Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SV

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Προσέχετε δὲ ἑαυτοῖς μήποτε βαρυνθῶσιν (βαρηθῶσιν) ὑμῶν αἱ καρδίαι ἐν κραιπάλῃ καὶ μέθῃ καὶ μερίμναις βιωτικαῖς, καὶ ἐπιστῇ ἐφ’ ὑμᾶς αἰφνίδιος ἡ ἡμέρα ἐκείνη ὡς παγίς.
 
   
Viu sense excessos en la consciència de la teva efimeritat.
 
       

svað <n. svaðs, svöð>:
1. (leðja, forfanguet m (fang clar i llenegadís, esp. quan es fon la neu)
hann reisir lítilmagnann úr duftinu (מֵעָפָר), lyftir snauðum úr svaðinu (ʔaʃˈpɔθ ~ אַשְׁפֹּת:   məqīˈmī   mē-ʕāˈφār   dāl   mē-ʔaʃˈpɔθ   ʝāˈrīm   ʔɛˈβjōn,   מְקִימִי מֵעָפָר דָּל; מֵאַשְׁפֹּת, יָרִים אֶבְיוֹן) og leiðir hann til sætis hjá tignarmönnum, hjá höfðingjum þjóðar sinnar: aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre del fang i el mena a un seient entre els poderosos, entre els cabdills del seu poble
♦ draga (o: troða) e-ð ~ e-n niður í svaðið: <LOC FIGarrossegar una cosa ~ algú pel fang
þá má fjandmaður minn elta mig og ná mér, traðka á lífi mínu og troða sæmd mína niður í svaðið (ʕāˈφār ~ עָפָר:   ū-χəβōˈδ-ī   lɛ-ʕāˈφār   ʝaʃˈkēn   ˈsɛlāh,   וּכְבוֹדִי, לֶעָפָר יַשְׁכֵּן סֶלָה). (Sela): que el meu enemic m'encalci i m'agafi, trepitgi la meva vida i arrossegui el meu honor pel fang. Sela.
2. (fen, foraðfangar m (fanguissar, fanguera, indret amb molt de moll)
3. (hálka, sleipt aurkennt svæði, staður þar sem hált erindret relliscós (a causa del glaç o del fanguet)
síðan reru þannig fimm skútur, en annat liðit reri inn at bryggjum, ok hlýddist um, ok var allt hljótt i bœnum, ok þó þorðu þeir eigi upp at ganga, ok vendu þeir út frá, ok til móts við lið sitt. En þeir er lent hǫfðu i Akrshaganum, gengu upp til bœjarins. Varð jarl eigi fyrr varr við, en húsin váru tekin á honum. Hann komst út um laundyrr nøkkurar, hann var berfœttr ok í línklæðum einum. Þá var þeyrr ok snælaust á jǫrðunni ok var svað á þelanum. Jarl var manna fóthvatastr. Baglar, þeir er uppi váru á húsunum, sá í myrkrinu, at maðrinn hljóp út í línklæðunum, ok kǫlluðu á menn sína at þann skyldi taka. Hljópu þeir þá eptir honum, ok í því [bili] skruppu honum fœtrnir, ok féll hann. Þá var hann skotinn spjóti, ok var þat hans banasár. Hann féll í gerðum nøkkurum skamt í frá bœnum. Féllu þar ok tveir menn aðrir: d’aquesta manera, cinc skútur es dirigiren tot seguit al rem [a Akr], mentre que l'altre estol va entrar al rem al moll de la ciutat on es mantigueren a l'escolta [del que se sentís de la vila]. Tot estava tranquil i en silenci a la vila i, tanmateix, no gosaren desembarcar-hi, sinó que giraren proes per anar a l'encontre del gros de la flota. I, pel que fa als qui havien desembarcat a la pastura d'Akr, es dirigiren fins al mas. El iarl no se n'adonà de res fins que no li hagueren capturat les cases. Va sortir a fora per una porta secreta. Anava descalç i en roba interior. Hi havia desgel i a la terra ja no hi havia neu, i sobre el sòl gelat hi havia una capa de fanguet llisquent (tot un fangar, una zona de fanguet). El iarl era un home velocíssim. Els crosses que es trobaven a dalt de les cases varen veure en la foscor que l'home sortia corrents en roba interior i cridaren als seus que l'agafessin. Aleshores l'empaitaren i just en aquell moment el iarl va relliscar i va caure en terra, i aleshores li tiraren una llança i la ferida que li va fer fou mortal. Va morir a uns closos no gaire lluny del mas. Allà també hi moriren dos homes més (vocabulari: #1. skreppa: Cf. Baetke 19874, pàg. 564: <...> skruppu honum fœtrnir die Füße glitten ihm weg, er glitt aus; #2. gerði: Cf. Baetke 19874, pàg. 193: gerði n. eingehegtes Stück Land, Gehege; )
♦ var við svað um að...: <LOC FIGva anar de poc que no..., va faltar poc perquè no...
Haraldr konungr var þar nǫkkura stund, þvíat eigi mátti skipum braut halda fyrir ísum ok herjuðu konungsmenn jafnan á land upp eptir strandhǫggum en hvert sinn lágu eptir fimm eðr sex, tíu eðr tólf svá var yrmt fyrir á landinu af umsátum Hákonar. Þessu næst kemr sá kvittr til eyrna Haralds konungs at Hákon jarl væri farinn til Svíþjóðar eptir liði myklu ok þeir Steinkell konungr myndu þar koma skammbragðs með mikinn her en Sveinn konungr mundi koma utan í árósinn með skipaher. Ok þessu trúir Haraldr konungr. Taka nú at hǫggva ísinn út fyrir skipum sínum, ok er þeir váru at þessu, þá mælti einn maðr: „Enginn hǫggr svá ísinn sem hann Koðránsbani.“ Þat mælti sá til Halls Ótryggsonar er vegit hafði Koðrán Guðmundarson, en Hallr var þá með Haraldi konungi. Ok þá hljóp at Þormóðr Eindriðason ok hjó Hall banahǫgg þvíat hann stózt eigi at hrósat væri víginu Koðráns. Þormóðr var manninum firnari en systrungr Guðmundar Eyjólfssonar fǫðr Koðráns. Ok er liðit þrǫng í milli skipanna ok vildi drepa Þormóð, þá brast niðr undir þeim íssinn ok varð þá mikit svarf í ok var við svað um at margt manna mundi drukkna. Magnús konungsson veitti Þormóði ok bað honum griða ok bauð sætt[ir] fyrir hann þvíat Þormóðr var á hans skipi ok varð sæzt á málit ok síðan fór Þormóðr suðr til Danmerkr ok þaðan út í Grikkland ok vildi ganga þar á mála: el rei Haraldr va romandre allà un cert temps perquè no podia salpar d'allà amb els seus vaixells a causa del glaç. Els homes del rei, en l'entretant, contínuament desembarcaven per a dur a terme incursions de strandhǫgg [a fi d'aconseguir carn fresca] i cada vegada que ho feien, hi deixaven cinc o sis, deu o dotze homes, a causa de les moltíssimes d'emboscades que els paraven els homes d'en Hákon. Tot seguit, va arribar el rumor a les orelles del rei Haraldr que el iarl Hákon se n'havia anat a Suècia a aplegar-hi un gran exèrcit i que el rei Steinkell i ell arribarien allà del cap de poc amb un gran exèrcit i [també] que el rei Sveinn arribaria a la desembocadura del riu amb una gran flota [per barrar-hi el pas al mar]. El rei Haraldr va creure aquests rumors. Així i doncs, varen començar a picar el glaç per alliberar-ne les seves naus i, mentre feien aquesta feina, algú va dir: “Ningú no pica el glaç com el matador d'en Koðrán”. El qui havia dit s'estava referint al Hallr Ótryggvarson que havia mort en Koðrán Guðmundarson. En Hallr es trobava allà servint a l'exèrcit d'en Haraldr. En Þormóðr Eindriðason s'hi va abalançar i descarregà un cop mortal al Hallr perquè no podia suportar que s'hagués lloat la mort d'en Koðrán. [Resultava que] en Þormóðr n'era un parent llunyà i era nebot d'en Guðmundr Eyjólfsson, son pare d'en Koðrán. Quan els homes s'aglomeraren (s'aboldronaren) [al seu voltant] amb la voluntat de matar en Þormóðr, el glaç es va trencar sota llurs peus i es va produir un gran esvalot i va anar de poc que no s'aneguessin molts dels homes. El príncep Magnús hi va acudir en ajut d'en Þormóðr i va manar que el deixessin estar. Va oferir un acord de reconciliació per ell perquè en Þormóðr era membre de la tripulació del seu vaixell, i es va arribar a una reconciliació i, posteriorment, en Þormóðr se'n va anar al sud, a Dinamarca, i d'aqu a Constantinoble i allà va voler llogar-se com a mercenari [al servei de l'emperador]

svaða- <en compostos>:
1. (mikill) enorme, imposant (prefixoide elatiu)
♦ svaðabrim: enormes rompents
2. (ruddalegur) tosc -a, animal (bèstia i ordinari, rude i groller, toixarrut, rude i barroer)
♦ svaðamenni: persona ruda i grollera, persona toixarruda (Mall.)

svaða·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ruddalegur) rude -a i groller -a, toixarrut -uda (Mall.) (grosser)
2. (hroðalegur) terrible (horrible, horrorós, paorós, espantós)
♦ svaðalegt óveður: temporal m terrible

svaða·menni <n. -mennis, -menni>:
persona ruda i grollera, persona toixarruda (Mall.) (tros d'animal)

svaði <m. svaða, no comptable>:
zona f llisquent, indret m llisquent (clapa de terreny on hi ha una capa de fanguet relliscós, de manera que és molt bo de fer relliscar-hi)
þá fór til Þorsteinn Hjálmsson og mágar Gunnars, Rögnvaldur og Ari, og voru þeir eigi allfáir. Vildi Brandur ekki gera fyrir þeirra orð og sló í hlaupafar með þeim. Sóttu þeir fjórir Brand. Hann hafði pansara þann er ekki gekk á en svaði var á vellinum og skriðnaði hann og stakk niður hendinni. Þá hljóp Rögnvaldur að og hjó á handlegginn við hreifann svo að engu hélt nema sinunum þeim er gengu af þumalfingri. Eyvindur var og sár. Illa var bundin höndin Brands og lauk svo að af var leyst. Og skildu ósáttir (SS I, cap. 216, pàg. 310): aleshores hi acudiren en Þorsteinn Hjálmsson i els sogres d'en Gunnar, en Rögnvaldur i l'Ari, i amb ells no pas pocs més. En Brandur no va voler cedir a llurs reclamacions i es va produir una petita batussa entre ells. Quatre homes varen atacar en Brandur. Portava una cuirassa que cap arma no travessava però [aquell dia] al camp hi havia una zona llisquent i en Brandr hi va llenegar i va haver de posar la mà [dreta] al terra. Aleshores en Rögnvaldur va córrer cap a ell i li descarregà un cop d'espasa tan fort al braç a l'alçada del canyell que aquest va quedar que només s'aguantava pels tendons que li sortien del polze. L'Eyvindur també fou ferit. Embenaren pitjor que millor la mà d'en Brandur i la cosa va acabar que l'hi hagueren d'amputar. Els dos bàndols se separaren en enemistat, sense haver soscrit cap acord de reconciliació

Svaðil·fari <m. -fara, no comptable>:
<MITOLSvaðilfari m, Esvàdilfari m, nom del cavall mític amb l'ajut del qual un manobre anònim va construir la muralla de la ciutadella dels ansos. Al costat de la forma Svaðilfari hi ha el doblet Svaðilfœri. Aquest cavall és el pare del mític Sleipnir, el cavall de vuit potes del déu Odin. L'Svaðilfari va engendrar Sleipnir cobrint l'egua en zel en què s'havia transformat en Loki. En Loki s'havia transformat en egua en zel per atreure l'atenció del cavall Svaðilfari i impedir, així, que el seu amo pogués acabar a temps la muralla d'Ásgarðr
þá gengu æsirnir á tal og réðu ráðum sínum, og var það kaup gert við smiðinn að hann skyldi eignast það er hann mælti til ef hann fengi gert borgina á einum vetri. En hinn fyrsta sumarsdag, ef nokkur hlutur væri ógjör að borginni, þá skyldi hann af kaupinu. Skyldi hann af engum manni lið þiggja til verksins. Og er þeir sögðu honum þessa kosti, þá beiddist hann að þeir skyldu lofa að hann hefði lið af hesti sínum er Svaðilfari hét. En því réð Loki er það var til lagt við hann. Hann tók til hinn fyrsta vetrardag að gera borgina, en of nætur dró hann til grjót á hestinum. En það þótti ásunum mikið undur hversu stór björg sá hestur dró, og hálfu meira þrekvirki gerði hesturinn en smiðurinn. En að kaupi þeirra voru sterk vitni og mörg særi, fyrir því að jötnum þótti ekki tryggt að vera með ásum griðlaust ef Þór kæmi heim, en þá var hann farinn í austurveg að berja tröll. En er á leið veturinn þá sóttist mjög borgargerðin og var hún svo há og sterk að eigi mátti á það leita. En þá er þrír dagar voru til sumars þá var komið mjög að borghliði. Þá settust guðin á dómstóla sína og leituðu ráða, og spurði hver annan hver því hefði ráðið að gifta Freyju í Jötunheima eða spilla loftinu og himninum svo að taka þaðan sól og tungl og gefa jötnum. En það kom ásamt með öllum að þessu myndi ráðið hafa sá er flestu illu ræður, Loki Laufeyjarson, og kváðu hann verðan ills dauða ef eigi hitti hann ráð til að smiðurinn væri af kaupinu, og veittu Loka aðgöngu. En er hann varð hræddur þá svarði hann eiða að hann skyldi svo til haga að smiðurinn skyldi af kaupinu, hvað sem hann kostaði til. Og hið sama kveld er smiðurinn ók út eftir grjótinu með hestinn Svaðilfara þá hljóp úr skógi nokkrum merr að hestinum og hrein við. En er hesturinn kenndi hvað hrossi þetta var þá æddist hann og sleit sundur reipin og hljóp til merarinnar, en hún undan til skógar og smiðurinn eftir og vill taka hestinn. En þessi hross hlaupa alla nótt og dvelst smíðin þá nótt. Og eftir um daginn varð ekki svo smíðað sem fyrr hafði orðið. Og þá er smiðurinn sér að eigi mun lokið verða verkinu þá færist smiðurinn í jötunmóð. En er æsirnir sá það til víss að þar var bergrisi kominn, þá varð eigi þyrmt eiðunum, og kölluðu þeir á Þór og jafnskjótt kom hann. Og því næst fór á loft hamarinn Mjöllnir, galt þá smíðarkaupið og eigi sól og tungl, heldur synjaði hann honum að byggja í Jötunheimum og laust það hið fyrsta högg er hausinn brotnaði í smáan mola og sendi hann niður undir Niflhel. En Loki hafði þá ferð haft til Svaðilfara að nokkru síðar bar hann fyl. Það var grátt og hafði átta fætur, og er sá hestur bestur með goðum og mönnum: aleshores els ansos tingueren col·lotge i deliberaren i feren el tracte amb el manobre que el manobre rebria el que demanava si reeixia a acabar [la muralla de] la ciutadella en un sol hivern. Però, si, el primer dia d'estiu, a la [muralla de la] ciutadella hi havia alguna part que no estigués acabada, hauria perdut el seu dret a exigir el pagament pel treball fet. A més a més, [li imposaren també la condició que] no acceptaria l'ajut de ningú [per fer la seva feina]. I, quan li digueren aquestes condicions, ells els va demanar que li permetessin que tingués l'ajut del seu cavall Svaðilfari. En Loki va aconseguir que els ansos li ho concedissin. El primer dia d'hivern va començar a construir la [muralla de la] ciutadella i [fins i tot] de nits traginava pedres [a l'obra] amb el seu cavall. I als ansos els semblaven gran meravella les grans dimensions de les penyes que aquell cavall hi traginava, i el cavall feia el doble de feina que el manobre (lit.: i el cavall feia una proesa el doble de gran que la que feia el manobre). Però, havien fet llur pacte en presència de testimonis fidedignes i s'havia acompanyat de mants juraments [prestats per raó de fermança], per tal com els ètuns consideraven que, sense una fermança garantida no se sentirien segurs entre els ansos si en Tor tornava, perquè en aquell temps se n'era anat a les terres de llevant a matar-hi trols. I, a mesura que l'hivern anava passant, la construcció de la [muralla de la] ciutadella anava avançant més i més i ja era tan alta i forta que no s'hi podia cercar [res de què queixar-se]. I quan ja només faltaven tres dies per l'inici de l'estiu, el manobre ja havia conclòs gairebé tot el treball llevat del portal de la [muralla de la] ciutadella. Aleshores els déus s'assegueren a llurs dómstólar o cadires de jutjar i deliberaren cercant consell i es preguntaren els uns als altres qui havia aconsellat de maridar la Freyja als Jötunheimar i fer malbé l'aire i el cel prenent-ne el sol i la lluna i donant-los als ètuns. I tots ells convingueren que ho havia fet el qui causava la major part dels mals, en Loki, el fill de la Laufey, i li digueren que seria mereixedor d'una mala mort si no trobava una solució per la qual el manobre perdés el seu dret a reclamar la seva paga. I tot seguit, s'abalançaren sobre en Loki. I com que a aquest li va agafar por, va prestar el jurament que actuaria de tal manera que el manobre perdria el seu dret a reclamar la paga, fos el que fos el que hagués de provar. I aquell mateix vespre, quan el manobre va sortir a cercar pedres amb el cavall Svaðilfari, d'un bosc que hi havia per allà en va sortir corrents una egua en direcció al cavall i li va eguinar. I quan el cavall se'n va adonar de quina mena de cavall era aquell, va embogir i va rompre la corda i va córrer cap a l'egua, però ella va sortir corrents cap al bosc i el manobre hi va córrer al darrere per tornar a agafar el cavall, però els dos cavalls varen estar corrents tota la nit i aquella nit, la feina va quedar per fer. I quan l'ètun va veure que l'obra no estaria acabada [pel dia acordat], s'emparà d'ell el jötunmóður o furor d'ètun. I quan els ansos, veient-ho, saberen del cert que aquell ètun era [en realitat] un bergrisi o risó dels espadats, trencant els juraments prestats, invocaren en Tor i aquest s'hi va presentar al punt i tot seguit després d'arribar, va aixecar el martell Mèlnir i va pagar la feina feta a l'ètun, i la paga no fou pas el sol i la lluna, sinó que en Tor més aviat li va denegar per sempre més que habités als Jötunheimar: El primer cop el va endevinar al cap de tal manera que li va fer miquetes el crani i així el va fer baixar a Niflhel. Quant al Loki, aquest havia acabat fent una correguda tal amb l'Svaðilfari que, del cap de poc, va parir un pollí. Era de color gris i tenia vuit potes, i aquest cavall és el millor tant entre els déus com entre els homes (vocabulari: #1. ganga á tal: En Baetke 19874, pàg. 646, no dóna entrada a aquesta locució: tenir col·lotge, reunir-se per debatre un tema; #2. ráða ráðum sínum: Cf. Baetke 19874, pàg. 482: <...> ráða ráðum sínum eine Beratung abhalten, beraten; #3. vera af kaupinu: Cf. Baetke 19874, pàg. 320: <...> vera af kaupi seinen Anspruch auf Lohn verwirkt haben, kein Entgelt erhalten, leer ausgehen; #4. ógjör: En Baetke 19874, pàg. 455, no dóna pas entrada a l'adjectiu ógerr, ógjǫrr, ógǫrrinacabat -ada; #5. lið: Cf. Baetke 19874, pàg. 380: <...> 4. Hilfe, Unterstützung; #6. kostur: Cf. Baetke 19874, pàg. 341: <...> 8. Bedingung; #7. beiðast: Cf. Baetke 19874, pàg. 42: <...> II beiðask (für sich) fordern; #8. lofa: Cf. Baetke 19874, pàg. 390: <...> 2. erlauben, bewilligen, zulassen (e-m e-t); #9. ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 481: <...> 2. raten zu, veranlassen,verursachen (e-u) <...> eigi réð ek því das ging nicht von mir aus, ich habe es nicht veranlaßt; því skal ek ráða dafür werde ich sorgen; ráða griðum fyrir frændr sína Frieden für seine Verwandten erwirken; #10. leggja e-ð til við e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 368: <...> gewähren; en realitat, emperò, ... que allò li ho fos afegit al pacte; #11. þrekvirki: Cf. Baetke 19874, pàg. 780: þrek-virki n. Tat, die Kraft und Mut erfordert, Heldentat; la feina que feia el cavall Svaðilfari els semblava una autèntica proesa, una gesta; #12. særi: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: sœri n.(pl.) Schwur, Eid, eidliche Verpflichtung: vera í særum durch Eide gebunden sein; #13. tryggur: Cf. Baetke 19874, pàg. 666: <...> 2. sicher, ungefährlich; #14. griðalaus: Cf. Baetke 19874, pàg. 211: griða-lauss adj. ohne (zugelobte, verbürgte) Sicherheit; #15. austurvegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 36: austr-vegr m. Osten; die Länder östlich und südlich der Ostsee; és a dir, havia marxat al territori ocupat actualment són els països bàltics; #16. leita á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 375: <...> anfechten, tadeln, bemängeln; si, emperò, preferim l'equivalència de la pàg. 374 <...> sich wenden gegen, angreifen, la traducció fóra llavors ...que resultava inatacable; #17. dómstóll: Cf. Baetke 19874, pàg. 87: dóm-stóll m. Richterstuhl; #18. leita ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 374: <...> leita ráða Rat suchen, holen bei <...>; #19. haga til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 223: <...> haga svá til, at so vorgehen, handeln, daß, etwas so anstellen, einrichten, daß; #20. merr: variant arcaica del modern meri (hryssa)egua; #21. hrína við e-m: eguinar a; )

svaðil·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. (erfið ferðviatge dificultós i penós (viatge fatigós i/o atzarós)
♦ fara svaðilferðum fyrir e-m: <LOC FIGperdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, dur les de perdre davant algú, sortir perdent-hi davant algú
Þórður mælti þá til Össurar: "Illa sækist yður sex. Hvað eg vildi síður en þykjast vera formaður þessara manna en hafa þá að skildi einum í dag. Og er nú hitt ráð að sækja að og hefna Orms frænda þíns og allra þeirra svaðilferða er þú hefir fyrir mér farið": en Þórður llavors va dir a l'Össur: “Que de malament que ataqueu, vosaltres sis! El que voldria menys que tenir aquests homes avui d'escut al meu voltant fóra pensar que sóc llur capitost. Aquesta és ara l'ocasió d'atacar-me i venjar la mort de l'Ormur, ton cosí, i totes aquelles vegades que has sortit d'una topada amb mi amb la cua ben entre les cames!”
2. (hættuferðviatge perillós (viatge durant el qual hom ha ensopegt amb perills, viatge ple de perills)

svaðil·för <f. -farar, -farir>:
1. (erfið ferðviatge dificultós i penós (viatge fatigós i/o atzarós)
♦ fara svaðilförum fyrir e-m: <LOC FIGperdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, dur les de perdre davant algú, sortir perdent-hi davant algú
Sigurður af Reyri talaði og mælti svo: "Það er nú vænt að fram muni koma er oss hefir lengi heitið verið að fundur vor Inga mundi verða. Höfum vér nú og mjög lengi við búist og hafa margir vorir félagar stórt berkt um að eigi mundu flýja eða fálma fyrir Inga konungi eða Gregoríusi og er nú gott að minnast þeirra orða. En vér megum með minna trausti um það ræða er fyrr höfum orðið nokkuð tannsárir í vorum viðurskiptum og er það, sem hver hefir heyrt, að vér höfum mjög oft svaðilförum farið fyrir þeim. En eigi að síður er oss nauðsyn að verða við sem mannlegast og standa sem fastast því að þann eigum vér útveginn til þess að vér munum sigurinn hafa. En þótt vér höfum lið nokkuru færra þá má þó auðna ráða hvorir gagn skulu hafa. Er sú von best í voru máli að guð veit að vér mælum réttara. Ingi hefir áður höggvið niður bræður sína tvo en það er engum manni blint hverjar föðurbætur hugðar eru Hákoni konungi, þær að höggva hann niður sem aðra frændur sína, og mun það sýnast þenna dag. Hákon beiddist eigi meira frá upphafi af Noregi en þess þriðjungs er faðir hans hafði átt og var honum þess varnað. En að minni virðing er Hákon betur til kominn að taka arf eftir Eystein föðurbróður sinn heldur en Ingi eða Símon skálpur eða aðrir þeir menn er Eystein konung tóku af lífdögum. Mörgum mundi svo lítast, þeim er sálu sinni vildu þyrma, og hefðu þvílíkir stórglæpir á hendur borist sem Inga, að eigi mundu þora fyrir guði að kallast með konungsnafni og það undrast eg er guð þolir honum þá ofdirfð og það mun guð vilja að vér steypum honum. Berjumst vér djarflega því að guð mun oss sigur gefa. En ef vér föllum þá mun guð það ömbuna oss við margföldum fagnaði ef hann lér vondum mönnum valds að ganga yfir oss. Fari menn stillilega og felmti eigi ef orusta tekst. Gæti hver sín og sinna sveitbúa en guð allra vor": en Sigurður de Reyr va parlar dient: “És d'esperar que la batalla entre nosaltres i el rei Ingi que se'ns ha promès durant molt de temps, tingui lloc aviat. També és veritat que ens hi hem estat preparant durant prou temps i molts dels nostres companys ja s'han vantat fort que ni vacil·laran ni fugiran davant el rei Ingi o en Gregoríus, i ara és bo de recordar-los llurs paraules. En canvi nosaltres, els qui fins ara n'hem sortit molt malparats en les nostres topades amb ells, fem de parlar-ne amb menor optimisme. [Sí,] el fet és que tothom ha sentit a dir que sovint [hem estat nosaltres els qui] ens n'hem endut la pitjor part en els enfrontaments amb ells. I nogensmenys, ara caldrà que ens mostrem de la manera més viril que puguem i que ens mantinguem tan ferms com puguem, car aquesta és l'única possibilitat que ens queda si volem obtenir la victòria. I encara que tinguem un exèrcit molt inferior, el destí decidirà quin dels dos bàndols serà l'avantatjat en la batalla. La millor esperança, emperò, que podem tenir en la nostra causa és que Déu sap que tenim el dret de la nostra part: L'Ingi ja ha fet matar els seus dos germans i ningú no és tan cec com per no veure quina serà la compensació que l'Ingi té pensada per al rei Hákon per haver-li mort son pare: la de fer-lo matar com ha fet amb els seus altres parents, la qual cosa avui es farà palesa. En Hákon, des del començament, no ha reclamat de Noruega més que el terç que havia pertangut a son pare i que li ha estat negat. En la meva opinió, emperò, en Hákon té més dret a prendre possessió de l'heretat de son oncle Eysteinn que no pas l'Ingi o en Símon skálpur (‘Beina [d'espasa]’) o els altres que varen segar la vida del rei Eysteinn. A molts que volguessin salvar llur ànima i que haguessin comès tals grans crims com el rei Ingi els semblaria que no haurien de gosar anomenar-se amb el títol de rei davant Déu (no haurien de gosar designar-se amb el títol de rei), i m'astora que Déu li toleri aquesta extraordinària insolència [fins a tal punt que crec que] deu ésser la voluntat de Déu que nosaltres el tombem. Batem-nos coratjosament, car Déu ens concedirà la victòria. I si caiem, si Déu concedeix a uns a homes dolents la força de vèncer-nos, Ell ens ho recompensarà amb múltiples alegries [al cel]. Anem-hi amb tranquil·litat i que el coratge no ens flaquegi si s'entaula batalla. Que cadascun tingui esment d'ell mateix i dels seus companys i Déu de tots nosaltres” (vocabulari: #1. berkja: Cf. Baetke 19874, pàg. 49: berkja (kt) prahlen, sich brüsten; #2. tannsár: Literalment, amb mal de queixal; aquí, en sentit figurat = hart leikinn; Cf. Baetke 19874, pàg. 647: tann-sárr <...> übel zugerichtet, schwer mitgenommen (im Kampf); per tant, ...els qui n'hem sortit malparats; #3. viðurskipti: Cf. Baetke 19874, pàg. 734: <...> 3. Treffen, feindliche Begegnung, Kampf; #4. nauðsyn: Cf. Baetke 19874, pàg. 439: <...> (e-m) er nauðsyn á es ist notwendig (für jemanden); #5. verða við: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: <...> verð e-n veg við e-t etw. in best. Weise aufnehmen; sich bei etw. in best. Weise verhalten, aufführen <...> verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer; #6. útvegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 688: <...> 2. Ausweg, Möglichkeit; #7. auðna: Cf. Baetke 19874, pàg. 34: auðna f. Schicksal; gutes Geschick, Glück, Vorteil <...>; #8. gagn: Cf. Baetke 19874, pàg. 180: <...> 2. Vorteil im Kampf, Sieg; #9. rétt: Cf. Baetke 19874, pàg. 497: <...> hafa rétt at mæla recht haben, im Recht sein; #10. föðurbætur: Cf. Baetke 19874, pàg. 121: f.pl Buße für die Tötung von jmds. Vater; el rei Ingi havia fet matar el rei Sigurd II Haraldsson de Noruega (en Sigurd Boca), el pare del rei Hákon, el 6 de febrer del 1155; el sentit de la frase és, doncs, irònic: l'Ingi pensa rescabalar en Hákon, per la mort de son pare, matant-lo; #11. ofdirfð: Cf. Baetke 19874, pàg. 464: f. Verwegenheit, Tollkühnheit; übermäßige Dreistigkeit; #12. steypa: En Sigurd de Reyr es veu com l'eina que Déu ha triat per fer caure l'usurpador Ingi; #13. ömbuna: Cf. Baetke 19874, pàg. 810: <...> lohnen, vergelten (e-m e-t) <...>; #14. sveitbúi: Cf. Baetke 19874, pàg. 625: m. Mann derselben Abteilung, Kampfgefährte; )
2. (hættuferðviatge perillós (viatge durant el qual hom ha ensopegt amb perills, viatge ple de perills)
3. svaðil·farir <f.pl -fara>: (harðræði og hrakningar á ferðalagifatics m.pl (dificultats, incidències, peripècies que es presenten durant un viatge i el converteixen en penós i fatigós, com ara el mal temps, un accident etc.)
♦ miklar svaðilfarir: grans peripècies
♦ lenda í [miklum] svaðilförum [á ferðalagi]: ensopegar amb [grans] incidències o contratemps [durant un viatge]

svaðill <m. svaðils, svaðlar. Dat. sg.: svaðli>:
1. (erfið ferðviatge dificultós i penós (viatge fatigós i/o atzarós)
♦ fara svaðli fyrir e-m: <LOC FIGperdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, dur les de perdre davant algú, sortir perdent-hi davant algú
sá maðr kom til Magnúss konungs, þá er hann var í Víkinni, er Giffarðr hét, hann kvaðst vera góðr riddari. Konungr tók vel við honum. Giffarðr var valskr at ætt ok eðli. Þá bjóst Magnús konungr at ríða uppá Gautland, þvíat hann þóttist þar eiga ákall at gjalda Gautum þann svaðil, er hann þóttist farit hafa fyrir þeim um várit. Þá hafði hann mikit lið (Magnúss saga berfœtts): quan el rei Magnús es trobava a Vík, es presentà davant ell un home que nomia Giffarðr. Li va dir que era un bon cavaller. El rei li va dispensar una bona acollida. En Giffarðr era francès tant pel llinatge com pel caràcter. Aleshores el rei Magnús va preparar una nova expedició contra el Gautland, car considerava que tenia dret a fer pagar als gautes el desastre que, en la seva opinió, havia sofert a mans dels gautes a la primavera anterior. Aquesta vegada hi anava acompanyat d'un gran exèrcit
2. (hættuferðviatge perillós (viatge durant el qual hom ha ensopegt amb perills, viatge ple de perills)

svaf:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sofa “dormir”

svagla <svagla ~ svöglum | svaglaði ~ svögluðum | svaglað>:
rebotzegar, clapotejar
skamma hríð hafði hann þar setið áður hann heyrði mannamál og heyrði að um var talað ef hann fyndist að þrír menn voru til ætlaðir til áverka við hann og skyldi sitt högg höggva hver og fara ekki ótt að og vita hvernig hann yrði við. Hrani var til ætlaður og Kolbeinn grön og Ari Ingimundarson. Nú komu þeir í búrið með ljósi og leituðu allt. Þeir komu að kerinu er Gissur sat í kerinu og lögðu í kerið þrír menn með spjótum eða fjórir. Þeir þrættu um. Sögðu sumir að fyrir yrði en sumir ekki. Gissur hafði lófana fyrir kviði sér sem hóglegast að þeir skyldu sem síst kenna að fyrir yrði. Hann skeindist á lófunum og svo framan á beinum á sköfnungunum. Voru það lítil sár og mörg. Svo hefir Gissur sagt sjálfur áður þeir kæmu í búrið að hann skalf af kulda svo að svaglaði í kerinu, en er þeir komu í búrið þá skalf hann ekki. Tvisvar leituðu þeir um búrið og fór svo í hvorttveggja sinn (SS II, cap. 413, pg. 641): no feia gaire que hi seia que va sentir soroll de veus i va sentir que deien que si el trobaven havien nomenat tres homes per ferir-lo i cadascun d'ells li havia d'assestar un cop d'espasa o de llança i fer-ho amb calma per saber com es captindria. Els homes que havien estat nomenats per fer-ho eren en Hrani i en Kolbeinn Mostatxo i l'Ari Ingimundarson. I llavors varen entrar dins el búr o orri-rebost amb un llum i ho rastrejaren tot. [Finalment] varen acostar-se a la cuba dins la qual hi seia en Gissur i tres o quatre homes hi pegaren cops de llança dedins. Aleshores es varen barallar si hi havia o no algú o alguna cosa dins la cuba. En Gissur mantenia els palmells de les mans davant el ventre [protegint-se dels cops de llança] tan suaument com podia a fi que s'adonessin al més tard possible que hi havia algú dedins. Li causaren esgarrapades als palmells i a les cames, a [la pell de] les tíbies. Foren ferides lleus però nombroses. En Gissur mateix deia, temps després, que abans que no haguessin entrat al búr, tremolava de fred de [tal] manera que [l'skyr] rebotzegava dins la cuba, però que quan aquells homes entraren al búr, que ja no va tremolar gens. Rastrejaren el búr dues vegades i el resultat fou cada vegada el mateix (vocabulari: #1. ætla e-n til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 802: <...> 6. bestimmen, bestellen, ausersehen (e-n til e-s) <...> þeir eru ætlaðir til hǫfuðs þér sie sind dazu bestimmt, dich zu töten, sollen dich töten; #2. fara ótt: Cf. Baetke 19874, pàg. 463: <...> fara ótt sich beeilen; übereilt vorgehen; #3. verða við: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: <...> verð e-n veg við e-t etw. in best. Weise aufnehmen; sich bei etw. in best. Weise verhalten, aufführen <...> verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer; #4. bein: Cf. Baetke 19874, pàg. 42: <...> 2. (Unter-)Schenkel, Bein; #5. svagla: Cf. Baetke 19874, pàg. 621: <...> schwappen, plätschern)

svak <n. svaks, no comptable>:
1. (hávaðienrenou m (xivarri)
2. (svallgresca f (disbauxa, tabola)
3. (volkfatics m.pl (cansament, fatigues)
4. (vindurcop m de vent (ràfega, bufada de vent)

svaka- <en compostos>:
enorme, fantàstic -a (prefixoide elatiu)
♦ svakastuð: una marxa (‘diversió’) increïble

svaka·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
rude -a i groller -a

svaka·lega <adj.>:
(geysilegaterriblement, tremendament (espantosament, increïblement, immensament, extremadament, monstruosament)
svakalega ert þú með stór eyru!: Oh, quines orelles més grosses que tens!
svakalega ert þú með stór augu!: Oh, quins ulls més grossos que tens!
svakalega ert þú með stórar tennur!: Oh, quines dents més grosses que tens!

svaka·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ruddalegur, svakafenginnrude -a i groller -a (que és brutal i rústec, bast)
2. (skelfilegurhorrible (espantós, terrible)
3. (geysilegur, ofsalegurtremend -a (molt gros, increïble, immens, enorme, ingent, colossal)
♦ svakaleg áskorun: un repte colossal
♦ þetta er svakalegur hávaði: és un soroll infernal
♦ þetta er svakalegt!: és terrible!; és tremend!

svakk <n. svakks, no comptable>:
1. (ólæti, hávaðixivarri m (rebombori)
2. (óróialdarull m (tumult, esvalot)

svakka <svakka ~ svökkum | svakkaði ~ svökkuðum | svakkað>:
fer aldarulls

svakk·samur, -söm, -samt <adj.>:
esvalotador -a (avalotador, tumultuós, aldaruller)

svala <f. svölu, svölur. Gen. pl.: svalna o: svala>:
1. oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.(ocell Hirundo rustica) (landsvala)
jafnvel fuglinn (t͡sipˈpōr ~ צִפּוֹר) hefur fundið hús og svalan (dəˈrōr ~ דְּרוֹר:   ū-δəˈrōr,   וּדְרוֹר) á sér hreiður þar sem hún leggur unga sína: ölturu þín, Drottinn hersveitanna, konungur minn og Guð minn: fins i tot el moixó ha trobat una llar i l'oroneta té un niu en el qual té els seus pollets: els teus altars, Jahvè Cevaot, rei mei i Elohim meu
leðurblökur, svölur (ἡ χελιδών -όνος:   ἐπὶ τὸ σῶμα αὐτῶν καὶ ἐπὶ τὴν κεφαλὴν ἐφίπτανται νυκτερίδες, χελιδόνες καὶ τὰ ὄρνεα, ὡσαύτως δὲ καὶ οἱ αἴλουροι) og aðrir fuglar setjast á líkama þeirra og höfuð og þá ekki síður kettir: les rates pinyades, les oronetes i d'altres ocells es posen sobre llur cap i cos, i fins i tot els gats
... hefir hér setit svala ein við glugginn ok klakat í alla nótt, svá at ek hefi aldregi beðit ró fyrir: ... aquí, devora la finestra, s'hi ha posat una oreneta i ha piulat tota la nit, de manera que en cap moment no he pogut tenir la pau necessària per fer-lo [el poema
♦ → bæjasvala “oreneta cuablanca, cabot”
2. petrell oceànic (ocell Oceanites oceanicus) (hafsvala)
♦ → sjósvala “petrell cuaforcat, noneta grossa”
3. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.(ocell Hydrobates pelagicus) (stormsvala)
4. roquerol americà, roquer americà (Val.), cabot m de roca americà (Mall.(ocell Petrochelidon pyrrhonota syn. Hirundo pyrrhonota) (klettasvala)

svala <svala ~ svölum | svalaði ~ svöluðum | svalaðe-u>:
1. (þorsti) calmar una cosa (set)
♦ svala þorstanum (o: þorsta sínum)calmar la [seva] set
örlátur maður hlýtur ríkulega umbun og sá sem gefur öðrum að drekka fær þorsta sínum svalað (ʝāˈrāʔ ~ יָרָא:   ū-marˈwɛh   gam־ˈhūʔ   ʝōˈrɛʔ,   וּמַרְוֶה, גַּם-הוּא יוֹרֶא)l’home generós rebrà una rica recompensa i el qui doni de beure a un altre, calmarà la seva set
því að hann svalaði (ɕāˈβēaʕ ~ שָׂבֵעַ:   kī־hiɕˈbīaʕ   ˈnɛφɛʃ   ʃɔqēˈqāh,   כִּי-הִשְׂבִּיעַ, נֶפֶשׁ שֹׁקֵקָה) hinum þyrsta og mettaði hungraðan gæðum: car donà de beure a l'assedegat i sacià de menjar el famolenc amb exquisideses
þær svala (ʃāˈqāh ~ שָׁקָה:   ʝaʃˈqū   kāl־ħai̯ˈθ-ō   ɕāˈδāi̯,   יַשְׁקוּ, כָּל-חַיְתוֹ שָׂדָי) öllum dýrum merkurinnar, villiasnarnir slökkva (ʃāˈβar ~ שָׁבַר:   ʝiʃbəˈrū   φərāˈʔīm   t͡səmāˈʔ-ām,   יִשְׁבְּרוּ פְרָאִים צְמָאָם) þar þorsta sinn: ells calmen la set dels animals del camp, els onagres hi apaguen la set
dýr merkurinnar munu tigna mig, sjakalar og strútar, því að ég læt vatn spretta upp í eyðimörkinni og fljót í auðninni til að svala (ʃāˈqāh ~ שָׁקָה:   lə-haʃˈqōθ   ʕamˈm-ī   βəħīˈr-ī,   לְהַשְׁקוֹת, עַמִּי בְחִירִי) minni útvöldu þjóð: les bèsties del camp em retran homenatge, els xacals i els estruços, perquè faig que l'aigua brolli al desert i un riu a l'ermàs a fi de calmar la set del meu poble elegit
ég svala (rāˈwāh ~ רָוָה:   kī   hirˈwēi̯θī   ˈnɛφɛʃ   ʕăʝēˈφāh   wə-χāl־ˈnɛφɛʃ   dāʔăˈβāh   milˈlēʔθī,   כִּי הִרְוֵיתִי, נֶפֶשׁ עֲיֵפָה; וְכָל-נֶפֶשׁ דָּאֲבָה, מִלֵּאתִי) þorsta hins örmagna og metta hinn magnþrota: calmaré la set de l'extenuat i sadollo el desanat
þá sem neyta mín hungrar í meira og þá sem ég svala (:   καὶ οἱ πίνοντές με ἔτι διψήσουσιν) mun þyrsta í meir: els qui em mengen tindran més fam de mi, els qui em beuen tindran més set de mi
2. (hungur, losti) satisfer una cosa (assaciar gana, voluptat, desig)
♦ svala forvitninni: satisfer la curiositat
♦ svala fýsnum sínu: satisfer els seus apetits
♦ svala heift sinni [á e-m]: calmar el seu furor [en algú]
brátt úthelli ég reiði minni yfir þig og svala heift minni á þér (kāˈlāh ~ כָּלָה:   wə-χillēi̯ˈθī   ʔapˈp-ī   ˈbā-χ,   וְכִלֵּיתִי אַפִּי בָּךְ). Ég mun dæma þig eftir breytni þinni og launa þér svívirðingar þínar: aviat abocaré la meva còlera damunt teu i esbravaré en tu la meva ira. Et jutjaré segons la teva conducta i et faré pagar les teves ignomínies (abominacions)
♦ svala hégómagirnd sinni: satisfer la seva vanitat
♦ svala hégómagirnd e-s: satisfer la vanitat d'algú
♦ svala hungri sínu: satisfer la seva gana
♦ svala losta sínum: satisfer la seva voluptat
♦ svala löngun sínni: satisfer el seu desig
♦ svala reiði sinni [á e-m]: desfogar la seva ira [en algú]
ég mun svala (kāˈlāh ~ כָּלָה:   wə-χāˈlāh   ʔapˈp-ī,   וְכָלָה אַפִּי) reiði minni og heift (חֲמָתִי) á þeim og hefna mín. Þeir munu skilja að ég, Drottinn, talaði af ákafa mínum þegar ég svalaði (kāˈlāh ~ כָּלָה:   bə-χallōˈθ-ī   ħămāˈθ-ī   ˈb-ām,   בְּכַלּוֹתִי חֲמָתִי, בָּם) heift minni á þeim: esbravaré la meva ira i la meva còlera en ells. Comprendran que jo, Jahvè, hauré parlat en el meu zel, quan hauré esbravat la meva còlera en ells
sá sem er fjarri skal deyja úr drepsótt og sá sem er í nánd skal falla fyrir sverði og sá sem kemst undan heill á húfi skal deyja úr hungri. Ég mun svala (kāˈlāh ~ כָּלָה:   wə-χillēi̯ˈθī   ħămāˈθ-ī   ˈb-ām,   וְכִלֵּיתִי חֲמָתִי, בָּם) reiði minni á þeim: el qui sigui lluny morirà de pesta i el qui sigui a prop caurà per l'espasa, i el qui s'escapi sa i estalvi, morirà de fam. Jo esbravaré en ells la meva còlera
ég mun svala (kāˈlāh ~ כָּלָה:   wə-χillēi̯ˈθī   ʔɛθ־ħămāˈθ-ī   ba-qˈqīr,   וְכִלֵּיתִי אֶת-חֲמָתִי בַּקִּיר) heift minni á veggnum og þeim sem kölkuðu hann. Ég mun segja: Veggurinn er horfinn og þeir sem kölkuðu hann: esbravaré la meva còlera en la paret i en els qui l'han emblanquinada. Us diré: La paret ha desaparegut i els qui l'havien emblanquinada
þegar ég hef svalað (ˈnūaħ ~ נוּחַ:   wa-hăniħɔˈθī   ħămāˈθ-ī   ˈb-āχ,   וַהֲנִחֹתִי חֲמָתִי בָּךְ) reiði minni á þér mun afbrýði mín hverfa. Ég mun hljóta frið og ekki reiðast framar: quan hauré apaivagat la meva còlera contra teu, m'espassarà la meva gelosia. Obtindré la pau i ja no m'irritaré mai més
en þeir risu gegn mér og vildu ekki hlusta á mig. Enginn fleygði viðurstyggilegum skurðgoðunum sem augu þeirra loddu við, og þeir sneru ekki baki við skurðgoðum Egyptalands. Þá hugðist ég úthella reiði minni (חֲמָתִי) yfir þá og svala (kāˈlāh ~ כָּלָה:   lə-χalˈlōθ   ʔapˈp-ī   bā-ˈhɛm   bə-ˈθōχ   ˈʔɛrɛt͡s   mit͡sˈrāʝim,   לְכַלּוֹת אַפִּי בָּהֶם, בְּתוֹךְ, אֶרֶץ מִצְרָיִם) heift minni á þeim í Egyptalandi: però ells es rebel·laren contra mi i no em volgueren escoltar. Ningú no llençà els ídols abjectes als quals llurs mirades s'aferraven, i no donaren l'esquena als ídols d'Egipte. Aleshores vaig pensar d'abocar la meva còlera sobre ells i esbravar la meva ira en ells a Egipte
♦ svala reiði e-s: aplacar la còlera d'algú
og hann kallaði til mín og sagði: Sjá, þeir sem halda í norður svala (ˈnūaħ ~ נוּחַ:   rəˈʔēh   ha-i̯ʝōt͡səˈʔīm   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s   t͡sāˈφōn   hēˈnīħū   ʔɛθ־rūˈħ-ī   bə-ˈʔɛrɛt͡s   t͡sāˈφōn,   רְאֵה, הַיּוֹצְאִים אֶל-אֶרֶץ צָפוֹן--הֵנִיחוּ אֶת-רוּחִי, בְּאֶרֶץ צָפוֹן) reiði minni í landinu norður frá: i em cridà i em digué: «Veges, els qui surten cap al país del nord, aplaquen la meva còlera al país del nord
3. (hiti) refrescar una cosa (llevar la calor)
eins og dögg svalar (ἀναπαύειν:   οὐχὶ καύσωνα ἀναπαύσει δρόσος;) í sólarhita, taka vingjarnleg orð gjöfinni fram: igual que la rosada dóna frescor en la xardor del sol, així unes paraules amables sobrepassen un regal
4. <svala sér>: (kæla sig) refrescar-se (mitigar l'escalfor o la calor)
♦ svala sér á e-m: esbravar-se amb algú, espassar-se la ràbia amb algú
þess vegna segir Drottinn allsherjar, hinn voldugi í Ísrael: Vei, ég mun svala (nāˈħam + min ~ נָחַם + מִן:   hōi̯   ʔɛnnāˈħēm   mi-t͡st͡sāˈra-i̯,   הוֹי אֶנָּחֵם מִצָּרַי) mér á andstæðingum mínum, hefna mín á óvinum mínum: per això, l'Adon Jahvè Cevaot, l'avir d'Israel, diu: “Ai! esbravaré la meva ira en els meus adversaris, em venjaré dels meus enemics“
5. <e-m svalar [mjög]>: (e-m kólnar) algú té [molt de] fred (tremolar de fred)
ok í því bili kom Eysteinn orri með því liðinu er at skipum hafði verit, ok váru þeir allir albrynjaðir. Ok verðr nú orrusta it þriðja sinn, ok fær Eysteinn Landeyðu, merki Haralds konungs. Þessi orrusta var einna snǫrpust af ǫllum þessum atlǫgum. Falla nú mjǫk Englismenn, ok var við sjálft at inir ensku myndi flýja. Nú verða þeir Eysteinn ok hans svá óðir at þeir sœkja í ákafa, ok í annan stað móðir er þeir hǫfðu gengit mjǫk langa leið undir hringabrynjum, en veðrit var heitt af skini, ok váru þeir nú náliga ófœrir fyr mœði sǫkum ok steypa nú af sér brynjunum, ok þess getr Þorkell hamar[pàg. 280]skáld er hann orti um Eystein orra. Þeir bǫrðust nú um hríð ok lǫgðu sik svá til at nú skyldu þeir fá skjótt annathvárt bana eða sigr. En sjá orrusta fór, sem ván var, at þeir hǫfðu meira hlut sem fjǫlmennari váru. Fell þar Eysteinn orri í þessi hríð, er síðan var kǫlluð Orrahríð. Þar fell náliga allt stórmenni Norðmanna, ok var þá inn øfri hlutr dags. Þar váru enn eigi allir jafnskeleggir þá er hǫfðingjarnir váru látnir ok allt stórmennit. Var ok sumum auðit lengra lífs ok kómust af því undan. Styrkárr stallari komst undan, ok var hann inn frægsti maðr. Með þeim hætti komst hann í brott at maðr skaut undir hann hesti, ok reið hann svá í brott um kveldit, ok gerðist á vindr nøkkur en lokit sólarhitanum, en hann var í skyrtu einni klæða ok hafði hjálm á hǫfði ok bert sverð í hendi. Þá svalar honum er af tók mœðina. Þar kømr í móti honum vagnkarl einn ok var í kǫsungi síðum. Þá mælti Styrkárr: „Viltu selja kǫsunginn, búandi?“ Hann svarar: „Eigi þérna; þú munt vera Norðmaðr, ok kenni ek þess á máli þínu.“ Þá mælti Styrkárr: "Ef ek em Norðmaðr, hvat viltu þá, búandi?“ Hann svarar: „Ek vilda þá drepa þik, en nú er þó svá illa at borit um fund okkarn at ek hefi ekki vápnit, þat er nýtt er.“ Styrkárr mælti: „Ef þú máttir eigi mik drepa, búandi, þá skal freista ef ek mega þik drepa.“ Reiðir til hans sverðit ok setr á háls honum, svá at af fauk hǫfuðit, tók sér þar kǫsung ok fór í, hljóp síðan á hest sinn ok fór til skipa ofan: i just en aquell moment, va arribar-hi l'Eysteinn orri (‘Gall de cua forcada’) amb les tropes que havia portat amb els seus vaixells, tots ells en cota de malla. I llavors va recomençar la batalla per tercera vegada, i l'Eysteinn va agafar la Landeyða o Gastadora de País, [com es deia] l'estendard del rei Haraldr[, i va avançar portant-lo]. Aquesta batalla fou una de les més ferotges que hi ha hagut a causa de totes aquestes càrregues. En aquesta ocasió, els anglesos tingueren moltes de baixes i semblava que cuidaven fugir. Quan l'Eysteinn i els seus homes se n'adonaren, s'abrandaren tant que varen atacar amb [redoblat] ímpetu, [per més que,] d'altra banda, estiguessin esgotats per haver fet un camí tan llarg amb la cota de malla posada. I [aquell dia] feia un fort solell, de manera que estaven tan retuts de cansament que gairebé no es podien ni moure[, i per aquest motiu,] es varen llevar llurs cotes de malla, la qual cosa esmenta en Þorkell, l'escalda del martell, en el poema que va compondre en llaor de l'Eysteinn orri. Llavors estigueren lluitant durant un cert temps i [els noruecs] s'hi esmerçaren tan a fons que aviat o hi moririen o hi obtindrien la victòria. Però aquesta batalla va anar com era d'esperar: que l'exèrcit amb el nombre major d'homes fou el qui finalment es va imposar sobre l'altre. L'Eysteinn Orri va caure en aquesta [tercera fase de la] batalla que [per això] es coneixeria amb el nom de Càrrega o Atac de l'Orri. En ella [també] hi van caure gairebé tots els grans senyors [de l'exèrcit] dels noruecs. La batalla va acabar a posta de sol. Quan els cabdills i tots els grans senyors hagueren caigut, no tots [els altres noruecs que encara restaven en vida] foren igual d'impertèrrits. A alguns la fortuna els concedí una vida més llarga i pogueren fugir. L'Styrkárr stallari (el conestable [del rei]) va fugir, un home de màxim renom. Va fugir quan un home li va proporcionar un cavall i així s'allunyà del camp de batalla en fer-se de vespre. Havia començat a bufar un vent fort i la xardor del dia s'era esvanida. L'Styrkárr només duia posada una camisa i un elm al cap i a la mà hi empunyava una espasa desembeinada (‘nua’). Quan li va espassar el cansament de la batalla, va començar a tremolar de fred. Un pagès a dalt d'un carro li va venir en la direcció contrària. El pagès portava una samarra llarga. L'Styrkárr li va dir: “Que em vendries la teva samarra, pagès?” Ell li va dir: “No pas a tu. Deus ésser noruec. Ho reconec per la teva parla”. Aleshores l'Styrkárr li va respondre: “Si sóc noruec, què vols, pagès?” El pagès li va dir: “Voldria matar-te, però les circumstàncies de la nostra trobada han volgut que no porti amb mi cap arma que em serveixi”. Aleshores l'Styrkárr li digué: “Si tu no m'has pogut matar a mi, pagès, jo ara provaré a veure si et puc matar a tu”. Va brandar l'espasa contra ell i el cop li endevinà el coll de manera que el cap li botí enfora. Va agafar-li la samarra i se la va posar. Tot seguit, va saltar dalt del seu cavall i baixà fins als vaixells (Versió de la Morkinskinna. Vocabulari: #1. albrynjaðr: En Baetke 19874, pàg. 14, no dóna pas entrada a aquest adjectiu verbal: completament cuirassat, completament blindat; l'adjectiu no sembla fer referència al fet que portessin armadures, sinó cotes de malles, com es desprèn del fet que unes línies més endavant s'especifiqui que llurs brynjur eren hringabrynjur ‘cota de malla, gonella de malla, gonió’; #2. atlaga: Cf. Baetke 19874, pàg. 31: at-laga f. <...> Angriff, Kampf (zur See, aber auch zu Lande); #3. vera við sjálft: Cf. Baetke 19874, pàg. 718: <...> var við sjálft, at es war nahe daran, fehlte nicht viel; #4. Hamarskáld: No se sap res del rerefons d'aquest escalda i per tant, el seu malnom, Hamarskáld és susceptible d'ésser entès, i doncs traduït, de diverses maneres: l'escalda del martell, l'escalda del mas d'en Hamarr, l'escalda de l'espadat, l'escalda que té a veure amb un home anomenat Hamarr. Cf. l'entrada Þorkell hamarskáld (Þham): His nickname implies that he came from a farm called Hamarr (meaning ‘Crag’; Finnur Jónsson 1907, 246) or that he might have composed about a person with the nickname hamarr ‘Hammer’ (Lind 1920-1, 134); #5. leggja sik svá til at...: Entenc que aquesta locució és sinònima de la que porta en Baetke 19874, pàg. 369: <...> leggjask til (um e-t) sich einsetzen für, sich eifrig bemühen um; #6. hríð: Cf. Baetke 19874, pàg. 273: <...> 2. Ansturm, Angriff, Kampf; el mot, doncs, s'ha d'entendre com a càrrega, atac; #7. øfri: Cf. Baetke 19874, pàg. 100: <...> 2. der spätere: inn efra hlut sumars im späteren Teil des Sommers, gegen Ende des Sommers; #8. skeleggr: Cf. Baetke 19874, pàg. 548: skel-eggr adj. entschlossen, energisch, unerschrocken (vorgehend); #9. skjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 560: <...> skjóta hesti undir e-n jmd. e. Pferd (zum Davonreiten) verschaffen; #10. skyrta: es tracta d'una camisa en el sentit que el mot tenia antigament: una peça de vestit interior, no oberta -es passava pel coll-, de tela prima, que arribava fins a les cuixes o els genolls; #11. taka af: Cf. Baetke 19874, pàgs. 642-643: <...> taka e-t af etw. nimmt ein Ende, hört auf; al meu entendre, hem d'entendre la frase quan li va espassar el cansament, quan es va recobrar o anant recobrant de l'esgotament, quan es va refer de l'esgotament, tremolava de fred, en el sentit de quan li va espassar l'abrandament de la batalla i l'esgotament s'emparà d'ell, va començar a tremolar de fred; altrament, la frase no té, al meu entendre, ple sentit, per tal com és precisament després d'un gran esforç físic que l'esgotament es fa notar de manera sobtada, i sense dormir, menjar ni beure, es fa difícil d'imaginar que hom es pugui refer del seu estat d'extenuació; #12. kǫsungr: Cf. Baetke 19874, pàg. 356: <...> ärmellose (Pelz-)Jacke; #13. -na: Cf. Baetke 19874, pàg. 436: -na Part. zur Verstärkung: <...> eigi þérna nicht (gerade) dir; #14. nú er svá illa at borit um fund okkarn, at: Cf. Baetke 19874, pàg. 47: <...> unp. berr (e-t) at etw. geschieht, ereignet sich, tritt ein; #15. nýtr: Cf. Baetke 19874, pàg. 449: <...> nützlich, dienlich, brauchbar; el sentit de la frase ha d'ésser: no tinc res que em serveixi d'arma per matar-te; #16. mega: Forma arcaica de la 1ª pers. del sg. del present de subjuntiu del verb mega; en la llengua moderna, la forma de 1ª persona ha estat substituïda per la de 3ª persona: ek megaég megi; #17. reiða: brandir, brandar l'espasa [per assestar-hi un cop]; #18. fjúka: Cf. Baetke 19874, pàg. 142: <...> (durch die Luft) sausen, fliegen; )
Eysteinn orri kom í því bili frá skipum með því liði, er honum fylgdi. Váru þeir albrynjaðir. Fekk Eysteinn þá merki Haralds konungs, Landeyðuna. Varð nú orrusta it þriðja sinn, ok varð sú in snarpasta orrusta. Fellu þá mjǫk enskir menn, ok var við sjálft, at þeir myndi flýja. Sú orrusta var kǫlluð Orrahríð. Þeir Eysteinn hǫfðu farit svá ákafliga frá skipunum, at þeir váru fyrr svá móðir, at náliga váru þeir ófœrir, áðr en þeir kvæmi til orrustu, en síðan váru þeir svá óðir, at þeir hlífðu sér ekki, meðan þeir máttu upp standa. At lyktum steyptust þeir af hringabrynjunum. Var þá enskum mǫnnum hœgt at finna hǫggstaði á þeim, en sumir sprungu með ǫllu ok dó ósárir. Fell náliga allt stórmenni Norðmanna. Þetta var inn øfra hlut dags. Var þat, sem ván var, at þar váru enn eigi allir jafnir; margir flýðu, margir ok þeir, er svá kómust undan, at ýmsir báru auðnu til. Gerði ok myrkt um kveldit, áðr en lokit var ǫllum manndrápum. Styrkárr, stallari Haralds konungs Sigurðarsonar, komst brott, ágætr maðr. Hann fekk hest ok reið svá í brott. Um kveldit gerðist á vindr nǫkkur ok heldr svalt, en Styrkárr hafði ekki klæði fleiri en skyrtu eina, ok hjálm á hǫfði, ok nøkkvit sverð í hendi. Honum svalaði, er hann hratt af sér mœðinni. Þá kom í móti honum vagnkarl einn, ok var í kǫsungi fóðruðum. Þá mælti Styrkárr: "Viltu selja kǫsunginn bóndi?" "Eigi þérna," segir hann, "þú munt vera Norðmaðr. Kenni ek mál þitt." Þá mælti Styrkárr: "Ef ek em Norðmaðr, hvat viltu þá?" Bóndi svarar: "Ek vilda drepa þik, en nú er svá illa, at ek hefi ekki vápn, þat er nýtt sé." Þá mælti Styrkárr: "Ef þú mátt mik ekki drepa, bóndi, þá skal ek freista, ef ek mega þik drepa." Reiðir upp sverðit ok setr á háls honum, svá at af gekk hǫfuðit; tók síðan skinnhjúpinn ok hljóp á hest sinn ok fór til strandar ofan: l’Eysteinn orri (‘Gall de cua forcada’) va arribar dels vaixells en aquell moment amb les tropes que l'havien acompanyat [a Anglaterra]. Tots ells portaven cotes de malla. L'Eysteinn aleshores va rebre l'estendard Landeyðan o el Gastador del País [i va avançar-hi cap als anglesos]. Llavors va recomençar la batalla per tercera vegada i aquest cop la lluita fou al més acarnissada. Aleshores foren moltíssims els anglesos que varen carure i va anar de poc que no emprenguessin la fugida. Aquesta batalla es va anomenar La Càrrega o Atac de l'Orri. L'Eysteinn i els seus homes havien vingut dels vaixells marxant amb tant d'ímpetu que, abans d'arribar al camp de la batalla, ja estavan tan esgotats que gairebé no es podien ni moure i després[, quan varen haver entrat en la batalla,] lluitaren amb tant d'arravatament que, mentre s'aguantaren drets, no es protegiren [prou] i finalment es llevaren llurs cotes de malla. En aquell moment, als anglesos els va resultar fàcil trobar indrets per on ferir-los amb llurs cops i n'hi hagué molts que es desplomaren per l'extenuació i moriren sense haver estat ferits. Van caure gairebé tots els grans homes que hi havia a l'exèrcit noruec. Això va passar a la darreria del dia. I, com era d'esperar, va passar que no tots foren d'igual mena: molts varen fugir i dels molts que varen fugir n'hi hagué alguns que també tingueren la sort de fugir i salvar la vida. Ja s'havia fet fosca negra quan tot el carnatge va acabar. L'Styrkárr, el conestable del rei Haraldr Sigurðarson, un home excel·lent, va aconseguir fugir i salvar la vida. Va aconseguir un cavall i s'hi allunyà d'allà. Al vespre va començar a bufar un vent fort i força fred, però l'Styrkárr no duia més roba posada que una camisa, un elm al cap i una espasa desembeinada (‘nua’) a la mà. Quan es va refer del seu esgotament, va tremolar de fred. Aleshores s'hi va acostar, marxant en l'altra direcció, un home a dalt d'un carro, que duia posada una samarra capitonada. L'Styrkárr li va dir: “Que em vendries la teva samarra, pagès?” Ell li va dir: “No pas a tu. Deus ésser noruec. Reconec la teva parla”. Aleshores l'Styrkárr li va respondre: “Si sóc noruec, què vols?” El pagès li va dir: “Et voldria matar, però la cosa va malament perquè no porto amb mi cap arma que m'hagi de servir per fer-ho”. Aleshores l'Styrkárr li digué: “Si tu no em pots matar a mi, pagès, jo ara provaré a veure si jo et puc matar a tu”. Va brandar la seva espasa i el cop que hi descarregà li endevinà el coll de manera que el cap li va caure. Va agafar-li tot seguit la jaca de cuir i va saltar dalt del seu cavall i baixà fins a la costa (Versió de la Heimskringla. Vocabulari: #1. auðna: Cf. Baetke 19874, pàg. 34: <...> bera auðnu til, hafa auðnu(r) á Glück haben bei; la traducció catalana reflecteix la manera com interpreto la frase, sense, emperò, que acabi d'entendre-la, però no he trobat comentaris sobre ella; #2. skinnhjúpr: Cf. Baetke 19874, pàg. 553: skinn-hjúpr m. Fellwams, (ärmellose) Pelzjacke; )

svala·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir. Gen. pl.: -drykkja; dat.pl.: -drykkjum>:
refresc m (beguda refrescant)
og hver sem gefur einum þessara smælingja svaladrykk (τὸ ποτήριον ψυχροῦ [ὕδατος]:   καὶ ὃς ἂν ποτίσῃ ἕνα τῶν μικρῶν τούτων ποτήριον ψυχροῦ μόνον εἰς ὄνομα μαθητοῦ) vegna þess eins að hann er lærisveinn, sannlega segi ég yður, hann mun alls ekki missa af launum sínum: i qui doni a un d'aquests petits una beguda refrescat (un got d'aigua freda) únicament perquè és deixeble meu, en veritat us ho ben dic: no perdrà pas la seva recompensa (en comparació, la traducció de Marc 9,41, fa: Sannlega segi ég ykkur að hver sem gefur ykkur bikar vatns að drekka vegna þess að þið hafið játast Kristi, hann mun alls ekki missa af launum sínum)

svala·dyr <f.pl -dyra>:
porta f de balcó, porta f que dóna al balcó
♦ franskar svaladyr: persianes f.pl

svala·handrið <n. -handriðs, -handrið>:
arrambador m de balcó

svalandi, svalandi, svalandi <adj. inv.>:
refrescant

svalar <f.pl -svala>:
variant de svalir ‘balcó; terrassa; galeria [voltada] exterior’
fór sá kurr þegar, at Magnús konungr myndi kominn með her sinn. Margir klæddust þar skyndiliga; sumir vápnuðust, en sumir ekki, en allir flýðu, sumir í kirkjur, en sumir í fjall upp, sumir annan veg ór bœnum. Sverrir konúngr var þá genginn ór herberginu, ok út í svalarnar; ok er hinn fyrsti herblástrinn kom upp, mælti hann: nú gæti guð til ok hinn helgi Óláfr konungr! Síðan hljóp hann ofan í garðinn ok inn eptir strætinu, ok fann nú engan mann fyrir sér, fyrr en hann kom upp til Nunnusetrs, þar reið einn búandi ímóti honum — Rumor enim illico percrebuit, Regem Magnum cum exercitu adesse. Multi uestes raptim induere; arma hi capere, illi negligere; trepidare omnes, et in templa quidam dilabi; in montem sursum contendere nonnulli; alii alio, quo fuga quemque et metus abstulit, ex urbe se proripere. Aede tunc egressus in pergulas Rex Sverrerus processerat, et primum tubae bellicae clangorem audiens, dixit: “rebus nunc nostris Deus et sanctus Rex Olafus prouideat!” In aedium deinde aream Rex prosiliit, indeque porro per plateam ad interiora cursu contendens, neminem babuit obuium. Ad Monialium deinde Coenobium delato, colonus quidam adequitans occurritimmediatament es va divulgar el rumor que havia arribat el rei Magnús amb el seu exèrcit. Molts es vestiren a correcuita, alguns prengueren llurs armes i d'altres no, però tots fugiren: uns ho feren a les esglésies, uns ho feren puig amunt, uns prengueren un altre camí per sortir de la vila. El rei Sverrir en aquells moments havia sortit de la seva cambra a la galeria exterior, i quan va sentir el primer toc d'alarma [dels lúðrar], va dir: “Que Déu i Sant Olau rei ens emparin!” Tot seguit va córrer a baix, al garðr o clasta, i s'endinsà, resseguint el carrer, cap a l'interior de la vila. No es va trobar amb ningú fins que no va haver pujat fins al convent de les monges on es creuà amb un pagès que anava a cavall
svo komu fortölur hans að Sveinn játaði að fylgja þessu óráði. Svo var ætlað ráðið (= tilráðið, tilræðið) að þá er konungur bjóst að ganga til aftansöngs stóð Sveinn úti í svölunum fyrir honum og hafði brugðið sax undir yfirhöfninni. En er konungur gekk út úr stofunni þá bar hann skjótara að en Svein varði og sá hann í andlit konunginum. Þá bliknaði hann og varð fölur sem nár og féllust honum hendur: a força d'instar-lo molt, en Hrærekur va arribar a persuadir l'Sveinn que seguís aquest mal propòsit. L'atemptat va estar pensat d'aquesta manera: que, quan el rei es disposava a anar a vespres, l'Sveinn l'estava esperant defora [de les seves cambres], a la galeria, amb un sax desembeinat sota el sobretot. Però quan el rei va sortir de la seva stofa, es va acostar a l'Sveinn més ràpidament del que aquest s'havia esperat i [el resultat fou que] l'Sveinn va quedar mirant de fit a fit el rei. Aleshores va empal·lidir i es va posar més blanc que un mort i els braços li caigueren
en Garðskonungr sagði hann vera of lítinn vexti til þess, ok einn dag er konungr sá út of svalar nøkkverjar sá hann at griðungr einn ákafamikill var leiddr [til hǫggs] á mót ok hjó Þormóðr af hǫfuð. Þá mælti konungr at hann myndi fleira stórt hǫggva en naut eitt ok tók konungr þá við Þormóði ok gengr hann á mála ok var þar. En þeir Haraldr konungr flotuðu skipum sínum ok fóru eptir ánni Elfi til sævar ok síðan heim norðr í Nóreg við svá búit. Ok féllu nøkkverir menn af Haraldi konungi er þeir fóru ofan eptir ánni Elfi því at Gautar skutu á þá. En Hákon jarl þótti vera inn mesti rausnarmaðr ok hét dóttir hans Sunnifa en sonr hét Hákon er átti dóttur Sveins konungs Úlfssonar, ok var þeira son Eiríkr lamb, Danakonungr. Ok lýkr nú hér at sinni frá Hákoni jarli ok Haraldi konungi: però el rei de Constantinoble va dir que era massa baix [d'estatura]. Un dia que l'emperador guaitava per [la gelosia d']una galeria o balconada, va veure que portaven un brau molt fer a matar, i en Tormod li va tallar el cap [d'un sol cop]. Llavors el rei va dir que aquell home probablement podria fer un bon ús de la seva espasa en d'altres coses que no fossin bestiar, i va acceptar en Tormod al seu servei i en Tormod romangué allà. [Quant a]l rei Haraldr i els seus homes, pogueren varar (?és a dir, alliberar-les del glaç) llurs naus i salpar cap a la mar baixant pel riu Elfr. A continuació, un cop ja sortits del riu, es dirigiren cap al nord, cap a Noruega. Alguns dels homes d'en Haraldr varen caure quan les naus estaven baixant pel riu perquè els gautes els varen disparar [des de les ribes del riu]. [I pel que fa a]l iarl Hákon, aquest tingué la fama d'ésser un home excepcionalment magnificient. Sa filla va nòmer Sunnifa i son fill Hákon, el qual va estar casat amb la filla del rei Sveinn Úlfsson. Tingueren un fill, l'Eiríkr Anyell, [que fou] rei de Dinamarca. I ara i aquí acaba la història del iarl Hákon i el rei Haraldr

Svalbarði <m. Svalbarða, no comptable>:
[arxipèlag m de] Svalbard m

sval·brjóstaður, -brjóstuð, -brjóstað <adj.>:
<LIT FIGde pit gèlid
Svásuður heitir sá er faðir Sumars er, og er hann sællífur svo að af hans heiti er það kallað sváslegt er blítt er. En faðir Vetrar er ýmist kallaður Vindlóni eða Vindsvalur. Hann er Vosaðarson, og voru þeir áttungar grimmir og svalbrjóstaðir, og hefur Vetur þeirra skaplyndi: el pare d'en Sumar (‘Estiu’) es diu Svásuður i viu tan feliç que el que és afable (blítt: dolç, suau, agradable) s'anomena sváslegt (‘dolç, suau, amable’) pel seu nom. I el pare d'en Vetur (‘Hivern’) apareix anomenat adés Vindlóni (‘?’) adés Vindsvalur (‘Celistre’) i és fill d'en Vosaður i [com que] aquests parents eren cruels i de cor gèlid, en Vetur va heretar llur caràcter (vocabulari: #1. Svosuður: El manteniment de la a llarga medieval darrere la semiconsonant w es fa per a mantenir la unió fonètica entre el nom mític i els adjectius svás ‘dolç, agradable, amè’, sváslegur ‘agradable, encantador’. Compari's amb el tractament que rep el nom de l'avi de l'Hivern, la forma antiga del qual, Vásuðr, és adaptada, de forma regular, a Vosuður; Els noms Svásuðr i Vindsvalr són atestats a l'estrofa 27 dels Vafþrúðnismál: [Vafþrúðnir kvað:] ‘Vindsvalr heitir, ǀ hann er Vetrar faðir, ǁ enn Svásuðr Sumars’: [en Vafþrúðnir va dir:] ‘Es diu Vindsvalr, ǀ és el pare d'en Vetr, ǁ i l'Svásuðr ho és d'en Sumarr; #2. Vindlóni: És un nom per al qual encara no s'ha proposat una etimologia convincent per al constituent -lóni. La forma, a més a més, varia de manuscrit en manuscrit. La forma Vindlóni és la forma del testimoni R; el manuscrit W Vindljón ‘Lleó de[l] Vent’, que és la forma que agafa J.L. Borges en la seva traducció del text, i, finalment, el manuscrit T porta la forma Vindljómi, el constituent -ljómi de la qual faci potser referència a les aurores boreals. Aquesta forma significa l'esclat de llum del vent o per ventura celístia del vent; #3. svalr: Perquè aquest adjectiu tingui aquí ple sentit semàntic, li hem de suposar el significat glacial; d'aquí que tradueixi Vindsvalr amb el nostre celistre; #4. Vosuður: forma moderna de l'antiga Vásuðr; el primer constituent d'aquest compòsit deu ésser el substantiu de gènere neutre vás (modern vos ‘pluja, humitat i fang; fatics d'un viatge fet amb pluja i fred; tinya, ronya’), que, segons en Baetke 19874 pàg. 703, significava: vás n. Strapazen, Beschwerden, Mühsal (durch Unwetter,Nässe, Kälte); Mühe, Leiden: þola vás Mühsal, Ungemach erdulden; kvezk minna mega við vási ǫllu en var er sagte, er könne nicht mehr so viel Strapazen ertragen wie früher)

sval·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
calàbria f de bec blanc (ocell Gavia adamsii)

svalg:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svelgja “empassar-se, enviar-se”

svali <m. svala, no comptable>:
frescor f (esp. la fresca o l'aire fresc del vespre)
þá gekk Ehúð til hans, þar sem hann sat einn í svalanum (məqēˈrāh ~ מְקֵרָה:   wə-hūʔ־ʝɔˈʃēβ   ba-ʕălīˈʝaθ   ha-mməqēˈrāh   ʔăʃɛr־ˈl-ō   lə-βadˈd-ō,   וְהוּא-יֹשֵׁב בַּעֲלִיַּת הַמְּקֵרָה אֲשֶׁר-לוֹ לְבַדּוֹ) í þaksal sínum (בַּעֲלִיַּת), og mælti: „Ég ber þér erindi frá Guði.“ Konungur reis þá úr sæti sínu: llavors l'Ahod (Ehud) es presentà davant ell, allà on es trobava totsol a la fresca, a la seva cambra del pis de dalt i li digué: «Et porto un missatge de Déu». El rei es va aixecar llavors del seu sitial
Ptólemeus tók þá konunginn með sér inn í súlnagöng (περίστυλον), undir því yfirskini að þar væri svala (ἀναψύχειν ~ ἀναψύξων -ύξουσα -ῦξον ǁ -άψυξον:   ὡς ἀναψύξοντα τὸν βασιλέα) að finna, og taldi honum hughvarf (μετέθηκεν)aleshores Aleshores en Ptolemeu s'endugué amb ell el rei a un peristil amb el pretext que allà hi trobarien la fresca, i el persuadí perquè canviés de parer
♦ → kvöldsvali “fresca del vespre”
♦ → snjósvali “frescor de neu”

svalir <f.pl -svala>:
1. (á húsi) balcó m (plataforma exterior de casa a partir de primer pis)
♦ herbergi með svölum: cambra amb balcó
♦ úti á svölum: al balcó
2. (stórar svalir) terrassa f (balconada ampla, terrat)
3. (í leikhúsi & bíói) amfiteatre m (part de teatre i de cinema)
4. (loftsvalir HIST ARQ) galeria f (corredor cobert i/o voltat a la part superior d'edifici)
ok nú stendr Attila konungr upp ok gengr út í svalirnar ok sér til, hvar ganga Niflungar. Ok margr maðr gengr nú at sjá skrautliga ferð þeira, ok er þá ǫllum tíðast at spyrja, hvar Hǫgni ferr, svá er hann frægr. Nú sér Attila konungr, hvar Hǫgni ferr ok Fólkher, ok eigi er þeira búnaðr verri en Gunnars konungs, ok eigi kennir Attila konungr til víss, hvar Hǫgni ferr eða Fólkher, fyrir því at eigi má hann sjá þá svá gerla, því at þeir hafa síða hjálma, ok spyrr, hverir þar ganga með Gunnari konungi ok Þiðreki konungi: i llavors es va llevar el rei Àttila i va sortir a fora, a la galeria superior, des d'on va esguardar com arribaven els nibelungs. I també foren molts els qui[, com ell,] sortiren a veure llur magnífica comitiva i tots només tenien esma de preguntar quin d'ells era en Hǫgni, tanta i tanta era la seva fama. El rei Àttila va veure que en Hǫgni i en Fólkherr s'acostaven. Anaven abillats de manera tan rica com el rei Gunnarr. El rei Àttila no estava segur qui d'ells era en Hǫgni i qui en Fólkherr, per tal com no els podia veure bé (detalladament) ja que portaven elms llargs, ço és, elms que els cobrien tot el cap fins a baix, i va preguntar qui era el qui anava amb el rei en Gunnarr i qui ho feia amb el rei en Þiðrekr
Magnús konungur lét gera skrín og búa gulli og silfri og setja steinum. En skrín það var svo gert bæði að mikilleik og að öðrum vexti sem líkkista en svalir undir niðri en yfir uppi vétt vaxið sem ræfur og þar af upp höfuð og burst. Eru á véttinu lamar á bak en hespur fyrir og þar læst með lukli. Síðan lét Magnús konungur leggja í skrín það helgan dóm Ólafs konungs. Urðu þar margar jartegnir að helgum dómi Ólafs konungs: el rei Magnús va fer fer un escriny i paramentar-lo d'or i argent i ornar-lo amb pedreria. L'escriny mateix, emperò, tant pel que fa a les mides com a les seves formes en general, estava afaiçonat com un taüt. Al dessota hi tenia [com una mena de] galeria o corredor voltat i al damunt una tapadora afaiçonada com una teulada acabada en un carener amb un cap. A la part del darrere de la tapadora hi havia les frontisses i a la part del davant gafes i es tancava en fort amb una clau. Quan estigué fet, el rei Magnús hi feu dipositar les sagrades despulles del rei Olau. Hi va haver molts de miracles en presència de les sagrades relíquies del rei Olau
jarl svaf í ǫðru herbergi, skammt í frá, hann vaknaði við gnýinn, ok hljóp upp við, ok gekk út í svalirnar; hann sá at drottningin stóð úti í garðinum, ok spurði hverju herhlaup þetta sætti; hon sagði sem var. Jarl bað hana vera káta, sagði at ekki mundi til saka. Litlu síðarr var víst orðit at þetta var ekki nema lýgi ein vándra manna: el iarl dormia en un altre allotjament (edifici), a prop d'allà, i es va despertar amb l'enrenou i va saltar del llit i va sortir a la galeria. Va veure que la reina s'estava dreta a fora, al garðr o clasta, i li va preguntar què volia dir tota aquell moviment de gent d'armes. Ella li va contar el que hi havia. El iarl li va pregar que posés bona cara tot afegint que d'allò no en vindria cap mal (que no passaria res). Poc després es va saber del cert que realment tot allò no havia estat més que una mentida (un fals rumor) de persones dolentes

svalka <svalka ~ svölkum | svalkaði ~ svölkuðum | svalkað>:
ésser sacsejat -ada (una embarcació i les persones que hi van a bord pel vent i la mala mar)

sval·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:
gelat -ada, [molt] fred -a (gèlid, glacial)
fœrði mér Grímildr ǀ full at drecca, ǁ svalt oc sárlict, ǀ né ec sacar munðac; ǁ þat var um aukit ǀ urðar magni, ǁ svalkǫldom sæ ǀ oc sonardreyra: la Grímildr em va portar de beure una copa curulla, freda i amarga, per tal que deixés de recordar el tort: la beguda estava enfortida amb la força del destí, amb l'oceà gelat i amb sang de porc sacrificial (vocabulari: #1. full: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 63: full n. gefüllter becher; #2. sárligr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 173: sár-ligr adj. bitter (Gðr. II 21); #3. sǫk: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 200: sǫc <...> 1. streitigkeit, streitsache <...> ; #4. sonardreyri: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 188: sonar-dreyri m. blut eines sonar-gǫltr, és a dir, d'un verro sacrificial; )
sá var aukinn ǀ iarðar megni, ǁ svalkǫldom sæ ǀ oc sonardreyra: aquest (= el fill de nou ètunes) fou enfortit amb la força de la terra, amb l'oceà gelat i amb sang de porc sacrificial

svall <n. svalls, no comptable>:
disbauxa f, bauxa f (Mall.), excessos m.pl
á degi konungs vors urðu hermenn sjúkir af svalli ( ~ :   ʝōm   malˈkē-nū   hɛħɛ̆ˈlū   ɕāˈrīm   ħăˈmaθ   mī-ˈʝāʝin,   יוֹם מַלְכֵּנוּ, הֶחֱלוּ שָׂרִים חֲמַת מִיָּיִן), vínið sveif á gárunga (מָשַׁךְ יָדוֹ, אֶת-לֹצְצִים)el dia [de l'aniversari] del rei, els soldats s'emmalaltiren amb els excessos que feren bevent. El vi els pujà al cap als bufons
hafið gát á sjálfum yður, látið ekki svall (ἡ κραιπάλη -άλης:   ἐν κραιπάλῃ) og drykkju (καὶ μέθῃ) eða áhyggjur þessa lífs (καὶ μερίμναις βιωτικαῖς) ná tökum á yður svo að sá dagur komi ekki skyndilega yfir yður eins og snara: vetlleu per vosaltres mateixos, no deixeu pas que les bauxes i l'embriaguesa o les preocupacions d'aquesta vida s'emparin de vosaltres, per tal que aquell dia no us arribi sobtadament, com un llaç
öfund, ofdrykkja, svall (ὁ κῶμος -ώμου:   φθόνοι, μέθαι, κῶμοι, καὶ τὰ ὅμοια τούτοις) og annað þessu líkt. Og það segi ég ykkur fyrir, eins og ég hef áður sagt, að þeir sem slíkt gera munu ekki erfa Guðs ríki: l’enveja, l'embriaguesa, els excessos de taula i les coses semblants. Jo us dic per endavant, com ja ho he dit abans, que els qui cometen tals coses no heretaran pas el Regne de Déu
lifum svo að sæmd sé að, því nú er dagur kominn, en hvorki í ofáti (μὴ κώμοις) né ofdrykkju (καὶ μέθαις), hvorki saurlífi (μὴ κοίταις) né svalli (ἡ ἀσέλγεια -ίας:   καὶ ἀσελγείαις), ekki með þrætum (μὴ ἔριδι) eða öfund (καὶ ζήλῳ)visquem de tal manera que ho fem honorablement, car ja s'ha fet de dia, sense excessos de taula i embriagueses, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges
♦ → drykkjusvall “bauxa de vi”

svall:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svella “inflar-se; créixer (riu)”
unnusti minn rétti höndina inn um gluggann, og hjarta mitt svall (hāˈmāh ~ הָמָה:   dōˈδ-ī   ʃāˈlaħ   yāˈδ-ō   min־ha-ˈħɔr   ū-mēˈʕai̯   hāˈmū   ʕāˈlā-u̯,   דּוֹדִי, שָׁלַח יָדוֹ מִן-הַחֹר, וּמֵעַי, הָמוּ עָלָיו) honum á móti: el meu estimat ha ficat la mà per la finestra i el meu cor ha bullit cap a ell
við ræðu þessa svall (ἀναζωπυρεῖν:   καὶ ἀνεζωπύρησεν τὸ πνεῦμα τοῦ λαοῦ ἅμα τοῦ ἀκοῦσαι τῶν λόγων τούτων) þjóðinni móður að nýju og fólkið svaraði hástöfum: „Þú ert foringi okkar í stað Júdasar og Jónatans bróður þíns. Þú skalt heyja orrustur okkar en við munum breyta í öllu eins og þú býður!“: amb aquest discurs es va inflamar de nou el coratge del poble, i el poble contestà a grans crits: «Ets el nostre cap, en lloc d'en Judes i d'en Jonatàs, ton germà. Lliura les nostres batalles, que nosaltres ens comportarem en tot com tu ens manis»

svalla <svalla ~ svöllum | svallaði ~ svölluðum | svallað>:
fer tabola, lliurar-se a la disbauxa o a disbauxes
áhyggjulaus og hávaðasamur hópur manna var umhverfis og þeirra á meðal svölluðu ([hāˈʝāh +] ʃāˈlēu̯ ~ להיות] שָׁלֵו]:   wə-ˈqōl   hāˈmōn  ʃāˈlēu̯   β-āḥ,   וְקוֹל הָמוֹן, שָׁלֵו בָהּ) menn sem sóttir höfðu verið út í eyðimörkina. Þeir drógu armbönd á handleggi þeirra systra og settu dýrlegt djásn á höfuð þeirra: un grup d'homes despreocupat i sorollós era al seu voltant i entre elles homes, que hom havien anat a cercar perquè vinguessin a l'interior del desert, es lliuraven a disbauxes. Portaven braçalets als braços de les germanes i posaven esplèndides diademes a llurs caps
þeir lastmæla því sem þeir skilja ekki og munu þess vegna farast eins og dýrin og fá þannig að líða fyrir hið illa sem þeir gerðu. Þeir hafa yndi af að svalla (ἡγεῖσθαι [ἡγούμενος -ένη -ούμενον] + ἡ τρυφή -ῆς:   ἡδονὴν ἡγούμενοι τὴν ἐν ἡμέρᾳ τρυφήν) um miðjan dag. Þeir eru skömm og smán þegar þeir blekkja ykkur (ἐντρυφᾶν ~ ἐντρυφῶν -ῶσα -ῶν:   ἐντρυφῶντες ἐν ταῖς ἀγάπαις ǁ ἐν ταῖς ἀπάταις αὐτῶν) og neyta máltíða með ykkur (συνευωχούμενοι ὑμῖν) og svalla (συνευωχεῖσθαι ~ συνευωχούμενος -ένη -ούμενον:   συνευωχούμενοι ὑμῖν)blasmen el que no entenen i per això periran com els animals i hauran de patir així pel mal que han fet. Obtenen plaer lliurant-se (es complauen a lliurar-se) a disbauxes en ple dia. Són una vergonya i una deshonra quan us enganyen mentre es lliuren als excessos i banquetegen amb vosaltres
♦ svalla e-u upp: disbauxar una cosa

svallari <m. svallara, svallarar>:
1. (slarkari, sem lifir [taumlausu] nautnalífidisbauxat m, disbauxada f (llibertí, vividor, que mena una vida de disbauxa)
fyrir því mun lýður minn fyrr en af veit fara í útlegð, og tignarmennirnir kveljast af hungri og svallararnir (hāˈmōn ~ הָמוֹן:   wa-hămōˈn-ō   t͡siˈħēh   t͡sāˈmāʔ,   וַהֲמוֹנוֹ צִחֵה צָמָא) vanmegnast af þorsta: és per això que el meu poble anirà a l'exili abans que no se n'adonin i els seus dignataris moriran de fam i els disbauxats llanguiran de set
þess vegna þenur helja upp gap sitt, glennir upp ginið sem mest hún má svo að spjátrungarnir í Jerúsalem steypast þar niður og múgurinn með, hávaðamenn og svallarar (ʕāˈlēz ~ עָלֵז:   wə-ʝāˈraδ   ... wə-ʕāˈlēz   b-āḥ ,   וְיָרַד  ...  וְעָלֵז בָּהּ)és per això que Xeol eixampla [la boca d]el seu abisme i bada la seva gola tant com pot a fi que s'hi precipitin els gomosos de Jerusalem i amb ells el poble baix, els barrilaires i els disbauxats
2. (vínsvallari, drykkjurúturembriac m, embriaga f (bevedor, que fa excessos bevent vi o d'altres begudes alcohòliques)
þá skulu þau segja við öldunga borgarinnar: „Þessi sonur okkar er þrjóskur og ódæll og hlýðir ekki áminningum okkar. Hann er bæði ónytjungur og svallari (ˈsɔβɛʔ ~ סֹבֶא:   zōˈlēl   wə-sɔˈβēʔ,   זוֹלֵל, וְסֹבֵא)“: llavors diran als ancians de la ciutat: «Aquest fill nostre és caparrut i díscol i no obeeix les nostres amonestacions. És un inútil i un embriac»
og hann tekur að berja samþjóna sína og eta og drekka með svöllurum (μεθύειν ~ μεθύων -ύουσα -ύον:   καὶ πίνῃ μετὰ τῶν μεθυόντων)i començava a pegar als seus companys de servei, a menjar i beure amb els embriacs

svall·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (slarksamur, sem lifir [taumlausu] nautnalífidisbauxat -ada f (llibertí, vividor, que mena una vida de disbauxa)
2. (eyðslusamurpròdig -a (dissipador)

svall·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:
orgia f, bacanal f
heiðingjarnir lögðu musterið undir svallveislu (ἡ ἀσωτία -ίας + ὁ κῶμος -ώμου:   τὸ μὲν γὰρ ἱερὸν ἀσωτίας καὶ κώμων ἐπεπληροῦτο ὑπὸ τῶν ἐθνῶν), döðruðu þar við drósir (μεθ’ ἑταιρῶν) og lögðust með dækjum (γυναιξὶ) innan vébanda og báru þangað margt sem óhæfa var að hafa á þeim stað: els pagans inundaren el temple de bacanals, amorejant amb bagasses i tenint comerç amb donatxes dins els límits sagrats i introduint-hi dedins mantes coses que no esqueien a aquell indret

svalst:
2ª pers. sg. pret. ind. de → svelta “morir de fam”
"Lifa ætla ek mér ǀ langan aldr, ǁ þóttu hœtir hamri mér; ǁ skarpar álar ǀ þótto þér Scrýmis vera, ǁ ok máttir-a þú þá nesti ná, ǁ ok svalzt þú þá hungri heill": Tinc la intenció de viure una llarga vida per més que tu m'amenacis amb el teu martell. Vares constatar que els lligalls de l'Skrýmir eren forts i, [altrament] incòlume, et mories de gana però no podies pas heure les teves provisions (vocabulari: #1. skarpr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 174: scarpr adj. ‘scharf’, hart und rauh (durch austrocknen: Háv. 134, Ls. 62, auch Grt. 15, von den urtümlichen speeren der riesen); übertr. adv. compar. scarpara kräftiger (Grt. 20); Gylfaginning, cap. 45; )

svalt:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svelta “morir de fam”
bœcr vóro þínar, ǀ inar bláhvíto, ǁ ofnar vǫlondom, ǀ fluto í vers dreyra. ǁ Svalt þá Sigurðr, ǀ saztu yfir dauðom, ǁ glýia þú né gáðir, ǀ Gunnarr þér svá vildi: els llençols del teu llit (lit.: els teus llençols) , d'un blanc blavenc (= d'un blanc de mort) , que havien estat teixits per hàbils artesans, ara nedaven en la sang del [teu] home: llavors en Sigurðr morí [i] tu[, Guðrún,] vetllares el mort, ja no tingueres esma de procurar-te alegries, en Gunnarr així t'ho havia destinat (lit.: lit. així t'ho havia volgut) (vocabulari: #1. bók: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 30: bóc f. ‘buch’, tuch mit eingewebten oder gestickten figuren (ursprünglich wohl: bilderhandschrift) <...>; #2. bláhvítr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 29: blá-hvítr adj. blauweiß, blau und weiß gestreift <...>. Per al Kuhn, doncs, el mot no té caràcter anticipatori de la mort d'en Sigurd; #3. vǫlundr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 232: *vǫl-und (= val-und?) todeswunde (? — Hm. 7); és preferible seguir la interpretació d'en Finnur Jónsson 1931², pàg. 628b: smed, kunstner, i alm., ofnar v-m Hamð 7 <...> ; #4. svelta: aquí sinònim flotant de deyja. Tanmateix, el mot normal per a morir en gòtic és gaswiltan, de manera que podríem demanar-nos si darrere el norrè occidental antic svelta no hauríem de suposar la continuació de dos verbs preliteraris, el primitiu svelta- i el seu derivat perfectiu *gasvelta-; #5. glý: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 77: glý (ags. gleo) n. freude (Hm. 7); #6. : Cf. Kuhn 1968³, pàg. 68: gá <...> auf etwas (e-s) achten, sich um etwas kümmern <...>; )

sval·trosi <m. -trosa, -trosar>:
albatros cellanegre (ocell Thalassarche melanophris syn. Diomedea melanophris)

svalur, svöl, svalt <adj.>:
1. (allkaldur, dálítið kaldurfresc -a (agradablement fred, una mica fred, força fred: aigua & begudes, indret, dia ~ nit, brisa etc.)
þegar hann var farinn komu þjónar konungs, sáu að dyrnar á þaksalnum voru lokaðar og sögðu: „Sjálfsagt er hann að létta á sér inni í svala (məqēˈrāh ~ מְקֵרָה:   ˈʔaχ   mēˈsīχ   ˈhūʔ   ˌʔɛθ־raɣˈlā-u̯   ba-ħăˈδar   ha-mməqēˈrāh,   אַךְ מֵסִיךְ הוּא אֶת-רַגְלָיו בַּחֲדַר הַמְּקֵרָה) herberginu“: quan ja havia marxat, vingueren els servents del rei i veieren que les portes de la sala de dalt eren tancades amb clau i digueren: «És obvi que està fent les seves necessitats dins la cambra fresca»
2. (kalsalegur, kuldalegur, nístandi kaldurfred -a (gèlid, desagradablement fred)
verðir þínir (מִנְּזָרַיִךְ) voru sem engisprettur og herforingjar þínir eins og skordýrasægur sem sest á steingarða á svölum degi (qāˈrāh ~ קָרָה:   bə-ˈʝōm   qāˈrāh,   בְּיוֹם קָרָה) en flýgur burt þegar sólin birtist og enginn veit hvað af honum verður: els teus guardians eren com a llagosts i els comandants dels teus exèrcits com una multitud d'insectes que es posen sobre les tanques de pedra un dia de fred però s'envolen quan el sol es lleva i ningú no sap què se'n fa [de tots ells]
þangað til dagurinn verður svalur (ˈpūaħ ~ פּוּחַ:   ʕaδ   ʃɛ-i̯ʝāˈφūaħ   ha-i̯ˈʝōm   wə-ˈnāsū   ha-t͡st͡səlāˈlīm,   עַד שֶׁיָּפוּחַ הַיּוֹם, וְנָסוּ הַצְּלָלִים), og skuggarnir flýja, snú þú aftur, unnusti minn, og líkst þú skógargeitinni eða hindarkálfi á anganfjöllum: fins que el dia no refredi i les ombres no fugin, torna, estimat meu, i fes-te semblant a cabra boscana (a una ceví), o a una cérvola jove (òfer ha-aialim) a les muntanyes dels perfums (el traductor interpretà הָרֵי בָתֶר com a ἐπὶ τὰ ὄρη θυμιαμάτων, i, per tant, com a sinònim dels ἐπὶ ὄρη ἀρωμάτων, הָרֵי בְשָׂמִים de 8:14. En comparació, la nova traducció de 2:17 fa: Þegar kular í dögun og skuggarnir flýja, snúðu þá, elskhugi minn, upp til ilmfjallanna, líkur dádýri, líkur hindarkálfi)
á þeim degi verður hvorki hlý sólarbirta né svalt ([qippāˈʔōn] ~ [קִפָּאוֹן]:   wə-hāˈʝāh   ba-i̯ˈʝōm   ha-ˈhūʔ   lɔʔ־ʝiˈhjɛh   ˈʔōr   ʝəqāˈrōθ   wə-qippāˈʔōn,   וְהָיָה, בַּיּוֹם הַהוּא; לֹא-יִהְיֶה אוֹר, יְקָרוֹת וְקִפָּאוֹן) mánaskin, það verður samfelldur dagur og á því kann Drottinn einn skil. Ekki dagur, ekki nótt og jafnvel að kvöldinu verður bjart: aquell dia no hi haurà ni la càlida claror del sol ni la freda llum de la lluna. Serà un dia continu que noms Jahvè totsol distingirà. No hi haurà dia, no hi haurà nit, i fins i tot al vespre hi farà claror
þegar svalur (ψυχρός -ά -όν:   ψυχρὸς ἄνεμος βορέης πνεύσει, καὶ παγήσεται κρύσταλλος ἐφ’ ὕδατος) norðanvindur næðir verða vötnin þakin ísi, hann leggst yfir hvert vatnsból (ἐπὶ πᾶσαν συναγωγὴν ὕδατος καταλύσει) og vötnin verða sem búin brynju: quan bufa el fred vent del nord, les aigües es cobreixen amb glaç. Aquest glaç es posa sobre tots els bassals i les aigües semblen com a revestides d'una cuirassa
"Fátt mantu, fylkir, ǀ fornra spialla, ǁ er þú ǫðlingom ǀ ósǫnno bregðr; ǁ þú hefir etnar ǀ úlfa krásir ǁ oc brœðr þínom ǀ at bana orðit, ǁ opt sár sogin ǀ með svǫlom munni, ǁ hefr í hreysi ǀ hvarleiðr scriðit": Poc te'n recordes, cabdill de la host, de les velles històries, quan retreus al noble rei coses no veres: [que] menjares llepolies de llop (és a dir, cadàvers) i [que] et convertires en el matador de ton germà. [Que] sovint xuclaves ferides amb la teva boca freda, [o que] t'arrossegaves, odiat de tothom, a l'interior de clapers” (vocabulari: #1. bregða: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 32: bregða <...> jmdm vorwürfe machen <...> ; #2. hreysi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 100: hreysi n. geröllhaufe <...>; també es podria traduir per: roquissar o pedregar, caramull de pedres; en islandès modern, el mot té el significat de casinyot; #3. hvarleiðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 104: hvar-leiðr adj. überall verhaßt (HH. 36))
"Hugða ec mér, Gunnarr, ǀ grimt í svefni, ǁ svalt alt í sal, ǀ ættac sæing kalda; ǁ enn þú, gramr, riðir, ǀ glaums andvani, ǁ fiǫtri fatlaðr ǀ í fiánda lið. ǁ Svá mun ǫll yðor ǀ ætt Niflunga ǁ afli gengin: ǀ eroð eiðrofa: Gunnarr, he somniat coses ferotges: dins la sala tot era era fred [i humit], tenia un jaç fred; quant a tu, príncep, tu cavalcaves, privat de les alegries [del món], travat amb lligams, en la tropa dels enemics: Tot el vostre llinatge dels nibelungs es veurà privat de la seva força [car] sou uns perjurs!” (vocabulari: #1. sæing: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 199: sæing f. bett <...>; #2. glaumr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 76: glaumr <...> m. lärmender jubel, laute freude; besonders von der geselligkeit in der halle <...>; #3. andvani: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 17: and-vani <...> sw. adj. ermangelnd, ledig (e-s) <...>; #4. ganga: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 70-71: <...> afli genginn [p. 71] von der kraft verlassen (Br. 16))
senn var á hesti ǀ hverr drengr lítinn, ǁ enn víf valnesc ǀ hafit í vagna; ǁ vér siau daga ǀ svalt land riðom, ǁ enn aðra siau ǀ unnir kníðom. ǁ Enn ina þriðio siau ǀ þurt land stigom: al punt tot jove cavaller fou vist a dalt del seu cavall, i les dones franceses, pujades als carros: travessàrem durant set dies la terra freda, i durant set dies més batérem [amb els rems] les ones, i [després i durant] set dies més travessàrem la terra resseca
♦ gerði þeim svalt: <LOCvaren estar enrederats de fred
frost var veðurs og snjádrif nokkuð. Sátu þeir Haraldur undir skjöldum sínum en Gautar höfðu lítt klæðst og gerði þeim svalt. Jarl bað þá bíða þess er konungur gengi að og þeir stæðu allir jafnhátt. Hákon jarl hafði merki þau er Magnús konungur Ólafsson hafði átt: hi havia gelada i feia una mica de rufaga amb neu. En Haraldr i els seus homes es varen quedar asseguts sota llurs escuts, mentre que els gautes, emperò, anaven vestits amb roba lleugera de manera que estaven enrederats de fred. El iarl els va manar que esperessin fins que el rei els ataqués, de manera que tots ells estiguessin a la mateixa alçada [del terreny]. El iarl Hákon tenia els estendards que havien pertangut al rei Magnús Ólafsson
♦ svalt veður: temps molt fred, temps gèlid
eftir það settist niður allt liðið. Tóku sumir í sundur heyhjálma nokkura og gerðu sér af ból, sumir sátu á skjöldum sínum, og biðu svo lýsingar. Svalt var veður og votadrífa: tot seguit, totes les tropes es varen asseure. Alguns desferen pallers i [amb la palla] s'hi feren un jaç. D'altres varen seure damunt llurs escuts i esperaren així l'arribada de l'alba. Feia un temps gèlid amb aiguaneu
♦ það er svalt: fa fred
þá mælti bóndi við konung: "Veit ek, at hirðmönnum þínum þykkir heldr svalt hafa verit í skálanum í nótt, ok þat var svá, ok ekki mega þeir ætla sér at standast þær þrautir, er Aðils konungr at Uppsölum mun reyna við yðr, er þeim þótti þetta svá erfitt, ok sendu heim, herra, hálft lið þitt, ef þú vilt halda lífinu, því at ekki muntu með fjölmenni sigrast á Aðils konungi" : llavors, el bóndi va dir al rei: “Jo sé que els homes de la teva hirð consideren que han passat molt de fred aquesta nit a l'skáli-dormitori i realment ha estat així. Per tant, no poden pensar que superaran les proves a les quals el rei Aðils dels Uppsalir us sotmetrà si han trobat tan difícil això (aguantar el fred que hi feia dedins el domirtori), així que, senyor, envia de tornada a casa la meitat de les teves tropes si és que no vols perdre la vida, car no serà pas amb aquesta nombrosa tropa que venceràs el rei Aðils
♦ → úr·svalur, -svöl, -svalt “fred -a i humit -ida”
3. (óbanginnde gel (que no s'altera, que resta calmós)
sumir segja að enskan sé aðal svala málið: n’hi ha que diuen que l’anglès és la llengua més xula

svam:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svima, symja “nedar”
þar fleytti á ein ǁ einhverstaðar ǁ at flæði fram ǁ fögru vatni. ǁ Upp at ósi þeim ǁ öðlíngr svam; (νεῖν ~ νέων νέουσα νέον:   ἀλλ’ ὅτε δὴ ποταμοῖο κατὰ στόμα καλλιρόοιο ǁ ἷξε νέων) ǁ leizt þar landtaka ǁ lofðúngi bezt: en algun lloc d'allà hi fluïa cap a les onades, amb belles aigües, un riu. El noble príncep va nedar cap a l'embocadura. Al rei gloriós allà li semblà el millor indret per sortir a terra (és obvi el regust escàldic d'aquests versos; cf. la lausavísa que comença amb els versos Skeið sá’k fram at flœði, ǁ fagrt sprund, ór ǫ́ hrundit de l'escalda Þjóðólfur Arnórsson: Bella dama, he vist una skeið portada pel riu cap a la mar)
þar var hamralaust ǁ hauðr fyrir, ǁ ok hlé haglegt ǁ fyrir hverjum gusti. ǁ Herða'k huga ǁ ok at hauðri svam; (νήχειν:   ἀλλ’ ἀναχασσάμενος νῆχον πάλιν) ǁ gekk þá guðblíð (ἀμβροσίη) nótt ǁ of gumna sjöt”: allà al davant hi havia una terra sense penyasegats i un recer agradable a tota ventada. Vaig prendre coratge i vaig nedar cap a terra. Llavors va arribar la nit d'ambrosia sobre els estatges dels homes (L’original fa: ἀλλ’ ἀναχασσάμενος νῆχον πάλιν, εἷος ἐπῆλθον ǁ ἐς ποταμόν, τῇ δή μοι ἐείσατο χῶρος ἄριστος, ǁ λεῖος πετράων, καὶ ἐπὶ σκέπας ἦν ἀνέμοιο. ǁ ἐκ δ’ ἔπεσον θυμηγερέων, ἐπὶ δ’ ἀμβροσίη νὺξ ǁ ἤλυθ’) (vocabulari: #1. guðblíður: Vulgueu entendre guðavín-blíður; #2. of gumna sjöt: Cf. la Hǫfuðlausn de l’Egill Skalla-Grímsson, estrofa 20: kannk mála mjǫt ǀ of manna sjǫt ‘sé [escollir] la dreta mesura de les paraules (les paraules justes) a l'estatge dels homes’)

svaml <n. svamls, no comptable>:
1. (sundnatació f (acció de nedar xipollejant molt, de manera maldestra, com un gosset)
2. (buslxipolleig m (acció de xipollejar)

svamla <svamla ~ svömlum | svamlaði ~ svömluðum | svamlað ║ [í e-u]>:
1. <GENnedar xipollejant, nedar fent el granot (Mall.)
at morgni eptir orrostuna, sem lítt var ljóst, bjóst Hǫgni í borgina með ǫllu liði sínu. Gekk hann fyrst í hǫll konungsins ok fann þar engan mann inni utan tilkvámulausa þræla. Frétti Hǫgni þá at, hvar drottning væri, en þeir sǫgðu hana gengna í hǫll dóttur sinnar. En er þeir Hǫgni hugðu þangat at vitja ok þeir váru komnir at þeim skíðgarði, er var í kring skemmuna, laust á svá mikilli þoku, at engi sá annan, ok fundu þeir hvárki skíðgarðinn né skemmuna. Fetuðu þeir þá hvergi. En um síðir varð svá mikil móða fyrir hernum, at margir duttu þar ofan í á kaf ok svǫmluðu þar svá innan um þá nótt alla með stórum erfiðismunum. Varð þeim torsótt at klifrast neðan þá hamra, er tveim megin váru móðunnar. Gekk þetta allt til dags. En sem dagaði, sjá menn enga móðu, ok hǫfðu þeir verit at klórast neðan skíðgarðinn allt um kring, þar þeir hugðu hamra vera, duttu svá þar ofan fyrir ok gátu eigi at gert: el matí després de la batalla, quan tot just clarejava, en Hǫgni es va preparar per entrar a la ciutat amb tota la seva host. [Quan hi va ésser,] de primer es va dirigir al palau del rei, però allà no hi va trobar ningú dedins llevat d'esclaus sense importància. En Hǫgni llavors els va preguntar on era la reina [Dagný] i ells li digueren que havia anat al palau de sa filla [Ingibjǫrg Erlingsdóttir]. Però quan en Hǫgni i els seus homes pensaren d'anar-hi a visitar-la, quan hagueren arribat a la palissada que enrevoltava la skemma, es va aixecar una boira tan espessa que un no podia pas veure l'altre, i no trobaren enlloc ni la palissada ni la skemma. No varen poder trobar enlloc el camí que seguien, però finalment, vet aquí que va aparèixer un riu tan gran i ample davant la host que molts d'ells hi caigueren de cap i varen haver de xipollejar dins l'aigua durant tota la nit amb grans esforços. Els resultava molt difícil d'enfilar-se pels capserrats que hi havia a totes dues voreres del riu. Així va anar la cosa tota la nit fins a l'endemà a trenc d'alba. Però quan es va fer de dia, els homes no varen veure cap riu sinó que resultava que s'havien estat enfilant amb les ungles per la palissada, per totes parts, a llur voltant, per on ells havien cregut que hi havia cingles. I havien estat caiguent de dalt a baix i no havien pogut aconseguir res
♦ svamla í ánni ~ sjónum: nedar xipollejant al riu ~ a la mar
2. (buslaxipollejar, patollar, clapotejar, esquitxar (Mall.) (batre l'aigua esquitxant, però sense nedar-hi)
♦ svamla í ánni ~ sjónum: xipollejar al riu ~ a la mar

svamp·botn <m. -botns, -botnar>:
<CULIN> base f [de tarta & pastís]

svamp·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
<BIOL> esponja f, porífer m
♦ svampdýrin: els polífers, les esponges

svamp·gúmmí <n. -gúmmís, no comptable>:
goma f escuma
♦ úr svampgúmmí: de goma escuma

svamp·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
esponjós -osa

svamp·líkur, -lík, -líkt <adj.>:
espongiforme
♦ meðalbráð, svamplík heilamein: encefalopaties espongiformes subagudes

svamp·terta <f. -tertu, -tertur. Gen. pl.: -tertna o: -terta>:
<CULIN> pa m de pessic

svampur <m. svamps, svampar>:
(sjávardýr & þvottasvampuresponja f (animal marí & estri per rentar-s'hi)
♦ Svampur Sveinsson: Bob Esponja (personatge de dibuixos animats)
◊ svampur úr pólýúretani: esponja de poliuretà

svana·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
jacint m del Cap (planta Galtonia candicans syn. Ornithogalum candicans)

svana·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
<FIG> cant m de cigne

Svana·vatnið <n. -vatnsins, no comptable>:
<MÚSel Llac dels Cignes

svangi <m. svanga, svangar>:
engonal m (esp. el d'animals) (nári)

svangur <m. svangs, svangar>:
estómac buit, panxa buida
♦ fá sér e-ð í svanginn: <LOCfer un mós, menjar alguna cosa
♦ tína e-ð í svanginn: <LOCatipar-se d'una cosa, omplir-se el pap amb alguna cosa

svangur, svöng, svangt <adj.>:
afamat -ada
♦ vera svangur ~ svöng ~ svangt: tenir gana
◊ ég er svangur: tinc gana (parlant un home)
◊ ég er svöng: tinc gana (parlant una dona)

svan·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
blanc -a com un cigne

svan·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
<MITOLnoia f cigne
♦ svanmeyjarnar í Úlfdölum: les noies cigne dels Úlfdalir

<LIT svanni <m. svanna, svannar>:
dama f, senyora f
Menn hafa sagt, at svanni ǁ sunnr, Skǫ́nungum kunnir, ǁ oss, um Óláfsmessu ǁ almilds baka vildi. ǁ Enn þás brúðr at brauði ǁ brennheitu tók leita, ǁ þá varð grjón at grǫ́nu ǁ grjóti danskrar snótar: uns homes, coneguts dels d'Escnia, ens han contat que una dona, en el sud (és a dir, a la Península de Jutlàndia), va voler coure pa el dia de Sant Olau tot misericordiós, però quan la dona anà a cercar el pa, calent que cremava, del forn, la farina de la danesa li havia tornada pedra grisa
ríða frák ór borgum breiðum ǁ bragna fjǫlð (af þínu magni ǁ víða glǫddusk valskar þjóðir ǁ varrar eld) í móti svarra. ǁ Síðan kaus um sœmðarfúsa ǁ snildarbrúðr, þann er eiga vildi, ǁ ǫðlings brœðr, af yðru ráði ǁ œztra manna gǫfugr svanni: he sentit a dir que una multitud de persones sortí de les vastes ciutats a l'encontre de la dama. Arreu, les nacions romàniques es posaven contentes amb el foc de mar (= l'or) del teu poder (que la teva generositat els donava). Llavors, la prudent núvia (eloqüent?; magnífica?) va triar d'entre els germans del rei, delerosos d'honors, el qui la noble dama voldria tenir per marit, dels homes més excel·lents, seguint el vostre consell
engill kom við unga ǁ allheppinn mey spjalla, ǁ burð ok buðlungs dýrðar ǁ bauð hann frǫmum svanna. ǁ Brims tók bjǫrk in fremsta ǁ brands við helgum anda; ǁ sú hefk frétt at dag dróttins ǁ dýrð fram komin yrði: l'àngel va venir a parlar amb la jove donzella i anuncià a la Senyora excel·lent (?) el molt feliç naixement del Rei gloriós. El més preeminent bedoll de foc de mar (dona) va rebre l'Esperit Sant. He sentit a dir que aquesta glòria es va acomplir en el dia del Senyor

svans·líki <n. -líkis, no comptable>:
1. <MITOL = álftarhamurforma f de cigne
♦ í svanslíki: havent adoptat la figura (o: forma) dun cigne, havent-se transformat en un cigne
♦ Seifur táldró Ledu í svanslíki: en Zeus, havent adoptat la forma d'un cigne, va seduir la Leda
2. (form, myndi svansforma (o: faiçó) f de cigne (objecte, vestit, disfressa que adopta la forma d'un cigne)
♦ í svanslíki: en forma de cigne
♦ kjóll í svanslíki: vestit en forma de cigne

svanur <m. svans, svanar>:
cigne m (ocell Cygnus cygnus) (álft)
"Góð er gáta þín, Gestumblindi, getit er þessar. Þar fara [tvær] svanbrúðir til hreiðrs síns ok verpa eggjum; skurm á eggi er eigi hǫndum gert né hamri klappat, en svanr er fyrir eyjar utan ǫrðigr, sá er þær gátu eggin við": Bona ha estat la teva endevinalla, Gestumblindi, i ja està endevinada: són [dues] femelles de cigne que van a llurs nius i hi ponen ous. Una closca d'ou no ha estat feta per mans [humanes] ni afaiçonada amb martell, i el cigne [mascle] amb el qual elles han concebut els ous, està dret fora dels nius” (vocabulari: #1. klappa: Cf. Baetke 19874, pàg. 327: <...> klappa hamri mit dem Hammer schlagen, formen; #2. ey: En Baetke 19874, pàg. 117, sub voce ey no hi dóna entrada a aquesta accepció, però és obvi que el mot aquí fa referència als nius de cigne, que sovint semblen illetes o són fets a illetes. D'aquí la meva traducció; )

svar <n. svars, svör>:
1. <GENresposta f
Nei” er ekkert svar: no” no és cap resposta
♦ borga svarið: pagar la resposta (de telegrama)
♦ svar borgað: resposta pagada (de telegrama)
♦ ég borga svarið: pagaré la resposta (de telegrama)
♦ fá svar: rebre una resposta
hann fékk ekkert svar: no va obtenir resposta
ég býst við að fá svar mjög fljótlega: espero rebre[’n] una ràpida resposta, espero que em responguin molt ràpidament
♦ gefa svar: donar una resposta
♦ halda [upp] svörum fyrir e-n: defensar algú, portar la defensa d'algú
nú senda þeir orð Þiðreki konungi, at hann skal til koma ok halda svǫrum fyrir þá, ok láta segja honum, hvat títt er. Nú ríðr Þiðrekr konungr út af Bern með tólf riddara ok til þings, ok nú er hann kemr þar, stendr hann upp ok talar ok lýkr svá sínu máli, at hann bað Reinald fara heim ok segja Erminrek konungi, at aldregi fær hann skatt af Ǫmlungalandi, meðan Þiðrekr konungr er í Bern, ok hér á ofan skal hann hafa mikla óþǫkk fyrir þessa orðsending
♦ svar út í hött: resposta evasiva
♦ svar við e-u: resposta a una cosa
eitt, tvö eða þrjú rétt svör við hverri spurningu: una, dues o tres respostes correctes a cada pregunta
♦ svar við bréfi: resposta a una carta
♦ taka svari e-s: prendre partit per algú, defensar algú
♦ verða fyrir svörum: encarregar-se de respondre, ésser el qui ~ la qui respon
2. <JUDAISMEresponsa f
♦ spurnir og svör: qüestions i responses (xeelot u-teixuvot; שְׁאֵלוֹת וּתְשׁוּבוֹת)

svara <svara ~ svörum | svaraði ~ svöruðum | svarað>:
respondre
♦ svara með “jái” eða “neii”: respondre “sí” o “no”, respondre amb un sí o un no
♦ svara skriflega: respondre per escrit
♦ svara e-m: respondre-li a algú
◊ svaraðu henni!: respon-li!
♦ svara e-m í sama tón: contestar-li a algú en el mateix to
♦ svara e-u: respondre a una cosa
◊ svara [ekki] bréfi e-s: [no] contestar a una carta d'algú
◊ svara bréfi e-s frá 22. júlí 2003 með bréfi, dags. 1. október 2003: contestar a la carta de X del 22 de juliol del 2003 amb una carta datada a dia 1 d'octubre del 2003
◊ svara [ekki] símanum: [no] contestar al telèfon
◊ svara spurningu: respondre a una pregunta
◊ hann vissi ekki hverju hann átti að svara: no sabia què respondre
◊ ég svaraði póstunum þínum: he contestat les teves cartes
♦ svara e-u með fullnægjandi hætti: respondre a una cosa de manera satisfactòria
♦ svara e-m e-u: respondre una cosa a algú
◊ ég gat engu svarað henni: no li podia pas respondre
♦ svara e-u með e-u: respondre a una cosa amb...
♦ svara fyrir e-ð: respondre d'una cosa, ésser responsable d'una cosa
♦ svara fyrir sig: respondre de si mateix, justificar-se, defensar-se
♦ svara í sömu mynt: <LOC FIGpagar amb la mateixa moneda, tornar la pilota
♦ e-ð svarar [ekki] e-u: (kostnaður, upphæð, skuld o.s.fr.una cosa [no] cobreix una cosa (cost, quantitat, deute etc.)
◊ þetta svarar ekki kostnaði: això no cobreix pas les despeses
♦ það svarar kostnaði: <LOC FIGs'ho paga, paga la pena, surt a compte
♦ e-r svarar [ekki] e-u: (skattar, skyldur o.s.fr.algú [no] paga una cosa (impost, contribució etc.)
◊ hann svarar sköttum og skyldum: paga la contribució i els impostos
♦ svara lit: <LOC#1. (í spilrespondre amb el mateix color (posar una carta sobre la taula del mateix color que la que hi ha posat l'adversari)#2. (svara í sömu myntpagar amb la mateixa moneda (venjar-se, respondre a un tort fent-ne un d'igual)
♦ svara styggilega: respondre iradament
♦ svara til e-s: correspondre a... (tilsvarandi)
♦ svara e-u út: valer (o: pagar) la pena
♦ svara út í hött: <LOC FIGtreure's la resposta de la mànega, respondre el primer que li passa a un pel cap (inventar-se la primera resposta que a un li passa pel cap, encara que sigui enganyosa o incerta)
♦ það svarar enginn: <TELEFno contesten (no agafen el telèfon)

svara·maður <m. -manns, -menn>: testimoni m de la núvia (a unes noces)

svarf <n. svarfs, svörf>:
ferritja f, llimalles f.pl 

Spes hét göfug garðshúsfreyja þar í staðnum, harðla rík og stórættuð. Sigurður hét bóndi hennar. Hann var auðigur og ættsmærri en hún. Hafði hún verið gefin honum til fjár. Ekki varð ástríki mikið með þeim hjónum og þóttist hún næsta vargefin. Hún var stórlynd og svarkur mikill
Sigríður hét dóttir Tósta, ung og fríð og svarkur mikill. Hún var síðan gift Eiríki Svíakonungi hinum sigursæla og var þeirra sonur Ólafur sænski er síðan var konungur í Svíþjóð. Eiríkur varð sóttdauður að Uppsölum tíu vetrum síðar en Styrbjörn féll
Gamli hét maður er bjó í Eiríksfjarðarbotni uppi undir jöklunum. Hann var félítill maður og einrænn, veiðimaður mikill. Gamli var kvongaður og hét Gríma kona hans. Hún var svarkur mikill, ger að sér um mart, læknir góður og nakkvað fornfróð. Ekki voru þar fleiri hjón en þau tvö. Þau komu sjaldan til annarra manna og sjaldan komu menn til þeirra

Bessi svarar: "Ei vildi eg að þú gerðir þetta því að eg get að hún verði þér ofstýri. Sýnist mér sem hún sé eigi hvers manns færi en allvel er konan mennt. Sýnist mér sem þið munuð allóskaplík því að hún er hinn mesti svarri og af góðum ættum en þú ert af smábúanda ætt og smálátur í skaplyndi. En þó þú sért fémaður mikill þá tekur þú mjög stein um megn þér. Vil eg það ráð þér gefa sem hverjum öðrum að hann leiti sér þess ráðuneytis að eftir hans skaplyndi sé en eigi með svo lítilli forsjá að engin eru álit. Eru synir þínir uppivöðslumenn miklir en þeir Helgi eru enn kallaðir nokkuð ágjarnir og ef þér verðið eigi samþykkir þá mun þeirra fundur skakkur verða. Nú þykir mér þín ferð eigi til ágengileg verða. Ertu áhugamikill og miklu framar en eg ætlaði því að eg hefi lengi verið húsfreyjulaus og verið oft á eggjaður að biðja hennar og hyggst mér svo að sem mér muni eigi hæfa að fá hennar. Mun eg heldur búa einn saman um hríð. Nú let eg þig en þú gerir sem þér líkar"
Eiríkur rauði bjó í Brattahlíð. Hann var þar með mestri virðingu og lutu allir til hans. Þessi voru börn Eiríks: Leifur, Þorvaldur og Þorsteinn en Freydís hét dóttir hans. Hún var gift þeim manni er er Þorvarður hét og bjuggu þau í Görðum þar sem nú er biskupsstóll. Hún var svarri mikill en Þorvarður var lítilmenni. Var hún mjög gefin til fjár
fóru þeir þá í brott þrír frændur. Þeir fara til Straumseyjar; hún er fjölbyggðust Færeyja. Sá maður átti þar bú, er Þórhallur hét hinn auðgi. Hann átti konu þá er Birna hét og var kölluð Straumseyjar-Birna; hún var svarri mikill og sjáleg kona. Þórhallur var þá sýnt við aldur; hafði Birna verið gefin til fjár

svarta·álfur <m. -álfs, -álfar>:
variant de svartálfur ‘alb negre’

svarta·brauð <n. -brauðs, no comptable>:
<CULINsvartabrauð m, galeta o bescuit de mar, destinat a l'aliment dels mariners

svarta·gall <n. -galls, no comptable>:
<HIST MEDmalenconia f, bilis negra, <LIT atra bilis
svartagall var ein af fjórum vessum mannslíkamans í læknavísindum miðalda: la malenconia o bilis negra era un dels quatre humors del cos humà en la medicina de l'Edat Mitjana

svartagalls·raus <n. -rauss, -raus>:
queixes pessimistes (queixes o xerrameca constants de pessimista, de persona que sempre ho veu tot negre)

Svarta·haf <n. -hafs, no comptable>:
[la] Mar Negra

En er þeir voru í svefn komnir um nóttina, vöknuðu þeir við það, að kominn var stormur með svartahríð. Svo mikil grimmd fylgdi veðri þessu, að allt sýldi, bæði úti og inni. Um morguninn, er þeir voru klæddir, gengu þeir út og til sjávar. Sáu þeir þá, að á burtu var allur veiðifangi, svo að hvergi sá staði. Þóttust þeir nú ekki vel staddir, en ekki gaf á burtu. Gengu þeir nú heim til skála og voru þar um daginn: però aquella nit, quan ja s'eren adormits, foren desperts pel brogit d'una tempesta que havia esclatat acompanyada d'una rufaga que no deixava veure res. Aquest temporal va anar acompanyat d'una cruesa tal que tot es va congelar, tant dins com fora de l'skáli. Al matí, quan ja foren vestits, varen sortir a fora i anaren fins a la mar. Llavors veieren que totes les captures de peix que havien fet havien desaparegut de manera que enlloc no se'n veia ni traça. Llavors consideraren que no es trobaven a un bon indret, però no tenien vent per marxar-ne, de manera que se'n tornaren a l'skáli i hi romangueren tot lo dia

svarta·markaður <m. -markaðs (o: -markaðar), -markaðir>:
mercat negre
♦ kaupa ~ selja e-ð á svartamarkaðinum (o: svartamarkaðnum)comprar ~ vendre una cosa al mercat negre

Önnur Mósebók 10:22 Móse lyfti hendi sinni til himins. Þá varð svartamyrkur um allt Egyptaland í þrjá daga.
Jobsbók 10:22 land svartamyrkurs og sorta. Niðdimma ríkir þar og óreiða, þar er birtan sjálf sem svartnætti.

svarta·raf <n. -rafs, no comptable>:
atzabeja f, gaieta f (agatsteinn; aggarsteinn; kópal)

svarta·spraka <f. -spröku, -sprökur. Gen. pl.: -spraka>:
halibut negre (peix Reinhardtius hippoglossoides)

svarta·svipur <m. -svips, -svipir>:
[posat m de] dol m
Páll biskup hafði látið til taka að gjöra tabúlu fyrir altari áður hann skildi við og ætlaði þar til mikið fé, bæði gull og silfur, og Margrét [hin haga] gróf og tönn til ágæta vel, og er þess von að það mundi hin mesta gersemi verða af fyrirhyggju hans, en þau Þorsteinn skrínissmiður og Margrét [hin haga] semdi síðan af hagleik sínum. Varð það mikill svartasvipur af hans fráfalli að þá urðu slíkir hlutir fyrst staðar að nema í bráð fyrir annarrar fjölskyldu sakir. Þorsteinn var ráðinn til tabúlusmíðar — Antequam decessit Paulus episcopus, tabulae, qua ornare uoluit templi altare, fabricandae, eo curante, manus admouerant artifices, cui rei magnam auri et argenti uim destinauerat. Huic altari Margareta [artificiosa] dentem affabre sculpsit; adeo ut sperandum esset, curante episcopo rem euasuram pretiosissimam, quam Thorsteinn Scrinii artifex, et Margareta [artificiosa], quâ erant dexteritate, adornassent, in sua arte excellentes ambo. Verum episcopi decessu omnia lugubrem faciem induerunt, ut huiusmodi res primum necessario cessarent, aliorum negotiorum causâ. Thorsteini tabula fabricanda erat commissael bisbe Pau, abans de deixar-nos, havia deixat encomanada la fàbrica d'un retaule per a l'altar major [de la seu d'Skálholt], per a la realització del qual havia destinat una gran quantitat de cabal, tant en or com en argent. La Margrét [la destra] també ja havia entallat [plaques d']ivori [de morsa] de la manera més exquisida per a aquest retaule, i hauria estat d'esperar que aquesta obra hagués estat la més gran obra mestra si en Þorsteinn l'escrinyer i la Margrét l'haguessin feta posteriorment (és a dir, després del traspàs del bisbe) [ensems] amb llur [comuna] habilitat, d'acord amb les previsions del bisbe. El seu traspàs va ésser un cop molt fort, de manera que, primer de tot, les coses d'aquesta mena s'hagueren d'aturar provisòriament per causa d'altres coses més peremptòries. En Þorsteinn havia estat contractat perquè fes el retaule (vocabulari: #1. grafa til [e-s]: Cf. Baetke 19874, pàg. 207: <...> 3. eingraben, -ritzen, gravieren <...>; entenc la frase en el sentit que l'artista Margrét, en el moment del traspàs del bisbe Pau, ja havia començat la feina d'entallar l'ivori de morsa per al retaule; #2. tönn: aquí versemblantment fílstönn, rostungstönn ‘ivori de morsa’; entenc, doncs, el mot tönn com a material i no pas com a ullal concret de morsa; el traductor de l'obra al llatí, tanmateix, una mica més amunt, pàg. 231, identifica aquesta dent amb una dent de narval: Thoreri Archiepiscopo pedum misit ex dente (ceti unicornis) affabrê adeo factum, ut ei artificio par nemo in Islandia uidisset; el cetus unicornis és el narval. Si seguim aquesta interpretació, hauríem de traduir la Margrét ja havia entallat una dent de narval; #3. ágæta: adverbi de mode que determina vel; #4. fyrirhyggja: El traductor llatí del 1778 interpreta aquest sintagma com a curante episcopo; jo l'interpreto de manera lleugerament diferent: segons les previsions del bisbe, d'acord amb les previsions del bisbe, així com el bisbe hauria previst que fos; #5. en: Aquí conjunció condicional = er, ef; #6. semdi: 3ª pers. del pl. del pret. de subjuntiu del verb semja; es tracta d'una forma arcaica per la moderna semdu; #7. at þá: Hauria d'ésser una conjunció causal (per tal com, puix que). El traductor llatí, emperò, l'interpreta com a consecutiva (ut, de manera que, de tal manera que); #8. slíkir hlutir ~ huiusmodi res: Coses d'aquest tipus; #9. nema staðar: Cf. Baetke 19874, pàg. 442: <...> nema stað, nema staðar stehenbleiben, haltmachen, innehalten <...> unp.: nemr staðar es kommt zum Stillstand, hört auf; #10. fyrst: Cf. Baetke 19874, pàgs. 175-176: <...> vorerst, zunächst; #11. í bráð: Cf. Baetke 19874, pàg. 63: <...> í bráð im Augenblick, sogleich, bald <...>, per tant, ‘momentàniament, de moment, transitòriament; el traductor llatí interpreta la locució adverbial no pas com a referència a una eventual o possible realització del retaule més endavant -com ho faig jo a partir del significat habitual de la locució-, sinó que l'interpreta com a adverbi modal: necessario ‘forçosament, necessàriament’; #12. fjölskylda: Fals amic del mot modern homògraf. Cf. Baetke 19874, pàg. 143: <...> (meist pl.) dringende Geschäfte, Obliegenheiten, starke Verpflichtungen <...> ; )

svarta·þoka <f. -þoku, no comptable>:
boira [molt] espessa
og ég fékk því klæðnað úr skýjum og reifaði það svartaþoku (ʕăˈrāφɛl ~ עֲרָפֶל:   bə-ɕūˈm-ī   ʕāˈnān   lə-βuˈʃ-ō   wa-ʕărāˈφɛl   ħăθullāˈθ-ō,   בְּשׂוּמִי עָנָן לְבֻשׁוֹ; וַעֲרָפֶל, חֲתֻלָּתוֹ)i el vaig vestir amb núvols i el vaig embolcallar amb una boira espessa
♦ svartaþoka er yfir borginni: una espessa boira cobreix la ciutat

svarta·þykkni <n. -þykknis, no comptable>:
foscor negra i densa
og hver byrgði hafið inni með hurðum, þá er það braust fram, gekk út af móðurkviði, þá er ég fékk því skýin að klæðnaði og svartaþykknið (ʕărāˈφɛl ~ עֲרָפֶל:   bə-ɕūˈm-ī   ʕāˈnān   lə-βuˈʃ-ō   wa-ʕărāˈφɛl   ħăθullāˈθ-ō,   בְּשׂוּמִי עָנָן לְבֻשׁוֹ; וַעֲרָפֶל, חֲתֻלָּתוֹ) að reifum?: p

svart·álfur <m. -álfs, -álfar>:
<MITOLalb negre, alb m de la negror
◊ hví er gull kallat haddr Sifjar? En þat bar til þess at Loki Laufeyjarson hafði þat gert til lævísi at klippa allt hár af Sif. En er Þórr varð þess varr, tók hann Loka ok mundi lemja hvert bein í honum, áðr hann svarði þess, at hann skal fá af svartálfum, at þeir skulu gera af gulli Sifju hadd þann, er svá skal vaxa sem annat hárper què a l'or li diuen cabells de la Sif? Una vegada es va esdevenir que en Loki Laufeyjarson li va tallar tots els cabells a la Sif per dolenteria. Quan en Þórr, el seu marit, se'n va adonar, va agraponar en Loki amb la intenció de fer farina de cadascun dels seus ossos fins que no li jurés que faria que els albs negres fessin una cabellera d'or a la Sif que cresqués al seu cap com els altres cabells
◊ ok er hann hefir þetta gert, heyrir hann brak í skóginn; þetta er honum nær ok nær. Hann stendr upp ok tekr vápn sín ok býr sik sem til bardaga ok er hann er búinn, sér hann hvar fram kømr maðr, ef mann skal kalla ok ríðr einum úlfalda. Sá var bæði hárr ok digr, hǫfuðit þvílíkt sem hraunklettr, augun hvít sem hégeitlar, þarf þar ekki sǫgu úr at gera, at enga þóttiz hann leiðiligri skepnu hafa sét. Hann hafði kylfu sér í hendi ok fleina tvá, gengr nú á mót honum ok heilsar honum, enn er hann sá manninn, lá honum við œrslum ok mælti: "því þórðir þinn pútusonn at drepa minn son? Í dag skal ek þér þat greypiliga hefna. Ek heiti Tarsus ok er kóngr yfir ǫllum svartálfum"i quan ho hagué fet, va sentir un soroll fort en direcció al bosc que se li anava acostant més i més. Es va posar dret i va agafar les seves armes i es va preparar per a la lluita i quan ja estigué preparat, va veure que [del bosc] en sortia un home, si és que se li podia dir home, el qual cavalcava un camell. Era tan alt com cepat, tenia el cap igual que una roca de lava freda i els ulls blancs com bocins de quars, no cal continuar parlant-ne però que ningú no cregui que hagués vist mai criatura tan horrible. Portava una clava a la mà i dues atzagaies i anà al seu encontre i el va saludar, però quan va veure l'home, es va posar fet una fera i digué: "per què has gosat, fill de puta, matar mon fill? Avui venjaré horriblement en tu la seva mort. Em dic Tarsus i sóc el rei dels albs negres
◊ ...þar til sem at kveldi eins dags kømr hann fram at einu rjóðri <...> hann sér hvar maður var lítill ok ljótr. Hann var svartr sem kol, hǫfuðmikill ok barraxlaðr, rangnefjaðr ok rifinn kjaptrinn út til eyrna. Hann sér at hann á við eina litla mey ok leitar til samfarar við hana, enn hon var því nær á vǫxt ok fimm vetra gǫmul bǫrn. Hon verr sik sem kostr er á. Hann ríðr at honum ok leggr spjótinu í milli herða honum, svá gekk út um brjóstit, fleygir honum aptr yfir bak sér, enn hann fór þegar niðr í jǫrðina þar sem hann var kominn. Hon stendr þá upp ok gengr til hans, heilsar honum ok mælti: "Mikla sœmd ok kurteisi gerðir þú mér; hefði svartálfs son sjá svívirt mik ef þú með þínum drengskap hefðir eigi hjálpat mér. Er ek fullkomin at aldri, ok heiti ek Sakra en faðir minn Atokurs. Hann er dvergr ok býr í steini þeim er þú sér hér standa, ok er hann ekki heima, veit ek hann kømr brátt heim, ætlaða ek at sœkja mér vatn í skjólum þessum, skal ek láta fǫður minn launa þér": ...fins que un dia, quan ja era de vespre, va arribar a una clariana <...> hi véu un home petit i lleig; era negre com el carbó, tenia un caparrot, les espatlles altes, el nas tort i la seva bocota es badava d'orella a orella. Va veure que tenia amb ell una noieta i que intentava forçar-la; la noia era tan alta d'estatura com ho solen ésser els infants de cinc anys. Ella es defensava com podia. Ell va cavalcar cap a aquell home i li va clavar la llança entre espatlla i espatlla de manera que la punta li va sortir pel pit. El va voleiar cap enrere per sobre de la seva esquena, però ell s'enfonsà de seguida dins la terra [tan bon punt tocà en terra], d'on havia sortit. Ella es va posar dreta, va caminar fins a ell, el va saludar dient-li: "m'has fet gran honor i cortesania. Aquest fill d'un alb negre m'hauria deshonrat si tu, amb la teva estrenuïtat, no m'haguessis ajudat. Sàpigues que ja he acabat de créixer i que em dic Sakra i mon pare, Atokurs. És un nan i viu en aqueixa penya que veus aquí davant, encara que ara no és a casa; com que sé que tornarà aviat, he volgut anar a cercar una mica d'aigua amb aquests poals [i ha estat llavors que m'ha sorprès l'alb negre]. Faré que mon pare et recompensi pel que has fet per mi"

svart·bakur <m. -baks, -bakar>:
gavinot m (ocell Larus marinus)

svo er sagt að Gissur reið svartblesóttum hesti þá er þeir riðu upp eftir Eyjafirði. Hann var vopnaður vel. Í blárri kápu var hann og kálfskinnsskúar loðnir á fótum því að frost mikið var og kuldi (SS II, cap. 416, pàg. 648)

svart·bók <f. -bókar, -bækur>:
<FIGllibre negre

Þórgunna var mikil kona vexti, bæði digur og há og holdug mjög, svartbrún og mjóeyg, jörp á hár og hærð mjög, háttagóð hversdaglega og kom til kirkju hvern dag áður hún færi til verks síns en eigi var hún glöð eða margmálug hversdaglega. Það var áhugi manna að Þórgunna mundi sótt hafa hinn sétta tug og var hún þó kona hin ernasta

svart·brýndur, -brýnd, -brýnt <adj.>:
de celles negres, que tés les celles negres

svart·burkni <m. -burkna, -burknar>:
falzia roja (planta Asplenium trichomanes)

svart·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
d'ulls negres, que tés els ulls negres

svart·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
d'ulls negres, que tés els ulls negres

svart·góma <f. -gómu, -gómur. Gen. pl.: -góma>:
serrà m imperial, penegal m (peix Helicolenus dactylopterus)

svart·hol <n. -hols, -hol>:
1. (fangelsicalabós m (masmorra)
♦ henni var fleygt í svarthol: la llançaren a les masmorres
með krókum var hann settur í búr (sūˈɣar ~ סוּגַר:   wa-i̯ʝittəˈnu-hū   βa-ssūˈɣar   ba-ħaˈħīm,   וַיִּתְּנֻהוּ בַסּוּגַר בַּחַחִים) og færður til konungsins í Babýlon. Honum var fleygt í svarthol (mət͡sūˈδāh ~ מְצוּדָה:   yəβiˈʔu-hū   ba-mmət͡sɔˈδōθ,   יְבִאֻהוּ, בַּמְּצֹדוֹת) svo að öskur hans heyrðist ekki framar á fjöllum Ísraels: amb ganxos el ficaren dins una gàbia i el dugueren al rei de Babilònia. El llançaren a les masmorres per no sentir-ne més els seus rugits (ljónsöskur) sobre les muntanyes d'Israel
2. <ASTRONforat negre

svart·hreðka <f. -hreðku, -hreðkur. Gen. pl.: -hreðka o: -hreðkna>:
rave negre (planta Raphanus sativus var. niger)

svart·hveðnir <m.-hveðnis, -hveðnar>: pàmpol negre, trotllo negre (peix Centrolophus niger)

svart·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
francolí m (ocell Francolinus francolinus)

svartidauði <m. svartadauða, no comptable>:
1. <HISTpesta negra
2. (brennivínpesta negra (designació familiar d'una beguda alcohòlica islandesa feta a base de patata i assaonada amb llavor de comí)

svarti·galdur <m. -galdurs, no comptable>:
màgia negra

svart·jarpur, -jörp, -jarpt <adj.>:
de color marró fosc

svart·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
vestit -ida de negre

svart·kummin <n. -kummins, -kummin>:
pebreta f (planta Nigella sativa)

svart·leggja <f. -leggju, -leggjur. Gen. pl.: -leggja>:
<HISTsvartleggja f, atxa o destral de combat amb el mànec de color negre
en er þeir voru mettir, gengu þeir til Ögmundar bónda. Hann var þá klæddur og þótti þeim nokkuð undarlega því að hann var í brynju og pansara um utan, stálhúfa á höfði og öll ryðug. Öxi hafði hann í hendi, Svartleggju, þá er hann gekk oftlega með, buklara í annarri hendi. Hann var manna mestur og sterkastur, vel á sig kominn, rauðhár, þykkur í andliti, digurnefjaður og bjúgt nokkuð svo nefið, fámæltur hversdagslega. Þar var þá hjá honum Jón karl sonur hans. Hann var og vopnaður og í hringabrynju. Þar var og Þórarinn Snorrason úr Ásum, Egill skyrhnakkur, Snorri sveimur, Árni gullskeggur, Brandur Guðmundarson. Þessir voru vopnaðir allir (SS II, cap. 367, pàg. 561): i quan estigueren plens, anaren a veure el bóndi Ögmundur, i el trobaren vestit i ells ho trobaren molt sorprenent ja que duia posada una cuirassa i per damunt un perpunt i al cap una capellina tota rovellada. A una mà hi tenia una destral, [coneguda amb el nom de] Svartleggja, que portava sovint, i a l'altra mà, una rodella. Era un home altíssim i fortíssim, en plena forma física, de cabells roigs i cara gruixuda, amb el nas gros i una mica ganxut i home habitualment de poques paraules. Al seu costat hi havia en Jón karl, son fill. Aquest també estava armat i en cota de malla. També hi havia en Þórarinn Snorrason d'Ásar, l'Egill skyrhnakkur, l'Snorri sveimur, l'Árni Barba-d'or i en Brandur Guðmundarson. Tots ells també estaven armats
"Nú fer vel að," segir Egill, "því betur þykir mér er þú lastar mig meir og þú finnur fleiri sönnur á því og af því að mér var það sagt að þér höfðuð það fyrir ölteiti að þér tókuð yður jafnaðarmenn og tókstu mig til jafnaðarmanns þér. Nú er það víst," segir hann, "að þú hefir nokkur stórklæki með þér þau er eigi vita aðrir menn og mun þér kunnigast um þinn hag. En þó er það ólíkt með okkur, hvortveggi heitir öðrum liði og veiti eg það er eg má og spara eg ekki af en þú rennur þegar svartleggjur koma á loft. Það er og satt að eg á jafnan óhægt í búi og spara eg við engan mann mat en þú ert matsínkur. Og er það til marks að þú átt bolla þann er Matsæll heitir og kemur engi sá til garðs að viti hvað í er nema þú einn. Nú samir mér að hjón mín hafi þá hart er eigi er til en þeim samir verr að svelta hjón sín er ekki skortir og hygg þú að hver sá er": l’Egill li va replicar: “Ara va bé la cosa. I quan major és el menyspreu amb què parles de mi, em sembla millor que millor que trobis proves verídiques [amb què corroborar els teus menyspreus] perquè em contaren qe vosaltres, un dia que havíeu begut massa i estàveu alegres, us vau engrescar a trobar-vos homes que fossin iguals a vosaltres i que tu em vas triar a mi com a home en tot igual a tu. Doncs bé, està clar”, va prosseguir, “que, pel que fa a tu, tu amagues algunes grans i vergonyants infàmies que els altres desconeixen però que coneixes de la millor manera. Diguis el que diguis, una de les diferències que hi ha entre nosaltres dos és que si un de nosaltres dos li promet ajut a un altre, jo l'hi dono de la manera que millor puc fent tot el que estigui a les meves mans, mentre que tu surts corrents quan les svartleggjur tot just s'enlairen. [I encara n'hi ha una altra:] També és ver que no deixo de tenir problemes amb el mas, però a ningú li planyo el menjar, mentre que tu sí que ho fas amb els teus. I és una prova del que dic el fet que tinguis un bol que es diu Bon profit! i no hi ha ningú que hagi fet cap al teu mas com a hoste que sàpiga què hi ha dedins, llevat únicament de tu. Ningú no em pot retreure res si les persones que viuen al meu mas [ocasionalment] pateixen escassetats erquè no hi ha res [per menjar], però a aquells a qui no els manca res, els escau de la pitjor manera que matin de gana els seus homes. I ara, rumia de qui estic parlant”

takið ekki til þess, að ég er svartleit, því að sólin hefir brennt mig
en er hann hafði eigi lengi legið, sá hann, hvar kona gekk, ef svo skyldi kalla. Hún var eigi hærri en sjö vetra gamlar stúlkur, en svo digur, að Grímur hugði, að hann mundi eigi geta feðmt um hana. Hún var langleit og harðleit, bjúgnefjuð og baröxluð, svartleit og svipilkinnuð, fúlleit og framsnoðin. Svört var hún bæði á hár og á hörund. Hún var í skörpum skinnstakki. Hann tók eigi lengra en á þjóhnappa henni á bakið. Harðla ókyssileg þótti honum hún vera, því að hordingullinn hékk ofan fyrir hvoftana á henni: però quan encara no feia gaire que estava ajagut allà va veure una dona acostant-s'hi, si hom la pot anomenar així: no era pas més alta que les noies de set anys, però tan grassa que en Grímur va pensar que no podria envoltar-la amb els seus braços. Tenia la cara llarga i l'expressió dura, el nas ganxut, les espatlles altes i prominents, la cara negra, les galtes caigudes (?), d'aspecte nauseabund i el front molt entrat. Tenia els cabells i la pell negres. Duia posada un skinnstakkur de cuir sec i arrugat. Per l'esquena no li arribava més enllà de les anques. Va considerar que el seu aspecte la feia poc besable ja que del nas li penjava un regalim de moc fins davant la gola (vocabulari: #1. svartleitur: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874, pàg. 623, interpreta aquest mot com a von dunkler Gesichtsfarbe; al seu entendre, doncs, el mot no pot fer referència a la presència de brutor o mascara; #2. svipilkinnaður: En Baetke 19874, pàgs. 628-629, no dóna entrada a aquest hàpax legòmenon; a la pàg. 628, sí que dóna entrada a svip-illr adj. von häßlichem Aussehen; )

svartmunka·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:
monestir benedictí

svartmunka·lifnaður <m. -lifnaðar, no comptable>:
1. <RELIGorde benedictí
2. (svartmunkaklausturmonestir benedictí (cenobi)
◊ svá sagði einn ágjætr biskup, at ábóti nǫkkur yfir svartmunkalifnað stýrði fagrliga sinni reglu: un excel·lent bisbe va contar que un abat d'un monestir benedictí governava bé la seva comunitat de monjos

svart·munkur <m. -munks, -munkar>:
<RELIGmonjo benedictí

svart·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>: mostassa negra (planta Brassica nigra)

Jobsbók 10:22 land svartamyrkurs og sorta. Niðdimma ríkir þar og óreiða, þar er birtan sjálf sem svartnætti.
Sálmarnir 107:10 Þeir sem sátu í sorta og svartnætti voru fangar í eymd og járnum
Sálmarnir 107:14 leiddi þá út úr sortanum og svartnættinu og sleit sundur fjötra þeirra.

svart·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>: rata negra,
	rata f de camp (mamfer Ratta ratta)

svartur, svört, svart: negre -a

svart·yllir <m. -yllis, -yllar>: saüc m (arbust Sambucus nigra)

svart·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>:
merla f, esmerla f (Val.), mèrlera f (Mall., Men.), tord negre (Men.) (ocell Turdus merula)

svart·ösp <f. -aspar, -aspir>: pollancre <m>, poll <m> (Bal.), poll bordissot, poll negre (arbre Populus nigra)

svefn <m. svefns, no comptable>:
son m,f, dormida f
♦ falla í svefn: adormir-se
<eða ritm.fara (o: ganga) til svefns: anar-se'n a dormir
♦ ganga í svefni: caminar de dormit -ida
♦ gæta hvorki svefns né matar [fyrir e-u]: haver perdut la son i les ganes de menjar [per una cosa]
♦ hrökkva upp úr svefni: despertar-se d'un sobresalt
♦ leggja ungbarn til svefns á bakið: posar a dormir d'esquena un infant
♦ leggjast til svefns: anar-se'n al llit, ajeure's, colgar-se [per dormir] (Mall.)
♦ lagst til svefns: ajagut -uda al llit, colgat -ada (Mall.)
♦ losa svefninn: desxondir-se, anar-se desxondint
♦ sofna svefninum langa (o: sofna hinsta svefni)<LOC FIGdormir el darrer son, adormir-se en la mort
♦ tala upp úr svefni: parlar de dormit -ida
♦ svefn rennur (o: sígur) á e-n: la son guanya (o: venç) algú: 
♦ það sígur á hann svefn: està a punt d'adormir-se
♦ það rann á hann svefn: la son el va prendre, es va adormir
♦ svefn sækir á e-n: la son pren algú, algú té son
♦ vakna af svefni: despertar-se
♦ vera í fasta svefni: estar profundament adormit -ida, dormir com un soc
♦ þurfa lítinn svefn: necessitar dormir poc

svefn·ganga <f. -göngu, no comptable>: somnambulisme m

svefn·gengill <m. -gengils, -genglar>:
somnàmbul m, somnàmbula f<MEDnictòbata m & f, <óeiginl./improp.noctàmbul m, <óeiginl./improp.noctàmbula f

svefn·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>: dormitori m

svefn·höfgi <m. -höfga, no comptable>:
somnolència f

svefn·höfugur, -höfug, -höfugt <adj.>:
somnolent
♦ mér gerir svefnhöfugt: m'agafa son

svefn·leysi <n. -leysis, no comptable>: insomni m

svefn·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen.pl.: -lyfja; Dat. pl.: -lyfjum>: somnfer m

svefn·meðal <n. -meðals, -meðul>: somnífer m

svefn·mók <n. -móks, no comptable>: ensopiment m

svefn·pilla &l5;f. -pillu, -pillur. Gen. pl.: -pilla o: -pillna>: somnífer m, pastilla f per dormir
	hún svipti sig lífi með svefnpillum: es va llevar la vida amb somnífers

svefnpoka·plss <n. -pláss, -pláss>: lloc amb possibilitat de dormir en sac de dormir
	(oferida per moltes pensions o particulars islandesos)

svefn·poki <m. -poka, -pokar>:
sac m de dormir

svefn·purka <f. -purku, -purkur. Gen.pl: -purkna & -purka>: dormilega m & f

svefn·skáli <m. -skála, -skálar>:
dormitori m
◊ síðan fór Víkingr heim í svefnskála sinn. Þar var jarðhúss munni hjá rekkju hans, ok lét hann þá þar í niðr. Var þar nóg drykkr ok vist ok klæðnaðr ok allt þat hafa þurfti. Græddi Víkingr Þóri, son sinn, því at hann var góðr læknir. Annarr endir á húsinu var í skógi. Þar varaði Víkingr syni sína við sem mest, at þeir skyldi aldri ór jarðhúsinu koma, því at hann kvað Ógautan þegar vísan verða, at þeir væri á lífi, -- "eigum vér þá skjótt ván ófriðar." Þeir hétu góðu um þat. Leið nú þar til, at Þórir var alheill: després en Víkingr se'n va tornar a casa seva [i es dirigí directament] al seu dormitori. Al costat del seu llit hi havia la boca d'entrada a un jarðhús o soterrani-refugi i va fer que [els seus fills] hi davallessin. En Víkingr va curar [les ferides d']en Þórir, son fill, car era un bon metge. L'altra boca del soterrani-refugi era enmig d'un bosc. En Víkingr hi va advertir els seus fills amb la màxima energia que no sortissin mai del soterrani-refugi car si ho feien, els digué, l'Ógautan immediatament sabria del cert que ells encara eren amb vida i “aleshores podem esperar que aviat hi hagi una guerra”. Ells li'n feren bona promesa. El temps va passar fins que Þórir s'hagué restablert del tot

sveifill <m. sveifils, sveiflar>:
oscil·lador m
♦ hreinn sveifill: oscil·lador harmònic

sveifla <sveifla ~ sveiflum | sveiflaði ~ sveifluðum | sveiflaðe-u>:
agitar una cosa
◊ en þegar hún sveiflar sér í loft upp (kā-ˈʕēθ   ba-mmāˈrōm   tamˈrīʔ, כָּעֵת בַּמָּרוֹם תַּמְרִיא), þá hlær hún að hestinum og þeim sem á honum situr: i quan s'aixeca agitant les ales [i es posa a córrer], se'n riu del cavall i del qui el cavalca
♦ sveifla staf[num]: fer balancejar envant i enrere (o: fer bransolejar) un ~ el bastó
♦ sveifla sverðinu ~ lensunni ~ spjótinu: agitar  (o: brandar; o: brandir) l'espasa ~ la llança ~ la pica
◊ og ég mun gjöra margar þjóðir felmtsfullar út af þér, og hryllingur mun fara um konunga þeirra þín vegna, þegar ég sveifla (bə-ʕōφəˈφī, בְּעוֹפְפִי) sverði mínu frammi fyrir þeim, og þeir skulu skjálfa án afláts af hræðslu um líf sitt, daginn sem þú fellur: faré que molts de pobles quedin esbalaïts per causa teva; i llurs reis s'esborronaran fortament per causa teva, quan brandaré la meva espasa sobre ells, i tremolaran a cada moment tement per llur vida, el dia de la teva caiguda
◊ skildir kappa hans eru rauðlitaðir, hermennirnir klæddir skarlatsklæðum. Vagnarnir glóa af stáli þann dag, er hann útbýr (bə-ˈʝōm hăχīˈn-ō, בְּיוֹם הֲכִינוֹ) þá, og lensunum verður sveiflað (hārəˈʕālū, הָרְעָלוּ). Vagnarnir geysa á strætunum, þeytast um torgin, þeir eru til að sjá sem blys, þeir þjóta áfram sem eldingar: els escuts dels seus paladins són de color vermell, els seus guerrers van vestits de porpra. Els carros, el dia que ell els prepara [per a la batalla], lluen amb l'acer i s'agiten les llances. Els carros s'enfurien pels vials, es precipiten per les places, es veuen talment torxes, avancen brunzents com llampecs
◊ hvort má öxin dramba í gegn þeim, sem heggur með henni, eða sögin miklast í gegn þeim, sem sagar með henni? Allt eins og sprotinn ætlaði að sveifla (kə-hāˈnīφ, כְּהָנִיף) þeim, er reiðir hann, eða stafurinn færa á loft þann, sem ekki er af tré: que és arrogant la destral contra el qui hi talla, o s'estarrufa la serra contra el qui hi serra? Com si la verga volgués brandir-se contra el qui l'aixeca! O [com si] el garrot [volgués] aixecar enlaire el qui no és pas de fusta!
◊ ekki voru þeir komnir langt frá Jerúsalem er þeim birtist riddari sem fór fyrir liði þeirra. Bar hann hvít klæði og sveiflaði (κραδαίνων -αίνουσα -αίνον : κραδαίνω, πανοπλίαν χρυσῆν κραδαίνων) gullnum vopnum: encara no eren gaire lluny de Jerusalem, que els va aparèixer un cavaller que anava al capdavant de llurs tropes. Portava un vestit blanc i brandia unes armes d'or
♦ sveifla fótunum: balancejar els peus
♦ sveifla hendinni: agitar la mà
◊ og í hvert sinn sem refsivölur sá, er Drottinn reiðir á lofti uppi yfir henni, kemur niður, mun heyrast bumbuhljóð og gígjusláttur, og með því að sveifla (tənūˈφāh, תְּנוּפָה) hendinni mun hann berjast gegn þeim: i cada vegada que la verga de càstig que Jahvè té enlaire al seu damunt, caigui sobre ell, hom sentirà tamborins i arpes (tuppim i quinnorot); i tot agitant la mà, Jahvè combatrà contra ells
♦ sveifla orfinu ~ sigðinni: segar amb la falcella ~ amb la falç
◊ þegar þú kemur á kornakur náunga þíns, þá mátt þú tína öx með hendinni, en sigð mátt þú ekki sveifla (θāˈnīφ, תָנִיף) yfir kornstöngum náunga þíns: si entres en els camps de blat del teu veí, podràs collir-hi espigues amb la mà, però no agitaràs pas la falç sobre els blats del teu veí
♦ sveifla sér yfir e-ð: llançar-se d'un bot part damunt una cosa, saltar amb una embranzida part damunt una cosa
♦ sveifla sér á bak hestinum: pujar amb un bot a dalt del cavall

sveifla <f. sveiflu, sveiflur. Gen. pl.: sveiflna o: sveifla>:
1. (hreyfing fram og afturmoviment m de vaivé (moviment d'anada i tornada, moviment pendular, de costat a costat, com quam hom sega amb la falcella o es bat amb una espasa)
2. (riðoscil·lació f (moviment d'anada i tornada d'un cos que oscil·la)
♦ deyfð sveifla: oscil·lació esmorteïda
♦ einföld hreintóna (o: hrein) sveifla: moviment harmònic simple
♦ þvinguð sveifla: oscil·lació forçada
3. <FIGoscil·lació f, vaivé m, fluctuació f
♦ hafa engar sveiflur á e-u: <LOC FIGno tenir dubtes amb una cosa, no dubtar a l'hora de fer una cosa
4. <MÚSswing m

sveiflast <sveiflast ~ sveiflumst | sveiflaðist ~ sveifluðumst | sveiflast>:
agitar una cosa
◊ en þú, mannsson, spá og klappa lófum saman, tvisvar, já þrisvar skal sverðið sveiflast (wə-θikkāˈφēl, וְתִכָּפֵל). Það er sverð hinna vegnu, sverð hins mikla manndráps, er svífur í kringum þá: i tu, fill de l'home, profetitza i fés mamballetes: dues vegades, no, tres vegades es brandirà l'espasa. És l'espasa dels caiguts, l'espasa del gran carnatge que plana i es desferma al voltant d'ells
♦ sveiflast fram og aftur: balancejar-se envant i enrere
◊ þeir [= námumenn] grafa göng fjarri mannabyggð (ˈpārat͜s   ˈnaħal   ˌmē-ʕim־ˈgār, פָּרַץ נַחַל מֵעִם-גָּר), gleymdir, án fótfestu (ha-nniʃkāˈħīm   minnī־ˈrāɣɛl, הַנִּשְׁכָּחִים מִנִּי-רָגֶל), hanga þeir mönnum fjarri, sveiflast <?> (ˈdallū   mē-ʔĕˈnōʃ   ˈnāʕū, דַּלּוּ מֵאֱנוֹשׁ נָעוּ) fram og aftur: [els minaires] caven túnels lluny dels llocs habitats; oblidats, llurs peus no tenen on sostenir-se, pengen [en el buit] lluny dels homes, es balancegen envant i enrere (el verset descriu la feina del minaire; la traducció islandesa sembla una traducció literal de la traducció americana: They hang afar from men, they swing to and fro. La traducció alemanya fa: Durchs Gestein von Dunkel und Todesschatten bricht der Schacht von der Kalkschicht weg; die des Fußstapfs Vergessnen, sie hangen abseits der Menschenwelt, schweben)

sveiflu·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
oscil·latori -òria
♦ sveiflubundinn alheimur: <ASTROFÍSunivers oscil·lant

sveiflu·bær, -bær, -bært <adj.>:
oscil·latori -òria
♦ sveiflubært kerfi: sistema oscil·latori, sistema m d'oscil·lació

sveiflu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment oscil·latori
♦ einföld sveifluhreyfing: moviment oscil·latori simple, [moviment] harmònic m simple

sveiflu·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
<FÍSamplitud f (A)

sveiflu·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
oscil·lant, que oscil·la periòdicament
◊ er eldvirkni á Íslandi sveiflukennd?: l'activitat volcànica d'Islàndia, és cíclica?
♦ vera sveiflukenndur í skapi: <LOC FIGtenir canvis sobtats d'humor

sveiflu·mælandi, -mælandi, -mælandi <adj.>:
oscil·lomètric -a
♦ [sjálfvirkur] sveiflumælandi blóðþrýstingsmælir: <MEDesfigmomanòmetre oscil·lomètric [automàtic], oscil·lòmetre m [automàtic]

sveiflu·mæling <f. -mæligar, -mælingar>:
oscil·lometria f

sveiflu·mælir <m. -mælis, -mælar>:
oscil·lòmetre m

sveiflu·rit <n. -rits, -rit>:
oscil·lograma m

sveiflu·riti <m. -rita, -ritar>:
oscil·lògraf m

sveiflu·sjá <f. -sjár, -sjár>:
oscil·loscopi m

sveiflu·tíðni <f. -tíðni, no comptable>:
<FÍSfreqüència f (f) (horntíðni “freqüència angular”; hverfitíðni “íd.”)

sveiflu·tími <m. -tíma, -tímar>:
<FÍSperíode m [d'oscil·lació harmònica] (T)

sveiflu·vídd <f. -víddar, no comptable>:
<FÍSamplitud f (A)

sveigja <f. sveigju, sveigjur. Gen. pl.: sveigja>: 1. (beyging, bugða) revolt m (del cam o de la carretera)
	2. (beygja) curvatura f (corbesa)
	3. (það að sveigja skyndilega) viratge brusc (tomb sobtat, desviació sobtada)
	4. (fjaðurmagn) elasticitat f (flexibilitat)

sveinn <m. sveins, sveinar>:
1. (drengurvailet m (noi)
sveinar <m.pl sveina>: <HISTmainada f (conjunt de guerrers o d'acompanyants armats d'un senyor feudal)
◊ Davíð flýði braut undan reiði Sáls konungs, hvárttveggja vápnlauss ok klæðlauss með fám sveinum, ok kom í þann stað er Nóbe var kallaðr. En þar var Ahímelek byskup fyrir, son Ahítúbs byskups; en Ahítúb var son Íkabóðs, sonar Pínehas, sonar Elí byskups. En þá er Davíð kom til Ahímeleks byskups, þá sagði hann, at hann fór nauðsynja erenda Sáls konungs, ok bað hann gefa sér nǫkkut til matar ok sveinum sínum, ok bað hann fá sér nǫkkut til vápns. Ok Ahímelek byskup fékk hánum slíkan mat, sem hann hafði, en vápn hafði hann engi at fá hánum, nema sverð þat er Golías hafði átt; ok fékk hann hánum þat, þvíat hann vissi eigi, at hann var á flótta, nema hann hugði, at hann fœri konungs erenda, sem hann sjálfr sagði: en David va fugir de la còlera del rei Saül, desarmat i nu, amb uns pocs homes, i arribà a l'indret que es deia Nobe. Al capdavant d'allà hi havia el bisbe Ahimèlec, fill del bisbe Ahitub, però l'Ahitub era fill de l'Icabot, fill d'en Finehès, fill del bisbe Elí. Quan en David va anar davant el bisbe Ahimèlec, li va dir que estava duent a terme un encàrrec important del rei Saül i li va demanar que li donés a ell i a la seva mainada alguna cosa per menjar i li va demanar que a ell mateix li donés alguna cosa que li servís d'arma. El bisbe Ahimèlec li va donar la mena de menjar que tenia, però no tenia cap arma per donar-li excepte l'espasa que havia pertangut al Goliat. Li va donar aquesta espasa car no sabia pas que en David estava fugint, sinó que creia que en David hi anava per encàrrec del rei, tal com ell mateix li havia dit
2. (handverkssveinnoficial m (títol de certs oficis)
3. (skjaldsveinnescuder m (servent de cavaller)
4. (lærisveinndeixeble m (aprenent & de Jesús)
◊ frá Nasaret nú er þessi | nýkominn Jesú með. | Hinna geð trúi ég það hvessi, | hver maður spyrja réð: | Ertu einn af hans sveinum? | Enn Pétur neita vann, | sagði með eiði einum: | Aldrei þekkti ég hann: "de Natzaret suara aquest | acaba d'arribar, amb Jesús". | Això, crec, llurs ànims esmola, | car cadascun començà a demanar: | "Que ets un dels seus deixebles?" | Un pic més Pere ho va negar, | i amb un jurament digué: | "Mai no l'he conegut!"

sveip·álmur <m. -álms, -álmar>:
om trèmol (o: tremolós(arbre Ulmus laevis)

sveit <f. sveitar, sveitir>:
1. (flokkurgrup petit (colla de gent)
◊ kom Þóroddur inn með sveit sína: en Þóroddur va entrar amb la seva colla de companys
♦ → aftökusveit “escamot d'execució, escamot d'afusellament”
2. <MILdestacament m (liðssveit)
3. (lúðrasveitbanda f  (de música)
4. (hljómsveitorquestra f (de música)
5. (hreppurmunicipi m rural (comú o districte municipal format per masos i llogarets)
♦ fara á sveitina<LOC FIGrecórrer a l'assistència pública municipal per subsistir
♦ segja sig til sveitar<LOC FIGdeclarar-se pobre
♦ vera á sveitinni<LOC FIGviure de la beneficència pública, dependre de l'assistència municipal, ésser mantingut -uda a càrrec de l'assistència pública municial
6. (héraðcontrada f  (regió, comarca)
♦ snjóþung sveituna contrada en què hi neva molt
♦ e-u er vel í sveit komið<LOC FIGuna cosa es troba en una bona posició
♦ vera allra sveita kvikindi<LOC FIGésser un rodamón
7. (landsbyggðcamp m  (territori oposat a la ciutat, fora-vila)
♦ í sveitinnial camp, a pagès
♦ búa í sveit: viure al camp, viure a pagès
♦ fara upp í sveit[inni]: anar al camp, anar a pagès
♦ flytja í sveitinaanar-se'n a viure al camp
♦ uppi í sveit[inni]al camp, a pagès
♦ úr sveit í borgdel camp a la ciutat

sveita·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
<ESPORTcampionat m local

sveita·lubbi <m. -lubba, -lubbar>: pagesot m, pagerol m

sveitar·flag <n. -flags, -flög>: poble m, municipi m rural

sveitarflags-: municipal

sveitarstjrna·kosningar <f.pl -kosninga>: eleccions f.pl municipals

svell <n. svells, svell>:
capa f de glaç [llis] 
♦ hlaupa í svell <impers.>convertir-se en gel la neu que comença a fondre's, gelar-se la neu que comença a fondre's
♦ vera sterkur (o: fasturá svellinu: tenir una gran força interior, ésser una persona de tremp
◊ hann er ekki sterkur á svellinu: no és una persona de tremp, no és pas una persona d'esperit fort, és dèbil (p.e., davant les pressions, les temptacions etc.)
♦ vera valtur á svellinu: ésser feble d'esperit, no tenir tremp

svelta <f. sveltu, sveltur. Gen. pl.: svelta o: sveltna>:
fam f

svelta <svelt ~ sveltum | svalt ~ sultum | soltið>:
passar (o: patir) fam
♦ svelta í hel: morir de fam

svelta <svelti ~ sveltum | svelti ~ sveltum | svelte-n>:
fer passar (o: patir) fam a algú
◊ svá er sagt, at hann gaf í mála mönnum sínum jafnmarga gullpeninga, sem aðrir konungar silfrpenninga, en hann svelti menn at mat: així, diuen que de sou pagava als seus homes tantes de monedes d'or com les paguessin d'argent els altres monarques, però que, en canvi, pel que fa al menjar, feia passar fam als seus homes
♦ svelta e-n í hel: fer morir algú de fam
◊ þér brugðuð fyrri friði. Þú tókt mína frændkonu ok sveltir í hel ok myrðir ok tókt féit, ok var þat eigi konungligt: fores tu qui va trencar primer la pau: vas agafar la meva parenta i la vas assassinar fent-la morir de fam i et vares apoderar del cabal i [tot] això no va tenir res de reial

svelti <n. sveltis, svelti>:
fam f

svelti·fæði <n. -fæðis, pl. no hab.>:
alimentació f insuficient

svengd <f. svengdar, no comptable>:
gana f, talent f (Mall.

svengja <svengir | svengdi | svengtimpers. amb el subj. lògic en acusatiu>:
tenir gana
♦ mig er farið að svengja: ja tinc gana, començo a estar afamat -ada
♦ mig svengir: [ja] tinc gana

sveppa·eitur <n. -eiturs, pl. no hab.>: micotoxina f

sveppa·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi: antimictic -a
	sveppaeyðandi húðkrem: crema o pomada antimictica

sveppa·sósa <f. -sósu, -sósur. Gen. pl.: -sósa>: salsa f de bolets

sveppa·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>: sopa f de bolets

sveppur <m. svepps, sveppir (o: sveppar)>: bolet m, esclata-sang m (Mall.)

sverð <n. sverðs, sverð>:
espasa f(LITglavi m
◊ brýnt er að fá sverð í hönd!: que l'espasa estigui ben esmolada!
◊ menn þínir munu fyrir sverði falla og kappar þínir í orustu: els teus homes cauran sota el glavi i els teus herois en el combat
♦ bregða sverði: desembeinar una espasa
♦ slíðra sverð: embeinar l'espasa
♦ sveipa (o: sveifla) sverði: brandar una espasa

sverða·glamur <n. -glamurs, pl. no hab.>:
soroll m d'espases, so m d'espases

sverð·fiskur <m. fisks, -fiskar>: emperador m, peix espasa m (peix Xiphius Gladius)

sverð·köttur <f. -kattar, -kettir>:
esmílodon (o: esmilodont) m (gènere extint Smilodon, Σμιλοδών)

sverð·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>: lliri m (qualsevol planta de la família de les iridàcies)
	blá sverðlilja: lliri blau (planta Iris germanica) (→ germanalilja)
	ensk sverðlilja: lliri m dels Pirineus (planta Iris latifolia syn. Iris xiphioides) (→ bretaíris)
	gul sverðlilja: [gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus) (→ tjarnalilja)

sverðlilju·ætt <f. -ættar, sense pl.>: [família f de les] iridàcies f.pl

sverð·nykra <f. -nykru, -nykrur. Gen. pl.: -nykra>:
potamogèton m de tija comprimida (planta Potamogeton compressus syn. Potamogeton zosterifolius)

sverja <sver ~ sverjum |  sór ~ sórum |  svarið ║ e-ð>: jurar una cosa
	ég sver það: ho juro
♦ sverja e-ð við Seif: jurar una cosa per Zeus

sverta <sverti ~ svertum | sverti ~ svertum | svert>:
ennegrir, acolorir (o: colorar) de negre
♦ sverta e-ð: pintar una cosa de negre, ennegrir una cosa
♦ sverta e-n í framan: ennegrir-li la cara a algú
reykurinn í hofinu svertir (μελανόομαι ~ μεμελανωμένος -ένη -ένον:   μεμελανωμένοι τὸ πρόσωπον αὐτῶν ἀπὸ τοῦ καπνοῦ τοῦ ἐκ τῆς οἰκίας) þau í framan: el fum del temple els ennegreix la cara
takið ekki til þess, að ég er svartleit (μελανόομαι ~ μεμελανωμένος -ένη -ένον:   μὴ βλέψητέ με, ὅτι ἐγώ εἰμι μεμελανωμένη, ὅτι παρέβλεψέν με ὁ ἥλιος ǁ שֶׁאֲנִי שְׁחַרְחֹרֶת), því að sólin hefir brennt mig. Synir móður minnar reiddust mér, þeir settu mig til að gæta víngarða - míns eigin víngarðs hefi ég eigi gætt: no prengueu esment de la morenor de la meva pell, car el sol m'ha cremat. Els fills de ma mare s'aïraren contra mi, em posaren a guardar les vinyes. La meva pròpia vinya, no l'he pas guardada
♦ sverta sig í framan: pintar-se la cara de negre
♦ sverta skóna sína: embetumar les seves sabates
♦ sverta e-n: <FIGdenigrar algú
♦ sverta e-n í augum annarra ~ í augum almennings: denigrar algú als ulls dels altres ~ als ulls de l'opinió pública
til að sverta (ψογίζειν:   καὶ διηγήσαντο τῷ βασιλεῖ ἃ ἐποίησεν ᾿Ιωνάθαν εἰς τὸ ψογίσαι αὐτόν · καὶ ἐσίγησεν ὁ βασιλεύς) Jónatan var konungi skýrt frá því sem hann hafði gert en konungur þagði við: informaren el rei d'allò que en Jonatàs havia fet, per fer-l'hi odiós, però el rei no hi digué ni un mot
með þeim hætti sverti (ψογίζειν:   καὶ ἐψόγισεν αὐτὸν χάριν τοῦ ἐπιθυμῆσαι αὐτὸν τῆς βασιλείας αὐτοῦ·) hann Alexander vegna þess að hann girntist ríki hans: denigrava d'aquesta manera l'Alexandre perquè cobejava el seu reialme

svertingi <m. svertingja, svertingjar>:
negre m, negra f

svertingja·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
negra f

sveskja <f. sveskju, sveskjur. Gen. pl.: sveskna o: sveskja>: <CULIN> pruna seca,
	pruna f de cuina, pruna f de confitar

sveskju·plma <f. -plómu, -plmur. Gen. pl.: -plómna o: -plóma>: pruna f de frare llarg,
	pruna quetsche, pruna damasquina (o: damascena)

svið <n. sviðs, svið>: 1. (svæði, vettvangur & FÍS) camp m (àmbit, esfera, tema &  & FÍS)
	2. (leiksvið) escenari m (de teatre & FIG)
		setja e-ð á svið: escenificar una cosa

svið <n.pl sviða>: 1. <CULIN> cap & potes de xai socarrimades i bullides (plat tpic islands)
	2. <CULIN> (sviðahaus) cap de xai bullit en sal terrossada (plat tpic islands)

sviða·haus <m. -hauss, -hausar>: <CULIN> cap de xai (Bal.: me) bullit en sal terrossada (plat tpic islands)
	hálfur sviðahaus: mig cap de xai bullit
  Recepta de sviðahaus: Socarrimau el cap fresc del me fins que quedi ben net de pèls. Després, rentau-lo amb aigua i un espalmador fins que quedi net de les parts socarrimades. Xepau-lo pel mig i llevau-ne el cervell. Ficau ses dues parts -no els lleveu la pell- dins aigua bullenta i tirau-hi sal terrossada. No és menester que s'aigua tapi ses meitats des cap. Quan s'aigua tornarà a bullir, llevau-ne s'escuma que s'hi formi. Deixau que bullin durant 60-90 minuts, fins que se vegi que la carn estigui ben cuita. Treis-los de dins l'olla i serviu-los, calents o freds, amb patates bullides o colinap.  

sviða·sulta <f. -sultu, pl. no hab.>: <CULIN> mena de paté o carn en gelatina feta amb la carn del cap de xais

sviði <m. sviða, no comptable>:
dolor m,f punyent
♦ → logsviði “dolor punyent molt viu”

sviðs·munir <m.pl -muna>:
atrezzo m, accessoris m.pl [del decorat] 

svif <n. svifs, svif; pl. no hab.>:
1. (flugplanatge m  (acció de planar en l'aire)
♦ í þeim svif[um]: en aquell moment
♦ rétt í þeim svifum: just en aquell instant
◊ rétt í þeim svifum kom hinn lærði íslendíngur Grindvicensis aftur útúr húsinu: en aquell precís instant, l'erudit islandès Grindvicensis va tornar a sortir de la casa
♦ í sömu svifum: en aquells mateixos instants
♦ vera léttur í svifum: ésser de moviments lleugers, gràcils
♦ vera seinn í svifum: ésser de moviments lents, indolents
2. <BIOLplàncton m

svif·ryk <n. -ryks, pl. no hab.>: partícula f en suspensió (empr. hab. en pl: partícules en suspensió)

svig <n. svigs, pl. no hab.>: (bugur) volta f
	fara (o: ganga) á svig við e-ð: evitar una cosa, sortir del pas d'una cosa
		ganga á svig við erfiðleika: evitar una dificultat
	vinna svig á e-m: vèncer algú, imposar-se a algú

svig <n. svigs, svig>: <ESPORT> eslàlom m

svigi <m. sviga, svigar>:
parèntesi m (signe gràfic ( ))

svig·keppni <f. -keppni, -keppnir>: campionat m d'eslàlom

svig·rúm <n. -rúms, no comptable>:
<FIGmarge m d'acció (o: de moviments), llibertat f de moviment[s], espai m per moure's
♦ ég fékk ekkert svigrúm til þess: no n'he tingut pas l'ocasió, no m'ha llegut -uda (Mall.
♦ hafa svigrúm til e-s: tenir marge [de moviments] per a una cosa, tenir llibertat de moviments per a una cosa

svik <n.pl svika>:
1. <& POLITtraïció f
2. (fjársvikfrau m
3. <FIGengany m (engalipament, ensarronament)

svika·hrappur <m. -hrapps, -hrappar>:
estafador m, estafadora f

svikari <m. svikara, svikarar>:
1. <GEN & POLITtraïdor m, traïdora f
◊ sjáið höfuð svikarans!: contempleu el cap del traïdor!
2. <FIGimpostor m, impostora f
3. <FIGdefraudador m, defraudadora f (enganyador, ensarronador, que pren amb enganys)
4. (sá sem sveik málstaðrenegat m, renegada f (qui ha abandonat la pròpia causa)

svik·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
<FIGtraïdor -a, fals -a

sviksam·lega <adv.>:
fraudulentament

sviksam·legur, -leg, -legt <adj.>:
fraudulent

svik·semi <f. -semi, no comptable>:
perfídia f, traïdoria f

svikull, svikul, svikult <adj.>:
1. (ótrúrpèrfid -a, traïdor -a (deslleial)
♦ með svikulum hætti: amb perfídia, traïdorament
2. (óáreiðanlegurenganyós -osa (enganyívol, que no és pas de fiar)
3. (sviksamur, sviksamlegurfraudulent (fraudulós)

svil <n.pl svilja>:
bosses espermàtiques del peix mascle, llet f de peix 

svili <m. svila, svilar>:
cunyat m 

svil·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
cunyada f 

< svima <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:
nedar
◊ en hann mun hafa svimit í hólminn, ok mun hann fólgizk hafa: i deu haver nedat fins a l'illot i s'hi deu haver amagat

< svimma <svimm ~ svimmum | svamm ~ summum (o: svummum; o: svumum) | summið (o: sommið)>:
nedar
  Les formes svima (← *swiman-, grau ple) i symja (← *swumjan-, grau zero) segueixen el paradigma dels verbs de la quarta conjugació forta; el verb svimma (← *swim-m-an- ← (?) *swim-n-an-), en canvi, el de la tercera conjugació forta. La riquesa de formes (*swiman-, *swimman-, *swumjan-), i el fet que es pugui conjugar per una o una altra conjugació forta, semblen reforçar la tesi que som davant un mot del substrat, i, per tant, d'origen no indoeuropeu.

En la llengua moderna, totes aquestes formes han estat arraconades pel feble →
synda (tercera conjugació feble), un derivat del substantiu sund ( ← *sunda- un mot que pot procedir de ← *swumda-, amb desaparició de la wau davant u o de ← *sumda- *swmt-, amb vocalització directa de la wau). Al seu costat cal esmentar encara el substantiu, de gènere masculí, sumr "mar", de la mateixa arrel que els mots vistos adés i que no ha perdurat fins a la llengua moderna.
 

svimi <m. svima, svimar>:
1. (sundlmareig m (rodament de cap)
2. (óvissaincertesa f (incertitud)
♦ vaða í villu og svima um e-ð: <LOC FIGanar totalment malencaminat -ada en una cosa (anar a les fosques en una cosa, desconèixer totalment una cosa)

svindil·brask <n. -brasks, pl. no hab.>: estafa f

svindill <m. svindils, pl. no hab.>: estafa f, engany m

svindl <n. svindls, pl. no hab.>: frau m, estafa f

svindla <svindla ~ svindlum | svindlaði ~ svindluðum | svindlaðá e-m>: 1. (pretta) estafar algú
	2. (á prófi) copiar (en un examen)
	3. (í spilum) fer trampes, fer punxons (en joc)

svindlari <m. svindlara, svindlarar>: estafador m, estafadora f

svipa <f. svipu, svipur. Gen. pl.: svipna o: svipa>:
fuet m (xurriaques, flagell)
♦ sveifla svipunni: brandar (o: brandir) el fuet

svipa <svipa ~ svipum | svipaði ~ svipuðum | svipað>:
1. (fara hratt og hljóðlaustfuet m (moure's amb rapidesa i sense fer soroll)
eptir þat brugðu þeir sverðum, sumir buklurum, ok því hverr er í hendi hafði; létu síðan frá landi, ok svipuðu yfir ána, ok er þeir skyldu lenda fyrir norðan Skellungarhellu, ok fyrir ofan Erlendshaug, þá vissu þeir eigi hverju sætti, er skipit gekk eigi fram, ætluðu sumir at kominn væri á þá herfjǫturr, ok þeir myndu allir feigir, en hitt var raunar, at akkeri hékk fyrir borði, ok hǫfðu þeir eigi gáð at draga upp í skipit, hélt þeim þat, þá er gryntist yfir at landinu; hjǫggu þegar strengina, er þeir vissu þetta, sveif þeim þá skjótt at landi, ok hljópu síðan á land upp: després d'això varen brandar llurs espases, alguns també llurs escuts, o el que cadascú tingués a la mà, i tot seguit s'aparten de la riba deixant que el corrent els dugués amb rapidesa i silenciosament a l'altra vorera del riu, però quan ja volien atracar al nord de Skellingarhella i part damunt el túmul funerari d'Erlendshaugur, no comprengueren com era que llur nau no avançava: Alguns cregueren que s'havia emparat d'ells el herfjǫturr i que tots ells estaven destinats a morir allà, però realment, el que estava passant era que l'àncora encara penjava per la borda ja que no havien parat esment a treure-la de dins l'aigua i quan l'aigua del riu, a prop de la vorera, ja no fou prou fonda, l'àncora va aturar la nau. Quan [finalment] se n'adonaren, tallaren al punt la corda de l'àncora i llavors lliscaren ràpidament fins a la vorera del riu i tot seguit saltaren a terra
2. <e-u>: (hreyfa, lyfta í svipanmoure una cosa (amb un moviment ràpid i sense fer soroll)
3. <verb impersonal amb subjecte lògic en datiu>: (líkjast dálítiðtenir retirada a (assemblar-se un poc)
♦ e-m svipar til e-s: algú s'assembla a algú
honum svipar til bróður síns: s’assembla a son germà
♦ þeim svipar saman: s'assemblen

svipað <adv.>:
similarment, si fa no fa igual de...
◊ sebrahestar eru svipað stórir og íslenski hesturinn, fíngerðari þó: les zebres són si fa no fa igual de grosses que el poni islandès, encara que més gràcils

svipaður, svipuð, svipað <adj.>:
similar (si fa no fa igual, comparable per la forma, el contingut, el nombre etc.)
og ásýndum (τὰ ὁμοιώματα) voru engispretturnar svipaðar (ὅμοιος ὅμοια ὅμοιον:   καὶ τὰ ὁμοιώματα τῶν ἀκρίδων ὅμοια ἵπποις ἡτοιμασμένοις εἰς πόλεμον) hestum, búnum til bardaga: i pel que fa a llur aspecte, les llagostes eren similars a cavalls equipats per a la batalla
lætur það verða sem hann hefur ætlað mér og hefur margt svipað (ˈhēnnāh ~ הֵנָּה:   wə-χā-ˈhēnnāh   rabˈbōθ   ʕimˈm-ō,   וְכָהֵנָּה רַבּוֹת עִמּוֹ) í huga: fa que sigui el que té pensat per a mi, i té moltes de coses semblants en ment
♦ e-r ~ e-ð verður svipaður ~ svipað og...: algú ~ una cosa serà similar a...
fjöldi í áhöfn nýja varðskipsins verður svipaður og á varðskipum LHG: el nombre de tripulants del nou guardacostes serà similar al dels guardacostes de la guàrdia costanera
♦ þeir eru svipaðir: són similars

nokkru síðar bjóst Þorkell heiman til þings. Hann reið með sex tigu manna. Fóru þeir allir með honum er í hans goðorði voru. Kemur hann til Bjargs og reið Grettir þaðan með honum. Þeir riðu suður heiði þá er Tvídægra heitir. Áifangar voru litlir á fjallinu og riðu þeir mikinn ofan í byggðina. Og er þeir komu ofan í Fljótstungu þótti þeim mál að sofa og hleyptu beislum af hestum sínum og létu ganga með söðlum. Lágu þeir áfram langt og sváfu. En er þeir vöknuðu svipuðust menn að hestum sínum. Höfðu hestarnir sinn veg farið hver þeirra en sumir höfðu velst. Grettir fann seinast sinn hest
þá svipaðist Þorsteinn um og sá ei fleiri menn upp standa af liði sínu en tólf og eftir það reru þeir til lands og ætluðu til herbúða sinna
en Þorkell Skíðason hafði þar niður kastað og þá er lokið var hestvígum þá svipast hann um hvar hann hafi lagt handagervi sína og þá sá hann hvar Karl sat og strauk öxi hans
að mér var sótt úr öllum áttum, enga var hjálp að fá. Ég svipaðist um (ἐμβλέπειν + εἰς:   ἐνέβλεπον εἰς ἀντίλημψιν ἀνθρώπων, καὶ οὐκ ἦν) eftir mannlegri hjálp en hana var hvergi að finna: m’atacaven de per totes bandes, no hi havia possibilitat de rebre ajut. Vaig mirar al meu voltant cercant l'ajut dels homes, però no se'n trobava enlloc

svip·brigði <n.pl -brigða>:
(breytingar á andlitssvipexpressió f de la cara, expressió f facial (faccions o trets facials com a resultat d'una reacció determinada o com a forma d'expressió d'un sentiment o emoció)
♦ sýna engin svipbrigði: no mostrar cap reacció, no immutar-se, ni parpellejar
♦ fylgjast með svipbrigðum e-s: resseguir [amb la mirada] les expressions facials d'algú, seguir amb la mirada la cara que va posant algú

svip·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (snögglegursobtat -ada (súbit)
♦ sviplegt andlát: sobtat traspàs
♦ sviplegur dauðdagi: mort sobtada 
2. (hörmulegurtràgic -a (funest o trist i inesperat)
♦ sviplegt fráfall: tràgica mort
♦ sviplegt slys: tràgic accident

svip·líkur, -lík, -líkt: 1. (líffæri o.s.fr.) anàleg -àloga (de funcions i/o forma semblants tenint sovint origen no idèntic)
	2. (líkur útlits) semblant (d'aspecte o fesomia)

svip·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GEN & FIGinstantània f (fotografia impressionada en un temps molt curt & imatge o moment captat que deixa entreveure la vida d'una època, una persona etc.)
♦ svipmyndir frá e-u: instantànies de..., estampes de..., escenes de...
◊ þjóð og saga - svipmyndir frá galdraöld: Séra Einar Guðmundsson: Poble i Història: Instantànies del Segle de les Bruixes: Mossèn Einar Guðmundsson

svipu·humar <m.-humars, -humrar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipu·krabbi <m.-krabba, -krabbar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipull, svipul, svipult <adj.>:
fugaç, fugisser -a

Sviss <n. Sviss, no comptable>: Sussa f

Sviss·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: suís m, suïssa f (natural o habitant de Suïssa)

svissneskur, -nesk,  -neskt: sus -ïssa
	svissneskur franki: franc sus

svita·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MEDglàndula sudorífera

svita·krem <n. -krems, -krem>:
desodorant m

svita·löður <n. -löðurs, no comptable>:
1. <GENsuor escumosa del cavall
2. <FIGsuada forta (transpiració abundosa)
♦ vera í svitalöðri: estar amarat -ada de suor

svita·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
banyat -ada de suor
♦ með svitastokkið enni: amb el front banyat de suor

sviti <m. svita, no comptable>: suor f
	sviti rennur niður andlit hans: la suor li llisca cara avall 
	erra svita af enni og vöngum: eixugar-se (o: torcar-se) la suor de front i galtes

Svía·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
reina f de Suècia

Svía·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m de Suècia

Svía·prins <m. -prins, -prinsar>:
príncep m de Suècia

Svía·prinsessa <f. -prinsessu, -prinsessur. Gen. pl.: -prinsessa>:
princesa f de Suècia

Svía·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:
Suècia f (Svíþjóð)

svífa <svíf ~ svífum | sveif ~ sveifum | svifiðe-n>:
1. <GENlliscar
2. (um fugla & svifflugaplanar (sostenir-se un ocell en l'aire sense batre les ales & volar un ocell sense batre les ales & volar un planador)
♦ svífa í loftinu: planar en l'aire
♦ svífa yfir e-u: planar sobre una cosa
◊ í upphafi skapaði Guð himin og jörð. Jörðin var þá auð (= ˈθohū, תֹהוּ?) og tóm, og myrkur grúfði yfir djúpinu, og andi Guðs sveif (= məraˈħɛφɛθ, מְרַחֶפֶת) yfir vötnunum: al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era deserta i buida, i les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu planava sobre les aigües
◊ eins og örn, sem vekur upp hreiður sitt og svífur yfir ungum sínum, svo útbreiddi hann vængi sína, tók hann upp og bar hann á flugfjöðrum sínum: com una àguila que desperta la seva nierada i plana sobre els seus polls, així va desplegar ell les seves ales, el va prendre i el portà damunt les seves plomes
♦ geimflaugin svífur um í tómi geimssins: el transbordador espacial va flotant en el buit de l'espai
♦ svífa til og frá: <LOC NÀUTcreuar, anar de bolina
♦ vínið svífur á e-n: <LOC FIGel vi li puja al cap a algú

Svíi <m. Svía, Svíar>:
suec m, sueca f

svkja <svík ~ svíkjum | sveik ~ svikum | svikiðe-n>: 1. (bregðast) trair algú
		svíkja e-n í tryggðum: trair algú
		svíkja loforð sitt: faltar a la seva promesa
		svíkja málstað: trair una causa
		svíkja málstaðinn: trair la causa
	2. (pretta, svindla á) enganyar algú, estafar algú
		svkja f út úr einhverjum: estafar diners a algú
		svíkja undan skatti (o: svíkjast undan sköttum): defraudar impostos
	3. (valda vonbrigðum) decebre algú, defraudar algú
		...mynd sem engan svíkur: ...una pel·lícula que no decep ningú
		þetta svíkur engan: això no decep ningningú
	4. (blekkja) enganyar algú
		svíkja sjálfan sig: enganyar-se a si mateix
		svíkja stúlku: enganyar una noia (p.e., amb un fals prometatge)
	5. (um hund) abandonar algú (gos: deixar l'amo, anar-se'n)
		tíkin sveik mig, sagði hún eilítið hærra en aður:
			la gossa em va abandonar, va dir una miqueta més fort que no abans
	6. (um matvæli) adulterar una cosa (aliments)
		svíkja mjólk: adulterar llet, aigualir llet

svín <n. svíns, svín>:
(alisvín & villisvín & sóði & skammaryrðiporc m (domèstic & senglar & brutanxo & insult)
og svni, v a a hefir a snnu klaufir, og r alklofnar, en jrtrar ekki; a s yur hreint. Kjt eirra skulu r ekki eta, og hr eirra skulu r ekki snerta. au skulu vera yur hrein
og svni, v a a hefir a snnu klaufir, en jrtrar ekki; a s yur hreint. Kjt eirra skulu r ekki eta, og hr eirra skulu r ekki snerta
en langt fr eim var mikil svnahjr beit. Illu andarnir bu hann og sgu: "Ef rekur okkur t, sendu okkur svnahjrina." Hann sagi: "Fari!" t fru eir og svnin, og ll hjrin ruddist fram af hamrinum vatni og tndist ar
◊ svín er uppistaða alls hérna á Maljorku: el porc és un aliment bàsic aquí pertot a Mallorca
♦ halda svíni á meðan slátrarinn stingur hnífnum í hálsinn á honum: aguantar (o: tenir agafatel porc mentre el matador li clava la ganiveta al coll
♦ → alisvín “porc domèstic”
♦ → göltur “verro”
♦ → gylta “truja”
♦ kasta perlum fyrir svín: <LOC FIGllençar perles als porcs
♦ nemja garnir á svíninu: fer nets els budells del porc
♦ slátra svíni: matar un porc, fer matances
♦ svíða burt öll hár (o: burstana) á svíni [með blásturslampa]: socarrimar les cerres al porc [amb un bufador], pelar el porc [amb un bufador]
♦ svíða burstana af svíninu með blásturslampa: socarrimar les cerres al porc amb un bufador, pelar el porc amb un bufador
◊ fara að sækja svínið sem á að slátra: anar a cercar el porc que s'ha de matar
♦ → villisvín “porc senglar”
♦ þvegið svín veltir sér í sama saur: <LOC FIGla truja, per més que la rentin, sempre torna a rebolcar-se en el mateix fang
Trosseig del porc
Font: http://www.svinakjot.is/svinakjot/upload/images/allt_um_svinakjot/partar.gif

svína <svína ~ svínum | svínaði ~ svínuðum | svínaðe-ð>:
embrutar una cosa
♦ svína e-ð út: emporcar una cosa, empastifar una cosa (embrutar, sollar)
◊ það skeði síðan í dag að erlend gömul kona, rann í drullunni og féll flöt og svínaði út fötin sín: avui més tard ha passat que una vella estrangera ha llenegat amb el fang i ha caigut tan llarga com era i s'ha sollada la roba
♦ svína á e-m (o: fyrir e-n; o: fyrir framan e-n)tallar-li a algú el pas amb el cotxe (no respectar la preferència de pas)

s sem sltrar uxa, er ekki mtari en manndrpari, s sem frnar sau, er ekki mtari en s sem hengir hund, s sem frir frnargjf, ekki mtari en s sem ber fram svnabl, s sem brennir reykelsi, ekki mtari en s sem blessar skurgo

svína·bú <n. -bús, -bú>:
granja f de porcs

Hálfdan konung dreymdi aldrei. Honum þótti það undarlegt og bar fyrir þann mann er nefndur er Þorleifur spaki og leitaði ráða hvað er að því mætti gera. Þorleifur sagði hvað hann gerði ef hann forvitnaði nokkurn hlut, að hann færi í svínabæli að sofa og brást honum þá eigi draumur. Konungur gerði það og birtist honum draumur þessi. Honum sýndist sem hann væri allra manna best hærður og var hár hans allt í lokkum, sumir síðir svo að tók til jarðar, sumir í miðjan legg, sumir á kné, sumir í mjöðm eða miðja síðu, sumir eigi lengra en á háls en sumir ekki meir en sprottnir upp úr hausi sem knýflar. En á lokkum hans var hvers kyns litur. En einn lokkur sigraði alla við fegurð og með ljósleik og mikilleik. Þenna draum sagði hann Þorleifi spaka en Þorleifur þýddi svo að mikill afspringur mundi koma af honum og mundu hans ættmenn löndum ráða með miklum veg og þó eigi allir með jafnri frægð, en einn mundi sá af hans ætt koma er öllum mundi meiri og frægari. Og hyggja menn það að sá lokkur jarteini hinn helga Ólaf konung

svína·feiti <f. -feiti, no comptable>:
llard m, saïm m (Mall.)

svínafeiti·snúður* <m. -snúðs (o: -snúðar), -snúðar>:
(maljorkskt spírallaga sætabrauðensaïmada f 

svína·fita <f. -fitu, no comptable>:
sagí m, greix m de porc (Mall.)

svína·hakk <n. -hakks, no comptable>:
carn picada de porc, carn capolada de porc (Bal.)

svína·hryggur <n. -hryggjar, -hryggir. Gen. pl.: -hryggja; dat.pl.: -hryggjum>:
llom m de porc

svína·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
carn f de porc
eir sem helga sig og hreinsa sig til ess a fara inn frnarlundana, bak vi einhvern, sem fyrir miju er, sem eta svnakjt, viurstyggileg skridr og ms - eir skulu allir undir lok la - segir Drottinn
svo bar einnig vi a sj brur voru gripnir samt mur sinni. Konungurinn lamdi me svipum og lum til a kga til a eta svnakjt sem lgmli bannar
einna virtastur af frimnnunum var Eleasar. Hann var aldraur maur og sviphreinn. Hann var vingaur til a opna munninn og svnakjti troi upp hann

svína·kóteletta <f. -kótelettu, -kótelettur. Gen. pl.: -kóteletta>:
llonza f de porc

svína·laukur* <m. -lauks, -laukar>:
porro m de porc (Mall., Men.), porradell m (Mall.), porro bord (Mall., Men.(planta Allium polyanthum syn. Allium multiflorum)

svína·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
fetge m de porc

svína·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del porc, poll m del senglar (insecte Haematopinus suis)

svína·pylsa <f. -pylsu, -pylsur. Gen. pl.: pylsna>:
salsitxa f de [carn de] porc 

svínarí <n. svínarís. Dat. sg.: svínaríi, no comptable>:
porcada f, baconada f, marranada f (ekki ritm./no lit.)

svína·rækt <f. ræktar, no comptable>:
cria f de porcs

svína·skanki <m. -skanka, -skankar>:
braó m de porc

svína·steik <f. -steikar, -steikur>:
rostit m de porc, porc rostit

svína·stía <f. -stíu, -stíur. Gen. pl.: -stía>:
<GEN & FIGcort f de porcs, baconera f, soll f (Bal.)

svína·sulta <f. -sultu, -sultur. Gen. pl.: -sultna o: -sulta>:
àspic m de porc

svín·beygja <-beygi ~ -beygjum | -beygði ~ -beygðum | -beygte-n>:
fer que algú doblegui l'esquena de manera que aquesta li quedi corbada com la d'un porc (com a forma d'humiliació d'un enemic. En la nostra cultura no conec res de semblant, per això, tradueixo el verb amb la meva encunyació: fer fer a algú l'esquena de porc; salvant les distàncies, l'únic equivalent que se m'ocorre és: fer passar algú per les forques caudines)
◊ Hrólfr konungr sér nú þetta. Þá snýr hann aptr hestinum ok mælti: "Svínbeygða ek nú þann, sem Svíanna er ríkastr": el rei Hrólfr va veure allò. Aleshores va fer fer mitja volta al seu cavall tot dient: “vet ací que he fet fer l'esquena de porc al qui és el més poderós dels suecs”
◊ Bergur mælti þá: "Svínbeygði eg nú þann sem æðstur var af Vatnsdælum": aleshores en Bergur va dir: "vet ací que he fet fer l'esquena de porc al qui era el principal dels del Vatnsdalur!"

svín·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
escórpora f, rascassa f, rascla f (Men.) (peix Scorpaena porcus)

svín·fylking <f. -fylkingar, -fylkingar>:
<HISTformació f en ordre de batalla en cunya, formació f en ordre de batalla en [forma de] cap de porc, formació triangular de soldats d'infanteria, armats amb llances curtes o piques i espases, i protegits en els flancs per soldats o guerrers que entrellaçaven llurs escuts. Aquesta estructura, molt compacta, es podia emprar tant defensivament com ofensivament, però sembla que era més freqüent aquesta segona possibilitat. En tot cas, hom intentava que les baixes exteriors dels rengs fossin reemplaçades immediatament a fi d'impedir l'aparició d'una bretxa a la paret d'escuts o skjaldborg del flanc que es pogués aprofitar per trencar l'ordre de batalla. Aquesta formació en ordre de batalla triangular sembla que gaudia de preferència sobre les formacions rectangulars
◊ "mörg eru enn góð til," sagði Sigmundur, "og oftar sigrast þeim eigi vel er fleiri eru saman, ef menn eru skeleggir til móts. Nú skulu vér það ráð taka að fylkja liði voru og gera á svínfylking. Skulu við Þórir frændur vera fremstir, en þá þrír og fimm, en skjaldaðir menn skulu vera út í arma tveim megum, og ætla eg það ráð vort að vér skulum hlaupa að fylkingu þeirra og vita að vér komimst svo í gegnum, en Svíar munu ekki fastir á velli": en Sigmundur els va contestar: “encara hi ha moltes de bones sortides [a la nostra situació]: espesses vegades no han resultat vencedors els qui tenien una host major, sinó els qui han atacat amb més abrivament. Així doncs, la decisió que prendrem és de disposar la nostra host en formació de batalla i d'arrenglerar-la en la formació de cap de porc: el meu cosí en Þórir i jo hi anirem al capdavant, darrere nosaltres dos n'hi aniran tres i darrere ells, cinc [i així successivament,] i, protegint cada flanc, els darrers homes de cada rengle aniran amb escuts. El meu pla és que aleshores escometem llur formació de combat intentant d'aquesta manera de trencar-ne els rengles, [i creieu-me,] els suecs no aguantaran pas la nostra envestida perquè[, al capdavall,] no estan clavats en el camp”
◊ þeir berjaz allan dag ok um kveldit fell Haraldr konungr Guðinason (= el rei anglosaxó Harold II Godwinsson) en þeir Hemingr ok Helgi ok Valþjófr skjóta á svínfylking ok gengr þar ekki á: van estar lluitant tot el dia i al vespre, el rei Harald Guðinason va caure, però en Hemingr, en Helgi i en Valþjófr i llurs homes havien format un cap de porc (sembla que l'anònim autor estigui usant aquí el terme svínfylking com a sinònim de skjaldborg), i [les tropes d'en Vilhjálmr] no el pogueren trencar [de manera que romangueren lliures de dany] (entenc aquesta locució impersonal en el sentit de no hi feren forat, no s'hi feu forat; Baetke 19874, no li dóna pas entrada; pàg. 182 només dóna les equivalències: ganga á vorwärts-, losgehen <...> e-t gengr á (e-t) etw. dringt in etw. ein, durchdringt etw.)

svín·fylkja <-fylki ~ -fylkjum | -fylkti ~ -fylktum | -fylkte-u>:
<HISTdisposar algú en formació de batalla en cunya, disposar algú en formació de batalla en forma de cap de porc
◊ ef þú ert staddr í orrostu á landi, ok skal á fœti berjask, ok ert staddr í belli svínfylktrar fylkingar, þá varðar þat miklu, at vel verði gætt í ǫndverðri vápnasamankvámu, at eigi taki hliðask eða rof á gerask bundinni skjaldborg; ok þarftu þat at varask, at þú bindir aldrigi þína hina fremri skjaldarrǫnd undir skildi annars. Þat skalt þú ok víst varask, at aldrigi látir þú spjót þitt í fylkingu laust, nema þú hafir tvau, þvíat betra er eitt spjót í fylkingu á velli en tvau sverð til bardaga: si et trobes en una batalla a terra, en la qual cal lluitar a peu i et trobes dins la pinya d'una formació en ordre de batalla en forma de cap de porc, el més important és que la formació closa no cedeixi o fins i tot es trenqui a la primera topada d'armes, i cal que paris esment a no travar mai el cércol exterior del teu escut sota l'escut d'un altre. També cal que posis molt d'esment a no amollar mai la teva llança en la formació llevat que en tinguis dues, perquè una llança, lluitant una batalla en formació, és millor per al combat que no pas dues espases
♦ svínfylkja her sínum ~ liði sínu [til bardaga]: disposar les seves tropes ~ la seva host en formació de batalla de cap de porc
◊ Brúni segir: "Svá lízt mér sem Hringr muni búinn at berjast ok hans lið. Hann hefir undarliga fylkt. Hann hefir svínfylkt her sínum, ok mun eigi gott at berjast við hann": en Brúni va dir:"em sembla que en Hringr i el seu exèrcit ja deuen estar preparats per a batre's. Ha disposat el seu exèrcit d'una manera curiosa: ha disposat el seu exèrcit en la formació de combat del cap de porc, i no serà gens bo de fer batre's amb ell
◊ svá var sem Brúni hafði sagt, at Hringr hafði svínfylkt öllu liði sínu. Þá þótti þó svá þykk fylkingin yfir at sjá, at rani var í brjósti, en hún var þó svá löng, at armrinn tók at á þeiri, er Vará hét, en annarr ofan til Brávíkr: i realment fou tal com havia dit en Brúni: que en Hringr havia disposat tot el seu exèrcit en formació de cap de porc, però, tot i així, semblava, en passar la vista per aquella formació en ordre de batalla, que era tan gruixuda que el seu rani, o ‘grufa’ -ço és, la seva punta-, era enmig del fylkingarbrjóst -ço és, al bell mig del primer reng- tot i que feia una amplària tan gran que una de les dues ales de la formació arribava fins al riu que nomia Vará i l'altra, per la seva banda, baixava fins a Brávík (La traducció danesa del Carl Christian Rafn del 1824, pàg. 147, fa: saa var det, som Brune havde [sagt], at Hring havde svinfylket hele sin Hær. Uagtet Fylkingen forekom saa tyk, i det man saae over den, der hvor Trynen var i Brystet, var den dog saa lang, at den ene Flöi naade lige til den Aa, som hed Vataa, men den anden Flöi til Bravig. Pel que fa als conceptes langr i þykkr aplicats a una formació en ordre de batalla, vulgueu veure aquest esclaridor passatge de la Hákonar saga herðibreiðs:Blasíusmessu að kveldi kom njósn Inga konungi að Hákonar væri þá von til býjarins. Þá lét Ingi konungur blása liðinu upp úr bænum og var þar þá skorað nær fjórum tigum hundraða manna. Konungur lét vera fylkingina langa og eigi meir en fimm menn á þykktina[el dos de febrer,] la vigília de Sant Blai, els espies varen portar al rei Ingi la notícia que el rei Hákon era a punt d'arribar a la ciutat. Aleshores el rei Ingi va convocar els guerrers dispersos pels masos fent bufar els lúðrar i el recompte va donar un total de prop de quatre mil vuit-cents homes. El rei va ordenar que es disposessin en formació de combat i que la formació sobretot fos ampla i que no tingués una gruixa de més de cinc homes, és a dir, que la formació havia de tenir un màxim de cinc rengs)
◊ Óláfr inn skyggni hét konungr einn í Svíþjóð, þar sem heitir Nærríki. Hann var ríkr ok hermaðr mikill. Hann bauð út almenning af sínu ríki ok fór til liðveislu við Víkar konung. Þeir höfðu mikit lið ok fara með her þann móti Friðjófi konungi ok svínfylktu liði sínu til bardaga: a Suècia, a la regió que es diu Nærríki hi havia un rei que nomia Olau el d'ulls penetrants. Era poderós i un gran guerrer. Va mobilitzar tots els guerrers del seu regne i amb ells anà a ajudar el rei Víkarr. Amb aquest gran exèrcit que ara tenien, hi marxaren contra el rei Friðjófr i disposaren llur host per a la batalla en formació de cap de porc
◊ um morgininn eptir ferr Príams geystr til bardaga, ok eirir illa fall sinna manna, ok ætlar at hefna þeirra. Nú ríðr Geirarðr fram ok hans fǫrunautar til Frankismanna, ok fylkja liði á þann hátt, at mjóst er framan, en breiðast aptan, ok kalla menn þat svínfylkt. Þetta hafði Príams ei fyrr sét. Veit hann nú, at þeir eru enn komnir, er drepit hafa brœðr hans: l'endemà de matí en Príams es va dirigir tot furient al combat: la mort dels seus homes li havia caigut molt malament i els volia venjar. Aleshores en Geirarðr i els seus companys van avançar a cavall cap als francs, disposant les tropes en ordre de batalla i ho feren de la manera que, al davant, la formació és al més minsa, i, al darrere, és al més ampla, i la gent, d'una formació així, en diuen que té forma de cap de porc. En Príams no n'havia vist cap abans. Llavors, emperò, va saber que ja havien arribat els qui havien mort els seus germans

svín·háfur <m. -háfs, -háfar>:
porc marí (peix Oxynotus centrina)

svín·heppinn, -heppin, -heppið <adj.>:
<FAMamb molt bona sort
♦ vera svínheppinn: tenir més sort que les bruixes, tenir molta de sort, tenir molt bona sort

svín·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
1. zífid m (designació genèrica dels mamífers de la família dels Ziphiidae)
2. zífid m de Sowerby (mamífer Mesoplodon bidens) (norðursnjáldri)
3. <marsopa f, marsuí m (mamífer Phocoena phocoena) (hnísa)
  Considero errònia la identificació del marsuí amb la beluga, que fan els autors del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.  
     

svínkaður, svínkuð, svínkað <adj.>:
<FAMempitimat -ada, entrompat -ada

svíns·burst <f. -burstar, -burstir>:
cerra f de porc

svíns·læri <n. -læris, -læri>:
<CULINcuixa f de porc
♦ þurrkað svínslæri: pernil m

svíns·para <f. -pöru, -pörur. Gen. pl.: -para>:
cotna f de porc

< svín·stí <n. -stís, -stí>:
cort f de porcs, baconera f, soll f (Bal.)
◊ ok sofnaði þar þrællinn ok lét illa ok sagði síðan, er hann vaknaði, at maðr svartr ok illilegr fór hjá hellinum, ok óttaðisk hann, at hann mundi inn ganga, ok sagði honum at Ulli var drepinn. En jarlinn svaraði, at þá mundi vera drepinn sunr hans, ok svá varð ok. Sofnar þrællinn í annat sinni ok lætr eigi betr en fyrr, sagði síðan, at inn sami maðr hafði þá farit ofan aftr ok bað segja jarlinum, at þá váru lokin sund ǫll. En jarlinn skilði í því kominn endadag sinn ok fluttisk til Remols til konu þeirar, er Þóra hét, er var friðla hans, ok hon leyndi honum ok þrælinum í svínstí sínu: i l'esclau s'hi va adormir i va dormir de manera inquieta i va dir posteriorment, quan es va despertar, que un home negre i d'aspecte malvat havia passat per davant la cova i que ell havia tingut por que aquell home no hi entrés. I aquell home li va dir que l'Ulli havia estat mort. I el iarl li va contestar que son fill devia haver mort en combat, la qual cosa realment havia passat. L'esclau es va tornar a adormir per segona vegada i no va pas dormir millor que la primera vegada, i posteriorment va dir que aquell mateix home havia tornat a passar i li havia demanat que digués al iarl que tots els freus estaven cegats. I el iarl va comprendre d'aquestes paraules que havia arribat el seu darrer dia i se n'anaren a Remol, a ca la dona que nomia Þóra, la qual era la seva friðla, la seva amant, i ella el va amagar a ell i l'esclau dins la seva soll (vocabulari: #1. svínstí: Cf. Finnur Jónsson 1929, pàg. 16: 19. svínstí, ntr., nur hier, aber stí ntr. findet sich auch im neunorw., nur in anderer bedeutung. Sonst heißt es stía fem.; és obvi que es tracta del mateix mot que l'anglès sty, pigsty, hog sty; és possible que el mot stí o stía vagi passar del norrè a l'anglès antic stiġ, però també podria ésser a l'inrevés, atès el tractament de la -g- intervocàlica que fa pensar en un anglicisme. Cf. el consonantisme de l'alt-alemany mitjà stîge, schâfstîge, swînstîge, verherstîge i l'alt-alemany modern hühnersteige. En comparació, la versió de la Heimskringla d'aquest mateix passatge fa:fór jarl þá og þræll hans með honum er Karkur er nefndur. Ís var á Gaul og hratt jarl þar í hesti sínum og þar lét hann eftir möttul sinn en þeir fóru í helli þann er síðan er kallaður Jarlshellir. Þá sofnuðu þeir. En er Karkur vaknaði þá segir hann draum sinn að maður svartur og illilegur fór hjá hellinum og hræddist hann það að hann mundi inn ganga en sá maður sagði honum að Ulli var dauður. Jarl segir að Erlendur mundi drepinn. Enn sofnar Þormóður karkur öðru sinni og lætur illa í svefni. En er hann vaknar segir hann draum sinn að hann sá þá hinn sama mann fara ofan aftur og bað þá segja jarli að þá voru lokin sund öll. Karkur segir jarli drauminn. Hann grunaði að slíkt mundi vera fyrir skammlífi hans. Síðan stóð hann upp og gengu þeir á bæinn Rimul. Þá sendi jarl Kark á fund Þóru, bað hana koma leynilega til sín. Hún gerði svo og fagnar vel jarli. Jarl bað hana fela sig um nokkurra nátta sakir þar til er bændur ryfu safnaðinn. "Hér mun þín leitað," segir hún, "um bæ minn, bæði úti og inni, því að það vita margir að eg mun gjarna hjálpa þér, allt það er eg má. Einn staður er sá á mínum bæ er eg mundi eigi kunna að leita slíks manns. Það er svínabæli nokkuð." Þau komu þannug til. Mælti jarl: "Hér skulum vér um búast. Lífsins skal nú fyrst gæta." Þá gróf þrællinn þar gröf mikla og bar í brott moldina. Síðan lagði hann þar viðu yfir. Þóra segir jarli þau tíðindi að Ólafur Tryggvason var kominn utan í fjörðinn og hafði hann drepið Erlend son hans. Síðan gekk jarl í gröfina og báðir þeir Karkur en Þóra gerði yfir með viðum og sópaði yfir moldu og myki og rak þar yfir svínin. Svínabæli það var undir steini einum miklum” — ‘aleshores el iarl se'n va anar amb un dels seus esclaus que nomia Karkur. El riu Gaul en aquell punt de l'any era cobert de glaç i el iarl hi va saltar a sobre amb el seu cavall i en fer-ho li va caure el seu mantell que va quedar allà. I [després de creuar el riu Gaul] es dirigiren a una cova que després ha estat anomenada La Cova del Iarl. Varen dormir-hi dedins, i quan en Karkur es va despertar, va contar un somni que havia tingut: que un home negre i d'aspecte malèvol havia passat per davant la cova i que ell havia tingut por que no hi entrés i que aquell home li va dir que l'Ulli era mort. El iarl aleshores li va dir que [allò devia voler dir que] l'Erlendur devia haver estat mort. En Þormóður karkur es va tornar adormir una altra vegada i mentre somniava es va agitar inquietament. I quan es va despertar, va contar el somni que havia tingut: que hi havia vist que aquell mateix home negre davallava de nou fins a l'entrada de la cova i li demanava que digués al iarl que tots els freus estaven cegats. En Karkur va contar el somni al iarl. Aquest va intuir que aquell somni devia presagiar que ja no li quedava gaire temps de vida. Tot seguit el iarl es va aixecar i tots dos es dirigiren al mas de Rimul. Allà el iarl va enviar en Karkur a veure la Þóra amb l'encàrrec que li digués que l'anés a veure d'amagat. Ella així ho va fer i va donar una [efusiva] benvinguda al iarl. El iarl li va demanar que l'amagués algunes nits, fins que els bændur no s'haguessin tornat a dispersar. Aquí, al meu mas, ells t'hi cercaran, li va dir ella, tant defora com dins les cases, car molts saben que jo t'ajudaré de grat fins allà on pugui. Només conec un lloc totsol en tot el meu mas on ni jo mateixa no hi cercaria pas un home com tu: dins una soll. Llavors s'hi dirigiren. Quan hi hagueren arribat, el iarl li va dir: Allotgem-nos aquí: primer de tot cal guardar la vida. Tot seguit l'esclau va cavar una fossa profunda i traginà la terra a un altre lloc. Després, va posar taulons damunt el clot. La Þóra va contar al iarl la notícia que l'Olau Tryggvason havia entrat per la boca del fiord des de l'oceà i que havia mort l'Erlendur, el fill del iarl en la topada. Després, el iarl es va ficar dins el clot i amb ell l'esclau Karkur, i la Þóra hi va col·locar els taulons [de manera que el clot quedés ben tapat] i hi agranà a sobre terra i fems i va fer que els porcs s'hi posessin a sobre. Aquesta soll es trobava dins una balma al peu d'una gran penya. L'Snorri, doncs, empra el sinònim svínabæli)

eins og gullhringur svnstrni, svo er fr kona, sem enga sipri kann

svíri <m. svíra, svírar>:
nuca f

svíta <f. svítu, svítur. Gen. pl.: svíta>:
<MÚS & á hótelisuite f

svíun <f. svíunar, no comptable>:
alleujament m, alleugeriment m
◊ engin svíun (ʔēi̯n־kēˈhāh, אֵין-כֵּהָה) fæst við meini þínu, sár þitt er ólæknandi. Allir þeir sem heyra fregnina um þig, klappa lof í lófa, því að hver er sá, að eigi hafi vonska þín gengið yfir hann án afláts?: no hi cap remei per al teu mal, la teva ferida és inguarible. Tots els qui sentiran a parlar de tu picaran de mans d'alegria, car, qui és aquell a qui incessantment no li hagi arribat la teva maldat?

sví·virða <f. -virðu, no comptable>:
deshonra f, ignomínia

sví·virða <-virði ~ -virðum | -virti ~ -virtum | -virte-n>:
deshonrar algú, vilipendiar algú

svívirði·lega <adv.>:
deshonrosament, ignominiosament

svívirði·legur, -leg, -legt <adj.>:
deshonrós -osa, ignominiós -osa

sví·virðing <f. -virðingar, -virðingar>:
deshonra f, ignomínia

sví·virður, -virð, -virt <adj.>:
<variant arcaica o literària de → svívirtur, svívirt, svívirt “vilipendiat -ada”

sví·virtur, -virt, -virt <adj.>:
deshonrat -ada, vilipendiat -ada

Sví·þjóð <f. -þjóðar, pl. no hab.>:
Suècia f

svo <adv. mod. & temp.>: 
1. (svona, þannigaixí (d'aquesta manera)
♦ ef svo er: d'ésser així, en tal (o: aquest) cas, en cas afirmatiu
♦ ef svo fer: en tal (o: aquest) cas
♦ er ekki svo?: [que] no és així?
♦ er það svo, að <+ subj.><LOC FIGque és cert que <+ ind.>?, que és veritat que <+ ind.>?
♦ hann kvað svo vera: va dir que així era, ho va confessar, ho va admetre
♦ nokkuð svo: <LOC#1. (nokkurn veginn, þolanlegaregular, xino-xano, així-així (de manera suportable)#2. (svo lítiðuna mica (no gaire)
◊ þá kemur þar bóndi einn sá er Örnólfur hét og sagði svo: "Sjúk er kýr mín," sagði hann, "og bið eg þig Hersteinn að þú farir og sjáir hana. Þykir oss nú gott að þú ert aftur kominn og höfum vér þá nokkuð svo iðgjöld föður þíns er oss varð að mestu gagni": aleshores hi va arribar un pagès que es deia Örnólfur i li va dir: “tinc la vaca malalta”, li va dir, “i et demano, Hersteinn, que vinguis a veure-la. Trobem que està bé que hagis tornat; ens rescabales d'alguna manera la pèrdua de ton pare que sempre que va poder ens va donar una mà”
◊ gerir hann þá heiman för sína og leggur leið í Ögur. Gríma tók við honum með miklu gleðibragði en Þórdís reigðist nokkuð svo við honum og skaut öxl við Þormóði sem konur eru jafnan vanar þá er þeim líkar eigi allt við karla: i quan va començar a hivernejar i tot es va glaçar, en Þormóður se'n va recordar de l'amistat que hi havia hagut entre ell i la Þórdís, la filla de la Gríma d'Ögur. Aleshores va deixar ca seva per anar a Ögur. La Gríma el va rebre amb gran alegria mentre que la Þórdís li va fer un gest una mica desdenyós amb el cap i s'hi va mostrar freda i distant com ho solen fer les dones quan en els homes hi ha alguna cosa que els desagrada. En Þormóður se'n va adonar de seguida i va veure que ella de tant en tant el mirava de reüll i li parlava donant-li l'esquena. Aleshores en Þormóður va pensar que podria ésser que ‘fos més fàcil de treure les rodes de dins el clot si, a més d'estirar el carro, també l'empenyen mig fora’ i li va recordar l'antiga amistat que hi havia hagut entre ells en el passat
◊ og nú finnur Hákon jarl að Skjaldmeyjar-Einar er nú í brottbúningi, og nú kallar jarl á hann og biður hann ganga þangað til máls við sig, og hann gerir svo. Síðan tekur jarl skálir góðar, þær er hann átti; þær voru görvar af brenndu silfri og gylldar allar. En þar fylgdu tvö met, annað af gulli, en annað af silfri. Á hvorutveggju metinu var gert sem væri líkneskja, og hétu það hlótar, en það voru reyndar hlutir sem mönnum var títt að hafa, og fylgdi þessu náttúra mikil, og til þess alls er jarli þótti skipta, þá hafði hann þessa hluti. Jarl var því vanur að leggja hluti þessa í skálirnar og kvað á hvað hvor skyldi merkja fyrir honum, og ávallt er vel gingu hlutir og sá kom upp er hann vildi, þá var sá ókyrr hluturinn í skálinni er það merkti er hann vildi að yrði og breylti sá hluturinn nokkuð svo í skálinni, að glamm það varð af. En þessar gersimar gefur jarl Einari, og verður hann við þetta kátur og glaður og sezt nú aftur að brottförinni og fer ekki á fund Sigvalda: i llavors el iarl Hákon se'n va adonar que l'Einar de la Donzella d'Escut s'estava preparant per a partir. El va cridar i li va demanar que s'hi acostés que volia parlar amb ell i l'Einar així ho va fer. Tot seguit, el iarl va agafar unes bones balances que li pertanyien. Eren fetes d'argent refinat i totes daurades. Duien dos pesos, un d'or i l'altre d'argent. A cada pes hi havia com una mena de figureta, i d'aquestes figuretes en deien hlótar o amulets, i eren d'aquelles coses que a la gent li agradava de tenir; aquestes figuretes tenien gran poder, i el iarl utilizava aquests amulets en tots aquells afers que li semblaven de gran importància. El iarl solia posar aquestes figuretes a dins els platerets de la balança dient, en fer-ho, quin significat tenia cadascuna d'elles per a ell i aleshores, el plateret amb la figureta que representava el que ell volia, si tot havia d'anar i sortir bé, era el plateret que pujava i la figureta s'hi agitava i hi bellugava inquieta produint un dring-dring. El iarl va donar aquestes balances precioses a l'Einar, el qual en va estar tot content i satisfet, i va renunciar a partir i a anar a trobar-se amb en Sigvaldi (hlótur: variant de hlutr, cf. Baetke 19874 pàg. 261 i 262: hlutr: Los; Amulett; brennt silfr, cf. Baetke 19874 pàg. 68:gebranntes, gereinigtes, reines Silber; skipta, cf. Baetke 19874 pàg. 556: von Bedeutung, entscheidend sein)
◊ það er sagt frá Þorleifi að hann fær sér í skógi klumbu eina mikla eða hálfróteldi það, og fer síðan þangað er matsveinar hafa elda og matbúa, og svíður klumbuna utan alla nokkuð svo, og hefir hana í hendi sér og fer á fund Eiríks Hákonarsonar, - og gengar Eiríkur þá ofan til skips, og er þar þá í för með honum Einar skálaglamm, og þá slæst Þorleifur í för með þeim. Og er Eiríkur sér hann, þá mælti hann: "Hvað skal þér, Þorleifur," segir hann, "klumba sú hin mikla er þú hefir í hendi?" En Þorleifur svarar honum á þá leið...: d'en Þorleifur conten que es va procurar a un bosc una gran maça o garrot i tot seguit se'n va anar allà on els cuiners havien fet foc i preparaven el menjar i va endurir una mica la maça torrant-la per defora al foc, i, brandint-la amb la mà, es va dirigir a l'encontre de l'Eiríkur Hákonarson, i es va esdevenir que en aquells moments l'Eiríkur baixava cap al vaixell i amb ell hi anava l'Einar Skálaglamm, i en Þorleifur se'ls va ajuntar i feren camí plegats. Quan l'Eirîkur el va veure, va dir: “Þorleifur, què vols fer”, li va dir, “amb aquesta maçota que duus a les mans?”, i en Þorleifur li va respondre d'aquesta manera...
◊ og er hann hafði það gjört sem hann vildi, þá tekur hann til orða, og hefir eigi upp kippt brókunum og hélt á félaga sínum: "Það er þó satt," segir hann, "að margt verður annan veg en maðurinn ætlar fyrir sér, þvíað það hafða eg ætlað að þessi félagi minn skyldi nær koma Þóru Skagadóttur, konu jarls, og skyldi hún hann fóstra og í rekkju hafa hjá sér," - og hristir hann við nokkuð svo er hann mælti þetta, og kippir síðan upp brókunum: i quan hagué fet el que volia, va prendre la paraula i, sense aixecar-se els calçons, es va agafar el pardal i va dir: “Sigui com sigui, és veritat”, va dir, “que moltes de coses prenen un caire diferent del que un hauria esperat perquè jo havia volgut que aquest pardal meu s'acostés a la Þóra Skagadóttir, la dona del iarl, i que ella se l'afillés i l'agombolés amb ella dins el seu llit”, i mentre deia aquestes paraules, el remenava una mica, i després, es va apujar els calçons
◊ og öðru sinni, er hann kafar, kennir hann stokksins og lyftir nokkuð svo og fór upp og bakaðist. Og nú þriðja sinn kafar hann, og náir hann stokkinum, og fluttu þeir hann til lands, og þá hjó Ásmundur upp stokkinn með öxi, og gekk af hyrnan, er kom í sverðs eggina: i la segona vegada que es va capbussar, va sentir la biga i la va sollevar una mica i llavors va pujar a la superfície i es va escalfar. I després, la tercera vegada que es va capbussar, va aconseguir agafar la biga i la van dur a terra i llavors l'Ásmundur la va asclar amb una destral i una de les puntes del tall de la destral es va trencar quan va endevinar el tall de l'espasa
◊ Grettir brá þá saxinu og sveipaði því til nokkuð svo að hann sá hvar pilturinn stóð á baki honum og því hafði hann sig lausan við: en Grettir va desembeinar llavors el seu coltellàs i en aixecar-lo per colpir-hi, es va girar una mica, de manera que va veure que darrere seu hi havia el vailet, i per això no deixava de moure's[, acarant-se adés amb un, adés amb l'altre]
◊ Snorri goði græddi þá alla, Þorbrandssonu. Og er hálsinn Þórodds tók að gróa stóð höfuðið gneipt af bolnum nokkuð svo. Þá segir Þóroddur að Snorri vildi græða hann að örkumlamanni en Snorri goði kvaðst ætla að upp mundi hefja höfuðið þá er sinarnar hnýtti. En Þóroddur vildi eigi annað en aftur væri rifið sárið og sett höfuðið réttara. En þetta fór sem Snorri gat að þá er sinarnar hnýtti hóf upp höfuðið og mátti hann lítt lúta jafnan síðan. Þorleifur kimbi gekk alla stund síðan við tréfót: el godó Snorri els va guarir tots, els fills d'en Þorbrandur. Quan el coll d'en Þóroddur es va començar a guarir, el cap li va quedar damunt el tronc una mica inclinat cap enrere. Aleshores en Þóroddur va dir que l'Snorri el volia deixar convertit en un baldat; pel seu cantó, l'Snorri li va replicar que, al seu parer, el cap s'acabaria posant dret amb el temps, tan bon punt els tendons s'haguessin tornat a aferrar. En Þóroddur, emperò, no volia res més que li tornassin a obrir la ferida i que li posassin el cap a lloc. Nogensmenys, es va esdevenir com havia predit l'Snorri: el cap es va redreçar i es va tornar posar a lloc tan bon punt els tendons s'hagueren ajuntat. Així i tot, val a dir que en Þóroddur, de llavors ençà, no podia acotar gaire el cap. A partir de llavors, en Þorleifur Kimbi va haver d'anar sempre amb una cama de fusta
◊ það fannst á heldur að Þorsteini þótti nokkuð svo vita ofsa þarvist þeirra og eigi með fullri forsjá: de tota manera, es va acabar sabent que al Þorsteinn li semblava que llur sojorn allà resultava (oració d'infinitiu amb subjecte en acusatiu!) una mica [massa] onerós per a ell i que no es feia tan previsorament com caldria (cf. Vogt 1921, pàg. 18: 20. fannz d, auch § 18; unpers. „es war zu merken“, però el tradueixo com a es va acabar sabent a fi de lligar millor l'enunciat amb el context posterior i la contesta de l'Ingimundur; entenc el substantiu ofsi en un sentit econòmic: ufana, ostentació, tren de vida exagerat, excés, balafiament [de recursos], i aquí en concret, com una referència a la impossibilitat d'allotjar tanta de gent durant tant de temps sense arruïnar-se. Quant al verb vita, l'entenc en el sentit de indicar, apuntar, [as]senyalar, ésser indici de etc. ; cf. Baetke 19874, pàg. 750: hinweisen auf, anzeigen, bedeuten, però em resulta impossible de dur a terme una traducció més literal de l'expressió vita ofsa que la que ofereixo)
◊ og er nokkuð svo var haustað komu þeir við Svíasker. Þar voru víkingar fyrir og bjuggust þegar hvorirtveggju til bardaga og börðust fyrst með skotum og grjóti. Engi var liðsmunur: i quan ja feia una mica que havia començat la tardor, van arribar als Svíasker. Abans hi havien arribat viquings i tant aquests com ells es varen preparar immediatament per al combat i primer van lluitar disparant-se armes llancívoles i i tirant-se pedres. No hi havia diferència entre la força d'un i de l'altre bàndol (cf. Vogt, 1921, pàg. 19-20: 26. Svíasker, die schären vor dem Mälarsee. Svarfd. s. c. 4, 19. 47f. denkt sie sich vor dem Götaelf, und ǪOs. c. 15,1 läßt den kampf [p. 20] der lausavísa 45,1 í Svíaskerjom ebenfalls við Elfarsker stattfinden. Die geogr. vorstellung ist also nicht sicher)
◊ Þorsteinn spurði: "Var bjartur eldur á arni eða eigi?" Hann svarar: "Svo nokkuð sem fyrir litlu hefði verið kveiktur": en Þorsteinn li va demanar: "que hi havia un bon foc a la llar o no?". Ell li va contestar: "feia cara com si l'haguessin acabat d'encendre"
◊ gekk Gísli um teiginn nokkuð svo og sá á er þeir ætluðu að slá og nemur staðar og kvað vísu...: en Gísli va caminar per la parada de fenàs una mica, mirant el fenàs que volien segar, es va aturar i va declamar aquesta estrofa...
◊ en er nokkuð svo var liðið frá því er Ásbjörn hafði í brott gengið verða þeir við það varir að ketta ógurleg var komin í tjaldsdyrnar. Hún var kolsvört að lit og heldur grimmleg því að eldar þóttu brenna úr nösum hennar og munni. Eigi var hún og vel eyg. Þeim brá mjög við þessa sýn og urðu óttafullir: però quan ja feia un cert temps que l'Ásbjörn se n'era anat, els homes se'n temeren que a la porta de la tenda hi havia una moixa esfereïdora. Era negra com el carbó i tenia un aspecte més aviat ferotge perquè semblava que dels seus narius i boca en sortia foc i els seus ulls tampoc no eren bonics. Els homes van quedar esbalaïts amb aquesta visió i la por s'emparà d'ells (un està temptat d'exclamar-se: què hi fot una pantera negra, grossa com un bou sacrificial, a l'Edat Mitjana a una illa tan septentrional com és l'illa noruega de Sauðey? Quina imaginació per part de l'anònim autor de la historiola!)
◊ fletti hann þá Ásbjörn klæðum því að svo var þeirra mikill aflamunur að jötunninn varð einn að ráða þeirra í milli. Bálk mikinn sá Ásbjörn standa um þveran hellinn og stórt gat á miðjum bálkinum. Járnsúla stór stóð nokkuð svo fyrir framan bálkinn: aleshores va despullar l'Ásbjörn perquè entre ells dos hi havia una diferència de força tan gran que entre ells dos, l'ètun totsol era qui decidia. L'Ásbjörn va veure un gran envà que separava la cova del través, i hi havia un gran forat enmig d'aquest envà. A no gaire distància davant l'envà hi havia una gran columna de ferro
◊ um morguninn eftir þegar þeir voru búnir láta þeir úr læginu. Þá kemur þar maður af landi ofan hlaupandi, geystur mjög, og kallaði út á skipin og segir sig eiga nauðsynjaerindi að finna konunginn en þeir gefa öngan gaum að kalli hans. Tóku þeir þá að sigla með björgum nokkurum fram og bar eitt skipið fram hjá öðrum skipunum nokkuð svo. Og er þeim manni er kallað hafði þótti þeir daufheyrast við þá hleypur hann fram eftir björgunum og kastar ofan á skipið það er fyrst fer glófum og sýndist þeim svo sem dust ryki af þeim og síðan hleypur sá maður á brott. En það fylgir sendingu þessi að sótt kemur á skipið mikil og tekur svo fast að menn fá varla borið óæpandi og fengu margir bana af: l'endemà, quan ja s'hagueren aparellat, llevaren l'àncora i salparen abandonant l'indret d'ancoratge. Aleshores va aparèixer un home corrents cap a ells de dalt de la riba, molt esvalotat, que cridava als del vaixell i els deia que havia de veure el rei per un assumpte peremptori, però ells no feren gens de cas dels seus crits. Aleshores es van posar a singlar tot al llarg d'uns espadats i un dels vaixells es va avançar una mica als altres. I quan aquell home que els havia cridat se'n va adonar que ells es feien el sord, va córrer resseguint els espadats i de dalt d'ells va llençar uns guants cap a baix, cap al vaixell que anava primer i als del vaixell els va semblar que dels guants en sortia un polsim i després aquell home se'n va anar corrents, però de la seva sending se'n va seguir que una gran malaltia es va emparar del vaixell i s'estén amb tanta virulència que els homes a penes la podien aguantar sense cridar i molts d'ells en van morir
◊ og er þeir komu nokkuð svo í brott frá bænum sjá þeir að sporin dreifðust. Fara þeir nú sem þeir mega mest uns þeir koma mjög svo í öndverðan dalinn. Bær stendur þar lítill er heitir á Eyvindarstöðum. Þar bjó sá maður er Eyvindur hét. En er þeir Bjarni áttu skammt til túngarðsins þá tóku þeir hvíld: i quan ja s'havien allunyat una mica del mas, varen veure que les petjades se separaven. Llavors es varen acuitar tant com van poder fins que gairebé hagueren arribat a l'entrada de la vall. En aquell indret hi havia un mas petit que es deia Eyvindarstaðir. Hi vivia un home que nomia Eyvindur. Quan en Bjarni i els seus homes foren a prop de la paret del tún o tanca del prat de devora les cases del mas, hi feren un descans
♦ er þetta nokkuð svo slæmt?: <LOCel que té, realment és tan dolent?; oi que això no [li] fa tan de mal [com sembla]?
♦ og svo framvegis: etcètera
♦ síður en svo: ni d'aprop, ni de bon tros, res de més lluny d'això, qualsevol cosa menys això
◊ það er síður en svo: no s'hi acosta ni de bon tros, està lluny d'això
♦ svo að segja: per dir-ho així
♦ svo <+ subst.>tant -a de <+ subst.>, un <+ subst.> tan gran
♦ svo <+ adj.>~<+ adv.>tan <+ adj.>~<+ adv.>
♦ svo <+ adj.>~<+ adv.> <...> að...: <LOCtan <+ adj.>~<+ adv.> <...> que...
◊ því að ekkert er svo hulið að ei verði augljóst né nokkuð svo leynt að eigi vitist: perquè no hi ha res que estigui tan amagat que no s'acabi revelant, ni res de tan secret que no s'acabi sabent
♦ svo mikið sem <+ ind.>tant com <+ subj.>
◊ fyll þú sekki mannanna vistum, svo mikið sem þeir geta með sér flutt, og láttu silfurpeninga hvers eins ofan á í sekk hans: omple de queviures els sacs d'aquests homes, tant com en puguin portar, i posa també els diners de cadascun a la boca del sac
◊ þá skal verða svo mikið harmakvein um allt Egyptaland, að jafnmikið hefir ekki verið og mun aldrei verða. En eigi skal svo mikið sem rakki gelta að nokkrum Ísraelsmanna, hvorki að mönnum né skepnum, svo að þér vitið, að Drottinn gjörir greinarmun á Ísraelsmönnum og Egyptum: hi haurà un gran clamor arreu del país d'Egipte, com no n'hi ha hagut de semblant ni n'hi haurà mai més. Mentre que, per a tots els israelites, ni un gos lladrarà contra cap home o cap bèstia, perquè sàpigues que Jahvè fa distinció entre Egipte i Israel
◊ lít ekki við fórn þeirra! Eigi hefi ég tekið svo mikið sem asna frá þeim né gjört nokkrum þeirra mein: no tingueu en consideració llur ofrena. No els he pres ni un ase, ni he fet cap mal a ningú d'ells
◊ en gætið þess vandlega að gjöra þeim engan ófrið, því að ekki mun ég gefa yður svo mikið sem þverfet af landi þeirra, því að ég hefi gefið Esaú Seírfjöll til eignar: i aneu molt alerta de no atacar-los, car no us donaré res del seu país, ni la petjada d'un peu perquè he donat en propietat a l'Esaú la muntanya de Seïr
◊ og hann brotnar sundur, eins og þegar leirker er brotið, vægðarlaust mölvað, svo að af molunum fæst eigi svo mikið sem leirbrot til að taka með eld af arni eða til að ausa með vatni úr þró: i es trenca com quan es trenca una gerra de terrissa, feta miques sense pietat, de manera que, entre els bocins, no es troba ni un test per a prendre foc de la llar o treure aigua de la cisterna
♦ svo gott sem <+ subst. ~ adj. ~ adv.>pràcticament <+ subst. ~ adj. ~ adv.>
◊ svo gott sem allan sólarhringinn: pràcticament tot lo dia
◊ svo gott sem óþekktur: pràcticament desconegut
◊ svo gott sem aldrei: pràcticament mai
♦ svo mjög: tant
◊ hví flýtir þú þér svo mjög burt til þess að halda aðra leið?: per què t'apresses tant a prendre un altre camí?
◊ eftir þetta bar svo við, að sonur húsfreyju sýktist, og elnaði honum svo mjög sóttin, að hann dró eigi lengur andann: després d'això es va esdevenir que el fill de la mestressa de la casa es va posar malalt i la malaltia li va empitjorar tant que va deixar d'alenar
♦ svo mjög <+ adj.>~<+ adv.>tan <+ adj.>~<+ adv.>, molt <+ adj.>~<+ adv.>
♦ svo sem: gairebé, si fa no fa, una cosa com ara
◊ svo sem hundrað krónur: unes cent corones si fa no fa, aproximadament cent corones
◊ og hann vék frá þeim svo sem steinsnar, féll á kné, baðst fyrir og sagði: i s'apartà d'ells cosa d'un tret de pedra, caigué de genolls i es va posar a pregar dient...
◊ því næst gekk hún burt og settist þar gegnt við, svo sem í örskots fjarlægð, því að hún sagði...: tot seguit se'n va anar a asseure's al davant a la distància si fa no fa d'un tret d'arc, car es va dir...
♦ svo sem <+ ind.> svo...[og]: igual que <+ ind.>, [així també] <+ ind.>
◊ enginn mun standast fyrir þér alla ævidaga þína. Svo sem ég var með Móse, svo mun ég og með þér vera. Ég mun eigi sleppa af þér hendinni né yfirgefa þig: mentre visquis, ningú no et podrà resistir; igual com vaig ser amb Moisès, seré amb tu. No amollaré la teva mà ni t'abandonaré
♦ svo til: gairebé, pràcticament, si fa no fa (no s'ha de confondre amb la possible seqüència de mots svo + til, fruit de l'atzar. Verbi gràcia: ég hlakka svo til ‘me n'alegro molt’, on el verb hlakka til ‘alegrar-se’ va determinat per l'adverbi svo ‘molt’)
♦ þegar svo ber undir: ocasionalment
♦ því er nú svo varið: el cas és aquest, la cosa està així
2. (því næstdesprés (tot seguit)
♦ að svo <+ part. pass.>un cop <+ part. pass.>, després d'haver <+ part. pass.>
♦ að svo búnu: un cop fet això, a continuació d'això
♦ að svo mæltu: després d'haver dit això, havent dit això, en haver dit això
♦ við svo búið: #1. (eftir þaða continuació (després d'això)#2. (árangurslaustsense haver aconseguit res (amb el sarró buit)
♦ fara við svo búið: (fara erindisleysuanar-se'n sense haver aconseguit res
◊ konungur mælti: "Berið aftur gjafir hans allar. Eg skal konungur í þessu landi og setja lög og rétt en ei hann." Nú verða sendimenn aftur að fara við svo búið. Og á þessi stundu kom Þórormur og lét Ásgrímur þings kveðja: el rei els va contestar: “torneu-li tots els seus regals. Sóc jo qui serà rei d'aquest país i sóc jo qui hi dictarà les lleis i el dret, i no pas ell”. Els enviats se n'hagueren de tornar llavors sense haver aconseguit res. En aquell moment hi va arribar en Þórormur i l'Ásgrímur féu convocar una assemblea
3. (mjögmolt (en grau considerable)
♦ mjög svo <+ adj.>~<+ adv.><adj.>~<adv.> <+ >-íssim -a 

svo <conj.>: 
1. <conj. consec.>: de manera que, així que
2. <conj. fin.>: a fi [i efecte] que, per tal que
3. Apareix emprada en la formació de conjuncions compostes com ara:
♦ að svo miklu leyti sem <+ ind.>sempre que <+ subj.>, amb la condició que <+ subj.>, en la mesura que <+ subj.>, en tant que <+ subj.>
◊ að svo miklu leyti sem vörur þær, sem getur i 1. lið, eru undanþegnar gjöldum, eru þær einnig undanþegnar hverskonar viðskiptabönnum og hömlum á innflutningi, útflutningi og umflutningi sem annars væru gildandi: en la mesura que no es cobrin taxes per les mercaderies que hom ha esmentat a l'apartat 1, aquestes tampoc no estaran subjectes a qualssevol prohibicions i limitacions d'importació, exportació i trànsit que altrament fossin vigents
♦ hvar svo sem <+ ind.><conj. loc.> on que <+ subj.>, a qualsevol lloc que <+ subj.>
◊ þú, konungur, yfirkonungur konunganna, sem Guð himnanna hefir gefið ríkið, valdið, máttinn og tignina, þú, sem hann hefir mennina á vald selt, hvar svo sem þeir búa, dýr merkurinnar og fugla himinsins, og sett þig drottnara yfir því öllu, - þú ert gullhöfuðið: tu, rei, rei de reis, a qui Déu dels cels t'ha donat l'imperi, el poder, la puixança i la glòria, tu, a les mans del qual ha posat, en qualsevol lloc que visquin, els homes, les bèsties salvatges i els ocells del cel, i t'ha fet sobirà de tots ells—, ets tu, que ets el cap d'or
♦ svo að <+ ind.>de manera que <+ ind.>
◊ og hann brotnar sundur, eins og þegar leirker er brotið, vægðarlaust mölvað, svo að af molunum fæst eigi svo mikið sem leirbrot til að taka með eld af arni eða til að ausa með vatni úr þró: i es trenca com quan es trenca una gerra de terrissa, feta miques sense pietat, de manera que, entre els bocins, no es troba ni un test per a prendre foc de la llar o treure aigua de la cisterna
♦ svo að <+ subj.>#1. <conj. consec.de manera que <+ subj.>#2. <conj. fin.a fi que <+ subj.>, per tal que <+ subj.>
♦ svo að ekki (o: <LIT eigi) <+ subj.>#1. <conj. consec.de manera que no <+ subj.>#2. <conj. fin.a fi que no <+ subj.>, per tal que no <+ subj.>
◊ svo að ekki sé meira sagt...: per no dir més
♦ svo framarlega sem <+ ind.>si <+ ind.>, en la mesura que <+ subj.>
♦ svo lengi sem <+ ind.>mentre <+ subj.>
◊ fyrir því vil ég og ljá Drottni hann. Svo lengi sem hann lifir, skal hann vera Drottni léður: per això vull cedir-lo a Jahvè: i mentre visqui, serà cedit a Jahvè
◊ og þú skalt skrifa þau á dyrastafi húss þíns og á borgarhlið þín, til þess að þér og börn yðar megið lifa í landinu, sem Drottinn sór feðrum yðar að gefa þeim, svo lengi sem himinn er yfir jörðu: i tu les escriuràs als brancals de les portes de casa teva i a les portes de la teva vila per tal que vosaltres i els vostres fills pugueu viure, mentre hi hagi cel sobre la terra, en el país que Jahvè va jurar de donar als vostres pares
♦ svo og: <conj. mod.> tant com, així com, igual que
◊ ég sé þig þegar þú stendur og þegar þú situr, og ég veit af því, þegar þú fer og kemur, svo og um ofsa þinn (הִתְרַגֶּזְךָgegn mér: et veig quan estàs dret i quan seus, i sé quan surts i quan entres, i ho veig igual que veig el teu exaltament contra meu
♦ svo sem <+ ind.><conj. mod.> tal com <+ subj.>
◊ og Ísraelsmenn gjörðu svo sem Jósúa bauð, og tóku tólf steina upp úr Jórdan miðri, eins og Drottinn hafði lagt fyrir Jósúa, eftir tölu ættkvísla Ísraelsmanna, og báru þá yfir um með sér, þangað er þeir höfðu náttstað, og settu þá þar niður: així ho feren els israelites, tal com els manà Josuè: van agafar dotze pedres del mig del Jordà, tal com Jahvè havia dit a Josuè, segons el nombre de les tribus d'Israel, i van passar amb les pedres fins al lloc on havien de fer nit; allà les van col·locar
◊ en nú erum vér á þínu valdi. Far þú með oss svo sem þér þykir gott og rétt vera: ara estem a les teves mans; fes amb nosaltres el que et sembli més just i millor
◊ og svo sem þér viljið, að aðrir menn gjöri við yður, svo skuluð þér og þeim gjöra: i tal com voleu que els altres us facin, feu-los també vosaltres igualment a ells
◊ þeir sem sendir voru, fóru og fundu svo sem hann hafði sagt þeim: van marxar, doncs, els enviats, i ho trobaren tal com els havia dit
  La conjunció consecutiva i final svo se sol emprar acompanyada d': svo að.  
     

svoddan <adj. inv.>:
variant de soddan ‘tal, tant -a, un...semblant’

svo·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
tal[s], d'aquesta índole, d'aquesta mena
♦ á svofelldan hátt: de la següent manera, d'aquesta manera
♦ með svofelldu móti: de la següent manera
♦ með svofelldum orðum: amb paraules d'aquesta mena, amb les següents paraules
♦ svofelldur samningur: un contracte de la següent tenor, un contracte redactat en els següents termes

< svo·gi <adv.>: 
(svo ekkini tan
♦ svogi <+ adj.>~<+ adv.>ni tan <+ adj.>~<+ adv.>
◊ fann'k-a ek mildan mann ǀ eða svá matargóðan ǁ at ei væri þiggja þegit, ǁ eða síns fjár ǀ svági †...†, ǁ at leið sé laun, ef þægi: no he trobat mai un amfitrió tan generós amb el menjar ni un home tan pròdig que[, tanmateix,] no hagi volgut acceptar el que li regalaven (en contrapartida o no a la seva prodigalitat i/o generosa hospitalitat. Entenc þegit com a ac. sg. nt. de l'adjectiu verbal þeginn, þegin, þegit, o sigui,Geschenktes, cosa regalada, i no pas com a supí de þiggja), ni un home tan †munificent† (?. Llacuna textual; hi manca l'adjectiu. Atès el metre, hom esperaria un mot començat amb f- que signifiqués generós, desprès, munífic, d'on la meva traducció. Hermann Pálsson 1991:12, reconstrueix svá gi[afa] fúsan ‘disposat o inclinat a fer regals’, que considero semànticament versemblant, però poc probable mètricament en esguard de la distribució de les arsis que implica. Tanmateix, si tenim en compte l'estrofa 48, hi hauria pogut haver un adjectiu, començat amb f-, però que hagués significat exactament el contrari: gasiu, d'extremada parsimònia) amb el seu cabal a qui[, tanmateix,] un regal li hagi resultat detestable si el rebia (el missatge de l'estrofa fóra a tothom li agrada que li facin regals, fins i tot als qui ho tenen tot)
♦ svogi mjög: ni tant, i no tant, i menys encara
◊ mærr kvað þat Gunnarr, ǀ geir-Niflungr: ǁ "Hér hefi ek hjarta ǀ Hǫgna ins frœkna, ǁ ólíkt hjarta ǀ Hjalla ins blauða, ǁ er lítt bifaz, ǀ er á bjóði liggr, ǁ bifðiz svági mjǫk, ǀ þá er í brjósti lá: l'ínclit Gunnarr, el nibelung de la llança feixuga (cf. Kuhn 1968³, pàg. 73: geir-Niflungr m. Nibelung mit dem ger, od. eine kenning für ‘krieger’? (Akv. 25). Personalment m'inclino a creure que el significat d'aquest compòsit és tot un altre: veig en el constituent geir- un mot imposat pel constrenyiment mètric que, aquí, exigia un mot començat amb g- i no pas amb N-. En conseqüència, aquest constituent geir- no té per a mi cap altre valor més que el de simple adjectiu exornatiu. La seva funció és, doncs, mètrica, no pas semàntica -és a dir, només fa mètricament viable el substantiu Niflungr en aquest context mètric-, i, en conseqüència, s'hauria de traduir per un adjectiu o per un sintagma nominal amb valor adjectival: el renomenat Nibelung, el gran Nibelung, l'arxi-Nibelung etc. Personalment, crec que el poeta havia pensat originàriament en un epítet mærr Niflungr, per a caracteritzar Gunnarr; les regles de l'al·literació, emperò, li exigien un epítet amb una g- pretònica. La solució que va trobar va consistir en convertir mærr en qualificatiu de Gunnarr, substituint-lo per un mot començat amb g-: geir-. Si la meva interpretació és encertada, el vers podria traduir-se per: en Gunnarr, l'ínclit Nibelung, va dir... o bé, amb conservació dels dos adjectius, l'ínclit Gunnarr, el renomenat Nibelung, va dir.... En tot cas, entengui's la meva traducció, de llança feixuga, en aquest sentit, és a dir, com a simple construcció amb valor adjectival exornatiu, ornamental, del mot realment rellevant: el Nibelung. Cf. el compòsit gêrfîund ‘l'Arxienemic, el Diable’ del Hêliand, fítia XIII, vers 1064, el compòsit gêrhėti ‘odi mortal’ del Hêliand, fítia LVIII, vers 4897 i el compòsit gár-Dena ‘dels insignes danesos’ del Béowulf, vers 1), va dir: “El que tinc aquí [davant] és el cor d'en Hǫgni l'ardit, [ben] diferent del d'en Hjalli el covard. Si poc tremola [ara, posat] en aquesta safata, menys encara va tremolar (se sobreentén: de por) quan[, en el moment de matar-lo,] encara era dins el seu pit

svo·hljóðandi, -hljóðandi, -hljóðandi <adj.>:
<LITque sona així
◊ þá kom orð Drottins til Samúels svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)aleshores la paraula de Jahvè s'adreçà al Samuel en aquests termes
◊ en hina sömu nótt kom orð Drottins til Natans, svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)aquella mateixa nit, en Natan va rebre aquesta paraula de Jahvè
◊ ég gjörði svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר) sáttmála við feður yðar, þá er ég flutti þá burt af Egyptalandi, út úr þrælahúsinu: jo havia conclòs amb els vostres pares, el dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte, de la casa de servitud, una aliançaque deia així
◊ þá kom orð Drottins til mín, svohljóðandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)aleshores la paraula de Jahvè em fou adreçada en aquests termes
◊ hann bar upp svohljandi tillgu: ha presentat la següent proposta, ha fet aquesta proposta

svo·kallaður, -kölluð, -kallaður <adj.>:
anomenat -ada, suposat -ada

svola·legur, -leg, -legt <adj.>:
rústec -ega, taujà -ana, pagerol -a, toixarrut -uda (Mall.)

svo·látandi, -látandi, -látandi <adj.>:
<LITque sona així
◊ heyrið þetta orð, sem Drottinn hefir talað gegn yður, þér Ísraelsmenn, gegn öllum þeim kynstofni, sem ég leiddi út af Egyptalandi, svolátandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר)escolteu aquestes paraules que Jahvè ha proferit contra vosaltres, israelites, contra tot el clan que vaig menar fora del país d'Egipte i que sonen així...
◊ en Nínívemenn trúðu Guði og boðuðu föstu og klæddust hærusekk, bæði ungir og gamlir. Og er þetta barst til konungsins í Níníve, þá stóð hann upp úr hásæti sínu, lagði af sér skikkju sína (ʔadˈdɛrɛθ, אַדֶּרֶת - ʔaddart-ˈō, אַדַּרְתּוֹ), huldi sig hærusekk og settist í ösku. Og hann lét gjöra heyrinkunna í Níníve svolátandi (lē-ʔˈmor, לֵאמֹר) skipun: i els habitants de Nínive varen creure en Déu i decretaren un dejuni i es varen vestir de sac, tant els joves com els vells. I quan aquests fets varen arribar a les orelles del rei de Nínive, es va aixecar del seu tron, es va llevar el seu mantell, es va cobrir de sac i es va asseure damunt la cendra. I va fer proclamar a Nínive un decret que deia així...

svo·leiðis <adv.>:
així, d'aquesta mena, per l'estil, semblant
♦ eða eitthvað svoleiðis: o alguna cosa així

svolgra <svolgra ~ svolgrum | svolgraði ~ svolgruðum | svolgraðe-ð>:
beure una cosa amb grans glops

svoli <m. svola, svolar>:
1. (hrotti, rustitaujà m, taujana f, toixarrut m (Mall.), toixarruda (Mall.) (persona barroera, no polida)
2. (drykkjurúturbeverris m, beverra m & f (bevedor, afectat de beure)

svo·lítið <adv.>:
(dálítiðun poc, una mica
♦ svolítið <+ adj.>una mica <+ adj.>

svo·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
(dálítilluna mica de, força petit -a
♦ mig langar að segja þér svolítið: volia dir-te una coseta [de no-res]
♦ svolítill <+ subst.>una mica <+ subst.>
♦ svolitlir peningar: una mica de diners, una petita quantitat de diners

svona <adj. inv.>:
(eiginleguraixí, d'aquesta mena, semblant, aquest tipus de
♦ á svona stað: en un lloc d'aquesta mena, en un lloc així
♦ svona fólk: gent d'aquesta mena, gent així, aquest tipus de gent

svona <adv.>:
1. (þannig, á þennan háttaixí (d'aquesta manera)
◊ sé það svona, hví lifi ég þá?: si és així, per què viure?
◊ svona talaði maðurinn við mig: així és com m'ha parlat aquest home
◊ og ef þú ætlar að fara svona með mig, þá deyð mig heldur hreinlega, ef ég hefi fundið náð í augum þínum, svo að ég þurfi eigi að horfa upp á ógæfu mína: si us voleu portar així amb mi, m'estimaria més que em matéssiu, si és que he trobat gràcia davant vostre, a fi que no hagi de veure més la meva desgràcia!
◊ hví gjörðir þú mig svona?": per què m'has fet així?
◊ svarar þú æðsta prestinum svona?": així és com contestes al summe sacerdot?
♦ já, svona [og] svona: xino-xano, passable[ment]
♦ láttu ekki svona!: deixa de fer tanta de comèdia, deixa't estar de romanços! deixa de comportar-te d'aquesta manera!
♦ maður gerir ekki svona: això no es fa pas!
♦ svona nokkuð gerir maður ekki: això no es fa pas!
♦ svona!: compte!
♦ svona lagaður: en situacions així, en situacions d'aquesta mena
◊ þeir vita ekki hvað þeir eiga að gera við svona lagað: no saben pas què hi han de fer [amb una cosa així]
♦ þetta er svona lagað: es tracta d'això, les coses estan així
♦ við viljum ekki svona lagað hér!: no volem res d'aquesta mena aquí!, no volem res d'així aquí!
♦ svona nú!: va, home! apa!
♦ svona svona: vaja vaja
♦ þegar svona er ástatt: <LOC FIGquan les coses són així
2. (mjögmolt, tan (esp. en oracions exclamatives)
♦ hann er svona <+ adj.> ~ <+ adv.>és molt <+ adj.> ~ <+ adv.>!, és tan <+ adj.> ~ <+ adv.>!
◊ ég skil ekki af hverju þú ert svona hissa: no entenc pas per què estàs tan sorprès!
3. (mjögen tal mesura (expressant una qualitat, un estat, una condició o una propietat del referit)
♦ hann er svona <+ adj.> ~ <+ adv.>és tan <+ adj.> ~ <+ adv.>!
♦ vertu ekki svona barnalegur ~ barnaleg ~ barnalegt!: no siguis tan infantil (o: pueril)!
4. (eiginlegauna mena de (una cosa per l'estil de)
5. (nokkurn veginnsi fa no fa, uns unes, més o menys, més o manco (Bal.) (aproximadament)
♦ hann er svona X ára: deu tenir uns X anys, deu tenir devés X anys (Bal.)

svo·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
anomenat -ada, suposat -ada

svo·sem¹ <adv.>:
variant ortogràfica no normativa de svo sem ‘safrà’
1. (næstumpràcticament (gairebé)
♦ svosem ekkert: pràcticament res
2. (um það bilaproximadament (si fa no fa, uns unes)

svunta <f. svuntu, svuntur. Gen. pl.: svuntna o: svunta>:
1. <GENdavantal m
2. (í tékkheftimatriu f (de talonari)
3. (maríusvunta, meyjarsvunta*galtera f (múscul de la galta del bacallà, situat davall l'ull)

svæða·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
<ESPORTcampionat m comarcal (o: regional

svæða·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia f regional

svæða·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
<MEDreflexologia f podal 

svæða·mót <n. -móts, -mót>:
<ESPORTtorneig m comarcal (o: regional

Svæða·nefndin <f. -nefndarinnar, no comptable>:
Comitè m de les Regions (héraðanefnd)
♦ Svæðanefnd Evrópusambandsins: Comitè de les Regions de la Unió Europea

svæða·nudd <n. -nudds, no comptable>:
teràpia f de zona

svæði <n. svæðis, svæði>:
1. <GENredol m
◊ ...að þeir beri birtu yfir svæðið fyrir framan hana: ...que il·luminin el redol de davant seu
◊ afskekkt svæði: una contrada isolada
♦ á svæðinu: pels voltants, pels volts
◊ hún sagði að þó hún væri ein heima þá væru þjónar á svæðinu og þeir gætu séð til þeirra: va dir que, encara que era sola a casa, hi havia criats pels volts que les podrien veure
2. (flöturzona f (superfície delimitada)
♦ → bílastæðissvæði “zona d'estacionament”
♦ → eldfjallasvæði “zona volcànica”
♦ → fríverslunarsvæði “zona franca”
♦ → gossvæði “zona eruptiva”
♦ → gróskusvæði “zona de desenvolupament”
♦ → hamfarasvæði “zona catastròfica”
3. (afmarkað svæði & MED í heilanumàrea f (recinte o espai delimitat & MED = regió del cervell)
♦ → bannsvæði “àrea restringida”
◊ byggt svæði: àrea habitada
♦ → haftasvæði “àrea restringida”
♦ → málsvæði 2. “àrea del llenguatge”
♦ → veiðisvæði “àrea de caça”
4. (landsvæðiterritori m (comarca, contrada, regió)
♦ evrópskt svæði: regió europea
♦ formlegt svæði: regió formal
♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud
♦ Gasa-svæði: franja f de Gaza
♦ → kjarnasvæði “regió nodal”
♦ → landamærasvæði “terreny fronterer, zona fronterera”
♦ → málsvæði 1. “territori lingüístic, domini lingüístic”
♦ starfrænt svæði: regió funcional
♦ → yfirráðasvæði “territori jurisdiccional”
◊ ystu svæði: les regions més remotes

svæðis- <en compostos>:
regional

svæðis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
[d'abast] regional
♦ nefnd um svæðisbundna viðskiptasamninga: comitè d'acords comercials regionals

svæðis·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
<INFORMnom m de domini (aquest mot ha caigut fortament en desús en no poder imposar-se sobre els alternatius lénsheiti o umdæmisheiti)

svæðis·númer <n. -númers, -númer>:
<TELEFcodi m de zona (o: d'àrea; o: local)

svæðis·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofu>:
delegació f regional, oficines f regionals
◊ svæðisskrifstofa í Barselónu: delegació regional de Barcelona

svæfa <svæfi ~ svæfum | svæfði ~ svæfðum | svæfte-n>: 1. (um sjúkling) anestesiar algú
		svæfa sjúkling: anestesiar un pacient
	2. (um dýr) matar un animal (el veterinari)
		svæfa dýr: matar el veterinari un animal
	3. (láta sofna) adormir algú (fer venir la son)
		svæfa barn: adormir un infant
		letin svæfir þungum svefni: la peresa adorm amb un son feixuc
		en hún svæfði hann á skauti sínu og
			kallaði á mann og lét hann skera hárlokkana
			sjö af höfði honum: i ella el va adormir a
			la seva falda i va fer cridar un home que li tallés els
			seus rínxols
	4. (sefa) apaivagar una cosa(suavitzar o calmar l'aflicció, endolcir una tristesa etc.)
		svæfa sorg sína: calmar la seva tristesa

svæfi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → sofa “dormir”

svæfill <m. svæfils, svæflar>:
coixinet m (coixí petit, com ara els de sofà o de cadira de braços)

svæfing <f. svæfingar, svæfingar>:
anestèsia f [general]

svæfinga·læknir <m. -læknis, -læknar>:
anestesiòleg m, anestesiòloga f, anestesista m & f

svæfingar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
anestèsic m

svækja <f. svækju, svækjur. Gen. pl.: svækna>:
(brælaxafogor f [sufocant]

svækju·hiti <m. -hita, -hitar>:
calor f sufocant, calda f [sufocant]

svæla <f. svælu, no comptable>:
fum espès, fumera espessa
◊ Áslaug systir Gests rekur þar í brækurnar og ber út á vegg. Eldahúsið var so lagað að handraðar voru innan veggja so ganga mátti á milli þeirra og veggjanna á baki mönnum. Tvær dyr voru á húsinu. Lágu aðrar út og voru það laundyr. Förunautar Styrs segja að sparaður sé eldiviðurinn. Hleypur Gestur út og sópar saman því eldiviðarsorpi er hann finnur, ber inn fullt fang og kastar öllu á eldinn og jafnskjótt öðru fangi. Lýstur þá upp miklum reyk og svælu í húsin. Hleypur Gestur þá í handraðana kring á bak til við Styr og höggur með öxi af öllu afli í höfuð hönum bak við eyrað hægra megin svo í heila stóð: l'Áslaug, la germana d'en Gestur, hi va ficar llurs calçons a dins i després se'ls en va dur a estendre a fora, damunt la paret de la casa. La sala-cuina del mas estava feta de tal manera que els envans de fusta de darrere els bancs (Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot handraði. Entenc que el mot designava una mena de corredor estret entre el þil, o envà de fusta darrere els bancs de davant el foc i la paret exterior de la casa, i que per aquest corredor hom hi podia passar) no tocaven la paret exterior de la casa, sinó que entre la paret exterior i els envans hi restava prou espai perquè hom hi pogués anar, passant així pel darrere de les persones [que seguessin davant el foc, sense molestar-les]. L'edifici tenia dues sortides. Una d'elles, la que donava a l'exterior, era una porta oculta. Quan els acompanyants de l'Styr es varen queixar que en aquella casa els planyien la llenya, en Gestur va sortir a fora i va arreplegar qualssevol agranadures i rotam que es pogués fer servir per cremar; va entrar duguent-ne un bon manat amb els braços i el va tirar tot al foc, i poc després hi va tirar un segon manat. Quan va començar a prendre, la casa es va omplir d'una fumera ben espessa. En Gestur ho aprofità per anar pel corredor de darrere els envans i atacar així l'Styr pel darrere: li va pegar un cop amb la seva destral amb totes les seves forces al cap i li va endevinar darrere l'orella dreta, de manera que la destral li va quedar clavada al cervell
◊ þreif Sörli þá í eyra á Tófa ok reif í burt af honum alla vangafilluna ok skeggit allt niðr at bringu. Varð Tófi þá mjök ófríðr ásýndar. Brást hann þá í dreka líking, af því at hann var mjök hamrammaðr, ok blés nú framan at Sörla svá miklu eitri, at undrum gegndi, með svartri svælu, en Sörli hjó í þessu drekann sundr, ok lét Tófi þar líf sitt. Fell Sörli þá í óvit fyrir hans umbrotum ok eitrsblæstri: en Sörli li va clavar les ungles a les orelles i li va arrancar tota la pell que li cobria temples i galtes així com la barba fins al pit. L'aspecte d'en Tófi era terrible. Aleshores va adoptar la forma d'un drac, ja que era molt ham-rammaðr, és a dir, posseïa grans poders per a canviar de forma amb facilitat, i quan ho hagué fet, li va bufar una bavarada tan gran de verí negre al Sörli que feia astorar. Però en Sörli va tallar el drac a bocins i així fou com en Tófi va perdre la vida allà. En Sörli aleshores va perdre el coneixement a causa d'aquesta bavarada de verí i de l'enorme esforç que havia fet en aquella lluita
◊ neytti þá konungsson orku ok ills kraptar, tók dýrit upp á bringu sér ok slengdi því niðr við einn eikarstofn, svá at í sundr fór í því hryggrinn, en við þetta spýr dýrit eitri með ógurligum frýsingum ok dimmri svælu, en skyrtunnar dugnaðr hlífði konungssyni, at hann sakaði ekki, en þó leið hann í ómegin ofan á leónit. Erlingr konungr sér nú þetta ok ríðr þangat, sem Högni lá, ok hjó þvert urn herðar hans þrjú högg, en eigi at heldr beit á hann sverðit: aleshores el príncep, emprant totes les forces que li restaven, va aixecar la bèstia fins a l'alçada del seu pit i la va tirar damunt un tocó de roure amb tanta de força que li va trencar l'espinada. Quan va passar això, la bèstia va fer uns esbufecs esfereïdors amb els quals va escopir tota una nuvolada fosca de verí, però la virtut de la skyrta va protegir el príncep, de manera que no li va passar res, però, tanmateix, va caure inconscient damunt el lleó. El rei Erlingr, veient allò, esperonà llavors el seu cavall cap allà on en Högni havia quedat estès, i va descarregar tres cops d'espasa de través damunt les seves espatlles, però l'espasa no li va fer res

svæla <svæli ~ svælum | svældi ~ svældum | svælt>:
fer fum espès, fer una fumera espessa
♦ svæla e-ð: fumar una cosa
◊ svæla stóran vindil: fumar un gran puro
♦ svæla e-ð undir sig: <LOC FIGusurpar una cosa, fer-se l'amo d'una cosa, apoderar-se d'una cosa
♦ svæla e-ð út úr e-m: <LOC FIGarrencar-li a algú una cosa (p.e., diners, una recomanació etc.)
♦ svæla e-n: sufocar algú amb fum
♦ svæla inni tófu (o: svæla tófu í greni)sufocar amb fum la guineu dins la guillera
◊ "þetta er ekki þann veg að skilja," segir Skarphéðinn. "Gunnar sóttu heim þeir höfðingjar er svo voru vel að sér að heldur vildu frá hverfa en brenna hann inni. En þessir munu þegar sækja oss með eldi er þeir mega eigi annan veg því að þeir munu allt til vinna að yfir taki við oss. Munu þeir það ætla sem eigi er ólíklegt að það sé þeirra bani ef oss dregur undan. Eg er og þess ófús að láta svæla mig inni sem melrakka í greni": l'Skarphéðinn li va replicar: “aquesta no és la manera correcta d'enfocar-ho. En Gunnar fou atacat a ca seva per cabdills que eren tan honorables que s'haurien estimat més de tornar enrere abans que cremar-lo dins la casa. Aquests d'aquí, en canvi, ens atacaran amb foc desseguida que no els quedi cap més remei, car ho provaran tot per acabar amb nosaltres. Consideraran que serà més que probable que, si ens en sortim amb vida, això sigui llur mort. [A més a més,] tampoc no tinc massa ganes a deixar-me sufocar amb fum aquí dins com un guillot dins la seva guillera”
♦ svæla e-u: (gleypa, éta e-ð upp; <FIG> sóa, eyða#1. <GENdevorar una cosa, englotir una cosa#2. <FIGbalafiar una cosa, tudar una cosa
◊ en nú eð þessi þinn sonur kom, hver út hafði svælt (κατεσθίω, καταφαγών) sínu góssi meður portkonum, þá slátraðir þú honum alinkálf: però quan ha vingut aquest fill vostre, que ha devorat els seus béns amb bagasses, heu matat per a ell un vedell engreixat
♦ svæla e-u í sig: <LOC GEN/FIG[haver d']empassar-se una cosa, [haver de] menjar tant sí com no una cosa (haver de menjar per necessitat coses que en situacions normals es trobarien dolentes o repugnants)

< sværa <f. sværu, sværur. Gen. pl.: sværa>:
sogra f

svæsinn, svæsin, svæsið <adj.>:
1. (ákafurviolent -a (fort, molt intens)
◊ heiftin er grimm, og reiðin er svæsin (wə-ˈʃɛŧɛφ, וְשֶׁטֶף), en hver fær staðist öfundina?: el furor és cruel i la còlera, impetuosa, però, qui aguantarà davant la gelosia?
♦ svæsinn stormur ~ vindur: una tempesta violenta, un vent violent
2. (ofsafenginnvehement (impetuós, fogós)
♦ svæsinn í orðum: vehement en les seves paraules, de llengua vehement [i desenfrenada]
♦ svæsinn andstæðingur: un adversari ferotge, un adversari aferrissat
3. (ofstækisfullurfanàtic -a (exaltat)
◊ ég hefi gjört þig að rannsakara hjá þjóð minni, til þess að þú kynnir þér atferli þeirra og rannsakir það. Allir eru þeir svæsnir (sāˈrēi̯, סָרֵי) uppreisnarmenn, rógberendur, tómur eir og járn, allir eru þeir spillingarmenn: t'he fet observador del meu poble per tal que coneguis i examinis el seu capteniment. Tots ells són rebels fanàtics, calumniadors, aram buit i ferro, tots ells són uns corruptors
4. (harður, strangursever -a (dur & cru, escabrós)
♦ svæsin lungnabólga: una pneumònia greu
♦ svæsin sýking: una infecció agressiva
♦ svæsið kvef: un refredat fort
♦ svæsið viðtal við e-n: una entrevista descarnada amb algú

svöðu·sár <n. -sárs, -sár>:
1. (allstórt en grunnt sárferida força grossa, però poc profunda (ferida que ocupa una gran extensió però que en realitat és poc profunda)
2. (stórt, djúpt sárferida profunda (ferida grossa i greu)
3. (grunnt, flakandi sáresgarrapada f, escarrinxada f (ferida oberta superficial o poc profunda)

svöl:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → svalur, svöl, svalt "fresc"

svölu:
casos oblics de svala "oreneta"

svölu·gleða <f. -gleðu, -gleður. Gen. pl.: -gleða o: -gleðna>:
milà m reial, moixeta pollera (Mall.), milana f (Mall., Men.(ocell Milvus milvus)

svölu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
celidònia f, herba f de les berrugues, herba f dels ulls, herba f d'oronetes ( o: de l'oreneta), herba celònia, celedrònia f (Bal.), herba f del Bon Jesús (Mall.) (planta Chelidonium majus)

svölun <f. svölunar, no comptable>:
1. (kælingrefrigeració f (refrescament, refredament)
2. (fróun, huggunsolaç m, alleujament m (consol, [re]confort)
3. (fullnægingsatisfacció f (de set, fam, curiositat, apetits, desigs etc.)

svölunga·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] apòdids m.pl

svölur:
nom. & ac. pl. de → svala "oreneta"

svölu·rót <f. -rótar, -rætur>:
pebrotera borda, maseres f.pl, herba f del verí, herba f del cor, herba f del bri (planta Cynanchum vincetoxicum syn. Vincetoxicum hirundinaria syn. Asclepias vincetoxicum syn. Vincetoxicum officinale)

svölu·urt <f. -urtar, -urtir>:
variant de svölujurt ‘celidònia’

svölu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] hirundínids m.pl

svöng¹:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → svangur, svöng, svangt "que té gana, afamegat"

svör:
nom. & ac. pl. de → svar "contesta, resposta; rèplica"

svörður <f. svarðar, sverðir>:
1. (hárssvörðurcuir cabellut (pell del cap amb els cabells)
2. (grassvörður, grasrótpa m d'herba (terròs amb herba i les seves arrels)
3. (grastorfcapa f d'herbei (capa d'herba que, amb les seves arrels, confereix al terreny una gran estabilitat contra l'erosió per aigua o vent)

svörfun <f. svörfunar, no comptable>:
1. <GEOLerosió f
2. (eyðilegging, tortíming, [ger]eyðing <?>, ringulreið, óreiða <?confusió f, tumult m, garbull m (daltabaix <?>, destrucció <?>, esvalot <?>. Considero que els equivalents tumult, confusió, són, semànticament, prou ambigus per a traduir aquest mot, el significat exacte del qual, possiblement no es podrà ja esbrinar amb exactitud)
◊ gerir hon sik nú blíða í orðum, en þó var samt undir raunar. Hann var talhlýðinn ok trúði á hennar orð, er hon gerði sér létt um rœður. Guðrún gerir nú erfi eptir sína brœðr ok svá Atli konungur eptir sína menn, ok þessi veizla var við mikla svǫrfan: en les seves paraules es mostrava suau, però per dessota hi havia en realitat el mateix [sentiment que abans]. Ell es va deixar convèncer fàcilment i va confiar en les seves paraules, ja que les seves frases sonaven despreocupades. La Guðrún va preparar, doncs, el festí fúnebre pels seus germans, i igualment ho va fer el rei Atli pels seus homes i aquest banquet funerari acabà enmig de gran tumult (si atribuim al mot svǫrfon el significat de gastament, destrucció, la traducció fóra llavors acabà amb gran gastament, amb gran destrucció, amb gran carnatge)
◊ lokit því léto, ǀ lagat var drykkio; ǁ sú var samkunda ǀ við svǫrfon ofmikla; ǁ strǫng var stórhuguð, ǀ stríddi hon ætt Buðla, ǁ vildi hon ver sínom ǀ vinna ofrhefndir: conclogueren [els preparatius de l'erfi]. La beguda estava preparada. El banquet transcorregué amb enorme xivarri (interpreto el mot svǫrfon com a xivarri i no pas com a confusió, esvalot) . L'altiva fou coratjosa. Gran aflicció li infligí a la família d'en Buðli (= el seu marit, l'Atli, i els seus fills). Volia obrar una venjança excepcional en son marit (vocabulari: #1. lúka: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 131: lúca <...> abschließen, beendigen (e-o: HH.56, Grp. 18, Am. 20 u. 76); Cf. a més a més en Kuhn 1968³, pàg. 123: In zweiteiligen passivformen ist der inf. vera sein oft ausgelassen, so daß láta nur mit dem part. prt. steht; <...> lokit því léto sie ließen es zuende sein (Am. 20 u. 76); lokit léto sagt hier kaum anderes als das einfache luco sie schlossen; entenc que la frase fa referència als preparatius del banquet funerari en honor dels germans de la Guðrún i tradueixo en conseqüència; #2. stríða: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 194: jmdm (e-m) schmerz bereiten oder schaden tun (Am. 2 u. 76 <...>); #3. ofrhefndir: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 157: ofr-hefndir f.pl. außergewöhnliche rache (Am. 76); lit.: una venjança excessiva, desmesurada)

svört¹:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → svartur, svört, svart "negre"

svörull, svörul, svörult <adj.>:
contestador -a, respostejador -a, replicaire (que respon [impertinentment] enlloc de callar i creure)

svörun <f. svörunar, svaranir>:
reacció f, resposta f
♦ fá góða svörun við e-u: rebre una bona resposta a una cosa
♦ engin svörun: cap reacció
♦ svörun frá áhorfendum: la reacció dels espectadors
♦ svörun e-s við e-u: la reacció d'algú a una cosa



octubre_2013.png



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 01/10/2003