Vocabulari Islandès-Català VIII

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	I-Í	J	K	L	M	N
Ní	O	Ó	P-Q	R	Sa	Se	Si	Sk
Sl	So	Sp	St	Su	T-Ú	V-X	Y-Ö	ÍNDEX

© Macià Riutort i Riutort, 1998

d <n. d, pl. no hab.>:
<MÚS> re m (nom de nota): ♦ d-ið: el re; ♦ d dúr (o: d-dúr): re major; ♦ í d-dúr: en re major; ♦ d moll (o: d-moll): re menor; ♦ í d-moll: en re menor; ◊ ‘fantasía í d-moll’ eftir Mozart: ‘Fantasia en re menor’ de Mozart; ♦ → dís “re sostingut”; ♦ → des “re bemoll”; ♦ hækkað d: re sostingut (→ dís); ♦ lækkað d: re bemoll (→ des)

dada·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:
moviment m Dadà (o: dadà), moviment m dadaista

dadaismi <m. dadaisma, no comptable>:
dadaisme m

dadaisti <m. dadaista, dadaistar>:
dadaista

daðla <f. döðlu, döðlur. Gen. pl.: daðla o: daðlna>:
dàtil m

daðra <daðra ~ döðrum | daðraði ~ döðruðum | daðrað>:
I. <absolut>: flirtejar (um karlmenn & konu / homes i dones), coquetejar (um konu / dones)
II. <amb complement preposicional>: ♦ daðra við e-n: flirtejar amb algú

daga <dagar | dagaði | dagað. Impersonal>:
començar a fer claror (fer-se de dia, apuntar el dia): ♦ það dagar: comença a fer claror

daga·tal <n. -tals, -töl>:
calendari m

dagatals·bók <f. -bókar, -bækur>:
agenda f

dag·blað <n. -blaðs, -blöð>:
diari m (publicació que surt cada dia)

dag·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. (til þess að skrifa niður atburði dagsins í) diari m (dietari)
2. <NÀUT> quadern m de bitàcola

dagdrauma·pési <m. -pésa, -pésar>:
somniador m de despert, somniadora f de desperta (persona que somnia desperta, "amb els ulls oberts", que està sovint a la lluna)

dag·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
papallona diürna

daggar·mark <n. -marks, -mörk>:
<METEO> punt m de rosada

dag·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
guarderia f, llar f d'infants (institució preescolar)

dag·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hversdagslegur) diari -ària, quotidià -ana: ♦ daglegt líf: vida diària (o: quotidiana)
2. <LING> col·loquial (propi de la llengua parlada): ♦ daglegt mál: llengua col·loquial

dag·mamma <f. -mömmu, -mömmur>:
mainadera f (dona que té cura dels infants d'altri a ca seva)

dag·móðir <f. -móður, -mæður>:
mainadera f (dona que té cura dels infants d'altri a ca seva)

Dagón <m. Dagóns, pl. no hab.>:
Dagon m (דָּגוֹן): ◊ nú tóku þeir Guðs örk og fluttu hana í musteri Dagóns og settu hana við hliðina á Dagón: aleshores van agafar l'arca de Déu i la van portar al temple de Dagon, i van exhibir-la al costat de Dagon

dag·renning <f. -renningar, -renningar>:
alba f: ♦ fyrir dagrenningu: abans de l'alba

dags·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
alba f, albada f

dags. <abrev. de dagsetning>:
data

dag·setning <f. -setningar, -setningar>:
data f

dags·gengi <n. -gengis, -gengi. Gen. pl.: -gengja; dat.pl.: -gengjum>:
<ECON> tipus de canvi diari, cotització diària: ♦ dagsgengi erlendra gjaldmiðla: cotització diària de monedes estrangeres

dag·skrá <f. -skrár, -skrár>:
1. (fundardagskrá) ordre f del dia (de reunió, assemblea, junta etc.): ♦ ganga á dagskrá: passar a l'ordre del dia; ♦ setja mál á dagskrá: incloure un assumpte a l'ordre del dia; ♦ taka fyrir næsta mál á dagskrá: incloure a l'ordre del dia; ♦ vera á dagskrá: figurar a l'ordre del dia
2. (útvarps- og sjónvarpsdagskrá & ráðstefnudagskrá) programa m (de televisió, ràdio, congrés, jornades etc.): ♦ ...verður tekið á dagskrá...: ...s'inclou en el programa; ♦ við rjúfum dagskrána með sérstöku fréttaskoti: interrompem la programació amb un avenç informatiu especial

dagskrár·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
programació f [diària] (esp. de televisió, de ràdio, d'activitats de vacances etc.)

dagur <m. dags, dagar>:
dia m, <† eða ritm.> jorn m: ♦ allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Mall.); ♦ allan liðlangan daginn: tot el sant dia, tot lo sant dia (Mall.); ♦ annan hvern dag: cada dos dies, un dia per l'altre (Mall.); ♦ á dag: per dia; ♦ á daginn: de dia; ♦ á dögunum: fa uns dies, fa un parell de dies (Mall., Men.); ♦ á hverjum degi: cada dia; ♦ dag eftir dag: dia rere dia; ♦ dag frá degi: de dia en dia; ♦ daginn út og [daginn] inn: tots els dies, dia sí i dia també; ♦ Dagur reiði: <LITER & RELIG> Dies Irae m, el Dia de l'Ira; ♦ dagurinn í dag: el dia d'avui; ♦ deginum ljósara: més clar que [no] l'aigua; ♦ dögum (o: dögunum) saman: durant [uns quants] dies, durant dies sencers, un parell de dies seguits (Mall.); ♦ einhvern daginn: qualsevol d'aquests dies, un d'aquests dies; ♦ góðan dag!: 1. (fyrir hádegi) bon dia! (abans de migdia) # 2. (eftir hádegi) bona tarda! (després de migdia); ♦ góðan daginn!: 1. (fyrir hádegi) bon dia! (abans de migdia) # 2. (eftir hádegi) bona tarda! (després de migdia); ♦ hinn daginn: demà passat, passat-demà (Mall.); ♦ [hinn] efsti dagur: <RELIG> el dia del judici final; ♦ hvern daginn eftir annan: un dia darrere l'altre; ♦ í allan dag: tot el dia, tot lo dia (Mall.); ♦ í dag: avui, hui (Val.); ♦ í fyrra dag: abans d'ahir, despusahir (Bal.); ◊ nýttu daginn: carpe diem; ♦ síð dags: a la tarda (ja ben entrat el dia, és a dir, en el temps comprès entre el matí i el vespre) (→ síðdegis); ♦ til þessa dags: fins avui, fins al dia d'avui; ♦ um daga <+ Gen.>: en els dies de...; ♦ um daginn: l'altre dia; ♦ um hábjartan dag: a plena llum [del dia]; ♦ virkur dagur: dia feiner, dia fener (Mall.); ♦ þriðja hvern dag: cada tres dies; ◊ “Dagurinn óttast” eftir Ausiàs Marc: “Lo jorn ha por” d'Ausiàs Marc; ◊ “Verk og Dagar” eftir Hesíódosi: “Els Treballs i els Dies” per Hesíode

dag·vistun <f. -vistunar, -vistanir>:
llar f (institució on poden passar-hi el dia els infants, certs tipus de malalts, jubilats etc., podent-hi menjar i ésser-hi atesos): ♦ dagvistun [fyrir] barna: llar d'infants; ♦ dagvistun [fyrir] aldraða: llar de jubilats; ♦ dagvistun [fyrir] Alzheimerssjúklinga: llar per a malalts d'Àlzheimer

dal·rjúpa <f. -rjúpu, -rjúpur>:
perdiu f d'Escòcia, perdiu f d'Escandinàvia (ocell Lagopus lagopus)

dal·ræna <f. -rænu, -rænur>:
(vindur sem blæs upp fjallshlíð, hitagola upp eftir fjallshlíð) vent anabàtic, vent m [que puja] de les valls (→ hlíðaruppstreymi)

dalur¹ <m. dals, dalir>:
1. <GEN> vall f
2. (fjalladalur) coma f (vall enrevoltada de muntanyes)
3. (dalur með hallandi botni) comellar m (vall de sòl inclinat)

dalur² <m. dals, dalir>:
(dollari) dòlar m (moneda)

dama <f. dömu, dömur>:
1. (aðalskona, hefðarkona) dama f (dona noble & dona de gran distinció)
2. (í kurteisu ávarpi) senyora f (dona, esp. en tractament cortès): ♦ dömur [mínar] og herrar!: senyores i senyors!

Dan·mörk <f. -merkur, no comptable>:
Dinamarca f

Dan·mörku:
ac. sg. & dat. sg. de → Danmörk “Dinamarca”

dans <m. dans, dansar>:
1. <GEN> ball m
2. (þjóðdans & dans sem list) dansa m (esp. tradicional popular i com a art)

dans·gólf <n. -gólfs, -gólf>:
pista f de ball

dans·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
ballable: ◊ danshæf lög: melodies ballables

dans·salur <m. -salar (o: sals), -salir>:
saló m de ball

dans·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GEN> local m de ball
2. (fínn dansstaður) saló m de ball (de categoria, per a balls de saló etc.)

dapur, döpur, dapurt <adj.>:
trist -a: ♦ dapur í svipinn: tenir un posat trist, semblar trist -a

dapur·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:
tristesa f, tristor f

Dardanella·sund <n. -sunds, no comptable>:
[estret m dels] Dardanels m.pl

	A l'Edat Mitjana, es coneixia -si la identificació és correcta- amb el nom de Ellipaltar. Modernament hom ha encunyat el terme Hellusund per a designar aquest freu a l'antiga, ço és, com a Hel·lespont. Segons això: Dardanellasund = Dardanels Hellusund = Hel·lespont.

darka <darka ~ dörkum | darkaði ~ dörkuðum | darkað>:
caminar feixugament, arrossegant els peus: ♦ darka á góðum klæðum: <LOC> anar amb la roba d'anar endiumenjat quan no n'és l'ocasió i fer-la malbé o embrutar-la (p.e., per fer certes feines del camp etc.); ♦ darka á góðum skóm: <LOC> anar amb sabates bones quan no n'és l'ocasió i fer-les malbé (p.e., quan es fa feina i toca dur les de fer feina etc.)

darwinismi <m. darwinisma, no comptable>:
darwinisme

darwinisti <m. darwinista, darwinistar>:
darwinista m & f

dauða·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la mort: ◊ ...og dauðadagur er betri en fæðingardagur: ...i el dia de la mort és millor que no pas el del naixement

dauða·dans <m. -dans, -dansar>:
<HIST> dansa f de la mort

dauða·dá <n. dás, pl. no hab.>:
1. <MED = dá 1.> coma m: ♦ falla í dauðadá: caure en coma; ♦ fara í dauðadá: entrar en coma; ♦ liggja í dauðadái: estar en coma; ♦ rakna úr dauðadái: sortir del coma
2. <MED = dauðamók> catalèpsia f (mort aparent)

dauða·drukkinn, -drukkin, -drukkið <adj.>:
en coma etílic

dauða·refsing <f. -refsingar, -refsingar>:
pena f de mort: ♦ að viðlagðri dauðarefsingu: sota pena de mort; ♦ afnema dauðarefsingu: abolir la pena de mort; ♦ ég er á móti dauðarefsingu: estic en contra de la pena de mort

dauða·stirðnun <f. -stirðnunar, no comtpable>:
rigidesa cadavèrica, rigor m mortis

dauða·stjarfi <m. -stjarfa, no comtpable>:
rigidesa cadavèrica, rigor m mortis

dauða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
agonia f

dauða·stund <f. -stundar, -stundir>:
hora f de la mort (moment de la mort): ◊ nú og á dauðastundu vorri: ara i en l'hora de la nostra mort

dauð·dagi <m. -daga, -dagar>:
mort f (forma de morir): ♦ sviplegur dauðdagi: mort sobtada; ♦ voveiflegur dauðdagi: mort violenta; ♦ hræðilegur ~ eðlilegur ~ virðulegur dauðdagi: mort espantosa ~ natural ~ digna; ♦ fá eðlilegan dauðdaga: morir de mort natural

dauð·hreinsa <-hreinsa ~ -hreinsum | -hreinsaði ~ -hreinsuðum | -hreinsað ║ e-ð>:
esterilitzar una cosa

dauð·hreinsaður, -hreinsuð, -hreinsað <adj.>:
esterilitzat -ada (estèril, lliure de gèrmens i microbis): ◊ dauðhreinsuð sprauta: xeringa esterilitzada

dauð·hreinsun <f. -hreinsunar, -hreinsanir>:
estirilització f

dauð·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
mort -a de por, terroritzat -ada

dauði <m. dauða, no comptable>:
mort f (cessament de vida): ◊ þegar dauðinn knýr dyra: quan la mort truca a la porta; ♦ dauði yfir e-ð ~e-n: mort a... (exclamació desitjant la mort o la desaparició d'algú o d'una cosa); ♦ óska e-m dauða: desitjar la mort a algú

dauð·leiðast <-dauðleiðist | -dauðleiddist | -dauðleiðst. Verb impersonal amb subjecte lògic en datiu>:
avorrir-se com una ostra: ♦ mér dauðleiðist: m'avorreixo com una ostra (o: estic més avorrit -ida que [no] una ostra)

dauð·leiki <m. -leika, no comptable>:
mortaldat f

dauðs·fall <n. -falls, -föll>:
defunció f

dauður, dauð, dautt <adj.> <ús atributiu>:
mort -a: ◊ rísa upp frá dauðum: ressuscitar d'entre els morts

dauð·yfli <n. -yflis, -yfli>:
1. (letiblóð, ónytjungur) dropo m (gandul, putifeiner)
2. (framtaksleysingi, rola, dáðleysingi) aturat m (mancat d'empenta i iniciativa)
3. <†> (hræ) [restes f.pl de] cadàver m (cos mort, carronya, carcassa)

dauf·blindur, -blind, -blint <adj.>:
sordcec -ega

dauf·dumbi <m. -dumba, -dumbar>:
sordmut m, sordmuda f

dauf·dumbur, -dumb, -dumbt <adj.>:
sordmut -uda

dauf·fruma <f. -frumu, -frumur>:
<MED> neutròfil m

dauf·kyrningur <m. -kyrnings, -kyrningar>:
<MED> neutròfil m

daufur, dauf, dauft <adj.>:
1. <†> (heyrnarlaus) sord -a (que no hi sent)
2. (bragðdaufur) insípid -a, fat -ada (Mall.) (molt poc condimentat, sense gust)
3. (veikur, um hljóð) esmorteït -ïda, apagat -ada (molt fluix, so)
4. (veikur, um ljós) somort -a, feble (molt fluix, claror)
5. (fjörlítill) ensopit -ida, apagat -ada (gens actiu)
6. ♦ daufur í dálkinn: abatut -uda, entristit -ida (malencònic, deprimit)

dauna <dauna ~ daunum | daunaði ~ daunuðum | daunað>:
(þefja illa) pudir, fer pudor: ♦ dauna af e-u: fer pudor de

daun·illur, -ill, -illt <adj.>:
pudent -a, fètid -a

daunn <m. dauns, no comptable>:
pudor f

Davíð <m. Davíðs>:
David: ◊ Sál og Davíð: Saül i David

Davíðs·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
estel m (o: estrella f) de David: ♦ Rauða Davíðsstjarnan: Estrella de David Roja (מגן דוד אדום, מָגֵן דָּוִד אָדֹם, māγēn Dāwið ʔāðom ~ Maguén David Adom)

dá <n. dás, pl. no hab.>:
1. <MED = dauðadá> coma m: ♦ falla í dá: caure en coma; ♦ fara í dá: entrar en coma; ♦ liggja í dái: estar en coma
2. (vetrardvali, svefndá) hibernació f (dormida hivernenca)

dáð <f. dáðar, dáðir>:
proesa f, gesta f, gran fet

dá·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
daina f (mamífer Dama dama)

dá·hjörtur <m. -hjartar, -hirtir>:
daina f (mamífer Dama dama)

dáinn, dáin, dáið <adj. Ús predicatiu>:
mort -a (finat, traspassat): ♦ vera dáinn ~ dáin: ésser mort -a; ◊ “Herra, ef þú hefðir verið hér, væri bróðir minn ekki dáinn”: ”Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no seria pas mort”; ◊ hinn dáni kom út úr hellinum vafinn líkblæjum á fótum og höndum og með sveitadúk bundinn um andlitið: I el mort sortí de dins la cova, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un sudari; ◊ þá sagði Jesús þeim berum orðum: “Lasarus er dáinn”: Llavors Jesús els digué obertament: “en Llàtzer és mort”; ◊ þegar ég er dáinn...: quan hagi mort..., quan seré mort... (Bal.)

dá·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:
hipnotitzat -ada

dá·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-n>:
hipnotitzar algú

dá·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:
hipnotitzador m, hipnotitzadora f

dá·leiðandi, -leiðandi, -leiðandi <adj.>:
<GEN & FIG> hipnòtic -a: ◊ augun hans eru dáleiðandi: els seus ulls són hipnòtics

dá·leiðing <f. -leiðingar, no comptable>:
hipnotització f

dá·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
hipnosi f, hipnotisme m

dá·lítið <adv.>:
un poc, una mica

dá·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
molt petit -a, menut -uda (minúscul & expressant una quantitat molt petita): ◊ ég tala dálitla íslensku: parlo una mica d'islandès

dánar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:
aniversari m (de la mort d'algú): ◊ á dánarafmæli hans: en l'aniversari de la seva mort

dánar·ár <n. -árs, -ár>:
any m de la mort

dánar·beður <m. -beðs (o: -beðjar), -beðir>:
llit m de mort, llit mortuori (→ banasæng)

dánar·bú <n. -bús, -bú>:
massa hereditària, cabal hereditari

dánar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la mort

dánar·dægur <n. -dægurs, -dægur>:
1. (dánarafmæli) aniversari m de la mort: ♦ 450 dánardægur Jóns biskups Arasonar: 450è aniversari de la mort del bisbe Jón Arason
2. (dánardagur) dia m de la mort

dánar·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
notícia f de la mort d'algú

dánar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
llegat m, deixa f

dánar·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:
taxa f de mortalitat

dánar·kviða <f. -kviðu, -kviður ; Gen. pl.: -kviðna o: -kviða>:
cançó f de mort (→ dánaróður): ◊ í dánarkviðunni er ekki hirt um að rekja ævi kappans og afrek, heldur er staldrað við tiltekna atburði og er blærinn ljóðrænn og trega blandinn. Svo er einnig háttað dánarkviðu Hildibrands í Ásmundarsögu kappabana: a la cançó de mort no es para esment a descabdellar la vida i les gestes de l'heroi, sinó més aviat a deturar-se en determinats esdeveniments i el to hi és líric i impregnat de dolor, i així s'esdevé també a la cançó de mort de l'Hildibrand de la Història de l'Asmund el matador de campions; ♦ dánarkviða Hildibrands: cançó de mort de l'Hildibrand (→ dánaróður Hildibrands)

dánar·líkur <f.pl -líka>:
taxa f de mortalitat esperada

dánar·orsök <f. -orsakar, -orsakir>:
causa f de la mort

dánar·óður <m. -óðs (o: -óðar). Dat. sg.: -óði o: -óð. Pl. no hab.>:
cançó f de mort: ♦ dánaróður Hildibrands: cançó de mort de l'Hildibrand; ◊ nánast sami vísuhelmingur er í báðum sögunum, í dánaróði Hildibrands í Ásmundar sögu kappana: a totes dues sagues hi apareix pràcticament la mateixa hemistrofa, [en concret] a la Cançó de mort de l'Hildibrand de la Història de l'Asmund el matador de campions

dánar·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de la mort

dánar·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:
coeficient m de mortalitat

dánar·tala <f. -tölu, -tölur>:
mortalitat f

dánar·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:
esquela f [mortuòria]

dánar·tíðni <f. -tíðni, pl. no hab.>:
taxa f de mortalitat: ♦ dánartíðni vegna barnsburðar (o: við barnsburð) : mortalitat materna; ♦ dánartíðni vegna mýraköldu (o: af völdum mýraköldu) : mortalitat per malària

dánar·tími <m. -tíma, -tímar>:
hora f de la mort: ◊ staðfestur dánartími var 20:45, að spænskum tíma: l'hora fixada de la mort han estat les 20:45, hora espanyola

dánar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
certificat f de defunció: ♦ skrifa undir dánarvottorð: signar el certificat de defunció

dár <n. -dárs, no comptable>:
burla f, befa f: ♦ draga dár að e-m: fer escarn d'algú, burlar-se d'algú, mofar-se d'algú

dára·aldin <n. -aldins, -aldin>:
dúrio m (fruit de la planta Durio zibethinus)

dári <m. dára, dárar>:
nici m, beneit m, nícia f, beneita f

dásam·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (undursamlegur) meravellós, -osa (portentós): ◊ mikil og dásamleg eru verkin þín, Drottinn Guð: grans i meravelloses són les teves obres, Senyor, Déu
2. (aðdáanlegur) extraordinari -ària (molt admirable, sensacional): ◊ því að honum hlotnaðist dásamlegt liðsinni, uns hann var voldugur orðinn: per tal com va obtenir el seu extraordinari ajut fins que va esdevenir puixant

dásemdar·verk <n. -verks, -verk>:
meravella f (portent, obra o fet portentós)

dási <m. dása, dásar>:
(mannleysa, liðleskja, rola) inútil m, gandul m (bo per res, putifeiner): ◊ þessi heiti standa hér í mót at kalla mann blauðan, veykan, þjarfan, þirfing, blotamann, skauð, skræfu, skrjáð, vák, vám; løra, sleyma, teyða, dugga, dási, dirokkr, dusilmenni, ǫlmusa, auvirð, vílmǫgr: aquests termes en són els contraris: covard, feble, insignificant, miserable, cagat, infame, poltró, poruc, dèbil, fastigós, pelacanyes, pallanga, cagacalces, bàmbol, inútil, capsigrany, bo-per-res, capta-almoines, púrria, serf-de-la-gleva; ◊ dólgljóss hefir dási darrlatr staðit fjarri endr þá es elju Rindar ómynda tók skyndir: el bo-per-res detesta-llances (= covard, no bel·licós per por. Aquest darrlatr dási és el rei dels sarraïns que més endavant apareix esmentat com a jǫfurr Affríka ‘adalil dels africans’) es va mantenir lluny quan el cuitador de la torxa ferotge (dólgljóss skyndir = el cuitador de la torxa mortal = el dóna-via de l'espasa, el cuitador de l'espasa = el guerrer = el futur rei Haraldr harðráði de Noruega) fa temps va prendre la rival concubina de la Rindr (elja Rindar = Jǫrð = la terra = el país = el país dels sarraïns; Rindr és la mare del déu Váli i una de les concubines del déu Óðinn: segons Snorri, les concubines rivals de la Frigg són Jǫrð, Rindr, Gunnlǫð i Gríðr) sense pagar-ne cap preu de núvia (= per la força)

dá·stjarfi <m. -stjarfa, pl. no hab.>:
<MED> cataplexia m

dá·svefn <m. -svefns, pl. no hab.>:
<MED> coma m

dá·valdur <m. -valds, -valdar>:
hipnotitzador m, hipnotitzadora f

de <n. des (o: de), de>:
de f (nom de lletra): ◊ de-ið: la de

deig <n. deigs, deig>:
<CULIN> massa f, pasta f: ♦ hnoða deig: pastar [la farina]

deigla <f. deiglu, deiglur>:
(málmbræðsluílát) gresol m (recipient per a fondre-hi metall)

deigul·mór <m. -mós, -móar>:
(gráleitur, mjúkur pottaraleir) deigulmór m, argila fangosa grisenca (tipus d'argila grisenca i tova emprada en gerreria): ◊ þó mun það nokkru í sér halda af hörku járnsins, þar sem þú sást járnið blandað saman við deigulmóinn: tanmateix, tindrà alguna cosa de la solidesa del ferro, d'acord amb allò que has vist del ferro mesclat amb argila fangosa; ◊ hann gengur yfir landstjóra sem leir, eins og leirkerasmiður treður deigulmó: trepitja els sàtrapes com fang, com el terrissaire pasta amb els peus l'argila; ◊ gakk út í deigulmóinn og troð leirinn, gríp til tiglmótanna!: entra en el fang, trepitja l'argila, agafa el motlle de fer maons!; ◊ og þar er þú sást járnið blandað saman við deigulmóinn, þá munu þeir með kvonföngum saman blandast, og þó ekki samþýðast hvorir öðrum, eins og járnið samlagar sig ekki við leirinn: i quan vas veure el ferro mesclat amb l'argila fangosa, això vol dir que es mesclaran per semença d'homes, però que no s'uniran sòlidament l'un amb l'altre, de la mateixa manera que el ferro no s'amalgama tampoc amb l'argila

deila <deili ~ deilum | deildi ~ deildum | deilt>:
I.
1. (þrátta) barallar-se: ♦ deila við e-n: barallar-se amb algú; ♦ deila við e-n um e-ð: barallar-se amb algú per una cosa
II.
1. <e-u>: (skipta) dividir una cosa
2. <e-u>: (skipta milli sín) compartir una cosa: ♦ deila e-u með e-m: compartir una cosa amb algú
3. <e-u>: (skipta milli e-a) repartir una cosa
4. <e-u>: <MAT> dividir una cosa (fer la divisió matemàtica d'un nombre): ♦ deila e-u með þremur: dividir un nombre per tres
III. <amb adverbi / complement preposicional>
1. <á e-n>: (átelja) criticar algú (blasmar, reprendre)

deilandi <m. deilanda, deilendur>:
<MAT> dividend m

deild <f. deildar, deildir>:
1. (háskóladeild) facultat f (divisió d'universitat)
2. (alþingisdeild) cambra f (òrgan polític): ♦ efri deild: Cambra alta, senat m; ♦ neðri deild: Cambra baixa, congrés m
3. <FUTBOL & MIL> divisió f (bloc esportiu & part d'exèrcit): ♦ spila í fyrstu deildinni: jugar a primera divisió
4. (stofnunar, fyrirtækis) departament m (d'empresa)
5. (eining í flokkunarkerfi lífvera) tàxon m (fl./pl.: tàxons), grup m, taxó m (fl./pl.: taxons) (unitat en el sistema de classificació dels éssers vivents)

Vísindaleg flokkunarkerfi lífvera - Classificació taxonòmica dels éssers vivents
lén n	domini m
ríki n	regne m
fylking f	fílum m	<BOT> divisió f
		<ZOOL> embrancament m
undirfylking f	subfílum m	<BOT> subdivisió f
		<ZOOL> subembrancament m
yfirflokkur m	superclasse f
flokkur m	classe f
undirflokkur m	subclasse f
deiliflokkur m	infraclasse f
yfirættbálkur m	superordre m
ættbálkur m	ordre m
undirættbálkur m	subordre m
yfirætt f	superfamília f
ætt f	família f
undirætt f	subfamília f
yfirættflokkur m	supertribu m
ættflokkur m	tribu f
undirættflokkur m	subtribu f
ættkvísl f	gènere m
tegund f	espècie f
undirtegund f	subespècie f
afbrigði n	varietat f
stofn m	soca f
tilbrigði n	forma f especial

deildar·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
degà m, degana f

deildar·fundur <m. -fundar, -fundir>:
junta f de facultat

deildar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GEN> cap m de departament (per al cap d'un departament universitari → skorarformaður)
2. (í sendiráði) cap m de conselleria d'ambaixada, cap m de secció d'ambaixada (càrrec a ambaixades): ♦ deildarstjóri menningarmála: conseller m -a f de cultura, agregat m -ada f cultural d'ambaixada

deilda[r]·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
grans magatzems

deiling <f. deilingar, delingar>:
<MAT> divisió f: ♦ deiling án afgangs: divisió exacta, divisió amb residu zero

deilir <m. deilis, deilar>:
<MAT> divisor m: ♦ stærsti sameiginlegi deilirinn: el màxim comú divisor

deka·gramm <n. -gramms, -grömm>:
decagram m

deka·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
decalitre m

deka·metri <m. -metra, -metrar>:
decàmetre m

dekk <n. dekks, dekk>:
1. (hjólbarði) pneumàtic m
2. (á skipi) coberta f (de vaixell): ♦ uppi á dekki: a coberta

dekur·barn <n. -barns, -börn>:
[infant m] aviciat m

deleyskur, deleysk, deleyskt <adj.>:
deli dèlia, de Delos

<†> deleþ <n. deleþs (o: deleþ), deleþ;>:
dàlet f (nom de lletra de l'alfabet hebreu דָּלֶת, ד): ◊ Z, hann er samsettr af deleth, ebreskum staf svá ritnum: ד, ok settr er fyr d, ok af þeim ǫðrum, er heitir sade, ok er svá ritin: צ, ok er fyr es í látínu settr. Alls hann sjálfr er ebreskr stafr, er þó sé hann í látínustafrófi ok hafðr, því at ebresk orð vaða opt í látínunni: La z està composta de dàlet, una lletra hebrea escrita així: ד i posada per la d, i d'una altra que es diu çade, i s'escriu així: צ i s'empra per a representar la essa del llatí. Encara que sigui una lletra hebrea, tanmateix es retroba i a l'alfabet llatí i s'hi empra perquè en llatí s'hi fan anar sovint mots hebraics

Delos-bandalagið <n. bandalagsins, pl. no hab.>:
<HIST> Lliga f de Delos, Confederació Atenesa

delta <f. deltu, deltur>:
1. <Δ, δ> delta f
2. (þríhyrndur óshólmi, óseyri) delta m (desembocadura triangular de riu)

delta <n. delta, deltu>:
1. <Δ, δ> delta f
2. (þríhyrndur óshólmi, óseyri) delta m (desembocadura triangular de riu)

demantur <m. demants, demantar>:
diamant m

demba <f. dembu, dembur>:
xàfec m

demókrata·flokkurinn <m. -flokksins, no comptable>:
(í Bandaríkjunum) Partit m demòcrata (Partit dels Estats Units d'Amèrica)

demókrati <m. demókrata, demókratar>:
(í Bandaríkjunum) demòcrata m & f (en els Estats Units d'Amèrica: membre o simpatitzant del Partit demòcrata)

dengja <dengi ~ dengjum | dengdi ~ dengdum | dengt ║ e-ð>:
picar una cosa (batre una cosa a cops de martellet, martell o mall): ♦ dengja ljá: esmolar una dalla

deoxýríbó·kjarnsýra <f. -kjarnsýru, no comptable>:
variant de → deoxýríbósakjarnsýra ‘àcid desoxiribonucleic’

deoxýríbósa·kjarnsýra <f. -kjarnsýru, no comptable>:
àcid desoxiribonucleic: ♦ samfallandi deoxýríbósakjarnsýra: àcid desoxiribonucleic complementari

depla·háfur <m. -háfs, -háfar>:
gató m (peix Scyliorhinus canicula)

depla·lúra <f. -lúru, -lúrur>:
bruixa f (peix Lepidorhombus boscii)

depla·skata <f. -skötu, -skötur>:
rajada f de cua curta (peix Raja raja brachyura)

depla·sól <f. -sólar, -sólir>:
rosella f, roella f (Mall., Tarr.) (planta Papaver rhoeas): ◊ sefgífill og deplasólir (sem þjóðarblóm Katalóníu: þau tákna liti katalónska fánans): ginesta i roselles

deplasólar·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
de color vermell rosella

depla·stíll <m. -stíls, no comptable>:
<ART> puntillisme m (→ pointillismi)

depla·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llenguadina f [vera] (peix Dicologoglossa hexophthalma)

depurð <f. depurðar, pl. no hab.>:
tristesa f, tristor f

der·húfa <f. -húfu, -húfur>:
gorra f (amb visera)

des <n. dess, no comptable>:
mesc m, almesc m

des <n. des, pl. no hab.>:
<MÚS> re m bemoll (nom de nota): ♦ lækkað → d

des·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
mesquer m (mamífer Moschus moschiferus)

desember <m. desember (o: <†> desembers), desembermánuðir>:
desembre m

desember·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
paga-extra f de Nadal, estrenes f.pl de Nadal

desert <m. deserts, desertar>:
postra f

desert·skál <f. -skálar, -skálar>:
plata f de postres (bol, platet fondo etc. per a servir-hi les postres)

desi- <en compostos>:
deci-

desi·bel <n. -bels, -bel>:
decibel m

desi·gramm <n. -gramms, -grömm>:
decigram m

desi·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
decilitre m

desi·metri <m. -metra, -metrar>:
decímetre m

desí- <en compostos>:
variant de → desi- ‘deci-’

des·köttur <m. -kattar, -kettir>:
civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta)

desmerkattar·deig <n. -deigs, no comptable>:
algàlia f: ◊ ambra, bifurbelgur, desmerkattardeig og moskus: ambre gris, castori, algàlia i mesc

desmer·köttur <m. -kattar, -kettir>:
civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta)

deyfð <f. deyfðar, no comptable>:
1. (slen) apatia f (indolència, desgana de tot)
2. (depurð) llangor f, decaïment m (abatiment, desànim, desmoralització)
3. (drungi) ensopiment m, llangor f (somnolència, sopor)

deyfi·lyf <n. -lyfs, -lyf>:
anestèsic m (fàrmac que anestesia)

deyfing <f. deyfingar, deyfingar>:
anestèsia f local

deyja <dey ~ deyjum | dó ~ dóum | dáið>:
1. (andast) morir (traspassar): ◊ ég dey ef ég sé þig ekki: em moriré si no et veig; ◊ sá sem trúir á mig, mun lifa, þótt hann deyi: Qui cregui en mi, encara que mori, viurà; ♦ deyja fyrir e-ð: morir per una cosa; ◊ deyja fyrir sannleikann: morir per la veritat; ◊ ég gæti dáið fyrir hana: podria morir per ella; ♦ deyja með sæmd: morir amb honor; ◊ heldur skulum vér allir taka eitt ráð, deyja með sæmd eða fá England með sigri: sinó que tots hem pres la decisió de morir amb honor o conquerir Anglaterra amb aquesta victòria; ♦ deyja úr e-u <+ sjúkd.>: morir de <+ nom de malaltia>; ◊ hún dó úr fuglaflensu: va morir de grip aviària; ♦ deyja úr (o: af) kulda: morir de fred; ♦ deyja úr þorsta ~ hungri: morir de set ~ de fam; ♦ deyja af barnsförum ~ elli ~ sulti: morir de part ~ de vellesa ~ de fam; ♦ þau deyja ung sem guðirnir elska: moren joves aquells a qui els déus estimen
2. (sofna af ofdrykkju víns) quedar inconscient [d'embriaguesa] (quedar-se profundament adormit a causa de la ingestió excessiva d'alcohol)
3. (um eld) apagar-se (foc)
4. <deyja út>: extingir-se (desaparèixer una espècie vegetal o animal)

digitalín <n. digitalíns, no comptable>:
digitalina f

digitoxín <n. digitoxíns, no comptable>:
digitoxina f

digoxín <n. digoxíns, no comptable>:
digoxina f

digur, digur, digurt <adj.>:
1. (feitur) gras -assa (de carn abundosa): ♦ stuttur og digur: baix i gras
2. (gildur) ferreny -a, cepat -ada, corpulent -a (robust, fort i gros, fornit): ♦ digur sem naut: corpulent i gros com un bou; ◊ feitur varðstu þú, digur og sællegur: gras, cepat i feliç t'has tornat; ◊ Eglón var maður digur mjög: Egon és un home molt gros; ◊ litlifingur minn er digrari en lendar föður míns: el meu dit petit és més gros que els lloms de mon pare; ◊ Ólafur Haraldsson hinn digri, síðar nefndur hinn helgi: Olaf Haraldsson el Cepat, anomenat posteriorment el Sant
3. (þykkur) gruixut -uda, gruixat -ada (Bal.) (que té gruixa & profund i fosc, espec. veu): ◊ digur raust: una veu gruixuda i fosca (ordinària, gens fina); ◊ digur trjábolur: un tronc [d'arbre] gruixut; ◊ Egyptinn hafði spjót í hendi, digurt sem vefjarrif: l'egipci portava a la mà una llança, gruixuda com la plegadora dels teixidors; ♦ digur orð: paraules pretensioses, grans paraules; ♦ gera sig digran: donar-se aires, fer el gallet, estufar-se; ♦ skíta digurt: cagar gruixut (es diu per indicar que algú frueix d'una gran prosperitat o que, si més no, en presumeix)

digurbarka·legur, -leg, -legt <adj.>:
jactanciós -osa (que parla amb molta d'estufera)

digur·mæli <n.pl -mæla>:
grans paraules, paraules altisonants

digur·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:
que té el nas gros

digur·rómaður, -rómuð, -rómað <adj.>:
que té la veu profunda i fosca

digur·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
paraula altisonant, paraula pretenciosa

dikka* <f. dikku, dikkur>:
<RELIG ISL> dica f (cadafalc a mesquites) ( دكة, الدكة, دِكَّـة, دَكَّة )

dill <n. dills, no comptable>:
<CULIN> anet m, fonoll m pudent (condiment culinari a base de la planta Anethum graveolens)

dilla <dilla ~ dillum | dillaði ~ dilluðum | dillað ║ e-u>:
remenar una cosa, gronxar una cosa (bellugar-la d'un costat a l'altre): ◊ þær dætur mínar þér dilla kátt og dansa og syngja um myrka nÿtt: les meves filles et bressaran fins a posar-te rialler i ballaran i cantaran [per a tu] durant les fosques nits; ♦ dilla rófunni: remenar la cua; ♦ dilla röddinni: fer tremolar la veu; ♦ dilla sér: remenar l'esquelet (ballar); ♦ dilla barni í svefni: adormir un infant tot gronxant-lo; ♦ e-m er dillað: algú està molt xalest; ♦ nú er mér dillað: ara sí que n'estic encantat!, ara sí que estic content!

dimma <f. dimmu, dimmur>:
fosca f, foscor f (esp. la que es produeix per absència del sol)

dimma <dimmir | dimmdi | dimmt. Impersonal>:
fer-se fosc (fer-se de nit): ♦ það dimmir: es fa fosc; ♦ það fer að dimma: s'està fent fosc, comença a fer-se fosc

dimm·blár, -blá, -blátt <adj>:
blau fosc -a

dimm·raddaður, -rödduð, -raddað <adj.>:
de veu fosca, que té la veu fosca: ◊ hann tók við fjárvarðveislu og varð honum lítið fyrir því. Hann var hljóðmikill og dimmraddaður og fé stökk allt saman þegar hann hóaði: va començar a fer de pastor per a ells i la feina li resultava bona de fer. Era un home que tenia una veu fosca i estentòria i totes les ovelles corrien a aplegar-se quan ell les cridava; ◊ en er kveldaði, heyrir hann áragang mikinn. Gekk hann þá til sjávar. Bóndi reri þá til lands. Hann hét Surtur. Mikill var hann og illilegur. Þegar skipið kenndi grunns, sté hann fyrir borð og tók skipið og bar upp í naust, og nálega óð hann jörðina til knjá. Hann var dimmraddaður og mæltist við einn saman: "Hér er illa um gengið," sagði hann, "að hrökt er öll eiga mín og með það þó verst farið, sem bezt er, sem eru mannakrof mín. Væri slíkt launa vert. Hefir nú og eigi haglega umskipst, að Hallbjörn, vinur minn, situr nú kyrr heima, en Ketill hængur, eldhúsfíflið, er nú hér kominn, enda væri mér aldrei við of að launa honum. Væri mér næsta skömm í því að bera eigi langt af honum, þar sem hann hefir vaxið upp við eld og verið kolbítur": però quan ja llostrejava, va sentir un gran brogit de rems. Aleshores es va acostar a la vorera de la mar. Era un bóndi que s'acostava a terra remant. Es deia Surtur. Era un home gros i d'aspecte malvat. Tan bon punt la nau va tocar fons, va saltar per la borda, va agafar la nau i la va pujar fins a l'escar i [pesava tant que] les petjades que feia eren tan fondes que la terra gairebé li arribava fins als genolls. Tenia una veu fonda i parlava amb ell mateix: "Aquí han passat males coses", deia, "perquè totes les meves pertinences estan fetes malbé i el que se n'ha emportat la pitjor part ha estat el que jo tenia de bo i millor: els meus cossos humans [salats]. Amb quin gust no ho faria rescabalar al qui ho hagi fet! No m'ha provat gens ni mica el canvi, que en Hallbjörn, el meu amic, s'hagi quedat tranquil·lament a casa seva, i [que en lloc seu] hagi vingut aquí en Ketill Truitot, el beneit de la cuina, a qui mai no donaré prou el seu merescut. I ja gairebé seria un oprobi per a mi que jo no li pogués donar tunda a ell, que ha crescut [com un mitjanena] al costat del foc i que ha estat un mossega-calius"

dimmur, dimm, dimmt <adj>:
1. (myrkur) fosc -a (obscur): ♦ það er orðið dimmt: s'ha fet fosc; ♦ e-m verður dimmt fyrir augum [inni]: <LOC FIG> algú té un rodament de cap (o: a algú els ulls se li ennuvolen); ♦ dimm ský eru sjaldan án skúra: <LOC FIG> les desgràcies no solen venir totes soles
2. (digur, um rödd) greu (veu no aguda, de baix)
3. <LING> greu (tret fonològic)

dimm·viðri <n. -viðris, no comptable>:
temps rúfol, negror f (Mall.) (temps núvol o bromós i fosc): ◊ ...úr öllum þeim stöðum, þangað sem þeir hröktust í þokunni og dimmviðrinu: ...de tots els llocs on s'han dispersat el dia de broma i de foscor

dirfast <dirfist ~ dirfumst | dirfðist ~ dirfðumst | dirfst ║ e-s>:
tenir la gosadia de

diska·drif <n. -drifs, -drif>:
<INFORM> disquetera f: ♦ útvært diskadrif: disquetera externa

diska·motta <f. -mottu, -mottur>:
posaplats m (estoreta damunt la qual es posen els plats quan no s'empren estovalles)

diska·þurrka <n. -viðris, no comptable>:
drap m de cuina per a eixugar-hi els plats, drap m d'eixugar els plats

disk·brún <f. -brúnar, -brúnir (o: -brýr)>:
vorera f de plat: ◊ leggja bein á diskbrúnina: deixar un osset a la vorera del plat

disk·lingur <m. -lings, -lingar>:
<INFORM> disquet m

disk·máni <m. -mána, -mánar>:
<MED> menisc discoide: ♦ meðfæddur diskmáni: menisc discoide congènit

diskótek <n. diskóteks, diskótek>:
discoteca f: ◊ hann reyndi við 19 ára frænku mína á diskóteki: va intentar lligar-se la meva cosina de 19 anys a la discoteca

diskur <m. disks, diskar>:
plat m (recipient per a menjar-hi): ♦ djúpur diskur: plat fondo; ♦ grunnur diskur: plat pla

diskútera <diskútera ~ diskúterum | diskúteraði ~ diskúteruðum | diskúterað ║ e-ð [við e-n]>:
discutir sobre (o: de) una cosa [amb algú]

díabas <n. díabass, díabös>:
<GEOL> diabasa f

díla·basalt <n. -basalts, -basölt>:
<GEOL> basalt fenocristal·lí, basalt feldspàtic

díla·gaukur <m. -gauks, -gaukar>:
cucut m reial, cucut garser, cucui m reial (Mall.) (ocell Clamator glandarius)

díla·skarfur <m. -skarfs, -skarfar>:
corb marí gros, corba marina grossa (Val.) (ocell Phalacrocorax carbo)

díla·smokkur <m. -smokks, -smokkar>:
calamar m atlantoboreal (mol·lusc Gonatus fabricii)

díll <m. díls, dílar>:
1. <GEOL> fenocristall m
2. <INFORM> píxel m

dílóttur, dílótt, dílótt <adj.>:
1. <GEN> pigallat -ada
2. <GEOL> fenocristal·lí -ina

díórít <n. díóríts, díórít>:
<GEOL> diorita f

dís <f. dísar, dísir>:
1. <MITOL> dis f o dísia f , ésser sobrenatural femení de la mitologia norrena amb poders màgics
2. (heilladís, verndardís í ævintýrum, álfadís með vængi) fada f (ésser sobrenatural femení, dotat de poders màgics, que surt a les rondalles): ♦ Bláa dísin (o: heilladísin) úr Gosa: la Fada Blava de Pinotxo; ♦ Morgan dís: la fada Morgana (val a dir que, modernament, se sol emprar la designació anglesa d'aquest personatge mític: Morgan le Fay) (→ álfkona)

dís <n. dís, pl. no hab.>:
<MÚS> re m sostingut (nom de nota): ♦ hækkað → d

dísa·blót <n. -blóts, -blót>:
<RELIG PAGAN> disablot m, sacrifici a les dísies

dísar·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
rementerola f, tarongina borda, calamenta f, borriol m (planta Calamintha nepeta syn. Calamintha officinalis syn. Satureia nepeta syn. Clinopodium nepeta syn. Satureia calamintha)

dísar·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:
rementerola f, tarongina borda, calamenta f, borriol m (planta Calamintha nepeta syn. Calamintha officinalis syn. Satureia nepeta syn. Clinopodium nepeta syn. Satureia calamintha)

dísil·bíll <m. -bíls, -bílar>:
[cotxe m] dièsel m

dísil·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:
motor m dièsel

dísil·olía <f. -olíu, no comptable>:
gasoil m, dièsel m, gasoïl m (Mall., ekki ritm./no lit.)

dísilolíu·forði <f. -forða, -forðar>:
reserves f.pl de gasoil

dísil·vél <f. -vélar, -vélar>:
motor m dièsel

djarfur, djörf, djarft <adj>:
1. (fífldjarfur) atrevit -ida, agosarat -ada, temerari -ària (arrogantment o eixelebradament audaç): ◊ ...og gjörðuð yður svo djarfa að leggja upp á fjöllin: ...i vau tenir la gosadia de pujar a les muntanyes; ◊ En ef nokkur gjörir sig svo djarfan, að hann vill eigi hlýða á prestinn, sem...: i si cap d'ells té la gosadia de no obeir el sacerdot que...
2. (hugdjarfur, kjarkmikill) audaç, coratjós -osa -a (valerós, intrèpid)
3. (með berum ástalífslýsingum) atrevit -ida, desvergonyit -ida (pel·lícula, llibre etc. que conté escenes eròtiques més o menys explícites): ◊ Emanuelle var td “djörf mynd”: Emanuelle, per exemple, va ésser una “pel·lícula atrevida”

djass <m. djass, no comptable>:
<MÚS> jazz m

djass·búlla <f. -búllu, -búllur>:
antre m de jazz

Djíbúti <m. Djíbúta, Djíbútar>:
djibutià m, djibutiana f

Djíbútí <n. Djíbútí (o: Djíbútís), no comptable>:
Djibuti m

djíbútískur, djíbútísk, djíbútískt <adj.>:
djibutià -ana

djúp <n. djúps, djúp>:
1. <GEOL = langur vogur> diüp, badia o entrada de mar, ampla i -sobretot- llarga, que s'endinsa profundament dins terra: ♦ Ísafjarðardjúp: el “diüp” de l'Isafiord (aquest “diüp” representa el més gran dels fiords occidentals d'Islàndia; fa uns 75 km. de llargària; deu el seu nom al fet que en el seu extrem interior s'hi troba l'Isafiord)
2. <GEOL = dýpi> fondària f, profunditat f
3. <GEOL = hið djúpa haf> alta mar, mar fonda: ◊ út á djúpið hann Oddur dró: n'Oddur va sortir remant a alta mar
4. <GEOL = hafdýpi> abisme m [marí], abís m (grans profunditats marines)

djúp·áll <m. -áls, -álar>:
anguila abissal necròfaga, anguila nassuda (peix Synaphobranchus kaupi)

djúp·berg <n. -bergs, -berg. Pl. no hab.>:
<GEOL> roca [ígnia] plutònica

djúp·frystur, -fryst, -fryst <adj>:
ultracongelat -ada

djúp·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>:
peluda f de Rüppell (peix Arnoglossus rueppelii)

djúphyggju·maður <m. -manns, -menn>:
gran pensador, pensador profund

djúp·hygli <f. -hygli, pl. no hab.>:
profunditat f de pensament

djúp·karfi <m. -karfa, -karfar>:
sebast m del nord, sebast atlàntic, sebast m de Terranova (peix Sebastes mentella)

djúp·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f [boreal], gambeta nòrdica (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

djúp·röðull <m. -röðuls, -röðlar>:
<MITOL> sol m de la mar (ço és: l'or): ♦ djúprǫðull ǫðla: l'or de les terres flotants (= el joiell de l'arxipèlag [danès] = l'illa de Sjælland, la més preada de les illes daneses; cf. el ferisc øðil, øgil ‘[bocins o pannes de] glaç flotant’; pl. øgul); ◊ Gefjun dró frá Gylfa glǫð djúprǫðul ǫðla, svát af rennirauknum rauk, Danmarkar auka. Bǫ́ru øxn ok átta ennitungl þars gengu fyrir vineyjar víðri valrauf, fjǫgur haufuð: la Gefjun, tota joiosa, va arrabassar de[l reialme d'en] Gylfi l'eixample de Dinamarca (= illa de Sjælland), el joiell de l'arxipèlag, de manera que a les bèsties de tir els sortia fum. Els bous també duien vuit estels del front (= vuit ulls) i quatre caps mentre anaven estirant llur ample botí, l'illa de prades verdes

	Vull esmentar el que em sembla una possible interpretació alternativa a glǫð, djúpröðul ǫðla: morfològicament parlant, els mots glǫð i djúprǫðul poden ésser nominatius singulars femenins forts de dos adjectius que estiguin qualificant un substantiu femení, en nominatiu singular, ǫðla o auðla, format amb el sufix diminutiu -li (m.) ~ -la (f.) (tipus: mær ~ meyla ‘noia ~ noieta’, mýsla ‘ratolinet’, baula ‘vaca’ (originàriament, possiblement un hipocoreuma), així com tota una sèrie de personatges mitològics femenins que presenten aquest sufix com ara Beyla, Bestla, Busla, Embla o Hyndla) o amb el sufix homòfon, però emprat en la formació de noms d'agent i de noms d'instrument -li (m.) ~ -la (f.) (tipus: skjóta: skutill ~ skutla, fála, grýla, gréla, hamla, hnolla, symla~svemla etc.). Tot aquest sintagma seria llavors una aposició de la deessa Gefjun i no pas, com es ve interpretant tradicionalment, una aposició de l'auki Danmarkar ‘l'increment de Dinamarca’. El masculí corresponent de l'adjectiu djúprǫðul tant hauria pogut sonar djúpraðall com djúprǫðull. El sintagma glǫð, djúprǫðul auðla fóra llavors intepretable com a alegre i molt sàvia auðla. Personalment, dono a aquest substantiu auðla o ǫðla el significat de [senyora] rica o [senyora] donadora o proporcionadora de sort o riquesa, però queda per estudiar si cal relacionar el mot amb la família d'auðr (cf. la vaca Auðhumla), amb la família del norrè rúnic auja ‘fortuna’ o bé amb la dels mots aðal, eðli, ǫðlask etc. i també si cal interpretar el substantiu com a nom comú (ǫðla) o com a nom propi (Ǫðla); en aquest darrer cas, fóra una altra designació per a la deessa Gefjun. Finnur Jónsson entén el mot valrauf com a vallrauf i li dóna el significat de løsreven ‘separat, arrabassat’. La seva traducció al danès sona: Gefjon trak, glad ved guldet, Danmarks forøgelse i rask fart bort fra Gylfe, så at der stod damp af trækdyrene; okserne bar fire hoveder og otte øjne, der de gik foran den store, løsrevne græsrige ø ‘La Gefjun, contenta de l'or, estirava a bon pas l'acreixement de Dinamarca [de les terres] d'en Gylfi, de manera que sortia baf de les bèsties de tir; els bous portaven quatre caps i vuit ulls quan anaven davant l'ampla illa, rica en herbeis, [adés] arrabassada’.

djúpsjávar·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f d'altura

djúp·skata <f. -sköu, -skötur>:
rajada f batial (peix Raja rajella bathyphila)

djúp·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
<GEOL> sisme profund

djúpsteikingar·pottur <m. -potts, -pottar>:
fregidora f (elèctrica)

djúp·sær <m. -sjávar (o: sævar), -sævar>:
aigües abissals

djúpsævis- <constituent determinant de compostos>:
abissal

djúp·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llenguado m de fonera, llenguado m batial (peix Bathysolea profundicola)

djúpur, djúp, djúpt <adj>:
1. fondo -a, pregon -a: ◊ hvað er vatnið djúpt?: que és gaire fonda l'aigua aquí?
2. Amb genitiu de mesura: profunditat, fondària: ◊ gatið er þegar orðið þrjátíu metra djúpt: el clot ja té trenta metres de fondària; ◊ hversu djúpt er vatnið?: quina fondària té l'estany?; ◊ nokkurra feta djúpur: uns quants peus de fondària
3. (snjólag) gruixut -uda, gruixat -ada (Bal.) (capa de neu): ◊ í Vestmannaeyjum mældist 90 cm djúpur snjór: a les Illes de la Gent de Ponent es van mesurar 90 centímetres de neu
5. (rödd) greu, profund -a (veu)

djöfla·skata <f. -skötu, -skötur>: nom de dos peixos de la família dels mobúlids:: ♦ litla djöflaskata: manta f (peix Mobula mobular); ♦ [stóra] djöflaskata: manta atlàntica (peix Manta birostris)

djöfull <m. djöfuls, djöflar>:
dimoni m, diable m: ♦ málsvari djöfulsins (o: myrkrahöfðingjans): advocat m del diable (en processos de canonització & FIG)

DKS <n. DKS, DKS>:
(abrev. islandesa de deoxýríbósakjarnsýra) ADN m: ◊ DKSið: l'ADN

DNA <n. DNA, DNA>:
(abrev. anglesa de deoxyribonucleic acid) ADN m: ◊ DNAið: l'ADN; ♦ → hvatbera-DNA “ADN mitocondrial”

DNA-greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi f d'ADN

DNA-mólekúl <n. -mólekúls, -mólekúl>:
molècula f d'ADN

DNA-próf <n. -prófs, -próf>:
test m d'ADN

DNA-prufa <f. -prufu, -prufur>:
mostra f d'ADN

DNA-rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
anàlisi f d'ADN

DNA-sameind <f. -sameindar, -sameindir>:
molècula f d'ADN

DNA-sýni <n. -sýnis, -sýi>:
mostra f d'ADN

doði¹ <m. doða, doðar>:
corball m reial (peix Cynoscion regalis)

doði² <m. doða, no comptable>:
letargia f, ensopiment m

dofinn, dofin, dofið <adj.>:
adormit -ida, enrampat -ada (Bal.): ◊ dofinn er mér fótur minn: tinc el peu adormit, tenc rampa al peu (Bal.)

doktor <m. doktors, doktorar>:
doctor m, doctora f (persona que té el títol acadèmic de doctor)

doktors·gráða <f. -gráðu, -gráður>:
grau m de doctor (doctorat)

doktors·nám <n. -náms, -nám>:
estudis m de doctorat (estudis de tercer cicle)

doktors·próf <n. -prófs, -próf>:
1. (háskólapróf) examen m conduent a l'obtenció del títol de doctor
2. (prófskírteini, háskólagráða e. -titill) títol m de doctor, doctorat m: ♦ doktorspróf í lyfjafræði: doctorat en farmacologia

doktors·ritgerð <f. -ritgerðar, -ritgerðir>:
tesi f doctoral, tesi f de doctorat: ◊ hún vinnur nú að doktorsritgerð sinni, sem heitir...: està fent la seva tesi doctoral que es diu...; ♦ ágrip doktorsritgerðarinnar: resum de la tesi doctoral; ♦ verja doktorsritgerð sína við læknadeild háskólans í Uppsölum: defensar la seva tesi a la facultat de medicina de la universitat d'Uppsala

doktors·vörn <f. -varnar, -varnir>:
[acte m de] defensa f de tesi doctoral

doppu·gullrunni <m. -gullrunna, -gullrunnar>:
pericó groc, herba f de cop, herba foradada, herba f de Sant Joan, tresflorina vera (Mall., Men.) (planta Hypericum perforatum)

Dow Jones vísitalan <f. vísitölunnar>:
índex m Dow Jones

dólerít <n. dóleríts, dólerít>:
<GEOL> dolerita f

dómari <m. dómara, dómarar>:
<JUR> jutge m, jutge f, jutgessa f: ♦ ágæti dómari!: [Sa] Senyoria!

<†> Dóm·flötur <m. -flatar, no comptable>:
l'Areòpag m: ◊ og þeir gripu hann höndum og leiddu á dómflötinn segjandi: aleshores el van agafar i se l'endugueren a l'Areòpag; ◊ En Páll sté upp á miðjan dómflötinn og sagði: Aleshores, Pau, dret al mig de l'Areòpag, digué

El vocable islandès Dómflöturinn fou encunyat per Oddur Skálksson (autor de la primera traducció del Nou Testament a l'islandès, impresa el 1540 -fou, per cert, el primer llibre que es va imprimir a Islàndia-) a fi de traduir el grec ὁ ῎Αρεος πάγος dels Actes dels Apòstols 17,19 i 17,22. La versió islandesa moderna del Nou Testament recorre al terme → Aresarhæð (sota aquesta veu hi figuren les versions modernes d'aquests dos passatges dels Actes.

dóms·dagur <m. -dags, -dagar>:
<RELIG> dia m del judici final

dómsmála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de justícia

dómsmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m ~ ministra f de justícia

dóminíkana·munkur <m. -munks, -munkar>:
<RELIG> dominic m, dominicà m (monjo de l'orde de Sant Domènec)

dóminíkana·nunna <f. -nunnu, -nunnur>:
<RELIG> [monja] dominica f, [monja] dominicana f (monja de l'orde de Sant Domènec)

dóminíkanskur, dóminíkönsk, dóminíkanskt <adj.>:
dominicà -ana: ♦ Dóminíska lýðveldið: la República Dominicana

dómur <m. dóms, dómar>:
1. <JUR> judici m
2. (dómsúrskurður) sentència f (decisió de jutge): ♦ fella dóm: dictar sentència; ♦ rangur dómur: una sentència injusta; ♦ segja (o: kveða) upp dóm: pronunciar sentència
3. (dómstóll) tribunal m (cort de justícia)
4. (skoðun, grýni) judici m [de valor] (opinió crítica sobre una cosa, parer): ♦ fella dóm um e-ð ~ e-n: emetre un judici [de valor] sobre una cosa ~ algú; ♦ hvatvísir dómar: judicis emesos irreflexivament
5. <RELIG> judici m [final]: ◊ á degi dómsins mun birtast sérhver sem hefur eflt þjónustu: lo jorn del judici parrà qui haurà fet servici
6. helgur dómur <fl./pl.: helgir dómar>: <RELIG> [santa] relíquia f (resta o restes venerades)

dóna·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ókurteis) maleducat -ada (descortès): ♦ gaurinn var dónalegur og má fara til helvítis: el paio ha estat un maleducat i per mi se'n pot anar a ca una puta
2. (klúr) groller -a, toixarrut -uda (Mall.) (vulgar)

dóp <n. dóps, dóp>:
droga f (qualsevol substància estupefaent): ♦ selja dóp: vendre droga; ♦ vera í dópi: estar enganxat -ada a la droga; ◊ láttu hann velja á milli þín og dópsins: fés-lo triar entre tu i la droga

dópaður, dópuð, dópað <adj.>:
drogat -ada (sota els efectes de la droga)

dóp·haus <m. -hauss, -hausar>:
drogata m & f, jonqui m & f

dópisti <m. dópista, dópistar>:
drogoaddicte m, drogoaddicta f (drogodependent)

dóp·sali <m. -sala, -salar>:
camell m (venedor de droga)

dós <f. dósar, dósir>:
llauna f (recipient per a beguda, menjar en conserva etc.). El producte contingut per la llauna es considera aposició i, per tant, va en el mateix cas que vagi el mot dós:: ◊ dós túnfiskur í ólífuolíu: una llauna de tonyina en oli d'oliva; ◊ dós hakkaðir (o: saxaðir) tómatar: una llauna de tomaca trossejada; ◊ dós niðursoðnir tómatar: una llauna de tomaca [sencera] en conserva, un pot de domàtiga en conserva (Mall.); ◊ dós tómatamauk: una llauna de tomaca triturada

dósa·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
obrellaunes m

dósa·opnari <m. -opnara, -opnarar>:
obrellaunes m: ♦ rafmagns dósaopnari: obrellaunes elèctric

dóttir <f. dóttur, dætur>:
filla f

draga <dreg ~ drögum | dró ~ drógum | dregið>:
I. <personal>
1. <e-ð>: (bilaðan bíl) remolcar (arrossegar cotxe amb pana): ◊ geturðu ~ getið þér dregið bílinn minn?: que pots ~ pot remolcar el meu cotxe?
2. <úr e-u>: (minnka e-ð) reduir una cosa ([fer] disminuir inflació, despeses etc.)
II. <impersonal>
1. <úr e-u. Ús impersonal amb subjecte lògic en datiu>: (minnkast) disminuir una cosa (minvar una cosa, abaixar-se)

draf <n. drafs, no comptable>:
1. (maltúrgangur) dreixa f, ressol m de malt, solatges m.pl de malt (solatge final de malt o residus de malt en la fabricació de la cervesa)
2. (óskýrt tal) balboteig m, balbuceig m (fet d'enraonar amb articulació poc distinta o confusa, vacil·lant)

drama <n. drama, drömu>:
<GEN & LIT> drama m

dramb <n. drambs, no comptable>:
orgull m, urc m, arrogància f: ◊ dramb er falli næst, hroki veit á hrun: l'arrogància precedeix la caiguda i l'orgull presagia la ruïna

dramb·látur, -lát, -látt <adj.>:
arrogant, soberg -a

dramb·samur, -söm, -samt <adj.>:
arrogant, altiu -iva

dramb·semi <f. -semi, no comptable>:
arrogància f, altivesa f: ◊ drambsemi er undanfari tortímingar og oflæti veit áfall: l'orgull precedeix la destrucció i la presumpció presagia la calamitat

drangi <m. dranga, drangar>:
<GEOL> agulla f [de roca], torre f de roca, torm m, cavall bernat (penyal aïllat, penya de basalt amb forma de columna o pilar que es dreça tota solitària o aïllada)

drangur <m. drangs, drangar>:
<GEOL> agulla f [de roca], torre f de roca, torm m, cavall bernat (penyal aïllat, penya de basalt amb forma de columna o pilar que es dreça tota solitària o aïllada)

drasl <n. drasls, no comptable>:
1. <GEN> andròmines f.pl, rampoines f.pl, trastos m.pl (cast., ekki ritm./no lit.): ♦ þetta er algjört drasl: <LOC FIG> això no és més que porqueria! això no val absolutament res!
2. (slark) vida desordenada (vida de disbauxa, vida llicenciosa)

drauga·drottinn <m. -drottins. Dat. sg.: -drottni; pl. no hab.>:
<MITOL> Senyor m dels draugs, una de les designacions amb què era conegut el déu Odin

drauga·dróttinn <m. -dróttins. Dat. sg.: -dróttni; pl. no hab.>:
<†> variant arcaica de → draugadrottinn “el senyor dels draugs”

drauga·gangur <m. -gangs, no comptable>:
aparició f de fantasma: ♦ hér í húsinu er draugagangur: en aquesta casa hi ha fantasmes, en aquesta casa hi surten fantasmes

drauga·hús <n. -húss, -hús>:
casa infestada de fantasmes: ◊ einu sinni var stórt og skuggalegt draugahús í dimmum, dimmum skógi: això era i no era un lúgubre casalot infestat de fantasmes enmig d’un bosc fosc, ben fosc...

drauga·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (vofalegur) fantasmagòric -a (espectral)
2. (skuggalegur) lúgubre (tètric, sinistre)

drauga·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de florit i humitat (dit d'espais de cases, com ara les cambres de bany)

drauga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de fantasmes

drauga·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> calcedònia f

draug·fullur, -full, -fullt <adj.>:
borratxo -a com una sopa, totalment pet

draugs·legur, -leg, -legt <adj.>:
fantasmagòric -a, espectral

draugs·rödd <f. -raddar, -raddir>:
veu f espectral: ◊ rödd þín skal vera sem draugsrödd (Ɂōβ, כְּאוֹב מֵאֶרֶץ קוֹלֵךְ) úr jörðinni og orð þín hljóma sem hvískur úr duftinu: la teva veu serà com una veu espectral que surt de la terra i les teves paraules sonaran com un xiuxiueig que surt de la pols

draugur <m. draugs, draugar>:
1. (vofa, flyka, svipur [hins lána]) fantasma m (espectre): ♦ draugur fortíðarjóla - nútíðarjóla - framtíðarjóla: <LITER> el fantasma dels nadals passats, del nadal present, dels nadals futurs (personatges de Dickens); ♦ draugur reikar í húsi: a una casa hi surten fantasmes, a una casa hi ha por (Mall.); ♦ kveða niður draug: <LOC FIG> alliberar-se d'un fantasma (o: m'està arribant) fins al moll dels ossos; ♦ magna draug: conjurar un esperit, fer aparèixer un fantasma; ♦ reimleikar drauga: aparicions de fantasmes; ♦ umferð drauga: aparició de fantasmes; ♦ vekja upp draug: conjurar un esperit; ♦ vekja upp gamlan draug: <LOC FIG> conjurar un antic fantasma
2. (í miðaldamáli) draug m, terme amb què es designa el mort vivent dins el seu túmul funerari, normalment enrevoltat de les seves pertinences que defensa aferrissadament dels saquejadors de tombes. Considero el terme intraduïble i, per tant, a les traduccions de textos medievals norrens l'adapto al català amb la forma draug

drauma·prins <m. -prins, -prinsar>:
<FIG> príncep blau: ♦ finna draumaprinsinn sinn: trobar el seu príncep blau; ◊ þú varst búin að finna draumaprinsinn þinn: havies trobat el teu príncep blau

draum·nótt <f. -nætur, -nætur>:
mot emprat en la locució:: ♦ draumnóttin mikla: <GEN & FOLCL> nit f de Reis (nit de dia 5 a dia 6 de gener)

draum·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:
variant de → draumsýn ‘visió en somnis’

draum·sól <f. -sólar, -sólir>:
cascall m (planta Papaver somniferum)

draum·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
cascall m (planta Papaver somniferum)

draum·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:
1. (sýn í draumi) visió f (en somnis): ◊ draumsýn er eftirlíking veruleikans eins og ásjóna og mynd af ásjónu: una visió en somnis és una imitació de la realitat com una cara i la imatge d'aquesta cara [en el mirall]; ◊ í hugrenningum út frá draumsýn um nótt þegar svefnhöfgi leggst á menn: en els pensaments i reflexions que sorgeixen de les visions en somnis durant la nit quan un son letàrgic cau sobre els homes
2. (hugarsjón, hugarsýn) visió f [utòpica] (somni, fantasia)

draumur <m. draums, draumar>:
somni m: ♦ eiga sér draum: tenir un somni (& FIG); ♦ óhugnanlegur draumur: un somni horripilant; ◊ í draumi sérhvers manns er fall hans falið: en el somni de qualsevol home s'hi amaga la seva caiguda

drápa <f. drápu, drápur>:
<HIST LIT> drapa, poema estròfic escrit o compost en honor o lloança d’algú (un príncep, un rei etc.). Sol estar compost d'una sèrie d'estrofes conegudes amb el nom de dróttkvætt. Les drapes solen constar d’una tornada (“stef”) que divideix el poema en tres parts: upphaf (“introducció”), stefjamál (“desenvolupament del contingut”) i slæmur (“cua, peroració”). Les estrofes contingudes entre dues tornades (“stef”) es designen globalment amb el terme de stefjabálkur.

dráttar·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>:
<HIST = stígur á fljótsbakkanum, notaður til að draga báta upp eftir fljóti> camí m de sirga

dráttar·taug <f. -taugar, -taugar>:
(reipi) cable m de remolcar (cotxe, vaixell etc. amb pana): ◊ ertu með dráttartaug [í bílnum]?: que portes un cable de remolcar [dins el teu cotxe]?

dregg <f. dreggjar, dreggjar>:
1. (ger í bruggi) llevat m de cervesa (esp. llevat que resta a la cervesa un cop feta la fermentació del malt)
2. dreggjar <f.pl dreggja>: #1. (botnfall) solatges m.pl/f.pl, pòsit m, fargalada f (Val.), solam m (Mall.) (baixos, solada, remels). #2. (seinasti dreitill) darrera gota (darrers escolims). ◊ dreggjar þess súpa og sötra allir óguðlegir menn á jörðu: tots els descreguts de la terra se'l beuen i xarrupen fins a la darrera gota. ◊ þú skalt drekka hann (= bikarinn) og tæma og sötra dreggjarnar: tu la (= la copa) beuràs, la buidaràs i en xarruparàs fins a la darrera gota. #3. <FIG> escorrialles f.pl, escolims m.pl (el que resta d'una cosa). ◊ ‘Dreggjar dagsins’ eftir Kazuo Ishiguro: ‘El que resta del dia’ de Kazuo Ishiguro. ◊ dreggjar lífsins: les escorrialles de la vida

dreggja·vín <n. -víns, no comptable>:
vi ranci (lit.: vi amb solatges): ◊ ...búa <...> veislu með krásum, veislu með dreggjavíni, mergjuðum krásum og skírðu dreggjavíni: ...prepararà <...> un festí de plats deliciosos, un festí de vins rancis, de plats deliciosos i potents, i de vins rancis filtrats

dreifa <dreifi ~ dreifum | dreifði ~ dreifðum | dreift ║ e-u>:
1. (strá, sundra) escampar una cosa (espargir, disseminar)
2. (um vöru) distribuir una cosa (mercaderia): ♦ dreifa vörum: distribuir mercaderies; ♦ því er ekki til að dreifa: [d'això] no n'hi ha, [d'això] no en tenim
3. (um blöðum) repartir una cosa (diaris): ♦ dreifa blöðum: repartir diaris
4. (um vald) descentralitzar una cosa (el poder): ♦ dreifa valdi: descentralitzar el poder
5. (um upplýsingar & fréttum) difondre una cosa (divulgar una notícia): ♦ dreifa upplýsingum: difondre informació; ♦ dreifa fréttum á netinu: difondre notícies per internet; ♦ dreifa barnaklámi: difondre pornografia infantil

dreifbýlis- <en compostos>:
rural

dreif·býli <n. -býlis, no comptable>:
(strjál byggð, dreifð byggð) nucli m rural dispers, assentament m rural dispers (o: desverterbrat) (nucli humà dispersat per una contrada determinada, amb habitatges isolats o conformant petits llogarets distanciats els uns dels altres)

dreifi·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
circular f

dreif·kjörnungur <m. -kjörnungs, -kjörnungar>:
procariota m

<†> dreissugur, dreissug, dreissugt <adj.>:
altiu -iva, [impertinentment] arrogant

dreitill <m. dreitils, dreitlar>:
rajolí m, gotetes f.pl (petita quantitat de líquid)

dreka·fluga <f. -flugu, -flugur>:
espiadimonis m, libèl·lula f (nom de diferents espècies d'insecte)

dreka·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
1. <MITOL> cap m de drac
2. <NÀUT> cap m de drac, mascaró de proa en forma de cap de drac (→ trjóna): ◊ um vorið lét hann gera langskip mikið og á drekahöfuð, lét það búa sem best, hafði það norðan með sér: per la primavera va fer fer un gran vaixell de guerra amb un cap de drac [de mascaró de proa], el va fer equipar de la millor manera i amb ell salpà del nord

dreki <m. dreka, drekar>:
1. <MITOL> drac m: ♦ eldspúandi (o: eldfnæsandi) dreki: un drac que escup foc pels queixals
2. <NÀUT> drac m, vaixell de guerra amb un mascaró de proa en forma de cap de drac. No era un tipus específic de vaixell. La seva aparició sol estar reservada a les sagues ficcionals, no a les històriques. En català hom ha donat carta de natura a un mot, drakkar, que en realitat és una triple abominació lingüística: ho és a nivell semàntic, perquè hom hi veu un tipus específic de vaixell, a nivell fonètic -no hi ha cap llengua escandinava que tingui una forma semblant, amb reduplicació de la -k- i ho és a nivell morfològic, perquè és una forma de plural, no de singular (cf. suec drakar, plural de drake; danès drager, plural de drage; noruec modern drakar, plural de drake i dano-noruec drager o draker, plurals, respectivament, de drage o drake). Vulgueu consultar Hjalmar Falk, Altnordisches Seewesen. Dins: Wörter und Sachen 4 (1912), pàgs. 1-122. Esp. pàgs. 39 i ss., i 105 i ss. Heidelberg: Carl Winter.: ◊ hann átti dreka svá góðan, at eigi fannst annarr slíkr á Norðrlǫndum sakir sterkleika ok alls hagleiks. Hann flaut um strengi í höfninni, en Hálfdan konungr var á landi ok hafði látit heita fararmungát sitt. En er Sǫrli sá drekann, rann í hjarta hans eigingirnd mikil, svá at hann vildi drekann eiga fyrir hvern mun ok einn, enda er þat ok flestra manna sǫgn, at eigi hafi betri gripr verit í skipi en í þessu at fráteknum drekanum Elliða ok Gnoð ok Orminum langa á Norðrlǫndum. Hann talaði þá við menn sína, at þeir skyldu búast til bardaga, -- "því at vér skulum drepa Hálfdan konung, en eignast drekann": Ell tenia un vaixell de guerra amb un mascaró de proa amb forma de cap de drac tan bo que no se’n podia trobar cap altre de semblant a tots els països norrens pel que fa a potència i a tot l’acabat. Estava amarrat en el port mentre el rei Hàlfdan era a terra on havia fet preparar cervesa per a celebrar [el rite d]el seu comiat. Quan en Sorli va veure el drac, es va emparar del seu cor una cobdícia tan gran que volia posseir el vaixell per tots els mitjans, i és que gairebé tothom també conta que no hi ha hagut una preciositat en forma de vaixell millor que aquest, amb l’excepció, en els països norrens, dels dracs El·lidi, Gnod i Orm el Llarg. Aleshores es va adreçar als seus homes dient-los que es preparessin per al combat – “ja que matarem el rei Hàlfdan i ens apropiarem del drac”.; ◊ þann dag, er konungur skyldi brott fara, gekk Þórólfur til hans og bað, að þeir skyldu fara ofan til strandar; konungur gerði svo; þar flaut fyrir landi dreki sá, er Þórólfur hafði gera látið, með tjöldum og öllum reiða: el dia que el rei se'n volia anar, en Torolf l'anà a veure i li demanà que l'acompanyés fins a la platja; el rei ho va fer; allà hi havia ancorat el drac que en Torolf havia fet fer, amb els tendals i aparellat amb tots els arreus
3. (skriðdreki) tanc m (vehicle cuirassat de combat)

	L'islandès antic compta amb tres mots per a designar el drac: dreki, ormr i linnr. El mot dreki “drac [volador]” (← llatí drăco -ōnĭs ← grec ὁ δράκων -οντος per via de l'anglès antic draca o el baix-alemany antic drako) representa el tipus més recent de drac, encara que, com veurem més avall, és el mot que ha acabat arraconant els altres competidors en islandès modern. Al meu entendre, dreki és un drac volador de quatre potes que pot escopir un verí que mata per contacte amb la pell (cf. el drac volador de la Història d'en Bosó o Bósa saga) i, segons el capítol XVII de la Història dels Volsungs, més gros que no un ormr. Al seu costat, aquest mot té el doblet especificatiu flugdreki. En anglo-saxó tenim atestat el mot líegdraca “drac de foc”, que Halldóra B. Björnsson, en la seva traducció a l'islandès del Beowulf, tradueix com a logdreki (cf. versos 2333 i 3040), un mot que, tanmateix, sembla ésser una encunyació ad hoc de la traductora islandesa, inspirada en el mot anglo-saxó perquè fora d'aquests dos passatges de la traducció islandesa del Beowulf -i si més no per a l'època antiga-, fins ara no he aconseguit trobar cap atestació en la literatura islandesa d'un drac que hi escopeixi foc. El drac volador més famós de la literatura norrena és, al meu entendre, el drac Niðhǫggr o Níðhǫggr. ormr “drac reptant, serpentiforme, sense ales ni potes” (← germànic wormaz, més antic wurmaz, mot que comptava amb el doblet de tema en -i- wurmiz a jutjar per l'anglès antic wyrm). Aquest mot representa el paral·lel germànic del nostre verm i, a l'Edat Mitjana, és el tipus més habitual de drac norrè. Si el dreki domina l'aire, l'ormr domina l'element aquàtic. Al meu entendre, l'ormr més famós de la literatura norrena fóra el Jǫrmungandr o Miðgarðsormr. El mot poètic fránn “drac” s'ha d'entendre com a simple variant poètica d'ormr i caracteritza el drac com un animal d'ulls espurnejants. En català li correspondrien termes com ara cuca fera o vibra ~ víbria. Finalment, hi ha el mot linnr o liðr “drac entortolligat [damunt i al voltant del seu tresor subterrani]” (cf. també la utilització metafòrica d'aquest mateix mot amb el significat de “foc”, que en realitat s'ha d'entendre com “drac entortolligat al voltant dels tions encesos”). Aquest tipus de drac hauria tingut només dues potes o cap i, habitualment, no hauria tingut ales; en contraposició al dreki, que hauria dominat l'aire, i a l'ormr, que hauria dominat les aigües, el linnr hauria dominat les grans cavitats subterrànies. Al meu entendre, el linnr més famós de la literatura norrena hauria estat Fáfnir o Faðmir, el nom del qual -sempre al meu entendre- l'identificaria com a l'abraçador [del tresor], és a dir, el guardià del tresor. El mot procedeix del germànic lenþaz, al costat del qual hi hauria hagut el doblet de tema en -i- *linþiz. Habitualment hom sol veure en aquest mot un paral·lel germànic del llatí lentus -a -um “flexible, no rígid; lent”. Amb el temps, el mot norrè desenvolupà una variant feble linni. Quan el mot es va deixar d'entendre o quan es va confondre amb el terme anterior ormr, va sorgir-li una nova variant que podríem qualificar d'aclarativa o combinativa: linnormr, això, si aquesta darrera variant no és un simple manlleu del baix-alemany mitjà lintworm, atesa l'existència del doblet lindormr i la curiosa forma lyngormr, una forma que deixa entreveure que el constituent baix-alemany lind- s'hauria interpretat com a equivalent del norrè lind “tell” la qual cosa hauria induït a modificar-lo en lyng- “bruguera” entenent que els dracs no vivien pas a dalt dels tells, sinó a les landes plenes de brugueres, les lyngheiðar. (Cf. també el danès i el suec lindorm, el noruec modern linnorm, el dano-noruec linnorm o lindorm i, naturalment, el neerlandès lintworm, l'alt-alemany mitjà lintwurm -al costat del qual, per cert, existeix el terme linttrache, lintrache- i l'alt-alemany modern Lindwurm). Ras i curt: al meu entendre, i segons el que he exposat, la característica principal del linnr hauria estat la de viure dins una cova, guardant-hi un tresor (cf. els termes islandesos lǫnd linns, linna ból o linnból, linnbeðr, linnsetr o linnvengi “or”, que, al meu entendre, cal considerar més antics que no pas els compostos paral·lels formats amb el constituent orm-: ormbeðr, ormbekkr, ormból, ormláð, ormland, ormsetr, ormstallr, ormtorg, ormvangr o ormvengi). Amb el pas del temps, de primer s'haurien confós ormr i linnr. Aquesa confusió hauria portat a la desaparició de linnr del llenguatge quotidià i el seu relegament al llenguatge poètic. Finalment, s'haurien acabat confonent ormr i dreki: la constatació, a les sagues fantàstiques, de la freqüent intercanviabilitat d'ormr i dreki seria una prova més de llur redactat tardà, o, si més no, un dels seus elements tardans. En islandès modern, finalment, el terme dreki ha aconseguit arreconar els altres dos competidors, que han quedat relegats al llenguatge poètic o a la literatura medievalitzant (així Jón Árnason encara recull a la primera meitat del segle XIX els mots ormur i lýngormur com a designació del drac que viu al riu Lagarfljót (cf. Íslenzkar Þjóðsögur og Æfintyri. Fyrsta bindi. Pàgs. 638-639 "Ormurinn í Lagarfljóti"). És a partir d'aquest moment que es poden crear compòsits com ara hafdreki “drac marí“, que trobem, per exemple, a la traducció islandesa de la Bíblia; és un compòsit que en la llengua antiga hi hauria estat impossible perquè els dracs aquàtics -i per tant, també marins- eren, específicament, els ormar, i és també per això que a la traducció islandesa de la Bíblia, l'únic terme que hi trobem emprat és dreki, i això, no només de cara a traduir-hi el mot grec δράκων -on la ressemblança fonètica podria haver afavorit l'ús del terme dreki-, sinó també de cara a traduir-hi els mots hebreus tannīn, rahab, nāḥāš o śārāφ mə-ʕōφēφ -on la ressemblança fonètica no hi juga cap paper-; verbi gràcia: Nehemies 2,13: Og ég fór út um Dalshliðið um nóttina og í áttina til Drekalindar og Mykjuhliðs Job 9,13: Guð heldur ekki aftur reiði sinni, bandamenn hafdrekans beygðu sig undir hann (rāhaβ, רָהַב) Job 26,12: Með mætti sínum æsir hann hafið, og með hyggindum sínum sundurmolar hann hafdrekann (rāhaβ, רָהַב) Job 26,13: Fyrir andgusti hans verður himinninn heiður, hönd hans leggur í gegn hinn flughraða dreka (nāḥāš, נָחָשׁ) Psalm 74,13: Þú klaufst hafið með mætti þínum, þú braust sundur höfuð drekans á vatninu, þú molaðir sundur hausa Levjatans, gafst hann dýrum eyðimerkurinnar að æti . Psalm 91,13: Þú skalt stíga ofan á höggorma og nöðrur, troða fótum ljón og dreka. Eclesiàstic 25,15: Fremur vil ég búa hjá ljóni og dreka en með illri konu. Isaïes 14,29: Gleðst þú eigi, gjörvöll Filistea, af því að stafurinn, sem sló þig, er í sundur brotinn, því að út af rót höggormsins mun naðra koma og ávöxtur hennar verða flugdreki. Isaïes 27,1: Á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu Isaïes 30,6: Um torfæruland og angistar, þar sem ljónynjur og ljón, eiturormar og flugdrekar hafast við, flytja þeir auðæfi sín á asnabökum og fjársjóðu sína á úlfaldakryppum til þeirrar þjóðar, sem eigi hjálpar þeim. Isaïes 51,9: Varst það eigi þú, sem banaðir skrímslinu og lagðir í gegn drekann? Jeremies 51,34 Nebúkadresar Babelkonungur hefir etið oss, hefir eytt oss, hann gjörði úr oss tómt ílát. Hann svalg oss eins og dreki, kýldi vömb sína og rak oss burt úr unaðslandi voru!" Daniel 14,23: í borginni var einnig dreki mikill sem Babýloníumenn tilbáðu. Daniel 14,25: En ef þú, konungur, gefur mér leyfi þá skal ég drepa drekann án þess að hafa sverð eða staf.“ Daniel 14,27: Þá tók Daníel tjöru, tólg og hár sem hann sauð hvað með öðru og gerði kökur af. Stakk hann þeim í gin drekans sem át þær og sprakk. Daniel 14,28: Þegar Babýloníumenn fréttu þetta varð þeim mjög heitt í hamsi. Hófu þeir samblástur gegn konungi og sögðu: „Konungurinn er orðinn Gyðingur. Hann hefur eyðilagt Bel, drepið drekann og höggvið prestana. Apocalipsi 12,3: Annað tákn birtist á himni: Mikill dreki rauður, er hafði sjö höfuð og tíu horn og á höfðunum sjö ennisdjásn Apocalipsi 12,4: Með halanum dró hann þriðja hlutann af stjörnum himinsins og varpaði þeim ofan á jörðina. Drekinn stóð frammi fyrir konunni, sem komin var að því að fæða, til þess að gleypa barn hennar, þá er hún hefði fætt. Apocalipsi 12,7: Þá hófst stríð á himni: Míkael og englar hans fóru að berjast við drekann. Drekinn barðist og englar hans, Apocalipsi 12,9: Og drekanum mikla var varpað niður, hinum gamla höggormi, sem heitir djöfull og Satan, honum sem afvegaleiðir alla heimsbyggðina, honum var varpað niður á jörðina Apocalipsi 12,13: Og er drekinn sá að honum var varpað niður á jörðina, ofsótti hann konuna, sem alið hafði sveinbarnið. Apocalipsi 12,16: En jörðin kom konunni til hjálpar, og jörðin opnaði munn sinn og svalg vatnsflóðið, sem drekinn spjó úr munni sér. Apocalipsi 12,17: Þá reiddist drekinn konunni og fór burt til þess að heyja stríð við aðra afkomendur hennar, þá er varðveita boð Guðs og hafa vitnisburð Jesú. Apocalipsi 13,2: Dýrið, sem ég sá, var líkt pardusdýri, fætur þess voru sem bjarnarfætur og munnur þess eins og ljónsmunnur. Drekinn gaf því mátt sinn og hásæti sitt og vald mikið. Apocalipsi 13,4: og þeir tilbáðu drekann, af því að hann hafði gefið dýrinu vald sitt. Apocalipsi 13,11: Og ég sá annað dýr stíga upp af jörðinni og það hafði tvö horn lík lambshornum, en það talaði eins og dreki Apocalipsi 16,13: Og ég sá koma út af munni drekans og munni dýrsins og munni falsspámannsins þrjá óhreina anda, sem froskar væru Apocalipsi 20,2: og hann tók drekann, þann gamla höggorm, sem er djöfull og Satan, og batt hann um þúsund ár.

drekka <drekk ~ drekkum | drakk ~ drukkum | drukkið>:
I. <absolut>
1. (áfengi) beure (begudes alcohòliques): ◊ lögreglumaðurinn spurði mig hvort ég hefði verið að drekka: el policia em va preguntar si havia estat bevent
II. <amb complement en acusatiu>
1. <e-ð>: beure una cosa: ◊ hún drakk þrjá bolla af heitu kakói: ha begut tres tasses de cacao calent; ◊ hvað viltu drekka?: què vols beure?; ◊ hvað viltu fá að drekka?: què t'agradaria beure?; ◊ má bjóða þér eitthvað að drekka?: que et puc oferir res per beure?; ◊ þú drekkur allt of mikið vín: beus massa vi

drekkandi, drekkandi, drekkandi <adj.>:
bo -ona per beure, potable: ◊ vatnið er í senn hreint og mengað, drekkandi og ódrekkandi: l'aigua és alhora pura i contaminada, potable i no potable

drembi·látur, -lát, -látt <adj.>:
orgullós -osa, arrogant, altiu -iva

drembi·læti <n. -lætis, no comptable>:
arrogància f, altivesa f

drembinn, drembin, drembið <adj.>:
estufat -ada, arrogant, inflat -ada, entonat -ada

drengi·lega <adv.>:
1. <†>: (hugprútt) valerosament, valentment (ardidament, estrènuament): ◊ gerið ér drengilega og styrkið hjörtu yður allir ér, er traust hafið und Guði: sigueu valents, feu el cor fort, tots vosaltres que confieu en Déu!
2. (sem góður drengur, heiðarlega) decentment, noblement (com s'espera d'un bon minyó): ♦ leika drengilega: jugar net

drengi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <†>: (hugprúður) estrenu -ènua (ardit, valerós, brau)
2. (göfuglyndur) decent, noble (com un bon minyó)

drengja·kór <m. -kórs, -kórar>:
cor m de nois, cor m de nins (Mall.)

drengja·skór <m. -skós, -skór>:
sabata f de noi, sabata f de nin (Mall.), sabata f d'al·lot (Mall.): ◊ ég vil leyfa mér að segja að þetta eru fallegir dreingjaskór: em permetré de dir que aquestes són unes sabates de noi boniques; ◊ svona fallega dreingjaskó hefur Jóhann Bogesen ekki einusinni átt handa sínum börnum: unes sabates de noi tan boniques com aquestes ni en Jóhann Bogesen no se les permetia per als seus fills

dreng·menni <n. -mennis, -menni>:
home m prous: ◊ eigi skaltu latask, ef þú vilt líf hafa, þats drengmenni dugir. Þvíat fleira lýtir, sem færra nennir gott at vinna gumi: no et deixis dominar per la peresa si vols tenir la vida que s'escau a un home prous, car un home, com menys ganes té de dur a terme bons fets, més tares l'enlletgeixen

Hávamál			Hugvinnsmál
12	1	Era svá gott,	90	1	Eigi skaltu latask,
		sem gott qveða,			ef þú vilt líf hafa
		ǫl alda sona;			þats drengmenni dugir.
	4	þvíat færa veit,		4	Þvíat fleira lýtir,
		er fleira dreccr,			sem færra nennir
		síns til geðs gumi.			gott at vinna gumi.

	Als fills dels homes			No et deixis pas dominar per la peresa
	la cervesa no els és pas tan bona,			si vols tenir la vida
	com la pinten.			que s'escau a un home prous.
	Car un home, com més en beu,			Car, un home, com menys ganes té
	menys sap guardar			de fer bons treballs,
	el control de la seva ment.			més tares l'enlletgeixen.

dreng·skapur <m. -skapar, no comptable>:
noblesa f d'esperit, magnanimitat f: ♦ leggja við drengskap [sinn]: donar la seva paraula [d'honor]; ♦ að viðlögðum drengskap sínum: havent-hi donat la seva paraula d'honor; ♦ sýna af sér drengskap: donar prova d'una [gran] noblesa d'esperit

drengur <m. drengs, drengir. Gen. pl.: drengja; dat.pl.: drengjum>:
1. (kyn nýfædds barns & karlkyns barn til 8 ára) nen m, nin m (Mall.) (indicant el sexe del nou nat & petit): ◊ [og] það var drengur!: ha estat un nen!
2. (frá 8 til 17 ára) noi m, al·lot m (Mall.) (si fa no fa de 8 a 17 anys): ◊ 12 ára drengur: un noi de dotze anys; ◊ tveir 16 ára gamlir drengir hafa verið handteknir og eru grunaðir um morðið: dos nois de 16 anys han estat detinguts sota la sospita d'haver comès l'assassinat

drep <n. dreps, pl. no hab.>:
<MED> gangrena f

drepa <drep ~ drepum | drap ~ drápum | drepið>:
I. <amb complement en acusatiu>
1. <e-n>: (bana) matar algú (occir): ◊ ég drep þig fyrir þetta!: et mataré per això!; ◊ og þeir köstuðu honum út fyrir víngarðinn og drápu hann: i ells el van treure fora de la vinya i el mataren; ◊ þeir drepa okkur öll ef við stöndum ekki rétt að málum: si no ens espavilem, ens mataran a tots
II. <amb complement en datiu>
1. <e-u>: tocar una cosa: ◊ drepa fingri við e-u: tocar una cosa amb un dit; ◊ drepa fingri í vatn: ficar un dit dins l'aigua; ◊ drepa höndinni í kalt vatn: ficar la mà dins aigua freda; ♦ drepa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIG> no fer-ne ni brot
III. <amb complement preposicional>
1. <á e-ð>: tustar una cosa (pegar cops a una cosa): ♦ drepa á dyr: trucar a la porta, tocar a la porta (Mall.); ♦ drepa á e-ð: <FIG> tocar un assumpte (esmentar-lo, portar-lo a col·lació, portar-lo damunt el tapet)
2. <á sér>: (um vél) fallar (deixar de funcionar): ◊ vélin drepur á sér: el motor s'atura

drep·fyndinn, -fyndin, -fyndið <adj.>:
divertidíssim -a (molt graciós)

drep·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:
pesta f

drer <n. drers, pl. no hab.>:
<MED> cataracta f (→ starblinda)

dreyma <dreymir | dreymdi | dreymt. Verb impersonal>:
I. <Amb subjecte lògic en acusatiu>
1. <e-n dreymir>: (hafa draum eða drauma) algú somnia (tenir un somni o somnis): ◊ mig dreymdi: he somniat (o: he tingut un somni)
II. <Amb subjecte lògic en acusatiu i cosa somniada també en acusatiu>
1. <e-n dreymir e-n ~ e-ð>: somniar en algú ~ una cosa: ◊ mig dreymdi draum: he tingut un somni; ◊ mig dreymdi Maríu Antóníu Munar í alla nótt: tota la nit he estat somniant en na Maria Antònia Munar; ◊ mig dreymdi að ég gæti flogið: he somniat que podia volar
III. <Amb subjecte lògic en acusatiu i cosa somniada introduïda per preposició>
1. <fyrir e-u>: somniar que ha de passar una cosa (tenir un somni premonitori): ◊ mig dreymdi fyrir dauða e-s: he somniat que X moria; ♦ dreyma fyrir daglátum: tenir somnis premonitoris (somniar en fets encara no esdevinguts)
2. <um e-ð ~ e-n>: <FIG> somniar en: ◊ lesendur tímaritsins sögðu leikkonuna Catherine Zeta Douglas hafa þann líkama sem þær dreymdi um: els lectors de la revista van declarar que l'actriu Catherine Zeta Douglas tenia el cos en què [més] somniaven

dreypa <dreypi ~ dreypum | dreypði ~ dreypðum | dreypt>:
1. <e-u>: (láta drjúpa á) abocar una cosa gota a gota (fer degotar una cosa): ♦ dreypa víni í munn e-s: amollar gotes de vi a la boca d'algú
2. <e-u á e-n ~ e-ð>: (skvetta á) esquitxar algú ~ una cosa de... (escatxigar): ◊ dreypa vatni á e-n: esquitxar algú d'aigua
3. <á e-u> (o: í e-ð): (súpa) xarrupar una cosa (beure a glopets): ♦ dreypa á víni: xarrupar vi
4. <e-u í e-ð>: (dýfa) ficar una cosa dins (enfonsar en un líquid) (cf. → drepa II.1.): ◊ dreypa (o: drepa) fingri í vatn: ficar un dit dins l'aigua; ◊ dreypa vörunum í e-ð: ficar els llavis dins...; ♦ dreypa dása: <LOC FIG> capcinejar

dreypi·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIG> libació f

dreyra <dreyri ~ dreyrum | dreyrði ~ dreyrðum | dreyrt ║ úr e-u>:
sagnar: ◊ [það] dreyrir úr sárinu: la ferida sagna; ♦ það dreyrir ekki dropa: <LOC FIG> no vol fer ni una gota(no vol ploure gens ni mica)

dreyra·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
hemofília f

dreyra·sýki <f. -sýki, no comptable>:
hemofília f

dreyri <m. dreyra, pl. no hab.>:
sang f (vessada, però fresca, encara en estat líquid: p.e., la sang que brolla d'una ferida, la sang sacrificial etc. Equival al mot llatí cruor): ◊ og nú vekja þeir sér blóð og láta renna saman dreyra sinn í þeirri moldu er upp var skorin undan jarðarmeninu og hræra saman allt moldina og blóðið; en síðan féllu þeir allir á kné og sverja þann eið að hver skal annars hefna sem bróður síns og nefna öll goðin í vitni: i llavors es van fer talls profunds i varen fer escolar ensems llur sang en el clot que havia quedat allà on havien arrabassat la mota d'herba i després van remenar la sang i la terra perquè es barregessin; i després, tots ells es van posar de genolls i varen jurar que cadascun d'ells venjaria els altres com si fossin germans seus i posaren tots els déus per testimonis del jurament

dreyr·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
[del] color de la sang, roig roja, vermell -a sanguini -ínia

dreyr·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
esquitxat -ada de sang sacrificial, banyat -ada de sang sacrificial

drif·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
1. <MED> sistema nerviós simpàtic
2. <AUTOM> transmissió f

drífa <dríf ~ drífum | dreif ~ drifum | drifið>:
I. <personal>:
1. <e-ð>: (knýja) moure una cosa (fer anar, fer funcionar): ◊ beltið drífur viftuna: la cinta mou el ventilador; ♦ margt hefur á dagana drifið fyrir honum: <LOC FIG> n'ha viscudes de tots colors, n'hi han passades moltes; ♦ hvað hefur drifið á daga þína síðan við sáumst seinast?: <LOC FIG> què ha estat de la teva vida des de la darrera vegada que ens vam veure?

II. <reflexiu>:
1. <sig>: afanyar-se (animar-se a fer una cosa): ◊ myndin var svo frumsýnd 22. des. sl. og viku síðar dreif ég mig, ásamt tveimur fullorðnum frændsystkinum mínum: la pel·lícula es va estrenar finalment el 22 de desembre passat i una setmana després finalment em vaig decidir i vaig anar a veure-la juntament amb dues cosines meves, majors d'edat; ♦ drífðu þig!: va, mou-te!; ♦ drífið ykkur!: va, moveu-vos!; ♦ drífa sig af stað: posar-se en moviment, posar-se en marxa (posar-se en camí, partir cap a un altre lloc espolsant-se la mandra); ♦ drífa sig heim: afanyar-se a tornar a casa; ♦ drífa sig á fætur: llevar-se [amb una revolada], aixecar-se d'una revolada (Mall.) (sortir del llit amb decisió i energia)

III. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <að>:
1. <mennina ~ fólkið <= Ac.> dreif að úr öllum áttum> <impers.>: la gent hi va acudir en massa de totes direccions

B. <af>:
1. <e-ð af>: enllestir una cosa de pressa, afanyar-se a enllestir una cosa

C. <í>:
1. <í e-u>: arromangar-se i posar mans a l'obra (escometre una feina): ♦ drífa í [því] að <+ inf.>: arromangar-se i posar-se a <+ inf.>

D. <upp>:
1. <upp e-ð>: <GEN> pujar una costa: ◊ bíllinn dreif ekki upp brekkuna vegna hálku: el cotxe no va poder (o: no va aconseguir) remuntar la costa a causa del gel que hi havia a la carretera
2. <upp e-ð>: <FIG> enllestir una cosa amb presses: ◊ drífa upp leiksýningu: muntar a corre-cuita una representació teatral

E. <yfir>:
1. <það dreif yfir bátinn> <impers.>: l'onada va escombrar la coberta de la barca

V. <impersonal>:
A. <amb subjecte lògic en acusatiu>:

drjúpa <drýp ~ drjúpum | draup ~ drupum | dropið>:
degotar (caure a gotes, caure gota a gota)

dropi <m. dropa, dropar>:
gota f (petita quantitat de líquid, normalment esfèrica)

drop·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> concreció calcària formada per degotall: estalactita, estalagmita

dropsteins·dröngull <m. -drönguls, -drönglar>:
<GEOL> estalactita f

dropsteins·kerti <n. -kertis, -kerti>:
<GEOL> estalagmita f

drop·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
xarxet marbrenc, rosseta f (Val. & Bal.) (ocell Marmaronetta angustirostris)

drottin·hollur, -holl, -hollt <adj.>:
fidel al seu senyor

drottin·hollusta <f. -hollustu, no comptable>:
fidelitat f (o: lleialtat f) al seu senyor

drottin·hylli <f. -hylli, no comptable>:
variant de → drottinhollusta ‘fidelitat al seu senyor’

drottinn <m. drottins, drottnar>:
1. <HIST> senyor m d'una drótt
2. <RELIG = Guð> Jahvè m (יְהוָה): ♦ drottinn allsherjar: <RELIG> el senyor dels exèrcits, Jahvè Sebaot (o: Sabaot) (יָהוֶה צְבָאוֹת)
3. <RELIG = Kristur> Senyor m

drottin·svik <n.pl -svika>:
alta traïció

drottin·vald <n. -valds, -völd>:
sobirania f, autoritat f [suprema]: ◊ hans er drottinvald og ótti, hans sem lætur frið ríkja í hæðum sínum: seva és la sobirania i el terror, d'ell són, que fa regnar la pau a les seves altures; ◊ ...einkum þá, sem í breytni sinni stjórnast af saurlífisfýsn og fyrirlíta drottinvald: ...especialment els qui, en llur conducta, es deixen governar per un desig concupiscent i menyspreen l'autoritat; ◊ á sama hátt saurga og þessir draumvilltu menn líkamann, meta að engu drottinvald og lastmæla tignum: semblantment, també aquests somiadors sollen llur cos, menyspreen l'autoritat del senyor i injurien les glòries

drottning <f. drottningar, drottningar>:
reina f

drottningar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
clavell m (qualssevol plantes del gènere Dianthus)

drottningar·diskur <m. -disks, -diskar>:
xelet m, xel m (mol·lusc Chlamys opercularis)

drottnunar·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

autoritari -ària (imperiós, que desitja imposar la seva voluntat i dominar els altres)

dróma·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<MED> narcolèpsia f

drós <f. drósar, drósir>:

(hefðarkona, gjörvileg kona) senyora f, madona f (Mall.)

exemple d'estrofa de dróttkvætt (contingut a la Heiðarvíga saga, cap. XXII) Autora: Þuríðr Óláfsdóttir pá. Islandesa. Principis del segle XI (vers el 1014). Font: http://www.septentrionalia.net/lex/, http://skaldic.arts.usyd.edu.au/db.php?table=verses&id=4632 i http://books.google.es/books?id=IeH5Eo5Gp2QC&printsec=frontcover&dq=%
1	Brátt munu Barða frýja	Aviat faran escarn d'en Barði
	beiðendr þrimu seiða;	els qui fan anar les serps del retruny.
3	Ullr, muntu ættar spillir,	Déu Ullr del drac de les ferides,
	undlinns, taliðr þinnar,	et tindran per un esguerrador del teu llinatge
5	nema lýbrautar látir	si no fas, senyor del cau del peix de terra,
	láðs valdandi falda,	que l'oferidor de foc de gresol
7	-lýðr nemi ljóð, sem kváðum-,	-que la gent senti el cant [d'exhortació] que he fet-
	lauðhyrs boða rauðu.	tingui al cap una toca vermella.

Reescriptura del text norrè sense hipèrbatons: brátt munu beiðendr seiða þrimu frýja Barða. Ullr undlinns, munt taliðr spillir ættar þinnar, nema látir, valdandi láðs lýbrautar, falda rauðu boða lauðhyrs. Nemi lýðr ljóð sem kváðum.

Paràfrasi catalana: aviat els homes lliures faran befa d'en Barði: senyor, et diran esguerrador [i deshonra] de la teva pròpia nissaga si tu, senyor, no tenyeixes de vermell amb la teva espasa el cap dels teus enemics (si no talles el cap o mates els qui van matar ton germà Hallr). Que la gent senti el cant que he compost.

Explicacions:

a]
Beiðandi seiða þrimu:
seiðr = bacallà petit, sei = drac = serp
þrima = tro, retruny = fragor del combat = combat
seiðr þrimu: serp del combat = espasa
beiðendr [seiða þrimu]: els qui fan anar les serps del combat = els qui fan anar les espases = els combatents, els guerrers

b]
frýja: mofar-se de, fer escarn de, burlar-se de

c]
Ullr undlinns
Ullr = [nom d'un déu] = ans = home
und = ferida
linnr = drac
undlinnr = drac de les ferides = espasa
Ullr undlinns = Ullr del drac de les ferides = Ullr de l'espasa = cabdill guerrer = cabdill, senyor

d]
valdandi láðs lýbrautar:
valdandi: senyor, governador
láð = terra
lýr = abadejo, serreta = peix
láðs lýr: peix de terra = drac
braut = camí, sendera
[láðs lý]braut = camí del peix de terra = camí del drac = or
valdandi láðs lýbrautar = senyor del camí del peix de terra = senyor del camí del drac = senyor de l'or = rei

e]
lauð = motlle de ferrer emprat per a fer-hi claus (islandès modern: löð f, gen. laðar: draglöð, naglalöð) = gresol [on es fon l'or]
hyrr = foc
lauðhyrr = foc de motlle de ferrer = foc de gresol = lluïssor de gresol = or
lauðhyrs boði = oferidor d'or = repartidor d'or = rei = cabdill, senyor

f]
falda rauðu: posar-se una toca vermella (cobrir-se els cabells amb un barret, vel etc. de color vermell)
láta falda rauðu: fer que un tingui el cap abillat de vermell (fer que la sang l'hi tenyeixi de vermell, a causa de les ferides pels cops d'espasa, fer que un mori sota l'espasa)

g]
nema: la comprensió del vers varia segons que el verb nema s'hi entengui amb el sentit habitual d'aprendre (læra), amb el sentit d'entendre (heyra orðaskil, skilja) o amb el sentit de sentir, percebre amb l'orella (heyra, greina, skynja). Ens decantem per aquesta darrera opció, tot i que també es pot entendre com un "que enteneu el que us dic o és que sou sords?!"

drukkinn, drukkin, drukkið <adj.>:
(undir áhrifum áfengis) begut -uda, gat -a (Mall.), borratxo -a (cast.) (embriac)

drukkna <drukkna ~ drukknum | drukknaði ~ drukknuðum | drukknað>:
ofegar-se, anegar-se (Mall., Men.) (morir per asfíxia dins líquid)

drulla <f. drullu, no comptable>:
1. (for) fang fresc (fang molt líquid): ◊ bíllinn gusaði yfir okkur drullunni: el cotxe ens ha esquitxat de fang
2. (niðurgangur) cagarines f.pl, cagarel·la f (Mall.) (diarrea, excrements molt aigualits): ◊ gárinn minn er með drullu: el meu periquito té diarrea

drulla <drulla ~ drullum | drullaði ~ drulluðum | drullað>:
I. <Absolut>
1. (hægja sér) cagar (fer del cos): ♦ drulla (o: skíta) upp á bak: <LOC FIG> cagar-la
II. <Amb complement preposicional>
1. <e-ð út>: (útata e-ð) sollar una cosa (embrutar una cosa)
2. <sig út>: (óhreinka sig) sollar-se (embrutar-se a si mateix)
3. <yfir e-n>: (rógbera) posar verd a algú (malparlar molt d'algú)
III. <Reflexiu amb datiu>
1. <sér>: (labba, ganga) pirar-se-les, fer cap a (anar-se'n [cap a], tocar el dós): ◊ en drullaði mér loksins í vinnuna í morgun: al final aquest matí he anat al treball; ◊ ég drullaði mér heim í taxa: me les vaig pirar a casa amb taxi

drullast <drullast ~ drullumst | drullaðist ~ drulluðumst | drullast ║ burt>:
fotre el camp, tocar el dós: ◊ drullist burt!: foteu el camp!

drullu·sokkur <m. -sokks, -sokkar>:
mitjamerda m

drumb·nefja <f. -nefju, -nefjur>:
gavot m, cauet m (esp. Val.), pingdai m (Men.) (ocell Alca torda) (→ álka)

drunga·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (veður) fosc -a (cel, temps, dia sense claror a causa dels núvols): ◊ drungalegur himinn: un cel fosc (o: tapat); ◊ drungalegt loft: un cel fosc (o: tapat)
2. (ljós) somort -a, esmorteït -ïda (llum, claror: apagada, opaca): ◊ lampinn varpaði drungalegri birtu á umhverfið: la làmpada llençava una claror somorta al seu voltant
3. (dapur) lànguid -a, llangorós -osa (trist, melangiós)
4. (syfjulegur) somnolent -a (feixuc de son)
5. (illilegur) llòbrec -ega, tètric -a (que produeix un efecte sinistre)

drungi <m. drunga, no comptable>:
1. (dimmviðri) foscor f, negror f (absència de claror durant el dia a causa de l'alta nebulositat)
2. (syfja, deyfð, svefnhöfgi, slen) pesantor f, somnolència f (feixuguesa general que hom sent per la son, l'abaltiment etc.): ◊ þegar hann kom aftur, fann hann þá enn sofandi, því drungi var á augum þeirra: quan hi va tornar, els va trobar encara dormits perquè els pesaven els ulls

drunn·nefja <f. -nefju, -nefjur>:
gavot m, cauet m (esp. Val.), pingdai m (Men.) (ocell Alca torca) (→ álka)

drunta <f. druntu, druntur>:
(karlkyns býfluga) abellot m, abegot m

drusil·menni <m. -mennis, -menni>:
(manngarmur) pelacanyes m

drusla <f. druslu, druslur>:
1. (flík) parrac[s] m[.pl], pelleringo[s] m[.pl] (Mall.) (peça de roba de poca qualitat i lletja o aldana, gastada i/o esquinçada)
2. (rola, tuska) drap m, esquinçall m (bocí de roba o de tela)
3. (sóðafengin kona) bandarra f, dona deixada [anar], xarxet f (Mall.) (dona o noia d'aspecte deixat, esp. en el vestir)

drúði <m. drúða, drúðar>:
1. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus) (→ stormsvala): En aquesta accepció s'empra sovint precedit del qualificatiu lítill: “petit”:; ♦ litli drúði: ocell de tempesta
2. petrell cuaforcat, noneta grossa (Mall.) (ocell Oceanodroma leucorrhoa) (→ sjósvala): En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu stór: “gran, gros”:; ♦ stóri drúði: petrell cuaforcat

drúídi <m. drúída, drúídar>:
<HIST> druida m

drykkjar·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIG> libació f: ◊ þú úthelltir drykkjarfórn handa þeim, færðir þeim matfórn: els vessaves libacions, els presentaves ofrenes

drykkjar·föng <n.pl -fanga>:
begudes f.pl

drykkjar·hæfur, -hæf, -hæfurt <adj.>:
potable, bebible

drykkjar·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>:
aigua f potable: ◊ er þetta drykkjarvatn?: aquesta aigua, [que] és potable?

drykkju·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
alcohòlic m, alcohòlica f (persona addicta a l'alcohol)

drykkju·víma <f. -vímu, pl. no hab.>:
borratxera f (cast.), gat m, moixa f (Mall., Men.), gatera f (Bal.), pítima f, mona f (cast.): ♦ sofa úr sér drykkjuvímu: <LOC FIG> escorxar el gat, dormir la mona (cast.)

drykkur <m. drykkjar, drykkir>:
beguda f: ♦ áfengir drykkir: begudes alcohòliques; ♦ óáfengir drykkir: begudes no alcohòliques

dröfnu·skata <f. -skötu, -skötur>:
clavell f, rajada punxosa, clavellada f (peix Raja raja clavata)

drösull <m. drösuls, dröslar>:
rèmora negra (peix Remora remora)

dubba <f. dubbu, dubbur>:
noia deixada [anar] (en el vestir, forma de pentinar-se etc.)

dubba <dubba ~ dubbum | dubbaði ~ dubbuðum | dubbað>:
I. <amb complement en acusatiu>
1. <e-ð>: (skreyða, prýða) engalanar una cosa, agençar una cosa, embellir una cosa (endreçar i guarnir, adornar, empolistrar etc. una cosa de manera especial perquè sembli més bella)
2. <e-n til riddara>: <HIST> adobar algú a cavaller
II. <reflexiu amb acusatiu>
1. <sig upp>: (klæða sig upp á, búa sig vel upp á) endiumenjar-se, empolainar-se (abillar-se, engalanar-se, vestir-se d'una manera molt arreglada)

dudda <f. duddu, duddur>:
pete m (xumet en llenguatge infantil)

dufl <n. dufls, dufl>:
(bauja) boia f (senyal marí)

dufla <dufla ~ duflum | duflaði ~ dufluðum | duflað>:
1. (daðra) flirtejar (coquetejar): ♦ dufla við e-n: flirtejar amb algú
2. (spila fjárhættuspil) jugar (jocs d'atzar, amb diners)

duft <n. dufts, no comptable>:
1. (ryk & eitthvað smámulið & jarðneskar leifar) pols f (polsim & cosa mòlta & cendres, restes mortals): ◊ hvílir hér duft í dánarbeði en andinn lifir í æðra veldi: aquí, en aquest jaç mortuori, hi descansa la pols, però l'esperit viu a un món superior; ♦ beygja e-n í duftið: <LOC FIG> rebaixar els fums a algú, humiliar algú; ♦ beygja sig í duftið fyrir e-m: <LOC FIG> humiliar-se davant algú; ♦ lúta í duftið fyrir e-m: <LOC FIG> rebaixar-se davant algú; ♦ skríða í duftinu fyrir e-m: <LOC FIG> humiliar-se davant algú, arrossegar-se en la pols davant algú; ♦ verða að dufti: <LOC GEN & FIG> convertir-se en pols; ◊ mundu að þú ert duft og að dufti skaltu aftur verða: recorda que ets pols i que en pols et convertiràs
2. (frjókorn) pol·len m (polsim d'estam)

duft·ker <n. -kers, -ker>:
urna funerària (recipient per a les cendres després de la incineració del cadàver)

duga <duga ~ dugum | dugaði ~ duguðum | dugað (o:) dugi ~ dugum | dugði ~ dugðum | dugað>:
I. : (um menn & hluti / persones i coses)
1. (tjóa & reynast duglegur) servir (ésser bo o útil): ◊ það dugir ekki að halda þessu leyndu lengur: és inútil (o: no té sentit...) mantenir-ho en secret per més temps; ♦ duga til e-s: servir per a una cosa, ésser bo -ona per a una cosa; ♦ nú er duga eða drepast: <LOC FIG> ara cal actuar o perir (o: o ens hi posem o ens n'anem en orris)
II.
1. <e-m>: (hjálpa) ésser d'ajut a algú (aidar, auxiliar, assistir): ◊ duga e-m vel: resultar (o: ésser) de gran ajut a algú
III.
1. (nægja) haver-n'hi prou (ésser suficient, bastar): ♦ þetta dugar: amb això ja n'hi ha prou; ♦ þetta dugar ekki: no n'hi ha prou; ◊ þetta dugar ekki að sitja fyrir framan tölvuna allan daginn: no n'hi ha prou amb seure tot lo dia davant l'ordinador; ◊ nei, þetta dugar ekki!: no, amb això no n'hi ha pas prou
2. <e-m>: (nægja e-m) tenir-ne algú prou (resultar suficient a algú): ♦ þetta dugir mér: amb això jo ja en tinc prou

dugga¹ <f. duggu, duggur. Gen. pl.: dugga>:
1. (mannleysa, liðleskja) inútil m (bo per res)
2. (rolumenni, rola) gandul m (dropo, malfener)
3. (heimskingi, flón) nici m (babau, beneit): ◊ enn þat er forn orðskviðr, at ‘deyr dugga, þótt í dali skríði, þá er ǫll er ørlǫg farin’: i hi ha un antic proverbi que fa ‘quan se li ha acabat tota la seva vida, el nici mor encara que baixi a una vall [a amagar-s'hi]’; ◊ þessi heiti standa hér í mót at kalla mann blauðan, veykan, þjarfan, þirfing, blotamann, skauð, skræfu, skrjáð, vák, vám; løra, sleyma, teyða, dugga, dási, dirokkr, dusilmenni, ǫlmusa, auvirð, vílmǫgr: aquests termes en són els contraris: covard, feble, insignificant, miserable, cagat, infame, poltró, poruc, dèbil, fastigós, pelacanyes, pallanga, cagacalces, bàmbol, inútil, capsigrany, bo-per-res, capta-almoines, púrria, serf-de-la-gleva

dugga² <f. duggu, duggur. Gen. pl.: dugga>:
1. (fiskiskip) ‘dugga’ f (petit vaixell de pesca) (Cf. alemany Tucker[boot], neerlandès dogger)
2. (peisa úr grófu ullarbandi) jersei m de llana (tipus de jersei fet amb fil de llana molt gruixut)

dug·legur, -leg, -legt <adj.>:
bo -ona, eficient, capaç (que treballa molt i bé)

dugnaðar·kona <f. -konu, -konur>:
1. (framtakskona) dona f d'empenta (dona enèrgica i emprenedora)
2. (afkastamikil kona, gáfukona) dona f capaç, dona molt dotada (dona amb una gran aptitud per fer una cosa)

dugnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
1. (framtaksmaður) home m d'empenta (home enèrgic i emprenedor)
2. (afkastamikill maður, gáfumaður) home m capaç, home molt dotat (home amb una gran aptitud per fer una cosa)

dugnaður <m. dugnaðar, no comptable>:
1. (atorka) empenta f (dinamisme, energia, emprenedoria): ◊ af miklum dugnaði: amb molta d'energia, enèrgicament
2. (afköst, atgervi) capacitat f, habilitat f (aptitud per fer una cosa)
3. (skilvirkni) eficiència f (bon rendiment en el que hom fa)
4. <†> virtut f

dula <f. dulu, dulur>:
1. (drusla, tuska) drap m, pedaç m (Mall.) (bocí de tela o roba, esp. aldana o vella)
2. (mannrola) tita fluixa (o: molla), figaflor m,f, lloca m (Mall.), gonella m (Mall.) (relliu, baldraga, persona blanosa, persona inactiva i covardota, amb poca empenta)
3. (bleyðimaður) cagat m (poruc, covardot)
4. (auli, flón, heimskingi) paretjal m (colló, bàmbol)

dular·fullur, -full, -fullt <adj.>:
misteriós -osa: ♦ á dularfullan hátt: misteriosament (o: de manera misteriosa); ◊ hverfa sporlaust á dularfullan hátt: desaparèixer misteriosament sense deixar cap rastre

dular·gervi <n. -gervis, -gervi>:
disfressa f, fressa f (Mall.)

dular·sálfræði <f. -sálfræði, pl. no hab.>:
parapsicologia f

dul·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búið>:
I. <GEN> (um menn / persones)
1. <e-n>: (búa í dulargervi) disfressar algú (posar una disfressa a algú)
2. <sig>: (dulbúast) disfressar-se (posar-se una disfressa): ◊ dulbúa sig sem munk: disfressar-se de monjo; ◊ dulbúa sig sem konu ~ karlmann: disfressar-se de dona ~ d'home
II. <MIL> (um hergögn, mannvirki, hermenn / material bèl·lic, fortificacions, soldats)
1. <e-ð ~ e-n>: (felulita, felumála, felubúa) camuflar una cosa ~ algú (emmascarar algú o una cosa perquè l'enemic no la vegi pas)

dul·búast <-býst ~ -búumst | -bjóst ~ -bjuggumst | -búist>:
disfressar-se: ◊ dulbúast sem kona ~ karlmaður: disfressar-se de dona ~ d'home

dul·búinn, -búin, -búið <adj.>:
disfressat -ada: ◊ dulbúinn sem þjófur: disfressat de lladre

dul·búningur <m. -búnings, -búningar>:
disfressa f, fressa f (Mall.)

duld <f. duldar, duldir>:
<PSICOL> complex m

dul·dýrafræði <f. -dýrafræði, pl. no hab.>:
criptozoologia f

dul·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
1. (trú á hulin eða dulræn öfl) ocultisme m (ciències ocultes)
2. (mýstík) misticisme m (mística, recerca de la unió amb Déu)

dulhyggju·maður <m. -manns, -menn>:
1. (sá sem rannsakar hulin eða dulræn öfl) ocultista m & f (persona que practica l'ocultisme)
2. (djúphyggjumaður, dulspekingur) místic m, mística f (persona que encerca la unió espiritual amb Déu)

dulinn, dulin, dulið <adj.>:
(fólginn, undirskilinn, óbeinn) implícit -a: ◊ dulinn skilningur Wittgensteins á málinu: la concepció implícita del llenguatge en Wittgenstein

dul·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
disfressat -ada: ◊ dulklæddir sem stjórnmálamenn: disfressats de polítics

dul·klæði <n.pl -klæða>:
disfressa f, fressa f (Mall.)

dul·korna <aji>:
<GEOL> criptocristal·lí -ina: ◊ dulkorna berg: roca criptocristal·lina

dul·kornóttur, -kornótt, -kornótt <adj.>:
<GEOL> criptocristal·lí -ina

dul·mál <m. -máls, -mál>:
codi m [secret]: ♦ setja e-ð á dulmál: encriptar una cosa, xifrar una cosa; ♦ senda símskeyti á dulmáli: enviar un telegrama xifrat

dulmáls·kóðun <f. -kóðunar, -kóðanir>:
1. (dulkóðun) encriptació f
2. (dulritun) criptografia f

dul·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
pseudònim m

dul·ráðning <f. -ráðningar, -ráðningar>:
desxiframent m, desencriptació f

dul·ritaður, -rituð, -ritað <adj.>:
encriptat -ada, xifrat -ada: ♦ dulritaður texti: text encriptat

dul·ritun <f. -ritunar, -ritanir>:
criptografia f: ♦ ósamhverf dulritun: criptografia asimètrica

dulritunar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode m d'encriptació (o: de xifrat)

dul·skynjun <f. -skynjunar, -skynjanir>:
percepció f extrasensorial

dul·speki <f. -speki, pl. no hab.>:
1. (dulúð) mística f
2. (dulhyggja) ocultisme m

dulúð <f. dulúðar, pl. no hab.>:
mística f, misticisme m

dulúðar·guðfræði <f. -guðfræði, pl. no hab.>:
teologia mística

dulúðugur, dulúðug, dulúðugt <adj.>:
místic -a

dul·vísi <f. -vísi, pl. no hab.>:
1. (dulúð) mística f
2. (spíritismi, andatrú) ocultisme m

dul·vitund <f. -vitundar, pl. no hab.>:
<PSICOL> subconscient m

dumb- <en designacions de colors>:
fosc -a (← irlandès antic dub ‘id.’? cf.: dubderg ‘vermell obscur’)

dumba <f. dumbu, dumbur>:
1. (rykský) polseguera f (núvol de pols)
2. (ryk) pols f (polsina, polsinada)
3. (þoka) broma f (boira marina espessa)
4. (dökkur litur) color fosc (color obscur)

dumb·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
1. (dimmrauður) [de color] granat (vermell fosc)
2. (brúnrauður) [de color] marró (vermell bru)
3. (um kýr & hesta) castany -a (vaques, cavalls): ◊ hesturinn var dumbrauður: el cavall era castany
4. <INFORM> marró (color amb el codi HTML "#800000")

Dumbs·haf <n. -hafs, pl. no hab.>:
<HIST> la mar Fosca o la mar Bromosa, designació de la porció de l'oceà glacial àrtic situada al nord d'Islàndia, entre la mar de Noruega a l'est, l'estret de Grenlàndia a l'oest i la mar de Grenlàndia al nord; a l'Edat Mitjana, el terme se sol aplicar a tota la porció de l'oceà situada al nord d'Islàndia i entre les costes de l'Illa de Baffin i les de la Terranova septentrional a l'oest i les costes de la Noruega septentrional a l'est: ◊ hann réð fyrir hafsbotnum þeim er ganga norður um Helluland og nú er kallað Dumbshaf og kennt var við Dumb konung: governava tota la zona de golfs i badies que hi ha al nord al voltant de la Terra de Lloses (Helluland = Illa de Baffin, entre el Canadà i Grenlàndia) i que ara rep el nom de Mar Bromosa (Dumbshaf) , mar que deu el seu nom a aquest rei Dumb (l'autor de la saga interpreta el nom Dumbshaf com a mar d'en Dumb); ◊ nokkuru síðar fóru þeir bræður norður yfir Dumbshaf og brenndu inn Harðverk hinn sterka og þrjá tigu þursa með honum: poc després, els germans posaren rumb cap al nord a través de la Mar Bromosa i cremaren dins ca seva en Harðverkur el fort i amb ell, trenta tursos; ◊ hann var manni firnari en systrungur við Bárð að frændsemi og hafðir verið fæddur upp fyrir norðan Dumbshaf: era parent seu de prop, ja que era cosí germà d'en Bárður per part de mare i havia crescut al nord de la Mar Bromosa; ◊ og er þeir komu norður fyrir Dumbshaf kom maður af landi ofan og réðst í ferð með þeim: i quan van arribar al nord de la Mar Bromosa, un home anà vers ells des de la riba i se'ls hi va ajuntar [de manera que prosseguiren el viatge amb ell]

dumbs·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] volutomítrids m.pl

dumbungur <m. dumbungs, pl. no hab.>:
temps rúfol (o: brúfol) (temps caracteritzat per un cel molt tapat, amb núvols sovint baixos, però sense ploure-hi)

dumbur <m. dumbs, dumbar>:
mut m, muda f (→ málleysingi)

dumbur <m. dumbs, dumbar>:
*[falsa] mitra f de Grenlàndia, *corn m de Grenlàndia (mol·lusc marí Volutomitra groenlandica)

Dumbur <m. Dumbs, pl. no hab.>:
Dumbur m, Dumb m (andrònim): ◊ Dumbur hefir konungur heitið: hi havia un rei que nomia Dumb

dumbur, dumb, dumbt <adj.>:
mut -uda (→ mállaus)

duna <f. dunu, dunur. Gen. pl.: duna. Mot emprat hab. en pl.>:
estrèpit m, xivarri m, fragor m,f, renouer m (Mall.): ◊ út frá hásætinu gengu eldingar, dunur (φωναί) og þrumur, og sjö eldblys brunnu frammi fyrir hásætinu: del setial en sortien llamps, veus i trons, i davant el setial cremaven set torxes de foc; ◊ tákn munu verða á sólu, tungli og stjörnum og á jörðu angist þjóða, ráðalausra við dunur hafs (ἠχούσης θαλάσσης) og brimgný: després hi haurà senyals al sol, a la lluna i a les estrelles, i a la terra, angoixa dels pobles, esmaperduts pels bramuls del mar i de les onades; ◊ straumarnir hófu upp dunur (דֳּכִי ~ דָּכְיָם) sínar: els rius elevaren llur ressò (Bíblia de Montserrat: les fonts de l'oceà fan sentir el so de l'aigua)

durtur <m. durts, durtar>:
taujà m, talòs m, pallús m, palurdo m (cast., ekki ritm./no lit.): ◊ einhverjir durtar brutust inn á rannsóknarstofuna okkar: uns putes pallussos han entrat a robar al nostre laboratori

duttlungur <m. duttlungs, duttlungar>:
1. (dyntur) caprici m (impuls sobtat a fer una cosa)
2. (tiktúrur) capricis m.pl (llunes, extravagàncies, rareses)
3. (þunglyndiskast) atac m de tristesa profunda (atac de malenconia)

dúfa <f. dúfu, dúfur>:
colom m (qualsevol ocell de la família dels colúmbids)

dúfna·búr <n. -búrs, -búr>:
1. (lítið) gàbia f de coloms
2. (dúfnahús) colomer m, colomar m

dúfna·haukur <m. -hauks, -haukar>:
astor m (ocell Accipiter gentilis syn. Astur palumbarius)

dúfna·hús <n. -húss, -hús>:
colomer m, colomar m

dúfu·egg <n. -eggs, -egg>:
ou m de colom

dúfu·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:
niu m de coloms, nieró m de colom[s] (Mall.)

dúkka <f. dúkku, dúkkur>:
nina f, pepa f (Mall.)

dún·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
garlanda pilosa (planta Vicia villosa)

dvalar·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
residència m (esp. de vells): ♦ dvalarheimili fyrir aldraða: residència de la tercera edat

dvalar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m de residència

dvalar·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de residència

dval·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
rèmora negra (peix Remora remora)

dvalin·blómskúfur <m. -blómskúfs, -blómskúfar>:
centaura f [menor], herba f de Santa Margarida, herba centaura, fel m de terra, genciana f (Mall.) (planta Centaurium erythraea syn. Centaurium minus syn. Centaurium umbellatum)

dvalins·kúfur <m. -kúfs, -kúfar>:
centaura f [menor], herba f de Santa Margarida, herba centaura, fel m de terra, genciana f (Mall.) (planta Centaurium erythraea syn. Centaurium minus syn. Centaurium umbellatum)

DVD <n. DVDs, DVD>:

(diskur og DVD-spilari) DVD m (disc de DVD i aparell reproductor i/o enregistrador de DVDs)

DVD-spilari <m. -spilara, -spilarar>:

DVD m (aparell reproductor de DVDs)

DVD-tæki <n. -tækis, -tæki>:

DVD m (aparell reproductor i/o enregistrador de DVDs)

dveljast <dvelst ~ dveljumst | dvaldist ~ dvöldumst | dvalist>:

romandre, restar (estar-se o quedar-se a un indret)

dverga·kollur <m. -kolls, -kollar>:
variant de → dvergkollur “pimpinella menor”

dverga·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
feina f de nans (treball d'orfebreria de gran vàlua artística)

dverg·álmur <m. -álms, -álmar>:
om m de Sibèria (arbre Ulmus pumila)

dverg·goði <m. -goða, -goðar>:
cabusset m, cabussonet m (Val.), setmesó m (Mall.), soterí petit (Men.) (ocell Tachybaptus ruficollis)

dverg·grani <m. -grana, -granar>:
peix gat (peix Ictalurus nebulosus)

dverg·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos faldiller nan: ♦ mexíkanskur dverghundur: chihuahua m (→ Chihuahua-hundur)

dverg·kisuostur <m. -kisuosts, -kisuostar>:
malva f de fulla petita, malva f de fulla rodona (planta Malva vulgaris syn. Malva rotundifolia syn. Malva neglecta syn. Malva pusilla) (→ hænsnarós)

dverg·kollur <m. -kolls, -kollar>:
pimpinella f menor (o: petita) (planta Sanguisorba minor syn. Poterium sanguisorba)

dverg·lappa <f. -löppu, -löppur>:
llapassa f [menor], repalassa f, bardana f, bardanera f, lleparassa f (planta Arctium minus syn. Lappa minor)

dverg·smokkur <m. -smokks, -smokkar>:
calamarsó m (mol·lusc Alloteuthis subulata)

dverg·sólflúra <f. -sólflúru, -sólflúrur>:
llenguado menut, llenguado xic (peix Buglossidium luteum)

dverg·svertingi <m. -svertingja, -svertingjar>:
<ETNO> pigmeu m, pigmea f (→ pygmýi)

dvergur <m. dvergs, dvergar>:
nan m, nana f, nanell m (Mall.), nanella f (Mall.): ◊ í eino briósti ec sác aldregi fleiri forna stafi (fornir stafir : coneixements de l'antigor, de l'antiguitat); miclom tálom ec qveð tældan þic: uppi ertu, dvergr, um dagaðr (vera dagaðr uppi : ésser sorprès -un nan, un trol etc.- pel sol a fora del seu habitatge subterrani sense tenir temps a tornar-hi, de manera que torna de pedra quan la llum del sol el toca), nú scínn sól í sali: en un mateix pit mai [abans] no havia vist tants de coneixements de l'antigor; [tanmateix,] amb gran engany dic haver-te enganyat: l'alba t'ha sorprès aquí fora, nan, adés el sol brillarà dins aquesta sala (o: ara el sol ja brilla en aquesta sala) (el déu Tor ha aconseguit impedir que el nan Alvíss es convertís en el seu gendre fent-li preguntes tota la nit fins a la sortida del sol, la llum del qual, en la mitologia norrena, fa tornar de pedra els nans i altres criatures de la nit); ♦ Mjallhvít og dvergarnir sjö: Blancaneu i els set nans

dverg·þjarki <m. -þjarka, -þjarkar>:
nanorobot m, nanobot m (→ nanóþjarki)

dverg·þorskur <m. -þorsks, -þorskar>:
capellà m, mòllera f [vera] (peix Trisopterus minutus syn. Trisopterus minutus capelanus)

dvöl <f. dvalar, dvalir>:
estada f (permanència a un indret, sovint de curta durada): ♦ vera til dvalar: estatjar-se, sojornar, fer una estada; ◊ ég er kominn til viku dvalar: he vingut per una setmana

dyggð <f. dyggðar, dyggðir>:
<RELIG & GEN> virtut f: ♦ guðdómlegu dyggðirnar þrjár: les tres virtuts teologals; ◊ guðdómlegu dyggðirnar þrjár eru trú, von og kærleikur: les tres virtuts teologals són fe, esperança i caritat.

dyggðugur, dyggðug, dyggðugt <adj.>:
<RELIG & GEN> virtuós -osa

dyggur, dygg, dyggt <adj.>:
lleial, fidel: ♦ dyggur stuðningsmaður: un partidari incondicional

dylgjur <f.pl dylgja (o: dylgna)>:
insinuacions f.pl

dylja <dyl ~ dyljum | duldi ~ duldum | dulið ║ e-n e-s (o:) e-ð fyrir e-m>:
amagar una cosa a algú (no mostrar o deixar veure un assumpte, uns motius, l'alegria, la por etc.): ◊ hann duldi mig nafns síns: em va amagar el seu nom; ◊ eigi skaltu það gera að dylja sjálfan þig sanninda: el que no pots pas fer és amagar-te la veritat a tu mateix (això és, no pots pas enganyar-te a tu mateix); ♦ ganga e-s duldur (o: dulinn): <LOC FIG> no estar informat -ada (o: assabentat) d'un assumpte; ◊ ég geng þess ekki dulinn: n'estic totalment al corrent; ♦ vera dulinn e-s: <LOC FIG> no estar informat -ada d'un assumpte, ésser mantingut -uda en la ignorància sobre un assumpte; ◊ duliðr ertu [at þér]: <LOC FIG †> t'enganyes (o: t'estàs enganyant a tu mateix; o: vas ben errat)

dyljast <dylst ~ dyljumst | duldist ~ duldumst | dulist>:
1. (fela sig) amagar-se: ♦ dyljast fyrir e-m: amagar-se d'algú; ♦ mér dylst ekki að...: <LOC FIG> no se m'escapa pas que...
2. <við e-ð>: negar-se a creure una cosa, no voler creure una cosa: ◊ og nú er það fram komið er fyrir löngu var spáð og vér höfum dulist við: vet ací que que ara s?ha acomplert el que em van predir fa molt de temps i que jo em negava a creure que passaria

dymbil·dagar <m.pl -daga>:
<RELIG> dijous, divendres i dissabte sants (designació col·lectiva per a aquests tres dies)

dymbill <m. dymbils, dymblar. Empr. hab. en pl.>:
<RELIG> (í katólskri dymbilviku) matraques f.pl, tenebres f.pl (o: estenebres f.pl), maçoles f.pl (Mall., Men.), palitroques f.pl (Eiv.): ♦ skella dymblunum: tocar les maçoles

dymbil·vika <f. -viku, -vikur>:
<RELIG> Setmana Santa

dyndill <m. dyndils, dyndlar>:
cua f, coa f (Bal., Val.) (d'ovella & de foca)

dyndil·menni <n. -mennis, -menni>:
llepa m, pilota m, llagoter m

dynja <dyn ~ dynjum | dundi ~ dundum | dunið>:
1. (stormur) bramar, retrunyir (ressonar una tempesta)
2. (vindur) mugir, bramar (bruelar el vent)
3. (regn) caure torrencialment (pluja)
4. <FIG> abatre's, caure sobre (desgràcia, mal): ♦ e-ð dynur yfir e-n: una cosa (cosa = calamitat, desgràcia, mal) s'abat sobre algú; ◊ var þá hin mesti óáran þar í landi, og dundu fádæma hörmungar yfir þjóðina: eldgos, landskjálfti, óhagstæð veðrátta, hungursneyð og drepsótt: el país passava pel pitjor dels anys i una sèrie de catàstrofes excepcionals s'abatien sobre el poble: una erupció volcànica, un terratrèmol, un temps desfavorable, la fam i la pesta
5. ♦ hvað sem á dynur: <LOC FIG> sigui el que sigui el que passi, passi el que passi

dynjandi, dynjandi, dynjandi <adj.>:
1. (regn) torrencial (pluja): ♦ dynjandi regn: una pluja torrencial
2. (lófaklapp) fragorós -osa (ovació): ♦ dynjandi lófaklapp: una ovació fragorosa, uns aplaudiments fragorosos

dyr <f.pl dyra (o: <†> dura)>:
porta f: ♦ berja á dyr: trucar (o: tocar, Mall.) a la porta; ♦ dyrnar lokast sjálfkrafa: les portes es tanquen automàticament; ♦ í dyrunum: a la porta; ♦ lokið dyrunum!: tanqueu la porta!; ♦ opnaðu dyrnar!: obre la porta!; ♦ reka e-n á dyr: <LOC FIG> treure (o: plantar) algú al carrer, treure algú a fora

dyra·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:
timbre m [de la porta]: ♦ hringja (o: dingla; o: ýta) á dyrabjölluna: tocar el timbre

dyra·faldur <m. -falds, -faldar>:
bastiment m de porta, marc m de la porta

dyra·motta <f. -mottu, -mottur>:
pelut m, estoreta f de porta

dyra·skilti <n. -skiltis, -skilti>:
placa f [de la porta] (placa col·locada en un portal indicant el nom i/o professió d'un habitant de la casa)

dyra·stafur <m. -stafs, -stafir>:
muntant m de porta, brancal m, pujant m de porta, rebranca f de portal (Mall.) (peça vertical de portal)

dyra·umbúningur <m. -umbúnings, -umbúningar>:
bastiment m de porta, marc m de porta

dyra·vörður <m. -varðar, -verðir>:
porter m, portera f (esp. de restaurant, hotel i local semblant)

dys <f. dysjar, dysjar>:
1. <HIST> dys, petit túmul funerari format per l'amuntegament de pedres damunt el cadàver.
2. <HIST> (forsöguleg steindys) dolmen m
3. <HIST> (ótilhöggvinn eða gróflega tilhöggvinn steinvarði frá maljorkískum forsögulegum tíma) talaiot m

dý <n. dýs, dý>:
aiguamoll m, marjal f (Mall., Men.) (amb trespol generalment sòlid, però esponjós, de manera que s'engronsa quan hi caminen)

dýna <f. dýnu, dýnur>:
1. <GEN> matalàs m
2. <HIST> màrfega f

dýpt <f. dýptar, pl. no hab.>:
1. <GEN> profunditat f
2. (hafdjúp) abisme m, abís m (gran profunditat marina)

dýr <n. dýrs, dýr>:
1. <GEN> animal m, bèstia f: ♦ Fríða og Dýrið: la Bella i la Bèstia
2. (refur) guineu f (guilla, rabosa)

dýr, dýr, dýrt <adj.>:
(sem kostar mikið) car -a (costós): ♦ það er of dýrt: [això] és massa car

dýra·bit <n. -bits, -bit>:
mossegada f d'animal (p.e., de gos): ♦ dýrabit á höndum: mossegades d'animal a les mans; ♦ dýrabit og skordýrastungur: mossegades d'animal i picades d'insecte

dýra·fita <f. -fitu, -fitur>:
greix m animal

dýra·garður <m. -garðs, -garðar>:
[parc m] zoològic m: ♦ ferð í dýragarðinn: anada al parc zoològic

dýralækninga·gras <n. -grass, -grös>:
vetiver m (planta Vetiveria zizanioides syn. Anatherum zizanioides syn. Andropogon muricatus)

dýra·læknir <m. -læknis, -læknar>:
veterinari m, veterinària f, manescal m (esp. Bal.), manescala f (esp. Bal.)

dýra·veiðar <f.pl -veiða>:
caça f: ♦ fara á dýraveiðar: sortir (o: anar) a caçar, anar de caça

dýragarðs·vörður <m. -varðar, -verðir>:
vigilant m & f de jardí zoològic (guardià d'animals en jardí zoològic)

dýrð <f. dýrðar, dýrðir>:
1. (vegsemd) glòria f (fama i honor): ◊ dýrð sé Guði í upphæðum og á jörðu friður með góðviljuðum mönnum: glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat; ◊ og engill Drottins stóð hjá þeim, og dýrð Drottins ljómaði kringum þá: i la glòria del Senyor els envoltà amb la seva llum
2. (dásemd) magnificència f (esplendor): ♦ þar var mikið um dýrðir: <LOC FIG> hi va haver grans fastos, fou esplendorós, s'hi van veure grans meravelles

dýr·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m de caça (esp. de la caça de guineus) (→ veiðihundur)

dýrkun <f. dýrkunar, dýrkanir>:
<RELIG> culte m, adoració f: ♦ erlend dýrkun*: <RELIG JUD> avodà zarà (עבודה זרה)

dýrlinga·dýrkun <f. -dýrkunar, -dýrkanir>:
<RELIG> veneració f (o: culte m) dels sants

dýrlinga·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
espernallac m, botges f.pl de Sant Joan, botons m.pl de Sant Joan, herba cuquera, capellans m.pl, cordonet m, camamil·la f [de la mar] (Mall.), camamil·la f (Men.), espernallat m (Val.) (planta Santolina chamaecyparissus)

dýr·lingur <m. -lings, -lingar>:
<RELIG> sant m, santa f: ♦ dagur dýrlinganna: <RELIG> Tots Sants (u de novembre)

dýr·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
valuós -a

dækja <f. dækju, dækjur>:
1. (flenna, skjáta, lauslát kona) barjaula f, fulaneta f, faral·lana f, desvergonyida f (dona o noia immoral o llicenciosa, promíscua, de costums relaxats)
2. (vændiskona) meuca f (dona de la vida, bagassa)

dæma <dæmi ~ dæmum | dæmdi ~ dæmdum | dæmt>:
condemnar: ♦ dæma e-n í X mánaða ~ ára fangelsi [fyrir e-ð]: condemnar algú a X mesos ~ anys de presó [per...]; ◊ hann var dæmdur í tíu ára fangelsi: el van condemnar a deu anys de presó; ♦ dæma e-n til að + inf. [fyrir e-ð]: condemnar algú a + inf. [per...]; ◊ Héraðsdómur Reykjavíkur dæmdi í gær þrjá menn til að greiða konu samtals 1,1 milljón króna í miskabætur fyrir að hafa framið ólögmæta meingerð gegn henni og æru hennar: El Jutjat de Primera Instància de Reykjavík va condemnar ahir tres homes a pagar a una dona una indemnització per danys i perjudicis per un total d'1,1 milions de corones per haver proferit injúries il·legítimes contra ella i el seu honor

dæmi <n. dæmis, dæmi>:
1. <GEN> exemple m: ♦ til dæmis: per exemple
2. <MAT> problema m [matemàtic]: ♦ klára dæmi: enllestir un problema, solucionar definitivament un problema; ♦ lausn dæmis: solució de problema matemàtic; ♦ útkoma dæmis: resultat de problema matemàtic

dæmi·saga <f. -sögu, -sögur>:
1. <GEN> faula f: ♦ dæmisögur Esóps: les faules d'Isop
2. (fræðandi dæmisaga) eximpli m, apòleg m (faula apòloga)
3. <RELIG> paràbola f: ♦ dæmisagan um sáðmanninn: la paràbola del sembrador

döðlu·pálmi <m. -pálma, -pálmar>:
palmera f [de dàtils] (arbre Phoenix dactylifera)

dögg <f. daggar, daggir ║ (†) döggvar, döggvar>:
rosada f, roada f (Mall., ekki ritm./no lit.)

dögg·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
cobert -a de rosada, amarat -ada de rosada

dögun <f. dögunar, no comptable>:
alba f, albada f: ◊ í döguninni: a l'alba

dökk·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
de (o: amb els) cabells foscos (morè, no ros)

dökkur, dökk, dökkt <adj.>:
fosc -a: ♦ dökkur yfirlitum: # 1. (dökkhærður) morè -ena, bru -una (de cabells foscos, bruns o negres.) # 2. (dökkur á hörund, með dökka húð) morè -ena (de pell i cutis foscos); ♦ hafa dökkar (o: svartar) rákir undir augunum: <LOC FIG> tenir (o: fer) ulleres; ♦ fá [dökka] bauga undir augun: <LOC FIG> sortir ulleres a algú

dömu·bindi <n. -bindis, -bindi>:
compresa f (per a menstruació): ◊ ég ætla að fá einn pakka af dömubindum: voldria un paquet de compreses

Eben·eser <m. -esers, pl. no hab.>:
1. <RELIG> Eben-ha-Èzer m (אֶבֶן הָעָזֶר): ◊ þá tók Samúel stein og reisti hann upp milli Mispa (מִצְפָּה) og Jesjana (שֵׁן) og kallaði hann Ebeneser og sagði: "Hingað til hefir Drottinn hjálpað oss": llavors Samuel va agafar una pedra, la va col·locar entre Masfà i Jesanà, li di donà el nom d'Eben-Ha-Èzer, perquè deia: "Fins aquí ens ha ajudat Jahvè"; ◊ orð Samúels kom til alls Ísraels. Og Ísrael fór í móti Filistum til hernaðar, og settu þeir herbúðir sínar hjá Ebeneser, en Filistar settu herbúðir sínar hjá Afek (אֲפֵק): La paraula de Samuel s'adreçava a tot Israel. Aquell temps, Israel va sortir a l'encontre dels filisteus per fer-los la guerra. Van acampar a Eben-ha-Èzer, mentre els filisteus acampaven a Afec; ◊ Filistar höfðu tekið Guðs örk og flutt hana frá Ebeneser til Asdód (אַשְׁדּוֹד): els filisteus, un cop presa l'arca de Déu, van transportar-la des d'Eben-ha-Èzer a Asdod
2. (karlmannsnafn & persóna Dickens) Ebenèzer m (andrònim & personatge de Dickens): ◊ Ebeneser Skröggur: Ebenèzer Scrooge

Ebre <m. Ebres, no comptable>:
Ebre m: ♦ óseyri Ebres: el delta de l'Ebre; ♦ óshólmar Ebres: el delta de l'Ebre; ♦ upptök Ebres í Kantabríu (o: Ebrefljóts): les fonts de l'Ebre a Cantàbria; ◊ áin Ebre rennur í gegnum Tortósu: el riu Ebre passa per Tortosa; ◊ Tortósa-borg liggur við ána Ebre: la ciutat de Tortosa està a les ribes de l'Ebre; ◊ vatnasvið fljótsins Ebre að Mequinensa-stíflunni: la conca hidrogràfica de l'Ebre des del seu naixement fins a l'embassament de Mequinensa; ◊ [fljótið] Ebre rennur í Miðjarðarhaf: l'Ebre desemboca a la Mediterrània

Ebrefljót ~ Ebrófljót
Atesa la llengua meta d'aquest diccionari, hi anomenarem a dretcient el riu Ebre en islandès Ebre o Ebrefljót per comptes de les formes que realment s'hi empren i que són Ebró o Ebrófljót. Cal dir, a més a més, que el riu sovint apareix a les fonts islandeses com a áin Ebró o áin Ebro (i, amb menor freqüència, Ebró-áin) per comptes de fljótið Ebró o Ebrófljótið com fóra d'esperar parlant d'un riu tan cabalós com és l'Ebre. Constatem una certa inseguretat en islandès a l'hora d'anomenar el riu que hi apareix amb els doblets Ebró i Ebro, encara que la forma Ebró hi sigui la predominant. La famosa novel·la de n'Álfrún Gunnlaugsdóttir sobre la participació dels voluntaris islandesos a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, porta el títol de Yfir Ebrófljótið

Ebre·fljót <n. -fljóts, no comptable>:
riu m Ebre: ◊ Tortósa er um 35 þúsund manna borg á bökkum Ebrefljóts: Tortosa és una ciutat d'uns 35.000 habitants situada a les ribes de l'Ebre; ◊ Tortósa er gömul borg, byggð við Ebrefljótið: Tortosa és una antiga ciutat construïda vora l'Ebre

Ebre·ósar <m.pl -ósa>:
desembocadura f de l'Ebre

<†> ebreskur, ebresk, ebreskt <adj.>:
hebreu -ea, hebraic -a: ◊ ...sem eigi ríta grikkir látínustǫfum girzkuna ok eigi látínumenn girzkum stǫfum látínu, né enn heldr ebreskir menn ebreskuna hvárki girzkum stǫfum né látínu, heldr rítr sínum stǫfum hver þjóð sína tungu: ...com els grecs no escriuen pas el grec amb lletres llatines ni els llatins el llatí amb lletres gregues, ni tampoc [escriuen] els hebreus l'hebreu amb lletres gregues o llatines, sinó que cada poble escriu la seva llengua amb les seves [pròpies] lletres

eddu·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
<LITER> poema èddic

edik <n. ediks, no comptable>: vinagre m
       flaska af ediki: ampolla de vinagre
 
 
 
edik·flaska <f. -flösku, -flöskur>: (borðflaska af ediki á matborði) vinagrera f, setrill m de vinagre
       olíu- og edikflaska: setrill i vinagrera
 
 
 
ediks·sýra <f. -sýru, sýrur>: àcid acètic
 
 
 
eða <conj. disjuntiva>: o
 
 
 
eðal·glætingur <m. -glætings, -glætingar>: pinetell m, rovelló m d'obaga  (bolet Lactarius deliciosus)
 
 
 
eðal·malurt <f. -malurtar, -malurtir>: donzell m (planta Artemisia absinthium)
 
 
 
eðal·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>: pinetell m, rovelló m d'obaga (bolet Lactarius deliciosus)
 
 
 
eðal·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>: cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  (bolet Boletus edulis)

eðja <f. eðju, pl. no hab.>:
fang m, llot m

eðju·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
àmia f (peix Amia calva)

eðju·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
<GEOL> lahar m

eðju·skriðill <m. -skriðils, -skriðlar>:
gatet m, llopet m de riu (peix Cobitis taenia)

eðli·legur, -leg, -legt: normal, natural

eðlis·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
1. <GEN> canvi m de substància
2. <RELIG> transsubtanciació f

eðlis·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: física f
        nútíma eðlisfræði: física moderna

eðlis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
físic m, física f

eðlis·vísindamaður <m. -vísindamanns, -vísindamenn>:
físic m, física f

eðlis·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
qualitat f elemental (o: essencial): ♦ eðlisþættir e-s: les qualitats elementals d'una cosa; ◊ öllum er ljóst að hugkvæmni er einn mikilvægasti eðlisþáttur góðs vísindamanns: tothom té clar que la capacitat d'inventiva és una de les qualitats essencials més importants d'un bon científic

ef <conj. condicional>: si
        ef svo er: si és així... (o: en aquest cas...)
        ef til vill: potser

efa·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
escèptic -a, incrèdul -a

efa·hyggja <f. -hyggju, -stöðvar>:
<FILOS> escepticisme m

efahyggju- <en compostos>:
<FILOS> escèptic -a

efa·semd <f. -semdar, -semdir>:
dubte m: ♦ uppi eru efasemdir um e-ð: <LOC> existeixen dubtes sobre la veracitat d'una cosa, hi ha dubtes que una cosa sia vera

efasemda- <en compostos>:
<RELIG> agnòstic -a

efasemda·hyggja <f. -hyggju, -stöðvar>:
<RELIG> agnosticisme m

efasemda·kona <f. -konu, -konur>:
<RELIG> agnòstica f

efasemda·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIG> agnòstic m

efi <m. efa, pl. no hab.>: dubte m
        án efa: sens dubte

efins <adj. inv.>:
dubtós -osa, en dubte[s]: ♦ vera efins í e-u (o: um e-ð): <LOC> dubtar d'una cosa, tenir dubtes sobre una cosa; ♦ mér er e-ð til efins: <LOC> no n'estic segur, no en tinc la certesa, ho dubto; ♦ mér er til efins [um] að <+ subj.>: <LOC> dubto que <+ subj.>, tinc els meus dubtes que <+ subj.>

efna¹ <efni ~ efnum | efndi ~ efndum | efnt ║ e-n>:
1. <GEN> complir (o: acomplir) una cosa: ♦ efna loforð: complir una promesa
2. variant de → efna² “preparar, organitzar”: ◊ já, Drottinn hefir efnt til fórnar, hann hefir þegar vígt gesti sína: sí, Jahvè ha aparellat un sacrifici, ha santificat els seus convidats

efna² <efna ~ efnum | efnaði ~ efnuðum | efnað ║ til e-s>:
disposar els preparatius d'una cosa, organitzar una cosa, prendre les mesures necessàries per fer una cosa, aparellar una cosa: ◊ Grímur kvað það vel efnað að þeir hefðu bæði jarðkost fjallanna og þó neyti af sjónum: en Grímur va dir que la cosa havia resultat bé ja que allà tindrien els esplets de les muntanyes però també els recursos de la mar; ◊ Ólafur konungur var austur í landi og sat í Víkinni og hafði hann þar efnað til vetursetu: el rei Olau es trobava a l'est del país i estava a Vík on s'hi havia instal·lat per a passar-hi l'hivern; ◊ hann fór þá út til Niðaróss og lét þangað flytja allar konungsskyldir og efnaði þar til vetursetu: aleshores va partir cap a Niðarós fent-hi transportar tots els ingressos de les recaptacions reials i disposant-hi els preparatius per a passar-hi l'hivern; ◊ Ingimundur kaus sér bústað í hvammi einum mjög fögrum og efnaði til bæjar: l'Ingimundur va triar un indret per al seu mas a una cóma molt bonica i allà hi va disposar la construcció del mas; ♦ efna til fundar: organitzar una reunió; ♦ efna til kosninga: convocar [les] eleccions; ♦ efna til veislu ~ boði ~ samdrykkju: preparar un banquet ~ un convit ~ un festí

efna- <en compostos>:
químic -a

efnaður, efnuð, efnað: acabalat -ada, adinerat -ada, benestant

efna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: química f

efnafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
químic -a

efna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
químic m, química f

efnahags- <en compostos>:
econòmic -a, financer -a

efnahags·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:
ajut econòmic

efnahags·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:
comunitat econòmica: ♦ Efnahagsbandalag Evrópu: <JUR> la Comunitat Econòmica Europea

efnahags·bati <m. -bata, no comptable>:
millora econòmica, recuperació econòmica

efnahags·brot <n. -brots, -brot>:
delicte financer, delicte econòmic

efnahagsbrota·deild <f. -deildar, -deildir>:
departament m de delictes econòmics: ♦ efnahagsbrotadeild bresku lögreglunnar: <JUR> el departament de delictes econòmics de la policia anglesa

Efnahags- og framfara·stofnunin <f. -stofnunarinnar, no comptable>:
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, OCDE f, O.E.C.D. f

efnahags·horfur <f.pl -horfa>:
perspectives econòmiques

efnahags·hrun <n. -hruns, -hrun>:
crac econòmic, ensulsiada econòmica

efnahags·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema econòmic

efnahags·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>: crisi econòmica

efnahags·legur, -leg, -legt <adj.>:
econòmic -a: ♦ efnahagsleg heimsvaldastefna: imperialisme econòmic; ♦ efnahagsleg stjórnun: governança econòmica

efnahags·líf <n. -lífs, pl. no hab.>: vida econòmica

efnahags·lægð <f. -lægðar, -lægðir>:
recessió econòmica

efnahags·mál <n.pl -mála>: economia f
	jafnvægi í efnahagsmálum: estabilitat econòmica

efnahags·ráðstafanir <f.pl -ráðstafana>: mesures econòmiques

efnahags·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m d'economia: ♦ efnahags- og viðskiptaráðuneyti: ministeri de comerç i afers econòmics

efnahags·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
balanç m [econòmic]

efnahags·samstarf <n. -samstarfs, no comptable>:
cooperació econòmica

efnahags·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat econòmica

efnahags·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política econòmica

efnahags·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
gestió econòmica

efnahags·stöðugleiki <m. -stöðugleika, no comptable>:
estabilitat econòmica

efnahags·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
espai econòmic

efnahags·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:
problema econòmic

efnahags·vandi <m. -vanda, no comptable>:
dificultats econòmiques

efnahags·þrengingar <f.pl -þrenginga>:
dificultats econòmiques, estretors econòmiques

efnahags·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament econòmic

efnahags·þvinganir <f.pl -þvingana>:
sancions econòmiques

efna·laug <f. -laugar, -laugar>: tintoreria f, neteja f en sec

efnast <efnist ~ efnumst | efndist ~ efndumst | efnst>:
fer-se ric -a

efna·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma química

efni <n. efnis, efni>:
1. <GEN> matèria f, substància f, <LIT> estofa f
2. (inntak, innihald) tema m (contingut, argument d'escrit, conversa etc.): ◊ en er hann kom þar, var honum sagt, að Hildiríðarsynir höfðu verið um veturinn í Þrándheimi með Haraldi konungi, og það með, að þeir myndu ekki af spara að rægja Þórólf við konung; var Þórólfi margt sagt frá því, hvert efni þeir hefðu í um rógið: i quan hi va haver arribat, li van dir que els fills de la Hildiríður havien estat durant l'hivern a Trondheim amb el rei Haraldur i, a més a més, que ho intentaven tot per a difamar en Þórólfur davant el rei; van informar detingudament en Þórólfur de quin era el contingut de les calúmnies; ♦ halda sér (o: sig) við efnið: no apartar-se del tema; ♦ í þessu efni: en vista d'això, en aquest cas; ♦ í þessum efni: en aquest cas, quant a això; ♦ koma sér [beint] að efninu: <LOC FIG> anar [directament] al gra; ♦ → málefni “afer, assumpte”; ♦ → verkefni “tasca; projecte”; ♦ → viðfangsefni “tasca”; ♦ → umræðuefni “tema de conversa”; ♦ → umtalsefni “tema de conversa”
3. (efniviður) material m (matèria emprada per a construir, fer, elaborar etc. una cosa): ♦ efni í föt: tela f, teixit m; ♦ → byggingarefni “material de construcció”
4. (um fólk) promesa f (persona que promet molt o que aspira a convertir-se en): ♦ efni í skáld: una jove promesa de la poesia, un poeta prometedor; ♦ → drottningarefni “princesa hereva, futura reina”; ♦ → konuefni “jove molt prometedora; promesa, futura muller”; ♦ → konungsefni “príncep hereu, futur rei”; ♦ → mannsefni “jove molt prometedor”; ♦ → munksefni “novici”; ♦ → nunnuefni “novícia”; ♦ → víkingsefni “[bon] futur viquing”
5. (tilefni, ástæða) motiu m (causa, circumstàncies desencadenants): ◊ eigi mun konungur trúa því, þótt slík lygi sé upp borin fyrir hann, því að hér eru engi efni til þessa, að eg muni svíkja hann, því að hann hefir marga hluti gert stórvel til mín, en engan hlut illa: el reis no ho creurà pas per més mentides d'aquesta mena que li serveixin perquè no hi ha cap motiu pel qual jo el pogués trair ja que en moltes de coses m'ha procurat molt de bé i mai res de dolent; ◊ á þessu sama ári gipti herra Árni biskup Guðnýju, dóttur Helga Loptssonar ok Ásbjargar systur sinnar, Þórði Hallssyni af Mǫðruvǫllum í Eyjafirði, ok var veizlan heima í Skálaholti at áliðnu sumri; en er þar af sannast at segja at hverjum sínkum manni mundi þat vera mjǫg minniligt torræki ef hann lét svá sína peninga tærða sem þar tærðu þessir frjálsir menn sinn kost er efnit (o potser s'hauria d'esmenar en efnt o efnat?; → efna¹,² . Cf l'expressió efna til [mikillar] veizlu) fengu til þessarar samdrykkju, þvíat allt fór saman, at boðsmenn vóru margir ok mikillar frægðar, mikil húsakynni ok mikilmannliga innan búin, ok innleiðslan stórmannlig, vistafǫngin valin, drykkrinn dýrr, útleiðslan ágæt af beggja hendi: aquell mateix any, el senyor bisbe n'Árni va beneir a Mǫðruvellir, a l'Eyjafiord, el matrimoni de la Guðný, la filla d'en Helgi Loptsson i de n'Ásbjǫrg, la germana del bisbe, amb en Þórðr Hallsson, i el convit es va fer a casa, a Skálaholt a les darreries de l'estiu, i d'aquest convit se n'ha de contar com a cosa ben vera que a qualsevol persona parsimoniosa li hauria estat un greu i molt memorable daltabaix econòmic si hagués despès els seus diners de la mateixa manera que aquests homes lliures, que van tenir motiu i ocasió d'oferir aquell convit, hi van fer gastament de llur hisenda, car tot plegat es va esdevenir que els convidats a les noces foren molts i de gran renom, l'indret de llur allotjament, espaiós i el seu interior, parat molt senyorívolament, la rebuda amb què hom els va acollir, magnífica, el menjar, exquisit, les begudes, precioses, i en el moment de l'adéu, totes dues parts es van acomiadar fent-se esplèndids regals
6. (ástand) circumstàncies f.pl (situació, condicions): ♦ óvænt efni horfist til [e-s]: <LOC FIG> les perspectives no són gens bones, la cosa ha agafat un mal color; ◊ óvænt efni horfist hér til. Nú eru tveir kostir fyrir hendi, að láta þá Höskuld dæma mál sín og kann vera að þeir komi því fram með sínum afla að Þorgeir missi goðorðsins, hinn er annar að sættast: les perspectives ara són ben dolentes, de manera que ens queden dues alternatives: o bé deixem que en Höskuldur i els seus portin el cas a judici i, atesa llur força, podria donar-se ben bé el cas que aconseguissin de fer perdre el godord al Þorgeir, o bé pactem amb ells i hi arribem a un acord; ♦ nú er illt í efni: <LOC FIG> la cosa té molt mala pinta, la cosa van mal dada; ♦ vera komið í óvænt efni: <LOC FIG> tenir una cosa molt mala pinta, trobar-se en una situació crítica; ◊ menn Magnúss konungs, þeir er voru í ráðagerð með honum, tala það að þeim þykir í óvænt efni komið er þeir Haraldur frændur skulu berast banaspjót eftir: els homes del rei Magnús que li feien de consellers li van dir que els semblava que la cosa pintaria molt malament si ell i en Haraldur, el seu parent, trencaven les hostilitats; ◊ og sú var virðing á að Barði þótti haldið hafa fullan hlut og þeir er honum veittu, í svo óvænt efni sem komið var um hríð: i el parer de la gent fou que en Barði, i aquells que li donaven suport, havien obtingut un èxit total [amb l'acord assolit] per més dolentes que haguessin semblat les seves perspectives d'èxit fins llavors; ◊ nú er komið í óvænt efni: la situació és crítica, la cosa pinta molt malament
7. efni <n.pl efna>: (auður, fáreign) cabal m, riquesa f (béns, mitjans econòmics, fortuna): ♦ eftir efnum og ástæðum: segons els mitjans i les circumstàncies, segons les possibilitats; ♦ hafa efni á e-u: tenir els mitjans per a una cosa; ♦ ég hef ekki efni á því: no en tinc pas els mitjans; ♦ lifa um efni fram: viure per sobre de les seves possibilitats; ♦ vera í góðum efnum: tenir cabal[s], ésser acabalat -ada
8. (eiturlyf) maria f (droga; adaptació del mot anglès stuff)

efni·legur, -leg, -legt <adj.>:
que promet molt (jove, noi)

efnis·grein <f. -greinar, -greinar>:
<GRAM> paràgraf m

efnis·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>: materialisme m

efnis·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
component m, constituent m: ♦ virkur efnisþáttur (o: þáttur) í lyfi: <MED> principi actiu d'un fàrmac

Efrat <m. Efrats, no comptable>:
variant ortogràfica de → Evfrat ‘Eufrates’

efri, efri, efra <adj.. Formes de comparatiu sense grau positiu>:
superior -a (local & temporal; per a l'expressió del rang, hom empra → æðri, æðri, æðra): ♦ á efri árum: <LOC> en la vellesa, en els anys de vellesa; ♦ hniginn á efra aldur: <LOC> d'edat avançada; ♦ efra blað: <MED> lobus m superior; ♦ efra brjóstgrindarop: <MED> obertura toràcica superior; ♦ efra þilfar: <NÀUT> coberta f superior; ♦ efri beinn augnvöðvi: <MED> múscul recte superior de l'ull; ♦ efri bekkirnir: <EDUC> les classes superiors, les classes més avançades; ♦ hægri efri blaðaberkja: <MED> bronqui lobel·lar superior dret; ♦ vinstri efri blaðaberkja: <MED> bronqui lobel·lar superior esquerre; ♦ efri deild: <POLÍT> Cambra alta, senat m; ♦ efri holæð: <MED> vena cava superior; ♦ efri hæð hússins: el pis de dalt; ♦ efri hægri lungnabláæð: <MED> vena pulmonar superior dreta; ♦ efri vinstri lungnabláæð: <MED> vena pulmonar superior esquerra; ♦ efri kjálki: <MED> maxil·lar m superior; ♦ efri mörk: límit m superior; ♦ efri útlimur: <MED> extremitat f superior; ♦ efri vörin: <MED> el llavi superior; ♦ efri nefaða (o: nefskel): <MED> cornet m superior, cornet m de Morgagni; ♦ efri skávöðvi: <MED> múscul oblic superior (o: major) [de l'ull]

efsta·stig <n. -stigs, pl. no hab.>:
<GRAM> grau superlatiu

efstavika <f. efstuviku, efstuvikur. Gen. pl.: efstuvikna>:
<RELIG> Setmana Santa

efsti, efsta, efsta <adj.. Formes febles de superlatiu sense grau positiu>:
1. <LOC & FIG> el més alt la més alta: ♦ á efstu hæð: en el darrer pis, en el pis de dalt de tot
2. <TEMP> darrer -a: ♦ efsti bekkur: <EDUC> la darrera classe, el darrer curs; ♦ efsti dagur: <RELIG> el dia del Judici Final (lit. el dia suprem); ♦ á efsta degi: el dia del Judici Final

efstur, efst, efst <adj.. Formes fortes de superlatiu sense grau positiu>:
variant forta de → efsti, efsta, efsta “el més alt”: ♦ vera efstur í bekk sínum: <EDUC> ésser el primer de la seva classe; ♦ verða efstur í bekknum: <EDUC> convertir-se en el primer de la classe; ♦ vera (o: standa) efstur með 58 stig: <ESPORT> encapçalar la classificació amb 58 punts; ♦ það er efst í mér [núna] að <+ inf.>: <LOC> [ara mateix] el meu desig més fort és [de] <+ inf.>, [ara mateix] allò en què penso més és en <+ inf.>

eftir <prep.>:
   I: <+ac.>: 1. <GEN> després de (+ indicació de temps passat)
           eftir ár: un any després, després d'un any, al cap d'un any
           eftir þrjá daga: tres dies després
        2. d?aquí a (+ indicació de temps futur)
           eftir þrjá daga: d?aquí a tres dies
           eftir þrjár vikur: d?aquí a tres setmanes
           eftir þrjú ár: d?aquí a tres anys
           ég kem eftir viku: vindré d?aquí a una setmana
        3. per, de (preposició introductora del subjecte agent)
        4. eftir því sem: en relació amb, depenent de (com), segons
   II: <+dat.>: 1. <GEN> al llarg de (lloc)
        2. (samkvæmt) segons (d'acord amb)

eftir·látur, -lát, -látt <adj.>:
manejable, dòcil (persona): ♦ eftirlátur e-m: dòcil a algú

eftir·lit <n. -lits, -lit>:
1. <GEN> control m (vigilància, esment, supervisió): ♦ hafa eftirlit með e-u: controlar una cosa, vigilar una cosa; ♦ hafa gott eftirlit með e-u: vigilar atentament una cosa; ♦ vera við eftirlit: estar de patrulla, estar patrullant; ♦ lögreglumaður við eftirlit: un policia de patrulla
2. (eftirlitsstöð) [punt m de] control m (oficines, indret)

eftirlits·samur, -söm, -samt <adj.>:
atent -a, vigilant

eftirlits·semi <f. -semi, no comptable>:
atenció f, vigilància f

eftir·sóttur, -sótt, -sótt <adj.>:
[molt] sol·licitat -ada

eftirlits·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat[s] f.[pl] de control (o: supervisió)

eftirlits·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
patrulla f de vigilància

eftirlits·yfirvald <n. -yfirvalds, -yfirvöld>:
autoritat supervisora, autoritat controladora

eftir·líking <f. -líkingar, -líkingar>: 1. (stæling & líki) imitació f
           Eftirlíking af eldinum eftir Rosselló-Pòrcel: Imitació del foc d'en Rosselló-Pòrcel
           eftirlíking af náttúrunni: imitació de la natura
           eftirlíking náttúrunnar: imitació de la natura
           marmara-eftirlíking: imitació de marbre
        2. mimesi f
           aristótelísku hugtökin "eftirlíking" og "hreinsun": els conceptes aristotèlics de "mimesi" i "catarsi"

eftir·líkjandi <m. -líkjanda, líkjendur>: imitador m, imitadora f

eftir·minnilegur <adj. -minnileg, -minnilegt>:
memorable, digne -a d'ésser recordat -ada

eftir·réttur <m. -réttar, -réttir>: postra f, darreria f
        eftirréttir: les postres

eftirsóknar·verður, -verð, -vert <adj.>:
desitjable (que s'ho paga d'esmerçar-hi esforços, de maldar per aconseguir-ho)

eftir·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
rèplica f (terratrèmol secundari posterior a un de principal)

eftir·stöðvar <f.pl -stöðva>:
resta f (romanent, residu)

eftir·talinn, -talin, -talið: següent (que es detalla a continuació)

eftirtektar·samur, -söm, -samt <adj.>:
atent -a, observador -a

eftir·tölur <f.pl -talna>: 1. (smámunasemi, sýtingur) primmiradesa f, repelositat f (crítiques per nimietats, bagatel·les)
        2. (meinfýsni) mesquinesa f (manca de generositat moral, coquineria)
           óþökk og eftirtölur: ingratitud i mesquinesa
           eftirtölur og níska: mesquinesa i gasiveria
        3. (það að telja eftir) recordatori insistent i molest dels favors fets (insistència -com a prova de tenir un caràcter mesquí- a recordar molt sovint a algú els favors i serveis que li ha fet)
        4. (nöldur, ógeð) desgana f (reluctància a fer una cosa & expressió d'aquesta reluctància)
           gera e-ð með eftirtölum: fer una cosa de mala gana (o: a contracor; o: rondinant)
           vera með eftirtölur: rondinar, remugar (en senyal de descontentament, malagana, desgrat etc.)
 
 
 
egg <n. eggs, egg>: 1. ou m
           hvort kom á undan, eggið eða hænan?: què va ésser primer, l'ou o la gallina?
           harðsoðin egg: ous bullits, ous durs (bullits entre 8 i 10 minuts)
           liggja á eggjum: covar els ous (femella d'ocell & gallina)
           linsoðin egg: ous passats per aigua (bullits durant uns tres minuts)
           soðin egg: ous bullits (entre passats per aigua i durs, bullits al voltant dels cinc minuts)
           skurma egg: trencar la closca de l'ou
           spæld egg: ous estrellats
           þeytt egg: un ou batut
           verpa eggjum: pondre ous (aviram, ocell, rèptil)
        2. <MED & VETER> òvul m
           frjóvgað òvul fecundat
 
 
 
egg·aldin <n. -aldins, -aldin>: albergínia f
 
 
 
eggaldin·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>: rodanxa f d'albergínia

egg·hetta <f. -hettu, -hettur>:
*bolbici m titubant, *mujolet m (bolet Bolbitius titubans syn. Bolbitius vitellinus var. titubans)

eggja¹ <eggja ~ eggjum | eggjaði ~ eggjuðum | eggjað>:
1. <e-ð>: (gera beittari) esmolar una cosa (fer més agut el tall d'una eina o d'un ganivet): ◊ eggja hníf: esmolar un ganivet; ◊ eggja ljá: esmolar una falcella
2. <e-n>: (egna) incitar algú (instigar, esperonar, instar, agullonar): ♦ eggja e-n á e-ð: incitar [fort] algú perquè faci una cosa; ♦ eggja á að <+ subj.>: burxar perquè <+ subj.>; ◊ þá eggjuðu margir á að enn skyldi við leita um atreiðina og var það gert: llavors molts van burxar perquè encara es tornés a intentar de continuar el viatge i així es va fer; ♦ eggja e-n til e-s: punxar algú perquè faci una cosa; ♦ eggja e-n að <+ inf.>: esperonar algú a <+ inf.>; ◊ vinir hans eggjuðu hann að kvænast: els seus amics l'animaven a casar-se; ◊ margir menn eggjuðu konung, er stund var í milli, að nauðga þeim Kjartani til trúarinnar: del cap d'una estona, molts dels homes van instar el rei a forçar Kjartan i els altres [islandesos] a convertir-se; ◊ Kormlöð eggjaði mjög Sigtrygg son sinn að drepa Brján konung: la Kormlöð punxava molt son fill Sigtrygg perquè matés el rei Brian; ♦ <†> eggja e-n í höfuð sér: provocar la còlera d'algú, enfurismar algú en contra seu; ♦ <†> illt er að eggja óbilgjarnan: <LOC FIG> mala cosa és animar l'animós; ♦ eggja [til] e-s: instigar a fer una cosa
3. <e-n>: (menn, her, lið til atsóknar fyrir orrustu) arengar algú (encoratjar, animar els homes, esp. abans de la batalla): ♦ eggja e-n fram: encoratjar algú a avançar
4. <e-n>: (menn, her, lið í orrustu) encoratjar algú (animar els homes durant la batalla)

eggja² <eggja ~ eggjum | eggjaði ~ eggjuðum | eggjað>:
(safna eggjum) anar (o: sortir) a cercar ous a l'indret on les gallines o d'altres ocells tenen els nierons: ◊ þeir eggjuðu vel, náðu miklu af eggjum: han anat a cercar ous i els ha anat molt bé, han aconseguit aplegar-ne una bona quantitat; ♦ það eggjaði vel: han trobat molts d'ous [als nierons]

eggja·hræra <f. -hræru, no comptable>: ous remenats

eggja·hvíta <f. -hvítu, -hvítur. Gen. pl.: -hvíta>:
1. <GEN> clara f d'ou, blanc m d'ou (Mall., Men.)
2. <QUÍM> albúmina f: ♦ eggjahvíta í þvagi: <MED> albuminúria f, proteïnúria f
3. <BIOL> proteïna f

eggjahvítu·efni <n. -efnis, -efni>: proteïna f

eggja·hæna <f. -hænu, -hænur>:
lloca f

eggja·kaka <f. -köku, -kökur>: (omeletta) truita f (d'ous)
        eggjakaka með kartöflum*: truita amb patates
 
 
 
eggja·pískari <m. -pískara, -pískarar>: batedor m (eina de cuina, esp. per a batre ous)
 
 
 
eggja·rauða <f. -rauðu, -rauður>: rovell m d'ou, vermell m d'ou (Bal.), <†> mujol m [d'ou]
 
 
 
eggja·réttir <m.pl -rétta>: <CULIN> plats fets a base d?ous
 
 
 
eggja·skeri <m. -skera, -skerar>: tallaous m (estri de cuina)
 
 
 
eggja·skurn <f. -skurnar, -skurnir>: closca f d'ou

eggjast <eggjast ~ eggjumst | eggjaðist ~ eggjuðumst | eggjast ║ [hvor annan]>:
donar-se ànims mútuament, esperonar-se mútuament: ◊ þeir Flosi snerust þá við og eggjuðust nú fast hvorirtveggju: en Flosi i els seus es van disposar per repel·lir l'atac i s'encoratjaven fermament els uns als altres; ♦ láta eggjast: deixar-se provocar; ◊ eigi mun konungur láta að eggjast um öll níðingsverk þín; eigi mun hann láta Egil drepa í nótt, því að náttvíg eru morðvíg: el rei no es deixarà pas provocar a cometre totes les malvestats que dius, no farà pas que matin l'Egill anit perquè els homicidis comesos de nit són vils assassinats

eggja·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: <MED> ovari m
 
 
 
eggja·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: rossinyol m, picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

egg·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
lloca (femella d'ocell & gallina que cova els ous): ♦ eggsjúk hæna: lloca f

egg·skel <f. -skeljar, -skeljar>: navalla f, mànec m (mol·lusc Ensis ensis)

egg·tvíblaðka <f. -tvíblöðku, -tvíblöðkur>:
lístera f oval (o: ovada) (planta Listera ovata)

egifskur, egifsk, egifskt <adj.>:
egipci -ípcia (→ egypskur, egypsk, egypskt)

Egifta·land <n. -lands, no comptable>:
Egipte m (→ Egyptaland)

Egifti <m. Egifta, Egiftar>:
egipci m, egípcia f (→ Egypti)

Egypta·land <n. -lands, no comptable>:
Egipte m

egypskur, egypsk, egypskt <adj.>:
egipci -ípcia

Egypti <m. Egypta, Egyptar>:
egipci m, egípcia: ♦ hinir fornu Egyptar: els antics egipcis; ♦ hinna fornu Egypta: dels antics egipcis

egypzkur, egypzk, egypzkt <adj.>:
<†> variant arcaica de → egypskur, egypsk, egypskt “egipci”

ehf. <abrev. de einkahlutafélag>:
<ECON> SL f (societat de responsabilitat limitada)

ei <adv.>:
<†> variant arcaica de → ekki “no...pas”

eið <n. eiðs, eið>:
variant de → eiði ‘istme, llenca de terra entre dues illes o entre illa i terra ferma’

eið·brigði <n.pl -brigða>:
<†> variant arcaica de → eiðrof “trencament de jurament”

eið·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
lligat -ada per un jurament

eið·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest ║ e-ð>:
1. <GEN> certificar una cosa
2. (um vitni) fer prestar el jurament a..., prendre el jurament a... (testimoni)

eiði <n. eiðis, eiði>:
istme m: ♦ → Panamaeiði “istme de Panamà”

eið·rof <n. -rofs, -rof>:
trencament m (o: violació f) de jurament, perjuri m

eið·rofa <adj. inv.>:
perjur -a

eið·rofi <m. -rofa, -rofar>:
perjur m, perjura f

eið·stafur <m. -stafs, -stafir>:
fórmula m de jurament

eið·svarinn, -svarin, -svarið <adj.>:
jurat -ada (fet sota jurament): ♦ eiðsvarin yfirlýsing: una declaració jurada; ♦ vera eiðsvarinn: estar sota jurament

eiður <m. eiðs, eiðar>:
jurament m: ♦ rjúfa eið: violar (o: trencar) un jurament; ♦ sverja (o: vinna; o: leggja) eið: prestar jurament; ♦ leggja eið að e-u: assegurar una cosa amb un jurament; ◊ hann hét honum vináttu sinni og griðum og lagði eið að og þó að Ónías grunaði hann um græsku gat Androníkus tælt hann til að yfirgefa griðastaðinn: li va prometre sota jurament asil i la seva amistat i encara que l'Onies sospitava una arteria d'ell, l'Andrònic el va persuadir perquè abandonés el lloc on havia trobat asil; ◊ Alkímus lét líka friðarvilja í ljós við þá og lagði eið að: „Ekki munum við reyna að gera ykkur eða vinum ykkar illt,“ sagði hann: L'Alquim també se'ls adreçà amb paraules pacífiques i els jurà: "no intentarem fer-vos cap mal, ni a vosaltres, ni als vostres amics"; ◊ hann lagði eið að því að hann mundi aldrei leitast við að gera honum neitt til miska svo lengi sem hann lifði: li va jurar que, mentre visqués, mai no cercaria de fer-li res que el perjudiqués; ♦ rangur eiður: jurament en fals; ♦ sverja rangan eið: jurar en fals; ♦ undir eiði: sota jurament; ♦ e-m er eiður sær að <+ ind.>: poder jurar amb total seguretat que <+ ind.>; ♦ mér er eiður sær að þessu hef ég aldrei lofað: puc jurar quan vulgueu que mai no he promès tal cosa

eiga: 1. tenir (posseir)
        2. eiga að <+inf.>: haver de <+inf.>
        3. eiga að <+inf.>: (af umsögn annarra) se suposa que..., diuen que... (reflectint un parer, esp. d'altri)
           en hann á nú víst að vera laus við hana (pillufíknina): però ara se suposa que se n'ha desempallegat (de la seva addicció als tranquil·litzants)
        4. eiga við e-ð: convenir a una cosa, ésser convenient a una cosa, ésser escaient a una cosa
        5. hvað áttu við?: <LOC> què vols dir?
           ...áttu þá við það sem ég held að þú eigir við?: ...has volgut dir el que crec que has volgut dir?

◊ hún er að fara að eiga sitt 3 barn: està a punt de tenir el seu tercer infant

eiga "tenir"
			Present indicatiu		Pretèrit indicatiu
Sg.	1	ég	á	tinc	átti	tenia	he tingut	tinguí
	2	þú	átt	tens	áttir	tenies	has tingut	tingueres
	3	hann	á	té	átti	tenia	ha tingut	tingué

Pl.	1	við	eigum	tenim	áttum	teníem	hem tingut	tinguérem
	2	þið	eigið	teniu	áttuð	teníeu	heu tingut	tinguéreu
	3	þeir	eiga	tenen	áttu	tenien	han tingutt	tingueren

			Present subjuntiu		Pretèrit subjuntiu
Sg.	1	ég	eigi	tingui	ætti	tingués
	2	þú	eigir	tinguis	ættir	tinguessis
	3	hann	eigi	tingui	ætti	tingués

Pl.	1	við	eigum	tinguem	ættum	tinguéssim
	2	þið	eigið	tingueu	ættuð	tinguéssiu
	3	þeir	eigi	tinguin	ættu	tinguessin

			Imperatiu
Sg.	2		eig!, eigðu!	té, ten
Pl.	2		eigið	teniu

Supí:			átt	tingut
Gerundi:			eigandi	tenint
Participi Passat			-, -, -

eigandi <m. eiganda, eigendur>:
propietari m, propietària f: ♦ eigandi flutningsréttar: el propietari dels drets d'explotació

eigi: variant arcaica o literària de → ekki ?no?

eigin·girni <f. -girni, pl. no hab.>:
egoisme m, egocentrisme m

eigin·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
egoista, egocèntric -a

eiginhandar·rit <n. -rits, -rit>: escrit autògraf

eign <f. eignar, eignir>:
1 <GEN> possessió f: ♦ kasta (o: slá) eign sinni á e-ð: prendre possessió d'una cosa, apoderar-se d'una cosa
2. (jarðeign & það sem maður á) propietat f (immoble & bé en general que hom posseeix): ♦ fá e-ð til eignar: rebre una cosa en propietat; ♦ sala á eignum: venda de patrimoni
3. <ECON. En aquesta accepció, emprat hab. en pl.> actiu m: ♦ eignir og skuldir: actius i passius

eignar·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAM> genitiu m

eignar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:
<GRAM> pronom possessiu: ♦ hliðstætt eignarfornafn: pronom possessiu en funció adjectival, adjectiu possessiu

eignar·húsnæði <n. -húsnæðis, pl. no hab.>: habitatge m en propietat

eignast <eignast ~ eignumst | eignaðist ~ eignuðumst | eignast ║ e-ð>:
1. (um hluti) entrar en possessió d'una cosa (coses)
2. (um fólk) tenir algú (p.e., un fill, una filla): ♦ eignast dóttur ~ son með konu frá...: tenir una filla ~ un fill amb una dona de...; ♦ eignast nýjan vin: tenir un nou amic, fer un nou amic

eik <f. eikar (o: eikur), eikur>:
roure m: ♦ ekki fellur eik við fyrsta högg: <LOC FIG> Roma no es va fer pas en un dia; ♦ eplið fellur sjaldan langt frá eikinni: <LOC FIG> els testos s'assemblen a les olles; de tal buc, tal eixam

eikar·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:
roureda f

eikar·viður <m. -viðar, no comptable>:
(viður eikitrésins) fusta f de roure: ♦ úr eikarviði: de [fusta de] roure

eiki <n. eikis, eiki>:
1. <†> (eikarskógur) roureda f (bosc de roures)
2. (eikitré) roure m (qualsevol arbre del gènere Quercus)

eiki·dalur <m. -dals, no comptable>:
<RELIG> vall f de l'Alzina ('ʕēmεq ha-ʔē'lāh, עֵמֶק הָאֵלָה): ◊ en Sál og þeir og allir Ísraelsmenn eru í Eikidalnum og eru að berjast við Filista: Saül, amb ells i amb tots els israelites, és a la vall de l'Alzina, combatent-hi contra els filisteus

eiki·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:
roureda f

eiki·tré <n. -trés, -tré>:
roure m

ei·lífð <f. -lífðar, -lífðir>:
eternitat f

ei·lífur, -líf, -líft <adj.>:
1. <GEN> etern -a: ♦ borgin eilífa: la Ciutat eterna (Roma); ♦ eilífa lífið: <RELIG> la vida eterna; ♦ Guð, hinn eilífi: <RELIG> Déu, l'etern[al]
2. (óendanlega varandi, ævarandi) sempitern -a (de durada infinita): ◊ eins ok eilíf nótt ófrýn ok svört: com una nit sempiterna, hòrrida i negra
3. (varanlegur, sem hættir aldrei) perpetu -ètua (que no cessa mai, permanent): ♦ eilífur snjór: (snjór sem bráðnar aldrei) neu perpètua (o: neus perpètues) (que no es fon mai)

eiming <f. eimingar, eimingar>:
destil·lació f

eiminga·hús <n. -húss, -hús>:
destil·leria f

eimingar·tæki <n. -tækis, -tæki>:
alambí m, destil·lador m

ein- <prefixoide>:
uni-, mono-, mon-

ein·angraður, -öngruð, -angrað: isolat -ada, aïllat -ada

ein·armaður, -örmuð, -armað <adj.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.) (mancat d'un braç)

ein·beita <-beiti ~ -beitum | -beitti ~ -beittum | -beitt ║ sér>: concentrar-se
        einbeita sér að e-u: concentrar-se en una cosa
        eiga erfitt með að einbeita sér: tenir dificultats per a concentrar-se

ein·birni <n. -birnis, -birni>:
(eina barnið, einkabarn) fill únic, filla única, povil m (Val.), povila f (Val.), pubil m (Bal.), pubila f (Bal.)

ein·breiður, -breið, -breitt: d'un sol carril de circulació
        einbreið brú: pont amb un sol carril de circulació
        einbreið göng: túnel amb un sol carril de circulació
 
 
 
einbýlis·hús <n. -húss, -hús>: casa unifamiliar

ein·dagi <m. -daga, -dagar>:
<ECON> venciment m (termini de pagament de factura, deute etc.): ♦ það er komið í eindaga: <LOC> això ja ha vençut (ja s'ha complert el termini de pagament)

ein·drægni <f. -drægni, no comptable>: harmonia f (unió, concòrdia)
        í eindrægni: unànimement, per unanimitat

ein·dæma <adj. inv.>:
únic -a, sense parió

ein·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
1. (sjálfdæmi) eindæmi m, dret de fixar les condicions d'un acord en un afer legal en què un mateix hi és part implicada: ◊ Hann lét illa yfir og fer þegar á fund Glúms og sagði honum atburðinn og býður honum eindæmi: a ell no li va agradar pas i se'n va anar a veure totd'una en Glum a qui va contar el fet, oferint-li un acord amb les condicions que el mateix Glum hi posés; ♦ gera e-ð upp á sitt eindæmi: <LOC FIG = gera e-ð á eigin ábyrgð> fer una cosa sota la seva pròpia responsabilitat
2. (einstæður atburður) cas únic (→ einsdæmi): ◊ Grettir svarar: "Eindæmin eru verst. Eg hefi og týnt mal þeim er eg átti og leitum nú báðir samt: en Grettir li respon: "Les coses que només li passen a un són les pitjors; jo també he perdut la taleca que tenia. Les podem cercar (la teva i la meva) tots dos plegats

ein·elti <n. -eltis, -elti>: empait m, persecució f
        einelti í vinnu (o: á vinnustaðnum): assetjament psicològic en el treball, assetjament moral en el treball

ein·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
borni bòrnia, tort -a (Val., Bal.) (mancat d'un ull)

ein·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
borni bòrnia, tort -a (Val., Bal.) (mancat d'un ull)

ein·faldur, -föld, -falt: ximplet -a

einfruma- <en compostos>:
unicel·lular

ein·frumungur <m. -frumungs, -frumungar>:
protist m

ein·getinn, -getin, -getið <adj.>:
unigènit -a, únic -a (fill): ◊ hinn eingetni Sonur Guðs, sem vildi gera okkur hluttakendur í guðdómi sínum, tók sér náttúru okkar til að hann, með því að gerast maður, gæti gert menn að guðum: el fill únic de Déu, volent que participéssim de la seva divinitat, va assumir la nostra natura a fi que ell, fent-se home, fés els homes déus; ◊ við játum að einn og hinn sama Krist, Drottin, og eingetinn Son, á að þekkja í tveimur náttúrum án samruna, án breytinga, án sundurgreiningar, án aðskilnaðar. Mismunur náttúranna hélst við einingu þeirra, einkenni hvorar náttúru um sig varðveittust þar sem þær féllu saman í einni persónu (prosopon) og einum frumþætti (hypostasis): confessem que hem de reconèixer un sol i mateix Crist, Senyor, Fill Únic, en dues natures, sense confusió, sense canvis, sense divisió, sense separació. La diferència de les natures no es veu pas suprimida per llur unió, sinó que les propietats de cadascuna d'elles es veuen salvaguardades i reunides en una sola persona i una sola hipòstasi; ◊ Ó, eingetni Sonur og Orð Guðs! Þú sem ert ódauðlegur, þú sem íklæddist holdi af Maríu heilagri Guðsmóður og ævarandi mey oss til hjálpræðis, þú sem án breytingar gerðist maður og varst krossfestur, ó Kristur vor Guð, þú sem með dauða þínum hefur kramið dauðann, þú sem ert einn hinnar heilögu þrenningar, dýrlegur með Föðurnum og hinum Heilaga Anda, frelsa oss!": Oh Fill Únic i Verb de Déu, tu, que essent immortal, et vas dignar encarnar-te per la nostra salvació de la santa Mare de Déu i sempre Verge Maria, tu, que sense canvi et féres home i fores crucificat, oh Crist Déu, tu, que per la teva mort vares esclafar la mort, tu que ets Un de la Santa Trinitat, glorificat amb el Pare i l'Esperit Sant, salva'ns!"; ◊ svo elskaði Guð heiminn, að hann gaf son sinn eingetinn, til þess að hver sem á hann trúir glatist ekki, heldur hafi eilíft líf: tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill Unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna

eingyðis·trúarbrögð <n.pl -trúarbragða>:
religió f monoteista

ein·göngu <adv.>:
exclusivament, únicament: ♦ ekki eingöngu... heldur...: no únicament... sinó també....; ♦ nær eingöngu: gairebé exclusivament

ein·hendur, -hend, -hent <adj.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.) (mancat d'una mà)

ein·hentur, -hent, -hent <adj.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.) (mancat d'una mà)

Ein·herji (o: <†> -heri) <m. -herja, pl. no hab.>:
<MITOL> Einheri m, un dels epítets del déu Þórr, per bé que apareix usat sarcàsticament. Es pot interpretar tant com el qui lluita tot sol com el qui lluita amb els einherjar: ◊ austrfǫrom þínom scaltu aldregi / segia seggiom frá, / sízt í hanzca þumlungi hnúcþir þú, einheri / oc þóttisca þú þá Þórr vera: no parlis mai als homes del teu viatge a llevant ja que t'hi vas arrupir dins el polze d'una manyopla, [galdós] einheri: aleshores no semblaves no en Þórr

ein·herji (o: <†> -heri) <m. -herja, -herjar; empr. hab. en pl.>:
<MITOL> éinheri m, cadascun dels guerrers que, després de morir en combat, havia tingut la sort d'ésser dut al Valhal·la. Cal recordar que només la meitat dels caiguts en combat hi anaven; l'altra meitat anava al Fólkvangr, l'estatge de la deessa Freyja. El mot einherji significa el qui lluita tot sol. Al Hárbarðsljóð, manuscrit A, estrofa 30, vers 1, hi apareix la forma femenina einherja: ◊ Óðinn heitir Alfǫðr, þvíat hann er faðir allra goða. Hann heitir ok Valfǫðr, þvíat hans óskasynir eru allir þeir, er í val falla. Þeim skipar hann Valhǫll ok Vingólf, ok heita þeir þá Einherjar. Hann heitir ok Hangaguð ok Haptaguð, Farmaguð, ok enn hefir hann nefnz á fleiri vega, þá er hann var kominn til Geirrøðar konungs: Odin es diu Alfǫðr (= el Pantòpator, el Pare de Tot) perquè és el pare de tots els déus. També es diu Valfǫðr (= Pare dels Caiguts en Combat) perquè tots aquells qui cauen en combat són els seus fills adoptius i els assigna [un lloc a]l Vahal·la i Vingólf (= Trespol d'Amics) i llavors[, quan ja hi són,] es diuen èinheriar. També es diu Hangaguð (= Déu dels Penjats) i Haptaguð (= Déu dels Captius) i Farmaguð (= Déu dels [qui porten] Carregaments, ço és, Déu dels Mercaders) i encara es va fer dir amb altres noms quan va anar a veure el rei Geirrøðr

einhver, einhver, eitthvert / eitthvað: 1. algú -una, qualcú -una qualque (Bal.)
        2. ningú -una(en oracions interrogatives, condicionals i negatives)
           er einhver lifandi hér? Que hi ha ningú?
        3. einhverjir, einverjar, einhver <pl.>: uns unes, alguns -unes, uns quants unes quartes, certs certes (la traducció amb l'adjectiu uns quants unes quantes / certs certes també es dòna amb substantius que designen col·lectius)
           eitthvert fólk úr bænum: unes quantes persones de la ciutat
        4. <+ adj. en grau superlatiu>: un dels..., una de les... (en aquest ús, alterna amb einn [hinn] + adj. en grau superlatiu)
           einhver mesti snillingur[inn]: un dels més grans genis
           hann er er að mínu mati einhver mesti Wagner-söngvari okkar tíma: al meu entendre és un dels més grans cantants d'òperes de Wagner dels nostres temps

El neutre eitthvert s'empra com a adjectiu, acompanyant, per tant, un substantiu de gènere neutre. La forma eitthvað, en canvi, s'empra com a pronom. Cal remarcar que si la forma eitthvað va amb un adjectiu, aquest va en el mateix cas que vagi eitthvað: Exemple: eitthvað nýtt “alguna cosa nova”.

Einnhverr "algú" en la llengua antiga
		M	F	N
Sg.	N	einnhverr, einhverr, einshverr	einhver, einshver	eitthvert	eitthvat
	A	einhvern, einnhvern, einshvern	einhverja, einahverja, einshverja	eitthvert	eitthvað
	G	einhvers, einshvers	einhverrar, einnarhverrar, einshverrar	einhvers, einshvers
	D	einhverjum, einumhverjum, einshverjum	einhverri, einnihverri, einshverri	einhverju, einuhverju, einshverju

Pl.	N	einhverir, einirhverir	einhverjar, einarhverjar	einhver
	A	einhverja, einahverja	einhverjar, einarhverjar	einhver
	G	einhverra, einnahverra
	D	einhverjum, einumhverjum

Einhver "algú" en la llengua moderna
		M	F	N
Sg.	N	einhver	einhver	eitthvert	eitthvað
	A	einhvern, einhverjan	einhverja	eitthvert	eitthvað
	G	einhvers	einhverrar	einhvers
	D	einhverjum	einhverri	einhverju

Pl.	N	einhverjir	einhverjar	einhver
	A	einhverja	einhverjar	einhver
	G	einhverra
	D	einhverjum

ein·hverfa <f. -hverfu, no comptable>:
autisme m

ein·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:
autista

einhvers·staðar <adv. També escrit separat: einhvers staðar>: a algun lloc, a qualque banda (Mall.)
 
 
 
einhvern·tíma <adv. També escrit separat: einhvern tíma>: alguna vegada
 
 
 
ein·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>: alicorn m
 
 
 
eini·ber <n. -bers, -ber>: ginebró m (baia del ginebre)
 
 
 
einiberja·brennivín <n. -brennivíns, -brennivín>: ginebra f (beguda alcohòlica)
 
 
 
eining <f. einingar, einingar>: 1. <GEN> unitat f
        2. crèdit m (unitat de càrrega lectiva d'assignatura)
        3. (samlyndi) harmonia f (concordança)
 
 
 
eininga·hús <n. -húss, -hús>: casa prefabricada

einingar·verð <n. -verðs, -verð>:
<ECON> preu m per unitat, preu / unitat m (de producte)

einka-: privat -ada
 
 
 
einka·eign <f. -eignar, -eignir>: propietat privada
 
 
 
einka·framtak <n. -framtaks, -framtök>: <GEN & ECON> iniciativa privada
 
 
 
einka·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa privada

einka·geiri <m. -geira, pl. no hab.>:
<ECON> sector privat

einka·hlutabréf <n. -hlutabréfs, -hlutabréf>: 1. <GEN = í eigu fleiri manna) societat f [de responsabilitat] limitada (SL)
        2. einkahlutabréf með einum hlutahafa*: (í eigu eins manns) societat limitada unipersonal (SLU)

einkahluta·félag <n. -félags, -félög>:
<ECON> societat f de responsabilitat limitada

einka·líf <n. -lífs, -líf>: vida privada

einkan·lega <adv.>:
especialment, de manera especial, particularment

einka·mál <n. -máls, -mál>: 1. <GEN> afer privat
        2. <JUR> acció f civil
 
 
 
einkamála·réttur <m. -réttar, -réttir>: <JUR> dret m civil

einka·rekinn, -rekin, -rekið <adj.>:
<ECON> privat -ada: ◊ einkarekin lestarfyrirtæki: empresa privada de ferrocarrils

einka·rekstur <m. -rekstrar, -rekstrar>: treball m d'autònom (o: com a autònom)
 
 
 
einka·ritari <m. -ritara, -ritarar>: secretari particular, secretària particular
 
 
 
einka·safn <n. -safns, -söfn>: 1. col·lecció privada
	2. museu privat
 
 
 
einka·símtal <n. -símtals, -símtöl>: trucada f personal
 
 
 
einka·spæjari <m. -spæjara, -spæjarar>: detectiu privat

einka·væðing <f. -væðingar, -væðingar>:
<ECON> privatització f

ein·kennilegur, -kennileg, -kennilegt: 1. estrany -a (rar)
        2. singular (peculiar, no usual)

einkorn·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
espelta petita (planta Triticum monococcum)

einkum <adv.>: especialment, en especial

ein·kvæni <n. -kvænis, pl. no hab.>:
monogàmia f

ein·kvæntur, -kvænt, -kvænt <adj.>:
monògam -a

ein·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:
<MÚS> solo m

ein·lífi <n. -lífis, pl. no hab.>:
celibat m: ♦ einlífi og skírlífi: <RELIG> celibat i castedat

ein·lægni <f. -lægni, no comptable>: sinceritat f
 
 
 
ein·lægur, -læg, -lægt: sincer -a
        Yðar einlægur: sincerament vostre, atentament
 
 
 
ein·mana: 1. solitari -ària (persona que viu permanentment tota sola)
           frelsa mína einmana sál undan ljónunum: protegeix la meva ànima (=vida) solitària dels cadells de lleó
           Guð lætur hina einmana hverfa heim aftur: Déu dóna als solitaris una nova llar
        2. [tot -a] sol -a  (persona que està ocasionalment tota sola)
           snú þér til mín og líkna mér, því að ég er einmana og hrjáður: gira't i compateix-te de mi, car em trobo sol i desvalgut
        3. solitari -ària, perdut -uda (lloc, indret, paratge)
        4. abandonat -ada, desert -a (vila abans habitada)
           æ, hversu einmana er nú borgin, sú er áður var svo fjölbyggð!: ai las! que d'abandonada es troba ara la vila, adés tan poblada!

einmana·legt <adv.>:
sol i vern

einmana·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (maður: einsamall & umkomulaus> entotsolat -ada, solitari -ària, tot -a sol -a (persona: tota sola, aïllada d'altri & que no es fa amb ningú): ◊ Newton var einmanalegur fræðimaður : en Newton fou un científic solitari
2. (líf, staður) solitari -ària, retirat -ada, abandonat -ada (vida: en solitud; indret: difícil d'arribar-hi): ♦ einmanalegt líf: vida retirada; ♦ einmanalegur staður: indret retirat
3. (hús: mannlaus, yfirgefinn) abandonat -ada (casa: abandonada, sense ningú que hi visqui)
4. (huggunarlaus, mjög hryggur) desolat -ada (ple de desolació, sense res que pugui donar una mica de conhort o consol)
5. (niðurdrepandi, voðalegur) desolador -a (desesperant, desconsolador, desconhortador, entristidor): ◊ það er einmanalegt að hugsa um dauðann í desember meðan náblæjur skýjanna skýla húsi mínu: és tan desolador pensar pel desembre en la mort, quan les mortalles dels núvols embolcallen ma casa

einmana·leiki <m. -leika, no comptable>: solitud f

ein·mitt <adv.>:
exactament: ♦ einmitt það!: això mateix!; justa la fusta!; èco! (Mall.); ♦ já einmitt!: sí, sí, exactament això mateix!

einn, ein, eitt: 1. un -a [de sol] (és sempre numeral, mai article indeterminat)
        2. einn saman, ein saman, eitt saman: [tot -a] sol -a, únic -a
           drepa með augnatilliti sínu einu saman: matar amb la seva sola mirada
        3. einn sér: (einsamall) [tot -a] sol -a

♦ vera einn: ésser (o: <FAM> estar) sol, esser (o: <FAM> estar) tot sol (Mall., Men.)

◊ hún var ein heima: era (o: <FAM> estava) sola a casa

◊ þær voru einar heima: eren (o: <FAM> estaven) soles a casa

einnatríum·glútamat <n. -glútamats, no comptable>:
glutamat monosòdic, MSG m, E-621 m (COOHCN2CH2(NH2)COONa) (→ mónónatríumglútamat)

einnig: també, a més a més
 
 
 
ein·nota <adj. inv.>: d'un sol ús, d'usar i llençar
        einnota sprauta, laus við sótthitavalda: xeringa apirògena d'un sol ús

ein·persónulegur, -persónuleg, -persónulegt <adj.>:
<GRAM> unipersonal (verb que només es conjuga en la tercera pers. del sg.)

ein·ræða <f. -ræðu, ræður>:
monòleg m, soliloqui m

ein·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
<POLIT> dictadura f

einræðis- <en compostos>:
dictatorial

einræðis·herra <m. -herra, -herrar>:
<POLIT> dictador m

eins¹:
gen. sg. m. & nt. de → einn, ein, eitt “u, un; tot sol”

eins² <adv.>:
(á sama hátt) de la mateixa manera, igual[ment]: ◊ þeir gerðu þetta eins: ho han fet de la mateixa manera, ho han fet igual; ♦ alveg eins: exactament igual, exactament de la mateixa manera; ♦ að eins: només (→ aðeins); ♦ því að eins að: amb la sola condició que, només en el cas que; ◊ það er skjótt að segja að um öll skipti vor jafnsaman og fjandskap Torfa við mig. Vil eg engis gerð á hafa nema mína sjálfs nema því að eins að það sé skilið undir niðri að hann gjaldi eigi minna en tólf hundruð þriggja álna aura: De seguida ho tindré dit: a causa de tots els nostres litigis i de l'enemistat d'en Torfi envers meu, no vull acceptar cap altre acord arbitral que no sigui el que jo mateix imposi, [i només acceptaré un acord] amb la sola condició que es doni per sobreentès que [d'entrada] ell a mi no em pagarà menys aurar del que valen tres mil sis-centes alnes de vaðmál; ♦ undir eins: de seguida, immediatament, a l'instant (o: a poc instant), totd'una (Mall.)

eins... og... <adv.>:
tan... com...: ♦ eins <+ adj.> og...: tan <+ adj.> com; ◊ hún er eins stór og hann: é tan gran com ell; ◊ ekki eins stór og...: no pas tan gran com...

eins og <adv.>:
com: ◊ eins og þú veist: com [ja] saps; ◊ lög er lög eins og við vitum: la llei és la llei com tots nosaltres [prou] sabem; ◊ þú talar eins og þú vitir meira: parles com si en sabies (o: sabessis) més [coses]; ◊ það verður að verja landið eins og þú skilur: com comprendràs, cal defensar el país; ◊ Jón er til alls vís eins og þú getur ímyndað þér: com ja et pots imaginar, en Joan és capaç de tot; ♦ alveg eins og: exactament com...; ♦ eins og <+ subst.>: [exactament] igual que (o: a) <+ subst.>; ◊ hún er eins og móðir hennar: és igual a sa mare; ♦ eins fljótt og hægt er: tan aviat com sigui possible, així que sigui possible; ♦ eins fljótt og kostur er: tan ràpidament com sigui possible, tan aviat com se'n doni la possibilitat; ♦ eins og á stendur: tal com estan les coses; ♦ eins og er: de moment, per ara; ♦ [það er satt] eins og ég lifi: tan cert com em dic X!; ♦ eins og gengur og gerist: com de costum, tal com sol anar; ♦ eins og hver annar: com qualsevol altre; ♦ eins og kunnugt er: com és sabut, com se sap; ♦ eins og venjulega: com de costum; ♦ eins og vera ber: com escau, com cal; ♦ eins og hann er vanur ~ hún er vön: com sol fer; ◊ húsfreyjan bakaði pönnukökur eins og hún var vön þegar gestir komu: la mestressa, tal com solia fer, estava fent les pönnukökur quan van arribar els hostes

ein·samall, -sömul, -samalt: [tot -a] sol -a

eins·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
cas únic, cas m sense parió, cas m sense precedents: ♦ e-ð er einsdæmi: <LOC> una cosa és un fet únic

ein·semd <f. -semdar, no comptable>: solitud f
        deyja í einsemd: morir en solitud
 
 
 
eins·konar <adj. inv. També escrit separat: eins konar>: una mena de 
        og mitt á meðal veranna fjögurra heyrði ég eins konar rödd er sagði: i enmig d'aquells quatre éssers vaig sentir una mena de veu que deia...

ein·slags <adj. inv>:
una mena de: ◊ “Einslags gullið óp: einsemd og þjáning í Demantstorginu eftir Mercè Rodoreda” eftir Gróu Finnsdóttur. Reykjavík: Lokaritgerð við Háskóla Íslands, 1992: “Una mena de crit d'or: solitud i patiment a La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda”, per Gróa Finnsdóttir. Reykjavík: Treball de Final de Carrera de la Universitat d'Islàndia, 1992

eins·lega <adv.>: a soles
        tala einslega við e-n:: parlar en privat amb algú

eins·og <adv. Escrit habitualment separat eins og>: com, igual que, talment
        ég er eins og ég er: sóc com sóc
        alveg eins og...: exactament igual a...

einstaklings- <en compostos>:
individual

einstaklings·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
individualitzat -ada

einstaklings·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa f [familiar] individual
 
 
 
einstefnu·akstur <m. -aksturs, no comptable>: [circulació f en] sentit únic
 
 
 
einstefnuaksturs·gata <f. -götu, -götur>: carrer m de sentit únic (o: de direcció única)
 
 
 
einstefnu·gata <f. -götu, -götur>: carrer m de sentit únic
 
 
 
ein·tak <n. -taks, -tök>: exemplar m (còpia de resguard, escrit etc.)
        eintak korthafa: exemplar per al titular de la tarja de crèdit
        eintak af e-u: exemplar de...

ein·tal <n. -tals, -töl>:
monòleg m, soliloqui m: ♦ innra eintal: monòleg interior; ♦ bregða e-m á eintal: agafar algú per tenir-hi una conversa [en privat]; ♦ taka e-n á eintal: agafar algú per tenir-hi una conversa [en privat], mantenir una conversa en privat amb algú

einungis <adv.>:
només, únicament

einu·sinni <adv.>:
<†> variant ortogràfica de ekki einu → sinni “ni tan sols”: ◊ svona fallega dreingjaskó hefur Jóhann Bogesen ekki einusinni átt handa sínum börnum: unes sabates de noi tan boniques com aquestes ni en Jóhann Bogesen no se les permetia per als seus fills; ◊ þú gafst mér aldrei neitt, en tókst frá mér það litla sem eftir var, og nú er ég orðin svo þrekin og óhugguleg að ég þekki mig ekki einusinni sjálf: mai no em vares regalar res, sinó que fins i tot em vares prendre les poques coses que m'havien quedat, i ara he tornat tan grassa i basardosa que ni jo em reconec a mi mateixa

ein·valdur <m. -valds, -valdar>:
monarca m [absolut]: ♦ ríkja sem einvaldur: governar de manera absoluta

ein·valdur, -völd, -valt <adj.>:
[que té el poder] absolut -a: ♦ einvaldur konungur: un rei absolut

ein·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
<QUÍM> monohidrat -a, monohidratat -ada

ein·veldi <n. -veldis, -veldi>:
1. (ríki) estat absolutista, monarquia absoluta (regne governat per un monarca absolut)
2. (stjórnarfyrirkomulag) absolutisme m (sistema de govern de monarquia absoluta)

einveldis·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
absolutista

einveldis·stjórn <. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m absolutista

ein·vera <f. -veru, no comptable>: solitud f (aïllament social)
        lifa í einveru: viure en solitud
 
 
 
einverð.: abrev. de einingaverð "preu per unitat"
 
 
 
ein·vængja <f. -vængju, -vængjur>: peix volador, orenyola f, orenol m (Bal.) (peix Exocoetus volitans)
 
 
 
eir¹ <m. eirs, no comptable>: 1. (kopar) coure m
        2. (brons) bronze m
        3. (látún) llautó m

eir² <n. eirs, pl. no hab.>:
<†> variant arcaica de → eir¹ “coure, aram”

	El mot eir designa indistintament tant el coure/aram com els seus aliatges més antics com ara el bronze o el llautó. En la llengua antiga, el mot sempre és de gènere neutre. En la traducció de textos antics, el traductor s'ha de decidir per traduir eir com a coure, aram o bronze a partir del context o bé basant-se en la seva intuïció.

eira <eiri ~ eirum | eirði ~ eirðum | eirt ║ e-m ~ e-u>:
1. (una sér) sentir-se bé (sentir-se interiorment en pau): ◊ hann eirir hvergi: no està bé enlloc
2. <e-m ~ e-u>: (láta í friði) deixar en pau algú ~ una cosa (respectar, no fer mal o causar dany a algú o una cosa): ◊ hann eirir engu: no respecta res; ◊ þá spyr kona: "hafa allir hlutir eiða unnit at eira Baldri?": aleshores pregunta una dona: "que han prestat jurament totes les coses de no fer cap mal a en Baldre?"
3. <e-m ~ e-u>: (sætta sig við) estar satisfet amb algú ~ una cosa (sentir-se o estar content amb una cosa)
4. <e-r eirir illa e-u>: (una illa, hæfa) desplaure una cosa a algú, no sentir-se satisfet amb una cosa (colpir, afectar): ◊ eirði hann þá illa eymd Ísraels: llavors, els mals i la misèria d'Israel el van desplaure

eir·aldin <n. -aldins, -aldin>: albercoc m (→ apríkósa)

eirð <f. eirðar, no comptable>:
1. (vægð) misericòrdia f (pietat, clemència): ♦ biðja e-n eirðar e-m: <LOC FIG> demanar pietat a algú per a algú; ◊ ...og bið hann ganga fyrir konung og biðja mér eirðar af honum að hann fyrirlíti mig eigi svo sem á horfist: ...i demana-li que vagi a veure el rei i que li demani gràcia per a mi perquè deixi de menysprear-me com sembla [que fa]
2. (ró) quietud f, assossec m (pau interior, calma, tranquil·litat): ♦ hafa enga eirð í sér til að <+ inf.>: <LOC> estar massa intranquil -il·la per a <+ inf.>

eirðar·laus, -laus, -laust: intranquil -il·la, desassossegat -ada

eirðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desassossec m, manca f de tranquil·litat (nerviosisme, manca de pau interior)

eirður, eirð, eirt <adj.>:
assossegat -ada, tranquil -il·la

eir·græna <f. -grænu, no comptable>:
verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

eirgrænu·glætingur <m. -glætings, -glætingar>: pinetell m, rovelló m d'obaga (bolet Lactarius semisanguifluus)
 
 
 
eirgrænu·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>: pinetell m, rovelló m d'obaga (bolet Lactarius semisanguifluus)

eir·litaður, -lituður, -litað <adj.>:
encourat -ada, [de] color de coure

eir·málmur <m. -málms, no comptable>:
mineral m de coure

eir·peningur <m. -penings, -peningar>:
moneda f de coure

eir·rauði <m. -rauða, no comptable>:
mineral m de coure

eir·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
[de] color d'aram, [de] color de coure, de color vermell-coure

eir·ryð <n. -ryðs, no comptable>:
verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

eir·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
calderer m, calderera f

eir·steinn <m. -steins, -steinar>:
mineral m de coure

eir·öld <f. -aldar, pl. no hab.>: edat f del coure

eir·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec capblanc, ànnera capblanca (Mall.), àneda capblanca (Men.) (ocell Oxyura leucocephala)

eisa <f. eisu, eisur. Gen. pl.: eisa>:
1. (eimyrja) caliu m, brases f.pl (carbons encesos amb cendres)
2. (aragrúi) fotimer m (gran quantitat)
3. (straumeisa) corrent marí molt fort (massa d'aigua marina en moviment)

eiskald <n. eiskalds, eisköld>:
<LIT> cor m

eista <n. eista, eistu>: testicle m, <FAM> colló m
        eistu ganga ekki niður í pung: (launeistu) criptorquidisme m
        fráfærslupíplur eista: <MED> dúctuls (o, menys correctament: conductes) eferents del testicle
 
 
 
eista·bólga <f. -bólgu, no comptable>: <MED> orquitis f
 
 
 
eista·lyppa <f. -lyppu, -lyppur>: <MED> epidídim m
 
 
 
eista·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>: <MED> lòbul m testicular
 
 
 
eistalyppu·bólga <f. -bólgu, no comptable>: <MED> epididimitis f

Eisti <m. Eista, Eistar>:
estonià m, estoniana f

Eist·land <n. -lands, pl. no hab.>:
Estònia f

Eist·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
estonià m, estoniana f

eist[n]a-: testicular, orquid-, orquido-, orquio-, orqui-
 
 
 
eistna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> orquitis f
 
 
 
eistna·krabbamein <n. -krabbameins, no comptable>: 1. <MED GEN> càncer m de testicle
        2. <MED = sæðiskrabbi> seminoma m (tumor germinal de testicle)
 
 
 
eistna·krabbi <m. -krabba, no comptable>: 1. <MED GEN> càncer m de testicle
        2. <MED = sæðiskrabbi> seminoma m (tumor germinal de testicle)

eistneska <f. eistnesku,, pl. no hab.>:
estonià m, llengua estoniana

eistneskur, eistnesk, eistneskt <adj.>:
estonià -ana

Eistur <m. Eists, Eistir>:
<†> variant arcaica de → Eisti “estonià, estoniana”

eisu·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
flux piroclàstic

eitil·harður, -hörð, -hart <adj.>:
(gallharður) dur -a com una pedra

eitill <m. eitils, eitlar>:
1. <MED> gangli limfàtic
2. (hnúður í tré) grop m (nus de la fusta): ♦ harður sem eitill: dur com una pedra

eitla <f. eitlu, eitlur>:
<MED> amígdala f, tonsil·la f (→ hálskirtill)

eitla- <en compostos>:
limfadeno-, limfaden-

eitla·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> limfadenitis f

eitla·vefur <f. -vefjar, -vefir>:
<MED> teixit limfàtic

eitla·æxli <n. -æxlis, -æxli>:
<MED> limfoma m

eitra <eitra ~ eitrum | eitraði ~ eitruðum | eitrað>:
1. <fyrir e-m [með e-u]>: enverinar algú, <† eða/o ritm./lit.> emmetzinar algú (matar o intentar matar un ésser viu amb verí): ◊ hún eitraði fyrir þeim með arseniki: els va enverinar amb arsènic; ◊ eitra fyrir tófu ~ hundi: enverinar una guineu ~ un gos
2. <e-ð>: (blanda eitri) enverinar una cosa (posar substàncies verinoses a una cosa, enverinosar): ♦ eitra mat e-s: posar-li verí a algú en el menjar
3. <e-ð>: (menga) contaminar una cosa (pol·luir): ♦ eitra andrúmsloftið: contaminar (o: enverinar) l'atmosfera
4. <e-ð>: (spilla) enverinar una cosa (fer deteriorar): ♦ eitra félagslífið: enverinar la vida social

eitraður, eitruð, eitrað: 1. enverinat -ada
           eitraður vodki: vodka enverinat
        2. (skaðvænlegur) verinós -osa
           eitraðar plöntur: plantes verinoses
           eitraður sveppur: bolet verinós
 
 
 
eitrun <f. eitrunar, eitranir>: 1. <GEN> enverinament m
        2. intoxicació f
           meðferð við eitrun: <MED> tractament anti-intoxicació

eitrunar·lifrarbólga <f. -lifrarbólgu, pl. no hab.>:
hepatitis tòxica

eitt·hvað:
nom. i ac. sg. nt. de → einhver, einhver, eitthvað “algú -una, alguna cosa”: ♦ eitthvað á þessa leið: alguna cosa d'aquesta mena, alguna cosa així; ♦ eitthvað nýtt: alguna cosa nova; ♦ eitthvað þvíumlíkt: alguna cosa per l'estil, alguna cosa d'aqueixa mena

eitur <n. eiturs, eitur>: 1. <GEN> verí m, <LIT> metzina f, <LIT> túixec m
        byrla einhverjum eitur: enverinar a algú
        spýja eitri framan í e-n: <LOC FIG> amollar pestes d'algú, destil·lar verí contra algú
        þetta er [sem] eitur mínum beinum: <LOC FIG> és com una espina clavada al cor
     2. (eiturefni) tòxic m (substància tòxica)
 
 
 
eitur-: tòxic -a

eitur·áhrif <n.pl -áhrifa>:
efecte[s] tòxic[s]: ♦ eituráhrif af e-u: efectes tòxics de...

eitur·bikar <m. -bikars, pl. no hab.>:
Mot emprat en la locució:: ♦ tæma eiturbikarinn: <LOC FIG> buidar la copa de la cicuta, sotmetre's i acceptar un destí atzíac (en referència a la mort de Sòcrates)

eitur·byrlari <m. -byrlara, -byrlarar> 1. enverinador m, enverinadora f (que posa verí a menjar o beguda)
        2. metziner m, metzinera f (que prepara verins per a altri)

eitur·drep <n. -dreps, pl. no hab.>:
antídot m (→ móteitur)

eitur·efni <n. -efnis, -efni>: toxina f

eitur·eggjaður, -eggjuð, -eggjað <adj.>:
<MIL> de tall enverinat, de fulla enverinada (arma blanca): ♦ eitureggjað sverð: una espasa de fulla enverinada

eitur·gas <n. -gass, -gös>:
1. <GEN> gas tòxic
2. <MIL> gas verinós

eitur·hrif <n.pl -hrifa>:
toxicitat f

eitur·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
planta verinosa

eitur·kvikindi <n. -kvikindis, -kvikindi>:
insecte verinós, bestiola verinosa

eitur·lyf <n. -lyfs, -lyf>: droga f, estupefaent m, narcòtic m
        hann á í [miklum] vanda með eiturlyf: té un [gran] problema amb la droga
        væg (o: mjúk;; o: minna skaðleg) eiturlyf: drogues toves  (væg → vímuefni)
        hörð eiturlyf: drogues dures (hörð ~ sterk → vímuefni)
        undir áhrifum eiturlyfja: sota els efectes de les drogues
 
 
 
eiturlyfja·fíkn <f. -fíknar, no comptable>: drogoaddicció f, drogodependència f
 
 
 
eiturlyfja·neytandi <m. -neytanda, -neytendur>: consumidor m ~ consumidora f d'estupefaents
 
 
 
eiturlyfja·neysla <f. -neyslu, no comptable>: consum m d'estupefaents
 
 
 
eiturlyfja·sala <f. -sölu, -sölur>: venda f d'estupefaents
 
 
 
eiturlyfja·sali <m. -sala, -salar>: venedor m de droga, venedora f de droga
 
 
 
eiturlyfja·smyglari <m. -smyglara, -smyglarar>: traficant m & f de drogues
 
 
 
eiturlyfja·vandi <m. -vanda, -vandar>: problema m de les drogues
        eiturlyfjavandinn er alþjóðlegur í eðli sínu: el problema de les drogues és, pel que fa a la seva natura, internacional
 
 
 
eitur·ormur <m. -orms, -ormar>: serp verinosa
 
 
 
eitur·naðra <f. -nöðru, -nöðrur>: 1. <GEN> serp verinosa
        2. <FIG> escurçó m, serp f

eitur·rýgresi <n. -rýgresis, pl. no hab.>:
maragall m del lli (planta Lolium remotum)

eitur·slanga <f. -slöngu, -slöngur>: serp verinosa

eiturslöngurnar þrjár í katalönskumælandi löndum
escurçó m [comú], escurçó ibèric, sacre m	Vipera latasti	söðulnefja naðra Latastes höggormur, *Latastesnaðra,
escurçó porquí escurçó pirenenc	Vipera aspis	svínnaðra evrópsk aspisnaðra, *Pýreneanaðra
serp verda	Malpolon monspessulanus	eðlunaðra eðlusnákur
höggormar (Vipera berus) "escurçó europeu, escurçó matràs, escurçó pelíade" eru ekki til í katalönskumælandi löndum

eitur·sveipur <m. -sveips, -sveipir>:
ceguda f, julivertassa f, julivert m de calàpet, cicuta f [major], fonollassa f (Mall.) (planta Conium maculatum)

eitur·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
bolet verinós

eitur·úðun <f. -úðunar, -úðanir>: fumigació f

eitur·ör <f. -örvar, -örvar>:
<HIST> fletxa enverinada, sageta enverinada

ekill <m. ekils, eklar>:
<HIST> cotxer m

ekju·skip <n. -skips, -skips>:
<MAR> transbordador m

ekka·sog <n. -sogs, -sog>: sanglot m

ekka·þrunginn <adj. -þrungin, -þrungið>:
acompanyat -ada de [violents] sanglots (plors, veu, sospirs)

ekkert: 1. → enginn
        2. no-res
        ekkert um að vera? Res de nou? Cap novetat?

ekki <m. ekka, ekkar>:
1. (snökt) sanglot m (abans o, esp., després d'haver estat plorant): ♦ gráta með ekka: plorar desconsoladament, plorar amb forts sanglots; ♦ hafa ekka: sanglotar
2. (tregi, hryggleiki) aflicció f (tristesa profunda, gran dolor interior): ◊ ętlaðv æigi mik ambatt þina sem æinhveria af dætrvm æða blotkonvm Belial. þvi at allt her til hefi ek talat af mikillæik mins angrs oc ecka: no em tinguis a mi, la teva serva, per una de les filles o adoradores de Belial: perquè tot el que he estat parlant fins ara, ho he dit perquè estava molt trista i afligida (L'original llatí fa: Ne repŭtes ancillam tuam quăsi unam de filiābus Bĕlīāl, quia ex multitudĭne dolōris et maerōris mei locūta sum usque in praesens) (→ tregi); ◊ esa auðþeystr, þvít ekki veldr hǫfugligr, ór hyggju stað fagnafundr Friggiar niðja, ár borinn ór Jǫtunheimum: no és pas fàcil d'empènyer -per tal com feixuga aflicció n'és la causa- foravia de l'estatge de la pensa (hyggju staðr=l'estatge de la pensa=la ment) la celebrada troballa (fagnafundr=celebrada troballa=objecte la troballa del qual és motiu de celebració i alegria) dels descendents de Frigg (Friggjar niðjar=els descendents de Frigg, la descendència de Frigg=els déus, els ansos; la celebrada troballa de la progènie de Frigg=els versos, la poesia), antany portada de Iotunheimar (la profunda aflicció que sento impedeix que pugui pronunciar en veu forta els versos que la meva ment compon); ◊ geng ek um þvert frá þengils, þróask ekki mér, rekka, emk sem bast, í brjósti, bleikr, verðungar leiki: m'aparto i allunyo del joc dels homes de la guàrdia del rei; l'aflicció creix dins el meu pit; estic pàl·lid com un dia de boira (resolució dels hipèrbatons: ek geng um þvert frá leiki rekka verðungar þengils; ekki þróask mér í brjósti, emk bleikr sem bast); ◊ "skuluða it", kvað skorða skapkers, "saman verja"; svá hefr ykkr til ekka eitr góðmunar leitat: la dona (skorða skakpers=el puntal de la gerra cervesera=la dona; → skapker) va dir: vosaltres dos no viureu plegats; així és com el verí del delit amorós (eitr góðmunar=el verí del delit amorós=la gelosia; la gelosia d'en Þorkell vers en Vésteinn -el germà de l'Auðr, la dona d'en Gísli- quan en Þorkell sent a dir que en Vésteinn havia festejat l'Ásgerðr, la seva dona, abans que ell s'hi casés, és el fet inicial de tota la tragèdia que acabarà amb la mort d'en Gísli) us ha cercat aflicció a tots dos (resolució dels hipèrbatons: "it skuluða verða saman", kvað skorða skapkers; svá hefr eitr góðmunar leitat ykkr til ekka); ◊ óþokki þreifsk ekka andærligum blandinn; fjón grøri ljótlig ljóna (liðak fátt of þat) miðlum: l'animadversió s'ha feta bona, barrejada amb feixuga aflicció; un odi lleig ha crescut entre els lleons (ljón=els lleons=els guerrers); poc ho explicaré (no hi entraré en detalls) (resolució dels hipèrbatons: óþokki þreifsk blandinn andærligum ekka; ljótlig fjón grøri miðlum ljóna; liðak fátt of þat)

ekki¹: <†> variant arcaica del nom. & ac. sg. neutre de → enginn, engin, ekkert "cap; no-res"
        það kom fyrir ekki: <LOC> no ha servit de res
 
 
 
ekki² <adv.>: 1. no (negació de frase)
        ekki heldur: tampoc
        2. ekki aðeins... heldur líka...: no només... sinó que també...
        3. ekki nokkur, ekki nokkur, ekki nokkuð: variant emfàtica de → enginn, engin, ekkert "cap; no-res"

ekkiárásar·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:
<POLÍT> pacte m de no agressió

ekkill <m. ekkils, ekklar>: vidu m
 
 
 
ekkil·stand <n. -stands, no comptable>: viduatge m
 
 
 
ekkja <f. ekkju, ekkjur>: vídua f
 
 
 
ekkju·blóm <n. -blóms, -blóm>: vídues f.pl, escabiosa comuna (planta Scabiosa atropurpurea)
 
 
 
ekkju·dómur <m. -dóms, no comptable>: viduïtat f

ekkju·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
1. <GEN> reina f mare
2. <HIST> reina f vídua (dona del monarca traspassat que es feia càrrec de la regència fins a la majoria d'edat de l'hereu de la corona)

ekkju·maður <m. -manns, -menn>: vidu m
 
 
 
ekkna·lífeyrir <m. -lífeyris, -lífaurar>: pensió f de viduïtat

ekta <adj. inv.>:
autèntic -a, genuí -ïna

ekta·maki <m. -maka, -makar>: espòs m, marit m
 
 
 
elda <elda ~ eldum | eldaði ~ elduðum | eldað ║ e-ð>: 1. cuinar una cosa
        2. elda ofan í e-n: cuinar per algú
 
 
 
elda <eldi ~ eldum | elti ~ eltum (o: eldi ~ eldum) | elt>: I. 1. <e-ð> (tendra) encendre una cosa (fer que cremi)
        2. elda hugi manna: <LOC FIG> il·luminar les ments dels homes
        3. þeir elda grátt silfur: <LOC FIG> estan a matar
        II. <impersonal>
        1. fer-se de dia
           það eldir af degi: es fa de dia
           það eldir aftur: es fa de dia
 
 
 
eldast <eldist ~ eldumst | eltist ~ eltumst | elst>: envellir (tornar o fer-se vell)
           hann er farið að eldast: s'ha fet força vell
 
 
 
elda·vél <f. -vélar, -vélar>: cuina f, fogonet m (Mall.) (aparell per cuinar-hi)
 
 
 
eld·fastur, -föst, -fast: refractari -ària (que pot suportar les flames o temperatures molt elevades)
        eldfast mót: motlle de forn de material refractari
 
 
 
eld·fimur, -fim, -fimt: inflamable

eld·fjall <n. -fjalls, -fjöll>:
<GEOL> volcà m: ♦ kulnað eldfjall: volcà extingit; ♦ sloknað eldfjall: volcà apagat; ♦ virkt eldfjall: volcà actiu; ♦ → askja “caldera”; ♦ → eldgígur “cràter”; ♦ → kvikuhólf “focus volcànic”; ♦ → eldvarp “con volcànic”; ♦ → gosrás “xemeneia”

eldfjalla·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona volcànica

eld·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga. Emprat hab. en pl.>:
(gneistar, gneistaflaug) espira f de foc (espurna de foc): ◊ annars var rosalega kalt og hvasst í gær og þegar verið var að kveikja í einni fallunni þá fuku eldflögur um allt og fólk þurfti að flýja undan þeim: per cert, ahir va fer un fred i un vent horrorosos i quan es va haver encesa una falla, el vent va fer que pertot hi volessin espires de foc i la gent va haver de fugir-ne; ◊ eldflögur óttast menn: els homes temen les espires de foc

eld·færi <n.pl -færa>: encenedor m
 
 
 
eld·gígur <m. -gígs, -gígar (o: -gígir)>: cràter m [de volcà]
 
 
 
eld·gjá <f. -gjár, -gjár>: <GEOL> fissura volcànica

eld·glæringar <f.pl -glæringa>:
llampec m, llampuc m (Mall.): ◊ frá ljómanum fyrir honum brutust hagl og eldglæringar (וְגַחֲלֵי-אֵשׁ) gegnum ský hans: de l'esplendor que hi havia al seu davant en sortien calabruix i llampecs tot travessant els seus núvols; ◊ frá ljómanum fyrir honum flugu hagl og eldglæringar (גַּחֲלֵי-אֵשׁ): de l'esplendor que hi havia el seu davant en sortien volant calabruix i llamps; ◊ leiftranir og eldglæringar: llampeigs i resplendors de focs

eld·gos <n. -goss, -gos>: erupció f de volcà, erupció volcànica
        eldgosið í Eyjafjallajökli: l'erupció volcànica de la glacera dels Eyjafjöll

eld·hús <n. -húss, -hús>: cuina f (espai de la casa on hom cuina)
 
 
 
eldhús·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de cuina
 
 
 
eldhús·dyr <f.pl -dyra>: porta f de cuina
 
 
 
eldhús·rúlla <f. -rúllu, -rúllur>: rotlle m de paper de cuina
 
 
 
eldhúsrúllu·statíf <n. -statífs, -statíf>: suport m per a rotlles de paper de cuina
 
 
 
elding <f. eldingar, eldingar>: llampec m

eldinga·vari <m. -vara, -varar>:
parallamps m

eldis·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó m de piscifactoria

eldis·urriði <m. -urriða, -urriðar>:
truita f de piscifactoria

eldiviðar·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga. Emprat hab. en pl.>:
tova f de cremar (rajola de fems d'ovella assecats o de torba emprada com a combustible)

eldi·viður <m. -viðar, -viðir. Dat. sg.: -við o: -viði. Emprat hab. en sg.>:
llenya f

eld·keila <f. -keilu, -keilur>:
<GEOL> estratovolcà m, volcà compost

eld·lilja <f. -lilju, -liljur>:
1. lliri vermell (planta Lilium bulbiferum ssp. bulbiferum)
2. (sveiplilja, saffranslilja) lliri safranat (planta Lilium bulbiferum ssp. croceum)

eld·móður <m. -móðs, pl. no hab.>:
entusiasme m

eld·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
núvol piroclàstic, núvol ardent

elds·neyti <n. -neytis, -neyti>: combustible m

eldsneytis·birgðir <f.pl -birgða>:
reserves f.pl de combustible

eldsneytis·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m del carburant

eld·spýta <f. -spýtu, -spýtur>: llumí m, misto m
        kveikja á eldspýtu: encendre un misto
 
 
 
eldspýtu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: capsa f de mistos
 
 
 
eld·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: volcà m
 
 
 
elds·umbrot <n.pl -umbrota>: fort tremolor de la terra degut a activitat volcànica en el subsòl

eld·tinna <f. -tinnu, -tinnur>:
<GEOL> sílex m, pedrenyera f, pedrenyal m, pedra foguera

eld·traustur, -traust, -traust: a prova de foc
 
 
 
eldunar·tæki <n. -tækis, -tæki>: cuina f, fornet m (Mall.) (aparell per cuinar-hi els aliments)
 
 
 
eldur <m. elds, eldar>: foc m
        mætti ég biðja um eld?: Que té foc?
        eldurinn slokknaði: el foc es va apagar
        hún slökkti eldinn: va apagar el foc
        eldurinn snarkaði vinalega í kamínunni: el foc espetegava acollidorament a la foganya
        taka upp eld: fer foc
 
 
 
eldvarnar·teppi <n. -teppis, -teppi>: manta ignífuga [apagafocs]

eld·varp <n. -varps, -vörp>:
con volcànic

eld·varpa <f. -vörpu, -vörpur>:
llançaflames m

eld·virkni <f. -virkni, no comptable>: activitat volcànica, vulcanisme m

elgur <m. elgs (o: elgjar), elgir (o: elgar)>: ant m (mamífer Alces alces)

Elía <m. Elía, pl. no hab.>:
Elies m (ʔēlijˈjāh ,אֵלִיָּה ,ʔēlijˈjāhū ,אֵלִיָּהוּ)

elja¹ <f. elju, eljur. Gen. pl.: elja>:
concubina f

elja² <f. elju, pl. no hab.>:
1. (þol, þolgæði) endurança f, constància f, aguant m (perseverança)
2. (dugnaður) empenta f (energia, activitat, laboriositat): ♦ stunda e-ð með allri elju í frá barnæsku sinni: exercitar-se en una cosa amb el màxim interès des de la infantesa, consagrar-se a una cosa des de la infantesa amb la màxima constància
3. eljur <f.pl elja>: (erjur, deilur) raons f.pl (baralla, discussió)

ella <adv.>: (annars, að öðru kosti) altrament, sinó

ellefti, ellefta, ellefta: onzè -ena

ellefu: onze (11)

ellefu·bletta <f. -blettu, -blettur>:
marieta f d'onze punts (insecte Coccinella undecimpunctata)

elfting <f. elftingar, elftingar>: cua f de cavall, coa f de cavall (Bal.), coa f de rossí (Mall.) (qualsevol planta del gènere Equisetum)

elli <f. elli, no comptable>:
vellesa f, senectut f: ◊ æskan er ellinni betri: la joventut és millor que no la vellesa

elli·glöp <n.pl -glapa>:
demència f senil

elli·lífeyrir <m. -lífeyris, pl. no hab.>:
pensió f de jubilació

ellilífeyris·aldur <m. -aldurs, -aldrar>:
edat f de jubilació: ♦ vera í ellilífeyrisaldri: estar en edat de jubilar-se

elli·lífeyrisþegi <m. -lífeyrisþega, -lífeyrisþegar>:
jubilat m, jubilada f, pensionista m & f

Elli·paltar <m.pl -palta>:
<HIST> l'Hel·lespont m (→ Dardanellasund): ◊ þá sigldi Haraldur norður í Ellipalta, fór þaðan allt um Austurríki: Després, Haraldur va posar rumb cap al nord, cap a l'Hel·lespont per, des d'allà, recórrer tot l'imperi oriental

	Aquest passatge de la Heimskringla , si hom hi interpreta el topònim Ellipaltar com a designació norrena de l'Hel·lespont, només té sentit si assumim que Haraldur i els seus homes es fan a la mar en algun punt situat al sud dels Dardanels, i en concret, a l'indret allà on ell deixa anar Maria, la neboda de l'emperadriu de Constantible, que havia fet raptar. El text d'Snorri, tanmateix, dóna a entendre que els Ellipaltar estaven al nord de la Mar Negra, la qual cosa fa que hom identifiqui el topònim amb la Mar d'Azov i el topònim Austurríki amb els territoris eslaus de religió ortodoxa, Ucraïna-Rússia-Bielorrússia. Una altra concepció força estesa, identifica el topònim amb l'estuari del Dnièper.

elska <elska ~ elskum | elskaði ~ elskuðum | elskað ║ e-n>: estimar algú
        ég elska hann / hana: l?estimo (1. hann = a ell / 2. hana = a ella)
        ég elska þig: t?estimo
        hann elskar mig... hann elskar mig ekki...: m'estima..., no m'estima... (llevant els pètals d'una margarida)
        Þetta er mitt boðorð, að þér elskið hver annan, eins og ég hef elskað yður: Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat
 
 
 
elsti, elsta, elsta:  formes febles del superlatiu de → gamall ‘vell’
 
 
 
elstur, elst, elst: formes fortes del superlatiu de → gamall ‘vell’
 
 
 
embætti <n. embættis, embætti>: 1. <GEN> càrrec m [públic]
           hafa það embætti á hendi að <+ inf.>: tenir el càrrec de <+ inf.>
           taka við embætti: assumir un càrrec, accedir a un càrrec, prendre possessió d'un càrrec
        2. autoritat f (entitat o organisme estatal amb competències sobre un tema concret)
 
 
 
embættis·nafn <n. -nafns, no comptable>: nom m de l'autoritat
        í embættisnafni: en nom de l'autoritat
        má opna í embættisnafni: es pot obrir per les autoritats

emír <m. emírs, emírar>:
<POLÍT> emir m (أمير)

emmer <n. emmers, no comptable>:
pisana f, espelta bessona (planta Triticum dicoccum)

emmer·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
pisana f, espelta bessona (planta Triticum dicoccum)

en¹: 1. <conj. adversativa>: 1. però
        2. ekki annað en...: res més que...
           ég krefst einskis annars en að þú farir: no exigeixo res més que te'n vagis
 
 
 
en² <conjunció que pot introduir el segon terme d?una comparació. Es pot veure reforçada per heldur>: que
        Ingibjörg er fallegri en Gerða: L?Ingibjörg és més bonica que no la Gerða
        Ingibjörg er fallegri heldur en Gerða: L?Ingibjörg és més bonica que no la Gerða
 
 
 
enda¹ <endi ~ endum | enti ~ entum | ent ║ e-ð>: complir una cosa (promesa, jurament, paraula)
        enda loforð: complir una promesa
        enda loforð sitt: complir la seva promesa
 
 
 
enda² <enda ~ endum | endaði ~ enduðum | endað>: 1. (ljúkast) acabar (arribar una cosa a la seva fi)
           kvikmyndin endar vel: la pel·lícula acaba bé
        2. <enda e-ð>: acabar una cosa (no tenir-ne més, finir-la)
           enda ævina: acabar la vida
        3. <enda á e-u>: acabar en... (+ paraules que porten la preposició á)
           enda á því að <+ inf.>: acabar <+ part. pres.>
        4. <enda í e-u>: acabar en... / a... (+ paraules que porten la preposició í)
           hann endaði í fangelsinu í Málaga: va acabar a la presó de Màlaga
           hann endaði í fimmta sæti: va acabar en cinquena posició
           kvöldmaturinn endaði í ruslinu: el sopar va acabar a les escombraries
        5. <enda við e-ð>: acabar una cosa, concloure una cosa (enllestir-la, acabar del tot de fer-la)
           ég var að enda við að gera það: he acabat d'enllestir-ho
 
 
 
enda³ 1. <conjunció condicional>: a condició que..., en no esser que..., llevat que..., tret que... (Mall.)
        2. enda þótt <conjunció concessiva>: fins i tot si, per més que, encara que
        3. <conjunció causal. Sol expressar un motiu addicional al fet expressat a l'oració principal>: més que més que, especialment perquè, sobretot perquè, atès que
           hún er hætt að vinna enda orðin gömul: ha deixat de treballar sobretot perquè ja és vella
        4. <adverbi>: també, i

enda·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
toc m final: ♦ reka (o: binda; o: ríða) endahnútinn á e-ð: <LOC FIG> posar el colofó [final] a..., donar el toc final a...

enda·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:
<MED> queixal m del seny, queixal extremer: ♦ endajaxlarnir: els queixals del seny

endan·lega <adv.>: definitivament, d'una manera definitiva
 
 
 
endast¹ <endast ~ endumst | endaðist ~ enduðumst | endast>: (fá endi, ljúkast) acabar (resultar & arribar a la seva fi)
        það má vel endast: això [encara] pot acabar bé
 
 
 
 
endast² <endist ~ endumst | entist ~ entumst | enst>: I. <verb personal>
        1. (vara, treinast) durar (tenir durada, allargar-se en el temps)
           e-ð endist lengi: una cosa dura molt
           endast lengur en e-ð: durar més que [no]...
           batteríið er ekki ódýrt en endist vel: la bateria no és pas cara però dura molt
        2. (nægja) ésser (o: resultar) suficient (bastar)
           ekki hefur tími enst til að gera þetta verkefni endanlega upp: no hi ha hagut prou temps per enllestir definitivament aquest projecte
        3. (verða ekki gamallegur) conservar-se (no tornar vell, no tenir aspecte físic de vell)
           hún entist illa: va envellir molt ràpid (va començar molt aviat a tenir aspecte de vella)
        II. <verb impersonal amb datiu i acusatiu>:
        1. (duga, nægja) tenir-ne prou (bastar, ésser suficient)
           <endast til að gera e-ð>: aconseguir de fer una cosa (aconseguir finir-la)
        2. ef mér endist aldur til að <+ inf.>: <LOC FIG> si no em moro abans de <+ inf.>
 
 
 
endaþarms-: 1. anal
        2. rectal, recto-, rect-
        3. procto-, proct-
 
 
 
endaþarms·mök <n.pl -maka>: coit m anal
 
 
 
endaþarms·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>: càncer m de recte
        ristil- og endaþarmskrabbamein: càncers de recte i còlon
 
 
 
endaþarms·op <n. -ops, -op>: <MED> anus m (fl./pl.: anus & anusos), <FAM> forat m del cul, <FAM> sés m, <FAM> trau m del cul
        krabbamein í endaþarmsopi: càncer m d'anus

endaþarms·slíma <f. -slímu, -slímur>:
<MED> mucosa f rectal

endaþarms·stíll <m. -stíls, -stílar>: <MED> supositori m
 
 
 
enda·þarmur <m. -þarms, -þarmar>: <MED> recte m, <FAM> budell cular (o: culà)
        í endaþarm: <MED> per via rectal (presa de medicament)
 
 
 
endi <m. enda, endar>: fi f, final m, cap m
        binda enda á eitthvað: concloure una cosa, acabar una cosa
        eitthvað er á enda kljáð: una cosa està llesta i acabada
        á endanum: [ja] al final
        taka enda: acabar (arribar a la fi)
 
 
 
endi·lega <adv.>: a tota costa, de totes totes
 
 
 
endi·mörk <n.pl -marka>: 1. confins m.pl, límit extrem, [darrera] frontera f
        2. <ESPORT> línia f de meta
 
 
 
endir <m. endis, endar>: fi f, final m, acabament m
        fá góðan endi: tenir un bon final
        hamingjusamur endir: final feliç
        snubbóttur endir: un final abrupte

endorfín <n. endorfíns, endorfín>:
endorfina f: ♦ innræn endorfín: endorfines endògenes

endur <adv.>:
abans: ♦ endur fyrir löngu: fa molt molt de temps (sovint és la fórmula d'inici de les rondalles); ◊ endur fyrir löngu í konungsríki sem var óralangt í burtu nutu konungshjónin þeirrar blessunar að eiga fallegt stúlkubarn: això era i no era en un reialme molt molt llunyà un rei i una reina que foren beneïts amb una bella filleta; ♦ endur og sinnum: de tant en tant, adesiara

endur- <prefix reiteratiu>:
re-

endur·ágræðsla <f. -ágræðslu, -ágræðslur>:
<AGRIC> sobreempelt m: ◊ endurágræðsla er ágræðsla á vínvið sem aður hefur verið ágræddur: un sobreempelt és l'empelt d'un cep que ja ha estat empeltat anteriorment; ◊ endurágræðsla vínþrúguyrkja á önnur yrki en vínþrúguyrki skal bönnuð fram að sama degi: el sobreempelt de varietats de vinyes de vinificació en varietats que no siguin de vinificació aplicable d'arbres fruiters restarà prohibit fins al mateix dia

endur·borgun <f. -borgunar, -borganir>: reemborsament m

endur·bólusetning <f. -bólusetningar, -bólusetningar>: <MED> revacuna f, revaccinació f

endur·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:
<GEN & FIG> renaixement m, <LIT> renaixença f

endur·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>: reemborsament m
        endurgreiðsla á kostnaði: reemborsament de les despeses

endur·heimta <-heimti ~ -heimtum | -heimti ~ -heimtum | -heimt ║ e-ð>:
recuperar una cosa

endur·lausn <f. -lausnar, no comptable>:: <RELIG> redempció f

endur·lausnari <m. -lausnara, -lausnarar>:: <RELIG> redemptor m (→ lausnari)

endur·nýja <-nýja ~ -nýjum | -nýjaði ~ -nýjuðum | -nýjað ║ e-ð>: renovar una cosa

endur·nýjanlegur, -nýjanleg, -nýjanlegt <adj.>:: renovable; ♦ endurnýjanlegar orkuauðlindir: fonts renovables d'energia

endur·nýjast <-nýjast ~ -nýjumst | -nýjaðist ~ -nýjuðumst | -nýjast>: renovar-se
 
 
 
endur·nýting <f. -nýtingar, -nýtingar>: (endurvinnsla) reciclatge m (recuperació de deixalles)

endur·reisn <f. -reisnar, pl. no hab.>:
renaixement m, ressorgiment m, <LIT> renaixença f

endurreisnar·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
1. (í Evrópu á 16. öld) Renaixement m
2. (í katalónskumælandi löndum á 19. öld) Renaixença f

endur·rit <n. -rits, -rit>: còpia f (de document)
        rétt endurrit staðfestir X: X certifica que és còpia fidel i exacta del seu original

endur·ræsa <-ræsi ~ -ræsum | -ræsti ~ -ræstum | -ræst>:
<INFORM> reinicialitzar: ♦ endurræsa e-ð: reinicialitzar una cosa; ◊ endurræsa forrit: reinicialitzar un programa; ◊ endurræsa tölvuna: reinicialitzar l'ordinador

endur·senda <-sendi ~ -sendum | -sendi ~ -sendum | -sent ║ e-ð>:
tornar una cosa tramesa (al seu remitent)

endur·sendast <-sendist ~ -sendumst | -sendist ~ -sendumst | -senst>:
tornar un efecte postal al seu remitent: ◊ endursendist: torni's al remitent

endur·skapa <-skapa ~ -sköpum | -skapaði ~ -sköpuðum | -skapað ║ e-ð>:
refer una cosa, recrear una cosa: ◊ endurskapa traust: refer la confiança; ♦ endurskapa andrúmsloft [e-s]: recrear una atmosfera, recrear un ambient; ◊ endurskapa andrúmsloft bandarískra kvikmynda 5. áratugarins: recrear l'atmosfera de les pel·lícules nord-americanes dels anys cinquanta

Eneas <m. Eneasar, pl. no hab.>:
Enees m (andrònim): ◊ Eneas Trójukappi: Enees, campió de Troia

Eneasar·kviða <f. -kviðu, pl. no hab.>:
<LITER> Eneida f

engi, engi, ekki: 1. <adj. dem.>: cap
        2. <pron. dem.> ningú -una
           í engu: (engan veginn) de cap de les maneres, en absolut
 
 
 
 
engifer <n. engifers, no comptable>: gingebre m (condiment culinari & planta)
 
 
 
engill <m. engils, englar>: <RELIG> àngel m
        engill dauðans: l'àngel de la mort
        fallinn engill: àngel caigut
        kaliforníska borgin “[heilög] María Mey Drottning Englanna” (‘María af Englunum’) var stofnuð 4. september 1781: la ciutat californiana de "La Mare de Déu Reina dels Àngels" fou fundada el 4 de setembre del 1781
        þú ert engill af himni ofan: ets un àngel vingut del cel
 
 
 
enginn, engin, ekkert: 1. <adj. dem.>: cap
        2. <pron. dem.> ningú -una

♦ engu að síður: nogensmenys, això no obstant, tanmateix

		M		F		N
S	N	enginn		engin		ekkert
	A	engan	öngvan	enga	öngva	ekkert
	G	einskis	einkis	engrar	öngrar	einskis	einkis
	D	engum	öngvum	engri	öngri	engu	öngvu

P	N	engir	öngvir	engar	öngvar	engin
	A	enga	öngva	engar	öngvar	engin
	G	engra	öngra	engra	öngra	engra	öngra
	D	engum	öngvum	engum	öngvum	engum	öngvum

engi·rella <f. -rellu, -rellur. Gen. pl.: -rella o: -rellna>:
guatlla maresa, rascló m (Gir.), guatla maresa (Val.), guàtlera maresa (Mall., Eiv.), rei m de guàtleres (Men.) (ocell Crex crex)

engi·spretta <f. -sprettu, -sprettur. Gen. pl.: -spretta>:
llagosta f, llagost m (Andorra, Bal.): ♦ egifska engisprettan: pantigana f, saltamartí m (Val.), llagosta f (Mall.), pagantana f (Men.) (insecte Locusta migratoria syn. Pachytylus migratorius syn. Locusta danica syn. Pachytylus danicus syn. Acridium migratorium)

engja <engi ~ engjum | engdi ~ engdum | engt ║ e-ð>:
1. <GEN> estrènyer més fort una cosa, restrènyer una cosa: ♦ engja saman: tenir contorsions (contorçar-se, agitar-se violentament a causa del dolor); ◊ ég engist saman, svo að ég heyri ekkert, ég er svo agndofa, að ég sé ekkert: els espasmes de dolor m'impedeixen que hi senti, estic tan estupefacte que no hi veig
2. engja sig: → engjast ‘cargolar-se, retorçar-se’: ♦ engja sig sundur og saman: contorçar-se violentament

engja·fýsi* <n. -fýsis, fýsi>: senyals m.pl de ca (bolet Lycoperdon pratense syn. Vascellum pratense)

engja·gull <n. -gulls, -gull>:
centaura f [menor], herba f de Santa Margarida, herba centaura, fel m de terra, genciana f (Mall.) (planta Centaurium erythraea syn. Centaurium minus syn. Centaurium umbellatum)

engja·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all carenat, all m rosa (planta Allium carinatum)

engja·lyfjurt <f. -lyfjurtar, -lyfjurtir>:
pulmonària f de fulla estreta, herba anginera, pulmonària blava (planta Pulmonaria angustifolia)

engjast <engist ~ engjumst | engdist ~ engdumst | engst>:
cargolar-se, retòrcer-se, retorçar-se, contòrcer-se: ♦ engjast af kvölum: cargolar-se de dolor

enn <adv.>: (ennþá) encara
        enn betri: encara millor
 
 
 
enni <n. ennis, enni>: front m (part del cos)
 
 
 
ennis·hóla <f. -hólu, -hólur>: <MED> si m frontal
 
 
 
ennþá <adv.>: encara

Enok <m. Enoks, pl. no hab.>:
Henoc m (ḥăˈnōχ ,חֲנוֹךְ)

epla·brennivín <n. -brennivíns, no comptable>:
variant de → eplasafabrennivín “calvados”

epla·grautur <m. -grautar, -grautar>: eplagrautur, mena de puré dolç de pomes

epla·mjöður <m. -mjaðar, -miðir>:
sidra f

epla·mynta <f. -myntu, -myntur>:
menta borda, menta f de bou, menta f de gat, mendastre m (Mall.), mendastra f (Men.), mendrasta f (Men.) (planta Mentha suaveolens syn. Mentha rotundifolia)

eplasafa·brennivín <n. -brennivíns, no comptable>:
calvados m

epla·safi <m. -safa, no comptable>: suc m de pomes

epla·sítri <m. -sítra, no comptable>:
sidra f

epla·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍM> àcid màlic

epla·tré <n. -trés, -tré>: pomera f
 
 
 
epla·vín <n. -víns, no comptable>: sidra f

eplavín·ger <n. -gers, no comptable>:
llevat m de sidra

epli <n. eplis, epli>: poma f

Epsom·salt <n. -salts, no comptable>:
<MED> sal f d'Epsom

er¹ <conj.>: 1. <conj. temp.>: quan
        1b. þá er: quan
           þá er minnst varði: de cop i volta, de cop en sec (Mall.), quan un menys s'ho espera
        2. þar til [er]: fins que
 
 
 
er² <partícula relativa. D'ús estrictament literari>: que, el ~ la qual

erfða·breyttur, -breytt, -breytt <adj.>:
1. <GENET GEN> modificat -ada genèticament, manipulat -ada genèticament: ◊ erfðabreytt örvera: microorganisme modificat genèticament
2. (genskeyttur) transgènic -a: ◊ erfðabreytt maís og soja: soia i blat de les Índies transgènics; ◊ erfðabreyttur maís: blat de les Índies transgènic; ◊ erfðabreytt mús: ratolí transgènic; ◊ erfðabreyttar sojabaunir: soia transgènica

erfða·efni <n. -efnis, -efni>:
<GENET> material genètic, càrrega genètica: ♦ breyting á erfðaefni: modificació f del material genètic, modificació genètica

erfðaefnis·próf <adj.>:
test genètic

erfðaefnis·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
test genètic, anàlisi genètica

erfða·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: genètica f

erfðafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
genètic -a

erfða·mengi <n. -mengis, -mengi>:
<GENET> genoma m: ♦ raðgreining á erfðamengi Neanderdalsmannsins: seqüenciació del genoma de l'home de Neandertal; ♦ erfðamengi mannsins: genoma humà

erfðamengis- <en compostos>:
<GENET> genòmic -a

erfðamengis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<GENET> genòmica f: ♦ klínísk erfðamengisfræði: genòmica clínica

erfða·skrá <f. -skrár, -skrár>: testament m (darrera voluntat)
        hann dó án þess að hafa gert erfðaskrá: va morir sense haver fet testament
        erfðaskrá rituð eigin hendi og óvottfest: testament hològraf
        óvottfest erfðaskrá: testament hològraf

erfða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
<HIST> guerra f de successió: ♦ Spænska erfðastríðið 1701-1714: la Guerra de Successió espanyola (1701-1714)

erfða·synd <f. -syndar, -syndir>: <RELIG> pecat m original

erfða·tækni <f. -tækni, no comptable>:
enginyeria genètica

erfða·vísir <n. -vísis, -vísar>:
<GENET> gen m

erfiði <n. erfiðis, no comptable>:
esforç m [dur], grans treballs m.pl, penes f.pl (fatics, treball dur, esdernecs): ◊ með erfiði ('ʕεtsεβ, עֶצֶב; → þraut) skalt þú þig af henni næra alla þína lífdaga: (Bíblia de Montserrat: ) tota la vida passaràs penes per poder-te alimentar d'ella; (Bíblia interconfessional: ) tota la vida passaràs fatigues per treure'n l'aliment; ♦ þola ekki erfiðið: no suportar l'esforç

erfiðis·munir <m.pl -muna>:
gran esforç m, treball penós: ♦ með miklum erfiðismunum: amb grans esforços; ♦ ná e-u með erfiðismunum: aconseguir una cosa fent un gran esforç

erfið·leiki <m. -leika, -leikar>:
dificultat f: ♦ eiga í erfiðleikum með að <+ inf.>: tenir dificultats per a <+ inf.>; ♦ takast á við erfiðleikana: encarar els problemes, afrontar les dificultats

erfiður, erfið, erfitt <adj.>:
1. <GEN> difícil: ♦ eiga erfitt með að <+ inf.>: tenir dificultats per a <+ inf.>; ♦ eiga erfitt uppdráttar: viure en condicions precàries; ♦ erfiðir tímar: temps difícils
2. (örðugur) penós -osa, feixuc -uga
3. (þreytandi) cansat -ada, fatigós -osa

erfi·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
poema mortuori, panegíric m en vers

erfingi <m. erfingja, erfingjar>: hereu m, hereva f
 
 
 
ergi·legur, -leg, -legt: enutjat -ada, enfadat -ada (cast.), irritat -ada

erind·reki <m. -reka, -rekar>:
1. <GEN> missatger m: ◊ því næst sendu æsir um allan heim erindreka að biðja að Baldur væri grátinn úr Helju: tot seguit els ansos van enviar missatgers per tot el món perquè preguessin a tothom que plorés perquè Hel deixés anar Baldre; ◊ "hvern skal ég senda? Hver vill vera erindreki (וּמִי יֵלֶךְ-לָנוּ) vor?": "qui hi enviaré? qui hi serà el nostre missatger?"; ◊ ég taldi það og nauðsynlegt að senda til yðar Epafrodítus, bróður minn, samverkamann og samherja, en sendimann yðar og erindreka (λειτουργός) í því að bæta úr þörf minni: he cregut necessari d'enviar-vos Epafrodit, el meu germà, company de treball i de combat, el vostre enviat per socórrer la meva indigència
2. (umboðsmaður) comissionat m, comissionada f (funcionari polític encarregat d'una tasca o missió concreta)
3. (ríkiserindreki) diplomàtic m, diplomàtica f (representant d'estat): ◊ vér erum því erindrekar (πρεσβεύειν : πρεσβεύομεν) Krists, eins og það væri Guð, sem áminnti, þegar vér áminnum: portem doncs un missatge com a ambaixadors dels Crist, com si Déu exhortés per nosaltres; ◊ en er stefna sú var liðin, er ákveðið var, þá senda menn Aðalsteins erindreka á fund Ólafs konungs með þeim orðum, að Aðalsteinn konungur er búinn til orustu og hefir her allmikinn: i quan hagué passat el termini que s'havia fixat, els homes de l'Adalstein van enviar legats al rei Olau perquè li diguessin que el rei Adalstein estava preparat per a la batalla i que tenia amb ell un gran exèrcit; ◊ nú boðaði þessi atburður fyrir sem Þórhallur sagði og margir hlutir þvílíkir þann fagnaðartíma sem eftir kom, að allsvaldandi guð virtist að líta miskunnaraugum á þann lýð er Ísland byggði og leysa það fólk fyrir sína erindreka af löngum fjandans þrældómi og leiða síðan til samlags eilífrar erfðar sinna æskilegra sona sem hann hefir fyrirheitið alla þá er honum vilja trúlega þjóna með staðfesti góðra verka: aquest esdeveniment, juntament amb moltes més coses de semblant natura, va presagiar, tal i com havia dit en Torhal, el temps joiós que vindria després quan Déu totpoderós semblà mirar amb ulls compassius la gent que havia colonitzat Islàndia per alliberar-los, a través dels seus enviats, de la llarga esclavitud del Vell Enemic i menar-los després cap a llur unió amb l'herència eterna dels seus fills adoptius[, herència eterna] que ell ha promès a tots aquells que el vulguin servir fidelment amb la perseverància de llurs bones obres

erindi <n. erindis, erindi. Gen.pl.: erinda, (†) örna>:
1. <GEN = fyrir sjálfan sig> afer m, assumpte m: ♦ eiga erindi við e-n: haver de tractar un assumpte amb algú; ♦ ganga erinda (o: örna) sinna: anar de ventre, fer del cos (Mall.); ♦ reka eigin erindi: anar de ventre, fer del cos (Mall.); ♦ reka erindi: despatxar un assumpte; ◊ við erum hér í alvarlegum erindum: som aquí per un assumpte seriós
2. <GEN = fyrir aðra> encàrrec m, comanda f: ♦ ljúka erindi sínu: enllestir el seu encàrrec; ♦ reka erindi: fer un encàrrec
3. (skilaboð) missatge m, encàrrec m, avís m
4. (fyrirlestur) conferència f, xerrada f: ♦ flytja erindi: fer una conferència; ♦ tala langt erindi: parlar llargament
5. (vísa í kvæði) estrofa f

erki·biskup <m. -biskups, -biskupar>:
arquebisbe m

erkibiskups·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
arquebisbat m

erkibiskups·stóll <m. -stóls, -stólar>:
seu f arquebisbal

erki·djákni <m. -djákna, -djáknar>:
ardiaca m

erki·engill <m. -engils, -englar>:
arcàngel m

erki·fjandi <m. -fjanda, -fjendur>:
arxienemic m, arxienemiga f

erki·hertogaynja <f. -hertogaynju, -hertogaynjur>:
arxiduquessa f

erki·hertogi <m. -hertoga, -hertogar>:
arxiduc m

erki·óvinur <m. -óvinar, -óvinir>:
arxienemic m, arxienemiga f

erki·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
lladre reconsumat

erlendur, erlend, erlent: estranger -a
        erlendur gjaldeyrir: divises f.pl
        erlent mál: llengua estrangera
 
 
 
eróbikk <n. eróbikks, no comptable>: aeròbic m
 
 
 
erótík <f. erótíkur, no comptable>: 1. erotisme m
           hvar eru mörkin milli erótíkur og kláms: on són els límits entre erotisme i pornografia?
        2. eròtica f
           erótík máttarins: l'eròtica del poder
 
 
 
erótískur, erótísk, erótískt: eròtic -a

ertu:
casos oblics del sg. de → erta "pèsol"

ertu:
contracció de → ert þú “tu ets”

eski¹ <n. eskis, eski>:
(eskigras) aspreta f (planta Equisetum hiemale)

eski² <n. eskis, eski>:
(askur) freixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)

eski³ <n. eskis, eski>:
(askja úr eskiviði) caixa f (de fusta de freixe de fulla gran)

eskingur <m. eskings, pl. no hab.>:
remolí m de neu: ◊ en um morguninn var Oddur snemma á fótum og bjuggust þeir til ferðar. Var þá veður kalt og frost mikið, kollheið upp í himininn og eskingur með fjöllum. Þorkell var á göngu en Oddur reið. Stefndu þeir til fjalls og gekk Þorkell fyrir. En er þeir komu í fjallið gerði á myrkur mikið með drífu og því næst tók að fjúka og gerði á hina sterkustu hríð: i l'endemà, l'Oddur es va llevar dejorn i es van aparellar per al viatge. El temps era fred i hi havia una gran gelada, a la part de dalt del cel no s'hi veia cap núvol i a la part de les muntanyes s'hi veien remolins de neu. En Þorkell anava a peu i l'Oddur a cavall. Anaven en direcció cap a la muntanya i en Þorkell anava al davant. Quan van arribar a la muntanya, els va agafar una gran negror amb una tempesta de neu i es va aixecar una gran ventada i es convertí en el més violent dels torbs

eski·viður <m. -viðar, -viðir>:
1. (viður úr aski) fusta f de freixe de fulla gran
2 (askur) freixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)

Esóp <m. Esóps, pl. no hab.>:
Isop m (Αἴσωπος)

espa <espa ~ espum | espaði ~ espuðum | espað ║ e-n>:
amoïnar algú, exasperar algú

esperantismi <m. esperantisma, no comptable>:
<GRAM> esperantisme m

esperantista·félag <n. -félags, -félög>:
<GRAM> societat f esperantista, societat f d'esperantistes

esperantisti <m. esperantista, esperantistar>:
<GRAM> esperantista m & f: ◊ bókasafn íslenskra esperantista (Biblioteko de islandaj esperantistoj) er til húsa að Skólavörðustíg 6 b, 101 Reykjavík: la biblioteca dels esperantistes islandesos té la seva seu a l'Skólavörðustígur 6 b de 101 Reykjavík; ◊ félagsskapur esperantista: associació d'esperantistes

esperantískur, esperantísk, esperantískt <adj.>:
esperantista

esperanto <f. inv., no comptable>:
<GRAM> esperanto m: ◊ Kataluna esperantisto; ◊ að læra esperanto: aprendre esperanto

esperanto <n. esperantos, no comptable>:
<GRAM> esperanto m

esperantó <n. esperantós, no comptable>:
variant de → esperanto “íd.”

esperanto·félag <n. -félags, -félög>:
<GRAM> societat f esperantista: ♦ Katalanska Esperantofélagið: Associació Catalana d'Esperanto; ♦ Maljorkska Esperantofélagið: Col·lectiu Esperantista de Mallorca - Majorka Esperantistaro; ♦ Valensíska Esperantoæskan: Joventut Valenciana d'Esperanto

esperanto·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
<GRAM> moviment m esperantista: ◊ esperantohreyfingin a Íslandi: el moviment esperantista d'Islàndia

esperanto·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
<GRAM> curs m d'esperanto: ◊ gagnvirkt esperantonámskeið: curs interactiu d'esperanto

esperanto·samband <n. -sambands, -sambönd>:
<GRAM> federació f esperantista

esperanto·samtök <n.pl -samtaka>:
<GRAM> organització f esperantista

esperanto·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
estel m esperantista, estrella f esperantista, estel verd

espi·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
(ösp) trèmol m (arbre Populus tremula)

espi·viður <m. -viðar, -viðir>:
1. (viður úr ösp) fusta f de trèmol
2 (ösp) trèmol m (arbre Populus tremula)

Ester <f. Esterar, pl. no hab.>:
Ester f (אֶסְתֵּר): ◊ og hann var fósturfaðir Hadassa, það er Esterar, dóttur föðurbróður hans, því að hún var föður- og móðurlaus. Og stúlkan var fagurvaxin og fríð sýnum, og er faðir hennar og móðir önduðust, þá hafði Mordekai tekið hana sér í dóttur stað: i ell educava Edissa -això és, Ester-, filla del seu oncle perquè no tenia ni pare ni mare. La noia era bonica i de bell rostre. A la mort de son pare i de sa mare, Mardoqueu l'havia adoptada com a filla

eta <et ~ etum | át ~ átum | etið ║ e-ð>:
(literari o registre elevat) menjar una cosa: ◊ í sjö daga skuluð þér eta ósýrt brauð [í friði]: durant set dies menjareu pa àzim [en pau]; ◊ takið og etið, þetta er líkami minn, sem fyrir yður er gefinn. Gjörið þetta í mína minningu: preneu i mengeu-ne tots: això és el meu cos que serà lliurat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial

etan <n. etans, no comptable>:
<QUÍM> età m

etan·dínítríl <n. -dínítríls, no comptable>:
<QUÍM> età m dinitril, cianogen m

evangelísk-lúterskur, -lútersk, -lúterskt <adj.>:
[luterano-]evangèlic -a: ♦ evangelísk-lúterska Kirkjan: l'Església evangèlica luterana, l'Església protestant reformada (íslenska → Þjóðkirkjan)

Evbey <f. Evbeyjar, pl. no hab.>:
Eubea f, <†> Negrepont m (→ Evböa): ◊ þat váru Lókrar, þeir er láð byggja helgri Evbey andspænis móti: aquests eren els locris, que habiten les terres de davant la sacra Eubea; ◊ en þeim, er yrktu Evbey fagra, Abantum málmþíngs móði þrúngnum, Eretríu, Kalkis, ok alblómgaðar hæðir vínberja Histíeu, Kerínþus-borg, á bökkum sævar, ok Díum fremstum fjallriðum á...: i als abants, inflats de coratge en el col·lotge de les armes, que conraven la bella Eubea [amb] Erètria, Calcis, els turons de vinyes, tot florits, d'Histiea, la ciutat de Cerint, arran de mar, i Díon, en terrasses encinglerades...; ◊ telja Evbey allra landa leingst braut hèðan landar vorir, þeir er eitt sinn ey þá litu, er þeir Radamant ríkan fluttu, þá er bleikhárr buðlúngr vildi heimsækja Titýus, hróðmög Jarðar: d'aquí estant, consideren Eubea la més allunyada de totes les terres els nostres conciutadans que una vegada van veure aqueixa illa, en dur-hi el puixant Radamant, quan el rei de rossos cabells hi volgué visitar Títius, l'ínclit fill de la Terra; ◊ vér tákns vilnuðumst, en hinn virki guð vísbendíng veitti um vorar farar: bauð hann oss brimla brautir skera Evbeyjar til, svo undan feingim skotizt sem skjótast skaða búnum: esperàvem un senyal, i el déu cartingut un signe ens va concedir sobre la nostra travessia: ens va ordenar que talléssim els viaranys dels vells marins [anant] cap a Eubea: així reeixiríem a escapar, ben ràpidament, de la desgràcia ja presta

evbeyskur, evbeysk, evbeyskt <adj.>:
eubeu -ea, euboic -a

Evböa <f. Evböu, pl. no hab.>:
Eubea f, <†> Negrepont m (ἡ Εὔβοια, Eubœa): ◊ þegar Alexander var allur, hrökklaðist Aristóteles frá Aþenu og lést á eyjunni Evböu: quan l'Alexandre va haver mort, l'Aristòtil va fugir d'Atenes i va morir a l'illa d'Eubea

Evböa·haf <n. -hafs, pl. no hab.>:
mar Euboica, <†> mar f de Negrepont, <†> golf m de Negrepont (ἡ Εὐβοϊκὴ θάλασσα, Mare Euboicum)

evböískur, evböísk, evböískt <adj.>:
eubeu -ea, euboic -a

Evböu·búi <m. -búa, -búar>:
eubeu m, eubea f (ὁ Εὐβοεύς, ἡ Εὐβοιίς)

Evböu·maður <m. -manns, -menn>:
eubeu m, eubea f (ὁ Εὐβοεύς, ἡ Εὐβοιίς)

Evfrat <m. Evfrats, no comptable>:
Eufrates m (riu): ♦ Evfrat og Tígris: <HIST> l'Eufrates i el Tigris; ◊ Mesópótamía er landið [á] milli fljótanna Evfrats og Tígriss: Mesopotàmia és la terra entre els rius Tigris i Eufrates

Evklíð <m. Evklíðs, no comptable>:
Euclides m (andrònim, nom d'home): ♦ reiknirit (o: algrím) Evklíðs: algorisme m d'Euclides; ♦ frumsetning (o: frumsenda) Evklíðs: axioma m (o: postulat m) d'Euclides

Evlalía <f. Evlalíu, no comptable>:
Eulàlia f (ginecònim)

evra <f. evru, evrur>: euro m (unitat monetària)

Evridís <f. Evridísar, pl. no hab.>:
Eurídice f (Εὐρυδίκη) (→ Evridíka): ◊ “Orfeifur og Evridís” eftir Christoph Willibald Gluck: “Orfeu i Eurídice” de Christoph Willibald Gluck

Evridíka <f. Evridíku, pl. no hab.>:
Eurídice f (Εὐρυδίκη)

evrópskur, evrópsk, evrópskt <adj.>:
europeu -ea

evrópu- <en compostos>:
europeu -ea

evrópu·askur <m. -asks, -askar>:
freixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)

Evrópu·bandalag <n. -bandalags, no comptable>:
Comunitat Europea: ♦ Evrópubandalagið: la Comunitat Europea

Evrópu·dómstóll <m. -dómstóls, no comptable>:
Tribunal Europeu de Justícia: ♦ Evrópudómstóllinn: el Tribunal Europeu de Justícia

evrópu·humar <m. -humars, -humrar. Dat. sg.: -humri>:
llamàntol europeu (crustaci Homarus gammarus)

evrópu·lerki <n. -lerkis, -lerki>:
làrix m (arbre Larix decidua syn. Larix europaea)

Evrópu·maður <m. -manns, -menn>:
europeu m, europea f: ♦ Evrópumenn: [els] europeus

Evrópu·ráð <n. -ráðs, no comptable>:
Consell m d'Europa: ♦ Evrópuráðið: el Consell d'Europa

Evrópu·samband <n. -sambands, no comptable>:
Unió Europea: ♦ Evrópusambandið: la Unió Europea

Evrópu·þing <n. -þings, no comptable>:
Parlament Europeu: ♦ Evrópuþingið: el Parlament Europeu

evrópu·samruni <m. -samruna, no comptable>: integració europea
 
 
 
evrópu·væðing <f. -væðingar, no comptable>: europeïtzació f
 
 
 
evrópu·þinur <m. -þins, -þinir>: avet m, pivet m (arbre Abies alba syn. Abies pectinata)

evru·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona f euro

Eva <n.pr Evu, no comptable>:
Eva f

Evu·klæði <n.pl -klæða>:
<LOC FIG> vestit m d'Eva (tota nua) (→ Adamsklæði): ♦ vera í Evuklæðum: anar tota nua, anar vestida d'Eva

ex <n. ex, ex>:
1. <x = ks> ics f (x = cs)
2. <x = š> xeix f (x = š)

exem <n. exems, exem>: <MED> èczema m
 
 
 
exi <f. axar, axir>: destral f  (→ öxi)

eximi <n. eximis, no comptable>:
samit m (tipus de tela)

exintensíalismi <m. exintensíalisma, no comptable>:
existencialisme m: ♦ → tilvistarstefna “íd.”

exintensíalisti <m. exintensíalista, exintensíalistar>:
existencialista m & f

expressjónismi <m. expressjónisma, no comptable>:
expressionisme m

expressjónisti <m. expressjónista, expressjónistar>:
expressionista m & f

ey <f. eyjar, eyjar>: <LIT> illa f (→ eyja)

ey·búi <m. -búa, -búar>: illenc m, illenca f (habitant d'illa)

ey·byggi <m. -byggja, -byggjar>:
illenc m, illenca f

eyða <eyði ~ eyðum | eyddi ~ eyddum | eytt ║ e-u>:

eyði·býli <n. -býlis, -býli>:
mas abandonat, possessió abandonada (Mall.)

eyði·legging <f. -leggingar, pl. no hab.>:
destrucció f: ♦ skilja eftir sig eyðileggingu: deixar [un rastre de] destrucció al seu darrere

eyði·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagt ║ e-ð>:
1. (tortíma) destruir una cosa (=objectes)
2. (skemmda) destrossar una cosa, espatllar una cosa, espanyar una cosa (Mall.) (fer malbé deixant inservible)
3. (leggja í auðn) devastar una cosa (terra, país)

eyði·leggjandi, -leggjandi, -leggjandi <adj.>:
devastador -a

eyði·legur, -leg, -legt <adj.>:
desolat -ada

eyðimerkur·d#253;r <n. -dýrs, -dýr>:
animal m del desert

eyðimerkur·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
guatlla f, guatla f (Val.), guàtlera f (Bal.) (ocell Coturnix coturnix) (→ kornhæna)

eyðimerkur·refur² <m. -refs, -refir>:
<FIG HIST> guineu f del desert (malnom d'en Rommel)

eyði·mörk <f. -merkur (o: -markar), -merkur>:
<GEN & FIG> desert m: ♦ saltborin eyðimörk: un desert de sal (amb la superfície de sal); ♦ Saharaeyðimörkin (o: eyðimörkin Sahara): el desert del Sàhara; ◊ vinjar í eyðimörkum Afríku: oasis en els deserts d'Ìfrica

eyðni <f. eyðni, no comptable>: sida f
 
 
 
eyðu·blað <n. -blaðs, -blöð>: formulari m
        útfylla eyðublað: emplenar (o: omplir) un formulari
        útfylling eyðublaðsins: emplenament m  (o: ompliment) del formulari

ey·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
falcó m de la reina, falcó marí (Mall.) (ocell Falco eleonorae)

eyja <f. eyju, eyjur>: illa f
        búa í eyju: viure a una illa
        eyjan er öll veröldin: l'illa és tot el món
        Eyjan græna: l'Illa Maragda (Irlanda)
 
 
 
eyja-: insular, illenc -a

eyja·bogi <m. -boga, -bogar>:
arc m d'illes (rosari d'illes en forma d'arc, esp. en el Pacífic, p.e., les Illes Curils, Aleutianes, Hawaii, del Japó etc.)

eyja·búi <m. -búa, -búar>: illenc m, illenca f (habitant d'illa)

Eyjafjalla·jökull <m. -jökuls, no comptable>:
Eyjafjallajökull o ‘Glacera de les Muntanyes de les Illes [de la Gent de Ponent]’, glacera situada al sud-oest de l'illa, a prop d'Skógar. És la cinquena glacera en extensió d'Islàndia. Sota aquesta glacera hi ha un gran estratovolcà -eldkeilan undir Eyjafjallajökli-. La seva darrera erupció data del 19 de desembre del 1821 i va durar fins a finals del 1822. A la glacera mateixa hi destaquen els puigs de Hámundur -el més alt, de 1.651 metres d'altura-, el Goðasteinn,. el Guðnasteinn i l'Skoltur, que es divideix en Fremri Skoltur i Innri Skoltur.

Eyjafjalla·sandur <m. -sands, no comptable>:
Eyjafjallasandur o ‘Arenys de les Muntanyes de les Illes’, arenal situat a la costa sud-oest de l'illa, davant les Illes de la Gent de Ponent

Eyjafjarðar·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:
comarca f de l'Eyiafiord, a la regió del Nordurland eystra -centre nord de l'illa-. La vila més important hi és Akureyri

Eyja·fjöll <n.pl -fjalla>:
1. (fjallgarður) serra f dels Eyjafjöll (muntanyes situades en el sud-oest d'Islàndia)
2. (sveitin undir Eyjafjöllum) els Eyjafjöll (contrada d'Islàndia situada en el sud-oest de l'illa, tot al voltant de la Serra dels Eyjafjöll. Està delimitada per l'oest pel Markarfljót i per l'est amb la Jökulsá procedent del Sólheimajökull. En ella s'hi troba l'espectacular cascada d'Skógafoss. Aquesta contrada està dividida en dues:): ♦ Austur-Eyjafjöll: els Eyjafjöll de l'est; ♦ Austur-Eyjafjallamálið mikla: <HIST> causa judicial jutjada entre 1890 i 1894 com a culminació d'un cas d'abús de poder continuat per part d'autoritats i pagesos-propietaris contra els pagesos masovers dels Austurfjöll a causa dels drets d'utilització de la fusta escupida per l'oceà a les ribes de l'Eyjafjallasandur. En el marc d'aquest abús de poder, s'havia arribat a empresonar pagesos masovers sense judici; ♦ Vestur-Eyjafjöll: els Eyjafjöll de l'oest

Eyja·haf <n. -hafs, no comptable>:
Mar Egea

eyja·klasi <m. -klasa, -klasar>:
arxipèlag m

eyja·loftslag <n. -loftslags, pl. no hab.g>: clima m insular, clima illenc
 
 
 
eyja·maður <m. -manns, -menn>: (Vestmannaeyingur) nadiu o nadiva de les Illes de la Gent de Ponent (Vestmannaeyjar)

eyjar·búi <m. -búa, -búar>:
illenc m, illenca f

eyjar·maður <m. -manns, -menn>:
illenc m, illenca f

eyjar·skeggi <m. -skeggja, -skeggjar>:
illenc m, illenca f

eyja·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa (mamífer Halichoerus grypus) (→ útselur)

eyja·vaki <m. -vaka, no comptable>:
<MED> insulina f: ♦ → insúlín “íd.”. Aquest neologisme, encunyat per a substituir el terme insúlín no sembla pas que, fins al moment, hagi tingut gaire acceptació, ni popular ni científica.

Ey·kona <f. -konu, no comptable>:
Islàndia f: ♦ Eykonan: [L'Illa d']Islàndia (personificació d'Islàndia com a dona)

ey·land <n. -lands, -lönd>:
illa f: ◊ enginn er eyland: ningú no és pas una illa

eymd <f. eymdar, eymdir>: 1. (vesöld) misèria f (gran pobresa)
        2. (hörmung) aflicció f (sofrença)
           augu mín eru döpruð af eymd: l'aflicció fa llanguir els meus ulls
 
 
 
eymdar·legur, -leg, -legt: miserable (molt pobre)
 
 
 
eymdar·tíð <f. -tíðar, -tíðir>: època f de misèria
 
 
 
eymingi <m. eymingja, eymingjar>: 1. (heigull, gunga) figaflor m & f, poma m & f (Mall.)
        2. (fáviti) imbecil m, cap m de fava (Mall.)
        3. (armingi, vesalingur) mort m de gana (infeliç, [pobre] desgraciat)

<†> eypska <eypska ~ eypskum | eypskaði ~ eypskuðum | eypskað>:
badar la boca (gos): ◊ hundurinn eypskar: el gos bada la seva boca

eyra <n. eyra, eyru>: 1. <GEN> orella f  (→ háls-, nef- og eyrnasjúkdómar: otorinolaringologia)
           ég trúi ekki eigin eyrum: no puc creure el que sento
           suð n í eyra (o: fyrir eyrum): <MED> tinnitus m
        2. (skilningarvit) oïda f (sentit)
           innra eyra: oïda interna
           ytra eyra: oïda externa
 
 
 
eyrar·rós <f. -rósar, -rósir>: cameneri m, baladre àrtic (planta Epilobium latifolium. Es considera la flor nacional de Grenlàndia)
 
 
 
eyr·byggi <m. -byggja, -byggjar>: habitant d?Eyri, a la part nord de la península de Snæfellsnes, a l'oest d?Islàndia
 
 
 
eyri <f. eyrar, eyrar>: 1. banc m de sorra o còdols, alfac m (normalment d?origen al·luvial)
        2. platja f (de riu) de còdols (riba plana pedregosa de riu)
        3. llengua de terra, sorra i còdols d?origen al·luvial a la vora de la mar
 
 
 
eyrir <m. eyris, aurar>: eyrir m (cèntim de corona islandesa)

ey·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat m insular (verbi gràcia: Indonèsia)

eyrna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> otitis f

eyrna·lokkur <m. -lokks, -lokkar. Empr. hab. en pl.>: arracada f (fl./pl.:: arracades)

eyrna·mark <n. -marks, -mörk>:
marca f auricular (feta o posada a les orelles de les ovelles que pasturen a lloure per reconèixer-les posteriorment com a pròpies)

eyrnamergs·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MED> glàndula ceruminosa

eyrna·mergur <m. -mergjar, pl. no hab.>:
cerumen m

eyrna·pinna <f. -pinnu, -pinnur>:
bastonet m per a [netejar] les orelles

eyrna·suð <n. -suðs, -suð>:
<MED> xiulet m d'orelles, sirigme m, tinnitus m

eyr·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta f pectoral

eyr·ugla <f. -uglu, -uglur>:
mussol banyut, mussol m reial (Mall.) (ocell Asio otus)

eystra <adv.>:
més cap a l'est, més cap a llevant (→ austar)

Eystra·saltið <n. -saltsins, no comptable>:
Mar Bàltica

Eystrasalts·land <n. -lands, -lönd>:
país bàltic: ♦ Eystrasaltslöndin: els Països Bàltics

eystri, eystri, eystra <adj.>:
situat -ada més cap a l'est, més oriental (→ austari)

ey·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona f insular, territori m insular

ég <pron. pers. 1 pers. sg.>:
jo

Pronom personal de primera persona
A. Llengua antiga
	Singular	Dual	Plural
N	ek	vit	vér
A	mik	okkr	oss
G	mín	okkar	vár
D	mér	okkr	oss

B. Llengua moderna: –S'hi produeix la desaparició del dual com a nombre. –Les antigues formes de plural hi desapareixen per bé que continuïn usant-s'hi en el registre elevat (p.e., llengua de la traducció de la Bíblia). –Les antigues formes de dual hi passen a ésser les noves formes de plural.
	Singular	Dual	Plural
N	ég, <LIT> eg	—	við
A	mig	—	okkur
G	mín	—	okkar
D	mér	—	okkur

él <n. éls, él. Gen. pl.: élja; dat.pl.: éljum>:
1. (haglél) calamarsada f, calabruixada f (Mall.) (caiguda copiosa de calabruix)
2. (snjóél) tormenta f de neu (caiguda copiosa i breu de neu, sovint acompanyada de vent)

éta <ét ~ étum | át ~ átum | étið>:
1. menjar (subjecte = animal)
2. <e-ð>: devorar una cosa, menjar una cosa (subjecte = animal): ♦ éta e-ð til agnar: <LOC FIG> no deixar d'una cosa ni les engrunes (menjar-s'ho absolutament tot)
3. <e-ð>: <BIOL - frumlag = átfruma> fagocitar una cosa (subjecte = fagòcit, cèl·lula fagocitària)

étinn, étin, étið <adj.>:
devorat -ada (menjat per bèstia): ♦ étinn lifandi: devorat viu

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	I-Í	J	K	L	M	N
Ní	O	Ó	P-Q	R	Sa	Se	Si	Sk
Sl	So	Sp	St	Su	T-Ú	V-X	Y-Ö	ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 12/08/97

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)