Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

M

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
Es gab eine zeit da die zahllosen übers land schweifenden völker
die weite und breite brust der erde zu erdrücken drohten;
Zeus sah dies und hatte mitleid; in seinem weisen rat beschloss er
die alles ernährende erde vom gewicht der menschheit zu erlösen
indem er die großen schlachten des troianischen krieges entfachte
um ihre schwere last durch den tod erleichtern zu lassen:
so wurden die krieger vor Troia getötet, so erfüllte Zeus' wille sich.
 
   
Ἦν ὅτε μυρία φῦλα κατὰ χθόνα πλαζόμεν’ αἰεὶ
<ἀνθρώπων ἐπίεζε> βαρυστέρνου πλάτος αἴης,
Ζεὺς δὲ ἰδὼν ἐλέησε, καὶ ἐν πυκιναῖς πραπίδεσσι
κουφίσαι ἀνθρώπων παμβώτορα σύνθετο γαῖαν,
ῥιπίσσας πολέμου μεγάλην ἔριν Ἰλιακοῖο,
ὄφρα κενώσειεν θανάτωι βάρος. Οἱ δ’ ἐνὶ Τροίηι
ἥρωες κτείνοντο, Διὸς δ’ ἐτελείετο βουλή.
 
   
Kypria. Vorgesang. Traducció d'en Raoul Schrott.
Bernabé Pajares, Alberto (curador): Poetarum epicorum Graecorum testimonia et fragmenta. Stuttgart/Lípsia: Teubner, 1996². Pars 1. Pp. 36-64. Aquí: 43-45.
 
       
   
Les voluntats
de Zeus s'acorden amb els mals que estem passant;
car fa venir la guerra entre el món aqueu
i els infeliços frigis, per descarregar
la mare terra d'una turba de mortals
i fer conèixe’ el més valent de l'Hèl·lada.
 
   
Τὰ δ’ αὖ Διὸς
βουλεύματ' ἄλλα τοῖσδε συμβαίνει κακοῖς·
πόλεμον γὰρ εἰσήνεγκεν [Ζεὺς] Ἑλλήνων χθονὶ
καὶ Φρυξὶ δυστήνοισιν, ὡς ὄχλου βροτῶν
[40] πλήθους τε κουφίσειε μητέρα χθόνα
γνωτόν τε θείη τὸν κράτιστον Ἑλλάδος.
 
   
Eurípides: Helena, vv. 36b-41. Trad.d'en Carles Riba
 
       

m.a. <abrev.>:
1. (abrev. de meðal annarsentre d’altres [coses]
2. (abrev. de meðal annarraentre d’altres

madonnu·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
assutzena f, lliri blanc, assussena f (Mall.) (planta Lilium candidum)

Madríd <f. Madrídar, no comptable>:
Madrid m
◊ göngutúr (o: gönguferð) um miðborg Madrídar: un passeig pel centre de Madrid

Madrídar·búi <m. -búa, -búar>:
madrileny m, madrilenya f, madridenc m (Mall.), madridenca f (Mall.)

Madrídingur <m. Madrídings, Madrídingar>:
madrileny m, madrilenya f, madridenc m (Mall.), madridenca f (Mall.) (emprat esp. dels jugadors del Reial Madrid)

maðra <f. möðru, möðrur. Gen. pl.: maðra>:
quallallet m (qualsevol planta del gènere Galium)
♦ → anganmaðra “espunyidella d'olor”
♦ → flækjumaðra “espunyidella de bardissa”
♦ → gulmaðra “espunyidella groga”
♦ → krossmaðra “espunyidella boreal”
♦ → krókamaðra “apegalós”
♦ → mjúkmaðra “espunyidella blanca”
♦ → stjörnumaðra “creuera”

maður <m. manns, menn. Plural amb article: mennirnir>: home m
	taka fram hjá manni sínum: enganyar el seu marit, ésser infidel al seu marit

mafískur, mafísk, mafískt: <GEOL> màfic -a
	mafísk berg: roques màfiques

maga·belti <n. -beltis, -belti>:
faixa f (peça de vestir)

maga·bolur <m. -bols, -bolir>:
<MEDcos gàstric

maga·botn <m. -botns, -botnar>:
<MEDfundus gàstric, fons m de l'estómac

maga·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDgastritis f

maga·brottnám <n. -brottnáms, no comptable>:
<MEDgastrectomia f

maga·bugða <f. -bugðu, -bugður. Gen. pl.: -bugða>:
<MEDcurvatura f de l'estómac
♦ stóra (o: stærri) magabugða: <MEDcurvatura f major de l'estómac
♦ litla (o: minni) magabugða: <MEDcurvatura f menor de l'estómac

maga·felling <f. -fellingar, -fellingar>:
<MEDarruga gàstrica, plec gàstric

maga·gróf <f. -grófar, -grófir>:
<FAMboca f de l'estómac, <MEDfossa epigàstrica
♦ hitta e-n beint í magagrófina: <LOC FIGcolpir sensiblement algú

maga·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MEDespasme m estomacal, recargolament m de tripes, convulsió f estomacal

maga·kvef <n. -kvefs, no comptable>:
<FAMgastritis f, indisposició gàstrica, indigestió f

maga·kveisa <f. -kveisu, -kveisur. Gen. pl.: -kveisa>:
còlic m

maga·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
remei m per al dolor d'estómac

maga·mauk <n. -mauks, no comptable>:
<MEDquim m

maga·mál <n. -máls, no comptable>:
Mot emprat en locucions com ara:
♦ kunna sér ekki magamál: menjar més del que li cap dins la panxa, pegar la gran panxada (Mall.), pegar una panxada de voltor (Mall.)
♦ hann hefur magamál hvalsins: tenir un budell buit

magamáls·stol <n. -stols, no comptable>:
<MEDbulímia nerviosa
♦ ódæmigert magamálsstol: <MEDbulímia nerviosa atípica

maga·munni <m. -munna, -munnar>:
<MEDcàrdies m, orifici esòfago-gàstric

maga·pína <f. -pínu, no comptable>:
fort dolor d'estómac

maga·poki <m. -poka, -pokar>:
motxilla f porta-bebès

maga·port <n. -ports, -port>:
<MEDpílor m (portvörður)

magaports·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MEDpilorospasme m

maga·rauf <f. -raufar, -raufar>:
<MEDgastrostomia f

maga·safi <m. -safa, no comptable>:
<MEDsuc gàstric (magavökvi)

maga·sarpur <m. -sarps, -sarpar>:
<MEDdiverticle gàstric

maga·sár <n. -sárs, -sár>:
<MEDúlcera gàstrica
♦ blæðandi magasár: úlcera gàstrica sagnant, úlcera d'estómac hemorràgica
♦ brátt magasár með blæðingu: úlcera gàstrica aguda amb hemorràgia
♦ brátt magasár með rofi: úlcera gàstrica aguda amb perforació
♦ brátt magasár með bæði blæðingu og rofi: úlcera gàstrica aguda amb hemorràgia i perforació
♦ langvinnt magasár: úlcera gàstrica crònica

maga·skávöðvi <m. -skávöðva, -skávöðvar>:
<MEDmúscul oblic de l'abdomen

maga·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:
<MEDgastroscòpia f

maga·sýra <f. -sýru, -sýrur. Gen. pl.: -sýra>:
àcid gàstric

maga·veiki <f. -veiki, pl. no hab.>:
malaltia f de l'estómac, malaltia gàstrica

maga·veikindi <n.pl -veikinda>:
1. (maga- og garnaröskundesordre m gastrointestinal (designació familiar genèrica de malalties com ara la colitis, restrenyiment/diarrea, gastroenteritis i pancreatitis)
2. (meltingartruflun, magatruflun, lasleiki í magaindisposició f d'estómac  (desordre lleu i passatger sovint a conseqüència d'una mala digestió o d'haver menjat alguna cosa que no tocava)

maga·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
1. (lasinn í maga, með lasleika í magaamb mal de panxa, indisposat -ada de l'estómac (amb l'estómac regirat & que té l'estómac delicat)
♦ ég er magaveikur ~ magaveik: tinc l'estómac indisposat
♦ barnið er magaveikt: l'infant està malalt de la panxeta
2. (sem hefur magasjúkdóm í magamalalt -a de l'estómac  (que pateix una malaltia de l'estómac)

maga·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
mal m de panxa, mal m de ventre, dolor m d'estómac
♦ fá mikla magaverki: sentir un fort dolor d'estómac, tenir molt de mal de panxa (Bal.)

maga·víkkun <f. -víkkunar, pl. no hab.>:
<MEDdilatació f d'estómac

maga·vökvi <m. -vökva, pl. no hab.>:
<MEDsuc gàstric

maga·æðahnútur <m. -æðahnúts, -æðahnútar>:
<MEDvariça (o: variu) gàstrica

maga- og ásgarnar·sár <n. -sárs, -sár>:
<MEDúlcera f gastrojejunal

maga- og garna·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:
<MEDhemorràgia f gastrointestinal

maga- og garna·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDgastroenteritis f, enterogastritis f
♦ niðurgangur og maga- og garnabólga: <MEDdiarrea i gastroenteritis
♦ maga- og garnabólga og ristilbólga: <MEDgastroenteritis i colitis

maga- og garna·hérasótt <f. -hérasóttar, pl. no hab.>:
<MEDtularèmia f gastrointestinal

maga- og garna·miltisbrandur <m. -miltisbrands, pl. no hab.>:
<MEDàntrax m gastrointestinal

maga- og garna·myglusveppasýki <f. -myglusveppasýki, pl. no hab.>:
<MEDmucormicosi f gastrointestinal

maga- og skeifugarnar·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDgastroduodenitis f

maga- og þarma·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDgastroenteritis f, enterogastritis f

maga- og þarma·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
<MEDgastroenteropatia f

maga- vélindis- <en compostos>:
gastroesofàgic -a
♦ maga-vélindis-bakflæðissjúkdómur með ~ án vélindisbólgu: <MEDmalaltia f per reflux gastroesofàgic amb ~ sense esofagitis

mag·áll <m. -áls, -álar>:
<CULINmagáll m, ventresca de be fumada

magáls·haull <m. -hauls, -haular>:
<MEDhèrnia f ventral

Magdeburg <f. Magdeburgar, no comptable>:
Magdeburg f
♦ hálfkúlur Magdeburgar: <FÍShemisferis m.pl de Magdeburg

Magðalena <f. Magðalenu, no comptable>:
Magdalena f (ginecònim, nom de dona)

magi <m. maga, magar>:
1. (líffæriestómac m  (òrgan)
♦ á fastandi maga: en dejú
♦ fá hnút í magann: venir-li a un la sensació de tenir un nus a l'estómac
♦ vera með hnút í maganum: tenir un nus a l'estómac
♦ góðkynja ~ illkynja æxli í maga: neoplàsia benigna ~ maligna a l'estómac
♦ porthluti maga: antre pilòric (o: gàstric) (portvarðarhellir)
♦ sepi í maga og skeifugörn: pòlip m d'estómac i duodè
♦ stundaglassþrenging og -þröng í maga: estretor i estenosi de rellotge d'arena de l'estómac
♦ tætingar- og blæðingaheilkenni maga og vélindis: síndrome f de laceració-hemorràgia gastroesofàgica
2. (kviðurventre m  (panxa)
♦ ég hef aldrei fundið fyrir barni í maga: mai no havia sentit un infant dins el ventre [de sa mare] (ço és, tocant-li el ventre mentre l'infant es mou)
♦ fá flatan/sléttan maga [aftur]: perdre la panxa
♦ mér er illt í maganum: tinc mal de ventre, la panxa em fa mal (o: tinc mal de panxa), l'estómac em fa mal
♦ ég fæ [alltaf] fiðring í magann þegar...: sempre tinc mal de ventre quan..., la panxa sempre em fa mal (o: tinc mal de panxa) quan..., l'estómac sempre em fa mal quan... (a conseqüència dels nervis, de l'emoció, de l'acompliment imminent d'una il·lusió etc.)
♦ vera með fiðring í maganum af kvíða: tenir mal de panxa per l'inquietud
♦ ég fæ í magann: <LOC#1. (vera með [mikla] kviðverki, fá illt í maganntenir mal de ventre (sentir dolor a la panxa)#2. (fá hnút í maganumvenir-li a un pessigolles a l'estómac, tenir tots els nervis a l'estómac, sentir com una fiblada a l'estómac (a conseqüència del nerviosisme, de l'expectació, una emoció determinada etc.)
♦ ganga með e-ð í maganum: <LOC FIGestar jugant amb la idea de... (rondar-li pel cap una idea a algú)
♦ liggja á maganum: jeure de panxa, estar ajagut de panxa

magn <n. magns, mögn>: 1. (fjöldi) quantitat f
	2. (massi) massa f (quantitat no individualitzable)
	3. (afl, kraftur) força f
		af magni: amb totes les seves forces

magnaður, mögnuð, magnað <adj.>:
1. (öflugurpoderós -osa (puixant)
2. (yfirþyrmandi, dásamlegurexcepcional  (fenomenal, totalment aclaparador o meravellós, superb)
◊ magnaður fagnaður: una grandiosa alegria
◊ og þér eruð mögnuð kona!: i vós sou una dona formidable!
♦ það er magnað!: això és grandiós!
3. (frábær, stórfenglegurfantàstic -a  (magnífic, increïblement bo)
♦ þessir mögnuðu listamenn: aquests magnífics artistes
♦ þetta leikrit er alveg magnað stykki: aquesta obra és una peça absolutament fantàstica
4. (framúrskarandiexcel·lent  (destacat, que sobresurt)

magn·afsláttur <m. -afsláttar, pl. no hab.>: descompte m (o: rebaixa f) per quantitat

magn·bundinn, -bundin, -bundið: quantitatiu -iva

magnesía <f. magnesíu, magnesíur>:
<MEDmagnèsia f
♦ brennd magnesía: magnèsia calcinada (glædd magnesía)
♦ brædd magnesía: magnèsia hidratada  (hidròxid de magnesi)
♦ glædd magnesía: magnèsia calcinada, magnèsia anhidra  (òxid de magnesi)
♦ létt glædd magnesía: magnèsia [calcinada] lleugera, magnèsia francesa, magnèsia ordinària 
♦ þung glædd magnesía: magnèsia [calcinada] pesant, magnèsia anglesa
♦ hvít magnesía: magnèsia alba (carbonat de magnesi hidratat)

magnesín <n. magnesíns, no comptable>:
magnesi m (metall Mg)

magnesíum <n. magnesíums, no comptable>:
magnesi m (metall Mg)

magnesíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, -hýdroxíð>:
1. <QUÍMhidròxid m de magnesi
2. <MEDmagnèsia f
♦ vötnuð magnesíumhýdroxíð: hidròxid m de magnesi hidratat, magnèsia hidratada (Mg(OH)2)

magnesíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:
<QUÍMcarbonat m de magnesi (MgCO3)

magnesíum·oxíð <n. -oxíðs, -oxíð>:
1. <QUÍMòxid m de magnesi
2. <MEDmagnèsia f
♦ vatnsfrítt magnesíumoxíðòxid m de magnesi anhidre, magnèsia anhidra (MgO)

magnesíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:
<QUÍMsulfat m de magnesi (MgSO4)
♦ sjövatnað magnesíumsúlfat (o: magnesíumsúlfat, heptahýdrat)sulfat de magnesi heptahidrat
♦ vatnsfrítt magnesíumsúlfat: #1. <QUÍMsulfat de magnesi anhidre. #2. <MED sem hægðalyfsal f d'Epsom (com a laxant) (Epsomsalt)

magn·laus, -laus, -laust: desmaiat -ada (exhaust, molt feble, totalment retut, sense forces)

magn·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>: desmai m (estat de gran exhauriment o feblesa)

Magrib <n. Magribs, no comptable>:
<GEOGel Magrib m ( المغرب )

maí <m. maí (o: < maís), maímánuðir>:
maig m

maí- <en compostos>:
de[l] maig, magenc -a

maí·epli <n. -eplis, -epli>:
podofil indi (planta Podophyllum hexandrum)

maí·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:
moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

maís <m. maíss, no comptable>:
blat m de moro, blat m de les Índies (Mall.), blatdindi m (Men.), moresc m (Tarr.), panís m (Tarr., Lleid.), dacsa f (Val.) (fruit de la planta Zea mays)

maí·síld <f. -síldar, -síldar; pl. no hab.>:
guerxa f (peix Alosa alosa)

maís·kólfur <m. -kólfs, -kólfar>:
panotxa f, panolla f (Val.), espiga f de blat de les Índies (Mall.), pinya f de blatdindi (Men.) (fruit de la planta Zea mays)

maís·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:
1. <GENfarina f [fina] de blat de moro, maizena® f
2. <CULIN = matarréttur úr maísmjölipolenta f (farina de blat de moro, cuita en aigua bullent)

maísmjöl·grautur <m. -grautar, -grautar>: <CULIN> polenta f

maís·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de blat de moro, oli m de blat de les Índies (Mall.)

maí·sól <f. -sólar, no comptable>:
sol m de maig, sol magenc
◊ en í kvöld lýkur vetri sérhvers vinnandi manns, og á morgun skín maísól, það er maísólin hans, það er maísólin okkar, okkar einingarbands, fyrir þér ber ég fána þessa framtíðarlands: però aquest vespre acabarà l'hivern de cada home que treballa i demà brillarà el sol de maig, el seu sol de maig, el nostre sol de maig, el del lligam de la nostra unitat: per tu porto la bandera de la terra d'aquest futur [que és nostre]

maís·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: fècula f de blat de moro

maí·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

majoram <m. marojams, no comptable>:
marduix m, moraduix m (Bal. (meiran; kryddmæra)

Majorika <f. Majorika, pl. no hab.>:
Mallorca f
◊ á vorum dögum verður Spania sundurdeild í Arragoniam, Castiliam og Portugal. Undir Arragoniam liggja Catalonia og Valentia, eyjarnar Majorca, Minorca, Neapolis og Sikiley <...> Annars er einginn staður í heillri Evrópa, hvar almenníngs hórur sén í meira gildi, heldur enn í Valentia: en els nostres dies, Spania està subdividida en Arragonia, Castilia i Portugal. Catalonia i Valentia, les illes Majorica, Minorica, Neapolis i Sicilia pertanyen a Arragonia, <...> altrament, en tota Europa no hi ha cap ciutat on les putes comunes gaudeixin de major consideració que a València (l'original fa -Godfried Schultze 1651, p. 194-: Zu vnser Zeit wird Hispania getheilet in Arragonia, Castilia, vnd Portugal. Vnter Arragonia gehören Catalonia vnd Valencia, die Insulen Majorica, Minorica, Neapolis vnd Sicilia i -Godfried Schultze 1651, p. 197-: Sonst ist in gantz Europa keine Stadt / wo die gemeinen Huren in grössern Würden sind / als zu Valencia)
◊ eyjarnar, sem Spania tilheyra, eru: fyrst eyin Majorca, hvör eð liggur í Miðjarðarhafinu; í henni vex viðsmjör, korn, og gnægð víns; innbyggjararnir eru blóðgírugt fólk, ok einskis manns vinir; mæðurnar rétta brauðið að börnunum á eirnri langri staung, ok þora börnin ekki að eta þar af, fyrr enn þaug hafa slegið það niður með eirni slaungu; kvennfólkið er yfirmáta hneigt til lauslætis og ótugtar. Eyin Minorca hefur rétt skaplíka innbyggendur, og landgjæðin hin sömu: les illes que pertanyen a Espanya són: primer de tot, l'illa de Mallorca, que està a la Mediterrània. En ella hi creix oli, gra i vi a bastament; els habitants són gent sanguinària i amics de no-ningú; les mares donen el pa als infants clavat al cap d'una llarga perxa i als infants no els és permès de menjar-ne fins que no l'hagin tomat amb una bassetja; les dones tenen una inclinació desmesurada pel llibertinatge i la luxúria. L'Illa de Menorca té uns habitants de caràcter idèntic, i les mateixes qualitats com a país (l'original fa -Godfried Schultze 1651, p. 204-: Die Insulen / so zu Hispanien gehören / sind: Erstlich die Insul Majorica, welche in dem Mittelländischen Meer liget / In dieser wächset Öl / Korn / vnd viel Wein / Die Einwohner sind blutgierige Leute / keines Menschen Freund / die Mütter stecken den Kindern das Brode auff einer langen Stangen / vnd dürffen es die Kinder nicht eher essen / biß sie solches mit der Schleuder heruntergeworfen / das Weibes-Volck ist der Vnkeuschheit über die Maßen sehr ergeben. Die Insul Minorica hat gleiche Einwohner / vnd das Land vorigmäßige Tugend)

majónes <n. majónes, no comptable>: maonesa f
	létt majónes: maonesa light

maki <m. maka, makar>: cònjuge m (marit & muller)

makindi <n.pl makinda>: confort m

makk <n. makks, no comptable>:
complot m, conjura f

makka <makka ~ mökkum | makkaði ~ mökkuðum | makkaðe-ð saman>:
tramar una cosa, maquinar una cosa
◊ þeir eru að makka e-ð saman: n'estan tramant alguna

makki <m. makka, makkar>:
(ljónsmakki & hestmakkicrinera f (de cavall i de lleó)

makkarónískur, makkarónísk, makkarónískt: macarrònic -a
	makkarónísk latína: llatí macarrònic
	makkarónískur kveðskapur: poesia macarrònica

makkarónur <f.pl makkaróna>: macarrons m.pl

mak·lega <adv.>:
merescudament
◊ fyrr ósjötlað andrán Atla er nú honum maklega goldið, þegar hann hné dauður að fríðri fold: ara la mort anteriorment no expiada de l'Atli li ha estat pagada de la deguda manera quan ha caigut (es refereix al Torbiorn Oxnamegin, que en Grettir ha mort adésmort damunt la bella terra

mak·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (um manneskjumereixedor -a, digne -a de (persona)
◊ þá varð Grettir styggur við og kvað það maklegt að Glaumur væri hýddur: això va fer que en Grettir aleshores es posés molt remolest i va dir que en Glaum es mereixeria que el fuetegessin
◊ Bessi kvað það maklegt þó að hann hefði nokkurt bráðræði fengið "en þó má eg eftir leita þó að þú sért ómaklegur": en Bessi [li] va dir que, si l'havien tractat amb una mica de precipitació, prou que s'ho havia merescut, però que, "tot i així, miraré d'aconseguir-te algun tipus de compensació, encara que no t'ho mereixis pas"
◊ hún spratt upp og bannaði, sagði að jafnan hlyti illt af vondum förumönnum "og væri það maklegt að þú lægir dauður ef mér þætti eigi skömm í því sakir vesaldar þinnar": ella va pegar un bot i li va prohibir [que continués], i va dir que sempre només se'n treia mal dels rodamons dolents i que "et mereixeries que et peguessin fins a deixar-te mort estès a terra, si no m'hagués de semblar vergonyós [que et fessin una cosa així] a causa de tota la misèria que ja portes a sobre"
♦ vera alls góðs maklegurmerèixer tot el bé, ésser mereixedor de tot bé
2. (um hlutjust -a, merescut -uda (cosa, p.e., càstig)
◊ mörgum þótti þetta maklega gert við Gísla fyrir umfang sitt og raup er hann hafði af sér gert: a molts els va semblar que, el que li havia passat, en Gísli s'ho tenia ben merescut a causa de la fatxenderia i fanfarroneria de què feia sempre gala
◊ við erum það með réttu og fáum makleg gjöld fyrir gjörðir okkar, en þessi hefur ekkert illt aðhafst: ho som amb justícia, car rebem una justa recompensa pels nostres fets, però aquest d'aquí no ha fet res de dolent

mak·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
(sem fer vel um sig, sem vill láta fara vel um sigque està còmode -a, que es troba a pler
◊ karl settist niðr fyrir kné [var. fœtr] Sigurði ok var mjǫk makráðr [var. máldjarfr]. Hann spurði, ef Sigurðr vildi nǫkkut ráð af [var. at] honum þiggja. Sigurðr kveðst vilja, sagðist þat ætla [var. hyggja], at hann mundi verða ráðdrjúgr, ef hann vildi mǫnnum gagn gera. Sigurðr kvað til heklumanns...: llavors posàrem rumb cap a la riba quan, de sobte, el temporal va amainar. En Sigurðr va pregar al vell que s'acostés i botés a bord. El vell així ho va fer. I en el mateix instant que ho feia, el temporal va cessar immediatament del tot i [en lloc seu] va començar a bufar un vent molt favorable. El vell es va asseure davant els genolls d'en Sigurðr i estava molt a pler [var. i tenia un tracte molt trempat i extrovertit]. Va demanar al Sigurðr si volia rebre d'ell algun consell. En Sigurðr li va dir que sí, [ja] que considerava que havia de poder donar bons consells si volia ésser de profit als seus. En Sigurðr va declamar [aquesta vísa] a l'home del mantell

makríl·háfur <m. -háfs, -háfar>:
solraig m, salroig m (Bal.), tauró m talp blau (peix Isurus oxyrhinchus syn. Isurus glaucus)

makríli <m. makríla, makrílar>: → makríll “verat”

makríll <m. makríls, makrílar>:
1. verat m, verdet m (Mall.(peix Scomber scombrus)
2. spænskur makríllverat m d'ulls grossos, gallimó m (Tarr.), bísol m (Val.), bis m (Mall., Men.(peix Scomber japonicus syn. Pneumatophorus colias syn. Scomber colias)

makró·bíótískur, -bíótísk, -bíótískt <adj.>:
macrobiòtic -a
♦ makróbíótískt fæðidieta macrobiòtica 
♦ makróbíótísk matargerðarlistcuina macrobiòtica
♦ makróbíótískt mataræðirègim macrobiòtic

makró·seísmískur, -seísmísk, -seísmískt <adj.>:
<GEOLmacrosísmic -a
♦ makróseísmískt svæði: àrea macrosísmica

mala <mala ~ mölum | malaði ~ möluðum | malað>:
1. <GENmoldre
♦ mala í mylnu: moldre en un molí
♦ mala í kvörn ~ handkvörn: moldre en un molinet
♦ mala korn í mylnu: moldre gra en un molí
2. (kötturfilar, fer el ronquet, ronronar (fer un gat un so de satisfacció o de condormiment)

malakít <n. malakíts, malakít steinar>:
<GEOLmalaquita f

mala·múkki <m. -múkka, -múkkar>:
fulmar àrtic (ocell Fulmarus glacialis)

malar·auðn <f. -auðnar, -auðnir>:
desert m de grava [i pedres]

malari <m. malara, malarar>:
moliner m, molinera f 
♦ malarinn og kona hans: heura f de terra (planta Glechoma hederacea)

mal·bik <n. -biks, no comptable>:
1. <GEOLasfalt m
Ísland í september 1951 Kyrrlát er septembernóttin ǁ eins og hún vilji ekki trufla þig ǁ svo að þú heyrir fótatak vinu þinnar ǁ á malbikinu ǁ Kyrrlát er nóttin ǁ og því heyrir þú ǁ fótatak hermannanna ǁ Og þó að hvessti ǁ mundirðu heyra það gegnum stormin ǁ þú mundir heyra járnuð stígvélin ǁ smella á malbikinu ǁ Einn stendur þú og hlustar ǁ Hví eru þeir hér ǁ Fótatak vinu þinnar heyrir þú ekki ǁ því að framandi stríðsmenn ǁ hafa rofið kyrrð næturinnar (Jón Óskar): Islàndia, setembre del 1951 La nit de setembre és silent ǁ com si no et volgués molestar ǁ perquè sentis les passes de la teva estimada ǁ a l'asfalt. ǁ La nit és silent ǁ i per això sents les passes dels soldats ǁ i fins i tot si s'aixequés vent ǁ sentiries clacar a l'asfalt ǁ les botes amb punteres i tacons d'acer. ǁ Ets totsol i escoltes. ǁ Per què són aquí? ǁ No sents pas les passes de la teva estimada ǁ car combatents estrangers ǁ trenquen el silenci de la nit (Jón Óskar)
2. (malbiksslitlag[ferm m] asfaltat m  (ferm cobert d'asfalt, capa d'asfalt sobre la calçada)
♦ malbik endar: l'asfaltat acaba (la carretera asfaltada passa a pista)

mal·bikaður, -bikuð, -bikað: asfaltat -ada

malir <f.pl mala>:
ronyonada f (part del llom)
◊ skal hann síðan færa Drottni eldfórn af heillafórninni: netjuna, er hylur iðrin, og allan innýflamörinn, bæði nýrun og nýrnamörinn, sem liggur innan á mölunum (ʔăˈʃɛr   ʕal־ha-kkəsāˈlīm, אֲשֶׁר עַל-הַכְּסָלִים), og stærra lifrarblaðið: del sacrifici d'acció de gràcies [el sacerdot] després n'oferirà una ofrena consumida pel foc, una ixxà, a Jahvè: el greix que cobreix les entranyes i tot el greix de damunt les entranyes; els dos ronyons, amb el greix que els cobreix i el que hi ha als lloms, i el lòbul major del fetge

Maljorka <Maljorku (o: Maljorka)>: Mallorca f
	á Maljorku: a Mallorca (sovint es retroba indeclinat: á Majorka o á Mallorka)

maljorkískur, maljorkísk, maljorkískt: mallorquí -ina

Maljorku·búi <m. -búa, -búar>: mallorquí m, mallorquina f

maljorkska <f. maljorksku, no comptable>: mallorquí m (dialecte de Mallorca)

maljorkskur, maljorksk, maljorkskt: mallorquí -ina

Mallorka <n. Mallorka, pl. no hab.>:
Mallorca f

Mallorka·maður <m. -manns, -menn>:
mallorquí m, mallorquina f

malt <n. malts, no comptable>:
malt m (ordi germinat i assecat, preparat per a fer-ne la cervesa o el whisky)

Malta <f. Möltu, no comptable>:
Malta f

maltneska <f. maltnesku, no comptable>:
maltès m (llengua maltesa)

maltneskur, maltnesk, maltneskt <adj.>:
maltès -esa

Malt·verji <m. -verja, -verjar>:
maltès m, maltesa f (Möltumaður)

malt·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
maltès -esa f (maltneskur, maltnesk, maltneskt)

malt·viskí <n. -viskís, -viskí>: whisky m de malta (o: de malt)

malt·öl <n. -öls, no comptable>: maltöl, cervesa negra dolça i sense alcohol

malur <m. mals, malir>:
(malpokimotxilla-sarró f (motxilla, emprada per a dur-hi el menjar)
◊ maður kom frá Baal Salísa og færði guðsmanninum frumgróðabrauð, tuttugu byggbrauð og mulið korn (wə-χarˈmɛl, וְכַרְמֶל) í mal sínum (bə-t͡siqlɔˈn-ō, בְּצִקְלֹנוֹ). Og Elísa sagði: "Gefðu fólkinu það að eta": va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l'home de Déu pa de primícies, vint pans d'ordi i gra [novell] batut dins el seu sac (la utilització del possessiu sinn palesa que el traductor va entendre צִקְלוֹן com a referit a אִיש מִבַּעַל שָׁלִשָׁה i no pas a כַּרְמֶל). I l'Elixà digué: «Dóna-ho a la gent, i que mengin»

mal·urt <f. -urtar, -urtir>:
1. donzell m, absinti m, absenta f (planta Artemisia absinthium) (remmujurt)
◊ aðeins að eigi sé meðal yðar rót, sem beri eitur og malurt að ávexti!: tan sols que no hi hagi entre vosaltres cap arrel que per fruit doni verí i donzell!
◊ hlaupa hestar yfir kletta, eða erja menn sjóinn með uxum, úr því þér umhverfið réttinum í eitur og ávöxtum réttlætisins í malurt?: els cavalls, que galopen sobre la roca? o que llauren la mar amb bous? per què canvieu doncs el dret en metzina i el fruit de la justícia en donzell?
◊ þess vegna - svo segir Drottinn allsherjar, Ísraels Guð - vil ég gefa þeim, þessum lýð, malurt að eta og eiturvatn að drekka: per això, així parla Jahvè Sabaot, el Déu d'Israel, a aquesta gent li donaré donzell per menjar i aigua emmetzinada per beure
◊ fyrir því segir Drottinn allsherjar svo um spámennina: Sjá, ég vil gefa þeim malurt að eta og eiturvatn að drekka, því að frá spámönnum Jerúsalem hefir guðleysi breiðst út um allt landið: per això, així parla Jahvè Sabaot, sobre els profetes: els faré menjar donzell i els faré beure aigua emmetzinada perquè dels profetes de Jerusalem la idolatria s'ha estès per tot el país
◊ þeir sem umhverfa réttinum í malurt og varpa réttlætinu til jarðar,...: els qui canvien el dret en donzell i fan tocar a terra la justícia...
◊ hann mettaði mig á beiskum jurtum, drykkjaði mig á malurt: m'ha atipat amb herbes amargues, m'ha embriagat amb absenta
◊ minnstu eymdar minnar og mæðu, malurtarinnar og eitursins: tingues present la meva misèria i la meva desolació, l'absenta i el verí
2. altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris) (búrót)
3. kínversk malurt: altimira f anual, altimira xinesa (planta Artemisia annua) (sumarmalurt)

malva <f. mölvu, mölvur. Gen. pl.: malva>:
malva f  (nom col·lectiu per a les plantes del gènere Malva)

Malörk <f. Malarkar, no comptable>:
<variant arcaica de → Majorka “Mallorca”
◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)

mandarína <f. mandarínu, mandarínur. Gen. pl.: mandarína>:
1. (mandaríni, ávöxtur mandarínutrésmandarina f (fruit de l'arbre Citrus reticulata)
2. (mandarínutrémandariner m  (arbre Citrus reticulata)

mandaríni <m. mandarína, mandarínar>:
mandarina f (fruit de l'arbre Citrus reticulata)

mandarínu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
mandariner m (arbre Citrus reticulata)

mandla <f. möndlu, möndlu. Gen. pl.: mandla o: mandlna>:
ametlla f, aumetlla f (Tarr., ekki ritm./no lit.), armela f (Val.), ametla f (Bal., ritm./forma lit.), metla f (Bal., ekki ritm./no lit.) (fruit de la planta Prunus dulcis syn. Amygdalus communis)

mandólín <n. mandólíns, mandólín>:
<MÚSmandolina f
♦ spila á mandólín: tocar la mandolina

mang <n. mangs, no comptable>:
1. (verðþjarkregateig m (del preu d'una cosa que hom vol comprar)
2. (braskespeculació f (acte o acció de comprar i/o vendre calculant el profit que se'n traurà)
3. (ástarmakkaventura f (amorosa, afer)

manga <manga ~ möngum | mangaði ~ mönguðum | mangaðe-ð>:
1. <GENadquirir una cosa mercadejant
◊ nú hafi þér heyrt, hversu Agulandus leitar kristinna manna, þar til er hann finnr þá. En nú er segjanda frá athæfi Karlamagnús konungs ok hans manna. Þá nótt herbergðist Karlamagnús konungr í landtjaldi Jamunds, ok hafa þeir þar svá nógar vistir ok góðan drykk, at í ǫllum heiminum þurfa þeir eigi nógari né vildri at leita. Hit mesta gull ok silfr var þar saman komit, hin dýrstu pell, hinn mesti fjǫldi gullkera ok silfrkera ok alls kyns ǫnnur gǫgn af brenndu silfri ok gǫr með hvers kyns hagleik fornra smiða ok nýrra. Svá mikit val var þar á digrum spjótum ok hvǫssum sverðum ok alls kyns vápnum dýrum, at aldri sá dauðlig augu svá óumrœðiligan fjǫlda; ok þó hǫfðu þeir keypt at harðri kaupstefnu, því at þeir mǫnguðu þau með varningi holds ok blóðs líkama sinna. Annarr hlutr var í sá er þá huggaði, er þeir hǫfðu hefnt sín á Affrikum. Þeir vǫrðu sik þá sem bezt með alls konar góðum mat ok drykk ok fengu hina hógværustu hvíld: ara heu sentit com l'Agulandus va cercar els cristians fins a haver-los trobats. Ara, emperò parlarem del capteniment del rei Carlemany i els seus homes. Aquella nit, el rei Carlemany es va allotjar a la tenda d'en Jamundr. Allà tingueren tant de menjar i de bones begudes que no havien de cercar-ne de més abundoses i exquisides en tot el món. També hi havia aplegada una enorme quantitat d'or i argent, les estofes més precioses, i el nombre més gran de copes d'argent i d'or, i tota mena d'altres objectes d'argent refinat, afaiçonats per la perícia i habilitat dels orfebres antics i moderns. Hi havia una selecció tan gran de llances gruixudes i espases esmolades i de tota mena d'armes precioses que mai uns ulls de mortal no n'havien pas vist un nombre tan incomptable, les quals, emperò, havien estat comprades cares a fires perquè les havien mercadejades baratant-les per la carn i la sang dels seus cossos (interpreto que la fira a la qual fa referència el passatge són les batalles. El passatge, en tot cas, se'm fa de difícil comprensió perquè aquesta frase no acaba de lligar bé amb la següent). Però n'hi havia que creien que s'havien venjat dels africans [i havien obtingut així totes aquelles armes com a botí]. Es proveïren tan bé com pogueren de tota mena de bons menjars i begudes i [després] tingueren llur repòs dolcíssim
♦ manga um e-ð: mercadejar amb la compra o la venda d'una cosa
◊ manga (kāˈrāh ~ כָּרָה:   ʝiˈχrū   ʕāˈlā-u̯   ħabbāˈrīm,   יִכְרוּ עָלָיו, חַבָּרִים) fiskveiðafélagar um hann, skipta þeir honum meðal kaupmanna (kənaʕăˈnī ~ כְּנַעֲנִי:   ʝɛħɛ̆ˈt͡sū-hū   bēi̯n   kənaʕăˈnīm,   יֶחֱצוּהוּ, בֵּין כְּנַעֲנִים)?: mercadejaran amb ell els companys que l'han pescat? el repartiran entre mercaders?
◊ en mánadaginn komu þeir neðan úr Arnarbæli Gunnlaugur Indriðason og Guðleifur son Steingríms kumbalda. Þeir mönguðu um hross við Skíða. Þá kvaddi Skíði Jón til að taka hrossin með þeim en þau voru inn frá garði. Hrossin hljópu inn yfir ána til Stakkabergs en þeir gengu eftir. Og er þeir komu á völlinn sest hann niður Skíði og hélt öxinni fyrir sér og studdi tönnunum á forskeftið. Þeir sátu hjá honum en Jón var á bak þeim hjá hrossum. Skíði spurði hvort vera mundi nón og söng pater noster [Faðir vor]. Guðleifur spurði hvað hann mælti um hrossin (SS I, cap. 258, pàg. 371): però el dilluns, en Gunnlaugur Indriðason i Guðleifur, fill de l'Steingrímur kumbaldi varen baixa d'Arnarbæli. Hi mercadejaren la compra de cavalls amb l'Skíði. L'Skíði va cridar en Jón perquè els ajudés a agafar els cavalls que es trobaven terra endins fora de la tanca del mas. Els cavalls, passant el riu, s'endinsaren cap a l'Stakkaberg, però ells els empaitaren. I quan ells varen arribar al camp obert, l'Skíði es va asseure en terra, va sostenir dreta la destral davant ell i va recolzar les seves dents a l'extrem superior del mànec. Els altres es varen asseure al seu costat mentre en Jón era darrere ells devora els cavalls. L'Skíði els va demanar si ja devia ésser les tres de la tarda i va pregar un parenostre. En Guðleifur li va demanar què volia pels cavalls
♦ manga með e-ð: mercadejar amb una cosa
♦ manga e-u út: vendre [cara, a bon preu] una cosa, saber vendre una cosa
♦ manga til við stúlku: <LOC FIGflirtejar amb una noia (orig. ‘tenir tractes o negocis amb algú’)
2. (prútta, þjarka um verð á e-uregatejar (pel preu de quelcom)
3. (fjölyrðabarallar-se (tenir paraules amb algú pel preu de quelcom)

mangan <n. mangans, no comptable>:
manganès m (metall Mn)

mangari <m. mangara, mangarar>:
mercader m ambulant, mercadera f ambulant
◊ og sérhver ketill í Jerúsalem og Júda verður helgaður Drottni allsherjar og allir þeir sem færa fórnir munu koma og taka einhvern þeirra til að sjóða í. Á þeim degi verða engir mangarar (kənaʕăˈnī ~ כְּנַעֲנִי:   wə-lɔʔ־ʝiˈhjɛh   χənaʕăˈnī   ʕōδ   bə-ˌβēi̯θ־ʝəhˈwāh   t͡səβāˈʔōθ   ba-i̯ˈʝōm   ha-ˈhūʔ,   וְלֹא-יִהְיֶה כְנַעֲנִי עוֹד בְּבֵית-יְהוָה צְבָאוֹת, בַּיּוֹם הַהוּא) [Orðrétt: Kanverjar] framar í húsi Drottins allsherjar: i tota olla, a Jerusalem i a Judà, serà consagrada a Jahvè-Cevaot, i tots els qui ofereixin un sacrifici vindran a prendre'n per a bullir-hi [la carn sacrificial] dedins. Aquell dia ja no hi haurà cap més mercader al temple de Jahvè-Cevaot
◊ og sérhver ketill í Jerúsalem og í Júda mun helgaður vera Drottni allsherjar, og allir þeir sem fórnfæra vilja, munu koma og taka einhvern þeirra og sjóða í, og á þeim degi mun enginn mangari (kənaʕăˈnī ~ כְּנַעֲנִי:   wə-lɔʔ־ʝiˈhjɛh   χənaʕăˈnī   ʕōδ   bə-ˌβēi̯θ־ʝəhˈwāh   t͡səβāˈʔōθ   ba-i̯ˈʝōm   ha-ˈhūʔ,   וְלֹא-יִהְיֶה כְנַעֲנִי עוֹד בְּבֵית-יְהוָה צְבָאוֹת, בַּיּוֹם הַהוּא) framar vera í húsi Drottins allsherjar: i tota olla, a Jerusalem i a Judà, serà consagrada a Jahvè-Cevaot, i tots els qui volen oferir un sacrifici vindran a prendre'n i hi bulliran [la carn sacrificial] dedins, i aquell dia no hi haurà cap més mercader al temple de Jahvè-Cevaot
◊ vart mun kaupmaður (ὁ ἔμπορος -όρου:   μόλις ἐξελεῖται ἔμπορος ἀπὸ πλημμελείας) komast hjá ávirðingum né mangari (ὁ κάπηλος -ήλου:   καὶ οὐ δικαιωθήσεται κάπηλος ἀπὸ ἁμαρτίας) hjá misgjörðum: el comerciant difícilment evitarà els errors, ni el mercader les faltes

mangó <n. mangós, mangó. Dat. sg.: mangó o: mangói>:
mango m (fruit de la planta Mangifera indica)

mann:
ac. sg. de → maður “home”

manna <n. manna (o: mannas), no comptable>:
<RELIGmannà m, maina f, manna f
◊ Ísraelsmenn nefndu þetta manna (mān ~ מָן:   wa-i̯ʝiqrəˈʔū   ˌβēi̯θ-ʝiɕrāˈʔēl   ˌʔɛθ־ʃəˈm-ō   mān,   וַיִּקְרְאוּ בֵית-יִשְׂרָאֵל אֶת-שְׁמוֹ, מָן). Það var hvítt eins og kóríanderfræ og eins og hunangskaka á bragðið: Els israelites van anomenar allò mannà. Era blanc com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel

manna <manna ~ mönnum | mannaði ~ mönnuðum | mannað>:
1. <e-ð>: (skipa mönnumequipar una embarcació amb tripulació (proveir de tripulació un vaixell o una nau, marítima, aèria, espacial)
♦ manna bát: proveir de tripulació un bot
2. <e-n>: (menntaformar algú, fer tot un home d'algú (educar algú perquè sigui un home fet i condret)
3. <sig>: (herða sigprendre (o: agafar) coratge, <LITERenardir-se (atrevir-se a fer una cosa, gosar fer una cosa)
♦ manna sig upp í e-ð: prendre coratge per fer una cosa
♦ manna sig upp í að <+ inf.>reunir coratge per a <+ inf.>

manna·aðlagaður, -aðlöguð, -aðlagað <adj.>:
<GENET & FARMAhumanitzat -ada

þat var eitt sinn, at Sveinn Ásleifarson kom at máli við Rǫgnvald jarl, at hann skyldi fá honum mannaafla ok skip, til þess at hefna þeim Ǫlvi ok Frakǫkk brennu Óláfs, fǫður síns — conuenit aliquando forte Comitem Rögnvalldum Sveinn ac rogauit ut ad uindictam ex Aulfere et Frakarka incendii patris sui Olai sumendam, naues instructas traderet: un dia es va esdevenir que l'Sveinn Ásleifarson va anar a veure el iarl Rǫgnvald per parlar amb ell per tal que li proporcionés homes (tropes) i vaixells per a venjar-se de l'Ǫlvir [rósta] i la Frakǫkk [Moddansdóttir] per haver mort son pare, l'Olau, en un brenna

manna·askur <m. -asks, -askar>: freixe m de flor (arbre Fraxinus ornus)

manna·bein <n.pl -beina>:
ossos humans

manna·breytingar <f.pl -breytinga>:
canvis m.pl de personal

manna·byggð <f. -byggðar, -byggðir>:
1. (byggt svæði) contrada habitada
♦ fjarri mannabyggð (o: mannabyggðum)lluny de qualsevol contrada habitada, lluny de la civilització
◊ þeir grafa göng fjarri mannabyggð (gūr ~ gār, gārīm ~ גּוּר ~ גָּר, גָּרִים:   ˈpārat͡s   ˈnaħal   ˌmē-ʕim־ˈgār,   פָּרַץ נַחַל, מֵעִם-גָּר), gleymdir, án fótfestu, hanga þeir mönnum fjarri, sveiflast fram og aftur: excaven mines lluny de les contrades habitades, oblidats, [treballen] sense peu ferm, pengen [en el buit], lluny dels homes, oscil·len envant i enrere
2. (bústaður) establiment (o: assentament) humà
◊ þá er mjög var áliðið dags, komu lærisveinar hans að máli við hann og sögðu: "Hér er engin mannabyggð (ἔρημός ἐστιν ὁ τόπος) og langt á daginn liðið. Lát þá fara, að þeir geti náð til býla (εἰς τοὺς ἀγροὺς) og þorpa (κώμας) hér í kring og keypt sér eitthvað til matar": quan ja s'havia fet molt tard, se li acostaren els deixebles per parlar-li i li digueren: «El lloc és despoblat, i ja és tard. Acomiadeu-los perquè vagin a les cases i als vilatges del voltant a comprar-se quelcom de menjar»

mannaður, mönnuð, mannað <adj.>:
1. (skiptripulat -ada, equipat -ada amb la seva tripulació (nau)
◊ þeir komu að togaranum á tveim slöngubátum og annar bátanana hélt sig í öruggri fjarlægð, en hinn fór uppað skut togarans, þar sem þeir voru að hífa inn trollið. Sá bátur var mannaður unglingum á bilinu 18-20 ára gömlum: 
2. (menntur, menntaðurformat -ada (a l'Edat mitjana, educat de manera que domina bé les íþróttir que tot home de la classe superior ha de dominar)
◊ [A.D. 1128] þat var eitt kveld er þeir Jón [Pétrsson] ok Kali [Kolsson] váru gengnir at sofa, en margir menn sátu eptir ok drukku. Þá var mart talat, er menn váru drukknir mjǫk, ok kom þar, at rœtt var um mannjǫfnuð, ok þat, hverir gǫfgastir væri lendra manna í Noregi. Flutti Brynjólfr þat fram, at Jón Pétrsson væri bazt mannaðr ok ættborinn af inum yngrum mǫnnum fyrir sunnan Stað, en Hávarðr félagi Kala taldi til Sǫlmund, ok taldi hann øngu verr menntan en Jón; kallaði ok, at Víkverjar mundi hann myklu meira virða en Jón Pétrsson. Hér af gerðiz deila mikil. Ok er ǫlit mælti með þeim, þá varð eigi betr til gætt en svá, at Hávarðr hljóp upp ok fékk sér tré eitt, ok setti þegar í hǫfuð Brynjólfi, svá at hann féll þegar í óvit; ok hljópu menn til hans. En Hávarði varð í brott skotit á fund Kala, ok sendi Kali hann suðr í Alviðru til prests þess, er Ríkarðr hét — accidit uespere quodam, postquam Ionas et Kalius somno se dederant, multis potando adhuc considentibus, ut uaria loquerentur, inebriati; eo tandem uenit ut de uirili comparatione, quinam praefectorum in Noruegia nobilissimi aestimandi essent, confererent; contendit Brinjulfus Ionam Petri et artium et generis nobilitate reliquos iuniores uiros e meridie Stadii antecellere; Hauardus autem Kalii socius, Sölmundum allocutus, dicit ipsum Iona nullis artibus inferiorem, addens, Vicenses eum Ionae praelaturos; hinc contentionem ortam et cereuiciis promotam, impedire nequiuerunt, unde Hauardus repente surgens, fuste arrepto, caput Brinjulfi tanto ictu percutit ut in animi deliquium incideret, ab adstantibus statim erectus; Hauardus autem cito subductus, ad Kalium mittitur, qui eum austrum uersus Aluidram ad pastorem nomine Rikgardum ablegatun vespre, quan en Jón [Pétrsson] i en Kali [Kolsson] se n'havien anat a dormir, molts dels altres varen continuar vetllant i bevent. Quan estigueren molt gats es digueren moltes de coses, i en un moment donat, començaren a comparar les qualitats dels hǫfðingjar i a debatre quins eren els lendir menn més distingits de tota Noruega. En Brynjólfr va advocar a favor d'en Jón Pétrsson com el més ben format i de millor llinatge de tots els joves que hi havia al sud de Staðr, però el company d'en Kali, en Hávarðr va pledejar a favor d'en Sǫlmundr de qui va dir que la formació que tenia no era pitjor en res a la d'en Jón. També va dir que els habitants de la Víkin, o sigui, del fiord d'Oslo, l'apreciarien (devien apreciar?) molt més del que valorarien en Jón Pétrsson. Aquestes paraules Això varen provocar una forta polèmica i com que la cervesa parlava amb ells, ningú no parà esment que no passés res (és a dir, que les coses no anessin a pitjor) de manera que en Hávarðr, [en un moment donat,] es va posar dret d'un bot, va agraponar una estella i hi va clavar tot seguit un cop al cap d'en Brynjólfr [tan fort] que en Brynjólfr va caure rodó en terra a l'acte. Llavors tots els presents saltaren cap a ell, però d'alguna manera en Hávarðr es va poder fer escàpol i va anar a veure en Kali, el qual el va enviar al sud a ca un prevere d'Alviðra (l'actual Alver) que nomia Ricard
◊ ok um morguninn kom mærin aptr. Þá mælti frúin: «Jungfrú mín,» sagði hon, «ek biðr at þú fyrirlátir mér þat, er ek mælta til þín harðliga í gær. Ek vil nú,» sagði frúin, «þínum ráðum hlýða. Seg mér, ef þú veizt um þann riddara, er þú hefir svá mart um rœtt fyrir mér. [Seg mér] hvat riddara hann er ok af hverri ætt. Ok, ef er hann er svá mannaðr ok svá ríkrar ættar, at hann sómi mér, þá vil ek gera hann herra minn ok alls míns ríkis. En verðr þetta þó svá at gjǫra, at eigi hrópi menn mik ok mæli svá: ‚Þessi er sú, er giptist þeim, er dráp hennar bónda‘»: i l'endemà al matí la donzella hi va tornar. La seva senyora li digué: “Donzella meva”, digué, “et demano que em perdonis per les dures paraules que ahir et vaig dir. Vull”, li va dir la senyora, “seguir el teu consell. Digues-me si coneixes el cavaller del qual em digueres tantes de coses. Digues-me quina mena de cavaller és i també de quin llinatge procedeix. I, si ha tingut una acurada educació [cavalleresca] i si prové d'un llinatge tan poderós que sigui adient a mi, en faré el meu senyor i el senyor de tot el meu regne. Tanmateix, això s'haurà de fer de tal manera que la gent no em menystinguin dient: «Aquesta és la qui ha s'maridat amb el qui matar el seu espòs»”
◊ Hróðbjartur hefir konungur heitið. Hann réð austur fyrir Gautlandi. Hann var kvongaður maður. Hildigunnur hét kona hans. Þau áttu sér einn son barna er Geirviður er nefndur. Hann var snemma vænn og vitmikill og að öllum hlutum mannaður um fram sína jafnaldra en barn var hann að aldri er sagan gerðist: hi va haver un rei que va nòmer Hróðbjartur. Regnava sobre el Gautland, a l'est. Era casat i la seva dona nomia Hildigunnur. Tenien un únic fill que nomia Geirviður. A una edat primerenca ja era molt prometedor, era llest i en tots aspectes dominava les habilitats esperables d'un home madur més que els altres nois de la seva mateixa edat, però, a l'època d'aquesta història encara era un vailet
♦ vera illa mannaður: estar mal criat, no dominar prou bé les habitats pròpies d'un home de la classe superior
♦ vera mannaður að hófi: estar molt ben criat
◊ Kálfur og Grímur voru mannaðir að hófi: en Kálfur i en Grímur eren homes molt ben educats
◊ mannaðir að hófi: homes molt ben educats
♦ vera vel mannaður: estar ben criat
◊ það var eitthvert sinn þá er Geirviður konungur sat yfir borðum með allri hirð sinni, þá tók hann til orða og mælti svo: "Nú er svo sem yður er kunnigt öllum mínum mönnum að eg hefi ungur verið hér til að aldri og svo hefi eg haft litla orku og því hefir af mér staðið lítil stjórn í ríkinu. Hefi eg það og oft heyrt sem von er að. Má það og eigi mjög undrast þó að hér til hafi af mér lítil stjórn staðið fyrir sakir æsku minnar. En þó er eg nú svo aldurs kominn að mér er nú mál að reyna mig og vita að nokkuð vilji mitt ráð þroskast og meir hefjast en áður er þar sem eg er nú orðinn maður tólf vetra gamall. Eru og margir ekki betur mannaðir á mínum aldri. Nú vil eg og því lýsa fyrir öllum yður, mínum þegnum og virktavinum, að eg ætla mér að fara til móts við berserkina, þá Garp og Gný, er liggja á Jöruskógi og gera þar mörg illvirki. Ætla eg og til þess að koma eigi aftur svo að þeir séu á lífi og skal eg þá yfirkoma eða þeir mig ella": una vegada que el rei Geirviður seia a taula amb tots els homes de la seva hirð va prendre la paraula i digué: “Com tots vosaltres, els meus homes, ja sabeu, la cosa és que fins ara he estat un vailet pel que fa a l'edat, de manera que tenia poca força i per això el meu govern [fins ara] ha estat dèbil, una cosa que també he sentit a dir sovint, com era d'esperar. De tota manera, atesa la meva edat, no ha d'astorar ningú que hagi governat amb mà feble. Però ara ja sóc prou gran com perquè hagi arribat l'hora de posar-me a prova a mi mateix i esbrinar potser si, ara que he fet els dotze anys, el meu govern madurarà i es farà més fort del que ha estat fins ara. Pocs són els de la meva edat que estiguin millor preparats que jo. Per això desitjo fer-vos saber, a tots vosaltres, þegnar i amics meus de confiança, que tinc la intenció d'anar a enfrontar-me amb els bersercs Garpur i Gnýr que s'estan al bosc de Jöruskógur on hi cometen mants malifets. La meva intenció és de no tornar mentre ells continuïn amb vida. O jo els venço a ells o ells a mi”
◊ Magnús konungr hafði með sér son sinn til þessarar ferðar átta vetra gamlan, er Sigurðr hét. Hann var vel mannaðr — Rex Magnus in hanc expeditionem filium suum Sigurdum, octennem artibusque bene imbutum, se cum habeatel rei Magnús va prendre amb ell en aquesta expedició son fill Sigurðr, que aleshores tenia vuit anys. Un noi que ja dominava totes les habilitats esperables d'un home madur
◊ þau áttu sonu tvá vel mannaða: tenien dos fills pujats com cal
3. (þroskaður, kominn til mannsmadur -a (madurat com a persona)
4. (mannlegurhumà -ana (humanal)
◊ það fann Geitir brátt og mælti við Grím um einn dag: "Eg hefi sakar gert við þig Grímur," segir hann. "Eg sendi Kárhöfða þræl minn eftir uxa þínum Brandkrossa er best naut var á öllu Íslandi. En þar er þú þóttist sjá hann hinn fyrsta aftan, uxa þinn, það er belgur hans fullur af mjölvi og ætla eg þér það í uxaverðið. Mér hefir og sýnst sem þú hafir augum litið til Droplaugar dóttur minnar en eg mun hana gifta þér ef þú vilt flytja hana til Íslands með þér, með miklum fjárhlut er henni skal heiman fylgja. Hún er vel borin í móðurætt en þó eigi smáborin í föðurætt. Var móðir mín vel mönnuð en föður átti eg heldur stórfengan": en Geitir se'n va adonar al cap de poc i un dia va parlar amb en Grímur i li va dir: “Grímur, te n'he fet una”, li va dir, “vaig enviar en Kárhöfði, el meu esclau, a cercar el teu bou Brandkrossi, que era el millor bou de tota Islàndia. I quan tu, el primer vespre creies que veies el teu bou, [en realitat] veies la seva pell farcida de farina. La meva intenció és rescabalar-te amb aquesta farina pel valor del bou. També m'ha semblat com si miressis amb bon ull la meva filla Droplaug. La't donaré per dona si vols endur-te-la amb tu a Islàndia, dotada amb un enorme cabal com a heimanfylgja. Per part de mare pertany a un alt llinatge, encara que, per part de pare, sigui d'origen humil. Ma mare havia tingut una bona educació (havia tingut una educació acurada perquè era humana i d’una gran família?) , mentre que vaig tenir un pare més aviat grandiós” (vocabulari: #1. stórfengur: Cf. Fritzner III (1896²), pàg. 563b: stórfengr, adj. anseelig; var móðir mín vel mönnuð, en föður átta ek heldr stórfengan Brandkr. 62¹⁷ <...>; cf. Baetke 19874, pàg. 608: stór-fengr großzügig, vortrefflich: kýr stórfengar gute Milchkühe; #2. mannaður: En Baetke 19874, pàg. 406, únicament dóna: mannaðr adj.: vel mannaðr zum vollkommenen, tüchtigen Manne herangebildet. En Fritzner II (1891²), pàgs. 638a-639b: mannaðr, adj. (eg. Part. Præt. af mannast) udrustet med de Egenskaber, som bør findes hos maðr 2. i saadan Grad, som betegnes ved tilføiet Adv. eller paa [p. 639a] lignende Maade = menntr; vel, illa mannaðr Flat. I 419²⁶. II 196⁴; mannaðr at hófi Fm. VI, 102²³. La frase se sol entendre com una manera velada de dir que la mare d'en Geitir era humana mentre que son pare era un ètun. La frase vindria a dir, per tant: ma mare era ben humana però mon pare era més aviat enorme = etunesc)

manna·ferðir <f.pl -ferða>:
anar m i venir (o: anada f i vinguda) de gent, gent f en moviment, moviment m de gent
◊ þjóðvegirnir eru eyðilagðir, mannaferðir (ʕɔˈβēr   ˈʔɔraħ ~ עֹבֵר אֹרַח:   ʃāˈβaθ   ʕɔˈβēr   ˈʔɔraħ,   שָׁבַת עֹבֵר אֹרַח) hættar. Menn rjúfa sáttmálann, fyrirlíta vitnin og virða náungann vettugi: les rutes són desertes, ja no hi passa gent. Els homes han trencat el tractat, han menyspreat els testimonis, no tenen consideració per ningú

mann·afli <m. -afla, no comptable>:
tropes f, forces f.pl en homes
◊ nú liggur þú brotin í spón í sjónum, í djúpi hafsins. Varningur þinn og allur mannafli þinn sökk með þér: 
◊ máttur þinn byggir ei á mannafla né vald þitt á þeim sem sterkir eru heldur ert þú Guð auðmjúkra, hjálpari kúgaðra, verndari veikra, vörður vanmegna, frelsari vonarvana: 
◊ Þórður var nú í Flatatungu og lauk við skálasmíðina. Var það furðusterkt hús. Stóð sá skáli allt til þess er Egill biskup var að Hólum. Og er Þórður vill á burtu fara fylgir Þorgrímur bóndi honum við hinn tíunda mann og ríða ofan eftir Skagafirði. Og er Össur sá ferð þeirra þóttist hann eigi hafa mannafla að ríða eftir þeim. Ríða þeir leið sína uns þeir koma á Miklabæ í Óslandshlíð. Tekur Þórhallur vel við Þórði en húsfreyja betur. Þorgrímur bóndi reið heim og skildu þeir Þórður góðir vinir: en Þórður llavors es va estar a Flatatunga on va acabar la construcció de l'skáli del mas. Un edifici extraordinàriament sòlid. Aquest skáli va existir fins a l'època del bisbe Egill de Hólar (per tant, fins als anys 1331-1341). I quan en Þórður va voler anar-se'n, en Þorgrímur, el bóndi, el va acompanyar amb nou homes, i tots ells baixaren al fiord de Skagafjörður. I quan l'Össur els va veure passar, va considerar que no tenia prou homes per a empaitar-lo. [Així i doncs,] féren llur via fins que arribaren al mas de Miklibær, al pendent d'Óslandshlíð. En Þórhallur va rebre bé en Þórður i la mestressa del mas encara millor. El bóndi Þorgímur se'n va tornar al seu mas i ell i en Þórður s'acomiadaren com a bons amics
2. (sem vinnuaflpersonal m, mà f d'obra  (desordre lleu i passatger sovint a conseqüència d'una mala digestió o d'haver menjat alguna cosa que no tocava)

Vegna mín stjórna menn og hljóta mannaforráð, allir valdsmenn veraldar
Með fulltingi framandi guðs mun hann verja hin rammgerðu vígi og sæmd mun hann veita þeim sem viðurkenna hann, fá þeim mannaforráð yfir mörgum og úthluta þeim landi að launum

manna·fótur <m. -fótar, -fætur>:
peu humà

manna·fæla <f. -fælu, -fælur. Gen. pl.: -fælna o: -fæla>:
persona esquerpa (o: esquiva; o: múrria, Tarr.), persona que evita el tracte amb els altres

manna·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
1. <GENesquerp -a, esquiu -iva, murri -úrria (Tarr.)
2. <PSIQantropòfob -a

manna·fælni <f. -fælni, no comptable>:
<PSIQantropofòbia f

manna·grjón <n. -grjóns, -grjón>:
panís m, mill italià, dacsa vera (fruit de la planta Setaria italica) (kólfhirsi; refaskott)

manna·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
carn humana

manna·lát <n.pl -láta>:
defuncions f.pl, morts f.pl
♦ mörg mannalát í ár: moltes de defuncions enguany

manna·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENviril
2. (myndarlegur, sem ber sig velgallard -a(ben plantat, de bell aspecte, de bella estampa, plaent a la vista)
3. (upplitsdjarfur[d'aspecte] decidit -ida (segur -a de si mateix)
4. (rogginn, hreykinnpresumptuós -osa (o: presumit -ida) (superbiós)

manna·mál <n. -máls, -mál. Pl. no hab.>:
1. (mannsraddirveus humanes (sons proferits per l'home quan parla, crida, canta etc., però i de manera especial, quan parla)
◊ Þá heyrðu þeir mannamál undir fætur sér niður; leituðust þeir þá um og fundu hurð í gólfinu. Luku þeir þar upp; var þar undir gröf djúp; heyrðu þeir þangað manna mál. Síðan spurði Egill, hvað manna þar væri; sá nefndist Áki, er við hann mælti. Egill spurði, ef hann vildi upp úr gröfinni; Áki segir, að þeir vildu það gjarna. Síðan létu þeir Egill síga festi ofan í gröfina, þá er þeir voru bundnir með, og drógu þar upp þrjá menn: aleshores varen sentir veus humanes de davall llurs peus. Varen cercar a les palpentes i trobaren una trapa en el terra. La varen aixecar i al dessota hi trobaren una cava profunda. Varen sentir que les veus en provenien. Aleshores l'Egill va preguntar qui hi havia. El qui li va respondre, li va dir que es deia Àki. L'Egill li va demanar si volia sortir d'aquella cava; l'Áki li va respondre que els agradaria sortir-ne. Aleshores, l'Edill i els seus companys varen amollar a dins la cava les cordes amb les quals havien estat lligats i estiraren tres homes a fora de la cava
◊ hljóp Klaufi þegar í bát og reri að landi. Svo var hann þá reiður að hann rak öxi sína í jörð niður svo stóð á hamri. Þá reif hann upp mikla kylfu svo að öngvum sýndist hún vopnhæf nema honum einum. Þeir heyrðu þá mannamál mikið og komu þar að að tólf menn voru bundnir en fjöldi manns var þar hjá og leystu menn úr böndum og var hver höggvinn sem leystur var. Þeir menn sem í böndum voru var Karl hinn rauði og hans félagar. Einn maður gekk mest að berbrynjaður að höggva fólkið. Hann reiddi sverð um öxl, alleigulegt. Þar sneri Klaufi að þeim manni og spurði hver hann væri. Sá maður svaraði allstórmannlega og kvað hann það engu skipta. Klaufi sneri að honum og barði á báðar hendur ... allvel að hlaupa. Fer Atli nokkura hríð. Svo hét víkingur sjá er barist hafði við Karl. : en Klaufi va saltar a l'instant dins un bot i hi remà fins a la riba. Estava tan felló que va picar amb tanta de força la seva destral en terra que la va clavar sencera fins a la cabota. Aleshores, va arrabassar un tros de fusta tan gros per fer-lo servir de clava que cap altre més que ell totsol semblava capaç de poder-lo fer servir d'arma. Aleshores varen sentir veus fortes i arribaren allà on hi havia dotze homes fermats. Hi havia gran quantitat d'homes; desfermaven aquells homes, en desfermaven cada vegada un i quan ho havien fet, mataven el que havien desfermat. Els homes que estaven fermats eren en Karl el Roig i els seus companys. Un home que no portava cuirassa (o que portava cuirassa sense gipó?. Cf. Baetke 19874, pàg. 45: berbrynjaðr adj. ohne Brünne oder in Brünne ohne Oberkleid ?) era el qui més sol·lícitud mostrava a matar aquella gent. Portava la seva espasa penjada de l'espatlla, una espasa ben valuosa. En Klaufi s'hi acostà li va demanar qui era. Aquell home li va respondre amb arrogància i li digué que no n'havia de fer res. En Klaufi l'envestí i hi lluità colpint a banda i banda ... corrent bé. L'Atli, així es deia el viquing que havia lluitat amb en Karl el Roig, va córrer una estona
◊ og svo bar til litlu síðar er þeir höfðu upp skipað að Þórður og nokkurir menn gengu hjá stofu einni og heyrðu þangað mannamál. Þeir námu staðar og heyra að sagt var frá drápi Kolbeins Dufgussonar. Sá maður sagði frá er Þórður hét og var Steinunnarson. Þóttust þeir það finna að hann bar allar sögur betur Gissuri en brennumönnum, kvað alla menn undrast að Kolbeini varð ekki fyrir (SS II, cap. 477, pàg. 739. Anno domini 1254): es va esdevenir, poc després d'haver baixat la càrrega del vaixell a terra, que en Þórður i alguns homes varen passar a prop d'una stofa i hi sentiren veus humanes. S'hi aturaren i sentiren que [dedins] estaven parlant de la mort d'en Kolbeinn Dufgusson. El qui ho contava es deia Þórður i era fill de l'Steinunn. En Þórður kakali i els seus acompanyants se n'adonaren que en Þórður Steinunnarson presentava tots els fets deixant més ben parat en Gissur que no pas els incendiaris i dient que havia sobtat tothom de veureu que en Kolbeinn quedés sense saber com reaccionar (cf. Baetke 19874, pàg. 721: hann kvað alla menn undrask at honum varð ekki fyrir daß er so ratlos war, ohne Entschlossenheit war. SS III, pàg. 363: verða ekki fyrir: (óp) verða úrræðalaus. La frase final fa referència a quedar paralitzat per la sorpresa i la por)
◊ en sá maður var á staðnum (í Kirkjubæ), er Illugi hét ok var Guðmundarson, hann var bryti; hann átti þá konu er Bergljót hét. Þau voru úti í eldahúsi um nótt að soðningu og sá maður með þeim er Þorvaldur hét og kallaður feni. Rakki lá á eldhúsinu. Hann spratt upp og gó. Illugi bað Þorvald forvitnast að hverju hann gó. Hann gengur og fer upp á húsin og sér að hundurinn horfir norður af húsunum. Hann heyrir þá mannamálið og þekkir skjótt mál þeirra bræðra, Sæmundar og Guðmundar. Þorvaldur gerði ekki vart við sig og gekk heim skjótt og inn í skála að rúmi bónda og segir að menn fóru að bænum „og eigi ráðið að með góðum vilja sé þeim er hér eru fyrir" (SS II, pàg. 554): a l'indret (a Kirkjubær) s'hi trobava un home que nomia Illugi i era el fill d'en Guðmundur, era bryti, una mena de majoral, i la seva dona es deia Bergljót. Aquella nit ell i la seva dona es trobaven a fora del mas, a la cuina, fent-hi bullir carn, i amb ells hi havia un home que nomia Þorvaldur, de malnom feni. A la cuina hi havia un cus ajagut en el trispol. Assús-suaixí es va posar dret i va començar a lladrar. L'Illugi va demanar al Þorvaldur que anés a veure a què li lladrava. En Þorvaldur va pujar al sòtil de les cases i va veure que el gos lladrava cap al nord. Aleshores va sentir soroll de veus i va reconèixer a l'instant les veus dels germans en Sæmundur i en Guðmundur. En Þorvaldur no es va fer notar ni es donà a conèixer, sinó que tornà totd'una al mas, entrà a l'skáli, anà allà on jeia el bóndi i li digué que hi havia uns homes que s'acostaven al mas, “i no és gens segur que aquesta gent vinguin amb bones intencions”
◊ þá heyrði hann þar mannamál úti og bölvan. Brott hvarf hann þaðan. Nú verður þar frá að hverfa. Þær Gróa og Ingibjörg gengu nú út að durunum. Gróa bað Ingibjörgu útgöngu. Það heyrði Kolbeinn grön frændi hennar og bað hana út ganga til sín (SS II, pàg. 639): Defora va sentir soroll de veus i renecs. Va tornar enrere. Calia que les deixessin allà. La Gróa i la Ingibjörg anaren cap a les portes. La Gróa va demanar que deixessin sortir la Ingibjörg. En Kolbeinn Mostatxos, el seu parent, ho va sentir i va demanar a la Ingibjörg que sortís i anés cap a ell
◊ skamma hríð hafði hann þar setið áður hann heyrði mannamál og heyrði að um var talað ef hann fyndist að þrír menn voru til ætlaðir til áverka við hann og skyldi sitt högg höggva hver og fara ekki ótt að og vita hvernig hann yrði við (SS II, pàg. 641): no feia gaire que seia allà que va sentir veus humanes. Va sentir que deien que si el descobrien, s'havien triat tres homes per ferir-lo. Cadascun li havia de pegar un cop d'espasa i ho havien de fer sense precipitació i esbrinar com reaccionaria i es comportaria (cf. Baetke 19874, pàg. 463: fara ótt sich beeilen; übereilt vorgehen)
◊ sá atburður varð enn einu sinni litlu síðar um kveld að Þórður kom inn og gekk hljótt og vildi vita hvað fyrir væri. Hann heyrði mannamál og þóttist vita að þau Björn og Oddný ræddust við og hleraði ef hann mætti heyra hjal þeirra. Björn varð og var við og segir Oddnýju að Þórður hleraði til hvað þau ræddu. Hún kunni þess enga þökk og gekk í brott og blés við hátt en Björn kvað vísu: una vegada, més endavant, també de vespre, es va esdevenir que en Þórður va entrar-hi sense fer soroll desitjant saber què estava passant a dins. Va sentir soroll de veus i va creure reconèixer que eren en Björn i l'Oddný que estaven parlant. Es va posar a escoltar-los d'amagat, a veure si podria sentir llur conversa. En Björn se'n va adonar i va dir a l'Oddný que en Þórður estava escoltant el que deien. L'Oddný aleshores s'ho va prendre molt malament i se'n va anar esbufegant de fellona que estava, mentre en Björn declamava aquesta estrofa...
♦ ómur af mannamáli: remor de gent que se sent de lluny o a un altre lloc d’on hom és
2. (tal mannaparaules f.pl, enraonaments m.pl (parla humana: converses, raons de la gent, el que la gent conta o diu etc.)
3. (skýrt tal, skýrt málllengua planera (llengua intel·ligible pel comú dels homes)

manna·mót <n. -móts, -mót>:
trobada f, reunió f [social], encontre m de gent
♦ á mannamóti: a un aplec [de gent], en una trobada [de gent]
◊ um vorið eftir er einn vetur var liðinn frá falli Þorgeirs Hávarssonar, Þorgils Arason og Ari son hans bjuggu til mál á hönd Þórarni um víg Þorgeirs og öðrum mönnum þeim sem að víginu höfðu verið, gerðu mikinn reka að þeim verkum er þar voru ger. Á þau mál var sæst á þingi og gerði Þorgils um málin öll tvö hundruð silfurs og guldust þar á þinginu um víg Þorgeirs og hafði Guðmundur hinn ríki hundrað að ráði Þorgils. Það sumar var Þórarinn veginn á mannamóti í Eyjafirðiper la primavera següent, quan feia un any que havia mort en Þorgeir Hávarsson, en Þorgils Arason i el seu fill Ari varen preparar l'acció judicial contra en Þórarinn i tots els altres que havien participat en la lluita i presentaren una gran demanda pels fets comesos allà. En el þing es va posar fi a aquest cas amb un acord de conciliació: En Þorgils hi va fixar la reparació per la mort d'en Þorgeir en dues-centes peces d'argent -les quals es varen pagar en el þing mateix-. I, a instància d'en Þorgils, en Guðmundur el poderós [també] en va rebre cent. En Þórarin fou mort aquell mateix estiu en un aplec al fiord d'Eyjafjörður (vocabulari: #1. reki: Cf. Baetke 19874, pàg. 494: <...> 3. (Rechts-)Verfolgung eines Totschlags; #2. sættast á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 635: sættask á e-t sich über etwas einigen, etwas schiedlich beilegen; )
◊ sá maður er frændlaus, lagalaus og heimilislaus, sem elskar innanlandsófriðinn þann hinn hryllilega. En látum nú hina dimmu nótt ráða, og efnum til náttverða. Vökumenn úr hverjum flokki (ἕκαστοι) skulu hafa náttból (λεξάσϑων) hjá gröfinni utangarðs; þetta mæli eg til hinna yngri. En úr því skaltú, Atreifsson, gerast forgangsmaður, því þú ert höfðingi mestur. Þú skalt gera höfðingjunum veizlu; sómir (ἔοικέ τοι) það þér, og er vel til fallið (οὔ τοι ἀεικές): eru búðir þínar fullar af víni, er skip Akkea flytja hingað daglega frá Þraklandi; hefir þú og alls konar veizluföng (ὑποδεξίη), og átt yfir mörgum mönnum að ráða. En á mannamótinu (πολλῶν ἀγρομένων:   πολλῶν δ’ ἀγρομένων τῷ πείσεαι ὅς κεν ἀρίστην βουλὴν βουλεύσῃ) skaltú hlýða þeim, sem bezt (ἀρίστην βουλὴν) leggur til (βουλεύσῃ); hafa allir Akkear þörf á góðum tillögum og viturlegum, þar er óvinir vorir kynda marga elda skammt frá skipunum; og hverr mun geta verið glaður að svo búnu? Því þessi nótt mun annaðhvort glata hernum eða frelsa hann: sense família ni lleis ni una llar viu l'home que deleja les esgarrifoses discòrdies intestines! Però ara, deixem que governi la fosca nit i preparem el nostre sopar. Que sentinelles de cada grup tinguin el jaç nocturn vora el fossat que hem obert, part defora del mur. És als joves a qui dic això. I tu, Atrida, sigues comandant, puix que tu ets més rei que ningú. Ofereix un banquet als altres cabdills; això t'escau i no desdiu del cas. Les teves tendes són plenes del vi que cada dia porten aquí de Tràcia unes naus aquees; també tens tota mena de mitjans per a oferir-los el banquet i ets senyor de molts. I durant la celebració del banquet, fes cas del qui millor t'aconselli. Tots els aqueus han de menester de bons i savis consells, ara que els nostres enemics encenen tantes fogueres a poca distància de les naus. I qui de nosaltres podria estar alegre, estant així les coses? Car, aquesta nit o bé destruirà el nostre exèrcit o el deslliurarà [d'aquest perill]"
♦ á mannamótum: en els cercles socials, a les celebracions socials
◊ sá ráðagóði (πολύμητις) Ódysseifur leit til hans reiðuglega, og sagði: „ekki er slíkt vel mælt, gestgjafi, ok muntu vera fullur ofsa og ójafnaðar (ἀτασθάλῳ ἀνδρὶ ἔοικας). Ekki veita guðirnir öllum mönnum jafnt ástgjafir (χαρίεντα) sínar, hvurki líkams atgjörvi, né vitsmuni (φρένας) eða mælsku. Einn maður er óálitlegur sýnum (εἶδος ἀκιδνότερος), en guð prýðir orð hans með fegurð, svo menn horfa á hann með ánægju: hann talar röksamlega með blygðun (αἰδοῖ), sem kemur sér vel (μειλιχίῃ), og ber af öðrum á mannamótum (μετὰ ἀγρομένοισιν:   ὁ δ’ ἀσφαλέως ἀγορεύει, αἰδοῖ μειλιχίῃ μετὰ δὲ πρέπει ἀγρομένοισιν, ἐρχόμενον δ’ ἀνὰ ἄστυ θεὸν ὣς εἰσορόωσιν): og þegar hann geingur um borgina, horfa menn á hann, sem væri hann einhvur goðanna. Annar er líkur hinum ódauðlegu í sjón, en orð hans eru ei prýdd með fegurð. Eins ertú afbragðs fríður sýnum, svo að valla getur fríðara mann; en vitsmunir þínir eru lítils verðir: el sagaç Ulisses el se va mirar aïradament i li va dir: “amfitrió, el que has dit no està ben dit i em sembla que deus ésser violent i inequitable. Els déus no concedeixen pas per igual a tots els mortals llurs dons amorosos, ni la perfecció del cos, ni la intel·ligència ni l'eloqüència. Vet aquí un home poc afavorit de prestància, però el déu orna les seves paraules amb la bellesa de manera que els homes l'esguarden amb delit: parla de manera argumentada amb una modèstia que obté el favor dels oients (que el beneficia) i destaca sobre els altres en els aplecs. I quan camina per la ciutat, la gent l'esguarda com si fos un dels déus. Un altre, emperò, té un físic semblant al dels immortals, però les seves paraules no estan ornades amb la bellesa. De la mateixa manera, tu ets extremadament bell, de manera que a penes hi pot haver ningú més bell [que tu], però la teva intel·ligència és de poca vàlua
♦ fara sjaldan á mannamót: anar rarament a festes o reunions socials
♦ ganga á mannamót: anar a un aplec
◊ en hinn fóthvati Akkilles, Peleifs seifborni (διογενὴς) sonur, sat hjá hinum örskreiðu (ὠκύπορος -ύπορον:   νηυσὶ παρήμενος ὠκυπόροισι) skipum, og var alltaf reiður. Hvorki gekk hann nokkuru sinni á mannamót (ἡ ἀγορὴ ἡ κυδιάνειρα:   οὔτέ ποτ’ εἰς ἀγορὴν πωλέσκετο κυδιάνειραν οὔτέ ποτ’ ἐς πόλεμον), né í orustu; hann, mæddi (φθινύθεσκε) hjarta sitt (φίλον κῆρ) á því að vera kyrr á sama stað, en ávallt langaði hann eftir hergný (ἀϋτήν) og styrjöld (πτόλεμον)i l'Aquil·les, el de peus veloços, el pelida nascut de Zeus, seia a la vora de les naus que llisquen ràpides i no deixava d'estar furiós. Ni anava cap vegada a l'assemblea ni a la batalla. Afeixugava el seu cor restant al mateix indret però no deixava d'enyorar el crit del combat i la guerra

manna·munur <m. -munar, pl. no hab.>:
diferència f (o: diferències f.pl) entre dos homes (de força, de poder, de riquesa, de posició social etc.)
♦ gera sér engan mannamun<LOC FIGno fer distincions en el tracte  (tractar tothom per igual, sense mirar la seva condició o el seu estatus socials)

manna·spóluormur <m. -spóluorms, -spóluormar>:
ascàride f de l'home, àscaris f de l'home (helmint intestinal Ascaris lumbricoides)

mannast <mannast ~ mönnumst | mannaðist ~ mönnuðumst | mannast>:
1. (þroskast, komast til mannsfer-se [tot] un home o [tota] una dona, anar madurant (parlant en present o futur: arribar a l'edat viril un home & fer-se dona una noia)
2. (menntastesdevenir un home complert, fer-se un home dret i condret (parlant en passat)

mann·át <n. -áts, no comptable>:
<RELIGantropofàgia f, canibalisme m

mann·blendni <f. -blendni, no comptable>: sociabilitat f

mann·blót <n. -blóts, -blót>:
<RELIGsacrifici humà

mann·dómur <m. -dóms, no comptable>:
1. (manneðlihumanitat f (condició humana, allò que defineix la natura humana)
2. (karlmennskahomenia f, virilitat f (masculinitat)
♦ komast til manndóms: <LOC FIGfer-se home

mann·dráp <n. -dráps, -dráp>:
homicidi m
♦ manndráp af gáleysi: <JURhomicidi involuntari

mann·drápari <m. -drápara, -dráparar>:
homicida m & f

mannerfðamengis·áætlun <f. -áætlunar, no comptable>:
projecte m del genoma humà (genamengisáætlun)
◊ mannerfðamengisáætlunin: el projecte del genoma humà

mann·fákur <m. -fáks, -fákar>:
<MITOLcentaure m

mann·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGsacrifici humà

mann·fræði <f. -fræði, no comptable>:
antropologia f
♦ líffræðileg mannfræði: antropologia física, antropobiologia f, antropologia biològica
♦ → félagsmannfræði “antropologia cultural”
♦ → menningarmannfræði “antropologia cultural”

mannfræði·skor <f. -skorar, -skorir
departament m d'antropologia (a universitat)

mann·gildi <n. -gildis, no comptable>:
1. (innra gildi mannsinsvalors humans, [bones] qualitats f.pl interiors d'un home (valors inherents, naturals d'un home)
♦ manngildi og manngangur taflmanna: <FIG ESCACSel valor i la forma de moure's de les peces d'escacs
2. (lyndiseinkunntarannà m (personalitat, caràcter)

manngreinar·álit <n. -álits, no comptable>:
accepció f de persones, favoritisme (o: personalisme) m
látið nú lotningu fyrir Drottni stjórna gerðum ykkar. Gætið að því sem þið gerið því að hjá Drottni, Guði okkar, er hvorki til ranglæti, manngreinarálit (ū-maɕˈɕɔʔ   φāˈnīm, וּמַשֹּׂא פָנִים) né mútuþægni: deixeu que el temor [revencial] de Jahvè, doncs, guiï els vostres actes, vetlleu el que feu, car en Jahvè, el nostre Déu, no hi ha iniquitat ni accepció de persones ni venalitat
fyrst (εἰ) þér ákallið þann sem föður, er dæmir án manngreinarálits (ὁ ἀπροσωπολήμπτως κρίνων, τὸν ἀπροσωπολήμπτως κρίνοντα) eftir verkum hvers eins, þá gangið fram (ἀναστρέφειν, ἀναστράφητε) í guðsótta útlegðartíma yðar: atès que invoqueu com a pare el qui sense accepció de persones jutja segons les obres de cadascú, comporteu-vos amb temor de Déu durant el temps del vostre exili
♦ fara ekki í manngreinarálit: <LOCno fer accepció de persones, no fer personalismes (o: favoritismes) 
því að sá sem yfir öllum ríkir fer ekki í manngreinarálit (ὑποστέλλειν πρόσωπον, οὐ γὰρ ὑποστελεῖται πρόσωπον) og er ófeiminn við steigurlæti. Hann hefur sjálfur skapað háan og lágan og elur jafnt önn fyrir öllum: car el qui regna sobre totes les coses no fa accepció de persones i no és tímid amb l'altivesa. Ell mateix va crear l'alt i el baix i pren cura per igual de tots (en comparació,la Bíblia de Montserrat fa: no us penseu que reculi davant de ningú, ǁ el Senyor de tots els homes, ǁ ni que li faci impressió la grandesa; ǁ perquè, petits i grans, ell els ha creats ǁ i té de tothom la mateixa providència; la Interconfessional fa: El Senyor de tothom no recula davant de ningú, no l'impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè ell ha fet tant el petit com el gran, la seva providència és igual per a tothom; )

mann·hrak <n. -hraks, no comptable>:
escòria f [humana], canalla m

mann·hundur <m. -hunds, -hundar>:
brivall m, rufià m [deslleial]
◊ þessi rógburður mannhundsins (ὁ παμπόνηρος -ήρου, ὁ δὲ βασιλεὺς ἔκθυμος γενόμενος καὶ ταῖς τοῦ παμπονήρου διαβολαῖς ἐρεθισθεὶς) gerði konungi heitt í hamsi og í bræði sinni ritaði hann Níkanor bréf. Lýsti hann óánægju sinni með samkomulagið og skipaði honum að senda Makkabeus tafarlaust í böndum til Antíokkíu: aquesta calúmnia del rufià va fer aïrar el rei i aquest, en la seva còlera, va escriure una carta al Nicànor. En ella li expressava la seva insatisfacció amb el tractat i li ordenava que sens dilació enviés en Macabeu encadenat a Antioquia
◊ Dósíþeus nokkur, sem var hraustur riddari í liði Bakenors, náði taki á skikkju Gorgíasar og dró hann með sér af öllum kröftum því að hann ætlaði að ná mannhundinum (ὁ κατάρατος -άτου (κατάρατος -άρατον), καὶ βουλόμενος τὸν κατάρατον λαβεῖν ζωγρίαν) lifandi.En einn af þrakísku riddurunum þeysti að honum og hjó handlegginn af honum svo að Gorgías komst undan til Marísa: un cert Dositeu que era un valerós cavaller de la host d'en Bacènor, aconseguí agafar en Gorgies pel mantell i el va arrossegar cap a si amb totes les seves forces, perquè volia capturar viu aquell brivall; però li caigué a sobre un cavaller traci, que li tallà el braç, de manera que en Gorgies fugí cap a Maresà

<LIT mann·kind <f. -kindar, -kindur>:
1. (maðurhome f (אָדָם, גֶּבֶר)
◊ er maðurinn (ha-ʔĕˈnōʃ, הַאֱנוֹשׁ) réttlátur fyrir Guði, nokkur mannkind (ʝitˤˌhar־ˈgāβɛr, יִטְהַר-גָּבֶר) hrein fyrir skapara sínum?: l'home, és just davant Déu, [i] un home és pur davant el seu creador?
◊ en mannkind (ʔāˈδām, אָדָם) skal beygjast og maðurinn lægjast, og eigi munt þú fyrirgefa þeim: però el mortal serà humiliat i l'home abaixat, i tu no els perdonaràs pas
◊ og mannkind (ʔāˈδām, אָדָם) skal beygjast og maðurinn lægjast og augu dramblátra verða niðurlút. En Drottinn allsherjar mun háleitur verða í dóminum og hinn heilagi Guð sýna heilagleik í réttvísi: i el mortal serà humiliat, i l'home abaixat, i els ulls dels superbs seran abaixats. Però Jahvè-Sabaot s'exalçarà en el judici, i el Déu sant revelarà [la seva] santedat en la justícia
2. (mannkynhumanitat f  (gènere humà)
◊ heims um ból, helg eru jól, ǁ signuð mær son Guðs ól, ǁ frelsun mannanna, frelsisins lind, ǁ frumglæði ljóssins, en gjörvöll mannkind ǁ :/: meinvill í myrkrunum lá :/: arreu del món és el sant Nadal: la humanitat entera es trobava totalment perduda dins les tenebres, però la verge beneïda va infantar el fill de Déu, liberació dels homes, deu de la llibertat, primer donador de la llum (vocabulari: #1. frumglæðir: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 224: frum-glæðir <...> förste Tænder, Skaber ‘primer encenedor; creador’. L'epítet recorda els versos ambrosians Splendor paternae gloriae, ǁ de luce lucem proferens, ǁ lux lucis et fons luminis, ǁ dies dierum inluminans, ǁ uerusque sol inlabere, ǁ micans nitore perpeti, ǁ iubarque sancti Spiritus ǁ infunde nostris sensibus. o la fórmula, de la Benedicció del Ciri pasqual Deus qui iacentem mundum in tenebris luce perspicua retexisti ; #2. meinvillur: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 539: mein-villur <...> a. hildet i en fordærvelig Vildfarelse ‘atrapat en un error perniciós’: ...gjörvöll mannkind | meinvill í myrkrunum lá)

mann·kyn <n. -kyns, no comptable>:
gènere humà, humanitat f

mannkyn·bætur <f.pl -bóta>:
eugenèsia f

mannkyns·saga <f. -sögu, no comptable>:
història f universal

mann·líf <n. -lífs, no comptable>:
existència f [humana], vida f [humana]

mann·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
brivall m, malànima m, bergant m, coquí m, canalla m

mann·raun <f. -raunar, -raunir>:
prova f d'homenia
◊ allir ágættu hans vǫrn, þeir er vissu, hversu hraustliga hann varðist, ok mæltu allir eitt um hans vǫrn og frœknleik, at menn þóttust eigi hans jafningja fundit hafa. Þorgeirr hjó hart ok tíðum af miklu afli ok øruggum hug, ok var honum sjálfum hugr sinn bæði fyrir skjǫld ok brynju, ok þykkjast menn eigi vita þvílíka vǫrn sem Þorgeirr hafði. Almáttigr er sá sem svá snart hjarta ok óhrætt gaf í brjóst Þorgeiri; ok eigi var hans hugprýði af mǫnnum ger né honum í brjóst borin, heldr af enum hæsta hǫfuðsmið. Nú fyrir því, at þeim Þorgrími reyndist meiri mannraun at sœkja Þorgeir, heldr enn klappa um maga konum sínum, þá sóttist þeim seint ok varð þeim hann dýrkeyptr; því at Þormóðr hefir svá um ort, at Þorgeirr yrði fjórtán manna bani áðr hann féll; enn tveir eru nefndir í Þorgeirsdrápu, þeir er hann vá þar: tots els qui han sabut com de coratjosament es va defensar, han exalçat la forma com ho va fer, dient tots una sola cosa de la seva defensa i la seva bravor: que tothom havia estat del parer que en Þorgeirr era sense parió per més que n'hi cerquessin. En Þorgeirr va estar colpint ardidament i espesses vegades amb gran força i coratge estrenu. El seu coratge li fou alhora escut i cuirassa. La gent considerava que no coneixien ningú que hagués presentat una defensa tal com la d'en Þorgeirr. És el Totpoderós el qui li donà al Þorgeir en el pit un cor intrèpid i ardit: no, el seu coratge no fou pas d'origen humà ni li era innat (Cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a la locució: e-ð er e-m í brjóst borið. L'interpreto en el sentit de: dur una cosa a les venes), sinó que li provenia del mateix Màxim Artífex. Doncs bé, com que al Þorgrímr i als seus els resultava una major prova d'homenia atacar en Þorgeirr que fotre un clau a llurs dones (Cf. Baetke 19874, p. 328, interpreta la locució: klappa um kviðinn á konu ‘tätscheln, streicheln’. Personalment, trobo que la interpretació de la locució encara hauria d'ésser més obscena, ja que fa referència al ‘soroll’ dels cossos durant el coit: fotre un clau, i tradueixo en conseqüència), van trigar a veure llur atac coronat per l'èxit (Baetke 19874, pàg. 637: e-m sœkisk seint jmd. kommt langsam voran, hat nur geringen Erfolg (z.B. bei einem Angriff, beim Rudern)) i els va costar [ben] car. Car, en Þormóðr va cantar que en Þorgeirr hi va matar catorze homes abans de caure ell, i a dos dels que va matar allà, en Þormóðr els esmenta pel nom a la seva Þorgeirsdrápa
◊ sýndist ǫllum mǫnnum, þeim er heyrðu þessa tíðendasǫgn, sjá atburðr undarligr orðinn, at einn ungr maðr skyldi orðit hafa at bana svá harðfengum heraðshǫfðingja ok svá miklum kappa, sem Jǫðurr var. Enn þó var þat ekki undarligt, því at enn hæsti hǫfuðsmiðr hafði skapat ok gefit í brjóst Þorgeiri svá øruggt hjarta ok hart, at hann hræddist ekki, ok hann var svá øruggr í ǫllum mannraunum sem it óarga dýr. Ok af því at allir góðir hlutir eru af Guði gervir, þá er øruggleikr af Guði gerr ok gefinn í brjóst hvǫtum drengjum, ok þar með sjálfræði at hafa til þess er þeir vilja, góðs eða ills; því at Kristr hefir kristna menn sonu sína gert, en eigi þræla, en þat mun hann hverjum gjalda, sem til vinnr: a tothom que va sentir a contar aquesta notícia li va semblar que era un esdeveniment extraordinari que un jove pogués haver mort un cabdill de districte tan bregat i un campió tan gran com havia estat en Jǫðurr. I tanmateix aquell fet no tenia res de sorprenent perquè el Màxim Artífex havia creat i donat en el pit d'en Þorgeirr un cor tan intrèpid i ardit que no tenia por de res i era impàvid en totes les situacions de prova com [ho és] el lleó. I com que totes les coses bones provenen de Déu, també ho és la intrepidesa [i fermesa d'esperit], feta i donada per Déu al pit dels barons estrenus, i amb ella, la llibertat de decidir per ells mateixos d'emprar-la per al que vulguin, tant per al bé com per al mal, perquè el Crist ha fet els cristians fills seus i no pas esclaus seus, de manera que premiarà cadascú pel que hagi fet en vida

mann·rán <n. -ráns, -rán>: segrest m (rapte de persona)

mann·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>: segrestador m, segrestadora f

manns·barn <n. -barns, -börn>:
persona f
♦ þetta veit hvert mannsbarn: <LOC FIGaixò ho sap tothom
♦ á hvert mannsbarn: per persona, per cap
◊ fiskneysla á Spáni er mest í Astúríuhéraði eða 35,2 kíló á hvert mannsbarn: el major consum de peix a Espanya es localitza a la regió d'Astúries, amb 35,2 quilos de peix per cap

manns·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>: desaparició f de persona

mann·skepna <f. -skepnu, -skepnur. Gen. pl.: -skepna>:
1. <GENcriatura humana
2. (veslings maðurpelacanyes m (pobre diable)

mann·skræfa <f. -skræfu, -skræfur. Gen. pl.: -skræfa o: -skræfna>:
1. (rolatros m & f d'ase  (ruc)
◊ það var eitt kveld að Grettir skyldi hrífa bak Ásmundar að karl mælti: "Nú muntu verða af þér að draga slenið, mannskræfan," segir hann: un vespre que en Grettir havia de donar fregues a n'Ásmundur a l'esquena, el vell li va dir "ara t'hauràs de llevar la pardaleria, tros d'ase", li va dir
2. (ónytjungurpoltró m, poltrona f, dropo m, dropa f (inútil, bo per no-res)
3. (raggeit, huglítill maðurgallina m  (covard, poruc, home de poc coratge)

manns·líf <n. -lífs, -líf>:
vida humana

manns·raust <f. -raustar, -raustir>:
veu humana
◊ ég heyrði mannsraust milli Úlaí-bakka, sem kallaði og sagði: "Gabríel, útskýr þú sýnina fyrir þessum manni": i vaig sentir una veu humana d'entre l'Ulai que cridava tot dient: "Gabriel, explica-li la visió a aques home!"
◊ "vér komum í herbúðir Sýrlendinga. Þar var þá enginn maður, og engin mannsraust heyrðist, en hestar og asnar stóðu þar bundnir og tjöldin eins og þau voru": hem entrat a dins el campament dels sirians i no hi ha ningú, ni s'hi sent cap veu humana, però els cavalls i els ases hi eren lligats i les tendes, tal i com havien estat

mann·sæmandi, -sæmandi, -sæmandi <adj.>:
digne -a
♦ mannsæmandi laun: un sou digne (o: decent)
♦ mannsæmandi líf: una vida digna

mann·tafl <n. -tafls, -töfl>:
joc m d'escacs (skáktafl) (conjunt d'escaquer i peces)

mann·tal <n. -tals, -töl>: cens m

mann·tetur <n. -teturs, -tetur>:
pobre desgraciat

mannúð <f. mannúðar, no comptable>:
humanitat f

mannúðar- <en compostos>:
humanitari -ària

mannúðar·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:
crisi humanitària

mannúðar·mál <n.pl -mála>:
qüestions humanitàries

mannúðar·samtök <n.pl -samtaka>:
organització [d'ajuda] humanitària

mann·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
edificació f, construcció f(edifici de qualsevol mena, especialment de grans dimensions: instal·lacions, pont etc.)
♦ → samgöngumannvirki “infrastructures de transports”
♦ → umferðarmannvirki “infrastructures de transports”

mannvistar·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
(mannræn landafræðigeografia humana

mann·vit <n. -vits, no comptable>:
seny m, enteniment m
◊ ósnotr maðr, ǀ ef eignaz getr ǁ fé eða fljóðs munuð, ǁ metnaðr hánom þróaz, ǀ enn mannvit aldregi, ǁ fram gengr hann drjúgt í dul: el nici, si arriba a posseir fortuna o el desig delerós (aquí = ástríða ‘passió’?d'una dona, vet ací que son orgull s'acreix en ell, però mai el seu senderi: i com més va, menys sap què és realment
◊ byrði betri ǀ berr-at maðr brauto at, ǁ en sé mannvit mikit; ǁ vegnest verra ǀ vegr-a hann velli at, ǁ en sé ofdrykkja ǫls: un home no portarà pas millor càrrega en el seu camí que un gran seny i no durà pas pitjors provisions en anar al camp que el consum immoderat de cervesa
◊ byrði betri ǀ berr-at maðr brauto at, ǁ en sé mannvit mikit; ǁ auði betra ǀ þykkir þat í ókunnom stað, ǁ slíkt er válaðs vera: un home no portarà pas millor càrrega en el seu camí que un gran seny: allà on a un no el coneixen, li parrà millor que la riquesa - un gran seny és el refugi del pobre
◊ at byggjandi sinni ǀ skylit maðr hrosinn vera, ǁ heldr gætinn at geði; ǁ þá er horskr ok þǫgull ǀ kømr heimisgarða til, ǁ sjaldan verðr víti vǫrom; ǁ þvíat óbrigðra vin ǀ fær maðr aldregi ǁ en mannvit mikit: un hom no s'hauria pas de vantar de la seva intel·ligència, sinó tenir sempre la ment cauta [i anar alerta amb el que diu]. Quan un que és llest i discret, arriba a les tanques d'un mas (és a dir, [de visita] a un mas, [de visita] a una alqueria), poques vegades li esdevé infortuni si és prudent [parlant], car un home mai no tindrà amic més infal·lible que una gran intel·ligència

mann·vonska <f. -vonsku, no comptable>:
maldat f
◊ látið hvers konar beiskju, ofsa, reiði, hávaða og lastmæli vera fjarlægt yður og alla mannvonsku (ἡ κακία -ίας, σὺν πάσῃ κακίᾳ) yfirleitt: que tota amargor, indignació, ira, cridòria, blasfèmia siguin bandejades d'entre vosaltres i, en suma, qualsevol altra mena de dolenteria

mannþátta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
psicologia f dels factors humans, psicologia ergonòmica, psicologia f de l'enginyeria

mann·þáttur <m. -þáttar, no comptable>:
factor humà

mann·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
caníbal m & f

Manork <f. Manorkar, no comptable>:
Menorca f

manorkískur, manorkísk, manorkískt: menorquí -ina

manorkska <f. manorksku, no comptable>: menorquí m (dialecte de Menorca)

manorkskur, manorksk, manorkskt: menorquí -ina

man·sal <n. -sals, -söl>:
1. <GENtràfic m d'éssers humans
2. <HISTtràfic m d'esclaus
♦ selja e-n í mansali: vendre algú com a esclau

mar <m. mars, marar (o: marir)>:
<LITcavall m

mar <m. marar, marir>:
<LITmar f

mar <n. mars, pl. no hab.>:
[cop] blau m, <MEDcontusió f, equimosi f

mara <f. möru, mörur. Gen. pl.: mara>:
<FOLCL HISTmara f, mena d'íncuba de la mitologia menor germànica que va sobreviure la cristianització en el folklore. Cf. anglosaxó mære fem., anglès modern night-mare, baix-alemany antic mara fem., neerlandès modern nachtmerrie, alt-alemany antic mara fem., alt-alemany modern der Mahr, der Nachtmahr. Era concebuda com un monstre nocturn que s'asseia damunt els pits dels dormits -que els oprimia- i, a més a més, intentava sovint ofegar-los. Es correspon força bé amb el grec antic ὁ ἐφιάλτης -άλτου. Fora del germànic el mot reapareix a les llengües eslaves, amb significats que poden anar de malson nocturn a bruixa: rus кики́мора, polonès mara, txec [noční] můra, croata mora etc. Les formes germàniques permeten de reconstruir una protoforma germànica, de gènere femení, *marōn ‘íncuba, efialta’
◊ en er seiður var framiður var Vanlandi að Uppsölum. Þá gerði hann fúsan að fara til Finnlands en vinir hans og ráðamenn bönnuðu honum og sögðu að vera mundi fjölkynngi Finna í fýsi hans. Þá gerðist honum svefnhöfugt og lagðist hann til svefns. En er hann hafði lítt sofnað kallaði hann og sagði að mara trað hann. Menn hans fóru til og vildu hjálpa honum en er þeir tóku uppi til höfuðsins þá trað hún fótleggina svo að nær brotnuðu. Þá tóku þeir til fótanna. Þá kafði hún höfuðið svo að þar dó hann. Svíar tóku lík hans og var hann brenndur við á þá er Skúta heitir. Þar voru settir bautasteinar hans: quan es va fer el seid, en Vanlandi es trobava a Uppsalir. Aleshores va sentir un gran desig d'anar a Lapònia, però els seus amics i els seus consellers li prohibiren que hi anés dient-li que darrere aquell desig desficiós seu hi havia d'haver la màgia dels lapons. Aleshores es va emparar d'ell una gran somnolència i es va ajeure per dormir. I quan no feia gaire que s'era adormit, va cridar dient que una mara el trepitjava. Els seus homes hi acudiren i volgueren ajudar-lo, però quan li aixecaren el cap, la mara li va trepitjar les cames de tal manera que cuidaven trencar-se. Aleshores li agafaren les cames, però ella llavors li va pitjar tant el cap cap enrere que ell va morir. Els suecs agafaren el seu cadàver i l'incineraren a la vora del riu que es diu Skúta. A l'indret de la pira hi dreçaren les seves bautasteinar
2. (martröðmalson m (somni angoixós)
◊ pęonia [er] píon. Heit ok þurr í annarri stétt. Hún er góð við milti, er hún tekin við áttanda hlut vatns ok níunda víns. Hefir maðr stein í blǫðru ok drekkr hana, þá mólnar hann eða brott {far}flýtur. Drekkr maðr hana opt þat er gott við mǫru. Hennar rót er góð at binda á þess mannsháls er brottfallssótt hefir. Góð er hún ok at drekka við því, þat prófar Galíenus læknir satt vera. Hún hreinsar ok konur eptir barnburð ef hún drekkz með vín: pæonia és peònia. És calda i seca en el segon grau. És bona per la melsa si es pren amb una vuitena part d'aigua i una novena de vi. Si hom té una pedra a la bufeta i beu peònia, la pedra es desfà o se'n va amb l'orina. Si es beu sovint, és bona contra el malson (o: contra la mara). La seva arrel és bona per lligar-la pel coll del qui pateix d'epilèpsia. També és bona per això mateix si es beu, la qual cosa el metge Galè demostra que és vera. També neteja les dones despré del part si la dona la beu amb vi (remarca: #1. La peònia es diu en grec antic ἡ ἐφιαλτεία, ἡ ἐφιαλτία, al costat de ἡ γλυκυσίδη. Els termes ἡ ἐφιαλτεία o ἡ ἐφιαλτία volen dir, precisament, la qui protegeix contra l'ἐφιάλτης, l'íncub dels grecs antics. El mot grec tenia formes paral·leles sense -τ-: ἠπιάλης, ἠπιόλης, ἐπίαλος)
♦ möru léttir af e-m: <LOC FIGacaba un malson per a ell
♦ þettaí ~ það hvílir (o: liggur) á mér ~ honum eins og mara: <LOC FIGera com un malson per a mi ~ per a ell

mara <mara ~ mörum | maraði ~ möruðum | marað ║ [í kafi]>:
estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua
♦ mara í [hálfu] kafi: estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua
♦ mara á vatni: estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua

< mara <mari ~ mörum | marði ~ mörðum | marað ║ [í kafi]>:
estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua
♦ mara í kafi: estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua
♦ mara á vatni: estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua, ‘fer el mort’
◊ leggst Áki nú at honum, ok fœrir Hálfdan hann í kaf ok helt honum niðri meir en eykt dags. Síðan kom Áki upp ok marði þar á vatni at kalla. Fylgdarmenn hans fœrðu hann at landi ok fylgdu honum í sitt herbergi, ok var honum svá kalt, at hann gat eigi mælt. Hálfdan lék þá enn marga leika á sundi ok fór síðan at landi ok gekk heim með konungi til hallar, ok virti hann Hálfdan meir en áðr — Halfdanus autem ueste militari, quem a Brana acceperet, indutus, Ako adnatat, raptumque secum in fundum, in multam diem retinet. Emergunt tandem, sed Akus uiribus animoque adeo deficiens, et exhaustus, ut sui ex aqua trahere domumque ducere miserum necesse haberent; adeo totum corpus frigore horrebat, ut ne uocis quidem ullius compos esset. Halfdanus autem, multis adhuc ludis gyrisque in aqua factis, egreditur tandem, et ad aulam uenit, in maiore semper ibi, quam antea unquam, apud Regem honore habitusl’Áki llavors es va abalançar sobre ell i en Hálfdan el va submergir i el va retenir sota l'aigua durant més d'una eykt, o sigui, durant més de tres hores. Després l'Áki va sortir a la superfície i va quedar flotant mig enfonsat dins l'aigua (‘fent el mort’) per dir-ho així. Els seus acompanyants el varen portar a terra i tot seguit el dugueren a la seva cambra. Tenia tant de fred que no podia parlar. En Hálfdan[, en canvi,] va dur a terme moltes d'acrobàcies aquàtiques més abans de tornar a terra i després se'n tornà amb el rei a palau i el rei el va tenir en major consideració que no abans
♦ mara uppi: flotar a flor d'aigua
◊ 25. Á sama ári varð annarr atburðr at Útskálum. Um vetrinn næsta dag eptir Nikulásmessu drukknuðu fjórir menn á skipi sexæru, er Bjarni bóndi átti, í stóru brimi. Ok er hann frétti, at skipinu hafði kastat, skundaði hann til strandar ok grípr þat skip, er fyrr um daginn hafði lent, ok þeir fjórir saman, ok róa út at briminu, ok freista, ef nǫkkuru mætti hjálpa; ok sem þeir hyggja at, sjá þeir hvar marði fullt skipit [uppi], þar sem mest var brimit, en menn allir sokknir, ok þat annars, at vaðr hélt skipinu, er fastr var undir kné skipsins, ok annarr endir í grunni; ok því at ofrefli brimsins gekk jafnan yfir flatt skipit, hugðu þeir, at vaðrinn mundi slitna, mundi ok þá skipit losna, ok varð þat eigi. Ok því at út féll sjórinn, ok víst var, at sker þau er undir váru mundi lemja skipit í spán, þegar grynnti, þá hét Bjarni til hins heilaga Þorláks byskups at gefa mǫrk vax, ef hann næði skipinu heilu; ok jafnskjótt sem hann hafði þetta talat hátt hválfir skipinu, ok þegar með ǫðru falli réttiz skipit upp, ok horfði þá stafn móti brimi, ok annarr at landi. Fór skipit með hœgri ferð inn móti straumi at landi, sem því væri stórvel stýrt. Gekk þá aldri svá stórt, at á gengi, ok eigi var meiri sjór í, er þat kom inn at Bjarna ok hans skipverjum, en jafnhátt knjám (en í mitt knjám), ok eigi meirr brotit en hástokkrinn ok af saumfǫrin með af riminni, en annarr hálfr: 25. aquell mateix any es va esdevenir un altre portent a Útskálar (punta nord-oest de península de Reykjanes), Durant l'hivern, l'endemà de sant Nicolau s'hi anegaren quatre homes que anaven amb una barca de sis rems que pertanyia al bóndi Bjarni. Es varen anegar en un grans trencants. I quan el bóndi tingué notícia que la barca havia sotsobrat es va afanyar a anar cap a la costa i va prendre la barca que aquell dia havia atracat i, acompanyat de tres homes més, va sortir amb aquella barca cap als trencants per veure si [els qui havien sotsobrat] es podrien ajudar d'alguna manera. I quan escrutaven l'indret varen afinar, allà on les onades dels trencants eren al més fortes, el vaixell que, ple d'aigua, flotava mig enfonsat, però tots els seus tripulants s'eren afonats sota l'aigua. A això s'hi afegia que una ginya, que per un extrem estava travada sota un escalemot (?) de Knieholz i l'altre extrem li havia quedat enganxat al fons marí, mantenia subjecta al lloc l'embarcació. I, per tal com la gran violència de les onades s'estimbava contínuament contra el costat de la barca, varen pensar que la ginya s'acabaria trencant i llavors la barca quedaria lliure [i a mercè de les onades i el corrent marí], la qual cosa[, emperò, finalment] no es va esdevenir. I, per tal com la mar va començar a retirar-se amb l'arribada de la marea baixa i era cosa certa que les tenasses que hi havia a sota dels trencants estavellarien la barca quan aquesta hi topés, en Bjarni va fer la promesa a sant Torlac bisbe que li donaria una marca (si fa no fa, una mica més de mitja lliura) de cera si aconseguia recuperar indemne la barca. I tan bon punt hagué feta aquesta promesa amb veu forta, la barca va bolcar per, immediatament després, amb la següent onada, tornar a posar-se bé i va quedar de manera que la popa mirava cap als trencants i la proa cap a terra. I llavors la barca es va posar a avançar a tota velocitat i contra el corrent de la marea que baixava, en direcció de cap a terra com si anés perfectament ben governada. I les onades, a partir de llavors, mai no foren tan fortes com que l'aigua hi pogués entrar i a dins la barca l'aigua de mar que hi havia només arribava al Bjarni i als seus tripulants fins als genolls, i la barca no va tenir més danys que l'orla i s'havia arrencat l'escalemera al llarg de la regala però només la meitat de l'altre costat (?). Vocabulari: hástokkr = Dollbord. Tradueixo el mot com a orla; rim = oberste Plankenreihe, Reling. Tradueixo amb regala o soleta; Saumfǫr = Dollenriegel, tradueixo amb escalamera
◊ 45. Ferjumaðr bjargast af árbotni. Sá atburðr varð i Skálaholti, er mikils er verðr. Þar fóru menn á ferjuskipi yfir þá á, er Hvítá heitir. Var sá maðr at ferjunni, er Steinþórr heitir, ok flutti yfir ána prest þann, er syngva skyldi í þing sín. En fátœkir menn váru við ána ok vildu gjarnliga í Skálaholt fara, af því at þar var þá meira skjól en hvar annars staðar. En veðr var á hvasst ok mjǫk kalt, ok var skipit sollit ok frørit, en áin var mikil, ok var breitt yfir at róa. En ferjumaðr var í skinnbrókum miklum ok þéttum. Þeir fóru á skip inir snauðu menn tíu, en ferjumaðr inn ellifti. En þá kom inn tólfti maðr ok sté þegar á skipit, er sá kom til, ok bar skipit síðan frá landi ok út á djúp. En þegar er vindr kom at, þá fylldi skipit, en síðan sǫkk niðr. Eptir þat kom skipit upp ok svá mennirnir flestir lífs, ok kómust nekkverir á kjǫl, en flestir fengu á hann ok báðu hann tœnaðar, ferjumanninn, ok fór þá í kaf allt saman, ok heldu þeir honum niðri, unz Steinþórr komst ór því fatinu í kafi, er þeir héldu á flestir. Eptir þat kom Steinþórr upp, ok hafði þá drukkit mjǫk og var þrekaðr mjǫk af kulda, ok komst hann þá enn í skipit upp ok fekk árina, en fullt var skipit og marði uppi um stundar sakir, en fyrir var djúpit at mestum hlut. Kómu þá upp hjá honum mennirnir ok flestir allir ørendir. Vætti hann þá ok sér ekki lífs. En meðan skipit marði uppi, hét Steinþórr á guð sinn ok inn sæla Þorlák byskup til þess, at hann skyldi koma til þess lands, er nær (nærr?) var Skálaholti, ok lík hans skyldi finnast, þótt honum yrði eigi lífs auðit. Síðan fór hann niðr til grunna ok var svá þungr i vatninu sem steinar væri við hann bundnir, er skinnbrœkrnar váru fullar vatns. Hann ætlaði at vaða í kafinu, meðan hann vissi til sín, til þess lands er hann vildi koma, ok lét árstrauminn falla á síðu sér. En svá var djúpit mikit, at þat var jafnskjótt, er hann kom til grunna, ok þá var þrotit ørendi hans. Þá varð fákunnligr hlutr: Hann þóttist sjá sem hǫnd manns í kafi, ok sópaði vatninu frá andliti hans, ok tók hann ǫnd í kafi, svá at hann drakk eigi, ok fór svá þrysvar. Taka vildi hann hǫndum þat, er hann þóttist sjá, ok mátti hann eigi. Eptir þat tók áin at grynnast þar, er hann var kominn, ok gruflaði hann til lands ok mátti hvártki standa né ganga, þá er hann hitti menn, en þó varð hann heill fára nátta. It sama kveld var farit eptir Steinþóri ok á leit líka. Þá fundust lík tveggja mœðgna ok í fǫtum þeira silfrsylgja sú, er þær hǫfðu sagt áðr, at þær skyldu fœra Þorláki byskupi. Sá atburðr gerðist á degi ártíðar Klœngs byskups: aquest miracle es va esdevenir a Skálaholt, que es molt destacable. En aquest indret uns homes estaven travessant el riu que es diu Hvítá amb un transbordador. El barquer nomia Steinþórr i portava a l'altra riba del riu un prevere que havia de dir missa a la seva parròquia. I a la vorera del riu hi havia gent pobra que desitjaven anar a Skálaholt perquè allà hi trobarien millor cobro que a qualsevol altre lloc. Bufava un vent fort i tallant i la fusta del transbordador, que estava cobert de glaç, s'havia inflat, però el riu baixava amb molta d'aigua i ampla era la tirada que calia remar fins a l'altra riba. I el barquer portava uns pantalons de cuir grossos i impermeables. Després varen pujar a bord de la barca deu pobres dels qui hi havia allà, de manera que amb el barquer anaven onze persones a bord. I llavors va arribar un dotzè passatger que va pujar a bord de la barca immediatament després d'arribar-hi. I tot seguit la barca va salpar (va abandonar la riba) i es dirigí cap a les aigües profundes. I quan un cop de vent els va colpir de ple, la barca es va omplir d'aigua i tot seguit es va enfonsar. Tot seguit, la barca va tornar emergir i també ho feren els qui hi anaven a bord, la majoria d'ells vius, encara que alguns d'ells varen emergir contra la carena de la barca però la majoria dels supervivents varen agafar el barquer demanant-li ajut i llavors tots plegats s'enfonsaren i el varen retenir submergit fins que l'Steinþórr es va llevar la roba, sota l'aigua, de la qual s'agafava la majoria d'aquella gent. Després, l'Steinþórr va poder emergir. S'havia empassat molta d'aigua i estava molt esgotat pel fred, però tot i així, encara va aconseguir de pujar a bord de la barca on va agafar el rem, però la barca era plena d'aigua i flotava mig enfonsada de moment, però la part més profunda del riu encara era davant ells. Llavors varen emergir a prop d'ell els passatgers, i gairebé tots ells s'havien anegat. Ell també va perdre l'esperança de sortir-ne amb vida. Però mentre la barca es mantenia mig enfonsada sota la superfície de l'aigua, l'Steinþórr va invocar el seu déu i el beat Torlac bisbe perquè pogués arribar a la vorera que estava més a prop d'Skálaholt i, si no li era donat de sobreviure, que el seu cos fos trobat. Tot seguit es va enfonsar en l'aigua i era tan pesant dins l'aigua como si li haguessin lligat pedres al cos ja que els seus pantalons de cuiro eren plens d'aigua. Va pensar de caminar pel fons del riu, mentre continués conscient, cap a la vorera a la qual volia arribar, i ho va fer deixant que el corrent del riu fluís contra el seu costat. Però la part profunda del riu era tan gran que, tan bon punt va arribar al fons, ja no li quedava aire. Llavors es va esdevenir una cosa inaudita: li va semblar que veia una mà humana sota l'aigua que li retirava l'aigua de davant la seva cara de manera que podia respirar per comptes d'engolir aigua i així es va esdevenir per tres vegades. Va voler agafar amb les mans allò que creia veure, però no va poder fer-ho. Després d'això, el riu va començar a perdre profunditat allà on havia arribat i va poder caminar de quatre grapes fins a terra i no podia ni estar-se dret ni caminar quan va trobar gent. [Tot i el seu estat,] es va recuperar totalment en uns pocs dies. Aquell mateix vespre hom sortí a recollir l'Steinþórr i a cercar els cossos dels anegats. Trobaren els cossos d'una mare i sa filla i entre llur roba hi trobaren la sivella d'argent que, abans, havien dit que volien portar [com a ofrena] al bisbe Torlac. Aquest portent es va esdevenir l'aniversari de la mort del bisbe Klœngr[, el vint-i-vuit de febrer]
◊ 81. Vár frú hjálpaði mǫnnum í lífsháska Sá sami Guð, sem óboðanlig birti er heilagra ok lofligr upphefjari skriðnandi manna, gørði fyrir verðleika várrar frú sinnar sœtustu móður þá fáheyrðu jartein, sem þessu næst skal fram bera. Svá bar til á nǫkkurum tíma, at einnhverr prestr Raimundus at nafni fór með sínum kumpánum yfir meginsjó. Þeir ætla at gera sinn veg fram til þess staðar, er Mons Persolanus heitir, þvíat sá sami staðr átti allan kost, sem þeir hǫfðu innan borðs. Var þat hlaðit skip hveitis. Nú sem þeir koma í miðjan sjó, gerir at þeim með Guðs orlofi hríð svá styrka bæði af myrkri loptsins ok ofviðri vindsins, at eptir náttúrligum hætti var þeim eigi ván lífs. Því kalla þeir allir senn upp í loptit með miklu háreysti, at vǫldug dróttning frú sancta María af Rochamador skuli þeim við hjálpa með sínu arnaðarorði við Guð. Ok sú sama dróttning heyrir bœnir nauðstaddra, sem hon er jafnan vǫn, en vill þó þessarra manna viðr- hjálp með nýjum hætti geraz láta, ok þat stendr, at sú sem bæði er mær ok móðir, en engi ǫnnur hvártki fyrr né síðarr, geri sín verk frá því sem allar aðrar. Þegar skjótliga sem þeir hafa heitit, kefr svá skipit undir í þjótundum áfǫllum, at með øngum hætti fá þeir upp ausit, því søkkr skipit undir fótum þeim í kolblán sjó með ǫllum þunganum allt til grunna. En er þeir sálugir missa skipsins, þrífr hverr til annars í náttúruligri hræzlu dauðans, ok svá heldr hverr þeira ǫðrum, at eigi skilr með þeim í sjóvarganginum, heldr þeim svá sem í miðjum bylgjum, ok aldri snýr þeira líkǫmum, jafnan horfir hǫfuð þeira upp, enn fœtr niðr. Þeir halda at sér ǫllum andardrætti, þvíat sjór var langt upp yfir hǫfuð þeim. Ætlaði vár frú sancta María svá til, at þessi punktr var eigi lengri, en þeir máttu þola í kafi. Ok með því at hon er virðulig mær ok loflig fyrir alla hluti, kippir hon upp af grunni því sama skipi, sem áðr hafði niðr sokkit, ok lætr þat upp koma rétt undir fótum þeim mǫnnum, sem fyrir ofan standa allir saman í miðjum sjónum. Síðan lyptir hon upp með sínum sterkasta handlegg, svá at skipit flotnar upp fullkomliga með ǫllum sínum þunga. Eru menn allir úr kafi, en farskostr eptir líkindum fullr af vatni, marir nú þann veg uppi, at menn megu ekki gera, hvártki róa né stýra. Því geriz sǫnn sjóvarstjarna jungfrú sancta María þeira stýrimaðr, leiðandi þeira far í miklum kyrrleik til blíðrar hafnar. Ok fyrr en skiparar tóku hǫfn, gengr á þá af sjóvarválkinu svá mikill kuldi, at þeir urðu stirðir sem stokkar ok megu hvergi hrœraz til nǫkkurrar nytsemdar. Því kalla þeir til várrar frú þegar í annat sinn, at hon skuli verma þá. Ok hon heyrir enn sem fyrr þeira bœnir, ok ǫðlaz þat af sǫnnum guði sínum blezaða syni, at þessir veslu menn stirðir sem tré af frostinu verða á einu augabragði svá heitir af eldi heilags anda, sem enginn jarðligr bakstreldr eða vermi mátti þeim jafnfljótvirkr vera í verǫldu, þar með nú þegar svá sterkir ok endrbœttir sem aldri hefði þeir válk eða vandræði þolat. En hvat er ætlanda, hvílíkar þakkir þessir menn mundu gera sælli Maríę guðs móður fyrir svá stóra velgerninga sér veitta. Ok vér, er nú heyrum þvílíka hluti, skulum lofa almattkan guð, er alla hluti veitir án dvǫl sinni kærustu móður, þat sem hon vill hann biðja. Sú sama dróttning, sem þessa menn hjálpaði í sjóvardjúpi, dragi oss synduga af brǫttum bylgjum veraldligs váða, hefjandi várt hugarskip af marabotnum lastanna, at vár augu sjái fagnaðarljós ok birti eilífra fagnaða, hvar er lifir ok ríkir konungr konunga ok dróttinn dróttna allra veralda, lofaðr ok upphafiðr um eilífar veraldir. Amen: 81. Nostra Senyora va ajudar uns homes [que es trobaven] en perill mortal. El mateix Déu, que és esclat inenarrable dels sants i lloable aixecador dels caiguts, va fer per mèrit de Nostra Senyora, la seva dolcíssima mare, aquest extraordinari miracle que es contarà tot seguit. Una vegada es va esdevenir que un prevere, de nom Ramon, travessava la mar oberta amb els seus companys amb el propòsit d'arribar a Montpeller perquè aquesta ciutat era posseïdora de tot el menjar que ells duien a bord. El vaixell anava carregat de blat. Doncs bé, quan eren a mitjan camí de la travessia es va desfermar contra ells, amb el permís de Déu, una tempesta tan forta, tant pel que fa a l'espessa foscor del cel com a la violència del vent, que, segons les lleis de la natura, no hi havia esperança de salvació. Per això, tots ells varen cridar alhora cap al cel amb veu plena que la poderosa senyora santa Maria de Rocamador els ajudés amb la seva intercessió davant Déu. I la senyora sent [realment] les pregàries d'aquells necessitats, com sempre sol fer, però tanmateix vol fer que l'auxili d'aquests homes es faci d'una nova manera i escau que la qui és verge i mare, com no ha estat cap altra dona, ni abans ni després d'ella, faci les seves obres de manera diferent com les fan totes les altres dones. Tan bon punt acaben de fer llur invocació, que el vaixell se submergeix en les onades brogents de manera que de cap de les maneres no aconsegueixen poar l'aigua que hi ha entrat i per això la nau se'ls envà a fons sota llurs peus en aquella mar negra com el carbó amb tot el seu carregament. I quan aquells mísers perden el vaixell, s'agafen els uns als altres en llur natural temor de la mort, i cadascun resta aferrat a l'altre de manera que el sacsejament de les onades no els separa pas. Es mantenen com si fossin en el centre de les onades i llurs cossos no es giren pas: llurs caps sempre queden a dalt i a sota llurs peus. Retenen tot l'alè perquè llur cap queda [sovint colgat] molt per dessota l'aigua de la mar. Nostra Senyora santa Maria va decidir que aquest punt no durés més del que ells podien aguantar. I, per tal com és verge venerable i lloable en tots els sentits, remou aquell mateix vaixell, que adés s'era enfonsat, desferrant-lo del fons marí, i el fa tornar a la superfície just sota els peus d'aquells homes que es trobaven al seu damunt enmig de la mar. Tot seguit el va sollevar amb el seu poderosíssim braç, de manera que la nau surava a la superfície de la mar amb tota la seva càrrega. Tots els navegants quedaren fora de la mar encara que l'embarcació, que, com era d'esperar, era plena d'aigua, surava mig enfonsada de tal manera que els homes no podien fer res, ni remar ni governar-la. Per això, la veritable estrella de la mar, la donzella santa Maria, es va fer llur nauxer conduïnt llur nau enmig de gran calma cap a un port acollidor. Però abans que els navegants haguessin arribat a port els va sorprendre un fred tan gran procedent del sacseig (=mala maror) de la mar que varen quedar enravenats com a caramells de gel i no es podien moure gens ni mica per a fer res d'útil. Per això varen invocar nostra Senyora per segona vegada perquè els escalfés. I ella va eixoir de nou, com havia fet abans, llurs precs, i va obtenir del veritable déu, el seu fill beneït, que aquells miserables, enrederats de fred com un soc, estiguessin, en un batre d'ulls, tan calents pel foc de l'Esperit sant com cap foganya ni escalfor terrenals no els podien escalfar tan veloçment en tot el món de tal manera que al punt foren tan forts i restablerts com si mai no haguessin sofert ni aquell sacseig ni aquella angoixosa situació. I ja us podeu pensar quines mostres d'agraïment no degueren donar aquells homes a Maria, la benaurada mare de Déu, pel benifet tan gran que els havia concedit. I nosaltres, que ara sentim tals coses, lloem Déu totpoderós, que concedeix totes les coses sense triga a la seva estimadíssima mare, sigui el que sigui el que ella li demani. Que la mateixa reina que va ajudar aquests homes enmig de la mar, ens tregui a nosaltres, pecadors, de les onades encrespades del perill mundà, aixecant la nau dels nostres pensaments del fons del vicis a fi que el nostres ulls vegin la llum de l'alegria i l'esclat de la joia eterna, on viu i regna el rei de reis i el senyor dels senyors de tots els móns, lloat i exalçat pels segles dels segles. Amèn (La formulació té com a model o si més no recorda la d'un passatge dels diàlegs de sant Gregori Magne que fa: nú reiða mik stórar bylgjur mikils sjóvar ok margar hríðir á hugarskipi que correspon a l'original llatí: Ecce etenim nunc magni maris fluctibus quatior, atque in naui mentis tempestatis ualidae procellis illidor. La traducció catalana medieval d'aquest mateix passatge, editada a cura de Montserrat Alegre i Urgell 2006, p. 38, fa: cor vet ara que són tabuxat per les ondes de la gran mar, e en la nau de la pensa són percudit per torbamens de fort tempestat)
◊ fólkit tók með hinni mestu táraúthelling at biðja Petrum fyrirláta sik eigi svá sem á brotnu skipi at eins uppi maranda millum bylgna ok þjótandi storma ófriþar heiðinna manna. Hann sampíndiz þá þeira sorg ok hét, at á næstu nótt mundi hann gera þeira fýsi. Ok án dvǫl at lokinni bœn ok heilsuðum brœðrum, tók hann einn saman af borginni at ganga: la gent va començar a pregar en Pere, amb el més gran vessament de llàgrimes que no desesperés com en un vaixell estavellat que ja només flota mig enfonsat enmig de les onades i de les tempestes bramulants de la persecució dels pagans. Ell es va compadir aleshores de llur aflicció i els va prometre que la nit següent satisfaria llur desig. I sense triga, havent acabat la pregària i saludats els germans, va començar a anar-se'n tot sol de la ciutat

marar·hetta <f. -hettu, -hettur. Gen. pl.: -hetta>:
pagellida f (o: pitjallida, Mall.) (mol·lusc Patella vulgata)

maraþon <n. maraþons, maraþon>:
marató f
♦ taka þátt í maraþoninu: <ESPORTparticipar a la marató

maraþon·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup>:
variant de maraþon ‘marató f

marengs <m. marengs, marengsar>: <CULIN> merenga f

marens <m. marens, marensar>: <CULIN> merenga f
	súkkulaðikaka með marens: pastís de xocolata amb merenga

marens·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>: <CULIN> llet merengada

marg·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
1. <GENdoblegat -ada o trencat -ada a molts d'indrets (o: punts; o: llocs)
2. (flókinncomplicat -ada (complex, intricat, envitricollat)

marg·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldaðe-ð>: multiplicar una cosa
	margfalda með þremur: multiplicar per tres

margföldunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m de multiplicació (x)

margföldunar·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
<MATtaula f de multiplicar

marg·hleypa <f. -hleypu, -hleypur>: revòlver m (arma)

marg·hliða <adj. inv.>:
multilateral

marg·litur, -lit, -litt <adj.>:
multicolor

marg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (hviklyndur, hvikullvel·leitós -osa (voluble, inconstant)
2. (lauslátur, fjöllyndurllicenciós -osa (dissolut, dissipat, promiscu)

mar·glýja <f. -glýju, -glýjur. Gen. pl.: -glýja>:
monostroma negre (alga comestible) (alga verda Ulvaria obscura syn. Monostroma obscurum)

marg·menni <n. -mennis, no comptable>:
multitud m de persones

Margrét <f. Margrétar, no comptable>:
Margarida f, Margalida f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)

marg·ræðni <f. -ræðni, no comptable>:
<GEN & LINGambigüitat f

marg·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:
1. <GENambigu -igua, equívoc -a
2. <LINGambigu -igua

margs·kyns <adj. inv.>:
de moltes menes, de moltes de castes (Mall.

marg·slunginn, -slungin, -slungið: complicat -ada (sinuós, complex)

marg·tyngdur, -tyngd, -tyngt <adj.>: políglota

marg·tyngi <n. -tyngis, -tyngi>: multilingüisme m

margur, mörg, margt: 1. mant -a, diversos, més d’un
		margur hver, mörg hver, margt hvert: més d'un -a
		margir hverjir, margar hverjar, mörg hver: molts -es
	2. margir, margar, mörg <pl.>: molts moltes
		jafn margir... og...: tants [de]... com...
		aldrei jafn margir [eru] að læra ensku í grunnskóla og nú: mai tants no han fet 
			anglès a primària com ara
	3. hve margir, hve margar, hve mörg: <pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?
	3b. hversu margir, hversu margar, hversu mörg: < pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?

marg·verðlaunaður, -verðlaunuð, -verðlaunað <adj.>:
que ha rebut múltiples premis, multipremiat -ada

margvís·legur, -leg, -legt: divers -a

mar·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
oca f de collar (ocell Branta bernicla)

mar·hálmur <m. -hálms, no comptable>:
cebes f.pl de mar, zostera f [marina] (planta aquàtica Zostera marina var. stenophylla)
◊ vötnin luktu um mig og ætluðu að sálga mér, hyldýpið umkringdi mig, höfði mínu var faldað með marhálmi (sūφ, סוּף)les aigües es clogueren al meu voltant ameçant de matar-me, l'abís m'envoltà, les algues s'entortolligaren al meu cap
♦ svipukrabbi með marhálmi<CULINllagosta amb cebes de mar

mar·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)
♦ græni marhnúturescorpí marí (o: de mar) de pues llargues (peix Taurulus bubalis)

marin·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
alària f (alga comestible) (alga bruna Alaria esculenta)

marinn, marin, marið <adj.>:
<MEDcontusionat -ada, ple -ena de blaus, omplert -a de blaus

Maríana·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes Marianes

mar·ígull <m. -íguls, -íglar>:
1. <GENgaroina f, garota f, eriçó, m de mar, oriç m, vogamarí m (Mall., Men.), bogamarí m (Alg.(designació genèrica dels equinoderms)
2. garota f de fons atlàntica (equinoderm Echinus esculentus. Una de les dues espècies de vogamarí que hi ha a Islàndia. Per distingir-lo del vogamarí mediterrani l'anomenem stóri marígull. L'altra espècie islandesa de vogamarí rep el nom de skollakoppur)

María <f. Maríu, no comptable>:
Maria f, Miriam f (Mărīa, Μαρία, מִרְיָם, ܡܪܝܡ) (Mirjam)
♦ líkneski Maríu guðsmóður: una imatge de la Mare de Déu
♦ María Magdalena <Maríu Magdalenu>Maria Magdalena (Mărīa Magdalēnē, Μαριὰμ ἡ Μαγδαληνή, ἡ Μαγδαληνὴ Μαρία, Μαρία ἡ Μαγδαληνή, מִרְיָם הַמַּגְדָּלִית, ܡܪܝܡ ܡܓܕܠܝܬܐ)

Maríu- <en compostos>:
<RELIGmarià -ana

maríu·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.(designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella)

maríubjöllu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] coccinèl·lids m.pl

maríu·brá <f. -brár, -brár>:
cost m (Mall., Men.(planta Tanacetum balsamita syn. Chrysantemum balsamita)

maríu·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:
marieta f de set punts, vaqueta f de Sant Antoni (Val.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.), poriolet m [vermell] (Mall.(insecte Coccinella septempunctata)

maríu·diskur <m. -disks, -diskar>: xelet m, xel m (mol·lusc Chlamys opercularis)

maríu·erla <f. -erlu, -erlur. Gen. pl.: -erla o: -erlna>:
cuereta blanca, pastorella f, gafarda blanca, coeta blanca (Val.), coeta f de frare (Val.), saig m (Mall.), titina f [de coa blanca] (Mall.), xàtxero m (Mall.) (ocell Motacilla alba)

maríu·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.(designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella, i, de manera especial, Coccinella septempunctata)

maríuhænu·systir* <f. -systur, -systur>:
poriol m [llentrisquer] (Mall.) (insecte Lachnaia vicina)

Maríu·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
església f de Santa Maria

maríu·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.(planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
assutzena f, lliri blanc, assussena f (Mall.) (planta Lilium candidum)

Maríu·líkneski <n. -líkneskis, -líkneski>:
imatge f de la Mare de Déu, estàtua f de la Mare de Déu

Maríu·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
llegenda mariana

maríu·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
rajada f de cua espinosa (peix Bathyraja spinicauda)

maríu·svunta <f. -svuntu, -svuntur. Gen. pl.: -svuntna o: -svunta>:
lletuga f de mar (alga comestible) (alga verda Ulva lactuca)

Maríu·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
cançó mariana

maríu·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur. Gen. pl.: -vafklukkna>:
corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.(planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
1. genciana f (gènere de plantes Gentiana)
2. gencianeta f dels Pirineus (planta Gentianella campestris)

maríu·þang <n. -þangs, no comptable>:
cabells m.pl de mar (alga comestible) (alga verda Enteromorpha intestinalis syn. Ilea intestinalis syn. Ulva intestinalis) (slafak)

marjoram <n. marjorams, no comptable>:
<CULIN & BOTmarduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana & condiment culinari)
◊ ferskt, saxað marjoram: moraduix fresc trinxat

mark <n. marks, mörk>:
1. (merkimarca f (senyal)
♦ e-ð er til marks um e-ð<LOC FIGuna cosa és senyal de..., una cosa fa la impressió de...  (és prova o indicatiu d'una altra)
♦ og til marks hér um að...: i en senyal que..., i en recordança que...
♦ setja [sitt] mark á e-ðposar la seva marca a una cosa
♦ hafa e-ð til marks [um það]guiar-se per una cosa [en un afer]
◊ og hafið þetta til marks: i això us servirà de senyal (que això us serveixi d'indicació)
2. (eyrnamarkmarca f auricular (feta o posada a l'orella d'una ovella per reconèixer-la com a pròpia)
♦ taka mark á e-m<LOC FIGprendre's algú seriosament (no dubtar pas del que diu o ha dit, creure'l)
♦ taka mark á e-u<LOC FIGfer cas d'una cosa  (donar la deguda importància a una cosa)
♦ taka ekki mark á e-u<LOC FIGfer cas omís d'una cosa 
3. <FIGmarca f, empremta f
◊ langvarandi skortur hefur sett mark sitt á hann: les llargues privacions li han deixat marca
♦ setja sitt mark á e-ð ~ e-n<LOC FIGdeixar la seva empremta en una cosa ~ en algú
4. (mynteiningmarc m (unitat monetària)
♦ finnskt markmarc finlandès
♦ þýskt markmarc alemany
♦ þýsk mörkmarcs alemanys
5. (takmark, markmiðobjectiu m (meta, fi, finalitat)
♦ keppa að e-u markiperseguir una meta, perseguir un objectiu, maldar per atènyer una meta
♦ leggja sitt af mörkum til e-s<LOC FIGcontribuir a un fi (aportar-hi el seu granet de sorra)
◊ leggðu þitt af mörkum núna!: contribueix-hi ara!
♦ leggja e-ð af mörkum til e-s<LOC FIGcontribuir a un fi amb una cosa
◊ leggja e-ð af mörkum til almannaheilla: contribuir al bé general amb quelcom
6. (endamark, endirmeta f (fi de cursa)
♦ komast í markarribar a la meta
7. (skotskífarodella f, blanc m (fitó, diana)
♦ hitta í markdonar en el blanc, fer diana, endevinar el blanc (Mall.
♦ skjóta í markdisparar al blanc
♦ skjóta til marksdisparar al blanc
8. <ESPORTporteria f
◊ knötturinn fór í mark: la pilota va entrar dins la porteria
♦ skora mark<LOCfer un gol, marcar un gol
◊ leiknum lauk með einu marki gegn tveim: el partit va acabar u a dos
◊ Rússar sigruðu Íslendinga með tveimur mörkum gegn engu: els russos van guanyar els islandesos per dos a zero
9. (stig, þrep, punkturpunt m (nivell, límit)
♦ að nokkru markifins a un cert punt  (að nokkru leyti, að sumu leyti)
♦ að vissu markifins a un cert punt  (að vissu leyti)
♦ [framar] að því marki sem...fins al punt que... 
♦ að því marki sem nauðsynlegt er til að...fins allà on sigui necessari per a... 
♦ → bræðslumark “punt de fusió”
♦ → daggarmark “punt de rosada”
♦ → frostmark “punt de congelació”
♦ → olíumark “nivell de l'oli”
♦ → suðumark “punt d'ebullició”
♦ → uppgufunarmark “punt d'evaporació”
10. mörk <n.pl marka>(takmörk, endimörk & FIGlímit[s] m.[pl] (punt màxim assolible o permès)
♦ → lánamörk “límit de crèdit”

marka <marka ~ mörkum | markaði ~ mörkuðum | markaðe-ð>:
1. <GEN & FIGmarcar una cosa
♦ marka sér e-ð<FIGfixar-se una cosa com a objectiu, posar-se una cosa com a meta
2. (sauðféfer una marca a l'orella (d'ovella, per reconèixer-la)
♦ marka sauðfé sitt: <RAMADfer una marca a l'orella a les seves ovelles

markaðs- <en compostos>:
de mercat

markaðs·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
economia f de mercat

markaðs·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia f comercial, geomàrqueting m, marketing geography f

markaðs·samfélag <n. -samfélags, no comptable>:
variant de markaðsþjóðfélag ‘societat de mercat’
♦ kapítalískt markaðssamfélagsocietat capitalista de mercat

markaðs·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:
societat f de mercat

markaður <m. markaðar, markaðir>:
mercat m

marka·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia f de demarcació, línia demarcatòria
◊ flugmenn þessir voru í skemmtiferð í Harzfjöllum og fóru í ógáti yfir markalínuna milli hernámssvæðanna: aquests aviadors feien un viatge de plaer pel Harz i van traspassar inadvertidament la línia demarcatòria que separa els sectors d'ocupació

mark·greifi <m. -greifa, -greifar>:
1. <GENmarquès m
2. <HISTmarcgravi m

markgreifa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
1. <GENmarquesat m
2. <HISTmarcgraviat m

markgreifa·frú <f. -frúar, -frúr>:
1. <GENmarquesa f
2. <HISTmarcgràvia f

mark·lína <f. -línu, -línur>:
<ESPORTlínia f de meta

mark·maður <m. -manns, -menn>:
<ESPORTporter m

mark·mið <n. -miðs;, -mið>: fi m, objectiu m

mark·teigur <m. -teigs, -teigir (o: -teigar>:
<ESPORTàrea f de meta, àrea f de porteria, zona f de gol

mark·tækur, -tæk, -tækt: rellevant, significatiu -iva
	marktækur áhrif: efecte significatiu (o: rellevant)
	marktæk neikvæð áhrif: efecte negatiu significatiu
	marktækur munur: <ESTAD> diferència significativa
	minnsti marktækur munur: <ESTAD> [prova f de] menor diferència significativa
	marktækur tölukóði: cogi digital significatiu
	marktækur tölustafur: <ESTAD> dígit significatiu (o: vàlid)
	tölfræðilega marktækur: estadísticament significatiu (o: rellevant)

Markús <m. Markúsar, no comptable>:
Marc m (Marcus -ī, Μᾶρκος -άρκου) (andrònim)
♦ Markús Terensíus (o: Terentíus) Varró <Markúsar Terensíusar (o: Terentíusar) Varrós>Marc Terenci Varró (Marcus -ī Tĕrentĭus -ī Varro -ōnis, Μᾶρκος Τερέντιος Οὐάῤῥων -άρκου -ίου -άῤῥωνος)
♦ Markús Túllíus Síseró <Markúsar Túllíusar Síserós>Marc Tul·li Ciceró (Marcus -ī Tullius -ī Cĭcĕro -ōnis, Μᾶρκος Τύλλιος Κικέρων -άρκου -ίου -έρωνος)

Markús Antoníus <m. Markúsar Antoníusar, no comptable>:
Marc Antoni  (Marcus -ī Antōnius -ōniī, Μᾶρκος Ἀντώνιος -άρκου -ίου) (andrònim)

mark·verður, -verð, -vert: important
	hvað er hér markvert að sjá?: què hi ha aquí que pagui la pena de veure?

mark·vörður <m. -varðar, -verðir>:
<ESPORTporter m (markmaður)

marmara·brjóstmynd <f. -brjóstmyndar, -brjóstmyndir>:
bust m de marbre (representació pictòrica o escultòrica feta de marbre)
♦ marmarabrjóstmynd af e-m: bust de marbre d'algú

Marmara·haf <n. -hafs, no comptable>:
<GEOGMar f de Màrmara

marmara·skata <f. -skötu, -skötur>: tremolor <m>, tremoló <m>, vaca morena (peix Torpedo marmorata)

marmara·stytta <f. -styttu, -styttur>:
estàtua f de marbre 
♦ marmarastytta af e-m: estàtua de marbre d'algú

marmari <m. marmara, no comptable>:
marbre m 

marmelaði <n. marmelaðis, no comptable>:
1. <GENmelmelada f
2. (appelsínumarmelaðimelmelada f de taronja (especificatització del terme)

marmilaði <n. marmilaðis, no compotable>:
variant de → marmelaði “melmelada”

mar·nögl <f. -naglar, -neglur>:
1. (ónix, naglsteinnònix m (Bíblia de Montserrat)
◊ tak þér ilmjurtir, balsam, marnögl (šə'ħēlεþ, שְׁחֵלֶתog galbankvoðu, ilmjurtir ásamt hreinu reykelsi. Skal vera jafnt af hverju: pren aromes: estorac, ònix, gàlban d'olor[, espècies aromàtiques] i encens pur; totes elles en parts [i pes] iguals
2. (rafambre m (Schökel)
◊ tak þér ilmjurtir (qaħ-ləkā sammīm קַח-לְךָ סַמִּים), balsam (nā'ŧāφ נָטָף), marnögl (šə'ħēlεθ, שְׁחֵלֶתog galbankvoðu (ħεlbə'nāh חֶלְבְּנָה), ilmjurtir (sammīm סַמִּיםásamt hreinu reykelsi (ləvo'nāh zak'kāh לְבֹנָה זַכָּה). Skal vera jafnt af hverju: procura't en quantitats iguals aquests perfums: reïna aromàtica, ambre i gàlban (? Schökel: “significat desconegut”), perfums i encens pur

Marokkó <n. Marokkó, no comptable>:
el Marroc m

Marokkó·búi <m. -búa, -búar>:
marroquí m, marroquina f (Marokkómaður)

Marokkói <m. Marokkóa, Marokkóar>:
marroquí m, marroquina f (Marokkómaður)

Marokkó·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m del Marroc

Marokkó·maður <m. -manns, -menn>:
marroquí m, marroquina f

marokkóskur, marokkósk, marokkóskt <adj.>:
marroquí -ina

mars <m. mars, marsar (o: marsmánuðir)>:
març m

Mars <m. Mars, no comptable>:
(guð & plánetaMart m (déu & planeta)

mars·búi <m. -búa, -búar>:
marcià m, marciana f (habitant del planeta Mart)

mars <m. mars, marsar>:
<MÚSmarxa f (composició musical)
◊ ‘tyrkneski marsinn’ eftir Mozart: la ‘marxa turca’ de Mozart

mars·vaxsveppur <m. -vaxsvepps, -vaxsveppar (o: -vaxsveppir)>: llenega f 
		de primavera, marçot m (bolet Hygrophorus marzuolus)

marsi <m. marsa, marsar>: escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar 
		[d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)

mar·stirnir <m. -stirnis, -stirnar>: ciclotona f de Brauer (peix Cyclothone braueri)

mar·tröð <f. -traðar, -traðir>: malson m

mar·þvari <m. -þvara, -þvarar>:
llagostí cisellat, gambot cisellat (crustaci Sclerocrangon boreas)

mas <n. mass, no comptable>:
xerrim m, rall m (Mall., Men.(xerra, conversa, esp. de temes anodins)

masa <masa ~ mösum | masaði ~ mösuðum | masað>:
(rabba, skrafaxerrar, rallar (Mall., Men.(parlar, conversar, verbejar, esp. de temes anodins)
♦ masa við e-n: fer-la petar amb algú, fer petar la claca amb algú

mas·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
xerrador -a (o: xerraire), rallador -a (Mall., Men.

mask <n. masks, no comptable>:
(brotmolarbocins m.pl
♦ fara (o: brotna) í mask: fer-se bocins (o: miques)

maska <maska ~ möskum | maskaði ~ möskuðum | maskaðe-ð>:
(mölbrjótaesmicolar una cosa (fer miques una cosa, destruir totalment una cosa fent-ne miques o bocinets)

maskari <m. maskara, maskarar>:
rímel m

maskinn, maskin, maskið <adj.>:
(rogginn, ofstopafullur, hrokafullurpetulant (arrogantment immodest)

mas·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
que requereix poc esforç

masókismi <m. masókisma, no comptable>:
masoquisme m

masókisti <m. masókista, masókistar>:
masoquista m & f

masókískur, masókísk masókískt <adj.>:
masoquista

massa* <f. mössu, mössur. Gen. pl.: massa>:
<CULIN & RELIGmaçà f (מַצָּה(fl./pl.: maçàs og/i maçot

massa¹ <massa ~ mössum | massaði ~ mössuðum | massaðe-ð>:
(tálga niður t.d. spýturebaixar una cosa (llescant-la)
♦ massa niður spýtu: anar llescant un bastó [per passar el temps]

massa² <massa ~ mössum | massaði ~ mössuðum | massaðút með e-ð>:
1. (eyða, verða af meðfondre una cosa (despendre, gastar, apocar o apoquir, esp. diners)
♦ massa út með peninga: abocar diners
2. (aconseguir una cosa (atènyer una cosa)
3. (setja kítti eða slípimassa ítapar una cosa amb massilla (tapar un desperfecte a la paret, al xassís d’un cotxe, a una superfície de fusta etc. aplicant-hi massilla, massillar)
♦ massa bílinn og bóna hann vel tvisvar: polir el cotxe i encerar-lo bé aplicant-li dues capes de cera

massaður, mössuð, massað <adj.>:
musculós -osa

massa·greinir <m. -greinis, -greinar>:
espectòmetre m de massa

massa·prósenta <f. -prósentu, -prósentur. Gen. pl.: -prósentna o: -prósenta>:
percentatge màssic

massa·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
nombre m de massa

massa·köggull <m. -kögguls, -kögglar>:
forçarrut m, paquet m de músculs, maciste m

massa·miðja <f. -miðju, -miðjur. Gen. pl.: -miðja>:
<FÍScentre m de massa, baricentre m

massast <massa ~ mössum | massaði ~ mössuðum | massaðe-ð>:
(eyðast af, ganga áesmicolar una cosa (fer miques una cosa, destruir totalment una cosa fent-ne miques o bocinets)

massi <m. massa, massar>:
1. (FÍS & formlaust efnimassa f (FÍS & matèria informe, pasta) (efnismagn)
♦ → eðlismassi “densitat [de la matèria], ρ”
♦ → loftmassi “massa d'aire”
♦ → efnismassa “massa de la matèria”
2. (mikið af e-umassa f, gran quantitat f d'una cosa (multitud)
3. (kítti, slípimassipasta f de poliment, massilla f (pasta usada per a tapar forats, esquerdes, retxes a un cotxe etc., dissimular les irregularitats d'una superfície)

massífur, massíf, massíft <adj.>:
massís -issa

< masti <m. -masta, -mastar>:
mugró m (geirvarta; brjóstvarta)

mastódon <m. mastódons, mastódonar>:
<PALEONTmastodont m

mastur <n. masturs, möstur>:
<NÀUTpal m, arbre m, mast m (sigla; siglutré)
♦ → aðalmastur “pal major”
♦ → afturmastur “pal de messana, arbre de mitjana”
♦ → fremramastur “trinquet”
♦ → messanmastur “pal de messana, arbre de mitjana”
♦ → skutmastur “trinquet”

mastur·karfa <f. -körfu, -körfur. Gen. pl.: -karfa o: -karfna>:
<NÀUTcofa f, gàbia f

masturs·endi <m. -enda, -endar>:
<NÀUTpom m (toppur)

masturs·stag <n. -stags, -stög>:
1. <NÀUT GENobenc m del pal messana
2. (NÀUT hliðarmastursstagburda f de messana  (burdes del masteler de sobremessana, de perico i de sobreperico)

masturs·stoð <n. -stoðs, -stoð>:
<NÀUTestai (o: estrai, Bal.) m de pal messana, estai m de l’arbre de mitjana

masturs·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
<NÀUTmasteler m

masúrki <m. masúrka, masúrkar>:
<MÚSmasurca f

mat¹:
ac. & dat. sg. de → matur “menjar”
♦ gera sér mat úr e-u: <LOC FIGtreure profit o avantatge d'una cosa

mat²:
1ª & 3ª pers. sg. pret. ind. de → meta “mesurar, estimar, avaluar”

mat³ <n. mats, möt>:
1. (gildismat & skoðun, álitestimació f (avaluació, valoració, càlcul & parer, judici)
♦ leggja mat á e-ð: fer una valoració (o: avaluació) d'una cosa
◊ leggja mat á verkefnin: avaluar els projectes, fer una avaluació dels projectes
♦ að mínu mati: en la meva opinió, segons el meu parer
♦ að hans ~ hennar mati: des del seu punt de vista, en la seva opinió
♦ að mati e-s: segons la valoració (o: l'estimació) de
♦ að mati dómsins: segons l'estimació del tribunal
♦ huglægt mat: una estimació subjectiva
♦ mat á e-u: valoració (o: avaluació) d'una cosa
♦ mat á gæðum: avaluació de la qualitat (gæðamat)
♦ mat á umhverfisáhrifum: avaluació d'impacte mediambiental (gæðamat)
◊ skýrsla um mat á umhverfisáhrifum: informe d’impacte mediambiental
♦ mat á viðburðum: avaluació (o: valoració) dels esdeveniments
♦ það er mitt mat að <+ subj.>estimo que <ind.>, sóc del parer que <ind.
2. (verðmattaxació f, valoració f (càlcul del valor d'un bé o objecte)

mata <mata ~ mötum | mataði ~ mötuðum | matað>:
1. <e-n>: donar a (o: de) menjar a algú (donar el menjar a la boca d'un infant petit o d'un malalt)
♦ hann getur ekki matað sig sjálfan: li han de donar el menjar a la boca, no pot pas menjar totsol
♦ mata smábarn ~ sjúkling [með skeið eða gaffli]: donar a (o: de) menjar a un infant [amb una cullera o una forquilla]
2. <e-ð>: (ungialimentar (o: péixer) un ocellet, un animal petit etc. (donar el menjar a la boca d'una butzeta d'ocell, d'un cadell, d'un animal petit etc.)
♦ foreldrarnir mata unga sína með sílum: els pares alimenten (o: peixen) els seus pollets amb sonsos
♦ mata krókinn á e-u: <LOC FIGfer el seu agost amb una cosa
3. <e-ð>: alimentar una cosa
♦ mata tölvuna [á upplýsingum]: alimentar l'ordinador [amb dades]

matar·afli <m. -afla, no comptable>:
avituallament m, aprovisionament m
◊ þá heyrðu þeir óp mikið. Var þá kallað að Íslendingar skyldu taka skip sitt. Þeir ganga út skjótt og sjá tvær konur. Þær hurfu skjótt. Björn einn braust um í vök og var brotinn í hrammurinn. Þorgils hleypur til og leggur björninn með sverði. Dó dýrið af því lagi. Þorgils hrífur þá til hlustanna og vill ei að sökkvi dýrið, draga upp síðan og gera til. Þorgils deildi þá stykki sér hverjum þeirra og má af slíku marka hversu þungan matarafla þeir áttullavors varen sentir un gran crit. Cridaven que els islandesos agafessin llur bot. Varen sortir al punt i varen veure dues dones. Varen desaparèixer a l'instant. Un ós blanc havia caigut en un forat en el glaç i lluitava per escapar-ne. Tenia una grapa trencada. En Þorgils va córrer cap a ell i va traspassar l'ós amb l'espasa. L'animal va morir d'aquell cop d'espasa. En Þorgils aleshores el va agafar per les orelles per impedir que l'animal s'enfonsés, després l'estiraren a fora de l'aigua i el prepararen per menjar-se'l. En Þorgils va repartir-lo, donant-ne [només] un bocí de carn a cadascun d'ells i d'aquest fet se'n pot veure que de difícil era llur aprovisionament (vocabulari: #1. brjótast um: Cf. Baetke 19874, pàg. 70: brjótask um sich heftig drehen und wenden; sich heftig zu befreien suchen; sich unruhig hin und her wälzen (im Schlaf); )

matar·áhugi <m. -áhuga, no comptable>:
interès m pel menjar (o: per la gastronomia)

matar·áhöld <n.pl -áhalda>:
coberts m.pl  (p.e., ganiveta, forqueta i cullera)

matar·ást <f. -ástar, no comptable>:
amor m,f o estima f envers algú pel menjar que sap fer
◊ annar félagi erfiðar með vini af matarást (χάριν γαστρός,   ἑταῖρος φίλῳ συμπονεῖ χάριν γαστρός, ἔναντι πολέμου λήμψεται ἀσπίδα) en bregður samt skildi í bardaga: hi ha companys que passen penes i treballs amb un amic per amor del menjar [que l'amic li pugui proporcionar], tanmateix, aixeca l'escut en la batalla [només per a defensar-se a si mateix]
♦ hafa matarást á e-m: <LOC FIGestimar-se algú per les seves qualitats com a cuiner -a

matar·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
safata f

matar·birgðir <f.pl -birgða>:
provisions f.pl [de comestibles], vitualles f.pl, queviures m.pl, reserves f.pl d'aliments
◊ en meðal þeirra voru tíu menn sem sögðu við Ísmael: „Dreptu oss ekki. Vér eigum matarbirgðir (matˁˈmɔn ~ מַטְמֹן:   kī־ʝɛʃ־ˈlā-nū   matˁmɔˈnīm   ba-ɕɕāˈδɛh,   כִּי-יֶשׁ-לָנוּ מַטְמֹנִים בַּשָּׂדֶה) sem eru faldar úti á akri, hveiti (חִטִּים), bygg (שְׂעֹרִים), olíu (שֶׁמֶן) og hunang (דְבָשׁ).“ Þá hætti hann við að drepa þá mitt á meðal skyldmenna þeirra: però entre ells hi hagué deu homes que digueren a l'Ismael (Iixmael): «No ens matis. Tenim provisions, amagades al camp, de blat, ordi, oli i mel». Llavors va deixar de matar-los, d'entremig de llurs parents
◊ um þessar mundir sá ég fólk troða vínþrær á hvíldardegi í Júda. Einnig sá ég fólk hirða korn og klyfja asna. Það flutti einnig vín, vínber, fíkjur og alls kyns vörur til Jerúsalem á hvíldardegi en ég varaði það við að selja matarbirgðir sínar (ˈt͡saʝiδ ~ צַיִד:   wā-ʔāˈʕīδ   bə-ˈʝōm   miˈχr-ām   ˈt͡sāʝiδ,   וָאָעִיד, בְּיוֹם מִכְרָם צָיִד) á þessum degi: devés aquest temps vaig veure que la gent a Judà piaven raïm als cups en xabbat. També vaig veure que la gent entraven en xabbat el gra i carregaven els ases. També traginaven en xabbat vi, raïm, figues i tota mena de mercaderies cap a Jerusalem, i jo els vaig dir que es guardessin de vendre llurs queviures en aquest dia del xabbat

matar·biti <m. -bita, -bitar>:
mós m, queixalada f (una mica de menjar)
◊ ég ætla að ná í matarbita (paθ ˈlɛħɛm ~ פַּת לֶחֶם:   wə-ʔɛqˈħāh   φaθ-ˈlɛħɛm   wə-saʕăˈδū   libb-əˈχɛm   ʔaˈħar   taʕăˈβɔrū,   וְאֶקְחָה פַת-לֶחֶם וְסַעֲדוּ לִבְּכֶם, אַחַר תַּעֲבֹרוּ) svo að þið getið styrkt ykkur áður en þið haldið lengra úr því að þið fóruð um hjá þjóni ykkar.“ Þeir svöruðu: „Gott og vel, gerðu eins og þú hefur sagt“: aniré a cercar-vos un mós de pa i us refareu; acabat, continuareu el vostre camí, que per això heu passat prop del vostre servent». Ells li respongueren: «Fes com has dit»
◊ en fjórða daginn risu þeir árla um morguninn og bjóst hinn nú til ferðar. Þá sagði faðir stúlkunnar við tengdason sinn: "Hresstu þig fyrst á matarbita (paθ ˈlɛħɛm ~ פַּת לֶחֶם:   səˈʕāδ   libb-əˈχā   paθ־ˈlɛħɛm   wə-ʔaˈħar   tēˈlēχū,   סְעָד לִבְּךָ פַּת-לֶחֶם--וְאַחַר תֵּלֵכוּ) og síðan megið þið fara": el quart dia, es llevaren de matinada i llavors ell es va preparar per a partir. Llavors, el pare de la noia va dir al seu gendre: «Refés-te primer amb un mós i després podreu partir»
◊ hlýð þú þá líka raust ambáttar þinnar: Ég ætla að færa þér matarbita (paθ ˈlɛħɛm ~ פַּת לֶחֶם:   wə-ʔāˈɕimāh   lə-φāˈnɛi̯-χā   paθ־ˈlɛħɛm,   וְאָשִׂמָה לְפָנֶיךָ פַּת-לֶחֶם), og skalt þú eta (wɛ-ʔɛ̆ˈχōl,   וֶאֱכוֹל), svo að þér aukist þróttur og þú getir farið leiðar þinnar": escolta, doncs, ara, també la veu de la teva serva: vull servir-te un mós, menja'l a fi que les teves forces s'acreixin i puguis prosseguir el teu camí
♦ fá sér matarbita: fer un mós (o: una queixalada)

matar·boð <n. -boðs, -boð>:
invitació f a dinar o a sopar
♦ fara í matarboð: anar (o: ésser) convidat a un dinar o un sopar
♦ halda matarboð: organitzar (o: fer) un dinar o un sopar

matar·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f de menjador

matar·búr <n. -búrs, -búr>:
rebost m (matbúr)

matar·diskur <m. -disks, -diskar>:
plat m (disc de terrissa, porcellana, vidre etc.)

matar·eitrun <f. -eitrunar, -eitranir>:
intoxicació alimentària

matar·ekla <f. -eklu, no comptable>:
escassetat f de menjar, carestia f

matar·erta <f. -ertu, -ertur. Gen. pl.: -erta o: -ertna>:
pèsol m, xítxero m (Mall.) (matbaun)

matar·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:
addicte m al menjar, addicta f al menjar

matar·fíkinn, -fíkin, -fíkið <adj.>:
addicte -a al menjar

matar·fíkn <f. -fíknar, no comptable>:
addicció f al menjar

matar·friður <m. -friðar, no comptable>:
temps m sense destorbs per a poder fer els àpats
♦ trufla matarfriðinn: destorbar la calma o tranquil·litat en què es fa un àpat

matar·föng <n.pl -fanga, no comptable>:
queviures m.pl, provisions f.pl [de boca]
◊ Úlfr vaknaði snemma um morguninn, fann Jǫkul ok spyrr tíðenda. Hann segir slíkt sem farit hafði, — «ok er mál,» segir Jǫkull, «at leita oss matarfanga.» En er þeir gengu út, sá þeir, at þar var kominn nógr kostr ok drykkr, þó þeir væri þar um næstu tólf mánuði, gengu síðan inn ok settust til matar: l'Úlfr es va despertar molt d'hora l'endemà, anà a veure en Jǫkull i li demanà quines noves hi havia. En Jǫkull li va contar el que havia passat, «i és hora», li va dir en Jǫkull, «que ens cerquem queviures». Però quan sortiren a fora, varen veure que hi havien arribat menjar i begunda en tanta d'abundància que no s'ho acabarien ni encara que ells es quedessin allà un any sencer. Després varen tornar entrar dins l'skáli i s'assegueren a menjar

matar·gat <n. -gats, -göt>:
<FIGgolut m, goluda f
♦ hann er [óskaplegt] matargat: el seu ventre és un forat sense fons

matar·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
1. (matargerðarlist, matarmenning e-s staðarcuina f (art culinari, art de cuinar, elaboració culinària dels aliments pròpia d'un indret)
♦ gömul íslensk matargerð: cuina tradicional islandesa
♦ mæorksk ~ katalónsk ~ kínversk ~ ítölsk ~ spænsk matargerð: cuina mallorquina ~ catalana ~ xinesa ~ italiana ~ espanyola
2. (matseld, eldamennska, það að búa til matpreparació f de dinar o sopar (acció o acte de fer el dinar o sopar)

matargerðar- <en compostos>:
culinari -ària, gastronòmic -a

matargerðar·list <f. -listar, -listir>:
cuina f, gastronomia f (art culinària, conjunt de plats propis d'una contrada, un país etc.)
♦ makróbíótísk matargerðarlistcuina macrobiòtica
♦ mæorksk matargerðarlistcuina mallorquina

matargerðarlistar- <en compostos>:
culinari -ària, gastronòmic -a

matargerðar·mál <n. -máls, -mál>:
llenguatge culinari (o: gastronòmic), llengua f de la cuina

matar·gestur <m. -gests, -gestir>:
1. <GENcomensal m & f, convidat m a menjar, convidada f a menjar
2. (veitingastaðaclient m & f (de restaurant)
◊ matargestir veitingastaðarins “La Boqueria”...: els clients del restaurant “La Boqueria”

matar·hlé <n. -hlés, -hlé>:
pausa f del dinar

matar·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:
indret m on hi ha bona pesca o bona caça, <FIGrebost m
♦ mörg er matarholan [við strendur Íslands ~ í sveitinni], hér er mörg matarholan: <LOC GEN & FIGhi ha molts d'indrets [a les costes d'Islàndia, al camp] per trobar-hi menjar en abundància, aquesta era una terra nodridora
♦ finna sér nýja matarholu [til þess að <+ inf.>]: <LOC FIGtrobar una nova font d'ingressos [per a <+ inf.>]

matari <m. matara, matarar>:
<INDUSTalimentadora f

matar·innkaup <n.pl -innkaupa>:
compra f de productes alimentaris (esp. compra quotidiana dels aliments bàsics)

matar·ílát <n. -íláts, -ílát>:
recipient m per a menjar[s]

matar·kex <n. -kex, -kex>:
<CULINgaleta f

matar·kúr <m. -kúrs, -kúrar>:
dieta f, règim m [dietètic]

matar·kyns <adj.inv.>:
alguna cosa de menjar, aliment m
◊ hann sendi og föður sínum tíu asna klyfjaða hinum bestu afurðum Egyptalands og tíu ösnur klyfjaðar korni, brauði og öðru matarkyns (māˈzōn ~ מָזוֹן:   wə-ˈʕɛɕɛr   ʔăθɔˈnɔθ   nɔɕəˈʔɔθ   bār   wā-ˈlɛħɛm   ū-māˈzōn   lə-ʔāˈβī-u̯   la-dˈdārɛχ,   וְעֶשֶׂר אֲתֹנֹת נֹשְׂאֹת בָּר וָלֶחֶם וּמָזוֹן, לְאָבִיו--לַדָּרֶךְ) handa föður sínum til ferðarinnar: també envià a son pare deu ases carregats dels millors productes de l'Egipte i deu someres carregades de gra, pa i d'altres comestibles (provisions) per al viatge de son pare
◊ setjum, að maður beri heilagt kjöt í kyrtilskauti sínu og snerti síðan brauð, einhvern rétt matar (נָזִיד) vín, olíu eða eitthvað annað matarkyns (maʔăˈχāl ~ מַאֲכָל:   wə-nāˈɣaʕ   ˌbi-χənāˈφ-ō   ʔɛl־ha-lˈlɛħɛm   wə-ʔɛl־ha-nnāˈzīδ   wə-ʔɛl־ha-i̯ˈʝaʝin   wə-ʔɛl־ˈʃɛmɛn   wə-ʔɛl־kāl־maʔăˈχāl   hă-ʝiqˈdāʃ,   וְנָגַע בִּכְנָפוֹ אֶל-הַלֶּחֶם וְאֶל-הַנָּזִיד וְאֶל-הַיַּיִן וְאֶל-שֶׁמֶן וְאֶל-כָּל-מַאֲכָל--הֲיִקְדָּשׁ) með kyrtilskauti sínu, verður það þá heilagt af því?" Prestarnir svöruðu og sögðu: "Nei!": «posem que un home dugui carn santificada al faldó del seu mantell, i amb el faldó del seu mantell toqui després pa, un guisat, vi, oli, o qualsevol altre aliment, en queda llavors tot això santificat?» Els sacerdots respongueren tot dient-li: «No»
♦ eitthvað matarkyns: alguna cosa de menjar

matar·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense menjar, desproveït -ïda o mancat -ada de menjar
◊ undir dögun hvatti Páll alla til að neyta matar (παρεκάλει ὁ Παῦλος ἅπαντας μεταλαβεῖν τροφῆς) og sagði: „Þið hafið nú þraukað hálfan mánuð fastandi (προσλαμβάνειν ~ προσλαβόμενος -ένη -όμενον:   μηθὲν προσλαβόμενοι) og matarlausir (ἄσιτος ἄσιτον:   ἄσιτοι διατελεῖτε)a trenc d'alba, en Pau exhortava tothom a prendre aliment tot dient: «Avui ja fa quinze dies que heu aguantat dejunant i sense menjar

matar·leifar <f.pl -leifa>:
restes f.pl de menjar

matar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de menjar

matar·lím <n. -líms, -lím>:
<CULINgelatina f

matarlíms·blað <n. -blaðs, -blöð>:
<CULINfulla f de gelatina

matarlíms·hylki <n. -hylkis, -hylki. Gen. pl.: -hylkja; dat.pl.: -hylkjum>:
<FARMAcàpsula f de gelatina
♦ hörð matarlímshylki: càpsules de gelatina dura
♦ mjúk matarlímshylki: càpsules de gelatina tova

matar·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de menjar

matar·lyst <f. -lystar, no comptable>:
gana f, talent f (Mall.)
♦ ég missti alla matarlyst: vaig perdre tota la gana
♦ rífandi matarlyst: una gana voraç
♦ örva matarlystina: fer venir les ganes de menjar

matar·menning <f. -menningar, no comptable>:
cultura culinària

matar·miði <m. -miða, -miðar>:
cupó m de menjar

matar·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
que atipa, substanciós -osa (menjar)

matar·olía <f. -olíu, -olíur. Gen. pl.: -olía>:
oli f de taula
♦ matarolía sem unnin (o: gerð) úr ólífuafgöngum: oli de pinyolada

matar·pakki <m. -pakka, -pakkar>:
paquet m de menjar

matar·pottur <m. -potts, -pottar>:
olla f del menjar
◊ þá gekk einn út í hagann að tína jurtir og fann villivafteinung og tíndi á honum yfirhöfn sína fulla af villi-agúrkum, fór síðan heim og brytjaði þær í matarpottinn (sīr   ha-nnāˈzīδ ~ סִיר הַנָּזִיד:   wa-i̯ʝāˈβɔʔ   wa-ʝəφalˈlaħ   ʔɛl־ˈsīr   ha-nnāˈzīδ,   וַיָּבֹא, וַיְפַלַּח אֶל-סִיר הַנָּזִיד), því að þeir þekktu þær ekki: un d'ells sortí al camp per collir-hi herbes i va trobar una vinya salvatge i hi va collir tantes de coloquintes salvatges, fins que en tingué ple el seu mantell. Després, se'n va tornar a les cases i les trossejà i en posà els bocins dins l'olla del menjar, car no coneixien pas les coloquintes

matar·pýramídi <m. -pýramída, -pýramídar>:
piràmide alimentària

matar·rautt <n. -rauðs, no comptable>:
colorant alimentari de color vermell

matar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
despesa f en alimentació, despesa alimentària

matar·réttur <m. -réttar, -réttir>:
plat m (menja preparada d'una manera determinada)

matar·röð <f. -raðar, -raðir>:
cua f per rebre menjar, cua f del menjar

matar·salt <n. -salts, -sölt>:
<CULINsal f de cuina (sal gruixuda, en oposició a la sal fina o borðsalt)

matar·skammtur <m. -skammts, -skammtar>:
<CULINració f

matar·skápur <m. -skáps, -skápar>:
carner m, armari m [de] rebost

matar·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f de menjar, escassetat f d'aliments

matar·smekkur <m. -smekks, no comptable>:
gust m en qüestions de menjar, preferències f.pl en qüestions de menjar

matar·sódi <m. -sóda, no comptable>:
(natríumbíkarbónatbicarbonat m de sodi, bicarbonat sòdic, hidrogencarbonat m de sodi, E-500(II) m (NaHCO3

matar·sóun <f. -sóunar, no comptable>:
malbaratament m de menjar (o: d'aliments) 

matar·stell <n. -stells, -stell>:
joc m de vaixella

matar·stóll <m. -stóls, -stólar>:
trona f  (per a infants)
♦ matarstóll fyrir ungbörn: trona f per a infants [petits]

matar·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>
1. <MED[toxi-]infecció alimentària
2. (óeiginlegaintoxicació alimentària  (impròpiament) (matareitrun)
♦ matarsýking af völdum salmónellu: intoxicació per salmonel·les

matar·sýkill <m. -sýkils, -sýklar>
bacteri alimentari

matar·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>:
taleca f

matar·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
tipus m d'aliment[s]

matar·tilbúningur <m. -tilbúnings, no comptable>:
preparació f del menjar

matar·tími <m. -tíma, -tímar>:
temps m per a menjar (temps que hom ha de menester per fer un àpat o de què hom disposa per a fer-lo)

matar·tugga <f. -tuggu, -tuggur. Gen. pl.: -tugga>:
bocada f de menjar
◊ svo mælir Drottinn um spámennina sem villa um fyrir þjóð minni: Fyrir matartuggu (li-nəˈʃɔχ   bə-ʃinˈnēi ~ לִנְשֹׁךְ בְּשִׁנֵּי:   ha-nnɔʃəˈχīm   bə-ʃinnēi̯-ˈhɛm   wə-qārəˈʔū   ʃāˈlōm,   הַנֹּשְׁכִים בְּשִׁנֵּיהֶם, וְקָרְאוּ שָׁלוֹם) boða þeir frið en stríð hverjum þeim sem engu stingur upp í þá: així parla Jahvè dels profetes que esgarrien el meu poble: “Per una bocada de menjar anuncien la pau però la guerra a qualsevol que no els en fiqui a la boca”

matar·uppskrift <f. -uppskriftar, -uppskriftir>:
recepta f [culinària]

matar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
variant de matsöluvagn ‘furgoneta restaurant; vagó restaurant’

matar·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:
banquet m, tiberi (o: tec) m, àpat m de gala

matar·venja <f. -venju, -venjur. Gen. pl.: -venja. Empr. hab. en pl.>:
hàbit alimentari

matar·æði <n. -æðis, no comptable>:
alimentació f, dieta f, règim [dietètic]
♦ fjölbreytt mataræði: una alimentació variada
♦ lágkolvetna mataræði: una dieta baixa en hidrats de carboni
♦ óheppilegt mataræði: una dieta inapropiada

matast <matast ~ mötumst | mataðist ~ mötuðumst | matast>:
menjar
◊ og Jakob færði sláturfórn á fjallinu og bauð ættingjum sínum til máltíðar (ʔāˈχal ~ אָכַל:   wa-i̯ʝiˈqrāʔ   lə-ʔɛˈħā-u̯   lɛ-ʔɛ̆χāl־ˈlāχɛm,   וַיִּקְרָא לְאֶחָיו לֶאֱכָל-לָחֶם). Þeir mötuðust (ʔāˈχal ~ אָכַל:   wa-i̯ˌʝɔχəˈlū   ˈlɛχɛm   wa-i̯ʝāˈlīnū   bā-ˈhār,   וַיֹּאכְלוּ לֶחֶם, וַיָּלִינוּ בָּהָר) og héldu síðan kyrru fyrir á fjallinu um nóttina: i en Jacob (Iaacov) va oferir un sacrifici a la muntanya i va invitar els seus parents a menjar. Menjaren i després passaren la nit a la muntanya
◊ og menn báru á borð fyrir hann sér í lagi og fyrir þá sér í lagi og sér í lagi fyrir þá Egypta sem með honum mötuðust (ʔāˈχal ~ אָכַל:   wə-la-mmit͡sˈrīm   hā-ʔɔˈχlīm   ʔitˈt-ō   lə-βadˈd-ām,   וְלַמִּצְרִים הָאֹכְלִים אִתּוֹ, לְבַדָּם) því að Egyptar geta ekki setið til borðs með Hebreum (ʔāˈχal ~ אָכַל:   kī   lɔʔ   ʝūχəˈlūn   ha-mmit͡sˈrīm   lə-ʔɛ̆ˈχɔl   ʔɛθ־ˌhā-ʕiˈβrīm   ˈlɛħɛm,   כִּי לֹא יוּכְלוּן הַמִּצְרִים לֶאֱכֹל אֶת-הָעִבְרִים לֶחֶם), á því hafa þeir andstyggð (תּוֹעֵבָה)i hom li serví el menjar a part, i tambó el serviren a part a ells i també el serviren a part als egipcis que menjaven amb ell, car els egipcis no poden pas seure a taula amb els hebreus per tal com ho consideren una abominació
◊ Hanna mælti: "Ó að ambátt þín mætti finna náð í augum þínum!" Síðan fór konan leiðar sinnar og mataðist (ʔāˈχal ~ אָכַל:   wa-ttɔʔˈχal   [hā-ʔiʃˈʃāh],   וַתֹּאכַל [הָאִשָּׁה]) og var eigi framar með döpru bragði: l'Anna (Ħannà) digué: «Oh, que la teva esclava trobi gràcia als teus ulls!». Després la dona féu la seva via[, entrà a la sala] i va menjar, i ja no tingué més el posat trist
◊ þá sögðu þjónar hans við hann: "Hvað er þetta, sem þú hefir gjört? Meðan barnið lifði, fastaðir þú og grést vegna þess, en þegar barnið var dáið, stóðst þú upp og mataðist (ʔāˈχal ~ אָכַל:   wa-tˈtɔʔχal   ˈlāχɛm,   וַתֹּאכַל לָחֶם)?": aleshores els seus servents li digueren: «Què és això que has fet? Mentre el nen vivia dejunaves i ploraves; i tan bon punt ha mort, t'has alçat i has pres aliment»
♦ matast með e-m: menjar amb algú

mat·baun <f. -baunar, -baunir>:
pèsol m, xítxero m (Mall.) (matarerta)

mat·birgðir <f.pl -birgða>:
provisions f.pl [de comestibles], vitualles f.pl, queviures m.pl, reserves f.pl d'aliments

mat·birgur, -birg, -birgt <adj.>:
proveït -ïda de menjar, provisions o queviures

mat·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f de menjador

mat·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búið>:
cuinar, fer el menjar
♦ matbúa e-ð: cuinar una cosa

mat·búr <n. -búrs, -búr>:
rebost m
◊ síðan réðu þeir inn í stofuna og brutu upp til Þorsteins og sóttu hann þar en hann varðist vel. Þar var innangengt úr stofunni í matbúr og stökk upp hurðin fyrir Þorsteini er hann kom að og hörfaði hann þangað undan og var særður nær til ólífis (SS I, cap. 114, pàg. 160): tot seguit, penetraren dins l'stofa obrint-se camí per la força fins al Þorsteinn i l'atacaren allà, però ell es va defensar bé. Hi havia un corredor interior que duia de l'stofa al rebost i la porta d'aquest corredor es va obrir de cop quan en Þorsteinn[, reculant davant els atacants,] hi va arribar i va desaparèixer fent-se'ls escàpol per allà i [quan ho va fer] estava tan malferit que cuidava morir

maté <n. matés, no comptable>:
mate m (fulles torrades & infusió)

maté·runni <m. -runna, -runnar>:
mate m (arbust Ilex paraguariensis)

matés·síld <f. -síldar, -síldar (o: -síldir)>:
<CULINareng petit fresc conservat en aigua lleugerament salada

mat·frekur, -frek, -frekt <adj.>:
voraç

mat·friður <m. -friðar, no comptable>:
temps m sense destorbs per a poder fer els àpats
♦ trufla matfriðinn: destorbar la calma o tranquil·litat en què es fa un àpat

mat·fuglar <m.pl -fugla>:
aviram m

mat·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGoblació f (ofrena vegetal, això és, de pa, vi, oli i d'altres menjars fets amb vegetals)
◊ sláturfórnir og matfórnir: sacrificis i oblacions
◊ þegar einhver vill færa Drottni matfórn (qārˈban   minˈħāh, קָרְבַּן מִנְחָה), þá skal fórn hans (qārbāˈn-ō, קָרְבָּנוֹ) vera fínt mjöl (ˈsɔlɛθ, סֹלֶת), og skal hann hella yfir það (wa-i̯ʝāˈt͜saq   ʕāˈlɛi̯-hā, וְיָצַק עָלֶיהָ) olíu (ˈʃɛmɛn, שֶׁמֶן) og leggja reykelsiskvoðu (ləβɔˈnāh, לְבֹנָה) ofan á það: quan algun [de vosaltres] voldrà oferir una oblació a Jahvè, la seva oblació serà de flor de farina sobre la qual hi vessarà oli i damunt hi posarà encens

mat·föng <n.pl -fanga, no comptable>:
queviures m.pl, provisions f.pl [de boca]
◊ þá svarar Einar: "Því em eg fáræðinn um þetta mál að engi hefir mig að kvatt. En ef eg skal segja mína ætlan þá hygg eg að sá muni til vera hérlandsmönnum að ganga eigi undir skattgjafir við Ólaf konung og allar álögur hér, þvílíkar sem hann hefir við menn í Noregi. Og munum vér eigi það ófrelsi gera einum oss til handa heldur bæði oss og sonum vorum og allri ætt vorri þeirri er þetta land byggir og mun ánauð sú aldregi ganga eða hverfa af þessu landi. En þótt konungur sjá sé góður maður, sem eg trúi vel að sé, þá mun það fara héðan frá sem hingað til þá er konungaskipti verður að þeir eru ójafnir, sumir góðir en sumir illir. En ef landsmenn vilja halda frelsi sínu því er þeir hafa haft síðan er land þetta byggðist þá mun sá til vera að ljá konungi einskis fangstaðar á, hvorki um landaeign hér né um það að gjalda héðan ákveðnar skuldir þær er til lýðskyldu megi metast. En hitt kalla eg vel fallið að menn sendi konungi vingjafir, þeir er það vilja, hauka eða hesta, tjöld eða segl eða aðra þá hluti er sendilegir eru. Er því þá vel varið ef vinátta kemur í mót. En um Grímsey er það að ræða ef þaðan er engi hlutur fluttur sá er til matfanga er þá má þar fæða her manns. Og ef þar er útlendur her og fari þeir með langskipum þaðan þá ætla eg mörgum kotbóndunum muni þykja verða þröngt fyrir durum": aleshores l'Einar els va respondre: “M'he mostrat reservat en aquest afer perquè [fins ara] ningú no m'ha demanat què en penso. Per&242; si voleu que us digui el meu parer, crec que als habitants d'aquest país el millor els fora no acceptar de pagar els tributs al rei Olau i tots els altres servituds que imposa als habitants de Noruega. No és només a nosaltres que imposarem aquesta tirania, sinó també als nostres fills i a totes les nostres famílies que habiten aquesta terra i aquesta servitud[, si l'acceptem,] ja no abandonarà aquesta terra ni desapareixerà. [Car,] encara que aquest rei sigui una bona persona -com crec que realment és- més endavant s'esdevindrà, com ja ha passat abans quan hi ha hagut un canvi de rei, que els nous reis seran de mena diferent, uns seran bons, però d'altres dolents. Ara bé, si els habitants d'aquesta terra desitgen de mantenir llur llibertat, la llibertat que han tingut des que aquesta terra fou colonitzada, el millor serà de no donar al rei la més mínima ocasió de deternir la propietat de terres aquí ni de rebre tributs fixos que es podrien entendre com a obligatòries. D'altra banda, considero que fóra correcte que els aquí presents que ho desitgin li enviïn presents d'amistat com ara falcons, cavalls, tendes o veles o altres coses per l'estil que siguin escaients com a regals. Seran ben emprades si, a canvi, ens en ve l'amistat [del rei]. I pel que fa a l'illa de Grímsey, vull dir que, si no se'n treu res que pugui servir de queviures, s'hi pot alimentar tot un exèrcit, i, si un exèrcit estranger hi estableix la seva base i en surt amb els seus langskip, crec que molts de kotbændur -petits propietaris rurals- se sentiran ben estrets a llurs masos” (vocabulari: #1. fáræðinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 121: zurückhaltend; #2. kveðja e-n að e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 349: kveðja e-n at e-u sich in einer Sache an jemanden wenden, jemanden auf etwas hin ansprechen, jemanden auffordern sich zu äußern; #3. hérlandsmaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 250: hérlands-maðr m. Einheimischer; #4. ganga undir e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 184: ganga undir e-t etwas auf sich nehmen; etwas erleiden, auferlegt bekommen; #5. e-m er sá til að: Cf. Baetke 19874, pàg. 717: e-m er sá til, at + inf. es ist an jmd., wäre gut für jmd., etwas zu tun, jmd. sollte etwas tun; #6. álögur: Cf. Baetke 19874, pàg. 16: á-laga f. = álag 1; Cf. Baetke 19874, pàg. 15: á-lag n. 1. <...> Lasten, Abgabe <...>; #7. ófrelsi: Cf. Baetke 19874, pàg. 454: ó-frelsi n. Unfreiheit, Unterdrückung, Zwang: leggja e-n í ófrelsi jmd. der Freiheit berauben; #8. ljá e-m fangstaðar á sér: Cf. Baetke 19874, pàg. 125: ljá e-m fangstaðar á sér sich von jmd. fassen lassen, jmd. Gelegenheit geben, einem Schaden zuzufügen; #9. lýðskylda: Cf. Baetke 19874, pàg. 394: lýðskylda f. Untertänigkeit, Pflichten des Untertanen gegenüber dem König; #10. þrǫngr: Cf. Baetke 19874, pàg. 787: þá ætla ek mǫrgum kotbóndunum munu þykkja verða þrǫngt fyrir durum daß sich mancher (kleine) Bauer daheim bedrängt fühlen wird, daß manchem angst und bange werden kann; )

mat·gírugur, -gírug, -gírugt <adj.>:
golafre -a

mat·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
regal m de menjar
◊ fyrir því halda Gyðingar í sveitunum, þeir er búa í sveitaþorpunum, hinn fjórtánda dag adarmánaðar sem gleði-, veislu- og hátíðisdag og senda þá hver öðrum matgjafir (māˈnāh ~ מָנָה:   ū-miʃˈlōaħ   māˈnōθ   ʔīʃ   lə-rēˈʕē-hū,   וּמִשְׁלֹחַ מָנוֹת, אִישׁ לְרֵעֵהוּ)per això els jueus del camp que viuen als pobles, celebren el catorze del mes d'adar com a una diada d'alegria, convits i festes i s'envien regals de menjar els uns als altres
◊ eins og dagana, sem Gyðingar fengu hvíld frá óvinum sínum, og mánuðinn, er hörmung þeirra snerist í fögnuð og hryggð þeirra í hátíðisdag - með því að gjöra þá að veisludögum og fagnaðar og senda þá hver öðrum matgjafir (māˈnāh ~ מָנָה:   ū-miʃˈlōaħ   māˈnōθ   ʔīʃ   lə-rēˈʕē-hū | ū-mattāˈnōθ   lā-ʔɛβjōˈnīm,   וּמִשְׁלֹחַ מָנוֹת אִישׁ לְרֵעֵהוּ, וּמַתָּנוֹת לָאֶבְיֹנִים) og fátækum ölmusu (וּמַתָּנוֹת)com els dies que els jueus obtingueren tranquil·litat (repòs) de llurs enemics, i el mes que llur aflicció tornà alegria, i llur tristesa tornà un dia de festa, determinant de fer d'aquests dies uns dies de convits i d'alegria, i d'enviar-se els uns als altres regals de menjar i [fer] almoines als pobres
◊ ljúfmeti borið að lokuðum munni er eins og matgjafir (τὸ βρῶμα -ώματος:   ἀγαθὰ ἐκκεχυμένα ἐπὶ στόματι κεκλεισμένῳ θέματα βρωμάτων παρακείμενα ἐπὶ τάφῳ) lagðar á gröf: una exquisidesa posada a una boca closa és com les ofrenes d'aliments posades sobre una tomba

mat·glæta <f. -glætu, -glætur. Gen. pl.: -glæta>:
pinetell m, pinenca f, esclata-sang m (Bal.), pebràs m (Eiv.) (bolet Lactarius deliciosus)

mat·goggur <m. -goggs, -goggar>:
fartaner m, fartanera f, golut m, goluda f, menja-la-fe m & f (Mall.)

mat·gráðugur, -gráðug, -gráðugt <adj.>:
golut -uda

mat·græðgi <f. -græðgi, no comptable>:
1. (ofát, nautnasýkifartaneria (o: golafreria) f (voracitat, desig immoderat de menjar)
2. (lotugræðgibulímia f (de teatre & FIG)

matgræðgis·kast <n. -kasts, -köst. Empr. hab. en pl.>:
atac m de bulímia [nerviosa]

mat·hákur <m. -háks, -hákar>:
golut m, goluda f, glotó m, glotona f
◊ vertu ekki með drykkjurútum (בְסֹבְאֵי-יָיִן) eða þeim sem háma í sig kjöt því að drykkjumenn og mathákar (zōˈlēl ~ זוֹלֵל:   kī־sɔˈβēʔ   wə-zōˈlēl   ʝiu̯wāˈrēʃ,  : כִּי-סֹבֵא וְזוֹלֵל, יִוָּרֵשׁ) verða snauðir og víman (נוּמָה) mun klæða þig í tötra: no vagis amb els embriacs o amb els qui engloteixen carn, perquè els beverris i els glotons tornen pobres i l'embriaguesa et vestirà amb parracs
◊ mannssonurinn kom, át og drakk, og menn segja: Hann er mathákur (ἄνθρωπος φάγος:   καὶ λέγουσιν, Ἰδοὺ ἄνθρωπος φάγος καὶ οἰνοπότης) og vínsvelgur, vinur tollheimtumanna og bersyndugra! En spekin sannast af verkum sínum: ha vingut el fill de l'home, he menjat i ha begut, i la gent diuen: «Vet aquí un golut i un bevedor de vi, un amic de publicans i pecadors». Però la saviesa és provada per les seves obres

mat·jurt <f. -jurtar, -jurtir. Empr. hab. en pl.>:
hortalissa f (empr. hab. en pl.)

matjurta·garður <m. -garðs, -garðar>:
hort m

mat·kempa <f. -kempu, -kempur. Gen. pl.: -kempa o: -kempna>:
xampinyó m (bolet Agaricus bisporus) (ætisveppur)

mat·kumbur <m. -kumbs, -kumbar>:
xampinyó m (bolet Agaricus bisporus) (matkempa; ætisveppur)

mat·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense menjar, desproveït -ïda o mancat -ada de menjar
◊ þeir komust að lyktum á bæ þann í Stafholtstungum er í Nesi heitir hinu neðra, kvöddu þar gistingar en bóndi vildi engan greiða gera þeim. En með því að þá var komið að nótt þóttust þeir eigi mega fara lengra því að þeim þótti eigi friðlegt að eiga við Hvítá um nótt. Þeir tóku þar af hestum sínum og báru líkið í hús eitt fyrir dyrum úti, gengu síðan til stofu og fóru af klæðum sínum og ætluðu að vera þar um nótt matlausir en heimamenn fóru í dagsljósi í rekkju: finalment varen arribar al mas que hi ha a la contrada de les Stafholtstungur i que es diu Nes hið neðra. Allà demanaren allotjament per passar la nit, però el bóndi[, si bé va deixar que hi fessin nit,] no els va voler donar menjar. I com que ja s'havia fet de nit, foren del parer que no podien pas continuar llur camí [i que més valia quedar-se a aquell mas]. Consideraren que fóra perillós intentar travessar el riu Hvítá de nits. Així i doncs, varen llevar els arreus a les bísties i portaren la morta a un orri que hi havia a una certa distàcia del mas pròpiament dit. Després entraren a la stofa i es llevaren la roba de damunt i pensaren que passarien la nit sense sopar. La gent del mas ja se n'havia anat a dormir quan encara feia claror

mat·leiði <f. -leiði, no comptable>:
desgana f, manca f de gana

mat·lystugur, -lystug, -lystugt <adj.>:
que té gana f, que té talent f (Mall.)
♦ vera matlystugur: tenir gana

mat·maður <m. -manns, -menn>:
[molt] menjador m
◊ þegar þú situr til borðs með valdsherra (mōˈʃēl,   mɔˈʃēl ~ מֹשֵׁל ,מוֹשֵׁל:   ˌʔɛθ־mōˈʃēl,   אֶת-מוֹשֵׁל), þá gæt þess vel, hvern þú hefir fyrir framan þig, og set þér hníf á barka, ef þú ert matmaður (ˈbaʕal   ˈnɛφɛʃ ~ בַּעַל נֶפֶשׁ:   wə-ɕamˈtā   ɕakˈkīn   bə-lɔˈʕɛ-χā   ʔim־ˈbaʕal   ˈnɛφɛʃ   ˈʔāttāh,   וְשַׂמְתָּ שַׂכִּין בְּלֹעֶךָ-- אִם-בַּעַל נֶפֶשׁ אָתָּה)quan seguis a taula amb un governant, vés molt amb compte amb qui tens davant teu, i posa't un ganivet a la gorja, si ets massa menjador
♦ hann er mikill matmaður: és molt menjador

< mat·mangari <m. -mangara, -mangarar>:
cansalader m, mercant o botiguer de menjar
◊ en millim Maríukirkjugarðs ok til Sandbrúar skulu vera matmangarar allir, bæði fyrir ofan stræti ok neðan. En við sæ niðri millim Maríualmennings ok Autaalmennings skal engi mjǫlmangari vera, eða klæðamangari eða lérepta, engi koppari né kistnasmiðr, ok engi bastari, ok engi sá mangari, er misserisleigu leigir hús, því at þar skal hverr vera, sem áðr er skipat: entre el sagrat de l'església de Santa Maria i fins a la Sandbrú hi han de viure tots els cansaladers, tant a la part de dalt del carrer com a la de baix, però a la part baixa, a la vorera de la mar, entre l'Almenningr de l'esglésdia de Santa Maria i l'Almenningr de l'Auti no hi pot viure cap fariner ni mercant de robes i teles [de lli], ni tampoc ho poden fer els calderers, els fusters, els basters ni els mercaders que lloguin cases per mig any perquè cadascun d'aquests ha de viure on s'ha disposat (fixat) a dalt que ho facin
◊ en út frá Steinkirkju ok til Nikuláskirkjualmennings skulu vera matmangarar fyrir ofan stræti ok neðan. En frá Nikuláskirkjualmenningi ok til Breiðaalmennings skulu skerask litklæði ǫll til sǫlu ok lérept, fyrir ofan stræti ok neðan, ok hvergi ǫðrum stað selja í bœ várum nema heilum stykkjum klæðis eða hundraðum lérept, fyrir ofan stræti ok neðan, ok þó hvergi selja, utan í strætisbúðum, svá at hver megi sitt kaup skoða. En út frá Breiðaalmenning ok til Búaalmennings, fyrir ofan stræti ok neðan, skulu vera glysmangarar, ok pentúrar allir ok sǫðlarar: però, a partir de l'església de pedra (Steinkirkja, Steinkirken) i fins a l'almenningr de l'església de sant Nicolau hi haurà els cansaladers i mercants de menjar dant a la part de dalt de l'avinguda com a la part de baix. I de l'almenningr de l'església de sant Nicolau i fins a l'almenningr ample s'hi tallaran i vendran a la menuda totes les teles virolades i la tela de lli, tant a la part de dalt de l'avinguda com a la part de baix, i enlloc més de la nostra vila no s'hi podrà vendre roba tret que la tela es vengui per peces senceres o, si és tela de lli, en bocins de cent [alnes], tant a la part de dalt de l'avinguda com a la part de baix, i, tota aquesta mercaderia no es podrà vendre més que a les strætisbúðir, de manera que qualsevol pugui veure [bé] què és el que compra. I a partir de l'almenningr ample i fins al Búaalmenningr, tant a la part de dalt de l'avinguda com a la part de baix, hi haurà els mercers i tots els pintors i sellers (vocabulari: #1. almenningr: En Baetke 19874, pàg. 18, no dóna pas entrada a aquest mot. És un mot que s'ha conservat fins al dia d'avui, escrit allmenning, pl. almmenninger, per designar una plaça o un carrer ample a Bergen. Atenent al significat originari del mot, es podria traduir aproximativament per comuna o comunes (en el sentit de espai comunal, terreny pertanyent a tots els veïns de l'indret)#2. glysmangari: En Baetke 19874, pàg. 203, no dóna pas entrada a aquest mot que tradueixo per mercer. En Fritzner 1867, pàg. 209b, tradueix el mot amb Galanterihandler. Byl 6.8¹⁷; #3. matmangari: En Baetke 19874, pàg. 408, no dóna pas entrada a aquest mot. En Fritzner II (1891)², pàg. 657b, el tradueix amb Persom son har Udsalg af dertil indkjøbt Mad Byl. 6, 8¹²)

< mat·mál <n. -máls, -mál>:
1. (máltíð, verðurmenjar m (àpat, menjada)
2. (matartími, matmálstímihora f de l'àpat (hora de menjar, hora de les menjades)
♦ að matmáli: a l'hora de l'àpat
♦ fyrir matmál: abans de [l'hora de] l'àpat

matmáls·stund <f. -stundar, -stundir>:
durada f de l'àpat
♦ lítil er líðandisstund, en löng matmálsstund: <LOC FIGllarga és la durada de l'esmorzar, però breu ho serà la de la travessia [de la flota enemiga que s'acosta]
◊ en er konungur sat yfir dagverðarborði þá sáu varðmenn er úti voru að skip mörg sigldu sunnan og áttu eigi langt til eyjarinnar. Þá mælti hver við annan að segja skyldi konungi, að þeir hugðu að her mundi að þeim fara. En það þótti engum dælt að segja konungi hersögu því að hann hafði þar mikið við lagt hverjum er það gerði en það þótti þó ógeranda að konungur vissi eigi þetta. En þá gengur einnhver þeirra inn í stofuna og bað Eyvind Finnsson ganga út með sér skjótt, segir að hin mesta nauðsyn var á. Eyvindur gekk þegar er hann kom út þar er sjá mátti til skipanna. Þá sá hann þegar að þar fór her mikill, gekk aftur þegar í stofuna og fyrir konung og mælti: "Lítil er líðandisstund en löng matmálsstund." Konungur leit móti honum og mælti: "Hvað fer?": mentre el rei seia a taula esmorzant, els guardes que eren a fora varen veure que de migjorn s'acostaven molts de vaixells i que ja es trobaven a poca distància de l'illa. Llavors, es digueren entre ells que havien de comunicar al rei que creien que els atacava un exèrcit. Però cap d'ells no se sentia bé davant la idea d'ésser portador d'aquella notícia al rei perquè havia amenaçat amb càstigar severament qualsevol que ho fes, però [d'altra banda] consideraven que no es podia fer que el rei no ho sapigués pas. I llavors un d'ells va entrar dins l'stofa i va pregar a l'Eyvindur Finnson que l'acompanyés apressadament a fora dient-li que era absolutament necessari que ho fes. L'Eyvindur va sortir immediatament a fora i anà [amb el guarda] a l'indret d'on es podien veure els vaixells. Va veure al punt que se'ls acostava un gran exèrcit, i va tornar immediatament a l'stofa, es presentà davant el rei i li digué: “Breu serà el temps de la travessia, però llarg és el de l'àpat”. El rei se'l mirà i li digué: “Què passa?” (vocabulari: #1. matmálsstund: En Baetke 19874, pàg. 388, tradueix així aquest dolicostiqui: lítil er líðandi stund en lǫng matmálsstund die Zeit ist kurz, aber die Mahlzeit dauert lange. En Baetke, doncs, no tradueix pas la forma líðandi -que és la lliçó dels manuscrits-, encara que, el context en què cita aquesta frase palesa que ell l'entenia com un adjectiu verbal (un participi de present) de significat vergehende [Weile, Zeit]; en islandès modern existeix el sintagma fix líðandi stund ‘temps o estona que espassa, que s'acaba’. El fet és, emperò, que l'Eyvindur està contraposant la durada de l'esmorzar del rei amb el poc temps que li caldrà a la flota enemiga per desembarcar a l'illa i atacar-los. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 375, dóna entrada a [mar]líðandi sejlende o sigui, navegant -al cosat del qual podríem esmentar també la forma paral·lela sælíðandi ‘navegant’-, però no pas a un femení o a un neutre *líðandi/líðendi ‘travessia marítima’. Com a exemples del sufix -andi/-endi es podrien esmentar, a tall d'exemple, kveðandi, bindandi/bindendi, erendi/ørendi, leiðendi, vísendi etc., de gènere femení o neutre. A la Noruega medieval tenim el topònim marítim Líðandisnes. Sigui com sigui, en Bjarni Aðalbjarnarson, en la seva edició de la Heimskringla I (2002⁴):183, esmena la lliçó tradicional en lítil er líðandisstund ‘curt serà el temps de la travessia’. Adopto aquesta esmena, ja que considero que dóna ple sentit al dolicostiqui en qüestió)

matmáls·tími <m. -tíma, -tímar>:
temps m per a menjar (temps que hom ha de menester per fer un àpat o de què hom disposa per a fer-lo, hora de les menjades, hora de dinar i/o sopar)
◊ er matmálstími (ˈʕēθ   hā-ˈʔɔχɛl ~ עֵת הָאֹכֶל:   lə-ˈʕēθ   hā-ˈʔɔχɛl   gɔˈʃī   hăˈlom,   לְעֵת הָאֹכֶל, גֹּשִׁי הֲלֹם) kom, sagði Bóas við hana: "Kom þú hingað og et af brauðinu og dýf bita þínum í vínediksblönduna (בַּחֹמֶץ)." Þá settist hún hjá kornskurðarmönnunum, og hann rétti henni bakað korn, og hún át sig sadda og leifði: quan va arribar l'hora de menjar, en Bóoz (Bòaz) li va dir: «Acosta't i menja del nostre pa i suca el teu mos dins la mescla de vinagre». Llavors ella es va asseure al costat dels segadors i ell li va donar gra torrat i ella en va menjar fins a estar assaciada, i encara se'n va guardar
♦ hringja [í e-n] á matmálstímum: trucar [algú] per telèfon durant els àpats

mat·prjónn <m. -prjóns, -prjónar. Empr. hab. en pl.>:
bastonet m (emprat hab. en pl.), palillo m (cast. ekki ritm./no lit.; emprat hab. en pl.)
♦ borða með matprjónum: menjar amb bastonets

mat·ráð <n.pl -ráða>:
<HISTadministració f dels recursos alimentaris d'un mas o una llar
Drukknun Herdísar [Ketilsdóttur] og Höllu [Pálsdóttur]. En þá er Páll byskup hafði setit at stóli tólf vetr í Skálholti, þá varð sá atburðr, at Herdís fór heiman várit eptir páska í Skarð til bús þess, er þau byskup áttu, ok skyldi hon taka hjónum ok (<um>) aðra hluti þá sýsla, er þar þurfti. Henni fylgdu bǫrn hennar tvau, Ketill ok Halla, en heima var með byskupi Loptr ok Þóra. En þá er Herdís var í Skarði, þá gerði vatnavǫxt mikinn, ok gerði ána Þjórsá óreiða. En hon vildi heim koma á (<at>) nefndum degi, af því margt var þar heima óráðit, er ætlat var, at hennar skyldi bíða. Lét hon síðan sœkja skip ok fœra til árinnar, ok fara þau síðan til skipsins: Herdís, Ketill ok Halla ok Jón, bróðir Herdísar, ok Bjǫrn hét prestr, kapellan (<kapalín>) byskups, sá er þeim fylgdi, Þorsteinn hét djákn ór Skarði, Guðrún Þóroddsdóttir ok systurdóttir Herdísar. Yfir (<Yfir um>) ána fór fyrst Ketill ok Bjǫrn, fararskjótar og reiðingar (<reiðingr>) þeira. Þá týndist reiðhestr Herdísar. It efsta sinn, er yfir ána skyldi fara, var á skipi Sigfúss Grímsson, Þorsteinn djákn, Herdís ok Halla ok Guðrún, en veðr nǫkkut byljótt. En er þau kómu í straum þann, er skammt var [p. 139] frá landi, því er þau skyldi til fara, þá barst þeim á ok kastaði skipinu undir þeim. En þau fóru ǫll í kaf ok kómu ǫll upp síðan, og var það heyrt til beggja þeira mœðgna, at þær sungu ok fálu sik ok sálir sínar guði almáttkum á hendi. Skildi þar þá feigan ok ófeigan. Sigfúss sveif at landi, en Herdís, Halla ok Guðrún drukknuðu ok Þorsteinn djákn, en Sigfúss var þrekaðr mjǫk, er hann kom at landi, en ekki var þeira manna á landi, er knáleikr var yfir. En almáttigr guð endi ǫll sín fyrirheit, sá er því hefir heitit, at hann mundi gefa huggun með hverjum harmi, ok hann mundi einskis framar freista en hverr mundi bera mega, þess hann bíðr (<þat hann býðr>), ok sýndi guð þat hvárttveggja í þessum inum hǫrmuliga atburð þá huggun brátt með harmi, at inn sama dag fundust ǫll lík þeirra manna, er þar hǫfðu farizt, ok var sú huggan þá mest þeim er eptir lifðu; en þat var þó lítt með líkendum, nema guð gæfi af mildi sinni ok miskunnsemi, af því svá var vatnavǫxtr mikill, at fám náttum síðar rak hestinn í Vestmannaeyjar, þann er þar hafði farizt. En er þessi tíðendi kómu til eyrna Páli byskupi á náttarþeli váveifliga, þá sýndist ǫllum , at guð hefði nær ætlat, hvat hann mundi bera mega. Hann mátti ekki matar neyta, ok hann hafði eigi svefn, áðr líkin váru niðr sett, en þó leitaði hann alla at gleðja í því, er hann mátti. En þó má hverr ætla, hvílíka mannraun hann hafði: hafa misst með hǫrmungu mannsins þess, sem hann unni mest, en sjá í sífellu hryggð á bǫrnum sínum ok ǫllum þeim, er hann átti fyrir at hyggja. Stilliliga fór hann með allri eptirgerð eptir þær bæði í fégjǫfum við kennimenn ok svá við fátœka menn, ok hann sá þat, sem var, at um allt þat, er miklu varðar, er betri sígandi arðr en snúandi. Ártíð Herdísar ok þeira manna, er líf sitt létu með henni, er fjórtán náttum eptir Kruzismessu um várit (17. maí 1207), ok var þat margra manna skylda, lærðra ok ólærðra, at minnast hennar svá rœkiliga ok ástsamliga sem inna skyldustu náunga fyrir sakir margra hennar dýrligra matráða (<njótráða>). Páll byskup veitti Þorláki, bróður Herdísar mikla huggan bæði í orðum ok stórmannligum fégjǫfum, þeim er hann gaf honum, ok virði í ǫllum hlutum ekki minnr en áðr hann missti hennar við. Huggaði hann þat allt [er lið hennar var] ekki miðr eptir fráfall hennar en sitt eigið lið. Þóra dóttir [p. 140] hans tók til forráða fyrir innan stokk eptir fráfall móður sinnar með ástsamligri umsjá (<ásjá>) fǫður síns, ok var hon þá eigi eldri en fjórtán vetra gǫmul, ok bar hon þat þó fram, svá at þeim virðist ǫllum bezt hennar hættir, sem kunnastir váru [hennar háttum]. Byskup drap svá brátt yfir harm sinn, þann er hann hafði beðit, at flestir menn þóttust lítt á finna. En þó megu allir þat at líkendum ráða, at meir olli því þolinmœði hans ok þat hann vildi sœma við alþýðu í sínu blíðlæti, en þat, at honum [aldri] gengi ór hug sá harmr, meðan hann lifði — A.C. 1207. Postquam autem Paulus duodecim hiemes sederat episcopus, accidit ut Herdisa vere post pascha domo profecta Skardium peteret, suam et episcopi uillam, nouos ibi exceptura domesticos, aliaque negotia, prout usus tulisset, ibi curatura, comitantibus illam liberorum duobus, Ketille et Halla, sed domi apud episcopum manentibus, Lopto et Thora. Herdia in Skardio commorante, alluuie aquarum flumina adeo creuere, ut amnis Thiorsa equo tranari non posset. Herdisa die statuto domum redire certa, cum multis rebus domesticis prouisum non erat, quae eam redeuntem expectabant, nauem parari et ad amnem deduci curauit. Ad nauem descendunt Herdisa, Ketell et Halla, Ioannes Herdisae frater, Biörn sacerdos, episcopi Capellanus, qui eos comitabatur, quidam nomine Thorsteinn, Diaconus Skardensis, et denique Gudruna Thoroddi filia, Herdisae de sorore neptis. Amnem primi transgressi sunt, Ketell et Biörn, secum iumenta ducentes, cum eorum apparatu, quo traiectu periit equus Herdisae uector. Ultimi amnem naui transuecti sunt, Sigfus Grimi filius, Thorsteinn Diaconus, Herdisa, Halla et Gudruna, uentis nonnihil saeuiente aëre. Rapidum uero in amnem haud procul à ripa, quam petebant, cum uenerant, sinistro accidit fato, ut nauis subuersa uectores effuderit, qui omnes in profundum mersi postea tamen emerserunt, auditaeque sunt mater et filia orantes ambae, suasque animas gratiae diuinae omnipotentis commendantes. Hoc pacto disiuncti sunt, fato mortis destinati, et non destinati: Sigfusum enim ad terram undis eiicientibus, Herdisa, Halla, Gudruna et Thorsteinn Diaconus submersi periere. Sigfus autem ad terram elapsus, toto erat corpore debilis multumque fatigatus, nec aderant alii in ripa uiribus ualentes. Hic autem Deus omnipotens suis omnibus stetit promissis, pollicitus, se unicuique dolori solatium esse adhibiturum, nec quenquam grauius tentaturum, quam ut impositum onus ferre posset; cuius rei utriusque documentum, in casu hocce tristissimo dedit Deus, id dolori adhibens solatii, ut eodem die omnia illorum, qui hic perierant, funera inuenirentur; id quod superstitibus summo erat solatio, sed praeter omnium spem accidit, uix euenturum, nisi Deus illud misericordiae suae et clementiae dedisset: tanta enim aquarum alluuie redundabat flumen, ut qui ibi periit, equus, paucas post noctes in littora insularum Vestmannensium eiiceretur. Nuntio autem huius casus ad aures Pauli episcopi, concubio noctis, praeter exspectationem allato, uisus est omnibus Deus ad mensuram uirium eius exegisse, quantum ferre posset; illi enim nec cibo uesci libuit, nec somno frui, priusquam funera sepulcro essent condita. Nihilo tamen minus omnes exhilarare conatus est, quocunque licuit modo, quamuis facile iudicari possit, quanta fuerit calamitas, amissam acerbo casu dolentis, quam omnium maxime amore fuerat amplexus, suosque liberos grauissimo dolore semper uidentis maestos, aliosque omnes, quorum illi incubuit cura. Iusta defunctis (uxori et filiae) omnibus in rebus moderato sumtu persoluit, nec hic usus pompa, nec in muneribus, tam sacerdotibus, quam inter pauperes, distribuendis, id animo perspiciens, quod res ipsa tulit, in nullo non magni momenti negotio aratrum, ut habet prouerbium, lente ductum magis proficere, quam uiolenter protrusum (lente ueniens lucrum repentino praestare). Herdisae, caeterorumque, qui cum illa uitae fecerant iacturam, dies anniuersarius tredecim post festum inuentionis crucis celebratur noctibus, fuitque multorum officii, clericorum aeque ac laicorum, eius memoriam, qua fuerat, in cibariis distribuendis eximiae largitate, non minore pietate et amore colere, quam proximi cuiusque cognati. Thorlacum Herdisae fratrem uariis Paulus episcopus consolatus est modis, tam uerbis, quam donorum largitione, nec ulla in re eum minus honorauit et coluit, quam ante Herdisae mortem, post quam omnes, qui ei erant consanguinitate iuncti, aeque ac suos consolatus est. Post matris obitum filia eius Thora, rei familiaris intra domum in se suscepit administrationem, sub patris benigno auspicio; quae quanquam maiorem quam quatuodecim annorum aetatem non attigerat, hoc tamen negotium ita gessit, ut illis omnibus optime probaretur, qui eius agendi rationem maxime perspectam habuerant. Suam episcopus tristitiam cito adeo repressit, ut plerique illam uix sentirent, id tamen iudicent omnes, quod ueri maxime est simile, huius rei causam potius fuisse patientiam eius, et quod populo hilarem se uellet praebere, quam quod ei, dum uixit, hic dolor mente et memoria excideritNegada de la Herdís Ketilsdóttir i la Halla Pálsdóttir. [A.D. 1207.] i quan feia dotze anys que el bisbe Páll havia estat consagrat bisbe de la seu d'Skálholt, es va esdevenir que la Herdís[, la seva dona,] va partir de ca seva per la primavera, després de Pasqua, per anar a Skarð a un mas que el bisbe i ella hi tenien per a contractar-hi servents i ocupar-se d'altres coses que ho requerien allà. L'hi acompanyaven dos dels seus fills, en Ketill i la Halla, mentre que[ els altres dos,] en Loptr i la Þóra, romangueren a casa amb el bisbe. I quan la Herdís era a Skarð, es va produir una gran revinguda que va convertir el riu Þjórsá en impassable a cavall. Tanmateix, ella volia arribar a casa el dia que havia dit perquè hi havia moltes de coses pendents que es considerava que s'havien de resoldre a la seva tornada. Per consegüent va fer que anessin a cercar una barca i que la portessin al riu i[, quan això s'hagué fet,] tots ells anaren cap a la barca: la Herdís, en Ketill, la Halla i en Jón, el germà de la Herdís i un prevere que nomia Bjǫrn, capellà del bisbe, el qual els hi acompanyava, i un diaca d'Skarð que es deia Þorsteinn, [en Sigfúss Grímsson, el prevere] i la Guðrún Þóroddsdóttir, neboda de la Herdís, filla d'una germana seva. Amb el primer viatge varen travessar el riu en Ketill i en Bjǫrn amb els cavalls i llurs arreus. Durant aquest passatge es va perdre la muntura de la Herdís. En el darrer viatge que s'havia de fer per travessar el riu a bord de la barca hi anaven en Sigfúss Grímsson[, el prevere], en Þorsteinn el diaca, la Herdís, la Halla i la Guðrún, i el temps era molt (lit.: una mica) ventós. I quan, travessant el riu, ja es trobaven a poca distància de la riba cap a la qual volien anar, els va colpir l'infortuni i la barca va sotsobrar i es va enfonsar i tots els qui eren a bord se n'anaren a fons i després tornaren a sortir a la superfície, i es va sentir que tant la mare com la filla entonaven càntics (? aquí = ōrāre?) i s'encomanaven elles mateixes i llurs ànimes a Déu totpoderós. I allà se separaren els qui havien de morir aquell dia i els qui havien de viure: el riu va escopir en Sigfúss a la riba, però la Herdís, la Halla i la Guðrún s'anegaren ensems amb en Þorsteinn el diaca. I en Sigfúss va arribar molt esgotat a la riba [de manera que no els pogué ajudar] i [tampoc] no hi havia ningú altre que els hagués pogut ajudar amb la seva força. Però Déu totpoderós, que havia promès que ‘donaria conhort a qualsevol dolor’ (et conuertam luctum eorum in gaudium, et consolabor eos, et laetificabo a dolore suo) i que no ‘temptaria ningú més del que pogués resistir el que patís’ (Tentatio uos non apprehendat nisi humana: fidelis autem Deus est, qui non patietur uos tentari supra id, quod potestis: sed faciet etiam cum tentatione prouentum, ut possitis sustinere). I Déu mostrà tant una cosa com l'altra en aquesta dolorosa desgràcia: d'una banda el conhort al dolor arribà aviat fent que tots els cossos dels qui havien mort anegats fossin trobats aquell mateix dia i aquest consol fou molt gran per als qui els havien sobreviscut. I, tanmateix, hi havia molt poques probabilitats que això passés si Déu no ho hagués concedit per la seva gràcia i misericòrdia, perquè la revinguda era tan gran que uns quants dies després el cavall que s'hi havia anegat fou escopit pel corrent a la costa de les Illes de la Gent de Ponent o Vestmannaeyjar. I quan la notícia d'aquest luctuós infortuni va arribar de sobte (inesperadament), enmig de la nit, a les orelles del bisbe Pá,ll, es va manifestar a tothom que Déu havia calculat minuciosament el que el bisbe Páll podria suportar. El bisbe no va poder menjar res ni no va poder dormir gens fins que els morts no hagueren estat enterrats encara que[, en l'entretant,] intentava d'animar tothom en la mesura que podia. Però tanmateix qualsevol pot considerar quina prova tan gran no endurava havent perdut tan dolorosament les persones que més estimava i veient la pena contínuament en els seus infants i en tots aquells pels quals havia de procurar. Amb compostura va dur a terme tot el que s'havia de fer per l'ànima dels morts, tant pel que fa als donatius de diners als clergues com també als pobres, perquè se n'adonava que era certa la dita que fa que pel que fa a les coses que realment importen, una rella que s'enfonsa és millor que una que es decanta cap a un costat. L'aniversari de la mort de la Herdís i els qui perderen llurs vides amb ella és catorze dies després de la festa de la Invenció de la Santa Creu (el 3 de maig) en primavera (per tant, el 17 de maig). I fou sentit com un deure per molts, tant clergues com llecs, de recordar-la amb tant d'amor i sol·licitud com farien per llurs parents més propers, a causa dels seus molts actes de generositat amb ells amb aliments i menjar [com a mestressa de casa que havia estat] (in cibariis distribuendis). El bisbe Páll va donar gran conhort al Þorlákr, el germà de la Herdís, tant amb paraules com amb els generosíssims regals que li donà i el va tenir en tots els aspectes en una estima no pas menor a la que li tenia abans de la pèrdua de la seva dona. El bisbe, després de la mort de la seva dona, va consolar tothom que havia estat fàmul d'ella no pas menys que els seus propis fàmuls (?). La Þóra, la filla del bisbe Páll i la Herdís, es va fer càrrec del menatge de la casa a la mort de sa mare sota l'amatent supervisió de son pare encara que ella encara no tenia més que catorze anys, però a despit d'aquest fet, va dur a terme aquesta tasca tan bé que els qui més coneixien la seva manera de dur el menatge de la llar estimaven que era exemplar. El bisbe va reprimir tan aviat el dolor que havia patit que el comú de la gent considerava que se li'n notava poc. I, tanmateix, tothom podia veure clarament que ho feien la seva endurança i el fet que volia tractar la gent apareixent animat davant ella, de la mateixa manera que també van veure que la pena que sentia, mentre va viure, mai no va abandonar el seu cor

matráðs·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
cap f del servei de cantina o fonda

mat·ráður <m. -ráðs, -ráðar>:
cap m del servei de cantina o fonda

mat·reiða <-reiði ~ -reiðum | -reiddi ~ -reiddum | -reitt>:
cuinar, fer el menjar
◊ kenndi hann þá hungurs og vildi matast (γεύεσθαι:   γεύσασθαι). En meðan verið var að matreiða (παρασκευάζειν ~ παρασκευάζων παρασκευάζουσα παρασκευάζον:   παρασκευαζόντων δὲ αὐτῶν ἐγένετο ἐπ’ αὐτὸν ἔκστασις) fékk hann vitrun: llavors li va venir gana i va voler menjar. I mentre li'n preparaven, tingué una visió
◊ en þeir sem settir voru yfir hina löglausu fórnarmáltíð (πρὸς τῷ παρανόμῳ σπλαγχνισμῷ) höfðu þekkt Eleasar lengi. Þeir tóku hann á eintal og hvöttu hann til að verða sér úti um kjöt sem honum væri frjálst að neyta og hann hefði sjálfur látið matreiða (παρασκευάζειν ~ παρασκευασθείς -εῖσα -έν:   δι’ αὐτοῦ παρασκευασθέντα). Gæti hann látist eta af fórnarkjötinu svo sem konungurinn hafði fyrirskipað: els qui presidien aquell àpat sacrificial contrari a la Llei, feia temps que coneixien l'Eleazar. El van agafar a part i l'exhortaren a fer-se portar de fora una carn que li fos lícit de menjar i que ell mateix hagués fet preparar. [D'aquesta manera] ell podria fer semblant de menjar carn sacrificial tal i com el rei havia ordenat
♦ matreiða fyrir fimmtíu manns: cuinar per a cinquanta persones
♦ matreiða e-ð handa e-m: cuinar algú per a algú
◊ einhverju sinni kom gestur til ríka mannsins. En hann tímdi ekki að taka neinn af sauðum sínum eða nautum til að matreiða (ʕāˈɕāh ~ עָשָׂה:   la-ʕăˈɕōθ   lā-ʔɔˈrēaħ   ha-bˈbāʔ־l-ō,   לַעֲשׂוֹת לָאֹרֵחַ הַבָּא-לוֹ) handa ferðamanninum sem kominn var til hans. Hann tók því lamb fátæka mannsins og matbjó (ʕāˈɕāh ~ עָשָׂה:   ˌwa-i̯ʝaʕăˈɕɛ-hā   lā-ˈʔīʃ   ha-bˈbāʔ   ʔēˈlā-u̯,   וַיַּעֲשֶׂהָ, לָאִישׁ הַבָּא אֵלָיו) það handa komumanni: un dia, un hoste va arribar a cal ric. Però ell no va tenir cor de prendre un moltó o un vedell dels seus per a preparar-lo per al viatger que havia vingut a ca seva. Va agafar, per això, l'anella del pobre i va preparar-la per al seu visitant
◊ en hún svaraði: „Svo sannarlega sem Drottinn, Guð þinn lifir á ég ekkert brauð. Ég á aðeins mjölhnefa í krukku og örlitla olíu í krús. Ég er að tína saman nokkur sprek, síðan ætla ég heim að matreiða (ʕāˈɕāh ~ עָשָׂה:   wa-ʕăɕīˈθī-hū   l-ī   wə-li-βəˈnī,   וַעֲשִׂיתִיהוּ לִי וְלִבְנִי) þetta handa mér og syni mínum. Þegar við höfum matast getum við dáið.“ Elía sagði við hana: „Óttastu ekki. Farðu heim og gerðu það sem þú sagðir. En bakaðu fyrst lítið brauð og færðu mér, síðan skaltu matreiða (ʕāˈɕāh ~ עָשָׂה:   ʔaχ   ʕăˈɕī־l-ī   mi-ʃˈʃām   ʕuˈɣāh   qətˁanˈnāh   βā-riʔʃɔˈnāh,   אַךְ עֲשִׂי-לִי מִשָּׁם עֻגָה קְטַנָּה בָרִאשֹׁנָה) handa þér og syni þínum: però ella li respongué: «Tan ver com Jahvè, el teu Déu, viu, que no tinc gens de pa. Només tinc un grapat de farina en un pot i una mica d'oli en una gerra. Estava arreplegant uns quants branquillons, i després volia anar a casa a preparar-ho per a mi i per al meu fill. Quan ens ho haurem menjat, ja podrem morir». L'Elies (Elià) li digué: «No tinguis por. Vés a casa i fes el que has dit. Però primer fes-me un panet [d'aquesta farina] i porta-me'l. Acabat, en prepararàs per a tu i per al teu fill
♦ matreiða e-ð: cuinar una cosa, fer (o: preparar) una cosa (complement = plat culinari)
◊ kiðskinnin lét hún um hendur honum og hálsinn þar sem hann var hárlaus, og ljúffenga réttinn (אֶת-הַמַּטְעַמִּים), sem hún hafði matreitt (ʕāˈɕāh ~ עָשָׂה:   ʔăˈʃɛr   ʕāˈɕāθāh,   אֲשֶׁר עָשָׂתָה), og brauð fékk hún í hendur Jakobi, syni sínum: li va embolicar les mans amb les pells dels cabridets així com a part del coll sense pèls i posà a les mans del seu fill Jacob pa i el menjar deliciós que havia preparat
◊ daglega var eitt naut matreitt (ʕāˈɕāh ~ עָשָׂה:   wa-ʔăˈʃɛr   hāˈʝāh   naʕăˈɕɛh   lə-ˈʝōm   ʔɛˈħāδ   ʃōr   ʔɛˈħāδ   sˁɔn   ˌʃēʃ־bəruˈrōθ,   וַאֲשֶׁר הָיָה נַעֲשֶׂה לְיוֹם אֶחָד, שׁוֹר אֶחָד צֹאן שֵׁשׁ-בְּרֻרוֹת) á minn kostnað, ásamt sex úrvalssauðum og fuglum. Á tíu daga fresti var einnig borið fram mikið af ýmiss konar víni. Þrátt fyrir þetta krafðist ég ekki þeirrar risnu sem landstjóra bar því að kvaðavinnan íþyngdi fólkinu mjög: cada dia preparaven, a compte meu, un vedell, amb sis bens escollits i aviram. Cada deu dies també se servia, en abundància, vi de diversa mena. Malgrat tot això, no he reclamat la manutenció (hospitalitat) que em corresponia com a governador, perquè el treball de servatge ja carregava molt el poble

mat·reiðsla <f. -reiðslu, no comptable>:
preparació (o: elaboració) f (de plat, de menjar, d’àpat etc.)

matreiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode m de preparació (o: d'elaboració) [de plat]

matreiðslu·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m de cuina

matreiðslu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
cuinera f

matreiðslu·maður <m. -manns, -menn>:
cuiner m (& Mall.), còc m (Mall.)

matreiðslu·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
xef m, xefa f

matreiðslu·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curs m de cuina

matreiðslu·rjómi <m. -rjóma, no comptable>:
<CULINnata f de (o: per) cuinar, nata culinària (nata fresca líquida per a cuinar-hi, no per a muntar-la)

mat·sali <m. -sala, -salar>:
restaurador m, restauradora f

mat·salur <m. -salar, -salir>:
1. (á einkaheimili[sala f del] menjador m (d'habitatge privat)
2. (í klaustrirefetor f (de monestir & convent)
3. (á hótelisaló m restaurant (d'hotel)

mats·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
qüestió f de gust[os], qüestió f de punts de vista

mat·sár, -sár, -sárt <adj.>:
que plany el menjar als seus o als seus convidats

mat·seðill <m. -seðils, -seðlar>:
carta f, menú m, minuta f (llista de plats i begudes que se serveixen a un restaurant)
♦ má ég fá matseðilinn?: que podria dur-me la carta?
♦ get ég fengið matseðilinn, takk: que podria portar-me la carta?
♦ gæti ég vinsamlegast fengið að líta á (o: skoða) matseðilinn: que em podria portar la carta?

mat·seld <f. -seldar, no comptable>:
preparació f del menjar
♦ starfa að matseld: estar ocupat -ada preparant i/o servint el menjar
◊ og er menn komu í rekkjur heyrðu þeir hark mikið í búrið. Var þá farið að forvitnast hvort eigi væru þjófar inn komnir. Og er menn komu til búrsins var þar sén kona mikil. Hún var nökvin svo að hún hafði engan hlut á sér. Hún starfaði að matseld. En þeir menn er hana sáu urðu svo hræddir að þeir þorðu hvergi nær að koma: i quan els homes ja s'eren colgats, varen sentir un gran renouer dins el rebost. Hi corregueren per comprovar si hi havien entrat lladres. I quan la gent del mas arribaren al rebost, hi varen veure una dona grossa. Anava tota nua, de manera que no duia absolutament res posat. Estava ocupada fent sopar. S'emparà una por tan gran dels qui la varen veure allà, que no gosaren acostar-s'hi

mat·selja <f. -selju, -seljur. Gen. pl.: -selja>:
1. (ráðskona á bæ, hjá vel efnaðri fjölskyldu o.s.fr.clauera (o: clavera) f, majordoma f (dona de govern, casera o dona de claus de mas, família benestant etc.)
◊ hún var matselja heima þar og var þá óhraust: era clauera allà [al mas] i aleshores estava embarassada
2. (ráðskona hjá prestirectora f, majordoma f (dona de govern o casera d'eclesiàstic que cuina per a ell i fa d'altres feines de la llar)
◊ ábóti einn á munkasetri á Þykkvabæjarklaustri hélt matselju er Katla hét: un abat del monestir [augustinià] de Þykkvabær tenia una rectora que es deia Katla
3. (matreiðslukona, eldabuskacuinera f (dona que cuina o fa el dinar)
4. (fyrsti hnausinn í stungualagi í mógröfprimer pa de torba que hom extreu d'una capa de torbera (la torba es va extraient de la torbera per capes. El primer pa de torba d'una d'aquestes capes)

mats·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
<ECONagència f de qualificació

mats·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
informe escrit, estimació escrita (valoració o estimació feta per escrit per especialista)

mat·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
1. <GENcullera f [de sopa]
2. <FIGcullerada f
◊ nokkrar matskeiðar af þolinmæði: algunes [bones] cullerades de paciència

mat·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f de menjar
◊ þeir kváðu honum ekki mundu matskort um nokkura daga: ells li respongueren que li faltaria gens de menjar durant uns quants dies

mats·maður <m. -manns, -menn>:
taxador m, taxadora f (persona que taxa el valor o el preu d'un objecte o d'una propietat)

mat·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
casa f de menjars

mat·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
cuiner m de vaixell, cuinera f de vaixell

mat·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
<CULINbolet m comestible

matsölu·hús <n. -húss, -hús>:
fonda f

matsölu·staður <m. -staðar, -staðir>:
restaurant m, fonda f
♦ ég er að leita að matsölustað: estic cercant un restaurant (o: una fonda)

matsölu·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
1. <GENfurgoneta f restaurant (veitingavagn)
2. (í járnbrautarlestvagó restaurant m (de tren) (veitingavagn)
◊ lestin þaut áfram hverja klukkustundina eftir aðra. Pési varð loksins þreyttur og hallaði sér útaf i kjöltu Erlu og steinsofnaði. Allt í einu vaknaði hann við einhver hróp og köll. Strákur i hvitri úlpu gekk úr einum klefa í annan, hringdi borðbjöllu og hrópaði: „Miðdagsmatur, miðdagsmatur!“ „Það var þó gott“, hugsaði Pési. „En hvað ég hlakka til að fá fiskstirtlu og góðan nýmjólkursopa.“ „Jæja, þá skulum við koma fram í matsöluvagninn,“ sagði pabbi Erlu og stóð upp. Pési reis líka upp: el tren avançava a tota velocitat una hora darrere l'altra. Finalment, en Peret es va cansar i va estirar-se sobre la falda de l'Erla i es va adormir com un soc. De cop i volta es va despertar amb uns crits. Un noi amb una jaqueta blanca anava de compartiment en compartiment tocant una campaneta i cridant: “Dinar! Dinar!” En Peret va pensar: “Està bé de tota manera. I la il·lusió que em fa de menjar una cua de peix i beure un glop de llet fresca”. Son pare va dir a l'Erla: “Doncs llavors haurem d'anar fins al vagó restaurant" i es va aixecar. En Peret també es va posar dret

Matteus <m. Matteusar, pl. no hab.>:
Mateu m (andrònim) (Matthaeus -aei, ὁ Ματθαῖος -ίου)

Matteusar·guðspjall <n. -guðspjalls, no comptable>:
<EV.-LÚT.Evangeli m segons [en] Mateu, <KAÞ., Evangeli m segons sant Mateu

Matteusar·passía <f. -passíu, no comptable>:
<MÚS EV.-LÚT.Passió m segons [en] Mateu, <MÚS KAÞ.Passió f segons sant Mateu
◊ “Matteusarpassía” eftir Jóhann Sebastian Bach, “Matteusarpassía” Jóhanns Sebastians Bachs: “La Passió segons sant Mateu” d'en Johann Sebastian Bach

Matthildur <f. Matthildar, pl. no hab.>:
Matilde f (ginecònim)

Matthías <m. Matthíasar, pl. no hab.>:
Macià m (andrònim) (Matthias -atthiae, ὁ Ματθίας -ία)

Matthías·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:
Sant Macià m (onomàstica)
◊ hann andaðiz þrim nóttum eptir Mattíasmessu, ok berr svá ártíð hans, en IV ef hlaupár er [eigi], þá var þváttdagr í ymbrudǫgum um langafǫstu: va morir tres nits després de Sant Macià i els aniversaris de la seva mort s'hi celebren tal dia, però IV dies [després de Sant Macià] si l'any [no] és bixest o de traspàs. Era el dissabte de les témpores de quaresma

mattur, mött, matt <adj.>:
mat <adj. inv.> (sense brillantor)
♦ mattur litur: un color mat
♦ → hálfmattur, hálfmött, hálfmatt “semimat”

matur <m. matar, matar>:
(fæða, fæðimenjar m (cosa que es menja & plat & àpat, menjada)
◊ en það var með þeim atburð að jarl sá er þar réð fyrir landi gerði sætt við Sigurð konung og skyldi jarl láta setja Sigurði torg til matkaupa allan veturinn. En það entist eigi lengur en til jóla og gerðist þá illt til matar því að landið er skarpt og illt matland. Þá fór Sigurður konungur með miklu liði til kastala þess er jarl átti og flýði jarl undan, því að hann hafði lítið lið. Sigurður konungur tók þar vist mikla og mikið herfang annað og lét flytja til skipa sinna, bjóst síðan í brott og fór vestur fyrir Spán: i en relació a aquest fet, la cosa fou que el iarl que governava aquest país va fer un tractat de pau amb el rei Sigurður pel qual el iarl havia d'organitzar un mercat perquè en Sigurður hi pogués comprar aliments tot l'hivern. Aquest mercat, emperò, no va durar més que fins per Nadal i a partir de llavors la cosa es va posar malament pel que fa al menjar (a les possibilitats de procurar-se menjar), ja que aquella terra era magra i una mala terra per a la manutenció. Aleshores el rei Sigurður es va dirigir amb una gran host al castell del iarl i aquest va fugir perquè només tenia una guarnició petita. El rei Sigurður va prendre-hi com a botí rics aliments i molts d'altres béns i va fer que ho traginessin tot a bord dels seus vaixells. Llavors es va aparellar per a continuar la travessia i va singlar al llarg de la costa occidental d'al-Àndalus.
♦ annað matar: un altre tipus de menjar
♦ var ekki annað matar: no hi havia res més per menjar [que allò], no hi havia cap altra cosa per menjar
♦ bera mat á borð [fyrir e-n]: servir [a algú] el menjar a taula
♦ bjóða e-m í mat (o: til matar)convidar algú a menjar
◊ Þór bauð til matar með sér búandanum: en Þórr va convidar a sopar amb ell el pagès
♦ má bjóða þér í mat í kvöld?: que et puc convidar a sopar aquest vespre?
♦ búa til matinn: cuinar, preparar el menjar, fer el menjar
♦ maturinn er búinn til: el menjar està preparat
♦ eftir mat: després d'esmorzar ~ dinar ~ sopar
◊ en eftir mat fór gesturinn að sofa og svo Þorkell og lá hann í lokrekkju en gesturinn þar utar frá. Konur fóru eigi í rekkju: i després de sopar, l'hoste va anar a dormir i també ho va fer en Þorkell, i mentre ell dormia a la seva lokrekkja, l'hoste ho va fer a la part del set situada més a prop de la porta. Les dones no es colgaren pas
◊ þá hljóp Haraldur og skjótt fram um hestinn og langt frá fram og svo til skeiðsenda. Kom hann miklu fyrr svo að hann lagðist niður og spratt upp og heilsaði Magnúsi er hann kom. Síðan fóru þeir heim til bæjar. En Sigurður konungur hafði verið meðan að messu og vissi hann þetta eigi fyrr en eftir mat um daginnllavors en Haraldur es va posar a córrer, va passar el cavall [d'en Magnús] i va continuar fins al final del cós. Va arribar-hi molt més prest que l'altre de manera que el va esperar d'ajagut. Quan en Magnús va arribar, en Haraldur es va posar dret i el va saludar. Tot seguit se'n tornaren a casa, a la ciutadella reial. El rei Sigurður havia estat a missa en l'entretemps i no en va saber res de tot plegat fins després d'haver dinat
♦ eiga (o: hafa) ekki málungi matar: no tenir-ne ni per menjar, no tenir-ne ni cinc, ésser més pobre que una rata (málungi)
♦ elda mat: fer menjar
◊ einhverju sinni, þegar hungursneyð var í landinu, kom Elísa til Gilgal. Þegar lærisveinar spámannanna sátu frammi fyrir honum sagði hann við þjón sinn: „Settu stóra pottinn yfir og eldaðu mat (lə-βaʃˈʃēl   nāˈzīδ ~ לְבַשֵּׁל נָזִיד:   ʃəˈφɔθ   ha-sˈsīr   ha-ggəδōˈlāh   ū-βaʃˈʃēl   nāˈzīδ   li-βəˈnēi̯   ha-nnəβīˈʔīm,   שְׁפֹת הַסִּיר הַגְּדוֹלָה, וּבַשֵּׁל נָזִיד, לִבְנֵי הַנְּבִיאִים) handa lærisveinum spámannanna“: una vegada que hi havia fam al país, l'Eliseu (Elixà) anà a Galgala (Guilgal). Quan els deixebles dels profetes segueren davant ell, digué al seu criat: «Posa la caldera gran al foc i cou menjar per als deixebles del profetes»
♦ fara eftir mat: anar a cercar menjar
◊ Grettir kom snemma dags á Auðunarstaði og drap á dyr. Fátt var manna heima. Grettir spurði hvort Auðunn væri heima. Menn sögðu að hann væri farinn til sels eftir mat. Grettir hleypti beisli af hesti sínum. Túnið var óslegið og gekk hesturinn þangað sem loðnast var. Grettir gekk til skála og settist niður á setstokkinn og síðan sofnaði hann: en Grettir va arribar de bon matí a Auðunarstaðir i va tocar a la porta. Al mas no hi havia gaire gent. En Grettir els va demanar si l'Auðunn era a cases. La gent li digué que se n'era anat al sel o cabana-lleteria de les pastures de la muntanya, a cercar-hi menjar. En Grettir va llevar les regnes al seu cavall. Encara no havien segat el fenàs del tún, el prat tancat de prop del mas, i el cavall es va dirigir allà on l'herba hi era més esponerosa. En Grettir va entrar dins l'skáli, la sala que també servia de dormitori, i es va asseure al setstokkur, el tauló que delimitava la tarima lateral de la sala, i tot seguit s'hi va adormir (vocabulari: #1. eftir mat: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 107: 12. eptir mat, „um speise zu holen“; speise, d.h. milch und was daraus in der sennhütte (sel) bereitet wird; in diesem falle skyr, „geronnene milch“ (§ 5))
♦ fara í mat: anar a dinar
♦ fá e-ð til matar: rebre una cosa per menjar
♦ fá e-m e-ð til matar: donar de menjar una cosa a algú
♦ fá gesti í mat: tenir convidats a dinar (o: a sopar)
♦ fá sér [til] matar: procurar-se menjar, alimentar-se
♦ gefa e-m e-ð til matar: donar de menjar una cosa a algú
♦ gera sér mat úr e-u: <LOC FIGtreure profit d'una cosa
◊ e-r gerir sér mat úr e-u: algú treu profit d’una cosa
◊ hann getur gert sér mat úr öllu: sap treure-li el suc a qualsevol cosa, sap com treure profit de tot
♦ góður matur: un bon menjar, una menja saborosa
◊ það er góð matur: és un bon menjar
♦ gómsætur matur: un menjar deliciós, una menja delicada
♦ grænn matur: llegums i verdures (grænmeti)
♦ hafa sér e-ð að mat nodrir-se d'una cosa, alimentar-se d'una cosa
♦ hafa e-ð til matar: tenir una cosa per menjar, alimentar-se d'una cosa
◊ á þeim degi mun maður hafa kvígu og tvær ær og þær mjólka svo vel að hann hefur rjóma til matar (ʔāˈχal ~ אָכַל:   ʝɔʔˈχal   ħɛmˈʔāh,   יֹאכַל חֶמְאָה). Þeir sem eftir verða í landinu munu nærast á rjóma og hunangi: aquell dia hom tindrà una vedella i dues ovelles, i faran tanta de llet que hom s'alimentarà de nata. Els qui quedin al país s'alimentaran de nata i mel
♦ hafa gnótt matar: tenir menjar en abundància
♦ hvað er í matinn?: que hi ha [avui] per dinar/sopar?
♦ hvar get ég fengið katalónskan / mæorkskan / ítalskan / kínverskan / spænskan mat?: on podríem trobar menjar català/ mallorquí / italià / xinès / espanyol?
♦ hvítur matur: productes lactis
♦ kaupa í matinn: fer la compra
♦ komdu í matinn: vine a dinar ~ sopar
♦ laga matinn: cuinar, preparar el menjar, fer el menjar
♦ matinn þraut: el menjar es va acabar
♦ matur og drykkur: menjar i beguda
♦ maturinn er búinn: el menjar s’ha acabat
♦ neyta matar [og drekka vatn]: menjar [i beure]
♦ neyta matar og drykkjar: menjar i beure
♦ óhóf í mat og drykk: desmesura en el menjar i el beure
♦ setja mat í munninn á e-m ~ á sér: ficar menjar a algú a la boca ~ ficar-se el menjar a la boca
♦ staðgóður matur: menjar complet (sòlid, fet amb diferents menes d'aliments)
♦ taka til matar [síns]: servir-se, agafar menjar
♦ taka vel til matar síns: <LOC FIGmenjar per quatre
♦ tveir réttir matar: [un àpat de] dos plats
♦ veiða sér til matar: caçar per menjar
♦ vera dauðans matur: <LOC FIGésser home mort
♦ vera í mat: és a dinar, està dinant
♦ það er enginn matur í ísskápnum: no hi ha res de menjar dins la nevera
♦ það er kjöt í matinn: hi ha carn per menjar (dinar, sopar)
♦ það er matur í e-u: <LOC FIGhi ha bones possibilitats en una cosa
♦ þurfa e-s til matar: haver de menester una cosa per menjar
◊ þá sagði Móse við þá: „Þetta er brauð sem Drottinn hefur gefið ykkur til matar (אֲשֶׁר נָתַן יְהוָה לָכֶם לְאָכְלָה). Fyrirmælin, sem Drottinn hefur gefið, eru þessi: Safnið því sem hver þarf til matar (lə-ˈφī   ʔāχəˈl-ō ~ לְפִי אָכְלוֹ:   liqˈtˁū   mimˈm-ɛnnū   ʔīʃ   lə-ˈφī   ʔāχəˈl-ō,   לִקְטוּ מִמֶּנּוּ, אִישׁ לְפִי אָכְלוֹ) einum gómer á mann og skal hver um sig safna í samræmi við þann fjölda sem býr í tjaldi hans.“ Þetta gerðu Ísraelsmenn og söfnuðu sumir miklu en aðrir litlu. Þegar þeir mældu það í gómermáli gekk ekkert af hjá þeim sem miklu safnaði og þann sem litlu safnaði skorti ekkert. Sérhver hafði safnað því sem hann þurfti til matar (lə-ˈφī   ʔāχəˈl-ō ~ לְפִי אָכְלוֹ:   ʔīʃ   lə-ˌφī־ʔāχəˈl-ō   lāˈqātˁū,   אִישׁ לְפִי-אָכְלוֹ, לָקָטוּ)llavors en Moïsès els digué: «Això és el pa que Jahvè us dóna com a aliment. L'ordre que Jahvè ha donat, és aquesta: Aplegueu-ne cadascun segons el que n'hagi de meneter per menjar, un gómor (òmer) per cap, i que cadascú n'aplegui segons el nombre dels qui visquin a la seva tenda. Així ho feren els israelites i n'aplegaren, qui molt, qui poc. Quan ho mesuraren després amb el gómor (amb un òmer), i ni els qui n'havien aplegat molt en tenien massa, ni els qui n'havien aplegat poc n'anaven escassos. Cadascú n'havia aplegat el que n'havia de menester per menjar
♦ → eftirmatur “postra”
♦ → hádegismatur “dinar”
♦ → kvöldmatur “sopar”
♦ → miðdagsmatur “dinar”
♦ → morgunmatur “esmorzar, desdejuni”

mat·vandur, -vönd, -vant <adj.>:
(kræsinnllamenc -a, llefec -ega, llefuc -uga (Lleida), triat -ada [en el menjar] (Mall., Men.)

mat·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
queviures m.pl (productes alimentaris)

mat·vendni <f. -vendni, no comptable>:
triadesa f [en el menjar], el fet d'ésser triat -ada en el menjar

matvæla- <en compostos científics>:
bromato-, bromat-, dels aliments, alimentari -ària

MATVÍS <abrev. de Matvæla- og Veitingasamband Íslands>:
Federació Islandesa d’Empreses del Sector de la Indústria Alimentària i del Sector de la Restauració

matvæla·efnafræði <f. -efnafræði, no comptable>:
química alimentària

matvæla·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:
1. <GENcontrol sanitari d'aliments
2. (yfirvaldautoritats alimentàries (autoritats sanitàries encarregades del control de la bondat o qualitat dels aliments)
◊ matvælieftirlitið á Spáni hefur bannuð sölu á matarolíu sem gerð er úr ólífuafgöngum: les autoritats sanitàries d’Espanya han prohibit la venda d’oli de pinyolada
◊ talsmaður spænska matvælieftirlitsins...: un portaveu de les autoritats sanitàries espanyoles...

matvæla·ferli <n. -ferlis, no comptable>:
cadena alimentària humana, cadena f d'alimentació humana

matvæla·deild <f. -deildar, -deildir>:
secció f d'alimentació (o: de queviures; o: de comestibles)

matvæla·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f d'aliments

matvæla·fræði <f. -fræði, no comptable>:
bromatologia f

matvæla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
bromatòleg m, bromatòloga f

matvæla·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria alimentària

Matvæla- og Landbúnaðarstofnun Sameinuðu Þjóðanna <f. -stofnunar, no comptable>:
FAO f, Organització f per a l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides

Matvæla- og Veitingasamband Íslands <n. -sambands, no comptable>:
Federació Islandesa d’Empreses del Sector de la Indústria Alimentària i del Sector de la Restauració

matvæla·skortur <m. -skorts, no comptable>:
escassetat m d'aliments

matvæla·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:
enginyeria alimentària

matvæla·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:
elaboració f [industrial] d'aliments

matvæla·örverufræði <f. -örverufræði, no comptable>:
microbiologia alimentària

mat·væli <n.pl -væla>>:
1. (fæða, maturqueviure[s] m.[pl]  (comestibles, aliments)
◊ loftið er mettað af lykt af rotnandi matvælum: l’aire està saturat de la pudor dels aliments en putrefacció
♦ leggja niður matvæli: posar aliments en conserva, enllaunar (o: empotar) aliments
2. (matvara, matvörurproducte[s] alimentari[s]  (comestibles produïts industrialment)
◊ Bretar fjarlægja frönsk matvæli úr hillum stórmarkaða: els anglesos retiren els productes alimentaris francesos dels prestatges dels supermercats
♦ erfðabreytt matvæli: productes alimentaris modificats genèticament

matvöru·búð <f. -búðar, -búðir>:
botiga f [de queviures], supermercat m

matvöru·kaupmaður <m. -kaupmanns, -kaupmenn>:
botiguer m

matvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
botiga f [de queviures], supermercat m

mat·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:
alga f comestible
♦ → beltisþari “baldric de mar”
♦ → fjörugrös “molsa d'Irlanda”
♦ → grænhimna “monostroma de Greville”
♦ → hrossaþari “fuet de bruixa”
♦ → marglýja “monostroma negre”
♦ → marhálmur “cebes de mar”
♦ → maríusvunta “lletuga de mar”
♦ → purpurahimna “nori, espinacs de mar”
♦ → sjóarhrís “agram de mar”
♦ → sjóarskræða “estrella crespa”
♦ → skollaþvengur “trena de sirena”
♦ → skúfaþang “fucus evanescent”
♦ → slafak “cabells de mar”
♦ → stórþari “laminària nòrdica”
♦ → söl “dulse, duileasc”
  Les algues consumides tradicionalment a Islàndia han estat el dulse o söl i la laminària nòrdica o stórþari. Modernament se n'hi han afegit d'altres com ara el fucus evanescent o skúfaþang, l'alària o marinkjarni (que sovint es comercialitza amb el nom de wakame, encara que l'autèntic wakame és propi del Pacífic i no pas de l'Atlàntic), la molsa d'Irlanda o fjörugrös, també coneguda amb el nom de guðmundargrös, la lletuga de mar o maríusvunta, el fuet de bruixa o hrossaþari (que sovint es comercialitza amb el nom d'[alga] kombu, encara que l'autèntica sigui l'espècie Laminaria japonica), els cabells de mar o slafak, també coneguts amb els noms de brimsöl i maríuþang etc.  
     


mauk <n. mauks, no comptable>:
1. <CULIN = kjötmaukmauk m, mena de gelatina de carn
♦ sjóða e-ð í mauk: <LOC CULINbullir una cosa fins que es desfà, bollir carn i greix fins a convertir-la en mauk, una mena de gelatina informe
♦ sjóða kjöt í mauk: bullir la carn fins que es desfà
2. <CULIN = grænmetismaukmauk m, mena de puré de fruita i/o verdura triturades i passades per un xinès
3. <CULIN = ávaxtamauk, -sulta, sultutaumauk m, mena de melmelada o compota de fruites, esp. de pomes i baies
♦ búa til mauk úr bláberjum: fer melmelada de nabius uliginosos

mauka <mauka ~ maukum | maukaði ~ maukuðum | maukaðe-ð>:
aixafar una cosa, esflorar una cosa (Mall.)
♦ mauka tvo banana í skál: aixafar dues bananes dins un bol
◊ þegar kartöflurnar eru soðnar, eru þær maukaðar í potti eftir að vatninu hefur hellt af: quan les batates estiguin bullides, aixafeu-les en un recipient després d'haver-ne escorregut l'aigua

mauk·sjóða <-sýð ~ -sjóðum | -sauð ~ -suðum | -soðiðe-ð>:
<CULINbullir un producte (carn, verdures, fruita) fins a desfer-lo

mauk·soðinn, -soðin, -soðið <adj.>:
<CULINbullit -ida fins a convertir-se en una pasta

maula <maula ~ maulum | maulaði ~ mauluðum | maulaðe-ð>:
rosegar una cosa, menjar una cosa a rosegons

maur¹ <m. maurs, maurar>:
1. (maurflugaformiga f (insecte)
◊ farðu til maursins (nəmāˈlāh ~ נְמָלָה:   ˌlēχ־ʔɛl־nəmāˈlāh   ʕāˈt͡sēl,   לֵךְ-אֶל-נְמָלָה עָצֵל), letingi. Skoðaðu háttu hans (דְרָכֶיהָ) og lærðu hyggindi (וַחֲכָם)vés a veure la formiga, peresós. Esguarda les seves maneres i aprèn-ne saviesa!
◊ maurarnir (nəmāˈlāh ~ נְמָלָה:   ha-nnəmāˈlīm   ʕam   lɔʔ־ˈʕāz,   הַנְּמָלִים, עַם לֹא-עָז) eru kraftlítil þjóð og þó afla þeir sér forða á sumrin (בַקַּיִץ)les formigues són un poble que té poca força i, tanmateix, es procuren provisions durant l'estiu
♦ hvítur maur: tèrmit m, formiga blanca (hvítmaur)
♦ → hermaur “formiga soldat”
♦ → vinnumaur “formiga obrera”
2. (áttfætlavariant de maur² ‘àcar’ (aràcnid)
3. (mítillpaparra f  (àcar ixòdid)
♦ → blóðmaur “paparra”
♦ → skógarmaur “paparra”

maur² <n. maurs, maur>:
<ENTOMàcar m
◊ óttist ekki spott manna, hræðist ekki smánaryrði þeirra, því að mölur (ʕāʃ,  עָשׁ) mun éta þá sem klæði og maur (sās ~ סָס:   kī   χa-bˈbɛɣɛδ   ʝɔχəˈl-ēm   ʕāʃ   wə-χa-sˁˈsˁɛmɛr   ʝɔχəˈl-ēm   sās,   כִּי כַבֶּגֶד יֹאכְלֵם עָשׁ, וְכַצֶּמֶר יֹאכְלֵם סָס) éta þá eins og ull: no temeu pas la befa dels homes, no tingueu pas por de llurs insults, car l'arna els devorarà com si fossin roba i la tinya els devorarà com si fossin llana
♦ → kláðamaur “àcar de la ronya”
♦ → rykmaur “àcar de la pols”
♦ → spunamaur “aranya roja, tetraníquid”
  Les formigues són insectes, però els àcars són aràcnids. L'islandès ha confós tradicionalment -fins a l'establiment del llenguatge científic modern- els dos conceptes. La creació d'un doblet masculí - neutre, pel qual la forma de gènere masculí s'empra per a designar les formigues i la forma de gènere neutre per a designar els àcars és moderna i no és poca la gent que no fa pas la distinció. Quan es volia deixar clar que es tractava de formigues se solia recórrer al mot maurfluga.  
     

maura·bú <n. -bús, -bú>:
formiguer m (cau de formigues)

maura·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
formiga reina f

maura·heilabólga <f. -heilabólgu, no comptable>:
<MEDencefalitis transmesa per paparres

maura·kláði <m. -kláða, no comptable>:
<MEDescabiosi f, sarna f, ronya f

maura·kvilli <m. -kvilla, no comptable>:
<MEDacariasi (o: acariosi) f

maura·púki <m. -púka, -púkar>:
1. <FOLCLmaurapúki o fépúki. Un dels diferents tipus de fantasmes del folclore islandès. Fóra el fantasma d'un avar ric. Es creu que surten de llurs tombes per anar a cercar i comptar els diners que tenien enterrats quan es van morir: la persona que en morir té enterrats diners o objectes preciosos està condemnada a convertir-se en un maurapúki i a sortir de la seva tomba cada nit, per anar a veure i comptar, fins a la fi dels temps, els diners que tingués enterrats
◊ Heiðarhúsadraugur við Garð var maurapúki sem lagði bæinn Heiðarhús í auðn: el fantasma de Heiðarhús við Garð era un maurapúki que va assolar el mas de Heiðarhús
2. (auðugur nirfillgarrepa ric, garrepa rica  (avar)

maura·rykkjasótt <f. -rykkjasóttar, no comptable>:
<MEDfebre f recurrent transmesa per paparres

maura·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍMàcid fòrmic

maura-veiruheilabólga <f. -veiruheilabólgu, no comptable>:
<MEDencefalitis vírica transmesa per paparres

maura·þúfa <f. -þúfu, -þúfur. Gen. pl.: -þúfna>:
formiguer m  (cau de formigues en forma de monticle)

maura·æta <m. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
ós formiguer  (mamífer Myrmecophaga tridactyla)

maura·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] formícids m.pl

maur·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
formiga [alada]

maur·ildi <n. -ildis, -ildi>:
luminescència marina nocturna causada per la presència d'algues noctiluques (Noctiluca scintillans)

maurungur <m. maurungs, maurungar>:
bacallà m (peix Gadus morhua pescat a llacuna costanera o aigües interiors que tenen connexió oberta amb l'oceà. Solen ésser prims i de mida petita) (þorskur)

maur·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:
rap m (peix Lophius piscatorius) (skötuselur)

maur·æta <m. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:
variant de mauraæta ‘ós formiguer’

maus <n. mauss, no comptable>:
enfarfec m, fastidi m

Maya- <en compostos>:
maia

Maya·dagatal <n. -dagatals, -dagatöl>:
<HISTcalendari m maia

Maya·fólk <n. -fólks, no comptable>:
<HISTels maies

Maya·híeróglífa <f. -híeróglífu, -híeróglífur. Gen. pl.: -híeróglífa>:
jeroglífic m maia

Maya·indíáni <m. -indíána, -indíánar>:
<HISTindi maia, índia maia

Maya·letur <n. -leturs, no comptable>:
<HISTalfabet m maia, escriptura f maia

Maya·menning <f. -menningar, no comptable>:
<HISTcultura f maia

Maya·tungumál <n. -tungumáls, -tungumál>:
<HISTllengua f maia

Mayi <m. Maya, Mayar>:
<HISTmaia m & f
♦ Mayarnir: els maies

<mái ~ máum | máði ~ máðum | máðe-ð>:
1. <GENesborrar una cosa
♦ má e-ð af e-u: esborrar una cosa (afmá)
◊ síðan sneri Móse aftur til Drottins og mælti: "Æ, þetta fólk hefir drýgt stóra synd og gjört sér guð af gulli. Ég bið, fyrirgef þeim nú synd þeirra! Ef ekki, þá bið ég, að þú máir (māˈħāh   min ~ מָחָה מִן:   wə-ʔim־ˈʔaʝin   məˈħē-nī   nā   ˌmi-ssiφr-əˈχā   ʔăˈʃɛr   kāˈθāβtā,   וְאִם-אַיִן--מְחֵנִי נָא, מִסִּפְרְךָ אֲשֶׁר כָּתָבְתָּ) mig af bók þinni, sem þú hefir skrifað." En Drottinn sagði við Móse: "Hvern þann, er syndgað hefir móti mér, vil ég má (māˈħāh   min ~ מָחָה מִן:   ʔɛmˈħɛ-nnū   mi-ssiˈφr-ī,   אֶמְחֶנּוּ מִסִּפְרִי) af bók minni: en Moïsès (Moixè) se'n tornà a trobar Jahvè i va dir: «Ah, aquest poble ha comès un gran pecat i s'ha fet un déu d'or. Us prego que ara perdoneu llur pecat! Si no, us prego que m'esborreu del llibre que heu escrit!» Jahvè respongué al Moïsès (Moixè): «Qualsevol que hagi pecat contra mi, aquest jo l'esborraré del meu llibre
◊ tíminn hefur máð nafnið af steininum: el temps ha esborrat el nom de la làpida
♦ má e-ð af sér: esborrar-se una cosa
◊ sá vekur kurr í borginni sem illa veitir, hann fær aldrei nirfilsorðið af sér máð (:   καὶ ἡ μαρτυρία τῆς πονηρίας αὐτοῦ ἀκριβής)el qui regala malament [els seus convidats] provoca murmuris a la vila, i ja no es traurà mai de sobre la fama de gasiu
♦ má e-ð burt: esborrar una cosa
♦ má e-ð úr e-u ~ e-m: esborrar una cosa de...
◊ Móse sneri því aftur til Drottins og sagði: „Þetta fólk hefur drýgt stóra synd. Það hefur gert sér guð úr gulli. Nú bið ég að þú fyrirgefir synd þess. En getirðu það ekki máðu (māˈħāh   min ~ מָחָה מִן:   wə-ʔim־ˈʔaʝin   məˈħē-nī   nā   ˌmi-ssiφr-əˈχā   ʔăˈʃɛr   kāˈθāβtā,   וְאִם-אַיִן--מְחֵנִי נָא, מִסִּפְרְךָ אֲשֶׁר כָּתָבְתָּ) mig þá út úr bók þinni sem þú hefur skrifað.“ Drottinn sagði við Móse: „Úr bók minni mái (māˈħāh   min ~ מָחָה מִן:   ʔɛmˈħɛ-nnū   mi-ssiˈφr-ī,   אֶמְחֶנּוּ מִסִּפְרִי) ég hvern þann sem hefur syndgað gegn mér“: en Moïsès (Moixè) per aquest motiu se'n tornà a trobar Jahvè i va dir: «Aquest poble ha comès un gran pecat. S'ha fet un déu d'or. Ara us prego que perdoneu llur pecat! Però si no ho pots pas fer, esborreu-me del vostre llibre que heu escrit!» Jahvè digué a Moïsès (Moixè): «Esborraré del meu llibre qualsevol que hagi pecat contra mi
◊ morgunsólin máði mynd hennar úr huga hans: el sol del matí va esvanir la seva imatge de la ment d'ell
♦ má e-n af jörðinni: <LOC FIGfer descomparèixer algú de la faç de la terra
◊ allt líf á jörðinni var afmáð (māˈħāh ~ מָחָה:   wa-i̯ˈʝimaħ   ˌʔɛθ־kāl־ha-ʝəˈqūm,   וַיִּמַח אֶת-כָּל-הַיְקוּם), bæði menn og dýr, skriðdýr og fuglar himins. Þau voru máð (māˈħāh   min ~ מָחָה מִן:   wa-i̯ʝimmāˈħū   ˌmin־hā-ˈʔārɛt͡s,   וַיִּמָּחוּ, מִן-הָאָרֶץ) af jörðinni. En Nói varð einn eftir og þau sem með honum voru í örkinni: tota la vida de la terra fou esborrada, homes i bèsties, rèptils i ocells del cel. Tots van desaparèixer de la faç de la terra. Tan sols van sobreviure en Noè (Nòaħ) i els qui eren amb ell dins l'arca
♦ hafa (o: eiga) [ekki] af miklum manni að má: <LOC FIG#1. (vera mikill/lítill fyrir sér, hafa mikla/litla líkamsburði, vera [ekki] líkamlega sterkur eða hraustur[no] tenir [gaire] força o robustesa, [no] ésser esquifit -ida (ésser algú de constitució forta i robusta o, en la negació, de constitució petita, dèbil, poc robusta); #2. (það er mikið í e-n spunniðalgú [no] té talent (té el do o la fusta per fer una cosa)
2. (slítagastar una cosa  (per l’ús o el pas del temps)
♦ var ljár hans máður upp í smiðreim: la seva dalla s’havia anat gastant fins al pontet (a còpia d’esmolar-la una vegada i una altra)

:
1ª & 3ª pers. sg. pres. ind. de → mega “poder”

máður, máð, máð <adj.>:
gastat -ada per l'ús o el pas del temps
♦ máðar bækur: llibres molt usats
♦ máð föt: un vestit molt tronat, un vestit molt esquinçat [per l'ús]
♦ máð ljósmynd: una foto esgrogueïda
Sumarkvöld Að norðan rekur brælan úfna bólstra ǁ og bælir þá í hlíðarrótum, lind ǁ og polli svíður súld í fránum augum, ǁ seftjörnin gránar, stráin drúpa þung ǁ og fela sína máðu mynd í gljáum ǁ margbrotnum hringum, þeldökk kónguló ǁ kúrir á votri nöf hjá tómu neti; ǁ niður með ánni flögrar tjaldur heim ǁ í ljána, finnur lítinn dreng í túni ǁ í ljósi horfsins sumars … Rökkrið þéttist ǁ og slitrótt glamur sláttuvélanna þagnar ǁ og slæður regnsins hverfa vöku í draum. ǁ Áin og hjartað syngja sama lag ǁ um sól og blóm, langan og glaðan dag (Snorri Hjartarson): Vespre d'estiu La borrasca empeny del nord cúmuls esborrifats ǁ i els pitja al peu del raiguer, bruseix ǁ roïna als ulls penetrants de la font i l'estany. ǁ L'estany del canyar encanudeix, les canyes acoten el cap feixugament ǁ i amaguen llur imatge esgrogueïda en cercles ǁ trencats a molts d'indrets, brillants, una aranya de pell negra ǁ s'arrauleix per dormir a la vora d'una xarxa buida penjada del caire banyat d'una roca; ǁ a prop del riu voleteja la garsa de mar de tornada cap a la seva llar, ǁ cap al fenàs segat de fa poc, troba un petit vailet a la tanca del prat ǁ en la claror de l'estiu que s'esvaneix... La fosca s'espesseeix ǁ i el dringueig entretallat de les segadores calla ǁ i els vels de la pluja giren una vetlla en un somni. ǁ El riu i el cor canten plegats una cançó ǁ sobre el sol i les flors, sobre un dia alegre i llarg (Snorri Hjartarson)
♦ máð skrift: una lletra molt esvanida, una escriptura gairebé esborrada

máfur <m. máfs, máfar>:
gavina f (mávur)

mág·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
(svilkonacunyada f (dona de germà o germana)

mág·semd <f. -semdar, no comptable>:
consanguinitat f, relació f de parentiu (entre dues o més persones)
◊ að eg muni virða meira mágsemd við þig en virðing mína og sæmd: ja que no tinc la nostra consanguinitat en més alta estima que el meu honor i reputació (o, més lliurement: el meu honor i la meva reputació signifiquen més per a mi que no pas la nostra consanguinitat)
◊ sé eg þar nú til trausts sem þér eruð sakir mágsemdar: cerco el vostre suport per mor del parentiu que ens tenim

mágur <m. mágs, mágar>:
1. (svilicunyat m (home de germà o germana)
2. <(tengdasonurgendre m (home de fill o filla)
3. <(tengdafaðirsogre m (pare de l'home o de la dona)
  A la llengua antiga el mot designa el parent polític en general. Per tant, pot designar tant el cunyat com el sogre o el gendre. La traducció s’ha de fer a partir del context.  
     

mál¹ <n. máls, mál>:
1. (mæld stærðmida f, mesura f (grandària d'un objecte amidada o mesurada)
♦ hér er e-ð blandað málum: <LOC FIGaquí hi ha algunes coses que estan embullades, les coses no quadren com haurien de fer-ho
♦ hér er eitthvað málum blandið: <LOC FIGaquí hi ha coses embullades, això no és aigua clara
♦ hver eru málin á A0-pappír?: quines són les mides d'un full DIN-A 4?
♦ skipta litlu ~ miklu máli [fyrir e-ð]: <LOC FIGésser poc ~ molt rellevant [per a una cosa], tenir poca ~ molta [d']importància [per a una cosa]
◊ þá hafði Svertingur son Runólfs úr Dal verið í Noregi um veturinn og ætlaði til Íslands um sumarið. Flaut þá skip hans fyrir bryggjum albúið og beið byrjar. Konungur bannaði honum brottferð, kvað engi skip skyldu ganga til Íslands það sumar. Svertingur gekk á konungs fund og flutti mál sitt, bað sér orlofs og kvað sér miklu máli skipta að þeir bæru eigi farminn af skipinu: l'Svertingur, el fill d'en Rúnólfur de Dalur havia passat l'hivern a Noruega i ara que havia arribat l'estiu volia partir cap a Islàndia. El seu vaixell estava aparellat al moll i ja només esperaven per salpar que bufés un vent favorable. El rei els va prohibir que partissin, tot dient que aquell estiu no sortís cap vaixell cap a Islàndia. L'Svertingur va anar a veure el rei i li va exposar la seva petició. Li va demanar permís per anar-se'n i li va dir que per a ell era molt important no haver de tornar a descarregar a terra la càrrega del seu vaixell
♦ skipta [í raun] harla litlu máli: ésser [en realitat] força poc rellevant
♦ það ~ þetta skiptir ekki máli: no té importància
♦ taka mál af einhverjum ~ einhverju fyrir eitthvað: prendre les mides d’algú ~ d'alguna cosa per a...
2. (réttur tími til e-shora f, temps m  (temps de fer una cosa)
♦ það er mál að fara að hátta: és hora d'anar a dormir, és hora de colgar-se (Mall., Men.)
♦ honum er mál að pissa: ha d’anar a fer un riu, ha de pixar, ha de fer pipí
♦ í fyrra málið: demà de bon matí
♦ → matmál “hora de menjar; àpat”

mál² <n. máls, mál>:
1. (rúmtak, rýmicabuda f, tenor m (Mall.) (capacitat)
◊ hjarðir þat vito, ǀ nær þær heim skolo, ǁ ok ganga þá af grasi; ǁ enn ósviðr maðr ǀ kann ævagi ǁ síns um mál maga: els ramats saben quan s'ha fet hora de tornar a casa i aleshores [ells mateixos] abandonen l'herba, però el pec mai no coneix la cabuda de la seva panxa (és a dir, mentre que fins i tot les ovelles saben quan han de deixar de pasturar, el nici no sap moderar-se en menjar i per tant, no sap quan ha de deixar de menjar. Fins i tot les ovelles són més llestes que no pas el golafre immoderat)
2. (málefniafer m, qüestió f, assumpte m (cast.) (cosa que s'ha de tractar o resoldre)
◊ þú ert of hnýsin í annara manna mál: ets massa curiosa amb els assumptes dels altres
◊ síðan ferr Sigvaldi aptr með lið sitt ok hitti Svein konung, ok spyrr konungr, hversu málin hafi gengit: després, en Sigvaldi va tornar enrere amb la seva host i va trobar el rei Sveinn, i el rei li va preguntar com havien anat les negociacions
♦ flytja mál: <LOC GENexposar un assumpte (presentar una proposta, una petició etc. i defensar-la en una reunió, davant algú etc. sense connotacions jurídiques)
◊ Þat bar at eitt sinn, at íslenzkr maðr, sá er Eilífr hét, varð fyrir reiði Haralds konungs, en hann bað Halldór flytja mál sitt við konung, ok Halldórr gerði svá. Halldórr var stríðmæltr ok harðorðr, en mjök fátalaðr. Hann bað konung, at Eilífr skyldi fá landsvist af honum. Konungr neitti því þverliga. Halldórr var þykkjumikill sem aðrir Íslendingar ok þótti illa, er hann fekk eigi þat, er hann beiddi: una vegada es va esdevenir que un islandès que nomia Eilífr va sofrir l'ira del rei Haraldr. Va pregar al Halldórr que intercedís per ell davant el rei i en Halldórr ho va fer. En Halldórr era un home que tenia una forma de parlar brusca i sense miraments, però no era una perona que solgués parlar gaire. Ell va demanar al rei que li donés permís a l'Eilífr per a viure en el regne, però el rei s'hi va negar rotundament. En Halldórr era fàcilment irritable, com d'altres islandesos, i s'ho prenia malament quan no aconseguia el que demanava
◊ sannliga þóttuz þeir bezt hafa, er hans vinir váru, at hann flytti þeira mál, at fá einhverja sœmd, próventur eðr beneficia: els qui eren amics seus, consideraven, ben encertadament, que ho tenien millor de cara a obtenir qualsevol honor, prebendes o beneficia [que desitgessin] si era ell el qui presentava i defensava llur petició [davant el rei]
◊ þaðan reið Þórður til Keldna. Þá sendi hann Aron Hjörleifsson í Odda. Skyldi hann koma Haraldi til móts við Þórð. Og er Aron finnur Harald segir hann að þeir skuli flytja hans mál ef hann vill fara með þeim og hans kostur skyldi sá bestur og segir honum annað óráðlegra. Nú með því að Haraldi þótti eigi örvænt að Aron fengi það flutt að hann færi eigi utan en trúði honum vel þá fór hann til móts við Þórð. Var þá engi annar kostur af Þórði en Haraldur festi utanferð sína. Og það fór fram og varð Aron honum að öngvu liði. Var það mál manna að hann gerði það eigi að maklegleikum. Þetta haust kvonguðust þeir Þórarinssynir. Fékk Þorvarður Solveigar Hálfdanardóttur Sæmundarsonar og Steinvarar Sighvatsdóttur, en Oddur fékk Randalínar Filippusdóttur og voru bæði í senn brúðlaupin að Hvoli um haustið eftir er þeir voru utan farnir Sæmundarsynir. Var Sigvarður biskup að brúðlaupinu og fór utan síðar og Þórður Sighvatsson. Og á því ári var veginn Guðmundur Hjaltason (SS II, cap. II, pàg. 934. A.D. 1249): en Þórður d'allà se'n va anar a Keldur. Llavors va enviar l'Aron Hjörleifsson a Oddi perquè fes anar [a Keldur] en Haraldur a trobar-s'hi amb ell, en Þórður. I quan l'Aron va veure en Haraldur [a Oddi] li va dir que ells defensarien la causa d'en Haraldur si ell anava amb ells i que, d'aquella manera, la posició (possibilitats) d'ell seria la millor. L'Aron li va afegir que qualsevol altra cosa fóra menys aconsellable. Així doncs, en Haraldur, com que creia que era probable que l'Aron pledegés [i aconseguís] que ell no hagués d'anar a Noruega, i com que confiava molt en l'Aron, va anar a veure en Þórður. Però en Þórður no veié cap altra opció per al Haraldur que aquest prometés en ferm d'anar a Noruega. I així és el que es va acordar de fer i l'Aron no li va resultar de cap ajuda [al Haraldur]. La gent deia que l'Aron aquella ocasió no va actuar com en Haraldur s'ho hauria merescut d'ell. Aquella tardor, els fills d'en Þórarinn es casaren: en Þorvarður va mullerar amb la Solveig, la filla d'en Hálfdan el fill d'en Sæmundur i la Steinvör Sighvatsdóttir, i l'Oddur va mullerar amb la Randalín Filippusdóttir. Les noces d'en Þorvarður i l'Oddur se celebraren alhora a Hvoll la tardor després que els fills d'en Sæmundur haguessin marxat a Noruega. El bisbe Sigvarður va assitir a les noces i després va partir cap a Noruega igual que en Þórður Sighvatsson. I aquest mateix any [de 1249] varen matar en Guðmundur Hjaltason
◊ og þar kom Guðmundur og brá bónda þegar á eintal, frá Bægisá, og mælti: "Þorsteinn heitir maður er upp hefir fæðst með oss og höfum vér hann að góðu reynt. Hann vill mæla til ráðahags við Guðrúnu frændkonu þína. Viljum vér flytja mál mannsins." Bóndi svarar: "Allvel er maðurinn til fenginn að flytja hans mál og munum vér mikils meta þín orð": en Guðmundur hi va assistir i va agafar de banda el bóndi de Bægisá per tenir-hi una conversa en privat. Li digué: “Hi ha un home que nom Þorsteinn que ha crescut a la meva llar i tinc per mi que té grans aptituds. Desitja demanar la mà de la teva parenta, la Guðrún, i jo vull donar-li suport en la seva petició”. El bóndi li va contestar: “Ha triat un home excepcional perquè faci la seva petició. Valoraré en molt les teves paraules”
◊ Arnór segir: "Þá nýt eg góðra frænda ef eg get þá betra kost að þú flytjir mitt mál. Heittu honum vinfengi þínu og mun hann þá gefa konuna því að þetta mundi jafnræði kallað ef eigi hefði svo fríðum manni verið frá vísað áður sem Þorgrímur er": l'Arnór li digué: “Trauré profit de tenir bons parents si puc fer un casament millor de resultes del fet que siguis tu el qui presenti la meva petició [de mà]. Promet-li la teva amistat i aleshores ell s'avindrà a donar-me [en matrimoni] la seva filla, perquè d'aquest casament se'n diria que es fa entre dos partits ben iguals si no fos perquè abans en Gisur ha rebutjat la petició de matrimoni d'un home tan gallard com ho és en Þórgrímur
◊ síðan bað Eyjólfur Ástríðar Vigfúsdóttur. Nú eru til að flytja málið Ívar og Hreiðar, segja hann ættstóran mann og eiga göfugt ráð á Íslandi og mikinn frændaafla og kölluðu líklegt að mikið yrði hans forlag: després d'aquests fets, l'Eyjólfur va demanar la mà de l'Ástríður Vigfúsdóttir. L'Ívar i en Hreiðar foren els qui feren la petició de mà de la noia a son pare. Li digueren que l'Eyjólfur era un home de gran llinatge que vivia a Islàndia on hi gaudia d'una posició respectable i on hi tenia molts de parents poderosos i afegiren que, en llur opinió, tenia un gran futur al davant
◊ og nú tekur Egill sóttina og svo harða sem þeir menn er harðast fengu af, þess er eigi gekk önd úr honum, en hann bar svo prýðilega að eigi kom stynur úr hálsi honum. Hann mælti við Tófa að hann skyldi segja konungi að hann vildi gjarna hitta hann. Tófi gerir svo að hann fer á fund Ólafs konungs og segir honum svo að Egill er sjúkur og hann vill hitta hann en konungur svarar honum öngu orði. Tófi bað hann þarflega og sagði nauðsyn á vera að þeir fyndust en konungur varð svo reiður Agli að hann vill eigi fara að finna hann. Síðan segir Tófi Agli svo búið. Egill biður Tófa fara í öðru sinni og flytja mál sitt við konunginn: aleshores l'Egill es va posar malalt i hi estava tan greu com el qui hi estaven més d'entre els qui també s'hi havien posat i encara continuaven vius. Tanmateix, [ell] suportava la malaltia tan virilment que no deixava escapar ni un gemec de la seva boca. Va dir al Tófi que digués al rei que volia veure'l. En Tófi així ho va fer. Va anar a veure el rei Olau i li va dir que l'Egill estava malalt i que volia veure'l. El rei, emperò, no li donà contesta. En Tófi li ho va demanar amb encariment i li va dir que era precís que es trobessin, però el rei estava tan felló amb l'Egill que no volia anar-lo a veure. En Tófi, llavors, ho va contar a l'Egill. L'Egill va demanar al Tófi que hi anés una altra vegada i que parlés en favor seu davant el rei
◊ þá hafði Svertingur son Runólfs úr Dal verið í Noregi um veturinn og ætlaði til Íslands um sumarið. Flaut þá skip hans fyrir bryggjum albúið og beið byrjar. Konungur bannaði honum brottferð, kvað engi skip skyldu ganga til Íslands það sumar. Svertingur gekk á konungs fund og flutti mál sitt, bað sér orlofs og kvað sér miklu máli skipta að þeir bæru eigi farminn af skipinu: l'Svertingur, el fill d'en Rúnólfur de Dalur havia passat l'hivern a Noruega i ara que havia arribat l'estiu volia partir cap a Islàndia. El seu vaixell estava aparellat al moll i ja només esperaven per salpar que bufés un vent favorable. El rei els va prohibir que partissin, tot dient que aquell estiu no sortís cap vaixell cap a Islàndia. L'Svertingur va anar a veure el rei i li va exposar la seva petició: li va demanar permís per anar-se'n i li va dir que per a ell era molt important no haver de tornar a descarregar a terra la càrrega del seu vaixell
◊ ekki er þessa máls svá úfróðliga spurt, at eigi má vel svara, þvíat slíkar spurningar þurfti margir menn, ef þeir vilja sín mál flytja láta við ríkismenn; ok leita færri svá vandliga eptir sínum málum sem þurfti. Nú vil ek því lýsa fyrir þér um þessa hluti, er þú hefir spurt, sem mér sýnisk sannligast ok fróðligast. Nú kemr þú þar sem konungr er fyrir staddr, með þeim erendum er þú vil þýðask hann, þú skalt spyrjask um vandliga, hverir þeir menn eru með konungi, er optast eru vanir at flytja mál manna fyrir konungi, svá at hánum líki bezt þeirra rœða. En þegar er þú verðr sannfróðr, hverir þeir eru, þá skaltu þá fyrst þýðask ok gera þér at vinum,en því næst sýna þeim þitt erendi,ok biðja þá þitt mál fram flytja. En ef þeir taka við þínu máli, þá kunnu þei bezt tíma ok stundar at leita til konungs fundar ok viðrœðu, er optast eru á tali við hann. En ef þat verðr um þann tíma, er konungr sitr yfir borðum, at þú skalt þá þíns máls leita, þá haf þú á því góða njósn, at konungr sé þá í blíðu skapi ok í góðum hug. En ef þú verðr þess varr, at hugr hans sé nǫkkut úblíðr, eða er hann reiðr um nǫkkut mál, eða hefir hann nǫkkur skyldarmál þau at rœða, er þú ætlar eigi þitt mál rœða mega fyrir þá sǫk, þá lát þú hvílask þann dag þína rœðu, ok leita ef þú megir finna hann í betra tima annan dag. En ef þú verðr þess varr, at konungr er í blíðu skapi, ok hann hefir engi nauðsynjamál um at véla, þau er eigi megir þú flytja þitt erendi fyrir þá sǫk, þá bið þú þó þess at, er hann er náliga mettr (KSS cap. 30, pàg. 65): la pregunta que has fet sobre aquesta qüestió no és tan desenraonada que no es pugui contestar bé, car són preguntes com la que has fet les que haurien de fer molts dels qui volen presentar llur afer davant els governants i[, tanmateix,] són ben pocs els qui s'asseguren (cf. Baetke 19874, pàg. 375: leita eptir (e-u) <...> (eine Angelegenheit) verfolgen) tan acuradament com haurien de fer d'aconseguir la resolució satisfactòria de llur assumpte. Ara t'explicaré les coses que has preguntat i ho faré de la manera que em sembla més fidedigna i d'acord amb la realitat: quan arribis allà on hi ha el rei amb el propòsit d'aconseguir el seu favor, informa't [de primer] curosament quins són els homes que hi ha amb el rei que estiguin molt avesats a exposar al rei els afers de la gent, de manera que a ell li resulti agradosa llur forma de parlar. I tan bon punt tinguis certesa de qui són, primer de tot, guanya-te'ls i fes-los amics teus, i un cop aconseguit això, explica'ls quina és la teva comesa o les teves intencions, i prega'ls tot seguit que exposin [al rei] el teu assumpte. Si es fan càrrec del teu assumpte, sabran el millor moment i ocasió per a cercar de trobar el rei i conversar-hi, ja que ells molt sovint parlen amb ell. I si s'ha d'esdevenir que has de fer l'exposició del teu assumpte al rei quan aquest estigui assegut a taula, informa't bé abans de manera discreta que el rei es troba de bon humor i en un estat d'ànim cordial. I si te n'adones que el rei es mostra d'un humor una mica desagradable o que estigui una mica irat per algun assumpte, o que justament ha d'atendre algunes qüestions peremptòries, de manera que pensis que per aquest motiu tu no li has de poder explicar teu assumpte, deixa descansar aquell dia el discurs [que tinguessis preparat] i procura de poder-lo trobar un altre dia en un millor moment. Però si veus que el rei està de bon humor i que no té qüestions urgents a tractar que poguessin impedir que li exposessis el teu assumpte, espera aleshores fins que ja s'hagi gairebé atipat
◊ en allopt kann þó svá til at bera, meðan maðr er staddr fyrir ríkum mǫnnum, at aðrir menn þyrpask at manni, ok spyrja mann þá margs meðan, ok má þar ganga til stundum skammsýni þeirra, er þat gera, stundum má ok þat til ganga, at þeim er þat gerir þœtti eigi þá verr, at nǫkkut væri þat, er at mætti finna fyrir þeim, er sitt mál þarf at flytja (KSS cap. 32, pàg. 69): tanmateix, sovint pot passar que mentre un es troba en presència de governants, d'altres se li aboldronin al seu voltant i, mentre ho fan, li preguntin mantes coses, i de vegades, la raó per la qual ho fan pot ésser la curtedat dels qui ho fan, però d'altres vegades també pot ésser que el qui ho fa, ho faci pensant que no estaria malament que hi hagués alguna cosa que pogués trobar per usar-la en detriment del qui ha d'exposar el seu assumpte [al rei]
◊ síðan fara bryggjur á land og gengur Ólafur á land og förunautar hans af skipinu. Finnst þeim Írum nú mikið um hversu virðulegur þessi maður er og víglegur. Fagnar Ólafur þá konungi vel og tekur ofan hjálminn og lýtur konungi en konungur tekur honum þá með allri blíðu. Taka þeir þá tal með sér. Flytur Ólafur þá enn sitt mál af nýju og talar bæði langt erindi og snjallt. Lauk svo málinu að hann kvaðst þar hafa gull það á hendi er Melkorka seldi honum að skilnaði á Íslandi "og sagði svo að þú konungur gæfir henni að tannfé": tot seguit col·locaren les passarel·les i l'Olau i els seus acompanyants baixaren a terra. Els irlandesos varen constatar amb admiració l'aspecte marcial i digne d'aquest home. Llavors, l'Olau va saludar el rei i es va llevar l'elm i s'inclinà davant el rei i aquest el va rebre amb gran afabilitat. Aleshores varen començar una conversa entre si. L'Olau li va exposar de nou l'afer que el portava fins allà i va estar parlant molt de temps i amb paraules destres. Va acabar el seu parlament tot dient que portava un anell a la mà que la Melkorka li havia donat en acomiadar-se a Islàndia, “i em va dir que tu, rei, l'hi havies donat com a tannfé, o regal per la primera denteta”
♦ ganga frá málum sínum: <LOC FIGarreglar les seves coses, posar en ordre les seves coses (abans de morir, fent testament etc.)
♦ ganga frá málum að <subj.>disposar les coses de tal manera que <subj.>, arreglar les coses de tal manera que <subj.>
♦ koma að kjarna málsins: <LOC FIGarribar al moll de la qüestió
♦ leggja mál undir e-n [til úrskurðar]: sotmetre una qüestió al judici d'algú
♦ miðla málum í e-u [milli e-s og e-s]: mitjançar [entre X i Y] en una cosa, mediar [entre X i Y] en una cosa (cast., ekki ritm./no lit.)
♦ mæla málum [við e-n]: exposar un afer [a algú], debatir sobre un afer o un plet [amb algú]
◊ ór þeirri lǫgréttu (= af þeim lögréttufundi) er lǫgsǫgumaðr er tekinn skulu menn ganga til lǫgbergs, ok skal hann ganga til lǫgbergs, ok setjaz í rúm sitt ok skipa lǫgberg þeim mǫnnum sem hann vill. En menn skulu þá mæla málum sínum: de la sessió de la lǫgrétta en què s'hagi nomenat el lǫgsǫgumaðr, els homes aniran fins a la Penya de la Llei, el Lǫgberg, i ell -el nou lǫgsǫgumaðr- també hi anirà, i s'asseurà al seu lloc i distribuirà els llocs a la Penya de la Llei entre els homes que vulgui, i aleshores la gent exposaran llurs plets
◊ það var þar vandi í héraði að menn höfðu samkomu í öndverðan einmánuð á bæ þeim er á Þorbrandsstöðum heitir. Skyldi þar skipta vinnum á bændur, mæla þeim málum öllum er þá þótti nauðsyn til og sk ... millum voru. Geitir var maður skilríkur og áttu margir menn við hann málþarfir og sat hann ... en eigi drífan á mikil og spurði Bjarni hvað hann skyldi yfir sér hafa: era costum en el districte que els homes hi celebressin una reunió a l'inici de l'einmánuður, el darrer mes d'hivern, al mas que es diu Þorbrandsstaðir. En aquesta reunió es repartien les feines entre els pagesos i s'hi discutien tots els assumptes que consideressin necessari que s'havien de tractar i [llacuna] eren enmig. En Geitir era un home probe [i respectat per això] i eren molts els qui tenien l'oportunitat de parlar llavors amb ell [i demanar-li consell] i ell seia [llacuna d'una-dues ratlles] però no pas una forta nevada i en Bjarni va demanar [a la Þorgerður] què s'havia de posar per abrigar-se de la neu i el fred (en Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió eiga málþarfir við e-n ni al mot málþǫrf. Tradueixo d'acord amb el sentit que el context sembla exigir)
◊ síðan lauk Höskuldur upp kistu eina og tók upp góð kvenmannsklæði og seldi henni. Var það og allra manna mál að henni semdi góð klæði. En er höfðingjar höfðu þar mælt þeim málum sem þá stóðu lög til var slitið fundi þessum. Síðan gekk Höskuldur á fund Hákonar konungs og kvaddi hann virðulega sem skaplegt var: tot seguit, en Höskuldur va obrir una caixa i en va treure bons vestits de dona i els hi va donar. El comentari de tothom fou que aquells bons vestits li esqueien. I quan els cabdills hagueren acabat de tractar tots els afers exigits per llei, la reunió es va donar per conclosa. Tot seguit en Höskuldur va anar a veure el rei Hákon i el va saludar respectuosament, com es tanyia
◊ þann dag gengu menn í þingbrekku, og mæltu menn málum sínum, en um kveldið skyldu dómar út fara til sóknar; var Þorsteinn þar með flokk sinn; hann réð þar þingsköpum mest, því að svo hafði verið, meðan Egill fór með goðorð og mannaforráð. Þeir höfðu hvorirtveggju alvæpni: aquell dia, els homes es dirigiren al coster del þing i hi debateren llurs plets, i al vespre s'emetrien les sentències dels jutges sobre els plets en litigi. En Þorsteinn s'hi havia presentat amb el seu grup. Posava la màxima diligència perquè es mantingués l'ordre processal del þing car també havia estat així mentre l'Egill havia detingut el godonat i el mannaforráð, el poder sobre tots els þingmenn de la seva þinghá. Les dues parts hi havien anat ben armades (cf. Baetke 19874, pàg. 87: dómar fara út die Richter (Gerichte) begeben sich [zu den Urteilssprüchen] zu den Richtersitzen; cf. Baetke 19874, pàg. 400: manna-forráð n. <...>; Godentum, Thingherrschaft; cf. Baetke 19874, pàg. 772: þing-skǫp n.pl Thingordnung; cf. Finnur Jónsson 1894, pàg. 277: þingbrekka, eig. „thinghügel“; eine erhöhung auf dem thingplatze (entsprechend dem lǫgberg am althing), die jeder, der der versammlung eine mitteilung zu machen hatte, zu betreten pflegte. Die thingstätten werden meist so gewählt worden sein, dass eine natürliche bodenerhebung als þingbrekka benutzt werden konnte. S. Maurer, Island s. 179, vgl. s. 177-178; Finnur Jónsson 1894, pàg. 277: um kveldit, es ist durch mehrfache zeugnisse erwiesen, dass die urteile gerne abends oder in der nacht gefällt wurden; Finnur Jónsson 1894, pàg. 277: skyldu dómar út fara, eigentlich „die richter sollten ausziehen“ d.h. die richter sollten an die - bestimmte - stelle sich begeben, wo sie die parteien zu verhören und darnach ihr urteil abzugeben hatten; daher bedeutet der ausdruck im allgemeinen „die processe sollten zum austrag gebracht werden”; Finnur Jónsson 1894, pàg. 277: þingskǫp, „die thingordnung“; das processuale verfahren)
◊ Hrólfur hét sonur Þorkels Tjörvasonar Þorgeirssonar frá Ljósavatni. Hann fór með Ljósvetningagoðorð á þinginu. Og var leitað um sættir. Eyjólfur kvaðst óráðinn til að bæta fé. En þeir höfðu búið málið á hendur Eyjólfi með hálfan hinn fimmta tug manna. Hrólfur bað sér liðs. Og er hann fann Þorkel Geitisson mælti hann slíkum málum við hann: el fill d'en Þorkell, el fill d'en Tjörvi, el fill d'en Þorgeir del Ljósavatn nomia Hrólfur. En Hrólfur va prendre part en el þing en qualitat de godó del Ljósavatn i ell i els seus van cercar d'arribar a un acord d'arranjament, [però] l'Eyjólfur va dir que no estava disposat a pagar cap indemnització. En Hrólfur i els seus havien preparat una acció penal contra l'Eyjólfur [per la mort d'en Þórarinn i de dues persones més] per a la qual ja comptaven amb el suport de quaranta-cinc homes. En Hrólfur cercava [encara més] suport i quan va veure en Þorkell Geitisson li va exposar aquest assumpte
◊ vitið það, lýðir, og hlustið á, allar fjarlægar landsálfur (kɔl mɛrħaqqēi̯־ˈʔārɛt͡s, כֹּל מֶרְחַקֵּי-אָרֶץ)! Herklæðist, þér skuluð samt láta hugfallast! Herklæðist, þér skuluð samt láta hugfallast! Takið saman ráð yðar, þau skulu að engu verða. Mælið málum yðar (dabbəˈrū δāˈβār, דַּבְּרוּ דָבָר), þau skulu engan framgang fá, því að Guð er með oss!: sapigueu-ho, pobles, i pareu orella, tots els continents llunyans! Poseu-vos la cuirassa, que tanmateix us descoratjareu! Traceu plegats plans, que fracassaran! Plantegeu qüestions, que no progressarà, perquè Déu és amb nosaltres! (la nova traducció fa: takið eftir, framandi þjóðir, og skelfist. Hlustið, íbúar fjarlægra landa. Vígbúist og skelfist. Vígbúist og skelfist. Ráðið ráðum yðar, þau verða að engu. Takið ákvörðun, hún fær ekki staðist, því að Guð er með oss)
♦ svo er (o: eru) mál með vexti: així estan les coses, aquest és el cas (cf. la locució, d'idèntic significat segja e-m málavöxt)
♦ svo kemur hans máli: així estan les coses, aquesta és la situació
◊ ok svá kemr hans máli (Cf. Wilken 1883, pàg. 91: svá kemr hans máli so kommt es, geht es mit seiner Sache; atès el context, emperò, jo li atribuiria més aviat el significat de: va acabar succeint que.... Ni Baetke ni cap altra obra lexicogràfica consultada no dóna pas entrada a aquesta locució), at hann fekk herjat sér land ok ríki um síðir. Ok því næst fekk hann sér gǫfugt kvánfang, ok gerisk hann ríkr konungr ok mikill fyrir sér ok réð fyrir Húnalandi og er inn mesti hermaðr: i el seu estat i condició van acabar essent tals que, guerrejant, es va procurar un país i un regne. Tot seguit, va fer un magnífic matrimoni i es va convertir en un rei poderós i molt notable i va regnar sobre el Húnaland i fou el més gran dels guerrers
◊ hann segir þeim, hvat Karl hafði gjǫrt, ok váru þeir allir inir gǫfgustu menn, er Magnús konungssyni hǫfðu heitit vináttu sinni; sagði hann ok hversu þá var komit máli hans, er þeir skildu, at hánum var víss bani, hann segir ok orð Einars Þambaskelfis: els va contar el que en Karl havia fet i tots ells eren homes nobilíssims que havien promès llur amistat al príncep Magnús; també els va contar en quina situació [en Karl] es trobava en acomiadar-se i que una morta certa l'estava esperant. També els va dir les paraules de l'Einarr Þambaskelfir
◊ fór Þórólfur upp eftir Hjaltadal til Hofs og fann þá Hjaltasonu og sagði þeim hvar komið var hans máli "og sé eg hér nú til ásjá sem þið eruð": en Þórólfur va pujar pel Hjaltadalur fins a Hof, i s'hi trobà amb els fills d'en Hjalti i els va dir com estava la seva situació "i ara us demano el vostre ajut a vosaltres dos"
◊ Sigurður mælti til Háreks bónda: "Nú skaltu kjósa hér um kosti nokkura. Sá er hinn fyrsti að láta okkur bræður fyrir ferð vorri ráða og stefnu. Hinn er annar að láta okkur binda þig. Sá er hinn þriðji að við munum drepa þig." Hárekur sá þá hvernug komið var hans máli. Hann var andvígur ekki betur en öðrum þeirra bræðra ef þeir væru jafnbúnir. Kaus hann því þann af er honum þótti nokkuru vildastur að láta þá ráða fyrir ferðinni. Batt hann það svardögum við þá og seldi þeim trú sína til þess. Síðan gekk Sigurður til stjórnar og stefndi suður með landi. Gæta þeir bræður þess að þeir skyldu hvergi menn finna en byri gaf sem best. Létta þeir ferðinni eigi fyrr en þeir koma suður í Þrándheim og inn til Niðaróss og finna þar Ólaf konung. Síðan lét Ólafur konungur kalla Hárek á tal við sig og bauð honum að skírast. Hárekur mælti í móti: aleshores en Sigurður va parlar al bóndi Hárekur: "Pots triar una d'aquestes tres coses: deixar que nosaltres dos, el meu germà i jo, decidim tots sols la travessia i el rumb o bé deixes que et fermem. La tercera opció és que et matem". En Hárekur va veure veure en quina situació es trobava. Fins i tot en el cas que hagués anat igual de ben armat que els dos germans, no els estava pas a l'altura com a guerrer. Per aquesta raó va triar l'opció que li semblava que, en certa forma, li era la més avantatjosa, i que era la de deixar-los que decidissin el rumb de la travessia. Els va donar la paraula i la va lligar amb jurament que els ho deixaria fer. Aleshores en Sigurður es va posar al timó i va posar rumb cap al sud navegant al llarg de la costa. Els germans van parar esment de no trobar-se amb ningú. Varen tenir un vent molt favorable. No varen fer cap escala fins que varen arribar al sud a Þrándheimur i entraren dins el fiord fins a Niðarós. Aquí es presentaren davant el rei Olau. Aleshores el rei Olau va fer cridar en Hárekur a la seva presència per a parlar-hi i li va exigir que es bategés. En Hárekur s'hi va negar
◊ sem Agulandus kemr til sinna herbúða, tjár hann þeim er þar váru alt hversu farit hafði meðr þeim Karlamagnúsi, ok hvar nú var komit hans máli, at hann ætlar skírn at taka, ok bað sína menn svá gera. Játtu því margir, en sumir neittuðu: quan l'Agulandus va arribar al seu campament, va referir als que hi eren tot com li havia anat amb en Carlemany i que la seva situació havia arribat al punt que tenia la intenció de fer-se batejar i va demanar als seus homes que també ho fessin. Molts li varen dir que sí però alguns li digueren que no
ok sem svá var komit hans máli, tekr hans til orða: ‘Ek hefi verit bundinn nú um stund, en nú vil ek lauss vera, ok þó mun ek eigi hlaupa út á sjóinn at bana mér.’ Ok er hann hafði þetta mælt, þá sat hann lauss hjá þeim á bryggjunum. Síðan sýndiz þeim sem hann tæki ór pungi sínum lítit af bleikju ok drægi þar á bryggjunni skip með ǫllum reiða þeim er til siglingar þarf at hafa, ok er þeim var minst ván, heyrðu þeir brest mikinn ok rugl í sjóinn ok á skip ok vindr upp segl, ok siglir þessi maðr í haf út. Skilr svá með þeim landsmǫnnum ok með Pero. Verðr hann víðara við at koma: quan la seva situació va haver arribat a aquest punt, en Perus va dir: ‘ara ja he estat fermat una estona, però ara vull quedar amollat, però no saltaré a dins la mar per matar-me’. I tan bon punt hagué dit això, es va trobar assegut i deslliurat devora els qui es trobaven al moll. Aleshores a aquests els va semblar com si ell es tragués de dins l'escarsella un bocinet de guix. Hi va dibuixar en terra del moll un vaixell amb tot el parament que cal per a poder-hi navegar, i quan els qui l'envoltaven menys s'ho pensaven, varen sentir un gran soroll i bombolleig dins l'aigua i vet ací que en Perus tenia una nau i ja hi era hissant-hi les veles. Aquest home es va fer-se a la mar i d'aquesta manera es van separar en Perus i els habitants del país. En Perus encara va passar per més indrets
♦ að svo komnu máli: havent arribat les coses a aquest punt, estant les coses així, en aquestes circumstàncies
◊ at svá komnu máli var eptir leitat, hvárt Sigurðr Hranason hefði haft fét án leyfi þeirra er áttu, ok varð engi til at veita órskurð þar um, nema Bergþórr bokkr, son Sveins bryggjufótar. Hann tjáðu at Sigurðr var sannr at sǫk: en aquestes circumstàncies, hom va perquirir si en Sigurðr Hranason s'havia apropiat dels diners sense el permís de llurs propietaris, i cap dels qui van participar en la perquisició, però, no va poder pronunciar-s'hi tret d'en Bergþórr Boc que va declarar que en Sigurðr era culpable de les acusacions que hom li feia (cf. Baetke 19874, pàg. 473: ór-skurðr m. <...> veita órskurð (um e-t) einen Urteil fällen)
♦ óttast [um] sitt mál: témer per a si, témer pel que li pugui passar a un (Baetke 19874, pàg. 401: óttask sitt mál Angst haben, wie es einem ergehen wird, für sich fürchten)
◊ nú spurðiz um alla borgina at Barlaam var tekinn [hǫndum] (căpĕre, et auditum est captum esse Barlaam) ok svá kómu þessi útíðustu tíðendi til eyrna konungssonar ok varð hann við þetta einkar illa svá at varla mátti hann tárum halda. Hann bað Guð grátandi at hann skyldi varðveita Barlaam frá háska ok dauða ok Guð heyrði ákall hans ok gleymdi eigi miskunn sinni því at hann er jafnan búinn þeim til hjálpar er sitt ákall hafa (= hefja) til hans. Hann birti fyrir konungssyni í svefni at hann skyldi ekki óttaz um sitt mál, né Barlaam. Hann hét honum sínum styrk í þessarri þrætu (agōn -ōnis, agōnem. O pentura seria millor si llegíem þreytu?) ok þá er konungssonr vaknaði, þá var allt hjarta hans fullt af fagnaði ok nýfenginni gleði, þar sem hann hafði niðr lagzt með ótta ok úgleði: aleshores es va saber per tota la ciutat que en Barlaam havia estat fet pres i quan aquesta desagradabilíssima notícia arribà a les orelles del príncep, a aquest li va saber tant de greu que a penes va poder contenir les llàgrimes. Va pregar a Déu amb llàgrimes als ulls que guardés en Barlaam de perill i de mort i Déu va escoltar la seva invocació i no oblidà pas la seva misericòrdia car sempre està llest per a prestar el seu ajut a aquells qui aixequen llur invocació a ell. Es va aparèixer al príncep mentre aquest dormia i li va dir que no temés ni per ell mateix ni pel que li pogués passar al Barlaam. Li va prometre el seu suport en aquella fadiga (?, lluita?; disputa, discussió?) i quan el príncep es va despertar, tot el seu cor era ple de goig i de renovada alegria allà on s'era colgat amb temor i tristor
◊ maðr hét Narfi. Hann fór á skipi með fǫrunautum sínum. Því næst gørir at þeim storm veðrs, ok var við sjálft at skipit mundi kefja (= myndi farast) undir þeim. Ok er þeir óttuðuz sitt mál, mælir hann Narfi til félaga sinna: "Nú skulum vér biðja allir almáttkan Guð, at fyrir árnaðarorð sællar Márie ok heilags Jóns byskups miskunni hann oss ok láti oss komaz með heilu [ok hǫldnu] til hafnar. Syngjum nú allir pater noster”. Eptir þetta hét hann á heilagan Jón byskup ok mælti svá: „Heyr þú hinn heilagi Jón byskup. Ef þú mátt þat ǫðlaz af Guði fyrir þitt árnaðarorð, at vér komim í dag heilu ok hǫldnu í þá hǫfn, er næst er bœ mínum, þá man ek gefa hátíðardag þinn fátœkum mǫnnum mjólk þá alla, er frá kúm mínum kømr, ok efa aldri um þína gǫfugligu verðleika". Ok er hann hafði svá mælt, þá féll þegar veðrit ok stormrinn, ok tóku þeir til ára ok komu þann dag heilu ok hǫldnu í þá hǫfn, sem þeir hǫfðu á kveðit. En áðr en þeir hefði til loks allt af skipinu borit, þá hljóp á hit sama veðr ok sami stormr í sjóinn, sem áðr en þeir hétu, svá at þat sýndiz, hvat mátt hafði heit þeirra ok ákall við heilagan Jón byskup. Fóru þeir nú fegnir heim til sinna heimkynna, lofandi Guð ok heilagan Jón byskup": hi havia un home que nomia Narfi. Anava en un vaixell amb els seus companys de travessia. De primer, els va escometre un violent temporal i el vaixell ja estava a punt d'enfonsar-se. I quan tots ells temien el que els pogués passar, en Narfi va parlar així als seus companys: “Preguem tots a Déu totpoderós que per intercessió de la benaventurada Mare de Déu, Maria, i de sant bisbe Joan [Ǫgmundarsson], s'apiadi de nosaltres i ens faci arribar a port sans [i estalvis]. I ara preguem tots un pare-nostre”. Després d'aquestes paraules, en Narfi va fer la següent promesa a sant Jón bisbe dient: “Escolta'm, sant bisbe Jón! Si, per la teva intercessió, pots obtenir de Déu que avui arribem sans i estalvis al port més proper al meu mas, el dia de la teva festa donaré als pobres tota la llet que donin les meves vaques i no dubtaré mai més dels teus nobles mèrits”. I quan va haver acabat de dir aquestes paraules, el temporal i el vent es varen calmar immediatament i els ocupants del vaixell varen agafar els rems, es posaren a remar i aquell mateix dia pogueren arribar sans i estalvis al port que havien fixat. I abans que haguessin acabat de descarregar tot el vaixell, el mateix temporal i el mateix vendaval va tornar a desfermar-se a la mar exactament com ho feia abans que ells haguessin fet la promesa, de manera que aquest fet va mostrar el poder que llur promesa havia tingut i la invocació que havien fet al sant bisbe Jón. Aleshores cadascun se n'anà content a la seva llar, lloant Déu i sant Jón bisbe (Baetke 19874, pàg. 539: var við sjálft at þeir myndi berjask es fehlte nicht viel, so wären sie zum Kampf gekommen, es war nahe daran, daß sie es zum Kampf kommen ließen)
♦ taka e-ð í mál: prendre una cosa en consideració
♦ vekja máls á e-u: plantejar la qüestió de..., treure un tema a col·lació, posar un tema damunt la taula
♦ það kemur ekki til mála: això és absolutament impossible, això no entra ni en consideració, això és absolutament inqüestionable
♦ það getur ekki komið til [nokkurra] mála: ni parlar-ne!
♦ það er annað mál (o: það er öðru máli að gegna)això és una altra cosa, això és una altra història, això és [tota] una altra qüestió
♦ það er karlmannalegt mál: <LOC FIGés homenívol, és propi d'un home com cal
◊ "Það vil eg," segir hún, "að þú standir upp og farir á Laugaból og finnir Þorbjörn og beiðir hann bóta eftir Ólaf son þinn. Það er karlmannlegt mál að hann er til engra harðræðanna er fær að spara þá ekki tunguna að tala það er honum mætti verða gagn að. Muntu vera að ekki mikilþægur ef honum fer vel": "vull", li va dir, "que et llevis i que vagis a Laugaból a veure en Þorbjörn i que li exigeixis que et pagui una compensació per l'Olau, ton fill. Escau a un home de veritat, encara que no hagi estat crear per a dur a terme proeses audaces, que no permeti a ningú que el privi de poder obrir la boca i dir què el podria satisfer. No cal que d'antuvi posis exigències excessives, si més no, mentre ell que es comporti d'una manera correcta"
♦ → meginmál “punt principal, qüestió principal; <TIPOG> cos del text”
♦ → metnaðarmál “qüestió d'honor; qüestió de prestigi”
3. (málaferli, dómsmálcas m  (policíac)
♦ leysa mál: solucionar un cas
4. (málaferli, dómsmálcausa f [civil] (plet, procés judicial civil. En la llengua antiga, qualsevol cas en litigi, també els de natura penal)
◊ en þú, Esra, skipa þú samkvæmt visku Guðs þíns, þeirri er þú hefir í hendi þér, dómendur og stjórnendur, til þess að þeir dæmi mál manna (dī־lɛhĕˈwon *dāʔăˈnīn (dāʔjənīn) lə-χāl־ʕamˈmāh, דִּי-לֶהֱו‍ֹן *דָּאֲנִין (דָּיְנִין) לְכָל-עַמָּא) hjá öllum lýð í héraðinu hinumegin Fljóts - hjá þeim er þekkja lög Guðs þíns: I tu, Esdres, segons la saviesa del teu Déu que tu posseeixes, estableix jutges o magistrats perquè jutgin les causes de la gent a tot el poble de la regió occidental de l'Eufrat, a tots els qui ja coneixen la llei del teu Déu, i ensenya-la als qui no la coneixen
◊ um vorið fór Björn að reka geldinga sína neðan af Völlum og upp eftir dalnum þeim megin sem Húsafellsbær er og húskarlar hans með honum og sáu kolreyk í skóginn og heyrðu manna mál, hlýddust um hvað þeir mæltu. Þorkell Dálksson og húskarl hans ræddu um mál þeirra Þórðar og Bjarnar og um verka þann er hvor jós á annan og það var með mörgu móti og þokkar húskarlinn heldur með Birni en Þorkell með Þórði: quan va arribar la primavera, en Björn va anar baixar fins a Vellir per a aplegar-hi els seus moltons castrats i pujar-los menant-los tot resseguint la part de la vall on hi ha el mas de Húsafell. Amb ell hi havia els seus missatges o masovers. Al bosc hi varen veure fum de carbonera i hi sentiren veus humanes. Escoltaren per veure si entenien el que deien. En Þorkell Dálksson i el seu missate parlaven del plet que es tenien en Þóður i en Björn i sobre els versos de picat i escarn que es feien i llançaven mútuament i ho feien de moltes maneres diferents: i mentre el missatge d'en Þorkell estava més aviat del costat d'en Björn, en Þorkell estava del costat den Þórður (Baetke 19874, pàg. 427, només dóna entrada al mot mót <...> 2. Beschaffenheit, Art, Weise <...>, però no hi dóna pas entrada a la locució það er með mörgu móti. Interpreto með mörgu móti com a de diverses [i múltiples] maneres, de moltes maneres. Si interpretem que el sintagma og það var með mörgu móti fa referència a la forma com discutien en Þorkell i el seu missatge, aleshores la traducció fóra: ...i sobre els versos de picat i escarn que es feien i llançaven mútuament, i ho feien sostenint cadascun d'ells dos punts de vista diferents, ja que, mentre el missatge d'en Þorkell estava més aviat del costat d'en Björn, en Þorkell estava del costat den Þórður)
◊ Gunnar kom heim af þingi og taldi á Hallgerði. Hún kallaði betri menn óbætta liggja margstaðar. Gunnar kvað hana ráða mundu tiltekjum sínum "en eg skal ráða hversu málin lúkast": en Gunnar va tornar a casa del þing i va fer retrets a la Hallgerður. Ella li va replicar que a molts de llocs hi havia homes millors que[, havent estat morts,] havien quedat sense compensació. En Gunnar li va contestar que ella decidís en els seus propis afers, "però jo decidiré com es resolen els [meus] plets"
♦ eiga í máli við e-n: <LOC JURpledejar amb algú, mantenir un plet amb algú
♦ fara í mál við e-n: <LOC JURportar algú a judici
♦ flytja mál [fyrir rétti]: <LOC JURlitigar [en representació d'algú] (en un procés, portar la representació legal d’algú, ésser el procurador / l'advocat d’algú)
◊ Móse flutti mál þeirra fyrir Drottin: en Moïsès presentà llur causa davant Jahvè
◊ já, þú hefir látið mig ná rétti mínum og flutt mál mitt (kī־ʕāˈɕīθā miʃpāˈŧ-ī wə-δīˈn-ī, כִּי-עָשִׂיתָ מִשְׁפָּטִי וְדִינִי), setst í hásætið sem réttlátur dómari: sí, m'heu fet justícia, heu defensat la meva causa, assegut al vostre setial com un jutge just
◊ vakna, rís upp og lát mig ná rétti mínum, Guð minn og Drottinn, til þess að flytja mál mitt: desperteu-vos, desvetlleu-vos, feu-me justícia. Déu meu i Senyor meu, defenseu la meva causa
◊ ræn eigi hinn lítilmótlega, af því að hann er lítilmótlegur, og knosa eigi hinn volaða í borgarhliðinu, því að Drottinn mun flytja mál þeirra og ræna þá lífinu, er þá ræna: no robis pas al petit (דַּל) perquè és petit ni trepitgis (דּכא) pas el miserable (עָנִי) a la Porta de la ciutat, car Jahvè defensarà llur causa (יָרִיב רִיבָם) i robarà la vida als qui els hauran robat
◊ og er konungurinn kom til Týrusar fluttu þrír menn, sem ráðið sendi, málið fyrir honum (ἡ δικαιολογία -ας, ἐπ’ αὐτοῦ τὴν δικαιολογίαν ἐποιήσαντο): i quan el rei va anar a Tir, tres homes, enviats pels ancians, presentaren davant ell l'acusació
◊ hún svarar: "Ófús em eg til ræðu við konung að tala um skipti þeirra Ólafs digra því að þar er hvorgi annars vin. Hefir hann mér þá einu sinni illa svarað er eg flutti mál Ólafs digra": ella li va contestar: ‘no tinc ganes de parlar amb el rei dels seus tractes (cf. Baetke 19874, pàg. 557: 5. <...> gegenseitiges Verhältnis, Umgang, Verkehr; Händel, Streit; Kampf) amb el rei Olau el gras, car cap d'ells no és amic de l'altre. L'única vegada que vaig parlar-li en favor de l'Olau el gras, em va respondre malament”
♦ höfða mál gegn (o: á hendur;  móti) e-m: <LOC JURinterposar una demanda contra algú, portar algú als tribunals, posar un plet contra algú, emprendre una acció legal contra algú, emprendre mesures legals contra algú
♦ höfða skaðabótamál gegn e-m: interposar una demanda per danys i perjudicis contra algú
♦ tapa máli [fyrir rétti] [á hendur e-m]: <LOC JURperdre un procés [contra algú]
♦ vera laus allra mála: <LOC FIGestar lliure de qualssevol obligacions, compromisos, comeses, deures, estipulacions [contractuals] etc.
♦ vinna mál [fyrir rétti]: <LOC JURguanyar un cas, guanyar un procés (o: plet)
♦ vísa frá dómi máli á hendur e-m: desestimar la causa contra...
5. (lesmáltext m (paraules i contingut d'un escrit)
♦ prentað mál: impresos m.pl (forma de tramesa postal)
♦ lesa í málið: <LOC FIGllegir entre línies
♦ → meginmál “punt principal, qüestió principal; <TIPOG> cos del text”
6. (tungumálllengua f (llenguatge)
♦ bundið mál: poesia f (en oposició a prosa)
♦ erlernt mál: llengua estrangera
♦ gömul mál: llengües antigues
♦ hitta e-n að máli: #1. <GENtrobar-se amb algú [per a parlar-hi]#2. <FIGtenir una xerrada amb algú
♦ nýju málin: les llengües modernes
♦ laust mál: prosa f (prósi)
♦ [vera] mjúkur í máli: parlar fent anar un llenguatge suau
◊ verði hún mjúk í máli, undirbýr hún svikin: si fa anar paraules suaus, és que prepara la traïció
♦ mælt og ritað mál: llengua parlada i llengua escrita (talmál; ritmál)
♦ óbundið mál: prosa f (prósi)
♦ taka til máls: prendre la paraula
♦ taka til máls og segja e-ð: prendre la paraula i dir una cosa
♦ talað mál: llengua parlada (talmál)
♦ vel máli farinn: eloqüent, bon orador
♦ það er mál manna (o: manna mál)(það er almannarómur, allir segja þaðla gent conta, conten, es conta, es diu (cf. la mateixa locució, però amb significat lleugerament diferent, sota el punt 7.)
◊ var það mál manna að þar mundi vera móðir þeirra í selslíki: la gent contava que devia ésser llur mare transformada en foca
♦ → alþýðumál “llengua[tge] popular”
♦ → fagmál “llengua d'especialitat”
♦ → lesmál “prosa; matèria de lectura”
♦ → móðurmál “llengua materna”
♦ → ritmál “llengua escrita”
♦ → ríkismál “riksmål m, dano-noruec m
♦ → talmál “llengua parlada”
♦ → táknmál “llenguatge de signes”
♦ → trúmál “llengua sagrada, llengua de religió”
♦ → tungumál “llengua”
7. (skoðun, álitparer m (opinió sobre un tema determinat)
♦ færa sönnur á mál sitt: aportar proves demostrant el seu punt de vista
♦ hafa e-ð til síns máls: al·legar una cosa en favor seu, adduir una cosa a manera d'argument [en favor del seu parer], aportar una cosa com a argument a favor seu
♦ hafa sitt mál: imposar la seva voluntat (Baetke 19874, pàg. 221: hafa sitt mál seinen Willen haben, durchsetzen)
◊ en því að þeir menn, er mest hafa í móti gengið kristniboðinu, koma varla skilning á (Cf. Fritzner sub voce skilning: 7) Indsigt i, Forstand paa noget), að það megi saman fara að fæða upp börn öll, þau er alin eru, svo fátækra manna sem auðigra, en afneita og banna til mannfæðu þá hluti, sem alþýðunni er mestur styrkur í; því skulu þeir hafa sitt mál um það, að hin fornu lög skulu standa um barnaútburð og hrossakjötsát, og eigi skal saknæmt, þó at menn blóti á laun, svo að eigi verði vitnisfast: però, per tal com els qui més s'han oposat a la predicació del cristianisme, no acaben de veure que sigui possible compaginar la criança de tots els infants que neixin, tant si són fills de gent rica com de gent pobra, amb la prohibició i la renúncia com a aliments humans d'aquelles coses en què el comú del poble hi té la seva principal sustentació, [dicto] que es faci llur voluntat en aquest punt (o: que prevalgui llur parer): que les lleis antigues conservin llur plena validesa tant pel que fa a l'exposició d'infants com pel que fa al consum de carn de cavall; i[, en ultra,] que no sigui penalitzable si hom sacrifica [als déus] en secret, de manera que no n'hi hagi testimonis (la traducció llatina del Jón Eiríksson, publicada a Leipzig el 1755, pàg. 139, fa: quoniam maximi Religionis Christianae hostes concipere nequeant, quomodo id consistere queat, ut omnes, qui nascuntur, pauperum aeque ac diuitum liberi alantur; eorum autem, quibus incolae antea maxime sustentabantur, esus interdicatur, ut ex nostra sententia, infantum expositio, et equinae carnis esus, lege antiqua, subsistat oportet. Ell, emperò, ofereix la lliçó því sculom vér hafa várt mál um þat, at hin forno lǫg scal hafa -per sculo haldast?- um barna utburð ok hrossakiótsát; la traducció llatina de l'Sveinbjörn Egilsson, publicada el 1828 a Copenhaguen i a Londres, pàg. 226, fa: quoniam autem homines, qui praedicationi religionis christianae maxime sunt aduersati, uix intellectu comprehendunt, congruens esse, omnes qui in lucem editi fuerint infantes alere, tam pauperum quam diuitum; eas autem res, quae ad alendum populum maximum momentum habeant, repudiare et uetare: ideo dabitur his, ut antiquae leges de expositione infantum et esu carnis equinae maneant, et clam licere deos colere, si testibus probari nequeat)
♦ mæla e-ð sínu máli: dir una cosa a una altra (acceptar una petició posant, però una contracondició)
◊ jarl sagði: "Fyrir löngu vissi eg það og hefur lengur frestast en eg hugði. Skal eg allt efna við þig það eg hefi heitið en þó vil eg mæla nokkuð mínu máli þar um og þínu. Mun eg auka þína sæmd í því og að þú ráðir ríki þessu eftir minn dag og komir aldrei til Noregs": el iarl li va dir: “fa temps que sabia que m'ho demanaries; [de fet,] la teva petició s'ha retardat més del que m'havia imaginat. Mantindré la promesa que et vaig fer però voldria dir-hi una cosa tant pel que fa a la meva resposta com a la teva petició: [no només et dic que sí a la teva petició sinó que] també acreixeré la teva reputació [elevant la teva condició tot donant-te el ‘iarlat’], de manera que governis aquest regne a la meva mort i ja no tornis mai a Noruega”
◊ "nær er þá," sagði Ingvildur, "og mun eg þá mæla nokkuð mínu máli": “això ja està millor”, li va dir la Yngvildur, “però[ així i tot,] hi diré una cosa com a condició”
♦ það er ~ var manna mál (o: mál manna) að...: <LOC FIGla gent és ~ era del parer que...
◊ um sumarið fyrra (=1249) hafði Þórður [Sighvatsson] riðið suður til Hvols og kom þar um nótt með ófriði. Gekk Filippus út og þeir menn er fyrir voru. Þá vildi Hrani Koðránsson ljósta Filippus með keyri en Þórdís Flosadóttir kona Filippuss brá við hendinni með skikkjunni og bar af honum höggið. En svo varð skilnaður þeirra að því sinni að Filippus festi Þórði utanferð sína á því sumri. Þaðan reið Þórður til Keldna. Þá senti hann Aron Hjörleifsson í Odda. Skyldi hann koma Haraldi til móts við Þórð. Og er Aron finnur Harald segir hann að þeir skuli flytja hans mál ef hann vill fara með þeim og hans kostur skyldi sá bestur og segir honum annað óráðlegra. Nú með því að Haraldi þótti eigi örvænt að Aron fengi það flutt að hann færi eigi utan en trúði honum vel þá fór hann til móts við Þórð. Var þá engi annar kostur af Þórði en Haraldur festi utanferð sína. Og það fór fram og varð Aron honum að engu liði. Var það mál manna að hann gerði það eigi að maklegleikum. Þetta haust (1250) kvonguðust þeir Þórarinssynir. Fékk Þorvarður Solveigar Hálfdanardóttur Sæmundarsonar og Steinvarar Sighvatsdóttur, en Oddur fékk Randalínar Filipussdóttur og voru bæði í senn brúðkaupin haldin á Hvoli um haustið eftir er þeir voru utan farnir Sæmundarsynir. Var Sighvarður biskup að brúðkaupinu og fór utan síðar og Þórður Sighvatsson. Og á því ári var veginn Guðmundur Hjaltason (SS II, pàg. 934): l'estiu precedent, en Þórður [Sighvatsson] havia anat a migjorn, a Stórólfshvoll, on hi havia arribat de nit amb intencions hostils. En Filippus [Sæmundarson] va sortir a fora amb els homes que eren allà. En Hrani Koðránsson va aixecar el braç amb la intenció de pegar al Filippus amb un fuet, però la dona d'aquest, la Þórdís Flosadóttir va reaccionar fent voleiar amb la mà la seva skikkja i d'aquesta manera li va parar el cop. L'episodi va acabar que, quan en Þórður i en Filippus es varen separar, en Filippus havia hagut de prometre al Þórður Sighvattson que aquell mateix estiu abandonaria Islàndia. De Stórólfshvoll en Þórður Sighvatsson es va dirigir a Keldur. Allà va enviar l'Aron Hjörleifsson a Oddi amb l'encàrrec que fes acudir en Haraldur [Sæmundarson] a una trobada amb ell. Quan l'Aron va veure en Haraldur [a Oddi], li va dir que ell i els seus defensarien la causa d'en Haraldur si ell s'avenia a acompanyar-los marxant amb ells i que aquella opció era la millor que podia triar i que qualsevol altra opció era pitjor per a ell (La traducció d'en [Peter Erasmus] Kristian Kålund fa: Da Aron traf Harald, sagde han, at de skulde tale hans sag, hvis han vilde følge med, at sagen da vilde stå bedst, og at andet vilde være værre for ham). Atès que en Haraldur considerava versemblant que l'Aron pogués aconseguir que no hagués d'abandonar Islàndia, i, a més a més, atès que ell confiava plenament en l'Aron, [es va avenir a] acompanyar-lo per trobar-se amb en Þórður [Sighvatsson]. Però en Þórður no li va donar cap altra opció més que li prometés que se n'aniria d'Islàndia. En Haraldur així ho va fer i l'Aron no li fou de cap ajut. La gent era del parer que l'Aron no havia actuat com en Haraldur s'ho hauria merescut d'ell. Aquella tardor es varen casar els fills d'en Þórarinn: en Þorvarður es va casar amb la Solveig, la filla d'en Hálfdan Sæmundarson i l'Steinvör Sighvatsdóttir, i l'Oddur es va casar amb la Randalín, la filla d'en Filippus. Les noces de tots dos germans se celebraren alhora a Stórólfshvoll la tardor després que els fills d'en Sæmundur -en Filippus i en Haraldur- hagueren hagut d'abandonar Islàndia. El bisbe Sighvarður va oficiar les noces i després anà a Noruega igual que en Þórður Sighvatsson. Aquell mateix any mataren en Guðmundur Hjaltason.
◊ Þorsteinn prestur Reykjarhóll skriftaði þeim báðum feðgum og gaf þeim þjónustu. Eftir það voru þeir út leiddir og tók Kálfur róðukross úr hendi presti og hafði í hendi sér er hann gekk út. Og er þeir komu millum kirkjugarðs og útibúrs þá setti Kálfur niður krossinn við kirkjugarðinn og lagðist þar niður fyrir. Þórálfur mælti: „Ekki hyggur þú nú að Kálfur hvað þú gerir. Ver eigi svo nær krossinum að blóðið hrjóti á hann." Kálfur sagði: „Vant gerið þér mér nú" og lagðist niður firr meir krossinum. Bútur Þórðarson hjó hann. Síðan gekk Guttormur til þegjandi og lagðist niður hjá föður sínum. Bútur hjó hann. Eftir það riðu þeir brott og heim á Flugumýri en heimamenn unnu líkum og voru færð til Hóla og er það mál manna að Kálfur Guttormsson hafi mestur bóndi verið fyrir norðan land þann tíma er hann var uppi. (SS I, pàg. 357): mossèn Þorsteinn Reykjahóll els confessà tots dos, pare i fill, i els donà la extrema unció. Després, hom els menà a fora. En Kálfur va agafar el crucifix de les mans del prevere i el va sostenir amb ses mans quan sortiren a fora. Quan hagueren arribat a un indret situat entre el cementiri i el rebost-magatzem, en Kálfr va posar el crucifix en terra, a frec del cementiri, i s'hi va ajeure al costat. En Þórálfur li va dir: “No pares esment en el que fas, Kálfur. No t'ajeguis tan a prop del crucifix o la sang l'esquitxarà”. En Kálfur li va respondre: “M'ho poses difícil”, i es va ajeure un tros enfora del crucifix. En Bútur Þórðarson li tallà el cap. Tot seguit, en Guttormur hi anà en silenci i es va ajeure al costat de son pare. En Bútur li va tallar el cap. Després, se n'anaren i tornaren a Flugumýri. La gent del mas s'ocuparen de preparar els cossos, que foren portats a Hólar. La gent és del parer que en Kálfur Guttormsson fou, mentre va viure, el bóndi més important de tot el nord del país
◊ Blund-Ketill svarar: "Slíku þér sem honum. Ger einn fyrir svo mikið sem þér líkar og þó skal eg gefa þér gjafir ofan á, því betri og meiri sem þú ert meira verður en Þórir, og svo mikinn skal eg þinn sóma gera að það sé allra manna mál að þú sért vel sæmdur af": en Blund-Ketill li va contestar: “la mateixa oferta que li vaig fer a ell, te la faig també a tu: no te'n regatejaré pas el preu que tu li vulguis fixar i, a més a més de pagar-te aquest preu, et faré regals que seran millors i en major quantitat [que els que hauria fet al Þórir] en la mesura que tu[, per la teva posició social] mereixes més que no pas en Þórir. I et faré un honor tan gran que tothom serà del parer (o: que tothom dirà) que n'has sortit d'una manera ben honrosa”
◊ síðan lauk Höskuldur upp kistu eina og tók upp góð kvenmannsklæði og seldi henni. Var það og allra manna mál að henni semdi góð klæði: tot seguit, en Höskuldur va obrir una caixa i en va treure bons vestits de dona de dedins i els hi va donar. Tothom fou del parer que aquells bons vestits li esqueien
◊ jafnan bar svo til að Guðrún var að laugu. Þótti Kjartani gott að tala við Guðrúnu því að hún var bæði vitur og málsnjöll. Það var allra manna mál að með þeim Kjartani og Guðrúnu þætti vera mest jafnræði þeirra manna er þá óxu upp: sempre s'esdevenia que la Guðrún era a la font calda. Al Kjartan li agradava parlar amb la Guðrún car aquesta era llesta i tenia facilitat de paraula. Tothom era de l'opinió que en Kjartan i la Guðrún eren els qui feien més bona parella de tots els nois i noies que en aquell temps s'estaven fent homes i dones allà
◊ Kjartan og Bolli voru með Ólafi konungi það er eftir var vetrarins. Konungur mat Kjartan umfram alla menn fyrir sakir ættar sinnar og atgervi og er það alsagt að Kjartan væri þar svo vinsæll að hann átti sér engan öfundarmann innan hirðar. Var það og allra manna mál að engi hefði slíkur maður komið af Íslandi sem Kjartan. Bolli var og hinn vaskasti maður og metinn vel af góðum mönnum. Líður nú vetur sjá. Og er vorar búast menn ferða sinna, svo hver sem ætlaði: en Kjartan i en Bolli romangueren a cal rei Olau la resta de l'hivern. El rei sentia pel Kjartan un apreci major que per qualsevol altre per raó del seu origen familiar i de les seves aptituds, i es diu del comú que en Kjartan era tan apreciat allà que no hi havia ningú de la hirð del rei que li tingués enveja. A més a més, tothom era del parer que mai no havia arribat ningú d'Islàndia com en Kjartan. En Bolli també era un home molt excel·lent i era molt apreciat pels homes prous. Va acabar aquell hivern i quan va arribar la primavera, tots s'aparellaren per a partir cap allà on cadascú tenia pensat d'anar
◊ Það var nokkurra manna mál að eigi þótti allólíkt fara því er Þorgrímur hafði gert við Véstein er hann ræddi um helskóna: alguns homes foren del parer que aquesta forma de procedir no els semblava gens diferent de la que el Þorgrímur havia mostrat amb el Vésteinn quan havia parlat de les sabates de la Hel (sobre les sabates dels morts, cf., Godeschalcus und die Visio Godeschalci. Herausgegeben mit deutscher Übersetzung von Erwin Assmann. Neumünster: Karl Wachholtz Verlag, 1979 (Quellen und Forschungen zur Geschichte Schleswig-Holsteins. Bd. Nr. 74 i Mittelalterliche Visionsliteratur - eine Anthologie. Herausgegeben und übersetzt von Peter Dinzelbacher. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1989, escrit el 1190 i contenint la visió de l'infern que un any abans havia tingut un pagès del Holstein anomenat Godeskalk)
◊ Guðrún svarar með reiði: "Þá værir þú vitrari, ef {þú} þegðir en lastaðir mann minn. Er þat allra manna mál, at engi hafi slíkr komit í verǫldina fyrir hversvetna sakir. Ok eigi samir þér vel at lasta hann, þvíat hann er þinn frumverr. Ok drap hann Fáfni ok reið vafrlogann, er þú hugðir Gunnar konung. Ok hann lá hjá þér ok tók af hendi þér hringinn Andvaranaut. Ok máttu nú hér hann kenna": la Guðrún li va contestar amb ira: “seria més assenyat per part teva si et callaves en lloc de dejectar el meu home. Tothom és del parer que no n'ha vingut cap altre al món que li faci ombra en res. I no t'escau de dejectar-lo, car és ell qui va ésser el teu primer home. I ell qui va matar el drac Fáfnir, i ell qui va travessar el vafrlogi, mentre tu creies que era el rei Gunnarr, i és ell el qui va jeure amb tu i el qui, quan ho va fer, et va llevar de la mà l'anell Andvaranaut i ara el pots reconèixer!”
◊ Skalla-Grímur og þau Bera áttu börn mjög mörg, og var það fyrst, að öll önduðust; þá gátu þau son, og var vatni ausinn og hét Þórólfur. En er hann fæddist upp, þá var hann snemma mikill vexti og hinn vænsti sýnum; var það allra manna mál, að hann myndi vera hinn líkasti Þórólfi Kveld-Úlfssyni, er hann var eftir heitinn: l'Skalla-Grímur i la Bera varen tenir moltíssims de fills; de primer, tots els varen morir fins que en tingueren un que fou arrosat amb aigua i rebé el nom de Þórólfur. I quan va créixer, a una edat primerenca ja era molt alt d'estatura i molt bonic de cara. Tothom era del parer que s'assemblaria molt al Þórólfur Kveld-Úlfsson, per qui feia nom
◊ var það þá sumra manna mál, að Arnviður jarl myndi setja menn sína til að drepa menn konungsins, en hafa féð að færa jarlinum: alguns expressaren llur parer que el iarl Arnviður devia estar apostant els seus propis homes perquè matessin els homes del rei i li tornessin a portar a ell, el iarl, els diners [recaptats abans pels homes del rei]
♦ taka til óspilltra málanna: prendre les degudes mesures (o: disposicions)
♦ tala máli e-s: donar suport (o: defensar) la causa, el parer, les accions, les paraules, la petició etc. d'algú, advocar per [la causa d']algú
♦ vera á máli e-s: tenir la mateixa opinió que algú, pensar igual que algú
◊ ég er á hans máli: comparteixo la seva opinió
♦ vera á einu máli [um e-ð]: estar d'acord [en una cosa]
◊ Egill hét maður. Hann var Kolsson Óttarssonar ballar er land nam meðal Stotalækjar og Reyðarvatns. Bróðir Egils var Önundur í Tröllaskógi, faðir Halla hins sterka er var að vígi Holta-Þóris með sonum Ketils hins sléttmála. Egill bjó í Sandgili. Synir hans voru þeir Kolur og Óttar og Haukur. Móðir þeirra var Steinvör systir Starkaðar undir Þríhyrningi. Synir Egils voru miklir menn og kappsamir og hinir mestu ójafnaðarmenn. Þeir voru að einu máli og synir Starkaðar. Systir þeirra var Guðrún náttsól. Hún var kvenna fríðust og kurteisust: hi havia un home que nomia Egill.Era fill d'en Kolur, fill de l'Óttar Bolla que va establir les terres entre el rierol de l'Stotalækur i l'estany de Reyðarvatn. Un germà de l'Egill era l'Önundur de Tröllaskógur, que era el pare d'en Halli el Fort que va participar amb els fills d'en Ketill Sléttmáli o ‘Llengua-calmada‘ en la mort d'en Þórir de Holt. L'Egill vivia a Sandgil. Els seus fills nomien Kolur, Óttar i Haukur. Llur mare era la Steinvör, la germana de l'Starkaður del mas d'‘al peu del puig de Þríhyrningur’. Els fills de l'Egill eren homes revinguts i agressius i donats a fer sobreries. Ells i els fills de l'Starkaður sempre eren d'un mateix parer [en tot]. Llur germana era la Guðrún Sol-de-Mitja-Nit. La Guðrún era la dona més bella i més ben plantada que un es pugui imaginar
♦ vera á sama máli: ésser de la mateixa opinió, estar d’acord
8. (tal, viðræða, samtalconversa f, parlament m (xerrada & discurs)
◊ þá ríðr Þéttleifr á braut, en Sigurðr fær honum tíu merkr gulls, en áðr hafði hann tuttugu merkr gulls. Hverfr nú Sigurðr til hans, áðr en þeir skilist, en dóttir hans sjaldnar en hún vildi, fyrir því at ‘af málum verða menn kunnir’. Svá var henni ok [at máli] við hann: aleshores en Þéttleifr va partir, i en Sigurðr[, abans de fer-ho,] li va donar deu marcs d'or i abans, [en Þéttleifr] ja en tenia vint. Abans de separar-se, en Sigurðr se li va acostar per acomiadar-se'n [amb una abraçada i unes paraules de comiat], i el mateix va fer sa filla, la qual [havia pogut parlar amb ell] més escasses vegades del que ella hauria volgut, car “la gent es coneix parlant”, i és així com li havia passat a ella [quan havia conversat] amb ell (el refrany af málum verða menn kunnir només apareix citat aquí. Es tracta, doncs, d'un hàpax legòmenon, el significat del qual, segons Finnur Jónsson: “Oldislandske ordprog og talemåder”. Dins: Arkiv för Nordisk Filologi 30 (1914) pp. 61-111 i 170-217 (aquí p. 171) ésaf samtaler bliver folk bekendte med hinanden. En Jónsson continua: jfr. Háv. 57: Maðr manni verðr af máli kuðr. Noget andet er Aasen: “De'r på målet ein kjenner mannen“. GJ: Af málinu verða menn kunnugir. Adopto aquesta interpretació a la meva traduccióés en les converses que els homes es fan coneguts. El sentit, doncs, és que la filla d'en Sigurðr s'havia enamorat d'en Þéttleifr quan havia pogut parlar amb ell i que les paraules de comiat d'ella a ell -acompanyades d'abraçades i petons- són una de les rares vegades en què ella ha tingut ocasió de parlar -i abraçar-se o besar-se- amb ell i que ella hauria desitjat de poder-ho fer més espesses vegades; vulgueu veure, a més a més i en aquest mateix sentit, en Baetke 19874, pàg. 287: hverfa til e-s sich jmd. (zum Abschied) zuwenden und ihn umarmen oder küssen)
◊ brandr af brandi ǀ brenn, unz brunninn er, ǁ funi kveykiz af funa; ǁ maðr af manni ǀ verðr at máli kuðr, ǁ enn til dœlscr af dul: el tió s'encén i crema amb el tió fins que s'ha consumit; el foc s'encén amb foc; l'home aprèn a parlar de l'home, però en canvi [torna] beneit a força d'estar sempre totsol (vocabulari: #1. brandr: cf. Kuhn 1968³, pàg. 31: brandr <...> brennendes scheit (Háv. 2 u. 57 <...>). Adopto aquest significat en la traducció, ja que considero que la imatge que hi ha al darrere és que calen dues estelles o dos tions com a mínim perquè hi hagi foc#2. kuðr: en Kuhn 1968³, pàg. 120 entén el mot kuðr com a antònim de dœlskr. La seva interpretació del vers, segons això és: l'home es fa més llest/ric en coneixements parlant amb l'home, qui s'amaga dels altres, acaba beneit; la idea de l'estrofa fóra: la intel·ligència és com el foc: així com un tió totsol no crema, així s'aguditza la intel·ligència mantenint converses [intel·ligents] amb d'altres persones i s'atrofia en la solitud)
◊ síðan fara bryggjur á land og gengur Ólafur á land og förunautar hans af skipinu. Finnst þeim Írum nú mikið um hversu virðulegur þessi maður er og víglegur. Fagnar Ólafur þá konungi vel og tekur ofan hjálminn og lýtur konungi en konungur tekur honum þá með allri blíðu. Taka þeir þá tal með sér. Flytur Ólafur þá enn sitt mál af nýju og talar bæði langt erindi og snjallt. Lauk svo málinu að hann kvaðst þar hafa gull það á hendi er Melkorka seldi honum að skilnaði á Íslandi "og sagði svo að þú konungur gæfir henni að tannfé": tot seguit col·locaren les passarel·les i l'Olau i els seus acompanyants baixaren a terra. Els irlandesos varen constatar amb admiració l'aspecte marcial i digne d'aquest home. Llavors, l'Olau va saludar el rei i es va llevar l'elm i s'inclinà davant el rei i aquest el va rebre amb gran afabilitat. Aleshores varen començar una conversa entre si. L'Olau li va exposar de nou l'afer que el portava fins allà i va estar parlant molt de temps i amb paraules destres. Va acabar el seu parlament tot dient que portava un anell a la mà que la Melkorka li havia donat en acomiadar-se a Islàndia, “i em va dir que tu, rei, l'hi havies donat com a tannfé, o regal per la primera denteta”
♦ heyra mál e-s: sentir les paraules d'algú
♦ vera ómyrkur í máli: dir les coses pel seu nom, no tenir pèls a la llengua
9. (mannsraddirveus humanes (so de converses, de gent parlant) (mannamál)
◊ en er hann hafði kannað þær leitir sem hann var vanur, þá var framorðið mjög. Og lagðist hann til svefns í helliskúta einum, og svaf þar af um nóttina. En um morguninn er hann vaknar, var komin á þoka svo myrk að hann sá hvergi frá sér. Gekk hann þá um skóginn og villtist, og vissi ei hvar hann fór. Gekk hann svo allan þann dag og annann til kvölds, og var þokan á því myrkari. Hann var nú kominn að hömrum nokkrum og þóttist hann heyra manna mál alla vega frá sér og allra kvikinda læti. Bergið var ýmsa vega litt, bæði hvítt og blátt, rautt og gult, og svo slétt sem skafið væri. Enn ei mátti hann sjá fyrir þokunni hversu hátt var upp á bjargið. En einn veg heyrði hann upp í loftið manna málið sem annarsstaðar: quan hagué acabat de cercar per tots els indrets amb què estava familiaritzat, s'havia fet molt tard així que es va ajeure a una balma per dormir-hi i hi va passar tota la nit. L'endemà, en despertar-se, s'havia congriat una boira tan espessa que no hi veia ni a un pam. [Malgrat la boira,] es va posar a recórrer el bosc i s'hi va perdre, de manera que no sabia per on anava. Va anar així tot aquell dia i el següent fins al vespre i la boira com més havia anat, més i més espessa s'havia feta. Al vespre del segon dia va arribar davant la paret d'uns espadats i li va semblar que sentia veus humanes i crits de tota mena d'animals que li arribaven de totes bandes. L'espadat era de varis colors: blanc i blau, vermell i groc, i era tan llis com si l'haguessin raspat. A causa de la boira, no podia veure quina altura tenia. Enlaire també hi podia sentir veus humanes de la mateixa manera que en sentia d'arreu
◊ um vorið fór Björn að reka geldinga sína neðan af Völlum og upp eftir dalnum þeim megin sem Húsafellsbær er og húskarlar hans með honum og sáu kolreyk í skóginn og heyrðu manna mál, hlýddust um hvað þeir mæltu. Þorkell Dálksson og húskarl hans ræddu um mál þeirra Þórðar og Bjarnar og um verka þann er hvor jós á annan og það var með mörgu móti og þokkar húskarlinn heldur með Birni en Þorkell með Þórði: quan va arribar la primavera, en Björn va anar baixar fins a Vellir per a aplegar-hi els seus moltons castrats i pujar-los menant-los tot resseguint la part de la vall on hi ha el mas de Húsafell. Amb ell hi havia els seus missatges o masovers. Al bosc hi varen veure fum de carbonera i hi sentiren veus humanes. Escoltaren per veure si entenien el que deien. En Þorkell Dálksson i el seu missate parlaven del plet que es tenien en Þóður i en Björn i sobre els versos de picat i escarn que es feien i llançaven mútuament i ho feien de moltes maneres diferents: i mentre el missatge d'en Þorkell estava més aviat del costat d'en Björn, en Þorkell estava del costat den Þórður (Baetke 19874, pàg. 427, només dóna entrada al mot mót <...> 2. Beschaffenheit, Art, Weise <...>, però no hi dóna pas entrada a la locució það er með mörgu móti. Interpreto með mörgu móti com a de diverses [i múltiples] maneres, de moltes maneres. Si interpretem que el sintagma og það var með mörgu móti fa referència a la forma com discutien en Þorkell i el seu missatge, aleshores la traducció fóra: ...i sobre els versos de picat i escarn que es feien i llançaven mútuament, i ho feien sostenint cadascun d'ells dos punts de vista diferents, ja que, mentre el missatge d'en Þorkell estava més aviat del costat d'en Björn, en Þorkell estava del costat den Þórður)

mála <mála ~ málum | málaði ~ máluðum | málaðe-ð>:
pintar una cosa
♦ mála með vatnslitum: pintar amb aquarel·les
♦ mála mynd: pintar un quadre
♦ mála íbúðina ~ stofuna: pintar el pis ~ la sala d'estar
♦ mála á sér varirnar: pintar-se els llavis
♦ mála sig: pintar-se (maquillar-se)

mála·afbrigði <n. -afbrigðis, -afbrigði>:
varietat (o: variant) lingüística

mála·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f de filologia

málaður, máluð, málað <adj.>:
pintat -ada
♦ → nýmálaður “acabat de pintar”

mála·ferli <n.pl -ferla>:
<JURprocés m, litigi m
♦ eiga í málaferlum [við e-n]: tenir un plet [amb algú]
síðan bætti Absalon við: „Væri ég skipaður dómari í þessu landi kæmu allir til mín sem ættu í deilum eða málaferlum (miʃˈpātˁ ~ מִשְׁפָּט הוּא לְ:   wə-āˈl-ai̯   ʝāˈβōʔ   kāl־ˈʔīʃ   ʔăˌʃɛr־ʝihjɛh־ll-ō־ˈrīβ   ū-miʃˈpātˁ,   וְעָלַי, יָבוֹא כָּל-אִישׁ אֲשֶׁר-יִהְיֶה-לּוֹ-רִיב וּמִשְׁפָּט). Ég sæi til þess að þeir næðu rétti sínum.“: després l'Absalom (Avxalom) afegia: «Si em feien jutge d'aquest país, vindrien a mi tots els qui tinguessin un plet o un litigi. Jo procuraria que obtinguessin justícia» (deilur eða málaferli un plet o un litigi (Montserrat); reclamacions o plets (Interconfessional); un plet o una causa (Evangèlica))
vei mér, móðir, að þú fæddir mig, mann sem á í málaferlum (rīβ ~ רִיב:   kī   ʝəliδətˈti-nī   ʔīʃ   rīβ   wə-ˈʔīʃ   māˈδōn,   כִּי יְלִדְתִּנִי אִישׁ רִיב וְאִישׁ מָדוֹן) og deilum við alla landsmenn. Ég hef engum lánað og enginn hefur lánað mér, samt formæla mér allir: ai de mi, mare, perquè m'has infantat, un home que té plets i litigis amb tota la gent del país! No he prestat a ningú, i ningú no m'ha prestat a mi, i tanmateix, tothom em maleeix!
en hann hafði sagt við öldungana: „Verið hér um kyrrt þar til við komum aftur. Aron og Húr verða hjá ykkur. Sá sem á í málaferlum (dəβāˈrīm ~ דְּבָרִים:   mī־ˈβaʕal   dəβāˈrīm   ʝigˈgaʃ   ʔălē-ˈhɛm,   מִי-בַעַל דְּבָרִים יִגַּשׁ אֲלֵהֶם) getur snúið sér til þeirra“: però havia dit als ancians: «Resteu aquí fins que tornem. L'Aharon i l'Hur seran amb vosaltres. Qui tingui algun litigi, pot adreçar-se a ells»
báðir tveir dvöldust í húsi Jóakims og til þeirra komu allir sem áttu í málaferlum (κρίνειν ~ κρινόμενος -ένη -όμενον:   καὶ ἤρχοντο πρὸς αὐτοὺς πάντες οἱ κρινόμενοι)sojornaven a cal Joaquim i tots els qui tenien litigis entre si acudien a ells dos
♦ út af því risu málaferli: això va provocar un procés

mála·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
1. <GENtema m, temàtica f
2. <LINGgrup m (o: agrupació f) de llengües, subfamília f de llengües, subfamília lingüística
♦ germanski málaflokkurinn: subfamília de llengües germàniques

málaflutnings·maður <m. -manns, -menn>:
<HIST JURmissèr m (lletrat, advocat)

mála·flutningur <m. -flutnings, no comptable>:
1. <HIST JURmálaflutningur m, forma com es duia un cas en un procés, gestió del procés
Svo er sem eg sagði í dag, að styrk þurfum við af höfðingjum, en málaflutning á eg undir mér”: [En Sámur li va contestar: “És com jo ja ho he dit avui: necessitem que els → höfðingjar (cabdills, capitostos) ens ajudin. De [presentar la demanda i portar] la causa durant el procés me n’ocuparé jo mateix<”
2. (flutningur bónorðsmálspresentació f de petició  (de mà)
en er váraði býst Gibbon til ferða at vilja hitta Flórentíu konungsdóttur ok með honum Martínus konungsson ok þeirra lið, ok er eigi getit um þeirra ferðir fyrr en þeir koma til þeirrar hǫfuðborgar er frú Flórentía réð fyrir. Eskupart býðr þeim til vegligrar veizlu, er hann veit þeirra þarkomu. Þat þiggja þeir ok eru þar um nóttina í góðum fagnaði. Um morgininn vill Martínus konungsson hitta systur sína, ok ganga þeir Gibbon með honum ok inn í þá hǫll er frúin sitr í. Fagnar hún allvel sínum bróður, ok býðr þeim Gibbon til sætis it næsta sér, en þeir þiggja þat, ok er þau hǫfðu drukkit ǫll saman um hríð, þá hefr Gibbon upp [bón]orð sín ok biðr konungsdóttur Flórentíu sér til handa með mjǫk vitrligri orðsnilli, sem þar til heyrði, en hún svaraði øngvu til hans málaflutnings ok sendi eptir frænda sínum Alaníus. En þeir fóstbrœðr dvǫldust þar á meðan ok hǫfðu burtreiðir ok turniment hvárn dag af ǫðrum, sér til skemtunar: i quan va arribar la primavera en Gibbon es va preparar per a fer el viatge per anar a veure la princesa Flórentía (lit.: per voler anar a veure...), acompanyat pel príncep Martínus i llur host. I no es refereix res de llur viatge fins que varen haver arribat a la capital que regia la senyora Flórentía. L'Eskupart, quan fou ennovat de llur arribada, els va convidar a un magnífic banquet. Ells acceptaren la invitació i passaren la nit regalats amb el millor banquet. L'endemà al matí, el príncep Martínus va voler veure sa germana, i ell i en Gibbon entraren al palau en el qual residia la senyora. Ella va rebre calorosament el seu germà i va convidar-los a seure al seu costat i ells acceptaren la invitació, i quan tots ells hagueren begut plegats una estona, en Gibbon va fer la seva petició de mà i va demanar la mà de la princesa Flórentía amb assenyada eloqüència, tal com es tanyia, però ella no va donar resposta a la seva peticiò, sinó que va enviar a cercar el seu parent Alaníus. I mentrestant, els dos fóstbrœðr -germans juramentats- hi sojornaren, participant en borns i torneigs cada dos dies per a esbargir-se

mála·flækjur <f.pl -flækja>:
martingales (o: tracamanyes) f.pl d'advocat

málafærslu·maður <m. -manns, -menn>:
<JURprocurador m, personer m, procuradora f, personera f  (persona qui, per ofici, en els tribunals, defensa una de les parts en virtut de poder legal rebut d'ella, fent les peticions i d'altres diligències necessàries per a la defensa)
fimm dögum síðar fór Ananías æðsti prestur ofan þangað og með honum nokkrir öldungar og Tertúllus nokkur málafærslumaður (ὁ ῥήτωρ ῥήτορος :   μετὰ πρεσβυτέρων τινῶν καὶ ῥήτορος Τερτύλλου τινός). Þeir báru sakir á Pál fyrir landstjóranum: cinc dies després, el gran sacerdot Ananies baixà amb alguns ancians i amb un tal Tertul, procurador dels tribunals, els quals van presentar diverses acusacions contra en Pau davant el governador

mála·gjöld <n.pl -gjalda>:
<FIGrecompensa f, càstig m
♦ fá (o: öðlast) makleg málagjöld e-s: rebre el seu càstig merescut per una cosa, rebre el que mereix
◊ þá rotna heldur ekki lík þeirra manna, er morðingjar hafa verið í lífinu og ekki hafa fengið makleg málagjöld illverka sinna: tampoc no es podreixen pas els cadàvers d'aquells homes que, havent estat en vida assassins, no van rebre el càstig merescut per llurs crims
◊ ...og tóku út á sjálfum sér makleg málagjöld villu sinnar: ...i han rebut en ells mateixos el càstig que mereix llur esgarriament

mála·kunnátta <f. -kunnáttu, no comptable>:
coneixements m.pl [filològics] d'una llengua

mála·leitan <f. -leitanar, no comptable>:
petició f (sol·licitud)
♦ málaleitan um <+ Ac.>petició de...

mála·lenging <f -lengingar, -lengingar. Empr. hab. en pl.>:
prolixitat f de paraules
♦ án málalenginga: sense ambages, [de dret] al gra, deixant-se d'embuts
♦ án frekari málalenginga: sense més dilació, sense més preàmbuls
◊ nú (ἐντεῦθεν οὖν) vil ég hefja (ἀρξώμεθα) frásögnina (τῆς διηγήσεως) án frekari málalenginga ( ~ :   ἐντεῦθεν οὖν ἀρξώμεθα τῆς διηγήσεως τοῖς προειρημένοις τοσοῦτον ἐπιζεύξαντες) um það sem fyrr var sagt (τοῖς προειρημένοις) enda er hjákátlegt (εὔηθες) að fjölyrða (πλεονάζειν) í formála bókar (τὸ πρὸ τῆς ἱστορίας) og þurfa fyrir bragðið að stytta (ἐπιτεμεῖν) söguna (τὴν ἱστορίαν)ara, doncs, començaré la narració, sense més preàmbuls, perquè és ridícul allargar el pròleg del llibre i haver, per aquest motiu, d'escurçar la història
♦ hann er með málalengingar: anar amb embuts (parlar amb moltes de paraules, sense anar de dret al gra)

mála·lið <n. -liðs, -lið>:
tropes mercenàries

mála·liði <m. -liða, -liðar>:
mercenari m (soldat de lloguer)

málaliðs·maður <m. -manns, -menn>:
[soldat] mercenari m (soldat de lloguer)

mála·lok <n.pl -loka>:
1. (endir málsfinal m de cosa (forma com acaba o ha acabat un afer)
◊ þá sneru Pínehas, sonur Eleasars prests, og höfðingjarnir frá niðjum Rúbens og Gaðs í Gíleað og héldu heim til Ísraelsmanna í Kanaanslandi og skýrðu þeim frá málalokum (dāˈβār ~ דָּבָר:   wa-i̯ʝāˈʃiβū   ʔōˈθ-ām   dāˈβār,   וַיָּשִׁבוּ אוֹתָם, דָּבָר)llavors en Finehès (Pinħàs ben Elazar ha-ccohén), fill del sacerdot Eleazar, junt amb els notables dels descendents d'en Rubèn (Reüvén) i d'en Gad, de[l país de] Galaad (Guilad), varen girar cua i tornaren a casa amb els israelites de la terra de Canaan (Quenàan) i els informaren com havia acabat la cosa
2. (úrslit, endir málaferla[resultat m] final m (d'acció judicial, de plet, de litigi judicial, de cas jutjat)
◊ um vorið eftir páska fóru þeir Þorgils á konungs fund. Tók hann þeim vel. Sögðu þeir konungi slíkt sem í hafði gerst með þeim Knúti jarli. Líkaði konungi vel þessi málalok. Dvaldist Þorgils þá með konungi. Þá var með konungi herra Heinrekur biskup og Gissur Þorvaldsson, Finnbjörn Helgason. Voru þeir allir ráðnir til útferðar og beiddust skipunar af konungi (SS II, cap. 385, pàg. 585): després de Pasqua, per primavera, en Þorgils i els seus anaren a veure el rei. Ell els va fer una bona acollida. Ells li contaren el que havia passat entre el iarl Canut i ells. La conclusió de l'afer va plaure força al rei. En Þorgils llavors va romandre a la cort. A la cort també hi havia el bisbe monsenyor Heinrekur, en Gissur Þorvaldsson i en Finnbjörn Helgason. Tots ells estaven decidits a anar de Noruega a Islàndia i demanaven una tripulació al rei
♦ þau urðu málalok að <...>: la conclusió del cas fou que..., el cas es va resoldre finalment de tal manera que...
◊ nú eru menn Þorgils komnir til þings og er leitað um sættir milli þeirra höfðingjanna og segir Þorgils að hann vill þessu máli eigi með kappi fylgja og kvaðst meira hafa gert fyrir úrlausna sakir og bænastað frændanna. Hafliði tekur og svo upp og svarar að eigi mundi varnað bótanna og dregur þó hvortveggi sitt mál mjög fram, Þorgils um víg Hneitis, góðs bónda og frænda síns, en Hafliði um áverkana við Má. En þó verða þessi málalok að í sætt var slegið og skulu þar gjaldast þrír tigir hundraða fyrir víg Hneitis en níu hundruð fyrir áverka við Má og sekt Ólafs slík að hann skal leita við utanför þrjú sumur og varða eigi bjargir hans. Hann skyldi vera sýkn í förum með Þorgilsi og í landeign hans en sekur fullri sekt annars staðar (SS I, cap. 15, pàg. 15): en l'entretant, els homes d'en Þorgils varen arribar al þing i es va cercar un acord de conciliació entre els höfðingjar i en Þorgils va dir que no pretenia perseguir aquell cas amb zel i va afegir que ho havia fet més que res cedint als precs dels seus parents per ajudar-los a sortir d'aquell malpàs. En Hafliði també va parlar de la mateixa manera, responent-li que no refusaria pas les compensacions [que li oferís]. I tant un com l'altre va tirar endavant amb molta d'empenta el seu respectiu cas (va defensar amb molta d'empenta la seva demanda): en Þorgils per l'homicidi d'en Hneitir, un bóndi respectat i parent d'ell, i en Hafliði per les ferides d'en Már. Fos com fos, la conclusió del cas fou que es va assolir un acord de conciliació pel qual es pagarien tres-cents per l'homicidi d'en Hneitir i nou-cents per les ferides d'en Már i l'Olau seria bandejat de tal manera que disposaria de tres estius per abandonar Islàndia i que, durant aquest temps, no seria punible per la llei ajudar-lo amb estatge i manutenció. Seria sýkn -intocable, inviolable- anant en companyia d'en Þorgils i quan es trobés a les propietats d'aquest, però proscrit de plena proscripció enjondre
◊ ríða menn til þings og verða þau málalok að Glúmur gengur við víginu. En í því áttu hlut vinir hans og frændur að heldur skyldi sættast en sekt kæmi á eða utanferð. Og sættust þeir á þingi að því að Glúmur galt Þverárland hálft Katli syni Þorvalds króks í föðurbætur en seldi hálft við verði og skyldi þó búa á þau misseri og varð héraðssekur og búa eigi nær en í Hörgárdal. Fóru síðan af þingi. Síðan keypti Einar landið sem honum var heitið: els homes varen anar al þing i la conclusió del litigi fou que en Glúmur va admetre l'homicidi. Però llavors varen intervenir-hi els seus amics i parents instant la part demandant a arribar a un acord de conciliació enlloc de demanar la proscripció [a l'interior d'Islàndia] o el bandejament del país. I les parts varen conciliar-se en el þing amb la condició que en Glúmur cediria la meitat del Þverárland al Ketill, el fill d'en Þorvaldur krókur, en compensació per la mort de son pare, i que vendria l'altra meitat. Podria continuar vivint-hi la resta d'aquell any, però després se n'aniria bandejat d'aquella contrada i l'indret més a prop d'ella on podria viure seria la vall de Hörgárdalur. Després deixaren el þing. Després l'Einar va comprar la terra com li havien promès
♦ hafa skjót málalok: <LOC FIGtallar curt, posar promptament terme a una cosa
◊ Bárður tekur málið og fer í stefnuför. Og er hann finnur Hallvarð hefir hann skjót málalok, höggur af honum höfuð, sagði síðan föður sínum. Hann lét illa yfir og fer þegar á fund Glúms og sagði honum atburðinn og býður honum eindæmi. Glúmur þiggur það, gerir lítið fé en lét gjalda fyrir göltinn og sauðina og mælist það vel fyrir. En er Vigfús kom út varð hann illa við dráp Hallvarðs: en Bárður es va fer càrrec de la demanda i es va posar en camí per fer la citació judicial. I quan va trobar en Hallvarður, va posar terme ràpid al cas i li va tallar el cap. Després ho va anar a dir a son pare. Aquest es va manifestar en termes de reprobació, i, va anar immediatament a veure en Glúmur i li contà el fet i li va oferir l'eindæmi, el dret de decidir ell totsol la compensació a rebre. En Glúmur va acceptar aquesta oferta, es va atorgar una petita suma com a compensació per aquesta mort, però li va fer pagar el verro i les ovelles i la gent va comentar aquesta decisió en termes de lloança. Però quan en Vigfús va arribar a Islàndia de Noruega, va reaccionar molt malament en saber la mort d'en Hallvarður
♦ una illa við málalok: estar disgustat amb el final del litigi
◊ svo var sett málum að í faðma féllst víg Klængs og Þorvalds úr Haga. Það var og jafnt látið víg Gríms eyrarleggs og áverki við Guðmund og undi Glúmur illa við málalok sem hann kvað í vísu þeirri er hann orti síðan: es va posar fi al litigi decidint que l'homicidi d'en Klængur i el d'en Þorvaldur de Hagi es compensaven mútuament. També es va considerar igual l'homicidi d'en Grímur Cama-de-bancdesorra i la ferida que s'havia fet al Guðmundur. En Glúmur es va mostrar disgustat amb el final del judici com va declamar en la vísa que va compondre tot seguit (vocabulari: #1. setja máli ~ málum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 528: beilegen (e-u): setja málum; #2. fallast í faðma: Cf. en Baetke 19874, pàg. 121: fallask í faðma sich gegenseitig aufheben, einander aufwiegen; )
◊ og nú áttu hlut í vinir Þorkels að hann sættist og tók Þorkell það ráð sem honum hæfði, sættist á mál og seldi Glúmi landið, skyldi búa þau misseri og voru þá sáttir að kalla og undu Esphælingar illa við málalok. Og héðan frá greri aldregi um heilt með þeim Glúmi og Esphælingum: i llavors intervingueren els amics d'en Þorkell instant-lo a acceptar l'acord de conciliació i en Þorkell va acceptar aquest consell, la qual cosa era el [més] correcte per a ell (era el més apropiat que podia fer). Va acceptar[, doncs,] l'acord de conciliació i va vendre la terra al Glúmur. Hi podria continuar vivint la resta de l'any. D'aquesta manera les dues parts es podien dir reconciliades. Però els d'Espihóll es mostraren molt disgustats amb el resultat del litigi. I de llavors ençà la situació ja no es va normalitzar mai del tot entre en Glúmur i els d'Espihóll (vocabulari: #1. hæfa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 293: 4. sich geziemen, sich gehören, passend sein: (þat) hœfir eigi es ziemt sich nicht; sem hœfir (e-u) wie es sich gehört (für etwas); (þat) hœfir e-m es ist jmd. angemessen, paßt für jmd.; )

mála·lyktir <f.pl -lykta>:
variant de málalok ‘[resultat m] final m (cf. kom þetta mál svo að lyktum að...)
◊ fara þeir nú til þings, hvortveggja, og lauk biskup þar gerðum upp við ráð hinna bestu manna. Gerir hann eign til handa Sæmundi en stillir svo gerðum að hvorirtveggju máttu vel við una. En Sæmundur hafði virðing af málum þessum. Kolbeini Tumasyni líkaði illa þessar málalyktir en Sighvati verr (SS I, cap. 137, pàg. 190): llavors els uns i els altresvaren anar al þing i el bisbe, amb el consell dels homes més ben considerats, va pronunciar-hi el seu laude arbitral. Va lliurar la propietats a mans d'en Sæmundur, però va temprar la seva sentència arbitral de tal manera que les dues parts implicades quedessin satisfetes. I en Sæmundur amb aquest plet va veure acrescut el respecte de què gaudia. La conclusió del litigi va desplaure molt en Kolbeinn Tumason i més encara en Sighvatur
◊ en þeir fundust jafnnær flokkunum með jafnmarga menn. Var þá talað um sættir og þarf þar ekki orð að tína en sættin gekk greiðlega saman. En þær voru málalyktir að Sighvatur skyldi gera og lúka upp að miðju sumri að Keldum. Órækja skyldi fara suður þá þegar með Sturlu og hafa brott úr [p. 380] Vestfjörðum allt sitt. Hann skyldi hafa bú í Stafaholti en Sturla skyldi hafa Reykjaholt og fé Snorra í friði fyrir Órækju. Það var mælt að þá skyldi vel vera með þeim frændum og bíða svo hverjar málalyktir yrðu með þeim Snorra þá er hann væri fundinn (SS I, cap. 264, pàg. 379-380): i es varen trobar enmig de les repectives hosts, a igual distància de l'una i de l'altra, i les dues hosts estaven formades d'un nombre igual d'homes. Aleshores parlaren de l'acord de conciliació i no calgué pas d'anar triant les paraules perquè l'acord de conciliació es va fer promptament. I la conclusió de l'afer fou que en Sighvatur faria la sentència arbitral i l'anunciaria a mitjan estiu a Keldur. L'Órækja es dirigiria immediatament al sud amb l'Sturla i s'emportaria totes les seves coses dels fiords de ponent. Fixaria la seva residència a Stafaholt. L'Sturla tindria Reykjaholt i la resta de béns de l'Snorri sense que l'Órækja s'hi oposés (en pau amb l'Órækja). També es va acordar que la relació entre els parents seria correcta i que esperarien a veure quina seria la conclusió del litigi entre ells i l'Snorri quan el trobessin (vocabulari: #1. í friði fyrir e-m: En Baetke 19874, pàg. 163, no dóna pas entrada a aquesta expressió. El significat es desprèn clarament a partir d'aquest passatge de la Història d'en Grettir: "Sé eg það," sagði konungur, "að fáir menn eru nú slíkir fyrir afls sakir og hreysti sem þú ert en miklu ertu meiri ógæfumaður en þú megir fyrir það með oss vera. Nú skaltu fara í friði fyrir mér hvert er þú vilt vetrarlangt en að sumri far þú út til Íslands því að þar mun þér auðið verða þín bein að bera"«Veig [perfectament]», li va dir el rei, «que ara hi ha pocs homes que siguin iguals a tu en força i valentia, però[, d'altra banda,] el teu malastre encara és major com perquè puguis, per això mateix, restar amb nós. Durant tot aquest hivern aniràs [lliurement], sense que jo m'hi oposi, on vulguis, però a l'estiu te n'aniràs a Islàndia ja que és allà, on el destí et té reservat que descansin els teus ossos (= que moris)
◊ Sigvarður biskup og Brandur ábóti ámæltu Gissuri mjög um þessar málalyktir að honum hefði illa farið. Gissur svarar svo, kvað á öllu öðru meiri mein sjá en þessu (SS I, cap. 307, pàg. 453): el bisbe Sigvarður i l'abat Brandur blasmaren fortament en Gissur a causa de la fi a què s'havia arribat en aquest cas [dient-li] que havia actuat malament. En Gissur, per tota resposta els va dir que ell veia més mal en totes les altres [solucions] que en aquella

mála·maður <m. -manns, -menn>:
1. (tungumálamaðurlingüista m & f  (que es dedica a l'estudi de les llengües o d'una llengua)
2. (maður sem á í málaferlumpersona que sovint està embolicada en plets i causes legals (persona a la qual li agrada pledejar)
3. <(málaliðsmaðursoldat m (persona que servia a sou a l'exèrcit d'un senyor feudal)
◊ nú herklæðist sjálfr Karlamagnús keisari ok Rollant frændi hans, ok stíga upp á ina beztu hesta sína. Þá var framleiddr hestr Rollants Veleantis, en þat var aldri gert nema í nauðsynjum. Síðan mælti Rollant við Karlamagnús konung: Herra, segir hann, fylk liði váru, sem þér líkar, ok ætla til þá sem fyrstir skulu ganga í mót heiðingjum. Þá svarar Karlamagnús konungr: Herlið mitt skal fyrst fram ganga, en þar næst Flæmingjar ok Frísir, en því næst Norðmenn af landamæri. En þú Rollant ok lið þitt þér skuluð ganga í mót Elmidan ok hans liði, en hann hefir horn þat er bezt er í heimi. Þat þykkir mér gott, segir Rollant, at vit finnumst, en þó skilr mikit lið okkart. Nú fylkir Karlamagnús konungr liði sínu ǫllu, fyrst Rollant ok Olifer ok málamenn, þeir eru í sjálfs hans fylkingu; en í annarri fylking af Norðmandí; sú var in þriðja er í var Berin af Burgunie; í enni fjórðu lýðrinn af Peitú; í enni fimtu herrin af Gaskún ok af Angió; sú in sétta er gerðu brezkir; sjaundi er gerðu af Normam; átti lýðrinn af Puer; sú var in níunda er gerðu Flæmingjar; ina tíundu gerðu Laonsmenn ok enskir; ina elliftu gerðu Frankismenn ok var einna bezt; sú in tólfta er Rollant gerði með hirði sinni: ara, l'emperador Carlemany i el seu parent Rutlan es posaren els arnesos i muntaren llurs millors cavalls. [Per a aquesta ocasió] varen portar en Veleantis, el cavall d'en Rutlan, la qual cosa no es feia mai tret en cas de necessitat apressant. Després en Rutlan va parlar al rei Carlemany: “Senyor”, li va dir, “disposeu les nostres tropes com us plagui i decidiu qui seran els qui marxin al capdavant d'elles contra els pagans”. El rei Carlemany li va respondre: “Les meves tropes avançaran primer i després ho faran les dels flamencs i les dels frisons. I immediatament darrere elles, les dels normands de la marca. Pel que fa a tu, Rutlan, i les teves tropes, anireu a l'encontre de l'Elmidan (ell té el millor corn del món) i les seves tropes”. En Rutlan li va respondre: “Em sembla bé que nosaltres dos, l'Elmidan i jo, ens enfrontem encara que[, fent-ho així] les meves tropes estaran molt separades [de la resta]”. Llavors el rei Carlemany va disposar totes les seves tropes en formació de combat: al capdavant, en Rutlan i l'Oliver i els soldats que hi havia a la formació del propi Carlemany. Després, els soldats de la formació de Normandia. La tercera formació en ordre de batalla era la d'en Berin de Borgonya; a la quarta hi havia la gent de Poitou. A la cinquena, la host de Gasconya i d'Anjou. La sisena era la que feien els bretons. La setena era la que feien els normands. La vuitena era la de la gent de Peiteu; la novena era la que feien els flamencs. La desena era la que feien els laonesos i els anglesos. L'onzena, que era la millor, era la que feien els francesos. La dotzena era la que estava formada pel Rutlan i les tropes de la seva guàrdia personal
4. <(málafylgjumaðurpersona f que s'ocupa de resoldre afers legals i jurídics (a l'Edat Mitjana: persona versada en jurisprudència que podia actuar per a si mateixa o bé, com una mena d'advocat-assessor legal i jurídic, defensant els plets d'altres)
◊ Þorkell Eyjólfsson gerðist höfðingi mikill. Hélt hann sér mjög til vinsælda og virðingar. Hann var maður héraðríkur og málamaður mikill. Þingdeilda hans er hér þó ekki getið. Þorkell var ríkastur maður í Breiðafirði meðan hann lifði þegar er Snorra leið. Þorkell sat vel bæ sinn. Hann lét gera öll hús að Helgafelli stór og rammleg. Hann markaði og grundvöll til kirkju og lýsti því að hann ætlaði sér að sækja kirkjuviðinn. Þau Þorkell og Guðrún áttu son. Sá er nefndur Gellir. Hann var snemma hinn efnilegasti. Bolli Bollason var ýmist í Tungu eða að Helgafelli. Var Snorra til hans allvel. Þorleikur bróðir hans var að Helgafelli. Voru þeir bræður miklir menn og hinir knálegstu og hafði Bolli allt fyrir. Vel var Þorkatli til stjúpbarna sinna. Guðrún unni Bolla mest allra barna sinna. Bolli var nú sextán vetra en Þorleikur tuttugu: en Þorkell Eyjólfsson es va convertir en un gran höfðingi. Posava molta de cura a mantenir el seu prestigi i popularitat entre la gent. Era un home molt influent en el districte i un gran expert en causes i afers legals i jurídics. Aquí emperò no es parlarà pas dels seus plets i litigis en el þing. En Þorkell va ésser, mentre va viure, l'home més poderós de tot el territori al voltant del fiord de Breiðafjörður, sense tenir en compte l'Snorri. En Þorkell mantenia en òptimes condicions el seu mas. Va fer engrandir i reforçar tots els edificis de Helgafell. També va delimitar o marcar els fonaments d'una església i va fer saber que tenia la intenció de procurar-se la fusta per a construir-la. En Þorkelli la Guðrún tenien un fill. Es deia Gellir. Molt aviat ja fou molt prometedor. En Bolli Bollason alternava entre Tunga i Helgafell. L'Snorri li tenia molta d'afecció. El germà d'en Bolli vivia a Helgafell. Els dos germans eren homes forts i molt eficients, però en Bolli sobrepassava en tot el seu germà. En Þorkell tenia una gran afecció pels seus dos fillastres. De tots els seus fills, la Guðrún era el Bolli que estimava més. En Bolli llavors tenia setze anys i en Þorleikur vint
◊ "Þykist eg eigi vita," segir hann, "hvað mér verður til ráðs að eiga við slíkan mann sem Bolli er en eg er málamaður engi. Á eg og ekki marga þá er mér muni að málum veita": “No se m'ocorre”, li va dir, “què fer per enfrontar-me a un home com és en Bolli, ja que no sóc una persona versada en dret i plets. I [a més a més] tampoc no tindré gaire homes que em donin suport en les meves demandes [contra ell]” (vocabulari: #1. ráð: En Baetke 19874, pàg. 479: hvat er nú til ráðs, hvat skal nú til ráða taka was ist nun zu tun; #2. eiga við e-n: En Baetke 19874, pàg. 103: eiga (um) við e-n mit jmd. zu tun haben; sich mit jmd. auseinandersetzen müssen; #3. veita að e-u: En Baetke 19874, pàg. 709: 4. helfen, beistehen, unterstützen (e-m): veita (e-m) at e-u (jmd.) in einer Sache helfen; )
◊ "Á þessu er engi gegning," segir Óspakur, "er eg ekki til þess fær. Hefi eg þó meira á hendur tekist en líklegt sé að eg valdi eða vel leysi. Er þar engi maður jafnvel til fallinn sem faðir þinn. Er hann hinn mesti málamaður og forvitri": “De cap de les maneres”, li va contestar l'Óspakur, “no em veig capacitat per a fer-ho. A més a més, ja m'he fet càrrec de més del que puc manejar o enllestir bé. No hi ha ningú que sigui més apropiat per al càrrec que ton pare. És molt assenyat i molt versat en afers legals i judicials (vocabulari: #1. gegning: Cf. Baetke 19874, pàg. 189: á þessu er engi gegning das kommt nicht in Betracht, ist unvernünftig; #2. takast á hendur: Cf. Baetke 19874, pàg. 645: takask mikit á hendr viel auf sich nehmen, übernehmen; #3. vel fallinn til: Cf. Baetke 19874, pàg. 124: 2. geeignet, befähigt; <...> vel fallinn til e-s gut für etwas geeignet, tauglich; )
◊ Ljótur hét maður er bjó á Völlum í Svarfaðardal. Hann var höfðingi mikill og vinsæll og málamaður mikill. Það var búningur hans hversdaglega að hann hafði svartan kyrtil og refði í hendi en ef hann bjóst til víga þá hafði hann blán kyrtil og öxi snaghyrnda. Var hann þá heldur ófrýnlegur: hi havia un home que nomia Ljótur i que vivia a Vellir, a la vall de Svarfaðardalur. Era un gran hǫfðingi, molt popular i molt versat en els afers legals i jurídics. Durant la setmana solia anar vestit d'aquesta manera: duia un kyrtill -una mena de gipó o gonell, que cobria el cos fins a mitja cuixa- negre i a la mà hi duia un refði, un bastó amb una fulla de destral petita, però si es preparava per entrar en combat, es posava un kyrtill blau i prenia una destral banyuda. Quan ho feia tenia un aspecte esfereïdor
◊ Ketill bóndi var hinn mesti bardagamaður. Hann hafði áttar fjórar og tuttugu hólmgöngur og hafði í öllum sigur. Vingott var með þeim Haraldi konungi. Ketill var málamaður svo mikill að aldrei átti hann því máli að skipta að hann eyddi (ynni) eigi, við hvern sem hann átti að skipta því að þegar hann tók að tala þá þótti svo vera sem hann talaði. Konungur bauð Katli að taka hærri nafnbót og sagði honum það vel sóma (sæma) bæði sakir ríkdóms og margra hluta annarra en Ketill vildi það eigi, sagðist heldur vildu vera einfaldur bóndi og halda sig til jafns við þá sem meiri nafnbætur hefðu. Ketill unni svo mikið konu sinni að hann mátti hennar ekki mein vinna. Leið svo fram um tíma: el bóndi Ketill era un gran guerrer. Havia lliurat vint-i-quatre hólmgöngur i havia sortit vencedor de totes elles. El rei Haraldur i ell eren bons amics. En Ketill era un home tan versat en afers legals i judicials que mai no havia acabat una causa que no la guanyés, fos qui fos contra qui havia pledejat, car, quan prenia la paraula i començava a parlar, tothom pensava de la manera que ell parlava (és a dir, tothom adoptava la seva argumentació). El rei va oferir al Ketill un títol nobiliari i ho argumentà dient-li que li esqueia tant pel que fa al seu poder (prestigi?) com per moltes d'altres coses, però en Ketill no el va voler dient que s'estimava més d'ésser un senzill bóndi i continuar considerant-se igual als qui tenien un títol o posició superior al d'ell. En Ketill estimava tant la seva dona que era incapaç de fer-li cap mal. Així va passar algun temps
5. <(maður sem á forkaupsréttpersona f amb dret de prelació (persona que té el dret de preempció o preferència sobre un bocí de terra)
◊ sá maðr er bjóða vill málann [=forkaupsréttur], þá skal hann koma sumarsdaginn fyrsta, með viðrbjóðanda í miðjan dag, eða fyrr. Hann skal nefna sér vátta, ok bjóða þeim manni er á mála á landinu lǫgboði, at kaupa svá sem hinn býðr við, þá skal viðrbjóðandinn segja hverju verði hann [p. II,241] vill kaupa, ¹)þá skal málamaðrinn, ef hann vill þat, kjósa undir sik kaup þeirra. Nú kýss hann undan sér, ok er þá af máli hins, nema þvíat eins at hinn kaupi ódýrra þeim mun, en þeir buðu hánum, at hann gerði hinum hagsmuni, fimm aura eða meira fjár, í kaupinu — Ius protimiseos offerre uolens, primo aestatis die medio uel prius licitatorem adferens ueniat. Testibus denominatis legali modo ei, cui ius protimiseos competit, fundum emendum offerat pretio, quod alter offert. Licitator tum declaret quonam pretio fundum emere ei in animis sit. Iure [p. 241] protimiseos gaudens deinde, si optauerit, pactum eorum sibi habendum eligat. At fundi emtioni renuntiat, tum ius eius protimiseos euanescit, nisi tertius ille tanto minoris fundum emerit, quam illi obferebant, ut uendens quinque uncias, uel ultra erga tertium illum pretio remittat. ¹) B cum suis legit: Nu skal málamaðrinn kjósa, ef hann vill, undir sik, ok er þá kaup þeirra; Tum iure protimiseos gaudens, fundum, si uoluerit, sibi habendum eligat, quo facto pactum inter eos perficitur (Oca cendrosa. volum II, pàgs. 240-241. Landabrigðabálkr. XII Kapituli: of veð ok of mála á landi ok á ǫðrum gripum. Sectio Nona de fundis reluendis, elocandis et rebus rusticis. Titulus XII: De pignore et iure protimiseos tam in fundis quam in aliis rebus): aquell que vol oferir a algú l'exercici del seu dret de compra preferent, s'ha de presentar a ca ell amb el comprador que fa la contraoferta el primer dia d'estiu al migdia o abans. Ha de nomenar-se testimonis i fer [davant ells] una oferta legal a l'home que tingui el dret de prelació sobre la terra [venal] perquè la compri pel preu que ofereix el comprador. Després, el comprador dirà [davant tots ells] quin preu ofereix per la terra. Tot seguit el málamaðr o persona que té el dret de prelació, si vol comprar la terra, la reclamarà per a si al preu del comprador. Si decideix de no fer ús del seu dret de prelació, el seu dret de prelació haurà acabat, tret només perquè [se sàpiga que] el venedor ha venut la terra a un preu considerablement inferior al preu pel qual li fou oferta la compra de la terra de manera que el comprador obtingui un benefici de cinc unces [d'or] o superior respecte del preu ofert [davant la persona que tenia el dret de prelació]. ¹) B llegeix amb els seus: Llavors el qui té el dret de prelació triarà si vol comprar la terra venal i la seva decisió farà barrina

mála·matur <m. -matar, no comptable>:
àpats m.pl, menjades f.pl (dinar i sopar)

mála·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:
compromissari m, compromissària f (mediador en conflicte, afer, qüestió etc.)

mála·miðlun <f. -miðlunar, -miðlanir>:
solució f de compromís (en conflicte, afer, qüestió etc.)
♦ hafna málamiðlun <= Dat.> e-s til e-s: rebutjar la solució de compromís d'algú en un afer
♦ láta sér málamiðlunina nægja: donar-se per satisfet amb el compromís assolit

málamiðlunar·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:
proposta f de compromís

mál·mynd <f. -myndar, -myndir>:
Mot emprat en la locució:
♦ til málamyndar (o: málamynda)per salvar (o:cobrir) les aparences
♦ gera e-ð til málamyndar (o: málamynda)fer una cosa només perquè no sigui dit

málamynda·hjónaband <n. -hjónabands, -hjónabönd>:
matrimoni simulat (o: fictici; o: putatiu) (per a obtenir permís de residència etc.)

málamynda·kaup <n. -kaups, -kaup>:
compra f aparent

málamynda·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
solució f aparent

málara- <en compostos>:
pictòric -a

málara·hæfileikar <m.pl -hæfileika>:
talent f com a pintor ~ pintora
♦ hafa markverða málarahæfileika: tenir un talent remarcable per a la pintura

málara·iðn <f. -iðnar, no comptable>:
ofici m de pintor

málara·list <f. -listar, no comptable>:
art pictòrica

málara·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
pintor m professional, pintora f professional, [mestre] pintor m, [mestra] pintora f

málara·trönur <f.pl -trana>:
cavallet f de pintor

mála·rekstur <m. -reksturs (o: -rekstrar), -rekstrar>:
causa f [oberta], sumari m, procediment m (málaferli)

málari <m. málara, málarar>:
pintor m, pintora f (persona que exerceix l'art pictòrica & persona que pinta parets, portes etc.)
♦ → húsamálari “pintor de parets, pintora de parets”
♦ → listmálari “pintor[-artista]”

mála·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f d'idiomes

mála·tilbúnaður <m. -tilbúnaðar, no comptable>:
incoació m (o: obertura f) d'acció [judicial] (acció de preparar, intentar o promoure una acció judicial)
◊ Skafti mælti: "Það grunaði mig að yður mundi yfir sjást um málatilbúnaðinn að þér hélduð þann aðila er sekur var áður og hvorki mátti sín mál verja né sækja. Nú segi eg Gretti ekki eiga að gera með vígsmálinu og taki eftirmál sá sem næstur er að lögum": l’Skafti els va dir: “He estat sospitant que, en la preparació de la causa passaríeu per alt que contemplaríeu com a part demandant el qui ja havia estat bandejat abans i que[, en conseqüència, en un judici] no pot ésser ni part actora ni part demandada. Ara, doncs, declaro que en Grettir no té res a veure amb aquesta causa d'homicidi. S'haurà de fer càrrec del processament (eftirmál) el qui, segons la llei, sigui el següent parent [més proper del mort, l'Atli, el germà d'en Grettir]”
◊ Þorgils býr mál þetta til alþingis. Hafliði býr og mál til á hendur Ólafi Hildissyni. Hann var þá með Þorgilsi á Staðarhóli. Og ríða þeir Þorgils og Hafliði báðir til þings með þenna málatilbúnað (SS I, cap. 14, pàg. 14): en Þorgils va preparar aquest cas per a presentar-lo davant el þing. En Hafliði tambó va preparar una acció judicial contra l'Olau Hildisson. Aquest es trobava en l'entretant a cal Þorgils, a Staðarhóll. En Þorgils i Hafliði varen anar al þing havent preparat aquesta demanda
◊ Sigurður sendi snemma um vorið Arnór Tumason stjúpson sinn á fund þeirra Sighvats og Kolbeins Tumasonar og bað þá koma til sín með allan afla þann er þeir fengju því að hann þóttist vita um málatilbúnaðinn (SS I, cap. 137, pàg. 189): en Sigurður va enviar, a la primeria de la primavera, l'Arnór Tumason, el seu gendre, a veure en Sighvatur i en Kolbeinn Tumason per demanar-los que vinguessin a ca seva amb totes les forces que poguessin aconseguir perquè s'imaginava que s'estava preparant l'acció judicial contra ell
◊ nú leið veturinn af hendi og vorið. Ekki hafði Þorvarður málatilbúnað eftir Odd bróður sin (SS II, cap. 433, pàg. 671): llavors, varen passar l'hivern i la primavera. En Þorvarður no havia preparat la demanda per la mort de l'Oddur, son germà

mála·vafstur <n. -vafsturs, no comptable>:
tràfecs m.pl legals
◊ hvað sem augu þín kunna að hafa séð, vertu þá ekki of hvatur í málavafstur ([ʝāˈt͡sāʔ   lā-]ˈriβ ~ יָצָא לָ]רִב]:   ʔăˈʃɛr   rāˈʔū   ʕēi̯ˈnɛi̯-χā   ʔal־tēˈt͡sēʔ   lā-ˈriβ   maˈhēr,   אֲשֶׁר רָאוּ עֵינֶיךָ. אַל-תֵּצֵא לָרִב, מַהֵר) því að hverjar verða lyktirnar ef náungi þinn gerir þér minnkun (bə-haχˈlīm   ʔɔθə-ˈχā   rēˈʕɛ-χā,   בְּהַכְלִים אֹתְךָ רֵעֶךָ)?: sigui el que sigui el que els teus ulls puguin haver vist, no siguis massa impetuós a portar-ho davant els tribunals (no et precipitis pas a dur-lo a judici): perquè, com acabaria tot plegat si el teu proïsme t'avergonyeix [demostrant que t'has equivocat]? (vocabulari: #1. רִיב: Bíblia de Montserrat: No et donis pressa a intentar cap procés. Interconfessional: no t'afanyis a dur-lo a judici. Evangèlica: no tinguis pressa de presentar-ho als tribunals. 1912, p. 733: þá ver eigi fljótur til að hleypa þér út í deilu. 1981: þá ver eigi skjótur til málsóknar. Alemanya: zum Streiten fahr nimmer allzu rasch aus)

mála·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
[estat m (o: marxa f) d'un] afer m (o: qüestió f) (estat de coses, [relació dels] fets o les circumstàncies que envolten un afer o qüestió)
◊ en þeir sem höfðu snúið heim úr útlegðinni gerðu eins og lagt var til. Esra prestur valdi nú með nafnakalli einn ættarhöfðingja frá hverri ætt. Þeir komu saman fyrsta dag tíunda mánaðarins til að rannsaka málavexti (dāˈβār ~ דָּבָר:   lə-δaˈrjōʃ   ha-ddāˈβār,   לְדַרְיוֹשׁ, הַדָּבָר)però els qui havien tornat de l'exili varen fer com s'havia proposat. El sacerdot Esdres s'escollí homes que fossin caps de les diverses famílies, un home de cada família, cridant-los tots per llurs noms. Es varen reunir el primer dia del mes desè per examinar l'estat de l'afer
◊ hann sagði við Arjók, embættismann konungs: „Hví er þessi tilskipun (δāˈθ-āʔ:   דָתָא) konungs svo óvægin?“ Arjók greindi Daníel þá frá málavöxtum (milˈlāh ~ מִלָּה:   ʔɛ̆ˈδaʝin   milləˈθ-āʔ   hōˈδaʕ   ʔaˈrjōχ   lə-δānīˈʝēʔl,   אֱדַיִן מִלְּתָא, הוֹדַע אַרְיוֹךְ לְדָנִיֵּאל)va dir a l'Arioc, el funcionari del rei: «Per què és tan rigorós aquest decret (aquesta ordenança) del rei?» L'Arioc llavors va contar com estava la cosa al Daniel
◊ hann tók sér stöðu mitt á meðal þess og sagði: „Hvílíkir bjálfar (μωροί) eruð þið, Ísraelsmenn. Þið hafið dæmt ísraelska konu til dauða án rannsóknar og án þess að kynna ykkur málavöxtu (σαφής -ές ~ τὸ σαφὲς -οῦς:   ἀνακρίναντες οὐδὲ τὸ σαφὲς ἐπιγνόντες). Farið aftur í réttarsalinn. Þessir menn hafa borið ljúgvitni gegn konunni“: Es plantà enmig d'ells i digué: «Quins imbecil esteu fets, israelites! Heu condemnat a mort una israelita sense investigació i sense prendre coneixement dels fets de l'afer. Torneu-vos-en al tribunal. Aquests homes han allevat fals testimoni a aquesta dona!»
♦ málavextir eru þeir: aquests són els fets
♦ rekja málavexti: retre compte de la situació, afer, qüestió etc.
♦ segja e-m alla málavexti: posar algú al corrent d'una situació, afer, qüestió etc. amb tots els ets i els uts, explicar una cosa a algú amb tots els ets i uts

mála·ætt <f. -ættar, -ættir>:
<LINGfamília f de llengües, família lingüística
♦ indóevrópska málaættin: la família de llengües indoeuropees, la família indoeuropea de llengües

mál·band <n. -bands, -bönd>:
cinta mètrica

mál·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDos m hioide
◊ í tungunni er lítið bein, sem heitir málbein: dins la llengua hi ha un petit os que es diu hioide
♦ honum er liðugt um málbeinið: <LOC FIGté llengua per setze (o: té més llengua que setze), ho té bo de fer xerrar

mál·beiting <f. -beitingar, no comptable>:
1. (málnotkunús m de la llengua  (ús de l'idioma, forma com usa un parlant o un grup de parlants la llengua)
2. (í málkunnátufræðiperformança f  (en la gramàtica generativo-transformacional) (en oposició a málhæfni)

mál·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
<RETORtrop m
♦ myndhvörf, nafnhvörf, eigindhvörf (ífylling), skrauthvörf og andhvörf eru málbrögð: la metàfora, la metonímia, la sinècdoque, l'eufemisme i la ironia són trops

mál·breytileiki <m. -breytileika, no comptable>:
variació lingüística

mál·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
canvi lingüístic

mál·brigði <n. -brigðis, -brigði>:
<LINGvarietat (o: variant) f [lingüística]
♦ félagsleg málbrigði: varietat f social de la llengua
♦ aðstöðubundin málbrigði: varietat f funcional (o: diafàsica) de la llengua (varietat lingüística que depèn de la situació comunicativa en la qual es troba el parlant)

máldaga·bók <f. -bókar, -bækur>:
<HISTcartulari m

mál·dagi <m. -daga, -dagar>:
<HISTcontracte m

mál·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:
que no s'arronsa en dir el que cal dir, que parla obertament i amb franquesa, que no té por de dir el que pensa
◊ Sigurðr sveinn. Hans hár er brúnt ok fagrt ok sítt ok liðast í lokka stóra, ok hans skegg er skammt ok þykkt ok með sama lit, hánefjaðr, breitt andlit ok stór bein, ok hans augu eru svá hvǫss, at fáir menn munu vera svá djarfir, at þori at líta undir hans brýn. Hans hǫrund er allt svá hart sem sigg villigaltar eða horn, at einskis konar vápn bíta á. Hans herðar eru svá miklar á at sjá, at svá er sem þrír menn sé á þykkt. Hans líkami er allr skapaðr við sik á hæð ok digrleik þann veg, sem bezt má sama, ok þat er mark of hans hæð, þá er hann hefir gyrt sínu sverði, Gram, of sik miðjan, er var sjau spanna hátt, ok þá er hann óð í rúgakr alskotinn, tekr niðr dǫggskórinn á akrinn uppstandanda, ok þó er hans afl meira en vǫxtrinn, ok vel kann hann sverði at beita eða spjóti at skjóta eða leggja eða skildi halda eða boga spenna eða hesti at ríða ok margs konar kurteisi ok hœversku, er hann nam á unga aldri. Hann er svá vitr maðr, at suma hluti veit hann fyrir, þá er eigi eru fram komnir, ok hann kann ok skilr rǫdd fugla, ok þar af koma honum fáir hlutir at óvǫrum. Hann er máldjarfr ok gjarn ráða við vini sína, málsnjallr ok langtalaðr, ok ekki mál tekr hann þat tala, at hann skilist fyrr við en svá skal sýnast þeim, er heyra, sem á engan veg megi vera, nema svá sem hann mælir. Ok þat er hans skemmtan at veita lið vinum sínum eða gengi eða reyna sjálfan sik á nǫkkura lund í stórvirkjum ok taka fé ok gersimar af sínum óvinum ok gefa sínum vinum, ok aldrigi skortir hann hug, en aldrigi varð hann hræddr á sinni ævi. Sigurðr sveinn hefir markat sinn skjǫld á þann veg: Hann er lagðr rauðu gull ok á skrifaðr einn dreki dǫkkbrúnn it efra, en fagrrauðr it neðra, ok á þann veg er markaðr hans hjálmhǫttr ok hans merki ok hans sǫðull ok vápnrokkr, ok fyrir því er hann svá markaðr, at þegar er hann er sénn, þá má vita, hverr þar ríðr, ok svá er hann frægr, er hann drap þann mikla dreka, er Væringjar kalla Faðmi, ok fyrir því eru ǫll hans vápn gullbrúnat, at hann er um fram alla menn at drambi ok kurteisi ok allri hœversku náliga í ǫllum fornsǫgnum, þá er allir eru taldir inir sterkustu ok hinir frægustu ok inir mildustu kappar ok hǫfðingjar, ok hans nafn gengr í ǫllum tungum fyrir norðan Grikklandshaf, ok svá mun vera, meðan verǫld stendr: en Sigurðr l'escuder. Els seus cabells són bruns i bells i llargs i li cauen [per l'esquena] en grans rínxols, i la seva barba és curta i espessa i del mateix color que els seus cabells. Té un nas alt, una cara ampla i pòmuls prominents. I els seus ulls són tan penetrants que hi deu haver ben pocs homes que gosin mirar-li directament a sota les celles. La seva pell és és tan dura com la cotna d'un porc senglar mascle o com la banya, de manera que cap mena d'armes la poden ferir. Les seves espatlles es veuen tan amples com si tingués la gruixa de tres homes que estiguin un al costat de l'altre. El seu cos està tallat de manera bellament proporcionada en altura i corpulència i de la manera més perfecta que us pogueu imaginar. Com a tret de la seva alçada valguin aquestes paraules: si s'ha cenyit per la cintura la seva espasa Gramr, que fa set pams de llarga, i duent-la cenyida travessa [a peu] un camp de sègol madur, la capceta de la beina de l'espasa frega les espigues que sobresurten de la resta. I quant a la seva força, aquesta és superior a la seva estatura; i sap manejar l'espasa de manera excel·lent, llançar la llança o assestar-hi un cop, aguantar de manera adient l'escut, tibar l'arc, cavalcar un destrer, i en general tots els exercicis cortesans i cavallerescos que va aprendre en els seus anys de vailet. És tan llest que sap per endavant que passaran moltes de coses, que encara no han passat. També domina i entén la llengua (veu) dels ocells i a causa d'aquest fet són ben poques les coses que li succeeixen inesperadament. No s'arronsa pas en dir el que cal dir i demana de grat consell als seus amics. [És] eloqüent i prolix en les seves explicacions. Si comença a exposar una cosa, ja no s'atura fins que als seus oients els sembla que la cosa no pot ésser de cap altra manera més que com ell diu. Prestar ajut o auxili als seus ammics per a ell és un entreteniment o provar-se a si mateix d'alguna manera en gestes, prendre als seus enemics béns i objectes de valor per regalar-los als seus amics. Mai no li defalleix el coratge i durant tota la seva vida no ha conegut mai la por. En Sigurðr l'escuder té l'escut afaiçonat de la següent manera: sobre un camper d'or hi ha representat un drac la meitat de dalt del qual és de sable, la meitat inferior, de gules. També són així el seu cabasset i el seu estendard, la seva sella i la seva cota d'armes. Els pinta d'aquesta anera per tal que tothom sàpiga qui és ell tan bon punt apareix a la vista de la gent. És tan famós perquè va matar el gran drac que els varingis anomenen Fáfnir. Les seves armes són guarnides d'or perquè sobrepassa tots els homes en altivesa, decència (kurteisi) i cortesania a gairebé totes les històries del passat quan se n'enumeren tots els campions i prínceps més forts, més cèlebres i més generosos. El seu nom està a totes les llengües al nord de la Mar Grega i així serà sempre mentre hi hagi món
◊ skáldin voru oft fyrir konungi því að þeir voru máldjarfir. Sátu þeir oft um daga frammi fyrir hásæti konungs og Hjalti með þeim. Virtu þeir hann mest í öllu. Gerðist hann þá og konungi málkunnigur. Var konungur við hann málrætinn og spurði tíðinda af Íslandi: els escaldes sovint es trobaven devora el rei car no s'arronsaven en dir el que calia dir. Durant el dia sovint estaven asseguts davant el sitial del rei igual que en Hjalti. L'apreciaven al més en tots els aspectes. Llavors, també va passar a ésser un dels qui parlaven amb el rei. El rei sovint li adreçava la paraula i li demanava quines noves hi havia d'Islàndia
Óttar var máldjarfur maður og höfðingjakær. Var hann brátt að þessu máli við konungsdóttur og taldi upp fyrir henni slíkt sem Hjalti um mannkosti konungsins. Ræddu þau Hjalti oft öll saman um þetta mál: l'Óttar era un home que no s'arronsava en dir el que calia dir i era molt estimat dels höfðingjar (capitostos, cabdills, príceps). Va escometre aquest afer (= la possibilitat de casar-se amb el rei Olau) amb promptitud davant la filla del rei, a la qual va parlar en els mateixos termes que ho havia fet en Hjalti sobre les bones qualitats i virtuts del rei. La princesa, en Hjalti i ell sovint parlaven tots sols d'aquest tema
Ölvir var maður málsnjallur og máldjarfur. Varði hann allar þessar ræður við bændur. En að lyktum segir konungur að Innþrændir mundu sér sjálfir bera vitni hvernug þeir eru trúaðir. Fengu bændur þá leyfi til heimfarar. Fóru þeir og þegar er þeir voru búnir: l'Ölvir era un home eloqüent i que no s'arronsava en dir el que calia dir. Va disculpar els bændur de totes aquestes enraonies contra ells. I al final el rei va dir que els habitants del Þrændalög interior testimoniarien per ells mateixos la fermesa de llur fe. Els bændur llavors varen rebre permís per tornar-se'n a llurs llars. Partiren tan bon punt estigueren a punt per fer-ho

málefna·legur, -leg, -legt <adj.>:
objectiu -iva
♦ málefnaleg umræða: un debat objectiu

mál·efni <n. -efnis, -efni>:
assumpte m, qüestió f
♦ til þeirra sem málefnið varðar(encapçalament de documenta qui pugui concernir

málefnis·legur, -leg, -legt <adj.>:
objectiu -iva (málefnalegur)

mál·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>:
tret lingüístic, característica lingüística

mál·far <n. -fars, no comptable>:
forma f de parlar (llenguatge, ús de l'idioma en els seus diversos nivells: dialectal, col·loquial, familiar, alt etc.)
◊ og leyn ekki speki þinni (hi manca la traducció del sintagma εἰς καλλονήν: καὶ μὴ κρύψῃς τὴν σοφίαν σου εἰς καλλονήν·): Af orðum má spekina þekkja og menntun (ἡ παιδεία -ίας, παιδεία) af málfari (τὸ ῥῆμα [-ήματος] γλώσσης, ἐν ῥήματι γλώσσης)i no amaguis pas la teva saviesa, car la teva saviesa es reconeixerà per les teves paraules, i la teva instrucció per la teva forma de parlar
♦ þekkja e-n á málfari hans: reconèixer algú per la seva forma de parlar
◊ þegar þeir voru staddir hjá húsi Míka þekktu þeir unga Levítann á málfari hans (wə-hēmˈmāh   hikˈkīrū   ʔɛθ־ˈqōl   ha-nˈnaʕar   ha-llēˈwī, וְהֵמָּה הִכִּירוּ, אֶת-קוֹל הַנַּעַר הַלֵּוִי) og spurðu hann: „Hver hefur flutt þig hingað? Hvað hefst þú hér að og hvernig er vist þín hér?“: quan es trobaven devora la casa d'en Micà, varen reconèixer el jove levita per la seva veu i li demanaren: "Qui t'ha menat fins aquí? què hi has de fer aquí i com és la teva estada aquí?"
♦ málfar unglinga: la llengua del jovent

málfars·legur, -leg, -legt <adj.>:
idiomàtic -a, del llenguatge
♦ málfarslegar breytingar: canvis en la forma d'expressar-se o de parlar
♦ málfarsleg einkenni íslenskrar tungu: les característiques idiomàtiques de l'islandès

mál·fár, -fá, -fátt <adj.>:
adornat -ada amb caràcters rúnics o d’altres signes màgics (?), de fulla damasquina (o: damasquinada) (?)  (espasa. El mot podria tractar-se d'una forma el·líptica per *málrúnafár i fer referència a una espasa, a la fulla de la qual s'hi hauria gravat i pintat de vermell el futharc)
◊ seggr inn suðrœni ǀ lagði sverð necqvið, ǁ mæki málfán, ǀ á meðal þeira; ǁ né hann kono ǀ kyssa gerði, ǁ né húnscr konungr ǀ hefia sér at armi; ǁ mey frumunga ǀ fal hann megi Giúca: l'home del sud (= en Sigurðr) va clavar l'espasa nua -el glavi damasquí- entre ells dos. El rei húnic (= en Sigurðr) ni la va besar ni la va estrènyer entre els seus braços. Va estalviar la joveníssima donzella per al fill d'en Gjúki (vocabulari: #1. málfár: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 135: mál-fár adj. bunt von eingelegten ornamenten oder zeichen (von schwertern: Skm. 23 u. 25, Sg. 4); #2. fela: En Kuhn 1968³, pàg. 53: 2. (as. bi-felhan) jmdm etw. (e-m e-t) zudenken, anvertrauen (Vsp. 31, Akv. 16); Sg. 4 bedeutet fela entweder verwahren oder überlassen; )

mál·fimi <f. -fimi, no comptable>:
facúndia f

mál·fimur, -fim, -fimt <adj.>:
facund -a, que s'expressa amb facilitat
◊ konungr mælti: "Sé ek, at þú munt hér vera málfimust, ok skaltu hafa mína hollustu. Þykkjumst ek sjá, at þú munt mær vera, ok skaltu sofa í hjá mér í nótt." Hún bað konung því ráða: el rei li va dir: “Veig que ets la més eloqüent d'aquí i [per tant] gaudiràs del meu favor (hollusta). Pel que crec veure, deus ésser donzella i aquesta nit dormiràs amb mi”. Ella va pregar al rei que ho decidís (és a dir, la Snotra li respon que es farà tal i com ell vol)

mál·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
1. <GENintervenció f, declaració f
◊ hlustið nú vel á ræðu mína, leggið hlustir við málflutningi mínum (ʔaħˈwāh ~ אַחְוָה:   ʃimˈʕū   ʃāˈmōaʕ   millāˈθ-ī   wə-ˌʔaħăwāˈθ-ī   bə-ʔɔ̆znēi̯-ˈχɛm,   שִׁמְעוּ שָׁמוֹעַ, מִלָּתִי; וְאַחֲוָתִי, בְּאָזְנֵיכֶם)escolteu bé el meu enraonament i presteu l'orella a la meva declaració
◊ þegar hann hafði lokið þessum málflutningi (ἐρεῖν ~ ῥηθείς ῥηθεῖσα ῥηθέν:   τοιούτων δὲ ῥηθέντων ὑπὸ τούτου) sínum varð hægara fyrir aðra vini konungs, sem höfðu horn í síðu Júdasar, að æsa Demetríus gegn honum: quan hagué acabat la seva intervenció, als altres amics del rei, que tenien una dent contra en Judes, els resultà més fàcil d'encendre en Demetri contra ell
◊ Silvio Berlusconi, forsætisráðherra Ítalíu, harmar málflutning sinn á Evrópuþinginu í gær, en þar líkti hann Martin Schultz, þýskum þingmanni, við fangavörð í útrýmingarbúðum nasista: en Silvio Berlusconi, el primer ministre d’Itàlia, lamenta la seva intervenció d’ahir (a l’Eurocambra) en què comparava en Martin Schultz, diputat alemany, a un guardià d’un camp d’extermini nazi
2. (á fundipresentació f de proposta  (de programa d’actuació etc. en una assemblea, parlament etc., exposició de proposta en una assemblea per defensar-ne la seva aprovació etc)
3. <JURvista f de causa
♦ munnlegur málflutningur: vista f oral
♦ málflutningur fyrir lokuðum dyrum: vista a porta tancada

mál·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f d'expressió

mál·fræði <f. -fræði, no comptable>:
1. <GENgramàtica f
♦ almenn málfræði: gramàtica general
♦ lýsandi málfræði: gramàtica descriptiva
♦ söguleg málfræði: gramàtica històrica
♦ vísandi málfræði: gramàtica prescriptiva
♦ → algildamálfræði “gramàtica universal”
♦ → algildismálfræði “gramàtica universal”
♦ → allsherjarmálfræði “gramàtica universal”
♦ → dæmamálfræði “gramàtica explicativa”
♦ → forskriftarmálfræði “gramàtica preceptiva”
♦ → fyrirmælamálfræði “gramàtica normativa”
♦ → hlutverkamálfræði “gramàtica funcional”
♦ → málkunnáttufræði “gramàtica transformacional”
♦ → málmyndunarfræði “gramàtica transformacional”
♦ → samanburðarmálfræði “gramàtica comparada”
♦ → ummyndunarmálfræði “gramàtica transformacional”
2. (málvísindilingüística f  (ciència del llenguatge)
♦ doktór í íslenskri málfræði: doctor en lingüística islandesa

málfræði·bók <f. -bókar, -bækur>:
[manual m de] gramàtica f
♦ málfræðibók fyrir katalónskumælandi íslenskunema: gramàtica per a estudiants catalanoparlants d'islandès

málfræði·heiti <n. -heitis, -heiti>:
terme m gramatical

málfræðibókar·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
gramaticògraf m, gramaticògrafa f

málfræðibókar·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:
gramaticografia f

málfræði·kennslubók <f. -kennslubókar, -kennslubækur>:
[manual m de] gramàtica f

málfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENgramatical
♦ svokallaða málfræðilega breytingin<GRAMcanvi m gramatical (á þýsku / en alemany: ‘Grammatischer Wechsel’) (Vernerslögmálið)
2. (málvísindalegurlingüístic -a  (relatiu a la ciència del llenguatge)

mál·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
1. <GENgramàtic m, gramàtica f
2. (málvísindamaðurlingüista m & f  (estudiós de la lingüística)

málfræði·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
regla f gramatical

málfræði·ritgerð <f. -ritgerðar, -ritgerðir>:
tractat m gramatical

málfræði·stol <n. -stols, no comptable>:
<MEDacatafàsia f, agramatisme m, agramafàsia f

málfræði·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
error m gramatical

málfundar·félag <n. -félags, -félög>:
club m de debat

mál·fundur <m. -fundar, -fundir>:
debat m (reunió en la qual diverses persones debaten sobre un tema, sovint davant un públic)

mál·fyrning <f. -fyrningar, no comptable>:
<LINGarcaïtzació f

mál·færi <n. -færis, -færi>:
1. <rödd, raddarlag[forma f de modular la] veu f
◊ þeir þekktu málfæri (wə-hēmˈmāh   hikˈkīrū   ʔɛθ־ˈqōl   ha-nˈnaʕar   ha-llēˈwī, וְהֵמָּה הִכִּירוּ, אֶת-קוֹל הַנַּעַר הַלֵּוִי) hins unga manns, levítans: varen reconèixer la veu del jove levita
2. <málfar, hreimur, málkeimurforma f de parlar (mots i accent dialectals o sociolectals)
◊ litlu síðar komu þeir, er þar stóðu, og sögðu við Pétur: "Víst ertu líka einn af þeim, enda segir málfæri þitt (ἡ λαλιά -ᾶς, καὶ γὰρ ἡ λαλιά σου δῆλόν σε ποιεῖ) til þín": poc després, els qui eren allà s'hi acostaren i digueren al Pere: «Certament que tu també ets un d'ells, perquè la teva mateixa forma de parlar et descobreix»
3. (orðfæri, framflutningsháttur, mælskusnilld) capacitat f de parlar bé en públic (expressió, dicció)
◊ þá sagði Móse við Drottin: „Æ, Drottinn, aldrei hef ég málsnjall maður (lɔʔ   ʔīʃ   dəβāˈrīm   ʔāˈnɔχī, לֹא אִישׁ דְּבָרִים אָנֹכִי) verið, hvorki áður fyrr né nú heldur síðan þú þú talaðir við þjón þinn, því að mér er tregt um málfæri (kī   χəβaδ־ˈpɛh   ...   ʔāˈnɔχī, כִּי כְבַד-פֶּה ... אָנֹכִי) og tungutak (kī   ...   ū-χəˈβaδ   lāˈʃōn   ʔāˈnɔχī, כִּי ... וּכְבַד לָשׁוֹן, אָנֹכִי)“ aleshores en Moïsès va dir a Jahvè: «Ai, Jahvè, mai no sóc estat eloqüent, ni abans ni d'ençà que parleu amb el vostre servent, car sóc lent de parla i llengua»
4. <LING & MEDòrgan fonatori (raddfæri)
mál·færi <n.pl -færa>: òrgans fonatoris, òrgans m.pl de la fonació

mál·gagn <n. -gagns, -gðgn>:
òrgan m (mitjà que dóna veu a un partit, un govern, una institució etc.)

mál·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
loquaç, [molt] parlador -a, [molt] xerraire

< mál·gífur <n. -gífurs, -gífur>:
(orðhákurpersona f que té molta de retòrica o facúndia, persona que té parola

mál·haltur, -hölt, -halt <adj.>:
que pateix de transtorns de la parla, i, de manera especial, farfallós -osa

mál·helti <f. -helti, no comptable>:
(málgallidefecte m de parla

mál·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<LINGso articulat

mál·hreinsun <f. -hreinsunar, no comptable>:
purisme lingüístic

málhreinsunar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
moviment purista lingüístic

mál·hvíld <f. -hvíldar, -hvíldir>:
pausa f (petit període de silenci en el discurs o conversa d'algú que està parlant)
♦ taka sér málhvíld: fer una pausa

mál·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
<LINGcompetència lingüística

máli <m. mála, málar>:
paga f
♦ ganga á mála hjá e-m: entrar a servir a ca algú
♦ vera á mála hjá e-m: estar a sou d'algú

mál·keimur <m. -keims, no comptable>:
<LINGaccent m, deix m en la pronunciació (hreimur)

mál·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
<LINGsentit m de la llengua, sentit lingüístic

mál·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<LINGsistema lingüístic

mál·krókar <m.pl -króka>:
sofisteries f.pl, subtileses f.pl [lingüístiques]

málkunnáttu·fræði <f. -fræði, no comptable>:
gramàtica generativa (o: generativo-transformacional), generativisme m

málkunnáttu·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
generativista m & f

mál·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
conegut -uda d'haver-se parlat algunes vegades
♦ ég er honum málkunnugur: el conec d'haver-li parlat un parell de vegades

mál·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia lingüística

mállandfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
de geografia lingüística

mál·laus, -laus, -laust <adj.>:
mut -uda

mál·legur, -leg, -legt <adj.>:
lingüístic -a
♦ málleg viðmið: norma lingüística

mál·leysa <f. -leysu, no comptable>:
falta f de llengua, formulació errònia (expressió incorrecta & forma de parlar inexacta per no acurada o deixada; qualsevol falta o incorreció contra les regles de la sintaxi, la pronúncia, el lèxic etc. d’una llengua)
◊ hversu margar tegundir tungumála, sem kunna að vera til í heiminum, ekkert þeirra er þó málleysa (ἄφωνος -ον, ἄφωνον). Ef ég nú þekki ekki merkingu málsins (ἡ φωνή -ῆς, τὴν δύναμιν τῆς φωνῆς), verð ég sem útlendingur fyrir þeim, sem talar, og hann útlendingur fyrir mér: per més nombroses que puguin ésser al món les llengües, no n'hi ha cap que no sigui una llengua intel·ligible; si, doncs, no conec el sentit de la llengua, seré un bàrbar per al qui la parli, i el qui la parla serà un bàrbar per a mi

mál·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. <GENmudesa f
◊ En einn úr mannfjöldanum svaraði honum: "Meistari, ég færði til þín son minn, sem málleysis andi (ἄλαλος -ον, πνεῦμα ἄλαλον) er í. Hvar sem andinn grípur hann, slengir hann honum flötum, og hann froðufellir, gnístir tönnum og stirðnar upp. Ég bað lærisveina þína að reka hann út, en þeir gátu það ekki: i un home de la gernació li va respondre: "Mestre, t'he portat mon fill que té un esperit mut a dintre seu. I sigui on sigui on l'agafa, el tira per terra, i treu bromera i cruix de dents i es queda rígid. He pregat als teus deixebles perquè l'expulsin, però no han pas pogut
♦ heyrnar- og málleysi: sordmudesa f
2. <FIGmutisme m

mál·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
1. <GENmut m, muda f
♦ heyrnar- og málleysingjarnir: els sordmuts
2. <FIG = dýranimal m, bèstia f (cf. el grec antic, τὰ ἄλογα, amb aquest mateix significat, i el grec modern τὸ ἄλογον (cath.) / το άλογο (dim.) ‘cavall, bístia’. Em deman si no podria tractar-se d'un antic bizantinisme)
♦ málleysingjarnir: els animals

mál·liðugur, -liðug, -liðugt <adj.>:
de llengua àgil, de verb fàcil, que té la paraula fàcil

mál·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
1. <GENinformació f gramatical
2. (málfræðibókgramàtica f [formal]
Stutt ágrip af íslenzkri mállýsingu handa alþýðuskólum eftir Halldór Briem: Compendi abreujat de gramàtica islandesa per a les escoles elementals per Halldór Briem

mál·lýska <f. -lýsku, -lýskur. Gen. pl.: -lýskna>:
dialecte m
♦ staðbundnar mállýskur: dialectes geogràfics
♦ félagslegar mállýskur: dialectes socials, sociolectes m.pl

mállýsku- <en compostos>:
dialectal

mállýsku·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:
recerca f dialectal, estudi m dialectal (treball sobre un cas dialectològic)
♦ íslenskar mállýskuathuganir: recerques dialectals islandeses, estudis de dialectologia islandesa

mállýsku·fræði <f. -fræði, no comptable>:
dialectologia f

mállýskufræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
dialectal
♦ mállýskufræðileg athugun: una recerca dialectal, un estudi dialectal

mállýsku·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
dialectòleg m, dialectòloga f

mállýsku·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
dialectal
♦ mállýskukenndur framburður: una pronunciació dialectal

mállýsku·munur <m. -munar, no comptable>:
diferenciació f dialectal, diferències f.pl dialectals

mállýsku·mörk <n.pl -marka>:
feix m d'isoglosses

mállýsku·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
recerca dialectològica

mállýsku·skil <n.pl -skila>:
frontera f dialectal, barrera f [divisòria] dialectal

mál·lýti <n. -lýtis, -lýti>:
1. (málvillaerror m de llengua, falta lingüística (falta contra les regles de la llengua)
2. (galli á framburðidefecte m de pronunciació (defecte de dicció o elocució)
3. <MEDdislàlia f

málm- <en compostos>:
de metall, metàl·lic -a

málm·auðugur, -auðug, -auðugt <adj.>:
ric -a en metalls

málm·blanda <f. -blöndu, -blöndur. Gen. pl.: -blandna o: -blanda>:
aliatge m

málm·blandinn, -blandin, -blandið <adj.>:
mineral

málmblásturs·hljóðfæri <n. -hljóðfæris, -hljóðfæri>:
<MÚSinstrument m de vent metall

málm·blendi <n. -blendi, no comptable>:
aliatge m

málm·blendingur <m. -blendings, -blendingar>:
amalgama f

málm·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
metal·loide m

málm·bræðsla <f. -bræðslu, -bræðslur. Gen. pl.: -bræðslna>:
fosa f de metall

málm·búinn, -búin, -búið <adj.>:
guarnit -ida de metall

málmbræðslu·hús <n. -húss, -hús>:
foneria f

málmbræðslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
alt forn

málm·búinn, -búin, -búið <adj.>:
guarnit -ida de metall

Málm·ey <f. -eyjar, no comptable>:
Malmö f

málm·fræði <f. -fræði, no comptable>:
metal·lúrgia f (estudi dels procediments per a obtenir metalls & ciència que estudia els metalls)

málm·gljái <m. -gljáa, no comptable>:
lluentor (o: brillantor; o: lluïssor) metàl·lica

málm·grýti <m. -grýtis, no comptable>:
mineral m [metal·lífer], mena f

málm·hvellur <m. -hvells, -hvellir>:
soroll metàl·lic [sobtat], estrèpit metàl·lic

málm·hvellur, -hvell, -hvellt <adj.>:
(málmgjallursonor -a, que té la sonoritat del metall
◊ rödd Péturs Jónssonar er málmhvell og hreimfögur og söngþolið svo mikið að undrun sætir: la veu d'en Pétur Jónsson és sonora i melodiosa i la resistència del seu cant és tan gran que causa admiració

málm·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria m del metall, indústria metal·lúrgica

málm·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
metàl·lic -a

málm·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
no-metall m

málm·nám <n. -náms, no comptable>:
extracció f de mineral metal·lífer

málm·nemi <m. -nema, -nemar>:
minaire m & f de jaciment metal·lífer

málm·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
fargaire m & f

málm·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
farga f, metal·lúrgia f (punt de transformació del mineral en metall i sovint també d'elaboració del metall obtingut)

málm·smíði <n. -smíðis, no comptable>:
[treball m de] metal·lúrgia f (obtenció del metall i, de manera esp., art de treballar el metall)

málm·steypa <f. -steypu, no comptable>:
fosa f

málmsteypu·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
foneria f [d'acer i/o ferro]

málm·tak <n. -taks, -tök>:
extracció f de metall

málmur <m. málms, málmar>:
metall m

< málm·vatn <n. -vatns, -vötn>:
aigua f mineral [sense gas] (ölkelduvatn “aigua mineral natural amb gas”; neysluvatn “aigua potable”; sódavatn “aigua mineral no natural amb gas”; flöskuvatn “aigua en botella (aigua mineral natural & no natural)”; steinefnaríkt vatn “aigua mineral”)

málmynda·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
morfologia f flexional (o: flexiva)
Forníslenzk málmyndalýsing eftir Ludvig F. A. Wimmer: Morfologia de l'islandès antic per Ludvig F. A. Wimmer

málmyndunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
gramàtica generativa (o: generativo-transformacional), generativisme m

málm·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:
fatiga (o: fadiga) f del metall

málning <f. málningar, no comptable>:
pintura f (líquid o pasta emprat per pintar-hi)

málningar·bursti <m. -bursta, -burstar>:
brotxa f de pintor

málningar·pensill <m. -pensils, -penslar>:
pinzell f de pintar

málningar·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:
corró m, rodillo m (cast. Bal., ekki ritm./no lit.) (per a pintar-hi parets)

málningar·sprauta <f. -sprautu, -sprautur. Gen. pl.: -sprautna>:
pistola aplicadora de pintura, pistola f de pintar

málningar·stigi <m. -stiga, -stigar>:
escala f de pintor

mál·notandi <m. -notanda, -notendur>:
parlant m & f d'una llengua, usuari m de la llengua, usuària f de la llengua
♦ innfæddir málnotendur (o: innfæddir notendur tungumálsins)els parlants nadius de la llengua

mál·nyta <f. -nytu, -nytur. Gen. pl.: -nyta>:
(mjólkandi kýr eða ærbestiar m de llet (animals dels quals hom obté llet, com ara les ovelles o les vaques)

mál·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
portaveu m & f

mál·reifur, -reif, -reift <adj.>:
(glaðlegur í talide llengua alegre, que parla de manera eixerida [i alegre]

mál·rómur <m. -róms, -rómar>:
timbre m [de la veu]
◊ en Sál þekkti málróm (qōl ~ קוֹל:   wa-i̯ʝakˈkēr   ʃāˈʔūl   ʔɛθ־ˈqōl   dāˈwiδ,   וַיַּכֵּר שָׁאוּל, אֶת-קוֹל דָּוִד) Davíðs og mælti: "Er þetta ekki málrómur þinn (qōl ~ קוֹל:   wa-i̯ˈʝɔʔmɛr   hă-qōl-əˈχā   zɛh   bəˈn-ī   δāˈwiδ,   וַיֹּאמֶר, הֲקוֹלְךָ זֶה בְּנִי דָוִד), Davíð sonur minn?" Davíð svaraði: "Jú, málrómur minn (qōl ~ קוֹל:   wa-i̯ˈʝɔʔmɛr   dāˈwiδ   qōˈl-ī   ʔăδɔˈn-ī   ha-mˈmɛlɛχ,   וַיֹּאמֶר, הֲקוֹלְךָ זֶה בְּנִי דָוִד) er það, herra konungur!"i en Saül (Xaül), reconeixent el timbre de la veu d'en David, va dir: «Que no És la teva veu aquesta, David, fill meu?» En David li va respondre: «Sí, és la meva veu, senyor rei»
◊ þegar hún þekkti málróm (ἡ φωνή -ῆς:   καὶ ἐπιγνοῦσα τὴν φωνὴν τοῦ Πέτρου) Péturs gáði hún eigi fyrir fögnuði að ljúka upp fordyrinu heldur hljóp inn og sagði að Pétur stæði fyrir dyrum úti: quan va reconèixer el timbre de la veu d'en Pere, en la seva alegria no féu esment d'obrir-li la porta, sinó que se'n tornà endins corrents per dir que en Pere era davant la porta del carrer

mál·rúm <n. -rúms, -rúm>:
espai m [de temps donat a algú] per parlar
◊ mart sagða ec, ǀ mynda ec fleira, ǁ er mér meirr miǫtuðr ǀ málrúm gæfi; ǁ ómon þverr, ǀ undir svella, ǁ satt eitt sagðac, ǀ svá mun ec láta": he dit moltes de coses i més encara en diria si el destí em donés més temps per parlar. La veu s'esvaeix, les ferides s'inflamen. Només he dit ver, com ver és també que ara moriré” (vocabulari: #1. málrúm: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 135: mál-rúm n. redezeit (Sg. 71); )

mál·rún <f. -rúnar, -rúnir (o: < -rúnar). Empr. hab. en pl.>:
<HISTrunes f.pl de la parla, runes que tenien la virtut que algú tornés eloqüent, que concedien habilitat retòrica a algú, especialment com a orador en els judicis
◊ svá skal hendingar setja í dróttkvæðum hætti, at in síðari hending í hverju vísuorði, er heitir viðrhending, hon skal standa í þeiri samstǫfu, er ein er síðar, en sú hending, er frumhending heitir, stendr stundum í upphafi orðs, kǫllum vér þá oddhending, stundum í miðju orði, kǫllum vér þá hluthending. Þetta er dróttkvæðr háttr. Með þeim hætti er flest ort, þat er vandat er. Þessi er upphaf allra hátta, sem málrúnar eru fyrir ǫðrum rúnumen el metre dróttkvætt les hendingar o prorimes s'han de posar de tal manera que la segona hending (prorima) de cada vers (o braquistiqui) -que es diu viðrhending o contrahending- ha d'anar a la darrera síl·laba menys una (és a dir, la viðrhending o contraprorima ha d'anar a la cinquena síl·laba del braquistiqui i per tant, ha de constituir-ne la penúltima síl·laba), mentre que la hending (prorima) que es diu frumhending o primera hending (primera prorima) de vegades va a l'inici del vers -i llavors l'anomenem oddhending-, i de vegades va en mig del vers -i llavors l'anomenem hluthending-. Aquest és el metre dróttkvætt. Amb aquest metre s'ha compost la major del que és vandat (elaborat, refinat, fet amb art). Aquest (= el dróttkvæðr háttr, el metre dróttkvætt) és l'origen de tots els metres, d'igual manera que les runes de la parla ho són de les altres runes (vocabulari: #1. vandaðr: Cf. Wilken 1913², pàg. 212b: <...> vandaðr gut gearbeitet, kunstreich. — N. n. vandat 176,30; Pl. N. n. vǫnduð 177, 1)
◊ málrúnar scaltu kunna, ǀ ef þú vilt, at mangi þér ǁ heiptom gialdi harm; ǁ þær um vindr, ǀ þær um vefr, ǁ þær um setr allar saman, ǁ á því þingi, ǀ er þióðir scolo ǁ í fulla dóma fara (Sigrdrífomál estr. 12, pàg. 192): has de saber fer les runes de l'eloqüència si vols que ningú no et pagui amb actes d'ira el dany [que li hagis fet]. Hom les enrevoltilla, hom les embolica, hom les posa totes plegades, en el þing en el qual la gent hagi d'anar als judicis complets [en nombre] (és a dir, el þing en el qual la gent compareixi davant els jutges, sencers en nombre, que han de judicar en causes importants) (vocabulari: #1. málrúnar: Cf. Sijmons-Gering 3,2 (1931), pàg. 213: málrúnar ‘runen, die redegewandtheit verleihen’ (vgl. Gþr I 224); #2. mangi: Cf. Ebel 1997, pàg. 52: ³³ Die entsprechende Strophe lautet im Codex regiu der Edda: ‘Málr[únar] s[kaltu] k[unna], ef ǀ þú vilt, at magni ( = Verschreibung für ‘mangi’?) þér ǀ heiptum gjaldi harm: ǀ þær um vindr, ǀ þær um vefr, ǀ þær um setr allar saman, ǀ á því þingi, ǀ er þióðir scolo ǀ í fulla dóma fara.’ (Sigrdrífumál 12; p. 63); #3. heipt: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 92: heipt <...> auch tat des hasses, bluttat (Sd. 12, Gðr. II 28, Bdr. 10 <...>); En Sijmons-Gering 3,2 (1931), pàg. 213, comenten així aquest passatge: at mange — harm ‘daß niemand dir das ihm angetane leid durch böse taten heimzahlt (sich tätlich an dir rächt)’. Die málrúnar sollen also, wie es scheint, bewirken, daß man bei einem prozesse seine worte gut zu wählen versteht und nicht durch unüberlegte rede den gegner zum zorne reizt. Der zu z. 1.2 gehörige 2. helmingr ist offenbar verloren; die zeilen 3—6, in denen man das subj. zu vindr, vefr, setr vermißt, passen nicht in den zusammenhang und stammen wohl aus einem anderen gedichte (s. die fußnote des textbandes); #4. er: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 47-48: er (-s) steht in relativsätzen; als stütze dient meist das demonstr. sá, vereinzelt auch hinn jener und hverr welcher <...> [p. 48] Praepositionen, die zum relativum gehören, stehen als adverbien nach, z. beisp. iotunn, er ór steini var hǫfuðit á der riese, an dem der kopf aus stein war (Hrbl. 15) 2. in temporalsätzen <...> 3. in localsätzen. Al meu entendre, aquests tres significats són possibles. Efectivament, tant si assumim que ens trobem davant un cas d'haplografia per er þióðir skolo ǁ í fulla dóma fara á, com sinó, el mot és interpretable com una partícula relativa er, que aquí tindria el significat en el qual, en la qual. En Sijmons-Gering II (1903), col. 223, es decanten per aquesta interpretació del mot. Altrament, tant li podem donar una vàlua temporal quan, com una de local on. Es fa molt difícil, doncs, decidir-se sobre el significa d'aquest mot en aquest passatge, ja que li escau tant un significat local com temporal i a més a més també el podem interpretar com a partícula relativa; #5. þióðir: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 240: þióð <...> 2. allgemeinheit, leute, menschen <...>. In Skm. 10, Grp. 41 u. Sd. 12 ist die bedeutung unklar. En Sijmons-Gering II (1903), col. 1203: 3) pl. þjóþer menschen, leute: nom. þǽr (málrúnar) of setr allar saman á því þinge es þjóþer skolo í fulla dóma fara Sd 11⁵; gen. svá Þundr of reist fyr þjóþa røk Hǫ́v. 145⁵; #6. fullir dómar: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 64: fullir dómar vollbesetzte gerichte (Sd. 12). Cf. Sijmons-Gering 3,2 (1931), pàg. 213: í fulla dóma. fullr dómr ist der technische ausdruck für ein gericht, in dem die gesetzlich bestimmte anzahl von richtern vollständig zur stelle ist, s. Vilhj. Finsen, Om den oprindelige ordning af den islandske fristats institutioner (Kbh. 1888) s. 23. Das norwegische recht kennt den ausdruck nicht)
◊ málrúnar skaltu kunna, ǁ ef þú átt mági þér ǁ heiptum gialda harm; ǁ [p. 53] þær um vindr, ǁ þær um vefr, ǁ þær um setr allar saman, ǁ á því þingi, ǁ er menn skulu ǁ í fulla dóma fara (Vǫlsunga saga, cap. 21, pàgs. 52-53): has de saber fer les runes de l'eloqüència si has de fer pagar a un parent amb actes de sang un greuge. Hom les enrevoltilla, hom les embolica, hom les posa totes plegades, en el þing en el qual la gent hagi d'anar als judicis complets [en nombre] (és a dir, el þing en el qual la gent compareixi davant els jutges, sencers en nombre, que han de judicar en causes importants)
♦ gefa e-m málrúnir: <LOC FIGfer parlar algú
◊ þá qvað þat Brynhildr, ǀ Buðla dóttir: ǁ "Vǫn sé sú vættr ǀ vers oc barna, ǁ er þic, Guðrún, ǀ gráz um beiddi ǁ oc þér í morgon ǀ málrúnar gaf": llavors, la Brynhildr, la filla d'en Buðli, va dir això: “Que el vættr (ésser, criatura) (= la Gullrǫnd) que t'ha feta plorar i que aquest matí t'ha donat runes de parla (= ha fet que parlis, t'ha feta parlar), perdi home i fills!”

mál·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
1. (umræðadebat m  (discussió)
2. <(samræða, málreið[tema m de] conversa f  (conversació, xerrada)
♦ koma á málræðu: <LOC FIGpassar a ésser del domini públic

mál·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
<LINGconreu m de la llengua

máls·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:
<JURpart f [actora & demandada]
♦ báðir málsaðilar: totes dues parts, les [dues] parts interessades

máls·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:
variant de málsaðili¹ ‘part’

mál·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de la llengua
◊ ólíkar málsögur talaðs og ritaðs máls: les desiguals històries de la llengua parlada i escrita
♦ íslensk málsaga: història de la llengua islandesa
♦ katalónsk málsaga: història de la llengua catalana
♦ málsaga íslenskrar tungu: història de la llengua islandesa

mál·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>:
<LINGcomunitat lingüística, comunitat f de la llengua

máls·atvik <n. -atviks, -atvik>:
<JURcircumstàncies f.pl d'un cas, fets m.pl d'un cas
◊ Dómararnir skulu rannsaka (וְדָרְשׁוּ) málsatvik ( ~ :   wə-δārəˈʃū   ha-ʃʃɔφəˈtˁīm   hēi̯ˈtˁēβ,   וְדָרְשׁוּ הַשֹּׁפְטִים, הֵיטֵב) rækilega. Komi þá í ljós að þetta er ljúgvitni, sem borið hefur bróður sinn lognum sökum, skuluð þið fara með hann eins og hann ætlaði að fara með bróður sinn og þannig skaltu eyða hinu illa þín á meðal: els jutges investigaran a fons els fets del cas: si surt a la llum que el testimoni és fals i que portat falses acusacions contra el seu germà, li aplicareu la pena que ell volia per al seu germà i així extirparàs la maldat d'enmig teu

máls·ástæða <n. -ástæðu, -ástæður. Gen. pl.: -ástæðna. Empr. hab. en pl.>:
<JURcausa f petendi, causa f de la demanda (o: de l'acció), fonament (o: títol) m de la demanda

máls·bót <f. -bótar, -bætur>:
1. (afsökunexcusa f (exculpació, excusació)
♦ færa e-ð sér til málsbótar: aduir (o: al·legar) una cosa com a excusa
2. <Emprat hab. en pl.>: <JURcircumstància f atenuant (Emprat hab. en pl.: circumstàncies atenuants) (refsilækkunarástæður; antònim:refsihækkunarástæður (o:) refsiþyngingarástæður “circumstàncies agreujants”)
♦ til málsbóta fyrir e-n: com a atenuant a favor d'algú 

mál·semd <f. -semdar, -semdir>:
1. (þvaður & mælgixerrameca f (xerradissa, enraonies & loquacitat)
2. <mál·semdir <f.pl -semda>: (mál, orðatilhögunparaules f.pl  (allò que algú ha dit)
◊ Þórði líkaði illa hennar málsemdir, lætur þar eftir höfuð Bjarnar og ríður heim á Hítarnes, segir frá tíðindum og færir Oddnýju menið er Björn hafði átt: al Þórður aquestes paraules el van desplaure molt, va deixar en terra el cap d'en Björn i se'n va tornar cap a la seva llar a Hítarnes. Aquí va contar el que havia passat i [tot seguit] va donar a l'Oddný el men (la torques) que havia pertangut al Björn

máls·endir <m. -endis, -endar. Emprat hab. en pl.>:
conversa f (paraules intercanviades entre dues o més persones)
◊ Knútur konungur reið upp til Hróiskeldu dag hinn næsta fyrir Mikjálsmessu og með honum sveit mikil manna. En þar hafði gert veislu í móti honum Úlfur jarl mágur hans. Veitti jarl allkappsamlega og var allkátur. Konungur var fámálugur og heldur ófrýnn. Jarl orti orða á hann og leitaði þeirra málsenda er hann vænti að konungi mundi best þykja. Konungur svarar fá. Þá spurði jarl ef hann vildi leika að skáktafli. Hann játti því. Tóku þeir þá skáktaflið og léku: el dia abans de Sant Miquel, rei Canut pujar a cavall a Hróiskelda acompanyat d'una gran escorta. El iarl Úlfur, son cunyat, havia preparat un banquet en honor seu. El iarl va fer preparar aquest banquet de manera molt esplèndida i copiosa i es va mostrar molt jovial [i de bon humor durant la seva celebració]. El rei[, emperò,] es va mostrar taciturn i més aviat malacarós. El iarl li adreçava la paraula cercant el tema de conversa que creia que podria resultar més agradós al rei. El rei[, emperò,] a penes li responia. Llavors el iarl li va demanar si volia jugar a escacs. El rei li va dir que sí. Varen agafar l'escaquer i jugaren
◊ þeir menn voru þar fyrir er nakkvað er getið við, Þórður Þórarinsson undan Laufási og synir hans Hákon og Hildibrandur og Dagstyggur. Eitt sinn bar saman fund þeirra Hákonar og Guðrúnar svo að þeim varð að málsendum en oft höfðu þau sést. Af því tali gekk Hákon hvern dag til máls við hana meðan þau voru þar (SS I, cap. 101, pàg. 132): hi havia allà aquests homes dels quals es narren algunes coses: en Þórður Þórarinsson de Laufás i els seus fills en Hákon i en Hildibrandur i en Dagstyggur. Una vegada es va esdevenir que en Hákon i la Guðrún es varen trobar de manera que es varen posar a conversar; abans ja s'havien vist sovint. Després d'aquesta conversa, i mentre romangueren allà, en Hákon cada dia va anar a parlar amb ella
◊ hann svarar: "Ekki hirði ek um Baldr eða blót yður. Jafngóðir eru mér þínir málsendar hér sem heima": ell va respondre: “No em preocupa gens ni en Baldr ni la celebració del vostre blót. La teva conversa em resulta tan bona aquí com a casa”
◊ og nú finnst mönnum orð um hve skrautlegur flokkur þeirra var eða um málsenda (orðafar, talsmáti?) þeirra hversu skörulegir voru: i aleshores s'intercanviaren paraules entre els homes sobre l'ostentositat de llur grup i la lluïdesa de llur forma de parlar

máls·grein <f. -greinar, -greinar>:
1. (setningproposició f (frase)
2. (efnisgrein & JURparàgraf m (període, grup de frases compreses entre dues pauses o punts i a parts & de cada clàusula de contracte & d'article de llei) (cf. [tölu]liður “apartat”; cf. [laga]grein “article”)
◊ í 10. grein, 5. málsgrein, reglna um... segir: <...>: a l’article 10, paràgraf 5 del reglament sobre... s’estipula: <...>

máls·gögn <n.pl -gagna>:
<JURactes f.pl (expedient judicial d'un cas o una causa)

málshátta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
paremiologia f

málshátta·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
paremiòleg m, paremiòloga f

málshátta·safn <n. -safns, -söfn>:
recull m de proverbis (o: parèmies), refranyer m

málshátta·safnari <m. -safnara, -safnarar>:
paremiògraf m, paremiògrafa f

máls·háttur <m. -háttar, -hættir>:
proverbi m, parèmia f refrany m

máls·hefjandi <m. -hefjanda, -hefjendur>:
el primer en prendre la paraula, la primera en prendre la paraula

máls·höfðun <f. -höfðunar, -höfðanir>:
<JURacció f legal, demanda f

mál·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
partidari m, partidària f, simpatitzant m & f (fylgismaður)

málskaps·maður <m. -manns, -menn>:
[gran] parlador m
◊ einn málskapsmaður (ˈbaʕal   ha-llāˈʃōn ~ בַּעַל הַלָּשׁוֹן:   wə-ˈʔēi̯n   ʝiˈθrōn   lə-ˈβaʕal   ha-llāˈʃōn,   וְאֵין יִתְרוֹן, לְבַעַל הַלָּשׁוֹן) er ekki betri en höggormur sá eð stingur og ekki er með særingum særður: un xerraire no és pas millor que l'escurçó que no està encantat amb encanteris i pica
◊ þrátta ekki við málskapsmanninn (ὁ γλωσσώδης ἄνθρωπος:   μὴ διαμάχου μετὰ ἀνθρώπου γλωσσώδους), og ber ei við að hans eldi: no disputis amb un xerraire (amb un gran parlador), no afegeixis llenya al seu foc

málskaps·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
[gran] parlador -a, que parla molt

mál·skortur <m. -skorts, no comptable>:
<MEDdisfàsia f

máls·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
<JURcostes f.pl processals, costes f.pl de procés, despeses f.pl judicials (o: processals) (sakarkostnaður)
♦ greiða málskostnað: pagar les costes del procés
♦ honum var gert að greiða þrjú hundruð þúsund króna í málskostnað: va ser condemnat a pagar tres-centes cinquanta mil corones de costes del procés
♦ Árni var jafnframt dæmdur til að greiða tvo þriðju af átta hundruð þúsund króna málskostnaði: l’Árni també ha estat condemnat a pagar dos terços de les vuit-centes mil corones a què pugen les costes del procés
♦ málskostnaður féll á ríkið: les costes del judici van anar a càrrec de l’estat, l’estat es va fer càrrec de les costes del judici

mál·skot <n. -skots, -skot>:
<JURapel·lació f, recurs m [de cassació] (áfrýjun)
♦ málskot til æðri dómstóls: recurs a un tribunal superior
♦ réttur til málskots: dret a presentar un recurs [de cassació]

mál·skraf <n. -skrafs, no comptable>:
verborrea f, xerrera f (Mall.)

málskrafs·maður <m. -manns, -menn>:
persona f que parla massa, [molt] xerraire m & f
◊ á ekki að svara orðagjálfrinu (rɔβ dəβā'rīm,   רֹב דְּבָרִים), og á málskrafsmaðurinn (ʔīʃ   ɕəφāˈθaʝim,   אִישׁ שְׂפָתַיִם) að hafa rétt fyrir sér?: aquesta xerrameca buida (devessall de paraules, multitud de paraules) no trobarà resposta? haurà de tenir la raó el xerraire?

mál·skráning <f. -skráningar, no comptable>:
codificació f de la llengua, codificació lingüística

mál·skrúð <n. -skrúðs, no comptable>:
<LITERafectació (o: ampul·lositat) f d'estil

málskrúðs·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<LITERoratòria f

málskrúðs·list <f. -listar, no comptable>:
<LITERart retòrica (mælskulist)

máls·meðferð <f. -meðferðar, no comptable>:
<JURprocediment m judicial (o: judiciari) 

máls·metandi, -metandi, -metandi <adj>:
influent
♦ málsmetandi maður: un home influent

mál·snið <n. -sniðs, -snið>:
registre m de llengua, registre lingüístic

mál·snilld <f. -snilldar, no comptable>:
eloqüència f

mál·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:
de paraula fàcil, eloqüent
◊ þá sagði Móse við Drottin: „Æ, Drottinn, ég hef aldrei málsnjall (lɔʔ   ʔīʃ   dəβāˈrīm   ʔāˈnɔχī, לֹא אִישׁ דְּבָרִים אָנֹכִי) verið, hvorki áður fyrr né nú eftir að þú fórst að tala við mig, þjón þinn. Mér er tregt um mál og tungutak“: aleshores en Moïsès va dir a Jahvè: «Ai, Jahvè, mai no sóc estat eloqüent, ni abans ni ara, d'ençà que heu començat a parlar amb mi, el vostre servent. Tinc la boca i la llengua pesants»

mál·snjallur, -snjöll, -snjallt <adj.>:
variant de → málsnjall, málsnjöll, málsnjallt “eloqüent”

mál·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:
<JURacció f legal
♦ hefja málsókn gegn e-m: incoar una acció legal contra algú
♦ íhuga málsókn á hendur e-m: plantejar-se una acció legal contra algú

mál·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GENcausa f
♦ berjast fyrir málstað sinn: <LOC FIGlluitar per la seva causa
♦ hafa góðan ~ réttlátan ~ vondan málstað: <LOC FIGseguir una bona causa ~ una causa justa ~ una causa injusta
♦ styðja málstað e-s: <LOC FIGdefensar la causa (o: els interessos) d'algú
♦ taka málstað e-s: <LOC FIGprendre el partit d'algú, prendre partit per algú
◊ viljið þér taka málstað hans (nāˈɕāʔ   pāˈnīm ~ נָשָׂא פָּנִים:   hă-φāˈnā-u̯   tiɕɕāˈʔūn   ʔim־lā-ˈʔēl   tərīˈβūn,   הֲפָנָיו תִּשָּׂאוּן; אִם-לָאֵל תְּרִיבוּן), vera málsvarar Guðs?: voleu prendre partit per Saddai, fer-vos els advocats de Déu?
♦ verja málstað e-s: defensar la causa d'algú, advocar per la causa d'algú
þú varðir, Drottinn, málstað minn (ˈrīβ   ʔēθ   ˈrīβ - rīˈβēi̯ ~ ’רִיב אֵת רִיב - רִיבֵי פ:   ˈraβtā   ʔăδɔˈnāi̯   rīˈβēi̯   naφˈʃ-ī,   רַבְתָּ אֲדֹנָי רִיבֵי נַפְשִׁי), leystir líf mitt: Adonai, has defensat la causa de la meva ànima, has redimit la meva vida
◊ svo segir Drottinn, Guð þinn, Guð þinn sem ver málstað (rīβ ~ רִיב:   wē-ʔlɔˈhaʝ-iχ   ʝāˈrīβ   ʕamˈm-ō ,   וֵאלֹהַיִךְ יָרִיב עַמּוֹ) þjóðar sinnar: Nú tek ég vímubikarinn (אֶת-כּוֹס הַתַּרְעֵלָה) úr hendi þér, skál reiði minnar, af henni skaltu ekki framar bergja (לִשְׁתּוֹתָהּ)així parla el teu Senyor Jahvè, el teu Déu que defensa la causa del seu poble: Jo retiro de la teva mà la copa del vertigen (de l'embriaguesa); el calze de la meva còlera, no el tornaràs a assaborir més
◊ svarar vitur maður innantómum orðum og fyllir brjóst sitt austanvindi til þess að verja málstað sinn (ʝāˈχaħ ~ יָכַח:   hōˈχēaħ   bə-δāˈβār   lɔʔ־ʝisˈkōn,   הוֹכֵחַ בְּדָבָר, לֹא-יִסְכּוֹן) með orðagjálfri?: que per ventura un savi respon amb paraules vàcues i emplena el seu pit de vent de llevant a fi de defensar la seva causa amb paraules vaniloqüents?
♦ vinna fyrir góðan málstað: <LOC FIGtreballar per una bona causa
2. <FIGinteressos m.pl
♦ styðja málstað e-s: <LOC FIGdefensar els interessos (o: la causa) d'algú
◊ eins og fuglabúr (כִּכְלוּב) [er] full af fuglum eru hús þeirra full af svikum. Þess vegna eru þau voldug og rík, feit og sælleg. Þau styðja málstað (dāˈβār ~ דָּבָר:   gam   ʕāβəˈrū   δiβrēi̯־ˈrāʕ,   גַּם עָבְרוּ דִבְרֵי-רָע) illmenna, kveða eigi upp rétta dóma í þágu munaðarleysingja svo að þeim farnist vel og reka eigi réttar fátæklinga: : igual que una gàbia d'ocells [és] plena d'ocells, així llurs cases són plenes de fraus. Per això són poderosos i rics, i estan grassos i lluents. Donen suport als interessos dels malvats, no pronuncien sentències justes a favor dels orfes a fi que prosperin i no defensen la causa (el dret) dels pobres (però II Cròniques 35:26-27 es va traduir: Það sem meira er að segja um Jósía og góðverk hans, er voru samkvæm því, sem ritað er í lögmáli Drottins, svo og saga hans frá upphafi til enda, það er ritað í bók Ísraels- og Júdakonunga : וְיֶתֶר דִּבְרֵי יֹאשִׁיָּהוּ, וַחֲסָדָיו--כַּכָּתוּב, בְּתוֹרַת יְהוָה. וּדְבָרָיו, הָרִאשֹׁנִים וְהָאַחֲרֹנִים--הִנָּם כְּתוּבִים, עַל-סֵפֶר מַלְכֵי-יִשְׂרָאֵל וִיהוּדָה. La nova traducció manté bàsicament la formulació anterior : Það sem óskráð er af sögu Jósía og verkum hans sem vitnuðu um trú hans samkvæmt því sem skráð er í lögbók Drottins, saga hans frá upphafi til enda, er skráð í bók Ísraels- og Júdakonunga)

mál·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:
1. política lingüística
2. <([samningar]viðræðurnegociacions f.pl  (trobada o encontre per a parlamentar o per a negociar sobre quelcom)
◊ þvíat þeir eru jafnan næstir konungi um alla hluti, þeir gæta lífs konungs ok hans líkams bæði um nætr ok um daga, þeir eru ok jafnan með konungi at áti ok at drykkju, á málstefnum ok ǫllum góðum samvistum, svá sem nábornir frændr (Espill, cap. 29, pàg. 63): car sempre es troben en tots els aspectes a la màxima proximitat del rei, protegeixen la vida del rei i el seu cos tant de nits com de dia, i sempre són amb el rei quan menja i quan beu, a les negociacions i a totes les reunions socials com si fossin parents propers d'ell

mál·stirður, -stirð, -stirt <adj.>:
de llegua poc àgil, que s'expressa amb dificultat (no eloqüent)
◊ Móse talaði fyrir augliti Drottins og sagði: „Ísraelsmenn hlustuðu ekki á mig, hvers vegna ætti faraó að hlusta á mig svo málstirður (ʕăˈral   ɕəφāˈθāʝim ~ עֲרַל שְׂפָתָיִם:   wa-ʔăˈnī   ʕăˈral   ɕəφāˈθāʝim,   וַאֲנִי עֲרַל שְׂפָתָיִם) sem ég er?“: però en Moïsès (Moixè) respongué a Jahvè: «Si els israelites no m'han escoltat, ¿com m'escoltarà ara el Faraó, a mi, que em costa de parlar?»
◊ Móse svaraði frammi fyrir augliti Drottins: „Ég er maður málstirður (ʕăˈral   ɕəφāˈθāʝim ~ עֲרַל שְׂפָתָיִם:   hēn   ʔăˈnī   ʕăˈral   ɕəφāˈθāʝim,   הֵן אֲנִי, עֲרַל שְׂפָתָיִם). Hvers vegna ætti faraó að hlusta á mig?“: però en Moïsès (Moixè) replicà a Jahvè: «A mi, em costa de parlar. Per què, doncs, m'hauria d'escoltar el Faraó?»

mál·stjórnun <f. -stjórnunar, no comptable>:
<LINGintervencionisme lingüístic

mál·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
1. <POLÍTcambra f
♦ efri málstofa: cambra alta
♦ efri málstofa breska þingsins: la cambra alta del parlament anglès, la Cambra dels lords
♦ neðri málstofa: cambra baixa
♦ neðri málstofa breska þingsins: la cambra baixa del parlament anglès, la Cambra dels comuns
2. (þingstofasala f de reunions (cambra gran per a tenir-hi reunions)
3. (semínarseminari m (taula rodona, col·loqui, taller, xerrada etc. sobre un tema determinat)
♦ málstofa í tilefni af 20. ára afmæli Montrealbókunarinnar: seminari amb motiu del 20è aniversari del protocol de Montreal
4. <HISTmálstofa f, parlador m, lloc destinat a parlar-hi, sala d'audiències
◊ eftir um daginn kallar Haraldur jarl til tals við sig og gengu þeir í málstofu. Þar var og kona jarls og ráðuneyti þeirra: l'endemà en Haraldur va convocar el iarl a una reunió amb ell i entraren al parlador (sala del consell?). També hi eren presents la dona del iarl i llurs consellers

mál·stol <n. -stols, no comptable>:
<MEDafàsia f
♦ fólk með málstol[i]: afàsics m.pl
♦ maður með málstol[i]: afàsic m, afàsica f, persona f amb afàsia

mál·stýring <f. -stýringar, no comptable>:
<LINGplanificació lingüística

mál·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
centre m de la llengua o del llenguatge
♦ Íslensk málstöð: centre m [d'estandardització lingüística i terminològica] de la llengua islandesa, l'equivalent islandès del TERMCAT. Fou fundat el 1985. El 2006 es va integrar, amb quatre altres orgasnismes, en l'Árnastofnun
♦ málstöðvar heilans: <MEDcentre m cerebral del llenguatge, zona f cerebral de la parla

mál·stöðlun <f. -stöðlunar, no comptable>:
<LINGestandardització lingüística

mál·svari <m. -svara, -svarar>:
1. (fulltrúirepresentant m & f
2. (verjandi & FIGadvocat m, advocada f, defensor m, defensora f (paladí, campió)
♦ málsvari hinna fátæku: advocat dels pobres

máls·verður <m. -verðar, -verðir>:
àpat m, menjada f

mál·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
1. <GENdomini lingüístic, territori lingüístic
♦ rómanska málsvæðiði: el domini lingüístic romànic
2. <MED í heilanumàrea f del llenguatge (en el cervell)

máls·vörn <f. -varnar, -varnir>:
<JURdefensa f

mál·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
quadre m (o: taula f) de mides

mál·tak <n. -taks, -tök>:
variant de máltæki ‘proverbi, parèmia; locució’

mál·taka¹ <f. -töku, no comptable>:
adquisició m del llenguatge

mál·taka² <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
presa f de mides

mál·tilbrigði <n. -tilbrigðis, -tilbrigði>:
variant lingüística

mál·tileinkun <f. -tileinkunar, no comptable>:
<LINGadquisició f [natural] de llengua [estrangera]
♦ máltileinkun íslensku sem annars máls: adquisició de l'islandès com a segona llengua

mál·tilfinning <f. -tilfinningar, no comptable>:
sentit m de la llengua
♦ hafa góða máltilfinningu: tenir un gran sentit de la llengua

mál·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
àpat m, menjada f
♦ borða tvæir máltíðir á dag: fer dos àpats al dia
♦ búa e-m máltíð: preparar un àpat a algú
♦ heit máltíð: un àpat calent
♦ staðgóð máltíð: àpat complet
♦ þrírétta máltíð: un àpat de tres plats

mál·tól <n. -tóls, -tól>:
òrgan m de la parla

mál·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
1. (málshátturadagi m, [vella] dita f (parèmia, proverbi)
◊ þar sannaðist máltækið, að sókn er besta vörnin: allà es va fer vera la dita que “l'atac és la millor defensa”
◊ þar sannaðist máltækið ‘ekki er allt sem sýnist’: allà es va adverar la dita ‘no tot és el que sembla’
◊ þá svaraði maður nokkur þaðan og sagði: "Hver er þá faðir þeirra?" þaðan er máltækið (מָשָׁל, māˈšāl komið: "Er og Sál meðal spámannanna?": llavors un d'aquells homes va replicar tot dient: "i de quin pare són fills?" D'aquí prové la vella dita: "també Saül es troba entre els profetes?"
◊ eins og gamalt máltæki (מָשָׁל, māˈšāl segir: ,Ills er af illum von,' en hendur legg ég ekki á þig: com diu un antic proverbi: "la dolenteria surt dels dolents"; no seran les meves mans les qui et faran mal
2. (orðatiltækilocució f (en el cervell)

mál·tölvun <f. -tölvunar, no comptable>:
lingüística f computacional

málugur, málug, málugt <adj.>:
loquaç, que parla molt

mál·umhverfi <n. -umhverfis, no comptable>:
entorn lingüístic

málun <f. málunar, no comptable>:
pintada f, [aplicació f de] pintura f, acció f de revestir una superfície amb pintura
♦ málun hússins: pintada de casa (recobriment de parets de casa, exteriors i/o interiors, amb pintura)

málungi <adv.>:
datiu plural de mál + el sufix negatiu -gi emprat com a adverbi a la locució:
◊ hér ok hvar ǀ myndi mér heim uf boðit, ǁ ef þyrptak at málungi (= málum-gi) mat, ǁ eða tvau lær hengi ǀ at ins tryggva vinar, ǁ þar’s ek hafða eitt etit: m'haurien convidat aquí i lla si no m'hagués calgut menjar en els àpats o si a ca l'amic lleial hi pengessin dues cuixes de xai fumades, allà on hi havia l'única que jo em vaig cruspir (Kuhn 1968, pàg. 133, atribueix al mot lær, en aquest passatge, el significat de schinken (Háv. 58 u. 67), que, atès l'entorn cultural, només es pot interpretar com a pernil fumat. Tanmateix, i tot i admetre aquesta possibilitat, no acabo de veure ni entendre per què no es pot tractar de dues cuixes de xai, tret que, naturalment, es vulgui donar suport amb aquesta interpretació a un origen noruec del poema)
♦ eiga (o: hafa) ekki málungi matar: <LOC FIGno tenir ni un ral, no tenir ni per menjar

mál·venja <f. -venju, -venjur. Gen. pl.: -venja>:
ús lingüístic

mál·ver <n. -vers,-ver>:
laboratori m d'idiomes

mál·verk <n. -verks, -verk>:
<ARTquadre m, pintura f

málverka·safn <n. -safns, -söfn>:
1. (gallerí, sýningarsalurgaleria f d’art  (local d'exposició i venda de pintures)
2. (listasafnpinacoteca f (museu especialitzat en pintura)
3. (einkasafncol·lecció f de pintures (privada)

málverka·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
exposició f de quadres

mál·vernd <f. -verndar, no comptable>:
defensa f de la llengua

mál·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
1. <GENerror lingüístic, falta f de llengua
2. (í orðskipumsolecisme m (en l'ordre de les paraules)

mál·vina <f. -vinu, -vinur. Gen. pl.: -vina>:
(trúnaðarvinaamiga íntima (amiga i confident, molt bona amiga a qui hom pot contar les seves coses)

mál·vinur <m. -vinar, -vinir>:
(trúnaðarvinuramic íntim (amic i confident, molt bon amic amb qui hom pot parlar i fer confidències)
◊ sakna ek í sessi ǀ ok í sæingo ǁ míns málvinar, ǀ valda megir Giúka; ǁ valda megir Giúka ǀ míno bǫlvi ǁ ok systr sinnar ǀ sárom gráti: enyoro el meu amic de l'ànima al seient, l'enyoro al llit: els fills d'en Gjúki en són els causants. Els fills d'en Gjúki són els causants de la meva desgràcia i del plor amarg de llur germana
◊ "Vart-at-tu, Fróði, ǀ fullspakr of þik, ǁ málvinr manna, ǀ er þú man keyptir; ǁ kaustu at afli ǀ ok at álitom, ǁ enn at ætterni ǀ ekki spurðir: Fróði, amic íntim dels homes, no fores gens llest quan varen comprar les joves esclaves. Les vares comprar per llur força i llur aspecte, però [en fer-ho,] no t'informares pas de llur llinatge (vocabulari: #1. fullspakr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 64: full-spacr adj. ganz klug, klug genug (Grt. 8); #2. of: En Kuhn 1968³, pàg. 156: 2. mit acc.: <...> Oft auch übertragen <...>. El sintagma preposicional of þik es refereix al subjecte de l'oració i no acompleix cap funció de manera que, en la traducció, es pot eliminar. La seva eliminació ni canvia el significat de la frase ni fa que deixi d'ésser gramatical; #3. man: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 135: man n 1. mädchen; 2. (junge) sklavin (HH. II 4); sonst collectiv (Grt., dazu Am. 70 conj.); at mani hafa als sklavinnen halten (Grt. 1 u. 16). Vgl. fóstr-man)
◊ 20. Hjoggum vér með hjǫrvi. ǀ Hárfagran sák røkkva ǁ meyjar dreng of morgin ǀ ok málvini ekkju. ǁ Vas-at sem varmar laugar ǀ vínkers Njǫrun bæri ǁ oss í Álasundi, ǀ áðr Ǫrn konungr felli; ǁ bǫðmána sák bresta, ǀ brá því fira lífi: [batalla nr.] 20. Assestàrem cops d'espasa. Vaig veure l'enamorat de bells cabells de la donzella i l'amic de la vídua sucumbir aquell matí. Abans que el rei Ǫrn no caigués, al freu d'Álasund no ens fou pas com si la Njǫrun de la gerra de vi ens dugués aigua calenta per rentar-nos. Hi vaig veure les llunes de la batalla esclatar: per aquest fet es trencava la vida dels guerrers (vocabulari: #1. røkkva: Cf. Baetke 19874, pàg. 511: røkkva <...> dämmern, dunkel werden <...>. Es tracta, doncs, d'un verb metereològic emprat aquí, metonímicament, per a descriure l'acte de morir com una posta de sol; #2. vínkers Njǫrun: la Njǫrun de la gerra de vi = la dona, la serventa; Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 626a: vínkers Njǫrun, kvinde, Krm 20.; #3. bǫðmáni: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 74b: <...> ’kamp-måne’, skjold <...> Krm 20 jfr 14; la lluna de la batalla és, doncs, l’escut; #4. bregða lífi: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 62a: 3) fremdeles betydningen ‘at forandre’, og i tilknytning dertil, ‘ at göre ende på’, <...> bregða fjǫrvi e-s Sigv 12,19, Steinn 1,4; upersonl. brá lífi Krm 14 <...>; així i doncs, les locucions bregðr fjǫrvi e-s o bregðr lífi e-s s'han d'entendre com a acabar-se la vida, perdre's la vida)

mál·vitringur <m. -vitrings, -vitringar>:
filòleg m, filòloga f

mál·vitund <f. -vitundar, no comptable>:
consciència lingüística

málvísinda·legur, -leg, -legt <adj.>:
lingüístic -a

málvísinda·maður <m. -manns, -menn>:
lingüista m & f

mál·vísindi <n.pl -vísinda>:
lingüística f
♦ almenn málvísindi: lingüística f general
♦ félagsleg málvísindi: sociolingüística f (félagsmálvísindi)
♦ hagnýt málvísindi: lingüística aplicada
♦ mannfræðileg málvísindi: sociolingüística f (félagsmálvísindi)
♦ sálfræðileg málvísindi: psicolingüística f
♦ tölvufræðileg málvísindi: lingüística f computacional (máltölvun)
♦ → taugamálvísindi “neurolingüística”

mál·vöndun <f. -vöndunar, no comptable>:
cura f [i conreu] de la llengua, correcció acurada en l'ús de la llengua

málvöndunar·maður <m. -manns, -menn>:
persona que posa especial cura i esment en l'ús correcte de la llengua, persona que conrea i té cura de l'estàndard de la llengua

mál·þing <n. -þings, -þing>:
simposi m (col·loqui, congrés)
♦ taka þátt sem framsögumaður á málþingi: prendre part com a ponent en un simposi

mál·þóf <n. -þófs, no comptable>:
<POLÍTobstruccionisme m
♦ málþóf á þingi: obstruccionisme parlamentari

mál·þrota <adj. inv.>:
que ja no té paraules, que ha acabat les paraules

mál·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
evolució lingüística

mál·þýður, -þýð, -þýtt <adj.>:
de llengua afable

mál·æði <n. -æðis, no comptable>:
verborrea f, verbositat f [excessiva] (allau de paraules & verbositat, xerramenta, parola)
◊ ...eins og hún vildi stoppa málæðið í sjálfri sér: ...com si volgués aturar la seva pròpia verborrea

málæðis·maður <m. -manns, -menn>:
persona verborreica, persona [excessivament] verbosa

mána·ár <n. -árs, -ár>:
any m lunar (o: llunar) 

mána·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
gerd blanc (baia de la romeguera de flors petites o mánaklungur)

mána·ber, -ber, -bert <adj.>:
de lluna [nova] destapada
♦ það er mánabert: <LOC FIGfa un cel de lluna nova destapada, es diu així quan, durant les nits de lluna nova, es pot veure a ull nu la part fosca de la lluna
◊ þegar tungl fer að sjást eftir kveikingu og aðeins sést lítil rönd af því, en mótar þó fyrir allri umgjörð þess er það kallað að það sé „mánabert“ og veit það á storma og stórviðri: quan la lluna comença a veure's després que hagi començat el noviluni i només se'n veu una llenqueta però tanmateix se'n veuen els vestigis de tot el seu cércol es diu que fa un cel de lluna [nova] destapada i presagia tempestes i temporals

mána·brúður <f. -brúðar, -brúðir>:
pelargoni m, gerani m (qualsevol planta del gènere Pelargonium)

mána·búi <m. -búa, -búar>:
selenita m & f

< mána·dagur <m. -dags, -dagar>:
variant arcaica de → mánudagur “dilluns”

mána·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
deessa f lunar (o: llunar), deessa f de la lluna
♦ mánagyðjan Hekate: <MITOLla deessa lunar Hècate

mánaða·heiti <n. -heitis, -heiti>:
nom m de mes
♦ mánaðaheitin: els noms dels mesos

mánaða·mót <n.pl -móta>:
canvi m de mes (la fi d'un mes i el començament del següent)
♦ eftir mánaðamótin: a començaments del mes qui ve
♦ um mánaðamótin: a fi de mes

mánaðar- <en compostos>:
mensual

mánaðar·áskrift <f. -skriftar, -skriftir>:
canvi m de mes (la fi d'un mes i el començament del següent)
◊ mánaðaráskrift kostar 900 kr: la quota de subscripció mensual costa 900 corones

mánaðar·blað <n. -blaðs, -blöð>:
revista f mensual

mánaðar·dagur <m. -dags, -dagar>:
1. <GENdia m del mes
♦ hvaða mánaðardagur er í dag?: [a] quin dia del mes som avui?
2. (veggdagatalcalendari m  (de paret)

mánaðar·frestur <m. -frests, no comptable>:
termini (o: terme) m d'un mes
♦ á mánaðarfresti: en el termini d'un mes

mánaðar·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
que té un mes [de vida]

mánaðar·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
quota f mensual, mensualitat f, termini m mensual
♦ lágar mánaðargreiðslur: terminis mensuals poc elevats

mánaðar·laun <n.pl -launa>:
sou [mensual], mesada f
♦ hann hefur 80.000 krónur í mánaðarlaun: té un sou de 80.000 corones mensuals

mánaðar·lega <adv.>:
mensualment, cada mes, tots els mesos

mánaðar·legur, -leg, -legt <adj.>:
mensual

mánaðar·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
lloguer m mensual

mánaðar·rit <n. -rits, -rit>:
revista f mensual

mánaðar·skammtur <m. -skammts, -skammtar>:
dosi f mensual

mánaðar·yfirlit <n. -yfirlits, -yfirlit>:
informe m mensual, relació f mensual

mána·glirna <f. -glirnu, -glirnur. Gen. pl.: -glirna>:
ull m de lluna (peix Hiodon tergisus)

mána·klungur <n. -klungurs, -klungur>:
gerdera blanca (romeguera de flors petites Rubus parviflorus syn. Rubus macrophyllus f. parviflora)

mána·laga <adj.>:
luniforme

mána·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENselenita m & f
2. <ISLmembre m & f del Hestamannafélagið Máni

mána·rifa <f. -rifu, -rifur. Gen. pl.: -rifa o: -rifna>:
<MEDesquinç m de menisc

mána·skin <n. -skins, no comptable>:
claror f de lluna
◊ á þeim degi verður hvorki hlý sólarbirta né svalt mánaskin ( ~ :   wə-hāˈʝāh   ba-i̯ˈʝōm   ha-ˈhūʔ   lɔʔ־ʝiˈhjɛh   ʔōr   ʝəqāˈrōθ   wə-qippāˈʔōn,   וְהָיָה, בַּיּוֹם הַהוּא; לֹא-יִהְיֶה אוֹר, יְקָרוֹת וְקִפָּאוֹן)aquell dia, no hi haurà ni la claror calenta del sol ni la claror fresca de la lluna
♦ í mánaskini: a la claror de la lluna

mána·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLadulària f, selenita f, pedra f de lluna

mánasteins·smári <m. -smára, -smárar>:
trèvol m d'olor (planta Melilotus arvensis syn. Melilotus officinalis)

mána·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>:
tord m de collar (ocell Turdus torquatus)

máni <m. mána, mánar>:
1. <GEN. És mot antiquat o propi de registre elevatlluna f (tungl)
◊ með þeim gæðum sem sólin færir, ríkulegum gjöfum mánans (ˈʝɛraħ ~ יֶרַח:   ū-mi-mˈmɛɣɛδ   ˈgɛrɛʃ   ʝərāˈħīm,   וּמִמֶּגֶד, גֶּרֶשׁ יְרָחִים)amb els béns que el sol porta, amb els copiosos dons de la lluna
◊ fölur máninn (ləβāˈnāh ~ לְבָנָה:   wə-ħāφəˈrāh   ha-lləβāˈnāh,   וְחָפְרָה הַלְּבָנָה) roðnar af skömm og glóandi sólin fölnar af smán því að Drottinn allsherjar verður konungur á Síonarfjalli og í Jerúsalem og dýrð hans mun ljóma frammi fyrir öldungum hans: la pàl·lida lluna es posarà vermella de vergonya, i el sol rogent empal·lidirà d'oprobi, car Jahvè Cevaot serà rei de la muntanya de Sió i a Jerusalem. I la seva glòria resplendirà davant (en presència d)els seus ancians
◊ hver gægist hér fram sem morgunroðinn, fögur sem máninn (ləβāˈnāh ~ לְבָנָה:   ʝāˈφāh   χa-lləβāˈnāh,   יָפָה כַלְּבָנָה), leiftrandi sem sólin, ógurleg sem herskarar stjarnanna?: qui és aquesta que s'aboca (guaita a fora) com l'aurora, bella com la lluna, refulgent com el sol, terrible com les legions dels estels?
◊ hann leiðir mánann (ἡ σελήνη -ήνης:   καὶ ἡ σελήνη ἐν πᾶσιν εἰς καιρὸν αὐτῆς, ἀνάδειξιν χρόνων καὶ σημεῖον αἰῶνος·) fram á settum tímum, eilíft tákn til að kunngjöra tíðir. Við mánann (ἡ σελήνη -ήνης:   ἀπὸ σελήνης σημεῖον ἑορτῆς, φωστὴρ μειούμενος ἐπὶ συντελείας) miðast komur hátíða, þetta ljós er þverr um leið og það er fullt. Mánuðir hafa þegið nöfn af mána (:   μὴν κατὰ τὸ ὄνομα αὐτῆς ἐστιν αὐξανόμενος θαυμαστῶς ἐν ἀλλοιώσει), undursamleg eru ný hans og nið. Hann er hæstu hersveitum viti þar sem hann ljómar á himinhvolfi. Leiftur stjarna er skart himins, ljómandi djásn í upphæðum Drottins: fa comparèixer la lluna a l'hora que té assignada, senyal etern per a anunciar les estacions. Amb la lluna s'assenyalen les arribades de les festes. Aquesta llum que disminueix al mateix temps que és completa. Els mesos han rebut llur nom de la lluna, meravellosos són el seu creixent i el seu minvant. Quan brilla en la volta del cel, és el llumener dels esquadrons celestials. L'esclat dels estels és la magnificència (bellesa) del cel, diadema (ornament) resplendent a les altures del Senyor
◊ lofið Drottin, sól og máni (ἡ σελήνη -ήνης:   εὐλογεῖτε, ἥλιος καὶ σελήνη, τὸν κύριον· ὑμνεῖτε καὶ ὑπερυψοῦτε αὐτὸν εἰς τοὺς αἰῶνας), vegsamið hann og miklið að eilífu: sol i lluna, lloeu el Senyor, glorifiqueu-lo i exalceu-lo eternament
◊ sól, máni (ἡ σελήνη -ήνης:   ἥλιος μὲν γὰρ καὶ σελήνη καὶ ἄστρα ὄντα λαμπρὰ καὶ ἀποστελλόμενα ἐπὶ χρείας εὐήκοά εἰσιν·) og stjörnur, sem skína, hlýða þegar þær eru sendar til að gera gagn: el sol, la lluna i els estels que brillen, obeeixen [Déu] quan són enviats a fer el que és útil [als homes]
◊ þau geta ekki heldur birt þjóðum tákn á himni. Þau skína hvorki sem sólin né heldur lýsa þau sem máninn (ἡ σελήνη -ήνης:   σημεῖά τε ἐν ἔθνεσιν ἐν οὐρανῷ οὐ μὴ δείξωσιν οὐδὲ ὡς ὁ ἥλιος λάμψουσιν οὐδὲ φωτίσουσιν ὡς σελήνη)ni tampoc no poden mostrar als pobles senyals en el cel. No brillen pas com el sol ni il·luminen pas com la lluna
♦ → skrautmáni “ornament en forma de creixent”
♦ skarður máni: mitja lluna (la lluna en el seu quart minvant o creixent)
♦ við hinn skarða mána: a la claror de la mitja lluna
2. <MED = liðmánimenisc m
3. (í kenningum um skjöldlluna f , en poesia, i esp. en la formació de kènningar, pot aparèixer amb el seu significat de lluna per crear kènningar que signifiquin escut:
♦ máni viðar hauðurmens: la lluna del lleny del collar de la terra = la llunya del lleny de la mar = la llunya del vaixell = l’escut
  L'hebreu ʝāˈrēaħ ~ יָרֵחַ és traduït sempre amb el mot tungl. També ho són els mots ˈʝɛraħ ~ יֶרַח d’Isaïes 60:20, ləβāˈnāh ~ לְבָנָה d’Isaïes 30:26 i el mot ɕahăˈrōn ~ שַׂהֲרוֹן d’Isaïes 3:18. El mot ˈħɔδɛʃ ~ חֹדֶשׁ sempre es tradueix amb el mot mánuður.  
     

mánu·dagur <m. -dags, -dagar>:
dilluns m

mánuður <m. mánaðar, mánuðir>:
mes m
♦ á mánuði: al mes
◊ ég borga 70-100 dollara á mánuði fyrir 60-70 klukkustundir á netinu: pago 70-100 dòlars al més per 60-70 hores de connexió a internet
♦ einu sinni í mánuði: un pic al mes, un cop al mes
♦ fyrir hálfum mánuði: fa quinze dies
♦ fyrstu níu mánuðir ársins: els nou primers mesos de l’any
♦ hálfur mánuður: quinze dies
♦ í tvö mánuði: per dos mesos, durant dos mesos
♦ í næsta mánuði: el mes que ve, el mes qui ve (Bal.)
♦ í þessu mánuði: aquest [mateix] mes
♦ mánuðum saman: durant mesos, durant tot un seguit de mesos
♦ mjóu mánuðir: primers mesos de l’embaràs (quan encara no es nota)
♦ þegar hún var komin átta mánuði á leið...: quan ja va haver entrat en el vuitè mes... (parlant d’una embarassada)
♦ ég er komin fimm mánuði á leið: estic [embarassada] de cinc mesos
  Amb l’adopció del calendari romà, també s’adoptaren les designacions dels mesos romans. A llur costat, continuà emprant-se el calendari islandès, originàriament de base llunar, i posteriorment, solar-llunar, essent els noms dels seus mesos: mörsugur (o: jólmánuður; o: hrútmánuður), þorri, góa, einmánuður, harpa, skerpla, sólmánuður, heyannir, haustmánuður, tvímánuður, gormánuður i