Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SV

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Προσέχετε δὲ ἑαυτοῖς μήποτε βαρυνθῶσιν (βαρηθῶσιν) ὑμῶν αἱ καρδίαι ἐν κραιπάλῃ καὶ μέθῃ καὶ μερίμναις βιωτικαῖς, καὶ ἐπιστῇ ἐφ’ ὑμᾶς αἰφνίδιος ἡ ἡμέρα ἐκείνη ὡς παγίς.
 
   
Viu sense excessos en la consciència de la teva efimeritat.
 
       

svað <n. svaðs, svöð>:
1. (leðja, forfanguet m (fang clar i llenegadís, esp. quan es fon la neu)
hann reisir lítilmagnann úr duftinu (מֵעָפָר), lyftir snauðum úr svaðinu (ʔaʃˈpɔθ ~ אַשְׁפֹּת:   məqīˈmī   mē-ʕāˈφār   dāl   mē-ʔaʃˈpɔθ   ʝāˈrīm   ʔɛˈβjōn,   מְקִימִי מֵעָפָר דָּל; מֵאַשְׁפֹּת, יָרִים אֶבְיוֹן) og leiðir hann til sætis hjá tignarmönnum, hjá höfðingjum þjóðar sinnar: aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre del fang i el mena a un seient entre els poderosos, entre els cabdills del seu poble
♦ draga (o: troða) e-ð ~ e-n niður í svaðið: <LOC FIGarrossegar una cosa ~ algú pel fang
þá má fjandmaður minn elta mig og ná mér, traðka á lífi mínu og troða sæmd mína niður í svaðið (ʕāˈφār ~ עָפָר:   ū-χəβōˈδ-ī   lɛ-ʕāˈφār   ʝaʃˈkēn   ˈsɛlāh,   וּכְבוֹדִי, לֶעָפָר יַשְׁכֵּן סֶלָה). (Sela): que el meu enemic m'encalci i m'agafi, trepitgi la meva vida i arrossegui el meu honor pel fang. Sela.
2. (fen, foraðfangar m (fanguissar, fanguera, indret amb molt de moll)
3. (hálka, sleipt aurkennt svæði, staður þar sem hált erindret relliscós (a causa del glaç o del fanguet)
síðan reru þannig fimm skútur, en annat liðit reri inn at bryggjum, ok hlýddist um, ok var allt hljótt i bœnum, ok þó þorðu þeir eigi upp at ganga, ok vendu þeir út frá, ok til móts við lið sitt. En þeir er lent hǫfðu i Akrshaganum, gengu upp til bœjarins. Varð jarl eigi fyrr varr við, en húsin váru tekin á honum. Hann komst út um laundyrr nøkkurar, hann var berfœttr ok í línklæðum einum. Þá var þeyrr ok snælaust á jǫrðunni ok var svað á þelanum. Jarl var manna fóthvatastr. Baglar, þeir er uppi váru á húsunum, sá í myrkrinu, at maðrinn hljóp út í línklæðunum, ok kǫlluðu á menn sína at þann skyldi taka. Hljópu þeir þá eptir honum, ok í því [bili] skruppu honum fœtrnir, ok féll hann. Þá var hann skotinn spjóti, ok var þat hans banasár. Hann féll í gerðum nøkkurum skamt í frá bœnum. Féllu þar ok tveir menn aðrir: d’aquesta manera, cinc skútur es dirigiren tot seguit al rem [a Akr], mentre que l'altre estol va entrar al rem al moll de la ciutat on es mantigueren a l'escolta [del que se sentís de la vila]. Tot estava tranquil i en silenci a la vila i, tanmateix, no gosaren desembarcar-hi, sinó que giraren proes per anar a l'encontre del gros de la flota. I, pel que fa als qui havien desembarcat a la pastura d'Akr, es dirigiren fins al mas. El iarl no se n'adonà de res fins que no li hagueren capturat les cases. Va sortir a fora per una porta secreta. Anava descalç i en roba interior. Hi havia desgel i a la terra ja no hi havia neu, i sobre el sòl gelat hi havia una capa de fanguet llisquent (tot un fangar, una zona de fanguet). El iarl era un home velocíssim. Els crosses que es trobaven a dalt de les cases varen veure en la foscor que l'home sortia corrents en roba interior i cridaren als seus que l'agafessin. Aleshores l'empaitaren i just en aquell moment el iarl va relliscar i va caure en terra, i aleshores li tiraren una llança i la ferida que li va fer fou mortal. Va morir a uns closos no gaire lluny del mas. Allà també hi moriren dos homes més (vocabulari: #1. skreppa: Cf. Baetke 19874, pàg. 564: <...> skruppu honum fœtrnir die Füße glitten ihm weg, er glitt aus; #2. gerði: Cf. Baetke 19874, pàg. 193: gerði n. eingehegtes Stück Land, Gehege; )
♦ var við svað um að...: <LOC FIGva anar de poc que no..., va faltar poc perquè no...
Haraldr konungr var þar nǫkkura stund, þvíat eigi mátti skipum braut halda fyrir ísum ok herjuðu konungsmenn jafnan á land upp eptir strandhǫggum en hvert sinn lágu eptir fimm eðr sex, tíu eðr tólf svá var yrmt fyrir á landinu af umsátum Hákonar. Þessu næst kemr sá kvittr til eyrna Haralds konungs at Hákon jarl væri farinn til Svíþjóðar eptir liði myklu ok þeir Steinkell konungr myndu þar koma skammbragðs með mikinn her en Sveinn konungr mundi koma utan í árósinn með skipaher. Ok þessu trúir Haraldr konungr. Taka nú at hǫggva ísinn út fyrir skipum sínum, ok er þeir váru at þessu, þá mælti einn maðr: „Enginn hǫggr svá ísinn sem hann Koðránsbani.“ Þat mælti sá til Halls Ótryggsonar er vegit hafði Koðrán Guðmundarson, en Hallr var þá með Haraldi konungi. Ok þá hljóp at Þormóðr Eindriðason ok hjó Hall banahǫgg þvíat hann stózt eigi at hrósat væri víginu Koðráns. Þormóðr var manninum firnari en systrungr Guðmundar Eyjólfssonar fǫðr Koðráns. Ok er liðit þrǫng í milli skipanna ok vildi drepa Þormóð, þá brast niðr undir þeim íssinn ok varð þá mikit svarf í ok var við svað um at margt manna mundi drukkna. Magnús konungsson veitti Þormóði ok bað honum griða ok bauð sætt[ir] fyrir hann þvíat Þormóðr var á hans skipi ok varð sæzt á málit ok síðan fór Þormóðr suðr til Danmerkr ok þaðan út í Grikkland ok vildi ganga þar á mála: el rei Haraldr va romandre allà un cert temps perquè no podia salpar d'allà amb els seus vaixells a causa del glaç. Els homes del rei, en l'entretant, contínuament desembarcaven per a dur a terme incursions de strandhǫgg [a fi d'aconseguir carn fresca] i cada vegada que ho feien, hi deixaven cinc o sis, deu o dotze homes, a causa de les moltíssimes d'emboscades que els paraven els homes d'en Hákon. Tot seguit, va arribar el rumor a les orelles del rei Haraldr que el iarl Hákon se n'havia anat a Suècia a aplegar-hi un gran exèrcit i que el rei Steinkell i ell arribarien allà del cap de poc amb un gran exèrcit i [també] que el rei Sveinn arribaria a la desembocadura del riu amb una gran flota [per barrar-hi el pas al mar]. El rei Haraldr va creure aquests rumors. Així i doncs, varen començar a picar el glaç per alliberar-ne les seves naus i, mentre feien aquesta feina, algú va dir: “Ningú no pica el glaç com el matador d'en Koðrán”. El qui havia dit s'estava referint al Hallr Ótryggvarson que havia mort en Koðrán Guðmundarson. En Hallr es trobava allà servint a l'exèrcit d'en Haraldr. En Þormóðr Eindriðason s'hi va abalançar i descarregà un cop mortal al Hallr perquè no podia suportar que s'hagués lloat la mort d'en Koðrán. [Resultava que] en Þormóðr n'era un parent llunyà i era nebot d'en Guðmundr Eyjólfsson, son pare d'en Koðrán. Quan els homes s'aglomeraren (s'aboldronaren) [al seu voltant] amb la voluntat de matar en Þormóðr, el glaç es va trencar sota llurs peus i es va produir un gran esvalot i va anar de poc que no s'aneguessin molts dels homes. El príncep Magnús hi va acudir en ajut d'en Þormóðr i va manar que el deixessin estar. Va oferir un acord de reconciliació per ell perquè en Þormóðr era membre de la tripulació del seu vaixell, i es va arribar a una reconciliació i, posteriorment, en Þormóðr se'n va anar al sud, a Dinamarca, i d'aqu a Constantinoble i allà va voler llogar-se com a mercenari [al servei de l'emperador]

svaða- <en compostos>:
1. (mikill) enorme, imposant (prefixoide elatiu)
♦ svaðabrim: enormes rompents
2. (ruddalegur) tosc -a, animal (bèstia i ordinari, rude i groller, toixarrut, rude i barroer)
♦ svaðamenni: persona ruda i grollera, persona toixarruda (Mall.)

svaða·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ruddalegur) rude -a i groller -a, toixarrut -uda (Mall.) (grosser)
2. (hroðalegur) terrible (horrible, horrorós, paorós, espantós)
♦ svaðalegt óveður: temporal m terrible

svaða·menni <n. -mennis, -menni>:
persona ruda i grollera, persona toixarruda (Mall.) (tros d'animal)

svaði <m. svaða, no comptable>:
zona f llisquent, indret m llisquent (clapa de terreny on hi ha una capa de fanguet relliscós, de manera que és molt bo de fer relliscar-hi)
þá fór til Þorsteinn Hjálmsson og mágar Gunnars, Rögnvaldur og Ari, og voru þeir eigi allfáir. Vildi Brandur ekki gera fyrir þeirra orð og sló í hlaupafar með þeim. Sóttu þeir fjórir Brand. Hann hafði pansara þann er ekki gekk á en svaði var á vellinum og skriðnaði hann og stakk niður hendinni. Þá hljóp Rögnvaldur að og hjó á handlegginn við hreifann svo að engu hélt nema sinunum þeim er gengu af þumalfingri. Eyvindur var og sár. Illa var bundin höndin Brands og lauk svo að af var leyst. Og skildu ósáttir (SS I, cap. 216, pàg. 310): aleshores hi acudiren en Þorsteinn Hjálmsson i els sogres d'en Gunnar, en Rögnvaldur i l'Ari, i amb ells no pas pocs més. En Brandur no va voler cedir a llurs reclamacions i es va produir una petita batussa entre ells. Quatre homes varen atacar en Brandur. Portava una cuirassa que cap arma no travessava però [aquell dia] al camp hi havia una zona llisquent i en Brandr hi va llenegar i va haver de posar la mà [dreta] al terra. Aleshores en Rögnvaldur va córrer cap a ell i li descarregà un cop d'espasa tan fort al braç a l'alçada del canyell que aquest va quedar que només s'aguantava pels tendons que li sortien del polze. L'Eyvindur també fou ferit. Embenaren pitjor que millor la mà d'en Brandur i la cosa va acabar que l'hi hagueren d'amputar. Els dos bàndols se separaren en enemistat, sense haver soscrit cap acord de reconciliació

Svaðil·fari <m. -fara, no comptable>:
<MITOLSvaðilfari m, Esvàdilfari m, nom del cavall mític amb l'ajut del qual un manobre anònim va construir la muralla de la ciutadella dels ansos. Al costat de la forma Svaðilfari hi ha el doblet Svaðilfœri. Aquest cavall és el pare del mític Sleipnir, el cavall de vuit potes del déu Odin. L'Svaðilfari va engendrar Sleipnir cobrint l'egua en zel en què s'havia transformat en Loki. En Loki s'havia transformat en egua en zel per atreure l'atenció del cavall Svaðilfari i impedir, així, que el seu amo pogués acabar a temps la muralla d'Ásgarðr
þá gengu æsirnir á tal og réðu ráðum sínum, og var það kaup gert við smiðinn að hann skyldi eignast það er hann mælti til ef hann fengi gert borgina á einum vetri. En hinn fyrsta sumarsdag, ef nokkur hlutur væri ógjör að borginni, þá skyldi hann af kaupinu. Skyldi hann af engum manni lið þiggja til verksins. Og er þeir sögðu honum þessa kosti, þá beiddist hann að þeir skyldu lofa að hann hefði lið af hesti sínum er Svaðilfari hét. En því réð Loki er það var til lagt við hann. Hann tók til hinn fyrsta vetrardag að gera borgina, en of nætur dró hann til grjót á hestinum. En það þótti ásunum mikið undur hversu stór björg sá hestur dró, og hálfu meira þrekvirki gerði hesturinn en smiðurinn. En að kaupi þeirra voru sterk vitni og mörg særi, fyrir því að jötnum þótti ekki tryggt að vera með ásum griðlaust ef Þór kæmi heim, en þá var hann farinn í austurveg að berja tröll. En er á leið veturinn þá sóttist mjög borgargerðin og var hún svo há og sterk að eigi mátti á það leita. En þá er þrír dagar voru til sumars þá var komið mjög að borghliði. Þá settust guðin á dómstóla sína og leituðu ráða, og spurði hver annan hver því hefði ráðið að gifta Freyju í Jötunheima eða spilla loftinu og himninum svo að taka þaðan sól og tungl og gefa jötnum. En það kom ásamt með öllum að þessu myndi ráðið hafa sá er flestu illu ræður, Loki Laufeyjarson, og kváðu hann verðan ills dauða ef eigi hitti hann ráð til að smiðurinn væri af kaupinu, og veittu Loka aðgöngu. En er hann varð hræddur þá svarði hann eiða að hann skyldi svo til haga að smiðurinn skyldi af kaupinu, hvað sem hann kostaði til. Og hið sama kveld er smiðurinn ók út eftir grjótinu með hestinn Svaðilfara þá hljóp úr skógi nokkrum merr að hestinum og hrein við. En er hesturinn kenndi hvað hrossi þetta var þá æddist hann og sleit sundur reipin og hljóp til merarinnar, en hún undan til skógar og smiðurinn eftir og vill taka hestinn. En þessi hross hlaupa alla nótt og dvelst smíðin þá nótt. Og eftir um daginn varð ekki svo smíðað sem fyrr hafði orðið. Og þá er smiðurinn sér að eigi mun lokið verða verkinu þá færist smiðurinn í jötunmóð. En er æsirnir sá það til víss að þar var bergrisi kominn, þá varð eigi þyrmt eiðunum, og kölluðu þeir á Þór og jafnskjótt kom hann. Og því næst fór á loft hamarinn Mjöllnir, galt þá smíðarkaupið og eigi sól og tungl, heldur synjaði hann honum að byggja í Jötunheimum og laust það hið fyrsta högg er hausinn brotnaði í smáan mola og sendi hann niður undir Niflhel. En Loki hafði þá ferð haft til Svaðilfara að nokkru síðar bar hann fyl. Það var grátt og hafði átta fætur, og er sá hestur bestur með goðum og mönnum: aleshores els ansos tingueren col·lotge i deliberaren i feren el tracte amb el manobre que el manobre rebria el que demanava si reeixia a acabar [la muralla de] la ciutadella en un sol hivern. Però, si, el primer dia d'estiu, a la [muralla de la] ciutadella hi havia alguna part que no estigués acabada, hauria perdut el seu dret a exigir el pagament pel treball fet. A més a més, [li imposaren també la condició que] no acceptaria l'ajut de ningú [per fer la seva feina]. I, quan li digueren aquestes condicions, ells els va demanar que li permetessin que tingués l'ajut del seu cavall Svaðilfari. En Loki va aconseguir que els ansos li ho concedissin. El primer dia d'hivern va començar a construir la [muralla de la] ciutadella i [fins i tot] de nits traginava pedres [a l'obra] amb el seu cavall. I als ansos els semblaven gran meravella les grans dimensions de les penyes que aquell cavall hi traginava, i el cavall feia el doble de feina que el manobre (lit.: i el cavall feia una proesa el doble de gran que la que feia el manobre). Però, havien fet llur pacte en presència de testimonis fidedignes i s'havia acompanyat de mants juraments [prestats per raó de fermança], per tal com els ètuns consideraven que, sense una fermança garantida no se sentirien segurs entre els ansos si en Tor tornava, perquè en aquell temps se n'era anat a les terres de llevant a matar-hi trols. I, a mesura que l'hivern anava passant, la construcció de la [muralla de la] ciutadella anava avançant més i més i ja era tan alta i forta que no s'hi podia cercar [res de què queixar-se]. I quan ja només faltaven tres dies per l'inici de l'estiu, el manobre ja havia conclòs gairebé tot el treball llevat del portal de la [muralla de la] ciutadella. Aleshores els déus s'assegueren a llurs dómstólar o cadires de jutjar i deliberaren cercant consell i es preguntaren els uns als altres qui havia aconsellat de maridar la Freyja als Jötunheimar i fer malbé l'aire i el cel prenent-ne el sol i la lluna i donant-los als ètuns. I tots ells convingueren que ho havia fet el qui causava la major part dels mals, en Loki, el fill de la Laufey, i li digueren que seria mereixedor d'una mala mort si no trobava una solució per la qual el manobre perdés el seu dret a reclamar la seva paga. I tot seguit, s'abalançaren sobre en Loki. I com que a aquest li va agafar por, va prestar el jurament que actuaria de tal manera que el manobre perdria el seu dret a reclamar la paga, fos el que fos el que hagués de provar. I aquell mateix vespre, quan el manobre va sortir a cercar pedres amb el cavall Svaðilfari, d'un bosc que hi havia per allà en va sortir corrents una egua en direcció al cavall i li va eguinar. I quan el cavall se'n va adonar de quina mena de cavall era aquell, va embogir i va rompre la corda i va córrer cap a l'egua, però ella va sortir corrents cap al bosc i el manobre hi va córrer al darrere per tornar a agafar el cavall, però els dos cavalls varen estar corrents tota la nit i aquella nit, la feina va quedar per fer. I quan l'ètun va veure que l'obra no estaria acabada [pel dia acordat], s'emparà d'ell el jötunmóður o furor d'ètun. I quan els ansos, veient-ho, saberen del cert que aquell ètun era [en realitat] un bergrisi o risó dels espadats, trencant els juraments prestats, invocaren en Tor i aquest s'hi va presentar al punt i tot seguit després d'arribar, va aixecar el martell Mèlnir i va pagar la feina feta a l'ètun, i la paga no fou pas el sol i la lluna, sinó que en Tor més aviat li va denegar per sempre més que habités als Jötunheimar: El primer cop el va endevinar al cap de tal manera que li va fer miquetes el crani i així el va fer baixar a Niflhel. Quant al Loki, aquest havia acabat fent una correguda tal amb l'Svaðilfari que, del cap de poc, va parir un pollí. Era de color gris i tenia vuit potes, i aquest cavall és el millor tant entre els déus com entre els homes (vocabulari: #1. ganga á tal: En Baetke 19874, pàg. 646, no dóna entrada a aquesta locució: tenir col·lotge, reunir-se per debatre un tema; #2. ráða ráðum sínum: Cf. Baetke 19874, pàg. 482: <...> ráða ráðum sínum eine Beratung abhalten, beraten; #3. vera af kaupinu: Cf. Baetke 19874, pàg. 320: <...> vera af kaupi seinen Anspruch auf Lohn verwirkt haben, kein Entgelt erhalten, leer ausgehen; #4. ógjör: En Baetke 19874, pàg. 455, no dóna pas entrada a l'adjectiu ógerr, ógjǫrr, ógǫrrinacabat -ada; #5. lið: Cf. Baetke 19874, pàg. 380: <...> 4. Hilfe, Unterstützung; #6. kostur: Cf. Baetke 19874, pàg. 341: <...> 8. Bedingung; #7. beiðast: Cf. Baetke 19874, pàg. 42: <...> II beiðask (für sich) fordern; #8. lofa: Cf. Baetke 19874, pàg. 390: <...> 2. erlauben, bewilligen, zulassen (e-m e-t); #9. ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 481: <...> 2. raten zu, veranlassen,verursachen (e-u) <...> eigi réð ek því das ging nicht von mir aus, ich habe es nicht veranlaßt; því skal ek ráða dafür werde ich sorgen; ráða griðum fyrir frændr sína Frieden für seine Verwandten erwirken; #10. leggja e-ð til við e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 368: <...> gewähren; en realitat, emperò, ... que allò li ho fos afegit al pacte; #11. þrekvirki: Cf. Baetke 19874, pàg. 780: þrek-virki n. Tat, die Kraft und Mut erfordert, Heldentat; la feina que feia el cavall Svaðilfari els semblava una autèntica proesa, una gesta; #12. særi: Cf. Baetke 19874, pàg. 637: sœri n.(pl.) Schwur, Eid, eidliche Verpflichtung: vera í særum durch Eide gebunden sein; #13. tryggur: Cf. Baetke 19874, pàg. 666: <...> 2. sicher, ungefährlich; #14. griðalaus: Cf. Baetke 19874, pàg. 211: griða-lauss adj. ohne (zugelobte, verbürgte) Sicherheit; #15. austurvegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 36: austr-vegr m. Osten; die Länder östlich und südlich der Ostsee; és a dir, havia marxat al territori ocupat actualment són els països bàltics; #16. leita á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 375: <...> anfechten, tadeln, bemängeln; si, emperò, preferim l'equivalència de la pàg. 374 <...> sich wenden gegen, angreifen, la traducció fóra llavors ...que resultava inatacable; #17. dómstóll: Cf. Baetke 19874, pàg. 87: dóm-stóll m. Richterstuhl; #18. leita ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 374: <...> leita ráða Rat suchen, holen bei <...>; #19. haga til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 223: <...> haga svá til, at so vorgehen, handeln, daß, etwas so anstellen, einrichten, daß; #20. merr: variant arcaica del modern meri (hryssa)egua; #21. hrína við e-m: eguinar a; )

svaðil·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. (erfið ferðviatge dificultós i penós (viatge fatigós i/o atzarós)
♦ fara svaðilferðum fyrir e-m: <LOC FIGperdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, dur les de perdre davant algú, sortir perdent-hi davant algú
Þórður mælti þá til Össurar: "Illa sækist yður sex. Hvað eg vildi síður en þykjast vera formaður þessara manna en hafa þá að skildi einum í dag. Og er nú hitt ráð að sækja að og hefna Orms frænda þíns og allra þeirra svaðilferða er þú hefir fyrir mér farið": en Þórður llavors va dir a l'Össur: “Que de malament que ataqueu, vosaltres sis! El que voldria menys que tenir aquests homes avui d'escut al meu voltant fóra pensar que sóc llur capitost. Aquesta és ara l'ocasió d'atacar-me i venjar la mort de l'Ormur, ton cosí, i totes aquelles vegades que has sortit d'una topada amb mi amb la cua ben entre les cames!”
2. (hættuferðviatge perillós (viatge durant el qual hom ha ensopegt amb perills, viatge ple de perills)

svaðil·för <f. -farar, -farir>:
1. (erfið ferðviatge dificultós i penós (viatge fatigós i/o atzarós)
♦ fara svaðilförum fyrir e-m: <LOC FIGperdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, dur les de perdre davant algú, sortir perdent-hi davant algú
Sigurður af Reyri talaði og mælti svo: "Það er nú vænt að fram muni koma er oss hefir lengi heitið verið að fundur vor Inga mundi verða. Höfum vér nú og mjög lengi við búist og hafa margir vorir félagar stórt berkt um að eigi mundu flýja eða fálma fyrir Inga konungi eða Gregoríusi og er nú gott að minnast þeirra orða. En vér megum með minna trausti um það ræða er fyrr höfum orðið nokkuð tannsárir í vorum viðurskiptum og er það, sem hver hefir heyrt, að vér höfum mjög oft svaðilförum farið fyrir þeim. En eigi að síður er oss nauðsyn að verða við sem mannlegast og standa sem fastast því að þann eigum vér útveginn til þess að vér munum sigurinn hafa. En þótt vér höfum lið nokkuru færra þá má þó auðna ráða hvorir gagn skulu hafa. Er sú von best í voru máli að guð veit að vér mælum réttara. Ingi hefir áður höggvið niður bræður sína tvo en það er engum manni blint hverjar föðurbætur hugðar eru Hákoni konungi, þær að höggva hann niður sem aðra frændur sína, og mun það sýnast þenna dag. Hákon beiddist eigi meira frá upphafi af Noregi en þess þriðjungs er faðir hans hafði átt og var honum þess varnað. En að minni virðing er Hákon betur til kominn að taka arf eftir Eystein föðurbróður sinn heldur en Ingi eða Símon skálpur eða aðrir þeir menn er Eystein konung tóku af lífdögum. Mörgum mundi svo lítast, þeim er sálu sinni vildu þyrma, og hefðu þvílíkir stórglæpir á hendur borist sem Inga, að eigi mundu þora fyrir guði að kallast með konungsnafni og það undrast eg er guð þolir honum þá ofdirfð og það mun guð vilja að vér steypum honum. Berjumst vér djarflega því að guð mun oss sigur gefa. En ef vér föllum þá mun guð það ömbuna oss við margföldum fagnaði ef hann lér vondum mönnum valds að ganga yfir oss. Fari menn stillilega og felmti eigi ef orusta tekst. Gæti hver sín og sinna sveitbúa en guð allra vor": en Sigurður de Reyr va parlar dient: “És d'esperar que la batalla entre nosaltres i el rei Ingi que se'ns ha promès durant molt de temps, tingui lloc aviat. També és veritat que ens hi hem estat preparant durant prou temps i molts dels nostres companys ja s'han vantat fort que ni vacil·laran ni fugiran davant el rei Ingi o en Gregoríus, i ara és bo de recordar-los llurs paraules. En canvi nosaltres, els qui fins ara n'hem sortit molt malparats en les nostres topades amb ells, fem de parlar-ne amb menor optimisme. [Sí,] el fet és que tothom ha sentit a dir que sovint [hem estat nosaltres els qui] ens n'hem endut la pitjor part en els enfrontaments amb ells. I nogensmenys, ara caldrà que ens mostrem de la manera més viril que puguem i que ens mantinguem tan ferms com puguem, car aquesta és l'única possibilitat que ens queda si volem obtenir la victòria. I encara que tinguem un exèrcit molt inferior, el destí decidirà quin dels dos bàndols serà l'avantatjat en la batalla. La millor esperança, emperò, que podem tenir en la nostra causa és que Déu sap que tenim el dret de la nostra part: L'Ingi ja ha fet matar els seus dos germans i ningú no és tan cec com per no veure quina serà la compensació que l'Ingi té pensada per al rei Hákon per haver-li mort son pare: la de fer-lo matar com ha fet amb els seus altres parents, la qual cosa avui es farà palesa. En Hákon, des del començament, no ha reclamat de Noruega més que el terç que havia pertangut a son pare i que li ha estat negat. En la meva opinió, emperò, en Hákon té més dret a prendre possessió de l'heretat de son oncle Eysteinn que no pas l'Ingi o en Símon skálpur (‘Beina [d'espasa]’) o els altres que varen segar la vida del rei Eysteinn. A molts que volguessin salvar llur ànima i que haguessin comès tals grans crims com el rei Ingi els semblaria que no haurien de gosar anomenar-se amb el títol de rei davant Déu (no haurien de gosar designar-se amb el títol de rei), i m'astora que Déu li toleri aquesta extraordinària insolència [fins a tal punt que crec que] deu ésser la voluntat de Déu que nosaltres el tombem. Batem-nos coratjosament, car Déu ens concedirà la victòria. I si caiem, si Déu concedeix a uns a homes dolents la força de vèncer-nos, Ell ens ho recompensarà amb múltiples alegries [al cel]. Anem-hi amb tranquil·litat i que el coratge no ens flaquegi si s'entaula batalla. Que cadascun tingui esment d'ell mateix i dels seus companys i Déu de tots nosaltres” (vocabulari: #1. berkja: Cf. Baetke 19874, pàg. 49: berkja (kt) prahlen, sich brüsten; #2. tannsár: Literalment, amb mal de queixal; aquí, en sentit figurat = hart leikinn; Cf. Baetke 19874, pàg. 647: tann-sárr <...> übel zugerichtet, schwer mitgenommen (im Kampf); per tant, ...els qui n'hem sortit malparats; #3. viðurskipti: Cf. Baetke 19874, pàg. 734: <...> 3. Treffen, feindliche Begegnung, Kampf; #4. nauðsyn: Cf. Baetke 19874, pàg. 439: <...> (e-m) er nauðsyn á es ist notwendig (für jemanden); #5. verða við: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: <...> verð e-n veg við e-t etw. in best. Weise aufnehmen; sich bei etw. in best. Weise verhalten, aufführen <...> verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer; #6. útvegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 688: <...> 2. Ausweg, Möglichkeit; #7. auðna: Cf. Baetke 19874, pàg. 34: auðna f. Schicksal; gutes Geschick, Glück, Vorteil <...>; #8. gagn: Cf. Baetke 19874, pàg. 180: <...> 2. Vorteil im Kampf, Sieg; #9. rétt: Cf. Baetke 19874, pàg. 497: <...> hafa rétt at mæla recht haben, im Recht sein; #10. föðurbætur: Cf. Baetke 19874, pàg. 121: f.pl Buße für die Tötung von jmds. Vater; el rei Ingi havia fet matar el rei Sigurd II Haraldsson de Noruega (en Sigurd Boca), el pare del rei Hákon, el 6 de febrer del 1155; el sentit de la frase és, doncs, irònic: l'Ingi pensa rescabalar en Hákon, per la mort de son pare, matant-lo; #11. ofdirfð: Cf. Baetke 19874, pàg. 464: f. Verwegenheit, Tollkühnheit; übermäßige Dreistigkeit; #12. steypa: En Sigurd de Reyr es veu com l'eina que Déu ha triat per fer caure l'usurpador Ingi; #13. ömbuna: Cf. Baetke 19874, pàg. 810: <...> lohnen, vergelten (e-m e-t) <...>; #14. sveitbúi: Cf. Baetke 19874, pàg. 625: m. Mann derselben Abteilung, Kampfgefährte; )
2. (hættuferðviatge perillós (viatge durant el qual hom ha ensopegt amb perills, viatge ple de perills)
3. svaðil·farir <f.pl -fara>: (harðræði og hrakningar á ferðalagifatics m.pl (dificultats, incidències, peripècies que es presenten durant un viatge i el converteixen en penós i fatigós, com ara el mal temps, un accident etc.)
♦ miklar svaðilfarir: grans peripècies
♦ lenda í [miklum] svaðilförum [á ferðalagi]: ensopegar amb [grans] incidències o contratemps [durant un viatge]

svaðill <m. svaðils, svaðlar. Dat. sg.: svaðli>:
1. (erfið ferðviatge dificultós i penós (viatge fatigós i/o atzarós)
♦ fara svaðli fyrir e-m: <LOC FIGperdre davant algú, endur-se'n la pitjor part davant algú, dur les de perdre davant algú, sortir perdent-hi davant algú
sá maðr kom til Magnúss konungs, þá er hann var í Víkinni, er Giffarðr hét, hann kvaðst vera góðr riddari. Konungr tók vel við honum. Giffarðr var valskr at ætt ok eðli. Þá bjóst Magnús konungr at ríða uppá Gautland, þvíat hann þóttist þar eiga ákall at gjalda Gautum þann svaðil, er hann þóttist farit hafa fyrir þeim um várit. Þá hafði hann mikit lið (Magnúss saga berfœtts): quan el rei Magnús es trobava a Vík, es presentà davant ell un home que nomia Giffarðr. Li va dir que era un bon cavaller. El rei li va dispensar una bona acollida. En Giffarðr era francès tant pel llinatge com pel caràcter. Aleshores el rei Magnús va preparar una nova expedició contra el Gautland, car considerava que tenia dret a fer pagar als gautes el desastre que, en la seva opinió, havia sofert a mans dels gautes a la primavera anterior. Aquesta vegada hi anava acompanyat d'un gran exèrcit
2. (hættuferðviatge perillós (viatge durant el qual hom ha ensopegt amb perills, viatge ple de perills)

svaf:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sofa “dormir”

svagla <svagla ~ svöglum | svaglaði ~ svögluðum | svaglað>:
rebotzegar, clapotejar
skamma hríð hafði hann þar setið áður hann heyrði mannamál og heyrði að um var talað ef hann fyndist að þrír menn voru til ætlaðir til áverka við hann og skyldi sitt högg höggva hver og fara ekki ótt að og vita hvernig hann yrði við. Hrani var til ætlaður og Kolbeinn grön og Ari Ingimundarson. Nú komu þeir í búrið með ljósi og leituðu allt. Þeir komu að kerinu er Gissur sat í kerinu og lögðu í kerið þrír menn með spjótum eða fjórir. Þeir þrættu um. Sögðu sumir að fyrir yrði en sumir ekki. Gissur hafði lófana fyrir kviði sér sem hóglegast að þeir skyldu sem síst kenna að fyrir yrði. Hann skeindist á lófunum og svo framan á beinum á sköfnungunum. Voru það lítil sár og mörg. Svo hefir Gissur sagt sjálfur áður þeir kæmu í búrið að hann skalf af kulda svo að svaglaði í kerinu, en er þeir komu í búrið þá skalf hann ekki. Tvisvar leituðu þeir um búrið og fór svo í hvorttveggja sinn (SS II, cap. 413, pg. 641): no feia gaire que hi seia que va sentir soroll de veus i va sentir que deien que si el trobaven havien nomenat tres homes per ferir-lo i cadascun d'ells li havia d'assestar un cop d'espasa o de llança i fer-ho amb calma per saber com es captindria. Els homes que havien estat nomenats per fer-ho eren en Hrani i en Kolbeinn Mostatxo i l'Ari Ingimundarson. I llavors varen entrar dins el búr o orri-rebost amb un llum i ho rastrejaren tot. [Finalment] varen acostar-se a la cuba dins la qual hi seia en Gissur i tres o quatre homes hi pegaren cops de llança dedins. Aleshores es varen barallar si hi havia o no algú o alguna cosa dins la cuba. En Gissur mantenia els palmells de les mans davant el ventre [protegint-se dels cops de llança] tan suaument com podia a fi que s'adonessin al més tard possible que hi havia algú dedins. Li causaren esgarrapades als palmells i a les cames, a [la pell de] les tíbies. Foren ferides lleus però nombroses. En Gissur mateix deia, temps després, que abans que no haguessin entrat al búr, tremolava de fred de [tal] manera que [l'skyr] rebotzegava dins la cuba, però que quan aquells homes entraren al búr, que ja no va tremolar gens. Rastrejaren el búr dues vegades i el resultat fou cada vegada el mateix (vocabulari: #1. ætla e-n til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 802: <...> 6. bestimmen, bestellen, ausersehen (e-n til e-s) <...> þeir eru ætlaðir til hǫfuðs þér sie sind dazu bestimmt, dich zu töten, sollen dich töten; #2. fara ótt: Cf. Baetke 19874, pàg. 463: <...> fara ótt sich beeilen; übereilt vorgehen; #3. verða við: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: <...> verð e-n veg við e-t etw. in best. Weise aufnehmen; sich bei etw. in best. Weise verhalten, aufführen <...> verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer; #4. bein: Cf. Baetke 19874, pàg. 42: <...> 2. (Unter-)Schenkel, Bein; #5. svagla: Cf. Baetke 19874, pàg. 621: <...> schwappen, plätschern)

svak <n. svaks, no comptable>:
1. (hávaðienrenou m (xivarri)
2. (svallgresca f (disbauxa, tabola)
3. (volkfatics m.pl (cansament, fatigues)
4. (vindurcop m de vent (ràfega, bufada de vent)

svaka- <en compostos>:
enorme, fantàstic -a (prefixoide elatiu)
♦ svakastuð: una marxa (‘diversió’) increïble

svaka·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
rude -a i groller -a

svaka·lega <adj.>:
(geysilegaterriblement, tremendament (espantosament, increïblement, immensament, extremadament, monstruosament)
svakalega ert þú með stór eyru!: Oh, quines orelles més grosses que tens!
svakalega ert þú með stór augu!: Oh, quins ulls més grossos que tens!
svakalega ert þú með stórar tennur!: Oh, quines dents més grosses que tens!

svaka·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ruddalegur, svakafenginnrude -a i groller -a (que és brutal i rústec, bast)
2. (skelfilegurhorrible (espantós, terrible)
3. (geysilegur, ofsalegurtremend -a (molt gros, increïble, immens, enorme, ingent, colossal)
♦ svakaleg áskorun: un repte colossal
♦ þetta er svakalegur hávaði: és un soroll infernal
♦ þetta er svakalegt!: és terrible!; és tremend!

svakk <n. svakks, no comptable>:
1. (ólæti, hávaðixivarri m (rebombori)
2. (óróialdarull m (tumult, esvalot)

svakka <svakka ~ svökkum | svakkaði ~ svökkuðum | svakkað>:
fer aldarulls

svakk·samur, -söm, -samt <adj.>:
esvalotador -a (avalotador, tumultuós, aldaruller)

svala <f. svölu, svölur. Gen. pl.: svalna o: svala>:
1. oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.(ocell Hirundo rustica) (landsvala)
jafnvel fuglinn (t͡sipˈpōr ~ צִפּוֹר) hefur fundið hús og svalan (dəˈrōr ~ דְּרוֹר:   ū-δəˈrōr,   וּדְרוֹר) á sér hreiður þar sem hún leggur unga sína: ölturu þín, Drottinn hersveitanna, konungur minn og Guð minn: fins i tot el moixó ha trobat una llar i l'oroneta té un niu en el qual té els seus pollets: els teus altars, Jahvè Cevaot, rei mei i Elohim meu
leðurblökur, svölur (ἡ χελιδών -όνος:   ἐπὶ τὸ σῶμα αὐτῶν καὶ ἐπὶ τὴν κεφαλὴν ἐφίπτανται νυκτερίδες, χελιδόνες καὶ τὰ ὄρνεα, ὡσαύτως δὲ καὶ οἱ αἴλουροι) og aðrir fuglar setjast á líkama þeirra og höfuð og þá ekki síður kettir: les rates pinyades, les oronetes i d'altres ocells es posen sobre llur cap i cos, i fins i tot els gats
... hefir hér setit svala ein við glugginn ok klakat í alla nótt, svá at ek hefi aldregi beðit ró fyrir: ... aquí, devora la finestra, s'hi ha posat una oreneta i ha piulat tota la nit, de manera que en cap moment no he pogut tenir la pau necessària per fer-lo [el poema
♦ → bæjasvala “oreneta cuablanca, cabot”
2. petrell oceànic (ocell Oceanites oceanicus) (hafsvala)
♦ → sjósvala “petrell cuaforcat, noneta grossa”
3. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.(ocell Hydrobates pelagicus) (stormsvala)
4. roquerol americà, roquer americà (Val.), cabot m de roca americà (Mall.(ocell Petrochelidon pyrrhonota syn. Hirundo pyrrhonota) (klettasvala)

svala <svala ~ svölum | svalaði ~ svöluðum | svalaðe-u>:
1. (þorsti) calmar una cosa (set)
♦ svala þorstanum (o: þorsta sínum)calmar la [seva] set
örlátur maður hlýtur ríkulega umbun og sá sem gefur öðrum að drekka fær þorsta sínum svalað (ʝāˈrāʔ ~ יָרָא:   ū-marˈwɛh   gam־ˈhūʔ   ʝōˈrɛʔ,   וּמַרְוֶה, גַּם-הוּא יוֹרֶא)l’home generós rebrà una rica recompensa i el qui doni de beure a un altre, calmarà la seva set
því að hann svalaði (ɕāˈβēaʕ ~ שָׂבֵעַ:   kī־hiɕˈbīaʕ   ˈnɛφɛʃ   ʃɔqēˈqāh,   כִּי-הִשְׂבִּיעַ, נֶפֶשׁ שֹׁקֵקָה) hinum þyrsta og mettaði hungraðan gæðum: car donà de beure a l'assedegat i sacià de menjar el famolenc amb exquisideses
þær svala (ʃāˈqāh ~ שָׁקָה:   ʝaʃˈqū   kāl־ħai̯ˈθ-ō   ɕāˈδāi̯,   יַשְׁקוּ, כָּל-חַיְתוֹ שָׂדָי) öllum dýrum merkurinnar, villiasnarnir slökkva (ʃāˈβar ~ שָׁבַר:   ʝiʃbəˈrū   φərāˈʔīm   t͡səmāˈʔ-ām,   יִשְׁבְּרוּ פְרָאִים צְמָאָם) þar þorsta sinn: ells calmen la set dels animals del camp, els onagres hi apaguen la set
dýr merkurinnar munu tigna mig, sjakalar og strútar, því að ég læt vatn spretta upp í eyðimörkinni og fljót í auðninni til að svala (ʃāˈqāh ~ שָׁקָה:   lə-haʃˈqōθ   ʕamˈm-ī   βəħīˈr-ī,   לְהַשְׁקוֹת, עַמִּי בְחִירִי) minni útvöldu þjóð: les bèsties del camp em retran homenatge, els xacals i els estruços, perquè faig que l'aigua brolli al desert i un riu a l'ermàs a fi de calmar la set del meu poble elegit
ég svala (rāˈwāh ~ רָוָה:   kī   hirˈwēi̯θī   ˈnɛφɛʃ   ʕăʝēˈφāh   wə-χāl־ˈnɛφɛʃ   dāʔăˈβāh   milˈlēʔθī,   כִּי הִרְוֵיתִי, נֶפֶשׁ עֲיֵפָה; וְכָל-נֶפֶשׁ דָּאֲבָה, מִלֵּאתִי) þorsta hins örmagna og metta hinn magnþrota: calmaré la set de l'extenuat i sadollo el desanat
þá sem neyta mín hungrar í meira og þá sem ég svala (:   καὶ οἱ πίνοντές με ἔτι διψήσουσιν) mun þyrsta í meir: els qui em mengen tindran més fam de mi, els qui em beuen tindran més set de mi
2. (hungur, losti) satisfer una cosa (assaciar gana, voluptat, desig)
♦ svala forvitninni: satisfer la curiositat
♦ svala fýsnum sínu: satisfer els seus apetits
♦ svala heift sinni [á e-m]: calmar el seu furor [en algú]
brátt úthelli ég reiði minni yfir þig og svala heift minni á þér (kāˈlāh ~ כָּלָה:   wə-χillēi̯ˈθī   ʔapˈp-ī   ˈbā-χ,   וְכִלֵּיתִי אַפִּי בָּךְ). Ég mun dæma þig eftir breytni þinni og launa þér svívirðingar þínar: aviat abocaré la meva còlera damunt teu i esbravaré en tu la meva ira. Et jutjaré segons la teva conducta i et faré pagar les teves ignomínies (abominacions)
♦ svala hégómagirnd sinni: satisfer la seva vanitat
♦ svala hégómagirnd e-s: satisfer la vanitat d'algú
♦ svala hungri sínu: satisfer la seva gana
♦ svala losta sínum: satisfer la seva voluptat
♦ svala löngun sínni: satisfer el seu desig
♦ svala reiði sinni [á e-m]: desfogar la seva ira [en algú]
ég mun svala (kāˈlāh ~ כָּלָה:   wə-χāˈlāh   ʔapˈp-ī,   וְכָלָה אַפִּי) reiði minni og heift (חֲמָתִי) á þeim og hefna mín. Þeir munu skilja að ég, Drottinn, talaði af ákafa mínum þegar ég svalaði (kāˈlāh ~ כָּלָה:   bə-χallōˈθ-ī   ħămāˈθ-ī   ˈb-ām,   בְּכַלּוֹתִי חֲמָתִי, בָּם) heift minni á þeim: esbravaré la meva ira i la meva còlera en ells. Comprendran que jo, Jahvè, hauré parlat en el meu zel, quan hauré esbravat la meva còlera en ells
sá sem er fjarri skal deyja úr drepsótt og sá sem er í nánd skal falla fyrir sverði og sá sem kemst undan heill á húfi skal deyja úr hungri. Ég mun svala (kāˈlāh ~ כָּלָה:   wə-χillēi̯ˈθī   ħămāˈθ-ī   ˈb-ām,   וְכִלֵּיתִי חֲמָתִי, בָּם) reiði minni á þeim: el qui sigui lluny morirà de pesta i el qui sigui a prop caurà per l'espasa, i el qui s'escapi sa i estalvi, morirà de fam. Jo esbravaré en ells la meva còlera
ég mun svala (kāˈlāh ~ כָּלָה:   wə-χillēi̯ˈθī   ʔɛθ־ħămāˈθ-ī   ba-qˈqīr,   וְכִלֵּיתִי אֶת-חֲמָתִי בַּקִּיר) heift minni á veggnum og þeim sem kölkuðu hann. Ég mun segja: Veggurinn er horfinn og þeir sem kölkuðu hann: esbravaré la meva còlera en la paret i en els qui l'han emblanquinada. Us diré: La paret ha desaparegut i els qui l'havien emblanquinada
þegar ég hef svalað (ˈnūaħ ~ נוּחַ:   wa-hăniħɔˈθī   ħămāˈθ-ī   ˈb-āχ,   וַהֲנִחֹתִי חֲמָתִי בָּךְ) reiði minni á þér mun afbrýði mín hverfa. Ég mun hljóta frið og ekki reiðast framar: quan hauré apaivagat la meva còlera contra teu, m'espassarà la meva gelosia. Obtindré la pau i ja no m'irritaré mai més
en þeir risu gegn mér og vildu ekki hlusta á mig. Enginn fleygði viðurstyggilegum skurðgoðunum sem augu þeirra loddu við, og þeir sneru ekki baki við skurðgoðum Egyptalands. Þá hugðist ég úthella reiði minni (חֲמָתִי) yfir þá og svala (kāˈlāh ~ כָּלָה:   lə-χalˈlōθ   ʔapˈp-ī   bā-ˈhɛm   bə-ˈθōχ   ˈʔɛrɛt͡s   mit͡sˈrāʝim,   לְכַלּוֹת אַפִּי בָּהֶם, בְּתוֹךְ, אֶרֶץ מִצְרָיִם) heift minni á þeim í Egyptalandi: però ells es rebel·laren contra mi i no em volgueren escoltar. Ningú no llençà els ídols abjectes als quals llurs mirades s'aferraven, i no donaren l'esquena als ídols d'Egipte. Aleshores vaig pensar d'abocar la meva còlera sobre ells i esbravar la meva ira en ells a Egipte
♦ svala reiði e-s: aplacar la còlera d'algú
og hann kallaði til mín og sagði: Sjá, þeir sem halda í norður svala (ˈnūaħ ~ נוּחַ:   rəˈʔēh   ha-i̯ʝōt͡səˈʔīm   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s   t͡sāˈφōn   hēˈnīħū   ʔɛθ־rūˈħ-ī   bə-ˈʔɛrɛt͡s   t͡sāˈφōn,   רְאֵה, הַיּוֹצְאִים אֶל-אֶרֶץ צָפוֹן--הֵנִיחוּ אֶת-רוּחִי, בְּאֶרֶץ צָפוֹן) reiði minni í landinu norður frá: i em cridà i em digué: «Veges, els qui surten cap al país del nord, aplaquen la meva còlera al país del nord
3. (hiti) refrescar una cosa (llevar la calor)
eins og dögg svalar (ἀναπαύειν:   οὐχὶ καύσωνα ἀναπαύσει δρόσος;) í sólarhita, taka vingjarnleg orð gjöfinni fram: igual que la rosada dóna frescor en la xardor del sol, així unes paraules amables sobrepassen un regal
4. <svala sér>: (kæla sig) refrescar-se (mitigar l'escalfor o la calor)
♦ svala sér á e-m: esbravar-se amb algú, espassar-se la ràbia amb algú
þess vegna segir Drottinn allsherjar, hinn voldugi í Ísrael: Vei, ég mun svala (nāˈħam + min ~ נָחַם + מִן:   hōi̯   ʔɛnnāˈħēm   mi-t͡st͡sāˈra-i̯,   הוֹי אֶנָּחֵם מִצָּרַי) mér á andstæðingum mínum, hefna mín á óvinum mínum: per això, l'Adon Jahvè Cevaot, l'avir d'Israel, diu: “Ai! esbravaré la meva ira en els meus adversaris, em venjaré dels meus enemics“
5. <e-m svalar [mjög]>: (e-m kólnar) algú té [molt de] fred (tremolar de fred)
ok í því bili kom Eysteinn orri með því liðinu er at skipum hafði verit, ok váru þeir allir albrynjaðir. Ok verðr nú orrusta it þriðja sinn, ok fær Eysteinn Landeyðu, merki Haralds konungs. Þessi orrusta var einna snǫrpust af ǫllum þessum atlǫgum. Falla nú mjǫk Englismenn, ok var við sjálft at inir ensku myndi flýja. Nú verða þeir Eysteinn ok hans svá óðir at þeir sœkja í ákafa, ok í annan stað móðir er þeir hǫfðu gengit mjǫk langa leið undir hringabrynjum, en veðrit var heitt af skini, ok váru þeir nú náliga ófœrir fyr mœði sǫkum ok steypa nú af sér brynjunum, ok þess getr Þorkell hamar[pàg. 280]skáld er hann orti um Eystein orra. Þeir bǫrðust nú um hríð ok lǫgðu sik svá til at nú skyldu þeir fá skjótt annathvárt bana eða sigr. En sjá orrusta fór, sem ván var, at þeir hǫfðu meira hlut sem fjǫlmennari váru. Fell þar Eysteinn orri í þessi hríð, er síðan var kǫlluð Orrahríð. Þar fell náliga allt stórmenni Norðmanna, ok var þá inn øfri hlutr dags. Þar váru enn eigi allir jafnskeleggir þá er hǫfðingjarnir váru látnir ok allt stórmennit. Var ok sumum auðit lengra lífs ok kómust af því undan. Styrkárr stallari komst undan, ok var hann inn frægsti maðr. Með þeim hætti komst hann í brott at maðr skaut undir hann hesti, ok reið hann svá í brott um kveldit, ok gerðist á vindr nøkkur en lokit sólarhitanum, en hann var í skyrtu einni klæða ok hafði hjálm á hǫfði ok bert sverð í hendi. Þá svalar honum er af tók mœðina. Þar kømr í móti honum vagnkarl einn ok var í kǫsungi síðum. Þá mælti Styrkárr: „Viltu selja kǫsunginn, búandi?“ Hann svarar: „Eigi þérna; þú munt vera Norðmaðr, ok kenni ek þess á máli þínu.“ Þá mælti Styrkárr: "Ef ek em Norðmaðr, hvat viltu þá, búandi?“ Hann svarar: „Ek vilda þá drepa þik, en nú er þó svá illa at borit um fund okkarn at ek hefi ekki vápnit, þat er nýtt er.“ Styrkárr mælti: „Ef þú máttir eigi mik drepa, búandi, þá skal freista ef ek mega þik drepa.“ Reiðir til hans sverðit ok setr á háls honum, svá at af fauk hǫfuðit, tók sér þar kǫsung ok fór í, hljóp síðan á hest sinn ok fór til skipa ofan: i just en aquell moment, va arribar-hi l'Eysteinn orri (‘Gall de cua forcada’) amb les tropes que havia portat amb els seus vaixells, tots ells en cota de malla. I llavors va recomençar la batalla per tercera vegada, i l'Eysteinn va agafar la Landeyða o Gastadora de País, [com es deia] l'estendard del rei Haraldr[, i va avançar portant-lo]. Aquesta batalla fou una de les més ferotges que hi ha hagut a causa de totes aquestes càrregues. En aquesta ocasió, els anglesos tingueren moltes de baixes i semblava que cuidaven fugir. Quan l'Eysteinn i els seus homes se n'adonaren, s'abrandaren tant que varen atacar amb [redoblat] ímpetu, [per més que,] d'altra banda, estiguessin esgotats per haver fet un camí tan llarg amb la cota de malla posada. I [aquell dia] feia un fort solell, de manera que estaven tan retuts de cansament que gairebé no es podien ni moure[, i per aquest motiu,] es varen llevar llurs cotes de malla, la qual cosa esmenta en Þorkell, l'escalda del martell, en el poema que va compondre en llaor de l'Eysteinn orri. Llavors estigueren lluitant durant un cert temps i [els noruecs] s'hi esmerçaren tan a fons que aviat o hi moririen o hi obtindrien la victòria. Però aquesta batalla va anar com era d'esperar: que l'exèrcit amb el nombre major d'homes fou el qui finalment es va imposar sobre l'altre. L'Eysteinn Orri va caure en aquesta [tercera fase de la] batalla que [per això] es coneixeria amb el nom de Càrrega o Atac de l'Orri. En ella [també] hi van caure gairebé tots els grans senyors [de l'exèrcit] dels noruecs. La batalla va acabar a posta de sol. Quan els cabdills i tots els grans senyors hagueren caigut, no tots [els altres noruecs que encara restaven en vida] foren igual d'impertèrrits. A alguns la fortuna els concedí una vida més llarga i pogueren fugir. L'Styrkárr stallari (el conestable [del rei]) va fugir, un home de màxim renom. Va fugir quan un home li va proporcionar un cavall i així s'allunyà del camp de batalla en fer-se de vespre. Havia començat a bufar un vent fort i la xardor del dia s'era esvanida. L'Styrkárr només duia posada una camisa i un elm al cap i a la mà hi empunyava una espasa desembeinada (‘nua’). Quan li va espassar el cansament de la batalla, va començar a tremolar de fred. Un pagès a dalt d'un carro li va venir en la direcció contrària. El pagès portava una samarra llarga. L'Styrkárr li va dir: “Que em vendries la teva samarra, pagès?” Ell li va dir: “No pas a tu. Deus ésser noruec. Ho reconec per la teva parla”. Aleshores l'Styrkárr li va respondre: “Si sóc noruec, què vols, pagès?” El pagès li va dir: “Voldria matar-te, però les circumstàncies de la nostra trobada han volgut que no porti amb mi cap arma que em serveixi”. Aleshores l'Styrkárr li digué: “Si tu no m'has pogut matar a mi, pagès, jo ara provaré a veure si et puc matar a tu”. Va brandar l'espasa contra ell i el cop li endevinà el coll de manera que el cap li botí enfora. Va agafar-li la samarra i se la va posar. Tot seguit, va saltar dalt del seu cavall i baixà fins als vaixells (Versió de la Morkinskinna. Vocabulari: #1. albrynjaðr: En Baetke 19874, pàg. 14, no dóna pas entrada a aquest adjectiu verbal: completament cuirassat, completament blindat; l'adjectiu no sembla fer referència al fet que portessin armadures, sinó cotes de malles, com es desprèn del fet que unes línies més endavant s'especifiqui que llurs brynjur eren hringabrynjur ‘cota de malla, gonella de malla, gonió’; #2. atlaga: Cf. Baetke 19874, pàg. 31: at-laga f. <...> Angriff, Kampf (zur See, aber auch zu Lande); #3. vera við sjálft: Cf. Baetke 19874, pàg. 718: <...> var við sjálft, at es war nahe daran, fehlte nicht viel; #4. Hamarskáld: No se sap res del rerefons d'aquest escalda i per tant, el seu malnom, Hamarskáld és susceptible d'ésser entès, i doncs traduït, de diverses maneres: l'escalda del martell, l'escalda del mas d'en Hamarr, l'escalda de l'espadat, l'escalda que té a veure amb un home anomenat Hamarr. Cf. l'entrada Þorkell hamarskáld (Þham): His nickname implies that he came from a farm called Hamarr (meaning ‘Crag’; Finnur Jónsson 1907, 246) or that he might have composed about a person with the nickname hamarr ‘Hammer’ (Lind 1920-1, 134); #5. leggja sik svá til at...: Entenc que aquesta locució és sinònima de la que porta en Baetke 19874, pàg. 369: <...> leggjask til (um e-t) sich einsetzen für, sich eifrig bemühen um; #6. hríð: Cf. Baetke 19874, pàg. 273: <...> 2. Ansturm, Angriff, Kampf; el mot, doncs, s'ha d'entendre com a càrrega, atac; #7. øfri: Cf. Baetke 19874, pàg. 100: <...> 2. der spätere: inn efra hlut sumars im späteren Teil des Sommers, gegen Ende des Sommers; #8. skeleggr: Cf. Baetke 19874, pàg. 548: skel-eggr adj. entschlossen, energisch, unerschrocken (vorgehend); #9. skjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 560: <...> skjóta hesti undir e-n jmd. e. Pferd (zum Davonreiten) verschaffen; #10. skyrta: es tracta d'una camisa en el sentit que el mot tenia antigament: una peça de vestit interior, no oberta -es passava pel coll-, de tela prima, que arribava fins a les cuixes o els genolls; #11. taka af: Cf. Baetke 19874, pàgs. 642-643: <...> taka e-t af etw. nimmt ein Ende, hört auf; al meu entendre, hem d'entendre la frase quan li va espassar el cansament, quan es va recobrar o anant recobrant de l'esgotament, quan es va refer de l'esgotament, tremolava de fred, en el sentit de quan li va espassar l'abrandament de la batalla i l'esgotament s'emparà d'ell, va començar a tremolar de fred; altrament, la frase no té, al meu entendre, ple sentit, per tal com és precisament després d'un gran esforç físic que l'esgotament es fa notar de manera sobtada, i sense dormir, menjar ni beure, es fa difícil d'imaginar que hom es pugui refer del seu estat d'extenuació; #12. kǫsungr: Cf. Baetke 19874, pàg. 356: <...> ärmellose (Pelz-)Jacke; #13. -na: Cf. Baetke 19874, pàg. 436: -na Part. zur Verstärkung: <...> eigi þérna nicht (gerade) dir; #14. nú er svá illa at borit um fund okkarn, at: Cf. Baetke 19874, pàg. 47: <...> unp. berr (e-t) at etw. geschieht, ereignet sich, tritt ein; #15. nýtr: Cf. Baetke 19874, pàg. 449: <...> nützlich, dienlich, brauchbar; el sentit de la frase ha d'ésser: no tinc res que em serveixi d'arma per matar-te; #16. mega: Forma arcaica de la 1ª pers. del sg. del present de subjuntiu del verb mega; en la llengua moderna, la forma de 1ª persona ha estat substituïda per la de 3ª persona: ek megaég megi; #17. reiða: brandir, brandar l'espasa [per assestar-hi un cop]; #18. fjúka: Cf. Baetke 19874, pàg. 142: <...> (durch die Luft) sausen, fliegen; )
Eysteinn orri kom í því bili frá skipum með því liði, er honum fylgdi. Váru þeir albrynjaðir. Fekk Eysteinn þá merki Haralds konungs, Landeyðuna. Varð nú orrusta it þriðja sinn, ok varð sú in snarpasta orrusta. Fellu þá mjǫk enskir menn, ok var við sjálft, at þeir myndi flýja. Sú orrusta var kǫlluð Orrahríð. Þeir Eysteinn hǫfðu farit svá ákafliga frá skipunum, at þeir váru fyrr svá móðir, at náliga váru þeir ófœrir, áðr en þeir kvæmi til orrustu, en síðan váru þeir svá óðir, at þeir hlífðu sér ekki, meðan þeir máttu upp standa. At lyktum steyptust þeir af hringabrynjunum. Var þá enskum mǫnnum hœgt at finna hǫggstaði á þeim, en sumir sprungu með ǫllu ok dó ósárir. Fell náliga allt stórmenni Norðmanna. Þetta var inn øfra hlut dags. Var þat, sem ván var, at þar váru enn eigi allir jafnir; margir flýðu, margir ok þeir, er svá kómust undan, at ýmsir báru auðnu til. Gerði ok myrkt um kveldit, áðr en lokit var ǫllum manndrápum. Styrkárr, stallari Haralds konungs Sigurðarsonar, komst brott, ágætr maðr. Hann fekk hest ok reið svá í brott. Um kveldit gerðist á vindr nǫkkur ok heldr svalt, en Styrkárr hafði ekki klæði fleiri en skyrtu eina, ok hjálm á hǫfði, ok nøkkvit sverð í hendi. Honum svalaði, er hann hratt af sér mœðinni. Þá kom í móti honum vagnkarl einn, ok var í kǫsungi fóðruðum. Þá mælti Styrkárr: "Viltu selja kǫsunginn bóndi?" "Eigi þérna," segir hann, "þú munt vera Norðmaðr. Kenni ek mál þitt." Þá mælti Styrkárr: "Ef ek em Norðmaðr, hvat viltu þá?" Bóndi svarar: "Ek vilda drepa þik, en nú er svá illa, at ek hefi ekki vápn, þat er nýtt sé." Þá mælti Styrkárr: "Ef þú mátt mik ekki drepa, bóndi, þá skal ek freista, ef ek mega þik drepa." Reiðir upp sverðit ok setr á háls honum, svá at af gekk hǫfuðit; tók síðan skinnhjúpinn ok hljóp á hest sinn ok fór til strandar ofan: l’Eysteinn orri (‘Gall de cua forcada’) va arribar dels vaixells en aquell moment amb les tropes que l'havien acompanyat [a Anglaterra]. Tots ells portaven cotes de malla. L'Eysteinn aleshores va rebre l'estendard Landeyðan o el Gastador del País [i va avançar-hi cap als anglesos]. Llavors va recomençar la batalla per tercera vegada i aquest cop la lluita fou al més acarnissada. Aleshores foren moltíssims els anglesos que varen carure i va anar de poc que no emprenguessin la fugida. Aquesta batalla es va anomenar La Càrrega o Atac de l'Orri. L'Eysteinn i els seus homes havien vingut dels vaixells marxant amb tant d'ímpetu que, abans d'arribar al camp de la batalla, ja estavan tan esgotats que gairebé no es podien ni moure i després[, quan varen haver entrat en la batalla,] lluitaren amb tant d'arravatament que, mentre s'aguantaren drets, no es protegiren [prou] i finalment es llevaren llurs cotes de malla. En aquell moment, als anglesos els va resultar fàcil trobar indrets per on ferir-los amb llurs cops i n'hi hagué molts que es desplomaren per l'extenuació i moriren sense haver estat ferits. Van caure gairebé tots els grans homes que hi havia a l'exèrcit noruec. Això va passar a la darreria del dia. I, com era d'esperar, va passar que no tots foren d'igual mena: molts varen fugir i dels molts que varen fugir n'hi hagué alguns que també tingueren la sort de fugir i salvar la vida. Ja s'havia fet fosca negra quan tot el carnatge va acabar. L'Styrkárr, el conestable del rei Haraldr Sigurðarson, un home excel·lent, va aconseguir fugir i salvar la vida. Va aconseguir un cavall i s'hi allunyà d'allà. Al vespre va començar a bufar un vent fort i força fred, però l'Styrkárr no duia més roba posada que una camisa, un elm al cap i una espasa desembeinada (‘nua’) a la mà. Quan es va refer del seu esgotament, va tremolar de fred. Aleshores s'hi va acostar, marxant en l'altra direcció, un home a dalt d'un carro, que duia posada una samarra capitonada. L'Styrkárr li va dir: “Que em vendries la teva samarra, pagès?” Ell li va dir: “No pas a tu. Deus ésser noruec. Reconec la teva parla”. Aleshores l'Styrkárr li va respondre: “Si sóc noruec, què vols?” El pagès li va dir: “Et voldria matar, però la cosa va malament perquè no porto amb mi cap arma que m'hagi de servir per fer-ho”. Aleshores l'Styrkárr li digué: “Si tu no em pots matar a mi, pagès, jo ara provaré a veure si jo et puc matar a tu”. Va brandar la seva espasa i el cop que hi descarregà li endevinà el coll de manera que el cap li va caure. Va agafar-li tot seguit la jaca de cuir i va saltar dalt del seu cavall i baixà fins a la costa (Versió de la Heimskringla. Vocabulari: #1. auðna: Cf. Baetke 19874, pàg. 34: <...> bera auðnu til, hafa auðnu(r) á Glück haben bei; la traducció catalana reflecteix la manera com interpreto la frase, sense, emperò, que acabi d'entendre-la, però no he trobat comentaris sobre ella; #2. skinnhjúpr: Cf. Baetke 19874, pàg. 553: skinn-hjúpr m. Fellwams, (ärmellose) Pelzjacke; )

svala·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir. Gen. pl.: -drykkja; dat.pl.: -drykkjum>:
refresc m (beguda refrescant)
og hver sem gefur einum þessara smælingja svaladrykk (τὸ ποτήριον ψυχροῦ [ὕδατος]:   καὶ ὃς ἂν ποτίσῃ ἕνα τῶν μικρῶν τούτων ποτήριον ψυχροῦ μόνον εἰς ὄνομα μαθητοῦ) vegna þess eins að hann er lærisveinn, sannlega segi ég yður, hann mun alls ekki missa af launum sínum: i qui doni a un d'aquests petits una beguda refrescat (un got d'aigua freda) únicament perquè és deixeble meu, en veritat us ho ben dic: no perdrà pas la seva recompensa (en comparació, la traducció de Marc 9,41, fa: Sannlega segi ég ykkur að hver sem gefur ykkur bikar vatns að drekka vegna þess að þið hafið játast Kristi, hann mun alls ekki missa af launum sínum)

svala·dyr <f.pl -dyra>:
porta f de balcó, porta f que dóna al balcó
♦ franskar svaladyr: persianes f.pl

svala·handrið <n. -handriðs, -handrið>:
arrambador m de balcó

svalandi, svalandi, svalandi <adj. inv.>:
refrescant

svalar <f.pl -svala>:
variant de svalir ‘balcó; terrassa; galeria [voltada] exterior’
fór sá kurr þegar, at Magnús konungr myndi kominn með her sinn. Margir klæddust þar skyndiliga; sumir vápnuðust, en sumir ekki, en allir flýðu, sumir í kirkjur, en sumir í fjall upp, sumir annan veg ór bœnum. Sverrir konúngr var þá genginn ór herberginu, ok út í svalarnar; ok er hinn fyrsti herblástrinn kom upp, mælti hann: nú gæti guð til ok hinn helgi Óláfr konungr! Síðan hljóp hann ofan í garðinn ok inn eptir strætinu, ok fann nú engan mann fyrir sér, fyrr en hann kom upp til Nunnusetrs, þar reið einn búandi ímóti honum — Rumor enim illico percrebuit, Regem Magnum cum exercitu adesse. Multi uestes raptim induere; arma hi capere, illi negligere; trepidare omnes, et in templa quidam dilabi; in montem sursum contendere nonnulli; alii alio, quo fuga quemque et metus abstulit, ex urbe se proripere. Aede tunc egressus in pergulas Rex Sverrerus processerat, et primum tubae bellicae clangorem audiens, dixit: “rebus nunc nostris Deus et sanctus Rex Olafus prouideat!” In aedium deinde aream Rex prosiliit, indeque porro per plateam ad interiora cursu contendens, neminem babuit obuium. Ad Monialium deinde Coenobium delato, colonus quidam adequitans occurritimmediatament es va divulgar el rumor que havia arribat el rei Magnús amb el seu exèrcit. Molts es vestiren a correcuita, alguns prengueren llurs armes i d'altres no, però tots fugiren: uns ho feren a les esglésies, uns ho feren puig amunt, uns prengueren un altre camí per sortir de la vila. El rei Sverrir en aquells moments havia sortit de la seva cambra a la galeria exterior, i quan va sentir el primer toc d'alarma [dels lúðrar], va dir: “Que Déu i Sant Olau rei ens emparin!” Tot seguit va córrer a baix, al garðr o clasta, i s'endinsà, resseguint el carrer, cap a l'interior de la vila. No es va trobar amb ningú fins que no va haver pujat fins al convent de les monges on es creuà amb un pagès que anava a cavall
svo komu fortölur hans að Sveinn játaði að fylgja þessu óráði. Svo var ætlað ráðið (= tilráðið, tilræðið) að þá er konungur bjóst að ganga til aftansöngs stóð Sveinn úti í svölunum fyrir honum og hafði brugðið sax undir yfirhöfninni. En er konungur gekk út úr stofunni þá bar hann skjótara að en Svein varði og sá hann í andlit konunginum. Þá bliknaði hann og varð fölur sem nár og féllust honum hendur: a força d'instar-lo molt, en Hrærekur va arribar a persuadir l'Sveinn que seguís aquest mal propòsit. L'atemptat va estar pensat d'aquesta manera: que, quan el rei es disposava a anar a vespres, l'Sveinn l'estava esperant defora [de les seves cambres], a la galeria, amb un sax desembeinat sota el sobretot. Però quan el rei va sortir de la seva stofa, es va acostar a l'Sveinn més ràpidament del que aquest s'havia esperat i [el resultat fou que] l'Sveinn va quedar mirant de fit a fit el rei. Aleshores va empal·lidir i es va posar més blanc que un mort i els braços li caigueren
en Garðskonungr sagði hann vera of lítinn vexti til þess, ok einn dag er konungr sá út of svalar nøkkverjar sá hann at griðungr einn ákafamikill var leiddr [til hǫggs] á mót ok hjó Þormóðr af hǫfuð. Þá mælti konungr at hann myndi fleira stórt hǫggva en naut eitt ok tók konungr þá við Þormóði ok gengr hann á mála ok var þar. En þeir Haraldr konungr flotuðu skipum sínum ok fóru eptir ánni Elfi til sævar ok síðan heim norðr í Nóreg við svá búit. Ok féllu nøkkverir menn af Haraldi konungi er þeir fóru ofan eptir ánni Elfi því at Gautar skutu á þá. En Hákon jarl þótti vera inn mesti rausnarmaðr ok hét dóttir hans Sunnifa en sonr hét Hákon er átti dóttur Sveins konungs Úlfssonar, ok var þeira son Eiríkr lamb, Danakonungr. Ok lýkr nú hér at sinni frá Hákoni jarli ok Haraldi konungi: però el rei de Constantinoble va dir que era massa baix [d'estatura]. Un dia que l'emperador guaitava per [la gelosia d']una galeria o balconada, va veure que portaven un brau molt fer a matar, i en Tormod li va tallar el cap [d'un sol cop]. Llavors el rei va dir que aquell home probablement podria fer un bon ús de la seva espasa en d'altres coses que no fossin bestiar, i va acceptar en Tormod al seu servei i en Tormod romangué allà. [Quant a]l rei Haraldr i els seus homes, pogueren varar (?és a dir, alliberar-les del glaç) llurs naus i salpar cap a la mar baixant pel riu Elfr. A continuació, un cop ja sortits del riu, es dirigiren cap al nord, cap a Noruega. Alguns dels homes d'en Haraldr varen caure quan les naus estaven baixant pel riu perquè els gautes els varen disparar [des de les ribes del riu]. [I pel que fa a]l iarl Hákon, aquest tingué la fama d'ésser un home excepcionalment magnificient. Sa filla va nòmer Sunnifa i son fill Hákon, el qual va estar casat amb la filla del rei Sveinn Úlfsson. Tingueren un fill, l'Eiríkr Anyell, [que fou] rei de Dinamarca. I ara i aquí acaba la història del iarl Hákon i el rei Haraldr

Svalbarði <m. Svalbarða, no comptable>:
[arxipèlag m de] Svalbard m

sval·brjóstaður, -brjóstuð, -brjóstað <adj.>:
<LIT FIGde pit gèlid
Svásuður heitir sá er faðir Sumars er, og er hann sællífur svo að af hans heiti er það kallað sváslegt er blítt er. En faðir Vetrar er ýmist kallaður Vindlóni eða Vindsvalur. Hann er Vosaðarson, og voru þeir áttungar grimmir og svalbrjóstaðir, og hefur Vetur þeirra skaplyndi: el pare d'en Sumar (‘Estiu’) es diu Svásuður i viu tan feliç que el que és afable (blítt: dolç, suau, agradable) s'anomena sváslegt (‘dolç, suau, amable’) pel seu nom. I el pare d'en Vetur (‘Hivern’) apareix anomenat adés Vindlóni (‘?’) adés Vindsvalur (‘Celistre’) i és fill d'en Vosaður i [com que] aquests parents eren cruels i de cor gèlid, en Vetur va heretar llur caràcter (vocabulari: #1. Svosuður: El manteniment de la a llarga medieval darrere la semiconsonant w es fa per a mantenir la unió fonètica entre el nom mític i els adjectius svás ‘dolç, agradable, amè’, sváslegur ‘agradable, encantador’. Compari's amb el tractament que rep el nom de l'avi de l'Hivern, la forma antiga del qual, Vásuðr, és adaptada, de forma regular, a Vosuður; Els noms Svásuðr i Vindsvalr són atestats a l'estrofa 27 dels Vafþrúðnismál: [Vafþrúðnir kvað:] ‘Vindsvalr heitir, ǀ hann er Vetrar faðir, ǁ enn Svásuðr Sumars’: [en Vafþrúðnir va dir:] ‘Es diu Vindsvalr, ǀ és el pare d'en Vetr, ǁ i l'Svásuðr ho és d'en Sumarr; #2. Vindlóni: És un nom per al qual encara no s'ha proposat una etimologia convincent per al constituent -lóni. La forma, a més a més, varia de manuscrit en manuscrit. La forma Vindlóni és la forma del testimoni R; el manuscrit W Vindljón ‘Lleó de[l] Vent’, que és la forma que agafa J.L. Borges en la seva traducció del text, i, finalment, el manuscrit T porta la forma Vindljómi, el constituent -ljómi de la qual faci potser referència a les aurores boreals. Aquesta forma significa l'esclat de llum del vent o per ventura celístia del vent; #3. svalr: Perquè aquest adjectiu tingui aquí ple sentit semàntic, li hem de suposar el significat glacial; d'aquí que tradueixi Vindsvalr amb el nostre celistre; #4. Vosuður: forma moderna de l'antiga Vásuðr; el primer constituent d'aquest compòsit deu ésser el substantiu de gènere neutre vás (modern vos ‘inclemències del temps: pluja, humitat i fang; fatics d'un viatge fet amb pluja i fred; tinya, ronya’), que, segons en Baetke 19874 pàg. 703, significava: vás n. Strapazen, Beschwerden, Mühsal (durch Unwetter,Nässe, Kälte); Mühe, Leiden: þola vás Mühsal, Ungemach erdulden; kvezk minna mega við vási ǫllu en var er sagte, er könne nicht mehr so viel Strapazen ertragen wie früher)

sval·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
calàbria f de bec blanc (ocell Gavia adamsii)

svalg:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svelgja “empassar-se, enviar-se”

svali <m. svala, no comptable>:
frescor f (esp. la fresca o l'aire fresc del vespre)
þá gekk Ehúð til hans, þar sem hann sat einn í svalanum (məqēˈrāh ~ מְקֵרָה:   wə-hūʔ־ʝɔˈʃēβ   ba-ʕălīˈʝaθ   ha-mməqēˈrāh   ʔăʃɛr־ˈl-ō   lə-βadˈd-ō,   וְהוּא-יֹשֵׁב בַּעֲלִיַּת הַמְּקֵרָה אֲשֶׁר-לוֹ לְבַדּוֹ) í þaksal sínum (בַּעֲלִיַּת), og mælti: „Ég ber þér erindi frá Guði.“ Konungur reis þá úr sæti sínu: llavors l'Ahod (Ehud) es presentà davant ell, allà on es trobava totsol a la fresca, a la seva cambra del pis de dalt i li digué: «Et porto un missatge de Déu». El rei es va aixecar llavors del seu sitial
Ptólemeus tók þá konunginn með sér inn í súlnagöng (περίστυλον), undir því yfirskini að þar væri svala (ἀναψύχειν ~ ἀναψύξων -ύξουσα -ῦξον ǁ -άψυξον:   ὡς ἀναψύξοντα τὸν βασιλέα) að finna, og taldi honum hughvarf (μετέθηκεν)aleshores Aleshores en Ptolemeu s'endugué amb ell el rei a un peristil amb el pretext que allà hi trobarien la fresca, i el persuadí perquè canviés de parer
♦ → kvöldsvali “fresca del vespre”
♦ → snjósvali “frescor de neu”

svalir <f.pl -svala>:
1. (á húsi) balcó m (plataforma exterior de casa a partir de primer pis)
♦ herbergi með svölum: cambra amb balcó
♦ úti á svölum: al balcó
2. (stórar svalir) terrassa f (balconada ampla, terrat)
3. (í leikhúsi & bíói) amfiteatre m (part de teatre i de cinema)
4. (loftsvalir HIST ARQ) galeria f (corredor cobert i/o voltat a la part superior d'edifici)
ok nú stendr Attila konungr upp ok gengr út í svalirnar ok sér til, hvar ganga Niflungar. Ok margr maðr gengr nú at sjá skrautliga ferð þeira, ok er þá ǫllum tíðast at spyrja, hvar Hǫgni ferr, svá er hann frægr. Nú sér Attila konungr, hvar Hǫgni ferr ok Fólkher, ok eigi er þeira búnaðr verri en Gunnars konungs, ok eigi kennir Attila konungr til víss, hvar Hǫgni ferr eða Fólkher, fyrir því at eigi má hann sjá þá svá gerla, því at þeir hafa síða hjálma, ok spyrr, hverir þar ganga með Gunnari konungi ok Þiðreki konungi: i llavors es va llevar el rei Àttila i va sortir a fora, a la galeria superior, des d'on va esguardar com arribaven els nibelungs. I també foren molts els qui[, com ell,] sortiren a veure llur magnífica comitiva i tots només tenien esma de preguntar quin d'ells era en Hǫgni, tanta i tanta era la seva fama. El rei Àttila va veure que en Hǫgni i en Fólkherr s'acostaven. Anaven abillats de manera tan rica com el rei Gunnarr. El rei Àttila no estava segur qui d'ells era en Hǫgni i qui en Fólkherr, per tal com no els podia veure bé (detalladament) ja que portaven elms llargs, ço és, elms que els cobrien tot el cap fins a baix, i va preguntar qui era el qui anava amb el rei en Gunnarr i qui ho feia amb el rei en Þiðrekr
Magnús konungur lét gera skrín og búa gulli og silfri og setja steinum. En skrín það var svo gert bæði að mikilleik og að öðrum vexti sem líkkista en svalir undir niðri en yfir uppi vétt vaxið sem ræfur og þar af upp höfuð og burst. Eru á véttinu lamar á bak en hespur fyrir og þar læst með lukli. Síðan lét Magnús konungur leggja í skrín það helgan dóm Ólafs konungs. Urðu þar margar jartegnir að helgum dómi Ólafs konungs: el rei Magnús va fer fer un escriny i paramentar-lo d'or i argent i ornar-lo amb pedreria. L'escriny mateix, emperò, tant pel que fa a les mides com a les seves formes en general, estava afaiçonat com un taüt. Al dessota hi tenia [com una mena de] galeria o corredor voltat i al damunt una tapadora afaiçonada com una teulada acabada en un carener amb un cap. A la part del darrere de la tapadora hi havia les frontisses i a la part del davant gafes i es tancava en fort amb una clau. Quan estigué fet, el rei Magnús hi feu dipositar les sagrades despulles del rei Olau. Hi va haver molts de miracles en presència de les sagrades relíquies del rei Olau
jarl svaf í ǫðru herbergi, skammt í frá, hann vaknaði við gnýinn, ok hljóp upp við, ok gekk út í svalirnar; hann sá at drottningin stóð úti í garðinum, ok spurði hverju herhlaup þetta sætti; hon sagði sem var. Jarl bað hana vera káta, sagði at ekki mundi til saka. Litlu síðarr var víst orðit at þetta var ekki nema lýgi ein vándra manna: el iarl dormia en un altre allotjament (edifici), a prop d'allà, i es va despertar amb l'enrenou i va saltar del llit i va sortir a la galeria. Va veure que la reina s'estava dreta a fora, al garðr o clasta, i li va preguntar què volia dir tota aquell moviment de gent d'armes. Ella li va contar el que hi havia. El iarl li va pregar que posés bona cara tot afegint que d'allò no en vindria cap mal (que no passaria res). Poc després es va saber del cert que realment tot allò no havia estat més que una mentida (un fals rumor) de persones dolentes

svalka <svalka ~ svölkum | svalkaði ~ svölkuðum | svalkað>:
ésser sacsejat -ada (una embarcació i les persones que hi van a bord pel vent i la mala mar)

sval·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:
gelat -ada, [molt] fred -a (gèlid, glacial)
fœrði mér Grímildr ǀ full at drecca, ǁ svalt oc sárlict, ǀ né ec sacar munðac; ǁ þat var um aukit ǀ urðar magni, ǁ svalkǫldom sæ ǀ oc sonardreyra: la Grímildr em va portar de beure una copa curulla, freda i amarga, per tal que deixés de recordar el tort: la beguda estava enfortida amb la força del destí, amb l'oceà gelat i amb sang de porc sacrificial (vocabulari: #1. full: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 63: full n. gefüllter becher; #2. sárligr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 173: sár-ligr adj. bitter (Gðr. II 21); #3. sǫk: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 200: sǫc <...> 1. streitigkeit, streitsache <...> ; #4. sonardreyri: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 188: sonar-dreyri m. blut eines sonar-gǫltr, és a dir, d'un verro sacrificial; )
sá var aukinn ǀ iarðar megni, ǁ svalkǫldom sæ ǀ oc sonardreyra: aquest (= el fill de nou ètunes) fou enfortit amb la força de la terra, amb l'oceà gelat i amb sang de porc sacrificial

svall <n. svalls, no comptable>:
disbauxa f, bauxa f (Mall.), excessos m.pl
á degi konungs vors urðu hermenn sjúkir af svalli ( ~ :   ʝōm   malˈkē-nū   hɛħɛ̆ˈlū   ɕāˈrīm   ħăˈmaθ   mī-ˈʝāʝin,   יוֹם מַלְכֵּנוּ, הֶחֱלוּ שָׂרִים חֲמַת מִיָּיִן), vínið sveif á gárunga (מָשַׁךְ יָדוֹ, אֶת-לֹצְצִים)el dia [de l'aniversari] del rei, els soldats s'emmalaltiren amb els excessos que feren bevent. El vi els pujà al cap als bufons
hafið gát á sjálfum yður, látið ekki svall (ἡ κραιπάλη -άλης:   ἐν κραιπάλῃ) og drykkju (καὶ μέθῃ) eða áhyggjur þessa lífs (καὶ μερίμναις βιωτικαῖς) ná tökum á yður svo að sá dagur komi ekki skyndilega yfir yður eins og snara: vetlleu per vosaltres mateixos, no deixeu pas que les bauxes i l'embriaguesa o les preocupacions d'aquesta vida s'emparin de vosaltres, per tal que aquell dia no us arribi sobtadament, com un llaç
öfund, ofdrykkja, svall (ὁ κῶμος -ώμου:   φθόνοι, μέθαι, κῶμοι, καὶ τὰ ὅμοια τούτοις) og annað þessu líkt. Og það segi ég ykkur fyrir, eins og ég hef áður sagt, að þeir sem slíkt gera munu ekki erfa Guðs ríki: l’enveja, l'embriaguesa, els excessos de taula i les coses semblants. Jo us dic per endavant, com ja ho he dit abans, que els qui cometen tals coses no heretaran pas el Regne de Déu
lifum svo að sæmd sé að, því nú er dagur kominn, en hvorki í ofáti (μὴ κώμοις) né ofdrykkju (καὶ μέθαις), hvorki saurlífi (μὴ κοίταις) né svalli (ἡ ἀσέλγεια -ίας:   καὶ ἀσελγείαις), ekki með þrætum (μὴ ἔριδι) eða öfund (καὶ ζήλῳ)visquem de tal manera que ho fem honorablement, car ja s'ha fet de dia, sense excessos de taula i embriagueses, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges
♦ → drykkjusvall “bauxa de vi”

svall:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svella “inflar-se; créixer (riu)”
unnusti minn rétti höndina inn um gluggann, og hjarta mitt svall (hāˈmāh ~ הָמָה:   dōˈδ-ī   ʃāˈlaħ   yāˈδ-ō   min־ha-ˈħɔr   ū-mēˈʕai̯   hāˈmū   ʕāˈlā-u̯,   דּוֹדִי, שָׁלַח יָדוֹ מִן-הַחֹר, וּמֵעַי, הָמוּ עָלָיו) honum á móti: el meu estimat ha ficat la mà per la finestra i el meu cor ha bullit cap a ell
við ræðu þessa svall (ἀναζωπυρεῖν:   καὶ ἀνεζωπύρησεν τὸ πνεῦμα τοῦ λαοῦ ἅμα τοῦ ἀκοῦσαι τῶν λόγων τούτων) þjóðinni móður að nýju og fólkið svaraði hástöfum: „Þú ert foringi okkar í stað Júdasar og Jónatans bróður þíns. Þú skalt heyja orrustur okkar en við munum breyta í öllu eins og þú býður!“: amb aquest discurs es va inflamar de nou el coratge del poble, i el poble contestà a grans crits: «Ets el nostre cap, en lloc d'en Judes i d'en Jonatàs, ton germà. Lliura les nostres batalles, que nosaltres ens comportarem en tot com tu ens manis»

svalla <svalla ~ svöllum | svallaði ~ svölluðum | svallað>:
fer tabola, lliurar-se a la disbauxa o a disbauxes
áhyggjulaus og hávaðasamur hópur manna var umhverfis og þeirra á meðal svölluðu ([hāˈʝāh +] ʃāˈlēu̯ ~ להיות] שָׁלֵו]:   wə-ˈqōl   hāˈmōn  ʃāˈlēu̯   β-āḥ,   וְקוֹל הָמוֹן, שָׁלֵו בָהּ) menn sem sóttir höfðu verið út í eyðimörkina. Þeir drógu armbönd á handleggi þeirra systra og settu dýrlegt djásn á höfuð þeirra: un grup d'homes despreocupat i sorollós era al seu voltant i entre elles homes, que hom havien anat a cercar perquè vinguessin a l'interior del desert, es lliuraven a disbauxes. Portaven braçalets als braços de les germanes i posaven esplèndides diademes a llurs caps
þeir lastmæla því sem þeir skilja ekki og munu þess vegna farast eins og dýrin og fá þannig að líða fyrir hið illa sem þeir gerðu. Þeir hafa yndi af að svalla (ἡγεῖσθαι [ἡγούμενος -ένη -ούμενον] + ἡ τρυφή -ῆς:   ἡδονὴν ἡγούμενοι τὴν ἐν ἡμέρᾳ τρυφήν) um miðjan dag. Þeir eru skömm og smán þegar þeir blekkja ykkur (ἐντρυφᾶν ~ ἐντρυφῶν -ῶσα -ῶν:   ἐντρυφῶντες ἐν ταῖς ἀγάπαις ǁ ἐν ταῖς ἀπάταις αὐτῶν) og neyta máltíða með ykkur (συνευωχούμενοι ὑμῖν) og svalla (συνευωχεῖσθαι ~ συνευωχούμενος -ένη -ούμενον:   συνευωχούμενοι ὑμῖν)blasmen el que no entenen i per això periran com els animals i hauran de patir així pel mal que han fet. Obtenen plaer lliurant-se (es complauen a lliurar-se) a disbauxes en ple dia. Són una vergonya i una deshonra quan us enganyen mentre es lliuren als excessos i banquetegen amb vosaltres
♦ svalla e-u upp: disbauxar una cosa

svallari <m. svallara, svallarar>:
1. (slarkari, sem lifir [taumlausu] nautnalífidisbauxat m, disbauxada f (llibertí, vividor, que mena una vida de disbauxa)
fyrir því mun lýður minn fyrr en af veit fara í útlegð, og tignarmennirnir kveljast af hungri og svallararnir (hāˈmōn ~ הָמוֹן:   wa-hămōˈn-ō   t͡siˈħēh   t͡sāˈmāʔ,   וַהֲמוֹנוֹ צִחֵה צָמָא) vanmegnast af þorsta: és per això que el meu poble anirà a l'exili abans que no se n'adonin i els seus dignataris moriran de fam i els disbauxats llanguiran de set
þess vegna þenur helja upp gap sitt, glennir upp ginið sem mest hún má svo að spjátrungarnir í Jerúsalem steypast þar niður og múgurinn með, hávaðamenn og svallarar (ʕāˈlēz ~ עָלֵז:   wə-ʝāˈraδ   ... wə-ʕāˈlēz   b-āḥ ,   וְיָרַד  ...  וְעָלֵז בָּהּ)és per això que Xeol eixampla [la boca d]el seu abisme i bada la seva gola tant com pot a fi que s'hi precipitin els gomosos de Jerusalem i amb ells el poble baix, els barrilaires i els disbauxats
2. (vínsvallari, drykkjurúturembriac m, embriaga f (bevedor, que fa excessos bevent vi o d'altres begudes alcohòliques)
þá skulu þau segja við öldunga borgarinnar: „Þessi sonur okkar er þrjóskur og ódæll og hlýðir ekki áminningum okkar. Hann er bæði ónytjungur og svallari (ˈsɔβɛʔ ~ סֹבֶא:   zōˈlēl   wə-sɔˈβēʔ,   זוֹלֵל, וְסֹבֵא)“: llavors diran als ancians de la ciutat: «Aquest fill nostre és caparrut i díscol i no obeeix les nostres amonestacions. És un inútil i un embriac»
og hann tekur að berja samþjóna sína og eta og drekka með svöllurum (μεθύειν ~ μεθύων -ύουσα -ύον:   καὶ πίνῃ μετὰ τῶν μεθυόντων)i començava a pegar als seus companys de servei, a menjar i beure amb els embriacs

svall·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (slarksamur, sem lifir [taumlausu] nautnalífidisbauxat -ada f (llibertí, vividor, que mena una vida de disbauxa)
2. (eyðslusamurpròdig -a (dissipador)

svall·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:
orgia f, bacanal f
heiðingjarnir lögðu musterið undir svallveislu (ἡ ἀσωτία -ίας + ὁ κῶμος -ώμου:   τὸ μὲν γὰρ ἱερὸν ἀσωτίας καὶ κώμων ἐπεπληροῦτο ὑπὸ τῶν ἐθνῶν), döðruðu þar við drósir (μεθ’ ἑταιρῶν) og lögðust með dækjum (γυναιξὶ) innan vébanda og báru þangað margt sem óhæfa var að hafa á þeim stað: els pagans inundaren el temple de bacanals, amorejant amb bagasses i tenint comerç amb donatxes dins els límits sagrats i introduint-hi dedins mantes coses que no esqueien a aquell indret

svalst:
2ª pers. sg. pret. ind. de → svelta “morir de fam”
"Lifa ætla ek mér ǀ langan aldr, ǁ þóttu hœtir hamri mér; ǁ skarpar álar ǀ þótto þér Scrýmis vera, ǁ ok máttir-a þú þá nesti ná, ǁ ok svalzt þú þá hungri heill": Tinc la intenció de viure una llarga vida per més que tu m'amenacis amb el teu martell. Vares constatar que els lligalls de l'Skrýmir eren forts i, [altrament] incòlume, et mories de gana però no podies pas heure les teves provisions (vocabulari: #1. skarpr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 174: scarpr adj. ‘scharf’, hart und rauh (durch austrocknen: Háv. 134, Ls. 62, auch Grt. 15, von den urtümlichen speeren der riesen); übertr. adv. compar. scarpara kräftiger (Grt. 20); Gylfaginning, cap. 45; )

svalt:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svelta “morir de fam”
bœcr vóro þínar, ǀ inar bláhvíto, ǁ ofnar vǫlondom, ǀ fluto í vers dreyra. ǁ Svalt þá Sigurðr, ǀ saztu yfir dauðom, ǁ glýia þú né gáðir, ǀ Gunnarr þér svá vildi: els llençols del teu llit (lit.: els teus llençols) , d'un blanc blavenc (= d'un blanc de mort) , que havien estat teixits per hàbils artesans, ara nedaven en la sang del [teu] home: llavors en Sigurðr morí [i] tu[, Guðrún,] vetllares el mort, ja no tingueres esma de procurar-te alegries, en Gunnarr així t'ho havia destinat (lit.: lit. així t'ho havia volgut) (vocabulari: #1. bók: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 30: bóc f. ‘buch’, tuch mit eingewebten oder gestickten figuren (ursprünglich wohl: bilderhandschrift) <...>; #2. bláhvítr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 29: blá-hvítr adj. blauweiß, blau und weiß gestreift <...>. Per al Kuhn, doncs, el mot no té caràcter anticipatori de la mort d'en Sigurd; #3. vǫlundr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 232: *vǫl-und (= val-und?) todeswunde (? — Hm. 7); és preferible seguir la interpretació d'en Finnur Jónsson 1931², pàg. 628b: smed, kunstner, i alm., ofnar v-m Hamð 7 <...> ; #4. svelta: aquí sinònim flotant de deyja. Tanmateix, el mot normal per a morir en gòtic és gaswiltan, de manera que podríem demanar-nos si darrere el norrè occidental antic svelta no hauríem de suposar la continuació de dos verbs preliteraris, el primitiu svelta- i el seu derivat perfectiu *gasvelta-; #5. glý: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 77: glý (ags. gleo) n. freude (Hm. 7); #6. : Cf. Kuhn 1968³, pàg. 68: gá <...> auf etwas (e-s) achten, sich um etwas kümmern <...>; )

sval·trosi <m. -trosa, -trosar>:
albatros cellanegre (ocell Thalassarche melanophris syn. Diomedea melanophris)

svalur, svöl, svalt <adj.>:
1. (allkaldur, dálítið kaldurfresc -a (agradablement fred, una mica fred, força fred: aigua & begudes, indret, dia ~ nit, brisa etc.)
þegar hann var farinn komu þjónar konungs, sáu að dyrnar á þaksalnum voru lokaðar og sögðu: „Sjálfsagt er hann að létta á sér inni í svala (məqēˈrāh ~ מְקֵרָה:   ˈʔaχ   mēˈsīχ   ˈhūʔ   ˌʔɛθ־raɣˈlā-u̯   ba-ħăˈδar   ha-mməqēˈrāh,   אַךְ מֵסִיךְ הוּא אֶת-רַגְלָיו בַּחֲדַר הַמְּקֵרָה) herberginu“: quan ja havia marxat, vingueren els servents del rei i veieren que les portes de la sala de dalt eren tancades amb clau i digueren: «És obvi que està fent les seves necessitats dins la cambra fresca»
2. (kalsalegur, kuldalegur, nístandi kaldurfred -a (gèlid, desagradablement fred)
verðir þínir (מִנְּזָרַיִךְ) voru sem engisprettur og herforingjar þínir eins og skordýrasægur sem sest á steingarða á svölum degi (qāˈrāh ~ קָרָה:   bə-ˈʝōm   qāˈrāh,   בְּיוֹם קָרָה) en flýgur burt þegar sólin birtist og enginn veit hvað af honum verður: els teus guardians eren com a llagosts i els comandants dels teus exèrcits com una multitud d'insectes que es posen sobre les tanques de pedra un dia de fred però s'envolen quan el sol es lleva i ningú no sap què se'n fa [de tots ells]
þangað til dagurinn verður svalur (ˈpūaħ ~ פּוּחַ:   ʕaδ   ʃɛ-i̯ʝāˈφūaħ   ha-i̯ˈʝōm   wə-ˈnāsū   ha-t͡st͡səlāˈlīm,   עַד שֶׁיָּפוּחַ הַיּוֹם, וְנָסוּ הַצְּלָלִים), og skuggarnir flýja, snú þú aftur, unnusti minn, og líkst þú skógargeitinni eða hindarkálfi á anganfjöllum: fins que el dia no refredi i les ombres no fugin, torna, estimat meu, i fes-te semblant a cabra boscana (a una ceví), o a una cérvola jove (òfer ha-aialim) a les muntanyes dels perfums (el traductor interpretà הָרֵי בָתֶר com a ἐπὶ τὰ ὄρη θυμιαμάτων, i, per tant, com a sinònim dels ἐπὶ ὄρη ἀρωμάτων, הָרֵי בְשָׂמִים de 8:14. En comparació, la nova traducció de 2:17 fa: Þegar kular í dögun og skuggarnir flýja, snúðu þá, elskhugi minn, upp til ilmfjallanna, líkur dádýri, líkur hindarkálfi)
á þeim degi verður hvorki hlý sólarbirta né svalt ([qippāˈʔōn] ~ [קִפָּאוֹן]:   wə-hāˈʝāh   ba-i̯ˈʝōm   ha-ˈhūʔ   lɔʔ־ʝiˈhjɛh   ˈʔōr   ʝəqāˈrōθ   wə-qippāˈʔōn,   וְהָיָה, בַּיּוֹם הַהוּא; לֹא-יִהְיֶה אוֹר, יְקָרוֹת וְקִפָּאוֹן) mánaskin, það verður samfelldur dagur og á því kann Drottinn einn skil. Ekki dagur, ekki nótt og jafnvel að kvöldinu verður bjart: aquell dia no hi haurà ni la càlida claror del sol ni la freda llum de la lluna. Serà un dia continu que noms Jahvè totsol distingirà. No hi haurà dia, no hi haurà nit, i fins i tot al vespre hi farà claror
þegar svalur (ψυχρός -ά -όν:   ψυχρὸς ἄνεμος βορέης πνεύσει, καὶ παγήσεται κρύσταλλος ἐφ’ ὕδατος) norðanvindur næðir verða vötnin þakin ísi, hann leggst yfir hvert vatnsból (ἐπὶ πᾶσαν συναγωγὴν ὕδατος καταλύσει) og vötnin verða sem búin brynju: quan bufa el fred vent del nord, les aigües es cobreixen de glaç. Aquest glaç es posa sobre tots els bassals i les aigües semblen com a revestides d'una cuirassa
"Fátt mantu, fylkir, ǀ fornra spialla, ǁ er þú ǫðlingom ǀ ósǫnno bregðr; ǁ þú hefir etnar ǀ úlfa krásir ǁ oc brœðr þínom ǀ at bana orðit, ǁ opt sár sogin ǀ með svǫlom munni, ǁ hefr í hreysi ǀ hvarleiðr scriðit": Poc te'n recordes, cabdill de la host, de les velles històries, quan retreus al noble rei coses no veres: [que] menjaves llepolies de llop (és a dir, cadàvers) i [que] et convertires en el matador de ton germà. [Que] sovint xuclaves ferides amb la teva boca freda, [o que] t'arrossegaves, odiat de tothom, a l'interior de clapers” (vocabulari: #1. bregða: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 32: bregða <...> jmdm vorwürfe machen <...> ; #2. hreysi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 100: hreysi n. geröllhaufe <...>; també es podria traduir per: roquissar o pedregar, caramull de pedres; en islandès modern, el mot té el significat de casinyot; #3. hvarleiðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 104: hvar-leiðr adj. überall verhaßt (HH. 36))
"Hugða ec mér, Gunnarr, ǀ grimt í svefni, ǁ svalt alt í sal, ǀ ættac sæing kalda; ǁ enn þú, gramr, riðir, ǀ glaums andvani, ǁ fiǫtri fatlaðr ǀ í fiánda lið. ǁ Svá mun ǫll yðor ǀ ætt Niflunga ǁ afli gengin: ǀ eroð eiðrofa: Gunnarr, he somniat coses ferotges: dins la sala tot era era fred [i humit]. El jaç que jo tenia era fred i quant a tu, príncep, tu cavalcaves, privat de les alegries [del món], travat amb lligams, en la tropa dels enemics: Tot el vostre llinatge dels nibelungs es veurà privat de la seva força [car] sou uns perjurs!” (vocabulari: #1. sæing: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 199: sæing f. bett <...>; #2. glaumr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 76: glaumr <...> m. lärmender jubel, laute freude; besonders von der geselligkeit in der halle <...>; #3. andvani: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 17: and-vani <...> sw. adj. ermangelnd, ledig (e-s) <...>; #4. ganga: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 70-71: <...> afli genginn [p. 71] von der kraft verlassen (Br. 16))
senn var á hesti ǀ hverr drengr lítinn, ǁ enn víf valnesc ǀ hafit í vagna; ǁ vér siau daga ǀ svalt land riðom, ǁ enn aðra siau ǀ unnir kníðom. ǁ Enn ina þriðio siau ǀ þurt land stigom: al punt tot jove cavaller fou vist a dalt del seu cavall, i les dones franceses, pujades als carros: travessàrem durant set dies la terra freda, i durant set dies més batérem [amb els rems] les ones, i [després i durant] set dies més travessàrem la terra resseca
♦ gerði þeim svalt: <LOCvaren estar enrederats de fred
frost var veðurs og snjádrif nokkuð. Sátu þeir Haraldur undir skjöldum sínum en Gautar höfðu lítt klæðst og gerði þeim svalt. Jarl bað þá bíða þess er konungur gengi að og þeir stæðu allir jafnhátt. Hákon jarl hafði merki þau er Magnús konungur Ólafsson hafði átt: hi havia gelada i feia una mica de rufaga amb neu. En Haraldr i els seus homes es varen quedar asseguts sota llurs escuts, mentre que els gautes, emperò, anaven vestits amb roba lleugera de manera que estaven enrederats de fred. El iarl els va manar que esperessin fins que el rei els ataqués, de manera que tots ells estiguessin a la mateixa alçada [del terreny]. El iarl Hákon tenia els estendards que havien pertangut al rei Magnús Ólafsson
♦ svalt veður: temps molt fred, temps gèlid
eftir það settist niður allt liðið. Tóku sumir í sundur heyhjálma nokkura og gerðu sér af ból, sumir sátu á skjöldum sínum, og biðu svo lýsingar. Svalt var veður og votadrífa: tot seguit, totes les tropes es varen asseure. Alguns desferen pallers i [amb la palla] s'hi feren un jaç. D'altres varen seure damunt llurs escuts i esperaren així l'arribada de l'alba. Feia un temps gèlid amb aiguaneu
♦ það er svalt: fa fred
þá mælti bóndi við konung: "Veit ek, at hirðmönnum þínum þykkir heldr svalt hafa verit í skálanum í nótt, ok þat var svá, ok ekki mega þeir ætla sér at standast þær þrautir, er Aðils konungr at Uppsölum mun reyna við yðr, er þeim þótti þetta svá erfitt, ok sendu heim, herra, hálft lið þitt, ef þú vilt halda lífinu, því at ekki muntu með fjölmenni sigrast á Aðils konungi" : llavors, el bóndi va dir al rei: “Jo sé que els homes de la teva hirð consideren que han passat molt de fred aquesta nit a l'skáli-dormitori i realment ha estat així. Per tant, no poden pensar que superaran les proves a les quals el rei Aðils dels Uppsalir us sotmetrà si han trobat tan difícil això (aguantar el fred que hi feia dedins el domirtori), així que, senyor, envia de tornada a casa la meitat de les teves tropes si és que no vols perdre la vida, car no serà pas amb aquesta nombrosa tropa que venceràs el rei Aðils
♦ → úr·svalur, -svöl, -svalt “fred -a i humit -ida”
3. (óbanginnde gel (que no s'altera, que resta calmós)
sumir segja að enskan sé aðal svala málið: n’hi ha que diuen que l’anglès és la llengua més xula

svam:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svima, symja “nedar”
þar fleytti á ein ǁ einhverstaðar ǁ at flæði fram ǁ fögru vatni. ǁ Upp at ósi þeim ǁ öðlíngr svam; (νεῖν ~ νέων νέουσα νέον:   ἀλλ’ ὅτε δὴ ποταμοῖο κατὰ στόμα καλλιρόοιο ǁ ἷξε νέων) ǁ leizt þar landtaka ǁ lofðúngi bezt: en algun lloc d'allà hi fluïa cap a les onades, amb belles aigües, un riu. El noble príncep va nedar cap a l'embocadura. Al rei gloriós allà li semblà el millor indret per sortir a terra (és obvi el regust escàldic d'aquests versos; cf. la lausavísa que comença amb els versos Skeið sá’k fram at flœði, ǁ fagrt sprund, ór ǫ́ hrundit de l'escalda Þjóðólfur Arnórsson: Bella dama, he vist una skeið portada pel riu cap a la mar)
þar var hamralaust ǁ hauðr fyrir, ǁ ok hlé haglegt ǁ fyrir hverjum gusti. ǁ Herða'k huga ǁ ok at hauðri svam; (νήχειν:   ἀλλ’ ἀναχασσάμενος νῆχον πάλιν) ǁ gekk þá guðblíð (ἀμβροσίη) nótt ǁ of gumna sjöt”: allà al davant hi havia una terra sense penyasegats i un recer agradable a tota ventada. Vaig prendre coratge i vaig nedar cap a terra. Llavors va arribar la nit d'ambrosia sobre els estatges dels homes (L’original fa: ἀλλ’ ἀναχασσάμενος νῆχον πάλιν, εἷος ἐπῆλθον ǁ ἐς ποταμόν, τῇ δή μοι ἐείσατο χῶρος ἄριστος, ǁ λεῖος πετράων, καὶ ἐπὶ σκέπας ἦν ἀνέμοιο. ǁ ἐκ δ’ ἔπεσον θυμηγερέων, ἐπὶ δ’ ἀμβροσίη νὺξ ǁ ἤλυθ’) (vocabulari: #1. guðblíður: Vulgueu entendre guðavín-blíður; #2. of gumna sjöt: Cf. la Hǫfuðlausn de l’Egill Skalla-Grímsson, estrofa 20: kannk mála mjǫt ǀ of manna sjǫt ‘sé [escollir] la dreta mesura de les paraules (les paraules justes) als estatges dels homes’)

svaml <n. svamls, no comptable>:
1. (sundnatació f (acció de nedar xipollejant molt, de manera maldestra, com un gosset)
2. (buslxipolleig m (acció de xipollejar)

svamla <svamla ~ svömlum | svamlaði ~ svömluðum | svamlað ║ [í e-u]>:
1. <GENnedar xipollejant, nedar fent el granot (Mall.)
at morgni eptir orrostuna, sem lítt var ljóst, bjóst Hǫgni í borgina með ǫllu liði sínu. Gekk hann fyrst í hǫll konungsins ok fann þar engan mann inni utan tilkvámulausa þræla. Frétti Hǫgni þá at, hvar drottning væri, en þeir sǫgðu hana gengna í hǫll dóttur sinnar. En er þeir Hǫgni hugðu þangat at vitja ok þeir váru komnir at þeim skíðgarði, er var í kring skemmuna, laust á svá mikilli þoku, at engi sá annan, ok fundu þeir hvárki skíðgarðinn né skemmuna. Fetuðu þeir þá hvergi. En um síðir varð svá mikil móða fyrir hernum, at margir duttu þar ofan í á kaf ok svǫmluðu þar svá innan um þá nótt alla með stórum erfiðismunum. Varð þeim torsótt at klifrast neðan þá hamra, er tveim megin váru móðunnar. Gekk þetta allt til dags. En sem dagaði, sjá menn enga móðu, ok hǫfðu þeir verit at klórast neðan skíðgarðinn allt um kring, þar þeir hugðu hamra vera, duttu svá þar ofan fyrir ok gátu eigi at gert: el matí després de la batalla, quan tot just clarejava, en Hǫgni es va preparar per entrar a la ciutat amb tota la seva host. [Quan hi va ésser,] de primer es va dirigir al palau del rei, però allà no hi va trobar ningú dedins llevat d'esclaus sense importància. En Hǫgni llavors els va preguntar on era la reina [Dagný] i ells li digueren que havia anat al palau de sa filla [Ingibjǫrg Erlingsdóttir]. Però quan en Hǫgni i els seus homes pensaren d'anar-hi a visitar-la, quan hagueren arribat a la palissada que enrevoltava la skemma, es va aixecar una boira tan espessa que un no podia pas veure l'altre, i no trobaren enlloc ni la palissada ni la skemma. No varen poder trobar enlloc el camí que seguien, però finalment, vet aquí que va aparèixer un riu tan gran i ample davant la host que molts d'ells hi caigueren de cap i varen haver de xipollejar dins l'aigua durant tota la nit amb grans esforços. Els resultava molt difícil d'enfilar-se pels capserrats que hi havia a totes dues voreres del riu. Així va anar la cosa tota la nit fins a l'endemà a trenc d'alba. Però quan es va fer de dia, els homes no varen veure cap riu sinó que resultava que s'havien estat enfilant amb les ungles per la palissada, per totes parts, a llur voltant, per on ells havien cregut que hi havia cingles. I havien estat caiguent de dalt a baix i no havien pogut aconseguir res
♦ svamla í ánni ~ sjónum: nedar xipollejant al riu ~ a la mar
2. (buslaxipollejar, patollar, clapotejar, esquitxar (Mall.) (batre l'aigua esquitxant, però sense nedar-hi)
♦ svamla í ánni ~ sjónum: xipollejar al riu ~ a la mar

svamp·botn <m. -botns, -botnar>:
<CULIN> base f [de tarta & pastís]

svamp·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
<BIOL> esponja f, porífer m
♦ svampdýrin: els polífers, les esponges

svamp·gúmmí <n. -gúmmís, no comptable>:
goma f escuma
♦ úr svampgúmmí: de goma escuma

svamp·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
esponjós -osa

svamp·líkur, -lík, -líkt <adj.>:
espongiforme
♦ meðalbráð, svamplík heilamein: encefalopaties espongiformes subagudes

svamp·terta <f. -tertu, -tertur. Gen. pl.: -tertna o: -terta>:
<CULIN> pa m de pessic

svampur <m. svamps, svampar>:
(sjávardýr & þvottasvampuresponja f (animal marí & estri per rentar-s'hi)
♦ Svampur Sveinsson: Bob Esponja (personatge de dibuixos animats)
◊ svampur úr pólýúretani: esponja de poliuretà

svana·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
jacint m del Cap (planta Galtonia candicans syn. Ornithogalum candicans)

svana·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
<FIG> cant m de cigne

Svana·vatnið <n. -vatnsins, no comptable>:
<MÚSel Llac dels Cignes

svangi <m. svanga, svangar>:
engonal m (esp. el d'animals) (nári)

svangur <m. svangs, svangar>:
estómac buit, panxa buida
♦ fá sér e-ð í svanginn: <LOCfer un mós, menjar alguna cosa
♦ tína e-ð í svanginn: <LOCatipar-se d'una cosa, omplir-se el pap amb alguna cosa

svangur, svöng, svangt <adj.>:
afamat -ada
♦ vera svangur ~ svöng ~ svangt: tenir gana
◊ ég er svangur: tinc gana (parlant un home)
◊ ég er svöng: tinc gana (parlant una dona)

Svan·hvít <f. -hvítar, pl. no hab.>:
Svanhvít f (ginecònim)

svan·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
blanc -a com un cigne

svan·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
<MITOLnoia f cigne
♦ svanmeyjarnar í Úlfdölum: les noies cigne dels Úlfdalir

<LIT svanni <m. svanna, svannar>:
dama f, senyora f
menn hafa sagt, at svanni ǁ sunnr, Skǫ́nungum kunnir, ǁ oss, um Óláfsmessu ǁ almilds baka vildi. ǁ Enn þás brúðr at brauði ǁ brennheitu tók leita, ǁ þá varð grjón at grǫ́nu ǁ grjóti danskrar snótar: uns homes, coneguts dels d'Escània, ens han contat que una dona, en el sud (és a dir, a la Península de Jutlàndia), va voler coure pa el dia de Sant Olau tot misericordiós, però quan la dona anà a cercar el pa, calent que cremava, del forn, la farina de la danesa li havia tornada pedra grisa
ríða frák ór borgum breiðum ǁ bragna fjǫlð -af þínu magni ǁ víða glǫddusk valskar þjóðir ǁ varrar eld- í móti svarra. ǁ Síðan kaus um sœmðarfúsa ǁ snildarbrúðr, þann er eiga vildi, ǁ ǫðlings brœðr, af yðru ráði ǁ œztra manna gǫfugr svanni: he sentit a dir que una multitud de persones sortí de les amples ciutats a l'encontre de la dama. Arreu, les nacions romàniques es posaven contentes amb el foc de mar (= l'or) del teu poder (que la teva generositat els donava). Llavors, la prudent (magnífica, molt excel·lent) núvia va triar d'entre els germans del rei, delerosos d'honors, el qui la noble dama voldria tenir per marit, dels homes més excel·lents, seguint el vostre consell (vocabulari: #1. vǫrr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 630: vǫrr m. (u-st), egl. et åretag og den virkning som ses deraf på vandets overflade, ɔ: den stribe der danner sig lige bag ved det fremskydende fartöj, kølvand, deraf ‘hav’, i alm., <...> — I kenninger, for guld: varrar eldr Sturl 3, 19. Així i doncs, varrar eldr ‘foc de mar’ = or; #2. gleðjask: Cf. Baetke 19874, pàg. 200: <...> gleðjask froh, heiter werden, sich freuen (af, í e-u, við e-t über, an etwas). En prosa, doncs, no sembla haver-se donat la possibilitat d'un complement de gleðjask en instrumental, com és el cas aquí; #3. megin: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 399: megin <...> 2) magt, af þínu magni Sturl 3,19; al meu entendre, aquesta explicació no és suficient. Interpreto el sintagma com a ...que la teva generositat els donava, ...que donava fe de la teva llarguesa; #4. snildarbrúðr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 523: snildarbrúðr, f, udmærket kvinde (især med hensyn til åndelige egenskaber), Sturl 3, 19, és a dir, dona magnífica o excel·lent, esp. en esguard de les seves qualitats espirituals; )
engill kom við unga ǁ allheppinn mey spjalla, ǁ burð ok buðlungs dýrðar ǁ bauð hann frǫmum svanna. ǁ Brims tók bjǫrk in fremsta ǁ brands við helgum anda; ǁ sú hefk frétt at dag dróttins ǁ dýrð fram komin yrði: l’àngel va venir a parlar amb la jove donzella i anuncià a l'eminent Senyora el molt feliç naixement del Rei gloriós. El més preeminent bedoll de foc de mar (= la més preeminent dona) va rebre l'Esperit Sant. He sentit a dir que aquesta glòria es va acomplir en el dia del Senyor

svans·líki <n. -líkis, no comptable>:
1. <MITOL = álftarhamurforma f de cigne
♦ í svanslíki: havent adoptat la figura (o: forma) dun cigne, havent-se transformat en un cigne
♦ Seifur táldró Ledu í svanslíki: en Zeus, havent adoptat la forma d'un cigne, va seduir la Leda
2. (form, myndi svansforma (o: faiçó) f de cigne (objecte, vestit, disfressa que adopta la forma d'un cigne)
♦ í svanslíki: en forma de cigne
♦ kjóll í svanslíki: vestit en forma de cigne

svanur <m. svans, svanar>:
cigne m (ocell Cygnus cygnus) (álft)
"Góð er gáta þín, Gestumblindi, getit er þessar. Þar fara [tvær] svanbrúðir til hreiðrs síns ok verpa eggjum; skurm á eggi er eigi hǫndum gert né hamri klappat, en svanr er fyrir eyjar utan ǫrðigr, sá er þær gátu eggin við": Bona ha estat la teva endevinalla, Gestumblindi, i ja està endevinada: són [dues] femelles de cigne que van a llurs nius i hi ponen ous. Una closca d'ou no ha estat feta per mans [humanes] ni afaiçonada amb martell, i el cigne [mascle] amb el qual elles han concebut els ous, està dret fora dels nius” (vocabulari: #1. klappa: Cf. Baetke 19874, pàg. 327: <...> klappa hamri mit dem Hammer schlagen, formen; #2. ey: En Baetke 19874, pàg. 117, sub voce ey no hi dóna entrada a aquesta accepció, però és obvi que el mot aquí fa referència als nius de cigne, que sovint semblen illetes o són fets a illetes. D'aquí la meva traducció; )

svar <n. svars, svör>:
1. <GENresposta f, contesta f
Nei” er ekkert svar: no” no és cap resposta
♦ borga svarið: pagar la resposta (de telegrama)
♦ svar borgað: resposta pagada (de telegrama)
♦ ég borga svarið: pagaré la resposta (de telegrama)
♦ fá svar: rebre una resposta
hann fékk ekkert svar: no va obtenir resposta
ég býst við að fá svar mjög fljótlega: espero rebre[’n] una ràpida resposta, espero que em responguin molt ràpidament
♦ gefa svar: donar una resposta
♦ halda [upp] svörum fyrir e-n: defensar algú, portar la defensa d'algú
nú senda þeir orð Þiðreki konungi, at hann skal til koma ok halda svǫrum fyrir þá, ok láta segja honum, hvat títt er. Nú ríðr Þiðrekr konungr út af Bern með tólf riddara ok til þings, ok nú er hann kemr þar, stendr hann upp ok talar ok lýkr svá sínu máli, at hann bað Reinald fara heim ok segja Erminrek konungi, at aldregi fær hann skatt af Ǫmlungalandi, meðan Þiðrekr konungr er í Bern, ok hér á ofan skal hann hafa mikla óþǫkk fyrir þessa orðsending: llavors enviaren un missatge al rei Þiðrekr que hi anés i respongués per ells. També li feren dir [pels missatgers] el que hi havia. Llavors el rei Þiðrekr va partir de Bern amb dotze cavallers cap al þing. I, tan bon punt hi va haver arribat, es va posar dret i va prendre la paraula i el seu parlament va acabar que ordenava al Reinaldr que tornés a casa i digués al rei Erminrekr que no rebria mai tribut del país dels Ǫmlungar mentre el rei Þiðrekr estigués a Bern i que, a més a ms, tindria gran ingratitud [del rei Þiðrekr] per aquest missatge
♦ svar út í hött: resposta evasiva
♦ svar við e-u: resposta a una cosa
eitt, tvö eða þrjú rétt svör við hverri spurningu: una, dues o tres respostes correctes a cada pregunta
♦ svar við bréfi: resposta a una carta
♦ taka svari e-s: prendre partit per algú, defensar algú
♦ verða fyrir svörum: encarregar-se de respondre, ésser el qui ~ la qui respon
♦ víkja svörum til e-s [fyrir e-n]: confiar-li a algú la resposta
Þorfinnur karlsefni var stórauðigur að fé og var um veturinn í Brattahlíð með Leifi Eiríkssyni. Brátt felldi hann hug til Guðríðar og bað hennar en hún veik til Leifs svörum fyrir sig. Síðan var hún honum föstnuð og gert brúðhlaup þeirra á þeim vetri: en Þorfinnur era un home molt acabalat i va passar l'hivern a Brattahlíð, a cal Leifur Eiríksson. Aviat es va sentir atret per la Guðríð i li va demanar que s'hi casés, però ella va confiar la resposta al Leifur. Poc després fou promesa al Leifur i llurs noces es feren aquell mateix hivern
og er hann lauk sinni ræðu þá viku konungar þar til svara sem Hrærekur var: i quan hagué acabat el seu discurs, els [cinc] reis van confiar al Hrærekur de respondre
en er hann lauk sinni rœðu, þá viku konungarnir allir til svara Hrœreks konungs, þvíat hann var þeirra vitrastr: i quan hagué acabat el seu discurs, tots els [cinc] reis van confiar al Hrærekur de respondre per tal com era el més savi de tots ells
2. <JUDAISMEresponsa f
♦ spurnir og svör: qüestions i responses (xeelot u-teixuvot; שְׁאֵלוֹת וּתְשׁוּבוֹת)

svara <svara ~ svörum | svaraði ~ svöruðum | svarað>:
respondre
♦ svara með “jái” eða “neii”: respondre “sí” o “no”, respondre amb un sí o un no
♦ svara skriflega: respondre per escrit
♦ svara e-m: respondre-li a algú
◊ svaraðu henni!: respon-li!
♦ svara e-m í sama tón: contestar-li a algú en el mateix to
♦ svara e-u: respondre a una cosa
◊ svara [ekki] bréfi e-s: [no] contestar a una carta d'algú
◊ svara bréfi e-s frá 22. júlí 2003 með bréfi, dags. 1. október 2003: contestar a la carta de X del 22 de juliol del 2003 amb una carta datada a dia 1 d'octubre del 2003
◊ svara [ekki] símanum: [no] contestar al telèfon
◊ svara spurningu: respondre a una pregunta
◊ hann vissi ekki hverju hann átti að svara: no sabia què respondre
◊ ég svaraði póstunum þínum: he contestat les teves cartes
♦ svara e-u með fullnægjandi hætti: respondre a una cosa de manera satisfactòria
♦ svara e-m e-u: respondre una cosa a algú
◊ ég gat engu svarað henni: no li vaig poder respondre res
♦ svara e-u með e-u: respondre a una cosa amb...
♦ svara fyrir e-ð: respondre d'una cosa, ésser responsable d'una cosa
♦ svara fyrir sig: respondre de si mateix, justificar-se, defensar-se
♦ svara í sömu mynt: <LOC FIGpagar amb la mateixa moneda, tornar la pilota
♦ e-ð svarar [ekki] e-u: (kostnaður, upphæð, skuld o.s.fr.una cosa [no] cobreix una cosa (cost, quantitat, deute etc.)
◊ þetta svarar ekki kostnaði: això no cobreix pas les despeses
♦ það svarar kostnaði: <LOC FIGs'ho paga, paga la pena, surt a compte
♦ e-r svarar [ekki] e-u: (skattar, skyldur o.s.fr.algú [no] paga una cosa (impost, contribució etc.)
◊ hann svarar sköttum og skyldum: paga la contribució i els impostos
♦ svara lit: <LOC#1. (í spilrespondre amb el mateix color (posar una carta sobre la taula del mateix color que la que hi ha posat l'adversari)#2. (svara í sömu myntpagar amb la mateixa moneda (venjar-se, respondre a un tort fent-ne un d'igual)
♦ svara styggilega: respondre iradament
♦ svara til e-s: correspondre a... (tilsvarandi)
♦ svara e-u út: valer (o: pagar) la pena
♦ svara út í hött: <LOC FIGtreure's la resposta de la mànega, respondre el primer que li passa a un pel cap (inventar-se la primera resposta que a un li passa pel cap, encara que sigui enganyosa o incerta)
♦ það svarar enginn: <TELEFno contesten (no agafen el telèfon)

svara·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
germà juramentat, germà m de jurament

svara·fátt <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-m verður svarafátt: <LOCalgú no sap què respondre, algú queda sense [paraula ni] resposta

svara·greiður, -greið, -greitt <adj.>:
prompte -a (o: ràpid) a contestar, de resposta ràpida, que respon amb rapidesa

svara·maður <m. -manns, -menn>:
(við hjónavígslutestimoni m & f (de casament)

svara·verður, -verð, -vert <adj.>:
digne -a de resposta

svar·dagi <<m. -daga, -dagar>:
jurament m
allt getur alla hent, sömu örlög mæta réttlátum og óguðlegum, góðum og hreinum og óhreinum, þeim er fórnfærir og þeim er ekki fórnfærir. Hinum góða farnast eins og syndaranum, og þeim er sver eins og þeim er óttast svardaga (ʃəβūˈʕāh ~ שְׁבוּעָה:   ha-kˈkɔl   ka-ʔăˈʃɛr   la-kˈkɔl   miˈqrɛh   ʔɛˈħāδ ... ha-nniʃˈbāʕ   ka-ʔăˈʃɛr   ʃəβūˈʕāh   ʝāˈrēʔ,   הַכֹּל כַּאֲשֶׁר לַכֹּל, מִקְרֶה אֶחָד ... הַנִּשְׁבָּע, כַּאֲשֶׁר שְׁבוּעָה יָרֵא)tot pot succeir a tots, un destí idèntic encontra el just i l'impiu, el bo i pur i l'impur. el qui sacrifica i el qui no sacrifica pas. Al bo li va com al pecador i al qui jura com al qui tem els juraments
♦ binda e-ð svardögum [við e-n]: jurar una cosa [amb algú]
hét Jósúa þeim þá friði og gjörði þann sáttmála við þá, að hann skyldi láta þá lífi halda, og höfuðsmenn safnaðarins bundu það svardögum (ʃāˈβaʕ ~ שָׁבַע:   wa-i̯ʝiʃʃāβəˈʕū   lā-ˈhɛm   nəɕīˈʔēi̯   hā-ʕēˈδāh,   וַיִּשָּׁבְעוּ לָהֶם, נְשִׂיאֵי הָעֵדָה) við þá: llavors en Josuè els va prometre la pau i conclogué amb ells una aliança per la qual els deixaria la vida, i els caps de l'assemblea els ho juraren
gengu í flokk með bræðrum sínum, göfugmennum þeirra, og bundu það eiðum og svardögum (ʃəβūˈʕāh ~ שְׁבוּעָה:   ū-βāˈʔīm   bə-ʔāˈlāh   ū-βi-ʃəβūˈʕāh   lā-ˈlɛχɛθ   bə-θōˈraθ   hā-ʔɛ̆lɔˈhīm,   וּבָאִים בְּאָלָה וּבִשְׁבוּעָה לָלֶכֶת בְּתוֹרַת הָאֱלֹהִים), að þeir skyldu breyta eftir lögmáli Guðs, því er gefið var fyrir Móse, þjón Guðs, og varðveita og halda öll boðorð Drottins, herra vors, og skipanir hans og lög: s’adheriren al grup de llurs germans i llurs nobles i els prometeren i juraren que es comportarien segons la Llei de Déu que havia estat donada al Moïsès, el servent de Déu, i que guardarien i observarien tots els manaments de Jahvè, el nostre Adonai, i tots els seus ordenaments i les seves lleis
því næst sögðu Ísraelsmenn: "Mun nokkur vera sá af öllum ættkvíslum Ísraels, er ekki hafi komið upp hingað til Drottins með söfnuðinum?" Því að það hafði verið föstum svardögum bundið (ʃəβūˈʕāh ~ שְׁבוּעָה:   kī   ha-ʃʃəβūˈʕāh   ha-ggəδōˈlāh   hāʝəˈθāh,   כִּי הַשְּׁבוּעָה הַגְּדוֹלָה הָיְתָה), að hver sá, er ekki kæmi upp til Drottins í Mispa, sá hinn sami skyldi lífi týna: tot seguit els israelites digueren: «Que n'hi ha cap, d'entre totes les tribus d'Israel, que no vagi pujar fins aquí davant Jahvè amb la congregació?» Perquè s'havia fet el ferm jurament que, qualsevol que no pugés davant Jahvè a Masfà (Miçpà), havia de perdre la vida

svarð·laus, -laus, -laust <<adj.>:
sense capa d'herbei ni vegetació
þá voru þeir Eyvindur komnir upp á heiðina. Eyvindur ríður þar til, er hann kom vestur á miðja heiðina. Þar heita Bersagötur. Þar er svarðlaus mýri, og er sem ríði í efju eina fram, og tók jafnan í kné eða miðjan legg, stundum í kvið; þá er undir svo hart sem hölkn. Þá er hraun stórt fyrir vestan, og er þeir koma á hraunið, þá lítur sveinninn aftur og mælti til Eyvindar...: aleshores l’Eyvindur i els seus acompanyants arribaren a l'altiplà. L’Eyvindur va continuar cavalcant cap a ponent fins a mitjan altiplà. L'indret es diu Bersagötur, ço és, les camades d'en Bersi. És un aiguamoll sense herba i [travessar-lo a cavall] era com si el cavall avancés per un fangar continu en el qual el fang li arribava sempre fins als genolls o fins a mitjan cuixa, i de vegades, fins a la panxa i tot, però per dessota [del fang] és com si hi hagués roca dura. A ponent d'aquest aiguamoll hi ha un gran camp de lava [solidificada], i quan ells hagueren arribat al camp de lava, el vailet va mirar enrere i digué a l’Eyvindur...
þá er Seth var til þessar ferðar búinn, sagði Adam, at hann skyldi ganga í austr, ok „mantu hitta einn dal fyrir þér, ok man þar upp hefjaz vegr grœnn, ok at þú kennir þann veg gǫrr, þá mantu hitta fótspor mín ok móður þinnar svarðlaus ok svǫrt, þau er vit gengum, þá er vit vórum rekin ór paradísu ok hingat í þenna sorgardal. En svá vóru stórar syndir okkrar, at aldri síðan óx þar grœnt gras er vit gengum, þá er vit vórum ór paradíso rekin þar til er vit kómum hingat“ — “T'en vay ves oriënt, e trobaras en la val [una via vert] que t'en menara en paradis. E per so que pus certanament conoscas la via, tu trobaras les passes de mos pes e de la mayre [B² tua] Eva, quesson tot crematz e poyritz, que nos feszem quan fom gitatz de paradis, e quant nos venguemp en esta val, en que ieu fuy format. Tant eran grans les nostres peccatz, que hanc pueys noy [B¹ poc] erba nayssher, e per la on nostres pes tocavan” — Paratus enim Seth ad pergendum, in hunc modum praemunitus est a patre: “Versus orientem in capite uallis huius inuenies uiam uiridem quae te ducet ad paradisum. Sed ut illam certius agnoscas, inuenies passus marcidos, quae sunt uestigia tam mei quam matris tuae, cum per eam incederemus expulsi a paradiso [CD et], in hanc uallem deuenimus [in] qua plasmatus fui. Tanta enim fuerunt peccata nostra, ut numquam postea, ubi pedes nostri calcauerunt, herba uiridis ibi crescere potuerit”: quan en Set s'hagué aparellat per a aquest viatge, l'Adam li va dir que fés cap a ponent, i “trobaràs una vall en la qual hi comença un camí verd [cap al paradís], i per tal que reconeguis millor aquest camí, hi trobaràs les meves petjades i de ta mare, sense herba i negres, que hi férem quan fórem foragitats del paradís i vinguérem a aquesta vall de llàgrimes. I tan grans eren els nostres pecats que de llavors ençà mai no ha tornat a créixer l'herba per on nosaltres passàrem des que fórem foragitats del paradís i fins que no arribàrem aquí”
en yfir keldunni sá hann apaldr einn standa með mǫrgum greinum ok þó barklausan. Hann undraði mjǫk, hví þat var barklaust, ok er hann minntiz á fótspor fǫður síns, er hann hafði í veginum sét svǫrt ok graslaus (ɔ: svarðlaus) fyrir synda hans sakir, með sama hætti þóttiz hann vita, at þetta tré var svart sakir synda fǫður hans ok móður — sobre aquela fontayna vic un gran albre que era fort carguatz de raszims et era senes fuelha essenes escorsa. [Übersetzung A] Et es[gardet] mot fort aquel albre tant, tro que li menbret de las pezadas de son paire e de sa maire que el avia vistas en la *via, [e] li semblet ben que per aquela rason mezesma que las pezadas eran ses erbas, que per aquela raso era l'albres ses fuelhas e ses escorsa — Super fontem uero magna stabat arbor ramosa nimis, sed cortice et foliis nudata. Meditari enim coepit Seth, quare haec arbor nudata esset. Recolens ergo passus marcidos propter peccata parentum suorum, eadem coniectura concepit in corde arborem ita nudatam esse propter peccata: i sobre la font [ufana] hi véu una pomera, dreçant-se amb manta rama, però sense escorça. Es va astorar molt per què no tenia escorça, i, tot recordant les petjades de son pare que havia vistes al camí [i que eren] negres i sense herba per culpa dels seus pecats, va considerar que, de la mateixa manera, aquell arbre [també] devia ésser negre per culpa dels pecats de son pare i de sa mare

svarf <n. svarfs, svörf>:
ferritja f, llimalles f.pl 

svarf:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sverfa “llimar”

svarið:
supí de → sverja “jurar”

svarinn, svarin, svarið:
jurat -ada
♦ þeir eru svarnir óvinir: <LOC FIGsón enemics jurats (o: declarats; o: mortals)

svarkur <m. svarks, svarkar>:
1. <(sköruleg, framtakssöm, atorkusöm konadona f d'empenta (dona activa i enèrgica, amb un gran esperit d'iniciativa)
Spes hét göfug garðshúsfreyja þar í staðnum, harðla rík og stórættuð. Sigurður hét bóndi hennar. Hann var auðigur og ættsmærri en hún. Hafði hún verið gefin honum til fjár. Ekki varð ástríki mikið með þeim hjónum og þóttist hún næsta vargefin. Hún var stórlynd og svarkur mikillaixò era una distingida mestressa de la ciutat [de Constantioble] que nomia Spes. Era rica i d'alt llinatge. El seu marit nomia Sigurður. Era acabalat però de llinatge inferior al d'ella. L'havien casada amb ell pels diners. Entre els cònjuges no hi havia gran estima i ella considerava que el seu era un matrimoni molt desigual. Era magnànima i amb molta d'empenta
Sigríður hét dóttir Tósta, ung og fríð og svarkur mikill. Hún var síðan gift Eiríki Svíakonungi hinum sigursæla og var þeirra sonur Ólafur sænski er síðan var konungur í Svíþjóð. Eiríkur varð sóttdauður að Uppsölum tíu vetrum síðar en Styrbjörn féll: La filla d'en Tósti nomia Sigríður. Era jove, bella i molt enèrgica. Més endavant fou donada en matrimoni al rei de Suècia, l'Eiríkur el conqueridor, i l'Olau el suec, que més tard fou rei de Suècia, fou fill d'ells. Deu anys després que l'Styrbjörn hagués caigut en combat, l'Eiríkur va morir de malaltia a Uppsalir (en el capítol 43 de la Història de l'Olau Tryggvason d'aquesta reina se'n diu que Sigríður var hin vitrasta kona og forspá um marga hluti, i només quan va haver mort tots els seus pretendents després d'engatar-los se'ns hi diu que Síðan var hún kallað Sigríður hin stórráða. Sóc del parer que hem d'entendre aquest epítet no en el significat modern de ráðríkur, drottnunargjarn que té aquest adjectiu, sinó en el de dit de persona d'empenta que emprèn grans obres. Stórráðr li és imposat per la proesa o stórvirki que acaba de dur a terme -i doncs fa referència únicament a aquesta proesa, i no pas al fet d'ésser una dona manaire, autoritària-)
Gamli hét maður er bjó í Eiríksfjarðarbotni uppi undir jöklunum. Hann var félítill maður og einrænn, veiðimaður mikill. Gamli var kvongaður og hét Gríma kona hans. Hún var svarkur mikill, ger að sér um mart, læknir góður og nakkvað fornfróð. Ekki voru þar fleiri hjón en þau tvö. Þau komu sjaldan til annarra manna og sjaldan komu menn til þeirra: això era un home que nomia Gamli. Vivia al fons del fiord de l'Eiríkur, a la part de dalt, al peu mateix de les glaceres. Era un home de poc cabal i pastat a la seva, [i] un gran caçador. Era casat i sa dona nomia Gríma. Era molt enèrgica, competent en moltes de coses, una bona curadora i una mica entesa en màgia antiga. Fora d'ells dos no vivia ningú més allà. Rares vegades anaven a veure d'altres persones i rares vegades venien d'altres persones a veure'ls (vocabulari: #1. ger: Cf. Baetke 19874, pàg. 194: <...> ger at sér um allt in jeder Hinsicht tüchtig, geschickt; #2. fornfróður: Cf. Baetke 19874, pàg. 153: forn-fróðr adj. zauberkundig; )
2. (kvenskass, ráðrík og hávaðasöm konabrívia f, mala pècora, raboa f  (Mall.) (dona molt manaire o autoritària, prepotent i rondinaire, dona despòtica, arrogant i rondinaire, mala bruixa, mala beula, harpia)
  El mot svarkr en els textos medievals sempre hi apareix en entorns descriptius altrament molt positius. Això em fa pensar que aquest mot no tenia pas a l'Edat mitjana el significat pejoratiu que té a l'actualitat i que, en conseqüència l'hauríem de traduir almenys d'una manera que es pugui entendre com a positiva. Això m'ha portat també a separar el mot medieval del mot modern creant una entrada per a cadascun. Així, fixem-nos, per exemple, que, a més a més, una mica més endavant en el mateix capítol, de la dama bizantina Spes es diu ...með vinsældum sínum og ríkdómi. Una dona no pot pas ésser una brívia i alhora ésser vinsæl. En Richard Constant Boer, l'editor de la Grettla, 1900, pàg. 298, anotava encertadament: svarkr, m., eine lobende bezeichnung einer frau. Sn. E. I, 536: svarri ok svarkr, þær eru mikillátar.  

svarri <m. svarra, svarrar>:
1. <(sköruleg, framtakssöm, atorkusöm konadona f d'empenta (dona activa i enèrgica, amb un gran esperit d'iniciativa)
Bessi svarar: "Ei vildi eg að þú gerðir þetta því að eg get að hún verði þér ofstýri. Sýnist mér sem hún sé eigi hvers manns færi en allvel er konan mennt. Sýnist mér sem þið munuð allóskaplík því að hún er hinn mesti svarri og af góðum ættum en þú ert af smábúanda ætt og smálátur í skaplyndi. En þó þú sért fémaður mikill þá tekur þú mjög stein um megn þér. Vil eg það ráð þér gefa sem hverjum öðrum að hann leiti sér þess ráðuneytis að eftir hans skaplyndi sé en eigi með svo lítilli forsjá að engin eru álit. Eru synir þínir uppivöðslumenn miklir en þeir Helgi eru enn kallaðir nokkuð ágjarnir og ef þér verðið eigi samþykkir þá mun þeirra fundur skakkur verða. Nú þykir mér þín ferð eigi til ágengileg verða. Ertu áhugamikill og miklu framar en eg ætlaði því að eg hefi lengi verið húsfreyjulaus og verið oft á eggjaður að biðja hennar og hyggst mér svo að sem mér muni eigi hæfa að fá hennar. Mun eg heldur búa einn saman um hríð. Nú let eg þig en þú gerir sem þér líkar": en Bessi li va contestar: “No voldria pas que ho facis perquè crec que ella serà un mós massa gros per a tu. Em sembla que ella no és cosa de ningú, encara que sigui una dona feta i condreta. Tinc per mi que tu i ella no congeniareu gens, perquè ella és una dona molt independent i plena d'empenta que descendeix de bons llinatges, mentre que tu ets d'un llinatge de petits propietaris rurals i tens un caràcter de molt bon acontentar. I per més que siguis molt ric, [si t'hi cases] intentaràs aixecar una pedra massa grossa per la teva força. [Per això] et donaré el mateix consell que donaria a qualsevol altre: que cerquis de formar un matrimoni amb algú que s'adigui al teu tarannà i no ho facis pas amb tan poca previsió que no hi hagi reflexions. Els teus fills són molt prepotents, i diuen que en Helgi i en Grímur són molt impetuosos [i violents], i si tots vosaltres, ells i tu, no resteu en bona harmonia (concordes), la confrontació amb ells serà desigual. Així i doncs, em sembla que el teu viage [per a demanar la mà de la Droplaug] no serà raonable. Tens molta d'empenta i has anat molt més endavant del que hauria cregut, car jo he estat durant molt de temps sense dona i sovint m'han esperonat a demanar la seva mà i m'ha semblat que no m'escauria pas de casar-m'hi: m'estimo més de continuar vivint totsol de moment. Et desaconsello doncs aquest matrimoni, però tu faràs com et vindrà de gust“ (vocabulari: #1. færi: Cf. Baetke 19874, pàg. 178: <...> þat er e-s fœri, þat er e-m fœri jmd. ist dazu fähig, bringt es fertig, ist dem gewachsen, traut es sich zu; eigi allra fœri nicht in jedermanns Kräften, nicht jedermanns Sache; #2. smálátr: Cf. Baetke 19874, pàg. 579: <...> kleinlich, knauserig; #3. álit: Cf. Baetke 19874, pàg. 17: <...> 2. Nachdenken, Überlegung: gera e-t at álitum etwas in Erwägung ziehen; #4. uppivöðslumaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 685: <...> uppivǫzlu-maðr m. unruhiger, übermütiger, frecher, anmaßender Mensch; #5. ágjarn: Cf. Baetke 19874, pàg. 11: <...> 2. ungestüm, draufgängerisch; #6. skakkr fundr: Cf. Baetke 19874, pàg. 541: skakkr <...> ungleich <...>; els dos bàndols lluitaran en condicions desiguals, perquè un dels dos bàndols serà més nombrós que l'altre)
Eiríkur rauði bjó í Brattahlíð. Hann var þar með mestri virðingu og lutu allir til hans. Þessi voru börn Eiríks: Leifur, Þorvaldur og Þorsteinn en Freydís hét dóttir hans. Hún var gift þeim manni er er Þorvarður hét og bjuggu þau í Görðum þar sem nú er biskupsstóll. Hún var svarri mikill en Þorvarður var lítilmenni. Var hún mjög gefin til fjár: l’Eiríkur el roig vivia a Brattahlíð. Gaudia del major prestigi i tothom se sotmetia a les seves decisions. Aquests eren els fills de l'Eiríkur: en Leifur, en Þorvaldur i en Þorsteinn. Sa filla nomia Freydís. Era casava amb un home que nomia Þorvarður i vivien a Garðar, on ara hi ha la seu episcopal. La Freydís era una dona molt independent i enèrgica i en Þorvarður era un home insignificant. L'hi havien donada per esposa sobretot pels diners
fóru þeir þá í brott þrír frændur. Þeir fara til Straumseyjar; hún er fjölbyggðust Færeyja. Sá maður átti þar bú, er Þórhallur hét hinn auðgi. Hann átti konu þá er Birna hét og var kölluð Straumseyjar-Birna; hún var svarri mikill og sjáleg kona. Þórhallur var þá sýnt við aldur; hafði Birna verið gefin til fjár: llavors els tres parents partiren i se n'anaren a Straumsey. És la més poblada de les illes Fèriar. Allà hi tenia la seva hisenda un home que nomia Þórhallur el ric. La seva dona nomia Birna i de malnom li deien Straumseyjar-Birna (l'óssa d'Straumsey). Era una dona molt independent i enèrgica i de bella prestància. En Þórhallur llavors tenia una edat molt avançada. La Birna li havia estat donada per muller pels seus diners
eptir þat fór Eysteinn konungr aptr í ríki sitt til Nóregs ok var allmisjafnt rœtt um hans ferð. Haraldr jarl var í ríki sínu í Orkneyjum ok var þokkasæll af flestum mǫnnum. Þá var andaðr Maddaðr jarl faðir hans en Margrét móðir hans var komin í Orkneyjar. Hon var væn kona ok svarri mikill. Í þann tíma andaðiz Davíð Skotakonungur. Var þá til konungs tekinn Melkólmr son hans. Hann var barn at aldri, er hann tók ríki — Posthac in regnum, quod in Noruegia erat, reuersi Regis Eysteinis iter uarias tolerat censuras. Comes Haraldus intra regnum suum in Orcadibus a plurimis amabatur. Exspirauerat tunc ipsius pater Comes Maddadus, mater autem Margareta in Orcades migrauerat; erat mulier conspicua, ast animo perquam praecipitans. Mortuus est circa id tempus David Rex Scotorum et substitutus ei ipsius filius Melkolmus, cum regnum capesceret, aetate tenerdesprés d'això, el rei Eysteinn se'n tornà al seu regne, a Noruega, on es va parlar d'aquesta expedició seva enfocant-la des de punts de vista aferrissadament diferents. El iarl Haraldr va romandre als seus dominis a les Òrcades on era estimat de la majoria de persones. En aquell temps, el iarl Maddaðr, son pare, havia mort i la Margrét, sa mare, s'havia mudat a les Òrcades. Era una dona bella i molt independent i enèrgica. En aquella època va morir en David, el rei d'Escòcia. El seu fill Melkólmr el substituí en el tron. Era un infant quan va prendre possessió de la corona
2. (kvenskass, ráðrík og hávaðasöm konadona manaire i rondinare (dona molt autoritària o despòtica, arrogant i rondinaire)
  Considero que per al mot svarri val el mateix que he dit a dalt per al mot svarkur. Considero que cal separar el significat modern del mot, dona dominant, autoritària [i arrogant], del significat del mot medieval, que jo no veig com a pejoratiu. Per això, procedeixo a separar en entrades diferents el mot medieval del mot modern.  

-svarri <m. -svarra, -svarrar>:
lani m (qualsevol ocell del gènere Lani)
♦ → geigsvarri “trenca f
♦ → grásvarri “botxí m, escanyabruixots m, tuït m
♦ → trjávarri “capsigrany m, capser m
♦ → þyrnisvarri “capsigrany roig, escorxador m

svarra·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] lànids m.pl

svar·stuttur, -stutt, -stutt <adj.>:
de resposta lacònica, que respon lacònicament

svarta·álfur <m. -álfs, -álfar>:
variant de svartálfur ‘alb negre’

svarta·brauð <n. -brauðs, no comptable>:
<CULINsvartabrauð m, galeta o bescuit de mar, destinat a l'aliment dels mariners

svarta·gall <n. -galls, no comptable>:
<HIST MEDmalenconia f, bilis negra, <LIT atra bilis
svartagall var ein af fjórum vessum mannslíkamans í læknavísindum miðalda: la malenconia o bilis negra era un dels quatre humors del cos humà en la medicina de l'Edat Mitjana

svartagalls·raus <n. -rauss, -raus>:
queixes pessimistes (queixes o xerrameca constants de pessimista, de persona que sempre ho veu tot negre)

Svarta·haf <n. -hafs, no comptable>:
[la] Mar Negra

svarta·hríð <f. svarta·hríðar, svarta·hríðar (o: svarta·hríðir)>:
torb acompanyat de nevada molt espessa
en er þeir voru í svefn komnir um nóttina, vöknuðu þeir við það, að kominn var stormur með svartahríð. Svo mikil grimmd fylgdi veðri þessu, að allt sýldi, bæði úti og inni. Um morguninn, er þeir voru klæddir, gengu þeir út og til sjávar. Sáu þeir þá, að á burtu var allur veiðifangi, svo að hvergi sá staði. Þóttust þeir nú ekki vel staddir, en ekki gaf á burtu. Gengu þeir nú heim til skála og voru þar um daginn: però aquella nit, quan ja s'eren adormits, foren desperts pel brogit d'una tempesta que havia esclatat acompanyada d'una rufaga que no deixava veure res. Aquest temporal va anar acompanyat d'una cruesa tal que tot es va congelar, tant dins com fora de l'skáli. Al matí, quan ja foren vestits, varen sortir a fora i anaren fins a la mar. Llavors veieren que totes les captures de peix que havien fet havien desaparegut de tal manera que enlloc no se'n veia ni traça. Llavors consideraren que no es trobaven a un bon indret, però no tenien vent per marxar-ne, així que se'n tornaren a l'skáli i hi romangueren tot lo dia

svarta·markaður <m. -markaðs (o: -markaðar), -markaðir>:
mercat negre
♦ kaupa ~ selja e-ð á svartamarkaðinum (o: svartamarkaðnum)comprar ~ vendre una cosa al mercat negre

svarta·messa <f. svarta·messu, svarta·messur. Gen. pl.: svarta·messa>:
missa negra

svarta·myrkur <n. svarta·myrkurs, no comptable>:
fosca negra, obscuritat completa
Móse lyfti hendi sinni til himins. Þá varð svartamyrkur (ˌħɔʃɛχ־ʔăφēˈlāh ~ חֹשֶׁךְ-אֲפֵלָה:   wa-ʝəˈhī   ˌħɔʃɛχ־ʔăφēˈlāh   bə-χāl-ˈʔɛrɛt͡s   mit͡sˈraʝim   ʃəˈlɔʃɛθ   ʝāˈmīm,   וַיְהִי חֹשֶׁךְ-אֲפֵלָה בְּכָל-אֶרֶץ מִצְרַיִם, שְׁלֹשֶׁת יָמִים) um allt Egyptaland í þrjá daga: en Moïsès va aixecar les seves mans al cel i hi hagué una densa foscor per tot el país de l'Egipte durant tres dies
land svartamyrkurs (ʕēi̯ˈφāh ~ עֵיפָה:   ˈʔɛrɛt͡s   ʕēi̯ˈφāθāh,   אֶרֶץ עֵפָתָה) og sorta (ˈʔɔφɛl ~ אֹפֶל:   kəˈmō   ˈʔɔφɛl,   כְּמוֹ אֹפֶל). Niðdimma (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   t͡salˈmāwɛθ   wə-ˈlɔʔ   səδāˈrīm,   צַלְמָוֶת, וְלֹא סְדָרִים) ríkir þar og óreiða, þar er birtan sjálf sem svartnætti (ˈʔɔφɛl ~ אֹפֶל:   wa-tˈtɔφaʕ   kəmō־ˈʔɔφɛl,   וַתֹּפַע כְּמוֹ-אֹפֶל)país de fosca negra i de negror. Hi regna una obscuritat total i el desordre. Allà la mateixa claror del dia hi és com negra nit
♦ það er komið svartamyrkur: ja fa fosca negra

svarta·raf <n. -rafs, no comptable>:
atzabeja f, gaieta f (agatsteinn; aggarsteinn; kópal)

svarta·spraka <f. -spröku, -sprökur. Gen. pl.: -spraka>:
halibut negre (peix Reinhardtius hippoglossoides)

< svarta·svipur <m. -svips, -svipir>:
[posat m de] dol m
Páll biskup hafði látið til taka að gjöra tabúlu fyrir altari áður hann skildi við og ætlaði þar til mikið fé, bæði gull og silfur, og Margrét [hin haga] gróf og tönn til ágæta vel, og er þess von að það mundi hin mesta gersemi verða af fyrirhyggju hans, en þau Þorsteinn skrínissmiður og Margrét [hin haga] semdi síðan af hagleik sínum. Varð það mikill svartasvipur af hans fráfalli að þá urðu slíkir hlutir fyrst staðar að nema í bráð fyrir annarrar fjölskyldu sakir. Þorsteinn var ráðinn til tabúlusmíðar — Antequam decessit Paulus episcopus, tabulae, qua ornare uoluit templi altare, fabricandae, eo curante, manus admouerant artifices, cui rei magnam auri et argenti uim destinauerat. Huic altari Margareta [artificiosa] dentem affabre sculpsit; adeo ut sperandum esset, curante episcopo rem euasuram pretiosissimam, quam Thorsteinn Scrinii artifex, et Margareta [artificiosa], quâ erant dexteritate, adornassent, in sua arte excellentes ambo. Verum episcopi decessu omnia lugubrem faciem induerunt, ut huiusmodi res primum necessario cessarent, aliorum negotiorum causâ. Thorsteini tabula fabricanda erat commissael bisbe Pau, abans de deixar-nos, havia deixat encomanada la fàbrica d'un retaule per a l'altar major [de la seu d'Skálholt], per a la realització del qual havia destinat una gran quantitat de cabal, tant en or com en argent. La Margrét [la destra] també ja havia entallat [plaques d']ivori [de morsa] de la manera més exquisida per a aquest retaule, i hauria estat d'esperar que aquesta obra hagués estat la més gran obra mestra si en Þorsteinn l'escrinyer i la Margrét l'haguessin feta posteriorment (és a dir, després del traspàs del bisbe) [ensems] amb llur [comuna] habilitat, d'acord amb les previsions del bisbe. El seu traspàs va ésser un cop molt fort, de manera que, primer de tot, les coses d'aquesta mena s'hagueren d'aturar provisòriament per causa d'altres coses més peremptòries. En Þorsteinn havia estat contractat perquè fes el retaule (vocabulari: #1. grafa til [e-s]: Cf. Baetke 19874, pàg. 207: <...> 3. eingraben, -ritzen, gravieren <...>; entenc la frase en el sentit que l'artista Margrét, en el moment del traspàs del bisbe Pau, ja havia començat la feina d'entallar l'ivori de morsa per al retaule; #2. tönn: aquí versemblantment fílstönn, rostungstönn ‘ivori de morsa’; entenc, doncs, el mot tönn com a material i no pas com a ullal concret de morsa; el traductor de l'obra al llatí, tanmateix, una mica més amunt, pàg. 231, identifica aquesta dent amb una dent de narval: Thoreri Archiepiscopo pedum misit ex dente (ceti unicornis) affabrê adeo factum, ut ei artificio par nemo in Islandia uidisset; el cetus unicornis és el narval. Si seguim aquesta interpretació, hauríem de traduir la Margrét ja havia entallat una dent de narval; #3. ágæta: adverbi de mode que determina vel; #4. fyrirhyggja: El traductor llatí del 1778 interpreta aquest sintagma com a curante episcopo; jo l'interpreto de manera lleugerament diferent: segons les previsions del bisbe, d'acord amb les previsions del bisbe, així com el bisbe hauria previst que fos; #5. en: Aquí conjunció condicional = er, ef; #6. semdi: 3ª pers. del pl. del pret. de subjuntiu del verb semja; es tracta d'una forma arcaica per la moderna semdu; #7. at þá: Hauria d'ésser una conjunció causal (per tal com, puix que). El traductor llatí, emperò, l'interpreta com a consecutiva (ut, de manera que, de tal manera que); #8. slíkir hlutir ~ huiusmodi res: Coses d'aquest tipus; #9. nema staðar: Cf. Baetke 19874, pàg. 442: <...> nema stað, nema staðar stehenbleiben, haltmachen, innehalten <...> unp.: nemr staðar es kommt zum Stillstand, hört auf; #10. fyrst: Cf. Baetke 19874, pàgs. 175-176: <...> vorerst, zunächst; #11. í bráð: Cf. Baetke 19874, pàg. 63: <...> í bráð im Augenblick, sogleich, bald <...>, per tant, ‘momentàniament, de moment, transitòriament; el traductor llatí interpreta la locució adverbial no pas com a referència a una eventual o possible realització del retaule més endavant -com ho faig jo a partir del significat habitual de la locució-, sinó que l'interpreta com a adverbi modal: necessario ‘forçosament, necessàriament’; #12. fjölskylda: Fals amic del mot modern homògraf. Cf. Baetke 19874, pàg. 143: <...> (meist pl.) dringende Geschäfte, Obliegenheiten, starke Verpflichtungen <...> ; )

svarta·þoka <f. -þoku, no comptable>:
boira [molt] espessa
og ég fékk því klæðnað úr skýjum og reifaði það svartaþoku (ʕăˈrāφɛl ~ עֲרָפֶל:   bə-ɕūˈm-ī   ʕāˈnān   lə-βuˈʃ-ō   wa-ʕărāˈφɛl   ħăθullāˈθ-ō,   בְּשׂוּמִי עָנָן לְבֻשׁוֹ; וַעֲרָפֶל, חֲתֻלָּתוֹ)i el vaig vestir amb núvols i el vaig embolcallar amb una boira espessa
♦ svartaþoka er yfir borginni: una espessa boira cobreix la ciutat

svarta·þykkni <n. -þykknis, no comptable>:
foscor negra i densa
og hver byrgði hafið inni með hurðum, þá er það braust fram, gekk út af móðurkviði, þá er ég fékk því skýin að klæðnaði og svartaþykknið (ʕărāˈφɛl ~ עֲרָפֶל:   bə-ɕūˈm-ī   ʕāˈnān   lə-βuˈʃ-ō   wa-ʕărāˈφɛl   ħăθullāˈθ-ō,   בְּשׂוּמִי עָנָן לְבֻשׁוֹ; וַעֲרָפֶל, חֲתֻלָּתוֹ) að reifum?: i qui va tancar la mar amb portes quan es va llançar cap endavant tot sortint de mare? quan jo li vaig donar els núvols per vestit i una fosca negra i densa per bolquers?

svart·álft <f. -álftar, -álftir>:
cigne negre (ocell Cygnus atratus) (svartsvanur)

svart·álfur <m. -álfs, -álfar>:
<MITOLalb negre, alb m de la negror
◊ hví er gull kallat haddr Sifjar? En þat bar til þess at Loki Laufeyjarson hafði þat gert til lævísi at klippa allt hár af Sif. En er Þórr varð þess varr, tók hann Loka ok mundi lemja hvert bein í honum, áðr hann svarði þess, at hann skal fá af svartálfum, at þeir skulu gera af gulli Sifju hadd þann, er svá skal vaxa sem annat hárper què a l'or li diuen cabells de la Sif? Una vegada es va esdevenir que en Loki Laufeyjarson li va tallar tots els cabells a la Sif per dolenteria. Quan en Þórr, el seu marit, se'n va adonar, va agraponar en Loki amb la intenció de fer farina de cadascun dels seus ossos fins que no li jurés que faria que els albs negres fessin una cabellera d'or a la Sif que cresqués al seu cap com els altres cabells
◊ ok er hann hefir þetta gert, heyrir hann brak í skóginn; þetta er honum nær ok nær. Hann stendr upp ok tekr vápn sín ok býr sik sem til bardaga ok er hann er búinn, sér hann hvar fram kømr maðr, ef mann skal kalla ok ríðr einum úlfalda. Sá var bæði hárr ok digr, hǫfuðit þvílíkt sem hraunklettr, augun hvít sem hégeitlar, þarf þar ekki sǫgu úr at gera, at enga þóttiz hann leiðiligri skepnu hafa sét. Hann hafði kylfu sér í hendi ok fleina tvá, gengr nú á mót honum ok heilsar honum, enn er hann sá manninn, lá honum við œrslum ok mælti: "því þórðir þinn pútusonn at drepa minn son? Í dag skal ek þér þat greypiliga hefna. Ek heiti Tarsus ok er kóngr yfir ǫllum svartálfum"i quan ho hagué fet, va sentir un soroll fort en direcció al bosc que se li anava acostant més i més. Es va posar dret i va agafar les seves armes i es va preparar per a la lluita i quan ja estigué preparat, va veure que [del bosc] en sortia un home, si és que se li podia dir home, el qual cavalcava un camell. Era tan alt com cepat, tenia el cap igual que una roca de lava freda i els ulls blancs com bocins de quars, no cal continuar parlant-ne però que ningú no cregui que hagués vist mai criatura tan horrible. Portava una clava a la mà i dues atzagaies i anà al seu encontre i el va saludar, però quan va veure l'home, es va posar fet una fera i digué: "per què has gosat, fill de puta, matar mon fill? Avui venjaré horriblement en tu la seva mort. Em dic Tarsus i sóc el rei dels albs negres
◊ ...þar til sem at kveldi eins dags kømr hann fram at einu rjóðri <...> hann sér hvar maður var lítill ok ljótr. Hann var svartr sem kol, hǫfuðmikill ok barraxlaðr, rangnefjaðr ok rifinn kjaptrinn út til eyrna. Hann sér at hann á við eina litla mey ok leitar til samfarar við hana, enn hon var því nær á vǫxt ok fimm vetra gǫmul bǫrn. Hon verr sik sem kostr er á. Hann ríðr at honum ok leggr spjótinu í milli herða honum, svá gekk út um brjóstit, fleygir honum aptr yfir bak sér, enn hann fór þegar niðr í jǫrðina þar sem hann var kominn. Hon stendr þá upp ok gengr til hans, heilsar honum ok mælti: "Mikla sœmd ok kurteisi gerðir þú mér; hefði svartálfs son sjá svívirt mik ef þú með þínum drengskap hefðir eigi hjálpat mér. Er ek fullkomin at aldri, ok heiti ek Sakra en faðir minn Atokurs. Hann er dvergr ok býr í steini þeim er þú sér hér standa, ok er hann ekki heima, veit ek hann kømr brátt heim, ætlaða ek at sœkja mér vatn í skjólum þessum, skal ek láta fǫður minn launa þér": ...fins que un dia, quan ja era de vespre, va arribar a una clariana <...> hi véu un home petit i lleig; era negre com el carbó, tenia un caparrot, les espatlles altes, el nas tort i la seva bocota es badava d'orella a orella. Va veure que tenia amb ell una noieta i que intentava forçar-la; la noia era tan alta d'estatura com ho solen ésser els infants de cinc anys. Ella es defensava com podia. Ell va cavalcar cap a aquell home i li va clavar la llança entre espatlla i espatlla de manera que la punta li va sortir pel pit. El va voleiar cap enrere per sobre de la seva esquena, però ell s'enfonsà de seguida dins la terra [tan bon punt tocà en terra], d'on havia sortit. Ella es va posar dreta, va caminar fins a ell, el va saludar dient-li: "m'has fet gran honor i cortesania. Aquest fill d'un alb negre m'hauria deshonrat si tu, amb la teva estrenuïtat, no m'haguessis ajudat. Sàpigues que ja he acabat de créixer i que em dic Sakra i mon pare, Atokurs. És un nan i viu en aqueixa penya que veus aquí davant, encara que ara no és a casa; com que sé que tornarà aviat, he volgut anar a cercar una mica d'aigua amb aquests poals [i ha estat llavors que m'ha sorprès l'alb negre]. Faré que mon pare et recompensi pel que has fet per mi"

svart·bakur <m. -baks, -bakar>:
gavinot m (ocell Larus marinus)

svart·blár, -blá, -blátt <adj.>:
de color blau jacint, blau -ava com els jacints (blau fosc)
og með þessum hætti sá ég hestana í sýninni og þá sem á þeim sátu: Þeir höfðu eldrauðar, svartbláar (ὑακίνθινος -ίνη -ίνθινον:   ἔχοντας θώρακας πυρίνους καὶ ὑακινθίνους καὶ θειώδεις) og brennisteinsgular brynjur, og höfuð hestanna voru eins og höfuð ljóna. Af munnum þeirra gekk út eldur, reykur og brennisteinn: i, en la meva visió, vaig veure d'aquesta manera els cavalls i els qui els muntaven: aquests duien posades cuirasses de color vermell de foc, blau fosc de jacint i groc de sofre, i els caps dels cvalls eren com a caps de lleons, i de llurs boques en sortia foc, fum i sofre (l'adjectiu ὑακίνθινος -ίνη -ίνθινον és traduït com a hrafnblá a l'Odissea VI, 231 i hrafnbláir a l'Odissea XXIII, 158)

svart·blesóttur, -blesótt, -blesótt <adj.>:
negre -a amb una clapa blanca [al front] (cavall, gos, ovella, vaca)
svo er sagt að Gissur reið svartblesóttum hesti þá er þeir riðu upp eftir Eyjafirði. Hann var vopnaður vel. Í blárri kápu var hann og kálfskinnsskúar loðnir á fótum því að frost mikið var og kuldi (SS II, cap. 416, pàg. 648): segons conten, en Gissur anava muntat en un cavall negre amb una clapa blanca al front mentre remuntaven el fiord d'Eyjafjörður. Anava ben armat. Duia un capot blau i anava calçat amb sabates de cuiro de vedell folrades de loden perquè hi havia molt de gebre i feia molt de fred

svart·bók <f. -bókar, -bækur>:
<FIGllibre negre

svart·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
de celles negres, que tés les celles negres
Þórgunna var mikil kona vexti, bæði digur og há og holdug mjög, svartbrún og mjóeyg, jörp á hár og hærð mjög, háttagóð hversdaglega og kom til kirkju hvern dag áður hún færi til verks síns en eigi var hún glöð eða margmálug hversdaglega. Það var áhugi manna að Þórgunna mundi sótt hafa hinn sétta tug og var hún þó kona hin ernasta: la Þórgunna era una dona de gran estatura, alta i corpulenta i de carn molt abundant (molt carnuda). Tenia les celles negres i els ulls estrets (és a dir, situats molt aprop l'un de l'altre). Tenia els cabells de color castany i molt abundosos. El seu comportament solia ésser intatxable i cada dia anava a missa abans de posar-se a la feina, però, en general, no solia ésser especialment afable o xerradora. Era opinió de la gent que la Þórgunna ja devia haver fet els seixanta anys, però tot i així, continuava essent una dona extraordinàriament eficient en el que feia

svart·brýndur, -brýnd, -brýnt <adj.>:
de celles negres, que tés les celles negres

svart·bukki <m. -bukka, -bukkar>:
antílop negre (mamífer Antilope cervicapra)

svart·bukkur <m. -bukks, -bukkar>:
1. banyarriquer m de l'avet roig (insecte Monochamus sutor)
2. antílop negre (mamífer Antilope cervicapra) (svartbukki)

svartburkna·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] aspleniàcies f.pl

svart·burkni <m. -burkna, -burknar>:
falzia roja (planta Asplenium trichomanes)

svart·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
d'ulls negres, que té els ulls negres

svart·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
d'ulls negres, que tés els ulls negres

Svart·fellingur <m. -fellings, -fellingar>:
montenegrí m, montenegrina f

svart·fellskur, -fellsk, -fellskt <adj.>:
montenegrí -ina

Svartfjalla·land <n. -lands, no comptable>:
Montenegro m

svart·flekkóttur, -flekkótt, -flekkótt <adj.>:
blanc -a amb clapes negres (gos, ovella, vaca)

svart·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
àlcid m, qualsevol ocell de la família dels àlcids com ara l'alca, i, de manera especial, el somorgollaire

svartfugla·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] àlcids m.pl

svart·fura <f. -furu, -furur. Gen. pl.: -fura>:
pinassa f d'Àustria (arbre Pinus nigra subsp. nigra var. nigra)

svart·gljáandi, -gljáandi, -gljáandi <adj.>:
d'un negre lluent (o: brillant)

svart·góma <f. -gómu, -gómur. Gen. pl.: -góma>:
serrà m imperial, penegal m (peix Helicolenus dactylopterus)

svart·hol <n. -hols, -hol>:
1. (fangelsicalabós m (masmorra)
♦ henni var fleygt í svarthol: la llançaren a les masmorres
með krókum var hann settur í búr (sūˈɣar ~ סוּגַר:   wa-i̯ʝittəˈnu-hū   βa-ssūˈɣar   ba-ħaˈħīm,   וַיִּתְּנֻהוּ בַסּוּגַר בַּחַחִים) og færður til konungsins í Babýlon. Honum var fleygt í svarthol (mət͡sūˈδāh ~ מְצוּדָה:   ʝəβiˈʔu-hū   ba-mmət͡sɔˈδōθ,   יְבִאֻהוּ, בַּמְּצֹדוֹת) svo að öskur hans heyrðist ekki framar á fjöllum Ísraels: amb ganxos el ficaren dins una gàbia i el dugueren al rei de Babilònia. El llançaren a les masmorres per no sentir-ne més els seus rugits (ljónsöskur) sobre les muntanyes d'Israel
♦ setja e-n í svartholið: ficar algú a la garjola
2. <ASTRONforat negre

svart·hreðka <f. -hreðku, -hreðkur. Gen. pl.: -hreðka o: -hreðkna>:
rave negre (planta Raphanus sativus var. niger)

svart·hveðnir <m. -hveðnis, -hveðnar>:
pàmpol negre, trotllo negre (peix Centrolophus niger)

svart·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
[en] blanc i negre
♦ myndin er svarthvít: <CINEMla pel·lícula és en blanc i negre
♦ svarthvít filma: <FOTOG: un rodet de pel·lícula fotogràfica en blanc i negre
♦ svarthvít ljósmynd: una fotografia en blanc i negre
♦ svarthvít ljósmyndun: <FOTOGfotografia en blanc i negre
♦ svarthvítar myndir af honum með fallegum konum: <FOTOGfotos en blanc i negre d’ell amb dones maques
♦ svarthvítt sjónvarp: televisor m en blanc i negre

svart·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
francolí m (ocell Francolinus francolinus)

svart·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
de cabells negres, que té els cabells negres
♦ vera svarthærður: tenir els cabells negres

svarthöfða·máfur <m. -máfs, -máfar>:
gavina de cap negre, gavina capnegra (ocell Larus melanocephalus)

svarti·dauði <m. svarta·dauða, no comptable>:
1. <HISTpesta negra
2. (brennivínpesta negra (designació familiar d'una beguda alcohòlica islandesa feta a base de patata i assaonada amb llavor de comí)

svarti·galdur <m. svarta·galdurs, no comptable>:
màgia negra

Svarti·skógur <m. Svarta·skógar, no comptable>:
la Selva Negra (regió del sud-oest d'Alemanya)

svart·jarpur, -jörp, -jarpt <adj.>:
de color marró fosc

svart·kál <n. -káls, no comptable>:
bròquil negre (planta Brassica oleracea var. italica)

svart·keppur <m. -kepps, -keppir>:
tòfona negra (bolet Tuber melanosporum) (svörttröffla; svarturjarðsveppur; kúlusveppur)

svart·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
vestit -ida de negre

svart·kráka <f. -kráku, -krákur. Gen. pl.: -kráka o: -krákna>:
cornella f, cucala f (Val., Bal.) (ocell Corvus corone)

svart·krít <f. -krítar, no comptable>:
alcofoll m

svart·kummin <n. -kummins, -kummin>:
pebreta f (planta Nigella sativa)

svartkýla·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<MEDcarboncle m (malaltia)

svart·kýli <n. -kýlis, -kýli>:
<MEDpústula maligna, carboncle m

svart·kýtlingur <m. -kýtlings, -kýtlingar>:
cabot m de fang, ruc m de roca (peix Gobius niger)

svart·leggja <f. -leggju, -leggjur. Gen. pl.: -leggja>:
<HISTsvartleggja f, atxa o destral de combat amb el mànec de color negre
en er þeir voru mettir, gengu þeir til Ögmundar bónda. Hann var þá klæddur og þótti þeim nokkuð undarlega því að hann var í brynju og pansara um utan, stálhúfa á höfði og öll ryðug. Öxi hafði hann í hendi, Svartleggju, þá er hann gekk oftlega með, buklara í annarri hendi. Hann var manna mestur og sterkastur, vel á sig kominn, rauðhár, þykkur í andliti, digurnefjaður og bjúgt nokkuð svo nefið, fámæltur hversdagslega. Þar var þá hjá honum Jón karl sonur hans. Hann var og vopnaður og í hringabrynju. Þar var og Þórarinn Snorrason úr Ásum, Egill skyrhnakkur, Snorri sveimur, Árni gullskeggur, Brandur Guðmundarson. Þessir voru vopnaðir allir (SS II, cap. 367, pàg. 561): i quan estigueren plens, anaren a veure el bóndi Ögmundur, i el trobaren vestit i ells ho trobaren molt sorprenent ja que duia posada una cuirassa i per damunt un perpunt i al cap una capellina tota rovellada. A una mà hi tenia una destral, [coneguda amb el nom de] Svartleggja, que portava sovint, i a l'altra mà, una rodella. Era un home altíssim i fortíssim, en plena forma física, de cabells roigs i cara gruixuda, amb el nas gros i una mica ganxut i home habitualment de poques paraules. Al seu costat hi havia en Jón karl, son fill. Aquest també estava armat i en cota de malla. També hi havia en Þórarinn Snorrason d'Ásar, l'Egill skyrhnakkur, l'Snorri sveimur, l'Árni Barba-d'or i en Brandur Guðmundarson. Tots ells també estaven armats
"Nú fer vel að," segir Egill, "því betur þykir mér er þú lastar mig meir og þú finnur fleiri sönnur á því og af því að mér var það sagt að þér höfðuð það fyrir ölteiti að þér tókuð yður jafnaðarmenn og tókstu mig til jafnaðarmanns þér. Nú er það víst," segir hann, "að þú hefir nokkur stórklæki með þér þau er eigi vita aðrir menn og mun þér kunnigast um þinn hag. En þó er það ólíkt með okkur, hvortveggi heitir öðrum liði og veiti eg það er eg má og spara eg ekki af en þú rennur þegar svartleggjur koma á loft. Það er og satt að eg á jafnan óhægt í búi og spara eg við engan mann mat en þú ert matsínkur. Og er það til marks að þú átt bolla þann er Matsæll heitir og kemur engi sá til garðs að viti hvað í er nema þú einn. Nú samir mér að hjón mín hafi þá hart er eigi er til en þeim samir verr að svelta hjón sín er ekki skortir og hygg þú að hver sá er": l’Egill li va replicar: “Ara va bé la cosa. I quan major és el menyspreu amb què parles de mi, em sembla millor que millor que trobis proves verídiques [amb què corroborar els teus menyspreus] perquè em contaren qe vosaltres, un dia que havíeu begut massa i estàveu alegres, us vau engrescar a trobar-vos homes que fossin iguals a vosaltres i que tu em vas triar a mi com a home en tot igual a tu. Doncs bé, està clar”, va prosseguir, “que, pel que fa a tu, tu amagues algunes grans i vergonyants infàmies que els altres desconeixen però que coneixes de la millor manera. Diguis el que diguis, una de les diferències que hi ha entre nosaltres dos és que si un de nosaltres dos li promet ajut a un altre, jo l'hi dono de la manera que millor puc fent tot el que estigui a les meves mans, mentre que tu surts corrents quan les svartleggjur tot just s'enlairen. [I encara n'hi ha una altra:] També és ver que no deixo de tenir problemes amb el mas, però a ningú li planyo el menjar, mentre que tu sí que ho fas amb els teus. I és una prova del que dic el fet que tinguis un bol que es diu Bon profit! i no hi ha ningú que hagi fet cap al teu mas com a hoste que sàpiga què hi ha dedins, llevat únicament de tu. Ningú no em pot retreure res si les persones que viuen al meu mas [ocasionalment] pateixen escassetats erquè no hi ha res [per menjar], però a aquells a qui no els manca res, els escau de la pitjor manera que matin de gana els seus homes. I ara, rumia de qui estic parlant”

svart·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
amb la pell de la cara de color negrenc
takið ekki til þess, að ég er svartleit (μελανόομαι ~ μεμελανωμένος -ένη -ένον:   μὴ βλέψητέ με, ὅτι ἐγώ εἰμι μεμελανωμένη, ὅτι παρέβλεψέν με ὁ ἥλιος ǁ ʃəħarˈħɔrɛθ ~ שְׁחַרְחֹרֶת:   ʃɛ-ʔăˈnī   ʃəħarˈħɔrɛθ,   שֶׁאֲנִי שְׁחַרְחֹרֶת), því að sólin hefir brennt mig. Synir móður minnar reiddust mér, þeir settu mig til að gæta víngarða - míns eigin víngarðs hefi ég eigi gætt: no prengueu esment de la morenor de la meva pell, car el sol m'ha cremat. Els fills de ma mare s'aïraren contra mi, em posaren a guardar les vinyes. La meva pròpia vinya, no l'he pas guardada
en er hann hafði eigi lengi legið, sá hann, hvar kona gekk, ef svo skyldi kalla. Hún var eigi hærri en sjö vetra gamlar stúlkur, en svo digur, að Grímur hugði, að hann mundi eigi geta feðmt um hana. Hún var langleit og harðleit, bjúgnefjuð og baröxluð, svartleit og svipilkinnuð, fúlleit og framsnoðin. Svört var hún bæði á hár og á hörund. Hún var í skörpum skinnstakki. Hann tók eigi lengra en á þjóhnappa henni á bakið. Harðla ókyssileg þótti honum hún vera, því að hordingullinn hékk ofan fyrir hvoftana á henni: però quan encara no feia gaire que estava ajagut allà va veure una dona acostant-s'hi, si hom la pot anomenar així: no era pas més alta que les noies de set anys, però tan grassa que en Grímur va pensar que no podria envoltar-la amb els seus braços. Tenia la cara llarga i l'expressió dura, el nas ganxut, les espatlles altes i prominents, la cara negrenca, les galtes caigudes (?), d'aspecte nauseabund i el front molt entrat. Tenia els cabells i la pell negres. Duia posada un skinnstakkur de cuir sec i arrugat. Per l'esquena no li arribava més enllà de les anques. Va considerar que el seu aspecte la feia poc besable ja que del nas li penjava un regalim de moc fins davant la gola (vocabulari: #1. svartleitur: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874, pàg. 623, interpreta aquest mot com a von dunkler Gesichtsfarbe; al seu entendre, doncs, el mot no pot fer referència a la presència de brutor o mascara; #2. svipilkinnaður: En Baetke 19874, pàgs. 628-629, no dóna entrada a aquest hàpax legòmenon; a la pàg. 628, sí que dóna entrada a svip-illr adj. von häßlichem Aussehen; )

svart·list <f. -listar, no comptable>:
arts gràfiques  (grafík)

svart·málaður, -máluð, -málað <adj.>:
pintat -ada de negre

svartmunka·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:
monestir benedictí

svartmunka·lifnaður <m. -lifnaðar, no comptable>:
1. <RELIGorde benedictí
2. (svartmunkaklausturmonestir benedictí (cenobi)
◊ svá sagði einn ágjætr biskup, at ábóti nǫkkur yfir svartmunkalifnað stýrði fagrliga sinni reglu: un excel·lent bisbe va contar que un abat d'un monestir benedictí governava bé la seva comunitat de monjos

svart·munkur <m. -munks, -munkar>:
1. (benediktsmunkurmonjo benedictí (monjo de l'orde de sant Benet)
2. (dóminíkani[monjo] dominicà m (monjo de l'orde de sant Domènec)

svart·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar. No comptable com a condiment>:
mostassa negra (planta Brassica nigra i condiment que s'obté de les seves llavors)

svart·nætti <n. -nættis, -nætti>:
negra nit
á ég ekki fáa ævidaga ólifaða? Farðu frá mér svo að ég megi gleðjast örlítið áður en ég fer og kem aldrei aftur, fer í land myrkurs (ˈħɔʃɛχ ~ חֹשֶׁךְ:   ʔɛl־ˈʔɛrɛt͡s   ˈħɔʃɛχ,   אֶל-אֶרֶץ חֹשֶׁךְ) og niðdimmu (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   wə-t͡salˈmāwēθ,   וְצַלְמָוֶת), land svartamyrkurs (ʕēi̯ˈφāh ~ עֵיפָה:   ˈʔɛrɛt͡s   ʕēi̯ˈφāθāh,   אֶרֶץ עֵפָתָה) og sorta (ˈʔɔφɛl ~ אֹפֶל:   kəˈmō   ˈʔɔφɛl,   כְּמוֹ אֹפֶל). Niðdimma (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   t͡salˈmāwɛθ   wə-ˈlɔʔ   səδāˈrīm,   צַלְמָוֶת, וְלֹא סְדָרִים) ríkir þar og óreiða, þar er birtan sjálf sem svartnætti (ˈʔɔφɛl ~ אֹפֶל:   wa-tˈtɔφaʕ   kəmō־ˈʔɔφɛl,   וַתֹּפַע כְּמוֹ-אֹפֶל)que per ventura no són pocs els dies de la meva vida que encara tinc per viure? Allunya't de mi a fi que pugui alegrar-me una mica abans d'anar-me'n per ja no tornar mai més, d'anar-me'n al país de la fosca i les tenebres absolutes, el país de fosca negra i de negror. Hi regna una obscuritat absoluta i el desordre. Allà la mateixa claror del dia hi és com negra nit
þeir sem sátu í sorta (ˈħɔʃɛχ ~ חֹשֶׁךְ:   ˈħɔʃɛχ,   חֹשֶׁךְ) og svartnætti (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   ˌʝɔʃəˈβēi̯   ˈħɔʃɛχ   wə-t͡salˈmāwɛθ   ʔăsīˈrēi̯   ʕɔ̆ˈnī   ū-βarˈzɛl,   יֹשְׁבֵי, חֹשֶׁךְ וְצַלְמָוֶת; אֲסִירֵי עֳנִי וּבַרְזֶל) voru fangar í eymd og járnum: els qui vivien dins la foscor i una negra nit, eren captius de la misèria i les cadenes
leiddi þá út úr sortanum (ˈħɔʃɛχ ~ חֹשֶׁךְ:   mē-ˈħɔʃɛχ,   מֵחֹשֶׁךְ) og svartnættinu (t͡salˈmāwɛθ ~ צַלְמָוֶת:   ʝōt͡sīˈʔēm   mē-ˈħɔʃɛχ   wə-t͡salˈmāwɛθ,   יוֹצִיאֵם, מֵחֹשֶׁךְ וְצַלְמָוֶת) og sleit sundur fjötra þeirra: els tragué de les tenebres i la negra nit i trencà llurs cadenes
♦ svartnætti sálarinnar: negra nit de l'ànima

svart·olía <f. -olíu, no comptable>:
fueloil m pesant

svart·refasmári <m. -refasmára, -refasmárar>:
melgó menut, fenerola menuda, fenc bord, melguelló m (planta Medicago lupulina)

svart·rotta <f. -rottu, -rottur. Gen. pl.: -rotta o: -rottna>:
rata negra, rata f de camp (mamífer Rattus rattus)

svart·rót <f. -rótar, -rætur>:
escurçonera f (designació genèrica de les plantes del gènere Scorzonera, i, de manera específica, la planta Scorzonera hispanica o púkarót)

svart·skupla <f. -skuplu, -skuplur. Gen. pl.: -skuplna>:
barretet negre, orella f de gat negra (bolet Helvella lacunosa)

svart·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
núvol negre, nuvolada negra
þann lét ek hrút ǁ á hafströndu ǁ Seifi blótaðan, ǁ guði svartskýja (κελαινεφής -ές:   τὸν δ' ἐπὶ θινὶ ǁ Ζηνὶ κελαινεφέι Κρονίδῃ, ǀ ὃς πᾶσιν ἀνάσσει, ǁ ῥέξας μηρί’ ἔκαιον·), ǁ arfa Kronusar, ǁ honum er öllu ræðr, ǁ ok lærbita brenda ǁ blótstalla á: a la vorera de la mar vaig sacrificar aquest marrà a Zeus, el déu de les negres nuvolades, el qui tot ho governa, l'hereu del Cronos, i [li'n] vaig cremar les cuixes a l'altar (vocabulari: #1. láta hrút [verða] blótaðan: Cf. Baetke 19874, pàg. 363: <...> (umschreibend mit verða + p.pf. od. nur mit p.pf.) láta e-n verða tekinn jmd. ergreifen lassen, jmd. ergreifen; )
þegar munda ek ǁ þat hafa gert, ǁ svo sem segir þú, ǁ jöfurr svartskýja (κελαινεφής -ές:   αἶψά κ’ ἐγὼν ἕρξαιμι, ǀ κελαινεφές, ὡς ἀγορεύεις· ǁ ἀλλὰ σὸν αἰεὶ θυμὸν ǀ ὀπίζομαι ἠδ’ ἀλεείνω), ǁ ef ek óttaðist eigi ǁ ávallt þína ǁ reiði, faðir, ǁ ok forðast vildi”: Hauria fet immediatament el que dius, rei de la negra nuvolada, si no temés sempre la teva ira, pare, i volgués evitar-la”
lét uxa ǁ einum slátra ǁ afli afrendr ǁ Alkínóus ǁ Seifi til fórnar, ǁ fylki svartskýja (κελαινεφής -ές:   τοῖσι δὲ βοῦν ἱέρευσ’ ǀ ἱερὸν μένος Ἀλκινόοιο ǁ Ζηνὶ κελαινεφέι Κρονίδῃ, ǀ ὃς πᾶσιν ἀνάσσει), ǁ syni Kronusar, ǁ siklingi alls: l’Alcínous, de força colossal, va abatre un bou en sacrifici a Zeus, el senyor de la negra nuvolada, el fill del Cronos, el sobirà de tot

svart·snigill <m. -snigils, -sniglar>:
llimac negre (gastròpode Arion ater)

svart·spæta <f. -spætu, -spætur. Gen. pl.: -spæta>:
pigot negre (ocell Dryocopus martius)

svart·stakkur <m. -stakks, -stakkar>:
<HISTcamisanegra m, membre del partit feixista italià

svart·svanur <m. -svans, -svanar>:
cigne negre (ocell Cygnus atratus) (svartálft)

svart·sýni <f. -sýni, no comptable>:
pessimisme m

svartsýnis·maður <m. -manns, -menn>:
pessimista m & f

svart·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
pessimista
♦ svartsýnar horfur: previsions (o: perspectives; o: pronòstics) pessimistes
♦ vera svartsýnn [á e-ð]: ésser pessimista [pel que fa a una cosa], veure-ho tot negre [pel que fa a una cosa]
♦ ég er svartsýnn á framtíðina: sóc pessimista pel que fa al futur

svart·uggi <m. -ugga, -uggar>:
tauró m de puntes negres (peix Carcharhinus limbatus)

svartur, svört, svart <adj.>:
<GEN & FIGnegre -a
ég ætla í dag að ganga inn í hjörð þína og skilja úr henni hverja flekkótta og spreklótta kind, alla svarta (ħūm ~ חוּם:   wə-χāl־ɕɛh־ˈħūm   ba-kkəɕāˈβīm,   וְכָל-שֶׂה-חוּם בַּכְּשָׂבִים) sauði og spreklóttar og flekkóttar geitur. Þetta skulu vera laun mín: avui tinc la intenció de passar per entremig del teu ramat i separar-ne cada be clapat i tacat, totes les ovelles negres i les cabres tacades i clapades. Aquest serà el meu salari
þegar presturinn skoðar útbrotin og staðfestir að þau virðist hvorki liggja dýpra en hörundið umhverfis né að svart (ʃāˈħɔr ~ שָׁחֹר:   wə-ɕēˈʕār   ʃāˈħɔr   ʔēi̯n   b-ō,   וְשֵׂעָר שָׁחֹר, אֵין בּוֹ) hár sé sjáanlegt í þeim skal presturinn einangra þann í sjö daga sem útbrotin fékk: quan el sacerdot examinarà l'erupció cutània i constatrà que no apareix més enfonsada que la pell del voltant ni que s'hi veu pèl negre, el sacerdot isolarà set dies el qui hagi tingut l'erupció cutània
ég er dökk (ʃāˈħɔr ~ שָׁחֹר:   ʃəħōˈrāh   ʔăˈnī   ˌwə-nāʔˈwāh   bəˈnōθ   ʝərūʃāˈlāim,   שְׁחוֹרָה אֲנִי וְנָאוָה, בְּנוֹת יְרוּשָׁלִָם) og yndisleg, Jerúsalemdætur; eins og tjöldin hjá Kedar, eins og tjalddúkarnir hjá Salma (שְׁלֹמֹה)sóc fosca i encisadora, filles de Jerusalem, com les tendes de Quedar, com els cortinatges de Salmà (?) (la versió anterior encara fa: svört er ég, og þó yndisleg, þér Jerúsalemdætur, sem tjöld Kedars, sem tjalddúkar Salómons)
og eigi skaltu sverja við höfuð þitt því að þú getur ekki gert eitt hár hvítt eða svart (μέλας, μέλαινα, μέλαν:   ὅτι οὐ δύνασαι μίαν τρίχα λευκὴν ποιῆσαι ἢ μέλαιναν)i no juris tampoc pel teu cap, perquè no pots fer que un sol cabell torni blanc o negre
fer herra Guðmundr tómliga um sumarit yfir sýslu sína, ok sem haustar ok nótt er svǫrt orðin, hefir herra Guðmundr sent fyrir sér til einnar vinkonu sinnar, at hann ætlar sama dag at gista í hjá henni. Hún býst fyrir með beztum fǫngum, bíðr um kveldit fram í myrkr, ok kemr byskupinn eigi. Þá tala nokkrir, at hann muni eigi svá koma síðla sem þá var orðit: durant l'estiu, el senyor Guðmundr va recórrer a poc a poc el territori de la seva diòcesi, i, quan es va fer de tardor i les nits tornaren fosques, el senyor Guðmundr va enviar missatgers a una amiga seva perquè li anunciessin que aquell mateix dia volia fer nit a ca ella. Ella es va preparar per a la visita amb el bo i millor del seu rebost i al vespre el va estar esperant fins ben entrada la fosca negra, però el bisbe no arribava. Llavors, alguns digueren que ell ja no arribaria [aquell vespre] de tan tard que s'era fet
Þit skuluð fara til Englands ok biðja Ísodd dróttning koma ok grœða mik, þvíat hana veit ek mestan lækni, ok segið henni svá, at ekki fæ ek bót minna meina, ef hon kemr ekki. En þá er sjá má héðan fǫr yðra, er þér farit heimleiðis, þá skal þat mark um yðra ferð, at þér skuluð tjalda svǫrtu yfir skipunum, ef hon er ekki í ferð, en elligar skulu þér hvítu tjalda”: Vosaltres dos anireu a Anglaterra i demanareu a la reina Isolda que vingui i em guareixi car sé que és la més gran guaridora, i digueu-li que no tindré millorança dels meus mals si ella no ve. I en tornar, quan les vostres naus puguin veure's d'aquí estant, aquest serà el senyal [del resultat] del vostre viatge: posareu envelats negres sobre les cobertes de les naus si ella no ve pas amb vosaltres, però altrament, hi posareu envelats blancs”
"Þar er eyxn gingu upp úr sænum á land hvítir að lit, þar munu vera vetur þrír miklir, og mun falla snær svo mikill að árferð mun af taka um alla Danmörk. En þar er þér þótti ganga upp úr sænum aðrir þrír eyxn og voru þeir rauðir, þar munu koma aðrir þrír vetur snælitlir, og þó eigi litlir, fyrir því að þér þótti eyxninir bíta gras af jörðunni. En þar er hinir þrír eyxn gingu upp úr sæ svartir að lit, þar munu koma hinir þriðju þrír vetur. Þeir munu vera svo illir, að það munu allir um mæla, að engi myni slíka, og það svarta óáran mun koma og nauð yfir landið, að trautt munu dæmi til finnast. En það er þér þótti eyxninir mjög vera hyrndir, þar munu margir menn verða þess hornungar er eigu. En það er þeir gingu aftur allir í sæinn sem að höfðu komið, eyxninir, og þú heyrðir brest mikinn er særinn féll á land, það mun vera fyrir ófriði stóreflismanna, og munu þeir hér finnast í Danmörku og eiga hér bardaga og orrostur stórar. Þess er mér og vonir, að þeir menn sé þér nánir sumir að frændsemi, er við verða staddir við þenna ófrið. Og ef þig hefði þetta dreymt hina fyrstu nátt, er síðast var í drauminum, þá myndi ófriðurinn fram koma á þínum dögum. En nú mun ekki til saka, og eigi hefða eg gingið með þér ef þig hefði svo dreymt sem áður gat eg. En við mun eg gert geta öllum þessum draumum er þig hefir dreymt fyrir hallærinu": Els bous de color blanc que varen sortir de la mar a terra volen dir tres hiverns llargs [i cruus] i hi caurà tanta de neu que deixarà d'haver-hi collites en tot Dinamarca. I quan has somniat que tres altres bous, de color roig, sortien de la mar a terra, això vol dir que vindran tres hiverns més que seran hiverns de poca neu, encara que també seran hiverns llargs per tal com has somniat que aquests bous rosegaven [tota] l'herba de la terra. Els tres bous, de color negre, que sortien de la mar a terra, volen dir que [després d'aquests sis hiverns] en vindran tres més. Seran tan dolents que ningú no en recordarà d'iguals, i al país li sobrevindrà una negra carestia i fretura de les quals difícilment se'n trobaran exemples [de semblants]. I quan has somniat que els bous tenien un bon banyam, això vol dir que mantes persones perdran el que posseeixen. I que tots els bous hagin tornat a la mar de la qual havien sortit i que hagis sentit un gran brogit quan la mar s'ha estimbat sobre la vorera, això vol dir que hi haurà una guerra entre homes grans i puixants, i s'enfrontaran aquí a Dinamarca i tindran aquí grans batalles i combats. També espero que alguns d'aquests homes, grans i puixants, que participaran en aquesta guerra, siguin parents propers teus. I, si la primera nit haguessis somniat això que has somniat en darrer lloc, això hauria volgut dir que aquesta guerra esclatarà en vida teva. Però aquest no serà pas el cas; i jo no t'hauria seguit [com a esposa] si haguessis tingut el somni de la manera com t'acabo d'explicar. Però, en relació amb tots aquests somnis que has tingut i que volen dir anys de fam, crec que hi deuré poder fer alguna cosa [i en podrem pal·liar les conseqüències]”
♦ bæta gráu ofan á svart: <LOC FIGempitjorar una cosa, passar de fosc a negre
♦ gera svart að hvítu [og hvítt að svörtu]: <LOC FIGfer veure el blanc negre i el negre blanc (cf. els versos llatins de l'Ovidi i en Juvenal: facĕre candĭda de nigris [et de candentĭbus atra], nigrum in candĭda uertĕre)
♦ greina hvítt frá svörtu: <LOC FIGseparar el blanc del negre (saber veure la diferència)
♦ nú er það svart: <LOC FIGla cosa està ben lletja ara (la cosa pinta ben malament ara)
♦ svart á hvítu: <FIGamb total claredat, d'una manera clara i evident (lit. ‘en negre sobre blanc, en lletra de motlle, imprès)
♦ hér stendur það svart á hvítu: <FIGaquí ho posa amb totes les lletres, és escrit negre sobre blanc
♦ sjá e-ð svart á hvítu: <FIGveure una cosa amb total nitidesa
♦ sýna e-m e-ð svart á hvítu: <FIGdemostrar-li una cosa a algú de manera inqüestionable
♦ svart hár: cabells negres
♦ vera með svart hár: tenir els cabells negres
♦ svart kaffi: cafè sol
♦ við drekkum kaffið svart og sykurlaust: prenem el cafè sol i sense sucre
♦ svart te: te negre
♦ ég hef séð það svartara: <LOC FIGn'he passades de pitjors
♦ svarta Afríka: l'Àfrica negra (o: subsahariana)
♦ frá Svörtu Afríku: de l'Àfrica negra (o: subsahariana)
♦ svartar tekjur: ingressos negres, ingressos m.pl en negre
♦ svartir peningar: <FIGdiners negres
♦ svartur hestur: un cavall negre
♦ svartur kassi: <AVIACcaixa negra
♦ svartur köttur: un gat negre
svartur köttur gekk í veg fyrir hana: un gat negre li va passar pel davant
♦ svartur listi: <FIGllista negra
♦ lenda á svörtum lista hjá e-m: acabar a la llista negra d'algú
♦ setja e-n á svartan lista: posar algú a la llista negra
♦ svartur litur: color negre (o: negra)
♦ svartur sauður: <GEN & FIGovella negra
♦ vera svarti sauðurinn [í e-u]: ésser l'ovella negra [de...]
♦ svartur markaður: <FIGmercat negre (svartamarkaður)
♦ vera svartari en sót: ésser més negre que la sutja (sótsvartur)
♦ svört messa: missa negra
♦ svört vinna: <FIGtreball negre (o: no declarat; o: submergit; o: il·legal), treball m en negre
♦ svörtu augun [þín]: [els teus] ulls negres
hin svörtu augu unga sígaunans vöktu þrá hennar eftir frelsi - frelsi sem hún hafði lítið kynnst áður: els ulls negres del jove gitano desvetllaren el seu anhel de llibertat, llibertat que ella fins llavors havia conegut poc
♦ sýna e-m e-ð í svörtu eða hvítu: <LOC FIGpintar-li una cosa a algú tot en blanc o tot en negre (de manera parcial, sense matisos, sense diferenciar)
♦ útlitið er svart: <FIGles perspectives són negres
♦ vinna svart: <FIGtreballar en negre
♦ → hrafnsvartur “negre com l'atzabeja”
♦ → náttsvartur “negre com la nit”

svart·viður <m. -viðar, -viðir>:
banús m (fl./pl.: banussos) (arbre Diospyros ebenum) (íbenviður; sortuviður)

svart·yllir <m. -yllis, -yllar>:
saüc m (arbust Sambucus nigra)

svart·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>:
merla f, esmerla f (Val.), mèrlera f (Mall., Men.), tord negre (Men.) (ocell Turdus merula)

svart·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec fosc, morell [de mar] fosc (Val.), ànnera fosca (Bal.) (ocell Melanitta fusca) (korpönd)

svart·ösp <f. -aspar, -aspir>:
pollancre m, poll m [negre] (Bal.) (arbre Populus nigra)

svás, svás, svást <adj.>:
<agradable (amable & estimat. Emprat únicament en vers. En prosa, a la llengua antiga només s'empra la variant negativa d'aquest adjectiu, ósváss, que sol aparèixer qualificant el temps atmosfèric: var þá veðr allósvást; en veðrit [var] ósvást; þá var bæði á hregg ok rota ok svá ósvást, at trautt þótti úti vært)
17. "Segðu þat, Gagnráðr, ǀ allz þú á gólfi vill ǁ þíns um freista frama, ǁ hvé sá vǫllr heitir, ǀ er finnaz vígi at ǁ Surtr oc in sváso goð." Óðinn qvað: 18. "Vígríðr heitir vǫllr, ǀ er finnaz vígi at ǁ Surtr oc in sváso goð; ǁ hundrað rasta ǀ hann er á hverian veg, ǁ sá er þeim vǫllr vitaðr": 17. “Gagnráðr, digues-me això -ja que des del terra vols posar a prova la teva perícia-: com es diu el camp en el qual es trobaran en batalla en Surtr i els déus afables?” L'Odin li digué: 18. “Vígríðr es diu el camp en el qual es trobaran en batalla en Surtr i els déus afables. Cent rastir en fa cada costat. Aquest és el camp que els és estat assignat [per a la darrera batalla]”
kómumaðr kvað: 5. “Augna gamans ǀ fýsir aptr fán, ǁ hvars [hann] getr svást at sjá; ǁ garðar glóa mér þykkja ǀ of gullna sali, ǁ hér munda ek eðli una”: el nou-vingut va dir: “L'amador anhela de nou el goig dels seus ulls (= la seva estimada), onsevulla que ell veu el que [els] és dolç (preciós). Em sembla que aquestes palissades resplendeixen entorn de sales daurades. Aquí m'abelliria de tenir-hi una llar“ (vocabulari: #1. kómumaðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 347: kvámu-maðr m. Ankömmling, Fremder; #2. fár, fánn, fan<ginn>: considero els dos primers versos una simple variant de la dita islandesa que fa aftur fýsir elskuga síns augnagamans i tradueixo en conseqüència. La bellesa o fulgor de la palissada revifa en el viatger l'anhel per la seva estimada, en aquest cas, per la Menglǫð. Crec, doncs, que ens trobem davant un sinònim de elskhugi que devia sonar alguna cosa de semblant a *fánn. En Hallgrímur Scheving 1847, pàg. 4, proposa d'esmenar en frián (= sá sem frjár). Malauradament, i com fan avinent en Gering i en Sijmons III,1 (1927), pàg. 409: Das von Scheving vorgeschlagene frján (s. die fußnote des textbandes) ist in der älteren sprache nicht nachzuweisen. Podríem, això sí, pensar que ens trobem davant un error del copista per *fan<ginn> [í ást, af ást]. És veritat que ástfangi, ástfanginn són mots de la llengua moderna, però en el capítol 7 del Sǫrla þáttr eða Heðins saga ok Hǫgna, hi llegim svá var Heðinn fanginn í illsku ok óminni af ǫli því er hann hafði drukkit, at honum sýndist ekki annat ráð en þetta, ok ekki mundi hann til, at þeir Hǫgni væri fóstbrœðr. Síðan skildu þeir ok fór Héðinn til manna sinna ‘en Héðinn es trobava tan captiu del furor (la maldat?) i la desmemòria (in Wut und Vergessenheit befangen) degudes al beuratge que havia begut, que res no li semblava més aconsellable ni assenyat que fer allò, i no se'n recordava que en Hǫgni i ell eren fóstbrœðr o sigui, germans de jurament. Després, [en Héðinn i la Gǫndul] es van separar, i en Hédinn va tornar amb els seus homes. Hedinn war so in dem Bsen und in dem Vergessen aus dem Ale, den er getruken hatte, gefangen, dass er keine andere Mglichkeit sah, und es kam ihm kein einziges mal in den Sinn, dass er und Hogni Blutsbruderschaft geschworen hatte. Si no s'admet que ens trobem davant un mot fánn o fan<ginn> amb el significat d'amador, amant, es fa necessari d'esmenar el passatge. La frase de l'original fán fýsir aptr augnagamans, amb fán com a subjecte lògic de fýsa genera una frase que, per bé que absolutament correcta gramaticalment parlant, ni té gaire sentit per si mateixa ni, a més a més, és coherent amb la frase següent. Efectivament, la frase pocs delegen de nou el goig de llurs ulls no té gaire sentit i no lliga pas amb la frase hvars hann getr svá at sjá ‘onsevulla que un pugui veure coses agradables i precioses, ja que el que és lògic és exactament el contrari: que un desitgi allò que li és un goig als ulls i que hom desitgi el que hom ha vist i trobat de bell. En Guðni Jónsson, seguint parcialment una esmena proposada el 1894 pel Hjalmar Falk (Arkiv för nordisk Filologi, Ny Följd, sjätte Bandet (1894), pàg. 30: Augna gamans ǀ fýsir aptr at fá,) va esmenar l'acusatiu singular masculí fán del manuscrit en l'infinitiu sense la partícula at. La seva esmena, de llavors ençà, es pot considerar canònica, ja que, al meu entendre, és la més acceptada. Els dos braquistiquis resultants de la seva esmena sonen, per tant, augna gamans ǀ fýsir aptr fá i signifiquen llavors ...desitja heure de nou el [mateix] goig dels ulls. L'esmena d'en Guðni Jónsson i d'en Hjalmar Falk es fa innecessària si assumim amb en Björn Magnússon Ólsen (“Um nokkra staði í Svipdagsmálum”. Dins: Arkiv för nordisk Filologi, 33 (1917) [ny följd, tjugonionde Bandet], pp. 1-21. Aquí pàgs. 9-10: Fán er auðvitað acc. sing. masc. af fár, adj. Um eintöluna sbr. 205 (fæstan) og 485 (flestan). Enn hugsunin heimtar í þessu sambandi neitun með fán. Ég hygg því, að hér hafi staðið frá upphafi: Augna gamans ǀ fýsira aptr fán, þ. e., fáir eru þeir, sem ekki fýsir aftur augna gamans. Gering vill lesa flestar fyrir fán og fær út sömu hugsun, enn það liggur fjær handritunum. Af því að næsta orð á eftir byrjar á a, gat -a auðveldlega fallið aftan af fýsir) que ens trobem davant d'un cas d'haplografia i que la seqüència fýsir aptr en realitat és fýsira aptr. Si acceptem la tesi de l'haplografia, els versos signifiquen llavors ...Pocs són els qui no anhelen [de nou] el goig de llurs ulls; #3. eðli: Dat. sg. depenent del verb una que regeix datiu. Cf. Kuhn 1968³, pàg. 234: øðli <...> 1. besitzum <...>; aquest Besitz s'ha d'interpretar com a angestammter Besitz. Cf. Sijmons/Gering 3,1 (1927), pàg. 409: 54. øþle steht hier in ähnlichem sinne wie HH II 23³: ‘angestammter besitz’, daher auch ‘heimat’. Gemeint ist: ‘ich würde froh sein, wenn ich hier eine heimstätte fände’; #4. una: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 208-209: <...> oft mit dat.-object <...> una lífi od. aldri mit seinem leben zufrieden sein, zufrieden oder glücklich leben <...> una gamni sich des liebesgenusses freuen <...>; )
Vindkaldr kvað: 41. "Segðu mér þat, Fjǫlsviðr, ǀ er ek þik fregna mun ǁ ok ek vilja vita, ǁ hvárt sé manna nǫkkut, ǀ er knegi á Menglaðar ǁ svásum armi sofa?" Fjǫlsviðr kvað: 42. "Vætr er þat manna, ǀ er knegi á Menglaðar ǁ svásum armi sofa, ǁ nema Svipdagr einn, ǀ hánum var sú in sólbjarta ǁ brúðr at kván of kveðin": en Vindkaldr va dir: 41. “Digues-me, Fjǫlsvinnr, el que et preguntaré i que voldria saber: si hi ha cap home que dormi (pugui dormir) en els dolços braços de la Menglǫð?” En Fjǫlsvinnr li va dir: 42. “No hi ha cap home ni un que dormi (pugui dormir) en els dolços braços de la Menglǫð, més que l'Svipdagr totsol. La núvia, la radiant com el sol, és a ell a qui fou promesa en matrimoni” (vocabulari: #1. knega: Depenent si entenem aquest verb com a pleonàstic o bé com a sinònim de mega, traduirem knegi...sofa com a dormi o bé com a pugui dormir)
"Kemra nú Gunnarr, ǀ kalliga ec Hǫgna, ǁ sécca ec síðan ǀ svása brœðr; ǁ sverði myndi Hǫgni ǀ slícs harms reca, ǁ nú verð ec siálf fyr mic ǀ synia lýta": En Gunnarr ja no ve, ja no crido [més] en Hǫgni. D'ara en endavant ja no veuré els meus germans estimats. [Si encara fos viu,] en Hǫgni venjaria amb l'espasa un afront com aquest. Ara hauré d'ésser jo mateixa la qui s'haurà de netejar de les acusacions [que contra mi ha fetes la Herkja]
Atli sendi ǀ ár til Gunnars ǁ kunnan segg at ríða, ǀ Knéfrøðr var sá heitinn; ǁ at gǫrðom kom hann Giúca ǀ oc at Gunnars hǫllo, ǁ becciom aringreypom ǀ oc at bióri svásom: l'Atli va enviar al Gunnar un missatger, un home hàbil a cavalcar, nomia Knéfrøðr. Va arribar a la ciutadella d'en Gjúki i [després] a la hǫll d'en Gunnarr, [i tot seguit] als bancs envoltats de llars de foc i a la cara cervesa
Ymr varð á becciom, ǀ afkárr sǫngr virða, ǁ gnýr und guðvefiom, ǀ gréto bǫrn Húna, ǁ nema ein Guðrún, ǀ er hon æva grét ǁ brœðr sína berharða ǀ oc buri svása, ǁ unga, ófróða, ǀ þá er hon við Atla gat: Als bancs va néixer un udol, un cant [de dolor] desenfrenat dels barons, un gran bram de dol sota les teles de vellut (?), tots els fills dels huns ploraven. Només una no ho feia, la Guðrún, ella, la qui mai no havia plorat els seus germans, ardits com un ós, [ara tampoc no plorava] pels [seus] fills estimats, els infantons, els encara inscients, que havia tingut amb l'Atli
brœðr grát þú þína ǀ ok buri svása, ǁ niðia náborna, ǀ leidda nær rógi; ǁ okkr skaltu ok, Guðrún, ǀ gráta báða, ǁ er hér sitiom feigir á mǫrom, ǀ fiarri munom deyia: Plora els teus germans i els teus fills estimats, els teus parents propers menats [per la força] a la [teva] disputa. Tu, Guðrún, també ens ploraràs a nosaltres dos que seiem aquí, muntats en els nostres cavalls, assenyalats per la mort: morirem lluny
liggr þar inn svási ǀ sonr at hǫfði, ǁ eptirerfingi, ǀ er ec eiga gat; ǁ óviliandi ǀ aldrs syniaðag: el fill estimat jeu mort prop del meu cap, l'hereu futur, que em fou donat de tenir i a qui vaig negar la vellesa a contracor (vocabulari: #1. eptirerfingi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 47: eptir-erfingi m. der ‘nacherbe’, erbe (Hild. 4), o sigui, “hereu futur, hereu darrere mi, hereu que em succeeixi”; en Finnur Jónsson nega l'existència d'aquest hàpax i esmena en at hǫfði ǁ eptir, erfingi. Cf. Finnur Jónsson, Den Norsk-Islandske Skjaldedigtning B-II, pàg. 340. En Finnur converteix eptir en adverbi (“enrere, darrere”) que qualifica el verb liggja. El verb liggja eptir no s'ha d'entendre literalment perquè el context deixa clar que l'episodi de la mort de son fill no acaba de passar, sinó que va passar en algun moment del passat d'en Hildibrandr. En Hildibrandr, doncs, en realitat està fent referència als vuitanta homes que hi ha ‘talðir’ al seu escut, escut que, efectivament, es troba darrere el seu cap. El seu fill és un d'aquests vuitanta homes; #2. geta: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 73: erlangen, bekommen <...> auch mit dem infin. (mit und ohne at) <...> Gunnari gatc at unna es ward mir beschieden, Gunnarr zu lieben; entenc, doncs, el verb en aquest sentit, i tradueixo en conseqüència; #3. synja: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 198: synia <...> 2. verweigern <...>; synia e-m aldrs ‘jmdm das alter verweigern’: ihn ums leben bringen (Rm. 15, Fm. 36, Hild.4); en Finnur Jónsson, ibíd., rearcaïtza la forma en synjaðak; )

sveðja <f. sveðju, sveðjur. Gen. pl.: sveðja>:
1. (sleddatallant m (coltellàs, ganiveta grossa i de fulla ampla)
2. (skógar- og uppskerusveðja í Suður-Ameríku, þykkt og þungt sax til að ryðja sér braut gegnum frumskóginn, til að höggva kvista og sykurreirinn með o.s.fr.matxet m (coltellàs usat esp. per a tallar rama, canya de sucre etc. )
3. (hallandi klapparbotn í stríðu vatnsfallifons de roca rost de riu (fons de roca en pendent de riu de corrent fort) (cf. svað[i])

-sveðja <f. -sveðju, -sveðjur. Gen. pl.: -sveðja>:
sirícid m (qualsevol insecte de la família dels sirícids)
♦ → beltasveðja “sírex m gegant (Urocerus gigas)”
♦ → blásveðja “sírex blau, sírex vedell (Sirex juvencus)”
♦ → fleinsveðja “vespa negra del pi (Xeris spectrum)”
♦ → gulsveðja “sírex groc (Urocerus sah)”

sveðja <sveð ~ sveðjum | svaddi ~ svöddum | svatt>:
llenegar (una arma blanca, normalment, del lloc on ha fet la ferida per avall)
hjóst skjöldur Helga Droplaugarsonar mjög og sá hann að honum mundi eigi svo búið duga. Þá sýndi Helgi vígfimi sína og kastaði upp skildi sínum og sverði og tók sverðið vinstri hendi og hjó til Hjarranda og kom á lærið. En sverðið beit ekki þegar beinsins kenndi og svaddi ofan í knésbótina og varð hann af því sári óvígur. Og í því hjó Hjarrandi til Helga en hann brá við skildinum og hljóp af sverðið í andlit honum og kom á tanngarðinn og af vörina neðri: l’escut d'en Helgi Droplaugarson estava molt fet malbé [a causa dels cops d'espasa rebuts] i en Helgi va veure que no li serviria de gaire continuar així. Aleshores en Helgi va mostrar la seva habilitat com a guerrer: va llançar enlaire l'escut i l'espasa i va agafar l'espasa amb la mà esquerra [i l'escut amb la mà dreta] i hi descarregà un cop sobre en Hjarrandi que el va endevinar a la cuixa, però l'espasa, quan va tocar-li l'os, no hi va quedar clavada sinó que va llenegar per avall, tallant-li la cuixa fins a la sofraja i en Hjarrandi, a conseqüència d'aquesta ferida, va quedar incapacitat per a continuar lluitant, encara que, en el mateix moment que ell rebia aqueixa ferida, va assestar un cop d'espasa contra en Helgi. Aquest el va parar brandint l'escut i l'espasa d'en Helgi hi va llenegar i el va ferir a la cara i li va entrar fins al barram i li va tallar (llescar) el llavi inferior
Ingólfur vildi þegar inn ráða að þeim og bað hann fylgja sér drengilega. Þjófarnir lögðu þegar að honum er hann kom inn og honum hlífðu hellur þær er hann hafði og svöddu lögin af honum. Sóttu þeir þá að Ingólfi öllumegin en hann varðist vel og drengilega. Þá reiddi hann upp Ættartanga og kom sverðið í höfuð þeim er stóð að baki honum svo að sá fékk bana en hjó þann banahögg er fyrir stóð og drap Ingólfur þá báða í einu höggi. Þeir áttu snarpan bardaga og lauk svo að Ingólfur drap fimm menn enda var þá fallinn fylgdarmaður hans. Voru þeir þá komnir út úr selinu en Ingólfur var sár mjög. Komu þá að menn hans. Þjófarnir stukku þá í brott en þeir tóku ránið og bundu á hesta sína og ráku norður aftur: l’Ingólfur va voler entrar immediatament dins la casa i atacar-los i li va manar que el seguís amb valentia. Quan va entrar-hi, els lladres el varen atacar immediatament amb piques, però les lloses que ell s'havia lligat el protegiren i els cops de pica hi llenegaren. Aleshores atacaren l'Ingólfur per tots els costats, però ell es va defensar bé i amb valentia. Llavors va aixecar tant la seva espasa Ættartangi [cap enrere] que va endevinar el cap del qui tenia a la seva esquena de tal manera que el va matar i [després,] descarregant aquell cop cap endavant, també va infligir una ferida mortal al qui tenia al davant, de manera que l'Ingólfur els matà tots dos amb el mateix cop d'espasa. Varen tenir una lluita aferrissada que va acabar que l'Ingólfur va matar cinc lladres però també va caure el seu acompanyant. [En aquest punt del combat,] els lladres sortiren defora del sel i l'Ingólfur tenia moltes de ferides. En aquells moments hi estaven arribant els seus homes. Els lladres varen emprendre la fugida enduent-se'n el botí que varen carregar dalt de llurs bísties i se'n tornaren cap al nord
Beinir hljóp inn í skálann ófæltilega, bað menn upp standa, kvað ófrið að kominn. Hann hljóp þá þegar úr skálanum og ætlaði til útiduranna syðri, sem hann gerði, og verja sem hann mætti. Hann hafði eina handöxi vopna. Þá voru þeir Kolbeinn grön komnir í anddyrið inn fimm saman. Vann Kolbeinn á Beini, hjó með sverði í höfuðið hinum vinstra megin og svaddi sverðið allt ofan á kinnarkjálkann. Varð það mikill áverki. Beinir hörfaði undan í skálann (SS II, cap. 410, pàg. 635): en Beinir va entrar impàvidament (sense alterar-se) dins l'skáli i manà als homes que es llevessin dient-los que havia arribat la guerra. Immediatament després va sortir de l'skáli amb la intenció d'anar al portal exterior de migjorn, ho va fer i el defensà tan bé com va poder. Anava armat únicament amb una destral de mà. Llavors en Kolbeinn mostatxos i quatre homes més entraren a l'anddyri, el vestíbul. En Kolbeinn va atacar en Beinir i li descarregà un cop d'espasa al cap, a la part esquerra, i l'espasa va llenegar fins a l'os maxil·lar [superior]. Era una ferida greu. En Beinir es va retirar a l'interior de l'skáli

svefja <svef ~ svefjum | svafði ~ svöfðum | svafiðe-ð>:
apaivagar una cosa
nǫkkuru síðarr lét hann drepa bæði, hana ok svá sveinana, en hann støkkr ór landi, ok til víkings þess er Tenetilann (Tenet-illam? Tene Tilam? Zeno Cotyla?) hét, ok er hans eptir þat ekki getit. Antíokkus gerir mart illt gyðingum. Hann kom við Jerúsalem ok sezk um borgina þar til er Jóhannes lýkr upp kistum þeim er stóðu um leg Davíðs. Tekr hann af því fé þrjú þúsund punda ok gefr þar af Antíokkó kóngi þrjú hundruð punda til þess at hann létti af umsat um borgina. Kóngr þá þenna kost. En landsfólkit lét sér illa líka er brotit var um leg Davíðs. En at svefja reiði fólksins, lét hann gera ríkan spítal með því fé [p. 60] sem eptir var, ok heitir sá nú Jóhannisspítall. Hann vann ok niðr braut alla Samaríam. Hana reisti upp síðan Heródes ok kallaði Sebastem (GS, cap. XXI, pàg. 59): una mica més tard, ell la va fer matar i amb ella també els vailets. [Llavors] va fugir del país i s'uní a un pirata que nomia Tenetilann. I després d'això, ja no se'l torna esmentar [en aquesta història]. L'Antíoc [VII Sidetes] va infligir mant mal als jueus. Va atacar Jerusalem i va posar setge a la ciutat fins que en Joan [Hircà] va obrir les caixes que hi havia tot al voltant del sepulcre d'en David. Va treure'n diners per valor de tres mil lliures, de les quals en donà tres-centes a l'Antíoc a fi que aixequés el setge de la ciutat. El rei [Antíoc] va acceptar aquesta opció. Però a la gent del país li desplaïa molt que s'hagués violat el sepulcre d'en David, i per tal d'apaivagar l'ira del poble, [en Jóhannes] va fer fer un magnífic hospici amb els diners que havien sobrat i ara aquest hospici es diu ‘L'hospici d'en Joan’. [En Joan Hircà] va conquerir i derruir tota la [ciutat de] Samaria. Posteriorment la va reconstruir l'Herodes i l'anomenà Sebaste

svefn <m. svefns, no comptable>:
son m, dormida f
þetta mælti hann og sagði síðan við þá: „Lasarus, vinur okkar, er sofnaður (κεκοίμηται). En nú fer ég að vekja hann.“ Þá sögðu lærisveinar hans: „Drottinn, ef hann er sofnaður (κεκοίμηται) batnar honum.“ En Jesús talaði um dauða hans. Þeir héldu hins vegar að hann ætti við venjulegan svefn (ὁ ὕπνος ὕπνου:   ἐκεῖνοι δὲ ἔδοξαν ὅτι περὶ τῆς κοιμήσεως τοῦ ὕπνου λέγει)això digué i tot seguit els va afegir: «En Llàtzer, el nostre amic, dorm, però ara vaig a despertar-lo». Llavors els deixebles li digueren: «Senyor, si dorm rai, es posarà bo». Però Jesús havia parlat de la seva mort. Ells, en canvi, es pensaven que parlava de dormir del son habitual
♦ deyða e-n í svefni: matar algú mentre dorm
♦ djúpur svefn: son profund
♦ sofa djúpum svefni: dormir un son profund
í draumi, í sýn um nótt, þegar menn sofa djúpum svefni (tardēˈmāh ~ תַּרְדֵּמָה:   ba-ħăˈlōm   ħɛˈzjōn   lai̯ˈlāh   bi-nəˈφɔl   tardēˈmāh   ʕal־ʔănāˈʃīm   bi-θənūˈmōθ   ʕăˈlēi̯   miʃˈkāβ,   בַּחֲלוֹם, חֶזְיוֹן לַיְלָה--בִּנְפֹל תַּרְדֵּמָה, עַל-אֲנָשִׁים; בִּתְנוּמוֹת, עֲלֵי מִשְׁכָּב) í rúmum sínum: en somnis i en visions nocturnes, quan la gent dormen un son profund a llurs llits
♦ djúpur svefn kemur yfir e-n: un son profund s'empara d'algú
og meðan hann talaði við mig kom yfir mig djúpur svefn ([rāˈδam ~ רָדַם]:   nirˈdamtī   ʕal־pāˈnai̯   ˈʔārəˌt͡s-āh,   נִרְדַּמְתִּי עַל-פָּנַי אָרְצָה) þar sem ég lá á grúfu á jörðinni. Þá snerti hann mig og reisti mig á fætur: i mentre em parlava, es va emparar de mi un son profund allà on jo jeia estès de bocaterrosa. Llavors Ell em tocà i em va fer posar dret
♦ sígur á e-n djúpur (o: þungur) svefn: un son profund guanya algú
ég heyrði hann tala og meðan ég hlustaði á hann seig á mig djúpur svefn ([rāˈδam ~ רָדַם]:   wa-ʔăˈnī   hāˈʝīθī   nirˈdām   ʕal־pāˈnai̯   ū-φāˈnai̯   ˈʔārəˌt͡s-āh,   וַאֲנִי הָיִיתִי נִרְדָּם עַל-פָּנַי, וּפָנַי אָרְצָה) svo að ég féll fram á ásjónu mína á jörðinni: el vaig sentir que parlava, i mentre l'escoltava, em va guanyar un son profund de manera que vaig caure a terra de bocaterrosa
þegar Davíð hafði tekið spjótið og vatnskrukkuna við höfðalag Sáls héldu þeir leiðar sinnar. Enginn sá neitt né varð neins var og enginn vaknaði heldur sváfu allir því að þungur svefn frá Drottni hafði sigið (tardēˈmāh ~ תַּרְדֵּמָה:   kī   tardēˈmaθ   ʝəhˈwāh   nāφəˈlāh   ʕălēi̯-ˈhɛm,   כִּי תַּרְדֵּמַת יְהוָה, נָפְלָה עֲלֵיהֶם) á þá: quan en David va haver agafat la llança i el càntir d'aigua del capçal d'en Saül (Xaül), van fer llur via. Ningú no va veure res ni se'n va adonar de res ni ningú no es va despertar, sinó que tots continuaren dormint, car Jahvè havia fet que un son profund els caigués al damunt
♦ e-m er svefns: algú està adormit [i somnia]
þá er Harri var átján vetra gamall þá féll brunnvaka hans af höfði honum og það sama haust lét Ólafur höggva hann. Hina næstu nótt eftir dreymdi Ólaf að kona kom að honum. Sú var mikil og reiðuleg. Hún tók til orða: "Er þér svefnhöfugt?" Hann kvaðst vaka Konan mælti: "Þér er svefns en þó mun fyrir hitt ganga. Son minn hefir þú drepa látið og látið koma ógervilegan mér til handa og fyrir þá sök skaltu eiga að sjá þinn son alblóðgan af mínu tilstilli. Skal eg og þann til velja er eg veit að þér er ófalastur." Síðan hvarf hún á brott — Harrio duodeuiginti annum agente cornu, quo ad perfringendam glaciem usus fuerat, capite decidit. Eodem autumno Olauus eum detruncari iussit. Verum proxima post nocte, in somnio Olauo uisa mulier ad se uenire, magna statura et uultu indignabunda. Illa ita orsa: An dormis? Ille uigilem se affirmauit. Mulier dixit: dormis quidem; haec tamen quae iam dico rata erunt. Filium mihi occidisti atque ad me ignominiosum remisisti. Propter haec filium tuum totum cruentum meâ operâ conspicies, et illum sane eligam, cuius iacturam te maxime aegre laturum scio, dein mulier abiitquan [el brau] Harri va fer els divuit anys, la banya [que tenia al front i] que li servia per trencar el glaç li va caure i aquella mateixa tardor l'Oau el va fer escorxar. La nit següent l'Olau va somniar que una dona s'hi acostava. Era una dona alta i estava enfurismada. Va començar a parlar i li va dir: “Que tens son?” Ell li va dir que estava despert. La dona li va dir: “Dorms [i somnies], però tant se fa, perquè malgrat que això sigui un somni, el que ara et diré passarà com si estiguessis despert. Has fet matar el meu fill, i has fet que vingui a mi molt malmenat, i per això jo faré que hagis de veure el teu fill tot cobert de sang i triaré aquell [d'entre tots els teus fills] de qui sé que no te'n voldries desprendre / perdre per res del món (vocabulari: #1. svefnhöfugt: En Kristian Kålund, 1896, pàgs. 88, llegeix, en canvi: Hon tók til orða: „er þér svefns?“, que comenta així: 19. er þér svefns, „schläfst du“; #2. ganga fyrir hitt: En Kristian Kålund, 1896, pàgs. 88-89, comenta: 21. s.89,1. en þó mun fyrir hitt [p. 89] ganga, „aber doch wird das gegenteil geschehen“, d.h. dennoch wirst du dieselbe erfahrung machen, als ob du im wachen zustande mich sähest (dein traum wird in erfüllung gehen); cf. també en Delbrück, Germanische Syntax III (der altisländische Artikel), 1916, pàg. 10: en þó mun fyrir hitt ganga und doch wird das Gegenteil geschehen Lds 88,9. A la Història d'en Njáll hi reapareix aquesta mateixa locució al capítol 60: "Fyrir hitt mun þó ganga," segir Gunnar, que en Finnur Jónsson 1908, pàg. 136, comenta així: 11. Fyrir hitt — ganga, „das entgegengesetzte (nämlich ‘daß du mit mir es zu tun hast’) wird dennoch eintreten“; la traducció d'aquest passatge, segons això, és: “I tanmateix la cosa anirà així”, li va dir en Gunnar; #3. ógervilegur: Cf. Kristian Kålund 1896, pàg. 89: 1.2. ógerviligan, „misshandelt“; #4. ófalur: Cf. Kristian Kålund 1896, pàg. 89: 4. at þér er ófalastr, „dass du ihn am ungernsten verlieren wolltest“; natürlich ist Kjartan gemeint. falr „käuflich“; )
og er svo hafði nokkura hríð fram farið þá verður sá atburður eina nótt þá er Þormóður var heima á Laugabóli að hann dreymir að Þorbjörg kolbrún kemur að honum og spurði hann hvort hann vekti eða svæfi. Hann kvaðst vaka. Hún mælti: "Þér er svefns en það eitt ber fyrir þig að svo mun eftir ganga sem þetta beri fyrir þig vakanda. Eða hvað er nú, hvort hefir þú gefið annarri konu kvæði það er þú ortir um mig?" Þormóður svarar: "Eigi er það satt": però quan ja havia passat una temporada, una nit es va esdevenir el següent fet quan en Þormóður ja era a casa, a Laugaból, que va somniar que la Þorbjörg Cellesnegres venia fins a ell i li preguntava si estava despert o si dormia. Ell li va dir que estava despert. Ella li digué: “Estàs adormit, però el que ara somnies passarà com si ho estiguessis visquent de despert. I ara vejam: per què has donat a una altra dona la cançó que vares compondre per a mi (lit.: que vares compondre en llaor meu, sobre mi)?” En Þormóður li va respondre: “Això no és ver!” (revisar!!!) (en comparació, en Baetke 1927, pàgs. 79-80, tradueix així aquest passatge: : Und als es so eine Zeit gegangen war, da träumte [p. 80] Thormod eines Nachts, als er in Laugabol war, daß Thorbjörg zu ihm käme und fragte, ob er wache oder schliefe. Er sagte, er wache. Sie antwortete: „Du schläfst, aber das was dir jetzt träumt, wird so kommen, als wenn du wachtest: hast du nicht das Lobgedicht, das du auf mich dichtetest, einem andern Mädchen geschenkt?” Thormod sagte: „Das ist nicht wahr.”)
♦ falla í svefn: adormir-se
<eða ritm.fara (o: ganga) til svefns: anar[-se'n] a dormir
♦ fastur svefn: son profund (fastasvefn)
♦ ganga í svefni: caminar de dormit -ida
♦ gæta hvorki svefns né matar [fyrir e-u]: haver perdut la son i les ganes de menjar [per una cosa]
♦ hrökkva upp úr svefni: despertar-se d'un sobresalt
♦ láta illa í svefni: tenir un son agitat, dormir de manera irregular amb sobresalts
kona er nefnd Þorbjörg. Hún bauð Birni heim fyrir vináttu sakir og þiggur hann boðið og er þar með henni þrjár nætur í góðum beina. Og hina síðustu nótt lét hann illa í svefni og er hann vaknar spyr húsfreyja hann hversu hann dreymdi eða hví sætti er hann lét svo illa er hann svaf: hi havia una dona que nomia Þorbjörg. Va convidar en Björn a ca seva per l'amistat que es tenien i ell va acceptar la invitació i va passar tres dies a ca ella en bona hospitalitat. I la darrera nit va dormir malament, amb un son agitat i quan es va despertar, la mestressa del mas va demanar-li què havia somniat o per què s'havia mogut amb tant de desassossec mentre dormia
♦ leggja ungbarn til svefns á bakið: posar a dormir d'esquena un infant
♦ leggjast [niður] til svefns: anar-se'n al llit, ajeure's, colgar-se [per dormir] (Mall.)
þann veg var næturbjörg þeirra að sumir komust úr brókum og héngu þær um nóttina á þili frernar og lögðust þá til svefns. En um morguninn snemma reis Björn upp og sá til veðurs. Og er hann kom inn lauk hann aftur hurðu. Þorsteinn spurði hvað veðurs væri. Björn kvað gott veður hraustum mönnum. Þorsteinn kallaði á förunauta sína og bað þá búast og gerðu þeir svo. Þorfinnu var fylgt til sætis í stofu: llur allotjament per aquella nit fou d'aquesta manera: alguns es tragueren els pantalons i els penjaren, congelats [com estaven], durant la nit a l'envà de fusta [perquè s'hi descongelessin i eixuguessin] i tot seguit es van ajeure per dormir. I l'endemà en Björn es va llevar d'hora i va guaitar a fora per veure quin temps feia. I quan va tornar a entrar, va tancar la porta darrere seu. En Þorsteinn li va demanar quin temps feia i en Björn li va respondre que feia un bon temps per a homes robustos. En Þorsteinn va cridar els seus companys de viatge i els va pregar que es preparessin per sortir, la qual cosa feren. La Þorfinna fou acompanyada a un seient de la stofa
♦ hafa lagst til svefns: haver-se ajagut -uda al llit, haver-se colgat -ada (Mall.)
síðan hélt Davíð af stað og fór þangað sem Sál hafði sett herbúðir sínar. Þá sá Davíð hvar Sál hafði lagst til svefns (ʃāˈχaβ ~ שָׁכַב:   wa-i̯ˈʝarʔ   dāˈwiδ   ʔɛθ־ha-mmāˈqōm   ʔăˈʃɛr   ˌʃāχaβ־ˈʃām   ʃāˈʔūl,   וַיַּרְא דָּוִד אֶת-הַמָּקוֹם אֲשֶׁר שָׁכַב-שָׁם שָׁאוּל) ásamt Abner Nerssyni, hershöfðingja sínum. Sál svaf í miðjum herbúðunum en hermennirnir lágu umhverfis hann: tot seguit, en David va partir i va anar allà on en Saül (Xaül) havia acampat. Llavors en David va veure [l'indret] on en Saül (Xaül) s'ha posat a dormir ensems amb l'Abner, fill d'en Ner, comandant del seu exèrcit. En Saül (Xaül) dormia al centre del campament, i al seu voltant jeien els soldats
♦ losa svefninn: desxondir-se, anar-se desxondint
♦ oft verður sveipur í svefni: <LOC FIGsovint s'esdevenen fets inesperats i espantosos en un somni
„Hvað dreymdi þig?“ sagði Sturla Sighvatsson. „Mig dreymdi það,“ sagði Sturla, „að eg var í Hvammi á föðurleifð minni og þar vorum vér allir fyrir handan ána upp frá Akri. Kross stóð hjá oss á holtsmúlanum hár og mikill. Þá þótti mér hlaupa skriða mikil úr fjallinu og var smágrjót í, allt nema einn steinn. Hann var svo mikill sem hamar hlypi að oss og þótti mér undir verða margt vorra manna og margt komst undan. En Vigfús Ívarsson varð undir svo að eg kenndi. En þá vaknaði eg,“ sagði hann. Sturla svarar: „Oft verður sveipur í svefni,“ sagði hann. Frjádagsaftaninn reið Sturla með sína sveit á Miklabæ en Kolbeinn bróðir hans á Víðivöllu, Sighvatur í Sólheima. Markús var að Miðskytju og synir Skarð-Snorra og þeir af Meðalfellsströnd. Flokkunum var dreift eftir allri Blönduhlíð mjög en hestar fyrir neðan (SS I, cap. 284, pàg. 409): “Què has somniat?” va dir-li l'Sturla Sighvatsson. “He somniat”, li va dir l'Sturla, “que era a Hvammur, al meu mas pairal, i que tots nosaltres hi érem a l'altra banda del riu, a dalt d'Akr. A la tossa pedregosa, devora nosaltres, es dreçava una creu, alta i gran. Llavors he somniat que un gran esllavissament davallava de la muntanya i que tot ell estava fet de macs i pedretes llevat d'una única pedra grossa. Era tan grossa com si un penyal corregués cap a nosaltres i he somniat que molts dels nostres homes hi quedaven atrapats davall encara que molts també aconseguien fugir-ne. Un dels homes que hi quedaven davall, en la mesura que l'he reconegut, era en Vigfús Ívarsson. I llavors m'he despert”, li va dir. L'Sturla [Sighvatsson] li va respondre: “Sovint s'esdevenen coses inesperades i espantoses en un somni”, li va dir. El vespre de divendres, l'Sturla va partir amb l'escamot d'homes que l'acompanyaven cap a Miklabær, en Kolbeinn, son germà se n'anà a Víðavellir i en Sighvatur a Sólheimar. En Markús era a Miðskytja i els fills de l'Skarð-Snorri i els de Meðalfellsströnd. Els grups estaven molt dispersos tot al llarg de la Blönduhlíð i els cavalls a la part de sota
♦ órólegur svefn: un son intranquil
♦ óvær svefn: un son neguitós
♦ rofinn svefn: un son interromput (un son que no dura el que tocaria, durant el qual la persona es desperta sovint)
♦ slæmur (o: lélegur) svefn: un son dolent (de baixa qualitat, amb malsons, despertar-se sovint etc.)
♦ svefn rennur (o: sígur) á e-n: la son guanya (o: venç) algú: 
♦ það sígur á hann svefn: està a punt d'adormir-se
♦ það rann á hann svefn: la son el va prendre, es va adormir
♦ rísa af svefninum: llevar-se del seu son
hve lengi ætlar þú að hvílast, letingi? Hvenær ætlar þú að rísa af svefni (qūm + min + ʃēˈnāh + <suf. poss.> ~ קוּם + מִן + שֵׁנָה + סיומת המסמלת שייכות:   māˈθai̯   tāˈqūm   mi-ʃʃənāˈθ-ɛχā,   מָתַי, תָּקוּם מִשְּׁנָתֶךָ)?: fins quan, peresós, penses descansar, quan penses llevar-te del teu son?
gerið þetta því heldur sem þið vitið hvað tímanum líður, að ykkur er mál að rísa af svefni (ἐγείρειν ~ ἐγείρεσθαι ~ ἐγερθῆναι + ἐξ ὕπνου:   καὶ τοῦτο εἰδότες τὸν καιρόν, ὅτι ὥρα ἤδη ὑμᾶς ἐξ ὕπνου ἐγερθῆναι). Nú er okkur hjálpræðið nær en þá er við tókum trú: estimeu-vos més de saber quin temps és el que està passant, més que més que ja és hora de llevar-vos del vostre son. Ara la salvació ens és més a prop que quan vam adoptar la nostra fe
♦ sofna svefni sínum: adormir-se en el seu son etern
hugrakkir menn voru rændir, þeir sofnuðu svefni sínum (nūm + ʃēˈnāh + <suf. poss.> ~ נוּם + שֵׁנָה + סיומת המסמלת שייכות:   nāˈmū   ʃənāˈθ-ām,   נָמוּ שְׁנָתָם), hendurnar brugðust (וְלֹא-מָצְאוּ) hetjunum: els valents han estat espoliats, dormen llur son [etern], les mans han fallat als herois
♦ sofna svefninum langa (o: sofna hinsta svefni)<LOC FIGdormir el darrer son, adormir-se en la mort
♦ sofna svefni dauðans: <LOC FIGaclucar els ulls en el son de la mort, adormir-se en el son de la mort
lít til mín, svara mér, Drottinn, Guð minn. Tendra ljós augna minna svo að ég sofni ekki svefni dauðans (pēn + ʝāˈʃēn + ha-mˈmāwɛθ ~ פֵּן + יָשֵׁן + הַמָּוֶת:   hāˈʔīr-āh   ʕēi̯ˈnai̯   pɛn־ʔīˈʃan   ha-mˈmāwɛθ,   הָאִירָה עֵינַי,   פֶּן-אִישַׁן הַמָּוֶת)Jahvè, Déu meu, mira'm, respon-me. Encén el llum dels meus ulls a fi que no m'adormi en el son de la mort
♦ svefn kemur e-m á augu: algú agafa el son
kveiktu þeir þá ljós. Og er til var leyst sýndist fóturinn blásinn og kolblár en sárið var hlaupið í sundur og miklu illilegra en í fyrstu. Þar fylgdi mikill verkur svo að hann mátti hvergi kyrr þola og eigi kom honum svefn á augullavors varen encendre un llum. I quan varen desfermar l'embenat, la cama es va veure molt inflamada i negra com el carbó i la ferida havia esclatat i tenia un aspecte pitjor que al començament. I tot això anava acompanyat d'un dolor tan fort que en Grettir no podia jeure tranquil ni agafar el son
♦ svefn sækir á e-n: la son pren algú, algú està carregat -ada de son
þá Pétur og félaga hans sótti mjög svefn (εἶναι βεβαρημένος (← βαρεῖν) ὕπνῳ:   ὁ δὲ Πέτρος καὶ οἱ σὺν αὐτῷ ἦσαν βεβαρημένοι ὕπνῳ) en nú vöknuðu þeir og sáu dýrð hans og mennina tvo er stóðu hjá honum: en Pere i els seus companys estaven carregats de son, però llavors es varen desvetllar i veieren la seva glòria i els dos homes que eren amb ell
♦ tala upp úr svefni: parlar dormint (o: d'adormit -ida), ésser somníloc -íloqua
♦ vakna af (o: úr) svefni[num] [sínum]: despertar-se
þá var sem þrællinn vaknaði af svefni og svarar: "Það er satt," segir hann, "hann mun berjast inn á Örlygsstöðum við Snorra goða": aleshores fou com si el serf es desvetllés d'un son i els respongué: “És ben ver”, els va dir, “es deurà haver batut amb el godó Snorri a Örlygsstaðir”
Egill reist rúnar og lagði undir hægindið í hvíluna, þar er hún hvíldi; henni þótti sem hún vaknaði úr svefni og sagði, að hún var þá heil, en þó var hún máttlítil, en faðir hennar og móðir urðu stórum fegin; bauð Þorfinnur, að Egill skyldi þar hafa allan forbeina, þann er hann þóttist þurfa: l’Egill va gravar unes runes i les va posar sota el coixí del jaç on descansava la noia. A aquesta li va semblar com si es despertés d'un somni i digué que estava guarida, encara que continuava estat molt feble, i son pare i sa mare es varen alegrar sobre manera. En Þorfinnur va oferir a l'Egill tot el seu ajut i suport que ell, l'Egill, considerés que li havia de caldre
♦ varna e-m svefns: privar algú de dormir, allunyar (o: apartar) el son d'algú
um nóttina varnaði Drottinn konungi svefns (ἀφιστάναι (ἀποστῆσαι) τὸν ὕπνον ἀπὸ τινός:   ὁ δὲ κύριος ἀπέστησεν τὸν ὕπνον ἀπὸ τοῦ βασιλέως τὴν νύκτα ἐκείνην). Bað hann þá ritara sinn að sækja annál stjórnarára sinna og lesa fyrir sig: aquella nit, el Senyor allunyà del rei la son. [L'Artaxerxes] manà al seu secretari que anés a cercar-li l'annal dels anys del seu regnat i que l'hi llegís
andvökur af auði eyða þrótti, áhyggjur hans vegna firra svefni (ἀφιστᾷ ὕπνον). Kvíði og áhyggjur varna svefns (ἀφιστάναι (ἀποστῆσαι) [τὸν] νυσταγμόν:   μέριμνα ἀγρυπνίας ἀποστήσει νυσταγμόν) en svefninn léttir sjúkdómsbyrði (καὶ ἀῤῥώστημα βαρὺ ἐκνήψει ὕπνον)les vetlles per mor de les riqueses consumeixen les forces, els maldecaps per culpa d'elles allunyen la son. L'ànsia i les preocupacions impedeixen el son però el son alleugereix la càrrega d'una malaltia (?)
dóttir varnar föður svefns (τις ἐστί τινι ἀγρυπνία:   θυγάτηρ πατρὶ ἀπόκρυφος ἀγρυπνία) þótt hann leyni því, áhyggjur af henni valda honum andvökum (ἀφιστᾷ ὕπνον). Þegar hún er í æsku að hún felli yndisblómann og er hún er gift að maðurinn verði henni afhuga, á æskuárum að hún verði fífluð og ali barn í föðurhúsum, er hún er gift að hún reynist ótrú eða verði barnlaus í hjónabandi: una filla li lleva la son a son pare, encara que ell ho amagui, les preocupacions per ella li provoquen nits d'insomni. Quan ella es troba en la joventut, perquè no li passi la plenitud del seu encant, un cop casada, perquè l'home no perdi l'interès per ella, en els seus anys de fadrina, perquè no sigui seduïda i tingui un infant a casa de son pare. Quan està casada, perquè no resulti que és infidel o perquè no sigui estèril en el matrimoni
♦ vera í svefni: dormir, estar adormit -ida
en er menn voru í svefni (τὸ καθεύδειν:   ἐν δὲ τῷ καθεύδειν τοὺς ἀνθρώπους ἦλθεν αὐτοῦ ὁ ἐχθρὸς) kom óvinur hans, sáði illgresi (ζιζάνια) meðal hveitisins og fór síðan: mentre tothom dormia, vingué el seu enemic i va sembrar jull enmig del blat, i se'n va anar
♦ vera í fasta svefni: estar profundament adormit -ida, dormir com un soc
♦ vera við svefn: dormir, estar adormit -ida
en er á leið morguninn stóðu heimamenn upp og komu konur tvær í stofu fyrst. Það var griðkona og dóttir bónda. Grettir var við svefn og höfðu fötin svarfast af honum ofan á gólfið. Þær sáu hvar maður lá og kenndu hann: i quan es va fer el matí, la gent del mas es va anar llevant, foren dues dones les qui entraren primer a la stofa. Una era una griðkona del mas, i l'altra, la filla del bóndi. En Grettir estava adormit i el seu tapament havia llenegat i caigut al terra. Les dues dones varen veure que hi havia un home ajagut allà i el varen reconèixer
♦ vær svefn: un son plàcid
þegar þú leggst til hvíldar þarftu ekki að hræðast og sofnir þú verður svefninn vær (ʃəˈnaθ   ʕārəˈβāh ~ שְׁנַת עָרְבָה:   wə-ʃāχaβˈtā   wə-ʕārəˈβāh   ʃənāˈθ-ɛχā,   וְשָׁכַבְתָּ, וְעָרְבָה שְׁנָתֶךָ)quan t'ajauràs per descansar, no hauràs de tenir por i si t'adorms, el teu son serà plàcid
♦ þungur svefn: son profund (sígur á e-n djúpur (o: þungur) svefn d'aquest mateix lemma)
letin svæfir þungum svefni (tardēˈmāh ~ תַּרְדֵּמָה:   ʕat͡sˈlāh   tapˈpīl   tardēˈmāh,   עַצְלָה, תַּפִּיל תַּרְדֵּמָה) og iðjuleysingjann mun hungra: la peresa fa caure en un son profund i el desvagat patirà fam
♦ þurfa lítinn svefn: necessitar dormir poc
♦ ævarandi svefn: un son etern
þegar þeir verða gráðugir geri ég þeim veislu, geri þá drukkna svo að þeir líði út af, því næst sofna þeir ævarandi svefni (ʃəˈnaθ   ʕōˈlām ~ שְׁנַת עוֹלָם:   wə-ˌʝāʃəˈnū   ʃəˌnaθ־ʕōˈlām,   וְיָשְׁנוּ שְׁנַת-עוֹלָם) og vakna ekki aftur, segir Drottinn: quan tornin goluts, els pararé un banquet, els embriagaré a fi que s'ensopeixin i tot seguit s'adormin amb un son etern, i no tornin a despertar-se, [així] diu Jahvè
ég geri leiðtoga og spekinga Babýlonar drukkna ásamt landstjórum hennar, herforingjum og stríðshetjum. Þeir skulu falla í ævarandi svefn (ʃəˈnaθ   ʕōˈlām ~ שְׁנַת עוֹלָם:   wə-ˌʝāʃəˈnū   ʃəˌnaθ־ʕōˈlām,   וְיָשְׁנוּ שְׁנַת-עוֹלָם) og þeir munu ekki vakna framar, segir konungurinn. Drottinn hersveitanna er nafn hans: embriagaré els líders i els savis de Babilònia ensems amb els seus governadors, amb els comandants dels seus exèrcits i amb els seus paladins. [Tots] ells cauran en un son etern i ja no en despertaran, [així] diu el Rei. Es diu Jahvè-Cevaot
♦ → fastasvefn “son profund”
♦ → kæfisvefn “apnea del son”
♦ → ofsvefni “dormida massa llarga”

svefn·aðstaða <f. -aðstöðu, no comptable>:
lloc m per dormir
♦ svefnaðstaða fyrir sex: lloc per dormir per a sis persones

svefn·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
chaise-longue f

svefn·búr <n. -búrs, -búr>:
alcova f, recambró m per dormir
Sveigðir fór enn að leita Goðheims. Og í austanverðri Svíþjóð heitir bær mikill að Steini. Þar er steinn svo mikill sem stórt hús. Um kveldið eftir sólarfall þá er Sveigðir gekk frá drykkju til svefnbúrs sá hann til steinsins að dvergur sat undir steininum. Sveigðir og hans menn voru mjög drukknir og runnu til steinsins. Dvergurinn stóð í durum og kallaði á Sveigði, bað hann þar inn ganga ef hann vildi Óðin hitta. Sveigðir hljóp í steininn en steinninn laukst þegar aftur og kom Sveigðir aldrei út: l'Sveigðir va sortir una vegada més a cercar Goðheimur. I a la part oriental de Suècia hi ha una gran alqueria que nom að Steini. Hi ha una roca tan alta com un casal. Un vespre, després de la posta del sol, quan l'Sveigðir tornava d'una beverria a la seva ‘alcova’, va mirar cap a la roca i va veure que un nan seia al peu de la roca. L'Sveigðir i els seus homes anaven molt beguts i correren cap a la roca. El nan estava dret a l'entrada de la roca i va cridar l'Sveigðir tot pregant-li que hi entrés si volia trobar-se amb l'Odin. L'Sveigðir va córrer cap a l'interior de la roca i la roca es va tancar al seu darrere i l'Sveigðir ja no en va tornar a sortir mai més

svefn·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
ciutat f dormitori

svefn·dá <n. -dás, no comptable>:
1. (rænuleysisopor m,f (estat intermediari entre lensopiment i el coma, son letàrgic)
♦ fara í svefndá: <LOC MEDentrar en un son letàrgic, entrar en un estat de sopor
2. (dásvefn, dauðadácoma m (pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de la respiració, la circulació i la diüresi)
þremur vikum eftir að fyrstu einkennin fóru að koma í ljós, féll hún í svefndá og dó fáum mánuðum síðar: tres setmanes després que haguessin aparegut els primers símptomes, va caure en coma i morí pocs mesos més tard

svefn·doði <m. -doða, no comptable>:
somnolència f, son f

svefn·drukkinn, -drukkin, -drukkið <adj.>:
mig endormiscat -ada, que cau de son, que té els ulls que se li acluquen de son, somnolent -a, [mig] mort -a de son
að leiðbeina heimskingja er eins og að segja svefndrukknum (νυστάζειν ~ νυστάζων νυστάζουσα νυστάζον:   διηγούμενος νυστάζοντι ὁ διηγούμενος μωρῷ) til, að lokum segir hann: „Hvað varstu að segja?“: instruir un beneit és com donar lliçons a un de mig adormit, al final dirà: “Què deies?”

svefn·drungi <m. -drunga, no comptable>:
somnolència f, son f

svefn·duft <n. -dufts, no comptable>:
<MEDpólvores f.pl per dormir

< svefn·farar <f.pl -fara>:
variant arcaica de → svefnfarir “somnis”
hún mælti: "Það vildi eg að þú færir hvergi frá húsi í dag og ertu óvar um þig þar er fjandmenn þínir sitja umhverfum þig. Eða hvað dreymdi þig?" "Ekki læt eg drauma ráða förum mínum," segir hann. "Eigi vildi eg að þú færir frá húsi og værir sem varastur um þig og hefir það fyrir engum spillt. En mér virðist sem raunillar hafi verið svefnfararnar í nótt og seg mér hvað fyrir bar": ella li va dir: “No vull que avui vagis enlloc fora de la casa. [Si ho fas,] seràs imprudent, tenint en compte que els teus enemics t'estan a l'aguait al teu voltant, perquè vejam, què has somniat?” Ell li va replicar: “No permetré que els meus somnis determinin on puc anar i on no” [Elli li va contestar:] “[Baldament,] no vull que avui vagis enlloc fora de la casa i sí que estiguis en guàrdia tan bé com puguis i sàpigues. Això no ha fet mai mal a ningú i a mi em sembla que anit els teus somnis han estat molt dolents, així que conta'm el que t'hi ha passat”
þegar er várar, ferr Gísli aptr í Geirþjófsfjǫrð ok má þá eigi lengr vera í brott frá Auði, konu sinni, svá unnast þau mikit, er nú þar um sumarit á laun ok til þess, er haustar. Ok kemr nú á þref um draumana, þegar er lengir nóttina, ok kemr nú in verri draumkonan at honum, ok gerask nú svefnfarar harðar, ok segir nú eitt sinn Auði, hvat hann dreymði, er hon spurði eptir, ok kvað þá vísu: „Villa oss, ef elli ǀ oddstríðir skal bíða, ǁ mér gengr Sjǫfn í svefna ǀ sauma, mínir draumar. ǁ Stendr eigi þat, þeygi, ǀ þornreið, bragar greiði ǁ ǫl-Nanna selr annars ǀ efni, mér fyr svefni“: quan va arribar la primavera, en Gísli va tornar al fiord de Geirþjófsfjǫrðr, car no podia continuar lluny de l'Auðr, la seva dona, per més temps, de tant que s'estimaven ells dos, i hi va romandre amagat tot l'estiu i fins que va arribar la tardor. I llavors, quan les nits [amb l'arribada de la tardor] es feren més llargues, li tornaren a venir aquells somnis, i la pitjor de les dues dones oníriques tornava a aparèixer-li en els somnis, i quan això passava, els somnis es feien més desficiosos. I una vegada que la seva dona Auðr li va preguntar què havia somniat, ell li va contar el que havia somniat [i tot seguit] va fer-li la següent estrofa: “Els meus somnis m'enganyen si el guerrer (=jo) ha d'arribar a vell. Una dona entra en els meus somnis. Oh dona, la dona del somni no dóna pas a l'escalda (=a mi) lloc a creure una altra cosa. Peò tanmateix, això no m'impedeix pas el son” (Solució dels hipèrbatons segons en Finnur Jónsson 1903, pàg. 61: Draumar mínir villa oss, ef oddstríðir skal bíða elli. Sauma Sjǫfn gengr mér í svefna. Ǫl-Nanna selr bragar greiði eigi efni annars, þornreið! Þat stendr þeygi mér fyr svefni ‘Meine träume täuschen mich, wenn der krieger (ich) ein hohes alter erreichen sollte; eine frau zeigt sich mir im traume; die frau gibt dem dichter (mir) keinen grund, etwas anderes zu glauben, liebe Frau! doch hindert es nicht, dass ich gut schlafe’. Vocabulari: #1. oddstríðir: Finnur Jónsson 1903, pàgs. 61-62: <...> „der, welcher (durch [p. 62] den gebrauch) den speeren schadet“, ein krieger; #2. sauma-Sjǫfn: Finnur Jónsson 1903, pàg. 62: sauma Sjǫfn, „die Sjǫfn (asin) des nähens“, eine frau; la deessa de les costures és la dona onírica; #3. ǫl-Nanna: Finnur Jónsson 1903, pàg. 62: ǫlnanna, „die Nanna (asin) des bieres“, dasselbe; ; la deessa de la cervesa és la dona onírica; #4. bragar greiðir: Finnur Jónsson 1903, pàg. 62: <...> „der austeiler, geber, des liedes“, ein dichter; ; el servidor o repartidor del poema = el faedor del poema és l'escalda, o sigui, el mateix Gísli; greiðir és un nom d'agent del verb reiða, greiða ‘servir [el menjar]; pagar, desemborsar [diners]; desembullar [cabells, nus]’; #5. selja e-m [eigi] annars efni: Jón Þorkelsson 1873, pàg. 11: gefr mér eigi ástœðu til að ætla annað; #6. þorn-reið: Finnur Jónsson 1903, pàg. 62: Þornreið, „die trägerin der spange“, die frau, Auðr; ; el carro de l'espina = la portadora de la fíbula o el fiblall és la dona d'en Gísli; #7. standa e-m fyrir e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 598: <...> e-t stendr e-m fyrir e-u etwas hindert jmd. an etwas, beeinträchtigt jmd. in etwas; és a dir, doncs, aftra e-m frá e-u, hindra, að e-r geri e-ð; )

svefn·farir <f.pl -fara>:
somnis m.pl (vivències que hom té durant un somni)
svo er sagt að nú eru eigi meir eftir en tveir vetur þess er draumkonan sagði hann mundu lifa. Og er á líður er Gísli í Geirþjófsfirði og koma aftur draumar hans allir og harðar svefnfarir og kemur nú jafnan að honum draumkonan sú hin verri og þó hin stundum, hin betri: segons es conta, llavors ja només li quedaven dos hiverns del temps que la dona dels somnis li havia dit que li quedava de vida. I quan el temps va anar passant [i va arribar la tardor], en Gísli va romandre al fiord de Geirþjófsfjörður i llavors li tornaren tots els seus somnis i els sons neguitosos, i la dona dels somnis, la dolenta, ara el visitava [en els seus somnis] sempre, encara que, de vegades, ho feia la bona
þá spurði Auður hvað hann hafði dreymt. "Nú voru enn eigi svefnfarir góðar": llavors l'Auður li va demanar què havia somniat. [I va afegir:] “Els [teus] somnis han continuat sense ésser bons”
þegar vorar fer Gísli aftur í Geirþjófsfjörð og má þá eigi lengur vera í brott frá Auði, konu sinni; svo unnast þau mikið; er nú þar um sumarið á laun og til þess er haustar. Og kemur nú á þref um draumana þegar lengir nóttina og kemur nú hin verri draumkonan að honum og gerast nú svefnfarir harðar og segir nú eitt sinn Auði hvað hann dreymdi er hún spurði eftir og kvað þá vísu: 19 Villa oss, ef elli ǀ oddstríðir skal bíða ǁ mér gengr Sjöfn í svefna ǀ sauma, mínir draumar; ǁ stendr eigi þat, þeygi, ǀ þornreið, bragar greiði ǁ öl-Nanna selr annars ǀ efni, mér fyr svefni:  la traducció d'aquest exemple a l'entrada svefnfarar

svefn·flog <n. -flogs, -flog>:
atac m de son, atac m de narcolèpsia

svefn·friður <m. -friðar, no comptable>:
silenci m i tranquil·litat per poder dormir
sætur er svefninn (שְׁנַת) þeim sem erfiðar, hvort sem hann matast lítið eða mikið, en offylli auðmanns ljær honum ekki svefnfrið ([ʝāˈnaħ + ʝāˈʃēn ~ יָנַח + יָשֵׁן]:   wə-ha-ɕɕāˈβāʕ   lɛ-ʕāˈʃīr   ʔēi̯ˈn-ɛnnū   manˈnīaħ   l-ō   l-īˈʃōn,   וְהַשָּׂבָע, לֶעָשִׁיר--אֵינֶנּוּ מַנִּיחַ לוֹ, לִישׁוֹן)dolç és el son del qui treballa, tant si menja poc com molt, però la refartada del ric no el deixa pas dormir
♦ fá engan svefnfrið [í nótt] fyrir hávaðanum: <LOC FIGno poder dormir [a la nit] pel soroll
♦ hafa ekki svefnfrið [í nótt] fyrir hávaða[num]: <LOC FIGno poder dormir pel soroll

svefn·galsi <m. -galsa, no comptable>:
enjogassament causat per somnolència excessiva

svefn·ganga <f. -göngu, no comptable>:
somnambulisme m

svefn·gengill <m. -gengils, -genglar>:
somnàmbul m, somnàmbula f<MEDnictòbata m & f, <óeiginl./improp.noctàmbul m, <óeiginl./improp.noctàmbula f

svefn·gras <n. -grass, -grös>:
1. cascall m (planta Papaver somniferum) (ópíumvalmúi; draumsól)
2. rosella f (planta Papaver rhoeas) (deplasól)

svefngöngu·maður <m. -manns, -menn>:
somnàmbul m

svefn·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
dormitori m

svefn·hús <n. -húss, -hús>:
dormitori m, alcova f
er nú allir voru gengnir út og ekki nokkur maður eftir í svefnhúsinu (ὁ κοιτών -ῶνος:   καὶ οὐδεὶς κατελείφθη ἐν τῷ κοιτῶνι ἀπὸ μικροῦ ἕως μεγάλου), hvorki lágur né hár, gekk Júdít að hvílu Hólofernesar og bað í hljóði: „Drottinn, Guð alls máttar. Lít á þessari stundu í náð á það verk sem hönd mín vinnur Jerúsalem til vegsemdar: quan, així doncs, tots hagueren sortit i al dormitori ja no hi va restar ningú, ni petit ni gran, la Judit va anar al llit de l'Holofernes i pregà en silenci: “Senyor, Déu de tot poder, mira en aquests moments amb gràcia l'obra que la meva mà farà per a honor de Jerusalem

svefn·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>:
dormitori m, alcova f
fór hann á eftir Ísraelsmanninum inn í svefnhýsið (qubˈbāh ~ קֻבָּה:   wa-i̯ʝāˈβɔʔ   ʔaˈħar   ˌʔīʃ־ʝiɕrāˈʔēl   ʔɛl־ha-qqubˈbāh,   וַיָּבֹא אַחַר אִישׁ-יִשְׂרָאֵל אֶל-הַקֻּבָּה) og lagði þau bæði í gegn, Ísraelsmanninn og konuna, gegnum kviðinn. Staðnaði þá plágan meðal Ísraelsmanna: va seguir l'israelita a dins l'alcova i els traspassà tots dos [amb la llança que havia agafat], l'israelita i la dona, al ventre. I llavors la plaga va cessar entre els israelites
Júdít hafði sagt ambátt sinni að standa úti fyrir svefnhýsi (ὁ κοιτών -ῶνος:   ἔξω τοῦ κοιτῶνος αὐτῆς) sínu og bíða þess að hún gengi út eins og hún hafði gert á hverju kvöldi. Sagðist hún ætla út til að biðjast fyrir. Hið sama sagði hún Bagóasi: la Judit havia dit a la seva esclava que restés defora de la seva alcova i que esperés que ella sortís, com havia estat fent cada vespre. Li havia dit que volia sortir a pregar. Va dir el mateix al Bagoa
Júdít helgaði Guði alla muni Hólofernesar sem fólkið hafði fengið henni til eignar. Flugnanetið, sem hún hafði sjálf tekið úr svefnhýsi (ὁ κοιτών -ῶνος:   ἐκ τοῦ κοιτῶνος αὐτοῦ) hans, gaf hún Guði sem heitgjöf: la Judit consagrà a Déu tots els atuells de l'Holofernes que el poble li havia donat, i va donar a Déu com a ex-vot la mosquitera que ella mateixa havia agafada de l'alcova d'ell

svefnhöfga·ofskynjun <f. -ofskynjunar, -ofskynjanir>:
al·lucinació hipnagògica

svefn·höfgi <m. -höfga, no comptable>:
somnolència f, son f
ungmenni eitt, Evtýkus að nafni, sat í glugganum. Seig á hann svefnhöfgi (καταφέρεσθαι [καταφερόμενος -ένη -όμενον] ὕπνῳ βαθεῖ :   καταφερόμενος ὕπνῳ βαθεῖ), er Páll ræddi svo lengi, og féll hann sofandi (καταφέρεσθαι ~ κατενεχθείς -εῖσα -έν:   κατενεχθεὶς ἀπὸ τοῦ ὕπνου) ofan af þriðja lofti. Hann var liðinn, þegar hann var tekinn upp: un minyó que es deia Eutic seia a la finestra. S'emparà d'ell una son profunda quan en Pau va estar parlant tant de temps en el seu discurs, i, endut pel son, va caure daltabaix del tercer pis. Va morir
áá er þeir húskarlar og Kolskeggur höfðu verið þrjár nætur í Eyjum þá hefir Þorgeir Starkaðarson njósn af þessu og gerir orð nafna sínum að hann skyldi koma til móts við hann á Þríhyrningshálsa. Síðan bjóst Þorgeir undan Þríhyrningi við hinn tólfta mann. Hann ríður upp á hálsinn og bíður þar nafna síns. Gunnar er nú einn heima á bænum. Ríða þeir nafnar í skóga nokkura. Þar kom að þeim svefnhöfgi og máttu þeir ekki annað en sofa. Festu þeir skjöldu sína í limar en bundu hesta sína og settu hjá sér vopnin: quan en Kolskeggur i els missatges [d'en Gunnar] ja feia tres dies que eren a les Illes [fent la collita del fenàs], en Þorgeir Starkaðarson en fou informat i va enviar un missatge al seu homònim perquè es trobés amb ell als colls de Þríhyrningshálsar. Tot seguit, en Þorgeir va partir del mas de Þríhyrningur amb onze homes. Va pujar fins al coll i allà va esperar el seu homònim. En Gunnar llavors es trobava totsol al seu mas. Els dos homònims varen entrar en un bosc. Allà s'emparà d'ells una gran somnolència i no pogueren fer res més que dormir. Varen fixar llurs escuts a unes branques, varen fermar llurs cavalls i posaren les armes a llur costat

svefn·höfugur, -höfug, -höfugt <adj.>:
somnolent
♦ mér gerir svefnhöfugt: m'agafa [molta de] son
Kári mælti þá við Björn að hann skyldi gæta hesta þeirra og vera á varðhaldi "en mér gerir svefnhöfugt": en Kári llavors va dir al Björn que tingués esment dels cavalls i que fes guàrdia, “[de cop i volta] m'ha agafat molta de son”
♦ e-m gerist svefnhöfugt: a algú li agafa una son forta
þá sendi Drífa eftir Huld seiðkonu en sendi Vísbur, son þeirra Vanlanda, til Svíþjóðar. Drífa keypti að Huld seiðkonu að hún skyldi síða Vanlanda til Finnlands eða deyða hann að öðrum kosti. En er seiður var framiður var Vanlandi að Uppsölum. Þá gerði hann fúsan að fara til Finnlands en vinir hans og ráðamenn bönnuðu honum og sögðu að vera mundi fjölkynngi Finna í fýsi hans. Þá gerðist honum svefnhöfugt og lagðist hann til svefns. En er hann hafði lítt sofnað kallaði hann og sagði að mara trað hann. Menn hans fóru til og vildu hjálpa honum en er þeir tóku uppi til höfuðsins þá trað hún fótleggina svo að nær brotnuðu. Þá tóku þeir til fótanna. Þá kafði hún höfuðið svo að þar dó hann. Svíar tóku lík hans og var hann brenndur við á þá er Skúta heitir. Þar voru settir bautasteinar hans: la Drífa aleshores va enviar a cercar la seiðkona Huld, mentre enviava el fill d'ella i en Vanlandi, en Vísburr, a Suècia. La Drífa va pagar a la seiðkona Huld perquè fés un seid que fés que en Vanlandi tornés a Lapònia, o, altrament, el fés morir. Quan es va fer el seid, en Vanlandi es trobava a Uppsalir. Aleshores va sentir un gran desig d'anar a Lapònia, però els seus amics i els seus consellers li prohibiren que hi anés dient-li que darrere aquell desig desficiós seu hi havia d'haver la màgia dels lapons. Aleshores es va emparar d'ell una gran somnolència i es va ajeure per dormir. I quan no feia gaire que s'era adormit, va cridar dient que una mara el trepitjava. Els seus homes hi acudiren i volgueren ajudar-lo, però quan li aixecaren el cap, la mara li va trepitjar les cames de tal manera que cuidaven trencar-se. Aleshores li agafaren les cames, però ella llavors li va pitjar tant el cap cap enrere que ell va morir. Els suecs agafaren el seu cadàver i l'incineraren a la vora del riu que es diu Skúta. A l'indret de la pira hi dreçaren les seves bautasteinar

svefn·klefi <m. -klefa, -klefar>:
compartiment m de vagó-llit

svefn·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense dormir (cf. andvaka)
♦ svefnlaus nótt: nit en blanc
ég hef stritað og erfiðað, átt margar svefnlausar (ἡ ἀγρυπνία -ίας:   κόπῳ καὶ μόχθῳ, ἐν ἀγρυπνίαις πολλάκις) nætur, verið hungraður og þyrstur og iðulega fastað, og ég hef verið kaldur og klæðlaus: m’he esdernegat i m'he fatigat, he passat mantes nits en blanc, he patit fam i set, he estat en dejuni espesses vegades, i he tingut fred i he anat nuu

svefn·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (andvakainsomni m (impossibilitat de dormir)
[De unguento populeonis.] Sú er ein smyrsl. Sú er ein smyrsl, er populion heitir. Hún er góð við hita ok ok landfarasótt ok svefnleysi. Skal smyrja þunnvanga ok lífæðrina (lífæðrarnar?), bæði á hǫndum ok beinum, ok svá lófa ok iljar. En ef maðr blandar oleum olivę við populion eða þat oleum er gert er af violis eða leginum af ór violis, eða þessi violasber er menn kalla á norrœnu hófgras ok smyrr maðr yfir lifrinni, þá tekr þat braut allan hitann, riðunnar eða annarar sóttar, enn ef naflinn er smurðr, þá fær þat sveita skyndiliga: [Ungüent Populeó.] Aquest és un ungüent. Aquest és un ungüent que es diu populeó: és bo contra la febre i també contra la pestilència i l'insomni. S'hi han d'untar les temples i el pols, tant el dels canells com el de les cames, i també els palmells de les mans i les soles dels peus. Però, si hom barreja oli d'oliva amb el populeó o l'oli que es fa de les violes o amb el suc de les violes (?) o [si s'hi mesclen] aqueixes baies [= càpsules] de la viola que en norrè es diu hófgras (= Menyanthes trifoliata = trèvol d'aigua) i s'hi unta allà on hi ha el fetge, aquest ungüent lleva la temperatura, tant la de la febre aguda com la d'altres malalties. Però, si s'hi unta el llombrígol, aquest ungüent és un ràpid sudorífer (en comparació, la recepta en llatí d'aquest ungüent, de l'Antidotari d'en Nicolau o Antidotarium Nicolai [Salernitani], sona així: De unguento Populeonis, ex Nicolao. Unguentum populeonis dicitur, quia fit de oculis populi. Valet contra calorem acutae febris, et his, qui dormire nequeunt, inunctis temporibus, et pulsibus, et plantis manuum, et pedum; hoc idem cum oleo rosato, uel uiolato mixtum, super hepar inunctum mirabiliter calorem tollit, et sudorem prouocat inunctum super umbilicum. Medietas est librae duae = La meitat són dues lliures)
við svefnleysi. Tak gras þat er heitir mecon (= ἡ μήκων -ήκωνος = Papaver somniferum) ok stappa í súru víni ok ríð þat um allan líkam manns ok gef honum súrur at eta. Þat gerir svefn allvel: contra l'insomni. Agafa l'herba que es diu mecó, o sigui, cascall, i esclafa-la [en el morter] amb vi acetós i unta-ho per tot el cos de l'home [que no pot dormir] i dóna-li súrur (consolves o agrelles) de menjar. Això li provocarà la son força bé (vocabulari: #1. súrt vín: uinum acetosum. L'autor de la traducció, o per ventura el copista, aparentment va entendre í súru víni ‘en vi acetós’ com a í súruvíni ‘en vi d'agrelles o de consolves’, de manera que, per comptes de fer beure a l'insomne el vi acetós mesclat amb els cascalls picats li fa menjar agrelles o consolves)
♦ óvefrænt svefnleysi: insomni no orgànic
2. (svefnskorturmanca f de son (manca de temps de dormir)
en mér, sem gengið hef undir þá byrði að semja ágrip þetta, er það ekki auðvelt verk heldur kostar það svita og svefnleysi (ἡ ἀγρυπνία -ίας:   ἱδρῶτος δὲ καὶ ἀγρυπνίας τὸ πρᾶγμα), alveg eins og það krefur þann mikils sem undirbýr veislu sem hann ætlar öðrum að njóta. Samt er ég fús til að takast á við þessa þraut til að hljóta þakklæti margra: i pel que fa a mi mateix, que he assumit la càrrega de compondre aquest compendi, aquesta no serà una obra fàcil, sinó que em costarà suor i hores de vetlla, del tot igual al gran esforç que s'exigeix al qui prepara un banquet del qual ell vol fer gaudir els altres. Nogensmenys, estic llest per a escometre aquesta dura feina per tal de rebre l'agraïment de molts
ok þóat hann hefði jafnan mikil vandkvæði ok vás fyrir erfiðis sakir, þá kom hann þó aldri í slíka raun bæði af mœði ok illviðri, svefnleysi ok matleysi, sem í þeirri ferð — et magnis quidem antea difficultatibus, atque inclementioris caeli et uiarum molestiis saepius exercitus, nunquam tamen a lassitudine, tempestatis saeuitia, insomniis et inedia, tantum illi prius, quantum in hac profectione, fuit periculumi encara que [el rei Sverrir] tot sovint hagué de passar, a causa d'aquesta tasca, per circumstàncies difícils i per grans fatics provocats per les inclemències del temps, mai no hagué d'afrontar una prova [tan difícil] com la que hagué d'afrontar en aquesta expedició per mor de l'esgotament i les maltempsades, la manca de son i la manca de menjar
sagði Þórður að þá voru eigi setuefni. Bað hann menn þá vopna sig. Gekk Þórður þá upp á fjallið og kom ofan í Ingólfsfjörð og úr Ingólfsfirði til Ófeigsfjarðar. Voru þá mennirnir svo þreyttir af mæði og blóðrás og svefnleysi að þá vildu menn eigi lengra fara. Lögðust menn þá niður og tóku á sig svefn (SS II, cap. 342, pàg. 527): en Þórður els va dir que no hi havia ni motiu [ni temps] per descansar. Va manar als seus homes que s'armessin. Després, en Þórður va pujar al puig i d'allà va baixar al fiord d'Ingólfsfjörður i del fiord d'Ingólfsfjörður va entrar al fiord d'Ófeigsfjörður. Allà els seus homes ja es trobaven tan extenuats pel cansament, la pèrdua de sang [per les ferides] i la manca de dormir que no volgueren anar més lluny. Es varen ajeure allà i la son s'emparà [immediatament] d'ells

svefn·léttur, -létt, -létt <adj.>:
que no li cal dormir gaire, que necessita dormir poc

svefn·loft <n. -lofts, -loft>:
<ARQ HISTloft f dormitori, en realitat, part del loft, o sala de dalt, destinada a fer de dormitori. El loft és un element arquitectònic que no es trobava a les cases tradicionals, sinó a les cases d'arquitectura ja més avançada. Les cases amb loft es deien lofthús. L'accés a un loft no es feia per la planta baixa, sinó per defora, per mitjà d'una escala exterior que donava sovint a una galeria exterior o svalir. El loft, a les cases grans, solia estar dividit en dues estances, una de les quals es destinava a dormitori i era aquesta, en concret, la qui rebia el nom d'svefnloft
það var einn morgun er þeir bræður Þorsteinn og Grettir lágu í svefnlofti sínu að Grettir hafði lagið hendur sínar undan klæðunum. Þorsteinn vakti og sá það. Grettir vaknaði litlu síðar: un matí, quan els germans Þorsteinn i Grettir dormien a llur svefnloft, llur dormitori a la sala de dalt, es va esdevenir que en Grettir havia estirat els seus braços fora del tapament. En Þorstein es va despertar i ho va veure. En Grettir es va despertar poc després

svefn·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
somnífer m

svefn·lömun <f. -lömunar, no comptable>:
paràlisi f del son

svefn·mál <n. -máls, no comptable>:
hora f d'anar a dormir
Servandús hét djákn ok ábóti þess munklífs, es Líberíús ríkismaðr lét gøra í Campaníaheraði. Hann vas vanr at koma til munklífs Benedíctúss, ok rœddu þeir of sœtleik himneskra fagnaða ok [p. 219] bergðu þeim opt í hugskoti, þótt þeir mætti eigi ná i líkam. En es at svefnmáli kom, þá vas Benedíctús í stǫpli nøkkverjum ofarla, en Servandús djákn neðarr í inum sama stǫpli, ok mátti þar ganga á miðli. En fyrir þeim stǫpli vas hús mikit, ok hvíldu þar lærisveinar beggja þeira. En es Benedíctús vakti ok vas á bœnom, þá es aðrir sváfu, ok stóð við glugg, þá sá hann ljós mikit koma af himni, svá at þat rak á braut ǫll myrkr nætrinnar. En fylgdi undarligr hlutr ljósinu, því at hann sá allan heim fyr augum sér svá sem undir einum geisla. En es Benedíctús sá staðfastliga á ljós þetta, þá sá hann ǫnd Germánúss epíscopúss borna til himins af englum í eldligu áliti. Þá vildi hann hafa með sér annan vátt svá dýrðligrar sýnar, ok kallaði hann á Servandúm djákn hærri rǫddu ok nefndi hann á nafn tysvar eða þrysvar. Servandús vaknaði við kall hans ok reis upp þegar, ok sá nøkkvern hlut af ljósinu, ok þótti honum mikils vert um þat. Þá sagði Benedíctús honum, hvat hann hafði sét, ok sendi mann þegar ina sǫmu nótt til kaupuborgar at spyrja, hvat of Germánúm byskup væri. En epíscopús vas andaðr, es sendimaðr kom þangat, ok gat hann þat spurt, at hann hafði á þeiri stundu andazk, sem Benedíctús sá ǫnd hans fara til himins af jǫrðu: hi havia un diaca, i abat del monestir que en Liberi, un home poderós, havia fet fer a la comarca de la Campània, que nomia Servand. Aquest diaca i abat solia anar al monestir d'en Benet. [Quan es trobaven,] en Benet i ell parlaven de la dolcesa de la joia celestial i l'assaborien sovint en llur esperit per més que no la poguessin atènyer físicament. I quan va arribar l'hora d'anar a dormir, en Benet estava a la part de dalt d'una torre mentre que en Servand, el diaca, ho feia a la part de baix de la mateixa torre i es podia anar [per una escala] d'un pis a l'altre. I davant aquella torre hi havia un casal en el qual hi descansaven llurs deixebles. I, mentre els altres dormien, com fos que en Benet vetllava i pregava dret a la finestra, va veure que del cel en baixava una llum tan forta que va esvair totes les tenebres de la nit. I un fet prodigiós va acompanyar aquella llum, car en Benet va veure davant els seus ulls tot el món sencer alhora, com si es trobés col·locat sota un raig del sol. I com fos que en Benet continués mirant aquesta llum, va veure l'esperit del bisbe Germà portat al cel pels àngels amb un aspecte igni. Llavors en Benet va voler tenir amb ell un segon testimoni d'aquella visió tan gloriosa (esplèndida) i va cridar amb veu forta el diaca Servand dient dues o tres vegades el seu nom. En Servand es va despertar amb els seus crits i es va llevar al punt i encara va veure alguna cosa de la llum i va considerar que aquell portent era molt important. Llavors en Benet li va contar el que havia vist i immediatament aquella mateixa nit va enviar un home a la ciutat perquè hi preguntés què hi havia de nou en relació al bisbe Germà. Però quan el missatger hi va arribar, el bisbe era mort. El missatger va poder esbrinar que havia mort en el mateix moment que en Benet havia vist el seu esperit pujant de la terra al cel (per als comentaris, vulgueu veure  svefntíð)

svefn·meðal <n. -meðals, -meðul>:
somnífer m

svefn·mók <n. -móks, no comptable>:
ensopiment m

svefn·mús <f. -músar, -mýs>:
liró gris (mamífer Myoxus glis syn. Glis glis syn. Sciurus glis)

svefn·ógnir <f.pl -ógna>:
terrors nocturns, terrors m.pl del son

svefn·órar <m.pl -óra>:
somieigs m.pl, fantasmagories oníriques (representacions o visions fantàstiques de qui dorm, visions quimèriques que es tenen en els somnis) (draumórar)
Finnur svarar: "Ekki þykir mér draumur sjá svo góður sem þér mun þykja. Ætla eg þetta munu vera fyrir feigð þinni ef það er nokkuð annað en svefnórar einar er fyrir þig bar": en Finnur li va respondre: “No trobo que aquest somni sigui tan bo com et sembla a tu. Crec que aquest somni vol dir que estàs destinat a morir aviat si el que has vist en el somni és alguna cosa més que les quimeres que es veuen en els somnis
sá hinn sami hǫfgi ok þungi er nú kominn á augu biskupa várra ok sjá þeir nú alla hluti sem í svefnórum, er þeir eigi skilja bjartleik né sanna sýn (= sannendi?) — simili laborant cali[p. 9]gine, ideoque omnia quasi in somnis uidentes, nec claram lucem nec ueritatem discernunt (Rœða Sverris konungs gegn byskupunum): la mateixa somnolència i sopor ara ha caigut sobre els ulls dels nostres bisbes, i ara veuen totes les coses com en els desvarieigs d'un somni, ja que no distingeixen ni la claror ni la realitat (visió verídica) [de la foscor i la fantasmagoria]

svefn·pilla <f. -pillu, -pillur. Gen. pl.: -pilla o: -pillna>:
pastilla f per dormir, somnífer m
♦ hún svipti sig lífi með svefnpillum: es va llevar la vida amb somnífers

svefnpoka·gisting <f. -gistingar, -gistingar>:
pernoctació f amb sac de dormir

svefnpoka·pláss <n. -pláss, -pláss>:
lloc m amb possibilitat de dormir en sac de dormir, oferit per moltes de pensions, masos & particulars islandesos

svefn·poki <m. -poka, -pokar>:
sac m de dormir

svefn·purka <f. -purku, -purkur. Gen. pl.: -purkna o: -purka>:
dormilega m & f

svefn·rof <n. -rofs, -rof>:
entreson m
♦ [vera] í svefnrofunum: trobar-se en un estat de semivigília (en un son ‘parcial’, especialment -però no només- en els moments d'adormir-se o despertar-se)
en um manninn í þér mun ég nú ræða, því að það er hann, en ekki guðinn í þér eða dýrið í svefnrofunum, sem þekkir glæpi og refsingu: però ara parlaré de l'home que hi ha dintre teu perquè és ell, i no pas el déu que hi ha dintre teu o la bèstia en estat de semivigília, el qui coneix el crim i el càstig

svefnrofa·lömun <f. -lömunar, no comptable>:
paràlisi f del son

svefn·ró <f. -róar, no comptable>:
repòs nocturn

svefn·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:
trastorn m del son
♦ óvefrænar svefnraskanir: trastorns no orgànics del son

svefn·salur <m. -salar, -salir>:
[sala f] dormitori m

svefn·samt <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-m verður ekki svefnsamt: algú pateix d'insomni, algú no pot agafar el son
svo er að segja frá Kára að hann mátti ekki sofa um nætur. Ásgrímur vaknaði eina nótt og heyrði að Kári vakti. Ásgrímur mælti: "Hvort verður ekki svefnsamt á næturnar?": d’en Kári s'ha de contar que a les nits no podia pas dormir. L'Ásgrímur es va despertar una nit i va sentir que en Kári estava despert. L'Ásgrímur li va dir: “Que no pots agafar el son a les nits?”
hún þá veturvist að Hjalla í Ölfusi en ekki Guðrún Gjúkadóttir þó það segi nokkrir menn, hjá þeim feðgum Þóroddi og Skafta. Var Helga þar með dul og lá í ystu sæng í skála um veturinn og hafði fortjald fyrir. Hún sló hörpu nær allar nætur því að henni var þá enn sem oftar ekki mjög svefnsamt: fou ella la qui va prendre quarter d'hivern a Hjalli, a l’Ölfus, a can Þóroddur i son fill Skafti, i no pas la Guðrún Gjúkadóttir, encara que ho afirmin alguns. La Helga s'hi va estatjar durant l'hivern en secret, jaient al jaç de més a prop de la porta de l'skáli. Posava un cortinatge al seu davant. Gairebé totes les nits tocava l'arpa, ja que molt sovint patia d'insomni
hann tók upp trygilinn ok kastar utar á gólfit, svá at hann brotnaði í sundr. Síðan fóru menn til hátta. Höfðu þeir bræðr enga sæng. Var þeim ekki svefnsamt um nóttina: [en Þorstein] va aixecar el trygill, l'anap o escudelleta, i el va llençar al trespol a l'altra banda de la sala de manera que l'anap es va esbocinar. Després, els homes se n'anaren a dormir. Els germans no tenien cap jaç. No pogueren dormir en tota la nit
mér verður ekki svefnsamt: no puc pas dormir
engum varð svefnsamt þá nótt: ningú no va aclucar un ull allà aquella nit

svefn·skáli <m. -skála, -skálar>:
dormitori m
síðan fór Víkingr heim í svefnskála sinn. Þar var jarðhúss munni hjá rekkju hans, ok lét hann þá þar í niðr. Var þar nóg drykkr ok vist ok klæðnaðr ok allt þat hafa þurfti. Græddi Víkingr Þóri, son sinn, því at hann var góðr læknir. Annarr endir á húsinu var í skógi. Þar varaði Víkingr syni sína við sem mest, at þeir skyldi aldri ór jarðhúsinu koma, því at hann kvað Ógautan þegar vísan verða, at þeir væri á lífi, -- "eigum vér þá skjótt ván ófriðar." Þeir hétu góðu um þat. Leið nú þar til, at Þórir var alheill: després en Víkingr se'n va tornar a casa seva [i es dirigí directament] al seu dormitori. Al costat del seu llit hi havia la boca d'entrada a un jarðhús o soterrani-refugi i va fer que [els seus fills] hi davallessin. En Víkingr va curar [les ferides d']en Þórir, son fill, car era un bon metge. L'altra boca del soterrani-refugi era enmig d'un bosc. En Víkingr hi va advertir els seus fills amb la màxima energia que no sortissin mai del soterrani-refugi car si ho feien, els digué, l'Ógautan immediatament sabria del cert que ells encara eren amb vida i “aleshores podem esperar que aviat hi hagi una guerra”. Ells li'n feren bona promesa. El temps va passar fins que Þórir s'hagué restablert del tot

svefn·skemma <f. -skemmu, -skemmur. Gen. pl.: -skemma>:
<ARQ HISTskemma f dormitori, skemma en la qual hi dorm algú. Es tracta, sens dubte, d'una útiskemma, una skemma allunyada dels edificis principals del mas, destinada sobretot a dormitori d'homes
„Þat kann ok vera“, segir Þrándr, „at þat sé flugumenn nǫkkurir, ok vili dyljast undir munkabúnaði, ok skulum vér nú gera tilraun; þeir koma hér skjótt á bœinn, ok ef munkar eru, þá munu þeir ganga higat til svefnskemmunnar ok biðja fjár, en ek mun vísa þeim inn í bœinn, at þeir bíði þar þess er meirr morgnar; en ef svikarar eru, þá munu þeir ekki þat vilja, heldr munu þeir bera konungslykil at húsinu, ok ganga svá inn, ok mun þá enn nǫkkut verða til ráða: skalþú, Sigurðr! þegar þeir koma at dyrum, hlaupa at hurðarbaki, ok ef þeir brjóta upp húsit, þá munu þeir allir inn ganga, svá sem þeim er skipat; skaltu þá skjótast út, ok kippa aptr hurðu, en ek mun gera af mér slíkt sem verða má“: “Tamb pot sser”, va dir-li en Þrándr, “que siguin uns lladres que vulguin amagar-se sota uns hàbits de monjo, així que ara mateix en farem la prova: aviat arribaran aquí a la palissada de l'alqueria (garðr), i, si són monjos, vindran cap aqu, cap a la skemma-dormitori, i demanaran almoina (fé), per jo els indicar que entrin fins a les cases del mas (bœr) i que hi esperin fins que es faci més de dia. I si sn uns falsaris, no ho voldran fer, sin que empraran la força (‘empraran la clau del rei’) amb les cases, i d'aquesta manera hi entraran, però encara s'hi pot fer alguna cosa: tu, Sigurðr, quan ells arribin a les portes, corre immediatament a posar-te darrere les portes, i si ells forcen l'entrada de la casa, tu deixa'ls que hi entrin tots dedins seguint l'ordre en qu vagin; tot seguit, surt disparat [de darrere la porta] i torna a tancar la porta i jo far de mi mateix com cregui millor”
en er hann kom fyrir Elfina, þá lágu þeir þar og biðu nætur; en er myrkt var, reru þeir langskipinu upp í ána og lögðu til bæjar þess, er þeir áttu, Hallvarður og Sigtryggur. Koma þeir þar fyrir dag og slógu manngarð, æptu síðan heróp, og vöknuðu þeir við það, er inni voru, og hljópu þegar upp til vopna sinna; flýði Þorgeir þegar út úr svefnskemmunni. Skíðgarður hár var um bæinn; Þorgeir hljóp að skíðgarðinum og greip hendinni upp á garðstaurinn og kastaði sér út um garðinn. Þar var nær staddur Þorgils gjallandi; hann sveiflaði til sverðinu eftir Þorgeiri og kom á höndina og tók af við garðstaurinn. Hljóp Þorgeir síðan til skógar, en Þórður, bróðir hans, var þar felldur og meir en tuttugu menn. Síðan rændu þeir þar fé öllu og brenndu bæinn, fóru síðan út eftir ánni til hafs: i quan va arribar a l'embocadura del riu Elfur, hi van fondejar i hi esperaren la nit. I quan s'hagué fet fosca negra, van remuntar al rem el riu amb el langskip posant rumb al mas que en Hallvarður i en Sigtryggur hi posseïen. Hi arribaren abans de la sortida del sol i encerclaren el mas. [Quan ho hagueren fet,] varen cridar el heróp, el crit de batalla, i tots els qui eren al mas es varen despertar amb el crit i saltaren al punt fora dels jaços i s'afanyaren a agafar llurs armes. En Þorgeir va fugir immediatament de la skemma-dormitori. Tot al voltant del mas hi havia una palissada alta. En Þorgeir va córrer-hi i va agafar amb una mà la part de dalt d'un dels pals i es va catapultar a l'altra banda de la palissada, just allà on hi havia en Þorgils Bramuls. Aquest va aixecar la seva espasa [per damunt del seu cap, fent un molinet,] per assestar-hi un cop al Þorgeir i el cop li va endevinar la mà i l'hi tallà quan encara la tenia al pal de la palissada. En Þorgeir va córrer tot seguit cap al bosc [i així se salvà], però en Þórður, son germà, i amb ell més de vint homes més, caigueren en el combat. Tot seguit, en Þórólfur i els seus homes varen robar tots els béns del mas i l'hi calaren foc i seguidament es dirigiren pel riu cap a la mar

svefn·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f de temps de dormir (o: son) 

svefn·sófi <m. -sófa, -sófar>:
sofà m llit

svefn·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
<HISTdormitori m escalfat
þat er sagt, at Heiðrekr konungr átti þræla nokkura, þá er hann hafði tekit í vestrvíking. Þeir váru níu saman. Þeir váru af stórum ættum ok kunnu illa ófrelsi sínu. Þat var á einni nótt, þá er Heiðrekr konungr lá í svefnstofu sinni ok fátt manna hjá honum, þá tóku þrælarnir sér vápn ok gengu fyrir konungs herbergi ok drápu fyrst útvörðuna. Því næst gengu þeir at ok brutu upp konungs herbergit ok drápu þar Heiðrek konung ok alla þá, er inni váru. Þeir tóku sverðit Tyrfing ok allt fé þat, er inni var, ok höfðu á brott með sér, ok engi vissi fyrst, hverir þetta höfðu gert eða hvert hefnda skyldi leita: conten que el rei Heiðrekr tenia alguns esclaus que havia fet durant una expedició viquinga a les illes de ponent. En total eren nou. Eren de grans famílies i suportaven malament llur esclavatge. Una nit es va esdevenir que el rei Heiðrekr jeia al seu dormitori amb pocs homes fent-li de guàrdia, i llavors els esclaus varen armar-se i es dirigiren a la cambra del rei i primer mataren els guardes que hi havia a fora. Tot seguit pegaren envestida i forçaren l'entrada de la cambra del rei i hi mataren el rei Heiðrekr i tots els qui eren amb ell dedins. Varen agafar l'espasa Tyrfingr i tots els béns que hi havia allà dedins i se'ls emportaren amb ells i ningú d'antuvi no va saber qui ho havia fet o on s'havia d'anar a cercar la venjança
þenna tíma varð síra Jón vís af síra Guðmundi að erkibiskup hefði gefið honum Oddastað áður han fór af Víkinni. Síra Jón segir þetta Árna biskupi. Eftir það spurði hann síra Guðmund hvort það væri satt en hann gekk við að svo væri. Biskup gerði sig mjög þungan við þetta og einn dag gengu þeir báðir til erkibiskups í svefnstofu hans. Var þar hjá síra Árni kapalín hans er síðan varð biskup. Árni biskup spurði erkibiskup hvort hann hefði gefið Oddastað áður hann fór af Víkinni, þann sem áður hefði hann gefið Grími Hólmsteinssyni en fyrrum sótt af leikmönnum. Erkibiskup segir þetta satt vera en lést ei vita að þessi staður var áður gefinn og segir að gjöfin var laus fyrir þessa skynsemi. Mislíkaði erkibiskupi við síra Guðmund um þenna flutning. Þó lét hann Árna biskup gefa honum [p. 879] Breiðabólstað og taka af sér vitni til þess sem vera átti eftir nýjum lögum (SS II. Árna saga biskups, cap. 113, pàgs. 878-879): en aquell temps, mossèn Guðmundur va posar mossèn Jón en coneixement que l'arquebisbe li havia donat l'Oddastaður abans de partir de la Víkin. Mossèn Jón ho va dir al bisbe Árni. Després d'això, el bisbe Árni va preguntar a mossèn Guðmundur si allò era ver i mossèn Guðmundur li va confirmar que així era. El bisbe es va posar molt ombrívol amb això i un dia tots dos anaren a veure l'arquebisbe [Jörundur] al seu dormitori. El seu capellà, l'Árni, que posteriorment seria bisbe, també hi fou present. El bisbe rni va demanar a l'arquebisbe si, abans de partir de la Víkin, havia donat l'Oddastaður [a mossèn Guðmundur], staður que ell, el bisbe rni, havia donat abans al Grmur Hlmsteinsson i que, abans d'aix, ell havia obtingut, mitjançant plet, d'uns laics. L'arquebisbe li va dir que tot allò era ver i afeg que, en fer-ho, no havia pas sabut que aquest staður ja havia estat donat i li va dir que la donació, per aquesta ra, no era vlida. L'arquebisbe estigu disgustat amb mossèn Guðmundur per haver informat de la donació, encara que va permetre al bisbe rni que li dons Breiðabólstaður [a Fljótshlíð, a la vall de Fljtsdalur], i es va fer prendre testimoni (és a dir, va fer constar davant testimonis) que aquella donació havia d'ésser conforme a les noves lleis

svefn·styggur, -stygg, -styggt <adj.>:
que té el son lleuger, que es desperta amb facilitat, al menor soroll
þá mælti risinn: "Þar liggja dýraskinn í sætinu, því megi þit kasta undir ykkr, þar sem þit liggið í nátt, því at ek em svefnstyggr, ok þykki mér illt at heyra gnyð ykkarn yfir mér": aleshores el gegant li va dir: “Al [setstokkr del] sæti o replà de fusta, hi ha pells [de cérvols]. Vosaltres dos les podeu posar dessota vostre allà on us jagueu per passar la nit, perquè tinc el son molt lleuger i em molestarà sentir els vostres xiuxiueigs (aquest és el significat del mot gnyðr. El context, emperò, sembla exigir el substantiu gnýr ‘soroll, xivarri, rebombori; fragor’ o dynr, però cap editor no ha cregut necessari esmenar la lliçó gnyðr en gnýr o en dynr) sobre meu”

svefn·sýki <f. -sýki, no comptable>:
malaltia f de la son, tripanosomiasi [africana] (transmesa per la mosca tse-tse)

svefn·sækni <f. -sækni, no comptable>:
hipersòmnia f
♦ óvefræn svefnsækni: hipersòmnia no orgànica

svefn·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
pastilla f per dormir

svefn·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
temps m de dormir (hora d'anar a dormir)
djákn ok ábóti munklífis þess, er Líberíus hafði gera látit, var vanr at koma á hverjum misserum til munklífis Benedíctí, en hann hét Servandus. Ok er hann var kominn til fundar við Benedíctum, rœddu þeir dag þann allan um fagnað himinríkis, þann sem þeir lǫnguðu báðir mjǫk til. Ok er svefntíð kom, var Benedíctus ofarla í stǫpli nǫkkurum, en Servandus var neðarr, ok mátti ganga milli þeira. En undir niðri var hús þat, sem hvíldu í lærisveinar þeira, ok váru sofnaðir, en Benedíctus vakti ok stóð á bœn við glugg. Þá leit hann út ok sá ljós svá mikit koma af himni, at ǫll fórusk myrkr nætrinnar, ok varð svá ljóst sem um miðjan dag. En með ljósinu sá Benedíctus allan heiminn senn svá sem undir einum sólargeisla, þat sá hann ok með, at englar guðs báru ǫnd Germání byskups í eldligri ásjónu (in medio lucidissimae igneae sphaerae) til himins. Þá kallaði Benedíctus á Servandum tysvar eða þrysvar. En Servandus stóð upp þegar, er hann heyrði, ok leit út ok sá ljósit, ok þótti mikils um vert tákn þetta. Þá sagði Benedíctus honum alla sýn, þá sem fylgt hafði ljósinu. Síðan sendi Benedíctus mann ena sǫmu nótt til borgar þeirar, er Kampanía heitir, ok bað hann spyrja at Germánó byskupi, ok er sendimaðr kom þangat, þá var [p. 178] byskup andaðr, ok hafði á þeiri stundu andazk, sem Benedíctus sá ǫnd hans fara til himins: el diaca i abat del monestir que havia fet fer en Liberi, solia anar cada mig any al monestir d'en Benet. Aquest abat nomia Servand. I una vegada que s'havia trobat amb en Benet, varen estar parlant tot lo dia de l'alegria del cel que tots dos desitjaven molt atènyer. I quan va arribar l'hora d'anar a dormir, en Benet estava a la part de dalt d'una torre mentre que en Servand dormia a la part de baix i es podia anar [per una escala] entre els dos pisos. I al peu de la torre hi havia la casa en la qual descansaven llurs deixebles, i [aquests] dormien mentre que en Benet vetllava i pregava dret vora la finestra. I va mirar a fora i va veure que del cel en baixava una llum tan forta que totes les tenebres de la nit s'esvaniren, i es va fer tan clar com si fos migdia. I amb aquella llum, en Benet va veure tot el món sencer alhora, com si es trobés col·locat sota un raig del sol. Amb aquesta visió també hi va veure que els àngels de Déu se'n portaven l'esperit del bisbe Germà al cel en una aurèola ígnia. Llavors en Benet va cridar en Servand dues o tres vegades. I en Servand es va llevar al punt quan el va sentir i va mirar per la finestra i va veure la llum i va considerar que aquell portent era molt important. Llavors en Benet li va contar tota la visió que havia acompanyat la llum. Tot seguit, aquella mateixa nit, en Benet va enviar un home a la ciutat que es diu Campània pregant-li que preguntés pel bisbe Germà, i quan el missatger hi va arribar, el bisbe era mort, i havia mort en el mateix moment que en Benet havia vist el seu esperit pujant al cel (vocabulari: #1. ásjóna: Tradueixo el mot per aurèola, encara que possiblement hauria d'haver-ho fet amb aparença, aspecte, forma, figura, si tenim en compte el paral·lel de la Traducció norrena dels Diàlegs del papa Gregori el Gran: þá sá hann ǫnd Germánus epíscopus borna til himins af englum í eldligu áliti; cf. la Traducció anglo-saxona dels Diàlegs del papa Gregori el Gran: þá ġeseah hé englas ferian on fýrenum cliwene in tó heofenum Ġermánes sáwle; cf. la Llegenda Àuria: Quadam nocte dum per fenestram conspiceret et dominum exoraret, uidit fusam lucem desuper cunctas noctis tenebras effugasse. Subito autem totus mundus uelut sub uno solis radio collectus ante oculos eius adductus est ibique animam Germani episcopi Capuani in sphera ignea ab angelis ad celum deferri uidens manifeste postea comperit quod eadem hora a corpore migrauit; cf. els Diàlegs del Papa Gregori el Gran, Llibre II, cap. XXXV : [1] Alio quoque tempore Seruandus diaconus atque abbas eius monasterii, quod in Campaniae partibus a Liberio quondam patricio fuerat constructum, ad eum (scilicet ad S. Benedictum) uisitationis gratia ex more conuenerat. Eius quippe monasterium frequentabat, ut, quia isdem quoque uir doctrina gratiae caelestis influebat, dulcia sibi inuicem uitae uerba transfunderent, et suauem cibum caelestis patriae, quia adhuc perfecte gaudendo non poterant, saltem suspirando gustarent. [2.] Cum uero hora iam quietis exigeret, in cuius turris superioribus se uenerabilis Benedictus, in eius quoque inferioribus se Seruandus diaconus conlocauit, quo uidelicet in loco inferiora superioribus peruius continuabat ascensus. Ante eandem uero turrem largius erat habitaculum, in quo utriusque discipuli quiescebant. Cumque uir Domini Benedictus, adhuc quiescentibus fratribus, instans uigiliis, nocturnae orationis tempor praeuenisset, ad fenestram stans et omnipotentem Dominum deprecans, subito intempesta noctis hora respiciens, uidit fusam lucem desuper cunctas noctis tenebras exfugasse, tantoque splendore clarescere, ut diem uinceret lux illa, quae inter tenebras radiasset. [3.] Mira autem ualde res in hac speculatione secuta est, quia, sicut post ipse narrauit, omnis etiam mundus, uelut sub uno solis radio collectus, ante oculos eius adductus est. Qui uenerabilis pater, dumintentam oculorum aciem in hoc splendore coruscae lucis infigeret, uidit Germani Capuani episcopi animam in sphaera ignea ab angelis in caelum ferri. [4.] Tunc tanti sibi testem uolens adhibere miraculi, Seruandum diaconum iterato bis terque eius nomine cum clamoris magnitudine uocauit. Cumque ille fuisset insolito tanti uiri clamore turbatus, ascendit, respexit, partemque lucis exiguam uidit. Cui tantum hoc stupescenti miraculum, uir Dei per ordinem quae fuerant gesta narrauit, statimque in Casinum castrum religioso uiro Theopropo mandauit, ut ad Capuanam urbem sub eadem nocte transmitteret, et quid de Germano episcopo ageretur agnosceret et indicaret. Factumque est, et reuerentissimum uirum Germanum episcopum is qui missus fuerat iam defunctum repperit, et requirens subtiliter agnouit, eodem momento fuisse illius obitum, quo uir Domini eius cognouit ascensum. Gregorii Magni Dialogi, liber II, cap. XXXV; ; )

svefn·tími <m. -tíma, no comptable>:
temps m de dormir (quantitat d'hores que hom ha de dormir, espai de temps que hom ha de dedicar al son)

svefn·truflun <f. -truflunar, -truflanir>:
trastorn m de la son (o: del son) 

svefnugur, svefnug, svefnugt <adj.>:
que té son, que necessita dormir, somnolent
sacar oc heiptir hyggiat svefngar vera, ǁ né harm in heldr; ǁ vitz oc vápna vant er iǫfri at fá, ǁ þeim er scal fremstr með firom: no creguis pas que les disputes i els odis mortals tinguin son, ni tampoc l'afront. A un rei -el qui ha d'ésser primer entre els homes- li cal heure enteniment i armes

svefn·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
<FERROVvagó m llit

svefn·vana <adj.ind.>:
que li manca son, que li manquen hores de son, que ha dormit poc
skildust þeir að því og riðu þeir Þórður þá til Miðfjarðar og leituðu þar til fararskjóta. Riðu síðan í Haukadalsskarð og komu þar um myrknætti sem Þorgils var og svaf allur flokkurinn. En er þeir riðu að varð af dynur mikill. Vöknuðu menn við það. Vindur var af landsuðri en þeir höfðu sett upp spjót sín. Þeir voru mjög svefnvana (SS II, cap. 452, pàg. 709): i dit això, es van acomiadar. Aleshores en Þórður i els seus es van dirigir a cavall al Miðfjörður on hi cercaren muntures. Després, van travessar a cavall el Haukadalsskarð i arribaren que ja era negra nit allà on era en Þorgils i hi dormia tota la tropa. En arribar-hi, varen fer tant de soroll que van despertar els homes. El vent bufava del sud-est i havien clavat les llances a terra. Feia temps que duien son endarrerida

svefn·vandamál <m. -vandamáls, -vandamál>:
problema m de[l] son

svefn·þrunginn, -þrungin, -þrungið <adj.>:
mort -a de son, retut -uda de son, baldat -ada de son (Mall.)

svefn·þyngsli <n.pl -þyngsla>:
somnolència f, ganes f.pl de dormir, son f

svefn·þungur, -þung, -þungt <adj.>:
que dorm profundament, que té un son molt profund

svefn·þörf <f. -þarfar, no comptable>:
necessitat f de dormir

svefn·ær, -ær, -ært <adj.>:
endormiscat -ada, mig adormit -ida, mort -a de son
um nóttina gekk hann út í svalar að leita sér staðar. Var hann svefnær og dauðadrukkinn. En er hann snerist aftur til herbergis þá gekk hann fram eftir svölunum og til annarra loftdura og þar inn, missti þá fótum og féll í mjaðarkerið og týndist þar: a la nit, va sortir a la galeria superior per cercar un indret on fer les seves necessitats. Estava endormiscat i embriac com una sopa. I quan va tornar cap a la cambra, va continuar envant per la galeria fins a l'altra porta del pis de dalt i hi va entrar i va ensopegar i va caure dins la cuba de med i s'hi va anegar
konungr segir svá, at hann vill ekki þá letja, ok kvað þat líkara, at Heklungar mundu vera konungi sínum litlir til varnar, ef þeir vakna svefnœrir, „ok ǫlóðir munu þeir niðr hafa lagzk. Man þeim mjǫk á felmt verða, þá er vér komum [þeim dyn fyrir dyrr]. Vér skulum svá hátta atlǫguni, at Eiríkr, bróðir minn, skal róa undir bergit, ok tíu skútur inar stœrstu, ok ganga þar upp, en láta fara hans merki utan um Kristskirkjugarð, ok svá fram í konungsgarð. En ek mun róa fram fyrir Hólm, ok inn fyrir bryggjur, ok leita til skipanna. Munum vér þegar upp ganga, sumir fyrir innan Sandbrú, en sumir um Miklagarð, ok upp í Maríukirkjugarð, en sumir inn um Pétrskirkjugarð, ok svá upp á stræti. Úlfr af Laufnesi skal róa inn í vágsbotn með tvær skútur, ok ganga þar upp með merki, fara svá innan eptir bœnum, ok gegna þeim, er þangat stefna, ok látið þar lúðr ganga æ sem títt er“ — rex subiecit: ”Nec ego uos ultra morabor; quin et Heklungos Regem suum male propugnaturos crediderim, ubi stratis, quae haud dubie temulenti petiere, semisomni excutientur, et ad subitaneum nostrum prae foribus tumultum perculsi pauebunt. Is uero nobis urbem inuadentibus ordo seruabitur: Frater meus Eirikus cum decem celocibus, iisque maximis, rupem subeat, ibique cum suis egressus, praelato uexillo, praeter coemiterium Templi Christi ad palatium usque regium procedito; ego autem, et qui mecum, Holmum praetereuntes in portum usque interiorem remigabimus, naues hostium petituri: hic protinus exscendentes, pars intra Sandbruam (pontem), pars praeter Miklagardum sursus in Templi Mariae coemiterium, pars in coemiterium Aedis Petro sacrae, indeque per plateam sursus contendemus. Duas interim celoces in intimum sinum dirigat Ulfus Laufnesius, et cum comitibus hic egressus, signo sublato, per interiora oppidi, tubis quam maxime strepentibus prorumpat, eo se proripientes excepturus”el rei els digué que no els desaconsellaria que ho fessin, i afegí que era força probable que pocs heklungs defensessin [bé] llur rei si es despertaven [encara] morts de son, “puix que deuen haver-se'n anat a jeure completament ebris de cervesa. [Tinc per mi que] seran presos de gran pànic quan nosaltres hi arribem. Durem a terme el nostre atac de la següent manera: L'Eiríkr, mon germà, es dirigirà al rem amb les deu skútur més grosses que tinguem, fins al peu del penyal i hi desembarcarà i portarà el seu estendard al palau reial fent-lo passar per defora del sagrat de l'església del Crist. Pel que fa a mi mateix, em dirigiré al rem fins als molls passant per davant de l'illot (Hólmr) per intentar d'arribar fins a les naus [enemigues que hi hagi amarrades]. Un cop allà, desembarcarem immediatament [i ens dividirem en tres grups], uns es dirigiran fins a la Sandbrú, els altres pujaran fins al sagrat de l'església de santa Maria travessant la gran murada, i uns es dirigiran a l'stræti passant pel defora del sagrat de l'església de sant Pere. L'Úlfr de Laufnes es dirigirà al rem fins al fons de la badia amb dues skútur, i desembarcarà allà amb el seu estendard, i tot seguit travessarà la vila per anar a l'encontre dels qui en surtin [per rebutjar-lo]. Feu sonar sempre el lúðr com és habitual” (vocabulari: #1. dynr: Cf. Baetke 19874, pàg. 96: <...> koma e-m dyn fyrir dyrr (eig. jmd. Lärm vor die Tür bringen) jmd. überfallen, überrumpeln; si acceptem la lliçó ...vér komum þeim dyn fyrir dyrr la traducció és: ... quan els agafem completament desprevinguts, per sorpresa)

svei <interj.>:
ostres!
♦ svei attan, að þú skulir gera þetta: quina vergonya que facis això! (reprovant una acció o un comportament)
♦ svei mér: malviatge!
svei mér, ef ég skrökkva: mal llamp no em pegui si menteixo
ég veit svei mér ekki hvað ég sagði til að reita hann til reiði: que m'escorxin si sé què he pogut dir per fer-lo enfurismar
♦ svei mér þá: aferra't fort! t'ho pots creure?! que ho has vist?!
♦ svei þér: uix, ecs, quin fàstic

sveia <sveia ~ sveium | sveiaði ~ sveiuðum | sveiaðe-u>:
dir ‘svei!’ (uix!) a un gos o als gossos perquè calli o callin
♦ sveia hundum: fer callar els gossos
♦ sveia sér upp á e-ð: <LOC FIGjurar i renegar que una cosa és certa, afirmar la veracitat o correcció d'una cosa jurant i renegant que és així (en realitat, variant eufemística de sverjajurar)

sveið:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svíða “socarrimar”

< sveiðar <f.pl sveiða>:
(umbrot, sveiflurmoviments m.pl de balandreig i vaivé, moviments m.pl d'agitació i ànsia, moviments violents
fara nú báðir saman til Laxár og hefir þar fjöldi hrossa gengið um veturinn á mýrunum. Vill Ólafur henda hross Þorgils og vill slá beisli við hestinn en Grímur safnar að hrossunum öðrum og á götuna. Hesturinn gerist órór er hann sér önnur hrossin og fær Ólafur varla haldið hestinum [p. 25] og hrýtur öxin úr hendi honum (var.: ...varla haldið honum. Og í sveiðum hestsins fellur niður öxin úr hendi honum). Þá gengur Grímur þangað að og þrífur upp öxina og veitir Ólafi banasár og ríður heim síðan og þykist nú það fyrir sjá að ekki muni þarvist hans mega vera lengi (var.: ...hans mega vera töluverðar stundir) og fer hann þegar af skyndingu norður yfir heiði til Bitru og svo til Hrútafjarðar og kemur þvottdaginn fyrir páska á fund Hafliða og tekur hann við honum vel (SS I, cap. 18, pàgs. 24-25): llavors tots dos es dirigiren a la Laxá on un gran nombre d'egües, durant l'hivern, s'hi havia aplegat als aiguamolls. L'Olau va voler capturar una egua d'en Þorgils i es va dirigir cap a ella amb la brida a la mà per posar-l'hi mentre que en Grímur va anar a aplegar les altres egües i els va menar cap al camí. El cavall-pare [al qual l'Olau havia posat la brida] es va posar nerviós quan va veure les altres egües, de manera que l'Olau a penes el podia subjectar i la destral li va relliscar de la mà a terra (var.: ...a penes el podia subjectar. I amb les encabritades del cavall-pare la destral li va caure de la mà a terra). Aleshores en Grímur s'hi va acostar, va aixecar la destral d'en terra i va colpir-hi de mort l'Olau i tot seguit va pujar a dalt d'un cavall i va tornar a cases i llavors va considerar que era previsible que la seva estada allà no es podia allargar gens (var.: ...previsible que la seva estada allà ja no podria ésser un temps considerable) de manera que es va dirigir immediatament i a tota pressa, cap al nord, a través de l'altiplà: de primer va anar a Bitra i d'aquí passà al fiord de Hrútafjörður i, dissabte de Pasqua, va anar a veure en Hafliði que li va fer una bona acollida (vocabulari: #1. hross: Cf. Baetke 19874, pàg. 275: hross <...> 2. Stute, im Gegensatz zu hestr); #2. hestur: Cf. Baetke 19874, pàg. 251: hestr m. 1. Hengst <...gt;; #3. hrjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 275: <...> e-t hrýtr e-m ór hendi ein Gegenstand fällt jmd. aus der Hand, wird jmd. aus der Hand geschlagen; #4. sveið: Cf. Baetke 19874, pàg. 624: sveið heftige, gewaltsame Bewegung, Aufbäumen: í sveiðum hestsins fellr niðr øxin ór hendi honum; #5. töluverður: Cf. Baetke 19874, pàg. 646: tǫlu-verðr adj. nennenswert, erheblich; una traducció menys literal fóra: i llavors, considerant que ja no es podia quedar allà per més temps, partí immediatament i a correcuita cap al nord, cap a Bitra, a través de l'altiplà)

sveif <f. sveifar, sveifar>:
1. <GENmanovella f, maneta f
2. (stýrisvölur, stýrissveifarjau m (barra o canya de governall)
♦ snúast (o: hallast) á sveif með e-m: <LOC FIGprendre partit per algú
3. (sveifarbor, hjólsveiffilaberquí m (trepant, eina, esp. de fuster)
4. <MED = hverfileggurradi m (os del braç)

sveif:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svífa “lliscar; planar”

sveifar·ás <m. -áss, -ásar>:
cigonyal m

sveifar·band <n. -bands, -bönd>:
<MEDlligament m radial
♦ sveifar- og úlnliðsband: lligament ràdio-carpià

sveifar·hús <n. -húss, -hús>:
caixa f del cigonyal

sveifar·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
<MEDradial
♦ sveifarlægt hliðarband: lligament col·lateral radial

sveifar·taug <f. -taugar, -taugar>:
<MEDnervi m radial

sveifar·völur <m. -valar, -velir>:
braç m del cigonyal

sveif·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
sírfid m (qualsevol insecte de la família dels sírfids)

sveif·gras <n. -grass, -grös>:
pèl m de ca (o: bou) (qualsevol planta del gènere Poa)
♦ → blásveifgras “poa blava (Poa glauca)”
♦ → fjallasveifgras “poa alpina (Poa alpina)”
♦ → vallarsveifgras “poa de prat, herba de prat (Poa pratensis)”
♦ → varpasveifgras “pèl de bou, poa anual (Poa annua)”

sveifill <m. sveifils, sveiflar>:
oscil·lador m
♦ hreinn sveifill: oscil·lador harmònic

sveifla <f. sveiflu, sveiflur. Gen. pl.: sveiflna o: sveifla>:
1. (hreyfing fram og afturmoviment m de vaivé (moviment d'anada i tornada, moviment pendular, de costat a costat, com quam hom sega amb la falcella o es bat amb una espasa)
♦ bregða (o: snúa) e-m til sveiflu: <LOC ESPORTfer caure l'adversari, en la lluita lliure, amb un impuls giratori
nú er frá Gretti það að segja að þá er dró að miðri nótt heyrði hann út dynur miklar. Því næst kom inn í stofuna tröllkona mikil. Hún hafði í hendi trog en annarri skálm heldur mikla. Hún litast um er hún kom inn og sá hvar Gestur lá og hljóp að honum en hann upp í móti og réðust á grimmlega og sóttust lengi í stofunni. Hún var sterkari en hann fór undan kænlega en allt það sem fyrir þeim varð brutu þau, jafnvel þverþilið undan stofunni. Hún dró hann fram yfir dyrnar og svo í anddyrið. Þar tók hann fast í móti. Hún vildi draga hann út úr bænum en það varð eigi fyrr en þau leystu frá allan útidyraumbúninginn og báru hann út á herðum sér. Þæfði hún þá ofan til árinnar og allt fram að gljúfrum. Þá var Gestur ákaflega móður en þó varð annaðhvort að gera að herða sig ella mundi hún steypa honum í gljúfrin. Alla nóttina sóttust þau. Eigi þóttist hann hafa fengist við þvílíkan ófagnað fyrir afls sakir. Hún hafði haldið honum svo fast að sér að hann mátti hvorigri hendi taka til nokkurs utan hann hélt um hana miðja, kvinnuna. Og er þau komu á árgljúfrið bregður hann flagðkonunni til sveiflu. Í því varð honum laus hin hægri hendi. Hann þreif þá skjótt til saxins er hann var gyrður með og bregður því, höggur þá á öxl tröllinu svo að af tók höndina hægri og svo varð hann laus en hún steyptist í gljúfrin og svo í fossinn: ara contaré d'en Grettir que, quan es va acostar la mitja nit, va sentir un gran estrèpit [com de peüngles de cavall]. Tot seguit, una gran trol va entrar dins la stofa. A la mà hi duia una menjadora i a l'altra una skálm, un coltellàs o espasa curta d'un sol tall, força gros. En entrar, va mirar al voltant i va veure on jeia en Gestur i va córrer cap a ell, però ell es va posar dret d'un bot per enfrontar-s'hi. Es varen atacar ferotgement i lluitaren entre si durant molt de temps dins la stofa. La trol femella era més forta però ell l'esquivava amb habilitat, però trencaven tot allò que se'ls posava pel davant, fins i tot l'envà de fusta que migpartia la stofa (Boer: el revestiment de fusta de la paret del frontispici de darrere). La trol femella el va estirar per la porta fins a l'anddyri. Allà ell s'hi va resistir amb fermesa. Ella volia arrossegar-lo fora de les cases del mas i això només es va esdevenir després que ells[, en llur lluita,] haguessin desprès el bastiment de la porta emportant-se'l a fora sobre llurs espatlles. La trol femella [de primer] el va estirar (i arrossegar) cap al riu i despré fins a la gorja del riu. Llavors en Gestur ja estava extremadament extenuat però tanmateix no li va quedar més remei que continuar esforçant-se o ella l'estimbaria gorja avall. Varen estar lluitant tota la nit. Ell considerava que mai de la vida no les havia tingudes monstre (ófagnaður) com aquell pel que fa a la seva força. La trol el tenia agraponat contra el seu cos amb tanta de fermesa que ell no podia agafar res amb cap mà, de manera que només podia estrènyer la trol femella per la cintura. Quan[, finalment,] varen arribar a la vorera de la gorja del riu, ell li va fer perdre l'equilibri a ella amb una empenta [cap a la dreta]. Amb això la mà esquerra li va quedar lliure. Va agafar a l'instant el sax que portava cenyit i, empunyant-lo, el va clavar a la trol a l'aixella de tal manera que li va tallar el braç dret. D'aquesta manera es va poder alliberar de l'estreta d'ella i ella es va precipitar gorja avall desapareixent sota la cascada (vocabulari: #1. kænlega: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: 2. kœnliga, „behende“; #2. allt — stofunni: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: 2.3. allt — stofunni, vgl. c. 35,13; el passatge, al qual al·ludeix en Boer, fa: fór Grettir þá undan í ýmis sætin. Gengu þá frá stokkarnir og allt brotnaði það sem fyrir varð. Vildi Glámur leita út en Grettir færði við fætur hvar sem hann mátti en þó gat Glámur dregið hann fram úr skálanum; #3. þverþili: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: 3. þverþili (n.) bedeutet hier die bretterbekleidung der mit dem hintergiebel des hauses zusammenfallenden wand der stofa; #4. hún — bænum: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: 3—5. Hon — bœnum, vgl. c. 35,13.14; el passatge, al qual al·ludeix en Boer, fa: áttu þeir þá allharða sókn því að þrællinn ætlaði að koma honum út úr bænum. En svo illt sem að eiga var við Glám inni þá sá Grettir að þó var verra að fást við hann úti og því braust hann í móti af öllu afli að fara út. Glámur færðist í aukana og hneppti hann að sér er þeir komu í anddyrið; #5. anddyri: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: 4. anddyri, s. zu c. 35,14. Hier ist darauf zu achten, dass die kämpfenden, als sie aus der stofa kommen, nicht wie c.35, wo der kampf im skáli stattfand, sofort im anddyri sich befinden. Die trǫllkona schleppt Grettir durch den gang (gǫng, n.pl.) zu dem durch die skellihurð davon getrennten anddyri (V. Guðmundsson, Privatboligen s. 231). Möglicherweise ist absichtlich der kampf nach der stofa verlegt, um den abstand zu der útihurð größer zu machen; #6. en það — sér: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: 5—7. en þat — sér, vgl. c. 35,16; el passatge, al qual al·ludeix en Boer, fa: við þessu bjóst þrællinn eigi. Hann hafði þá togast við að draga Gretti að sér og því kiknaði Glámur á bak aftur og rauk öfugur út á dyrnar svo að herðarnar námu af dyrið og rjáfrið gekk í sundur, bæði viðirnir og þekjan frerin, féll svo opinn og öfugur út úr húsunum en Grettir á hann ofan; #7. þæfja: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: 7.8. Þœfði — gljúfrum, die strecke, welche die riesin Grettir geschleppt haben soll, wird noch gezeigt; es ist eine grasbewachsene vertiefung des bodens, welche parallel mit dem Skjálfandafljót sich von Sandhaugar bis zur Eyjardalsá ausstreckt und Grettislág genannt wird. Eine kluft findet sich in der nähe, vgl. unten zu § 11; #8. ella: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: Man beachte die freie konstruktion ella mundi hon usw., wo man eða mit einem infinitiv erwarten würde. Die übrigen hss. lassen at gera fort; #9. alla — þau: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: Alla — þau deutet darauf, dass die überlieferung, welche die trǫllkona vom tageslichte überrascht werden lässt (§ 9), ursprünglich ist; #10. ófagnaður: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: 11. ófagnaðr, m., „unhold“; #11. sveifla: Cf. R.C. Boer 1900, pàg. 236: 15. sveifla, „das schwingen“. bregða e-hm til sveiflu, „jemand mit gewalt hin und her schwingen, schütteln“. Auch snúa e. t. s., so, wo gleichfalls ein kampf mit einer trǫllkona beschrieben wird, Fas. III, 392; el passatge, al qual al·ludeix en Boer, pertany a lEgils saga einhenda ok Ásmundar berserkjabana i el tradueixo tot seguit)
nú fór ek í undirheima, ok fann ek Snjá konung, ok gaf ek honum sex tigi hafra ok pund gulls ok keypta ek svá hornit, en drottningu hans var búinn eitrdrykk í tólf tunna bikar, ok drakk ek þat fyrir hennar skyld, ok hefi ek síðan haft nokkurn lítinn brjóstsviða. Þaðan fór ek í Lúkánúsfjall. Þar fann ek þrjár konur, ef svá skyldi kalla, því at ek var barn hjá þeim at vexti. Þær hǫfðu taflit at geyma. Ek gat nát því hálfu frá þeim, en þær sǫknuðu ok fundu mik ok báðu mik leggja aptr taflit, en ek sǫgðumst þat eigi gera, ok bað ek eina þeira af mér taka ok leggja þar undir taflit, en ek †...† byrði mína af gulli. Þótti þeim þat ekki ofrefli. Hljóp þá ein á mik ok greip í mitt hár ok reif af mér ǫðrum megin reikar ok þar með alla vangafilluna ok eyrat it vinstra. Varð hún mér harðtœk. Ek stóð eigi fyrir, ok rak ek fingrna í augun á henni, ok krœkti ek þau bæði ór enni. Snera ek henni þá til sveiflu, ok festi hún fótinn í bjargrifu, ok sleit ek hana ór augakǫrlunum, ok skildi svá með okkr. Ǫnnur hljóp nú at mér ok rak hnefann á nasir mér ok braut í mér nefit, ok þykkir þat nokkur lítil lýti á mér síðan, ok þar fylgdu með þrjár tennrnar, en ek greip í brjóstin á henni, ok reif ek þau bæði af henni niðr at bringuteinum. Þar fylgdi ok með magállinn ok iðrin. Þá hljóp at mér in þriðja, ok var sú minnst fyrir sér. Ætlaða ek at stinga ór henni augun sem inni fyrri, en hún beit af mér tvá fingrna. Lék ek henni þá hælkrók, ok fellr hún á bak aptr. Hún bað mik þá miskunnar, en ek sagða, at hún fengi ekki líf, utan hún fengi mér allt taflit, en hún dvaldi þat ekki. Lét ek hana þá upp standa, ok gaf hún mér at skilnaði eitt gler, ok er þat með þeiri náttúru, at hverr, sem í þat lítr, má vera þeim líkr, sem ek vil, en ef mik lystir, þá má ek þann verða láta blindan, sem í litr: i vaig davallar a l'inframon i hi vaig veure el rei Snjár i li vaig donar seixanta bocs i una lliura d'or i amb ells li vaig comprar la banya, i a la seva reina li havien preparat una beguda metzinosa en una copa de dotze tunnur (bótes o tonells) i jo la vaig beure a instància d'ella (?) i de llavors ençà que tinc una miqueta de coragre. D'allà vaig anar al puig Lúkánusfjall on hi vaig trobar tres dones, si es que les puc anomenar així, perquè, a llur costat, jo era de l'estatura d'un infant. Eren elles les qui tenien per missió guardar l'escaquer. Vaig reeixir a agafar-ne la meitat, però elles la trobaren a faltar[, cercaren] i em trobaren i em pregaren de tornar a posar l'escaquer en el seu lloc, però jo els vaig dir que no ho faria pas i vaig demanar-li a una d'elles que m'agafés l'escaquer i el posés en lloc segur però jo †...† la meva càrrega d'or (= el meu pes en or). Varen considerar que aquella no era una tasca excessivament difícil. Una d'elles aleshores em va escometre, em va agafar els cabells i em va arrabassar tots els cabells d'una banda de la clenxa i amb ells també em va arrabassar l'orella esquerra i la pell i la carn de la galta i la templa esquerres. Em va donar una bona malmenada. Jo no ho vaig poder impedir, però li vaig clavar els dits en els ulls a ella i els hi vaig treure tots dos de la cara. Aleshores jo la vaig girar [cap a la dreta] per fer-li perdre l'equilibri amb moviments d'empenta però ella es va mantenir ferma ficant el peu dins la clivella d'una penya i llavors li vaig desllorigar (rompre?) els balladors de les anques i així ens vam separar. Llavors em va atacar la segona i em va pegar un cop de puny als narius que em va trencar el nas -la qual cosa, de llavors ençà, es considera un petit defecte corporal meu- i em va fer botir tres dents, però jo li vaig agafar els pits a ella i els hi vaig arrabassar fins al cartílag de les costelles falses i amb els pits també li vaig arrencar la paret abdominal amb el seu greix i els budells. Llavors em va envestir la tercera, la qual era la més petita de les tres. Li vaig voler buidar els ulls com havia fet amb la primera, però ella em va arrencar els dos dits d'una mossegada. Llavors li vaig fer un ‘encamellament’ [per fer-la caure] i va caure d'esquena. Em va demanar pietat, però jo li vaig dir que no li respectaria la vida llevat que ella em donés l'escaquer i no li ho vaig haver de dir dues vegades. Llavors vaig deixar que s'aixequés del terra i, en acomiadar-nos, em donà un mirall que té la virtut que qualsevol que s'hi miri, pot adoptar la forma de qui jo vulgui, però, si a mi m'abelleix, puc fer que el qui s'hi mira torni cec (vocabulari: #1. sex tigir: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 60: Zu s. 59 z. 4 LX hafra: 60 wird oft verwendet, um eine runde zahl auszudrücken; vgl. Ív. s. k. 2,32; FSS. s. 45; Ridd. s.s.19; #2. pund: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 60: pund gulls: pund hier vermutlich = skippund: 1/10 lest, 2 sáld, 24 vættir; vgl. oben k. 9,9; #3. eitrdrykkr: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 60: 1. eitrdrykkr: vgl. Fas. III s. 657; Fms. II s. 187; Tristr. s. s. 62. 344 (str. 9); Blómstrv. s.s.7; Karlam. s. s. 54 (königin, welche den giftbecher leert); N. Folkev. I s. 126 (str. 50): Og dæ var snappan Sjuransvein, | han uti hodne såg: | „Å høyr, du Gautlands dronningja: | og detta drikke du sjål!“; ferner Ritt. s. 108: die königin wird gezwungen, den leib , den leib ihrer tochter zu essen, der in zwölf fässern eingesalzen ist (vergl. tólf tunna bikar). Zu dem text von hs. C: í merkrstaupi vgl. Hkr. III s. 110: þá kom upp staup eitt, þat var svá mikit sem mannshǫfuð; De tota manera, en Lagerholm no explica exactament què és una copa de dotze bótes, una copa dins la qual hi cabia el contingut de dotze bótes?; #4. fyrir hennar skyld: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 60: 2. fyrir — skyld: später ausdruck an stelle von fyrir — sakir; gewöhnl. in übersetz. aus dem latein. (=ob causam); vgl. Clári s. k. 13,4; #5. brjóstsviði: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 60: 3. nǫkkurn — brjóstsviða: vergl. Vǫls. s. s. 15: Sigmundur var svá mikill fyrir sér, at hann mátti eta eitr, svá at hann skaðaði ekki, en Sinfjǫtla hlýddi þat, at eitr kœmi utan á hann, en eigi hlýddi honum at eta þat né drekka; ibid. s. 25. 87.; #6. Lúkánúsfjall: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 60: 3.4. Lúkánús fjall: vgl. Blómstrv.s. s. 20: Frá þessum herbúðum sjá þeir ríða einn mikinn mann, svá aldri sá þeir annan slíkan: hann var ellifu álna hár. ... Þessi maðr hét Lúcánús; hann var ættaðr af því fjalli sem Diabolus hét; Vilhj. s.sj. k. 4: Þessa burtstǫng lét gera Lúcánús huldumaðr ok hǫfðingi í því fjalli, er Lúcánús heitir; Fms. IIIs. 117 (Þorst. þ. bœjarm.): Þorsteinn befindet sich í undirheimum: þessu næst sér Þ., at maðr kom í hǫllina ok kvaddi konung, ok kvez vera sendr til hans utan af Indíalandi ór fjalli því, er Lúcánús heitir; #7. ef — kalla: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 60: 4. ef — kalla: sehr häufiger ausdruck bezüglich riesen, trolle und skessur und anderer derartiger ungeheuer; vgl. Fms. III s. 123: þeir sá ok ganga mikinn mann, ef mann skyldi kalla; Fas. II s. 149: sá hann, hvar kona gekk, ef svá skyldi kalla; ibid. s. 386; Sigrg. s. fr. s. 24: III menn, ef menn skyldi kalla (stigamenn und spellvirkjar); Ǫrv.-Odds s. k. 11,3.41,10; Detter, Zwei Fornald. s. s. 44.57; Eg.s. k. 25,6; #8. barn — þeim: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 60: 5. barn — þeim: vgl. FSS. s. 236: [Eskupart jǫtunn]: „menn kǫlluðu mik þar dverg, ok ek skǫmmuðumz þar at vera; #9. byrði — gulli: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 60: 9. byrði — gulli: vgl. Fas. III s. 577: [Brana]: „bað þá fóstbrœðr at bera byrðar sínar af gulli til skips; vgl. komm. zu k. 17,13; el passatge, al qual al·ludeix en Lagerholm fa (p. 80): Þótti kerlingu þessir gripir betri, en þótt þeir hefði gefit henni byrði sína af gulli. Skilðu þau með vináttu, que ell comenta així: 2. byrði — gulli: vgl. Karlam. s. s. 403: „ef svá beriz at ver komumz yfir Rín, þá þœtti mér þat betra en þótt mér væri gefin byrðr mín af gulli’; ibid. s. 537; queda, doncs, clar, que el sintagma es refereix al pes de la protagonista en or i que la línia que al meu entendre manca devia indicar a les tres dones que, si perdien la juguesca, haurien de donar a l'Arinnefja el seu pes en or ; #10. sveifla: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 61: 5. snera — sveiflu: sveifla, f., ist ein kniff, welcher bei der glíma verwendet wird. Es besteht darin, daß der angreifer den gegner geschwind an sich reißt, um ihn darauf herumzuschwenken, sehr oft nach rechts, bis er das gleichgewicht verliert; vgl. Davíðss., Ísl. skemt. s. 65; Grt. s. k. 65,4: Ok er þau kómu á árgljúfrit, bregðr hann flagðkonunni til sveiflu; #11. augakarl: Hàpax no inclòs al Baetke. Significat: ballador de l'anca; Cf. Lagerholm 1927, pàg. 61: 6. augakǫrlunum: augakarl, m. ‘hüftgelenkhöhle’; #12. bringuteinar: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 61: 11. at bringuteinum: nur im pl. bringuteinar = bringspelir ‘die knorpeligen teile, mit denen die untersten („falschen“) rippen mit dem brustbein verbunden werden; vgl. Svarfd. s. (Fs.) s. 17: ok bar sverðit at kviðnum fyrir neðan bringspǫlu, ok hljóp á hol, svá at út fellu iðrin; #13. magáll: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 61: 12. magállinn: magáll, m. ‘bauchspeck’, ‘weichen’ (von geschlacht. vieh); vgl. neunorw. kvidaaal, ‘bukflœsk’ [‘bauchspeck’] (Torp); #14. hælkrókr: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 62: 3. lék — hælkrók: bragð beim glíma, ‘einen fersenhaken machen’, d.h. ‘ein bein stellen’ dieser kniff gilt weder als ‘fagurt né fimlegt, heldur trölldómslegt’: man schützt sich dagegen durch leggjarbragð und hnykkr; im neuisl. wird hælkrókr in übertrag. bedeutung verwendet in dem ausdruck ef hælkrókur: ‘wenn das unmögliche einträfe’; vgl. Hálfd. s. Eyst. k. 18,3; Davíðss., Ísl. skemt. s. 58f. sowie Blöndal unter hælkrókur; #15. gler: Cf. Lagerholm 1927, pàg. 62: 7. gler: ‘spiegel’ (= skuggsjá); )
2. (riðoscil·lació f (moviment d'anada i tornada d'un cos que oscil·la)
♦ deyfð sveifla: oscil·lació esmorteïda
♦ einföld hreintóna (o: hrein) sveifla: moviment harmònic simple
♦ þvinguð sveifla: oscil·lació forçada
3. <FIGoscil·lació f, vaivé m, fluctuació f
♦ hafa engar sveiflur á e-u: <LOC FIGno tenir dubtes amb una cosa, no dubtar a l'hora de fer una cosa
♦ sveiflur í framleiðslu: fluctuacions de la producció
♦ sveiflur á heimsmarkaði: fluctuacions del mercat mundial
♦ tímabundnar sveiflur: fluctuacions temporals
♦ → gengissveifla “fluctuació monetària, fluctuació de les divises, fluctuació canviària”
♦ → hagsveifla “cicle econòmic”
♦ → hraðasveifla “fluctuació de [la] velocitat”
♦ → lánsfjársveifla “cicle creditici, cicle del crèdit”
♦ → spennusveifla “fluctuació del voltatge”
♦ → viðskiptasveifla “cicle comercial”
♦ → þrýstingssveifla “oscil·lació o fluctuació de [la] pressió”
4. <MÚSswing m
5. (rokksveiflatombarella f (capgirell de la noia durant un ball de rock)

sveifla <sveifla ~ sveiflum | sveiflaði ~ sveifluðum | sveiflaðe-u>:
agitar una cosa
en þegar hún sveiflar sér í loft upp (kā-ˈʕēθ   ba-mmāˈrōm   tamˈrīʔ, כָּעֵת בַּמָּרוֹם תַּמְרִיא), þá hlær hún að hestinum og þeim sem á honum situr: i quan s'aixeca agitant les ales [i es posa a córrer], se'n riu del cavall i del qui el cavalca
♦ sveifla staf[num]: fer balancejar envant i enrere (o: fer bransolejar) un ~ el bastó, fer el molinet amb un ~ el bastó
♦ sveifla sverðinu ~ lensunni ~ spjótinu ~ öxinni: agitar  (o: brandar; o: brandir) l'espasa ~ la llança ~ la pica ~ la destral fent el molinet (és a dir, fer un moviment giratori, gairebé circular, per a poder assestar un cop d'espasa, de destral etc. amb major força)
◊ og ég mun gjöra margar þjóðir felmtsfullar út af þér, og hryllingur mun fara um konunga þeirra þín vegna, þegar ég sveifla (bə-ʕōφəˈφī, בְּעוֹפְפִי) sverði mínu frammi fyrir þeim, og þeir skulu skjálfa án afláts af hræðslu um líf sitt, daginn sem þú fellur: faré que molts de pobles quedin esbalaïts per causa teva; i llurs reis s'esborronaran fortament per causa teva, quan brandaré la meva espasa sobre ells, i tremolaran a cada moment tement per llur vida, el dia de la teva caiguda
skildir kappa hans eru rauðlitaðir, hermennirnir klæddir skarlatsklæðum. Vagnarnir glóa af stáli þann dag, er hann útbýr (bə-ˈʝōm hăχīˈn-ō, בְּיוֹם הֲכִינוֹ) þá, og lensunum verður sveiflað (hārəˈʕālū, הָרְעָלוּ). Vagnarnir geysa á strætunum, þeytast um torgin, þeir eru til að sjá sem blys, þeir þjóta áfram sem eldingar: els escuts dels seus paladins són de color vermell, els seus guerrers van vestits de porpra. Els carros, el dia que ell els prepara [per a la batalla], lluen amb l'acer i s'agiten les llances. Els carros s'enfurien pels vials, es precipiten per les places, es veuen talment torxes, avancen brunzents com llampecs
hvort má öxin dramba í gegn þeim, sem heggur með henni, eða sögin miklast í gegn þeim, sem sagar með henni? Allt eins og sprotinn ætlaði að sveifla (kə-hāˈnīφ, כְּהָנִיף) þeim, er reiðir hann, eða stafurinn færa á loft þann, sem ekki er af tré: que és arrogant la destral contra el qui hi talla, o s'estarrufa la serra contra el qui hi serra? Com si la verga volgués brandir-se contra el qui l'aixeca! O [com si] el garrot [volgués] aixecar enlaire el qui no és pas de fusta!
ekki voru þeir komnir langt frá Jerúsalem er þeim birtist riddari sem fór fyrir liði þeirra. Bar hann hvít klæði og sveiflaði (κραδαίνων -αίνουσα -αίνον : κραδαίνω, πανοπλίαν χρυσῆν κραδαίνων) gullnum vopnum: encara no eren gaire lluny de Jerusalem, que els va aparèixer un cavaller que anava al capdavant de llurs tropes. Portava un vestit blanc i brandia unes armes d'or
♦ sveifla til e-s [með] öxi[nni]: fer el molinet amb una destral per a descarregar-hi un cop contra algú
gekk Sturla þá ofan að garðinum og gengu menn til griða, þeir er þess var kostur. Snorri Þorvaldsson settist á hornið garðsins með vopnum sínum. Þá gekk Hermundur að og sveiflaði til hans með öxi og kom á knéið svo að nær tók af fótinn. Hann hrataði af garðinum og kom niður standandi og varð undir honum sá hlutur fótarins er af var högginn (SS I, cap. 235, pàg. 342): aleshores l'Sturla baixà fins a la tanca i reberen treva els homes a qui es donà la possibilitat de triar entre quedar-se i combatre o anar-se'n i optaren per aquesta opció. L'Snorri Þorvaldsson es va asseure a dalt de la tanca, a l'indret que feia angle, amb les seves armes. Aleshores en Hermundur el va atacar i li va descarregar a sobre un cop de destral que li va endevinar el genoll de tal manera que pràcticament li va tallar la cama. L'Snorri va perdre l'equilibri i va caure fora de la tanca, quedant dret, i la part de la cama que en Hermundur li havia tallat va quedar sota ell
♦ sveifla sverðinu til [e-s] [eftir e-m]: fer el molinet amb una espasa per descarregar-hi un cop contra una part del cos d'algú o contra algú
síðan sveiflar Ketill sverðinu til höfuðsins, en Áli brá upp skildinum. En Ketill hjó þá til fótanna og undan báða, og féll Áli þar: en Ketill, tot seguit, va fer el molinet amb l'espasa per a descarregar-hi un cop sobre el cap de l'Áli, de manera que aquest, per parar-lo, va aixecar l'escut. Aleshores en Ketill [ho va aprofitar i] li va assestar un cop d'espasa a les cames i les hi va tallar totes dues i l'Áli va caure allà
Kimbi rétti fram höndina og vildi taka hringinn. Þormóður sveiflaði til sverðinu og hjó af Kimba höndina og kvað hann eigi þeirri mundu stela síðan. Kimbi þoldi illa. Þormóður kvað hann reyna skyldu hversu sárin væri að þola. Síðan fór Kimbi á brott en Þormóður stóð eftir: en Kimbi va allargar el braç per a agafar l'anell. En Þormóður va fer el molinet amb l'espasa i li va tallar el braç i diuen que en Kimbi no va aguantar la seva ferida gens millor que ho feien els qui ell acabava de blasmar. En Kimbi se'n va anar i en Þormóður es va asseure a la hlaða (graner-paller) i hi va restar assegut una estona sentint les converses de la gent
♦ sveifla <+ part del cos>balancejar <+ part del cos>, imprimir un moviment de vaivé a <+ part del cos>
♦ sveifla fótunum: balancejar els peus
♦ sveifla hendinni: agitar la mà
og í hvert sinn sem refsivölur sá, er Drottinn reiðir á lofti uppi yfir henni, kemur niður, mun heyrast bumbuhljóð og gígjusláttur, og með því að sveifla (tənūˈφāh, תְּנוּפָה) hendinni mun hann berjast gegn þeim: i cada vegada que la verga de càstig que Jahvè té enlaire al seu damunt, caigui sobre ell, hom sentirà tamborins i arpes (tuppim i quinnorot); i tot agitant la mà, Jahvè combatrà contra ells
♦ sveifla orfinu ~ sigðinni: segar amb la falcella ~ amb la falç
þegar þú kemur á kornakur náunga þíns, þá mátt þú tína öx með hendinni, en sigð mátt þú ekki sveifla (θāˈnīφ, תָנִיף) yfir kornstöngum náunga þíns: si entres en els camps de blat del teu veí, podràs collir-hi espigues amb la mà, però no agitaràs pas la falç sobre els blats del teu veí
♦ sveifla sér yfir e-ð: llançar-se d'un bot part damunt una cosa, saltar amb una embranzida part damunt una cosa
♦ sveifla sér á bak hestinum: pujar amb un bot a dalt del cavall

sveiflast <sveiflast ~ sveiflumst | sveiflaðist ~ sveifluðumst | sveiflast>:
1. <GENagitar una cosa
en þú, mannsson, spá og klappa lófum saman, tvisvar, já þrisvar skal sverðið sveiflast (wə-θikkāˈφēl, וְתִכָּפֵל). Það er sverð hinna vegnu, sverð hins mikla manndráps, er svífur í kringum þá: i tu, fill de l'home, profetitza i fés mamballetes: dues vegades, no, tres vegades es brandirà l'espasa. És l'espasa dels caiguts, l'espasa del gran carnatge que plana i es desferma al voltant d'ells
♦ sveiflast fram og aftur: balancejar-se envant i enrere
þeir [= námumenn] grafa göng fjarri mannabyggð (ˈpārat͜s   ˈnaħal   ˌmē-ʕim־ˈgār, פָּרַץ נַחַל מֵעִם-גָּר), gleymdir, án fótfestu (ha-nniʃkāˈħīm   minnī־ˈrāɣɛl, הַנִּשְׁכָּחִים מִנִּי-רָגֶל), hanga þeir mönnum fjarri, sveiflast <?> (ˈdallū   mē-ʔĕˈnōʃ   ˈnāʕū, דַּלּוּ מֵאֱנוֹשׁ נָעוּ) fram og aftur: [els minaires] caven túnels lluny dels llocs habitats; oblidats, llurs peus no tenen on sostenir-se, pengen [en el buit] lluny dels homes, es balancegen envant i enrere (el verset descriu la feina del minaire; la traducció islandesa sembla una traducció literal de la traducció americana: They hang afar from men, they swing to and fro. La traducció alemanya fa: Durchs Gestein von Dunkel und Todesschatten bricht der Schacht von der Kalkschicht weg; die des Fußstapfs Vergessnen, sie hangen abseits der Menschenwelt, schweben)
2. <FIG> oscil·lar, fluctuar

sveiflu·brú <f. -brúar, -brýr. Gen. pl.: -brúa; dat.pl.: -brúm>:
pont m d'oscil·lació, pont giratori

sveiflu·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
oscil·latori -òria
♦ sveiflubundinn alheimur: <ASTROFÍSunivers oscil·lant

sveiflu·bær, -bær, -bært <adj.>:
oscil·latori -òria
♦ sveiflubært kerfi: sistema oscil·latori, sistema m d'oscil·lació

sveiflu·dans <m. -dans, -dansar>:
swing m (ball)

sveiflu·fræði <f. -fræði, no comptable>:
dinàmica f estructural

< sveiflu·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
volant m (stýrishjól)

sveiflu·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<LING[consonant f] vibrant
♦ tannbergsmælt sveifluhljóð: consonant vibrant alveolar ([r])
♦ tvívaramælt sveifluhljóð: consonant vibrant bilabial ([ʙ])
♦ úfmælt sveifluhljóð: consonant vibrant uvular ([ʀ])

sveiflu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment oscil·latori
♦ einföld sveifluhreyfing: moviment oscil·latori simple, [moviment] harmònic m simple

sveiflu·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
<FÍSamplitud f (A)

sveiflu·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
oscil·lant, que oscil·la periòdicament
◊ er eldvirkni á Íslandi sveiflukennd?: l'activitat volcànica d'Islàndia, és cíclica?
♦ vera sveiflukenndur í skapi: <LOC FIGtenir canvis sobtats d'humor

sveiflu·mælandi, -mælandi, -mælandi <adj.>:
oscil·lomètric -a
♦ [sjálfvirkur] sveiflumælandi blóðþrýstingsmælir: <MEDesfigmomanòmetre oscil·lomètric [automàtic], oscil·lòmetre m [automàtic]

sveiflu·mæling <f. -mæligar, -mælingar>:
oscil·lometria f

sveiflu·mælir <m. -mælis, -mælar>:
oscil·lòmetre m

sveiflun <f. sveiflunar, no comptable>:
1. (sveifla, slinkur, dingl) oscil·lació f (cada anada i tornada d'un cos en moviment)
2. (titringur) vibració f (cada moviment ràpid a banda i banda d'un cos en moviment)
3. (vegs, járnbrautar) ziga-zaga f (giragonsa de camí, de via ferroviària)

sveiflu·rás <f. -rásar, -rásar>:
<FÍScircuit m oscil·lant

sveiflu·rit <n. -rits, -rit>:
oscil·lograma m

sveiflu·riti <m. -rita, -ritar>:
oscil·lògraf m

sveiflu·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
<POLÍTswing state m, estat m frontissa, estat m pendular, estat m pivot, en el context de les eleccions presidencials dels Estats Units d'Amèrica, estat de vot canviant demòcrata-republicà

sveiflu·sjá <f. -sjár, -sjár>:
oscil·loscopi m

sveiflu·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
<ASTRONestrella f variable pulsant

sveiflu·tíðni <f. -tíðni, no comptable>:
<FÍSfreqüència f (f) (horntíðni “freqüència angular”; hverfitíðni “íd.”)

sveiflu·tími <m. -tíma, -tímar>:
<FÍSperíode m [d'oscil·lació harmònica] (T)

sveiflu·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
swing m (música)

sveiflu·vídd <f. -víddar, no comptable>:
<FÍSamplitud f (A)

sveiging <f. sveigingar, sveigingar>:
1. (beyging) curvatura f (corbament, inflexió)
2. (aðdróttun) acusació velada (acusació expressada en forma d'insinuació)
3. (fjaðurmagn) elasticitat f (capacitat elàstica d'un cos, qualitat d'elàstic d'un cos)

sveig·blað <n. -blaðs, -blöð>:
planta f urna, ècmea fasciada, bromèlia f (planta Aechmea fasciata)

sveigja <f. sveigju, sveigjur. Gen. pl.: sveigja>:
1. (beyging, bugðarevolt m (sinuositat de camí o de carretera)
2. (beygjacurvatura f (corbesa)
3. (það að sveigja skyndilegaviratge brusc (tomb sobtat, desviació sobtada)
4. (fjaðurmagnelasticitat f (flexibilitat)

sveigja <sveigi ~ sveigjum | sveigði ~ sveigðum | sveigt>:
I. <absolut & amb complement preposicional i/o adverbi>:
1. <GENgirar, voltar
♦ sveigja að e-u: <FIGfer una insinuació o insinuacions [d'algú], insinuar una cosa [d'algú]
♦ sveigja af leið: apartar-se del camí fixat, canviar de direcció (o: rumb) 
og þeir sveigðu af leið (sūr ~ סוּר:   wa-i̯ʝāˈsūrū   ʃāmˈm-āh,   וַיָּסוּרוּ שָׁמָּה) þangað (שָׁמָּה) og komu í hús Levítans unga, í hús Míka, og spurðu hvernig honum liði: i, separant-se del camí, varen anar a la cal jove levita, a can Micà, i li demanaren com estava
♦ sveigja af [leið] til hægri ~ vinstri: decantar-se [cap] a la dreta ~ a l'esquerra
leyf mér að fara um land þitt. Mun ég fara rétta þjóðleið og skal ég eigi sveigja af (sūr ~ סוּר:   lɔʔ   ʔāˈsūr   ʝāˈmīn   ū-ɕəˈmɔu̯l,   לֹא אָסוּר, יָמִין וּשְׂמֹאול) til hægri né vinstri. Mat munt þú selja mér fyrir silfur, að ég megi eta, og vatn skalt þú láta mig fá fyrir silfur, að ég megi drekka: deixa'm passar pel teu territori. Seguiré el bon camí ral i no me'n decantaré ni a dreta ni a esquerra. Ven-me menjar per diners, perquè pugui menjar, i també per diners l'aigua per a beure
♦ sveigja fram hjá e-u: esquivar una cosa, desviar-se per evitar una cosa
svo vildi til að prestur nokkur fór ofan sama veg og sá manninn en sveigði fram hjá (ἀντιπαρέρχεσθαι:   καὶ ἰδὼν αὐτὸν ἀντιπαρῆλθεν). Eins kom og Levíti þar að, sá hann og sveigði fram hjá (ἀντιπαρέρχεσθαι:   καὶ ἰδὼν ἀντιπαρῆλθεν)l’atzar va voler que un sacerdot baixés per aquell mateix camí i va veure aquell home però va passar de llarg per l'altra banda del camí. Igualment, també un levita arribà en aquell indret, el va veure i el va esquivar passant per l'altra banda del camí
♦ sveigja fyrir hornið: fer cantonada, girar fent angle
♦ sveigja inn á malarveg: girar i enfilar un camí de grava
♦ sveigja til hægri ~ vinstri: girar (o: tombar; o: prendre) cap a la dreta cap a l'esquerra (fer tomb un camí, una fita, una frontera etc.)
♦ gatan sveigir til e-s (til austurs) ~ í e-ð (í austur): el carrer fa voltera cap a un lloc (p.e., cap a llevant)
mælisnúran mun liggja beint að Garebhæð og sveigja (sāˈβaβ ~ סָבַב:   wə-nāˈsaβ   gɔˈʕāθ-āh,   וְנָסַב, גֹּעָתָה) síðan til Góa: la llinya anirà ben dreta fins al pujol de Gareb i després farà voltera cap a Goà
frá Mikmetat í norðri sveigðu (sāˈβaβ ~ סָבַב:   wə-nāˈsaβ   ha-ggəˈβūl   mizˈrāħ-āh   taʔăˈnaθ   ʃiˈlɔh, וְנָסַב הַגְּבוּל מִזְרָחָה, תַּאֲנַת שִׁלֹה) landamærin í austur til Taanat Síló og þaðan enn til austurs til Janóka: de Mic’hmetat, en el nord, les fronteres giraven en direcció a llevant cap a Taanat-Xilò i d'aquí continuava [també] cap a llevant, cap a Ianóaħ
þaðan lágu þau enn í austurátt til Gat Hefer, Et Kasín, áfram til Rimmon og sveigðu (tāˈʔar ~ תָּאַר:   wə-ʝāˈt͡sāʔ   rimˈmōn   ha-mməθɔˈʔār   ha-nnēˈʕāh,   וְיָצָא רִמּוֹן הַמְּתֹאָר, הַנֵּעָה) síðan til Nea: d’allà [els límits del seu territori] prenien encara, per l'est, cap a Guità-Ħéfer i Ità-Cacín, i continuaven fins a Rimmon, on es decantaven cap a Neà
frá fjallstindinum sveigðu (tāˈʔar ~ תָּאַר:   wə-θāˈʔar,   וְתָאַר) landamærin niður að Neftóalind og lágu þaðan til borganna á Efronfjalli. Þá sveigðu (tāˈʔar ~ תָּאַר:   wə-θāˈʔar,   וְתָאַר) landamærin niður í átt til Baala, það er Kirjat Jearím. Frá Baala sveigðu (sāˈβaβ ~ סָבַב:   wə-nāˈsaβ,   וְנָסַב) landamærin í vestur í átt að Seírfjalli, síðan yfir á norðuröxl Jearímfjalls, það er Kesalon, þaðan ofan til Bet Semes og þaðan yfir til Timna. Þá lágu landamærin út að norðuröxl Ekron, sveigðu (tāˈʔar ~ תָּאַר:   wə-θāˈʔar,   וְתָאַר) í átt að Síkrón, síðan yfir til Baalafjalls og því næst út dalinn til Jabneel og loks til sjávar: des de la punta de la muntanya, la frontera baixava decantant-se cap a la font de Neftóaħ, i d'aquí s'estenia cap a les viles de la muntanya d'Efron. Allà, la frontera baixava decantant-se en direcció a Baalà, que és Quiriat-Iearim. Des de Baalà la frontera girava cap a ponent en direcció cap a la muntanya de Seïr, flanquejava pel sud la muntanya de Iearim, que és Quessalon, baixava a Bet-Xèmeix i passava per Timnà. Flanquejant Ecron pel sud, girava cap a Xiqueron, passava per la muntanya de Baalà, sortia a Iabneel i anava a morir a la mar
♦ sveigja til við e-n: <FIGcedir davant algú
ok þá tók Þorsteinn sótt ok mælti: "Þess vil ek biðja þik, Friðþjófr, at þú sveigir til við konungs syni, þótt sért þér eigi ónœgri en þeir, því at svá á vera fyrir tígnar sakir, ok vel segir mér hugr um þitt mál": i llavors en Þorsteinn es va posar malalt i va dir: “Friðþjófr, vull demanar-te que cedeixis davant els fills del rei, per més ric que ells que siguis, ja que és el que s'escau a llur alta dignitat. De tota manera, el pressentiment em diu que les coses t'aniran bé en el futur” (vocabulari: #1. sveigja: cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 4: 12.13. at þú — þitt, „dass du dich gegen die königssöhne fügsam zeigst“; #2. ónœgr: Hàpax legòmenon no inclòs al Baetke 19874, pàgs. 455 i 458. Tampoc no dóna pas entrada a possibles doblets del mot com ara ógnógr, ógnœgr o ónógr; #3. mál: cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 4: 14. enda — mál, „ich fühle es, dass es dir gut ergehen wird“, vgl. Fóstbrœðrasaga s. 5 Snemmendis sagði þeim svá hugr um, sem síðar bar raun á, at þeir mundu vápnbitnir verða; )
♦ sveigja til samþykkis með e-m: cedir als desigs d'algú
konungr fann at svá var, sem Einarr hugleiddi þat ekki, ok eigi síðr sem sígi á hann svefn; virði konungr svá með sér, sem hann úvirði frásǫgnina, þóttist finna [bæði] nú sem fyrr í þeirra skiptum, at Einarr vildi hugðu enga til hans leggja, en konungr þóttist nú hafa mýkt sitt skap, ok sveigt til samþykkis með þeim; voru menn nú mjǫk drukknir. Einarr var þá gamall mjǫk; Einarr sat svá, at hann hneig upp at dýnunum, ok var sofnaðr: el rei trobava que l'Einar no li prestava atenció al que deia i que fins i tot semblava que era a punt d'adormir-se. I el rei va interpretar aquest fet per a si com si fos que l'Einarr menyspreés el seu relat i va creure constatar que l'Einarr, en llurs relacions, tant les d'aleshores com les del passat, [mai] no li havia volgut prestar atenció, [tot i que] ell, el rei considerava que, en aquells moments, havia suavitzat la seva disposició [envers l'Einarr] i havia accedit als seus desigs. Els homes ara estaven molt beguts. En aquella època, l'Einarr ja era molt vell. L'Einarr estava assegut de tal manera que estava reclinat [cap enrere] en els coixins [que hom els havia posat a l'esquena perquè poguessin parlar còmodament] i s'havia adormit
„Það er og mitt boð herra,“ segir Þorgils, „en hvervetna vil eg til sveigja yðvars samþykkis sakir fyrri vináttu, það er eg þykist eigi sjálfan mig mjög minnka til en hérað mun eg eigi upp gefa. En mjög undra eg það því þér hafið svo skjótt fengið mikið skapskipti síðan við vorum hinir kærustu vinir. Veit eg mig vandlega vera saklausan við yður bæði í orði og verki að minni skynsemi. Og hart þykir mér það er þér heitið bóndum afarkostum ef þeir gefa mér mat eða mönnum mínum eða skipta um hesta við mig. Þá má það vera af stundu að yður eða vinum yðrum þyki það litlu betur ráðið og meiri von að þá kenni fleiri kulda af en eg einn og mínir menn“ (SS II, cap. 455, pàg. 713): “També és la meva oferta, senyor”, li va dir en Þorgils, “i estic disposat a cedir als vostres desigs, per la nostra antiga amistat, en tots els aspectes que consideri que no em menyscabin gaire, però no renunciaré pas al districte. I estic astorat del fet que hàgiu canviat tan ràpidament de parer des que érem els més íntims amics. Jo sé que sóc absolutament innocent envers vós, tant de paraula com d'obra si més no fins allà on sé. I em sembla dur que hàgiu amenaçat els bændur d'imposar-los severes penes si em donen menjar a mi o als meus homes o em baraten els cavalls. És ben possible que d'aquí a no gaire a vós o als vostres amics us sembli que hauríeu d'haver pres una decisió una mica millor i és més que probable que llavors siguin molts més que jo i els meus homes els qui sentin fred” (vocabulari: #1. samþykki: Cf. Baetke 19874, pàg. 624: <...> sveigja til samþykkis með e-m sich nach jemandes Wünschen richten, sich jemandes Willen fügen; )
 
II. <amb en acusatiu>:
1. <e-ð ~ e-n>: <GENvinclar una cosa ~ algú
hjarta konungsins er sem lækir (פַּלְגֵי-מַיִם) í hendi Drottins, hann sveigir (nāˈtˤāh ~ נָטָה:   ʕal־kāl־ʔăˈʃɛr   ʝaħˈpɔt͡s   ʝatˁˈtˁɛ-nnū,   עַל-כָּל-אֲשֶׁר יַחְפֹּץ יַטֶּנּוּ) þá hvert sem honum þóknast: el cor del rei és, a les mans de Jahvè, com un rierol: Ell els [= rierol & cor de rei] gira cap a on li abelleix
Drottinn, sveig (nāˈtˤāh ~ נָטָה:   ʝəˈhwāh   hatˁ־ʃāˈmɛi̯-χā   wə-θēˈrēδ,   יְהוָה, הַט-שָׁמֶיךָ וְתֵרֵד) þú himin þinn og stíg niður, snertu fjöllin svo að úr þeim rjúki, lát eldingar leiftra og tvístra óvinum þínum, skjót örvum þínum og hrek þá burt: Jahvè, vincla el teu cel [fins que les puntes toquin la terra] i davalla'n, toca les muntanyes a fi que en surti fum, fes que els llamps llambregin i dispersin els teus enemics, dispara les teves fletxes i fes-los fugir
hann sveigði (nāˈtˤāh ~ נָטָה:   wa-i̯ˈʝētˁ   ʃāˈmaʝim,   וַיֵּט שָׁמַיִם) himininn, steig ofan og skýsorti (וַעֲרָפֶל) var undir fótum hans: va vinclar (doblegar) el cel [fins que les puntes tocaren la terra] i en davallà i sota els seus peus hi havia negror de núvols (una negra nuvolada)
um morguninn eftir gengu ráðgjafar konungs á stefnu til umráða. Kom þat ásamt með þeim, at þeir skyldu gera nokkura minning blótsins, ok sagði Starkaðr upp ráðagerðina. Þar stóð fura ein hjá þeim ok stofn einn hár nær furunni. Neðarliga af furunni stóð einn kvistr mjór ok tók í limit upp. Þá bjuggu þjónustusveinar mat manna, ok var kálfr einn skorinn ok krufðr. Starkaðr lét taka kálfsþarmana. Síðan steig Starkðaðr upp á stofninn ok sveigði ofan þann inn mjóva kvistinn ok knýtti þar um kálfsþörmunum: l’endemà, els consellers del rei es varen trobar per deliberar sobre el cas. Es posaren d'acord que farien una mena de simulacre de sacrifici. I l'Starkaðr va exposar el pla [al rei]. Per allà devora ells hi havia un pi i a prop del pi hi havia un calcinal alt. A la part baixa del pi hi naixia una branca prima [i flexible] que arribava fins a la ramada de la corona de l'arbre. Just en aquells moments, els mossos estaven hi preparant el menjar dels homes. Havien matat i esbudellat un vedell. L'Starkaðr va fer agafar els budells del vedell. Després, l'Starkaðr va pujar damunt el calcinal i va vinclar cap avall la punta d'aquella branca prima [i flexible] i hi va lligar amb nusos els budells del vedell
♦ sveigja boga[nn]: tibar l'arc ~ un arc
ok er þeir koma út, bað hann fá sér boga sinn, ok er hann sveigði bogann, brast boginn í sundr. Friðþjófr kvað visu, er hann sá þetta, sté á skip ok tók til ára ok braut báðar senn í einu: i quan varen sortir, [el rei Helgi] va manar que li portessin el seu arc i, quan va vinclar l'arc, l'arc es va trencar. En Friðþjófr, quan ho va veure, va declamar una vísa, va pujar al vaixell [Elliði] i va agafar els rems [i va remar amb tanta de força] que va trencar tots dos rems alhora (vocabulari: #1. vísa: ens trobem davant un πρότερον ὕστερον, ja que primer puja a l'embarcació i romp els rems i després compon i declama la vísa; )
♦ sveigja e-ð að e-m: <FIGgirar una cosa contra algú
“Þá mun yður þykja för yður best," segir Gunnar, "ef þér ráðið þessu. En þó vil eg þess biðja yður að vér etjum svo hestunum að vér gerum öðrum gaman en oss engi vandræði og þér gerið mér enga skömm. En ef þér gerið til mín sem til annarra þá er eigi ráðið nema eg sveigi þann að yður að yður mun hart þykja undir að búa. Mun eg þar eftir gera sem þér gerið fyrir”: en Gunnar els va respondre: “El vostre viatge només us semblarà òptim si imposeu la vostra voluntat, però tanmateix us he de demanar que [només] afuem els nostres cavalls [perquè es barallin entre si] de tal manera que fem un goig a d'altri i a nosaltres no ens procurem cap contrarietat, i [de tal manera] que no feu res que em representi una ignomínia. Si feu amb mi com heu fet amb els altres, no està exclòs que no giri el que em feu contra vosaltres i us ne faci una que la trobeu ben mala d'aguantar: jo us tractaré d'igual manera que vosaltres em tracteu a mi” (vocabulari: #1. ráða: cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 132: 6. þá er eigi ráðit — á yðr, „dann ist es selbstverständlich, daß ich an euch so vergeltung übe“; Baetke 19874, pàg. 484: 2. entschieden, sicher, gewiß: þat er eigi ráðit das ist (noch) nicht ausgemacht; #2. svegja: Cf. Baetke 19874, pàg. 624: <...> sveigja þat at e-m at hart mun þykkja undir at búa jmd. etwas zufügen, das schwer zu ertragen ist; )
♦ sveigja e-ð aftur á við: vinclar una cosa cap enrere
♦ sveigja e-n að sér: estirar algú cap a si de manera que es corba o vincla o inclina cap a la persona que l'estira
Hallfreður setti hana í kné sér úti hjá dyngjuvegginum og talaði svo við hana að allir sáu þeir er út gengu. Hann sveigir hana að sér og verða þá einstaka kossar: en Hallfreður l’assegué (= la Kolfinna) sobre els seus genolls a fora, a tocar de la paret de la dyngja i parlava amb ells de manera que tots els qui en sortien, els veien. L'estrenyia contra si i ara i adés hi havia petons [entre ells dos] (vocabulari: #1. dyngja: Cf. Baetke 19874, pàg. 96: dyngja f. Frauengemach, -kammer (ursprünglich teilweise in die Erde eingelassen); )
♦ sveigja e-n aftur á bak: vinclar algú cap enrere, corbar algú cap enrere
♦ sveigja árar: batre de rems (fent que descriguin una trajectòria gairebé circular)
Óláfr konungr kristnaði fjǫrð þann allan, fór hann síðan leið sína suðr með landi, ok varð í þeirri ferð margt til tíðinda, þat er í frásagnir er fœrt; trǫll ok aðrar illar vættir glettust við konungsmenn ok stundum við hann sjálfan. Þat var einn dag, er þeir fóru leið sína, at þeir sá mann einn róa frá hafi utan á einum nökkva, ok stefndi at björgum nökkrum, Þessi maðr var bæði hárr á þóptu ok herðimikill, ok sveigði fast árar. Konúngr mælti til manna sinna: „Takit nú vel á róðrinum, þvíat ek vil finna mann þenna hinn mikla, er hér rœr fyrir oss, ok vita hvat drengja hann sé.“ En er hinn mikli maðr sér, at konúngsmenn gœða róðrinn, þá gerir hann ok svá, dregr bráðliga árar, ok lætr síga herðar, ok dregr ekki saman með: el rei Olau va cristianitzar tot el fiord i després es va dirigir cap al sud per la ruta que resseguia la costa. Durant aquesta travessia varen passar mants esdeveniments dels quals es té relació. Els trols i d'altres éssers malignes jugaren males passades als homes del rei i de vegades, al rei mateix. Un dia es va esdevenir que, mentre feien camí, varen veure un home que s'acostava a la costa en una barqueta al rem i es dirigia a uns penya-segats [que hi havia allà a prop]. Aquest home que vogava amb força era alt i tenia les espatlles amples. El rei va dir als seus homes: “Remeu amb força perquè vull parlar amb aquest home alt que està remant al nostre davant i esbrinar quina mena d'home és”. I quan l'home alt va veure que els homes del rei augmentaven la velocitat, ell també ho va fer: es va posar a batre amb rapidesa els rems i en fer-ho enfonsava les espatlles [però de tan amples que les tenia] no s'acostaven l'una a l'altra.
♦ sveigja lög[in]: infringir (o: tòrcer) la llei
Halli svarar: "Vel að jafnaði ætla eg þig löndum skipt hafa en er þú mælir til þessa þá ætla eg að lögin mundu sveigð hafa verið. Má eg svo helst nokkuð um ræða landaskiptið eða hversu lögkænn maður ertu Ljótur?": en Halli li va respondre: “Crec que has repartit les terres a parts iguals, però, i ja que també ho vols saber, crec que la llei, [amb aquest repartiment,] es veurà infringida. T'ho dic perquè me n'entenc una mica més que tu del repartiment de terres, perquè digues, fins on ets un home que coneix bé les lleis, Ljótur?”
♦ sveigja réttindi[n]: tòrcer el dret
Þorlákr byskup vildi eigi þess bíða, at hann væri handtekinn, heldr fór hann með þessum óvinaflokki, ok var í Bœ þá nótt. En hvergi sveigðisk hugr hans fyrir þeira kúgan, heldr fór hann í brott í friði at vild sinna óvina, síðan þeir sá hann búinn at þola ǫll vandræði heldr en sveigja réttindin meðr nǫkkurs kyns óeinǫrð eða hugleysi. Fundusk þá hans mótstǫðumenn at sínum ójafnaði, er þeir sá hans staðfesti. Váru þá fengnir til inir vitrustu menn til meðalgǫngu um heimanfylgju kirkjunnar ok tíðaoffr presti: el bisbe Torlac no va voler esperar que l'agafessin pres, sinó que va marxar [volenter] amb aquell grup dels seus enemics i va passar aquella nit a Bœr. Però el seu esperit no pogué ésser vinclat de cap manera per llur opressió, sinó que pogué anar-se'n en pau, amb el consentiment dels seus enemics, després que aquests hagueren vist que ell estava disposat a patir totes les molèsties abans que tòrcer el dret amb alguna mena de falsedat o de covardia. Els seus oponents varen descobrir llavors llur pròpia iniquitat quan varen veure la seva fermesa. I llavors es varen designar els homes més savis perquè mediessin entre les dues parts en l'afer de la heimanfylgja o ‘dot fundacional’ de l'església i l'estipendi i aranzels que havia de cobrar el prevere [per les misses i l'administració dels sagraments]
 
III. <amb en datiu>:
1. <e-u>: <GENdirigir una cosa
♦ sveigja e-u að e-m: imputar una cosa a algú

sveigj·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
flexible

sveigj·anleiki <m. -anleika, no comptable>:
flexibilitat f

sveigjast <sveigist ~ sveigjumst | sveigðist ~ sveigðumst | sveigst>:
♦ hugur e-s sveigist: l'esperit d'algú es doblega (o: cedeix) [davant els precs, les amenaces etc. d'algú]
ábóti fann jarl austr í Konungahellu um várit í Fǫstu; ok báru upp sín ørendi; ok þetta fluttu margir beggja þeirra vinir fyrir jarli. Ok þa tók at sveigjask hugr jarls; en áðr þeir kómu var búit við berum váða, at jarl mundi ófrið hefja: l’abat [Bjǫrn] es va trobar amb el iarl a ponent, a Konungahella, a la primavera, durant la quaresma i [l'abat i en Vilmundr piltr] varen trasmetre llur missatge [al iarl]. I molts amics d'ells dos varen donar suport a aquesta petició davant el iarl. I aleshores l'esperit del iarl va començar a cedir, però, abans que ells hi arribessin, el perill palès que el iarl iniciaria les hostilitats, era molt a prop (és a dir, l'esclat de les hostilitats per part del iarl era o semblava imminent)
♦ láta sveigjast eftir e-s vilja: actuar d'acord amb la voluntat d'algú, complir la voluntat d'algú, fer el que algú vol
Tófi svarar: "Þetta er vel boðið faðir," segir hann, "sem von var að yður. En þó mun nú eigi svo búið vera mega að sinni því að hér liggur við nú líf vort að þér takið við oss blíðlega og látið sveigjast eftir vorum vilja því að Ólafur konungur hefir það á lagið við oss og sendi oss hingað þeirra erinda til þín að þú komir á hans fund. En ef vér getum eigi þessu á leið komið þá var það á lagið við oss að vér skyldum týna allri hans vináttu og þar lífinu með. Og er það sannast um að ræða að Ólafur konungur er hinn mesti ágætismaður og ólíkur öðrum mönnum og það fylgir með að engi maður má það orðum inna hversu mikið að skilur siðuna, þann er konungurinn hefir og þeir allir er hans orðum hlýða eða sá sem þú hefir og aðrir heiðnir menn. Ger nú svo vel fyrir þinn manndóm og vora frændsemi og fylg að um þetta mál sem vor er nauðsyn til og vilji": en Tófi li va respondre: “És un bon oferiment aquest, pare”, li va dir, “com era d'esperar de tu. Tanmateix, aquesta vegada no podrà ésser així perquè les nostres vides dependran del fet que ens acolliu amb afabilitat i accediu a fer segons la nostra voluntat ja que el rei Olau és el qui ens ho ha imposat i ens ha enviat aquí, a Vós, amb la missió de fer-vos acudir al seu encontre. I, si nosaltres no podem dur a terme aquesta missió, se'ns ha imposat que perdem tota la seva amistat i amb ella, les nostres vides també. I no us menteixo pas si us dic que el rei Olau és l'home més excel·lent que hi ha i diferent de la resta dels homes, i a això s'hi afegeix que cap home no pot expressar amb paraules la gran diferència que separa la [nova] religió que el rei professa i [amb ell] tots els qui obeeixen les seves ordres, i la religió que tu i d'altres pagans teniu. Així i doncs, per la teva noblesa i el nostre parentiu, fes-me el favor d'accedir a aquesta petició perquè en tenim necessitat i ho volem”
♦ láta sveigjast til við e-n: adaptar-se (o: ajustar-se; o: subjectar-se a les condicions d') a algú
þá mælti Helgi: "Þess vil eg nú fýsa að þér séuð eigi illfengir og hafið hið betra skaplyndi hér við sveitarmenn og takið yður vistir með bóndum því að mér líst fólk þetta muni torsveigt verða og kunna illa ágang. Hefi eg spurt að menn eru hér sterkir og afætur miklar" Og er hálfur mánuður leið voru þrír menn vistaðir. Þá mælti Helgi: "Eigi eru menn hér fúsir að taka við oss og er það vorkunn og látum enn sveigjast til við þá": aleshores en Helgi va dir: “Us vull exhortar encaridament que no sigueu dolents [amb la gent d'aquí] i que tingueu la millor disposició (menys lit.: ‘i que us comporteu de la millor manera’) amb els pagesos d'aquí i que us procureu allotjament a cals pagesos perquè aquesta gent em sembla que serà difícil de doblegar i que suportaran molt malament qualssevol abusos. He constatat que els homes d'aquí són forts i unes persones molt violentes”. Però quinze dies després [d'haver dites aquestes paraules, només] tres homes hi havien trobat allotjament. Aleshores en Helgi va dir: “La gent d'aquí no està disposada a acollir-nos, la qual cosa és comprensible. Esforcem-nos una vegada més per adaptar-nos a ells”
♦ sveigjast aftur á bak: vinclar-se (o: corbar-se) cap enrere

sveigur <m. sveigs (o: sveigar), sveigar>:
1. <HISTsveigur m, mena de còfia alta i amb la punta corbada cap endavant
Guðrún var í námkyrtli og við vefjarupphlutur þröngur en sveigur mikill á höfði. Hún hafði hnýtt um sig blæju og voru í mörk blá og tröf fyrir enda. Helgi Harðbeinsson gekk að Guðrúnu og tók blæjuendann og þerrði blóð af spjótinu því hinu sama er hann lagði Bolla í gegnum með: la Guðrún portava un námkyrtill i un vefjarupphlutur -un cosset de cotó- estret i un gran sveigur al cap, una còfia alta i corbada cap endavant. S'havia lligat un vel al voltant del cap i el cos en el qual hi havia estampats motius de color blau. Tenia fímbries en els extrems. En Helgi Harðbeinsson es va acostar a la Guðrún, va agafar un dels extrems del vel i hi va torcar la sang de la llança amb la qual acabava de traspassar en Bolli
2. (kranscorona f (feta de plantes, esp. flors o llorer)
hlýddu, sonur minn, á áminningar föður þíns og hafnaðu ekki viðvörun móður þinnar, þær eru yndislegur sveigur (liˈwjāh ~ לִוְיָה:   kī   liˈwjaθ   ħēn   hēm   lə-rɔʔˈʃ-ɛχā,   כִּי, לִוְיַת חֵן הֵם לְרֹאשֶׁךָ) á höfði þér og men um háls þinn: escolta, fill meu, les admonicions de ton pare i no refusis l'advertiment de ta mare! [Perquè] són una corona, plena d'encant, per al teu cap i una cadena d'or al voltant del teu coll
hún mun setja unaðslegan sveig (liˈwjāh ~ לִוְיָה:   titˈtēn   lə-rɔʔˈʃɛ-χā   ˌliwjaθ־ˈħēn,   תִּתֵּן לְרֹאשְׁךָ, לִוְיַת-חֵן) á höfuð þér og sæma þig glæstri kórónu (עֲטֶרֶת)et posarà al cap una corona de flors encantadora i et farà present d'una corona fulgent
og nú er mér geymdur sveigur réttlætisins (ὁ στέφανος -άνου:   τῆς δικαιοσύνης στέφανος) sem Drottinn, hinn réttláti dómari, mun gefa mér á þeim degi. Og ekki einungis mér heldur og öllum sem þráð hafa endurkomu hans: i ara tinc reservada la corona de justícia que aquell dia em donarà en premi el Senyor, jutge just, i no sols a mi, sinó també a tots aquells qui hauran estimat la seva manifestació
♦ → blómsveigur “garlanda de flors; corona de flors”
♦ → dýrðarsveigur “corona de la glòria”
♦ → fagnaðarsveigur “corona de goig”
♦ → heiðurssveigur “corona honorífica”
♦ → lárviðarsveigur “corona de llorer”
♦ → ólífuviðarsveigur “corona [de branquillons] d'olivera”
♦ → sigursveigur “corona de la victòria”
3. (‘girlanda’, blómaskrautgarlanda f (adorn consistent en un enfilall de flors o de fullatge trenat)
4. (beygja, bugðavolta f (giragonsa, revolt de camí & marrada)
♦ vegurinn lá í sveig upp fjallið: el camí pujava a dalt del puig fent esses
frá Saríd lágu þau í sveig í austur í átt að Kislót Tabor, þaðan beint til Daberat og upp til Jafía
þá lágu landamærin í kröppum sveig til norðurs og til Semeslindar og beint áfram til Gilgal gegnt stígnum við Adúmmím og þaðan niður að steini Bóhans Rúbenssonar
♦ sigla í sveig: navegar resseguint la costa i fent marrada
þaðan sigldum við í sveig (περιαιρεῖν ~ περιελών -οῦσα -όν:   ὅθεν περιελόντες -περιελθόντες ?- κατηντήσαμεν εἰς Ῥήγιον) og komum til Regíum. Að degi liðnum fengum við sunnanvind og komum á öðrum degi til Púteólí: d’allà, costejant, vam atènyer Règium; un dia després es girà migjorn, i el segon dia arribàrem a Putèoli
♦ taka sveig á leið sinni: fer marrada [en el seu camí]
♦ taka á sig sveig til að forðast e-n: fer marrada (o: una volta) per a esquivar o evitar algú
  Contra el que podríem esperar, la corona d'espines no es diu þyrnisveigur sinó þyrnikóróna o (esp. a l'Edat mitjana) þyrnikrúna. La corona del martiri també es diu píslarvættiskóróna o (esp. a la llengua medieval) píslarvættiskrúna, i no pas *píslarvættissveigur.  
     

sveik:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svíkja “trair; enganyar”

sveim <n. sveims, no comptable>:
1. (reik, flakkvagabundatge m (acte i acció d'anar errant d'un lloc a l'altre)
♦ vera á sveimi: anar errant [d'un lloc a un altre], vagar (o: vagarejar) (sveimur)
2. <(uppþot, órói, áflogagitació f (enrenou, aldarull, sarau)
þat var þá ráðit, at þeir mundi þar sitja um vetrinn, sátu sumir á sínum kostnaði, en sumir vóru með bóndum, en margir með jarli. Í eyjunum var sveim mikit, ok skildi þá á Orkneyinga ok austmenn um kaup ok kvennamál, ok mart varð þeim til, bar jarl þar mikinn vanda at gæta til með þeim, því at hvárirtveggju þóttuz hónum allt gott eiga at launa ok alls góðs frá hónum verðir — Tunc consilium initum est ut ibi hyemarent. Viuunt sumptu proprio, alii apud colonos, alii autem apud Comitem morantur. Erant in insulis factiones multifariae, Orcadenses enim cum Noruagis quoad emptionem uenditionem et quoad faeminas dissidebant. Variae erant discordiarum causae; magnam curam comiti facessiuere, omnes enim ei bonum reddere debere et idem uicissim apud eum mereri uidebantur (Rǫgnvalds þáttr jarls. A.D. 1151): aleshores varen resoldre que passarien l'hivern allà. Uns ho feren vivint per llurs propis mitjans, d'altres ho feren allotjant-se a cals bœndr i alguns ho feren a cal iarl. A les illes aquell hivern hi hagué una gran agitació;. Els orcadenses i els noruecs es barallaven sovint pels negocis que feien entre ells i per afers de faldilles i eren moltes les coses que es convertien en objecte de baralla entre ells. El iarl hi tenia greus dificultats a mantenir la pau entre ells perquè, si bé cadascuna de les dues parts considerava que [al iarl] li havien de deure molts de bons favors, consideraven també que tots ells eren mereixedors de tots els bons favors que el iarl els hagués fet i encara els pogués fer (vocabulari: Cf. Baetke 1924, pàg. 148: Es wurde dann beschlossen, daß sie dort den Winter über bleiben wollten; einige saßen auf eigene Kosten, aber einige wohnten bei den Bauern, viele aber bei dem Jarl. Auf den Inseln ging es den Winter über sehr unruhig zu; die Ostmänner und die Leute von den Orkaden entzweiten sich um Handelsgeschäfte und Weibergeschichten, und es gab viel Streit. Der Jarl gab sich große Mühe, sie in Zaum zu halten, denn beide Teile meinten, sie hätten ihm nur Gutes zu verdanken und hätten auch von ihm nur Gutes verdient; en Guðbrandur Vigfússon 1887, cap. 90, p. 156, llegeix: sveimmikit; aquesta lliçó és adoptada pel Sigurður Nordal en la seva edició de l'obra del 1913-1916, pàg. 227. Per a aquests dos autors, doncs, el neutre sveim no existeix pas i es deu a una falsa interpretació del compòsit sveimmikit)

sveima <sveima ~ sveimum | sveimaði ~ sveimuðum | sveimað>:
1. (ráfa umvagar d'un lloc a l'altre com un eixam (rondar & errar a la ventura, anar d'un lloc a l'altre sense un objectiu o una destinació determinats)
þá tók Davíð sig upp (וַיָּקָם) og hans menn, um sex hundruð manns, og þeir lögðu af stað frá Kegílu (קְעִילָה) og sveimuðu (hāˈlaχ ~ הָלַךְ:   wa-i̯ˌʝiθhalləˈχū   ba-ʔăˈʃɛr   ʝiθhalˈlāχū,   וַיִּתְהַלְּכוּ, בַּאֲשֶׁר יִתְהַלָּכוּ) víðsvegar. En er Sál frétti, að Davíð hefði forðað sér burt frá Kegílu, þá hætti hann við herförina: aleshores en David i els seus homes, uns sis-cents, varen partir i sortiren de Queïlà i erraren a la ventura per molts de llocs. I quan en Saül es va assabentar que en David s'havia salvat fugint de Queïlà, va suspendre l'expedició militar
þeir snúa aftur á kvöldin, ýlfra (יֶהֱמוּ) eins og hundar og sveima (sāˈβaβ ~ סָבַב:   w-īˌsōβəˈβū   ʕīr,   וִיסוֹבְבוּ עִיר) um borgina: tornen cada vespre, udolen com gossos i ronden per la ciutat
Einar bóndi og Bergur báðu menn af reka hestana vellinum og Þorgils bauð þeim um að þeir mundu fá menn til að annast hestana. Þeir segja svo vera skyldu. Voru þá hestar reknir af túni og gætt út í nesjum. Menn sveimuðu þá þegar inni um húsin og fundu drykk í kjallara Egils og sögðu Þorgilsi og vildi hann eigi að drukkinn væri. „Vil eg,“ segir hann, „öngvu spilla láta“ (SS II, cap. 441, pàg. 684): l’Einar el bóndi i en Bergur varen manar als homes que arruixessin els cavalls d'aquell camp i en Þorgils els va oferir d'aconseguir-los homes que s'ocupessin dels cavalls. Ells els digueren que així seria. Llavors arruixaren els cavalls fora del tún. Hom els va dur a guardar als promontoris. Els homes llavors varen anar [escorcollant] immediatament d'una punta a l'altra dins les cases i trobaren beguda al celler de l'Egill i ho contaren al Þorgils però aquest no va voler [permetre] que beguessin aquella beguda. Els va dir: “No vull deixar que es faci malbé res”
nú er þar til máls að taka, er Hildibrandur er, bróðir hans, sonur Helga konungs, en Helgi konungur fell í hernaði. Hildibrandur braut undir sig mikinn afla og sveimaði víða með her sinn. Hann var mægður við þann konung, er Lazinus hét. Hann var einn inn ríkasti konungur. Hann sótti þangað með vinganarorðum til mágs síns, og var honum þar vel fagnað. Hann tók nú að gerast framgjarn mjög, er aflinn óx: ara la història s'ha de reprendre en el moment que hi ha (sorgeix, entra en escena, fa acte d'aparició) en Hildibrandur, el germà de l'Ásmundur, el fill del rei Helgi, i el rei Helgi cau en la guerra. En Hildibrandur va aplegar un gran exèrcit per la força i va anar d'un lloc a l'altre per un vast territori amb el seu exèrcit (com un eixam). Estava emparentat per via de matrimoni amb el rei que nomia Lazinus. Era un dels reis més poderosos que hi havia. En Hildibrandur va visitar el seu parent amb paraules d'amistat i fou ben rebut. Llavors i a mesura que les seves forces anaren creixent, va començar a sobresortir molt
eptir þat fóru þeir Haraldr konungr norðr aptr, hann hafði sex tigu skipa, ok flest stór ok hlaðin af herfangi, er þeir hǫfðu tekit um sumarit. En er þeir sigldu norðr frá Þjóðu, þá kom þar af landi ofan Sveinn konungr með mikinn her, hann kallaði á Harald konung, ok mælti: „Þat er nú ráð, segir hann, at leggja at landi ok ganga upp, ok berjast við oss Dani; skǫlu þér eigi lengr þurfa frýjuorð at leggja á oss, at vér þorim eigi at finna yðr, þótt nú sé nǫkkuru síðarr sumars, enn stefna var lǫgð með oss; ætlum vér at hóti heldr skal yðr þetta hreystiraun, þótt Danakonungr sé lítilsháttar, at berjast við hann með fylktu liði, enn at taka kálf eðr kið eðr gripi manna, þar sem ekki er til verndar, sem þér hafið jafnan gert hér í Danmǫrk“. Haraldr konungr svarar: „Þat hygg ek at mǫrgum mǫnnum sé kunnigt, at vér hǫfum við fleira barizt enn búkarla eina eðr bleyðimenn, var ok svá stefndr várr fundr við Elfina, at þér leituðuð eptir, ok var þat konungligt, en hitt þótti oss illa sama, at rjúfa þat sem þér hǫfðuð boðit, þá er mikill herr var saman kominn; var þat yðvar óhǫfðingligt at fara því einu fram, er vélræðum sætti, ok liggja þar fyrir undir margs manns ámæli; nú er Dǫnum þetta hœfilig hefnd fyrir sín svik, þótt vér hafim sveimat í sumar um byggðir þeirra. Þœtti mér ok ván, ef Danir hefði gengit oss svá nær, at vápn vár hefði saman tekit, at vér hefðim gert þeim eina hríð minnisama; en nú var oss því hœgra at haga kostum þeirra eptir várri vild, at þeir vǫrðu hvárki fé sín né konur, sem hér má nú líta margar herteknar ok harmsfullar. En at ganga hér á land upp, sem þú býðr, ok berjast við allan Danaher með eigi meira liði enn vér hǫfum, þat er ekki mitt ráð; en berjast munum vér á skipum, ef þér vilið, þótt Danir sé hálfu fleiri; svá segir Þorleikr...: després d'això, el rei Haraldr i els seus homes se'n tornaren al nord. Tenia seixanta naus. La majoria d'elles eren grans i carregades del botí que havien fet durant l'estiu. I quan singlaven al nord de Þjóða, el rei Sveinn [de Dinamarca] va baixar fins a la vorera de la mar amb un gran exèrcit. [D'allà estant] va cridar el rei Haraldr i li va dir: “Ara és el moment i l'oportunitat”, li va dir, “de fermar les àncores i desembarcar i lluitar amb nosaltres, els danesos. Ja no et caldrà retreure'ns per més temps que no gosem pas enfrontar-nos a vosaltres en batalla, encara que l'estiu ara ja sigui una mica més avançat que el punt que vam fixar per a tenir-hi aquest encontre entre nosaltres dos. Creiem que, encara que el rei de Dinamarca sigui als vostres ulls un rei insignificant, això, lluitar contra ell amb una host en formació de batalla, serà per a vosaltres una prova de coratge molt més gran que no pas prendre a una gent que no es poden pas defensar un vedell o un cabrit o objectes de valor, com heu fet tot el temps aquí a Dinamarca”. El rei Haraldr li va contestar: “Tinc per mi que és conegut de molts que hem lluitat amb més gent que no amb pagesos sols (indefensos) o amb covards. És ver que el nostre encontre [per entaular la batalla] a la vorera del riu Elfur es va fixar de la manera com Vós mateix la vau proposar, i aquesta proposta vostra era pròpia d'un rei però el cas contrari, que vós trenquéssiu la cita que vós mateix havíeu ofert tot aplegant-hi un gran exèrcit;, ens va semblar malament (= indegut, deshonrós). No, no ha pas estat gens hǫfðingligt per part vostra de posar tot el vostre afany en una cosa que implicava parar-nos un arter llaç a nosaltres, tot i exposar-vos així, en fer-ho, als blasmes de molts. Així i doncs, quan a l'estiu hem recorregut com un eixam les contrades habitades de Dinamarca [saquejant-les i devastant-les], això no ha estat més que una venjança adient contra els danesos per la vostra traïció. També em sembla que hauria estat possible que, si [llavors] els danesos us haguéssiu acostat prou a nosaltres com perquè les nostres armes s'unissin (=entrexoquessin), us hauríem ofert una batalla memorable. I en canvi[, en no fer-ho,] ens ha resultat més que més fàcil d'actuar amb les propietats dels danesos com hem volgut, ja que no heu guardat ni llurs béns ni llurs dones, de les quals Vós ara en podeu veure moltes aquí, captives i contristades. Però, pel que fa a desembarcar aquí, com ens convideu a fer, i lliurar batalla amb tot l'exèrcit de Dinamarca, tenint com tenim unes tropes molt més petites, no, aquesta no és pas la meva avinentesa. Però sí que volem lliurar-vos batalla a bord de les nostres naus, si és que voleu, encara que els danesos sigueu el doble de nombrosos que nosaltres”. Així ho canta en Þorleikr [l'escalda]... (vocabulari: #1. skǫlu: Cf. Noreen 19705, pàg. 352: <...> Ziemlich selten ist präs. pl. skǫlom <...>, sehr selten inf. anorw. <...> skalu, wnorw.skǫlu <...>; #2. hóti heldr: Cf. Baetke 19874, pàg. 270: hóti heldr etwas mehr, viel mehr; #3. fara því fram: Cf. Baetke 19874, pàg. 127: fara sínu fram eigenwillig handeln; entenc, doncs, la locució en el sentit de posar el seu afany en, maldar per; #4. sæta vélræðum: Cf. Baetke 19874, pàg. 712: sæta vélræðum við e-n hinterhältige Anschläge gegen jmd. ins Werk setzen; #5. kostar: Cf. Baetke 19874, pàg. 340-341: 4. Verhältnisse, Bedingungen, unter denen jmd. lebt, Lage, Stellung <...> [p. 341] 13. Speise, Nahrung, Lebensmittel; Vorräte, Beköstigung, Unterhalt; el context, emperò, deixa veure que aquí cal entendre el mot en un sentit més ampli de possessions, propietats, ja que tot seguit s'especifica a què es refereix: els béns i les dones dels danesos; #6. hálfu: Cf. Baetke 19874, pàg. 227-228: <...> — (bes. vor comp.) hálfu (dat.sg.n.) noch [p.228] einmal so viel, um das Doppelte: hálfu reiðari noch einmal so zornig; hálfu síðr doppelt so wenig, viel weniger; )
2. (svífaplanar (volar sospès enlaire)
♦ sveima yfir e-u: planar sobre una cosa ~ algú
en olíutréð sagði við þau: Á ég að láta eftir olíu mína sem Guð og menn virða mig fyrir og fara að sveima (ˈnūaʕ ~ נוּעַ:   wə-hālaχˈtī   lā-ˈnūaʕ   ʕal־hā-ʕēˈt͡sīm,   וְהָלַכְתִּי, לָנוּעַ עַל-הָעֵצִים) uppi yfir trjánum?: però l'olivera els digué: «Per ventura he de renunciar al meu oli, pel qual Déu i els homes m'honoren, per anar a planar sobre els arbres?»
eins og fuglar sem sveima (ʕūφ ~ עוּף:   kə-t͡sippɔ̆ˈrīm   ʕāˈφōθ,   כְּצִפֳּרִים עָפוֹת) yfir mun Drottinn allsherjar vernda Jerúsalem, hann mun vernda hana og frelsa, verja og bjarga: així com els ocells planen sobre ella, així Jahvè Cevaot protegirà Jerusalem, la protegirà i la deslliurarà, la defensarà i la salvarà

sveim·hugi <m. -huga, -hugar>:
somiador m, somiadora f

sveim·hygli <f. -hygli, no comptable>:
fantasies f.pl, somnis m.pl, quimeres f.pl

sveimur <m. sveims, no comptable>:
1. (reik, flakkvagabundatge m (acte i acció d'anar errant d'un lloc a l'altre)
♦ vera á sveimi: <LOC FIGanar errant d'un lloc a un altre, ésser un errant
þegar þú hverfur aftur, Ísrael - segir Drottinn - skalt þú hverfa aftur til mín. Ef þú flytur viðurstyggðir þínar burt frá augliti mínu og ert ekki framar á sveimi (nūδ ~ נוּד:   wə-ˈlɔʔ   θāˈnūδ,   וְלֹא תָנוּד) og vinnur eiðinn "svo sannarlega sem Drottinn lifir" í sannleika, réttvísi og einlægni, munu þjóðir óska sér hans blessunar og hrósa sér af honum: Israel, si tornes (=et converteixes), diu Jahvè, tornaràs a mi: si lleves de la meva presència les teves abominacions, i ja no continues anant errant d'un lloc a un altre i jures “tan ver com que Jahvè viu!” en sinceritat, justícia i veritat, les nacions desitjaran la seva benedicció i es glorificaran en ell
2. <(uppþot, órói, áflogagitació f (enrenou, aldarull, sarau)
gørðu nú svá mikinn hernað sem hitt hefði náliga skuggi einn verit er þeir ráku þar fyrr hernað ok tóku of fjár. Þá mælti Haraldr konungr: „Gjarna vilda ek at Danir ræki lengi minni til várrar kvámu. Ok megu þér á þat líta, hverr frami þat væri, at vér sœttim (sœktim) þá heim ok gørðim þeim slíkt illt sem vér mættim. Vér hǫfum nú fengit meira fé en á mǫrgum sumrum fyrr. Nú vil ek fara suðr allt til Heiðabýjar ok þat væri oss mikit snilldarverk at ná honum ok gera þeim nǫkkurn auvisla.“ Fara [þeir] nú með hernum ok láta geisa eld ok járn hvar sem þeir koma ok fara óhræðiliga. Liðit stǫkk undan allt þat sem komaz mátti á fund Sveins konungs ok bera upp kveinstafi fyrir hann, segja skaða sína ok hǫrmung. En Haraldr konungr kom með liðinu til Heiðarbýjar ok gøra mikinn sveim um bœin, tóku ok ræntu stórum gørsimum ok mǫrgum, þvíat náliga váru þar allar komnar þær sem mestar váru í landi, þar váru ok komnar ríkra manna konur ok í þeim stað einhverjum var mest frægð ok gœzka í allri Danmǫrku. Tóku þar hǫndum allt, slíkt sem þeir vildu, bæði konur ok fé. Þá mælti Haraldr konungr: „Þótt Danir stœði í móti, at ek væra konungr yfir þeim, þá standa þeir lítt nú fyr konum sínum eða fjárhlutum at eigi komi þat í vald Norðmanna.“ Ok er þeir hǫfðu rænt bœinn ok tekit slíkt er þeir vildu, þá brenndu þeir hann upp allan: aleshores varen començar una gran campanya militar que va fer que llur campanya anterior semblés només una ombra i obtingueren una gran quantitat de botí. El rei Haraldr va dir: "M'agradaria que els danesos se'n recordessin molt de temps de la nostra vinguda. I vosaltres, considereu, doncs, quina gran proesa no fóra que nosaltres els ataquéssim a llur terrer i els infligíssim [tot] el mal que poguéssim. Doncs bé, hem capturat més botí que en molts d'estius fins ara i ara desitjo de marxar cap al sud, cap a Heiðabýr. I fóra tota una gesta gloriosa capturar-la causant així [un bon] estrall als danesos". Així i doncs, es posaren en camí amb l'exèrcit, devastant a ferro i foc qualsevol indret al qual arribaven. Marxaven sense por. La gent fugia com podia a refugiar-se a cal rei Sveinn i es planyien davant ell i li contaven el dany i el patiment que els havien causat els noruecs. [Finalment,] el rei Haraldr va arribar a Heiðabýr amb les seves tropes i varen causar una gran confusió per [tota] la ciutat, capturant-hi i robant-hi grans i nombrosos joiells i objectes de valor, perquè gairebé totes les més grans joies del país es trobaven allà, així com també les dones dels homes més poderosos. Gairebé la més gran fama i els més grans tresors de tota Dinamarca es trobaven en aquest únic indret. Els noruecs varen agafar tot el que en volgueren, tant objectes de valor com dones. Llavors el rei Haraldr va dir: Encara que els danesos s'oposaren que jo fos llur rei, ara fan ben poca cosa per impedir que llurs dones i béns caiguin a les mans dels noruecs”. I quan hagueren saquejat la ciutat i n'hagueren agafat tot el que volgueren, li varen calar foc i la cremaren completament
Jón segir þá: „Þik dreymdi at þú værir genginn af sæng þinni ok stœðir fyrir karldurum á þínum hǫfuðbœ, en þér er kunnigt at þar liggja út undan þrjár eyjar er þú átt. Sýndiz þér sem í landnorðr á ýztu eyjunni gysi upp logi mikill, en sakir veðrs er á stóð lagði logann til þeirar eyjarinnar er í miðju var, ok sem hann kom þar, spruttu upp tveir eldar í þeirri ey í landnorðr ok útnorðr. Fellu logarnir nú saman ok gengu inn at þriðju eyjunni; en er þar kom, hlupu upp í henni þrír eldar af útnorðri, fullu norðri ok landnorðri, ok geystuz síðan allir samt upp á meginland með svá hǫrðum flug ok eldligum sveim í allar ættir, at þú hugðir allt ríkit mundu brenna. Vartu því ákafliga hræddr, at þessi váði stýrði fyrst á þinn búgarð, en dreifðiz síðan, sem ek sagða áðr, alla vega um landit; en svá vítt sem þessi ógnareldr rann yfir, brenndi hann eigi eitt hit minnsta. Nú er kunnigt ef draumr þinn er nǫkkut þann veg fallinn“: en Jón llavors li va dir: “Vares somniar que t'havies llevat del teu llit i que et trobaves davant la porta senyorial del teu mas cabdal. I saps que davant el mas hi ha tres illes de la teva propietat. En el somni vares veure que al nord-est de l'illa més llunyana hi sorgia una gran flamarada i, per causa del vent que hi havia, el foc es propagava a l'illa del mig i, quan hi va arribar, s'encengueren dos focs en aquella illa, un al nord-est i l'altre al nord-oest. Quan els dos incendis es varen ajuntar, varen saltar a la tercera illa i quan el foc hi va arribar, varen sorgir-hi tres incendis, un que cremava des del nord-oest, un ho feia des del nord estricte i l'altre des del nord-est, i després tots ells ensems varen saltar a terra ferma amb una volada i un torbellí de foc en totes direccions tan impetuosos que pensares que tot el regne s'encendria. Tenies moltíssima de por que aquest perill de primer fes cap al teu mas i que s'escampés tot seguit, com t'acabo de dir, pertot arreu del país, però, per més vastament que aquest incendi esfereïdor s'escampava, no cremava (destruïa) res en absolut. Ara fes-me saber si el teu somni es va esdevenir, d'alguna manera, d'aquesta faisó”
frá því er nú næst at segja, at Alexader gefr mála riddarum sínum ok grœðir sára með góðum gjǫfum, ok þegar er tími mátti til verða, veitir hann í herbúðunum ágætliga veizlu ǫllu liði sínu. At þeiri veizlu kemr upp sá kvittr í herinum, at eptir margan sigr, þann er Alexander konungr hefir fengit, ætli hann nú at vitja fǫðurleifða sinna, ok hann þykkiz helzti víðlendr orðinn vera, svá verðr herrinn kvikr við þenna kvitt, at margr hleypr, sem hann sé óðr orðinn ok sá sveimr geriz um allar herbúðir af þessu, at vel hverr svífr at sinni eigu, ok berr saman í einn stað, þat er hann á, ok vill búinn vera, sem hann skyli þegar annan dag heimleiðis snúa. Sumir taka landtjǫldin upp ok hlaða í vagna sína. Þat er skjótast at segja, at svá verða nær allir fegnir upplosti þessu, er af øngum sannindum hafði risit, sem himin hefði hǫndum tekit: la propera cosa que hem de referir és que l'Alexandre va pagar la soldada als seus cavallers i va guarir llurs ferides amb bons regals. Quan el moment ho va permetre, va oferir un magnífic banquet a totes les seves tropes al campament. Durant aquest banquet va sorgir el rumor que el rei Alexandre, després de tantes victòries com havia aconseguit, tenia la intenció de visitar la seva terra pairal i que considerava que es trobava en possessió de territoris vastíssims. Aquest rumor va commoure tant l'exèrcit que n'hi hagué més d'un que corria com si hagués tornat boig, de manera que a tot el campament hi havia una gran agitació perquè tothom cercava les seves quatre coses i arreplegava el que posseeix i volia estar preparat com si ja haguessin de marxar cap a casa l'endemà mateix. Uns desmuntaven les tendes i les carregaven a llurs carros. Ras i curt: gairebé tots s'alegraven d'aquesta quimera -que havia sorgit sense cap fonament- com si haguessin agafat el cel amb llurs mans
3. (sægur, grúi, mikill fjöldi e-seixam m (multitud, gran nombre, esp. d'insectes)
♦ → engisprettusveimur “eixam de llagosts”
♦ → býflugnasveimur “eixam d'abelles”
♦ → býsveimur “eixam d'abelles”
4. (orðasveimur, orðrómurrumor m (rum-rum, brama)
♦ vera á sveimi: <LOC FIGcircular (un rumor)
5. <GEOLsistema m de fissures

svein·barn <n. -barns, -börn>:
nen m, nin m (Mall.) (nou nat mascle) (cf. també stúlkubarn)
hún fæddi son, sveinbarn (ὁ ἄρσεν ἄρσενος:   καὶ ἔτεκεν υἱόν, ἄρσεν) sem stjórna mun öllum þjóðum með járnsprota. Og barn (τὸ τέκνον) hennar var hrifið til Guðs, til hásætis hans: ella va infantar un fill, un noi, que governarà totes les nacions amb verga de ferro. I el seu fill fou rapit prop de Déu i el seu setial
þegar drekinn sá að honum var varpað niður á jörðina ofsótti hann konuna sem alið hafði sveinbarnið (ὁ ἄρσεν ἄρσενος:   ἥτις ἔτεκεν τὸν ἄρσενα)quan el drac es va veure llançat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el nen
þá sá Heródes að vitringarnir höfðu gabbað hann og varð afar reiður, sendi menn og lét myrða öll sveinbörn (ὁ παῖς -δός:   ἀνεῖλεν πάντας τοὺς παῖδας τοὺς ἐν Βηθλέεμ) í Betlehem og nágrenni hennar, tvævetur og yngri en það svaraði þeim tíma er hann hafði komist að hjá vitringunum: aleshores l'Herodes va veure que els mags s'havien burlat d'ell i s'indignà terriblement i va trametre homes i va fer matessin tots els infants mascles de Bet-Lèhem i de tot el seu veïnatge, de dos anys en avall, la qual cosa es corresponia al temps que havia pervingut a saber pels mags
hann sagði við hana að hún gengi með sveinbarn: li deia que l’infant que esperava seria un nen

sveinn <m. sveins, sveinar>:
1. (drengurvailet m (noi)
sveinar <m.pl sveina>: <HISTmainada f (conjunt de guerrers o d'acompanyants armats d'un senyor feudal)
◊ Davíð flýði braut undan reiði Sáls konungs, hvárttveggja vápnlauss ok klæðlauss með fám sveinum, ok kom í þann stað er Nóbe var kallaðr. En þar var Ahímelek byskup fyrir, son Ahítúbs byskups; en Ahítúb var son Íkabóðs, sonar Pínehas, sonar Elí byskups. En þá er Davíð kom til Ahímeleks byskups, þá sagði hann, at hann fór nauðsynja erenda Sáls konungs, ok bað hann gefa sér nǫkkut til matar ok sveinum sínum, ok bað hann fá sér nǫkkut til vápns. Ok Ahímelek byskup fékk hánum slíkan mat, sem hann hafði, en vápn hafði hann engi at fá hánum, nema sverð þat er Golías hafði átt; ok fékk hann hánum þat, þvíat hann vissi eigi, at hann var á flótta, nema hann hugði, at hann fœri konungs erenda, sem hann sjálfr sagði: en David va fugir de la còlera del rei Saül, desarmat i nu, amb uns pocs homes, i arribà a l'indret que es deia Nobe. Al capdavant d'allà hi havia el bisbe Ahimèlec, fill del bisbe Ahitub, però l'Ahitub era fill de l'Icabot, fill d'en Finehès, fill del bisbe Elí. Quan en David va anar davant el bisbe Ahimèlec, li va dir que estava duent a terme un encàrrec important del rei Saül i li va demanar que li donés a ell i a la seva mainada alguna cosa per menjar i li va demanar que a ell mateix li donés alguna cosa que li servís d'arma. El bisbe Ahimèlec li va donar la mena de menjar que tenia, però no tenia cap arma per donar-li excepte l'espasa que havia pertangut al Goliat. Li va donar aquesta espasa car no sabia pas que en David estava fugint, sinó que creia que en David hi anava per encàrrec del rei, tal com ell mateix li havia dit
2. (handverkssveinnoficial m (títol de certs oficis)
3. (skjaldsveinnescuder m (servent de cavaller)
4. (lærisveinndeixeble m (aprenent & de Jesús)
◊ frá Nasaret nú er þessi | nýkominn Jesú með. | Hinna geð trúi ég það hvessi, | hver maður spyrja réð: | Ertu einn af hans sveinum? | Enn Pétur neita vann, | sagði með eiði einum: | Aldrei þekkti ég hann: "de Natzaret suara aquest | acaba d'arribar, amb Jesús". | Això, crec, llurs ànims esmola, | car cadascun començà a demanar: | "Que ets un dels seus deixebles?" | Un pic més Pere ho va negar, | i amb un jurament digué: | "Mai no l'he conegut!"

sveipa <sveipa ~ sveipum | sveipaði ~ sveipuðum | sveipaðe-ð>:
enrevoltillar una cosa
♦ sveipa e-ð að sér: embolcallar-se (o: embolicar-se) [el cos] amb una cosa, cobrir-se el cos embolicant-se una cosa al seu voltant
◊ hún sveipaði að sér kápunni: es va embolicar el seu mantell ~ la seva capa [al voltant del cos]
nú leita þeir sér ráðs og vilja eigi fyrir líf sitt frá hverfa. Sækja þeir nú að honum tveggja vegna og fylgja þeir Eyjólfi fremstir er annan heitir Þórir en annar Þórður, frændur Eyjólfs; þeir voru hinir mestu garpar. Og er aðsóknin þá bæði hörð og áköf og fá þeir nú komið á hann sárum nokkrum með spjótalögum en hann verst með mikilli hreysti og drengskap. Og fá þeir svo þungt af honum af grjóti og stórum höggum svo að enginn var ósár, sá er að honum sótti, því að Gísli var eigi missfengur í höggum. Nú sækja þeir Eyjólfur að fast og frændur hans; þeir sáu að þar lá við sæmd þeirra og virðing. Leggja þeir þá til hans með spjótum svo að út falla iðrin en hann sveipar að sér iðrunum og skyrtunni og bindur að fyrir neðan með reipinu
"Ekki dyl eg þess," sagði Þórólfur, "því að þá er Ljótur kastaði sverðinu stefndi hann á þig meir og brá eg við skildinum og var eg þá ber fyrir og bar sverðið að kviðnum fyrir neðan bringspölu og hljóp á hol svo út féllu iðurin. Sveipaði eg þá að mér klæðunum og svo hef eg gengið síðan. Mun nú og lokið minni göngu"
sá atburðr er fyrstr sagðr eptir upp tǫkning heilags Jóns byskups í Norðlendinga fjǫrðungi at mær hét Hildibjǫrg. Hon tók handarmein mykit með því móti, at verk laust í hǫndina með svá myklum þrota, at hon mátti øngan fingr hrœra á þeiri hendinni. Þá heita þau faðir hennar ok hon sjálf á byskupa vára báða, hinn heilaga Þorlák ok Jón byskup. En fyrir því at almáttigr Guð vildi í þessum hlut helgi ins sæla Jóns byskups birtast láta, þá þótti við þetta heit vaxa at eins þroti ok verkr í hǫndinni. Þá tekr faðir hennar ok ríðr á hǫndina vatni því, sem bein heilags Jóns byskups hǫfðu verit þvegin í, ok sveipaði at hendinni dúki þeim, er þessi sǫmu bein hǫfðu verit þerrð með. Ok eigi var langt at bíða skjótrar jartegnar. Jafnskjótt, sem hann hafði þetta at gørt, þá tók ór verk allan ok þrota hendinni. Var hon svá mjúk ok hœg til allrar sýslu sem sú, er aldrigi hafði meinit tekit, ok lofuðu allir Guð ok inn heilaga Jón byskup
♦ sveipa e-ð [utan] um sig: embolcallar-se (o: embolicar-se) [el cos] amb una cosa, cobrir-se el cos embolicant-se una cosa al seu voltant
◊ hún sveipaði stórt handklæði utan um sig: es va enrevoltillar una tovallola grossa al voltant del cos
♦ sveipa blómin í pappír: embolicar les flors en paper
♦ sveipa e-u saman: embolicar o enrevoltillar plegades dues o més coses
síðan kastaði hann klæðunum og vopnunum og lagðist eftir netunum. Sveipar hann þeim saman og fer að landi og kastar þeim upp á bakkann. Og er hann ætlaði á land að ganga þá greip Þórir saxið og brá skjótt. Hann hljóp þá skjótt á móti Gretti er hann sté upp á bakkann og hjó til hans. Grettir kastaði sér á bak aftur ofan í vatnið og sökk sem steinn
♦ sveipa sig e-u: embolicar-se amb una cosa
♦ afklæðast og sveipa sig stóru handklæði: despullar-se i embolicar-se [el cos] amb una gran tovallola
♦ sveipa sig sjálu: embolicar-se amb un xal
♦ sveipa sig þögninni: <LOC FIGparapetar-se en el silenci, restar en el mutisme [més absolut]
♦ sveipa e-ð [með] e-u: embolicar una cosa amb una cosa
♦ sveipa barn [í] klæðum: embolcallar un nadó en teles
♦ sveipa lík [með] líndúkum: amortallar un cadàver
síðan lét Karlamagnús konungr taka lík þeirra tólf jafningja ok sveipa með góðum líkblæjum, ok þá er þat var gert með mikilli vegsemd, þá var hann íhuga mjǫk um aðra sína menn, þá er fallnir váru, ok þótti honum ævar illa, er hann mátti eigi skilt geta lík sinna manna frá heiðinna manna líkum
en er ábóti kom var honum sýndur líkami Þorgils og mörgum öðrum og sveipuðu nú. Hafa þeir svo sagt er þar stóðu yfir að Þorgils hafði tuttugu og tvö sár og sjö ein af þeim höfðu blætt. Eitt af þessum var það á hjarnskálinni er [p. 737] af var höggin hausinum. Veittist Þorgilsi það að hann hafði þvílíkt sár sem sagt var um kvöldið að hinn heilagi Tómas erkibiskup hafði særður verið í kirkjunni í Kantia og Þorgilsi þótti um kvöldið fagurlegast vera mundu að taka slíkan dauða. Lét ábóti þá sveipa líkið og segir svo sem margir hafa heyrt að hann kvaðst engis manns líkama hafa séð þekkilegra en Þorgils, það sem sjá mátti fyrir sárum. Lét ábóti þá aka líkinu upp til Munka-Þverár og jarða þar sæmilega. Stóð þar margur maður yfir með harmi miklum (SS II, cap. 475, pàgs. 736-737)
þá sendi húsfreyja mann til Arnkels og bað segja honum andlát Þórólfs. Reið þá Arnkell upp í Hvamm og nokkurir heimamenn hans. Og er þeir komu í Hvamm varð Arnkell þess vís að faðir hans var dauður og sat í hásæti en fólk allt var óttafullt því að öllum þótti óþokki á andláti hans. Gekk Arnkell nú inn í eldaskálann og svo inn eftir setinu á bak Þórólfi. Hann bað hvern að varast að ganga framan að honum meðan honum voru eigi nábjargir veittar. Tók Arnkell þá í herðar Þórólfi og varð hann að kenn aflsmunar áður hann kæmi honum undir. Síðan sveipaði hann klæðum að höfði Þórólfi og bjó um hann eftir siðvenju. Eftir það lét hann brjóta vegginn á bak honum og draga hann þar út. Síðan voru yxn fyrir sleða beittir. Var Þórólfur þar í lagður og óku honum upp í Þórsárdal og var það eigi þrautarlaust áður hann kom í þann stað sem hann skyldi vera. Dysjuðu þeir Þórólf þar rammlega
<> sveipa af fyrir mönnum: <LOC FIG 
Þórður mælti þá: "Nú mun eg sveipa af fyrir mönnum um tal okkart en þetta mun þó verða kaup okkart"
2. (sveiflabrandar una cosa (espasa)
♦ sveipa sverðinu til e-s: brandir l'espasa contra algú
Hrólfr sveipaði sverðinu til Hjálmars ok kom á lærit fyrir ofan mjöðmina ok þar undan fótinn ok dó hann eftir lítinn tíma
Grettir brá þá saxinu og sveipaði því til nokkuð svo að hann sá hvar pilturinn stóð á baki honum og því hafði hann sig lausan við
þeir gerðu svo. Grettir lét hefjast fyrir og veik að steini þeim er þar stendur við götuna og Grettishaf er kallað og varðist þaðan. Gísli eggjaði fast fylgdarmenn sína. Grettir sá nú að hann var ekki slíkur fullhugi sem hann lést því að hann stóð jafnan á baki mönnum sínum. Gretti leiddist nú þófið og sveipaði til saxinu og hjó annan fylgdarmann Gísla banahögg og hljóp nú frá steininum og sótti svo fast að Gísli hrökk fyrir allt út með fjallinu. Þá féll annar förunautur Gísla
bóndi gengur að Þormóði og vildi sjá sár hans. En Þormóður sveipar öxinni til hans og særir hann miklu sári. Sá kvað við hátt og stundi fast
3. (strjúka, sópallevar-se una cosa (cabells, p.e., de davant els ulls)
ganga þeir nú svá eptir með henni, allt þar til sem þeir koma í skemmulopt konungsdóttur. Sat hon þá ok kembdi sér. En hennar hár var øngu vætta líkt nema hinu skærasta gulli. Hon sveipar nú hárinu frá augunum. Ok sem hon sér þá, stendr hon upp í móti þeim ok minniz við þá með mikilli blíðu ok til sinnar handar sér hvárn setjandi. Skemmtu þeir henni nú því, sem henni þótti mest gleði í vera ok henni þótti mest forvitni á. Skemmtu þau sér svá alla þá nátt. Fundu þeir ok sínar unnustur, áðr en þeir fóru í burt. Síðan skilja þeir við konungsdóttur með mikilli blíðu
hann sveipti hárinu fram yfir höfuð sér og rétti fram hálsinn og mælti: "Gerið eigi hárið í blóði"
4. (fæla burt, strjúka burtllevar-se una cosa (cabells, p.e., de davant els ulls)
En þá kom flugan ok settisk á háls honum ok kroppaði nú hálfu fastara, en hann blés þar til er smiðrinn tók ór aflinum gullhring þann er Draupnir heitir. Þá lagði hann járn í aflinn ok bað hann blása ok sagði at ónýtt mundi verða ef blástrinn felli. Þá settisk flugann milli augna honum ok kroppaði hvarmana, en er blóðit fell í augun svá at hann sá ekki, þá greip hann til hendinni sem skjótast meðan belgrinn lagðisk niðr ok sveipti af sér flugunni. Ok þá kom þar smiðrinn at, sagði at nú lagði nær at alt mundi ónýtask er í aflinum var. Þá tók hann ór aflinum hamar. Fekk hann þá alla gripina í hendr bróður sínum Brokk ok bað hann fara með til Ásgarðs ok leysa veðjunina. En er þeir Loki báru fram gripina, þá settusk Æsirnir á dómstóla ok skyldi þat atkvæði standask sem segði Óðinn, Þórr, Freyr. Þá gaf Loki Óðni geirinn Gungni, en Þór haddinn er Sif skyldi hafa, en Frey Skíðblaðni
5. (liða, setja lið íllevar-se una cosa (cabells, p.e., de davant els ulls)
♦ sveipt hár: cabells cresps
Steingerður kvað hann vænan og að öllu sem best: "Það eitt er lýtið á, hárið er sveipt í enninu"

sveip·álmur <m. -álms, -álmar>:
om trèmol (o: tremolós(arbre Ulmus laevis)

sveipjurta·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] apiàcies f.pl

sveipur <m. sveips, sveipir]>:
1. (þyrill eð liður í háricaragol m, rull m (ris en els cabells)
♦ sveipur í hári: cabells rulls (o: caragolats; o: cresps)
nú skal nefna sonu Njáls. Skarphéðinn hét hinn elsti. Hann var mikill maður vexti og styrkur, vígur vel, syndur sem selur, manna fóthvatastur, skjótráður og öruggur, gagnorður og skjótorður en þó löngum vel stilltur. Hann var jarpur á hár og sveipur í hárinu, eygður vel, fölleitur og skarpleitur, liður á nefi og lá hátt tanngarðurinn, munnljótur nokkuð og þó manna hermannlegastur
síðan lét Ögmundur gera hús þar á melnum og bjó þar síðan. Hann fékk Döllu dóttur Önundar sjóna. Þeirra synir voru þeir Þorgils og Kormákur. Hann var svartur á hár og sveipur í hárinu, hörundljós og nokkuð líkur móður sinni, mikill og sterkur, áhlaupamaður í skapi. Þorgils var hljóðlyndur og hægur
Hǫgni, bróðir hans, hefir hár svart ok sítt ok nokkurr sveipr í, langleitr, nefmikill, brúnsíðr, dǫkkt skegg, ok allr er hann dǫkklitaðr, harðligr. Andlit hefir hann grimmligt, eitt auga, ok er þat heldr snarpt ok fræknligt, mikill vexti, hár ok digr á allan vǫxt, ok þá er hann kemr í sín herklæði, er hann hvárttveggja sœmiligr ok þó ógurligr, ok hann er allra manna sterkastr ok inn bezti riddari, ok eigi síðr er hann hólmgǫngumaðr ok sú kempa. Hann er spakr maðr at viti, forsjámaðr mikill ok þýðr ok fálátr, grimmr ok kappsamr. Gott hjarta hefir hann ok hugprútt, skjótr til alls, er hann vill gera, þrályndr, einfaldr, harðúðigr ok óarmvitigr. Hǫgni hefir vápnamark með sama hætti ok Gunnarr konungr, bróðir hans. Hans skjǫldr ok ǫll herneskja er lagt með silfri, ok ǫrn, er í stendr hans vápnum, er steindr rauðum steini. Þetta mark, silfri lagðr skjǫldr, ef hann er borinn í sólskin, þá glitrar hann ok birtir, svá at engi fær í gegn sét langa hríð. Þetta bragð var vitrligt, sem ván var at honum. Þat er nú af tekit í lǫgum þýðeskra manna, at engi skal bera á hólm silfrlagðan skjǫld eða buklara. Hans ǫrn var eigi kórónaðr, fyrir því at hann var eigi konungr
Hǫgni, bróðir hans, hafði hár svart ok sítt ok sveip í, augléttr ok nefmikill, brúnsíðr, dǫkkt skeggit, ok allr er hann dǫkklitaðr. Bæði er hann mikill ok sterkr, ok gott hjarta hefir hann; hann er hugprúðr. Hann hefir sama vápnapróf ok Gunnarr, bróðir hans, á skildinum, nema hans ǫrn er eigi kórónaðr, af því at hann var eigi konungr
2. (stormsveipurterbolí m, trebolí m (Mall.) (fort remolí de vent)
3. <BOTumbel·la f (blómsveipur)

sveit <f. sveitar, sveitir>:
1. (flokkurgrup petit (colla de gent)
◊ kom Þóroddur inn með sveit sína: en Þóroddur va entrar amb la seva colla de companys
♦ → aftökusveit “escamot d'execució, escamot d'afusellament”
2. <MILdestacament m (liðssveit)
3. (lúðrasveitbanda f  (de música)
4. (hljómsveitorquestra f (de música)
5. (hreppurmunicipi m rural (comú o districte municipal format per masos i llogarets)
♦ fara á sveitina<LOC FIGrecórrer a l'assistència pública municipal per subsistir
♦ segja sig til sveitar<LOC FIGdeclarar-se pobre
♦ vera á sveitinni<LOC FIGviure de la beneficència pública, dependre de l'assistència municipal, ésser mantingut -uda a càrrec de l'assistència pública municial
6. (héraðcontrada f  (regió, comarca)
♦ snjóþung sveituna contrada en què hi neva molt
♦ e-u er vel í sveit komið<LOC FIGuna cosa es troba en una bona posició
♦ vera allra sveita kvikindi<LOC FIGésser un rodamón
7. (landsbyggðcamp m  (territori oposat a la ciutat, fora-vila)
♦ í sveitinnial camp, a pagès
♦ búa í sveit: viure al camp, viure a pagès
♦ fara upp í sveit[inni]: anar al camp, anar a pagès
♦ flytja í sveitinaanar-se'n a viure al camp
♦ uppi í sveit[inni]al camp, a pagès
♦ úr sveit í borgdel camp a la ciutat

sveita- <en compostos>:
de camp

sveita·bóndi <n. -býlis, -býli>:
pagès m

sveita·býli <n. -býlis, -býli>:
masia f, casa f de possessió (Mall.)

sveita·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
mas m, granja f rural, possessió f (Mall.)

sveita·drengur <n. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
noi m de camp

sveita·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
sudari m
hinn dáni kom út vafinn líkblæjum á fótum og höndum og með sveitadúk (τὸ σουδάριον -ίου:   καὶ ἡ ὄψις αὐτοῦ σουδαρίῳ περιεδέδετο) bundinn um andlitið. Jesús segir við fólkið: „Leysið hann og látið hann fara“: el mort va sortir, amb els peus i les mans embolicats amb mortalles de lli, i amb un sudari lligat al voltant de la cara. Jesús digué a la gent: «Deslligueu-lo i deixeu-lo anar»
og sveitadúkinn (τὸ σουδάριον -ίου:   καὶ τὸ σουδάριον, ὃ ἦν ἐπὶ τῆς κεφαλῆς αὐτοῦ) sem verið hafði um höfuð hans. Sveitadúkurinn () lá ekki með línblæjunum heldur sér, samanvafinn á öðrum stað: i el sudari que duia al voltant del seu cap. El sudari no es trobava pas amb les mortalles de lli, sinó enrotllat a part, en un altre lloc

sveita·fólk <n. -fólks, no comptable>:
gent f del camp

sveita·kál <n. -káls, no comptable>:
col f de cabdell (planta Brassica oleracea var. viridis)

sveita·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
<ESPORTcampionat m local

sveita·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
pagesa f, camperola f

sveita·krá <f. -krár, -krár>:
bar-restaurant m rural

sveita·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENrural
♦ sveitalegur matur: <CULINcuina tradicional de pagès
2. <PEJORprovincià -ana, rústec -ega

sveita·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f a pagès, vida f del camp

sveitalífs·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERnovel·la f rural, novel·la o novel·leta centrada en la vida a pagès

sveita·lubbi <m. -lubba, -lubbar>:
pagerol m, pagesot m (Mall.)

sveita·maður <m. -manns, -menn>:
1. (sveitabóndipagès m (home de camp, camperol)
2. (sveitalubbipagerol m, pagesot m (esclafaterrossos, rústec)

sveita·menning <f. -menningar, no comptable>:
cultura f rural (o: camperola) 

sveita·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
rusticitat f (qualitat o condició de rústec, provincià, de maneres pageses)

sveitar·drykkja <f. -drykkju, -drykkjur. Gen. pl.: -drykkja o: -drykkna>:
<HISTsveitardrykkja f, beverria en grup, en la qual la mateixa banya de cervesa -o el tipus de recipient que fos- anava passant de participant en participant i cadascun havia de beure'n la mateixa quantitat de cervesa (o de la beguda alcohòlica que contingués) que l'anterior
það var eitt kveld, þá er konungur var til svefns genginn og svo þeir Þórir og Þórólfur, en þeir sátu eftir Þorfinnur og Þorvaldur, þá komu þeir bræður, Eyvindur og Álfur, og settust hjá þeim og voru allkátir; drukku fyrst sveitardrykkju. Þá kom þar, að horn skyldi drekka til hálfs; drukku þeir saman Eyvindur og Þorvaldur, en Álfur og Þorfinnur. En er á leið kveldið, þá var drukkið við sleitur og því næst orðahnippingar og þá stóryrði. Þá hljóp Eyvindur upp og brá saxi einu og lagði á Þorvaldi, svo að það var ærið banasár; síðan hljópu upp hvorirtveggju, konungsmenn og húskarlar Þóris, en menn voru allir vopnlausir inni, því að þar var hofshelgi, og gengu menn í milli og skildu þá, er óðastir voru; varð þá ekki fleira til tíðinda það kveld: un vespre, quan el rei ja se n'era anat a jeure, i també ho havien fet en Þórir i en Þórólfur, però en canvi en Þorfinnur i en Þorvaldur s'havien quedat vetllant, varen arribar els germans Eyvindur i Álfur, i es varen asseure amb ells i feren força tabola. De primer varen fer una sveitardrykkja, una beverria consistent en rondes de cervesa, en les quals cadascun d'ells havia de buidar mitja banya de cervesa. D'una banda, l'Eyvindur i en Þorvaldur bevien plegats d'una mateixa banya i de l'altra, ho feien l'Álfur i en Þorfinnur d'una altra. Però quan ja s'havia fet tard, es va beure amb engany, és a dir, que es va descobrir que un dels dos bevia menys del que li pertocava, i tot seguit[, quan se n'adonaren,] varen començar a barallar-se de paraula i després passaren a les bravejades [amenaçant-se]. Assús-suaixí, l'Eyvindur es va posar dret i va desembeinar un sax i el va clavar al Þorvaldur de manera que li va infligir una ferida mortal. Tot seguit tots dos bàndols, els homes del rei d'una banda i els húskarlar d'en Þórir de l'altra, es varen posar drets, però tots els homes que hi havia allà dedins estaven desarmats, car allà dedins hi regnava la hofshelgi, la sagrada inviolabilitat del temple, [de manera que no es podien batre amb armes]. Hi hagué gent que es posà entre els dos bàndols i separaren els qui estaven més exaltats; aquell vespre no va passar res més que pagui la pena de contar
og um kveldið er full skyldi drekka þá var það siðvenja konunga, þeirra er að löndum sátu eða veislum er þeir létu gera, að drekka skyldi á kveldum tvímenning, hvor sér karlmaður og kona svo sem ynnist, en þeir sér er fleiri væru saman. En það voru víkingalög þótt þeir væru að veislum að drekka sveitardrykkju. Hásæti Hjörvarðs konungs var búið gagnvart hásæti Granmars konungs og sátu allir hans menn á þann pall. Þá mælti Granmar konungur við Hildigunni dóttur sína að hún skyldi búa sig og bera öl víkingum. Hún var allra kvinna fríðust: i [a l'època que] al vespre s'havia de beure un copa plena [en recordança dels parents morts], era costum dels reis que regnaven i que presidien els banquets que havien fet fer, que aquells vespres es begués per parelles, un home i una dona, cada parella entre si, fins allà on n'hi hagués. I els qui quedessin sense poder formar parella bevien plegats [a part cadascun] per a si. En canvi era llei dels viquings de beure en grup encara que estiguessin participant en un banquet. El sitial del rei Hjörvarður s'havia col·locat davant el sitial del rei Granmar i tots els homes d'ell seien [també] en aquell pallur. Aleshores el rei Granmar va dir a la Hildigunnur, sa filla, que es preparés a portar la cervesa als viquings. La Hildigunnur era la dona més bella que un es pugui imaginar (vocabulari: #1. vinnast: Cf. Baetke 19874, pàg. 745: <...> skyldi drekka saman karlmaðr ok kona svá sem til ynnisk en þeir sér er fleiri væri soweit die Paare reichten, solange es aufging. En Marius Nygaard 1905, pàg. 100, escriu sobre aquesta construcció: Anm. 4. sér bruges stundom i betydn. «for sig selv, serskilt» (især i forb. hvárr sér, hverr sér hver for sig, einn sér for sig alene). <...> var þat siðvenja, at drekka skyldi á kveldum tvímenning, hvárr sér karlmaðr ok kona, svá sem ynnist, en þeir sér, er fleiri væri saman (Hkr. 33,14); #2. sitja að löndum: Cf. Baetke 19874, pàg. 536: <...> sitja at lǫndum (über e. Land) herrschen, regieren; )
það var hið átta kvöld jóla að drukkið var allra fastast. Var þá drukkið vín er á leið. Annan bekk sátu frelsingjar Brynjólfs og tveir hirðmenn Hákonar konungs, Árni Ívarsson og Ketill langur. Voru þar fyrst drukknar sveitardrykkjur. Síðan slógust í hnýfildrykkjur. Gerðust þá flestir drukknir þeir er inni voru (SS II, cap. 377, pàg. 574): fou el vuitè dia dels jól que es va beure amb més fervor. Quan el dia ja tombava, es va beure vi. En un altre banc hi seien els lliberts d'en Brynjólfur i dos hirðmenn del rei Hákon, l'Árni Ívarsson i en Ketill Llarg. De primer es varen beure unes sveitardrykkjur, unes rondes en grup, després, cadascun va beure per a si (amb un knýfill propi, sense compartir la banya). La majoria dels qui eren allà dins, aquell vespre s'embriagaren

sveitar·félag <n. -félags, -félög>:
municipi m rural, en realitat, es tracta de circumscripcions municipals

sveitarflags-: municipal

sveitar·foringi <m. -foringja, -foringjar>:
(í skátafélagiveguer m, veguera f (d'agrupament escolta)

sveitar·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>:
cap m d'escamot o destacament

sveitar·ómagi <m. -ómaga, -ómagar>:
<HISTsveitarómagi m, ‘hospiciari’, indigent depenent d'una comarca o circumscripció municipal (sveitarfélag)

sveitar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
batlle (o: president) m d'sveitarfélag, batllessa (o: presidenta) f d'sveitarfélag

sveitar·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
consistori m municipal, consell m municipal, ajuntament m rural, es tracta del consell municipal d'un sveitarfélag

sveitarstjrna·kosningar <f.pl -kosninga>: eleccions f.pl municipals

sveitarstjórnar·kosningar <f.pl -kosninga>:
eleccions f.pl municipals

sveitarstjórnar·lög <n.pl -laga>:
llei f de règim local, llei f de govern local (o: municipal)

sveitarstjórnar·maður <m. -manns, -menn>:
membre m & f del govern municipal, membre m & f del consistori municipal (de municipi rural)

sveitarstjórnar·mál <n. -máls, -mál>:
qüestió m de política municipal

sveitarstjórnar·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret m municipal

sveitast <sveitist ~ sveitumst | sveittist ~ sveittumst | sveiste-u>:
<FIGsuar (esforçar-se fatigosament, escarrassar-se)
♦ sveitast [blóðinu] við e-ð: suar sang i aigua amb una cosa, esprémer-se el cervell amb una cosa, suar [la] fel amb una cosa
♦ sveitast [blóðinu] við að <+ inf.>: suar fel per a <+ inf.>, suar fel <+ part.pres.>

sveita·sæla <f. -sælu, no comptable>:
idil·li m rural

sveita·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
1. <GENmúsica pagesa (o: rural)
2. (í Bandaríkjunummúsica f country (música rural dels Estats Units d'Amèrica)

sveita·þorp <n. -þorps, -þorp>:
1. (lítiðllogaret m (vila molt petita)
2. (meðalstórtvila f, poble m (vila mitjana-grossa)

sveiti <m. sveita, no comptable>:
variant de sviti ‘suor’
í sveita (zēˈʕāh ~ זֵעָה:   bə-zēˈʕaθ   ʔapˈpɛi̯-χā   ˈtɔʔχal   ˈlɛħɛm,   בְּזֵעַת אַפֶּיךָ, תֹּאכַל לֶחֶם) þíns andlitis skaltu brauðs þíns neyta þar til þú hverfur aftur til jarðarinnar því af henni ertu tekinn. Því að mold ert þú og til moldar skaltu aftur hverfa: menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornis a la terra, que és d'on has estat tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs
þá birtist honum engill af himni sem styrkti hann. Og hann komst í dauðans angist og baðst enn ákafar fyrir en sveiti (ὁ ἱδρὼς -ῶτος:   καὶ ἐγένετο ὁ ἱδρὼς αὐτοῦ ὡσεὶ θρόμβοι αἵματος) hans varð eins og blóðdropar er féllu á jörðina: llavors se li aparegué un àngel del cel que l'enfortia (confortava). I va entrar en l'angoixa de la mort i va pregar encara més intensament, i la seva suor va tornar com a gotes de sang que queien a terra
♦ með súrum sveita: <LOC FIGamb la suor del seu front
♦ vinna í sveita síns andlitis: <LOC FIGtreballar amb la suor del seu front

sveitó, sveitó, sveitó <adj. inv.>:
<PEJORpagerol -a, rústec -ega

sveittur, sveitt, sveitt <adj.>:
suat -ada (amarat de suor)
♦ sitja með sveittan skallann yfir e-u: <LOC FIGsuar sang i aigua amb una cosa, esprémer-se el cervell amb una cosa, suar [la] fel amb una cosa

sveitungi <m. sveitunga, sveitungar>:
1. (úr sama hreppipaisà m, paisana f (de la mateixa comarca, conterrani)
2. (sveitbúi & fylgismaður, flokksmaðurseguidor m, seguidora f (camarada d'armes & de partit o facció)
þetta hið sama kvöld kom Þórður Sighvatsson í Arnardal í Skutulsfirði. Kom þá til hans Sigmundur Gunnarsson og nokkrir Þverfjarðamenn. Um kveldið sendi Þórður menn á hestvörð fram á Arnarnes. Og er þeir höfðu skamma stund verið á nesinu þá sáu þeir að sjö skip sigldu innan eftir Ísafirði. Riðu þeir heim sem skjótast. Spruttu menn í klæði sín og gengu ofan til sjóvar. Var þá umræða mikil hvað skipum þetta mundi vera. Var flestra manna ætlan að vera mundi skip þeirra Kolbeins manna. Bað Þórður menn hlaupa ofan á skerin og verja þeim landgöngu. En er skipin komu að landi þá kenndust menn. Gekk Ásbjörn þá á land og þeir sveitungar. Sagði hann þá allt slíkt er í hafði gerst þeirra ferð. Þóttust það allir finna á Þórði að honum líkaði [p.487] þessi verk lítt. Tók og alþýða illa á (SS II, cap. 321, pàg. 486-487): aquell mateix vespre, en Þórður Sighvatsson va arribar a la vall d'Arnardalur, al fiord d'Skutulsfjörður. Aleshores s'hi ajuntaren en Sigmundur Gunnarsson i alguns homes del fiord de Þverfjörður. Al vespre següent, en Þórður va enviar alguns homes al cap d'Arnarnes perquè hi fessin guàrdia muntats en llurs cavalls. I quan no feia gaire que eren al cap, varen veure que set vaixells es dirigien de l'interior del fiord d'Ísafjörður cap a la mar. Varen tornar tan veloçment com varen poder a donar la notícia. Els homes varen vestir-se a tota pressa i baixaren fins a la vorera de la mar. Es va desfermar una gran discussió sobre quins vaixells devien ésser aquells. L'opinió de la majoria fou que devien ésser els vaixells d'en Kolbeinn i els seus homes. En Þórður va manar als seus homes que saltessin als sker i els impedissin que desembarquessin. Però quan els vaixells varen arribar a terra, varen reconèixer els homes que hi anaven. Varen desembarcar l'Ásbjörn i els seus seguidors. Aleshores els va contar tot talment com s'havia esdevingut durant llur travessia. Tots varen considerar que al Þórður se li veia que li desplaïa molt aquesta acció. I llavors als homes de la seva tropa també els va desplaure
3. (lagsbróðir, félagicamarada m & f (company,amic)

svekkja <svekki ~ svekkjum | svekkti ~ svekktum | svekkte-n>:
frustrar algú
♦ svekkja sig e-m ~ e-u: <LOC FIGdeixar que una cosa ~ algú afecti algú, frustrar-se amb una cosa ~ algú

svekkjandi, svekkjandi, svekkjandi <adj.>:
frustrant

svekktur, svekkt, svekkt <adj.>:
frustrat -ada
♦ vera svekktur yfir e-u: estar frustrat amb una cosa
♦ vera vonsvikinn og svekktur (o: svekktur og vonsvikinn) yfir e-u: estar frustrat i decebut amb una cosa

svelgja¹ <svelgi ~ svelgjum | svelgdi ~ svelgdum | svelgte-ð ~ e-n>:
1. <GENempassar-se una cosa ~ algú, engolir (o: englotir) una cosa ~ algú
lát eigi vatnselginn (שִׁבֹּלֶת מַיִם) færa mig í kaf, né hyldýpið svelgja mig (bāˈlaʕ ~ בָּלַע:   wə-ˌʔal־tiβlāˈʕē-nī   mət͡sūˈlāh,   וְאַל-תִּבְלָעֵנִי מְצוּלָה) og lát eigi brunninn (בְּאֵר) ljúkast aftur yfir mér: no deixis pas que se m'emportin endins les onades, ni que l'abisme m'engoleixi i no deixis pas que el pou es clogui sobre meu
blindu leiðtogar, þér síið mýfluguna en svelgið (καταπίνειν ~ καταπίνων καταπίνουσα καταπῖνον:   τὴν δὲ κάμηλον καταπίνοντες) úlfaldann!: guies cecs, que coleu el mosquit, i us empasseu el camell!
♦ svelgja e-ð í sig: engolir-se una cosa
grönnu öxin svelgdu í sig (bāˈlaʕ ~ בָּלַע:   wa-ttiβˈlaʕnāh   ha-ʃʃibbɔ̆ˈlīm   ha-ddaqˈqōθ   ʔēθ   ˈʃɛβaʕ   ˌha-ʃʃibbɔ̆ˈlīm   ha-bbərīˈʔōθ   wə-ha-mməlēˈʔōθ,   וַתִּבְלַעְנָה, הַשִּׁבֳּלִים הַדַּקּוֹת, אֵת שֶׁבַע הַשִּׁבֳּלִים, הַבְּרִיאוֹת וְהַמְּלֵאוֹת) þrýstnu og fullu öxin sjö. Þá vaknaði faraó og varð ljóst að þetta hafði verið draumur: i les espigues primes engoliren les set espigues esponeroses i plenes. Aleshores el Faraó es despertà i es va veure que només havia estat un somni
hvað þá andstyggilegur og spilltur maður sem svelgir í sig (ʃāˈθāh ~ שָׁתָה:   ˌʔīʃ־ʃɔˈθɛh   χa-mˈmaʝim   ʕau̯ˈlāh,   אִישׁ-שֹׁתֶה כַמַּיִם עַוְלָה) ranglæti eins og vatn: què no serà llavors de l'home pervers i abominable que engoleix (beu) la iniquitat com si fos aigua!
þessu svaraði hann: „Fjórða dýrið merkir að fjórða konungsríkið mun koma fram á jörðinni og mun það verða ólíkt öllum fyrri konungsríkjunum. Það mun svelgja í sig (ʔaˈχal ~ אַכַל:   wə-θēʔˈχul   ˌkāl־ʔarˈʕ-āʔ,   וְתֵאכֻל, כָּל-אַרְעָא) öll lönd, traðka á þeim og troða þau sundur: això fou el que li va respondre: “La quarta bèstia [que heu vist] vol dir que un quart reialme apareixerà sobre la faç de la terra i serà diferent a tots els reialmes anteriors. Aquest quart reialme s'empassarà tots els païs, els trepitjarà i els desfarà amb els peus”
2. (drekka í stórum teygumbeure una cosa a grans glops (empassar-se un líquid d'una tirada, beure d'una tirada)

svelgja² <svelg ~ svelgjum | svalg ~ sulgum | solgiðe-ð ~ e-n>:
1. <GENempassar-se una cosa ~ algú, engolir (o: englotir) una cosa ~ algú
en jörðin kom konunni til hjálpar og jörðin opnaði munn sinn og svalg (καταπίνειν:   καὶ κατέπιεν τὸν ποταμὸν) vatnsflóðið sem drekinn spjó úr munni sér: però la terra va acudir en el seu ajut i la terra va obrir la seva boca i va engolir la inundació que el drac havia vomitat de la seva boca
2. (drekka í stórum teygumbeure una cosa a grans glops (empassar-se un líquid d'una tirada, beure d'una tirada)
♦ svelgja [all]stórum: engolir d'una tirada una gran quantitat de líquid, beure a grans glopades
Hólofernes naut návistar hennar, drakk stórum og svalg (πίνειν:   καὶ ηὐφράνθη Ὀλοφέρνης ἀπ’ αὐτῆς καὶ ἔπιεν οἶνον πολὺν σφόδρα, ὅσον οὐκ ἔπιεν πώποτε ἐν ἡμέρᾳ μιᾷ ἀφ’ οὗ ἐγεννήθη) meira vín en nokkru sinni á ævi sinni á einum og sama degi: l’Holofernes fruïa de la seva presència i va beure molt [de vi] i va beure més vi que mai abans en tota la seva vida en un mateix dia
  L'infinitiu original d'aquest verb era svelga, que es va començar a veure's substituït per svelgja -en realitat, l'infinitiu del factitiu ‘fer empassar’- a partir del segle XIII.  
     

svelgjast <svelgist | svelgdist | svelgste-m á. Verb impers. amb el subjecte lògic en datiu>:
fer mala via, ennuegar-se
♦ mér svelgdist á: he fet mala via

svelgur <m. svelgs, svelgir. Gen. pl.: svelgja; dat.pl.: svelgjum>:
1. (röst, hringiðaxuclador m (engolidor, indret, en una massa d'aigua, que engoleix tot el que hi passa cap al fons amb un moviment giratori en espiral de l'aigua)
hins vegar verður hinum guðlausa hrokagikk refsað, sem hefur þanið svelg ( ~ :   ʔăˈʃɛr   hirˈħīβ   ki-ʃəˈʔōl   naφˈʃ-ō,   אֲשֶׁר הִרְחִיב כִּשְׁאוֹל נַפְשׁוֹ) sinn sem heljardjúpin, er óseðjandi eins og sjálfur dauðinn, hefur sópað að sér öllum lýðum og safnað undir sig öllum þjóðum: d’altra banda, és castigat el fanfarró arrogant que ha eixamplat el seu xuclador (badat la seva gola) com les profunditats de l'avern i és insaciable com la mort mateixa. Escombra cap a si totes les nacions i abassega sota el seu domini tots els pobles
2. (vínsvelgurbevedor m, bevedora f (beverris)
3. (átvaglgolafre m, golafra f (glot, glotó)

svell <n. svells, svell>:
capa f de glaç [llis] 
♦ hlaupa í svell <impers.>convertir-se en gel la neu que comença a fondre's, gelar-se la neu que comença a fondre's
♦ vera sterkur (o: fasturá svellinu: tenir una gran força interior, ésser una persona de tremp
◊ hann er ekki sterkur á svellinu: no és una persona de tremp, no és pas una persona d'esperit fort, és dèbil (p.e., davant les pressions, les temptacions etc.)
♦ vera valtur á svellinu: ésser feble d'esperit, no tenir tremp

svella <svell ~ svellum | svall ~ sullum | sollið>:
1. (auka, aukast, ýkjacréixer (acréixer-se, augmentar)
Heinrekur biskup fylgdi og þessu að Þórður héldi eigi það er hann hefði konunginum heitið. Fóru þá í margar greinir með þeim svo að nálegt engi hlutur bar þeim saman. Svall þetta sundurþykki svo að Heinrekur brá til utanferðar þetta sumar og kom á fund Hákonar konungs. Tók hann við biskupi forkunnar vel því að hann vissi að hann hafði einarðlega fylgt hans máli á Íslandi. En biskup flutti ekki mjög mál Þórðar og kvað hann eigi efna það er hann hefði heitið, kvað konungs vilja aldrei mundu við ganga á Íslandi meðan Þórð[p. 550]ur réði svo miklu. Biskup var með konungi um veturinn og hlýddi konungur allmjög á hans sagnir. En þá var fátt þeirra manna í Noregi er mjög drægju fram hlut Þórðar nema nokkurir lögunautar hans (SS II, cap. 357, pàgs. 549-550)
♦ svall með þeim: 
herra Ásgrímur óð nú mjög uppi sakir þessara frétta og þóttist nú hafa hagldir fengið á sínum málum. Þetta haust kærði hann á fyrrnefndan mann Ketil Ketilsson um landið, á Snorra um ásetu Hlíðarlands og fjártekt. Nú því að hvorgi vildi hafa hans tillögur og ei festa í hans vald eða kóngsmanna tók hann Ketil á Torfastöðum og flutti með sér ofan í Hjálmaholt og hét honum mörgum harðindum en þó lét hann hann lausan á sömu viku. Svo tók hann og Snorra við Skaftaholtsrétt og hristi fjötur að honum. Af slíkum hlutum og mörgum öðrum svall mjög með þeim biskupi og Ásgrími svo að hann var jafnan í forboðum (SS II, ASB, cap. 57, pàg. 824)
♦ e-m svellur móður: #1.  (móður = reiði, heift) encendre's d'ira, irar-se; #2.  (móður = hugur, hjarta, ákafi) posar el seu màxim interès; #3.  (móður = hugrekki) cobrar coratge, cobrar ànims;
nú er þar til máls at taka sem þeir eru at Hólum, at þeir styrma yfir dauðum mǫnnum, ok sjá fyrir þeim. Nú spurðusk þessi tíðindi til þeirra Sighvats ok Sturlu; ok þótti þeim sér nær hǫggvit. Ok því næst spurðusk þessi tíðindi um allt land. Nú svall Sturlungum mjǫk móðr; ok þess galt margr maðr síðan. Nú skipar Sighvatr staðinn í annat sinn; ok verðr ekki til tíðinda. Sitja nú hvárirtveggju um kyrrt mjǫk lengi, þat sem eptir var vetrar. En er á leið vetrinn, þurfti atfǫng, en menn váru margir, en engi kómu við. Sýndisk þá ráðsmǫnnum Guðmundar byskups, at láta eigi yfir drífask þar. Váru þeir jafnan góðir áræðis ok einarðir á þat, er þeir vildu vera láta. Sigldu á brott ok norðr til Grímseyjar. Ok er eigi annars getit, en sú ferð tœkisk greiðliga, ok í vild þeira. Búask þeir nú þar fyrir ok nema þar stað á eyjunni. (Árons saga, cap. 5, pàg. 318, a.D. 1222): ara cal contar que els qui eren a Hólar es van aboldronar sobre els morts i s'ocuparen d'ells. Llavors, aquesta notícia va arribar a les orelles d'en Sighvatr i l'Sturla, els quals consideraren que aquell cop els havia endevinat de ben a prop. I a continuació, aquesta notícia es va escampar per tot el país. Els esturlungs s'encresparen molt per aquest fet i foren molts els qui ho hagueren de pagar després. En Sighvatr va proveir d'homes l'staðr [del bisbe] per segona vegada i [de moment] no va passar res [més] de notable. Llavors, els uns i els altres romangueren tranquils durant molt de temps, tot el temps que quedava de l'hivern. Però, quan l'hivern estava acabant, hi hagué escassetat de provisions perquè els homes [del bisbe] eren nombrosos, però no els n'hi arribaven. Als ecònoms d'en Guðmundr els semblà llavors que no havien de quedar mans-plegades i posar-se en mans de la providència. No es deixaren desanimar i es mostraren ferms en el que resolgueren fer: varen singlar amb rumb nord, cap a l'illa de Grímsey, i només se sap que llur travessia va transcórrer sense cap mena d'incidents i a voluntat d'ells. S'establiren a l'illa i hi fundaren un mas (vocabulari: #1. styrma: Cf. Baetke 19874, pàg. 615: <...> styrma yfir e-m sich um einen Getöteten drängen, sich aufgeregt mit einem Gefallenen zu schaffen machen; #2. sjá fyrir e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 538: <...> sjá fyrir e-m sich jmds. annehmen, sich um jmd. kümmern <...>; #3. hǫggva nærr: En Baetke 19874, pàg. 297, no dóna pas entrada a aquesta locució, que, tanmateix, es troba atestada a d'altres obres, com ara la Fóstbræðra saga, on podem llegir: "Ókunnigt er mér það," segir Þorgeir. "En hvað sem um það er þá kemur þetta til mín að leita eftir þessum vígsbótum því að mér er nær hoggið" En Þorgeir li va dir: “Ho desconec, però, sigui com sigui el cas, em correspon a mi de reclamar la compensació per aquestes morts, car el cop també m'ha ferit d'a prop a mi”. També a la Brennu-Njáls saga tenim: "Eigi skil eg," segir Ámundi, "að það muni rétt fyrir guði svo nær hjarta sem þú hefir mér höggvið. Enda kann eg að segja þér ef eg væri heileygur báðum augum að hafa skyldi eg annaðhvort fyrir föður minn fébætur eða mannhefndir enda skipti guð með okkur" l'Ámundi li va dir: “No entenc pas que això pugui ésser just als ulls de Déu, de tan a prop que em ferires el cor [quan matares mon pare]. Però et puc dir que si tingués bons els meus dos ulls, obtindria o bé una compensació per la mort de mon pare o bé venjança per ella. Que Déu reparteixi justícia entre nosaltres dos!”; #4. láta yfir drífask: En Baetke 19874, pàgs. 92-93, no dóna entrada a aquesta locució. El significat podria haver estat deixar que les coses seguissin llur curs i posar-se en mans de la providència; #5. láta búask fyrir: En Baetke 19874, pàgs. 75-76, no dóna entrada a aquesta locució. El significat podria haver estat establir un mas; )
dómi yfir illskuverkum er ekki fullnægt þegar í stað og því svellur mönnum móður (לֵב בְּנֵי-הָאָדָם + מָלֵא + בְּ:   ʕal־ˈkēn   māˈlēʔ   lēβ   bəˌnēi̯־hā-ʔāˈδām   bā-ˈhɛm   la-ʕăˈɕōθ   rāʕ,   עַל-כֵּן מָלֵא לֵב בְּנֵי-הָאָדָם, בָּהֶם--לַעֲשׂוֹת רָע) til þess að gera það sem illt er: la sentència per obres dolentes no és executada a l'instant i per això els homes posen llur màxim interès a fer el que està malament
við ræðu þessa svall (ἀναζωπυρεῖν:   καὶ ἀνεζωπύρησεν τὸ πνεῦμα τοῦ λαοῦ ἅμα τοῦ ἀκοῦσαι τῶν λόγων τούτων) þjóðinni móður að nýju og fólkið svaraði hástöfum: „Þú ert foringi okkar í stað Júdasar og Jónatans bróður þíns. Þú skalt heyja orrustur okkar en við munum breyta í öllu eins og þú býður!“: amb aquest discurs es va inflamar de nou el coratge del poble, i el poble contestà a grans crits: «Ets el nostre cap, en lloc d'en Judes i d'en Jonatàs, ton germà. Lliura les nostres batalles, que nosaltres ens comportarem en tot com tu ens manis»
♦ e-m svellur e-ð í munni: 
Þorgils mælti: „Má vera að betra sé en þú segir. Svellur njósnarmönnum oft í munni mjög“ (SS II, cap. 457, pàg. 716)
2. (bólgnainflamar-se (ferida)
3. (ólgarebullir (borbollejar un líquid per ell mateix o per efecte d'algú o d'una cosa & alçar moltes d'ones)
hjarta mitt svellur (rāˈħaʃ ~ רָחַשׁ:   rāˈħaʃ   libˈb-ī   dāˈβār   tˁōβ,   רָחַשׁ לִבִּי, דָּבָר טוֹב) af ljúfum orðum, konungi flyt ég kvæði mitt, tunga mín er sem penni (עֵט) hraðritara (סוֹפֵר מָהִיר)el cor em bull d'afables paraules: interpretaré al rei el meu poema, la meva llengua és com la ploma d'un àgil escrivà
unnusti minn rétti höndina inn um gluggann, og hjarta mitt svall (hāˈmāh ~ הָמָה:   dōˈδ-ī   ʃāˈlaħ   yāˈδ-ō   min־ha-ˈħɔr   ū-mēˈʕai̯   hāˈmū   ʕāˈlā-u̯,   דּוֹדִי, שָׁלַח יָדוֹ מִן-הַחֹר, וּמֵעַי, הָמוּ עָלָיו) honum á móti: el meu estimat ha ficat la mà per la finestra i el meu cor ha bullit cap a ell
ver honum nærgætinn þótt á hann sæki elliglöp, vanvirð hann eigi (καὶ μὴ ἀτιμάσῃς αὐτὸν) meðan þér enn svellur () þróttur (ἐν πάσῃ ἰσχύι σου)sigues ple de miraments amb ell encara que els cadufos de la vellesa l'aclaparin, no el menyspreïs pas mentre el vigor [de la joventut] encara bulli [a les teves venes]
♦ hafið svellur (o: ólgar) [við ströndina]: la mar s'encrespa [a la costa]
þú vilt ekki að verk speki þinnar séu ekki nýtt. Þess vegna treysta menn vesælustu fleytum fyrir lífi sínu og hafa komist af (διεσώθησαν) þó að þeir færu um sollinn sæ (ὁ κλύδων -ύδωνος:   καὶ διελθόντες κλύδωνα σχεδίᾳ διεσώθησαν) á fleka (σχεδίᾳ)no vols pas que les obres de la teva saviesa siguin inútils. És per això que els homes confien llurs vides a unes barquetes misèrrimes i, encara que travessin una mar encrespada en un rai, en surten amb la vida salva

svelta <f. sveltu, sveltur. Gen. pl.: svelta o: sveltna>:
fam f

svelta <svelt ~ sveltum | svalt ~ sultum | soltið>:
passar (o: patir) fam
♦ svelta í hel: morir de fam
Áki mælti: „Þit þurfið enn miklar vistir, áðr þit komið til konungs; ek mun gera þér þann kost, at ek mun fœða ykkr báða þar til, en ek vil þá eiga hálft dýrit; máttu á þat líta, at þú hefir þess ekki, ef þat sveltr til bana fyrir þér

svelta <svelti ~ sveltum | svelti ~ sveltum | svelte-n>:
fer passar (o: patir) fam a algú
◊ svá er sagt, at hann gaf í mála mönnum sínum jafnmarga gullpeninga, sem aðrir konungar silfrpenninga, en hann svelti menn at mat: així, diuen que de sou pagava als seus homes tantes de monedes d'or com les paguessin d'argent els altres monarques, però que, en canvi, pel que fa al menjar, feia passar fam als seus homes
♦ svelta e-n í hel: fer morir algú de fam
◊ þér brugðuð fyrri friði. Þú tókt mína frændkonu ok sveltir í hel ok myrðir ok tókt féit, ok var þat eigi konungligt: fores tu qui va trencar primer la pau: vas agafar la meva parenta i la vas assassinar fent-la morir de fam i et vares apoderar del cabal i [tot] això no va tenir res de reial

svelti <n. sveltis, svelti>:
fam f
♦ vera í svelti: fer règim, estar de règim

svelti·fæði <n. -fæðis, pl. no hab.>:
alimentació f insuficient

svengd <f. svengdar, no comptable>:
gana f, talent f (Mall.

svengja <svengir | svengdi | svengtimpers. amb el subj. lògic en acusatiu>:
tenir gana
♦ mig er farið að svengja: ja tinc gana, començo a estar afamat -ada
♦ mig svengir: [ja] tinc gana

sveppa·deyðir <m. -deyðis, pl. no hab.>:
fungicida m

sveppa·drepandi, -drepandi, -drepandi <adj.>:
antimicòtic -a
♦ sveppadrepandi efni: substància antimicòtica

sveppa·eitur <n. -eiturs, no comptable>:
micotoxina f

sveppa·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj.>:
antimicòtic -a
♦ sveppaeyðandi húðkrem: pomada (o: crema) antimicòtica

sveppa·fræði <f. -fræði, no comptable>:
micologia f

sveppa·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
micòleg m, micòloga f

sveppa·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
regne m [dels] fongs

sveppa·sósa <f. -sósu, -sósur. Gen. pl.: -sósa>:
salsa f de bolets

sveppa·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
sopa f de bolets

sveppa·sýki <f. -sýki, no comptable>:
micosi f
♦ sveppasýki í hári: tricomicosi f

sveppa·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:
infecció f per fongs, infecció fúngica

sveppa·víma <f. -vímu, no comptable>:
col·locada f de bolets [al·lucinògens]

sveppa·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
hifa f

svepp·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:
miceli m (mýsli)

sveppi <n. sveppis, no comptable>:
tal·lus m de fong

svepp·rót <f. -rótar, -rætur>:
micoriza f

sveppur <m. svepps, sveppir (o: sveppar)>:
1. <GENbolet m, esclata-sang m (Mall.)
♦ baneitraðir sveppir: bolets mortals
♦ eitraður sveppur: bolet verinós (eitursveppur)
♦ óhollur sveppur: bolet perillós per a la salut
♦ óætur sveppur: bolet no comestible
♦ tína sveppi: anar a cercar bolets
♦ ætur sveppur: bolet comestible (matsveppur)
♦ → eitursveppur “bolet verinós”
♦ → matsveppur “bolet comestible”
♦ → ofskynjunarsveppur “bolet al·lucinogen”
♦ → ætisveppur “bola de neu, rubiol (mókumbur); camperol (túnkumbur); xampinyó (matkumbur)”
2. <BOT & MEDfong m
♦ þal í sveppum: tal·lus m de fongs

sverð <n. sverðs, sverð>:
espasa f<LITglavi m
♦ með óslíðrað sverð: amb l’espasa desembeinada
♦ með sveipanda sverði: amb l’espasa desembeinada i alçada
♦ beita sverðinu: fer anar l'espasa
hár hans var brúnt at lit ok fagrt at líta ok fór í stórlokka. Skeggit var þykkt ok skammt ok með sama lit. Hánefjaðr var hann ok hafði breitt andlit ok stórbeinótt. Augu hans váru svá snǫr, at fár einn þorði at líta undir hans brún. Herðar hans váru svá miklar, sem tveir menn væri á at sjá. Hans líkami var skapaðr allr við sik á hæð ok digrleik ok þann veg, sem bezt má sama. Ok er þat mark um hans hæð, at þá er hann gyrti sik sverðinu Gram, en það var sjau spanna hátt, [p. 58] ok er hann óð rúgakrinn fullvaxinn, þá tók niðr dǫggskórinn á sverðinu akrinn uppstandanda. Ok hans afl er meira en vǫxtr. Vel kann hann sverði að beita, ok spjóti at skjóta ok skapti at verpa ok skildi at halda, boga at spenna eða hesti at ríða. Ok margskonar kurteisi nam hann í œsku: tenia els cabells castanys i de bella aparença i li queien [damunt les espatlles] amb grans rínxols. La seva barba era espessa i curta i del mateix color [que els seus cabells]. El seu nas era alt i la cara, ampla i de pòmuls acusats. La seva mirada era tan penetrant que eren pocs els qui gosaven mirar-li directament als ulls. Les seves espatlles eren tan amples que semblava que hom estigués veient dos homes. El seu cos estava perfectament proporcionat en alçada i corpulència i ho estava de la manera més escaient. Per imaginar-vos la seva alçada, penseu que quan travessava un camp de sègol madur portant cenyida la seva espasa Gramr -que feia set forcs, ço és, devés 1,12 metres-, la punta de la guaspa tocava la punta de les espigues dretes. I la seva força era superior a l’alçada que feia. Sabia fer anar bé una espasa i a llançar una llança i una javelina i a sostenir l’escut, a tibar l’arc i a muntar a cavall i en la seva infantesa havia après tota mena de bons costums cortesans
♦ bregða sverði: desembeinar una espasa, empunyar una espasa
♦ með brugðið sverð [í hendi]: amb l'espasa desembeinada
♦ með brugðnu sverði [í hendi]: amb l'espasa desembeinada
♦ bregða sverði í miðjar slíðrar: desembeinar l'espasa a mitges
♦ brýna sverð: esmolar una espasa
◊ brýnt er að fá sverð í hönd!: que l'espasa estigui ben esmolada!
♦ draga (o: grípa) sverðið úr slíðrum: desembeinar una espasa
♦ falla fyrir sverði: morir a espasa
fenn þínir munu fyrir sverði falla og kappar þínir í orustu: els teus homes moriran a espasa i els teus herois en el combat
♦ gyrða sig sverði: cenyir-se una espasa
♦ halda á sverði: sostenir una espasa a la mà o amb les mans
heiðingi svarar: „Mikla fíflsku mælir þú, Rollant, því at ek hræðumst engan riddara í heimi ǫllum meðan ek held á sverði mínu Kurere, er ek var dubbaðr til riddara með. Ok nú er yðr þat sannast at segja, at eigi eru enn átta mánaðir síðan liðnir, er ek drap með þessu sverði þúsund af yðru liði“: el pagà li va respondre: “Rutllan, dieu una gran niciesa, car no temo cap cavaller del món sencer mentre sostingui a la mà la meva espasa Kurere, amb la qual vaig ésser adobat a cavaller. I ara us diré una cosa que és absolutament certa: que encara no fa vuit mesos, vaig matar amb aquesta espasa un miler d'homes de les vostres tropes”
♦ höggva til e-s [með] sverði: assestar un cop d'espasa a algú
♦ leggja á e-m sverði ~ sverðinu: clavar una espasa ~ l'espasa a algú
♦ leggja e-m sverði fyrir e-ð: posar una espasa a algú a una part del cos com a amenaça, per ferir-lo etc.
Hǫgni átti son eptir, er Niflungr hét. Hann hafði mikla heipt við Atla konung ok sagði Guðrúnu, at hann vildi hefna feðr síns. Hon tók því vel, ok gera ráð sín. Hon kvað mikit happ í, ef þat yrði gert. Ok of kveldit, er konungr hafði drukkit, gekk hann til svefns. Ok er hann var sofnaðr, kom Guðrún þar ok sonr Hǫgna. Guðrún tók eitt sverð ok leggr fyrir brjóst Atla konungi. Véla þau um bæði ok sonr Hǫgna. Atli konungr vaknar við sárit ok mælti: «Eigi mun hér þurfa um at binda eða umbúð at veita. Eða hverr veitir mér þenna áverka?» Guðrún segir: «Ek veld nǫkkuru um, en sumu sonr Hǫgna»: al Hǫgni li quedava un fill que es deia Niflungr. Sentia un gran odi pel rei Atli, i va dir a la Guðrún que volia venjar la mort de son pare. A ella li va agradar de sentir-ho i es posaren a deliberar com ho farien. Ella li va dir que, si es feia, [aquell fet li] comportaria fortuna (=fama i renom). Aquell vespre, quan el rei va haver acabat de beure, se’n va anar a jeure, i quan ja s’hagué adormit, la Guðrún va entrar amb el fill d’en Hǫgni [a dins els seus estatges]. La Guðrún va agafar una espasa i la va posar al pit del rei Atli [i després en Niflungr l'hi clavà]. Tots dos, ella i el fill d’en Hǫgni, així ho havien tramat. El rei, en sentir-se ferit, es va despertar i va dir: “De poc em serviria que m’embenessin aquesta ferida ni que hi fessin cap altra cura, ¿qui me l’ha feta?” La Guðrún li va dir: “En part jo, i en part el fill del rei Hǫgni.” (88. Sáto samtýnis, ǀ sendusk fárhugi, ǁ hendusk heiptyrði, ǀ hvártki sér undi. ǁ Heipt óx Hniflungi, ǀ hugði á stórræði, ǁ gat fyr Guðrúno, ǀ at hann væri grimmr Atla. 89. Kómo í hug henni ǀ Hǫgna viðfarar, ǁ taldi happ hánom, ǀ ef hann hefnt ynni; ǁ veginn var þá Atli, ǀ var þess skamt bíða, ǁ sonr vá Hǫgna ǀ ok siálf Guðrún. 90. Rǫskr tók at rœða, ǀ raktisk ór svefni, ǁ kenndi brátt benia, ǀ bands kvað hann þǫrf ønga: ǁ "Segið it sannasta: ǀ hverr vá son Buðla? ǁ emk-a ek lítt leikinn, ǀ lífs tel ek vǫ́n ønga." Guðrún kvað: 91."Dylia mun þik eigi ǀ dóttir Grímildar: ǁ látomk því valda, ǀ er líðr þína ævi, ǁ en sumo sonr Hǫgna, ǀ er þik sár mœða" — 88. Vivien al mateix mas, s'enviaven pensaments hostils, es llançaven paraules d'odi; cap de tots dos, ni ell ni ella, no tenia goig. L'odi va créixer en [el si] d'en Hniflungr. Va meditar (= decidir) [de dur a terme] un gran fet. Va esmentar davant la Guðrún que era ple de ràbia [i odi] envers l'Atli. 89. [A ella llavors] li vingué a la ment el tractament que en Hǫgni [havia sofert a mans de l'Atli]. Digué al Hniflungr que seria la seva (d'ell) fortuna si es venjava. L'Atli fou mort aleshores, no va haver d'esperar gaire aquest fet. El fill d'en Hǫgni va colpir i [amb ell] la mateixa Guðrún 90. El valent va comenar a parlar. De seguida que va sentir les ferides mortals, havia estat arrencat del seu son. Va dir que ja no hi havia necessitat d'embenat. “Digueu-me la veritat sense embuts: qui ha mort el fill d'en Buðli? M'han malmenat i no pas poc. Dic que [per a mi] ja no hi ha esperana de [més] vida". [La Guðrún li va respondre] 91. “La filla de la Grímildr no t'ho amagarà pas: Et dic que sóc jo la qui ha causat que espassi la teva vida (= que la teva vida hagi acabat), però el fill d'en Hǫgni també hi ha fet alguna cosa (sumu) que les ferides t'atueixin”)
♦ leggja sverði í gegnum e-n: traspassar algú amb l'espasa
♦ reka sverðið í gegnum e-n (o: reka e-n í gegn með sverðinu)traspassar algú amb l'espasa
♦ slíðra sverð [sitt]: embeinar l'espasa
♦ slíðra sverð í blóði e-s: mullar l'espasa en la sang d'algú
♦ slíðra sverðin: <LOC FIGenfundar les espases, fer la pau
♦ stinga e-n [með] sverði [sínu]: clavar l'espasa a algú
♦ stinga sverðinu í slíðrin: ficar l'espasa a la beina
♦ sveifla (o: sveipa) sverði [til e-s]: brandar (o: brandir) una espasa fent el molinet, fer el molinet amb una espasa(fer un moviment giratori, gairebé circular amb l'espasa, per a poder assestar un cop d'espasa amb major força)
♦ sveipa (o: sveifla) sverði [til e-s]: brandar (o: brandir) una espasa, fent el molinet, fer el molinet amb una espasa
♦ með sveipanda sverði: amb l’espasa desembeinada i alçada
♦ taka við sverði konungs: <HISTagafar l'espasa del rei en senyal d'homenatge, lleialtat i disponibilitat en el servei
♦ verja e-n með sverði: defensar algú amb l'espasa

sverða·brýnslumaður <m. -brýnslumanns, -brýnslumenn>:
esmolet m d'espases

sverða·glamur <n. -glamurs, pl. no hab.>:
soroll m d'espases, so m d'espases

sverð·bjarmi <m. -bjarma, no comptable>:
llum f zodiacal, pols f zodiacal

sverð·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur. Gen. pl.: -blaðka o: -blaðkna>:
càlam m (planta Acorus calamus)

sverð·burkni <m. -burkna, -burknar>:
falguera f d'espasa (planta Nephrolepis exaltata)

sverð·fiskur <m. fisks, -fiskar>:
emperador m, peix espasa m (peix Xiphius Gladius)

sverð·köttur <f. -kattar, -kettir>:
esmílodon (o: esmilodont) m (gènere extint Smilodon, Σμιλοδών)

sverð·laga <adj. inv.>:
<BOTensiforme
♦ sverðlaga blöð: fulles ensiformes

sverð·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
lliri m, iris m (qualsevol planta de la família de les iridàcies)
♦ blá sverðlilja: lliri blau (planta Iris germanica) (germanaíris; germanalilja; skegglilja; fjólurót)
♦ ensk sverðlilja: lliri m dels Pirineus (planta Iris latifolia syn. Iris xiphioides) (bretaíris)
♦ gul sverðlilja: [gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus) (tjarnalilja)

sverðlilju·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] iridàcies f.pl

sverð·nykra <f. -nykru, -nykrur. Gen. pl.: -nykra>:
potamogèton m de tija comprimida (planta Potamogeton compressus syn. Potamogeton zosterifolius)

sverðs·högg <n. -höggs, -högg>:
cop m d'espasa

sverðs·klót <n. -klóts, -klót>:
pom m d'espasa

sverð·skriði <m. -skriða, -skriðar>:
<HISTesmolet-polidor m d'espases

sverðs·oddur <m. -odds, -oddar>:
punta f d'espasa

sverfa <sverf ~ sverfum | svarf ~ surfum | sorfiðe-ð>:
1. <GENllimar una cosa
♦ sverfa neglur sínar: llimar-se les ungles
♦ sverfa á sér neglurnar: llimar-se les ungles
♦ sverfa að e-m: <FIGacaçar algú (fam, set, pobresa, dolor)
♦ er að sverfur, þegar sverfur að: <FIGquan les coses van maldades
hann tók til máls: „Nú er þat fram komit, sem mik grunaði at verða mundi, þá er vér áttum stefnu á Haðalandi, ok þér voruð allir ákafastir, at vér skyldum Óláf hefja upp yfir oss, ok þér vilduð ekki annat heyra, en mér kom þá þetta sama í hug, at oss mundi hann verða harðr í horn at taka, þegar hann vyrði einvaldi yfir landi. Nú sýnist mér tveir kostir fyrir hǫndum, sá annarr, at vér farim allir á fund Óláfs konungs ok látim hann einn ráða, ok skapa ok skera allt vár í millum, ok ætla ek yðr sá þykkja harðr, en þó hygg ek oss þann beztan af at taka; en sá er annarr, at rísa nú í móti, meðan hann hefir eigi víðara yfir landit farit, en þóat hann hafi þrjá hundruð manna eðr fjóra hundruð, þá er þat ekki ofrefli við at eiga, ef vér erum allir at einu ráði, en optast sigrast þeim verr, er fleiri eru ok allir jafnríkir, heldr en hinum er einn er oddviti fyrir liðinu, ok sannast þat hit fornkveðna, at “sitt ráð tekr hverr, er í svǫrfin ferr”; nú ferr þat svá optast, þegar allir eru jafnríkir, ok skal engi ríkari eðr einn foringi heldr en annarr, at “þá tekr hverr sitt ráð, er í kreppingar kemr ok at sverfr”, en hirðir þá ekki um hvat hverigum hentir eðr til ráðs liggr, ok er þat heldr mitt ráð, at hætta eigi til at etja hamingju við Óláf konung Haraldsson“: va prendre la paraula i digué: “Així i doncs, s'ha esdevingut el que sospitava que passaria quan vam tenir la reunió al Haðaland i tots vosaltres hi defensàveu amb la màxima vehemència d'elevar l'Olau [a monarca] sobre nosaltres i no volíeu pas sentir cap altra cosa, però a mi aquell dia ja em va venir aquest mateix pensament a la ment, que seria difícil agafar-lo per les banyes (arranjar-nos-les amb ell) quan es convertís en rei únic sobre tot el país. Ara em sembla que tenim dues opcions: una és que tots nosaltres anem a veure el rei Olau i posem en les seves mans tot el poder perquè decideixi tot sol i ho disposi i resolgui tot entre nosaltres [segons la seva voluntat]. Crec que vosaltres trobareu aquesta opció dura, i tanmateix, crec que aquesta és per a nosaltres la millor que podem prendre. L'altra opció és que ens aixequem contra ell, ara, abans que no hagi avançat més pel país i encara que tingui [un exèrcit de] tres o quatre-cents homes, aquests no representen una superioritat numèrica insuperable per a nosaltres si tots nosaltres planegem i actuem plegats, ja que tot sovint tenen pitjor fortuna en la batalla aquells que són més nombrosos i iguals de poderosos que aquell que comanda les tropes en solitari i llavors la vella dita s'advera que diu que tothom va a la seva quan es troba en perill. Quan tots són iguals de poderosos, de manera que no n'hi ha cap que sigui més poderós que l'altre o que tingui més poder de comandament que l'altre,Doncs bé, sol passsar espessíssimes vegades que tothom va a la seva (lit.: tothom pren la seva decisió) quan es troba en un destret o les coses van maldades, i llavors no té esment del que beneficiï els altres ni del que sigui el més aconsellable. I això no obstant, el meu consell és, més aviat, és que no ens arrisquem a provar sort en una batalla contra el rei Olau Haraldsson”
Akas sveik Drottin eins og áður, jafnvel þegar að honum svarf. Þannig var Akas konungur
Jósef hlýddi boðorðinu þegar að honum svarf og varð ráðsherra í Egyptalandi
♦ hungrið ~ þorstinn ~ fátæktin sverfur að: <FIGla gana ~ la set ~ la pobresa es fa sentir, hi ha gana ~ set ~ pobresa
Þá keypti Jósef allar jarðir Egypta handa faraó því að allir Egyptar seldu akra sína þar sem hungrið svarf að þeim. Þannig eignaðist faraó landið
menn komu þá frá öllum löndum til Egyptalands til þess að kaupa korn hjá Jósef því að hungrið svarf hvarvetna að
hungrið gekk yfir allan heiminn og Jósef opnaði öll forðabúrin og seldi Egyptum korn er hungrið svarf að í Egyptalandi
♦ sulturinn tók að sverfa að honum: <FIGla fam va començar a punyir-lo
þú munt eta en þó ekki seðjast og sulturinn (ˈʝɛʃaħ ~ יֶשַׁח:   wə-ʝɛʃħă-ˈχā   bə-qirˈbɛ-χā,   וְיֶשְׁחֲךָ בְּקִרְבֶּךָ) mun sverfa að þér. Því sem þú hyggst forða undan færðu ekki bjargað, og það sem þú bjargar ofursel ég sverði: menjaràs, però tanmateix no t'atiparàs; i la fam t'estrenyerà fort. Allò que tinguis intenció de salvar, no ho podràs pas salvar, i allò que salvis, jo ho lliuraré a l'espasa
setuliði virkisins í Jerúsalem var með öllu varnað þess að komast út á land til að kaupa og selja. Svarf sultur að og létust nokkrir af setuliðinu úr hungri
svarf hungur svo mjög að mönnum að þeir tvístruðust hver til síns heima og voru einungis fáir eftir í helgidóminum
♦ harmurinn sverfur að hjartanu: <FIGel dolor oprimeix (o: apesara; o: puny) el cor
♦ sverfa e-ð af: allisar una cosa llimant-la
♦ láta sverfa til stáls [með e-m, við e-n]: <LOC FIGdur a terme una acció que solucioni definitivament una situació amb algú
  Per als exemples d'aquesta locució, vulgueu veure stál “acer”
2. (fen, foraðerosionar polint (corroure o gastar els elements)
hafið hefur sorfið klettana: la mar ha erosionat les penyes polint-les

sverja <sver ~ sverjum |  sór ~ sórum |  svarið ║ e-ð>: jurar una cosa
	ég sver það: ho juro
♦ sverja e-ð við e-n ~ e-ð: jurar una cosa per algú ~ una cosa
♦ sverja e-ð við Seif: jurar una cosa per Zeus
♦ sverja við Biblíuna að <+ subj.>jurar per la Bíblia que <+ ind.>
♦ sverja við Biblíuna að <+ subj.>jurar per la Bíblia que <+ ind.>
♦ sverja e-ð upp á sína sál: jurar una cosa per la seva ànima
en þá er þetta var fram borið sór prestur Árna biskups fyrir hann upp á sál hans, að biskup skal satt fram bera eftir sinni samvisku og eigi leyna sannindum þeim sem hann er spurður að þessu máli. Slíkt hið sama sór Sighvatur upp á sína sál. Herra Árni biskup kærði ok með þvílíku móti á Einar Vatnsfirðing um Vatnsfjarðarkirkju og með sama hætti sór hann sem Sighvatur hafði áður svarið um Oddamál. Síðan var Sighvatur spurður hvort Oddastaður væri kirkjueign kallaður. Hann kvaðst ekki mundu því að móti mæla og þó svo að Oddaverjar skyldu varðveita. Sighvatur segir fyrir erkibiskupi að Steinvör, móðir hans, keypti Oddastað að Birni Sæmundarsyni og Sæmundi Haralddsyni og síðan tóku þeir Sighvatur og bræður hans í erfð eftir hana. Sighvatur játaði og að hann á hér svörum að halda fyrir bræður sína og þeir hefði því samþykkt. Með sama hætti beiddist Árni biskup af Jóni erkibiskupi að hann dæmdi honum slíkt vald sem til Skálaholtsbiskups heyrði yfir kirkju í Vatnsfirði undan Einari Þorvaldssyni, en Einar segir að Þórðr föðurföðurfaðir hans lét gera kirkju í Vatnsfirði og lét vígja með þeim máldaga að hann og hans réttir erfingjar, hver eftir annan, skyldu eiga forræði fyrir og varðveislu. Árni biskup svaraði svo að af því kallaði hann á um þessar kirkjur að honum sýnist að þeir megi þær ei halda né eiga með réttindum og að erkibiskup bauð honum svo í skyldu og hlýðni við guð og sig að hann rétti slíka hluti með valdi síns biskupslegs embættis með öðrum þeim hlutum er umbóta eru þurfa á Íslandi í Skálaholtsbiskupsdæmi og hann segist og svo hafa skilið jura [lög] að þau segja biskup eiga vald yfir kirkjunum og öllum þeirra eignum en leikmenn eða svo lærðir menn mega þær með öngvu móti að erfðum eignast og ei mega þar skildagar fyrir ganga, ei mega og kirkjurnar kaupast né seljast við verði utan mikils sáluháska og því fær enginn sá réttilega haldið þær né haft er svo kemst að (SS II. Árna saga biskups. Cap. 19, pàg. 785): e
♦ sverja eið: prestar jurament
♦ sverja eið að stjórnarskránni: prestar jurament a la constitució
♦ sverja rangan eið: jurar en fals
♦ sverja meinsæri: jurar en fals, cometre perjuri
♦ ég sver þess dýran eið að ég skal <+ inf.>juro solemnement que <+ fut.>
♦ sverja e-m e-ð: jurar una cosa a algú
♦ sverja e-m trúnaðareiða: jurar fidelitat a algú, prestar jurament de fidelitat a algú
♦ sverja fyrir e-ð: prestar jurament no reconeguent una acusació, un deute etc.
hún svarar: "Ekki sinni eg þínum áburði. Eða hvern mann kallast þú hafa séð í húsi hjá mér? Því að jafnan verður til einnhver dugandi maður að vera hjá mér og kalla eg það blygðarlaust. En fyrir það vil eg sverja að öngum manni hefi eg gull gefið og af öngum manni hefi eg saurgast líkamlega utan af bónda mínum og þeim vondum stafkarli er tók sinni saurugri hendi á lær mér er eg var borin yfir díkið í dag": p

sver·leiki <m. -leika, no comptable>:
gruixa f (o: gruix m; o: gruixària f), grossària f
♦ kaðlar í ýmsum sverleikum: cables m.pl de diferents gruixes, cordes f.pl de diferents gruixes
♦ koparrör af mismunandi sverleika með mismunandi veggþykkt: canonades f.pl de coure de diferents gruixes (= diàmetres), amb paret de diferents gruixos

Sverrir <m. Sverris, pl. no hab.>:
Sverrir m (andrònim)

sverta <f. svertu, svertur. Gen. pl.: sverta o: svertna>:
1. (ofnsvertapintura negra (per a forns, plaques, estufes de llenya, campanes)
2. (prentsvertatinta negra (d'impremta)
3. (skósvertabetum m [negre] (llustre negre per a sabates)

sverta <sverti ~ svertum | sverti ~ svertum | svert>:
ennegrir, acolorir (o: colorar) de negre
♦ sverta e-ð: pintar una cosa de negre, ennegrir una cosa
♦ sverta e-n í framan: ennegrir-li la cara a algú
reykurinn í hofinu svertir (μελανόομαι ~ μεμελανωμένος -ένη -ένον:   μεμελανωμένοι τὸ πρόσωπον αὐτῶν ἀπὸ τοῦ καπνοῦ τοῦ ἐκ τῆς οἰκίας) þau í framan: el fum del temple els ennegreix la cara
takið ekki til þess, að ég er svartleit (μελανόομαι ~ μεμελανωμένος -ένη -ένον:   μὴ βλέψητέ με, ὅτι ἐγώ εἰμι μεμελανωμένη, ὅτι παρέβλεψέν με ὁ ἥλιος ǁ שֶׁאֲנִי שְׁחַרְחֹרֶת), því að sólin hefir brennt mig. Synir móður minnar reiddust mér, þeir settu mig til að gæta víngarða - míns eigin víngarðs hefi ég eigi gætt: no prengueu esment de la morenor de la meva pell, car el sol m'ha cremat. Els fills de ma mare s'aïraren contra mi, em posaren a guardar les vinyes. La meva pròpia vinya, no l'he pas guardada
♦ sverta sig í framan: pintar-se la cara de negre
♦ sverta skóna sína: embetumar les seves sabates
♦ sverta e-n: <FIGdenigrar algú
♦ sverta e-n í augum annarra ~ í augum almennings: denigrar algú als ulls dels altres ~ als ulls de l'opinió pública
til að sverta (ψογίζειν:   καὶ διηγήσαντο τῷ βασιλεῖ ἃ ἐποίησεν ᾿Ιωνάθαν εἰς τὸ ψογίσαι αὐτόν · καὶ ἐσίγησεν ὁ βασιλεύς) Jónatan var konungi skýrt frá því sem hann hafði gert en konungur þagði við: informaren el rei d'allò que en Jonatàs havia fet, per fer-l'hi odiós, però el rei no hi digué ni un mot
með þeim hætti sverti (ψογίζειν:   καὶ ἐψόγισεν αὐτὸν χάριν τοῦ ἐπιθυμῆσαι αὐτὸν τῆς βασιλείας αὐτοῦ·) hann Alexander vegna þess að hann girntist ríki hans: denigrava d'aquesta manera l'Alexandre perquè cobejava el seu reialme

svertingi <m. svertingja, svertingjar>:
negre m, negra f

svertingja·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
negra f

sveskja <f. sveskju, sveskjur. Gen. pl.: sveskna o: sveskja>:
pruna seca, pruna f de cuina, pruna f de confitar
♦ þurrkaðar sveskjur: prunes seques

sveskju·grautur <m. -grautar, -grautar>:
<CULIN> sveskjugrautur m, plat dolç fet amb prunes seques, sucre, farina de patata i aigua

sveskju·mauk <n. -mauks, no comptable>:
compota f de prunes

sveskju·plóma <f. -plómu, -plómur. Gen. pl.: -plómna o: -plóma>:
pruna f de frare llarg, pruna quetsche, pruna damasquina (o: damascena) 

sveskju·sulta <f. -sultu, no comptable>:
melmelada f de prunes

svék:
variant de sveik : 1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → svíkja “trair; enganyar”

svið <n. sviðs, svið>: 1. (svæði, vettvangur & FÍS) camp m (àmbit, esfera, tema &  & FÍS)
	2. (leiksvið) escenari m (de teatre & FIG)
		setja e-ð á svið: escenificar una cosa

svið <n.pl sviða>: 1. <CULIN> cap & potes de xai socarrimades i bullides (plat tpic islands)
	2. <CULIN> (sviðahaus) cap de xai bullit en sal terrossada (plat tpic islands)

sviða·haus <m. -hauss, -hausar>: <CULIN> cap de xai (Bal.: me) bullit en sal terrossada (plat tpic islands)
	hálfur sviðahaus: mig cap de xai bullit
  Recepta de sviðahaus: Socarrimau el cap fresc del me fins que quedi ben net de pèls. Després, rentau-lo amb aigua i un espalmador fins que quedi net de les parts socarrimades. Xepau-lo pel mig i llevau-ne el cervell. Ficau ses dues parts -no els lleveu la pell- dins aigua bullenta i tirau-hi sal terrossada. No és menester que s'aigua tapi ses meitats des cap. Quan s'aigua tornarà a bullir, llevau-ne s'escuma que s'hi formi. Deixau que bullin durant 60-90 minuts, fins que se vegi que la carn estigui ben cuita. Treis-los de dins l'olla i serviu-los, calents o freds, amb patates bullides o colinap.  

sviða·sulta <f. -sultu, pl. no hab.>: <CULIN> mena de paté o carn en gelatina feta amb la carn del cap de xais

sviði <m. sviða, no comptable>:
dolor m,f punyent
♦ → logsviði “dolor punyent molt viu”

sviðs·munir <m.pl -muna>:
atrezzo m, accessoris m.pl [del decorat] 

svif <n. svifs, svif; pl. no hab.>:
1. (flugplanatge m  (acció de planar en l'aire)
♦ í þeim svif[um]: en aquell moment
♦ rétt í þeim svifum: just en aquell instant
◊ rétt í þeim svifum kom hinn lærði íslendíngur Grindvicensis aftur útúr húsinu: en aquell precís instant, l'erudit islandès Grindvicensis va tornar a sortir de la casa
♦ í sömu svifum: en aquells mateixos instants
♦ vera léttur í svifum: ésser de moviments lleugers, gràcils
♦ vera seinn í svifum: ésser de moviments lents, indolents
2. <BIOLplàncton m

svif·ryk <n. -ryks, pl. no hab.>: partícula f en suspensió (empr. hab. en pl: partícules en suspensió)

svig <n. svigs, pl. no hab.>: (bugur) volta f
	fara (o: ganga) á svig við e-ð: evitar una cosa, sortir del pas d'una cosa
		ganga á svig við erfiðleika: evitar una dificultat
	vinna svig á e-m: vèncer algú, imposar-se a algú

svig <n. svigs, svig>: <ESPORT> eslàlom m

svigi <m. sviga, svigar>:
parèntesi m (signe gràfic ( ))

svig·keppni <f. -keppni, -keppnir>: campionat m d'eslàlom

svig·rúm <n. -rúms, no comptable>:
<FIGmarge m d'acció (o: de moviments), llibertat f de moviment[s], espai m per moure's
♦ ég fékk ekkert svigrúm til þess: no n'he tingut pas l'ocasió, no m'ha llegut -uda (Mall.
♦ hafa svigrúm til e-s: tenir marge [de moviments] per a una cosa, tenir llibertat de moviments per a una cosa

svik <n.pl svika>:
1. <& POLITtraïció f
2. (fjársvikfrau m
3. <FIGengany m (engalipament, ensarronament)

svika·hrappur <m. -hrapps, -hrappar>:
estafador m, estafadora f

svikari <m. svikara, svikarar>:
1. <GEN & POLITtraïdor m, traïdora f
◊ sjáið höfuð svikarans!: contempleu el cap del traïdor!
2. <FIGimpostor m, impostora f
3. <FIGdefraudador m, defraudadora f (enganyador, ensarronador, que pren amb enganys)
4. (sá sem sveik málstaðrenegat m, renegada f (qui ha abandonat la pròpia causa)

svik·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
<FIGtraïdor -a, fals -a

sviksam·lega <adv.>:
fraudulentament

sviksam·legur, -leg, -legt <adj.>:
fraudulent

svik·semi <f. -semi, no comptable>:
perfídia f, traïdoria f

svikull, svikul, svikult <adj.>:
1. (ótrúrpèrfid -a, traïdor -a (deslleial)
♦ með svikulum hætti: amb perfídia, traïdorament
2. (óáreiðanlegurenganyós -osa (enganyívol, que no és pas de fiar)
3. (sviksamur, sviksamlegurfraudulent (fraudulós)

svil <n.pl svilja>:
bosses espermàtiques del peix mascle, llet f de peix 

svili <m. svila, svilar>:
cunyat m 

svil·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
cunyada f 

< svima <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:
nedar, travessar (o: passar) nedant
en hann mun hafa svimit í hólminn, ok mun hann fólgizk hafa: i deu haver nedat fins a l'illot i s'hi deu haver amagat
Sigurðr kvað: 14.  "Segðu mér þat, Fáfnir, ǀ alls þik fróðan kveða ǁ ok vel mart vita: ǁ hvé sá hólmr heitir, ǀ er blanda hiǫrlegi ǁ Surtr ok Æsir saman?" Fáfnir kvað: 15.  "Óskópnir hann heitir, ǀ enn þar ǫll skolo ǁ geirom leika goð; ǁ Bilrǫst brotnar, ǀ er þeir á brott fara, ǁ ok svima í móðo marir: en Sigurðr li va dir: 14.  “Digues-me, Fáfnir, ja que diuen que ets erudit i que saps moltíssimes de coses: com es diu l'illot en el qual en Surtr i els ansos barrejaran llur licor d'espases?” En Fáfnir li digué: 15.  “Óskópnir es diu, i és allà on els déus hi jugaran amb [llurs] llances. Quan [en Surtr] i els seus guerrers passin pel pont Bilrǫst fugint d'Óskópnir, el pont s'esfondrarà i llurs cavalls passaran nedant el gran riu” (vocabulari: #1. alls: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 15: <...> II. conj. da, weil, da ja (auf einen bekannten oder vor augen liegenden grund hinweisend; #2. hólmr: En Kuhn 1968³, pàg. 99: hólmr m. eiland, kleine insel <...>, insbesondere als übliche stätte für zweikämpfe; la manca d'informació addicional ens impedeix de determinar si realment ens trobem davant una referència a un illot en el qual hi hagué un duel entre els ansos i en Surtr i els seus homes, o bé si som davant una metonímia per camp de batalla. El context diu en favor de la interpretació del mot com a metonímia; #3. hjǫrlǫgr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 96: hior-lǫgr m. ‘schwertnaß’: blut (Fm. 14); #4. Óskópnir: Aquest nom mític és anomenat Óskaptr ‘l'Encara-no-creat’ a la Vǫlsunga saga i Vígríðr ‘camp de batalla’ als Vafþrúðnismál i a la Gylfaginning, on, per cert, l'Snorri cita l'estrofa 18 dels Vafþrúðnismál, de manera que la designació snorriana podria haver estat presa d'aquest darrer poema. Mentre que les dues altres designacions són semànticament transparents, fins al dia d'avui no s'ha formulat una teoria acceptada universalment sobre el significat del topònim Óskópnir, ni tampoc sobre la seva mateixa forma. Al meu entendre, hi hauríem de veure un nom d'agent en -nir com ara Fáfnir *faðmnir ‘l'abraçador’, un nom parlant que fa referència al fet que l'orm passava la major part del temps abraçat al seu or, o el martell Mjǫlnir ‘el Moledor, l'Esclafador’ o l'espasa Ímnir ‘la Batalladora’. Per aquesta raó, considero que la teoria que hi veu un sinònim d'Óskaptr, per més atractiva que sigui, no és l'encertada; #4. fara á brott: Interpreto el passatge com a Bilrǫst brotnar, ǀ er þeir Surtr á brott fara,, amb un canvi el·líptic de subjecte, pel qual el pronom þeir ‘ells’ no fa referència als goð precedents, sinó a Surtr i els seus guerrers. Segons això, doncs, en realitat entenc aquest pronom þeir com a þeir Surtr i tradueixo en conseqüència. Si, malgrat tot, interpretem el pronom com a referit al mot goð precedent, la traducció resulta llavors totalment diferent: Quan [els ansos] passin pel pont Bilrǫst fugint o tornant d'Óskópnir, el pont s'esfondrarà i llurs cavalls nedaran en el gran riu; En Sophus Bugge 1867, pàg. 222a va esmenar á brott en á brú: “5. brv, saa ændret; brot R og Udgg.. Si seguim aquesta esmena, la traducció passa a ésser el pont Bilrǫst s'esfondrarà quan ells -els déus- l'estiguin passant i llurs cavalls nedaran llavors [=prosseguiran llavors llur camí nedant] en el gran riu;)
þá svarar Hár ok hló við: "Eigi er nú fróðliga spurt. Er þér eigi sagt þat, at guðin gerðu brú af jǫrðu til himins, ok heitir Bifrǫst? Hana muntu sét hafa. Kann vera at þat kallir þú regnboga. Hon er með þrim litum ok mjǫk sterk ok ger með list ok kunnáttu meiri en aðrir smíðir. En svá sterk sem hon er, þá mun hon brotna þá er Múspells megir fara ok ríða hana, ok svima hestar þeira yfir stórar ár. Svá koma þeir fram": llavors li va respondre en Hár tot rient: “La pregunta que acabes de fer no és que sigui precisament llesta. Que per ventura no t'han dit mai que els déus feren un pont que va de la terra al cel i que es diu Bifrǫst, ço és, camí tremolós? Segur que ja el deus haver vist [alguna vegada], encara que potser tu l'anomenis Arc de Sant Martí. Té tres colors i és molt sòlid i ha estat fet amb un art i perícia majors que les de qualssevol altres construccions. Però, per més sòlid que sigui, tanmateix s'esfondrarà quan els fills d'en Múspellr hi passin per sobre a peu i a cavall, i [quan això s'esdevindrà,] llurs cavalls travessaran nedant els grans rius. És així com arribaran fins a l'altra riba”

< svimma <svimm ~ svimmum | svamm ~ summum (o: svummum; o: svumum) | summið (o: sommið)>:
nedar
  Les formes svima (← *swiman-, grau ple) i symja (← *swumjan-, grau zero) segueixen el paradigma dels verbs de la quarta conjugació forta; el verb svimma (← *swim-m-an- ← (?) *swim-n-an-), en canvi, el de la tercera conjugació forta. La riquesa de formes (*swiman-, *swimman-, *swumjan-), i el fet que es pugui conjugar per una o una altra conjugació forta, semblen reforçar la tesi que som davant un mot del substrat, i, per tant, d'origen no indoeuropeu.

En la llengua moderna, totes aquestes formes han estat arraconades pel feble →
synda (tercera conjugació feble), un derivat del substantiu sund ( ← *sunda- un mot que pot procedir de ← *swumda-, amb desaparició de la wau davant u o de ← *sumda- *swmt-, amb vocalització directa de la wau). Al seu costat cal esmentar encara el substantiu, de gènere masculí, sumr "mar", de la mateixa arrel que els mots vistos adés i que no ha perdurat fins a la llengua moderna.
 

svimi <m. svima, svimar>:
1. (sundlmareig m (rodament de cap)
2. (óvissaincertesa f (incertitud)
♦ vaða í villu og svima um e-ð: <LOC FIGanar totalment malencaminat -ada en una cosa (anar a les fosques en una cosa, desconèixer totalment una cosa)

svindil·brask <n. -brasks, pl. no hab.>: estafa f

svindill <m. svindils, pl. no hab.>: estafa f, engany m

svindl <n. svindls, pl. no hab.>: frau m, estafa f

svindla <svindla ~ svindlum | svindlaði ~ svindluðum | svindlaðá e-m>: 1. (pretta) estafar algú
	2. (á prófi) copiar (en un examen)
	3. (í spilum) fer trampes, fer punxons (en joc)

svindlari <m. svindlara, svindlarar>: estafador m, estafadora f

svipa <f. svipu, svipur. Gen. pl.: svipna o: svipa>:
fuet m (xurriaques, flagell)
♦ sveifla svipunni: brandar (o: brandir) el fuet

svipa <svipa ~ svipum | svipaði ~ svipuðum | svipað>:
1. (fara hratt og hljóðlaustfuet m (moure's amb rapidesa i sense fer soroll)
eptir þat brugðu þeir sverðum, sumir buklurum, ok því hverr er í hendi hafði; létu síðan frá landi, ok svipuðu yfir ána, ok er þeir skyldu lenda fyrir norðan Skellungarhellu, ok fyrir ofan Erlendshaug, þá vissu þeir eigi hverju sætti, er skipit gekk eigi fram, ætluðu sumir at kominn væri á þá herfjǫturr, ok þeir myndu allir feigir, en hitt var raunar, at akkeri hékk fyrir borði, ok hǫfðu þeir eigi gáð at draga upp í skipit, hélt þeim þat, þá er gryntist yfir at landinu; hjǫggu þegar strengina, er þeir vissu þetta, sveif þeim þá skjótt at landi, ok hljópu síðan á land upp: després d'això varen brandar llurs espases, alguns també llurs escuts, o el que cadascú tingués a la mà, i tot seguit s'aparten de la riba deixant que el corrent els dugués amb rapidesa i silenciosament a l'altra vorera del riu, però quan ja volien atracar al nord de Skellingarhella i part damunt el túmul funerari d'Erlendshaugur, no comprengueren com era que llur nau no avançava: Alguns cregueren que s'havia emparat d'ells el herfjǫturr i que tots ells estaven destinats a morir allà, però realment, el que estava passant era que l'àncora encara penjava per la borda ja que no havien parat esment a treure-la de dins l'aigua i quan l'aigua del riu, a prop de la vorera, ja no fou prou fonda, l'àncora va aturar la nau. Quan [finalment] se n'adonaren, tallaren al punt la corda de l'àncora i llavors lliscaren ràpidament fins a la vorera del riu i tot seguit saltaren a terra
2. <e-u>: (hreyfa, lyfta í svipanmoure una cosa (amb un moviment ràpid i sense fer soroll)
3. <verb impersonal amb subjecte lògic en datiu>: (líkjast dálítiðtenir retirada a (assemblar-se un poc)
♦ e-m svipar til e-s: algú s'assembla a algú
honum svipar til bróður síns: s’assembla a son germà
♦ þeim svipar saman: s'assemblen

svipað <adv.>:
similarment, si fa no fa igual de...
◊ sebrahestar eru svipað stórir og íslenski hesturinn, fíngerðari þó: les zebres són si fa no fa igual de grosses que el poni islandès, encara que més gràcils

svipaður, svipuð, svipað <adj.>:
similar (si fa no fa igual, comparable per la forma, el contingut, el nombre etc.)
og ásýndum (τὰ ὁμοιώματα) voru engispretturnar svipaðar (ὅμοιος ὅμοια ὅμοιον:   καὶ τὰ ὁμοιώματα τῶν ἀκρίδων ὅμοια ἵπποις ἡτοιμασμένοις εἰς πόλεμον) hestum, búnum til bardaga: i pel que fa a llur aspecte, les llagostes eren similars a cavalls equipats per a la batalla
lætur það verða sem hann hefur ætlað mér og hefur margt svipað (ˈhēnnāh ~ הֵנָּה:   wə-χā-ˈhēnnāh   rabˈbōθ   ʕimˈm-ō,   וְכָהֵנָּה רַבּוֹת עִמּוֹ) í huga: fa que sigui el que té pensat per a mi, i té moltes de coses semblants en ment
♦ e-r ~ e-ð verður svipaður ~ svipað og...: algú ~ una cosa serà similar a...
fjöldi í áhöfn nýja varðskipsins verður svipaður og á varðskipum LHG: el nombre de tripulants del nou guardacostes serà similar al dels guardacostes de la guàrdia costanera
♦ þeir eru svipaðir: són similars

nokkru síðar bjóst Þorkell heiman til þings. Hann reið með sex tigu manna. Fóru þeir allir með honum er í hans goðorði voru. Kemur hann til Bjargs og reið Grettir þaðan með honum. Þeir riðu suður heiði þá er Tvídægra heitir. Áifangar voru litlir á fjallinu og riðu þeir mikinn ofan í byggðina. Og er þeir komu ofan í Fljótstungu þótti þeim mál að sofa og hleyptu beislum af hestum sínum og létu ganga með söðlum. Lágu þeir áfram langt og sváfu. En er þeir vöknuðu svipuðust menn að hestum sínum. Höfðu hestarnir sinn veg farið hver þeirra en sumir höfðu velst. Grettir fann seinast sinn hest
þá svipaðist Þorsteinn um og sá ei fleiri menn upp standa af liði sínu en tólf og eftir það reru þeir til lands og ætluðu til herbúða sinna
en Þorkell Skíðason hafði þar niður kastað og þá er lokið var hestvígum þá svipast hann um hvar hann hafi lagt handagervi sína og þá sá hann hvar Karl sat og strauk öxi hans
að mér var sótt úr öllum áttum, enga var hjálp að fá. Ég svipaðist um (ἐμβλέπειν + εἰς:   ἐνέβλεπον εἰς ἀντίλημψιν ἀνθρώπων, καὶ οὐκ ἦν) eftir mannlegri hjálp en hana var hvergi að finna: m’atacaven de per totes bandes, no hi havia possibilitat de rebre ajut. Vaig mirar al meu voltant cercant l'ajut dels homes, però no se'n trobava enlloc

svip·brigði <n.pl -brigða>:
(breytingar á andlitssvipexpressió f de la cara, expressió f facial (faccions o trets facials com a resultat d'una reacció determinada o com a forma d'expressió d'un sentiment o emoció)
♦ sýna engin svipbrigði: no mostrar cap reacció, no immutar-se, ni parpellejar
♦ fylgjast með svipbrigðum e-s: resseguir [amb la mirada] les expressions facials d'algú, seguir amb la mirada la cara que va posant algú

svip·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (snögglegursobtat -ada (súbit)
♦ sviplegt andlát: sobtat traspàs
♦ sviplegur dauðdagi: mort sobtada 
2. (hörmulegurtràgic -a (funest o trist i inesperat)
♦ sviplegt fráfall: tràgica mort
♦ sviplegt slys: tràgic accident

svip·líkur, -lík, -líkt: 1. (líffæri o.s.fr.) anàleg -àloga (de funcions i/o forma semblants tenint sovint origen no idèntic)
	2. (líkur útlits) semblant (d'aspecte o fesomia)

svip·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GEN & FIGinstantània f (fotografia impressionada en un temps molt curt & imatge o moment captat que deixa entreveure la vida d'una època, una persona etc.)
♦ svipmyndir frá e-u: instantànies de..., estampes de..., escenes de...
◊ þjóð og saga - svipmyndir frá galdraöld: Séra Einar Guðmundsson: Poble i Història: Instantànies del Segle de les Bruixes: Mossèn Einar Guðmundsson

svipu·humar <m.-humars, -humrar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipu·krabbi <m.-krabba, -krabbar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipull, svipul, svipult <adj.>:
fugaç, fugisser -a

Sviss <n. Sviss, no comptable>: Sussa f

Sviss·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: suís m, suïssa f (natural o habitant de Suïssa)

svissneskur, -nesk,  -neskt: sus -ïssa
	svissneskur franki: franc sus

svita·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MEDglàndula sudorífera

svita·krem <n. -krems, -krem>:
desodorant m

svita·löður <n. -löðurs, no comptable>:
1. <GENsuor escumosa del cavall
2. <FIGsuada forta (transpiració abundosa)
♦ vera í svitalöðri: estar amarat -ada de suor

svita·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
banyat -ada de suor
♦ með svitastokkið enni: amb el front banyat de suor

sviti <m. svita, no comptable>: suor f
	sviti rennur niður andlit hans: la suor li llisca cara avall 
	erra svita af enni og vöngum: eixugar-se (o: torcar-se) la suor de front i galtes

Svía·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
reina f de Suècia

Svía·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m de Suècia

Svía·prins <m. -prins, -prinsar>:
príncep m de Suècia

Svía·prinsessa <f. -prinsessu, -prinsessur. Gen. pl.: -prinsessa>:
princesa f de Suècia

Svía·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:
Suècia f (Svíþjóð)

svífa <svíf ~ svífum | sveif ~ sveifum | svifiðe-n>:
1. <GENlliscar
2. (um fugla & svifflugaplanar (sostenir-se un ocell en l'aire sense batre les ales & volar un ocell sense batre les ales & volar un planador)
♦ svífa í loftinu: planar en l'aire
♦ svífa yfir e-u: planar sobre una cosa
◊ í upphafi skapaði Guð himin og jörð. Jörðin var þá auð (= ˈθohū, תֹהוּ?) og tóm, og myrkur grúfði yfir djúpinu, og andi Guðs sveif (= məraˈħɛφɛθ, מְרַחֶפֶת) yfir vötnunum: al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era deserta i buida, i les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu planava sobre les aigües
◊ eins og örn, sem vekur upp hreiður sitt og svífur yfir ungum sínum, svo útbreiddi hann vængi sína, tók hann upp og bar hann á flugfjöðrum sínum: com una àguila que desperta la seva nierada i plana sobre els seus polls, així va desplegar ell les seves ales, el va prendre i el portà damunt les seves plomes
♦ geimflaugin svífur um í tómi geimssins: el transbordador espacial va flotant en el buit de l'espai
♦ svífa til og frá: <LOC NÀUTcreuar, anar de bolina
♦ vínið svífur á e-n: <LOC FIGel vi li puja al cap a algú

Svíi <m. Svía, Svíar>:
suec m, sueca f

svkja <svík ~ svíkjum | sveik ~ svikum | svikiðe-n>: 1. (bregðast) trair algú
		svíkja e-n í tryggðum: trair algú
		svíkja loforð sitt: faltar a la seva promesa
		svíkja málstað: trair una causa
		svíkja málstaðinn: trair la causa
	2. (pretta, svindla á) enganyar algú, estafar algú
		svkja f út úr einhverjum: estafar diners a algú
		svíkja undan skatti (o: svíkjast undan sköttum): defraudar impostos
	3. (valda vonbrigðum) decebre algú, defraudar algú
		...mynd sem engan svíkur: ...una pel·lícula que no decep ningú
		þetta svíkur engan: això no decep ningningú
	4. (blekkja) enganyar algú
		svíkja sjálfan sig: enganyar-se a si mateix
		svíkja stúlku: enganyar una noia (p.e., amb un fals prometatge)
	5. (um hund) abandonar algú (gos: deixar l'amo, anar-se'n)
		tíkin sveik mig, sagði hún eilítið hærra en aður:
			la gossa em va abandonar, va dir una miqueta més fort que no abans
	6. (um matvæli) adulterar una cosa (aliments)
		svíkja mjólk: adulterar llet, aigualir llet

svín <n. svíns, svín>:
(alisvín & villisvín & sóði & skammaryrðiporc m (domèstic & senglar & brutanxo & insult)
og svni, v a a hefir a snnu klaufir, og r alklofnar, en jrtrar ekki; a s yur hreint. Kjt eirra skulu r ekki eta, og hr eirra skulu r ekki snerta. au skulu vera yur hrein
og svni, v a a hefir a snnu klaufir, en jrtrar ekki; a s yur hreint. Kjt eirra skulu r ekki eta, og hr eirra skulu r ekki snerta
en langt fr eim var mikil svnahjr beit. Illu andarnir bu hann og sgu: "Ef rekur okkur t, sendu okkur svnahjrina." Hann sagi: "Fari!" t fru eir og svnin, og ll hjrin ruddist fram af hamrinum vatni og tndist ar
◊ svín er uppistaða alls hérna á Maljorku: el porc és un aliment bàsic aquí pertot a Mallorca
♦ halda svíni á meðan slátrarinn stingur hnífnum í hálsinn á honum: aguantar (o: tenir agafatel porc mentre el matador li clava la ganiveta al coll
♦ → alisvín “porc domèstic”
♦ → göltur “verro”
♦ → gylta “truja”
♦ kasta perlum fyrir svín: <LOC FIGllençar perles als porcs
♦ nemja garnir á svíninu: fer nets els budells del porc
♦ slátra svíni: matar un porc, fer matances
♦ svíða burt öll hár (o: burstana) á svíni [með blásturslampa]: socarrimar les cerres al porc [amb un bufador], pelar el porc [amb un bufador]
♦ svíða burstana af svíninu með blásturslampa: socarrimar les cerres al porc amb un bufador, pelar el porc amb un bufador
◊ fara að sækja svínið sem á að slátra: anar a cercar el porc que s'ha de matar
♦ → villisvín “porc senglar”
♦ þvegið svín veltir sér í sama saur: <LOC FIGla truja, per més que la rentin, sempre torna a rebolcar-se en el mateix fang
Trosseig del porc
Font: http://www.svinakjot.is/svinakjot/upload/images/allt_um_svinakjot/partar.gif

svína <svína ~ svínum | svínaði ~ svínuðum | svínaðe-ð>:
embrutar una cosa
♦ svína e-ð út: emporcar una cosa, empastifar una cosa (embrutar, sollar)
◊ það skeði síðan í dag að erlend gömul kona, rann í drullunni og féll flöt og svínaði út fötin sín: avui més tard ha passat que una vella estrangera ha llenegat amb el fang i ha caigut tan llarga com era i s'ha sollada la roba
♦ svína á e-m (o: fyrir e-n; o: fyrir framan e-n)tallar-li a algú el pas amb el cotxe (no respectar la preferència de pas)

s sem sltrar uxa, er ekki mtari en manndrpari, s sem frnar sau, er ekki mtari en s sem hengir hund, s sem frir frnargjf, ekki mtari en s sem ber fram svnabl, s sem brennir reykelsi, ekki mtari en s sem blessar skurgo

svína·bú <n. -bús, -bú>:
granja f de porcs

Hálfdan konung dreymdi aldrei. Honum þótti það undarlegt og bar fyrir þann mann er nefndur er Þorleifur spaki og leitaði ráða hvað er að því mætti gera. Þorleifur sagði hvað hann gerði ef hann forvitnaði nokkurn hlut, að hann færi í svínabæli að sofa og brást honum þá eigi draumur. Konungur gerði það og birtist honum draumur þessi. Honum sýndist sem hann væri allra manna best hærður og var hár hans allt í lokkum, sumir síðir svo að tók til jarðar, sumir í miðjan legg, sumir á kné, sumir í mjöðm eða miðja síðu, sumir eigi lengra en á háls en sumir ekki meir en sprottnir upp úr hausi sem knýflar. En á lokkum hans var hvers kyns litur. En einn lokkur sigraði alla við fegurð og með ljósleik og mikilleik. Þenna draum sagði hann Þorleifi spaka en Þorleifur þýddi svo að mikill afspringur mundi koma af honum og mundu hans ættmenn löndum ráða með miklum veg og þó eigi allir með jafnri frægð, en einn mundi sá af hans ætt koma er öllum mundi meiri og frægari. Og hyggja menn það að sá lokkur jarteini hinn helga Ólaf konung

svína·feiti <f. -feiti, no comptable>:
llard m, saïm m (Mall.)

svínafeiti·snúður* <m. -snúðs (o: -snúðar), -snúðar>:
(maljorkskt spírallaga sætabrauðensaïmada f 

svína·fita <f. -fitu, no comptable>:
sagí m, greix m de porc (Mall.)

svína·hakk <n. -hakks, no comptable>:
carn picada de porc, carn capolada de porc (Bal.)

svína·hryggur <n. -hryggjar, -hryggir. Gen. pl.: -hryggja; dat.pl.: -hryggjum>:
llom m de porc

svína·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
carn f de porc
eir sem helga sig og hreinsa sig til ess a fara inn frnarlundana, bak vi einhvern, sem fyrir miju er, sem eta svnakjt, viurstyggileg skridr og ms - eir skulu allir undir lok la - segir Drottinn
svo bar einnig vi a sj brur voru gripnir samt mur sinni. Konungurinn lamdi me svipum og lum til a kga til a eta svnakjt sem lgmli bannar
einna virtastur af frimnnunum var Eleasar. Hann var aldraur maur og sviphreinn. Hann var vingaur til a opna munninn og svnakjti troi upp hann

svína·kóteletta <f. -kótelettu, -kótelettur. Gen. pl.: -kóteletta>:
llonza f de porc

svína·laukur* <m. -lauks, -laukar>:
porro m de porc (Mall., Men.), porradell m (Mall.), porro bord (Mall., Men.(planta Allium polyanthum syn. Allium multiflorum)

svína·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
fetge m de porc

svína·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del porc, poll m del senglar (insecte Haematopinus suis)

svína·pylsa <f. -pylsu, -pylsur. Gen. pl.: pylsna>:
salsitxa f de [carn de] porc 

svínarí <n. svínarís. Dat. sg.: svínaríi, no comptable>:
porcada f, baconada f, marranada f (ekki ritm./no lit.)

svína·rækt <f. ræktar, no comptable>:
cria f de porcs

svína·skanki <m. -skanka, -skankar>:
braó m de porc

svína·steik <f. -steikar, -steikur>:
rostit m de porc, porc rostit

svína·stía <f. -stíu, -stíur. Gen. pl.: -stía>:
<GEN & FIGcort f de porcs, baconera f, soll f (Bal.)

svína·sulta <f. -sultu, -sultur. Gen. pl.: -sultna o: -sulta>:
àspic m de porc

svín·beygja <-beygi ~ -beygjum | -beygði ~ -beygðum | -beygte-n>:
fer que algú doblegui l'esquena de manera que aquesta li quedi corbada com la d'un porc (com a forma d'humiliació d'un enemic. En la nostra cultura no conec res de semblant, per això, tradueixo el verb amb la meva encunyació: fer fer a algú l'esquena de porc; salvant les distàncies, l'únic equivalent que se m'ocorre és: fer passar algú per les forques caudines)
◊ Hrólfr konungr sér nú þetta. Þá snýr hann aptr hestinum ok mælti: "Svínbeygða ek nú þann, sem Svíanna er ríkastr": el rei Hrólfr va veure allò. Aleshores va fer fer mitja volta al seu cavall tot dient: “vet ací que he fet fer l'esquena de porc al qui és el més poderós dels suecs”
◊ Bergur mælti þá: "Svínbeygði eg nú þann sem æðstur var af Vatnsdælum": aleshores en Bergur va dir: "vet ací que he fet fer l'esquena de porc al qui era el principal dels del Vatnsdalur!"

svín·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
escórpora f, rascassa f, rascla f (Men.) (peix Scorpaena porcus)

svín·fylking <f. -fylkingar, -fylkingar>:
<HISTformació f en ordre de batalla en cunya, formació f en ordre de batalla en [forma de] cap de porc, formació triangular de soldats d'infanteria, armats amb llances curtes o piques i espases, i protegits en els flancs per soldats o guerrers que entrellaçaven llurs escuts. Aquesta estructura, molt compacta, es podia emprar tant defensivament com ofensivament, però sembla que era més freqüent aquesta segona possibilitat. En tot cas, hom intentava que les baixes exteriors dels rengs fossin reemplaçades immediatament a fi d'impedir l'aparició d'una bretxa a la paret d'escuts o skjaldborg del flanc que es pogués aprofitar per trencar l'ordre de batalla. Aquesta formació en ordre de batalla triangular sembla que gaudia de preferència sobre les formacions rectangulars
◊ "mörg eru enn góð til," sagði Sigmundur, "og oftar sigrast þeim eigi vel er fleiri eru saman, ef menn eru skeleggir til móts. Nú skulu vér það ráð taka að fylkja liði voru og gera á svínfylking. Skulu við Þórir frændur vera fremstir, en þá þrír og fimm, en skjaldaðir menn skulu vera út í arma tveim megum, og ætla eg það ráð vort að vér skulum hlaupa að fylkingu þeirra og vita að vér komimst svo í gegnum, en Svíar munu ekki fastir á velli": en Sigmundur els va contestar: “encara hi ha moltes de bones sortides [a la nostra situació]: espesses vegades no han resultat vencedors els qui tenien una host major, sinó els qui han atacat amb més abrivament. Així doncs, la decisió que prendrem és de disposar la nostra host en formació de batalla i d'arrenglerar-la en la formació de cap de porc: el meu cosí en Þórir i jo hi anirem al capdavant, darrere nosaltres dos n'hi aniran tres i darrere ells, cinc [i així successivament,] i, protegint cada flanc, els darrers homes de cada rengle aniran amb escuts. El meu pla és que aleshores escometem llur formació de combat intentant d'aquesta manera de trencar-ne els rengles, [i creieu-me,] els suecs no aguantaran pas la nostra envestida perquè[, al capdavall,] no estan clavats en el camp”
◊ þeir berjaz allan dag ok um kveldit fell Haraldr konungr Guðinason (= el rei anglosaxó Harold II Godwinsson) en þeir Hemingr ok Helgi ok Valþjófr skjóta á svínfylking ok gengr þar ekki á: van estar lluitant tot el dia i al vespre, el rei Harald Guðinason va caure, però en Hemingr, en Helgi i en Valþjófr i llurs homes havien format un cap de porc (sembla que l'anònim autor estigui usant aquí el terme svínfylking com a sinònim de skjaldborg), i [les tropes d'en Vilhjálmr] no el pogueren trencar [de manera que romangueren lliures de dany] (entenc aquesta locució impersonal en el sentit de no hi feren forat, no s'hi feu forat; Baetke 19874, no li dóna pas entrada; pàg. 182 només dóna les equivalències: ganga á vorwärts-, losgehen <...> e-t gengr á (e-t) etw. dringt in etw. ein, durchdringt etw.)

svín·fylkja <-fylki ~ -fylkjum | -fylkti ~ -fylktum | -fylkte-u>:
<HISTdisposar algú en formació de batalla en cunya, disposar algú en formació de batalla en forma de cap de porc
◊ ef þú ert staddr í orrostu á landi, ok skal á fœti berjask, ok ert staddr í belli svínfylktrar fylkingar, þá varðar þat miklu, at vel verði gætt í ǫndverðri vápnasamankvámu, at eigi taki hliðask eða rof á gerask bundinni skjaldborg; ok þarftu þat at varask, at þú bindir aldrigi þína hina fremri skjaldarrǫnd undir skildi annars. Þat skalt þú ok víst varask, at aldrigi látir þú spjót þitt í fylkingu laust, nema þú hafir tvau, þvíat betra er eitt spjót í fylkingu á velli en tvau sverð til bardaga: si et trobes en una batalla a terra, en la qual cal lluitar a peu i et trobes dins la pinya d'una formació en ordre de batalla en forma de cap de porc, el més important és que la formació closa no cedeixi o fins i tot es trenqui a la primera topada d'armes, i cal que paris esment a no travar mai el cércol exterior del teu escut sota l'escut d'un altre. També cal que posis molt d'esment a no amollar mai la teva llança en la formació llevat que en tinguis dues, perquè una llança, lluitant una batalla en formació, és millor per al combat que no pas dues espases
♦ svínfylkja her sínum ~ liði sínu [til bardaga]: disposar les seves tropes ~ la seva host en formació de batalla de cap de porc
◊ Brúni segir: "Svá lízt mér sem Hringr muni búinn at berjast ok hans lið. Hann hefir undarliga fylkt. Hann hefir svínfylkt her sínum, ok mun eigi gott at berjast við hann": en Brúni va dir:"em sembla que en Hringr i el seu exèrcit ja deuen estar preparats per a batre's. Ha disposat el seu exèrcit d'una manera curiosa: ha disposat el seu exèrcit en la formació de combat del cap de porc, i no serà gens bo de fer batre's amb ell
◊ svá var sem Brúni hafði sagt, at Hringr hafði svínfylkt öllu liði sínu. Þá þótti þó svá þykk fylkingin yfir at sjá, at rani var í brjósti, en hún var þó svá löng, at armrinn tók at á þeiri, er Vará hét, en annarr ofan til Brávíkr: i realment fou tal com havia dit en Brúni: que en Hringr havia disposat tot el seu exèrcit en formació de cap de porc, però, tot i així, semblava, en passar la vista per aquella formació en ordre de batalla, que era tan gruixuda que el seu rani, o ‘grufa’ -ço és, la seva punta-, era enmig del fylkingarbrjóst -ço és, al bell mig del primer reng- tot i que feia una amplària tan gran que una de les dues ales de la formació arribava fins al riu que nomia Vará i l'altra, per la seva banda, baixava fins a Brávík (La traducció danesa del Carl Christian Rafn del 1824, pàg. 147, fa: saa var det, som Brune havde [sagt], at Hring havde svinfylket hele sin Hær. Uagtet Fylkingen forekom saa tyk, i det man saae over den, der hvor Trynen var i Brystet, var den dog saa lang, at den ene Flöi naade lige til den Aa, som hed Vataa, men den anden Flöi til Bravig. Pel que fa als conceptes