Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

S-Sb

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Cantando, dunque, cerco dal côr tôrre,
e frenar quel dolor de' casi adversi,
cui dietro il pensier mio furioso corre.
 
   
E come del servir gli anni sien persi,
Come in fra rena si semini ed acque,
Sarà or la materia de' miei versi.
 
   
Cantant, doncs, cerco toldre del cor,
i frenar aquest dolor dels revessos,
que encalça furiós la meva pensa.
 
   
Com els anys del servir són anys perduts,
talment hom sembri en sorra i aigües...
Vet aquí quin serà ara el tema dels meus versos
 
   
N.M.
 
       

s <abrev. de sagnorðverb o:sögnverb>:
v. (= verb)

S <abrev. de suðursud>:
S (= sud)

SA <abrev. de suðaustursud-est>:
SE (= sud-est)

Saba <n. Saba, no comptable>:
Saba f,m, Xebà f,m (שְׁבָא)
♦ drottningin frá (o: í; o: af) Saba: la reina de Saba

Saba·maður <m. -manns, -menn>:
sabeu m, sabea f  (cf. també Sabei)
◊ og ég mun selja sonu yðar og dætur Júdamönnum, og þeir munu selja þá Sabamönnum (li-ʃəβāˈʔīm, לִשְׁבָאיִ֖ם), fjarlægri þjóð, því að Drottinn hefir sagt það:

sabbat <m. sabbats, no comptable>:
<RELIGsàbat m, xabbat m (שַׁבָּת)
◊ “Sabbat drottning”: “Xabbat, la reina, Xabbat Hammalcà”
♦ góðan sabbat!: bon sàbat!, xabbat xalom!

sabbats·ár <n. -árs, -ár>:
<RELIGany sabàtic, xemittà f  (שְׁמִטָּה)

sabbats·dagur <m. -dags, -dagar>:
<RELIG[dia m del] xabbat m (יוֹם שַׁבָּת)

Sabei¹ <m. Sabea, Sabear>:
sabeu m, sabea f  (cf. també Sabamaður)
◊ nú bar svo til einn dag, er synir hans og dætur átu og drukku vín í húsi elsta bróður síns, að sendimaður kom til Jobs og sagði: "Nautin voru að plægja og ösnurnar voru á beit rétt hjá þeim. Gjörðu þá Sabear (ʃəˈβāʔ, שְׁבָא) athlaup og tóku þau, en sveinana drápu þeir. Ég einn komst undan til að flytja þér tíðindin":

Sabei² <m. Sabea, Sabear>:
sebaïta (o: sabaïta) m & f (cf. també Sebaingur)
◊ og með háværum söng hvíldu þeir á bekknum, og auk mannanna úr mannfjöldanum var komið með Sabea (sāβāˈʔīm, סְבָאִים = סָבָאִים(?). Lliçó alternativa: sōβāˈʔīm, סוֹבָאִים) úr eyðimörkinni. Þeir spenntu armbaugum um handleggi kvennanna og settu dýrlega kórónu á höfuð þeirra:

Sabína <f. Sabínu, pl. no hab.>:
Sabina f (ginecònim)

Sabína·land <m. -lands, no comptable>:
terra f dels sabins, Sabínia f, Sabina f

Sabíni <m. Sabína, Sabínar>:
sabí m, sabina f
♦ Sabínarnir: els sabins

sabíns·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba f de set barbes (crustaci Sabinea septemcarinata)

sabínskur, sabínsk, sabínskt <adj.>:
sabí -ina
♦ rán hinna sabínsku kvenna (o: rán sabínsku kvennanna)el rapte de les sabines
♦ sabínsku fjöllin: els Monts Sabins

sabneskur, sabnesk, sabneskt <adj.>:
sabí -ina
◊ rek burtu kuldann, komdu með nægan við ǁ að kasta á eldinn, láttu svo renna glatt ǁ úr keri þínu, kæri vinur, ǁ kjarngóða sabneska vínið forna: arruixa el fred, vine amb prou llenya a tirar-la al foc, aboca joiosament de la teva gerra, car amic, el substanciós vi anyenc sabí (L'original fa: Dīssōl|uĕ frī[gūs ǁ līgnă sŭ|pēr fŏcō // lārgē | rĕpō[nēns ǁ ātquĕ bĕ|nīgnĭŭs // dēprō|mĕ quā|drīmūm | Săbī[nā, // ō Thălĭ|ārchĕ, mĕ|rūm dī|ōtā)

sabótera <sabótera ~ sabóterum | sabóteraði ~ sabóteruðum | sabóteraðe-ð ~ e-n>:
sabotejar una cosa ~ algú

sad <n. sads, söd>:
sad f, ṣad f (۔ﺺ / ۔ﺼ / ﺼ) (lletra de l'alfabet àrab ص)

saddi¹:
nom. m. sg. feble  → saddur, södd, satt “sadoll -a, tip -a”

saddi²:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de seðja “sadollar, atipar”

saddur, södd, satt <adj.>:
tip -a, atipat -ada, assaciat -ada, ple -ena (Mall., <LITassadollat -ada
♦ deyja (o: látast; o: andast saddur lífdaga: <LOC FIGmorir després d'una llarga vida, morir carregat d'anys i dies (literalment: sadoll o assaciat de dies)
◊ og Job dó gamall og saddur lífdaga (ū·ɕəˈβaʕ jāˈmīm, וּשְׂבַע יָמִים)I Job va morir vell i satisfet d'una llarga vida
◊ og Abraham andaðist og dó í góðri elli, gamall og saddur lífdaga (wə·ɕāˈβēaʕ, וְשָׂבֵעַ), og safnaðist til síns fólks: i Abraham exhalà el seu alè i morí en bona vellesa, vell i assaciat [de dies], i es va reunir amb el seu poble
♦ vera saddur lífdaga: <LOC FIGestar assaciat d'una llarga vida
◊ þá er Davíð var gamall orðinn og saddur lífdaga (wə·ɕāˈβaʕ jāˈmīm, וְשָׂבַע יָמִים), gjörði hann Salómon son sinn að konungi yfir Ísrael. Og hann stefndi saman öllum höfðingjum Ísraels, prestunum og levítunum: i quan en David ja fou vell i ple de dies, va nomenar rei d'Israel el seu fill Salomó, i va reunir tots els caps d`Israel, els sacerdots i els levites
♦ saddur og svangur: atipat (o: tipi afamat
♦ vera saddur: estar tip, estar ple (Mall.
♦ verða saddur: atipar-se, assaciar-se, quedar tip -a, afartar-se, <LITassadollar-se

saddúkei <m. saddúkea, saddúkear>:
saduceu m, saducea f
♦ farísear og saddúkear: els fariseus i els saduceus

< sade <n. sades (o: sade), sade>:
tsade f (o: çade f), tsadi f (o: çadi f) (nom de lletra de l'alfabet hebreu צָדֵי, צָדִי, צ)
Z, hann er samsettr af deleth, ebreskum staf svá ritnum: ד, ok settr er fyr d, ok af þeim ǫðrum, er heitir sade, ok er svá ritin: צ, ok er fyr es í látínu settr. Alls hann sjálfr er ebreskr stafr, er þó sé hann í látínustafrófi ok hafðr, því at ebresk orð vaða opt í látínunni: La z està composta de dàlet, una lletra hebrea escrita així: ד i posada per la d, i d'una altra que es diu çade, i s'escriu així: צ i s'empra per a representar la essa del llatí. Encara que sigui una lletra hebrea, tanmateix es retroba a l'alfabet llatí i s'hi empra perquè en llatí s'hi fan anar sovint mots hebraics

sadismi <m. sadisma, no comptable>:
sadisme m (kvalalosti)

sadisti <m. sadista, sadistar>:
sàdic m, sàdica f

sadískur, sadísk, sadískt <adj.>:
sàdic -a

Sadók <m. Sadóks, pl. no hab.>:
Sadoc m, Çadoc m (צָדוֹק)
◊ þá tók Sadók prestur (t͡sāˈδōq   ha-kkɔˈhēn, צָדוֹק הַכֹּהֵן) olíuhornið úr tjaldinu og smurði Salómon. Þá þeyttu þeir lúðurinn (wa-iʝiθqəˈʕū   ba-ʃʃōˈφār, וַיִּתְקְעוּ, בַּשּׁוֹפָר), og allur lýðurinn hrópaði: "Lifi Salómon konungur!": llavors el sacerdot Sadoc va prendre el corn de l'oli del tabernacle i ungí en Salomó. Aleshores tocaren el xofar, i tot el poble cridà: «Visca el rei Salomó!»
◊ “Sadók prestur” eftir Georg Friedrich Händel: “el sacerdot Sadoc” d'en Georg Friedrich Händel

sadómasó- <en compostos>:
sadomasoquista, sadomaso

sadómasókismi <m. sadómasókisma, no comptable>:
sadomasoquisme m

sadómasókisti <m. sadómasókista, sadómasókistar>:
sadomasoquista m & f

sadómasókískur, sadómasókísk, sadómasókískt <adj.>:
sadomasoquista

saðning <f. saðningar, no comptable>:
atipament m, sacietat f, <LITassadollament m

sað·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (mettandi, seðjandique atipa [molt], que deixa [molt] tip -a (àpat, menjar, aliment etc. que sadolla)
2. (kjarngóðursubstanciós -osa (nutritiu)

safali <m. safala, safalar>:
mart gibelí (mamífer Martes zibellina)

safa·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
<GEN & FIGsucós -osa

Safan <m. Safans, no comptable>:
Xafan m, Safan m (שָׁפָן)
◊ Safan (ʃāˈφān, שָׁפָן) ríkisritari sagði við konung: „Hilkía æðsti prestur fékk mér bók.“ Og Safan (ʃāˈφān, שָׁפָן) las úr henni fyrir konunginn: en Xafan, el canceller, va dir al rei: «El summe sacerdot Ħilquià m'ha donat un llibre». I en Xafan el va llegir davant el rei

safa·pressa <f. -pressu, -pressur. Gen. pl.: -pressa>:
liquadora f, espremedora elèctrica [de suc]

safarí <n. safarís, safarí>:
safari m

safa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
<GEN & FIGsucós -osa

safflúr <m. safflúrs, no comptable>:
<CULIN & litunarefnisafranó m (espècia & tint obtinguts de la planta Carthamus tinctorius)

safflúr <f. safflúrar, no comptable>:
<CULIN & litunarefnisafranó m (espècia & tint obtinguts de la planta Carthamus tinctorius)

saffískur, saffísk, saffískt <adj.>:
sàfic -a
♦ saffískur bragarháttur (o: háttur): <LITERvers (o: metre) sàfic
♦ saffískt vísuerindi (o: erindi): <LITERestrofa sàfica

Saffó <f. Saffóar, pl. no hab.>:
Safo f (Σαπφώ)
♦ Saffó frá Lesbos: <HIST LITERSafo de Lesbos (ἡ Σαπφὼ τῆς Λέσβου, Σαπφὼ ἡ Λεσβία)
♦ Saffó frá Eresos [á Lesbos]: <HIST LITERSafo d'Eres [de Lesbos], Safo Erèsia ([ἡ] Σαπφώ [ἡ] Ἐρεσία)
♦ Erinna og Saffó: Erinna i Safo (Ἤριννα καὶ Σαπφώ)

saffóar- <en compostos>:
sàfic -a

saffóar·lag <n. -lags, no comptable>:
<LITERvers (o: metre) sàfic

saffran¹ <m. saffrans, no comptable>:
variant de saffran² ‘safrà’

saffran² <n. saffrans, no comptable>:
<CULINsafrà m (condiment)

saffran·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
safranó m (planta Carthamus tinctorius)

saffran·kollur* <m. -kolls, -kollar>:
galda f, gavarró m, herba llanera (planta Reseda luteola)

saffran·krókus <m. -krókuss, -krókusar>:
safranera f, safrà m (planta Crocus sativus)

saffran·krydd <n. -krydds, no comptable>:
<CULINsafrà m (condiment)

saffranóttur, saffranótt, saffranótt <adj.>:
safranat -ada

saffrans·lilja <f. -lilju, -liljur>:
lliri safranat  (planta Lilium bulbiferum ssp. croceum)

safi <m. safa, safar>:
1. <GENsuc m
2. (í jurtum og trjámsaba f (líquid que circula per l'interior de les plantes)

safír <m. safírs, safírar>:
<PETROsafir m

safír·blár, -blá, -blátt <adj.>:
safirí -ina (d'un blau-safir, del color del safir)

safír·fit <f. -fitjar, -fitjar>:
corídalis f [ambigua] (planta Corydalis ambigua)

safn <n. safns, söfn>:
1. (samsafnrecull m (aplec d'objectes)
♦ → íslenskt fornbréfasafn “diplomatari d'Islàndia”
2. (söfnun í áhugicol·lecció f (aplec d'objectes per interés o hobby)
♦ → frímerkjasafn “col·lecció de segells”
3. (minjasafnmuseu m (tipus d'institució)
♦ → byggðasafn “museu de la vida rural”
♦ → fornleifasafn “museu arqueològic”
♦ → listasafn “museu d'art”
♦ → ljósmyndasafn “museu de fotografia”
♦ → vaxmyndasafn “museu de cera”
♦ → þjóðminjasafn “museu nacional”
♦ → þjóðmyndasafn “museu nacional de fotografia”
4. (sauðfjárhjörð í haustgöngumramat aplegat a la tardor (de les ovelles que han pasturat a lloure fins llavors i abans de separar-les per propietari)

safna <safna ~ söfnum | safnaði ~ söfnuðum | safnaðe-u>:
1. (peningumestalviar una cosa (diners)
♦ safna birgðum af e-u: arreplegar una cosa (p.e., patates etc.) per tenir-ne una provisió, guardar una cosa, emmagatzemar una cosa
♦ safna sér fyrir e-u: estalviar per a una cosa
2. (af áhugacol·leccionar una cosa (per afecció)
◊ safna postulínsfílum ~ frímerkjum: col·leccionar elefants de porcellana ~ segells
3. (tína saman, draga samanreunir una cosa (aplegar, recol·lectar)
♦ safna e-u að sér: fer aplec de coses, aplegar coses [al seu voltant]
♦ safna her: reunir un exèrcit
♦ safna kjarki: reunir valor
♦ safna kröftum: reunir forces
♦ poki til að safna þvagi: <MEDbossa f vesical, bossa f de drenatge d'orina, bossa recol·lectora de sonda vesical
♦ safna e-u saman: arreplegar una sèrie de coses, reunir una sèrie de coses

safnaðar:
gen. sg. de → söfnuður “comunitat parroquial, feligresia”

safnaðar·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
<RELIGllar f dels feligresos (dependències parroquials destinades a celebrar-hi actes socials no-religiosos com ara trobades, tómboles, celebracions de diversa mena etc. dels membres de la parròquia)

safnaðar·limur <m. -lims, -limir>:
<RELIGfeligrès m, parroquià m, feligresa f, feligresa f, membre m de la parròquia

safnaðar·prestur <m. -prests, -prestar>:
<RELIGpastor m de la comunitat, pastor m rector, rector m de parròquia protestant

safnaðar·salur <m. -salar, -salir>:
<RELIGsaló m parroquial, sala f parroquial (sala o sales pertanyents a la parròquia i destinada o destinades a celebrar-hi actes socials no-religiosos com ara trobades, tómboles, celebracions de diversa mena etc. dels membres de la parròquia)

safnaðar·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
<MÚScant m congregacional (tant litúrgic com extralitúrgic)

safna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
museologia f
♦ meistaranemi í safnafræði: estudiant m & f de màster de museologia

safna·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
museològic -a

safna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
museòleg m, museòloga f

safnandi <m. safnanda, safnendur>:
variant de safnari ‘col·leccionista; recol·lector’

safnari <m. safnara, safnarar>:
1. (sá sem safnar í áhugacol·leccionista m & f
2. (sá sem tínir [saman]recol·lector m, recol·lectora f
◊ fyrstu menn voru veiðarar og safnarar: els primers homes foren caçadors i recol·lectors

safnast <safnast ~ söfnumst | safnaðist ~ söfnuðumst | safnast>:
1. (aukast smám samanacumular-se (amuntegar-se)
♦ safnast fyrir: anar-se amuntegant, anar-se apilant
◊ ansi mikill snjór hafði safnast fyrir á skömmum tíma: en poc temps es va acumular força molta neu
♦ safnast þegar saman kemur: <LOC FIGde mica en mica s'omple la pica
2. (koma samanreunir-se (agrupar-se, aplegar-se, ajuntar-se)
◊ og að honum söfnuðust (wa-i̯ʝiqqāβəˈt͡sū   ʕāˈlā-u̯, וַיִּקָּבְצוּ עָלָיו) lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēˈqīm, אֲנָשִׁים רֵקִים) og hrakmenni (bəˈnēi̯   βəlīˈʝaʕal, בְּנֵי בְלִיַּעַל), og þeir urðu yfirsterkari Rehabeam syni Salómons, en Rehabeam var ungur og hugdeigur (ˈnaʕar   wə-ˌraχ־lēˈβāβ, נַעַר וְרַךְ-לֵבָב) og fékk eigi veitt þeim viðnám: i alguns canalles i caps lleugers es van aplegar al seu voltant i prevalgueren al Roboam (Reħavam), fill d'en Salomó, car en Roboam (Reħavam) era jove i tímid i no va poder oposar-los resistència
◊ Þá söfnuðust (wa-i̯ʝiθlaqqəˈtˤū   ʔɛl־ʝiφˈtāħ, וַיִּתְלַקְּטוּ אֶל-יִפְתָּח) til Jefta lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēi̯ˈqīm, אֲנָשִׁים רֵיקִים: hégomi; hégomlegur) og fylgdu þeir honum: aleshores uns quants desvagats es van ajuntar amb Jeftè i sortien amb ell d'incursió
♦ safnast saman: aplegar-se (o: congregar-se; o: concentrar-se)
◊ mikil fjöldi safnaðist saman: es va aplegar (o: congregar; o: concentrar) una gran multitud
◊ en andi Drottins kom yfir Gídeon, og þeytti hann lúðurinn, og Abíesrítar söfnuðust saman til fylgdar við hann: i llavors l'esperit de Jahvè s'apoderà de Gedeó, que va tocar el xofar i la gent d'Abièzer es va reunir per a seguir-lo
◊ en allir Síkembúar söfnuðust nú saman og allir þeir, sem bjuggu í Síkemkastala, og fóru til og tóku Abímelek til konungs hjá merkisteinseikinni (ʕim-ʔēˈlōn   mut͡sˈt͡sāβ, עִם-אֵלוֹן מֻצָּב), sem er hjá Síkem: llavors van reunir-se tots els habitants de Siquem i tots els de Bet-Mil·ló, i proclamaren rei Abimèlec, al costat del roure de l'estela que hi ha a Siquem
♦ safnast til feðra (o: forfeðra) sinna: <LOC FIGreunir-se amb els seus pares (morir)
◊ en er öll sú kynslóð hafði líka safnast til feðra sinna (nɛʔɛsˈφū   ʔɛl-ʔăβōˈθāj·u, נֶאֶסְפוּ אֶל-אֲבוֹתָיו), reis upp önnur kynslóð eftir hana, er eigi þekkti Drottin né þau verk, er hann hafði gjört fyrir Ísrael: i quan tots els de la seva generació van anar-se reunint amb els seus pares, darrere d'ells, va anar pujant una generació nova que ja no coneixia Jahvè ni les obres que havia fet a favor d'Israel

safn·band <n. -bands, -bönd>:
miscel·lània f

safn·braut <f. -brautar, -brautir>:
via f d'accés, carril m d'accés, carretera f d'accés

safn·fræðsla <f. -fræðslu, no comptable>:
educació museística

safn·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glerja (o: -glera); dat.pl.: -glerjum (o: -glerum)>:
lent f convergent, lent convexa, lent positiva, lent condensadora

safn·gripur <m. -grips, -gripir>:
peça f de museu

safn·haugur <m. -haugs, -haugar>:
pila f de compost, munt m de compost[atge]

safn·heiti <n. -heitis, -heiti>:
1. <GRAM = safnorð[nom m] col·lectiu m (verbi gràcia: arbreda, ramat, gent)
2. <GRAM = hópheiti[nom m] genèric m (verbi gràcia: cavall, ocell, arbre)
♦ safnheiti yfir (o: fyrire-ð: terme genèric per a...

safn·hús <n. -húss, -hús>:
[edifici m del] museu m

safn·kassi <m. -kassa, -kassar>:
compostadora f, compostador m

safn·kostur <m. -kostar, no comptable>:
fons m (de museu, biblioteca o col·lecció)

safn·linsa <f. -linsu, -linsur. Gen. pl.: -linsa>:
lent convexa, lent positiva, lent f convergent, lent condensadora

safn·orð <n. -orðs, -orð>:
<GRAMnom col·lectiu

safn·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
<MÚSrecompilatori m

safn·rit <n. -rits, -rit>:
antologia f

safn·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:
contenidor m de compostatge

safn·vörður <m. -varðar, -verðir>:
conservador m de museu, conservadora f de museu

safn·þró <f. -þróar (o: -þrór), -þrór (o: -þrær). Dat. pl.: -þróm (o: -þróum)>:
col·lector m de purins, bassa-dipòsit f de purins

Safran <m. Safrans, pl. no hab.>:
Safran m (סַפְרָן)
◊ Safran bókavörður: en Safran el bibliotecari ;-)

saft <f. saftar, saftir>:
suc m (líquid extret de fruita o planta i comercialitzat sovint embotellat o en tetrabric)

sag <n. sags, no comptable>:
(sagarduftserradures f.pl, serradís m (Bal.

saga <f. sögu, sögur. Gen. pl.: sagna>:
1. <GENhistòria f (en tots els sentits del mot)
◊ en það er ekki hægt að endurskrifa söguna í sífellu: però no és pas possible estar reescrivint contínuament la història
◊ það hlýtur að vera erfitt að fletta sögunni til baka: ha d'ésser difícil fer tornar enrere [les busques de] la història
◊ þess vegna lagði ég í þetta þeim til ánægju sem sögur lesa (τοῖς μὲν βουλομένοις ἀναγινώσκεινog til hægðarauka þeim sem vilja festa sér það í minni sem þeir lesa og öllum til gagns sem bók þessi berst í hendur: hem procurat que aquest volum sigui atractiu als qui desitgen llegir, que ajudi els qui vulguin aprendre-ho de memòria, i que sigui profitós per a tothom
♦ sigurvegararnir skapa ekki aðeins söguna, heldur skrifa þeir hana líka: els vencedors no només fan la història, sinó que també l'escriuen
♦ bera e-m illa söguna: <LOC FIGdejectar algú, deixar malparat algú, criticar algú, parlar malament d'algú
♦ bera e-m vel söguna: <LOC FIGdeixar algú molt bé, lloar algú, parlar molt bé d'algú
♦ bera verður til hverrar sögu nokkuð (o: til hverrar sögu verður nokkuð að bera; o: jafnan ber til hverrar sögu nokkuð)<LOC FIGtothom ha de contribuir amb alguna aportació a cada història (tothom ha de jugar el seu paper, gros o petit tant se val, en una història) (en Blöndal 1920-1922 (1. Halvbind):71 porta: ³) bidrage til: (Ordspr.) bera verður til hverrar sögu nokkuð (GJ.), der går aldrig røg af en brand uden, der er ild i den)
♦ barna söguna [fyrir e-m]: <LOC FIGespatllar-li la gràcia [a la història que conta algú altre]
♦ búa til sögu: inventar una història
♦ dáfalleg saga [eða hitt þó heldur]: una història ben galdosa
♦ um það mun sagan dæma<LOC FIGla història jutjarà
♦ sagan endurtekur sig ~ sagan getur endurtekið sig: la història es repeteix ~ la història es pot repetir
♦ engum sögum fer af e-u: <LOC FIGno se sap res d'una cosa
♦ engum sögum fer af því <+ ind.>no se'n sap res <+ ind.
♦ forneskjukenndar sögur: <LITERsagues antiguitzants
♦ [sama] gamla sagan: <FIGla mateixa història de sempre, la mateixa cançó de sempre
♦ ganga eins og í sögu: <LOC FIGanar com una seda, rutllar de meravella
♦ miklar sögur ganga af e-u: <LOC FIGse'n xerra molt d'una cosa
♦ saga gerst í Ameríku: la història passa a Nord-Amèrica
♦ þessi saga gerðist fyrir mörgum árum: aquesta història va passar fa molts d'anys
♦ hafa aðra sögu að segja [af e-u]: <LOC FIGcontar una altra versió dels fets
♦ e-ð ~ e-r heyrir sögunni til: <LOC FIGuna cosa ~ algú ja és història
♦ íslensk málsaga: història de la llengua islandesa
♦ koma til sögunnar: <LOC FIGaparèixer en escena
◊ og hún kemur til sögunnar: i ella entra en escena
♦ koma við sögu [e-s]: <LOC FIGestar implicat -ada [amb], veure's implicat -ada [amb], tenir res a veure [amb]
♦ hafa mikið komið við sögu e-s: haver jugat un gran paper en...
◊ þegar alþjóðahersveitirnar kvöddu Spán eftir að hafa háð þar þá hetjubaráttu, sem heimsfræg er orðin, flutti André Marty, aðalskipuleggjandi þeirra, ræðu þá, sem birtist í Víðsjánni í dag. Við hina hátíðlegu kveðjuathöfn voru allir helstu leiðtogar spanska lýðveldisins, hers þess og flokka, viðstaddir og Negrín forsætisráðherra þakkaði sjálfboðaliðunum með hjartnæmri ræðu i nafni spönsku þjóðarinnar. Marty hefur mikið komið við sögu verklýðshreyfingarinnar. Hann er franskur, var sjóliði í heimsstríðinu og stóð fyrir hinni heimsfrægu uppreisn á franska Svartahafsflotanum, er frönsk herskip gengu í lið með rússnesku byltingunni í stað þess að berjast gegn henni, eins og þeim var skipað: en el moment d'acomiadar-se les Brigades internacionals d'Espanya, després d'haver-hi lluitat el combat heroic que ha esdevingut famós arreu del món, l'André Marty, llur organitzador en cap, hi va fer el discurs que es reprodueix a Víðsjáin í dag. A aquesta solemne cerimònia de comiat hi van assistir tots els principals líders de la República espanyola, del seu exèrcit i dels partits, i el president del govern, en Negrín, en un discurs corprenedor va regraciar en nom del poble espanyol els voluntaris. En Marty ha tingut un paper important en el moviment obrer. És francès. Fou mariner durant la Gran Guerra i liderà el motí, cèlebre arreu del món, de la flota francesa a la Mar Negra, pel qual els vaixells francesos s'uniren a la revolució russa en lloc de combatre contra ella tal com hom els havia ordenat
♦ lesa fyrir e-n sögu: llegir-li una història a algú
♦ læra af sögunni: <LOC FIGaprendre de la història
◊ það er hægt að læra af sögunni: és possible aprendre de la història
♦ miklar sögur ganga af e-u: <LOC FIGse'n xerra molt d'una cosa
♦ nýrri saga: història moderna
♦ rita (o: skrá) e-ð á spjöld sögunnar: <LOC FIGinscriure una cosa a les pàgines (o: en els annals) de la història
♦ saga af helgum manni: vida i miracles d'un sant, llegenda f
♦ sagan af Tuma þumli: la història d'en Patufet
♦ saga Íslands frá landnámi til loka 18. aldar: història d'Islàndia des de la colonització fins a finals del segle XVIII
♦ saga nútímans: història contemporània
♦ saga seinni heimsstyrjaldarinnar: història de la segona guerra mundial
♦ segja sögur: contar històries
♦ segja e-m sögu: contar-li una història a algú
♦ e-ð segir sína sögu: <LOC FIGuna cosa resulta molt reveladora, unan cosa és molt significativa
♦ það segir sína sögu að <+ ind.><LOC FIGés molt revelador el fet que <+ subj.>, és molt significatiu [el fet] que <+ subj.>
♦ segja upp alla söguna: contar tota la història
♦ síðan ekki söguna meir: <LOC FIGi això és tot
♦ sjón er sögu ríkari: <LOC FIGuna imatge val més que mil paraules (cf. Þórarinn loftunga Tøgdrápa: várum sjón sǫgu slíks ríkari)
♦ sönn saga: una relació verídica, una exposició verídica dels fets, una història verídica
◊ veit eg, <...> attú munt sanna sögu segja ef þú ert þessi maður. En seg mér, <...> hver ræður fyrir her þessum hinum mikla?: sé <...> que, si realment ets aquest home, exposaràs una relació fidedigna dels fets; però, digues-me <...> qui comanda aquest gran exèrcit?
♦ [og] svipaða sögu er að segja af ~ frá...: <LOC FIGi una cosa semblant es pot dir de...
♦ vera úr sögunni: <LOC FIGdesaparèixer d'escena
◊ og hún var úr sögunni: i ja no se'n va parlar més, i va desaparèixer totalment d'escena
♦ e-ð er úr sögunni: <LOC FIGuna cosa queda [definitivament] aparcada, s'ha donat carpetada a una cosa
♦ [rauði] þráðurinn í sögunni: <LOC FIGel fil [conductor] de la història
♦ það er allt önnur saga: <LOC FIGaixò és tota una altra història
♦ það er nú saga að segja frá því: <LOC FIGs'ha de sentir per creure-ho, has de sentir aquesta història perquè és [ben] mala de creure! (d'increïble que sembla)
♦ það er segin saga: <LOC FIGés una història ben vella, és de tota la vida (és una cosa sabuda)
♦ það fara ljótar sögur af honum: <LOC FIGcorren mals rumors sobre ell, corren males històries sobre ell, té mala fama
♦ það fer tvennum sögum um það: <LOC FIGhi ha dues versions diferents sobre això
♦ það verður saga til næsta bæjar: <LOC FIGse'n sentirà a parlar tant que en quedarem tips (parlant d'un fet inaudit, molt absurd o escandalós)
♦ það verður saga til næsta bæjar ef <+ subj.><LOC FIGtots els safarejos n'aniran plens si <+ ind.>
♦ þetta er ljóta sagan (o: það er [nú] verri sagan)<LOC FIG(það er slæmt eða leittaixò és [una] mala cosa
♦ það var ljóta sagan að <+ ind.>ha estat una llàstima que <+ subj.
♦ þegar hér var komið sögu...: <LOC FIGarribats aquí...; en aquest moment [de la història]...
♦ → aðskotasaga “història interpolada”
♦ → alþýðusaga “relat popular, narració popular”
♦ → atvikssaga “anècdota f
♦ → álfasaga “conte de fades”
♦ → ástarsaga “història d'amor; novel·la d'amor”
♦ → barnasaga “rondalla f per a infants”
♦ → biskupasaga “saga de bisbes”
♦ → bókmenntasaga “història de la literatura”
♦ → bóksaga “història llibresca, història transmesa per escrit en llibres; història librària, història del llibre”
♦ → draugasaga “història de fantasmes”
♦ → dæmisaga “faula; apòleg; paràbola”
♦ → feginsaga “notícia bona, que causa alegria”
♦ → farnaðarsaga “anamnesi”
♦ → ferðasaga “relat d'un viatge, llibre de viatges”
♦ → fiskisaga “notícia d'una gran pesca feta; notícia sensacional, gran notícia”
♦ → flökkusaga “rumrum, rumor”
♦ → forsaga “prehistòria”
♦ → fornsaga “saga de l'antigor”
♦ → fornaldarsaga “història dels temps antics”
♦ → framsaga “presentació de cas”
♦ → framhaldssaga “novel·la per lliuraments (a diari, revista)”
♦ → frásaga “relat”
♦ → frægðarsaga “història d'èxit”
♦ → galdrasaga “relat de màgia i bruixeria”
♦ → gamansaga “història humorística”
♦ → glæpasaga “novel·la policíaca”
♦ → goðfræðisaga “relat mitològic”
♦ → grínsaga “anècdota divertida, història humorística”
♦ → gróusaga “xafarderia, rumor”
♦ → hafnsaga “guiatge del pràctic a dins o a fora del port, practicatge”
♦ → harmsaga “tragèdia, història tràgica”
♦ → heilagramanna-saga “llegenda, vida de sant”
♦ → heilsufarssaga “historial mèdic, història clínica”
♦ → helgisaga “llegenda, vida de sant”
♦ → hellissagan í Ríkinu “el mite de la caverna de La República
♦ → hellissagan Platóns “el mite de la caverna d'en Plató”
♦ → hersaga “relat sobre el curs de les activitats bèl·liques”
♦ → hirðsaga “història cortesana, història ambientada a una cort; ‘hirðsaga Davíðs”
♦ → hryllingssaga “novel·la de terror”
♦ → hviksaga “enraonies”
♦ → innskotssaga “història interpolada”
♦ → Íslendingasögur “sagues d'islandesos”
♦ → Kantaraborgarsögur “Contes de Canterbury”
♦ → kímnisaga “història curta humorística, facècia” (relat breu faceciós o anècdota faceciosa)
♦ → kjaftasaga “xafarderia”
♦ → konungasaga “saga de reis, història de reis”
♦ → kviksaga “enraonia” (hviksaga)
♦ → kynjasögur “contes meravellosos”
♦ → listasaga “història de l'art”
♦ → lygasaga “notícia fal·laç, relat fals”
♦ → lygisaga lygisaga, història fantasiosa”
♦ → líkingarsaga “al·legoria”
♦ → lögsaga “jurisdicció, competència [jurídica]”
♦ → mannkynssaga “història universal”
♦ → málsaga “història de la llengua”
♦ → menningarsaga “història de la cultura”
♦ → miðaldasaga “història de l'Edat Mitjana”
♦ → morðsaga “novel·la policíaca, novel·la d'assassinats”
♦ → munnmælasaga “història transmesa per la tradició oral, llegenda transmesa oralment”
♦ → myndsaga “tira còmica, historieta il·lustrada”
♦ → nútímasaga “història contemporània”
♦ → ofsögur “exageracions”
♦ → ósaga “història lletja, xafarderia”
♦ → píningarsaga “història de la passió”
♦ → píslarsaga “història de la passió”
♦ → postulasaga <RELIGfets dels apòstols; <LITERsaga d'apòstols”
♦ → prakkarasaga “novel·la picaresca”
♦ → rammasaga “novel·la d'enquadrament”
♦ → reikisaga “història viatgera”
♦ → reynslusaga “vivència, peripècia [viscuda]”
♦ → réttarsaga “història jurídica, història legal; història del dret”
♦ → riddarasaga “saga de cavallers”
♦ → sakamálasaga “novel·la policíaca”
♦ → samtíðarsaga “saga de contemporanis”
♦ → sannsaga “història veritable; retret”
♦ → sjálfsævisaga “autobiografia”
♦ → sjúkrasaga “història clínica”
♦ → skáldsaga “novel·la”
♦ → skopsaga “narració còmico-satírica”
♦ → skotasaga “acudit d'escocesos”
♦ → skröksaga “història fantasiosa”
♦ → sköpunarsaga “història de la Creació”
♦ → slúðursaga “xerroteria”
♦ → smásaga “narració curta”
♦ → sorgarsaga “tragèdia, història tràgica”
♦ → spásaga “predicció; profecia”
♦ → spennusaga “novel·la d'intriga”
♦ → stjúpmæðrasaga “història de madrastres, rondalla, conte”
♦ → stríðssaga “novel·la de guerra”
♦ → táknsaga “al·legoria”
♦ → teiknimyndasaga “historieta il·lustrada, còmics”
♦ → uppsaga <HIST JUR“recitació o declamació de la llei feta pel lǫgsǡgumaðr”
♦ → ýkjusaga <LITER“història exagerada, increïble”
♦ → veraldarsaga “història universal, història del món”
♦ → vísindasaga “història de la ciència”
♦ → vísindaskáldsaga “novel·la de ciència-ficció”
♦ → þjóðsaga “llegenda popular”
♦ → ættarsaga “història d'una família; <LITER> saga d'una família; <MED> antecedents familiars”
♦ → ævisaga “biografia”
♦ → örsaga “micronovel·la”
2. <MEDhistorial m
  Crec que podem donar la batalla per perduda a l'hora de provar de traduir el mot saga per història, relat o fins i tot, relació en els conceptes literaris de Íslendingasaga, samtíðarsaga, konungasaga, biskupasaga, riddarasaga, fornaldarsaga, helgisaga/heilagramannasaga, postulasaga etc.  
     

Saga <f. Sögu, no comptable>:
Saga f (ginecònim)

saga:
gen. pl. de → sög “serra; xerroc”

saga <saga ~ sögum | sagaði ~ söguðum | sagaðe-ð>:
serrar una cosa, xerrocar una cosa
♦ saga e-ð í sundur: tallar una cosa en dues parts xerrocant-la o serrant-la
♦ saga e-ð í tvennt: serrar una cosa en dues parts, per la meitat
♦ saga e-ð af e-u: xerrocar una cosa d'una cosa, tallar una cosa xerrocant-la d'una altra cosa
◊ saga grein af trénu: xerrocar una branca de l'arbre

sagar:
gen. sg. de → sög “serra; xarroc”

sagði²:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de segja “dir”

sag·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix serra m (qualsevol peix de la família dels Prístids)

sagga·fullur, -full, -fullt <adj.>:
humit -ida, rellent -a (espai tancat, paret)

sagga·samur, -söm, -samt <adj.>:
humit -ida, rellent -a (espai tancat, paret)

saggi <m. sagga, no comptable>:
humitat f, rellentor f (especialment la qui es congria en un espai tancat com ara un celler, una casa mal ventilada etc.)

sag·háfur <m. -háfs, -háfar>:
tauró serra m (qualsevol peix de la família dels Pristiofòrids)

sagir²:
nom. & ac. pl. de → sög “serra; xerroc”

sagna¹:
gen. pl. de → saga “història”

sagna²:
gen. pl. de → sögn “relat, narració”

sagna·dans <m. -dans, -dansar>:
ball m tradicional, dansa f tradicional

sagna·fár, -fá, -fátt <adj.>:
lacònic -a, poc expressiu -iva
♦ vera sagnafár um e-ð: no estendre's gaire a l'hora de contar una cosa

sagna·grein <f. -greinar, -greinar>:
tipus m de relat o història

sagna·hefð <f. -hefðar, -hefðir>:
tradició narrativa

sagna·heimur <m. -heims, no comptable>:
món m de les sagues

sagna·maður <m. -manns, -menn>:
1. <HISTsagnamaður m, narrador de sagues
◊ en Ketill fór til Íslands á fund frœnda sinna ok staðfestisk þar ok sagði fyrstr frá þessu, en þat vitum vér, at nǫkkurir sagnamenn segja, at Yngvarr hafi verit sonr Eymundar Óláfssonar, þvíat þeim þykkir honum þat meiri sœmd at segja hann konungsson. En gjarna vildi Ǫnundr gefa til allt sitt ríki, ef hann mætti Yngvars líf aptr kaupa, því at allir hǫfðingjar í Svíþjóðu vildu hann gjarna konung hafa yfir sér. En þess verðr enn nú af sumum mǫnnum spurt, fyrir hví at Yngvarr væri eigi sonr Eymundar Óláfssonar, en því viljum vér þá leið svara: Eymundr, sonr Óláfs, átti son, er Ǫnundr hét. Sá var inn líkasti Yngvari í margri náttúru ok allrahelzt í víðfǫrli sinni, svá sem til vísar í bók þeiri, er heitir Gesta Saxónum ok er svá ritat: "Fertur, quod Emundus, réx Sueónum, mísit fílium suum, Onundum, per Mare Balzónum, quí, postrémó ad Amázonés ueniens, ab eís interféctus est: quant al Ketill, aquest se n'anà a Islàndia a cals seus parents i es va establir allà i fou el primer a contar aquests fets; nosaltres, però, sabem que alguns sagnamenn o narradors de sagues diuen que l'Yngvarr era fill de l'Eymundr Óláfsson perquè creuen que així li fan major honor que no pas dient-li fill de rei. L'Önundr, però, donaria de gust tot el seu regne si pogués comprar-hi el retorn a la vida de l'Yngvarr perquè a tots els prínceps i cabdills de Suècia els plauria de tenir-lo per rei. Així i tot, n'hi ha qui demana per què l'Yngvarr no hauria d'ésser el fill de l'Eymundr Óláfsson, i a aquests els voldríem respondre d'aquesta guisa: l'Eymundr, fill de l'Olau, tenia un fill que nomia Önundr. Aquest s'assemblava moltíssim a l'Yngvarr en molts de punts del seu tarannà, però, i sobretot, pel seu deler de viatjar lluny com s'indica al llibre que es diu Gesta Saxonum [del bisbe Adam de Bremen], on hi posa: "Hom refereix que l'Emundus, rei dels suecs, va enviar a través de la Mar Bàltica el seu fill Onundus, el qual, arribant finalment al país de les Amazones, fou mort per elles"
2. <(sagnaritarihistoriador m
♦ Jóséphus sagnamaður: [Titus] Flavi Josep, Josephus historicus

sagna·minni <n. -minnis, -minni>:
<LITERmotiu m [narratiu] recurrent

sagnar:
gen. sg. de → sögn “relat, narració; verb”

sagnar- <en compostos>:
verbal

sagnar·andi <m. -anda, no comptable>:
<MITOL/FOLCLsagnarandi m, esperit informador, esperit que diu al seu posseïdor tot el que aquest vol saber sense mentir-li mai, excepte quan es troba a les portes de la mort. El sagnarandi , quan és conjurat, intenta entrar en el cos del seu posseïdor per la boca. Si ho aconsegueix, la persona que hagi conjurat el sagnarandi està perduda. El sagnarandi es guarda dins una caixa i hom l'ha de ruixar amb vi de missa perquè informi el seu posseïdor del que aquest vol saber

sagnar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:
(nafnháttaraukiadverbi m verbal (gerundi)

sagna·rit <n. -rits, -rit>:
obra històrica

sagna·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
1. (sagnfræðingur, sögumaðurhistoriador m, historiadora f (especialista en història, autor de llibres sobre història & historiògraf, autor d'obres històriques)
2. (annálaritaricronista m & f   (autor de crònica o annals)
  Els historiadors antics se solen designar amb el terme sagnaritari i els moderns, amb el terme sagnfræðingur, però de vegades hom sol confondre tots dos mots.  
     

sagna·ritun <f. -ritunar, no comptable>:
1. <GENhistoriografia f
2. <LITER ISLredacció f (o: escriptura) de les sagues  (a l'Edat Mitjana, amb independència de llur tipologia)

sagnar·lýsingarorð <n. -lýsingarorðs, -lýsingarorð>>:
<GRAMadjectiu m verbal

sagnar·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>:
1. (nafnháttursubstantiu m verbal (infinitiu)
2. (nafnorð dregið af sagnorðisubstantiu m deverbal (substantiu derivat de verb)

sagna·safn <n. -safns, -söfn>:
recull m de textos narratius

sagna·skáld <n. -skálds, -skáld>:
novel·lista m & f

sagna·skáldskapur <m. -skáldskapar, no comptable>:
novel·lística f

sagna·skemmtun <f. -skemmtunar, -skemmtanir>:
declamació f de sagues com a entreteniment públic
<versió de la Skálholtsbóká því léku miklar umræður um veturinn í Brattahlíð. Að þar voru mjög töfl uppi höfð og sagnaskemmtan og margt það er til hýbýlabótar mátti vera. Ætluðu þeir Karlsefni og Snorri að leita Vínlands og töluðu menn margt um það. En því lauk svo að þeir Karlsefni og Snorri bjuggu skip sitt og ætluðu að leita Vínlands um sumarið. Til þeirrar ferðar réðust þeir Bjarni og Þórhallur með skip sitt og það föruneyti er þeim hafði fylgt: aquell hivern a Brattahlíð s'hi va parlar molt d'aquest tema; endemés, s'hi va jugar molt a tafl i s'hi contaren moltes de sagues i hi hagué moltes d'altres distraccions que varen alegrar l'ambient de la casa. En Karlsefni i l'Snorri volgueren anar a cercar Vínland i en parlaren molt als homes de fer-ho. I la cosa va acabar que en Karlsefni i l'Snorri varen aparellar llur vaixell amb la intenció de salpar a l'estiu a la recerca de Vínland. En Bjarni i en Þórhallur varen decidir-se a ajuntar-se a llur expedició amb llur nau i amb els companys de travessia que els havien acompanyat [fins a Grenlàndia] (la traducció llatina del 1837, pàg. 168, fa: ea de re hac hieme crebri sermones Brattahlidae agitabantur; hic enim ludi latrunculorum instituebantur, et oblectamenta quaerebantur historiis narrandis multisque aliis rebus, quae uitam domesticam iucundiorem reddere possent. Statuerant Karlsefnius ac Snorrius Vinlandiam quaerere, de qua re multum disputabatur. Sic autem exiit res, ut karlsefnius et Snorrius nauem pararent, Vinlandiam insequenti aestate quaesituri. Huic profectioni socios se addiderunt Bjarnius ac Thorhallus, cum naue sua et comitibus, qui eos secuti fuerant)
◊ er svo sagt að Þórður væri út leiddur með þessum kveðlingi en eigi er getið að neitt yrði af gjöfum við hann. En Þorgils situr nú eftir og förunautar hans, og svo brúðgumi og boðsmenn og þykir þeim förunautum Þorgils næsta íbroslegt um burtreiðina þeirra Þórðar. Þar var nú glaumur og gleði mikil og skemmtan góð og margskonar leikar, bæði dansleikar, glímur og sagnaskemmtun. Þar var sjö nætur fastar og fullar setið að boðinu af því að þar skyldi vera hvert sumar Ólafsgildi ef korn gæti að kaupa, tvö mjölsáld, á Þórsnessþingi og voru þar margir gildabræður. Á Reykjahólum voru svo góðir landskostir í þenna tíma að þar voru aldrei ófrævir akrarnir. En það var jafnan vani að þar var nýtt mjöl haft til beinabótar og ágætis að þeirri veislu, og var gildið að Ólafsmessu hvert sumar. Frá því er nokkuð sagt, er þótti lítið til koma, hverjir þar skemmtu eða hverju skemmt var. Það er í frásögn haft, er nú mæla margir í móti og látast eigi vitað hafa, því að margir ganga duldir hins sanna og hyggja það satt er skrökvað er en það logið sem satt er. Hrólfur af Skálmarnesi sagði sögu frá Hröngviði víkingi og frá Ólafi liðsmannakonungi og haugbroti Þráins og Hrómundi Gripssyni og margar vísur með. En þessari sögu var skemmt Sverri konungi; og kallaði hann slíkar lygisögur skemmtilegar. Og þó kunna menn að telja ættir sínar til Hrómundar Gripssonar. Þessa sögu hafði Hrólfur sjálfur saman setta. Ingimundur prestur sagði sögu Orms Barreyjarskálds og vísur margar og flokk góðan við enda sögunnar er Ingimundur hafði ortan og hafa þó margir fróðir menn þessa sögu fyrir satt: conten que llavors acompanyaren en Þórður fins a fora amb aquests versos de befa, però no s'esmenta enlloc que li fessin cap regal de comiat. Quant al Þorgils, aquest va restar al convit amb els seus acompanyants, el nuvi i els altres convidats. Els companys d'en Þorgils trobaren que la partida d'en Þórður i els seus acompanyants gairebé feia riure. I llavors hi hagué molta de gatzara i gran alegria, bona diversió i moltes de menes de jocs, balls, combats de lluita lliure i narració de sagues. Els convidats segueren a les taules del convit set dies amb llurs nits perquè cada estiu que hom pogués comprar gra al þing de Þórsness[, per fer-ne] dos sáld de farina, s'hi havia de celebrar la guilda de Sant Olau, de manera que [en el convit] hi havia molts de confrares de la guilda. A Reykjahólar les terres hi eren tan bones en aquells temps que els camps mai no hi eren improductius. Per tant, era habitual disposar de farina novella per oferir-la als convidats i fer-hi banquets magnífics, i la guilda s'havia de celebrar cada estiu per Sant Olau, ço és, a finals de juliol. Ara relatarem una mica algunes coses que tanmateix tenen poca importància: qui hi va procurar l'entreteniment i en què va consistir aquest. S'hi va contar un relat que actualment molta de gent dejecta i fan com si no en tinguessin coneixement perquè són molts els qui es neguen a reconèixer la veritat i creuen que és vera el que ha estat fabulat mentre consideren mentida el que és ver: en Hrólfur de Skálmarnes va contar-hi la història d'en Hröngviður el viquing i l'Olau, el rei dels liðsmenn o guerrers, la profanació del túmul funerari d'en Þráinn i en Hrómundur Gripsson, intercalant-hi nombroses vísur. Amb aquesta [mateixa] saga hom va entretenir el rei Sverrir i ell deia que les sagues mentideres d'aquesta mena eren [les més] divertides. De tota manera, n'hi ha que són capaços de fer remuntar llurs llinatges fins al mateix Hrómundur Gripsson [i això que fou] en Hrólfur mateix [el qui] va compondre aquesta saga! L'Ingimundr, el prevere, va contar la saga de l'Ormur, l'escalda de Barrey, incloent-hi moltes de vísur i afegint-hi al final un bon flokkur, un poema que havia estat compost pel mateix Ingimundur. Així i tot, hi ha molts d'homes sabuts que tenen per vera aquesta saga (la traducció danesa del Kristian Kålund, del 1904, pàg. 25, fa: Og dette vers, siges der, fik Tord med til afsked; men gaver ved man ikke noget om at han fik med. Torgils sad nu tilbage med sine ledsagere og ligeså brudgommen og gæsterne, og Torgils' folk fandt Tords og hans mænds afrejse temlig latterlig. Nu var alt idel lystighed og glæde, med alle slags forlystelser: dans, brydning og sagafortællen. Syv samfulde dage varede festen, ti hver sommer skulde her holdes Olavsgilde, hvis man kunde få korn til købs på Torsnæsting, 1 skippund mel, og der var mange gildebrødre. På Reykjaholar var der i den tid så frugtbart, at markerne aldrig var golde, man plejede altid ved dette gæstebud at have nyt mel som en lækkerbidsken og sjældenhed, og gildet var hver sommer ved Olavsmesse. Skönt det er af ringe betydning, véd man dog at berette noget om hvem der underholdt gæsterne, og hvormed de moredes. Der går det frasagn — som nu mange modsiger og erklærer aldrig at have vidst noget om; ti mange er uvidende om det sande og anser det for sandt, som er opdigtet, men det for lögn, som er sandhed — , at Rolv fra Skalmarnæs fortalte sagaen om Röngvid viking og Olav krigerkonge, om opbrydningen af Tråins höj og Romund Gripsson, hvortil hørte mange vers. Med denne saga underholdt man en gang kong Sverre, og han erklærede, at sådanne lyvesagaer var de morsomste, — men der er dog folk, som kan føre deres æt op til Romund Gripsson. Denne saga havde Rolv selv affattet. Ingemund præst fortalte Orm Barøskjalds saga, ledsaget af mange vers og ved sagaens slutning et æresdigt, som Ingemund havde forfattet, og så anser mange kyndige mænd denne saga for sandhed)
◊ en hver frásǫgn mun sýna, at eigi hafa allir menn verit með einni náttúru. Frá sumum er sǫgð speki mikil, sumum afl eðr hreysti eðr nǫkkurs konar atgervi eðr hamingja, svá framt at frásagnir megi af verða. Annarr sǫguháttr er þat at segja frá nǫkkurs konar ørskiptum eðr frá kynslum eðr undrum, því at á marga lund hefir orðit í heiminum. Þat þykkir í ǫðru landi undarligt, er í ǫðru er títt. Svá þykkir ok heimskum manni undarligt, er frá er sagt því, er hann hefir eigi heyrt. En sá maðr, er vitr er ok mǫrg dœmi veit, honum þykkir ekki undarligt, er skilning hefir til, hversu verða má, en fár mun svá fróðr, er því einu skal trúa, er hann hefir sét. En sumir menn eru svá heimskir at því síðr mega þeir skilja þat, er þeir hafa nýsét eðr nýheyrt, en vitrir menn, þótt þeir hafi spurn eina til, en er frá líðr nǫkkura stund, þá er heimskum manni sem hann hafi ósét eðr óheyrt. En sǫgur af gǫfgum mǫnnum er nú fyrir því nytsamligar at kunna, at þær sýna mǫnnum drengilig verk ok frœknligar framkvæmdir, en vánd verk þýðast af leti, ok greina þau svá gott frá illu, hverr er þat vill rétt skilja. Þat er samþykki margra manna, svá at einn maðr má gleðja þá marga stund. En flestir skemmtanarleikar eru settir með erfiði, en sumir með miklum fékostnaði, sumir verða eigi algervir nema með mannfjǫlda. Sumir leikar eru fára manna skemmtan ok standa skamma stund. Sumir leikar eru með mannhættu, en sagnaskemmtan eðr kvæða er með engum fékostnaði eðr mannhættu. Má einn þar skemmta mǫrgum mǫnnum, sem til vilja hlýða. Þessa skemmtan má ok hafa við fá menn, ef vill; hún er jafnbúin nótt sem dag ok hvárt sem er ljóst eða myrkt. En þat er heimskligt at kalla þat lygi, er hann hefir eigi sét eðr heyrt, en hann veit þó ekki annat sannara um þann hlut. En þat er vitrligt at skoða með skemmtan í samvizku sjálfs sín þat, sem hann heyrir, fyrr en óþekkist við eðr fyrirlíti. En svá má vera, at sá, er til hlýðir, vili fyrir því eigi til hlýða, at þat er ólíkt hans verkum, ef sagt er frá mikilli atgervi eðr stórvirkjum þeira, er þessi saga er frá. En allir hlutir, þeir er þessir menn hafa haft í atgervi umfram aðra menn, er sagan er frá, þótt mikit þykki af sagt, þeim er til hlýða, þá mega þat allir skilja, at eigi má svá mikit frá segja þessum hlutum ok ǫðrum, at eigi mundi almáttigr Guð fá gefit þeim þetta allt ok annat hálfu meira, ef hann vildi: però cada narració o relat mostrarà que no tots els homes han tingut idèntic natural. A una hom els atribueix una gran intel·ligència, a d'altres, força o valor o una o altra habilitat o una sort tan fabulosa que pot fer que se n'acabin contant històries. Un altre tipus d'històries consisteix en parlar de certes metamorfosis, monstres o fets meravellosos, car, en el món n'hi ha hagudes de moltes menes. A un país resulta insòlit el que és habitual a l'altre. Així també al taujà li sembla insòlit allò que sent a contar, quan no n'ha sentit a parlar mai abans. Però, en canvi, a l'home llest i que coneix molts d'exemples, a ell res no li sembla sorprenent o insòlit, car té la capacitat de comprensió de com pot haver-se esdevingut o produït. Hi ha uns pocs homes que són tan rics en coneixements i experiència, que ja només creuen allò que veuen, i alguns són tan ximples que el que acaben de veure o de sentir pot ésser que encara ho entenguin menys, però també hi ha homes llestos que, només de sentir-ho contar una sola vegada, ja ho entenen; quant al nici, quan ha passat un cert temps, és com si no ho hagués sentit o vist. Conèixer les històries de personatges d'alt llinatge resulta força profitós per aquesta raó: perquè presenten a la gent uns fets baronils i unes proeses estrènues, però també les males accions, les quals però, s'expliquen com a produïdes per l'accídia, de manera que males obres i accídia s'hi distingeixen com es distingeix el bé del mal per a qualsevol que vulgui ho vulgui entendre correctament. És opinió unànime de molta de gent que d'aquesta manera un home es pot estar entretenint durant nombroses hores, mentre que, pel que fa a la majoria de les altres diversions, algunes requereixen un alt grau d'esforç, d'altres requereixen un gran dispendi de diners, d'altres només poden tenir lloc amb el concurs de d'una gran gentada, i d'altres només serveixen a pocs de distració i, a més a més, duren poc temps i,[ ja per acabar,] alguns entreteniments comporten perill de mort: però entretenir-se sentint contar històries o poemes ni causa despeses ni ens fa córer cap perill mortal. Amb la declamació d'històries i poemes, un home sol en pot entretenir molts que el vulguin sentir però aquest entreteniment també es pot fer amb poques persones si així es vol fer. És igual d'ideal tant per al dia com per a la nit, tant si encara fa claror com si ja fa fosca. és de ximples qualificar de mentida allò que hom no ha vist o sentit a dir, si no és que el qui ho diu sàpiga res de més vertader al respecte. És de persones llestes, pel contrari, examinar amb la pròpia consciència [el que ha estat sentint contar] amb diversió abans de dejectar-ho o menysprear-ho. També pot ésser que l'oient no les vulgui pas sentir perquè, quan es relaten les grans habilitats i les grans proeses d'aquells de qui tracta la història, aquestes habilitats i proeses no s'assemblen pas als seus propis fets i habilitats. Doncs bé, cal considerar que, per més que tot allò en què els herois de la història excel·leixen en habilitat i perfecció per sobre els altres de què tracta la història, pot semblar exagerat als oients, no per això deixa d'ésser cert que tots ells poden comprendre perfectament que per més grans que es contin aquestes i d'altres excel·lències d'un o altre, Déu Totpoderós, si vol, sempre els pot donar totes aquestes mateixes virtuts i qualitats i, fins i tot, doblar-les-hi (la traducció noruega d'en Kjell Tore Nilssen i l`Árni Ólafsson, del 2012-13, online, fa: Og hver fortelling viser at ikke alle mennesker har samme natur. Om noen fortelles det at de var svært kloke eller tapre eller dugelige; eller hadde så mye hell at det ble fortalt lenge om dette. Andre deler av sagaen forteller om undre og merkelige hendelser fordi at mange land finnes i verden, og det som i ett land er merkelig, er vanlig i et annet. Derfor synes også de mennesker som har bodd hjemme hele livet at mye av det som fortelles er underlig, mens den som er klok og kjenner mange ting synes ikke en skildring av dette er underlig. Men få menn er så kloke at de bare tror det de har sett. Noen er så uvitende at de ikke forstår det de ser eller hører av kloke menn, som tidligere hendte. For den uvitende er det som om han ikke hadde sett eller hørt noe. Og sagaer om mektige menn er nyttige å kunne fordi de viser menneskene tapre handlinger og hendelser, og tolker onde handlinger som resultat av latskap, og lar hver den som vil skille godt fra ondt. Mange er enige i at en mann slik lenge kan glede mange andre, mens de fleste andre leker krever med møye eller betaling. Noen igjen kan ikke gjennomføres uten med mye folk, andre gleder kun færre menn en liten stund. Noen leker er livsfarlige, men å fortelle sagaer eller kvad er ikke forbundet med noen kostnad eller livsfare, og en kan slik få mange menn til å lytte til seg, mens også få kan lytte. En kan gjøre dette både natt og dag, og enten det er lyst eller mørkt. Men det er dumt å kalle dette løgn, selv om en ikke selv har hør eller sett det og en ikke vet om det er sant. Men det er klokt å tenke gjennom det en hører selv, fremfor å mislike eller forakte det. Og det kan være at den som ikke vil lytte ikke vil det fordi hans liv er fjernt fra de tapre og store dåder denne sagaen handler om. I alle de ting som disse menn atskilte seg i tapperhet fra andre menn, så kan en synes at det er overdrevet, men en skal huske at ikke kan en fortelle noe så stort om dem, at ikke den allmektige Gud kunne doblet dette om han ville)

sagna·þulur <m. -þular, -þulir>:
fabulista m & f, contador m d'històries, contadora f d'històries
◊ niðjar Hagar, sem leituðu spekinnar á jörðu, og kaupmenn frá Merran og Tema, sagnaþulir (μυθολόγοιog vísdómsleitendur fundu ekki heldur veg spekinnar og hirtu ekki um stigu hennar: ni els fills d'Hagar que han cercat la saviesa per la terra, ni els mercaders de Merran i de Teman, ni els fabulistes ni els filòsofs, cap d'ells no ha conegut tampoc el camí de la saviesa, ni se n'ha recordat de les seves sendes

sagn·beyging <f. -beygingar, no comptable>:
<GRAMconjugació f [verbal]

sagn·bót <f. -bótar, -bætur>:
<GRAMsupí m

sagn·festa <f. -festu, no comptable>:
tradició f oral

sagn·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<GRAMclasse f verbal, classe f de verb[s]

sagnfestu·kenning <f. -kenningar, no comptable>:
teoria f de la tradició oral, teoria, oposada a la bókfestukenning, que situa l'origen de les sagues islandeses en la tradició oral. Actualment ha perdut força suport

sagn·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
versat -ada en història

sagn·fræði <f. -fræði, no comptable>:
història f (com a carrera universitària & com a ciència)

sagn·fræðilega <adv.>:
històricament

sagn·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
històric -a

sagn·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
historiador m, historiadora f  (llicenciat o especialista en història & autor d'obres sobre història)

sagn·fræðirit <n. -fræðirits, --fræðirit>:
llibre m d'història

sagn·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>:
<GRAMatribut m (exemple: l'home és bo ~ maðurinn er góður)

sagnir:
nom. & ac. pl. de → sögn “relat; verb”

sagn·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:
<GRAMdeverbal

sagn·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
<GRAMsintagma m verbal

sagn·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GRAMforma f verbal

sagn·orð <n. -orðs, -orð>:
<GRAMverb m (sögn)
♦ blandað sagnorð: verb mixt
♦ núþálegt sagnorð: verb pretèrito-present
♦ ófullkomið sagnorð: verb defectiu
♦ óreglulegt sagnorð: verb irregular
♦ sterkt sagnorð: verb fort
♦ veikt sagnorð: verb feble
♦ → afturbeygð sögn “verb reflexiu”
♦ → áhrifslaus sögn “verb intransitiu”
♦ → áhrifssögn “verb transitiu”
♦ → hjálparsögn “verb auxiliar”
♦ → miðmyndarsögn “verb deponent”
♦ → ri-sögn “verb reduplicatiu”

sagó·grjón <n. -grjóns, -grjón>:
sagú m (fècula de la palmera Metroxylon sagu)

sagó·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
<CULINsopa f de sagú

sag·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
peix serra m (peix Pristis pristis)
♦ stóra sagskata: peix pinta m (peix Pristis pectinata)

sagt <supí de>: → segja “dir”

sag·tenntur, -tennt, -tennt <adj.>:
<BOTANserrat -ada

saka:
gen. pl. de → sök “culpa; causa”

saka <saka ~ sökum | sakaði ~ sökuðum | sakað>:
I. Personal:
1. <e-n>: (ákæra, ásakaacusar algú (recriminar algú, donar la culpa a algú & inculpar algú, incriminar algú)
♦ saka e-n um e-ð: acusar algú d'una cosa
<2. <e-ð>: (skaðadanyar una cosa, fer mal a una cosa, causar dany a una cosa  (noure)
◊ en ef skip vort er ekki sakað þá munum vér skjóta báti vorum og flytja skip vort þangað: i si el nostre vaixell no ha sofert danys, baixarem a l'aigua el nostre esquif i hi remolcarem la nostra nau
◊ leira var undir þar er þeir höfðu legið um strengina og var ekki borð sakað í skipi þeirra: allà on havien clavat l'àncora, el fons era fangós, de manera que cap post de llur vaixell no havia sofert cap dany
<3. <e-n>: (skaðafer mal a algú  (noure & ferir)
II. Impersonal:
1. <e-n>: (skaðafer mal a algú, causar dany a algú (noure & ferir)
◊ ef menn koma ofan á ófúin lík slíkra manna í kirkjugörðum, skal óðara hætta við gröfina og hylja þau moldu, og mun þá ekki saka: si, cavant en els cementiris, s'arriba als cadàvers incorruptes d'aquesta mena d'homes, cal deixar immediatament de cavar, colgar-los amb terra i fer per manera que no sofreixin cap mal ni dany
◊ hafði heyrt tal þeirra og tók undir þegar og kvað ekki saka: havia sentit llur conversa i reprenent el que havien dit els va dir que no hi havia cap mal en fer-ho així
♦ mig sakaði ekki: no m'hi vaig fer cap mal, en vaig sortir sense fer-me cap mal, en vaig sortir incòlume (o: indemne)
♦ engan sakaði: ningú no [hi] va resultar ferit
♦ það sakar ekki að <+ inf.>no pot fer cap mal <+ inf.
◊ það sakar ekki að reyna: provar-ho no pot fer cap mal
♦ það sakar ekki að e-r <+ ind.>no pot fer cap mal que algú <+ subj.>, no fa cap mal a ningú que algú <+ subj.
◊ Svo sakar ekki að hún er að fara til Ameríku...: i no hi ha res de dolent en el fet que ella se'n vagi ara a Amèrica...
♦ [og] ekki myndi það saka, ef e-r <+ pret. subj.>no hauria d'ésser res de dolent que algú <+ pret. subj.
<2. <til>: (skaðasofrir dany  (a conseqüència d'una cosa)
◊ Ólafur kvað ekki til mundu saka: Olav va dir que d'allò no els en vindria cap dany
◊ ...og haldi hver vöku sinni er má og mun oss þá ekki til saka ef svo er með farið: ...i que tothom que pugui vetlli i estigui alerta, i si ho fem així, no [en] sofrirem cap dany
◊ en er morgnar þá munu þeir sjá þetta ráð og er mér þá von að þeir fari eftir yður en þó mun þá svo mikill verða yðvar misfari að mig væntir að ekki saki til: i quan es farà de dia, veuran aquesta estratagema i tinc l'esperança que llavors us empaitaran, però, tanmateix, llavors ja sereu tan lluny d'ells que confio que us en resultarà cap dany

saka·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
<JURjutge m & f penal, jutgessa f penal

saka·dómur <m. -dóms, -dómar>:
<JURtribunal m penal

sakaður, sökuð, sakað <adj.>:
1. (ásakaðuracusat -ada (inculpat, incriminat)
2. (skemmdurdanyat -ada (nogut)
3. (slasaður, meiddurferit -ida (lesionat & amb ferides)
◊ varð hann sakaðr nökkut: es va ferir una mica, es va fer una mica de mal
<4. (sekurreu rea (trobat culpable, convicte)
♦ sakaður e-u við e-n: condemnat a pagar una multa de X a algú
<5. (fjandsamlegurhostil  (enemic, que té una actitud d'animadversió envers algú)
♦ sakaðir og sifjaðir [við e-n]: amics i enemics [d'algú]

saka·maður <m. -manns, -menn>:
<JURreu convicte, rea convicta, reclús m, reclusa f (persona declarada culpable)

sakamanna·bekkur <m. -bekkjar, -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
banc m dels acusats
◊ sitja á sakamannabekk: seure al banc dels acusats

saka·mál <n. -máls, -mál>:
<JURafer m criminal, cas m criminal
♦ Benelúx-sáttmálinn um framsal og gagnkvæma aðstoð í sakamálum: tractat m del Benelux d'extradició i assistència mútua judicial en matèria penal

sakamála·lögregla <f. -lögreglu, no comptable>:
<JURbrigada f d'investigació criminal
♦ Alþjóðasamband sakamálalögreglu: Interpol f, Organització f Internacional d'Investigació Criminal

sakamála·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pel·lícula policíaca

sakamálamynda·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
sèrie [televisiva] policíaca

sakamála·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
novel·la policíaca

sakamáls·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
investigació policíaca [de cas penal]

sakar:
gen. sg. de → sök “culpa; causa”

sakar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar>:
<JURpart f (en judici)

sakar·áberi <m. -ábera, -áberar>:
< 1.  <JUR = saksóknari, sækjandiacusador m, acusadora f (part actora, part demandant & acusador públic. Cf. l'expressió arcaica bera sakar á einhvern ‘presentar una denúncia contra algú; acusar algú’)
2.  <JUR = sá sem ber sakir á e-nacusador m, acusadora f (persona que n'acusa una altra, a tort o a dret)
◊ sé [ærumeiðandiaðdróttun birt eða borin út opinberlega, enda þótt sakaráberi hafi ekki haft sennilega ástæðu til að halda hana rétta, þá varðar það sektum, varðhaldi eða fangelsi allt að 2 árum: si es publica per escrit o es fa circular de veu una insinuació [difamatòria], es castigarà amb multes, reclusió o presó de fins a 2 anys, quan la part que hagi fet les acusacions no hagi tingut motius versemblants per a considerar-les justificades

< sakar·áburður <m. -áburðar, no comptable>:
<JURacusació f

sakar·bætur <f.pl -bóta>:
<JURindemnització f [judicial]

sakar·gift <f. -giftar, -giftir>:
<JURacusació f

sakar·staður <m. -staðar, -staðir>:
causa f de demanda, causa f de demanda (greuge, tort o crim que justifica l'exercici d'una acció [penal], causa petendi, raó petitòria)
◊ hverja sæmd viltu bjóða sonum Bolla fyrir sakarstaði þá er þeir eiga við þig? Því að það er oss með sönnu sagt að þú ynnir á Bolla: quina satisfacció vols oferir als fills d'en Bolli pels motius de demanda que tenen contra tu? Car m'han informat veraçment que tu vas infligir una ferida a en Bolli

sakar·uppgjöf <f. -uppgjafar, no comptable>:
<JURamnistia f, remissió f de condemna
♦ almenn sakaruppgjöfamnistia general
♦ fá sakaruppgjöf: ésser amnistiat -ada
♦ veita e-m sakaruppgjöf: amnistiar algú

saka·skrá <f. -skrár, -skrár>:
<JURregistre m d'antecedents penals
♦ vera á sakaskrá: tenir antecedents

sakast <sakast ~ sökumst | sakaðist ~ sökuðumst | sakast>:
1. <um e-ð>: retreure's una cosa, acusar-se d'una cosa (fer-se retrets per una cosa una persona a si mateixa o dues persones entre si)
2. <við e-n>: barallar-se amb algú (recriminar-se coses dues persones amb paraules fortes)

saka·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
<JURcertificat m de penals

sak·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bàrum | -boriðe-n>:
presentar una acusació contra algú, acusar [formalment] algú (encausar, enjudiciar)

sak·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:
culpable, que s'ha fet creditor de culpa [davant algú]
◊ þá er þegar nær, er af er hinn harðasti [kostur]. Eru menn sakbitnir við yður?: aleshores, ara que la causa més greu queda descartada, ja hi som més a prop (d'escatir la causa de la taciturnitat -fálæti- del rei). Que us ha fet cap tort (res que us hagi ferit, que us hagi ofèscap dels homes?
◊ fer það saman að þú ert sakbitinn í meira lagi fyrir því að þú eggjaðir mjög að Bolli væri drepinn: a això s'hi afegeix que tu n'ets, si fa, encara més culpable, perquè tu vares esperonar molt a matar en Bolli
◊ ...því að þeir voru margir, að sig vissu að því sanna er Erlingi mundu þykja mjög sakbitnir: ...per tal com n'hi havia molts [entre ells] que sabien del cert que l'Erling els consideraria ben culpables [d'haver-li fet grans torts]
◊ Grís félagi vor mun ekki vera sakbitinn: en Grís, el meu company, no serà pas [considerat] culpable
◊ en um þá menn aðra er honum þótti mest sakbitnir lét hann suma drepa, suma hamla en suma rak hann úr landi en tók fé af sumum: i, pel que fa als altres homes, dels que ell considerava que eren els més culpables, en va fer matar alguns, d'altres els va fer mutilar, d'altres els va desterrar i a d'altres els va confiscar els béns

sak·borningur <m. -bornings, -borningar>:
<JURacusat m, acusada f (en judici)

sak·bær, -bær, -bært <adj.>:
<JURresponsable [dels seus fets], en plena possessió de les seves facultats mentals

sak·fella <-felli ~ -fellum | -felldi ~ -felldum | -fellte-n>:
condemnar algú (declarar culpable algú en judici)

sak·felling <f. -fellingar, -fellingar>:
condemna f
♦ röng sakfellingerror m judicial

sakfellis·dómur <m. -dóms, -dómar>:
sentència condemnatòria

sak·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
<JURresponsable [dels seus fets], amb plena possessió de les seves capacitats mentals, amb capacitat d'entendre i voler, amb capacitat natural [de judici i de discerniment]

sakir¹:
nom. i ac. pl. de → sök “culpa; causa”

sakir² <prep. + Gen.>:
a causa de (vegna)
♦ sakir þess að: perquè, pel fet que, atès que
◊ þannig lét Sál líf sitt sakir ótrúmennsku sinnar við Drottin, sakir þess að hann eigi varðveitti boð Drottins, og einnig sakir þess, að hann hafði gengið til frétta við vofu, en við Drottin hafði hann eigi gengið til frétta: així va morir Saül a causa de la seva deslleialtat amb Jahvè, perquè no havia observat el manament de Jahvè i també perquè havia anat a consultar un nigromant en lloc de consultar Jahvè

sakka <f. sökku, sökkur. Gen. pl.: sakka o: sakkna>:
1. <MAR = grunnsakka, lóðlínaescandall m (sonda per amidar la fondària)
♦ kanna dýpi með sökku: amidar la fondària amb un escandall
2. <MAR = sakka á færiplom m (de llinya)
♦ veiðistöng, öngull, færi og sakka: canya de pescar, ham, llinya i plom
3. <MAR = íli, steinn eð blýsakka til að halda neti, fiska- eða humargildru á réttum staðplomada f, pedral m (d'ormeig de pesca, d'ansa, de bertrol etc.)
4. <blýsakka til að sjá hvort veggur er lóðrétturplomada f, escandall m (Mall.(plom per marcar la vertical) (lóð)

sak·laus, -laus, -laust <adj.>:
<GEN = meinlaus & JUR = sýkninnocent (GEN = inocu, inofensiu & JUR = no culpable)
◊ saklaus skemmtun: una diversió innocent

sak·leysi <n. -leysis, no comptable>:
<JUR = sýknainnocència f

sak·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:
innocent m & f, ingenu m, ingènua f (càndid, ximplet, panoli)
♦ nytsamur sakleysingi: <LOCun idiota útil, un beneit útil

sakleysis·lega <adv.>:
innocentment, càndidament

sakleysis·legur, -leg, -legt <adj.>:
innocent (càndid, ingenu)

sakna <sakna ~ söknum | saknaði ~ söknuðum | saknaðe-s>:
1. (finna ekki, taka eftir að vantarno aconseguir de trobar una cosa (que se cerca amb la vista)
◊ saknarðu einhvers á borðinu?: que hi falta res? (adreçant-se a algú que sembla haver descobert que manca alguna cosa a la taula etc.)
2. (harma, þykja leittlamentar una cosa (sentir pesar i/o penediment)
◊ ég sakna ekki neins (o: ég sakna einskis)no lamento res
◊ ég sakna þess einnig: també ho lamento
◊ ýmsir munu sakna þess að sjá hér ekki þessa sögu: seran molts els qui lamentaran de no trobar-hi aquesta història (en aquest recull)
3. (sjá eftir, þreyjatrobar a faltar (enyorar un absent)
◊ ég sakna þín: et trobo a faltar
◊ ég sakna þín líka: també jo et trobo a faltar
◊ ég mun sakna þín mikið: et trobaré molt a faltar
4. (tregalamentar la pèrdua d'algú ~ una cosa (plànyer-ne la pèrdua, plorar-la)

saknaðar:
gen. sg. de → söknuður “enyorança”

saknaðar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
1. <LITER GENcançó f d'enyorança
2. (harmljóðelegia f (poema en el qual hom expressa el dolor per la mort o la pèrdua d'un ésser estimat)

sak·næmi <n. -næmis, no comptable>:
<JURpunibilitat f, penalitat f, sancionabilitat f, imputabilitat f
♦ aðstæður sem auka á saknæmicircumstàncies agreujants

sak·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
<JURpunible, penable, sancionable, criminal
◊ annars skulu þessir, sem hér eru, segja til, hvað saknæmt þeir fundu, þegar ég stóð fyrir ráðinu: altrament, aquests que ara mateix són aquí, que diguin què em van trobar de punible quan jo era davant el consell
◊ skal fé fyrir hann gjalda en þó kann vera að þér þykist nokkuð saknæmt við hann eiga: es pagarà una compensació econòmica a compte d'ell per si pogués ésser que tu creguessis que tens cap causa legal pendent amb ell
◊ saknæmt athæfi: una conducta sancionable per la llei

sakramenti <n. sakramentis, sakramenti>:
<RELIGsagrament m
♦ setja e-n út af sakramentinu: excomunicar algú
♦ → altarisganga “comunió, eucaristia”
♦ → ferming “confirmació”
♦ → hjónavígsla “matrimoni”
♦ → prestvígsla “ordenació sacerdotal, orde m sacerdotal”
♦ → síðasta smurning “extrema unció, unció dels malalts”
♦ → skírn “baptisme”
♦ → skriftir “confessió, penitència”

sak·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:
<JURacció f penal, procediment m penal

sak·sóknari <m. -sóknara, -sóknarar>:
<JURfiscal m & f
♦ saksóknari ríkisins: fiscal m & f de l'estat, [representant m & f del] ministeri públic (o: fiscal), [representant m & f de la] fiscalia 
♦ sérstakur saksóknari: fiscal m & f especial 

sala <f. sölu, sölur. Gen. pl.: salna o: sala>:
venda f
♦ afrakstur sölunnar: el producte de la venda
♦ ganga kaupum og sölum: comprar-se i vendre's (o: vendre's i comprar-se)
♦ e-ð gengur kaupum og sölum: una cosa es compra i es ven
♦ leggja e-ð ~ allt í sölurnar [fyrir e-ð]: <LOC FIGsacrificar una cosa ~ tot [per una cosa]
◊ hún lagði allt í sölurnar fyrir þetta: ho va sacrificar tot per això
♦ til sölu: en venda, venal (Bal.
♦ auglýsa e-ð til sölu: anunciar la posada en venda d'una cosa
♦ e-ð er til sölu: una cosa està en venda, una cosa es ven, una cosa està venal (Bal.
♦ hafa e-ð til sölu: tenir una cosa en venda, tenir venal una cosa (Bal.

< sala·kynni <n.pl -kynna>:
estatge[s] m[.pl], masó f, casal m (salkynni)
◊ ‘fiǫlð ec fór, ǀ fiǫlð ec freistaða, ǁ fiǫlð ec reynda regin; ǁ hitt vil ec vita, ǀ hvé Vafþrúðnis ǁ salakynni sé’: molt he viatjat (o cal entendre que ens trobem davant una construcció el·líptica *fór ek at dœma ‘moltes de coses he jutjat’?), moltes de coses he provat (o: intentat?) (o cal entendre que ens trobem davant una construcció el·líptica *fiǫld ec ragna / fira ~ fyrða freistaða ‘molt he temptat ~ posat a prova els déus / els homes’?), molt he posat a prova els déus. Això vull saber [ara]: com són els estatges d'en Vafþrúðnir (vocabulari: #1. fjöld: Substantiu emprat aquí com a adverbi. Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 55: viel#2. fara: Kuhn 1968³, pàg. 51 i 52: sich fortbewegen, gehend, reitend, fahrend (zu lande oder zu wasser) oder auch schwimmend, in vielfachem gebrauch <...> [p. 52] Oft steht fara vor einem infinitiv (mit und ohne at); beispp.: er hann dœma ferr wenn er auszieht, um gericht zu halten <...>; f. (at) vega zum kampf ausziehen <...>; fara at finna aufsuchen, besuchen <...>. auch trans. (mit dat. und auch acc.) zugrunde richten, töten (<...> viell. auch Vm. 46 u. 47)#3. freista: Kuhn 1968³, pàg. 62: versuchen, auf die probe stellen (e-s)#4. reyna: Kuhn 1968³, pàg. 167: r. e-n  jmdn auf die probe stellen (Vm. 3 usw.)#5. salakynni: Kuhn 1968³, pàg. 171: hauswesen)

salamandra <f. salamöndru, salamöndrur. Gen. pl.: salamandra>:
salamandra f

Salamis <n. Salamis, no comptable>:
Salamina f (ἡ Σαλαμίς -ῖνος)
◊ þegar þeir voru komnir til Salamis (ἐν Σαλαμῖνι), boðuðu þeir orð Guðs í samkunduhúsum Gyðinga: quan hagueren arribat a Salamina, hi predicaren la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus
♦ eyjan Salamis: l'illa de Salamina
♦ orrustan við Salamis: la batalla de Salamina
♦ sigur [Grikkja á Persum] við Salamis: la victòria [dels grecs sobre els perses] de Salamina

Salamis·ey <f. -eyjar, no comptable>:
illa f de Salamina (ἡ νῆσος [τῆς] Σαλαμῖνος, ἡ νῆσος Σαλαμίς)

salar·kynni <n.pl -kynna>:
local[s] m.[pl] (sales, edifici destinat normalment a ús social, instal·lacions)

salat <n. salats, salöt>:
1. (blaðsalat, höfuðsalatenciam m (planta Lactuca sativa tallada a bocins i amanida)
2. (rétturamanida f, trempó m (Mall.(plat preparat a base de lletuga)
♦ blandað [ferskt] salat: amanida [fresca] mixta

salat·blað <n. -blaðs, -blöð>:
fulla m d'enciam, fulla f de lletuga (Bal.

salat·haus <m. -hauss, -hausar>:
enciam m, lletuga f (Bal.(peça sencera)

salat·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
enciam m, lletuga f (Bal.(peça sencera)

salat·laukur <m. -lauks, -laukar>:
ceba f d'amanida, ceba f de trempó (Mall.(planta Allium cepa)

salat·olía <f. -olíu, -olíur. Gen. pl.: -olía>:
oli m d'amanida

salat·skál <f. -skálar, -skálar>:
enciamera f (recipient per a preparar-hi i servir-hi l'amanida)

salat·sósa <f. -sósu, -sósur. Gen. pl.: -sósa>:
salsa f per a l'amanida, adob (o: amaniment) m d'amanida

salat·þistill <m. -þistils, -þistlar>:
herbacol f, card coler, card m d'herba, carxofera borda, carxofera f d'espina (Val.), card m de formatjar (Mall.), card formatger (Eiv.) (planta Cynara cardunculus) (kambabolla 1.)

Salem <n. Salems, no comptable>:
Salem m, Xalem m (שָׁלֵם)

salerni <n. salernis, salerni>:
wàter (o: vàter) m, lavabo m, comuna f, excusat m (Mall.)
♦ hvar er salernið?: on és el vàter?

salernis·bursti <m. -bursta, -burstar>:
escombreta f del vàter, granereta f del vàter (Lleida, Tort., Val., Bal. (klósettbursti)

salernis·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m de vàter, paper m d’excusat (Bal.

salernispappírs·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:
rotlle m de paper de vàter, rotlo m de paper d’excusat (Bal.

salernis·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:
rotlle m de paper de vàter, rotlo m de paper d’excusat (Bal.
◊ bleik salernisrúlla með jarðarberjailm: rotlle de paper de vàter rosat amb aroma de maduixes

salernis·skál <f. -skálar, -skálar>:
tassa f del vàter

sali <m. sala, salar>:
venedor m, venedora f (sölumaður)

salisýl·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid salicílic

< sal·kynni <n.pl -kynna>:
estatge[s] m[.pl], masó f, casal m
♦ hjón salkynna: amo i mestressa de la casa, el matrimoni que regeix o dirigeix una casa, pater et māter familiās
◊ Rígr kunni þeim ǀ ráð at segia; ǁ meirr settiz hann ǀ miðra fletia, ǁ enn á hlið hvára ǀ hión salkynna: [de primer,] en Rígr els va comunicar la seva decisió; després, es va asseure a taula al bell mig del banc, i a cada costat seu [s'hi assegueren] amo i mestressa de la casa (#1. atorgo al substantiu ráð el significat de designis, decisió ja que el que fa Rígr, al meu entendre, és instaurar les tres classes socials de la Norrènia medieval i comunicar als epònims de cada classe social la seva decisió d'organitzar la societat humana en classes socials. No hi ha cap consell pel mig, sinó designis, decisió, disposició i fins tot ordre; #2. Interpreto el verb kunna com a pleonàstic: en Rígr, de primer els va comunicar el seu designi, després, es va asseure a taula amb ells. Una traducció literal en Rígr els va saber donar consells ~ la seva decisió al meu entendre no té gaire sentit; #3. Quant a l'adverbi meirr remeto al Kuhn 1968³, pàg. 138: <...> 2. danach, dann)

salla <salla ~ söllum | sallaði ~ sölluðum | sallað>:
1. (smárignaborrimar (plovisquejar amb gotetes molt petites i compactes)
2. (smásnjóafer neu fina (neviscar, caure neu amb volves menudes, compactes i seguides)
3. <e-ð>: (mölbrjotaesmicolar una cosa (fer a miques)
4. <e-n niður>: <FIGfer benes algú, destrossar algú (sotmetre algú a una crítica demolidora, vèncer-lo totalment en una competició esportiva etc.)
5. <á e-n>: (demba á e-n skammyrðumdir-li de tot a algú, cobrir algú d'insults i retrets (inundar algú d'improperis, donar un bon arrambatge a algú, deixar o posar blau algú)
♦ salla á sig: (borða mikiðmenjar molt
6. salda e-u:  sáldra ‘ensalgar, empolvorar, enfarinar’

salla·fínn, -fín, -fín <adj.>:
elengatíssim -a, maquíssim -a, que lleva l'alè

salla·regn <n. -regns, pl. no hab.>:
borrim m, roïna f, brusquina fina i compacta, ruixim fi i compacte, brusquina f d'enganapastors (Mall.

salla·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:
brusquina fina i compacta, ruixim fi i compacte

salla·rólegur, -róleg, -rólegt <adj.>:
molt tranquil·l -il·la, molt calmós -osa, [que actua] amb tota la tranquil·litat del món, totalment impertorbable

salli <m. salla, pl. no hab.>:
pols f [compacta]

Sallústíus <m. Sallústíusar, pl. no hab.>:
Sal·lusti m (Sallustĭŭs)
◊ sagnaritarinn Sallústíus, sem hefir ritað ágæta sögu um óeirðir Júgúrtu, lýsir Súllu á þessa leið...: l'historiador Sal·lusti, que va escriure una excel·lent història dels avalots d'en Jugurta, descriu Sul·la de la següent manera...

Salmaneser <m. Salmanesers, no comptable>:
Salmanàssar m, Xalmanèsser m (שַׁלְמַנְאֶסֶר)

salmíak <n. salmíaks, no comptable>:
salmiac m, sal amoníaca, clorur m d'amoni, clorur amònic (NH4Cl)

salmíak·spíritus <m. -spírituss, pl. no hab.>:
amoníac aquós, amoníac m d'ús domèstic

salmonella <f. samonellu, salmonellur. Gen. pl.: salmonella>:
variant de salmónella ‘salmonel·la’

salmonellu- <en compostos>>:
variant de salmónellu- ‘per salmonel·les’

salmonellu·blæði <n. -blæðis, -blæði>:
variant de salmónellublæði ‘septicèmia per salmonel·les’

salmonellu·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:
variant de salmónellusýking ‘infecció per salmonel·les’

salmonellu·veiki <f. -veiki, -veikir. Gen. pl.: -veikja; dat.pl.: -veikjum; pl. no hab.>:
variant de salmónellusveiki ‘salmonel·losi aguda’

salmonellu·þarmabólga <f. -þarmabólgu, pl. no hab.>:
variant de salmónelluþarmabólga ‘infecció per salmonel·les’

salmónella <f. salmónellu, salmónellur. Gen. pl.: salmónella>:
<MEDsalmonel·la f

salmónellu- <en compostos>:
<MEDper salmonel·les

salmónellu·blæði <n. -blæðis, -blæði>:
<MEDsepticèmia f per salmonel·les, sèpsia f per salmonel·les

salmónellu·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:
<MEDinfecció f per salmonel·les, salmonel·losi f
♦ aðrar salmómellusýkingar: [d']altres infeccions per salmonel·les
♦ aðrar tilgreindar salmómellusýkingar: [d']altres infeccions especificades per salmonel·les
♦ ótilgreind salmómellusýking: infecció no especificada per salmonel·les
♦ staðbundnar salmónellusýkingar: infeccions localitzades per salmonel·les

salmónellu·veiki <f. -veiki, -veikir. Gen. pl.: -veikja; dat.pl.: -veikjum; pl. no hab.>:
<MEDinfecció f per salmonel·les, salmonel·losi aguda

salmónellu·þarmabólga <f. -þarmabólgu, pl. no hab.>:
<MEDenteritis f per salmonel·les, enterocolitis f per salmonel·les, enterocolitis f per infecció salmonel·lòsica

Salóme <f. Salóme, no comptable>:
Salomé f  (Σαλώμη, שְׁלֹמִית)

Salómon <m. Salómons, no comptable>:
Salomó m  (שְׁלֹמֹה)
◊ “Ljóðaljóðin” eftir Salómon: “El Càntic dels Càntics” de Salomó
◊ “Námur Salómons konungs” eftir H. Rider Haggard: “Les mines del rei Salomó” de H. Rider Haggard

Salómons·dómur <m. -dóms, -dómar>
sentència salomònica 

Salómons·eyjar <f.pl -eyja>
Illes Salomó f.pl 

Salóníki <f. Salóníki, no comptable>:
Salònica f  (Σαλονίκη) (Þessaloníka)

salt <n. salts, sölt>:
sal f
♦ eiga ekki fyrir salti í grautinn: <LOC FIGno tenir-ne ni per menjar
♦ gróft salt: <CULINsal grossa
♦ láta (o: setja) salt á e-ð: posar sal a una cosa
♦ láta e-ð liggja í salti: <LOC FIGdeixar de banda una cosa, deixar una cosa al congelador, deixar arxivada una cosa en un calaix
♦ liggja í salti: <LOC FIGquedar aparcat -ada, esperar temps millors
♦ salt jarðar: <LOC FIGla sal de la terra
◊ þér eruð salt jarðar. Ef saltið dofnar, með hverju á að selta það? Það er þá til einskis nýtt, menn fleygja því og troða undir fótum: vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi
♦ e-ð er salt e-s: una cosa és la sal d'una cosa
♦ strá salti á matinn: posar sal al menjar
♦ strá salti í sárin: <LOC FIGposar (o: tirar) sal a les ferides, tocar-li la nafra a algú (Mall., Men.
♦ vega salt: <LOC FIGcolumpiar-se (cast., no lit./ekki ritm.)
♦ → baðsalt “sals de bany”
♦ → matarsalt “sal de cuina, sal comuna”
♦ → sjávarsalt “sal marina”
♦ → steinsalt “sal gemma, sal de roca”

salt- <en compostos>:
salí -ina

salta <salta ~ söltum | saltaði ~ söltuðum | saltaðe-ð>:
1. (strá salti á e-ðsalar una cosa (posar sal a un plat perquè no sigui fat)
2. (leggja í saltsalar una cosa (conservar un aliment en o amb sal)
3. <FIGcongelar una cosa, deixar aparcada una cosa

saltaður, söltuð, saltað <adj.>:
salat -ada (conservat en sal i, de manera especial, en aigua-sal)

saltari <m. saltara, saltarar>:
psalteri m (o: salteri), psaltiri m (o: saltiri)

salt·baukur <m. -bauks, -baukar>:
saler m

salt·borinn, -borin, -borið <adj.>:
sembrat -ada de sal (esp. camí, carretera, carrer etc. perquè no es glaci)
♦ sand- eða saltborin akbraut: calçada sembrada de sorra o sal (perquè no es glaci i hi sigui possible la circulació)

salt·brennsla <f. -brennslu, no comptable>:
saltbrennsla f , obtenció de sal a força de fer bullir algues i/o aigua salada

saltbrennslu·maður <m. -manns, -menn>:
saltbrennslumaður m , també anomenat saltsuðumaður m, saliner o salinera que es dedicava a l'obtenció de sal a força de fer bullir algues i/o aigua salada

salt·fengur <m. -fengs (o: -fengjar), -fengir. Gen. pl.: -fengja; dat.pl.: -fengjum. Creació ad-hoc?>:
salina f, ‘botí’ m de sal
◊ en pyttirnir og síkin (ū-ɣəβāˈʔā-u̯, וּגְבָאָיו) þar hjá munu ekki vera heilnæm, þau eru ætluð til saltfengjar (lə-ˈmɛlaħ, לְמֶלַח): però els seus maresmes i els seus aiguamolls no seran [fets] salubres, sinó destinats a salines (la Nova Bíblia islandesa: fa: en mýrarnar og fenin fá ekki ferskt vatn, þau eru ætluð til saltvinnslu

saltfisk·flak <n. -flaks, -flök. Empr. hab. en pl.>:
filet m de bacallà salat

saltfisk·verkun <f. -verkunar, -verkanir>:
salatge m de bacallà, producció f de bacallà salat

salt·fiskur <m. -fisks, -fiskar. #2. plural no hab.>:
1. <GEN = saltþorskurbacallà salat
◊ “Vín fyrir saltfisk - verslun Íslendinga og Spánverja”: “Vi per bacallà - les relacions comercials entre islandesos i espanyols”
2. (saltsíldarengada f (areng salat)

salt·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
producció (o: extracció; o: fabricació) f de sal

saltgerðar·lón <n. -lóns, -lón>:
llacuna f de salina

Salti·sjór <m. Salta·sjós (o: Salta·sjóar), no comptable>:
Mar f de [la] Sal, Mar Morta (יָם הַמֶּלַח)
◊ þeir bjuggust til varnar í Siddímdalnum en þar er nú Saltisjór: es prepararen per a oferir-los resistència a la Vall de Sidim que ara és la Mar de Sal
◊ einnig ríkti hann yfir Arabasléttunni að Kinneretvatni, að vatninu á sléttlendinu, Saltasjó í austur í átt að Bet Jesímót og suður að hlíðum Pisgafjalls: també regnava sobre la Plana d'Arabà fins al llac de Quinnerot i fins al llac de la Plana, i a l'orient, fins a la Mar de la Sal, en direcció de Bet-ha-Ieximot. I des del sud, fins al peu de les vessants de Pisgà

salt·kelda <f. -keldu, -keldur. Gen. pl.: -keldna>:
font f d'aigua salada

salt·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
salí -ina

salt·ket <n. -kets, no comptable>:
variant de saltkjöt ‘salums’

salt·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
1. <CULINsalums m.pl [de xai], carn salada [de xai], salaó f [de xai]
2. <CULINsaltkjöt f,m , salums de xai, bullits en aigua sense sal i servits freds o calents, amb acompanyament de mongetes, patates bullides i/o colinaps

salt·lag <n. -lags, -lög>:
capa f de sal

salt·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<QUÍMsolució salina (saltupplausn)

salt·lind <f. -lindar, -lindir>:
font f d'aigua salada, deu f d'aigua salada, font salina

salt·lón <n. -lóns, -lón>:
llacuna salada

salt·lögur <m. -lagar, no comptable>:
salmorra f, aigua-sal f

salt·mengaður, -menguð, -mengað <adj.>:
salinitzat -ada
◊ saltmenguð vatnsból: aqüífers salinitzats
◊ saltmengað vatn: aigua salinitzada

salt·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
salinització f

salt·myndari <m. -myndara, -myndarar>:
<QUÍMhalògen m

salt·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
mina f de sal, salina f (mina de sal gemma)

salt·pétur <m. -péturs, no comptable>:
salnitre m (KNO3)

saltpéturs·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
nitrós -osa

saltpéturs·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid nítric  (HNO3)

saltpéturs·sýrlingur <m. -sýrlings, no comptable>:
<QUÍMàcid nitrós

salt·pækill <m. -pækils, -pæklar>:
salmorra f, aigua-sal f

salt·síld <f. -síldar, no comptable>:
<CULINarengada f

salt·slétta <f. -sléttu, -sléttur. Gen. pl.: -sléttna o: -slétta>:
plana f de sal, planúria f de sal
◊ hann gjörir fljótin að eyðimörk og uppsprettur að þurrum lendum, frjósamt land að saltsléttu (li-məlēˈħāh, לִמְלֵחָה) sakir illsku íbúanna: ell converteix en desert els rius i les fonts en terres seques; [i converteix] la terra fèrtil en una planúria de sal per mor de la maldat dels seus habitants (la Nova Bíblia islandesa: reprèn el text, sense canvis, de l'anterior traducció,: hann gerir fljótin að eyðimörk og uppsprettur að þurrum lendum, frjósamt land að saltsléttu sakir illsku íbúanna

salt·staukur <m. -stauks, -staukar>:
saler m

salt·stólpi <m. -stólpa, -stólpar>:
columna f de sal
◊ sólin var risin þegar Lot kom til Sóar (ˈt͡soʕar, צֹעַר). Þá lét Drottinn rigna yfir Sódómu og Gómorru eldi og brennisteini frá Drottni af himni. Eyddi hann borgirnar og allt sléttlendið, ásamt þeim sem bjuggu í borgunum, og gróður jarðar. En kona Lots leit um öxl og varð að saltstólpa (nəˈt͡sīβ ˈmɛlaħ, נְצִיב מֶלַח): el sol ja havia sortit quan en Lot va arribar a Segor. Llavors Jahvè féu ploure del cel sobre Sodoma i Gomorra sofre i foc del cel, de part de Jahvè. I va destruir aquestes viles, tota la plana i tots els habitants de les viles i les plantes de la terra. La dona d'en Lot va mirar part damunt l'espatlla i va tornar una estàtua de sal
♦ verða að saltstólpa: <LOC FIGtornar de pedra

salt·stöpull <m. -stöpuls, -stöplar>:
pilar m de sal
◊ þá sólin var runnin upp yfir jörðina, er Lot kom til Sóar (ˈt͡soʕar, צֹעַר). Og Drottinn lét rigna yfir Sódómu og Gómorru brennisteini og eldi frá Drottni, af himni. Og hann gjöreyddi þessar borgir og allt sléttlendið og alla íbúa borganna og gróður jarðarinnar. En kona hans leit við að baki honum og varð að saltstöpli (nəˈt͡sīβ ˈmɛlaħ, נְצִיב מֶלַח): el sol es llevava damunt la terra quan en Lot va arribar a Segor. Llavors Jahvè féu ploure del cel sobre Sodoma i Gomorra sofre i foc del cel, de part de Jahvè. I va destruir aquestes viles, tota la plana i tots els habitants de les viles i les plantes de la terra. La dona d'en Lot mirà enrere i va tornar una estàtua de sal

salt·suða <f. -suðu, no comptable>:
<HIST CULTsaltsuda f, obtenció de sal a còpia de fer bullir aigua salada fins que aquesta s'acaba evaporant del tot

salt·sýra <f. -sýru, no comptable>:
1. <GENàcid clorhídric, clorur m d'hidrogen (HCl)
2. (sem hreinsiefnisalfumant m (HCl(aq)) (producte de neteja)

salt·upplausn <f. -upplausnar, -upplausnir>:
<QUÍMsolució salina (saltlausn)

saltur, sölt, salt <adj.>:
salat -ada (de gust salat)

salt·vatn <n. -vatns, -vötn>:
aigua salada

saltvatns·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
peix m d'aigua salada

salt·verk <n. -verks, -verk>:
(saltsuðasalina f (fàbrica de sal pel mètode de fer bullir aigua salada)

salt·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:
producció (o: extracció; o: obtenció) f de sal

salt·vondur, -vond, -vont <adj.>:
més empipat -ada que un misto
♦ verða saltvondur: <LOC FIGpujar-se per les parets

salur <m. salar, salir>:
1. <GENsala f
♦ það tekur undir í salnum: a la sala hi ha eco, a la sala hi ha reverberacions
♦ → fundarsalur “sala de reunions; saló d'actes”
2. (í leikhúsi, bíó o.s.fr.platea f, pati m de butaques (a cinema, teatre etc.)
3. (fyrirlestrasaluraula f (per a fer-hi classe)
4. (matsalursaló restaurant m, menjador m (a hotel)

salúns·vefnaður <m. -vefnaðar, no comptable>:
<TÈXTxaló (o: aixaló) m, drap m de Xaló

Salvador·búi <m. -búa, -búar>:
salvadorenc m, salvadorenca f

Salvadori <m. Salvadora, Salvadorar>:
salvadorenc m, salvadorenca f

salvadorskur, salvadorsk, salvadorskt <adj.>:
salvadorenc -a

salvi <n. salvis, no comptable>:
ungüent m, pomada f (áburður)

salvía <f. salvíu, salvíur>:
sàlvia f (planta Salvia officinalis)
♦ rómversk salvía: sàlvia romana, herba santa, ormí m (planta Salvia sclarea)

sam- <prefix>:
con-, sin-

sama:
nom. sg. f. & nt. & casos oblics del singular masc. & nt. de → sami, sama, sama “mateix -a”

sama <adv.>:
igual
♦ hverjum er ekki sama?: i a qui importa?
♦ mér er sama: m’és igual, tant se me’n fa, tant se me'n dóna
♦ mér stendur á sama: tant se me'n dóna, m’és igual, tant se me’n fa, se me'n fot
♦ sama sem: si fa no fa
♦ það er [alveg] sama: és [absolutament] igual, és [completament] el mateix

< sama <samir | samdi | samaðverb impersonal>:
tànyer-se, convenir, resultar apropiat -ada (o: escaient), pertocar, escaure's
◊ ok er Grikkir sjá, at hann á við mikit ofrefli, þá stefna til fulltings við hann þeir hertogarnir Antigonus ok Cenus, Craterus ok Parmenio, faðir Philote, sá maðr, er alls var þess hluttakari, er Alexander gerði, svá at frásagnar væri vert; “en betr ætla ek sama”, segir meistari Galterus, “at þegja yfir meðan má, hver gjǫld Parmenio tók sinna tilverka”. Antigonus ríðr at þeim manni, er Phelax heitir, ok høggr til hans með sverði, svá at hann þarf eigi fleira (AS III, pàg.38): i quan els grecs véren que s'estava enfrontant a una força superior, van acudir en ajut d'ell els ducs Antígon i Cenus, Cràterus i Parmenió, pare del Filotes i aquell home que va participar en tot el que l'Alexandre va emprendre que fos digne d'ésser relatat. “Però tinc per mi que es tany millor”, diu mestre Galterus, “de callar per ara sobre la recompensa que en Parmenió va rebre pels seus mèrits”. L'Antígon atacà a cavall l'home que nomia Fèlax i el va colpir amb un cop d'espasa tal que no n'hi calgueren més
◊ en þat birtiz nú í drápi Dimi, hversu samat hefir at leyna því, er hann vildi heldr láta lífit en segja (AS VIII, pàg. 125): però, vet ací que per la mort d'en Dimus se'ns fa clar fins a quin punt li havia convingut més a ell d'amagar-ho, car ell s'estimava més morir abans que confessar-ho
◊ þá svarar Jamund: “Aldri samir þér at bregðast mér”. Ok tók þá Olifant ok blés at hugdjarfa menn sína með svá hvellri rǫddu, at jǫrðin þótti dynja undir vel þriggja fjórðunga lengd umhverfis (KMS IVb,47 pàg. 303): en Jamund llavors li va respondre: “Abandonar-me sempre desdirà de tu”. I aleshores agafà l'Olifant i el va bufar per a encoratjar els seus homes amb un so tan estrident que la terra semblava que retrunyís fins a una distància de tres quarteres tot al seu voltant
◊ þá spurði hann dróttningu at gamni sér: "Veiztu nǫkkurn annan konung í verǫldunni, þann er jafnvel sami kóróna sem mér, eða jafnvel sami sér í herklæðum sem ek?" (KMS VII,1 pàg. 466): aleshores el rei va preguntar a la reina per diversió: "Que coneixes cap altre rei en el món a qui la corona escaigui tan bé com a mi o que faci tan bona figura en la seva armadura?"
◊ Hǫgni segir: “Ekki samir okkur sœrin at rjúfa með úfriði. Er oss ok mikit traust at honum. Eru engir konungar oss jafnir, ef sjá inn hýnski konungr lifir, og slíkan mág fám vér aldri, ok hygg at, hversu gott væri, ef vér ættim slíkan mág ok systursonu, ok sé ek, hversu þetta stenzk af. Það hefir Brynhildr vakit ok hennar ráð koma oss í mikla svívirðing ok skaða.” Gunnarr svarar: “Þetta skal fram fara, ok sé ek ráðit... : en Hǫgni va dir: “No ens escau pas de trencar amb una guerra els juraments jurats. En ell també hi tenim un gran pilar: mentre aquest rei dels huns visqui, nosaltres no tindrem cap rei que ens faci ombra. [És més], mai [més] no tindrem un cunyat com ell. Considera els avantatges que ens en vindrien de tenir un cunyat com ell i uns nebots com els seus fills; també veig [perfectament] d'on ha sortit tot això: ho ha enfilat la Brynhildr i la seva determinació ens portarà gran deshonor i menyscabte”. En Gunnarr li va replicar: “Això es durà a terme i ja n'he imaginat el pla per a fer-ho....
◊ enn eru þeir hlutir mjǫk margir, er eigi má missa um at rœða ok athuga leiða, ef maðr skal með konungum eða ǫðrum ríkismǫnnum staddr vera, ok þar sœmdarmaðr heita. Þat er þrefalt atkvæði, er náliga er þó sem alt sé eitt raunar, er maðr þarf vandliga at gæta, þat er mannvit ok siðgœði ok hœveska. En þat er hœveska at vera blíðr ok léttlátr, ok þjónostufullr ok fagryrðr; kunna at vera góðr félagi i samsæti ok í viðrœðu við aðra menn; kunna á því góða skilning, ef maðr talar við konur, hvárt sem eru ungar eða meirr aldri orpnar, ríkar eða nǫkkut úríkari, at þau orð kunni hann til þeirra at mæla, er þeirra tigund hœfi, ok þeim sami vel at heyra, ok manni sami vel at mæla. Svá ok ef maðr talar við karlmenn, hvárt sem eru ungir eða gamlir, ríkir eða úríkir, þá hœfir ok vel at kunna hœfiliga orðum at skipa, hver orð er hverjum þeirra samir at þiggja. En ef þat skal gamanyrði heita, þá gegnir þat, at þau sé hvárttveggja  [Pàg. 92] fǫgr ok sœmilig. Þat er ok hœveska, at hann kunni grein orða sinna, hvar hann skal margfalda eða hvar hann skal einfalda til þeirra manna, er hann mælir við, eða hversu hann skal haga klæðum sínum, bæði at lit ok ǫðrum hlutum, svá ok nær maðr þarf at standa eða sitja, eða nær réttr standa eða nær á kné. Þat er ok hœveska at kunna vita, nær er hann þarf hendr sínar niðr fyrir sik at rakna láta, ok kyrrar hafa, eða nær er hann má sínar hendr hrœra til einnarhverrar þjónostu, annathvárt sjálfum sér eða ǫðrum at veita, eða hvert hann skal andliti sínu snúa ok brjósti, eða hversu hann skal snúa baki eða herðum. Svá ok at kunna góða skilning á því, nær hann má skikkju sína í frelsi bera eða hǫtt eða kveif, ef hann hefir, eða nær hann skal þarnask. Svá ok er hann sitr yfir borði, nær hann þarf augum at leiða fyrir hœvesku sakar ríkra manna matarneyzlu, eða nær hann má síns matar eða drykkjar vel neyta, svá at þat þykki vel bera, ok viðrkœmiliga. Þat er ok hœveska at halda sik frá spotti ǫllu ok háðungargabbi, ok kunna vel at skilja, hvat þorparaskapr er, ok flýja hann allan vandliga (KSS, cap. 40, pàgs. 91-92): encara hi ha moltes més coses sobre les quals no podem deixar d'enraonar-ne i de reflexionar-hi si hom s'ha d'estar entre reis o d'altres dignataris i vol que l'hi tenguin per un home d'honor. Hi ha tres expressions -encara que gairebé són com si en realitat fossin una de sola-, en les quals un hom ha de parar esment de manera curosa: criteri, bons costums i cortesania. Cortesania és: ésser amable i jovial, servicial i benparlat, saber ésser un bon company de taula i parlant amb els altres, saber bé com un home ha de parlar amb les dones, tant si són joves com si ja són més granades, d'alta posició social o no tan poderoses, de manera que hom sàpiga fer anar en presència d'elles les paraules que millor s'adiguin a llur dignitat, i que a elles els resultin decoroses de sentir i a un home de pronunciar-les. També si ha de parlar amb homes, tant si són joves com si són vells, poderosos o de baix llinatge, és convenient que sàpiga fer anar les paraules adequades que a cadascun d'ells els resultin decoroses de sentir. I si s'han de dir acudits o facècies, és adient que aquestes facècies siguin agradables i honroses. Cortesania també és: saber fer distinció de les paraules (Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió kunna grein orða sinna. Entenc aquest diferenciació de les seves paraules en el sentit que ha de saber parlar subtilment, amb coneixença dels matisos de cada mot), on cal emprar el plural o on cal emprar el singular amb els homes amb els quals un estigui parlant (entenc que el singular fa referència a tractar l'interlocutor de tu i el plural, a tractar-lo de vós. Una altra explicació no li veig, i també saber-se comportar [de manera adequada] amb els seus vestits, tant pel que fa a llur color com a d'altres parts, i també saber quan s'ha d'estar dret o s'ha de seure, o quan s'ha de tenir l'esquena ben dreta i quan s'ha de prostrar [en senyal de respecte]. Cortesania també és: saber quan es poden deixar penjats els braços i les mans i tenir-los desocupats i quan cal moure'ls per a prestar-hi algun servei a un altre o per a efectuar alguna tasca per a un mateix. Cortesania també és: saber cap a on mirar i cap a on girar-se, o quan i a qui s'ha de donar l'esquena o girar les espatlles. Cortesania també és tenir bon criteri sobre quan li és llegut a un de dur el seu mantell, capell o capa, si hom en té, i sobre quan se'ls ha de llevar o treure. També saber, quan un seu a taula, quan, per cortesania, ha de dirigir la mirada al menjar dels grans dignataris, i quan pot fruir del seu menjar i de la seva beguda, de manera que sigui acceptable i escaient. Cortesania també és: saber abstenir-se de fer qualsevol mena de befa i de burla sarcàstica, i tenir bon criteri per a saber què és vilania i evitar-la curosament en tot punt
♦ e-ð samir e-m: una cosa es tany a algú
♦ það samir ekki: això no es fa

saman¹ <adv.>:
plegats, junts, <LIT ensems
♦ allir saman, allar saman, öll saman: tots plegats (homes), totes plegades (dones), tots plegats (homes i dones)
♦ búa saman: viure plegats
♦ draga e-ð saman: #1. (safna samanaplegar una cosa (reunir)#2. (stytta & herpacontreure una cosa (estrènyer & escurçar)#3. (gera útdrátt úr e-u, segja frá í fáum orðumcondensar una cosa (resumir, sintetitzar)
♦ það dregur saman með þeim: <LOC FIGes van acostant l'un a l'altre, la distància entre ells es va escurçant
♦ eiga e-ð saman: tenir una cosa en comú, tenir una cosa plegats
◊ þau áttu saman þrjú börn: van tenir tres fills
♦ einn saman, ein saman, eitt saman: tot -a sol -a
◊ ungur var eg forðum, • fór eg einn saman: • þá varð eg villur vega. • Auðigur þóttumst • er eg annan fann: • Maður er manns gaman:: “Vaig ésser jove fa temps. Si mai viatjant totsol em perdia pel camí, em semblava que era un home ric si en trobava un altre: l'home és un goig per a l'home
◊ ísar þessir eru undarligir at náttúru; þeir liggja stundum svá kyrrir sem ván er at með sundrslitnum vǫkum eða stórum fjǫrðum, en stundum er svá mikil ferð þeirra ok ákǫf, at þeir fara eigi seinna en þat skip, er gott byrleiði hefir, ok fara þeir eigi sjaldnar móti veðri en fyrir, þegar sem þeir taka ferðina. Þar eru, enn ok sumir þeir ísar í því hafi, er með ǫðrum vexti eru, er Grœnlendingar kalla falljǫkla. Þeirra vǫxtr er eptir því sem hátt fjall standi upp ór hafinu, ok blandask eyvitar við aðra ísa, nema sér einum saman heldr hann (KSS. Ed. Keyser/Munch/Unger cap. XVI, pàg. 40): aquests glaços són singulars per llur natura. Durant un temps s'estan tan quiets com és d'esperar, amb clivelles i forats que els fenen o amb grans cales, però de vegades llur moviment és tan gran i impetuós que es desplacen no pas més a poc a poc que un vaixell que tingui un bon vent de popa i es desplacen a contra vent tan sovint com ho fan a favor del vent, un cop s'han posat en moviment. Encara hi ha alguns glaços a la mar que tenen una altra forma i als quals els grenlandesos anomenen falljǫklar o glaceres d'estimbada. Llur aspecte és com si de la mar en sortís una alta muntanya, i no s'ajunten pas amb d'altres glaços, sinó que cadascun d'ells roman tot sol
◊ Þórr dvalðiz þar of nóttina. En í óttu fyrir dag stóð hann upp ok klæddi sik, tók hamarinn Mjǫllni ok brá upp ok vígði hafrstǫkurnar. Stóðu þá upp hafrarnir, ok var þá annarr haltr eptra fœti. Þat fann Þórr ok talði, at búandinn eða hans hjón myndu eigi skynsamliga hafa farit með beinum hafrsins. Kennir hann, at brotinn var lærleggrinn. Eigi þarf langt frá því at segja. Vita mega þat allir, hversu hræddr búandinn myndi vera, er hann sá, at Þórr lét síga brýnnar ofan fyrir augun, en þat er hann sá augnanna, þá hugðiz hann falla myndu fyrir sjónum hans einum saman (variant: falla myndu fyrir] sjóninni einni samt). Hann herði hendrnar at hamarskaptinu, svá at hvítnuðu knúarnir. En búandinn gerði sem vǫ́n var ok ǫll hjúnin, kǫlluðu ákafliga, báðu sér friðar, buðu at yfirbótum (variant: buðu at] fyrir kvæmi) allt þat, er þau áttu. En er hann sá hræzlu þeira, þá gekk af honum móðrinn, ok sefaðiz hann ok tók af þeim í sætt bǫrn þeira, Þjálfa ok Rǫsku, ok gerðuz þau þá skyldir þjónustumenn hans (variant: þjónustumenn] Þórs), ok fylgja þau honum jafnan síðan: en Þórr hi va passar la nit. De matinada, abans que sortís el sol, es va llevar i es va vestir. Va agafar el seu martell Mjǫllnir i, brandint-lo amunt, va beneir les pells dels dos bocs. Llavors els bocs es varen aixecar, però un d'ells coixejava d'una de les cames de darrere. En Þórr se'n va adonar i digué que el pagès o bé algú de la casada havia degut actuar sense seny amb els ossos del boc, ja que veia bé que l'os d'una de les cuixes estava trencat. No cal que ens hi allarguem gaire: tots i cadascun podeu imaginar-vos quina devia esser la por que va tenir el pagès quan va veure que en Þórr arrufava les celles part damunt els ulls: i la poca part dels ulls que li va veure, per més petita que era, fou suficient perquè el pagè cuidés caure en terra a causa únicament de la mirada. En Þórr va estrènyer el mànec del seu martell amb les seves mans amb tanta de força que els artells dels dits li varen tornar blancs. El pagès i tots els membres de la casada varen fer llavors allò que era d'esperar: varen començar a fer grans crits, demanant-li que els fes mercè i oferint-li en compensació tot el que posseïen. I quan en Þórr va veure llur esglai, l'ira que sentia li espassà, es va apaivagar i prengué llurs infants, en Þjálfi i la Rǫskva, a tall de compensació: i fou així com ells dos es varen convertir en obligats servents (Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió skyldr þjónustumaðr) de Þórr i, de llavors ençà, l'acompanyen sempre pertot
♦ geta drepið fólk með augnaráðinu einu saman: <LOC FIGpoder matar gent només amb la mirada
♦ maðurinn lifir ekki á brauði einu saman: <LOC FIGno només de pa viu l'home
♦ hundruðum saman: a centenars
♦ til samans: plegats, junts, <LIT ensems (Sembla adaptació del baix-alemany mitjà to sammane ‘plegats, ensems’ per via del danès tilsammen; cf. també el suec tillsammans , el dano-noruec til sammen , i el noruec modern til saman. He trobat til samans atestat a la Hrómundar saga Gripssonar, a la Sturlaugs saga starfsama i a la Konungsskuggsjá, totes elles de redactat molt tardà)
◊ allur söfnuðurinn var til samans fjörutíu og tvær þúsundir þrjú hundruð og sextíu, auk þræla þeirra og ambátta, er voru sjö þúsund þrjú hundruð þrjátíu og sjö, og þeir höfðu tvö hundruð fjörutíu og fimm söngvara og söngkonur: la comunitat sencera feia, en total, quaranta-dos mil, tres-cents seixanta persones; a més de llurs servents i de llurs serventes, que eren set mil tres-cents trenta-set; amb ells hi tenien dos-cents quaranta-cinc cantors i cantores
◊ en talan á þeim var þessi: þrjátíu gullskálar, þúsund silfurskálar, tuttugu og níu pönnur (maħălāˈφīm, מַחֲלָפִים -?-), þrjátíu könnur af gulli, silfurkönnur minni háttar: fjögur hundruð og tíu, önnur ker þúsund - öll kerin af gulli og silfri til samans fimm þúsund og fjögur hundruð. Allt þetta flutti Sesbasar með sér, þá er hinir herleiddu voru fluttir frá Babýlon heim til Jerúsalem: vet-ne aquí el nombre: trenta safates d`or, mil safates d`argent, vint-i-nou ganivets, trenta copes d`or, quatre-centes deu copes d`argent de segona llei, i un miler d'altres recipients. Tots els objectes d`or i d`argent feien un total de cinc mil quatre-cents. En Sasabasar s'emportà tot això de Babilònia a Jerusalem, en tornar de la captivitat
◊ ...Úría Hetíti. Til samans þrjátíu og sjö: ...i l'Uries, l'hitita. En total, trenta-set
◊ nú skal þetta eigi hafi fyrir sannfrœði, at svá sé, sem nú hǫfum vér umrœtt, nema heldr þat, at draga slíka hluti saman til líkenda, er vænligast þykkir til vera, fyrir því at þat sjám vér, at af afli kemr eldr allr. Þar sem saman kemr, høgg harðs steins ok harðs járns, þá kemr þar eldr af því járni ok afli, er þau berjask. Trjám máttu ok til þess saman (Oscar Brenner pàg. 32 esmena en til samans) ríða, at þar fáisk eldr af því erfiði, er þau hafa (KSS. Ed. Keyser/Munch/Unger cap. XIII, pàg. 34): ara bé, no s'ha de tenir pas per veritat garantida que sigui tal com ho he exposat adés, sinó que, [el que he fet] més aviat, [ha estat] fer aplec d'aquells fets que, atenint-me a llur versemblança, sembla que siguin al més acceptable o probable, car veiem que tot el foc prové de la força: Per exemple, quan xoquen plegats el cop d'una pedra dura amb el cop del ferro dur, aleshores salta foc del ferro i ho fa per la força amb què ferro i pedra han topat l'un amb l'altre. També pots fregar fustes una amb l'altra fins que s'encenguin per la feina [del fregament] que han tingut
◊ Óláfr konungr gipti Hrómundi Svanhvít. Þau unntust vel, áttu sonu ok dœtr til samans ok váru afbragð annarra. Eru af þeim komnar konunga ættir ok kappar miklir, ok lýkr hér sǫgu Hrómundar Gripssonar: el rei Olau va casar la Svanhvít amb en Hrómundr. Es van estimar molt, tingueren plegats fills i filles que destacaren part damunt els altres. D'ells en descendeixen llinatges reials i grans campions, i aquí acaba la història d'en Hrómundr Gripsson
◊ Jarl íhugar nú þetta ok þykkist nú vita, at eigi muni kostrinn góðr, kýss þat af at lifa, þótti einskis utan ills þaðan af ván. Þótti honum eigi undir, hversu illt þeir ætti til samans Haraldr konungr ok Kolr, ok selr nú fram festarnar: el iarl llavors es va repensar aquestes paraules i, considerant que cap de les dues alternatives que en Kolr li oferia eren bones, tanmateix, va triar l'alternativa de continuar amb vida, encara que creia que no se n'havia d'esperar res que no fos dolent: li va semblar que el menor dels mals era que el rei Haraldr i en Kolr les tinguessin maldades i va trencar llavors el prometatge
♦ tugum saman: a desenes
♦ tylftum saman: a dotzenes
♦ vera kona ekki ein saman: estar embarassada una dona
♦ ég vil það allt saman: ho vull tot
♦ það er ólíku saman að jafna: no es pot comparar
♦ þúsundum saman: a milers

saman² <prep. + Dat.>:
durant
♦ dögum saman: durant dies [i dies]
♦ klukkutímum saman: durant hores [i hores]
♦ mánuðum saman: durant anys [i anys]
♦ smám saman: a poc a poc, gradualment
♦ stundum saman: durant hores [i hores]
♦ vikum saman: durant setmanes [i setmanes]

saman·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -boriðe-ð við e-ð>:
comparar una cosa amb una altra, confrontar una cosa amb una altra (bera saman)
♦ samanber: confer (confronti’s amb, compari’s [amb])

saman·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:
estret -a, <LITserrat -ada (llavis, dents)
♦ með samanbitnum tönnum (o: [á] milli samanbitinna tanna)amb les dents estretes (o: serrades)
♦ með samanbitnum vörum: amb els llavis estrets (o: serrats)

saman·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
plegat -ada  (roba, diari)

samanburðar- <en compostos>:
comparat -ada

samanburðar·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
<LITERliteratura comparada

samanburðar·málfræði <f. -málfræði, no comptable>:
<LINGgramàtica comparada (o: comparativa)

samanburðar·málfræðingur <m. -málfræðings, -málfræðingar>:
<LINGcomparatista m & f

samanburðar·málvísindi <n.pl -málvísinda>:
lingüística comparada

samanburðar·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
anàlisi contrastiva, estudi comparatiu

samanburðar·setning <f. -setningar, -setningar>:
oració subordinada [modal] comparativa

samanburðar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
conjunció [modal] comparativa, conjunció de subordinació comparativa, conjunció [subordinada] comparativa
◊ samanburðartengingar: (conj. comparativae): ŭt, ŭtī, sem, svo sem, eins og; sīcŭt, vĕlŭt, vĕlŭtī, svo sem, eins og; quăm, tămquăm sem; en; ātque, āc, og, sem; en; quăsĭ, svo sem, eins og; ŭt sī, eins og; pĕrindĕ āc/ātquĕ, rétt eins og: conjuncions comparatives: (conj. comparativae): ŭt, ŭtī, com; sīcŭt, vĕlŭt, vĕlŭtī, com; quăm, tămquăm com; ātque, āc, com també, igual que; quăsĭ, com; ŭt sī, com si; pĕrindĕ āc/ātquĕ, la mateixa cosa que, el mateix que

saman·burður <m. -burðar, no comptable>:
comparació f
♦ gera samanburð á e-u og e-u: fer una comparació entre... i...
♦ í samanburði við e-ð: en comparació amb..., comparat -ada amb...
♦ samanburður á e-u: comparació de...
♦ stansa samanburð við e-ð: resistir la comparació amb...
♦ til samanburðar: com a element comparador, a tall de comparació

saman·dráttur <m. -dráttar, no comptable>:
contracció f (samdráttur)

saman·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
1. <GENcontret -a, contracte -a
♦ samandreginn vöðvi: un múscul contret
♦ samandregið nafnorð ~ lýsingarorð ~ sagnorð: un substantiu ~ adjectiu ~ verb contracte
♦ samandregin mynd orðs: forma contracta d'un mot
2. (tekinn samanconcís -isa (resumit, condensat, succint)

saman·flæktur, -flækt, -flækt <adj.>:
embullat -ada
♦ e-ð er samanflækt: <LOC FIGuna cosa s'ha embullat (o: embolicat)

saman·hangandi, -hangandi, -hangandi <adj.>:
1. <GENcoherent (samhangandi)
2. (áframhaldandi, samþjappaður, samtengdurseguit -ida (continu, ininterromput, concatenat, interconnectat)

saman·hengi <n. -hengis, no comptable>:
1. <GENcoherència f (samhengi)
2. (texticontext m (de passatge o paraules)

saman·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
addicionat -ada, sumat -ada
♦ að öllu samanlögðu: fet i fet, [en] total [que], en suma, comptat i debatut, tot plegat, en resum
♦ samanlögð áhrif e-s og e-s: la influència conjunta de X i Y

saman·lagt <adv.>:
en total

saman·lesinn, -lesin, -lesið <adj.>:
1. <GENcompilat -ada
♦ samanlesinn texti úr ýmsum bókum: un text compilat de diversos llibres
2. (borinn samancol·lacionat -ada (comparat el text de dos o més llibres o d'original i còpia)

saman·rekinn, -rekin, -rekið <adj.>:
1. <GENrabassut -uda, cepat -ada
♦ hann var þrekvaxinn og samanrekinn: era rabassut i de constitució massissa
2. (samanbarinntosc -a, mancat -ada de poliment (estil textual)
3. (illa smíðaður, harðnegldurfet -a amb quatre tocs de martell (fet o construït malament)

saman·safn <n. -safns, -söfn>:
aplec m (samsafn)

saman·safna <-safna ~ -söfnum | -safnaði ~ -söfnuðum | -safnaðe-u>:
aplegar (o: reunir) una cosa (samsafna)
♦ samansafna peningum: acumular (o: amassar) diners

saman·saumaður, -saumað, -saumað <adj.>:
(nískurgasiu -iva

saman·setning <f. -setningar, -setningar>:
composició f (samsetning)

saman·settur, -sett, -sett <adj.>:
compost -a (samsettur)

saman·skrifa <-skrifa ~ -skrifum | -skrifaði ~ -skrifuðum | -skrifaðe-ð>:
compondre una cosa (escriure o redactar una obra literària, llibre, poema etc.)
◊ “þó mitt lífsverk sé farið,” sagði studiosus antiquitatum, “þau rit brunnin sem ég samanskrifaði með lærdómi á fjórum áratugum, helst á nóttinni þegar ég hafði lokið mínu dagsverki, þá græt ég ei fátækar bækur fátæks manns. Ég græt bækur míns herra. Í hans bókum, sem nú brunnu, fólst líf og sál þeirra þjóða sem á Norðurlöndum mæltu á danska túngu frá því um Syndaflóð og altþartil þær gleymdu sínum uppruna og forþýskuðust. Ég græt af því nú eru ekki framar til bækur á danska túngu. Norðurlönd hafa ekki framar sál. Ég græt yfir míns meistara sorg”: “encara que l'obra de tota la meva vida s'hagi perduda”, va dir “l'studiosus antiquitatum, “i s'hagin cremats els libres que vaig escriure amb erudició durant quatre decennis, sobretot a les nits, quan ja havia acabat la meva feina del dia, no ploro pas pels pobres llibres d'un pobre home. Ploro pels llibres del meu senyor. En els seus llibres, que s'han cremats adés, s'hi amagaven la vida i l'ànima dels pobles que, en el Països del Nord, van parlar la llengua danesa des dels temps del Diluvi fins que varen oblidar llurs orígens i s'alemanyitzaren. Ploro perquè ara ja no hi ha pus llibres en llengua danesa. Els Països del Nord ja no tenen pus ànima. Ploro per la pena del meu amo”
◊ um íslenskt fólk gildir að þó í þess landi finnist stórir tindar og það eiturspúandi fjall Hekla, sem allur heimurinn skelfist við, og þó þeir íslensku hafi til forna samanskrifað stórmerkilegar eddur og fabúlur, þá þurfa þeir samt að borða og drekka og hafa flíkur uppá kroppinn. Spurt er alleinasta hvort haglegra sé fyrir þá íslensku að þeirra ey Islandia sé danskt þrælahús ellegar sjálfstætt hertogadæmi: és aplicable al poble islandès que, encara que al seu país s'hi trobin alts cims i el Puig Hekla, que escup verí i fa fremir el món sencer, i encara que els islandesos varen compondre en els dies de l'antigor les prodigioses Eddas i ‘fàbules’, doncs que, tanmateix, els islandesos han de menester menjar i beure i tenir vestits per cobrir-s'hi el cos [com tothom]. La qüestió ara és únicament saber si als islandesos els resulta més avantatjós que llur illa d'Islàndia sigui una casa d'esclaus danesos o un ducat independent

saman·standa <-stend ~ -stöndum | -stóð ~ -stóðum | -staðiðaf e-u>:
constar de
◊ einginn veit betur en þér að verra hlutskipti getur ekki beðið eyarskeggja en vera áfram féþúfa danakonúngs og þeirra skattkaupenda sem hann selur landið hverju sinni, lénsherra eða einokrara. Ekki voru það mín orð. Þér vitið vel að sá auður sem hér í Kaupinhafn samanstendur hefur á undangeingnum mannsöldrum grundvallast á íslandsverzluninni. Leiðin til æðstu metorða í þessum danska höfuðstað hefur jafnan legið gegnum íslandsverzlunina. Sú fjölskylda er varla til í þessum stað, að ekki hafi einhver meðlimur hennar brauð sitt frá compagniet. Og ekki hefur þótt öðrum bjóðandi en hæsta aðli, helst konúngbornum mönnum, að þiggja ísland að léni. ísland er gott land. Ekkert land stendur undir jafnmörgum auðkýfíngum og Ísland: — Ningú no sap millor que Vós que no es pot esperar pitjor sort dels islandesos que continuar essent una font d'ingressos per al rei de Dinamarca i els licitadors de la recaptació d'impostos i arrendaments -a qui cada vegada lliura el país-, nobles o gent del monopoli. —Això no és pas el que jo he dit. — Vós sabeu bé que la riquesa que hi ha acumulada aquí a Copenhaguen s'hi ha feta sobre la base del comerç amb Islàndia durant les [darreres] generacions passades. El camí cap als màxims honors en aquesta capital danesa sempre ha passat pel comerç amb Islàndia. A penes hi ha una família en aquesta ciutat algun membre de la qual no degui el seu pa a la compagniet. I no s'ha considerat [mai] oferir Islàndia en feu a ningú més que a la més alta noblesa, i sobretot als membres de la família reial. Islàndia és una bona terra. Cap país no sosté (o: no està en mans de) tants de potentats com Islàndia

saman·talinn, -talin, -talið <adj.>:
tot sumat -ada, tot comptat -ada
♦ að öllu samantöldu: <LOC FIGcomptat i debatut, en suma

saman·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
1. (saminncompost -a (escrit, elaborat & reunit, recopilat, compilat)
◊ “fésjóður margra loflegra frásagna, annála, æfintýra etc.” samantekin af Magnúsi Jónssyni í Vigur: “Tresor de molts de lloables relats, annals, contes etc.” recopilats per Magnús Jónsson de [l'illa de] Vigur
2. (tekinn saman í stuttu máliresumit -ida (recapitulat)
♦ samantekið yfirlit [yfir e-ð]: panoràmica general [de...], sumari [sobre...]
3. (samþykkturconvingut -uda, acordat -ada (pactat o concertat entre dos o més)
♦ samantekin ráð: (samkomulag, fastmæliplans acordats, acords m.pl

saman·tekt <f. -tektar, -tektir>:
1. (greinargerð, ágripsíntesi f, sinopsi f (resum detallat, recapitulació, epítom)
2. (það að semja eftir ýmsum ritum eða draga saman úrritumrecopilació f (compilació)
3. (á heyiaplegada f, recollida f, collita f (de fenàs)

saman·tengja <-tengi ~ -tengjum | -tengdi ~ -tengdum | -tengte-ð [við e-ð]>:
ensamblar una cosa [amb una altra], ajuntar fermament i sòlidament una cosa [a una altra]
◊ þeir hrokast upp af engu í hyggju holds síns og halda sér ekki við hann, sem er höfuðið og styrkir allan líkamann og samantengir taugum og böndum, svo að hann þróast guðlegum þroska: s'inflen d'orgull va amb llurs pensaments carnals i no es mantenen fidels a ell, que és el cap i enforteix tot el cos i l'uneix fermament amb les juntures i els lligaments de manera que va creixent en un creixement diví
◊ í honum er öll byggingin samantengd og vex svo, að hún verður heilagt musteri í Drottni: tot l'edifici es manté unit en Ell, i va creixent fins a convertir-se en un temple sant en el Senyor

saman·vaðlaður, -vöðluð, -vaðlað <adj.>:
enrotllat -ada
♦ lemja e-n í hausinn með samanvöðluðu dagblaði: pegar-li a algú al cap amb un diari enrotllat

saman·vafinn, -vafin, -vafið <adj.>:
1. <GENenrotllat -ada
2. <BOTconvolut -a

saman·þjappaður, -þjöppuð, -þjappað <adj.>:
compacte -a

sam·arfi <m. -arfa, -arfar>:
cohereu m, cohereva f

Samaría <f. Samaríu, no comptable>:
<HISTSamaria f, Xomron f (o: Xomeron)

sama·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de sojorn
◊ heyra má himnum í frá ǁ englasöng: Allelújá. ǁ Friður á jörðu því faðirinn er ǁ fús þeim að líkna, sem tilreiðir sér ǁ :/: samastað syninum hjá :/: del càntic dels àngels es pot sentir al cel: Al·leluia, Pau a la terra, car el Pare està disposat a ésser misericordiós amb el qui es prepari un lloc de sojorn al costat del fill
◊ ein kynslóðin fer og önnur kemur, en jörðin stendur að eilífu. Og sólin rennur upp, og sólin gengur undir og hraðar sér til samastaðar síns (wə-ʔɛl־məqōˈm-ō, וְאֶל-מְקוֹמוֹ), þar sem hún rennur upp: se'n va una generació i en ve una altra, però la terra dura sempre. I el sol es lleva i el sol es pon, afanyant-se cap al seu lloc de repòs, del qual torna a llevar-se
◊ af stað og burt með yður! Því að hér er ekki samastaður (ha-mmənūˈħāh, הַמְּנוּחָה) fyrir yður vegna saurgunarinnar, sem veldur tjóni, og það ólæknandi tjóni: aixequeu-vos i aneu-vos-en! Car aquí no hi ha cap lloc de repòs per a vosaltres a causa de la solladura que causa un dany i aquest dany és un dany inguarible
◊ já, svo fer um bústaði hins rangláta og svo um samastað (məˈqōm, מְקוֹם) þess manns, sem eigi þekkir Guð: sí, així passarà amb l'estatge de l'injust, i així passarà amb la llar del qui no coneix Déu!
◊ en á þeim degi mun ég ákveða Góg samastað (məˌqōm־ˈʃām, מְקוֹם-שָׁם), legstað í Ísrael, Abarímdal, fyrir austan Dauðahafið. Menn munu girða fyrir Abarímdal. Þar munu þeir grafa Góg og allan liðmúg hans  (wə-ʔɛθ־ˌkāl־hămōˈnɔ-h, וְאֶת-כָּל-הֲמוֹנֹה) og nefna hann Gógsmúgadal: i aquell dia donaré a Gog un lloc de repòs, una sepultura a Israel: la Vall dels Overim, a l'est de la Mar Morta. Hom tancarà [l'entrada de] la Vall dels Overim. Allà és on enterraran en Gog amb la multitud dels seus homes, i li diran «Vall de la Multitud d'en Gog»
◊ þakkar þú Drottni þannig, heimska og fávísa þjóð? Er hann ekki faðir þinn og skapari, sá er gerði þig og fann þér samastað (ˈkūn, כּוּן: wa-ʝəχɔnəˈnɛ-χā, וַיְכֹנְנֶךָ)?: és així com regracieu Jahvè, poble estúpid i idiota? Que no és ell ton Pare i creador, el qui t'ha fet i t'ha trobat un lloc on estar?
◊ ég mun fá þjóð minni, Ísrael, samastað (məˈqōm, מְקוֹם) og ég mun gróðursetja hana svo að hún geti búið þar örugg og óttalaus um alla framtíð. Ofbeldismenn  (βəˌnēi̯־ʕau̯ˈlāh, בְנֵי-עַוְלָה) skulu ekki kúga hana framar eins og fyrrum, jafnvel eftir að ég setti dómara yfir þjóð mína, Ísrael: i donaré a Israel, el meu poble, un lloc per a estar-hi i l'hi plantaré a fi que hi pugui habitar en seguretat i sense temor per sempre més. Els violents ja no l'oprimiran com abans, com després que vaig instituir jutges per governar el meu poble d'Israel
◊ allt til þessarar stundar þolum vér hungur, þorsta og klæðleysi, oss er misþyrmt, vér höfum engan samastað (ἀστατέω, ἀστατοῦμεν), og vér stöndum í erfiði (κοπιάω, κοπιῶμεν) og verðum að vinna með eigin höndum: fins al moment present patim fam, set i nuesa, som maltractats i no tenim cap lloc on romandre, i ens escarrassem i hem de treballar amb les nostres pròpies mans

sam·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>:
1. (sameiginleg ábyrgðcorresponsabilitat f, responsabilitat comuna (compartida)
2. <JURresponsabilitat solidària

sam·ábyrgur, -ábyrg, -ábyrgt <adj.>:
1. <GENcorresponsable
2. <JUR COM[mancomú -una i] solidari -ària

sam·band <n. -bands, -bönd:>
1. (tengslcontacte m  (connexió que hom manté amb altri)
♦ fara alveg úr sambandi: <LOC FIGguillar-se, perdre totalment el contacte amb la realitat (tornar-se boig, perdre l'enteniment)
♦ hafa góð sambönd: <LOC FIGestar ben relacionat -ada, tenir bons contactes
♦ hafa samband við e-n: posar-se en contacte amb algú contactar amb algú
♦ hafðu samband!: truca’m (o: fes-me un truc)
♦ halda sambandi við e-n: mantenir el contacte amb algú, mantenir-se en contacte amb algú
♦ komast í samband við e-n: posar-se en contacte amb algú, entrar en contacte amb algú
♦ ná sambandi við e-n: posar-se en contacte amb algú
♦ setja sig í samband við e-n: posar-se en contacte amb algú
♦ setja hluti í samband hvern við annan: ajuntar coses una amb l'altra
2. (símasamband & rafmagnssambandconnexió f  (telefònica i elèctrica)
♦ sambandið slitnaði: la connexió s'ha trencat
♦ setja tækið í samband [við rafmagn]: connectar l'aparell [a l'electricitat]
♦ stinga tækinu í samband: encendre l'aparell, connectar l'aparell
♦ taka tækið úr sambandi: desconnectar l'aparell, desendollar l'aparell
♦ tækið er í sambandi: l'aparell està connectat
3. (samskiptirelació f  (tracte entre dues persones o institucions & lligams que existeixen entre dues persones o institucions)
♦ hafa náið samband við e-n: mantenir una relació molt estreta amb algú
♦ vera í sambandi: tenir parella estable
◊ þú ert í sambandi: ja tens parella, tens parella estable
♦ vera náið samband [á] milli X og X: haver-hi una relació molt estreta entre X i X
♦ → ástarsamband “relacions amoroses”
♦ → kynlífssamband “relacions íntimes, relacions sexuals”
♦ → menningarsamband “relacions culturals”
♦ → viðskiptasamband “relacions comercials”
4. (bandalag, samtökfederació f  (entitat social o política)
♦ Samband spænskra félaga þýskukennara: Federació d'Associacions de Germanistes d'Espanya (F.A.G.E.)
♦ Samband ungra framsóknarmanna (S.U.F.): Unió de Joves Framsóknarmenn (membres del Partit de l'Avenç o del Progrés)
♦ Samband ungra jafnaðarmanna (S.U.J.): Unió de Joves Socialistes
♦ Samband ungra kommúnista (S.U.K.): Unió de Joves Comunistes
♦ Samband ungra sjálfstæðismanna (S.U.S.): Unió de Joves Sjálfstæðismenn (membres del Partit per la Independència)
♦ → ríkjasamband “confederació d'estats”
♦ → fylkjasamband “federació d'estats”
5. (efnasambandcompost m  (combinació d'elements químics)
♦ → brennisteinssamband “compost de sofre, sulfur”
♦ → kolefnissamband “compost de carboni, carbur

sambands- <en compostos>:
federal

sambands·fundur <m. -fundar, -fundir>:
assemblea f federal

sambands·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:
república f federal
♦ Sambandslýðveldið Þýskaland: República Federal d'Alemanya
♦ her m Sambandslýðveldisins: Búndeswehr f

sambands·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
Consell m Federal, Búndesrat m

sambands·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
1. <GENestat m federal (estat constituït per una federació d'estats)
2. (sambandsland, sambandsfylkiestat m [membre] de federació (cadascun dels estats de què consta un estat federal)

sambands·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
agència f federal

sambands·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<LINGconjunció copulativa

sambands·þing <n. -þings, -þing>:
parlament m federal
♦ Sambandsþing Þýskaland: Parlament Federal d'Alemanya, Búndestag m< Dieta f Federal d'Alemanya
♦ kosningar f.pl til Sambandsþingsins: eleccions al Búndestag
♦ þingmaður á Sambandsþinginu: diputat del Búndestag

sam·bekkingur <m. -bekkings, -bekkingar>:
company m de classe, companya f de classe (nen o nena que a escola van a la mateixa classe que un altre)

sam·beyging <f. -beygingar, -beygingar>:
<LINGconcordança f [gramatical] (de gènere, nombre i cas)

Sambía <f. Sambíu, no comptable>:
Zàmbia f

sambískur, sambísk, sambískt <adj.>:
zambià -ana

Sambíu·búi <m. -búa, -búar>:
zambià m, zambiana f

Sambíu·maður <m. -manns, -menn>:
zambià m, zambiana f

sam·bjóða <-býð ~ -bjóðum | -bauð ~ -buðum | -boðiðe-m að e-u>:
poder-se comparar amb algú en una cosa, ésser igual a algú en una cosa (cf. jafnbjóða, d'idèntic significat però amb diferent prefix)
◊ Krumur gaf nafn piltinum og kallaði Þorstein og sagði sinn son vera. Um þetta urðu þau Þórgunna samráða. Vex Þorsteinn nú þar upp og leggur Þórgunna við hann ástfóstur og kennir honum mart í fræðum. Þorsteinn gerðist bæði mikill og sterkur og viðleitinn um allar íþróttir. Hann var svo sterkur að þá er hann var sjö vetra gamall sambauð hann að afli rosknum mönnum þótt færir væru: en Krumur va posar nom al noi i el va anomenar Þorsteinn i el va reconèixer com a fill seu. Ell i la Þórgunna s'hi posaren d'acord. En Þorsteinn llavors es va fer gran allà i la Þórgunna l'estimà com un fill adoptiu i li va ensenyar moltes de coses de fetilleria. En Þorsteinn es va fer gran i fort i excel·lia en totes les habilitats físiques. Era tan fort que, quan va fer set anys, ja estava a l'alçada en força amb els homes fets i condrets encara que aquests fossin homes de força
◊ er hann fyrst sonr þess manns er mestr er í heiminum, veit ek eigi þess manns ván er mér þykki mér sambjóða ef þessi gengr undan, ok ef hans atgjǫrvi ok fríðleikr er eptir því sem frá er sagt, þá mun ek eigi honum neita: ja que és fill de l'home que és el més gran de tot el món i, si aquest home no entra en consideració, jo no espero trobar-ne cap altre que se li pugui comparar, i si les seves habilitats i la seva bellesa són tal com es diuen, jo no el rebutjaré pas
♦ það er ekki samboðið virðingu e-s að <+ inf.>va contra la dignitat d'algú <+ inf.

sam·bland <n. -blands, no comptable>:
barreja f, mescla f (Bal.
♦ sambland af borg og sveit: barreja de camp i ciutat
♦ sambland af spennu, kvíða og óþolinmæði: barreja de tensió, ansietat i impaciència
♦ sambland raunveruleika og hugarheims: barreja de realitat i fantasia

sam·blástur <m. -blásturs, no comptable>:
1. <GENcomplot m, confabulació f (conjura, conspiració)
◊ heiðingjar og Gyðingar gjörðu ásamt yfirvöldum sínum samblástur um að misþyrma þeim og grýta þá: els pagans i els jueus es van confabular amb llurs propis caps per a ultratjar-los i lapidar-los
◊ sannarlega mun ég svo gjöra við allan þennan illa lýð, sem gjört hefir samblástur móti mér: veritablement així faré amb tot aquest poble malvat que s'ha confabulat contra mi
2. <MARmotí f, amotinament m
♦ samblástur gegn skipstjóra: motí contra el capità

sam·blendi <n. -blendis, no comptable>:
(samgangurcontacte[s] m[.pl], relacions f.pl

sam·boðið:
supí de → sambjóða “poder-se comparar amb; escaure's a, adir-se a”

sam·boðinn, -boðin, -boðið <adj.>:
digne -a, escaient, adient
♦ samboðinn e-u: escaient a...
♦ það er ekki samboðið virðingu e-s að <+ inf.>va contra la dignitat d'algú <+ inf.

sam·borgari <m. -borgara, -borgarar>:
conciutadà m, conciutadana f

sam·brýndur, -brýnd, -brýnt <adj.>:
cellajunt -a

sam·bræðingur <m. -bræðings, no comptable>:
barrija-barreja f

sam·bræðsla <f. -bræðslu, -bræðslur. Gen. pl.: -bræðslna>:
amalgamament m, fusió f, fosa f (unió de dues o més coses per formar-ne una de nova)

sam·búð <f. -búðar, -búðir>:
1. <GENvida f en comú, convivència f
◊ þetta sumar fundusk þeir konungr ok jarl; ok þá konungr veizlu at jarli í Þrándheimi. Ok einn dag rœddi konungr við jarl: 'Vili þér nú taka við Ároni hirðmanni yðrum? ok þykki mér þat rúm vel skipat er hann er í. Vill hann bœta við yðr þat sem hann hefir brotit; en hann hefir nú mikit bœtt sál sína.' Jarl svarar heldr stutt; kvað Áron sva tafli teflt hafa við sik, 'At okkur sambúð mun skǫmm vera.' Konungr mælti: 'sagðisk øngan bœnarstað fara mundu um þenna hlut, 'ok kann vera, at Ároni verði at þessu lítit gjald.' Konungi fannsk fátt um. Eptir þetta tók konungr Áron á sitt vald, ok gørði hann hirðmann sinn. Ok var Áron með hónum nær þrjá tigi vetra:
♦ betri er vist í horni á húsþaki en sambúð við þrasgjarna konu: <LOC FIGmés val viure tot sol a un racó de la teulada que no pas sota la teulada amb una dona reganyosa
♦ friðsamleg sambúð þjóðanna: convivència (o: coexistència) pacífica dels pobles
♦ óvígð sambúð: parella de fet
♦ skráð sambúð: parella de fet inscrita
♦ skrá sig í sambúð: inscriure's com a parella de fet
♦ stirð sambúð: una convivència tensa
2. <POLÍTcohabitació f

sambúðar·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:
membre m de parella de fet, persona f que viu en règim de cohabitació

sambúðar·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:
variant de sambúðaraðili¹ ‘membre de parella de fet’

sambúðar·fólk <n. -fólks, no comptable>:
parella f de fet, persones f.pl en règim de cohabitació

sam·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
casa f plurifamiliar

sam·býli <n. -býlis, -býli>:
1. <GENhabitatge compartit, habitatge comú
♦ búa í sambýli: viure plegats (com a parella, sense estar casats & compartir habitatge amb un desconegut o un amic esp. per a repartir-se el preu del lloguer)
2. <BOTmonoècia f
3. <BIOsimbiosi f (samlífi)
4. (heimili fyrir fatlaðaresidència f per a discapacitats

sam·býlingur <m. -býlings, -býlingar>:
1. <GENpersona f que viu amb una altra (ja sia perquè són parella ja sia per repartir-se el preu del lloguer)
♦ eftirlifandi sambýlingur: <JURla parella de fet supervivent
2. <MED & BIOLsimbiont m

sambýlis·fólk <n. -fólks, no comptable>:
companys m.pl [i companyes] [d'habitatge]

sambýlis·hús <n. -húss, -hús>:
bloc m de pisos

sambýlis·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
companya f [d'habitatge & de vida] (dona que conviu amb un home sense estar-hi casada & companya de pis amb qui hom es reparteix el preu del lloguer)
♦ sambýliskona mín: la meva companya de vida

sambýlis·maður <m. -manns, -menn>:
company m [d'habitatge & de vida] (home que conviu amb una dona sense estar-hi casat & company de pis amb qui hom es reparteix el preu del lloguer)
♦ sambýlismaðurinn minn: el meu company de vida, la meva parella

sambýlis·maki <f. -maka, -makar>:
company m, companya f [d'habitatge & de vida]

sambýlis·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:
<BOTplanta andrògina

sam·bærilegur, -bærileg, -bærilegt <adj.>:
1. <GENcomparable
♦ sambærilegur við e-ð: comparable a...
♦ þetta er ekki sambærilegt: aquestes dues coses no són pas comparables
2. (hliðstæðuranàleg -àloga (equiparable, semblable)

sam·dauna <adj. inv.>:
<FIGavesat -ada, indiferent
♦ vera samdauna e-u: estar avesat -ada a una cosa, haver posat call a una cosa (Mall., Men.)
♦ verða samdauna e-u: estar-se avesant a una cosa
◊ verða samdauna óréttlætinu: avesar-se a la injustícia

sam·deilir <m. -deilis, -deilar>:
<MATdivisor comú
♦ stærsti samdeilir: el més gran divisor comú, el màxim divisor comú

samdi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → semja “compondre, escriure”

sam·dóma <adj. inv.>:
d'idèntic parer

sam·dráttur <m. -dráttar, -drættir; pl. no hab.>:
1. <GENcontracció f
♦ samdráttur hljóðstafa: <GRAMcontracció de [les] vocals
♦ lyf sem veldur samdrætti æða (o: í vöðvum æðaveggja)<MEDmedicament vasoconstrictor
2. (kreppa, verðfallrecessió f (depressió econòmica)
♦ samdráttur í efnahagslífinu: recessió econòmica
♦ samdráttur í atvinnulífinu: recessió de l'activitat laboral
♦ það er samdráttur á kolamarkaðnum: el mercat del carbó està en recessió
3. (það að draga saman liðsaflaconcentració f (reunió, aplec, p.e., de tropes, policia, forces militars etc.)
♦ samdráttur hers: concentració de tropes

sam·drykkja <f. -drykkju, -drykkjur. Gen. pl.: -drykkna>:
1. <GENsimposi m
2. (veisla, boðconvit m (refresc, banquet, festí)

sam·dægurs <adv.>:
el mateix dia

sam·eiginlega <adv.>:
en comú

sam·eiginlegur, -eiginleg, -eiginlegt <adj.>:
comú -una
♦ eiga e-ð sameiginlegt [með e-m]: tenir una cosa en comú [amb algú]
♦ sameiginleg ákvarðanataka: cogestió f
♦ sameiginleg hagsmunagæsla: defensa (o: salvaguarda) f dels interessos col·lectius
♦ sameiginlegir hagsmunir: interessos col·lectius
♦ sameiginlegt áhugamál: interès comú
♦ sameiginlegur vinur: un amic comú

sam·eign <f. -eignar, -eignir>:
1. <JURpropietat indivisa
2. (samfélagseignpropietat pública (propietat col·lectiva, del comú)
♦ sameign þjóðarinnar: bé comú, propietat f del poble islandès

sameignar·félag <n. -félags, -félög>:
empresa col·lectiva (o: posseïda en comú; o: comunitària)

sameignar·maður <m. -manns, -menn>:
comunista m & f

sameignar·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
comunisme m

sam·eina <-eina ~ -einum | -einaði ~ -einuðum | -einaðe-ð ~ e-n>:
1. (safna saman, setja samanunir una cosa ~ algú (ajuntar & fer estar plegats)
♦ börnin sameinuðu þau: els fills els uniren
2. (í heildunificar una cosa (convertir en un de sol)
◊ Bismarck sameinaði Þýskaland: en Bismarck va unificar Alemanya
3. (um fyrirtækifusionar una cosa (empresa)

sam·einaður, -einuð, -einað <adj.>:
1. <GENunit -ida
♦ Sameinaði sósíalistaflokkurinn Þýskalands: Partit Socialista Unificat d'Alemanya
♦ Sameinuðu arabísku furstadæmin: Emirats Àrabs Units
♦ Sameinuðu þjóðirnar: les Nacions Unides
♦ sameinaðir stöndum vér, sundraðir föllum vér: la unió fa la força
2. (í heildunificat -ada (que han estat ajuntats o units, convertits en un)
3. (um fyrirtækifusionat -ada (empreses)

sam·einast <-einast ~ -einumst | -einaðist ~ -einuðumst | -einast>:
1. <GENunir-se
◊ öreigar allra landa, sameinist!: proletaris de totes les nacions, uniu-vos!
♦ sameinast e-u: unir-se a...
2. (í heild, gerast að einuunificar-se (fer ésser un)
♦ sameinast e-u: unificar-se amb...
3. (fyrirtækifusionar-se (empreses)

sam·eind <f. -eindar, -eindir>:
molècula f

sameinda- <en compostos>:
molecular

sameinda·líffræði <f. -líffræði, no comptable>:
biologia f molecular

sameinda·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
<HIST POLÍTestat corporatiu

sam·eining <f. -einingar, -einingar>:
1. <GENunió f
♦ gera e-ð í sameiningu: fer una cosa plegats, fer una cosa en comú
2. (í heild, að einuunificació f (acció d'unificar)
♦ sameining Þýskalands í eitt ríki átti sér stað hinn 18. janúar 1871: la unificació d'Alemanya en un sol estat tingué lloc el 18 de gener del 1871
♦ → endursameining “reunificació”
3. (fyrirtækifusió f (empreses)

sameiningar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTpartit unificat
♦ Sameiningarflokkur alþýðu - Sósíalistaflokkurinn: <HISTPartit Unificat del Poble - Partit Socialista, partit polític islandès existent entre 1938 i 1968, resultat de la fusió del Partit Comunista d'Islàndia i una fracció del Partit Socialista d'Islàndia
♦ Sósíalíski sameiningarflokkur Katalóníu: <HISTPartit Socialista Unificat de Catalunya
♦ Sósíalíski sameiningarflokkur Þýskalands: <HISTPartit Socialista Unificat d'Alemanya

sameiningar·tákn <n. -tákns, -tákn>:
símbol m d'unió

samek <n. sameks, samek>:
sàmec f (סָמֶךְ, סמ"ך) (lletra de l'alfabet hebreu ס)

sam·fagna <-fagna ~ -fögnum | -fagnaði ~ -fögnuðum | -fagnaðe-m>:
felicitar algú, donar l'enhorabona a algú

sam·fallandi, -fallandi, -fallandi <adj.>:
coincident

sam·fara <adj. inv.>:
acompanyant, company -a
♦ vera samfara e-u: ésser acompanyant de..., anar acompanyat -ada de...
◊ því að mikilli speki er samfara mikil gremja (= bə-roβ ħāχəˈmāh, בְּרֹב חָכְמָה), og sá sem eykur þekking sína, eykur kvöl sína: car, a molta de saviesa li acompanya gran neguit i el qui augmenta els seus coneixements, augmenta el seu dolor
◊ hitasótt er venjulega samfara kvefi: la febre és una companya habitual d'un refredat

sam·fara <prep. + Dat.>:
alhora que, simultàniament amb, acompanyat -ada de
◊ friður sé með bræðrunum og kærleikur, samfara trú (= μετὰ πίστεως) frá Guði föður og Drottni Jesú Kristi. Náð sé með öllum þeim, sem elska Drottin vorn Jesú Krist með ódauðlegum kærleik: que la pau i la caritat, al mateix temps que la fe, siguin amb els germans de part de Déu Pare i de [nostre] Senyor Jesucrist! Que la gràcia sigui amb tots els qui estimen Nostre Senyor Jesucrist amb un amor imperible!
◊ en hún mun hólpin verða, sakir barnburðarins, ef hún stendur stöðug í trú, kærleika og helgun, samfara hóglæti (= μετὰ σωφροσύνης): tanmateix, la dona se salvarà gràcies a la maternitat, si es manté ferma en la fe, l'amor i la santedat, acompanyant-les de la modèstia
◊ já, guðhræðslan samfara nægjusemi (= μετὰ αὐταρκείας) er mikill gróðavegur. Því að ekkert höfum vér inn í heiminn flutt og ekki getum vér heldur flutt neitt út þaðan: sí, la pietat és una gran font de guany si va acompanyada de l'acontentament amb el que un té; car: res no hem duit al món i és evident que no ens en podem dur res amb nosaltres

samfara·rof <n. -rofs, -rof>:
coitus interruptus m

sam·farir <f.pl -fara>:
coit m
♦ hafa samfarir við konu: tenir relacions sexuals amb una dona, <LITtenir tracte carnal amb una dona
◊ á þeim tímum voru risarnir á jörðinni, og einnig síðar, er synir Guðs höfðu samfarir við dætur mannanna og þær fæddu þeim sonu. Það eru kapparnir, sem í fyrndinni voru víðfrægir: en aquells temps hi havia gegants a la terra, i també després, quan els fills de Déu es varen ajuntar carnalment amb les filles dels homes i els engendraren fills: aquests foren els famosos campions que, en els temps de l'antigor, foren famosos arreu
◊ þegar Davíð kom til hallar sinnar í Jerúsalem, lét konungur taka hjákonurnar tíu, er hann hafði skilið eftir til þess að gæta hallarinnar, og setti þær í varðhald og ól þar önn fyrir þeim, en eigi hafði hann samfarir við þær. Lifðu þær þannig innibyrgðar til dauðadags sem ekkjur lifandi manna: quan en David va tornar al seu palau a Jerusalem, va fer agafar les deu concubines que hi havia deixat perquè guardessin el palau i les va instal·lar a un lloc sota arrest i va proveir a llur manteniment, però no va tenir tracte carnal amb elles. I visqueren tancades allà fins al dia de llur mort com a vídues d'homes encara vivents
◊ og leggist maður með konu og hafi samfarir við hana, þá skulu þau lauga sig í vatni og vera óhrein til kvelds: i si un home s'ajeu amb una dona i hi té relacions sexuals, s'hauran de rentar amb aigua tots dos i seran impurs fins al vespre
♦ mæla til samfara við konu: sol·licitar de poder mantenir relacions amb una dona
◊ og er þeir höfðu fár nætur verið í Tungu þá ber Þorkell upp bónorðsmálin og mælir til mægðar við Snorra fyrir hönd Bolla en til samfara við Þórdísi dóttur hans: i quan ja feia alguns dies que eren a Tunga, en Þorkell va presentar la seva petició de matrimoni, sol·licitant per al Bolli l'emparentament amb l'Snorri a través del matrimoni d'en Bolli amb la Þórdís, la filla de l'Snorri
◊ nú fara þeir til Stokka, tuttugu saman, og er þeir komu á bæinn mælir Skeggi til mægða við Þorbjörn, "en til samfara við Þórdísi, dóttur þína": se n'anaren, així doncs, a Stokkar, vint en total, i quan arribaren al mas, l'Skeggi va demanar al Þorbjörn que li permetés d'emparentar-se amb ell, "casant-me amb la Þórdís, ta filla"
◊ Gunnar heimtir Þórð á mál og segir að þar er í för Hersteinn son Blund-Ketils og Þorkell trefill, "er það erindi þeirra að Hersteinn mælir til mægða við mig en til samfara við Þuríði dóttur mína eða hversu ráðlegt líst þér það? Maður er vænn og gervilegur. Hann skortir og eigi fé því faðir hans hefir það mælt að hann mundi af hendi láta búið en Hersteinn tæki við": en Gunnar va demanar al Þórður de parlar amb ell i li va dir que feia viatge amb ell en Hersteinn, el fill d'en Blund-Ketill i en Þorkell Tapaboques, "i han vingut perquè en Hersteinn desitja emparentar-se amb mi casant-se amb la Þuríður, ma filla: a tu, com d'aconsellable et sembla aquest matrimoni? L'home és bentallat i és una persona avantatjada. Tampoc no li manquen cabals perquè son pare ha dit que deixarà el mas perquè se'n faci càrrec en Hersteinn"
♦ rofnar samfarir: coitus interruptus

sam·fastur, -föst, -fast <adj.>:
1. (fastir hvor við annanque forma una sola peça (dit de dues o més peces que formen un tot mitjançant una cosidura, una soldadura etc., que estan inseparablement junts)
◊ enn fremur skalt þú ljósastiku gjöra af skíru gulli. Með drifnu smíði skal ljósastikan gjör, stétt hennar og leggur. Blómbikarar hennar, knappar hennar og blóm, skulu vera samfastir henni. Og sex álmur skulu liggja út frá hliðum hennar, þrjár álmur ljósastikunnar út frá annarri hlið hennar og þrjár álmur ljósastikunnar út frá hinni hlið hennar. Þrír bikarar, í lögun sem möndlublóm, skulu vera á fyrstu álmunni, knappur og blóm. Þrír bikarar, í lögun sem möndlublóm, skulu vera á næstu álmunni, knappur og blóm. Svo skal vera á öllum sex álmunum, sem út ganga frá ljósastikunni. Og á sjálfri ljósastikunni skulu vera fjórir bikarar í lögun sem möndlublóm, knappar hennar og blóm: einn knappur undir tveim neðstu álmunum, samfastur ljósastikunni, og annar knappur undir tveim næstu álmunum, samfastur ljósastikunni, og enn knappur undir tveim efstu álmunum, samfastur ljósastikunni, svo undir sex álmunum, er út ganga frá ljósastikunni. Knapparnir og álmurnar skulu vera samfastar henni. Allt skal það gjört með drifnu smíði af skíru gulli:
◊ samföst borð og bekkir: pupitres i seients units en una sola peça, combinat m de pupitre-seient
2. (samstæðurcoherent, cohesionat -ada (conformant una unió estreta)
3. (þétturserrat -ada, compacte -a (fila, reng)
♦ ganga í samfastri röð: marxar en rengs serrats

sam·feðra <adj. inv.>:
que té o tenen el mateix pare

sam·fella <f. -fellu, -fellur. Gen. pl.: -fellna o: -fella>:
1. (samhengi, svæði- og tímasamfellacontinu m (espai temporal o local seguit, ininterromput)
2. (samfelldnicontinuïtat f (qualitat de continu, de no interrupció)

sam·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
continu -ínua, continuat -ada (ininterromput)
♦ í tvo tíma samfellt: durant dues hores seguides
♦ samfelld dagskrá: programa ininterromput
♦ samfelldar drefjar af e-u: un regueró ininterromput d'una cosa

samfellu·eftirmyndun <f. -eftirmyndunar, no comptable>:
<INFORMATreplicació contínua
♦ staðbundin samfellueftirmyndun: replicació contínua local

samfellu·frumsenda <f. -frumsendu, -frumsendur. Gen. pl.: -frumsendna o: -frumsenda>:
<MAT & ESTADaxioma m de continuïtat

samfellu·frumsetning <f. -frumsetningar, -frumsetningar>:
<MAT & ESTADaxioma m de continuïtat

samfellu·tilgáta <f. -tilgátu, -tilgátur. Gen. pl.: -tilgátna o: -tilgáta>:
<MAT & ESTADhipòtesi f del continu

sam·ferða <adj. inv.>:
que viatgen plegats
♦ vera samferða: marxar plegats, viatjar plegats (en el present)
◊ mikill fjöldi fólks var honum samferða: feia camí amb ell una gran gernació
♦ verða samferða: marxar plegats, viatjar plegats (en el futur & en el passat)
◊ mega tveir menn verða samferða, nema þeir mæli sér mót?: per ventura poden dues persones viatjar plegades si abans no han quedat per fer-ho així?
◊ þeir urðu samferða: han fet plegats el viatge
♦ verða e-m samferða heim: tornar a casa viatjant amb algú, fer el viatge de tornada a casa amb algú (en el futur & en el passat)

samferða·fólk <n. -fólks, no comptable>:
companys m.pl de viatge, viatgers m.pl (que fan plegats un viatge)

samferða·maður <m. -manns, -menn>:
company m de viatge, companya f de viatge

sam·festingur <m. -festings, -festingar>:
1. (vinnuflíkgranota f  (tipus de vestit emprat per a treballar)
2. (tískuflíkbrusa-pantaló f, peto m (cast., ekki ritm./no lit.) (tipus de vestit femení d'una sola peça)
3. (ungbarnaflík[pijama-]granoteta f, pelele m (cast., ekki ritm./no lit.) (pijama d'una peça d'infant petit)

sam·félag <n. -félags, -félög>:
societat f  (col·lectiu humà o animal)
♦ borgaralegt samfélag: societat civil
♦ byggja upp betra og réttlátara samfélag: construir una societat més justa i millor
♦ gera e-ð í samfélagi við e-n: fer una cosa en comú, fer una cosa plegats
♦ þeir gerðu það í samfélagi: ho han fet en comú
♦ heildstætt samfélag: societat cohesionada
♦ iðnvædd ~ óiðnvædd samfélög: societats industrialitzades ~ no industrialitzades
♦ kapítalískt samfélag: societat capitalista
♦ kommúnískt samfélag: societat comunista
♦ mannlegt samfélag ~ mannlega samfélagið: la societat humana
♦ samfélagið í heild: la societat en el seu conjunt, la societat en la seva totalitat
♦ vestrænt samfélag: la societat occidental
♦ virk aðlögun að samfélaginu: integració activa en la societat
♦ → borgarsamfélag “societat burgesa”
♦ → botndýrasamfélög “comunitats d'animals epibentònics”
♦ → [gamalt] bændasamfélag “l'antiga societat dels bændur, l'antiga societat rural islandesa”
♦ → endurvinnslusamfélag “societat del reciclatge”
♦ → fræðasamfélag “comunitat intel·lectual”
♦ → iðnaðarsamfélag “societat industrial”
♦ → markaðssamfélag “societat de mercat”
♦ → lénssamfélag “societat feudal”
♦ → neyslusamfélag “societat de consum”
♦ → nútímasamfélag “societat moderna”
♦ → sjálfsþurftasamfélag “societat autàrquica”
♦ → [kapítalískt] stéttasamfélag “societat [capitalista] de classes”
♦ → sveitasamfélag “societat rural”
♦ → upplýsingasamfélag “societat de la informació”
♦ → velmegunarsamfélag “societat del benestar”
♦ → þekkingarsamfélag “societat del coneixement”
♦ → þrælasamfélag “societat esclavista”
♦ eyða e-m úr samfélagi e-s: exterminar algú del mig d'un poble
◊ þér hafið séð með eigin augum, hvað Drottinn gjörði sakir Baal Peór, því að öllum þeim mönnum, sem fylgdu Baal Peór, eyddi Drottinn Guð þinn úr samfélagi yðar (hiʃmīˈδō [...] mi-qqirˈbɛ-χā, הִשְׁמִידוֹ [...] מִקִּרְבֶּךָ): haveu vist amb els vostres propis ulls el que Jahvè ha fet per mor d'en Baal Fegor car Jahvè, el teu Déu, ha exterminat d'entre vosaltres tots els qui seguien en Baal Fegor
♦ gangast í eiðfest samfélag við e-n: constituir amb algú una aliança segellada amb jurament
◊ til þess að gangast undir sáttmála Drottins, Guðs þíns, og í eiðfest samfélag (ū-βə-ʔālāˈθ-ō, וּבְאָלָתוֹ) við hann, er Drottinn Guð þinn gjörir við þig í dag: per tal que entris en el pacte amb Jahvè, el teu Déu, i en la seva aliança, segellada amb jurament, que Jahvè el teu Déu avui acorda amb tu
♦ gera eiðfesta samfélag við e-n: fer una aliança, segellada amb un jurament, amb algú
◊ en ég gjöri ekki þennan sáttmála og þetta eiðfesta samfélag (wə-ʔɛθ־hāʔāˈlāh ha-zˈzoʔθ, וְאֶת-הָאָלָה הַזֹּאת) við yður eina, heldur bæði við þá, sem standa hér með oss í dag frammi fyrir Drottni Guði vorum, og einnig við þá, sem ekki eru hér með oss í dag: i no és pas només amb vosaltres tots sols que faig aquest pacte i aquesta aliança segellada amb jurament, sinó amb tots els qui són avui presents aquí entre nosaltres davant Jahvè, el nostre Déu, i també amb els qui no són pas aquí avui entre nosaltres
♦ hafa samfélag við e-n: ajuntar-se a algú, fer part comuna amb algú
◊ sjáir þú þjóf, leggur þú lag þitt við hann, og við hórkarla hefir þú samfélag (wə-ʕim mənāʔăˈφīm ħɛlˈqɛ-χā, וְעִם מְנָאֲפִים חֶלְקֶךָ): si veus un lladre, te'n vas amb ell, si veus adúlters, t'hi ajuntes (cf. Luter: ...und hast Gemeinschaft mit den Ehebrechern)
♦ samfélag heilagra: <RELIGla comunió dels sants

samfélags- <en compostos>:
social

samfélags·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>:
responsabilitat f social

samfélags·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
canvi m social

samfélags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
educació cívica, educació f per a la ciutadania (assignatura escolar)

samfélags·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
estructura f social
♦ vestræn samfélagsgerð nútímans: l'estructura de la societat occidental actual

samfélags·grein <f. -greinar, -greinar>:
assignatura f de ciències socials, geografia i història (designació de les assignatures escolars que introdueixen al coneixement social i cultural: història, geografia, sociologia, ecologia, educació per a la ciutadania, economia, història de l'art)
♦ samfélagsgreinar: ciències socials, geografia i història

samfélags·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m social

samfélags·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
socialment acceptable

samfélags·legur, -leg, -legt <adj.>:
social
♦ samfélagsleg ábyrgð: responsabilitat f social
♦ hafa samfélagslegar skyldur: tenir deures m.pl socials, tenir obligacions f.pl socials

samfélags·líkan <n. -líkans, -líkön>:
model m de societat

samfélags·miðlar <m.pl -miðla>:
mitjans m.pl socials, mitjans m.pl de comunicació social

samfélags·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
formació [i vertebració] d'una comunitat

samfélags·net <n. -nets, -net>:
xarxa f social

samfélags·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:
contracte m social

samfélags·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:
problema m social

samfélags·vitund <f. -vitundar, no comptable>:
consciència f social

samfélags·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei m social [substitutori], treballs m.pl per a la comunitat

sam·fleytt <adv.>:
sense interrupció

sam·fleyttur, -fleytt, -fleytt <adj.>:
ininterromput -uda, sense interrupció
♦ í þrjá samfleytta daga: per espai de tres dies consecutius
♦ í samfleytta þrjá vetur: per espai de tres anys consecutius

samflokks·maður <m. -manns, -menn>:
company m de partit, companya f de partit

sam·flot <n. -flots, no comptable>:
1. (samsiglingconserva f (comboi, unió de dues o més embarcacions que naveguen plegades per a mútua defensa)
♦ hafa samflot: #1. <LOC NÀUT = sigla samananar de conserva, navegar de conserva (o: en conserva; o: de concert), navegar en estol (en companyia, de manera que d'una nau estant sempre se'n pugui veure com a mínim una altra)#2. <LOC FIG = vera samtakaanar plegats i d'acord, estar d'acord (ésser del mateix parer. La locució islandesa no té la connotació pejorativa de la locució catalana anar de conserva)
þeir höfðu samflot, þar til er þeir sá Ísland; þá skildi með þeim: varen navegar de conserva fins que véren Islàndia i llavors se separaren
◊ hann tók þá það ráð að leita Íslands. Til ferðar réðust með honum þeir Úlfur hinn skjálgi frændi hans og Steinólfur hinn lági, son Hrólfs hersis af Ögðum og Öndóttar, systur Ölvis barnakarls. Þeir Geirmundur höfðu samflot. Og stýrði sínu skipi hver þeirra. Þeir tóku Breiðafjörð og lágu við Elliðaey; þá spurðu þeir, að fjörðurinn var byggður hið syðra, en lítt eða ekki hið vestra. Geirmundur hélt inn að Meðalfellsströnd og nam land frá Fábeinsá til Klofasteina; hann lagði í Geirmundarvog, en var hinn fyrsta vetur í Búðardal. Steinólfur nam land inn frá Klofasteinum, en Úlfur fyrir vestan fjörð, sem enn mun sagt verða: va prendre la decisió de salpar a la recerca d'Islàndia; varen emprendre amb ell aquest viatge el seu parent l'Úlfur Guenyo, l'Steinólfur Baixet, fill del hersir Hrólfur de les Agðir i de l'Öndótt, la germana de l'Ölvir, a qui de malnom deien ‘al·loter’. En Geirmundur i els seus acompanyants varen navegar de conserva, cadascun governant el seu propi vaixell. Varen recalar al Breiðafjörður i hi ancoraren a prop de l'illa d'Elliðaey; aleshores varen saber que el fiord ja era habitat a la part sud, però poc o gens al seu costat oest. En Geirmundur aleshores es va dirigir cap a l'interior del fiord enfilant la Meðalfellsströnd, i va prendre possessió de les terres compreses entre el riu de Fábeinsá i els Klofasteinar. Va ancorar al Geirmundarvogur i passà el primer hivern a Búðardalur. L'Steinólfur va prendre possessió de les terres situades més enllà dels Klofasteinar i l'Úlfur les que estaven situades a l'oest del fiord com es dirà tot seguit
◊ Þórir hundur spurði þetta. Þá gerði hann menn og orðsending til þeirra bræðra og það með að hann ætlar að fara um sumarið til Bjarmalands, vill hann að þeir hafi samflot og hafi að jafnaði það er til fengjar verður: en Þórir, a qui de malnom deien ‘Ca’, ho va saber. Aleshores va enviar homes als germans amb el missatge que tenia la intenció de partir a l'estiu cap al Bjarmaland i que volia que hi naveguessin tots plegats de conserva i que volia que fessin partions iguals del botí que hi fessin
◊ Hjörleifr konungr fór með skipi sínu til Konungahellu, því sem hann helt til Bjarmalands. Þeir Hreiðarr, Sjólands konungr, settu búðir sínar it næsta þar. Heri, sonr Hreiðars konungs, gerði sér kært við Hjörleif konung. Á þeim fundi eggjaði hann föður sinn at bjóða heim Hjörleifi konungi. Hreiðarr konungr sagði, at þat mundi at engri gæfu verða, en lagði þó leyfi til ok fjármuni. Þeir höfðu samflot til Danmerkr. At því boði sá Hjörleifr konungr Hringju, dóttur Hreiðars konungs,ok bað hennar. Heri fýsti þess ráðs, ok fylgdi henni skipshöfn manna ok farmr allr: el rei Hjörleifr es va dirigir a Konungahella amb el vaixell amb què havia anat al Bjarmaland. En Hreiðarr, el rei del Sjóland, i els seus homes, van aixecar llurs tendes a tocar de les d'ells. En Heri, el fill del rei Hreiðarr, va fer-hi amistat amb el rei Hjörleifr (Cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a la locució: gera sér kært við e-n. L'interpreto en el sentit de: fer amistat amb algú). En aquella trobada, en Heri va animar son pare a convidar a casa el rei Hjörleifr. El rei Hreiðarr li va dir que aquella visita no seria bonastruga, però, tanmateix, li va donar el seu permís i cabal [pels dispendis que ocasionés]. Van navegar de conserva fins a Dinamarca. Durant el banquet (d'acord amb Baetke 19874, pàg. 60 interpreto aquí el mot: boð en el sentit de: Gastgebot), el rei Hjörleifr va veure la Hringja, la filla del rei Hreiðarr, i va demanar la seva mà. En Heri va estar ben prediposat a aquest matrimoni i tota una tripulació d'homes i tota la càrrega del vaixell la van acompanyar [a tall de dot cap als dominis del seu marit]
♦ halda samfloti: <LOC NÀUTanar de conserva, navegar de conserva, navegar mantenint-se en companyia
◊ svo er sagt, að þeim mönnum væri farið, er hamrammir eru, eða þeim, er berserksgangur var á, að meðan það var framið, þá voru þeir svo sterkir, að ekki hélst við þeim, en fyrst, er af var gengið, þá voru þeir ómáttkari en að vanda. Kveld- Úlfur var og svo, að þá er af honum gekk hamremmin, þá kenndi hann mæði af sókn þeirri, er hann hafði veitt, og var hann þá af öllu saman ómáttugur, svo að hann lagðist í rekkju. En byr bar þá í haf út. Kveld-Úlfur réð fyrir skipi því, er þeir höfðu tekið af þeim Hallvarði; þeim byrjaði vel og héldu mjög samfloti, svo að hvorir vissu löngum til annarra. En er sóttist hafið, þá elnaði sótt á hendur Kveld-Úlfi: diuen que els homes que podien canviar de forma i aquells de qui s'emparava el furor de berserc, els passava que, en aquest estat, eren tan forts que no hi havia res que se'ls resistís, però que després, quan ja els havia espassat, els envaïa una debilitat insòlita. Això també li passava al Kveld-Úlfur: quan el furor li va espassar, va sentir un gran esgotament pel combat que acabava de lluitar, i de tot en va quedar tan exhaust que es va ajeure al llit. Un vent favorable els va empènyer a mar oberta. En Kveld-Úlfur governava el vaixell que havien pres al Hallvarður i als seus germans. Van tenir bon vent i anaven en conserva serrada, de manera que cadascun d'ells sempre parava esment de l'altre. Quan ja havien fet una bona tirada per alta mar, la malaltia d'en Kveld-Úlfur va empitjorar
2. (uppsöfnun á skipum, skipafjöldi, flotimultitud f de vaixells, flota f (aglomeració de vaixells, grup de vaixells)
◊ þeir gerðu svo, sigldu norður um daginn og um nóttina. Óðinsdag að kveldi sigldu þeir inn um Agðanes. Varð þá fyrir þeim samflot mikið, byrðingar og róðrarferjur og skútur, það var vökulið, fóru inn til býjar, sumir fyrir þeim en sumir eftir. Gáfu býjarmenn engi gaum að fyrir þá sök um langskipasigling: així ho varen fer i navegaren dia i nit amb rumb nord. Dimecres al vespre van donar la volta a l'Agðanes i es varen trobar amb una gran multitud de vaixells, naus mercants o byrðingar, i barques de rems o róðrarferjur i balandres o skútur: tots ells eren gent que anaven a la ciutat per assistir-hi a les vespres [del dia de l'Ascensió] i alguns els anaven al davant, i d'altres al darrere. Els habitants de la vila no van fer esment de les naus de guerra que s'hi acostaven per aquesta raó
en er þetta samflot (per smáfloti?) kom norður á Mæri, þar var þá fyrir lið Hákonar konungs og sjálfur hann var þar í liðsafnaði og búnaði og stefndi til sín lendum mönnum og leiðangursmönnum og hafði þá áður langa hríð ekki til tíðinda spurt af Björgyn, en nú fengu þeir eina njósn af öllum skipum er sunnan fóru að Erlingur skakki hafði upp sett skip sín í Björgyn og mundu þeir hans eiga þangað að vitja og sögðu að hann hefði mikið lið: i quan aquest estol de naus va arribar al nord a Mæri, s'hi varen trobar amb l'exèrcit del rei Hákon i ell mateix hi era reunint tropes i aparellant-les i hi havia convocat els lendir menn i els leiðangrsmenn, els homes de les lleves, i en aquells moments ja feia temps que no havia tingut noves de Bergen, però ara va rebre exactament la mateixa notícia de tots els vaixells que hi arribaven del sud: que l'Erlingur Guerxo havia tret a terra a Bergen tots els seus vaixells i que allà l'hi haurien de trobar i afegien que l'Erlingur[, emperò,] hi tenia una gran tropa

< sam·floti <m. -flota, no comptable>:
variant de samflot ‘navegació de conserva, navegació en estol’
◊ á því sumri komu heim bræður Véþorms, Grímur og Ormar. Þeir höfðu herjað á Svíþjóð um sumarið. Sitt knarrarskip átti hvor þeirra og voru hlaðin með fjárhlut. Voru þeir með Véþormi um veturinn en um vorið bjuggu þeir bræður skip sín til Íslands og ætluðu þeir Ketill að halda samflota: aquell estiu varen tornar a casa els germans d'en Véþormur, en Grímur i l'Ormar. Havien estat fent incursions de pillatge per Suècia durant l'estiu. Cadascun d'ells dos tenia la seva pròpia knǫrr i cadascuna de les naus anava estibada amb objectes de valor. Varen passar l'hivern amb en Véþormur i a la primavera aquests dos germans varen aparellar llurs naus per partir cap a Islàndia; ells i en Ketill tenien la intenció d'anar-hi en comboi
◊ þeir Önundur og Ásmundur létu í haf er þeir voru búnir og höfðu samflota: l'Önundur i l'Ásmundur varen salpar tan bon punt s'hagueren aparellat per al viatge i feren la travessia navegant de conserva
◊ nú létu þau í haf og höfðu til þess mælt áður að þau mundu samflota hafa ef svo vildi verða, og þess var lítill munur. En þó komu þeir bræður nokkuru fyrri og höfðu upp borið föng sín til húsa Leifs. En er Freydís kom að landi þá ryðja þeir skip sitt og bera upp til húss föng sín: llavors van salpar. Prèviament havien aparaulat que navegarien de conserva sempre que fos possible fer-ho així, i gairebé ho varen aconseguir: tanmateix, els dos germans varren arribar una mica abans a Vínland i ja havien portat tota la càrrega dels vaixells a les cases d'en Leifur quan va arribar-hi la Freydís; els homes d'ella varen desembarcar la càrrega de llur vaixell i la portaren [igualment] a la casa

samfunda·tjald <n. -tjalds, no comptable>:
<RELIGtenda f de l'oracle (o: del trobament) (òhel moed, ˈʔohɛl mōˈʕēδ, אֹהֶל מוֹעֵד)
◊ því næst gjörði hann eirkerið með eirstétt úr speglum (bə-marˈʔɔθ, בְּמַרְאֹת) kvenna þeirra, er gegndu þjónustu við dyr samfundatjaldsins (ˈpɛθaħ   ˈʔɔhɛl   mōˈʕēδ, פֶּתַח אֹהֶל מוֹעֵד)tot seguit, amb els miralls de les dones que feien servei a la porta de la tenda de l'oracle en féu una conca de bronze amb peanya de bronze
  També s'empren els termes vitnisburðartjaldbúð o tjaldbúð vitnisburðarins ‘Tabernacle m del Testimoni’ o ‘Tabernacle m del Testimoniatge’, que tradueix מִשְׁכַּן הָעֵדֻת (mixcan ha-edut) o ἡ σκηνὴ τοῦ μαρτυρίου; sáttmálsbúð ‘Tabernacle m de l'Aliança’, que també tradueix el mot bimembre מִשְׁכַּן הָעֵדֻת (mixcan ha-edut), i sáttmálstjald ‘Tenda f de l'Aliança’, que tradueix אֹהֶל הָעֵדֻת (òhel ha-edut).  
     

samfunda·tjalds-búð <f. -tjalds-búðar, no comptable>:
<RELIGtabernacle m, tenda de l'oracle (o: del trobament) (mixcan òhel moed, miʃˈkān ˌʔohɛl־mōˈʕēδ, מִשְׁכַּן אֹהֶל-מוֹעֵד)
◊ og þú skalt setja brennifórnaraltarið fyrir framan dyr samfundatjalds-búðarinnar: i col·locaràs l'altar dels holocaustos davant la porta del tabernacle, [ço és,] de la tenda de l'oracle

sam·fundur <m. -fundar, -fundir>:
reunió f
◊ lít þú á Síon, borg samfunda vorra!(mōʕăˈδē-nū, מוֹעֲדֵנוּ): contempla Sió, la ciutat dels nostres encontres
◊ og þú skalt leggja þá niður í samfundatjaldinu, fyrir framan sáttmálið, þar sem ég á samfundi við yður:
◊ og þar vil ég eiga samfundi við þig og birta þér ofan af arkarlokinu millum beggja kerúbanna, sem standa á sáttmálsörkinni, allt það, er ég býð þér að flytja Ísraelsmönnum:
◊ skal það vera stöðug brennifórn hjá yður frá kyni til kyns fyrir dyrum samfundatjaldsins í augsýn Drottins. Þar vil ég eiga samfundi við yður til að tala þar við þig, og þar vil ég eiga samfundi við Ísraelsmenn, og það skal helgast af minni dýrð:
◊ þú skalt setja það fyrir framan fortjaldið, sem er fyrir sáttmálsörkinni, fyrir framan lokið, sem er yfir sáttmálinu, þar sem ég vil eiga samfundi við þig:
◊ og nokkuð af því skalt þú mylja smátt og leggja það fyrir framan sáttmálið í samfundatjaldinu, þar sem ég vil eiga samfundi við þig. Það skal vera yður háheilagt:

sam·fylgd <f. -fylgdar, no comptable>:
companyia f (acompanyament)
♦ í samfylgd e-s: en companyia d'algú, acompanyat -ada d'algú
♦ vera í samfylgd með e-m: trobar-se en companyia d'algú

samfylgdar·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENacompanyant m & f
◊ ráðist er á bílalest hans og allir samfylgdarmenn drepnir, en hann handsamaður af hryðjuverkamönnum: el seu comboi és atacat i tots els seus acompanyants, morts, i ell és capturat per uns terroristes
2. (samferðamaðurcompany m de viatja, companya f de viatge  (acompanyant durant un viatge, persona -coneguda o no- que fa el mateix viatge que algú)

sam·fylking <f. -fylkingar, -fylkingar>:
1. (á BaleareyjumBloc m per Mallorca  (“Samtök um Maljorku eða Blokkin fyrir Maljorku”)
2. (í ValensíuBloc Nacionalista Valencià 
3. (á ÍslandiFront Unit  (fins al 2000: coalició electoral -“kosningabandalag”- de partits polítics islandesos de tendència centre-esquerra que es presentaven plegats a les eleccions. D'ençà del 2000: partit polític islandès)
  La coalició electoral -“kosningabandalag”- mallorquina, formada pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista, Alternativa Esquerra Unida-Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears, és un paral·lel gairebé total amb la Samfylkingin islandesa.

Tanmateix, val a dir que els partits membres del
Front Unit islandès o Samfylkingin van decidir de fondre's el 6 de maig del 2000, donant així origen a un nou partit palític que, tanmateix, va conservar l'antic nom de Samfylkingin. Per a més detalls, vulgueu consultar la seva pàgina web: http://www.samfylking.is/. El nom d'aquest partit recorda el de l'històric Alþýðufylkingin ‘Front Popular’.

El seu equivalent a l'estat espanyol fóra el
P.S.O.E..
 

sam·gangur <m. -gangs, no comptable>:
contacte[s] m[.pl] 

sam·gleðjast <-gleðst ~ -gleðjumst | -gladdist ~ -glöddumst | -glaðste-m>:
donar l'enhorabona a algú, felicitar algú
♦ samgleðjast með e-m [vegna e-s]: congratular-se amb algú [per...]

sam·germanskur, -germönsk, -germanskt <adj.>:
<LING & CULTURgermànic -a comú -una, comú -una a tots els pobles germànics
♦ samgermanskt orð: un mot comú a totes les llengües germàniques
♦ samgermanskur arfur: llegat germànic comú (qualsevol costum, creença, mot etc. comú a tots els pobles germànics i per tant, considerat ja existent en època germànica antiga)

sam·glíkja <-glíki ~ -glíkjum | -glíkti ~ -glíktum | -glíkte-m ~ e-u við e-n ~ við e-ð>:
<variant arcaica de → samlíkja “comparar algú ~ una cosa a algú ~ una cosa”

sam·glíkjast <-glíkist ~ -glíkjumst | -glíktist ~ -glíktumst | -glíkstvið e-n ~ við e-ð (o: e-m ~ e-u)>:
<variant arcaica de → samlíkjast “comparar-se a algú ~ una cosa”

sam·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
1. <MEDsoldat -ada
♦ beinin eru samgróin: els ossos s'han soldat
2. <FIG[profundament] arrelat -ada, inveterat -ada
♦ samgróinn e-u: [profudament] arrelat en una cosa

samgöngu- <en compostos>:
de transports

samgöngu·bann <n. -banns, no comptable>:
bloqueig m, blocatge m (aïllament de regió, país etc. per motius sanitaris o polítics mitjançant la prohibició de tota mena de comunicació exterior amb ell)
◊ Sovíetmenn voru alls ekki ánægðir með það og settu að lokum samgöngubann á vestur-Berlín og stóð það bann frá 24. júní 1948 – 12. maí 1949 eða í rúma 11 mánuði:
◊ á endanum gáfust Sovíetmenn upp og afnumdu samgöngubannið:

samgöngu·bætur <f.pl -bóta>:
millora f dels transports i les comunicacions

samgöngu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de [transports i] comunicacions

samgöngu·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
via f de comunicació

samgöngu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de comunicacions

samgöngu·mannvirki <n. -mannvirkis, -mannvirki. Gen. pl.: -mannvirkja; dat.pl.: -mannvirkjum>:
infrastructura f de transports (umferðarmannvirki)

samgöngu·mál <n.pl -mála>:
transports m.pl i comunicacions (umferðarmál)

samgöngumála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m ~ ministra f de transports i comunicacions

samgöngu·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
centre m de transport [intermodal]

sam·göngur <f.pl -gangna>:
transports i comunicacions, tràfic m, circulació rodada [de persones i mercaderies]

samgöngu·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m ~ ministra f de transports i comunicacions

samgöngu·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de transports i comunicacions

samgöngu·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
mitjà m de transport (farartæki)

samgöngu·æð <f. -æðar, -æðar>:
artèria f de comunicacions, artèria f de trànsit (o: tràfic) 

samhalds·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (sparsamurestalviador -a, economitzador -a  (que sap fer economies, que se sap administrar)
2. (sínkurestret -a  (avariciós)

sam·hangandi, -hangandi, -hangandi <adj.>:
1. <GENcoherent, conseqüent
2. (samfleytturconsecutiu -iva (en sèrie, en bateria)
♦ samhangandi blossahvellsprengjur: bateries f.pl de trons detonants, bateries f.pl de petards amb flaix (en pirotècnia)

sam·harma <-harma ~ -hörmum | -harmaði ~ -hörmuðum | -harmaðe-m ~ e-u>:
condoldre's de, compatir-se de
◊ og nær eg var svo í járnin kominn með öðrum fæti komu mínir stallbræður, jafnvel þeir indíanisku kaupmenn, sem þeir kalla marcatores, og þeir heiðnu stríðsmenn, sem kallast talíarií, og þjónuðu oss jafnframt á kastalans skansmúrum innan porta, með vakt og fullum trúskap, og höfðu vestur-rúndel kastalans að vakta, hvað þeim aldrei sló feil í nokkuð sinn. Þessir komu að samharma mér. Minn þénari, einn indíaniskur piltur Sivile að nafni, og var af Portogaliskum kristnaður, samharmaði mér svo mjög, að hann varð varla huggaður. Nær þessi atburður skeði var nær um þriðju stund eftir miðdag. Um kvöldið kom vaktmeistarinn eftir venju að tillykja portin, og var þá hans reiði að mestu sefuð: i quan m’hagueren engrillonat un dels turmells, vingueren els meus camarades, i fins i tot els mercaders indis que ells anomenen marcatores, i els soldats pagans que anomenen taliarii, els quals ens feien servei vigilant l’interior dels murs merletats de la fortalesa amb gran lleialtat -també feien guàrdia als baluards de ponent de la fortalesa i mai no se’ls va agafar cometent la menor falta en la vigilància-, aquests, doncs, van venir a condoldre's de mi. El meu servent, un vailet indi anomenat Sivile, cristianitzat pels portuguesos, estava tan afligit per mi que a penes se’l podia consolar. Aquest fet es va esdevenir devés les tres de l’horabaixa. Al vespre, el [primer] sergent de guàrdia va venir, com de costum, a tancar les portes, i aleshores, la major part de la seva ira ja s’era apaivagada

samheita·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
[medicament] genèric m

samheita·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:
diccionari m de sinònims

sam·heiti <n. -heitis, -heiti>:
sinònim m
♦ samheiti yfir e-ð: sinònim de...

< sam·heldi <n. -heldis, no comptable>:
lliga f, aliança f
◊ Heinir lýstu mikinn drengskap, ok skáru upp herör, ok nefndu menn or þriðjungum, ok héldu vörð á sér nótt ok dag, ok tóku samheldi sitt um alla Heiðmörk: els heidmarquesos van fer gala de gran intrepidesa i feren una crida general a les armes i feren lleva d'homes als thridiungs i es mantenien alerta dia i nit i van estendre la seva aliança per tota la Heidmarca

sam·heldinn, -heldin, -heldið <adj.>:
1. (samhaldssamurmolt unit -ida, cohesionat -ada (grup: que fa pinya, que és molt compacte, amb els seus membres molt avinguts entre si, solidari amb els seus membres etc.)
2. (sínkur, nískurestret -a com un puny  (extremadament avar)

sam·heldni <f. -heldni, no comptable>:
[sentiment m de] solidaritat f, unió f (unitat i cohesió entre els membres d'un grup; el fet de mantenir-se junts)

sam·hengi <n. -hengis, -hengi>:
1. <GENcontext m
♦ í þessu samhengi: en aquest context
♦ orðið í þessu samhengi: el mot en aquest context
♦ slíta [e-ð] úr samhengi: treure [una cosa] de[l seu] context, extrapolar [una cosa]
2. (þráðurcoherència f (relació connexa)
♦ það er ekkert samhengi í þessu: no hi ha gens de coherència en això
♦ segja frá e-u í þessu samhengi: contar una cosa d'una manera connexa, relatar una cosa amb coherència
♦ setja e-ð ~ e-n í samhengi við e-ð: relacionar una cosa ~ algú amb una cosa
♦ sjá ekkert samhengi í e-u: no veure-hi cap relació en una cosa
♦ vera í samhengi við e-ð: tenir relació amb una cosa, estar relacionat -ada amb una cosa, haver-hi una relació amb una cosa
3. (heildarsýnperspectiva f (òptica, punt de vista)
♦ í þessu samhengi: en aquest aspecte, a propòsit d'això
♦ sjá e-ð í réttu samhengi: veure una cosa en el seu context, veure una cosa des de la perspectiva correcta
4. (samfellacontinuïtat f (continu, successió contínua, seqüència ininterrompuda)
♦ órofið samhengi [í e-u]: continuïnat ininterrompuda [en una cosa]

samhengis·laus, -laus, -laust <adj.>:
incoherent, incongruent, inconnex -a

samhengis·laust <adv.>:
incongruentment, d'una manera incongruent
♦ tala samhengislaust um e-ð: dir incoherències sobre una cosa, parlar incoherentment sobre una cosa

samhengis·leysi <n. -leysis, no comptable>:
incoherència f, incongruència f

sam·hentur, -hent, -hent <adj.>:
que s'entenen bé
♦ þeir eru samhentir: treballen bé plegats
♦ samhent fjölskylda: una família els membres de la qual s'entenen bé, una família harmònica

sam·herji <m. -herja, -herjar>:
1. <MILcompany m d'armes, consoldat m
2. <FIGcompany m de lluita, companya f de lluita

sam·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:
1. <GEN> ajut mutu (o: recíproc), solidaritat f, germanor f
2. <BIO> mutualisme m, simbiosi mútuament profitosa (per a l'hoste i l'amfitrió)

sam·hliða <adj. inv.>:
paral·lel -a
♦ samhliða vigrar: vectors paral·lels
♦ samhliða e-u: en paral·lel a una cosa, paral·lelament a una cosa

sam·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
1. (samhljómurconsonància f (en música, interval d’un acord perfecte constituït pel solapament de dos o tres acords produïts alhora)
2. (málhljóðconsonant m (so articulat)
♦ raddað, naumraddað, afraddað, óraddað, fráblásið, ófráblásið, aðblásið samhljóð: consonant sonora, [parcialment] desonoritzada, ensordida (desononitzada), sorda, aspirada, no-aspirada (pura), preaspirada
♦ → hálftvinnhljóð “consonant oclusiva africacionada, consonant oclusiva semiafricada”
♦ → hliðarhljóð “consonant lateral”
♦ → lokhljóð “consonant oclusiva”
♦ → nándarhljóð “consonant aproximant”
♦ → nefhljóð “consonant nasal”
♦ → sláttarhljóð “consonant bategant”
♦ → sveifluhljóð “consonant vibrant”
♦ → tvinnhljóð “consonant africada”
♦ → þrýstihljóð “consonant ejectiva”
♦ → önghljóð “consonant fricativa”
♦ → tvívaramæltur “bilabial”
♦ → varamæltur “labial”
♦ → tannvaramæltur “labiodental”
♦ → tannmæltur “dental”
♦ → tannbergsmæltur “alveolar”
♦ → tanngómmæltur “dentoalveolar”
♦ → rismæltur “retroflex”
♦ → framgómmæltur “mediopalatal”
♦ → úfmæltur “uvular”
♦ → uppgómmæltur “velar”
♦ → raddbandamæltur “glotal”
♦ → raddglufumæltur “glotal”
♦ → kokmæltur “faringal”

sam·hljóða <prep. + Dat.>:
d'acord amb

samhljóða·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema consonàntic

samhljóða·klasi <m. -klasa, -klasar>:
grup consonàntic

sam·hljóðan <f. -hljóðanar, no comptable>:
harmonia f, consonància f

sam·hljóðandi <m. -hljóðanda, -hljóðendur>:
(samhljóðatáknconsonant m (grafema consonàntic)

sam·hljóði <m. -hljóða, -hljóðar>:
(samhljóðatáknconsonant m (grafema consonàntic)
♦ tvöfaldur samhljóði: [consonant f] geminada f

samhljóðs·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
<LINGtema m en consonant

sam·hljóma <adj. inv.>:
harmònic -a, harmoniós -osa, melòdic -a

sam·hljómur <m. -hljóms, -hljómar>:
so harmònic

sam·hryggð <f. -hryggðar, no comptable>:
condol m, <LITcondolença f
♦ votta e-m samhryggð: donar el condol a algú, <LITexpressar les seves condolences a algú

sam·hryggjast <-hryggist ~ -hryggjumst | -hryggðist ~ -hryggðumst | -hryggste-m>:
donar el condol a algú
◊ ég samhryggist ykkur: us dono el condol

sam·huga¹ <adj. inv.>:
unànime, d'acord
♦ vera [öll] samhuga: estar [tots] d'acord

sam·huga² <adv.>:
unànimement

sam·hugi <m. -huga, no comptable>:
unanimitat f, acord m

sam·hugur <m. -hugar, no comptable>:
[sentiment m de] companyonia [i unió], solidaritat f

sam·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:
1. <GENsimetria f
2. (orð eða setning sem hægt er að lesa bæði aftur á bak og áframcapicua m, palíndrom m (xifra o mot que consta dels mateixos dígits o lletres llegits d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra)

sam·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:
simètric -a

sam·hygð <f. -hygðar, no comptable>:
empatia f, sentiment solidari

sam·hæfa <-hæfi ~ -hæfum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæfte-ð>:
coordinar una cosa, sincronitzar una cosa

sam·hæfður, -hæfð, -hæft <adj.>:
1. <GENcoordinat -ada, sincronitzat -ada
♦ samhæfður sundhópur: equip de natació sincronitzada
♦ samhæft hlaup: cursa sincronitzada
♦ samhæft sund: natació sincronitzada
2. <INFORMcompatible
♦ vera fullkommlega samhæft við e-ð: ésser totalment compatible amb...

sam·hæfing <f. -hæfingar, -hæfingar>:
coordinació f
♦ samhæfing hreyfinga: coordinació de moviments

samhæfinga·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
central f de coordinació
♦ samhæfingamiðstöð almannavarna: central f de coordinació del servei de socors
♦ samhæfingamiðstöð björgunaraðgerða: central f de coordinació d'operacions de rescat

Sami <m. Sama, Samar>:
sami m & f, lapó m, lapona f

sami, sama, sama <adj.. Formes febles>:
mateix -a (idèntic, igual)
L'ús de sami, sama, sama sense l'article se sol donar en complements circumstancials de temps i en locucions ja fetes. En alguns casos es pot trobar la frase feta amb el pronom sami, sama, sama determinat per l'article o sense determinar per l'article:
♦ ég er sama sem búinn að því: <LOCpràcticament [ja] he acabat, he acabat per dir-ho així
♦ ég óska þér þess hins sama (menys freqüent, però igualment possible: ég óska þér þess sama)<LOCet desitjo el mateix
♦ ég vildi óska að ég gæti sagt sama (o: hið sama)<LOCvoldria poder dir el mateix
♦ að sama skapi: en la mateixa mesura
♦ af sama tagi: de la mateixa mena
♦ á sama augnabliki: en aquell mateix moment, en el mateix instant
♦ á sama ári: aquell mateix any
♦ á sama degi: aquell mateix dia, el mateix dia
♦ á sama hátt: igual, de la mateixa manera
♦ á [þeim] sama tíma: en aquell [mateix] temps, en l'endemig
◊ þá unnum vér og á sama tíma (= bā-ˈʕēθ ha-ˈhiwʔ, בָּעֵת הַהִוא) allar borgir hans og gjöreyddum hverja borg að karlmönnum, konum og börnum. Vér létum engan undan komast: alhora també vam conquerir totes les seves viles, i vam destruir totalment cada vila amb els seus homes, dones i infants petits, sense deixar-ne escapar un de sol
♦ á sömu leið: igualment, de la mateixa manera
♦ á sömu lund: de la mateixa manera
◊ samt sem áður hefur dauðinn ríkt frá Adam til Móse einnig yfir þeim, sem ekki höfðu syndgað á sömu lund  (= ἐπὶ τῷ ὁμοιώματι [τῆς παραβάσεως Ἀδάμ) og Adam braut, en Adam vísar til hans sem koma átti: tanmateix, la mort va regnar [d'ençà] de l'Adam fins al Moïsès, fins i tot sobre els qui no havien pecat de la mateixa manera com l'Adam va infringir [l'ordre rebuda], i aquest Adam prefigura el qui havia de venir
♦ á sömu mínútu: en aquell mateix minut
♦ í sama bili: en el mateix moment
♦ í sama dúr: en el mateix estil, de la mateixa manera, en el mateix to
♦ í sama húsi (o: í sama húsinu)a la mateixa casa
◊ önnur konan sagði: "Með leyfi, herra minn! Ég og kona þessi búum í sama húsinu (= bə-ˈβajiθ ʔɛˈħāδ, בְּבַיִת אֶחָד), og ól ég barn í húsinu hjá henni: una d'elles li digué: «amb la vènia, senyor meu! Jo visc amb aquesta dona a la mateixa casa, i he tingut un fill estant amb ella a casa
♦ í sama mund: [i] per aquell mateix temps, si fa no fa al mateix temps
◊ en konan varð þunguð og ól son næsta ár í sama mund (= la-mmōˈʕēδ ha-zˈzɛh, לַמּוֹעֵד הַזֶּה), eins og Elísa hafði heitið henni: però la dona quedà embarassada i va tenir un fill, l'any següent, a la mateixa època, tal com l'Eliseu li havia promès
◊ í sama mund (= ἐν αὐτῷ τῷ καιρῷ) komu einhverjir og sögðu honum frá Galíleumönnunum, að Pílatus hefði blandað blóði þeirra í fórnir þeirra: per aquell mateix temps, se n'hi presentaren uns que li contaren el que els havia passat als galileus, la sang dels quals en Pilat havia barrejat amb la de les víctimes de llurs sacrificis
♦ í sama vetfangi: en el mateix instant
♦ í sömu andrá: en aquell mateix moment, en el mateix instant
í sömu andrá (= in illo tempore) voru bænir beggja heyrðar frammi fyrir dýrð Guðs. Var Rafael sendur til að líkna báðum tveim; Tóbít með því að leysa himnurnar frá augum hans, svo að þau mættu aftur líta ljós Guðs, og Söru Ragúelsdóttur með því að gefa hana Tóbíasi Tóbítssyni að eiginkonu og frelsa hana frá illa andanum Asmódeusi: en aquell mateix instant foren eixoïdes les pregàries de tots dos davant la majestat de Déu. Fou tramés Rafael perquè els socorrés tots dos: a Tobit llevant-li els tels dels ulls, per tal que aquests poguessin tornar a veure la llum de Déu; i a Sara, la filla de Ragüel, donant-la a Tobies, fill de Tobit, per esposa, i alliberant-la d'Asmodeu, el dimoni dolent
♦ í sömu mynt: amb la mateixa moneda
♦ borga e-m e-ð í sömu mynt: <LOC FIGpagar-li una cosa a algú amb la mateixa moneda
♦ í sömu svifum: en el mateix instant, en aquell mateix instant, al punt
◊ þeir vildu þá taka hann í bátinn, en í sömu svifum (= εὐθέως) rann báturinn að landi, þar sem þeir ætluðu að lenda: volgueren llavors rebre'l a dins la barca, i en aquell mateix instant la barca tocà terra al lloc on volien atracar
♦ í sömu svipan: alhora, al mateix temps, en el mateix instant
♦ í sömu viku: la mateixa setmana
♦ láta sér e-ð á sama standa: <LOC FIGno preocupar-se per una cosa, ésser-li una cosa igual a algú, no importar una cosa a algú
♦ með sama: de seguida, immediatament
♦ með sama hætti: igual, d'idèntica manera
◊ hinn sjöunda dag risu þeir, þegar er lýsti af degi, og gengu með sama hætti (= ka-mmiʃˈpāŧ ha-zˈzɛh, כַּמִּשְׁפָּט הַזֶּה) kringum borgina sjö sinnum. Þennan daginn gengu þeir sjö sinnum kringum borgina: el setè dia, es van llevar de bon matí, a trenc d'alba, i feren la volta a la vila set vegades de la mateixa manera [que ho havien fet cada dia fins llavors]; aquell fou l'únic dia en què feren set vegades la volta a la vila
◊ og ef einhver vill granda þeim, gengur eldur út úr munni þeirra og eyðir óvinum þeirra. Ef einhver skyldi vilja granda þeim, skal hann með sama hætti (= οὕτως) deyddur verða: si ningú els vol fer mal, els surt foc de llur boca i devora llurs enemics; i si ningú els volgués fer mal, serà mort d'idèntica manera
♦ mér er sama: <LOC FIGm'és igual, m'és indiferent
♦ mér er alveg sama um það: <LOC FIGm'és totalment igual, m'és absolutament indiferent
♦ mér stendur á sama: <LOC FIGm'és igual, m'és indiferent, no m'importa
♦ e-ð er sama sem...: <LOCuna cosa és el mateix que...
◊ samvinna er sama sem vinna!: cooperar és guanyar!
♦ tveir plús tveir er sama sem fjórir: <LOC MATdos i dos fan quatre
♦ sami maður, sama kona, sama barn: el mateix home, la mateixa dona, el mateix infant
♦ einn og sami maður, ein og sama kona, eitt og sama barn: exactament el mateix home, exactament la mateixa dona, exactament el mateix infant
♦ á bókmenntaöld Rómverja urðu Kamenur eitt og sama sem Sönggyðjurnar grísku (Musae) og hurfu alveg í þeirra veru: <LOCen època literària romana, les camenes foren identificades completament amb les muses gregues (Μοῦσαι) i varen desaparèixer totalment en llur essència
♦ sami, sama, sama... og...: <LOC COMPel mateix, la mateixa... que...
◊ gamla konan fann fyrir sömu þreytunni og kvöldið áður: la vella sentia el mateix esgotament que [havia sentit] el vespre anterior
◊ hann á ekki að vera nýr í trúnni, til þess að hann ofmetnist ekki og verði fyrir sama dómi og djöfullinn: no cal que sigui novell en la nostra fe, no fos cosa que, ensuperbit, pateixi la mateixa sentència [de condemnació] que el diable
♦ um sama leyti: si fa no fa pel mateix temps, aproximadament a la mateixa època, devés la mateixa època
♦ það er [alveg] sama: <LOC FIGés [absolutament] igual
♦ það kemur fyrir sama: <LOC FIGno serveix de res, no canvia res, [el resultat] acaba essent el mateix
♦ það kemur í sama stað niður: <LOC FIGve a ser el mateix, no suposa cap diferència, al final acaba sent el mateix
  
L'ús de sami, sama, sama amb el pronom articular hinn, hin, hið postposat es fa quan es vol donar un cert toc d'èmfasi al sintagma en qüestió. El pronom articular hinn, hin, hið, però anteposat, també s'empra en la substantivització. Per exemple:
♦ hið (o: það) sama: el mateix. Sovint amb significat adverbial: igualment
◊ fróðr sá þycciz, ǀ er fregna kann ǁ oc segia it sama; ǁ eyvito leyna ǀ mego ýta sønir, ǁ því er gengr um guma: savi es considera aquell qui sap com fer preguntes i igualment com respondre-les: els fills d'home no poden pas amagar res del que passa als homes (menys literalment:...del que es fa entre els homes, del que es cou entre els homes)
◊ deyr fé, ǀ deyia frændr, ǁ deyr siálfr it sama; ǁ enn orðztírr ǀ deyr aldregi, ǁ hveim er sér góðan getr: mor el bestiar, moren els parents, mor igualment un mateix; però la glòria no mor mai, la que cadascú es pugui guanyar
◊ deyr fé, ǀ deyia frændr, ǁ deyr siálfr it sama; ǁ ec veit einn, ǀ at aldri deyr: ǁ dómr um dauðan hvern: mor el bestiar, moren els parents, mor igualment un mateix, però en sé una que mai no mor: la reputació de cada mort
♦ hið sama sitt: de la mateixa manera
◊ Þá mælti Haraldur konungur: "Lofa konung þenna sem þú vilt," segir hann, "en lasta ei aðra konunga." Og nú kveður skáldið hið sama sitt. Kemur upp þetta erindi...: aleshores el rei Haraldur li va dir: "Lloa aquest rei tant i tal com vulguis, però no dejectis els altres reis!" I aleshores l'escalda va continuar declamant [la seva composició] de la mateixa manera i va recitar aquesta estrofa...
♦ hinn (o: sá) sami: el mateix
♦ sami maðurinn, sama konan, sama barnið: el mateix home, la mateixa dona, el mateix infant
♦ sama daginn (o: þann sama dag): el mateix dia, aquell mateix dia
  
L'ús de sami, sama, sama amb el pronom articular sá, sú, það, es fa en l'ús pronominal. Per exemple:
♦ sá (o: hinn) sami: el mateix
♦ sá (o: hinn) sami sem...: el mateix que...
♦ sá (o: hinn) sami og...: el mateix que...
♦ það (o: hið) sama: el mateix
♦ það er það sama sem...: això és el mateix que...
♦ slíkt sama: el mateix, de la mateixa manera
◊ búast þeir nú heiman, Þorkell og Bolli, og þeir menn með þeim er til þess voru ætlaðir. Var þar fjölmenni mikið og hið skörulegsta lið, ríða nú leið sína og koma í Tungu. Eru þar allgóðar viðtökur. Var þar mikið fjölmenni og veisla hin virðulegsta. Og er veisluna þrýtur búast menn í brott. Snorri gaf Þorkatli gjafar sæmilegar og þeim Guðrúnu báðum, slíkt sama öðrum sínum vinum og frændum. Ríður nú hver heim til síns heimilis þeirra manna er þetta boð hafa sótt. Bolli var í Tungu og tókust brátt góðar ástir með þeim Þórdísi. Snorri lagði og mikla stund á að veita Bolla vel og var til hans hvar betur en til sinna barna. Bolli þekktist það vel og er þau misseri í Tungu í góðu yfirlæti: en Þorkell i en Bolli llavors es van preparar per tornar-se'n a casa juntament amb aquells que havien estat escollits per acompanyar-los. Eren un gran nombre i formaven una escorta extremadament imposant. Van cavalcar fins que varen arribar a Tunga. Allà els varen rebre amb gran cordialitat. S'hi va ajuntar una gran gentada i el banquet de benvinguda fou esplèndid. I quan el banquet va acabar, la gent es va preparar per a anar-se'n. Aleshores l'Snorri va fer al Þorkell i a la Guðrún honrosos regals, i també va obsequiar de la mateixa manera la resta dels seus amics i parents. Tot seguit, cadascun dels convidats al banquet va tornar a cavall al seu mas. En Bolli va romandre a Tunga. Entre ell i la Þórdís es va congriar ràpidament un amor vertader. [Durant aquest temps,] l'Snorri també es va esforçar molt a complaure en Bolli en tot, tractant-lo amb més atencions que als seus propis infants. En Bolli ho acollia amb agraïment i es va estar un any a Tunga, essent-hi molt apreciat de tothom
♦ þann sama dag (o: sama daginn): el mateix dia, aquell mateix dia
  
L'ús de sami, sama, sama amb doble determinació de sá, sú, það i hinn, hin, hið, es fa per donar especial èmfasi. Per exemple:
♦ sá hinn sami (o: þessi hinn sami): exactament aquest mateix, precisament aquest mateix (i no cap altre)
◊ á þessum hinum sama tíma sem nú var frá sagt höfðu margir höfðingjar liði heitið Guðmundi. Og þegar að þinglausnum dró gekk hann í búðir og þakkaði mönnum lið. Hann gekk og í búð Svínfellinga. Og er Guðmundur snýr utar að dyrunum þá sá hann að maður gekk í búðina og bar inn bagga og söðulreiði: i ben al mateix temps que passaven els fets que hem contat adés, molts de höfðingjar van prometre al Guðmundur llur suport i ajut. Quan va arribar el moment de la dissolució del þing, en Guðmundur va anar als tendals a donar les gràcies als homes per llur ajut. També va anar al tendal dels svínafel·lesos. I quan en Guðmundur es va girar cap a la porta del tendal, va veure que un home hi entrava a dins amb un fardell i arreus de muntar
 
sami, sama, sama
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N sami, <same   sama   sama
A sama   sömu, <sǫmo<sǫmu   sama
G sama   sömu, <sǫmo<sǫmu   sama
D sama   sömu, <sǫmo<sǫmu   sama
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N sömu, <sǫmo<sǫmu   sömu, <sǫmo<sǫmu   sömu, <sǫmo<sǫmu
A sömu, <sǫmo<sǫmu   sömu, <sǫmo<sǫmu   sömu, <sǫmo<sǫmu
G sömu, <sǫmo<sǫmu   sömu, <sǫmo<sǫmu   sömu, <sǫmo<sǫmu
D sömu, <sǫmom<sǫmum   sömu, <sǫmom<sǫmum   sömu, <sǫmom<sǫmum
 

samið:
supí de → semja “compondre, escriure”

samíska <f. samísku, no comptable>:
sami m, llengua f sami, lapó m, llengua lapona

samískur, samísk, samískt <adj.>:
sami, lapó -ona
♦ samískar bókmenntir: literatura lapona
♦ samískar kvikmyndir: cinematografia lapona

sam·jafn, -jöfn, -jafnt <adj.>:
igual [en tot]
♦ vera samjafn e-u ~ e-m: ésser igual [en tot] a una cosa ~ a algú
◊ fékk Sighvatur þá svo mikla virðing að engi af íslenskum mönnum fékk þá slíka. Sighvat angraði mjög missir Hákonar konungs svo að honum þótti engi sér í Noregi samjafn. Magnús konungur lofaði honum eigi út að fara. Undi hann þá eigi í Noregi, og fór hann úr landi og ætlaði út í Jórsalaheim. En er hann kom í Rauðahafið, tók hann sótt og andaðist sjö nóttum fyrir Mikjálsmessu og þótti að honum mikill skaði: aleshores en Sighvatr hi va rebre uns honors tan grans com no n'ha rebut de semblants cap home de nació islandesa. La pèrdua del rei Hákon afligia molt en Sighvatur de manera que li semblava que a Noruega no hi havia ningú que s'hi igualés ni de prop. El rei Magnús no li va permetre de salpar cap a Islàndia. En Sighvatur no s'hi trobava bé a Noruega i va abandonar el país amb la intenció de dirigir-se al Regne de Jerusalem, però en arribar a la Mar Roja se li va encomanar una malaltia i va morir vuit dies abans de sant Miquel i hom fou del parer que la seva mort era una gran pèrdua (menys literalment: i hom va plànyer molt la seva mort)
◊ eigi segi ek þat, heldr trúi ek á einn guð í þrenningu. Þrír persónar í guðdómi eru jafneilífir ok samjafnir, í persónum er eiginligr í eining ok eilífligr í valdinu. Þrennan guð ok einn gǫfga englar á himnum, ok Abraham sá þrjá engla ok laut einum þeirra:
♦ vera e-m samjafn í e-u: igualar a algú en...
◊ "já, já," segir hann, "ef þér dauðligum manni þykkir minnkan í, at son þinn er eigi tignaðr konungligri tign sem sjálfr þú, hversu man þá fara eðr líka eilífum guði feðr, ef hans eingetinn son, honum samjafn í allri dýrð, skal missa sinnar virðingar í vantrú Ariánórum":
♦ vera e-m samjafn að e-u: igualar a algú en...
◊ en þar sem þá var komið, máttu þeir þann mestan skaða bíða, og það er sýnna, að þeir fái ekki annan höfðingja honum samjafnan að allri frægð og atgervi, nema guð allsvaldandi gefi þeim formann honum skyldan, og þess er að vænta, að það veiti hann þeim (Tristrams saga ok Ísoddar, cap. 4): però tal com estaven les coses, aquesta fou la major pèrdua que haurien pogut patir i resulta força obvi que no tornaran a tenir un altre cabdill que se li acosti en fama i estrenuïtat, tret que Déu totpoderós vulgui donar-los per cabdill un dels seus plançons i és d'esperar que els el vulgui concedir
♦ verða e-m samjafn: igualar a algú (en el futur)
◊ þat er nú sagt, at Hjǫrdís fœðir sveinbarn. Ok er sveinninn fœrðr Hjálpreki konungi. Konungrinn varð glaðr við, er hann sá þau in hvǫssu augu, er hann bar í hǫfði. Ok sagði hann engum mundu líkan verða eða samjafnan. Ok var hann vatni ausinn með Sigurðar nafni: ara contarem que la Hjǫrdís va infantar un noiet. L'infant fou dut al rei Hjálprekr. Aquest va tenir una alegria quan va veure els ulls d'esguard agut que el nen tenia, i va dir que no tindria ni igual ni parell i, aspergint-li a sobre aigua, li posà el nom de Sigurðr

sam·jafna <-jafna ~ -jöfnum | -jafnaði ~ -jöfnuðum | -jafnaðe-ð e-u>:
comparar una cosa a una cosa

samjafnan·legur, -leg, -legt <adj.>:
comparable

sam·jöfnuður <m. -jöfnuðar (o: -jafnaðar), no comptable>:
comparació f
♦ komast [ekki] í samjöfnuð við e-n: [no] poder-se pas comparar a algú, [no] ésser comparable a algú
◊ mörg hefir þú, Drottinn, Guð minn, gjört dásemdarverk þín og áform þín oss til handa, ekkert kemst í samjöfnuð við þig (ˈʔēi̯n ʕăˈroχ ʔēˈlĕi̯-χā, אֵין עֲרֹךְ אֵלֶיךָ): Jahvè, Déu meu! moltes has fet les teves meravelles i molts els teus designis a favor nostre, res no se't pot comparar!
♦ standast [ekki] samjöfnuð við e-ð: [no] resistir la comparació amb una cosa

sam·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
1. (samhygð, samúð[sentiment m d']empatia f (simpatia envers altri, identificació amb altri)
♦ hafa enga samkennd með e-m: no sentir gens de simpatia envers algú (envers la seva situació)
♦ vekja með e-m samkennd: despertar la simpatia d'algú
2. (félagskenndsolidaritat f (germanor)
♦ af samkennd: per solidaritat

sam·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
coeducació f
♦ samkennsla árganga, aldursblönduð samkennsla: coeducació de nens i nenes de diferent edat
♦ samkennsla kynjanna: coeducació de nens i nenes

sam·keppni¹ <f. -keppni, -keppnir>:
concurs m
♦ efna til [alþjóðlegrar] samkeppni um hönnun nýbyggingar: convocar-se un concurs [internacional] pel disseny d'un nou edifici
♦ opin/lokuð samkeppni: concurs obert/tancat

sam·keppni² <f. -keppni, -keppnir>:
competició f
♦ veita e-m [harða] samkeppni: competir [durament] amb algú, ésser [un dur] competidor d'algú

sam·keppni³ <f. -keppni, no comptable>:
competència f
♦ hörð samkeppni: una dura competència
♦ mæta samkeppni: trobar competència

samkeppnis·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:
competidor m, competidora f

samkeppnis·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:
variant de samkeppnisaðili¹ ‘competidor, competidora’

samkeppnis·aðstaða <f. -aðstöðu, no comptable>:
condicions competitives

samkeppnis·fær, -fær, -fært <adj.>:
competitiu -iva, capaç de competir
♦ e-ð er vel samkeppnisfært við e-ð: una cosa pot competir perfectament amb...

samkeppnis·grundvöllur <m. -grundvallar, no comptable>:
condicions f.pl de competitivitat, condicions competitives, base competitiva

samkeppnis·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
competitivitat f

samkeppnis·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
competitiu -iva

samkeppnis·hömlur <f.pl -hamla>:
disposicions limitadores de la competència, limitacions (o: restriccions) f.pl a la competència

samkeppnis·lög <n.pl -laga>:
llei f de la competència deslleial

samkeppnis·staða <f. -stöðu, no comptable>:
situació (o: posició) competitiva, [grau m de] competivitat f

sam·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrsla>:
interrelació f (p.e., de bases de dades)

samkeyrslu- <en compostos>:
interrelacionat -ada, interconnectat -ada, [inter]combinat -ada

sam·kjafta <-kjafta ~ -kjöftum | -kjaftaði ~ -kjöftuðum | -kjaftað. Empr. hab. en oracions negatives>:
callar
♦ samkjafta aldrei: no callar mai, no tancar mai la boca, no deixar descansar mai la llengua

sam·koma <f. -komu, -komur. Gen. pl.: -koma o: -komna>:
1. <GENreunió f, trobada f, aplec m
2. (fundurassemblea f (reunió per a prendre acords)
3. (reglulegur fundur stofnunar, samtaka, nefndar o.s.fr.sessió f (reunió regular d'entitat, organisme, comitè etc.)
4. (skemmtisamkoma[trobada f de] festa f (reunió festiva)
♦ hátíð samkomunnar á áttunda degi: <RELIG[festa f de] xeminí m acèret, festa f de l'aplec del vuitè dia (immediatament a continuació de la festa de Sucot, שְׁמִינִי־עֲצֶרֶת)
◊ og þeir héldu hátíð í sjö daga, og áttunda daginn var hátíðasamkoma, eins og fyrirskipað var: i van celebrar la festa durant set dies, i el dia vuitè, segons el que estava prescrit, hi hagué un aplec festiu (וַיַּעֲשׂוּ-חָג שִׁבְעַת יָמִים, וּבַיּוֹם הַשְּׁמִינִי עֲצֶרֶת כַּמִּשְׁפָּט)

samkomu·hús <n. -húss, -hús>:
(fundarhúscentre m de trobades i reunions

samkomu·lag <n. -lags, no comptable>:
acord m
♦ með almennu samkomulagi: per consens general
♦ með gagnkvæmu samkomulagi: sobre una base de reprocitat, sobre una base recíproca
♦ með samhljóða samkomulagi: unànimement, de comú acord, per acord unànime
♦ með þegjandi samkomulagi: tàcitament
♦ ná samkomulagi: assolir un acord
♦ samkomulag nær til e-s: els acords contemplen una cosa
♦ nást samkomulag [um e-ð]: assolir-se un acord [sobre una cosa]
♦ samkomulag hefur náðst um að <+ subj.>s'ha assolit un acord perquè <+ subj.>
♦ skrifa undir samkomulag [um e-ð]: signar un acord [sobre una cosa]
♦ skrifa upp á samkomulag [um e-ð]: signar un acord [sobre una cosa]
♦ stirt samkomulag milli e-s og e-s: una relació tensa (o: tibant) entre X i Y
♦ undirrita samkomulag [um e-ð]: signar un acord [sobre una cosa]
♦ undirrita samkomulag um að <+ subj.>signar un acord perquè <+ subj.>
♦ þegjandi samkomulag [um e-ð]: un acord tàcit [sobre una cosa]
♦ → ráðherrasamkomulag “acord ministerial”

samkomulags·vilji <m. -vilja, no comptable>:
voluntat f d'arribar a un acord o entesa
♦ sýna samkomulagsvilja: mostrar la voluntat d'arribar a una entesa

samkomu·staður <m. -staðar, staðir>:
lloc m de reunió, lloc m de trobada

sam·kór <m. -kórs, -kórar>:
<MÚScor mixt (d'homes i dones)

sam·krull <n. -krulls, no comptable>:
1. (blandapoti-poti m, batibull m (barreja, barrija-barreig)
2. (samneytirelacions f.pl (contacte, tracte)

sam·kunda <f. -kundu, -kundur. Gen. pl.: -kundna o: -kunda>:
1. (samkomareunió f, trobada f, aplec m
2. (samkunduhús Gyðingasinagoga f (בֵּית כְּנֶסֶת)

samkundu·hús <n. -húss, -hús>:
1. <GENcentre m de reunions
2. <RELIGsinagoga f, bet m quenèsset (בֵּית כְּנֶסֶת)

samkundu·rækur, -ræk, -rækt <adj.>:
expulsat -ada de la sinagoga

samkundu·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m de sinagoga, arxisinagog m, roix ha-quenèsset m, gabai m

sam·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:
<LINGtautosil·làbic -a
♦ sammkvæð hljóð: sons tautosil·làbics

sam·kvæmi <n. -kvæmis, -kvæmi>:
1. (samneyti, félagsskapurcompanyia f (fet de trobar-se en societat d'altri)
♦ vera í fjölmennu samkvæmi: ésser en companyia nombrosa
2. (samgangurtracte m, relacions f.pl (contacte)
♦ hafa samkvæmi með e-m: fer-se amb algú, freqüentar la companyia d'algú
3. (veisla, boðfesta f [privada], convit m (vetllada, soirée)

samkvæmis·dans <m. -dans, -dansar>:
ball m de societat (o: de saló)

samkvæmis·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
vestit -ida d'etiqueta

samkvæmis·klæðnaður <m. -klæðnaðar, no comptable>:
roba f d'etiqueta, vestit m d'etiqueta

samkvæmis·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
joc m de societat

samkvæmis·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f de societat

samkvæmis·páfi <m. -páfa, -páfar>:
periquito m (ocell Melopsittacus undulatus) (gári)

sam·kvæmni <f. -kvæmni, no comptable>:
(samræmicoherència f (fet d'ésser o mostrar-se conseqüent)

sam·kvæmt <prep.  + Dat.>:
segons, d'acord amb, conforme a
♦ samkvæmt beiðni hansd'acord amb la seva petició
♦ samkvæmt heimildumsegons les fonts
♦ samkvæmt lögumde conformitat amb l'establert per la llei
♦ samkvæmt óskum hansen compliment dels seus expressos desigs
♦ samkvæmt áætlun#1. <TRANSPsegons l'horari previst#2. (samkvæmt fyrirhuguðu planicom està previst -a (segons el pla [projectat], segons s'havia preestablert)
♦ allt gengur samkvæmt áætlun: tot va segons estava previst
♦ samkvæmt þvísegons això, per tant, doncs

sam·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
(mótsagnalausconseqüent (coherent, consistent)
♦ samkvæmur sjálfum sér: conseqüent amb ell mateix

sam·kyn <n. -kyns, no comptable>:
<LINGgènere comú
  El gènere comú és un gènere gramatical de llengües com ara el neerlandès estàndard o de llengües norrenes continentals modernes com ara el danès o el suec, les quals oposen aquest gènere comú al neutre. El gènere comú hi suposa la fusió dels antics gèneres masculí i femení en un únic gènere -el gènere comú-, mentre que l'antic gènere neutre s'hi conserva.  
     

samkyn·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:
homosexualitat f

samkyn·hneigður, -hneigð, -hneigt <adj.>:
homosexual

sam·kynja <adj.>:
1. (einsleitur, einshomogeni -ènia (de la mateixa espècie o natura)
♦ samkynja tölur: <MATnombres homogenis
2. (af sama kynidel mateix sexe (que tè o tenen el mateix sexe)
♦ samkynja hjónaband: matrimoni entre persones del mateix sexe
♦ samkynja raddir: <MÚSveus de persones del mateix sexe (d'home o de dona o d'infant)
3. <GRAMdel mateix gènere
4. (af sama tagi, sams konarsimilar (de la mateixa mena, similar, homòleg)

sam·lag <n. -lags, -lög>:
1. (samfélagcompanyia f (aplec, reunió)
◊ en ef nokkurir koma eigi þá skal þeim reisa níð með þeim formála að hann skal vera hvers manns níðingur og vera hvergi í samlagi góðra manna, hafa goða gremi og griðníðings nafn: i si algú no hi compareix, s'aixecarà una níðstǫng contra ell amb aquesta maledicció: que sigui tingut per un brivall ple d'ignomínia per tothom, i que enlloc no pugui tornar a gaudir de la companyia dels homes prous, i que pateixi l'ira dels déus i que porti el nom [ignominiós] d'incomplidor de pactes
♦ heilagra [manna] samlag, samlag heilagra manna [Guðs]: <RELIG CATOLla comunió dels sants
◊ ég trúi á samlag (a la versió actual del Credo per comptes d'aquest mot hi posa: samfélag) heilagra: crec en la comunió dels sants
♦ leiða e-n til samlags e-s: conduir algú a la copossessió d'una cosa
◊ nú boðaði þessi atburður fyrir sem Þórhallur sagði og margir hlutir þvílíkir þann fagnaðartíma sem eftir kom, að allsvaldandi guð virtist að líta miskunnaraugum á þann lýð er Ísland byggði og leysa það fólk fyrir sína erindreka af löngum fjandans þrældómi og leiða síðan til samlags eilífrar erfðar sinna æskilegra sona sem hann hefir fyrirheitið alla þá er honum vilja trúlega þjóna með staðfesti góðra verka: tal com va dir en Þórhallur, aquest esdeveniment, juntament amb moltes d'altres coses semblants, va presagiar els temps feliços que havien d'arribar quan Déu omnipotent es va dignar mirar amb ulls misericordiosos la gent que poblava Islàndia i va deslliurar aquesta gent de la llarga esclavitud de l'arxienemic per obra dels seus missioners i després, i tal com ho havia promès a tots els qui volen servir-lo sincerament amb la confirmació de llurs bones obres, els ha menat a compartir l'herència eterna dels seus fills adoptius
♦ samlag kristinna manna: <RELIG CATOLla comunitat (o: comunió; o: companyia) dels cristians
♦ vera í samlagi kristinna manna: estar en la comunitat dels cristians
◊ eptir þat bað Óláfr lið sitt búaz til brautferðar: „ok vil ek nú sigla til Girklands“. Ok svá gerir hann ok byrjar honum vel, ok kom hann til Girklands, ok hitti þar dýrlega kennimenn ok veltrúaða, er honum kenndu nafn dróttins Jesú Krists. Varð hann nú lærðr með þeiri trú sem fyrr var honum boðat í svefni. Síðan hitti hann ágætan byskup einn, ok bað hann veita sér helga skírn, þá sem han hafði lengi til girnz, ok mætti hann vera í samlagi kristinna manna; ok síðan var hann primsignaðr. Ok síðan bað hann byskup fara með sér í Rúsíam, ok boðaði þar nafn Guðs heiðnum þjóðum: a continuació, l'Olau va manar a la seva host que es preparés per a partir: “I ara vull anar a Grècia”, i així ho féu, i durant la travessia va tenir vents propicis i va arribar Grècia i allà hi va trobar molts de clergues, sants i profundament creients (Cf. Baetke 19874, pàg. 665 dóna entrada al mot: vel trúaðr amb el significat de: molt creient, molt devot i atribueix únicament al mot rétt trúaðr el significat d'ortodox), que li varen ensenyar el nom de [nostre] senyor Jesucrist. Aleshores l'instruïren en la fe que li havia estat anunciada anteriorment en un somni. Després hi va conèixer un bisbe excepcional a qui ell va demanar que li administrés el sant baptisme que ell havia estat delejant de feia temps a fi que [fos admès i] pogués estar en la comunitat dels cristians i després fou primsenyat i després d'això va demanar al bisbe que l'acompanyés a Rússia per a predicar-hi el nom de Déu als pobles pagans
2. (félagassociació f, agrupació f (aplec amb fi comú)
♦ biðja samlags við e-n: demanar a algú de formar societat amb algú
◊ Ingólfur gekk fyrir föður sinn og segir honum að hann vill halda í hernað og bað hann afla nokkurs. Leifur gekk og fyrir sinn föður, biðjandi hann slíks hins sama og voru þeim gefin mörg langskip. Biðja nú síðan samlags við sonu Atla jarls. Þeir voru fúsir þessa við Ingólf. Það voru lög í þann tíma að eigi skyldi yngri maður vera í herförum en tuttugu vetra en ellegar vildu þeir gjarna Leif í lög taka: l'Ingólfur va anar a veure son pare i li va dir que volia sortir a fer incursions [viquingues] i li va demanar algunes naus, forniments i homes per fer-les. En Leifur també es va presentar davant son pare i li va demanar exactament el mateix i tots dos varen rebre molts de vaixells llargs. Tot seguit varen demanar als fills del iarl Atli que s'associessin amb ells i ells es mostraren disposats a fer-ho amb l'Ingólfur. En aquells temps hi havia la llei que un home de menys de vint anys no podia pas participar en una expedició [viquinga]: altrament, els hauria agradat que en Leifur també hagués entrat en aquella societat
3. (verslunarfélagsocietat f (companyia comercial)
♦ binda (o: taka) samlag sitt: aliar-se
◊ af slíkum fortölum var konungurinn fastráðinn til þess að safna liði og verja land sitt. Bundu þeir Sölvi þá samlag sitt og sendu orð Auðbirni konungi, er réð fyrir Firðafylki, að hann skyldi koma til liðs við þá. En er sendimenn komu til Auðbjarnar konungs og báru honum þessa orðsending, þá réðst hann um við vini sína: per raó d'aitals paraules el rei va prendre la ferma determinació d'aplegar una host per a defensar el seu regne. En Sölvi i ell van segellar una aliança i varen enviar una ambaixada al rei Auðbjörn, que regnava sobre el fylki de Firðir, que acudís en llur ajut. Quan els missatgers van arribar a cal rei Auðbjörn i li lliuraren aquest missatge, el rei va tenir col·lotge amb els seus amics sobre aquesta petició
◊ síðan koma bændur á fund Ólafs og verða hvorir öðrum fegnir og taka þegar samlag sitt. Taka bændur hann til konungs yfir sig og taka allir eitt ráð, að leita eftir Hákoni jarli, og fara upp í Gaulardal og þykir það líkast að jarl muni vera á Rimul ef hann er nokkuð á bæjum því að Þóra var þar kærstur vinur hans í þeim dal: després, els pagesos es van presentar davant el rei i tant ells com el rei estigueren pagats i de seguida van segellar una aliança. Els pagesos van prendre l'Olau per llur rei i[, tot seguit,] tots plegats determinaren unànimement d'anar a cercar el iarl Hákon i pujaren a la vall de Gaulardalur en la creença que el més probable era que el iarl, si és que es trobava a algun mas de la contrada, devia trobar-se a Rimul, perquè la Þóra hi era, en aquella vall, la seva amant
♦ taka e-n til samlags við e-n: deixar participar algú en la possessió d'algú, en els béns d'algú
◊ síðan lét hann leysa töskurnar, mælti þá til Magnúss konungs: "Þér veittuð oss fyrra dag ríki mikið er þér höfðuð unnið áður af óvinum yðrum og vorum en tókuð oss til samlags við yður. Var það vel gert því að þér hafið mikið til unnið. Nú er hér í annan stað að vér höfum verið útlendis og höfum þó verið í nokkurum mannhættum áður en eg hefi saman komið þessu gulli er þér munuð nú sjá mega. Vil eg þetta leggja til félags við yður. Skulum við eiga lausafé allt jöfnum höndum svo sem við eigum ríki hálft hvor okkar í Noregi. Eg veit að skaplyndi okkað er ólíkt. Ertu maður miklu örvari en eg. Munum við skipta fé þessu með okkur að jafnaði. Fer þá hvor með sinn hlut sem vill": després va fer obrir els fardells i aleshores va dir al rei Magnús: "ahir em vas donar un gran regne després de guanyar-lo als teus i als meus enemics, concedint-me que el compartís amb tu. Això va estar ben fet, [i dóna fe d'una gran generositat] car t'ha costat molt aconseguir-lo. Quant a mi, he estat a l'estranger i he hagut de passar per alguns greus perills abans de poder aplegar aquest or que ara pots veure aquí. El vull compartir amb tu. Tinguem tot aquest or a parts iguals de la mateixa manera que cadascun de nosaltres té la meitat del regne a Noruega. Sé que som de caràcter diferent. Tu ets un home molt més generós que no pas jo. Fem partions iguals d'aquest tresor entre nosaltres dos i que cadascun faci amb la seva part el que vulgui"
4. (sjúkrasamlagmútua f (companyia asseguradora)
5. (samvinnufélagcooperativa f (societat cooperativa, esp. de treballadors, esp. pagesos)
6. (samtökpool m (comunitat de recursos & esforços, posada en comú de recursos & esforços)
♦ eiga e-ð í samlagi (o: samlögum): posseir una cosa en comú
♦ samlag fjár: comunitat de béns
◊ ef hjú tvau eru, þá á faðir at fœra fram bǫrn sín at tveim hlutum, en móðir at þriðjungi. Ef þau hafa gørt samlag fjár, þá skal hvárt þeirra af þeim hlut fœra bǫrnin fram eða ómaga aðra sem í fénu á: si hi ha els dos cònjuges, dos terços del manteniment dels infants aniran a càrrec del pare i un terç a càrrec de la mare. Si tenen comunitat de béns, que cada cònjuge contribueixi al manteniment dels fills, o al d'altres dependents, amb la part que hagi aportat a la comunitat de béns (la traducció llatina del 1829 fa: ubi duo sunt conjuges, liberos suos pater ex duobus mater ex uno triente sustentare tenentur. Si bonorum ipsi iniere communionem, utervis eorum pro sortis propriae proportione liberos aliosve alendos sustentet)
7. (samræðiacoblament m (coit)
◊ hver sem hefir samlag við fénað skal líflátinn verða: qui s'acobli amb una bèstia, sigui executat
◊ bölvaður er sá, sem hefir samlag við nokkra skepnu!: maleït sigui qui jegui amb qualsevol bèstia!
◊ þú skalt ekki eiga samlag við nokkra skepnu, svo að þú saurgist af. Né heldur skal kona standa fyrir skepnu til samræðis við hana. Það er svívirðing: No jauràs pas amb cap bèstia de manera que et sollis amb ella. Ni cap dona tampoc no s'acostarà a una bèstia per aparellar-s'hi. És una indignitat
◊ þú skalt eigi láta tvær tegundir fénaðar þíns eiga samlag, þú skalt eigi sá akur þinn tvenns konar sæði og eigi skalt þú bera klæði, sem ofin eru af tvenns konar efni: no faràs pas que dues espècies diferents dels teus animals s'aparellin; no sembraràs pas el teu camp amb dues espècies diferents de llavor; i no portaràs pas un vestit teixit amb dues espècies diferents de fil
◊ eigi maður samlag við skepnu, þá skal hann líflátinn verða, og skepnuna skuluð þér drepa: si un home jeu amb una bèstia, serà castigat de mort, i matareu la bèstia
◊ þetta ber breytilega til er þú hefir að ganga eftir kvittan óvísra manna. Nú mun eg eigi veita fóstbræðrum mínum ólið eða sanna þá að því máli er allir eru jafnlíklegir til samlags við Friðgerði. Nú mun eg eigi svara betur en vita hver sannindi til eru af þeim er þér kennið málið: resulta ben estrany que hagis d'actuar seguint la xerrameca de gent no assenyada. Doncs bé, no faré res en perjudici dels meus fóstbræður com ara reconèixer llur culpabilitat en aquest afer, allà on tots tenen les mateixes probabilitats d'haver jagut amb la Friðgerður. No tindràs de mi una millor resposta que aquesta fins que no sàpiga quines proves hi ha contra els que tu acuses
♦ kjósa sér e-n til yndis og samlaga: triar algú per al seu goig i per conviure-hi
◊ nú þótt Óláfr sé maðr yngri ok sé líkligr til höfðingja, þá er illt vísu ván at kaupa, ok vef ek eigi lengr þetta mál at sinni, ok kýs ek mér til yndis ok samlaga Gautrek konung, þótt ek vissi þat fyrir, at hann lifði fá ár, en Óláfr yrði gamall sem steinabrú því at þat er mitt hugboð, at hann verði aldri slíkr höfðingi, en allra helzt, ef hann lifir litla hríð: doncs bé: per més que l'Olau sigui més jove i tot versemblantment en converteixi en un cabdill, és certament mala cosa comprar esperances, i per ara no continuaré descabdellant aquest afer, així que trio el rei Gautrekr per al meu goig i per conviure-hi, i ho faria encara que sapigués per endavant que ell hagués de viure pocs anys més i que l'Olau, en canvi, hagués d'arribar a ser tan vell com un pont de pedra perquè tinc el pressentiment que no arribarà a ésser mai un cabdill com ho és en Gautrekr i menys encara si viu poc temps
  El significat primari d'aquest mot, del qual se'n deriven totes les seves diferents accepcions, és ajuntament, o sigui, acció i efecte d'ajuntar o d'ajuntar-se.  
     

sam·laga <-laga ~ -lögum | -lagaði ~ -löguðum | -lagaðsig>:
unir-se a algú, ajuntar-se a algú
◊ því ef þér gjörist fráhverfir og samlagið yður (ū-δəβaqˈtɛm, וּדְבַקְתֶּם) leifum þjóða þessara, sem enn eru eftir hjá yður, mægist við þær og blandist við þær, og þær við yður, þá vitið fyrir víst, að...: car, si us n'aparteu i us ajunteu a les restes d'aquests pobles que encara romanen entre vosaltres, si us hi emparenteu i us hi barregeu i ells fan el mateix amb vosaltres, sapigueu del cert que...
♦ samlaga sig e-m: ajuntar-se amb algú
◊ þá er hann kom til Jerúsalem, reyndi hann að samlaga sig (κολλάω, κολλᾶσθαι) lærisveinunum, en þeir hræddust hann allir og trúðu ekki, að hann væri lærisveinn: quan va haver arribat a Jerusalem, va mirar d'ajuntar-se als deixebles, però tots li tenien por perquè no creien que fos deixeble
◊ son minn, óttastu Drottin og konunginn, samlaga þig ekki (ʔal־tiθəʕāˈrāβ, אַל-תִּתְעָרָב) óróaseggjum, því að ógæfa þeirra ríður að þegar minnst varir, og ófarir beggja - hver veit um þær?: fill meu, tem Jahvè i també el rei, i no t'ajuntis pas amb els sediciosos, perquè llur dissort els colpirà quan menys s'ho esperin, així com llur ruïna, i, qui en sap res [de com seran]?
◊ vitið þér ekki, að sá er samlagar sig (κολλάω, ὁ κολλώμενος) skækjunni verður ásamt henni einn líkami? Því að sagt er: "Þau tvö munu verða eitt hold." En sá er samlagar sig (κολλάω, ὁ κολλώμενος) Drottni er einn andi ásamt honum: que no sabeu que el qui s'uneix a una prostituta es fa un sol cos amb ella? Perquè com ja s'ha dit: “tots dos seran una sola carn”. En canvi, el qui s'uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell
♦ samlaga sig við e-ð: amalgamar-se amb una cosa
◊ og þar er þú sást járnið blandað saman við deigulmóinn, þá munu þeir með kvonföngum saman blandast, og þó ekki samþýðast hvorir öðrum, eins og járnið samlagar sig ekki (lāʔ miθəʕāˈraβ, לָא מִתְעָרַב) við leirinn: i quan has vist el ferro barrejat amb l'argila, això vol dir que es barrejaran per mitjà de matrimonis, però, tanmateix, no s'assimilaran l'un a l'altre, de la mateixa manera que el ferro no s'amalgama pas amb l'argila

sam·lagast <-lagast ~ -lögumst | -lagaðist ~ -löguðumst | -lagast>:
1. <GEN>: <e-m> unir-se a algú, ajuntar-se a algú
◊ engir aðrir þorðu að samlagast þeim (κολλάω, κολλᾶσθαι), en fólk virti (μεγαλύνω, ἐμεγάλυνεν) þá mikils: i cap dels altres no gosava ajuntar-se amb ells, encara que el poble els enaltia molt
2. : <e-m ~ e-u> (aðlagast e-m ~ e-u, sameinast, samþætta sig inn íintegrar-se a (o: dins)... (adaptar-se a la majoria social o a l'entorn circumdant)
♦ samlagast samfélaginu: integrar-se a la societat
♦ samlagast öðru fólkinu: adaptar-se a d'altres persones
3. : <e-u> (aðlagast í heildassimilar-se a (fondre's totalment amb la majoria social o amb l'entorn circumdant)
4. : <e-u> <LINGassimilar-se a...

sam·lagning <f. -lagningar, -lagningar>:
<MATaddició f, suma f

samlagningar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
símbol m de més (símbol +)

samlags·félag <n. -félags, -félög>:
<JUR COMsocietat f en comandita [simple], societat comanditària [simple]

samlags·hlutafélag <n. -hlutafélags, -hlutafélög>:
<JUR COMsocietat f en comandita per accions, societat comanditària per accions

samlags·læknir <m. -læknis, -læknar>:
<MEDmetge m de mútua, metgessa f de mútua

samlags·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
<MEDmutualista m & f, pacient m & f de mútua

sam·landi <m. -landa, -landar>:
compatriota m & f

sam·leggjandi <m. -leggjanda, -leggjendur>:
<MATsumand m

sam·leið <f. -leiðar, no comptable>:
mateix camí
♦ eiga samleið: <GEN & FIGseguir (o: fer) el mateix camí
◊ við eigum samleið: seguim (o: fem) el mateix camí

sam·leifa <adj. inv.>:
<MATcongruent
♦ samleifa tölur: nombres congruents

sam·leitni <f. -leitni, no comptable>:
<MATconvergència f

sam·liggjandi, -liggjandi, -liggjandi <adj.>:
contigu -igua, adjacent
♦ samliggjandi herbergi: habitacions contigües
♦ samliggjandi tölur: nombres consecutius

sam·litingur <m. -litings, -litingar>:
<BIOLautosoma m

sam·litur, -lit, -lit <adj.>:
del mateix color, <BOTconcolor -a

sam·lífi <n. -lífis, no comptable>:
simbiosi f
♦ lifa í samlífi: viure en simbiosi

sam·líking <f. -líkingar, -líkingar>:
1. <GEN> comparació f
♦ komast í samlíkingu við e-ð: ésser comparable a
♦ þetta er ekkert í líkingu við e-ð: això no és res en comparació amb...
2. (stílbragð = viðlíkingsímil m (figura d'estil)

sam·líkja <-líki ~ -líkjum | -líkti ~ -líktum | -líkte-m ~ e-u við e-n ~ við e-ð>:
comparar algú ~ una cosa a (o: amb) algú ~ una cosa (fer una comparació, col·lacionar, confrontar)
◊ við hvern viljið þér samlíkja mér, að ég sé honum jafn? segir Hinn heilagi: a qui voldríeu comparar-me, que jo li sigui igual? diu el Sant
◊ við hvern viljið þér þá samlíkja Guði, og hvað viljið þér taka til jafns við hann?: amb qui voldríeu comparar Déu i què podríeu agafar que us serveixi de cosa semblant a ell?
◊ við hvern viljið þér samlíkja mér og jafna mér? Saman við hvern viljið þér bera mig sem jafningja minn?: a qui em voldríeu comparar i fer-ne el meu igual? a qui em voldríeu comparar que s'assembli en tot a mi?
◊ ill eftirdæmi á alla grein / eru samlíkt við mylnustein. / Viljir þú vera af fári frjáls, / festu hann aldrei þér við háls. / Í guðs ótta frá þér glæpum hrind; / góð vertu öðrum fyrirmynd: els exemples dolents, en tots els aspectes, són semblants a una mola de molí: si vols ésser lliure de desventura, no te la fermis mai al coll: en el temor de Déu allunya de tu els crims - sigues un bon exemple pels altres

sam·líkjast <-líkist ~ -líkjumst | -líktist ~ -líktumst | -líkstvið e-n ~ e-ð (o: e-m ~ e-u)>:
comparar-se a algú ~ una cosa
◊ dauðinn má so með sanni / samlíkjast — þykir mér — / slyngum þeim sláttumanni, / er slær allt, hvað fyrir er, / grösin og jurtir grænar, / glóandi blómstrið frítt, / reyr, stör, sem rósir vænar / reiknar hann jafn-fánýtt: la mort, tinc per mi, ben verament es pot comparar amb l'hàbil segador que fener sega tot el que es dreça al seu davant: el farratge [madur] i les herbes verdes, i les flors de bellesa resplendent, els joncs i el càrex igual que les belles roses... [car, la Mort, a tots, sens distinció,] els té per igual de fútils

sam·líkur, -lík, -líkt <adj.>:
similar, de la mateixa forma i aspecte
◊ eitt hjól stóð á jörðinni hjá hverri af verunum fjórum. Og hjólin voru á að líta eins og þegar blikar á krýsolít (tarˈʃīʃ, תַּרְשִׁישׁ), og öll fjögur voru þau samlík og þannig gjörð, sem eitt hjólið væri innan í öðru hjóli: hi havia una roda sobre la terra, a prop de cadascun dels quatre éssers i aquestes rodes semblaven tenien el masteix aspecte com quan el crisòlit lluu, i totes aquestes quatre rodes eren semblants i estaven fetes de tal manera com si una roda estigués al bell mig d'una altra roda
◊ ég leit til, og voru þá fjögur hjól hjá kerúbunum, sitt hjól hjá hverjum kerúb, og hjólin voru á að líta eins og þegar blikar á krýsolítstein (ˈʔɛβɛn tarˈʃīʃ, אֶבֶן תַּרְשִׁישׁ). Og að því er gerð þeirra snertir, þá voru þau öll fjögur samlík (dəˈmūθ ʔɛˈħāδ, דְּמוּת אֶחָד), eins og eitt hjólið væri innan í öðru hjóli. Þegar þau gengu, gengu þau til allra fjögurra hliða. Þau snerust eigi við í göngunni, heldur gengu þau í þá átt, sem höfuðið sneri (kī ha-mmāˈqōm ʔăʃɛr־ʝiφˈnɛh hā-roʔʃ, כִּי הַמָּקוֹם אֲשֶׁר-יִפְנֶה הָרֹאשׁ), þau snerust eigi við í göngunni. Og allur líkami (bāˈɕār, בָּשָׂר) þeirra og bak þeirra, hendur og vængir (kənāˈφaʝīm, כְּנָפַיִם) voru alsett augum (ʕēi̯ˈnaʝīm, עֵינַיִם) allt umhverfis á þeim fjórum. En hjólin (ʔōφanˈnīm, אוֹפַנִּים) voru í mín eyru nefnd "hvirfilbylur" (galˈgal, גַּלְגַּל): vaig mirar-hi i devora els quatre querubs hi havia quatre rodes, una roda devora cada querub, i les rodes semblaven com quan la pedra de crisòlit lluu, i, pel que fa a llur forma [i aspecte,] aquelles quatre rodes eren iguals i [semblava] com si una roda estigués dins una altra. Quan marxaven, ho feien [movent-se] en tots quatre costats, però no es giraven pas mentre es desplaçaven sinó que [sempre] avançaven en la direcció en què es girava la cara. I tot el cos dels querubs, llurs esquenes, llurs mans i llurs ales eren plens d'ulls pertot, igual que tot a llur voltant. I el nom de les rodes va sonar a les meves orelles com a “remolí”
♦ samlíkir fuglar fljúga sér í hóp: <LOC FIGDéu els cria i ells s'arrepleguen, els iguals se cerquen, cadascú cerca els seus
♦ vera samlíkur e-u: ésser similiar a una cosa, ésser comparable a una cosa
♦ vera samlíkur í e-u: ésser igual en una cosa
◊ það er nú að segja að Háls kemur á fund Áskels frænda síns að hann vildi láta biðja konu til handa sér. Áskell spyr hvar hans hugur leikur á um þetta mál. Háls svarar að hann vill fá þeirrar konu er Helga heitir og var Grana dóttir er bjó á Granastöðum í Eyjafjarðardölum og biður Áskel vera fulltingismann þessa máls fyrir sína hönd. Áskell fer með Hálsi og vekur um bónorðið við Grana og bað hann gera sinn vilja um þetta mál og gefa Hálsi konuna. Grani svarar að Áskell skuli ráða þeim nokkura staðfestu og vera þeim jafnan ásjáandi, lét þess þurfa mundi fyrir sakar ofstopa Háls og hlutdeilni. Og nú takast þessi ráð og réð Áskell undir þau Helgastaði. Tókust nú ástir með þeim og voru þau þó eigi samlík í lundarfari: arribats aquí, hem de contar que en Háls va anar a cal seu oncle Áskell i li va dir que cercava algú que li fés de matrimonier. L'Áskell li va demanar en qui havia pensat. En Háls li va contestar que volia l'Helga, la germana d'en Grani, que tenia el mas de Granastaðir a les valls de l'Eyjafjörarður i va demanar a l'Áskell que fos el seu matrimonier en aquesta petició de mà. L'Áskell se n'hi va anar amb en Háls i va exposar la petició de mà al Grani i li va demanar que el complagués i que donés la noia en matrimoni al Háls. En Grani li va contestar que l'Áskell els procurés un mas i que no els perdés mai de vista i que aquesta condició li semblava necessària, atès el tarannà arrogant i cercabregues d'en Háls. [L'Áskell va acceptar aquests termes] i es van fer les noces i l'Áskell els va cedir el mas de Helgastaðir. L'amor va prendre en els joves esposos encara que, quant a caràcter, eren molt diferents

samloðunar- <en compostos>:
<FÍScohesiu -iva
♦ viðloðunarafl og samloðunarafl: força adhesiva i força cohesiva

samloðunar·afl <n. -afls, no comptable>:
<FÍSforça cohesiva, força f de cohesió

sam·loka¹ <f. -loku, -lokur. Gen. pl.: -loka o: -lokna>:
sàndvitx m, entrepà m

sam·loka² <f. -loku, -lokur. Gen. pl.: -loka o: -lokna>:
bivalve m (qualsevol mol·lusc del grup dels Bivalves)
♦ vera algjörar samlokur: <LOC FIGésser carn i ungla

samloku·grill <n. -grills, -grill>:
sandvitxera f

sam·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
1. (gott samkomulag, eindrægniharmonia f (concòrdia, bona entesa)
◊ þrennt er það sem ég hef yndi af og það er fagurt í augum Guðs og manna: samlyndi bræðra, vinfengi granna og hjón sem lifa saman í eindrægni: hi ha tres coses que m'agraden i que són belles als ulls de Déu i dels homes: la concòrdia entre els germans, l'amistat entre els veïns i la bona avinença entre el marit i la seva dona
♦ í sátt og samlyndi: <LOC FIGen harmonia i bona avinença
2. (samkennd, [sam]einingunió f (germanor, fet de mantenir-se units i sense desavinences)
♦ samlyndið eflir[, en sundrungin veikir]: <LOC FIGla unió fa la força[, i la discòrdia la debilita]

sam·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (samstilltur, í eindrægniconcorde (en harmonia)
2. (samhuga, sammálaben avingut -uda (en germanor, units i sense desavinences)
◊ "ekki munum við eiga skap saman," sagði Þorgrímur, "far þú nú til Lofts vinar þíns því eigi verðum við samlyndir": "tu i jo no devem tenir el mateix temperament", li va dir en Þorgrímur, "val més que ara te'n vagis a cal teu amic, en Loftur, perquè no ens posarem d'acord"
◊ mál eru nú til búin á hönd Skútu og Glúmur galt fyrir hann hundrað silfurs þar á þinginu. Fara menn nú heimleiðis. Og er þeir finnast Skúta og Glúmur sagði Glúmur honum hvar þá var komið, að sæst var á málið og hann hafði goldið fyrir vígið. Skúta sagði að það mundi hann aldrei gert hafa ef hann hefði ráðið og kveðst honum eigi þökk fyrir kunna. Glúmur kvað hann meiri svívirðing af mundu hafa fengið ef eigi hefði þetta verið að gert sem nú var frá sagt. Og þótti sinn veg hvorum sem jafnan. Voru þeir eigi samlyndir mágar: aleshores es van presentar càrrecs contra l'Skúta i en Glúmur va pagar per ell en el þing cent marques de planta [en concepte de compensació]. Després, la gent se'n tornà a casa. Quan l'Skúta i en Glúmur es varen trobar, en Glúmur li va contar con havia anat, és a dir, que havien arribat a un acord en aquella causa i que ell havia pagat els diners de rescabalament per l'homicidi. L'Skúta li va dir que ell no ho hauria fet mai si hagués hagut de decidir ell i li afegí que no se sentia obligat a mostrar-li agraïment pel que havia fet. En Glúmur li va dir que el seu prestigi encara hauria sofert major menyscabte si no s'hagués fet de la manera com s'ha contat. Cadascun d'ells dos va continuar aferrat al seu parer: sogre i gendre mai no eren d'una mateixa opinió
◊ nú eru þau samlynd ǫnd ok líkami, holdit lætr nú at ǫndunni en ǫndin beiðir eigi framarr en holdit: ànima i cos ara estan ben avinguts: la carn ara obeeix a l'esperit i l'esperit no demana més del que la carn li pot donar

sam·læti <n. -lætis, pl. no hab.>:
camaraderia f
♦ e-m til samlætisen solidaritat amb algú
♦ borða e-m til samlætis: menjar amb algú perquè no ho faci tot sol
♦ gera e-m e-ð til samlætis: fer una cosa a algú per amistat
♦ syrgja e-m til samlætis: vetllar el mort amb la vídua o el vidu, fer dol amb la vídua o el vidu
♦ vera e-m til samlætis: fer companyia a algú

sam·lögun <f. -lögunar, -laganir>:
1. (aðlögun í heildassimilació f (absorció total a i per la majoria social circumdant)
◊ samþætting eða samlögun?: integració o assimilació?
2. <LINGassimilació f
3. (samþætting, sameiningintegració f (adaptació, acomodació)
◊ í ljós kom að unglingarnir vildu læra íslensku, samlagast íslensku samfélagi og varðveita pólskan menningararf. Að þessu leyti lifðu þeir í tveimur heimum, með því að halda við nánum tengslum við pólskan menningararf og laga sig um leið að íslensku samfélagi. Enska stóð ekki í vegi fyrir þeirri samlögunes va constatar que els joves volien aprendre l'islandès, integrar-se en la societat isladesa i mantenir alhora el llegat cultural polonès. En aquest sentit, estaven vivint "dos móns" alhora, ja que, tot continuant mantenint lligams estrets amb llur cultura polonesa, també s'estaven integrant en la societat islandesa. L'anglès no representava cap obstacle a llur integració
♦ félagsleg samlögun: integració social
♦ lárétt samlögun: <ECONintegració horitzontal
♦ lóðrétt samlögun: <ECONintegració vertical
♦ samlögun við e-ðintegració a (o: amb)...
♦ Samtök um samlögun ríkja Rómönsku Ameríku: Organització Llatinoamericana d'Integració
♦ Stofnun um samlögun ríkja Rómönsku Ameríku: Institut per a la Integració Llatinoamericana
  En teoria samlögun designa l'assimilació, mentre que samþætting designa la integració. En la pràctica, els dos conceptes se solen confondre.  
     

sam·lögur <m. -lagar, -legir>:
<LITtot el cabal d'aigua, tot el líquid, la totalitat del líquid
♦ samlögur flóða: tot el cabal d'aigua dels rius = tota l'aigua que els rius apleguen = la mar
♦ eyðandi linns kindar samlagar flóða (o: [linns eyðandi] kindar [flóða samlagar])el destructor del tell de la nissaga de tot el cabal d'aigua dels rius. Tot el cabal d'aigua dels rius / tot el líquid dels rius = tota l'aigua que els rius apleguen = la mar. La descendència de la mar = les ones. El destructor del tell = el destructor de la fusta i la llenya = el foc. El foc de les ones = l'or
◊ mǫrk bauð'k mundangs sterkum ǁ manni tyggja ranna. ǁ Grásíma skaltu góma ǁ glóðspýtis þat nýta. Iðrask munt, ef yðrum ǁ allráðr flóða ór sjóði ǁ lætr eyðanda líða, ǁ linns samlagar kindar: he ofert a l'home de mitjana força, al rei de les cases (ranna tyggi = el príncep o rei de les cases = l'amo del mas = el bóndi de Grímstungur), una marca de plata. Hauries de fruir (aquí = acceptar) d'això: dels llaços grisos (llaços grisos, fils grisos = argent) de l'escopidor de caliu de boca (glóðspýtir góma = l'escopidor de caliu de les barres = l'escopidor de caliu de boca = el qui escup sang per la boca = el pastor a qui el poeta ha estabornit d'un cop de puny = hauries d'acceptar la plata que t'ofereixo en compensació per haver-li trencat els llavis d'un cop de puny al teu pastor). Te'n penediràs, si llest com ets (allráðr = totalment llest, molt llest; és a dir, ...si, sabent el que et convé...), deixes que aquest or (En Finnur Jónsson ofereix la lliçó linns kindar samlega = el jaç de la nissaga del drac = l'or, ja que els dracs dormen dins una cova enrevoltillats al voltant d'un tresor. El mot or aquí fa referència als diners que el poeta ha ofert al bóndi de Grímstungur) escapi a la vostra escarsella

Samma <m. Sammas (o: Samma), no comptable>:
Sammà m, Xammà m (שַׁמָּה)

Sammael <m. Sammaels, no comptable>:
Sammael m (סַמָּאֵל)

Sammaí <m. Sammaí, no comptable>:
Semaí m, Xammai m (שַׁמַּי)

sam·mannlegur, -mannleg, -mannlegt <adj. inv.>:
humà -ana, comú -una a tots els éssers humans

sam·mála <adj. inv>:
d'acord
♦ vera sammálaestar d'acord
♦ vera sammála e-mestar d'acord amb algú, coincidir amb algú

sam·mengi <n. -mengis, -mengi. Gen. pl.: -mengja; dat.pl.: -mengjum>:
<MATunió f de conjunts

sam·merktur, -merkt, -merkt <adj.>:
que porta la mateixa marca, marcat -ada amb la mateixa marca
♦ eiga e-ð sammerkt<LOC FIGtenir una cosa en comú (compartir un tret distintiu)
♦ við eigum það sammerkt: ho tenim en comú
♦ eiga það sammerkt að <+ ind.>tenir en comú que <+ ind.>
♦ eiga sammerkt í e-utenir una cosa en comú
♦ við eigum sammerkt í því: ho tenim en comú

sam·miðja <adj. inv.>:
concèntric -a
♦ sammiðja hringir: cercles concèntrics

Sammúa <m. Sammúa, no comptable>:
Sammué m, Xammua m (שַׁמּוּעַ)

sam·mæðra <adj. inv.>:
que té la mateixa mare
♦ sammæðra bræður: germans uterins, germans per part de mare
♦ vera sammæðra: tenir la mateixa mare

sam·mælanlegur, -mælanleg, -mælanlegt <adj.>:
commensurable

sam·mælast <-mælist ~ -mælumst | -mæltist ~ -mæltumst | -mælste-m>:
quedar amb algú, citar-se amb algú
◊ Oddr fór nú, þar til at hann kemr í þat sama rjóðr, sem þau Ölvör höfðu sammælzt, ok var hún þá eigi komin. Hann fyllist nú þegar upp mikillar reiði við þá Íra ok ætlar þegar á land upp ok herja slíkt allt, er hann má. En er hann hefir farit um hríð, heyrir hann, at vagnar ganga í mót honum: l'Oddr llavors se'n va anar i va caminar fins que va haver arribat a la mateixa clariana que havia convingut amb l'Ölvör i [va veure que] ella encara no hi havia arribat. A l'instant s'emparà d'ell una gran ira contra els irlandesos i va desitjar de dirigir-se immediatament terra endins i devastar tot el que pogués, però vet ací que no havia caminat gaire que va sentir que uns carros venien en la seva direcció
♦ sammælast á e-ð: posar-se d'acord en una cosa
◊ Þeir Hlíðverjar og Rangæingar fjölmenntu mjög til þings. Var Gunnar svo vinsæll að allir sammæltust á það að fylgja honum. Koma þeir nú allir til þings og tjalda búðir sínar: els de Fljótshlíð i els de Rangá varen aplegar molta de gent per al þing. En Gunnar era una persona tan apreciada per la gent que tots estigueren d'acord a acompanyar-l'hi i intervenir en favor seu. Així i doncs, tots varen arribar al þing i desplegaren els envelats sobre llurs tendals
◊ um vorið beiddust þeir Njálssynir að fara til Noregs. Jarl mælti að þeir skyldu fara sem þeim líkaði og fékk þeim gott skip og röskva menn. Kári sagði þeim að hann mundi þetta sumar koma til Noregs með skatta Hákonar jarls og "munum vér þá þar finnast," segir Kári. Og á það sammæltust þeir að finnast þar: per la primavera els fills d'en Njáll van demanar permís [al iarl] per anar a Noruega. El iarl els va dir que anessin on i quan els plagués i els proporcionà una bona nau i una bona tripulació. En Kàri els va dir que aquell estiu aniria a Noruega amb els tributs per al iarl Hákon i que “llavors ens hi podríem trobar”, els va dir en Kári. I varen acordar entre ells que s'hi trobarien. Després, els fills d'en Njáll es feren a la mar i varen navegar cap a Noruega on hi varen arribar en el nord, a Þrándheimur i hi romangueren
◊ Hildir ferr nú heim með dýrit ok háttar svá öllu sem Oddr mælti fyrir, en Oddr snýr annan veg, ok er ekki sagt af hans athöfnum né afreksverkum, fyrr en annat vár kemr hann í þann stað, sem þeir sammæltust á, ok kemr Oddr fyrri ok ferr í skóg þaðan skammt í frá ok vill eigi láta Hildi sjá sik, því at hann vill nú ekki hætta til fundar við hann; þykkist vita, at hann mun hefna vilja, ef eigi hefir allt eptir því farit, sem hann hafði sagt honum: aleshores en Hildir se'n tornà a casa amb l'ós, fent tot el que l'Oddr li havia dit, mentre l'Oddr prenia un altre camí i no es conta res de les seves accions ni de les seves proeses fins que, a la primavera següent, va arribar a l'indret on havien acordat de trobar-s'hi, i l'Oddr hi va arribar primer i va entrar dins un bosc, no gaire lluny d'allà, i no volia deixar que en Hildir en veiés per tal com no volia arriscar-se a trobar-s'hi; estava convençut que en Hildir voldria venjar-se'n si no tot havia anat tal i com ell li havia dit
♦ sammælast um e-ð: acordar una cosa, convenir una cosa, quedar en una cosa
♦ sammælast um [það] að <+ inf.>quedar de <+ inf.>

sam·mæli <n. -mælis, -mæli>:
acord m, pacte m
♦ halda sammæli við e-n: mantenir l'acord fet amb algú
◊ svo var sagt að Urðarköttur rann til fjöru einn dag sem hann var vanur að finna fiskimenn. Voru þá flestir að komnir en sumir reru að utan. Þeir höfðu vel fiskt og köstuðu af skipum. Þeir höfðu tekið einn ferelning, bæði mikinn og góðan, og köstuðu honum í flæðarmál og mæltu: "Urðarköttur félagi, taktu og drag upp fiskinn." Hann mælti: "Viljið þér gefa mér fiskinn ef eg fæ upp dregið?" Þeir kváðu hann verðan vera að hafa ef hann léki það og jáðu því allir. Urðarköttur var í skinnstakki og söluvoðarbrókum og allt af neðan. Gekk hann berfættur hvern dag. Hann hafði snæri um sig hvern dag og hettu sína yfir utan. Hann hleypur út í lárnar og bregður í fiskinn öðrum enda á snærinu en annan hefir hann um herðar sér, streitist nú mjög og gengur stundum á en stundum ekki. Allir horfðu á og hlæja að honum. Hann fer ekki að því, svo lengi sem hann hefir að verið. Gengur honum betur og betur þar til er hann fær upp dregið. Var þar bratt er hann fór upp. Síðan hljópu þeir að og tóku af honum fiskinn og vilja eigi halda við hann en hann undi illa við. Fór hann og sagði Brettingssonum og bað þá duga sér. Þeir gengu þegar til fiskimanna og báðu þá lausan láta fiskinn og halda sammæli við Urðarkött. Þótti öllum hann vel hafa til unnið og þó með ólíkindum. Varð svo með atgangi þeirra að hann nær fiskinum og verður feginn mjög, streitist nú af nýju við fiskinn og dregur heim í tún til Syrpu fóstru sinnar. Hann færir þeim fiskinn. Urðu þau stórlega fegin: diuen que un dia l'Urðarköttur va baixar fins a la platja per anar a veure els pescadors com solia fer. La majoria d'ells ja hi havien arribat, però n'hi havia que encara estaven tornant a terra. Havien feta una bona pesca i estaven traient el peix de dins les barques. Havien agafat un peix de quatre colzades de llarg, gros i bo. El varen tirar al flæðarmál, la part de la platja que quedava tapada d'aigua durant la marea alta, i digueren al vailet: “Urðarköttur, company, agafa aquest peix i treu-lo a terra”. Ell els va respondre: “que em doneu el peix si ho puc fer?” Els pescadors digueren que s'hauria ben merescut el peix si ho aconseguia i tots ells s'avingueren a donar-l'hi. L'Urðarköttur duia una samarra de pell, uns calçons de sòluvad, una mena de burell gros, i anava descalç. Anava descalç sempre. Sempre solia dur una corda enrevoltillada pel cos, que quedava amagada pel caperó. Va entrar dins l'aigua soma i va fermar un cap de la corda al peix, se la va passar per damunt l'espatlla i es va posar a estirar-lo amb grans esforços. L'estirava una mica i s'aturava i llavors tornava a estirar-lo una mica. Tothom el mirava i se'n reien, però ell no hi va parar esment mentre estigué estirant-lo. A poc a poc ho va anar aconseguint i al final, realment va aconseguir de treure el peix a fora de l'aigua. L'indret on ho va fer era empinat. Els pescadors varen córrer cap a ell, li agafaren el peix i no estaven disposats a atenir-se al que havien acordat. L'Urðarköttur s'ho va prendre molt malament; se'n va anar i va contar el que havia passat als fills d'en Brettingur demanant-los que intervinguessin en favor seu. Ells anaren totd'una a veure els pescadors i els pregaren que amollessin el peix i mantinguessin l'acord que havien fet amb l'Urðarköttur. Tots convingueren que el vailet s'hi havia esforçat tant que gairebé no era creguedor, de manera que l'Urðarköttur, amb llur intervenció, va acabar obtenint el peix, de la qual cosa n'estigué molt content. Es va tornar a escarrassar amb el peix i el va arrossegar fins al tún, la prada tancada del mas de la Syrpa, la seva fóstra. Va donar el peix al Gestur i la Syrpa que en tingueren una gran alegria

sam·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
<LINGhomorgànic -a
♦ sammælt hljóð: sons homorgànics

sam·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
<LINGnom comú
♦ → hlutanafn “nom concret”
♦ → hugmyndanafn “nom abstracte”

sam·nafna <f. -nöfnu, -nöfnur. Gen. pl.: -nafna>:
homònima f (dona que es diu igual que una altra)

sam·nafni <m. -nafna, -nafnar>:
homònim m (home que es diu igual que un altre)

sam·nefnari <m. -nefnara, -nefnarar>:
<MATdenominador comú

sam·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:
homònim -a (que es diu igual, d'igual nom)

sam·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
1. (samheitisinònim m (mot que vol dir el mateix)
2. (‘regnhlífarhugtak’nom genèric (designació genèrica)

sam·neyta <-neyti ~ -neytum | -neytti ~ -neyttum | -neytte-m>:
1. (næða samanmenjar amb algú(fer un àpat amb algú)
◊ fræðimenn af flokki farísea, sem sáu, að hann samneytti (ἐσθίω, ἐσθίει) bersyndugum og tollheimtumönnum, sögðu þá við lærisveina hans: "Hann etur með tollheimtumönnum og bersyndugum": uns escribes de la secta dels fariseus que varen veure que menjava amb pecadors i publicans, digueren llavors als seus deixebles: “menja amb publicans i pecadors!”
◊ allir tollheimtumenn og bersyndugir komu til Jesú að hlýða á hann, en farísear og fræðimenn ömuðust við því og sögðu: "Þessi maður tekur að sér syndara og samneytir (συνεσθίω, συνεσθίει) þeim": tots els publicans i els pecadors se li acostaven per escoltar-lo, però els fariseus i els escribes murmuraven dient: «Aquest acull pecadors i menja amb ells»
2. (umgangasttenir tracte amb algú (freqüentar, fer-se amb)

sam·neyti <n. -neytis, -neyti>:
(umgengni, samfélagtracte m (relacions)
♦ eiga (o: hafa) samneyti við e-n: fer-se amb algú, tenir tracte amb algú, tenir relació amb algú
◊ þér vitið, að Gyðingi er bannað að eiga samneyti (κολλάω, κολλᾶσθαι) við annarrar þjóðar mann eða koma til hans. En Guð hefur sýnt mér, að ég á engan að kalla vanheilagan eða óhreinan. Fyrir því kom ég mótmælalaust, er eftir mér var sent. Nú spyr ég, hvers vegna þér senduð eftir mér:
♦ samneyti heilagra: <RELIGla comunió dels sants
◊ við þá, sem stíga niður í steinlagðar grafir, hefir þú eigi samneyti (loʔ־θēˈħaδ iˈtā-m bi-qəβūˈrāh, לֹא-תֵחַד אִתָּם בִּקְבוּרָה), því að land þitt hefir þú eytt, myrt þjóð þína: no et reuniràs amb els qui seran dipositats en sepulcres de pedra, perquè has devastat la teva pàtria, has matat el teu poble

samning <f. samningar, samningar>:
1. (það að semja tónverkcomposició f (d'obra musical)
2. (það að semja bókredacció f, composició f (d'obra escrita)
3. (samningaviðræður, það að semja um e-ðnegociació f (acció de negociar)
♦ → friðarsamningar “negociacions de pau”

samninga·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f de negociació f
♦ setjast að samningaborði[nu með e-m]: <LOC FIGasseure's a la taula de negociacions [amb algú]

samninga·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
<JURcelebració f (o: atorgament m) de contractes, negociació i conclusió de contractes, contractació f

samninga·leið <f. -leiðar, no comptable>:
<FIGvia f de [les] negociacions

samninga·lota <f. -lotu, -lotur. Gen. pl.: -lota o: -lotna>:
gir (o: tomb) m en les negociacions

samninga·maður <m. -manns, -menn>:
negociador m, negociadora f

samninga·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió negociadora

samninga·réttur <m. -réttar, no comptable>:
<JURdret m contractual

samninga·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
mitjà (o: recurs) m de negociació

samninga·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tècniques f.pl de negociació

samninga·umleitanir <f.pl -umleitana>:
intents m.pl [preliminars] de negociació

samninga·viðræður <f.pl -viðræðna>:
negociacions f.pl
♦ eiga í samningaviðræðum: mantenir negociacions
♦ hefja samningaviðræður: entaular negociacions
♦ taka upp samningaviðræður: entrar en negociacions

samnings·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:
<JURpart f contractant

samnings·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:
variant de samningsaðili¹ ‘part contractant’

samnings·aðstaða <f. -aðstöðu, -aðstöður. Gen. pl.: -aðstaðna o: -aðstaða>:
<JURposisició f contractual

samnings·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
<JURtema m de negociació, punt m de negociació

samnings·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
<JURclàusula f de contracte, clàusula f contractual

samnings·brot <n. -brots, -brot>:
<JURincompliment m de contracte, ruptura f de contracte

samnings·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
<JURcontractualment lligat -ada, lligat -ada per contracte, fixat -ada per contracte, subjecte -a per contracte (persona: p.e., actor, esportista, executiu etc. & cosa: drets, condicions etc.)

samnings·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
<JURatorgament m de contracte, concessió f de contracte

samnings·grundvöllur <m. -grundvallar, no comptable>:
<JURbase f de negociació, base f de les negociacions

samnings·réttur <m. -réttar, no comptable>:
<JURdret m a negociar [lliurement el conveni col·lectiu], dret m de negociació [del conveni col·lectiu]

samnings·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat signatari [d'acord, conveni, tractat o convenció]

samnings·rof <n. -rofs, -rof>:
1. <JUR GENincompliment m de contracte, ruptura f de contracte
2. (það að rjúfa samning milli ríkjaviolació f de tractat (existent entre dos estats)

samnings·skilmálar <m.pl -skilmála>:
<JURtermes m.pl de contracte, condicions f.pl de contracte

samnings·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
<JURpostura f en les negociacions, postura negociadora

samnings·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
<JURperíode m de validesa de contracte

samnings·tími <m. -tíma, no comptable>:
<JURperíode m de durada d'acord, durada f de contracte

samnings·umboð <n. -umboðs, no comptable>:
<JURmandat m de negociació

samnings·undirritun <f. -undirritunar, no comptable>:
<JURsignatura f de contracte

samnings·veð <n. -veðs, -veð>:
<JURservitud f d'origen contractual

samnings·þóf <n. -þófs, no comptable>:
sessions maratonianes de negociació, sessions f.pl de negociació inacabables

samningur <m. samnings, samningar>:
1. (samkomulagcontracte m (acord, fixat en escriptura pública, entre dues o més parts)
♦ bindandi samningur: contracte vinculant
♦ brjóta [í bága við] samning: trencar un contracte
♦ sem brýtur í bága við samning: que trenca un contracte, que és contrari a un contracte, que va contra un contracte
♦ ef af samningum verður: si el contracte es tanca
♦ ef af samningum yrði: si el contracte es tanqués
♦ ef ekkert yrði af samningum: si el contracte no es tanqués
♦ samningurinn varð felldur úr gildi með dómi: el contracte fou anul·lat per una sentència judicial
♦ framvirkur samningur: contracte a terme, contracte m forward
♦ ganga frá samningi: tancar un tracte, fer un tracte
♦ gera samning: tancar (o: cloure) un contracte, signar un contracte, fer un contracte
♦ gera samning við e-n um e-ð: signar un contracte amb... per a...:
♦ handsala samning [við e-n]: segellar (o: tanar) un contracte amb una encaixada de mans [amb algú]
♦ rifta samningi: rescindir un contracte
♦ rjúfa samning: trencar un contracte
♦ samningurinn er uppsegjanlegur: el contracte és rescindible
♦ segja samningi upp (o: segja upp samningi)rescindir un contracte
♦ sjá sig knúinn til þess að rifta samningi vegna e-s: veure’s obligat a rescindir el contracte a causa d’una cosa
♦ skriflegur samningur: contracte escrit
♦ standa við samning: mantenir un acord
♦ tilgreina (o: koma fram) í samningnum: estipular en el contracte, estripular contractualment
♦ tímabundinn samningur: contracte temporal
♦ undirrita samning: signar un contracte
♦ uppsögn samnings: rescissió de contracte
♦ vera aðili að samningi: ésser una de les parts signants d'un contracte
♦ → fastverðsamningur “contracte d'escarada, contracte a preu fet”
♦ → fjárhagssamningur “conveni econòmic, acord econòmic”
♦ → húsaleigusamningur “contracte d'arrendament d'habitatge”
♦ → kjarasamningur “conveni col·lectiu”
♦ → leigusamningur “contracte de lloguer”
♦ → ráðningarsamningur “contracte laboral, contracte de treball”
♦ → sölusamningur “contracte de compravenda”
♦ → vinnusamningur “contracte de treball”
♦ → þjónustusamningur “conveni de serveis”
2. (milliríkjasamningur & samningur milli aðila vinnumarkaðarinstractat m, conveni m, convenció f, pacte m (entre estats. La tria del mot tot sovint depèn del conveni específic en qüestió)
♦ ganga frá samningi: concloure un tractat
♦ gera tvíhliða samning við Bandaríkin: subscriure un tractat bilateral amb els Estats Units
♦ undirrita samning: signar un conveni
♦ → alþjóðasamningur “tractat internacional, conveni internacional”
♦ → friðarsamningur “tractat de pau”
♦ → Haag-samningurinn “la Convenció de L'Haia”
♦ Haag-samningur um afnám áskilnaðar um staðfestingu erlendra opinberra skjala: Convenció (o: Conveni) de l'Haia per la qual se suprimeix l'exigència de legalització per als documents públics estrangers
♦ → Hafréttarsamningur Sameinuðu þjóðanna, Hafréttarsamningur SÞ “Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar”
♦ → heildarsamningur “conveni integral, acord integral”
♦ → kjarasamningur “conveni col·lectiu”
♦ → vináttusamningurinn “tractat d'amistat”
3. (munnleguracord m (oral, de paraula)
♦ breyta samningi: canviar un acord
♦ munnlegur samningur: acord verbal, pacte verbal

sam·núning <f. -núningar, no comptable>:
frotament m

sam·nættis <adv.>:
la (o: aquella) mateixa nit

sam·ofinn, -ofin, -ofið <adj.>:
entreteixit -ida
♦ vera sampofinn e-u: estar entreteixit amb..., estar indissolublement lligat amb...

Samojedi <m. Samojeda, Samojedar>:
samoiede m, samoieda f

samóvar <m. samóvars, samóvarar>:
samovar m

sam·pínast <-pínist ~ -pínumst | -píndist ~ -píndum | -pínst>:
1. <e-m>: condoldre's de, compartir els sofriments d'algú, mostrar-se commiseratiu -iva amb (tenir sentiments de pietat, compassió o commiseració pel mal d'altri)
◊ kallaði hún dóttur sína hafa söðlað glæp á óhapp að koma þar nærri sem gefist gat orðsök (= orsök ‘fonament, causa, motiu’) sönn eða login til hennar viðdreifíngar (= grunur ‘sospites’) við síns föður smánara, þann mann sem var sinni móðurjörð áþekk óblessun og mannfellisvetrar forlángir og fjöll eldi spúandi. Kvaðst svo sampínast sínum lángmæddum kviðarávexti að hún mætti ekki fá svíun uns sannfrétt hefði rök þessa máls og bað Jórunni skrifa sér af létta, bauð loks að senda Snæfríði hesta og fylgd ef hún vildi ríða vestur til Breiðafjarðar, og braut í blað að sinni, óskandi sínum tveim stúlkum hins sama þá harmur aðsteðjar og þessa heims falska lán viðhlær, með forlátsbón á þessu tárafulla flýtisskrifi, þín trúbundin einföld móðir: li posava que sa filla havia junyit una desgràcia a un crim en haver-se acostat a un indret on podia donar-se l'ocasió i el motiu, justificat o a tort, de relacionar-la amb el difamador de son pare, aqueix home que era per la seva pàtria una maledicció comparable a la dels llarguíssims hiverns que causaven grans mortaldats amb la fam i a la de les muntanyes que escupen foc. Li escrivia que es condolia de tal manera del fruit del seu ventre, afligit per una llarga tribulació, que no podria trobar alleujament fins que no tingués certesa del que hi havia de ver en aquest afer i pregà la Jórunn que li ho escrivís sense embuts, clar i net, i finalment s'oferí per enviar a l'Snæfríður cavalls i una escorta per si ella volia venir a l'oest, al Breiðafjörður, i per aquella vegada acabava la lletra, desitjant a les seves dues filles el mateix tant si les sotjava l'aflicció com si els somreia la falsa felicitat d'aquest món, i, pregant-li que li perdonés aquella lletra, tota plena de llàgrimes i redactada amb precipitació, la signava, ta mare, fidel en la fe i humil
◊ hann kvaðst þann dag glaðastur sem hún vildi í einhverju nýta hans þjónustu, spurði um hag hennar til lífs og sálar, sampíndist henni í hennar ekkjusorg, mintist þeirra tíðinda er í senn bárust híngað út á næstliðnu sumri, að Magnús skólabróðir hans og góðkunníngi, sá mikli ólánsmaður, burtkallaðist í Kaupinhafn, en unnið þó mál sitt fyrst: ell li va dir que seria el dia més feliç [de la seva vida] el dia en què ella volgués disposar dels seus serveis pel que fos, li preguntà com es trobava, tant físicament com anímicament, es va condoldre de la pena que li causava la seva viduïtat, recordant les notícies que havien arribat a Islàndia simultàniament l'estiu passat que el seu company d'escola i bon amic, en Magnús, el molt malastruc, havia estat cridat d'aquest món a Copenhaguen, encara que, de tota manera, després d'haver-hi guanyat el plet
2. <e-u>: compatir-se d'una cosa

sam·píning <f. -píningar, no comptable>:
compassió f
♦ hafa sampíning með e-m ~ e-u: tenir compassió de...

sam·prófun <f. -prófunar, -prófanir>:
<JURacarament m
♦ samprófun vitnisins og ákærða: l'acarament del testimoni i l'acusat
♦samprófun fyrir dómi milli ákærða og vitnanna X og Y : acarament en el judici de l'acusat i els testimonis X i Y

sam·raða <-raða ~ -röðum | -raðaði ~ -röðuðum | -raðaðe-u>:
col·lacionar dues coses

sam·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
consulta f
♦ eftir (o: með; o: í) samráði við e-n: deprés d'haver-ho consultat amb algú, prèvia consulta amb algú, previ consentiment d'algú
♦ gera e-ð í samráði við e-n: fer una cosa deprés d'haver-la consultada amb algú
♦ hafa samráð við e-n: consultar amb algú
♦ ólöglegt samráð: (um verðlag, leynimakkacordament il·legal [en secret] de preus de venda

sam·ráða <adj. inv.>:
d'idèntic acord o parer
♦ vera samráða: estar tots d'acord, haver-se posats tots d'acord, haver-se acordat en una cosa (ásáttur)
◊ og hornin tíu, sem þú sást, og dýrið, munu hata skækjuna og gjöra hana einmana og nakta, eta hold hennar og brenna hana í eldi, því að Guð hefur lagt þeim í brjóst að gjöra vilja sinn og vera samráða ([ποιῆσαι] μίαν γνώμην) og gefa ríki þeirra dýrinu, allt til þess er orð Guðs koma fram:
♦ verða samráða: posar-se d'acord
◊ Krumur gaf nafn piltinum og kallaði Þorstein og sagði sinn son vera. Um þetta urðu þau Þórgunna samráða. Vex Þorsteinn nú þar upp og leggur Þórgunna við hann ástfóstur og kennir honum mart í fræðum. Þorsteinn gerðist bæði mikill og sterkur og viðleitinn um allar íþróttir. Hann var svo sterkur að þá er hann var sjö vetra gamall sambauð hann að afli rosknum mönnum þótt færir væru: en Krumur va posar nom al noi i el va anomenar Þorsteinn i el va reconèixer com a fill seu. Ell i la Þórgunna s'hi posaren d'acord. En Þorsteinn llavors es va fer gran allà i la Þórgunna l'estimà com un fill adoptiu i li va ensenyar moltes de coses de fetilleria. En Þorsteinn es va fer gran i fort i excel·lia en totes les habilitats físiques. Era tan fort que, quan va fer set anys, ja estava a l'alçada en força amb els homes fets i condrets encara que aquests fossin homes de força

samráðs- <en compostos>:
consultiu -iva

sam·rekkja <-rekki ~ -rekkjum | -rekkti ~ -rekktum | -rekkt ║ e-m ~ e-i>:
dormir amb..., compartir el llit amb... (mantenir-hi relacions sexuals)
◊ Páll samrekkti Önnu: en Pau ha dormit amb l’Anna
◊ og ef einhver samrekkir henni og tíðablóð hennar kemur á hann, þá er hann óhreinn sjö daga, og hver sú hvíla skal óhrein vera, er hann liggur: i si algú dorm amb ella i el menstru d'ella el toca, l'home serà impur per espai de set dies i qualsevol llit en què hi dormi [durant aquests dies, també] serà impura
◊ þetta eru ákvæðin um þann, sem hefir rennsli, og þann, sem hefir sáðlát, svo að hann verður óhreinn af, og um konu, sem hefir tíðir, og þann, sem hefir rennsli, hvort heldur er karl eða kona, og um mann, sem samrekkir konu óhreinni: aquestes són les disposicions sobre l'home que tingui escolament i el qui s'hagi sollat amb una pol·lució i sobre la dona que tingui el seu flux menstrual i sobre l'home o la dona que tingui un flux i sobre l'home que jegui amb una dona impura

sam·rekstur <m. -rekstrar (o: -reksturs), -rekstrar>:
1. (sameiginlegur reksturdirecció f en comú, gestió f en comú (codirecció, cogestió, coadministració de diners, d'empresa etc.)
2. (sameiginlegt áhættuframtak, samáhættufyrirtækijoint venture f (acció de risc compartit, empresa en comunitat)
♦ fyrirtæki um samrekstur: joint venture f
3. (áreksturcol·lisió f (xoc)

sam·rit <n. -rits, -rit>:
còpia f (duplicat, exemplar idèntic)
♦ í tveimur samritum: per duplicat

sam·róma <adj. inv.>:
a l'uníson, unànimement

sam·runi <m. -runa, no comptable>:
1. (samstilling, það að koma saman í eittconvergència f, integració f (confluència cap a la unitat)
♦ Samruni í Eining: <POLÍTConvergència i Unió
♦ samruni í Evrópu: integració europea, convergència europea
◊ rannsóknir er varða samrunann í Evrópu: estudis sobre la integració europea, estudis sobre la convergència europea
♦ sveigjanlegur samruni: <ECON & POLÍTconvergència flexible
♦ → nafnsamruni “convergència nominal”
♦ raun- og nafnsamruni: convergència nominal i real
2. <ECON & COM & POLÍT & FÍS & BIOL = sameiningfusió f
♦ samruni fyrirtækja: fusió f d'empreses
♦ samruni háskóla: fusió f d'universitats
♦ samruni vegglausra fruma: fusió del protoplast
♦ → frumusamruni “fusió cel·lular”
♦ → kjarnasamruni “fusió nuclear”
3. <LINGcontaminació f

sam·rýma <-rými ~ -rýmum | -rýmdi ~ -rýmdum | -rýmte-ð e-u (o: e-ð og e-ð)>:
conciliar una cosa amb una cosa

sam·rýmanlegur, -rýmanleg, -rýmanlegt <adj.>:
conciliable, compatible

sam·rýmast <-rýmist ~ -rýmumst | -rýmdist ~ -rýmdumst | -rýmste-u>:
casar bé amb una cosa, harmonitzar amb una cosa
♦ samrýmast við e-ð: casar bé amb una cosa, harmonitzar amb una cosa

sam·rýmdur, -rýmd, -rýmt <adj.>:
que va ben harmonitzat
♦ þeir eru samrýmdir: van molt a l'una, hi ha una gran harmonia entre ells

sam·rýndur, -rýnd, -rýnt <adj.>:
variant de samrýmdur, -rýmd, -rýmt ‘ben harmonitzat l'un amb l'altre’

sam·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða. Emprat hab. en pl.>:
1. (samtalconversa f, conversació f (col·loqui, xerrada, diàleg)
♦ samræður <f.pl>col·loqui m, conversa f, diàleg m (parlament sobre un tema determinat, debat, discussió etc. que hom té amb una altra persona)
♦ eiga samræður við e-n: mantenir una conversa amb algú
♦ fara samræðurnar fram [við e-n]: prosseguir la conversa [amb algú]
♦ halda uppi samræðum: mantenir una conversa amb algú
♦ lenda í samræður við e-n: entaular una conversa amb algú, moure conversa amb algú
♦ upplífgandi samræður: una conversa estimulant
2. <LITERdiàleg m
◊ samræður Platóns: els diàlegs de Plató
◊ “Samræður um gamla og nýja tónlist” eftir Vincenzo Galíleí: “Diàlegs sobre la Música Antiga i Moderna” de Vincenzo Galilei
◊ “Samræðan um helstu heimskerfin tvö” eftir Galíleó Galíleí: “Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món” de Galileo Galilei
  El mot sembla un calc del llatí colloquium o el grec κοινολογία o συνομιλία.  
     

sam·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
coit m, acoblament m
◊ þar stóð upp Snæfríður dóttir Svása, kvinna fríðust, og byrlaði konungi ker fullt mjaðar en hann tók allt saman og hönd hennar og þegar var sem eldshiti kæmi í hörund hans og vildi þegar hafa samræði við hana á þeirri nótt. En Svási sagði að það mundi eigi vera nema að honum nauðgum nema konungur festi hana og fengi að lögum en konungur festi Snæfríði og fékk og unni svo með ærslum að ríki sitt og allt það er honum byrjaði, þá fyrirlét hann. Þau áttu fjóra sonu. Einn var Sigurður hrísi, Hálfdan háleggur, Guðröður ljómi, Rögnvaldur réttilbeini: [quan el rei Haraldur hi va arribar,] l'Snæfríður, una dona bellíssima, la filla de l'Svási, es va aixecar i li va omplir una copa de med, ço és, vi de mel; [quan l'hi va allargar,] el rei va agafar la copa i la mà d'ella i fou com si l'escalfor del foc recorregués cop en sec la seva pell i va voler tenir ajuntament marital amb ella llavors mateix, aquella nit, però l'Svási li va dir que tal cosa no passaria llevat que ho fes contra la seva voluntat o que el rei es prometés amb ella i la rebés com a llegítima esposa i el rei així ho feu: es va prometre amb l'Snæfríður i s'hi casà i la va estimar amb un arrauxament tan gran que va negligir tant el seu reialme com totes les seves obligacions com a rei. Tingueren quatre fills barons: un d'ells fou en Sigurður el Bastard, el segon, en Hálfdan Cames-llargues, el tercer fou en Guðröður Esclat-de-llum i el darrer en Rögnvaldur Cames-dretes (el malnom hrísi se sol interpretar com a idèntic amb el substantiu hrísi ‘bord, bastard’ i no trenco aquí la tradició, però sí que vull indicar que tinc per mi que aquesta interpretació tradicional és un disbarat atesa la informació que ens proporciona tot el context: jo hi veig més aviat un mot de significat en Tupat, en Castigat-sovint, i entenc el malnom, per tant, com que fa referència a una persona a qui de petita sovint hom va aplicar el hrís entès com a hrísvöndur [til flengingar] ‘verga (com a instrument de càstig)’. Tanmateix, si atenem al fet que els seus germans tenien malnoms que feien referència a algun tret característic de llur aparença, el més lògic fóra de pensar que el malnom hrísi també feia referència a alguna característica del físic del príncep, potser Escardalenc, Espigat)
◊ þú skalt og eigi hafa holdlegt samræði við konu náunga þíns, svo að þú saurgist af: tampoc no tinguis pas comerç carnal amb la dona del teu proïsme de manera que te'n sollis
◊ nú hefir einhver holdlegt samræði við konu, og sé hún ambátt manni föstnuð, en hvorki leysingi né frelsingi, þá liggur refsing við. Eigi skal lífláta þau, fyrir því að hún var eigi frelsingi: si algú té comerç carnal amb una dona i ella és una esclava promesa [en matrimoni] a un [altre] home, però que encara no hagi estat rescatada ni manumesa, [tots dos] seran castigats, però no pas amb la mort, perquè ella no era una dona lliure

sam·ræðni <f. -ræðni, no comptable>:
<LINGsinonímia f

sam·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:
sinònim -a, d'idèntic significat, que té el mateix significat

sam·ræma <-ræmi ~ -ræmum | -ræmdi ~ -ræmdum | -ræmte-ð>:
1. (samhæfacoordinar una cosa (conjuminar, unir)
2. (samstillaharmonitzar una cosa (fer concordar amb, conciliar)
3. (gera jafnanuniformar una cosa (unificar)
♦ í útgáfu Sigurðar Nordals á Flateyjarbók, 2. bindi (1945), bls. 149-158, er textinn gefinn út með samræmdri, fornri stafsetningu: a l'edició que en Sigurður Nordal va fer de la Flateyjarbók, volum 2 (1945), pp. 149-158, el text hi és editat en ortografia antiga normalitzada (parlant de textos medievals)
4. (staðlaestandarditzar una cosa (uniformar segons una norma)
♦ samræma stafsetningu: unificar l'ortografia, estandarditzar l'ortografia
5. (viðurkenna opinberlega, staðla opinberlegahomologar una cosa (reconèixer com a conforme o declarar una cosa conforme a certes normes oficials o a un reglament, a una normativa etc. oficials)

sam·ræmast <-ræmist ~ -ræmumst | -ræmdist ~ -ræmdumst | -ræmste-u>:
adir-se amb una cosa, concordar amb una cosa
◊ lög hennar eru frábrugðin lögum allra annarra þjóða og hún óhlýðnast lögum konungsins. Það samræmist ekki hagsmunum konungs að umbera þá þjóð: les seves lleis són distintes de les dels altres pobles i no obeeixen les lleis del rei. No convé als interessos del rei tolerar aquest poble

sam·ræmdur, -ræmd, -ræmt <adj.>:
1. (próf, nám, aðferðhomologat -ada (examen, procediment, estudis)
♦ samræmd próf, samræmdu prófin: exàmens homologats (o: unitaris; o: estandarditzats) (de matemàtiques, islandès, anglès i, fins fa poc també de danès, al final de quart, setè i desè de l'ensenyament primari obligatori. Són proves amb què hom avalua l'adquisició de les competències associades a les assignatures examinades)
2. (jafn, eins lagaðuruniforme (igual, unitari, uniformitzat, que té la mateixa forma)
♦ samræmd viðmiðun: criteri m uniforme
3. (samrýmdurharmonitzat -ada (posat en acord o harmonia)
♦ samræmd vísitala neysluverðs: índex m de preus al consum harmonitzat
♦ samræmd vörulýsingar- og vörunúmerskrá: sistema harmonitzat de designació i codificació de mercaderies
♦ vinnslulota sem er samræmd á heimsvísu: cicle de funcionament harmonitzat a nivell mundial
4. (samstillturcoordinat -ada (comú i sincronitzat)
5. (staðlaðurestandarditzat -ada (convertit en o adaptat a norma)
♦ samræmdur framburður: pronúncia ortoèpica, ortoèpia f
♦ samræmd stafsetning: ortografia estandarditzada
♦ samræmd stafsetning forn: ortografia normalitzada de la llengua antiga

sam·ræmi <n. -ræmis, no comptable>:
acord m, concordança f, conformitat f
♦ í samræmi við e-ðd'acord amb, en concordança amb, en correspondència amb

samræmi·legur, -leg, -legt <adj.>:
concordant, congruent, harmònic -a

sam·ræming <f. -ræmingar, no comptable>:
conclusió f, coordinament m 
♦ samræming um e-ð: coordinació en una cosa

sam·ræmur, -ræm, -ræmt <adj.>:
harmoniós -osa, harmònic -a, equilibrat -ada

sam·safn <n. -safns, no comptable>:
cúmul m, aglomeració f, amuntegament m

sam·saga <adj. inv.>:
concordant[s], unànime[s] (en el que conten o declaren)
♦ vera samsaga: contar el mateix, declarar unànimement, concordar en llur declaració

sam·sama <-sama ~ -sömum | -samaði ~ -sömuðum | -samaðsig e-m ~ sig e-u>:
identificar-se amb algú ~ amb una cosa

sam·samast <-samast ~ -sömumst | -samaðist ~ -sömuðumst | -samaste-m ~ e-u>:
aclimatar-se a, adaptar-se a

sam·sekt <f. -sektar, no comptable>:
<JURcomplicitat f

sam·sekur, -sek, -sekt <adj.>:
<JURcòmplice
♦ vera samsekur í e-u: ésser còmplice d'una cosa

sam·setning <f. -setningar, -setningar>:
1. (það að setja samanmuntatge m, ensemblatge m (cast., ekki ritm./no lit.) (muntura de màquina, motor, mobles etc. a partir de llurs parts)
2. (skipan, gerðcomposició f, constitució f, estructura f (constel·lació, combinació, conjunt d'elements que componen un tot i forma com aquests es constitueixen en un tot)
♦ samsetning efna: estructura f dels elements
♦ samsetning lita: combinació f de colors, gamma cromàtica
♦ efnafræðileg samsetning úrgangs: composició química dels residus
3. (LING = það að mynda samsett orð, orðasamsetningcomposició f (formació de mots compostos)
4. (LING = samsett orð[mot m] compost (mot format a partir d'ajuntar dos o més mots)

samsetningar·verksmíðja <f. -verksmíðju, -verksmíðjur. Gen. pl.: -verksmíðja>:
planta f d'ensemblatge

samsetningar·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:
taller m d'ensemblatge

sam·setningur <m. -setnings, -setningar>:
1. (samsetning, það sem er samsettcompost m (producte fet a partir de diverses parts o elements)
2. (gerðestructura f (constitució)
3. (uppspuniinvencions f.pl (fantasies)

sam·settur, -sett, -sett <adj.>:
<GEN & QUÍM & LINGcompost -a
♦ samsett nafnorð: substantiu compost
♦ samsett orð: compost m, compòsit m
♦ samsettar tíðir: temps compostos
♦ samsettu tíðirnar með hjálparsögnunum hafa og veraels temps compostos amb els auxiliars haver i ésser
♦ vera samsettur úr e-u: estar compost per...

sam·sinna <-sinni ~ -sinnum | -sinnti ~ -sinntum | -sinnte-u>:
1. (viðurkenna, játaadmetre una cosa, confessar una cosa (reconèixer una cosa)
2. (samþykkjaassentir a una cosa (mostrar-hi el seu acord, estar-hi d'acord, consentir)

sam·sinnandi,-sinnandi, -sinnandi <adj.>:
assentint, aprovatori -òria
♦ kinka samsinnandi kolli: assentir amb el cap, inclinar el cap en senyal d'assentiment

sam·sinning <f. -sinningar, no comptable>:
assentiment m
♦ þegjandi samsinning: aprovació tàcita

sam·síða <adj. inv.>:
paral·lel -a
♦ samsíða lína: paral·lela f

sam·síða <adv.>:
en paral·lel, costat per costat
♦ ganga samsíða: marxar costat per costat, caminar un al costat de l'altre
♦ ríða samsíða: cavalcar costat per costat

sam·síðingur <m. -síðings, -síðingar>:
<GEOMparal·lelogram m

sam·síðis <adv.>:
del mateix costat
♦ samsíðis e-u ~ e-m (o: við e-ð ~ e-n)al costat d'una cosa ~ d'algú

sam·skeyti <n.pl -skeyta>>:
comissura f, juntura f

sam·skipa <adj. inv.>:
que va a bord de la mateixa nau
♦ vera e-m samskipa: anar a bord de la mateixa nau que algú

samskipta·form <n. -forms, -form>>:
forma (o: manera) f de comunicar-se

samskipta·formúla <f. -formúlu, -formúlur. Gen. pl.: -formúlna o: -formúla>:
<LINGfórmula rutinària (tipus: verði þér að góðu! ‘bon profit!’)

samskipta·greind <f. -greindar, no comptable>:
<PSICOLintel·ligència f interpersonal (o: social)

samskipta·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>:
pàgina f de xarxa social (p.e., de facebook)
♦ samskiptasíður e-s á internetinu: les pàgines d'algú en una xarxa social d'internet
♦ samskiptasíðan Facebook: la xarxa social Facebook

sam·skipti <n.pl -skipta>:
relació f (o: relacions f.pl)
♦ hafa samskipti við e-n: estar en relacions amb algú, mantenir relació amb algú 
◊ ég vil engin samskipti við hann hafa: no hi vull tenir res a veure amb ell, no vull cap mena de tracte amb ell
♦ alþjóðleg samskipti: relacions internacionals
♦ mannleg samskipti: relacions humanes (o: interpersonals; o: socials)
♦ persónuleg samskipti: relacions personales
♦ samskipti e-s við e-n: les relacions d'algú amb algú
♦ samskipti þjóða: relacions internacionals
♦ vera þægilegur í samskiptum: ésser de tracte agradable

sams·konar <adj. inv.>:
de la mateixa mena, de la mateixa casta (Mall.)

sam·skot <n.pl -skota>:
<GEN & RELIGcol·lecta f, captació f [de diners]
♦ efna til samskota: fer una col·lecta, fer una captació de fons

samskota·fé <n. -fjár, no comptable>:
<GEN & RELIGdiners recaptats, diners m.pl de la col·lecta

samskota·karfa <f. -körfu, -körfur. Gen. pl.: -karfa o: -karfna>:
<RELIGbacina f, cistelleta f de la col·lecta
◊ á meðan sálmurinn er sungin gengur samskotakarfa: mentre es canta el psalm, es passa la bacina

sam·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola mixta (de nois i noies)

sam·skynjun <f. -skynjunar, no comptable>:
sinestèsia f

sam·sköttun <f. -sköttunar, no comptable>:
<FISCtributació conjunta [dels cònjuges]

sam·sláttur <m. -sláttar, no comptable>:
confusió f (de dues persones, de dos noms etc.)

Samson <m. Samsonar, no comptable>:
Samsó m, Ximxon m (שִׁמְשׁוֹן)
♦ asnakjálki Samsonar: <RELIGel queix d'ase d'en Samsó, Leħí f ha-ħamor Ximxon

sam·spil <n. -spils, -spil>:
interacció f (joc conjugat, actuació combinada, esp. de forces, factors etc.)
♦ samspil e-s og e-s: la interacció de X i Y

sam·staða <f. -stöðu, no comptable>:
1. <GENsolidaritat f
◊ frelsi, jafnrétti og samstaða: llibertat, igualtat i solidaritat
♦ sýna samstöðu með e-n ~e-ð: : solidaritzar-se amb algú~alguna cosa, manifestar la seva solidaritat amb...
2. (sameiginlegt álit & samþykki consens m (acord o opinió unànime esp. entre polítics)
♦ ná samstöðu um e-ð: assolir un consens sobre una cosa
♦ pólitísk samstaða um lækkun áfengisverðs: consens polític sobre l'abaixament del preu de l'alcohol
♦ það náðist ekki samstaða [um e-ð]: no es va assolir cap consens [sobre una cosa]

sam·stafa <f. -stöfu, -stöfur. Gen. pl.: -stafa>:
síl·laba f (atkvæði)

sam·starf <n. -starfs, no comptable>:
cooperació f, col·laboració f

samstarfs·aðili¹ <m. -aðila, -aðilar>:
soci m, sòcia f
♦ evrópskir samstarfsaðilar gegn spillingu: xarxa de socis europeus contra la corrupció

samstarfs·aðili² <m. -aðilja, -aðiljar>:
variant de samstarfsaðili¹ ‘soci’

samstarfs·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<POLÍTpartit m de la coalició

samstarfs·land <n. -lands, -lönd>:
país m col·laborador (o: associat)
♦ samstarfslönd við Miðjarðarhaf: països mediterranis associats

samstarfs·fólk <n. -fólks, no comptable>:
membres m.pl de la plantilla

samstarfs·fús, -fús, -fúst <adj.>:
cooperatiu -iva

samstarfs·maður <m. -manns, -menn>:
1. (á sviði mannúðar- og þróunarsamvinnucooperant m & f (cooperador, persona que coopera en projectes d'ajut humanitari i al desenvolupament)
2. (meðlimur í starfsliði, starfsmaðurcol·laborador m, col·laboradora f (treballador de plantilla, empleat)
3. (vinnufélagicompany m de treball, companya f de treball (col·lega)

samstarfs·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat associat

samstarfs·verkefni <n. -verkefnis, -verkefni>:
projecte m en col·laboració

sam·steypa <f. -steypu, -steypur. Gen. pl.: -steypna o: -steypa>:
1. <POLÍTcoalició f
◊ samsteypa þriggja flokka: coalició de tres partits
◊ stóra samsteypan: gran coalició
2. <ECONconsorci m [d'empreses]

samsteypu·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m de coalició
◊ samsteypustjórn Sósíalistaflokksins, Vinstri grænna og Vinstri lýðveldisflokksins: govern de coalició del Partit Socialista, ICV-EUiA i Esquerra Republicana de Catalunya
◊ samsteypustjórn þriggja flokka: tripartit m (ríkisstjórn)

sam·stiga <adj. inv.>:
compassat -ada
♦ ganga samstiga: caminar compassats

sam·stilla <-stilli ~ -stillum | -stillti ~ -stilltum | -stillte-ð>:
1. <GENcoordinar una cosa
2. (úr, klukkasincronitzar una cosa (rellotge, hora)
♦ samstilla e-ð e-u (o: við e-ð)sincronitzar una cosa amb una cosa
♦ samstilla armbandsúrið við atómklukku: sincronitzar el rellotge de polsera amb un rellotge atòmic

sam·stilling <f. -stillingar, no comptable>:
1. (samræmiharmonia f (alineament o disposició ben proporcionada, harmoniosa)
2. (samhæfing, samræmingcoordinació f (sincronització, harmonització)
♦ krefjast mikillar samstillingar: requerir [d']una gran coordinació
3. <CARTOG & TOPOGajust m per bloc[s], compensació f per bloc
♦ samstilling loftmynda: aerotriangulació per blocs, triangulació aèria per blocs
4. <INFORMsincronització f
♦ stafræn samstilling skráa: sincronització electrònica d'arxius [digitals]

sam·stilltur, -stillt, -stillt <adj.>:
1. <GENproporcionat -ada, harmònic -a
2. (samhæfðurcoordinat -ada (sincronitzat)
♦ með samstilltu átaki: amb l'esforç [coordinat] de tots, entre tots 
♦ þeir eru samstilltir: estan sintonitzats [l'un amb l'altre]
♦ þeir eru samstilltir við e-ð: estan sintonitzats amb...

sam·stofna <adj. inv.>:
1. <GEN> de la mateixa soca
2. <LINGde la mateixa arrel
♦ orðið vöttur er samstofna við sögnina vinda: el mot vöttur ‘mitena, guant’ és de la mateixa arrel que el verb vinda ‘tòrcer, torçar’
3. <RELIGsinòptic -a
♦ samstofna guðspjöllin: els evangelis sinòptics

sam·stundis <adv.>:
1. (undir einsimmediatament, a l'instant (sens la menor delació)
2. (á sama tímaalhora (al mateix temps)

sam·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>:
1. (margir hlutir er mynda eina heildconjunt m (tot format per diverses coses)
2. (húsasamstæðacomplex m (grup de cases o edificis)
3. (bollasamstæðaservei m (joc de vaixella)
♦ → postulínssamstæða “servei de porcellana”
4. (verkfærasamstæðakit m (set d'eines)
5. (víðóma samstæður, steríógræjurequip estereofònic (instal·lació estèreo)
6. (parparella f (grup de dos que van plegats)
♦ þetta eru samstæður: aquests dos objectes fan parella, aquests dos objectes van plegats
7. <<MED = heilkennisíndrome f

sam·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
1. <GENcoherent, connex -a
2. (tilsvarandiigual, parell -a (que forma part d'un conjunt, i esp. d'un conjunt de dos, p.e., una sabata a l'altra)
♦ samstæður e-u: que és la parella d'un objecte igual, corresponent
3. (sameiginlegurmassiu -iva (comú a molts)
♦ samstæðar uppsagnir: acomiadaments massius
4. (einsleiturhomogeni -ènia (uniforme)
◊ samstæðastir og sérkennilegastir slíkra þátta eru Íslendigaþættir: els → þættir més característics i més homogenis són els þættir d'islandesos
♦ samstætt svæði: una regió homogènia

samstöðu- <en compostos>:
solidari -ària

samstöðu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment solidari, moviment m de solidaritat
♦ alþjóðleg samstöðuhreyfing: moviment internacional de solidaritat, moviment solidari internacional

samstöðu·laus, -laus, -laust <adj.>:
insolidari -ària

samstöðu·legur, -leg, -legt <adj.>:
solidari -ària

samstöðu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de solidaritat

sam·suða <f. -suðu, -suður. Gen. pl.: -suða o: -suðna>:
soldadura f (o: soldatge m) per fusió

sam·sull <n. -sulls, no comptable>:
poti-poti m, barrija-barreja f, samfaina f

sam·svara <-svara ~ -svörum | -svaraði ~ -svöruðum | -svaraðe-u>:
1. (jafngildaequivaler a, correspondre a (coincidir amb, concordar amb)
♦ sem samsvarar e-u: equivalent a...
♦ þetta samsvarar tíu krónum: equival a deu corones
♦ ég vona að þeir gefi sem samsvarar tíu krónum fyrir <+ Ac.>: espero que donin l'equivalent de deu corones per...
2. (hæfaconvenir a (adir-se a, escaure's a, harmonitzar bé amb)
♦ samsvara sér vel: estar ben proporcionat -ada (haver crescut com cal)
♦ hann samsvarar sér vel: està ben format (o: proporcionat)

sam·svarandi, -svarandi, -svarandi <adj.>:
1. <GENequivalent, corresponent
♦ samsvarandi e-u: equivalent a...
2. (hliðstæðuranàleg -àloga (que té analogia amb...)

sam·sverjast <-sverst ~ -sverjumst | -sórst ~ -sórumst | -svariste-m>:
conjurar-se amb algú

sam·svörun <f. -svörunar, no comptable>:
equivalència f
♦ eiga sér samsvörun í e-u: tenir equivalències a..., presentar paral·lels a...
♦ halda samsvörun: coincidir, correspondre, trobar una correspondència

sam·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
<ARTexposició conjunta i/o col·lectiva (de dos o més artistes)

sam·særi <n. -særis, -særi>:
conjura f, conjuració f
♦ samsæri Katilínu: la conjuració d'en Catilina
♦ koma upp um samsæri [gegn e-m]: destapar una conjuració [contra algú]
◊ Síseró kom upp um samsæri Katilínu árið 63 f.Kr.: en Ciceró va destapar la conjuració d'en Catilina l'any 63 a.Cr.
♦ Brútus var með í samsærinu: en Brutus va participar en la conjura

samsæris- <en compostos>:
conspiratiu -iva

samsæris·maður <m. -manns, -menn>:
conjurat m, conjurada f, conspirador m, conspiradora f

sam·sæta <f. -sætu, -sætur. Gen. pl.: -sæta o: -sætna>:
1. <QUÍMisòtop m
♦ geislavirk samsæta: isòtop radioactiu
2. <BIOL & GENETal·lel m

sam·sæti <n. -sætis, -sæti>:
1. (það að sitja samanseure m plegats (fet o acció de seure plegats esp. en un acte social)
◊ þann dag bauð Haraldur konungur Magnúsi konungi til borðs síns og gekk hann um daginn með sex tigu manna til landtjalda Haralds konungs þar sem hann hafði veislu búið. Voru þar þá báðir konungarnir í samsæti og var þar veisla fögur og veitt kappsamlega. Voru konungarnir kátir og glaðir. En er á leið daginn þá lét Haraldur konungur bera í tjaldið töskur mjög margar. Þar báru menn og klæði og vopn og annars konar gripi. Það fé miðlaði hann, gaf hann og skipti með mönnum Magnúss konungs, þeim er þar voru í veislunni: aquell mateix dia, el rei Haraldur va convidar el rei Magnús a la seva taula i aquest va anar durant el dia amb seixanta homes al pavelló del rei Haraldur on hom havia parat el convit. Els reis hi menjaren asseguts l'un al costat de l'altre i el convit hi fou bell i els convidats hi foren atesos magníficament. Els reis estaven contents i alegres. Quan el dia va començar a declinar, el rei Haraldur va fer portar al pavelló unes bosses molt grosses. Els servents també hi dugueren robes i armes i objectes preciosos d'altra mena. El rei va compartir aquests valuosos objectes, regalant-los i repartint-los entre els homes del rei Magnús que assistien al convit
◊ þá gengur Helgi inn í hofið og sér að þar er ljóst svo að hvergi ber skugga á. Þar var allt altjaldað. Setið var þar á báða bekki (Baetke 19874 no dóna pas entrada a aquesta locució passiva impersonal setit var þar ‘hi seien’. Entenc que el subjecte lògic d'aquest sitja no són persones, sinó ídols, i tradueixo en conseqüència. També entenc que els dos bancs esmentats no són pas bancs qualssevol sinó l'œðri bekkr i l'óœðri bekkr). Þar glóaði allt í gulli og silfri. Þeir blígðu augum (curiosament, Baetke 19874 no dóna pas entrada al verb blígja) og buðu ekki þeim er komnir voru. Í öndvegi á hinn óæðra (tindria més sentit si esmenem en á hinn æðra bekk) bekk sátu þeir í samsæti Freyr og Þór: aleshores en Helgi va entrar dins el temple i va veure que hi feia tanta de claror que enlloc no hi havia ombres [ni penombra]. Totes les parets estaven cobertes de cortinatges. En els dos bancs, [l'inferior i el superior,] hi havia ídols asseguts. Tot lluïa de tant d'or i argent que hi havia. [Aquells ídols] fitoraven amb els ulls els qui hi havien entrat sense convidar-los a passar. A l'öndvegi o setial del banc inferior, el que estava situat davant el banc superior o principal, hi seien en Freyr i en Tor, un devora l'altre
♦ sitja (o: vera) samsætis: seure [a taula] un al costat de l'altre, seure plegats [a taula]
♦ sitja (o: vera) samsætis e-m: seure [a taula] costat per costat amb algú
2. (samvera, samkvæmicompanyia f (fet o acció d'acompanyar algú, d'estar amb ell perquè no estigui totsol)
◊ Clementia, þat er Mildi, er ok í þeirra samsæti, er mjǫk remmir ríki konunganna, þvíat hon er góð af griðum ok miskunnar mǫrgum: també seu amb elles Clemèntia, ço és, Clemència, la qual enforteix molt el poder dels reis per tal com els mou a concedir treves i a donar mercè a molts
◊ nú er at brúðkaupi fengit með miklum kostnaði, er Niðungr konungr gefr dóttur sinni ok mági stórar borgir ok sterka kastala ok náliga hálft sitt ríki. En þat, sem eftir er, gefr hann Ortvangis, syni sínum, ok gefr honum konungs nafn, fyrir því at Niðungr konungr var þá ørvasi at aldri. Þessi veizla in mikla var með alls konar fagnaði ok tign, hvárttveggja af tilfǫngum þeirar veizlu bæði í borðbúnaði ok svá hallarbúnaðrinn ok samsæti við ina stœrstu hǫfðingja, þá er váru í ǫllu [H]ispáníalandi, ok í alls konar skemmtan, leikum ok sǫngum ok stórum fégjǫfum ok í svá miklu fjǫlmenni, at í einni veizlu hafði eigi meiri rausn verit ger of allt [H]ispáníaland. En er þessi veizla hafði staðit fimm daga, ríðr Sigmundr konungr brott með sína riddara ok með honum hans kona, Sisibe. Nú ferr hann með mikilli vegsemd, þar til er hann kemr heim í sitt ríki: aleshores es varen preparar les noces amb gran dispendi, en el transcurs de la qual el rei Niðungr va donar a sa filla i al seu gendre grans viles, forts castells i gairebé la meitat del seu regne. El que restava ho va donar al seu fill Ortvangis alhora que li conferia la dignitat reial, ja que se sentia dèbil per la seva molt avançada edat. Hom va celebrar aquesta gran festa amb tota mena de sumptuositats i magnificències, d'una banda, tant pel que feia al guarniment del convit amb precioses vaixelles i serveis de taula i la decoració del palau i l['atapeïda] concurrència dels més grans prínceps que hi havia en tota Ispània, i de l'altra, pel que feia a totes les menes de diversions, cants i jocs i rics presents que s'hi van fer, així com la gran gentada que hi assistí i que fou tan gran que hom no havia fet mai abans en tota Ispània tanta de munificència en una mateixa festa. Al cinquè dia del banquet, el rei Sigmundr va partir amb els seus cavallers i amb la seva dona, la Sísibe. Va recórrer llavors el seu camí amb grans honors fins que va arribar a casa, en el seu regne
◊ það er sagt að Guðmundur hinn ríki var mjög fyrir öðrum mönnum um rausn sína. Hann hafði hundrað hjóna og hundrað kúa. Það var og siður hans að láta löngum vera með sér göfugra manna sonu og setti þá svo ágætlega að þeir skyldu engan hlut eiga að iðja annan en vera ávallt í samsæti með honum. En það var þó sá siður þeirra er þeir voru heima að þeir unnu þó að þeir væru af göfgum ættum. Þá bjó Einar að Þverá í Eyjafirði en Guðmundur hinn ríki á Möðruvöllum bróðir hans: diuen que en Guðmundur el poderós sobrepujava de molt tots els altres en magnificència. Tenia centenars de servents i centenars de vaques. Era costum seu acollir per força temps a ca seva els fills d'homes de gran renom i els atenia tan magníficament que no havien de fer-hi cap altra cosa més que estar sempre en la seva companyia, i això que ells estaven avesats, quan eren a ca seva, a fer-hi feina a despit de llur alta nissaga. En aquells temps, l'Einar vivia a Þverá, a l'Eyjafjörður, i el seu germà en Guðundur el poderós a Möðruvellir
3. (veisla & samkvæmis- og skemmtifundursopar m (banquet de grup o de gala, sovint al vespre, per a celebrar-hi alguna cosa)
◊ eptir þat sá Agulandus konungr sitja í einum stað samsætis tólf fátœka menn með stafkarla klæðum á jǫrðu, hǫfðu hvárki borð né dúk ok lítilliga mat ok drykk: després, el rei Agulandus va veure-hi, asseguts en terra en un indret d'aquell convivi, dotze pobres vestits amb roba de captaire, i que no tenien ni taula ni estovalles i llur menjar i beguda eren escassos
◊ Grís tók þá til orða: "Vel samir það í svo góðu samsæti, að tala mest, það eftir megi hafa, og strengja heit, eða taka sér jafnaðarmenn": en Grís llavors va prendre la paraula i digué: "en un convit tan bo (= el refresc de noces d'en Grís i la Sigríður) escau de parlar de les coses més importants que es puguin repetir (cf. Baetke 19874 p. 222: hafa e-t eptir etw. wiederholen) i fer-hi promeses solemnes o cercar-se un jafnaðarmaður, algú amb qui poder-se provar" (si entenem el mot samsæti en el sentit de companyia, el significat de la frase fóra: [quan hom es troba] en una companyia tan bona com aquesta)
◊ Bolfriana, kona hertogans, skenkir um kveldit. Hún er allra kvenna fríðast. Hún skenkir tignum mǫnnum. Hún sér þar með konungi einn mann mikinn. Sá hefir hár svá mikit ok fagrt sem barit gull, bleikt skegg ok bjart andlit ok at ǫllu fagrt, fǫgr augu hefir hann ok hvíta hǫnd, ok eigi er hans jafningi í þessu samsæti at fegrð. Þetta er Íron jarl af Brandinaborg. Hún lítr optliga til Írons jarls, þá er henni þykkir sem aðrir gái eigi at um at hugsa, ok þó blíðliga. Íron sér ok, hversu fǫgr þessi kona er. Hann gáir lítt at drekka um kveldit. Honum fellr mikill hugr til konunnar, svá at af þessu verðr hann sjúkr. Allir menn aðrir drekka ok eru kátir, ok um síðir leggjast allir dauðdrukknir niðr nema Íron jarl ok Bolfriana. Þá talast þau við sín á milli, hvat hváru þeira býr í skapi við annat. Íron jarl gefr Bolfriana þat fingrgull, er átt hafði hans bróðir, Apollóníus, ok hann hafði gefit frú Herborgu, dóttur Salómons konungs: aquell vespre, la Bolfriana, la dona del duc, fou la qui va servir les begudes. Era una dona bellíssima i només servia la beguda als grans senyors. En el seguici del rei hi va veure un home alt, amb uns cabells tan atapeïts i tan bonics com si fossin d'or brunyit, la seva barba era rossa i la seva cara, ben proporcionada en tot i resplendent. Tenia uns ulls maquíssims i els braços blancs [com la neu]. Entre els altres comensals d'aquell banquet no n'hi havia cap altre que se li acostés en bellesa: era el comte Íron de Brandinaborg. Ella li llançava sovint l'esguard a sobre, quan creia que ningú no la mirava, i encara que furtives, les seves mirades eren amoroses. El comte Íron també va veure com de bella era aquella dona. Aquell vespre poc li va interessar beure, tot el seu interès estava posat en aquella dona de manera que n'emmalaltí [de desig]. Tots els altres comensals varen beure i es van divertir fins que a la fi, ja completament embriacs, se'n varen anar a ajeure, tots, llevat de la Bolfriana i el comte Íron. Ells es varen confessar llavors l'un a l'altre el que l'un sentia al cor per l'altre. El comte Íron li va regalar un anell d'or que havia pertangut al seu germà Apol·loni, i que l'havia donat a Dama Herborg, la filla del rei Salómon
♦ halda e-m samsæti [í kvöld]: celebrar un sopar en honor d'algú
♦ halda e-m samsæti í þakklætisskyni fyrir áratuga þjónustu við...: celebrar un sopar en honor d'algú en agraïment pels serveis prestats durant decennis tot... <+ part. pres.>
♦ halda samsæti til heiðurs e-m [í kvöld]: celebrar un sopar en honor d'algú
♦ lítil ~ smærri samsæti: petites ~ relativament petites reunions o banquets

< sam·sætt <f. -sættar, -sættir>:
1. (sætt[argerð][solució f de] compromís m [entre les parts], arranjament m [entre les parts], acord m [entre les parts] (pacte amb què hom resol un plet, litigi, disputa o qualsevol altre conflicte jurídic)
2. (eindrægni, samlyndiconcòrdia f
◊ est ibi pax, pietas, bonitas, lux, uirtus, honestas, ǁ Gaudia, laetitiae, dulcedo, uita perennis, ǁ Gloria, laus, requies, amor et concordia dulcis : þar er friðr, mildleiki, góðleiki, ljós, dyggð, sœmd; þar er margskyns skemmtan, gleði, sœtleiki, líf eilífligt; þar er dýrð, lof, hvíld, elskugi, ok sæl samsætt: allà hi ha pau, pietat, bondat, llum, virtut, honestedat, tota mena de goig, alegries, dolcesa, vida perdurable, glòria, llaor, descans, amor i dolça concòrdia (situació assolida pel compromís atès entre les parts)

samsætu·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
<QUÍManàlisi f d'isòtops

sam·sætur, -sæt, -sætt <adj.>:
<BIOL & GENETal·lel
♦ samsætt gen: un gen al·el

sam·sömun <f. -sömunar, no comptable>:
identificació f
♦ samsömun [e-s] með e-m (o: við e-n)identificació [d'algú] amb algú
♦ samsömun e-s og e-s: identificació d'algú amb algú

sam·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
1. (það að syngja samancant m a l'uníson, cant m a cor (fet i acció de cantar alhora i ensems)
2. (kórsöngurcançó f per a cor (part d'opera cantada per un cor o cançó composta per a cor & cant d'aquesta peça, esp. en oposició a l'einsöngur o ‘solo’)
3. (tónleikar & kórtónleikarconcert m [de cor] (concert ofert per un cor o cantat per un cor & concert en general)
◊ stórar svartar engisprettur léku á munnhörpur og uglan barði sig á kviðinn í bumbu stað, því hún var bumbulaus. Var þetta fremur skringilegur samsöngur: uns llagosts negres grans tocaven l'harmònica i l'òliba usava la panxa de timbal perquè no tenia timbal. Fou aquest un concert més aviat divertit

samt¹ <adj.>:
nom. ac. sg. nt. desamur, söm, samt ‘mateix; idèntic’

samt² <adv.>:
plegats, ensems
♦ allir samt: tots plegats
♦ einn samt: tot sol
♦ kemr samt með þeim: haver-hi concordança entre ells, coincidir, haver-hi acord entre ells
◊ þeir fóru ok herjuðu báðir saman víða um England, áttu margar orrostur, svá sem Þórðr Kolbeinssonr telr í því kvæði, er hann orti um Eirík jarl, ok kemr samt með þeim Óttari svarta, þar er hann telr í Knútsdrápu, hversu marga bardaga þeir áttu áðr en England yrði unnit. Eiríkr jarl fékk bana á Englandi, þá er hann var kominn frá Rúmi, ok andaðisk af blóðrás, er hánum hafði verit skorinn úfr. Í þenna tíma ráða [fyrir] Noregi Sveinn ok Hákon, jarlar báðir, ok stóð ríkit eptir (o: með) sama hætti alt sem fyrr: plegats varen fer incursions arreu d'Anglaterra i hi lluitaren mantes bantalles, tal com conta Þórðr Kolbeinssonr en el poema que va compondre sobre el iarl Eiríkr, i hi ha plena coincidència entre ell i l'Óttarr el negre, allà on aquest, a la seva drápa en llaor del rei Canut, dóna compte de quantes de batalles van lliurar abans [d'acabar] de conquerir [tota] Anglaterra. El iarl Eiríkr va morir a Anglaterra després d'haver-hi arribat [d'un viatge de pelegrinatge] de Roma i va morir pel dessagnament [que va sofrir] quan li varen tallar la campaneta [de la gargamella]. En aquell temps regnaven sobre Noruega l'Sveinn i en Hákon, tots dos iarls, i la situació en el regne era la mateixa que abans
♦ koma e-u á samt (a les edicions modernes, s'escriu sempre aglutinat, = ásamt) meðal sín: posar-se d'acord en una cosa, arribar a un acord sobre una cosa
◊ Sturla svarar: „Við fundumst á hausti að Helgafelli og komu við þá öngu á samt meðal okkar. Mátti eg ekki það mæla er eigi tæki hann með forsi og fjandskap. Mun hann vera þrályndur í skapi sem faðir hans en hafa brjóst verra": L'Sturla li va respondre: "ens vàrem trobar per la tardor a Helgafell i ell i jo no vàrem poder posar-nos d'acord en res. No li vaig poder dir res que no s'ho agafés amb violència o hostilitat. Crec que és caparrut com son pare, però el seu temperament és pitjor"
◊ Vér áttum þing inn á Frostu. Bauð eg þá búendum að þeir skyldu láta skírast en þeir buðu mér þar í mót að eg skyldi hverfa til blóta með þeim svo sem gert hafði Hákon konungur Aðalsteinsfóstri. Kom það ásamt með oss að vér skyldum finnast inn á Mærini og gera þar blót mikið. En ef eg skal til blóta hverfa með yður þá vil eg gera láta hið mesta blót, það sem títt er, og blóta mönnum. Vil eg eigi til þess velja þræla eða illmenni. Skal til þess velja að fá goðunum hina ágætustu menn: vam celebrar una assemblea a Frosta, en la qual vaig manar als pagesos que es deixessin batejar, però ells em varen requerir, per contra, que els acompanyés a celebrar els sacrificis als déus, tal com havia fet el rei Hákon, el fóstri de l'Aðalsteinn. Ens vam posar d'acord que ens trobaríem a Mærin i que allà hi faríem un gran sacrifici. Però si he de participar amb vosaltres en la celebració del sacrifici, vull fer fer el sacrifici més gran que es pugui fer, de manera que vull que s'hi facin sacrificis humans. I no vull pas triar esclaus o malfactors per a ésser-hi sacrificats, sinó que vull elegir els homes més excel·lents perquè els rebin els déus
♦ hann fekk eigi mælt tveim orðum lengra samt: era incapaç de dir més de dues paraules de reng (parlant d'una persona que quequejava)
◊ þeir voru bræður þrír: Arnviður blindi, hann var sýndur svo lítt að varla var hann herfær og manna snjallastur, annar var Þorviður stami, hann fékk eigi mælt tveimur orðum lengra samt, hann var þar maður djarfastur og einarðastur, þriðji hét Freyviður daufi, hann heyrði illa. Þeir bræður allir voru menn ríkir og auðgir, kynstórir og forvitra og allir kærir konungi: eren tres germans: [el major era] l'Arnviður el cec, que hi veia tan poc que a penes podia entrar en combat, encara que, d'altra banda, era un home eloqüentíssim; el segon era en Þorviður el quec, el qual no podia dir més de dues paraules de reng, però així i tot, era un home ardidíssim i honradíssim; i el tercer es deia Freyvindur el sord, perquè hi sentia malament. Tots aquests germans eren poderosos i acabalats, d'alt llinatge i llestíssims, i tots ells cars al rei
♦ tvær nætur í samt: dues nits seguides, dues nits de reng
◊ skjótt er þar frá at segja. Níu nætr í samt kom sjá in sama ylgr um miðnætti ok etr einn þeira senn til bana, unz allir eru dauðir, nema Sigmundr einn er eptir: en poques paraules ja ho tindrem contat: per espai de nou nits seguides aquesta mateixa lloba hi va anar a mitja nit i cada vegada en va devorar un fins que tots foren morts, tret d'en Sigmundr, que restà tot sol
◊ nú bar það til nýlundu á Hóli að Gísli lætur illa í svefni tvær nætur í samt og spyrja menn hvað hann dreymdi. Hann vill eigi segja drauma sína: aleshores es va esdevenir un fet inusual a Hóll: que en Gísli va tenir un son intranquil durant dues nits consecutives i quan li varen demanar què hi havia somniat, ell no els va voler contar els seus somnis
♦ vera samt með e-m: restar amb algú
◊ Vǫlsungr konungr svarar: "Þú skalt at vísu fara heim til bónda þíns ok vera samt með honum, hversu sem með oss ferr": el rei Vǫlsungr li va contestar:“prou que tornaràs a ca teva, a cal teu marit, i hi restaràs amb ell, sigui com sigui que vagin les coses entre ell i jo”

samt³ <adv.>:
tanmateix
◊ hún gerði það samt: tanmateix ho va fer
♦ samt sem áður: nogensmenys, de tota manera 

sam·taka <adj. inv.>:
1. (samvirkur, samverkandide concert, d'acord (que actuen de concert)
♦ vera samtaka e-u: actuar a la una
♦ vera samtaka e-u: actuar [a la una] amb...
◊ þú sérð, að trúin var samtaka (= συνεργεῖν, συνήργει) verkum hans og að trúin fullkomnaðist með verkunum: ja veus que la fe cooperava amb les seves obres, i que per les obres la fe fou duta a la perfecció
♦ verða samtaka á e-u: escometre una cosa plegats, cooperar en una cosa
◊ hann skipar sínum syni at bera inn sín fǫng. Hann tók mik upp ok gekk burt með mik á einn glugg. Hann kastar mér þar inn. Þar váru fimmtán gríslingar lítt stálpaðir. En svínahirðirinn leiddi svínin til vatns, en bóndi gekk síðan at hátta. Grísirnar sóttu mjǫk at mér. Mátta ek mér varla vǫrn veita. Þá kom þar bóndadóttir ok tók mik burt ok lét í nokkurt leyni. En hon tók innyfli dýrsins ok kastaði fyrir svínin. Síðan grœddi hon mik ok kunni hon á því gott handlag. Sínum bróður sagði hon til, urðu þau á því samtaka. Kom þar at ek var fullgrœddr. Tók ek at leggja hug á risans dóttur ok henni fór vel til mín: va manar al seu fill que entrés a dins [la cova on vivien] (El mot hóll no té aquí el valor semàntic del norrè hváll , sinó el del baix-alemany mitjà/neerlandès mitjà i alt-alemany mitjà hol ‘cova’. Cf. també, en aquestmateix sentit, el danès hule. Altrament, el passatge no té sentit ) les captures que havia fetes. Em va aixecar i em va dur fins a un forat [de la cova] que feia de finestra. M'hi va amollar a dins. A dins hi havia quinze porcells encara poc crescuts. El porqueret en aquells moments era a menar els porcs [adults] a abeurar i l'amo de la casa se n'havia anat tot seguit a dormir: els porcells em varen atacar al punt i jo tot just tot just els podia arruixar. Aleshores va venir la filla del pagès, em va treure d'allà dins i em va deixar a dins un amagatall. Va agafar els budells de l'ós i els va llençar als porcs. Tot seguit em va curar les ferides i hi tenia la mà trencada; va cridar el seu germà per informar-l'en i [llavors] s'hi posaren tots dos (entenc que ella, encara que hi té la mà trencada a curar ferides, aquí ho fa ensems amb el seu germà. Una altra traducció per bé que al meu entendre menys probable, fóra s'hi posaren d'acord). I així fou com em vaig restablir del tot. Aleshores vaig començar a sentir-me atret per la filla del gegant i jo també li agradava a ella
2. (sammálaunits -ides, d'acord (mútuament conformes, que es convenen amb o per una cosa)
♦ vera samtaka í e-u: estar d'acord en una cosa
♦ verða samtaka um að <+ inf.>: posar-se d'acord a <+ inf.
3. (háttbundinna l'uníson, a un temps (al compàs, al mateix ritme o pas, conjuntament, simultàniament)
♦ samtaka nú[na]!: tots alhora ara!

sam·tal <n. -tals, -töl>:
1. (samræðurconversa f (xerrada)
♦ eiga samtal: conversar
♦ eiga samtal við e-n: tenir una conversa amb algú, parlar amb algú
♦ slíta samtalinu: interrompre la conversa (o: l'entrevista)
2. (viðtalentrevista f (reunió o conversa per intercanviar opinions)
♦ í samtali við e-n: en una entrevista amb algú

sam·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
total m
♦ samtölur e-s: totals d'una cosa

sam·tals <adv.>:
1. <GENen total
2. (á reikningum[import m] total m (en factures)
♦ samtals með VSK: total amb IVA

samtals·meðferð <f. -meðferðar, no comptable>:
<PSICOLpsicoteràpia centrada en el client

samtals·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
1. <LITERdiàleg m
◊ “Tímon mannhatari, samtalsþáttur” eftir Lúkíanos frá Samosata: “Timó el misantrop, un diàleg” de Llucià de Samòsata
2. (í sjónvarpi & útvarpitertúlia f, talk show m (programa de televisió o de ràdio)

sam·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>:
1. (sameinaðurunit -ida (ajuntat, enganxat)
2. (smíðaður, tilbúinnsintètic -a (obtingut per síntesi, es diu sobretot de medicaments)
♦ samtengt hormón: hormona sintètica
3. <INFORMinteractiu -iva (gagnvirkur)
4. (um sívalningasiamès -esa (units pel cigonyal)
5. (um hugrenningartengslassociat -ada (idea, pensament)
6. (um hlutkennd fyrirbærirelacionat -ada (fets o fenòmens concrets)
7. <TÈCNacoblat -ada, ensamblat -ada
8. <ENGINY COMUNIC & ELECTRinterconnectat -ada
9. <QUÍMconjugat -ada
10. (samsettur, samanlagður, samþættur í einucombinat -ada (posats plegats en un tot)
♦ samtengd ljósker: llums combinats
♦ samtengdir flutningar í lofti og á jörðu niðri: transport combinat aire-terra
♦ samtengt ökutæki: vehicle combinat
♦ samtengdur gerningur: instrument combinat
11. <SINTAXIcompost -a
♦ samtengdar setningar: oracions compostes
♦ samtengdir nafnliðir: sintagmes nominals enllaçats per un connector

sam·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
1. <ENGINY COMUNIC & ELECTRinterconnexió f
2. (efnasamtenging, efnasmíðisíntesi f (formació de compostos en química & farmacologia i anàlegs & combinació d'elements en física)
3. <LINGconjunció f
♦ samhliðandi samtengingar: conjuncions coordinatives
♦ sundurgreinandi samtengingar: conjuncions disjuntives
♦ → aðaltenging “conjunció coordinativa, conjunció de coordinació”
♦ → afleiðingartenging “conjunció consecutiva”
♦ → andlagstenging “conjunció completiva en funció de complement directe”
♦ → aukatenging “conjunció subordinativa, conjunció de subordinació”
♦ → ályktartenging “conjunció conclusiva”
♦ → frumlagstenging “conjunció completiva en funció de subjecte”
♦ → gagnstæðistenging “conjunció adversativa”
♦ → gagnstöðutenging “conjunció adversativa”
♦ → greinitenging “conjunció disjuntiva”
♦ → hliðskipunartenging “conjunció coordinant (o: coordinada)
♦ → orsakartenging “conjunció causal”
♦ → samanburðartenging “conjunció [modal] comparativa, conjunció de subordinació comparativa, conjunció [subordinada] comparativa”
♦ → sambandstenging “conjunció copulativa”
♦ → skildagatenging “conjunció condicional”
♦ → skilyrðistenging “conjunció condicional”
♦ → skýringartenging “conjunció enunciativa, conjunció explicativa”
♦ → spurnartenging “conjunció [modal] interrogativa”
♦ → tilgangstenging “conjunció final”
♦ → tilvísunartenging “connector relatiu”
♦ → tíðartenging “conjunció temporal”
♦ → viðurkenningartenging “conjunció concessiva”

sam·tengja <-tengi ~ -tengjum | -tengdi ~ -tengdum | -tengte-ð>:
1. <GENunir una cosa (tengja saman)
♦ samtengja e-ð og e-ð: unir X i Y
♦ samtengja e-ð e-u: unir X a Y
♦ samtengja sig e-u: unir-se a Y
◊ þat fjall er Jesús Kristus sté á, er hvirfill yfir ǫllum fjǫllum, þat er at skilja dýrðarkonungr yfir ǫllum helgum Thómas erkibyskup samtengdi sig þessu fjalli. Þann fuglafjǫlda er flykktist at Heinreki konungi honum til meina, þat er fjǫlmenni ok herfólk, er nú safnast honum á mót, þessir allir dreifast víðs vegar, því at heilagr Thómas rennr niðr af fjallinu at hjálpa konunginum með sínum dýrðarligum verðleikum: la muntanya a la qual va pujar Jesucrist, és la coroneta al capdamunt de totes les muntanyes, i s'ha d'entendre de tal manera que el rei gloriós sobre tots els sants, l'arquebisbe Tomàs [de Carterbury], s'ha unit a aquesta muntanya (és a dir, s'ha unit o ajuntat al Crist, està en el cel amb el Crist. Una traducció com ara *s'ha associat amb o a aquesta muntanya, al meu entendre no té sentit en aquest context). L'esbart d'ocells que [en el somni] s'aplegava al voltant del rei Enric per ferir-lo, significa la multitud i els soldats que ara s'han aplegat en contra d'ell, però tots ells es dispersaran pertot arreu perquè sant Tomàs baixarà corrents de la muntanya per a ajudar el rei amb els seus mèrits gloriosos
2. <INFORMinterconnectar una cosa
3. <FIGassociar una cosa, relacionar una cosa
♦ samtengja sig e-u: associar-se amb una cosa, relacionar-se amb una cosa

sam·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
present m, època contemporània
♦ hann var á undan sinni samtíð: fou un home que es va avançar al seu temps
♦ hann var á undan sinni samtíð í listinni: fou un artista avançat al seu temps
♦ okkar samtíð: l'època que ens ha tocat viure
♦ samtíð hans: l'època en què va viure
♦ e-ð í sögu og samtíð: X al llarg de la història i en l'actualitat

sam·tíða¹ <adj. inv.>:
coetani -ània, contemporani -ània
♦ vera e-m ~ e-u samtíða: ésser coetani (o: contemporani) d'algú ~ d'una cosa

sam·tíða² <adv.>:
al mateix temps, contemporàniament

samtíðar·maður <m. -manns, -menn>:
coetani m, contemporani m, coetània f, contemporània f

samtíma- <en compostos>:
contemporani -ània

samtíma·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
literatura contemporània

samtíma·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:
font contemporània

samtíma·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor contemporani, autora contemporània

samtíma·legur, -leg, -legt <adj.>:
sincrònic -a
♦ söguleg, samtímaleg og samanburðarfræðileg málvíndi: lingüística comparada, sincrònica i diacrònica

samtíma·list <f. -listar, -listir>:
art contemporani
♦ sýningar á íslenskri nútíma- og samtímalist: exposicions d'art islandès modern i contemporani

samtíma·maður <m. -manns, -menn>:
coetani m, contemporani m, coetània f, contemporània f
♦ vera samtímamaður e-s: ésser coetani (o: contemporani) d'algú ~ d'una cosa

samtíma·skáldskapur <m. -skáldskapar, no comptable>:
literatura contemporània

samtíma·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
llegenda urbana

samtíma·tónlist <f. -tónlistar, -tónlistir. Pl. no hab.>:
música contemporània

sam·tími <m. -tíma, no comptable>:
1. (nútímiactualitat f (present, temps actual)
♦ samtímans: d'avui
2. (sama tímaskeiðèpoca contemporània (mateix període o època en la qual vivim o va viure algú)
♦ samtími e-s: l'època d'algú
♦ í samtíma okkar: a l'època actual, a la nostra època
♦ samtíminn skildi hann ~ hana ekki: fou un incomprès ~ una incompresa del seu temps

sam·tímis <adv.>:
al mateix temps, alhora
♦ samtímis e-u: simultàniament amb..., al mateix temps que...
◊ í þangað sem andinn vildi fara, þangað gengu þær, og hjólin hófust upp samtímis þeim (= lə-ʕummāˈθām, לְעֻמָּתָם), því að andi veranna (= ˈrūaħ ha-ħaɪ̯ˈʝāh, רוּחַ הַחַיָּה) var í hjólunum. Þegar þær gengu, gengu þau einnig, þegar þær stóðu kyrrar, stóðu þau og kyrr, og þegar þær hófust frá jörðu, hófust og hjólin samtímis þeim (= lə-ʕummāˈθām, לְעֻמָּתָם), því að andi verunnar var í hjólunum: allà on l'esperit volia anar, cap allà marxaven ells, i les rodes s'elevaven alhora que ells, car l'esperit dels animals era a les rodes. Quan ells marxaven, les rodes marxaven; quan ells s'aturaven,elles s'aturaven; quan ells s'elevaven de trra, les rodes també s'elevaven amb ells, car l'esperit dels animals era a les rodes
◊ þá hóf andinn mig upp, en að baki mér heyrði ég dunur af miklum landskjálfta, er dýrð Drottins hófst upp af stað sínum, svo og þyt af vængjum veranna, er snertu hver aðra, og hark frá hjólunum samtímis (= lə-ʕummāˈθām, לְעֻמָּתָם) og dunur af miklum landskjálfta: i l'esperit em va aixecar i darrere meu hi vaig sentir el brogit d'un gran terratrèmol, quan la glòria de Jahvè s'elevava en el seu lloc! I també vaig sentir la remor de les ales dels animals, fregant l'una amb l'altra, i l'estrèpit de les rodes simultàniament amb ells, i el brogit d'un gran terratrèmol

samtímis- <en compostos>:
simultani -ània

sam·tíningur <m. -tínings, no comptable>:
1. (samsullamuntegament m, barrija-barreja f (col·lecció o aplec de tota mena d'objectes que no s'adiuen gaire entre ells, poti-poti)
2. (bókcompilació f (aplec en llibre d'extractes d'alters obres o d'escrits sobre un tema)

sam·tjón <n. -tjóns, no comptable>:
avaria comuna, avaria grossa

samtjóns·greiðslur <f.pl -greiðslna>:
taxació f d'avaria grossa (per l'asseguradora)

sam·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:
coreligionari -ària, que professa la mateixa religió
♦ samtrúaður e-m: d'idèntica religió que...
◊ Alexander Serbakonungur er nú á ferð til Pjetursborgar, og fylgir honum Ristiz, forstöðumaður stjórnarráðsins. Það er sá fyrsti höfðingi með konungsnafni af Slafakyni og samtrúaður Rússum, sem þangað hefir komið. Nærri má geta, hver hlýja þeim unga er búin undir hænuvæng Rússlands:

sam·trúandi <m. -trúanda, -trúendur>:
coreligionari m, coreligionària f (persona que professa la mateixa religió que una altra) (trúarbróðir)
♦ samtrúandi e-s: coreligionari de...
◊ það er almenn ætlun á Indíalandi, að menn blátt áfram gerist kristnir til þess að geta étið forboðna fæðu og drukkið áfenga drykki. Þegar Hindúi fer í kyrkju, tala samtrúendur hans ekki neitt um það, en sjáist hann fara inn í ‘grogg’-knæpu, þá segja vinir hans: “Já, já nú mun hann vera orðinn kristnaður”:

samtrúar·maður <m. -manns, -menn>:
coreligionari m, coreligionària f (persona que professa la mateixa religió que una altra) (trúarbróðir)

sam·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
[assegurança f] mútua f

sam·tvinna <-tvinna ~ -tvinnum | -tvinnaði ~ -tvinnuðum | -tvinnaðe-ð>:
conjuminar una cosa, unir una cosa, entrellaçar una cosa
♦ samtvinna e-ð og e-ð: combinar X i Y, lligar X i Y
♦ hvernig gengur að samtvinna ferilinn og móðurhlutverkið?: com va compatibilitzar la carrera i la maternitat?
♦ samtvinna e-ð og e-ð með e-u: unir X i Y amb Z
◊ René Descartes var bæði heimspekingur og stærðfræðingur. Hann er þekktastur fyrir framlag sitt til hnitarúmfræði, en hann samtvinnaði algebru og rúmfræði með hnitakerfinu, sem stundum er kallað Kartesíska hnitakerfið í höfuðið á honum: en René Descartes fou filòsof i matemàtic. És famosíssim per la seva contribució al desenvolupament de la geometria analítica, en la qual va unir l'àlgebra i la geometria amb el sistema de coordenades que de vegades és anomenat "sistema de coordenades cartesianes" per ell
♦ samtvinna e-ð við e-ð: unir X amb Y, integrar X i Y

sam·tök <n.pl -taka>:
agrupació f, unió f, organització f
♦ bindast samtökum [gegn e-m]: unir-se [contra algú], ajuntar forces i esforços [contra algú]
♦ gera samtök [í móti e-m]: unir-se [contra algú], ajuntar forces i esforços [contra algú]
◊ þeir glenna upp ginið í móti mér, löðrunga mig til háðungar, allir saman gjöra þeir samtök (= ˈʝaħaδ ʕāˈlai̯ ʝiθmallāˈʔūn, יַחַד עָלַי יִתְמַלָּאוּן) í móti mér: s'esgargamellen contra mi, em galtegen per fer-me befa, s'uneixen tots plegats contra mi
♦ samtök vínframleiðenda í Katalóníu: Organització de Productors i Elaboradors de Vi de Catalunya
  El mot samtök pot designar qualsevol mena d'agrupació o d'organització i per tant, traduir-se per associació, federació, confederació, unió, col·legi professional, corporació, mancomunitat, consorci etc. Desisteixo d'intentar fer un intent d'equivalències i deixo a l'arbitri dels estudiants de traduir el mot amb un o un altre equivalent català.  
     

samur, söm, samt <adj.. Formes fortes>:
mateix -a
♦ á samri (o: sömu) stundu: en el mateix instant
◊ svo er yður öllum boðið, hverrar þjóðar og hvaða landsmenn sem þér eruð og á hverja tungu sem þér mælið: Þegar er þér heyrið hljóð hornanna, pípnanna, gígjanna, harpnanna, saltaranna, symfónanna og alls konar hljóðfæra, þá skuluð þér falla fram og tilbiðja gull-líkneskið, sem Nebúkadnesar konungur hefir reisa látið. En hver sá, er eigi fellur fram og tilbiður, honum skal á samri stundu (= bēḥ־ʃaʕăˈθāʔ, בַּהּ-שַׁעֲתָא) kastað verða inn í brennandi eldsofn: se us ordena a tots vosaltres, siau de la nació i el poble que siau i parleu la llengua que parleu: quan sentigueu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les arpes, dels psalteris, de les samfoines i de qualssevol instruments musicals, us prostrareu i adorareu l'estàtua d'or que ha fet erigir el rei Nabucodonosor i qualsevol que no es prosterni i l'adori, serà llançat en el mateix instant a un forn encès”
◊ loks sneri hann sér við og sagði við andann: "Ég býð þér í nafni Jesú Krists að fara út af henni." Og hann fór út á samri stundu (= αὐτῇ τῇ ὥρᾳ): finalment, es girà cap a ell i digué a l'esperit: «Et mano en nom de Jesucrist que surtis d'ella». I en sortí al mateix instant
◊ fyrir því (= kāl־qŏˈβēl dəˈnāh, כָּל-קֳבֵל דְּנָה) gengu og fram á sömu stundu (= bēḥ־zimˈnāʔ, בֵּהּ-זִמְנָא) kaldverskir menn og ákærðu Gyðingana: per això i al mateix temps, certs caldeus anaren es presentaren [davalt el rei] i [li] denunciaren els jueus
á sömu stundu (= bēḥ־ʃaʕăˈθāʔ, בַּהּ-שַׁעֲתָא) komu fram fingur af mannshendi og rituðu á kalkið á veggnum í konungshöllinni, gegnt ljósastikunni, og konungurinn sá fingur handarinnar, sem ritaði: en aquell mateix instant aparegueren els dits d'una mà d'home que es posaren a escriure, enfront del lampadari, sobre l'enguixat de la paret del palau reial; i el rei veia els dits de la mà que escrivia
◊ en Ananías nokkur, maður guðrækinn eftir lögmálinu og í góðum metum hjá öllum Gyðingum, er þar bjuggu, kom til mín, nam staðar hjá mér og sagði: ,Sál, bróðir, fá þú aftur sjón þína!' Á sömu stundu fékk ég sjónina og sá hann: però un tal Ananies, un home pietós segons la Llei i que gaudia de bona consideració entre tots els jueus que vivien allà, em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué: "Saule, germà, recobra la vista". I en el mateix instant vaig recobrar la vista i el vaig [poder] veure
♦ fara sem samt sé: anar igual que les altres vegades, passar el mateix
◊ nú líðr sjá vetr. Ok einum vetri síðar þá sendir Signý inn yngra son sinn á fund Sigmundar. Ok þarf þar eigi sǫgu um að lengja, ok fór, sem samt sé, at hann drap þenna svein at ráði Signýjar: aquell hivern va passar i l'hivern següent, la Signý va enviar el seu fill més petit a veure en Sigmundr. I no cal que allarguem la història: va passar el mateix, és a dir, que va matar aquell vailet seguint les disposicions de la Signý
♦ koma e-u í samt lag: tornar a posar en ordre una cosa, tornar a agençar una cosa
♦ komast í samt lag: restablir-se, arreglar-se, tornar a estar com abans, restaurar-se
◊ far og lauga þig sjö sinnum í Jórdan, þá mun hold þitt komast í samt lag (wə-ʝāˈʃoβ, וְיָשֹׁב) og þú munt hreinn verða!: vés, i renta't set vegades al Jordà; la teva carn esdevindrà sana i tu seràs pur
◊ og hann sagði við hann: "Tvö þúsund og þrjú hundruð kveld og morgnar, og þá mun helgidómurinn aftur verða kominn í samt lag (wə-nit͡sˈdaq, וְנִצְדַּק)": i ell li va dir: "dos mil tres-cents vespres i matins encara i el santuari serà rehabilitat"
♦ sams konar: de la mateixa mena, igual (samskonar)
◊ hver sem býr til sams konar smyrsl (= ʝirˈqaħ kāˈmo-hū, יִרְקַח כָּמֹהוּ) eða ber nokkuð af þeim á óvígðan mann (= ʕal־ˈzār, עַל-זָר), skal upprættur verða úr þjóð sinni": qualsevol que prepari un ungüent d'idèntica mena o que en posi a un home no consagrat (?), que sigui arrabassat del seu poble
♦ vera [alltaf] samur og jafn ~ söm og jöfn ~ samt og jafnt: <LOC FIGésser [sempre] el mateix; romandre igual, sense canvis
♦ hann er alltaf samur og jafn: és sempre el mateix, no canvia
♦ hún er söm við sig: <LOC FIGés sempre la mateixa, és conseqüent amb ella mateixa (no canvia fàcilment de forma de pensar, de parer, opinió etc.)
◊ frá skipun vara hans hefi ég ekki vikið, hefi varðveitt í brjósti mér orð munns hans. En hann er samur við sig - hver aftrar honum? Ef hann girnist eitthvað, gjörir hann það: no m'he apartat [mai] de les ordres dels seus llavis i [sempre] he guardat al cor les paraules de sa boca. I ell no canvia mai de parer: qui li'n pot dissuadir? Si desitja fer una cosa, la fa
♦ vera e-m samt í hug við e-n: algú continua tenint el mateix parer o les mateixes intencions respecte d'algú o d'una cosa
◊ Þorgils svarar: "Því þarftu þetta mál ekki við mig að ræða að þú hefir þvert tekið að ganga með mér. En allt er mér það samt í hug og fyrr þá er við höfum þetta átt að tala. Ef eg nái ráðahag við þig þá vex mér ekki í augu að stinga af einnhvern þeirra eða báða tvo þá er næst gengu vígi Bolla": en Þorgils li va respondre: "no paga la pena que parlis amb mi sobre aquest afer ja que has refusat rotundament d'agafar-me per marit. Jo, tanmateix, no he canviat pas el meu parer des de la vegada que en vam estar parlant: si aconsegueixo que accedeixis al matrimoni amb mi, no em seria pas una busca a l'ull matar-ne un, o fins i tot tots dos, dels qui van tenir més a veure amb la mort d'en Bolli"
◊ Moldi gekk fyrir jarl ok kvaddi hann vel. Jarl tók kveðju hans, ok bað hann ganga til sætis. Hann kvaðst ekki mundu þiggja veizlu at honum, — „ok er mér samt í hug við þik sem fyrr“. Jarl mælti: „Ek mun nú ok segja þér, at ek vil at þú drekkir með oss um jólin, en ek leita við menn mína, hvárt nǫkkurr vill mik undan leysa þessu vandkvæði“: en Moldi es va presentar davant el iarl i el va saludar degudament. El iarl li va agrair la salutació i el va convidar a seure amb ells. En Moldi, però, li va dir que no volia acceptar cap hostalatge d'ell, - "les meves intencions amb tu continuen essent les mateixes que abans". El iarl li va dir: "També jo vull proposar-te una cosa: que beguis i mengis amb nosaltres durant les festes dels jól, i mentrestant, jo cercaré entre els meus homes a veure si n'hi ha cap que em vulgui deslliurar d'aquesta desagradable contrarietat"
♦ vera sams héraðs: pertànyer al mateix districte, viure en el mateix districte
◊ Björn svarar: "Því einu vil eg heita þér er eg efni en eg veit eigi hversu eg fæ það efnt," segir hann, "ef við Þuríður erum sams héraðs": en Björn li va respondre: "Només vull prometre't allò que també pugui complir i no sé pas com ho puc complir això", li va dir, "essent com som del mateix districte la Þuríður i jo"
♦ vera samt um með e-m: romandre igual les coses entre dues o més persones, continuar sense canvis les relacions entres due so més persones
◊ bjó Þórólfur þá skip sitt og réð til háseta. Síðan héldu þeir skipi sínu til kaupstaða. Er það ei sagt í hverja þeir héldu en hitt er greint að þeir komu heim að hausti. Tók Þorgnýr við Þórólfi eftir vana virktavel en hann lét sem hann sæi ei Þorstein og ekki höfðu þeir viðmæli á hinum fyrrum misserum síðan hann reis úr fletinu. Þar voru þeir þann vetur og var samt með þeim feðgum, Þorgný og Þorsteini, svo fátt að aldrei mæltust þeir við. Nú lagðist engi mannvirðing á Þorstein meðan svo búið var. Þá spurði Þórólfur Þorstein bróður sinn hvað hann vildi að hafast um sumarið: "Mér virðist svo sem þér þyki lítið gaman að kaupferðum": en Þórólfur llavors va aparellar el seu vaixell i hi contractà la tripulació. Tot seguir van salpar i va anar a diferents ports comercials; no es conta a quins anaren en concret, sí però que tornaren a casa per la tardor. En Þorgnýr va dispensar com de costum una bona rebuda al Þórólfur, però va fer com si no veiés en Þorsteinn, ni pare i fill varen parlar l'un amb l'altre tot el primer hivern després d'haver-se aixecat en Þorsteinn del terra de la cuina. Els dos germans van romandre allà aquell hivern, però les relacions entre en Þorgnýr i el seu fill en Þorsteinn no varen canviar gens, de manera que no s'adreçaven mai la paraula l'un a l'altre. Mentre les coses estigueren així, al Þorsteinn no se li feien cap mena d'honors. Llavors en Þórólfur va demanar al seu germà, en Þorsteinn, què volia fer a l'estiu: "Em sembla que no et fa gaire il·lusió això d'emprendre travessies de mercader"
♦ hann varð aldrei samur maður aftur: <LOC FIGno va tornar a ésser el mateix
 
samur, söm, samt
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N samur, <samr   söm, <sǫm   samt
A saman   sama   samt
G sams   samrar   sams
D sömum, <sǫmom, <sǫmum   samri, <samre   sömu, <sǫmo, <sǫmu
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N samir, <samer   samar   söm,  <sǫm
A sama   samar   söm, <sǫm
G samra   samra   samra
D sömum, <sǫmom, <sǫmum   sömum, <sǫmom, <sǫmum   sömum, <sǫmom, <sǫmum
 

samúð <f. samúðar, pl. no hab.>:
1. (hluttekning & meðaumkun & innlifun[sentiment m de] compassió f (empatia, interès vers un altre)
◊ nei, hald þig að þeim sem guðhræddur er, sem þú veist að heldur boðorðin, er sama sinnis og þú og hefur samúð með þér (= συναλγεῖν, συναλγήσει σοι) ef þér vegnar illa: no, mantén-te a prop del qui és temerós de Déu, de qui sàpigues que observa els manaments i que és d'igual pensament que tu, i ell sofrirà amb tu, si et va malament
◊ þú skalt eyða öllum þjóðum sem Drottinn, Guð þinn, gefur þér á vald. Hafðu enga samúð með þeim (= loʔ־tāˈħos ˈʕējnə-ˌχā ʕălēj-ˈhɛm, לֹא-תָחֹס עֵינְךָ עֲלֵיהֶם). Þú skalt ekki þjóna guðum þeirra því að þá gengur þú í gildru: destruiràs tots els pobles que Jahvè, el teu Déu, posarà en poder teu. No tindràs pietat amb ells. No serviràs llurs déus car, si ho fas, cauràs en un parany
þú skalt ekki sýna honum neina samúð (= loʔ־tāˈħōs ˈʕējnə-ˌχā ʕāˈlā-w, לֹא-תָחוֹס עֵינְךָ עָלָיו) heldur hreinsa Ísrael af sök vegna saklauss blóðs svo að þér farnist vel: no tinguis compassió d'ell, ans suprimeix d'Israel la culpa d'haver vessat sang innocent, i t'anirà bé
◊ fyrst Kristur veitir kjark, fyrst kærleikur hans uppörvar, fyrst andi hans skapar samfélag, fyrst þar ríkir hlýja (= σπλάγχνον, σπλάγχνα) og samúð (= οἰκτιρμός, οἰκτιρμοί)...: puix que el Crist ens atorga coratge, puix que el seu amor ens estimula, puix que el seu esperit crea la [nostra] comunitat i puix que hi imperen la calidesa i la compassió...
2. (samhryggðcondol m (condolença)
♦ votta e-m [djúpa] samúð [sína]: expressar el seu més sincer condol a algú
3. (hlýhugur, samkenndsimpaties f.pl (suport [moral], tirada, propensió o inclinació vers algú o una cosa)
♦ hafa samúð með e-m ~ e-u: simpatitzar amb algú ~ una cosa
♦ vekja samúð með e-m ~ e-u: despertar les simpaties per algú ~ una cosa
4. (félagskennd, samkenndsolidaritat f (germanor)
♦ sýna samúð með e-u: expressar solidaritat amb...
◊ sýna samúð með lýðræðisbárattu spönsku þjóðarinnar: expressar la seva solidaritat amb la lluita per la democràcia del poble espanyol

samúðar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
comprensiu -iva, solidari -ària (que comparteix els sentiments, el dolor etc. de l'interlocutor)

samúðar·kort <n. -korts, -kort>:
targeta f de condolença

samúðar·kveðja <f. -kveðju, -kveðjur. Gen. pl.: -kveðja>:
expressió f de condolença

samúðar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en compassió, compassiu -iva
◊ því að þú ert Drottinn, Hinn æðsti, samúðarríkur (= εὔσπλαγχνος), seinn til reiði og mildur á miskunn. Þegar menn líða fyrir syndir sínar endurmetur þú viðhorf þitt (= καὶ μετανοῶν ἐπὶ κακίαις ἀνϑρώπων). Þú, Drottinn, hefur af gnægð mildi þinnar og gæsku heitið þeim sem brotið hafa gegn þér að þeir megi iðrast og fyrirgefningu hljóta. Þú hefur afráðið af mikilli miskunn að syndarar megi iðrast og hljóta hjálpræði: car tu ets el Senyor, l'Altíssim, de gran compassió, [pacient i] tardà a la ira i clement en la misericòrdia. Quan els homes pateixen per llurs pecats, tu reconsideres el teu parer. Tu, Senyor, per l'abundància de la teva bondat i gràcia, has promès als qui han pecat contra teu que es podran penedir i demanar perdó. Tu has resolt, per la teva gran misericòrdia, que els pecadors puguin penedir-se i obtenir la salvació

samúðar·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
telegrama m de condol (o: condolença)

samúðar·skyn <n. -skyns, pl. no hab.>:
prova f d'empatia
♦ í samúðarskyni [með e-m]: en solidaritat [amb algú]
♦ leggja niður vinnu í samúðarskyni með stúdentum: fer vaga en solidaritat amb els estudiants
♦ einnar mínútu þögn í samúðarskyni með e-u: un minut de silenci per a expressar les seves simpaties amb...

samúðar·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>:
vaga solidària, vaga f de solidaritat
♦ fara í samúðarverkfall til að styðja e-n: fer una vaga de solidaritat per a donar suport a...
♦ hefja samúðarverkfall með e-m: començar una vaga de solidaritat amb algú

Samúel <m. Samúels, no comptable>:
Samuel m, Xemuel m (שְׁמוּאֵל)

Samúels·bók <f. -bókar, -bækur>:
Llibre m de Samuel (סֵפֶר שְׁמוּאֵל)
♦ fyrri Samúelsbók : Primer llibre de Samuel (’שמואל א)
♦ síðari Samúelsbók: Segon Llibre de Samuel (’שמואל ב)

samúræi <m. samúræja, samúræjar>:
samurai m

sam·valinn, -valin, -valið <adj.>:
que encaixen bé, que fan bona colla o parella, que estan fets l'un per l'altre
♦ samvalið lið ~ hópur e-s: un grup bo i ben avingut de...
♦ þeir eru samvaldir: encaixen bé l'un amb l'altre
♦ þau eru samvalin: fan bona parella

sam·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
1. <GENque estan soldats -ades entre si (dit d'ossos, teixits i semblants que s'han acabat fusionant entre si & figuradament, dit de dues barriades, ciutats etc. que, en anar creixent, s'han acabat ajuntant i convertint en una de sola & de teixits que conformen una concrescència)
2. <BIO & BOTconnat -a, soldat -ada entre si des del naixement
♦ samvaxnir tvíburar: bessons siamesos
♦ samvaxnir tvíburabræður: germans siamesos
♦ samvaxnar tvíburasystur: germanes siameses
♦ súla samvaxinna frjóþráða og frævustíla: columna de filaments estaminals soldats entre ells i els estils, ginostem m
♦ samanvaxin blöð: fulles connates
♦ samanvaxnir sveppir: bolets connats
3. <BIO & BOTadnat -ada

sam·veldi <n. -veldis, -veldi>:
1. (sameiginlegt valdgovern m en comú (d'uns territoris, comunitat de poder)
2. (ríkjasambandcommonwealth f (lliga de països amb un mateix sobirà o cap d'estat)
♦ Breska Samveldið: la Commonwealth britànica, la Commonwealth de Nacions
3. (í BandaríkjunumPartit republicà (als Estats Units d'Amèrica) (repúblikanaflokkurinn)

samveldis·maður <m. -manns, -menn>:
republicà m, republicana f (membre o simpatitzant del partit republicà dels Estats Units d'Amèrica) (repúblikani)

sam·vera <f. -veru, no comptable>:
reunió f, trobada f (de parents, amics etc. per passar una estona agradable i reforçar llaços)
♦ þakka þér fyrir samveruna!: gràcies per l'estona que hem pogut passar plegats! ha estat molt bonic!

Samverja- <en compostos>:
samarità -ana
♦ Samverjaþorp: un llogaret samarità

Sam·verji <m. -verja, -verjar>:
<RELIG & FIGsamarità m, samaritana f
♦ góði Samverjinn: el bon Samarità

sam·verka <-verka ~ -verkum | -verkaði ~ -verkuðum | -verkaðe-m>:
1. (vinna samancol·laborar (treballar ensems amb algú)
♦ samverka e-m: col·laborar amb algú, treballar amb algú
2. (starfa með að e-u, styðja að e-u, aðstoðacooperar (ajudar, oferir i donar la seva participació en un treball, actuar conjuntament amb algú)
♦ samverka e-m í e-u: cooperar amb amb algú en una cosa, actuar amb algú en una cosa
3. (um þættiactuar simultàniament, interactuar, concórrer (ésser concomitants dos o més factors)

sam·verkamaður <m. -manns, -menn>:
1. <GENcompany m de treball, companya f de treball, col·lega m & f
◊ ég taldi það og nauðsynlegt að senda til yðar Epafrodítus, bróður minn, samverkamann og samherja, en sendimann yðar og erindreka í því að bæta úr þörf minni: igualmente m'ha sembla necessari enviar-vos el germà Epafrodit, el meu company de treball i d'armes, enviat vostre i agent vostre per proveir a les meves necessitats
2. (samstarfsmaðurcol·laborador m, col·laboradora f (cotreballador en una tasca, obra, empresa etc.)
◊ ekki svo að skilja, að vér viljum drottna yfir trú yðar, heldur erum vér samverkamenn að gleði yðar: no és pas que vulguem fer d'amos de la vostra fe; volem més aviat contribuir a la vostra joia
♦ samverkamaður e-s: col·laborador d'algú
◊ sem samverkamenn hans áminnum vér yður einnig, að þér látið ekki náð Guðs, sem þér hafið þegið, verða til einskis: com a col·laboradors d'ell, us exhortem també a no rebre en va la gràcia de Déu que us ha estat concedida
♦ náinn samverkamaður og vinur þeirra beggja: estret col·laborador i amic de tots dos

sam·verkandi, -verkandi, -verkandi <adj.>:
(þættirconcomitant, que actua simultàniament, concorrent (factors)

sam·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
samarità -ana

samveru·stund <f. -stundar, -stundir>:
reunió f, trobada f (de parents, amics etc. per passar una estona agradable i reforçar llaços)

sam·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
cooperació f
♦ hafa samvinnu við e-n: col·laborar (o: cooperar) amb...
♦ í samvinnu við e-n: en col·laboració (o: cooperació) amb...
♦ vera í samvinnu með e-m: col·laborar (o: treballar) [ensems] amb...
♦ vinna e-ð í samvinnu: fer una cosa en comú, treballar conjuntament per a fer una cosa
♦ vinna í samvinnu að því að <+ inf.>: treballar en comú per a <+ inf.

samvinnu·félag <n. -félags, -félög>:
cooperativa f
♦ samvinnufélag bænda: cooperativa agrícola (landbúnaðarsamvinnufélag)

samvinnu·fús, -fús, -fúst <adj.>: >>:
cooperatiu -iva, disposat -ada a cooperar (o: col·laborar)

samvinnu·háskóli <m. -háskóla, -háskólar>:
escola f superior de ciències empresarials

samvinnu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>: >>:
cooperativisme m, moviment cooperativista

samvinnu·maður <m. -manns, -menn>:
1. (samverkamaður, vinnufélagicompany m de treball, companya f de treball (col·lega)
2. (félagi í samvinnuhreyfingunnicooperativista m & f (persona activa en el moviment cooperativista)
3. (samvinnuþýður maðurpersona cooperativa (persona que col·labora de gust amb altri i que sap treballar en equip)

samvinnu·nám <n. -náms, no comptable>:
aprenentatge cooperatiu

samvinnu·skóli <m. -skóla, -skólar>:
<HISTescola f [superior] del moviment cooperativista, escola cooperativa, escola f del cooperativisme

samvinnu·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
cooperativisme m

samvinnu·þýður, -þýð, -þýtt <adj.>:
cooperatiu -iva

sam·virkni <f. -virkni, no comptable>:
sinèrgia f

sam·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
1. (sem vinnur samancol·labor -a, cooperador -a (que treballa ensems)
♦ samvirkt nám: aprenentatge cooperatiu
2. (sem verkar á víxlque interactua (que interacciona)
3. (sameiginlegur, samyrkju-col·lectiu -iva, col·lectivista (fet en comú, esp. en el si del col·lectivisme leninista)
♦ samvirk forysta: direcció col·lectiva
♦ hið samvirka þjóðfélag: <ECON POLÍT HISTla societat col·lectivista
♦ samvirkt skipulag: <ECON POLÍT HISTorganització col·lectivista
4. <INFORMonline
5. <BIOL & MED & ECON & FARMAsinergètic -a
6. <LINGcombinat -ada
♦ samvirkt u/varahljóð-hljóðvarp: <GRAM HISTmetafonia secundària combinada per w/u i per labial. Amb aquest terme hom designa la labialització o arrodoniment d'una antiga i tònica en y, quan la i tònica en qüestió es trobava en contacte amb consonant labial i a la síl·laba següent del mot hi havia una u/ū/u̯/w en protonorrè. Verbi gràcia: el mot biskup ‘bisbe’ passa, segons això, a byskup i miklu/miklum myklu/myklum (per cert, la freqüència d'ús d'aquestes darreres formes féu que llur y s'acabés estenent a la resta del paradigma d'aquest adjectiu)

sam·viska <f. -visku, no comptable>:
consciència f
♦ eiga e-ð á samviskunni: tenir una cosa a la consciència
♦ friða slæma samvisku sína: calmar (o: tranquil·litzar) la seva mala consciència, treure's un pes de la consciència
♦ hafa hreina samvisku: tenir la consciència neta (o: tranquil·la)
♦ hafa slæma samvisku: tenir mala consciència
♦ hafa e-ð ~ e-n á samviskunni: tenir una cosa ~ algú a la consciència
♦ höfða til samvisku á e-ð: apel·lar a la consciència d'algú
♦ létta á samvisku sinni: alleujar la seva consciència

samvisku- <en compostos>:
de consciència

samvisku·ástæður <f.pl -ástæðna>:
raons f.pl de consciència f

samvisku·bit <n. -bits, no comptable>:
remordiments m.pl de consciència
♦ fá samviskubit: tenir remordiments de consciència, venir-li a un remordiments de consciència
♦ vera með samviskubit yfir e-u: tenir remordiments de consciència per una cosa
♦ vera með samviskubit yfir að <+ inf.>tenir remordiments de consciència per <+ inf.>

samvisku·fangi <m. -fanga, -fangar>:
presoner m de consciència, presonera f de consciència

samvisku·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f de consciència f

samvisku·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense [escrúpols de] consciència f

samvisku·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de consciència f

samvisku·samlega <adv.>:
conscienciosament

samvisku·samur, -söm, -samt <adj.>:
conscienciós -osa

samvisku·semi <f. -semi, no comptable>:
delicadesa f de consciència, escrupolositat f
◊ en undir honum stóðu Eden, Minjamín, Jesúa, Semaja, Amarja og Sekanja, og skyldu þeir með samviskusemi (bɛ-ʔɛ̆mūˈnāh, בֶּאֱמוּנָה) skipta með frændum sínum í prestaborgunum, bæði eldri og yngri, eftir flokkum þeirra, auk þeirra af karlkyni, er skráðir voru í ættartölur, þrevetrum og þaðan af eldri, öllum þeim, er komu í musteri Drottins, svo sem á þurfti að halda dag hvern, til þess að rækja störf sín eftir flokkum samkvæmt þjónustu sinni: sota d'ell hi havia Eden, Benjamí, Josuè, Semeïes, Amaries i Sequenies i ells havien de fer fidelment el repartiment entre llurs parents a les viles sacerdotals, tant entre els grans com els petits, segons llurs classes o divisions, i entre tots aquells que, essent de sexe masculí i de tres anys en amunt, estiguessin inscrits a les genealogies, i entre tots els qui entraven al temple de Jahvè, per a fer-hi la funció de cada dia, per a dur-hi a terme llur ministeri, segons llurs classes i segons llurs funcions o serveis

samvisku·spurning <f. -spurningar, -spurningar>:
qüestió f de consciència

sam·vist <f. -vistar, -vistir>:
convivència f, cohabitació f
◊ nú lét Þorsteinn lagða verða peninga til steinsmíðar báðum þeim og þvílíks annars sem þau þurftu og þau máttu eigi missa til viðurlífis. Og að lyktaðri þessari smíð og á viðurkvæmilegum tíma og öllum hlutum tilbúnum skildu þau sína stundlega samvist að sjálfráði sínu að þau mættu því heldur njótandi verða heilagrar samvistu annars heims. Settist þá í sinn stein hvort þeirra og lifðu svo langan tíma sem guð vildi skipa og entu svo sína ævi: en Þorsteinn llavors va pagar (literal.: va fer que fossin pagats els diners per a dues ermites. Cf. Baetke 19874 p. 367: 9. (Geld) ausgeben, erlegen, bezahlen) els diners per la construcció dels dos steinar, ço és, les dues ermites, una per cadascun d'ells dos, i per l'adquisició de totes aquelles coses que hi haurien de menester i que resultaven imprescindibles per a llur subsistència. Un cop acabada la construcció d'aquestes ermites i oportunament després d'haver conclòs tots els preparatius, van separar, per decisió pròpia i lliure, llur vida mundanal en comú a fi que, en lloc d'ella, poguessin gaudir d'una convivència eterna a l'altre món. Després, cadascun es va retirar a la seva ermita i hi visqueren tant com Déu va voler disposar i així varen acabar llurs vides
◊ svaf Hákon í lokhvílu. Ok er þau hjón koma í sæng, talar hann svá til hennar: „maklig ertu, sœti mín!“ segir hann, „at ek gefi þér fǫgr orð með sannri elsku fyrir svá góða hlýðni ok eptirlæti, sem þú hefir mér veitt í okkar samvist en ek legg þar í móti meingjǫrðir, fyrst einræði mitt, enn nú þó þat á ofan, er því meir angrar þitt augabragð, frænda minna ok fóstbrœðra, vil ek með engu móti vera hér í mínu landi, ok því berst ek þat fyrir, at leynast brott einmani rétt á þessari nóttu, ráði Guð hvat ek tek við! enn tveggja hluta bið ek þik, þat annat, at þú látir seint upp lokhvíluna á myrgin, þvíat því lengr fæ ek stundir at fríast (= komast undan), þó mín sé leitat, sú er bœn ǫnnur, at þú bíðir mín af þeirri dygð, sem þú kýs þér til handa“. Við þessa rœðu grætr hon stórliga ok sárliga, ok eptir tárblandinn koss skilja þau nær at miðri nóttu, gengr hann út lágliga af bœnum, ok þegar fram í mǫrkina, er nærri stóð, fer hann allt til dags, en felr sik síðan: en Hákon dormia a un llit tancat i quan ell i la seva dona hi van haver anat, ell li va dir: “dolça esposa meva! mereixes”, li va dir, “que amb ver amor et pagui amb belles paraules per la gran obediència i sotmetiment que m'has tingut durant la nostra vida en comú, i que jo, en canvi, t'he pagat amb malfets, primer amb la meva caparruderia, i ara, a més a més, amb el que encara apesararà més el teu esguard i el dels meus parents i germans de jurament: de cap de les maneres no vull romandre en el país i per això he resolt anar-me'n d'aquí tot sol i d'amagat aquesta mateixa nit i que Déu decideixi el meu futur! Tanmateix, abans de partir encara et vull demanar dues coses: la primera és que obris el llit demà de tard, car, com més tard ho facis, més temps hauré tingut jo d'allunyar-me d'aquí i més trigaran a posar-se a cercar-me. L'altre prec és que esperis la meva tornada amb la mateixa feeltat que tu esperes de mi”. En sentir aquestes paraules, ella va plorar moltes i amargues llàgrimes, i després de fer-se un petó mesclat amb llàgrimes, es van dir adéu gairebé al punt de la mitjanit. Ell es va esmunyir fora de la ciutadella, entrant d'immediat dins un bosc veí, en el qual va fer la seva via fins que es va fer de dia i llavors s'hi va amagar (la traducció llatina, intitulada Narratio de Hakone Harekida, pàg 3, feta per M. Birgerus Thorlacius i publicada a Copenhaguen el 1823, fa: Cubabat Hakon in clauso thalamo; ubi uxor ad eum uenit, illam sic affatur: mereris utique, uxor dulcissima, ut non gratias solum, sed veram caritatem tibi rependam pro tanto obsequio, tantaque indulgentia, qua conjugii nostri tempore me prosecuta es; ea vero multis, quas tibi importavi, offensis, maximeque mea pertinacia sum remuneratus. Accedit, quot te quidem meosque cognatos et amicos constristabit; na prorsus nolo in hac terra ampius morari, sed decrevi hac ipsa nocte fuga clandestina discedere, quid deinceps eventurum sit, deo relinquens. Verum duo sunt, quae a te expeto: unum, un mane crastino thalamum sero aperias; alterum, ut pro castitate, quam a me postulasti, me pantienter exspectes. Hoc alloquium illa acribus acerbisque lacrymis excepit, et post oscula fletu mixta versus mediam noctem a se discedunt. Nemine animadvertente ille praedium relinquens per campos proximos processit, donec dies illucesceret; tum vero iter suum occultius instituit)
◊ ég vona að fá að sjá ykkur, er ég fer um hjá ykkur, og að þið búið mig til ferðar þangað þegar ég hef fengið að njóta samvista (= ἐμπίπλημι, ἐμπλησθῶ ὑμῶν) við ykkur um hríð: espero de veure-us tot passant i que em prepareu el viatge cap a aquell país, després d'haver fruït una mica de la vostra companyia
♦ staðfest samvist: unió estable, convivència consolidada (o: estable i ininterrompuda) (com a parella homosexual de fet, registrada davant l'estat i acreditada com a tal per l'estat)
♦ samvistir <f.pl -vista>relacions f.pl (tracte o contacte freqüent & vida comuna, compartint una mateixa llar)
♦ samvistir barna og foreldra: la convivència entre pares i fills
♦ slíta samvistum við e-n: separar-se d'algú, trencar les relacions amb algú
♦ vera samvistum við e-n: #1. (búa samancohabitar amb algú, viure amb algú (estar o conviure amb algú)#2. (umgangast e-n, hafa umgengni, vera samgangur á milli e-sfer-se amb algú, mantenir relacions amb algú (freqüentar algú, tenir tracte freqüent amb algú, relacionar-se amb algú)
◊ enda elskar Guð aðeins þann sem er samvistum (= τὸν [σοφίᾳ] συνοικοῦντα) við spekina: car Déu no estima més que el qui cohabita amb la saviesa
  En la terminologia administrativa islandesa, sambúð designa la cohabitació d'una parella de fet heterosexual i samvist, en canvi, cohabitació d'una parella de fet homosexual.  
     

sam·vista <f. -vistu, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → samvist “vida en comú”
◊ síðan stíga þeir á hesta sína, ok eru konur þeira settar í vagna, ok fóru svá fjóra daga á hestum, en aðra fjóra á skipum ok ina þriðju fjóra enn landveg, þar til er þeir kómu at einni hárri hǫll. Henni gekk þar í mót mikit fjǫlmenni, ok var þar búin ágætlig veizla, sem áðr hǫfðu orð í milli farit, ok fór hon fram með sœmð ok mikilli prýði. Ok at þessi veizlu drekkr Atli brúðlaup til Guðrúnar. En aldri gerði hugr hennar við honum hlæja, ok með lítilli blíðu var þeira samvista: tot seguit muntaren a llurs cavalls i col·locaren llurs dones a dins de carros i partiren i feren quatre dies de camí a cavall i quatre més amb vaixell i encara quatre més de nou per terra fins que hagueren arribat a un alt palau. Va sortir al seu encontre una gran gernació i li prepararen un magnífic banquet [de benvinguda], tal com havien convingut abans entre ells, i el banquet es va desenvolupar amb honor i gran magnificència. I encara que amb aquest banquet l'Atli celebrava les seves noces amb la Guðrún, el cor d'aquesta, tanmateix, no la ver riure mai amb ell, i llur vida compartida es veié acompanyada de poca alegria
◊ nú líðr þetta, ok er þeira samvista fálig. Nú íhugar Atli konungr, hvar niðr mun komit þat mikla gull, er átt hafði Sigurðr, en þat veit nú Gunnarr konungur ok þeir brœðr: aquests fets van quedar enrere en el temps, però llur vida en comú era freda. El rei Atli va meditar on devia anat a raure tota aquella gran quantitat d'or que havia posseït en Sigurðr, però aleshores ja només ho sabia el rei Gunnarr i son germà

sam·vægi <n. -vægis, no comptable>:
<BIOLhomeòstasi f (jafnvægishneigð)

sam·yrkja <f. -yrkju, no comptable>:
<HISTcol·lectivisme m, producció agrària col·lectiva
◊ þvinga bændurna til samyrkju: forçar els pagesos al col·lectivisme
◊ samvinna og samyrkja í landbúskap tilheyrir hinu sósíalistíska þjóðfélagi: el treball cooperatiu i col·lectiu a l'agricultura forma part integrant de la societat socialista

samyrkju·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
<HISTkolkhòznic m, kolkhòznitsa f, pagès kolkhozià, pagesa kolkhoziana, pagès afiliat a kolkhòs, pagesa afiliada a kolkhòs (колхо́зник, колхо́зница)

samyrkju·bú <n. -bús, -bú>:
1. (í Sovétríkjunumkolkhòs m (a la Unió Soviètica) (колхо́з)
2. (í Ísraelquibuts m (o: quibuç) (a Israel) (קִבּוּץ)

samyrkju·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
<HISTexplotació agrària col·lectiva (коллекти́вное хозя́йство)

sam·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
coservent m
◊ og hann segir við mig: "Varastu þetta! Ég er samþjónn (= σύνδουλος) þinn og bræðra þinna, spámannanna, og þeirra, sem varðveita orð þessarar bókar. Tilbið þú Guð": i ell em diu: “Guarda't de fer-ho! Jo sóc serf de Déu igual que tu i que els teus germans els profetes i que tots els qui guarden les paraules d'aquest llibre. Adora Déu!”
◊ þegar þjónn (= ὁ δοῦλος) þessi kom út, hitti hann einn samþjón (= ἕνα τῶν συνδούλων) sinn, sem skuldaði honum hundrað denara. Hann greip hann, tók fyrir kverkar honum og sagði: ,Borga það, sem þú skuldar!' Samþjónn (= ὁ σύνδουλος) hans féll þá til fóta honum og bað hann: ,Haf biðlund við mig, og ég mun borga þér.' En hann vildi ekki, heldur fór og lét varpa honum í fangelsi, uns hann hefði borgað skuldina. Þegar samþjónar (= οἱ σύνδουλοι) hans sáu, hvað orðið var, urðu þeir mjög hryggir og sögðu herra sínum allt, sem gjörst hafði. Konungurinn kallar þá þjóninn fyrir sig og segir við hann: ,Illi þjónn, alla þessa skuld gaf ég þér upp, af því að þú baðst mig. Bar þér þá ekki einnig að miskunna samþjóni (= τὸν σύνδουλόν σου) þínum, eins og ég miskunnaði þér?' Og konungur varð reiður og afhenti hann böðlunum, uns hann hefði goldið allt, sem hann skuldaði honum: després de sortir, aquell servent va trobar un dels seus conservents que li devia cent denaris. El va agafar i es posà a escanyar-lo dient: "Paga tot el que em deus". Aleshores el seu conservent es va llançar als seus peus i li pregà: "Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré". Però l'altre no va voler pas i se'n va anar i va fer-lo ficar a la presó fins que li hagués pagat el deute. Quan els seus conservents varen veure el que havia passat, es van entristir molt i contaren a llur amo tot el que havia passat. Aleshores, el rei va fer cridar el seu servent a la seva presència i li digué: "Mal servent! Et vaig perdonar tot el que em devies perquè m'ho vares suplicar; que no t'havies de compadir tu també del teu company de serveis com jo m'havia compadit de tu? I el rei es va irar i el lliurà als botxins fins que li hagués pagat tot el que li devia

sam·þjöppun <f. -þjöppunar, no comptable>:
1. <GENcompressió f
2. <FIGconcentració f
♦ samþjöppun valds: concentració de poder

sam·þykki <n. -þykkis, no comptable>:
consentiment m
◊ en án þíns samþykkis vildi ég ekkert gjöra, til þess að velgjörð þín skyldi ekki koma eins og af nauðung, heldur af fúsum vilja: però no he volgut fer res sense el teu consentiment, a fi que la teva bona obra no sigui pas com a forçada, sinó que sigui voluntària
♦ með samþykki e-s: amb el consentiment de...
♦ veita samþykki sitt: donar el seu consentiment
♦ veita samþykki [sitt] fyrir e-u: donar el seu consentiment (o: vist-i-plau) a una cosa

samþykki·legur, -leg, -legt <adj.>:
aprovatiu -iva (que expressa consentiment o aprovació)
♦ með samþykkilegu augnaráði: amb una mirada aprovativa

samþykkis·rómur <m. -róms. Dat. sg.: -róm (o: -rómi), no comptable>:
veus f.pl d'aprovació
♦ gera samþykkisróm að e-u: <LOC FIGaplaudir una cosa
◊ sem vita mátti, var á Prússaþingi samþykkisrómur gerður að burtrekstri hinna aðkomnu Póllendinga frá hinum austlægu pörtum Prússaveldis: com s'ha pogut saber, al Parlament de Prússia o Preußischer Landtag s'hi ha aplaudit l'expulsió de les províncies orientals de Prússia dels polonesos immigrats

sam·þykkja <-þykki ~ -þykkjum | -þykkti ~ -þykktum | -þykkte-ð>:
1. (koma sér saman um e-ð & ákveðaacordar una cosa (posar-se d'acord sobre una cosa, unir-se en la forma de pensar sobre una cosa & prendre un acord, convenir, arribar a un acord sobre una cosa)
♦ samþykkja að <+ inf.>: posar-se d'acord sobre <+ inf.>: 
2. (játa, samsinnaestar d'acord amb una cosa, consentir a una cosa (dir que sí, accedir a, concedir)
◊ Þá sögðu allir öldungarnir og allur lýðurinn við hann: "Gegn þú eigi þessu og samþykk þú það eigi": aleshores tots els ancians i tot el poble sencer li digueren: "no ho escoltis i no hi consentis pas!"
3. (fallast á, lýsa fylgi viðaprovar una cosa (acceptar o adoptar llei, resolució, proposta etc.)
♦ það var samþykkt í einu hljóði: fou aprovat unànimement, fou aprovat per unanimitat
♦ samþykkja lög: aprovar una llei
♦ samþykkja tillögu [e-s] um e-ð: aprovar una proposta [d'algú] sobre...
4. (veita samþykkiconsentir una cosa, assentir a una cosa (donar el seu vist-i-plau)
◊ maður er nefndur Jósef. Hann var ráðsherra, góður maður og réttvís og hafði ekki samþykkt ráð þeirra né athæfi. Hann var frá Arímaþeu, borg í Júdeu, og vænti Guðs ríkis: hi havia un membre del Sanedrí que nomia Josep, home bo i just que no havia consentit ni a la decisió ni als actes dels altres; era d'Arimatea, vila de jueus, i esperava el regne de Déu
◊ vei yður! Þér hlaðið upp grafir spámannanna, sem feður yðar líflétu. Þannig berið þér vitni um athafnir feðra yðar og samþykkið þær. Þeir líflétu þá, en þér hlaðið upp grafirnar: ai de vosaltres! Construïu els sepulcres dels profetes que els vostres pares van matar! Per tant, reteu testimoni de les obres dels vostres pares i hi assentiu: ells els van matar i vosaltres construïu llurs sepulcres
♦ samþykkja víxil: acceptar una lletra de canvi
♦ samþykkja kröfu: acceptar una reclamació
5. (undirritasubscriure una cosa, sotascriure una cosa (ratificar)

sam·þykkjandi <m. -þykkjanda, -þykkjendur>:
acceptant m & f (de lletra de canvi)
♦ samþykkjandi víxils: l'acceptant de la lletra de canvi

sam·þykkt <f. -þykktar, ~ -þykktir>:
1. <GENconsentiment m
2. (um lögaprovació f (adopció de llei, conversió de proposta de llei en llei)
♦ samþykkt laganna: l'aprovació de la llei
3. (ákvörðun fundarresolució f (decisió d'assemblea, reunió etc.)
4. (samkomulagconveni m (acord, entesa o resolució entre dues o més parts)
♦ alþjóðasamþykkt um fuglaverndun: conveni internacional per a la protecció dels ocells
♦ Rómarsamþykkt um Alþjóðlega sakamáladómstólinn: estatut de Roma sobre l'establiment d'una cort penal internacional
♦ Torremolinos-alþjóðasamþykkt um öryggi fiskiskipa: conveni internacional de Torremolinos sobre la seguretat dels vaixells de pesca

sam·þykktur, -þykkt, -þykkt <adj.>:
1. (heimilduraprovat -ada, validat -ada (que ha rebut el vist-i-plau administratiu)
2. (ákvarðaðuracordat -ada (resolt, pres en resolució)
◊ í fundinum var samþykkt að setja skuldaþak á héruðin: a la reunió es va acordar de fixar un topall a l'endeutament de les regions

sam·þykkur, -þykk, -þykkt <adj.>:
d'acord, concorde (coincident en opinió)
♦ vera samþykkur e-u: estar d'acord amb una cosa
◊ en ef ég nú gjöri einmitt það, sem ég vil ekki, þá er ég samþykkur lögmálinu, að það sé gott: però si el que faig, és doncs, allò que no vull fer pas, reconec -amb això- que la Llei és bona
♦ vera samþykk[ir] því að <+ inf.>estar d'acord a <+ inf.>
♦ vera samþykkur e-m í e-u: estar d'acord amb algú en una cosa
◊ ég er honum samþykkur í því: estic totalment d'acord amb ell en això
♦ verða samþykkir ~ samþykkar ~ samþykk um e-ð: posar-se d'acord en una cosa
◊ Pétur mælti þá við hana: "Hvernig gátuð þið orðið samþykk um að freista anda Drottins? Þú heyrir við dyrnar fótatak þeirra, sem greftruðu mann þinn. Þeir munu bera þig út": llavors en Pere li replicà: "Com és que us heu pogut posar d'acord per a posar a prova l'Esperit del Senyor? Guaita: ja sents a la porta les passes dels qui vénen d'enterrar el teu marit. Ells se t'enduran també a tu"

sam·þýðast <-þýðist ~ -þýðumst | -þýddist ~ -þýddumst | -þýðste-u>:
1. (lynda [vel] við e-navenir-se [bé] amb (entendre's bé amb algú, adaptar-se bé a algú)
2. (samlagastamalgamar-se (unir-se o ajuntar-se sòlidament dues substàncies entre si)
◊ og þar er þú sást járnið blandað saman við deigulmóinn, þá munu þeir með kvonföngum saman blandast, og þó ekki samþýðast hvorir öðrum, eins og járnið samlagar sig ekki við leirinn: i quan has vist el ferro barrejat amb l'argila, això vol dir que es barrejaran per mitjà de matrimonis, però, tanmateix, no s'assimilaran l'un a l'altre, de la mateixa manera que el ferro no s'amalgama pas amb l'argila

sam·þýðilegur, -þýðileg, -þýðilegt <adj.>:
compatible
♦ vera samþýðilegur e-u: ésser compatible amb una cosa

sam·þætta <-þætti ~ -þættum | -þætti ~ -þættum | -þætte-ð>:
1. <GENintegrar una cosa, inserir una cosa
2. (tengja vel samanconciliar una cosa (fer de combinar dues coses)
♦ samþætta fjölskyldulíf og atvinnu: conciliar vida familiar i treball
3. (splæsa, þætta samanentollar una cosa (empalmar dues peces de tub, cable etc. per fer-ne una de sola)

sam·þætting <f. -þættingar, -þættingar>:
1. <GENintegració f, inserció f
2. (það að tengja vel samanconciliació f (acció de fer de combinar dues coses)
♦ samþætting fjölskyldu- og atvinnulífs: la conciliació de la vida familiar amb la laboral
3. (splæsentollament m (unió de dues peces de tub, cable etc. per fer-ne una de sola)
♦ samþætting kaðals: entollament m d'un cable

sam·þættur, -þætt, -þætt <adj.>:
integrat -ada

sam·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
exercici m de grup

sam·æris <adv.>:
del mateix any

San Salvador·borg <f. -borgar, no comptable>:
San Salvador f

sanda·gull <n. -gulls, -gull>:
sempreviva f de sorral, immortal f de sorral (planta Helichrysum arenarium syn. Gnaphalium arenarium)

sandali <m. sandala, sandalar>:
sandàlia f

sand·alda <f. -öldu, -öldur. Gen. pl.: -alda o: -aldna>:
<GEOduna f

sandal·viður <m. -viðar, no comptable>:
fusta f de sàndal

sand·auðn <f. -auðnar, -auðnir>:
ermàs m de sorra, desert m de sorra

sand·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
banc m de sorra (sandrif; eyri; sandgrynningar)

sand·bauga <f. -baugu, -baugur. Gen. pl.: -bauga>:
cíngula arenària (mol·lusc marí Cingula arenaria syn. Onoba mighelsii syn Rissoa mighelsii)

sand·blása <-blæs ~ -blásum | -blés ~ -blésum | -blásiðe-ð>:
<TÈCNsorrejar una cosa

sand·blásinn, -blásin, -blásið <adj.>:
<TÈCNsorrejat -ada

sand·blástur <m. -blásturs, no comptable>:
<TÈCNsorrejament m, sorrejat m

sand·bleyta <f. -bleytu, -bleytur. Gen. pl.: -bleyta>:
sorramoll m, arenes f.pl movents

sand·borinn, -borin, -borið <adj.>:
1. (sandkenndur, blandinn sandisorrenc -a, saulós -osa, arenós -osa (Val., Bal.) (terra, terreny)
2. (stráður sandisembrat -ada de sorra (esp. camí, carretera, carrer etc. perquè no es glaci)
♦ sand- eða saltborin akbraut: calçada sembrada de sorra o sal (perquè no es glaci i hi sigui possible la circulació)

sand·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir. Gen. pl.: -bylja; dat.pl.: -byljum>:
tempesta m de sorra

sand·drifinn, -drifin, -drifið <adj.>:
1. <GENsorrat -ada, amb sorra escampada o espargida a sobre, que hi han escampat sorra, arenat -ada (Val., Bal.)
2. (sandorpinnsorrat -ada, cobert -a de sorra (colgat per la sorra)

sand·eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
llangardaix pirinenc (rèptil Lacerta agilis)

sandels·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
sàndal m
♦ hvítt sandelstré: sàndal blanc (arbre Santalum album i la seva fusta)
♦ rautt sandelstré: sàndal vermell (arbre Pterocarpus santalinus i la seva fusta)

sand·erla <f. -erlu, -erlur. Gen. pl.: -erla o: -erlna>:
territ m tresdits, corriol m tresdits (Bal. (ocell Calidris alba)

sand·fax <n. -fax, -föx>:
brom m inerme (planta Bromus inermis)

sand·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
serrà m de sorra (peix Diplectrum formosum)

sand·fló <f. -flóar, -flær>:
nigua f (insecte Tunga penetrans syn. Sarcopsylla penetrans syn. Dermatophilus penetrans)

sand·flundra <f. -flundru, -flundrur. Gen. pl.: -flundra>:
palaia f de punts negres (peix Psettichthys melanostictus)

sand·flúra <f. -flúru, -flúrur. Gen. pl.: -flúra>:
llenguado f de sorra (o: d'arena) (peix Solea lascaris syn. Pegusa lascaris)

sand·fok <n. -foks, pl. no hab.>:
vendaval m de sorra, remolí m (o: terbolí m; o: remolinada fde vent ple de sorra (tempesta moderada de sorra)
◊ í stað regns mun Drottinn láta ryk og sandfok koma yfir land þitt; það mun falla yfir þig af himni, uns þú ert gjöreyddur: per comptes de pluja, Jahvè enviarà a les teves terres pols i sorra; cauran del cel sobre teu fins que quedis totalment destruït

sand·gryfja <f. -gryfju, -gryfjur. Gen. pl.: -gryfja>:
1. (sandnámamina f de sorra (dipòsit m natural de sorra del qual aquesta s'extreu amb finalitats econòmiques)
2. (á golfvellibúnquer (o: bunker) m (de camp de golf)

sand·grynningar <f.pl. -grynninga>:
banc m de sorra, baix m de sorra, barra f de sorra, seca f d'arena (Val., Bal.)
♦ stranda á sandgrynningum: <NÀUTencallar en un baix de sorra

sand·græðsla <f. -græðslu, -græðslur. Gen. pl.: -græðslna>:
sandgræðsla f, plantació de dunes i sorrals amb vegetació per impedir que continuïn creixent o que es produeixin tempestes de sorra

sand·háfur <m. -háfs, -háfar>:
solraig llis, solraig m de sorra (o: d'arena) (peix Carcharias ferox syn. Odontaspis ferox )

sand·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
borró m (planta Ammophila arenaria)

sandhóla·puntur <m. -punts, -puntar>:
borró m (planta Ammophila arenaria)

sand·hóll <m. -hóls, -hólar>:
tossal (o: monticle) m de sorra, duna f

sand·hrúga <f. -hrúgu, -hrúgur. Gen. pl.: -hrúgna o: -hrúga>:
munt m de sorra, caramull m d'arena (Bal.)

sand·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:
rèmol empetxinat, rèmol m de petxines, turbot m (peix Psetta maxima)

sand·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
perdiu f (ocell Alectoris rufa)

sand·jarðvegur <m. -jarðvegs (o: -jarðvegar), no comptable>:
terra sorrenca

sand·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
<CULINsandkaka f, *coca f de sorra, mena de coca de biscuit

sand·kassi <m. -kassa, -kassar>:
cossi m de sorra (en els parcs infantils, parterre ple de sorra i de poca fondària perquè hi juguin els infants)

sand·koli <m. -kola, -kolar>:
limanda f (peix Pleuronectes limanda syn. Limanda limanda)

sand·korn <n. -korns, -korn>:
gra m de sorra

sand·kvika <f. -kviku, no comptable>:
sorres movedisses, sorres f.pl movents

sand·kýtlingur <m. -kýtlings,-kýtlingar>:
ruc m, cabot m (Mall., Men.) (peix Gobius minutus syn. Gobius elongatus syn. Pomatoschistus minutus elongatus syn. Pomatoschistus minutus)

sand·lag <n. -lags, -lög>:
capa f de sorra

sand·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
corriol gros, corriol cabut (Val.), picaplatges gros (Mall.), passa-rius m (Men.) (ocell Charadrius hiaticula)

sand·lægja <f. -lægju, -lægjur. Gen. pl.: -lægna o: -lægja>:
balena grisa [de Califòrnia], balena f de Califòrnia (mamífer Eschrichtius glaucus syn. Eschrichtius robustus)

sand·maðkur <m. -maðks, -maðkar>:
arenícola marí, cuc m de sorra (anèl·lid poliquet Arenicola marina)

sand·miga <f. -migu, -migur. Gen. pl.: -migna o: -miga>:
mia truncada (mol·lusc Mya truncata)

sand·morkill <m. -morkils, -morklar>:
bolet m de greix (bolet Gyromitra esculenta)

sand·orpinn, -orpin, -orpið <adj.>:
sorrat -ada, cobert -a de sorra

San[tó] Dómingó <n. San[tó] Dómingós, no comptable>:
Santo Domingo m (Dóminíska lýðveldið)

San[tó] Dómingó-borg <f. -borgar, no comptable>:
[ciutat f de] Santo Domingo f

sand·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m de vidre

sandpoka·vígi <n. -vígis, -vígi. Gen. pl.: -vígja; dat.pl.: -vígjum>:
parapet m de sacs de sorra

sand·poki <m. -poka, -pokar>:
saquet m de sorra

sand·reyður <f. -reyðar, -reyðar>:
rorqual m boreal (mamífer Balaenoptera borealis)

sand·rif <n. -rifs, -rif. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:
banc m de sorra, seca f d'arena (Val., Bal.)

sand·rok <n. -roks, -rok>:
tempesta m de sorra

sand·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
1. gamba f d'alguer, gamba f d'esquer (crustaci Crangon crangon)
2. (strandrækjagambeta f [de roca] (crustaci Palaemon serratus)

sand·seiði <n. -seiðis, -seiði>:
llançó m (peix Hyperoplus lanceolatus)

sand·síli <n. -sílis, -síli>:
1. trencavits nòrdic, sonso nòrdic, llançó nòrdic (peix Ammodytes marinus)
2. trencavits m (peix Ammodytes tobianus) (strandsíli)

sand·skata <f.-skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:
rajada f d'anells (peix Raja leucoraja circularis)

sand·skel <f. -skeljar, -skeljar. Gen. pl.: -skelja; dat.pl.: -skeljum>:
mia comuna, mia f de sorra (o: d'arena) (mol·lusc Mya arenaria)

sand·skófla <f. -skóflu, -skóflur. Gen. pl.: -skóflna o: -skófla>:
pala f de platja (joguina infantil de plàstic o fusta per jugar-hi amb la sorra)

sand·spyrna <f. -spyrnu, -spyrnur. Gen. pl.: -spyrna>:
autocròs m en pista de 100 metres

sand·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLgres m, marès m (Mall., Men.), pedra maresa (Eiv., Form.

sand·stormur <m. -storms, -stormar>:
simun m, tempesta f de sorra

sand·strönd <f. -strandar, -strandir (o: -strendur)>:
arenal m, platja f (franja de costa coberta de sorra)

sand·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:
trobat m (ocell Anthus campestris)

sandur <m. sands, sandar>:
1. <GENsorra f, arena f (Val., Bal.)
◊ lítilla sanda | lítilla sæva / lítil eru geð guma. / Því að allir menn | urðu-­t jafnspakir: / Hálf (= hálfvita, hálfvitaleg ‘que no tenen plena intel·ligència, curt’. Cf. expressions modernes com ara hálfgerður asni, hálfgert flón, hálfgerður aumingi er öld hvar (= hvarvetna: petites [i estretes] són les ments dels homes d'arenals petits, de mars petites. Car, no tots els homes s'han fet [arreu] igual de llestos: els homes són estúpids pertot. Aparentment, l'anònim poeta no estava mancat d'un subtil sentit de l'humor: per indicar que els homes han quedat ‘mig llestos’, o sigui, ‘curts [de mires i intel·ligència]pertot arreu, és a dir, conforma lingüísticament el darrer vers amb migs mots que el lector ha de completar mentalment: hálf[gerð] o hálf[búin er öld hvar[vetna.
♦ byggja e-ð á sandi: <LOC FIGedificar (o: construir) una cosa damunt la sorra
♦ bölva (o: blóta) e-m í sand og ösku: <LOC FIG#1. (formæla e-mmaleir algú de mala manera (donar un bon eixabuc & cobrir d'improperis)#2. (óska e-m til helvítisenviar algú a prendre pel sac, enviar algú a mal viatge (enviar algú a fregir ous de lloca)
♦ kasta sandi í augu e-s: <LOC FIG PEJORenlluernar algú, entabanar algú (amb falses aparences, promeses enganyoses etc.)
♦ stinga höfðinu í sandinn: <LOC FIGamagar el cap sota l'ala, ficar el cap sota terra com l'estruç
♦ strá sandi í augu e-s: <LOC FIG PEJORenlluernar algú, entabanar algú
♦ renna út í sandinn: <LOC FIGfracassar, resultar estèril, no dur a res ni enlloc
2. (grófkornóttursauló m (de gra gruixut)
3. (eldfjallaaskacendra volcànica (partícules molt fines de roca i minerals expulsades per volcà)
4. <FIGfotimer m
♦ eiga sand af seðlum: <LOC FIGestar farcit -ida de diners, tenir els diners a cabassos
◊ ég á sand af seðlum: tinc un fotimer de diners
♦ vera með sand af seðlum: <LOC FIGestar farcit -ida de diners, tenir diners a cabassos
5. sandar <m.pl sanda>: (sandflesja, sandsvæðisorres f.pl, arenys m.pl (terreny o extensió cobert d'arena, sauló i còdols petits)

sand·verpa <f. -verpu, -verpur. Gen. pl.: -verpa>:
formiga lleó f (insecte del gènere Myrmeleon)

sand·viðnir <m. -viðnis, -viðnar>:
orada negra, sandra canadenca (peix Stizostedion canadense)

Sandvíkur·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes f.pl Sandwich

Sanheríb <m. Sanheríbs, no comptable>:
Sennaquerib m, Sanħeriv m (סַנְחֵרִיב)

sanka <sanka ~ sönkum | sankaði ~ sönkuðum | sankaðe-u saman>:
arreplegar una cosa
♦ sanka e-u að sér: arreplegar una cosa, reunir una cosa, anar amuntengant una cosa
♦ bölva og sanka: <LOC FIGrenegar i blastomar

sankti, sankti, sankti <adj.inv.>:
<RELIGsant -a
♦ sankti Jón: sant Joan
♦ sankti Jóhanna: santa Joana

Sankti Pétursborg <f. Sankti Pétursborgar, no comptable>:
Sant Petersburg f

sanna <sanna ~ sönnum | sannaði ~ sönnuðum | sannaðe-ð>:
provar una cosa (demostrar una cosa & donar proves d'una cosa)
♦ Magellan sannaði að jörðin væri hnöttótt og Kóperníkus sannaði að jörðin snerist um sólina: en Magalhães va demostrar que la terra era rodona i en Copèrnic va demostrar que la terra gira al voltant del sol
◊ í öllu hafið þér nú sannað, að þér voruð vítalausir um þetta: heu demostrat en tots els aspectes que heu estat irreprotxables en aquest afer
♦ sanna e-m e-ð: demostrar una cosa a algú, provar una cosa a algú
◊ þegar hann kemur, mun hann sanna heiminum, hvað er synd og réttlæti og dómur: i quan ell vindrà, demostrarà [a la gent d]el món què és el pecat, la justícia i la condemnació
◊ hafi ég illa mælt, þá sanna þú, að svo hafi verið, en hafi ég rétt að mæla, hví slær þú mig?: si he dit res de dolent, demostra que ha estat així, però si he parlat a dret, per què em pegues?
♦ sem sanna átti: <LOC FIGquod erat demonstrandum, la qual cosa s'havia de demostrar
♦ sem [eftir] á að sanna: <LOC FIGquod est demonstrandum, la qual cosa [encara] resta per demostrar
♦ sanna glæp ~ sök ~ verknað á e-n (o: á hendur e-m)deixar algú convicte d'una cosa, provar la culpabilitat d'algú en un crim ~ una inculpació ~ un acte/fet, presentar proves de la culpabilitat d'algú
◊ Þegar hann lýgur fer hann að eðli sínu, því hann er lygari og lyginnar faðir. En af því að ég segi sannleikann, trúið þér mér ekki. Hver yðar getur sannað á mig synd? Ef ég segi sannleikann, hví trúið þér mér ekki?: quan menteix, ho fa seguint la seva natura, perquè és mentider i pare de la mentida. Però a mi, perquè dic la veritat, no em creieu. Qui de vosaltres em pot demostrar que he pecat? Si dic la veritat, per què no em creieu?
♦ sýna og sanna e-ð: demostrar de sobres una cosa, provar i demostrar una cosa, donar proves més que suficients d'una cosa
♦ sanna sig [sem...]: revelar-se [com a...]
♦ sannaðu til!: ja ho veuràs!

sannan·lega <adv.>:
palesament, manifestament

sannar·lega <adv.>:
veritablement, vertaderament

sannast <sannast ~ sönnumst | sannaðist ~ sönnuðumst | sannast>:
1. (reynast satt eða rétt & rætastadverar-se, demostrar-se ver -a (palesar-se la veracitat d'una cosa & realitzar-se, fer-se realitat)
◊ hér sannast orðtakið: Einn sáir, og annar sker upp: en això la fa tenir vera la dita que diu que ‘és un el qui sembra i un altre el qui sega’
◊ "ekki kemur mér það að óvörum," segir Gunnar, "að draumur minn sannist": "no em ve gens de nou", va dir en Gunnar, "que el meu somni es faci realitat"
2. <e-ð á e-n>: ésser trobat culpable d'una cosa
♦ e-ð sannast á e-n: <LOC JURalgú és trobat culpable d'una cosa
♦ þjófnaðurinn sannaðist á hann, svo að hann fékk sinn dóm: fou trobat culpable del robatori de manera que va rebre la seva condemna
◊ unglingur nokkur hafði stolið skrásetningarspjaldi af bifreið. Er upp komst og þjófnaðurinn sannaðist á unglinginn, kærði eigandi bifreiðarinnar og vildi fá unglinginn dæmdann í fangelsi: un noi havia robat una placa de matrícula d'un cotxe. Quan es va descobrir i es va provar la culpabilitat del noi en el robatori, el propietari del vehicle el va denunciar i volia que condemnessin el noi a presó
♦ láta e-ð á sannast: haver de confessar una cosa, haver de reconèixer o admetre una cosa (cf. ásannast)
◊ gekk hann með þetta heim til Stórólfshvols. Var bóndi úti og sá. Fannst honum mikið um og lét á sannast að hann mundi eigi sjálfur svo miklu orkað hafa. Var þá inn borið í hlöðu og var hún þá full. Dugði þetta hey svo vel fénaði Stórólfs bónda að hann felldi ekki um vorið. Var síðan betur í frændsemi þeirra feðga þaðan af en áður því að Stórólfur sá hvert afbragð Ormur var annarra manna: i havent-s'ho carregat d'aquesta manera, se'n va tornar a cases, a Stórólfshvoll. El pagès era a fora de les cases i el va veure arribar. Se'n feia creus i va haver de confessar que ell mateix no hauria pogut traginar tant de fenàs. Aleshores entraren el fenàs dins el paller i aquest va quedar ple. Aquest fenàs va alimentar tant de temps el bestiar del pagès Stórólfur que aquest no va matar cap bèstia en tota aquella primavera [perquè quedés farratge per a les altres]. De llavors ençà, la relació entre pare i fill fou millor que abans perquè l'Stórólfur havia vist quin home tan excepcional era l'Ormur (Cf. Baetke 19874 p. 5: afbragð annarra manna vor anderen ausgezeichneter, hervorragender Mensch)
3. <e-ð á e-m>: <LOC FIGésser la prova vivent d'una cosa
♦ það sannast á e-m að <+ ind.><LOC FIGalgú és la prova vivent que <+ ind.>

sann·eðli <n. -eðlis, no comptable>:
veritable natura f
♦ fylgja sanneðli sínu: seguir la seva veritable natura
♦ sanneðli mannsins er...: la veritable natura de l'home és...

sann·ferðugur, -ferðug, -ferðugt <adj.>:
1. (sannur, trúverðugurverídic -a (vertader, autèntic)
2. (sannorður, sannsögulldigne -a de [fe i] crèdit (persona a qui es pot creure el que diu)

<
sann·fregið <supí defectiu. Altrament, el verb *sannfregna només és atestat una única vegada, a un text de la primera meitat del segle XVI, la Silvesters saga>:
sentit a dir d'una font segura
♦ hafa sannfregið e-ð: haver sentit a dir una cosa d'una font fiable o segura
♦ sem þetta var sannfregið...: quan es van conèixer fidedignament aquests fets...
◊ enn segir auðar kenni ǁ austr ór málma gnaustan ǁ seggr frá sǫ́rum tyggja ǁ sumr eða braut of komnum. ǁ Nú's sannfregit sunnan ǁ siklings ór styr miklum, ǁ (kann-ka mart við manna) ǁ morð (veifanar orði): encara diu algun home al fruïdor de riqueses (= al mateix poeta, que s'entén a si mateix com aquell qui gaudeix dels guardons que li dóna el tyggi en recompensa pels seus serveis) que el rei ha estat ferit o que ha fugit d'una batalla lliurada a les terres a ponent de l'oceà, quan ja s'ha sabut del cert que el rei ha caigut a la gran batalla que s'és lliurada al sud. No faig gaire cas de les paraules gens fiables de la gent

sann·frétt <supí defectiu>:
sentit a dir d'una font segura
♦ hafa sannfrétt e-ð: haver sentit a dir una cosa d'una font fiable o segura
♦ hafa sannfrétt að <+ subj.>haver sentit a dir d'una font segura que <+ inf.>
◊ er Jakob frétti, að korn var til í Egyptalandi, þá sagði hann við sonu sína: "Hví horfið þér hver á annan?" Og hann mælti: "Ég hefi sannfrétt (= hinˈnēh ʃāˈmaʕəttī, הִנֵּה שָׁמַעְתִּי), að korn sé til í Egyptalandi. Farið þangað og kaupið oss þar korn, að vér megum lífi halda og deyjum ekki": quan en Jacob va sentir a dir que hi havia gra a l'Egipte, va dir als seus fills: "Per què us mireu els uns els altres?" I va continuar: "He sentit a dir fidedignament que hi ha gra a l'Egipte. Aneu-hi i compreu-ne per a nosaltres a fi que visquem i que no morim pas"

<
sann·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:
que sap una cosa amb certesa, que està fidedignament informat -ada d'una cosa
♦ gera e-n sannfróðan: 
◊ ‛Ulien, frændi,’ kvað Agulandus, ‘ek vil þik sannfróðan gera, at sá er trúir kvenna ráðum eða huglausum mǫnnum, honum samir aldri miklu ríki at stjórna. En þú hefir lengu þjónat með kvenna lunderni, þú hefir lengi drukkit vín mitt ok tœmt fésjóða mína’: ‛Ulien, parent’, li va dir l'Agulandus, ‘vull que sàpigues una gran veritat: el qui confia en els consells de les dones o en els covards, mai no tindrà tremp per a governar un gran regne, i tu n'ets un que m'ha servit molt de temps amb l'esperit propi de les dones, i has begut molt de temps el meu vi i durant molt de temps has estat buidant les meves arques’
♦ vera e-s sannfróður: 
◊ þá svarar Agulandus: ‛Asperam,’ kvað hann, ‘hvar er sonr minn?’ ‘Herra,’ segir hann, ‘þat veit trú mín, at vér erum þess enn eigi sannfróðir’ Sem Agulandus heyrði þat, þá hljóp hann náliga ór viti sínu: aleshores li va contestar l'Agulandus: ‘Asperant’, va dir, ‘on és mon fill?’ ‘Senyor’, li va dir l'Asperant, ‘per ma fe que encara no ho sabem del cert’. Quan l'Agulandus va sentir aquetes paraules, va cuidar perdre el seny
♦ verða e-s (o: um e-ð) sannfróður: 
◊ en um morgininn eptir lét konungr kalla Gest ok vill enn fleira tala við Gest. Konungr mælti: "Eigi fæ ek skilit til fulls um aldr þinn, hver líkendi þat má vera, at þú sér maðr svá gamall, at værir við staddr þessi tíðendi. Verðr þú at segja sǫgu aðra, svá at vér verðim sannfróðari um slíka atburði": però l'endemà, el rei va fer cridar en Gestr i volgué continuar parlant amb ell. El rei li va dir: “no aconsegueixo endevinar bé la teva edat ni si és versemblant que siguis tan vell com per haver pogut presenciar aquests fets. [Per això] ens hauràs de contar una altra història de manera que tinguem més informació veraç sobre aitals esdeveniments”
♦ verða sannfróður að <+ ind.>haver sentit a dir d'una font segura que <+ ind.>
◊ sátu þeir þar Þorláksmessu og drukku og urðu þá sannfróðir að Þorgils hafði norður riðið á Tvídægru og farist vel því að sá var aftur kominn er farið hafði með honum: hi passaren el dia de Sant Torlac bevent i aleshores se n'assabentaren del cert que en Þorgils se n'havia anat al nord per l'altiplanície de Tvídægra i que el viatge havia anat bé perquè el qui l'hi havia acompanyat, n'havia tornat

<
sann·fræðast <-fræðist ~ -fræðumst | -fræddist ~ -fræddumst | -fræðste-n>:
rebre una vertadera lliçó, prendre ver exemple d'una cosa
◊ enn sá, er rétt kann at skynja ok skynsemd hefir, rétt at skilja, af þessarri sǫgu má hann sannfrœðask, at sá, er ǫðrum gerir svik ok ætlar dauða, má fyrr gjalda sinnar illsku, en hann megi þeim fyrirkoma, er hann vildi gjarna illt gera: el qui sàpiga percebre correctament les coses i tingui discerniment per a entendre-les correctament, d'aquesta història en podrà treure la lliçó veritable que el qui en traeix un altre i planeja la seva mort pot pagar per la seva maldat abans que pugui destruir aquell a qui volia fer mal

sann·færa <-færi ~ -færum |