á <f. ár, ár>:

riu m (petit)

á:

ac. sg. i dat. sg. de → ær “ovella”

á <n. ás, á>:

á f (nom de lletra)

á:

I. prep. + dat.

1.   a, en, damunt, sobre  (damunt una superfície, horitzontal o vertical, però oberta i tocant-la)

á borðinu: damunt la taula (tocant-la per fora, no dins un calaix)

á gólfinu: al terra, en es trispol (Bal.)

á myndinni má sjá...:  a la foto s'hi pot veure...  (la foto entesa com a superfície plana, damunt la qual hi ha les imatges)

á veggnum: a la paret  (per la part de fora, no dins el seu interior)

2.   a, en

á eyju: a una illa

á Íslandi: a Islàndia

á götunni: al carrer, en es carrer (Bal.)

3.   per

leyfilegur hámarkshraði er 20 kílómetrar á klukkustund: la velocitat màxima permesa és de 20 quilòmetres per hora

II. prep. + ac.

1.   a, en, cap a (moviment cap a un lloc entès com a superfície plana oberta)

leggjast á bakið á gólfið: ajeure's al terra d'esquena

III. formant part de preposicions compostes

1. á undan <+dat.>: abans de, davant [de] (local)

◊ en þeir sem á undan [honum] fóru, höstuðu á hann, að hann þegði: els qui marxaven davant ell, el reprenien perquè callés

2. á undan <+dat.>: abans de (temporal. Sovint s'ha de traduir el sintagma preposicional islandès per una oració subordinada temporal catalana)

◊ af því að hann kom á undan Gunnlaugi á fund konungs: per tal com va arribar a la trobada amb el rei abans que en Gunnlaugur

◊ dagarnir þrír á undan uppstigningardegi: els tres dies abans de [la festa de] l'Ascensió

á:

1ª i 3ª pers. sg. del present ind. de → eiga “tenir”

á <ái ~ ájum | áði ~ áðum | áð ║ e-m>:

fer una aturada en el camí per descansar i deixar que els cavalls pasturin una mica (en la llengua antiga → ǽja)

á meðan:

1. <adv.> mentrestant

◊ bíddu á meðan: espera mentrestant

2. <conj.> mentre

◊ á meðan þú ert þar: mentre siguis aquí...

◊ á meðan hann gekk álútur um húsið: mentre caminava, inclinat cap endavant, per les habitacions de l'habitatge

ábata·samur, -söm, -samt <adj.>:

lucratiu -iva, rendible

á·bekja <-beki ~ bekjum | -bekti ~ -bektum | -bekt>:

endossar  (lletra de canvi)

♦ ábekja víxil: endossar una lletra de canvi

á·bending <f. -bendingar, bendingar>:

indicació f

ábendingar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:

<GRAM> pronom demostratiu

♦ hliðstætt ábendingarfornafn: pronom demostratiu en funció adjectival 

á·berandi, -berandi, -berandi:

cridaner -a, vistós -osa

◊ þetta er of áberandi: no tindria res de més discret?

ábóta·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

<RELIG> abadia f

ábóti <m. ábóta, ábótar>:

<RELIG> abat m

áburðar·poki <m. -poka, pokar>

saquet m d'adob (per a plantes)

á·burður <m. -burðar, -burðir>

(fyrir plöntur) adob m (per a plantes)

á·búð <f. -búðar, pl. no hab.>:

arrendament m

♦ taka jörð til ábúðar: arrendar un mas, prendre un mas en arrendament

á·byrgð <f. -byrgðar, -byrgðir>

garantia f

ábyrgðar·bréf <n. -bréfs, -bréf>

carta certificada

ábyrgðar·póstur <m. -pósts, no comptable>:

correu certificat

ábyrgðar·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>

certificat f de garantia

ábyrgðar·tími <m. -tíma, -tímar>

temps m de garantia

ábyrgðar·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>

assegurança f de responsabilitat civil

á·bætir <m. -bætis, -bætar>:

1. <GEN> suplement f

2. (eftirréttur) postres f.pl (menja amb què acaba un àpat)

á·deila <f. -deilu, -deilur. Gen. pl.: -deilna>:

1. <GEN> crítica f [forta]

2. (háðsádeila, heimsádeila) sàtira f (escrit, pe·lícula etc.)

ádeilu·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:

poema satíric

ádeilu·rit <n. -rits, -rit>:

escrit satíric

ádeilu·skáld <n. -skálds, -skáld>:

poeta satíric, poetessa satírica

á·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

promesa vaga

♦ gefa e-m ádrátt um e-ð: mig prometre una cosa a algú

á·dreifing <f. -dreifingar, pl. no hab.>:

<RELIG> aspersió f, asperges m.pl

ádreifingar·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:

<RELIG> salpasser m, copa f d'aspersió

◊ þá tók og lífvarðarforinginn katlana, eldpönnurnar, ádreifingarskálarnar, pottana, ljósastikurnar, bollana, kerin - allt sem var af gulli og silfri: llavors, el capità de la guàrdia també prengué les calderes, els encensers, les copes d'aspersió, els vasos per a les cendres, els candelers, els bols i les pàteres, tot allò que era d'or o d'argent

á·drepa <f. -drepu, -drepur. Gen. pl.: -drepna o: -drepa>:

1. (skarhjálmur) apagallums m (guaspa, apagador)

2. (stutt blaðagrein) contribució f a debat ([breu] comentari en mitjà de comunicació)

3. (ávítur) reprimenda f (renyada)

áð:

supí de → á “deixar pasturar els cavalls mentre descansen al final d'una etapa d'un viatge o trajecte”

áðan <adv.>:

fa una estoneta, adés, suara (Mall., Men.) 

♦ rétt áðan: suara mateix

◊ ég talaði við hann áðan: suara mateix acabo de parlar amb ell

áði:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → á “deixar pasturar els cavalls mentre descansen (durant un viatge)” i de l'arcaic→ ǽja “íd.”

áður <adv.>: 

abans 

◊ fjórum dögum áður: quatre dies abans

áður en <conj. temp.>: 

abans que

◊ skömmu áður en...: poc abans que [no]...

◊ því vil ég rétta hlut hennar, áður en hún gjörir út af við mig með nauði sínu: per això, abans que no m'acabi matant amb la seva murga, li faré justícia

á·fall <n. -falls, -föll>

<FIG> cop m [de la vida]  (xoc, commoció)

◊ þjóðin hefur orðið fyrir gífurlegu áfalli: el nostre poble ha sofert un cop terrible

♦ salrænt áfall: xoc m (o: cop m) anímic, fet traumàtic, trauma m [anímic]

◊ fjölmenni var á torginu þegar slysið varð og segir lögreglan að margir sjónarvottanna séu í áfalli: una multitud de gent era a la plaça quan va passar l'accident; la policia informa que molts de testimonis oculars es troben en estat de xoc

♦ valda [e-m] salrænu áfalli: causar un trauma [a algú], traumatitzar [algú]

♦ upplifanir sem valda sálrænu áfalli: vivències traumàtiques

♦ verða fyrir salrænu áfalli: sofrir un trauma

♦ andleg áfall: trauma m [psíquic]

áfalla·hjálp <f. -hjálpar, -hjálpir>

<PSICOL> assistència psicològica (després d'accident, catàstrofe etc.)

áfalla·röskun <f. -röskunar, no comptable>:

variant de → áfallastreituröskun ‘trastorn per estrès posttraumàtic’

áfalla·streita <f. -streitu, no comptable>

<PSICOL> estrès posttraumàtic

áfallastreitu·röskun <f. -röskunar, no comptable>

<PSICOL> trastorn m per estrès posttraumàtic

áfallastreitu·viðbrögð <n.pl -bragða>

<PSICOL> reacció f d'estrès agut

áfalls·dómur <m. -dóms, -dómar>

<JUR> condemna f, sentència condemnatòria, sentència f de condemna (→ áfellisdómur)

◊ ek lá fyrr í rekkju, sagði hann, með litlum mætti, ok var ek þá oleaðr í þeirri sótt, ok er þar var komit sǫngvinum sem nú er, þá mælta ek svá fyrir, at allir þeir menn, sem í mínum stórmælum væri, skyldi frjálsir vera minna ummæla, ef mik tœki frá; ætlaða ek þeim þat til líknar en mér eigi til áfallsdóms sjálfum: quan en una altra ocasió -va dir-, també em vaig trobar fent llit, amb migrades forces i en aquella malaltia em varen donar l'extremunció, quan va haver arribat el moment del cant [del ritual dels moribunds] com ara, i abans que no comencés, vaig declarar que tots aquells que es trobaven acusats davant meu de greus càrrecs, havien de quedar lliures de llur sentència si jo moria. I ho feia com un acte de gràcia, i no pas com una condemna del que jo havia fet

á·fastur, -föst, -fast:

1. <GEN> adherit -ida, aferrat -ada

♦ áfastur við e-ð (o: áfastur e-u): adherit a, aferrat a

◊ menn héldu sem sé í fyrstu að Valbarði væri áfastur við Grænland: d'antuvi es va creure que Svalbard estava aferrada a Grenlàndia

2. <gata> contigu -a, adjacent (carrer)

3. <hús> adossat -ada (casa, edifici etc.)

◊ Ásvallagata 31 er áföst Ásvallagötu 33: La casa número 31 de l'Ásvallagata està adossada a la casa número 33 del mateix carrer

áfellis·dómur <m. -dóms, -dómar>

<JUR> condemna f, sentència condemnatòria, sentència f de condemna (→ áfellisdómur)

áfellis·verður, -verð, -vert <adj.>

vituperable, blasmable

á·fengi <n. -fengis, -fengi>

alcohol m

♦ misnotkun áfengis: abús d'alcohol

♦ undir áhrifum áfengis: sota la influència de l'alcohol

áfengis·bann <n. -banns, pl. no hab.>:

prohibició f de l'alcohol, prohibicionisme m, prohibició f de produir, importar o vendre begudes alcohòliques

áfengis·böl <n. -böls, no comptable>:

desgràcia f de l'alcoholisme, mal m de l'alcoholisme

áfengis·dá <n. dás, pl. no hab.>:

<MED> coma etílic

♦ falla í áfengisdá: caure en coma etílic

áfengis·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

1. <GEN> elaboració f (o: fabricació f; o: destil·lació f) d'alcohol

2. (áfengisgerðarhús) destil·leria f (fàbrica d'alcohol)

áfengis·magn <n. -magns, pl. no hab.>:

volum m d'alcohol, contingut m en alcohol

♦ áfengismagn í blóði: taxa f d'alcoholèmia

áfengis·mál <n. -máls, -mál>

1. <GEN> qüestió f de l'alcohol, qüestió f del consum d'alcohol

2. variant de → áfengisvandamál ‘problema d'alcohol’

áfengis·menning <f. -menningar, no comptable>:

cultura f de l'alcohol

áfengis·nautn <f. -nautnar, no comptable>:

consum m d'alcohol

áfengis·neysla <f. -neyslu, no comptable>:

consum m d'alcohol, consum m de begudes alcohòliques

áfengis·próf <n. -prófs, -próf>

prova f alcoholèmia

áfengis·prófun <f. -prófunar, -prófanir>

variant de → áfengispróf ‘prova d'alcoholèmia’

áfengis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>

alcohòlic m, alcohòlica f   (persona alcoholitzada)

♦ samtök ónafngreindra áfengissjúklinga: alcohòlics anònims (→ AA-samtökin)

áfengis·sýki <f. -sýki, no comptable>:

alcoholisme m

áfengis·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>

problema m amb l'alcohol

áfengis·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:

fàbrica f d'alcohol

áfengis·verslun <f. -verslunar, -verslanir>

celler-licoreria m, enoteca-licoreria f, punt m de venda de begudes alcohòliques

♦ áfengisverslanir ríkisins: els punts de venda estatals de begudes alcohòliques

á·fengur, -feng, -fengt:

alcohòlic -a (que conté alcohol)

♦ áfengur bjór: cervesa amb alcohol, cervesa alcohòlica

♦ áfengir drykkir: begudes alcohòliques

á·ferð <f. -ferðar, -ferðir>

textura f

♦ hrjúfur áferðar: aspre al tacte

áferðar·fallegur, -falleg, -fallegt <adj.>

de bella factura

á·fergja <f. -fergju, pl. no hab.>:

1. (ákafi) zel m (ardor, vehemència o entusiasme a escometre o fer una cosa)

2. (græðgi, þrá) avidesa f (ànsia, deler)

◊ ég teygaði loftið af áfergju: vaig inspirar l'aire amb avidesa

♦ áfergja í e-ð: deler per una cosa, desfici per una cosa

3. (það að vera of nærgöngull einhverjum) carregositat f (fet d'ésser massa insistent, pesat o carregós amb algú)

áfergju·lega <adv.>:

àvidament, amb avidesa

◊ Klara <...> sogaði reykinn áfergjulega niður í lungun: la Klara <...> va xuclar amb avidesa el fum [de la cigarreta] fins als pulmons

áfir <f.pl áfa>:

<CULIN> xerigot m de mantega per a beure (producte lacti de gust agrenc)

á·flog <n.pl -floga>:

brega f, baralla f

◊ það voru engin merki um áflog í íbúðinni: al pis no hi havia senyals de lluita

áfloga·hundur <m. -hunds, -hundar>:

busca-raons m & f, cercabregues m & f, cerca-raons m & f

á·form <n. -forms, -form>:

intenció f, propòsit m

á·frýja <-frýja ~ -frýjum | -frýjaði ~ -frýjuðum | -frýjað ║ e-u [til e-s]>:

<JUR> apel·lar contra [davant] (sentència etc.)

♦ áfrýja dómnum [til Hæstaréttar]: apel·lar contra la sentència [davant el Tribunal Superior de Justícia] (o: recórrer la sentència [davant el Tribunal Superior de Justícia]) (presentar un recurs d'apel·lació contra la sentència)

á·gangur <n. -gangs, -gangar>:

1. (óskundi) dany[s] m[.pl], mal m (estralls, destrosses, perjudici causat esp. per un animal etc.)

◊ ágangur sauðfjár á skóginn: danys causats per les ovelles al bosc

2. (árás) atac m (agressió)

♦ verja e-ð fyrir ágangi e-s: protegir una cosa de l'atac d'algú

♦ veita e-m ágang: oprimir algú (vexar-lo & abusar-ne)

◊ eigi skalt þú veita útlendum manni ágang: no oprimiràs pas el foraster

◊ veitið ekki ágang ekkjum og munaðarleysingjum, útlendingum né fátækum mönnum: no oprimiu pas les vídues ni els orfes, ni els estrangers ni els pobres

3. (hávaði) guirigall m, rebombori m (xivarri, renouer, gatzara)

á·girnd <f. -girndar, pl. no hab.>:

1. (græðgi) avidesa f (aviditat, desig immoderat)

2. (fégræðgi) cobdícia f (deler o avidesa de riquesa)

♦ ágirnd á silfri: cobdícia d'argent, avidesa d'argent

á·giskun <f. -giskunar, -giskanir>:

conjectura f

á·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

(fégráðugur) cobdiciós -osa

♦ ágjarn á e-ð (o: <†>  til e-s): cobdiciós d'una cosa, àvid d'una cosa

♦ ágjarn á fé: cobdiciós de diners

ágít <n. ágít, ágít>:

<GEOL> augita f

á·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:

onades f.pl que esclaten damunt la coberta de la nau, fort embat de les onades que esclaten damunt la coberta de la nau

ágóða·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:

participació f en els beneficis

ágóða·skattur <m. -skatts, pl. no hab.>:

impost m sobre beneficis

ágóða·skipting <f. -skiptingar, pl. no hab.>:

repartiment m (o: repartició f) de beneficis

ágóða·skyn <n. -skyns, pl. no hab.>:

intenció f d'obtenir benefici[s]

♦ í ágóðaskyni: amb ànim de lucre

á·góði <m. -góða, pl. no hab.>:

benefici m, guany m

á·greiningur <m. -greinings, pl. no hab.>:

divergència f d'opinió, dissensió f

◊ varð mikil misklíð og þræta milli þeirra og Páls og Barnabasar, og réðu menn af, að Páll og Barnabas og nokkrir þeirra aðrir færu á fund postulanna og öldunganna upp til Jerúsalem vegna þessa ágreinings: es va produir una gran dissensió i una gran disputa entre ells d'una banda i en Pau i en Bernabé de l'altra, de manera que els homes van decidir que en Pau, en Bernabé i alguns altres més pugessin fins a Jerusalem a trobar els apòstols i els ancians a causa d'aquesta dissensió

á·grip <n. -grips, -grip>:

compendi m, epítom m

◊ stutt ágrip af...: compendi succint de...

♦ ágrip af Nóregs konunga sögum: Compendi de les vides dels reis de Noruega

♦ ‘Ágrip af hinum dekkuðu borði’ eftir Salomon Ganzfried: <RELIG JUD> ‘Epítom de Taula Parada’ o ‘Quiçur Xulhan Aruc’ de Salomó Ganzfried (compendi halàquic que segueix el sistema del Xulhan Aruc i en resumeix els preceptes més importants per a la pràctica diària religiosa) (קִצּוּר שֻׁלְחָן עָרוּךְ, קיצור שולחן ערוך)

á·græddur, -grædd, -grætt <adj.>:

<AGRIC & MED> empeltat -ada

á·græða <-græði ~ -græðum | -græddi ~ -græddum | -grætt ║ <e-ð á e-ð>:

(setja ágræðing ~ græðibrum í & MED) empeltar una cosa de... (l'arbre empeltat o la planta empeltada és introduïda per <á + ac.>)

◊ ágræðsla húðar ~ beins: empelt de pell ~ d'os

♦ ágræða ferskjugrein á möndlutré: empeltar un ametller de presseguer

♦ ágræða á möndlutré af ferskjutré: empeltar un ametller de presseguer

á·græðsla <f. -græðslu, -græðslur>:

<AGRIC & MED> empelt m

◊ ágræðsla húðar ~ beins: empelt de pell ~ d'os

◊ ágræðsla ávaxtatrjáa: empelt d'arbres fruiters

◊ endurágræðsla er ágræðsla á vínvið sem aður hefur verið ágræddur: un sobreempelt és l'empelt d'un cep que ja ha estat empeltat anteriorment

♦ → endurágræðsla “sobreempelt”

ágræðslu·efni <n. -efnis, -efni>:

<AGRIC> empelt m (fracció de planta destinat a ésser empeltada al tronc o branca d'una altra)

ágræðslu·maður <m. -manns, -menn>:

<AGRIC> empeltador m, empeltadora f

ágúst <m. ágúst (o: <†> ágústs), ágústmánuðir>:

agost m

Ágúst <m. Ágústs, no comptable>:

August m (andrònim, nom d'home & nom d'emperador romà)

Ágústínus <m. Ágústínusar>:

Agustí 

♦ regla heilags Ágústíni: Orde m de Sant Agustí

La forma Ágústíni, que en realitat hauria d'ésser Ágústíní, és la forma de genitiu llatina, i no pas la forma islandesa de datiu.

Ágústínusar·kanoki <m. -kanoka, -kanokar>:

canonge m de Sant Agustí, canonge regular agustí

♦ → kanúki af reglu heilags Ágústíni “íd.”

Ágústínusar·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:

monestir agustí

Ágústínusar·munkur <m. -munks, -munkar>:

monjo agustí

Ágústínusar·nunna <f. -nunnu, -nunnur>:

monja agustina

Ágústínusar·regla <f. -reglu, no comptable>:

Orde m de Sant Agustí, orde agustí

á·gætur, -gæt, -gætt:

1. excel·lent, magnífic -a, molt bo -ona

2. <†> famós -osa (ple de renom)

3. (í ávarpi) distingit -ida, benvolgut -uda (davant el nom de l'adreçat en inici de cartes)

◊ ágæti viðtakandi: benvolgut destinatari (d'aquesta carta)

á·hald <n. -halds, -höld>:

estri m, instrument m, eina f

á·hersla <f. -herslu, -herslur>:

1. <GEN> èmfasi m

♦ leggja sérstaka áherslu á e-ð: posar especial èmfasi en

♦ leggja sérstaka áherslu á að <+ inf.>: posar especial èmfasi en <+ inf.>

♦ leggja of lítil áhersla á e-ð: posar massa poc èmfasi en

2. <GRAM> accent m (major intensitat de veu)

♦ fá áherslu á fyrsta ~ síðasta atkvæði: portar l'accent a la primera ~ darrera síl·laba

♦ → aðaláhersla “accent principal”

♦ → andstæðuáhersla “accent d'èmfasi, accent d'insistència”

♦ → aukaáhersla “accent secundari”

♦ → orðáhersla “accent de mot”

♦ → setningaáhersla “accent de frase”

áherslu- <en compostos>:

<GRAM> tònic -a

áherslu·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:

<GRAM> síl·laba tònica

áherslu·auki <m. -auka, -aukar, pl. no hab.>:

<GRAF> emfasització f (de part de text, p.e., escrit el mot o els mots en cursiva, subratllats etc.)

♦ áhersluauki einstraka orða: emfasització [gràfica] de mots aïllats

áherslu·laus, -laus, -laust <adj.>:

<GRAM> àton -a

♦ áherslulaust atkvæði: síl·laba àtona

áherslu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

<GRAM> atonicitat f

áherslu·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

1. <GRAM> accent gràfic

♦ setja áherslumerki yfir áherslusérhljóðann: accentuar la vocal tònica, posar un accent gràfic a la vocal tònica

2. <GRAF & INFORM> vinyeta f (funció de processadors de textos com ara Word)

♦ tölusetning og áherslumerki: numeració i vinyetes

áherslu·sérhljóð <n. -sérhljóðs, -sérhljóð>:

<GRAM> vocal tònica

áherslu·sérhljóði <m. -sérhljóða, -sérhljóðar>:

<GRAM> vocal f amb accent gràfic

á·heyrandi <m. -heyranda, -heyrendur>:

oient m,f

♦ áheyrendur m.pl: audiència f   (quantitat de persones que escolten un programa radiofònic)

á·heyrn <f. -heyrnar, -heyrnir>:

audiència f   (recepció de dignatari)

á·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

<MIL> assalt m

♦ taka e-ð með áhlaupi: prendre una cosa per assalt

♦ gera áhlaup á e-ð: fer un assalt a..., atacar...

♦ hrinda áhlaupi: repel·lir un atac, rebutjar l'assalt

♦ í fyrsta áhlaupi: a la primera [temptativa], al primer intent

á·horfandi <m. -horfanda, -horfendur>:

espectador m, espectadora f

♦ áhorfendur m.pl: audiència f   (quantitat de persones que miren un programa)

áhorfenda·fjöldi <m. -fjölda, -fjöldar>:

audiència f   (quantitat d'espectadors)

á·hrif <n. -hrifs, -hrif>:

1. <GEN> influència f

♦ hafa áhrif á e-ð ~ e-n: exercir una influència sobre una cosa ~ algú, influir en una cosa ~ algú

♦ hafa bætandi áhrif á e-n: tenir (o: exercir) una influència edificant sobre algú

♦ notfæra sér áhrif sín: utilitzar la seva influència

♦ slæm áhrif: una mala influència

♦ verða fyrir áhrifum frá e-m: caure sota la influència d'algú

♦ vera undir áhrifum frá e-m: estar sota la influència d'algú

2. (verkun) efecte m (resultat de l'acció d'una cosa & impressió que una cosa fa)

♦ afgerandi áhrif á e-ð: efecte preponderant sobre una cosa

♦ banvæn áhrif: un efecte letal

♦ bindandi áhrif (o: réttaráhrif): <JUR> força obligatòria

♦ lífeðlisfræðileg áhrif þreytu: els efectes fisiològics de la fatiga

♦ fyrstu áhrif frá e-u: primers efectes d'una cosa

♦ hafa áhrif: causar efecte, fer impressió

♦ vera undir áhrifum: trobar-se sota els efectes de l'alcohol

♦ vera undir áhrifum frá landnýtingu: estar sotmès als efectes de l'explotació agrària i/o ramadera

3. (gagn, skilvirkni) eficàcia f (p.e., medicament)

4. (hughrif) impressió f (efecte sobre l'ànim)

♦ fyrstu áhrif frá e-u: primeres impressions d'una cosa

♦ hafa mikil áhrif á e-n: causar una gran impressió a algú

áhrifa·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

impressionable, suggestionable, sensible

áhrifa·jafngildi <n. -jafngildis, -jafngildi>:

(í þýðingarfræði) equivalència f funcional (o: dinàmica) (teoria de la traducció)

áhrifa·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN> sense influència, no influent

2. (árangurslaus) ineficaç (no eficient, que no obra)

áhrifa·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f d'influència

áhrifa·maður <m. -manns, -menn>:

persona f influent

áhrifa·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

1. <GEN> influent

2. (skilvirkur, fljótvirkur) eficaç (eficient)

3. (sem hrífur mjög) impressionant (que fa efecte o causa impressió)

♦ áhrifamikil frásögn: un relat impressionant (o: que causa una gran impressió)

4. (sannfærandi) persuasiu -iva (convincent)

áhrifa·næmi <n. -næmis, no comptable>:

impressionabilitat f, suggestionabilitat f

áhrifa·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

impressionable, sensible

áhrifa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

variant de → áhrifamikill, áhrifamikil, áhrifamikið ‘influent; eficaç, efectiu; impressionant’

áhrifa·vald <n. -valds, pl. no hab.>:

influència f, autoritat f

áhrifa·valdur <m. -valds, -valdar>:

agent m

◊ þótt viðeigandi sé að líða á loftslag sem helsta áhrifavald við skógarmörk, er saga landnýtingar mikilvæg breyta og áhrifavaldur varðandi ýmsa eiginleika svæðis svo sem örloftslag og þar af leiðandi vistfræði þess: encara que sigui adequat contemplar el clima com el màxim factor determinant de la línia que marca el límit forestal, l'historial de l'explotació agrícola i/o ramadera constitueix una variable important i un factor que condiciona diverses característiques d'una zona com ara el seu microclima i la seva ecologia especíica

♦ eðlisfræðilegur¹ ~ efnafræðilegur² ~ líffræðilegur³ áhrifavaldur: agent biològic³ ~ químic² ~ físic¹

áhrifs·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

<LING> canvi analògic

áhrifs·laus, -laus, -laust <adj.>:

<LING> intransitiu -iva

♦ áhrifslaus sögn: un verb intransitiu

áhrifs·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

<LING> verb transitiu

áhuga- <en compostos>:

afeccionat -ada

áhuga·fólk <n. -fólks, no comptable>:

afeccionats m.pl, afecció f, afició f  (cast.) (conjunt d'afeccionats a una cosa)

áhuga·maður <n. -manns, -menn>:

1. afeccionat m, aficionat m (cast.) (devot o entusiasta d'una cosa)

2. amateur m (gal·l.) (no professional)

3. interessat m 

áhuga·mál <n. -máls, -mál>:

afecció f, afició f  (cast.) (hobby)

áhuga·samur, -söm, -samt <adj.>:

1. interessat -ada  (que té interès per una cosa)

♦ vera áhugasamur um e-ð: mostrar interès per una cosa

◊ þau eru mjög áhugasöm um störf sí: mostren molt d'interès per la seva feina

2. espavilat -ada  (desxondit, despert)

3. entusiasta  (ple d'entusiasme)

áhuga·verður, -verð, -vert <adj.>:

interessant

á·hugi <m. -huga, -hugar>:

interès m

♦ hafa áhuga á + Dat: tenir interès per, estar interessat -ada per, interessar-se per

♦ missa áhuga á + Dat: perdre l'interès per

♦ vekja áhuga e-s á + Dat: despertar l'interès d'algú per...

á·hyggja <f. -hyggju, -hyggjur. Emprat hab. en pl.>:

preocupació f (maldecap, problema & inquietud)

♦ gera sér áhyggjur út af + Dat: fer-se cabòries per

♦ hafa áhyggjur af + Dat: estar preocupat -ada per, preocupar-se per

♦ valda e-m áhyggjum: preocupar algú (causar maldecap, problema i/o inquietud a algú)

áhættu·samur, -söm, -samt <adj.>:

arriscat -ada (perillós)

áhættu·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:

factor m de risc

á·höfn <f. -hafnar, -hafnir>: 

tripulació f

◊ fyrir hönd flugstjórans og áhafnar vil ég bjóða ykkur velkomin til Pálmu: en nom del capità i de la tripulació els dono la benvinguda a Palma

á·kafast <-kafast ~ -köfumst | -kafaðist ~ -köfuðumst | -kafast ║ á e-ð>:

dedicar-se amb zel i devoció a una cosa

♦ ákafast út af engu: <LOC FIG> enfilar-se per no-res, tenir la cua de palla, ésser molt geniüt

á·kafur, -köf, -kaft <adj.>:

1. (kappsamur, ör) fervent -a, fogós -osa (ardent, volenterós, ple de zel o diligència a l'hora de fer una cosa)

♦ vera ákafur í e-u: estar totalment ficat en una cosa

♦ e-m er ákaft fagnað: <LOC FIG> rebre una càlida ovació

♦ e-m er ákaft um e-ð: <LOC FIG> maldar ardentment per una cosa, sentir un viu interès per una cosa, aplicar-se a fons a una cosa

2. (áhyggja) greu, seriós -osa (preocupació)

♦ ákafar áhyggjur: greus preocupacions

3. (orusta) acarnissat -ada, aferrissat -ada (batalla)

♦ ákafur bardagi: combat acarnissat

4. (sársauki) viu viva, intens -a (dolor)

◊ en svo gerist með miklu móti að hún var verkjum borin af þessu og var ákafast hinn fyrsta vetur eftir:  i així va succeir que, a causa de tot això, ella es va veure turmentada de grans dolors i no va començar a experimentar milloria fins després del primer hivern

♦ ákafur sársauki: viu dolor

á·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur>: 

topada f, xoc m, col·lisió f

♦ ákeyrsla á e-ð: topada amb una cosa

◊ harkaleg ákeyrsla á ljósastaur: violenta col·lisió contra el pal d'un fanal

á·kveðinn, -kveðin, -kveðið <adj.>:

<GEN & GRAM> determinat -ada

♦ að ákveðnum tíma: a l'hora convinguda (o: acordada) 

♦ ákveðinn greinir: <GRAM> article determinat

ákvæðis·orð <n. -orðs, -orð>:

<GRAM> determinant m 

á·kvörðun <f. -kvörðunar, -kvarðanir>:

1. <GEN> decisió f

♦ taka ákvörðun um e-ð: prendre una decisió sobre una cosa

2. <JUR> resolució f 

ákvörðunar·staður <m. -staðar, -staðir>:

lloc m de destinació

á·kæra <f. -kæru, -kærur>:

<JUR> acusació f (fiscal)

♦ opinber ákæra: acció (o: acusació) pública

♦ sæta opinberri ákæru fyrir e-ð: ésser sotmès -esa a [una] acció (o: acusació) pública per una cosa

◊ maður sem ekki sætir opinberri rannsókn eða ákæru er... : la persona que no estigui sotmesa a investigació o acusació públiques és...

á·kæra <-kæri ~ -kærum | -kærði ~ -kærðum | -kært ║ e-n>:

acusar algú

♦ ákæra e-n fyrir e-ð: acusar algú de...

ál <n. áls, ál>:

alumini m

á·lag <n. -lags, -lög>:

1. (byrði) càrrega f (pes anímic, pòndol)

♦ e-ð er álag á e-n: una cosa és una càrrega per a algú

2. (líkamlegt & andlegt, innri spenna, streituvaldur) pressió f (força o tensió anímiques exercida per algú o alguna cosa sobre algú altre & estrès & estregament del cos per haver-lo sotmès a gran esforços)

♦ finna fyrir álagi: #1. <GEN> sentir una pressió #2. (áhyggjufullur, bugaður á sál, niðurdreginn) sentir-se aclaparat -ada (sentir-se afeixugat, preocupat per alguna cosa)

♦ vera undir miklu álagi: estar sotmès a fortes pressions

♦ vinna undir álagi: treballar sota pressió

♦ þola álagið: suportar la pressió

♦ Z 566: Annað líkamlegt og andlegt álag tengt vinnu: Z566: d'altres problemes de tensió mental o física relacionades amb el treball

♦ → ofurálag “excés d'estrès”

3. (viðauki, viðbót, kaupbætir) plus m (bonificació o complement de sou)

♦ → gæsluvaktaálag “complement salarial per torn de guàrdia” (p.e., a hospitals)

♦ → óþægindaálag “*plus per perjudicis i incovenients”

♦ → vaktaálag “plus de treball per torns” (complement salarial per treballar fora de torn)

4. (álaga, hækkun verðs eða skatts eða skattbyrði) recàrrec m (augment de preu, de càrrega impositiva)

♦ sligast (o: [vera að] kikna) undan álagi: estar ensorrant-se a causa dels recàrrecs fiscals

5. (á fjármálamarkaði: munur á sölu- og kauptilboði) spread m (en els mercats financers: diferència entre el preu de venda i el de compra)

6. (viðbótagreiðsla hjá tilteknum fjármálaaðgerðum) prima f (import extra abonat en el marc de certes operacions financeres)

♦ álag vegna markaðsáhættu: prima f de risc del mercat

♦ álag vegna vaxtaáhættu: prima f de risc al venciment, MRP f, prima f per risc de maduresa

♦ → áhættuálag “prima de risc”

♦ → innköllunarálag “prima de rescat”

♦ → torsöluálag “prima per liquidesa”

♦ → vanefndaálag “prima per risc d'insolvència”

♦ → vanskilaálag “prima per risc d'insolvència”

♦ → verðbólguálag “prima per inflació”

7. (á farsímakerfi) tràfic m (en sistemes o xarxes de telecomunicacions)

8. álög <n.pl álaga>: (töfrar, galdrar) malefici m, sortilegi m (encantament maligne)

♦ prins í álögum: un príncep encantat

♦ hneppa e-n í álögum: encantar algú, deixar encantat -ada algú

♦ leggja álög á e-n: encantar algú, fer un encanteri a algú

♦ leysa e-n úr álögum: desencantar algú, alliberar algú d'un malefici

♦ losna úr álögum: quedar desencantat -ada d'un encanteri

♦ setja álög á e-n: encantar algú, fer un encanteri a algú

♦ það eru eins og álög á mér: <LOC FIG> és com si estigués maleït (o: embruixat)

álaga·blettur <m. -bletts, -blettir>:

indret encantat

álaga·svefn <m. -svefns, no comptable>:

(í barnaævintýrum) son màgic provocat per un encanteri (en rondalles)

♦ sofna álagasvefni: adormir-se en un son màgic, fruit d'un encanteri

◊ Þyrnirós veit ekki af álögunum sem hvíla á henni, að hún skuli stinga sig á snældu og sofna álagasvefni sem ekki muni rofna fyrr en ungur prins frelsar hana: la Bella Dorment viu ignorant el malefici que pesa sobre ella: que es punyirà el dit amb un fus i s'adormirà en un son màgic que no es trencarà fins que un jove príncep la n'alliberi

♦ liggja sofandi í álagasvefni: estar adormida dormint el son màgic provocat per l'encanteri

♦ liggja í rúmi sínu í álagasvefni: jeure en el seu llit dormint-hi el son màgic provocat per l'encanteri

á·lagning <f. -lagningar, no comptable>:

imposició f (acte o fet de gravar amb impost o impostos etc.)

♦ fresta álagningu skattsins: ajornar la imposició de l'impost

♦ álagning skatta: taxació de l'impost [a pagar] (→ skattaálagning)

♦ álagning á e-ð ~ e-m: gravamen [fiscal] d'una cosa ~ d'algú

◊ álagning á sígarettur: gravamen [fiscal] sobre les cigarretes

♦ álagning á e-u: imposició d'un impost, aplicació d'un impost

◊ álagning á virðisaukaskatti: aplicació de l'IVA

álagningar·seðill <m. -seðils, -seðlar>:

full m de notificació de l'IRPF a pagar, preliquidació f de l'IRPF

álags·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:

<ECON> despeses f.pl generals

álags·tími <m. -tíma, -tímar>:

hora f punta (fl./pl.: hores punta)

álags·vextir <m.pl -vaxta>:

<ECON> marge m d'interès

álappa·legur, -leg, -legt <adj.>:

(kauðalegur) mal fet -a, barroer -a (groller, bast, mancat de finor o de bell acabat, matusser)

á·las <n. -lass, pl. no hab.>:

blasme m, vituperi m

◊ ...til þess að hann verði eigi fyrir álasi: ...per tal que no sigui objecte de blasme

á·lasa <-lasa ~ -lösum | -lasaði ~ -lösuðum | -lasað ║ e-m>:

reprendre algú, reprovar algú, renyar algú

◊ Elífas álasar Job: Elifaz reprèn Job

♦ álasa e-m fyrir e-ð: reprovar una cosa a algú, blasmar algú per...

ál·duft <n. -dufts, no comptable>:

<QUÍM> alumini polvoritzat, pólvores f.pl d'alumini

á·legg <n. -leggs, -legg>:

1. (kjötsneiðar) embotit m (rodanxa, tall, tallada o llenca d'embotit o carn freda per a entrepà o entremès)

2. (ostsneiðar) formatge m (rodanxa, tall, tallada o llenca de formatge per a entrepà o entremès)

áleggs·skeri <m. -skera, -skerar>:

talladora [elèctrica] d'embotit i formatge, tallafiambres m

álfa- <en compostos>:

d'elfs (o: de fades)

	Tots els compostos islandesos formats amb álfa- pertanyen a la llengua moderna, excepte els mots álfablót, álfakyn, álfasprengir, álfaválkun i, álfaætt. A la llengua antiga, els compostos es formen exclusivament amb la variant álf-.

álfa·barn <n. -barns, -börn>:

infant m alb (o: infant m elf) (infant del poble dels albs i/o dels elfs)

álfa·bar <m. -bars, -barir>:

estatge m dels albs, residència f dels albs

álfa·bikar <m. -bikars, -bikarar>:

salpiglosi m (planta Salpiglossis sinuata)

álfa·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:

campaneta f de la Xina, platicòdon m (planta Platycodon grandiflorus syn. Campanula glauca syn. Campanula grandiflora syn. Platycodon glaucus)

álfa·blóm <n. -blóms, -blóm>:

estaquis m (plantes del gènere Stachys)

álfa·blót <n. -blóts, -blót>:

<RELIG PAGAN> alfablot m, sacrifici als albs

◊ þá kom hann að öðrum garði. Stóð þar húsfreyja í durum, bað hann ekki þar inn koma, segir að þau ættu álfablót: després, va arribar a una altra alqueria. La mestressa de la casa s'estava dreta a la porta i li va pregar que no hi entrés dient-li que estaven fent un álfablót, un sacrifici als albs

álfa·borg <f. -borgar, -borgir>:

ciutadella f dels albs (o: dels elfs) (penyal o penya-segat habitat per albs)

álfa·brenna <f. -brennu, -brennur>:

<FOLCL> fogueró m d'albs, fogueró, encès la Nit de Cap d'Any i/o la Nit de Reis, al voltant del qual hom balla l' → álfadans

álfa·bruni <m. -bruna, no comptable>:

cremada f d'alb (designació popular del fagopirisme, caracteritzat per l'aparició d'una granellada a la cara, acompanyada d'un estat de nerviosisme i/o d'embriaguesa, que es dóna especialment en els animals que han menjat fajol)

álfa·byggðir <f.pl -byggða>:

habitatges m.pl d'albs (llocs -cases, habitacles, ruïnes etc.- & contrada, paratge on hi habiten els albs i/o elfs)

álfa·dans <m. -dans, -dansar>:

1 <FOLCL> ball m d'albs, ball celebrat al voltant d'un fogueró (→ álfabrenna) la Nit de Cap d'Any i/o la Nit de Reis. Els participants solen anar disfressats o portar màscares i dur torxes enceses

2. (fífladans) ball m de boigs (dansa com ho farien els nicis o els folls)

♦ dansa álfadans: <LOC FIG> pegar bots com un boig o un nici

álfa·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

1. (drottning álfanna) reina f d'albs (reina del poble dels albs)

2. (drottning huldufólksins) reina f dels elfs (reina èlfica)

◊ Blanchett er einna þekktust fyrir leik sinn í Hringadróttinssögu, en þar lék hún álfadrottninguna Galadríel: un dels papers pels quals Blanchett és més famosa és pel que va tenir al Senyor dels Anells on interpretava Galadriel, la reina dels elfs

3. (drottning verndardísanna í barnaævintýrum) reina f de les fades (reina de les criatures que decideixen el destí)

◊ “álfadrottningin” eftir Edmund Spenser: “la Reina de les Fades” d'Edmund Spenser

4. (drottning álfadansins) reina f de fades (o: d'albs; o: d'elfs) (‘reina’ del ball d'elfs, celebrat la nit de cap d'any o la nit de reis)

5. clavellet búlgar (planta Dianthus microlepis)

álfa·fólk <n. -fólks, no comptable>:

[poble m dels] elfs m.pl

álfa·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:

regal m de les fades, do m de les fades (o: dels elfs)

álfa·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:

monstera f d'Adanson (planta Monstera pertusa syn. Monstera adansonii syn. Dracontium pertusum syn. Monstera longipedunculata)

álfa·gríma <f. -grímu, -grímur. Gen. pl.: -grímna o: -gríma>:

penstèmon m (planta Penstemon procerus var. tolmiei syn. Penstemon tolmiei syn. Penstemon procerus subsp. tolmiei)

álfa·hamar <m. -hamars, -hamrar>:

penya-segat m d'elfs (penyal, espadat o penya-segat habitat per albs)

álfa·háttur <m. -háttar, pl. no hab.>:

<LITER> mode èlfic, terme amb què hom designa una estrofa de la literatura islandesa, formada per quatre versos constituïts cadascun d'ells per quatre dipòdies trocaiques amb catalexi en els versos 2 i 4 i pro-rima en el segon i quart peus dels versos 1 i 3 i en el primer i segon peus dels versos 2 i 4. Els versos 2 i 4, a més a més, rimen en consonant

	álfaháttur de Sveinbjörn Beinteinsson: Blæja kuldans hauðrið huldi hrein í einum lit að sjá, líkt og hendur himinsendar hafi vafið allt í snjá. Pro-rimes: -uld- / -uld- (vers 1) i -end- / -end- (vers 3) -ein- / -ein- (vers 2) i -af- / -af- (vers 4)

álfa·hjarta <n. -hjarta, -hjörtu>:

cor m sagnant, cor m de Maria (planta Dicentra eximia)

álfa·kerti <n. -kertis, -kerti>:

belemnit m (mol·lusc fòssil. Lit.: espelma d'elf)

álfa·kollur <m. -kolls, -kollar>:

betònica grandiflora (planta Stachys macrantha)

álfa·konungur <m. -konungs, -konungar>:

variant de → álfakóngur ‘rei d'albs (o: d'elfs)’

	El títol islandès del poema de Goethe der Erlkönig ‘el rei dels albs’ sol alternar entre álfakóngurinn i álfakonungurinn. El bisbe Valdimar Briem va emprar la forma álfakóngurinn en la seva traducció, ja clàssica, del poema goethià a l'islandès. Atès que l'anglicisme elf en català té un significat molt diferent del del mot escandinau original, recomano que el mot escandinau es tradueixi, en aquest cas, amb el doblet alb. El terme danès Ellekonge o Ellerkonge presenta diversos doblets: ellekonge, ellerkonge, elkonge, elvekonge, elverkonge. La llengua estàndard moderna només empra elverkonge, que s'empra fint i tot com a títol de la balada goethiana, encara que aquesta, al seu torn, remunti, per via de Herder, a la forma ellerkonge danesa.

álfa·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:

1. (konungur álfanna) rei m d'albs (o: d'elfs) (rei sobre els albs)

2. (konungur huldufólksins) rei m d'elfs (o: dels elfs) (rei èlfic)

3. (konungur verndardísanna í barnaævintýrum) rei m de les fades (rei de les criatures que decideixen el destí)

4. (konungur álfadansins) rei m de fades (o: d'elfs; o: d'albs) (‘rei’ del ball d'elfs, celebrat la nit de cap d'any o la nit de reis)

álfa·kragi <m. -kraga, -kragar>:

carraspic sempreverd (planta Iberis sempervirens)

álfa·kráka <f. -kráku, -krákur. Gen. pl.: -kráka o: -krákna>:

[ocell m del gènere] coràcies m (gènere d'ocells Coracias)

álfa·kyn <n. -kyns, -kyn. Gen. pl.: -kynja; dat.pl.: -kynjum>:

raça f d'albs, llinatge m d'albs 

◊ þat váru kallaðir Álfheimar, er Álfr konungr réð fyrir, en þat fólk er allt álfakyns, er af honum er komit. Váru þat fríðari menn en aðrar þjóðir næst risafólki. Álfr konungr átti Bryngerði, dóttur Raums konungs af Raumaríki. Hún var stór kona, en ekki væn, því at Raumr konungr var ljótr. Er þat kallat, at þeir menn sé miklir raumar, sem ljótir eru ok stórir: Álfheimar es deia el regne governat pel rei Álfr i tota aquesta gent és del llinatge dels albs, dels quals en descendeix. Eren més bells que els altres pobles que habiten a la vora del poble dels gegants. El rei Álfr tenia per muller la Bryngerðr, filla del rei Raumr de Raumaríki. Era una dona grossa, però no pas bella, car el rei Raumr era lleig. D'aquí en ve que de les persones que són lletges i grosses en diguin grans raumar

álfa·lega <adv.>:

(flónslega) d'una manera ximpleta, estúpidament

álfa·legur, -leg, -legt <adj.>:

(flónslegur) ximplet -a, beneit -a (estúpid, ruquet)

♦ álfalegur í framgöngu: ridícul en el seu comportament

álfa·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

betònica alpina (planta Stachys monieri 'Hummelo')

álfa·læti <n.pl -láta>:

comportament m [ridícul] de boig, maneres f.pl de bufó

álfa·maður <m. -manns, -menn>:

<FOLCL> elf m [home]

álfa·munnur <m. -munns, -munnar>:

llinària (o: linària) alpina (planta Linaria alpina)

álfa·mær <f. -meyjar, -meyjar>:

<FOLCL> elfa noia, noia elfa

álfa·piltur <m. -pilts, -piltar>:

<FOLCL> elf m [noi]

álfa·prestur <m. -prests, -prestar>:

<FOLCL> elf m prevere

álfa·reið <f. -reiðar, -reiðir>:

<FOLCL> cavalcada f d'elfs (grup d'elfs cavalcant plegats)

álfa·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

conte m de fades (o: d'elfs), història f de fades (o: d'elfs)

álfa·skapur <m. -skapar, no comptable>:

1. (flónsháttur) beneiteria f (estupidesa, niciesa, rucada)

2. (klunnaskapur) poca traça (malaptesa)

3. (fíflaskapur) bogeries f.pl (follies, oradures)

álfa·slot <n. -slots, -slot>:

castell m d'elfs (o: de fades)

álfa·sprengir <m. -sprengis, pl. no hab.>:

esclata-albs m & f, peta-albs m & f (malnom de personatge mitològic)

◊ hann nam af Jǫtunheimum Ǫgn Álfasprengi, ok fekk síðan. Grímr hét son þeirra. Hana hafði fest Starkaðr Áludrengr. Hann hafði átta hendr. Hann var farinn norðr um Élivága, ok var hún þá brott tekin, en er hann kom heim, þá drap hann Hergrím á hólmgǫngu: va raptar dels iǫtunheimar l'Ǫgn esclata-albs i després s'hi va casar. El fill que tingueren es va dir Grímr. Ella era la promesa de l'Starkaðr Áludrengr (= el bon guerrer de l'Ála), que tenia vuit braços. En Hergrímr la va raptar un dia que l'Starkaðr se n'havia anat al nord pels Élivágar (= nom d'un riu mític) . Quan l'Starkaðr en va tornar, va matar en Hergrímr en una hólmganga, un duel ritual a un illot

álfa·steinn <m. -steins, -steinar>:

1. <FOLCL> penya f d'elfs (penya dins la qual hi viuen elfs)

2. mesembriàntem m pseudotruncatell (planta Mesembrianthemum truncatellum syn. Lithops pseudotruncatella)

álfa·stigi <m. -stiga, -stigaar>:

llinària (o: linària) alpina (planta Polemonium delicatum)

álfa·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

relat m d'elfs (o: de fades)

álfasögu·bók <f. -bókar, -bækur>:

llibre m d'històries de fades (o: d'elfs)

álfa·trú <f. -trúar, no comptable>:

creença f en l'existència d'elfs

álfa·válkun <f. -válkunar, pl. no hab.>:

sacseig m d'albs, hápax legòmenon; nom medieval de malaltia no identificada. Ball de Sant Vit, corea?, atac epilèptic? Personalment hi veig una designació medieval de l'epilèpsia. Val a dir, però, que en islandès modern, el mot volk hi designa una inflamació violenta del braguer

◊ <...> á fimm óblátum ok gef honum eina hvern morginn, á einni óblátu ‘bion’, á annarri óblátu ‘cerion’, á þriðju ‘agrion’, á fjórðu ‘sagirion’, á fimmtu ‘enn-ducas’ <...> við álfavǫ́lkun: in nomine patris Samuel et filii Misael (Níssael?) et spiritus Sancti Raguel: <...> a cinc hòsties i dóna-les-hi una cada matí, a la primera hòstia, [posa-hi] ‘bion’, a la segona ‘cerion’, a la tercera ‘agrion’, a la quarta ‘sagirion’, a la cinquena ‘enn-ducas’ <...> Contra el sacseig d'albs: in nomine patris Samuel et filii Misael (Níssael?) et spiritus Sancti Raguel

álfa·vök <f. -vakar, -vakir>:

1. (vök á ísi) forat m d'elfs (forat natural en el glaç atribuït als elfs)

2. (vatnpollur ofan á ísi) bassal m d'elfs, toll m d'elfs (indret sobre l'aigua lliure de glaç)

3. (lognblettur á sjó) redol m de mar calma (indret marí sense glaç i de mar plana on, segons el folclore, els elfs hi fan cap amb llurs barques a pescar-hi)

álfa·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:

[poble m dels] albs (o: [dels] elfs)

álfa·ætt <f. -ættar, -ættir>:

raça f d'albs, llinatge m d'albs, parentat m dels albs 

◊ Sigurðr mælti: "Seg þú þat, Fáfnir, ef þú ert fróðr mjǫk: Hverjar eru þær nornir er kjósa mǫgu frá mœðrum?" Fáfnir svarar: "Margar eru þær ok sundrlausar. Sumar eru Ása ættar, sumar eru álfa ættar, sumar eru dœtr Dvalins": En Sigurðr va parlar: "Digues-me, Fáfnir, si tan savi ets: quines són les nornes que trien el destí dels fills de llurs mares?" En Fáfnir li va respondre "Moltes són i heterogènies quant a l'ascendència: unes són del llinatge dels ansos, d'altres del llinatge dels albs i algunes són filles de Dvalinn"

◊ margir staðir eru á himni fagrir, ok er þar allt guðleg vǫrn fyrir. Þar stendr salr einn fagr undir askinum við brunninn, ok ór þeim sal koma þrjár meyjar, þær er svá heita: Urðr, Verðandi, Skuld. Þessar meyjar skapa mǫnnum aldr. Þær kǫllum vér nornir. Enn eru fleiri nornir, þær er koma til hvers barns, er borit er, at skapa aldr, ok eru þessar goðkunnigar, en aðrar álfaættar, en enar þriðju dvergaættar, svá sem hér segir: "Sundrbornar mjǫk | segi ek at nornir sé, ║ eigot þær ætt saman; | sumar eru áskunnar, ║ sumar eru álfkunnar, | sumar dœtr Dvalins": molts bells indrets hi ha al cel, protegits per divina defensa. Allà, sota el freixe, devora la deu, hi ha una bella sala, i d'aquesta sala en surten tres donzelles que es diuen així: Urðr, Verðandi i Skuld. Aquestes donzelles regeixen la vida dels homes. Nosaltres les anomenem nornes. Hi ha més nornes que van a cada infant nou nat per a decidir el destí que ha de tenir en vida, i d'aquestes, unes són d'ascendència divina, d'altres de la família dels albs i d'altres, del llinatge dels nans, tal i com es diu: "de molt diferents nissagues | dic que són les nornes, ║ no comparteixen pas un idèntic llinatge: | unes són de la nissaga dels ansos, ║ d'altres, descendeixen dels albs, | i unes són filles de Dvalinn"

Álf·heimar <m.pl -heima>:

<MITOL> Álfheimar m.pl, nom del país mitològic habitat pels albs

◊ Stórvirkr hét maðr; hann var sonr Starkaðar Áludrengs. Starkaðr var hundvíss jötunn. Hann tók ór Álfheimum Álfhildi, dóttur Álfs konungs. Álfr konungr hét þá á Þór, at Álfhildr skyldi aftr koma. Þá drap Þórr Starkað, en flutti Álfhildi heim til föður síns, ok var hún þá með barni. Hún fæddi son þann, er Stórvirkr hét, er áðr er nefndr: hi havia un home que es deia Stórvirkr. Era fill de l'Starkaðr Áludrengr (= el bon guerrer de l'Ála). Starkaðr era un ètun savi com un gos (= extremadament savi). Va raptar d'Álfheimar l'Álfhildr, filla del rei Álfr. El rei Álfr llavors es va adreçar a Þórr demanant-li que fés que l'Álfhildr tornés a casa. En Þórr va matar l'Starkaðr i tornà l'Álfhildr a son pare. Ella estava encinta i va infantar un fill que es va dir Stórvirkr i que s'ha esmentat adés

◊ Ýdalir heita, | þar er Ullr hefir ║ sér um gǫrva sali; ║ Álfheim Frey | gáfo í árdaga ║ tívar at tannfé: Valls de Teixos es diu allà on Ullr es va bastir una sala; els déus donaren Álfheimr (en singular) a Freyr en els temps de l'antigor com a tannfé o regal per la caiguda de la seva primera denteta

◊ margir staðir eru þar gǫfugligir. Sá er einn staðr þar, er kallaðr er Álfheimar, þar byggvir fólk þat, er Ljósálfar heita, en Døkkálfar búa niðri jǫrðu, ok eru þeir úlíkir sýnum ok myklu úlíkari reyndum. Ljósálfar eru fegri en sól sýnum, en Døkkálfar eru svartari en bik <...> Svá er sagt, at annarr himinn sé suðr ok upp frá þessum himni ok heitir sá himinn Andlangr, en hinn þriði himinn sé enn upp frá þeim ok heitir sá Víðbláinn, ok á þeim himni hyggjum vér þenna stað vera. En Liósálfar einir hyggjum vér at nú byggvi þá staði: Allà hi ha molts d'indrets majestuosos. Així, allà hi ha l'indret que es diu Álfheimar. Allà hi viu el poble dels albs de la llum, mentre que els albs de la foscor viuen sota terra. Són desiguals tant pel que fa a llur aspecte com pel que fa a llur tarannà. Els albs de la llum són més bells que no el sol, però els albs de la foscor són més negres que no la pegunta <...> Diuen que, al sud d'aquest cel i per damunt d'ell hi ha un segon cel i aquest segon cel es diu Andlangr (= l'Antillarg, l'igual de llarg de cap a cap); el tercer cel, emperò, que diuen que encara hi ha damunt aquest es diu Víðbláinn (= l'Ample Blau). I som del parer que aquest indret es troba en aquest darrer cel. Però també som del parer que ara només els albs de la llum habiten aquests indrets

◊ Skálkr hét dvergr sá, sem hann hefir tamit ok fœtt hann á mjólk ormanna. Hann er svá snarr sem svala á flug ok svá sterkr at þrír úlfaldar mega ei lypta hans byrði, betri er hann til vígs enn fjórir menn. Jubin kóngr átti hestinn, er stýrði Blǫkumannalandi ok með sǫðulinn ok sǫðulklæðit, þat er ofit í álfheimum ok veit engi hvat klæði í því var. Þat brennr ekki í eldi ok berr sinn lit hverjar sjau nœtr á [ǫllum] tólfmánuðum: Skálkr (el nom d'aquest nanell recorda el nostre substantiu manescal ← fràncic marahscalc) es deia el nan que el va aregar després de criar-lo amb llet de dracs. Era tan ràpid com una oroneta volant i tan fort que tres camells mai no podrien aixecar la seva somada. En combat era millor que no pas quatre peons. El rei Jubín, que regnava sobre la Valàquia, va posseir aquest cavall amb les corresponents sella i manta. La manta de la sella l'havien teixida a Álfheimar i ningú no sabia amb quin teixit estava feta. No s'encenia en el foc i cada set dies, tot al llarg dels dotze mesos de l'any, mostrava el seu color (= adoptava un color nou que conservava durant els set dies següents) 

álf·hóll <m. -hóls, -hólar>:

<FOLCL> pujol m d'albs (o: d'elfs) (pujol habitat per albs, elfs o fades)

álf·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

1. (huldukona, álfamær) alba f (alb femení)

2. ([verndar]dís í ævintýrum, fylgja) fada f (ésser sobrenatural femení dotat de poders, goja, aloja)

♦ álfkonan góða: (heilladís) la fada padrina

◊ álfkonan góða kom til mín og mælti: 'ég ætla að bjóða þér að þiggja gjöf': em va aparèixer la fada padrina i em va dir: "et vull concedir un desig"

♦ Morgan álfkona: la fada Morgana (val a dir que, modernament, se sol emprar la designació anglesa d'aquest personatge mític: Morgan le Fay)

♦ Skellibjalla álfkona (o: Skellibjalla litli ljósálfur) úr Pétri Pan: la fada Campaneta de [l'obra] Peter Pan

La revista FADES (en anglès: Fairies), de l'empresa Disney, apareix a Islàndia amb el nom de Ljósálfar.

álfkonu·far <n. -fars, -föf>:

tira[da] f en el mar sense vent i amb la mar plana

álf·kynjaður, -kynjuð, -kynjað <adj.>:

<FOLCL> emparentat -ada amb els albs (o: elfs) (de família àlbica o èlfica)

ál·fosfat <n. -fosfats, no comptable>:

<QUÍM> fosfat m d'alumini

♦ vatnað álfosfat: fosfat hidratat d'alumini (Al(PO4)·2H2O)

♦ vatnað náttúrulegt álfosfat: fosfat natural hidratat d'alumini

álf·rek <n. -reks, no comptable>:

<†> variant de → álfreki ‘espanta-albs (= femta, excrements’)”

◊ þar sem Þór hafði á land komið, á tanganum nessins, lét hann hafa dóma alla og setti þar héraðsþing. Þar var og svo mikill helgistaður að hann vildi með engu móti láta saurga völlinn, hvorki í heiftarblóði og eigi skyldi þar álfrek ganga og var haft til þess sker eitt er Dritsker var kallað: allà on la mar havia escopit a terra [l'estàtua d']en Þór, a la punt del cap, ell hi va fer celebrar tots els judicis i hi va fixar l'indret per a la celebració dels héraðsþings o þings comarcals. Aquest indret també li era tan sagrat que de cap de les maneres volia permetre que sollessin l'indret, ni amb vessaments de sang ni deixant que hom hi fés les seves necessitats, i per a això darrer va disposar l'illot que es deia Dritsker, l'illot de la femta

álf·reki <m. -reka, no comptable>:

<†> espanta-albs m (designació eufemística dels excrements)

◊ síðan settur þeir upp skip sitt í vík einni. Þar á lóninu höfðu þeir gengið á borð að álfreka og þann sama vallgang rak upp í þessari vík og því heitir það Dritvík: després, ancoraren llur vaixell a una badia; quan encara eren a la llacuna, havien anat a la borda de la nau i hi havien defecat i les ones havien dut les femtes fins a aquella badia, i per això, [de llavors ençà aquella badia] es diu Badia de les Femtes

◊ þar á nesinu, sem Þór kom á land, hafði Þórólfur dóma alla, og þar var sett héraðsþing með ráði allra sveitarmanna. En er menn voru þar á þinginu, þá skyldi víst eigi hafa álfreka á landi, og var ætlað til þess sker það, er Dritsker heitir, því að þeir vildu eigi saurga svo helgan völl sem þar var: en aquell cap on [l'estàtua d']en Þór havia fet cap a terra, en Þórólfur hi va convocar la celebració de tots els judicis, de manera que allà mateix s'hi fixà l'indret de celebració del héraðsþing o assemblea de la comarca, amb l'acord de tots els comarcans. I quan la gent s'hi trobava celebrant-hi el þing, no s'hi podien fer les necessitats, de manera que van condicionar, per fer-les, un illot que es diu Dritsker, l'illot de la femta, ja que no volien sollar un indret tan sagrat com era aquell

◊ það var eitt vor á Þórsnessþingi að þeir mágar, Þorgrímur Kjallaksson og Ásgeir á Eyri, gerðu orð á að þeir mundu eigi leggja drag undir ofmetnað Þórsnesinga og það að þeir mundu ganga þar örna sinna sem annars staðar á mannfundum á grasi þótt þeir væru svo stolts að þeir gerðu lönd sín helgari en aðrar jarðir í Breiðafirði. Lýstu þeir þá yfir því að þeir mundu eigi troða skó til að ganga þar í útsker til álfreka: una primavera, en el þing de Þórsnes, els cunyats Þorgrímur Kjallaksson i Ásgeir d'Eyri, anunciaren que no volien continuar donant suport a l'altivesa presumptuosa dels de Þórsnes i que, per tant, a partir d'aquell dia, farien llurs necessitats a l'herbei, igual que es feia als altres indrets durants les trobades, i que tant se'ls n'eren els fums d'aquells de declarar llur terrer més sagrat que els altres indrets del Breidafiord. I hi afegiren que ja no gastarien més sola de sabata anant a aquell illot a fer-hi llurs necessitats

álf·rún <f. -rúnar, -rúnir>:

runa àlbica (o: èlfica)

álf·röðull <m. -röðuls, -röðlar>:

<LIT> sol m

◊ sól: sunna, rǫðull, eyglóa, alskír, sýni, fagrahvél, líknskin, Dvalins leika, álfrǫðull, ifrǫðull, mýlin: [sinònims poètics per a] sol: sunna (= terme anglosaxó per a designar-lo), rǫðull (← raðulaz ‘raig; bréndola’?), eyglóa (= la qui lluu eternament, l'eternament roent), alskír (= la totalment lluminosa), sýni (= semblant, cara = disc solar), roda-bella, líknskin (= raig guaridor), joguina de Dvalinn, álfrǫðull (= raig dels albs, resplendor dels albs), ifrǫðull (= raig de dalt, resplendor de dalt?), mýlin (= bola [de foc]).

◊ hví um segiak þér, | seggr inn ungi, ║ mikinn móðtrega? ║ þvíat álfrǫðull | lýsir um alla daga, ║ ok þeygi at mínom munom: per què t'hauria de contar, jove, la meva gran pena? Car el raig dels albs lluu tots els dies, però no a voluntat meva

◊ ein dóttur | berr Álfrǫðull ║ áðr hana Fenrir fari; ║ sú scal ríða, | þá er regin deyja, ║ móður brautir mær: Raig dels Albs infantarà una filla, abans que Fenrir no s'hi afui. Quan els regin morin, ella cavalcarà, la donzella, pels camins de sa mare

	Per entendre correctament aquesta estrofa dels Vafþrúðnismál, cal tenir present que el sol és l'element còsmic femení a les cultures germàniques i bàltiques, mentre que la lluna hi és, en canvi, l'element masculí: exactament al revés del que s'esdevé a les cultures mediterrànies: la mare sol, abans de morir esquinçada pel llop Fenrir, infantarà una donzella sol -un nou sol-, que recorrerà els camins que antany recorria sa mare

álf·skot <n. -skots, -skot>:

<FOLCL> fletxa f d'alb. Un dolor punyent i agut sobtat o una malaltia d'aparició sobtada i desenllaç fatal eren atribuïts, a Noruega i Dinamarca, a haver rebut l'impacte d'una sageta invisible, anomenada álfskot, disparada per un alb

◊ Samar hafa löngum verið frægir fyrir svo kölluð álfskot eða finnskot, sem galdramenn þeirra gátu sent langar leiðir. Um þetta hefur Nils Lid ritað ítarlega grein, "Um finnskot og alvskot", sem upphaflega birtist í Maal og Minne 1921: els lapons foren durant molt de temps famosos per llurs sagetes d'alb o sagetes lapones que llurs bruixots podien enviar a grans distàncies. Sobre aquest tema, en Nils Lid va escriure un article detallat, “Um alvskot og finnskot” que va aparèixer inicialment el 1921 a Maal og Minne

	La creença en les sagetes d'alb no està atestada a Islàndia, però sí a Noruega (alvskot, alveskot, alveskudd) i a Dinamarca (elverskud, elveskud o elleskud “en af ellefolk (egl. ved pileskud) fremkaldt pludselig opstående (dræbende) sygdom ell. indvendig stikkende smerte (hos mennesker og dyr)”, en paraules del http://ordnet.dk/ods/ordbog?query=elleskud). En suec hi ha el mot älvskott, però ignoro si hi és popular o no; en canvi, sí que hi és -o hi ha estat- popular el paral·lel trollskott “projectil de trol = lumbago”, que s'arrenglera al costat de lappskott, villappaskott~villarpaskott ( ← vildlapp[a]skott) i el dialectal finnskott, amb una gamma de significats que van del dolor punyent sobtat fins al lumbago. En el folclore suec també s'ha parlat de onda sändningar “males trameses” o de spåsändningar “trameses màgiques”, amb el mateix significat que l'alvskot ~ alvskott noruec. El suec ryggskott ‘lumbago’ tant pot veure's com a una adaptació d'un anterior trollskott, com d'una adaptació del baix-alemanyisme que sobreviu en el danès hekseskud i en el dano-noruec hekseskudd/hekseskott ‘lumbago’; tant en un cas com l'altre, però, hi continua subjacent la idea que es deu a l'impacte d'un tret o dispar. De tota manera, la designació “sageta d'alb” ha d'ésser molt antiga, perquè ja apareix en saxó occidental (ylfa ġescot) a l'Eixarm contra una Punyida: ġif hit wǽre ésa ġescot, oððe hit wǽre ylfa ġescot | oððe hægtessan ġescot, nú iċ wille ðín helpan (ASPR VI 122 nº 4.23) “tant en el cas que hagi estat una sageta d'ans com una sageta d'alb o una sageta de bruixa, ara t'ajudaré”. En l'àmbit islandès medieval, tenim la fleinsótt “malaltia de la sageta” que sembla haver designat l'atac de gota: Electuarium ducis heitir eitt electuarium, er hinn góði læknir Ábóti, sá er hirð fylgdi jafnan, hugleiddi ok skipaði Hróðgeirs hertoga, sonar Róberts hertoga. Þat er gott við því, er at manni sjatnar illa matur ok illa meltiz ok móti belging kviðar ok innyfla blástri; móti svangasótt ok smáþarmaverk ok móti fleinsótt. Þat skal gefa með vǫrmu víni eptir dǫgurð eða um kveldit “electuari del duc s'anomena un electuari que el bon metge Abbàs, que sempre seguia la cort, va idear i preparar per al duc Rotger, fill del duc Robert. És bo per quan a un home li prova malament el menjar o té una mala digestió, així com contra la inflor del ventre i les ventositats dels budells, contra el mal d'engonal (iliosi) i el dolor del budell prim i contra l'atac de gota. S'ha de donar amb vi teb després de dinar o al vespre”

álf·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:

noi alb (o: noi elf)

álft <f. álftar, álftir>:

cigne m (nom de diferents espècies d'ocell)

álftalauks·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] isoetàcies f.pl

álfta·laukur <m. -lauks, -laukar>:

isòet m (planta Isoëtes echinospora)

álftar·dyngja <f. -dyngju, -dyngjur. Gen. pl.: -dyngja o: -dyngna>:

niu m de cigne[s]

álfur <m. álfs, álfar>:

1. (huldumaður) alb m (ésser sobrenatural de la mitologia germànica i norrena)

♦ hann er eins og álfur [út] úr hól: <LOC FIG> #1. <GEN> està desorientat i esmaperdut, no hi és tot, sembla [que vingui] d'Arbeca (estar als llimbs en un entorn no propi, estar com a perdut, sentir-se desplaçat, sentir-se desorientat i distret, esp. en un entorn aliè, no propi); #2. (vera alveg forviða á e-u) ha quedat completament astorat [pel que ha passat] (no se'n sap avenir del que ha passat, n'està totalment sorprès i no s'ho sap explicar)

♦ → ljósálfur “alb de la llum, alb lluminós”

♦ → dökkálfur “alb de la foscor, alb fosc”

♦ → svartálfur “alb negre”

♦ → rauðálfur “alb roig”

2. (vera úr enskum þjóðsögum sem býr í skógunum) elf m (ésser sobrenatural del folclore anglès, follet dels boscos)

3. (ljósálfur í nútímamerkingu orðsins, álfkona) fada f (ésser sobrenatural)

♦ Skellibjalla álfkona (o: Skellibjalla litli ljósálfur) úr Pétri Pan: la fada Campaneta de [l'obra] Peter Pan

♦ → tannálfurinn “la fada de les dents = en Dentetes”

♦ græni álfurinn: la fada verda (l'absenta)

4. (flón, heimskingi) ximple m (babau, bàmbol, curt d'enteniment)

	L'anglicisme elf té un significat molt diferent del que tenia el mot germànic del qual procedeix, *alβaz, que designava un ésser de la mitologia germànica que infonia respecte i tot sovint, terror. En alemany, on també s'ha presentat aquest conflicte, hom ha hagut d'introduir una distinció entre die Alben/ die Elben “els albs” i die Elfen “els elfs”. Seguint aquest model, introdueixo el terme els albs per a fer referència als éssers de la mitologia germànica, però els elfs per a referir-me als éssers del folclore anglès i dels contes infantils anglesos. Segons això mateix i en conseqüència, tradueixo el títol de la balada der Erlkönig de Goethe per el rei dels albs. Al meu entendre, els *alβōz eren l'equivalent germànic dels mānes llatins, és a dir, els esperits dels parents morts, benèvols i protectors amb la pròpia família, però terribles amb els intrusos. La divisió triple dels albs, establerta per l'Snorri, en ljósalfar, døkkálfar i svartálfar és, al meu entendre, genuïna -una altra cosa és l'explicació racional que l'Snorri intenta donar-li, on hi pot haver, efectivament, ‘collita pròpia’- i reflecteix la ‘relació’ dels humans amb llurs morts, que es poden comportar de manera propícia, neutra/indeterminada o hostil. En el món romà, aquesta divisió triple hi reapareix en la forma dels mānes, els lĕmŭres i les laruae. La interpretació dels albs com a ànimes o esperits dels morts és la qui, al meu entendre, explica millor els tres grans trets que caracteritzen els albs: • presenten una gran proximitat als déus (cf. en llatí, també els mānes com a dī mānes); • a diferència dels déus, ètuns i d'altres criatures mitològiques germàniques, els albs apareixen sempre sense determinar, SENSE NOMS específics, és com si no tinguessin noms, són, simplement, "els ‘albs’" i, finalment, • els sacrificis que hom els fa, els álfablót es fan en la més estricta intimitat familiar, fet en el qual aquests sacrificis recorden les festes romanes anuals (paral·leles, diria jo) dels parentālĭa, els fērālĭa i la cāra cognātĭo, destinades a refermar els vincles dels vius amb llurs respectius morts. El caràcter real dels albs es pot entreveure en compòsits del neerlandès mitjà com ara alfsgedroch ~ alfsgedrocht[e] o alfsgedwas i en el mot alemany Albtraum “malson”, que, en realitat, vol dir literalment “somni causat per un alb”. L'anglès antic ælf, ielf o ylf, deriva d'una variant de tema en -i d'aquest mot germànic: *alβiz (pl. *alβīz ← *alβijiz). En anglès antic, tenim, efectivament, angle: ælf, plural ælve; saxó occidental: ylf, plural: ylfe, ylve. Cf.: The Meanings of Elf and Elves in Mediaeval England by Alaric Timothy Peter Hall, submitted for the Degree of Ph. D. - Department of English Language, University of Glasgow. October, 2004. Recomano la lectura de l'→ Ólafs saga Þórhallasonar de l'Eiríkur ‘Laxdal’ Eiríksson (1743-1816), escrita vers el 1800 i considerada sovint la primera novel·la moderna islandesa. Eiríkur Laxdal: Saga Ólafs Þórhallasonar. Þorsteinn Antonsson og María Anna Þorsteinsdóttir sáu um útgáfuna. Reykjavík: Þjóðsaga, 1987.

ál·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:

indútria f de l'alumini

◊ þar var í fyrsta lagi krýólítnáman í Ivigtût á Vestur-Grænlandi, en krýólít var mjög mikilvægt hráefni til áliðnaðar og í námunni var megnið af því krýólít unnið sem áliðnaðurinn í Kanada og Bandaríkjunum notaði: en primer lloc hi havia la mina de criolita d'Ivigtût, a la Grenlàndia occidental, però la criolita era una matèria primera molt important per a la indústria de l'alumini i a la mina s'hi obtenia la major part de la criolita que la indústria de l'alumini emprava al Canadà i als Estats Units

á·lit <n. -lits, -lit>:

opinió f

♦ að mínu áliti: a parer meu, en la meva opinió 

á·líka <adj. ind.>:

similar, semblant

á·líka <adv.>:

semblantment, de manera semblant, de la mateixa manera, per l'estil

♦ álíka langt: a la mateixa distància, si fa no fa 

♦ álíka óáþreifanlegir hlutir: coses igual d'abstractes 

álka <f. álku, álkur>:

gavot m, cauet m (esp. Val.), pingdai m (Men.) (ocell Alca torda)

áll <m. áls, álar>:

anguila f (peix)

álma <f. álmu, álmur>:

1. (húss) ala f (d'edifici)

2. (horn á tunglinu) banya f (de la lluna)

álmur <m. álms, álmar>:

oma f (arbre Ulmus glabra)

ál·oxíð <n. -oxíðs, -oxíð>:

òxid m d'alumini

ál·pappír <m. -pappírs, no comptable>:

paper m d'alumini, paper m de plata (Mall.)

ál·snípa <f. -snípu, -snípur>:

agulla f de fons  (peix Nemichthys scolapaceus)

álún <n. álúns, no comptable>:

<GEOL> alum m

á·lútur, -lút, -lútt:

inclinat -ada [cap endavant], corbat -ada [cap endavant], ajupit -ida (sobre un objecte o algú)

◊ ganga álútur: caminar ajupit (amb l'esquena corba o cap-cot)

◊ sitja álútur: seure ajupit (per tristesa o absort en pensaments)

♦ álútur við e-ð ~ e-n: inclinat sobre una cosa ~ algú, repenjat damunt una cosa ~ algú

ál·ver <n. -vers, -ver>:

planta f [de producció] d'alumini

á·lyktun <f. -lyktunar, -lyktanir>:

1. (lokaniðurstaða, það að finna með rökleiðslu) conclusió f  (inferència lògica)

♦ ályktanir mínar af e-u: les meves conclusions sobre una cosa, les conclusions que trec d'una cosa

2. (úrskurður) decisió f  (acte i efecte de decidir)

3. (ákvörðun) resolució f  (determini, acord)

♦ ályktun Alþingis: resolució parlamentària 

♦ ályktun Evrópuþingsins: resolució del parlament europeu

á·mátlegur, -mátleg, -mátlegt <adj.>:

planyívol -a (so, veu)

á·minna <-minni ~ -minnum | -minnti ~ -minntum | -minnt ║ e-n>:

1. (ávíta) reprendre algú (donar una reprimenda, renyar)

2. (vara við, vanda við um e-n) amonestar algú (advertir)

3. (hvetja, uppörva) exhortar algú (encoratjar)

◊ tala þú þetta og áminn og vanda um með allri röggsemi. Lát engan lítilsvirða þig: digues aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat. No deixis que ningú et menyspreï

4. (minna á) recordar a algú (fer venir a la memòria)

♦ áminna e-n á e-ð: recordar-li una cosa a algú

á·minning <f. -minningar, -minningar>:

1. (ofanígjöf, ávítun & ESPORT) amonestació f (reprimenda & ESPORT)

♦ fá áminningu [fyrir e-ð]: <GEN & ESPORT> rebre una amonestació [per una cosa], ésser amonestat -ada [per una cosa]

♦ veita e-m áminningu [fyrir e-ð]: donar una reprimenda a algú [per una cosa]

2. (viðvörun) advertiment m (admonició)

3. (hvatning) exhortació f (sermó, prèdica, discurs etc. intimant a fer una cosa)

áminningar·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:

paraules f.pl d'exhortació

áminningar·tónn <m. -tóns, -tónar>:

to m d'amonestació

ámu·sótt <f. -sóttar, pl. no hab.>:

<MED> erisipela f

án

I. <prep. + Gen.>: sense

♦ án efa: sens dubte

♦ án vonar: sense esperança

♦ hvar væri ég án þín?: <LOC FIG> on seria jo sense tu?

◊ án þín: sense tu

II. <conj. modal>: 

1. án þess að <+ subj.>: sense que 

◊ börnin fóru úr bænum án þess að foreldrar þeirra vissu: els infants van sortir sense que llurs pares ho sabessin

2. án þess að <+ inf.>: sense + inf. 

III. <conj. consecutiva>: 

Indica que no es produeix pas la conseqüència [lògica] que caldria esperar de l'acció expressada a l'oració principal. El verb en islandès va sempre en subjuntiu. 

1. án þess að <+ subj.>: sense que 

◊ hún engdist um af kvölum án þess að læknar og hjúkrunarfólk geti hjálpað henni: es cargolava de dolor sense que ni els metges o les infermeres hi poguessin fer res

2. án þess að <+ inf.>: sense + inf. 

ána·maðkur <m. -maðks, -maðkar>:

cuc f [de terra] 

Ánar <m. Ánars, no comptable>:

<MITOL> Ànar m, nom del nan que, en la mitologia norrena, va engendrar Iord, l'equivalent norrè de la Gea grega. Al costat d'aquesta forma n'existeix el doblet → Ónar

á·nauð <f. -nauðar, no comptable>:

servitud f (o: servatge m) 

á·nauðugur, -nauðug, -nauðugt <adj.>:

1. <GEN> no lliure

♦ ánauðugur bóndi: serf f de la gleva 

2. (sem hefur glatað frelsinu & FIG) esclavitzat -ada (que ha perdut la llibertat & FIG)

á·netja <-netja ~ -netjum | -netjaði ~ -netjuðum | -netjað ║ e-ð>:

enxarxar una cosa, capturar (o: atrapar) una cosa amb xarxa

◊ son minn, <...> hafir þú ánetjað þig með orðum munns þíns...: fill, <...> si has quedat atrapat amb les paraules de la teva [pròpia] boca...

á·netjast <-netjast ~ -netjumst | -netjaðist ~ -netjuðumst | -netjast>:

1. <í e-u>: <GEN> quedar atrapat -ada en una xarxa (caure dins una xarxa, i, per ext., en uns filats, un llaç etc., quedar agafat en una trampa, també FIG)

◊ réttlæti hinna hreinskilnu frelsar þá, en hinir svikulu ánetjast í eigin græðgi: la justícia dels homes dreturers els allibera, però els pèrfids queden agafats en la xarxa de llur pròpia cobdícia

◊ á myndinni er Kristinn með eina af síldunum sem ánetjuðust í net hans: a la foto hi ha en Kristinn amb un dels arengs que van caure a la seva xarxa

2. <e-u>: <FIG> enxarxar-se en una cosa, embolicar-se en una cosa, enredar-se en una cosa (cast.) (enllaçar-se, embrollar-se, fer-se un embull en una cosa)

◊ ánetjaður sínum eigin lygum: enredat en les seves pròpies mentides

3. <e-u>: (verða fíkill) enganxar-se a (esdevenir addicte o dependent de)

◊ ánetjast fíkniefnum: enganxar-se a les drogues

◊ ánetjast kóki: enganxar-se a la cocaïna

◊ ánetjast nikótíni ~ tóbakinu: enganxar-se a la nicotina ~ al tabac

á·netjun <f. -netjunar, -netjanir>:

(fíkn) dependència f (de substància estupefaent & PSICOL)

◊ ánetjun lyfja og vímuefna: dependència de medicaments i d'estupefaents

◊ líkamleg ánetjun: dependència física

◊ andleg ánetjun: dependència psicològica

á·nægður, -nægð, -nægt <adj.>:

content -a, satisfet -a

♦ gera e-n ánægðan: deixar satisfet algú

♦ vera ánægður með e-ð ~ e-n: estar content amb una cosa ~ algú

♦ vera ánægður yfir [því] að <+ subj.> (o: með að <+ subj.>): estar content [amb el fet] que <+ subj.> 

♦ vera ánægður yfir [því] að <+ inf.> (o: með að <+ inf.>): estar content [amb el fet] que <+ inf.> 

ár:

gen. sg. & nom. i ac. pl. de → á “riu”

<†>  ár¹ <m. árs, ærir. Ac. pl.: áru>:

variant de tema en -u de → ár ‘emissari, herald; àngel’

◊ níu eru englasveitir, þær er helgar ritningar nefna. Það eru ærir og höfuðærir, kraftar og veldisenglar, höfðingjar, drottnar og stólar, kerúbím, það er fylling speki, og seraphím, það eru brennendur eða logendur: nou són els ordes o chors dels àngels que les sagrades escriptures esmenten: àngels i arcàngels, virtuts i potestats, principats, dominacions i trons, querubins, això és, plenitud de la ciència, i serafins, això és, els qui cremen o incendien

ár² <m. árs, árar>:

1. (sendiboði, erindreki) emissari m, missatger m (enviat & servent)

2. (guðsár, engill) àngel m (missatger del Senyor)

3. (djöfulsár, ári) diable m (un dels àngels caiguts & esperit servent de Satanàs)

◊ fjándinn ok hans árar: el dimoni i els seus diables

	Les islanditzacions medievals árr i hǫfuðárr no s'han pogut pas imposar sobre engill i erkiengill respectivament.

ár <f. árar, árar>:

rem m

♦ skipið er þungt undir árum: el vaixell va molt carregat i és feixuc fer-lo avançar al rem

◊ þeim er þar nú kunnigt og rata þeir skjótt þann fjörð er virki Refs stóð í. Gunnar lendir skipi sínu í utanverðan fjörðinn því að það var þungt undir árum og hlaðið af vist þeirra. Þótti þeim léttara að ganga inn í fjörðinn. Þeir Bárður reru inn mjög allt að virkinu: [el terreny] ja els era conegut i saberen orientar-se per trobar ràpidament el fiord on hi havia la fortalesa d'en Refur. En Gunnar atracà el seu vaixell a la part exterior del fiord perquè estava carregat amb llurs provisions i per això resultava feixuc de fer-lo avançar al rem. Els va semblar que seria més bo de fer entrar a peu dins el fiord. En Bárður i els seus[, per la seva banda,] hi van entrar al rem i remaren fort fins a la fortalesa

♦ e-ð er þungt undir árum: una cosa és difícil de tirar endavant (p.e., família [nombrosa])

♦ falla fast við árar: remar amb ímpetu

♦ leggja árar út: calar els rems

♦ draga árar um e-ð: <LOC FIG> maldar per heure una cosa

♦ ég flý á árar þínar [undan e-ð ~ e-n]: <LOC FIG> ets la taula de la meva salvació [davant una cosa ~ algú]

♦ hafa allar árar úti (o: um borð): <LOC FIG> fer tots els possibles per aconseguir una cosa, intentar una cosa amb totes les seves forces

♦ koma eigi ár sinni fyrir borð: <LOC FIG> no poder aconseguir el que es pretenia

♦ koma vel ár sinni fyrir borð: <LOC FIG> aconseguir el que es pretenia, sortir-se'n bé

♦ leggja árar í bát: <LOC FIG> tirar la tovallola, abandonar [la partida], tirar el barret al foc

♦ róa öllum árum að e-u: <LOC FIG> fer tots els possibles per una cosa

♦ taka djúpt í árinni: <LOC FIG> dir-les ben grosses, no fer curt en el parlar

ár¹ <n. árs, ár>:

1. <GEN> any m

♦ ég er þrjátíu og átta ára [gamall]: tinc trenta-vuit anys (home)

♦ ég er þrjátíu og átta ára [gömul]: tinc trenta-vuit anys (dona)

♦ að ári [komanda]: l'any vinent, l'any qui ve (Bal.)

♦ að ári liðnu: l'any passat

♦ allan ársins hring: [durant] tot l'any

♦ á ári: a l'any, per any

◊ hver Spánverji neytir nú að jafnaði 26,7 kílóa af fiskimeti á ári og þar af er ferskur fiskur 13,3 kíkó: actualment cada espanyol consumeix de mitjana 26,7 quilos de peix a l'any, 13,3 dels quals són de peix fresc

♦ einu sinni á ári: un cop [a] l'any, una vegada a l'any

♦ á árinu: durant l'any

♦ á árinu 2030: a l'any 2030

♦ á árinu sem nú er að líða: durant l'any que ara està a punt d'acabar

♦ á árunum 1968-1972: en els anys de 1968 a 1972, durant els anys 1968-1972

♦ á efri árum: en els [seus] anys de vellesa

♦ á næsta ári: l'any que ve, l'any qui ve (Bal.) 

♦ ár eftir ár: any rere any

♦ ár frá ári: any rere any

♦ ár hvert: cada any

♦ ellefta hvert ár: cada onze anys, cada onzè any

♦ þriðja hvert ár: cada tercer any, cada tres anys

♦ árið 1649: [a] l'any 1649

♦ árið sem leið: l'any passat

♦ árum saman: durant anys

♦ á síðasta ári: el darrer any, l'any passat

♦ á þessu ári: aquest any, enguany

♦ erfitt ár: un any difícil

♦ frá árinu X: de l'any X

◊ styttan er frá árinu 46 fyrir Krist: l'estàtua és de l'any 46 abans de Crist

♦ frá fyrra ári: [respecte] de l'any anterior

♦ fyrr á þessu ári: a la primeria d'any, al principi d'any, al començament d'enguany, al començament d'aquest any

♦ [hálfu] ári áður: [mig] any abans

♦ hundrað ára kona: una dona centenària, una dona de cent anys

♦ gleðilegt [nýtt] ár!: feliç any [nou]!

♦ í ár: enguany, aquest any

♦ komast til vits og ára: arribar a l'edat del seny, arribar a la vellesa

♦ með árunum: amb els anys, amb el pas dels anys

♦ mögru árin: anys magres, anys de vaques magres

♦ næsta ár: l'any que ve, l'any qui ve (Bal.) 

♦ nokkrum árum síðar: alguns anys després

♦ um árið: per any, cada any, l'any

◊ sestu að hjá mér, og skaltu vera faðir minn og prestur, og ég mun gefa þér tíu sikla silfurs um árið og fullan klæðnað og viðurværi þitt: roman amb mi; em faràs de pare i de sacerdot, i jo et donaré deu sicles de plata l'any, els vestits que et calguin i la manutenció

♦ við óskum ykkur öllum farsældar á komandi ári: us desitgem a tots vosaltres un venturós any nou!

♦ ég óska yður gleðilegs nýs árs: us desitjo un feliç any nou! (a Vós) 

♦ í septembermánuði það ár: pel setembre d'aqueix any

♦ svo [að] árum skiptir: per anys i més anys, durant molts d'anys

♦ þetta ár (o: þetta árið):  enguany

♦ → misseri “semestre”

2. (uppskera) anyada f (collita)

♦ gott ~ hart í ári: bona anyada ~ mala anyada

♦ þetta er hart í ári: <LOC FIG> són temps de vaques magres, són temps durs

♦ → góðæri “bona anyada”

♦ → hallæri “[any de] fam, [any de] carestia”

♦ → harðindaár “any d'hivern molt dur i males collites”

♦ → harðæri “any de fam i carestia”

♦ → óáran “mala anyada”

♦ → toræri “any de fam i carestia”

3. (góð uppskera) bona anyada (bona collita)

♦ ég óska yður öllum árs og friðar: us desitjo a tots vosaltres un venturós any nou  (o: bona anyada i pau a tots!) (fórmula molt antiga i formal) 

♦ [gott] ár er gumna góði (o cal llegir ...gumna gœði?): <LOC FIG> una bona anyada és el delit dels homes, un bon esplet fa molt de bé a l'home

◊ fenix markar drottin várn í eðli sínu því er hann brennir ok lífgar, svá tók Jesús Kristr sjálfráði písl á líkama sinn ok reis upp á þriðja degi ok fékk ǫllum fullsælu. Því kemr fenix með ári þá er hann deyr sik ok lífgar: el fènix significa, en la seva natura, Nostre Senyor perquè es crema i torna a la vida; així també va prendre Jesucrist voluntàriament la passió sobre el seu cos i va ressuscitar al tercer dia concedint a tothom la benaurança [de la salvació]. Per això el fènix, quan es mata i ressuscita, [també] ens fa arribar una bona anyada

ár² <n. árs, no comptable>:

matinada f

♦ um morguninn í ár[i]: de bon matí, de matinada

◊ þegar um morguninn í ár er Gunnar á fótum og gengur að Þorkatli og bað þá klæðast. Þeir gera svo, ganga síðan til snæðings. Eru þá og búnir hestar þeirra og stíga þeir á bak. Ríður Gunnar fyrir inn með firðinum. Þá voru íslög mikil. Eigi létta þeir fyrr en þeir koma í Hvamm til Þórðar gellis og fagnar hann þeim vel og spurði tíðinda. Þeir sögðu slíkt er þeim líkaði: ben de matí, en Gunnar ja estava aixecat. Se'n va anar a cal Þorketill i li va demanar, a ell i els seus, que es vestissin. Ells ho varen fer i després se n'anaren a esmorzar. A continuació també varen aparellar llurs cavalls i hi pujaren. Amb en Gunnar cavalcant al seu davant, s'endinsaren terra endins resseguint la costa del fiord. Hi havia grans crostes de glaç. No afluixaren el pas fins a haver arribat a Hvammur, a cal Þórður el Bramador; aquest els va dispensar una bona rebuda i els va demanar quines noves hi havia. Ells li contaren el que els va semblar oportú

ár, ár, árt <adj.>:

aviat, prest (Mall.) 

♦ á árum degi: de matinada (→ árdegis)

ár <adv.>:

aviat, prest (Mall.), <† & Men.> tost

♦ [um] ár og síð: sempre, tant de prest com de tard (cf. → árla og síð[la] “sempre, constantment”)

♦ <†> ár um morgun: de bon matí

ára·bátur <m. -báts, -bátar>:

barca f de rems

ára·mót <n.pl -móta>:

cap m d'any (→ gamlárskvöld; → nýársdagur)

♦ um áramótin: per cap d'any

♦ um síðustu áramót: pel (o: al) darrer cap d'any

áramóta·ávarp <n. -ávarps, -ávörp>:

missatge m de cap d'any

áramóta·brenna <f. -brennu, -brennur>:

fogueró m de cap d'any

áramóta·heit <n. -heits, -heit>:

propòsit m d'any nou (deixar de fumar, perdre pes etc.)

áramóta·kveðja <f. -kveðju, -kveðjur>:

felicitació f de cap d'any

áramóta·partý <n. -partýs, -partý>:

festa f de cap d'any

áramóta·ræða <f. -ræðu, -ræður>:

discurs m de cap d'any

áramóta·sund <n. -sunds, -sund>:

bany m [tradicional] de cap d'any (col·lectiu, a la mar)

ár·angur <m. -angurs, -angrar>:

1. <GEN> èxit m

♦ það var mikill árangur: va ésser un gran èxit

♦ ekki var mikill árangur af þeirri samvinnu: la col·laboració entre tots dos no va donar els fruits esperats

♦ hafa (o: bera; o: gefa) góðan árangur: tenir èxit, resultar exitós -osa

2. (afrek) fita f, proesa f (gesta)

♦ árangur í íþróttum: una fita esportiva

3. <†> (árferði) anyada f (resultat de la collita, esplet)

árangurs·laus, -laus, -laust <adj.>:

infructuós -osa (que no ha tingut l'èxit o el fruit esperats)

ára·tugur <m. -tugar, -tugir>:

decenni m, dècada f

♦ á áttunda áratug síðustu aldar: en els anys vuitanta del segle passat

♦ á næstu áratugum: en els propers decennis

á·rás <f. -rásar, -rásir>:

1. (áhlaup, atlaga) atac m  (agressió verbal, física, militar)

♦ hrinda árás: repel·lir un atac

♦ árás villimannanna: la invasió dels bàrbars

2. (líkamsárás) agressió física  (escomesa contra la integritat física d'algú)

♦ kynferðisleg árás: agressió sexual

3. <MIL = sókn, stórárás> ofensiva f 

árásar·hegðun <f. -hegðunar, pl. no hab.>:

comportament agressiu, conducta agressiva

árásar·kona <f. -konu, -konur>:

agressora f, atacant f

árásar·maður <m. -manns, -menn>:

agressor m, agressora f, atacant m & f

árásar·þyrla <f. -þyrlu, þyrlur. Gen. pl.: -þyrlna o: -þyrla>:

helicòpter m d'atac

árátta <f. áráttu, pl. no hab.>:

compulsió f (desig o impuls irresistible, necessitat compulsiva)

áráttu·lygari <m. -lygara, -lygarar>:

<PSICOL> mentider compulsiu, mentidera compulsiva

ár·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

riba f de riu, vorera f de riu

◊ standa á árbakkanum: estar-se dret a la riba del riu

ár·degi <n. -degis, -degi>:

matinada m

ár·degis <adv.>:

de matinada, de bon matí

áreiðan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> fiable, segur -a, de fiar

◊ draumurinn er sannur og þýðing hans áreiðanleg: el somni és ver i la seva interpretació, segura

2. (um fréttir, upplýsingar, skýrslur) fidedigne -a (informació, informe, notícia)

◊ nú hef ég ekkert áreiðanlegt að skrifa herra vorum um hann: sobre ell no tinc res de fidedigne per escriure al nostre senyor

áreiðan·leiki <m. -leika, no comptable>:

fiabilitat f

á·rein <f. -reinar, -reinar>:

entrada f (de carretera, autopista, autovia)

á·reita <-reiti ~ -reitum | -reitti ~ -reittum | -reitt ║ e-n [með e-u]>:

1. (æsa, erta) empipar algú [amb una cosa], irritar algú [amb una cosa]

2. (í kynferðisskyni) assetjar sexualment algú

3. (ögra, espa) provocar algú, burxar algú

á·reitni <f. -reitni, no comptable>:

1. <GEN> molèstia f, amoïnament m  (acte de molestar, importunar o amoïnar algú)

2. (í kynferðisskyni) assetjament m  (propostes insistents i/o molestes fetes a algú per tenir-hi contactes sexuals, vexació)

♦ kynferðisleg áreitni: assetjament m sexual, empait m sexual

á·rekstur <m. -reksturs (o: -rekstrar), -rekstrar>: 

1. (bifreiðaárekstur) col·lisió f  (topada, xoc de vehicles)

◊ koma í veg fyrir árekstur með því að aka útaf veginum: evitar la col·lisió tot sortint de la carretera

2. (deila) topada f  (raons, altercació)

3. (viðureign) conflicte f  (d'interessos, d'idees)

Árelía <f. Árelíu, no comptable>:

Aurèlia f

Árelíus <m. Árelíusar, no comptable>:

Aureli m

♦ Markús Árelíus <Markúsar Árelíusar>: Marc Aureli

◊ “Íhuganir” eftir Markús Árelíus: “Consideracions” de Marc Aureli (el títol real català del llibre és Reflexions en la traducció de Joan Leita i Graell i Meditacions en la de Joan Alberich i Mariné)

ár·farvegur <m. -farvegs (o: -farvegar), -farvegir>: 

llit m de riu, llit m fluvial, llera f, caixer m de riu 

ár·ferði <n. -ferðis, pl. no hab.>:

1. <GEN> anyada f, collita f anual 

♦ gott ~ illt árferði: bona ~ mala anyada

2. <FIG> temporada f 

árferðis·annáll <m. -annáls, -annálar>:

annals annonaris, annals m.pl de collites  (annals que fan especial consideració del temps que ha fet i les collites que hi ha hagut)

ár·gali <m. -gala, -galar>:

<LIT> gall m (mascle de gallina)

ár·galli <m. -galla, -gallar>:

mala anyada (mala collita)

ár·gangur <m. -gangs, -gangar>: 

1. (tímarits) any f  (de publicació periòdica)

2. (úr skóla) quinta f  (lleva)

◊ árgangurinn 1967: la quinta del 67, la lleva del 67

3. (víns) anyada f, any m  (de collita de vi)

ár·gljúfur <n. -gljúfurs, -gljúfur>:

afrau f amb riu, congost m amb riu, gorja f amb riu

◊ þú mundar boga þinn og mettar streng hans örvum, landið klýfur þú niður í árgljúfur (nəhā'rōθ, נְהָרוֹת): apuntes amb el teu arc, pares la seva corda amb sagetes. Bades la terra en torrents abismals

ári <m. ára, árar>:

(illur andi) esperit maligne (dimoni)

á·ritun <f. -ritunar, -ritanir>:

1. (á bréfi) adreça f

◊ ...áritun hans á útprentað tölvubréf: ...la seva adreça en un ímeil imprès...

2. (rithöfunda) signatura f [amb dedicatòria] (d'autor literari)

3. (lista- og íþróttamanna) autògraf m (signatura d'esportista o artista, esp. de cantant)

4. (vegabréfsáritun) visat m (en passaports)

5. (í bók) inscripció f (entrada, assentament, anotació en llibre o registre oficial)

6. <ECON> dictamen m, informe m (d'auditor)

♦ áritun [löggilts] endurskoðanda: dictamen de l'auditor, informe de l'auditoria

♦ neikvæð áritun [endurskoðanda]: dictamen advers [de l'auditor]

♦ áritun endurskoðanda án álits: dictamen de l'auditor amb abstenció d'opinió

♦ áritun endurskoðanda með fyrirvara: dictamen de l'auditor amb reserves (o: excepcions) 

♦ fyrirvaralaus áritun endurskoðanda: dictamen de l'auditor sense reserves (o: excepcions) 

á·ríðandi, -ríðandi, -ríðandi:

urgent  (que urgeix [d'enllestir], que corre pressa)

ár·la <adv.>:

aviat, prest (Mall.), <† & Men.> tost (de matinada, ben d'hora al matí)

♦ árla dags: de matinada

♦ árla og síð[la]: sempre, constantment, tant de prest com de tard

♦ árla í morgun: de bon matí, de matinada, molt d'hora

◊ gafst nú upp leikrinn, ok fóru menn til drykkju. Hrólfr mælti við Stefni: "Nú skaltu taka þér klæði, er vit eigum best, ok fá Þóru, systur þinni, í hendr, ok skal hún gera þeim bræðrum klæði ok láta vera búin árla í morgin": llavors van acabar el joc i els homes se n'anaren a beure. En Hrólfr va dir a l'Stefn: "agafa la millor tela que tinguem i dóna-la a la Þóra, la teva germana, perquè en faci roba per als germans i fes que la tingui llesta per demà a primera hora del matí

♦ árla um morgun: de bon matí, de matinada, molt d'hora

◊ árla um morgin vakti Hrólfr lið sitt ok skenkti öllum af byttunni, en þegar hverr hafði af drukkit, kenndi engi sinna sára, þótt áðr væri ófærir, þegar setst hafði með þeim. Eggjuðu þeir mest, at berjast skyldi, er áðr vildu harðast flýja: a primera hora del matí, en Hrólf va despertar els homes de la seva tropa i a tots ells els va abocar una mica del contingut de la bóta i quan cadascun d'ells en va haver begut, cap ja no va sentir més les seves ferides encara que abans, quan s'havien assegut [per a beure], ja no estiguessin en condicions [de combatre], i aquells que abans més volien emprendre la fuita, ara eren els qui més exhortaven a lluitar

ár·langt <adv.>:

tot un any

ár·langur, -löng, -langt <adj.>:

que dura [tot] un any

ár·lega <adv.>:

anualment

ár·legur, -leg, -legt <adj.>:

anual

ár·lengis <adv.>:

tot un any, tot l'any

ár·mynni <n. -mynnis, -mynni>:

1. <GEN> desembocadura f de riu, boca f de riu

2. (breitt) estuari m de riu (desembocadura ampla)

árna¹ <árna ~ árnum | árnaði ~ árnuðum | árnað ║ e-m>:

intercedir per algú

♦ árna e-m góðs (o: heilla): desitjar felicitat i el millor a algú

♦ árna e-m ills: maleir algú

<†>  árna² <árna ~ árnum | árnaði ~ árnuðum | árnað ║ at e-u>:

(fara) fer via cap a, fer camí cap a

◊ mundu at hertjöldum Mýrmídóna árna, ok skjótum skipum niðr: i així és com farien camí cap a les tendes dels mirmídons i llurs naus rabents

◊ þá hann samt sendi, siklíngr, þik; árni með þèr aðrir ýtar Mýrmídóna, ef þú Danáum dýrum mættir lið ok ljá at leiki sverða: que aleshores, i a despit de tot, t'hi enviï a tu, rei; i, [per] si poguessis també prestar ajut als estrenus dànaus en el ball de les espases, que hi vagin amb tu els homes dels mirmídons que encara restin

árnaðar·maður <m. -manns, -menn>:

intercessor m, intercessora f

árnaður <m. árnaðar, pl. no hab.>:

intercessió f

ár·niður <m. -niðar, no comptable>:

remor f del riu

árnun <f. árnunar, árnanir>:

intercessió f

♦ með árnun alls góðs: amb els millors desigs per al futur

á·róður <m. -róðurs, -róðrar. Pl. no hab.>:

1. (propaganda) propaganda f (esp. la ideològica)

♦ áróður fyrir e-ð: propaganda en favor de...

♦ áróður gegn e-u: propaganda contra...

2. (illkvittinn) agitació f (en contra d'algú)

3. (það að róa móti straumi) acció f de remar contra el corrent (fet de remar a contracorrent)

áróðurs- <constituent determinant en compostos>:

propagandístic -a

áróðurs·herferð <f. -herferðar, -herferðir>:

campanya propagandística

áróðursmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherra>:

ministre m de propaganda 

áróðurs·maður <m. -manns, -menn>:

propagandista m,f

áróðurs·rit <n. -rits, -rit>:

escrit m de propaganda, escrit propagandístic

áróðurs·vél <f. -vélar, -vélar>:

maquinària propagandística

ár·ós <m. -óss, -ósar>:

desembocadura f de riu, boca f de riu

♦ breiður árós: estuari m

Ár·ósar <m.pl -ósa>:

Århus f

ár·risull, -risul, -risult <adj.>:

matiner -a, matinador -a

ár·salur <m. -sals (o: -salar), -salir>:

<HIST> cortinatge m de llit, cortines f.pl de llit

árs·dagur <m. -dags, -dagar>:

(minningardagur) aniversari m  (dia que fa un any o anys d'un fet, la mort d'algú etc.)

◊ Svo var í fyrradag ársdagur á dánardeginum hennar ömmu minnar: i així ahir va esser l'aniversari de la mort de la meva àvia

árs·fjórðungur <m. -fjórðungs, -fjórðungar>:

trimestre m

árs·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:

d'un any d'edat

árs·skyrsla <f. -skyrslu, -skyrslur>:

informe m anual

árs·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:

estació f (cadascuna de les parts en què hom sol dividir l'any)

◊ árstíðirnar fjórar eru vetur, vor, sumar og haust: les quatre estacions són hivern, primavera, estiu i tardor

árstíða- <en compostos>:

estacional, de temporada

Árstíða·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur>:

<MITOL> Hora f (cadascuna de les deesses romanes de les estacions i guardianes de les portes del cel)

♦ Árstíðagyðjurnar þrjár (Lögmæti, Réttvísi, Friðsemd): les tres Hores (Eunòmia, Justícia, Pau)

árstíðar·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

estacional (que es dóna o fa en una determinada estació de l'any)

ár·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:

(dánarafmæli) aniversari m (de la mort d'algú)

◊ á ártíð hans: en l'aniversari de la seva mort

á·ræðinn, -ræðin, -ræðið <adj.>:

intrèpid -a, audaç

á·ræðni <f. -ræðni, no comptable>:

coratgia f, ardidesa f

ás¹ (o: <†> ǫ́ss; o: <†> áss) <m. áss, æsir. Gen. sg. arcaic ásar. Ac. pl.: æsi o: <†> ásu>:

<MITOL> ans m, un dels dos grans llinatges divins del panteó norrè

ás² <m. áss, ásar>:

1. (bjálki) biga f (suport de teulada, de sostre etc.)

2. (möndull) fusell m (eix de carro, de carruatge)

3. (sylgjuþorn & þorn í hringju) pua f (de fíbula & de sivella)

4. (vogarás) braç m (barra horitzontal de balança)

5. (beitiás) pal m (o: perxa f) de sobrevent, botalada f (o: botafora f) de sobrevent (a les embarcacions medievals)

6. (fjallsöxl, löng og ávöl hæð) gropa f (aresta o esquena de tossal, de serrat)

ás³ <m. áss, ásar>:

(eindeplað spil) as m (en jocs d'atzars)

á·samt <prep + dat>:

amb, ensems amb, juntament amb

á·setningur <m. -setnings, -setningar>:

propòsit m

♦ myrða e-n af ásetningi: assassinar algú amb premeditació

á·settur, -sett, -sett <adj.>:

resolt -a, resolut -a, decidit -ida

♦ af ásettu ráði: a posta, expressament. ◊ gera e-ð af ásettu ráði: fer una cosa a posta

á·sjá <f. -sjár, no comptable>:

1. (fulltingi) ajut m (socors)

♦ biðja e-n ásjár: demanar ajut a algú

♦ veita e-m ásjá: prestar ajut a algú

2. (vernd) protecció f (salvaguarda)

♦ veita e-m ásjá: acollir algú sota la seva protecció

<†>  á·sjá <f. -sjár, pl. no hab.>:

aspecte [exterior] m, aparença f [exterior] (→ ásjóna)

◊ Óláfr svarar: "aldri hræðumsk ek þau guð, er þú gǫfgar, þvíat þau hafa ekki mál, enga sýn né heyrn, ok þau kunna enga skynsemdargrein; en af því þykkjumsk ek helzt mega skilja, hverrar náttúru þau munu vera, at mér sýnisk jafnan þín konunglig tign, fóstri minn, ok áseá með blíðu ok bjǫrtu yfirbragði, utan þá er þú ferr í hofit ok fœrir fórnir guðunum, þá sýnisk mér þú með dǫkku yfirbragði ok úhamingjusamligu, ok þaðan af veit ek, at þessi guðin, er þú þjónar, mánu eiga myrkrunum at stýra, ok því skal ek þau aldri tigna, en ek geri þeim fyrir þat enga úsœmð, at ek vil þik eigi styggva": l'Olau li va respondre: "mai no he tingut por dels déus que adores, perquè ni parlen ni tenen vista ni orelles ni tenen tampoc discerniment; i em sembla poder inferir quina deu ésser llur natura a partir del fet que la teva dignitat reial i el teu aspecte, fóstri meu, sempre se'm mostren sota un aspecte brillant i alegre, excepte quan vas al temple i hi fas sacrificis als déus: aleshores et veig amb un aspecte fosc i malastruc i d'això en sé que aquests déus, a qui tu serveixes, deuen governar les tenebres i per aquesta raó jo mai no els honraré, encara que tampoc no els faré cap deshonra perquè no et vull pas enfellonir"

◊ þat var ok mælt um Helgu, at enga vissu menn þá aðra konu er betr væri um skǫruleik sinn ok um ásjá ok um alla meðferð en Helga: de l'Helga també en deien que en aquells temps ningú no coneixia cap altra dona que fos millor que l'Helga en noblesa de caràcter, bellesa física i tot el seu capteniment

á·sjáandi <m. -sjáanda, -sjáendur>:

espectador m, espectadora f

♦ að sólinni ásjáandi:  a la vista d'aquest sol (ben en públic)

á·sjálegur, -sjáleg, -sjálegt <adj.>:

de bon veure, ben tallat -ada

á·sjána <f. -sjánu, -sjánur>:

<†> variant arcaica de → ásjóna “cara”

◊ þar sáu þeir sitja mey svá væna, at enga höfðu þeir slíka sét. Hár hennar var gulli líkt, en ásjánan hvít sem snjór, en holdit var skært sem lilja, augun fögr sem karbúnkúlus, en kinnar líka sem rósa: allà hi varen veure asseguda una donzella, tan bella com mai no n'havien vista cap altra, els seus cabells eren com l'or, la seva cara tan blanca com la neu, la seva pell tan clara i pura com un lliri, els seus ulls eren bells com a carboncles i les seves galtes semblaven com roses

á·sjóna <f. -sjónu, -sjónur>:

1. (andlit) cara f, rostre m (faç)

◊ “Eyja annarrar ásjónunnar” eftir Albert Vigoleis Thelen: “L'illa de la clarividència” (o: L'illa de la segona cara) d'Albert Vigoleis Thelen

◊ draumsýn er eftirlíking veruleikans eins og ásjóna og mynd af ásjónu: una visió en somnis és una imitació de la realitat com una cara i la imatge d'aquesta cara [en el mirall]

2. (útlit) aspecte m exterior, presència f (aparença exterior, físic d'una persona)

◊ svá var ok skær hennar ásjóna sem skínanda gull, ok at öllu var hún svá sköpuð, sem hverr mundi sik kjósa vilja: igualment, la seva aparença exterior també era resplendent com l'or brillant, tota ella havia estat feta en tot com tothom voldria desitjar

á·skorun <f. -skorunar, -skoranir>:

1. (til keppni & FIG) desafiament m (repte a duel & FIG)

2. (hvatning) requeriment m (convit o invitació a fer una cosa, exhortació)

♦ beina áskorun til yfirvalda: adreçar (o: fer) una crida a les autoritats

ásparga <f. áspörgu, áspörgur>:

espàrrec m, espàrec m (Mall.)

♦ → spergill “íd.”

ást <f. ástar, ástir>:

amor m,f

◊ ég þarfnast þín, ástin mín: et necessito, amor meu

◊ ást hennar snerist í brennandi hatur: el seu amor es va transformar en odi pur

♦ af ást: per amor

♦ gera e-ð af ást: fer una cosa per amor

◊ það sem gert er af ást, gerist ávallt handan góðs og ills: el que es fa per amor, sempre s'esdevé més enllà del bé i del mal

♦ ást við fyrstu sýn: amor a primera vista

♦ ást á e-m ~ e-u: amor per...

◊ ást þín á börnunum þínum: el teu amor pels teus infants

◊ ást þín á lífinu: el teu amor per la vida

♦ <†> fyrir ástar sakir [við e-n]: per amor [a]

♦ líkamleg¹ ~ platónsk² (o: andleg) ást: amor físic¹ ~ platònic²

♦ → móðurást “amor matern”

ást:

supí de → eigast “tenir”

ásta·grös <n.pl -grasa>:

orquis m de Fuchs, orquídia rosada, herbes f.pl d'amors (planta Dactylorhiza fuchsii)

á·stand <n. -stands, no comptable>:

situació f (estat, condició)

♦ ástand vega: l'estat de les carreteres

♦ ástandið er mjög alvarlegt: la situació és molt seriosa

♦ í góðu ~ slæmu ástandi: en bon ~ mal estat

♦ í ökufæru ástandi: en bon estat per al trànsit

♦ sorglegt ástand: tristes condicions

♦ → hættuástand “situació de perill”

ástar·aldin <n. -aldins, -aldin>:

maracuià m, fruita f de la passió  (fruit de la planta Passiflora edulis)

ástar·brími <m. -bríma, pl. no hab.>:

ardor m,f de l'amor, flama f de l'amor, foc m de l'amor

ástar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

poema m d'amor

ástar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:

afrodisíac m

◊ malurtarbrennivín er ástarlyf sjálfsins: l'absenta és l'afrodisíac de l'ego

ástar·sorg <f. -sorgar, -sorgir>:

mal m d'amors

◊ fljót fyllt tárum harms og ástarsorgar: un riu ple de llàgrimes d'amarga pena i mal d'amors

ástar·svipur <m. -svips, -svipir>:

expressió amorosa, mirada amorosa

♦ líta með ástarsvip til e-s: mirar algú amb ulls tendres, adreçar mirades amoroses a algú

ástar·þríhyrningur <m. -þríhyrnings, -þríhyrningar>:

<FIG> triangle m [amorós] 

ást·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

amant f

ást·ríða <f. -ríðu, -ríður>:

passió f

ástríðu·fullur, -full, -fullt <adj.>:

apassionat -ada

á·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>:

1. (orsök) raó f (causa, motiu)

♦ af hvaða ástæðu?: per quina raó?

♦ af gildri ástæðu: per una bona raó, per bones raons

♦ af þessari ástæðu: per aquesta raó

2. ástæður <f.pl -stæðna>: (aðstæður) circumstàncies f.pl (situació)

♦ eftir ástæðum: segons les circumstàncies

♦ hafa slæmar ástæður: viure en males condicions

ástæðu·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense motiu

♦ að ástæðulausu: sense cap motiu, sense cap raó

á·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:

vista f  (presència)

♦ í allra ásýn: a la vista de tothom

á·sýnd <f. -sýndar, -sýndir; pl. no hab.>:

1. (andlit, ásjóna) cara f  (rostre, faç)

◊ allt í hringum þá dundu skelfileg óhljóð og fyrir þá bar ófrýnilega svipi, ógnvekjandi ásýndum: tot al seu voltant ressonaven renous aterridors i als seu davant els apareixien espectres horrends, cares esglaiadores

2. (yfirbragð, útlit) aspecte m [exterior]  (físic, aparença exterior)

♦ fögur ásýndum: de bell aspecte

áta <f. átu, pl. no hab.>:

1. (át) menjada f  (acció de menjar)

♦ góður átu: bo per menjar

2. (æti, matur) menjar m  (aliments, cosa que hom menja)

♦ → átuþýfi “robatori de menjar”

3. (kjöt) carn f  (com a menjar)

4. (agn) esquer m  (esca per a peixos)

5. (síli, svifdýr í sjó) zooplàncton m  (peixets, crustacis i d'altres organismes en suspensió a la mar)

♦ → rauðáta “puu vermell”

6. (hræ) carronya f  (carcassa, animal mort)

7. (innihald fiskmaga) contingut m del ventre  (dels peixos pescats)

8. (átumein) càncer m  (malaltia)

♦ → beináta “càries òssia”

♦ → beinungsáta “càries del cement”

♦ → glerungsáta “càries de l'esmalt dental”

♦ → tannáta “càries dental”

♦ → tannbeinsáta “càries dentinal”

9. <TÈCN> corrosió f

á·tak <n. -taks, no comptable>:

1. <GEN> tocament m, palpament f 

♦ harður átaks: dur al tacte

2. (erfitt verk) esforç m [físic]  (ús o aplicació de la força física per escometre o dur a terme una cosa)

◊ mikið átak: un gran esforç

♦ með samstilltu átaki: amb l'esforç [coordinat] de tots, entre tots, amb el comú esforç 

♦ það þarf átak til að hreyfa þetta: cal fer un esforç fort per moure això

3. (herferð) campanya f  (atac)

♦ átak gegn tóbaksreykingum: campanya contra el tabac

4. (tak) presa f  (agafament)

5. (rykkur) estirada f  (estrebada)

♦ slíta snæri í einu átak: trencar una corda a la primera estirada

átakan·legur, -leg, -legt <adj.>:

commovedor -a, colpidor -a, corprenedor -a, punyent

á·tappaður, -töppuð, -tappað <adj.>:

embotellat -ada, envasat -ada

♦ átappað lindarvatn: aigua de font embotellada

át·fruma <f. -frumu, -frumur>:

<BIOL> fagòcit m

átján <adj. num. inv.>:

divuit, devuit (Mall., Men.), díhuit (Val.)

átjándi, átjánda, átjánda <adj. num.>:

divuitè -ena, devuitè -ena (Mall., Men.), que fa devuit (Mall., Men.)

átrúnaðar·goð <n. -goðs, -goð>:

<FIG> ídol m (persona idolatrada)

á·trúnaður <m. -trúnaðar, Pl. no hab.>:

1. (trú) creença f (fe)

♦ átrúnaður á rómverska guði: la creença en els déus romans

♦ forn átrúnaður: l'antiga religió (el paganisme)

2. (trúarbrögð) religió f (conjunt de creences en una o vàries divinitats)

át·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:

bulímia f (→ lotugræðgi)

átt <f. áttar, áttir>:

1. <GEN> direcció f  (indicació d'indret on)

♦ bíll sem kom úr gagnstæðri átt: un cotxe que anava en sentit contrari

♦ eitthvað í þá áttina: <LOC> una cosa així, una cosa per l'estil

♦ frá öllum áttum: de totes direccions, de pertot

♦ í átt[ina] að e-u (o: til e-s): en direcció [cap] a, en direcció de cap a (Mall.) 

◊ í átt að Carrer Bolívia: en direcció al carrer Bolívia

◊ ganga í áttina til e-s: anar en direcció a

♦ í þveröfuga átt:  en direcció contrària

♦ í öfugri átt: en la direcció contrària

♦ í öfugri átt við e-ð: en la direcció contrària (o: oposada) a...

♦ ná áttum: <LOC FIG> sobreposar-se, tornar a composar-se, asserenar-se

♦ úr áttinni frá e-u: venint en direcció de

◊ loftsteinninn kom úr áttinni frá sólu: el meteorit venia de la direcció del sol

♦ úr ýmsum áttum: de diferents direccions

♦ úr öllum áttum: de pertot, de totes bandes, de totes direccions

◊ þá flugu úr öllum áttum steinar að þeim: de totes bandes volaven les pedres cap a ells  (que hom els llençava per matar-los)

2. (vindátt) direcció f del vent  (punt d'on bufa el vent)

◊ á hvaða átt er hann?: d'on bufa el vent?

3. (vindur sem blæs úr tiltekinni átt) vent m  (direcció de la qual bufa un vent)

◊ breytileg átt: vent de direcció variable

◊ hæg átt: vent suau

◊ hæg vestlæg átt síðdegis á morgun: demà a la tarda, vent suau de ponent

4. (höfuðátt) punt m cardinal  (les quatre direccions principals)

5. ♦ vera á báðum áttum: <LOC FIG> estar indecís -isa 

6. ♦ það (o: þetta) nær engri átt: <LOC FIG> # 1. (vera fjarstæða, fráleitt) això no té cap mena de sentit (ésser absolutament absurd; no tenir ni cap ni peus; ésser un desbarat com unes cases). # 2. (vera algjörlega ómögulegt) això és absolutament impossible  (completament impensable). # 3. (vera alveg rangt, skakkt) això és absolutament erroni  (completament equivocat)

7. ♦ þetta kemur úr hörðustu átt: <LOC FIG> ens ha arribat d’on menys ens ho hauríem esperat 

átt:

supí de → eiga “tenir”

átta <adj. num. inv.>:

vuit, huit (Val.)

áttar·horn <n. -horns, -horn>:

azimut m

átta·rós <f. -rósar, -rósir>:

rosa f dels vents

átta·tíu <adj. num. inv.>:

vuitanta, huitanta (Val.)

átta·tugasti, -tugasta, -tugasta <adj. num.>:

vuitantè -ena 

átta·villtur, -villt, -villt <adj.>:

desorientat -ada 

átta·viti <m. -vita, -vitar>:

búixola f, brúixola f 

♦ nál á áttavita: agulla f (o: busca f) de brúixola

átt·faldur, -föld, -falt <adj.>:

òctuple 

átt·fætla <f. -fætlu, -fætlur>:

<ZOO> aràcnid m

átt·hagar <m.pl -haga>:

terrer m

átt·ræður, -ræð, -rætt <adj. num.>:

vuitantí -ina, octogenari -ària

♦ áttræð kona: una octogenària

♦ Elísabet II Englandsdrottning er áttræð í dag: Elisabet II d'Anglaterra fa vuitanta anys avui

áttugasti, áttugasta, áttugasta <adj. num.>:

vuitantè -ena

áttund <f. áttundar, áttundir>:

1. <MÚS> octava f

2. <RELIG> vuitada f

áttundi, áttunda, áttunda <adj. num.>:

vuitè -ena

♦ [þann] áttunda janúar: el vuit de gener

♦ [þann] tuttugasta og áttunda janúar: el vint-i-vuit de gener

átu·berklar <m.pl -berkla>:

<MED> lupus tuberculós

átu·drep <n. -dreps, pl. no hab.>:

<MED> gangrena f

♦ átudrep og drep í lunga: gangrena i necrosi de pulmó

♦ tvíhliða nárahaull, með teppu, án átudreps: hèrnia inguinal bilateral, amb obstrucció, sense gangrena

♦ tvíhliða lærhaull, með átudrepi: hèrnia femoral bilateral, amb gangrena

♦ átudrep ekki flokkað annars staðar: gangrena, no classificada en una altra part

átu·mein <n. -meins, -mein>:

1. <MED> càncer m (→ krabbamein)

2. <FIG> càncer m, gangrena f

átu·sár <n. -sárs, -sár>:

1. (munnangur) afta, úlcera aftosa (a llengua, boca)

2. (drepsár) fagedenoma m, úlcera fagedènica (habitualment exterior, amb corrosió o destrucció de teixits adjacents)

átu·þýfi <n. -þýfis, pl. no hab.>:

<JUR> robatori m de menjar

át·vagl <n. -vagls, -vögl>:

golut m, goluda f, golafre m & f, menja-la-fe m & f (Mall.) 

<†>  át·vargur <m. -vargs, -vargar>:

golut m, goluda f, golafre m & f (→ átvagl)

◊ og ég mun hasta á átvarginn (בָּאֹכֵל) fyrir yður, til þess að hann spilli ekki fyrir yður gróðri jarðarinnar og víntréð á akrinum verði yður ekki ávaxtarlaust: i allunyaré de vosaltres les plagues voraces perquè no us facin malbé els fruits de la terra ni sigui eixorc el cep dels vostres camps

át·veisla <f. -veislu, -veislurberkla>:

fartanera f, panxada f

á·tylla <f. -tyllu, -tyllur>:

pretext m

♦ fá átyllu til að <inf.>: trobar un pretext per a <+ inf.> 

♦ finna átyllu: trobar un pretext

♦ finna sér átyllu til að <inf.>: trobar un pretext per a <+ inf.> 

♦ gefa e-m átyllu til að <inf.>: donar-li a algú un pretext per a <+ inf.> 

♦ leita að átyllu til að <inf.>: cercar un pretext per a <+ inf.> 

á·tök <n.pl -taka>:

enfrontament m

♦ hörð ~ blóðug ~ skæð átök [um e-ð]: durs ~ sagnants ~ violents enfrontaments [per una cosa]

♦ átök [á] milli lögreglu og aðdáenda Inter Milan: enfrontaments entre la policia i fans de l'Inter de Mílan

♦ átök [á] milli lögreglu og mótmælenda: enfrontaments entre la policia i manifestants

♦ lenda í átökum við e-n: acabar amb enfrontaments amb algú

á·tölur <f.pl -talna>:

retrets m.pl, recriminacions f.pl

♦ veita e-m harðar átölur: donar-li a algú una bona reprimenda

á·unninn, -unnin, -unnið <adj.>:

adquirit -ida (no innat, après)

♦ áunnir hæfileikar: habilitats adquirides

á·unnist <supí del verb *ávinnast>:

mot emprat en la locució:

♦ hafa áunnist: haver-se aconseguit [un resultat, un objectiu]

◊ hvað hefur áunnist í réttindabaráttu kvenna á síðustu öld?: què es va aconseguir al segle passat en la lluita pels drets de les dones?

◊ það hefur mjög margt áunnist í e-u: s'han aconseguit moltes de coses pel que fa a...

á·vali <m. -vala, -valar>:

convexitat f

á·vallt <adv.>:

tostemps

♦ ávallt viðbúinn!: sempre a punt! (lema dels escoltes)

á·valur, -völ, -valt <adj.>:

1. <GEN> convex -a

2. (bugðóttur) onejant, ondat -ada (ondós, ondulós)

♦ ávalar hæðir: turons onejants

ávana·bindandi, -bindandi, -bindandi <adj.>:

addictiu -iva 

ávana·binding <f. -bindingar, -bindingar>:

addicció f, dependència f

ávana·efni <n. -efnis, -efni>:

substància addictiva, estupefaent m

á·vani <m. -vana, -vanar>:

hàbit m (costum, habitud)

♦ ávinna sér ávana: adquirir un hàbit

♦ slæmir ávanar: mals hàbits, vicis

♦ losa sig við slæma ávana: deixar els vicis, deixar els mals hàbits

á·vant <adj. defectiu>:

mot emprat en la locució:

♦ [e-m] er e-s ávant: a algú li manca una cosa, algú està mancat d'una cosa, a algú li fa falta una cosa

◊ ...ef hann finnur það, er stórum sé ávant: ...si troba allò de què està molt mancat

á·varp <n. -varps, -vörp>:

1. <GEN> al·locució f (discurs breu)

♦ flytja ávarp: adreçar-se als assistents

2. (stefnuyfirlýsing) manifest m (declaració de principis, esp. de moviment artístic, polític etc.)

3. (stílbragð) apòstrofe m (figura retòrica)

á·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpað ║ e-n>:

adreçar-se a algú, adreçar la paraula a algú

◊ ávarpa þjóðina: adreçar-se a la nació

◊ ávarpa hermennina með viðhafnarræðu: arengar la tropa

ávarps·fall <n. -varps, -vörp>:

<GRAM> vocatiu m

á·vaxta <-vaxta ~ -vöxtum | -vaxtaði ~ -vöxtuðum | -vaxtað ║ e-ð>:

1. <GEN & FIG> fer donar fruit a una cosa, fer fructificar una cosa, fer que una cosa reti

◊ nú far sem skjótast, segir Jacobus postoli til Karlamagnúss keisara, því at ek skal vera þinn styrktarmaðr ok þér fullting veita í þessari ferð ok þínum nauðsynjum, ok þitt starf skal ek ávaxta í guðs augliti: i ara vés-te-n'hi tan aviat com puguis, diu l'apòstol Jaume a l'emperador Carlemany, car jo seré el teu auxiliador i et concediré el meu ajut en aquesta expedició i quan t'hagi de caldre, i faré que la teva feina fructifiqui als ulls de Déu

2. (um fé) fer créixer una cosa (diners, patrimoni)

♦ ávaxta fé sitt: fer créixer els seus diners, fer treballar els diners, fer donar fruit als seus diners

◊ sá sem fékk fimm talentur, fór þegar, ávaxtaði þær og græddi aðrar fimm: el qui va rebre cinc talents, se'n va anar de seguida, els va posar a treballar i en va guanyar cinc més

◊ ávaxta peningana sína á öruggari hátt: fer créixer els seus diners d'una manera més segura

♦ ávaxta skuldina um X prósent: acréixer (o: fer créixer) el deute del X per cent

ávaxta·bóndi <m. -bónda, -bændur>:

fructicultor m, fructicultora f

ávaxta·bragð <n. -bragðs, pl. no hab.>:

gust m de fruita

♦ smokkar með ávaxtabragði: condoms amb gust de fruita

♦ öl með ávaxtabragði: cervesa amb gust de fruita

ávaxta·garður <m. -garðs, -garðar>:

horta f [d'arbres fruiters]

ávaxta·grautur <m. -grautar, -grautar>:

<CULIN> ávaxtagrautur, mena de sopa espessa, dolça, a base de fruites assecades (esp. albercocs, prunes, peres, pomes i préssecs); se sol menjar freda o gairebé freda, amb llet o nata i sucre

ávaxta·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

ganiveta f de fruita

ávaxta·ís <m. -íss, -ísar>:

gelat m de fruita (o: fruites)

ávaxta·kaka <f. -köku, -kökur>:

<CULIN> pastís m de fruita

ávaxta·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN & FIG> sense fruit[s]

◊ en vorir menn eiga og að læra að stunda góð verk til nauðsynjaþarfa, til þess að þeir séu ekki ávaxtalausir: cal que els nostres també aprenguin a fer bones obres per proveir a les necessitats apressants a fi que no romanguin sense produir fruits

◊ ef þér hafið þetta til að bera og farið vaxandi í því, munuð þér ekki verða iðjulausir né ávaxtalausir í þekkingunni á Drottni vorum Jesú Kristi: car, si aquestes coses es troben en vosaltres i hi són en abundància, no us deixaran pas ésser ociosos ni estèrils (o: inactius ni sense fruit) en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist

2. (um fé) improductiu -iva, ociós -osa (diners)

◊ ... til þess að féð lægi þar ekki "dautt" og ávaxtalaust: ...perè els diners no hi estiguin "morts" i improductius

ávaxta·mauk <n. -mauks, no comptable>:

1. (sulta) melmelada f

2. (fyrir ungbörn) puré m de fruita  (per a infants que comencen a menjar)

ávaxta·nektar <m. -nektars, pl. no hab.>:

nèctar m de fruita

ávaxtar·laus, -laus, -laust <adj.>:

infructuós -osa, estèril, eixorc -a

◊ og ég mun hasta á átvarginn fyrir yður, til þess að hann spilli ekki fyrir yður gróðri jarðarinnar og víntréð á akrinum verði yður ekki ávaxtarlaust (וְלֹא-תְשַׁכֵּל לָכֶם הַגֶּפֶן) : i allunyaré de vosaltres les plagues voraces perquè no us facin malbé els fruits de la terra ni sigui eixorc el cep dels vostres camps

ávaxtar·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:

esterilitat f, eixorquesa f, infecunditat f (de la terra, dels ramats, dels arbres fruiters) (→ ófrjósemi)

ávaxta·rækt <f. -ræktar, pl. no hab.>:

fructicultura f

ávaxta·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>:

fructicultor m, fructicultora f

ávaxta·ræktun <f. -ræktunar, pl. no hab.>:

fructicultura f

ávaxta·safi <m. -safa, -safar>:

<CULIN> suc m de fruita

ávaxta·salat <n. -salats, -salöt>:

<CULIN> macedònia f

ávaxta·sali <m. -sala, -salar>:

fruiter m, fruitera f (persona que ven fruita)

ávaxta·samur, -söm, -samt <adj.>:

productiu -iva

ávaxta·semi <f. -semi, pl. no hab.>:

productivitat f 

ávaxta·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:

fruitera f (recipient per a fruita)

á·vaxtast <-vaxtast ~ -vöxtumst | -vaxtaðist ~ -vöxtuðumst | -vaxtast>:

1. (bera ávöxt) donar fruit (reproduir-se, multiplicar-se & resultar productiu, retre, produir guany)

2. <ECON> donar interessos

3. (vaxa) créixer (acréixer-se)

◊ herra, pund þitt hefur ávaxtast um tíu pund: senyor, la teva lliura n'ha donades deu

ávaxta·sykur <m. -sykurs, no comptable>:

fructosa f (→ frúktósi)

ávaxtasykurs·síróp <n. -síróps, no comptable>:

<QUÍM> xarop m de fructosa

ávaxta·tré <n. -trés, -tré>:

[arbre] fruiter m

ávaxta·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:

fruiteria f

ávaxta·vín <n. -víns, -vín>:

vi m de fruites

ávaxta·þykkni <n. -þykknis, pl. no hab.>:

suc m de fruita concentrat

á·veðra <adj. inv.>:

exposat -ada al vent

á·veðurs <adv.>:

a mercè del vent [i els elements]

♦ standa áveðurs: estar a la intempèrie

á·veita <f. -veitu, -veitur>: 

irrigació f, rec m (de camps)

áveitu- <en compostos>: 

de rec

áveitu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: 

sistema m de regadiu

áveitu·land <n. -lands, -lönd>: 

terra f de regadiu

áveitu·renna <f. -rennu, -rennur>: 

síquia f

áveitu·skurður <m. -skurðar, -skurðir>: 

canal m de rec

áverka·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

traumatologia f (disciplina mèdica)

♦ → slysalækningar “íd.”

á·verki <m. -verka, -verkar>:

1. <GEN> lesió f, traumatisme físic

♦ áverki á höfði: traumatisme al cap

♦ Bankart áverki: lesió de Bankart

♦ veita e-m áverka: lesionar algú, provocar-li una lesió a algú

2. <HIST JUR>  A l'Edat mitjana, áverki m o: áverk n designa un dels tres drep possibles que hom pot infligir o rebre. Amb precaució podríem proposar que es traduís amb el nostre contusió. A efectes legals, l'áverk s'equiparava a una ferida.

◊ þat er drep annat, er áverk heitir, ef maðr lýstr mann svá at blátt eða rautt verðr eftir eðr þrútnar hǫrund eðr støkkr undan hold eðr hrýtr blóð úr munni eðr úr nǫsum eðr undan nǫglum: aquest és el segon drep (cop) que hi ha, el qual es diu áverk (contusió): si un home pega a un altre de manera que li'n surti un blau o una vermellor, o se li inflami la pell o li faci una esgarrapada o li surti sang per la boca o el nas o per davall les ungles

á·viðris <adv.>:

variant de → áveðurs ‘exposat al vent i als elements’

á·vinna <-vinn ~ -vinnum | -vann ~ -unnum | -unnið ║ sér e-ð>:

adquirir una cosa (hàbit, fama, estima, reconeixement, experiència & obtenir & fer-se guanyador de)

◊ ávinna sér frægð: adquirir renom, adquirir fama

◊ ávinna sér hatur arðræningjanna: guanyar-se l'odi dels explotadors (dels treballadors)

♦ → áunnist “aconseguit -ida”

á·vinningur <m. -vinnings, -vinningar>:

1. (hagnaður, fengur) guany m, profit m (beneficis)

2. (afrek, árangur) consecució f  (assoliment, èxit)

◊ tæknilegur ávinningur: concecució tècnica

á·virðing <f. -virðingar, -virðingar>:

errada f, equivocació f (de què un s'ha fet culpable)

á·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

transitiu -iva

♦ ávirk sögn: verb transitiu (→ áhrifssögn)

á·vísa <-vísa ~ -vísum | -vísaði ~ -vísuðum | -vísað>:

1. (um lyf) prescriure (medicament, dosi)

♦ ávísa e-m á e-ð:  <MED> prescriure un medicament a algú

◊ læknirinn minn ávísaði mér á þessar pillur: el metge em va prescriure aquestes píndoles

♦ ávísa [á e-n] e-u:  <MED> prescriure un medicament a algú

◊ læknirinn minn ávísaði á mig þessum pillum: el metge em va prescriure aquestes píndoles

◊ læknirinn ávísaði þessum skammti: el metge va prescriure aquesta dosi

2. (benda á) indicar (dir a algú on es troba algú o una cosa, donar indicacions)

♦ ávísa e-m e-ð: indicar una cosa a algú

♦ ávísa e-m góðan stað: indicar un bon indret a algú

3. (gefa út ávísun) fer un gir bancari (emetre una lliurança, gir o ordre de pagament)

♦ ávísa á banka: emetre (o: expedir) un taló bancari

♦ ávísa á e-ð: fer una transferència de...

♦ ávísa e-u: girar una quantitat

♦ ávísa til útborgunar: donar una ordre de pagament

ávísana·hefti <n. -heftis, -hefti>:

talonari m de xecs

ávísana·kort <n. -korts, -kort>:

targeta f [bancària] de dèbit

ávísana·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

compte m corrent

á·vísun <f. -vísunar, -vísanir>:

1. <ECON> xec m, taló m [bancari] (→ tékki)

♦ fylla út ávísun: emplenar un xec

♦ fölsuð ávísun: xec falsificat

♦ gefa út ávísun: emetre (o: expedir; o: lliurar) un xec, <FAM> fer un xec

♦ innleysa ávísun: cobrar un xec

♦ innleyst ávísun: xec cobrat, xec pagat

♦ innstæðulaus ávísun: xec sense fons

♦ óframkomin (o: óinnleyst) ávísun: xec pendent de pagament, xec no presentat per al seu cobrament

♦ skrifa ávísun: fer un xec, emplenar un xec

♦ skrifa undir (o: undirrita) ávísun: signar un xec

♦ strikuð ávísun: xec barrat, xec creuat

♦ óútfyllt [undirrituð] ávísun: xec en blanc

♦ gefa frá sér óútfyllta ávísun: donar un xec en blanc

♦ → bankaávísun “gir bancari”

♦ → ferðaávísun “xec de viatge”

♦ → handhafaávísun “xec al portador”

♦ → póstávísun “gir postal”

2. (úttektarmiði) cupó m  (val per valor d'una certa quantitat destinat a pagar aliments, benzina, assegurança privada etc.)

♦ → þjónustuávísun “cupó per a serveis”

3. (lyfjaávísun) prescripció f  (de medicament & de dosi de medicament)

4. (ábending) indicació f  (fet de mostrar o assenyalar una cosa a algú)

♦ gera e-m ávísun um e-ð: indicar a algú una cosa

◊ með því at ek treysti þér til drengskapar, þá má ek gera þér ávísun um, hvar hann er: ja que crec que et captindràs cavallerosament, m'és llegut d'indicar-te on és ell

á·víta <-víta ~ -vítum | -vítaði ~ -vítuðum | -vítað ║ e-n>:

reprendre algú

◊ ávíta hinn vitra, og hann mun elska þig: reprèn el savi i t'estimarà

◊ þó ávíti enginn og álasi enginn: però sigui com sigui, que ningú no blasmi, que ningú no faci retrets

♦ ávíta e-n fyrir e-ð: renyar (o: reprendre) algú per...

á·vítun <f. -vítunar, pl. no hab.>:

blasme m, reprensió f

á·vítur <f.pl -vítna>:

blasme m, reprensió f

á·væni <n -vænis, pl. no hab.>:

variant de → ávæningur ‘perspectives’

á·væningur <m. -vænings, pl. no hab.>:

1. (ádráttur, smá von) perspectives f.pl  (fet, promesa etc. que deixa albirar o que dóna alguna esperança)

♦ gefa e-m ávæning um e-ð: donar-li a algú alguna esperança sobre una cosa

2. (orðrómur) remor f, brama f  (rumor poc fundat, "vent" popular)

♦ heyra ávæning af e-u: sentir remor d'una cosa

á·vöxtun <f. -vöxtunar, pl. no hab.>:

1. (arðgjöf, arðsemi) taxa f de rendibilitat (rendiment d'estalvis)

♦ ávöxtun sparifjárins: rendibilitat dels estalvis (rèdit o interessos produüts pels estalvis dipositats a termini)

2. (um verðbréf og aðrar fjárfestingar) rendiment m (rendibilitat de valors i d'altres inversions)

♦ ávöxtun fram að gjalddaga: tipus m de rendiment efectiu, [taxa f de ] rendiment m al venciment, YTM m

♦ ávöxtun fram að inköllun: rendibilitat f sobre propera amortització, YTC f

á·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:

1. <GEN & FIG> fruit m

◊ og blessaður er ávöxtur lífs þíns, Jesús: i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús

♦ bera ávöxt: <GEN & FIG> donar fruit[s]

♦ forboðnir ávextir: <FIG> fruits prohibits

♦ uppskera ávöxt erfiðis síns: <FIG> recollir els fruits del seu esforç

♦ þurrkaðir ávextir: fruits secs

2. ávextir <m.pl>: (til matar, sem eftirréttur o.s.frv.) fruita f  (fruit que hom menja, esp. a taula)

◊ ég borða mikið af ávöxtum: menjo molta de fruita

♦ sykurhúðaðir ávextir: fruites gebrades

♦ uppskera ávextina: #1. <GEN> collir la fruita; #2. <FIG> recollir els fruits (treure profit d'una feina, d'un acte etc.). ◊ en hægriflokkarnir uppskáru ávextina og fá að auki áframhaldandi meðbyr í góðærinu sem endast mun í mörg ár enn: però els partits de dretes n'han recollit els fruits i, a més a més, reben un continu vent de popa favorable en aquesta època de boom econòmic que encara els durarà molts d'anys

á·þekkur, -þekk, -þekkt <adj.>:

similar

♦ áþekkur e-u: similar a...

♦ náttkjólar, náttföt, léttsloppar, baðsloppar, morgunsloppar og áþekkar vörur kvenna eða telpna, prjónað eða heklað: camisons, pijames, négligés, barnussos [de bany], bates de casa i articles similars per a dona o noia, de punt o de ganxet

á·þjáður, -þjáð, -þjáð <adj.>:

oprimit -ida

◊ þau tíðindi spurðust á Upplönd að Þrændir höfðu sér konung tekið slíkan að öllu sem Haraldur hinn hárfagri var, nema það skildi að Haraldur hafði allan lýð í landi þrælkað og áþjáð en þessi Hákon...: va arribar als Upplönd la notícia que els trondheimesos n'havien pres un com a rei que era en tot parell a en Harald Bells-cabells tret que en Harald havia esclavitzat i oprimit tothom del país mentre que aquest Hákon...

◊ þótt þetta vandræði hafi nú borið oss að hendi, þá mun eigi langt til, að sama vandræði mun til yðvar koma, því að Haraldur, ætla eg, að skjótt mun hér koma, þá er hann hefir alla menn þrælkað og áþjáð, sem hann vill, á Norðmæri og í Raumsdal: encara que ara siguem nosaltres els afectats per aquesta difícil situació, no passarà gaire temps i vosaltres us veureu en idèntica mala situació, ja que crec que en Haraldur arribarà aquí de seguida que hagi esclavitzat i sotmès a opressió tothom que hagi volgut del Norðmæri i el Raumsdalur

á·þján <f. -þjánar, pl. no hab.>:

opressió f

◊ hughreystið Jerúsalem og boðið henni, að áþján hennar sé á enda, að sekt hennar sé goldin: reconforteu Jerusalem i anuncieu-li que ha acabat la seva servitud, que la seva culpa és expiada

◊ ávöxt lands þíns og allt það, er þú hefir aflað þér með striti þínu, mun þjóð ein eta, sem þú ekki þekkir, og þú munt sæta áþján einni og undirokun alla daga: un poble que tu no coneixes menjarà el fruit dels teus camps i tot allò que hagis aconseguit amb l'esforç del teu treball i dia rere dia patiràs opressió i subjugació

áþreifan·lega <adv.>:

palpablement

áþreifan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> palpable

2. <FIG> tangible

♦ áþreifanleg eign: <ECON> bé m, actiu m tangible, actiu m material

♦ áþreifanlegar staðreyndir: fets tangibles

♦ áþreifanlegir hlutir: coses f.pl tangibles, objectes m.pl tangibles

♦ áþreifanlegir fjármunir: <ECON> bé m, actiu m tangible, actiu m material

á·þreifing <f. -þreifingar, -þreifingar>:

palpació f, palpada f, palpament m

á·þrýstingur <m. -þrýstings, pl. no hab.>:

pressió f

◊ ef einhverju sinni skyldi svo til vilja, að einhver yðar væri á bát á sjó úti, þar sem dýpi væri talsvert, veitir yður hægt að sannfærast um áþrýsting vatnsins: si una vegada s'esdevingués que algun de vosaltres fos en una barca a la mar, en un indret que la profunditat fos considerable, us resultaria fàcil de comprovar la pressió de l'aigua

á·þyngja <-þyngi ~ -þyngjum | -þyngdi ~ -þyngdum | -þyngt ║ e-m>:

ésser una càrrega per a algú, aclaparar algú

á·ætla <-ætla ~ -ætlum | -ætlaði ~ -ætluðum | -ætlað ║ e-ð>:

1. (reikna út) calcular una cosa (fer una estimació o càlcul aproximat)

◊ kostnaður er áætlaður um...: es calcula un cost aproximat de...

◊ hvað áætlarðu að þetta sé?: quant creus que costarà això?, què creus que costarà això? (Mall.) 

◊ hvað áætlarðu að það sé langt?: quina llargària creus que té?

◊ áætla tíma til heimavinnu: calcular (o: planificar) el temps per a fer els deures

2. (gera áætlun) planificar una cosa (projectar)

♦ maðurinn áætlar, en drottinn ræður: <LOC FIG> l'home proposa i Déu disposa

áætlana·gerð <f. -gerðar, pl. no hab.>:

planificació f

áætlana·hagkerfi <n. -hagkerfis, pl. no hab.>:

economia planificada

á·ætlun <f. -ætlunar, -ætlanir>:

1. (mat, virðing) estimació f (càlcul aproximat)

♦ áætlun um e-ð: estimació d'una cosa

2. (fjárhagsáætlun, kostnaðaráætlun) pressupost m (càlcul aproximat del cost)

♦ fara fram úr áætlun: superar el pressupost, ultrapassar el pressupost [original], excedir el pressupost

♦ sveigð áætlun: pressupost flexible

3. (tímaáætlun, ferðaáætlun) horari m (d'arribada i sortida de vehicle de transport públic)

♦ eftir áætlun: puntual, d'acord amb l'horari previst

♦ á eftir áætlun: amb retard

♦ á undan áætlun: amb anticipació, abans de l'horari previst

♦ samkvæmt áætlun: segons l'horari previst

♦ brottför samkvæmt áætlun: partida segons l'horari previst

4. (áform, ráðagerð) pla m (projecte)

♦ ganga samkvæmt áætlun: anar segons el [pla] previst

♦ halda sig við upphaflegu ~ samþykktu áætlunina: cenyir-se al pla originari ~ acordat

♦ koma í veg fyrir áætlanir e-s: creuar-se en els plans d'algú

♦ leggja fram áætlun: presentar un pla

áætlunar·bíll <m. -bíls, -bílar>:

autobús m [interurbà]

♦ hvaðan fer áætlunarbíllinn til...? : on s'agafa l'autobús cap a...?

áætlunar·búskapur <m. -búskapar, pl. no hab.>:

economia planificada

áætlunar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

transport m regular de passatgers, servei m regular

♦ áætlunarferðir milli Reykjanesbæjar og Höfuðborgarsvæðisins: línies regulars de transport de viatgers entre Reykjanes i la zona metropolitana de Reykjavík

áætlunar·flug <n. -flugs, -flug>:

vol m regular

áætlunar·gerð <f. -gerðar, pl. no hab.>:

planificació f

áætlunar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

ruta f [regular] (itinerari planificat de vaixell, d'avió, trajecte regular)

◊ Icelandair opnar nýja áætlunarleið til Stavanger í Noregi: Icelandair obre una nova ruta a Stavanger, Noruega

áætlunar·skip <n. -skips, -skip>:

vaixell m de línia