LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

ydda <ydda ~ yddum | yddaði ~ ydduðum | yddað ║ e-ð>:

fer punta a una cosa

♦ ydda blýantinn: fer punta al llapis

yddari <m. yddara, yddarar>:

maquineta f de fer punta

yðar: el seu, la seva (de vós, de vostè)

yfir·borð <n. -borðs, -borð>:

superfície f

yfirborðs·náma <f. -námu, -námur>:

mina f a cel obert (explotació minera a cel obert)

yfirborðs·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

<QUÍM> tensioactiu -iva

♦ yfirborðsvirk efni: agents tensioactius, tensioactius m.pl

yfirborðs·virkefni <n. -virkefnis, -virkefni>:

<QUÍM> agent tensioactiu, tensioactiu m

♦ anjónísk yfirborðsvirkefni: tensioactius aniònics

♦ ójónuð yfirborðsvirkefni: tensioactius no iònics

yfirborðs·spenna <f. -spennu, no comptable>:

<FÍS> tensió f superficial

yfir·bót <f. -bótar, -bætur>:

<RELIG> penitència f

♦ veita e-m yfirbót: imposar una penitència a algú

◊ presturinn veitir honum yfirbót og leysir hann þannig undan syndunum: el prevere li imposa una penitència i l'absol així dels seus pecats

♦ gera yfirbót: fer penitència

◊ iðrast og gera yfirbót: penedir-se i fer penitència

yfirbótar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:

<RELIG> ofrena f d'expiació

yfirbótar·maður <m. -manns, -menn>:

<RELIG> penitent m & f

yfirbótar·verk <n. -verks, -verk>:

<RELIG> penitència f

yfir·bragð <n. -bragðs, no comptable>:

1. (útlit) semblant m, posat m (aparença externa, semblança)

◊ þessi maðr er sannliga heilagleiks spegill ok sýnir í sinn bjarta yfirbragði þann mann, sem einkanliga er valdr af guði til heilagrar þjónustu: aquest home és veritablement un mirall de santedat i en el seu semblant lluminós s'hi pot veure un home que ha estat especialment elegit per Déu per al seu sant servei

◊ hún var alltaf með glöðu yfirbragði: sempre feia un semblant alegre

2. (yfirskin, átylla) pretext m (excusa)

yfir·drifinn, -drifin, -drifið <adj.>:

1. <GEN> exagerat -ada

2. (nægur) [més que] suficient (en abundància)

yfir·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-ð>:

<ECON> transferir una cosa, fer una transferència per valor de

♦ yfirfæra e-ð yfir á e-ð: <ECON> transferir una suma a...

yfir·færsla <f. -færslu, -færslur>:

<ECON> transferència f

yfir·ganga <-geng ~ -göngum | -gekk ~ -gengum | -gengið>:

1. <e-ð>: (yfirstíga) superar una cosa, vèncer una cosa (adversitat, problema)

2. <e-ð>: (ganga út yfir, fara fram úr) ultrapassar una cosa (superar, sobrepassar, sobrepujar)

◊ þetta yfirgengur minn skilning: això ultrapassa la meva capacitat de comprensió

◊ ...og að vita einninn kærleika Krists sem þó alla viðurkenning (= þekkingu) yfirgengur svo að...: ...i conèixer, igualment, la caritat del Crist que, tanmateix, sobrepuja tot coneixement, de manera que...

♦ þetta yfirgengur allt!: <LOC> això ja és massa! (o: això ja ultrapassa tots els límits!), això és es colmo (cast. Mall., ekki ritm./no lit.) 

3. <e-n>: (gera orðlaus) deixar algú sense paraula (astorar totalment, esbalaïr, deinar atònit o estupefacte)

yfirgangs·maður <m. -manns, -menn>: 

persona f prepotent

yfirgangs·samur, -söm, -samt <adj.>:

prepotent

yfir·gangur <m. -gangs, -gangar>: 

1. (ofríki) prepotència f  (tracte arrogant abusiu o vexatori esp. d'autoritat envers súbdit)

◊ látið af ofríki og yfirgangi, en iðkið rétt og réttlæti!: deixeu de banda l'abús i la concussió, i practiqueu el dret i la justícia!

◊ nú vaxa so metorð og yfirgangur Styrs að flestum stóð mikill ótti af: llavors la posició social i la prepotència de n'Styr es van fer tan grans que la majoria de la gent li tenia molta de por

◊ ...og höfðu því mikinn yfirgang að fáir treystust að ganga í mót þeirra vilja: ...i tenien, per això una tan gran prepotència, que pocs eren els qui gosaven anar en contra de llur voluntat

♦ sýna (o: veita) e-m yfirgang: <LOC FIG> conculcar amb prepotència els drets d'algú, tractar algú amb prepotència, passar sense consideracions per sobre algú, trepitjar algú 

2. (frekja, dramb, þótti) arrogància f, insolència f  (presumpció, petulància)

◊ en hið innra eruð þér fyllir yfirgangs og illsku: però en el vostre interior sou plens d'arrogància i de dolenteria

◊ hve lengir ætlar þú að kapp þeirra Haukdæla og yfirgangur muni vera svo mikill?: quant de temps calcules que l'altivesa i l'arrogància d'aquests haukardalesos continuaran essent tan grans?

◊ ...því gyðjan Pallas Aþena, dóttir Seifs, hafði brugðið um hann hulu (ἀήρ : ἠέρα χεῦε), til þess að gera hann sjálfan ókennilegan, og til þess að geta ráðgazt við hann um sérhvað eina, og svo hvorki kona hans, borgarmenn né vinir þekktu hann, fyrr en biðlarnir hefði fengið makleg málagjöld fyrir allan sinn yfirgang (ὑπερβασία): ...perquè la deessa Pal·les Atena havia escampat al seu voltant una boirina per fer-lo irrecognoscible i per poder tractar amb ell cada qüestió, i d'aquesta manera ni la seva dona, ni els ciutadans ni els seus amics no el reconeixerien abans que els pretendents haguessin pagat per tota llur insolència

3. (kúgun, ójöfnuður) opressió f, abusos m.pl, sobreria f  (tracte violent i abusiu, tracte opressiu, atropellaments, despotisme)

◊ var þá í Orkneyjum mikill yfirgangur þeirra: en aquell temps oprimien fortament les Orcades

◊ Danskir menn höfðu þá yfirgang mikinn í Noregi en landsmenn kunnu því illa: en aquell temps els danesos oprimien fortament Noruega, la qual cosa desplaïa a la gent del país (causava descontentament entre els noruecs)

♦ veita e-m yfirgang: <LOC FIG> oprimir algú, fer sobreries a algú

◊ ...svo að höfðingjar mínir veiti eigi framar þjóð minni yfirgang: ...per tal que els meus cabdills no oprimeixin més el meu poble

4. (ágangur) usurpació f  (conculcació de drets & rapacitat, rapinya del que pertany a altri)

◊ og ekki má landshöfðinginn taka neitt af óðali lýðsins og veita honum með því yfirgang: i al príncep no li és pas permès de prendre res de l'heretatge del poble, espoliant-lo, en fer-ho, de les seves propietats (o cal entendre més aviat?: ...i fent-li, així, sobreries)

5. (yfirganga) pas m  (travessia, pas de riu etc.)

◊ yfirgangur Gyðinga yfir Rauðahafið: el pas del Mar Roig pels jueus, la travessia dels jueus pel Mar Roig

◊ auðsýnt var þat, at helgir menn í Róma vildu eigi yfirgang þeira þangat, ok mun sá andi af guði sendr verit hafa, at svá skiptist skjótt þeira fyrirætlan at... era evident que els sants homes de Roma no volien pas que fessin llur travessia fins allà i l'esperit de Déu [els] deu haver estat enviat perquè es canviés tan aviat llur propòsit de...

yfir·gefa <-gef ~ -gefum | -gaf ~ -gáfum | -gefið ║ e-n>:

1. <GEN> abandonar algú

◊ "Guð minn góður, Steinþór, því gastu ekki yfirgefið mig alveg?" stundi konan uppúr grátinum: "Déu meu, Steinþór, per què no m'has pogut abandonar d'una vegada per totes?" va gemegar la dona entre plors

2. (um byggingu) abandonar una cosa, evacuar una cosa (edifici)

◊ yfirgefið bygginguna!: evacueu l'edifici!; abandoneu l'edifici!

♦ rotturnar yfirgefa sökkvandi skip[ið]: <LOC FIG> les rates abandonen el vaixell que s'enfonsa

yfir·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:

abandonat -ada

♦ einn og yfirgefinn: <LOC> sol i abandonat, sol i vern

yfir·húð <f. -húðar, -húðir>:

<MED> epidermis f

yfir·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:

peça f d'abric m (terme genèric per a designar qualsevol mena de roba d'abric)

yfir·leitt <adv. -lits, -lit>:

1. ([að] öllu samtöldu, samtals) comptat i debatut, tot plegat (en suma)

2. (að öllum jafnaði, oftast) generalment (en general)

yfir·lið <n. -liðs, -lið>:

síncope f, desmai m, esvaniment m, acubament m (Mall.) 

♦ það → líður yfir e-n “algú té un esvaniment, algú perd el coneixement”

yfir·lit <n. -lits, -lit>:

1. (yfirsýn) visió f de conjunt (vista panoràmica)

2. (ágrip) resum m (recapitulació & sumari & compendi & abstract d'article)

3. (yfirbragð) semblant m, aspecte m (posat de la cara, expressió facial)

♦ vera ljós yfirlitum: <LOC> tenir la pell clara

♦ ljótur yfirlits: <LOC> lleig de cara, de semblant lleig

♦ vænn að yfirliti: <LOC> de bell semblant, bell de cara

♦ hon gerðisk lík móður sinni at yfirlitum: <LOC> físicament s'assemblava a sa mare

yfir·læti <n. -lætis, no comptable>: 1. (mont) ostentació f (exhibició arrogant)
	2. (hroki) urc m, altivesa f (orgull arrogant)

yfirlætis·lega <adv.>: ostentosament, amb ostentació

yfir·ráð <n.pl -ráða>:

domini m total

◊ þess vegna á konan vegna englanna að bera tákn um yfirráð mannsins á höfði sér: és per això que la dona, a causa dels àngels, ha de dur al cap un senyal de l'autoritat de l'home [de qui depèn]

♦ afla e-m yfirráða: aconseguir el domini i comandament

◊ sjá, hinn alvaldi Drottinn kemur sem hetja, og armleggur hans aflar honum yfirráða: vet ací el Senyor totpoderós que arriba com un heroi, el seu braç li ho sotmet tot

♦ brjótast undan yfirráðum e-s: sostreure's a la dominació d'algú

◊ á hans dögum brutust Edómítar undan yfirráðum Júda og tóku konung yfir sig: en els dies del seu regnat, els edomites es van revoltar contra l'autoritat de Judà i es donaren un rei

♦ hafa yfirráð yfir e-m: governar algú, tenir domini sobre algú

◊ og hann efndi orð sín, þau er hann hafði talað gegn oss og dómurum vorum, þeim er yfirráð höfðu yfir oss, að hann skyldi láta mikla ógæfu yfir oss koma: ha complert les paraules que havia pronunciat contra nosaltres i contra els nostres jutges que ens governaven que faria venir sobre nosaltres una gran calamitat

◊ aðrir drottnar en þú höfðu fengið yfirráð yfir oss: d'altres senyors diferents de tu han dominat sobre nosaltres

♦ hafa yfirráð [öll] yfir e-u: tenir una cosa sota el seu control i domini, dominar [totalment] sobre una cosa, sotmetre una cosa al seu domini

◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)

◊ þekkir þú lög himinsins eða ákveður þú yfirráð hans yfir jörðunni?: que per ventura coneixes les lleis del cel o determines el seu domini sobre la terra?

♦ ná yfirráði yfir e-u: aconseguir el seu control i domini d'una cosa

◊ og þá sem komist höfðu undan sverðinu, herleiddi hann til Babýloníu, og urðu þeir þjónar hans og sona hans, uns Persaríki náði yfirráðum: i els qui s'havien escapat de l'espasa, ell els s'endugué captius a Babilònia on s'hi convertiren en els seus serfs i en serfs dels seus fills fins que el reialme de Pèrsia n'assolí la dominació

♦ æðstu yfirráð: sobirania f

yfirráða·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

territori m jurisdiccional, territori m sota sobirania

yfirsetu·kona <f. -konu, -konur>:

llevadora f, comare f (Val., Bal.) (→ ljósmóðir)

yfirsetukvenna·fræði <f. -fræði, no comptable>:

formació f de llevadores, formació f de comares (Val., Bal.) (infermeria obstètrica)

yfirsetukvenna·skóli <m. -skóla, -skólar>:

escola f de llevadores, escola f de comares (Val., Bal.)

yfir·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:

badada f, error m per inadvertència

yfir·skegg <n. -skeggs, -skegg>: bigoti m, mostatxo m

yfir·skin <n. -skins, -skin>:

pretext m, excusa f, subterfugi m

yfirstéttar-fjölskylda <f. -fjölskyldu, -fjölskyldur>: família f de classe alta

Yfir·strumpur <m. -strumps, -strumpar>:

el Gran Barrufet (personatge de Peyo, cabdill dels barrufets)

yfir·sýn <f. -sýnar, no comptable>:

1. (það að sjá e-ð í heild) visió f de conjunt, visió f general (o: panoràmica), panorama m(coneixement ampli que hom té d'una cosa)

♦ hafa yfirsýn yfir e-ð: tenir una visió de conjunt d'una cosa

2. (eftirlit) control m (inspecció, vigilància)

3. (útlit & yfirlit) aspecte m exterior (físic, semblant, apariència)

♦ að yfirsýn: en apariència, aparentment

4. <†> (álit) parer m (opinió)

yfirtöku·tilboð <n. -tilboðs, -tilboð>:

O.P.A. f, oferta pública d'adquisició

♦ gera yfirtökutilboð til e-s: fer una O.P.A. a algú

♦ gera yfirtökutilboð í e-ð: fer una O.P.A. sobre una empresa

♦ fjandsamlegt yfirtökutilboð: una O.P.A. hostil

yfir·vald <n. -valds, -völd>: autoritat f (entitat governamental)
	heiti lögbærs yfirvalds: nom de l'autoritat competent

yfirvara·skegg <n. -skeggs, -skegg>: bigoti m, mostatxo m (Mall.)

yfir·vega <-vega ~ -vegum | -vegaði ~ -veguðum | -vegað ║ e-ð>:

ponderar una cosa, repensar una cosa, meditar sobre una cosa

yfir·vegun: <f. -vegunar, no comptable>:

ponderació f, reflexió f

♦ af yfirvegun: amb ponderació

yfir·þyrmandi, -þyrmandi, -þyrmandi: <adj.>:

totalment aclaparador -a, que s'empara totalment d'un

yfrið: <adv.>:

suficientment

♦ yfrit hræddr: ben espantat

◊ nú ríðr Sigurðr á heiðina. En Reginn hverfr í brott yfrit hræddr: llavors en Sigurðr es dirigí a cavall cap a la landa mentre que en Reginn se n'anava ben espantat

♦ yfrið margir, yfrið margar, yfrið mörg: un nombre molt gran de...

♦ yfrit mikit lið: una tropa molt nombrosa

♦ yfrið nógur (o: nóg): més que suficient

yfrinn, yfrin, yfrið: <adj.>:

abundant, abundós -osa, copiós -osa

◊ matur er yfrinn: el menjar és abundant

♦ e-m er e-s yfrit gnótt: algú disposa d'una cosa en gran quantitat, algú té gran abundància d'una cosa

◊ en með því at Sverrir var á hverri stundu mjǫk hugsjúkr um sitt mál, þá gaf hann lítinn gaum miði eða vín, þó at honum væri þess yfrin gnótt, heldr veitti hann því meiri viðsjá, er hann fann, at undan váru dregin andsvǫrin fyrir honum um þau málin ǫll, er honum vǫrðuðu: però com que l'Sverrir tot el temps estava capficat per l'estat de la seva situació, no feia gaire cas del med ni del vi, encara que n'hi havien portat en gran abundància, sinó que anava tornant més i més sorrut a mesura que se n'anava adonant que trigaven a fer-li arribar les respostes a tots els afers que el concernien

♦ e-m er yfrinn í hugr á at <+ inf.>: algú té el màxim interès a <+ inf.> 

◊ ok í fyrstunni er Baglar vildu snúa Rauðsúðinni, ok hún hafði eigi tekit fullan skriðinn, þá sótti skjótt saman með þeim; en eigi þurfti biskup svá mjǫk at eggja sína menn róðrar, þvíat ǫllum þeim var yfrinn í hugr á undan at róa. En er Baglar sá þetta af ǫðrum skipunum, þá hleyptu þeir til skútunum þangat, ok vildu komast millum lands ok Ǫnundar: vet ací la meva voluntat: que cap dels meus homes no sigui tan agosarat com per donar treva i perdó a cap dels seus; tenim una tropa molt nombrosa i esplèndida. Que el nostre primer atac sigui tan fort, que no els en calgui un de segon

♦ yfrið margir, yfrið margar, yfrið mörg: un nombre molt gran de...

♦ yfrið mikill, yfrið mikil, yfrið mikið: un -a molt gran...

♦ yfrit mikit lið: una tropa molt nombrosa

◊ vil ek birta fyrir yðr minn vilja, at engi verði svá djarfr minna manna, at einum grið gefi. Vér hǫfum yfrit mikit lið ok frítt; gerum þeim þá hríð hina fyrstu, at þeir þurfi eigi aðra: vet ací la meva voluntat: que cap dels meus homes no sigui tan agosarat com per donar treva i perdó a cap dels seus; tenim una tropa molt nombrosa i esplèndida. Que el nostre primer atac sigui tan fort, que no els en calgui un de segon

♦ yfrið nógur: més que suficient, a bastament, a bastança

♦ yfrin nauðsyn: una necessitat peremptòria (o: apressant)

♦ yfrin er nauðsyn til at <+ subj.>: és absolutament necessari que <+ subj.>

◊ rétt er þat, sagði hann, at yfrin er nauðsyn til at vér takim oss hǫfðingja allir samt; hǫfum vér nú gert várt ráð, bœndrnir; sýnist oss sem þat muni ekki vera barnsverk at taka við þessum vanda: és correcte, va dir, que és absolutament necessari que tots plegats ens elegim un cabdill; nosaltres, pagesos, així ho hem decidit adés, però no ens sembla pas que hagi de resultar gens fàcil d'escometre i dur a bon port aquesta àrdua tasca

◊ en er þessi erindi voru borin Eyvindi þá sér hann að yfrin nauðsyn mun til vera að gera þar fyrir það ráð að þeir verði eigi upptækir fyrir konungi: i quan aquestes notícies foren portades a l'Eyvindur, aquest va veure que hi havia una necessitat peremptòria de trobar alguna sortida a fi de no estar a mercè del rei

yfrum: <adv.; contracció de yfir um>:

[cap] a l'altra banda

♦ fara yfrum: (deyja) passar a millor vida

♦ fara yfrum: (verða gjaldþrota) fer fallida

yggla <yggli ~ ygglum | yggldi ~ yggldum | ygglt>:

fer un posat sorrut (o: murri; o: sull -Bal.-) 

♦ yggldur á brún: amb les celles arrufades

♦ yggldur á svip: amb un posat sorrut

♦ yggla brýrnar: arrufar les celles

ykkar: el vostre, la vostra

ylgur <f. ylgjar, ylgjar>: lloba f

Y-litningur <m. -litnings, -litningar>:

cromosoma Y m

ylli·ber <n. -bers, -ber>: saüc m (baies de l'arbust Sambucus nigra)

yllir <m. yllis, yllar>: 1. saüc m (designació genèrica dels arbustos del gènere Sambucus)
	2. (svartyllir) saüc m [negre], saüquer m [negre] (arbust Sambucus nigra)

yndi <n>: alegria, gust, delit
	hafa yndi af einhverju: xalar amb una cosa
	yndið mitt! Carinyo! Tresoret!

yndis-legur, -leg, -legt: meravellós, ple de gràcia, encantador, preciós
	ég hef aldrei seð yndislegri konu: fins avui no havia vist mai una dona tan preciosa com tu, una dona que fes tant de goig com tu

yndis·nautn <f. -nautnar, -nautnir>:

delícia f, delit m 

◊ hversu fögur ertu og hversu yndisleg ertu, ástin mín, í yndisnautnunum: que de bonica que ets i que d'encisadora, amor meu, font de delícies!

yrja <f. yrju, yrjur>:

(úðaregn) roina f, plugina f, cama f d'aranya (Mall.), brusquina f d'enganapastors (Mall.), cameta f de mosca (Men.)

yrkja <yrki ~ yrkjum | yrkti ~ yrktum (o: orti ~ ortum) | yrkt (o: ort) ║ e-ð>: compondre una cosa (poesia, obra literària etc.)

ys <m. yss, no comptable>: sorollada f, brogit m, renouer m (Mall.)
	ys og þys: esvalot i xivarri

yst <adv.>:

a l'extrem més llunyà, a l'extrem més remot

ysti, ysta, ysta <adj.>:

formes febles de → ystur, yst, yst "el més exterior, el situat a l'extrem exterior"

♦ fram á ystu nöf: fins al[s] límit[s]

ystur, yst, yst <adj. sup.>:

el ~ la més exterior, extrem -a

ytra <adv.>:

a l'exterior

◊ á svona skóm gánga ekki nema fínustu börn ytra: a fora [d'Islàndia], amb unes sabates així només hi van els nens de les millors famílies

ytri, ytri, ytra <adj. comp.>:

exterior

♦ ytra borðið: la superfície exterior

♦ ytra útlit: l'aspecte exterior

♦ ytri dyrnar: la porta del carrer

♦ ytri heimgeimurinn: l'espai exterior

♦ ytri orsakir: causes externes

♦ ytri rök: arguments externs

ýkinn, ýkin, ýkið <adj.>:

exagerat -ada (que li agrada exagerar)

ýkja <f. ýkju, ýkjur. Gen. pl.: ýkna o: ýkja; emprat hab. en pl.>:

1. <GEN> exageració f

2. <RETOR> hipèrbole f

ýkja <adv.>:

excessivament

◊ hún er ekki ýkja gömul: no és pas excessivament vella

ýkja <ýki ~ ýkjum | ýkti ~ ýktum | ýkt ║ e-ð>:

exagerar una cosa

ýkju·laust <adv.>:

sense exagerar, sense exageració

ýkju·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

(ótrúleg saga) història exagerada (narració plena d'elements inversemblants i fantàstics, de veracitat més que incerta, narració rocambolesca)

ýktur, ýkt, ýkt <adj.>:

exagerat -ada

ýldu·fýla <f. -fýlu, no comptable>:

pudor f de podrit

ýmis, ýmis, ýmist: diferent, divers, vari
	ýmsir, ýmsar, ýms / ýmis: alguns, uns quants

ýmis·legur, -leg, -legt: diferent, divers -a

ýra <ýri ~ ýrum | ýrði ~ ýrðum | ýrt ║ e-u [á e-ð]>:

ruixar [una cosa] amb un líquid, ruixar [una cosa] d'un líquid (deixar anar un líquid en forma de gotes finíssimes)

♦ ýra mjöli á e-ð: empolvorar una cosa amb farina, ensalgar de farina una cosa, empolsimar de farina una cosa

♦ það ýrir úr loftinu: fa una brusca finíssima, fa brusquina d'enganapastors (Mall.) 

ýrast <ýrist ~ ýrumst | ýrðist ~ ýrðumst | ýrst>:

roinejar, brusquinejar

◊ ...þvíat þá ýrðiz dǫgg á reyfit er...: ...perquè llavors la rosada [només] es va posar en el velló

ýring <f. ýringar, pl. no hab.>:

ruixada f

ýrinn, ýrin, ýrið <adj.>:

variant arcaica de → yfrinn, yfrin, yfrið ‘abundant, copiós’

◊ þat er ok stundum at jǫrð gefr yfrinn ávǫxt ok góðan, ok megu menn þó eigi at njóta, þvíat óáran er í lopti, ok spilla veðr ǫllum ávǫxtum í þann tíma, er hirða skyldi; en stundum spillir skjaðak, þóat ýrnir sé ávextir ok góð veðrátta: de vegades s'esdevé que la terra dóna un bon i abundant esplet, i tanmateix la gent no en poden fruir perquè l'óáran (mala anyada) és en el cel: les tempestes ho fan malbé, tot just quan hauria de fer-se la collita; de vegades és el jull allò que ho fa tot malbé, encara que la collita sigui abundosa i el temps, bo

ýringur <m. ýrings, pl. no hab.>:

(úðaregn) roina f, plugina f, cama f d'aranya (Mall.), brusquina f d'enganapastors (Mall.), cameta f de mosca (Men.)

ýru·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

<QUÍM> emulsió f

ýrur <f.pl ýra>:

(úðaregn) roina f, plugina f, cama f d'aranya (Mall.), brusquina f d'enganapastors (Mall.), cameta f de mosca (Men.)

ýsa <f. ýsu, ýsur. Gen. pl.: ýsa>:

eglefí m, bacallà m de la Mar del Nord (peix Melanogrammus aeglefinus syn. Gadus aeglefinus)

♦ draga ýsur: <LOC FIG = dotta> capcinejar, fer capcines

ýta <ýti ~ ýtum | ýtti ~ ýttum | ýtt ║ e-u ~ e-m>:

1. <GEN> empènyer una cosa ~ algú

♦ ýta [báti] frá landi: empènyer la barca perquè s'allunyi del moll(amb un rem, un pal etc.)

♦ ýta frá landi: <LOC FIG> salpar, fer-se a la mar

◊ flotinn ýtti frá landi þegar birta tók: la flota va salpar quan va començar a clarejar

♦ viltu ýta mér?: (í rólu) que em pots empènyer? (amb les mans, p.e., a una engronsadora)

♦ geturðu komið og ýtt mér?: <AUTOM> que podria venir i donar-me una empenta? (quan el cotxe no s'engega)

2. <á e-ð>: prémer una cosa, pitjar una cosa

◊ "viljirðu ráðgjöf um skriftir ýttu á einn. Viljirðu skrifta ýttu á tvo. Til að hlusta á dæmi um skriftir ýttu á þrjá," segir róandi karlmannsrödd símaþjónustu sem stendur kaþólikkum í Frakklandi: "si voleu consell sobre la confessió, pitgeu l'u. Si voleu confessar-vos, pitgeu el dos. Si voleu sentir exemples de confessions, pitgeu el tres", diu una veu masculina tranquil·litzadora del servei telefònic que està disponible als catòlics de França

♦ ýta á takka: pitjar un botó, prémer un botó

3. <á eftir e-u ~ e-m>: apressar una cosa ~ algú, donar presses a una cosa ~ a algú (accelerar la realització d'un fet, un tràmit, una gestió, un procediment etc. & instar algú perquè es doni més pressa)

4. <e-u niður>: pitjar una cosa (cap endins, cap avall)

◊ ýta niður vinstri músartakka og halda honum niðri: pitjar el botó esquerre del ratolí i mantenir-lo pitjat

♦ ýta verðinu niður: <FIG> abaixar el preu

5. <undir e-ð>: estimular una cosa, incentivar una cosa

◊ það ýtti undir goðsögurnar: això va estimular la creació de mites

6. <undir e-n>: esperonar algú, donar una empenta a algú

7. <við e-m>: pressionar algú, sotmetre algú a pressió

það: ell, ella (→ hann)

þaðan <adv.>:

d'allà

♦ héðan og þaðan: d'aquí i d'allà, d'ací d'allà, d'una i l'altra banda

♦ þaðan af: a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò

♦ þaðan af meira: més i tot si fa

◊ hundrað og þaðan af meira: cent i més i tot

♦ þaðan af síður: encara menys, menys i tot

♦ þaðan í frá (o: <†>  þaðan frá): a partir de llavors, de llavors ençà, després d'allò

þagað:

supí de → þegja “callar”

♦ e-m er betra þagað: a algú li staria millor de callar, algú faria millor de callar

◊ þeim brigslum mun eg þér bregða er þér mun betra þagað: et faré uns retrets [vergonyants] així que faries millor de callar

þagat:

<†> variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þag·mælska <f. -mælsku, no comptable>:

discreció f 

þag·mælskur, -mælsk, -mælskt <adj.>:

discret -a 

þagna <þagna ~ þögnum | þagnaði ~ þögnuðum | þagnað>:

callar (deixar de parlar)

◊ rödd tignarmannanna þagnaði, og tunga þeirra loddi við góminn: la veu dels grans senyors callava i llur llengua s'encastava al paladar

◊ óttast þú eigi, heldur tala þú og þagna ekki, ég er með þér: no tinguis por: parla i no callis, que jo sóc amb tu

◊ fái einhver annar, sem þar situr, opinberun, þá þagni hinn fyrri: però si un dels assistents té una revelació, que calli el primer

◊ fyrir því skulu þeir nú herleiddir verða í fararbroddi hinna herleiddu, og þá skal fagnaðaróp flatmagandi sælkeranna þagna: per això ara seran menats en captivitat i marxaran al capdavant de tots dels captius i callaran els crits d'alegria dels disbauxats estirats a terra

þagnaður, þögnuð, þagnað <adj.>:

callat -a 

♦ hann er ekki þagnaður enn: encara no ha callat

þagt:

<†> variant arcaica de → þagað, supí de → þegja “callar”

þak·hella <f. -hellu, -hellur>:

llosarda f (esp. de llicorella)

þakka <þakka ~ þökkum | þakkaði ~ þökkuðum | þakkað ║ e-m>:

1. <GEN> donar les gràcies a algú, regraciar algú

♦ þakka fyrir e-ð: donar les gràcies per una cosa

♦ þakka fyrir að <+ inf.>: donar les gràcies per <+ inf.> 

♦ þakka kærlega fyrir!: moltíssimes de gràcies!

♦ þakka e-m fyrir e-ð: donar-li les gràcies a algú per una cosa, regraciar algú per una cosa

◊ ég þakka þér fyrir það: te'n dono les gràcies

◊ ég þakka þér kærlega fyrir að svara mér og senda þýðinguna á sögu Erlu: et dono moltes de gràcies per respondre'm i enviar-me la traducció de la història de l'Erla

♦ þakka þér fyrir!: gràcies!

◊ þakka þér (o, tot simplement: takk) fyrir samveruna!: moltíssimes de gràcies per la trobada, ha estat tot molt maco!

♦ ekkert að þakka: si us plau!, no hi ha de què!, a Déu sien dades (Mall.) (fórmula de rèplica a unes gràcies donades)

♦ eiga að þakka e-m [fyrir] e-ð: deure una cosa a algú, haver d'agrair-li una cosa a algú (p.e., un favor, un lloc de treball etc. i sentir-se agraït vers la persona que ho ha fet possible)

◊ ég á það þér að þakka: t'ho dec a tu i te n'estic agraït

♦ það á ég honum að þakka: li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair

♦ honum á ég það að þakka að <+ ind.>: li ho dec a ell, és a ell a qui ho he d'agrair <+ ind.> 

♦ þakka fyrir sig: donar les gràcies

♦ ég þakka fyrir mig: moltes de gràcies!

♦ það ber að þakka e-m fyrir e-ð: cal donar les gràcies a algú per una cosa

♦ þakka ber <+ Dat.>: cal donar les gràcies a..., <Subj.> mereixen que els donem les gràcies

♦ þú mátt þakka fyrir að <+ ind.>: pots donar les gràcies que <+ subj.>, pots estar agraït -ïda que <+ subj.> 

◊ þú mátt þakka fyrir að við íslendingar grýtum ekki léleg skáld: pots donar les gràcies que nosaltres, els islandesos, no lapidem els poetes dolents

♦ þú mátt þakka fyrir að <+ inf.>: pots donar gràcies de <+ inf.>, pots estar agraït -ïda de <+ inf.> 

2. (eigna) atribuir el mèrit (ésser reconegut com a autor d'un fet meritori)

♦ þakka e-m e-ð: atribuir el mèrit d'una cosa a algú

◊ það er honum að þakka að hægt var að standa við tímaáætlunina: és el seu mèrit que els terminis es van poder complir

þakk·látur, -lát, látt <adj.>:

agraït -ïda

♦ vera þakklátur e-m fyrir e-ð: estar agraït amb algú per una cosa

þakk·læti <n. -lætis, no comptable>:

gratitud f, agraïment m

þak·renna <f. -rennu, -rennur>:

canal f (de teulada)

þak·reyr <m. -reyrs, -reyrar>:

canyís m, canya siula, [canya] xisca f (o: sisca), canya borda, senill m (Val.), canyot m (Mall.), canyet m [gran] (Mall.), canyet m (Men.), canyissot m (Men.) (planta Phragmites communis syn. Phragmites australis ssp. chrysanthus)

þak·skífa <f. -skífu, -skífur>: teula f de llicorella

þangað: cap allà
	hún fór þangað: va anar allà

þangað til <adv.>: fins 

		þangað til á morgun: fins demà
		þangað til hvenær?: fins quan?

þangað til [að] <conj. temp.>: fins que

þang·prjónn <m.-prjóns, -prjónar>: músic <m>, peix bada <m> (Men.), serpentí <m> (Mall.) (peix Syngnathus typhle)

þang·snapi <m. -snapa, -snapar>:

carall m de rei, pastanaga f (Mall., Men.), sanut m (Eiv.) (peix Labrus mixtus syn. Labrus bimaculatus)

þanka·punktar <m.pl -punkta>:

punts suspensius (signe gràfic ...)

þanka·strik <n. -striks, -strik>:

guió m major, ratlla f (signe gràfic —)

þann: → sá, sú, það

þannig <adj. inv.>: (slíkur) tal

þannig <adv.>: 1. (svo) així (d'aquesta manera)
	2. (þess vegna) per aixó (per aquesta raó)

þannig að <conj. mod.>: de manera que

þar: aquí
	þar að auki: a més a més, en ultra
	þar á meðal: entre d’altres
	hér og þar: per aquí, per allà, ça i lla

þar á meðal <adverbi pronominal>: entre els quals, entre ells

þar eð: com que, atès que, ja que

þar sem: com que, atès que, ja que

þar til er: fins que

þarfa·naut <n. -nauts, -naut>:

brau m (toro de llavor)

þarf·legur, -leg, -legt <adj.>:

útil

þarfnast <þarfnast ~ þörfnumst | þarfnaðist ~ þörfnuðumst | þarfnast ║ e-s>:

necessitar una cosa ~ algú, haver de menester una cosa ~ algú

◊ ...án þess að þarfnast of mikils: i no ha de menester gaire cosa

◊ ég þarfnast þín ekki!: no et necessito pas!

◊ ég þarfnast ykkar ekki!: no us necessito pas!

þarfur, þörf, þarft <adj.>:

útil (necessari, que s'ha de menester)

♦ gerast þarfur maður: fer-se l'útil, fer-se el necessari

þari <m. þara, þarar>:

1. (hrossaþari, reimaþari) kelp m, varec palmat, fuet m de bruixa, tali m (alga Laminaria digitata)

2. (japansþari) kombu m,f (alga Laminaria japonica)

3. (miðjarðarhafsþari) fulla f de col (alga Laminaria rodriguezii)

þarma·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: 1. (garnabólga) enteritis f
	2. (garna- og ristilbólga) enterocolitis f

þarmur <m.þarmar>: budell

þar·na <adv. loc.>:

allà

♦ þarna úti: allà fora

þá: llavors, aleshores

þága <f. þágu, no comptable>:

interès m, profit m, benefici m

♦ í mína þágu: pel meu bé, en interès meu

♦ í þágu heimsins: en benefici del món, pel bé del món, en interès del món, en pro del món

♦ vinna í þágu e-s: treballar pel bé de..., treballar en pro de...

♦ mín er þágan: és pel meu bé

♦ gera e-ð í þágu e-s: fer una cosa pel bé d'algú

þ.á.m.: abreviació de þar á meðal “entre d’altres”

þá·framtíð <f. -framtíðar, -framtíðir>:

<GRAM> futur compost, futur anterior

þágu·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> datiu m

þá·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:

<GRAM> plusquamperfet -a

þá·skildagatíð <f. -skildagatíðar, pl. no hab.>:

<GRAM> condicional compost, condicional m de pretèrit, condicional m [de passat]

þá·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:

<GRAM> pretèrit m

♦ → atburðaþátíð “pretèrit indefinit”

♦ → lýsingarþátíð “pretèrit imperfet”

♦ einföld þátíð: pretèrit simple

♦ samsett þátíð: pretèrit compost

♦ þátíð framsöguháttar: pretèrit d'indicatiu

♦ þátíð viðtengingarháttar: pretèrit de subjuntiu

þáttur <m. þáttar, þættir>: 1. programa m (de televisió)
		vonandi horfir mamma ekki á þáttinn: espero que ma mare no estigui mirant aquest programa
	2. participació f
		maðurinn hefur viðurkennt þátt sinn í málinu: l'home ha reconegut la seva participació en l'afer

Þeba <f. Þebu, pl. no hab.>:

1. Tebes f (αἱ Θῆβαι) (ciutat d'Egipte & capital de Beòcia)

2. Teba f (ἡ Θήβη) (ciutat de la Tròade)

þef- <en compostos>:

pudent -a

þefa <þefa ~ þefum | þefaði ~ þefuðum | þefað>:

ensumar

♦ þefa af e-u ~ e-m: ensumar una cosa ~ algú

♦ þefa e-ð upp (o: uppi): trobar una cosa a força d'ensumar, descobrir una cosa sentint-ne l'olor

◊ hundur þefaði upp dóp í Breiðholti: un gos ha descobert droga amb el seu olfacte a Breidaholt

◊ sprengjuleitarhundur þefaði uppi dínamít í farangri hans á flugvellinum: el gos cercaexplosius va ensumar a l'aeroport dinamita al seu equipatge

þef·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:

escarabat m pudent (insecte Blaps bedeli torressalai) 

þef·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur>:

morritort m ruderal, morritort m de fulla estreta (planta Lepidium ruderale)

þef·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

mofeta f (designació genèrica dels mamífers dels gèneres Mephitis, Mydaus, Conepatus i Spilogale) (→ rákaskunkur)

þef·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

dodo (o: dodó) m (ocell Raphus cucullatus) 

þef·færi <n. -færis, -færi; emprat hab. en pl.>:

òrgan olfactiu (→ lyktarfæri)

þef·góður, -góð, -gott <adj.>:

flairós -osa

þef·illur, -ill, -illt <adj.>:

pudent -a

þefja <þefja ~ þefjum | þefjaði ~ þefjuðum | þefjað>:

fer olor, fer flaire, flairar

♦ þefja illa: fer mala olor, pudir

þefjaður, þefjuð, þefjað <adj.>:

que fa olor

♦ illa þefjaður: que fa mala olor

♦ vel þefjaður: que fa bona olor

þef·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

herba f de Santa Sofia (planta Descurainia sophia) 

þef·köttur <m. -kattar, -kettir>:

1. geneta f, gat mesquer (mamífer Genetta genetta) (→ moskusköttur)

◊ við Mæorkubúar höfum orðtakið: ‘að lykta illa eins og þefköttur’: a Mallorca tenim l'expressió ‘pudir com una geneta’

2. civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta) (→ desköttur)

þef·laus, -laus, -laust <adj.>:

inodor -a, sense olor, sense flaire (→ lyktarlaus)

þef·lilja <f. -lilju, -liljur>:

lliri m pudent, lliri bord  (planta Iris foetidissima)

þef·njóli <m. -njóla, -njólar>:

vulvària f, pixacà m, herba pudenta, blet pudent (planta Chenopodium vulvaria)

þef·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

<GEN & FIG> dotat -ada de molt bon olfacte, d'olfacte fi[níssim] (→ þefvís)

þef·rúta* <f. -rútu, -rútur>:

ruda f de roca, ruda f pudent (planta Ruta chalepensis ssp. angustifolia)

þef·skermla <f. -skermlu, -skermlur>:

lepiota f (qualsevol bolet del gènere Lepiota) 

þef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:

rastre olfactiu

þef·taug <f. -taugar, -taugar>:

nervi olfactiu (o: olfactori), nirvi olfactiu (o: olfactori) (Bal.) (→ lyktartaug)

þefur <m. þefs (o: þefjar), pl. no hab.>:

1. (lykt) olor f (flaire)

♦ vondur (o: slæmur) þefur: mala olor

2. (óþefur) pudor f (sentor)

þef·vís, -vís, -víst <adj.>:

<GEN & FIG> dotat -ada de molt bon olfacte, proveït -ïda de nas molt fi

◊ þefvís hundur: un gos d'olfacte finíssim

þef·vísi <f. -vísi, no comptable>:

<GEN & FIG> finor f de nas, olfacte fi

◊ þefvísi hundanna: el finíssim olfacte dels gossos

◊ þefvísi bandarískra tollayfirvalda: el finíssim nas de les autoritats duaneres nord-americanes

þef·vísla <f. -víslu, -víslur>:

fura f de bosc, fura boscana, [mostela f] pudenta f, [gat m] pudent m, gatput m, espucnaix m, espunyac m, <†> putoi m, turó m (cast.) (mamífer Mustela putorius) 

þegar: 1.  <adv>: immediatament, de seguida, totd’una (Mall.)
	þá og þegar: en qualsevol moment, a qualsevol hora
	þegar í stað: immediatament
	nú þegar: ara mateix
	þegar er: immediatament després que
	2. <conj>: quan
	þegar vora tók: quan va arribar la primavera
	þegar að því kemur: quan sigui l’hora, quan arribi
	þegar ég fór í rúmið...: quan me'n vaig anar al llit...
	þegar frá líður: amb el temps
	þegar svo ber undir: ocasionalment
	þegar til kastanna kemur: si s’arriba a produir, si cal

þegja <þegi ~ þegjum | þagði ~ þögðum | þagað>:

callar (mantenir-se en estat de silenci, no dir res)

◊ og er hann talaði þessum orðum til mín, leit ég til jarðar og þagði: i mentre em deia aquestes paraules, jo mirava a terra i callava

◊ þegiðu!: calla!

þeir: ells

þeirra <possessiu>: llur, llurs

þekju·laukur <m. -lauks, -laukar>:

consolda f, consolva f, matafoc[s] m, nualós m, herba puntera, orellana f, raïm m de sapo (Val.), herba f de foc (Mall.) (planta Sempervivum tectorum)

þekkingar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>: 

societat f del coneixement

þekkja <þekki ~ þekkjum | þekkti ~ þekktum | þekkt>: 1. <gen> conèixer
		þekkja e-n: conèixer algú
			ég þekki þig!: jo et conec a tu!
			þekki ég þig?: que et conec?
	2. (bera kennsl á) reconèixer
		ég þekkti þig ekki: no et vaig [re]conèixer
	3. þekkja á e-ð: estar familiaritzat -ada amb una cosa (conèixer, saber manejar, saber usar etc. una cosa)
	4. þekkja til e-s: (vita deili á e-u) estar al corrent d'una cosa (conèixer, estar informat d'una cosa)

þekktur, þekkt, þekkt: conegut -uda

þel <n. þels, pl. no hab.>:

1. (fíngerð ull) llana fina (la llana de sota, més interior, de pèls curts, molt suau i delicada, oposada al tog)

2. (hugarfar, hugskot) tarannà m (temperament, caràcter, índole)

3. (velvild, það að vera e-m vinveittur) bona voluntat, bona disposició (afecció, sentiments d'afecte o simpatia envers algú)

♦ bera [gott] þel til e-s: albergar bons sentiments envers algú

◊ og Jakob sá á yfirbragði Labans, að hann bar ekki sama þel til sín sem áður: A més, Jacob se n'adonà per la cara que li feia en Laban que ja no estava tan ben disposat envers ell com abans

♦ → bróðurþel “sentiments de germanor”

♦ → friðarþel “sentiment de pau, esperit de concòrdia”

♦ → hjartaþel “afecte cordial”

♦ → hugarþel “disposició de la ment”

♦ → kærleiksþel “sentiments de germanor”

4. (grunnur, undirlag) borrissol m (que queda en teixir una tela a la part de baix del teler)

5. ♦ → náttarþel, næturþel “(næturtími) [durant la] nit”

þerapisti <m. þerapista, þerapistar>: terapeuta m & f

þernu·trítill <m. -trítils, -trítlar>: perdiu f de mar (ocell Glareola pratincola)

þerra <þerra ~ þerrum | þerraði ~ þerruðum | þerrað ║ e-ð>:
	1. eixugar una cosa
	2. torcar una cosa (Bal.)
		þerra ryk: netejar la pols, torcar la pols (Bal.)
		þerra tár: eixugar les llàgrimes, torcar les llàgrimes (Bal.)

þess: el seu, la seva (el referent és de gènere neutre, p.e., barn “nen”)

þessi, þessi, þetta: aqueix, aqueixa, això

þeyja <þeyjar | þeyjaði | þeyjað; verb defectiu, emprat hab. en inf.>:

fondre's (glaç, neu com a conseqüència de la pujada de les temperatures)

◊ nú er margháttað um veðrin, í morgun þótti mér nokkuð éllegt vera og var afar kalt en nú þykir mér þvílíkt gera sem þeyja muni: ara el temps és molt inestable: al matí feia molt de fred i em semblava una mica que hi hauria borrufada, però ara mateix em sembla com si hagués d'haver-hi desgel

◊ þá mun ávallt þeyja ef þetta verður að þey: <LOC FIG> el desgel, un cop començat, ja no s'atura pas (certes coses, tant si són bones com dolentes, un cop endegades, ja no tenen marxa enrere)

þeyr <m. þeys, þeyir; dat. sg.: þey; pl. no hab.>:

desglaç m, desgel m

◊ fyrir austan garð at Mosfelli gengr gil ofan ór fjalli; en þat hefir orðit þar til merkja, at í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikit; en eptir þat er vǫtnin hafa fram fallit, hafa fundiz í gilinu enskir penningar; geta sumir menn þess, at Egill muni þar féit hafa fólgit: a llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor

◊ þeir biskup hǫfðu vǫtn ófærilig ok þeyi mikla; þeir gistu at Stað í Hrútafirði næstu nátt fyrir Pálsmessu, þar kvam til hans Jón járnbúkr: el bisbe i el seu seguici van tenir rius impassables a causa del gran desgel; la nit abans de Sant Pau romangueren a Staður, en el Hrutafiord; en Jón panxa-de-ferro hi anà a veure'l

þeyti·rjómi <m. -rjóma, no comptable>: 1. nata f per muntar (líquida)
	2. (þeyttur rjómi) nata muntada, nata batuda (ja muntada)

þél <f. þéljar, þéljar>:

<†> variant antiquada de → þjöl “llima”

þél <f. þjalar, þjalar>:

<†> variant antiquada de → þjöl “llima”

þér: vostè, vostès; vós
	acusatiu: yður
	genitiu: yðar
	datiu: yður

þétt·býli <n. -býlis, no comptable>:

(kjarnabyggð) nucli m [rural] agrupat, assentament m [rural] agrupat (nucli humà de població, els habitatges del qual estan agrupats, conformant una vila o poblet)

þéttbýlis·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

territori densament poblat, zona densament poblada 

þétt·holda <adj. inv.>:

molsut -uda, cepat -ada (corpulent, de carn abundant, gras, entrat en carns)

◊ hávaxinn og þéttholda: alt i cepat

◊ bústinn og þéttholda: gras i gros

þétt·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

força borratxo -a, bastant gat -a (Bal.) 

þétt·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

1. (þrjóskur) inflexible (molt obstinat)

2. (drembinn) soberg -a (altiu, arrogant)

þétt·silki <n. -silkis, no comptable>:

ras m de seda, setí m de seda

þéttur, þétt, þétt <adj.>:

1. <GEN> espès -essa

◊ þétt gras: herba espessa (o: atapeïda)

◊ þétt hár: cabells espessos

◊ þétt lauf: fullatge espès

◊ þykkt myrkur: fosca espessa

◊ þéttur skógur: bosc espès

◊ þétt þoka: boira espessa

♦ jafnt og þétt: sempre, tothora, a tota hora

2. (vatnsþéttur, vatnsheldur) impermeable (que no deixa pas passar l'aigua, hermètic a l'aigua)

3. (þéttholda, allgildur) molsut -uda (de carn abundant, gras)

4. (dálítið drukkinn) feixuc -uga, espès -essa (una mica embriac)

5. þéttur fyrir: (ótalhlýðinn, sem er erfitt að hagga) difícil de convèncer (difícil de persuadir o d'influir, difícil de fer canviar d'opinió)

6. þéttur á velli: (kraftalegur, þrekinn) robust -a, massís -issa (cepat, molt fort, corpulent)

7. þéttur í lund: (ákveðinn, staðfestur) ferm -a, decidit -ida (perseverant, resolt)

þétt·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:

1. (kraftalega vaxinn maður) de complexió robusta, cepat -ada (persona forta, grossa i vigorosa)

2. (þéttholda) rabassut -uda, boterut -uda (de carn abundant, molsut, gras i relativament petit o baix)

◊ bústnar furur og þéttvaxin grenitré: pins rojals robustos i avets roigs boteruts

3. (skógur) espès -essa, atapeït -ïda (bosc)

◊ þéttvaxinn skógur: un bosc atapeït

þið: vosaltres
	acusatiu: ykkur
	genitiu: ykkar
	datiu: ykkur

Þiðrandi <m. Þiðranda, pl. no hab.>:

Þiðrandi m, Tídrandi m (andrònim)

◊ þeir váru Þiðranda synir: eren fills d'en Þiðrandi

þiður <m. þiðurs, þiðrar>: gall fer (ocell Tetrao urogallus)

þindar·haull <m. -hauls, -haular>:

hèrnia diafragmàtica

þindar·kviðslit <n. -kviðslits; pl. no hab.>:

hèrnia diafragmàtica (→ lærhaull)

þing <n. þings, þing>:

<POLÍT = þjóðþing> parlament m

♦ neðri deild franska þingsins: la cambra baixa del Parlament francès

þingamanna·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:

<HIST> tropa f dels þingamenn, guàrdia personal dels reis danesos d'Anglaterra. Fou creada pel rei Canut a l'any 1018 i va existir fins a la conquesta normanda del 1066

◊ allt gekk þetta svo fram. Eyjólfur fór utan og var í þingamannaliði í Englandi: tot va sortir segons ho havien planejat. L'Eyjólfur se'n va anar a l'estranger on es va enrolar a Anglaterra a la guàrdia dels þingamenn

þing·hús <n. -húss, -hús>:

1. <GEN> edifici m del parlament

2. <HIST> sala f de reunions i audiències

◊ annan dag, þá er konungur hafði hlýtt tíðum, gekk hann til þinghúss síns og lét þangað kalla menn Svíakonungs og bað þá bera upp erindi sín: l'endemà, quan el rei hagué oït els oficins divins, es dirigí a l'edifici del seu þing, hi féu convocar els homes del rei de Suècia i els demanà que li exposessin llur missatge

3. <HIST> [edifici m del] tribunal m, palau m de justícia

◊ segið mér! hvar verða vorar samvitskur fyrst hreinsaðar? í skírninni; þar fyrir kallar Pétur hana sáttmála góðrar samvitsku; fyrir hvað verða þær hreinsaðar? fyrir Jesú blóð, sem vitanligt er af Postulans orðum, er strax voru lesin; hvar gaf Frelsarinn það út? í grasgarðinum, í þinghúsi Pílatí, en allra helst á krossins gálga, því þar blæddi sjálfu lífinu til ólífs, og dauða hans var fullkomnan vorrar hreinsunar; því sagði hann undir andlátið: það er fullkomnuð: dieu-me! on es purifiquen primer les nostres consciències? en el bateig; per això, sant Pere l'anomena un pacte de bona consciència [amb Déu]. A través de què són purificades? Ho són per la sang de Jesús com se'ns ha fet palès a partir de les paraules dels apòstols que s'han llegit adés. On la va donar el redemptor? A l'hort [de Guetsemaní], al tribunal de Pilat, però, i sobre tot, al patíbul de la creu, perquè allà la seva vida se li dessagnà sencera i la seva mort fou l'acabament de la nostra purificació, car en el moment de la seva mort digué: tot s'ha acomplert

þing·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> parlamentari m, parlamentària f

þingvalla-vatn <n>: estany a la vora del þingvöllur

þing-völlur <m.-vellir>: l’antic lloc de l’assemblea judicial anual islandesa a la vora de l’Öxará. Sovint es troba usat en plural: þing-vellir.

þinn, þín, þitt: el teu, la teva

þistil·finka <f. -finku, -finkur>:

cadernera f, cardina f (Ross.)  (ocell Carduelis carduelis syn. Fringilla carduelis)

þistil·gullfræ* <n. -fræs, -fræ>:

espina-xoca f, gafets m.pl, floravia f, blanquielles f.pl, rialles f.pl [espinoses] (Mall.) (planta Xanthium spinosum)

þistil·krókajurt* <f. -krókajurtar, -krókajurtir>:

espina-xoca f, gafets m.pl, floravia f, blanquielles f.pl, rialles f.pl [espinoses] (Mall.) (planta Xanthium spinosum)

þistill <m. þistils, þistlar>:

card m (designació genèrica de les plantes del gènere Carduus i Cirsium)

þjaka <þjaka ~ þjökum | þjakaði ~ þjökuðum | þjakað ║ e-m>:

1. (þjá) turmentar algú, fer patir algú  (físicament & anímicament)

◊ ég átti þá ævi, að á daginn þjakaði mér hiti og á nóttinni kuldi, og eigi kom mér svefn á augu: així era la meva vida: de dia em turmentava la calor i de nits, el fred i la son no volia venir als meus ulls

2. (kúga) oprimir algú  (sotmetre algú a opressió)

◊ þjóðum eins og Pólverjum sem þjakaði eru bæði af fortíðarvanda kommúnisma og fargi kaþólskunnar, þeim er svo sem vorkunn: amb pobles com ara el polonès, que ha estat oprimit per l'herència del passat del del comunisme i el pes del catolicisme, cal ésser, d'alguna manera, indulgent

þjakaður, þjökuð, þjakað <adj.>:

1. (þjáður) turmentat -ada  (físicament & afligit, angoixat)

♦ vera þjakaður af e-u: patir a causa d'una cosa, estar turmentat a causa d'una cosa

2. (kúgaður) oprimit -ida  (sotmès a opressió)

þjark <n. þjarks, pl. no hab.>:

altercat m, baralla m

◊ af þessu fæðist öfund, deilur, lastmæli, vondar hugsanir, þjark og þras hugspilltra manna: d'això en neix l'enveja, les baralles, les crítiques injurioses, les males sospites, les disputes i bregues de gent que tenen l'enteniment malmès

þjassa·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:

jusquiam blanc, herba queixalera [blanca], herba d'esquelleta, herba de la Mare de Déu, gotets m.pl, capseta f (Mall., Men.), xuclamel m [blanc] (Bal., Empordà), caramel·lera f (Mall.)  (planta Hyoscyamus albus)

þjá <þjái ~ þjáum | þjáði ~ þjáðum | þjáð ║ e-n>:

1. <GEN> turmentar algú, fer sofrir algú, afligir algú

2. (þrælka) convertir algú en esclau -ava  (esclavitzar)

◊ Sigurður jarl tók þau að herfangi og þjáði: el iarl Sigurd se'ls havia quedat com a botí perquè el servissin com a esclaus

3. (meinlæta sig, refsa sér) mortificar algú o a si mateix  (amb deixuplines, dejunis etc.)

◊ hann þjáði sinn líkama: mortificava el seu cos

þjáður, þjáð, þjáð <adj.>:

turmentat -ada  (afligit, angoixat, molt afectat)

◊ hann er þjáður maður: és un home turmentat

♦ vera þjáður af e-u: <MED> estar patint (o: sofrint) d'una cosa

◊ ég var þjáð af vefjagigt: patia de fibromiàlgia

◊ amma mín var þjáð af geðhvarfasýki: la meva àvia patia de trastorn bipolar

þjást <þjáist ~ þjáumst | þjáðist ~ þjáðumst | þjáðst>:

patir, sofrir

♦ þjást af e-m sjúkdómi: patir d'una malaltia

♦ þjást af ólæknandi sjúkdómi: patir d'una malaltia incurable (o: <LIT>  inguarible)

þjálfari <m. þjálfara, þjálfarar>:

<ESPORT> entrenador m

þjáning <f. þjáningar, þjáningar>: 1. dolor m,f [fort], sofriment m [fort] (sofrença forta, patiment fort)
		mikla mun ég gjöra þjáningu þína, er þú verður barnshafandi: et multiplicaré els dolors quan estiguis embarassada
		...þá hryllir mig við öllum þjáningum mínum: ...tremolo quan penso en tots els meus dolors
	2. sofriment m, patiment m (dolor moral, aflicció)
	3. <FIG> desgràcia f (infortuni, calamitat)

þjáninga·kast <n. -kasts, -köst>: atac m de dolor

þjáninga·laus, -laus, -laust: indolor -a

þjóðar·dýrlingur <m. -dýrlings, -dýrlingar>:

sant m nacional, santa f nacional

þjóðar·flokkurinn <m. -flokksins, no comptable>: Partit Popular (terme emprat en els mitjans de comunicació islandesos per a esmentar-lo)

þjóðar·framleiðsla <f. -framleiðslu, -framleiðslur>:

producte m nacional [brut], producte m interior [brut]

♦ verg þjóðarframleiðsla: producte nacional brut, producte interior brut real, P.I.B. m real (verg → landsframleiðsla)

♦ verg þjóðarframleiðsla Spánar: el producte nacional brut d'Espanya, el producte interior brut real d'Espanya

þjóðar·morð <n. -morðs, -morð>: genocidi m

þjóðar·stolt <n. -stolts, no comptable>:

orgull m nacional, orgull m de la nació

þjóð·dans <m. -dans, -dansar>: ball m popular (o: tradicional)

þjóðerni <n. þjóðernis, þjóðerni>: nacionalitat f

þjóðernis- <en compostos>:

nacionalista

þjóðernis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

nacionalisme m 

þjóðar·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>:

identitat f nacional

þjóðernisjafnaðarverkamanna·flokkur <m. -flokks, no comptable>:

<HIST> partit m nacionalsocialista dels treballadors 

þjóðernis·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>: nacionalista

þjóðernis·sinni <m. -sinna, -sinnar>: nacionalista m & f

þjóðernis·stefna <f. -stefnu, no comptable>: nacionalisme m (com a ideologia)

þjóð·fáni <m. -fána, -fánar>:

bandera f nacional

þjóð·félag <n. -félags, -félög>:

societat f  (col·lectiu humà o animal) (→ samfélag)

þjóðfélags·umhverfi <n. -umhverfis, -umhverfi>: 

entorn m social

þjóðflutninga·öld <f. -aldar, no comptable>:

era f de la invasió dels bàrbars (si fa no fa, l'era que va del segle III al V dC)

þjóð·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:

migració f de pobles sencers

♦ þjóðflutningarnir miklu: <HIST> la invasió dels bàrbars

þjóð·fræði <f. -fræði, no comptable>: 

etnografia f

þjóð·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>: 

etnològic -a

þjóðfræði·nemi <m. -nema, -nemar>: 

estudiant m & f d'etnologia

þjóð·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: 

etnòleg m, etnòloga f

þjóðfræði·skor <f. -skorar, -skorir>: 

departament m d'etnologia (a universitat)

þjóðhátíðar·dagur <m. -dags, -dagar>: diada f [nacional], festa f nacional (p.e., l'11 de setembre)
	á þjóðhátíðardaginn 17. júní: el dia de la festa nacional, el 17 de juny

þjóðhátta·fræði <f. -fræði, no comptable>: 

[estudis m.pl de] cultura f tradicional (part del folclore que estudia bàsicament la construcció i arquitectura populars, la confecció de peces de roba, l'elaboració de menjar i tot el que tingui a veure amb l'artesania i els oficis tradicionals)

þjóðhátta·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>: 

folclorístico-etnogràfic -a

þjóðhátta·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: 

etnòleg m, etnòloga f

þjóð·hættir <m.pl -hátta>: 

tradicions f.pl [populars]

þjóð·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur>:

església f nacional

♦ [íslenska] Þjóðkirkjan: l'Església nacional islandesa (nom de l'Església protestant reformada d'Islàndia)

þjóð·lag <n. -lags, -lög>: tonada f popular (o: tradicional), melodia f tradicional

þjóð·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>:

teatre m nacional

þjóð·líf <n. -lífs, pl. no hab.>:

vida f nacional, vida f popular, vida quotidiana

þjóðlífs·fræði <f. -fræði, no comptable>: 

antropologia f social (part de l'etnologia que es dedica a estudiar les relacions socials i intergeneracionals en el si d'un poble, en el passat i en el present, així com els seus costums)

þjóð·remba <f. -rembu, no comptable>: xovinisme m

þjóð·rembingur <m. -rembings, pl. no hab.>:

xovinisme m

þjóð·ríki <n. -ríkis, -ríki>:

estat m nacional

þjóð·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

llegenda f popular, narració f popular, contarella f popular, història f popular (o: tradicional) 

þjóðsagna- <en compostos>:

llegendari -ària, mític -a

þjóðsagna·arfur <m. -arfs, pl. no hab.>:

cabal m de mites i llegendes populars, llegendari m

þjóðsagna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

folclore m (part del folclore que estudia el cançoner popular o tradicionals, els mites, contes, rondalles, balls, música etc. populars o tradicionals)

þjóðsagna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

folclorista m & f

þjóð·skrumari <m. -skrumara, -skrumarar>:

xovinista m & f

þjóð·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:

govern m de coalició nacional, gran coalició f

þjóð·söngur <m. -söngs, -söngvar>:

himne m nacional

þjóð·trú <f. -trúar, no comptable>:

1. (ein þjóðsögn) creença f popular  (una de sola)

2. (í heild) creences f.pl populars  (en conjunt)

◊ ‘um fæðingu og dauða í þjóðtrú Íslendinga’ eftir Jónas Jónasson: ‘Naixement i mort en les creences populars islandeses’ per Jónas Jónasson

þjóð·vegur <m. -vegar, -vegir>:

1. (á Íslandi til forna) camí m ral (a la Islàndia tradicional)

2. (í nútíma Íslandi) carretera f nacional (a la Islàndia moderna)

þjóð·veldi <n. -veldis, no comptable>:

<HIST> República f, designació de l'anarquia islandesa -en el sentit d'estat sense cap mena de govern ni d'administració- que va existir entre el 930 i el 1262

þjóðveldis·öld <f. -aldar, no comptable>:

<HIST> Període m de la República, designació del període històric d'Islàndia que va del 930 al 1262

þjóðverja·land <n. -lands, no comptable>: variant antiquada o literària per → þýskaland ‘Alemanya’

þjóð·verji <m. -verja, -verjar>: alemany m, alemanya f

þjóð·þing <n. -þings, -þing>:

<POLÍT> assemblea f nacional

♦ franska þjóðþingið: l'Assemblea Nacional francesa

þjófnaður <n. þjófnaðar, þjófnaðir>:

<JUR> robatori m, furt m

♦ grófur þjófnaður: <JUR> robatori agreujat

þjófur <m. þjófs, þjófar>: lladre m

þjó·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>: anca f, natja f

þjóna: servir (taula)

þjónn <m. þjóns, þjónar>:

1. (barþjónn, þjónn á veitingahúsi, hótelþjónn) cambrer m (a bar, restaurant, hotel)

2. (þjónustumaður) servent m, criat m (home que professionalment serveix a un altre)

3. (flugþjónn) auxiliar m de vol (d'avió)

4. (þræll) serf f (esclau)

þjónusta <f. þjónustu, þjónustur>:

servei m

þjónustu·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:

cupó m de serveis (val o cupó amb què certs grups socials, p.e., discapacitats, poden pagar discrecionalment determinats serveis)

þjónustu·fólk <n. -fólks, no comptable>:

servents m.pl, criats m.pl

þjónustu·geiri <m. -geira, no comptable>:

<ECON> sector terciari, sector m de serveis

þjónustu·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

taxa f pel servei (suplement o taxa pel servei de cambra a un hotel, de taula a un restaurant etc.)

◊ er þjónustugjald innifalið?: el servei està inclòs en el preu?

þjónustu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:

<ECON> sector terciari, sector m de serveis

þjónustu·kona <f. -konu, -konur>:

serventa m, criada m (dona)

þjónustu·maður <m. -manns, -menn>:

servent m, criat m

þjónustu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur>:

1. (barstúlka, þjónustustúlka á kaffihúsi, veitingastað, hóteli) cambrera f (de bar, cafè, hotel, restaurant)

2. (vinnukona) serventa m, criada m (noia que treballa servint)

3. (hjá aðalskonum) donzella f (serventa de dama)

þjónustu-tími <m.-tímar>: horari d’atenció al públic
	þjónustutími er frá kl. 9,30 til kl. 14,00 frá mánudegi til föstudags: l’horari d’obertura és de les 9,30 fins a les 14,00 de dilluns a divendres

þjór <m. þjórs, þjórar>:

toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) (→ boli)

þjór·fé <n. -fjár, -fé>: propina f, per-beure m
	er þjórféð innifalið?: la propina va inclosa en el preu?
	gefa þjórfé: donar (o: deixar) propina

þjóta <þýt ~ þjótum | þaut ~ þutum | þotið>:

1. (um vind, örvar, kúlur) xiular, siular (Bal.) (vent, bala, fletxa, projectil)

◊ vindurinn þýtur í limi trjánna: el vent siula a les branques dels arbres

◊ í sefinu þýtur vindurinn: el vent siula entre els joncs

♦ ég læt það eins og vind um eyru þjóta: <LOC FIG> per una orella m'entra i per l'altra em surt

2. (um úlfa) udolar (llop)

3. (um gróður) créixer a gran velocitat (vegetació)

4. (fara hratt) córrer com un llamp (anar rabent)

♦ þjóta af stað: sortir disparat -ada, partir afuat -ada

♦ þjóta á eftir e-m: sortir en persecució d'algú

♦ þjóta burt: sortir disparat -ada, partir afuat -ada

♦ þjóta fram: llançar-se, abalançar-se

♦ þjóta á fætur: llevar-se d'un salt

♦ þjóta til e-s: abalançar-se contra algú

♦ þjóta upp: posar-se dret -a d'un bot

♦ þjóta úr einu í annað: <LOC FIG> saltar d'un tema a un altre, divagar

þjó·tak <n. -taks, -tök>:

<MED> ciàtica f

♦ þursabit með þjótaki: lumbago amb ciàtica

þjöl <f. þjalar, þjalir>:

llima f (eina)

þoka <f. þoku, þokur. Gen. pl.: þokna & þoka>: boira f

þola <þoli ~ þolum | þolði ~ þoldum | þolað ║ e-ð>: resistir, aguantar
	þann mat þoli ég ekki: no tolero aquest menjar, no el puc menjar
	þetta þoli ég ekki: això és massa per mi
	ég þoli ekki við: no ho puc aguantar (o: resistir)
	ég þoli hann / hana ekki: no l’aguanto (a ell / a ella)
	ég þoli það ekki: no ho tolero, no ho puc aguantar

þol·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> acusatiu m

þolfalls·frumlag <n. -frumlags, -frumlög>:

<GRAM> subjecte lògic en acusatiu. En gramàtica islandesa amb aquest terme hom hi designa el subjecte lògic de les oracions impersonals quan va en acusatiu. Verbi gràcia: stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina dreif að úr öllum áttum ‘els estudiants ~ la gent ~ els clients hi van acudir en massa de totes direccions’. El verb drífa að aquí és impersonal. Els acusatius stúdentana ~ mennina ~ viðskiptavinina en són els seus þolfallsfrumlag o subjecte lògic en acusatiu.

þol·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:

<BIOL> cist m

◊ þolhjúpurinn er hvíldarfasi frumdýrsins, en þegar það berst niður í skeifugörn fer það yfir í hreyfanlegt stig: el cist representa la fase quiescent del protozou, però, quan arriba al duodè, hi passa a l'estadi actiu o forma flagel·lada

þolin·mæði <f. -mæði, no comptable>: paciència f
	hversu lengi ætlarðu að misnota þolinmæði okkar?: fins quan abusaràs de la nostra paciència?

þol·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<GRAM> veu passiva

þolmyndar- <en compostos>:

<GRAM> passiu -iva

þora: gosar

þorn·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

gamba f lloro  (crustaci Spirontocaris spinus)

þorp <n>: poble[t] m (vila petita)

þorpari <m. þorpara, þorparar>:

brivall m, belitre m, bergant m, truà m

♦ ótíndur þorpari: un brivall de dalt a baix

þorpari <m. þorpara, þorparar>:

pinxo m

þorska·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:

fetge m de bacallà

þorska·lýsi <n. -lýsis, no comptable>:

oli m de [fetge de] bacallà

þorska·net <n. -nets, -net. Gen. pl.: -neta; dat.pl.: -netum>:

art f (o: xarxa f) de pescar bacallà

þorska·stríð <n. -stríðs, no comptable>:

<HIST> Guerra f del Bacallà

þorska·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] gàdids m.pl

þorsk·haus <m. -hauss, -hausar>:

1. <GEN> cap m de bacallà

2. <FIG> tros m d'ase, imbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.) 

þorsk·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:

[peix] carboner m (peix Pollachius virens syn. Gadus carbonarius syn. Gadus colinus)

þorskur <m. þorsks, þorskar>:

1. <GEN> bacallà m (fl./pl.: bacallàs) (peix Gadus morhua, tant el fresc com el salat)

♦ lemja e-n eins og harðan þorsk: <LOC FIG> donar un bon feix de llenya a algú, atonyinar algú, posar algú com un pop, donar una bona tupada a algú (Mall.) 

2. <FIG> imbecil m, imbècil m (cast.), cap m de fava (Mall.), [tros m de] colló m (Mall.), pardal m (Mall.), paretjal m (Mall.) 

þorsk·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), -veiðar>:

pesca f del bacallà

þorsk·seiði <n. -seiðis, -seiði>:

aleví m de bacallà

þorsta- <prefixoide>:

<MED> dipso-

þorsti <m. þorsta, no comptable>:

set f

þota <f. þotu, þotur>:

avió m de reacció, reactor m

þotu·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:

combustible m d'avió de reacció, combustible m de reactor

þó <adv.>: tanmateix, emperò
	en þó...: però tanmateix...
	og þó...: i tanmateix...

þófari* <m. þófara, þófarar>:

escarabat m de nit, escarabat bataner (cast., ekki ritm./no lit.), escarabat m de Sant Joan (Mall.), escarabat blanc (Mall.), borino m des pi (Mall.), escarabat notxer (Mall.), escarabat m de pinar (Men.) (insecte Polyphylla fullo)

þófta <f. þóftu, þóftur>:

trast m (Bal.) (banc de remer)

þóknast <þóknast ~ þóknumst | þóknaðist ~ þóknuðumst | þóknast ║ e-m>:

1. (líka, hafa gaman af e-u) agradar a algú (plaure a algú)

♦ e-m þóknast e-ð vel: <LOC> a algú li agrada una cosa

♦ honum þóknaðist að <+ inf.>: <LOC> li va venir de gust <+ inf.> 

◊ mér þóknaðist að gera það: m'ha vingut de gust fer-ho

♦ hvað þóknast yður?: <LOC> què us ve de gust? què voleu?

♦ eins og þér þóknast: <LOC> com et vingui de gust, com millor et sembli

♦ sem yður þóknast: <LOC> com us vingui més de gust

♦ þóknaðist hvárt ǫðru vel: <LOC †> s'agradaven l'un a l'altre

2. (geðjast, veita ánægju) complaure a algú (satisfer els desigs d'algú)

◊ það var gert til að þókna honum: s'ha fet per tenir-la contenta

◊ ég gerði það til að þóknast þér: ho he fet per complaure't

þóleiít·basalt <n. -basalts, -basölt>: <GEOL> basalt toleiític

þótt: 1. encara que
	2. enda þótt <+subj.>: per més que <+subj.>

þótta·fullur, -full, -fullt <adj.>:

1. (drembinn) altiu -iva, ple -ena d'urc (arrogant, superb, vanagloriós)

2. (stoltur) orgullós -osa (legítimament satisfet de les pròpies obres etc.)

þótta·legur, -leg, -legt <adj.>:

que té un posat altiu

þótti <m. þótta, no comptable>:

1. (hugur, skoðun) opinió f (manera de pensar, parer)

2. (hroki) urc m (supèrbia, arrogància, altivesa)

3. (stolt) orgull m (sentiment legítim davant les pròpies obres etc.)

4. (óbeit) malcontentament m (disgust, animositat, aversió)

<†> 5. (reiði, heift) còlera f (ira, fúria)

◊ engi þótti né ofrkapp: ni fúria ni ferotgia

þramma <þramma ~ þrömmum | þrammaði ~ þrömmuðum | þrammað>:

1. <GEN> caminar lentament, feixugament

2. <á ~ í e-ð>: anar a... caminant xino-xano

◊ í gær þrömmuðum við mastersnemarnir á veitingastað hér í borginni: ahir els estudiants del màster vam anar xino-xano a un restaurant d'aquí, de la ciutat

þras <n. þrass, pl. no hab.>:

discussió f, baralla m [verbal], escridassada f, topada f

◊ af þessu fæðist öfund, deilur, lastmæli, vondar hugsanir, þjark og þras hugspilltra manna: d'això en neix l'enveja, les baralles, les crítiques injurioses, les males sospites, les disputes i bregues de gent que tenen l'enteniment malmès

þraut <f. þrautar, þrautir>:

1. <GEN> treballs m.pl, fatics m.pl, patiment m

◊ mikla mun ég gjöra þjáningu (ʕitstsəβō'nēχ, עִצְּבוֹנֵךְ [~ ʕitstsā'βōn, עִצָּבוֹן]) þína, er þú verður barnshafandi. Með þraut ('ʕεtsεβ, עֶצֶב; → erfiði) skalt þú börn fæða: engrandiré el teu sofriment quan estiguis embarassada i infantaràs amb treballs (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: et multiplicaré els dolors i els embarassos; tindràs els fills amb dolor; la de la Bíblia interconfessional: et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors)

◊ þegar Drottinn veitir þér hvíld af þrautum (ʕātsbə'χā, עָצְבְּךָ) þínum og ónæði (rāg'zεχā, רָגְזֶךָ [~ 'rogεz, רֹגֶז]) og af hinni hörðu ánauð (ʕăβo'δāh, עֲבֹדָה), sem á þig var lögð: quan el senyor et doni repòs dels teus fatics i dels teus neguits i de la dura servitud a què et van sotmetre (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: el dia que Jahvè t'haurà donat repòs, després de les teves penes, dels teus turments i de la dura servitud a què fores sotmès; la de la Bíblia interconfessional: el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès)

♦ berjast til þrautar: <LOC> combatre aferrissadament, lluitar fins al final, lluitar fins a l'últim alè

♦ reyna e-ð til þrautar: <LOC> intentar una cosa fins al final

2. (erfiði) gran[s] esforç[os] m[.pl] (fatiga, esdernecs, penes)

3. (erfitt viðfangsefni) prova f [difícil] (tasca difícil que cal escometre o superar)

◊ “Ástríkur og þrautirnar tólf” eftir Alberto Uderzo og René Goscinny: “Àsterix i les dotze proves” d'Alberto Uderzo i René Goscinny

♦ þrautir Herkúlesar: <MITOL> els treballs d'Hèrcules

♦ það er nú þrautin þyngri: <LOC FIG> això és un os dur de rosegar

♦ það gæti reynst þrautin þyngri: <LOC FIG> podria resultar força ardu

4. (dægradvöl: gestaþraut, raðþraut) trencaclosques m (tipus de passatemps consistent en peces que cal ajuntar & endevinalla o problema difícil)

♦ kínversk þraut: tangram m, trencaclosques xinès

5. þrautir <f.pl þrauta>: (verkir, sársauki) patiment m (sofriment, dolor)

◊ þeir skelfast, harmkvæli (tsī'rīm, צִירִים) og þrautir (ḥăβā'līm, חֲבָלִים; → hviður; → hríðir) gagntaka þá, þeir hafa hríðir eins og jóðsjúk kona: s'esglairan, els agafaran espasmes i dolors i tindran dolors de part com una dona que va de part

♦ létta þrautir e-s: <LOC> alleujar el dolor d'algú

þraut:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → þrjóta “acabar-se, cessar”

þraut·seigja <f. -seigju, no comptable>:

1. (þrálæti) tenacitat f (persistència)

2. (staðfesta, úthald) perseverança f (constància)

þrá <þrái ~ þráum | þráði ~ þráðum | þráð ║ e-ð>:

delir-se per una cosa, sospirar per una cosa (desitjar ardentment una cosa)

þráavarnar·efni <n. -efnis, -efni>: antioxidant m

þráa·vörn <f. -varnar, -varnir>: antioxidant m

þráð·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all linear, all tibat, all dreçat, all dret, all rígid (planta Allium lineare syn. Allium strictum)

þrá·hyggja <f. -hyggju, -hyggjur>:

obsessió f (dèria)

þrá·kelkinn, -kelkin, -kelkið <adj.>:

(þrjóskur) obstinat -ada, caparrut -uda

þrár, þrá, þrátt <adj.>:

obstinat -ada

þrátt <adv.>:

1. (iðulega) freqüentment (sovint, reiteradament)

2. Preposició i conjunció concessiva:

♦ þrátt fyrir e-ð: <prep.> malgrat

◊ þrátt fyrir allt þetta: malgrat tot això

♦ þrátt fyrir að: <conj.> malgrat que

þráttar·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>:

dialèctica f

♦ hegelsk söguleg þráttarhyggja: la dialèctica històrica hegeliana

þref <n. þrefs, þref>:

1. (þras) raons f.pl, disputa f, estira-i-arronsa m (discòrdia verbal)

2. (um verð) regateig m (estira-i-amolla pel preu d'una cosa)

þre·faldur, -föld, -falt <adj.>:

triple

þrekinn, þrekin, þrekið <adj.>:

robust -a, corpulent -a

◊ þú gafst mér aldrei neitt, en tókst frá mér það litla sem eftir var, og nú er ég orðin svo þrekin og óhugguleg að ég þekki mig ekki einusinni sjálf: mai no em vares regalar res, sinó que fins i tot em vares prendre les poques coses que m'havien quedat, i ara he tornat tan grassa i basardosa que ni jo em reconec a mi mateixa

◊ hann er t.d. mjög hrifinn af konum með stóra rassa og þrekin læri: a ell, p.e., li van molt les dones amb grans culs i cuixes gruixudes

þrek·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:

robust -a, corpulent -a

þrek·virki <n. -virkis, -virki>:

proesa f

þremenningar·samband <n. -sambands, -sambönd>: triümvirat m

þremur, þrem: → þrír

þrenging <f. þrengingar, þrengingar>:

1. (það að þrengja) estrenyiment m (estreta, acte o acció d'estrènyer)

2. (mótlæti, harmur) aflicció f (tribulació, gran pena)

◊ af mikilli þrengingu og hjartans trega skrifaði ég yður með mörgum tárum: amb gran aflicció i amb el cor ple de dolor us vaig escriure enmig de moltes de llàgrimes

◊ á þriðja ári Kýrusar Persakonungs fékk Daníel, sem kallaður var Beltsasar, opinberun, og opinberunin er sönn og boðar miklar þrengingar. Og hann gaf gætur að opinberuninni og hugði að sýninni: L'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, a qui deien Baltasar, tingué una revelació i la revelació era veritat i presagiava grans tribulacions. Parà esment a la revelació, estigué atent a la visió

þrengri, þrengri, þrengra: comparatiu de → þröngur “estret”

þrenning <f. þrenningar, no comptable>: <RELIG> trinitat f
	hátíð hinnar Alhelgu (o: Alheilögu) þrenningar: festa de la Santíssima Trinitat

þrenningar·fjóla <f. -fjólu, -fjólur>:

pensament m [de camp] (planta Viola tricolor)

þrenningar·gras <n. -grass, -grös>:

pensament m [de camp] (planta Viola tricolor)

þrennur, þrenn, þrennt: triple
	þrenns konar: de tres menes, de tres castes (Mall.)

þrep·skjöldur <m. -skjaldar, -skildir>:

llindar m, marxapeu m, portal m

þreski·sáld <n. -sálds, -sáld>:

erer m

þreski·sleði <m. -sleða, -sleðar>:

trill m, rodet m [de batre], batedor m, carretó m de batre

◊ neðan á honum eru oddhvöss brot, hann markar för í aurinn sem för eftir þreskisleða: a la part del dessota hi ha bocins [de test] aguts, deixa ginyes en el fang iguals que les ginyes que deixa un trill

þrettán: tretze

Þrettánda·nótt <f. -nætur, -nætur>:

<FOLCL á Spáni> nit f de Reis (nit de 5 a 6 de gener)

♦ Vitringarnir þrír <...> koma einnig með tréstiga sem þeir nota til að klifra upp veggi húsanna á þrettándanóttinni: els tres Reis Mags d'Orient <...> també arriben amb escales de fusta que utilitzen per enfilar-se per les parets de les cases la nit de Reis

Þrettándi <m. Þrettánda, no comptable>:

<RELIG> epifania f del Senyor (6 de gener)

♦ Vitringarnir þrír koma til byggða kvöldið fyrir þrettándann: els tres Reis Mags d'Orient arriben el vespre de l'epifania del Senyor

◊ þegar börnin vakna á þrettándanum taka þau upp gjafirnar frá vitringunum þremur sem færðu Jesúbarninu gull, reykelsi og myrru: quan els infants es lleven el matí de Reis, recullen els regals dels tres Reis Mags d'Orient que van dur al nen Jesús or, encens i mirra

þrettándi, þrettánda, þrettánda: tretzè -ena

þreyta <f. þreytu, pl. no hab.>: fatiga f, cansament m

þreytandi, þreytandi, þreytandi: esgotador -a, cansat -ada, fatigós -osa
	vinna er þreytandi: treballar cansa

þreytast <þreytist ~ þreytumst | þreyttist ~ þreyttumst | þreyst ║ [á e-u]>:

cansar-se, fatigar-se

◊ þreytast á hlaupum: cansar-se de córrer

þreyttur, þreytt, þreytt: esgotat -ada, exhaust -a

þriðji, þriðja, þriðja: tercer -a, (†) terç -a

þriðju·dagur <m. -dags, -dagar>: dimarts m

þriðjungur <m. þriðjungs, þriðjungar>: terç m (una tercera part)

þrif <n.pl þrifa>: 

1. <GEN> neteja f

♦ þrif á e-u: neteja d'una cosa

◊ þrif á baðflísunum: neteja de les rajoles del bany

2. (vöxtur) creixement m  (desenvolupament a bé, prosperitat)

♦ e-ð stendur e-m fyrir þrifum: <LOC FIG> una cosa és un obstacle a algú, una cosa fa nosa a algú, una cosa impedeix a algú de créixer i prosperar

þrifa·legur, -leg, -legt <adj.>:

net -a (netejat, sense brutor ni pols & polit, ben vestit i arreglat)

◊ þrifalegt herbergi: una cambra neta

þrif·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (í góðum holdum) molsut -uda, rodanxó -ona (gras i voluminós, de carns abundants)

2. (vasklegur, hraustlegur) d'aspecte saludable (esplèndid, molt sa)

3. (gagnlegur, nytsamlegur) profitós -osa (útil)

4. (snyrtilegur, þokkalegur) ben vestit -ida i arreglat -ada (d'aspecte polit i net)

þrisvar <adv.>: tres vegades
	þrisvar á dag í fjóra daga: tres vegades al dia durant quatre dies

þríbura·blóm <n. -blóms, -blóm>:

buguenvíl·lia (o: buguenvíl·lea) f (planta Bougainvillea glabra)

þrí·buri <m. -bura, -burar>:

trigemin m, trigèmina f 

þrífa <þríf ~ þrífum | þreif ~ þrifum | þrifið ║ e-ð>:

1. (grípa snöggt í) pegar grapada a una cosa (agafar una cosa amb un moviment sobtat o ràpid)

♦ þrífa af sér hattinn: treure's de seguida el barret, llevar-se totd'una el capell

♦ þrífa e-n: agafar algú (enxampar-lo)

♦ þrífa í e-n: agafar algú (amb la mà)

♦ þrífa í handlegginn á e-m: agafar algú pel braç

♦ þrífa til e-s: allargar la mà per agafar una cosa

2. (þrifa, hreinsa) netejar una cosa (fer neteja, esp., cambra, sala, casa)

♦ þrífa e-ð vel með vatni og sápu: netejar bé una cosa amb aigua i sabó

♦ þrífa flísarnar á baðherberginu: netejar les rajoles de la cambra de banys

♦ þrífa stofuna: netejar la saleta

♦ þrífa til í húsinu: fer neteja a la casa

♦ þrífa e-ð upp: netejar totalment una cosa

◊ þrífa upp málaðar flísar á baði: netejar rajoles d'una cambra de bany que estan pintades (llevar-ne la pintada)

þrífast <þrífst ~ þrífumst | þreifst ~ þrifumst | þrifist>:

fer-se (créixer bé, desenvolupar-se bé)

◊ hveitið þrífst ekki á Íslandi: el blat no es fa pas a Islàndia

þrí·fótur <m. -fótar, -fætur>:

trípode m 

♦ á þrífæti: en un trípode

þrí·hjól <n. -hjóls, -hjól>:

tricicle m 

þrí·hyrndur, -hyrnd, -hyrnt <adj.>:

triangular

þrí·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:

<GEOM> triangle m 

♦ einslaga þríhyrningar: triangles similars (o: semblants)

♦ gleiðhyrndur þríhyrningur: triangle obtusangle (o: obtús)

♦ hlið þríhyrnings: costat m de triangle

♦ langhlið [í rétthyrndum þríhyrningi]: hipotenusa f

♦ skammhlið [í rétthyrndum þríhyrningi]: catet m

♦ hvasshyrndur þríhyrningur: triangle acutangle (o: agut)

♦ hæð þríhyrnings: altura f de triangle

♦ jafnarma þríhyrningur: triangle isòsceles

♦ jafnhliða þríhyrningur: triangle equilàter

♦ láréttur þríhyrningur: triangle pla

♦ → kúluþríhyrningur “triangle esfèric”

♦ mishliða þríhyrningur: triangle escalè

♦ ójafnarma þríhyrningur: triangle escalè

♦ ólínuleg þríhyrningur: triangle curvilini

♦ rétthyrndur þríhyrningur: triangle rectangle

♦ skáhyrndur þríhyrningur: triangle obliquangle (o: oblic)

þrí·leikur <m. -leiks, -leikir; pl. no hab.>:

trilogia f

♦ þríleikurinn um e-ð: la trilogia sobre...

þrí·litur, -lit, -litt <adj.>:

tricolor -a

þrír, þrjár, þrjú <num. card.>: 

tres

þrír tigir <num. card. þriggja tiga>:

<†> trenta

◊ nokkuru síðar fóru þeir bræður norður yfir Dumbshaf og brenndu inn Harðverk hinn sterka og þrjá tigu þursa með honum: poc després, els germans posaren rumb cap al nord a través de la Mar Bromosa i cremaren dins ca seva en Harðverkur el fort i amb ell, trenta tursos

þrí·stjóri <f. -stjóra, -stjórar>:

<POLÍT & HIST> triümvir m

þrístjórnar·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:

<POLÍT & HIST> triümvirat f

þrístjórnar·veldi <n. -veldis, -veldi>:

<POLÍT & HIST> triümvirat f

þrítugasti, þrítugasta, þrítugasta: trentè -ena

þrí·vídd <f. -víddar, pl. no hab.>:

tridimensionalitat f

♦ mynd í þrívídd: una pel·lícula en tres dimensions

þrívíddar·gleraugu <n.pl -augna>:

ulleres f.pl 3D

þrí·víður, -víð, -vítt <adj.>:

tridimensional

þrí·æringur <m. -ærings, -æringar>:

<HIST> [nau f] trirrem f (τριήρης, [nauis] trirēmis)

þrjátíu: trenta

þrjóskur, þrjósk, þrjóskt <adj.>:

tossut -uda, testarrut -uda, obstinat -ada, cabut -uda (Val.), caparrut -uda (Mall., Men.) 

þroskaður, þroskuð, þroskað: madur -a
	sex vel þroskaðir bananar: sis plàtans ben madurs

þroska·heftur, -heft, -heft <adj.>:

retardat -ada mental (que pateix de retard mental)

þrota·bú <n. -bús, -bú>:

<JUR> massa f concursal

þroti <m. þrota, pl. no hab.>:

inflor f, bony m (tumefacció)

◊ ef maðr hefir verk í andliti eða þrota í hǫfði ok ǫng ok hósta[r] ok þrýsti[r] opt vinstri hendi fyrir brjóst sér ok kroppar um nasraufar sínar, sá mun deyja: si a una persona li fa mal la cara o té una inflor al cap i angoixa i tus i es pitja sovint amb la mà esquerra el seu pit i sent un formigueig als narius, morirà

◊ Þorkell sér að Grím mæðir blóðrás og tekur steininn Sköfnungs og ríður honum í sárið og bindur höndina og tók þegar allan þrota og sviða úr sárinu: en Þorkell veu que l'hemorràgia va afeblint en Grímur, agafa la gemma de l'espasa Sköfungur i hi frega la ferida i li embena la mà i immediatament li va fugir de la ferida tota la inflor i el dolor

þrotna <þrotna ~ þrotnum | þrotnaði ~ þrotnuðum | þrotnað>:

1. (ganga til þurrðar) minvar (anar-se assecant o acabant un líquid)

◊ sýran fór að þrotna í kerinu: la sýra o xerigot fermentat va començar a baixar dins la bóta

2. (sjón) anar-se decandint, apagar-se, anar-se consumint  (vista)

◊ þrotnandi augu og ráðþrota sál: una vista apagada i una ànima desorientada

þróa: desenvolupar

þróast: evolucionar, desenvolupar-se

þróaður, þróuð, þróað: avançat -ada, desenvolupat -ada, evolucionat -ada

þrótt·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (kraftlaus) exhaurit -ida, exhaust -a, extenuat -ada  (mancat de força física, sense vigor, que ha perdut les forces o que ja no té força)

2. (þreklaus) decandit -ida m, postració f, postrernació f  (sense energia interior)

þrótt·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (kraftleysi) exhauriment m, esgotament m  (manca de força física, debilitat)

2. (þrekleysi, hugleysi) decandiment m, prostració f, defalliment m, prosternació f  (manca d'energia interior, exhauriment mental)

þrótt·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

amb poques forces, sese gaire vigor

þrótt·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

fort -a, robust -a, de gran vigor

♦ verða þróttmikill í anda: enfortir-se en [el seu] esperit

þróttugur, þróttug, þróttugt <adj.>:

1. (þróttmikill, þrekmikill) vigorós -osa  (en plena possessió de les seves forces físiques)

2. (frækinn) valerós -osa  (prous; en la llengua antiga sol fer referència al tret de caràcter de saber aguantar amb fermesa i valor el dolor o certes situacions)

◊ Júdas Makkabeus hefur verið þróttug kempa frá ungum aldri. Hann skal stýra her ykkar og heyja stríð við heiðingjana: en Judes Macabeu ha demostrar ser un guerrer valent des de jove; ell serà el cap del vostre exèrcit i conduirà la guerra contra els pagans

◊ Þormóður segir: "Sýnist þér svo sem eigi séu þróttigir þeir menn sem hér eru inni?": en Þormóður va replicar: "pel que dius et sembla que els homes que hi ha aquí dins són incapaços d'aguantar el dolor?"

◊ Þormóður mælti: "Það vissi eg að vera mundi hér inni nokkur maður sá er eigi mundi þróttigur reynast. Er þér illa saman farið er þú finnur að þrek annarra manna þar er þú ert þróttlaus sjálfur. Eru hér margir menn mjög sárir og vælir engi þeirra en þú bræktir sem geit blæsma og veinar sem meri þó að þú hafir eina vöðvaskeinu litla": en Þormóður va dir: "Ja ho sabia jo que aquí dins n'hi havia d'haver algun que, si se'l posava a prova, seria incapaç d'endurar el dolor. Ho tendràs malament a compaginar-ho, si cerques valor i fermesa davant el dolor en els altres quan tu mateix ets incapaç de suportar-lo. Aquí dins n'hi ha molts que estan molt mal ferits i cap d'ells no es queixa, però tu has belat com una cabra en zel i has renillat com una egua per una petita esgarrapada a les anques

◊ Þorgils þótti hinn mesti merkismaður, vinfastur og vinveittur, þrautgóður og þróttigur, eljunarmaður og óáleitinn og hélt sig við alla til jafns þótt miklir menn og sterkir ættu í hlut: a en Þorgils se'l va considerar un home molt assenyalat, un amic fidel i amical, pacient, un home que sabia aguantar amb fermesa el dolor, un home de caràcter ferm i equilibrat que mantenia la temprança en tot moment encara que fos posat a prova per grans homes i poders

þróttur <m. þróttar, no comptable>:

1. (afl, styrkur) vigor m,f, forces f.pl, <LIT> vigoria f (en la llengua moderna, el mot fa referència habitualment a les forces físiques, però pot fer-n'hi a les espirituals)

◊ brauðið sem veitir honum þrótt: el pa que li dóna forces

◊ safnaðu þrótti: aplega totes les teves forces

♦ betra er að vera fátækur og njóta heilsu og þróttar en auðugur og þjakaður: és millor ésser pobre però gaudir de salut i de vigor que ric però ple de xacres

♦ eiga nægan þrótt til að njóta lífsins: tenir encara prou forces per a gaudir de la vida

♦ → karlmennskuþróttur “vigor baronívol”

♦ → lífsþróttur “força vital, forces de la vida”

♦ → líkamsþróttur “vigor del cos, robustesa del cos”

♦ → æskuþróttur “vigor de jove, vigor juvenil, forces de la joventut”

2. (hugarstyrkur, þrek, dugur) empenta f, entusiasme m, dinamisme m  (força interior, alacritat, il·lusió i engrescament a fer coses)

♦ draga allan þrótt úr e-m: fer perdre l'empenta a algú, deixar algú sense ganes de fer res, fer perdre tot l'entusiasme a algú

3. <†> (hreysti, fræknleikur) bravura f, endurança f  (força, fermesa i impertorbabilitat de caràcter per a endurar o suportar el dolor, tant físic com anímic, o certes situacions d'adversitat i penúria)

◊ og svo var mikill þróttur hans að hann hló meðan hann beið þessa kvöl og allir undruðust þrek hans og það er síðan að minnum haft: el seu valor era tan gran, que reia mentre sofria aquest turment, de manera que tothom es va meravellar tant del seu coratge que, de llavors ençà, ha perdurat en la memòria de la gent

◊ sveinninn kvaðst eigi hafa þrótt til að vera þar lengur "og mundir þú mig eigi biðja þessa ef þú vissir hversu mikla raun eg hefi af þessu: el vailet li va replicar que no podia suportar-ho de continuar-hi per més temps, "i tu no em demanaries que ho faci, si sabies com de difícil resulta tot això per a mi"

◊ Þorgautur mælti: "Sannlega er skekinn þróttur úr yður og dett eg ekki niður milli dægra við skraf þetta": en Þorgautur els va replicar: "realment, a vosaltres us ha abandonat tot el valor, però, pel que fa a mi, jo no sóc dels qui es moren de por sentint aquesta mena de dois a les nits

Þróttur <m. Þróttar, no comptable>:

<MITOL> Þróttr m, Trót m, Aguant-al-dolor m, una de les hipòstasis del déu Odin que el caracteritza com un déu que sap endurar amb fermesa i homenia el dolor i les situacions doloroses

þróun <f. þróunar, no comptable>: desenvolupament m

þróunar·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>: ajut m al desenvolupament

þrúga <f. þrúgu, þrúgur. Gen. pl.: þrúgna o: þrúga>: raïm m, reim m (Mall.) (→ vínber)

þrúgukjarna·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de pinyol (o: pinyols) de raïm

þrúgu·kjarni <f. -kjarna, -kjarnar>: pinyol m de raïm

þrúgu·sykur <m. -sykurs, no comptable>:

glucosa f (→ glúkósi)

þrúgusykurs·síróp <n. -síróps, no comptable>:

<QUÍM> xarop m de glucosa, xarop m de fècula, glucosa líquida

þrýstibrigða·lína <n. -línu, -línur>:

isal·lòbara f

þrýsti·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (um plöntur og ávexti) turgent (gras, ple)

◊ sjö öx uxu á einni stöng, þrýstileg og væn: set espigues creixien a una mateixa tija i eren turgents i belles

2. (um manneskjur) robust -a (d'estatura o complexió grossa)

◊ hún fór ofan til fjarðarins og gerðist heldur þrýstileg: va baixar cap al fons del fiord i [mentre ho feia, la seva figura] s'anava fent força robusta

þrýsti·lína <f. -línu, -línur>:

isòbara f, línia isobàrica (→ jafnþrýstilína)

þrýstinn, þrýstin, þrýstið <adj.>:

1. (karlmaður) cepat -ada, robust -a i d'espatlles quadrades (home: quadrat, gran i gros com un armari)

2. (kona) rodanxó -ona (dona: baixa i replena, baixa i grassoteta)

3. (þrútinn, þrýstilegur) turgent (túrgid, inflat de tan ple que és)

◊ þrýstin brjóst: uns pits turgents

þrýsti·rafmagn <n. -rafmagns, no comptable>:

piezoelectricitat f

þrýstiraf- <en compostos>:

piezoelèctric -a

þrýstiraf·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>:

dispositiu piezoelèctric

þrýstirafeinda- <en compostos>:

piezoelectrònic -a

þrýstirafeinda·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>:

dispositiu piezoelectrònic

þrýstirafeinda·íhlutur <m. -íhlutar, -íhlutir>:

component piezoelectrònic

þrýstiraf·kristallur <m. -kristalls, -kristallar>:

cristall piezoelèctric

þrýstiraf·kvars <n. -kvars, -no comptable>:

quars piezoelèctric

þræll <m. þræls, þrælar>:

esclau m

þræl·dómur <m. -dóms, -dómar>:

esclavitud f

þröngur, þröng, þröngt: estret -a (roba, sabata etc.)
	þröngar buxur: pantalons estrets

þröskuldur <m. þröskuldar (o: þröskulds), þröskuldir (o: þröskuldar)>:

llindar m, marxapeu m, portal m

þula <f. þulu, þulur. Gen. pl.: þulna o: þula>:

presentadora f (de programa televisiu o radiofònic)

þulbalda·legur, -leg, -legt <adj.>:

sense canvis, constant (so, veu etc., com la d'una persona que declama o recita una cosa)

◊ og hann byrjaði dimmum þulbaldalegum rómi að hafa yfir lángt kvæði sem lét í eyrum Sölku Völku einhvernveginn ekki ósvipað þessu: i va començar, amb veu uniforme, a declamar un llarg poema que a les orelles de la Salka Valka va sonar, si fa no fa, d'una manera no gaire diferent d'aquesta:

þulur <m. þular, þulir>:

presentador m, presentadora f (de programa televisiu o radiofònic)

þunga·flutningabifreið <f. -flutningabifreiðar, -flutningabifreiðar (o: -flutningabifreiðir)>:

vehicle m pesant 

þunga·vigt <f. -vigtar, pl. no hab.>:

<ESPORT> pes m pesant 

þunga·vopn <n. -vopns, -vopn>:

arma f pesant 

þung·bær, -bær, -bært <adj.>:

aclaparador -a, difícil de suportar

♦ þungbærar tilfinningar: sentiments aclaparadors

þung·lama <adj. inv.>:

de moviments feixucs i lents

þung·lamalegur, -lamaleg, -lamalegt <adj.>:

de moviments feixucs i lents

þung·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:

1. (geðlægð) depressió f (malaltia emocional)

♦ sökkva í þunglyndi: caure en una depressió, patir una depressió

◊ mér hefur lengi verið kunnugt um að Churchill kallaði sitt þunglyndi, sem karlinn sökk öðru hvoru í, svarta hundinn: fa temps que sé que en Churchill anomenava el gos negre els atacs de depressió que patia de tant en tant

♦ alvarlegt þunglyndi: depressió greu

♦ hann er með alvarlegt þunglyndi: té una greu depressió

♦ djúp þunglyndi: depressió profunda

♦ klínískt þunglyndi: depressió clínica

♦ langvinn þunglyndi: depressió crònica

♦ meðalalvarlegt þunglyndi: depressió moderada

♦ sjúklegt þunglyndi: depressió mèdica

♦ vægt þunglyndi: depressió lleugera

♦ þunglyndi aldraða: depressió geriàtrica

♦ → fæðingaþunglyndi “depressió postpart”

2. (mikil depurð) malenconia f [profunda] (tristesa profunda)