Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

N-NI

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
Dagar mannsins eru sem grasið,
hann blómgast sem blómið á mörkinni,
þegar vindur blæs á hann er hann horfinn,
og staður hans þekkir hann ekki framar.
 
   
Els dies de l'home duren com els de l'herba;
la seva florida és talment la d'una flor al camp:
com ella desapareix a la primera ventada,
i després, ni tan sols l'indret no es coneix,
on un dia es dreçava.
 
   
Psalms CIII,15-16
 
       

nabba- <en compostos>:
<MEDpapular, pàpulo-, pàpul-

nabba·lag <n. -lags, -lög>:
<MEDestrat m papil·lar, capa f papil·lar (capa superficial del derma)

nabba- og hreistur- <en compostos>:
<MEDpàpulo-escatós -osa, pàpulo-esquamós -osa
♦ aðrar nabba- og hreisturraskanir: d'altres desordres pàpulo-escatosos
◊ húðbólga, exem og nabba- og hreisturraskanir: dermatitis, èczemes i desordres pàpulo-escatosos

nabba·þýfi <n. -þýfis, no comptable>:
petits amuntegaments, petites protuberàncies (petites elevacions en el terreny)

nabbi <m. nabba, nabbar>:
1. (smáþúfapetita protuberància punteguda (petita elevació, eminència o excrescència de forma punxeguda)
2. (steinnibbapedra cantelluda (pedra punteguda)
3. <MEDpàpula f
♦ → Gottronsnabbar “pàpules de Gottron”
◊ graftarbólur og nabbar: pústules i pàpules
4. <BOTANpapil·la f
5. (lýtidefecte m (mancança)

naddverskur, naddversk, naddverskt <adj.>:
natzarè -ena (de Natzaret)
◊ Jesús naddverski: Jesús natzarè

naðra <f. nöðru, nöðrur>:
1. (slanga & snákurserp f (ofidi & colobra)
◊ þú skalt stíga ofan á höggorma og nöðrur, troða fótum ljón og dreka: passaràs sobre escurçons i serps, trepitjaràs amb els peus lleons i dracs
2. (eiturnaðraescurçó m (víbria)
◊ að síðustu bítur það sem höggormur og spýtir eitri sem naðra: al final, pica com una serp i escup verí com un escurçó
3. <FIG = tunguhvass maðurpersona f de llengua viperina (persona de llengua punyent o incisiva i plena de malícia)
4. <FIG = slægur maðurserp f (persona astuta i intrigant)
5. <FIG = rógberidifamador m, difamadora f (calumniador, persona de llengua plena de maldiença no justificada)

naður <m. naðurs, naðrar>:
1. (naðraserp f (ofidi)
2. (sverðespasa f (entesa com l'eina que “pica”)
3. (lyngormurvibra f, víbria f (drac)
◊ þá kømr inn dimmi dreki fliúgandi, naðr fránn, neðan frá Niðafiǫllom; berr sér í fiǫðrom — flýgr vǫll yfir —, Niðhǫggr, nái. Nú mun hon søcqvaz: arriba volant el drac fosc, la vibra refulgent, pujant (el punt de partida del vol del drac s'ha de situar a l'inframóndes de les Muntanyes de la Foscor. Niðhǫggr duu els cadàvers entre les plomes —sobrevola l'esplanada (Óskópnir o Vígríðr, de qui Snorri (igual que els Vafðrúðnismál, estrofa 18) afirma vǫllrinn Vígríðr er hundrað rasta víðr á hvern veg)—. És l'hora en què ella (hom ignora qui és aquest ella. Al meu entendre, Niðhǫggr és un drac femella i, per tant, aquest ella hi fa referència: després de recollir els morts de què es nodrirà xuclant-los la sang, la vibra torna a enfonsar-se en el submóns'enfonsarà

naður·kollur <m. -kolls, -kollar>:
llengua f de bou, [llengua] bovina f (Val.), serradeta f (Val.), viperina f, llengua f de llebre (Ross.), borraina borda, cua f de porc, cul m de porc, boleng bord, bigalosa f, borratja borda, bolenga borda (Mall.) (planta Echium vulgare)

naður·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llengua f de serp, llança f de Crist (planta Ophioglossum vulgatum var. polyphyllum syn. Ophioglossum azoricum)

Naður·valdi <m. -valda, pl. no hab.>:
(stjörnumerkiSerpentari m, Ofiüc m (constel·lació)
♦ Naðurvaldinn: el Serpentari, l'Ofiüc 

naðverskur, naðversk, naðverskt <adj.>:
natzarè -ena (de Natzaret)
◊ ...svo það uppfylltist hvað sagt er fyrir spámennina að hann skyldi naðverskur kallast: ...per tal que es complís l'oracle dels profetes que deia que l'anomenarien Natzarè

nafar <m. nafars, nafrar>:
1. (lítill handborbarrina f, trebinella f, tribana f (petit)
2. (meðalstórtrepant m [de mà] (mitjà)
3. (stórtriba f, tribe m, barrobí m (Mall.) (barrina grossa)
4. (handbor með sveiflifilaberquí m, villamarquí m (Val.), berbiquí m (Mall., Men.) (barrina relativament grossa de fuster amb mànec amb forma de pom)

nafars·rauf <f. -raufar, -raufar>:
forat m fet amb barrina, barrobí etc.

nafla- <en compostos>:
umbilical, omfalo-, omfal-, del melic

nafla·appelsína <f. -appelsínu, -appelsínur>:
taronja f nàvel

nafla·gras <n. -grass, -grös>:
quenígia f d'Islàndia, verdolaga f d'Islàndia (planta Koenigia islandica)

nafla·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia f umbilical

nafla·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
barretets m.pl, llombrígol m de Venus, melic m (Val.), capellets m.pl [de teulada] (Mall., Men.), papellides f.pl (Mall.(planta Umbilicus rupestris syn. Umbilicus pendulinus)

nafla·kviðslit <n. -kviðslits, -kviðslit. Pl. no hab.>:
hèrnia f umbilical (naflahaull)

nafla·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir>:
cordó m umbilical
♦ klippa á naflastrenginn: tallar el cordó umbilical

nafla·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
regió f umbilical

nafli <m. nafla, naflar>:
melic m, llombrígol m (Bal.), guixa f (Mall.
♦ nafli heimsins: <FIGel melic del món (a Delfos & FIG = centre del món)
♦ horfa aðeins í eigin nafla: <LOC FIGmirar-se al melic
♦ skoða (o: sjáaðeins eigin nafla: <LOC FIGno veure res més que el propi melic (no pensar més que en un mateix i en els propis interessos)

nafn <n. nafns, nöfn>:
nom m
♦ að nafni: <LOCde nom (nom de fonts que un hom porta)
◊ Íri nokkur að nafni Murphy: un irlandès, de nom Murphy
◊ maður að nafni Tófi: un home, de nom Tófi
♦ spyrja e-n að nafni: <LOCpreguntar algú pel seu nom, demanar a qualcú què li diuen (Mall.
♦ að nafninu til: <LOCde nom, nominalment (pel títol que hom es dóna, però no pas forçosament pel que hom és)
◊ einungis að nafninu til: només en teoria
◊ konungar Vesturgota voru að nafninu til undirkonungar sem ríktu í nafni Rómarkeisara: els reis visigots eren, nominalment, sots-reis que governaven en nom dels emperadors romans
♦ bera nafn: portar un nom
◊ skólinn ber nafn hans: l'escola porta el seu nom
♦ falskt nafn: nom fals, pseudònim m (nom emprat per no ésser reconegut)
♦ undir fölsku nafni: amb nom fals
♦ skrifa undir fölsku nafni: escriure amb pseudònim
♦ gefa e-u nafn: posar nom a una cosa, etiquetar una cosa de
♦ í nafni e-s: <LOCen [el] nom de...
◊ í Guðs nafni: en nom de Déu
♦ lesa upp nöfn: passar llista
♦ nefna hlutina réttu nafni: <LOC FIGdir les coses pel seu nom
♦ skapa sér nafn [erlendis]: <LOC FIGfer-se un nom [a l'estranger]
♦ standa ekki undir nafni: <LOC FIGno fer pas honor al seu nom
♦ öðru nafni: àlies (per altre nom, també conegut amb el nom de)
♦ öllu má nú nafn gefa: <LOC FIGse li pot dir com un vulgui, l'hi pots dir com vulguis

nafna <f. nöfnu, nöfnur>:
homònima f (noia, dona que es diu igual que una altra)
♦ hún er nafna mín: es diu com jo (parlant una dona)

nafna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
onomàstica f

nafna·kall <n. -kalls, -köll>:
crida f pel nom, crida f de nom (en veu forta, per exemple, tot passant llista o durant una votació)
♦ atkvæðagreiðsla með nafnakalli: votació f nominal
♦ viðhafa nafnakall: passar llista
♦ fara fram [á] nafnakall: <LOCsol·licitar que es passi llista

nafna·listi <m. -lista, -listar>:
1. <GENllista f de noms
2. (nafnaskráíndex m de noms, registre m de noms (relació de noms de persona i/o de lloc, p.e., a final de llibre)

nafna·skrá <f. -skrár, -skrár>:
1. (skrá yfir staðarnöfn, örnefni, yfir nöfn meðlima samtaka o.s.fr. í bókforminomenclàtor m (llista o catàleg de noms de persona & de noms de lloc en forma de llibre)
2. (listi í lok bókaríndex m de noms propis (relació de noms de persona i/o de lloc, p.e., a final de llibre)
♦ orða- og nafnaskrá: índex m de noms i de persones
3. <INFORMmailing list f

nafna·þula <f. -þulu, þulur>:
<HISTUna nafnathula o ‘catàleg de mots’, és una llarga llista de sinònims poètics per a ús d'escaldes. L'interés de les nafnathulor per al filòleg rau en la inclusió de nombrosíssims arcaismes.

nafn·bót <f. -bótar, -bætur>:
títol m (portat per persona)
♦ hann er doktor að nafnbót: té el títol de doctor

nafnbótar- <en compostos>:
titular

nafnbótar·biskup <m. -biskups, -biskupar>:
<RELIG CATOLbisbe m titular

nafn·festi <f. -festar, pl. no hab.>:
<HISTAmb el nom de nafnfesti es coneixia la cerimònia d'imposició de nom al nadó. La imposició de nom solia anar acompanyada d'un present que podia anar des d'algun objecte senzill, com ara un anell o un altre tipus de joia, a un regal important com ara un bocí de terra o una casa. Amb la introducció del cristianisme aquest present va anar essent substituït per la skírnargjöf o ‘present de bateig’. Entre adults, el nom s'emprava per a designar la imposició d'un malnom a algú.
♦ fá e-ð í nafnfesti [frá e-m]: rebre X [d'algú] en la nafnfesti
♦ gefa e-m e-ð að nafnfesti: regalar una cosa a algú després de la nafnfesti
◊ Sigmundur var þá kominn frá orrustu og gekk með einum lauk í mót syni sínum og hér með gefur hann honum Helga nafn og þetta að nafnfesti: Hringstaði og Sólfjöll og sverð: en aquells moments, en Sigmundur acabava d'arribar d'una batalla i se n'anà a veure son fill amb una ceba i amb ella li va posar Helgi de nom i li donà, com a present de nafnfesti, Hringstaðir (l'actual Ringsted, Dinamarca), els Sólfjöll (o Puigs del Sol) i una espasa

nafn·fræði <f. -fræði, no comptable>:
onomàstica f

nafnfræði·félag <n. -félags, -félög>:
societat f [d']onomàstica

nafnfræði·ráðstefna <f. -ráðstefnu, -ráðstefnur>:
congrés m d'onomàstica
◊ alþjóðleg nafnfræðiráðstefna: congrés internacional d'onomàstica

nafn·frægur, -fræg, -frægt <adj.>:
1. (frægurcèlebre (famós, de gran anomenada)
◊ og hann var nafnfrægur með öllum þjóðum umhverfis: i la seva fama s'estenia per totes les nacions dels voltants
2. (frægur vegna embættis eða ætternis sínsil·lustre (de gran renom pel seu origen familiar, pel seu càrrec etc.)

nafn·gift <f. -giftar, -giftir>:
1. <GEN>denominació f, designació f
2. (nafnbót, virðingartitillconcessió f de títol, rang i privilegis (per part del rei a vassall)
◊ muntu ráða, konungur, nafngiftum við mig og veislum þínum, en sveitunga mína mun eg ekki af hendi láta, meðan mér endast föng til, þótt eg véli um mína kosti eina: rei, vós decidireu quins títols i rang voleu atorgar-me i governareu els vostres feus, però jo no renunciaré pas als homes de la meva host mentre pugui mantenir-los fins i tot si me les he d'arreglar únicament amb els meus propis recursos

nafn·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greinte-ð ~ e-n>:
anomenar una cosa ~ algú, esmentar una cosa ~ algú pel seu nom
◊ ...og þeir gáfu eftir hlutkesti [...] þessar borgir, sem þeir nafngreindu: ...i donaren en sort aquestes ciutats que van designar per llur noms

nafn·greindur, -greind, -greint <adj.>:
anomenat -ada, esmentat -ada pel nom

nafn·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
menció f [expressa] pel nom

nafnháttar·auki <m. -auka, -aukar>:
<GRAMgerundi m
◊ lýsingarháttur nútíðar og nafnháttarauki: participi de present i gerundi
♦ einfaldur nafnháttarauki: gerundi simple
♦ samsettur nafnháttarauki: gerundi compost

nafnháttar·merki <. -merkis, -merki>:
<GRAMnom que, en gramàtica islandesa, es dóna a la partícula að que precedeix els infinitius verbals i els infinitius substantivats
◊ það að gera: el fer
◊ það að ljúga: el mentir
◊ Hamlet spurði sig: ‘að vera eða að vera ekki - það er spurningin’: en Hamlet es va preguntar: ésser o no ésser - aquesta és la qüestió
◊ orðið varðandi er að uppruna lýsingarháttur af sögninni ‘að varða’: el mot varðandi originàriament és el participi del verb varða

nafnháttar·setning <f. -setningar, -setningar>:
<GRAMoració f d'infinitiu

nafn·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<GRAMinfinitiu m
◊ í nafnhætti: en infinitiu
♦ einfaldur nafnháttur: infinitiu simple
♦ samsettur nafnháttur: infinitiu compost

nafn·hvörf <n.pl -hvarfa>:
metonímia f

nafn·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
nominalisme m

nafni <f. nafna, nafnar>:
homònim m (noi, home que es diu igual que un altre)
♦ hann er nafni minn: es diu com jo (parlant un home)

nafn·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
famós -osa, cèlebre

nafn·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
famós -osa, cèlebre, de renom

nafn·kunnur, -kunn, -kunnt <adj.>:
famós -osa, cèlebre, de renom

nafn·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense nom, anònim -a

nafn·leynd <f. -leyndar, no comptable>:
anonimat m
♦ í skjóli nafnleyndar: protegit -ida per l'anonimat
♦ óska nafnleyndar: desitjar l'anonimat
♦ undir nafnleynd: anònimament, emparant-se en l'anonimat

nafn·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<GRAMsintagma m nominal

nafn·númer <n. -númers, -númer>:
número m personal

nafn·orð <n. -orðs, -orð>:
<GRAMsubstantiu m, nom m
♦ fleirtala nafnorða: plural dels substantius
♦ nafnorð sem getur staðið í fleirtölu: substantiu que pot anar en plural
♦ óhlutstætt nafnorð: nom abstracte
♦ óteljanlegt nafnorð: substantiu no comptable
♦ teljanlegt nafnorð: substantiu comptable

nafnorða·beyging <f. -beygingar, -beygingar>:
<GRAMdeclinació f dels substantius

nafn·skilti <n. -skiltis, -skilti>:
placa f amb el nom (p.e., a la porta, al portal etc.)

nafn·skipti <n.pl -skipta>:
metonímia f

nafn·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
carnet m d'identitat

nafn·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
1. (nafnskiltiplaca f amb el nom (p.e., a la porta, al portal etc.)
2. (nafnseðilltargeta f (o: tarja fde visita (tarja de paper a efectes de presentació)

nafn·togaður, -toguð, -togað <adj.>:
1. (frægurcèlebre (famós, de gran anomenada)
◊ þeir skulu verða eins nafntogaðir og vínið frá Líbanon: tindran tanta anomenada com el vi del Líban
2. (frægur vegna embættis eða ætternis sínsil·lustre (de gran renom pel seu origen familiar, pel seu càrrec etc.)
◊ ...allt saman fríða æskumenn, jarla og landstjóra, tóma liðsforingja og nafntogaða menn, ríðandi hestum: tots ells joves bells, comtes i governadors, senzills capitans i homes il·lustres, tots ells muntats a cavall

nafn·verð <n. -verðs, -verð>:
valor m,f nominal
♦ á nafnverði: a la par, pel seu valor nominal
♦ undir nafnverði: sota par, per dessota del seu valor nominal
♦ yfir nafnverði: sobre par, per damunt del seu valor nominal

nafn·yrðing <f. -yrðingar, -yrðingar>:
<GRAMsubstantivització f

nafta <n. nafta, no comptable>:
nafta f

Naftalí <m. Naftalís, no comptable>
Neftalí  (נַפְתָּלִי)

naftalín <n. naftalíns, no comptable>:
naftalina f

naga <naga ~ nögum | nagaði ~ nöguðum | nagaðe-ð>:
rosegar una cosa, rovegar una cosa (Mall., ekki ritm./no lit.)<roure una cosa
◊ naga bein: rosegar un os
♦ naga á sér neglurnar: mossegar-se les ungles, menjar-se les ungles, rosegar-se les ungles
♦ naga í e-ð: pegar mossegadetes a una cosa (encetar una cosa mossegant-la o rosegant-la)
♦ naga í e-n: <FIGcalumniar algú, denigrar algú
♦ naga sig í handarbökin út af e-u: <LOC FIGrosegar-se les entranyes (o: els punysper una cosa, posar-se d'una cosa pedres en el fetge

nag·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
<ZOOLrosegador m

nagg <n naggs, no comptable>:
1. (rifrildibronca f, mullader m  (baralla, sonora discussió)
2. (nöldurrondinament m, rondinada f (murmuris de remugueig)

nag·grís <m. -gríss, -grísir>:
conill porquí, conillet m d'Índies, cobai m, conill m de rata (Bal.(mamífer Cavia porcellus)

nagl <m. nagls, negl>:
<variant arcaica de → nögl “ungla”

nagla¹:
casos oblics del sg. i ac./gen. pl. de nagli “tatxa; clau”

nagla²:
gen. pl. de nögl “ungla”

nagla- <en compostos>:
de claus, de tatxes (nagli “clau; tatxa”)

nagla- <en compostos>:
onico-, onic-, ungui-, unguial, d'ungles (nögl “ungla”)

nagla·band <n. -bands, -bönd>:
1. <MEDcutícula f
2. (óeiginlegteponiqui m (annögl)

naglabanda·krem <n. -krems, -krem>:
crema f cuticular

nagla·bursti <m. -bursta, -burstar>:
raspall m d'ungles

nagla·haus <m. -hauss, -hausar>:
cabota f (de clau & de tatxa)

nagla·klippur <f.pl -klippa>:
1. (naglaskæritallaungles m 
2. (til að klippa málm meðcisalles f.pl (estisores de tallar metall)

nagla·lakk <n. -lakks, -lökk>:
esmalt m d'ungles

naglalakks·leysir <m. -leysis, -leysar>:
dissolvent m d'esmalt d'ungles, acetona f, llevaesmalt m (cast.; ekki ritm./no lit.)

nagla·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (smásmugulegurmesquí -ina (mancat de generositat moral, estret)
2. (nískurtaquí -ina, mesquí -ina, garrepa, cagamiques (avar, gasiu)
3. (kvikindislegurroí -ïna (dolent, vil, malèvol)
4. (einfeldnislegurximple (enze)

naglar:
gen. sg. de nögl “ungla”

nagla·skapur <m. -skapar, no comtpable>:
1. (nískamesquinesa f, mesquineria f (gasiveria)
2. (kvikindishátturroïnesa f, roïndat f (vilesa)

nagla·skæri <n.pl -skæra>:
estisores f.pl (o: tisores f.pld'ungles, estidoretes f.pl d'ungles (Bal.

nagla·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur>:
claveteria f 

nagla·smiður <f. -smiðs, -smiðir>:
claveter m, clavetera f, clavetaire m & f 

nagla·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>:
cura f de les ungles, unguicura f (part de la manicura o de la toaleta personal en la qual hom tracta les ungles)

nagla·þjöl <f. -þjalar, -þjalir>:
llima f d'ungles 

nagl·beður <m. -beðs (o: -beðjar), -beðir>:
<MEDllit m unguial, llit m de l'ungla, lèctul m (o: lèctulum munguial

nagl·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:
estenalles f.pl (o: tenalles f.pl)

nagl·bolur <m. -bols, -bolir>:
<MEDcos m de l'ungla, cos m unguial

nagl·fastur, -föst, -fast <adj.>:
1. <GENclavat -ada, fixat -ada amb claus 
2. <FIGclavat -ada i ben clavat -ada, ben fort -a (que no es mou gens, totalment fix)

nagli <m. nagla, naglar>:
1. (stórclau m (gros)
♦ hitta naglann á höfuðið: <LOC FIGencertar-la de ple, endevinar-la ben endevinada (Mall., Men.
2. (meðalstór & lítilltatxa f (mitjà & petit)

nagl·máni <m. -mána, -mánar>:
<MEDlúnula f unguial

nagl·mót <n. -móts, -mót>:
<MEDmatriu f de l'ungla, part f posterior del llit unguial

nagl·rót <f. -rótar, -rætur>:
<MEDarrel f de l'ungla (naglsrót)

nagls·rót <f. -rótar, -rætur>:
<MEDarrel f de l'ungla

Nahúm <m. Nahúms, no comptable>
Nahum m  (נַחוּם)

Nahúms·bók <f. -bókar, no comptable>
[Llibre m de] Nahum m  (סֵפֶר נַחוּם)

naíf <adj. inv.>:
1. <ARTnaïf naïve
♦ naíf (o: næflist: art m naïf (utangarðslist)
♦ naíf málaralist: pintura f naïve
♦ naíf malari: pintor naïf, pintora naïve
♦ naíf málverk: quadre m naïf, pintura f naïve
2. (grunnhygginningenu -ènua  (naïf, bondadosament ximple o crèdul)

naívismi <m. naívisma, no comptable>:
1. (í málaralistart m naïf (en arts plàstiques) (utangarðslist)
2. (í bókmenntumliteratura f naïve  (en literatura)

naívisti <m. naívista, naívistar>:
1. <ARTpintor naïf, pintora naïve
2. (grunnhygginn maðuringenu m, ingènua f  (persona naïva)

nakinn, nakin, nakið <adj.>:
1. (menn: klæðlaus; tré: blaðlausnu -a, nuu nua (Andorra, Mall. (persona: despullada; arbre: sense fulles)
♦ neyðin kennir naktri konu að spinna: <LOC FIGla necessitat és la mare de la indústria 
2. (gróðurlauspelat -ada  (no cobert de vegetació)
3. (einberpur -a, nu -a, cru -a, escarit -ida  (relat, descripció de fet: tal i com és, no embellit)
♦ naktar staðreyndir: els fets tal i com són 

< nakinn, nökt, nakt <adj.>:
variant arcaica de → nakinn, nakin, nakið “nu”

nakin·tálkni <m. -tálkna, -tálknar>:
1. nudibranqui m (individu de l'ordre dels nudibranquis)
2. nakintálknar <m.pl>: nudibranquis m.pl (ordre de mol·luscos gastròpodes)

nakkvar, nökkur, nakkvart:
formes arcaiques de nokkur, nokkur, nokkurt “algun -a”
 
nakkvarr, nǫkkor, nakkvart
o
nǫkkorr, nǫkkor, nakkvat ~ nǫkkut
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N nakkvarr, nǫkkvorr, nǫkkorr, nǫkkurr, nakkverr   nǫkkvor, nǫkkor, nǫkkur   nakkvart, nakkvat, nǫkkvot, nǫkkut, nǫkkurt, nekkvat, nøkkvat, nøkkut
A nakkvarn, nǫkkurn   nakkvara, nǫkkura   nakkvart, nakkvat, nǫkkurt, nǫkkut, nekkvat, nøkkvat, nøkkut
G nakkvars, nǫkkurs   nakkvarrar, nǫkkurrar   nakkvars, nǫkkurs
D nǫkkvorom, nǫkkorom, nǫkkurum   nakkvarre, nakkvarri, nǫkkurri   nǫkkvoro, nǫkkoro, nǫkkuru
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N nakkvarer, nakkvarir, nǫkkurir   nakkvarar, nǫkkurar   nǫkkor, nǫkkur, nǫkkvor
A nakkvara, nǫkkura   nakkvarar, nǫkkurar   nǫkkor, nǫkkur, nǫkkvor
G nakkvarra, nǫkkurra   nakkvarra, nǫkkurra   nakkvarra, nǫkkurra
D nǫkkvorom, nǫkkorom, nǫkkurum   nǫkkvorom, nǫkkorom, nǫkkurum   nǫkkvorom, nǫkkorom, nǫkkurum
 

Nallinn <m. Nallans, no comptable>:
<MÚS(designació col·loquial - afectuosa de la cançó del moviment obrer[la] Internacional f

nam:
pret. ind. sg. de nema “aprendre; estudiar”

Namib·eyðimörkin <f. -eyðimerkurinnar (o: -eyðimarkarinnar), no comptable>:
desert m del Namib, desert m de Namíbia

Namibi <m. Namiba, Namibar>:
namibià m, namibiana f, namibi m, namíbia f

Namibía <f. Namibíu, no comptable>:
Namíbia f

namibískur, namibísk, namibískt <adj.>:
namibià -ana, namibi -íbia

Namibíu·maður <m. -gínea, -gínear>:
namibià m, namibiana f, namibi m, namíbia f

Namibíu·eyðimörkin <f. -eyðimerkurinnar (o: -eyðimarkarinnar), no comptable>:
desert m de Namíbia, desert m del Namib

namm <interj.>:
mmm, bo bo, nyam-nyam (onomatopeia del llenguate infantil per indicar que un menjar és molt bo o sembla molt apetitós)

nammi <n. nammis, no comptable>:
llaminadures f.pl, llepolies f.pl (Bal.), xutxes f.pl (cast.; ekki ritm./no lit.)

namm-namm <adj. inv.>:
bo-bo, mmm, boníssim -a, per llepar-se els dits, que fa[n] goig (onomatopeia del llenguatge infantil per indicar que un menjar és molt bo o sembla molt apetitós & per animar un infant que mengi)
◊ namm-namm gulrætur: pastanagues bones-bones, pastanagues mmm

nandú <m. nandús, nandúar>:
nyandú m (fl./pl.: nyandús(ocell sudamericà del gènere Rhea)

Nanna <f. Nönnu, no comptable>:
<MITOL & ginecònimNanna f, segons Snorri, filla de Nepr o Nefr i dona del déu Baldre. Al Hyndluljóð 20,1 hi apareix esmentada com a filla de Nǫkkvi i Saxo Grammàticus la fa filla de *Gevarr (Saxo Grammaticus, Història dels Danesos, llibre III 2.2.: Gevari filia)
◊ slíkt sama ásynjur: Frigg, Freyja, Gefjun, Iðunn, Gerðr, Sigyn, Fulla, Nanna: igualment les ansesses: Frigg, Freyja, Gefjun, Iðunn, Gerðr, Sigyn, Fulla, Nanna
◊ þá var borið út á skipit lík Baldrs, ok er þat sá kona hans, Nanna Nepsdóttir, þá sprakk hon af harmi ok dó. Var hon borin á bálið ok slegið í eldi: aleshores varen treure el cadàver de Baldre per dur-lo a dalt del vaixell [mortuori] i quan la seva dona, Nanna, filla de Nepr, ho va veure, va esclatar de dolor i va morir. La van portar a dalt de la foguera funerària i li pegaren foc

nanó- <en compostos>:
nano-

nanó·rafeindatækni <f. -rafeindatækni, no comptable>:
nanoelectrònica f

nanó·sekúnda <f. -sekúndu, -sekúndur>:
nanosegon m

nanó·tækni <f. -tækni, no comptable>:
nanotecnologia f

nanó·þjarki <m. -þjarka, -þjarkar>:
nanorobot m, nanobot m (dvergþjarki)

Nantes·tilskipun <f. -tilskipunar, no comptable>:
<HISTedicte m de Nantes
◊ Nantestilskipunin veitti húgenottum trúfrelsi: l'Edicte de Nantes va atorgar als hugonots la llibertat de culte

Naomí <f. Naomí, no comptable>
Noemí  (נָעֳמִי)

napalm <n. napalms, no comptable>:
napalm m 

napalm·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:
bomba f de napalm 

Napolí <n,f. Napolí, no comptable>:
variant de Napólí ‘Nàpols’

Napóleon Bónaparte <m. Napóleons Bónaparte, no comptable>:
<HISTNapoleó Bonaparte

napóleons·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
clavell muntanyenc, clavell bosquetà, clavell boscà (planta Dianthus carthusianorum)

napóleonskur, napóleonsk, napóleonskt <adj.>:
napoleònic -a

Napóleons·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
<HISTguerra napoleònica

Napóleons·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:
<HISTguerra napoleònica
♦ Napóleonsstyrjöldin 1808-1814: la Guerra del Francès 1808-1814
♦ Napóleons-styrjaldirnar: les Guerres Napoleòniques

Napólí <n,f. Napólí, no comptable>:
Nàpols m

Napólí·búi <m. -búa, -búar>:
napolità m, napolitana f

Napólí·flói <m. -flóa, no comptable>:
golf m de Nàpols

napólískur, napólísk, napólískt <adj.>:
napolità -ana

napólskur, napólsk, napólskt <adj.>:
napolità -ana

nappa <nappa ~ nöppum | nappaði ~ nöppuðum | nappaðe-n>:
1. <e-u>(hnuplapispar una cosa (rampinyar, rapissar)
◊ ...þegar þær læddust upp, nöppuðu kexpakka og borðuðu hann upp til agna: ...quan elles s'hi van esmunyir, van pispar un paquet de galetes i se'l van cruspir tot sencer
♦ nappa e-u úr vinnu: pispar una cosa a la feina
2. <e-u>(hrifsa, grípaarrambar amb una cosa, pegar grapada a una cosa (agafar una cosa amb un moviment ràpid o aprofitant el moment)
♦ nappa e-u úr e-u: arreplegar (o: pescar; o: agafar; o: arrambaruna cosa de...
3. <e-n>(handtaka & grípa e-n við e-ðenxampar algú, embotonar algú (Mall.(detenir algú sorprès en acte delictiu o llargament cercat)
◊ og hvað haldiði, löggan birtist með væli og bláum ljósum, höfðu legið í leyni og nöppuðu mig: i què creieu que va passar, doncs que la policia va aparèixer amb sirena i llums blaus -havien estat a l'aguait- i em van embotonar
♦ nappa e-n við að <+ inf.>enxampar algú <+ part. pres.>
♦ nappa sjálfa sig á að <+ inf.>enxampar-se a si mateix <+ part. pres.>

napur, nöpur, napurt <adj.>:
1. (nístingskaldurgèlid -a (d'un fred punyent i penetrant)
♦ napur vindur: un vent gèlid i penetrant, un celistre m (Mall.
◊ ó hve létt er þitt skóhljóð og hve lengi ég beið þín, það er vorhret á glugga, napur vindur sem hvín, en ég veit eina stjörnu, eina stjörnu sem skín, og nú loks ertu kominn, þú ert kominn til mín: oh, que lleuger que és el soroll de les teves sabates i quant de temps que t'he esperat! A la finestra hi ha neu de primavera, [i] un celistre gelat que xiula, però jo conec un estel, un estel que brilla, i tu, a la fi, ja has arribat, has tornat amb mi
2. (bituryrturmordaç, agut -uda (sarcàstic, càustic, biliós)
♦ nöpur hæðni: burla f (o: ironia fmordaç
♦ svara napurt: respondre mordaçment
3. (særandi í framkomuofensiu -iva (en el comportament i la manera de fer)

napur·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (nístingskuldifred m punyent, fred m tallant (fred molt intens i penetrant)
2. (beiskjaaspror f, aspresa f (acrimònia)

napur·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
1. (kaldhæðni[paraules f.pl de] sarcasme m (acrimònia, causticitat)
2. (sáryrðiparaules feridores (punyents, punxants, que volen fer mal o ofendre)

< nara <nari ~ nörum | narði ~ nörðum | narað>:
portar (o: menaruna vida trista i miserable, malviure
◊ með þursi þríhǫfðoðom þú scalt æ nara, eða verlaus veraamb un gegant de tres caps portaràs per sempre més una vida trista i miserable o[, si no,] et quedaràs sense home

nardus·gras <n. -grass, -grös>:
1. citronel·la f, citronella f de Ceilan (planta Cymbopogon nardus syn. Andropogon nardus)
2. espicanard m (planta Nardostachys jatamansi)
◊ frjóangar þínir eru lystirunnur af granateplatrjám með dýrum ávöxtum, kypurblóm og nardusgrös (nərādīm, נְרָדִים), nardus ('nērəd, נֵרְדְּog krókus, kalamus og kanel, ásamt alls konar reykelsisrunnum...: els teus recs són vergers de magraners carregats de fruits exquisits, plens d'alquena i espicanards, d'espicanards i safrà, de canya aromàtica i cinamom, i de tots els arbres que donen l'encens...

nardus·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
espicanard m (planta Nardostachys jatamansi)

nardus·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>:
ungüent m d'espicanard
◊ meðan konungurinn hvíldi á legubekk sínum, lagði ilminn af nardussmyrslum (nirdī, נִרְדִּיmínum: mentre el rei jeia estirat al seu uniclini, s'estenia el perfum dels meus nards (el text de la traducció catalana parla de nard; la traducció islandesa, en canvi, d'ungüents de nard
◊ þá tók María pund af ómenguðum, dýrum nardussmyrslum og smurði fætur Jesú og þerraði með hári sínu fætur hans: aleshores Maria prengué una lliura de perfum de nard pur, de molt de preu, n'ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els seus cabells (el text de la traducció catalana parla de perfum de nard; la traducció islandesa, d'ungüent de nard
◊ þá kom þar kona og hafði alabastursbuðk með ómenguðum, dýrum nardussmyrslum. Hún braut buðkinn og hellti yfir höfuð honum: aleshores comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard pur, de gran preu, va trencar el vas i l'hi vessà damunt el cap (el text de la traducció catalana parla de perfum de nard; la traducció islandesa, d'ungüent de nard

narkisismi <m. narkisisma, no comptable>:
narcisisme m (sjálfsdýrkun)

narkólepsía <f. narkólepsíu, no comptable>:
<MEDnarcolèpsia f (drómasýki)

narra <narra ~ nörrum | narraði ~ nörruðum | narraðe-n>:
rifar-se algú, prendre el pèl a algú de mala manera, engalipar algú
♦ narra e-ð inn á e-n: <LOC FIGencolomar una cosa a algú (entabanar algú perquè adquireixi, es quedi etc. amb una cosa)
♦ við nörruðum hann úr fylgsninu: <FIGl'hem ginyat perquè sortís del seu amgatall

narsissa <f. narsissu, narsissur>:
narcís m (fl./pl.: narcisos(qualsevol planta del gènere Narcissus) (hátíðarlilja)

nart <n. narts, no comptable>:
mossegó m, mossegadeta f, rosec m 

narta <narta ~ nörtum | nartaði ~ nörtuðum | nartaðí e-ð>:
1. (mýr, rottur, kanínurrautar una cosa, rosegar una cosa (rosegar superficialment una cosa tal i com fan les rates, ratolins o conills)
◊ mýsnar hafa nartað í ístertuna: els ratolins han rosegat la tarta gelada
◊ rotturnar hafa nartað í ostinn: les rates han rautat el formatge
2. (smakka eða borða yfirborðslegamenjar sense ganes una cosa, espipellar una cosa (Mall.) (tastar superficialment una cosa & menjar amb desgana, pegar només un rosec)
◊ þannig að eftir að hafa nartað með hálfum huga í grillsteik kvöldsins skreið ég undir sæng: de manera que després d'haver tastat una mica i sense gaire entusiasme el bistec torrat, em vaig esmunyir a dins el llit

nasa¹:
gen. pl. de → nös “nariu”

nasa² <nasa ~ nösum | nasaði ~ nösuðum | nasaðí e-ð o af e-u>:
ensumar una cosa, flairar una cosa (olorar una cosa, aspirar aire amb el nas per sentir una olor, com fan, per exemple, els gossos)
♦ nasa í átt[ina] að e-u: ensumar en direcció de cap a...
♦ nasa út í loftið: ensumar l'aire

nasa- <en compostos>:
mictero-, micter-, del nariu

nasa·hol <n. -hols, -hol>:
forat m del nas

nasa·læti <n.pl -læta>:
ruflet[s] m.[pl] (soroll de respiració pel nas)

nasa·múll <m. múls, -múlar>:
muserola alemanya (o: articulada)

nasar¹:
gen. sg. de → nös “nariu”

nasar²:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → nasa “ensumar”

Nasaret <f. Nasaret, no comptable>
Natzaret f  (Ναζαρέτ, נָצְרַת, נצרת, الناصرة)
♦ Jesús frá Nasaret, konungur gyðinga: <RELIGJesús de Natzaret, rei dels jueus; I.N.R.I.

nasa·sjón <f. -sjónar, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ hafa nasasjón af e-u: <LOC FIGtenir uns coneixements molt limitats d'una cosa

nasa·vængur <m. -vængs, -vængir>:
ala f (emprat gairebé sempre en plural: ales f.pldel nas, aleta f nasal, lòbul m nasal
♦ nasavængir hans titruðu: <LOC FIGels narius li fremien (com a senyal d'indignació, ràbia profunda, ira etc.), tremolava d'indignació

nas·bráður, -bráð, -brátt <adj.>:
de geni curt, que s'exalta amb facilitat 
◊ hann var einhleypingr, mikill maðr vexti, rammr at afli, ljótr í ásjónu, harðfengr í skaplyndi, vígamaðr mikill, nasbráðr ok heiptúðigr: era un home solitari, sense família ni llar, de complexió grossa, dotat d'una gran força física, lleig de cara, ardit d'ànim, un gran homeier, de geni curt i venjatiu

nashyrnings·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:
escarabat m rinoceront

nashyrnings·eðla <f. -eðlu, -eðlur>:
triceratops m (fl./pl.: triceratops

nas·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:
rinoceront m (nom de diferents espècies de mamífers)
♦ [afríski] hvíti nashyrningurinn: rinoceront blanc [africà] (mamífer Ceratotherium simum)
♦ [afríski] svarti nashyrningurinn: rinoceront negre [africà] (mamífer Diceros bicornis)
♦ indverski (o: asískinashyrningurinn: rinoceront de l'Índia, rinoceront asiàtic (mamífer Rhinoceros unicornis)
♦ Jövu nashyrningurinn: rinoceront de Java, rinoceront de la Sonda (mamífer Rhinoceros sondaicus)
♦ Súmötru nashyrningurinn: rinoceront de Sumatra (mamífer Didermocerus sumatrensis)

nasi <m. nasa, nasar>:
*escolar narigut (peix Nesiarchus nasutus)

nasir:
nom. i ac. pl. de → nös “nariu”

nasískur, nasísk, nasískt <adj.>:
nazi

nasismi <m. nasisma, no comptable>:
nazisme m

nasisti <m. nasista, nasistar>:
nazi m & f (♦ → þjóðernisjafnaðarmaður “íd.”)

nasjónal·sósíalismi <m. -sósíalisma, no comptable>:
nacionalsocialisme m (♦ → þjóðernisjafnaðarstefna “íd.”)

nasjónal·sósíalisti <m. -sósíalista, -sósíalistar>:
nacionalsocialista m & f (♦ → þjóðernisjafnaðarmaður “íd.”; → þjóðernissósíalisti “íd.”)

nasjónal·sósíaliskur, -sósíalisk, -sósíaliskt <adj.>:
nacionalsocialista

naskur, nösk, naskt <adj.>:
1. (laginnhàbil (destre)
2. (glöggurenginyós -osa, manyós -osa (llest i traçut)

nasl <n. nasls, no comptable>:
1. (snarl, snittamos m, mossada f, queixalada f (menjada lleugera, refrigeri, piscolabis)
♦ fá smá nasl: fer un mos, fer una mossada, fer una queixalada, berenar una mica
♦ nasl á milli mála: picada entre menjars
2. (smáréttirplat[s] petit[s], canapès m.pl, tapes f.pl (plat presentat o servit en racions petites, esp. per picar durant un refrigeri)
♦ hvað er uppáhalds naslið þitt?: quin és el teu canapè preferit?

nasla <nasla ~ nöslum | naslaði ~ nösluðum | naslaðe-ð>:
1. <GENrosegar una cosa, rautar una cosa (esp. l'herba petita, com fan les ovelles, els cavalls, les cabres etc. en pasturar)
2. <FIGpicar una cosa, fer una espipelladeta d'alguna cosa (Mall.
◊ en hann naslaði nú eitthvað í allan dag: ....però ell rosegava alguna cosa tot el dia
♦ nasla í e-ð: anar rosegant una cosa

< nas·raufar <f.pl -raufa>:
forat m del nas
◊ hár hans fell, enni hans hrokknaði, augun um snørusk, nasraufar byrgðusk, varrar bliknuðu: els seus cabells van caure, el seu front es va omplir d'arrugues, els ulls se li van girar del revés, els forats del nas se li van cloure, els seus llavis es van descolorir
◊ ef maðr hefir verk í andliti eða þrota í hǫfði ok ǫng ok hósta[r] ok þrýsti[r] opt vinstri hendi fyrir brjóst sér ok kroppar um nasraufar sínar, sá mun deyja: si a una persona li fa mal la cara o té una inflor al cap i angoixa i tus i es pitja sovint amb la mà esquerra el seu pit i sent un formigueig als narius, morirà

Nassaríta·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m nassarita

Nassaríta·konungsætt <f. -konungsættar, no comptable>:
dinastia [reial] f nassarita

Nassaríta·list <f. -listar, no comptable>:
art m nassarita

Nassaríti <m. Nassaríta, Nassarítar>:
nassarita m & f (dinastia reial de Granada) (بنو نصر ,النصريون)

nassarískur, nassarísk, nassarískt <adj.>:
nassarita
♦ nassaríska byggingarlistin: <ARQl'arquitectura nassarita
♦ nassarískir innangarðar: <ARQpatis nassarites
♦ nassarísku soldánarnir: <HISTels soldans nassarites

Natal <n. Natals, no comptable>:
Natal m (província de Sud-Àfrica)
◊ talið er að þeir hafið komið frá Natal á 15. eða 16. öld og búið hér í tiltölulega góðum friði við aðra Nguni ættbálka: es diu que hi van arribar procedents del Natal en el segle XV o XVI i que [de llavors ençà] hi han conviscut de manera relativament pacífica amb d'altres tribus Nguni

Natan <m. Natans, no comptable>
Natan m  (נָתָן)
◊ “Natan hinn vitri” eftir Gotthold Ephraím Lessing: “Natan el savi” de Gotthold Ephraim Lessing

natinn, natin, natið <adj.>:
1. (umhyggjusamursol·lícit -a (ple de deferència, amatent)
♦ vera natinn við e-n: <LOCésser considerat amb, ésser amatent amb, tractar algú o un animal amb molt de compte
◊ hann var natinn við skepnur: era amatent amb els animals, tractava els animals amb consideració
2. (nákvæmurmeticulós -osa (minuciós, escrupolós)
♦ vera natinn við e-ð: <LOCésser molt primmirat amb una cosa
♦ vera natinn við að gera e-ð: <LOCmirar-s'hi molt fent una cosa
3. (iðjusamurindustriós -osa (laboriós, treballador, diligent)

natni <f. natni, no comptable>:
1. (umhyggjasol·licitud f (cura amatent, assistència)
2. (nákvæmnimeticulositat f (minuciositat, escrupolositat)
3. (vinnusemi, iðnilaboriositat f (diligència, zel)

natrín <n. natríns, no comptable>:
sodi m (metall Na) (natríum)

natríum <n. natríums, no comptable>:
sodi m (metall Na)

natríum·algínat <n. -algínats, no comptable>:
<QUÍMalginat m de sodi, E-401 m

natríum·askorbat <n. -askorbats, no comptable>:
ascorbat sòdic, E-301 m (NaC6H7O6)

natríum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:
bicarbonat m de sodi, bicarbonat sòdic, hidrogencarbonat m (o: hidrogenocarbonat mde sodi, E-500(II) m (NaHCO3 o CO3HNa) (matarsódi)

natríum·hýpóklórít <n. -hýpóklóríts, no comptable>:
hipoclorit m de sodi (NaClO)

natríum·klóríð <n. -klóríðs, no comptable>:
clorur m de sodi, clorur sòdic (NaCl)

natríum·lútur <n. -lúts (o: -lútar), no comptable>:
lleixiu m de sosa (NaOH)

natríum·nítrít <n. -nítríts, no comptable>:
nitrit m de sodi, nitrit sòdic, E-250 m (NaNO2)

natríum·sakkarínat <n. -sakkarínats, no comptable>:
<QUÍMsacarina f de sodi, sacarinat sòdic, E-954(IV) m

natríum·steróýl-2-laktýlat <n. -steróýl-2-laktýlats, no comptable>:
estearoil-2-lactilat m de sodi, estearoil-2-lactilat sòdic, estearoil-lactilat m de sodio, Di-2-estearoil-lactat m de sodi, E-481 m (C21H39O4Na)

natríum·sýklamat <n. -sýklamats, no comptable>:
<QUÍMciclamat m de sodi, E-952(III) m, E-6882 m

natron <n. natrons, no comptable>:
1. (‘natrún’, náttúrlegt vatnað natríumkarbónat, náttúrusódinatró m, natrita f (carbonat decahidradat de sodi natiu, sosa natural(Na2CO3·10H2O)
2. (óeiginlegt: matarsódi, sódaduftbicarbonat [sòdic] (matarsódi)

natúralismi <m. natúralisma, no comptable>:
<LITER & ARTnaturalisme m

natúralisti <m. natúralista, natúralistar>:
<LITER & ARTnaturalista m & f

nauð <f. nauðar, nauðir>:
1. <GENdestret m (cuita, pressura, situació de dificultat o greu
♦ ef í nauðirnar rekur: <LOCsi les coses van de mal en pitjor, si les coses van maldades
♦ með nauðum: <LOCamb prou feines, amb [grans] dificultats
♦ vera í nauðum staddur: <LOCtenir greus problemes, passar per grans dificultats
2. (ánauðesclavitud f, servatge m (captivitat, esclavatge
♦ fólk í nauð: <un poble esclavitzat
♦ seldr í nauð: <venut com a esclau
3. nauðir <f.pl nauða>(fjöturgrillons m.pl, cadenes f.pl
◊ hann vissi sér á höndum höfgar nauðir: a les mans va sentir forts lligalls (quan es va despertar va sentir que tenia les mans fortament lligades
◊ hverr felldi af mér fölvar nauðir?: qui m'ha llevat les cadenes pàl·lides [amb què estava lligada]? (cadenes pàl·lides = son. La frase vol dir tant com: Qui m'ha despert?
4. <TIPO HISTnaud, nom de la desena lletra de l'alfabet rúnic tradicional i de la vuitena lletra de l'alfabet rúnic escandinau. Representava el so de n 
◊ á horni skal þær rista og á handarbaki og merkja á nagli Nauð: cal que les graveu a una banya i al dors de la mà i que a una ungla hi feu una naud (una runa n

nauð <n. nauðs, no comptable>:
(gnauðremor f, soroll m (del vent, de la mar

nauða¹ <nauða ~ nauðum | nauðaði ~ nauðuðum | nauðaðá e-m>:
(þrábiðjaimportunar algú, donar la tabarra a algú (demanant-li insistentment una cosa)

nauða² <nauða ~ nauðum | nauðaði ~ nauðuðum | nauðað>:
(gnauðafer remor, <sterkara/més fortbramar (sentir-se el soroll del vent o de les ones)

nauða- <prefix elatiu>:
molt, -íssim -a 
Recomanem de traduir-lo per mitjà de comparacions del tipus
◊ nauðalíkir: iguals com dues gotes d'aigua
◊ nauðaljótur: lleig com un rap

nauða·líkur, -lík, -líkt <adj.>:
[absolutament] idèntic -a (molt molt semblant)
◊ það er því ekki skrýtið að eineggja tvíburar séu nauðalíkir, erfðaefni þeirra er það sama: per això no és gens estrany que els bessons univitel·lins s'assemblin com dues gotes d'aigua, llur material genètic és el mateix
◊ þá kom í ljós að sveitakettir á Íslandi eru nauðalíkir köttum á Hjaltlandseyjum, á Skáni í Svíþjóð og í Færeyjum: aleshores es va descobrir que els gats rurals islandesos són absolutament idèntics als gats de les Illes Shetland, als d'Escània (Skåne, Suècia) i als de les Illes Fèriar

nauða·ljótur, -ljót, -ljótt <adj.>:
lleig lletja com el pecat, lleig lletja com un rap

nauða·samningur <m. -samnings, -samingar>:
<JURconveni m concursal (conveni de l'insolvent amb els seus creditors)

nauða·sköllóttur, -sköllótt, -sköllótt <adj.>:
calb -a com una bola de billard

nauð·beit <-beitar, no comptable>:
<NÀUTbordada f

nauð·beita <-beiti ~ -beitum | -beitti ~ -beittum | -beitt>:
<NÀUTnavegar contra vent, bordejar

nauð·beygður, -beygð, -beygt <adj.>:
forçat -ada, obligat -ada, constret -a
♦ vera nauðbeygður til að <+ inf.>veure's forçat a <+ inf.>
◊ ég er nauðbeygður til að gera það: em veig forçat a fer-ho

nauð·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
BIOLobligat -ada (dependent de certes condicions mediambientals o incapaç de canviar d'estratègia per subsistir)

nauðga <nauðga ~ nauðgum | nauðgaði ~ nauðguðum | nauðgaðe-m ~ e-i>:
1. <GENviolar algú, forçar algú (obligar algú a mantenir relacions sexuals)
◊ henni var ítrekað nauðgað af tveim mönnum: dos homes la van violar repetides vegades
◊ mér hefur verið nauðgað: em van violar, he estat violada
◊ mér var nauðgað í dag og vill leggja fram [formlega] kæru [á hendur e-m]: avui m'han violada i vull presentar una denúncia [contra...]
◊ mér var nauðgað í gær: ahir em van violar
◊ mér var nauðgað um daginn: em van violar fa un parell (Mall.de dies
2. (neyðaforçar algú (obligar, constrènyer)
◊ en þó fæ eg nú varlega séð hvort Hrærekur mun fá mig nauðgaðan til eða eigi að eg láti drepa hann: i per tant, ara mateix a penes puc veure (o: discernir) si en Hrærekur em forçarà o no a fer-lo matar
◊ vísið mér til Njálssona og skal eg nauðga þeim til að þeir segi mér hið sanna: porteu-me fins als fills d’en Njáll i els forçaré a dir-me la veritat

nauðgari <m. nauðgara, nauðgarar>:
violador m (que obliga algú mantenir-hi relacions sexuals)

nauðgun <f. nauðgunar, nauðganir>:
violació f (violència sexual contra algú)
♦ andlegar og líkamlegar afleiðingar nauðgunar: les seqüeles físiques i anímiques d'una violació
♦ ákæra um nauðgun: càrrecs per violació, acusació fiscal per violació
♦ ákæra e-n fyrir nauðgun: denunciar algú per violació
♦ ásökun um nauðgun: acusació de violació
♦ kæra nauðgun hjá lögreglunni ~ til lögreglunnar: denunciar una violació davant la policia
◊ hún kærði nauðgunina: va denunciar la violació
♦ kæra mann fyrir nauðgun hjá lögreglunni: denunciar un home a la policia per violació
♦ ljúga upp nauðgun: inventar-se una violació
♦ neyðarmóttaka vegna nauðgunar ~ kynferðislegs ofbeldis: centre d'atenció permanent per a víctimes de violació ~ violència sexual
◊ neyðarmóttaka nauðgana: centre d'atenció permanent per a víctimes de violació
♦ saka e-n um nauðgun: acusar algú de violació
♦ sanna nauðgun: demostrar una violació
♦ tilraun til nauðgunar: intent m de violació
  A l'Edat mitjana, la violació és tipificada, als diferents codis norrens de lleis, de cas de crim capital ( óbótamál) i, per tant, castigada amb la pena de mort.  
     

nauðgunar·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:
intent m de violació

nauð·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
(löghyggjadeterminisme m
♦ → umhverfisnauðhyggja “determinisme ambiental”

nauðhyggju- <en compostos>:
determinista

nauðhyggju·maður <m. -manns, -menn>:
determinista m & f

nauð·lenda <-lendi ~ -lendum | -lenti ~ -lentum | -lentSubjecte = avió: á e-u; subjecte = pilote-u>:
fer un aterratge forçós
♦ nauðlenda á hafinufer un amaratge forçós
♦ þyrla nauðlenti í morgun vegna vélarbilunar á flugvellinumaquest matí un helicòpter ha fet un aterratge forçós a l'aeroport a causa d'una fallada del motor
♦ flugmaðurinn nauðlenti flugvélinni beint framundanel pilot va fer un aterratge forçós sense derrapar i sortint de la pista quan hi va arribar al final

nauð·lending <f. -lendingar, -lendingar>:
aterratge forçós
♦ nauðlending á vatniamaratge forçós, amaratge m d'emergència

nauð·raka <-raka ~ -rökum | -rakaði ~ -rökuðum | -rakaðe-n>:
afaitar algú curosament

nauð·rakast <-rakast ~ -rökumst | -rakaðist ~ -rökuðumst | -rakast>:
afaitar-se curosament

nauð·rakaður, -rökuð, -rakað <adj.>:
afaitat -ada acuradament, ben afaitat -ada

nauð·staddur, -stödd, -statt <adj.>:
en dificultats
♦ nauðstatt skipvaixell en perill [de sotsobrar ~ d'enfonsar-se]
♦ flytja neyðarhjálp til nauðstaddra á hamfarasvæðunum þar sem...dur ajut humanitari als afectats de zones catastròfiques on...

nauð·syn <f. -synjar, -synjar>:
1. <GENnecessitat f  (qualitat de necessari & fretura)
♦ af nauðsynper força
♦ bæta úr nauðsyn e-sremeiar la fretura d'algú
♦ nauðsyn á e-unecessitat d'una cosa
♦ nauðsyn brýtur lögla necessitat no té llei, necessitas caret lege
♦ ef nauðsyn ber tilsi cal, si resulta necessari
♦ ef nauðsyn krefuren cas de necessitat, en el cas que sigui necessari
2. [brýnustu] nauðsynjar <f.pl -synja>articles m.pl de primera necessitat
♦ landsins gagn og nauðsynjarel bé públic, el patrimoni públic, els béns i interessos primaris de la nació
♦ spjalla við e-n um landsins gagn og nauðsynjar: <LOC FIGfer-la petar amb algú sobre Déu i el dimoni, fer-la petar amb algú parlant de tot i de no-res

nauðsynja·mál <n. -máls, -mál>:
afer urgent (o: peremptori), assumpte urgent (o: peremptori)

nauðsyn·lega <adv.>:
necessàriament, forçosament
♦ ég þarfnast þess nauðsynlegam'és absolutament necessari, ho necessito amb la màxima urgència

nauðsyn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENnecessari -ària
♦ gera nauðsynlegar ráðstafanirdur a terme les mesures necessàries
2. (sem krafist er, tilskilinnrequerit -ida (exigit com a necessari)
♦ nauðsynleg forsendaprerequisit m
3. (ómissandiobligat -ada, obligatori -òria (indispensable, que és d'obligació forçosa)
◊ IKEA er náttúrulega nauðsynleg stoppistöð ungra námsmeyja: IKEA és una parada obligada i natural per a tota estudiant jove

nauðugur, nauðug, nauðugt <adj.>:
no volent, forçat -ada
♦ mér er það nauðugtho faig a despit meu, ho faig [ben] a contracor, ho faig contra la meva voluntat
♦ mér er nauðugur einn kosturno tinc cap altra opció, no em queda cap altre remei
♦ nauðugur viljugurnolens volens, tant si vol com si no
♦ taka konu nauðgaforçar una dona
◊ það er enn óbótamál, ef maður tekur konu nauðga, ef þar eru til tvö lögleg vitni, að það sé satt. Nú eru eigi vitni til, en hún segist nauðug tekin, og segir hún það samdægurs, þá dæmi tólf menn hinir skynsömustu eftir því, sem þeim þykja líkindi til bera, og hvort þeirra þykir líkt til sanninda. En þótt kona geti varið sig fyrir góðkvensku sakir, svo að hann komi eigi vilja sínum fram, þá ber með engu móti, að hann hafi eigi refsingu fyrir eftir dómi, ef sannprófast, að hann hafði fullan vilja til þess, og haldi þó lífinu: també és un óbótamál -o delicte que no es pot pas expiar mitjançant el pagament d'indemnització- que un home forci una dona sempre que hi hagi dos testimonis a dreta llei que afirmin que tal fet és cert. Ara bé, si no hi ha testimonis de la violació però ella diu que l'han violada i ho diu el mateix dia que hagi passat, que els dotze homes que siguin tinguts pels més assenyats i raonables jutgin el cas segons el que els sembli el més versemblant que hagi passat i d'acord amb la part de totes dues que els sembli que s'ajusta més a la veritat. Ara bé, fins i tot en el cas que l'home no hagi pogut dur a terme el seu intent perquè la dona hagi estat capaç de defensar-se per la seva honra o bona virtut, que de cap manera no passi que l'home se'n surti sense càstig d'acord[, sinó que se'l castigui segons] sentència dictada en judici si es prova veraçment que tenia la plena intenció de forçar-la a ella; en aquest darrer cas, però, que el càstig no sigui la mort

nauðung <f. nauðungar, nauðungar>:
1. <GENconstrenyiment m, obligació f, força f
2. <JUR. Frumlag = ríkicoerció f (constrenyiment, imposició forçosa per l'estat)
3. <þvingun & JUR - frumlag = glæpamaðurcoacció f (imposició forçosa per criminal, constrenyiment social etc.)
♦ beita e-m nauðungforçar algú, constrènyer algú
♦ gera e-m nauðungforçar algú, constrènyer algú
♦ með (o: afnauðungper [la] força
♦ af félagslegri nauðung: per constrenyiment social
♦ gera e-ð með ólund eða með nauðung: fer una cosa de mal grat o per la força

nauðungar- <en compostos>:
1. <JUR lögmætcoercitiu -iva, per via de constrenyiment
2. <JUR ólögmætcoactiu -iva, per coacció
3. <JUR = sala, uppboðforçós -osa, forçat -ada

nauðungar·eiður <m. -eiðs, -eiðar>:
<JURjurament compulsiu, jurament compel·lit, jurament f sota coacció

nauðungar·fólksflutningar <m.pl -fólksflutninga>:
<POLÍTmigració forçada

nauðungar·hjónaband <n. -hjónabands, -hjónabönd>:
matrimoni forçat

nauðungar·innlögn <f. -innlagnar, -innlagnir>:
<JURinternament forçós, ingrés forçós
♦ nauðungarinnlögn á geðsjúkrahúsiðingrés forès en un hospital psiquiàtric

nauðungar·kostur <m. -kostar, -kostir>:
<JURcondicions forçades, condicions lleonines [imposades]

nauðungar·laust <adv.>:
sense cap mena de constrenyiment

nauðungar·lög <n.pl -laga>:
<JURllei coactiva (o: coercitiva)

nauðungar·maður <m. -manns, -menn>:
<JURpersona coaccionada

nauðungar·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:
<JURvenda forçosa, venda forçada (esp. d'immoble a causa d'impagament d'hipoteca, deutes etc.)

nauðungar·sætt <f. -sættar, -sættir>:
<JURacord obtingut per la força
◊ enga vil eg nauðungarsætt taka af konungi; bið þú konung gefa oss útgöngu; látum þá skeika að sköpuðu: no vull pas acceptar del rei cap acord forçat: demana al rei que ens deixi sortir a fora i que llavors decideixi el destí

nauðungarsölu·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>:
<JURexpedient m de venda forçosa, sol·licitud f de venda forçosa

nauðungar·uppboð <n. -uppboðs, -uppboð>:
<JURsubhasta forçada, subhasta forçosa, subhasta judicial, subhasta necessària

nauðungar·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
1. <JURtreball m sota coacció, treball forçat (semiesclavatge)
2. <JUR = sem refsing í betrunarhúsitreballs forçats (càstig imposat per la llei)
♦ dæma e-n í nauðungarvinnucondemnar algú a treballs forçats

nauðungar·vistun <f. -vistunar, -vistanir>:
<JURconfinament m, residència forçosa
♦ nauðungarvistun á geðsjúkrahúsiconfinament en un hospital psiquiàtric

nauðungar·vændi <n. -vændis, no comptable>:
<JURprostitució f sota coacció, tràfic m de blanques

nauður <f. nauðar, nauðir>:
necessitat f (situació de fretura)
◊ þat kann ec iþ níunda, ǀ ef mic nauðr um stendr, ǁ at biarga fari míno á floti: ǁ vind ec kyrri ǀ vági á ǁ oc svæfi ’c allan sæ: en sé un de novè si m'envolta la necessitat de salvar el meu vaixell a punt d'enfonsar-se: [amb ell hi] calmo el vent a la mar alsurada i hi poso tota la mar en calma
♦ e-n rekur enginn nauður til þess að <+ inf.>no té cap necessitat de <+ inf.> (ho fa perquè vol)
♦ e-n rekur nauður til þess að <+ inf.>la necessitat força algú a <+ inf.
♦ ef mig rekur nauður til: si m'hi veig obligat

nauð·vörn <f. -varnar, no comptable>:
<JURlegítima defensa, defensa pròpia
♦ í nauðvörn: en legítima defensa, en defensa pròpia

nauð·þekkja <-þekki ~ -þekkjum | -þekkti ~ -þekktum | -þekkte-ð>:
conèixer molt bé una cosa, conèixer a fons una cosa

nauð·þurft <f. -þurftar, -þurftir>:
subsistència f

naumast <adv.>:
a penes, tot just
♦ það er naumast!: òndia!; carai!; renoi!; vaja! (exclamació que denota sorpresa o astorament)

naum·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
<ARTminimalisme m

naumhyggju·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:
artista m & f minimalista

naumindi <n.pl nauminda>:
dificultats f.pl (per fer una cosa
♦ með naumindum: amb penes i treballs, amb prou feines, amb grans (o: greusdificultats, a dures penes (cast., ekki ritm./no lit.

naum·lega <adv.>:
1. (varlaa penes (amb prou feines
◊ ef hinn réttláti naumlega frelsast, hvar mun þá hinn óguðlegi og syndarinn lenda?: i, si el just amb prou feines se salva, on aniran a raure l'impiu i el pecador?
2. (með nískuavarament, amb gasiveria, gasivament (amb parsimònia en les despeses
3. (sparlegamagrament, mesquinament, pobrement (d'una manera mesquina o pobre

naum·raddaður, -rödduð, -raddað <adj.>:
<GRAMdesonoritzat -ada (dit de so sonor parcialment ensordit)

naum·röddun <f. -rödduar, -raddanir>:
<GRAMdesonorització f (pèrdua, total o parcial, del tret distintiu de sonoritat)

naumt¹ <adj>:
nom. / ac. sg. nt. de → naumur, naum, naumt “escàs”

naumt² <adv.>:
escassament
♦ vera naumt staddur (o: við kominn)tenir dificultats, trobar-se en un mal pas, trobar-se en un destret, estar passant un mal tràngol
♦ verða naumt fyrir: acabar (i qualsevol altra acció: arribar etc.en el darrer minut, tenir el temps just
♦ ég varð naumt fyrir: el temps se'm va tirar a sobre, vaig tenir el temps just, no em va sobrar gens de temps

naumur, naum, naumt <adj.>:
1. (lítill um sigescàs -assa (estret & a penes suficient
◊ sálin í útlegð er, æ meðan dvelst hún hér í holdsins hreysi naumu, haldin fangelsi aumu: l'ànima, tot el temps que ha d'habitar la barraca estreta de la carn, viu a l'exili, tancada en mísera presó
2. (nískurestret -a (gasiu, parsimoniós en les despeses
♦ naumur á fé: estret amb els diners
◊ ávallt er letinginn að óska sér, en hinn réttláti gefur og er ekki naumur: el peresós tothora té desigs, però el just dóna i no hi mira prim
3. (um tímajust -a (temps
♦ hafa nauman tíma: tenir el temps just, no tenir gaire temps, anar curt -a de temps
◊ ...því að hann veit, að hann hefur nauman tíma: ...perquè sap que té poc temps
♦ tíminn er naumur: tenim el temps just, [ens] queda poc temps

naust <f. naustar, naustir>:
cobert m per a barques i naus, escar m, caseta f de varador 

naust <n. -nausts, -naust>:
cobert m per a barques i naus 

naut <n. nauts, naut>:
1. (tarfurtoro m, brau m (mascle de vaca no sanat
♦ stara eins og naut á nývirki: <LOC FIGfer ulls d'astorament, posar ulls d'astorat -ada, mirar-se una cosa amb ulls d'embadalit, mirar-se una cosa amb la boca oberta
2. (stjörnumerki dýrahringsins & í stjörnufræðitaure m (signe de zodíac & constel·lació
♦ Nautið: el Taure
3. (aulicurt m de gambals, curta f de gambals, gamarús m (tros d'ase, pec

naut:
pret. de → njóta “fruir de”

nauta·at <n. -ats, -öt>:
cursa f de braus, correguda f de bous (Val.), corrida f de toros
♦ → lensuknapi “picador”
♦ → nautabani “matador”
♦ → nautabani á hesti “matador a cavall, rejoneador”
♦ → sverðsveinn “ajudant del matador, mosso d'espases (o: estocs)
♦ → örvasveinn “banderiller”

nautaats·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:
plaça f de toros, plaça f de bous (Val., Bal.)
◊ nautaatshringurinn hrundi skyndilega niður: la plaça de toros es va ensulsiar de cop i volta

nauta·bani <m. -bana, -banar>:
matador m, matadora f (en cursa de braus
♦ nautabani á hesti: matador m a cavall, matadora f a cavall, rejoneador m, rejoneadora f

nauta·hakk <n. -hakks, no comptable>:
<CULINcarn de bou picada, carn de bou capolada (Mall., Men.

nauta·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
bover m, bovera f 

nauta·kjöt <n. -kjöts, -kjöt>:
<CULINcarn f de bou

nauta·steik <f. -steikar, -steikur>:
<CULINbistec m
♦ grilluð nautasteik með Bearnaisesósu: bistec torrat a les graelles amb salsa bearnesa

nauta·súlungur <m. -súlungs, -súlungar>:
molleric m de bou, pixacà m de bou (Mall.(bolet Suillus bovinus)

naut·fé <n. -fjár, no comptable>:
bestiar boví

nautgripa·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
cria f de bestiar boví

nautgripa·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
exposició f de bestiar boví

nautgripa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
lladre m & f de bestiar [boví]

naut·gripur <m. -grips, -gripir>:
1. <GENcap m de bestiar boví
2. nautgripir <m.pl -gripa>(nautfébestiar boví (toro o brau, vaca, vedell, vedella, sense especificació de sexe

naut·háfur <m. -háfs, -háfar>:
1. solraig (o: salroigclapejat, solraig m (o: salroig mde sorra (peix Eugomphodus taurus syn. Odontaspis taurus syn. Carcharias taurus)
2. tauró camús, tauró m buldog (peix Carcharhinus leucas) (♦ → bleikháfur, strandháfur “íd.”)

naut·heimskur, -heimsk, -heimskt <adj.>:
beneit -a com un sabatot, talòs -ossa i pallús -ussa, beneitarro -a, collonera (Mall., Men.

naut·kind <f. -kindar, -kindur>:
cap m de bestiar boví

nautn <f. nautnar, nautnir>:
1. (notkunús m (fruïció que es fa d'una cosa, utilització, aprofitament
◊ ...sem lætur oss allt ríkulega í té til nautnar: ...que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm
2. (það að njóta & yndiplaer m, gaudi m (goig, delit, delícia
♦ nautnir lîfsins: els plaers de la vida, els goigs de la vida
♦ það er hrein nautn: és un pur plaer

nautna·legur, -leg, -legt <adj.>:
sensual, sibarita, donat -ada als plaers dels sentits

nautna·maður <m. -manns, -menn>:
hedonista m, vividor m, gaudidor m de la vida, amant m dels plaers i la bona vida

nautna·seggur <m. -seggs, -seggir>:
sibarita m, vividor m, gaudidor m de la vida, amant m dels plaers i la bona vida

nautna·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
àvid -a de plaers [sensuals]

nautna·vara <f. -vöru, -vörur>:
producte m de consum, producte m de luxe (producte que no es considera de primera necessitat)
◊ svo er áfengi nautnavara en ekki nauðsyn: així, l'alcohol és un article de luxe i no pas un de primera necessitat

nautn·fús, -fús, -fúst <adj.>:
àvid -a de plaers sensuals, donat -ada als plaers sensuals

naut·peningur <m. -penings, no comptable>:
bestiar boví, vacum m 

naut·reki <m. -reka, -rekar>:
bover m, bovera f 

nauts·haus <m. -hauss, -hausar>:
1. <GENcap m de toro
2. (heimskingitros m d'ase, curt m de gambals, curta f de gambals (tros d'ase, pec

nauts·horn <n. -horns, -horn>:
banya f de toro

nauts·húð <f. -húðar, -húðir>:
pell f de toro, pell f de brau 
◊ ‘Nautshúðin’ eftir Salvador Espriu: ‘La Pell de Brau’ de Salvador Espriu

nauts·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (klunnalegur, klaufalegurfeixuc -uga, travat -ada (inhàbil, sompo
2. (heimskurcapclòs -osa, talòs -ossa, pallús -ussa (bàmbol, colló, estúpid

nauts·merki <n. -merkis, no comptable>:
1. (stjörnumerki dýrahringsinssigne m de Taure (segon signe del zodíac
2. (stjörnumerki í stjörnufræðiconstel·lació f del Taure (constel·lació on es troben les Plèiades

nauts·peningur <m. -penings, no comptable>:
bestiar boví 

nauts·sin <f. -sinar, -sinar>:
verga f de bou

nautur <m. nauts, nautar>:
1. (félagicamarada m & f (company
2. (gefandidonador m, donant m & f (regalador

Navahói <m. Navahóa, Navahóar>:
navaho m & f (indi nord-americà)

Navarra <n. Navarra, no comptable>:
Navarra f

Navarra·búi <m. -búa, -búar>:
navarrès m, navarresa f 

navarra·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall navarrès, haca navarresa, poni navarrès

Navarra·maður <m. -manns, -menn>:
navarrès m, navarresa f 
◊ hér mátti sjá þjóðir hinna sex spánversku kóngsríkja, sem eru kastilíanar, aragónar, katalúníumenn, valensíubúar, mæorkuþjóð og navarramenn: aquí s'hi podien veure gent dels sis regnes espanyols, que són castellans, aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i navarresos

navarrska <f. navörrsku, no comptable>:
(baskneskur mállýskuhópurnavarrès m (agrupació dialectal basca)
♦ → norður-hánavarrska “alt-navarrès septentrional”
♦ → suður-hánavarrska “alt-navarrès meridional”
♦ → austur-lágnavarrska “baix-navarrès oriental”
♦ → vestur-lágnavarrska “baix-navarrès occidental”

navarrskur, navörrsk, navarrskt <adj.>:
navarrès -esa

<næ ~ náum | náði ~ náðum | náðDat.>:
1. <e-u><GENassolir una cosa, aconseguir una cosa, atènyer una cosa
◊ ná hreinum meirihluta: assolir la majoria absoluta, aconseguir la majoria absoluta
◊ ná fullkomnuninni: assolir la perfecció
◊ ná hápunktinum: assolir el punt culminant, assolir el zenit
◊ ná hátindinum: assolir el punt culminant, assolir el zenit
◊ ná takmarkinu sínu: assolir el seu objectiu
♦ ná að gera e-ð: aconseguir de fer una cosa; estar en condicions de fer una cosa
♦ ná tökum á e-m: <LOC FIGapoderar-se d'algú (dominar un vici, una passió etc. algú)
♦ ná tökum á e-u: <LOC FIGdominar una cosa (aprendre-la bé & superar una cosa)
2. <e-u>(almenningsfarartæki[aconseguir d']agafar una cosa (transport públic)
◊ ná flugvél: agafar un avió
◊ ná strætó: agafar un autobús
◊ ég náði lestinni til Sönderborg: vaig agafar el tren de cap a Sönderborg
◊ við náðum síðustu lest frá Maizuru þann 23. ágúst til Kyoto: vam agafar el darrer tren del 23 d'agost que sortia de Maizuru cap a Kyoto
3. <e-u>(komast tilatènyer un indret (pervenir, arribar)
◊ ná heim: atènyer la casa, arribar a casa
◊ ná landi: atènyer la costa, arribar a terra
♦ ég get ekki náð svo langt: <LOCno hi arribo, està fora del meu abast
♦ svo langt sem það nær: <LOC FIGfins allà on és possible, en la mesura que és possible
4. <e-u>(obtenir una cosa (aconseguir)
◊ og muntu hvorki ná af mér mund né heimanfylgju: i no obtindràs de mi ni mund ni heimanfylgja
♦ ná að gera e-ð: aconseguir de fer una cosa
5. <e-uo <complement preposicional>(komastarribar a (tenir un cert abast)
◊ ná tvítugsaldri: arribar als vint [anys]
◊ talan nær ekki hundraði: la xifra no arriba a cent
◊ hárið hennar nær til beltisstaðar: els seus cabells li arriben fins a la cintura
◊ kjóllinn nær niður að hnjám: la falda li arriba fins als genolls
◊ vatnið náði honum til beltisstaðar: l'aigua ja li arribava fins a la cintura
◊ vatnið náði honum upp í háls: l'aigua ja li arribava al coll
6. <e-u>(skiljaentendre una cosa (copsar)
◊ ég næ þessu ekki: no ho copso pas
◊ náðirðu þessu?: que ho has entès tu això?
◊ ég náði því og skila því til Phoenix: ho he entès i passaré la informació a Phoenix
7. <e-u>(um kraftarecuperar una cosa (forces, energia)
◊ ná kröftum [á ný]: recuperar forces
8. <e-u>(standast prófaprovar una cosa (examen, assignatura)
◊ hún náði prófinu: va aprovar l'examen
♦ ná góðum árangri í stærðfræði: aprovar matemàtiques amb bona nota
♦ ná mjög góðum árangri á prófum: superar amb èxit els exàmens, aprovar amb molt bona nota els exàmens
9. <e-m>(hlaupa e-n uppiagafar algú (que ha partit abans, que ens va al davant etc.)
◊ ég náði honum ekki: [ja] no el vaig poder agafar
◊ ná e-m á hlaupi: agafar algú en una cursa
10. <e-m>(takast að handsama glæpamannenxampar algú, atrapar algú (criminal, malfactor)
◊ ná þjófi¹ ~ morðingja² ~ bankaræningja³: atrapar un lladre¹ ~ un assassí² ~ un atracador³
11. <að e-u>(komastarribar [fins] a (tenir un cert abast)
◊ kjóllinn nær niður að hnjám: la falda li arriba fins als genolls
12. <e-u af [e-u]>[aconseguir de] treure (o: llevar <Val., Bal.>una cosa d'una altra (fer sortir una taca, eliminar una brutícia & separar una cosa que està unida a una altra)
◊ ná kaffibletti af skyrtunni: aconseguir llevar una taca de cafè de la camisa, fer sortir una taca de cafè de la camisa
◊ hvernig get ég náð þessum bletti af?: com puc llevar aquesta taca?
13. <e-u af sér>[aconseguir de] treure's (o: llevar-se <Val., Bal.>una cosa del damunt (desempallegar-se, eliminar, separar una cosa que ens fa nosa etc.)
◊ ertu búinn að ná af þér fleiri kílóum í dag?: has perdut uns quants quilos avui?
14. <e-m af>[aconseguir d']atrapar algú (interceptar, aturar etc. algú)
◊ ég náði af henni áður en hún fór frá Bryn Mawr: vaig aconseguir de trobar-la abans que se n'anés de Bryn Mawr
15. <fram e-u>realitzar una cosa (aconseguir de dur a terme, fer tirar endavant o imposar una cosa)
♦ ná fram hefnd (o: hefndum): prendre venjança, venjar-se
♦ ná fram kröfum sínum [á hendur e-m]: imposar les seves exigències [a algú]
16. <í e-ð>procurar-se una cosa, aconseguir una cosa (percaçar-se, aconseguir heure, obtenir, reunir, agafar, rebre etc. una cosa que hom vol, necessita etc.)
◊ hann lét kaupa allt sem í varð náð: va fer comprar tot el que es pogués heure
◊ okkar vantar ábreiður, nóg af tóbaki og eldspýtur; þegar þú ert búinn að ná í þetta, láttu okkur vita: ens calen mantes, força tabac i llumins; quan ho tinguis tot, fés-nos-ho saber
17. <í e-n>anar a cercar algú, [anar a] trobar algú (localitzar perquè hom el necessita, el vol enxampar, per parlar-li etc.
◊ hann mun samt vilja ná í þig og Jósef: de tota manera, voldrà venir a cercar-te a tu i en Josep
♦ ná í lækninn: anar a veure el metge, anar al metge
◊ ég vaknaði snemma til að ná í lækninn minn og bað hann um að skrifa upp á svefntöflur fyrir mig: em vaig llevar d'hora per anar a veure el meu metge i li vaig demanar que em prescrivís pastilles per dormir
18. <niðri>#1. (finna botn í vatnitocar el fons (sentir, en un medi líquid, el fons sota els peus)◊ hún nær ekki niðri: no toca pas el fons [amb els peus]#2. (ná búfé til grass í snjóarribar fins a l'herba colgada sota la neu (el bestiar que pastura en un indret cobert de neu)
19. <saman>#1. (koma sér saman, verða ásáttirposar-se d'acord (suprimir diferències de positura, arribar a un acord). ♦ ná saman um e-ð: posar-se d'acord en una cosa◊ kaupandi og seljandi náðu saman um verð á vöru: el comprador i el venedor es van posar d'acord sobre el preu de la mercaderia#2. (elskendur: eigast, giftastajuntar-se, unir-se (convertir-se en parella & casar-se, esp. al final de novel·la o de pel·lícula)◊ Lára og Halldór náðu saman að lokum: La Lára i en Halldór es casaren al final#3. (snertast[arribar a] tocar-se (ajuntar-se dues coses originàriament separades, unir-se dues coses, estar en contacte dues coses)#4. ♦ til [þess] að endar nái saman: <LOC FIGperquè no hi hagi forats (per no fer fallida, perquè ingressos i despeses s'igualin)
20. <til e-s>#1. (geta teygt sig í eitthvað & snertaatènyer una cosa (arribar fins a un indret & en sentit figurat)◊ ná til hafnar: atènyer un port◊ ná til ellinnar: arribar a la vellesa#2. (komast til fundar við einhverntrobar-se amb algú (per tenir-hi contacte, una xerrada etc. & per atzar, topar-s'hi); ♦ ég næ ekki til þess: <LOC FIGaixò està fora del meu abast; ♦ það nær ekki til þess að <+ inf.><LOC FIGno és pas suficient per a  <+ inf.>
♦ fyrstu rituðu heimildir um þetta keisaraveldi ná aftur til XII aldar: les primeres fonts escrites sobre aquest imperi remunten fins al segle XII
21. <e-u undir sig>conquerir una cosa, prendre una cosa (per la força de les armes)
◊ ná hæð nr. 26 undir sig: conquerir (o: prendre) la cota nº 26
22. <upp í e-ð>(komastarribar fins a (una cosa baixa a una que està més alta)
◊ hann nær upp undir: toca el sostre
◊ vatnið náði honum upp í háls: l'aigua ja li arribava al coll
♦ ná ekki upp í nefið á sér [fyrir reiði]: <LOC FIGno veure-hi d'indignació, estar cec -ega de ràbia
23. <yfir e-ð>(ábyrgðcobrir una cosa (Subjecte = garantia)
◊ ábyrgðin nær eingöngu yfir skemmdir sem...: la garantia només cobreix desperfectes que...
II. <reflexiu>:
1. <sér>: recuperar-se (refer-se de malaltia, atac etc.)
◊ þótt slagið hafi verið lítilsháttar, virðistu hafa náð þér ótrúlega vel: encara que l'atac de feridura hagi estat lleu, sembles haver-te'n recuperat increïblement bé
2. <sér í e-ð>: agafar una cosa (encomanar-se una malaltia)
♦ ná sér í flensu: enganxar una grip, agafar una grip
♦ ná sér í kvef: enganxar un refredat, agafar un refredat
3. <sér í e-n>: lligar-se algú (aconseguir establir una relació amorosa)
♦ ná sér í konu: lligar-se una dona
4. <sér niðri á e-m>: #1. (hefna sínvenjar-se d'algú (prendre revenja). #2. (sleppa vægilegasortir-ne ben parat -ada a costa d'algú, fer pagar els plats trencats a algú altre  (fer pagar una cosa a alg2, sortir-ne [relativament] indemne en detriment d'algú altre, caure de potes com els gats però a costa d'algú altre)
Ná, <náa "atènyer"
 
Present d'Indicatiu
Pretèrit d'Indicatiu
Sg.
1.
næ, <nǽ, <nái atenyo náði, <náða atenyí vaig atènyer he atès
2.
nærð, <nǽr, <náir atenys náðir, <náðer atenyeres vares atènyer has atès
3.
nær, <nǽr, <náir ateny náði, <náðe atenyé va atènyer ha atès
Pl.
1.
náum, <nám, <náom atenyem náðum, <náðom atenyérem vàrem atènyer hem atès
2
náið, <náeð atenyeu náðuð, <náðoð atenyéreu vàreu atènyer heu atès
3.
ná, <náa atenyen náðu, <náðo atanyeren varen atènyer han atès
Present de Subjuntiu
Pretèrit de Subjuntiu
Sg.
1.
nái atenyi næði, <næða atenyés
2.
náir atenyis næðir, <næðer atenyessis
3.
nái atenyi næði, <næðe atenyés
Pl.
1.
náum, <náem, <náim atenyem næðum, <næðem, <næðim atenyéssim
2.
náið atenyeu næðuð, <næðeð, <næðið atenyéssiu
3.
nái atenyin næðu, <næðe, <næði atenyessin
Imperatiu:
Sg.
2.
náðu!, ná þú! ateny!
Pl.
1.
náum! atenyem!
2.
náið! atenyeu!
Infinitiu:
ná, <náa
<Infinitiu de pretèrit:
náðu, nǫ́ðu
Participi de present:
náandi, náandi, náandi, <náandi, náandi, náanda
Participi de passat:
náður, náð, náð, <náðr, náð, náet ~ nát
Supí:
náð,<nát, <náið, <náit, <náet



ná-¹ <en compostos>:
necro-, necr-, ptomato- ptomat-, ptoma- (nár “cadàver”)

ná-² <en compostos>:
proper -a (d'un adjectiu, altrament no atestat, *nár, *ná, *nátt “proper”. Cf. alemany nah)

náan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENassolible, assequible
2. (um manntrobable, localitzable (persona)

ná·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:
coragre m<MEDpirosi f, agrura f (Mall., Men.

ná·bjargir <f.pl -bjarga >:
1. (ì íslenskri hefð‘auxilis m.pl del mort & de la morta’, terme amb què hom designa els actes d'agençament del cadàver del finat o de la finada per al seu enterrament i que consisteixen en: aclucar-li els ulls, tancar-li la boca, tapar-li els forats del nas i creuar-li les mans damunt el pit 
♦ veita e-m ~ e-i nábjargir: retre al finat els darrers deures, agençar el mort o la morta per al seu enterrament tot aclucant-li els ulls, tancant-li la boca, tapant-li els forats del nas i creuant-li les mans damunt el pit
2. (hreinsun líks ì gyðinglegri hefðtaharà f (purificació ritual del mort en la tradició jueva) (טָהֳרָה)

ná·bleikur, -bleik, -bleikt <adj.>:
blanc -a com un mort, lívid -a

ná·blæja <f. -blæju, -blæjur>:
sudari m

ná·búi <m. -búa, -búar>:
veí m, veïna f, veïnat m (Mall.), veïnada f (Mall.

ná·býli <n. -býlis, no comptable>:
1. <GENveïnat m, veïnatge m (Mall.
2. (þéttbýlidensitat f de població (nombre d'habitants per unitat d'espai d'un indret determinat)

náð <f. náðar, náðir>:
1. <RELIGgràcia f
♦ af Guðs náð: per la gràcia de Déu
♦ lausn í náð [frá embætti sínu]: llicenciament amb honra [del seu càrrec de funcionari]
♦ yðar náð: <HIST ávarpvostra mercè, vossa mercè (tractament històric de cortesia)
♦ hans kóngleg náð: <HISTsa excel·lència reial, sa graciosa majestat
2. náðir <f.pl náða>(hvíld & næðirepòs m (descans)
♦ ganga (o: fara) til náða: anar-se'n a dormir, anar-se'n a descansar, colgar-se (Mall., Men.
◊ ...þegar flestir voru gengnir til náða: ...quan gairebé tothom ja se n'havia anat a dormir
♦ sitja í náðum: seure mans-plegades (tranquil·lament, sense fer res)
♦ sofa í náðum: dormir plàcidament
♦ taka á sig náðir: retirar-se a descansar
◊ drekka þeir lengi á fram um kveldit, en fóru síðan at sofa, ok tóku á sik náðir: al vespre beuen fins ben tard i després se n'anaren a dormir i es colgaren
3. náðir <f.pl náða>(verndprotecció f (empara, aixopluc, defensa)
♦ flýja á náðir e-s: recórrer a la protecció d'algú
♦ leita á náðir e-s: cercar la protecció d'algú

náða <náða ~ náðum | náðaði ~ náðuðum | náðaðe-n>:
indultar algú, agraciar algú

náðar·gáfa <f. -gáfu, -gáfur. Gen. pl.: -gáfna>:
do m, gràcia f
◊ nei, sækist heldur eftir náðargáfunum, þeim hinum meiri. Og nú bendi ég yður á enn þá miklu ágætari leið: no, ans aspireu als dons, als millors. I ara us mostraré un camí encara molt més excel·lent
◊ þjónið hver öðrum með þeirri náðargáfu, sem yður hefur verið gefin, sem góðir ráðsmenn margvíslegrar náðar Guðs: que cadascún de vosaltres, com a bons administradors d'una múltiple gràcia de Déu, es posi al servei de l'altre amb les gràcies que li hagin estat concedides
◊ við eigum margvíslegar náðargáfur samkvæmt þeirri náð sem Guð hefur gefið: tenim dons diferents, segons la gràcia que Déu ens hagi concedit
♦ vera gæddur náðargáfu: <LOC FIGposseir un do 
♦ vera gæddur náðargáfu að <+ inf.><LOC FIGestar agraciat amb el do de <+ inf.

náðar·högg <n. -höggs, -högg>:
cop m de gràcia
♦ gefa (o: veitae-m náðarhöggið: donar el cop de gràcia a algú 

náðar·meðal <n. -meðals, -meðul>:
1. <RELIG GENmitjà m que causa o procura la gràcia, mitjà m de la gràcia
2. <RELIG = sakramentisagrament m (signe causant de la gràcia)

náðar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
1. <RELIG GENric -a en gràcia, ple -ena de gràcia
2. (líkneski, íkona o.s.fr.miraculós -osa (imatge, icona etc.)

náðarsam·lega <adv.>:
1. (hagstætt, vinveittlegapropíciament (favorablement)
◊ ...og þú tókst náðarsamlega á móti mér: ...i tu m'has rebut favorablement
◊ þar mun ég taka þeim náðarsamlega: allà els rebré favorablement
◊ ég mun taka yður náðarsamlega sem þægilegum ilm: us rebré favorablement com un perfum d'agradable flaire
◊ með því að hönd Guðs vors hvíldi náðarsamlega yfir oss, þá færðu þeir oss...: i com que la mà propícia del nostre déu ens cobria, ens van portar...
◊ ...með því að Guð hans hélt náðarsamlega hönd sinni yfir honum: ...per tal com la mà propícia del seu déu el cobria
◊ og konungur veitti mér það, með því að hönd Guðs míns hvíldi náðarsamlega yfir mér: i el rei m'ho concedí car la mà del meu déu descansava propíciament sobre meu
◊ og ég sagði þeim, hversu náðarsamlega hönd Guðs míns hefði hvílt yfir mér, svo og orð konungs, þau er hann talaði til mín: i els vaig contar com de propíciament el meu déu havia estès la seva mà sobre meu i també les paraules que el rei m'havia dites
2. (miskunnsamlegaclementment, indulgentment (compassivament, misericordiosament)
◊ lát veg lyginnar vera fjarri mér og veit mér náðarsamlega lögmál þitt: allunyeu de mi el camí de la mentida i digneu-vos a donar-me la vostra llei

náðarsam·legast <adv.>:
respectuosament,  (sterkara/més forthumilment
♦ allra náðarsamlegast: respectuosíssimament, humilíssimament
♦ ég bið þig því allra náðarsamlegast að vera...: per això, et prego respectuosíssimament que et dignis ésser...
♦ ég ætlaði allra náðarsamlegast að segja...: volia dignar-me a dir...

náðar·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. <RELIGric -a en gràcia, ple -ena de gràcia
2. (hagstæður, vinveitturpropici -ícia (favorable)
3. (miskunnsamur, brjóstgóður, líknsamurclement (compassiu, misericordiós)
4. (um konunggraciós -osa (rei)
♦ hans náðarsama hátign: sa graciosa majestat

náðar·stóll <m. -stóls, no comptable>:
<RELIGpropiciatori m, tron m de misericòrdia (tapadora de l'arca de l'aliança(kapporεθ, כַּפֹּרֶת)

náðar·stuð <n. -stuðs, -stuð>:
cop m de gràcia

náðar·úrvalning <f. -úrvalningar, no comptable>:
<RELIG CALVINpredestinació f

náðar·útvalning <f. -útvalningar, no comptable>:
<RELIG CALVINpredestinació f

náðar·vald <n. -valds, pl. no hab.>:
(vald sem byggir á persónutöfrumcarisma m, poder carismàtic
♦ hafa náðarvald: tenir carisma

náð·hús <n. -húss, -hús>:
vàter m, comuna f, excusat m (Mall., Men.

náðugur, náðug, náðugt <adj.>:
clement, misericordiós -osa
◊ í nafni Guðs hins Náðuga og Miskunnsama: en el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós
◊ megi Guð vera sálu þinni náðugur: que Déu tingui pietat de la teva ànima
◊ Guð veri oss náðugur: que Déu es compadeixi de nosaltres!
♦ eiga náðuga daga: <LOC FIGmenar una vida tranquil·la i sense ensurts 
♦ hafa það náðugt: <LOC FIGtenir la seva tranquil·lat, passar-s'ho tranquil·lament i plàcidament 
♦ ...og hafa það svo náðugt um helgina: ...i així tenir un cap de setmana tranquil
♦ vera náðugur e-m: #1. tractar algú amb indulgència. #2. perdonar algú 

náðun <f. náðunar, náðanir>:
gràcia f, perdó m (indult, mercè)

náðunar·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>:
<JURpetició f d'indult

ná·frygð <f. -frygðar, no comptable>:
necrofília f, necromania f

ná·frændi <m. -frænda, -frændur>:
parent m de prop, parent proper (sol designar un oncle bo o un cosí germà)

ná·frænka <f. -frænku, -frænkur>:
parenta f de prop, parenta propera (sol designar una tia bona o una cosina germana)

ná·fölna <-fölna ~ -fölnum | -fölnaði ~ -fölnuðum | -fölnað>:
tornar blanc -a com un mort

ná·fölur, -föl, -fölt <adj.>:
blanc -a com un mort, lívid -a, pàl·lid -a com un cadàver,  <LITesblaimat -ada

ná·girnd <f. -girndar, no comptable>:
necrofília f, necromania f

ná·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
necrofílic -a

ná·granna <f. -grönnu, -grönnur>
veïna f, veïnada f (Mall.)

nágranna·land <n. -lands, -lönd>
país veí

nágranna·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat veí

nágranna·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:
<GEOcàlcul m del veí més proper, mètode del veí més proper

nágranna·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
<GEOLàrea plistosísmica

nágranna·þjóðflokkur <m. -þjóðflokks, -þjóðflokkar>
tribu veïna

ná·granni <m. -granna, -grannar>
veí m, veïna f, veïnat m (Mall.), veïnada f (Mall.)
◊ nágranninn á efri hæðinni: el veí del pis de dalt

< ná·grennd <f. -grenndar, pl. no hab.>:
veïnat m, veïnatge m (Mall.)

ná·grenni <n. -grennis, pl. no hab.>:
1. <GENveïnat m, veïnatge m (Mall.)
2. (umhverfirodalia f (voltants, volts, encontorns)
♦ í nágrenni e-s (o: við e-ð)als encontorns de..., pels voltants de...
♦ næsta nágrenni e-sla rodalia immediata

ná·grindur <f.pl -grinda>:
<MITOLNágrindur f.pl, Necròpiles f.pl, Necrocínclides f.pl, les reixes del portal de Hel, fetes amb cadàvers; el reixat dels morts
♦ fyr nágrindur neðan: Nágrindr per avall, (més avall de les reixes dels morts) ço és, dins Hel, ja que Hel estava situada per dessota de les seves portes o, dit, d'una altra manera, les reixes estaven situades més a dalt, no al mateix pla que Hel. La locució, per tant, no vol dir res més que í Hel, a l'infern. Si hom mira l'infern des del nostre món, primer en veu les portes i després d'elles, però en pendent cap avall, ve Hel.
◊ Lævateinn heitir hann, / en hann gerði Loptr rúnum / fyr Nágrindr neðan; / í segjárnskeri / liggr hann hjá Sinmǫru, / ok halda njarðlásar níu: [aquesta arma] es diu Lævateinn, la tija d'en Lævi (= Loptr= Loki, igual que Hávi és Odin), i la va fer en Loptr amb runes (aquí potser = cants màgics o coneixements màgics secrets, arcans; d'altres esmenen el rúinn del manuscrit en Loptr rýninn ‘Loptr el versat en encanteris [amb runes]’) Nágrindr avall. És [tancada] amb la Sinmara (interpreto que l'espasa Lævateinn està dipositada en un sarcòfag de ferro devora el cos de la Sinmara) dins un sarcòfag fet amb ferro de tella i guardada amb nou panys fortíssims (rúinn, rúin, rúið)
◊ Hrímgrímnir heitir þurs, / er þik hafa skal, / fyr nágrindr neðan; / þar þér vílmegir / á viðar rótom / geita hland gefi! / Œðri drykkio / fá þú aldregi, / mær, af þínom munom, / mær, at mínom munom: Hrímgrímnir es diu el tursó que t'haurà Nágrindr avall. Allà, a les arrels de l'Arbre, serfs esparracats et faran beure pixat de cabra! Millor beguda no tindràs mai, donzella, a plaer teu, donzella, a plaer meu
◊ þegi þú, rǫg vættr, / þér skal minn þrúðhamarr, / Miǫllnir, mál fyrnema; / Hrungnis bani / mun þér í hel koma, / fyr nágrindr neðan: calla! vættr (un ésser sobrenatural femení monstruós i malèfic que solia sotjar els viatgers que havien de fer nit a fora) efeminat o el meu poderós martell et llevarà les ganes de parlar! El matador d'en Hrungnir et portarà a Hel, Nágrindr avall

ná·gríma <f. -grímu, -grímur>
màscara mortuòria

ná·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>
mortalla f

náhreinsunar·hús <n. -húss, -hús>:
(hreinsunarhús líks ì gyðinglegri hefðcasa f de la taharà, casa f de purificació, bet m taharà (בֵּית טָהֳרָה)

náhvals·tönn <f. -tannar, -tennur>:
dent f de narval, banya f de narval (dent canina, en forma de banya, del mamífer Monodon monoceros)

ná·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
narval m (mamífer Monodon monoceros)

ná·hveli <n. -hvelis, -hveli>:
narval m (mamífer Monodon monoceros)

ná·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
blanc -a com un mort, lívid -a, pàl·lid -a com un cadàver,  <LITesblaimat -ada

náið¹:
nom. & ac. sg. nt. de náinn, náin, náið “proper”

náið² <adv.>:
de prop
♦ þekkja e-ð náiðconèixer molt bé una cosa, conèixer una cosa a fons
♦ þekkja e-n náiðconèixer molt bé algú ~ una cosa
♦ ég þekki hana ekki náið: no la conec gaire, no la conec prou bé

náið³:
diferents formes verbals de “assolir; atènyer”. Vulgueu veure el paradigma d'aquest verb a continuació de l'entrada corresponent

náinn¹:
ac. sg. det. de nár “cadàver”

náinn²:
nom. & ac. m. sg. de náinn, náin, náið “proper”

náinn, náin, náið <adj.>:
1. <GENproper -a, pròxim -a
♦ náið er nef augumel nas és a prop dels ulls
♦ nánir ættingjarels parents propers
♦ nánustu ættingjarels parents més propers
♦ nánustu skyldmenni hansels seus parents més propers
2. (sambandestret -a (relació, contacte)
♦ standa í nánu sambandi við e-n: estar en estreta relació amb algú
3. (innilegur, ástúðleguríntim -a (molt estret & amorós)
♦ náin kynnirelació íntima, amistat íntima (entre dues persones)
4. (skýringar, upplýsingarulterior (informació, explicació)
♦ nánari skýringar: explicacions més detallades
♦ nánari upplýsingar: per a informació més detallada...

ná·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:
molt fred -a, fred -a com un mort

ná·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
campana f fúnebre (campanada a morts)

ná·klæði <n. -klæðis, -klæði>
mortalla f

ná·kominn, -komin, -komið <adj.>:
<náskyldur & FIGproper -a, pròxim -a (parent de primer grau & FIG)
♦ nákomnir ættingjarparents propers
♦ málið er mér nákomiðaquest afer em toca de prop

ná·kona <f. -konu, -konur>
llevadora f, comare f (Val., Bal.) (nærkona)

ná·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:
molt conegut -uda (que hom coneix molt bé)
♦ vera nákunnugur e-mconèixer molt bé algú
◊ fólk sem var honum nákunnugt: gent que ell coneixia molt bé
♦ vera nákunnugur e-uconèixer una cosa a fons

ná·kvæmd <f. -kvæmdar, no comptable>:
precisió f, exactitud f

nákvæm·lega <adv.>
exactament, amb exactitud
◊ lýsa e-u nákvæmlega: descriure una cosa amb exactitud
◊ vilja vita nákvæmlega e-ð: voler saber exactament una cosa

ná·kvæmni <f. -kvæmni, no comptable>:
1. <GENexactitud f
♦ svo [að] fyllstu nákvæmni sé gætt: <LOCper tal d'ésser exactes, en honor de l'exactitud 
♦ til þess að fyllstu nákvæmni sé gætt: <LOCper tal d'ésser exactes, en honor de l'exactitud 
2. (skotnákvæmniprecisió f (de tir)
♦ af stakri nákvæmni: amb summa precisió
♦ skjóta með nákvæmni: disparar amb precisió
3. (gaumgæfnimeticulositat f, minuciositat f (detallisme en la feina, consciència en allò que hom fa)
4. (vandvirkniescrupolositat f (gran cura)

ná·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
1. (áreiðanlegurexacte -a (precís)
◊ mjög nákvæm klukka: un rellotge molt exacte (o: precís)
♦ til að vera nákvæmur: <LOCper a ésser exacte
♦ nákvæm deildajafna: equació diferencial exacta
♦ nákvæm lausn: solució exacta
♦ nákvæmt deildaform: forma f diferencial exacta
♦ nákvæmt deildi: diferencial m exacte
♦ nákvæmt tölugildi: valor numèric exacte
♦ nákvæmur reikningur: un compte exacte
2. (gaumgæfilegurmeticulós -osa, minuciós -osa (detallista en la feina, conscienciós, que va fins al fons)
3. (vandleguracurat -ada (curós, escrupolós)

nál <f. nálar, nálar>:
1. <GEN & GEOLagulla f (en tots els sentits: de cosir, hipodèrmica, de toca-discos etc. & joia & GEOL)
♦ leita að nál í heystakki: <LOC FIGcercar una agulla en un paller
♦ hún stakk sig þá á nálinni á fingurinnaleshores ella es va punxar el dit amb l'agulla
♦ nál og sprauta: <MEDagulla i xeringa
♦ nálar af feldspati og kvarsi<GEOLagulles de feldspat i quars
♦ Nálar Kleópötru: <ART = einsteinungarAgulles de Cleòpatra (obeliscos)
♦ vera (o: standa[eins og] á nálum: <LOC FIGestar molt ansiós -osa, estar frisós -osa, grifar-se, dagar-se
♦ vera ekki búinn að bíta úr nálinni með það [enn]: <LOC FIGencara n'hi queda per una bona estona (la cosa va de per llarg i possiblement haurà de continuar patint les conseqüències d'un afer, un mal tràngol, uns fets desgraciats etc. durant molt de temps més)
♦ þræða nál: enfilar una agulla
♦ þræða nálina: <LOC FIGposar fil a l'agulla (escometre la realització d'una obra)
2. (gróðurnálbri m d'herba (herba acabada de brostar)
♦ það er kominn upp svolítil nál: ja hi comença a haver brinets d'herba, l'herba ja comença a sortir
3. (blóðnálaleví m (esp. de bacallà)
4. (sprautunálxeringa f (xeringa amb l'agulla hipodèrmica posada)

nála·dofi <m. -dofa, pl. no hab.>:
formigueig m<sterkara/més fortrampa f (mena de picor)
♦ ég er með náladofa í fætinum: #1. tinc un formigueig a la cama. #2. se m'ha adormit la cama, tenc la cama enrampada (Bal.), tenc rampa a la cama (Bal.

nála·prentari <m. -prentara, -prentarar>:
<INFORMimpressora f [matricial] d'agulles

nála·prilla <f. -prillu, -prillur>:
canó m d'agulles, aguller m, tubet m d'agulles  (tubet o cilindre per a estotjar-hi les agulles)

nála·púði <m. -púða, -púðar>:
coixinet m d'agulles (o: per a agulles)

nálar·auga <n. -auga, -augu>:
forat m d'agulla, ull m d'agulla, cós m d'agulla
◊ auðveldara er úlfalda að fara gegnum nálarauga en auðmanni að komast inn í Guðs ríki: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne del Cel

nálar·hús <n. -húss, -hús>:
estoig m d'agulles

nála·stunga <f. -stungu, -stungur>:
<MEDpunxada f d'agulla

nálastungu·aðferð <f. -aðferðar, no comptable>:
<MEDacupuntura f

nálastungu·lækningar <f.pl -lækninga>:
<MEDacupuntura f

nálastungu·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
<MEDtractament m amb acupuntura

ná·lega <adv.>:
gairebé, quasi

ná·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sóðalegur, druslulegur & tötralegurmalfaixat -ada, esparracat -ada, malrobat -ada, desastrat -ada, apelleringat -ada (vestit miserablement i deixat)
2. <FIGdesagradable, malagradós -osa, desplaent

nálgast <nálgast ~ nálgumst | nálgaðist ~ nálguðumst | nálgast>:
acostar-se
◊ jólin nálgast: ja s'acosta nadal
◊ sumarið nálgast óðum: l'estiu ja està arribant, no ens en temerem i ja serà l'estiu
♦ nálgast e-ðacostar-se a
◊ skipið nálgast ströndina: el vaixell s'acosta a la costa
♦ nálgast e-ð<FIGobtenir una cosa, procurar-se una cosa
◊ smellið hér til að nálgast þjónustu kort af Barselónu: feu clic aquí per a accedir a un mapa dels serveis públics de Barcelona
♦ nálgast e-ð fyrir e-naconseguir-li una cosa a algú
◊ geturðu nálgast þetta fyrir mig?: que m'ho podries trobar això?

nálgun <f. nálgunar, nálganir>:
1. <GENaproximació f, acostament m
2. (rannsóknaraðferðaproximació f (mètode, enfocament)
♦ nálgun að neðanenfocament de baix a dalt, aproximació bottom-up
♦ nálgun að ofanenfocament de dalt a baix, aproximació top-down

nálgunar·bann <n. -banns, -bönn>:
<JURordre f d'allunyament

nál·hús <n. -húss, -hús>:
estoig m d'agulles

nál·laga <adj. inv>:
<BOTacicular (amb forma d'agulla)

nál·spor <n. -spors, -spor>:
punt m (de sutura, de costura)

ná·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
1. <GENolor f de mort, olor cadavèrica, <sterkara/més fortpudor f de mort
2. <FIGferum f, pesta f, pestilència f, fortor f (olor, esp. corporal, molt desagradable)

ná·lægð <f. -lægðar, no comptable>:
1. <GENproximitat f [immediata]
♦ í nálægð e-s (o: við e-n ~ e-ð)a prop d'algú ~ d'una cosa, devora algú ~ una cosa
2. (viðurvistpresència f (compareixença davant algú)
♦ í nálægð e-sen presència de
◊ í nálægð konungsins: en presència del rei, davant el rei
♦ koma í nálægð e-s: acostar-se a algú, comparèixer davant algú
◊ Móse einn skal koma í nálægð Drottins: Moïsès tot sol s'acostarà a la presència del Senyor
♦ alls staðar nálægðomnipresència f
3. (nágrennivoltants m.pl (rodalia immediata, encontorns)
♦ e-s staðar hér í nálægðinniper aquí prop, aquí pels voltants

ná·lægjast <-lægist ~ -lægjumst | -lægðist ~ -lægðumst | -lægste-ð>:
acostar-se, aproximar-se
◊ tími hennar nálægist og dagar hennar munu eigi undan dragast: la seva hora ja s'acosta i els seus dies no es perllongaran pas
♦ nálægjast e-ð ~ e-nacostar-se a, aproximar-se a
◊ heilagleiki minn vil ég sýna á þeim, sem nálægjast mig: mostraré la meva santedat als qui s'acostin a mi
◊ ...og líf mitt nálægist Hel: ...i ja sóc a les portes de la mort
◊ sæll er sá er þú útvelur og lætur nálægjast þig: benaurat és el qui tu elegeixes i admets a la teva presència

ná·lægt¹ <Prep. dat.>:
<LOCALa prop de
♦ nálægt e-ua prop de
◊ nálægt sjónum: a prop de la mar

ná·lægt² <adv.>:
1. <LOCALa prop
◊ þar nálægt: allà a prop, a prop d'allà
2. <TEMPaproximadament, si fa no fa, devés (Mall., Men.

ná·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
1. <LOCALproper -a, pròxim -a
◊ nálægur staður: un indret proper
◊ staðurinn er nálægur: l'indret és a prop
♦ nálægur e-u ~ e-mproper a, a prop de
◊ Drottinn er nálægur þeim er hafa sundurmarið hjarta: el Senyor és a prop dels qui tenen el cor trencat
2. (viðstaddurpresent (assistent)
♦ alls staðar nálægur ~ nálæg ~ nálægtomnipresent
3. (sérhljóðalt -a (articulat -ada a prop del paladar)
♦ nálægt sérhljóðvocal alta (o: tancada
i og u eru nálæg sérhljóð: i i u són vocals altes

ná·lúðursveppur* <m. -lúðursvepps, -lúðursveppir (o: -lúðursveppar)>:
trompeta f [de la mort] (bolet Craterellus cornucopioides)

nám <n. náms, no comptable>:
1. <GENestudis m.pl
◊ hún stundaði nám í píanóleik við Tónlistarskólann í Tarragónu: va fer piano al conservatori de Tarragona, va anar a classes de piano al conservatori de Tarragona
♦ kosta e-n til náms (o: við nám)pagar-li a algú els estudis
♦ vera í námi (o: við nám)anar a escola
2. (háskólanámcarrera f (estudis universitaris & superiors)
♦ árangur í námièxit dels estudis
♦ brottfall úr námiabandonament dels estudis
♦ halda til útlanda til náms (o: halda til náms erlendis)anar a estudiar a l'estranger
♦ halda til náms í (+ dat.anar a estudiar a (+ noms de països regits per la preposició í
◊ halda til náms í Bandaríkjunum ~ Danmörku: anar a estudiar als Estats Units ~ Dinamarca
♦ halda til náms á (+ dat.anar a estudiar a (+ noms de països regits per la preposició á
◊ halda til náms á Spáni: anar a estudiar a Espanya
♦ hætta náminuabandonar els estudis
◊ hætta náminu og byrja að vinna: abandonar els estudis i començar a treballar
◊ helmingur allra Svía sem hefja læknanám í Danmörku hætta náminu: la meitat de tots els suecs que comencens a estudiar medicina a Dinamarca, abandonen els estudis
♦ hvernig líður náminu?com van els estudis? com va la carrera?
♦ stunda námfer una carrera, estudiar una carrera
◊ hún stundaði nám í lögfræði við háskólann í Pálmu: va fer la carrera de dret a la universitat de Palma
♦ vera í námi (o: við nám)anar a la universitat, fer una carrera, estar estudiant
◊ ...þegar ég var í námi erlendis: ...quan estava estudiant a l'estranger
♦ þriggja ára námið(í spænska háskólakerfinudiplomatura f
♦ fimm ára námið(í spænska háskólakerfinullicenciatura f

náma <f. námu, námur>:
1. <GENmina f (jaciment miner)
♦ → yfirborðsmána “mina a cel obert”
2. (grjótnámagravera f (lloc d'extracció de grava)
3. (steinnámapedrera f (lloc d'extracció de pedra, marbre etc.)

náma·göng <n.pl -ganga>:
galeria f de mina

nám·fús, -fús, -fúst <adj.>:
aplicat -ada, estudiós -osa

nám·fýsi <f. -fýsi, no comptable>:
aplicació f en els estudis

< nám·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
desitjós -osa de saber [i aprendre], estudiós -osa, àvid -a d'aprendre, curiós -osa per aprendre, aplicat -ada en els estudis
◊ það var eigi undarlegt að Ari væri sannfróður að fornum tíðindum, bæði hér og utanlands, að hann hafði numið að gömlum mönnum og vitrum en var sjálfur námgjarn og minnigur: no resulta pas sorprenent que l'Ari hagi tingut profunds coneixements dels fets de l'antigor, tant dels que s'havien esdevingut aquí com dels que ho havien fet fora del país, perquè, essent ell mateix com era estudiós i posseïdor d'una bona memòria, les havia apreses d'homes vells i savis

námi <m. náma, námar>:
<variant arcaica de → náma “mina”

náms·aðgreining <f. -aðgreiningar, -aðgreiningar>:
separació f dels alumnes en funció del nivell, agrupació f dels alumnes per capacitats, separació f de l'alumnat segons capacitat, segregació f dels escolars per nivells (creació o formació dels grups escolars en base a la capacitat d'aprenentatge dels alumnes)

náms·aðlögun <f. -aðlögunar, no comptable>:
integració f escolar dels alumnes, integració f d'alumnes, integració educativa, inclusió f escolar (sense tenir en compte capacitat d'aprenentatge, origen ètnic etc.)

náms·aldur <m. -aldurs, -aldrar>:
edat f escolar (edat d'escolarització obligatòria)

náms·áfangi <m. -áfanga, -áfangar>:
assignatura f [quadrimestral], <PEDunitat f d'aprenentatge (basada en el sistema de crèdits)

náms·ár <n. -árs, -ár>:
1. <GENany lectiu, curs m (cada any de què consta una carrera, constituït per dos quadrimestres)
♦ hátt brottfall [nemanda] á fyrstu námsárumalt índex d'abandonament escolar en els primers anys d'estudi
◊ rannsóknin miðaðist við fyrstu þrjú til fjögur námsár háskólastúdenta: la recerca es va centrar en els primers tres o quatre anys de carrera dels estudiants universitaris
2. náms·ár <n.pl -ára>anys m.pl de formació escolar (època d'escolar o d'estudiant)

náms·árangur <m. -árangurs, no comptable>:
1. (við skólaèxit m escolar (acabament dels estudis amb èxit, esp. en oposició al fracàs escolar)
2. (við háskólaèxit acadèmic (acabament dels estudis universitaris amb èxit, esp. en oposició a l'abandonament dels estudis)

náms·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla m d'estudis

náms·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m de text

náms·braut <f. -brautar, -brautir>:
itinerari m curricular, itinerari acadèmic (proposat a un escolar i/o estudiant perquè pugui fer uns estudis o una carrera determinada)

náms·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
company m d'estudis

náms·efni <n. -efnis, -efni>:
1. <GENmaterial m de curs (llibres, fotocòpies, programes informàtics didàctics etc.)
2. (námsmagntemari m (quantitat de matèria que s'ha d'aprendre per a un examen disposada de forma organitzada)

náms·eining <f. -einingar, -einingar>:
crèdit m (unitat de mesura de temps lectiu)

náms·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m de curs, viatge m d'estudis (viatge, sovint a l'estranger, dels alumnes d'un curs)

náms·ferill <m. -ferils, -ferlar>:
currículum acadèmic (especificant la formació escolar i/o universitària d'algú)
♦ náms- og starfsferill: currículum acadèmic i professional, currículum vitæ

námsferils·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m d'escolaritat

náms·ferli¹:
dat. sg. de → námsferill “currículum acadèmic”

náms·ferli² <n. -ferlis, -ferli>:
1. <GENprocés m d'aprenentatge, procés educatiu (d'alumne)
2. (þróunarferill eða -braut nemanda í námitrajectòria f curricular (d'alumne)
3. (fræðigrein, námsbrautiritinerari m (opció curricular d'estudiant)
◊ í daglegu tali mun sá sem gengur þetta námsferli kallast á dönsku “mejeriteknolog”: en la llengua col·loquial, el qui faci aquest itinerari es dirà en danès “mejeriteknolog”

námsferlis·svið <n. -sviðs, -svið>:
mòdul m [d'aprenentatge] (d'ensenyament)

náms·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
1. <GENgrup m d'estudi (cercle o cerclada els components de la qual escometen plegats un tema d'estudi)
2. námsflokkar <m.pl -flokka>grups m d'estudi (nom que reben els centres d'educació per a adults)
♦ Námsflokkar Reykjavíkur: Centre Municipal d'Educació per a Adults de Reykjavík

náms·framvinda <f. -framvindu, no comptable>:
progrés acadèmic d'alumne (progrés de l'alumne en una matèria o en els estudis d'una carrera)

náms·fyrirkomulag <n. -fyrirkomulags, no comptable>:
organització f del pla d'estudis

Námsgagna·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:
Centre Nacional de Materials d'Ensenyament (instintució estatal islandesa encarregada de fornir els alumnes en edat d'escolarització de tots els materials didàctics que hagin de menester)

náms·gáfur <f.pl -gáfna>:
capacitat f d'aprenentatge, talent m

náms·gengi <n. -gengis, pl. no hab.>:
fracàs m escolar

náms·geta <f. -getu, no comptable>:
capacitat f d'aprenentatge

náms·grein <f. -greinar, -greinar>:
assignatura f

náms·gögn <n.pl -gagna>:
material didàctic, material m d'ensenyament (pissarres, pupitres, retroprojectors etc.)

náms·hestur <m. -hests, -hestar>:
empolló[n] m (cast.), empollona f (cast.

nám·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
curs m (ensenyament de matèria)
◊ námskeiðin eru ókeypis fyrir börn: els cursos són gratuïts per als infants
♦ á námskeiðinu verður skoðuð...: en aquest curs es tractarà...
♦ markmið námskeiðsins eru...els objectius del curs són...
♦ markmið við námskeiðinu er að <+ inf.>l'objectiu del curs és de <+ inf.
♦ námskeið fyrir börn¹ ~ unglinga² ~ fullorðna³: curs per a infants¹ ~ joves² ~ adults³
♦ námskeið í e-u: curs de...
♦ námskeið í íslensku fyrir útlendinga: curs d'islandès com a llengua estrangera
♦ skrá sig í námskeið í e-u: matricular-se d'un curs de...
♦ sækja námskeið í e-u: fer un curs de...
♦ → byrjendanámskeið “curs per a principiants”
♦ → framhaldsnámskeið “curs avançat”
♦ → grunnnámskeið “curs elemental”
♦ → hraðnámskeið “curs intensiu”
♦ → sumarnámskeið “curs d'estiu”

námskeiðs·lok <n.pl -loka>:
[cerimònia f de] fi f de curs, clausura f formal de curs

námskeiðs·lýsingar <f.pl -lýsinga>:
programa m d'assignatura

náms·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
taxes f.pl de matriculació, taxes acadèmiques

námskrár·fræði: <f. -fræði, no comptable>:
variant de nánar , comparatiu de l'adverbi námsskrárfræði “teoria curricular”

námskrár·gerð: <f. -gerðar, no comptable>:
variant de nánar , comparatiu de l'adverbi námsskrárgerð “disseny curricular”

náms·kynningar <f.pl -kynningar>:
[diada f d']assessorament m escolar & en matèria d'estudis universitaris

náms·lán <n. -láns, -lán>:
préstec m a l'estudi, préstec m per a estudis

náms·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
itinerari acadèmic, itinerari m curricular (d'un escolar i estudiant)

náms·leiði <m. -leiða, no comptable>:
avorriment m a classe

náms·maður <m. -manns, -menn>:
1. estudiant m & f, alumne m, alumna f (d'universitat & d'institut) (nemandi)
<2. home m d'estudis

náms·magn <n. -magns, no comptable>:
càrrega f lectiva (quantitat d'informació a ensenyar)

náms·mat <n. -mats, pl. no hab.>:
avaluació f
♦ → lokamat “avaluació final”
♦ → símat “avaluació continuada”

náms·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
variant de námsmær "alumna"

náms·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
estudiant f, alumna f (d'universitat & d'institut)

náms·piltur <m. -pilts, -piltar>:
1. (lærlingur við iðnaprenent m (d'ofici)
2. (skólapilturescolar m (alumne d'escola)

náms·pláss <n. -pláss, -pláss>:
plaça f d'estudis (a una universitat o E.T.S.E.)

náms·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
tutor m [acadèmic], tutora f [acadèmica]

náms·ráðgjöf <f. -ráðgjafar, no comptable>:
tutorització f d'alumnes, orientació acadèmica i professional d'alumnes

náms·sálfræði <f. -sálfræði, no comptable>:
psicologia educativa

náms·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
1. (skrá um námsefnipla m d'estudi (de carrera)
2. (námsfyrirkomulagcurrículum m (programa d'estudis de llicenciatura, de grau etc.)
♦ utan námsskrár: extracurricular
♦ námsgrein utan námsskrár: (í spænska háskólakerfinuassignatura extracurricular

námsskrár·fræði <f. -fræði, no comptable>:
teoria f curricular

námsskrár·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
disseny m curricular

náms·styrkur <m. -styrks, -styrkir>:
beca f, borsa f d'estudis

námstíma·bil <n. -bils, -bil>:
(í spænska háskólakerfinucicle m (en el sistema universitari espanyol)
♦ fyrsta námstímabiliðprimer cicle
♦ annað námstímabilsegon cicle
♦ þriðja námstímabiliðtercer cicle

náms·tími <m. -tíma, no comptable>:
1. (við iðntemps m d'aprenentatge (d'ofici)
♦ til þessa hefur námstíminn verið 3 ár og 4 mánuðirfins a aquesta [reforma] el període d'aprenentatge era de tres ans i quatre mesos
2. (við skólatemps m de durada de la formació escolar, anys m.pl de formació escolar (temps que dura la formació escolar)
3. (við háskólatemps m de durada de la carrera, anys m.pl de formació universitària (temps que duren els estudis d'una carrera universitària)

náms·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tècnica f d'aprenentatge

náms·val <n. -vals, -völ>:
elecció f de la carrera

náms·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
càrrega f de treball de l'alumne, volum m de treball de l'alumne

náms·vísir <f. -vísis, -vísar>:
guia f docent

náms·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:
dificultats f.pl d'aprenentatge

námu·brunnur <m. -brunns, -brunnar>:
pou m de mina
◊ ...grafa námubrunn, 10 m eða dýpri: ...excavar un pou de mina de 10 metres, o més, de fondària

námu·bær <m. -bæjar, -bæir>:
ciutat minera

námu·fólk <n. -fólks, no comptable>:
miners m.pl

námu·gryfja <f. -gryfju, -gryfjur>:
mina f a cel obert (explotació minera a cel obert)

námu·gröftur <m. -graftrar (o: -graftar), no comptable>:
mineria f
♦ lifa á námugrefti: viure de la mineria
♦ vinna við námugröft: treballar en [en el sector de] la mineria

námu·lög <n.pl -laga>:
legislació f en matèria de mines

námum:
pret. ind. pl. de nema “aprendre; estudiar”

námu·maður <m. -manns, -menn>:
miner m, minera f

námunda <námunda ~ námundum | námundaði ~ námunduðum | námundaðe-ð>:
<MATarrodonir una cosa (una quantitat)
♦ námunda tugabrot í næstu heilu tölu (o: að heilli tölu)arrodonir un decimal amb el proper nombre exacte, arrodonir un nombre per excés
♦ námunda e-ð með e-u fer un càlcul aproximat i arrodonit d'una cosa
◊ áður fyrr námundaði maður dönsku krónuna með tíu íslenskum; en núna er maður farinn að námunda hana með tuttugu: abans un calculava d'una manera aproximada i arrodonida el canvi d'una corona danesa amb deu d'islandeses, però ara hem començat a calcular-lo amb vint

námunda- <en compostos>:
aproximat -ada

námundi <m. námunda, no comptable>:
proximitat f, voltants m.pl
♦ í námunda við e-ð ~ e-na la vora d'una cosa ~ d'algú, prop d'una cosa ~ d'algú, devora una cosa ~ algú, pels voltants d'una cosa ~ d'algú, en la proximitat d'una cosa ~ d'algú (cast., ekki ritm./no lit.
◊ samband milli vöggudauða og reykinga í námunda við börn: connexió entre la mort sobtada de nadons i fumar al seu devora

námu·op <n. -ops, -op>:
boca f de mina, entrada f de mina

námu·rekstur <m. -reksturs (o: -rekstrar), -rekstrar>:
1. <GENexplotació f de mina, explotació de jaciment miner
2. (námugröfturmineria f (esp. com a activitat econòmica)

námu·réttindi <n.pl -réttinda>:
drets m.pl d'explotació minera

námu·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:
activitat minera

námu·verkamaður <m. -verkamanns, -verkamenn>:
miner m, minera f

námu·verkfræðingur <m. -verkfræðings, -verkfræðingar>:
enginyer m de mines, enginyera f de mines

nánar <adv.>:
1. comparatiu de l'adverbi náið “de prop”
2. (útskýramés detalladament, més detingudament (més àmpliament, d'una manera més detallada)
♦ úskýra e-ð nánar: explicar més detalladament una cosa
♦ ég ætla ekki að fara nánar út í það: no hi vull entrar en detalls, no m'hi vull allargar
♦ nánar um e-ð: informació més detallada sobre una cosa

nánara:
variant secundària de nánar , comparatiu de l'adverbi náið “de prop”

nánari, nánari, nánara:
formes de comparatiu de náinn, náin, náið “proper”

nánasar·legur, -leg, -legt <adj.>:
mesquí -ina, gasiu -iva, taquí -ina

nánasar·skapur <m. -skapar, no comptable>:
mesquinesa f, gasiveria f, taquineria f

nánast <adv.>:
1. superlatiu de l'adverbi náið “de prop”
2. (fyrst og fremst, helst[al] més aviat (més tost)
♦ það er nánast smekksatriði: <LOCaixò és més aviat [una] qüestió de gustos
3. (nálegapràcticament (gairebé, quasi)
♦ nánast ónýtur: pràcticament inservible

nánasti, nánasta, nánasta <adj.>:
1. formes febles del superlatiu de náinn, náin, náið “proper”
2. (um skyldfólkpropparent -a (parents)
♦ mínir nánustu: els meus parents de més a prop, <LITels meus propparents

nánastur, nánust, nánast:
formes fortes del superlatiu de náinn, náin, náið “proper”

nánd <f. nándar, no comptable>:
proximitat f, voltants m.pl
♦ í nánda la vora, a prop
◊ óvinaskipin voru í nánd: els vaixells enemics eren a prop
♦ í nánd við e-ða la vora d'una cosa ~ d'algú, prop d'una cosa ~ d'algú, devora una cosa ~ algú, pels voltants d'una cosa ~ d'algú, en la proximitat d'una cosa ~ d'algú (cast., ekki ritm./no lit.
♦ vera ekki nándar nærri nóg: <LOCno ésser prou a prop

nándar·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
[consonant f] aproximant f

nándar·kveikja <f. -kveikju, -kveikjur>:
metxa curta

náni, nána, nána:
formes febles de náinn, náin, náið “proper”

náníðings·legur, -leg, -legt <adj.>:
necròfil -a, necrofílic -a

ná·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:
("náunnandi"necròfil m, necròfila f

ná·nös <f. -nasar, -nasir>:
garrepa m & f

nár <m. nás, náir>:
cadàver m, mort m
◊ haltr ríðr hrossi, ǀ hjǫrð rekr handarvanr, ǁ daufr vegr ok dugir; ǁ blindr er betri ǀ en brenndr sé: ǁ nýtr manngi nás: el coix va a cavall, el manxol mena la guarda d'ovelles, el sord sap combatre i fer bon servei; més val quedar cec que cremar a la pira: [car] ningú no ha de menester un mort (és a dir: un mort no és ni pot ésser útil a ningú, per tant, val més baldat -coix, manxol, sord, cec- que no pas mort)
♦ bleikur [í andliti] sem nárlívid com un mort, pàl·lid com un mort
♦ fölur sem nárblanc com un mort

nára- <en compostos>:
inguinal

nára·göng <n.pl -ganga>:
<MEDcanal m inguinal, conducte m inguinal

nára·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia f inguinal

nára·kviðslit <n. -kviðslits; pl. no hab.>:
hèrnia f inguinal (nárahaull)

nári <m. nára, nárar>:
engonal m
◊ það var einn dag er Gunnlaugur fór í Mávahlíð að hann kom í Holt og talaði mart við Kötlu en hún spurði hvort hann ætlar þá enn í Mávahlíð "og klappa um kerlingar nárann?": un dia que en Gunnlaugur anava a Mávahlíð, va passar per Holt i hi tingué una llarga conversa amb na Katla, i [quan van acabar de xerrar,] ella li va demanar si encara tenia la intenció d'arribar fins a Mávahlíð "i palpar-hi l'engonal de la vella"

ná·riðill <m. -riðils, -riðlar>:
necròfil m, necròfila f

Nárú <n,f Nárú, no comptable>:
Nauru m

Nárú·búi <m. -búa, -búar>:
nauruà m, nauruana f

Nárúi <m. Nárúa, Nárúar>:
nauruà m, nauruana f

nárúskur, nárúsk, nárúskt <adj.>:
nauruà -ana

ná·sjór <m. -sjóar, -sjóir. Emprat hab. en pl.>:
‘mar f.,m. de morts’ o ‘onades f.pl de morts’, terme amb què hom designa, en les creences populars islandeses, unes onades que presagien l'embarrancament o el naufragi de la nau i la possible mort dels mariners o pescadors. Per al significat ‘onades’ del terme sjóir, cf. d'altres compostos com ara stórsjóir ‘grans onades’
◊ násjóir sjást “stundum þegar á sjó er veðrið og þykja ævinlega boða skipreika. Násjóir eru annaðhvort þrír, sex eða níu; falla þeir hver á fætur öðrum og eru auðþekktir á litnum því ýmsir eru þar rauðleitari (fyrir vestan) eða blárri (fyrir austan) en sjór er vanalega” (Jón Árnason I 657): les ‘onades de morts’ es veuen “de vegades quan hi ha tempesta a la mar i es considera que sempre presagien un naufragi. Les ‘onades de morts’ són o tres o sis o nou, cauen una al peu de l'altra i se les reconeix fàcilment pel color perquè algunes són més vermellenques (cap a ponent) o més blaves (cap a llevant) que no acostuma a ésser la mar normalment” (Jón Árnason I 657)

ná·skata <f. -skötu, -skötur>:
rajada f cardaire, cardaire m (peix Raja [Leucoraja] fullonica)
  Recomanem de reservar el terme rajada cardaire per a designar de manera específica la Raja [Leucoraja] fullonica i els termes rajada blanca o escrita blanca per a la Raja [Rostroraja] alba, que en islandès rep el nom de trjónuskata.  

ná·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
(skyldfólk & tungumálemparentat -ada de prop, estretament emparentat -ada (parents & llengües)
♦ vera náskyldur e-m: estar emparentat de prop amb algú, ésser parent pròxim d'algú
♦ katalanska og oksítaníska eru náskyld tungumál: el català i l'occità són llengües estretament emparentades
♦ oksítaníska er náskyld frönsku og katalönsku: l'occità està estretament emparentat amb el francès i el català

nást <næst ~ náumst | náðist ~ náðumst | náðst>:
ésser capturat -ada
◊ fái maður öðrum manni fé eða einhverja muni til varðveislu og þeim er síðan stolið úr húsi hans, skal þjófurinn bæta tvöfalt ef hann næst: si un home confia a un altre home diners o qualssevol objectes perquè els hi guardi, i després aquests objectes són robats de la seva casa, que el lladre en restitueixi el doble si és capturat
♦ það náðist [ekki]: [no] s'ha aconseguit, [no] ha reeixit
♦ til e-s næst: atrapar algú, atènyer algú

ná·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
1. (eyrucenyit -ida, acostat -ada (orelles: no separades del cos)
2. (augu, brjóstmolt a prop un de l'altre (ulls, mamelles etc.: no separades un de l'altre o una de l'altra)

ná·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>:
1. (návenslaðuremparentat -ada de prop per matrimoni (dit de persones que mantenen un grau de parentiu -per matrimoni-, molt estret)
♦ nátengdur e-m: emparentat de prop per matrimoni amb algú
2. (náið tengdurafí, estretament relacionat -ada, íntimament lligat -ada (dit de coses que estan connectades o relaciones entre si o una a una altra)
♦ nátengdur e-u: íntimament lligat amb una cosa, íntimament relacionat amb una cosa
◊ jenið og Ísland eru nátengd: el ien i Islàndia estan íntimament lligats
◊ frjálshyggja og peningaprentun eru nátengd fyrirbrigði: el liberalisme econòmic i la impressió [descontrolada] de diners són fenòmens que estan relacionats íntimament entre si

nátt <f. náttar, nætur>:
<variant arcaica de → nótt “nit”

nátt- <en compostos>:
de nit

nátta <nátta ~ náttum | náttaði ~ náttuðum | náttað>:
1. <sig>disposar-se a passar la nit, agençar-se per passar la nit
♦ nátta sig á sjó: disposar-se a passar la nit en alta mar
♦ nátta sig einhvers staðar: disposar-se a passar la nit en algun indret
2. <impersonal>fer-se de nit
♦ það náttar: es fa de nit
♦ e-n náttar: la nit sorprèn algú

nátt·blinda <f. -blindu, no comptable>:
ceguetat f (o: ceguesa fcrepuscular, ceguetat f (o: ceguesa fnocturna, <MEDnictalopia f, <MEDnictopia f, <MEDnictotiflosi f<óeiginl./improp.hemeralopia f

nátt·blindni <f. -blindni, no comptable>:
ceguetat crepuscular, <MEDnictalopia f (náttblinda)

nátt·blindur, -blind, -blint <adj.>:
que pateix de ceguetat crepuscular, <MEDnictalop

nátt·borð <n. -borðs, -borð>:
tauleta f de nit

nátt·ból <n. -bóls, -ból>:
allotjament m per passar-hi la nit

nátt·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
variant de næturdýr ‘animal nocturn’

nátt·far <n. -fars, -för>:
Mot emprat en la locució:
♦ fara dagfari og náttfari: <LOCviatjar de dia i de nit

nátt·fari <m. -fara, -farar>:
enganyapastors m, covaterra m (o: covaterres m), enganapastors m (Mall.), bocatxo m (Mall.) (ocell Caprimulgus europaeus)

nátt·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
papallona nocturna

nátt·föt <n.pl -fata>:
pijama m

nátt·gali <m. -gala, -galar>:
variant de → næturgali “rossinyol”

nátt·hegri <m. -hegra, -hegrar>:
orval m (Mall.), martinet m de garrofera, martinet m de nit, martinet m d'olivera, martinet m (Val.(ocell Nycticorax nycticorax)

nátt·hrafn <m. -hrafns, -hrafnar>:
1. enganyapastors m, covaterra m, enganapastors m (Mall.), bocatxo m (Mall.) (ocell Caprimulgus europaeus) (náttfari)
2. <FIGocell nocturn, noctàmbul m, noctàmbula f (tranuitador, vetlador)

nátt·húfa <f. -húfu, -húfur>:
estrenyecaps m, serracaps m, gorro m de dormir (cast., ekki ritm./no lit.)

nátt·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>:
camisa f de dormir, camisa f de nit, camisó m (cast., ekki ritm./no lit.) (peça de roba femenina)

nátt·klæði <n. -klæðis, -klæði>:
vestit m de nit, roba f de nit

nátt·lampi <m. -lampa, -lampar>:
lampadeta f de nit, lampareta f de nit (cast., ekki ritm./no lit.)

nátt·langt <adv.>:
tota la nit

< nátt·laukur <m. -lauks, -laukar>:
platantera f [bifòlia], jacint m de bosc (planta Platanthera bifolia syn. Orchis bifolia)

nátt·legur, -leg, -legt <adj.>:
nocturn -a

nátt·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
1. (ljós notað að næturlagianimeta f, llantió m, pilot m (llumet per fer una mica de claror durant la nit)
2. enotera f (planta Oenothera fruticosa) (næturljós)
3. noctiluca f (dinòfit que causa luminescència nocturna a la mar)

nátt·mál <n.pl -mála>:
nou f.pl del vespre (hora)

náttmála·varða <f. -vörðu, -vörður>:
<HISTnáttmálavarða f , amuntegament de pedres, de forma més o menys piramidal, que servia per saber quan eren les nou del vespre observant la posició del sol respecte d'ell
◊ hinn efra hlut ævi Skeggja fór hann suður í Ás í Borgarfjörð til Eiðs sonar síns og andaðist þar. Var hann heygður fyrir norðan garð. Má þar sjá bein hans í náttmálavörðunni: a la darreria de la seva vida, l'Skeggi se'n va anar al sud, a Áss, [que està] en el fiord de Borg, a ca l'Eiðr, son fill, on hi va morir. Fou enterrat en un túmul al nord de la tanca [de l'alqueria de son fill]. Els seus ossos s'hi poden veure [encara] a la náttmálavarða [que hi ha]

nátt·skyrta <f. -skyrtu, -skyrtur>:
camisa f de dormir, camisa f de nit (peça de roba masculina)

nátt·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
bata f (d'anar per casa)

nátt·staður <m. -staðar, -staðir>:
allotjament m per passar-hi la nit

nátt·sæta <-sæti ~ -sætum | -sætti ~ -sættum | -sætte-n>:
vetllar un -a mort -a a la nit
♦ náttsæta lík: vetllar un mort durant la nit

nátt·ugla <f. -uglu, -uglur>:
gamarús m (fl./pl.: gamarussos), cabrota f, busaroca f (o: bisaroca f), gall carboner (Tarr.), gaús m (Tarr.(fl./pl.: gaüsos), caro m (Val.), cabra fera (ocell Strix aluco)

náttúra <f. náttúru, náttúrur>:
1. <GENnatura f, naturalesa f
2. (eðlisfarnatural m (disposició natural, essència)
3. (eiginleikivirtut f (atribut, propietat immanent, poder)
♦ óskasteinninn hefur þá náttúru að...: la pedra dels desigs té la virtut que...
◊ og nú finnur Hákon jarl að Skjaldmeyjar-Einar er nú í brottbúningi, og nú kallar jarl á hann og biður hann ganga þangað til máls við sig, og hann gerir svo. Síðan tekur jarl skálir góðar, þær er hann átti; þær voru görvar af brenndu silfri og gylldar allar. En þar fylgdu tvö met, annað af gulli, en annað af silfri. Á hvorutveggju metinu var gert sem væri líkneskja, og hétu það hlótar, en það voru reyndar hlutir sem mönnum var títt að hafa, og fylgdi þessu náttúra mikil, og til þess alls er jarli þótti skipta, þá hafði hann þessa hluti. Jarl var því vanur að leggja hluti þessa í skálirnar og kvað á hvað hvor skyldi merkja fyrir honum, og ávallt er vel gingu hlutir og sá kom upp er hann vildi, þá var sá ókyrr hluturinn í skálinni er það merkti er hann vildi að yrði og breylti sá hluturinn nokkuð svo í skálinni, að glamm það varð af. En þessar gersimar gefur jarl Einari, og verður hann við þetta kátur og glaður og sezt nú aftur að brottförinni og fer ekki á fund Sigvalda: i llavors el iarl Hákon se'n va adonar que l'Einar de la Donzella d'Escut s'estava preparant per a partir. El va cridar i li va demanar que s'hi acostés que volia parlar amb ell i l'Einar així ho va fer. Tot seguit, el iarl va agafar unes bones balances que li pertanyien. Eren fetes d'argent bleït i totes daurades. Duien dos pesos, un d'or i l'altre d'argent. A cada pes hi havia com una mena de figureta, i els deien hlótar o amulets, i eren d'aquelles coses que a la gent li agradava de tenir; aquestes figuretes tenien un gran poder, i el iarl utilizava aquests amulets en tots aquells afers que li semblaven de gran importància. El iarl solia posar aquestes figuretes a dins els platerets de la balança dient, en fer-ho, quin significat tenia cadascuna d'elles per a ell i aleshores, la figureta que representava el que ell volia, s'agitava en el plateret i hi bellugava inquieta produint un dring-dring, si tot havia d'anar i sortir bé i havia de passar el que ell, el iarl, volia. El iarl va donar aquestes balances precioses a l'Einar, el qual en va estar tot content i satisfet, i va renunciar a partir i anar a trobar-se amb en Sigvaldi (hlótur: variant de hlutr, cf. Baetke 19874 pàg. 261 i 262: hlutr: Los; Amulett; brennt silfr, cf. Baetke 19874 pàg. 68: gebranntes, gereinigtes, reines Silber; skipta, cf. Baetke 19874 pàg. 556:von Bedeutung, entscheidend sein)
4. (kynhvötinstint m sexual (desig de generar descendència)
5. <(hjálparandi, andi dýranna og náttúruaflannaesperit m elemental (esperit auxiliador del xaman)
◊ spákona þakkar henni kvæðið. Hún hafði margar náttúrur hingað að sótt og "[þeim,] er áður vildu frá oss snúast og oss öngva hlýðni veita, þótti fagurt að heyra það er kveðið var": la sibil·la [= Þorbjörgla [= Guðríðurregracia pel seu cant; ella [= Guðríðurhavia fet acudir fins allà mants esperits elementals i "als qui abans volien girar-nos les espatlles i negar-nos tota obediència, [els] ha semblat bonic de sentir el que s'hi ha cantat"

náttúraður, náttúruð, náttúrað <adj.>:
amb talent natural per a..., ben dotat -ada naturalment per a...
♦ vera náttúraður fyrir e-ð: tenir un talent natural per a una cosa, tenir grans aptituds per a una cosa

náttúrismi <m. náttúrisma, no comptable>:
naturisme m, nudisme m

náttúrista·baðströnd <f. -baðstrandar, -baðstrendur (o: -baðstrandir)>:
platja f naturista

náttúrista·tjaldstæði <n. -tjaldstæðis, -tjaldstæði>:
càmping m naturista

náttúristi <m. náttúrista, náttúristar>:
naturista m & f

náttúr·lega <adv.>:
(að náttúrulegum hætti & auðvitað, að sjálfsögðunaturalment (d'una manera natural & òbviament, evidentment)

náttúr·legur, -leg, -legt <adj.>:
natural
♦ náttúrleg efni: substàncies f.pl naturals

náttúru- <en compostos>:
natural

náttúru·afl <n. -afls, -öfl. Emprat hab. en pl.>:
força f de la natura
♦ beisla náttúruöfl: dominar les forces de la natura

náttúru·afurð <f. -afurðar, -afurðir>:
producte m natural

náttúru·auðlind <f. -auðlindar, -auðlindir>:
recurs m natural

náttúru·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:
pintoresc -a

náttúru·far <n. -fars, no comptable>:
(eðlisfarnatural m (caràter, disposició natural, tarannà naturalesa)
♦ að náttúrufari: de natura, per naturalesa
◊ góðmenni eru þeir in mestu, fámálugir og orðheldnir að náttúrufari: la majoria d'ells són bona gent; per naturalesa, són gent de paraula i no gaire enraonadora

náttúru·fegurð <f. -fegurðar, pl. no hab.>:
bellesa f de la natura, espectacle m de la natura, belleses f.pl naturals

náttúru·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
ciències f.pl naturals, ciències f.pl de la naturalesa, <història f natural

náttúru·fræðingur <m. -fræðingar, -fræðingar>:
naturalista m & f

náttúrufræði·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
institut m d'història natural
♦ Náttúrufræðistofnun Íslands: Institut d'Història Natural d'Islàndia

náttúru·fyrirbæri <n. -fyrirbæris, -fyrirbæri>:
fenomen m natural

náttúru·gáfa <f. -gáfu, -gáfur>:
do m natural, do m de la natura, talent m natural

náttúru·gras <n. -grass, -grös. Emprat hab. en pl.>:
<FOLCLherba a la qual hom atribueix propietats sobrenaturals, màgiques

náttúru·gripasafn <n. -gripasafns, -gripasöfn>:
museu m d'història natural, museu m de ciències naturals

náttúru·gripur <m. -grips, -gripir>:
1. <GENobjecte m d'història natural
2. <FOLCLobjecte dotat de propietats sobrenaturals, màgiques

náttúru·hamfarir <f.pl -hamfara>:
catàstrofe f natural

náttúru·hvöt <f. -hvatar, -hvatir>:
instint m natural

náttúru·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia f natural

náttúru·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (karlmaður án kynhvatarimpotent (home sense instint o apetit sexual)
♦ hann er náttúrulausha perdut tot l'interès pel sexe
2. (kona án kynhvatarfrígida, que té inapetència sexual (dona sense instit o apetit sexual)

náttúru·lega <adv.>:
forma secundària de náttúrlega “naturalment”

náttúru·legur, leg, -legt <adj.>:
formes secundàries de náttúrlegur, náttúrleg, náttúrlegt “natural”

Náttúrulækninga·félag <n. -félags, -félög>:
Societat f de Medicina Naturista 
♦ Náttúrulækningafélag Íslands: Societat Islandesa de Medicina Naturista

náttúru·lækningar <f.pl -lækninga. Emprat hab. en pl.>:
medicina f naturista, medicina f natural, naturopatia f

náttúru·lögmál <n.pl -lögmála>:
llei f de la natura, llei f natural

náttúru·minjar <f.pl -minja>:
paratge[s] m.[pl] natural[s] d'especial interès

náttúru·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<JURdret m natural

náttúru·saga <f. -sögu, no comptable>:
<història f natural, ciències f.pl naturals, ciències f.pl de la naturalesa, 
Náttúrusaga Pliníusar gamla: la Història Natural de Plini el Vell

náttúru·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
naturista m & f

náttúru·speki <f. -speki, no comptable>:
filosofia f natural, filosofia f de la natura, ciència f natural

náttúru·spekingur <m. -spekings, -spekingar>:
filòsof m natural
◊ Nikulás Oresme var franskur náttúruspekingur: Nicolau d'Oresme fou un filòsof natural francès

náttúru·steinn <m. -steins, -steinar>:
<FOLCLpedra que posseeix propietats sobrenaturals, màgiques

náttúrusögu- <en compostos>:
<d'història natural, de ciències naturals

náttúru·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:
amant m & f de la natura

náttúru·úrval <n. -úrvals, no comptable>:
selecció f natural (náttúruval)

náttúru·val <n. -vals, no comptable>:
selecció f natural

náttúru·vá <f. -vár (o: -váar), pl. no hab.>:
desastre m natural

náttúru·vernd <f. -verndar, no comptable>:
protecció f i conservació del medi ambient

náttúruverndar·maður <m. -manns, -menn>:
conservacionista m & f, ecologista m & f

náttúruverndar·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
Conselleria f de Medi Ambient, Agència f per a la Protecció del Medi Ambient

náttúruverndar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
conservacionista m & f

náttúruverndar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
conservacionisme m

náttúru·viðburður <m. -viðburðar, -viðburðir>:
fenomen m de la natura

náttúru·vísindi <n.pl -vísinda>:
ciències f.pl naturals

náttúru·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
ecològic -a, respectuós -osa amb el medi ambient

náttúru·vætti <n. -vættis, -vætti>:
indret m natural protegit (paratge, volcà, guèiser, salt d'aigua, font termal etc.)

náttúru·öfl <n.pl -afla>:
forces f.pl de la natura
♦ beisla náttúruöfl: dominar les forces de la natura

nátt·verður <m. -verðar, -verðir>:
sopar m

náungi <m. náunga, náungar>:
1. <RELIG & FIGproïsme m
◊ þú skalt elska náunga þinn eins og sjálfan þig: estima el teu proïsme com a tu mateix
♦ það sem náunginn segir: <LOCel que diu el proïsme (el que diu la gent)
♦ ást til náungans: l'amor del proïsme
2. <FAMindividu m, paio m
♦ hver er þessi náungi?: qui és aquest paio? qui és aquest individu?
♦ skrýtinn náungi: un paio rar[ot]
3. <(nágranniveí m, veïna f (persona que habita a prop o devora mateix)
4. <(frændi, ættingiparent m [proper] (persona amb vincles de sang o familiars)

ná·venslaður, -vensluð, venslað <adj.>:
estretament emparentat -ada [per matrimoni]

ná·vera <f. -veru, -verur>:
presència f

ná·vist <f. -vistar, -vistir>:
proximitat f [imminent], presència f
♦ í návist minni: en presència meva, en la meva presència
♦ í návist yðar: en presència vostra, en la vostra presència, davant vosaltres
<kunna eigi góðar návistir: <LOC FIGno tenir bones maneres, no saber captenir-se com cal

návistar·vitni <n. -vitnis, -vitni>:
<(sjónarvotturtestimoni m ocular

ná·vígi <n. -vígis, pl. no hab.>:
lluita f cos a cos, combat m cos a cos
♦ berjast í návígi: combatre cos a cos

ná·þefur <m. -þefs (o: -þefjar), no comptable>:
olor f de cadàver [en putrefacció]

ná·æta <m. -ætu, -ætur>:
necròfag m, necròfaga f

Neanderdals·maður <m. -manns, -menn>:
home m de Neandertal

nebbingur <m. nebbings, nebbingar>:
*aloja f (peix Chondrostoma nasus)

Nebúkadnesar <m. Nebúkadnesars, no comptable>
Nabucodonosor  (נְבוּכַדְנֶאצַּר)
◊ fyrri draumur Nebúkadnesars: primer somni de Nabucodonosor

neðan¹ <adv.>:
1. (um stefnude sota, de davall, de baix (expressant moviment que surt o procedeix de baix i va cap a dalt)
♦ neðan að (o: að neðan)de sota, del dessota
♦ koma neðan að (o: koma að neðan)pujar, venir de sota
♦ séð neðan aðvist des de sota
♦ neðan fráde sota, del dessota
♦ koma neðan frávenir de baix, arribar de baix, sortir de baix
♦ neðan úr e-u#1. des de baix de...◊ séð til kastala neðan úr borginni: vista del castell des de la ciutat, situada al seu peu#2. des del fons de..., procedent del fons de..., procedent de la part de sota de... ◊ Ingólfur kom til leiks og mart manna með honum neðan úr dalnum: l'Ingólfur va venir al joc [de la pilota] i amb ell, molts homes que hi pujaven des de les valls (la part habitada de les valls era la més baixa, el fons de la vall)◊ ...neðan úr undirheimum eða ofan að frá hæðum: ...ja sia de les profunditats dels inferns o de les altures de dalt◊ konan hrópaði á hjálp neðan úr holunni: la dona cridava demanant auxili des del fons de la rasa#3. [de dalt] cap a baix..., per avall... ◊ ungur maður af afrískum uppruna er talinn hafa fallið neðan úr farþegaflugvél þegar hjólabúnaður hennar var settur niður...: s'informa que un jove, d'origen africà, va caure de dalt d'un avió de passatgers quan aquest va desplegar el tren d'aterratge◊ niðursuðudósaenglar hangandi neðan úr tré: àngels fets amb llaunes de conserva penjant de les branques d'un arbre
2. (neðanvertde sota, de davall, de baix (lloc on)
♦ neðan að (o: að neðan)al dessota, a sota, a baix
♦ hér að neðanaquí sota
◊ veldu vöru úr flokkunum hér að neðan til að...: tria un producte dels grups d'aquí sota a fi de...
♦ sjá töflu að neðanvegeu el requadre a sota
♦ neðan af e-u: a la part més baixa de...
♦ neðan á e-u: al fons de
♦ neðan til: a la banda de sota, a la part de davall, a [prop de] la part de baix, a prop del fons
◊ og enn skalt þú gjöra tvo hringa af gulli og festa þá á báða axlarhlýra hökulsins, neðan til á hann framanverðan, þar sem hann er tengdur saman, fyrir ofan hökullindann: i faràs dues anelles d'or més que posaràs a les dues muscleres de l'efod, a baix, al davant, tocant a la seva juntura per damunt el llaç de l'efod
♦ neðan undir e-u: [ben] al peu de, [directament] a sota de
◊ neðan undir fjallinu: al peu del puig, dessota del puig
♦ neðan við e-ð: al peu de, a sota de, al dessota de, sota
◊ en neðan við það voru nautalíkneski allt í kring: sota la seva vora, tot a l'entorn, hi havia una decoració que representava figures de bous
◊ neðan við brekkuna: al peu del pendent
◊ neðan við húsið: pel dessota de la casa, més avall de la casa
3. (kynfæriels baixos, ‘la part de baix’ (eufemístic per: òrgans sexuals)
♦ neðan að (o: að neðan)els baixos
♦ þvo sér að neðanrentar-se els baixos
♦ ber að neðannu de cintura per avall

neðan² <prep. Gen.>:
per dessota de, dessota (situat més avall de)
◊ neðan hússins: per dessota de la casa, més avall de la casa
◊ neðan sjávar: a davall la mar, sota la superfície marina
◊ neðan túns: per dessota de la prada familiar, més avall de la prada familiar
♦ fyrir neðan e-ð, <fyr <+ ac.neðan: pel dessota de, al dessota de, més avall de..., davall...
◊ fyrir neðan húsið: pel dessota de la casa, més avall de la casa
◊ skömmu seinna var tekin af henni hægri fóturinn fyrir neðan hné: poc després, li varen amputar la cama dreta per dessota del genoll
♦ fyr jörð neðan: pel dessota de la terra
◊ en annar gelur fyr jörð neðan sótrauður hani að sölum Heljar: i un altre gall, de color roig-sutjós, canta sota la terra, a les sales de Hel
♦ fyr Niflhel neðan: pel dessota de Niflhel, davall Niflhel
◊ nío kom ec heima fyr Niflhel neðan, hinig deyja ór helio halir: he anat als nou móns que hi ha per dessota de Niflhel (això és, he visitat les nou regions infernals que hi ha després de Niflhel?), allà hi van els homes que moren a Hel
◊ þá hjó einn af stafnbúum konungs á fót Önundar fyrir neðan kné og tók af fótinn: aleshores un dels homes del rei que anaven a la roda de proa va endevinar l'Önund pel dessota del genoll i li va tallar la cama
♦ hér fyrir neðan: aquí sota, a continuació
◊ hér fyrir neðan eru nefndir þeir tveir staðir í Bandaríkjunum sem eru taldir "virk" eldfjöll: a continuació s'esmenten els dos indrets dels Estats Units que es consideren volcans "actius"
♦ það er fyrir neðan þig: això no és digne de tu, això et rebaixa

neðan·jarðar <adj. inv.>:
1. <GENsubterrani -ània
2. <ZOOL & BOThipogeu -ea

neðanjarðar- <en compostos>:
subterrani -ània, soterrani -ània

neðanjarðar·á <f. -ár, -ár>:
riu subterrani

neðanjarðar·bílastæði <n. -bílastæðis, -bílastæði>:
aparcament subterrani, pàrquing subterrani

neðanjarðar·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
<LITERliteratura f underground

neðanjarðar·braut <f. -brautar, -brautir>:
[línia f de] metro m (línia de tren subterrani)

neðanjarðar·byrgi <n. -byrgis, -byrgi>:
<MILbúnquer subterrani, refugi subterrani

neðanjarðar·grafhýsi <n. -grafhýsis, -grafhýsi>:
catacumba f (katakomba)

neðanjarðar·guð <m. -guðs, -guðir>:
<MITOLdéu ctònic

neðanjarðar·göng <n.pl -ganga>:
passatge subterrani, pas subterrani

neðanjarðar·hagkerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<ECONeconomia submergida

neðanjarðar·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
<POLÍTmoviment clandestí, clandestinitat f

neðanjarðar·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur>:
<RELIGesglésia f a la clandestinitat

neðanjarðar·lest <f. -lestar, -lestir>:
metro m (tren subterrani)

neðanjarðarlestar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f de metro

neðanjarðar·rengla <f. -renglu, -renglur>:
<BOTestoló subterrani 

neðanjarðar·skýli <n. -skýlis, -skýli>:
refugi subterrani

neðanjarðar·stöngull <m. -stönguls, -stönglar>:
<BOTrizoma m (jarðstöngull)

neðanjarðar·vatn <n. -vatns, -vötn>:
llac subterrani

neðanmarka- <en compostos>:
subliminal

neðanmarka·skilaboð <n.pl -skilaboða>:
missatge m subliminal

neðanmarka·skynjun <f. -skynjunar, -skynjanir>:
percepció f subliminal

neðanmáls·grein <f. -greinar, -greinar>:
nota f a peu de pàgina

neðanmáls·saga <f. -sögu, -sögur>:
novel·la f de fulletó, novel·la f per lliuraments (framhaldssaga)
Húsið við Norðurá eftir Guðbrand Jónsson birtist sem neðanmálssaga í Alþýðublaðinu 20. feb. til 2. okt. 1926: La casa vora la Norðurá d'en Guðbrandur Jónsson va aparèixer a l'Alþýðublaðið, publicada com a novel·a de fulletó, entre el 20 de febrer i el 2 d'octubre del 1926

neðanmáls·skýring <f. -skýringar, -skýringar>:
nota explicativa a peu de pàgina

neðannaglar- <en compostos>:
subunguial

neðansjávar <adv.>:
dessota del mar, submarí -ina
◊ “Sæfarinn - Ferðin kring um hnöttin neðansjávar” eftir Jules Verne: “El Nàutilus - Viatge submarí al voltant del globus” de Jules Verne (títol islandès de l'obra “Vint mil llegües de viatge submarí”)

neðansjávar- <en compostos>:
submarí -ina

neðansjávar·hljóðnemi <m. -hljóðnema, -hljóðnemar>:
hidròfon m

neðansjávar·kapall <m. -kapals, -kaplar>:
cable submarí

neðansjávar·köfun <f. -köfunar, pl. no hab.>:
immersió submarina

neðansjávar·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir>:
cable submarí

neðanvarar- <en compostos>:
sublabial

neðan·verður, -verð, -vert <adj.>:
situat -ada a la part inferior
♦ að neðanverðu e-ð: a la part de baix
♦ neðanvert: a la part de baix
♦ um neðanvert e-ð: per la part baixa de...
♦ um neðanvert skipið: tot al llarg de la quilla del vaixell

neðan·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent anabàtic, vent ascendent

neðar <adv. Comparatiu de l'adverbi niðri “a sota”>:
més a sota, més avall

neðar·lega <adv.>:
força més avall, més cap a la part de baix
♦ neðarlega á blaðsíðunni: a la part de més avall de la pàgina
♦ vera neðarlega í röðinni: <LOC ESPORTestar classificat -ada en un dels darrers llocs (p.e., en un campionat, una competició esportiva etc.)
♦ verða [mjög] neðarlega í röðinni: <LOC ESPORTquedar molt avall en la classificació (p.e., en una cursa, un campionat etc.)
♦ það var neðarlega í honum hljóðið: <LOC FIGfeia una veueta que gairebé no el sentien (per trobar-se desesperançat, molt abatut etc.)

neðar·legur, -leg, -legt <adj.>:
que és o està a la part inferior

neðri, neðri, neðra <adj.>:
1. <GENinferior, més baix -a
♦ í neðra: <LOCa l'infern
♦ megi þau stikna í neðra!: que es rosteixin a l'infern!
2. (í örnefnumbaix -a (en noms geogràfics. En islandès, sense l'article)
♦ Neðra og Efra Egyptaland: <HISTel Baix i l'Alt-Egipte
♦ í Neðra Saxlandi: a la Baixa Saxònia

neðri·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir>:
classe f inferior (cadascuna de les classes dels primers cursos, en oposició a les classes dels cursos superiors)

neðri·bekkingur <m. -bekkings, -bekkingar>:
alumne m dels cursos inferiors, alumna f dels cursos inferiors (alumne dels cursos no superiors, alumne dels primers cursos)

neðst¹:
nom. sg. f. & nom. ac. nt. sg & pl. de neðstur, neðst, neðst “el més baix”

neðst² <adv. Superlatiu de l'adverbi niðri “a sota”>:
al més a sota de tot, a la part més baixa, a baix de tot, al més avall, al fons de tot
♦ neðst í túninu: a la part inferior del tún o prada tancada del mas

neðsti, neðsta, neðsta <adj.>:
formes febles del superlatiu neðstur, neðst, neðst “l'inferior”

neðstur, neðst, neðst <adj.>:
l'inferior, el més baix -a
♦ vera neðstur á listanum: ésser el darrer de la llista
♦ vera efstur ~ neðstur í röðinni: ésser el primer ~ el darrer de la classificació

nef <n. nefs, nef>:
1. <GENnas m (fl./pl.: nassos)
◊ nef hans var mikit ok krókr: el seu nas era gros i ganxut
♦ afhola nefs: <MEDsi m facial, si m paranasal
♦ afholur nefsins: els sins paranasals
♦ → arnarnef “nas aguilenc”
♦ bogið nef: nas corbat
♦ bora í nefið [á sér]: <LOCficar-se el dit al nas, punyir-se el nas amb el dit
♦ → boxaranef “nas de boxador”
♦ fitja upp á nefið: <LOC FIGarrufar el nas (com a forma d'indicar que una cosa desplau fortament)
♦ flatt nef: nas camús
♦ hafa munninn fyrir neðan nefið: <LOC FIGsaber parlar amb agilitat i bé [quan s'han de dir les coses], tenir facúndia, tenir la llengua fàcil per dir les coses quan cal
♦ kengbogið nef: nas fortament corbat
♦ → kónganef “nas aguilenc”
♦ langt nef: nas llarg
♦ gefa e-m langt nef [í e-u]: <LOC FIGfer pam-i-pipa a algú [per...], fer llengotes a algú [per...], mofar-se d'algú [per...]
♦ ná ekki upp í nefið á sér [fyrir reiði]: <LOC FIGestar encès -esa de ràbia, no veure-hi de ràbia
♦ núa (o: nudda) nefjum saman: fregar els nasos (en senyal d'afecte o estimació)
◊ eskimóar núa nefjum saman: els esquimals es freguen el nas l'un amb l'altre
♦ sjúga e-ð upp í nefið: <LOCesnifar una cosa
◊ ...og saug kókaín upp í nefið: ...i va esnifar la cocaïna
♦ sjúga upp í nefið: <LOCinhalar amb força pel nas (p.e., per empassar-se cap endins el moc)
♦ sniffa e-ð í nefið: <LOCesnifar una cosa
◊ ég sniffaði tóbak í nefið: esnifar rapè
♦ stinga nefinu í e-u: <LOC FIGficar els nas a...
♦ stinga saman nefjum (o: nefjum saman)#1. <LOCajuntar els caps per parlar sense que els altres no ho puguin pas sentir. #2. <LOC FIGfer conxorxa
♦ stórt nef: nas gros
♦ stutt nef: nas curt
♦ → söðulnef “nas enfonsat al seu bell mig”
♦ stökkva (o: rjúka) upp á nef sér: <LOC FIGpujar-li a algú la mosca al nas, agafar una bona moneia (Mall.) (emprenyar-se de valent, enutjar-se)
♦ taka e-ð í nefið: <LOCesnifar una cosa
◊ taka banvæna skammta af kókaíni í nefið: esnifar una dosi mortal de cocaïna
◊ taka línu af kókaíni í nefið: esnifar una ratlla de cocaïna
♦ uppbrett nef: nas arremangat
♦ útflatt nef: nas aplatat
♦ vera með nefið niðri í öllu: <LOC FIGtafanejar-ho tot, tenir el nas ficat pertot [on no el demanen], ficar cullera en tot
2. (goggur á fuglibec m (d'ocell)
3. (fremsti hluti flugvélarmorro m (d'avió)
4. (steðjanefcorn m (d'enclusa)
5. (skeljannaxarnera f (de valves)

nef- <en compostos>:
rino-, rin-, naso-, nas-, del nas

nef·aða <f. -öðu, -öður. Gen. pl.: -aða>:
<MEDcornet m [nasal], conca f nasal
♦ efri nefaða: cornet [nasal] superior, cornet m de Morgagni, conca [etmoïdal] superior, conca nasal superior, conca f de Morgagni
♦ efsta nefaða: cornet m de Santorini, quart cornet, conca etmoïdal suprema, conca nasal suprema
♦ mið-nefaða: cornet [nasal] mitjà, cornet m etmoïdal, conca etmoïdal inferior, conca nasal mitjana
♦ neðri nefaða: cornet [nasal] inferior, cornet m subetmoïdal, conca nasal inferior
♦ neföðurnar: els cornets [nasals]

nef·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
<MEDoperació f [quirúrgica] en el nas

nef·api <m. -apa, -apar>:
nassut m (mamífer Nasalis larvatus)

nef·bak <n. -baks, -bök>:
<MEDdors m del nas

nef·bein <n. -beins, -bein>:
os m del nas, <MEDos m nasal

nef·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
<HISTnassal m

nef·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDrinitis f 

nef·brjósk <n. -brjósks, brjósk>:
carnot m, <MEDcartílag m nasal (holbrjósk)

nef·brjóta <-brýt ~ -brjótum | -braut ~ -brutum | -brotiðe-n>:
trencar-li el nas a algú

nefbrodda·bakur <m. -baks, -bakar>:
anguila espinosa, peix m tapir de grans escates, notacant m nas (peix Notacanthus nasus syn. Notacanthus chemnitzii)

nef·broddur <m. -brodds, -broddar>:
punta f del nas 

nef·brotna <-brotna ~ -brotnum | -brotnaði ~ -brotnuðum | -brotnað>:
trencar-se el nas, rompre-se el nas (Mall.

nef·dropar <m.pl -dropa>:
<MEDgotes f.pl per al nas 

nef·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
<ZOOLmonotrema m
♦ nefdýrin: els monotremes (ordre de mamífers)
◊ breiðnefur og mjónefur eru einu tegundir nefdýra: l'ornitorinc i l'equidna són les úniques espècies de monotremes

nefelín <n. nefelíns, no comptable>:
<GEOLnefelina f 

nefelín·sýenít <n. -sýeníts, no comptable>:
<GEOLnefelina sienita f 

Nefertíti <f. Nefertíti, no comptable>:
<HISTNefertiti f
◊ Ikn-Aton og Nefertíti: Akhenaton i Nefertiti

Nefertítí <f. Nefertítí, no comptable>:
variant de Nefertíti ‘Nefertiti’

nef·fölur, -föl, -fölt <adj.>:
1. (um mennde nas pàl·lid (persona) (cf. → föllitaður)
◊ skævaði þá in skírleita, | veigar þeim at bera, / afkár dís, jǫfrum, | ok ǫlkrásir valði, / nauðug, neffǫlum, | enn níð sagði Atla: llavors la senyora ferotge, la de pell clara, s'esmunyí a dins[, talment una serp,] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 179: scæva <...> swv. sich fortbewegen, von der schlange (Od. 32), dem schiffe (Am. 98), von einer durch die luft fliegenden walküre (HH. II 4) und einer frau (Akv. 35). Una altra possibilitat fóra, per tant: lliscà) per a servir-los les begudes: a contracor els va triar les gerres de cervesa als prínceps de nas pàl·lid (interpreto el datiu neffǫlum com a referit a jǫfrar i no pas, com es fa tradicionalment, com a epítet de l'Atli. El constituent nef- s'ha d'entendre com a pars pro toto: els prínceps de cara pàl·lida, possiblement una referència anticipatòria de llur mort imminent), i [, en fer-ho,] va dir a l'Atli aquests mots infamants
2. (um fuglade bec pàl·lid (ocell)
◊ Hrymr ekr austan, | hefiz lind fyrir, / snýz jǫrmungandr | í jǫtunmóði; / ormr knýr unnir, | enn ari hlakkar, / slítr nái neffǫlr, | Naglfar losnar: de llevant arribarà (interpreto els presents d'aquesta estrofa com a usats amb valor de futur, ja que l'estrofa no descriu pas el que està passant, sinó el que passarà ) en Hrymr, dreçant davant seu l’escut, de fusta de tell. Jǫrmungandr, la serp, es cargolarà, tota presa d'una furor d'ètun. El drac batrà les ones. L’àguila xisclarà [preveient el festí]. Neffǫlr esquinçarà els cadàvers. Naglfar, la Nau d'Ungla, llevarà amarres (al meu entendre, no queda gens clar si el mot neffǫlr s'ha d'entendre com a adjectiu substantivat referit a ari o si s'ha d'entendre com a nom propi. La interpretació tradicional hi veu una referència a l'àguila del vers anterior i tradueix consegüentment el vers com a: la de bec pàl·lid esquinçarà els cadàvers. Finnur Jónsson en el seu article Leiðrjettingar á ymsum stöðum í Sæmundar-Eddu (Arkiv för nordisk filologi 4 (1888), pp. 26-58), remarca a la pàg. 35 que la lliçó niðfǫlr de la Hauksbók i de les estrofes citades a l'Edda de l'Snorri i conservades al Codex Wormianus, al Codex Trajectinus i al Codex Regius (de l'Edda snorriana) al seu entendre és preferible a la lliçó neffǫlr del Codex Regius. Jónsson interpreta el mot niðfǫlr en el sentit de l'islandès modern dökkfölur ‘fosc pàl·lid’ com una referència al color fosc del plomatge de l'àguila per bé que amb la connotació d'espectral o de color dels cadàvers)

nef·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
[consonant f] nasal f
♦ rödduð¹ ~ órödduð² nefhljóð: nasals sonores¹ ~ sordes²

nef·hol <n. -hols, -hol>:
<MEDfossa f.pl nasal
♦ nefholin: la cavitat nasal, les fosses nasals

nefhols·sepi <m. -sepa, -separ>:
<MEDpòlip m de la cavitat nasal

nefja:
Gen. pl. de nef “nas”

nefjaður, nefjuð, nefjað <adj.>:
<GRAMnasalitzat -ada
♦ nefjuð sérhljóð eins og í frönsku: vocals nasalitzades com en francès

-nefjaður, -nefjuð, -nefjað <Sufixoide emprat en la formació d'adjectius que descriuen la forma i mides d'un nas>:
♦ → stórnefjaður “de nas gros”

nefjum:
Dat. pl. de nef “nas”

nefjun <f. nefjunar, pl. no hab.>:
<GRAMnasalització f
♦ nefjun sérhljóða: la nasalització de les vocals

nef·klemmur <f.pl -klemma>:
<HISTpinçanàs m (fl./pl.: pinçanassos)

nefklípu·gleraugu <n.pl -gleraugna>:
<HISTpinçanàs m (fl./pl.: pinçanassos)

nef·kok <n. -koks, -kok>:
<MEDrinofarinx f, rinofaringe f, nasofarinx f, nasofaringe f, càvum m

nef·kveðinn, -kveðin, -kveðið <adj.>:
<GRAMnasalitzat -ada
♦ nefkveðnu sérhljóðin: les vocals nasalitzades

nef·kvef <n. -kvefs, -kvef>:
<MEDrefredat m de nas, constipat m [de nas], refredat comú 

nef·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:
(röddnasalitzant, nasal, que fa veu de nas

nef·langur, -löng, -langt <adj.>:
de nas llarg, que té el nas llarg

nef·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense nas, que no té nas

nef·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de nas petit, que té el nas petit
◊ hann var úteygður og ennisbrattur, mjög munnljótur og neflítill, hálslangur og hökumikill, skolbrúnn og skarpleitur, lágu hátt kinnarbeinin: tenia els ulls sortits cap a fora, un front pla, la boca molt lletja i el nas petit, el coll llarg i una gran barra, cellajunt i de trets facials molt marcats, i mèls de la cara alts

nef·læknir <m. -læknis, -læknar>:
rinòleg m, rinòloga f

neflæknis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
rinologia f

nef·lögun <f. -lögunar, -laganir>:
<MEDrinoplàstia f

nef·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
nassut -uda, que té el nas gros

nef·mæli <n. -mælis, pl. no hab.>:
veu f de nas, <MEDrinolàlia f, rinofonia f, micterofonia f

nef·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
1. <GRAMnasalitzat -ada
2. (röddnasal, nasalitzant (veu)
3. (maðurque fa veu de nas (persona)
♦ vera nefmæltur: fer veu de nas

nefna <nefni ~ nefnum | nefndi ~ nefndum | nefnt>:
1. <e-n>(kalla nafnianomenar algú (dir el nom, dir pel seu nom)
♦ nefna e-n á nafn (o: með nafni)anomenar algú pel seu nom
♦ nefna e-n e-ð [eftir e-m ~ til heiðurs e-m]: (gefa nafnposar X de nom a algú [per... ~ en honor de...]
◊ hann nefndi drenginn Jón: va posar de nom Joan a l'infant
◊ og hún nefndi hann Símeon: i li posà el nom de Simeó
◊ hann nefndi borgina Sant Joan til heiðurs heilögum Jóhannesi: a la ciutat li va posar el nom de Sant Joan en honor de sant Joan 
◊ ég nefndi hana Óríönu eftir persónu úr bókunum um Ríki Ljóssinsli vaig posar de nom Oriana per un personatge dels llibres de la col·lecció El reialme del lleó
♦ nefna e-n sem dæmi [um að <+ subj.>]: esmentar algú com exemple [que <+ ind.>]
◊ hann nefndi sem dæmi fugl sem fengi mat þegar...: va esmentar a tall d'exemple un ocell que agafa el menjar quan...
♦ nefna sér vótta: designar [com a] testimonis, citar com a testimonis
♦ nefna sig: dir el seu nom ◊ konungur <...> spurði hann að nafni. Hann nefnir sig: el rei <...> li va demanar com es deia. Ell li va dir el seu nom
♦ nefna sig Jón: dir-se Joan, nòmer Joan (Mall.
♦ nefna e-n til sögunnar: fer entrar algú en escena, fer entrar algú en la narració
◊ bræður þrír eru nefndir til sögunnar. Hét einn Þórarinn, annar Ragi, þriðji Glúmur: tres germans entren ara en la narració: un es deia Þórarinn, l'altre Ragi i el tercer, Glúmur
◊ sá maður er nefndur til sögunnar er Geir hét: en la narració també hi fa aparició un home que es deia Geir
2. <e-ð>(geta umesmentar una cosa, fer esment d'una cosa (citar, mencionar)
♦ nefna e-ð við e-n: esmentar una cosa a algú
◊ hann nefndi það ekki við mig: no me'n va dir ni un mot
3. <e-n til e-s>(tilnefnanomenar algú (designar, proveir per)
♦ nefna e-n til ráðherra: nomenar algú ministre

nefnari <m. nefnara, nefnarar>:
<MATdenominador m
♦ nefnari og teljari: denominador i numerador

nefnast <nefnist ~ nefnumst | nefndist ~ nefndumst | nefnst>:
1. <e-ð>(heitadir-se X, nòmer X (Mall.) (anomenar-se)
◊ hann nefndist Jón: es deia Joan, nomia Joan (Mall.), li deien Joan (Mall.)
< 2. <JUR = kallast fyrir dómstólésser citat -ada a comparèixer davant judici
◊ ef sá maðr lǽtr í dóm nefnask, er nú var frá skildr eða selr hann öðrum manni sökina af því at hann vill láta í dóm nefnask, ok verðr hann útlagr um þat 3 mörkum ok... : si un home fa que el citin a comparèixer en judici, del qual n'hagi quedat exclòs, o transpassa a un altre la seva demanda perquè vol que el citin a comparèixer en el judici, sia castigat a pagar per això una multa de tres marcs i...

nefnd <f. nefndar, nefndir>:
1. (föst nefnd, stjórnarnefnd, ráðcomitè m (fl./pl.: comitès) (junta permanent)
♦ → framkvæmdanefnd “comitè executiu”
♦ → miðstjórnarnefnd “comitè central”
♦ → undirnefnd “sotscomitè”
♦ → velferðarnefnd “comitè de salut pública”
2. (tímabundin nefndcomissió f (junta temporal)
♦ sameiginleg nefndcomissió paritària
♦ vísa máli (o: setja málí nefnd: trametre un afer a una comissió
♦ → afvopnunarnefnd “comissió per al desarmament”
♦ → fastanefnd “comissió permanent”
♦ → milliþinganefnd “comissió interparlamentària”
♦ → rannsóknarnefnd “comissió investigadora”
♦ → skattanefnd “comissió fiscal”
♦ → efnahags- og skattanefnd “comissió mixta d'afers econòmics i fiscals, comissió financera i fiscal”
♦ → undirnefnd “sotscomissió”
  L'islandès no distingeix pas entre el concepte de comissió i el de comitè. Correspon al traductor decantar-se per un mot o l'altre depenent del context i de la seva intuïció.  
     

nefndar·álit <n. -álits, -álit>:
dictamen m de comissió

nefndar·fundur <m. -fundar, -fundir>:
sessió m de comissió

nefndar·maður <m. -manns, -menn>:
1. membre m & f de comitè
2. membre m & f de comissió

nefndar·svið <n. -sviðs, -svið>:
àrea f de comissions
♦ Nefndarsvið Alþingis: <POLÍTÀrea de Comissions [i Ponències] del Parlament

nefndur, nefnd, nefnt <adj.>:
anomenat -ada, esmentat -ada
♦ nefndur á nafn: anomenat pel nom, esmentat pel nom

nefni·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAMnominatiu m

nefni·lega <adv.>:
1. <GENo sigui, o sia, a saber, és a dir, ço és, això és
◊ það er nefnilega það!: és ben bé així com és!, just així és!
2. Sovint s'ha de traduir per perífrases amb és que... o perquè...:
◊ hann er nefnilega mjög góður: és que [realment] és molt bo
◊ ææææ, ég tala nefnilega ekki íslensku: ostres, és que no parlo gens d’islandès

nef·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>:
<MEDsecreció f nasal, rinorrea f, degoteig m nasal  (degoteig del nas per al·lèrgia, refredat, sinusitis etc.)

nefsjúkdóma·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MEDrinologia f

nef·sepi <m. -sepa, -separ>:
<MEDpòlip m nasal

nef·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
<MEDmalaltia f del nas, rinopatia f
♦ → háls-, nef- og eyrnasjúkdómar “otorinolaringologia”

nef·skattur <m. -skatts, -skattar>:
<ECON HISTcapitació f, impost m personal, taxa f per cap 

nef·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
<MEDcornet m [nasal], conca f nasal

nef·skipt <f. -skiptar, -skiptir>:
<MEDparet f nasal, septe m nasal, envà m nasal

nefskiptar·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:
<MEDnasoseptitis f 

nef·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
<MEDrinotomia f 

nef·slíma <f. -slímu, pl. no hab.>:
<MEDmucosa f nasal

nef·stífla <f. -stíflu, -stíflur>:
<MEDcongestió f nasal, nas tapat

nef·stór, -stór, -stórt <adj.>:
de nas gros, que té el nas gros

nef·stuttur, -stutt, -stutt <adj.>:
de nas curt, que té el nas curt

nef·stýfður, -stýfð, -stýft <adj.>:
esnassat -ada, esnarigat -ada
♦ eyrna- og nefstýfður vegna þjófnaðar: <HIST JUReixorellat i esnassat per lladre

nef·tota <f. -totu, -totur>:
(á ýmsum skordýrumprobòscide f (trompa de certs insectes)
◊ tveir aðgreinandi hlutir [tsetse-flugnanna], sem eru sýnilegir mannsauganu, er útstandandi neftota og óvenjulegt hvasst hólf lagað eftir æðamynstrinu í vængjunum: dos trets distintius [de les mosques tse-tse], que són visibles a ull nu, són la probòscide protrusiva i un compartiment [abdominal] de contorns inusualment clars que s'ajusta perfectament a la nervadura alar

nef·tóbak <n. -tóbaks, no comptable>:
rapè m

neftóbaks·dós <f. -dósar, -dósir>:
tabaquera f [de rapè]

nef·úði <m. -úða, -úðar>:
<MEDesprai m nasal 
◊ nefúðinn losar stíflur og léttir öndun: l'esprai nasal desfà la congestió i facilita la respiració

nef·önd <f. -andar, -andir>:
<MEDvestíbul m del nas, vestíbul m nasal

negatífur, negatíf, negatíft <adj.>:
<ELECTR & MATnegatiu -iva (neikvæður, neikvæð, neikvætt)

negg <n. neggs, negg>:
1. <eða LITcor m
2. <eða LIT - FIGcor m, consciència f

negg·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDmiocarditis f (hjartavöðvabólga)

negl:
nom. i ac. pl. de l'arcaic → nagl “ungla”

negla <f. neglu, neglur>:
<NÀUTtap m d'embornal, boixa f, bonó m, boló m (tap de fusta per obturar el desguàs de barques i naus &, en naus modernes, vàlvula de drenatge)
♦ setja (o: rekanegluna í fleytuna: <LOC FIGemprendre les mesures addients

negla <negli ~ neglum | negldi ~ negldum | neglte-ð>:
clavar una cosa
◊ ...og þeir hafa hana (þá handskrift sem móti oss varneglt á krossinn: ...i l'han clavada (el document en contra nostraa la creu
◊ í gömlu bæjunum voru rúmstæðin negld í þilin: a les masies antigues, els llits estaven clavats a les posts del terra
♦ negla e-n á e-ð: clavar algú a...
◊ ...þá skuli taka bjálka úr húsi hans og hann hengdur upp og negldur á hann, en hús hans skal fyrir þá sök gjöra að mykjuhaug: ...que agafin una biga de ca seva i l'hi pengin i clavin i que ca seva sigui convertida, per aquesta causa, en un femer

negldur, negld, neglt <adj.>:
1. <GENclavat -ada, subjectat -ada amb claus
2. (með nöglumamb claus (proveït de claus perquè no rellisqui)
♦ neglt belti [undan snjósleða]: cinta de tracció [de motoneu] amb claus (perquè vagi millor damunt la neu i el gel)
♦ neglt dekk: pneumàtic amb claus (perquè vagi millor damunt la neu i el gel)

neglu·gat <n. -gats, -göt>:
<NÀUTembornal m

neglur:
nom. & ac. pl. de nögl “ungla”

negra·koss <m. -koss, -kossar>:
<CULIN®negrettino m

negra·sálmur <m. -sálms, -sálmar>:
<MÚS[cant] espiritual negre

negri <m. negra, negrar>:
negre m, negra f (persona de raça negra)

negringur <m. negrings, negringar>:
negrito m, negrita f (membre d'una raça del sud-est asiàtic, de pell fosca i mides baixes)

negul·kjarni <m. -kjarna, no comptable>:
essència f de clau

negull <m. neguls, no comptable>:
<CULINclavell m d'espícia, clau m d'espícia, <girofle m (condiment obtingut de la planta Syzygium aromaticum)

negul·nagli <m. -nagla, -naglar>:
<CULINclavell m d'espícia, clau m d'espícia, <girofle m (condiment obtingut de la planta Syzygium aromaticum)

negul·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de clau

Nehústan <m. Nehústans, no comptable>
Nohestan m  (נְחֻשְׁתָּן)
◊ hann afnam fórnarhæðirnar, braut merkissteinana, hjó í sundur aséruna og mölvaði eirorminn, þann er Móse hafði gjöra látið, því að allt til þess tíma höfðu Ísraelsmenn fært honum reykelsisfórnir, og var hann nefndur Nehústan: va suprimir els llocs alts sacrificials, va trencar les esteles, destruí els troncs sagrats i va fer bocins la serp d'aram que Moisès havia fet, ja que fins a aquell temps els israelistes li cremaven encens; l'anomenaven Nohestan

nei <adv.>:
no (indicant resposta negativa a una pregunta)
◊ nei þýðir nei!: "no" és "no", entesos?!
♦ segja þvert nei við e-u: dir un no rotund a una cosa
♦ segja (o: kveðanei við e-u: dir [que] no a una cosa
◊ segjum "nei" við ofbeldi gegn konum!: diguem "no" a la violència contra les dones!
◊ segjum "nei" við einelti!: diguem "no" al mòbbing!
♦ setja þvert nei fyrir e-ð: rebutjar rotundament una cosa, vetar una cosa en rodó
♦ seisei nei!: oh no!; i és clar que no!
♦ nei, hvað það er fallegt!: oh, no diguis pas que no és bonic això!

nei·kvæða <adj. inv.>:
Adjectiu indeclinable emprat en la locució:
♦ verða neikvæða við e-u: dir que no a una cosa

nei·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
1. (neitun, höfnunnegativa f, refús m (no acceptació, rebuig, denegació)
2. (neitandi atkvæðiveto m (vot negatiu)
3. (neitunarorðnegació f (negativa & mot que designa negació)

neikvæðis·vald <n. -valds, no comptable>:
<POLÍTdret m de veto

nei·kvæðni <f. -kvæðni, no comptable>:
negativisme m, negativitat f (esp. pessimisme [patològic])

nei·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:
negatiu -iva (en tots els sentits)
◊ vertu ekki svona neikvæður ~ neikvæð!: no siguis tan negatiu ~ negativa!
♦ neikvæð hleðsla: <ELECTcàrrega negativa
♦ neikvæð mynd: <FOTOimatge negativa
♦ neikvætt¹ ~ jákvætt² [raf]skaut: <ELECTpol negatiu¹ ~ positiu² (mínuspóll; → plúspóll)
♦ neikvæð setning: <GRAMuna oració negativa
♦ neikvæð [heil]tala: <MATnombre [sencer] negatiu (mínustala)

neind <f. neindar, neindir>:
<FÍSneutró m

neinn, nein, neitt <adj. i pron. indef. Aquest pronom en islandès només s'empra en oracions negatives o acompanyat d'una negació. La diferència entre enginn i ekki neinn ‘ningú; cap’, entre ekkert i ekki neitt ‘res’ té caràcter emfàtic>:
cap
♦ ekki neinn: ningú
♦ ekki neins konar: cap mena de, cap casta de (Mall.
♦ ekki neins staðar: enlloc
♦ ekki neitt: no-res
◊ ég sá ekki neitt: no vaig veure [absolutament] res
♦ það stoðar ekki neitt: <LOC FIG[això] no serveix de res 
♦ það er ekki til neins: <LOC FIGaixò [ja] no té cap sentit, això és inútil
 
neinn, nein, neitt
‘cap’
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N neinn   nein   neitt
A neinn   neina   neitt
G neins   neinnar   neins
D neinum   neinni   neinu
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N neinir   neinar   nein
A neina   neinar   nein
G neinna   neinna   neinna
D neinum   neinum   neinum
 

neista <neista ~ neistum | neistaði ~ neistuðum | neistað>:
(gneistaespurnejar, espurnar, llançar espurnes, fer espires (Bal.) (p.e., el foc, el metall en fregar el terra o pegar contra un altre metall & FIG = haver-hi molt mal ambient entres dues persones)

neisti <m. neista, neistar>:
(gneistiespurna f, guspira f, purna f (Val.), espira f (Bal.), guspilla f (Ross.)

neita <neita ~ neitum | neitaði ~ neituðum | neitað<> neiti ~ neitum | neitti ~ neittum | neitt>:
1. <e-u>: (kveða nei við & bera á móti, bera af sér, viðurkenna ekkinegar una cosa (respondre negativament, dir que no & rebutjar la veracitat de)
♦ X hvorki játar né neitar að <+ subj.>: X ni nega ni confirma que <+ subj.
♦ neita ákærunni: negar l'acusació
♦ neita alfarið ásökunum á hendur sér: negar totalment les acusacions fetes contra seu
♦ neita [þeim] orðróm[i] um að <+ subj.>: negar el rumor que <+ subj.
♦ neita spurningu: respondre negativament a una pregunta, negar una pregunta
♦ neita þverlega [e-u]: negar rotundament una cosa, desmentir categòricament una cosa
♦ neita þverlega að <+ subj.>: negar rotundament que <+ subj.
♦ neita því að <+ subj.>: negar que <+ subj.
◊ það er ekki hægt að neita því: [això] no es pot pas negar
◊ ég neitaði því að sjálfsögðu: naturalment, ho vaig negar
2. <e-u>: (hafna, færast undanrefusar una cosa (rebutjar, declinar)
♦ ef neitað er...: en cas de negativa...
◊ neita góðu boði: refusar una bona invitació
◊ neita bónorði: refusar una proposta de matrimoni, rebutjar una proposició de matrimoni
♦ neita þverlega [e-u]: refusar categòricament una cosa, rebutjar categòricament una cosa, negar-se en rodó a una cosa
◊ en Þorgils neitar þverlega og vill ekkert af hafa: i en Þorgils ho rebutja categòricament i no en vol res
♦ neita þverlega að <+ subj.>: refusar categòricament que <+ subj.
◊ ég neitaði því að taka þátt í þættinum: em vaig negar a participar en el programa
♦ neita að gera e-ð: negar-se a fer una cosa
◊ ég neitaði því að taka þátt í þættinum: em vaig negar a participar en el programa
3. <um e-ð>: (synja, ekki gefa, ekki veitadenegar una cosa (no concedir)
♦ neita e-m um e-ð: negar-li una cosa a algú
4. <e-u>: (afneitarenegar d'una cosa (renunciar a una cosa)
◊ neita kristinni trú: renegar de la fe cristiana
◊ Pétur neitti Kristi þrisvar: Pere va negar Crist tres vegades
5. <e-u>: (fullyrða að eitthvað sé ósáttrefutar una cosa (demostrar l'erroneïtat de)
◊ neita yrðingu: refutar una proposició
6. <sér um e-ð>: privar-se d'una cosa (renunciar-hi volenterosament)
◊ hann neitar sér um allt: s'absté de tot, es priva de tot

neitandi <m. neitanda, neitendur>:
refusador m, refusadora f, rebutjador m, rebutjadora f

neitandi, neitandi, neitandi <adj.>:
negatiu -iva (resposta & GRAM)
◊ í neitandi spurningum: en preguntes negatives
◊ svara spurningunni neitandi: respondre negativament la pregunta
♦ neitandi forskeyti: <GRAMprefix privatiu

neitun <f. neitunar, neitanir>:
1. (synjunrebuig m (refús)
2. (neitandi svar[resposta f] negativa f (contestació no positiva)
3. (það að bera á mótidenegació f (no atorgament, no concessió)
♦ neitun um stuðning til náms er...: la denegació d'un ajut a l'estudi és...
4. <GRAMnegació f
♦ tvöföld neitun: doble negació

neitunar·forskeyti <n. -forskeytis, -forskeyti>:
<GRAMprefix privatiu

neitunar·orð <n. -orðs, -orð>:
negació f

neitunar·setning <f. -setningar, -setningar>:
<GRAMoració negativa

neitunar·vald <n. -valds, -völd>:
[dret m de] veto m
♦ beita neitunarvaldi sínu [gegn e-u]: exercir el seu dret de veto [contra una cosa]

nekatíf <n. nekatífs, nekatíf>:
<FOTOnegatiu m

nekatífa <f. nekatífu, nekatífur>:
<FOTOnegatiu m

nekja <nek ~ nekjum | nakti ~ nöktum | nakiðe-ð>:
descobrir una cosa (dir obertament pensament, intenció, sentiment & despullar el cap de capell, barret etc.)
◊ ...sem nakti höfuð sitt í kyrrþey: ...que descobria el seu cap discretament

nekt <f. nektar, no comptable>:
nuesa f
♦ sýna nekt sína: mostrar la seva nuesa

nektar·baðströnd <f. -baðstrandar, -baðstrendur (o: -baðstrandir)>:
platja f nudista

nektardans·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
ballarina f d'estriptís

nektardans·staður <m. -staðar, -staðir>:
local m d'estriptís

nektar·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment m nudista

nektarína <f. nektarínu, nektarínur>:
nectarina f

nektar·menning <f. -menningar, -menningar>:
1. <GENcultura f nudista
2. (núdisminudisme m (moviment naturista que prescideix dels vestits)

nektar·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<ARTnu m

nektar·nýlenda <f. -nýlendu, -nýlendur>:
colònia f nudista

nektar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
nudista m & f

nektar·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
platja f nudista

nellika <f. nelliku, nellikur>:
clavell m (nom de diverses espècies del gènere Dianthus) (drottningarblóm)

nellíka <f. nellíku, nellíkur>:
clavell m (nom de diverses espècies del gènere Dianthus) (nellika)

nellíku·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
cama-sec m (bolet Marasmius oreades)

nema <nem ~ nemum | nam ~ námum | numiðDat.>:
A. <verb ple>:
I. <amb acusatiu>:
1. <e-ð>(læraaprendre una cosa (a còpia de sentir-la o veure-la)
◊ nema erlent tungumál: aprendre una llengua estrangera
<♦ nema e-ð að e-m: aprendre una cosa d'algú (→ també IV.1.)
◊ Smiðr var henni miklu eftirlátari ok nam hann margt at henni: n'Smiðr li resultava més manejable a ella [que no pas son germà]. Al seu costat (d'ella), ell hi va aprendre moltes de coses
♦ nema e-ð af e-m: aprendre una cosa d'algú
♦ hvað ungur nemur, gamall temur<LOC FIGel que en Joanet aprèn de nin, en Joan ho fa de gran
2. <e-ð>(stunda námestudiar una cosa (anar a classes de la matèria que s'aprèn o estudia)
◊ nema landafræði við URV: estudiar geografia a la URV
♦ hann naut þess nú að hann hafði numið stærðfræði: <LOC FIGara n'ha tret profit d'haver estudiat matemàtiques!
3. <e-ð>(skyljapercebre una cosa (sentir un so)
4. <e-ð burt>descartar una cosa (eliminar, treure de circulació)
5. <e-ð úr gildi>derogar una cosa (abolir llei, norma etc.)
◊ nema lög úr gildi: derogar una llei
6. <e-n>tocar algú, endevinar algú (Mall., Men.(ferir-lo amb un cop, un objecte llençat, un tret etc.)
◊ Kolskeggur brást við fast og óð að honum og hjó með saxinu á lærið og undan fótinn og mælti: "Hvort nam eg þig eða eigi?": en Kolskeggur es va estremir violentament i el va atacar i el va colpir amb el sax (espasa curta d'un sol tall) a la cuixa i l'hi traspassà de punta a punta; "què", li va dir, "t'he endevinat o no?":
7. <e-n á braut (o: brott; o: burt)>#1. raptar algú (endur-se-n'el per la força)
♦ nema konu [á] braut (o: brott; o: burt)<HISTraptar una dona (per forçar-ne el matrimoni)
#2. (af geimverumabduir algú (endur-se'n algú els extraterrestres)
◊ við höldum að þau hafi verið numin á brott: creiem que els van abduir
♦ numinn á brott: abduït (brottnuminn)
8. <e-n e-u>(komasttreure una cosa a algú, llevar una cosa a algú (Val., Bal.) (privar)
<♦ nema (o: firrae-n fjörvi: <LOCllevar la vida a algú, matar algú
<♦ nema e-n ráðum: <LOCllevar-li a algú la llibertat d'acció
9. ♦ nema land: establir una terra (prendre possessió i colonitzar un territori)
10. ♦ nema yndi e-s staðar: <LOC FIGsentir-se bé a un indret
◊ ...og varð aldrei glaður, svo þótti honum mikið um fráfall Ólafs konungs, og hvorki nam hann yndi á Íslandi né í Noregi: ...i tant de greu li sabia la mort del rei Olaf que ja no va tornar a tenir delit de res i no se sentia bé ni a Islàndia ni a Noruega
◊ hún nam eigi yndi á Íslandi eftir dauða Kolls: després de la mort d'en Kollur ja no s'hi sentia bé, a Islàndia
◊ Hrómundur kvaðst mundu leita upp til fjalla og kvaðst þar mundu yndi nema í fjallaendum: en Hromund va dir que faria cap a les muntanyes i va dir també que allà s'hi sentiria bé, [vivint] a l'extrem dels puigs
II. <amb datiu>:
1. <e-u>(samsvarapujar a (quantitat, factura, suma etc.)
◊ skatturinn nemur einni evru á mann á dag: l'impost puja a un euro per persona i dia
◊ skuldin nemur hundrað¹ ~ þúsund² krónum: el deute puja a cent¹ ~ mil² corones
◊ þetta nam tíu krónum: va pujar a deu corones
♦ það nemur engu: <LOCno fa res (no té importància)
♦ það nemur litlu: <LOCno té gaire importància
♦ það nemur miklu: <LOCté molta d'importància
♦ svo nokkru nemi (o indicatiu: nemur)<LOCinsignificantment, ínfimament
◊ þetta hefur ekki hækkað svo nokkru nemi (o indicatiu: nemur)això ha augmentat d'una manera insignificant; l'augment que ha sofert això a penes es nota
♦ sem þessu nemur: <LOCcorresponentment, de manera corresponent, tant com això
III. <amb genitiu>:
♦ nema staðar: aturar-se
IV. <amb complement preposicional>:
1. <e-ð að e-m>assabentar-se d'una cosa per algú, tenir notícia d'un fet per algú
◊ þenna atburð segir Gunnlaugur munkur að hann heyrði segja sannorðan mann, Glúm Þorgilsson, en Glúmur hafði numið að þeim manni er hét Arnór og var Arndísarson: el monjo Gunnlaugur diu que ell va sentir contar aquest fet a un home de fiar, en Glúmur Þorgilsson, i que en Glúmur n'havia tingut notícia per un home que es deia Arnór i era fill de l'Arndís
2. <e-ð af>#1. (taka afrebaixar una cosa (suprimir tallant). ◊ nema af ójöfnuna: rebaixar el bonyet◊ ...og rauk öfugur út á dyrnar svo að herðarnar námu af dyrið og rjáfrið gekk í sundur, bæði viðirnir og þekjan frerin: i va caure cap enrere contra la porta i, [a conseqüència del fort cop que hi pegà], les seves espatlles van desmuntar la porta, de manera que el sostre es va badar i va caure, tant els cabirons com la coberta [de terra] congelada que sostenien#2. (hætta, leggja niðursuprimir una cosa (abolir)
3. <niðri>tocar per baix una cosa (tocar per la part de baix)
◊ himinninn var allur þakinn þungri, þykkri skýjakápu, sem nam niðri á fjöllunum: el cel estava cobert per una capa feixuga de núvols gruixuts que fregava els puigs
4. <e-ð upp>aprendre les runes extraient-les del submón, on preexisteixen, i fent-les pujar o eclosionar al món de dalt, on podran ésser utilitzades pels homes. Val a dir que la interpretació tradicional del mot nema rúnar upp hi veu una forma norrena paral·lela a l'alemany aufnehmen ‘agafar del terra’. Hi ha dues raons en contra: el déu Odin no pot agafar res perquè està penjat -només al final de l'acció cau de l'arbre on ha estat penjat fins aleshores- i, sobretot, perquè el significat agafar és expressat en norrè per taka i no pas per nema. L'Odin penjat, en la nostra intepretació del passatge, el que fa és aprendre les runes com s'aprenia la màgia: mirant i assimilant. Les runes són un coneixement que passa a formar part d'ell a través de l'acte de nýsa que aquí podem interpretar com a ‘mirar amb atenció’.)
◊ við hleifi mik sældu né við hornigi, nýsta ek niðr, nam ek upp rúnar, œpandi nam, fell ek aptr þaðan: no em van oferir ni pa ni banya amb beguda, vaig escodrinyar a baix, vaig aprendre les runes fent-les pujar cap a mi, udolant les vaig aprendre i llavors, vaig caure en terra
5. <við e-u> (o:<við e-ð>topar amb (anar a petar contra)
◊ kúlan nam við beini: la bala li topà amb un os, la bala li va tocar un os
♦ nema við ský: tocar els núvols, arribar fins als núvols
<B. <verb auxiliar>:
En aquest ús, el verb nema només s'emprava en pretèrit i l'infinitiu regit per ell podia anar o no introduït per la partícula .
Atorgava un significat incoatiu al verb que regia, raó per la qual tot sovint es pot traduir al català per
va començar a o es va posar a. Tanmateix, val a dir que no poques vegades -per exemple, amb els verbs de moviment- aquest caràcter incoatiu ja ve expressat en català pel verb simple, de manera que no cal traduir-lo
◊ Höður nam skjóta: en Höður va començar a disparar
◊ hann nam at vaxa: va créixer
◊ hún nam fara: se'n va anar
◊ inn nam að ganga: va entrar-hi
◊ rúnar nam að rísta: va escriure runes, va gravar runes
  La diferència observable entre nema i læra en islandès modern no es dóna en islandès antic. El verb læra és, en islandès modern, un baix-alemanyisme, procedent del baix-alemany mitjà lêren ‘íd.’ (igual que el noruec modern læra, danès lære o suec lära). També podria procedir de l'anglès antic lǽran, però personalment ho tinc per menys probable, atesa la data tardana d'aparició del vocable en norrè (segle XIV, per al significat ‘aprendre’ per bé que segle XIII per al significat ‘ensenyar’) i una qüestió de mena semàntica: lǽran en anglès antic no significa aprendre (verb que hi és leornian), sinó ensenyar. El significat del verb islandès quadra, en canvi, amb el del mot baix-alemany.

A l'
Edda poètica no hi ha ni una sola atestació de læra.

El mateix és igualment vàlid i aplicable a l'antiquat
læring (baix-alemany mitjà lêringe. Cf. també l'alt-alemany mitjà lêrunge). En canvi lærdómur sembla ésser una creació norrena.
 

nema <adv. prep.>:
llevat de, tret de (Mall.), exceptuant, menys
♦ ekki nema það þó!: <LOC FIGnomés faltaria això!, no en faltaria (o: mancariad'altra!; ni en broma!
♦ allt nema það!: <LOC GEN & FIGtot llevat d'això, tot tret d'això! (Mall.
  Habitualment, en català se sol adscriure llevat de, tret de a la categoria gramatical de les preposicions. En islandès, però, nema no es pot pas considerar una preposició ja que no regeix cap cas i no hi ha preposicions d'aquesta mena en islandès. El mot determinat per nema va en el mateix cas que va el referent, això és, la paraula a la qual es refereixen nema i el mot que modifica. Nema és, per tant, un adverbi que determina directament el mot o mots que li segueixen, no el verb de la frase en la qual apareix. Per aquesta raó designo aquest mot amb el terme d'adverbi preposicional, agafant de model de l'encunyació el terme alemany -que, però, no designa pas el mateix- Pronominaladverb.  

nema <conj.>:
1. (án þess aðllevat que, tret que (Mall.), si no, fora que, a menys que..., si no és que..., en no ser que...
◊ ég geri það ekki nema þú komir: no ho faré pas a no ser que hi vinguis, no ho faré pas si no hi vens, no ho faré pas a menys que vinguis
2. (hvort...ekkisi... no... (introduïnt oracions interrogatives indirectes amb verb en subjuntiu en islandès i subjuntiu o futur d'indicatiu en català. En català recomanem de refer la frase islandesa seguint el model que especifiquem a continuació en els exemples)
◊ hver veit nema hann komi: qui diu que no vindrà?
◊ hver veit nema hann kunni að koma: qui diu que no sabrà venir?
◊ enginn er kominn til að segja nema þessum óaldarflokki skjóti líka upp hérna: ningú no pot dir que aquesta banda de facinerosos no apareixi també aquí!

nemandi <m. nemanda, nemendur>:
1. <GENalumne m, alumna f
2. (á framhalds- og háskólastigiestudiant m & f (d'universitat & d'ensenyament secundari)
♦ nemandi í rómönskum fræðum: estudiant de filologia romànica
♦ nemandi í rómönskum málum: estudiant de llengües romàniques
♦ ég er nemandi í meistaranámi í alþjóðaviðskptum: faig un màster de relacions comercials internacionals
♦ ég er nemandi á öðru ári við lagadeild Háskóla Barselónu: faig segon de dret a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona
♦ hann er nemandi í rafmagns- og tölvuverkfræði: és estudiant d'enginyeria informàtica i electrotècnica
3. (á grunnskólastigiescolar m & f (d'ensenyament primari)
4. (við iðnaprenent m, aprenenta f (d'ofici)
♦ meistarar, sveinar og nemendur: mestres, oficials i aprenents

nemenda- <en compostos>:
estudiantí -ina, estudiantesc -a, estudiantil, d'estudiant[s]

nemenda·félag <n. -félags, -félög>:
associació f alumnes, associació f d'estudiants

nemenda·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
consell m d'estudiants

nemenda·samband <n. -sambands, -sambönd>:
associació f d'antics alumnes, associació f d'exalumnes

nemenda·skipti <n.pl -skipta>:
intercanvi m d'estudiants

nemenda·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
carnet m d'estudiant

nemi <m. nema, nemar>:
1. <GENalumne m, alumna f
2. (á framhalds- og háskólastigi & GEN = sá sem stundar námestudiant m & f (d'universitat & d'ensenyament secundari & persona que aprèn) (framhaldsskólanemi; → háskólanemi)
♦ → enskunemi “estudiant d'anglès”
♦ → frönskunemi “estudiant de francès”
♦ → íslenskunemi “estudiant d'islandès”
♦ → katalönskunemi “estudiant de català”
♦ → spænskunemi “estudiant d'espanyol”
♦ → þýskunemi “estudiant d'alemany”
3. (á grunnskólastigiescolar m & f (d'ensenyament primari) (grunnskólanemi)
4. (við iðnaprenent m, aprenenta f (d'ofici)

nenna <nenni ~ nennum | nennti ~ nenntum | nennte-uSe sol emprar en oracions negatives>:
tenir ganes d'una cosa
◊ hún nennir engu: no té ganes de res
♦ nenna [alls] ekki að <+ inf.>no tenir [gens de] ganes de <+ inf.>
◊ hún nennir ekkert að gera: no té ganes de fer res
◊ ég nenni alls ekki að tjalda í nótt: no tinc cap ganes d'acampar anit
ørindi mín vil ec ǫll vita, áðr ec ríða heim heðan: nær þú á launþingi munt nenna [at mœta] inom þroscamicla Niarðar syniel meu encàrrec vull complir tot sencer, abans de partir d'aquí per tornar cap a ca meva: [digues-me, així i doncs,] quan t'abellirà de veure't, en secret encontre, amb el fort fill de Niord?

neon <n. neons, no comptable>:
neó m (gas Ne)

neon·gas <n. -gass, no comptable>:
gas m neó

neon·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
1. (birta eða ljós frá neonpípullum f de neó (mena de claror que fa un tub de neó)
2. (neonlampillum m de neó (làmpada composta per un o diversos tubs de neó)

neonljósa·skilti <n. -skiltis, -skilti>:
anunci m [publicitari] de neó

neon·pípa <f. -pípu, -pípur>:
tub m [de llum] de neó

neon·skilti <n. -skiltis, -skilti>:
anunci m de neó

neopren <n. neoprens, no comptable>:
neoprè m
♦ kafarabúningur (eða blautbúningur kafara) úr neopren (o: neopreni)vestit m de bus de neoprè

neó·dýmíum <n. -dýmíums, no comptable>:
neodimi m (metall Nd) (neódým)

neó·dýmín <n. -dýmíns, no comptable>:
neodimi m (metall Nd) (neódým)

neó·dým <n. -dýms, no comptable>:
neodimi m (metall Nd)

Nepal <n. Nepals, no comptable>:
Nepal m

Nepal·búi <m. -búa, -búar>:
nepalès m, nepalesa f

Nepali <m. Nepala, Nepalar>:
nepalès m, nepalesa f

nepalskur, nepölsk, nepalskt <adj.>:
nepalès -esa

nepja <f. nepju, nepjur>:
1. (bitur kuldifred m penetrant, fred m punyent (fred intens, que talla)
2. (nístandi vindurcelistre m (vent fred, que talla)

neptúníum <n. neptúníums, no comptable>:
neptuni m (metall Np)

neptúnín <n. neptúíns, no comptable>:
neptuni m (metall Np)

Neptúnus <m. Neptúnusar, no comptable>:
(sjávarguð & reikisstjarnaNeptú m (déu de la mar & planeta)

neri:
forma literària del pret. ind. & subj. de → núa “fregar, refregar”

Neró <m. Nerós, no comptable>:
<HISTNeró m (Nĕrŏ -ōnĭs)
◊ Kalígúla, Kládíus og Neró: Calígula, Claudi i Neró

nervus, nervus, nervust <adj.>:
nerviós -osa, neguitós -osa (tens i agitat)
♦ vera nervus um e-ð (o: yfir e-u)estar nerviós per una cosa
♦ vera nervus um hvort <+ subj.>estar nerviós per si <+ ind.

nervös, nervös, nervöst <adj.>:
forma secundària de nervus “nerviós”

nes <n. ness, nes>:
1. (lágtpunta f de terra, llengua f de terra, cap m (porció, relativament estreta, de terra que penetra dins la mar, petita península estreta, plana, no alta)
♦ róa hjá nesinu: donar la volta remant a la llengua de terra
2. (fjöllóttpromontori m (petita península estreta, muntanyenca, alta)

nesja:
Gen. pl. de nes "punta de terra"

nesja·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóm>:
bracera f, gracera, bovenaga f, manuaga f, travalera f  (planta Centaurea aspera)

nesja·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
(smákóngurreietó m, règul m (rei sobre territori molt exigu)

nesja·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
mentalitat provinciana, provincianisme m (mentalitat tancada, plena de prejudicis etc.)

nesjum:
Dat. pl. de nes "punta de terra"

Nes·kaupstaður <m. -kaupstaðar, no comptable>:
Neskaupstad, vila islandesa situada a la costa est d'Islàndia, a la Suður-Múlasýsla

nesti <n. nestis, no comptable>:
1. (á ferðalagiprovisions f.pl de boca (esp. farda o queviures per a un viatge)
♦ berja nestið: <LOC FIGésser (o: estara les acaballes, estar morint-se, estar a punt de fer el bategot (ésser a les portes de la mort, estar agonitzant
◊ margir fornbílamenn hafa óttast að hið gamalgróna bílafirma Chrysler væri að berja nestið í kjölfar hrikalegs taps á síðasta ári: molts d'amants dels cotxes antics han temut que la tradicional empresa automobilística Chrysler estigués a les acaballes a causa de les terribles pèrdues del darrer any
◊ nú eru bæði British og Alitalia að berja nestið: ara, tant British com Alitalia són a les acaballes
2. (á skóla, í skemmtiferð, í lautarferðberenar m (menjar que hom se'n duu a escola & a una excursió & a un pícnic)
♦ borða nestið sitt: menjar el seu berenar
3. (á vinnustaðmenjar m, àpat m, teca f (menjar que hom se'n duu a la feina en una carmanyola, una senalleta etc.)

nestis·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
berenada f, pícnic m

nestis·kassi <m. -kassa, -kassar>:
1. <GENcistella f de pícnic
2. (matarílát fyrir verkamenncarmanyola f (de treballador)
3. (á mótorhjólitaleca f (de moto, moto de neu etc.)

nestoríanismi <m. nestoríanisma, no comptable>:
nestorianisme m

nestoríanisti <m. nestoríanista, nestoríanistar>:
nestorià m, nestoriana f

net <n. nets, net. En la llengua col·loquial, el mot se sol declinar com un tema en -a pur>:
1. <GEN & TÈCNxarxa f
◊ fiskurinn hljóp í netið: el peix es va ficar a dins la xarxa
♦ bæta netin: repassar les xarxes, sarzir les xarxes
♦ innra net: <INFORMintranet f
♦ kasta [út] netinu: llençar la xarxa, tirar la xarxa (Bal.
♦ leggja netin til fiskar: calar les xarxes per a pescar-hi
◊ legg þú út á djúpið, og leggið net yðar til fiskjar: tira llac endins i caleu les xarxes per pescar
◊ ...en fyrst þú segir það, skal ég leggja netin: ...però, perquè sou vós que ho dieu, calaré les xarxes
♦ leggja net í vötn: calar les xarxes
♦ leggja net sitt (o: sínfyrir e-n: <LOC FIGteixir la seva teranyina davant algú, parar-li un parany a algú
♦ netið: <INFORM FAMla xarxa, internet f (internet)
♦ ríða (o: hnýtanet: fer una xarxa, teixir una xarxa
♦ smokka sér úr neti: <LOC FIGsalvar-se d'un parany
♦ trúa e-u eins og nýju neti: <LOC FIGcreure que una cosa pot anar a missa, creure que una cosa és totalment certa i vera
♦ vera fastur (o: flækturí neti e-s: <LOC FIGestar ben agafat en la teranyina d'algú, trobar-se [totalment] a les mans d'algú
♦ vitja um net: anar a revisar les xarxes (per comprovar si hi ha caigut cap peix, cranc etc.)
2. (girðingretícula f (reticle, reticulat)
3. (prjónaður ullartrefillcobriespatlles m de mitja (mocador d'espatlles gros, de llana i fet a mà)
4. <ASTRONReticle m (constel·lació)
♦ Netið: el Reticle 

net- <en compostos>:
<INFORMd'internet

neta·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m de xarxa, peix m d'extracció pesquera

neta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MAT & INFORMteoria f dels grafs (graffræði)

netagerðar·maður <m. -manns, -menn>:
xarxaire m & f, teixidor m de xarxes, teixidora f de xarxes

net·auga <n. -auga, -augu>:
<ZOOLull m reticular, ull m amb facetes

neta·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f amb xarxa

net·fang <n. -fangs, -föng>:
<INFORMadreça electrònica, ímeil m, e-mail m

net·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:
addicte m a internet, addicta f a internet

net·fíkn <f. -fíknar, no comptable>:
addicció f a internet

net·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
1. <GENanàlisi reticular, anàlisi f de xarxes
2. <BIOLanastomosi f

net·heimar <m.pl -heima>:
<INFORMciberespai m

net·himna <f. -himnu, -himnur>:
<MEDretina f (sjóna)

nethimnu·gróf <f. -grófar, -grófir>:
<MEDfòvea f central [de la retina] (sjónugróf)

netja¹ <f. netju, netjur>:
<MEDoment m

netja² <f. netju, netjur>:
(snarallaç m, parany m

netja <netja ~ netjum | netjaði ~ netjuðum | netjaðe-ð>:
enxarxar una cosa, capturar (o: atraparuna cosa amb xarxa

netja·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m de xarxa, peix m d'extracció pesquera

netju·ský <n. -skýs, -ský>:
<METEOaltocúmulus m (fl./pl.: altocúmulus), altocúmul m

netju·þykkni <n. -þykknis, pl. no hab.>:
<METEOcel aborrallonat (cel ple d'altocúmuls)

net·klám <n. -kláms, no comptable>:
pornografia f d'internet

netla <f. netlu, netlur>:
<BOTortiga f (designació genèrica de les plantes del gènere Urtica)

net·lag <n. -lags, -lög>:
<MEDestrat m reticular, estrat m subpapil·lar, capa f reticular (capa profunda del derma)

netlu·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
mussolina f

netlu·nál <f. -nálar, -nálar>:
herba f de la ràbia (planta Alyssum alyssoides)

netlu·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:
tallarol m xerraire, busquereta f xerraire (Val.), busqueret m xerraire (Bal.) (ocell Sylvia curruca)

netlu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
<BOT[família f de les] urticàcies f.pl

net·mynstraður, -mynstruð, -mynstrað <adj.>:
reticulat -ada 

net·möskvi <m. -möskva, -möskvar>:
malla f de xarxa

net·poki <m. -poka, -pokar>:
cóp m, bossa f (de xarxa, bou, bolitx etc.)

net·spjall <n. -spjalls, -spjöll>:
<INFORMxat m

nettó <adj. inv.>:
net -a (pes, guanys, ingressos, producte etc.)

nettófólksfjölgunar·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:
taxa neta de reproducció, taxa neta de natalitat, taxa neta de fecunditat general

nettófólksflutnings·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:
taxa neta de migració

nettó·laun <n.pl -launa>:
sou net (sou que hom percep un cop se n'han descomptat l'IRPF i d'altres impostos)

nettó·þyngd <f. -þyngdar, -þyngdir>:
pes net

nettur, nett, nett <adj.>:
1. (fríðurbonic -a (bufó)
◊ lítil og nett stúlka: una noia bufoneta
2. (lipurpulcre -a, polit -ida (hàbil i net en el seu treball)
◊ nettur verkamaður: un treballador polit, un treballador pulcre
3. (viðfelldinn, alúðleguramable (afable)

net·verji <m. -verja, -verjar>:
<INFORMblogaire m & f

net·vörn <f. -varnar, -varnir>:
<INFORMfirewall m, tallafocs m

nevtrófíll <m. nevtrófíls, nevtrófílar>:
<MEDneutròfil m

New York-búi <m. -búa, -búar>:
novaiorquès m, novaiorquesa f

neyddur, neydd, neytt <adj.>:
forçat -ada, obligat -ada, constret -a
♦ ég er neyddur til þess: m'hi veig forçat, no tinc cap altra opció

neyð <f. neyðar, neyðir>:
1. (nauðnecessitat f (fretura d'alguna cosa)
♦ gera e-ð af neyð: fer una cosa per necessitat
♦ í neyð: en la necessitat, en la fretura
2. (skorturescassesa f, carestia f (escassetat, gran dificultat per trobar aliment o una altra cosa)
3. (eymd, þröngmisèries f.pl, penúries f.pl, tribulacions f.pl (condicions de gran privació o pobresa, indigència)
◊ ver þú styrkur vor á hverjum morgni og hjálpræði vort á neyðarinnar tíma: sigues el nostre suport cada matí, i la nostra salvació en temps de tràngol i destret (o: en temps de necessitat)

neyða <neyði ~ neyðum | neyddi ~ neyddum | neytt>:
forçar, obligar
♦ neyða e-n til e-s <+ inf.>forçar algú a una cosa
♦ neyða e-n til að <+ inf.>forçar algú a <+ inf.>
♦ neyða e-n til að gera e-ð: forçar algú a fer una cosa
♦ neyða e-u upp á e-n: imposar una cosa a algú, forçar algú a acceptar (o: agafaruna cosa

neyðar- <adj. en compostos>:
d'emergència, d'urgència

neyðar·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:
1. <GENajut m d'emergència
2. <ECON = fjárhagsneyðaraðstoðrescat m
♦ óska eftir neyðaraðstoð: desitjar rebre el rescat [financer]
♦ biðja formlega um neyðaraðstoð: sol·licitar formalment el rescat

neyðar·ástand <n. -ástands, no comptable>:
[situació f d']emergència f, estat m d'emergència
♦ lýsa yfir neyðarástandi vegna e-s: declarar l'estat d'emergència per una cosa

neyðar·dyr <f.pl -dyra>:
sortida f d'emergència

neyðar·fundur <m. -fundar, -fundir>:
reunió f d'emergència f

neyðar·hagur <m. -hags, -hagir>:
indigència f, estretor f, misèria f
◊ æskuskeið með bros á brá bauðst ei neyðarhagur: a la joventut, de cara somrient, mai no li ha vingut a tomb la misèria

neyðar·hemill <m. -hemils, -hemlar>:
fre m d'emergència

neyðar·hjálp <f. -hjálpar, pl. no hab.>:
ajut[s] humanitari[s] (p.e., en cas de catàstrofe natural etc.)
◊ neyðarhjálp fyrir fórnarlömb fellibylja: ajut humanitari per a víctimes de tornados

neyðar·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:
(fyrir skip í vanda[port m de] refugi m (p.e., per a vaixell en dificultats)

neyðar·kall <n. -kalls, -köll>:
<GEN & FIGcrit m de socors, [crit m de] S.O.S. m
♦ alþjóðlegt neyðarkall: trucada internacional [d'auxili] SOS
♦ skip sendir frá sér neyðarkall: un vaixell envia una trucada d'auxili SOS

neyðar·kostur <m. -kostar, -kostir>:
recurs m d'emergència, mesura f d'urgència

neyðar·kvein <n. -kveins, pl. no hab.>:
clamor m per una situació de necessitat, gemecs m.pl [per una situació] de destret, planys m.pl per un desastre
◊ ef þú leggst á þau, og þau hrópa til mín, mun ég vissulega heyra neyðarkvein þeirra: si els afligeixes i clamen a mi, escoltaré llur clam
◊ hann vonaðist eftir rétti, en sjá, manndráp; eftir réttvísi, en sjá, neyðarkvein: n'esperava el dret i mira, [només hi veu] vessament de sang; n'esperava justícia, i mira, [només hi veu] clams de destret

neyðar·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (vandræðalegurenutjós -osa, penós -osa, embarassós -osa <cast., ekki ritm./no lit.> (fet, situació etc. desagradable que fa passar o en què se sent molta de vergonya)
♦ e-ð er neyðarlegt: una cosa resulta embarassosa
2. (meinlegursarcàstic -a (sorneguer)

neyðar·lína <f. -línu, -línur>:
[telèfon m d']emergències f.pl, [telèfon m d']urgències f.pl
♦ hringja í neyðarlínuna: trucar a urgències
◊ þegar ég fann manninn skotinn, hringdi ég á neyðarlínuna: quan vaig trobar l'home, ferit de bala, vaig trucar al telèfon d'emergències

neyðar·lög <n.pl -laga>:
llei f d'emergència (o: d'excepció)
♦ aflétta neyðarlögunum: suspendre la llei d'emergència

neyðar·merki <n. -merkis, -merki>:
senyal m de socors (p.e., de vaixell en dificultats, de nàufrags etc.)

neyðar·óp <n. -óps, -óp>:
crit m d'auxili
◊ á þeim degi - segir Drottinn - mun heyrast neyðaróp frá Fiskhliðinu, kveinan úr öðru borgarhverfi og ógurlegt harmakvein frá hæðunum: aquell dia -diu el Senyor- se sentiran crits demanant auxili a la Porta dels Peixos, gemecs a l'altra barri de la ciutat i lamentacions espantoses als pujols
◊ og er þú sást eymd feðra vorra í Egyptalandi og heyrðir neyðaróp þeirra við Rauðahafið: vós veiéreu l'aflicció dels nostres pares a Egipte i vau sentir el seu clam d'auxili a la Mar Roja

neyðar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir>:
mesura f d'urgència

neyðar·renna <f. -rennu, -rennur>:
tobogan m per a sortides d'emergència (p.e., d'avió que ha sofert un amaratge, un aterratge forçós etc.)

neyðar·rýming <f. -rýmingar, -rýmingar>:
evacuació f d'emergència

neyðarsíma·lína <f. -línu, -línur>:
línia f per a trucades d'emergència 

neyðar·sími <m. -síma, -símar>:
[número m de] telèfon f d'emergència (o: per a emergències)

neyðar·tilfelli <n. -tilfellis, -tilfelli>:
[cas m d']emergència f
◊ í neyðartilfelli: en cas d'emergència

neyðar·tilvik <n. -tilviks, -tilvik>:
[cas m d']urgència f (p.e., de dentista o metge)

neyðar·úrræði <n. -úrræðis, -úrræði>:
recurs m d'urgència, solució f d'urgència, expedient m (mitjà o mesura oportuna per a sortir d'un moment de dificultat, d'una situació de destret etc.)

neyðar·útgangur <m. -útgangs, -útgangar>:
sortida f d'emergència

neyðar·útgöngudyr <f.pl. -útgöngudyra>:
sortida f d'emergència

neyðar·vakt <f. -vaktar, -vaktir>:
servei m d'emergència, servei m d'urgències (esp. de metge, dentista, pastor~prevere, etc.)
◊ neyðarvakt tannlækna í Pálmu um kvöld, nætur og helgar: dentistes d'urgència a Palma de vespre, nit i caps de setmana
◊ neyðarvaktir á spítölunum þegar fólk þar fer í verkföll: serveis mínims dels hospitals quan fan vaga els qui hi treballen
◊ smelltu hér til að fá upplýsingar um neyðarvaktina: pitja aquí si vols obtenir informació sobre els serveis d'urgències

neyðar·vörn <f. -varnar, no comptable>:
<JURlegítima defensa, defensa pròpia (nauðvörn)

neyðast <neyðist ~ neyðumst | neyddist ~ neyddumst | neyðsttil e-s>:
veure's forçat -ada (o: obligat -ada) a una cosa
♦ neyðast til að <+ inf.>veure's forçat -ada a <+ inf.>

neysla <f. neyslu, no comptable>:
consum m
♦ neysla áfengis: consum d'alcohol (áfengisneysla)
♦ neysla á fiski: consum de peix (fiskneysla)
◊ mikil aukning í neyslu á ferskum fiski á Spáni: gran augment del consum de peix fresc a Espanya
◊ neysla á ferskum fiski hefur aukist um 24% á síðustu fimm árum: el consum de peix fresc ha crescut del 24% en els darrers cinc anys
♦ neysla á e-u er aðeins 40 grömm á dag: el consum d'una cosa només és de 40 grams per dia
♦ neysla á e-u dregst saman: el consum d'una cosa es redueix
♦ neysla á e-u minnkar: el consum d'una cosa baixa
♦ neysla á e-u vex: el consum d'una cosa creix
♦ neysla fisks: consum de peix (fiskneysla)
♦ auka neyslu á e-u: augmentar el consum d'una cosa
♦ draga úr neyslu (= Dat.e-s: reduir el consum d'una cosa
♦ efla (o: styðjaneyslu e-s: fomentar el consum d'una cosa
♦ fjármagna neyslu með lánum: finançar el consum amb crèdits
♦ hvetja til [aukinnar] neyslu e-s (o: á e-ufomentar el consum d'una cosa, esperonar el consum d'una cosa
♦ hvetja fólk til að auka neyslu á e-u: fomentar entre la gent el consum d'una cosa
♦ seinka neyslu e-s: reduir el consum d'una cosa
♦ stöðnun í neyslu: estancament m del consum
♦ vöxtur í neyslu: augment del consum
♦ stuðla að aukinni neyslu á e-u: fomentar el consum d'una cosa

neyslu·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
consumible, apte -a per al consum [humà]
♦ neysluhæft vatn: aigua potable (neysluvatn)

neyslu·lán <n. -láns, -lán>:
crèdit m al consum

neyslu·orka <f. -orku, no comptable>:
energia f final (energia consumida directament per l'usuari final, p.e., a través d'un endoll)

neyslu·samfélag <n. -samfélags, pl. no hab.>:
societat f de consum

neyslu·skattur <m. -skatts, -skattar>:
impost m al consum, impost indirecte

neyslu·vara <f. -vöru, -vörur>:
m de consum
♦ varanleg neysluvara: béns de consum duradors

neyslu·varningur <m. -varnings, no comptable>:
béns m.pl de consum

neyslu·vatn <n. -vatns, no comptable>:
1. <GENaigua apta per a l'ús i el consum humans
2. (drykkjarvatnaigua f potable (aigua que es pot beure)

neyslu·venjur <f.pl -venja>:
hàbits m.pl de consum

neyslu·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m al consum
♦ vísitala neysluverðs: índex m de preus al consum

neysluverðs·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur>:
índex m de preus al consum

neyta <neyti ~ neytum | neytti ~ neyttum | neytte-s>:
1. (njótaconsumir una cosa (gaudir d'un producte & ingerir -menjar i beure etc.- una cosa)
◊ hver Spánverji neytir nú að jafnaði 26,7 kílóa af fiskimeti á ári og þar af er ferskur fiskur 13,3 kíkó: actualment cada espanyol consumeix de mitjana 26,7 quilos de peix a l'any, 13,3 dels quals són de peix fresc
♦ neyta áfengis¹ ~ tóbaks² ~ vímuefna³: consumir alcohol¹ ~ tabac² ~ estupefaents³
♦ neyta matar [síns]: <LOCmenjar
♦ neyta svefns: <LOCestar dormint
♦ hætta að neyta svefns og matar: deixar de dormir i de menjar
♦ neyta víns: <LOCbeure, engatar-se
2. (notafer ús de (usar, emprar, utilitzar)
♦ neyta forgangsréttar síns: <LOC JURfer ús del seu dret de preferència (o: dret preferencial)
♦ neyta forkaupsréttar síns: <LOC JURfer ús del seu dret de prelació (o: tempteig)
♦ þau sem ekki neyta þjónustu[nnar]: els no usuaris del servei

neytandi <m. neytanda, neytendur>:
consumidor m, consumidora f
♦ ekki-neytandi [á e-u]: #1. <GENno consumidor m [d'una cosa], no consumidora f [d'una cosa] (de producte, de droga)#2. (þjónustu, ekki-notandino usuari m [d'una cosa], no usuària f [d'una cosa] (de servei)

neytenda·félag <n. -félags, -félög>:
cooperativa f de consum[s]

neytenda·samtök <n.pl -samtaka>:
organització f de consumidors

neytenda·traust <n. -trausts, no comptable>:
confiança f dels consumidors

neytenda·vara <f. -vöru, -vörur>:
m de consum
♦ varanleg neytendavara: béns de consum duradors

neytendaverðs·hækkun <f. -hækkunar, -hækkanir>:
augment m de l'IPC

<adv.>:
ni
♦ hvorki... né...: ni (o: no)... ni...
♦ hvorki tangur né tetur [af e-u ~ e-m]: ni [el més mínim] rastre [d'una cosa ~ d'algú]
♦ vita hvorki upp né niður: estar completament desconcertat -ada
♦ æmta ekki né skræmta: ni piular, ni dir aquesta boca és meva
♦ það gerir hvorki til né frá: això no canvia pas la situació
♦ það rekur hvorki né gengur: això no es mou ni envant ni enrere, això està empantanegat
♦ þetta er hvorki fugl né fiskur: això no es carn ni peix
♦ né heldur: ni tan sols, ni tampoc
◊ né heldur hann: ni tan sols ell

néri:
forma col·loquial del pret. ind. & subj. de → núa “fregar, refregar”

Niagara·á <f. -ár, no comptable>:
Niàgara m (riu)

Niagara·fossar <m.pl -fossa>:
cascades f.pl del Niàgara

nið <n.pl niða>:
1. (minnkandi, hverfandi tungl[lluna f en] quart m minvant (interluni entre la lluna plena i la lluna nova)
♦ ný og nið: quart creixent i quart minvant
♦ með nýjum og niðum: en lluna creixent i en lluna minvant (intermitentment, de tant en tant
◊ Máni stýrir göngu tungls ok ræðr nýjum ok niðum: en Máni (la personificació de la lluna, que, en la mitologia norrena és un home, no pas una dona. De fet, en Máni -la lluna- hi era son pare de na Sól -el sol-governa el curs de la lluna i en decideix les fases de creixement i de minva
2. (nýtt, enn ósýnilegt tungl[lluna f en] quart m creixent (interluni entre la lluna nova i la lluna plena) ()
  A la mitologia norrena, la lluna en quart mivant és personificada pel nan Niði , i la lluna en quart creixent, pel nan Nýi.  
     

nið <n. niðs, no comptable>:
variant de niður ‘remor d'aigua’

niða¹ <niða ~ niðum | niðaði ~ niðuðum | niðað>:
remorejar, mormolar, murmur[ej]ar (corrent d'aigua: rierol, salt d'aigua, torrent etc.)

niða² <niða ~ niðum | niðaði ~ niðuðum | niðaðupp um e-ð>:
(klifrastenfilar-se a (grimpar)
◊ niða upp um stólana: enfilar-se per les cadires, enfilar-se a dalt de les cadires

niða·dimmur, -dimm, -dimmt <adj.>:
variant de niðdimmur ‘absolutament obscur’

niða·myrkur <n. -myrkurs, no comptable>:
foscor absoluta (en principi, foscor de les nits sense lluna)

Niðar·ós <m. -óss, no comptable>:
Trondheim f (ciutat noruega)

niða·þoka <f. -þoku, no comptable>:
broma absolutament espessa, boira absolutament densa

nið·dimma <f. -dimmu, pl. no hab.>:
fosca espessa, tenebres espesses, tenebres profundes
◊ í angistarsorta og niðdimmu eru þeir útreknir: seran expulsats en negres angoixes i espesses tenebres

nið·dimmur, -dimm, -dimmt <adj.>:
completament obscur -a, absolutament fosc -a

Nið·höggur <f. -höggs, pl. no hab.; Dat. sg.: -höggvi>:
<MITOLNidhog f, vibra infernal amb trets d'ocell -p.e., vola i té el cos recobert de plomes- que s'alimenta de cadàvers als quals xucla la sang. Normalment viu a Niflheim, on rosega, des de sota, una de les tres arrels del freixe cèsmic Yggdrasil, intentant matar-lo d'aquesta manera perquè sap que, amb la mort del freixe, arribarà la fi del món
◊ hin þriðja stendr yfir Niflheimi ok undir þeirri rót er Hvergelmir, en Niðhǫggr gnagar neðan rótina: la tercera (arrel del freixe Yggdrasilpenja sobre Niflheim i sota aquesta arrel hi ha la font Hvergelmir (“calderó bramulant”) i Nidhog rosega l'arrrel (del freixedes de sota
◊ íkorni sá, er heitir Ratatǫskr, rennr upp ok niðr eptir askinum ok berr ǫfundarorð milli arnarins ok Niðhǫggs: l'esquirol que es diu Ratatosc  (“Dent Rosegadora”puja i baixa al llarg del freixe portant les paraules rancunioses entre l'àguila (d'aquesta àguila hom no en sap pas el nom, com tampoc no se sap el motiu pel qual àguila i drac s'odien i adrecen contínuament paraules hostils) i Nidhog
◊ þar saug Niðhǫggr nái framgengna, sleit vargr vera — vitoð er enn, eða hvat?: allà Nidhog xuclava els cadàvers dels traspassats, [allà] el llop (potser el llop Garmr; personalment em costa de creure que el mot vargr faci referència a Nidhog) trossejava [els cadàvers] dels homes — que en sabeu més, o què?

niðja·mót <n. -móts, -mót>:
trobada f familiar (reunió dels membres d'una família, en diferent grau de parentiu, per exemple, un cop a l'any)

niðja·tal <n. -tals, -töl>:
genealogia f (relació o cadena de progenitors i descendents [fins a algú determinat])

niðji <m. niðja, niðjar>:
1. (afkomandidescendent m (individu generat per un progenitor)
◊ hvaða tungumál ætli Nói og niðjar hans hafi talað?: quina llengua es creu que degueren haver parlat en Noè i els seus descendents?
2. (sonurfill m (membre de la primera generació de descendents d'un progenitor)
3. <(ættingiparent m (individu que pertany al mateix llinatge que un altre)

niðra <niðra ~ niðrum | niðraði ~ niðruðum | niðraðe-m>:
denigrar algú, vilipendiar algú, posar blau algú (Mall. (malparlar d'algú a la seva esquena)

niðrandi, niðrandi, niðrandi <adj.>:
1. (níðandidenigrant (difamatori)
◊ niðrandi ummæli: paraules denigrants
2. (merkingpejoratiu -iva (significat)
◊ hin niðrandi merking orðsins Xel significat pejoratiu del mot X

niðri <adv.>:
sota, davall (Bal. (situat a la part de baix d'un tot)
◊ hérna niðri: aquí sota
◊ þarna niðri: allà sota
♦ vera e-m mikið niðri fyrir: <LOC FIGtenir algú el cor afeixugat per moltes coses (i necessitar contar-les a algú, haver de buidar el pap de coses que un hi té)
♦ undir niðri: <FIGinteriorment (per a si mateix, dins ell mateix, en el seu interior)
♦ vera langt niðri: <LOC FIGestar fet -a pols (estar molt abatut, estar totalment baix de moral)

niðrun <f. niðrunar, niðranir>:
1. (smánhumiliació f (vexació)
2. (baktaldenigració f (difamació, calúmnies, menysteniment dels mèrits, qualitats etc. d'algú, esp. a la seva esquena)

nið·svölungur <m. -svölungs, -svölungar>:
falcillot m unicolor, falcia f unicolor (Val.), falzia f unicolor (Bal.) (ocell Apus unicolor)

niður¹ <m. niðar, no comptable>:
(um ár, læki, sjó, vatnsföll, vindremor f (d'aigua que corre & de vent)
♦ → árniður “remor d'un riu”
♦ → vindniður “remor del vent”
♦ niður í ánni: la remor del riu

niður² <m. niðjar (o: niðs), niðjar>:
<variant arcaica de → niðji “fill; descendent”
◊ sonr er betri, ǀ þótt sé síð of alinn ǁ eptir genginn guma; ǁ sjaldan bautarsteinar ǀ standa brauto nær, ǁ nema reisi niðr at nið: és millor tenir un fill, encara que neixi tard, després de la mort de son pare (literalment: després d'haver-se'n anat l'home): rares vegades es drecen els bautasteinar a prop del camí si el fill no els hi fa erigir al fill (entenc el darrer vers com una al·lusió a la concatenació generacional avi-fill-nét, donant a entendre que el fill (= el nét) fa erigir un bautasteinn a la memòria de son pare qui, com a fill que també és, abans n'havia fet erigir un a la memòria de son pare, és a dir, a la memòria de l'avi)

niður³ <adv.>:
cap avall (que va cap avall)
♦ niður á við: que fa capavallada (p.e., camí, carrer etc.)
♦ niður með einræðisherrann!: a baix el dictador!
♦ niður með harðstjórann!: a baix el tirà!
♦ upp og niður: amunt i avall

niður·bjúgur, -bjúg, -bjúgt <adj.>:
corbat -ada cap avall, torçat -ada cap avall
◊ aurr var á iliom, armr sólbrunninn, niðrbjúgt er nef, nefndiz Þír: fang tenia a les plantes dels peus, el braç colrat pel sol, el nas de lloro, es deia Þír (nom parlant = Esclava

niður·brot <n. -brots, no comptable>:
1. (byggingensorrament m, enderrocament m (esbucament o demolició, parcial o total, d'edifici)
2. <QUÍMdegradació f, descomposició f (de producte)
♦ → lífniðurbrot “biodegradació”
3. (skólpvatnsdigestió f (d'aigua & llots residuals)
♦ loftfirrt niðurbrot: digestió anaeròbica
♦ loftháð niðurbrot: digestió aeròbica
♦ niðurbrot seyru: digestió de llots

niður·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
1. (byggingdevastat -ada, degradat -ada, mig ensorrat -ada (dit d'edifici fet malbé)
2. (bíllavariat -ada (cotxe)
3. <FIGfet -a pols, ensorrat -ada, molt abatut -uda, [totalment] destrossat -ada (molt baix de moral, molt deprimit)
♦ niðurbrotinn yfir e-u: fet pols per una cosa

niðurbrots·efni <n. -efnis, -efni>:
producte m resultant de la descomposició o digestió d'un altre

niðurbrots·flaska <f. -flösku, -flöskur>:
matràs m de digestió
♦ Kjeldahls niðurbrotsflaska: matràs [de] Kjeldahl

niður·bæla <-bæli ~ -bælum | -bældi ~ -bældum | -bælte-ð>:
reprimir una cosa, sufocar una cosa (esp. sentiments, passions, rialles etc.)

niður·bældur, -bæld, -bælt <adj.>:
contingut -uda, reprimit -ida (esp. sentiments, passions, rialles etc.)
♦ niðurbæld reiði: ira reprimida, ira continguda
♦ niðurbældur hefndarþorsti: set reprimida de venjança
♦ niðurbældur hlátur: rialles sufocades

niður·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
abatut -uda (trist, baix de moral, deprimit)

niður·drep <n. -dreps, -föll>:
1. (hnekkirperjudici m (detriment, pèrdua, revés, menyscapte)
◊ en slíkt er niðurdrep fyrir allan skilning og sjálfstæða hugsun: però aquesta mena de coses són pesta per a (o: van en detriment detota possible comprensió i per a una forma de pensar de manera independent
◊ í sömu pínu falla þeir allir prestar oc klerkar sem vitandi oc siálfviliandi gánga under nýiar þuínganer oc tolla eda med odrum hætti leggjaz þeir under leikmannavalld í nidrdrep oc forsmán klerkanna privilegii: en idèntica pena incorreran tots aquells preveres i clergues que, a dretcient i volenterosament, acceptin suportar nous gravàmens i tributs o es posin d'una altra manera sota la potestat dels llecs en detriment i desdeny del privilegium dels clergues
2. (mannorðshnekkirmenyscapte m del bon nom (detriment de la reputació, minva de la fama social d'un hom)
3. (spillirespatllament m (destrucció, acte de fer malbé)
4. (eyðilegginganorreament m (destrucció total, anihilament)
5. (andleg niðurdrep, vantraust á sjálfum sér o.s.fr.descoratjament m, ensorrament [anímic] m (descoratjament, manca o destrucció de la confiança en un mateix etc.)
◊ þunglyndi og niðurdrep: la depressió i l'ensorrament anímic

niður·drepandi, -drepandi, -drepandi <adj.>:
depriment, depressiu -iva (que causa angoixa, tristor, neguit etc.)
◊ er starfið þitt niðurdrepandi?: la teva feina és depriment?

niður·dýfing <f. -dýfingar, -dýfingar>:
<GEN & RELIGimmersió f (submersió en un líquid & dins l'aigua baptismal)
◊ áhrifamesta framkvæmd skírnarinnar er þreföld niðurdýfing í skírnarvatnið: l'acte més cridaner del batiament és la triple immersió en l'aigua baptismal

niður·fall <n. -falls, -föll>:
1. <GENdesguàs m (fl./pl.: desguassos)
2. (svelgurclavegueró m, desguàs m (de banyera, dutxa, pica)
◊ ég fer í sturtu og í sturtubotninum er niðurfall, en fyrir norðan þá hafa þeir ekki niðurfall heldur svelgentro a la dutxa i en el plat de la dutxa hi ha el desguàs, però en el nord no hi tenen un niðurfall, sinó un svelgur (en el nord d'Islàndia, del desguàs se'n diu svelgur
◊ vatnið í sturtunni minni fer niður um niðurfallið: l'aigua de la meva dutxa s'escola pel desguàs
3. (á stífluvatni, tjörn o.s.fr.bonera f (de bassa, embassament etc.)
4. (pípa til að safna regnvatni frá þaki e. þakrennucanal f (que duu l'aigua de pluja de la teulada fins al terra, la claveguera o la cisterna)
◊ hreinsun niðurfalla: neteja de canals
5. (það að falla niðurensulsiada f (ensorrament)
◊ húsið er komið að niðurfalli: la casa s'ha ensulsiat
6. (niðurfellingretirada f (supressió de càstig imposat, renúcia de demanda, de plet etc.)
◊ niðurfall sektar: retirada d'una multa
♦ handsala að sökum: <LOC JURsegellar la part demandant amb una encaixada de mans amb la part demandada que renuncia a la demanda judicial a canvi d'una avinença o acord extrajudicial
◊ nú takast menn í hendur og handsala þeir fégjöld slík sem þeir vilja gert hafa er Ófeigur nefnir til en bandamenn handsala niðurfall að sökum: aleshores els homes es van estrènyer les mans i amb aquella encaixada van acordar que s'avenien a pagar la quantitat que volguessin fixar, fos quina fos, els qui designés l'Ófeigur a tal fi, i els confederats es van comprometre, a canvi, a deixar córrer la demanda judicial
◊ var þá handsalað niðurfall að sökum: aleshores van acordar, segellant-ho amb una encaixada de mans, de retirar la demanda judicial
◊ vilt þú nú handsala mér niðurfall að sökinni?: vols acordar amb mi ara, segellant-ho amb una encaixada de mans, que retiraràs la demanda judicial?
7. (jarðfallenfonsada f del terreny (enfonsament o enclotament del terreny, esvoranc, descens abrupte del terreny a partir d'un punt determinat)
8. (niðurlagfinal m (acabament, cessament)
Lífs bǫ́ðu sér lýðir. Logi þingaði Hringum nauðgan dóm áðr nǽmisk niðrfall Hǫ́alfs gallaels homes van demanar que se'ls respectés la vida. Logi (= el gegant del focva pronunciar la seva sentència inexorable sobre els de Hringaríki abans que la consumpció del noedor d'en Hálfur (galli Hǫ́alfs= el focno cessés (això és, quan el foc es va apagar, els de Hringaríki ja eren morts cremats)

niðurfalls·rist <f. -ristar, -ristir>:
1. (flötreixeta f de clavegueró (o: de desguàs) (plana)
2. (hvelfd, kúpt, ávölmorrió m, morralló m (bombada)

niðurfalls·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
<MEDepilèptic -a (flogaveikur)

niðurfalls·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDepilèpsia f (flogaveiki)

niðurfalls·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<MEDepilèpsia f (flogaveiki)

niður·felling <f. -fellingar, -fellingar>:
1. <GENanul·lació f, cancel·lació f
◊ niðurfelling skulda: cancel·lació (o: extinció; o: liquidaciódel passiu, cancel·lació dels deutes (d'una empresa)
2. (einhvers áætlaðs & samnings, skipulags, reglugerðarsuspensió f (de quelcom de previst o esperat & de tractat, pacte, normativa, reglament etc.)
◊ niðurfelling fraktflugs frá JFK á laugardögum frá og með 14. júlí 2007 til 11. ágúst 2007: suspensió els dissabtes del 14 de juliol inclòs i fins a l'11 d'agost del 2007 dels vols de càrrega amb sortida a l'aeroport JFK (supressió dels vols durant un temps determinat)
♦ niðurfelling bótagreiðsla: suspensió de pagament de beneficis
♦ niðurfelling samningsins: la suspensió del tractat
♦ tímabundin niðurfelling: suspensió provisional, suspensió temporal
3. (skatta, gjaldasupressió f, abolició f (d'impost, de taxa)
♦ niðurfelling eignarskatts: supressió de l'impost de la propietat
4. (kæruretirada f (de demanda, acusació, multa etc.)
♦ niðurfelling kæru: retirada de demanda
♦ niðurfelling á sektum: suspensió de multes, retirada de multes

niður·færsla <f. -færslu, pl. no hab.>:
(lækkunreducció f, rebaixa f (esp. descompte o abaixament del preu)
◊ niðurfærsla kaupgjalds: reducció del sou
◊ niðurfærsla verðbólgunnar: reducció de la inflació
◊ niðurfærsla viðskiptakrafna: reducció de la morositat

niður·för <f. -farar, pl. no hab.>:
(það að fara niðurdescens f (baixada)
◊ niðurför heilags anda [yfir lærisveinana] á handritalýsingu frá 15. öld: descens de l'Esperit sant [sobre els apòstols] en una il·lustració d'un manuscrit del segle XV

niður·ganga <f. -göngu, -göngur. Pl. no hab.>:
1. (niðurförbaixada f, descens m (a vall, de muntanya, a celler etc.)
2. (sólseturposta f (del sol)
◊ niðurganga sólar: posta de sol

niður·gangur <m. -gangs, no comptable>:
diarrea f
◊ eiturefni sem veldur niðurgangi: producte tòxic que causa diarrea
♦ stemmandi lyf gegn niðurgangi: antidiarreic m

niður·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:
subvencionat -ada

niður·greiða <-greiði ~ -greiðum | -greiddi ~ -greiddum | -greitte-ð>:
subvencionar una cosa
◊ niðurgreiða íslenskar landbúnaðarvörur: subvencionar els productes agrícoles islandesos

niður·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
1. (fyrir vörur fyrirtækjasubvenció f (ajut públic o estatal a certs productes, espectacles etc.)
♦ nota niðurgreiðsluna fyrir e-ð: fruir de la subvenció per a...
♦ nýta sér niðurgreiðsluna fyrir e-ð: aprofitar la subvenció per a...
2. (fyrir einstaklingasubsidi m (ajut públic o estatal per a particulars)
♦ niðurgreiðslan fyrir börn fædd 1994 og seinna: el subsidi per infants nascuts el 1994 i després

niður·hal <n. -hals, -höl>:
<INFORMdescàrrega f, download m (de programa, informació etc. al propi ordinador)
♦ niðurhal á e-u: descàrrega d'una cosa

niður·hreinsandi, -hreinsandi, -hreinsandi <adj.>:
(laxerandilaxant, purgant
◊ te er blóðhreinsandi, vindeyðandi og niðurhreinsandi: el te és depuratiu, carminatiu i laxant
♦ niðurhreinsandi meðal (o: lyf)laxant m, purgant m
◊ parafínolía er talið besta niðurhreinsandi lyfið: l'oli de parafina es considera el millor laxant

niður·jöfnun <f. -jöfnunar, no comptable>:
1. <GENrepartiment m, repartició f, distribució f
◊ niðurjöfnun á kostnaði: repartiment de les despeses
◊ niðurjöfnun fjallskilakostnaðar: càlcul de la quota individual que ha de pagar cada propietari d'un ramat d'ovelles a partir del cost total dels fjallskil
2. <FISCtaxació f fiscal, estimació f de tributació (estimació de la càrrega tributària d'una persona)
◊ niðurjöfnun skatta: estimació de la càrrega tributària

niðurjöfnunar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
<FISCcomitè m (o: comissió ffiscal (comissió en matèria tributària o impositiva que fixa els impostos, contribuciè etc. a pagar)

niðurjöfnunar·skrá <f. -skrár, -skrár>:
<FISCllista f de contribuents amb les quantitats que paguen en concepte d'imposts

niður·kefja <-kef ~ -kefjum | -kafði ~ -köfðum | -kafiðe-ð>:
sufocar una cosa, fer cessar una cosa
◊ ég vil niðurkefja ofdramb hinna ríkilátu og lægja hroka ofbeldismannanna: posaré fi a l`orgull dels altius i abatré l'arrogància dels violents

niður·kominn, -komin, -komið <adj>:
(staddurficat -ada, anat -ada a raure (se sol emprar únicament en preguntes, directes o indirectes, sobre el parador d'algú o d'alguna cosa que no se sap pas on és i se cerca o que fa un cert temps que hom no ha vist)
♦ hvar er hann niðurkominn?: i què se n'ha fet d'ell?, i per on li caplleva ell ara? (Mall.
♦ hvar er bókin niðurkomin?: on s'ha ficat el llibre?

niður·lag <n. -lags, -lög>:
1. (lokacabament f (fi, final)
♦ niðurlag sögunnar: l'acabament de la història
2. (lokaorð, eftirmálicloenda f, conclusió f (epíleg, part final de discurs, obra científica, article etc.)
♦ niðurlag ræðu: peroració f (darrera part d'un discurs)
3. <(sólseturposta f (de sol)
4. (afurðir slátraðs dýrscarn i greix d'animal acabat d'escorxar (xai, porc etc.)
5. (ósigurdesfeta f (derrota)
♦ ráða niðurlögum e-s: <LOCreduir algú ~ una cosa (vèncer-lo, derrotar-lo, sotmetre'l)
◊ ...og byrja blóðuga styrjöld og ráða niðurlögum þriggja landa: ...i començar una sagnant guerra civil i derrotar tres països
♦ [ná að] ráða niðurlögum eldsins (o: eldsvoðans)[aconseguir de] dominar l'incendi, [aconseguir de] sufocar l'incendi
♦ reyna að ráða niðurlögum skógarelda fyrir næstu hitabylgjuintentar tenir dominats els incendis forestals abans de la propera onada de calor

niður·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
conservat -ada en vinagre, salmorra etc. (aliments, esp. arengs)
♦ niðurlögð síld: arengs conservats en vinagre

niður·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
conserva f (acció de conservar aliments, esp. arengs, en un pot amb vinagre, aigua amb sal, salmorra etc.)
♦ niðurlagning síldar: fer conserva en vinagre d'arengs

niðurlags·orð <n.pl -orða>:
paraules f.pl de cloenda, mots m.pl de cloenda

niður·leið <f. -leiðar, no comptable>:
(hnignundeclivi m, decadència f
♦ vera á niðurleið: <LOCestar en hores baixes, estar en decadència

Niður·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
neerlandès m, neerlandesa f

niður·lenska <f. -lensku, no comptable>:
neerlandès m, llengua neerlandesa
♦ stöðluð niðurlenska: neerlandès estàndard (Algemeen [Beschaafd] Neerlands)

niður·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
neerlandès -esa

niður·lot <n.pl -lota>:
col·lapse m
♦ vera kominn að niðurlotum: <LOChaver arribat al límit de les forces, estar a punt de desplomar-se, estar a punt de sofrir un col·lapse (p.e., a causa de l'esgotament & en sentit figurat)

niður·lútur, -lút, -lútt <adj.>:
1. <GENamb el cap cot
◊ niðurlútur og sneyptur: avergonyit i amb el cap cot 
♦ vera niðurlútur: #1. <LOC GENanar amb el cap cot, anar amb el cap baix (Mall.#2. <LOC FIGestar capmoix, estar capbaix, no estar canari (Mall.
2. <FIGcapcot -a, capmoix -a, abatut -uda

niður·lægður, -lægð, -lægt <adj.>:
humiliat -ada, rebaixat -ada
◊ mér hefur fundist að vera niðurlægður: m'he sentit humiliat

niður·læging <f. -lægingar, -lægingar>:
humiliació f (rebaixament, avergonyiment, abaixament)
◊ heimskan er sett í háu stöðurnar, en göfugmennin sitja í niðurlægingu: la niciesa és elevada a altes dignitats mentre les persones nobles seuen en la humiliació
◊ í niðurlægingunni var hann sviptur rétti: en la seva humiliació el van privar de la justícia
◊ hvílík niðurlæging [fyrir okkur]!: quina humiliació [per a nosaltres]!
♦ þetta (o: þaðvar ótrúleg niðurlæging, að <+ inf.><inf.ha estat una humiliació increïble

niður·lægja <-lægi ~ -lægjum | -lægði ~ -lægðum | -lægte-n>:
1. (auðmýkjahumiliar algú (rebaixar, abaixar)
2. (óvirðadesdenyar algú (menystenir)

Niður·lönd <n.pl -landa>:
Països Baixos
♦ spænsku Niðurlönd: <HISTels Països baixos espanyols

niður·níddur, -nídd, -nítt <adj.>:
caduc -a (mas, casa, edifici: en plena decadència, en un estat ruïnós)
◊ niðurnídd borg: una ciutat en plena decadència
◊ niðurníddar flottamannabúðir: un campament per a refugiats abandonat i en ruïnes
◊ jörðin er niðurnídd: el mas ara està fet malbé (es troba en un estat de gran abandonament i deixadesa, mig esbucat i en plena decadència)

niður·níða <-níði ~ -níðum | -níddi ~ -níddum | -nítte-ð>:
deixar ensorrar-se una cosa (deixar que un edifici, un mas etc. es vagi deteriorant fins a quedar en un estat de ruïna)

niður·níðsla <f. -níðslu, pl. no hab.>:
estat m de deixadesa total, estat m de ruïna (esp. d'edifici)
♦ húsið er í niðurníðslu: la casa està en un estat de gran degradació, la casa està molt feta malbé

niður·rennsli <n. -rennslis, pl. no hab.>:
(grunnvatnsrecàrrega f, realimentació f (d'aqüífer)
♦ niðurrennsli grunnvatns: recàrrega d'aigües freàtiques, realimentació f d'aigües subterrànies
♦ tilbúið niðurrennsli grunnvatns: recàrrega artificial d'aigües freàtiques, realimentació artificial d'aigües subterrànies

niður·rif <n. -rifs, pl. no hab.>:
1. (byggingademolició f, enderrocament m (esbucament d'edifici)
♦ húsið er tilbúið til niðurrifs: la casa està en un estat que ja només se la pot enderrocar
♦ selja hús til niðurrifs: vendre una casa en estat d'ésser enderrocada
2. (ökutækja: bíla, skipa o.s.fr.desballestament m (de cotxes, vehicles, vaixells etc.)

niður·röðun <f. -röðunar, pl. no hab.>:
1. <GENarrenglerament m, alineament m
2. (skipulagningorganització f (ordenació, col·locació en ordre)

niður·setning <f. -setningar, no comptable>:
1. <GENbaixada f, abaixament m (acció de baixar i d'abaixar una cosa)
♦ niðursetning verðsins: l'abaixament del preu
2. (kartöflursembra f (de patates)
♦ niðursetning kartaflnanna: la sembra de les patates
3. (vélinstal·lació f (de màquina)
♦ niðursetning vélarinnar: la instal·lació de la màquina

niður·setningur <m. -setnings, -setningar>:
1. <HISTindigent la manutenció i alberg del qual corria a càrrec de les autoritats del hreppur
2. (útsæðiskartaflapatata f de planter (patata deixada perquè tregui llucs que després se sembraran)

niður·seyddur, -seydd, -seytt <adj.>:
condensat -ada
♦ niðurseydd mjólk: llet condensada

niður·sjóða <-sýð ~ -sjóðum | -sauð ~ -suðum | -soðiðe-ð>:
conservar una cosa, posar una cosa en conserva (conservar un aliment, casolanament o industrialment, en llauna o en pot)

niður·skipan <f. -skipanar, pl. no hab.>:
1. <GENclassificació f, distribució f
♦ niðurskipun eftir efni: classificació per matèria
♦ niðurskipan e-s: classificació de...
2. (skipulagningorganització f (ordenació, col·locació)
♦ niðurskipan húsa í bænum: l'ordenació de les cases de la vila

niður·skipun <f. -skipunar, pl. no hab.>:
variant de → niðurskipan “classificació; organització”

niðurskurðar·aðgerðir <f.pl -aðgerða>:
retallades f.pl
♦ grípa til viðamikilla niðurskurðar- og aðhaldsaðgerða: dur a terme (o: aplicar) vastes retallades i mesures d'austeritat

niðurskurðar·markmið <n. -markmiðs, -markmið>:
objectiu m de les retallades, finalitat f de les retallades

niður·skurður <m. -skurðar, pl. no hab.>:
1. <GENretallada f, reducció f
♦ 30% niðurskurður á þorskkvóta: retallada d'un 30% de la quota de pesca del bacallà
♦ niðurskurður útgjalda: retallada de les despeses
♦ niðurskurður verðs: retallada del preu
♦ mikill og flatur niðurskurður: retallada general i forta
2. (það að slátra fématança f de [tot e]l bestiar (esp. de tot el bestiar d'una granja a causa d'una pesta, manca de menjar etc.)
♦ niðurskurður fjár: matança de bestiar
◊ niðurskurður búfjár vegna riðuveiki: matança de tot el bestiar de llana de la granja per tremolor ovina

niður·soðinn, -soðin, -soðið <adj.>:
en conserva (dit d'aliment conservat, casolanament o industrialment, en llauna o en pot)
♦ niðursoðnar sardínur: sardines en conserva
♦ sardínur, niðursoðnar í olífuolíu: sardines conservades en oli d'oliva
♦ niðursoðnar vörur: conserves f.pl

niður·sokkinn, -sokkin, -sokkið <adj.>:
absort -a
♦ niðursokkinn í e-ð: absort en
◊ niðursokkin í hugsanir sínar: absorta en els seus pensaments
◊ niðursokkinn í vinnu sína: absort en el seu treball

niður·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
1. <GENresultat m
◊ niðurstöður rannsókna: els resultats dels estudis realitzats
♦ falsjákvæð niðurstaða: resultat de fals positiu, fals positiu, fals resultat positiu
♦ falsneikvæð niðurstaða: resultat de fals negatiu, fals negatiu, fals resultat negatiu
♦ jákvæð niðurstaða: resultat positiu
♦ neikvæð niðurstaða: resultat negatiu
♦ niðurstöðurnar úr blóðprufunum eru komnar: els resultats de les anàlisis de sang ja han arribat
2. (afleiðingconclusió f (inferència)
♦ komast að þeirri niðurstöðu að <+ ind. & + cond.>arribar a la conclusió que... <+ ind. & + cond.

niður·stigning <f. -stigningar, pl. no hab.>:
descens m, baixada f, davallada f
♦ Niðrstigningar saga: <LITERHistòria f de la Baixada [del Crist als Inferns], versió islandesa, feta entre el 1350 i el 1360, de la segona part de l'apòcrif Evangeli de Nicodem, coneguda amb el nom de Descensus Christi ad Inferos

niður·suða <f. -suðu, no comptable>:
preparació f de conserves (elaboració de conserves en llauna o en pot, casonales o industrials)

niðursuðu·dós <f. -dósar, -dósir>:
llauna f de conserva

niðursuðu·iðnaður <m. -iðnaðar, pl. no hab.>:
indústria conservera

niðursuðu·verksmiðja <f. -verksmiðju, verksmiðjur>:
fàbrica f de conserves

niðursuðu·vörur <f.pl -vara>:
conserves f.pl (productes venuts en llauna o en pot)

niður·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflur>:
<ECONbaixada f, capavallada f (Mall. (situació d'esllanguiment, esp. en l'activitat econòmica, de les vendes etc.)
♦ í niðursveiflu: crisi f, baixada f, descens m (empitjorament de la situació d'una empresa, de la situació o de l'activitat econòmica etc., entrada en una fase de declivi)
♦ koma í niðursveiflu: entrar en crisi, anar de cap per avall, patir una baixada
♦ vera í niðursveiflu: estar en crisi, estar de capavallada, haver patit una baixada
♦ uppsveifla og niðursveifla: pujada i baixada, millorament i empitjorament (de la situació econòmica, de les vendes etc.)

niður·taka <f. -töku, -tökur>:
1. <GENdesmuntatge m
◊ sýningarlok og niðurtaka: fi de l'exposició i desmuntatge
◊ uppsetning og niðurtaka: aixecament i desmuntatge
♦ niðurtaka e-s (o: á e-u)desmuntatge d'una cosa
◊ niðurtaka á Smeltevand-sýningunni í Grænlandshúsinu: desmuntatge de l'exposició “Smeltevand - Desglaç” de la Casa de Grenlàndia
2. <INFORMdesinstal·lació f (de programa)
◊ uppsetning og niðurtaka: instal·lació i desinstal·lació

niður·talning <f. -talningar, -talningar>:
compte m enrere
♦ niðurtalning til jóla: compte enrere fins a nadal

niður·túr <m. -túrs -túrar>:
<FAMbaixada f, davallada f (Mall.) (del sentiment de benestar o en l'estat d'ànim d'una persona, p.e., després d'haver pres estimulants, & fiasco, fracàs & desengany, decepció)
◊ þvílíkur niðurtúr!: quina baixada!
◊ niðurtúr og þynnka: baixada i ressaca

nið·þoka <n. -þoku, no comptable>:
variant de niðaþoka ‘boira absolutament densa’

nifl- <en compostos>:
fosca [negra], nit [fosca]. Doblet dels poètics njól i njóla ‘nit fosca’>:
♦ → Niflheimur “món fosc”
♦ → Niflhel “infern tenebrós”
♦ → Niflvegir “camins tenebrosos”

nifl·fari <m. -fara, -farar>:
siboc m, saboc collroig (Val.), bocatxo m (Mall.) (ocell Caprimulgus ruficollis)

nifl·farinn, -farin, -farið <adj.>:
<LITanat -ada a les tenebres (mort, traspassat)

Nifl·heimur <m. -heims, no comptable>:
<MITOLNiflheim m ‘món fosc’. L'Snorri en diu, a la seva Gylfaginning que era un indret que ja existia abans de la creació del món. Era un món de glaç, separat pel Ginnungagap del món de foc de Múspell. Aquesta descripció no acaba de casar bé amb la identificació que l'Snorri en fa a la mateixa Gylfaginning, amb Hel, el regne dels morts de la mitologia norrena. La millor solució a aquesta aparent contradicció passa per assumir, al nostre entendre, que Niflheim era, originàriament, la designació mítica dels grans territoris àrtics, perpètuament gelats i submergits en la foscor durant bona part de l'any, i que Snorri va convertir el terme en sinònim de Hel suggestionat per l'existència del mot Niflhel.

Nifl·hel <f. -heljar, no comptable>:
<MITOLNiflhel f ‘inferns foscos’, aparantment la part més fosca i tenebrosa de Hel -els inferns norrens-, tot i que originàriament possiblement només era una expressió intensificadora -però redundant-, del tipus ‘el fosc infern’ que, a còpia de sentir-la emprada en poesia, es va acabar interpretant com una regió infernal autònoma; en la concepció tardana d'Snorri, Niflhel és l'infern dels inferns, el novè i més pregon dels inferns, on hi van a parar tots els qui han estat males persones
◊ nío kom ec heima fyr Niflhel neðan, hinig deyja ór helio halir: he anat als nou móns que hi ha per dessota de Niflhel (això és, he visitat les nou regions infernals que vénen després de Niflhel? El passatge sembla, en tot cas, corrupte), allà hi van els homes que moren a Hel
◊ reið hann niðr þaðan Niflheliar til, mœtti hann hvelpi, þeim er ór helio kom: d'allà va sortir, a dalt del seu cavall, cap a Niflhel; es va topar amb un gos que li va sortir dels inferns
◊ ok skulu allir menn lifa, þeir er rétt eru siðaðir, ok vera með honum sjálfum þar sem heitir Gimlé eða Vingólf, en vándir menn fara til Heljar ok þaðan í Niflhel. Þat er niðr í inn níunda heim: i tots els homes de bon comportament viuran i estaran amb ell a l'indret anomenat Gimlé o Vingólf, però els dolents aniran a Hel i d'allà a Niflhel, això és, a sota [de Niflhel], al novè món inferior

Niflunga·hringur <m. -hrings, pl. no hab.>:
<MÚSAnell m del Nibelung (tetralogia de R. Wagner)
◊ “Niflungahringurinn” eftir Richard Wagner: “L'Anell del Nibelung” per Richard Wagner

Niflunga·kviða <f. -kviðu, -kviður>:
<LITERcançó f dels Nibelungs
◊ Íslendingasögur hafa glatað sakleysi sínu og geta ekki endurheimt það frekar en Hómerskviður, Niflungakviða eða Bjólfskviða: les històries d'islandesos o Íslendingasögur han perdut llur innocència i no la poden pas recuperar, [i això,] més encara que no els poemes homèrics, la cançó dels nibelungs o el Béowulf

Niflunga·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
<LITERcant m dels Nibelungs (Niflungakviða)

Niflunga·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<LITERcançó f dels Nibelungs (Niflungakviða)

niflungur <m. niflungs, niflungar>:
1. <LITrei m, cabdill m
2. <MITOL & LITERnibelung m, d'acord amb l'Edda d'Snorri, membre del llinatge reial fundat per Nefir, segon fill de la segona "tongada" de fills de Hálfdan el Vell. Aquest llinatge reial també es coneixia amb el nom de Gjúkungar m.pl ‘descendents de Gjúki’
◊ enn áttu þau Hálfdan [gamli] aðra níu sonu, er svá heita: Hildir, er Hildingar eru frá komnir, annarr Nefir, er Niflungar eru frá komnir, þriði Auði, er Öðlingar eru frá komnir, fjórði Yngvi, er Ynglingar eru frá komnir...: Hálfdan [el vell] i la seva dona encara van tenir nou fills més que nomen: el primer, Hildir, del qual en descendeixen els Hildingar, el segon, Nefir, del qual en descendeixen els Niflungar, el tercer Auði, del qual en descendeixen els Öðlingar, el quart Yngvi, del qual en descendeixen els Ynglingar...
◊ Þá riðu þeir Sigurðr ok Gjúkungar - þeir eru ok kallaðir Niflungar - upp á fjallit, ok skyldi þá Gunnarr ríða vafrlogann: Aleshores en Sigurd va pujar a cavall a dalt del puig amb els fills d'en Gjúki -que també es diuen Niflungar-, on llavors en Gunnarr havia de passar, a dalt del seu cavall, a través de les flamarades vacil·lants

Nifl·vegir <m.pl -vega>:
<MITOLNiflvegir m.pl ‘camins tenebrosos’, designació dels camins que duen fins als inferns o bé simplement els camins en una nit sense lluna
◊ þann gel ek þér inn átta, ef þik úti nemr nótt á niflvegi, at því firr megi þér til meins gera kristin dauð kona: aquesta és la vuitena cosa que encanto per a tu: si la nit et sorprèn a fora, en els camins tenebrosos, que puguis escapar del mal que et pugui fer una cristiana morta

< nift <f. niftar, niftir>:
1. (systurdóttirneboda f (filla de germana)
2. (systirgermana f (sor)
3. (náfrænkaparenta f [propera] (dona de la mateixa família)
4. (kona, kvensniftdona f (femella)

nift·eind <f. -eindar, -eindir>:
<FÍSneutró m

nifteindar·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:
<MILbomba f de neutrons

nifteindar·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
<ASTRONestel m de neutrons

Nikaragúa <f. Nikaragúa, no comptable>:
Nicaragua f (Níkaragva)

Nikaragúi <m. Nikaragúa, Nikaragúar>:
nicaragüenc m, nicaragüenca f (Níkaragvamaður)

nikka <f. nikku, nikkur>:
<MÚSacordió m

nikka <nikka ~ nikkum | nikkaði ~ nikkuðum | nikkaðtil e-s>:
1. <GENfer que sí amb el cap [a algú], assentir amb el cap [a algú]
2. (til að heilsa eða kveðjafer un gest amb el cap [a algú] (per a saludar-lo o prendre'n comiat)

nikkel <n. nikkels, no comptable>:
níquel m (metall Ni) (nikull)

nikótín <n. nikótíns, no comptable>:
nicotina f (C6H6N2O)

nikótínamíð <n. nikótínamíðs, no comptable>:
nicotinamida f, niacinamida f 

nikótín·beiskjuefni <n. -beiskjuefnis, -beiskjuefni>:
alcaloide nicotínic 

nikótín·eitrun <f. -eitrunar, no comptable>:
nicotinisme m, intoxicació f per nicotina 

nikótín·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense nicotina 

nikótínlyfja·tyggigúmmí <n. -tyggigúmmís, no comptable>:
xiclet m de nicotina

nikótín·plástur <m. -plásturs, -plástrar>:
pegat m de nicotina, <emplastre m de nicotina

nikótín·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid nicotínic, niacina f (C6H5NO2)

nikótín·tyggigúmmi <n. -tyggigúmmis, no comptable>:
xiclet m de nicotina

nikótín·tyggjó <n. -tyggjós, -tyggjó>:
xiclet m de nicotina

Nikulás <m. Nikulásar, no comptable>:
Nicolau 

Nikulás·messa <f. -messu, -messur>:
dia m de sant Nicolau 

nikull <m. nikuls, no comptable>:
níquel m (metall Ni)

nikul·stál <n. -stáls, no comptable>:
acer m al níquel 

Nimrod <m. Nimrods, no comptable>
<RELIG & FIGNemrod m  (נִמְרֹד)

ninji <m. ninja, ninjar>
(japanskur hermaður og launmorðingininja m  (mercenari japonès)
♦ ninja skjaldbökurnar fjórar: les quatre tortugues ninja

nipp <n. nipps, no comptable>:
mot emprat en la locució:
♦ vera alveg á nippinu [að <+ inf.>]: estar a punt [de <+ inf.>], faltar-li un pèl a algú [per a <+ inf.>]

niqab-slæða <f. -slæðu, -slæður. Gen. pl.: -slæða o: -slæðna>:
niqab m 

nirfill <m. nirfils, nirflar>:
avar m, avara f 

nirfils·háttur <m. -háttar, no comptable>:
avarícia f, gasiveria f, tacanyeria f (Bal.

nirfils·legur, -leg, -legt <adj.>:
rònec -ega 
◊ innréttingin er nirfilsleg og ljót: l'equipament és rònec i lleig

Nirvana <n. Nirvana, no comptable>
<RELIG BUDnirvana m  (nirvāa, nibbāna) (algleymi)
◊ leiðin til Nirvana: el camí cap al Nirvana

nit <f. nitar, pl. no hab.>:
llémenes f.pl, llemes m.pl, llemes f.pl (Bal.
◊ nit í hári: llémenes als cabells

nisti <n. nistis, nisti>:
(skartgripur með smámynd ícamafeu m (medalló consistent en una capseta dins la qual hom hi porta un retrat i que es duu penjat d'una cadeneta)

nitur <n. niturs, no comptable>:
nitrogen m, <azot m
♦ hringrás niturs í náttúrunni: el cicle del nitrogen en la natura

nitur·basi <m. -basa, -basar>:
base nitrogenada
♦ niturbasarnir eru fimm í öllum lifandi verum og heita adenín, gúanín (= púrín basar), cýtósín, týmín og úrasíl (= pyrimidín eða pýrimidín basar): les bases nitrogenades de tots els éssers vius són cinc i es diuen adenina, guanina (=bases puríniques), citosina, timina i uracil (=bases pirimidíniques)

nitur·bindung <f. -bindungar, -bindungar>:
fixació f del nitrogen (una de les parts de què consta el cicle del nitrogen)

nitur·hringrás <f. -hringrásar, no comptable>:
cicle m del nitrogen

nitur·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:
equilibri m de nitrogen, equilibri nitrogenat

nitur·oxíð <n. -oxíðs, no comptable>:
òxid nitrós, protòxid m de nitrogen, monòxid m de dinitrogen (N2O)



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 12/08/98