall i acabà endevinant-li el llavi superior i trencant-li dues dents. L'Einar es va acotar per aquest impacte cuidant desmaiar-se. A partir d'aquell moment l'atac va cessar. En Gunnstein havia demanat treva. En aquells moments tot el sostre de l'skáli va passar per ui
◊ vaknaði Þorgils við það. Spratt hann þá upp og þreif ofan sverðið og hjó þegar til Magnúss. Hann hjó í sundur stálhúfubarðið svo að þegar gekk frá. Hjó hann þá hvert högg að öðru. Magnús hörfaði undan og féll á knéin. Í því gekk hjaltið af sverðinu hið efra og hljóp þá brandurinn fram úr meðal[p.736]kaflaumgerðinni. Var Þorgils nú vopnlaus. Hljóp hann fram að Magnúsi og rak hann undir sig (SS II, cap. 475, pàg. 735): en Þorgils es va despertar amb això. Va saltar fora del llit, despenjà de dalt la seva espasa i hi assestà un cop al Magnús. Li va fendre la vora de l'elmet que se'n separà a l'instant. Tot seguit va començar a descarregar-li un cop d'espasa rere l'altre. En Magnús va recular i va caure de genolls. Just en aquell moment la guarda superior de l'espasa d'en Þorgils es va amollar i la fulla de l'espasa es va desencaixar del mantí. En Þorgils va quedar llavors desarmat. Es va llançar cap endavant damunt en Magnús i el va deixar estès en terra sota seu (vocabulari: #1. meðalkaflaumgerð: Cf. Baetke 19874, pàg. 411: meðalkafla-umgerð f. Umhüllung des Schwertgriffes; #2. reka e-n [niður] undir sig: Cf. Baetke 19874, pàg. 493: <...> 3. werfen, schleudern: reka e-n niðr jmd. niederwerfen; hann rak hann (niðr) undir sik er zwang ihn unter sich, zu Boden; )
◊ nú komu Andréssynir að kirkjunni og hlupu af baki. Ásta húsfreyja Andrésdóttir hljóp að Eyjólfi bróður sínum og laust hann með tré miklu og kom það á stálhúfubarðið og varð því höggið minna að hún var tekin af förunaut þeirra bræðra hennar. Klængur bað þá mága sína vel fyrir sjá og gera Gissuri jarli ekki grand þar sem hann var þá kominn (SS II, cap. 489, pàg. 753): els fills de l'Andrés van arribar llavors a l'església i davallaren dels cavalls. L'Ásta Andrésdóttir, la mestressa de la casa, va córrer fins allà on era son germà Eyjólfur i li va pegar un cop amb un gran tros de fusta i el cop el va endevinar a la rebava del capell de ferro que duia posat i el cop fou menor perquè un acompanyant dels seus germans la va agafar [pel darrere]. En Klængur va demanar als seus cunyats que tinguessin cura a no fer cap mal al iarl Gissur, fos on fos on hagués anat a refugiar-se (o senzillament: es trobés on es trobés)

stál·iðinn, -iðin, -iðið <adj.>:
laboriós -osa com una abella, infatigable, que treballa infatigablement, enormement diligent, fener -a com una formigueta

stál·iðja <f. -iðju, -iðjur. Gen. pl.: -iðja>:
acereria f, foneria f d'acer

stáliðju·ver <n. -vers, -ver>:
planta acerera

stál·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f de l'acer

stál·iðni <f. -iðni, no comptable>:
diligència f infatigable, laboriositat f incansable, laboriositat f d'abella

stál·lunga <n. -lunga, -lungu. Gen. pl.: -lungna>:
<MEDpulmó m d'acer, pulmó m artificial

stálma <stálma ~ stálmum | stálmaði ~ stálmuðum | stálmað>:
inflar-se [de llet] el braguer d'una vaca poc abans de vedellar

stálmi <n. stálma, no comptable>:
inflor f dels pits o del braguer [immediatament] abans o després del part o del vedellament
♦ stálmi í brjóstum: <MEDinflor f dels pits [immediatament abans o després del part] (plenor de la mamella & congestió mamària. L'expressió sol emprar-se actualment en aquest darrer significat)

stál·minni <n. -minnis, -minni>:
memòria extraordinària, <LITmemòria f tenaç, <COL·Lmemòria f d'elefant

stál·minnugur, -minnug, -minnugt <adj.>:
que té una memòria extraordinària, <LITde memòria tenaç, <COL·Lque té una memòria d'elefant
♦ vera stálminnugur: tenir una memòria extraordinària, <LIT tenir una memòria tenaç, <COL·Ltenir una memòria d'elefant

stál·nagli <n. -nagla, -naglar>:
clau m d'acer

stál·ormur <m. -orms, -ormar>:
noia f [de serp], vidriol m (And., Urgell), llisona f, lliseta f, serp f de vidre (rèptil Anguis fragilis)

stálpaður, stálpuð, stálpað <adj.>:
que ja s'ha fet -a gran, que ja ha crescut -uda (dit d'al·lot o al·lota que -orientativament- ha arribat als 11-14 anys si fa no fa, que ja ha deixat d'ésser un infant)
♦ bækur fyrir stálpuð börn: llibres per a nens de 10 a 14 anys
♦ þau eiga tvö stálpuð börn: tenen dos fills ja crescuts

stálpast <stálpast ~ stálpumst | stálpaðist ~ stálpuðumst | stálpast>:
fer-se gran (sortir de la primera infantesa un nen)
þegar drengurinn stálpaðist (gāˈδal ~ גָּדַל: wa-i̯ʝiɣˈdal   ha-i̯ˈʝɛlɛδ, וַיִּגְדַּל הַיֶּלֶד) fór hún með hann til dóttur faraós sem tók hann í sonar stað. Hún gaf honum nafnið Móse og sagði: „Því að ég dró hann upp úr vatninu.“: quan el noi va haver crescut, el dugué a la filla del Faraó, que el va prendre com a fill. Li posà de nom Moïsès tot dient: «Car el vaig treure de dins l'aigua»

stál·pottur <m. -potts, -pottar>:
cassola f d'acer

stál·sleginn, -slegin, -slegið <adj.>:
1. <GENferrat -ada d'acer
2. (alveg búinn að ná sér aftur & stálhraustur) en plena forma, totalment en forma (sa com un roure & totalment restablert, guarit & molt bo en una cosa)
♦ vera stálsleginn: trobar-se restablert, trobar-se en plena forma
♦ vera stálsleginn í þýsku: <LOC FIGestar en plena forma en l'alemany (tenir un alemany perfecte, dominar l'alemany de manera especialment bona)

stál·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
acereria f, foneria (o: fàbrica) f d'acer

stál·suða <f. -suðu, no comptable>:
soldadura f d'acer[s], soldatge m d'acer[s]

stál·taugar <f.pl -tauga>:
nervis m.pl d'acer

stál·ull <f. -ullar, no comptable>:
llana f d'acer

stálum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → stela “robar”

stál·vaskur <m. -vasks, -vaskar>:
aigüera f d'acer, pica f d'escurar d'acer (Mall.), escuradora f d'acer (Val.), fregadora f d'acer (Val.), escurador m (Bal.)

stál·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
fàbrica f [de laminació] d'acer

stál·vilji <m. -vilja, no comptable>:
voluntat f de ferro, fèrria voluntat

stál·völsun <f. -völsunar, no comptable>:
laminació f d'acer

stálvölsunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
[màquina f] laminadora f

stál·þynna <f. -þynnu, -þynnur. Gen. pl.: -þynna>:
làmina f d'acer, planxa f d'acer

stáss <n. stáss, no comptable>:
gales f.pl, paraments m.pl
hún gekk um einar dyr af öðrum uns hún stóð andspænis konungi. Hann sat í hásæti sínu og var búinn öllu sínu hefðarstássi (ἐνδύειν + πᾶσαν στολὴν τῆς ἐπιφανείας αὐτοῦ, καὶ πᾶσαν στολὴν τῆς ἐπιφανείας αὐτοῦ ἐνεδεδύκει). Sá vart í hann fyrir gulli og gimsteinum og var hann ógnvekjandi ásýndum: va franquejar una porta darrere l'altra fins que es va trobar en presència del rei. Aquest seia al seu tron, abillat amb tot el seu parament de solemnitat. A penes se'l podia veure de tant d'or i pedres precioses [que duia], i era terrorífic de veure

stássa <stássa ~ stássum | stássaði ~ stássuðum | stássaðsig>:
engalanar-se, adornar-se, abellir-se, afaitar-se (Mall., Men.) (empolainar-se, abillar-se amb les millors gales: amb vestits luxosos, maquillatge, joies i tota mena d'altres ornaments)

stáss·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
la sala bona, sala[-menjador] f, saló m (estança de casa reservada per a certs actes o situacions, la sala millor i més ben moblada d'una casa)

státa <státa ~ státum | státaði ~ státuðum | státaðaf e-u>:
vantar-se d'una cosa (fer gala, parada, mostra o ostentació d’una cosa, presumir d’una cosa, estar orgullós & glorificar-se)
ekki hafið þið ástæðu til að státa ykkur (τὸ καύχημα ὑμῶν, οὐ καλὸν τὸ καύχημα ὑμῶν)! Vitið þið ekki að lítið súrdeig sýrir allt deigið?: no teniu cap motiu per vantar-vos. Que no sabeu pas que un poc de llevat fa llevar tota la pasta?
látið þá ekki taka af yður hnossið, sem þykjast af auðmýkt sinni og engladýrkun og státa (ἐμβατεύειν, ἃ ἑόρακεν ἐμβατεύων) af sýnum sínum (ὁρᾶν, ἃ ἑόρακεν ἐμβατεύων). Þeir hrokast upp af engu í hyggju holds síns: no deixeu que us prenguin el joiell els qui aparenten amb llur humilitat i adoració dels àngels i es vanten de llurs visions. S'inflen d'orgull va en el pensament de llur carn

státinn, státin, státið <adj.>:
1. (kotroskinnpagat -ada de si mateix -a (orgullós, ple d'urc
♦ státnir menn: homes d'urc
2. (rogginnfresc -a (una mica pocavergonya
3. (hrausturvigorós -a (sa i robust, ple de vigoria
4. (glaður, káturdespreocupat -ada, xalest -a (alegre



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 23/11/2010