ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

sið·blinda <f. -blindu, no comptable>: psicopatia f

sið·blindur, -blind, -blint: psicòpata

sið·fágaður, -fáguð, -fágað: cultivat -ada, ben educat -ada, culte -a

sið·fágun <f. -fágunar, no comptable>: bones maneres, educació f, urbanitat f

sið·ferði <n. -ferðis, no comptable>: moralitat f

sið·fræði <f. -fræði, no comptable>: ètica f

siðfræði·stef <n. -stefs, -stef>: motiu ètic, tema ètic

sið·gæði <n. -gæðis, no comptable>: 1. (siðferði) moral f (moralitat)
	2. (siðvendni) bons costums (allò que la tradició estableix com a virtuós)

sið·laus, -laus, -laust: immoral

sið·leysi <n. -leysis, no comptable>: immoralitat f

sið·menning <f. -menningar, no comptable>: civilització f (món civilitzat)

sið·prúður, -prúð, -prútt <adj.>:

1. (siðsamur) decent  (de moralitat ferma)

◊ óskammfeilin kona breytir stöðugt smánarlega en siðprúð kona er jafnvel blygðunarfull frammi fyrir manni sínum: la dona desvergonyida passa la vida de manera desvergonyida, però la pudorosa és reservada fins i tot amb el seu marit

2. (hæverskur) cultivat -ada, refinat -ada  (ben educat, de bones maneres)

3. (snyrtilegur) elegant, pulcre -a  (bellament abillat)

4. (um börn) bon -a minyó -ona, que creu [molt]  (infants)

sið·prýði <f. -prýði, no comptable>:

urbanitat f, bona educació  (bones maneres)

◊ eins og gullhringur í svínstrýni er fríð kona sem enga siðprýði ('ŧāʕam, טָעַם) kann: dona bella, però sense bones maneres, és un anell d'or a la grufa d'un porc (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat, així com la darrera versió islandesa, fan: sense discreció; cf. → háttvísi)

sið·semi <f. -semi, no comptable>: honorabilitat f, honestedat f [moral]

sið·spilltur, -spillt, -spillt <adj.>:

depravat -ada, moralment corromput -uda

sifja·fræði <f. -fræði, -fræðar>:

genealogia f

sifjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

genealògic -a

sifja·spell <n. -spells, -spell>: incest m

sig <acusatiu del pronom reflexiu: se, es

sigð <f. sigðar, sigðir>: falç f, corbella f (Val.)

sigð·nefur <m. -nefs, -nefir>: (bognefur) capó m reial, picaport m (Val.), ibis negre (Bal.) (ocell Plegadis falcinellus)

sigg <n. siggs, sigg>: call m (durícia a la pell)

sigla <sigli ~ siglum | sigldi ~ sigldum | siglt ║ e-n>:

1. <GEN> viatjar amb vaixell

◊ læknirinn er að sigla til útlanda: el metge és (o: està) a punt de fer un viatge a l'estranger

♦ sigla burt: anar-se'n, marxar

♦ láta e-n sigla sinn sjó: <LOC FIG = losa sig við e-n> deixar tirat -ada algú, desempallagar-se d'algú, treure's algú de sobre

♦ sigla í haf (o: til hafs): fer-se a la mar, anar en mar, salpar, prendre la mar, anar a la mar

♦ sigla milli skers og báru: <LOC FIG> navegar entre Escil·la i Caribdis (mantenir-se equidistant, neutral entre dos mals)

♦ sigla skip í kaf: enfonsar un vaixell

♦ sigla til e-s staðar: anar a... amb vaixell, fer cap a... amb vaixell, navegar a...

◊ sigla til Mæorku: anar a Mallorca amb vaixell

2. (á seglskipi) singlar  (navegar a la vela)

◊ hann sigldi austur um Ísland: va navegar cap a l'est passant pel costat d'Islàndia

◊ hann bað menn vera hljóða; en kvað þat sitt ráð, at leggja skipunum á milli hólmans ok landsins, - "ok freista, ef þeir sigli svá um oss fram...: va ordenar als seus homes que es mantinguessin en silenci i els va dir que havia pres la decisió que col·loquessin el vaixell entre l'illot i terra ferma - "i provem a veure si passen pel nostre costat...

♦ sigla austur um haf: anar a Noruega amb vaixell, navegar fins a Noruega

♦ sigla á haf út: fer-se a la mar, anar en mar, salpar, prendre la mar, anar a la mar

♦ sigla á veður e-m: llevar-li a un altre vaixell el vent de les veles

◊ vel máttu hœlast um þat at engi einn maðr mun meirr hafa siglt á veðr jafnmǫrgum hǫfðingjum: pots estar-ne ben orgullós que mai no hi ha hagut ningú que hagi pres [com tu ho has fet] el vent de les veles a tants de hǫfðingjar

♦ sigla beitivind: bordejar, anar sobre vent

♦ sigla e-ð: travessar X amb vaixell, passar per X amb vaixell

◊ þat er sǫgn manna at Skopti hafi fyrstr Norðmanna siglt Nǫrvasund: diuen que l'Skopti fou el primer noruec que va travessar l'estret de Gibraltar

♦ sigla góðan byr (o: góða byri): navegar amb bon vent

♦ sigla lausum kili: navegar sense càrrega (o: carregament), navegar amb la bodega buida, anar de buit

♦ sigla með landi: navegar al llarg de la costa, costejar

♦ sigla með ströndum fram: navegar al llarg de la costa, navegar de cabotatge, costejar, costerejar

♦ sigla [skipi] til brots: enfonsar un vaixell (durant una forta tempesta, barrinar un vaixell per enfonsar-lo o enfonsar-lo estavellant-lo contra la costa com a intent desesperat de la tripulació per salvar-se)

◊ var þá engi annar til en stefna á land upp, og svo gerðu þeir, sigldu þá til brots og komu að landi við Humru mynni: ja no els quedava cap més altre remei que enfilar la costa i així ho feren; van encallar o estavellar llur vaixell a la desembocadura del riu Humber

◊ þá var engi kostr annarr en sigla til brots báðum skipunum, ok svá gjǫrðu þeir; þar var urð fyrir, en lítið forlendi; en hamrar hit efra. Þar héldusk menn allir en týndu fé miklu; sumt rak upp um náttina: no els va quedar cap més alternativa que enfonsar els dos vaixells i així ho varen fer; l'indret que tenien al davant era rocallós i hi havia poc terreny pla i al darrere s'hi dreçaven uns penya-segats. Allà es van salvar tots, però hi perderen moltes de les mercaderies [que transportaven], encara que la mar en va escopir algunes durant la nit

♦ sigla umhverfis jörðina: circumnavegar la terra

♦ sigla undan landi: fer-se a la mar, anar en mar, salpar, prendre la mar, anar a la mar

◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules

siglast <siglist ~ siglumst | sigldist ~ sigldumst | siglst ║ á>:

xocar dos vaixells, topar dos vaixells

siglinga·maður <m. -manns, -menn>:

navegant m

Sig·ríður <f. -ríðar, no comptable>:

Sigríður f, Sígrid f (ginecònim, nom de dona)

sigti <n. sigtis, sigti>:

1. <GEN> colador m

2. (mið á byssu) punt m de mira (d'arma de foc)

♦ hafa e-ð ~ e-n í sigtinu: <& FIG> tenir una cosa ~ algú en el punt de mira

♦ vera í sigtinu: <& FIG> ésser (o: estar; cast., ekki ritm./no lit.) en el punt de mira

sigur <m. sigurs, sigrar>:

victòria f, triomf m

♦ auðunninn sigur: una victòria fàcil

♦ bera sigur úr býtum: endur-se'n [la palma de] la victòria, sortir vencedor ~ vencedora

♦ berjast um sigurinn: lluitar per la victòria (o: pel triomf)

♦ fá (o: hafa; o: vinna) sigur: obtenir la victòria, endur-se'n victòria, resultar vencedor ~ vencedora

♦ vinna sigur í undankeppninni: resultar vencedor a les eliminatòries

♦ vinna sigur á e-m: obtenir una victòria sobre algú

♦ hrósa sigri: celebrar la victòria, cantar victòria, vèncer, triomfar

♦ kosta e-n sigurinn: costar-li a algú la victòria (o: el triomf)

♦ sigur yfir e-m: victòria sobre algú

♦ vega sigur á e-m: obtenir la vicòria sobre algú

sigur- <en compostos>:

victoriós -osa, triomfal

sigur·bogi <m. -boga, -bogar>:

arc m de triomf, arc m triomfal

Sigurður <m. Sigurðar, no comptable>:

Sigurd m, Sivard m, Sigvard m, Sigiwart m (andrònim, nom d'home)

sigur·fáni <m. -fána, -fánar>:

bandera f de la victòria, bandera victoriosa

◊ sovéskir hermenn koma fyrir rauðum sigurfána á þinghúsinu í Berlín eftir að hafa náð borginni á sitt vald í maímánuði 1945 þegar...: soldats soviètics hissen la victoriosa bandera roja a dalt del Reichstag berlinès després d'haver conquerit la ciutat pel maig del 1945, quan...

◊ myndin sýnir Krist stíga upp úr gröf sinni haldandi á sigurfána: el quadre representa el Crist sortint de la seva sepultura i sostenint una bandera victoriosa

sigur·för <f. -farar, -farir>:

marxa f triomfal

◊ óslitin sigurför e-s: la ininterrompuda marxa triomfal d'algú

sigur·gleði <f. -gleði, no comptable>:

alegria f de la victòria, joia f de la victòria

sigur·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

celebració f de la victòria, festa f de la victòria

sigur·hrós <n. -hróss, -hrós>:

victòria f, triomf m

sigur·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:

<MITOL> faedor m de victòries, faedor m de la victòria (un dels noms del déu Odin)

sigur·innreið <f. -innreiðar, pl. no hab.>:

entrada f triomfal

sigur·kufl <m. -kufls, -kuflar>:

<MED> caput galeatum (porció de les membranes fetals que de vegades embolcalla el cap del nadó quan aquest neix. Néixer-hi es considerava un senyal de bona sort, especialment si l'infant naixia en diumenge. Cf. el terme alemany corresponent, Glückshaube ‘calota o còfia de la bona sort’)

sigur·laun <n.pl -launa>:

primer premi

♦ fá (o: hljóta) e-ð í sigurlaun: rebre una cosa com a primer premi (per haver guanyat un concurs, una competició esportiva etc.)

◊ hver liðsmaður þýska landsliðsins í knattspyrnu fær 150 þúsund evra eða 19.8 milljóna króna sigurlaun beri liðið sigurorð af Tyrkjum í undanúrslitum Evrópumótsins annað kvöld: cada jugador de la selecció nacional alemanya de futbol rebrà 150 mil euros o 19,8 milions de corones si l'equip obté la victòria sobre els turcs a la semifinal de la copa d'Europa de demà vespre

♦ taka við sigurlaunum: rebre el primer premi, rebre el trofeu de la victòria

◊ Hanna Guðrún Stefánsdóttir, fyrirliði Hauka tekur við sigurlaunum sínum sem deildarmeistari: Hanna Guðrún Stefánsdóttir, capitana [de l'equip femení] dels Haukar, rebent el seu trofeu com a campions de divisió

sigur·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

cant m de triomf, cant m triomfal

♦ syngja sigurljóð: entonar un cant de triomf, entonar un himne triomfal

sigur·mark <n. -marks, -mörk>:

<ESPORT> gol m de la victòria

♦ skora sigurmarkið á lokasekúndunum: marcar el gol de la victòria en els darrers segons del partit

sigur·orð <n. -orðs, no comptable>:

victòria f, triomf m

♦ bera sigurorð af e-m: emportar-se una victòria contra algú, vèncer algú, resultar victoriós -osa contra algú

sigur·óp <n. -óps, -óp>:

crit m de victòria

sigur·pálmi <m. -pálma, -pálmar>:

<GEN & FIG> palma f de la victòria

Sigur·rós <f. -rósar, no comptable>:

Sigurrós f (ginecònim, nom de dona)

sigur·stig <n. -stigs, -stig>:

punt m de la victòria

sigur·stranglegur, -strangleg, -stranglegt <adj.>:

favorit -a (en una competició esportiva)

sigur·sæld <f. -sældar, pl. no hab.>:

victòria f

♦ nafntoguð sigursæld: victòria cèlebre

sigur·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:

victoriós -osa, triomfant

sigur·söngur <m. -söngs, -söngvar>:

1. <GEN> cant m de victòria, càntic m de victòria

2. (í Grikklandi hinu forna) peà m  (a la Grècia antiga)

sigur·tákn <n. -tákns, -tákn>:

trofeu m

sigur·vegari <m. -vegara, -vegarar>:

1. <GEN> vencedor m, vencedora f, triomfador m, triomfadora f

♦ sigurvegararnir skapa ekki aðeins söguna, heldur skrifa þeir hana líka: els vencedors no només fan la història, sinó que també l'escriuen

2. (landvinningamaður) conqueridor m, conqueridora f  (que conquereix o ha conquerit una terra)

◊ ‘Pelle sigurvegari’ eftir Bille August: ‘Pelle el conqueridor’ de Bille August

sigur·vinning <f. -vinningar, -vinningar>:

[obtenció f de la] victòria f

sigur·viss, -viss, -visst <adj.>:

segur -a de la victòria

sigur·vænlegasti, -vænlegasta, -vænlegasta <adj.>:

formes febles de → sigurvænlegastur, sigurvænlegust, vænlegast “favorit, que va al capdavant”

sigur·vænlegastur, -vænlegust, -vænlegast <adj.>:

favorit -a (situat al capdavant en una competició esportiva)

Sikil·ey <f. -eyjar, -eyjar>:

Sicília f

♦ á Sikiley: a Sicília

♦ Konungsríki hinna tveggja Sikileyja: Regne m de les dues Sicílies

♦ Konungsríki Sikileyjanna tveggja: Regne m de les dues Sicílies

sikileyar·vörn <f. -varnar, no comptable>:

(í skák) defensa siciliana (en escacs)

Sikil·eyingur <m. -eyings, -eyingar>:

sicilià m, siciliana f

sikileyska <f. sikileysku, no comptable>:

sicilià m (dialecte italià de Sicília)

sikil·eyskur, -eysk, -eyskt <adj.>:

sicilià -ana

sikill <m. sikils, siklar>: 1. <HIST BÍBL> sicle m
	2. (ísraelsk mynteining, nýr sikill) xèquel m (moneda d'Israel: שֶׁקֶל חָדָשׁ ,שקל חדש)

silfur <n. silfurs, no comptable>:

plata f, argent m (metall Ag)

◊ silfur er śalir á íberísku, śilabur á keltíberísku og zilar eða zilhar á basknesku: argent es diu śalir en ibèric, śilabur en celtibèric i zilar o zilhar en basc

♦ grátt silfur: <†> plata en brut, plata nativa

♦ hreint silfur: plata pura, plata de llei

♦ óhreint silfur: plata en brut, plata nativa

♦ elda grátt silfur: <LOC FIG> barallar-se dues persones [de mala manera]

◊ þeir elda grátt silfur: estan molt barallats; no es poden veure; estan a mata-degolla

◊ þeir Óspakur og Þórir eldu oft grátt silfur og veitti ýmsum léttara: l'Óspakur i l'Þórir sovint les tenien i de vegades guanyava un, de vegades l'altre

◊ þeir Stórólfur eldu löngum grátt silfur en stundum voru með þeim blíðskapir: ell i en Stórólfur contínuament estaven barallats, encara que de vegades les relacions entre tots dos eren amistoses

♦ elda grátt silfur saman: <LOC FIG> partir peres

♦ elda grátt silfur við e-n: <LOC FIG> tenir-les amb algú

♦ líta öðrum augum á silfrið: <LOC FIG> mirar una cosa amb uns altres ulls, veure una cosa amb uns altres ulls

♦ vinna silfrið: <LOC ESPORT> emportar-se'n la plata (guanyar la medalla de plata, fer segon)

silfur·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

safata f de plata, safata f d'argent

♦ afhenda e-m e-ð á silfurbakka: <LOC FIG> donar-li una cosa a algú feta i mastegada, servir una cosa a algú en safata de plata

silfur·berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> espat m d'Islàndia (calcita incolora i transparent)

silfur·borðbúnaður <m. -borðbúnaðar, pl. no hab.>:

vaixella f de plata, servei m de taula de plata

silfur·brúðkaup <n. -brúðkaups, -brúðkaup>:

noces f.pl d'argent

silfur·fat <n. -fats, -föt>:

safata f de plata, plàtera f de plata

◊ fórnargjöf hans var silfurfat, 130 siklar að þyngd, silfurskál, sjötíu siklar að þyngd eftir helgidómssikli, hvort tveggja fyllt fínu mjöli olíublönduðu, til matfórnar: va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació

♦ fá e-ð á silfurfati: <LOC FIG> rebre una cosa servida en safata de plata, rebre una cosa feta i mastegada

silfur·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: nom de diversos peixos de l'ordre dels clupeïformes:
	norræni silfurfiskur: peix destral d'Olfers m, peix nacre m (peix Argyropelecus olfersi)
	stóri silfurfiskur: peix destral gegant m (peix Argyropelecus gigas)
	suðræni silfurfiskur: peix destral m (peix Argyropelecus hemigymnus)

silfur·flétta <f. -fléttu, -fléttur>:

heura f de terra (planta Glechoma hederacea)

silfur·hnappur <m. -hnapps, -hnappar. Dat. sg.: -hnapp o: -hnappi>:

botó m de plata, botó m d'argent (en el segle XIX emprats ocasionalment com a bales d'escopeta)

silfur·hnífapör <n.pl -hnífapara>:

coberteria f de plata, joc m de coberts de plata

silfur·joðíð <n. -joðíðs, no comptable>:

<QUÍM> iodur m de plata, iodur m d'argent

silfur·lind <f. -lindar, -lindir>:

tell argentat  (planta Tilia tomentosa)

silfur·mávur <m. -mávs, -mávar>:

gavià argentat de potes roses  (ocell Larus argentatus)

silfur·munir <m.pl -muna>:

objectes m.pl de plata, argenteria f

silfur·næla <f. -nælu, -nælur>:

agulla f de pit de plata

silfur·peningur <m. -penings, -peningar>:

moneda f de plata

silfur·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:

cullera f de plata

♦ vera fæddur með silfurskeið í munni: <LOC FIG> néixer amb la flor al cul

silfur·skjaddi <m. -skjadda, -skjaddar>:

*saboga verda (peix Alosa pseudoharengus) (→ grænsíld)

silfur·sulfíð <n. -sulfíðs, -sulfíð>:

<QUÍM> sulfur m d'argent

silfur·verðlaun <n.pl -verðlauna>:

medalla f de plata (segon premi, esp. en competicions esportives)

silfur·ösp <f. -aspar, -aspir>: àlber m, poll blanc (Mall.), poll-àlber m (Mall.) (arbre Populus alba)

silíkat <n. silíkats, silíköt>: silicat m

silisíum <n. silisíums, no comptable>: silici m (metal·loide Si) (→ kísill)

silisíum·oxíð <n. -oxíðs, no comptable>:

<QUÍM> òxid m de silici, tridimita f

silja <f. silju, siljur>:

(stilksellerí) api m, àpit m (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit m (Men., ekki ritm./no lit.) (planta Apium graveolens var. dulce)

silki <n. silkis, no comptable>:

seda f

♦ úr silki: de seda

♦ tvíofið silki: ras m, setí m de seda

♦ → gervisilki “seda artificial”

♦ → hrásilki “seda crua”

♦ → þéttsilki “ras, setí de seda”

silki- <en compostos>:

de seda, sèric -a, serici-

silki·band <n. -bands, -bönd>:

cinta f de seda

silki·bleikur, -bleik, -bleikt <adj.>:

groc clar -a

silki·flos <n. -floss, no comptable>:

ras m de seda

silki·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:

producció f de seda

silki·hanski <m. -hanska, -hanskar. Empr. hab. en pl.>:

guant m de seda

♦ fara um e-n silkihönskum: <LOC FIG> tractar algú amb guants de seda

♦ taka á e-n ~ e-ð með [mjúkum] silkihönskum: <LOC FIG> tractar algú ~ una cosa amb guants de seda

silki·húfa <f. -húfur, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:

gorra f de seda

♦ það er hver silkihúfa upp af annarri: <LOC FIG> una beneiteria rere l'altra

silki·hýði <n. -hýðis, -hýði>:

capoll (cast.)  m [de cuc] de seda, capell m (Val.) de cuc de seda, ametló m [de cuca] de seda (Mall.) 

◊ lirfurnar púpa sig eftir að hafa spunnið um sig hvítt silkihýði: les larves es transformen en crisàlides després d'haver teixit al seu voltant un capoll de seda blanca

silki·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

sedós -osa

silki·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>:

vestit m de seda (de dona)

silki·klútur <m. -klúts, -klútar>:

mocador m de seda (de coll & de butxaca)

silki·málun <f. -málunar, no comptable>:

pintura f sobre seda

silki·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:

suau com la seda

silki·nærbuxur <f.pl -buxna>:

calces f.pl de seda, bragues f.pl de seda (Val., Bal.) 

silki·ormur <m. -orms, -ormar>:

cuc m de seda, cuca f de seda (Mall.), bòmbix m

silki·pappír <m. -pappírs, no comptable>:

paper m de seda

silki·prentun <f. -prentunar, no comptable>:

serigrafia f

silki·rækt <f. -ræktar, no comptable>:

sericicultura f

silki·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>:

sericicultor m, sericicultora f

silkiræktar- <en compostos>:

sericícola

silki·ræma <f. -ræmu, -ræmur. Gen. pl.: -ræmna o: -ræma>:

cinta f de seda

silki·sali <m. -sala, -salar>:

comerciant m en sedes, sedaire m & f, venedor m de sedes, venedora f de sedes

silki·saumaður <m. -saumaðs, -saumaðir>:

brodat m de seda

silki·skyrta <f. -skyrtu, -skyrtur. Gen. pl.: -skyrtna o: -skyrta>:

camisa f de seda

silki·sokkur <m. -sokks, -sokkar. Empr. hab. en pl.>:

mitja f de seda, calça f de seda (Val., Bal.) 

silki·toppa <f. -toppu, -toppur. Gen. pl.: -toppa>:

ocell sedós (ocell Bombycilla garrulus)

silki·tvinni <m. -tvinna, no comptable>:

fil m de seda

silki·varningur <m. -varnings, no comptable>:

sederies f.pl (teixits de seda)

silki·vefari <m. -vefara, -vefarar>:

teixidor m de sedes, teixidora f de sedes

silki·vefnaður <m. -vefnaðar, no comptable>:

tissatge m de seda, teixit m de seda (operació de teixir & producte teixit)

silki·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:

sederia f (fàbrica de teles o de teixits de seda)

silki·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:

fil m de seda

silla <f. sillu, sillur>:

(stilksellerí) api m, àpit m (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit m (Men., ekki ritm./no lit.) (planta Apium graveolens var. dulce)

silt·steinn <m. -steinn, -steinar>:

<GEOL> limolita f (→ méluberg)

silungur <m. silungs, silungar>: truita alpina (peix Salvelinus alpinus)

simpansi <m. simpansa, simpansar>: ximpanzè m

sin <f. sinar, sinar>: 1. <MED> tendó m
	2. vit m de bou
	3. vit m de marrà

sina·dráttur <m. -dráttar, -drættir>: <MED = vöðvakrampi> rampa f, calambre m (cast.; ekki ritm./no lleng. lit.)

sinar- <en compostos>:

<MED> teno-, tendo-, tendi-, tenonto-, tenont-, tenon-, del tendó

sinar·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> tenonitis f, tendinitis f

sinar·slíður <n. -slíðurs, -slíður>:

<MED> beina tendinosa, beina f del tendó, beina f sinovial, tendo-vagina f, tenontoteca f, tenontolemma f, teca tendinosa

♦ graftarkýli í sinarslíðri: abscés a la beina tendinosa

♦ æxli í sinarslíðri: tumor a la beina tendinosa

sinarslíðurs·bólga <f. -bólgu, no comptable>:

<MED> tenosinovitis f, tendovaginitis f, tenontolemmitis f, tenontotecitis f

sinarslíðurs·hlaupbelgur <m. -hlaupbelgs (o: -hlaupbelgjar), -hlaupbelgir>:

ganglió m sinovial, ganglió m tendo-vaginal, quist m sinovial

sinaskeiða·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> tenosinovitis f, tendovaginitis f

sina·slíður <n. -slíðurs, -slíður>: <MED> beina sinovial, beina tendinosa

sinaslíðurs·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> tenosinovitis f, tendovaginitis f

sindra <sindra ~ sindrum | sindraði ~ sindruðum | sindrað ║ e-n>:

llançar guspires (o: espurnes)

♦ það sindrar úr eldinum: el foc espurneja

♦ sindrar úr augunum: <LOC FIG = losa sig við e-n> els ulls li guspiregen

Sindri <m. Sindra, no comptable>:

<MITOL> Sindri m, nan orfebre, autor del verro Gullinborsti, l'anell Draupnir i el martell Mjǫllnir. Tenia un germà, Brokkr, que l'ajudava en les feines d'orfebreria

sindur <n. -sindurs, no comptable>: 1. <METAL·L> escòria f (o: escòries f.pl)
	2. <GEOL = gjall> escòries volcàniques

sinfónía <f. sinfóníu, sinfóníur>: simfonia f

sinfóníu·hljómsveit <f. -hljómsveitar, -hljómsveitir>: orquestra simfònica
	sinfóníuhljómsveit Barselónu, Madrídar, Reykjavíkur: orquestra simfònica de Barcelona, Madrid, Reykjavík

sinn <n. sinns, sinn>: vegada f
	einstaka sinnum: ocasionalment, de tant en tant
	einstöku sinnum: ocasionalment, de tant en tant
	einu sinni: una vegada
		einu sinni í degi: una vegada cada dia, una vegada al dia
		einu sinni á dag í hálfan mánuð: una vegada al dia durant quinze dies
	einu sinni var...: això era i no era... (fórmula d'inici de rondalla infantil)
	ekki einu sinni...: ni [tan sols]... no...
	endrum og sinnum: de tant en tant
	hverju sinni sem <+ ind.>: cada vegada que <+ ind.>
	í hvert sinn: cada vegada
	mörgum sinnum: espesses vegades, sovint
	nokkru sinni: cap vegada, mai (en oracions negatives)
		útlitið mikilvægara en nokkru sinni: l'aspecte [exterior] més important que mai
	nokkrum sinnum: unes quantes vegades, un parell de vegades (Mall.)
	tveim[ur] sinnum: dues vegades (→: tvisvar)
	þrem[ur] sinnum: tres vegades

sinn, sín, sitt <pron. i adj. poss.>: el seu, la seva; son, sa

sinnep <n. sinneps, pl. no hab.>: <CULIN> mostassa f, mostalla f (salsa groga feta amb grans de mostassa)

sinneps·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: mostassa f [blanca] (planta) Sinapis alba)

sinneps·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de mostassa, oli m de llavor de mostassa

sinto·trú <f. -trúar, no comptable>:

<RELIG> xintoisme m

sirkon·steinn <m. -steins, -steinar>: zirconita f
	gullhálsmen með gullhringjum og sirkonsteinum: cadeneta d'or amb anells d'or i zirconites

sirkus <m. sirkuss, sirkusar>:

circ m (espectacle sota carpa i sovint ambulant)

sirkus·atriði <n. -atriðis, -atriði>:

número m de circ

sirkus·fólk <n. -fólks, no comptable>:

gent f de circ

sirkus·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall m de circ

sirkus·leikir <m.pl -leikja>:

<FIG> teatre m, enrenou m, xivarri m, mullader m

sirkus·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

director m de circ, directora f de circ

sirkus·svið <n. -sviðs, -svið>:

pista f de circ

sirkus·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:

funció f de circ

sirkussýningar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

presentador m de funció de circ, presentadora f de funció de circ

sirkus·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:

carpa f de circ, tenda f de circ, envelat m de circ

sisteríanskur, sisteríönsk, sisteríanskt: cistercenc -a

Sistersína-: del Císter, cistercenc -a

Sistersína·regla <f. -reglu, no comptable>: orde m del Císter ([Sacer] Ordo Cisterciensis)

Sistersíensa-: del Císter, cistercenc -a

Sistersíensa·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>: monestir cistercenc

Sistersíensa·regla <f. -reglu, no comptable>: orde m del Císter ([Sacer] Ordo Cisterciensis)

Sistersíensi <m. Sistersíensa, Sistersíensar>: monjo m del Císter

sitja <sit ~ sitjum | sat ~ sátum | setið>: seure
	sitja við borð: seure davant una taula

sitjandi <m. sitjanda, sitjendur>: (rass) darreres m.pl, panera f (cul)

sixpensari <m. sixpensara, sixpensarar> (tipus de) gorra f amb visera

sí- <prefixoide>:

constant, sense fi, perpetu

sía <f. síu, síur. Gen. pl.: sía>: colador m

sía <sía ~ síum | síaði ~ síuðum | síað ║ e-ð>: filtrar una cosa, colar una cosa
	sía mjólk: colar la llet

sí·afbrotamaður <m. -afbrotamanns, -afbrotamenn>:

delinqüent m & f habitual

síams·köttur <m. -kattar, -kettir>:

gat m siamès, moix m siamès (Bal.) 

síams·tvíburar <m.pl -bura>:

bessons siamesos, bessos conjunts

♦ samtengdir → tvíburar “íd.”

sí·bylja <f. -bylju, -byljur. Gen. pl.: -bylja>:

soroll constant i monòton, bonior f

♦ lesa í síbylju: llegir en un to monòton

♦ tala í síbylju: clacar, parlar en un to monòton

síbylju·hljómur <m. -hljóms, -hljómar>:

so bonidor i monòton

◊ langdregin ekkasog hörpu á hausti / hjarta mitt angra með síbyljuhljóm: els allargassats sanglots d'una harpa a la tardor / angoixen el meu cor amb llur so monòton (les violons longs de l'automne / blessent mon cœur d'une langueur monotone) 

síðan: 1. <adv. = eftir það> després [d’això]
		síðan lengi: molt de temps després
	2. <adv. = þá>: llavors, aleshores
	3. <adv. = frá þeim tíma>: de llavors ençà, d'aleshores ençà
	4. síðan [fyrir] <prep> d’ençà de, des de
		ég hef beðið síðan klukkan átta: estic esperant des de les vuit, he estat esperant des de les vuit
		fyrir löngu síðan: [des de] fa molt de temps
		síðan á sunnudaginn: d'ençá de diumenge, [des] de diumenge
		síðan fyrir skömmu: [des de] no fa gaire
	5. síðan <conj. temp = allt frá því [að]>: des que
		langt mun vera síðan hann drapst og slæm lykt er af hræinu: deu fer temps des que va morir perquè el cadàver desprèn molt mala olor
		síðan ég man eftir: des que me'n puc recordar, des que me'n recordo
		þú hefur breyst mikið síðan ég sá þig í fyrra: has canviat molt des que et vaig veure l'any passat
	6. síðan að, síðan er <conj. temp. = eftir að>: després que

síðar <adv.>: després, més endavant, més tard
		fyrr eða síðar: tard o d'hora
		fyrr og síðar: sempre, tant abans com després
		hvorki fyrr né síðar: ni ara ni mai
		litlu síðar: poc [temps] després
		löngu síðar: molt de temps després
		síðar meir: més tard
		skömmu síðar: poc [temps] després
		sækja e-ð síðar: recuperar una cosa
		tveimur dögum síðar: dos dies després
		viku síðar: una setmana després, una setmana més tard
		þremur árum síðar: tres anys després

síðast·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:

proppassat -ada

♦ síðastliðið ár: l'any passat, el proppassat any

♦ síðastliðinn mánuð: el mes passat, el proppassat mes

♦ síðastliðna viku: la setmana passada, la darrera setmana, la proppassada setmana

síðastur, síðust, síðast <adj. -formes fortes->:

darrer -a

síðasti, síðasta, síðasta <adj. -formes febles->:

darrer -a

síð·buxur <f.pl -buxna>:

pantalons llargs, calçons llargs (Bal.) 

síðdegis·verður <m. -verðar, -verðir>: berenar m, berenar m s’horabaixa (Mall.)

síði, síða, síða <adj. formes febles>: llarg -a (dit esp. de cabells i vestits)

síð·nýlendustefna <f. -nýlendustefnu, no comptable>:

tardocolonialisme m, colonialisme tardà

síðu·bítur <m. -bíts, -bítir (o: -bítar)>:

alicates f.pl de tall

síður, síð, sítt <adj. formes fortes>: llarg -a (dit esp. de cabells i vestits)

síður, síð, sítt <adj.>:

llarg -a  (cabells, vestit, roba)

♦ síðar buxur: pantalons llargs, calçons llargs (Bal.) (→ síðbuxur)

♦ síður kjóll: vestit m de nit

♦ sítt hár: cabells llargs

síður <adv.>:

menys, manco (Bal.) 

♦ eigi að síður: nogensmenys, tanmateix

♦ ekkert síður: no pas menys

♦ ég vil það ekkert síður!: jo ho vull ni més ni menys igual que ell

♦ ekki síður: no pas menys, exactament igual

♦ engu að síður: tot i això, això no obstant, nogensmenys

♦ engu síður en...: ni més ni menys que..., exactament igual que...

♦ miklu síður: molt menys

♦ nema síður sé: [més aviat] al contrari

♦ síður en svo [sé]: ni de lluny, ni de pensament, ni de bon tros, res de més lluny que jo d'això!

♦ það er síður en svo!: res de més lluny!, ni gens ni mica! ni de lluny! ni de pensament!

♦ því síður: encara menys

sí·felldur, -felld, -fellt: continu -ínua
	sífellt <adv.>: contínuament, sense cessar

sígaretta, <f. sígarettu, sígarettur>: cigarreta f, xigarro m (Mall.)
	að reykja einn pakka af sígarettum á dag: fumar un paquet de cigarretes al dia
	kveikja sér í sígarettu: encendre's una cigarreta

sígarettu·pakki <m. -pakka, -pakkar>:

paquet m de cigarretes

♦ taka upp sígarettupakka: agafar un paquet de cigarretes (per treure'n una cigarreta)

sígauni <m. sígauna, sígaunar>: gitano m, gitana f

sígóð <f. sígóðrar, sígóðar>: <CULIN> fonoll m (→ fennika)

síkja·kornpuntur <m. -kornpunts, pl. no hab.>:

pebre m d'aigua, glicèria f (planta Glyceria fluitans)

síkoría <f. síkoríu, síkoríur>:

xicoira f, masteguera f, cama-roja f (Mall.)  (planta Cichorium intybus)

síkur <m. síks, síkar>:

lavaret m (peix Coregonus lavaretus) (→ tjarnasíld)

síla·máfur <m. -máfs, -máfar>: gavià fosc, gavina fosca (Bal.) (ocell Larus fuscus)

síla·þerna <f. -þernu, -þernur>:

xatrac m, gavina f d'albufera (Val.), llambritja f (Mall.) (ocell Sterna hirundo)

síld <f. síldar, síldar (o: síldir)>: areng m
	niðurlögð síld: areng en conserva

síldar·salat <n. -salats, -salöt>: amanida f d’arengs

Síle <n. Síles, no comptable>:

Xile m

Síle·búi <m. -búa, -búar>:

xilè m, xilena f

Síle·maður <m. -manns, -menn>:

xilè m, xilena f

síleskur, sílesk, síleskt <adj.>:

xilè -ena

sím- <en compostos>:

telefònic -a, per telèfon

<†>  síma <n. síma, símu. Gen. pl.: símna>:

1. (þráður) fil m  (filament per a cosir, fer punt, teixir etc.)

2. (borði, band, lindi) cinta f  (veta, tira de tela o roba empr. sovint a tall d'ornament, per lligar-se els cabells etc.)

síma <síma ~ símum | símaði ~ símuðum | símað ║ til einhvers>: trucar a algú, telefonar a algú

síma·klefi <m. -klefa, -klefar>: cabina telefònica

sí·mat <n. -mats, -möt>: avaluació contínua (o: continuada)

síma·númer <n. -númers, -númer>: número m de telèfon
	símanúmerið er á tali: comuniquen

síma·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: factura f del telèfon

síma·sjálfsali <m. -sjálfsala, -sjálfsalar>: telèfon m de monedes, telèfon públic, cabina f de telèfons

síma·skrá <f. -skrár, -skrár>: guia telefònica

síma·staur <m. -staurs, -staurar>: post m de telèfons [i telègrafs], pal m de telèfons [i telègrafs]

síma·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:

atenció telefònica

♦ símaþjónusta fyrir viðskiptavini: atenció telefònica del client

símbréfa·númer <n. -númers, -númer>: número m de fax

sím·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:

<ECON> pagament efectuat per telèfon (i, per ext. qualsevol pagament efectuat a distància -per fax, electrònic per internet etc.- amb targeta de crèdit o de dèbit)

sím·hringing <f. -hringingar, -hringingar>:

trucada f de telèfon, telefonada f

◊ engar símhringingar!: no hi ha cap trucada

sími <m. síma, símar>: telèfon m
	hvar er næsti sími? On hi ha un telèfon?
	síminn hjá mér er 559534: el meu telèfon és el 559534

símilja <f. símilju, símiljur>: sèmola f

símilju·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: sèmola f

sím·klefi <m. -klefa, -klefar>: cabina telefònica

sím·senda <-sendi ~ -sendum | -sendi ~ -sendum | -sent ║ [e-m] e-ð>: telegrafiar una cosa [a algú]

símskeyta·eyðublað <n. -eyðublaðs, -eyðublöð>: formulari m de telegrames

sím·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>: telegrama m
	ég ætla að senda símskeyti til Reykjavíkur: he d’enviar un telegrama a Reykjavík
	með símskeyti: per telegrama, telegràfic -a

sím·stöð <f. -stöðvar, -stöðar>: centraleta f de telèfons

sím·svari <m. -svara, -svarar>: contestador [automàtic]

sím·tal <n. -tals, -töl>: conversa telefònica, conferència f
	símtal við e-n: convesa telefònica amb...

sím·tæki <n. -tækis, -tæki>: [aparell m de ] telèfon m

sín: genitiu del pronom reflexiu: se/es

sínkur, sínk, sínkt: estret -a com el forat del cul (molt gasiu)

sí·staða <f. -stöðu, -stöður>:

priapisme m (erecció permanent)

sítar <m. sítars, sítarar>: <MÚS> cítara f

sítróna <f. sítrónu, sítrónur>:

llimona f, llima f (Val.) (fruit de l'arbre Citrus limon)

sítrónu·börkur <m. -barkar, -berkir>:

pela f de llimona, pell f de llimona (Mall.), cotna f de llimona (Mall.) 

sítrónu·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:

papallona llimonera (papallona Gonepteryx rhamni)

◊ í fjarska flögraði skærgult sítrónufiðrildi: a la llunyania esvoletegava una papalloma llimonera d'un groc llampant

sítrónu·járnurt <f. -járnurtar, -járnurtir>:

marialluïsa f, herballuïsa f (Mall.) (planta Aloysia triphylla syn. Lippia citriodora syn. Aloysia citriodora syn. Lippia triphyllia)

sítrónu·melissa <f. -melissu, -melissur>:

tarongina f, cidrac m, melissa f, tarongí m (Bal.), arangí m (Men.) (planta Melissa officinalis)

sítrónu·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid cítric, E-330 m 

sítrónusýru·esteri <m. -estera, -esterar>:

<QUÍM> èster cítric

♦ sítrónusýruesterar mónó- og díglýseríða (o: ein- og tvíglýseríða) af fitusýrum: èsters cítrics de monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos, E-472c m, citrem m

sítrónu·tré <n. -trés, -tré>:

llimoner m, llimonera f (Mall., Men.), llimera f (Val.) (arbre Citrus limon)

sítrónu·verbena <f. -verbenu, -verbenur>:

marialluïsa f, herballuïsa f (Mall.) (planta Aloysia triphylla syn. Lippia citriodora syn. Aloysia citriodora syn. Lippia triphyllia)

sí·valningur <m. -valnings, -valningar>: cilindre m

sí·valur, -völ, -valt: cilíndric -a

sí·vinnandi, -vinnandi, -vinnandi: laboriós -osa

sí·þreyta <f. -þreytu, no comptable>: <MED> cansament crònic

sjakali <m. sjakala, sjakalar>:

xacal m (mamífer Canis aureus)

◊ sjakalar (אִיִּים)  skulu kallast á í höllunum og úlfar í bílífis-sölunum: els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos) 

sjakonna <f. sjakonnu, sjakonnur>: <MÚS> xacona f

sjakra <f. sjökru, sjökrur>: <RELIG BUD & HIND> xacra m (sànscrit śakrá-) 

sjaldan <adv.>: rares vegades, rarament

sjald·gæfur, -gæf, -gæft <adj.>:

rar -a (poc freqüent)

sjald·séður, -séð, -séð <adj.>:

rar -a, poc comú -una (que es veu rares vegades)

sjald·sénn, -sén, -sént <adj.>:

rar -a, poc comú -una (que es veu rares vegades) (→ sjaldséður)

sjampó <n. sjampós, sjampó>: xampú m

sjau <num. card.>:

<†> variant arcaica de → sjö “set”

◊ sjau nóttum fyrir andlát sitt kallaði byskup saman lærða menn, ok lét olea sik, ok áðr hann væri smurðr, mælti hann mjǫk langt œrendi, en þó var hónum málit þungt ok erfitt: set dies abans del seu traspàs, el bisbe va convocar els clergues i féu que l'extremunciessin, però abans de rebre l'extremunció, va fer-los un parlament molt llarg, encara que li costava molt de parlar i ho feia amb feixugor i dificultat

sjá <sé ~ sjáum | sá ~ sáum | séð ║ e-ð ~ e-n>: 1. veure una cosa ~ algú
		ég hef aldrei séð hann aftur til þessa dags: d'aquell dia ençà, ja no l'he tornat a veure mai més
	2. sjá eftir e-u ~ e-m: trobar a faltar una cosa ~ algú

sjá·aldur <n. -aldurs, -öldur>: pupil·la f, nineta f de l’ull

sjálf <n. sjálfs, sjálf>: ego m

sjálf·blekungur <m. -blekungs, -blekungar>: ploma estilogràfica

sjálfboða·liði <m. -liða, -liðar>: voluntari m, voluntària f

sjálfboðaliða·samtök <n.pl -samtaka>: organització f de voluntaris
	alþjóðleg sjálfboðaliðasamtök: (frjáls félagasamtök) ONG f

sjálfboða·starf <n. -starfs, -störf>: treball m de voluntari (esp. en activitats d'interés social)

sjálfboða·vinna <f. -vinnu, -vinnur>: voluntariat m (treball de voluntari)

sjálf·bjarga <adj. inv.>:

independent (econòmicament parlant, autosuficient)

sjálf·bær, -bær, -bært: sostenible (en qüestions de medi ambient)
	sjálfbær þróun: desenvolupament sostenible

sjálf·hverfa <f. -hverfu, no comptable>: egocentrisme m

sjálf·hverfur, -hverf, -hverft: egocèntric -a

sjálflaga·veldi <n. -veldis, -veldi>:

estat autònom (→ lögveldi)

sjálf·miðaður, -miðuð, -miðað <adj.>:

<LIT> egocèntric, -a, egòlatra

sjálfnæmis- <en compostos>:

<MED> autoimmune

sjálfnæmis·lifrarbólga <f. -lifrarbólgu, -lifrarbólgur>:

<MED> hepatitis f autoimmune

sjálf·ráða <adj. ind.>: major d’edat
	verða sjálfráða: atènyer la majoria d'edat

sjálf·ræði <n. -ræðis, no comptable>: majoria f d'edat
	svipta e-n sjálfræði: <JUR> incapacitar legalment una persona

sjálfs- <en compostos>:

auto-

sjálfs·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur>: autoservei m

sjálfsafgreiðslu·tæki <n. -tækis, -tæki>: aparell m d’autoservei (dispensador automàtic de gasolina, caixer automàtic etc.)

sjálfs·afneitun <f. -afneitunar, -afneitanir>:

abnegació f, sacrifici m

sjálfs·agi <m. -aga, no comptable>: autodisciplina f

sjálf·sali <m. -sala, -salar>: màquina expenedora (de bitllets, de begudes, de llepolies etc.)

sjálf·sagt <adv.>: naturalment (òbviament)
	hér er sjálfsagt um sömu atburði að ræða og...: no cal dir que s'està parlant del mateix esdeveniment que...

sjálfs·blekking <f. -blekkingar, -blekkingar>: autoengany m

sjálfs·dýrkun <f. -dýrkunar, pl. no hab.>:

narcisisme f, egolatria f

sjálfs·elska <f. -elsku, pl. no hab.>:

egoisme m

sjálfs·elskur, -elsk, -elskt <adj.>:

egoista

sjálfs·eyðing <f. -eyðingar, -eyðingar>: autodestrucció f

sjálfseyðingar·hvöt <f. -hvatar, -hvatir>: impuls m d'autodestrucció

sjálfs·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> autosacrifici m, autoimmolació f 

♦ færa e-m e-ð til fórnar (o: að fórn): sacrificar un animal a algú

2. <FIG> autosacrifici m, sacrifici m  (amb finalitat altruista)

♦ færa fórn: sacrificar un animal

sjálfs·morð <n. -morðs, -morð>: suïcidi m

sjálfsmorðs·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>: intent m de suïcidi

sjálfsmorðs·tíðni <f. -tíðni, pl. no hab.>: índex m de suïcidis

sjálfs·nám <n. -náms, pl. no hab.>:

autoaprenentatge m

sjálfs·stjórn <f. -stjórnar, -sjórnir>: 1. <POLÍT> autonomia f, autogovern m
	2. (sjálfsagi) autocontrol m

sjálfsstjórnar·fylki <n. -fylkis, -fylki>: província autònoma

sjálfsstjórnar·hérað <n. -héraðs, -héruð>: autonomia f, comunitat autònoma, regió autònoma

sjálfsstjórnar·lýðræði <n. -lýðræðis, -lýðræði>: república autònoma

sjálfsstjórnar·ríki <n. -ríkis, -ríki>: estat autònom

sjálf·stæði <n. -stæðis, -stæði>: independència f
	lýsa einhliða yfir sjálfstæði: declarar unilateralment la independència

sjálfstæðis·barátta <f. -baráttu, -baráttur>: lluita f per la independència

sjálfstæðis·dagur <m. -dags, -dagar>: dia m de la independència
	sjálfstæðisdagur Ísraels: iom ha-atsmaüt, iom ha-açmaüt (יוֹם הָעַצְמָאוּת, יום העצמאות)
	sjálfstæðisdagur Íslands: 1. → Fullveldisdagur; 2. → Lýðveldisdagur

sjálfstæðis·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

1. (í Katalóníu) Partit per la Independència (P.I.) 

2. (á Íslandi) Partit de la Independència  (partit polític islandès de tendència conservadora)

sjálfstæðis·maður <m. -manns, -menn>: 1. <POLIT> independentista m & f
	2. <POLIT á Íslandi> membre o simpatitzant del Partit de la Independència islandès

sjálf·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

independent

♦ hugsa sjálfstætt: tenir idees independents

♦ sjálfstætt ríki: un estat independent

♦ sjálfstæður atvinnurekandi: [treballador] autònom m, [treballadora] autònoma f

♦ sjálfstæður vilji: lliure arbitri m, franc albir

sjálfs·virðing <f. -virðingar, no comptable>:

autoestima f

sjálfs·vitund <f. -vitundar, pl. no hab.>:

1. <PSICOL> consciència f de si mateix

2. (sjálfsímynd) identitat f (nacional, ètnica, lingïística etc.)

---

sjálfs·víg <n. -vígs, -víg>:

1. (sjálfsfórn í pólitískum tilgangi) autoimmolació f (autosacrifici amb objectiu polític)

2. (sjálfsmorð) suïcidi m (mort de si mateix)

---

sjálfsvígs·árás <f. -árásar, -árásir>:

atac m suïcida

---

sjálfs·vorkunn <f. -vorkunnar, no comptable>: autocompassió f

---

sjálfs·vörn <f. -varnar, -varnir>:

1. <GEN> autodefensa f, defensa f personal, defensa f de si mateix -a

2. (samkvæmt lögum) legítima defensa (segons establerta per llei)

---

sjálfs·þótti <m. -þótta, pl. no hab.>:

autocomplaença f

---

sjálfs·þurft <f. -þurftar, no comptable>:

autarquia f

---

sjálfsþurftar- <en compostos>:

autàrquic -a

---

sjálfsþurftar·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:

<ECON> autarquia f, economia autàrquica

---

sjálfsþurftar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, -þjóðfélög>:

societat autàrquica

---

sjálfsævi·saga <f. -sögu, -sögur>:

autobiografia f

---

sjálfsævi·sögulegur, -söguleg, -sögulegt <adj.>:

autobiogràfic -a

---

sjálf·takari <m. -takara, -takarar>:

<FOTO> disparador automàtic

---

sjálfum·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:

cofoi -a de si mateix -a, pagat -ada de si mateix -a, satisfet -a de si mateix -a

---

sjálfur, sjálf, sjálft: mateix -a
	ég sjálfur: jo mateix
	vera við sjálft að munu...: estar a punt de, cuidar, faltar poc per

sjálf·val <n. -vals, -völ>: 1. <GEN> autoelecció f (tria per un mateix)
		sjálfval lyfja: automedicació f
	2. <TÈCN> autoajustament m (selecció automàtica, p.e., de freqüència)

sjálf·valinn, -valin, -valið: de la seva pròpia elecció (triat per un mateix)

sjálf·virkur, -virk, -virkt: automàtic -a

sjást <sést ~ sjáumst | sást ~ sáumst | sést>: veure's
	sjáumst: adéu!
	sjáumst á morgun: fins demà!
	sjáumst síðar: a reveure!

sjávar-: marí -ina (de la mar)

sjávar·afli <m. -afla, no comptable>: pesca f (captures aconseguides)

sjávar·afurðar <f.pl -afurða>: productes pesquers

sjávar·bakki <m. -bakka, -bakkar>: vorera f de la mar (escarpada o abrupta, en forma de ribàs)

sjávar·borð <n. -borðs, -borð>: nivell m de la mar (alçada que ateny la superfície de la mar a la costa)
	hækkandi sjávarborð ógnar sögufrægum byggingum í ...: l'augment del nivell de la mar amenaça edificis històrics a...

sjávar·botn <m. -botns, -botnar>: fons marí

sjávar·fang <n. -fangs, -föng>: 1. pesca f (captures aconseguides)
	2. peix m i marisc m (ja pescats)
		eggjakaka með sjávarfangi og fersku salati: truita de peix i marisc amb amanida fresca
		í sjóminjasafninu er hægt að kaupa sjávarfang: en el museu de la mar es pot comprar peix

sjávar·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: peix m d’aigua salada, peix marí

sjávar·flötur <m. -flatar, no comptable>: superfície f de la mar

sjávar·föll <n.pl -falla>: marees f.pl

---

sjávar·laukur* <m. -lauks, -laukar>:

ceba marina, ceba porrera, escil·la blanca (planta Urginea scilla syn. Urginea maritima syn. Drimia maritima)

---

sjávar·lilja <f. -lilju, -liljur>:

lliri m de mar, lliri m de Santa Cristina, lliri m de platja, assutzena f d'arenal (planta Pancratium maritimum)

---

sjávar·löður <n. -löðurs, no comptable>:

escuma f de la mar, bromera f de la mar, sabonera f de la mar (Bal.) 

◊ Afródíta var fædd úr sjávarlöðri: Afrodita va néixer de l'escuma de la mar

---

sjávar·mál <n. -máls, -ál>: nivell m de la mar
	hæsta fjallið Mæorku er Puig Major sem rís í 1445 metra yfir sjávarmál: el puig més alt de Mallorca és el Puig Major que s'aixeca 1445 metres sobre el nivell de la mar

---

sjávar·ólga <f. -ólgu, no comptable>:

agitació f, alçurament m (de la mar)

◊ þeir tóku nú Jónas og köstuðu honum í sjóinn. Varð hafið þá kyrrt og sjávarólguna lægði: llavors van agafar en Jonàs i el tiraren a la mar. Aleshores la mar es va calmar i va apaivagar la seva furor

---

sjávarrétta·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de peix i marisc

sjávar·réttur <m.-réttir>: <CULIN> peix m (com a plat cuinat o menjar)

sjávarrétta·veisla <f. -veislu, -veislur>: dinar festiu a base peix, festí m a base de peix i marisc

sjávar·salt <n. -salts, no comptable>: sal marina (sal de salina)

sjávar·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>: litoral m marí, costa f

sjávar·útvegur <m. -útvegs (o: -útvegar), no comptable>: pesca f (com a activitat laboral i industrial)

sjávarútvegs·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>: ministre m de la pesca

Sjávarútvegs·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>: Ministeri m de la Pesca

sjávar·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua f de la mar, aigua marina

---

sjóar·hrís <n. -hríss, -hrís>:

gram (o: agram) f de mar (alga comestible i d'ús industrial) (alga vermella Ahnfeltia plicata)

---

sjóar·skræða <f. -skræðu, -skræður. Gen. pl.: -skræða o: -skræðna>:

mastocarp m, estrella crespa (alga d'ús en dermocosmètica) (alga vermella Gigantina stellata syn. Mastocarpus stellatus)

---

sjó·birtingur <m. -birtings, -birtingar>: truita comuna (peix Salmo trutta)

sjóða <sýð ~ sjóðum | sauð ~ suðum | soðið>: 1. bullir (estar bullint)
		vatnið sýður: l'aigua bull
	2. <e-ð>: bullir una cosa
		sjóða egg: bullir ous

sjó·liði <m. -liða, -liðar>: <MIL> mariner m (soldat de marina)

---

sjó·lína <f. -línu, -línur>:

línia f de flotació

---

sjó·maður <m. -manns, -menn>: 1. mariner m (persona que treballa a dalt d'un vaixell)
	2. pescador m (persona que viu professionalment de la pesca)

sjómanna·heimili <n. -heimilis, -heimili>: llar f de pescadors

sjó·minjasafn <n. -minjasafns, -minjasöfn>: museu m de la mar

---

sjó·míla <f. -mílu, -mílur. Gen. pl.: -mílna>:

milla nàutica

---

sjón <f. sjónar, sjónir>:

1. (skilningarvit & hið séða) vista f (sentit corporal & cosa vista)

♦ hafa hvassa sjón: tenir una mirada penetrant

♦ missa sjónina: perdre la vista

♦ missa sjónar af (o: á) e-u: perdre una cosa de vista

♦ sjón er sögu ríkari: veure per creure

♦ þekkja e-n í sjón: conèixer algú de vista

2. (sýn) espectacle m, escena f (visió, vista)

♦ fögur sjón: una bella vista, un bell espectacle

♦ það er ekki sjón að sjá hann: no resulta gens agradable de veure'l [en l'estat en què es troba]

♦ ömurleg sjón: un trist espectacle

3. sjónir <f.pl sjóna>: (það að sjá) ulls m.pl, mirada f (esguard)

◊ "ek hefi hér verit til þess," segir hon, "at nema kunnostu at Finnum tveim, er hér eru fróðastir á Mǫrkinni. Nú eru þeir farnir á veiðar, en báðir þeir vilja eiga mik, ok báðir eru þeir svá vísir, at þeir rekja spor sem hundar, bæði á þá ok á hjarni; en þeir kunna svá vel á skíðum, at ekki má forðask þá, hvárki menn né dýr, en hvatki er þeir skjóta til, þá hœfa þeir. Svá hafa þeir fyrirkomit hverjum manni er hér hefir komit í nánd, ok ef þeir verða reiðir, þá snýsk jǫrð um fyrir sjónum þeirra, en ef nǫkkut kvikt verðr fyrir sjónum þeirra, þá fellr dautt niðr. Nú megut þér fyrir engan mun verða á veg þeirra, nema ek fela yðr hér í gammanum. Skulu vér þá freista, at vér fáim drepit þá". Þeir þekktusk þetta, ok hon fal þá: "he viscut aquí", va dir, "per aprendre màgia de dos lapons que són els més savis d'aquí, de la Marca. Ara se n'han anat de caça i tots dos volen casar-se amb mi i tots dos són tan savis que poden seguir un rastre com els gossos, tant per terra sense neu ni gel com pel terra gelat. Saben lliscar tan bé amb els esquís que res no els pot fugir, ni persona ni animal i sigui el que sigui allò a què disparen, ho endevinen. D'aquesta manera, han mort tots els homes que s'han acostat fins aquí. I si s'enfurismen, la terra es regira quan ells la miren i qualsevol cosa vivent que es posi davant llur mirada, cau morta. Per tant, procureu no creuar-vos de cap de les maneres amb llur camí, a no ser que vulgueu que us amagui aquí, dins el gammi (cabana de terra o torba feta per lapons i finesos) i després provarem a veure si podem matar-los". Ells hi estigueren d'acord i ella els va amagar

♦ beina sjónum sínum að e-u: posar la seva mirada en una cosa, dirigir els seus ulls cap a una cosa

♦ e-ð ber fyrir sjónum: una cosa es fa visible, una cosa es revela

♦ hafa e-ð fyrir sjónum: tenir una cosa davant els ulls

♦ leiða e-m e-ð fyrir sjónir: posar-li a algú una cosa davant els ulls tal i com és, fer entendre a algú la realitat d'una cosa, mostrar-li una cosa a algú [tal i com és]

♦ villa e-m sjónir: engalipar algú

♦ það kemur mér kunnuglega fyrir sjónir: em resulta conegut això

♦ það kemur mér undarlega (o: spánskt) fyrir sjónir: ho trobo estrany això, em resulta estrany això

---

sjóna <f. sjónu, sjónur. Gen. pl.: sjóna>:

<MED> retina f

♦ meðfædd vansköpun á sjónu: malformació congènita de la retina

---

<†>  sjónar·flötur <m. -flatar, -fletir>:

teatre m

◊ og öll borgin fylltist af sneypan, og þeir gjörðu með einu hugarfári áhlaup til sjónarflötsins og...: i tota la ciutat s'omplí de confusió, i es precipitaren en massa al teatre...

◊ ...sendu til hans og báðu að hann gæfi sig eigi fram á sjónarflötinn: li enviaren a dir que no s'exposés anant al teatre

El vocable islandès sjónarflöturinn fou encunyat per Oddur Skálksson (autor de la primera traducció del Nou Testament a l'islandès, impresa el 1540 i que, per cert, fou el primer llibre que es va imprimir a Islàndia-) a fi de traduir el grec θέατρον dels Actes dels Apòstols 19,29 i 19,31. El neologisme no es va imposar pas. La versió islandesa moderna del Nou Testament recorre al terme → leikvangur (cf. sota aquesta veu les versions modernes d'aquests dos passatges dels Actes).

---

sjónar·horn <n. -horns, -horn>:

punt m de vista

---

sjónar·mið <n. -miðs, -mið>:

punt m de vista, perspectiva f

♦ frá hagfræðilegu sjónarmiði: des d'una perspectiva econòmica, des d'un punt de vista econòmic

♦ frá efnahagssjónarmiði: des d'una perspectiva econòmica, des d'un punt de vista econòmic

---

sjónar·ofskynjun <f. -ofskynjunar, -ofskynjanir>:

<MED> al·lucinació f visual

---

sjónar·svið <n. -sviðs, -svið>:

abast m de la vista, camp m visual

♦ hverfa af sjónarsviðinu: #1. desaparèixer de l'abast de la vista. #2. <FIG> desaparèixer del mapa

---

sjónar·vottur <m. -votts, -vottar>:

testimoni m & f ocular

---

sjóndeildar·hringur <m. -hrings, pl. no hab.>:

horitzó m

♦ á sjóndeildarhringnum: a l'horitzó

---

sjón·depra <f. -depru, pl. no hab.>:

vista f feble

---

sjón·gler <n. -glers, -gler>:

vidre òptic, vidre graduat, lent graduada, vidre m d'ulleres

---

sjón·himna <f. -himnu, -himnur. Gen. pl.: -himna>: retina f

---

sjón·laus, -laus, -laust: invident

---

sjón·leysi <n. -leysis, no comptable>: invidència f ceguesa f

---

sjón·rænn, -ræn, -rænt: visual

---

sjón·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:

<MED> astigmatisme m

♦ með sjónskekkju: amb astigmatisme, astigmàtic -a 

---

sjón·skertur, -skert, -skert: disminuït -ïda visual, amb discapacitat visual (que pateix de discapacitat visual)
	blint og sjónskert fólk: els cecs i disminuïts visuals

---

sjón·tap <n. -taps, -töp>:

<MED> pèrdua f de la visió

---

sjón·taug <f. -taugar, -taugar>:

<MED> nervi òptic, nirvi òptic (Mall.) 

---

sjóntaugar·doppa <f. -doppu, -doppur. Gen. pl.: -doppa o: -doppna>:

<MED> disc òptic

♦ meðfædd vansköpun á sjóntaugardoppu: malformació congènita del disc òptic

---

sjón·truflanir <f.pl -truflana>:

<MED> problemes f.pl de visió (o: vista)

---

sjónu·depill <m. -depils, -deplar>:

<MED> màcula f

---

sjónu·gróf <f. -grófar, -grófir>:

<MED> fòvea f central [de la retina]

---

sjónu·klofi <m. -klofa, -klofar>:

<MED> retinòsquisi f

---

sjónu·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:

<MED> retinopatia f

---

sjónu·los <n. -loss, -los>: <MED> despreniment m de retina

---

sjónu·rof <n. -rofs, -rof>: <MED> esquinçament m de la retina, ruptura retiniana

---

sjón·varp <n. -varps, -vörp>: 1. <GEN & sjónvarpsstöð> televisió f (GEN & cadena de televisió)
		horfa á sjónvarp: mirar la tele[visió]
		þeir sýna bara endurteknar myndir í sjónvarpinu: a la tele
			només hi fan reposicions
		vera í sjónvarpi: sortir per la tele
	2. (sjónvarpstæki) televisor m (aparell de televisió)
		kveikja á sjónvarpi: encendre el televisor

---

sjón·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpað ║ e-ð>:

televisar una cosa

---

sjónvarps·dagskrá <f. -dagskrár, -dagskrár>: programació [diària] televisiva

---

sjónvarps·fjarstýring <f. -fjarstýringar, -fjarstýringar>:

comandament m [a distància] de la tele[visió]

---

sjónvarps·fréttir <f.pl -frétta>:

telenotícies m & f.pl

---

sjónvarps·fundur <m. -fundar, -fundir>: videoconferència f

---

sjónvarps·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:

<TÈCN> antena f de televisió 

---

sjónvarps·mynd <f. -myndar, -myndir>:

telefilm m

---

sjónvarps·rás <f. -rásar, -rásir>: canal m de televisió

---

sjónvarps·salur <m. -salar, -salir>:

saló m de televisió 

---

sjónvarps·sending <f. -sendingar, -sendingar>:

emissió televisiva

---

sjónvarps·sendir <m. -sendis, -sendar>:

canal m de televisió

---

sjónvarps·skjár <m. -skjás, -skjáir>:

pantalla f del televisor

♦ á sjónvarpsskjánum: a la petita pantalla

---

sjónvarps·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>: sala f de televisió

---

sjónvarps·stúdíó <n. -stúdíós, -stúdíó>:

estudi televisiu, estudi m de televisió

---

sjónvarps·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

malalt -a de tele[visió], teledependent, addicte -a a la televisió

---

sjónvarps·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: cadena f de televisió, cadena televisiva

---

sjónvarps·sýki <f. -sýki, no comptable>:

teledependència f, addicció f a la televisió

---

sjónvarps·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

aparell m de televisió, televisor m

---

sjónvarps·útsending <f. -útsendingar, -útsendingar>:

retransmissió televisiva

---

sjónvarps·viðtal <n. -viðtals, -viðtöl>:

entrevista televisiva

---

sjónvarps·viðtæki <n. -viðtækis, -viðtæki. Gen. pl.: -viðtækja; dat.pl.: -viðtækjum>:

[aparell] receptor m de televisió, televisor m

---

sjónvarps·þáttur <m. -þáttar, -þættir>: programa m de televisió

---

sjónvarps·þulur <m. -þular, -þulir>:

presentador m de televisió, presentadora f de televisió

---

sjó·poki <m. -poka, -pokar>:

farcell m, petate m (cast.; ekki ritm./no lit.) (de mariner)

---

sjór <m. sjóar (o: sjós; o: sjávar), sjóir>: mar f,m (Bal. alltaf: f)
	halda sjó: <LOC FIG> aguantar el temporal, mantenir les posicions

---

sjó·reyður <f. -reyðar, -reyðar>: truita alpina (peix Salvelinus alpinus)

sjó·réttur <m. -réttar, -réttir> 1. <JUR> dret marítim
	2. (sjódómur) tribunal m de la mar, tribunal marítim

---

sjó·ræningi <m. -ræningja, ræningjar>:

pirata m 

◊ eineygður sjóræningi með staurfót: un pirata borni amb una pota de fusta

---

sjóskíða·íþrótt <f. -íþróttar, no comptable>:

<ESPORT> esquí aquàtic (pràctica esportiva)

---

sjó·skíði <n. -skíðis, -skíði>:

<ESPORT> esquí aquàtic (aparell)

---

<†>  sjó·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:

mareig m (a conseqüència de la mala mar)

---

sjó·svala <f. -svölu, -svölur>:

1. petrell cuaforcat, noneta grossa (Mall.) (ocell Oceanodroma leucorrhoa)

En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu stór “gran, gros”:

♦ stóra sjósvala: petrell cuaforcat

2. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus) (→ stormsvala)

En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu lítill “petit”:

♦ litla sjósvala: ocell de tempesta

---

sjó·tjón <n. -tjóns, pl. no hab.>:

sinistre marítim, avaria f de vaixell

♦ sameiginlegt sjótjón: avaria comuna (o: grossa) (de vaixell)

---

sjó·veiki <f. -veiki, no comptable>:

mareig m (en vaixell i anàlegs)

---

sjóveiki·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; Dat. pl.: -lyfjum>: medicament m contra el mareig

---

sjó·veikur, -veik, -veikt <adj.>:

marejat -ada (en vaixell)

---

sjúga <sýg ~  sjúgum | saug ~ sugum | sogið>: xuclar
	sjúga e-ð: xuclar una cosa
	sjúga e-ð í sig: absorbir una cosa, xuclar una cosa
	sjúga e-ð upp [með ryksugunni]: xuclar una cosa [amb l'aspiradora]

sjúkdóma·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: patologia f

sjúkdóms·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>: símptoma m (de malaltia)

sjúkdóms·greining <f. -greiningar, -greiningar>: diagnosi f, diagnòstic m

sjúk·dómur <m. -dóms, -dómar>: malaltia f (→ veikindi)
	deyja úr sjúkdómi: morir a causa d’una malaltia

sjúk·lingur <m. -lings, -lingar>: pacient m & f, malalt m, malalta f

sjúkra·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>: ambulància f (→ sjúkrabíll)

sjúkra·bíll <m. -bíls, -bílar>: ambulància f

sjúkra·börur <f.pl -bara>: baiard m, camilla f (cast., ekki ritm./no lit.)

---

sjúkraflutninga·fólk <n. -fólks, no comptable>:

personal m d'ambulància 

---

sjúkraflutninga·maður <m. -manns, -menn>:

ambulancier m, ambulanciera f (conductor i personal d'ambulància)

---

sjúkra·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>: transport m de malalts

sjúkra·hús <n. -húss, -hús>: hospital m
       innlögn á sjúkrahús: ingrés a un hospital

sjúkra·kassi <m. -kassa, -kassar>: farmaciola f

---

sjúkra·lið <n. -liðs, -lið>:

<MED> equip m auxiliar sanitari, equip m de primers auxilis (equip format per auxiliars d'infermeria que surt a atendre casos d'urgència com ara accidents etc.)

◊ þegar sjúkraliðið kom á staðinn neitaði hann að þiggja aðstoð: quan l'equip de rescat va arribar a l'indret, ell es va negar a rebre ajut

---

sjúkra·liði <m. -liða, -liðar>:

<MED> auxiliar m & f d'infermeria

---

sjúkra·þjálfari <m. -þjálfara, -þjálfarar>: fisioterapeuta m & f

sjö: set (7)

---

sjö·bletta <f. -blettu, -blettur>:

marieta f de set punts, vaqueta f de Sant Antoni (Val.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.), poriolet m [vermell] (Mall.) (insecte Coccinella septempunctata)

---

sjö·tíu: setanta (70)

sjötti, sjötta, sjötta: sisè -ena

sjöundi, sjöunda, sjöunda: setè -ena

---

sjö·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:

<QUÍM> heptahidrat -a, heptahidratat -ada

---

© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es

		A Á Ba Bi Bo Br Bs-C D-E F G H Hn I-Í J K L M N Ní O Ó P-Q R Sa Se Si Sk Sl So Sp St Su T-Ú V-X Y-Ö ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 12/08/97