Maciŕ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

D-E

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998


 

   
No somos más
que el tiempo que nos queda
caminando hacia el olvido
 
   
Karmelo C. Iribarren, Un día bueno
 
       

D <n. D, D>:
<MÚSre m (nom de nota)
♦ D-ið: el re
♦ D dúr (o: D-dúr)re major
♦ í D-dúr: en re major
♦ d moll (o: d-moll)re menor
♦ í d-moll: en re menor
◊ ‘fantasía í d-moll’ eftir Mozart: ‘Fantasia en re menor’ de Mozart
♦ → Dís “re sostingut”
♦ → Des “re bemoll”
♦ hækkað D: re sostingut (Dís)
♦ lækkað D: re bemoll (Des)

dada·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:
moviment m Dadà (o: dadà), moviment m dadaista

dadaismi <m. dadaisma, no comptable>:
dadaisme m

dadaisti <m. dadaista, dadaistar>:
dadaista

daðla <f. döðlu, döðlur. Gen. pl.: daðla o: daðlna>:
dàtil m

daðra <daðra ~ döðrum | daðraði ~ döðruðum | daðrað>:
I. <absolut>flirtejar (um karlmenn & konu / homes i dones), coquetejar (um konu / dones)
II. <amb complement preposicional>♦ daðra við e-n: flirtejar amb algú

daga <dagar | dagaði | dagað. Impersonal>:
començar a fer claror (fer-se de dia, apuntar el dia)
♦ það dagar: comença a fer claror

daga·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
nom m de dia
♦ daganöfnin: els noms dels dies

daga·tal <n. -tals, -töl>:
calendari m

dagatals·bók <f. -bókar, -bækur>:
agenda f

dag·blað <n. -blaðs, -blöð>:
diari m (publicació que surt cada dia)

dag·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. (til þess að skrifa niður atburði dagsins ídiari m (dietari)
2. <NÀUTquadern m de bitàcola

dagdrauma·pési <m. -pésa, -pésar>:
somniador m de despert, somniadora f de desperta (persona que somnia desperta, "amb els ulls oberts", que està sovint a la lluna)

dag·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
papallona diürna

daggar·mark <n. -marks, -mörk>:
<METEOpunt m de rosada

dag·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
guarderia f, llar f d'infants (institució preescolar)

dag·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hversdagslegurdiari -ària, quotidià -ana
♦ daglegt líf: vida diària (o: quotidiana
2. <LINGcol·loquial (propi de la llengua parlada)
♦ daglegt mál: llengua col·loquial 

dag·mamma <f. -mömmu, -mömmur>:
mainadera f (dona que té cura dels infants d'altri a ca seva)

dag·móðir <f. -móður, -mæður>:
mainadera f (dona que té cura dels infants d'altri a ca seva)

Dagón <m. Dagóns, pl. no hab.>:
Dagon m (דָּגוֹן)
◊ nú tóku þeir Guðs örk og fluttu hana í musteri Dagóns og settu hana við hliðina á Dagón: aleshores van agafar l'arca de Déu i la van portar al temple de Dagon, i van exhibir-la al costat de Dagon

dag·renning <f. -renningar, -renningar>:
alba f
♦ fyrir dagrenningu: abans de l'alba

dags·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
alba f, albada f

dags. <abrev. de dagsetning>:
data

dag·setning <f. -setningar, -setningar>:
data f

dags·gengi <n. -gengis, -gengi. Gen. pl.: -gengja; dat.pl.: -gengjum>:
<ECONtipus de canvi diari, cotització diària
♦ dagsgengi erlendra gjaldmiðla: cotització diària de monedes estrangeres

dag·skrá <f. -skrár, -skrár>:
1. (fundardagskráordre f del dia (de reunió, assemblea, junta etc.)
♦ ganga á dagskrápassar a l'ordre del dia
♦ setja mál á dagskrá: incloure un assumpte a l'ordre del dia
♦ taka fyrir næsta mál á dagskrá: incloure a l'ordre del dia
♦ vera á dagskrá: figurar a l'ordre del dia
2. (útvarps- og sjónvarpsdagskrá & ráðstefnudagskráprograma m (de televisió, ràdio, congrés, jornades etc.)
♦ ...verður tekið á dagskrá...: ...s'inclou en el programa
♦ við rjúfum dagskrána með sérstöku fréttaskoti: interrompem la programació amb un avenç informatiu especial 

dagskrár·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
programació f [diària] (esp. de televisió, de ràdio, d'activitats de vacances etc.)

dagur <m. dags, dagar>:
dia m<eða ritm.jorn m
♦ alla daga: cada dia
♦ allt til dags: [tota la nit] fins a trenc d'alba, [tota la nit] fins a fer-se de dia
◊ undur þetta hélst allt til dags: aquest fet portentós va durar tota la nit fins a l'endemà en clarejar
♦ allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Mall.
♦ allan liðlangan daginn: tot el sant dia, tot lo sant dia (Mall.
♦ annan hvern dag: cada dos dies, un dia per l'altre (Mall.
♦ á dagper dia
♦ þrisvar á dag: tres cops al dia
♦ á daginnde dia
♦ á dögunumfa uns dies, fa un parell de dies (Mall., Men.
♦ á hverjum degicada dia
♦ á næstu dögum: en els propers dies
♦ dag eftir dag: dia rere dia
♦ dag frá degi: de dia en dia
♦ daginn út og [daginn] inntots els dies, dia sí i dia també
♦ Dagur reiði<LITER & RELIGDies Irae m, el Dia de l'Ira
♦ dagurinn í dagel dia d'avui
♦ deginum ljósara: més clar que [no] l'aigua 
♦ dögum (o: dögunumsaman: durant [uns quants] dies, durant dies sencers, un parell de dies seguits (Mall.
♦ eiga ekki sjö dagana sæla: 1. (vera bara óheppinnno acabar de tenir sort, tenir mala sort malgrat tot  (ésser desafortunat malgrat tot); 2. (búa ekki við gott, eiga erfittpassar-les magres, tenir-ho difícil  (passar-les dolentes, passar per un mal tràngol, passar-s'ho malament, no tenir-ho fàcil);  # 3. (búa við illan aðbúnaðviure en condicions dolentes, estar mal atès -esa  (no estar en bones mans allà on viu)
♦ einhvern daginn: qualsevol d'aquests dies, un d'aquests dies
♦ fram á næsta dag: fins a l'endemà, fins al dia següent
♦ ekki fram á næsta dag: ni fins a l'endemà
♦ mestalla ~ alla nóttina og [langt] fram á næsta dag: la major part de la nit ~ tota la nit i bona part de l'endemà
♦ yfir nóttina og fram á næsta dag: durant la nit i fins l'endemà
♦ frá degi til dags: a diari, diàriament
♦ lifa frá degi til dags: viure al dia
♦ góðan dag!: 1. (fyrir hádegibon dia! (abans de migdia # 2. (eftir hádegibona tarda!  (després de migdia)
♦ góðan daginn!: 1. (fyrir hádegibon dia! (abans de migdia # 2. (eftir hádegibona tarda!  (després de migdia)
♦ bjóða góðan daginn: donar el bon dia
♦ bjóða e-m góðan daginn: donar-li a algú el bon dia
♦ hinn daginn: demà passat, passat-demà (Mall.
♦ [hinn] efsti dagur: <RELIGel dia del judici final
♦ hverjum degi öðrum betur: cada dia més que l'anterior, de dia en dia millor
◊ er þar stutt af að segja, að kóngsson var þarna kyr í bænum í samfleytt fjögur ár, og fèkk ærnakaup fyrir. Var hann þá með öllu hættur að minnast á herbergið góða, og studdi það meðal annars að því, að risunum líkaði hverjum degi öðrum betur við hann. En það sem helzt dró kóngsson til að vera hèr svo leingi, var það, að hann var einatt að sitja um tækifæri til að komast eptir, hvort alls ekkert væri inni í herberginu góða: cal contar aquí succintament que el príncep va restar al mas durant quatre anys consecutius i que, a canvi dels seus serveis, va rebre un sou força gran. Durant aquest temps havia cessat per complet de fer menció d'aquella ditxosa cambra, i això, entre d'altres coses, havia contribuït que els gegants l'haguessin anat estimant de cada dia més i més. Tanmateix, el que més havia motivat el príncep a romandre allà tant de temps era que contínuament estava a l'aguait d'una ocasió per esbrinar si dins aquella ditxosa habitació realment no hi havia absolutament res
◊ síðan setti hún sig til fyrir speglinum; þar eftir setti hún sig undir borð og las sín fræði, fægði húsið og settist undir sauma. Þessi hjón ljetu mig vel og veittu mjer hverjum degi öðrum betur. Daníel var þar til herbergis svo sem fyrir minn bænastað nærri mánuð; þótti honum það, að mjer var framar honum virðinga leitað: a continuació, s'asseia davant el mirall per a fer-se la toaleta; després d'això, s'asseia a una taula i llegia el seu catecisme [luterà], agranava i endreçava la casa i s'asseia a cosir. Aquest matrimoni em va tractar bé i cada dia que passava m'atenia millor. Per intercessió meva, en Daniel s'hi va poder allotjar a una cambra gairebé un mes. [En Daniel] considerava que aquella família era molt més obsequiosa amb mi que no pas amb ell
♦ hvern daginn eftir annan: un dia darrere l'altre
♦ í allan dag: tot el dia, tot lo dia (Mall.
♦ í dag: avui, hui (Val.
♦ fyrr í dag: avui a primera hora del matí, aquest matí
♦ í fyrra dag: abans d'ahir, despusahir (Bal.
♦ í gamla daga: antigament
♦ næsta dag: l'endemà, al dia següent
♦ nýttu daginn: carpe diem
♦ síð dagsa la tarda (ja ben entrat el dia, és a dir, en el temps comprès entre el matí i el vespre) (síðdegis)
♦ til þessa dagsfins avui, fins al dia d'avui
♦ um daga <+ Gen.>en els dies de... 
♦ um daginn: l'altre dia 
♦ um hábjartan daga plena llum [del dia]
♦ virkur dagur: dia feiner, dia fener (Mall.
♦ það sem eftir lifir dags: el que queda del dia nit, la resta del dia
♦ þriðja hvern dag: cada tres dies
◊ “Dagurinn óttast” eftir Ausiàs Marc: “Lo jorn ha por” d'Ausiàs Marc
◊ “Verk og Dagar” eftir Hesíódosi: “Els Treballs i els Dies” per Hesíode
♦ → í fyrradag “abans d'ahir, despusahir”

dag·vistun <f. -vistunar, -vistanir>:
llar f (institució on poden passar-hi el dia els infants, certs tipus de malalts, jubilats etc., podent-hi menjar i ésser-hi atesos)
♦ dagvistun [fyrir] barna: llar d'infants
♦ dagvistun [fyrir] aldraða: llar de jubilats 
♦ dagvistun [fyrir] Alzheimerssjúklinga: llar per a malalts d'Ŕlzheimer 

dal·rjúpa <f. -rjúpu, -rjúpur>:
perdiu f d'Escòcia, perdiu f d'Escandinàvia (ocell Lagopus lagopus)

dal·ræna <f. -rænu, -rænur>:
(vindur sem blæs upp fjallshlíð, hitagola upp eftir fjallshlíðvent anabàtic, vent m [que puja] de les valls (hlíðaruppstreymi)

dalur¹ <m. dals, dalir>:
1. <GENvall f
2. (fjalladalurcoma f (vall enrevoltada de muntanyes)
3. (dalur með hallandi botnicomellar m (vall de sòl inclinat)

dalur² <m. dals, dalir>:
(dollaridòlar m (moneda)

dama <f. dömu, dömur. Gen. pl.: dama>:
1. (aðalskona, hefðarkonadama f  (dona noble & dona de gran distinció)
2. (í kurteisu ávarpisenyora f  (dona, esp. en tractament cortès)
♦ dömur [mínar] og herrar!: senyores i senyors!

Dani <m. Dana, Danir>:
danès m, danesa f
♦ Stóri Dani: gran danès m (rassa de gos)

Dan·mörk <f. -merkur, no comptable>:
Dinamarca f

Dan·mörku:
ac. sg. & dat. sg. de → Danmörk “Dinamarca”

dans <m. dans, dansar>:
1. <GENball m
♦ stíga dans: [posar-se a] ballar, ajuntar-se a un ball
◊ dóttir Heródíasar gekk þar inn og sté dans (ὀρχέεσθαι, ὀρχεῖσθαι,   καὶ εἰσελθούσης τῆς θυγατρὸς αὐτοῦ Ἡρῳδιάδος καὶ ὀρχησαμένης). Hún hreif Heródes og gesti hans, og konungur sagði við stúlkuna: "Bið mig hvers þú vilt, og mun ég veita þér": la filla de l'Herodies hi va entrar i va dansar. Va plaure a l'Herodes i als seus hostes i el rei digué a la noia: «Demana'm el que vulguis, i t'ho concediré»
◊ Þá munu meyjarnar stíga gleðidans (ɕāˈmaħ   bə-māˈħōl ~ שָׂמַח בְּמָחוֹל:   ʔāz   tiɕˈmaħ   bəθūˈlāh   bə-māˈħōl,  אָז תִּשְׂמַח בְּתוּלָה בְּמָחוֹל) og ungir fagna með öldnum. Ég breyti sorg þeirra í gleði, hugga og gleð þá sem harma: llavors les donzelles dansaran una dansa alegre, i els joves estaran contents amb els vells. Jo canviaré llur dol en alegria, i els consolaré i donaré alegria als qui estan afligits
2. (þjóðdans & dans sem listdansa m (esp. tradicional popular i com a art)

dans·gólf <n. -gólfs, -gólf>:
pista f de ball

dans·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
ballable 
◊ danshæf lög: melodies ballables

danska <f. dönsku, no comptable>:
danès m (llengua danesa)

danskur, dönsk, danskt <adj.>:
danès -esa

dans·salur <m. -salar (o: sals), -salir>:
saló m de ball

dans·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GENlocal m de ball
2. (fínn dansstaðursaló m de ball (de categoria, per a balls de saló etc.)

dapur, döpur, dapurt <adj.>:
trist -a
♦ dapur í svipinn: tenir un posat trist, semblar trist -a

dapur·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:
tristesa f, tristor f

Dardanella·sund <n. -sunds, no comptable>:
[estret m dels] Dardanels m.pl
  A l'Edat Mitjana, es coneixia -si la identificació és correcta- amb el nom de Ellipaltar. Modernament hom ha encunyat el terme Hellusund per a designar aquest freu a l'antiga, ço és, com a Hel·lespont.
Segons això:
Dardanellasund = Dardanels
Hellusund = Hel·lespont.
 
     

darka <darka ~ dörkum | darkaði ~ dörkuðum | darkað>:
caminar feixugament, arrossegant els peus
♦ darka á góðum klæðum: <LOCanar amb la roba d'anar endiumenjat quan no n'és l'ocasió i fer-la malbé o embrutar-la  (p.e., per fer certes feines del camp etc.)
♦ darka á góðum skóm: <LOCanar amb sabates bones quan no n'és l'ocasió i fer-les malbé  (p.e., quan es fa feina i toca dur les de fer feina etc.)

darwinismi <m. darwinisma, no comptable>:
darwinisme

darwinisti <m. darwinista, darwinistar>:
darwinista m & f

dauða·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la mort
◊ ...og dauðadagur er betri en fæðingardagur: ...i el dia de la mort és millor que no pas el del naixement

dauða·dans <m. -dans, -dansar>:
<HISTdansa f de la mort

dauða·dá <n. dás, pl. no hab.>:
1. <MED = dá 1.coma m
♦ falla í dauðadá: caure en coma
♦ fara í dauðadá: entrar en coma
♦ liggja í dauðadái: estar en coma
♦ rakna úr dauðadái: sortir del coma
2. <MED = dauðamókcatalèpsia f  (mort aparent)

dauða·drukkinn, -drukkin, -drukkið <adj.>:
en coma etílic

dauða·refsing <f. -refsingar, -refsingar>:
pena f de mort
♦ að viðlagðri dauðarefsingu: sota pena de mort
♦ afnema dauðarefsingu: abolir la pena de mort
♦ ég er á móti dauðarefsingu: estic en contra de la pena de mort

dauða·stirðnun <f. -stirðnunar, no comtpable>:
rigidesa cadavèrica, rigor m mortis

dauða·stjarfi <m. -stjarfa, no comtpable>:
rigidesa cadavèrica, rigor m mortis

dauða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
agonia f

dauða·stund <f. -stundar, -stundir>:
hora f de la mort (moment de la mort)
◊ nú og á dauðastundu vorri: ara i en l'hora de la nostra mort

dauð·dagi <m. -daga, -dagar>:
mort f (forma de morir)
♦ sviplegur dauðdagi:  mort sobtada
♦ voveiflegur dauðdagi:  mort violenta
♦ hræðilegur ~ eðlilegur ~ virðulegur dauðdagi:  mort espantosa ~ natural ~ digna
♦ fá eðlilegan dauðdaga: morir de mort natural

dauð·hreinsa <-hreinsa ~ -hreinsum | -hreinsaði ~ -hreinsuðum | -hreinsaðe-ð>:
esterilitzar una cosa

dauð·hreinsaður, -hreinsuð, -hreinsað <adj.>:
esterilitzat -ada (estèril, lliure de gèrmens i microbis)
◊ dauðhreinsuð sprauta: xeringa esterilitzada

dauð·hreinsun <f. -hreinsunar, -hreinsanir>:
estirilització f

dauð·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
mort -a de por, terroritzat -ada

dauði <m. dauða, no comptable>:
mort f (cessament de vida)
◊ þegar dauðinn knýr dyra: quan la mort truca a la porta
♦ dauði yfir e-ð ~e-n: mort a... (exclamació desitjant la mort o la desaparició d'algú o d'una cosa)
♦ fram á rauðan dauðann: fins a més no poder
♦ hörmulegur dauði e-s: la tràgica mort d'algú
♦ óska e-m dauða: desitjar-li la mort a algú

dauð·leiðast <-dauðleiðist | -dauðleiddist | -dauðleiðst. Verb impersonal amb subjecte lògic en datiu>:
avorrir-se com una ostra
♦ mér dauðleiðist: m'avorreixo com una ostra (o: estic més avorrit -ida que [no] una ostra)

dauð·leiki <m. -leika, no comptable>
mortaldat f

dauðs·fall <n. -falls, -föll>:
defunció f

dauður, dauð, dautt <adj.> <ús atributiu>:
mort -a
◊ rísa upp frá dauðum: ressuscitar d'entre els morts

dauð·yfli <n. -yflis, -yfli>:
1. (letiblóð, ónytjungurdropo m (gandul, putifeiner)
2. (framtaksleysingi, rola, dáðleysingiaturat m (mancat d'empenta i iniciativa)
3. <(hræ[restes f.pl de] cadàver m (cos mort, carronya, carcassa)

dauf·blindur, -blind, -blint <adj.>:
sordcec -ega

dauf·dumbi <m. -dumba, -dumbar>:
sordmut m, sordmuda f

dauf·dumbur, -dumb, -dumbt <adj.>:
sordmut -uda

dauf·fruma <f. -frumu, -frumur>:
<MEDneutròfil m

dauf·kyrningur <m. -kyrnings, -kyrningar>:
<MEDneutròfil m

daufur, dauf, dauft <adj.>:
1. <> (heyrnarlaussord -a (que no hi sent)
2. (bragðdaufurinsípid -a, fat -ada (Mall. (molt poc condimentat, sense gust)
3. (veikur, um hljóðesmorteït -ïda, apagat -ada (molt fluix, so)
4. (veikur, um ljóssomort -a, feble (molt fluix, claror)
5. (fjörlítillensopit -ida, apagat -ada (gens actiu)
6. ♦ daufur í dálkinnabatut -uda, entristit -ida (malencònic, deprimit)

dauna <dauna ~ daunum | daunaði ~ daunuðum | daunað>:
(þefja illapudir, fer pudor
♦ dauna af e-u: fer pudor de

daun·illur, -ill, -illt <adj.>:
pudent -a, fètid -a

daunn <m. dauns, no comptable>:
pudor f

Davíð <m. Davíðs>:
David
◊ Sál og Davíð: Saül i David

Davíðs·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
estel m (o: estrella fde David 
♦ Rauða Davíðsstjarnan: Estrella de David Roja (מגן דוד אדום, מָגֵן דָּוִד אָדֹם, māγēn Dāwið ʔāðom ~ Maguén David Adom

<n. dás, pl. no hab.>:
1. <MED = dauðadácoma m
♦ falla í dá: caure en coma
♦ falla aftur í dá: tornar a caure en coma
♦ fara í dá: entrar en coma
♦ koma úr dáinu: sortir del coma
♦ liggja í dái: estar en coma
2. (vetrardvali, svefndáhibernació f  (dormida hivernenca)

dáð <f. dáðar, dáðir>:
proesa f, gesta f, gran fet 

dá·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
daina f (mamífer Dama dama)

dá·hjörtur <m. -hjartar, -hirtir>:
daina f (mamífer Dama dama)

dáinn, dáin, dáið <adj. Ús predicatiu>:
mort -a  (finat, traspassat)
♦ vera dáinn ~ dáin: ésser mort -a
◊ “Herra, ef þú hefðir verið hér, væri bróðir minn ekki dáinn”: ”Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no seria pas mort”
◊ hinn dáni kom út úr hellinum vafinn líkblæjum á fótum og höndum og með sveitadúk bundinn um andlitið: I el mort sortí de dins la cova, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un sudari
◊ þá sagði Jesús þeim berum orðum: “Lasarus er dáinn”: Llavors Jesús els digué obertament: “en Llàtzer és mort”
◊ þegar ég er dáinn...: quan hagi mort..., quan seré mort... (Bal.

Dáinn <m. Dáins, no comptable>:
<MITOLDáinn m, nom d'un alb que apareix esmentat als Hávamál. Es tracta d'un nom parlant, el significat del qual és Mort. Als Hávamál 143 s'hi diu que va gravar runes essent rei o en qualitat de rei dels albs. Les estrofes 142-143 d'aquest poema són molt fosques
◊ rúnar munt þú finna ǁ oc ráðna stafi, ǁ miǫc stóra stafi, ǁ miǫc stinna stafi, ǁ er fáði fimbulþulr ǁ oc gørðo ginnregin ǁ oc reist hroptr rǫgna, ǁ Óðinn með ásom, ǀ enn fyr álfom Dáinn, ǁ Dvalinn dvergom fyrir, ǁ Ásviðr iǫtnom fyrir, ǁ ec reist siálfr sumar: trobaràs les runes i les postetes ja interpretades, postetes molt grans, postetes molt puixants, que el fimbulþulr, el þulr suprem (= el Thul Màxim = Odin), va colorar [amb sang] i que feren els [Tres] Ginnregin, els [Tres] Màxims Númens o Potestats, i va gravar el hroptr (el pregoner? En principi, però, Hroptr rǫgna = el hroptr dels déus = Odin) dels [Númens] Puixants: l'Óðinn les gravà entre els ansos, i [les gravà] en Dáinn al capdavant dels albs. Ho féu en Dvalinn al capdavant dels nans, i l'Ásviðr al capdavant dels ètuns. Jo mateix en vaig gravar algunes (#1. en Klaus von See EK V:574-575 i 588-589 tradueix: Runen wirst du finden / und gedeutete Stäbe, / ... (completo els dos versos que manquen a la traducció d'en von See amb els dos versos corresponents de la traducció d'en Sophus Bugge 1889:383 que sonen així:) [sehr große Stäbe, / sehr starke Stäbe,] / die der Erzredner färbte / und [die] hohen Mächte schufen / und der »Hroptr« der Mächte ritzte. Odin bei den Asen, / und für die Alben Dáinn, / Dvalinn für die Zwerge, / Ásviðr für die Riesen, / ich ritzte einige selbst. #2. Cap de les explicacions que s'han proposat per a hroptr rǫgna no em satisfà pas. Una de les més antigues és la proposada pel Jakob Grimm a la seva Deutsche Mythologie. En aquesta obra, en Jakob Grimm hi assimila el mot norrè al substantiu alt-alemany antic hruoft ‘clamor’, de manera que a DM III:55 tradueix el mot norrè com a alte clamans ‘el qui crida fort, el vociferant o vociferador’: “Oðinn heißt auch Hrôptr alte clamans vgl. ahd. hruoft clamor. Graff 4. 1137. Hrôptr glaðr (?) Haupts zeitschr. 3, 154. Hrôptatŷr (s. 162)”. L'Elard Hugo Meyer, connectant amb aquesta teoria, interpretà el mot com a der Rufer - el Cridador, el Convocador (Elard Hugo Meyer: Deutsche Mythologie. Berlin: Mayer & Müller, 1891, S. 230) . En Walther Heinrich Vogt, connectant també amb aquesta mateixa teoria, hi veié, emperò, un mot de significat der Beschwörer - el Conjurador (cf. “Hroptr rǫgna”. Dins: Zeitschrift für deutsches Altertum 62 (1925), pp. 41-48). En Ferdinand Holthausen i en Hans Kuhn, per llur banda, hi veieren l'equivalent norrè del grec antic κρυπτός, -ή, -όν (cf. Ferdinand Holthausen : Vergleichendes und etymologisches Wörterbuch des Altwestnordischen, Altnorwegisch-isländischen einschließlich der Lehn- und Fremdwörter sowie der Eigennamen. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 1948, S. 129 & Hans Kuhn: “Rund um die Vǫluspá”. Dins: Kleine Schriften - Aufsätze und Rezensionen aus den Gebieten der germanischen und nordischen Sprach-, Literatur- und Kulturgeschichte. Band IV - Aufsätze aus den Jahren 1968 - 1976 (1978), S. 135-147; aquí, pàg. 147). Segons en Holthausen i en Kuhn, per tant, el significat del mot era der Verborgene - l'Ocult. Com ja he dit al començament d'aquesta nota, cap de les interpretacions proposades fins ara no em satisfà pas; considero que el veritable significat del mot i la seva etimologia encaran resten a escatir. #3. La major part d'interpretacions entenen el mot rǫgna com a genitiu plural, doblet de ragna; el hroptr rǫgna = el hroptr dels déus. #4. La seqüència er fáði fimbulþulr ǁ oc gørðo ginnregin ǁ oc reist hroptr rǫgna és molt estranya. Com s'entén una enumeració formada per Odin — els déus — Odin? Lògic fóra que la seqüència fes una triple referència a l'Odin: Odin — Odin — Odin. Al meu entendre, faríem bé esmenant-la en er fáði Fimbulþulr ǁ oc *gørði *Ginnarr ǁ oc reist Hroptr rǫgna , substituïnt Ginnregin ‘les altes Potestats, els Alts Númens’ per Ginnarr, un dels noms d'Odin. Llavors ens trobaríem davant la Trinitat pagana que ja coneixem, formada per Fimbulþulr = Hár, Ginnarr = Jafnhár i Hroptr = Þriðji. Si no volem dur a terme cap esmena textual, advoco per entendre el desconcertant vers oc gørðo ginnregin com un plural que fa referència a la trinitat odínica, a l'Odin triprosop que acabo d'esmentar, i no pas al conjunt dels déus en general. D'acord amb la meva interpretació del passus tradueixo, en conseqüència, el mot ginnregin per els Tres Màxims Númens, les Tres Màximes Potestats. #5. stiðr: cf. Kuhn 1968³, pàg. 192: stiðr <...> adj. steif, hart (Háv. 142). Aquest significat no em convenç pas, car TOTES les postetes han d'ésser dures de precís, de manera que m'estimo més d'entendre aquest adjectiu en sentit figurat, i, en concret, en el sentit de fort, puixant, com ja feia en Simrock a la seva ja vella traducció, on hi tradueix aquest adjectiu per sehr starke Stäbe, / sehr mächtige Stäbe, i com també va fer en Bugge, com ja hem vist a dalt. #6. Considero que el significat habitual de la preposició fyrir + <Dat.> és el de davant, i, en sentit metafòric, al capdavant de. Segons això, les dues úniques traduccions reals possibles fóren davant els albs... davant els nans... davant els ètuns (en una mena de cerimònia, de la qual no en sabem res més que es dugué a terme en presència dels albs, nans, ètuns) o bé al capdavant dels albs... dels nans... dels ètuns, que seria una fórmula emprada per a enumerar les diferents rasses mítiques i llurs respectius governants: les gravà en Dáinn que governa els albs, i en Dvalinn que governa els nans i l'Ásviðr que governa els ètuns. En la meva traducció m'he decantat per aquesta darrera opció. Sóc del parer que l'ús de diferents preposicions per a expressar la relació de cada personatge amb el seu poble, v.b. með [ásom], d'una banda, i fyr [álfom], fyrir [dvergom,] fyrir [iǫtnom], de l'altra, serveix per a expressar un matís sobre com era la relació del personatge amb el seu respectiu poble; així, l'ús de la preposició með amb l'Odin el descriu, al meu entendre, com un par entre pars, l'ús de la preposició fyrir en els altres casos, en canvi, expressa una relació jeràrquica, l'existent entre governant i governat. Aquesta conjectura meva m'obliga a respectar en català la dualitat de preposicions existent en el text norrè, ja que com he dit adés, expressen formes diferents de relacionar-se de cada personatge amb el seu respectiu poble )

Dáinn <m. Dáins, no comptable>:
<MITOLDáinn m, nom d'un nan que apareix esmentat a diverses composicions, a saber, a la Vǫlospá i al Hyndluljóð. Es tracta d'un nom parlant, el significat del qual és Mort. Al Hyndluljóð 7 s'hi diu que va fer, ensems amb el nan Nabbi, el verro Hildisvíni, sobre el qual cavalcava la deessa Freyja, d'idèntica manera que son germà Freyr cavalca a dalt del verro Gullinborsti, que li féren els nans Brokkr i Eitri
◊ {9} Þá gengo regin ǫll ǀ á rǫcstóla, ǁ Ginnheilǫg goð, ǀ oc um þat gættuz, ǁ hverr scyldi dverga ǀ dróttin scepia, ǁ ór Brimis blóði ǀ oc ór Bláins leggiom. ǁ {10} Þar var Mótsognir ǀ mæztr um orðinn ǁ dverga allra, ǀ enn Durinn annarr; ǁ þeir manlícon ǀ mǫrg um gørðo, ǁ dvergar, ór iǫrðo, ǀ sem Durinn sagði. ǁ {11} Nýi, oc Niði, ǀ Norðri oc Suðri, ǁ Austri oc Vestri, ǀ Alþiófr, Dvalinn, ǁ [Nár oc Náinn, ǀ Nípingr, Dáinn,] ǁ Bívǫrr, Bávǫrr, ǀ Bǫmburr, Nóri, ǁ Án oc Ánarr, ǀ Ái, Miǫðvitnir, ǁ {12} Veigr oc Gandálfr, ǀ Vindálfr, Þráinn, ǁ Þeccr oc Þorinn, ǀ Þrór, Vitr oc Litr, ǁ Nár oc Nýráðr — ǀ nú hefi ec dverga ǁ — Reginn oc Ráðsviðr — ǀ rétt um talða. ǁ {13} Fíli, Kíli, ǀ Fundinn, Náli, ǁ Hepti, Víli, ǀ Hánarr, Svíurr ǁ Frár, Hornbori, ǀ Frægr oc Lóni, ǁ Aurvangr, Iari, ǀ Eikinscialdi: aleshores tots els Puixants pujaren als sitials del destí, els déus sacrosants, i debateren entre si qui crearia el Senyor dels nans amb la sang d'en Brimir i amb els braços i cames d'en Bláinn. Allà, en Mótsognir havia tornat el més ben considerat de tots els nans, i després d'ell, hi anava en Durinn. Com va contar en Durinn, [Aquests dos] nans crearen moltes de figures humanes amb fang: en Nýi i en Niði, en Norðri i en Suðri, l'Austri i en Vestri, l'Alþiófr, en Dvalinn, [en Nár i en Náinn, en Nípingr, en Dáinn,] en Bívǫrr, en Bávǫrr, en Bǫmburr, en Nóri, l'Án i l'Ánarr, l'Ái, en Miǫðvitnir, en Veigr i en Gandálfr, en Vindálfr, en Þráinn, en Þeccr i en Þorinn, en Þrór, en Vitr i en Litr, en Nár i en Nýráðr — i encara en Reginn i en Ráðsviðr —: vet ací ben enumerats els noms dels nans! I en Fíli, en Kíli, en Fundinn, en Náli, en Hepti, en Víli, en Hánarr, en Svíurr, en Frár, en Hornbori, en Frægr i en Lóni, l'Aurvangr, en Jari i l'Eikinskialdi (en Kuhn 1968³, pàg. 3 esmenta que l'additament del vers : [Nár oc Náinn, ǀ Nípingr, Dáinn,] a l'estrofa onzena és d'en Finnur Jónsson; en Kuhn 1968³, pàg. 2 rebutja sense argumentar-ho la lliçó dróttir ‘tropells, legions’ de 9:3b que ofereix la Hauksbók i que es podria entendre en el sentit de poble. El mot mæztr és superlatiu de mætr)
◊ “Dulin ertu, Hyndla, draums ætlig þér, ǁ er þú qveðr ver minn í valsinni, ǁ þar er gǫltr glóar, gullinbursti, ǁ Hildisvíni, er mér hagir gørðo, ǁ dvergar tveir, Dáinn oc Nabbi: vas errada, Hyndla, crec que somnies quan dius que el meu home es troba de camí cap al Valhal·la, on hi resplendeix el verro Hildisvíni, de cerres daurades, que em feren dos nans hàbils, en Dáinn i en Nabbi

Dáinn <m. Dáins, no comptable>:
<MITOLDáinn m, nom d'un dels quatre cérvols que roseguen els brots tendres (?) de les branques del freixe Yggdrasill
◊ hirtir ero oc fiórir, þeirs af hæfingar á ǁ gaghálsir gnaga: ǁ Dáinn oc Dvalinn, ǁ Duneyrr oc Duraþrór: també hi ha quatre cérvols que, amb el coll girat cap enrere, hi roseguen, a dalt d'ell, els hæfingar, els brots tendres (?): En Dáinn i en Dvalinn, en Duneyrr i en Duraþrór (#1. hæfingar: hàpax legòmenon de significat ignot. Atès el context, hom li atribueix el significat de brostes, tanys, brostons, brots tendres. #2. gaghálsir ‘die hälse zurückbiegend’: hàpax legòmenon de significat amb els colls girats cap enrere, cap a la cua (la qual cosa pot voler dir dues coses: la primera és que roseguen uns brots tendres que es troben situats a la mateixa alçada que llur cos, però a llur costat; la segona, que estiren el cap cap enrere per arribar-hi a uns brots situats damunt ells). En Sijmons-Gering 1927:202 exposen que el mot, d'acord amb les dades proporcionades per l'Aasen 205 a existeix en noruec modern (Hallingdalen) sota les formes gaghals (subst.), gaghalsad (adj.) i que fou en Sophus Bugge (“Sjældne Ord i norrøn Skaldskab, forklarede af S. B.”. Dins: Tidsskrift for Philologi og Pædagogik VI (1865), Pp. 87-103, 162) el qui va establir el significat del mot en el text norrè. Per a més detalls, remeto a Alfred Jakobsen: “Strofe 33 i Grimnismål - Rökrunorna som grafematisk system”. Dins: Arkiv för nordisk filologi 80 (1965), pp. 87-94, aquí esp. p.94. Per tant, tant podem entendre que els quatre cérvols mengen amb els colls estirats [cap amunt i cap enrere], per arribar així fins als tanys situats part damunt llurs caps, com que es troben a dalt de l'arbre i hi mengen els brots que treuen a les branques que tenen pels costats, amb els colls estirats cap enrere, però lateralment. #3. á = adverbi pronominal = á aski Yggdrasils ‘damunt ell, damunt el freixe Yggdrasill’: és l'explicació que en donen Sijmons-Gering 1903:407 i 1903:345. Aquesta explicació, de retruc, ens porta a identificar un arcaic gnaga e-t af, que compta amb els paral·lels suec gnaga n-t av, avgnaga n-t i danès afgnave n-t, gnave af n-t, gnave af [på] n-t; en dano-noruec, en canvi, tenim gnage på e-t & gnage bark av trærne i en noruec modern gnaga ~ gnage på e-t & gnage bork av trea; en noruec modern, hi ha, emperò els adjectius verbals invariables avgnaga, halvt avgnaga; d'altres exemples de l'arcaic gnaga a l'Edda, ens revelen que aquesta construcció és poc freqüent: Hávamál 106: gnaga um e-t. Adopto l'anàlisi de á com a adverbi pronominal (alemany: darauf, neerlandès: erop) referit al freixe Yggdrasill i el tradueixo, consegüentment, per damunt ell, a dalt d'ell. Si hi veiem un equivalent de l'adverbi pronominal alemany daran i neerlandès eraan, i referit per tant als o a les hæfingar ‘brumhnappar’ precedents, la traducció aleshores passa a ésser ...els brots tendres d'ell, del freixe Yggdrasill. Finalment, sia esmentat que en Guðni Jónsson considera que aquest adverbi pronominal á es deu a un error del copista i procedeix a esborrar-lo en la seva edició crítica del poema)

dá·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:
hipnotitzat -ada

dá·leiða <-leiđi ~ -leiđum | -leiddi ~ -leiddum | -leitte-n>:
hipnotitzar algú

dá·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:
hipnotitzador m, hipnotitzadora f

dá·leiðandi, -leiðandi, -leiðandi <adj.>:
<GEN & FIGhipnòtic -a
◊ augun hans eru dáleiðandi: els seus ulls són hipnòtics

dá·leiðing <f. -leiðingar, no comptable>:
hipnotització f

dá·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
hipnosi f, hipnotisme m 

dá·lítið <adv.>:
un poc, una mica

dá·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
molt petit -a, menut -uda  (minúscul & expressant una quantitat molt petita)
◊ ég tala dálitla íslensku: parlo una mica d'islandès

dánar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>
aniversari m  (de la mort d'algú)
á dánarafmæli hans: en l'aniversari de la seva mort

dánar·ár <n. -árs, -ár>
any m de la mort

dánar·beður <m. -beðs (o: -beðjar), -beðir>:
llit m de mort, llit mortuori (banasæng)

dánar·bú <n. -bús, -bú>
massa hereditària, cabal hereditari
♦ skipti á dánarbúi: partició d'herència, partició hereditària, liquidació de patrimoni hereditari, partió f d'herència (Bal.

dánar·dagur <m. -dags, -dagar>
dia m de la mort

dánar·dægur <n. -dægurs, -dægur>
1. (dánarafmælianiversari m de la mort
♦ 450 dánardægur Jóns biskups Arasonar: 450è aniversari de la mort del bisbe Jón Arason
2. (dánardagurdia m de la mort

dánar·fregn <f. -fregnar, -fregnir>
notícia f de la mort d'algú

dánar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>
llegat m, deixa f

dánar·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>
taxa f de mortalitat

dánar·kviða <f. -kviðu, -kviður ; Gen. pl.: -kviðna o: -kviða>:
cançó f de mort (dánaróður)
◊ í dánarkviðunni er ekki hirt um að rekja ævi kappans og afrek, heldur er staldrað við tiltekna atburði og er blærinn ljóðrænn og trega blandinn. Svo er einnig háttað dánarkviðu Hildibrands í Ásmundarsögu kappabanaa la cançó de mort no es para esment a descabdellar la vida i les gestes de l'heroi, sinó més aviat a deturar-se en determinats esdeveniments i el to hi és líric i impregnat de dolor, i així s'esdevé també a la cançó de mort de l'Hildibrand de la Història de l'Asmund el matador de campions
♦ dánarkviða Hildibrands: cançó de mort de l'Hildibrand (dánaróður Hildibrands)

dánar·líkur <f.pl -líka>
taxa f de mortalitat esperada

dánar·orsök <f. -orsakar, -orsakir>
causa f de la mort

dánar·óður <m. -óðs (o: -óðar). Dat. sg.: -óði o: -óð. Pl. no hab.>:
cançó f de mort
dánaróður Hildibrandscançó de mort de l'Hildibrand
◊ nánast sami vísuhelmingur er í báðum sögunum, í dánaróði Hildibrands í Ásmundar sögu kappanaa totes dues sagues hi apareix pràcticament la mateixa hemistrofa, [en concret] a la Cançó de mort de l'Hildibrand de la Història de l'Asmund el matador de campions

dánar·staður <m. -staðar, -staðir>
lloc m de la mort

dánar·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>
coeficient m de mortalitat

dánar·tala <f. -tölu, -tölur>
mortalitat f

dánar·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>
esquela f [mortuòria]

dánar·tíðni <f. -tíðni, pl. no hab.>
taxa f de mortalitat
♦ dánartíðni vegna barnsburðar (o: við barnsburðmortalitat materna
♦ dánartíðni vegna mýraköldu (o: af völdum mýraköldumortalitat per malària

dánar·tími <m. -tíma, -tímar>:
hora f de la mort
◊ staðfestur dánartími var 20:45, að spænskum tíma: l'hora fixada de la mort han estat les 20:45, hora espanyola

dánar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>
certificat f de defunció
♦ skrifa undir dánarvottorð: signar el certificat de defunció

dár <n. -dárs, no comptable>:
burla f, befa f
♦ draga dár að e-m: fer escarn d'algú, burlar-se d'algú, mofar-se d'algú
◊ dragðu eigi dár (προσπαίζω, πρόσπαιζε) að illa uppöldum, þá kann hann að smána (ἀτιμάζω, ἀτιμάζωνται) forfeður þína: no et rifis del maleducat i no podrà insultar els teus avantpassats

dára <dára ~ dárum | dáraði ~ dáruðum | dáraðe-n ~ e-ð>:
1. (gera gys að, gabba, spotta[st], hæðast aðfer befa d'algú ~ d'una cosa (riure-se'n, burlar-se'n, mofar-se'n)
◊ en er hún sá, að hann hafði látið eftir skikkjuna í hendi hennar og var flúinn út, þá kallaði hún á heimafólk sitt og mælti við það: "Sjáið, hann hefir fært oss hebreskan mann til þess að dára oss (lə-ˈt͜saħɛq   ˈbā-nū, לְצַחֶק בָּנוּ). Hann kom inn til mín og vildi hafa lagst með mér, en ég æpti hástöfum. Og er hann heyrði, að ég hrópaði og kallaði, lét hann skikkju sína eftir hjá mér og flýði og hljóp út." Því næst geymdi hún skikkju hans hjá sér þangað til húsbóndi hans kom heim. Sagði hún honum þá sömu söguna og mælti: "Hebreski þrællinn, sem þú hefir til vor haft, kom til mín til þess að dára mig (lə-ˈt͜saħɛq   b-ī, לְצַחֶק בִּי). En þegar ég hrópaði og kallaði, lét hann eftir skikkju sína hjá mér og flýði út": 
◊ en er þeir heyrðu þetta þeystu þeir út á mýrarnar. Þar voru svo mikil fen að þeir komust hvergi fram og urðu að draga úr hestana og hröktust þar í lengi dags. Báðu þeir illa fyrir honum, þessum förumanni er þá hafði svo dárað: 
◊ þat var einn dag, at Án mætti úti Drífu karlsdóttur. Þrjár konur gengu með henni. Hún var kvenna vænst ok vel búin. Hún var í rauðum kyrtli ermalöngum ok ekki niðr víðum, síðum ok miðþröngum. Hún hafði hlað um enni ok hærð kvenna best. Þær hlógu at honum mjök ok dáruðu klæðabúnað hans: 
2. (blekkja, prettarifar-se d'algú, passejar-se d'algú (prendre-li el pèl per riure-se'n, enganyar-lo, ensarronar-lo)
◊ en Jakob sagði við Rebekku móður sína: "Gáðu að, Esaú bróðir minn er loðinn (ɕāˈʕīr, שָׂעִר), en ég er snöggur (ħāˈlāq, חָלָק). Vera má að faðir minn þreifi á mér og þyki sem ég hafi viljað dára sig (ki-məθaʕətˈtēaʕ, כִּמְתַעְתֵּעַ). Mun ég þá leiða yfir mig bölvun, en ekki blessun": i Jacob digué a Rebeca, sa mare: "Guaita, Esaú, mon germà, és pelut, però jo no tinc gens de pèl. Podria ésser que mon pare em palpi i cregui que he volgut rifar-me'l. Aleshores atrauré sobre meu la seva maledicció, i no pas la seva benedicció"

dára·aldin <n. -aldins, -aldin>:
dúrio m (fruit de la planta Durio zibethinus)

dári <m. dára, dárar>:
nici m, beneit m, nícia f, beneita f

dásam·legur, -leg, -legt <adj.>
1. (undursamlegurmeravellós, -osa  (portentós)
◊ mikil og dásamleg eru verkin þín, Drottinn Guð: grans i meravelloses són les teves obres, Senyor, Déu
2. (aðdáanlegurextraordinari -ària  (molt admirable, sensacional)
◊ því að honum hlotnaðist dásamlegt liðsinni, uns hann var voldugur orðinn: per tal com va obtenir el seu extraordinari ajut fins que va esdevenir puixant

dásemdar·verk <n. -verks, -verk>
meravella f  (portent, obra o fet portentós)

dási <m. dása, dásar>:
(mannleysa, liðleskja, rolainútil m, gandul m (bo per res, putifeiner)
◊ þessi heiti standa hér í mót at kalla mann blauðan, veykan, þjarfan, þirfing, blotamann, skauð, skræfu, skrjáð, vák, vám; løra, sleyma, teyða, dugga, dási, dirokkr, dusilmenni, ǫlmusa, auvirð, vílmǫgr: aquests termes en són els contraris: covard, feble, insignificant, miserable, cagat, infame, poltró, poruc, dèbil, fastigós, pelacanyes, pallanga, cagacalces, bàmbol, inútil, capsigrany, bo-per-res, capta-almoines, púrria, serf-de-la-gleva
◊ dólgljóss hefir dási darrlatr staðit fjarri endr þá es elju Rindar ómynda tók skyndir: el bo-per-res detesta-llances (= covard, no bel·licós per por. Aquest darrlatr dási és el rei dels sarraïns que més endavant apareix esmentat com a jǫfurr Affríka ‘adalil dels africans’) es va mantenir lluny quan el cuitador de la torxa ferotge (dólgljóss skyndir = el cuitador de la torxa mortal = el dóna-via de l'espasa, el cuitador de l'espasa = el guerrer = el futur rei Haraldr harðráði de Noruega) fa temps va prendre la rival concubina de la Rindr (elja Rindar = Jǫrð = la terra = el país = el país dels sarraïns; Rindr és la mare del déu Váli i una de les concubines del déu Óðinn: segons Snorri, les concubines rivals de la Frigg són Jǫrð, Rindr, Gunnlǫð i Gríðr) sense pagar-ne cap preu de núvia (= per la força)

dá·stjarfi <m. -stjarfa, pl. no hab.>:
<MEDcataplexia m

dá·svefn <m. -svefns, pl. no hab.>:
<MEDcoma m

dá·valdur <m. -valds, -valdar>:
hipnotitzador m, hipnotitzadora f

de <n. des (o: de), de>:
de f (nom de lletra)
◊ de-ið: la de

deig <n. deigs, deig>:
<CULINmassa f, pasta f
♦ hnoða deig: pastar [la farina]

deigla <f. deiglu, deiglur>:
(málmbræðsluílátgresol m (recipient per a fondre-hi metall

deig·trog <n. -trogs, -trog>:
pastera f

deigul·mór <m. -mós, -móar>
(gráleitur, mjúkur pottaraleirdeigulmór m, argila fangosa grisenca  (tipus d'argila grisenca i tova emprada en gerreria)
◊ þó mun það nokkru í sér halda af hörku járnsins, þar sem þú sást járnið blandað saman við deigulmóinn: tanmateix, tindrà alguna cosa de la solidesa del ferro, d'acord amb allò que has vist del ferro mesclat amb argila fangosa
◊ hann gengur yfir landstjóra sem leir, eins og leirkerasmiður treður deigulmó: trepitja els sàtrapes com fang, com el terrissaire pasta amb els peus l'argila
◊ gakk út í deigulmóinn og troð leirinn, gríp til tiglmótanna!: entra en el fang, trepitja l'argila, agafa el motlle de fer maons!
◊ og þar er þú sást járnið blandað saman við deigulmóinn, þá munu þeir með kvonföngum saman blandast, og þó ekki samþýðast hvorir öðrum, eins og járnið samlagar sig ekki við leirinn: i quan vas veure el ferro mesclat amb l'argila fangosa, això vol dir que es mesclaran per semença d'homes, però que no s'uniran sòlidament l'un amb l'altre, de la mateixa manera que el ferro no s'amalgama tampoc amb l'argila

deigur, deig, deigt <adj.>:
1. (rakurhumit -ida (lleugerament mullat
2. (linurtou tova, blan -a (Bal.) (metall)
♦ deigt járn: ferro dolç
3. (deighjartaður, huglausporuc -uga, temorec -ega (covard)
♦ láta ekki deigan síga: <LOC FIGno perdre el coratge, no desanimar-se, no abandonar, no donar-se per vençut -uda

deila <deili ~ deilum | deildi ~ deildum | deilt>:
I. 
1. (þráttabarallar-se 
♦ deila við e-n: barallar-se amb algú
♦ deila við e-n um e-ð: barallar-se amb algú per una cosa
II. 
1. <e-u>: (skiptadividir una cosa 
2. <e-u>: (skipta milli síncompartir una cosa 
♦ deila e-u [með e-m]: compartir una cosa [amb algú]
♦ deila ábyrgðinni: compartir la responsabilitat
♦ deila völdum með e-m: compartir el poder amb algú
3. <e-u>: (skipta milli e-arepartir una cosa 
4. <e-u>: <MATdividir una cosa (fer la divisió matemàtica d'un nombre)
♦ deila e-u með þremur: dividir un nombre per tres
III. <amb adverbi / complement preposicional>
1. <á e-n>: (áteljacriticar algú (blasmar, reprendre)

deilandi <m. deilanda, deilendur>:
<MATdividend m 

deild <f. deildar, deildir>:
1. (háskóladeildfacultat f (divisió d'universitat
2. (alþingisdeildcambra f (òrgan polític)
♦ efri deild: Cambra alta, senat m
♦ neðri deild: Cambra baixa, congrés m
3. <FUTBOL & MILdivisió f (bloc esportiu & part d'exèrcit)
♦ spila í fyrstu deildinni: jugar a primera divisió
4. (stofnunar, fyrirtækisdepartament m (d'empresa)
5. (eining í flokkunarkerfi lífveratàxon m (fl./pl.: tàxons), grup m, taxó m (fl./pl.: taxons) (unitat en el sistema de classificació dels éssers vivents)

Vísindaleg flokkunarkerfi lífvera - Classificació taxonòmica dels éssers vivents
lén n
domini m
ríki n
regne m
fylking f
fílum m
<BOT> divisió f
<ZOOL> embrancament m
undirfylking f
subfílum m
<BOT> subdivisió f
<ZOOL> subembrancament m
yfirflokkur m
superclasse f
flokkur m
classe f
undirflokkur m
subclasse f
deiliflokkur m
infraclasse f
yfirættbálkur m
superordre m
ættbálkur m
ordre m
undirættbálkur m
subordre m
yfirætt f
superfamília f
ætt f
família f
undirætt f
subfamília f
yfirættflokkur m
supertribu m
ættflokkur m
tribu f
undirættflokkur m
subtribu f
ættkvísl f
gènere m
tegund f
espècie f
undirtegund f
subespècie f
afbrigði n
varietat f
stofn m
soca f
tilbrigði n
forma f especial

deildar·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
degà m, degana f

deildar·fundur <m. -fundar, -fundir>:
junta f de facultat

deildar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GENcap m de departament (per al cap d'un departament universitari skorarformaður)
2. (í sendiráðicap m de conselleria d'ambaixada, cap m de secció d'ambaixada (càrrec a ambaixades)
♦ deildarstjóri menningarmála: conseller m -a f de cultura, agregat m -ada f cultural d'ambaixada

deilda[r]·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
grans magatzems

deili·agnir <f.pl -agna>:
<BIOLcentrosoma m (geislaskaut)

deiling <f. deilingar, delingar>:
<MATdivisió f 
♦ deiling án afgangs: divisió exacta, divisió amb residu zero

deilir <m. deilis, deilar>:
<MATdivisor m 
♦ stærsti sameiginlegi deilirinn: el màxim comú divisor

deili·skipulag <n. -skipulags, no comptable>:
plànol [urbà] detallat

deka·gramm <n. -gramms, -grömm>:
decagram m

deka·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
decalitre m

deka·metri <m. -metra, -metrar>:
decàmetre m

dekk <n. dekks, dekk>:
1. (hjólbarðipneumàtic m
2. (á skipicoberta f (de vaixell)
♦ uppi á dekki: a coberta

dekra <dekra ~ dekrum | dekraði ~ dekruðum | dekraðvið e-n>:
1. <GENamanyagar algú, fer-li [totes les] festes a algú, fer-li moixonies a algú
2. (barn & FIGaviciar (o: malacostumar; o: malavesar) algú (infant & FIG)
◊ hóteleigandinn dekrar við gestina: el propietari de l'hotel avicia els hostes de l'hotel
3. dekra fyrir e-m: (smjaðra fyrir e-mafalagar algú, fer-li la bona a algú, fer-li la gara-gara a algú (adular, llagotejar, llausengar)

dekraður, dekruð, dekrað <adj.>:
(barn & FIGaviciat -ada (infant & FIG)

dekur·barn <n. -barns, -börn>:
[infant m] aviciat m

deleyskur, deleysk, deleyskt <adj.>:
deli dèlia, de Delos

< deleþ <n. deleþs (o: deleþ), deleþ;>:
dàlet f (nom de lletra de l'alfabet hebreu דָּלֶת, ד)
Z, hann er samsettr af deleth, ebreskum staf svá ritnum: ד, ok settr er fyr d, ok af þeim ǫðrum, er heitir sade, ok er svá ritin: צ, ok er fyr es í látínu settr. Alls hann sjálfr er ebreskr stafr, er þó sé hann í látínustafrófi ok hafðr, því at ebresk orð vaða opt í látínunni: La z està composta de dàlet, una lletra hebrea escrita així: ד i posada per la d, i d'una altra que es diu çade, i s'escriu així: צ i s'empra per a representar la essa del llatí. Encara que sigui una lletra hebrea, tanmateix es retroba a l'alfabet llatí i s'hi empra, perquè en llatí s'hi fan anar sovint mots hebraics

Delos-bandalagið <n. bandalagsins, pl. no hab.>:
<HISTLliga f de Delos, Confederació Atenesa

delta <f. deltu, deltur>:
1. <Δ, δdelta f
2. (þríhyrndur óshólmi, óseyridelta m (desembocadura triangular de riu)

delta <n. delta, deltu>:
1. <Δ, δdelta f
2. (þríhyrndur óshólmi, óseyridelta m (desembocadura triangular de riu)

demantur <m. demants, demantar>:
diamant m

demba <f. dembu, dembur>:
xàfec m

demókrata·flokkurinn <m. -flokksins, no comptable>:
(í BandaríkjunumPartit m demòcrata  (Partit dels Estats Units d'Amèrica)

demókrati <m. demókrata, demókratar>:
(í Bandaríkjunumdemòcrata m & f  (en els Estats Units d'Amèrica: membre o simpatitzant del Partit demòcrata)

dengja <dengi ~ dengjum | dengdi ~ dengdum | dengte-ð>:
picar una cosa (batre una cosa a cops de martellet, martell o mall)
♦ dengja ljá: esmolar una dalla

deoxýríbó·kjarnsýra <f. -kjarnsýru, no comptable>:
variant de deoxýríbósakjarnsýra ‘àcid desoxiribonucleic’

deoxýríbósa·kjarnsýra <f. -kjarnsýru, no comptable>:
àcid desoxiribonucleic
♦ samfallandi deoxýríbósakjarnsýra: àcid desoxiribonucleic complementari

depla·háfur <m. -háfs, -háfar>:
gató m (peix Scyliorhinus canicula)

depla·lúra <f. -lúru, -lúrur>:
bruixa f  (peix Lepidorhombus boscii)

depla·skata <f. -skötu, -skötur>:
rajada f de cua curta  (peix Raja raja brachyura)

depla·sól <f. -sólar, -sólir>:
rosella f, roella f (Mall., Tarr.(planta Papaver rhoeas)
◊ sefgífill og deplasólir (sem þjóðarblóm Katalóníu: þau tákna liti katalónska fánans)ginesta i roselles

deplasólar·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
de color vermell rosella

depla·stíll <m. -stíls, no comptable>:
<ARTpuntillisme m (pointillismi)

depla·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llenguadina f [vera]  (peix Dicologoglossa hexophthalma)

depurð <f. depurðar, pl. no hab.>:
tristesa f, tristor f

der·húfa <f. -húfu, -húfur>:
gorra f (amb visera

des <n. dess, no comptable>:
mesc m, almesc m 

Des <n. Des (o: Dess), Des. Dat. sg.: Des o: Desi>:
<MÚSre m bemoll (nom de nota)
♦ Des-dúr: re bemoll major
♦ í Des-dúr: en re bemoll major
lækkað d

des·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
mesquer m (mamífer Moschus moschiferus)

desember <m. desember (o: <> desembers), desembermánuðir>:
desembre m

desember·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
paga-extra f de Nadal, estrenes f.pl de Nadal

desert <m. deserts, desertar>:
postra f

desert·skál <f. -skálar, -skálar>:
plata f de postres (bol, platet fondo etc. per a servir-hi les postres)

desi- <en compostos>:
deci-

desi·bel <n. -bels, -bel>:
decibel m

desi·gramm <n. -gramms, -grömm>:
decigram m

desi·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
decilitre m

desi·metri <m. -metra, -metrar>:
decímetre m

desí- <en compostos>:
variant de desi- ‘deci-’

des·köttur <m. -kattar, -kettir>:
civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta

desmerkattar·deig <n. -deigs, no comptable>:
algàlia f
◊ ambra, bifurbelgur, desmerkattardeig og moskus: ambre gris, castori, algàlia i mesc

desmer·köttur <m. -kattar, -kettir>:
civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta

detta <dett ~ dettum | datt ~ duttum | dottið>:
I. <absolut>:
1. <GEN & FIGcaure, tombar
♦ láta e-ð detta: deixar caure (o: tombar) una cosa
♦ detta af borðinu: caure (o: tombar) de la taula
♦ detta af hjólinu: caure (o: tombar) de la bicicleta
♦ detta á hnén: caure de genolls
♦ detta á rassinn: caure (o: tombar) de cul
♦ detta í þunglyndi: caure en una depressió
♦ detta úr stiga: caure (o: tombar) d'una escala
♦ detta út um glugga: caure per una finestra
♦ detta úr sögu: <LOC FIGdesaparèixer d'escena, desaparèixer del mapa
♦ það dettur hvorki né drýpur af e-m: <LOC FIGestar mans plegad[et]es i no dir ni mu, no fer-se notar gens ni mica
 
II. <amb complement preposicional>:
A. <af>
1. <detta af>caure
♦ síðustu hárin duttu af: li van caure els darrers cabells
♦ allar fjaðrirnar duttu af: li van caure totes les plomes
2. <detta af baki>caure del cavall
♦ hún er ekki af baki dottin [með það]: <LOC FIGencara no s'ha rendida [sobre això]
 
B. <á>
1. <detta á>sobrevenir, fer-se (d'una manera ràpida, inesperada)
◊ nóttinn ~ myrkrið ~ óveðrið datt á: la nit ~ la fosca ~ la tempesta ens va sorprendre
2. <detta á e-ð>caure a...
◊ bókin datt á gólfið: el llibre ha caigut al terra, el llibre ha caigut en terra (Bal.)
 
C. <gegnum>
1. <detta gegnum e-ð>caure per... (forat, retxil·lera etc.)
 
D. <í>
1. <detta í dúnalogn><LOC FIGsobrevenir un silenci absolut
♦ allt datt í dúnalogn: no s'hi sentia ni una mosca
2. <detta e-m í hug><LOC FIGvenir-li a algú una cosa al cap, passar-li una cosa pel cap a algú
◊ mér dettur í hug, að...: em ve al cap que..., se m'acud que..., em passa pel cap que...
♦ láta detta sér e-ð í hug: empescar-se una cosa, ocórrer-se-li alguna cosa
3. <detta í stafi><LOC FIGcaure del cel, baixar dels núvols
4. <detta í það>: <LOC FIGagafar una [bona] borratxera (cast., ekki ritm./no lit., embriagar-se, agafar un bon gat (Bal.)
5. <það datt í mig að <+ inf.>>: <LOC FIGde sobte he tingut l'impuls de <+ inf.>, assús-suaixí m'han vengut ganes de <+ inf.(Bal.)
 
E. <í sundur>
1. <detta í sundur>caure a trossos, desintegrar-se, fer-se bocins (p.e., llibre, moble etc.)
 
F. <niður>
1. <detta niður>caure al terra, caure pen terra (Bal.)
♦ láta tal niður detta: <LOC FIGdeixar de parlar [d'una cosa]
 
G. <ofan á>
1. <detta ofan á e-ð>topar-se inesperadament amb una cosa, ensopegar per casualitat amb una cosa
 
H. <ofan yfir>
1. <detta ofan yfir e-n>sorprendre algú, agafar algú d'imprevís
◊ það datt ofan yfir mig: això m'ha agafat per sorpresa, això m'ha deixat astorat
 
I. <til>
1. <detta til hugar>passar pel cap
♦ hvernig dettur þér slíkt til hugar?: però com et passa pel cap una cosa així?
 
 
J. <um>
1. <detta um e-ð>ensopegar amb una cosa [i caure], travelar amb una cosa [i caure]
 
K. <upp fyrir>
1. <detta upp fyrir>#1. (gleymast, týnastoblidar-se de, no parlar-se'n més de (passar-se totalment per alt, passar inadvertit)#2. (verða ekkert úr e-uno arribar a fer-se (acabar per abandonar-se, acabar per no fer-se'n res)
 
L. <úr>
1. <detta úr e-m><LOC FIGfugir del cap, oblidar-se [totalment]
♦ það er alveg dottið úr mér: m'ha fuit totalment del cap
 
M. <út>
1. <detta út>#1. (missa niður eftirtektinaquedar en blanc, tenir una apagada (d'atenció o concentració)#2. (um rafmagn, gas, sjónvarpssendingu, símasamband o.s.fr.tallar-se (interrompre's el subministrament elèctric o de gas, tallar-se la línia telefònica, interrompre's una emissió radiofònica o de televisió)#3. (um áhald, tæki o.s.fr.: bilafallar (deixar de funcionar motor, màquina, estri)#4. (falla útésser eliminat -ada (quedar desclassificat en competició)
 
N. <út af>
1. <detta út af e-m><LOC FIGquedar clapat -ada
 
O. <útbyrðis>
1. <detta útbyrðis>caure per la borda
 
P. <yfir>
1. <detta yfir e-n>#1. sorprendre algú, sobrevenir-li a algú inesperadament#2. detta ofan yfir e-n “deixar astorat -ada”
♦ nóttin datt yfir mig: la nit em va sorprendre
 

deyfa <deyfi ~ deyfum | deyfði ~ deyfðum | deyft>:
1. <MEDposar anestèsia
◊ en nú þurfum við að deyfa - opna munninn: i ara haurem de posar[-li] l'anestèsia - obri la boca
♦ deyfa e-n [fyrir aðgerð]: anestesiar algú [per a una operació]
♦ deyfa e-ð: anestesiar una part del cos
2. deyfa e-ð: (hljóðapagar una cosa (so, soroll, renou)
3. deyfa e-ð: (ljós, lituresmorteir una cosa (fer més pàl·lida o difusa la claror, llum, color etc.)
4. deyfa e-ð: (gera bitlausanesmussar una cosa (fer que el tall d'una arma blanca no sigui esmolat)
5. deyfa e-ð: (kvölmitigar una cosa (dolor)
6. deyfa e-n: (sljóvgaensopir una cosa (atordir, estordir)

deyfð <f. deyfðar, no comptable>:
1. (slenapatia f (indolència, desgana de tot)
2. (depurðllangor f, decaïment m (abatiment, desànim, desmoralització)
3. (drungiensopiment m, llangor f (somnolència, sopor)

deyfi·lyf <n. -lyfs, -lyf>:
anestèsic m (fàrmac que anestesia

deyfing <f. deyfingar, deyfingar>:
anestèsia f local 

deyja <dey ~ deyjum | dó ~ dóum | dáið>:
1. (andastmorir (traspassar
◊ ég dey ef ég sé þig ekki: em moriré si no et veig
◊ sá sem trúir á mig, mun lifa, þótt hann deyi: Qui cregui en mi, encara que mori, viurà
♦ deyja fyrir e-ð: morir per una cosa
◊ deyja fyrir sannleikann: morir per la veritat
◊ ég gæti dáið fyrir hana: podria morir per ella
♦ deyja með sæmd: morir amb honor
◊ heldur skulum vér allir taka eitt ráð, deyja með sæmd eða fá England með sigri: sinó que tots hem pres la decisió de morir amb honor o conquerir Anglaterra amb aquesta victòria
♦ deyja skyndilega í dularfullum kringumstæðum: morir sobtadament en circumstàncies misterioses
♦ deyja úr e-u <+ sjúkd.>: morir de <+ nom de malaltia>
◊ hún dó úr fuglaflensu: va morir de grip aviària
♦ deyja úr (o: afkulda: morir de fred
♦ deyja úr þorsta ~ hungri: morir de set ~ de fam
♦ deyja af barnsförum ~ elli ~ sulti: morir de part ~ de vellesa ~ de fam
♦ þau deyja ung sem guðirnir elska: moren joves aquells que els déus estimen
2. (sofna af ofdrykkju vínsquedar inconscient [d'embriaguesa] (quedar-se profundament adormit a causa de la ingestió excessiva d'alcohol
3. (um eldapagar-se (foc
4. <deyja út>: extingir-se (desaparèixer una espècie vegetal o animal

<n. dé (o: dés), dé. Dat. sg.: o: déi>:
<GRAMde f (nom de la lletra d, D)

digitalín <n. digitalíns, no comptable>:
digitalina f

digitoxín <n. digitoxíns, no comptable>:
digitoxina f

digoxín <n. digoxíns, no comptable>:
digoxina f

digur, digur, digurt <adj.>:
1. (feiturgras -assa (de carn abundosa)
♦ stuttur og digur: baix i gras
2. (gildurferreny -a, cepat -ada, corpulent -a (robust, fort i gros, fornit)
♦ digur sem naut: corpulent i gros com un bou
◊ feitur varðstu þú, digur og sællegur: gras, cepat i feliç t'has tornat
◊ Eglón var maður digur mjög: Egon és un home molt gros
◊ litlifingur minn er digrari en lendar föður míns: el meu dit petit és més gros que els lloms de mon pare
◊ Ólafur Haraldsson hinn digri, síðar nefndur hinn helgi: Olaf Haraldsson el Cepat, anomenat posteriorment el Sant
3. (þykkurgruixut -uda, gruixat -ada (Bal.) (que té gruixa & profund i fosc, espec. veu)
◊ digur raust: una veu gruixuda i fosca (ordinària, gens fina)
◊ digur trjábolur: un tronc [d'arbre] gruixut
◊ Egyptinn hafði spjót í hendi, digurt sem vefjarrif: l'egipci portava a la mà una llança, gruixuda com la plegadora dels teixidors
♦ digur orð: paraules pretensioses, grans paraules 
♦ gera sig digran: donar-se aires, fer el gallet, estufar-se
♦ skíta digurt: cagar gruixut (es diu per indicar que algú frueix d'una gran prosperitat o que, si més no, en presumeix)

digurbarka·legur, -leg, -legt <adj.>:
jactanciós -osa (que parla amb molta d'estufera)

digur·mæli <n.pl -mæla>:
grans paraules, paraules altisonants

digur·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:
que té el nas gros

digur·rómaður, -rómuð, -rómað <adj.>:
que té la veu profunda i fosca

digur·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
paraula altisonant, paraula pretenciosa

Dijon-sinnep <n. -sinneps, no comptable>:
<CULINmostassa f de Dijon

dikka* <f. dikku, dikkur>:
<RELIG ISLdica f  (cadafalc a mesquites) ( دكة, الدكة, دِكَّـة, دَكَّة )

dildó <m. dildós, dildóar>:
(gervigetnaðarlimurconsolador m, godomací (o: godemací) m

dill <n. dills, no comptable>:
<CULINanet m, fonoll m pudent  (condiment culinari a base de la planta Anethum graveolens)

dilla <dilla ~ dillum | dillaði ~ dilluðum | dillaðe-u>:
remenar una cosa, gronxar una cosa (bellugar-la d'un costat a l'altre
◊ þær dætur mínar þér dilla kátt og dansa og syngja um myrka nÿtt: les meves filles et bressaran fins a posar-te rialler i ballaran i cantaran [per a tu] durant les fosques nits
♦ dilla rófunni: remenar la cua
♦ dilla röddinni: fer tremolar la veu
♦ dilla sér: remenar l'esquelet (ballar
♦ dilla barni í svefni: adormir un infant tot gronxant-lo
♦ e-m er dillað: algú està molt xalest
♦ nú er mér dillað: ara sí que n'estic encantat!, ara sí que estic content!

dimma <f. dimmu, dimmur>:
fosca f, foscor f (esp. la que es produeix per absència del sol

dimma <dimmir | dimmdi | dimmtImpersonal>:
fer-se fosc (fer-se de nit
♦ það dimmir: es fa fosc
♦ það fer að dimma: s'està fent fosc, comença a fer-se fosc

dimm·blár, -blá, -blátt <adj>:
blau fosc -a

dimm·raddaður, -rödduð, -raddað <adj.>:
de veu fosca, que té la veu fosca
◊ hann tók við fjárvarðveislu og varð honum lítið fyrir því. Hann var hljóðmikill og dimmraddaður og fé stökk allt saman þegar hann hóaði: va començar a fer de pastor per a ells i la feina li resultava bona de fer. Era un home que tenia una veu fosca i estentòria i totes les ovelles corrien a aplegar-se quan ell les cridava
◊ en er kveldaði, heyrir hann áragang mikinn. Gekk hann þá til sjávar. Bóndi reri þá til lands. Hann hét Surtur. Mikill var hann og illilegur. Þegar skipið kenndi grunns, sté hann fyrir borð og tók skipið og bar upp í naust, og nálega óð hann jörðina til knjá. Hann var dimmraddaður og mæltist við einn saman: "Hér er illa um gengið," sagði hann, "að hrökkt ( = rækt? del verb rækja ‘vísa á bug, reka burt; verjagen, vertreiben, verwerfen’) er öll eiga mín og með það þó verst farið, sem bezt er, sem eru mannakrof mín. Væri slíkt launa vert. Hefir nú og eigi haglega ums kipst, að Hallbjörn, vinur minn, situr nú kyrr heima, en Ketill hængur, eldhúsfíflið, er nú hér kominn, enda væri mér aldrei við of að launa honum. Væri mér næsta skömm í því að bera eigi langt af honum, þar sem hann hefir vaxið upp við eld og verið kolbítur": però quan ja llostrejava, va sentir un gran brogit de rems. Aleshores es va acostar a la vorera de la mar. Era un bóndi que s'acostava a terra remant. Es deia Surtur. Era un home gros i d'aspecte malvat. Tan bon punt la nau va tocar fons, va saltar per la borda, va agafar la nau i la va pujar fins a l'escar i [pesava tant que] les petjades que feia eren tan fondes que la terra gairebé li arribava fins als genolls. Tenia una veu fosca i parlava amb ell tot sol. Deia: “Quin matx que hi han fet aquí! Totes les meves pertinences estan escampades fora de lloc i el pitjor que han fet m'ho han fet amb el que n'era el millor com ara els meus cossos humans [salats]. El qui m'ho ha fet es mereixeria una recompensa en concordança. Tampoc no ha resultat un canvi traçut que en Hallbjörn, el meu amic, ara sigui a casa seva, i que hagi vingut aquí en Ketill Salmó, el boig de la cuina i no m'hauria de resultar mai excessivament difícil de fer-li pagar [al Ketill el que m'ha fet]. De fet, em seria prou vergonya si no fos capaç de superar-lo de molt [en la venjança], a ell, que ha crescut a la vora del foc i que no ha estat res més que un "mossega-calius"” (la traducció llatina de l'Islefus Thorlevius (Ísleifur Þorleifsson), publicada el 1697 a Uppsala, pp. 3-4, fa: uoce deinde rauca et obscura, in haec erumpit uerba. Misera hic et mala facies rerum mihi se offert, diruptis et dispersis cunctis opibus meis; praecipuè humanis, quas maximè in deliciis habui, carnibus: cuius nefarii author merito puniendus erit. Non pro uoto res cecidit quod Hallbiornus amicus [p. 4] meus domi remensit, cum tamen fatuus ille culinarius (Ketillus sc:) huc uenerit, sed agedum, nec mihi difficile est ipsum iustâ mulctare poenâ, utpote in culina educatum, nec non otio et mollitie languentem. Vocabulari: #1. hœngr: aquest mot pot voler dir truitot, mascle de la truita; riðsilungur, salmó mascle, mascle del salmó; riðlax i revolt, tombant; sinuositat, tortuositat; corba, curvatura; bugða, krókurEn Baetke 19874 pàg. 294, només li dóna el significat: hœ(i)ngr m. männlicher Lachs; #2. skiptast um: interpreto aquest verb en el sentit que l'ètun Surtur hi fa una al·lusió a un intercanvi de feines entre el pare Hallbjörn i son fill en Ketilll'Ísleifur Þorleifsson, per contra, interpreta l'expressió d'una altra manera: pro uoto res non cecidi ‘la cosa no s'és esdevinguda com havíem desitjat’; #3. við of: interpreto l'adverbi igual com ho fa l'Íleifur Þorleifsson: i fer-li-ho pagar no em seria mai excessivament [difícil]val a dir que l'edició de n'Ísleifur presenta una lliçó lleugerament divergent: ...eldhúsfíflið, er mier ey um of að launa honumamb el verb en present i no pas en condicional; En Baetke 19874 pàg. 463, dóna: vera (við) of über das Maß, übertrieben, zuviel sein; #4. væri mér næsta skǫmm í því at bera eigi langt af honum: la frase manca a l'edició de l'Ísleifur Þorleifssonpel que fa al significat de næsta skǫmminterpreto næsta amb el significat de força, considerable, bastanthi hauria bastant de vergonya en el fet de no poder pas superar en Ketill)

dimmur, dimm, dimmt <adj>:
1. (myrkurfosc -a (obscur
♦ það er orðið dimmt: s'ha fet fosc
♦ e-m verður dimmt fyrir augum [inni]: <LOC FIGalgú té un rodament de cap (o: a algú els ulls se li ennuvolen
♦ dimm ský eru sjaldan án skúra: <LOC FIGles desgràcies no solen venir totes soles
2. (digur, um röddgreu (veu no aguda, de baix
3. <LINGgreu (tret fonològic

dimm·viðri <n. -viðris, no comptable>:
temps rúfol, negror f (Mall.(temps núvol o bromós i fosc
◊ ...úr öllum þeim stöðum, þangað sem þeir hröktust í þokunni og dimmviðrinu: ...de tots els llocs on s'han dispersat el dia de broma i de foscor

diplómata-lafafrakki <m. -lafafrakka, -lafafrakkar>:
jaqué m (peça de roba)

diplómati <m. diplómata, diplómatar>:
diplomàtic m, diplomàtica f (ríkiserindreki)

dirfast <dirfist ~ dirfumst | dirfðist ~ dirfðumst | dirfste-s>:
tenir la gosadia de

diska·drif <n. -drifs, -drif>:
<INFORMdisquetera f
♦ útvært diskadrif: disquetera externa 

diska·motta <f. -mottu, -mottur>:
posaplats m (estoreta damunt la qual es posen els plats quan no s'empren estovalles

diska·þurrka <n. -viðris, no comptable>:
drap m de cuina per a eixugar-hi els plats, drap m d'eixugar els plats 

disk·brún <f. -brúnar, -brúnir (o: -brýr)>
vorera f de plat
◊ leggja bein á diskbrúnina: deixar un osset a la vorera del plat

disk·lingur <m. -lings, -lingar>:
<INFORMdisquet m

disk·máni <m. -mána, -mánar>:
<MEDmenisc discoide
♦ meðfæddur diskmáni: menisc discoide congènit 

diskótek <n. diskóteks, diskótek>:
discoteca f
◊ hann reyndi við 19 ára frænku mína á diskóteki: va intentar lligar-se la meva cosina de 19 anys a la discoteca

diskur <m. disks, diskar>:
plat m (recipient per a menjar-hi
♦ djúpur diskur: plat fondo 
♦ grunnur diskur: plat pla 

diskútera <diskútera ~ diskúterum | diskúteraði ~ diskúteruðum | diskúteraðe-ð [við e-n]>:
discutir sobre (o: deuna cosa [amb algú]

díabas <n. díabass, díabös>:
<GEOLdiabasa f

díla·basalt <n. -basalts, -basölt>:
<GEOLbasalt fenocristal·lí, basalt feldspàtic

díla·gaukur <m. -gauks, -gaukar>:
cucut m reial, cucut garser, cucui m reial (Mall.(ocell Clamator glandarius)

díla·skarfur <m. -skarfs, -skarfar>:
corb marí gros, corba marina grossa (Val.) (ocell Phalacrocorax carbo)

díla·smokkur <m. -smokks, -smokkar>:
calamar m atlantoboreal (mol·lusc Gonatus fabricii)

díll <m. díls, dílar>:
1. <GEOLfenocristall m
2. <INFORMpíxel m

dílóttur, dílótt, dílótt <adj.>:
1. <GENpigallat -ada
2. <GEOLfenocristal·lí -ina

díórít <n. díóríts, díórít>:
<GEOLdiorita f

dís <f. dísar, dísir>:
1. <MITOLdis f o dísia f , ésser sobrenatural femení de la mitologia norrena amb poders màgics
2. (heilladís, verndardís í ævintýrum, álfadís með vængifada f (ésser sobrenatural femení, dotat de poders màgics, que surt a les rondalles)
♦ Bláa dísin (o: heilladísin) úr Gosa: la Fada Blava de Pinotxo
♦ Morgan dís: la fada Morgana (val a dir que, modernament, se sol emprar la designació anglesa d'aquest personatge mític: Morgan le Fay) (álfkona)

Dís <n. Dís (o: Díss), Dís. Dat. sg.: Dís o: Dísi>:
<MÚSre m sostingut (nom de nota)
♦ dís-moll: re sostingut menor
♦ í dís-moll: en re sostingut menor
hækkað d

dísa·blót <n. -blóts, -blót>:
<RELIG PAGANdisablot m, sacrifici a les dísies

dísar·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
rementerola f, tarongina borda, calamenta f, borriol m  (planta Calamintha nepeta syn. Calamintha officinalis syn. Satureia nepeta syn. Clinopodium nepeta syn. Satureia calamintha)

dísar·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:
rementerola f, tarongina borda, calamenta f, borriol m  (planta Calamintha nepeta syn. Calamintha officinalis syn. Satureia nepeta syn. Clinopodium nepeta syn. Satureia calamintha)

dísil·bíll <m. -bíls, -bílar>:
[cotxe m] dièsel m

dísil·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:
motor m dièsel

dísil·olía <f. -olíu, no comptable>:
gasoil m, dièsel m, gasoïl m (Mall., ekki ritm./no lit.

dísilolíu·forði <f. -forða, -forðar>:
reserves f.pl de gasoil

dísil·vél <f. -vélar, -vélar>:
motor m dièsel

djarfur, djörf, djarft <adj>:
1. (fífldjarfuratrevit -ida, agosarat -ada, temerari -ària (arrogantment o eixelebradament audaç
◊ ...og gjörðuð yður svo djarfa að leggja upp á fjöllin: ...i vau tenir la gosadia de pujar a les muntanyes
◊ En ef nokkur gjörir sig svo djarfan, að hann vill eigi hlýða á prestinn, sem...: i si cap d'ells té la gosadia de no obeir el sacerdot que...
2. (hugdjarfur, kjarkmikillaudaç, coratjós -osa -a (valerós, intrèpid
3. (með berum ástalífslýsingumatrevit -ida, desvergonyit -ida (pel·lícula, llibre etc. que conté escenes eròtiques més o menys explícites
Emanuelle var td “djörf mynd”: Emanuelle, per exemple, va ésser una “pel·lícula atrevida”

djass <m. djass, no comptable>:
<MÚSjazz m

djass·búlla <f. -búllu, -búllur>:
antre m de jazz

djákni <m. djákna, djáknar>:
diaca m

djásn <n. djásns, djásn>:
1. (skrautgripurjoiell m (ornament valuós, joia
2. (ennisdjásn, höfuðdjásndiadema f (ornament del cap
3. <FIGjoia f
♦ djásn heimilisins: la perla (o: joia) de la casa

Djíbúti <m. Djíbúta, Djíbútar>:
djibutià m, djibutiana f

Djíbútí <n. Djíbútí (o: Djíbútís), no comptable>:
Djibuti m

djíbútískur, djíbútísk, djíbútískt <adj.>:
djibutià -ana

djúp <n. djúps, djúp>:
1. <GEOL = langur vogurdiüp, badia o entrada de mar, ampla i -sobretot- llarga, que s'endinsa profundament dins terra
♦ Ísafjarðardjúp: el “diüp” de l'Isafiord (aquest “diüp” representa el més gran dels fiords occidentals d'Islàndia; fa uns 75 km. de llargària; deu el seu nom al fet que en el seu extrem interior s'hi troba l'Isafiord
2. <GEOL = dýpifondària f, profunditat f
3. <GEOL = hið djúpa hafalta mar, mar fonda
◊ út á djúpið hann Oddur dró: n'Oddur va sortir remant a alta mar
4. <GEOL = hafdýpiabisme m [marí], abís m (grans profunditats marines
◊ úr djúpinu (mi-mmaʕămaqˈqīm, מִמַּעֲמַקִּים) ákalla ég þig, Drottinn. Drottinn, heyr þú raust mína: des de l'abisme us crido, Jahvè. Senyor: escolteu el meu clam!
◊ ég er sá sem segi við djúpið (la-t͡sūˈlāh, לַצּוּלָה): "Þorna þú upp, og ár þínar þurrka ég upp!": jo sóc el qui diu a les aigües abismals: “Eixugueu-vos!”, i, “estroncaré els teus rius!”
◊ sjá, hann breiðir ljós sitt út kringum sig og hylur djúp hafsins (wə-ʃārəˈʃēi̯ ha-i̯ˈʝām, וְשָׁרְשֵׁי הַיָּם)veges: estén tot al seu voltant la seva llum i amaga les profunditats de la mar
◊ hann lætur vella í djúpinu (mət͡sūˈlāh, מְצוּלָה) sem í potti, gjörir hafið eins og smyrslaketil: fa bullir la mar profunda (o: l'abís) com una cassola, converteix la mar talment en una caldera de fer ungüent (cf. el vers de l'Ausiàs March, bullirà el mar com la cassola en forn)
◊ hann sem lét dýrðarsamlegan armlegg sinn ganga Móse til hægri handar, hann sem klauf vötnin fyrir þeim til þess að afreka sér eilíft nafn, hann sem lét þá ganga um djúpin (ba-ttəhoˈmōθ, בַּתְּהֹמוֹת), eins og hestur gengur um eyðimörk, og þeir hrösuðu ekki?: ell, que féu anar a la dreta de Moïsès el seu braç gloriós, ell, que partí les aigües davant d'ells per fer-se un nom etern, que els féu anar per l'oceà com un cavall pel desert, sense que ensopeguéssin?

djúp·áll <m. -áls, -álar>:
anguila abissal necròfaga, anguila nassuda  (peix Synaphobranchus kaupi)

djúp·berg <n. -bergs, -berg. Pl. no hab.>:
<GEOLroca [ígnia] plutònica

djúp·frystur, -fryst, -fryst <adj>:
ultracongelat -ada 

djúp·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>:
peluda f de Rüppell  (peix Arnoglossus rueppelii)

djúphyggju·maður <m. -manns, -menn>:
gran pensador, pensador profund

djúp·hygli <f. -hygli, pl. no hab.>:
profunditat f de pensament

djúp·karfi <m. -karfa, -karfar>:
sebast m del nord, sebast atlàntic, sebast m de Terranova  (peix Sebastes mentella)

djúp·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f [boreal], gambeta nòrdica  (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

djúp·röðull <m. -röðuls, -röðlar>:
<MITOLsol m de la mar (ço és: l'or)
♦ djúprǫðull ǫðla: l'or de les terres flotants (= el joiell de l'arxipèlag [danès] = l'illa de Sjælland, la més preada de les illes daneses; cf. el ferisc øðil, øgil ‘[bocins o pannes de] glaç flotant’; pl. øgul)
◊ Gefjun dró frá Gylfa glǫð djúprǫðul ǫðla, svát af rennirauknum rauk, Danmarkar auka. Bǫ́ru øxn ok átta ennitungl þars gengu fyrir vineyjar víðri valrauf, fjǫgur haufuð: la Gefjun, tota joiosa, va arrabassar de[l reialme d'en] Gylfi l'eixample de Dinamarca (= illa de Sjælland), el joiell de l'arxipèlag, de manera que a les bèsties de tir els sortia fum. Els bous també duien vuit estels del front (= vuit ulls i quatre caps mentre anaven estirant llur ample botí, l'illa de prades verdes
  Vull esmentar el que em sembla una possible interpretació alternativa a glǫð, djúpröðul ǫðla: morfològicament parlant, els mots glǫð i djúprǫðul poden ésser nominatius singulars femenins forts de dos adjectius que estiguin qualificant un substantiu femení, en nominatiu singular, *ǫðla o *auðla, format amb el sufix diminutiu -li (m.) ~ -la (f.) (tipus: mær ~ meyla ‘noia ~ noieta’, mýsla ‘ratolinet’, baula ‘vaca’ (originàriament, possiblement un hipocoreuma), així com tota una sèrie de personatges mitològics femenins que presenten aquest sufix com ara Beyla, Bestla, Busla, Embla, Grýla o Hyndla) o amb el sufix homòfon, però emprat en la formació de noms d'agent i de noms d'instrument -li (m.) ~ -la (f.) (tipus: skjóta: skutill ~ skutla, fála, grýla, gréla, hamla, hnolla, symla~svemla etc.). Tot aquest sintagma seria llavors una aposició de la deessa Gefjun i no pas, com es ve interpretant tradicionalment, una aposició de l'auki Danmarkar ‘l'increment de Dinamarca’.

El masculí corresponent de l'adjectiu
*djúprǫðul tant hauria pogut sonar djúpraðall com djúprǫðull.

El sintagma
glǫð, djúprǫðul auðla fóra llavors intepretable com a alegre i molt sàvia *auðla. Personalment, dono a aquest substantiu *auðla o *ǫðla el significat de [senyora] rica o [senyora] donadora o proporcionadora de sort o riquesa, però queda per estudiar si cal relacionar el mot amb la família d'auðr (cf. la vaca Auðhumla), amb la família del norrè rúnic auja ‘fortuna’ o bé amb la dels mots aðal, eðli, ǫðlask etc. i també si cal interpretar el substantiu com a nom comú (ǫðla) o com a nom propi (Ǫðla); en aquest darrer cas, fóra una altra designació per a la deessa Gefjun.

Finnur Jónsson entén el mot
valrauf com a vallrauf i li dóna el significat de løsreven ‘separat, arrabassat’. La seva traducció al danès sona:

Gefjon trak, glad ved guldet, Danmarks forøgelse i rask fart bort fra Gylfe, så at der stod damp af trækdyrene; okserne bar fire hoveder og otte øjne, der de gik foran den store, løsrevne græsrige ø ‘La Gefjun, contenta de l'or, estirava a bon pas l'acreixement de Dinamarca [de les terres] d'en Gylfi, de manera que sortia baf de les bèsties de tir; els bous portaven quatre caps i vuit ulls quan anaven davant l'ampla illa, rica en herbeis, [adés] arrabassada’.
 
     

djúpsjávar·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f d'altura 

djúp·skata <f. -sköu, -skötur>:
rajada f batial  (peix Raja rajella bathyphila)

djúp·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
<GEOLsisme profund

djúpsteikingar·pottur <m. -potts, -pottar>:
fregidora f  (elèctrica)

djúp·stæður, -stæð, -stætt <adj>:
<FIGprofund -a, pregon -a 
◊ djúpstæð áhrif: una profunda influència
◊ djúpstæð þörf: una profunda necessitat
◊ djúpstæður ágreiningur: un profund desacord
◊ djúpstæður óróleiki: una profunda inquietud

djúp·sær <m. -sjávar (o: sævar), -sævar>:
aigües abissals

djúpsævis- <constituent determinant de compostos>:
abissal

djúp·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llenguado m de fonera, llenguado m batial  (peix Bathysolea profundicola)

djúpur, djúp, djúpt <adj>:
1. fondo -a, pregon -a 
◊ hvað er vatnið djúpt?: que és gaire fonda l'aigua aquí?
2. Amb genitiu de mesura: profunditat, fondària
◊ gatið er þegar orðið þrjátíu metra djúpt: el clot ja té trenta metres de fondària
◊ hversu djúpt er vatnið?: quina fondària té l'estany?
◊ nokkurra feta djúpur: uns quants peus de fondària
3. (snjólaggruixut -uda, gruixat -ada (Bal.(capa de neu
◊ í Vestmannaeyjum mældist 90 cm djúpur snjór: a les Illes de la Gent de Ponent es van mesurar 90 centímetres de neu
5. (röddgreu, profund -a (veu

djús¹ <m. djúss, no comptable>:
suc m de fruita [envasat]

djús² <n. djúss, no comptable>:
variant de djús¹ ‘suc de fruita’

djöfla·skata <f. -skötu, -skötur>: nom de dos peixos de la família dels mobúlids:
♦ litla djöflaskata: manta f (peix Mobula mobular)
♦ [stóra] djöflaskata: manta atlàntica (peix Manta birostris)

djöfull <m. djöfuls, djöflar>:
dimoni m, diable m
♦ málsvari djöfulsins (o: myrkrahöfðingjans)advocat m del diable (en processos de canonització & FIG)

DKS <n. DKS, DKS>:
(abrev. islandesa de deoxýríbósakjarnsýraADN m
◊ DKSið: l'ADN

DNA <n. DNA, DNA>:
(abrev. anglesa de deoxyribonucleic acidADN m
◊ DNAið: l'ADN
♦ → hvatbera-DNA “ADN mitocondrial”

DNA-greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi f d'ADN 

DNA-mólekúl <n. -mólekúls, -mólekúl>:
molècula f d'ADN

DNA-próf <n. -prófs, -próf>:
test m d'ADN 

DNA-prufa <f. -prufu, -prufur>:
mostra f d'ADN 

DNA-rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
anàlisi f d'ADN 

DNA-sameind <f. -sameindar, -sameindir>:
molècula f d'ADN

DNA-sýni <n. -sýnis, -sýi>:
mostra f d'ADN 

doði¹ <m. doða, doðar>:
corball m reial  (peix Cynoscion regalis)

doði² <m. doða, no comptable>:
letargia f, ensopiment m

dofinn, dofin, dofið <adj.>:
adormit -ida, enrampat -ada (Bal.
◊ dofinn er mér fótur minn: tinc el peu adormit, tenc rampa al peu (Bal.

doktor <m. doktors, doktorar>:
doctor m, doctora f (persona que té el títol acadèmic de doctor

doktors·gráða <f. -gráðu, -gráður>:
grau m de doctor (doctorat

doktors·nám <n. -náms, -nám>:
estudis m de doctorat (estudis de tercer cicle

doktors·próf <n. -prófs, -próf>:
1. (háskólaprófexamen m conduent a l'obtenció del títol de doctor
2. (prófskírteini, háskólagráða e. -titilltítol m de doctor, doctorat m
♦ doktorspróf í lyfjafræði: doctorat en farmacologia

doktors·ritgerð <f. -ritgerðar, -ritgerðir>:
tesi f doctoral, tesi f de doctorat
◊ hún vinnur nú að doktorsritgerð sinni, sem heitir...: està fent la seva tesi doctoral que es diu...
♦ ágrip doktorsritgerðarinnar: resum de la tesi doctoral
♦ verja doktorsritgerð sína við læknadeild háskólans í Uppsölum: defensar la seva tesi a la facultat de medicina de la universitat d'Uppsala

doktors·vörn <f. -varnar, -varnir>:
[acte m de] defensa f de tesi doctoral

doppu·gullrunni <m. -gullrunna, -gullrunnar>:
pericó groc, herba f de cop, herba foradada, herba f de Sant Joan, tresflorina vera (Mall., Men.(planta Hypericum perforatum)

Dow Jones vísitalan <f. vísitölunnar>:
índex m Dow Jones

dólerít <n. dóleríts, dólerít>:
<GEOLdolerita f

dómari <m. dómara, dómarar>:
<JURjutge m, jutge f, jutgessa f
♦ ágæti dómari!: [Sa] Senyoria!

< Dóm·flötur <m. -flatar, no comptable>:
l'Areòpag m
◊ og þeir gripu hann höndum og leiddu á dómflötinn segjandi: aleshores el van agafar i se l'endugueren a l'Areòpag
◊ En Páll sté upp á miðjan dómflötinn og sagði: Aleshores, Pau, dret al mig de l'Areòpag, digué

  El vocable islandès Dómflöturinn fou encunyat per Oddur Skálksson (autor de la primera traducció del Nou Testament a l'islandès, impresa el 1540 -fou, per cert, el primer llibre que es va imprimir a Islàndia-) a fi de traduir el grec ὁ ῎Αρεος πάγος dels Actes dels Apòstols 17,19 i 17,22. La versió islandesa moderna del Nou Testament recorre al terme → Aresarhæð (sota aquesta entrada hi cito les versions modernes d'aquests dos passatges dels Actes).  


dóm·herra <m. -herra, -herrar>:
<RELIGcanonge m [de la seu]
◊ og helgir dómar ykkar hvíla í eðalsteinsskrýddum kistum í Kölnar-dómkirkju, og á hverjum degi að lokinni hámessunni ganga hinir æruverðu dómherrar að kistum yðar til að sýna beinum yðar virðingu: i les vostres relíquies descansen en escrinys guarnits amb pedres precioses a la Seu de Colònia, i cada dia, després de la missa major, els honorables canonges de la seu van als vostres escrinys per a presentar llurs respectes als vostres ossos
◊ þeir byrjuðu sína reisu af Barbaría úr borginni Artél 13. d. júním. og sigldu, þar til þeir komu undir Melíorka. Þaðan komust þeir til Minorka. Rak þá aptur til Melíorka og lögðu þar inn í höfn nokkra, er nefnist Portus de Palomae. Þar kom upp á þá stríðsskip, sem ekki vildi þeim út lofa. Leituðu þeir að frönskum, þar dauðlegt hatur var á milli þessa skipseiganda og franskra. Franskir voru þá á skipinu og klæddu hinir þá af sínum fötum og skyldu þeir þegja, en aðrir töluðu spönsku við þá. Þeir sóttu þetta fólk til fréttasagna til næsta staðar, einkum tvo, sem var einn kaupmaður frá Senofator Háttista (topònim de difícil identificació. El segon element podria ésser una deformació de *hrvatska. Tinc per mi que es tracta d'un topònim de l'Europa oriental: valac (romanès), hongarès o dalmàtic) og einn íslenzkur maður, að nafni Þorsteinn. Fóru fimm mílur til staðarins Melíorka og fengu ekki í staðinn að koma fyrr enn sannar fréttir væri af þeim hafðar, hver frá öðrum leiddur að vita, hvort saman bæri, en hefði á milli borið, þá var skip og góz og líf þeirra allra í veði. Voru þeir hafðir fyrir herra staðarins og urðu að sverja um sínar sagnir, svo og fyrir dómherra andlega valdsins, hver væru þeirra trúarbrögð; en væru þeir ekki Lúteranískir, skyldi þá þjá og þvinga. Þeir urðu að sverja, að allt væri kristið fólk. Komust þeir þaðan með reisubréf og reistu til skipsins og sigldu frá Melíorka til Fránkaríkis til þess mikilvæga staðar Massilía. Þaðan fóru þeir elfina að staðnum Nerbonn, er liggur níu mílur frá sjó; fóru á báti til staðarins. Það[pàg. 73]an keyptu þeir vagna og múla. Þeir óku kvennmönnum, en karlfólk gekk; ferðuðust svo fjörutíu mílur og komu 8. d. júlím. til staðarins Tolósa: el 13 de juny varen començar a la ciutat d'Alger llur viatge [de tornada] de Barbaria i varen singlar fins que varen arribar a la part meridional de Mallorca. D'aquí es dirigiren a Menorca. D'aquí la mar els portà de nou a Mallorca i hi entraren a un port que es diu ‘Portus de Palomae’  (identific el Portus de Palomae de l'original islandès amb Portocolom -ja que la nau és empesa per la mar, versemblantment a causa d'un temporal, a Mallorca des de Menorca- o amb el Port de la Palomera = Palumbariæ Portus en llatí, p.e., citat sota aquesta forma a la Breuis historia regum maioricensium dels autors Joan de Sant Blancat i Joan de Mariana tot i que ignor si aquesta era realment la forma usual llatina del topònim mallorquí en el segle XVII. Encara que aquest port estigui situat massa lluny de la costa menorquina, la distància entre Sant Elm i Ciutat és d'unes cinc milles islandeses a peu, mentre que la distància entre Portocolom i Ciutat ve a esser d'unes 8 milles islandeses. Una milla terrestre islandesa venen a esser 7,5 km. nostres. Don per fet que la forma islandesa d'aquest topònim és l'adaptació de la forma llatina que els mallorquins van dir als islandesos. Supòs que el llatí era la llengua que empraren per comunicar-se entre ells). Un vaixell de guerra se'ls hi acostà, el qual no els va voler permetre la sortida. [Els del vaixell de guerra] cercaven francesos ja que regnava un odi mortal entre els amos d'aquest vaixell i els francesos. A bord del vaixell hi havia francesos i els altres [viatgers] els varen vestir amb llurs pròpies robes i els feren estar-se callats mentre d'altres feien de parlar espanyol amb ells. [Els del vaixell de guerra] se'n menaren aquesta gent a la ciutat propera amb el propòsit d'interrogar-los, i, en particular, se n'hi dugueren dos d'ells, un, que era mercader de Senofator Háttista, i un islandès que nomia Þorsteinn. Els dugueren a la ciutat de Mallorques, a unes cinc milles [de Portocolom o del Port de la Palomera] i no els permeteren d'entrar a dins Ciutat fins que no n'hagueren tret una vera relació de llur història. Els separaren un de l'altre per a comparar llurs declaracions i si hi haguessin trobat discrepàncies, el vaixell, les mercaderies i les vides de tots ells haurien perillat. Els dugueren davant les autoritats de la ciutat i ells els hi hagueren de jurar que llurs històries eren vera, i també hagueren de comparèixer davant els canonges (aquí jutges inquisidors? Cf. l'alemany Domherren ‘canonges’) de les autoritats religioses a fi de donar-los fe de la religió que tenien, i, si no haguessin estat luterans, els haurien convertit en esclaus i maltractat. Els hi hagueren de jurar que tots ells eren cristians. Varen sortir-ne amb un salconduit i tornaren a la nau i salparen de Mallorca amb rumb a França, cap a la important ciutat de Marsella. D'aquí [travessaren el golf de Lió i], remuntant el riu [=l'estany de Bages-Sijan] amb barca, anaren fins a la ciutat de Narbona, situada a nou milles de la mar. Aquí hi compraren carros i mules. Les dones qualcaven dins els carros i els homes caminaven. Varen viatjar així quaranta milles fins que el 8 de juliol arribaren a la ciutat de Tolosa

dóminíkana·munkur <m. -munks, -munkar>:
<RELIGdominic m, dominicà m (monjo de l'orde de Sant Domènec)

dóminíkana·nunna <f. -nunnu, -nunnur>:
<RELIG[monja] dominica f, [monja] dominicana f (monja de l'orde de Sant Domènec)

dóminíkanskur, dóminíkönsk, dóminíkanskt <adj.>:
dominicà -ana
♦ Dóminíska lýðveldið: la República Dominicana

dóm·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:
<RELIG & ARQcatedral f, seu f

dómkirkju·prestur <m. -prests, -prestar>:
<RELIGcanonge m

dóm·pápi <m. -pápa, -pápar>:
pinsà borroner (ocell Pyrrhula pyrrhula)

dóm·prófastur <m. -prófasts, -prófastar>:
<RELIG LUTERprebost m del capítol catedral

dóms·dagur <m. -dags, -dagar>:
<RELIGdia m del judici final

dómsmála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de justícia

dómsmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m ~ ministra f de justícia

dóms·vald <n. -valds, no comptable>:
poder m judicial

dómsvalds·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
Consell m del Poder Judicial
♦ Dómsvaldsráð Katalóníu: Consell del Poder Judicial de Catalunya, Consell de Justícia de Catalunya

dómur <m. dóms, dómar>:
1. <JURjudici m
2. (dómsúrskurðursentència f (decisió de jutge
♦ fella dóm: dictar sentència
♦ rangur dómur: una sentència injusta
♦ segja (o: kveðaupp dóm: pronunciar sentència
3. (dómstólltribunal m (cort de justícia
4. (skoðun, grýnijudici m [de valor] (opinió crítica sobre una cosa, parer
◊ deyr fé, ǀ deyja frœndr, ǁ deyr sjálfr it sama; ǁ ek veit einn, ǀ at aldri deyr: ǁ dómr um dauðan hvern: el bestiar mor, els parents moren, i també mor un mateix, [però] en sé un que mai no mor: el judici que resta sobre un home quan és mort
♦ fella dóm um e-ð ~ e-n: emetre un judici [de valor] sobre una cosa ~ algú
♦ hvatvísir dómar: judicis emesos irreflexivament
♦ leggja [almennan] dóm á e-n: emetre un judici de valor [col·lectiu~general] sobre algú
5. <RELIGjudici m [final]
◊ á degi dómsins mun birtast sérhver sem hefur eflt þjónustu: lo jorn del judici parrà qui haurà fet servici
6. helgur dómur <fl./pl.: helgir dómar>: <RELIG[santa] relíquia f (resta o restes venerades

dóna·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ókurteismaleducat -ada (descortès)
♦ gaurinn var dónalegur og má fara til helvítis: el paio ha estat un maleducat i per mi se'n pot anar a ca una puta
2. (klúrgroller -a, toixarrut -uda (Mall.(vulgar)

dóp <n. dóps, dóp>:
droga f (qualsevol substància estupefaent
♦ selja dóp: vendre droga
♦ vera í dópi: estar enganxat -ada a la droga
◊ láttu hann velja á milli þín og dópsins: fés-lo triar entre tu i la droga

dópaður, dópuð, dópað <adj.>:
drogat -ada (sota els efectes de la droga

dóp·haus <m. -hauss, -hausar>:
drogata m & f, jonqui m & f 

dópisti <m. dópista, dópistar>:
drogoaddicte m, drogoaddicta f (drogodependent

dóp·sali <m. -sala, -salar>:
camell m (venedor de droga

dós <f. dósar, dósir>:
llauna f (recipient per a beguda, menjar en conserva etc.).  El producte contingut per la llauna es considera aposició i, per tant, va en el mateix cas que vagi el mot dós:
◊ dós túnfiskur í ólífuolíu: una llauna de tonyina en oli d'oliva
◊ dós hakkaðir (o: saxaðirtómatar: una llauna de tomaca trossejada
◊ dós niðursoðnir tómatar: una llauna de tomaca [sencera] en conserva, un pot de domàtiga en conserva (Mall.
◊ dós tómatamauk: una llauna de tomaca triturada

dósa·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
obrellaunes m

dósa·opnari <m. -opnara, -opnarar>:
obrellaunes m
♦ rafmagns dósaopnari: obrellaunes elèctric 

dósent <m. dósents, dósentar>:
professor universitari, professora universitària
♦ dósent í hagfræði við Háskóla Íslands: professor d'economia a la Universitat d'Islàndia

dóttir <f. dóttur, dætur>:
filla f

draga <dreg ~ drögum | dró ~ drógum | dregið>:
I. <personal>
1. <e-ð>: (bilaðan bílremolcar (arrossegar cotxe amb pana
◊ geturðu ~ getið þér dregið bílinn minn?: que pots ~ pot remolcar el meu cotxe?
♦ draga e-ð í efa: posar una cosa en dubte
♦ enginn getur dregið það í efa að <+ ind.>ningú no pot posar en dubte que <+ ind.>
♦ draga e-ð af e-u: deduir (o: descomptar) de
♦ enginn getur dregið það af Íslandi að <+ subj.><FIGningú no li pot llevar (o: treure) a Islàndia que <+ subj.>
2. <úr e-u>: (minnka e-ðreduir una cosa ([fer] disminuir inflació, despeses etc.
II. <impersonal>
1. <úr e-u Ús impersonal amb subjecte lògic en datiu>: (minnkastdisminuir una cosa (minvar una cosa, abaixar-se

draf <n. drafs, no comptable>:
1. (maltúrgangurdreixa f, ressol m de malt, solatges m.pl de malt (solatge final de malt o residus de malt en la fabricació de la cervesa)
2. (óskýrt talbalboteig m, balbuceig m (fet d'enraonar amb articulació poc distinta o confusa, vacil·lant)

drafna <drafna ~ dröfnum | drafnaði ~ dröfnuðum | drafnað>:
podrir-se, descompondre's

draf·úldinn, -úldin, -úldið <adj.>:
totalment putrefacte -a (o: descompost -a), pudent i podrit -ida

drag·úldinn, -úldin, -úldið <adj.>:
totalment putrefacte -a (o: descompost -a), pudent i podrit -ida (drafna)

drama <n. drama, drömu>:
<GEN & LITdrama m 

dramb <n. drambs, no comptable>:
orgull m, urc m, arrogància f
◊ dramb er falli næst, hroki veit á hrun: l'arrogància precedeix la caiguda i l'orgull presagia la ruïna
◊ en hann mun lægja dramb hans (gaʔăwāˈθ-ō, גַּאֲוָתוֹ) þrátt fyrir brögð handa hans. Vígi þinna háu múra mun hann að velli leggja, steypa því niður og varpa til jarðar, ofan í duftið: però el Senyor abaixarà el seu orgull malgrat els esforços de les seves mans. Esbucarà, precipitarà a terra, farà ensorrar-se fins a la pols els teus reductes d'altes muralles
◊ þá lægði Hiskía dramb sitt (bə-ˈγoβah [libˈb-ō], בְּגֹבַהּ), bæði hann og Jerúsalembúar, og kom því reiði Drottins eigi yfir þá meðan Hiskía lifði: aleshores Ezequies va abaixar el seu orgull, el seu i el dels habitants de Jerusalem, i per això l'ira de Jahvè no caigué damunt d'ells en temps d'Ezequies
  Encara que els conceptes dramb, ofdramb, ofurdramb, dramblæti, drambsemi, drembilæti, hroki, oflæti, metnaður, mikillæti, ofmetnaður, ofrembingur, rembingur, stórlæti, yfirlæti, etc. es poguessin delimitar nítidament en la teoria, la pràctica ens mostra que les fronteres entre ells no són gens rígides, ni tan sols en textos tan acurats com el de la traducció de la Bíblia.  
     

dramb·látur, -lát, -látt <adj.>:
altiu -iva, soberg -a, ergullós -osa (LIT & Mall.), alterós -osa (Mall.
◊ “Dínuss saga drambláta”: “Història d'en Dínus l'Ergullós”
◊ nú taka þeir þetta til ráðs, at þeir hlaupa á þilin svá hart ok heimsliga, at þau brotna í sundr, ok komast svá út. Er þá alþakit stræti borgarinnar af brynjuðu fólki. Tekst þar þá inn harðasti bardagi með þeim, ok gengr Hrólfr konungr ok kappar hans grimmliga fram. Verðr mjök rýrt fyrir þeim liðit. Mæta þeir aldri neinum svá stoltum né dramblátum, at ekki verði at krjúpa fyrir þeira stórum höggum: prengueren llavors la decisió de llançar-se contra les posts de l'envà tan fortament i oradament que les posts es trencaren i, d'aquesta manera, sortiren a fora. L'avinguda de la fortalesa estava tota coberta d'homes d'armes amb cuirassa. Aleshores allà va començar entre ells la més aferrissada de les batalles. El rei Hrólfr i els seus campions avançaven amb ferotgia, delmant fortament la tropa que tenien al davant. Mai no van topar ningú, que, per més orgullós i altiu que fos, no caigués a terra davant llurs cops poderosos
◊ konungr hjó þá með Risanaut á báðar hendr ok mætti engum svá fræknum, sterkum né dramblátum, at eigi fengi skjótt dauðann fyrir lífit: el rei els assestava amb totes dues mans cops amb l'espasa Risanautr i no n'hi havia cap, per més renomenat, fort ni ergullós que fos, que, [davant ell] no rebés rabent la mort a canvi de la seva vida

dramb·læti <n. -lætis, no comptable>:
orgull m, altivesa f, ergull m (LIT & Mall.
◊ nú vegsama ég, Nebúkadnesar, göfga og tigna konung himnanna, því að allar gjörðir hans eru sannleikur, vegir hans réttlæti og hann megnar að lægja þá, sem fram ganga í dramblæti (bə-γēˈwāh, בְּגֵוָה)ara, jo, Nabucodonosor, lloo, exalço i glorifico el rei dels cels, car totes les seves obres són vertaderes i justos els seus camins, i pot humiliar els qui marxen amb orgull
◊ sínu dýrlega skrauti varði þjóðin til dramblætis (lə-γāˈʔōn, לְגָאוֹן), og þeir gjörðu af því svívirðilegar líkneskjur, viðurstyggðir sínar. Fyrir því gjöri ég það í augum þeirra sem saur: dels seus ornaments de gala, n'havien fet un objecte d'orgull, i amb ells havien confeccionat llurs ídols horribles, llurs abominacions. Per això, en faré un objecte de repulsió per a ells
◊ og dramblæti (gaβəˈhūθ, גַּבְהוּת) mannsins skal lægjast og hroki (rūm, רוּם) mannanna beygjast, og Drottinn einn skal á þeim degi háleitur vera: llavors s'humiliarà l'altivesa del mortal, llavors s'abaixarà l'orgull de l'home i aquell dia només Jahvè serà sublim

drambsam·lega <adv.>:
orgullosament, amb orgull
◊ ...og hann setur þeim fyrir sjónir gjörðir þeirra og afbrot þeirra að þeir breyttu drambsamlega ([kī] jiθgabˈbārū, יִתְגַּבָּֽרוּ)...: ...i els fa veure llurs males obres i llurs transgressions perquè es comportaren orgullosament
◊ á þeim degi þarft þú eigi að skammast þín fyrir öll illverk þín, þau er þú syndgaðir með gegn mér, því að þá mun ég ryðja burt frá þér þeim, er ofkætast drambsamlega ([ʕallīˈzēj] gaʔăwāˈθ-ēχ, עַלִּיזֵי֙ גַּאֲוָתֵ֔ךְ) í þér, og þú munt ekki framar ofmetnast á mínu heilaga fjalli: aquell dia, ja no hauràs d'avergonyir-te de totes les teves males obres, amb què vares pecar contra mi, car llavors jo llevaré del teu costat els qui triomfen amb arrogància en el teu si, i tu ja no t'enorgulliràs més a la meva muntanya sagrada

dramb·samur, -söm, -samt <adj.>:
arrogant, altiu -iva

dramb·semi <f. -semi, no comptable>:
orgull m, altivesa f, arrogància f
◊ drambsemi (gaˈʔōn, גָּאוֹן) er undanfari tortímingar og oflæti veit áfall: l'orgull precedeix la destrucció i la presumpció presagia la calamitat
◊ þetta skal þá henda fyrir drambsemi þeirra (gəʔōˈnā-m, גְּאֹונָ֑ם), að þeir hafa svívirt þjóð Drottins allsherjar og haft hroka (wa-i̯jaγˈdilū, וַיַּגְדִּלוּ) í frammi við hana: això els arribarà per llur orgull, perquè han menystingut el poble de Jahvè Sabaot i l'han tractat amb arrogància
◊ að óttast Drottin er að hata hið illa, drambsemi (gēˈʔāh, גֵּאָה) og ofdramb (wə-γāˈʔōn, וְגָאוֹן) og illa breytni og fláráðan munn - það hata ég: témer Jahvè és odiar el mal. Vet ací el que odio: l'arrogància i l'orgull, una conducta dolenta i una boca falsa
◊ ...til þess að fá manninn til þess að láta af gjörðum sínum og forða manninum við drambsemi (wə-γēˈwāh, וְגֵוָה)...a fi d'apartar l'home de les seves males obres i de preservar-lo de l'orgull
◊ þá æpa menn - en hann svarar ekki - undan drambsemi (gəˈʔōn, גְּאוֹן) hinna vondu: ...els homes clamen llavors a ell, però ell no els respon pas a causa de l'orgull dels dolents
◊ sjá, þarna er dagurinn, sjá, hann kemur. Kórónan sprettur fram, sprotinn blómgast, drambsemin (ha-zāˈδōn, הַזָּדוֹן) þróast: guaita,el dia és aquí, guaita, ja arriba: la corona es desclou, el ceptre floreix, l'orgull creix!
◊ heyrt höfum vér um drambsemi Móabs (gəʔōn-mōˈʔāβ, גְאוֹן-מוֹאָב) - hann er mjög hrokafullur (gēˈʔɛh məˈʔoδ, גֵּאֶ֣ה מְאֹ֑ד) um hroka hans (gāβəˈh-ō, גָּבְה֧וֹ), drambsemi (ū-γəʔōˈn-ō, וּגְאוֹנ֛וֹ), ofmetnað (wə-γaʔăwāˈθ-ō, וְגַאֲוָתוֹ), og yfirlæti hans (wə-ˈrum libˈb-ō, וְרֻם לִבּוֹ)hem sentit a parlar de l'orgull de Moab -és ple de supèrbia-, del seu urc, del seu orgull, de la seva arrogància i de la seva sobergueria
◊ sjá, ég ætla að finna þig, Drambsemi (zāˈδōn, זָדוֹן) - segir herrann, Drottinn allsherjar - því að dagur þinn er kominn, hegningartími þinn. Nú skal Drambsemi (zāˈδōn, זָדוֹן) hrasa og falla, og enginn skal reisa hana á fætur, og ég mun leggja eld í borgir hennar, og hann skal eyða öllu því, sem umhverfis hana er: guaita: vull enfrontar-me amb tu, Orgull -diu Adonai Jahvè Sabaot- car t'ha arribat el dia, el temps del càstig. «Orgull» ensopegarà i caurà, i no tindrà ningú que l'aixequi; calaré foc a les seves ciutats, i ell devorarà tot allò que hi hagi al seu voltant
◊ hinn óguðlegi segir í drambsemi sinni (ki-ˈγoβah, כְּגֹבַהּ) : "Hann hegnir eigi!" "Guð er ekki til" - svo hugsar hann í öllu: l'impiu diu, en la seva arrogància: "no castiga pas!"; tot el que pensa és: "no hi ha pas Déu"

drambs·maður <m. -manns, -menn>:
persona altiva
◊ Según hét maðr, hann var ættlaðr af Babilon, drambsmaðr mikill, hans ofstopi gengr umfram mannligt eðli. Hann berr merki Guitalins konungs, þar er merktr á gullhani svá fagr ok skírr, at tuttugu mílur lýsti af á hvern veg, ef sólin skein á (KMS V, cap. 50, pàg. 424): Hi havia un home que nomia Según i que era oriünd de Babilònia, un home molt altiu: la seva arrogància ultrapassava la pròpia de la natura humana. En Según portava l'estendard del rei Guitalin, sobre el qual hi figurava un gall daurat tan bonic i lluent que resplendia amb la seva llum vint milles a banda i banda si el sol hi brillava a sobre (Baetke 19874, pàg. 395: lýsir af es geht ein Leuchten davon aus)

drangi <m. dranga, drangar>:
<GEOLagulla f [de roca], torre f de roca, torm m, cavall bernat (penyal aïllat, penya de basalt amb forma de columna o pilar que es dreça tota solitària o aïllada

drangur <m. drangs, drangar>:
<GEOLagulla f [de roca], torre f de roca, torm m, cavall bernat (penyal aïllat, penya de basalt amb forma de columna o pilar que es dreça tota solitària o aïllada

drasl <n. drasls, no comptable>:
1. <GENandròmines f.pl, rampoines f.pl, trastos m.pl (cast., ekki ritm./no lit.), catxivatxes m.pl (cast., ekki ritm./no lit.
♦ gamalt drasl: trastos vells, andròmines
2. (lélegur hluturtrasto m (cast., ekki ritm./no lit. (objecte de cap o nul valor, i esp., inservible o inútil per espatllat, vell etc. o bé perquè no agrada gens)
♦ þetta er algjört drasl: això no és més que porqueria!
♦ þetta drasl er ónýtt: aquest trasto està espatllat
3. (ruslbrossa f (deixalla)
◊ í spænsku sjónvarpi er bara drasl: a la televisió espanyola només hi fan merdeta
◊ ég er buinn að reikna það út að um 86% af íbúum jarðarinnar er bara drasl!: he calculat que el 86% dels habitants de la terra només són un munt de brossa
4. (bullbajanades f.pl (collonada/-es, pardalada/-es)
5. (óreiðagarbuix m, garbull m (gran desori, desgavell)
♦ fara í drasl: <LOC FIGdesordenar-se, desgavellar-se
♦ það er allt í drasli: <LOC FIGquin garbuix! quin desori [tan terrible]!
6. (slark, ólifnaðurvida desordenada (vida de disbauxa, vida llicenciosa)

drauga·drottinn <m. -drottins. Dat. sg.: -drottni; pl. no hab.>:
<MITOLSenyor m dels draugs, una de les designacions amb què era conegut el déu Odin

drauga·dróttinn <m. -dróttins. Dat. sg.: -dróttni; pl. no hab.>:
<variant arcaica de → draugadrottinn “el senyor dels draugs”

drauga·gangur <m. -gangs, no comptable>:
aparició f de fantasma
♦ hér í húsinu er draugagangur: en aquesta casa hi ha fantasmes, en aquesta casa hi surten fantasmes

drauga·hús <n. -húss, -hús>:
casa infestada de fantasmes
◊ einu sinni var stórt og skuggalegt draugahús í dimmum, dimmum skógi: això era i no era un lúgubre casalot infestat de fantasmes enmig d’un bosc fosc, ben fosc...

drauga·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (vofalegurfantasmagòric -a (espectral
2. (skuggalegurlúgubre (tètric, sinistre

drauga·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de florit i humitat (dit d'espais de cases, com ara les cambres de bany

drauga·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pel·lícula f de fantasmes

drauga·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de fantasmes

drauga·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLcalcedònia f

draug·fullur, -full, -fullt <adj.>:
borratxo -a com una sopa, totalment pet

draugs·legur, -leg, -legt <adj.>:
fantasmagòric -a, espectral

draugs·rödd <f. -raddar, -raddir>:
veu f espectral
◊ rödd þín skal vera sem draugsrödd (Ɂōβ, כְּאוֹב מֵאֶרֶץ קוֹלֵךְúr jörðinni og orð þín hljóma sem hvískur úr duftinu: la teva veu serà com una veu espectral que surt de la terra i les teves paraules sonaran com un xiuxiueig que surt de la pols

draugur <m. draugs, draugar>:
1. (vofa, flyka, svipur [hins lána]fantasma m (espectre
♦ draugur fortíðarjóla - nútíðarjóla - framtíðarjóla: <LITERel fantasma dels nadals passats, del nadal present, dels nadals futurs (personatges de Dickens
♦ draugur reikar í húsi: a una casa hi surten fantasmes, a una casa hi ha por (Mall.
♦ kveða niður draug: <LOC FIGalliberar-se d'un fantasma (o: m'està arribantfins al moll dels ossos
♦ magna draug: conjurar un esperit, fer aparèixer un fantasma
♦ reimleikar drauga: aparicions de fantasmes
♦ umferð drauga: aparició de fantasmes
♦ vekja upp draug: conjurar un esperit
♦ vekja upp gamlan draug: <LOC FIGconjurar un antic fantasma
2. (í miðaldamálidraug m, terme amb què es designa el mort vivent dins el seu túmul funerari, normalment enrevoltat de les seves pertinences que defensa aferrissadament dels saquejadors de tombes. Considero el terme intraduïble i, per tant, a les traduccions de textos medievals norrens l'adapto al català amb la forma draug
♦ → Història d'en Hromund, fill d'en Grip
♦ → Història d'en Glam, el mort malmort

drauma·prins <m. -prins, -prinsar>:
<FIGpríncep blau
♦ finna draumaprinsinn sinn: trobar el seu príncep blau
◊ þú varst búin að finna draumaprinsinn þinn: havies trobat el teu príncep blau

draum·nótt <f. -nætur, -nætur>:
mot emprat en la locució
♦ draumnóttin mikla: <GEN & FOLCLnit f de Reis (nit de dia 5 a dia 6 de gener)

draum·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:
variant de draumsýn ‘visió en somnis’

draum·sól <f. -sólar, -sólir>:
cascall m  (planta Papaver somniferum)

draum·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
cascall m  (planta Papaver somniferum)

draum·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:
1. (sýn í draumivisió f (en somnis)
◊ draumsýn er eftirlíking veruleikans eins og ásjóna og mynd af ásjónu: una visió en somnis és una imitació de la realitat com una cara i la imatge d'aquesta cara [en el mirall]
◊ í hugrenningum út frá draumsýn um nótt þegar svefnhöfgi leggst á menn: en els pensaments i reflexions que sorgeixen de les visions en somnis durant la nit quan un son letàrgic cau sobre els homes
2. (hugarsjón, hugarsýnvisió f [utòpica] (somni, fantasia)

draumur <m. draums, draumar>:
somni m
♦ eiga sér draum: tenir un somni (& FIG)
♦ óhugnanlegur draumur: un somni horripilant
◊ í draumi sérhvers manns er fall hans falið: en el somni de qualsevol home s'hi amaga la seva caiguda

drápa <f. drápu, drápur>:
<HIST LITdrapa, poema estròfic escrit o compost en honor o lloança d’algú (un príncep, un rei etc.). Sol estar compost d'una sèrie d'estrofes conegudes amb el nom de dróttkvætt. Les drapes solen constar d’una tornada (“stef”) que divideix el poema en tres parts: upphaf (“introducció”), stefjamál (“desenvolupament del contingut”) i slæmur (“cua, peroració”). Les estrofes contingudes entre dues tornades (“stef”) es designen globalment amb el terme de stefjabálkur.

dráttar·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>:
<HIST = stígur á fljótsbakkanum, notaður til að draga báta upp eftir fljóticamí m de sirga

dráttar·taug <f. -taugar, -taugar>:
(reipicable m de remolcar (cotxe, vaixell etc. amb pana
◊ ertu með dráttartaug [í bílnum]?: que portes un cable de remolcar [dins el teu cotxe]?

dregg <f. dreggjar, dreggjar>:
1. (ger í bruggillevat m de cervesa (esp. llevat que resta a la cervesa un cop feta la fermentació del malt)
2. dreggjar <f.pl dreggja>#1. (botnfallsolatges m.pl/f.pl, pòsit m, fargalada f (Val.), solam m (Mall.)  (baixos, solada, remels). #2. (seinasti dreitilldarrera gota (darrers escolims). ◊ dreggjar þess súpa og sötra allir óguðlegir menn á jörðu: tots els descreguts de la terra se'l beuen i xarrupen fins a la darrera gota◊ þú skalt drekka hann (= bikarinnog tæma og sötra dreggjarnar: tu la (= la copabeuràs, la buidaràs i en xarruparàs fins a la darrera gota#3. <FIGescorrialles f.pl, escolims m.pl (el que resta d'una cosa). ◊ ‘Dreggjar dagsins’ eftir Kazuo Ishiguro: ‘El que resta del dia’ de Kazuo Ishiguro◊ dreggjar lífsins: les escorrialles de la vida

dreggja·vín <n. -víns, no comptable>:
vi ranci (lit.: vi amb solatges)
◊ ...búa <...> veislu með krásum, veislu með dreggjavíni, mergjuðum krásum og skírðu dreggjavíni: ...prepararà <...> un festí de plats deliciosos, un festí de vins rancis, de plats deliciosos i potents, i de vins rancis filtrats

dreif <f. dreifar, dreifar>:
dispersió f
♦ á víð og dreif: per aquí i per allà
♦ drepa e-u á dreif: silenciar una cosa

dreifa <dreifi ~ dreifum | dreifði ~ dreifðum | dreifte-u>:
1. (strá, sundraescampar una cosa (espargir, disseminar
2. (um vörudistribuir una cosa (mercaderia
♦ dreifa vörum: distribuir mercaderies
♦ því er ekki til að dreifa: [d'això] no n'hi ha, [d'això] no en tenim
3. (um blöðumrepartir una cosa (diaris
♦ dreifa blöðum: repartir diaris
4. (um valddescentralitzar una cosa (el poder
♦ dreifa valdi: descentralitzar el poder
5. (um upplýsingar & fréttumdifondre una cosa (divulgar una notícia
♦ dreifa upplýsingum: difondre informació
♦ dreifa fréttum á netinu: difondre notícies per internet
♦ dreifa barnaklámi: difondre pornografia infantil

dreifbýlis- <en compostos>:
rural

dreif·býli <n. -býlis, no comptable>:
(strjál byggð, dreifð byggðnucli m rural dispers, assentament m rural dispers (o: desverterbrat (nucli humà dispersat per una contrada determinada, amb habitatges isolats o conformant petits llogarets distanciats els uns dels altres)

dreifi·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
circular f

dreifing <f. dreifingar, dreifingar>:
1. (sundrundispersió f (escampada
♦ dreifing valds: descentralització f (valddreifing)
2. (um vörurdistribució f (de productes comercials
3. (um upplýsingar, kunnáttu, o.s.fr.divulgació f, difusió f (d'informació, coneixements etc.
♦ dreifing upplýsinga: divulgació de la informació

dreif·kjörnungur <m. -kjörnungs, -kjörnungar>:
procariota m

dreif·stýrður, -stýrð, -stýrt <adj.>:
descentralitzat -ada

dreif·stýring <f. -stýringar, no comptable>:
descentralització f

< dreissugur, dreissug, dreissugt <adj.>:
altiu -iva, [impertinentment] arrogant

dreitill <m. dreitils, dreitlar>:
rajolí m, gotetes f.pl (petita quantitat de líquid)

dreka·fluga <f. -flugu, -flugur>:
espiadimonis m, libèl·lula f (nom de diferents espècies d'insecte)

dreka·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
1. <MITOLcap m de drac
2. <NÀUTcap m de drac, mascaró de proa en forma de cap de drac (trjóna)
◊ um vorið lét hann gera langskip mikið og á drekahöfuð, lét það búa sem best, hafði það norðan með sér: per la primavera va fer fer un gran vaixell de guerra amb un cap de drac [de mascaró de proa], el va fer equipar de la millor manera i amb ell salpà del nord

dreki <m. dreka, drekar>:
1. <MITOLdrac m
í borginni var einnig dreki mikill (ὁ δράκων -άκοντος, δράκων μέγας) sem Babýloníumenn tilbáðu. Sagði konungur við Daníel: „Ekki ætlar þú þó að halda því fram að þetta sé ekki lifandi guð? Þú skalt falla fram fyrir honum!“ En Daníel svaraði: „Ég mun tilbiðja Drottin, Guð minn því að hann er lifandi Guð. En ef þú, konungur, gefur mér leyfi þá skal ég drepa drekann (ὁ δράκων -άκοντος, ἀποκτενῶ τὸν δράκοντα) án þess að hafa sverð eða staf.“ „Það er þér heimilt,“ svaraði konungur. Þá tók Daníel tjöru, tólg og hár sem hann sauð hvað með öðru og gerði kökur af. Stakk hann þeim í gin drekans (ὁ δράκων -άκοντος, ἔδωκεν εἰς τὸ στόμα τοῦ δράκοντος) sem át þær og sprakk. „Sjáið nú hvað það er sem þið tilbiðjið,“ sagði Daníel. Þegar Babýloníumenn fréttu þetta varð þeim mjög heitt í hamsi. Hófu þeir samblástur gegn konungi og sögðu: „Konungurinn er orðinn Gyðingur. Hann hefur eyðilagt Bel, drepið drekann (ὁ δράκων -άκοντος, τὸν δράκοντα ἀπέκτεινεν) og höggvið prestana“: a la ciutat hi havia un gran drac que els babilonis veneraven. El rei digué al Daniel: «No deus voler continuar mantenint que aquest no és un déu vivent? Prostra't [doncs] davant ell!» En Daniel li respongué «És el Senyor, el meu Déu, que jo adoraré car ell és el Déu vivent. Però si tu, Rei, em dones permís, jo mataré el drac sense espasa ni bastó». El rei li respongué: «T'és permès». Llavors en Daniel agafà pega, sèu i cabells, ho bullí tot junt i en féu coques. Les ficà a la gola del drac que se les menjà i va rebentar. I en Daniel els digué: «Guaiteu què és el que veneràveu!» Quan els babilonis se n'assabentaren, es posaren d'un humor molt iracund. Començaren una revolta contra el rei dient: «El rei s'ha fet jueu. Ha destruït en Bel, mort el drac i degollats els sacerdots!»
en er hon [= fóstra Margaretę] var í brott farin, þá kom ór hyrningu einni myrkvastofunnar ógurligr dreki. Hann var með ýmsum litum, hár hans var álits sem gull, skegg hans var hart sem þyrnir, en tenn hans sem {glóandi} járn (uidebantur dentes ut ferrum ignitum) ok svá stórar sem í villigelti; augu hans voru sem blóðsegar, eldr brann ór augum hans, hǫggormr lá um háls honum (super collum eius erat serpens), ódaunan mikit ok illt stóð af honum. Ok er hann kom a mitt gólf, þá ǫrðgaðiz hann upp ok blaðraði tungunni (tunc erexit se ac sibilauit fortiter). Ljós gerðiz í myrkvastofunni af eldi þeim, er fór ór munni hans ok nǫsum. Þá varð Margaréta svá hrædd, at hon fell til jarðar, ok eigi minntiz hon þá þess, er hon hafði fyrr beðit at sjá óvininn. Þá rétti hon hendr sínar til himins ok mælti: »Heyrðu, guð minn almáttigr, veittu mér, at eigi stígi sjá enn ógurligi dreki yfir mik.« En þá er hon hafði þetta mælt, tók drekinn enum efra kjaptinum yfir hvirfil henni, en tungunni tók hann undir tærnar, ok svalg hana síðan {með helgu krossmarki áðr signda, þvíat hon rétti hendr sínar í kross}. En þá er hon kom gegnt hjartanu drekans, sprakk hann í tvá hluti. En heilǫg Margaréta reis heil upp. Þá sá hon til vinstri handar sér annan djǫful; hann sat, ok voru hendr hans bundnar við kné honum. Þá mælti heilǫg Margaréta: »Lofa ek nafn þitt, drottinn minn; nú sé ek fagnað andar minnar (uideo gaudium animę meę), ek sé drekann dauðan liggja en djǫfulinn bundinn. Fyrir því geri ek þér þakkir, heilagr guð, ok þik lofa ek, ódauðligr konungr«: i quan [la seva dida] se n'anà d'allà, d'un racó de la tàvega en va sortir un drac horrible. Tenia diversos colors, els seus cabells es veien com si fossin d'or, la seva barba era dura com una espina i les seves dents eren com el ferro [roent] i tan grosses com els escàtils d'un porc senglar. Els seus ulls eren com grumolls de sang i un foc cremava als seus ulls, un escurçó descansava al voltant del seu coll. Escampava una pudor forta i dolenta. I quan va arribar a mitjan estança, es va encabritar i movia amunt i avall la llengua (o: treia i s'enfonyava la llengua [com fan les serps]). La tàvega es va omplir amb la llum del foc que li sortia de la seva boca i narius. Aleshores la Margarida es va espantar tant que va caure en terra sense recordar-se'n ja que adés havia pregat de veure l'Enemic. Aleshores [Santa Margarida] va allargar les seves mans al cel i digué: “Escolta, Déu meu totpoderós, concedeix-me que aquest drac horrible no em derroti pas”. I quan hagué acabat de dir això, el drac la va agafar per la coroneta amb la seva mandíbula superior i per davall els dits dels peus amb la seva llengua i se l'empassà tot seguit [de viu en viu] {senyada abans amb el senyal de la santa creu, car havia posat els seus braços en creu}. I quan ella va passar a frec del cor del drac, el drac va rebentar en dos bocins, i Santa Margarida es va aixecar incòlume [del seu interior]. Aleshores, a mà esquerra, va veure un altre dimoni: estava assegut i tenia les mans fermades als genolls. Aleshores Santa Margarida va dir: “Lloo el teu nom, Senyor meu. Ara veig l'alegria del meu esperit, veig el drac estès en terra mort i el dimoni fermat. Per això, Déu sant, et dono les gràcies i et lloo, rei immortal”
greifinn setti guðs mey ljúfa ǁ grið bannandi í myrkvaranni; ǁ drákons kom þar djǫfull í líki, ǁ deyddi hun hann en fleingdi annan. ǁ Meina fjǫld og þrautir mildust ǁ mærin tók á líkam skæran; ǁ Malkus einn af mǫnnum fylkis ǁ mey óverða hjó með sverði: el comte va ficar l'estimada donzella de Déu en una tàvega, aixecant la seva inviolabilitat (?). Allà li comparegué un dimoni en forma de drac. Ella l'atuí i en flagel·là un altre. La donzella dolcíssima endurà [gran] quantitat de mals i proves en el seu cos pur. En Malkus, un dels homes del fylkir, va colpir amb la seva espasa la donzella [que n'era] immereixedora
♦ eldspúandi (o: eldfnæsandidreki: un drac que escup foc pels queixals
2. <NÀUTdrac m, vaixell de guerra amb un mascaró de proa en forma de cap de drac. No era un tipus específic de vaixell. La seva aparició sol estar reservada a les sagues ficcionals, no a les històriques. En català hom ha donat carta de natura a un mot, drakkar, que en realitat és una triple abominació lingüística: ho és a nivell semàntic, perquè hom hi veu un tipus específic de vaixell, a nivell fonètic -no hi ha cap llengua escandinava que tingui una forma semblant, amb reduplicació de la -k- i ho és a nivell morfològic, perquè és una forma de plural, no de singular (cf. suec drakar, plural de drake; danès drager, plural de drage; noruec modern drakar, plural de drake i dano-noruec drager o draker, plurals, respectivament, de drage o drake). Vulgueu consultar Hjalmar Falk, Altnordisches Seewesen. Dins: Wörter und Sachen 4 (1912), pàgs. 1-122. Esp. pàgs. 39 i ss., i 105 i ss. Heidelberg: Carl Winter.
◊ hann átti dreka svá góðan, at eigi fannst annarr slíkr á Norðrlǫndum sakir sterkleika ok alls hagleiks. Hann flaut um strengi í höfninni, en Hálfdan konungr var á landi ok hafði látit heita fararmungát sitt. En er Sǫrli sá drekann, rann í hjarta hans eigingirnd mikil, svá at hann vildi drekann eiga fyrir hvern mun ok einn, enda er þat ok flestra manna sǫgn, at eigi hafi betri gripr verit í skipi en í þessu at fráteknum drekanum Elliða ok Gnoð ok Orminum langa á Norðrlǫndum. Hann talaði þá við menn sína, at þeir skyldu búast til bardaga, -- "því at vér skulum drepa Hálfdan konung, en eignast drekann": Ell tenia un vaixell de guerra amb un mascaró de proa amb forma de cap de drac tan bo que no se’n podia trobar cap altre de semblant a tots els països norrens pel que fa a potència i a tot l’acabat. Estava amarrat en el port mentre el rei Hàlfdan era a terra on havia fet preparar cervesa per a celebrar [el rite d]el seu comiat. Quan en Sorli va veure el drac, es va emparar del seu cor una cobdícia tan gran que volia posseir el vaixell per tots els mitjans, i és que gairebé tothom també conta que no hi ha hagut una preciositat en forma de vaixell millor que aquest, amb l’excepció, en els països norrens, dels dracs El·lidi, Gnod i Orm el Llarg. Aleshores es va adreçar als seus homes dient-los que es preparessin per al combat – “ja que matarem el rei Hàlfdan i ens apropiarem del drac”.
◊ þann dag, er konungur skyldi brott fara, gekk Þórólfur til hans og bað, að þeir skyldu fara ofan til strandar; konungur gerði svo; þar flaut fyrir landi dreki sá, er Þórólfur hafði gera látið, með tjöldum og öllum reiða: el dia que el rei se'n volia anar, en Torolf l'anà a veure i li demanà que l'acompanyés fins a la platja; el rei ho va fer; allà hi havia ancorat el drac que en Torolf havia fet fer, amb els tendals i aparellat amb tots els arreus
3. (skriðdrekitanc m  (vehicle cuirassat de combat)
  L'islandès antic compta amb tres mots per a designar el drac: dreki, ormr i linnr.

El mot
dreki “drac [volador]” (llatí drăco -ōnĭs grec ὁ δράκων -οντος per via de l'anglès antic draca o el baix-alemany antic drako) representa el tipus més recent de drac, encara que, com veurem més avall, és el mot que ha acabat arraconant els altres competidors en islandès modern. Al meu entendre, dreki és un drac volador de quatre potes que pot escopir un verí que mata per contacte amb la pell (cf. el drac volador de la Història d'en Bosó o Bósa saga) i, segons el capítol XVII de la Història dels Volsungs, més gros que no un ormr. Al seu costat, aquest mot té el doblet especificatiu flugdreki. En anglo-saxó tenim atestat el mot líegdraca “drac de foc”, que Halldóra B. Björnsson, en la seva traducció a l'islandès del Beowulf, tradueix com a logdreki (cf. versos 2333 i 3040), un mot que, tanmateix, sembla ésser una encunyació ad hoc de la traductora islandesa, inspirada en el mot anglo-saxó perquè fora d'aquests dos passatges de la traducció islandesa del Beowulf -i si més no per a l'època antiga-, fins ara no he aconseguit trobar cap atestació en la literatura islandesa d'un drac que hi escopeixi foc. El drac volador més famós de la literatura norrena és, al meu entendre, el drac Niðhǫggr o Níðhǫggr.

ormr “drac reptant, serpentiforme, sense ales ni potes” (← germànic *wormaz, més antic *wurmaz, mot que comptava amb el doblet de tema en -i- *wurmiz a jutjar per l'anglès antic wyrm). Aquest mot representa el paral·lel germànic del nostre verm i, a l'Edat Mitjana, és el tipus més habitual de drac norrè. Si el dreki domina l'aire, l'ormr domina l'element aquàtic. Al meu entendre, l'ormr més famós de la literatura norrena fóra el Jǫrmungandr o Miðgarðsormr. El mot poètic fránn “drac” s'ha d'entendre com a simple variant poètica d'ormr i caracteritza el drac com un animal d'ulls espurnejants. En català li correspondrien termes com ara cuca fera o vibra ~ víbria.

Finalment, hi ha el mot

linnr o liðr “drac entortolligat [damunt i al voltant del seu tresor subterrani]” (cf. també la utilització metafòrica d'aquest mateix mot amb el significat de “foc”, que en realitat s'ha d'entendre com “drac entortolligat al voltant dels tions encesos”). Aquest tipus de drac hauria tingut només dues potes o cap i, habitualment, no hauria tingut ales; en contraposició al dreki, que hauria dominat l'aire, i a l'ormr, que hauria dominat les aigües, el linnr hauria dominat les grans cavitats subterrànies. Al meu entendre, el linnr més famós de la literatura norrena hauria estat Fáfnir o Faðmir, el nom del qual -sempre al meu entendre- l'identificaria com a l'abraçador [del tresor], és a dir, el guardià del tresor. El mot procedeix del germànic *lenþaz, al costat del qual hi hauria hagut el doblet de tema en -i- *linþiz. Habitualment hom sol veure en aquest mot un paral·lel germànic del llatí lentus -a -um “flexible, no rígid; lent”. Amb el temps, el mot norrè desenvolupà una variant feble linni. Quan el mot es va deixar d'entendre o quan es va confondre amb el terme anterior ormr, va sorgir-li una nova variant que podríem qualificar d'aclarativa o combinativa: linnormr, això, si aquesta darrera variant no és un simple manlleu del baix-alemany mitjà lintworm, atesa l'existència del doblet lindormr i la curiosa forma lyngormr, una forma que deixa entreveure que el constituent baix-alemany lind- s'hauria interpretat com a equivalent del norrè lind “tell” la qual cosa hauria induït a modificar-lo en lyng- “bruguera” entenent que els dracs no vivien pas a dalt dels tells, sinó a les landes plenes de brugueres, les lyngheiðar. (Cf. també el danès i el suec lindorm, el noruec modern linnorm, el dano-noruec linnorm o lindorm i, naturalment, el neerlandès lintworm, l'alt-alemany mitjà lintwurm -al costat del qual, per cert, existeix el terme linttrache, lintrache- i l'alt-alemany modern Lindwurm). Ras i curt: al meu entendre, i segons el que he exposat, la característica principal del linnr hauria estat la de viure dins una cova, guardant-hi un tresor (cf. els termes islandesos lǫnd linns, linna ból o linnból, linnbeðr, linnsetr o linnvengi “or”, que, al meu entendre, cal considerar més antics que no pas els compostos paral·lels formats amb el constituent orm-: ormbeðr, ormbekkr, ormból, ormláð, ormland, ormsetr, ormstallr, ormtorg, ormvangr o ormvengi).

Amb el pas del temps, de primer s'haurien confós ormr i linnr. Aquesa confusió hauria portat a la desaparició de linnr del llenguatge quotidià i el seu relegament al llenguatge poètic. Finalment, s'haurien acabat confonent ormr i dreki: la constatació, a les sagues fantàstiques, de la freqüent intercanviabilitat d'ormr i dreki seria una prova més de llur redactat tardà, o, si més no, un dels seus elements tardans.

En islandès modern, finalment, el terme
dreki ha aconseguit arreconar els altres dos competidors, que han quedat relegats al llenguatge poètic o a la literatura medievalitzant (així Jón Árnason encara recull a la primera meitat del segle XIX els mots ormur i lýngormur com a designació del drac que viu al riu Lagarfljót (cf. Íslenzkar Þjóðsögur og Æfintyri. Fyrsta bindi. Pàgs. 638-639 "Ormurinn í Lagarfljóti"). És a partir d'aquest moment que es poden crear compòsits com ara hafdreki “drac marí“, que trobem, per exemple, a la traducció islandesa de la Bíblia; és un compòsit que en la llengua antiga hi hauria estat impossible perquè els dracs aquàtics -i per tant, també marins- eren, específicament, els ormar, i és també per això que a la traducció islandesa de la Bíblia, l'únic terme que hi trobem emprat és dreki, i això, no només de cara a traduir-hi el mot grec δράκων -on la ressemblança fonètica podria haver afavorit l'ús del terme dreki-, sinó també de cara a traduir-hi els mots hebreus tannīn, rahab, nāḥāš o śārāφ mə-ʕōφēφ -on la ressemblança fonètica no hi juga cap paper-; verbi gràcia:
Nehemies 2,13: Og ég fór út um Dalshliðið um nóttina og í áttina til Drekalindar og Mykjuhliðs (tanˈnīn, תַּנִּין)
Job 9,13: Guð heldur ekki aftur reiði sinni, bandamenn hafdrekans beygðu sig undir hann (ˈrāhaβ, רָהַב)
Job 26,12: Með mætti sínum æsir hann hafið, og með hyggindum sínum sundurmolar hann hafdrekann (ˈrāhaβ, רָהַב)
Job 26,13: Fyrir andgusti hans verður himinninn heiður, hönd hans leggur í gegn hinn flughraða dreka (nāˈħāʃ bāˈrīaħ, נָחָשׁ בָּרִחַ)
Psalm 74,13: Þú klaufst hafið með mætti þínum, þú braust sundur höfuð drekans á vatninu, þú molaðir sundur hausa Levjatans, gafst hann dýrum eyðimerkurinnar að æti (θannīˈnīm   ʕal־ha-mˈmāʝim,   תַנִּינִים, עַל-הַמָּיִם) .
Psalm 91,13: Þú skalt stíga ofan á höggorma og nöðrur, troða fótum ljón og dreka  (wə-θanˈnīn,   וְתַנִּין) .
Eclesiàstic 25,15: Fremur vil ég búa hjá ljóni og dreka en með illri konu  (ὁ δράκων -άκοντος,   δράκοντι) .
Isaïes 14,29: Gleðst þú eigi, gjörvöll Filistea, af því að stafurinn, sem sló þig, er í sundur brotinn, því að út af rót höggormsins mun naðra koma og ávöxtur hennar verða flugdreki (ɕāˈrāφ məʕōˈφēφ, שָׂרָף מְעוֹפֵף).
Isaïes 27,1: Á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu
Isaïes 30,6: Um torfæruland og angistar, þar sem ljónynjur og ljón, eiturormar og flugdrekar hafast við, flytja þeir auðæfi sín á asnabökum og fjársjóðu sína á úlfaldakryppum til þeirrar þjóðar, sem eigi hjálpar þeim.
Isaïes 51,9: Varst það eigi þú, sem banaðir skrímslinu og lagðir í gegn drekann?
Jeremies 51,34 Nebúkadresar Babelkonungur hefir etið oss, hefir eytt oss, hann gjörði úr oss tómt ílát. Hann svalg oss eins og dreki, kýldi vömb sína og rak oss burt úr unaðslandi voru!"
Daniel 14,23: í borginni var einnig dreki mikill sem Babýloníumenn tilbáðu.
Daniel 14,25: En ef þú, konungur, gefur mér leyfi þá skal ég drepa drekann án þess að hafa sverð eða staf.“
Daniel 14,27: Þá tók Daníel tjöru, tólg og hár sem hann sauð hvað með öðru og gerði kökur af. Stakk hann þeim í gin drekans sem át þær og sprakk.
Daniel 14,28: Þegar Babýloníumenn fréttu þetta varð þeim mjög heitt í hamsi. Hófu þeir samblástur gegn konungi og sögðu: „Konungurinn er orðinn Gyðingur. Hann hefur eyðilagt Bel, drepið drekann og höggvið prestana.
Apocalipsi 12,3: Annað tákn birtist á himni: Mikill dreki rauður, er hafði sjö höfuð og tíu horn og á höfðunum sjö ennisdjásn
Apocalipsi 12,4: Með halanum dró hann þriðja hlutann af stjörnum himinsins og varpaði þeim ofan á jörðina. Drekinn stóð frammi fyrir konunni, sem komin var að því að fæða, til þess að gleypa barn hennar, þá er hún hefði fætt.
Apocalipsi 12,7: Þá hófst stríð á himni: Míkael og englar hans fóru að berjast við drekann. Drekinn barðist og englar hans,
Apocalipsi 12,9: Og drekanum mikla var varpað niður, hinum gamla höggormi, sem heitir djöfull og Satan, honum sem afvegaleiðir alla heimsbyggðina, honum var varpað niður á jörðina
Apocalipsi 12,13: Og er drekinn sá að honum var varpað niður á jörðina, ofsótti hann konuna, sem alið hafði sveinbarnið.
Apocalipsi 12,16: En jörðin kom konunni til hjálpar, og jörðin opnaði munn sinn og svalg vatnsflóðið, sem drekinn spjó úr munni sér.
Apocalipsi 12,17: Þá reiddist drekinn konunni og fór burt til þess að heyja stríð við aðra afkomendur hennar, þá er varðveita boð Guðs og hafa vitnisburð Jesú.
Apocalipsi 13,2: Dýrið, sem ég sá, var líkt pardusdýri, fætur þess voru sem bjarnarfætur og munnur þess eins og ljónsmunnur. Drekinn gaf því mátt sinn og hásæti sitt og vald mikið.
Apocalipsi 13,4: og þeir tilbáðu drekann, af því að hann hafði gefið dýrinu vald sitt.
Apocalipsi 13,11: Og ég sá annað dýr stíga upp af jörðinni og það hafði tvö horn lík lambshornum, en það talaði eins og dreki
Apocalipsi 16,13: Og ég sá koma út af munni drekans og munni dýrsins og munni falsspámannsins þrjá óhreina anda, sem froskar væru
Apocalipsi 20,2: og hann tók drekann, þann gamla höggorm, sem er djöfull og Satan, og batt hann um þúsund ár.
 
     

drekka <drekk ~ drekkum | drakk ~ drukkum | drukkið>:
I. <absolut>
1. (áfengibeure (begudes alcohòliques
◊ lögreglumaðurinn spurði mig hvort ég hefði verið að drekka: el policia em va preguntar si havia estat bevent
II. <amb complement en acusatiu>
1. <e-ð>: beure una cosa 
◊ hún drakk þrjá bolla af heitu kakói: ha begut tres tasses de cacao calent
◊ hvað viltu drekka?: què vols beure?
◊ hvað viltu fá að drekka?: què t'agradaria beure?
◊ má bjóða þér eitthvað að drekka?: que et puc oferir res per beure?
◊ þú drekkur allt of mikið vín: beus massa vi

drekkandi, drekkandi, drekkandi <adj.>:
bo -ona per beure, potable
◊ vatnið er í senn hreint og mengað, drekkandi og ódrekkandi: l'aigua és alhora pura i contaminada, potable i no potable

drembi·djásn <n. -djásns, -djásn>:
orgullosa diadema, orgullós joiell (mirar si hi ha traducció islandesa d'ἡ ὑπνερωτομαχία τοῦ Πολυφίλου - Hypnerotomachia Polyphili d'en Francesco Colonna i l'equació: ϰοσμοδοξία - תִּפְאֶרֶת הָעוֹלָם)
◊ svo skal fara fyrir Babýlon, þessari prýði (t͡səˈβī, צְבִי) konungsríkjanna og drembidjásni Kaldea (tiφˈʔɛrɛθ   gəˈʔōn   kaɕˈdīm, תִּפְאֶרֶת גְּאוֹן כַּשְׂדִּים ‘glòria i orgull dels Casdim’), sem þá er Guð umturnaði Sódómu og Gómorru: amb Babilònia, la perla dels reialmes, l'orgullós joiell dels caldeus, s'esdevindrà talment com quan Déu va enderrocar Sodoma i Gomorra

drembi·látur, -lát, -látt <adj.>:
orgullós -osa, arrogant, altiu -iva

drembi·læti <n. -lætis, no comptable>:
arrogància f, altivesa f

drembi·legur, -leg, -legt <adj.>:
altiu -iva, alterós -osa
◊ sex hluti hatar Drottinn og sjö eru sálu hans andstyggð: drembileg (rāˈmōθ, רָמוֹת) augu (ʕēi̯ˈnaʝim, עֵינַיִם), lygin tunga og hendur sem úthella saklausu blóði...: hi ha sis coses que odia Jahvè, i set que la seva ànima abomina: ulls altius, llengua mentidera i mans que vessen sang innocent...
◊ drembileg augu (rūm־ʕēi̯ˈnaʝim, רוּם-עֵינַיִם) og hrokafullt hjarta (ū-rəˌħaβ־ˈlēβ, וּרְחַב-לֵב) eru lampi óguðlegra, - allt er það synd: uns ulls altius i un cor inflat d'orgull són la llàntia dels impius: tot això és pecat
◊ fótum troðinn skal hann verða, hinn drembilegi (gēˈʔūθ, גֵּאוּת) höfuðsveigur (ʕăˈtˤɛrɛθ, עֲטֶרֶת) drykkjurútanna í Efraím: sota els peus serà trepitjada la corona altiva dels embriacs d'Efraïm
◊ en þegar Drottinn hefur lokið öllu starfi sínu á Síonarfjalli og í Jerúsalem segir hann: „Ég mun refsa Assýríukonungi fyrir ávöxtinn af hroka hans og drembilegt (rūm, רוּם) oflæti (wə-ʕal־tiφˈʔɛrɛθ, וְעַל-תִּפְאֶרֶת) augna hans (ʕēi̯ˈnā-u̯, עֵינָיו)i quan el Senyor haurà enllestit tota la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, dirà: “Castigarà el rei d'Assur pel fruit del seu orgull i l'altiva presumpció dels seus ulls

drembinn, drembin, drembið <adj.>:
estufat -ada, arrogant, inflat -ada, entonat -ada

drengi·lega <adv.>:
1. <>: (hugprúttvalerosament, valentment (ardidament, estrènuament
◊ gerið ér drengilega og styrkið hjörtu yður allir ér, er traust hafið und Guði: sigueu valents, feu el cor fort, tots vosaltres que confieu en Déu!
2. (sem góður drengur, heiðarlegadecentment, noblement (com s'espera d'un bon minyó
♦ leika drengilega: jugar net

drengi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <>: (hugprúðurestrenu -ènua (ardit, valerós, brau
2. (göfuglyndurdecent, noble (com un bon minyó

drengja·kór <m. -kórs, -kórar>:
cor m de nois, cor m de nins (Mall.

drengja·skór <m. -skós, -skór>:
sabata f de noi, sabata f de nin (Mall.), sabata f d'al·lot (Mall.
◊ ég vil leyfa mér að segja að þetta eru fallegir dreingjaskór: em permetré de dir que aquestes són unes sabates de noi boniques
◊ svona fallega dreingjaskó hefur Jóhann Bogesen ekki einusinni átt handa sínum börnum: unes sabates de noi tan boniques com aquestes ni en Jóhann Bogesen no se les permetia per als seus fills

dreng·menni <n. -mennis, -menni>:
home m prous
◊ eigi skaltu latask, ef þú vilt líf hafa, þats drengmenni dugir. Þvíat fleira lýtir, sem færra nennir gott at vinna gumi: no et deixis dominar per la peresa si vols tenir la vida que s'escau a un home prous, car un home, com menys ganes té de dur a terme bons fets, més tares l'enlletgeixen
Hávamál Hugvinnsmál
12 1 Era svá gott, 90 1 Eigi skaltu latask,
sem gott qveða, ef þú vilt líf hafa
ǫl alda sona; þats drengmenni dugir.
4 þvíat færa veit, 4 Þvíat fleira lýtir,
er fleira dreccr, sem færra nennir
síns til geðs gumi. gott at vinna gumi.
Als fills dels homes No et deixis pas dominar per la peresa
la cervesa no els és pas tan bona, si vols tenir la vida
com la pinten. que s'escau a un home prous.
Car un home, com més en beu, Car, un home, com menys ganes té
menys sap guardar de fer bons treballs,
el control de la seva ment. més tares l'enlletgeixen.

dreng·skapur <m. -skapar, no comptable>:
noblesa f d'esperit, magnanimitat f
♦ leggja við drengskap [sinn]: donar la seva paraula [d'honor]
♦ að viðlögðum drengskap sínum: havent-hi donat la seva paraula d'honor
♦ sýna af sér drengskap: donar prova d'una [gran] noblesa d'esperit

drengur <m. drengs, drengir. Gen. pl.: drengja; dat.pl.: drengjum>:
1. (kyn nýfædds barns & karlkyns barn til 8 áranen m, nin m (Mall.(indicant el sexe del nou nat & petit
◊ [og] það var drengur!: ha estat un nen!
2. (frá 8 til 17 áranoi m, al·lot m (Mall.(si fa no fa de 8 a 17 anys
◊ 12 ára drengur: un noi de dotze anys
◊ tveir 16 ára gamlir drengir hafa verið handteknir og eru grunaðir um morðið: dos nois de 16 anys han estat detinguts sota la sospita d'haver comès l'assassinat

drep <n. dreps, pl. no hab.>:
<MEDgangrena f

drepa <drep ~ drepum | drap ~ drápum | drepið>:
I. <amb complement en acusatiu>
1. <e-n>: (banamatar algú (occir
◊ ég drep þig fyrir þetta!: et mataré per això!
◊ og þeir köstuðu honum út fyrir víngarðinn og drápu hann: i ells el van treure fora de la vinya i el mataren
◊ þeir drepa okkur öll ef við stöndum ekki rétt að málum: si no ens espavilem, ens mataran a tots
II. <amb complement en datiu>
1. <e-u>: tocar una cosa 
◊ drepa fingri við e-u: tocar una cosa amb un dit
◊ drepa fingri í vatn: ficar un dit dins l'aigua
◊ drepa höndinni í kalt vatn: ficar la mà dins aigua freda
♦ drepa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIGno fer-ne ni brot
III. <amb complement preposicional>
1. <á e-ð>: tustar una cosa (pegar cops a una cosa
♦ drepa á dyr: trucar a la porta, tocar a la porta (Mall.
♦ drepa á e-ð: <FIGtocar un assumpte (esmentar-lo, portar-lo a col·lació, portar-lo damunt el tapet
2. <á sér>: (um vélfallar (deixar de funcionar
◊ vélin drepur á sér: el motor s'atura

drep·fyndinn, -fyndin, -fyndið <adj.>:
divertidíssim -a (molt graciós

drep·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:
pesta f

drer <n. drers, pl. no hab.>:
<MEDcataracta f (starblinda)

dreyma <dreymir | dreymdi | dreymt. Verb impersonal>:
I. <Amb subjecte lògic en acusatiu>
1. <e-n dreymir>: (hafa draum eða draumaalgú somnia (tenir un somni o somnis
◊ mig dreymdi: he somniat (o: he tingut un somni)
II. <Amb subjecte lògic en acusatiu i cosa somniada també en acusatiu>
1. <e-n dreymir e-n ~ e-ð>: somniar en algú ~ una cosa 
◊ mig dreymdi draum: he tingut un somni
◊ mig dreymdi Maríu Antóníu Munar í alla nótt: tota la nit he estat somniant en na Maria Antònia Munar
◊ mig dreymdi að ég gæti flogið: he somniat que podia volar
III. <Amb subjecte lògic en acusatiu i cosa somniada introduïda per preposició>
1. <fyrir e-u>: somniar que ha de passar una cosa (tenir un somni premonitori
◊ mig dreymdi fyrir dauða e-s: he somniat que X moria
♦ dreyma fyrir daglátum: tenir somnis premonitoris (somniar en fets encara no esdevinguts
2. <um e-ð ~ e-n>: <FIGsomniar en 
◊ lesendur tímaritsins sögðu leikkonuna Catherine Zeta Douglas hafa þann líkama sem þær dreymdi um: els lectors de la revista van declarar que l'actriu Catherine Zeta Douglas tenia el cos en què [més] somniaven

dreypa <dreypi ~ dreypum | dreypði ~ dreypðum | dreypt>:
1. <e-u>: (láta drjúpa áabocar una cosa gota a gota (fer degotar una cosa
♦ dreypa víni í munn e-s: amollar gotes de vi a la boca d'algú
2. <e-u á e-n ~ e-ð>: (skvetta áesquitxar algú ~ una cosa de... (escatxigar
◊ dreypa vatni á e-n: esquitxar algú d'aigua
3. <á e-u(o: í e-ð): (súpaxarrupar una cosa (beure a glopets
♦ dreypa á víni: xarrupar vi
4. <e-u í e-ð>: (dýfaficar una cosa dins (enfonsar en un líquid (cf. drepa II.1.)
◊ dreypa (o: drepa) fingri í vatn: ficar un dit dins l'aigua
◊ dreypa vörunum í e-ð: ficar els llavis dins...
♦ dreypa dása: <LOC FIGcapcinejar

dreypi·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGlibació f

dreyra <dreyri ~ dreyrum | dreyrði ~ dreyrðum | dreyrtúr e-u>:
sagnar
◊ [það] dreyrir úr sárinu: la ferida sagna
♦ það dreyrir ekki dropa: <LOC FIGno vol fer ni una gota(no vol ploure gens ni mica

dreyra·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
hemofília f

dreyra·sýki <f. -sýki, no comptable>:
hemofília f

dreyri <m. dreyra, pl. no hab.>:
sang f (vessada, però fresca, encara en estat líquid: p.e., la sang que brolla d'una ferida, la sang sacrificial etc. Equival al mot llatí cruor
◊ og nú vekja þeir sér blóð og láta renna saman dreyra sinn í þeirri moldu er upp var skorin undan jarðarmeninu og hræra saman allt moldina og blóðið; en síðan féllu þeir allir á kné og sverja þann eið að hver skal annars hefna sem bróður síns og nefna öll goðin í vitni: i llavors es van fer talls profunds i varen fer escolar ensems llur sang en el clot que havia quedat allà on havien arrabassat la mota d'herba i després van remenar la sang i la terra perquè es barregessin; i després, tots ells es van posar de genolls i varen jurar que cadascun d'ells venjaria els altres com si fossin germans seus i posaren tots els déus per testimonis del jurament

dreyr·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
[del] color de la sang, roig roja, vermell -a sanguini -ínia

dreyr·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
esquitxat -ada de sang sacrificial, banyat -ada de sang sacrificial

drif·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
1. <MEDsistema nerviós simpàtic
2. <AUTOMtransmissió f

drífa <dríf ~ drífum | dreif ~ drifum | drifið>:
I. <personal>:
1. <e-ð>: (knýjamoure una cosa (fer anar, fer funcionar)
◊ beltið drífur viftuna: la cinta mou el ventilador
♦ margt hefur á dagana drifið fyrir honum: <LOC FIGn'ha viscudes de tots colors, n'hi han passades moltes
♦ hvað hefur drifið á daga þína síðan við sáumst seinast?: <LOC FIGquè ha estat de la teva vida des de la darrera vegada que ens vam veure?
 
II. <reflexiu>:
1. <sig>: afanyar-se (animar-se a fer una cosa)
◊ myndin var svo frumsýnd 22. des. sl. og viku síðar dreif ég mig, ásamt tveimur fullorðnum frændsystkinum mínum: la pel·lícula es va estrenar finalment el 22 de desembre passat i una setmana després finalment em vaig decidir i vaig anar a veure-la juntament amb dues cosines meves, majors d'edat
♦ drífðu þig!: va, mou-te!
♦ drífið ykkur!: va, moveu-vos!
♦ drífa sig af stað: posar-se en moviment, posar-se en marxa (posar-se en camí, partir cap a un altre lloc espolsant-se la mandra)
♦ drífa sig heim: afanyar-se a tornar a casa
♦ drífa sig á fætur: llevar-se [amb una revolada], aixecar-se d'una revolada (Mall.) (sortir del llit amb decisió i energia)
 
III. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <>
1. <mennina ~ fólkið <= Ac.> dreif að úr öllum áttum> <impers.>la gent hi va acudir en massa de totes direccions
 
B. <af>
1. <e-ð af>enllestir una cosa de pressa, afanyar-se a enllestir una cosa
 
C. <í>
1. <í e-u>arromangar-se i posar mans a l'obra (escometre una feina)
♦ drífa í [því] að <+ inf.>arromangar-se i posar-se a <+ inf.
 
D. <upp>
1. <upp e-ð><GENpujar una costa
◊ bíllinn dreif ekki upp brekkuna vegna hálku: el cotxe no va poder (o: no va aconseguir) remuntar la costa a causa del gel que hi havia a la carretera
2. <upp e-ð><FIGenllestir una cosa amb presses
◊ drífa upp leiksýningu: muntar a corre-cuita una representació teatral
 
E. <yfir>
1. <það dreif yfir bátinn> <impers.>l'onada va escombrar la coberta de la barca
 
V. <impersonal>:
A. <amb subjecte lògic en acusatiu>:
1. <e-n drífur að:>algú acudeix en massa [a un indret] 
◊ mennina ~ fólkið <= Ac.> dreif að úr öllum áttum: la gent hi va acudir en massa de totes direccions
B. <amb subjecte formal o sense subjecte>:
1. (snjóacaure una gran onada sobre la coberta d'un vaixell 
◊ það dreif yfir bátinn: l'onada va escombrar la coberta de la barca
2. (snjóafer una gran nevada, sovint enmig de remolins de vent 
♦ hann er farinn að drífa: s'ha posat a nevar copiosament
♦ þá dreif mikinn snjó: va fer una gran nevada (l'acusatiu mikinn snjó hi és complement directe de la seva pròpia significació, com quan nosaltres diem viure la vida o ploure una pluja fina)
◊ með nóvembermánuði kom norðanátt og þurrviðri nokkra daga, en eptir 20. s. m. gekk til snjóaáttar og dreif mikinn snjó í logni, bleytti síðan í honum og hleypti í svell upp til sveita, en við sjávarsíðuna varð autt: amb el novembre, va arribar el vent del nord i un temps sec durant alguns dies, però a partir del 20 d'aquest mateix mes, va començar a bufar un vent carrregat de neu; quan va deixar de bufar, va fer una gran nevada. Posteriorment, la neu es va humitejar i es va convertir en gel fins a les contrades rurals, encara que a la vora de la mar el sòl va continuar lliure de neu i gel

drjúpa <drýp ~ drjúpum | draup ~ drupum | dropið>:
degotar (caure a gotes, caure gota a gota

dropi <m. dropa, dropar>:
gota f (petita quantitat de líquid, normalment esfèrica)
♦ e-ð er dropinn sem fyllir mælinn: <LOC FIGuna cosa és la gota que fa vessar el got

drop·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLconcreció calcària formada per degotall: estalactita, estalagmita

dropsteins·dröngull <m. -drönguls, -drönglar>:
<GEOLestalactita f

dropsteins·kerti <n. -kertis, -kerti>:
<GEOLestalagmita f

drop·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
xarxet marbrenc, rosseta f (Val. & Bal.) (ocell Marmaronetta angustirostris)

drottin·hollur, -holl, -hollt <adj.>:
fidel al seu senyor

drottin·hollusta <f. -hollustu, no comptable>:
fidelitat f (o: lleialtat f) al seu senyor

drottin·hylli <f. -hylli, no comptable>:
variant de drottinhollusta ‘fidelitat al seu senyor’

drottinn <m. drottins, drottnar>:
1. <HISTsenyor m d'una drótt
2. <RELIG = GuðJahvè m (יְהוָה)
♦ drottinn allsherjar: <RELIGel senyor dels exèrcits, Jahvè Sebaot (o: Sabaot; o: Cebaot) (יָהוֶה צְבָאוֹת
3. <RELIG = KristurSenyor m

drottin·svik <n.pl -svika>:
alta traïció

drottin·vald <n. -valds, -völd>:
sobirania f, autoritat f [suprema]
◊ hans er drottinvald og ótti, hans sem lætur frið ríkja í hæðum sínum: seva és la sobirania i el terror, d'ell són, que fa regnar la pau a les seves altures
◊ ...einkum þá, sem í breytni sinni stjórnast af saurlífisfýsn og fyrirlíta drottinvald: ...especialment els qui, en llur conducta, es deixen governar per un desig concupiscent i menyspreen l'autoritat
◊ á sama hátt saurga og þessir draumvilltu menn líkamann, meta að engu drottinvald og lastmæla tignum: semblantment, també aquests somiadors sollen llur cos, menyspreen l'autoritat del senyor i injurien les glòries

drottning <f. drottningar, drottningar>:
reina f

drottningar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
clavell m (qualssevol plantes del gènere Dianthus)

drottningar·diskur <m. -disks, -diskar>:
xelet m, xel m  (mol·lusc Chlamys opercularis)

drottnunar·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
autoritari -ària (imperiós, que desitja imposar la seva voluntat i dominar els altres)

dróma·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<MEDnarcolèpsia f

drós <f. drósar, drósir>:
1. (hefðarkona, gjörvileg konasenyora f, madona f (Mall.
2. (léttuðardrósbarjaula f, bandarra f (cocota, dona frívola, dona de moral lleugera)
heiðingjarnir lögðu musterið undir svallveislu (ἡ ἀσωτία -ίας + ὁ κῶμος -ώμου:   τὸ μὲν γὰρ ἱερὸν ἀσωτίας καὶ κώμων ἐπεπληροῦτο ὑπὸ τῶν ἐθνῶν), döðruðu þar við drósir (μεθ’ ἑταιρῶν) og lögðust með dækjum (γυναιξὶ) innan vébanda og báru þangað margt sem óhæfa var að hafa á þeim stað: els pagans inundaren el temple de bacanals, amorejant amb bagasses i tenint comerç amb donatxes dins els límits sagrats i introduint-hi dedins mantes coses que no esqueien a aquell indret

exemple d'estrofa de dróttkvætt (contingut a la Heiðarvíga saga, cap. XXII)
Autora: Þuríðr Óláfsdóttir pá. Islandesa. Principis del segle XI (vers el 1014).
Font: http://www.septentrionalia.net/lex/,
http://skaldic.arts.usyd.edu.au/db.php?table=verses&id=4632 i
http://books.google.es/books?id=IeH5Eo5Gp2QC&printsec=frontcover&dq=%
1 Brátt munu Barða frýja Aviat faran escarn d'en Barði
beiðendr þrimu seiða; els qui fan anar les serps del retruny.
3 Ullr, muntu ættar spillir, Déu Ullr del drac de les ferides,
undlinns, taliðr þinnar, et tindran per un esguerrador del teu llinatge
5 nema lýbrautar látir si no fas, senyor del cau del peix de terra,
láðs valdandi falda, que l'oferidor de foc de gresol
7 -lýðr nemi ljóð, sem kváðum-, -que la gent senti el cant [d'exhortació] que he fet-
lauðhyrs boða rauðu. tingui al cap una toca vermella.


Reescriptura del text norrè sense hipèrbatons: brátt munu beiðendr seiða þrimu frýja Barða. Ullr undlinns, munt taliðr spillir ættar þinnar, nema látir, valdandi láðs lýbrautar, falda rauðu boða lauðhyrs. Nemi lýðr ljóð sem kváðum.

Paràfrasi catalana: aviat els homes lliures faran befa d'en Barði: senyor, et diran esguerrador [i deshonra] de la teva pròpia nissaga si tu, senyor, no tenyeixes de vermell amb la teva espasa el cap dels teus enemics (si no talles el cap o mates els qui van matar ton germà Hallr). Que la gent senti el cant que he compost.

Explicacions:

a]
Beiðandi seiða þrimu:
seiðr = bacallà petit, sei = drac = serp
þrima = tro, retruny = fragor del combat = combat
seiðr þrimu: serp del combat = espasa
beiðendr [seiða þrimu]: els qui fan anar les serps del combat = els qui fan anar les espases = els combatents, els guerrers

b]
frýja: mofar-se de, fer escarn de, burlar-se de

c]
Ullr undlinns
Ullr = [nom d'un déu] = ans = home
und = ferida
linnr = drac
undlinnr = drac de les ferides = espasa
Ullr undlinns = Ullr del drac de les ferides = Ullr de l'espasa = cabdill guerrer = cabdill, senyor

d]
valdandi láðs lýbrautar:
valdandi: senyor, governador
láð = terra
lýr = abadejo, serreta = peix
láðs lýr: peix de terra = drac
braut = camí, sendera
[láðs lý]braut = camí del peix de terra = camí del drac = or
valdandi láðs lýbrautar = senyor del camí del peix de terra = senyor del camí del drac = senyor de l'or = rei

e]
lauð = motlle de ferrer emprat per a fer-hi claus (islandès modern: löð f, gen. laðar: draglöð, naglalöð) = gresol [on es fon l'or]
hyrr = foc
lauðhyrr = foc de motlle de ferrer = foc de gresol = lluïssor de gresol = or
lauðhyrs boði = oferidor d'or = repartidor d'or = rei = cabdill, senyor

f]
falda rauðu: posar-se una toca vermella (cobrir-se els cabells amb un barret, vel etc. de color vermell)
láta falda rauðu: fer que un tingui el cap abillat de vermell (fer que la sang l'hi tenyeixi de vermell, a causa de les ferides pels cops d'espasa, fer que un mori sota l'espasa)

g]
nema: la comprensió del vers varia segons que el verb nema s'hi entengui amb el sentit habitual d'aprendre (læra), amb el sentit d'entendre (heyra orðaskil, skilja) o amb el sentit de sentir, percebre amb l'orella (heyra, greina, skynja). Ens decantem per aquesta darrera opció, tot i que també es pot entendre com un "que enteneu el que us dic o és que sou sords?!"


drukkinn, drukkin, drukkið <adj.>:
(undir áhrifum áfengisbegut -uda, gat -a (Mall.), borratxo -a (cast.(embriac

drukkna <drukkna ~ drukknum | drukknaði ~ drukknuðum | drukknað>:
ofegar-se, anegar-se (Mall., Men.(morir per asfíxia dins líquid

drulla <f. drullu, no comptable>:
1. (forfang fresc (fang molt líquid
◊ bíllinn gusaði yfir okkur drullunni: el cotxe ens ha esquitxat de fang
2. (niðurgangurcagarines f.pl, cagarel·la f (Mall.(diarrea, excrements molt aigualits
◊ gárinn minn er með drullu: el meu periquito té diarrea

drulla <drulla ~ drullum | drullaði ~ drulluðum | drullað>:
I. <Absolut>
1. (hægja sércagar (fer del cos
♦ drulla (o: skítaupp á bak: <LOC FIGcagar-la
II. <Amb complement preposicional>
1. <e-ð út>: (útata e-ðsollar una cosa (embrutar una cosa
2. <sig út>: (óhreinka sigsollar-se (embrutar-se a si mateix
3. <yfir e-n>: (rógberaposar verd a algú (malparlar molt d'algú
III. <Reflexiu amb datiu>
1. <sér>: (labba, gangapirar-se-les, fer cap a (anar-se'n [cap a], tocar el dós
◊ en drullaði mér loksins í vinnuna í morgun: al final aquest matí he anat al treball
◊ ég drullaði mér heim í taxa: me les vaig pirar a casa amb taxi

drullast <drullast ~ drullumst | drullaðist ~ drulluðumst | drullastburt>:
fotre el camp, tocar el dós 
◊ drullist burt!: foteu el camp!

drullu·sokkur <m. -sokks, -sokkar>:
mitjamerda m

drumb·nefja <f. -nefju, -nefjur>:
gavot m, cauet m (esp. Val.), pingdai m (Men.) (ocell Alca torda) (álka)

drunga·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (veðurfosc -a (cel, temps, dia sense claror a causa dels núvols)
◊ drungalegur himinn: un cel fosc (o: tapat
◊ drungalegt loft: un cel fosc (o: tapat
2. (ljóssomort -a, esmorteït -ïda (llum, claror: apagada, opaca)
◊ lampinn varpaði drungalegri birtu á umhverfið: la làmpada llençava una claror somorta al seu voltant
3. (dapurlànguid -a, llangorós -osa (trist, melangiós)
4. (syfjulegursomnolent -a (feixuc de son)
5. (illilegurllòbrec -ega, tètric -a (que produeix un efecte sinistre)

drungi <m. drunga, no comptable>:
1. (dimmviðrifoscor f, negror f (absència de claror durant el dia a causa de l'alta nebulositat)
2. (syfja, deyfð, svefnhöfgiensopiment m, somnolència f (pesantor, condormiment, esbaltiment, feixuguesa general que hom sent per la son, l'abaltiment etc.)
◊ þegar hann kom aftur, fann hann þá enn sofandi, því drungi var á augum þeirra: quan hi va tornar, els va trobar encara dormits perquè els pesaven els ulls
3. (dapurleiki, slendecaïment m, abaltiment m, decandiment m (tristesa, malenconia, desànim)

drunn·nefja <f. -nefju, -nefjur>:
gavot m, cauet m (esp. Val.), pingdai m (Men.(ocell Alca torca) (álka)

drunta <f. druntu, druntur>:
(karlkyns býflugaabellot m, abegot m

drusil·menni <m. -mennis, -menni>:
(manngarmurpelacanyes m

drusla <f. druslu, druslur>:
1. (flíkparrac[s] m[.pl], pelleringo[s] m[.pl] (Mall.(peça de roba de poca qualitat i lletja o aldana, gastada i/o esquinçada
2. (rola, tuskadrap m, esquinçall m (bocí de roba o de tela
3. (sóðafengin konabandarra f, dona deixada [anar], xarxet f (Mall.(dona o noia d'aspecte deixat, esp. en el vestir

drúði <m. drúða, drúðar>:
1. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.(ocell Hydrobates pelagicus) (stormsvala)
En aquesta accepció s'empra sovint precedit del qualificatiu lítill: “petit”:
♦ litli drúði: ocell de tempesta
2. petrell cuaforcat, noneta grossa (Mall.(ocell Oceanodroma leucorrhoa) (sjósvala)
En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu stór: “gran, gros”:
♦ stóri drúði: petrell cuaforcat

drúídi <m. drúída, drúídar>:
<HISTdruida m

drykkjar·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGlibació f
◊ þú úthelltir drykkjarfórn handa þeim, færðir þeim matfórn: els vessaves libacions, els presentaves ofrenes

drykkjar·föng <n.pl -fanga>:
begudes f.pl

drykkjar·hæfur, -hæf, -hæfurt <adj.>:
potable, bebible

drykkjar·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua f potable
◊ er þetta drykkjarvatn?: aquesta aigua, [que] és potable?

drykkju·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
alcohòlic m, alcohòlica f (persona addicta a l'alcohol

drykkju·svall <n. -svalls, no comptable>:
beverria f
þegar drykkjusvalli (ˈsɔβɛʔ ~ סֹבֶא:   sār   sāβəˈʔ-ām   hazˈnēh   hizˈnū,   סָר, סָבְאָם; הַזְנֵה הִזְנוּ) þeirra lýkur hórast þeir, meta skömm meira en sæmd sína: quan deixen de beure (quan acaben llurs beverries), es prostitueixen, tenen en més estima la vergonya que no pas llur honor

drykkju·víma <f. -vímu, no comptable>:
borratxera f (cast.), gat m, moixa f (Mall., Men.), gatera f (Bal.), pítima f, mona f (cast.)
♦ sofa úr sér drykkjuvímu: <LOC FIGescorxar el gat, dormir la mona (cast.)

drykkur <m. drykkjar, drykkir>:
beguda f
♦ áfengir drykkir: begudes alcohòliques
♦ óáfengir drykkir: begudes no alcohòliques

dröfnu·skata <f. -skötu, -skötur>:
clavell f, rajada punxosa, clavellada f (peix Raja raja clavata)

drög <n.pl draga>:
projecte m (esborrany)
♦ drög til e-s (o: að e-u)projecte (o: esborrany) d'una cosa
♦ drög til stefnuskrár flokksins: projecte de programa del partit
♦ drög að lagafrumvarpi um...: esborrany del projecte de llei sobre...

drösull <m. drösuls, dröslar>:
rèmora negra (peix Remora remora)

dubba <f. dubbu, dubbur>:
noia deixada [anar] (en el vestir, forma de pentinar-se etc.

dubba <dubba ~ dubbum | dubbaði ~ dubbuðum | dubbað>:
I. <amb complement en acusatiu>
1. <e-ð>: (skreyða, prýðaengalanar una cosa, agençar una cosa, embellir una cosa (endreçar i guarnir, adornar, empolistrar etc. una cosa de manera especial perquè sembli més bella
2. <e-n til riddara>: <HISTadobar algú a cavaller 
II. <reflexiu amb acusatiu>
1. <sig upp>: (klæða sig upp á, búa sig vel upp áendiumenjar-se, empolainar-se (abillar-se, engalanar-se, vestir-se d'una manera molt arreglada

dudda <f. duddu, duddur>:
pete m (xumet en llenguatge infantil

dufl <n. dufls, dufl>:
(baujaboia f (senyal marí

dufla <dufla ~ duflum | duflaði ~ dufluðum | duflað>:
1. (daðraflirtejar (coquetejar
♦ dufla við e-n: flirtejar amb algú
2. (spila fjárhættuspiljugar (jocs d'atzar, amb diners

duft <n. dufts, no comptable>:
1. (ryk & eitthvað smámulið & jarðneskar leifarpols f (polsim & cosa mòlta & cendres, restes mortals)
◊ hvílir hér duft í dánarbeði en andinn lifir í æðra veldi: aquí, en aquest jaç mortuori, hi descansa la pols, però l'esperit viu a un món superior
♦ beygja e-n í duftið: <LOC FIGrebaixar els fums a algú, humiliar algú
♦ beygja sig í duftið fyrir e-m: <LOC FIGhumiliar-se davant algú
♦ hníga í duftið: <LOC FIGbaixar a la pols (morir o trobar-se a les portes de la mort
öll stórmenni jarðar munu falla fram fyrir honum og allir sem hníga í duftið (ʝāˈraδ + ʕāˈφār ~ ˌיָרַד + עָפָר:   lə-φāˈnā-u̯   ʝiχrəˈʕū   kāl־ʝōrəˈδēi̯   ʕāˈφār,   ˌלְפָנָיו יִכְרְעוּ, כָּל-יוֹרְדֵי עָפָר) beygja kné sín fyrir honum: tots els grans de la terra es prosternaran davant ell i tots els qui davallen cap a la pols, doblegaran llurs genolls davant ell
♦ lúta í duftið fyrir e-m: <LOC FIGrebaixar-se davant algú
♦ skríða í duftinu fyrir e-m: <LOC FIGhumiliar-se davant algú, arrossegar-se en la pols davant algú
♦ verða að dufti: <LOC GEN & FIGconvertir-se en pols
◊ mundu að þú ert duft og að dufti skaltu aftur verða: recorda que ets pols i que en pols et convertiràs
2. (frjókornpol·len m (polsim d'estam)

duft·ker <n. -kers, -ker>:
urna funerària (recipient per a les cendres després de la incineració del cadàver

duga <duga ~ dugum | dugaði ~ duguðum | dugað (o:dugi ~ dugum | dugði ~ dugðum | dugað>:
I. (um menn & hluti / persones i coses)
1. (tjóa & reynast duglegurservir (ésser bo o útil
◊ það dugir ekki að halda þessu leyndu lengur: és inútil (o: no té sentit...mantenir-ho en secret per més temps
◊ Bergljót segir: "Þeir munu þó fáir menn í Noregi utan sjálfur Haraldur að dugi að halda þig fyrir Einari ef hann vill eftir þér leita því að hann mun vís verða hvar þú kemur niður. Er og til ráð annað," segir hún, "og er það þó eigi hættulaust": la Bergljót li va dir: “Tanmateix, hi deu haver pocs homes a Noruega, llevat del mateix Haraldur, que serveixin per a protegir-te de l'Einar si aquest vol cercar de trobar-te perquè acabarà esbrinant del cert on t'hauràs ficat. També hi ha una altra solució”, li va dir ella, “i, així i tot, no és sense risc”
◊ hún svarar: "Hættum nú til þessa. Nú skaltu ganga til Guðmundar og drepa sprotanum þrisvar sinnum á hina vinstri kinn honum og eigi sýnist mér þú bráðfeiglegur og vænti eg að dugi": ella li va respondre: “Arrisquem-nos-hi! Vés, doncs, a veure en Guðmundur i tusta'l tres vegades amb la vara a la galta esquerra, i, com que no em sembla que estiguis destinat a morir aviat, espero que serveixi”
♦ duga til e-s: servir per a una cosa, ésser bo -ona per a una cosa
♦ nú er duga eða drepast: <LOC FIGara cal actuar o perir (o: o ens hi posem o ens n'anem en orris
II. 
1. <e-m>: (hjálpaésser d'ajut a algú (aidar, auxiliar, assistir
◊ duga e-m vel: resultar (o: ésserde gran ajut a algú
III. 
1. (nægjahaver-n'hi prou (ésser suficient, bastar
♦ þetta dugar: amb això ja n'hi ha prou
♦ þetta dugar ekki: no n'hi ha prou
◊ þetta dugar ekki að sitja fyrir framan tölvuna allan daginn: no n'hi ha prou amb seure tot lo dia davant l'ordinador
◊ nei, þetta dugar ekki!: no, amb això no n'hi ha pas prou
2. <e-m>: (nægja e-mtenir-ne algú prou (resultar suficient a algú
♦ þetta dugir mér: amb això jo ja en tinc prou

dugga¹ <f. duggu, duggur. Gen. pl.: dugga>:
1. (mannleysa, liðleskjainútil m (bo per res)
2. (rolumenni, rolagandul m (dropo, malfener)
3. (heimskingi, flónnici m (babau, beneit)
◊ enn þat er forn orðskviðr, at ‘deyr dugga, þótt í dali skríði, þá er ǫll er ørlǫg farin’: i hi ha un antic proverbi que fa ‘quan se li ha acabat tota la seva vida, el nici mor encara que baixi a una vall [a amagar-s'hi]’
◊ þessi heiti standa hér í mót at kalla mann blauðan, veykan, þjarfan, þirfing, blotamann, skauð, skræfu, skrjáð, vák, vám; løra, sleyma, teyða, dugga, dási, dirokkr, dusilmenni, ǫlmusa, auvirð, vílmǫgr: aquests termes en són els contraris: covard, feble, insignificant, miserable, cagat, infame, poltró, poruc, dèbil, fastigós, pelacanyes, pallanga, cagacalces, bàmbol, inútil, capsigrany, bo-per-res, capta-almoines, púrria, serf-de-la-gleva

dugga² <f. duggu, duggur. Gen. pl.: dugga>:
1. (fiskiskip‘dugga’ f (petit vaixell de pesca(Cf. alemany Tucker[boot], neerlandès dogger)
2. (peisa úr grófu ullarbandijersei m de llana (tipus de jersei fet amb fil de llana molt gruixut)

dug·legur, -leg, -legt <adj.>:
bo -ona, eficient, capaç (que treballa molt i bé

dugnaðar·kona <f. -konu, -konur>:
1. (framtakskonadona f d'empenta (dona enèrgica i emprenedora)
2. (afkastamikil kona, gáfukonadona f capaç, dona molt dotada (dona amb una gran aptitud per fer una cosa)

dugnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
1. (framtaksmaðurhome m d'empenta (home enèrgic i emprenedor)
2. (afkastamikill maður, gáfumaðurhome m capaç, home molt dotat (home amb una gran aptitud per fer una cosa)

dugnaður <m. dugnaðar, no comptable>:
1. (atorkaempenta f (dinamisme, energia, emprenedoria)
◊ af miklum dugnaði: amb molta d'energia, enèrgicament
2. (afköst, atgervicapacitat f, habilitat f (aptitud per fer una cosa)
3. (skilvirknieficiència f (bon rendiment en el que hom fa)
4. <virtut f

dugur <m. dugs. Dat. sg.: dug. No comptable>:
tremp m (capacitat interior, força o energia interior per fer coses)
◊ og er þeir þá segja við þig: ,Af hverju stynur þú?' þá seg: ,Yfir fregn nokkurri, sem svo er, að þegar hún kemur mun hvert hjarta bráðna, allar hendur verða lémagna, allur dugur (wə-χihăˈθāh   χāl־ˈrūaħ, וְכִהֲתָה כָל-רוּחַ) dofna og öll kné leysast sundur og verða að vatni. Sjá, hún kemur og hún reynist sönn, - segir Drottinn Guð'": i quan aleshores et diguien: “per què gemegues?” Tu, digue'ls: “per una notícia que és tal que quan arribarà farà que tots els cors es fonguin, que totes les mans quedin sense forces, que tot tremp s'esbaltirà i tots els genolls es desfaran i tornaran aigua. Vet ací que aquesta notícia ja arriba i es demostra certa! Diu el Senyor Jahvè
♦ eigi er dugur í e-m: <LOC FIGalgú no té tremp (ésser un fluix, un arronsat, no tenir energia o força interior per a fer res
◊ Ásmundur mælti: "Aldrei er dugur í þér": l'Ásmundur li va dir: “Dins teu no hi ha mai gens de tremp”

dul <f. dular, no comptable>:
1. (launung, leynddissimulació f (ocultació)
♦ draga dul á e-ð: dissimular una cosa (amagar-la, fer de mantenir-la en secret)
♦ ég dreg enga dul á það að <+ ind.>no dissimulo pas que <+ ind.>, no me n'amago gens que <+ ind.>, reconec obertament que <+ ind.>
2. (sjálfsblekking, sjálfsþóttiautoengany m (presumpció, presumptuositat)
◊ ósnotr maðr, ǀ ef eignaz getr ǁ fé eða fljóðs munuð, ǁ metnaðr hánom þróaz, ǀ enn mannvit aldregi, ǁ fram gengr hann drjúgt í dul: el nici, si arriba a posseir fortuna o el desig delerós (aquí = ástríða ‘passió’?d'una dona, vet ací que son orgull s'acreix en ell, però mai el seu senderi: i com més va, menys sap què és realment
♦ ég ætla mér ekki þá dul að: no vull pas enganyar-me creient [de] <+ inf.>, no vull fer-me la il·lusió de <+ inf.>
3. (ómannblendni, það að dyljastinsociabilitat f (fet de defugir la companyia dels altres o d'ésser massa reservat o poc comunicatiu)
◊ brandr af brandi ǀ brenn, unz brunninn er, ǁ funi kveykiz af funa; ǁ maðr af manni ǀ verðr at máli kuðr, ǁ enn til dœlscr af dul: el tió s'encén i crema amb el tió fins que s'ha consumit; el foc s'encén amb foc; l'home aprèn a parlar de l'home, però en canvi [torna] beneit a força d'estar sempre totsol (vocabulari: #1. brandr: cf. Kuhn 1968³, pàg. 31: brandr <...> brennendes scheit (Háv. 2 u. 57 <...>). Adopto aquest significat en la traducció, ja que considero que la imatge que hi ha al darrere és que calen dues estelles o dos tions com a mínim perquè hi hagi foc#2. kuðr: en Kuhn 1968³, pàg. 120 entén el mot kuðr com a antònim de dœlskr. La seva interpretació del vers, segons això és: l'home es fa més llest/ric en coneixements parlant amb l'home, qui s'amaga dels altres, acaba beneit; la idea de l'estrofa fóra: la intel·ligència és com el foc: així com un tió totsol no crema, així s'aguditza la intel·ligència mantenint converses [intel·ligents] amb d'altres persones i s'atrofia en la solitud)

dula <f. dulu, dulur>:
1. (drusla, tuskadrap m, pedaç m (Mall.(bocí de tela o roba, esp. aldana o vella
2. (mannrolatita fluixa (o: molla), figaflor m,f, lloca m (Mall.), gonella m (Mall.(relliu, baldraga, persona blanosa, persona inactiva i covardota, amb poca empenta
3. (bleyðimaðurcagat m (poruc, covardot
4. (auli, flón, heimskingiparetjal m (colló, bàmbol

dular·fullur, -full, -fullt <adj.>:
misteriós -osa
♦ á dularfullan hátt: misteriosament (o: de manera misteriosa)
◊ hverfa sporlaust á dularfullan hátt: desaparèixer misteriosament sense deixar cap rastre

dular·gervi <n. -gervis, -gervi>:
disfressa f, fressa f (Mall.

dular·sálfræði <f. -sálfræði, pl. no hab.>:
parapsicologia f

dul·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búið>:
I. <GEN (um menn / persones)
1. <e-n>: (búa í dulargervidisfressar algú (posar una disfressa a algú
2. <sig>: (dulbúastdisfressar-se (posar-se una disfressa
◊ dulbúa sig sem munk: disfressar-se de monjo 
◊ dulbúa sig sem konu ~ karlmann: disfressar-se de dona ~ d'home 
II. <MIL (um hergögn, mannvirki, hermenn / material bèl·lic, fortificacions, soldats)
1. <e-ð ~ e-n>: (felulita, felumála, felubúacamuflar una cosa ~ algú (emmascarar algú o una cosa perquè l'enemic no la vegi pas

dul·búast <-býst ~ -búumst | -bjóst ~ -bjuggumst | -búist>:
disfressar-se 
◊ dulbúast sem kona ~ karlmaður: disfressar-se de dona ~ d'home 

dul·búinn, -búin, -búið <adj.>:
disfressat -ada
◊ dulbúinn sem þjófur: disfressat de lladre

dul·búningur <m. -búnings, -búningar>:
disfressa f, fressa f (Mall.

duld <f. duldar, duldir>:
<PSICOLcomplex m

dul·dýrafræði <f. -dýrafræði, pl. no hab.>:
criptozoologia f

dul·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
1. (trú á hulin eða dulræn öflocultisme m (ciències ocultes)
2. (mýstíkmisticisme m (mística, recerca de la unió amb Déu)

dulhyggju·maður <m. -manns, -menn>:
1. (sá sem rannsakar hulin eða dulræn öflocultista m & f (persona que practica l'ocultisme)
2. (djúphyggjumaður, dulspekingurmístic m, mística f (persona que encerca la unió espiritual amb Déu)

dulhyggju·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:
mística f, misticisme m

dulinn, dulin, dulið <adj.>:
(fólginn, undirskilinn, óbeinnimplícit -a
◊ dulinn skilningur Wittgensteins á málinu: la concepció implícita del llenguatge en Wittgenstein

dul·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
disfressat -ada
◊ dulklæddir sem stjórnmálamenn: disfressats de polítics

dul·klæði <n.pl -klæða>:
disfressa f, fressa f (Mall.

dul·korna <aji>:
<GEOLcriptocristal·lí -ina
◊ dulkorna berg: roca criptocristal·lina

dul·kornóttur, -kornótt, -kornótt <adj.>:
<GEOLcriptocristal·lí -ina

dul·magn <m. -magns, -mögn>:
poder misteriós (o: ocult), força misteriosa (o: oculta), misteri m

dul·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:
misteriós -osa

dul·mál <m. -máls, -mál>:
codi m [secret]
♦ setja e-ð á dulmál: encriptar una cosa, xifrar una cosa
♦ senda símskeyti á dulmáli: enviar un telegrama xifrat

dulmáls·kóðun <f. -kóðunar, -kóðanir>:
1. (dulkóðunencriptació f
2. (dulrituncriptografia f

dul·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
pseudònim m

dul·ráðning <f. -ráðningar, -ráðningar>:
desxiframent m, desencriptació f

dul·ritaður, -rituð, -ritað <adj.>:
encriptat -ada, xifrat -ada
♦ dulritaður texti: text encriptat

dul·ritun <f. -ritunar, -ritanir>:
criptografia f
♦ ósamhverf dulritun: criptografia asimètrica

dulritunar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode m d'encriptació (o: de xifrat

dul·skynjun <f. -skynjunar, -skynjanir>:
percepció f extrasensorial

dul·speki <f. -speki, pl. no hab.>:
1. (dulúðmística f
2. (dulhyggjaocultisme m

dulúð <f. dulúðar, pl. no hab.>:
mística f, misticisme m

dulúðar·guðfræði <f. -guðfræði, pl. no hab.>:
teologia mística

dulúðugur, dulúðug, dulúðugt <adj.>:
místic -a

dul·vísi <f. -vísi, pl. no hab.>:
1. (dulúðmística f
2. (spíritismi, andatrúocultisme m

dul·vitund <f. -vitundar, pl. no hab.>:
<PSICOLsubconscient m

dumb- <en designacions de colors>:
fosc -a (irlandès antic dub ‘id.’? cf.: dubderg ‘vermell obscur’)

dumba <f. dumbu, dumbur>:
1. (rykskýpolseguera f (núvol de pols)
2. (rykpols f (polsina, polsinada)
3. (þokabroma f (boira marina espessa)
4. (dökkur liturcolor fosc (color obscur)

dumb·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
1. (dimmrauður[de color] granat (vermell fosc)
2. (brúnrauður[de color] marró (vermell bru)
3. (um kýr & hestacastany -a (vaques, cavalls)
◊ hesturinn var dumbrauður: el cavall era castany
4. <INFORMmarró (color amb el codi HTML "#800000")

Dumbs·haf <n. -hafs, pl. no hab.>:
<HISTla mar Fosca o la mar Bromosa, designació de la porció de l'oceà glacial àrtic situada al nord d'Islàndia, entre la mar de Noruega a l'est, l'estret de Grenlàndia a l'oest i la mar de Grenlàndia al nord; a l'Edat Mitjana, el terme se sol aplicar a tota la porció de l'oceà situada al nord d'Islàndia i entre les costes de l'Illa de Baffin i les de la Terranova septentrional a l'oest i les costes de la Noruega septentrional a l'est
◊ hann réð fyrir hafsbotnum þeim er ganga norður um Helluland og nú er kallað Dumbshaf og kennt var við Dumb konung: governava tota la zona de golfs i badies que hi ha al nord al voltant de la Terra de Lloses (Helluland = Illa de Baffin, entre el Canadà i Grenlàndiai que ara rep el nom de Mar Bromosa (Dumbshaf, mar que deu el seu nom a aquest rei Dumb (l'autor de la saga interpreta el nom Dumbshaf com a mar d'en Dumb
◊ nokkuru síðar fóru þeir bræður norður yfir Dumbshaf og brenndu inn Harðverk hinn sterka og þrjá tigu þursa með honum: poc després, els germans posaren rumb cap al nord a través de la Mar Bromosa i cremaren dins ca seva en Harðverkur el fort i amb ell, trenta tursos
◊ hann var manni firnari en systrungur við Bárð að frændsemi og hafðir verið fæddur upp fyrir norðan Dumbshaf: era parent seu de prop, ja que era cosí germà d'en Bárður per part de mare i havia crescut al nord de la Mar Bromosa
◊ og er þeir komu norður fyrir Dumbshaf kom maður af landi ofan og réðst í ferð með þeim: i quan van arribar al nord de la Mar Bromosa, un home anà vers ells des de la riba i se'ls hi va ajuntar [de manera que prosseguiren el viatge amb ell]

dumbs·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] volutomítrids m.pl

dumbungur <m. dumbungs, pl. no hab.>:
temps rúfol (o: brúfol) (temps caracteritzat per un cel molt tapat, amb núvols sovint baixos, però sense ploure-hi)

dumbur <m. dumbs, dumbar>:
mut m, muda f (málleysingi)

dumbur <m. dumbs, dumbar>:
*[falsa] mitra f de Grenlàndia, *corn m de Grenlàndia (mol·lusc marí Volutomitra groenlandica)

Dumbur <m. Dumbs, pl. no hab.>:
Dumbur m, Dumb m (andrònim)
◊ Dumbur hefir konungur heitið: hi havia un rei que nomia Dumb

dumbur, dumb, dumbt <adj.>:
mut -uda (mállaus)

duna <f. dunu, dunur. Gen. pl.: duna. Mot emprat hab. en pl.>:
estrèpit m, brogit m, fragor m,f, renouer m (Mall.
◊ út frá hásætinu gengu eldingar (ἡ ἀστραπή -ῆς:   ἀστραπαὶ), dunur (ἡ φωνή -ῆς:   φωναί) og þrumur (ἡ βροντή -ῆς:   βρονταί), og sjö eldblys (ἡ λαμπὰς -άδος πυρὸς:   καὶ ἑπτὰ λαμπάδες πυρὸς) brunnu frammi fyrir hásætinu: del setial en sortien llamps, veus i trons, i davant el setial cremaven set torxes de foc
◊ tákn munu verða á sólu, tungli og stjörnum og á jörðu angist þjóða, ráðalausra við dunur hafs ( ἡ ἠχώ ἠχοῦς ~ ἠχοῦσα ἠχούσης:   segons les versions, ἠχούσης θαλάσσης καὶ σάλου o ἤχους θαλάσσης καὶ σάλου) og brimgný: després hi haurà senyals al sol, a la lluna i a les estrelles, i a la terra, angoixa dels pobles, perplexos pels bramuls del mar i el brogit de les onades
◊ straumarnir hófu upp, Drottinn, straumarnir hófu upp raust (qōl ~ קוֹל:   nāɕəˈʔū   nəhāˈrōθ   qōˈl-ām,   נָשְׂאוּ נְהָרוֹת קוֹלָם) sína, straumarnir hófu upp dunur (dŏˈχī ~ דֳּכִי:   ʝiɕˈʔū   nəhāˈrōθ   dāχəˈʝ-ām,   יִשְׂאוּ נְהָרוֹת דָּכְיָם) sínar: els rius elevaren llur ressò (Bíblia de Montserrat: les fonts de l'oceà fan sentir el so de l'aigua)
◊ þá hóf andinn mig upp, en að baki mér heyrði ég dunur (qōl ~ קוֹל:   qōl   ˈraʕaʃ   gāˈδōl,   קוֹל רַעַשׁ גָּדוֹל) af miklum landskjálfta, er dýrð Drottins hófst upp af stað sínum, svo og þyt af vængjum veranna, er snertu hver aðra, og hark frá hjólunum samtímis og dunur (qōl ~ קוֹל:   wə-ˈqōl   ˈraʕaʃ   gāˈδōl,   וְקוֹל, רַעַשׁ גָּדוֹל) af miklum landskjálfta: llavors l'Esperit em va aixecar i darrere meu vaig sentir el ressò d'un gran terratrèmol quan la glòria de Jahvè es va aixecar de l'indret on resideix, com també la remor de les ales de les criatures que batien l'una amb l'altra, el brogit de les rodes simultàniament amb el ressò d'un gran terratrèmol
◊ og hver skilur útbreiðslu skýjanna og dunurnar (təʃūˈʔāh ~ תְּשׁוּאָה:   təʃuˈʔōθ   sukkāˈθ-ō,   תְּשֻׁאוֹת, סֻכָּתוֹ) í tjaldi hans?: i qui comprèn els desplegaments dels núvols i els baluerns de la seva tenda?

durtur <m. durts, durtar>:
taujà m, talòs m, pallús m, palurdo m (cast., ekki ritm./no lit.
◊ einhverjir durtar brutust inn á rannsóknarstofuna okkar: uns putes pallussos han entrat a robar al nostre laboratori

duttlungur <m. duttlungs, duttlungar>:
1. (dynturcaprici m (impuls sobtat a fer una cosa)
2. (tiktúrurcapricis m.pl (llunes, extravagàncies, rareses)
3. (þunglyndiskastatac m de tristesa profunda (atac de malenconia)

dúfa <f. dúfu, dúfur>:
colom m (qualsevol ocell de la família dels colúmbids)

dúfna·búr <n. -búrs, -búr>:
1. (lítiðgàbia f de coloms
2. (dúfnahúscolomer m, colomar m

dúfna·haukur <m. -hauks, -haukar>:
astor m (ocell Accipiter gentilis syn. Astur palumbarius)

dúfna·hús <n. -húss, -hús>:
colomer m, colomar m 

dúfu·egg <n. -eggs, -egg>:
ou m de colom 

dúfu·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:
niu m de coloms, nieró m de colom[s] (Mall.

dúkka <f. dúkku, dúkkur>:
nina f, pepa f (Mall.)

dúllu·legur, -leg, -legt <adj.>:
bufó -ona, mono -a

dún·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
garlanda pilosa  (planta Vicia villosa)

dvalar·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
residència m (esp. de vells
♦ dvalarheimili [fyrir] aldraða: residència de la tercera edat

dvalar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m de residència 

dvalar·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de residència

dval·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
rèmora negra  (peix Remora remora)

dvalin·blómskúfur <m. -blómskúfs, -blómskúfar>:
centaura f [menor], herba f de Santa Margarida, herba centaura, fel m de terra, genciana f (Mall. (planta Centaurium erythraea syn. Centaurium minus syn. Centaurium umbellatum)

dvalins·kúfur <m. -kúfs, -kúfar>:
centaura f [menor], herba f de Santa Margarida, herba centaura, fel m de terra, genciana f (Mall. (planta Centaurium erythraea syn. Centaurium minus syn. Centaurium umbellatum)

DVD <n. DVDs, DVD>:
(diskur og DVD-spilariDVD m (disc de DVD i aparell reproductor i/o enregistrador de DVDs

DVD-spilari <m. -spilara, -spilarar>:
DVD m (aparell reproductor de DVDs

DVD-tæki <n. -tækis, -tæki>:
DVD m (aparell reproductor i/o enregistrador de DVDs

dveljast <dvelst ~ dveljumst | dvaldist ~ dvöldumst | dvalist>:
romandre, restar (estar-se o quedar-se a un indret

dverga·kollur <m. -kolls, -kollar>:
variant dedvergkollur “pimpinella menor”

dverga·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
feina f de nans (treball d'orfebreria de gran vàlua artística

dverg·álmur <m. -álms, -álmar>:
om m de Sibèria (arbre Ulmus pumila)

dverg·goði <m. -goða, -goðar>:
cabusset m, cabussonet m (Val.), setmesó m (Mall.), soterí petit (Men.) (ocell Tachybaptus ruficollis)

dverg·grani <m. -grana, -granar>:
peix gat  (peix Ictalurus nebulosus)

dverg·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos faldiller nan
♦ mexíkanskur dverghundur: chihuahua m (Chihuahua-hundur)

dverg·kisuostur <m. -kisuosts, -kisuostar>:
malva f de fulla petita, malva f de fulla rodona (planta Malva vulgaris syn. Malva rotundifolia syn. Malva neglecta syn. Malva pusilla) (hænsnarós)

dverg·kollur <m. -kolls, -kollar>:
pimpinella f menor (o: petita(planta Sanguisorba minor syn. Poterium sanguisorba)

dverg·lappa <f. -löppu, -löppur>:
llapassa f [menor], repalassa f, bardana f, bardanera f, lleparassa f (planta Arctium minus syn. Lappa minor)

dverg·smokkur <m. -smokks, -smokkar>:
calamarsó m  (mol·lusc Alloteuthis subulata)

dverg·sólflúra <f. -sólflúru, -sólflúrur>:
llenguado menut, llenguado xic  (peix Buglossidium luteum)

dverg·svertingi <m. -svertingja, -svertingjar>:
<ETNOpigmeu m, pigmea f (pygmýi)

dvergur <m. dvergs, dvergar>:
<GEN & MITOL & FOLCL & ASTRONnan m, nana f, nanell m (Mall.), nanella f (Mall.
◊ í eino briósti ec sác aldregi fleiri forna stafi (fornir stafir : coneixements de l'antigor, de l'antiguitat); miclom tálom ec qveð tældan þic: uppi ertu, dvergr, um dagaðr (vera dagaðr uppi : ésser sorprès -un nan, un trol etc.- pel sol a fora del seu habitatge subterrani sense tenir temps a tornar-hi, de manera que torna de pedra quan la llum del sol el toca), nú scínn sól í sali: en un mateix pit mai [abans] no havia vist tants de coneixements de l'antigor; [tanmateix,] amb gran engany dic haver-te enganyat: l'alba t'ha sorprès aquí fora, nan, adés el sol brillarà dins aquesta sala (o: ara el sol ja brilla en aquesta sala) (el déu Tor ha aconseguit impedir que el nan Alvíss es convertís en el seu gendre fent-li preguntes tota la nit fins a la sortida del sol, la llum del qual, en la mitologia norrena, fa tornar de pedra els nans i altres criatures de la nit)
♦ Mjallhvít og dvergarnir sjö: Blancaneu i els set nans
♦ rauður dvergur ~ rauðir dvergar: <ASTRONnan roig ~ nans roigs

dverg·þjarki <m. -þjarka, -þjarkar>:
nanorobot m, nanobot m (nanóþjarki)

dverg·þorskur <m. -þorsks, -þorskar>:
capellà m, mòllera f [vera] (peix Trisopterus minutus syn. Trisopterus minutus capelanus)

dvöl <f. dvalar, dvalir>:
estada f (permanència a un indret, sovint de curta durada
♦ vera til dvalar: estatjar-se, sojornar, fer una estada
◊ ég er kominn til viku dvalar: he vingut per una setmana

dyggð <f. dyggðar, dyggðir>:
<RELIG & GENvirtut f 
♦ guðdómlegu dyggðirnar þrjár: les tres virtuts teologals
◊ guðdómlegu dyggðirnar þrjár eru trú, von og kærleikur: les tres virtuts teologals són fe, esperança i caritat.
♦ dyggðir og lestir: vicis i virtuts

dyggðugur, dyggđug, dyggđugt <adj.>:
<RELIG & GENvirtuós -osa 

dyggur, dygg, dyggt <adj.>:
lleial, fidel
♦ dyggur stuðningsmaður: un partidari incondicional

dylgjur <f.pl dylgja (o: dylgna)>:
insinuacions f.pl

dylja <dyl ~ dyljum | duldi ~ duldum | duliðe-n e-s (o:e-ð fyrir e-m>:
amagar una cosa a algú (no mostrar o deixar veure un assumpte, uns motius, l'alegria, la por etc.)
◊ hann duldi mig nafns síns: em va amagar el seu nom
◊ eigi skaltu það gera að dylja sjálfan þig sanninda: el que no pots pas fer és amagar-te la veritat a tu mateix (això és, no pots pas enganyar-te a tu mateix)
♦ ganga e-s duldur (o: dulinn)<LOC FIGno estar informat -ada (o: assabentatd'un assumpte
◊ ég geng þess ekki dulinn: n'estic totalment al corrent
♦ vera dulinn e-s: <LOC FIGno estar informat -ada d'un assumpte, ésser mantingut -uda en la ignorància sobre un assumpte
◊ duliðr ertu [at þér]: <LOC FIG †t'enganyes (o: t'estàs enganyant a tu mateix; o: vas ben errat)

dyljast <dylst ~ dyljumst | duldist ~ duldumst | dulist>:
1. (fela sigamagar-se
♦ dyljast fyrir e-m: amagar-se d'algú
♦ mér dylst ekki að...: <LOC FIGno se m'escapa pas que...
2. <við e-ð>: negar-se a creure una cosa, no voler creure una cosa
◊ og nú er það fram komið er fyrir löngu var spáð og vér höfum dulist við: vet ací que que ara s?ha acomplert el que em van predir fa molt de temps i que jo em negava a creure que passaria

dymbil·dagar <m.pl -daga>:
<RELIGdijous, divendres i dissabte sants (designació col·lectiva per a aquests tres dies)

dymbill <m. dymbils, dymblar. Empr. hab. en pl.>:
<RELIG(í katólskri dymbilvikumatraques f.pl, tenebres f.pl (o: estenebres f.pl), maçoles f.pl (Mall., Men.), palitroques f.pl (Eiv.
♦ skella dymblunum: tocar les maçoles

dymbil·vika <f. -viku, -vikur>:
<RELIGSetmana Santa

dyndill <m. dyndils, dyndlar>:
cua f, coa f (Bal., Val. (d'ovella & de foca)

dyndil·menni <n. -mennis, -menni>:
llepa m, pilota m, llagoter m

dynja <dyn ~ dynjum | dundi ~ dundum | dunið>:
1. (stormurbramar, retrunyir (ressonar una tempesta)
2. (vindurmugir, bramar (bruelar el vent)
3. (regncaure torrencialment (pluja)
4. <FIGabatre's, caure sobre (desgràcia, mal)
♦ e-ð dynur yfir e-n: una cosa (cosa = calamitat, desgràcia, mals'abat sobre algú
◊ var þá hin mesti óáran þar í landi, og dundu fádæma hörmungar yfir þjóðina: eldgos, landskjálfti, óhagstæð veðrátta, hungursneyð og drepsótt: el país passava pel pitjor dels anys i una sèrie de catàstrofes excepcionals s'abatien sobre el poble: una erupció volcànica, un terratrèmol, un temps desfavorable, la fam i la pesta
◊ ýmiss konar veður geta dunið yfir á fimm dögum: en cinc dies tota mana de tempestes es poden abatre sobre un
5. ♦ hvað sem á dynur: <LOC FIGsigui el que sigui el que passi, passi el que passi

dynjandi, dynjandi, dynjandi <adj.>:
1. (regntorrencial (pluja)
♦ dynjandi regn: una pluja torrencial
2. (lófaklappfragorós -osa (ovació)
♦ dynjandi lófaklapp: una ovació fragorosa, uns aplaudiments fragorosos

dyr <f.pl dyra (o: <†>  dura)>:
porta f
♦ berja á dyr: trucar (o: tocar, Mall.a la porta
♦ dyrnar lokast sjálfkrafa: les portes es tanquen automàticament
♦ í dyrunum: a la porta
♦ standa í dyrunum: estar-se dret -a a la porta (o: al portal)
♦ lokið dyrunum!: tanqueu la porta!
♦ hún lokaði dyrunum á eftir sér: va tancar la porta al seu darrere
♦ loka dyrunum fyrir e-u: <LOC FIGtancar les portes a una cosa, barrar el camí a una cosa
♦ loka dyrunum fyrir því að <+ subj.><LOC FIGtancar les portes a la possibilitat que <+ subj.>
♦ ofan við dyrnar: damunt la porta (o: el portal)
♦ opnaðu dyrnar!: obre la porta!
♦ reka e-n á dyr: <LOC FIGtreure (o: plantar) algú al carrer, treure algú a fora

dyra·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:
timbre m [de la porta]
♦ hringja (o: dingla; o: ýtaá dyrabjölluna: tocar el timbre

dyra·faldur <m. -falds, -faldar>:
bastiment m de porta, marc m de la porta

dyra·motta <f. -mottu, -mottur>:
pelut m, estoreta f de porta

dyra·skilti <n. -skiltis, -skilti>:
placa f [de la porta] (placa col·locada en un portal indicant el nom i/o professió d'un habitant de la casa)

dyra·stafur <m. -stafs, -stafir>
muntant m de porta, brancal m, pujant m de porta, rebranca f de portal (Mall.) (peça vertical de portal)

dyra·umbúningur <m. -umbúnings, -umbúningar; pl. no hab.>:
bastiment m de porta, marc m de porta

dyra·vörður <m. -varðar, -verðir>:
porter m, portera f (esp. de restaurant, hotel i local semblant)

dys <f. dysjar, dysjar>:
1. <HISTdys, petit túmul funerari format per l'amuntegament de pedres damunt el cadàver.
2. <HIST(forsöguleg steindysdolmen m
3. <HIST(ótilhöggvinn eða gróflega tilhöggvinn steinvarði frá maljorkískum forsögulegum tímatalaiot m

<n. dýs, dý>:
aiguamoll m, marjal f (Mall., Men.) (amb trespol generalment sòlid, però esponjós, de manera que s'engronsa quan hi caminen)

dýna <f. dýnu, dýnur>:
1. <GENmatalàs m
2. <HISTmàrfega f

dýpi <n. dýpis, dýpi>:
profunditat f
♦ á miklu dýpi: a gran profunditat

dýpt <f. dýptar, pl. no hab.>:
1. <GENprofunditat f
2. (hafdjúpabisme m, abís m (gran profunditat marina)

dýr <n. dýrs, dýr>:
1. <GENanimal m, bèstia f
♦ Fríða og Dýrið: la Bella i la Bèstia 
♦ tala dýrsins: <RELIGel nombre de la bèstia (τὸ θηρίον -ίου, ὁ ἀριθμὸς τοῦ θηρίου)
2. (refurguineu f (guilla, rabosa

dýr, dýr, dýrt <adj.>:
(sem kostar mikiðcar -a (costós
♦ það er of dýrt: [això] és massa car

dýra·athvarf <n. -athvarfs, -athvörf>:
refugi m per a animals

dýra·bit <n. -bits, -bit>:
mossegada f d'animal (p.e., de gos
♦ dýrabit á höndum: mossegades d'animal a les mans
♦ dýrabit og skordýrastungur: mossegades d'animal i picades d'insecte

dýra·fita <f. -fitu, -fitur>:
greix m animal 

dýra·garður <m. -garðs, -garðar>:
[parc m] zoològic m
♦ fara í dýragarðinn: anar al parc zoològic
♦ ferð í dýragarðinn: anada al parc zoològic

dýralækninga·gras <n. -grass, -grös>:
vetiver m (planta Vetiveria zizanioides syn. Anatherum zizanioides syn. Andropogon muricatus)

dýra·læknir <m. -læknis, -læknar>:
veterinari m, veterinària f, manescal m (esp. Bal.), manescala f (esp. Bal.

dýra·veiðar <f.pl -veiða>:
caça f
♦ fara á dýraveiðar: sortir (o: anara caçar, anar de caça

dýragarðs·vörður <m. -varðar, -verðir>:
vigilant m & f de jardí zoològic (guardià d'animals en jardí zoològic)

dýrð <f. dýrðar, dýrðir>:
1. (vegsemdglòria f (fama i honor
◊ dýrð sé Guði í upphæðum og á jörðu friður með góðviljuðum mönnum: glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat
◊ og engill Drottins stóð hjá þeim, og dýrð Drottins ljómaði kringum þá: i la glòria del Senyor els envoltà amb la seva llum
◊ óttast þú ekki, þegar einhver verður ríkur, þegar dýrð húss hans verður mikil, því að hann tekur ekkert af því með sér, þegar hann deyr, auður hans fer ekki niður þangað á eftir honum: així que no temis quan algú torni ric i augmenti la glòria de la seva casa, car quan morirà no se'n durà res de tot això amb ell ni les seves riqueses davallaran amb ell
2. (dásemdmagnificència f (esplendor
♦ þar var mikið um dýrðir: <LOC FIGhi va haver grans fastos, fou esplendorós, s'hi van veure grans meravelles

dýr·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m de caça (esp. de la caça de guineus) (veiðihundur)

dýrkun <f. dýrkunar, dýrkanir>:
<RELIGculte m, adoració f
♦ erlend dýrkun*: <RELIG JUDavodà zarà (עבודה זרה

dýr·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (dýrðlegur, dýrðarfullurgloriós -osa(ple de glòria
◊ Drottinn, Guð vor, hversu dýrlegt er nafn þitt um alla jörðina!: Jahvè, Déu nostre, que n'és de gloriós el teu nom per tota la terra!
2. (ágæturesplèndid -a (magnífic

dýrlinga·dýrkun <f. -dýrkunar, -dýrkanir>:
<RELIGveneració f (o: culte mdels sants

dýrlinga·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:
espernallac m, botges f.pl de Sant Joan, botons m.pl de Sant Joan, herba cuquera, capellans m.pl, cordonet m, camamil·la f [de la mar] (Mall.), camamil·la f (Men.), espernallat m (Val.) (planta Santolina chamaecyparissus)

dýrlinga·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
nom m de sant o santa, hagiònim m

dýrlinga·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
santoral m
♦ setja e-n á dýrlingaskrá kaþólsku kirkjunnar: inscriure algú en el santoral de l'església catòlica (taka e-n í heilagra ~ helgra manna tölu ~ í dýrlingatölu)

dýrlinga·tal <n. -tals, -töl>:
santoral m
♦ komast í dýrlingatal kaþólsku kirkjunnar: entrar en el santoral de l'església catòlica (taka e-n í heilagra ~ helgra manna tölu ~ í dýrlingatölu)

dýr·lingur <m. -lings, -lingar>:
<RELIGsant m, santa f
♦ dagur dýrlinganna: <RELIGTots Sants (u de novembre

dýr·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
valuós -a

dægur·lag <n. -lags, -lög>:
cançó f d'èxit

dægurlaga·perlur <f.pl -perla (o: perlna)>:
grans d'èxits m.pl de la cançó, joies f.pl de la cançó

dækja <f. dækju, dækjur. Gen. pl.: dækja>:
1. (flenna, skjáta, lauslát konabarjaula f, fulaneta f, faral·lana f, desvergonyida f (dona o noia immoral o llicenciosa, promíscua, de costums relaxats
heiðingjarnir lögðu musterið undir svallveislu (ἡ ἀσωτία -ίας + ὁ κῶμος -ώμου:   τὸ μὲν γὰρ ἱερὸν ἀσωτίας καὶ κώμων ἐπεπληροῦτο ὑπὸ τῶν ἐθνῶν), döðruðu þar við drósir (μεθ’ ἑταιρῶν) og lögðust með dækjum (γυναιξὶ) innan vébanda og báru þangað margt sem óhæfa var að hafa á þeim stað: els pagans inundaren el temple de bacanals, amorejant amb bagasses i tenint comerç amb donatxes dins els límits sagrats i introduint-hi dedins mantes coses que no esqueien a aquell indret
2. (vændiskonameuca f (dona de la vida, bagassa

dæma <dæmi ~ dæmum | dæmdi ~ dæmdum | dæmt>:
1. <GENcondemnar
♦ dæma e-n í X mánaða ~ ára fangelsi [fyrir e-ð]: condemnar algú a X mesos ~ anys de presó [per...]
◊ hann var dæmdur í tíu ára fangelsi: el van condemnar a deu anys de presó
♦ dæma e-n af lí: condemnar algú a mort
♦ dæma e-n í sekt: condemnar algú a [pagar] una multa
♦ dæma e-n sekan: declarar algú culpable
♦ dæma e-n sýknan: absoldre algú
♦ dæma e-m sekt: condemnar algú a [pagar] una multa
♦ dæma e-n til að + inf. [fyrir e-ð]: condemnar algú a + inf. [per...]
◊ Héraðsdómur Reykjavíkur dæmdi í gær þrjá menn til að greiða konu samtals 1,1 milljón króna í miskabætur fyrir að hafa framið ólögmæta meingerð gegn henni og æru hennar: El Jutjat de Primera Instància de Reykjavík va condemnar ahir tres homes a pagar a una dona una indemnització per danys i perjudicis per un total d'1,1 milions de corones per haver proferit injúries il·legítimes contra ella i el seu honor
♦ dæma e-n úr leik[num]: <ESPORTexpulsar algú [del camp de joc]
2. (kveða upp dómpronunciar sentència (sentenciar, prendre la seva decisió el jutge)
♦ dæma rangan dóm: pronunciar una sentència injusta
♦ dæma vítaspyrnu: <ESPORTpitar un penalti
♦ dæma markið af: <ESPORTanul·lar el gol
3. (fella dómajutjar (emetre una opinió)
♦ af svip hennar (o: eftir svipbrigðum) að dæma...: <LOC FIGa jutjar per la seva cara
♦ dæma um e-ð: <LOC FIGjutjar una cosa, considerar una cosa
◊ þú skalt dæma um það sjálfur: jutja-ho tu mateix
♦ dæma um það hvort <+ subj.>considerar si <+ ind.> 
♦ dæma e-n: <LOC FIGjutjar algú, tenir algú en una opinió determinada
◊ ég hugsa að ég hafi dæmt þig ranglega: crec que t'he jutjat malament
♦ dæma e-n eftir klæðnaðinum ~ útlitinu: jutjar algú per la seva roba ~ pel seu aspecte
♦ ef dæma má eftir e-u: <LOC FIGa jutjar per una cosa
♦ ef dæma má eftir því hvað <+ ind.>a jutjar pel que <+ ind.> 

dæmi <n. dæmis, dæmi>:
1. <GENexemple m
♦ taka dæmi af e-u: agafar una cosa d'exemple
♦ til dæmis: per exemple
2. <MATproblema m [matemàtic] 
♦ klára dæmi: enllestir un problema, solucionar definitivament un problema
♦ lausn dæmis: solució de problema matemàtic
♦ útkoma dæmis: resultat de problema matemàtic

dæmi·saga <f. -sögu, -sögur>:
1. <GENfaula f
♦ dæmisögur Esóps: les faules d'Isop
2. (fræðandi dæmisagaeximpli m, apòleg m  (faula apòloga)
3. <RELIGparàbola f
♦ dæmisagan um sáðmanninn: la paràbola del sembrador

döðlu·pálmi <m. -pálma, -pálmar>:
palmera f [de dàtils] (arbre Phoenix dactylifera)

dögg <f. daggar, daggir ║ (†) döggvar, döggvar>:
rosada f, roada f (Mall., ekki ritm./no lit.

dögg·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
cobert -a de rosada, amarat -ada de rosada 

dögun <f. dögunar, no comptable>:
alba f, albada f
◊ í döguninni: a l'alba

dökk·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
1. <GENde color marró fosc, <LITde color bru fosc
2. (hárde color castany fosc, <LITde color bru fosc (color de cabells)

dökk·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
de (o: amb elscabells foscos (morè, no ros

dökkur, dökk, dökkt <adj.>:
fosc -a 
♦ dökkur yfirlitum: # 1. (dökkhærðurmorè -ena, bru -una  (de cabells foscos, bruns o negres.# 2. (dökkur á hörund, međ dökka húđmorè -ena (de pell i cutis foscos)
♦ hafa dökkar (o: svartarrákir undir augunum: <LOC FIGtenir (o: ferulleres
♦ fá [dökka] bauga undir augun: <LOC FIGsortir ulleres a algú

dömu·bindi <n. -bindis, -bindi>:
compresa f (per a menstruació)
◊ ég ætla að fá einn pakka af dömubindum: voldria un paquet de compreses

e <n. e (o: es), e. Dat. sg.: e o: ei>:
<GRAMe f (nom de les lletres e, é, è, ê, ë i ę) (é)

E <n. E, E>:
<MÚSmi m (nom de nota)
♦ E-ið: el mi
♦ E dúr (o: E-dúr)mi major
♦ í E-dúr: en mi major
♦ e moll (o: e-moll)mi menor
♦ í e-moll: en mi menor
♦ → Es “mi bemoll”

Eben·eser <m. -esers, pl. no hab.>:
1. <RELIGEben-ha-Èzer m (אֶבֶן הָעָזֶר)
◊ þá tók Samúel stein og reisti hann upp milli Mispa (מִצְפָּהog Jesjana (שֵׁןog kallaði hann Ebeneser og sagði: "Hingað til hefir Drottinn hjálpað oss": llavors Samuel va agafar una pedra, la va col·locar entre Masfà i Jesanà, li di donà el nom d'Eben-Ha-Èzer, perquè deia: "Fins aquí ens ha ajudat Jahvè"
◊ orð Samúels kom til alls Ísraels. Og Ísrael fór í móti Filistum til hernaðar, og settu þeir herbúðir sínar hjá Ebeneser, en Filistar settu herbúðir sínar hjá Afek (אֲפֵק)La paraula de Samuel s'adreçava a tot Israel. Aquell temps, Israel va sortir a l'encontre dels filisteus per fer-los la guerra. Van acampar a Eben-ha-Èzer, mentre els filisteus acampaven a Afec
◊ Filistar höfðu tekið Guðs örk og flutt hana frá Ebeneser til Asdód (אַשְׁדּוֹד)els filisteus, un cop presa l'arca de Déu, van transportar-la des d'Eben-ha-Èzer a Asdod
2. (karlmannsnafn & persóna DickensEbenèzer m (andrònim & personatge de Dickens)
◊ Ebeneser Skröggur: Ebenèzer Scrooge

eben·viður <m. -viðar, no comptable>:
banús m (íbenviður)

Ebre <m. Ebres, no comptable>:
Ebre m
♦ óseyri Ebres: el delta de l'Ebre
♦ óshólmar Ebres: el delta de l'Ebre
♦ upptök Ebres í Kantabríu (o: Ebrefljóts)les fonts de l'Ebre a Cantàbria
◊ áin Ebre rennur í gegnum Tortósu: el riu Ebre passa per Tortosa
◊ Tortósa-borg liggur við ána Ebre: la ciutat de Tortosa està a les ribes de l'Ebre
◊ vatnasvið fljótsins Ebre að Mequinensa-stíflunni: la conca hidrogràfica de l'Ebre des del seu naixement fins a l'embassament de Mequinensa
◊ [fljótið] Ebre rennur í Miðjarðarhaf: l'Ebre desemboca a la Mediterrània
Ebrefljót ~ Ebrófljót
Atesa la llengua meta d'aquest diccionari, hi anomenarem a dretcient el riu Ebre en islandès Ebre o Ebrefljót per comptes de les formes que realment s'hi empren i que són Ebró o Ebrófljót. Cal dir, a més a més, que el riu sovint apareix a les fonts islandeses com a áin Ebró o áin Ebro (i, amb menor freqüència, Ebró-áin) per comptes de fljótið Ebró o Ebrófljótið com fóra d'esperar parlant d'un riu tan cabalós com és l'Ebre. Constatem una certa inseguretat en islandès a l'hora d'anomenar el riu que hi apareix amb els doblets Ebró i Ebro, encara que la forma Ebró hi sigui la predominant. La famosa novel·la de n'Álfrún Gunnlaugsdóttir sobre la participació dels voluntaris islandesos a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, porta el títol de Yfir Ebrófljótið

Ebre·fljót <n. -fljóts, no comptable>:
riu m Ebre
◊ Tortósa er um 35 þúsund manna borg á bökkum Ebrefljóts: Tortosa és una ciutat d'uns 35.000 habitants situada a les ribes de l'Ebre
◊ Tortósa er gömul borg, byggð við Ebrefljótið: Tortosa és una antiga ciutat construïda vora l'Ebre

Ebre·ósar <m.pl -ósa>:
desembocadura f de l'Ebre

< ebreskur, ebresk, ebreskt <adj.>:
hebreu -ea, hebraic -a
◊ ...sem eigi ríta grikkir látínustǫfum girzkuna ok eigi látínumenn girzkum stǫfum látínu, né enn heldr ebreskir menn ebreskuna hvárki girzkum stǫfum né látínu, heldr rítr sínum stǫfum hver þjóð sína tungu: ...com els grecs no escriuen pas el grec amb lletres llatines ni els llatins el llatí amb lletres gregues, ni tampoc [escriuen] els hebreus l'hebreu amb lletres gregues o llatines, sinó que cada poble escriu la seva llengua amb les seves [pròpies] lletres
◊ þessa bók fœrði hinn heilagi Jerónimus prestr or ebresku máli ok í latínu. Enn or latínu ok í norrœnu sneri Brandr prestr Jónsson, er síðan var byskup at Hólum, ok svá Alexandró magnó, eptir boði virðuligs herra, herra Magnúsar konungs, sonar Hákonar konungs gamla: el sant prevere Jeroni va traduir aquest llibre de la llengua hebrea a la llatina, però fou traduït de la llatina a la norrena pel prevere Brandr Jónsson, el qual després fou bisbe de Hólar, el qual també va traduir la Història de l'Alexandre Magne a instàncies de l'honorable senyor, el senyor rei Magnús, fill del rei Hákon el Vell

< edda¹ <f. eddu, eddur. Gen. pl.: edda o: eddna>:
(langammabesàvia f, repadrina f (Bal.)

edda² <f. eddu, eddur. Gen. pl.: edda o: eddna>:
<LITERedda f

Edda³ <f. Eddu, no comptable>:
Edda f (ginecònim)

eddu·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
<LITERpoema èddic

edik <n. ediks, no comptable>: vinagre m
       flaska af ediki: ampolla de vinagre

edik·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
(borðflaska af ediki á matborðivinagrera f, setrill m de vinagre
♦ olíu- og edikflaska: setrill i vinagrera

ediks·sýra <f. -sýru, sýrur>: àcid acètic

Edóm <n. Edóms , no comptable>:
Edom m (אֱדוֹם) (Sefarad)

edrú <adj. inv.>:
sobri sòbria

<n. eð (o: eðs), eð. Dat. sg.: eði>:
f, d trencada  (nom de la lletra ð, Ð)

<adv. conj. & rel.. Variant moderna de la partícula relativa i conjuncional medieval et -doblet de la variant més comuna <es er-, emprada en literatura islandesa principalment a l’època del Renaixement i del Barroc; arraconada posteriorment a favor de la forma er, se n’accepta nogensmenys l’ús en certes conjuncions i locucions compostes com ara hvort eð [er] “tant si com sinó, en tot cas, de totes maneres” [= hvort sem er] o þar eð “ja que, com; on, en el qual” [= þar sem]>:
que
◊ "best það er," kvað brodda grer, "að ‘brek hafi sá eð beiddist’": “és el millor”, va dir el Grér de les espases (= el guerrer = el rei), “que el qui ho ha estat demanant, ho obtingui (observi's la presència d'aquest adverbi relatiu en el refrany brek hafi sá beiðist, en una cita treta de les Bósa rímur, que en la llengua moderna passa a sá hefir brek, sem beiðist o brek hafi sá, er beiðist, i que podríem adaptar com a que li donin el que volia al qui ho demanava. Ara bé, el passatge corresponent de la Bósa saga en prosa, ed. Jiriczek 1893, pàg. 15, fa: konungr segir þá, at þat fœri eigi illa, at sá hefði brek er beiðizt; var konungr þá svá reiðr, at eigi mátti orðum við hann koma, ok bað leiða Herrauð aptr í myrkvastofuna, ok skyldi þá báða drepa um morguninn, því konungrinn vildi eigi annat, ok þótti nú flestum óvænliga horfa ‘el rei aleshores va dir que la cosa no aniria malament si li concedien el que demanava. El rei estava tan felló que ningú no hi podia parlar i va manar que tornessin a portar en Herrauðr a la tàvega i que l'endemà de matí els matessin tots dos, car el rei no desitjava cap altra cosa, i a la majoria els va semblar aleshores que la cosa no pintava gens esperançadora’. Cf. Baetke 19874, pàg. 126: e-t ferr illa eine Sache nimmt einen schlechten Verlauf; Cf. Baetke 19874, pàg. 67: 2. Begehren, zudringliche Forderung, Anspruch: sá hafi brek er beiðisk wer etwas verlangt (auch wenn es ihm schadet), soll es haben (und kann sich danach nicht beklagen). Aquest darrer passatge ens palesa que l'auge d'aquest doblet està especialment circumscrit a la llengua dels segles XVI i XVII)
◊ sjá, eru þessir eigi allir, sem þar tala, út af Galílea? Hverninn heyrum vér þá hver einn sitt tungumál þar eð vér erum inni fæddir: guaiteu! que no són galileus tots aquests que parlen? Com és que els sentim cadascun en la seva llengua en la qual [cadascun de nosaltres] hi ha nascut i crescut? (en comparació, la traducció del 1908-1912 fa: eru þetta ekki allt Galíleumenn, sem hér eru að tala? Hvernig má það vera, að vér, hver og einn, heyrum þá tala vort eigið móðurmál?. Sense equivalència a la traducció moderna. La cita tradueix a l'islandès del segle XVI el grec ἐν ἧ ἐγεννήθημεν)
◊ en vér hrósum oss ekki yfir mál fram, heldur alleinasta eftir skammti þeirrar reglu þar eð Guð hefir oss þann skammt með afmetið: Að geta náð einninn allt til yðar: nosaltres, en canvi, no ens gloriarem fora mida, sinó exclusivament segons la porció de la regla que Déu ens ha mesurat: poder arribar també fins a vosaltres (en comparació, la traducció del 1908-1912 fa: en vér viljum ekki hrósa oss án viðmiðunar, heldur samkvæmt þeirri mælistiku, sem Guð hefur úthlutað oss: Að ná alla leið til yðar. L'original fa: ἡμεῖς δὲ οὐκ εἰς τὰ ἄμετρα καυχησόμεθα, ἀλλὰ κατὰ τὸ μέτρον τοῦ κανόνος οὗ ἐμέρισεν ἡμῖν ὁ θεὸς μέτρου, ἐφικέσθαι ἄχρι καὶ ὑμῶν i Nos autem non in immensum gloriabimur, sed secundum mensuram regulć, qua mensus est nobis Deus, mensuram pertingendi usque ad uos)
◊ eru þér nú upp aftur risnir með Kristi, þá leitið þess hvað þar uppi er þar eð Kristur situr til Guðs hægri handar: ja que heu ressuscitat amb el Crist, cerqueu allò que és a allà dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta del pare (en comparació, la traducció del 1908-1912 fa: fyrst þér því eruð uppvaktir með Kristi, þá keppist eftir því, sem er hið efra, þar sem Kristur situr við hægri hönd Guðs)

eða <conj. disjuntiva>: o

eðal·glætingur <m. -glætings, -glætingar>:
pinetell m, rovelló m d'obaga  (bolet Lactarius deliciosus)

eðal·malurt <f. -malurtar, -malurtir>:
donzell m  (planta Artemisia absinthium)

eðal·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>:
pinetell m, rovelló m d'obaga  (bolet Lactarius deliciosus)

eðal·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  (bolet Boletus edulis)

eðal·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
limusina f  (limmó)

eðal·vín <n. -víns, -vín>:
vi m noble, vi m de qualitat

eðja <f. eðju, pl. no hab.>:
fang m, llot m

eðju·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
àmia f  (peix Amia calva)

eðju·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
<GEOLlahar m

eðju·skriðill <m. -skriðils, -skriðlar>:
gatet m, llopet m de riu (peix Cobitis taenia)

eðla <f. eðlu, eðlur. Gen. pl.: eðla>:
llangardaix m, lluert m

-eðla <f. -eðlu, -eðlur. Gen. pl.: -eðla>:
-saure m
♦ → fiskeðla “ictiosaure”
♦ → grameðla “tirannosaure”
♦ → kambeðla “estegosaure”
♦ → risaeðla “dinosaure”
♦ → skjaldeðla “estegosaure ungulat”

eðla <eðla ~ eðlum | eðlaði ~ eðluðum | eðlaðsig>:
<ZOOaparellar-se, acoblar-se, copular
♦ eðla sig með e-m: copular amb..., aparellar-se amb...

eðli <n. eðlis, eðli. Pl. no hab.>:
natura f (mena, tarannà, casta, manera d'ésser pròpia d'algú, essència, disposició natural)
◊ sú sameining sem hér á sér stað milli hinna tveggja eðla og miðlun Guðdómsins til mennskunnar á þessu stigi er slík, að þrátt fyrir að ekki sé um neina eðlisbreytingu hjá hvorugu þeirra að ræða, virðast þau bæði vera Guð: la unió que aquí té lloc entre les dues natures i l'estesa de la natura divina a la humana en aquest estadi és tal que, malgrat que no es pugui pas parlar de transmutació, totes dues semblen Déu
◊ Þú varst höggvinn af þeim olíuviði, sem eftir eðli sínu (ἡ φύσις -ύσεως, κατὰ φύσιν) var villiviður, og ert gegn eðli náttúrunnar (ἡ φύσις -ύσεως, παρὰ φύσιν) græddur við ræktaðan olíuvið. Hve miklu fremur munu þá þessar náttúrlegu greinar (ἡ φύσις -ύσεως, οἱ κατὰ φύσιν ἐγκεντρισθήσονται) verða græddar við eigin olíuvið?: has estat tallat d'una olivera que, per la seva natura, era un ullastre, i, contra la disposició de la natura, has estat empeltat a una olivera bona, com més no ho seran llavors aquestes branques d'olivera a la pròpia olivera?
◊ því að hið ósýnilega eðli hans (τὰ ἀόρατα, τὰ γὰρ ἀόρατα αὐτοῦ), bæði hans eilífi kraftur og guðdómleiki, er sýnilegt frá sköpun heimsins, með því að það verður skilið af verkum hans. Mennirnir eru því án afsökunar: per tal com la seva natura invisible, tant el seu poder etern com la seva divinitat, s'ha fet visible des de la creació del món essent percebuda per les seves obres. Per això, els homes no tenen pas excusa
◊ Brynhildr svarar: "Ekki hǫfum vér launþing haft né údáðir gert, ok annat er várt eðli, ok fúsari værim vér at drepa yðr": La Brynhildr li va respondre: "ni he tingut encontres secrets ni he comès malifetes: el meu natural és tot un altre, però en canvi, sí que m'hauria agradat prou matar-te"
◊ Brynhildr svarar: "Eigi veizt þú gerla mitt eðli. Þú berr af ǫllum mǫnnum, en þér hefir engi kona orðit leiðari en ek": la Brynhildr li va respondre: "no coneixes gens el meu caràcter. Superes tots els homes, però cap dona no t'ha desplagut més del que ho he fet jo" (la comprensió de la frase m'escapa, ja que no hi veig relació entre el fet d'ésser el més destacat dels homes i el fet que ella li resulti a ell la més desplaent de les dones. Al meu entendre, el passatge adquiriria més sentit, si, intercanviant el subjecte de la darrera frase, esmenéssim en þú berr af ǫllum mǫnnum, en mér hefir engi maðr orðit leiðari en þú ‘descolles part damunt tots els altres homes, però cap home no m'ha resultat més desplaent a mi que tu’)
♦ að eðli: #1. d'origen; #2. per natura, per la seva forma natural d'ésser
◊ ungan mann nökkurn danskan at eðli tóku heiðnir menn, ok fluttu til Vindlands, ok höfðu þar í böndum með öðrum herteknum mönnum. Nú var hann um daga í járni einn saman varðveizlulauss, en um nætr þá var sonr bónda í fjötri með honum, at hann hljópist eigi frá honum: els pagans varen capturar un home de nació danesa i el se'n dugueren a la Vèndia i allà el tenien encadenat amb d'altres captius. Durant el dia estava engrillonat totsol i sense cap més altra vigilància, però de nits l'engrillonaven al fill del bóndi perquè no pogués fugir-li
◊ svá segja fróðar bœkr, at í heiminum sé svá margháttaðar þjóðir, bæði at vexti ok at eðli: els llibres erudits ens diuen que en el món hi ha pobles de diversa mena, tant pel que fa a estatura com pel que fa a llur natural
◊ vér lifðum fyrrum allir eins og þeir í mannlegum girndum vorum. Þá lutum vér vilja holdsins og hugsana vorra og vorum að eðli (ἡ φύσις -ύσεως, φύσει) til reiðinnar börn alveg eins og hinir: en altres temps tots nosaltres també havíem viscut com ells, lliurats als desigs humans. Ens inclinàvem davant les voluntats de la carn i dels nostres pensaments i érem, per la nostra natura, exactament com els altres, uns fills de l'ira
♦ að eðli sínu: d'acord amb la seva natura
◊ hann var manndrápari frá upphafi og aldrei í sannleikanum, því í honum finnst enginn sannleikur. Þegar hann lýgur fer hann að eðli sínu (τὸ ἴδιος, τὰ ἴδια ‘el que representa una propietat característica d'una espècie, un tret peculiar o distintiu’, ἐκ τῶν ἰδίων λαλεῖ), því hann er lygari og lyginnar faðir: des del principi que ha estat un assassí i mai [no s'és mantingut] en la veritat perquè dins ell no hi ha gens de veritat. Quan menteix, actua segons la seva natura, car és mentider i pare de la mençónega
♦ að ætt og eðli: per llinatge i forma d'ésser (Baetke 19874, pàg. 99, si bé hi dóna entrada a la locució at ætt ok eðli, no li dóna traducció. Tanmateix, sembla que vulgui donar-li l'equivalent alemany nach Herkunft und Geschlecht)
◊ sá maðr kom til Magnúss konungs, þá er hann var í Víkinni, er Giffarðr hét, hann kvaðst vera góðr riddari. Konungr tók vel við honum. Giffarðr var valskr at ætt ok eðli. Þá bjóst Magnús konungr at ríða upp á Gautland, þvíat hann þóttist þar eiga ákall, at gjalda Gautum þann svaðil, er hann þóttist farit hafa fyrir þeim um várit. Þá hafði hann mikit lið: quan el rei Magnús es trobava a Vík, es presentà davant ell un home que nomia Giffarðr. Li va dir que era un bon cavaller. El rei li va dispensar una bona acollida. En Giffarðr era francès tant pel llinatge com pel caràcter. Aleshores el rei Magnús va preparar una nova expedició contra el Gautland, car considerava que tenia dret a fer pagar als gautes el desastre que, en la seva opinió, havia sofert a mans dels gautes a la primavera anterior. Aquesta vegada hi anava acompanyat d'un gran exèrcit
♦ eðli málsins samkvæmt: és (o: resulta) natural, per la seva pròpia natura, constitueix una part inherent de la seva natura
♦ í eðli sínu: per natura, de mena, d'acord amb la seva natura
◊ hún var löt í eðli sínu: era mandrosa de mena
◊ maðurinn er góður í eðli sínu: l'home és bo per natura
♦ e-ð liggur í hlutarins eðli að <+ ind.><LOC FIGresulta natural que <+ subj.>
♦ mannlegt eðli: natura humana
◊ með jarli voru bræður tveir, sænskir að ætt. Hét annar Halli en annar Leiknir. Þeir voru menn miklu meiri og sterkari en í þann tíma fengjust þeirra jafningjar í Noregi eða víðara annars staðar. Þeir gengu berserksgang og voru þá eigi í mannlegu eðli er þeir voru reiðir og fóru galnir sem hundar og óttuðust hvorki eld né járn: amb el iarl hi havia dos germans de nació sueca. Un d'ells nomia Halli i l'altre Leiknir. Eren uns homes molt més grossos i forts que qualsevol altre home de Noruega o enjondre en aquells temps, de manera que no tenien llurs iguals. [Sovint] entraven en el furor berserc i aleshores, quan el furor ja s'havia emparat d'ells, no tenien res d'humà: anaven rabiosos com a gossos i no temien res, ni el foc ni el ferro
♦ umfram mannlegt eðli: més enllà del que és propi de la natura humana, més enllà del que és natural o de l'ordre natural, fora mida
◊ Según hét maðr, hann var ættlaðr af Babilon, drambsmaðr mikill, hans ofstopi gengr umfram mannligt eðli. Hann berr merki Guitalins konungs, þar er merktr á gullhani svá fagr ok skírr, at tuttugu mílur lýsti af á hvern veg, ef sólin skein á (KMS V, cap. 50, pàg. 424): Hi havia un home que nomia Según i que era oriünd de Babilònia, un home molt altiu: la seva arrogància ultrapassava la pròpia de la natura humana. En Según portava l'estendard del rei Guitalin, sobre el qual hi figurava un gall daurat tan bonic i lluent que resplendia amb la seva llum vint milles a banda i banda si el sol hi brillava a sobre (Baetke 19874, pàg. 395: lýsir af es geht ein Leuchten davon aus)
◊ hér er greind nú samjafnan, sem áðr er upp tekin milli þess vandar, er Áron bar, ok laufgaðist með ávexti, ok Maríu drottningar, er fœddi guðsson umfram mannligt eðli. Hnotin merkir guðsson, ok gjǫrir þar fagrar greinir. Þessi fígúra er mjǫk í skáldskap ok spakmæli, þau er vitrir menn hafa forðum samansett: aquí s'aclareix ara la comparació, exposada abans, entre la vara que l'Aaron duia i que es va cobrir de fulles amb fruits (cf. Nombres 17:23), i la reina Maria que va infantar el fill de Déu d'una manera que superava la que és pròpia de la natura humana. L'ametlla [de la vara de l'Aaró] significa el fill de Déu, i produeix belles consideracions (L'Sveinbjörn Egilsson, a la seva traducció llatina del 1852 del Tercer Tractat Gramatical, continguda a Edda Snorra Sturlusonar - Edda Snorronis Sturlæi, vol. II, pàg. 189, interpreta el mot com a pulchrasque variationes allegoricas: hic distinguitur comparatio ante proposita inter virgam, ab Arone gestatam fructuque frondentem, et reginam Mariam, quæ Filium Dei citra humanam naturam peperit. Pomum significat Filium Dei, pulchrasque variationes allegoricas adfert. Hæ figuræ in poësi admodum usitantur, item in sapienter dictis (gnomis), quæ viri sapientes olim composuerunt. En canvi, en James Marchand “Two Christian Skaldic Fragments”, Arkiv för nordisk filologi 91 (1976), pp. 138-152, aquí pàgs. 143-144 l'interpreta com a allegorical explanations: Here is clarified the comparison which was previously taken up between the rod which Aaron bore and which brought forth leaves and fruit, and Queen Mary, who gave birth to the Son of God contrary to human nature. The nut signifies the Son of God and this makes then beautiful allegorical explanations. These figures are frequently used in poetry and wise sayings which wise men formerly composed). Aquesta figura és absolutament comuna a les dites gnòmiques (o: sapiencials) i a la poesia que els savis compongueren per antic
◊ segja þeir ok, at mikil guðsreiði liggr á konungi fyrir þat, er hann vill einn yfir ǫllum vera, ok fyrir þá sǫk hatask himintunglin við hann ok neita náttúruligt ljós af sér at gefa, at hann girnizk umfram mannligt eðli fyrir at ráða sjǫlfu himinríki, en hafnar fǫðurleifð sinni, dregr í margan lífsháska sik ok sína menn, ok þó sér einum til frǽgðar, treystir mislyndri hamingju allt ór hófi. Slíkt svá kvein bar herrinn saman ok gerir þesskonar kurr: també deien que sobre el rei pesava una gran ira divina perquè volia estar totsol part damunt tots i que per aquesta raó, els estels del cel es mostraven hostils contra ell, negant-se a donar de si llur natural llum, ja que ell cobejava, ultrapassant tota mesura humana, a regnar sobre el mateix regne celeste, i donant l'esquena a la seva pàtria, es posava a si mateix i els seus homes en mants mortals perills, i tot només a major glòria únicament d'ell totsol, confiant desmesuradament en la capriciosa Fortuna. Aquesta queixa era un clam unànim a tot l'exèrcit i va acabar provocant el descontent
♦ þess eðlis: de tal mena
♦ e-ð er þess eðlis að <+ ind.>una cosa és de tal mena que <+ ind.>

eðli·borinn, -borin, -borið <adj.>:
legítim -a (nascut dins el matrimoni)
◊ Höskuldur Dala-Kollsson tók sótt í elli sinni. Hann sendi eftir sonum sínum og öðrum frændum sínum og vinum. Og er þeir komu mælti Höskuldur við þá bræður Bárð og Þorleik: "Eg hefi tekið þyngd nokkura. Hefi eg verið ósóttnæmur maður. Hygg eg að þessi sótt muni leiða mig til bana. En nú er svo sem ykkur er kunnigt að þið eruð menn skilgetnir og eigið að taka allan arf eftir mig. En sá er son minn hinn þriðji að eigi er eðliborinn. Nú vil eg beiða ykkur bræður að Ólafur sé leiddur til arfs og taki fé að þriðjungi við ykkur": en Höskuldur, el fill d'en Kollur de les Valls, es va posar malalt quan ja era ben vell. Va fer cridar els seus fills i els altres parents i quan tot hi hagueren anat, va dir als germans Bárður i Þorleikur: "M'ha agafat una indisposició. Mai no he estat malaltís[, així que] crec que aquesta malaltia em portarà a la tomba. Com sabeu, la cosa és que tots dos sou fills legítims, de manera que tota l'heretat us correspon per llei a vosaltres dos després de la meva mort. Tanmateix, encara hi ha el tercer fill, que no va néixer en el matrimoni; us vull pregar, germans, que l'Olau sigui inclòs en les partions i rebi un terç de l'heretat, la mateixa partió que vosaltres dos"

eðli·lega <adv.>:
naturalment, de manera natural o normal

eðli·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENnatural
◊ bæði hafa konur breytt eðlilegum (φυσικός -ή -όν, [τὴν] φυσικὴν [χρῆσιν]) mökum í óeðlileg (ἡ φύσις -ύσεως, εἰς τὴν παρὰ φύσιν), og eins hafa líka karlar hætt eðlilegum (φυσικός -ή -όν, [τὴν] φυσικὴν [χρῆσιν]) mökum við konur og brunnið í losta hver til annars, karlmenn frömdu skömm með karlmönnum og tóku út á sjálfum sér makleg málagjöld villu sinnar:
◊ þegar óvinina hungraði misstu þeir jafnvel hina eðlilegu löngun (ἐπιθυμέω | ἐπιθυμῶν, ἐπιθυμοῦσα, ἐπιθυμοῦν, [ἐκεῖνοι μὲν] ἐπιθυμοῦντες [τροφὴν]. Trad. lliure) í fæðu vegna þess hve kvikindin, sem stefnt var gegn þeim, voru viðbjóðsleg. En lýður þinn fékk ljúffenga saðningu eftir að hann hafði þolað skort um hríð: i quan els enemics tingueren gana, perderen fins i tot el desig natural de menjar pel fet que els animalots que els eren enviats, eren fastigosos; el teu poble, en canvi, després d'haver patit privació durant un breu temps, va rebre un menjar deliciós fins a l'atipament
◊ því að enn var þeim það hugstætt sem gerst hafði í útlegðinni. Mý hafði sprottið upp úr jörðinni í stað þess að kvikna á eðlilegan hátt (el text grec només parla de ἀντὶ μὲν γενέσεως ζῴων. Trad. lliure). Fljótið spjó froskamergð í stað þess að fóstra lagardýr (ἔνυδρος -ον ~ τὰ ἔνυδρα [ζῷα] ἀντὶ δὲ ἐνύδρων): se'n recordaven encara del que s'havia esdevingut en el país de llur exili: la terra, en comptes de bestiar, produïa mosquits, i el riu, en comptes de criatures aquàtiques, vomitava una multitud de granotes
2. (almennur, venjulegurnormal (comú, habitual)

eðlis·ávísun <f. -ávísunar, no comptable>:
instint m
◊ leikkonan Sharon Stone, sem er ekki hvað síst þekkt fyrir leik sinn í Eðlisávísun (‘Basic Instinct’), kemur fram í þremur þáttum í lögfræðidramanu Stofunni (‘The Practice’) síðar á árinu: l'actriu Sharon Stone, que és especialment coneguda pel seu paper a Instint bàsic (‘Basic Instinct’), apareixerà a tres episodis del drama legal L'advocat (‘The Practice’)

eðlis·boð <n. -boðs, -boð>:
inclinació f natural, inclinació f de la naturalesa
◊ þegar heiðingjar, sem hafa ekki lögmál, gjöra að eðlisboði það sem lögmálið býður, þá eru þeir, þótt þeir hafi ekki neitt lögmál, sjálfum sér lögmál: [en efecte,] quan els pagans, que no tenen la Llei, fan per inclinació natural allò que la Llei mana, aleshores, i malgrat que no coneixin la Llei, ells són la Llei per a si mateixos

eðlis·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
1. <GEN & QUÍMcanvi m de substància, canvi físic
◊ sú sameining sem hér á sér stað milli hinna tveggja eðla og miðlun Guðdómsins til mennskunnar á þessu stigi er slík, að þrátt fyrir að ekki sé um neina eðlisbreytingu hjá hvorugu þeirra að ræða, virðast þau bæði vera Guð: la unió que aquí té lloc entre les dues natures i l'estesa de la natura divina a la humana en aquest estadi és tal que, malgrat que no es pugui pas parlar de transmutació, totes dues semblen Déu
♦ undirgangast eðlisbreytingu: <QUÍMsofrir un canvi físic[o-químic]
2. (á prótínum og DNA, eðlissviptingdesnaturalització f (canvi físic o físico-químic a nivell de proteïnes i ADN, p.e., el que sofreix un ou en fregir-se)
3. <FIGcanvi m substancial (o: essencial), canvi m rellevant
♦ eðlisbreyting á e-u: canvi substancial en una cosa
♦ grundvallar eðlisbreyting á e-u: canvi essencial fonamental
4. <RELIGtranssubtanciació f

eðlisbreytingar·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
<RELIGdoctrina f de la transsubtanciació

eðlis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
1. <GENqualitatiu -iva (cf. magnbundinn¹ “quantitatiu”)
2. <QUÍMintensiu -iva (cf. magnbundinn² “extensiu”)
♦ eðlisbundinn eiginleiki: <QUÍMpropietat intensiva

eðlis·eiginleiki <m. -eiginleika, no comptable>:
<QUÍMpropietat física

eðlis·far <n. -fars, no comptable>:
1. <GENtarannà m, [disposició f de] caràcter m, natural m
♦ blíður að eðlisfari: de tarannà jovial
♦ vera hæglátur að eðlisfari: tenir un caràcter tranquil, ésser tranquil de mena
2. (erfðafargenotip m (constitució, condicionada genèticament, d'un individu) (arfgerð)

eðlis·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: física f
        nútíma eðlisfræði: física moderna

eðlis·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
físic -a

eðlis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
físic m, física f

eðlis·greindur, -greind, -greint <adj.>:
[super]dotat -ada [per naturalesa], intel·ligent de mena

eðlis·háttur <m. -háttar, -hættir>:
disposició f natural, natura f
♦ kvenlegir eðlishættir (o: eðlishættir kvenna)el que solen tenir les dones, les sangs
◊ en Abraham og Sara voru gömul og hnigin á efra aldur, svo að kvenlegir eðlishættir (ˈʔɔraħ ka-nnāˈʃīm, אֹרַח כַּנָּשִׁים) voru horfnir frá Söru: i l'Abraham i la Sara eren vells i d'edat avançada, de manera que a la Sara li havien desaparegut les maneres naturals de les dones (és a dir, les sangs) 
◊ og hún sagði við föður sinn: "Herra minn, reiðstu ekki, þótt ég geti ekki staðið upp fyrir þér, því að mér fer að eðlisháttum kvenna (kī־ˈδɛrɛχ nāˈʃīm, כִּי-דֶרֶךְ נָשִׁים)." Og hann leitaði og fann ekki húsgoðin: i ella li va dir a son pare: "senyor meu, no us enutgeu pas si no puc posar-me dreta davant vós, car tinc les maneres naturals de les dones" (és a dir, les sangs). I ell cercà, però no hi va trobar pas els terafim, els ídols domèstics

eðlis·hneigð <f. -hneigðar, -hneigðir>:
inclinació (o: predisposició) f natural, propensió f

eðlis·hvöt <f. -hvatar, -hvatir>:
instint m [natural]

eðlis·léttur, -létt, -létt <adj.>:
<FÍSde baixa densitat

eðlis·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
1. (meðfæddurinnat -a (natural, que no ha estat adquirit o après)
♦ honum er það eðlislægt: <LOC FIGho duu a la sang
2. (eiginlegur, innri, samefnislegur, sameðlis-inherent, consubstancial (intrínsec)

eðlis·massi <m. -massa, no comptable>:
<FÍSdensitat f (ϱ)
♦ eðlismassi vatns er...: la densitat de l'aigua és de...

eðlis·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència específica

eðlis·skapan <f. -skapanar, no comptable>:
natura f, mena f, qualitat f
miraculum virðuligs Óláfs konungs. Mart hefi ek sagt frá jarteignum þeim, er drottinn vár hefir gert fyrir sakir hins helga Óláfs konungs, en þetta sýnist mér all háleitt vera, er mjǫk vekr upp hug margra guðs vinna; at sǫnnu svá sem sál hvers kristins manns er ágætari at eðlisskapan enn líkaminn, svá er ok hennar dauði hættari ok þyngri, ok svá heilsan dýrðligri, en óvinr alls mannkyns léttir aldregi af at vinna slíkt við oss á hverjum degi, sem hann vann í Paradíso forðum, hug ok sálu hvers manns vill hann æ spilla, ok tæla hvern mann með svikfullri flærð; því skrøkvi biðr hann trúa, er hann telr fyrir, en guðs reiði ok boðorða brot, segir hann, lítils verð vera, veraldar virðing heitr hann, ok svíkr með því margan mann, en guðs dóms ok helvítis kvalar kveðr hann ǫngan mann hræðast þurfa; með þeirri villu sveik hann hinn fyrsta mann, þarmeð blekkir hann hvern dag hans afsprengi, til þess at hann gleymi ǫllum guðs boðorðum, svá sem hann gerði við mann einn, þann er hann sveik með svá banvænum drykk af djǫfulsins áblæstri; en sá hinn vesli maðr var í því héraði ofdrambsfullr, þvíat óvinrinn hafði hann blindat svá, at í móti munúð sinni ok veraldar girnd virði hann einskis annars heims píslir, er hann gafst í fjandans vald, til þess at fá sínar rangar fýstir, ok sagði sik svá or ǫllu samneyti heilagra manna; síðan hlífði hann messudegi hins blezaða Óláfs konungs: miraculum del venerable rei Olau. Moltes són les coses que ja he relatat en relació amb els miracles que Nostre Senyor ha fet per la intercessió del rei sant Olau, però aquest [que referiré adés] em sembla que és enterament sublim i apropiat per a deixondir [i edificar] el cor de mants amics de Déu. Veritablement, de la mateixa manera que l'ànima de tot cristià és d'una natura més noble que no pas el seu cos, així també la seva mort (= damnació eterna) és més danyosa i més dura i la seva salvació més gloriosa. Ara bé: l'enemic de tot el gènere humà no desisteix mai d'obrar cada dia contra nosaltres el que antany va obrar al Paradís, de manera que sempre vol corrompre el cor i l'ànima de tot home seduint tothom amb astúcies enganyoses i demanant que hom cregui les mentides que ell diu: que l'ira de Déu i la transgressió dels seus manaments -això diu- són insignificants, i[, a més a més,] promet [a qui l'escolta] la glòria del món i amb tals paraules sedueix mant home, [i també] diu que a cap home li cal témer ni el judici de Déu ni els turments de l'infern. Amb aquesta falsa il·lusió va enganyar el primer home i amb ella enganya cada dia els seus descendents fins que aquests obliden tots els manaments de Déu, tal com va fer amb un home que va enganyar amb una beguda molt letal d'inspiració diabòlica, car, aquest míser era, en la contrada [on vivia], presumptuós, ja que l'arxienemic l'havia enlluernat de tal manera que tenia en no-res els turments de l'altre món a canvi de la satisfacció dels seus plaers i apetits mundanals, i es va lliurar a les mans de l'arxienemic a fi de veure satisfets els seus desigs concupiscents i així es va excloure de la comunió dels sants; però més endavant ell va respectar la festa del benaurat rei Olau (La Passio et miracula beati Olaui tradueix: Sicut enim fidelis cuiuslibet anima corpore constat ex natura prestantior, ita eius mors grauior, et curatio preciosior estimanda)

eðlis·varmi <m. -varma, no comptable>:
<FÍScapacitat tèrmica específica, calor específica

eðlis·vísindamaður <m. -vísindamanns, -vísindamenn>:
físic m, física f

eðlis·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
qualitat f elemental (o: essencial)
♦ eðlisþættir e-sles qualitats elementals d'una cosa
◊ öllum er ljóst að hugkvæmni er einn mikilvægasti eðlisþáttur góðs vísindamanns: tothom té clar que la capacitat d'inventiva és una de les qualitats essencials més importants d'un bon científic

eðlis·þyngd <f. -þyngdir, -þyngdar>:
<FÍSpes específic

eðlun <f. eðlunar, eðlanir>:
<ZOOacoblament m, aparellament m

ef <conj. condicional>: si
        ef svo er: si és així... (o: en aquest cas...)
        ef til vill: potser

efa·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
escèptic -a, incrèdul -a

efa·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
<FILOSescepticisme m

efahyggju- <en compostos>:
<FILOSescèptic -a

efa·semd <f. -semdar, -semdir>:
dubte m
♦ uppi eru efasemdir um e-ð<LOCexisteixen dubtes sobre la veracitat d'una cosa, hi ha dubtes que una cosa sia vera

efasemda- <en compostos>:
<RELIGagnòstic -a

efasemda·hyggja <f. -hyggju, -stöðvar>:
<RELIGagnosticisme m

efasemda·kona <f. -konu, -konur>:
<RELIGagnòstica f

efasemda·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIGagnòstic m

eff <n. effs, eff. Dat. sg.: effi>:
<GRAM> efa f (nom de la lletra f, F)

efi <m. efa, pl. no hab.>: dubte m
        án efa: sens dubte
        draga e-ð í efa: posar una cosa en dubte

efins <adj. inv.>:
dubtós -osa, en dubte[s]
♦ vera efins í e-u (o: um e-ð)<LOCdubtar d'una cosa, tenir dubtes sobre una cosa
♦ mér er e-ð til efins<LOCno n'estic segur, no en tinc la certesa, ho dubto
♦ mér er til efins [um] að <+ subj.><LOCdubto que <+ subj.>, tinc els meus dubtes que <+ subj.

eflast <eflist ~ eflumst | efldist ~ efldumst | eflst>:
enfortir-se

efna¹ <efni ~ efnum | efndi ~ efndum | efnte-n>:
1. <GENcomplir (o: acomplir) una cosa
♦ efna loforð: complir una promesa
2. variant de → efna² “preparar, organitzar”
◊ já, Drottinn hefir efnt til fórnar, hann hefir þegar vígt gesti sína: sí, Jahvè ha aparellat un sacrifici, ha santificat els seus convidats

efna² <efna ~ efnum | efnaði ~ efnuðum | efnaðtil e-s>:
disposar els preparatius d'una cosa, organitzar una cosa, prendre les mesures necessàries per fer una cosa, aparellar una cosa
◊ Grímur kvað það vel efnað að þeir hefðu bæði jarðkost fjallanna og þó neyti af sjónum: en Grímur va dir que la cosa havia resultat bé ja que allà tindrien els esplets de les muntanyes però també els recursos de la mar
◊ Ólafur konungur var austur í landi og sat í Víkinni og hafði hann þar efnað til vetursetu: el rei Olau es trobava a l'est del país i estava a Vík on s'hi havia instal·lat per a passar-hi l'hivern
◊ hann fór þá út til Niðaróss og lét þangað flytja allar konungsskyldir og efnaði þar til vetursetu: aleshores va partir cap a Niðarós fent-hi transportar tots els ingressos de les recaptacions reials i disposant-hi els preparatius per a passar-hi l'hivern
◊ Ingimundur kaus sér bústað í hvammi einum mjög fögrum og efnaði til bæjar: l'Ingimundur va triar un indret per al seu mas a una cóma molt bonica i allà hi va disposar la construcció del mas
♦ efna til fundar: organitzar una reunió
♦ efna til kosninga: convocar [les] eleccions
♦ efna til veislu ~ boði ~ samdrykkju: preparar un banquet ~ un convit ~ un festí

efna- <en compostos>:
químic -a

efnaður, efnuð, efnað: acabalat -ada, adinerat -ada, benestant

efna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: química f

efnafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
químic -a

efna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
químic m, química f

efna·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greinte-ð>:
<QUÍManalitzar una cosa

efna·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
<QUÍManàlisi f
♦ efnagreining á vatni: anàlisi de l'aigua

efnahags- <en compostos>:
econòmic -a, financer -a

efnahags·aðstoð <f. -aðstoðar, no comptable>:
ajut econòmic

efnahags·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:
comunitat econòmica
♦ Efnahagsbandalag Evrópu: <JURla Comunitat Econòmica Europea

efnahags·bati <m. -bata, no comptable>:
millora econòmica, recuperació econòmica

efnahags·brot <n. -brots, -brot>:
delicte financer, delicte econòmic

efnahagsbrota·deild <f. -deildar, -deildir>:
departament m de delictes econòmics
♦ efnahagsbrotadeild bresku lögreglunnar: <JURel departament de delictes econòmics de la policia anglesa

efnahags·horfur <f.pl -horfa>:
perspectives econòmiques

efnahags·hrun <n. -hruns, -hrun>:
crac econòmic, ensulsiada econòmica

efnahags·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema econòmic

efnahags·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>: crisi econòmica

efnahags·lega <adv.>:
econòmicament
♦ standa efnahagslega verr ~ betur ~ illa ~ vel að vígi: estar econòmicament pitjor ~ millor ~ mal ~ ben preparat

efnahags·legur, -leg, -legt <adj.>:
econòmic -a
♦ efnahagsleg framtíð e-s: el futur econòmic de
♦ efnahagsleg heimsvaldastefna: imperialisme econòmic
♦ efnahagslegu hvatningaraðgerðirnar: paquet m de mesures d'estímul[ació] econòmic[a]
♦ efnahagsleg stjórnun: governança econòmica
♦ efnahagslegur stöðugleiki: estabilitat econòmica

efnahags·líf <n. -lífs, pl. no hab.>: vida econòmica, economia f

efnahags·lægð <f. -lægðar, -lægðir>:
recessió econòmica

efnahags·mál <n.pl -mála>: economia f
	jafnvægi í efnahagsmálum: estabilitat econòmica

efnahagsmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m d'economia, ministra f d'economia

efnahags·ráðstafanir <f.pl -ráđstafana>: mesures econòmiques

efnahags·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m d'economia
♦ efnahags- og viðskiptaráðuneyti: ministeri de comerç i afers econòmics

efnahags·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
balanç m [econòmic]

efnahags·samstarf <n. -samstarfs, no comptable>:
cooperació econòmica

efnahags·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat econòmica

efnahags·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política econòmica

efnahags·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
gestió econòmica

Efnahags- og framfara·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:
Organització per a (o: de) la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, OCDE f

Efnahags- og framfara·stofnunin <f. -stofnunarinnar, no comptable>:
l'Organització per a la (o: de) Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, l'OCDE f

efnahags·stöðugleiki <m. -stöðugleika, no comptable>:
estabilitat econòmica

efnahags·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
espai econòmic

efnahags·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:
problema econòmic

efnahags·vandi <m. -vanda, no comptable>:
dificultats econòmiques
♦ leysa úr efnahagsvanda: solucionar (o: resoldre) les dificultats econòmiques

efnahags·vandræði <n.pl -vandræða>:
problemes econòmics, difícil situació econòmica

efnahags·vöxtur <m. -vaxtar, no comptable>:
creixement econòmic

efnahags·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
indicador econòmic

efnahags·þrengingar <f.pl -þrenginga>:
dificultats econòmiques (o: financeres), estretors econòmiques

efnahags·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament econòmic

efnahags·þvinganir <f.pl -þvingana>:
sancions econòmiques

efna·laug <f. -laugar, -laugar>: tintoreria f, neteja f en sec

efnast <efnist ~ efnumst | efndist ~ efndumst | efnst>:
fer-se ric -a

efna·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma química

efni <n. efnis, efni>:
1. <GENmatèria f, substància f, <LIT estofa f
♦ efni fyrir hlut: <LING & RETORsinècdoque f en què la designació de la matèria primera s'empra per a designar-hi la matèria fabricada, verbi gràcia: els acers per les espases
2. (inntak, innihaldtema m (contingut, argument d'escrit, conversa etc.)
◊ en er hann kom þar, var honum sagt, að Hildiríðarsynir höfðu verið um veturinn í Þrándheimi með Haraldi konungi, og það með, að þeir myndu ekki af spara að rægja Þórólf við konung; var Þórólfi margt sagt frá því, hvert efni þeir hefðu í um rógið: i quan hi va haver arribat, li van dir que els fills de la Hildiríður havien estat durant l'hivern a Trondheim amb el rei Haraldur i, a més a més, que ho intentaven tot per a difamar en Þórólfur davant el rei; van informar detingudament en Þórólfur de quin era el contingut de les calúmnies
♦ halda sér (o: sig) við efnið: no apartar-se del tema
♦ í þessu efni: en vista d'això, en aquest cas
♦ í þessum efni: en aquest cas, quant a això
♦ koma sér [beint] að efninu: <LOC FIGanar [directament] al gra
♦ → málefni “afer, assumpte”
♦ → verkefni “tasca; projecte”
♦ → viðfangsefni “tasca”
♦ → umræðuefni “tema de conversa”
♦ → umtalsefni “tema de conversa”
3. (efniviðurmaterial m (matèria emprada per a construir, fer, elaborar etc. una cosa)
♦ efni í föt: tela f, teixit m
♦ → byggingarefni “material de construcció”
4. (um fólkpromesa f (persona que promet molt o que aspira a convertir-se en)
♦ efni í skáld: una jove promesa de la poesia, un poeta prometedor
♦ → drottningarefni “princesa hereva, futura reina”
♦ → konuefni “jove molt prometedora; promesa, futura muller”
♦ → konungsefni “príncep hereu, futur rei”
♦ → mannsefni “jove molt prometedor”
♦ → munksefni “novici”
♦ → nunnuefni “novícia”
♦ → víkingsefni “[bon] futur viquing”
5. (tilefni, ástæðamotiu m (causa, circumstàncies desencadenants)
◊ eigi mun konungur trúa því, þótt slík lygi sé upp borin fyrir hann, því að hér eru engi efni til þessa, að eg muni svíkja hann, því að hann hefir marga hluti gert stórvel til mín, en engan hlut illa: el reis no ho creurà pas per més mentides d'aquesta mena que li serveixin perquè no hi ha cap motiu pel qual jo el pogués trair ja que en moltes de coses m'ha procurat molt de bé i mai res de dolent
◊ á þessu sama ári gipti herra Árni biskup Guðnýju, dóttur Helga Loptssonar ok Ásbjargar systur sinnar, Þórði Hallssyni af Mǫðruvǫllum í Eyjafirði, ok var veizlan heima í Skálaholti at áliðnu sumri; en er þar af sannast at segja at hverjum sínkum manni mundi þat vera mjǫg minniligt torræki ef hann lét svá sína peninga tærða sem þar tærðu þessir frjálsir menn sinn kost er efnit (o potser s'hauria d'esmenar en efnt o efnat?; → efna¹,² . Cf l'expressió efna til [mikillar] veizlufengu til þessarar samdrykkju, þvíat allt fór saman, at boðsmenn vóru margir ok mikillar frægðar, mikil húsakynni ok mikilmannliga innan búin, ok innleiðslan stórmannlig, vistafǫngin valin, drykkrinn dýrr, útleiðslan ágæt af beggja hendi: aquell mateix any, el senyor bisbe n'Árni va beneir a Mǫðruvellir, a l'Eyjafiord, el matrimoni de la Guðný, la filla d'en Helgi Loptsson i de n'Ásbjǫrg, la germana del bisbe, amb en Þórðr Hallsson, i el convit es va fer a casa, a Skálaholt a les darreries de l'estiu, i d'aquest convit se n'ha de contar com a cosa ben vera que a qualsevol persona parsimoniosa li hauria estat un greu i molt memorable daltabaix econòmic si hagués despès els seus diners de la mateixa manera que aquests homes lliures, que van tenir motiu i ocasió d'oferir aquell convit, hi van fer gastament de llur hisenda, car tot plegat es va esdevenir que els convidats a les noces foren molts i de gran renom, l'indret de llur allotjament, espaiós i el seu interior, parat molt senyorívolament, la rebuda amb què hom els va acollir, magnífica, el menjar, exquisit, les begudes, precioses, i en el moment de l'adéu, totes dues parts es van acomiadar fent-se esplèndids regals
6. (ástandcircumstàncies f.pl (situació, condicions)
♦ óvænt efni horfist til [e-s]: <LOC FIGles perspectives no són gens bones, la cosa ha agafat un mal color
◊ óvænt efni horfist hér til. Nú eru tveir kostir fyrir hendi, að láta þá Höskuld dæma mál sín og kann vera að þeir komi því fram með sínum afla að Þorgeir missi goðorðsins, hinn er annar að sættast: les perspectives ara són ben dolentes, de manera que ens queden dues alternatives: o bé deixem que en Höskuldur i els seus portin el cas a judici i, atesa llur força, podria donar-se ben bé el cas que aconseguissin de fer perdre el godord al Þorgeir, o bé pactem amb ells i hi arribem a un acord
♦ nú er illt í efni: <LOC FIGla cosa té molt mala pinta, la cosa van mal dada
♦ vera komið í óvænt efni: <LOC FIGtenir una cosa molt mala pinta, trobar-se en una situació crítica
◊ menn Magnúss konungs, þeir er voru í ráðagerð með honum, tala það að þeim þykir í óvænt efni komið er þeir Haraldur frændur skulu berast banaspjót eftir: els homes del rei Magnús que li feien de consellers li van dir que els semblava que la cosa pintaria molt malament si ell i en Haraldur, el seu parent, trencaven les hostilitats
◊ og sú var virðing á að Barði þótti haldið hafa fullan hlut og þeir er honum veittu, í svo óvænt efni sem komið var um hríð: i el parer de la gent fou que en Barði, i aquells que li donaven suport, havien obtingut un èxit total [amb l'acord assolit] per més dolentes que haguessin semblat les seves perspectives d'èxit fins llavors
◊ nú er komið í óvænt efni: la situació és crítica, la cosa pinta molt malament
7. efni <n.pl efna>: (auður, fáreigncabal m, riquesa f (béns, mitjans econòmics, fortuna)
♦ eftir efnum og ástæðum: segons els mitjans i les circumstàncies, segons les possibilitats
♦ hafa efni á e-u: tenir els mitjans per a una cosa
♦ ég hef ekki efni á því: no en tinc pas els mitjans
♦ lifa um efni fram: viure per sobre de les seves possibilitats
♦ vera í góðum efnum: tenir cabal[s], ésser acabalat -ada
8. (eiturlyfmaria f (droga; adaptació del mot anglès stuff)

efni·legur, -leg, -legt <adj.>:
que promet molt (jove, noi)

efnis·grein <f. -greinar, -greinar>:
<GRAMparàgraf m

efnis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
<FILmaterialisme m
♦ díalektísk efnishyggja: materialisme dialèctic
♦ söguleg efnishyggja: materialisme històric

efnis·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
acte o acció d'agafar i endur-se'n material d'un indret
♦ öll efnistaka bönnuð nema í samráði við landeigendur: prohibit endur-se'n qualsevol mena de material o objecte sense el consentiment dels propietaris dels terrenys

efnis·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
component m, constituent m
♦ virkur efnisþáttur (o: þáttur) í lyfi: <MEDprincipi actiu d'un fàrmac

Efrat <m. Efrats, no comptable>:
variant ortogràfica de Evfrat ‘Eufrates’

efri, efri, efra <adj.. Formes de comparatiu sense grau positiu>:
superior -a (local & temporal; per a l'expressió del rang, hom empra æðri, æðri, æðra)
♦ á efri árum: <LOCen la vellesa, en els anys de vellesa
♦ hniginn á efra aldur: <LOCd'edat avançada, [ben] carregat d'anys
♦ efra blað: <MEDlobus m superior
♦ efra brjóstgrindarop: <MEDobertura toràcica superior
♦ efra þilfar: <NÀUTcoberta f superior
♦ efri beinn augnvöðvi: <MEDmúscul recte superior de l'ull
♦ efri bekkirnir: <EDUCles classes superiors, les classes més avançades
♦ hægri efri blaðaberkja: <MEDbronqui lobel·lar superior dret
♦ vinstri efri blaðaberkja: <MEDbronqui lobel·lar superior esquerre
♦ efri deild: <POLÍTCambra alta, senat m
♦ efri holæð: <MEDvena cava superior
♦ efri hæð hússins: el pis de dalt
♦ efri hægri lungnabláæð: <MEDvena pulmonar superior dreta
♦ efri vinstri lungnabláæð: <MEDvena pulmonar superior esquerra
♦ efri kjálki: <MEDmaxil·lar m superior
♦ efri mörk: límit m superior
♦ efri útlimur: <MEDextremitat f superior
♦ efri vörin: <MEDel llavi superior
♦ efri nefaða (o: nefskel)<MEDcornet m superior, cornet m de Morgagni
♦ efri skávöðvi: <MEDmúscul oblic superior (o: major) [de l'ull]

efst:
nom. sg. f. & nom. & ac. sg. n. & nom. & ac. pl. n. de → efstur, efst, efst “el més alt -a, el primer la -a de tot”

efst <adv. en gran superlatiu>:
al capdamunt del tot, a la part superior

efsta·stig <n. -stigs, pl. no hab.>:
<GRAMgrau superlatiu

efstavika <f. efstuviku, efstuvikur. Gen. pl.: efstuvikna>:
<RELIGSetmana Santa

efsti, efsta, efsta <adj.. Formes febles de superlatiu sense grau positiu>:
1. <LOC & FIGel més alt la més alta
♦ á efstu hæð: en el darrer pis, en el pis de dalt de tot
2. <TEMPdarrer -a
♦ efsti bekkur: <EDUCla darrera classe, el darrer curs
♦ efsti dagur: <RELIGel dia del Judici Final (lit. el dia suprem
♦ á efsta degi: el dia del Judici Final

efstur, efst, efst <adj.. Formes fortes de superlatiu sense grau positiu>:
variant forta de efsti, efsta, efsta “el més alt”
♦ vera efstur í bekk sínum: <EDUCésser el primer de la seva classe
♦ verða efstur í bekknum: <EDUCconvertir-se en el primer de la classe
♦ vera (o: standa) efstur með 58 stig: <ESPORTencapçalar la classificació amb 58 punts
♦ það er efst í mér [núna] að <+ inf.><LOC[ara mateix] el meu desig més fort és [de] <+ inf.>, [ara mateix] allò en què penso més és en <+ inf.

eftir <adv.>:
	després
	eftir á: després (un cop fet)
		mánaðarlaun eftir á: salari mensual cobrable a l'acabament del mes 

eftir <prep.>:
   I: <+ac.>: 1. <GEN> després de (+ indicació de temps passat)
           eftir ár: un any després, després d'un any, al cap d'un any
           eftir þrjá daga: tres dies després
        2. d'aquí a (+ indicació de temps futur)
           eftir þrjá daga: d'aquí a tres dies
           eftir þrjár vikur: d'aquí a tres setmanes
           eftir þrjú ár: d'aquí a tres anys
           ég kem eftir viku: vindré d'aquí a una setmana
        3. per, de (preposició introductora del subjecte agent)
        4. eftir því sem: en relació amb, depenent de (com), segons
   II: <+dat.>: 1. <GEN> al llarg de (lloc)
        2. (samkvæmt) segons (d'acord amb)

eftir·farandi, -farandi, -farandi <adj.>:
següent (que es diu, s'especifica o cita a continuació)
♦ á eftirfarandi stöðum: en els següents llocs (en els llocs que se citen a continuació)
♦ eftirfarandi dæmi: el següent exemple, l'exemple que segueix

eftir·komandi <m. -komanda, -komendur>:
1. (afkomandidescendent m & f (següent en la línia successòria o generacional)
2. (eftirmaðursuccessor m, successora f (que succeeix a un altre en un càrrec)

eftir·láta <-læt ~ -látum | -lét ~ -létum | -látiðe-m e-ð>:
deixar una cosa a algú (en heritatge)

eftir·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (undirgefinn, hlýðinnmanejable, dòcil (obedient, persona)
♦ eftirlátur e-m: dòcil a algú, submís a algú
◊ hlýðið leiðtogum yðar og verið þeim eftirlátir. Þeir vaka yfir sálum yðar og eiga að lúka reikning fyrir þær. Verið þeim eftirlátir til þess að þeir geti gjört það með gleði, ekki andvarpandi. Það væri yður til ógagns: obeïu els vostres governants i siau-los submisos car vetllen per les vostres ànimes i n'han de retre compte; siau-los submisos a fi que ho puguin fer amb goig, i no pas gemegant: això no us seria de cap avantatge
◊ þeir svöruðu honum og mæltu: "Ef þú í dag verður lýð þessum eftirlátur (ˌtihʝɛh־ˈʕɛβeδ lā-ˈʕām ha-zˈzεh, תִּהְיֶה-עֶבֶד לָעָם הַזֶּה), lætur að orðum þeirra, gjörir að vilja þeirra og tekur vel máli þeirra, munu þeir verða þér eftirlátir (ʕăβāˈδīm, עֲבָדִים) alla daga": i ells li varen respondre tot dient: “si avui et fas submís a aquesta gent, ets deferent amb llurs paraules, fas llur voluntat i dónes orella a llur petició, ells et seran submisos per sempre
◊ þeir svöruðu honum og mæltu: "Ef þú í dag verður lýð þessum eftirlátur (ʔim־ˌtihˈʝɛh lə-ˈŧōβ lə-hā-ˈʕām ha-zˈzεh, אִם-תִּהְיֶה לְטוֹב לְהָעָם הַזֶּה), verður þeim náðugur og tekur vel máli þeirra, munu þeir verða þér eftirlátir (ʕăβāˈδīm, עֲבָדִים) alla daga": 
◊ Pálnatóki svarar: "Oft hefi eg þér eftirlátur verið, fóstri, og ef þér þykir það þinn vegur meiri að eg segja þér það í allmiklu fjölmenni heldur en svo að færi sé hjá, þá skal það veita þér. Eg skildumst við hana á bogastrengnum, konungur," segir hann, "þá er eg skaut í rassinn föður þínum og eftir honum endilöngum, svoað út kom í munninn": 
◊ "Gersemi ert þú," sagði Hallgerður, "hversu þú ert mér eftirlátur": 
◊ konungr mælti: "Þér hafið verit mér hlýðnir ok eftirlátir í öllu, en nú þykki mér mikil ván, at þessi sótt, er ek hefi, skili vára vingan. Vil ek ríki þetta, er ek hefi átt, gefa Gautreki, syni mínum, ok þar með konungs nafn": 
◊ Þorkell mælti þá: "Eg vil yður kunnigt gera að eg hefi fengið sjúkdóm nokkurn og þykir mér líklegt að hann muni skilja vorar samvistur og hafið þér vel hlítt minni forsjá og verið mér hlýðnir og eftirlátir og hafið þér þökk fyrir það": 
◊ Busla hét kerling. Hún hafði verit frilla Þvara karls. Hún fóstraði sonu hans. Hún kunni margt í töfrum. Smiðr var henni miklu eftirlátari, ok nam hann margt at henni. Hún bauð Bósa at kenna honum galdra, en Bósi sagðist eigi vilja, at þat væri skrifat í sögu hans, at hann ynni nokkurn hlut með sleitum, þann sem honum skyldi með karlmennsku telja: 
◊ konungr hugsar nú orð meyjarinnar, finnr þat, at hún var ráðgjörn ok stórlát. Þótti honum eigi ólíkligt, at hann ok ríki hans fengi ónáðir af hennar ofsa ok kappgirnd, tekr þat ráðs, at hann fær henni til forráða þriðjung af ríki sínu. Þar með eflir hann henni atsetu, sem á Ullarakri heitir; þar með fær hann henni til fylgdar harða menn ok hrausta, þá sem henni váru hlýðnir ok eptirlátir at gera vilja hennar: 
◊ Úlfkell sagði, at -- "þat skal satt vera, því at þat, sem vér höfum af gert, skulum vér góðu bæta, bæði þér ok þinni móður, ef þú vilt vera oss trú ok holl, hlýðin ok eptirlát ok þverúðast eigi við oss": 
2. (tilhliðrunarsamur, undanlátssamurindulgent, transigent (condescendent, que té condescendència amb els errors, faltes etc. d'altri)
♦ vera eftirlátur e-m (o: við e-n)ésser [massa] condescendent amb algú, consentir-li massa coses a algú (ésser molt condescendent o permissiu, esp. amb un infant. Cf.eftirlætisbarn “infant consentit”)
◊ eigir þú dætur, gæt þá dygðar þeirra og vertu þeim eigi of eftirlátur: si tens filles, vetlla per llur virtut i no les consenteixis massa

eftir·lifandi, -lifandi, -lifandi <adj.>:
<JURsupervivent
♦ eftirlifandi maki: el cònjuge supervivent
♦ eftirlifandi sambýlingur: la parella de fet supervivent

eftir·lit <n. -lits, -lit>:
1. <GENcontrol m (vigilància, esment, supervisió)
♦ hafa eftirlit með e-u: controlar una cosa, vigilar una cosa
♦ hafa gott eftirlit með e-u: vigilar atentament una cosa
♦ vera við eftirlit: estar de patrulla, estar patrullant
♦ lögreglumaður við eftirlit: un policia de patrulla
2. (eftirlitsstöð[punt m de] control m (oficines, indret)

eftirlits·samur, -söm, -samt <adj.>:
atent -a, vigilant

eftirlits·semi <f. -semi, no comptable>:
atenció f, vigilància f

eftir·sóttur, -sótt, -sótt <adj.>:
[molt] sol·licitat -ada

eftirlits·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat[s] f.[pl] de control (o: supervisió)

eftirlits·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
patrulla f de vigilància

eftirlits·yfirvald <n. -yfirvalds, -yfirvöld>:
autoritat supervisora, autoritat controladora

eftir·líking <f. -líkingar, -líkingar>: 1. (stæling & líki) imitació f
           Eftirlíking af eldinum eftir Rosselló-Pòrcel: Imitació del foc d'en Rosselló-Pòrcel
           eftirlíking af náttúrunni: imitació de la natura
           eftirlíking náttúrunnar: imitació de la natura
           marmara-eftirlíking: imitació de marbre
        2. mimesi f
           aristótelísku hugtökin "eftirlíking" og "hreinsun": els conceptes aristotèlics de "mimesi" i "catarsi"

eftir·líkjandi <m. -líkjanda, líkjendur>: imitador m, imitadora f

eftir·máli <m. -mála, -málar>:
epíleg m
♦ eftirmáli innrásarinnar: l'epíleg de la invasió
♦ eftirmáli um innrásina: l'epíleg de la invasió
♦ rita eftirmála bókarinnar: escriure l'epíleg del llibre

eftir·minnilegur <adj. -minnileg, -minnilegt>:
memorable, digne -a d'ésser recordat -ada

eftir·réttur <m. -réttar, -réttir>: postra f, darreria f
        eftirréttir: les postres

eftirsóknar·verður, -verð, -vert <adj.>:
desitjable (que s'ho paga d'esmerçar-hi esforços, de maldar per aconseguir-ho)

eftir·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
rèplica f (terratrèmol secundari posterior a un de principal)

eftir·stöðvar <f.pl -stöðva>:
resta f (romanent, residu)

eftir·talinn, -talin, -talið: següent (que es detalla a continuació)

eftir·tekt <f. -tektar, no comptable>:
atenció f
þá sagði Samúel: Hefur Drottinn þá sömu velþóknun á brennifórnum og sláturfórnum og hlýðni við boð sín? Hlýðni er betri en fórn, eftirtekt (qāˈʃaβ ~ קָשַׁב:   hinˈnēh   ʃəˈmɔaʕ   mi-zˈzɛβaħ   tˤōβ   lə-haqˈʃīβ   mē-ˈħēlɛβ   ʔēi̯ˈlīm,   הִנֵּה שְׁמֹעַ מִזֶּבַח טוֹב, לְהַקְשִׁיב מֵחֵלֶב אֵילִים) betri en hrútafeiti: aleshores en Samuel (Xemuel) va dir: «Jahvè es complau igual en els holocaustos i les víctimes que en l'obediència dels seus preceptes? L'obediència és millor que fer-li sacrificis, i prestar-li atenció, millor que oferir-li greix de moltons
♦ veita e-u eftirtekt: dedicar [la seva] atenció a una cosa

eftirtektar·samur, -söm, -samt <adj.>:
atent -a, observador -a

eftir·tölur <f.pl -talna>: 1. (smámunasemi, sýtingur) primmiradesa f, repelositat f (crítiques per nimietats, bagatel·les)
        2. (meinfýsni) mesquinesa f (manca de generositat moral, coquineria)
           óþökk og eftirtölur: ingratitud i mesquinesa
           eftirtölur og níska: mesquinesa i gasiveria
        3. (það að telja eftir) recordatori insistent i molest dels favors fets (insistència -com a prova de tenir un caràcter mesquí- a recordar molt sovint a algú els favors i serveis que li ha fet)
        4. (nöldur, ógeð) desgana f (reluctància a fer una cosa & expressió d'aquesta reluctància)
           gera e-ð með eftirtölum: fer una cosa de mala gana (o: a contracor; o: rondinant)
           vera með eftirtölur: rondinar, remugar (en senyal de descontentament, malagana, desgrat etc.)
 
 
 
egg <n. eggs, egg>: 1. ou m
           hvort kom á undan, eggið eða hænan?: què va ésser primer, l'ou o la gallina?
           harðsoðin egg: ous bullits, ous durs (bullits entre 8 i 10 minuts)
           liggja á eggjum: covar els ous (femella d'ocell & gallina)
           linsoðin egg: ous passats per aigua (bullits durant uns tres minuts)
           soðin egg: ous bullits (entre passats per aigua i durs, bullits al voltant dels cinc minuts)
           skurma egg: trencar la closca de l'ou
           spæld egg: ous estrellats
           þeytt egg: un ou batut
           verpa eggjum: pondre ous (aviram, ocell, rèptil)
        2. <MED & VETER> òvul m
           frjóvgað òvul fecundat
 
 
 
egg·aldin <n. -aldins, -aldin>: albergínia f
 
 
 
eggaldin·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>: rodanxa f d'albergínia

egg·hetta <f. -hettu, -hettur>:
*bolbici m titubant, *mujolet m (bolet Bolbitius titubans syn. Bolbitius vitellinus var. titubans)

eggja¹ <eggja ~ eggjum | eggjaði ~ eggjuðum | eggjað>:
1. <e-ð>: (gera beittariesmolar una cosa (fer més agut el tall d'una eina o d'un ganivet)
◊ eggja hníf: esmolar un ganivet
◊ eggja ljá: esmolar una falcella
2. <e-n>: (egnaincitar algú (instigar, esperonar, instar, agullonar)
♦ eggja e-n á e-ð: incitar [fort] algú perquè faci una cosa
♦ eggja á að <+ subj.>burxar perquè <+ subj.
◊ þá eggjuðu margir á að enn skyldi við leita um atreiðina og var það gert: llavors molts van burxar perquè encara es tornés a intentar de continuar el viatge i així es va fer
♦ eggja e-n til e-s: punxar algú perquè faci una cosa
♦ eggja e-n að <+ inf.>esperonar algú a <+ inf.
◊ vinir hans eggjuðu hann að kvænast: els seus amics l'animaven a casar-se
◊ margir menn eggjuðu konung, er stund var í milli, að nauðga þeim Kjartani til trúarinnar: del cap d'una estona, molts dels homes van instar el rei a forçar Kjartan i els altres [islandesos] a convertir-se
◊ Kormlöð eggjaði mjög Sigtrygg son sinn að drepa Brján konung: la Kormlöð punxava molt son fill Sigtrygg perquè matés el rei Brian
♦ <eggja e-n í höfuð sér: provocar la còlera d'algú, enfurismar algú en contra seu
♦ <illt er að eggja óbilgjarnan: <LOC FIGmala cosa és animar l'animós
♦ eggja [til] e-s: instigar a fer una cosa
3. <e-n>: (menn, her, lið til atsóknar fyrir orrustuarengar algú (encoratjar, animar els homes, esp. abans de la batalla)
♦ eggja e-n fram: encoratjar algú a avançar
4. <e-n>: (menn, her, lið í orrustuencoratjar algú (animar els homes durant la batalla)

eggja² <eggja ~ eggjum | eggjaði ~ eggjuðum | eggjað>:
(safna eggjumanar (o: sortira cercar ous a l'indret on les gallines o d'altres ocells tenen els nierons
◊ þeir eggjuðu vel, náðu miklu af eggjum: han anat a cercar ous i els ha anat molt bé, han aconseguit aplegar-ne una bona quantitat
♦ það eggjaði vel: han trobat molts d'ous [als nierons]

eggja·hræra <f. -hræru, no comptable>: ous remenats

eggja·hvíta <f. -hvítu, -hvítur. Gen. pl.: -hvíta>:
1. <GENclara f d'ou, blanc m d'ou (Mall., Men.
2. <QUÍMalbúmina f
♦ eggjahvíta í þvagi: <MEDalbuminúria f, proteïnúria f
3. <BIOLproteïna f

eggjahvítu·efni <n. -efnis, -efni>: proteïna f

eggja·hæna <f. -hænu, -hænur>:
lloca f

eggja·kaka <f. -köku, -kökur>: (omeletta) truita f (d'ous)
        eggjakaka með kartöflum*: truita amb patates
 
 
 
eggja·pískari <m. -pískara, -pískarar>: batedor m (eina de cuina, esp. per a batre ous)
 
 
 
eggja·rauða <f. -rauðu, -rauður>: rovell m d'ou, vermell m d'ou (Bal.), <†> mujol m [d'ou]
 
 
 
eggja·réttir <m.pl -rétta>: <CULIN> plats fets a base d'ous
 
 
 
eggja·skeri <m. -skera, -skerar>: tallaous m (estri de cuina)
 
 
 
eggja·skurn <f. -skurnar, -skurnir>: closca f d'ou

eggjast <eggjast ~ eggjumst | eggjaðist ~ eggjuðumst | eggjast ║ [hvor annan]>:
donar-se ànims mútuament, esperonar-se mútuament
◊ þeir Flosi snerust þá við og eggjuðust nú fast hvorirtveggju: en Flosi i els seus es van disposar per repel·lir l'atac i s'encoratjaven fermament els uns als altres
♦ láta eggjast: deixar-se provocar
◊ eigi mun konungur láta að eggjast um öll níðingsverk þín; eigi mun hann láta Egil drepa í nótt, því að náttvíg eru morðvíg: el rei no es deixarà pas provocar a cometre totes les malvestats que dius, no farà pas que matin l'Egill anit perquè els homicidis comesos de nit són vils assassinats

eggja·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: <MED> ovari m

eggja·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: rossinyol m, picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

eggjun <f. eggjunar, eggjanir>:
abrivament m, abrandament m (gran vehemència)
♦ eggsjúk hæna: lloca f

egg·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
lloca (femella d'ocell & gallina que cova els ous)
♦ eggsjúk hæna: lloca f

egg·skel <f. -skeljar, -skeljar>: navalla f, mànec m (mol·lusc Ensis ensis)

egg·tvíblaðka <f. -tvíblöðku, -tvíblöðkur>:
lístera f oval (o: ovada) (planta Listera ovata)

egifskur, egifsk, egifskt <adj.>:
egipci -ípcia (egypskur, egypsk, egypskt)

Egifta·land <n. -lands, no comptable>:
Egipte m (Egyptaland)

Egifti <m. Egifta, Egiftar>:
egipci m, egípcia f (Egypti)

Egypta·land <n. -lands, no comptable>:
Egipte m

egypskur, egypsk, egypskt <adj.>:
egipci -ípcia

Egypti <m. Egypta, Egyptar>:
egipci m, egípcia
♦ hinir fornu Egyptar: els antics egipcis
♦ hinna fornu Egypta: dels antics egipcis

egypzkur, egypzk, egypzkt <adj.>:
<variant arcaica de → egypskur, egypsk, egypskt “egipci”

ehf. <abrev. de einkahlutafélag>:
<ECONSL f (societat de responsabilitat limitada)

ei <adv.>:
<variant arcaica de → ekki “no...pas”

eið <n. eiðs, eið>:
variant de eiði ‘istme, llenca de terra entre dues illes o entre illa i terra ferma’

eið·brigði <n.pl -brigða>:
<variant arcaica de → eiðrof “trencament de jurament”

eið·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
lligat -ada per un jurament

eið·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -feste-ð>:
1. <GENcertificar una cosa
2. (um vitnifer prestar el jurament a..., prendre el jurament a... (testimoni)

eiði <n. eiðis, eiði>:
istme m 
♦ → Panamaeiði “istme de Panamà”

eið·rof <n. -rofs, -rof>:
trencament m (o: violació f) de jurament, perjuri m

eið·rofa <adj. inv.>:
perjur -a

eið·rofi <m. -rofa, -rofar>:
perjur m, perjura f

eið·stafur <m. -stafs, -stafir>:
fórmula f de jurament, tenor m,f de jurament
♦ vinna (o: sverja) eið með þeim (o: þessum) eiðstaf: prestar un jurament amb el següent tenor del jurament
◊ [hversu konungr skal hirðmenn gøra] þann tíma er konungr vill hirðmann gøra, þá skulu engi borð standa fyrir konungi. Konungr skal hafa sverð sitt á kné sér, vígslusverð, ef hann er kórónaðr, ok venda aptr dǫggskónum undir hǫnd sér ok leggja meðalkaflann fram yfir hœgra kné sér; síðan skal hann sveipa fetilssylgjunni upp yfir meðalkaflann ok gripi svá hœgri hendi ofan yfir allt saman. En sá er hirðmaðr skal gøraz, skal falla {á} báðum knjám fyrir konungi á gólf eðr [fót]skǫr ok taka upp hœgri hendi sinni undir meðalkaflann, en vinstri hendi haldi hann niðr fyrir sik, sem hánum er hœgast, ok minniz síðan við hǫnd konungs. Síðan skal hann upp standa ok vinna eið at bók þeirri er konungr fær hánum með þessum eiðstaf: „Til þess legg ek hǫnd á helga bók, ok því skýt ek til Guðs, at ek skal vera hollr ok trúr mínum herra N. Noregskonungi, [bæði] opinberliga ok leyniliga. Fylgja skal ek hánum innan lands ok utan, ok hvergi við hann skiljaz nema hans sé lof eðr leyfi til, nema full nauðsyn banni. Halda skal ek eiða þá [alla] er hann hefir svarit ǫllu landsfólkinu, eptir því viti, sem Guð ljær (lér) mér. Svá sé mér Guð hollr sem ek satt segi, gramr ef ek lýg“. Síðan skal hann falla á kné fyrir konungi ok leggja hendr sínar báðar saman, en konungr báðar sínar hendr um hans hendr ok minnaz síðan við sjálfan konung. Síðan skal sá skutilsveinn, sem stǫðu heldr, fylgja hánum at handsali, fyrst til lendra manna, ef þeir eru inni, ok síðan til annarra hirðmanna. En þann tíma, sem hirðmaðr gengr at handsali, þá skal lendr maðr fyrir kurteisi sakir ok litillætis upp standa í móti hánum, ok minnaz við hann, svá it sama skulu gøra allir hirðmenn [þar] út í frá. Þat berr ok vel, ef því kømr við, at sá inn sami skutilsveinn fylgi hánum í aðra staði, þar sem flestir hirðmenn eru fyrir, ok kanniz svá forn hirð við nýja lǫgunauta með einarðligu sambandi. Hinn sami háttr skal á vera hvárt er gøriz fleiri í senn eða færri: [quan el rei vol fer hirðmenn] a les ocasions que el rei vulgui nomenar un hirðmann, davant el rei no hi ha d'haver cap taula. El rei ha de tenir la seva espasa damunt els seus genolls, l'espasa de la consagració, si ja és estat [consagrat i] coronat rei, i llavors girarà la guaspa cap amunt, passant-la sota la seva aixella, i posarà el mantí cap endavant de tal manera que aquest li quedi damunt el seu genoll dret [sense tocar-lo], i després ha d'aixecar la sivella de la corretja de [la beina de] l'espasa sobre el mantí i ha d'agafar sivella i mantí tot seguit part damunt amb la mà dreta. I el qui ha de fer-se hirðmaðr, que caigui de genolls davant el rei al trespol o al graó i que aixequi la seva mà dreta fins a agafar el mantí de l'espasa part dessota, mentre manté la mà esquerra abaixada davant seu de la manera que li vagi millor i llavors ha de besar la mà del rei. Tot seguit s'ha de posar dret i prestar jurament pel Llibre que el rei li donarà amb aquest tenor del jurament: „Poso la mà sobre el Llibre sagrat per [jurar] això i poso Déu per testimoni d'això: que seré fidel i lleial al meu senyor N., rei de Noruega, tant en públic com en privat. El seguiré tant a l'exterior com a l'interior del país i enlloc no em separaré d'ell llevat que tingui el seu permís o vènia per fer-ho o que no hi pugui estar perquè m'ho impedeixin causes de força major totalment ineludibles. També servaré tots els juraments que ell hagi jurat a tota la gent del país amb el seny que Déu em concedeixi. Que Déu em doni la seva gràcia si dic la veritat, i sigui aïrat amb mi si menteixo“. Tot seguit, s'ha d'agenollar davant el rei i ajuntar les seves dues mans, i el rei posarà les seves mans al voltant de les d'ell, i tot seguit [el nou hirðmaðr] besarà el rei mateix. Tot seguit, el xambelà que tingui el lloc (=el xambelà lloctinent) l'acompanyarà a l'acte d'encaixada de mans, de primer als lendir menn, s'hi ni ha cap a dins [el tinell], i tot seguit als altres hirðmenn. I quan el [nou] hirðmaðr vagi a l'encaixada de mans, que cada lendr maðr, per mor de la cortesia i la humilitat, es posi dret cap a ell i el besi, i el mateix facin tots els hirðmenn a continuació. També s'escau, si se'n dóna l'ocasió(si es pot), que el mateix xambelà l'acompanyi a d'altres indrets on hagin de trobar-hi la majoria dels hirðmenn, i així la vella hirð faci coneixença del nou company amb qui entren en ferma aliança. Es procedirà de la mateixa manera tant si són molts els qui es facin hirðmenn alhora com si són pocs (vocabulari: #1. fetilssylgja: entenc que això vol dir que l'espasa es manté dins la seva beina durant la cerimònia; #2. grípa hœgri hendi ofan yfir allt saman: en el text no s'esmenta la guarda de l'espasa o hjalt. Interpreto, però, aquest passatge de tal manera que el rei estreny la sivella de la corretja contra la part de dalt del mantí, subjectant mantí i sivella per la guarda de l'espasa. Altrament no sabria imaginar-me com ho fa; #3. taka hendi sinni upp undir meðalkaflann: interpreto aquest passatge com que el futur hirðmaðr aixeca la mà i agafa el mantí de l'espasa per dessota, és a dir, com si volgués aguantar el mantí amb el palmell de la mà, col·locant la mà, doncs, part davall el mantí, entre la guarda i el pom, i tancant llavors els dits, que quedarien a la part de damunt del mantí de l'espasa i tradueixo en conseqüència; l'Svend Grundtvig 1870, pàg. 63 (“Om de gotiske folks våbenéd”), ofereix la següent traducció parcial d'aquest passatge: når kongen antager hirdmænd, da skal intet bord stå foran ham. Kongen har sit sværd liggende i skødet, kroningssværdet, dersom han er kronet; han stikker dupskoen ind under sin ene arm og lægger sværdets håndfang frem over sit höjre knæ; så slynger han sværddremsspændet over håndfanget; så skal han kysse kongens hånd, derpå rejse sig og modtage bogen af kongens hånd og så sværge eden ... så sandt hjælpe mig Gud og hans hellige ord: han være mig huld, om jeg siger sandt, gram, om jeg lyver! Derpå knæler han atter foran kongen og lægger sine hænder sammen, kongen lægger sine hænder på hans og kysser ham )

eið·svarinn, -svarin, -svarið <adj.>:
jurat -ada (fet sota jurament)
♦ eiðsvarin yfirlýsing: una declaració jurada
♦ vera eiðsvarinn: estar sota jurament

eiður <m. eiðs, eiðar>:
jurament m
♦ rjúfa eið: violar (o: trencar) un jurament
♦ sverja (o: vinna; o: leggja) eið: prestar jurament
♦ leggja eið að e-u: assegurar una cosa amb un jurament
◊ hann hét honum vináttu sinni og griðum og lagði eið að og þó að Ónías grunaði hann um græsku gat Androníkus tælt hann til að yfirgefa griðastaðinn: li va prometre sota jurament asil i la seva amistat i encara que l'Onies sospitava una arteria d'ell, l'Andrònic el va persuadir perquè abandonés el lloc on havia trobat asil
◊ Alkímus lét líka friðarvilja í ljós við þá og lagði eið að: „Ekki munum við reyna að gera ykkur eða vinum ykkar illt,“ sagði hann: L'Alquim també se'ls adreçà amb paraules pacífiques i els jurà: "no intentarem fer-vos cap mal, ni a vosaltres, ni als vostres amics"
◊ hann lagði eið að því að hann mundi aldrei leitast við að gera honum neitt til miska svo lengi sem hann lifði: li va jurar que, mentre visqués, mai no cercaria de fer-li res que el perjudiqués
♦ rangur eiður: jurament en fals
♦ sverja rangan eið: jurar en fals
♦ undir eiði: sota jurament
♦ e-m er eiður sær að <+ ind.>poder jurar amb total seguretat que <+ ind.>
♦ mér er eiður sær að þessu hef ég aldrei lofað: puc jurar quan vulgueu que mai no he promès tal cosa

eiga: 1. tenir (posseir)
        2. eiga að <+inf.>: haver de <+inf.>
        3. eiga að <+inf.>: (af umsögn annarra) se suposa que..., diuen que... (reflectint un parer, esp. d'altri)
           en hann á nú víst að vera laus við hana (pillufíknina): però ara se suposa que se n'ha desempallegat (de la seva addicció als tranquil·litzants)
        4. eiga í e-u: tenir una cosa (problemes, dificultats etc.)
           eiga í deilum við e-n: tenir conflictes amb algú
           eiga í erfiðleikum með að <inf.>: tenir dificultats per a <inf.>: tenir dificultats
           eiga í vanda: tenir dificultats
           eiga í vandræðum: tenir problemes 
        5. eiga við e-ð: convenir a una cosa, ésser convenient a una cosa, ésser escaient a una cosa
           eiga vel við e-ð: escaure's bé a una cosa, pegar bé a una cosa (Bal.)
        6. hvað áttu við?: <LOC> què vols dir?
           ...áttu þá við það sem ég held að þú eigir við?: ...has volgut dir el que crec que has volgut dir?
◊ hún er að fara að eiga sitt 3 barn: està a punt de tenir el seu tercer infant
eiga "tenir"

Present indicatiu

Pretèrit indicatiu

Sg. 1 ég á tinc átti tenia he tingut tinguí
2 þú átt tens áttir tenies has tingut tingueres
3 hann á átti tenia ha tingut tingué
Pl. 1 við eigum tenim áttum teníem hem tingut tinguérem
2 þið eigið teniu áttuð teníeu heu tingut tinguéreu
3 þeir eiga tenen áttu tenien han tingutt tingueren

Present subjuntiu

Pretèrit subjuntiu

Sg. 1 ég eigi tingui ætti tingués
2 þú eigir tinguis ættir tinguessis
3 hann eigi tingui ætti tingués
Pl. 1 við eigum tinguem ættum tinguéssim
2 þið eigið tingueu ættuð tinguéssiu
3 þeir eigi tinguin ættu tinguessin
Imperatiu
Sg. 2 eig!, eigðu! té, ten
Pl. 2 eigið teniu
Supí: átt tingut
Gerundi: eigandi tenint
Participi Passat -, -, -

eigandi <m. eiganda, eigendur>:
propietari m, propietària f
♦ eigandi flutningsréttar: el propietari dels drets d'explotació

eigi: variant arcaica o literària de → ekki ?no?

eigi:
1ª i 3ª pers. sg. pres. subj. de → eiga “tenir”

eigin·girni <f. -girni, pl. no hab.>:
egoisme m, egocentrisme m

eigin·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
egoista, egocèntric -a

eiginhandar·rit <n. -rits, -rit>: escrit autògraf

eigin·nafn <n. -nafns, -nöfn>:
nom m de fonts (o: de pila; o: de bateig; o: de baptisme), prenom m
♦ eiginnafn og kenninöfn: nom i cognoms
♦ eiginnafn kvenna: noms propis de dona
♦ eiginnafn karla: noms propis d'home

eign <f. eignar, eignir>:
<GENpossessió f
♦ kasta (o: slá) eign sinni á e-ðprendre possessió d'una cosa, apoderar-se d'una cosa
2. (jarðeign & það sem maður ápropietat f (immoble & bé en general que hom posseeix)
♦ fá e-ð til eignar: rebre una cosa en propietat
♦ sala á eignum: venda de patrimoni
3. <ECON. En aquesta accepció, emprat hab. en pl.actiu m
♦ eignir og skuldir: actius i passius

eignar·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAMgenitiu m

eignar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:
<GRAMpronom possessiu
♦ hliðstætt eignarfornafnpronom possessiu en funció adjectival, adjectiu possessiu 

eignar·húsnæði <n. -húsnæðis, pl. no hab.>: habitatge m en propietat

eignast <eignast ~ eignumst | eignaðist ~ eignuðumst | eignaste-ð>:
1. (um hlutientrar en possessió d'una cosa (coses)
2. (um fólktenir algú (p.e., un fill, una filla)
♦ eignast dóttur ~ son með konu frá...: tenir una filla ~ un fill amb una dona de...
♦ eignast nýjan vin: tenir un nou amic, fer un nou amic

eik <f. eikar (o: eikur), eikur>:
roure m
♦ ekki fellur eik við fyrsta högg: <LOC FIGRoma no es va fer pas en un dia 
♦ eplið fellur sjaldan langt frá eikinni: <LOC FIGels testos s'assemblen a les olles; de tal buc, tal eixam 

eikar·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:
roureda f

eikar·viður <m. -viðar, no comptable>:
(viður eikitrésinsfusta f de roure
♦ úr eikarviði: de [fusta de] roure

eiki <n. eikis, eiki>:
1. <(eikarskógurroureda f (bosc de roures)
2. (eikitréroure m (qualsevol arbre del gènere Quercus)

eiki·dalur <m. -dals, no comptable>:
<RELIGvall f de l'Alzina ('ʕēmεq ha-ʔē'lāh, עֵמֶק הָאֵלָה)
◊ en Sál og þeir og allir Ísraelsmenn eru í Eikidalnum og eru að berjast við Filista: Saül, amb ells i amb tots els israelites, és a la vall de l'Alzina, combatent-hi contra els filisteus

eiki·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:
roureda f

eiki·tré <n. -trés, -tré>:
roure m 

ei·lífð <f. -lífðar, -lífðir>:
eternitat f

ei·lífur, -líf, -líft <adj.>:
1. <GENetern -a
♦ borgin eilífa: la Ciutat eterna (Roma)
♦ eilífa lífið: <RELIGla vida eterna 
♦ Guð, hinn eilífi: <RELIGDéu, l'etern[al]
2. (óendanlega varandi, ævarandisempitern -a (de durada infinita)
◊ eins ok eilíf nótt ófrýn ok svört: com una nit sempiterna, hòrrida i negra
3. (varanlegur, sem hættir aldreiperpetu -ètua (que no cessa mai, permanent)
♦ eilífur snjór: (snjór sem bráðnar aldreineu perpètua (o: neus perpètues) (que no es fon mai)

eiming <f. eimingar, eimingar>:
destil·lació f

eiminga·hús <n. -húss, -hús>:
destil·leria f

eimingar·tæki <n. -tækis, -tæki>:
alambí m, destil·lador m

ein- <prefixoide>:
uni-, mono-, mon-

ein·angraður, -öngruð, -angrað: isolat -ada, aïllat -ada

ein·armaður, -örmuð, -armað <adj.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.(mancat d'un braç)

ein·beita <-beiti ~ -beitum | -beitti ~ -beittum | -beitt ║ sér>: concentrar-se
        einbeita sér að e-u: concentrar-se en una cosa
        eiga erfitt með að einbeita sér: tenir dificultats per a concentrar-se

ein·birni <n. -birnis, -birni>:
(eina barnið, einkabarnfill únic, filla única, povil m (Val.), povila f (Val.), pubil m (Bal.), pubila f (Bal.)

ein·breiður, -breið, -breitt: d'un sol carril de circulació
        einbreið brú: pont amb un sol carril de circulació
        einbreið göng: túnel amb un sol carril de circulació

einbýlis·hús <n. -húss, -hús>: casa unifamiliar

ein·dagi <m. -daga, -dagar>:
<ECONvenciment m (termini de pagament de factura, deute etc.)
♦ það er komið í eindaga: <LOCaixò ja ha vençut (ja s'ha complert el termini de pagament)

ein·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
1. (ákveðinnferm -a (decidit)
♦ vera eindreginn stuðningsmaður e-s: ésser un ferm fan de...
2. (skilyrðislauscategòric -a (incondicional)
♦ eindregið fylgi: una adhesió incondicional
3. (skýlaus, afdráttarlausexplícit -a (exprés, clar, no ambigu)
♦ vegna eindreginna tilmæla lögreglu...: seguint indicacions expresses de la policia..., a petició expressa de la policia...
4. (veður, vindurpersistent, incessant (vent, tempesta)
♦ eindregin norðanátt: [vent de] tramuntana persistent

ein·drægni <f. -drægni, no comptable>: harmonia f (unió, concòrdia)
        í eindrægni: unànimement, per unanimitat

ein·dæma <adj. inv.>:
únic -a, sense parió

ein·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
1. (sjálfdæmieindæmi m, dret de fixar les condicions d'un acord en un afer legal en què un mateix hi és part implicada
◊ Hann lét illa yfir og fer þegar á fund Glúms og sagði honum atburðinn og býður honum eindæmi: a ell no li va agradar pas i se'n va anar a veure totd'una en Glum a qui va contar el fet, oferint-li un acord amb les condicions que el mateix Glum hi posés
◊ Þorsteinn kvað sér þykja í hvern stað jafnboðið er hann bauð sitt vinfengi, - "en gerum þar á grein nokkura er þú ræðir um hefndirnar því að nú vita menn gerr en fyrr hvað gera skulu og vil eg það um mæla að hvor okkar taki eindæmi eftir annan eða sektir og fébætur þótt eigi séu manndráp og sómir það betur kristnum mönnum": en Þorsteinn va dir que considerava que l'oferiment d'amistat mútua que li feia en Björn era en tots els aspectes una oferta bona i equitativa, - “però pel que fa a la venjança de què parles, afegim-hi un punt més, ja que avui en dia la gent sap millor què cal fer que per antic. Per aquesta raó, proposo que cadascun de nosaltres tingui el dret a fixar per ell mateix el rescabalament que vol per la mort de l'altre, i que podrà ésser en forma de bandejament o d'indemnització, però no pas en forma de venjança de sang, tal com s'escau a bons cristians’ (Baetke 19874, pàg. 309: Þ. kvað sér þykkja í hvern stað jafnboðit er B. bauð sitt vinfengi ‘ihn dünkte es in jeder Hinsicht ein billiges, gutes Anerbieten’
♦ gera e-ð upp á sitt eindæmi: <LOC FIG = gera e-ð á eigin ábyrgðfer una cosa sota la seva pròpia responsabilitat
2. (einstæður atburðurcas únic (einsdæmi)
◊ Grettir svarar: "Eindæmin eru verst. Eg hefi og týnt mal þeim er eg átti og leitum nú báðir samt: en Grettir li respon: "Les coses que només li passen a un són les pitjors; jo també he perdut la taleca que tenia. Les podem cercar (la teva i la mevatots dos plegats

ein·elti <n. -eltis, -elti>: 1. <GEN> empait m, persecució f
        2. einelti í vinnu (o: á vinnustađnum): mòb[b]ing m en el treball, assetjament psicològic en el treball, assetjament m moral en el treball
           lenda í einelti: ésser víctima de mòbbing
           leggja í einelti: fer mòbbing
           leggja í einelti er merki um veikleika: fer mòbbing és signe de debilitat
           hefur þú orðið vitni að einelti? Ekki þegja! Ekki gera ekki neitt! Láttu vita!!!!: has estat testimoni de mòbbing? No callis!
				No et quedis mans-plegades! Fés-ho saber!!!!

ein·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
borni bòrnia, tort -a (Val., Bal.(mancat d'un ull)

ein·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
borni bòrnia, tort -a (Val., Bal.(mancat d'un ull)

ein·faldur, -föld, -falt: ximplet -a

ein·fari <m. -fara, -farar>:
solitari m, solitària f (persona que no es fa gaire amb la gent i va a la seva)

einfruma- <en compostos>:
unicel·lular

ein·frumungur <m. -frumungs, -frumungar>:
protist m

ein·getinn, -getin, -getið <adj.>:
unigènit -a, únic -a (fill
◊ hinn eingetni Sonur Guðs, sem vildi gera okkur hluttakendur í guðdómi sínum, tók sér náttúru okkar til að hann, með því að gerast maður, gæti gert menn að guðum: el fill únic de Déu, volent que participéssim de la seva divinitat, va assumir la nostra natura a fi que ell, fent-se home, fés els homes déus
◊ við játum að einn og hinn sama Krist, Drottin, og eingetinn Son, á að þekkja í tveimur náttúrum án samruna, án breytinga, án sundurgreiningar, án aðskilnaðar. Mismunur náttúranna hélst við einingu þeirra, einkenni hvorar náttúru um sig varðveittust þar sem þær féllu saman í einni persónu (prosopon) og einum frumþætti (hypostasis): confessem que hem de reconèixer un sol i mateix Crist, Senyor, Fill Únic, en dues natures, sense confusió, sense canvis, sense divisió, sense separació. La diferència de les natures no es veu pas suprimida per llur unió, sinó que les propietats de cadascuna d'elles es veuen salvaguardades i reunides en una sola persona i una sola hipòstasi
◊ Ó, eingetni Sonur og Orð Guðs! Þú sem ert ódauðlegur, þú sem íklæddist holdi af Maríu heilagri Guðsmóður og ævarandi mey oss til hjálpræðis, þú sem án breytingar gerðist maður og varst krossfestur, ó Kristur vor Guð, þú sem með dauða þínum hefur kramið dauðann, þú sem ert einn hinnar heilögu þrenningar, dýrlegur með Föðurnum og hinum Heilaga Anda, frelsa oss!": Oh Fill Únic i Verb de Déu, tu, que essent immortal, et vas dignar encarnar-te per la nostra salvació de la santa Mare de Déu i sempre Verge Maria, tu, que sense canvi et féres home i fores crucificat, oh Crist Déu, tu, que per la teva mort vares esclafar la mort, tu que ets Un de la Santa Trinitat, glorificat amb el Pare i l'Esperit Sant, salva'ns!"
◊ svo elskaði Guð heiminn, að hann gaf son sinn eingetinn, til þess að hver sem á hann trúir glatist ekki, heldur hafi eilíft líf: tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill Unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna

eingyðis·trúarbrögð <n.pl -trúarbragða>:
religió f monoteista

ein·göngu <adv.>:
exclusivament, únicament
♦ ekki eingöngu... heldur...: no únicament... sinó també....
♦ nær eingöngu: gairebé exclusivament

ein·hendur, -hend, -hent <adj.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.(mancat d'una mà)

ein·hentur, -hent, -hent <adj.>:
manco (o: manc) -a, manxol -a (Mall., Men.(mancat d'una mà)

Ein·herji (o: < -heri) <m. -herja, pl. no hab.>:
<MITOLEinheri m, un dels epítets del déu Þórr, per bé que apareix usat sarcàsticament. Es pot interpretar tant com el qui lluita tot sol com el qui lluita amb els einherjar o bé el déu dels einherjar
◊ austrfǫrom þínom scaltu aldregi / segia seggiom frá, / sízt í hanzca þumlungi hnúcþir þú, einheri / oc þóttisca þú þá Þórr vera: no parlis mai als homes del teu viatge a llevant ja que t'hi vas arrupir dins el polze d'una manyopla, [galdós] einheri: aleshores no semblaves no en Þórr

ein·herji (o: < -heri) <m. -herja, -herjar. Empr. sempre en pl.>:
<MITOLèinheri m, cadascun dels guerrers que, després de morir en combat, havia tingut la sort d'ésser dut al Valhal·la. Cal recordar que només la meitat dels caiguts en combat hi anaven; l'altra meitat anava al Fólkvangr, l'estatge de la deessa Freyja. El mot einherji significa el qui lluita tot sol, o bé, en una altra interpretació també molt estesa, guerrer selecte. Al Hárbarðsljóð, manuscrit A, estrofa 30, vers 1, hi apareix la forma femenina einherja.
La forma de singular
einherji s'ha de veure com una forma analògica moderna, creada a partir de les formes de plural, les úniques realment atestades per a la llengua antiga. La creació del singular einherji ha portat amb ell un canvi de paradigma, ja que el mot ha estat reinterpretat com a tema en -jan. El mot originàriament pertanyia als temes en -ja, de manera que al plural einherjar ← ˀaɪ̯naxarjōz, li corresponia un singular *einharr ← ˀaɪ̯naxarjaz, que sobreviu en el nom propi Einarr ← ˀaɪ̯naxarjaz, igual que Gunnarr ← ɣʊnθaxarjaz. Cf. la forma llatinitzada Gunthacharius. La forma alemanya Günther ← ɣʊnθixarjaz, amb un primer constituent *ɣʊnθi-.
Noms propis com ara
Einarr ← ˈˀaɪ̯naˌxarjaz, Gunnarr ← ˈɣʊnθaˌxarjaz o Ragnarr ← ˈraɣinaˌxarjaz ens recorden l'evolució x → χ → h → ɦ → ⊘ del norrè en posició intersonora. Això vol dir que la h del mot einherjar o bé és testimoni d'un encunyament molt tardà del mot (quan ja no actuava la pèrdua de la fricativa glotal, sorda o sonora, en posició intersonora), o bé s'hi ha reintroduït (també tardanament) des del simple herjar ‘guerrers’ per reforçar el lligam formal i semàntic del compost amb el simple.
◊ Óðinn heitir Alfǫðr, þvíat hann er faðir allra goða. Hann heitir ok Valfǫðr, þvíat hans óskasynir eru allir þeir, er í val falla. Þeim skipar hann Valhǫll ok Vingólf, ok heita þeir þá Einherjar. Hann heitir ok Hangaguð ok Haptaguð, Farmaguð, ok enn hefir hann nefnz á fleiri vega, þá er hann var kominn til Geirrøðar konungs: Odin es diu Alfǫðr (= el Pantòpator, el Pare de Totperquè és el pare de tots els déus. També es diu Valfǫðr (= Pare dels Caiguts en Combatperquè tots aquells qui cauen en combat són els seus fills adoptius i els assigna [un lloc a]l Vahal·la i Vingólf (= Trespol d'Amicsi llavors[, quan ja hi són,] es diuen èinheriar. També es diu Hangaguð (= Déu dels Penjatsi Haptaguð (= Déu dels Captiusi Farmaguð (= Déu dels [qui porten] Carregaments, ço és, Déu dels Mercadersi encara es va fer dir amb altres noms quan va anar a veure el rei Geirrøðr
◊ en er þessi tíðendi verða, þá stendr upp Heimdallr ok blæss ákafliga í Gjallarhorn ok vekr upp ǫll goðin, ok eiga þau þing saman. Þá ríðr Óðinn til Mímisbrunns ok tekr ráð af Mími fyrir sér ok sínu liði. Þá skelfr askr Yggdrasils, ok engi hlutr er þá óttalauss á himni eða jǫrðu. Æsir hervæða sik ok allir einherjar ok sœkja fram á vǫlluna. Ríðr fyrstr Óðinn með gullhjálminn ok fagra brynju ok geir sinn, er Gungnir heitir: quan aquests grans esdeveniments es produeixin, en Heimdallr s’aixecarà i tocarà amb ímpetu el Gjallarhorn, despertarà tots els déus i tindran col·lotge. Aleshores l’Odin cavalcarà fins a la font d’en Mímir i hi demanarà consell a en Mímir per a ell mateix i per a tots els seus. El freixe Yggdrasill començarà llavors a tremolar i res del cel o la terra no serà sense por. Els ansos i tots els èinheriar es posaran llurs cuirasses i faran cap a la plana. Al capdavant hi anirà, muntat en el seu cavall, Odin, duent posat el seu casc d’or i la seva bella cuirassa i portant a la mà la seva llança, que es diu Gungnir
◊ þá mælti Gangleri: "Hvat verðr þá eptir, er brenndr er himinn ok jǫrð ok heimr allr ok dauð goðin ǫll ok allir einherjar ok allt mannfólk? Ok hafið þér áðr sagt, at hverr maðr skal lifa í nǫkkurum heimi um allar aldir": aleshores en Gangleri va dir: “i què passarà quan s'hagin cremat el cel i la terra i tot el món i siguin morts tots els déus i tots els èinheriar i tots els homes? Que no heu dit adés que tothom ha de viure eternament en un [altre] món?”
◊ þá mælti Gangleri: "Hvárt hefir Óðinn þat sama borðhald sem einherjar?": aleshores en Gangleri va dir: “em pregunto si l'Odin té el mateix menjar que els èinheriar
◊ þá mælti Gangleri: "Hvat hafa einherjar at drykk, þat er þeim endist jafngnógliga sem vistin, eða er þar vatn drukkit?": aleshores en Gangleri va dir: “que tenen els èinheriar per beure que els resulti tan abundós com el menjar? o, per ventura és que hi beuen aigua?”
◊ þá segir Hárr: "Undarliga spyrr þú nú, at Alfǫðr mun bjóða til sín konungum eða jǫrlum eða ǫðrum ríkismǫnnum ok myni gefa þeim vatn at drekka. Ok þat veit trúa mín, at margr kemr sá til Valhallar, er dýrt myndi þykkjast kaupa vatnsdrykkinn, ef eigi væri betra fagnaðar þangat at vitja, sá er áðr þolir sár ok sviða til banans. Annat kann ek þér þaðan segja. Geit sú, er Heiðrún heitir, stendr uppi á Valhǫll ok bítr barr af limum trés þess, er mjǫk er nafnfrægt, er Léraðr heitir, en ór spenum hennar rennr mjǫðr sá, er hon fyllir skapker hvern dag. Þat er svá mikit, at allir einherjar verða fulldrukknir af": aleshores en Hárr li va dir: “quina pregunta més estranya que fas! Com si l'Allfǫðr hagués de convidar reis i iarls i d'altres poderosos i fer-los beure aigua! I per ma fe, et dic que n'hi hauria més d'un que, en arribar al Valhal·la, creuria que havia pagat un preu ben alt per beure-hi aigua, si el qui abans ha patit ferides i dolor fins a la mort no hagués d'esperar ésser-hi obsequiat de millor manera. I una altra cosa encara te'n puc contar: una cabra, que es diu Heiðrún, pastura a dalt de la teulada del Valhal·la on hi rosega les agulles (el mot barr designa les fulles aciculars de les Pinàcies i del teix (Taxus baccata), arbre al qual possiblement es faci referència en aquest passatge i que, com ja s'ha indicat sovint, a Noruega hi rep les designacions de barlind ‘tell d'agulles’ i barlønn ‘erable d'agulles’) de les branques de l'arbre que és molt conegut i que es diu Léraðr (en realitat, d'aquest arbre no se'n sap res més. La forma del nom apareix com a Læraðr als Grímnismál. Podria tractar-se d'un teix mític El teix és un arbre que simbolitza l'eternitat, ja que a causa de la seva increïble longevitat -hi ha teixos que tenen més de dos mil anys d'edat, verbi gràcia, el teix escocès de Fortingall- se l'utilitza per simbolitzar la vida i a causa de l'altíssima toxicitat de les seves fulles, se l'utilitza per simbolitzar la mort). I del braguer d'aquesta cabra en raja el med amb què cada dia omple un skapker, un cup, i n'hi ha tant que tots els èinheriar se n'engaten completament
◊ þá mælti Gangleri: "Allmikill mannfjǫlði er í Valhǫll. Svá njóta trú minnar, at allmikill hǫfðingi er Óðinn, er hann stýrir svá miklum her. Eða hvat er skemmtun einherjanna, þá er þeir drekka eigi?": aleshores va dir en Gangleri: “una gentada molt gran és la que hi ha al Valhal·la, i per ma fe que l'Odin és un cabdill molt gran si comanda una host tan gran! [Però digues-me,] què fan els èinheriar quan no estan bevent?”
◊ hvat's þat drauma? ǀ hugðumk fyr dag rísa ǁ Valhǫll at ryðja ǀ fyr vegnu fólki; ǁ vakðak Einherja, ǀ baðk upp [at] rísa, ǁ bekki at stráa, ǀ bjórker at leyðra, ǁ valkyrjur vín bera, ǀ sem vísi kœmi: quin somni que he tingut! He somniat que poc abans de l'alba em llevava per a netejar [i deixar preparada] la Valhǫll per a una [nova] host de caiguts; [he somniat que] hi despertava els èinheriar i els deia que es llevessin per a parar els bancs escampant-hi palla pel damunt i escurar les gerres de cervesa, i que hi pregava a les valquíries que portessin vi, com si un príncep cuidés arribar (cf. Skáldskaparmál, cap. IX, estrofa XX)
◊ einherja grið ǀ skalt þú allra hafa, ǀ þigg þú at ǫ́sum ǫl; ǀ jarla bági, ǀ þú átt inni hér ǀ átta brœðr - kvað Bragi: en Bragi li digué: hi tindràs treva de tots els èinheriar (o potser calgui entendre el mot grið en un sentit menys estrictament legal i donar-li el significat de germanor? La traducció fóra llavors: aquí hi gaudiràs de la germanor de tots els èinheriar. Personalment, m'inclino a conservar l'equivalència treva, ja que entenc que en Bragi està indicant al Hákon que en el Valhal·la ja no ha de témer res dels antics enemics i que, per tant, hi pot entrar tranquil·lament). Rep la cervesa dels ansos, tu, adversari de iarls! Aquí dins ja hi tens vuit germans
◊ allir einheriar ǀ Óðins túnom í ǁ hǫggvaz hverian dag; ǁ val þeir kiósa ǀ oc ríða vígi frá, ǁ sitia meirr um sáttir saman: tots els èinheriar es baten cada dia en els tún (les prades tancades de davant el Valhal·la) de l'Odin: trien els qui hi han de caure (com si es tractés d'un joc d'infants en què trien a qui toca guanyar i qui toca perdre) i [després] se'n van a cavall del camp de la batalla, i seuen tots plegats i en pau al Valhal·la
◊ Þú vart in scœða, ǀ scass, valkyria, ǁ ǫtul, ámátlig, ǀ at Alfǫður; ǁ mundo einheriar ǀ allir beriaz, ǁ svévís kona, ǀ um sacar þínar: tu, bruixa, fores la nefasta valquíria, abominable i repugnant, de l'Alfǫðr i tots els èinheriar es van batre entre ells, mala pècora, per culpa teva (una traducció ‘de sentit’ d'aquest insult de contingut sexual fóra: eres/fores una maricona tan nimfòmana que no només et passaves l'Odin per la pedra sinó tots els guerrers morts del Valhal·la, que es barallaven entre ells per veure qui seria el primer a clavar-la-te)
◊ Andhrímnir lætr ǀ í Eldhrímni ǁ Sæhrímni soðinn, ǁ flesca bezt, ǀ enn þat fáir vito, ǁ við hvat einheriar alazl'Andhrímnir (el cuiner dels déus) fa bullir en Sæhrímnir (el verro que, després de menjat, torna a la vida) dins Eldhrímnir (el gran calderó dels déus): és amb la millor carn de porc —i això són pocs els qui ho saben!— amb què es nodreixen els èinheriar,
◊ fimm hundruð gólfa ǀ oc um fiórom tøgom, ǁ svá hygg ec Bilscírni með bugom; ǁ ranna þeira, ǀ er ec rept vita, ǁ míns veit ec mest magar. ǁ Fimm hundruð dura ǀ oc um fiórom tøgom, ǁ svá hygg ec at Valhǫllo vera; ǁ átta hundruð einheria ǀ ganga ór einom durom, ǁ þá er þeir fara at vitni at vega: cinc-centes estances i quaranta crec que hi ha a Bilskirnir en total; de tots els casals que sé que tenen teulada de cabirons, el del meu fill és el major. Cinc-centes portes i quaranta crec que hi ha al Valhal·la. Vuit-cents èinheriar sortiran ensems per cadascuna d'aquestes portes quan se n'aniran a atacar el Llop (Kuhn 1968, pàg. 34, sub voce bugr interpreta la locució með bugom com a adverbi: wenn man alles mitnimmt, insgesamt. Per la meva banda, interpreto l'adjectiu reptr, rept, rept en el sentit de [Haus] mit Sparrendach versehen i tradueixo en conseqüència)
◊ Hrist oc Mist ǀ vil ec at mér horn beri, ǁ Sceggiǫld oc Scǫgul, ǁ Hildi oc Þrúði, ǀ Hlǫcc oc Herfiǫtur, ǁ Gǫll oc Geirahǫð; ǁ Randgríð oc Ráðgríð ǀ oc Reginleif, ǁ þær bera einheriom ǫl: la Hrist i la Mist vull que em portin una banya [plena de med], [i] la Skeggiǫld i la Skǫgul, la Hildr i la Þrúðr, la Hlǫkk i la Herfiǫtur, la Gǫll i la Geirahǫð, la Randgríð i la Ráðgríð i la Reginleif: [car] totes elles porten cervesa als èinheriar
◊ ǫlr ertu, Geirrøðr, ǀ hefr þú ofdruccit; ǁ miclo ertu hnugginn, ǀ er þú ert míno gengi, ǁ ǫllom einheriom ǀ oc Óðins hylli: Geirrøðr! vas gat, has begut massa! D'una gran cosa et veuràs privat si et veus privat del meu suport, del de tots els èinheriar i del favor de l'Odin (Cf. Kuhn 1968, pàg. 99: hnøggva (od. hnyggva; hnǫgg) stv. berauben (e-n e-o: Grm. 51) ‘privar algú d'una cosa’. Tota la sèrie de datius: miclo ... míno gengi ... ǫllom einheriom ... Óðins hylli depèn tota sencera del verb hnøggva)

einhver, einhver, eitthvert / eitthvað: 1. algú -una, qualcú -una qualque (Bal.)
        2. ningú -una(en oracions interrogatives, condicionals i negatives)
           er einhver lifandi hér? Que hi ha ningú?
        3. einhverjir, einverjar, einhver <pl.>: uns unes, alguns -unes, uns quants unes quartes, certs certes (la traducció amb l'adjectiu uns quants unes quantes / certs certes també es dòna amb substantius que designen col·lectius)
           eitthvert fólk úr bænum: unes quantes persones de la ciutat
        4. <+ adj. en grau superlatiu>: un dels..., una de les... (en aquest ús, alterna amb einn [hinn] + adj. en grau superlatiu)
           einhver mesti snillingur[inn]: un dels més grans genis
           hann er er ađ mínu mati einhver mesti Wagner-söngvari okkar tíma: al meu entendre és un dels més grans cantants d'ňperes de Wagner dels nostres temps


  El neutre eitthvert s'empra com a adjectiu, acompanyant, per tant, un substantiu de gènere neutre. La forma eitthvað, en canvi, s'empra com a pronom. Cal remarcar que si la forma eitthvað va amb un adjectiu, aquest va en el mateix cas que vagi eitthvað: Exemple: eitthvað nýtt “alguna cosa nova”.  


Einnhverr "algú" en la llengua antiga
M F N
Sg. N einnhverr, einhverr, einshverr einhver, einshver eitthvert eitthvat
A einhvern, einnhvern, einshvern einhverja, einahverja, einshverja eitthvert eitthvað
G einhvers, einshvers einhverrar, einnarhverrar, einshverrar

einhvers, einshvers

D einhverjum, einumhverjum, einshverjum einhverri, einnihverri, einshverri einhverju, einuhverju, einshverju
Pl. N einhverir, einirhverir einhverjar, einarhverjar einhver
A einhverja, einahverja einhverjar, einarhverjar einhver
G

einhverra, einnahverra

D

einhverjum, einumhverjum



Einhver "algú" en la llengua moderna
M F N
Sg. N einhver einhver eitthvert eitthvað
A einhvern, einhverjan einhverja eitthvert eitthvað
G einhvers einhverrar

einhvers

D einhverjum einhverri

einhverju

Pl. N einhverjir einhverjar einhver
A einhverja einhverjar einhver
G

einhverra

D

einhverjum


ein·hverfa <f. -hverfu, no comptable>:
autisme m

ein·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:
autista

einhvers·staðar <adv. També escrit separat: einhvers staðar>: a algun lloc, a qualque banda (Mall.)
 
 
 
einhvern·tíma <adv. També escrit separat: einhvern tíma>: alguna vegada
 
 
 
ein·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>: alicorn m

eini, eina, eina <adj.>:
únic -a
♦ eini <+ subst.> <+ art.>l'únic <+ subst.>
hann spurði einu stúlkuna, sem...: va preguntar a l'única noia que...
einu málin, sem þið hafið áhuga á, eru...: les úniques coses per les quals demostreu tenir interès són
♦ eini <+ subst.> <+ pron. poss.><+ pron. poss. >únic <+ subst.>
eina afsökun mín er að...: la meva única disculpa és que...

eini·ber <n. -bers, -ber>: ginebró m (baia del ginebre)
 
 
 
einiberja·brennivín <n. -brennivíns, -brennivín>: ginebra f (beguda alcohòlica)
 
 
 
eining <f. einingar, einingar>: 1. <GEN> unitat f
        2. crèdit m (unitat de càrrega lectiva d'assignatura)
        3. (samlyndi) harmonia f (concordança)

eininga·fjöldi <m. -fjölda, no comptable>:
nombre m [total] d'unitats

eininga·hús <n. -húss, -hús>: casa prefabricada

einingar·verð <n. -verðs, -verð>:
<ECONpreu m per unitat, preu / unitat m (de producte)

einka-: privat -ada
 
 
 
einka·eign <f. -eignar, -eignir>: propietat privada
 
 
 
einka·framtak <n. -framtaks, -framtök>: <GEN & ECON> iniciativa privada
 
 
 
einka·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa privada

einka·geiri <m. -geira, pl. no hab.>:
<ECONsector privat

einka·hlutabréf <n. -hlutabréfs, -hlutabréf>: 1. <GEN = í eigu fleiri manna) societat f [de responsabilitat] limitada (SL)
        2. einkahlutabréf með einum hlutahafa*: (í eigu eins manns) societat limitada unipersonal (SLU)

einkahluta·félag <n. -félags, -félög>:
<ECONsocietat f de responsabilitat limitada

einka·líf <n. -lífs, -líf>: vida privada

einkan·lega <adv.>:
especialment, de manera especial, particularment, de manera particular

einka·mál <n. -máls, -mál>: 1. <GEN> afer privat
        2. <JUR> acció f civil
 
 
 
einkamála·réttur <m. -réttar, -réttir>: <JUR> dret m civil

einka·rekinn, -rekin, -rekið <adj.>:
<ECONprivat -ada
◊ einkarekin lestarfyrirtæki: empresa privada de ferrocarrils

einka·rekstur <m. -rekstrar, -rekstrar>: treball m d'autònom (o: com a autònom)
 
 
 
einka·ritari <m. -ritara, -ritarar>: secretari particular, secretària particular
 
 
 
einka·safn <n. -safns, -söfn>: 1. col·lecció privada
	2. museu privat
 
 
 
einka·símtal <n. -símtals, -símtöl>: trucada f personal
 
 
 
einka·spæjari <m. -spæjara, -spæjarar>: detectiu privat

einka·vinur <m. -vinar, -vinir>:
amigot m, amic íntim

einka·væðing <f. -væðingar, -væðingar>:
<ECONprivatització f

ein·kenna <-kenni ~ -kennum | -kenndi ~ -kenndum | -kennte-ð ~ e-n>:
caracteritzar una cosa ~ algú

ein·kennast <-kennist ~ -kennumst | -kenndist ~ -kenndumst | -kennstaf e-u>:
ésser caracteritzat -ada per una cosa

ein·kenni <n. -kennis, -kenni>:
1. <GEN[tret] distintiu m, característica f
2. <MEDsímptoma m

ein·kennilegur, -kennileg, -kennilegt: 1. estrany -a (rar)
        2. singular (peculiar, no usual)

einkorn·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
espelta petita (planta Triticum monococcum)

einkum <adv.>: especialment, en especial

ein·kvæni <n. -kvænis, pl. no hab.>:
monogàmia f

ein·kvæntur, -kvænt, -kvænt <adj.>:
monògam -a

ein·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:
<MÚSsolo m

ein·lífi <n. -lífis, pl. no hab.>:
celibat m
♦ einlífi og skírlífi: <RELIGcelibat i castedat

ein·lægni <f. -lægni, no comptable>: sinceritat f
 
 
 
ein·lægur, -læg, -lægt: sincer -a
        Yðar einlægur: sincerament vostre, atentament
 
 
 
ein·mana: 1. solitari -ària (persona que viu permanentment tota sola)
           frelsa mína einmana sál undan ljónunum: protegeix la meva ànima (=vida) solitària dels cadells de lleó
           Guđ lćtur hina einmana hverfa heim aftur: Déu dóna als solitaris una nova llar
        2. [tot -a] sol -a  (persona que està ocasionalment tota sola)
           snú ţér til mín og líkna mér, ţví ađ ég er einmana og hrjáđur: gira't i compateix-te de mi, car em trobo sol i desvalgut
        3. solitari -ària, perdut -uda (lloc, indret, paratge)
        4. abandonat -ada, desert -a (vila abans habitada)
           æ, hversu einmana er nú borgin, sú er áđur var svo fjölbyggđ!: ai las! que d'abandonada es troba ara la vila, adés tan poblada!
einmana·legt <adv.>:
sol i vern
einmana·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (maður: einsamall & umkomulausentotsolat -ada, solitari -ària, tot -a sol -a (persona: tota sola, aïllada d'altri & que no es fa amb ningú)
◊ Newton var einmanalegur fræðimaður : en Newton fou un científic solitari
2. (líf, staðursolitari -ària, retirat -ada, abandonat -ada (vida: en solitud; indret: difícil d'arribar-hi)
♦ einmanalegt líf: vida retirada 
♦ einmanalegur staður: indret retirat 
3. (hús: mannlaus, yfirgefinnabandonat -ada (casa: abandonada, sense ningú que hi visqui)
4. (huggunarlaus, mjög hryggurdesolat -ada (ple de desolació, sense res que pugui donar una mica de conhort o consol)
5. (niðurdrepandi, voðalegurdesolador -a (desesperant, desconsolador, desconhortador, entristidor)
◊ það er einmanalegt að hugsa um dauðann í desember meðan náblæjur skýjanna skýla húsi mínu: és tan desolador pensar pel desembre en la mort, quan les mortalles dels núvols embolcallen ma casa
einmana·leiki <m. -leika, no comptable>: solitud f

ein·mitt <adv.>:
justament, exactament precisament
♦ einmitt það!: precisament això mateix!; just això mateix!; èco! (Mall.
♦ já einmitt!: sí, sí, exactament això mateix!

einn, ein, eitt: 1. un -a [de sol] (és sempre numeral, mai article indeterminat)
        2. einn saman, ein saman, eitt saman: [tot -a] sol -a, únic -a
           drepa með augnatilliti sínu einu saman: matar amb la seva sola mirada
        3. einn sér: (einsamall) [tot -a] sol -a
♦ vera einn: ésser (o: <FAM estarsol, esser (o: <FAM estartot sol (Mall., Men.
◊ hún var ein heima: era (o: <FAM estavasola a casa
◊ þær voru einar heima: eren (o: <FAM estavensoles a casa
♦ einn, ein, eitt <+ subst.> [<+ art.>]: un -a de <+ subst.>
hann spurði eina stúlkuna, sem...: va preguntar a una de les noies que...
ein myndin var...: una de les fotos era...
einn nágranninn: un dels veïns
♦ einn <+ num.card.> <+ subst.>un dels ~ una de les <+ num. card. > <+ subst.>
ein tólf systkin...: una dels dotze germans...
♦ einn <+ adjectiu en grau superlatiu> <+ subst.> <+ complement nominal en genitiu>un dels més ~ una de les més <adj.> <+ subst.> de <+ subst.>
einn helsti leiðtogi sósíalista: una dels màxims dirigents dels socialistes

einnatríum·glútamat <n. -glútamats, no comptable>:
glutamat monosòdic, MSG m, E-621 m (COOHCN2CH2(NH2)COONa) (mónónatríumglútamat)

einnig: també, a més a més

< einninn <adv.>:
variant antiquada de → einnig “també; igualment”

ein·nota <adj. inv.>: d'un sol ús, d'usar i llençar
        einnota sprauta, laus viđ sótthitavalda: xeringa apirògena d'un sol ús

ein·persónulegur, -persónuleg, -persónulegt <adj.>:
<GRAMunipersonal (verb que només es conjuga en la tercera pers. del sg.)

ein·ræða <f. -ræðu, ræður>:
monòleg m, soliloqui m

ein·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
<POLITdictadura f

einræðis- <en compostos>:
dictatorial

einræðis·herra <m. -herra, -herrar>:
<POLITdictador m

einræðis·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
època f de la dictadura

eins¹:
gen. sg. m. & nt. de → einn, ein, eitt “u, un; tot sol”

eins² <adv.>:
(á sama háttde la mateixa manera, igual[ment]
◊ þeir gerðu þetta eins: ho han fet de la mateixa manera, ho han fet igual
♦ alveg eins: exactament igual, exactament de la mateixa manera
♦ að eins: només (aðeins)
♦ því að eins að: amb la sola condició que, només en el cas que
◊ það er skjótt að segja að um öll skipti vor jafnsaman og fjandskap Torfa við mig. Vil eg engis gerð á hafa nema mína sjálfs nema því að eins að það sé skilið undir niðri að hann gjaldi eigi minna en tólf hundruð þriggja álna aura: De seguida ho tindré dit: a causa de tots els nostres litigis i de l'enemistat d'en Torfi envers meu, no vull acceptar cap altre acord arbitral que no sigui el que jo mateix imposi, [i només acceptaré un acord] amb la sola condició que es doni per sobreentès que [d'entrada] ell a mi no em pagarà menys aurar del que valen tres mil sis-centes alnes de vaðmál
♦ undir eins: de seguida, immediatament, a l'instant (o: a poc instant), totd'una (Mall.)

eins... og... <adv.>:
tan... com...
♦ eins <+ adj.> og...: tan <+ adj.> com
◊ hún er eins stór og hann: é tan gran com ell
◊ ekki eins stór og...: no pas tan gran com...

eins og <adv.>:
com
◊ eins og þú veist: com [ja] saps
◊ lög er lög eins og við vitum: la llei és la llei com tots nosaltres [prou] sabem
◊ þú talar eins og þú vitir meira: parles com si en sabies (o: sabessis) més [coses]
◊ það verður að verja landið eins og þú skilur: com comprendràs, cal defensar el país
◊ Jón er til alls vís eins og þú getur ímyndað þér: com ja et pots imaginar, en Joan és capaç de tot
♦ alveg eins og: exactament com...
♦ eins og <+ subst.>[exactament] igual que (o: a) <+ subst.> 
◊ hún er eins og móðir hennar: és igual a sa mare
♦ eins fljótt og hægt er: tan aviat com sigui possible, així que sigui possible
♦ eins fljótt og kostur er: tan ràpidament com sigui possible, tan aviat com se'n doni la possibilitat
♦ eins og á stendur: tal com estan les coses
♦ eins og er: de moment, per ara
♦ [það er satt] eins og ég lifi: tan cert com em dic X!
♦ eins og gengur og gerist: com de costum, tal com sol anar
♦ eins og hver annar: com qualsevol altre
♦ eins og kunnugt er: com és sabut, com se sap
♦ eins og venjulega: com de costum
♦ eins og vera ber: com escau, com cal
♦ eins og hann er vanur ~ hún er vön: com sol fer
◊ húsfreyjan bakaði pönnukökur eins og hún var vön þegar gestir komu: la mestressa, tal com solia fer, estava fent les pönnukökur quan van arribar els hostes

ein·samall, -sömul, -samalt: [tot -a] sol -a 

ein·sátta <adj. inv.>:
isotròpic -a

eins·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
cas únic, cas m sense parió, cas m sense precedents
♦ e-ð er einsdæmi: <LOCuna cosa és un fet únic

ein·semd <f. -semdar, no comptable>: solitud f
        deyja í einsemd: morir en solitud

einskismanns·land <n. -lands, no comptable>:
terra f de ningú

eins·konar <adj. inv. També escrit separat: eins konar>: una mena de 
        og mitt á međal veranna fjögurra heyrđi ég eins konar rödd er sagđi: i enmig d'aquells quatre éssers vaig sentir una mena de veu que deia...

ein·slags <adj. inv>:
una mena de
◊ “Einslags gullið óp: einsemd og þjáning í Demantstorginu eftir Mercè Rodoreda” eftir Gróu Finnsdóttur. Reykjavík: Lokaritgerð við Háskóla Íslands, 1992: “Una mena de crit d'or: solitud i patiment a La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda”, per Gróa Finnsdóttir. Reykjavík: Treball de Final de Carrera de la Universitat d'Islàndia, 1992

eins·lega <adv.>: a soles
        tala einslega við e-n:: parlar en privat amb algú

eins·og <adv. Escrit habitualment separat eins og>: com, igual que, talment
        ég er eins og ég er: sóc com sóc
        alveg eins og...: exactament igual a...

einstaklings- <en compostos>:
individual

einstaklings·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
individualitzat -ada

einstaklings·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa f [familiar] individual

einstaklings·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
individualisme m, subjectivisme m

einstaklings·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
estudi m (petit apartament per a persona sola)

ein·stakur, -stök, -stakt <adj.>:
1. (hver og einnsingular, particular (aïllat, sòlt, individual, diferent)
♦ einstöku sinnum: de vegades, una vegada de tant en tant
♦ í einstökum atriðum: en [els] detalls
♦ í einstökum ríkjum: en els diferents països
2. (sér á partiúnic -a (excepcional, extraordinari, tant en sentit positiu com pejoratiu)
♦ [hann er] einstakt góðmenni: [és] una bona persona única (és una persona excepcionalment, extraordinàriament bona, és una persona bona sense parió)
♦ einstakur klaufi: un potiner extraordinari
♦ upplifunin er einstök: l'experiència és única

einstefnu·akstur <m. -aksturs, no comptable>: [circulació f en] sentit únic

einstefnuaksturs·gata <f. -götu, -götur>: carrer m de sentit únic (o: de direcció única)

einstefnu·gata <f. -götu, -götur>: carrer m de sentit únic

ein·steinungur <m. -steinungs, -steinungar>:
obelisc m

ein·stofna <adj. inv.>:
<GENET & FARMAmonoclonal

ein·tak <n. -taks, -tök>: exemplar m (cňpia de resguard, escrit etc.)
        eintak korthafa: exemplar per al titular de la tarja de crčdit
        eintak af e-u: exemplar de...

ein·tal <n. -tals, -töl>:
monòleg m, soliloqui m
♦ innra eintal: monòleg interior
♦ bregða e-m á eintal: agafar algú per tenir-hi una conversa [en privat]
♦ taka e-n á eintal: agafar algú per tenir-hi una conversa [en privat], mantenir una conversa en privat amb algú

einungis <adv.>:
només, únicament

einu·sinni <adv.>:
<variant ortogràfica de ekki einu  → sinni “ni tan sols”
◊ svona fallega dreingjaskó hefur Jóhann Bogesen ekki einusinni átt handa sínum börnum: unes sabates de noi tan boniques com aquestes ni en Jóhann Bogesen no se les permetia per als seus fills
◊ þú gafst mér aldrei neitt, en tókst frá mér það litla sem eftir var, og nú er ég orðin svo þrekin og óhugguleg að ég þekki mig ekki einusinni sjálf: mai no em vares regalar res, sinó que fins i tot em vares prendre les poques coses que m'havien quedat, i ara he tornat tan grassa i basardosa que ni jo em reconec a mi mateixa

ein·valdur <m. -valds, -valdar>:
monarca m [absolut]
♦ ríkja sem einvaldur: governar de manera absoluta

ein·valdur, -völd, -valt <adj.>:
[que té el poder] absolut -a
♦ einvaldur konungur: un rei absolut

ein·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:
<QUÍMmonohidrat -a, monohidratat -ada

ein·veldi <n. -veldis, -veldi>:
1. (ríkiestat absolutista, monarquia absoluta (regne governat per un monarca absolut)
◊ “Frá einveldi til lýðveldis - Íslandssaga eftir 1830” eftir Heimi Þorleifsson: “De la monarquia absoluta a la república - història d'Islàndia a partir del 1830” d'en Heimir Þorleifsson
2. (stjórnarfyrirkomulagabsolutisme m (sistema de govern de monarquia absoluta)

einveldis·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
absolutista

einveldis·stjórn <. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m absolutista

ein·vera <f. -veru, no comptable>: solitud f (aïllament social)
        lifa í einveru: viure en solitud
 
 
 
einverð.: abrev. de einingaverð "preu per unitat"
 
 
 
ein·vængja <f. -vængju, -vængjur>: peix volador, orenyola f, orenol m (Bal.) (peix Exocoetus volitans)
 
 
 
eir¹ <m. eirs, no comptable>: 1. (kopar) coure m
        2. (brons) bronze m
        3. (látún) llautó m

eir² <n. eirs, pl. no hab.>:
<variant arcaica de → eir¹ “coure, aram”
  El mot eir designa indistintament tant el coure/aram com els seus aliatges més antics com ara el bronze o el llautó. En la llengua antiga, el mot sempre és de gènere neutre. En la traducció de textos antics, el traductor s'ha de decidir per traduir eir com a coure, aram o bronze a partir del context o bé basant-se en la seva intuïció.  
     

eira <eiri ~ eirum | eirði ~ eirðum | eirte-m ~ e-u>:
1. (una sérsentir-se bé (sentir-se interiorment en pau)
◊ hann eirir hvergi: no està bé enlloc
2. <e-m ~ e-u>: (láta í friðideixar en pau algú ~ una cosa (respectar, no fer mal o causar dany a algú o una cosa)
◊ hann eirir engu: no respecta res
◊ þá spyr kona: "hafa allir hlutir eiða unnit at eira Baldri?": aleshores pregunta una dona: "que han prestat jurament totes les coses de no fer cap mal a en Baldre?"
3. <e-m ~ e-u>: (sætta sig viðestar satisfet amb algú ~ una cosa (sentir-se o estar content amb una cosa)
4. <e-r eirir illa e-u>: (una illa, hæfadesplaure una cosa a algú, no sentir-se satisfet amb una cosa (colpir, afectar)
◊ eirði hann þá illa eymd Ísraels: llavors, els mals i la misèria d'Israel el van desplaure

eir·aldin <n. -aldins, -aldin>: albercoc m (→ apríkósa)

eirð <f. eirðar, no comptable>:
1. (vægðmisericòrdia f (pietat, clemència)
♦ biðja e-n eirðar e-m: <LOC FIGdemanar pietat a algú per a algú
◊ ...og bið hann ganga fyrir konung og biðja mér eirðar af honum að hann fyrirlíti mig eigi svo sem á horfist: ...i demana-li que vagi a veure el rei i que li demani gràcia per a mi perquè deixi de menysprear-me com sembla [que fa]
2. (quietud f, assossec m (pau interior, calma, tranquil·litat)
♦ hafa enga eirð í sér til að <+ inf.><LOCestar massa intranquil -il·la per a <+ inf.

eirðar·laus, -laus, -laust: intranquil -il·la, desassossegat -ada

eirðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
desassossec m, manca f de tranquil·litat (nerviosisme, manca de pau interior)

eirður, eirð, eirt <adj.>:
assossegat -ada, tranquil -il·la

eir·græna <f. -grænu, no comptable>:
verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

eirgrænu·glætingur <m. -glætings, -glætingar>: pinetell m, rovelló m d'obaga (bolet Lactarius semisanguifluus)
 
 
 
eirgrænu·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>: pinetell m, rovelló m d'obaga (bolet Lactarius semisanguifluus)

eir·litaður, -lituður, -litað <adj.>:
encourat -ada, [de] color de coure

eir·málmur <m. -málms, no comptable>:
mineral m de coure

eir·peningur <m. -penings, -peningar>:
moneda f de coure

eir·rauði <m. -rauða, no comptable>:
mineral m de coure

eir·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
[de] color d'aram, [de] color de coure, de color vermell-coure

eir·ryð <n. -ryðs, no comptable>:
verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

eir·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
calderer m, calderera f

eir·steinn <m. -steins, -steinar>:
mineral m de coure

eir·öld <f. -aldar, pl. no hab.>: edat f del coure

eir·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec capblanc, ànnera capblanca (Mall.), àneda capblanca (Men.(ocell Oxyura leucocephala)

eisa <f. eisu, eisur. Gen. pl.: eisa>:
1. (eimyrjacaliu m, brases f.pl (carbons encesos amb cendres)
2. (aragrúifotimer m (gran quantitat)
3. (straumeisacorrent marí molt fort (massa d'aigua marina en moviment)

eiskald <n. eiskalds, eisköld>:
<LITcor m

eista <n. eista, eistu>: testicle m, <FAM> colló m
        eistu ganga ekki niđur í pung: (launeistu) criptorquidisme m
        fráfćrslupíplur eista: <MED> dúctuls (o, menys correctament: conductes) eferents del testicle
 
 
 
eista·bólga <f. -bólgu, no comptable>: <MED> orquitis f
 
 
 
eista·lyppa <f. -lyppu, -lyppur>: <MED> epidídim m
 
 
 
eista·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>: <MED> lòbul m testicular
 
 
 
eistalyppu·bólga <f. -bólgu, no comptable>: <MED> epididimitis f

Eisti <m. Eista, Eistar>:
estonià m, estoniana f

Eist·land <n. -lands, pl. no hab.>:
Estònia f

Eist·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
estonià m, estoniana f

eist[n]a-: testicular, orquid-, orquido-, orquio-, orqui-
 
 
 
eistna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> orquitis f
 
 
 
eistna·krabbamein <n. -krabbameins, no comptable>: 1. <MED GEN> càncer m de testicle
        2. <MED = sæðiskrabbi> seminoma m (tumor germinal de testicle)
 
 
 
eistna·krabbi <m. -krabba, no comptable>: 1. <MED GEN> càncer m de testicle
        2. <MED = sæðiskrabbi> seminoma m (tumor germinal de testicle)

eistneska <f. eistnesku,, pl. no hab.>:
estonià m, llengua estoniana

eistneskur, eistnesk, eistneskt <adj.>:
estonià -ana

Eistur <m. Eists, Eistir>:
<variant arcaica de → Eisti “estonià, estoniana”

eisu·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
flux piroclàstic

eitil·harður, -hörð, -hart <adj.>:
(gallharðurdur -a com una pedra

eitill <m. eitils, eitlar>:
1. <MEDgangli limfàtic
2. (hnúður í trégrop m (nus de la fusta)
♦ harður sem eitill: dur com una pedra

eitla <f. eitlu, eitlur>:
<MEDamígdala f, tonsil·la f (hálskirtill)

eitla- <en compostos>:
limfadeno-, limfaden-

eitla·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDlimfadenitis f

eitla·vefur <f. -vefjar, -vefir>:
<MEDteixit limfàtic

eitla·æxli <n. -æxlis, -æxli>:
<MEDlimfoma m

eitra <eitra ~ eitrum | eitraði ~ eitruðum | eitrað>:
1. <fyrir e-m [með e-u]>: enverinar algú, <eða/o ritm./lit.emmetzinar algú (matar o intentar matar un ésser viu amb verí)
◊ hún eitraði fyrir þeim með arseniki: els va enverinar amb arsènic
◊ eitra fyrir tófu ~ hundi: enverinar una guineu ~ un gos
2. <e-ð>: (blanda eitrienverinar una cosa (posar substàncies verinoses a una cosa, enverinosar)
♦ eitra mat e-s: posar-li verí a algú en el menjar
3. <e-ð>: (mengacontaminar una cosa (pol·luir)
♦ eitra andrúmsloftið: contaminar (o: enverinar) l'atmosfera
4. <e-ð>: (spillaenverinar una cosa (fer deteriorar)
♦ eitra félagslífið: enverinar la vida social

eitraður, eitruð, eitrað: 1. enverinat -ada
           eitraður vodki: vodka enverinat
        2. (skaðvænlegur) verinós -osa
           eitraðar plöntur: plantes verinoses
           eitraður sveppur: bolet verinós
 
 
 
eitrun <f. eitrunar, eitranir>: 1. <GEN> enverinament m
        2. intoxicació f
           meðferð við eitrun: <MED> tractament anti-intoxicació

eitrunar·lifrarbólga <f. -lifrarbólgu, pl. no hab.>:
hepatitis tòxica

eitt·hvað:
nom. i ac. sg. nt. de → einhver, einhver, eitthvað “algú -una, alguna cosa”
♦ eitthvað á þessa leið: alguna cosa d'aquesta mena, alguna cosa així
♦ eitthvað nýtt: alguna cosa nova
♦ eitthvað þvíumlíkt: alguna cosa per l'estil, alguna cosa d'aqueixa mena

eitur <n. eiturs, eitur>: 1. <GEN> verí m, <LIT> metzina f, <LIT> túixec m
        byrla einhverjum eitur: enverinar a algú
        spýja eitri framan í e-n: <LOC FIG> amollar pestes d'algú, destil·lar verí contra algú
        þetta er [sem] eitur mínum beinum: <LOC FIG> és com una espina clavada al cor
     2. (eiturefni) tòxic m (substància tòxica)
 
 
 
eitur-: tòxic -a

eitur·áhrif <n.pl -áhrifa>:
efecte[s] tòxic[s]
♦ eituráhrif af e-u: efectes tòxics de...

eitur·bikar <m. -bikars, pl. no hab.>:
Mot emprat en la locució:
♦ tæma eiturbikarinn: <LOC FIGbuidar la copa de la cicuta, sotmetre's i acceptar un destí atzíac (en referència a la mort de Sòcrates)

eitur·byrlari <m. -byrlara, -byrlarar> 1. enverinador m, enverinadora f (que posa verí a menjar o beguda)
        2. metziner m, metzinera f (que prepara verins per a altri)

eitur·drep <n. -dreps, pl. no hab.>:
antídot m (móteitur)

eitur·efni <n. -efnis, -efni>: toxina f

eitur·eggjaður, -eggjuð, -eggjað <adj.>:
<MILde tall enverinat, de fulla enverinada (arma blanca)
♦ eitureggjað sverð: una espasa de fulla enverinada

eitur·gas <n. -gass, -gös>:
1. <GENgas tòxic
2. <MILgas verinós

eitur·hrif <n.pl -hrifa>:
toxicitat f

eitur·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
planta verinosa

eitur·kvikindi <n. -kvikindis, -kvikindi>:
insecte verinós, bestiola verinosa

eitur·lyf <n. -lyfs, -lyf>: droga f, estupefaent m, narcòtic m
        hann á í [miklum] vanda með eiturlyf: té un [gran] problema amb la droga
        væg (o: mjúk;; o: minna skaðleg) eiturlyf: drogues toves  (væg → vímuefni)
        hörð eiturlyf: drogues dures (hörð ~ sterk → vímuefni)
        undir áhrifum eiturlyfja: sota els efectes de les drogues
 
 
 
eiturlyfja·fíkn <f. -fíknar, no comptable>: drogoaddicció f, drogodependència f
 
 
 
eiturlyfja·neytandi <m. -neytanda, -neytendur>: consumidor m ~ consumidora f d'estupefaents
 
 
 
eiturlyfja·neysla <f. -neyslu, no comptable>: consum m d'estupefaents
 
 
 
eiturlyfja·sala <f. -sölu, -sölur>: venda f d'estupefaents
 
 
 
eiturlyfja·sali <m. -sala, -salar>: venedor m de droga, venedora f de droga
 
 
 
eiturlyfja·smyglari <m. -smyglara, -smyglarar>: traficant m & f de drogues
 
 
 
eiturlyfja·vandi <m. -vanda, -vandar>: problema m de les drogues
        eiturlyfjavandinn er alþjóðlegur í eðli sínu: el problema de les drogues és, pel que fa a la seva natura, internacional
 
 
 
eitur·ormur <m. -orms, -ormar>: serp verinosa
 
 
 
eitur·naðra <f. -nöðru, -nöðrur>: 1. <GEN> serp verinosa
        2. <FIG> escurçó m, serp f

eitur·rýgresi <n. -rýgresis, pl. no hab.>:
maragall m del lli  (planta Lolium remotum)

eitur·slanga <f. -slöngu, -slöngur>: serp verinosa

eiturslöngurnar þrjár í katalönskumælandi löndum

escurçó m [comú],
escurçó ibèric,
sacre m
Vipera latasti *söðulnefja naðra
*Latastes höggormur,
*Latastesnaðra,
escurçó porquí
escurçó pirenenc
Vipera aspis *svínnaðra
*evrópsk aspisnaðra,
*Pýreneanaðra
serp verda Malpolon monspessulanus *eðlunaðra
*eðlusnákur
höggormar (Vipera berus) "escurçó europeu, escurçó matràs, escurçó pelíade" eru ekki til í katalönskumælandi löndum


eitur·sveipur <m. -sveips, -sveipir>:
ceguda f, julivertassa f, julivert m de calàpet, cicuta f [major], fonollassa f (Mall.(planta Conium maculatum)

eitur·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
bolet verinós

eitur·úðun <f. -úðunar, -úðanir>: fumigació f

eitur·ör <f. -örvar, -örvar>:
<HISTfletxa enverinada, sageta enverinada

ekill <m. ekils, eklar>:
<HISTcotxer m

ekju·skip <n. -skips, -skips>:
<MARtransbordador m

ekka·sog <n. -sogs, -sog>: sanglot m

ekka·þrunginn <adj. -þrungin, -þrungið>:
acompanyat -ada de [violents] sanglots (plors, veu, sospirs)

ekkert: 1. → enginn
        2. no-res
        ekkert um að vera? Res de nou? Cap novetat?

ekki <m. ekka, ekkar>:
1. (snöktsanglot m (abans o, esp., després d'haver estat plorant)
♦ gráta með ekka: plorar desconsoladament, plorar amb forts sanglots
♦ hafa ekka: sanglotar
2. (tregi, hryggleikiaflicció f (tristesa profunda, gran dolor interior)
ętlaðv æigi mik ambatt þina sem æinhveria af dætrvm æða blotkonvm Belial. þvi at allt her til hefi ek talat af mikillæik mins angrs oc eckano em tinguis a mi, la teva serva, per una de les filles o adoradores de Belial: perquè tot el que he estat parlant fins ara, ho he dit perquè estava molt trista i afligida (L'original llatí fa: Ne repŭtes ancillam tuam quăsi unam de filiābus Bĕlīāl, quia ex multitudĭne dolōris et maerōris mei locūta sum usque in praesens) (tregi)
esa auðþeystr, þvít ekki veldr hǫfugligr, ór hyggju stað fagnafundr Friggiar niðja, ár borinn ór Jǫtunheimumno és pas fàcil d'empènyer -per tal com feixuga aflicció n'és la causa- foravia de l'estatge de la pensa (hyggju staðr=l'estatge de la pensa=la ment la celebrada troballa (fagnafundr=celebrada troballa=objecte la troballa del qual és motiu de celebració i alegriadels descendents de Frigg (Friggjar niðjar=els descendents de Frigg, la descendència de Frigg=els déus, els ansos; la celebrada troballa de la progènie de Frigg=els versos, la poesia), antany portada de Iotunheimar (la profunda aflicció que sento impedeix que pugui pronunciar en veu forta els versos que la meva ment compon
geng ek um þvert frá þengils, þróask ekki mér, rekka, emk sem bast, í brjósti, bleikr, verðungar leikim'aparto i allunyo del joc dels homes de la guàrdia del rei; l'aflicció creix dins el meu pit; estic pàl·lid com un dia de boira (resolució dels hipèrbatons: ek geng um þvert frá leiki rekka verðungar þengils; ekki þróask mér í brjósti, emk bleikr sem bast
"skuluða it", kvað skorða skapkers, "saman verja"; svá hefr ykkr til ekka eitr góðmunar leitatla dona  (skorða skakpers=el puntal de la gerra cervesera=la dona; → skapkerva dir: vosaltres dos no viureu plegats; així és com el verí del delit amorós (eitr góðmunar=el verí del delit amorós=la gelosia; la gelosia d'en Þorkell vers en Vésteinn -el germà de l'Auðr, la dona d'en Gísli- quan en Þorkell sent a dir que en Vésteinn havia festejat l'Ásgerðr, la seva dona, abans que ell s'hi casés, és el fet inicial de tota la tragèdia que acabarà amb la mort d'en Gísli) us ha cercat aflicció a tots dos (resolució dels hipèrbatons: "it skuluða verða saman", kvað skorða skapkers; svá hefr eitr góðmunar leitat ykkr til ekka
óþokki þreifsk ekka andærligum blandinn; fjón grøri ljótlig ljóna (liðak fátt of þat) miðluml'animadversió s'ha feta bona, barrejada amb feixuga aflicció; un odi lleig ha crescut entre els lleons (ljón=els lleons=els guerrers); poc ho explicaré (no hi entraré en detalls) (resolució dels hipèrbatons: óþokki þreifsk blandinn andærligum ekka; ljótlig fjón grøri miðlum ljóna; liðak fátt of þat

ekki¹: <†> variant arcaica del nom. & ac. sg. neutre 
           de → enginn, engin, ekkert "cap; no-res"
        það kom fyrir ekki: <LOC> no ha servit de res
 
 
 
ekki² <adv.>: 1. no (negació de frase)
        ekki heldur: tampoc
        2. ekki aðeins... heldur líka...: no només... sinó que també...
           ekki aðeins... heldur [einnig]...: no només... sinó [també]
           ekki einungis... heldur einnig...: no només... sinó [també]
        3. ekki nokkur, ekki nokkur, ekki nokkuð: variant emfàtica 
           de → enginn, engin, ekkert "cap; no-res"

ekkiárásar·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:
<POLÍTpacte m de no agressió

ekkill <m. ekkils, ekklar>: vidu m
 
 
 
ekkil·stand <n. -stands, no comptable>: viduatge m
 
 
 
ekkja <f. ekkju, ekkjur>: vídua f
 
 
 
ekkju·blóm <n. -blóms, -blóm>: vídues f.pl, escabiosa comuna (planta Scabiosa atropurpurea)
 
 
 
ekkju·dómur <m. -dóms, no comptable>: viduïtat f

ekkju·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
1. <GENreina f mare
2. <HISTreina f vídua (dona del monarca traspassat que es feia càrrec de la regència fins a la majoria d'edat de l'hereu de la corona)

ekkju·maður <m. -manns, -menn>: vidu m
 
 
 
ekkna·lífeyrir <m. -lífeyris, -lífaurar>: pensió f de viduïtat

ekta <adj. inv.>:
autèntic -a, genuí -ïna

ekta·maki <m. -maka, -makar>: espòs m, marit m

El Salvador <n. El Salvadors, no comptable>:
El Salvador m

elda <elda ~ eldum | eldaði ~ elduðum | eldaðe-ð>: 1. cuinar una cosa
        2. elda ofan í e-n: cuinar per algú
 
 
 
elda <eldi ~ eldum | elti ~ eltum (o: eldi ~ eldum) | elt>: I. 1. <e-ð> (tendra) encendre una cosa (fer que cremi)
        2. elda hugi manna: <LOC FIG> il·luminar les ments dels homes
        3. þeir elda grátt silfur: <LOC FIG> estan a matar
        II. <impersonal>
        1. fer-se de dia
           það eldir af degi: es fa de dia
           það eldir aftur: es fa de dia
 
 
 
eldast <eldist ~ eldumst | eltist ~ eltumst | elst>: envellir (tornar o fer-se vell)
           hann er farið að eldast: s'ha fet força vell
 
 
 
elda·vél <f. -vélar, -vélar>: cuina f, fogonet m (Mall.) (aparell per cuinar-hi)
 
 
 
eld·fastur, -föst, -fast: refractari -ŕria (que pot suportar les flames o temperatures molt elevades)
        eldfast mót: motlle de forn de material refractari
 
 
 
eld·fimur, -fim, -fimt: inflamable

eld·fjall <n. -fjalls, -fjöll>:
<GEOLvolcà m
♦ kulnað eldfjall: volcà extingit
♦ sloknað eldfjall: volcà apagat
♦ virkt eldfjall: volcà actiu
♦ → askja “caldera”
♦ → eldgígur “cràter”
♦ → kvikuhólf “focus volcànic”
♦ → eldvarp “con volcànic”
♦ → gosrás “xemeneia”

eldfjalla·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona volcànica

eld·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga. Emprat hab. en pl.>:
(gneistar, gneistaflaugespira f de foc (espurna de foc)
◊ annars var rosalega kalt og hvasst í gær og þegar verið var að kveikja í einni fallunni þá fuku eldflögur um allt og fólk þurfti að flýja undan þeim: per cert, ahir va fer un fred i un vent horrorosos i quan es va haver encesa una falla, el vent va fer que pertot hi volessin espires de foc i la gent va haver de fugir-ne
◊ eldflögur óttast menn: els homes temen les espires de foc

eld·færi <n.pl -færa>: encenedor m
 
 
 
eld·gígur <m. -gígs, -gígar (o: -gígir)>: cràter m [de volcà]
 
 
 
eld·gjá <f. -gjár, -gjár>: <GEOL> fissura volcànica

eld·glæringar <f.pl -glæringa>:
llampec m, llampuc m (Mall.
◊ frá ljómanum fyrir honum brutust hagl og eldglæringar (וְגַחֲלֵי-אֵשׁgegnum ský hans: de l'esplendor que hi havia al seu davant en sortien calabruix i llampecs tot travessant els seus núvols
◊ frá ljómanum fyrir honum flugu hagl og eldglæringar (גַּחֲלֵי-אֵשׁ)de l'esplendor que hi havia el seu davant en sortien volant calabruix i llamps
◊ leiftranir og eldglæringar: llampeigs i resplendors de focs

eld·gos <n. -goss, -gos>: erupció f de volcà, erupció volcànica
        eldgosið í Eyjafjallajökli: l'erupció volcànica de la glacera dels Eyjafjöll

eld·hús <n. -húss, -hús>: cuina f (espai de la casa on hom cuina)
        fram í eldhús: entrant dins la cuina
        framan úr eldhúsinu: de la cuina [estant]
        kalla e-n framan úr eldhúsinu: cridar algú de la cuina estant

eldhús·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de cuina
 
 
 
eldhús·dyr <f.pl -dyra>: porta f de cuina

eldhús·krókur <m. -króks, -krókar>:
cuineta f, racó-cuina m

eldhús·rúlla <f. -rúllu, -rúllur>: rotlle m de paper de cuina



eldhúsrúllu·statíf <n. -statífs, -statíf>: suport m per a rotlles de paper de cuina
 
 
 
elding <f. eldingar, eldingar>: llampec m

eldinga·vari <m. -vara, -varar>:
parallamps m

eldis·lax <m. -lax, -laxar>:
salmó m de piscifactoria

eldis·urriði <m. -urriða, -urriðar>:
truita f de piscifactoria

eldiviðar·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga. Emprat hab. en pl.>:
tova f de cremar (rajola de fems d'ovella assecats o de torba emprada com a combustible)

eldi·viður <m. -viðar, -viðir. Dat. sg.: -við o: -viði. Emprat hab. en sg.>:
llenya f

eld·keila <f. -keilu, -keilur>:
<GEOLestratovolcà m, volcà compost

eld·lilja <f. -lilju, -liljur>:
1. lliri vermell  (planta Lilium bulbiferum ssp. bulbiferum)
2. (sveiplilja, saffransliljalliri safranat (planta Lilium bulbiferum ssp. croceum)

eld·móður <m. -móðs, no comptable>:
entusiasme m 

elds·eimur <m. -eims, no comptable>:
traça f de foc, vestigi m de foc
◊ og jarlarnir, landstjórarnir, landshöfðingjarnir og ráðgjafar konungs söfnuðust saman og sáu, að eldurinn hafði ekki unnið á líkama þessara manna og að hárið á höfði þeirra var ekki sviðnað, að ekkert sá á nærfötum þeirra og enginn eldseimur (? wə-ˈrēi̯aħ ˈnūr, וְרֵיחַ נוּר) fannst af þeim: i s'ajuntaren sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei i van veure que el foc no havia tingut cap acció sobre el cos d'aquells homes i que els cabells de llur cap no s'havien ni socarrimat, que a llurs calçotets no s'hi veia cap senyal del foc i que no hi havia en ells cap vestigi del foc

eld·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
núvol piroclàstic, núvol ardent

elds·neyti <n. -neytis, -neyti>: combustible m

eldsneytis·birgðir <f.pl -birgða>:
reserves f.pl de combustible

eldsneytis·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m del carburant

eld·spýta <f. -spýtu, -spýtur>: llumí m, misto m
        kveikja á eldspýtu: encendre un misto
 
 
 
eldspýtu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: capsa f de mistos
 
 
 
eld·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: volcà m
 
 
 
elds·umbrot <n.pl -umbrota>: fort tremolor de la terra degut a activitat volcànica en el subsòl

eld·tinna <f. -tinnu, -tinnur>:
<GEOLsílex m, pedrenyera f, pedrenyal m, pedra foguera

eld·traustur, -traust, -traust: a prova de foc
 
 
 
eldunar·tæki <n. -tækis, -tæki>: cuina f, fornet m (Mall.) (aparell per cuinar-hi els aliments)
 
 
 
eldur <m. elds, eldar>: foc m
        mætti ég biðja um eld?: Que té foc?
        eldurinn slokknaði: el foc es va apagar
        hún slökkti eldinn: va apagar el foc
        eldurinn snarkaði vinalega í kamínunni: el foc espetegava acollidorament a la foganya
        með eldi og sverði: a foc i ferro
        taka upp eld: fer foc
 
 
 
eldvarnar·teppi <n. -teppis, -teppi>: manta ignífuga [apagafocs]

eld·varp <n. -varps, -vörp>:
con volcànic

eld·varpa <f. -vörpu, -vörpur>:
llançaflames m

eld·virkni <f. -virkni, no comptable>: activitat volcànica (o: eruptiva), vulcanisme m

Eleasar <m. Eleasars, no comptable>:
Eleazar m (ʔɛlʕāˈzār, אֶלְעָזָר) (per a la forma grega corresponent Lasarus)
◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō   ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha desviat la meva còlera de damunt els israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel

elfting <f. elftingar, elftingar>: cua f de cavall, coa f de cavall (Bal.), coa f de rossí (Mall.) (qualsevol planta del gènere Equisetum)

elgur <m. elgs (o: elgjar), elgir (o: elgar)>: ant m (mamífer Alces alces)

Elía <m. Elía, pl. no hab.>:
Elies m (ʔēlijˈjāh ,אֵלִיָּה ,ʔēlijˈjāhū ,אֵלִיָּהוּ)

elíta <f. elítu, elítur. Gen. pl.: elíta o: elítna>:
elit f
◊ hann fer þar yfir það hvernig kerfisbundið var spilað með græðgi elítnanna í þeim löndum sem alþjóðafyrirtæki höfðu komið auga á og vildu ná til: hi fa un repàs sobre com de sistemàticament es va jugar amb la cobdícia de les elits dels països sobre els quals les multinacionals havien posat l'ull i als quals volien posar la grapa

elja¹ <f. elju, eljur. Gen. pl.: elja>:
1. <GEN HISTconcubina f
2. (sam-eiginkonaco-dona f (en els temps de la poligàmia: cadascuna de les dones d'un home respecte de les seves altres esposes)
3. (kona sem keppir við aðra um ástir eða hylli e-srival f (dona que competeix amb una altra per l'amor o el favor d'un home)

elja² <f. elju, pl. no hab.>:
1. (þol, þolgæðiendurança f, constància f, aguant m (perseverança)
2. (dugnaðurempenta f (energia, activitat, laboriositat)
♦ stunda e-ð með allri elju í frá barnæsku sinni: exercitar-se en una cosa amb el màxim interès des de la infantesa, consagrar-se a una cosa des de la infantesa amb la màxima constància
3. eljur <f.pl elja>: (erjur, deilurraons f.pl (baralla, discussió)

elju·rígur <m. -rígs, no comptable>:
rivalitats f.pl entre dona i codona, dona i concubina, dona i amant
◊ né heldur skalt þú taka konu auk systur hennar, henni til eljurígs (li-tsəˈror לִצְרֹר), með því að bera blygðan hennar auk hinnar, meðan hún er á lífi: tampoc no prendràs per dona una germana de la teva dona mentre la teva dona visqui, de manera que aixň provoqui rivalitats amb ella en descobrir la seva nuesa al costat de la d'ella

ella <adv.>: (annars, að öðru kosti) altrament, sinó

ellefti, ellefta, ellefta: onzè -ena

ellefu: onze (11)

ellefu·bletta <f. -blettu, -blettur>:
marieta f d'onze punts (insecte Coccinella undecimpunctata)

elli <f. elli, no comptable>:
vellesa f, senectut f
◊ æskan er ellinni betri: la joventut és millor que no la vellesa
◊ á meðan þú ert ungur, en ellin grá ǁ og önug dokar. Nú er að leika sér ǁ við íþróttir, og oft á kvöldum ǁ una við hljóðskraf á stefnumótum, : mentre siguis jove i la canosa i malambrosa vellesa trigui. Ara és l'hora de divertir-se jugant als esports i, als vespres, passar-s'ho bé sovint amb xiuxiueigs a les cites acordades (L'original fa: dōnēc | uĭrēn[ti ǁ cānĭtĭ|ēs ăbēst // mōrō|să. Nūnc [ēt ǁ Cāmpŭs ĕt | ārĕa̅e̅ // lēnēs|quĕ sūb | nōctēm | sŭsūr[rī // cōmpŏsĭ|tā rĕpĕ|tāntūr | hōrā,)

elli·glöp <n.pl -glapa>:
demència f senil

elli·lífeyrir <m. -lífeyris, pl. no hab.>:
pensió f de jubilació

ellilífeyris·aldur <m. -aldurs, -aldrar>:
edat f de jubilació
♦ vera í ellilífeyrisaldri: estar en edat de jubilar-se

elli·lífeyrisþegi <m. -lífeyrisþega, -lífeyrisþegar>:
jubilat m, jubilada f, pensionista m & f

Elli·paltar <m.pl -palta>:
<HISTl'Hel·lespont m (Dardanellasund)
◊ þá sigldi Haraldur norður í Ellipalta, fór þaðan allt um Austurríki: Després, Haraldur va posar rumb cap al nord, cap a l'Hel·lespont per, des d'allà, recórrer tot l'imperi oriental
  Aquest passatge de la Heimskringla , si hom hi interpreta el topònim Ellipaltar com a designació norrena de l'Hel·lespont, només té sentit si assumim que Haraldur i els seus homes es fan a la mar en algun punt situat al sud dels Dardanels, i en concret, a l'indret allà on ell deixa anar Maria, la neboda de l'emperadriu de Constantible, que havia fet raptar.

El text d'Snorri, tanmateix, dóna a entendre que els
Ellipaltar estaven al nord de la Mar Negra, la qual cosa fa que hom identifiqui el topònim amb la Mar d'Azov i el topònim Austurríki amb els territoris eslaus de religió ortodoxa, Ucraïna-Rússia-Bielorrússia.

Una altra concepció força estesa, identifica el topònim amb l'
estuari del Dnièper.
 
     

ellri, ellri, ellra <adj. en grau comparatiu>:
comparatiu de gamall, gömul, gamalt ‘vell -a’

elska <elska ~ elskum | elskaði ~ elskuðum | elskaðe-n>: estimar algú
        ég elska hann / hana: l?estimo (1. hann = a ell / 2. hana = a ella)
        ég elska þig: t?estimo
        hann elskar mig... hann elskar mig ekki...: m'estima..., no m'estima... (llevant els pètals d'una margarida)
        Þetta er mitt boðorð, að þér elskið hver annan, eins og ég hef elskað yður: Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat

elsti, elsta, elsta <adj. en grau superlatiu>:
formes febles del superlatiu de gamall, gömul, gamalt ‘vell -a’

elstur, elst, elst <adj. en grau superlatiu>:
formes fortes del superlatiu de gamall, gömul, gamalt ‘vell -a’

elti·hrellir <m. -hrellis, -hrellar>:
assetjador m, assetjadora f (persona que sotmet altri a assetjament o mòbbing)

embætti <n. embættis, embætti>: 1. <GEN> càrrec m [públic]
           hafa það embætti á hendi að <+ inf.>: tenir el càrrec de <+ inf.>
           taka við embætti: assumir un càrrec, accedir a un càrrec, prendre possessió d'un càrrec
        2. autoritat f (entitat o organisme estatal amb competències sobre un tema concret)

embættis·skylda <f. -skyldu, -skyldur. Gen. pl.: -skyldna>:
deure [i obligació] n inherent a un càrrec

embættis·nafn <n. -nafns, no comptable>: nom m de l'autoritat
        í embættisnafni: en nom de l'autoritat
        má opna í embættisnafni: es pot obrir per les autoritats

emír <m. emírs, emírar>:
<POLÍTemir m (أمير)

emja <emja ~ emjum | emjaði ~ emjuðum | emjað>:
1. <GENfer un esgarip, fer esgarips
◊ en er á leið daginn, sáu þeir, at dýr eitt furðu stórt kom fram ór skóginum. Þat hafði mannshöfuð ok geysistórar vígtennr. Hali þess var bæði langr ok digr, klærnar furðuliga stórar. Sitt sverð hafði þat í hvárri kló; þau váru bæði björt ok stór. Þegar er þetta finngálkn kemr fram at mönnum, þá emjar þat ógurliga hátt ok drap þegar fimm menn í fyrsta atvígi. Þá hjó hún með hváru sverði, en inn þriðja beit hún með tönnunum, tvá sló hún með halanum ok alla til dauðs. Innan lítils tíma hafði hún drepit sex tigi manna: i quan ja s'anava fent de tard, varen veure que una bèstia extraordinàriament grossa sortia del bosc. Tenia el cap d'una persona i uns ullals gegantescos. La seva cua era llarga i gruixuda, les seves urpes increïblement grosses. Amb cada urpa hi duia una espasa, i cadascuna d'aquestes espases era grossa i lluent. Quan aquest finngálkn escometé els homes, va fer un esgarip horriblement fort i va matar a l'instant cinc homes a la primera escomesa: dos els matà amb les dues espases seves, el tercer el va matar mossegant-lo amb les dents, i els altres dos els va matar amb un cop de la seva cua. En un temps molt curt va haver mort seixanta homes
2. (birnir & menn: af kvölum & hlátribramar (fer brams l'ós, p.e., quan escomet o ataca la seva presa & persones a causa de dolor o de tant de riure)
♦ emja af hlátri: petar-se de riure, bramar de tant de riure (cf. danès: skrige af grin)
♦ emja af kvölum: cridar de dolor, bramar de dolor
3. (hundar & úlfarclapir, fer udols [secs] (llop o gos, p.e., quan escomet o ataca la seva presa)
◊ "þessi var einn af þeim", sagði hon, "at mér þótti blóðugt sverð borit hér inn í hǫllina, ok vartu sverði lagðr í gegnum, og emjuðu úlfar á báðum endum sverðsins": "aquest n'ha estat el primer:", li va dir, "he somniat que entraven aquí dins, a l'interior de la hǫll, una espasa ensangonada i que t'hi traspassaven, i que els llops [que hi havia] a banda i banda de l'espasa clapien"

emjan <f. emjanar, no comptable>:
<GENesgarip m
◊ kenndu norð-Danir / ótta og óróa │ einn og sérhvern / er þeir um veggi │ veinan heyrðu, / gráthljóð gól │ Guðs óvinur, / sigurlausan söng, │ sárlega emjan / helju heftur: els danesos del nord varen sentir por i desfici, tots i cadascun dels qui, per les muralles [estant], varen sentir els seus crits de dolor: l'enemic de Déu cantava una cançó de plany, un càntic de derrota, el captiu de Hel [feia] esgarips de dolor

emjandi, emjandi, emjandi <adj.>:
1. (æpandixisclant, cridant [fort] (pel dolor, l'angoixa o motiu semblant & acompanyant una escomesa o atac)
◊ heilagr Apellen greip þegar glóanda járnit ór aflinum berri hendi ok rak framan á kvefit (= knét?; = nefit?) þessi nýkomnu konu, en hon flýði þegar í brott ýlandi ok emjandi, svá at allir brœðr er umhverfis bjuggu heyrðu hennar aumliga op ok emjan: Sant Ampeli va agafar immediatament un ferro roent de la fornal amb la mà nua i el va posar a la cara d'aquesta dona que acabava d'arribar, i ella va fugir-ne a l'instant udolant i xisclant, de manera que tots els germans que vivien pels voltants van sentir els seus mísers crits i xiscles (l'original fa: tunc ille arreptum manu nuda de fornace ferrum candens in faciem eius iniecit. At illa, clamans et eiulans, aufugit, ita ut omnes Fratres, qui in circuita commanebant, eiulatum ipsius fugientis audierent)
◊ hann fór svá grenjandi ok emjandi ok ruddi svá at hann hjó á báðar hendr ok spurði hvar hann Norðmanna konungr væri: avançava cridant i xisclant, obrint-se camí [entre els rengs enemics] tot colpint [a banda i banda] amb totes dues mans mentre demanava on era el rei dels noruecs
♦ vakna emjandi: despertar-se xisclant (o: cridant), despertar-se amb un esgarip
2. (um svínesgüellant (giscant el porc)
◊ galti ferr rýtandi ok emjandi með illum látum ok gapanda gini: el senglar verro va avançar grunyint i esgüellant amb uns esgarips forts i terribles i amb les seves barres ben badades
3. (um hunda & úlfa: vælaclapint (bordar un gos o un llop)

emm <n. emms, emm. Dat. sg.: emmi>:
<GRAMema f (nom de la lletra m, M)

emmer <n. emmers, no comptable>:
pisana f, espelta bessona (planta Triticum dicoccum)

emmer·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
pisana f, espelta bessona (planta Triticum dicoccum)

en¹: 1. <conj. adversativa>: 1. però
        2. ekki annað en...: res més que...
           ég krefst einskis annars en að þú farir: no exigeixo res més que te'n vagis



en² <conjunció que pot introduir el segon terme d'una comparació. Es pot veure reforçada per heldur>: que
        Ingibjörg er fallegri en Gerða: L?Ingibjörg és més bonica que no la Gerða
        Ingibjörg er fallegri heldur en Gerða: L?Ingibjörg és més bonica que no la Gerða



enda¹ <endi ~ endum | enti ~ entum | ente-ð>: complir una cosa (promesa, jurament, paraula)
        enda loforð: complir una promesa
        enda loforð sitt: complir la seva promesa



enda² <enda ~ endum | endaði ~ enduðum | endað>: 1. (ljúkast) acabar (arribar una cosa a la seva fi)
           kvikmyndin endar vel: la pel·lícula acaba bé
        2. <enda e-ð>: acabar una cosa (no tenir-ne més, finir-la)
           enda ævina: acabar la vida
        3. <enda á e-u>: acabar en... (+ paraules que porten la preposició á)
           enda á því að <+ inf.>: acabar <+ part. pres.>
        4. <enda í e-u>: acabar en... / a... (+ paraules que porten la preposició í)
           hann endaði í fangelsinu í Málaga: va acabar a la presó de Màlaga
           hann endaði í fimmta sæti: va acabar en cinquena posició
           kvöldmaturinn endaði í ruslinu: el sopar va acabar a les escombraries
        5. <enda við e-ð>: acabar una cosa, concloure una cosa (enllestir-la, acabar del tot de fer-la)
           ég var að enda við að gera það: he acabat d'enllestir-ho



enda³ 1. <conjunció condicional>: a condició que..., en no esser que..., llevat que..., tret que... (Mall.)
        2. enda þótt <conjunció concessiva>: fins i tot si, per més que, encara que
        3. <conjunció causal. Sol expressar un motiu addicional al fet expressat a l'oració principal>: més que més que, especialment perquè, sobretot perquè, atès que
           hún er hætt að vinna enda orðin gömul: ha deixat de treballar sobretot perquè ja és vella
        4. <adverbi>: també, i

enda·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
toc m final
♦ reka  (o: binda; o: ríðaendahnútinn á e-ð: <LOC FIGposar el colofó [final] a..., donar el toc final a...

enda·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:
<MEDqueixal m del seny, queixal extremer
♦ endajaxlarnir: els queixals del seny

enda·lok <n.pl -loka>:
fi f, final m
◊ við höfum átt góðar stundir saman en... þetta eru endalokin fyrir okkur! fyrirgefðu Bárður!: hem passat bones estones, plegats, però això ara és el final entre nosaltres. Perdona'm, Bárður!

endan·lega <adv.>: definitivament, d'una manera definitiva



endast¹ <endast ~ endumst | endaðist ~ enduðumst | endast>: (fá endi, ljúkast) acabar (resultar & arribar a la seva fi)
        það má vel endast: això [encara] pot acabar bé




endast² <endist ~ endumst | entist ~ entumst | enst>: I. <verb personal>
        1. (vara, treinast) durar (tenir durada, allargar-se en el temps)
           e-ð endist lengi: una cosa dura molt
           endast lengur en e-ð: durar més que [no]...
           batteríið er ekki ódýrt en endist vel: la bateria no és pas cara però dura molt
        2. (nægja) ésser (o: resultar) suficient (bastar)
           ekki hefur tími enst til að gera þetta verkefni endanlega upp: no hi ha hagut prou temps per enllestir definitivament aquest projecte
        3. (verða ekki gamallegur) conservar-se (no tornar vell, no tenir aspecte físic de vell)
           hún entist illa: va envellir molt rŕpid (va començar molt aviat a tenir aspecte de vella)
        II. <verb impersonal amb datiu i acusatiu>:
        1. (duga, nægja) tenir-ne prou (bastar, ésser suficient)
           <endast til að gera e-ð>: aconseguir de fer una cosa (aconseguir finir-la)
        2. ef mér endist aldur til að <+ inf.>: <LOC FIG> si no em moro abans de <+ inf.>



endaþarms-: 1. anal
        2. rectal, recto-, rect-
        3. procto-, proct-



endaþarms·mök <n.pl -maka>: coit m anal



endaþarms·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>: càncer m de recte
        ristil- og endaþarmskrabbamein: càncers de recte i còlon



endaþarms·op <n. -ops, -op>: <MED> anus m (fl./pl.: anus & anusos), <FAM> forat m del cul, <FAM> sés m, <FAM> trau m del cul
        krabbamein í endaþarmsopi: càncer m d'anus
endaþarms·slíma <f. -slímu, -slímur>:
<MEDmucosa f rectal
endaþarms·stíll <m. -stíls, -stílar>: <MED> supositori m



enda·þarmur <m. -þarms, -þarmar>: <MED> recte m, <FAM> budell cular (o: culà)
        í endaþarm: <MED> per via rectal (presa de medicament)



endi <m. enda, endar>: fi f, final m, cap m
        binda enda á eitthvað: concloure una cosa, acabar una cosa
        eitthvað er á enda kljáð: una cosa està llesta i acabada
        á endanum: [ja] al final
        taka enda: acabar (arribar a la fi)



endi·lega <adv.>: a tota costa, de totes totes



endi·mörk <n.pl -marka>: 1. confins m.pl, límit extrem, [darrera] frontera f
        2. <ESPORT> línia f de meta



endir <m. endis, endar>: fi f, final m, acabament m
        fá góðan endi: tenir un bon final
        hamingjusamur endir: final feliç
        snubbóttur endir: un final abrupte

endorfín <n. endorfíns, endorfín>:
endorfina f
♦ innræn endorfín: endorfines endògenes

endur <adv.>:
abans
♦ endur fyrir löngu: fa molt molt de temps (sovint és la fórmula d'inici de les rondalles)
◊ endur fyrir löngu í konungsríki sem var óralangt í burtu nutu konungshjónin þeirrar blessunar að eiga fallegt stúlkubarn: això era i no era en un reialme molt molt llunyà un rei i una reina que foren beneïts amb una bella filleta
♦ endur og sinnum: de tant en tant, adesiara

endur- <prefix reiteratiu>:
re-

endur·ágræðsla <f. -ágræðslu, -ágræðslur>:
<AGRICsobreempelt m
◊ endurágræðsla er ágræðsla á vínvið sem aður hefur verið ágræddur: un sobreempelt és l'empelt d'un cep que ja ha estat empeltat anteriorment
◊ endurágræðsla vínþrúguyrkja á önnur yrki en vínþrúguyrki skal bönnuð fram að sama degi: el sobreempelt de varietats de vinyes de vinificació en varietats que no siguin de vinificació aplicable d'arbres fruiters restarà prohibit fins al mateix dia

endur·borgun <f. -borgunar, -borganir>: reemborsament m