Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Á

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       
   
Lexikographie ist, in ihren entscheidenden Momenten, eine Einsamkeitswissenschaft
 
       
línia

© Macià Riutort i Riutort, 2007


Nombre de visitants d'ençà del 27 de novembre del 2007

kostenloser Zähler - free counter
free counter by radio101.de

Comptadors


linia

á <f. ár, ár>:
riu m (petit)
◊ hvíldardaginn gengum vér út fyrir hliðið að á einni (ὁ ποταμός -οῦ, παρὰ ποταμὸν), en þar hugðum vér vera bænastað. Settumst vér niður og töluðum við konurnar, sem voru þar saman komnar: el dia del xabbat sortírem fora de la porta a la vora d'un riu i allà vàrem pensar que hi havia un lloc de pregària. Ens hi vam asseure i vàrem parlar amb les dones que s'hi eren aplegades
♦ hleypa ánni í veg sinn: reconduir el riu (un riu desviat) a la seva antiga llera
◊ þá lét Ólafur konungur brjóta stíflurnar og hleypa ánni í veg sinn en hann fór um nóttina ofan til skipa sinna: llavors el rei Olau va fer trencar els assuts i tornar el riu a la seva antiga llera
á:
ac. sg. i dat. sg. de → ær “ovella”
á <n. ás, á>:
á f (nom de lletra)
á:
I. prep. + dat.
1.   a, en, damunt, sobre  (damunt una superfície, horitzontal o vertical, però oberta i tocant-la)
á borðinu: damunt la taula (tocant-la per fora, no dins un calaix)
á gólfinu: al terra, en es trispol (Bal.)
á myndinni má sjá...:  a la foto s'hi pot veure...  (la foto entesa com a superfície plana, damunt la qual hi ha les imatges)
á veggnum: a la paret  (per la part de fora, no dins el seu interior)
2.   a, en
á eyju: a una illa
á Íslandi: a Islàndia
á götunni: al carrer, en es carrer (Bal.)
3.   per
leyfilegur hámarkshraði er 20 kílómetrar á klukkustund: la velocitat màxima permesa és de 20 quilòmetres per hora
II. prep. + ac.
1.   a, en, cap a (moviment cap a un lloc entès com a superfície plana oberta)
leggjast á bakið á gólfið: ajeure's al terra d'esquena
III. formant part de preposicions compostes
1. á eftir <+dat.>després de (temporal)
◊ á eftir myrkri kemur ljós: després de les tenebres ve la llum
2. á undan <+dat.>abans de, davant [de] (local)
◊ á undan mér: davant meu, davant jo (Bal.)
◊ en þeir sem á undan [honum] fóru, höstuðu á hann, að hann þegði: els qui marxaven davant ell, el reprenien perquè callés
3. á undan <+dat.>abans de (temporal. Sovint s'ha de traduir el sintagma preposicional islandès per una oració subordinada temporal catalana)
◊ af því að hann kom á undan Gunnlaugi á fund konungs: per tal com va arribar a la trobada amb el rei abans que en Gunnlaugur
◊ á undan mér: abans que jo
◊ dagarnir þrír á undan uppstigningardegi: els tres dies abans de [la festa de] l'Ascensió
4. á við <+ac.>igual que, tant com
á:
1ª i 3ª pers. sg. del present ind. de eiga “tenir”
á <ái ~ ájum | áði ~ áðum | áðe-m>:
fer una aturada en el camí per descansar i deixar que els cavalls pasturin una mica (en la llengua antiga ǽja)
á meðan:
1. <adv.mentrestant
◊ bíddu á meðan: espera mentrestant
2. <conj.mentre
◊ á meðan þú ert þar: mentre siguis aquí...
◊ á meðan hann gekk álútur um húsið: mentre caminava, inclinat cap endavant, per les habitacions de l'habitatge
ábata·samur, -söm, -samt <adj.>:
lucratiu -iva, rendible
á·bekja <-beki ~ bekjum | -bekti ~ -bektum | -bekt>:
endossar  (lletra de canvi)
♦ ábekja víxil: endossar una lletra de canvi
á·bending <f. -bendingar, -bendingar>:
indicació f
ábendingar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:
<GRAMpronom demostratiu
♦ hliðstætt ábendingarfornafnpronom demostratiu en funció adjectival 
á·berandi, -berandi, -berandi:
cridaner -a, vistós -osa
þetta er of áberandi: no tindria res de més discret?
ábóta·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
<RELIGabadia f
ábóti <m. ábóta, ábótar>:
<RELIGabat m
♦ Oliva ábóti: l'abat Oliva
♦ Oliva ábóti af Ripoll: Oliva, abat de Ripoll
áburðar·poki <m. -poka, pokar>
saquet m d'adob (per a plantes)
á·burður <m. -burðar, -burðir>
(fyrir plönturadob m (per a plantes)
á·búð <f. -búðar, pl. no hab.>:
arrendament m
♦ taka jörð til ábúðar: arrendar un mas, prendre un mas en arrendament
á·byrgð <f. -byrgðar, -byrgðir>
garantia f
ábyrgðar·bréf <n. -bréfs, -bréf>
carta certificada
ábyrgðar·póstur <m. -pósts, no comptable>:
correu certificat
ábyrgðar·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>
certificat f de garantia
ábyrgðar·tími <m. -tíma, -tímar>
temps m de garantia
ábyrgðar·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>
assegurança f de responsabilitat civil
á·bætir <m. -bætis, -bætar>:
1. <GENsuplement f
2. (eftirrétturpostres f.pl (menja amb què acaba un àpat)
á·deila <f. -deilu, -deilur. Gen. pl.: -deilna>:
1. <GENcrítica f [forta]
2. (háðsádeila, heimsádeilasàtira f (escrit, pe·lícula etc.)
ádeilu·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
poema satíric
ádeilu·rit <n. -rits, -rit>:
escrit satíric
ádeilu·skáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta satíric, poetessa satírica
á·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
promesa vaga
♦ gefa e-m ádrátt um e-ð: mig prometre una cosa a algú
á·dreifing <f. -dreifingar, pl. no hab.>:
<RELIGaspersió f, asperges m.pl
ádreifingar·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
<RELIGsalpasser m, copa f d'aspersió
◊ þá tók og lífvarðarforinginn katlana, eldpönnurnar, ádreifingarskálarnar, pottana, ljósastikurnar, bollana, kerin - allt sem var af gulli og silfri: llavors, el capità de la guàrdia també prengué les calderes, els encensers, les copes d'aspersió, els vasos per a les cendres, els candelers, els bols i les pàteres, tot allò que era d'or o d'argent
á·drepa <f. -drepu, -drepur. Gen. pl.: -drepna o: -drepa>:
1. (skarhjálmurapagallums m (guaspa, apagador)
2. (stutt blaðagreincontribució f a debat ([breu] comentari en mitjà de comunicació)
3. (ávíturreprimenda f (renyada)
áð:
supí de á “deixar pasturar els cavalls mentre descansen al final d'una etapa d'un viatge o trajecte”
áðan <adv.>:
fa una estoneta, adés, suara (Mall., Men.
♦ rétt áðan: suara mateix
◊ ég talaði við hann áðan: suara mateix acabo de parlar amb ell
áði:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de á “deixar pasturar els cavalls mentre descansen (durant un viatge)” i de l'arcaicǽja “íd.”
áður <adv.>
abans 
◊ fjórum dögum áður: quatre dies abans
áður en <conj. temp.>
abans que
◊ skömmu áður en...: poc abans que [no]...
◊ því vil ég rétta hlut hennar, áður en hún gjörir út af við mig með nauði sínu: per això, abans que no m'acabi matant amb la seva murga, li faré justícia
á·eggjan <f. -eggjanar, -eggjanir>
exhortació f  (instigació a fer una cosa, comportar-se d'una manera etc.)
◊ mjǫk viðrkvæmiligt er, segir bróðir Gunnlaugr, þessi sǫgu at samtengja af heilǫgum lifnaði ok rǫksamligu siðlæti postuligs herra, fyrrnefnds byskups, at vér vitum með hverri endalykt hans lífsstundir hafa liðit, þvíat hann hefir herra konungsins fremstr fulltingsmaðr verit til várrar sáluhjálpar, hvaðan af oss sýnisk hann vorðinn postuligr prédikari allra Norðmanna, þvíat þessi ágætr herra Óláfr konungr hefir fyrstr alla réttkristna gert með byskupligu fulltingi, en styrkt síðan ok stjórnat kristindóminn með konungligu valdi bæði með heilagum orðum ok hjálpsamligum orðum ok áeggjanum: és molt apropiat, diu Frare Gunnlaugr, compilar aquesta història sobre la vida santa i la ferma moral del senyor apostòlic, el dessús-dit bisbe, per tal que sapiguem amb quina mort van concloure les hores de la seva vida, car ell fou el primer auxiliador del senyor rei en la salvació de la nostra ànima, d'on se'ns mostra que va esdevenir l'Apòstol de tots els Norðmenn, car aquest magnífic rei, el nostre senyor Olau, primer va introduir la vera fe amb l'ajut d'aquest bisbe i després l'enfortí, i [aquest bisbe] va governar la cristiandat [norrena] ensems amb el poder reial i ho feu tant amb les paraules sagrades i salvífiques com amb exhortacions
◊ Sveinn fýsti þess, at þeir Erlendr jarl legði skipum sínum út í Vágaland, ok skyldi þar liggja við fjǫrðinn, er þeir sæi skipaferðir, þegar er fœri frá Nesinu; þótti þaðan ok gott til at sæta áhlaupum, ef fœri gæfi á. En Erlendr réð, fyrir sakir áeggjanar liðsmanna, at þeir fóru norðr til Daminseyjar, ok drukku þar of daga í skála miklum, en lǫgðu hvern aptan skipin í tengsl, ok sváfu á þeim of nætr. Ok leið svá fram á Jólafǫstu: l'Sveinn [Ásleifarson] va instar el iarl Erlendr [Haraldsson] que ell i els seus homes portessin llurs vaixells [de Scapa Flow] a l'illa de Vágaland, ço és, l'actual illa de South Walls, i ancorar-hi a la cara que mirava al Péttlandsfjǫrðr, ço és, l'actual Pentland Firth, on veurien el moviment de vaixells de [Kata]nes, l'actual Caithness, cada vegada que n'hi hagués l'avinentesa. L'Sveinn també era del parer que aquell era un bon indret des d'on dur-hi a terme atacs si se'n presentava l'ocasió. L'Erlendr, emperò, per mor que els homes de la seva host l'hi instaven, va disposar que la flota es dirigís al nord, a l'illa de Daminsey, ço és, l'actual illa de Damsay, i un cop allà, passaven els dies bevent a un gran skáli, mentre que cada vespre lligaven els vaixells els uns amb els altres i hi dormien a bord durant la nit. I així ho varen fer fins a l'advent
áeggjunar·fífill <m. -fífils, -fíflar>
beneit m útil, ximple m que es deixa convèncer per a actuar com instrument d'un altre  (home que és tan babau que es deixa instar per una altra persona a fer una cosa per a aquesta segona persona) (Baetke 19874, pàg. 4, defineix aquest mot així: áeggjanar-fífl n. einer der so töricht ist, sich aufhetzen zu lassen)
♦ hafa e-n að áeggjunarfífli: <LOC FIGtenir algú de beneit útil
◊ það sumar var Þorvarður Þorgeirsson á þingi. Hann hafði það á máli að Einar systurson hans væri hafður að forhleypismanni og að áeggjunarfífli vestur þar og lét sér þá ekki annað líka en hann færi norður þangað með honum af þinginu og svo var og: aquell estiu en Þorvarður Þorgeirsson era al þing. El litigi pel qual hi era era que el seu nebot, l'Einar, havia estat utilitzat com a home de palla i s'havia deixat convèncer per a actuar per altri allà a ponent i va declarar que no desitjava res més que emportar-se'l del þing a casa seva, al nord, i així és com també fou
á·fall <n. -falls, -föll>
<FIGcop m [de la vida]  (xoc, commoció & revés de la vida o de la fortuna)
◊ þjóðin hefur orðið fyrir gífurlegu áfalli: el nostre poble ha sofert un cop terrible
♦ salrænt áfall: xoc m (o: cop m) anímic, fet traumàtic, trauma m [anímic]
◊ fjölmenni var á torginu þegar slysið varð og segir lögreglan að margir sjónarvottanna séu í áfalli: una multitud de gent era a la plaça quan va passar l'accident; la policia informa que molts de testimonis oculars es troben en estat de xoc
♦ valda [e-m] salrænu áfalli: causar un trauma [a algú], traumatitzar [algú]
♦ upplifanir sem valda sálrænu áfalli: vivències traumàtiques
♦ verða fyrir salrænu áfalli: sofrir un trauma
♦ þola ill áföll: patir uns xocs terribles
♦ andleg áfall: trauma m [psíquic]
áfalla·hjálp <f. -hjálpar, -hjálpir>
<PSICOLassistència psicològica (després d'accident, catàstrofe etc.)
áfalla·röskun <f. -röskunar, no comptable>:
variant de áfallastreituröskun ‘trastorn per estrès posttraumàtic’
áfalla·streita <f. -streitu, no comptable>
<PSICOLestrès posttraumàtic
áfallastreitu·röskun <f. -röskunar, no comptable>
<PSICOLtrastorn m per estrès posttraumàtic
áfallastreitu·viðbrögð <n.pl -bragða>
<PSICOLreacció f d'estrès agut
áfalls·dómur <m. -dóms, -dómar>
<JURcondemna f, sentència condemnatòria, sentència f de condemna (áfellisdómur)
◊ ek lá fyrr í rekkju, sagði hann, með litlum mætti, ok var ek þá oleaðr í þeirri sótt, ok er þar var komit sǫngvinum sem nú er, þá mælta ek svá fyrir, at allir þeir menn, sem í mínum stórmælum væri, skyldi frjálsir vera minna ummæla, ef mik tœki frá; ætlaða ek þeim þat til líknar en mér eigi til áfallsdóms sjálfum: quan en una altra ocasió -va dir-, també em vaig trobar fent llit, amb migrades forces i en aquella malaltia em varen donar l'extremunció, quan va haver arribat el moment del cant [del ritual dels moribunds] com ara, i abans que no comencés, vaig declarar que tots aquells que es trobaven acusats davant meu de greus càrrecs, havien de quedar lliures de llur sentència si jo moria. I ho feia com un acte de gràcia, i no pas com una condemna del que jo havia fet
áfangi <m. áfanga, áfangar>
1. (hluti af leið & ferli & verkietapa f (de viatge & realització de treball o investigació & FIG)
◊ í þremur áföngum: en tres etapes
2. (námskeið í skólamòdul m [educatiu] (curs)
á·fastur, -föst, -fast:
1. <GENadherit -ida, aferrat -ada
♦ áfastur við e-ð (o: áfastur e-u): adherit a, aferrat a
◊ menn héldu sem sé í fyrstu að Valbarði væri áfastur við Grænland: d'antuvi es va creure que Svalbard estava aferrada a Grenlàndia
2. <gatacontigu -a, adjacent (carrer)
3. <húsadossat -ada (casa, edifici etc.)
◊ Ásvallagata 31 er áföst Ásvallagötu 33: La casa número 31 de l'Ásvallagata està adossada a la casa número 33 del mateix carrer
á·felli <n. -fellis, no comptable>:
1. <GENonada f de fred
2. <FIGcalamitat f
◊ sakir þess að þú fetaðir eigi í fótspor Jósafats föður þíns og Asa Júdakonungs, <...> þá mun Drottinn ljósta lýð þinn, sonu þína og konur og alla eign þína áfelli miklu (מַגֵּפָה, מַגֵּפָה גְדוֹלָה)com que no has seguit les petjades de ton pare Josafat, ni les de l'Asà, rei de Judà <...> Jahvè colpirà amb una gran calamitat el teu poble, els teus fills, les teves dones i tot el que tens
♦ e-ð verður e-m til áfellis: una cosa esdevé una calamitat per a algú
◊ hvers vegna á það að verða Ísrael til áfellis?" (אַשְׁמָה, לָמָּה יִהְיֶה לְאַשְׁמָה לְיִשְׂרָאֵל)per què serà motiu de calamitat per a Israel?
áfellis·dómur <m. -dóms, -dómar>
<JURcondemna f, sentència condemnatòria, sentència f de condemna (áfallsdómur)
áfellis·verður, -verð, -vert <adj.>
vituperable, blasmable
á·fengi <n. -fengis, -fengi>
alcohol m
♦ misnotkun áfengis: abús d'alcohol
♦ undir áhrifum áfengis: sota la influència de l'alcohol
áfengis·bann <n. -banns, pl. no hab.>:
prohibició f de l'alcohol, prohibicionisme m, prohibició f de produir, importar o vendre begudes alcohòliques
áfengis·böl <n. -böls, no comptable>:
desgràcia f de l'alcoholisme, mal m de l'alcoholisme
áfengis·dá <n. dás, pl. no hab.>:
<MEDcoma etílic
♦ falla í áfengisdá: caure en coma etílic
áfengis·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
1. <GENelaboració f (o: fabricació f; o: destil·lació fd'alcohol
2. (áfengisgerðarhúsdestil·leria f (fàbrica d'alcohol)
áfengis·magn <n. -magns, pl. no hab.>:
volum m d'alcohol, contingut m en alcohol
♦ áfengismagn í blóði: taxa f d'alcoholèmia
áfengis·mál <n. -máls, -mál>
1. <GENqüestió f de l'alcohol, qüestió f del consum d'alcohol
2. variant de áfengisvandamál ‘problema d'alcohol’
áfengis·menning <f. -menningar, no comptable>:
cultura f de l'alcohol
áfengis·nautn <f. -nautnar, no comptable>:
consum m d'alcohol
áfengis·neysla <f. -neyslu, no comptable>:
consum m d'alcohol, consum m de begudes alcohòliques
áfengis·próf <n. -prófs, -próf>
prova f alcoholèmia
áfengis·prófun <f. -prófunar, -prófanir>
variant de áfengispróf ‘prova d'alcoholèmia’
áfengis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>
alcohòlic m, alcohòlica f   (persona alcoholitzada)
♦ samtök ónafngreindra áfengissjúklinga: alcohòlics anònims (AA-samtökin)
áfengis·sýki <f. -sýki, no comptable>:
alcoholisme m
áfengis·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>
problema m amb l'alcohol
áfengis·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
fàbrica f d'alcohol
áfengis·verslun <f. -verslunar, -verslanir>
celler-licoreria m, enoteca-licoreria f, punt m de venda de begudes alcohòliques
♦ áfengisverslanir ríkisins: els punts de venda estatals de begudes alcohòliques
á·fengur, -feng, -fengt:
alcohòlic -a (que conté alcohol)
♦ áfengur bjór: cervesa amb alcohol, cervesa alcohòlica
♦ áfengir drykkir: begudes alcohòliques
á·ferð <f. -ferðar, -ferðir>
textura f
♦ hrjúfur áferðar: aspre al tacte
áferðar·fallegur, -falleg, -fallegt <adj.>
de bella factura
á·fergja <f. -fergju, pl. no hab.>:
1. (ákafizel m (ardor, vehemència o entusiasme a escometre o fer una cosa)
2. (græðgi, þráavidesa f (ànsia, deler)
◊ ég teygaði loftið af áfergju: vaig inspirar l'aire amb avidesa
♦ áfergja í e-ð: deler per una cosa, desfici per una cosa
3. (það að vera of nærgöngull einhverjumcarregositat f (fet d'ésser massa insistent, pesat o carregós amb algú)
áfergju·lega <adv.>:
àvidament, amb avidesa
◊ Klara <...> sogaði reykinn áfergjulega niður í lungun: la Klara <...> va xuclar amb avidesa el fum [de la cigarreta] fins als pulmons
áfir <f.pl áfa>:
<CULINxerigot m de mantega per a beure (producte lacti de gust agrenc)
◊ og hann tók áfir (ħɛmˈʔāh, חֶמְאָה) og mjólk og kálfinn, sem hann hafði matbúið, og setti fyrir þá, en sjálfur stóð hann frammi fyrir þeim undir trénu, meðan þeir mötuðust: i prengué xerigot de mantega i llet i el vedell, que havia preparat, i els ho serví, i ell mateix es va quedar dret davant ells sota l'arbre mentre menjaven (a la nova traducció de la Bíblia, del 2007, l'hebreu ħemà hi és traduït amb el mot skyr: hann tók skyr og mjólk og kálfinn sem var matbúinn og setti fyrir gestina. Þeir tóku til matar síns en sjálfur stóð hann undir trénu andspænis þeim)
á·flog <n.pl -floga>:
brega f, baralla f
◊ það voru engin merki um áflog í íbúðinni: al pis no hi havia senyals de lluita
♦ vera í áflogum: barallar-se
◊ þegar tveir menn eru í áflogum (nāˈt͜sāh, נָצָה: kī־ʝinnāˈt͜sū   ʔănāˈʃīm   ʝaħˈdāu̯   ʔīʃ   wə-ʔāˈħī-u̯, כִּי-יִנָּצוּ אֲנָשִׁים יַחְדָּו, אִישׁ וְאָחִיו), og kona annars hleypur að til þess að hjálpa manni sínum úr höndum þess, er slær hann, og hún réttir út höndina og tekur um hreðjar honum (māˈβuʃ, מָבֻשׁ: bi-məβuˈʃā-u̯, בִּמְבֻשָׁיו), þá skalt þú höggva af henni höndina og eigi líta hana vægðarauga: quan dos homes es barallen, i la muller d'un d'ells hi corre per ajudar el seu home a deslliurar-se de les mans del qui li està pegant, i allarga la mà i l'agafa per les seves parts vergonyoses (els mevuixim), li tallaràs la mà a ella i no la miraràs amb ulls compassius
áfloga·hundur <m. -hunds, -hundar>:
busca-raons m & f, cercabregues m & f, cerca-raons m & f
á·form <n. -forms, -form>:
intenció f, propòsit m
á·fram <adv.>:
1. <GENendavant
♦ áfram, áfram: endavant, endavant (entri, entri & continueu, continueu ~ continua, continua)
♦ beint áfram: tot dret (indicant direcció a seguir)
♦ brjótast [beint] áfram: córrer tot dret
♦ fara beint áfram: anar tot dret cap endavant (fara aftur á bak)
♦ farðu beint áfram!: vagi tot dret!
♦ ganga beint áfram: caminar tot dret (en una mateixa direcció, sense desviar-se)
♦ horfa beint áfram: mirar tot dret
♦ blátt áfram: senzillament
♦ blátt áfram sagt: parlant amb franquesa
♦ vera blátt áfram: #1. ésser fàcil (o: simple) (cosa); #2. ésser senzill -a (persona)
◊ öll eru þau einföld þeim sem skilning hefir, og blátt áfram (ʝāˈʃār ~ יָשָׁר:   ˌw-īʃāˈrīm   lə-ˈmɔt͡səˌʔēi̯   ˈδāʕaθ,   וִישָׁרִים, לְמֹצְאֵי דָעַת) fyrir þann sem hlotið hefir þekkingu: totes [les meves paraules] són senzilles [d'entendre] per al qui té enteniment, i clares per al qui ha rebut el coneixement
♦ hann er mjög blátt áfram: és una persona molt senzilla
♦ bruna áfram: avançar cap endavant com un llamp
♦ dragast áfram: arrossegar-se cap envant, avançar arrossegant-se
♦ falla áfram: caure de cara a terra, caure de morros
♦ fljúga áfram: volar tot dret
♦ ganga áfram: avançar (marxar cap endavant)
◊ þegar konungur heyrði orð konunnar reif hann klæði sín. Þar sem hann gekk áfram (ʕāˈβar ~ עָבַר:   wə-ˈhūʔ     ʕɔˈβēr   ʕal־ha-ħɔˈmāh,   וְהוּא, עֹבֵר עַל-הַחֹמָה) eftir múrnum sá fólkið að hann bar hærusekk næst líkama sínum: quan el rei va sentir les paraules d'aquella dona, s'esquinçà els seus vestits. En caminar resseguint la muralla, el poble va veure que duia un sac negre sobre [la pell d]el seu cos
♦ ganga lítið eitt áfram: avançar-se una mica
♦ geysast áfram: anar a tota vela, avançar a tota vela
[<verb de moviment +> áfram: <verb de moviment +> cap endavant]
♦ halda áfram: partir, posar-se en camí, marxar
◊ Esaú sagði: „Leggjum nú af stað (nāˈsaʕ ~ נָסַע:   nisˈʕāh   wə-nēˈlēχāh, נִסְעָה וְנֵלֵכָה) og höldum áfram (ʝāˈlaχ ~ יָלַך:   nisˈʕāh   wə-nēˈlēχāh, נִסְעָה וְנֵלֵכָה). Ég skal fara á undan þér“: l'Esaú li digué: «Partim i posem-nos en camí. Jo aniré davant teu»
◊ og Jakob hélt áfram (nāˈsaʕ ~ נָסַע:   wə-ʝaʕăˈqɔβ   nāˈsaʕ   sukˈkɔθā-h, וְיַעֲקֹב נָסַע סֻכֹּתָה) til Súkkót og byggði sér hús, og handa fénaði sínum gjörði hann laufskála: i en Jacob partí cap a Succot, on es bastí una casa i féu cabanes per al seu bestiar
◊ stóð hann þá upp, át og drakk og hélt áfram (ʝāˈlaχ ~ יָלַך:   wa-i̯ˈʝēlɛχ, וַיֵּלֶךְ) fyrir kraft fæðunnar fjörutíu daga og fjörutíu nætur, uns hann kom að Hóreb, fjalli Guðs: es va aixecar, menjà i begué; i amb la força que li donà aquest aliment, va marxar quaranta dies i quaranta nits fins a arribar al Ħorev, la muntanya de Déu
♦ horfa áfram: mirar cap endavant
♦ knýja áfram: empènyer cap endavant
♦ komast áfram: anar cap endavant, passar cap endavant
♦ komast áfram í lífinu: tirar endavant en la vida
♦ miða vel áfram: anar avançant bé, fer progressos
♦ ríða áfram: avançar a cavall, cavalcar cap endavant
♦ ryðja áfram: llançar-se tot dret cap endavant, abrivar-se cap endavant
♦ skila áfram: progressar, avançar
◊ forðast þú hinar vanheilögu hégómaræður, því að þeim, er leggja stund á þær, skilar lengra áfram í guðleysi: evita els discursos vans i profans, car, els qui els fan, avançaran/progressaran més i més en la impietat
♦ vera áfram um e-ð: estar interessat -ada per una cosa
♦ þeysa áfram: anar tot esperitat cap endavant, avançar cap endavant a tota brida
♦ þjóta áfram: avançar tot dret
♦ þeytast áfram: llançar-se cap endavant
♦ þokast áfram: avançar molt lentament
2. vera ~ verða áfram: (dvelja, halda sigromandre, restar, quedar-se (esp. una mica més del previst)
◊ þeir komu úr vorum hópi, en heyrðu oss ekki til. Ef þeir hefðu heyrt oss til, þá hefðu þeir áfram verið með oss. En þetta varð til þess að augljóst yrði, að enginn þeirra heyrði oss til: han sortit del nostre grup però no eren pas dels nostres perquè, si haguessin estat dels nostres, haurien restat amb nosaltres. Però ha passat perquè fos evident que cap d'ells no era pas dels nostres
♦ hann er áfram í skóla: s'ha quedat a l'escola
◊ ég er ljós í heiminn komið, svo að enginn, sem á mig trúir, sé áfram í myrkri: jo sóc llum vinguda al món per tal que ningú que cregui en mi no romangui en les tenebres
♦ hann er þar áfram: continua [estant] allà
◊ sá sem ekki elskar er áfram í dauðanum: el qui no estima, continua en la mort
♦ ég var þar áfram: hi vaig restar
♦ ég verð hér áfram: continuaré aquí
3. <verb +> áfram: continuar <+ ger. del verb>
♦ fara áfram veginn: prosseguir el seu camí, continuar fent camí
◊ þegar þeir fóru áfram veginn, komu þeir að vatni nokkru. Þá mælti hirðmaðurinn: "Hér er vatn, hvað hamlar mér að skírast?": quan prosseguiren llur camí, arribaren a un estany. Aleshores, el cortesà va dir: “Aquí hi ha aigua. Què impedeix que jo sia batejat?”
♦ ganga áfram: continuar caminant, continuar endavant (continuar marxant, prosseguir la marxa)
♦ ganga áfram veginn: continuar el camí
♦ gleðja e-n áfram: continuar alegrant algú
♦ e-ð gleður e-n áfram: una cosa continua alegrant [encara] algú
◊ og þetta gleður mig. Já, það mun áfram gleðja mig: me n'alegro. Sí, i me n'alegraré sempre
♦ halda áfram: continuar (prosseguir)
♦ halda áfram verkinu: continuar la feina
♦ þeir héldu áfram veginn ~ leiðina ~ leið sína ~ ferð sinni ~ för sinni: prosseguiren (o: continuaren) llur camí ~ llur viatge
♦ ég ætla að halda áfram að læra katalónsku: vull continuar aprenent el català
♦ halda áfram að <+ inf.>continuar <+ ger.
♦ halda áfram með (o: við) e-ð: continuar [fent] una cosa, continuar amb una cosa
♦ lifa áfram: ésser encara viu viva, no ésser mort -a
♦ hann lifir áfram: encara és viu
◊ hér taka dauðlegir menn tíund, en þar tók sá er um var vitnað, að hann lifi áfram: aquí, els qui perceben el delme són mortals, però allà ho ha fet aquell de qui s'ha donat testimoni que encara és viu
◊ en eigi ég áfram að lifa á jörðinni, þá verður meiri árangur af starfi mínu. Veit ég eigi hvort ég á heldur að kjósa: però, si continuo vivint en aquest món, això serà fructuós per a la meva obra. No sé pas què escollir!
♦ ríða áfram: continuar cavalcant
♦ senda e-n áfram til e-s: fer prosseguir a algú viatge cap a
◊ þegar bræðurnir urðu þessa vísir, fóru þeir með hann til Sesareu og sendu hann áfram til Tarsus: quan els germans se n'assabentaren, l'acompanyaren fins a Cesarea i d'allà l'enviaren a Tars (o: el feren partir cap a Tars)
♦ vera áfram: continuar existint
◊ enn fremur urðu hinir prestarnir margir af því að dauðinn meinaði þeim að vera áfram: A més a més, hi hagué sacerdots en gran nombre, ja que la mort els impedia de perdurar
♦ vera áfram <+ adj.>continuar estant <+ adj.> 
♦ hann er áfram ógiftur: continua solter
♦ hann var áfram mállaus: va restar sense parla
◊ en er hann kom út, gat hann ekki talað við þá, og skildu þeir, að hann hafði séð sýn í musterinu. Hann gaf þeim bendingar og var mállaus áfram: quan sortí, no pogué parlar-los i ells comprengueren que ell havia tingut una visió dins el temple; ell els feia senyals i restà mut
♦ e-m er áfram um e-ð: ésser un apassionat d'una cosa, zelar per una cosa
◊ það sem mér var áfram um að lýsa í forleiknum var hin þjóðsagnarkennda og heiðna hlið hátíðarinnar, umbreytingin frá drungalegum og dulúðlegum páskalaugardeginum yfir í óbeislaðan heiðinglegan glaum páskadagsins: el que vaig zelar a il·lustrar (descriure) a l'obertura fou l'aspecte llegendari i pagà de la festa, la transformació del dissabte de Pasqua místic i llangorós a la sorollosa alegria, pagana i desenfrenada, del dia de Pasqua
  Quan ens trobem davant un verb de moviment acompanyat de l'adverbi áfram, el context ens dirà si l'hem de traduir com a continuar + gerundi o bé Verb de moviment + [cap] endavant, avançar [cap] endavant.  
     
áfram·hald <n. -halds, no comptable>:
1. (það að halda áframcontinuació f, prolongació f (prossecució, acció de continuar [una cosa])
♦ áframhald á e-u: la continuació de...
2. (dugnaður við starfdiligècia f (aplicació, perseverància o constància en la feina)
♦ lítið áframhald: poques ganes de fer feina, ganduleria f
áfram·haldandi, -haldandi, -haldandi <adj.>:
continuat -ada, prosseguit -ida, perllongat -ada
á·frýja <-frýja ~ -frýjum | -frýjaði ~ -frýjuðum | -frýjað ║ e-u [til e-s]>:
<JURapel·lar contra [davant] (sentència etc.)
♦ áfrýja dómnum [til Hæstaréttar]: apel·lar contra la sentència [davant el ~ al Tribunal Superior de Justícia] (o: recórrer la sentència [davant el ~ al Tribunal Superior de Justícia](presentar un recurs d'apel·lació contra la sentència)
♦ áfrýja máli til Hæstaréttar: presentar una apel·lació davant el ~ al Tribunal Superior de Justícia
♦ áfrýja máli til Stjórnlagadómstólsins: presentar una apel·lació davant el ~ al Tribunal Constitucional, recórrer al Tribunal Constitucional
♦ áfrýja úrskurði: apel·lar contra una sentència, recórrer una sentència
♦ áfrýja úrskurði til æðra dóma: apel·lar contra una sentència davant un ~ a un tribunal superior
á·frýjandi <m. -frýjanda, -frýjendur>:
<JURapel·lant m & f
á·frýjun <f. -frýjunar, -frýjanir>:
<JURapel·lació f
♦ áfrýjun [máls] til æðra dóma: [recurs d']apel·lació davant una ~ a una instància superior
♦ áfrýjun máls: recurs m d'apel·lació
á·gangur <n. -gangs, -gangar>:
1. (óskundidany[s] m[.pl], mal m (estralls, destrosses, perjudici causat esp. per un animal etc.)
◊ ágangur sauðfjár á skóginn: danys causats per les ovelles al bosc
2. (árásatac m (agressió)
♦ verja e-ð fyrir ágangi e-s: protegir una cosa de l'atac d'algú
♦ veita e-m ágang: oprimir algú (vexar-lo & abusar-ne)
◊ eigi skalt þú veita útlendum manni ágang: no oprimiràs pas el foraster
◊ veitið ekki ágang ekkjum og munaðarleysingjum, útlendingum né fátækum mönnum: no oprimiu pas les vídues ni els orfes, ni els estrangers ni els pobres
3. (hávaðiguirigall m, rebombori m (xivarri, renouer, gatzara)
á·girnd <f. -girndar, pl. no hab.>:
1. (græðgiavidesa f (aviditat, desig immoderat)
2. (fégræðgicobdícia f (deler o avidesa de riquesa)
♦ ágirnd á silfri: cobdícia d'argent, avidesa d'argent
á·giskun <f. -giskunar, -giskanir>:
conjectura f
á·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
(fégráðugurcobdiciós -osa
♦ ágjarn á e-ð (o: < til e-s)cobdiciós d'una cosa, àvid d'una cosa
♦ ágjarn á fé: cobdiciós de diners
♦ ágjarns manns þorsti er því meiri sem hann drekkur meira: la set del cobdiciós creix com més beu
ágít <n. ágít, ágít>:
<GEOLaugita f
á·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
onades f.pl que esclaten damunt la coberta de la nau, fort embat de les onades que esclaten damunt la coberta de la nau
ágóða·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:
participació f en els beneficis
ágóða·skattur <m. -skatts, pl. no hab.>:
impost m sobre beneficis
ágóða·skipting <f. -skiptingar, pl. no hab.>:
repartiment m (o: repartició f) de beneficis
ágóða·skyn <n. -skyns, pl. no hab.>:
intenció f d'obtenir benefici[s]
♦ í ágóðaskyni: amb ànim de lucre
á·góði <m. -góða, pl. no hab.>:
benefici m, guany m
á·greiningur <m. -greinings, pl. no hab.>:
discrepància f, divergència f d'opinió, dissensió f
◊ varð mikil misklíð og þræta milli þeirra og Páls og Barnabasar, og réðu menn af, að Páll og Barnabas og nokkrir þeirra aðrir færu á fund postulanna og öldunganna upp til Jerúsalem vegna þessa ágreinings: es va produir una gran dissensió i una gran disputa entre ells d'una banda i en Pau i en Bernabé de l'altra, de manera que els homes van decidir que en Pau, en Bernabé i alguns altres més pugessin fins a Jerusalem a trobar els apòstols i els ancians a causa d'aquesta dissensió
á·grip <n. -grips, -grip>:
compendi m, epítom m
◊ stutt ágrip af...: compendi succint de...
♦ ágrip af Nóregs konunga sögum: Compendi de les vides dels reis de Noruega
♦ ‘Ágrip af hinum dekkuðu borði’ eftir Salomon Ganzfried: <RELIG JUD‘Epítom de Taula Parada’ o ‘Quiçur Xulhan Aruc’ de Salomó Ganzfried (compendi halàquic que segueix el sistema del Xulhan Aruc i en resumeix els preceptes més importants per a la pràctica diària religiosa) (קִצּוּר שֻׁלְחָן עָרוּךְ, קיצור שולחן ערוך)
á·græddur, -grædd, -grætt <adj.>:
<AGRIC & MEDempeltat -ada
á·græða <-græði ~ -græðum | -græddi ~ -græddum | -grætt<e-ð á e-ð>:
(setja ágræðing ~ græðibrum í & MEDempeltar una cosa de... (l'arbre empeltat o la planta empeltada és introduïda per <á + ac.>)
◊ ágræðsla húðar ~ beins: empelt de pell ~ d'os
♦ ágræða ferskjugrein á möndlutré: empeltar un ametller de presseguer
♦ ágræða á möndlutré af ferskjutré: empeltar un ametller de presseguer
á·græðsla <f. -græðslu, -græðslur>:
<AGRIC & MEDempelt m
◊ ágræðsla húðar ~ beins: empelt de pell ~ d'os
◊ ágræðsla ávaxtatrjáa: empelt d'arbres fruiters
◊ endurágræðsla er ágræðsla á vínvið sem aður hefur verið ágræddur: un sobreempelt és l'empelt d'un cep que ja ha estat empeltat anteriorment
♦ → endurágræðsla “sobreempelt”
ágræðslu·efni <n. -efnis, -efni>:
<AGRICempelt m (fracció de planta destinat a ésser empeltada al tronc o branca d'una altra)
ágræðslu·maður <m. -manns, -menn>:
<AGRICempeltador m, empeltadora f
ágúst <m. ágúst (o: <> ágústs), ágústmánuðir>:
agost m
Ágúst <m. Ágústs, no comptable>:
August m (andrònim, nom d'home & nom d'emperador romà)
Ágústínus <m. Ágústínusar>:
Agustí 
♦ regla heilags Ágústíni: Orde m de Sant Agustí
  La forma Ágústíni, que en realitat hauria d'ésser Ágústíní, és la forma de genitiu llatina, i no pas la forma islandesa de datiu.  

Ágústínusar·kanoki <m. -kanoka, -kanokar>:
canonge m de Sant Agustí, canonge regular agustí
♦ → kanúki af reglu heilags Ágústíni “íd.”
Ágústínusar·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:
monestir agustí
Ágústínusar·munkur <m. -munks, -munkar>:
monjo agustí
Ágústínusar·nunna <f. -nunnu, -nunnur>:
monja agustina
Ágústínusar·regla <f. -reglu, no comptable>:
Orde m de Sant Agustí, orde agustí
á·gætur, -gæt, -gætt:
1. excel·lent, magnífic -a, molt bo -ona
2. <famós -osa (ple de renom)
3. (í ávarpidistingit -ida, benvolgut -uda (davant el nom de l'adreçat en inici de cartes)
◊ ágæti viðtakandi: benvolgut destinatari (d'aquesta carta)
á·hald <n. -halds, -höld>:
estri m, instrument m, eina f
◊ en áhöldin (ū-ˌmāʔnai̯ˈʝāʔ וּמָאנַיָּא), sem þér munu verða fengin til guðsþjónustunnar í húsi Guðs þíns, þeim skalt þú skila óskertum (sense equivalent a l'original: הַשְׁלֵם קֳדָם אֱלָהּ יְרוּשְׁלֶם, llevat que entenguem que el traductor va retre el verb שְׁלִם com a restituir-los completament, del tot, sense la més mínima minva), frammi fyrir Guði í Jerúsalem: restitueix indemnes davant l'Elà de Jerusalem, els utensilis que et seran donats per al servei de la casa del teu Elà
á·hersla <f. -herslu, -herslur>:
1. <GENèmfasi m
♦ leggja sérstaka áherslu á e-ðposar especial èmfasi en
♦ leggja sérstaka áherslu á að <+ inf.>posar especial èmfasi en <+ inf.>
♦ leggja of lítil áhersla á e-ðposar massa poc èmfasi en
2. <GRAMaccent m (major intensitat de veu)
♦ fá áherslu á fyrsta ~ síðasta atkvæðiportar l'accent a la primera ~ darrera síl·laba
♦ hrynræn áhersla: accent rítmic
♦ → aðaláhersla “accent principal”
♦ → andstæðuáhersla “accent d'èmfasi, accent d'insistència”
♦ → aukaáhersla “accent secundari”
♦ → orðáhersla “accent de mot”
♦ → setningaáhersla “accent de frase, accent d'enunciat, accent prosòdic”
áherslu- <en compostos>:
<GRAMtònic -a
áherslu·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:
<GRAMsíl·laba tònica
áherslu·auki <m. -auka, -aukar, pl. no hab.>:
<GRAFemfasització f (de part de text, p.e., escrit el mot o els mots en cursiva, subratllats etc.)
♦ áhersluauki einstraka orðaemfasització [gràfica] de mots aïllats
áherslu·laus, -laus, -laust <adj.>:
<GRAMàton -a
♦ áherslulaust atkvæðisíl·laba àtona
áherslu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
<GRAMatonicitat f
áherslu·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
1. <GRAMaccent gràfic
♦ setja áherslumerki yfir áherslusérhljóðann: accentuar la vocal tònica, posar un accent gràfic a la vocal tònica
2. <GRAF & INFORMvinyeta f (funció de processadors de textos com ara Word)
♦ tölusetning og áherslumerki: numeració i vinyetes
áherslu·sérhljóð <n. -sérhljóðs, -sérhljóð>:
<GRAMvocal tònica
áherslu·sérhljóði <m. -sérhljóða, -sérhljóðar>:
<GRAMvocal f amb accent gràfic
á·heyrandi <m. -heyranda, -heyrendur>:
oient m,f
♦ áheyrendur m.pl: audiència f   (quantitat de persones que escolten un programa radiofònic)
á·heyrilega <adv.>:
de manera amena
á·heyrilegur, -heyrileg, -heyrilegt <adj.>:
1. (skemmtilegur áheyrnaramè -ena (interessant de sentir o escoltar)
2. (tónlist og hljóðfæriagradable de sentir (chor, música, instrument musical: harmoniós, eufònic, delectable)
á·heyrn <f. -heyrnar, -heyrnir>:
audiència f (recepció, p.e., de dignatari & audició)
♦ í áheyrn almennings: en públic, davant un auditori públic, en presència de públic
á·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
1. <MILassalt m
♦ taka e-ð með áhlaupi: prendre una cosa per assalt
♦ gera áhlaup á e-ð: fer un assalt a..., atacar...
♦ hrinda áhlaupi: repel·lir un atac, rebutjar l'assalt
♦ í fyrsta áhlaupi: a la primera [temptativa], al primer intent
2. (átök á milli lögreglunnar og mótmælendacàrrega f (de la policia)
♦ lögreglan gerði áhlaup á mótmælendur: la policia va fer una càrrega contra els manifestants
á·horfandi <m. -horfanda, -horfendur>:
espectador m, espectadora f
♦ áhorfendur m.pl: audiència f   (quantitat de persones que miren un programa)
áhorfenda·fjöldi <m. -fjölda, -fjöldar>:
audiència f   (quantitat d'espectadors)
á·hrif <n. -hrifs, -hrif>:
1. <GENinfluència f
♦ hafa áhrif á e-ð ~ e-n: exercir una influència sobre una cosa ~ algú, influir en una cosa ~ algú
♦ hafa bætandi áhrif á e-n: tenir (o: exercir) una influència edificant sobre algú
♦ notfæra sér áhrif sín: utilitzar la seva influència
♦ slæm áhrif: una mala influència
♦ verða fyrir áhrifum frá e-m: caure sota la influència d'algú
♦ vera undir áhrifum frá e-m: estar sota la influència d'algú
2. (verkunefecte m (resultat de l'acció d'una cosa & impressió que una cosa fa)
♦ afgerandi áhrif á e-ð: efecte preponderant sobre una cosa
♦ banvæn áhrif: un efecte letal
♦ bindandi áhrif (o: réttaráhrif)<JURforça obligatòria
♦ lífeðlisfræðileg áhrif þreytu: els efectes fisiològics de la fatiga
♦ fyrstu áhrif frá e-u: primers efectes d'una cosa
♦ hafa áhrif: causar efecte, fer impressió
♦ e-ð hefur þau áhrif að <+ ind.>una cosa fa que <+ subj.>, una cosa produeix l'efecte que <+ subj.
♦ vera undir áhrifum: trobar-se sota els efectes de l'alcohol
♦ vera undir áhrifum frá landnýtingu: estar sotmès als efectes de l'explotació agrària i/o ramadera
3. (gagn, skilvirknieficàcia f (p.e., medicament)
4. (hughrifimpressió f (efecte sobre l'ànim)
♦ fyrstu áhrif frá e-u: primeres impressions d'una cosa
♦ hafa mikil áhrif á e-n: causar una gran impressió a algú
áhrifa·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
impressionable, suggestionable, sensible
áhrifa·jafngildi <n. -jafngildis, -jafngildi>:
(í þýðingarfræðiequivalència f funcional (o: dinàmica) (teoria de la traducció)
áhrifa·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GENsense influència, no influent
2. (árangurslausineficaç (no eficient, que no obra)
áhrifa·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f d'influència
áhrifa·maður <m. -manns, -menn>:
persona f influent
áhrifa·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
1. <GENinfluent
2. (skilvirkur, fljótvirkureficaç (eficient)
3. (sem hrífur mjögimpressionant (que fa efecte o causa impressió)
♦ áhrifamikil frásögn: un relat impressionant (o: que causa una gran impressió)
4. (sannfærandipersuasiu -iva (convincent)
áhrifa·næmi <n. -næmis, no comptable>:
impressionabilitat f, suggestionabilitat f
áhrifa·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
impressionable, sensible
áhrifa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
variant de áhrifamikill, áhrifamikil, áhrifamikið ‘influent; eficaç, efectiu; impressionant’
áhrifa·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de la influència [exercida per...]
♦ áhrifasaga e-s: història de la influència exercida per...
áhrifa·vald <n. -valds, pl. no hab.>:
influència f, autoritat f
áhrifa·valdur <m. -valds, -valdar>:
agent m
◊ þótt viðeigandi sé að líða á loftslag sem helsta áhrifavald við skógarmörk, er saga landnýtingar mikilvæg breyta og áhrifavaldur varðandi ýmsa eiginleika svæðis svo sem örloftslag og þar af leiðandi vistfræði þess: encara que sigui adequat contemplar el clima com el màxim factor determinant de la línia que marca el límit forestal, l'historial de l'explotació agrícola i/o ramadera constitueix una variable important i un factor que condiciona diverses característiques d'una zona com ara el seu microclima i la seva ecologia especíica
♦ eðlisfræðilegur¹ ~ efnafræðilegur² ~ líffræðilegur³ áhrifavaldur: agent biològic³ ~ químic² ~ físic¹
áhrifs·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
<LINGcanvi analògic
áhrifs·laus, -laus, -laust <adj.>:
<LINGintransitiu -iva
♦ áhrifslaus sögn: un verb intransitiu
áhrifs·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<LINGverb transitiu
áhríns·orð <n.pl -orða>:
paraules f.pl que es compleixen (realitzen, duen a terme)
♦ verða að áhrínsorðum: complir-se, realitzar-se
áhuga- <en compostos>:
afeccionat -ada
áhuga·efni <n. -efnis, -efni>:
1. (tómstundagamanafecció f, afició f  (cast.) (hobby, passa-temps)
2. (áhugamálassumpte m d'interés(cast.) (afer o qüestió d'interés)
áhuga·fólk <n. -fólks, no comptable>:
afeccionats m.pl, afecció f, afició f  (cast.) (conjunt d'afeccionats a una cosa)
áhuga·maður <n. -manns, -menn>:
1. afeccionat m, aficionat m (cast.) (devot o entusiasta d'una cosa)
2. amateur m (gal·l.) (no professional)
3. interessat m 
áhuga·mál <n. -máls, -mál>:
afecció f, afició f  (cast.) (hobby)
áhuga·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. interessat -ada  (que té interès per una cosa)
♦ vera áhugasamur um e-ð: mostrar interès per una cosa
◊ þau eru mjög áhugasöm um störf sí: mostren molt d'interès per la seva feina
2. espavilat -ada  (desxondit, despert)
3. entusiasta  (ple d'entusiasme)
áhuga·verður, -verð, -vert <adj.>:
interessant
á·hugi <m. -huga, -hugar>:
interès m
♦ hafa áhuga á + Dat: tenir interès per, estar interessat -ada per, interessar-se per
♦ missa áhuga á + Dat: perdre l'interès per
♦ vekja áhuga e-s á + Dat: despertar l'interès d'algú per...
á·hyggja <f. -hyggju, -hyggjur. Gen. pl.: -hyggna o: -hyggja. Emprat hab. en pl.>:
preocupació f (maldecap, problema & inquietud)
♦ af áhyggju: desassosegadament, ansiosament, ple d’inquietud
♦ fá e-m mikillar áhyggju: causar un gran neguit a algú
♦ gera sér áhyggjur út af + Dat: fer-se cabòries per
♦ hafa áhyggjur af e-m ~ e-u: estar preocupat -ada per algú ~ una cosa, preocupar-se per algú ~ una cosa
◊ konungur hafði stórar áhyggjur í skapi sínu: el rei tenia el cap ple de maldecaps
◊ það var það sem ég hafði mestar áhyggjur af: això era el que més em neguitejava (o: preocupava)
♦ valda e-m áhyggjum: preocupar algú (causar maldecap, problema i/o inquietud a algú)
♦ e-ð veldur e m miklum áhyggjum: una cosa causa una gran preocupació (o: inquietud) a algú
áhyggju·efni <n. -efnis, -efni>:
motiu m de preocupació
áhyggju·fullur, -full, -fullt <adj.>:
preocupat -ada (ple d'ànsia, neguit o inquietud)
♦ vera áhyggjufullur [um e-ð]: estar preocupat [per una cosa]
áhyggju·laus, -laus, -laust <adj.>:
despreocupat -ada
áhyggju·leysi <n. -leysis, no comptable>:
despreocupació f
áhyggjusam·legur, -leg, -legt <adj.>:
molt preocupat -ada (ple d'ànsia, neguit o inquietud)
◊ Sturla lagði ekki til meðan þeim var tíðast að tala um boðin og var heldur áhyggjusamlegur (SS I, cap. 235, pàg. 341): l'Sturla no va intervenir mentre ells s'afanyaven a discutir les ofertes i estava força neguitós
áhyggju·svipur <m. -svips, -svipir>:
cara f d'ànsia
◊ þennan vetur átti Ásgrímur för á Síðu austur að herða að fyrrnefndum sakamönnum að þeir jáðu honum utanferð sinni, fé eða öðru tillæti. En herra biskup ritaði til hins kærasta vinar síns Runólfs ábóta í Veri að hann minnti þá á leynilega að þeir birtu í öngvu vilja sinn eða ætlan fyrir Ásgrími að ei hefði hann fyrir það hólsmun. Hann bað herra [p. 821] ábóta virða hvílíkar honum þóttu sakir þeirra að guðs lögum, svo og bað hann þennan sama ábóta skynja orð og tiltæki herra Ásgríms og gera sér kunnugt hverju hann færi fram. Ábóti gerði allt þetta og urðu bændur fegnir er þeir áttu von nokkurs varnarmanns og létu Ásgrím ei fang á sér fá þá er hann reið austur þangað. Herra Runólfur ábóti ritaði og til biskups hver orð herra Ásgrímur talaði á þingi í Kirkjubæ og svo hvað þeir töluðu með sér að Ásgrími þótti mikið að missa vináttu biskups og vildi þar allt til vinna það er hann mátti af sjálfs síns efni og betra allt og bæta það sem hann hefði mótdrægur verið heilagri kirkju og svo að hann bað herra ábóta eiga hlut í að þeir mættu sáttir verða svo að vandræðalaust mætti standa til þess er kóngur og erkibiskup greina allt það er milli manna stóð, taldi þetta vera hina mestu nauðsyn allra þeirra sem undir þeim bjuggu. Hann bað og aðra eiga hlut í að hann næði að halda Baugsstöðum framleiðis og mælti þetta allt með áhyggjusvip miklum (SS II, cap. 54, pp. 820-821): aquell hivern (és a dir, l'hivern del 1282 al 1283) l'Ásgrímur va fer un viatge a Síða, a llevant, per a pressionar els homes abans esmentats, amb qui mantenia plets pendents, perquè li fessin la promesa de marxar a Noruega [per ell], donar-li els diners deguts o fer-li d'altres concessions. Però el senyor bisbe va escriure al seu cartingudíssim amic Runólfur [Sigmundsson], l'abat de[l monestir agustí de Þykkvabæjarklaustur, a Álfta]Ver, per tal que els exhortés en secret que no revelessin en res a l'Ásgrímur la seva voluntat o els seus plans a fi d'impedir que l'Ásgrímur obtingués cap mena d'avantatge sobre ell (?) per culpa d'això. [El bisbe] també va demanar al senyor abat que considerés quines causes, de les que es tenien, eren segons les lleis de Déu (és a dir, s'havien de jutjar pel dret canònic?) i també va demanar a aquest mateix abat que fes de percebre les paraules i les accions del senyor Ásgrímur i d'assabentar-se de tot el que hi dugués a terme. L'abat va fer tot això i els bændur estigueren contents perquè havien esperat de tenir un defensor i no deixaren que l'Ásgrímur els aglapís quan hi va arribar. El senyor abat Runólfur també va escriure al bisbe quines paraules el senyor Ásgrímur havia pronunciat a una assemblea celebrada a Kirkjubær i també el que [els assistents] hi havien estat parlant entre ells[; de manera especial li va escriure] que l'Ásgrímur [hi havia dit que] estava molt afectat per haver perdut l'amistat del bisbe i volia fer tot el que estigués a les seves mans per remeiar-ho tot i expiar el fet que s'hagués mostrat advers a[ls interessos de] la Santa Església i també que havia pregat al senyor abat que contribuís activament perquè el bisbe i l'Ásgrímur poguessin reconciliar-se de manera que entre ells dos no hi hagués més dificultats fins que el rei i l'arquebisbe resolguessin totes les disputes existents entre [ells i] la gent, [l'Árgrímur, en ultra,] considerava que fer això era el més peremptòriament necessari per a tots aquells qui vivien sota llur mandat (que els eren sotmesos). [L'Ásgrímur] també havia pregat a d'altres que contribuïssin perquè ell pogués continuar detenint Baugsstaðir i que havia dit tot això amb un posat molt greu (vocabulari: #1. hólsmunur: En Baetke 19874, pàg. 267-268 no dóna pas entrada a aquest hàpax legòmenon. Ignoro què vol dir. El context deixa entendre un significat general de donar-li avantatge sobre ell; #2. fá fang á e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 124: Griff: fá fang (od. fǫng) á, af e-m jmd. zu fassen bekommen, ergreifen, jmds. habhaft werden; #3. tala e-ð með sér: En Baetke 19874, pàg. 646 no dóna pas entrada a aquesta expressió, que, tanmateix, és transparent: debatre o tractar un afer entre si; #4. e-m þykir e-ð mikið: Cf. Baetke 19874, pàg. 796: e-m þykkir e-t mikit etw. geht jmd. nahe, macht e. tiefen Eindruck auf jmd.; #5. af sjálfs síns efni: En Baetke 19874, pàg. 646 no dóna pas entrada a aquesta expressió, que, tanmateix, és transparent: amb tots els mitjans disponibles, fent tots els possibles; #6. mótdrægur: En Baetke 19874, pàg. 428 no dóna pas entrada a aquest mot, que, tanmateix, existeix en la llengua moderna amb el significat de contrari, desfavorable, advers; #7. til þess er: Cf. en Baetke 19874, pàg. 652: til þess, er bis zu dem Zeitpunkt, wo; #8. búa undir e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 75: hart er undir at búa es ist hart, dem unterworfen zu sein, sich dem beugen zu müssen; )
á·hætta <f. -hættu, no comptable>:
risc m
♦ óréttlætanleg áhætta: un risc injustificable
♦ taka [mikla] áhættu [við e-ð]: córrer (o: assumir) un [gran] risc [amb una cosa]
♦ taka [mikla] áhættu við að <+ inf.>córrer un [gran] risc <ger. +>
áhættu·álag <n. -álags, -álög>:
prima f de risc
áhættu·fé <n. -fjár, no comptable>:
capital f [de] risc
áhættu·fjármagn <n. -fjármagns, no comptable>:
capital m risc
áhættu·greining <f. -greiningar, no comptable>:
anàlisi f de riscos
áhættu·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m de risc
áhættu·iðgjald <n. -iðgjalds, -iðgjöld>:
prima f de risc
áhættu·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense risc
áhættu·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
<CINEMAdoble m & f
áhættu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de risc
áhættu·samur, -söm, -samt <adj.>:
arriscat -ada, de risc (perillós)
♦ leika áhættusöm atriði: interpretar escenes arriscades
♦ áhættusöm viðskipti: negocis arriscats
áhættu·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m d'inversió lliure, fons m de cobertura
áhættu·spil <n. -spils, -spil>:
joc m d'atzar
áhættu·stjórnun <f. -stjórnunar, no comptable>:
gestió f de riscos
áhættu·sækinn, -sækin, -sækið <adj.>:
que estima el risc
áhættu·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
factor m de risc
áhættu·þóknun <f. -þóknunar, -þóknanir>:
plus m de perillositat
á·höfn <f. -hafnar, -hafnir>
tripulació f
◊ einhverjir úr áhöfninni kunni þó að vera á lífi: alguns membres de la tripulació encara podrien estar vius
◊ fyrir hönd flugstjórans og áhafnar vil ég bjóða ykkur velkomin til Pálmu: en nom del capità i de la tripulació els dono la benvinguda a Palma
◊ kafbátur með 118 manna áhöfn: un submarí amb 118 homes de tripulació
◊ sjö manna áhöfn var handtekin: van detenir set membres de la tripulació
◊ skipið flutti 1361 farþega og 891 manna áhöfn: el vaixell transportava 1361 passatgers i 891 tripulants
♦ áhöfn á skipi (o: áhöfn skips)tripulació de navili
♦ áhöfn flugvélar: ripulació d'avió
á·höld:
nom. & ac. pl. de → áhald “eina, instrument; (pl.) estris necessaris”
♦ það eru áhöld um það hvort <+ ind.>hi ha discrepàncies si <+ ind.>
♦ það eru áhöld um hvort þetta er heimilt: hi ha opinions divergents si això està permès o no
ái <m. áa, áar>
1. <GENbesavi m (langafi)
2. (forfaðiravantpassat m (ancestre)
áið:
supí de → æja “deixar reposar un cavall”
á·kafast <-kafast ~ -köfumst | -kafaðist ~ -köfuðumst | -kafastá e-ð>:
dedicar-se amb zel i devoció a una cosa
♦ ákafast út af engu: <LOC FIGenfilar-se per no-res, tenir la cua de palla, ésser molt geniüt
á·kafi <m. -kafa, no comptable>:
1. (kapp, ákefð, ofsivehemència f (zel, fogositat, acalorament)
♦ brennandi ákafi: zel ardent
♦ af brennandi ákafa: per zel ardent
♦ mikill ákafi: gran acalorament
♦ af miklum ákafa: amb gran acalorament
♦ deila af miklum ákafa: discutir d'una manera molt acalorada
♦ með ákafa: amb ardor, amb acarnissament
2. (áfergja, kappsemiapassionament m, entusiasme m (ardor, afany, punya, aferrissament, passió vehement per fer una cosa o encalçar una meta)
♦ ákafi hans og þróttur var smitandi: el seu entusiasme i força es contagiaven
á·kaflega <adj.>:
vehementment, amb vehemència, amb gran virulència, amb força extraordinària
á·kaflegur, -kafleg, -kaflegt <adj.>:
vehement, virulent
á·kaflyndi <n. -kaflyndis, no comptable>:
temperament m ardent
á·kaflyndur, -kaflynd, -kaflynt <adj.>:
[de temperament] vehement, [de temperament] apassionat -ada
á·kafur, -köf, -kaft <adj.>:
1. (kappsamur, örfervent -a, fogós -osa (ardent, volenterós, ple de zel o diligència a l'hora de fer una cosa)
♦ vera ákafur í e-u: estar totalment ficat en una cosa
♦ e-m er ákaft fagnað: <LOC FIGrebre una càlida (o: entusiàstica; o: entusiasta) ovació
♦ e-m er ákaft um e-ð: <LOC FIGmaldar ardentment per una cosa, sentir un viu interès per una cosa, aplicar-se a fons a una cosa
2. (áhyggjagreu, seriós -osa (preocupació)
♦ ákafar áhyggjur: greus preocupacions
3. (orustaacarnissat -ada, aferrissat -ada (batalla)
♦ ákafur bardagi: combat acarnissat
4. (sársaukiviu viva, intens -a (dolor)
◊ en svo gerist með miklu móti að hún var verkjum borin af þessu og var ákafast hinn fyrsta vetur eftir:  i així va succeir que, a causa de tot això, ella es va veure turmentada de grans dolors i no va començar a experimentar milloria fins després del primer hivern
♦ ákafur sársauki: viu dolor, dolor intens
5. (refsingsever -a, rigorós -osa (càstig)
og þú skalt verða að háðung og spotti, til viðvörunar og skelfingar þjóðunum, sem umhverfis þig búa, þá er ég í reiði og heift læt dóma yfir þig ganga og með áköfum refsingum (ū-βə-ħēˈmāh   ū-βə-θɔχəˈħōθ, וּבְחֵמָה, וּבְתֹכְחוֹת)i seràs objecte d'escarni i burla per a advertència i esfereïment dels pobles que viuen al teu voltant, quan deixaré anar sobre teu les meves sentències amb ira i fúria, i amb càstigs rigorosos
á·kall <n. -kalls, köll>
1. <GENinvocació f
♦ ákall til Guðs: invocació de Déu
♦ ákall til nafns Guðs: invocació del nom de Déu
♦ ákall til djöfulsins: invocació del diable
♦ → djöflaákall “invocació de dimonis”
2. (bænarákall, ákall [til] heilags andaepiclesi f (fórmula litúrgica)
♦ ákall evkaristíunnar: epiclesi f (fórmula d'invocació a l'Esperit Sant demanant-li de transformar el pa i el vi durant l'eucaristia)
3. (bæn, ávarpcrida f (a fer una cosa, convocar a una cosa)
♦ ákall [til e-s] um e-ð: crida [a algú] a una cosa
á·kalla <-kalla ~ -köllum | -kallaði ~ -kölluðum | -kallaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENinvocar una cosa ~ algú
♦ ákalla Guð: invocar Déu
◊ úr djúpinu ákalla ég þig (qāˈrāʔ ~ קָרָא:   mi-mmaʕămaqˈqīm   qərāʔˈθī-χā   ʝəhˈwāh,   מִמַּעֲמַקִּים קְרָאתִיךָ יְהוָה), Drottinn: t’invoco, Senyor, des de les profunditats [del meu abisme]
♦ ákalla nafn Guðs: invocar el nom de Déu
2. (hrópa til e-sfer una crida a algú (apel·lar algú)
♦ ákalla e-n um e-ð: fer una crida a algú per una cosa
ákavíti <n. ákavítis, ákavíti>:
<CULINaquavit m, akvavit m
ákefð <f. ákefðar, no comptable>:
zel m
◊ ákefð mín (qinʔāˈθ-ī, קִנְאָתִי) eyðir mér, því að fjendur mínir hafa gleymt orðum þínum: el meu zel em consumeix perquè els meus enemics han oblidat les teves paraules
◊ með ákefð (t͡sōδ, צוֹד) eltu mig (t͡sāˈδū-nī, צָדוּנִי), eins og fugl, þeir er voru óvinir mínir án saka: amb zel m'han acaçat, com un ocell, els qui són els meus enemics sense motiu
◊ í ákefð minni (ū-βə-qinʔāˈθ-ī, וּבְקִנְאָתִי), í minni brennandi heift, tala ég það: Vissulega, á þeim degi skal mikill jarðskjálfti verða á Ísraelslandi: en el meu zel, en la meva còlera ardent dic això: certament, aquell dia hi haurà un gran terratrèmol a la terra d'Israel
á·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrslna>:
topada f, xoc m, col·lisió f
♦ ákeyrsla á e-ð: topada amb una cosa
◊ harkaleg ákeyrsla á ljósastaur: violenta col·lisió contra el pal d'un fanal
ákjós·anlega <adv.>:
segons desig, a cor què vols
ákjós·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
desitjable
◊ hversu miklu betra er að afla sér visku en gulls og ákjósanlegra (bāˈħar ~ בָּחַר:   ū-qəˈnōθ   bīˈnāh   niβˈħār   mi-kˈkāsɛφ,   וּקְנוֹת בִּינָה, נִבְחָר מִכָּסֶף) að afla sér hygginda en silfurs: que de molt millor que adquirir or és adquirir la saviesa! I que de molt més desitjable és adquirir la intel·ligència a l`argent!
á·klaga <-klaga ~ -klögum | -klagaði ~ -klöguðum | -klagaðe-n>:
acusar algú (ákæra)
◊ sárlega samviskan ǁ sekan áklagar, ǁ innvortis auman mann ǁ angrar og nagar: la consciència acusa, dolorosament, el culpable, turmenta i rosega pel dedins el miserable
á·klæði <n. -klæðis, -klæði>:
1. <GENentapissat m
♦ áklæði á sófanum: l'entapissat del sofà
2. (söðulklæðigualdrapa f (tela sobre la qual va la sella)
3. (rúmábreiðacobertor m (de llit)
á·klögun <f. -klögunar, no comptable>:
acusació f (ákæra)
◊ upphaf alls mesta ófögnuðs, ǁ áklögun ströng og reiði guðs, ǁ bætt er, friðstillt og forlíkað. ǁ Faðirinn lét sér lynda það. ǁ Sonurinn bar hans bræði frí. ǁ Borgaðist þrællinn út með því: l'origen del més gran infortuni, la severa acusació i l'ira de Déu, fou reparat, expiat i rescabalat. El Pare ho va trobar bé. El Fill va portar lliurement la còlera de son pare. Amb això l'esclau fou remut de la seva servitud
◊ rægður varstu fyrir ranga sök, ǁ réttláti Jesú mildi, ǁ upp á það öll mín illskurök ǁ afplánuð verða skyldi. ǁ Áklögun sú sem þoldir þú, ǁ þess bið ég, herrann frómi, ǁ sé mitt forsvar, ǁ þá finnst ég þar ǁ fyrir þeim stranga dómi: fores calumniat per falsa causa, Jesús just, misericordiós, per tal que tot l'origen de la meva malvestat fos expiat (=redimit). Que l'acusació que vares patir -t'ho prego, pietós Senyor-, sigui la meva defensa quan em trobaré allà, davant el judici sever (vocabulari: #1. fyrir ranga sök: per entrendre aquest complement circumstancial crec que el millor és suposar una frase del tipus fores calumniat, denunciat falsament, ja que és obvi que hom no pot pas calumniar ningú a dret: calumniar sempre implica acusar falsament algú; #2. illskurök: no sé què vol dir realment aquest mot. Entenc que el poeta hi fa referència a la remissió del pecat original -l'inici de la maldat del poeta- amb la mort del Crist (per tant, illskurök equivaldria a erfðasyndin, upprunasyndin). Altrament, el context sembla exigir un significat fossin expiades totes les meves males accions; )
◊ áklögun fyrsta andleg var, ǁ um það Pílatus sinnti ei par, ǁ önnur um skylduskatt. ǁ Hann vissi vel, þeir sögðu ei satt, ǁ svoddan málum þegjandi hratt: la primera acusació fou espiritual. En Pilat no la tingué en compte gens ni mica. La segona [fou] sobre els tributs deguts. En Pilat sabia bé que no deien ver, callant refutà aitals paraules
◊ Lögmál Drottins þá hefndum hart ǁ hótar mér eftir vonum, ǁ aftur minn Jesús ansar snart: ǁ Engin sök finnst hjá honum. ǁ Sakleysið mitt til sanns ǁ segi eg nú orðið hans. ǁ Engin áklögun fljót ǁ orka skal neitt á mót ǁ mínum þollyndis þjónum. -: quan la Llei del Senyor m'amenaci durament amb venjança segons les expectatives, promptament Jesús tornarà a respondre: “Cap culpa es troba en ell. La meva innocència, us dic en veritat, ara és tornada la seva. Cap acusació ràpida no podrà fer res contra el meu pacient servent” (vocabulari: #1. eftir vonum: és a dir, com serà merescudament esperable, tal com m'ho hauré ben merescut; )
á·koma <f. -komu, -komur. Gen. pl.: -koma o: -komna>:
1. (bólur á hörundierupció f [cutània] (butllofes de la pell)
2. (meiðslilesió f (ferida infligida)
◊ Þorsteinn mælti þá: "Það er flestum mönnum kunnigt hér um sveitir hversu fór um fund vorn Más frænda vors og svo hitt að það mál er undir mig komið. Er það nú gerð mín að jafnt skal víg Högna bróður míns og ákomur þær er fengu menn Más, smár og stórar. Hrómundur skal sekur vera milli Hrútafjarðarár og Jökulsár í Skagafirði fyrir víg Högna en hafa ekki fyrir örkuml sín. Már skal eiga Hjallaland því að úr hans landi að eins má upp ganga en gjalda oss bræðrum hundrað silfurs. Þorgrímur skinnhúfa skal ekki hafa fyrir sína ákomu og er hann þó verra verður": en Þorsteinn aleshores va dir: “La major part de gent d'aquestes contrades saben com va anar la topada entre en Már, el meu parent, i els seus homes i jo i els meus i també que l'afer ara s'ha posat a les meves mans perquè sigui jo el qui el resolgui. La meva sentència arbitral és que la mort d'en Högni, mon germà, compensi les lesions i ferides, grans i petites, que hagin sofert els homes d'en Már. Per la mort d'en Högni, en Hrómundur serà desterrat del territori comprès entre el riu Hrútafjarðará i el riu Jökulsá al fiord d'Skagafjörður i no tindrà res per les seves mutilacions. En Már tindrà [la propietat de] Hjallaland perquè només s'hi pot pujar des de les seves terres, però[, a canvi,] ens pagarà a mi i els meus germans la quantitat de cent unces d'argent. En Þorgrímur gorra-de-pell no rebrà res per la seva ferida i així i tot, es mereix quelcom de pitjor”
◊ gengu menn þá að Þorkatli presti og báðu hann bjóða þeim sæmdir fyrir fjörráð og fyrir ákomur þær er heimamenn hans höfðu veitt þeim Þorgilsi og Einari meðan þeir voru inni því að hvortveggi þeirra var skemmdur á hendi er þeir komu út (SS II, cap. 404, pàg. 625): aleshores hom anà a cal prevere Þorketill per demanar-li que fes ofertes honorables pels atemptats i per les ferides [o lesions] que gent de la seva casada havia fetes al Þorgils i a l'Einar quan hi eren dedins car l'un i l'altre tenien esgarrapades a les mans en sortir-ne
3. (söfnundeposició f (sedimentació, dipòsit, caiguda)
♦ ákoma brennisteins: deposició de sofre
♦ ákoma mengunarefna: deposició de pol·luents (o: contaminants)
♦ ákoma úr andrúmsloftinu: deposició atmosfèrica
♦ viðmiðunarmörk fyrir ákomu: valor[s] límit de deposició (o: sedimentació)
4. (söfnun á jökliacumulació f (a glacera)
ákomu·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
(safnasvæði á jöklizona f d'acumulació (a glacera)
á·kúrur <f.pl -kúra>:
renyada f, reprimenda f
♦ fá ákúrur: rebre una renyada
♦ fá ákúrur fyrir að <+ inf.>ésser reprès per <+ inf.>
♦ veita barni ákúrur: renyar un infant
á·kvarða <-kvarða ~ -kvörðum | -kvarðaði ~ -kvörðuðum | -kvarðaðe-ð>:
fixar una cosa (determinar, acordar)
♦ ákvarða dag: fixar un dia
á·kvarðaður, -kvörðuð, -kvarðað <adj.>:
fixat -ada (determinat, acordat, decidit)
ákvarðana·taka <f. -töku, no comptable>:
presa f de decisió (o: decisions) 
á·kveða <-kveð ~ -kveðum | -kvað ~ -kváðum | -kveðiðe-n>:
decidir una cosa
♦ við höfum ákveðið að <+ inf.>hem decidit de <+ inf.>
♦ ákveða sig: decidir-se
á·kveðinn, -kveðin, -kveðið <adj.>:
1. <GENdecidit -ida, acordat -ada
♦ að ákveðnum tíma: a l'hora convinguda (o: acordada
2. <GRAMdeterminat -ada
♦ ákveðinn greinir: <GRAMarticle determinat
ákvæða·skáld <n. -skálds, -skáld>:
<FOLCL / LITERákvæðaskáld m & f , poeta o poetessa que pot compondre poemes que tenen tanta de força que poden canviar l'estat de les coses, com p.e., el temps atmosfèric
á·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
1. <JURdisposició f [legal] (lagaákvæði)
♦ ákvæði í lögum: disposició f legal, disposicions f.pl legals
♦ ákvæði laga: disposicions legals
♦ ákvæði stjórnarskrárinnar: esmena f a la constitució (dels Estats Units d'Amèrica)
♦ áttunda ákvæði stjórnarskrárinnar: la vuitena esmena a la constitució
♦ ákvæði í samningi: clàusula f contractual
2. <GRAM = ákvæðisorðdeterminant m 
3. <FOLCLákvæði m, eixarm, versos o fórmula d’imprecació, maledicció o malfat
◊ Katla mælti: "Vera má víst að hann eigi eigi góða móður en eigi hlýtur hann af því illt af mér að eg vildi það. En það væri vilji minn að þér hlytuð allir illt af mér. Vænti eg og að það mun svo vera. Skal nú og eigi leyna yður því að eg hefi valdið meini Gunnlaugs Þorbjarnarsonar er þessi vandræði hafa öll af hlotist. En þú Arnkell," segir hún, "mátt eigi af þinni móður illt hljóta er þú átt enga á lífi en um það vildi eg að mín ákvæði stæðust að þú hlytir því verra af föður þínum en Oddur hefir af mér hlotið sem þú hefir meira í hættu en hann. Vænti eg og að það sé mælt áður lýkur að þú eigir illan föður": la Katla li va etzibar: “És possible que no hagi tingut una bona mare, però no pateix mal de mi ni perquè jo ho hagi volgut. I tot el meu voler és que tots vosaltres patiu mal per mi. I espero que realment sigui així. Tampoc no us ha de quedar amagat que jo sóc la qui va causar al Gunnlaugur Þorbjarnarson el dany del qual han derivat totes aquestes desgràcies. Quant a tu, Arnkell”, li va dir, “i ja que no pots rebre cap mal de ta mare perquè és morta, voldria que es compleixi [en tu] la meva maledicció que rebis de ton pare un mal pitjor que el que l'Oddur ha rebut de mi ja que per tu està més en joc que no pas per ell. També espero que al final, abans que tot acabi, es digui que has tingut un mal pare”
4. (ummæli, tilætlun, tillagaproposta m (paraules, declaració, exposició d'idees que es posen a la consideració d'altri)
◊ konungur fann það að Þorfinnur var miklu skapstærri en Brúsi og kunni verr pynding þessi. Trúði konungur Þorfinni verr en Brúsa. Sá konungur það að Þorfinnur mundi þykjast styrks eiga von af Skotakonungi þótt hann brygðist í þessu sáttmáli. Skildi konungur það af visku sinni að Brúsi gekk treglega að öllu sáttmáli en mælti það eina um er hann ætlaði sér að halda. En þar er Þorfinnur var, þá er hann hafði ráðið hvern hann vildi upp taka, þá gekk hann glatt að öllum skildaga og dró um það engan hlut sem konungur veitti hin fyrstu ákvæði en það grunaði konung að jarl mundi gera eftir sumar sættir: el rei va constatar que en Þorfinnur era molt més arrogant que en Brúsi i que es doblegaria pitjor a aquest constrenyiment [que no en Brúsi. Per aquesta raó] el rei confiava menys en el Þorfinnur que en en Brúsi. El rei veia que en Þorfinnur devia pensar que tindria la possibilitat d'obtenir l'ajut del rei d'Escòcia posat el cas que trenqués l'acord que havia conclòs amb ell. El rei, en la seva saviesa, comprenia que en Brúsi s'havia compromès a contracor a acceptar aquest pacte, però que només havia promès el que realment tenia la intenció de complir. Quant al Þorfinnur, un cop que havia decidit quina decisió prendre, accedia de bon grat a totes condicions [d'un acord o pacte], i no posava cap objecció a les primeres propostes que el rei hagués fet (és a dir, a les disposicions o estipulacions que el rei hagués exposat inicialment). El rei, emperò, sospitava que el iarl Þorfinnur després refaria algunes clàusules [al seu gust]
5. (úrskurður, ákvörðundecisió f (determinació presa sobre un afer)
◊ Snorri mælti: "Ekki mun eg lengur yfir þessu sitja. Mun eg nú segja yður hvað mitt ákvæði er, að eg vil Höskuld bæta láta þrennum manngjöldum en það eru sex hundruð silfurs. Skuluð þér nú að gera ef yður þykir of mikið eða of lítið": l'Snorri els va dir: “No em caldrà repensar-ho gaire. Ara mateix us diré quina és la meva decisió: vull que compensació per la mort d'en Höskuldur sigui la compensació triple per la mort d'un home, és a dir, sis-centes unces d'argent. Canvieu ara aquesta decisió si us pareix massa o massa poc”
ákvæðis·orð <n. -orðs, -orð>:
<GRAMdeterminant m 
ákvæðis·laun <n.pl -launa>:
salari m a preu fet, salari m per rendiment
ákvæðislauna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de sou per rendiment
ákvæðis·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
<GRAMsintagma determinatiu
ákvæðis·teigur <m. -teigs, -teigir (o: -teigar)>:
<AGRIparada f de fenàs segable en un dia
◊ Stórólfur fékk honum þá orf og nýjan ljá og var hvorttveggja mjög stórkostlegt. Ormur vatt ljáinn í sundur milli handa sér en steig í sundur orfið og kvað sér hvorki skyldu. Snýr Ormur þá í brottu og fær sér tvo fjórðunga járns og fer til smiðju og gerir sér ljá. Síðan tók hann sér einn ás úr viðarbulungi og gerði sér mátulega hátt og færði í tvo hæla stóra og lét þar í koma ljáinn þann nýja og vafði síðan með járni, gekk síðan ofan á engjar. Þar var svo háttað landslegi að þar var þýft mjög en bæði loðið og grasgott. Ormur tók til að slá og slær þann dag allan til kvelds. Stórólfur sendi griðkonur sínar að raka ljána eftir Ormi en er þær komu á engjarnar sáu þær að Ormur hafði haft múgaslátt. Tóku þær þá til og ætluðu að hvirfla heyið en það gekk þeim eigi svo greitt sem þær ætluðu því að þær gátu öngan múga hrært hvorki með hrífu né höndum, fóru heim síðan og sögðu bónda. Fór hann þá og reið á engjar um kveldið. Sá hann þá að Ormur hafði slegið af þúfur allar og fært þær saman í múga. Hann bað hann þá upp gefa og ónýta eigi meira. Ormur gerði þá og svo og var þá ljár hans máður upp í smiðreim. Þá hafði Ormur slegið átta stakka völl og þær einar engjar eru sléttar af Stórólfshvoli og er kallaður ákvæðisteigur milli hverra múga. Sér þessa alls merki enn í dag: un dia l’Stórólfur va parlar amb son fill l'Ormur per demanar-li que anés a les prades a segar-les. “Aquest estiu ens manquen missatges”, li va dir son pare. “On és la falcella amb què he de segar-les?”, li va demanar l'Ormur. L’Stórólfur li va donar un mànec i una fulla de falcella i totes dues parts eren de magnífica faiçó. L'Ormur va trencar la fulla amb les seves mans i va migpartir el mànec trepitjant-lo amb el peu i li va dir que no podia fer res [amb aquelles dues parts]. L'Ormur aleshores girà l'esquena i se'n va anar i va agafar dos quarts de ferro i amb ells es dirigí a la fornal i s'hi va fer una falcella. Tot seguit va agafar una biga d'una pila de fusta i llenya [que hi havia allà i la va rebaixar fins a donar-li una forma de dimensions adequades i hi va fixar dos grans manellons i també la nova fulla i els va folrar de ferro a continuació i després va baixar fins a les prades. El terreny allà era molt irregular, amb molts de monticles de terra coberts d'herba espessa i bona. L'Ormur va començar a segar el fenàs i va estar segant tot lo dia fins a la posta de sol. L'Stórólfur va enviar va enviar les minyones del mas allà on era l'Ormur perquè arrepleguessin amb rampins el fenàs segat. Quan les minyones varen arribar allà on era l'Ormur varen veure que l'Ormur havia segat el fenàs en grans caramulls (‘múgusláttur’). Es varen posar a la feina amb la intenció de girar el fenàs però no els va anar tan falaguerament com havien cregut perquè no pogueren remoure cap múgi, cap munt de fenàs, ni amb els rampins ni amb les mans. Així que tot seguit se'n tornaren a les cases del mas i ho contaren al bóndi. L'Stórólfur s'hi posà en camí i va arribar a les prades al vespre. Va veure-hi que l'Ormur havia segat tots els monticles i que els havia aplegats en munts. L'Stórólfur li va manar que deixés de segar i fer matx. L'Ormur va creure i [en el moment de fer-ho], la fulla de la seva falcella s'havia gastada tota fins a l'esquena del tall. L'Ormur havia segat redol de vuit stakkar de fenàs. I aquestes prades [avui en dia] són les úniques pastures planes que hi ha a Stórólfshvoll. I conten que entre cada múgi hi havia una jornada sencera de feina. Avui en dia encara se'n poden veure les traces de tot això (vocabulari: #1. ákvæðisteigur: Cf. Baetke 19874, pàg. 13: ákvæðis-teigr m. Wiesenstück, das an einem Tag gemäht wird, e. Tagewerk Heumahd; )
ákvæðis·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball m a preu fet
ákvæðis·vinnumaður <m. -vinnumanns, -vinnumenn>:
treballador m a preu fet, treballadora f a preu fet
á·kvörðun <f. -kvörðunar, -kvarðanir>:
1. <GENdecisió f
♦ að eigin ákvörðun: de motu proprio, per decisió pròpia
♦ sameiginleg ákvörðun: decisió en comú, acord [pres] en comú; cogestió f
♦ taka ákvörðun um e-ð: prendre una decisió sobre una cosa
♦ taka erfiða ákvörðun: prendre una decisió difícil
♦ taka skjótt ákvörðun um e-ð: prendre ràpidament una decisió sobre una cosa
♦ taka ákvörðun um hvort <+ ind.>prendre la decisió si <+ ind.>
♦ þurfa að taka ákvarðanir sem gersamlega breyta lífi manns: haver de prendre decisions que canviaran totalment la vida d'un [home]
♦ taka rangar ákvarðanir: prendre decisions equivocades
2. <JURresolució f 
ákvörðunar·land <n. -lands, -lönd>:
país m de destinació
ákvörðunar·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de destinació
á·kæra <f. -kæru, -kærur. Gen. pl.: -kæra>:
<JURacusació f (fiscal)
♦ opinber ákæra: acció (o: acusaciópública
♦ sæta opinberri ákæru fyrir e-ð: ésser sotmès -esa a [una] acció (o: acusaciópública per una cosa
◊ maður sem ekki sætir opinberri rannsókn eða ákæru er... : la persona que no estigui sotmesa a investigació o acusació públiques és...
á·kæra <-kæri ~ -kærum | -kærði ~ -kærðum | -kærte-n>:
acusar algú
♦ ákæra e-n fyrir e-ð: acusar algú de...
♦ ákæra e-n fyrir glæp: acusar algú d'un crim
á·kærandi <m. -kæranda, -kærendur>:
demandant m & f, part actora
á·kærður, -kærð, -kært <adj.>:
demandat -ada, part demandada; acusat -ada; denunciat -ada
♦ hinn ákærði: l'acusat
♦ hin ákærða: l'acusada
♦ ákærður fyrir morð og morðtilraun: acusat d'assassinat i d'intent d'assassinat (o: d'assassinat fallit)
á·köllun <f. -köllunar, no comptable>:
1. <GENapel m, crida f
2. <RELIGinvocació f
ál <n. áls, no comptable>:
alumini m
á·lag <n. -lags, -lög>:
1. (byrðicàrrega f (pes anímic, pòndol)
♦ e-ð er álag á e-n: una cosa és una càrrega per a algú
2. (líkamlegt & andlegt, innri spenna, streituvaldurpressió f (força o tensió anímiques exercida per algú o alguna cosa sobre algú altre & estrès & estregament del cos per haver-lo sotmès a gran esforços)
♦ finna fyrir álagi: #1. <GENsentir una pressió #2. (áhyggjufullur, bugaður á sál, niðurdreginnsentir-se aclaparat -ada (sentir-se afeixugat, preocupat per alguna cosa)
♦ vera undir miklu álagi: estar sotmès a fortes pressions
♦ vinna undir álagi: treballar sota pressió
♦ þola álagið: suportar la pressió
♦ Z 566: Annað líkamlegt og andlegt álag tengt vinnu: Z566: d'altres problemes de tensió mental o física relacionades amb el treball
♦ → ofurálag “excés d'estrès”
3. (viðauki, viðbót, kaupbætirplus m (bonificació o complement de sou)
♦ → gæsluvaktaálag “complement salarial per torn de guàrdia” (p.e., a hospitals)
♦ → óþægindaálag “*plus per perjudicis i incovenients”
♦ → vaktaálag “plus de treball per torns” (complement salarial per treballar fora de torn)
4. (álaga, hækkun verðs eða skatts eða skattbyrðirecàrrec m (augment de preu, de càrrega impositiva)
♦ sligast (o: [vera að] kikna) undan álagi: estar ensorrant-se a causa dels recàrrecs fiscals
5. (á fjármálamarkaði: munur á sölu- og kauptilboðispread m (en els mercats financers: diferència entre el preu de venda i el de compra)
6. (viðbótagreiðsla hjá tilteknum fjármálaaðgerðumprima f (import extra abonat en el marc de certes operacions financeres)
♦ álag vegna markaðsáhættu: prima f de risc del mercat
♦ álag vegna vaxtaáhættu: prima f de risc al venciment, MRP f, prima f per risc de maduresa, prima de risc al reemborsament
♦ → áhættuálag “prima de risc”
♦ → innköllunarálag “prima de rescat”
♦ → torsöluálag “prima per liquidesa”
♦ → vanefndaálag “prima per risc d'insolvència”
♦ → vanskilaálag “prima per risc d'insolvència”
♦ → verðbólguálag “prima per inflació”
7. (á farsímakerfitràfic m (en sistemes o xarxes de telecomunicacions)
8. álög <n.pl álaga>: (töfrar, galdrarmalefici m, sortilegi m (encantament maligne)
♦ prins í álögum: un príncep encantat
♦ hneppa e-n í álögum: encantar algú, deixar encantat -ada algú
♦ leggja álög á e-n: encantar algú, fer un encanteri a algú
♦ leysa e-n úr álögum: desencantar algú, alliberar algú d'un malefici
♦ losna úr álögum: quedar desencantat -ada d'un encanteri
♦ setja álög á e-n: encantar algú, fer un encanteri a algú
♦ það eru eins og álög á mér: <LOC FIGés com si estigués maleït (o: embruixat)
álaga·blettur <m. -bletts, -blettir>:
indret encantat
álaga·svefn <m. -svefns, no comptable>:
(í barnaævintýrumson màgic provocat per un encanteri (en rondalles)
♦ sofna álagasvefni: adormir-se en un son màgic, fruit d'un encanteri
◊ Þyrnirós veit ekki af álögunum sem hvíla á henni, að hún skuli stinga sig á snældu og sofna álagasvefni sem ekki muni rofna fyrr en ungur prins frelsar hana: la Bella Dorment viu ignorant el malefici que pesa sobre ella: que es punyirà el dit amb un fus i s'adormirà en un son màgic que no es trencarà fins que un jove príncep la n'alliberi
♦ liggja sofandi í álagasvefni: estar adormida dormint el son màgic provocat per l'encanteri
♦ liggja í rúmi sínu í álagasvefni: jeure en el seu llit dormint-hi el son màgic provocat per l'encanteri
á·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
imposició f (acte o fet de gravar amb impost o impostos etc.)
♦ fresta álagningu skattsins: ajornar la imposició de l'impost
♦ álagning skatta: taxació de l'impost [a pagar] (skattaálagning)
♦ álagning á e-ð ~ e-m: gravamen [fiscal] d'una cosa ~ d'algú
◊ álagning á sígarettur: gravamen [fiscal] sobre les cigarretes
♦ álagning á e-u: imposició d'un impost, aplicació d'un impost
◊ álagning á virðisaukaskatti: aplicació de l'IVA
álagningar·seðill <m. -seðils, -seðlar>:
full m de notificació de l'IRPF a pagar, preliquidació f de l'IRPF
álags·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
<ECONdespeses f.pl generals
álags·próf <n. -prófs, -próf>:
<ECONprova f de resistència, test m d'estrès
álags·tími <m. -tíma, -tímar>:
hora f punta (fl./pl.: hores punta)
álags·vextir <m.pl -vaxta>:
<ECONmarge m d'interès
álappa·legur, -leg, -legt <adj.>:
(kauðalegurmal fet -a, barroer -a (groller, bast, mancat de finor o de bell acabat, matusser)
á·las <n. -lass, no comptable>:
blasme m, vituperi m
◊ ...til þess að hann verði eigi fyrir álasi: ...per tal que no sigui objecte de blasme
á·lasa <-lasa ~ -lösum | -lasaði ~ -lösuðum | -lasaðe-m>:
reprendre algú, reprovar algú, renyar algú
◊ Elífas álasar Job: Elifaz reprèn Job
♦ álasa e-m fyrir e-ð: reprovar una cosa a algú, blasmar algú per...
ál·brosma <f. -brosmu, -brosmur. Gen. pl.: -brosma>:
licodi morena m (peix Lycenchelys muraena)
♦ Sars álbrosma: licodi m de Sars (peix Lycenchelys sarsii)
ál·duft <n. -dufts, no comptable>:
<QUÍMalumini polvoritzat, pólvores f.pl d'alumini
á·legg <n. -leggs, -legg. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
1. (kjötsneiðarembotit m (rodanxa, tall, tallada o llenca d'embotit o carn freda per a entrepà o entremès)
♦ brauð og álegg: pa i companatge
2. (ostsneiðarformatge m (rodanxa, tall, tallada o llenca de formatge per a entrepà o entremès)
áleggs·skeri <m. -skera, -skerar>:
talladora [elèctrica] d'embotit i formatge, tallafiambres m
á·leiðis <adv.>:
en marxa
◊ hann gekk alltaf lengra og lengra áleiðis: va caminar i caminar [cap endavant] sense descans
◊ síðan gengu þeir drjúgan spöl áleiðis: després van prosseguir la marxa i feren una bona tirada de camí
♦ áleiðis til e-s: de camí cap a una cosa, en direcció cap a una cosa
♦ koma e-u áleiðis: #1. (þoka e-u áframendegar una cosa (realitzar una cosa)#2. (til annarra); [fer] passar una cosa [a d'altres] (fer arribar o transmetre una cosa, p.e., un missatge, a algú)
♦ e-u þokar áleiðis: una cosa va avançant [lentament], una cosa va fent progressos
<víkja áleiðis með e-m: fer costat a algú
á·leitinn, -leitin, -leitið <adj.>:
1. (ásækinn, óviðeigandiimportú -una (intempestivament molest, inoportú) (leita á e-n)
♦ spyrja áleitinnar spurningar: fer una pregunta importuna (o: impertinent, indiscreta)
2. (ágengur, uppáþrengjandicarregós -osa (pesat, molestós, desagradablement insistent) (leita á e-n)
3. (særandi, móðgandiofensiu -iva, injuriós -osa ([verbalment] agressiu, vexador) (leita á e-n)
◊ þeir komu til þess manns er Hárekur hét. Hann var ættstór og mjög áleitinn og hafði sveit manna um sig við sitt skaplyndi. En er hann sá Íslendinginn tók hann til að spotta hann og hæða (cf. Hávamál 132) á marga vegu. Fór nú svo fram um hríð að þeir ortust á vísur og varð Brandur hlutdrjúgari svo að Hárekur fékk úr verra. Hárekur kvað Brand eigi hafa beðið sig byggðarleyfis en fylkismenn sögðu að þeir bræður ættu heimila sveitarvist þeim sem þeir vildu. Hárekur var hinn mesti vígamaður og bætti engan mann fé: van anar a ca un home que es deia Hárekur. Era de bon llinatge però molt malambrós i tenia al seu voltant un tropell de gent que s'adeia bé amb el seu tarannà. Quan va veure l'islandès va començar a fer-ne befa i a burlar-se'n de diferents maneres. La cosa va continuar de tal manera que aviat van començar a fer-se escarn l'un a l'altre amb versos i en Brandur va dur les de guanyar mentre que en Hárekur se'n duia la pitjor part. En Hárekur va dir que en Brandur no havia demanat permís per a estar-se allà però els fylkismenn van replicar-li que els germans tenien el dret a concedir allotjament en el fylki a qualsevol que volguessin. En Hárekur era el més gran dels homeiers, un home que mai no havia pagat cap mena de compensació pels homes que havia mort
◊ Ketill var manna minnstr ok inn skjótligasti, hávaðamaðr, framgjarn ok hvatvíss ok fullr áræðis ok inn áleitnasti. Hann var kallaðr Ketill kregð, því at hann var svá lítill: en Ketill era molt baixet però viu com un llamp, sorollaire, impetuós, arrauxat, ple d'empenta i el més càustic que un es pugui imaginar. Li deien Ketill Arna perquè era tan petit
4. (niðrandicriticaire, detractor -a (que té a dir de tot, que troba defectes arreu) (leita á e-n)
◊ hafði hann á því grun að Björn færi með róg og hviksögur milli þeirra Brynjólfs og var þá heldur fátt með þeim. Björn var maður skapbráður og þóttist eiga traust öruggt, var áleitinn og öfundsamur. Eiríki var skipað hjá Bergi, þá Geirmundi, þá sátu bændur hver hjá öðrum og höfðu sveit eigi alllitla. Bergur drakk jafnan lítið því að hann var krankur og skyldi hann því eigi meira drekka en hann vildi og engi víti. Var Brynjólfur vel til hans, þótti hann vera gegn og óskapbráður: [en Þorgils] tenia la sospita que en Björn sembrava calúmnies i xafarderies sobre ell davant en Brynjólfur, de manera que hi havia poca relació entre ells dos. En Björn era un home que tenia la cua de palla i creia que tenia un suport segur (? No acabo d'entendre el sintagma öruggt traust), era envejós i tenia a dir de tothom (o potser ofensiu, [verbalment] agressiu?). A l'Eiríkur l'havien col·locat al costat d'en Bergur i a continuació hi seia en Geirmundur i després els bændur, un a continuació de l'altre i eren una colla no precisament petita. En Bergur sempre bevia poc perquè estava delicat de salut i per aquesta raó no estava obligat a beure més del que volgués ni el feien beure com a càstig. En Brynjólfur mantenia bones relacions amb ell, el considerava honrat i un home que no s'escalfava fàcilment el cap
◊ en þat er at segja, at Guð fylldi þat er hann sagði spámǫnnum sínum á þessa lund: Sedentem aduersum fratrem tuum et occulte detrahentem hunc pĕrsĕquēbor, þann mun ek hegna, kvað drottinn, er sezk í móti bróður sínum er finnr at hónum í hljóði. Enn mælti hann svá: nōlī dīlĭgĕre dētrăhĕre, nē ērādīcēris, elskaðu eigi áleitni, at eigi gerir þú þik upp. Nú ok svá hverr, er hann veit sik hluttakara vera þessa skauplastar, at hann sé áleitinn eðr atfundull, þá íhugi hann þat, er eptir ferr, ok láti sér annars víti at varnaði: i s'ha de dir que Déu ha complert el que va dir als seus profetes d'aquesta manera: castigaré, va dir el senyor, aquell qui seu davant el seu germà i el dejecta en secret (cf. el Psalm 50,20: þú situr og bakmælir bróður þínum / og ófrægir son móður þinnar i el Psalm 101,5: rægi einhver náunga sinn í leyni, þagga ég niður í honum. / Hver sem er hrokafullur og drembilátur í hjarta, hann fæ ég ekki þolað) i encara va dir: “no estimis el dejectar per tal que no siguis arrabassat (cf. Proverbis 20,13, Vulgata latina, versio antiqua: noli diligere detrahere, ne extollaris: aperi oculos tuos et implere panibus). Així doncs, qualsevol que sàpiga que comparteix aquest vici de la calúmnia, de manera que sigui detractor o malfamador, que mediti sobre el que s'exposa a continuació i que el càstig d'un altre li serveixi a ell d'advertència (el text llatí fa: “his itaque decursis non arbitror graue uideri, si paululum promissionis nostrae metas excesserimus, ut dictum Domini, quod per os sanctorum prophetarum locutus est, impletum esse doceamus: Sedentem aduersus fratrem suum et detrahentem occulte persequebar; et alibi: noli diligere detrahere, ne eradiceris. Vt quicumque forte huiusmodi captus est consuetudine cum legerit, qualiter in his qui sancto uiro detrahere ausi sunt fuerit uindicatum, ipse etiam in aliis emendetur”)
◊ nú er sá margur ólundvær við aðra, er hann kann illa því, ef aðrir eru við hann óhægir. Sá er margur atfundull og áleitinn of annarra hagi, er við hvert orð verður illa, það er honum er til áleitni lagt. Sá vill margur fátt eða ekki sitja öðrum það, er honum þykir til leitað við sig, er nær vill mjög sjaldan jöfnuð öðrum bjóða: doncs bé, n'hi ha molts que són bròfecs amb els altres però els prenen malament que no siguin amables amb ells. N'hi ha molts que són detractors i criticaires amb els assumptes dels altres però que es posen fellons per qualsevol parauleta de blasme que els adrecen. I n'hi ha molts que només estan disposats a proporcionar poc o que no està disposats a procurar gens a un altre allò que ells creuen que va en detriment seu (Baetke 19874 no dóna pas entrada al verb: leita til við e-n. L'interpreto en el sentit de: emprendre o fer una cosa contra [els interessos d']algú. És a dir, volen que els altres facin concessions i siguin justos en els tractes amb ells, però són incapaços d'ésser justos en els tractes que ells proposen als altres) però que molt rares vegades volen fer una oferta equitativa a un altre
á·leitni <f. -leitni, no comptable>:
1. (ásækniimportunitat f (qualitat d'importú & acció importuna) (leita á e-n)
◊ ég segi yður, þótt hann fari ekki á fætur og fái honum brauð vegna vinfengis þeirra, þá fer hann samt fram úr sakir áleitni hans (ἀναίδεια) og fær honum eins mörg og hann þarf: us asseguro que, encara que no es llevi a donar-los-hi perquè és amic seu, almenys per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot allò que necessiti
2. (kvabb, ýtni, ágengni, uppátroðslapesadesa f (insistència carregosa)
3. (árásatac m (escomesa violenta, agressió física)
◊ ok enn mælti Hrólfr konungr við menn sína, þá er inn skyldu ganga: "Vér skulum svá at hátta, at ek skal ganga fyrstr ok vit Ingjaldr, þá hverr at öðrum, ok ef svá berr til, at vár verði freistat með nokkurri áleitni, þá verið yðr sem bezt, ok gangi sá fyrstr út, er síðast gekk inn, förum sem djarfligast": i el rei Hrólfr encara va dir als seus homes que hi havien d'entrar: “procedirem de tal manera que jo aniré davant de tot amb l'Ingjaldr, després anireu els altres, un darrere l'altre, i si s'esdevé que hom intenta amb nosaltres un atac, defenseu-vos al millor que pogueu i fent per manera que surti primer el qui hi hagi entrar darrer. I ara, entrem-hi amb tota l'ardidesa”
4. (móðgun, skens, yfirgangurenvestida m, pulla f (agressió verbal, escomesa verbal maliciosa d'algú per fer-ne mofa, befa, riure-se'n, desdenyar-lo, increpar-lo, vexar-lo [de paraula], insultar-lo, provocar-lo etc.)
◊ sá maður óx upp með Skúla Þorsteinssyni að Borg er Björn hét og var Arngeirsson og Þórdísar, dóttur Þorfinns stranga og Sæunnar, dóttur Skalla-Gríms. Björn var snemma mikill vexti og rammur að afli, karlmannlegur og sæmilegur að sjá. Björn hafði enn sem margir aðrir orðið fyrir spotti Þórðar og áleitni. Var hann því með Skúla frænda sínum meðan hann var ungur að hann þóttist þar betur kominn sakir áleitni Þórðar Kolbeinssonar en hjá föður sínum. En því get eg eigi þeirra smágreina sem milli fóru þeirra Bjarnar og Þórðar áður Björn kom til Skúla að þær heyra ekki til þessi sögu. Skúli var vel til Bjarnar og virti hann mikils því að hann sá með sinni visku hver sæmdarmaður hann mundi verða í þeirra ætt. Undi Björn allvel sínu ráði meðan hann var með Skúla: a Borg hi va créixer amb l'Skúli Þorsteinsson un home que es deia Björn i era fill de l'Arngeir i la Þórdís, la filla d'en Þorfinn Fort i la Sæunn, la filla de l'Skalla-Grímur. En Björn es va fer aviat un home alt i de gran força física, baronívol i de molt bon veure. Igual que molts d'altres, en Björn havia estat víctima de les befes i els vituperis d'en Þórður. Era aquesta la raó per la qual va viure amb son cosí Skúli mentre va ésser jove, ja que semblava que estava millor que no pas amb son pare en esguard dels insults d'en Þórður Kolbeinsson. No entraré en detalls sobre les petites bregues que hi va haver entre en Þórður i en Björn abans que en Björn anés a viure amb l'Skúli per tal com realment no formen pas part d'aquesta història. L'Skúli era bo amb en Björn, i li tenia gran estima, car veia, amb la seva saviesa, quin home de prestigi seria dins llur família aquell jove quan cresqués. En Björn estigué molt satisfet amb la seva situació mentre es va estar a ca l'Skúli
◊ Þorbjörn mælti: "Enn viltu endurnýja við mig Atli um mótgang og áleitni. Eða því hefir þú tekið vinnumann minn og er slíkt óskilríkilega gert?": en Þorbjörn li va dir: “Atli, per ventura és que vols tornar a començar les hostilitats i les ofenses amb mi o sinó, per què has acollit el meu treballador o és que per ventura això no s'ha fet de manera contrària a dreta llei?”
◊ bæði var hjá tali þeirra Guðrúnar Bolli og synir Ósvífurs. Þeir Óspakur svara fá og heldur til áleitni við Kjartan sem jafnan var vant. Bolli lét sem hann heyrði eigi sem jafnan er Kjartani var hallmælt því að hann var vanur að þegja eða mæla í móti: en Bolli i els fills de l'Ósvífur foren testimonis d'aquestes paraules que es creuaren la Guðrún i la Þórhalla la xerraire. L'Óspakur i sos germans hi replicaren poca cosa i el que digueren ho varen dir més aviat a tall de pulla contra en Kjartan com solien fer sempre. En Bolli va fer com si no hagués sentit res, com solia fer sempre que algú malparlava d'en Kjartan perquè quan això passava, solia callar o bé replicar-hi [en favor d'en Kjartan]
◊ og er þeir fundust kvaddi Ketill son sinn með blíðum orðum og þóttist hann úr helju heimtan hafa "og iðraðist eg þegar eftir þeirra orða er eg mælti við þig til frýju eða áleitni": i quan es van trobar, en Ketill va saludar son fill amb paraules efusives i tenia per ell que l'havia recuperat de la mort “i de seguida me'n vaig penedir de les paraules que et vaig dir per fer-te befa i escarn”
◊ Þorgeir mælti: "Þó að oss þyki góð hérvist þín frændi þá mun ekki tjá að telja þig því að það mun fyrir liggja. En það hygg eg þig hafa af frændum þínum að þeir hafa mjög orðið fyrir áleitni af mönnum og öfund en þó muntu þykja hinn frægasti maður hvar sem þú kemur": en Þorgeir li va dir: "Nebot, per més que la teva presència aquí ens sembli bona, no intentaré dissuadir-te'n (= del viatge que vols emprendre) perquè no serviria de res ja que aquest viatge està predestinat a fer-se (cf. el substantiu forlǫg ‘fat, destí’). Crec que has heretat dels teus parents [la característica d'] haver de patir moltes d'ofenses i l'enveja dels altres, però, i tanmateix, vagis on vagis, la gent et considerarà el més famós dels homes
◊ Finnbogi situr nú heima á Eyri og svo er sagt að menn verða nakkvað svo til áleitni við hann og eru mest að því synir Brettings og frændur þeirra og vinir. Þykir þeim Finnbogi miklast mikið af utanferð sinni. Þótti þeim engis manns getið nema Finnboga síðan hann kom út: en Finnbogi llavors va romandre a casa a Eyri i conten que la gent, i sobretot els fills d'en Brettingur i llurs parents i amics, el dejectaven una mica, car els semblava que en Finnbogi bravejava molt deseu seu viatge a l'estranger. Consideraven que, des que havia tornat a Islàndia, no se sentia a parlar de cap altre més que d'ell
◊ Ingimundur bjó að Hofi í Vatnsdal og var hinn mesti höfðingi. Var þá uppgangur sona hans sem mestur og voru þeir hávaðamenn miklir. Hét einn Þórir, annar Þorsteinn, þriðji Jökull og voru hinir mestu garpar. Þeir urðu mest til áleitni við Finnboga því að þeir þoldu það eigi að Finnbogi var framar látinn eða formenntur þeim öllum öðrum er þar voru vestur: l'Ingimundur vivia a Hof, en el Vatnsdalur, i hi era els més gran dels cabdills. Aleshores el prestigi i fama dels seus fills es trobava al seu punt més alt i eren aquests persones molt renoueres. Un d'ells nomia Þórir, un altre Þorsteinn, el tercer Jökull, tots ells eren molt abrivats. Dejectaven tant com podien en Finnbogi perquè no podien pas sofrir que fos més ben preat o estigués més ben format que tots els altres que hi havia allà a les terres de ponent
◊ Finnbogi kvað þá hafa gert áleitni við sig "og varðar eigi þó að við reynum við þá": en Finnbogi li va dir que li havien fet injúria "i no importa si tu i jo ens hem de provar amb ells [a veure qui surt amb la seva]"
◊ Það var einn dag að þeir Brandur og Finnbogi fundust og kvöddust blíðlega. Spurði Brandur um málaferli þeirra Vatnsdæla. Finnbogi kvað kyrrt allt og ákærulaust. Sagði Finnbogi honum allt svo sem farið hafði þeirra í millum. Brandur bauð Finnboga að leita um sættir með þeim og kvað þá alla fullkomna sína vini. Finnbogi kvaðst það þiggja vilja. Og einn dag ganga þeir Brandur og Finnbogi og Eyjólfur með mikla sveit manna til búðar þeirra Vatnsdæla. Fagnaði Þorsteinn þeim harðla vel og tóku tal sín á milli. Hóf Brandur þegar þetta mál við Þorstein og bað þá sættast við Finnboga og kvað Jökul ekki hóf að kunna um áleitni við slíka menn. Brandur flutti bæði vel og skörulega, kveðst þeim fylgja vilja er sættast vildi en þeim mótsnúinn er í mót mælti og bauð sig til umdæmis með þeim: un dia es va esdevenir que en Brandur i en Finnbogi es varen trobar i es varen saludar efusivament. En Brandur li va demanar al Finnbogi com anava el seu plet amb els del Vatnsdalur i en Finnbogi li va contar que tot estava en calma i que no hi havia acusacions pendents de resolució i li va contar tot el que havia passat entre ells. En Brandur es va oferir per cercar-li un acord de conciliació amb ells i li va remarcar que tots ells eren bons amics d'ell. En Finnbogi li va dir que acceptava l'oferta. I un dia, en Brandur, en Finnbogi i l'Eyjólfur es van dirigir, acompanyats d'un gran boldró d'homes, al tendal dels del Vatnsdalur. En Þorsteinn els va saludar molt afablement i es van posar a parlar. En Brandur va plantejar immediament aquesta qüestió amb en Þorsteinn i els va demanar als del Vatnsdalur que es conciliessin amb en Finnbogi, i els va dir que en Jökull era desmesurat pel que fa a les seves invectives contra aitals homes. En Brandur va exposar la seva petició bé i baronívolment i va acabar dient-los que que faria costat a aquells que volguessin arribar a un acord, però que s'enfrontaria a qualsevol que hi parlés en contra. Es va oferir a ell mateix per a fer de jutge mitjancer entre ells
◊ hann tók á sik mart vás ok erbiði sakir várrar hjálpar, en hér á ofan háð ok brigzli ok áleitni, sár ok kvǫl ok krossins pínu, leyfði hann sínar hendr ok fœtr gegnum grafast digrum járngǫddum, rann ór þeim sárum it skærasta blóð: fimmta sár þoldi hann á sinni hœgri síðu af hvassa spjóti, ór hverju fram flaut blóð meðr vatni; en sá sem spjótinu lagði, tók þegar skæra sýn, sem hendr hans dreyrugar snurtu hans augu, sem áðr var sjónlauss: es va carregar grans fatics i treballs per tal d'ajudar-nos, i a més a més d'això, befes, blasmes i injúries, ferides i turments, i el suplici de la creu: va permetre que li travessessin les mans i els peus amb gruixuts claus de ferro i d'aquestes ferides li'n rajà sang puríssima. Va sofrir una cinquena ferida al seu costat dret d'una llança esmolada, i d'aquesta ferida en rajà aigua i sang, però vet ací que el qui li va clavar la llança i que fins llavors havia estat cec, immediatament, quan va tocar els seus ulls amb la seva mà sangonenta, va recobrar una vista clara
á·lengdar <adv.>:
1. <LOCAL = í nokkurri fjarlægða distància, de lluny [estant]
♦ álengdar fjær: força lluny, a una distància força gran
◊ krossferli að fylgja þínum ǁ fýsir mig, Jesú kær. ǁ Væg þú veikleika mínum, ǁ þó verði eg álengdar fjær. ǁ Þá trú og þol vill þrotna, ǁ þrengir að neyðin (= sálarneyð) vönd, ǁ reis þú við reyrinn brotna ǁ og rétt mér þína hönd: desitjo seguir el teu viacrucis, cartingut Jesús. Sigues indulgent amb la meva feblesa per més que resti força lluny [de tu] (per més lluny que resti de tu seguint-te). Quan la fe i l'endurança cuiden fer fallida i el destret [espiritual], feixuc, m'estreny, redreça i adoba aquesta canya esberlada i allarga'm ta mà
◊ en er þeir hófu upp augu sín álengdar (mē-rāˈħōq,   מֵרָחוֹק), þekktu þeir hann ekki. Tóku þeir þá að gráta hástöfum, rifu skikkjur sínar og jusu mold yfir höfuð sér hátt í loft upp: i quan van alçar els ulls de lluny, no el van reconèixer. Aleshores es varen posar a plorar fort, s'esquinçaven els vestits i s'espargien pols sobre el cap llançant-la alt en l'aire
◊ fimmtíu spámannalærisveinar gengu með þeim og námu staðar álengdar (mē-rāˈħōq ~ מֵרָחוֹק:   wa-i̯ʝaʕaməˈδū   mi-nˈnɛɣɛδ   mē-rāˈħōq,   וַיַּעַמְדוּ מִנֶּגֶד, מֵרָחוֹק) þegar þeir tveir staðnæmdust (ʕāməˈδū,   עָמְדוּ) við Jórdan: cinquanta deixebles dels profetes els hi acompanyaren i s'aturaren a distància [d'ells] quan ells dos es varen aturar al Jordà
◊ Guð sagði við Móse: "Stíg upp til Drottins, þú og Aron, Nadab og Abíhú og sjötíu af öldungum Ísraels, og skuluð þér falla fram álengdar (mē-rāˈħōq ~ מֵרָחוֹק:   wə-hiʃtaħăwīˈθɛm   mē-rāˈħōq,   וְהִשְׁתַּחֲוִיתֶם, מֵרָחֹק)després Jahvè va dir al Moïsès: «Puja cap a Jahvè, tu i l'Aharon, en Nadab, l'Abihú i setanta d'entre els ancians d'Israel, i postreu-vos [davant ell] des de lluny
♦ fylgja e-m álengdar: seguir algú de lluny, seguir algú d'enfora (Mall., Men.
♦ en þeir tóku hann höndum og leiddu brott og fóru með hann í hús æðsta prestsins. Pétur fylgdi eftir álengdar (ἀκολουθεῖν + μακρόθεν:   μακρόθεν,   ὁ δὲ Πέτρος ἠκολούθει μακρόθεν)i el van agafar i se l'endugueren i el portaren a dins la casa del summe sacerdot. En Pere el seguia de lluny
♦ Pétur fylgdi honum álengdar (ἀκολουθεῖν + ἀπὸ μακρόθεν:   ὁ δὲ Πέτρος ἠκολούθει αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν ), allt að garði æðsta prestsins. Þar gekk hann inn og settist hjá þjónunum til að sjá, hver yrði endir á: en Pere el va seguir de lluny fins al palau del summe sacerdot. Hi va entrar i s'assegué amb els criats per veure quin en seria el desenllaç
♦ ganga álengdar: caminar a una certa distància
◊ Guðspjallshistorían getur, ǁ gripinn þá Jesús var, ǁ allir senn, utan Pétur, ǁ yfirgáfu hann þar, ǁ og lærisveinn einn annar, ǁ álengdar gengu hljótt ǁ herrans hryggðarbraut sanna. ǁ Harla dimmt var af nótt: la història evangèlica esmenta que quan Jesús fou pres, de seguida tots l'abandonaren allà llevat d'en Pere i d'un altre deixeble els quals seguiren a distància i en silenci la veritable via dolorosa del Senyor. Feia una fosca molt negra aquella nit
♦ horfa á e-ð ~ e-n álengdar: mirar-se una cosa ~ algú de lluny [estant], mirar una cosa ~ algú d'enfora (Mall., Men.
◊ þar voru og margar konur, sem álengdar horfðu á (θεωρεῖν + ἀπὸ μακρόθεν:   ἦσαν δὲ ἐκεῖ γυναῖκες πολλαὶ ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι), þær höfðu fylgt Jesú frá Galíleu og þjónað honum: allà també hi havia moltes de dones que s'ho miraven de lluny; havien seguit Jesús des de la Galilea servint-lo
♦ sjá e-ð ~ e-n álengdar: veure una cosa ~ algú de lluny, veure una cosa ~ algú d'enfora (Mall., Men.
◊ allir þessir menn dóu í trú, án þess að hafa öðlast fyrirheitin. Þeir sáu þau álengdar (ὁρᾶν + πόῤῥωθεν:   ἀλλὰ πόῤῥωθεν αὐτὰς ἰδόντες) og fögnuðu þeim og játuðu, að þeir væru gestir og útlendingar á jörðinni: tots aquests homes moriren en la fe, sense haver obtingut les coses promeses. Les veieren de lluny i les saludaren [també de lluny] i reconegueren que eren hostes i estrangers a la terra
◊ sé ég þig, sæll Jesú, ǁ svo sem álengdar nú. ǁ Von mína og veika trú ǁ við bið ég hressir þú: benaventurat Jesús, ara et veig com de lluny. T'ho demano, arranja la meva esperança i la meva feble fe
♦ standa álengdar: [aturar-se i] mantenir-se'n a distància ~ un tros lluny
◊ seljendur þessara hluta, sem auðgast hafa á henni, munu standa álengdar (ἱστάναι + ἀπὸ μακρόθεν:   ἀπὸ μακρόθεν στήσονται διὰ τὸν φόβον τοῦ βασανισμοῦ αὐτῆς) af ótta yfir kvöl hennar, grátandi og harmandi og segja: "Vei, vei, borgin mikla, sem klæddist dýru líni, purpura og skarlati og var gulli roðin og gimsteinum og perlum. Á einni stundu eyddist allur þessi auður." Og allir skipstjórar, allir farmenn og hásetar og allir þeir, sem atvinnu reka á sjónum, stóðu álengdar (ἱστάναι + ἀπὸ μακρόθεν:   ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) og hrópuðu, er þeir sáu reykinn af brennu hennar...: els venedors d'aquestes coses, que s'havien enriquit per ella, se'n mantindran lluny per por del seu turment, plorant i dolent-se, i diran: «Ai, ai, la gran ciutat, que es vestia de lli fi, de porpra i de grana, i es guarnia amb or, gemmes i perles. En una sola hora tota aquesta riquesa ha quedat devastada!» I tots els pilots, tots els navegants i mariners i tots els qui viuen del mar se'n mantenien allunyats i cridaven, mentre veien el fum del seu incendi...
◊ en vinir hans allir sem og konurnar, er fylgdu honum frá Galíleu, stóðu álengdar (ἱστάναι + ἀπὸ μακρόθεν:   εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) og horfðu á þetta: tots els seus amics, així com les dones, que l'havien seguit des de Galilea, es mantenien a [una certa] distància mirant-s'ho
◊ og er hann kom inn í þorp nokkurt, mættu honum tíu menn líkþráir. Þeir stóðu álengdar (ἱστάναι + πόῤῥωθεν:   οἳ ἔστησαν πόῤῥωθεν), hófu upp raust sína og kölluðu: "Jesús, meistari, miskunna þú oss!": en entrar a un poble, deu leprosos li vingueren al seu encontre. Mantenint-se'n a distància, aixecaren llur veu i li cridaren: «Jesús, Mestre, tingueu compassió de nosaltres!»
2. <<TEMP = til lengdar, lengia la llarga
◊ Grettir gerði nú svo að hann fór suður til Borgarfjarðar á fund Gríms Þórhallssonar og dvaldist þar fram yfir þing. Grímur vísaði honum til Skafta lögmanns á Hjalla. Grettir fór suður hinar neðri heiðar og létti eigi fyrr en hann kom í Tungu til Þórhalls Ásgrímssonar Elliða-Grímssonar og fór lítt með byggðum. Þórhallur kenndist við Gretti sakir foreldra sinna og þó var Grettir nafnkunnigur mjög um allt land af atgervi sinni. Þórhallur var vitur maður og gerði vel til Grettis en ekki vildi hann vist hans þar álengdar: en Grettir així ho va fer, de manera que es va dirigir al sud, al fiord de Borgarfjörður al mas d'en Grímur Þórhallsson, on hi va romandre fins després del þing. En Grímur el va remetre a l'Skapti, el lögmaður, a Hjalli. En Grettir feu cap al sud passant per la part inferior de l'altiplà i no va afluixar el viatge fins a arribar a Tunga, a cal Þórhallur, fill de l'Ásgrímur, fill de l'Elliða-Grímur i no es va apartar gens de la seva ruta per arribar a indrets habitats. En Þórhallur estava ben informat sobre en Grettir per mor de l'amistat que hi havia entre llurs avantpassats [l'Ásgrímur Öndóttsson i l'Onundur tréfótur,] i, a més a més, en Grettir era molt famós per tot el país per la seva aptitud. En Þórhallur era un home llest i es va portar bé amb en Grettir, per bé que no va voler que en Grettir hi romangués a la llarga (de manera permanent, per molt de temps)
◊ en er þeir Björn fundust sagði hann Gretti að honum þótti nú mikið að orðið "og mun þér ekki hér fært vera álengdar. Hefir þú nú drepið bæði frændur mína og vini en ekki mun eg kasta niður því sem eg hefi játað þér meðan þú ert hér": i quan en Björn i en Grettir es varen trobar, en Björn va dir al Grettir que era del parer que havien passat massa coses, “i no et serà pas possible de romandre aquí a la llarga. Ara has mort tant parents com amics meus. Tot i així, no retiraré el que et vaig prometre mentre t'estiguis aquí”
◊ "Um þat væri mér þó meira," sagði hún, "því at ek ann þér mikit, þó at þú sért lítill. Þarf ok eigi við þat at dyljast, at ek em með barni, þó at þat mætti ólíkligra þykkja, at þú værir til þeira hluta fœrr, svá lítill ok auvirðiligr sem þú ert at sjá. Er þar þó engi í tigi til nema þú at vera faðir at barni því, er ek geng með. En þó at ek þœttumst ekki mega af þér sjá sakir ástríkis, þá vil ek þó ekki meina þér at fara, hvert þú vilt, þar ek sé, at þú átt ekki eðli til at vera hér álengdar hjá oss, en efast þú ekki í því, at þú kœmist heðan aldri, nema ek vildi. Nú vil ek heldr bera harm ok áhyggju ok morna hér ok þorrna þannig sem auðnar, heldr en þú sért eigi í þeim stǫðum, sem þér þykkir gott. En hvernig viltu, at ek breyta við barn okkart?": “Significaria molt per a mi que ho fessis”, li va dir, “car t'estimo molt encara que siguis un homenic. També cal que deixi de no voler admetre que estic embarassada de tu encara que pogués semblar inversemblant que tu hagis estat capaç de fer-ho, (‘d'aquestes coses’), tan petit i nyicris com se't veu. Però, sigui com sigui, no hi ha ningú que entri en consideració més que tu com a pare de l'infant que espero. I, encara que considerés que no podria estar sense veure't per l'amor que sento per tu, tanmateix, no voldré pas impedir que te'n vagis on que vulguis, car veig que no tens el natural per romandre aquí a la llarga a ca nostra, però, tot i així, no dubtis pas que mai no te n'aniries d'aquí llevat que jo ho volgués. Així doncs, m'estimo més suportar dolor i basarda i afligir-me aquí i pansir-me tal com ho vol el destí que no que tu no siguis als llocs que t'agradin. I de quina manera vols que em captingui amb el nostre infant? (més lliurement: què vols que faci amb el nostre infant quan naixerà?) (vocabulari: #1. dyljast við e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 96: dyljask við e-t etw. (ver-)leugnen, abstreiten, nicht wahrhaben wollen; #2. tigi: Cf. Baetke 19874, pàg. 651: tigi (tígi týgi n.: vera í tigi til ein Verhältnis, eine Beziehung zu etw. haben, bei etw. im Spiele, an etw. beteiligt sein; kalla ek þar engan mann annan í tigi til at eiga þenna sveinn með mér en þik nur du kommst als Vater des Jungen in Frage; #3. þannig sem auðnar: Cf. Baetke 19874, pàg. 34: ganga mál (svá) sem auðnar es geht, wie es das Schicksal will; #4. e-m þykkir gott: Cf. Baetke 19874, pàg. 205: e-m þykkir gott (e-t) jmd. gefällt etw.; )
◊ um nóttina vill Þorgils vaka yfir sveininum og kvaðst eigi sjá að hann mætti álengdar lifa "og þykir mér mikið ef eg má eigi honum hjálpa. Skal það nú fyrst taka bragða að skera á geirvörtuna mér" og svo var gert. Fór fyrst út blóð, síðan blanda og lét eigi fyrr af en úr fór mjólk og þar fæddist sveinninn upp við það: aquella nit en Þorgils va voler vetlar l'infantó i va dir que [si no feia res,] no veia que el noiet pogués sobreviure més temps, “i em sabrà molt de greu (em sentiré molt afectat) si no el puc ajudar. Ara, el primer que intentaré per ajudar-lo serà fer-me un tall al mugró [amb un ganivet]”, i així ho va fer. De primer en va rajar sang, tot seguit un líquid mesclat [de sang i llet]. En Þorgils no va deixar [de pitjar el tall] fins que en va rajar llet i amb ella hi va nodrir l'infant (vocabulari: #1. taka [til] bragða: Cf. Baetke 19874, pàg. 64: taka e-t (til) bragðs, taka bragða etw. tun, unternehmen (als Ausweg aus schwieriger Lage), etw. als Ausweg finden; #2. skera e-n á e-ð: En Baetke 19874, pàgs. 189 i 549 no especifica com hem d'entendre aquest verb. Entenc que en Þorgils es fa un tall (relativament petit) al mig d'un dels seus dos mugrons i que el talla perquè en ragi líquid. És així com ho entengué també n'Erich von Mendelssohn 1912 p. 104: Die Nacht über wollte Thorgils beim Knaben wachen, obgleich er nicht sah, wie er ihn am Leben erhalten sollte: „ — es würde mich sehr betrüben, wenn ich ihm nicht helfen könnte. Ich will zunächst versuchen, meine Brustwarzen aufzuschneiden.” Er tat es. Zuerst kam Blut heraus, dann eine Mischung von Blut und Milch, und er hörte nicht mit Schneiden auf, bis Milch herauskam, und so konnte er den Knaben aufziehen; )
  L'adverbi álengdar és un adverbi de lloc a la llengua moderna i un adverbi de temps a la llengua medieval.  
     
á·letra <-letra ~ -letrum | -letraði ~ -letruðum | -letraðe-ð>:
guarnir una cosa d'una inscripció (gravant-l'hi)
á·letraður, -letruð, -letrað <adj.>:
amb una inscripció gravada
á·letrun <f. -letrunar, -letranir>:
inscripció f(gravada)
álfa <f. álfu, álfur. Gen. pl.: álfa>:
<GEO = heimsálfacontinent m
♦ sunnar í álfunni: <LOC FIGa la part de més al sud del continent [europeu], en el sud del continent [europeu]
♦ lönd sunnar í álfunni: els països meridionals, els països del sud
álfa- <en compostos>:
d'elfs (o: de fades)
  Tots els compostos islandesos formats amb álfa- pertanyen a la llengua moderna, excepte els mots álfablót, álfakyn, álfasprengir, álfaválkun i, álfaætt. A la llengua antiga, els compostos es formen exclusivament amb la variant álf-.  
     
álfa·barn <n. -barns, -börn>:
infant m alb (o: infant m elf) (infant del poble dels albs i/o dels elfs)
álfa·bar <m. -bars, -barir>:
estatge m dels albs, residència f dels albs
álfa·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
salpiglosi m (planta Salpiglossis sinuata)
álfa·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
campaneta f de la Xina, platicòdon m (planta Platycodon grandiflorus syn. Campanula glauca syn. Campanula grandiflora syn. Platycodon glaucus)
álfa·blóm <n. -blóms, -blóm>:
estaquis m (plantes del gènere Stachys)
álfa·blót <n. -blóts, -blót>:
<RELIG PAGANalfablot m, sacrifici als albs
◊ þá kom hann að öðrum garði. Stóð þar húsfreyja í durum, bað hann ekki þar inn koma, segir að þau ættu álfablót: després, va arribar a una altra alqueria. La mestressa de la casa s'estava dreta a la porta i li va pregar que no hi entrés dient-li que estaven fent un álfablót, un sacrifici als albs
álfa·borg <f. -borgar, -borgir>:
ciutadella f dels albs (o: dels elfs) (penyal o penya-segat habitat per albs)
álfa·brenna <f. -brennu, -brennur>:
<FOLCLfogueró m d'albs, fogueró, encès la Nit de Cap d'Any i/o la Nit de Reis, al voltant del qual hom balla l'álfadans
álfa·bruni <m. -bruna, no comptable>:
cremada f d'alb (designació popular del fagopirisme, caracteritzat per l'aparició d'una granellada a la cara, acompanyada d'un estat de nerviosisme i/o d'embriaguesa, que es dóna especialment en els animals que han menjat fajol)
álfa·byggðir <f.pl -byggða>:
habitatges m.pl d'albs (llocs -cases, habitacles, ruïnes etc.- & contrada, paratge on hi habiten els albs i/o elfs)
álfa·dans <m. -dans, -dansar>:
<FOLCLball m d'albs, ball celebrat al voltant d'un fogueró (álfabrenna) la Nit de Cap d'Any i/o la Nit de Reis. Els participants solen anar disfressats o portar màscares i dur torxes enceses
2. (fífladansball m de boigs (dansa com ho farien els nicis o els folls)
♦ dansa álfadans: <LOC FIGpegar bots com un boig o un nici
álfa·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
1. (drottning álfannareina f d'albs (reina del poble dels albs)
2. (drottning huldufólksinsreina f dels elfs (reina èlfica)
◊ Blanchett er einna þekktust fyrir leik sinn í Hringadróttinssögu, en þar lék hún álfadrottninguna Galadríel: un dels papers pels quals Blanchett és més famosa és pel que va tenir al Senyor dels Anells on interpretava Galadriel, la reina dels elfs
3. (drottning verndardísanna í barnaævintýrumreina f de les fades (reina de les criatures que decideixen el destí)
◊ “álfadrottningin” eftir Edmund Spenser: “la Reina de les Fades” d'Edmund Spenser
4. (drottning álfadansinsreina f de fades (o: d'albs; o: d'elfs) (‘reina’ del ball d'elfs, celebrat la nit de cap d'any o la nit de reis)
5. clavellet búlgar (planta Dianthus microlepis)
álfa·fólk <n. -fólks, no comptable>:
[poble m dels] elfs m.pl
álfa·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
regal m de les fades, do m de les fades (o: dels elfs)
álfa·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
monstera f d'Adanson (planta Monstera pertusa syn. Monstera adansonii syn. Dracontium pertusum syn. Monstera longipedunculata)
álfa·gríma <f. -grímu, -grímur. Gen. pl.: -grímna o: -gríma>:
penstèmon m (planta Penstemon procerus var. tolmiei syn. Penstemon tolmiei syn. Penstemon procerus subsp. tolmiei)
álfa·hamar <m. -hamars, -hamrar>:
penya-segat m d'elfs (penyal, espadat o penya-segat habitat per albs)
álfa·háttur <m. -háttar, pl. no hab.>:
<LITERmode èlfic, terme amb què hom designa una estrofa de la literatura islandesa, formada per quatre versos constituïts cadascun d'ells per quatre dipòdies trocaiques amb catalexi en els versos 2 i 4 i pro-rima en el segon i quart peus dels versos 1 i 3 i en el primer i segon peus dels versos 2 i 4. Els versos 2 i 4, a més a més, rimen en consonant
  álfaháttur de Sveinbjörn Beinteinsson:

Blæja kuldans hauðrið huldi
hrein í einum lit að sjá,
líkt og hendur himinsendar
hafi vafið allt í snjá.

Pro-rimes:
-uld- / -uld- (vers 1) i -end- / -end- (vers 3)
-ein- / -ein- (vers 2) i -af- / -af- (vers 4)
 
     
álfa·hjarta <n. -hjarta, -hjörtu>:
cor m sagnant, cor m de Maria (planta Dicentra eximia)
álfa·kerti <n. -kertis, -kerti>:
belemnit m (mol·lusc fòssil. Lit.: espelma d'elf)
álfa·kollur <m. -kolls, -kollar>:
betònica grandiflora (planta Stachys macrantha)
álfa·konungur <m. -konungs, -konungar>:
variant de álfakóngur ‘rei d'albs (o: d'elfs)
  El títol islandès del poema de Goethe der Erlkönig ‘el rei dels albs’ sol alternar entre álfakóngurinn i álfakonungurinn. El bisbe Valdimar Briem va emprar la forma álfakóngurinn en la seva traducció, ja clàssica, del poema goethià a l'islandès. Atès que l'anglicisme elf en català té un significat molt diferent del del mot escandinau original, recomano que el mot escandinau es tradueixi, en aquest cas, amb el doblet alb.

El terme danès Ellekonge o
Ellerkonge presenta diversos doblets: ellekonge, ellerkonge, elkonge, elvekonge, elverkonge. La llengua estàndard moderna només empra elverkonge, que s'empra fint i tot com a títol de la balada goethiana, encara que aquesta, al seu torn, remunti, per via de Herder, a la forma ellerkonge danesa.
 
     
álfa·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
1. (konungur álfannarei m d'albs (o: d'elfs) (rei sobre els albs)
2. (konungur huldufólksinsrei m d'elfs (o: dels elfs) (rei èlfic)
3. (konungur verndardísanna í barnaævintýrumrei m de les fades (rei de les criatures que decideixen el destí)
4. (konungur álfadansinsrei m de fades (o: d'elfs; o: d'albs) (‘rei’ del ball d'elfs, celebrat la nit de cap d'any o la nit de reis)
álfa·kragi <m. -kraga, -kragar>:
carraspic sempreverd (planta Iberis sempervirens)
álfa·kráka <f. -kráku, -krákur. Gen. pl.: -kráka o: -krákna>:
[ocell m del gènere] coràcies m (gènere d'ocells Coracias)
álfa·kyn <n. -kyns, -kyn. Gen. pl.: -kynja; dat.pl.: -kynjum>:
raça f d'albs, llinatge m d'albs 
◊ þat váru kallaðir Álfheimar, er Álfr konungr réð fyrir, en þat fólk er allt álfakyns, er af honum er komit. Váru þat fríðari menn en aðrar þjóðir næst risafólki. Álfr konungr átti Bryngerði, dóttur Raums konungs af Raumaríki. Hún var stór kona, en ekki væn, því at Raumr konungr var ljótr. Er þat kallat, at þeir menn sé miklir raumar, sem ljótir eru ok stórir: Álfheimar es deia el regne governat pel rei Álfr i tota aquesta gent és del llinatge dels albs, dels quals en descendeix. Eren més bells que els altres pobles que habiten a la vora del poble dels gegants. El rei Álfr tenia per muller la Bryngerðr, filla del rei Raumr de Raumaríki. Era una dona grossa, però no pas bella, car el rei Raumr era lleig. D'aquí en ve que de les persones que són lletges i grosses en diguin grans raumar
álfa·lega <adv.>:
(flónslegad'una manera ximpleta, estúpidament
álfa·legur, -leg, -legt <adj.>:
(flónslegurximplet -a, beneit -a (estúpid, ruquet)
♦ álfalegur í framgöngu: ridícul en el seu comportament
álfa·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
betònica alpina (planta Stachys monieri 'Hummelo')
álfa·læti <n.pl -láta>:
comportament m [ridícul] de boig, maneres f.pl de bufó
álfa·maður <m. -manns, -menn>:
<FOLCLelf m [home]
álfa·munnur <m. -munns, -munnar>:
llinària (o: linària) alpina (planta Linaria alpina)
álfa·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
<FOLCLelfa noia, noia elfa
álfa·piltur <m. -pilts, -piltar>:
<FOLCLelf m [noi]
álfa·prestur <m. -prests, -prestar>:
<FOLCLelf m prevere
álfa·reið <f. -reiðar, -reiðir>:
<FOLCLcavalcada f d'elfs (grup d'elfs cavalcant plegats)
álfa·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
conte m de fades (o: d'elfs), història f de fades (o: d'elfs)
álfa·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (flónshátturbeneiteria f (estupidesa, niciesa, rucada)
2. (klunnaskapurpoca traça (malaptesa)
3. (fíflaskapurbogeries f.pl (follies, oradures)
álfa·slot <n. -slots, -slot>:
castell m d'elfs (o: de fades)
álfa·sprengir <m. -sprengis, pl. no hab.>:
esclata-albs m & f, peta-albs m & f (malnom de personatge mitològic)
◊ hann nam af Jǫtunheimum Ǫgn Álfasprengi, ok fekk síðan. Grímr hét son þeirra. Hana hafði fest Starkaðr Áludrengr. Hann hafði átta hendr. Hann var farinn norðr um Élivága, ok var hún þá brott tekin, en er hann kom heim, þá drap hann Hergrím á hólmgǫngu: va raptar dels iǫtunheimar l'Ǫgn esclata-albs i després s'hi va casar. El fill que tingueren es va dir Grímr. Ella era la promesa de l'Starkaðr Áludrengr (= el bon guerrer de l'Ála), que tenia vuit braços. En Hergrímr la va raptar un dia que l'Starkaðr se n'havia anat al nord pels Élivágar (= nom d'un riu mític. Quan l'Starkaðr en va tornar, va matar en Hergrímr en una hólmganga, un duel ritual a un illot
álfa·steinn <m. -steins, -steinar>:
1. <FOLCLpenya f d'elfs (penya dins la qual hi viuen elfs)
2. mesembriàntem m pseudotruncatell (planta Mesembrianthemum truncatellum syn. Lithops pseudotruncatella)
álfa·stigi <m. -stiga, -stigaar>:
llinària (o: linària) alpina (planta Polemonium delicatum)
álfa·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
relat m d'elfs (o: de fades)
álfasögu·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m d'històries de fades (o: d'elfs)
álfa·trú <f. -trúar, no comptable>:
creença f en l'existència d'elfs
álfa·válkun <f. -válkunar, pl. no hab.>:
sacseig m d'albs, hápax legòmenon; nom medieval de malaltia no identificada. Ball de Sant Vit, corea?, atac epilèptic? Personalment hi veig una designació medieval de l'epilèpsia. Val a dir, però, que en islandès modern, el mot volk hi designa una inflamació violenta del braguer
◊ <...> á fimm óblátum ok gef honum eina hvern morginn, á einni óblátu ‘bion’, á annarri óblátu ‘cerion’, á þriðju ‘agrion’, á fjórðu ‘sagirion’, á fimmtu ‘enn-ducas’ <...> við álfavǫ́lkun: in nomine patris Samuel et filii Misael (Níssael?) et spiritus Sancti Raguel: <...> a cinc hòsties i dóna-les-hi una cada matí, a la primera hòstia, [posa-hi] ‘bion’, a la segona ‘cerion’, a la tercera ‘agrion’, a la quarta ‘sagirion’, a la cinquena ‘enn-ducas’ <...> Contra el sacseig d'albs: in nomine patris Samuel et filii Misael (Níssael?) et spiritus Sancti Raguel
álfa·vök <f. -vakar, -vakir>:
1. (vök á ísiforat m d'elfs (forat natural en el glaç atribuït als elfs)
2. (vatnpollur ofan á ísibassal m d'elfs, toll m d'elfs (indret sobre l'aigua lliure de glaç)
3. (lognblettur á sjóredol m de mar calma (indret marí sense glaç i de mar plana on, segons el folclore, els elfs hi fan cap amb llurs barques a pescar-hi)
álfa·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
[poble m dels] albs (o: [dels] elfs)
álfa·ætt <f. -ættar, -ættir>:
raça f d'albs, llinatge m d'albs, parentat m dels albs 
◊ Sigurðr mælti: "Seg þú þat, Fáfnir, ef þú ert fróðr mjǫk: Hverjar eru þær nornir er kjósa mǫgu frá mœðrum?" Fáfnir svarar: "Margar eru þær ok sundrlausar. Sumar eru Ása ættar, sumar eru álfa ættar, sumar eru dœtr Dvalins": En Sigurðr va parlar: "Digues-me, Fáfnir, si tan savi ets: quines són les nornes que trien el destí dels fills de llurs mares?" En Fáfnir li va respondre "Moltes són i heterogènies quant a l'ascendència: unes són del llinatge dels ansos, d'altres del llinatge dels albs i algunes són filles de Dvalinn"
◊ margir staðir eru á himni fagrir, ok er þar allt guðleg vǫrn fyrir. Þar stendr salr einn fagr undir askinum við brunninn, ok ór þeim sal koma þrjár meyjar, þær er svá heita: Urðr, Verðandi, Skuld. Þessar meyjar skapa mǫnnum aldr. Þær kǫllum vér nornir. Enn eru fleiri nornir, þær er koma til hvers barns, er borit er, at skapa aldr, ok eru þessar goðkunnigar, en aðrar álfaættar, en enar þriðju dvergaættar, svá sem hér segir: "Sundrbornar mjǫk | segi ek at nornir sé, ║ eigot þær ætt saman; | sumar eru áskunnar, ║ sumar eru álfkunnar, | sumar dœtr Dvalins": molts bells indrets hi ha al cel, protegits per divina defensa. Allà, sota el freixe, devora la deu, hi ha una bella sala, i d'aquesta sala en surten tres donzelles que es diuen així: Urðr, Verðandi i Skuld. Aquestes donzelles regeixen la vida dels homes. Nosaltres les anomenem nornes. Hi ha més nornes que van a cada infant nou nat per a decidir el destí que ha de tenir en vida, i d'aquestes, unes són d'ascendència divina, d'altres de la família dels albs i d'altres, del llinatge dels nans, tal i com es diu: "de molt diferents nissagues | dic que són les nornes, ║ no comparteixen pas un idèntic llinatge: | unes són de la nissaga dels ansos, ║ d'altres, descendeixen dels albs, | i unes són filles de Dvalinn"
Álf·heimar <m.pl -heima>:
<MITOLÁlfheimar m.pl, nom del país mitològic habitat pels albs
◊ Stórvirkr hét maðr; hann var sonr Starkaðar Áludrengs. Starkaðr var hundvíss jötunn. Hann tók ór Álfheimum Álfhildi, dóttur Álfs konungs. Álfr konungr hét þá á Þór, at Álfhildr skyldi aftr koma. Þá drap Þórr Starkað, en flutti Álfhildi heim til föður síns, ok var hún þá með barni. Hún fæddi son þann, er Stórvirkr hét, er áðr er nefndr: hi havia un home que es deia Stórvirkr. Era fill de l'Starkaðr Áludrengr (= el bon guerrer de l'Ála). Starkaðr era un ètun savi com un gos (= extremadament savi). Va raptar d'Álfheimar l'Álfhildr, filla del rei Álfr. El rei Álfr llavors es va adreçar a Þórr demanant-li que fés que l'Álfhildr tornés a casa. En Þórr va matar l'Starkaðr i tornà l'Álfhildr a son pare. Ella estava encinta i va infantar un fill que es va dir Stórvirkr i que s'ha esmentat adés
◊ Ýdalir heita, | þar er Ullr hefir ║ sér um gǫrva sali; ║ Álfheim Frey | gáfo í árdaga ║ tívar at tannfé: Valls de Teixos es diu allà on Ullr es va bastir una sala; els déus donaren Álfheimr (en singular) a Freyr en els temps de l'antigor com a tannfé o regal per la caiguda de la seva primera denteta
◊ margir staðir eru þar gǫfugligir. Sá er einn staðr þar, er kallaðr er Álfheimar, þar byggvir fólk þat, er Ljósálfar heita, en Døkkálfar búa niðri jǫrðu, ok eru þeir úlíkir sýnum ok myklu úlíkari reyndum. Ljósálfar eru fegri en sól sýnum, en Døkkálfar eru svartari en bik <...> Svá er sagt, at annarr himinn sé suðr ok upp frá þessum himni ok heitir sá himinn Andlangr, en hinn þriði himinn sé enn upp frá þeim ok heitir sá Víðbláinn, ok á þeim himni hyggjum vér þenna stað vera. En Liósálfar einir hyggjum vér at nú byggvi þá staði: Allà hi ha molts d'indrets majestuosos. Així, allà hi ha l'indret que es diu Álfheimar. Allà hi viu el poble dels albs de la llum, mentre que els albs de la foscor viuen sota terra. Són desiguals tant pel que fa a llur aspecte com pel que fa a llur tarannà. Els albs de la llum són més bells que no el sol, però els albs de la foscor són més negres que no la pegunta <...> Diuen que, al sud d'aquest cel i per damunt d'ell hi ha un segon cel i aquest segon cel es diu Andlangr (= l'Antillarg, l'igual de llarg de cap a cap); el tercer cel, emperò, que diuen que encara hi ha damunt aquest es diu Víðbláinn (= l'Ample Blau). I som del parer que aquest indret es troba en aquest darrer cel. Però també som del parer que ara només els albs de la llum habiten aquests indrets
◊ Skálkr hét dvergr sá, sem hann hefir tamit ok fœtt hann á mjólk ormanna. Hann er svá snarr sem svala á flug ok svá sterkr at þrír úlfaldar mega ei lypta hans byrði, betri er hann til vígs enn fjórir menn. Jubin kóngr átti hestinn, er stýrði Blǫkumannalandi ok með sǫðulinn ok sǫðulklæðit, þat er ofit í álfheimum ok veit engi hvat klæði í því var. Þat brennr ekki í eldi ok berr sinn lit hverjar sjau nœtr á [ǫllum] tólfmánuðum: Skálkr (el nom d'aquest nanell recorda el nostre substantiu manescal ← fràncic marahscalc) es deia el nan que el va aregar després de criar-lo amb llet de dracs. Era tan ràpid com una oroneta volant i tan fort que tres camells mai no podrien aixecar la seva somada. En combat era millor que no pas quatre peons. El rei Jubín, que regnava sobre la Valàquia, va posseir aquest cavall amb les corresponents sella i manta. La manta de la sella l'havien teixida a Álfheimar i ningú no sabia amb quin teixit estava feta. No s'encenia en el foc i cada set dies, tot al llarg dels dotze mesos de l'any, mostrava el seu [nou] color (= adoptava un color nou que conservava durant els set dies següents
álf·hóll <m. -hóls, -hólar>:
<FOLCLpujol m d'albs (o: d'elfs) (pujol habitat per albs, elfs o fades)
álf·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
1. (huldukona, álfamæralba f (alb femení)
2. ([verndar]dís í ævintýrum, fylgjafada f (ésser sobrenatural femení dotat de poders, goja, aloja)
♦ álfkonan góða: (heilladísla fada padrina
◊ álfkonan góða kom til mín og mælti: 'ég ætla að bjóða þér að þiggja gjöf': em va aparèixer la fada padrina i em va dir: "et vull concedir un desig"
♦ Morgan álfkona: la fada Morgana (val a dir que, modernament, se sol emprar la designació anglesa d'aquest personatge mític: Morgan le Fay)
♦ Skellibjalla álfkona (o: Skellibjalla litli ljósálfur) úr Pétri Pan: la fada Campaneta de [l'obra] Peter Pan
  La revista FADES (en anglès: Fairies), de l'empresa Disney, apareix a Islàndia amb el nom de Ljósálfar.  
álfkonu·far <n. -fars, -föf>:
tira[da] f en el mar sense vent i amb la mar plana
álf·kynjaður, -kynjuð, -kynjað <adj.>:
<FOLCLemparentat -ada amb els albs (o: elfs) (de família àlbica o èlfica)
ál·fosfat <n. -fosfats, no comptable>:
<QUÍMfosfat m d'alumini
♦ vatnað álfosfat: fosfat hidratat d'alumini (Al(PO4)·2H2O)
♦ vatnað náttúrulegt álfosfat: fosfat natural hidratat d'alumini
ál·fosfíð <n. -fosfíðs, no comptable>:
<QUÍMfosfur m d'alumini
álf·rek <n. -reks, no comptable>:
<variant de álfreki ‘espanta-albs (= femta, excrements’)
◊ þar sem Þór hafði á land komið, á tanganum nessins, lét hann hafa dóma alla og setti þar héraðsþing. Þar var og svo mikill helgistaður að hann vildi með engu móti láta saurga völlinn, hvorki í heiftarblóði og eigi skyldi þar álfrek ganga og var haft til þess sker eitt er Dritsker var kallað: allà on la mar havia escopit a terra [l'estàtua d']en Þór, a la punt del cap, ell hi va fer celebrar tots els judicis i hi va fixar l'indret per a la celebració dels héraðsþings o þings comarcals. Aquest indret també li era tan sagrat que de cap de les maneres volia permetre que sollessin l'indret, ni amb vessaments de sang ni deixant que hom hi fés les seves necessitats, i per a això darrer va disposar l'illot que es deia Dritsker, l'illot de la femta
álf·reki <m. -reka, no comptable>:
<espanta-albs m (designació eufemística dels excrements)
◊ síðan settur þeir upp skip sitt í vík einni. Þar á lóninu höfðu þeir gengið á borð að álfreka og þann sama vallgang rak upp í þessari vík og því heitir það Dritvík: després, ancoraren llur vaixell a una badia; quan encara eren a la llacuna, havien anat a la borda de la nau i hi havien defecat i les ones havien dut les femtes fins a aquella badia, i per això, [de llavors ençà aquella badia] es diu Badia de les Femtes
◊ þar á nesinu, sem Þór kom á land, hafði Þórólfur dóma alla, og þar var sett héraðsþing með ráði allra sveitarmanna. En er menn voru þar á þinginu, þá skyldi víst eigi hafa álfreka á landi, og var ætlað til þess sker það, er Dritsker heitir, því að þeir vildu eigi saurga svo helgan völl sem þar var: en aquell cap on [l'estàtua d']en Þór havia fet cap a terra, en Þórólfur hi va convocar la celebració de tots els judicis, de manera que allà mateix s'hi fixà l'indret de celebració del héraðsþing o assemblea de la comarca, amb l'acord de tots els comarcans. I quan la gent s'hi trobava celebrant-hi el þing, no s'hi podien fer les necessitats, de manera que van condicionar, per fer-les, un illot que es diu Dritsker, l'illot de la femta, ja que no volien sollar un indret tan sagrat com era aquell
◊ það var eitt vor á Þórsnessþingi að þeir mágar, Þorgrímur Kjallaksson og Ásgeir á Eyri, gerðu orð á að þeir mundu eigi leggja drag undir ofmetnað Þórsnesinga og það að þeir mundu ganga þar örna sinna sem annars staðar á mannfundum á grasi þótt þeir væru svo stolts að þeir gerðu lönd sín helgari en aðrar jarðir í Breiðafirði. Lýstu þeir þá yfir því að þeir mundu eigi troða skó til að ganga þar í útsker til álfreka: una primavera, en el þing de Þórsnes, els cunyats Þorgrímur Kjallaksson i Ásgeir d'Eyri, anunciaren que no volien continuar donant suport a l'altivesa presumptuosa dels de Þórsnes i que, per tant, a partir d'aquell dia, farien llurs necessitats a l'herbei, igual que es feia als altres indrets durants les trobades, i que tant se'ls n'eren els fums d'aquells de declarar llur terrer més sagrat que els altres indrets del Breidafiord. I hi afegiren que ja no gastarien més sola de sabata anant a aquell illot a fer-hi llurs necessitats
álf·rún <f. -rúnar, -rúnir>:
runa àlbica (o: èlfica)
álf·röðull <m. -röðuls, -röðlar>:
<LITsol m
◊ sól: sunna, rǫðull, eyglóa, alskír, sýni, fagrahvél, líknskin, Dvalins leika, álfrǫðull, ifrǫðull, mýlin: [sinònims poètics per a] sol: sunna (= terme anglosaxó per a designar-lo), rǫðull (raðulaz ‘raig; bréndola’?), eyglóa (= la qui lluu eternament, l'eternament roent), alskír (= la totalment lluminosa), sýni (= semblant, cara = disc solar), roda-bella, líknskin (= raig guaridor), joguina de Dvalinn, álfrǫðull (= raig dels albs, resplendor dels albs), ifrǫðull (= raig de dalt, resplendor de dalt?), mýlin (= bola [de foc]).
◊ hví um segiak þér, | seggr inn ungi, ║ mikinn móðtrega? ║ þvíat álfrǫðull | lýsir um alla daga, ║ ok þeygi at mínom munom: per què t'hauria de contar, jove, la meva gran pena? Car el raig dels albs lluu tots els dies, però no a voluntat meva
◊ ein dóttur | berr Álfrǫðull ║ áðr hana Fenrir fari; ║ sú scal ríða, | þá er regin deyja, ║ móður brautir mær: Raig dels Albs infantarà una filla, abans que Fenrir no s'hi afui. Quan els regin morin, ella cavalcarà, la donzella, pels camins de sa mare
  Per entendre correctament aquesta estrofa dels Vafþrúðnismál, cal tenir present que el sol és l'element còsmic femení a les cultures germàniques i bàltiques, mentre que la lluna hi és, en canvi, l'element masculí: exactament al revés del que s'esdevé a les cultures mediterrànies: la mare sol, abans de morir esquinçada pel llop Fenrir, infantarà una donzella sol -un nou sol-, que recorrerà els camins que antany recorria sa mare  
     
álf·skot <n. -skots, -skot>:
<FOLCLfletxa f d'alb. Un dolor punyent i agut sobtat o una malaltia d'aparició sobtada i desenllaç fatal eren atribuïts, a Noruega i Dinamarca, a haver rebut l'impacte d'una sageta invisible, anomenada álfskot, disparada per un alb
◊ Samar hafa löngum verið frægir fyrir svo kölluð álfskot eða finnskot, sem galdramenn þeirra gátu sent langar leiðir. Um þetta hefur Nils Lid ritað ítarlega grein, "Um finnskot og alvskot", sem upphaflega birtist í Maal og Minne 1921: els lapons foren durant molt de temps famosos per llurs sagetes d'alb o sagetes lapones que llurs bruixots podien enviar a grans distàncies. Sobre aquest tema, en Nils Lid va escriure un article detallat, “Um alvskot og finnskot” que va aparèixer inicialment el 1921 a Maal og Minne
  La creença en les sagetes d'alb no està atestada a Islàndia, però sí a Noruega (alvskot, alveskot, alveskudd) i a Dinamarca (elverskud, elveskud o elleskuden af ellefolk (egl. ved pileskud) fremkaldt pludselig opstående (dræbende) sygdom ell. indvendig stikkende smerte (hos mennesker og dyr)”, en paraules del http://ordnet.dk/ods/ordbog?query=elleskud).

En suec hi ha el mot
älvskott, però ignoro si hi és popular o no; en canvi, sí que hi és -o hi ha estat- popular el paral·lel trollskott “projectil de trol = lumbago”, que s'arrenglera al costat de lappskott, villappaskott~villarpaskott ( vildlapp[a]skott) i el dialectal finnskott, amb una gamma de significats que van del dolor punyent sobtat fins al lumbago. En el folclore suec també s'ha parlat de onda sändningar “males trameses” o de spåsändningar “trameses màgiques”, amb el mateix significat que l'alvskot ~ alvskott noruec. El suec ryggskott ‘lumbago’ tant pot veure's com a una adaptació d'un anterior trollskott, com d'una adaptació del baix-alemanyisme que sobreviu en el danès hekseskud i en el dano-noruec hekseskudd/hekseskott ‘lumbago’; tant en un cas com l'altre, però, hi continua subjacent la idea que es deu a l'impacte d'un tret o dispar.

De tota manera, la designació “sageta d'alb” ha d'ésser molt antiga, perquè ja apareix en saxó occidental (
ylfa ġescot) a l'Eixarm contra una Punyida:
ġif hit wǽre ésa ġescot, oððe hit wǽre ylfa ġescot | oððe hægtessan ġescot, nú iċ wille ðín helpan (ASPR VI 122 nº 4.23) “tant en el cas que hagi estat una sageta d'ans com una sageta d'alb o una sageta de bruixa, ara t'ajudaré”.

En l'àmbit islandès medieval, tenim la
fleinsótt “malaltia de la sageta” que sembla haver designat l'atac de gota:
Electuarium ducis heitir eitt electuarium, er hinn góði læknir Ábóti, sá er hirð fylgdi jafnan, hugleiddi ok skipaði Hróðgeirs hertoga, sonar Róberts hertoga. Þat er gott við því, er at manni sjatnar illa matur ok illa meltiz ok móti belging kviðar ok innyfla blástri; móti svangasótt ok smáþarmaverk ok móti fleinsótt. Þat skal gefa með vǫrmu víni eptir dǫgurð eða um kveldit “electuari del duc s'anomena un electuari que el bon metge Abbàs, que sempre seguia la cort, va idear i preparar per al duc Rotger, fill del duc Robert. És bo per quan a un home li prova malament el menjar o té una mala digestió, així com contra la inflor del ventre i les ventositats dels budells, contra el mal d'engonal (iliosi) i el dolor del budell prim i contra l'atac de gota. S'ha de donar amb vi teb després de dinar o al vespre”
 
     
álf·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
noi alb (o: noi elf)
álft <f. álftar, álftir>:
cigne m (nom de diferents espècies d'ocell)
álftalauks·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] isoetàcies f.pl
álfta·laukur <m. -lauks, -laukar>:
isòet m (planta Isoëtes echinospora)
álftar·dyngja <f. -dyngju, -dyngjur. Gen. pl.: -dyngja o: -dyngna>:
niu m de cigne[s]
álftar·hamur <m. -hams, -hamir>:
<FOLCLálftarhamur m, camisa de cigne, que permet adoptar la forma d'un cigne a qui se la posa
álfur <m. álfs, álfar>:
1. (huldumaðuralb m (ésser sobrenatural de la mitologia germànica i norrena)
♦ hann er eins og álfur [út] úr hól: <LOC FIG#1. <GENestà desorientat i esmaperdut, no hi és tot, sembla [que vingui] d'Arbeca (estar als llimbs en un entorn no propi, estar com a perdut, sentir-se desplaçat, sentir-se desorientat i distret, esp. en un entorn aliè, no propi)#2. (vera alveg forviða á e-uha quedat completament astorat [pel que ha passat] (no se'n sap avenir del que ha passat, n'està totalment sorprès i no s'ho sap explicar)
♦ → ljósálfur “alb de la llum, alb lluminós”
♦ → dökkálfur “alb de la foscor, alb fosc”
♦ → svartálfur “alb negre”
♦ → rauðálfur “alb roig”
2. (vera úr enskum þjóðsögum sem býr í skógunumelf m (ésser sobrenatural del folclore anglès, follet dels boscos)
3. (ljósálfur í nútímamerkingu orðsins, álfkonafada f (ésser sobrenatural)
♦ Skellibjalla álfkona (o: Skellibjalla litli ljósálfur) úr Pétri Pan: la fada Campaneta de [l'obra] Peter Pan
♦ → tannálfurinn “la fada de les dents = en Dentetes”
♦ græni álfurinn: la fada verda (l'absenta)
4. (flón, heimskingiximple m (babau, bàmbol, curt d'enteniment)
  L'anglicisme elf té un significat molt diferent del que tenia el mot germànic del qual procedeix, *alβaz, que designava un ésser de la mitologia germànica que infonia respecte i tot sovint, terror. En alemany, on també s'ha presentat aquest conflicte, hom ha hagut d'introduir una distinció entre die Alben/ die Elben “els albs” i die Elfen “els elfs”. Seguint aquest model, introdueixo el terme els albs per a fer referència als éssers de la mitologia germànica, però els elfs per a referir-me als éssers del folclore anglès i dels contes infantils anglesos. Segons això mateix i en conseqüència, tradueixo el títol de la balada der Erlkönig de Goethe per el rei dels albs.

Al meu entendre, els
*alβōz eren l'equivalent germànic dels mānes llatins, és a dir, els esperits dels parents morts, benèvols i protectors amb la pròpia família, però terribles amb els intrusos. La divisió triple dels albs, establerta per l'Snorri, en ljósalfar, døkkálfar i svartálfar és, al meu entendre, genuïna -una altra cosa és l'explicació racional que l'Snorri intenta donar-li, on hi pot haver, efectivament, ‘collita pròpia’- i reflecteix la ‘relació’ dels humans amb llurs morts, que es poden comportar de manera propícia, neutra/indeterminada o hostil. En el món romà, aquesta divisió triple hi reapareix en la forma dels mānes, els lĕmŭres i les laruae. La interpretació dels albs com a ànimes o esperits dels morts és la qui, al meu entendre, explica millor els tres grans trets que caracteritzen els albs:
• presenten una gran proximitat als déus (cf. en llatí, també els
mānes com a dī mānes);
• a diferència dels déus, ètuns i d'altres criatures mitològiques germàniques, els albs apareixen sempre sense determinar, SENSE NOMS específics, és com si no tinguessin noms, són, simplement, "els ‘albs’" i, finalment,
• els sacrificis que hom els fa, els
álfablót es fan en la més estricta intimitat familiar, fet en el qual aquests sacrificis recorden les festes romanes anuals (paral·leles, diria jo) dels parentālĭa, els fērālĭa i la cāra cognātĭo, destinades a refermar els vincles dels vius amb llurs respectius morts.

El caràcter real dels
albs es pot entreveure en compòsits del neerlandès mitjà com ara alfsgedroch ~ alfsgedrocht[e] o alfsgedwas i en el mot alemany Albtraum “malson”, que, en realitat, vol dir literalment “somni causat per un alb”.

L'anglès antic
ælf, ielf o ylf, deriva d'una variant de tema en -i d'aquest mot germànic: *alβiz (pl. *alβīz *alβijiz). En anglès antic, tenim, efectivament, angle: ælf, plural ælve; saxó occidental: ylf, plural: ylfe, ylve.

Cf.:
The Meanings of Elf and Elves in Mediaeval England by Alaric Timothy Peter Hall, submitted for the Degree of Ph. D. - Department of English Language, University of Glasgow. October, 2004.

Recomano la lectura de l'→
Ólafs saga Þórhallasonar de l'Eiríkur ‘Laxdal’ Eiríksson (1743-1816), escrita vers el 1800 i considerada sovint la primera novel·la moderna islandesa.
Eiríkur Laxdal:
Saga Ólafs Þórhallasonar. Þorsteinn Antonsson og María Anna Þorsteinsdóttir sáu um útgáfuna. Reykjavík: Þjóðsaga, 1987.
 
     
á·liðið <adv.>:
tard
♦ áliðið dags: a una hora molt avançada del dia, passat migdia
♦ það var áliðið dags: era cap al tard, era a darrera hora del dia
♦ það er orðið áliðið: s'ha fet tard
♦ þótt áliðið væri: encara que fos molt tard
ál·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f de l'alumini
◊ þar var í fyrsta lagi krýólítnáman í Ivigtût á Vestur-Grænlandi, en krýólít var mjög mikilvægt hráefni til áliðnaðar og í námunni var megnið af því krýólít unnið sem áliðnaðurinn í Kanada og Bandaríkjunum notaði: en primer lloc hi havia la mina de criolita d'Ivigtût, a la Grenlàndia occidental, però la criolita era una matèria primera molt important per a la indústria de l'alumini i a la mina s'hi obtenia la major part de la criolita que la indústria de l'alumini emprava al Canadà i als Estats Units
á·lit <n. -lits, -lit>:
1. <GENopinió f
◊ þeir koma og segja við hann: "Meistari, vér vitum, að þú ert sannorður og hirðir ekki um álit ( ~ :   καὶ οὐ μέλει σοι περὶ οὐδενός) neins, enda gjörir þú þér engan mannamun, heldur kennir Guðs veg í sannleika. Leyfist að gjalda keisaranum skatt eða ekki? Eigum vér að gjalda eða ekki gjalda?": hi van i li diuen: «Mestre, sabem que dieu la veritat i que no us preocupa l'opinió de ningú i també que no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu el camí de Déu en la veritat: Que és permès o no de pagar tribut al Cèsar? Hem de pagar o no hem de pagar?»
◊ um meyjarnar hef ég enga skipun frá Drottni. En álit (ἡ γνώμη -ώμης:   γνώμην δὲ δίδωμι) mitt læt ég í ljós eins og sá, er hlotið hefur þá náð af Drottni að vera trúr: no tinc cap precepte del Senyor sobre les fadrines, però us en revelaré la meva opinió, com el qui ha rebut del Senyor la gràcia per ésser fidel
♦ að mínu áliti: a parer meu, en la meva opinió, [segons tinc] per mi (Mall.)
◊ vei þeim, sem vitrir eru í augum sjálfra sín og hyggnir (bīn ~ בִּין:   nəβɔˈnīm,   נְבֹנִים) að eigin áliti (wə-ˈnɛɣɛδ   pənēi̯-ˈhɛm,   וְנֶגֶד פְּנֵיהֶם)ai dels qui són savis a llurs propis ulls i intel·ligents a llur propi parer!
♦ í skjótu áliti: a primera vista
♦ með nógum álitum: amb prou reflexió
◊ Geirlaug tók til orða: "Þú ferð með góðum vilja en eigi með nógum álitum. Færðu Þórlaugu fyrr vatnið. Svo á að vera": la Geirlaug li va dir: “Has actuat amb bona intenció, però no ho has pas pensat bé. Du primer l'aigua a la Þórlaug. És com ha d'ésser”
♦ mitt álit er [það] að <+ ind.>la meva opinió és que <+ ind.>
♦ og er álitið að <+ subj.>i hi ha l'opinió que <+ ind.>
♦ við fyrsta álit: a primera vista
♦ → almenningsálit “opinió pública”
♦ → manngreinarálit “accepció de persones”
2. (skýrsladictamen m (informe pericial)
◊ en þó fátt hefði verið með þeim Þorsteini og Ljótólfi þá var nú í dátt efni komið svo að þeir leggja félag með sér, einn Þorsteinn, Ljótólfur, Nefglita og Bárður greypur frá Hrauni og Þorkell Skeggjason af Skeggjastöðum og Ögmundur Höskuldsson. Það var félagsgerð þeirra að þeir gera skip og hafa í ánni og veiða fyrir hvers manns landi fiska. Þetta var kært fyrir Höskuldi lögmanni hversu þeir ætluðu að fara. Hann sagði að land skal taka fjórðung veiðar. Þeir skildu það eftir þar sem þeir veiddu, og sögðu engum til og tóku það hrafnar. En menn höfðu þá ei heldur en áður og þóttust þeir þá gjalda mundu álits (= dóms, úrskurðar) sem Höskuldur hafði dæmtperò, encara que entre en Þorsteinn i en Ljótólfur les relacions havien estat fredes, ara regnava entre ells dos una relació cordial, de manera que en Þorsteinn, en Ljótólfur, en Hrólfur Naslluent, en Bárður sensecor, dels camps de lava, en Þorkell Skeggjason d'Skeggjastaðir i l'Ögmundur Höskuldsson es varen unir per formar una societat. Convingueren entre si de construir plegats un vaixell i de tenir-lo al riu i pescar-hi davant les terres de tothom. Es va denunciar al jutge Höskuldur el que pensaven fer. El jutge va dir que una quarta part dels peixos pescats havia d'ésser del propietari de les terres davant les quals es pesquessin. [I efectivament, els sis socis realment] deixaven una quarta part del que pescaven a les terres davant les quals haguessin pescat els peixos, però no ho deien a ningú i els corbs es feien càrrec dels peixos, de manera que els propietaris de les terres en qüestió obtenien ara tants de peixos com abans (és a dir, cap ni un). D'aquesta manera, [els sis socis] consideraven que satisfeien la sentència (el dictamen judicial) que havia dictat en Höskuldur
♦ einróma álit: un dictamen unànime
3. ([skrifleg] umsögn, ritdómurmemòria f (informe o escrit en el qual hom informa detalladament d'una cosa)
♦ leggja e-ð fyrir stjórn til álita: presentar una memòria al govern sobre una cosa
♦ skila álit: redactar una memòria
4. (virðing & athugunconsideració f (reputació social & observació)
♦ í eigin áliti: en llur autoestima
◊ og er allir óvinir vorir spurðu þetta, urðu allar þjóðirnar, sem bjuggu umhverfis oss, hræddar, og þær lækkuðu mjög í eigin áliti (wə-ˈnɛɣɛδ   pənēi̯-ˈhɛm,   וְנֶגֶד פְּנֵיהֶם), því að þær könnuðust við, að fyrir hjálp Guðs vors hafði verki þessu orðið lokið: i quan tots els nostres enemics en foren ennovats, totes les nacions que habiten al nostre voltant s'ompliren de temor i llur pròpia estima va minvar car reconegueren que aquesta obra s'era conclosa per l'ajut del nostre Déu
♦ koma til álita: entrar en consideració, ésser pres -a en consideració, ésser tingut -uda en compte
◊ þegar ég segi við hinn ráðvanda: ,Þú skalt vissulega lífi halda!' og hann reiðir sig á ráðvendni sína og fremur glæp, þá skulu ráðvendniverk hans eigi til álita koma (zāˈχar ~ זָכַר:   kāl־t͡siδqāˈθ-ō   lɔʔ   θizzāˈχarnāh,   כָּל־צִדְקָת֖וֹ לֹ֣א תִזָּכַ֔רְנָה), heldur skal hann deyja fyrir glæpinn, sem hann hefir drýgt: quan dic al just (honrat, honest): ‘Certament que conservaràs la vida!’ I ell es refia de la seva justícia (honestedat, honradesa) i comet una iniquitat, totes les obres de justícia que hagi fet no seran preses en consideració, sinó que morirà per la iniquitat que hagi comès
◊ en hverfi hinn ráðvandi frá ráðvendni sinni og fremji það, sem rangt er, í líkingu við allar þær svívirðingar, er hinn óguðlegi hefir framið, þá skal öll sú ráðvendni, er hann hefir iðkað, ekki til álita koma (zāˈχar ~ זָכַר:   kāl־t͡siδqāˈθ-ō   ʔăˌʃɛr־ʕāˈɕāh   lɔʔ   θizzāˈχarnāh,   כָּל־צִדְקָת֖וֹ אֲשֶׁר־עָשָׂה֙ לֹ֣א תִזָּכַ֔רְנָה). Fyrir það tryggðrof, sem hann hefir sýnt, og þá synd, sem hann hefir drýgt, fyrir þær skal hann deyja: i si l'honest desisteix de la seva honestedat i comet el que és tort (inic), conformement a totes les ignomínies que l'impiu hagi comès, tota la honestedat que hagi practicat no serà tinguda en compte. A causa de la perfídia que ha mostrat i del pecat que ha comès morirà
◊ ef hins vegar ráðvandur maður snýr sér frá ráðvendni sinni og fremur ranglæti, og ég legg fótakefli fyrir hann, svo að hann deyr, hafir þú þá eigi varað hann við, þá mun hann deyja fyrir synd sína, og ráðvendni sú, er hann hafði sýnt, eigi til álita koma (zāˈχar ~ זָכַר:   wə-ˈlɔʔ   θizzāˈχarnāh   t͡siδqɔˈθā-u̯   ʔăˈʃɛr   ʕāˈɕāh,   וְלֹא תִזָּכַרְןָ צִדְקֹתָו אֲשֶׁר עָשָׂה), en blóðs hans mun ég krefja af þinni hendi: si, d'altra banda, un home honest s'aparta de la seva honestedat i fa una iniquitat, i jo li poso un entrebanc davant ell a fi que mori, si no el vares pas advertir (prevenir), ell morirà pel seu pecat, i l'honestedat que hagi palesat, no es tindrà en compte, i jo et reclamaré la seva sang
♦ njóta mikils álits: gaudir de gran consideració
◊ að þeim tíma liðnum hélt hver til síns heima. Fór Júdít heim til Betúlúu. Hún sat að sínu og naut mikils álits (γίγνεσθαι ἔνδοξος ἔνδοξον:   καὶ ἐγένετο κατὰ τὸν καιρὸν αὐτῆς ἔνδοξος ἐν πάσῃ τῇ γῇ) um land allt alla ævidaga sína: passats aquest temps, cadascú va tornar a casa seva. La Judit va tornar a ca seva a Betúlia i no es mogué de la seva possessió. I va gaudir de gran consideració per tota la terra tots els dies de la seva vida
♦ vera í áliti: gaudir de la consideració de la gent
◊ ég fór þangað eftir opinberun og lagði fram fyrir þá fagnaðarerindið, sem ég prédika meðal heiðingjanna. Ég lagði það einslega fyrir þá, sem í áliti (δοκεῖν:   δοκέων -έουσα -έον,   κατ’ ἰδίαν δὲ τοῖς δοκοῦσιν) voru; það mátti eigi henda, að ég hlypi og hefði hlaupið til einskis. En ekki var einu sinni Títus, sem með mér var og var grískur maður, neyddur til að láta umskerast. Það hefði þá verið fyrir tilverknað falsbræðranna, er illu heilli hafði verið hleypt inn og laumast höfðu inn til að njósna um frelsi vort, það er vér höfum í Kristi Jesú, til þess að þeir gætu hneppt oss í þrældóm. Undan þeim létum vér ekki einu sinni eitt andartak, til þess að sannleiki fagnaðarerindisins skyldi haldast við hjá yður. Og þeir, sem í áliti (δοκεῖν:   δοκέων -έουσα -έον,   ἀπὸ δὲ τῶν δοκούντων εἶναί τι ὁποῖοί ποτε ἦσαν οὐδέν μοι διαφέρει) voru, - hvað þeir einu sinni voru, skiptir mig engu, Guð fer ekki í manngreinarálit (πρόσωπον [ὁ] θεὸς ἀνθρώπου οὐ λαμβάνει), - þeir, sem í áliti (δοκεῖν:   δοκέων -έουσα -έον,   ἐμοὶ γὰρ οἱ δοκοῦντες οὐδὲν προσανέθεντο) voru, lögðu ekkert frekara fyrir mig. Þvert á móti, þeir sáu, að mér var trúað fyrir fagnaðarerindinu til óumskorinna manna, eins og Pétri til umskorinna, því að sá, sem hefur eflt (ἐνεργεῖν τ-ι εἰς τι,   ὁ γὰρ ἐνεργήσας Πέτρῳ εἰς ἀποστολὴν τῆς περιτομῆς) Pétur til postuladóms meðal hinna umskornu, hefur einnig eflt mig til postuladóms meðal heiðingjanna. Og er þeir höfðu komist að raun um, hvílík náð mér var veitt, þá réttu þeir Jakob, Kefas og Jóhannes, sem álitnir (δοκεῖν:   δοκέων -έουσα -έον,   οἱ δοκοῦντες στῦλοι εἶναι) voru máttarstólparnir, mér og Barnabasi hönd sína til bræðralags: Við skyldum fara til heiðingjanna, en þeir til hinna umskornu: hi vaig anar després d'una revelació i vaig exposar davant ells la bona nova que predico entre els pagans. La vaig exposar particularment davant els qui gaudien de consideració entre la gent (davant els notables), així no podria passar que corregués o que hagués corregut en va. Però ni tan sols en Titus, que era amb mi i que era grec, no fou obligat a fer-se circumcidar. Això es va fer llavors per causa dels falsos germans intrusos que en mala hora s'havien introduït furtivament i esmunyit per espiar la nostra llibertat que nosaltres tenim en el Crist Jesús, amb la intenció de reduir-nos a servitud; ni per un instant no vam cedir a ells a fi que la veritat de la bona nova es mantigués [íntegra] entre vosaltres. I els qui gaudien de consideració entre la gent (els notables) —i fos el que fos el que haguessin estat una vegada, no m'importa gens: Déu no fa pas accepció de persones—, els qui gaudien de consideració entre la gent (els notables)[, doncs,] no m'imposaren absolutament res. Al contrari, veieren que m'havien confiat la bona nova per als incircumcisos igual que a Pere l'hi havien confiada per als circumcisos —ja que el qui ha induït en Pere a l'apostolat entre els circumcisos també és el qui m'ha mogut a mi a l'apostolat entre els pagans—. I quan hagueren constatat quina gràcia m'era estada atorgada, en Jaume, en Quefes i en Joan, que són reputats com a pilars, ens donaren la mà a mi i al Bernabé en senyal de germanor per tal que nosaltres anéssim als pagans i ells als circumcisos
♦ vera í miklu áliti: gaudir de gran consideració
◊ en Búgaíti nokkur, Haman Hamadatsson, var í miklu áliti (εἶναι ἔνδοξος ἔνδοξον:   καὶ ἦν Ἀμὰν Ἀμαδάθου Βουγαῖος ἔνδοξος ἐνώπιον τοῦ βασιλέως) hjá konungi. Leitaðist hann við að skaða Mardokaí og þjóð hans vegna beggja geldinga konungsins: i l'Aman, fill de l'Amadata, el bugeu, gaudia de gran consideració per part del rei. Va cercar de fer mal a Mardoqueu i al seu poble per l'afer dels dos eunucs del rei
5. (svipur, útlitaspecte m [exterior] (aparença)
◊ sú mynd þótti mér því líkust sem glóandi lýsigull væri þar neðan frá, sem mér þótti mittið vera og upp eftir, en ofan frá því, sem mér þótti mittið vera, og niður eftir þótti mér hún álits (marˈʔɛh ~ מַרְאֶה:   rāˈʔīθī   kə-ˌmarʔɛh־ˈʔēʃ,   רָאִיתִי כְּמַרְאֵה-אֵשׁ) sem eldur, og umhverfis hana var bjarmi: aquesta forma (figura) em va semblar al més similar com si for or lluent roent d'allà baix d'on em semblava que era la seva cintura cap amunt, i de dalt d'on em semblava que era la seva cintura per avall ella em semblava d'una aparença com el foc i tot al seu voltant hi havia una lluor
♦ fagur [að] áliti: de bell aspecte
◊ en er Búi hafði þetta mælt þrem sinnum þá lét í hamrinum sem er gengur reið og í því spratt í sundur hamarinn og urðu á dyr og því næst gekk kona í dyrnar. Hún var mikil á allan vöxt. Hún var fögur að áliti og vel búin, í rauðum kyrtli og allur hlöðum búinn, og digurt silfurbelti um sig. Hún hafði slegið hár sem meyja siður er. Var það mikið og fagurt. Hún hafði fagra hönd og mörg gull á og sterklegan handlegg og öll var hún listuleg að sjá. Hún heilsaði hinum komna. Hann tók því vel. Hún spurði hann að nafni: i quan en Búi hagué dit això tres vegades, es produí un soroll a l'interior de l'espadat com si hi retrunyís un tro, i llavors l'espadat s'esberlà [per la meitat de dalt a baix] i s'hi va obrar una porta i tot seguit una dona hi va sortir al llindar. Era grossa en tots els aspectes. Era de bella aparença i anava bellament abillada amb un kyrtill vermell guarnit tot ell de rivets i un cinyell gruixut d'argent al voltant de la seva cintura. Duia els cabells a lloure, com l'hi duen les fadrines. Tenia els cabells espessos i bells. Tenia una mà bonica guarnida amb moltes de joies d'or, i un braç fort, i tota ella oferia una estampa magnífica a la vista. Va saludar el nouvingut. En Búi va acceptar la salutació afablement. Ella li va preguntar com es deia (vocabulari: #1. hlað: Cf. Baetke 19874, pàg. 257: 3. gewirktes Band, Borte: skikkja hlǫðum búin; )
◊ á einu sumri fór Heiðrekr konungr með her sinn til Saxlands. En er Saxakonungr spyrr þat, þá býðr hann honum til veizlu ok biðr hann taka af lǫndum sínum slíkt er hann vill, ok þat þiggr Heiðrekr konungr. Þar sá hann dóttur hans, fríða ok fagra at áliti, ok þessar meyjar biðr Heiðrekr, ok hún var honum gipt. Var þá aukin veizlan, ok síðan fór hann heim með konu sína ok tók með henni ógrynni fjár. Heiðrekr konungr gerðist nú hermaðr mikill ok eykr á marga vega mjǫk sitt ríki. Kona hans beiðist opt at fara til fǫður síns, ok þat lét hann eptir henni, ok fór með henni Angantýr, stjúpsonr hennar: un estiu, el rei Heiðrekr va entrar amb el seu exèrcit dins Saxònia. Quan el rei de Saxònia ho va saber, va convidar el rei Heiðrekr a un banquet i li va pregar que prengués tantes de les seves terres com volgués i el rei Heiðrekr va acceptar aquest oferiment. Aleshores el rei Heiðrekr va veure la filla del rei de Saxònia. Era una fadrina de bell aspecte i aparença. El rei Heiðrekr va demanar la seva mà i l'hi fou concedida. Aleshores el banquet que el rei de Saxònia estava oferint al rei Heiðrekr fou allargat amb el banquet nupcial del rei Heiðrekr amb la filla del rei de Saxònia. Després, el rei Heiðrekr se'n tornà al seu regne amb la seva dona enduent-se-n'hi béns en quantitat incalculable. Llavors el rei Heiðrekr es va fer un gran guerrer que va augmentar el seu regne de múltiples maneres. La seva dona li va demanar espesses vegades que li permetés anar a veure son pare i ell [al final] li ho concedí i l'hi va acompanyar l'Angantýr, el seu fillastre (vocabulari: #1. fríðr ok fagr: es tracta de dos sinònims. En la traducció m'he estimat més de traduir-los tots dos per un únic bell i en canvi, traduir el substantiu álit per dos sinònims en català; )
♦ vænn að áliti: de bella aparença, de bon veure, d'un bell exterior
◊ litlu síðar fæddi Signý sveinbarn. Sá var Hörður nefndur. Hann var snemma mikill vexti og vænn að áliti en ekki dálega bráðger fyrst í því að hann gekk eigi einn saman (= óstuddur, án stuðnings) þá er hann var þrevetur að aldri. Þetta þótti mönnum kynlegt og eigi bráðgervilegt svo sem hann var frágerðamaður að öllu öðru: poc després, la Signý va infantar un vailet. Li van posar Hörður de nom. Va assolir aviat una gran estatura i era de bella fesomia, però no va ésser gaire precoç car abans dels tres anys no va caminar sense ajut. A la gent aquest fet els va semblar que era estrany i no prometia que es desenvoluparia bé malgrat que fos una persona excepcional en totes les altres coses
♦ þeir voru svaðalegir álitum: tenien un aspecte horrible (o: esfereïdor; o: afrós)
◊ nú koma þeir í lágina þar sem skipið stóð og sér Þorkell þá þrettán menn standa í kringum skipið og voru svaðalegir álitum. Þá man Þorkell fyrst eftir skipreikanum undir Fjöllunum um haustið og þykist hann þarna þekkja þá sem drukknað höfðu. Verður hann þá skelkaður mjög og slær upp á klárinn. Tekur hann til fótanna en Þorkell heyrir draugana kveða vísu þessa um leið og hann reið upp úr lautinni: llavors varen arribar al plec del terreny on hi havia el vaixell i en Þorkell hi va veure tretze homes que s'estaven al voltant del vaixell i eren d'aparença horrible. Només aleshores en Þorkell se'n va recordar del naufragi que hi havia hagut al peu dels Eyjafjöll a la tardor passada i li va semblar que en els homes d'allà baix hi reconeixia els qui s'havien anegat aleshores. Aleshores es va aterrir molt i [tot seguit] va fuetejar el seu rossí i va fugir d'allà cames ajudeu-me i mentre sortia amb el seu cavall de dins aquell plec del terreny, en Þorkell va sentir els draugar declamant aquesta estrofa <...>
♦ Þorsteinn var bjartur álitum: en Þorsteinn tenia un aspecte resplendent
◊ Þorsteinn, sonur Egils, þá er hann óx upp, var allra manna fríðastur sýnum, hvítur á hár og bjartur álitum; hann var mikill og sterkur, og þó ekki eftir því sem faðir hans. Þorsteinn var vitur maður og kyrrlátur, hógvær, stilltur manna best; Egill unni honum lítið; Þorsteinn var og ekki við hann ástúðugur, en þau Ásgerður og Þorsteinn unnust mikið. Egill tók þá að eldast mjög: quan en Þorsteinn, el fill de l'Egill, va créixer, va tenir el físic més bell: tenia els cabells rossos i un aspecte (fesomia) radiant. Era alt i fort encara que no es podia comparar en aquest aspecte amb son pare. En Þorsteinn era llest i de tarannà tranquil, el més serè [i equilibrat] dels homes. L'Egill se l'estimava poc. En Þorsteinn tampoc no sentia especial afecte vers l'Egill. En Þorsteinn i sa mare l'Ásgerður, en canvi, s'estimaven molt. L'Egill a partir de llavors va començar a fer-se vell molt aviat
♦ gera mál að álitum: considerar un afer, tenir (o: prendre) un afer en compte, prendre un afer en consideració
◊ Hrútur talaði þá til Marðar: "Hugsa svo um bóndi að bróðir minn mun mér mjög hafa fram haldið fyrir ástar sakir. En ef þér viljið gera málið að álitum þá vil eg að þér gerið kostinn": aleshores en Hrútur va dir al Mörður: “Considera, bóndi, que mon germà, per l'amor que em té, et deu haver ressaltat molt les meves qualitats. Però, si voleu considerar l'assumpte (= la petició de la mà de la vostra filla), vull [expressament] que vós fixeu les condicions per al casament amb la vostra filla”
◊ "Gott má eg frá honum segja," segir Njáll, "og skal eg svo fé til leggja að yður þyki sæmilega ef þér viljið þetta mál að álitum gera“Només te'n puc dir coses bones”, li va dir en Njáll, “I si voleu considerar aquest assumpte (= la petició de mà de la Hildigunn per al Höskuldur) jo mateix aportaré al casament tants de diners com us sembli adequat”
álita·efni <n. -efnis, -efni>:
qüestió f [objecte de debat], punt problemàtic, qüestió problemàtica (qüestió oberta, qüestió que cal debatre i resoldre)
álita·mál <n. -máls, -mál>:
1. (smekksatriði, málefni sem skiptar skoðanir eru umqüestió f d'opinió (qüestió de punts de vista, de parers)
♦ það (o: þetta) er álitamál: [això] és qüestió d'opinions
2. (mál sem þarf að athugaqüestió f a considerar (punt controvertit, qüestió dubtosa que cal meditar i debatre)
♦ gera e-ð að álitamálum: considerar una cosa, prendre una cosa en consideració
◊ Guðmundur mælti og brosti að: "Hví munum vér nú eigi gera þetta þá að álitamálum?": en Guðmundur va somriure i digué: “Per què no hem de considerar més detingudament aquesta cosa?”
á·litinn, -litin, -litið <adj.>:
considerat -ada, tingut -uda per...
◊ vér erum álitnir (—,   ὡς πλάνοι καὶ ἀληθεῖς) afvegaleiðendur, en erum sannorðir, óþekktir, en þó alþekktir, komnir í dauðann og samt lifum vér, tyftaðir (παιδεύειν,   παιδευόμενοι) og þó ekki deyddir: som considerats esgarriadors per bé que verídics, desconeguts, per bé que coneguts de tothom; arribats a les portes de la mort i tanmateix vivim, castigats per bé que no ens han pas mort
◊ þótt ég riti honum lögmálssetningar þúsundum saman, þá eru þær álitnar (ħāˈʃaβ ~ חָשַׁב:   kəmō־ˈzār   nɛħˈʃāβū,   כְּמוֹ-זָר, נֶחְשָׁבוּ) sem orð útlendings: encara que jo li les escrigui ordenances de la meva llei a milers, ells les tenen per paraules d'un estranger
◊ ég fór þangað eftir opinberun og lagði fram fyrir þá fagnaðarerindið, sem ég prédika meðal heiðingjanna. Ég lagði það einslega fyrir þá, sem í áliti (δοκεῖν:   δοκέων -έουσα -έον,   κατ’ ἰδίαν δὲ τοῖς δοκοῦσιν) voru; það mátti eigi henda, að ég hlypi og hefði hlaupið til einskis. En ekki var einu sinni Títus, sem með mér var og var grískur maður, neyddur til að láta umskerast. Það hefði þá verið fyrir tilverknað falsbræðranna, er illu heilli hafði verið hleypt inn og laumast höfðu inn til að njósna um frelsi vort, það er vér höfum í Kristi Jesú, til þess að þeir gætu hneppt oss í þrældóm. Undan þeim létum vér ekki einu sinni eitt andartak, til þess að sannleiki fagnaðarerindisins skyldi haldast við hjá yður. Og þeir, sem í áliti (δοκεῖν:   δοκέων -έουσα -έον,   ἀπὸ δὲ τῶν δοκούντων εἶναί τι ὁποῖοί ποτε ἦσαν οὐδέν μοι διαφέρει) voru, - hvað þeir einu sinni voru, skiptir mig engu, Guð fer ekki í manngreinarálit (πρόσωπον [ὁ] θεὸς ἀνθρώπου οὐ λαμβάνει), - þeir, sem í áliti (δοκεῖν:   δοκέων -έουσα -έον,   ἐμοὶ γὰρ οἱ δοκοῦντες οὐδὲν προσανέθεντο) voru, lögðu ekkert frekara fyrir mig. Þvert á móti, þeir sáu, að mér var trúað fyrir fagnaðarerindinu til óumskorinna manna, eins og Pétri til umskorinna, því að sá, sem hefur eflt (ἐνεργεῖν τ-ι εἰς τι,   ὁ γὰρ ἐνεργήσας Πέτρῳ εἰς ἀποστολὴν τῆς περιτομῆς) Pétur til postuladóms meðal hinna umskornu, hefur einnig eflt mig til postuladóms meðal heiðingjanna. Og er þeir höfðu komist að raun um, hvílík náð mér var veitt, þá réttu þeir Jakob, Kefas og Jóhannes, sem álitnir (δοκεῖν:   δοκέων -έουσα -έον,   οἱ δοκοῦντες στῦλοι εἶναι) voru máttarstólparnir, mér og Barnabasi hönd sína til bræðralags: Við skyldum fara til heiðingjanna, en þeir til hinna umskornu: hi vaig anar després d'una revelació i vaig exposar davant ells la bona nova que predico entre els pagans. La vaig exposar particularment davant els qui gaudien de consideració entre la gent (davant els notables), així no podria passar que corregués o que hagués corregut en va. Però ni tan sols en Titus, que era amb mi i que era grec, no fou obligat a fer-se circumcidar. Això es va fer llavors per causa dels falsos germans intrusos que en mala hora s'havien introduït furtivament i esmunyit per espiar la nostra llibertat que nosaltres tenim en el Crist Jesús, amb la intenció de reduir-nos a servitud; ni per un instant no vam cedir a ells a fi que la veritat de la bona nova es mantigués [íntegra] entre vosaltres. I els qui gaudien de consideració entre la gent (els notables) —i fos el que fos el que haguessin estat una vegada, no m'importa gens: Déu no fa pas accepció de persones—, els qui gaudien de consideració entre la gent (els notables)[, doncs,] no m'imposaren absolutament res. Al contrari, veieren que m'havien confiat la bona nova per als incircumcisos igual que a Pere l'hi havien confiada per als circumcisos —ja que el qui ha induït en Pere a l'apostolat entre els circumcisos també és el qui m'ha mogut a mi a l'apostolat entre els pagans—. I quan hagueren constatat quina gràcia m'era estada atorgada, en Jaume, en Quefes i en Joan, que són reputats com a pilars, ens donaren la mà a mi i al Bernabé en senyal de germanor per tal que nosaltres anéssim als pagans i ells als circumcisos
♦ álitinn góður: considerat bo, tingut per bo
♦ e-ð er álitið gott: una cosa és considerada bona, és tinguda per bona
♦ → álíta “considerar”
álit·lega <adv.>:
[força] acceptablement, passablement bé
♦ búa saman álitlega: conviure força bé, conviure d'una manera força acceptable
◊ þau Droplaug og Hallsteinn bjuggu saman sjö vetur svo að álitlega var. En svo sem þau bjuggu saman lengur þá harðnaði þeirra samfarir. Gerðust nú óhægindi mikil í búinu en þó stóð mikið fé saman því að Hallsteinn var fémaður mikill. Droplaug sendi oft sonum sínum orð að þeir skyldu koma til að skipta fénu við Hallstein en þeir fresta um hríð: la Droplaug i en Hallsteinn varen conviure durant set anys d'una manera que fou força bona, però [després,] com més temps convivien, més difícil (aspra) va anar tornant llur convivència. Les coses es varen posar molt desagradables al mas però tanmateix tenien una gran quantitat de diners perquè en Hallsteinn era un home molt acabalat. La Droplaug sovint enviava missatges als seus fills que hi anessin a repartir-se els diners amb en Hallsteinn però durant un cert temps ajornaren fer-ho
♦ ferr með þeim álitlega: entre ells [la cosa] va força bé
◊ um haustið eftir Máríumessu reið Þorgils Böðvarsson suður á nes við sjöunda mann og gisti í Görðum að Þorleifs og fór með þeim heldur fálega. Þaðan reið Þorgils til Hólms og tóku þar skip er Þorleifur átti og fóru yfir um fjörð og gistu í Saurbæ að Magnúss Árnasonar. Þá spurði Þorgils að Gissur var kominn ofan á nes. Fór Þorgils til fundar við hann. Fundust þeir á Viðey, fór með þeim álitlega. Síðan reið Þorgils heim í Reykjaholt og hafði með sér landsleigu af Eyvindarstöðum og Bessastöðum (SS II, cap. 388, pàg. 589): a la tardor, després de la festa del naixement de la Mare de Déu, en Þorgils Böðvarsson es va dirigir, acompanyat de sis homes més, al sud, als Caps, i s'hi va estatjar a cal Þorleifur, a Garðar. La trobada entre ells dos fou força freda. D'allà, en Þorgils es va dirigir a Hólmur. Aquí, ell i els seus homes varen agafar una embarcació que era d'en Þorleifur i amb ella hi travessaren el fiord i s'allotjaren a Saurbær a cal Magnús Árnason. Allà en Þorgils es va assabentar que en Gissur havia baixat als Caps. En Þorgils anà a veure'l. Es varen trobar a l'illa de Viðey, la cosa va anar acceptablement bé entre ells. Després, en Þorgils va tornar a casa a Reykjaholt emportant-se els arrendaments d'Eyvindarstaðir i Bessastaðir
♦ skiljast álitlega: separar-se en bons termes
◊ Þórður hét góðu um það og skildust álitlega. Ekki vissu menn gjörla tal þeirra Þórðar og Bjarnar: en Þórður li prometre que així ho farien i es varen separar en bons termes. No hi havia ningú que sabés exactament què s'havia dit a la conversa que en Þórður i en Björn mantingueren entre si
álit·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (fríðurvistós -osa (de bon veure)
♦ álitlegur maður: un home de bella prestança
◊ Hann rann upp eins og viðarteinungur fyrir augliti hans og sem rótarkvistur úr þurri jörð. Hann var hvorki fagur né glæsilegur, svo að oss gæfi á að líta, né álitlegur (marˈʔɛh ~ מַרְאֶה:   wə-lɔʔ־marˈʔɛh   wə-nɛħməˈδē-hū,   וְלֹא-מַרְאֶה, וְנֶחְמְדֵהוּ), svo að oss fyndist til um hann?": havia crescut davant ell com un lluc d'un arbre i com un rebroll que neix de l'arrel en una terra àrida. No era ni bell ni esplèndid com perquè ens donés motiu per mirar-lo, ni vistós com perquè ens fes impressió
◊ Sál og her hans þyrmdu lífi Agags og vænstu sauðunum og holdmestu nautunum, lömbunum og öllu öðru sem álitlegt (tˤōβ ~ טוֹב:   wə-ʕal־kāl־ha-ˈtˤtˤōβ,   וְעַל-כָּל-הַטּוֹב) var. Ekkert af þessu helguðu þeir banni. En allt sem þeir mátu lítils eða þeim fannst rýrt helguðu þeir banni: en Saül (Xaül) i el seu exèrcit varen plànyer l'Agag i les ovelles més grasses i els anyells i vedells més carregats de carn, i tot allò que era de bon veure. Res de tot això no ho consagraren per entredit. En canvi consagraren per entredit tot allò que estimaren de poca vàlua o que trobaren que era de mala qualitat
◊ Egyptaland er álitleg (ʝəˌφēh־φīˈʝāh ~ יְפֵה-פִיָּה:   ʕɛˈɣlāh   ʝəˌφēh־φīˈʝāh,   עֶגְלָה יְפֵה-פִיָּה) kvíga, broddfluga ræðst á hana úr norðri: Egipte és una vedella bella, un tàvec l'ataca del nord
2. (hagfelldurprofitós -osa (avantatjós, favorable, convenient)
3. (freistandi, vænlegurprometedor -a (que pinta bé, que resulta atractiu)
♦ ástandið er álitlegt: la situació és prometedora, la situació pinta bé
♦ álitlegt tilboð: una oferta temptadora
álits·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
informe raonat i argumentat
♦ skila álitsgerð: redactar un informe raonat [i argumentat]
álits·hnekkir <m. -hnekkis, no comptable>:
pèrdua f de prestigi
♦ e-ð álitshnekkir fyrir e-n: una cosa és una pèrdua de prestigi per a algú
♦ verða fyrir álitshnekki: #1. patir una pèrdua de prestigi; #2. (menys fort) quedar malament
á·líka <adj. ind.>:
similar, semblant
á·líka <adv.>:
semblantment, de manera semblant, de la mateixa manera, per l'estil
♦ álíka langt: a la mateixa distància, si fa no fa 
♦ álíka óáþreifanlegir hlutir: coses igual d'abstractes 
á·líta <-lít ~ -lítum | -leit ~ -litum | -litiðe-ð>:
considerar una cosa
♦ alíta e-n e-ð: considerar algú [com a]..., tenir algú per...
◊ vér álitum (ħāˈʃaβ ~ חָשַׁב:   wa-ʔăˈnaħnū   ħăʃaβˈnu-hū   nāˈɣūaʕ   mukˈkēh   ʔĕlɔˈhīm   ū-məʕunˈnɛh,   וַאֲנַחְנוּ חֲשַׁבְנֻהוּ, נָגוּעַ מֻכֵּה אֱלֹהִים וּמְעֻנֶּה) hann refsaðan, sleginn af Guði og lítillættan: nosaltres l'hem tingut per un home castigat, colpit per Déu i humiliat
◊ fyrst þeir hrifust svo af fegurð þessa að þeir álitu (ὑπολαμβάνειν:   ταῦτα θεοὺς ὑπελάμβανον) það guði, þá ættu þeir að skilja hve miklu fremri þessum fyrirbærum sá er sem ríkir yfir þeim. Höfundur allrar fegurðar skóp þau: si els cregueren déus, encisats per la seva bellesa, que sàpiguen quant més bell no és el Senyor d'aquestes coses; és ell, origen de tota bellesa, qui les ha creades
♦ álíta að <+ subj.>considerar que <+ ind.>, ésser del parer que <+ ind., estimar que <+ ind., tenir la convicció que <+ ind.>
♦ e-ð er álitið gott: una cosa és considerada bona, és tinguda per bona
á·lítast <-líst ~ -lítumst | -leist ~ -litumst | -litist>:
ésser considerat -ada, considerar-se
◊ afglapinn getur jafnvel álitist (ħāˈraʃ ~ חָרַשׁ:   maħăˈrīʃ,   מַחֲרִישׁ) vitur (ħāˈχām,   חָכָם), ef hann þegir, hygginn (bīn ~ בִּין:   nāˈβōn,   נָבוֹן), ef hann lokar vörunum: fins i tot el nici pot ésser considerat savi si calla, entenimentat, si clou els llavis
álka <f. álku, álkur. Gen. pl.: álkna>:
gavot m, cauet m (esp. Val.), pingdai m (Men.) (ocell Alca torda)
♦ teygja álkuna: <LOC FIGestirar (o: allargar) el coll
áll <m. áls, álar>:
anguila f (peix Anguilla anguilla)
álma <f. álmu, álmur. Gen. pl.: álma o: álmna>:
1. (hússala f (d'edifici)
2. (horn á tunglinubanya f (de la lluna)
álmur <m. álms, álmar>:
oma f (arbre Ulmus glabra)
ál·oxíð <n. -oxíðs, -oxíð>:
òxid m d'alumini
ál·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m d'alumini, paper m de plata (Mall.)
ál·snípa <f. -snípu, -snípur. Gen. pl.: -snípna o: -snípa>:
agulla f de fons  (peix Nemichthys scolapaceus)
ál·stigi <m. -stiga, -stigar>:
escala f d'alumini
álún <n. álúns, no comptable>:
<GEOLalum m
á·lútur, -lút, -lútt:
inclinat -ada [cap endavant], corbat -ada [cap endavant], ajupit -ida (sobre un objecte o algú)
◊ ganga álútur: caminar ajupit (amb l'esquena corba o cap-cot)
◊ sitja álútur: seure ajupit (per tristesa o absort en pensaments)
♦ álútur við e-ð ~ e-n: inclinat sobre una cosa ~ algú, repenjat damunt una cosa ~ algú
ál·ver <n. -vers, -ver>:
planta f [de producció] d'alumini
ályktandi, ályktandi, ályktandi <adj.>:
conclusiu -iva
ályktar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<LINGconjunció conclusiva
◊ ályktartengingar: (conj. conclusivae): ergo, ĭgĭtur, þá; ĭtăque (með áherzlu á i; sbr. fyrsta staflið), ĭdĕo, idcirco, fyrir því, því; quārē, quāpropter, quōcircā, quămŏbrem, og af þeirri sök, og því: conjuncions conclusives: (conj. conclusivae): ergo, ĭgĭtur, aleshores, per tant, doncs; ĭtăque (amb l'accent sobre la i; cf. el primer constituent del mot), ĭdĕo, idcirco, per això, per aquest motiu; quārē, quāpropter, quōcircā, quămŏbrem, i per la qual cosa, i per això
á·lyktun <f. -lyktunar, -lyktanir>:
1. (lokaniðurstaða, það að finna með rökleiðsluconclusió f  (inferència lògica)
♦ ályktanir mínar af e-u: les meves conclusions sobre una cosa, les conclusions que trec d'una cosa
2. (úrskurðurdecisió f  (acte i efecte de decidir)
3. (ákvörðunresolució f  (determini, acord)
♦ ályktun Alþingis: resolució parlamentària 
♦ ályktun Evrópuþingsins: resolució del parlament europeu
á·mátlegur, -mátleg, -mátlegt <adj.>:
planyívol -a (so, veu)
á·minna <-minni ~ -minnum | -minnti ~ -minntum | -minnte-n>:
1. (ávítareprendre algú (donar una reprimenda, renyar)
2. (vara við, vanda við um e-namonestar algú (advertir)
3. (hvetja, uppörvaexhortar algú (encoratjar)
◊ tala þú þetta og áminn og vanda um með allri röggsemi. Lát engan lítilsvirða þig: digues aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat. No deixis que ningú et menyspreï
4. (minna árecordar a algú (fer venir a la memòria)
♦ áminna e-n á e-ð: recordar-li una cosa a algú
á·minning <f. -minningar, -minningar>:
1. (ofanígjöf, ávítun & ESPORTamonestació f (reprimenda & ESPORT)
♦ fá áminningu [fyrir e-ð]: <GEN & ESPORTrebre una amonestació [per una cosa], ésser amonestat -ada [per una cosa]
♦ veita e-m áminningu [fyrir e-ð]: donar una reprimenda a algú [per una cosa]
2. (viðvörunadvertiment m (admonició)
3. (hvatningexhortació f (sermó, prèdica, discurs etc. intimant a fer una cosa)
áminningar·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
paraules f.pl d'exhortació
áminningar·tónn <m. -tóns, -tónar>:
to m d'amonestació
ámu·sótt <f. -sóttar, pl. no hab.>:
<MEDerisipela f
á·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælte-m [fyrir e-ð]>:
1. (hallmælablasmar algú [per una cosa] (parlar malament d'algú)
2. (álasa, ásakareprotxar-li una cosa a algú (retreure)
á·mæli <n. -mælis, no comptable>:
1. (last, hnjóðurblasme m (reprovació, crítica)
2. (álösunretret m (reprotxe)
3. (átölur, ávíturreprimenda f (renyada, reprensió)
4. <(tilkall, krafareclamació f (pretensió, exigència, demanda sobre una cosa)
án
I. <prep. + Gen.>sense
♦ án efa: sens dubte
♦ án vinnu: sense treball, sense feina
♦ vera án vinnu: no tenir treball, estar sense feina, estar a l'atur
♦ án vonar: sense esperança
♦ hvar væri ég án þín?: <LOC FIGon seria jo sense tu?
◊ án þín: sense tu
II. <conj. modal>
1. án þess að <+ subj.>sense que 
◊ börnin fóru úr bænum án þess að foreldrar þeirra vissu: els infants van sortir sense que llurs pares ho sabessin
2. án þess að <+ inf.>sense + inf. 
III. <conj. consecutiva>
Indica que no es produeix pas la conseqüència [lògica] que caldria esperar de l'acció expressada a l'oració principal. El verb en islandès va sempre en subjuntiu
1. án þess að <+ subj.>sense que 
◊ hún engdist um af kvölum án þess að læknar og hjúkrunarfólk geti hjálpað henni: es cargolava de dolor sense que ni els metges o les infermeres hi poguessin fer res
2. án þess að <+ inf.>sense + inf. 
ána·maðkur <m. -maðks, -maðkar>:
cuc f [de terra] 
Ánar <m. Ánars, no comptable>:
<MITOLÀnar m, nom del nan que, en la mitologia norrena, va engendrar Iord, l'equivalent norrè de la Gea grega. Al costat d'aquesta forma n'existeix el doblet Ónar
á·nauð <f. -nauðar, no comptable>:
servitud f (o: servatge m
á·nauðugur, -nauðug, -nauðugt <adj.>:
1. <GENno lliure
♦ ánauðugur bóndi: serf f de la gleva 
2. (sem hefur glatað frelsinu & FIGesclavitzat -ada (que ha perdut la llibertat & FIG)
á·netja <-netja ~ -netjum | -netjaði ~ -netjuðum | -netjaðe-ð>:
enxarxar una cosa, capturar (o: atraparuna cosa amb xarxa
◊ son minn, <...> hafir þú ánetjað þig með orðum munns þíns...: fill, <...> si has quedat atrapat amb les paraules de la teva [pròpia] boca...
á·netjast <-netjast ~ -netjumst | -netjaðist ~ -netjuðumst | -netjast>:
1. <í e-u><GENquedar atrapat -ada en una xarxa (caure dins una xarxa, i, per ext., en uns filats, un llaç etc., quedar agafat en una trampa, també FIG)
◊ réttlæti hinna hreinskilnu frelsar þá, en hinir svikulu ánetjast í eigin græðgi: la justícia dels homes dreturers els allibera, però els pèrfids queden agafats en la xarxa de llur pròpia cobdícia
◊ á myndinni er Kristinn með eina af síldunum sem ánetjuðust í net hans: a la foto hi ha en Kristinn amb un dels arengs que van caure a la seva xarxa
2. <e-u><FIGenxarxar-se en una cosa, embolicar-se en una cosa, enredar-se en una cosa (cast.) (enllaçar-se, embrollar-se, fer-se un embull en una cosa)
◊ ánetjaður sínum eigin lygum: enredat en les seves pròpies mentides
3. <e-u>(verða fíkillenganxar-se a (esdevenir addicte o dependent de)
◊ ánetjast fíkniefnum: enganxar-se a les drogues
◊ ánetjast kóki: enganxar-se a la cocaïna
◊ ánetjast nikótíni ~ tóbakinu: enganxar-se a la nicotina ~ al tabac
á·netjun <f. -netjunar, -netjanir>:
(fíkndependència f (de substància estupefaent & PSICOL)
◊ ánetjun lyfja og vímuefna: dependència de medicaments i d'estupefaents
◊ líkamleg ánetjun: dependència física
◊ andleg ánetjun: dependència psicològica
áningar·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. (við hraðbrautàrea f de descans (lloc de repòs a carretera, autovia, autopista)
2. (áfangastaður, viðkomustaðurestació f en un viatge, parada (o: aturada) f en el camí (lloc o indret on un hom s’atura a fer una pausa en el viatge)
3. <FIGlloc m de pas, parada f, escala f
á·nægður, -nægð, -nægt <adj.>:
content -a, satisfet -a
♦ gera e-n ánægðan: deixar satisfet algú
♦ vera ánægður með e-ð ~ e-n: estar content amb una cosa ~ algú
♦ vera ánægður yfir [því] að <+ subj.(o: með að <+ subj.>): estar content [amb el fet] que <+ subj.
♦ vera ánægður yfir [því] að <+ inf.(o: með að <+ inf.>): estar content [amb el fet] que <+ inf.
á·nægja <f. -nægju, no comptable>:
1. (fullnægja, það að láta sér e-ð vel lyndasatisfacció f (contentació, contentament)
♦ almenn ánægja ríkir meðal e-s með e-ð: regna general satisfacció entre ... per ...
♦ hafa ánægju af e-u: estar satisfet -a amb una cosa
♦ lýsa ánægju sinni með e-ð: palesar la seva alegria (o: satisfacció) per una cosa, no amagar pas la seva alegria (o: satisfacció) per una cosa
♦ lýsa ánægju sinni yfir e-u: expressar la seva satisfacció per una cosa
♦ lýsa ánægju sinni yfir því að <+ ind.>expressar la seva satisfacció pel fet que <+ ind.>
♦ honum til mikillar ánægju: per a gran satisfacció seva
2. (gleðiplaer m (joia)
♦ með ánægju!: amb molt de gust!
♦ mín er ánægjan!: el plaer és meu!
♦ mér er mikil ánægja að <+ inf.>: tinc l'enorme plaer de <+ inf.
♦ óvænt ánægja!: un plaer inesperat!
ár:
gen. sg. & nom. i ac. pl. de → á “riu”
< ár¹ <m. árs, ærir. Ac. pl.: áru>:
variant de tema en -u de ár ‘emissari, herald; àngel’
◊ níu eru englasveitir, þær er helgar ritningar nefna. Það eru ærir og höfuðærir, kraftar og veldisenglar, höfðingjar, drottnar og stólar, kerúbím, það er fylling speki, og seraphím, það eru brennendur eða logendur: nou són els ordes o chors dels àngels que les sagrades escriptures esmenten: àngels i arcàngels, virtuts i potestats, principats, dominacions i trons, querubins, això és, plenitud de la ciència, i serafins, això és, els qui cremen o incendien
ár² <m. árs, árar>:
1. (sendiboði, erindrekiemissari m, missatger m (enviat & servent)
2. (guðsár, engillàngel m (missatger del Senyor)
3. (djöfulsár, áridiable m (un dels àngels caiguts & esperit servent de Satanàs)
◊ fjándinn ok hans árar: el dimoni i els seus diables
  Les islanditzacions medievals árr i hǫfuðárr no s'han pogut pas imposar sobre engill i erkiengill respectivament.  
     
ár <f. árar, árar>:
rem m
♦ skipið er þungt undir árum: el vaixell va molt carregat i és feixuc fer-lo avançar al rem
◊ þeim er þar nú kunnigt og rata þeir skjótt þann fjörð er virki Refs stóð í. Gunnar lendir skipi sínu í utanverðan fjörðinn því að það var þungt undir árum og hlaðið af vist þeirra. Þótti þeim léttara að ganga inn í fjörðinn. Þeir Bárður reru inn mjög allt að virkinu: [el terreny] ja els era conegut i saberen orientar-s'hi per trobar ràpidament el fiord on hi havia la fortalesa d'en Refur. En Gunnar atracà el seu vaixell a la part exterior del fiord perquè estava carregat amb llurs provisions i per això resultava feixuc de fer-lo avançar al rem. Els va semblar que seria més bo-de-fer entrar a peu dins el fiord. En Bárður i els seus[, per la seva banda,] hi van entrar al rem i remaren ferm fins a la fortalesa
♦ e-ð er þungt undir árum: una cosa és difícil de tirar endavant (p.e., família [nombrosa])
♦ falla fast við árar: remar amb ímpetu
♦ leggja árar út: calar els rems
♦ draga árar um e-ð: <LOC FIGmaldar per heure una cosa
♦ ég flý á árar þínar [undan e-ð ~ e-n]: <LOC FIGets la taula de la meva salvació [davant una cosa ~ algú]
♦ hafa allar árar úti (o: um borð)<LOC FIGfer tots els possibles per aconseguir una cosa, intentar una cosa amb totes les seves forces
♦ koma eigi ár sinni fyrir borð: <LOC FIGno poder aconseguir el que es pretenia, saber-se'n deseixir bé [d'una cosa]
◊ honum tekst ekki að koma ár sinni fyrir borð, og þó var honum tamt að beita klókum aðferðum í því skyni að sigra konur: no reïx pas a deseixir-se'n bé i això que tenia la mà trencada en l'ús de mètodes astuts per a conquerir les dones
♦ koma vel ár sinni fyrir borð: <LOC FIGaconseguir el que es pretenia, sortir-se'n bé
♦ leggja árar í bát: <LOC FIGtirar la tovallola, abandonar [la partida], tirar el barret al foc
♦ róa öllum árum að e-u: <LOC FIGfer tots els possibles per una cosa
♦ taka djúpt í árinni: <LOC FIGdir-les ben grosses, no fer curt en el parlar
ár¹ <n. árs, ár>:
1. <GENany m
♦ ég er þrjátíu og átta ára [gamall]: tinc trenta-vuit anys (home)
♦ ég er þrjátíu og átta ára [gömul]: tinc trenta-vuit anys (dona)
♦ að ári [komanda]: l'any vinent, l'any qui ve (Bal.)
♦ að ári liðnu: l'any passat
♦ allan ársins hring: [durant] tot l'any
♦ á ári: a l'any, per any
◊ hver Spánverji neytir nú að jafnaði 26,7 kílóa af fiskimeti á ári og þar af er ferskur fiskur 13,3 kíkó: actualment cada espanyol consumeix de mitjana 26,7 quilos de peix a l'any, 13,3 dels quals són de peix fresc
♦ einu sinni á ári: un cop [a] l'any, una vegada a l'any
♦ á árinu: durant l'any
♦ á árinu 2030: a l'any 2030
♦ á árinu sem nú er að líða: durant l'any que ara està a punt d'acabar
♦ á árunum 1968-1972: en els anys de 1968 a 1972, durant els anys 1968-1972
♦ á efri árum: en els [seus] anys de vellesa
♦ á fyrsta ári: durant el primer any
♦ barn á fyrsta ári: un infant de menys de dotze mesos
♦ fæðing barnsins á fyrsta ári: l'alimentació de l'infant durant el seu primer any de vida
♦ á næsta ári: l'any que ve, l'any qui ve (Bal.
♦ ár eftir ár: any rere any
♦ ár frá ári: any rere any
♦ ár hvert: cada any
♦ ellefta hvert ár: cada onze anys, cada onzè any
♦ þriðja hvert ár: cada tercer any, cada tres anys
♦ árið eftir: l'any següent, l'any que va venir després
♦ árið 1649: [a] l'any 1649
♦ árið sem leið: l'any passat
♦ árum saman: durant anys
♦ á síðasta ári: el darrer any, l'any passat
♦ á þessu ári: aquest any, enguany
♦ í maí á þessu ári: pel maig d'enguany
♦ erfitt ár: un any difícil
♦ frá árinu X: de l'any X
◊ styttan er frá árinu 46 fyrir Krist: l'estàtua és de l'any 46 abans de Crist
♦ frá fyrra ári: [respecte] de l'any anterior
♦ fyrr á árinu: a inicis d'any, a començaments d'any
♦ fyrr á þessu ári: a la primeria d'any, al principi d'any, al començament d'enguany, al començament d'aquest any
♦ [hálfu] ári áður: [mig] any abans
♦ hundrað ára kona: una dona centenària, una dona de cent anys
♦ gleðilegt [nýtt] ár!: feliç any [nou]!
♦ í ár: enguany, aquest any
♦ komast til vits og ára: arribar a l'edat del seny, arribar a la vellesa
♦ með árunum: amb els anys, amb el pas dels anys
♦ mögru árin: anys magres, anys de vaques magres
♦ næsta ár: l'any que ve, l'any qui ve (Bal.
♦ nokkrum árum síðar: alguns anys després
♦ um árið: per any, cada any, l'any
◊ sestu að hjá mér, og skaltu vera faðir minn og prestur, og ég mun gefa þér tíu sikla silfurs um árið og fullan klæðnað og viðurværi þitt: roman amb mi; em faràs de pare i de sacerdot, i jo et donaré deu sicles de plata l'any, els vestits que et calguin i la manutenció
♦ við óskum ykkur öllum farsældar á komandi ári: us desitgem a tots vosaltres un venturós any nou!
♦ ég óska yður gleðilegs nýs árs: us desitjo un feliç any nou! (a Vós
♦ í septembermánuði það ár: pel setembre d'aqueix any
♦ svo [að] árum skiptir: per anys i més anys, durant molts d'anys
♦ þetta ár (o: þetta árið) enguany
♦ → misseri “semestre”
♦ → samæris “el mateix any”
2. (uppskeraanyada f (collita)
♦ gott ~ hart í ári: bona anyada ~ mala anyada
♦ þetta er hart í ári: <LOC FIGsón temps de vaques magres, són temps durs
♦ → fjárhagsár “exercici financer, any pressupostari; any fiscal”
♦ → góðæri “bona anyada”
♦ → hallæri “[any de] fam, [any de] carestia”
♦ → harðindaár “any d'hivern molt dur i males collites”
♦ → harðæri “any de fam i carestia”
♦ → óáran “mala anyada”
♦ → reikningsár “any comptable”
♦ → skammár “de pocs anys [de vida]”
♦ → skattár “any fiscal”
♦ → toræri “any de fam i carestia”
3. (góð uppskerabona anyada (bona collita)
♦ ég óska yður öllum árs og friðar: us desitjo a tots vosaltres un venturós any nou  (o: bona anyada i pau a tots!(fórmula molt antiga i formal
♦ [gott] ár er gumna góði (o cal llegir ...gumna gœði?)<LOC FIGuna bona anyada és el delit dels homes, un bon esplet fa molt de bé a l'home
◊ fenix markar drottin várn í eðli sínu því er hann brennir ok lífgar, svá tók Jesús Kristr sjálfráði písl á líkama sinn ok reis upp á þriðja degi ok fékk ǫllum fullsælu. Því kemr fenix með ári þá er hann deyr sik ok lífgar: el fènix significa, en la seva natura, Nostre Senyor perquè es crema i torna a la vida; així també va prendre Jesucrist voluntàriament la passió sobre el seu cos i va ressuscitar al tercer dia concedint a tothom la benaurança [de la salvació]. Per això el fènix, quan es mata i ressuscita, [també] ens fa arribar una bona anyada
ár² <n. árs, no comptable>:
matinada f
♦ um morguninn í ár[i]: de bon matí, de matinada
◊ þegar um morguninn í ár er Gunnar á fótum og gengur að Þorkatli og bað þá klæðast. Þeir gera svo, ganga síðan til snæðings. Eru þá og búnir hestar þeirra og stíga þeir á bak. Ríður Gunnar fyrir inn með firðinum. Þá voru íslög mikil. Eigi létta þeir fyrr en þeir koma í Hvamm til Þórðar gellis og fagnar hann þeim vel og spurði tíðinda. Þeir sögðu slíkt er þeim líkaði: ben de matí, en Gunnar ja estava aixecat. Se'n va anar a cal Þorketill i li va demanar, a ell i els seus, que es vestissin. Ells ho varen fer i després se n'anaren a esmorzar. A continuació també varen aparellar llurs cavalls i hi pujaren. Amb en Gunnar cavalcant al seu davant, s'endinsaren terra endins resseguint la costa del fiord. Hi havia grans crostes de glaç. No afluixaren el pas fins a haver arribat a Hvammur, a cal Þórður el Bramador; aquest els va dispensar una bona rebuda i els va demanar quines noves hi havia. Ells li contaren el que els va semblar oportú
ár, ár, árt <adj.>:
aviat, prest (Mall.) 
♦ á árum degi: de matinada (árdegis)
ár <adv.>:
aviat, prest (Mall.)<† & Men.tost
♦ [um] ár og síð: sempre, tant de prest com de tard (cf. árla og síð[la]sempre, constantment)
<> ár um morgun: de bon matí
ára·bátur <m. -báts, -bátar>:
barca f de rems
ára·mót <n.pl -móta>:
cap m d'any (→ gamlárskvöld; → nýársdagur)
♦ um áramótin: per cap d'any
♦ um síðustu áramót: pel (o: al) darrer cap d'any
áramóta·ávarp <n. -ávarps, -ávörp>:
missatge m de cap d'any
áramóta·brenna <f. -brennu, -brennur>:
fogueró m de cap d'any
áramóta·heit <n. -heits, -heit>:
propòsit m d'any nou (deixar de fumar, perdre pes etc.)
áramóta·kveðja <f. -kveðju, -kveðjur>:
felicitació f de cap d'any
áramóta·partý <n. -partýs, -partý>:
festa f de cap d'any
áramóta·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
discurs m de cap d'any
áramóta·sund <n. -sunds, -sund>:
bany m [tradicional] de cap d'any (col·lectiu, a la mar)
ár·angur <m. -angurs, -angrar>:
1. <GENèxit m
♦ það var mikill árangur: va ésser un gran èxit
♦ ekki var mikill árangur af þeirri samvinnu: la col·laboració entre tots dos no va donar els fruits esperats
♦ hafa (o: bera; o: gefagóðan árangur: tenir èxit, resultar exitós -osa
2. (afrekfita f, proesa f (gesta)
♦ árangur í íþróttum: una fita esportiva
3. <(árferðianyada f (resultat de la collita, esplet)
árangurs·laus, -laus, -laust <adj.>:
infructuós -osa (que no ha tingut l'èxit o el fruit esperats)
áratuga·störf <n.pl -starfa>:
dècades f.pl de treball
ára·tugur <m. -tugar, -tugir>:
decenni m, dècada f
♦ á áttunda áratug síðustu aldar: en els anys vuitanta del segle passat
♦ á næstu áratugum: en els propers decennis
♦ einum fjórum áratugum: durant uns quatre decennis
á·rás <f. -rásar, -rásir>:
1. (áhlaup, atlagaatac m  (agressió verbal, física, militar)
♦ hrinda árás: repel·lir un atac
♦ árás villimannanna: la invasió dels bàrbars
2. (líkamsárásagressió física  (escomesa contra la integritat física d'algú)
♦ kynferðisleg árás: agressió sexual
3. <MIL = sókn, stórárásofensiva f 
árásar·hegðun <f. -hegðunar, pl. no hab.>:
comportament agressiu, conducta agressiva
árásar·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:
agressivitat f
♦ afturvirk árásarhneigð: agressivitat reactiva
♦ framvirk árásarhneigð: agressivitat proactiva
árásar·kona <f. -konu, -konur>:
agressora f, atacant f
árásar·maður <m. -manns, -menn>:
agressor m, agressora f, atacant m & f
árásar·þyrla <f. -þyrlu, þyrlur. Gen. pl.: -þyrlna o: -þyrla>:
helicòpter m d'atac
árátta <f. áráttu, pl. no hab.>:
compulsió f (desig o impuls irresistible, necessitat compulsiva)
áráttu·lygari <m. -lygara, -lygarar>:
<PSICOLmentider compulsiu, mentidera compulsiva
áráttu- og þráhyggju·röskun <f. -röskunar, no comptable>:
<PSICOLdesordre obsessiu-compulsiu
ár·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
riba f de riu, vorera f de riu
◊ standa á árbakkanum: estar-se dret a la riba del riu
ár·degi <n. -degis, -degi>:
matinada m
ár·degis <adv.>:
de matinada, de bon matí
áreiðan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENfiable, segur -a, de fiar
◊ draumurinn er sannur og þýðing hans áreiðanleg: el somni és ver i la seva interpretació, segura
2. (um fréttir, upplýsingar, skýrslurfidedigne -a (informació, informe, notícia)
◊ nú hef ég ekkert áreiðanlegt að skrifa herra vorum um hann: sobre ell no tinc res de fidedigne per escriure al nostre senyor
áreiðan·leiki <m. -leika, no comptable>:
fiabilitat f
á·rein <f. -reinar, -reinar>:
entrada f (de carretera, autopista, autovia)
á·reita <-reiti ~ -reitum | -reitti ~ -reittum | -reitte-n [með e-u]>:
1. (æsa, ertaempipar algú [amb una cosa], irritar algú [amb una cosa]
2. (í kynferðisskyniassetjar sexualment algú
3. (ögra, espaprovocar algú, burxar algú
á·reitni <f. -reitni, no comptable>:
1. <GENmolèstia f, amoïnament m  (acte de molestar, importunar o amoïnar algú)
2. (í kynferðisskyniassetjament m  (propostes insistents i/o molestes fetes a algú per tenir-hi contactes sexuals, vexació)
♦ kynferðisleg áreitni: assetjament m sexual, empait m sexual
á·rekstur <m. -reksturs (o: -rekstrar), -rekstrar>
1. (bifreiðaáreksturcol·lisió f  (topada, xoc de vehicles)
◊ koma í veg fyrir árekstur með því að aka útaf veginum: evitar la col·lisió tot sortint de la carretera
2. (deilatopada f  (raons, altercació)
3. (viðureignconflicte f  (d'interessos, d'idees)
Árelía <f. Árelíu, no comptable>:
Aurèlia f
Árelíus <m. Árelíusar, no comptable>:
Aureli m
♦ Markús Árelíus <Markúsar Árelíusar>Marc Aureli
◊ “Íhuganir” eftir Markús Árelíus: “Consideracions” de Marc Aureli (el títol real català del llibre és Reflexions en la traducció de Joan Leita i Graell i Meditacions en la de Joan Alberich i Mariné)
á·rétta <-rétta ~ -réttum | -réttaði ~ -réttuðum | -réttaðe-ð>:
subratllar (o: recalcar; o: remarcar) una cosa
ár·farvegur <m. -farvegs (o: -farvegar), -farvegir>
llit m de riu, llit m fluvial, llera f, caixer m de riu 
ár·ferði <n. -ferðis, pl. no hab.>:
1. <GENanyada f, collita f anual 
♦ gott ~ illt árferði: bona ~ mala anyada
2. <FIGtemporada f 
árferðis·annáll <m. -annáls, -annálar>:
annals annonaris, annals m.pl de collites  (annals que fan especial consideració del temps que ha fet i les collites que hi ha hagut)
ár·gali <m. -gala, -galar>:
<LITgall m (mascle de gallina)
ár·galli <m. -galla, -gallar>:
mala anyada (mala collita)
ár·gangur <m. -gangs, -gangar>
1. (tímaritsany f  (de publicació periòdica)
2. (úr skólaquinta f  (lleva)
◊ árgangurinn 1967: la quinta del 67, la lleva del 67
3. (vínsanyada f, any m  (de collita de vi)
ár·gljúfur <n. -gljúfurs, -gljúfur>:
afrau f amb riu, congost m amb riu, gorja f amb riu
◊ þú mundar boga þinn og mettar streng hans örvum, landið klýfur þú niður í árgljúfur (nəhā'rōθ, נְהָרוֹת)apuntes amb el teu arc, pares la seva corda amb sagetes. Bades la terra en torrents abismals
ári <m. ára, árar>:
(illur andiesperit maligne (dimoni)
á·ritun <f. -ritunar, -ritanir>:
1. (á bréfiadreça f
◊ ...áritun hans á útprentað tölvubréf: ...la seva adreça en un ímeil imprès...
2. (rithöfundasignatura f [amb dedicatòria] (d'autor literari)
3. (lista- og íþróttamannaautògraf m (signatura d'esportista o artista, esp. de cantant)
4. (vegabréfsáritunvisat m (en passaports)
5. (í bókinscripció f (entrada, assentament, anotació en llibre o registre oficial)
6. <ECONdictamen m, informe m (d'auditor)
♦ áritun [löggilts] endurskoðanda: dictamen de l'auditor, informe de l'auditoria
♦ neikvæð áritun [endurskoðanda]: dictamen advers [de l'auditor]
♦ áritun endurskoðanda án álits: dictamen de l'auditor amb abstenció d'opinió
♦ áritun endurskoðanda með fyrirvara: dictamen de l'auditor amb reserves (o: excepcions
♦ fyrirvaralaus áritun endurskoðanda: dictamen de l'auditor sense reserves (o: excepcions
á·ríðandi, -ríðandi, -ríðandi:
urgent  (que urgeix [d'enllestir], que corre pressa)
ár·la <adv.>:
aviat, prest (Mall.)<† & Men.tost (de matinada, ben d'hora al matí)
♦ árla dags: de matinada
♦ árla og síð[la]: sempre, constantment, tant de prest com de tard
♦ árla í morgun: de bon matí, de matinada, molt d'hora
◊ gafst nú upp leikrinn, ok fóru menn til drykkju. Hrólfr mælti við Stefni: "Nú skaltu taka þér klæði, er vit eigum best, ok fá Þóru, systur þinni, í hendr, ok skal hún gera þeim bræðrum klæði ok láta vera búin árla í morgin": llavors van acabar el joc i els homes se n'anaren a beure. En Hrólfr va dir a l'Stefn: "agafa la millor tela que tinguem i dóna-la a la Þóra, la teva germana, perquè en faci roba per als germans i fes que la tingui llesta per demà a primera hora del matí
♦ árla um morgun: de bon matí, de matinada, molt d'hora
◊ árla um morgin vakti Hrólfr lið sitt ok skenkti öllum af byttunni, en þegar hverr hafði af drukkit, kenndi engi sinna sára, þótt áðr væri ófærir, þegar setst hafði með þeim. Eggjuðu þeir mest, at berjast skyldi, er áðr vildu harðast flýja: a primera hora del matí, en Hrólf va despertar els homes de la seva tropa i a tots ells els va abocar una mica del contingut de la bóta i quan cadascun d'ells en va haver begut, cap ja no va sentir més les seves ferides encara que abans, quan s'havien assegut [per a beure], ja no estiguessin en condicions [de combatre], i aquells que abans més volien emprendre la fuita, ara eren els qui més exhortaven a lluitar
ár·langt <adv.>:
tot un any
ár·langur, -löng, -langt <adj.>:
que dura [tot] un any
ár·lega¹ <adv.>:
anualment
ár·lega² <adv.>:
<(snemmade bon matí (ben d'hora, molt de matí)
◊ árliga verðar ǀ skyli maðr opt fá, ǁ nema til kynnis komi; ǁ sitr ok snópir, ǀ lætr, sem sólginn sé, ǁ ok kann fregna at fá: tret que hagi d'anar a un convit, un home hauria de fer tot sovint un [bon] esmorzar de bon matí: seu, endrapa, baladreja com si estigués afamegat i no està per fer gaire preguntes (láta: cf. Kuhn 1968³, pàg. 124: sich benehmen, verhalten <...> lætr sem sólginn sé er tut wie ein ausgehungerter (Háv. 33); fregna at e-u preguntar una cosa; : datiu singular neutre arcaic de fár ‘poc’)
◊ frá árliga ǀ ór úlfiði ǁ dǫglingr at því ǀ dísir suðrœnar, ǁ ef þær vildi heim ǀ með hildingom ǁ þá nótt fara; ǀ þrymr var álma: de bon matí, el príncep, des del cau dels llops (o: des del bosc del llop), preguntà a les dísir del país del sud, si aquell vespre voldrien tornar a casa amb els guerrers. Dels arcs d'oma en naixia estrèpit (úlfiði: Kuhn 1968³, pàg. 207:wird zu *úlf-híð n. wolfslager od. zu *úlf-viðr m. wolfswald gestellt; dels arcs de fusta d'oma...: referència al xiulet de la pluja de fletxes en sortir disparades dels arcs)
ár·legur, -leg, -legt <adj.>:
anual
ár·lengis <adv.>:
tot un any, tot l'any
ár·mynni <n. -mynnis, -mynni>:
1. <GENdesembocadura f de riu, boca f de riu
2. (breittestuari m de riu (desembocadura ampla)
árna¹ <árna ~ árnum | árnaði ~ árnuðum | árnaðe-m>:
intercedir per algú
♦ árna e-m e-s: (óskadesitjar una cosa a algú, fer vots perquè algú obtingui o aconsegueixi una cosa
♦ árna e-m nytsemdar af e-u: desitjar-li a algú que tregui profit d'una cosa, fer vots perquè algú tregui profit d'una cosa
♦ árna e-m góðs (o: heilla)desitjar felicitat i el millor a algú
♦ árna e-m ills: maleir algú
< árna² <árna ~ árnum | árnaði ~ árnuðum | árnaðat e-u>:
(farafer via cap a, fer camí cap a
◊ mundu at hertjöldum Mýrmídóna árna, ok skjótum skipum niðr: i així és com farien camí cap a les tendes dels mirmídons i llurs naus rabents
◊ þá hann samt sendi, siklíngr, þik; árni með þèr aðrir ýtar Mýrmídóna, ef þú Danáum dýrum mættir lið ok ljá at leiki sverða: que aleshores, i a despit de tot, t'hi enviï a tu, rei; i, [per] si poguessis també prestar ajut als estrenus dànaus en el ball de les espases, que hi vagin amb tu els homes dels mirmídons que encara restin
árnaðar·maður <m. -manns, -menn>:
intercessor m, intercessora f
árnaður <m. árnaðar, pl. no hab.>:
intercessió f
ár·niður <m. -niðar, no comptable>:
remor f del riu
árnun <f. árnunar, árnanir>:
intercessió f
♦ með árnun alls góðs: amb els millors desigs per al futur
á·róður <m. -róðurs, -róðrar. Pl. no hab.>:
1. (propagandapropaganda f (esp. la ideològica)
♦ áróður fyrir e-ð: propaganda en favor de...
♦ áróður gegn e-u: propaganda contra...
2. (illkvittinnagitació f (en contra d'algú)
3. (það að róa móti straumiacció f de remar contra el corrent (fet de remar a contracorrent)
áróðurs- <constituent determinant en compostos>:
propagandístic -a
áróðurs·herferð <f. -herferðar, -herferðir>:
campanya propagandística
áróðursmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherra>:
ministre m de propaganda 
áróðurs·maður <m. -manns, -menn>:
propagandista m,f
áróðurs·rit <n. -rits, -rit>:
escrit m de propaganda, escrit propagandístic
áróðurs·vél <f. -vélar, -vélar>:
maquinària propagandística
ár·ós <m. -óss, -ósar>:
desembocadura f de riu, boca f de riu
♦ breiður árós: estuari m
Ár·ósar <m.pl -ósa>:
Århus f
ár·risull, -risul, -risult <adj.>:
matiner -a, matinador -a
ár·salur <m. -sals (o: -salar), -salir>:
<HISTcortinatge m de llit, cortines f.pl de llit
árs·dagur <m. -dags, -dagar>:
(minningardaguraniversari m  (dia que fa un any o anys d'un fet, la mort d'algú etc.)
Svo var í fyrradag ársdagur á dánardeginum hennar ömmu minnar: i així ahir va esser l'aniversari de la mort de la meva àvia
árs·fjórðungur <m. -fjórðungs, -fjórðungar>:
trimestre m
árs·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
d'un any d'edat
árs·skyrsla <f. -skyrslu, -skyrslur>:
informe m anual
árs·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
estació f (cadascuna de les parts en què hom sol dividir l'any)
◊ árstíðirnar fjórar eru vetur, vor, sumar og haust: les quatre estacions són hivern, primavera, estiu i tardor
árstíða- <en compostos>:
estacional, de temporada
Árstíða·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur>:
<MITOLHora f (cadascuna de les deesses romanes de les estacions i guardianes de les portes del cel)
♦ Árstíðagyðjurnar þrjár (Lögmæti, Réttvísi, Friðsemd)les tres Hores (Eunòmia, Justícia, Pau)
árstíðar·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
estacional (que es dóna o fa en una determinada estació de l'any)
ár·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
(dánarafmælianiversari m (de la mort d'algú)
á ártíð hans: en l'aniversari de la seva mort
á·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
valor m,f
◊ Persa hryllti við hugdirfð (ἡ τόλμα -ης, τὴν τόλμαν αὐτῆς) hennar, áræði (τὸ θράσος -άσεος, τὸ θράσος αὐτῆς) hennar gerði Meda agndofa: els perses fremiren d'espant amb la seva audàcia, el seu coratge va esbalair els medes
á·ræðinn, -ræðin, -ræðið <adj.>:
intrèpid -a, audaç
á·ræðni <f. -ræðni, no comptable>:
coratgia f, ardidesa f
ás¹ (o: <ǫ́ss; o: <> áss) <m. áss, æsir. Gen. sg. arcaic ásar. Ac. pl.: æsi o: <ásu>:
<MITOLans m, un dels dos grans llinatges divins del panteó norrè
◊ þat kann ec it fimtánda, ǀ er gól Þióðrørir, ǁ dvergr, fyr Dellings durom: ǁ afl gól hann ásom, ǀ enn álfom frama, ǁ hyggio Hroptatý: en sé un de quinzè que en Þjóðrørir, el nan, va cantar davant les portes d'en Dellingr: [amb ell] va encantar (o: va conjurar) força per als ansos, renom per als albs, saviesa per al Hroptatýr (= per a l'Odin)
ás² <m. áss, ásar>:
1. (bjálkibiga f (suport de teulada, de sostre etc.)
2. (möndullfusell m (eix de carro, de carruatge)
3. (sylgjuþorn & þorn í hringjupua f (de fíbula & de sivella)
4. (vogarásbraç m (barra horitzontal de balança)
5. (beitiáspal m (o: perxa f) de sobrevent, botalada f (o: botafora f) de sobrevent (a les embarcacions medievals)
6. (fjallsöxl, löng og ávöl hæðgropa f (aresta o esquena de tossal, de serrat)
ás³ <m. áss, ásar>:
(eindeplað spilas m (en jocs d'atzars)
á·saka <-saka ~ -sökum | -sakaði ~ sökuðum | -sakaðe-n um e-ð>:
acusar algú d'una cosa
♦ ásaka e-n um að <+ inf.>acusar algú de <+ inf.>
♦ ásaka sjálfan sig um e-ð: acusar-se a si mateix d'una cosa
á·sakandi, -sakandi, -sakandi <adj.>:
acusador -a
á·sakari <m. -sakara, -sakarar>:
acusador m, acusadora f
á·samt <prep + dat>:
amb, ensems amb, juntament amb
♦ ásamt með e-m: conjuntament amb...
á·sannast <-sannast ~ -sönnumst | -sannaðist ~ sönnuðumst | -sannast>:
fer-se realitat, fer-se ver -a, realitzar-se
♦ láta e-ð ásannast: (koma fram í verkifer vera una cosa, fer realitat una cosa
á·saumur <m. -saums, no comptable. Dat. sg.: -saumi o: -saum>:
<TEXásaumur m, aplicació f, ornament o motiu ornamental brodat en teixit de seda o vellut i cosit o fixat després, mitjançant puntades, a les voreres de la jaqueta i/o del coll del faldbúningur i del skautbúningspils. També rep els noms d'applikering, bótasaumur i skurður
á·sáttur, -sátt, -sátt <adj.>:
1. (ánægðurcontent -a (satisfet)
♦ ásáttur með e-ð: content d'una cosa, satisfet d'una cosa
2. (sammálaque està d'acord (unànime)
♦ ásáttur um e-ð: [que està] d'acord sobre una cosa
♦ verða ásattur um að <+ inf.>posar-se d'acord sobre <+ inf.>
á·seilast <-seilist ~ -seilumst | -seildist ~ -seildumst | -seilste-ð>:
cobejar una cosa
◊ því að ég mun reka að ég mun reka heiðingjana burt frá þér og færa út landamerki þín, og enginn skal áseilast (ħāˈmaδ - חָמַד: wə-lɔʔ־ʝaħˈmɔδ, וְלֹא-יַחְמֹד) land þitt (ˌʔɛθ־ʔart͡sə-ˈχā, אֶת-אַרְצְךָ), þegar þú fer upp til að birtast frammi fyrir Drottni Guði þínum þrem sinnum á ári: car jo faré fugir les nacions de davant teu, i eixamplaré les teves fronteres, i ningú no cobejarà el teu país quan, tres vegades a l'any, pujaràs a presentar-te davant Jahvè, el teu Déu
á·setinn, -setin, -setið <adj.>:
ocupat -ada, sol·licitat -ada
á·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
decidir-se a fer una cosa
♦ ásetja sér að <+ inf.>decidir-se a <+ inf.>, resoldre de <+ inf.>
◊ síðan mun hann ásetja sér (ˈɕūm - שׂוּם: wə-ʝāˈɕēm pāˈnā-u̯, וְיָשֵׂם פָּנָיו) að koma (ˈbōʔ - בּוֹא: lā-ˈβōʔ, לָבוֹא) með öllum herafla ríkis síns, en hann mun gjöra sátt við hann og gefa honum unga stúlku, landinu til tjóns. En ráðagjörð hans mun eigi framgang fá og eigi takast: després es proposarà d'arribar amb totes les forces del seu reialme, i conclourà un tractat de pau amb ell i li donarà una noia jove per dona, amb la intenció de provocar la ruïna del seu país, però els seus plans no tiraran endavant i no reeixiran pas
á·setning <f. -setningar, no comptable>:
<RAMADásetning f, a la Islàndia tradicional, acció de calcular quina quantitat del bestiar del mas es podrà alimentar, amb les reserves de fenàs disponibles al mas, durant l'hivern. També rebia el nom de heyásetning. La persona encarregada de calcular la quantitat de bestiar alimentable d'acord amb les reserves de fenàs disponibles rebia el nom d'ásetningarmaður
ásetnings·brot <n. -brots, -brot>
<JURdelicte premeditat (o: intencionat; o: dolós)
♦ ásetningsbrot eða hirðuleysi?: delicte premeditat o negligència?
á·setningur <m. -setnings, -setningar>:
propòsit m, intenció f
♦ ásetningur var að <+ inf.>: la intenció era [d']<+ inf.
♦ myrða e-n af ásetningi: assassinar algú amb premeditació
á·settur, -sett, -sett <adj.>:
1. <GENresolt -a, decidit -ida
♦ af ásettu ráði: a posta, expressament. gera e-ð af ásettu ráði: fer una cosa a posta
2. (verð fixat -ada (preu de venda)
♦ ásett verð: el preu fixat [de venda]. borga ásett verði fyrir e-ð: pagar el preu de venda fixat pel venedor per a una cosa (sense negociar-ne cap rebaixa, de manera que no hi ha diferència entre el preu fixat d'antuvi pel venedor -p.e., d'un immoble- i el preu que paga el comprador)
Ás·garður <m. -garðs, no comptable>:
<MITOLÁsgarðr m, Ásgarður m, Asgard m, nom de la residència dels ansos. La meitat dels morts en combat hi anaven, ja que pertanyien al déu Odin, mentre que l'altra meitat anava a Sessrúmnir, ja que pertanyien a la deessa Freyja
Áshildarmýrar·samþykkt <f. -samþykktar, no comptable>:
<HISTAcord m d'Áshildarmýri, pres el 1496 pels habitants de l'Árnessýsla (a la Islàndia del sud-oest), reunits a Áshildarmýri á Skeiðum, de prendre les mesures que fossin necessàries per garantir els drets que tenien garantits pel Gamli sáttmáli del 1262-1264, entre les quals hi havia la formació de sometents que posessin fi als abusos dels representants del rei de Dinamarca
ásig·kominn, -komin, -komið <adj.>:
que està en bones o males condicions
♦ illa ásigkominn: en males condicions, en mal estat
♦ vel ásigkominn: en bon estat
ásig·komulag <n. -lags, no comptable>:
estat m, condició f
á·sigling <f. -siglingar, -siglingar>:
col·lisió f (de dues embarcacions)
á·sjá <f. -sjár, no comptable>:
1. (fulltingiajut m (socors)
♦ biðja e-n ásjár: demanar ajut a algú
♦ veita e-m ásjá: prestar ajut a algú
2. (verndprotecció f (salvaguarda)
♦ veita e-m ásjá: acollir algú sota la seva protecció
< á·sjá <f. -sjár, pl. no hab.>:
aspecte [exterior] m, aparença f [exterior] (ásjóna)
◊ Óláfr svarar: "aldri hræðumsk ek þau guð, er þú gǫfgar, þvíat þau hafa ekki mál, enga sýn né heyrn, ok þau kunna enga skynsemdargrein; en af því þykkjumsk ek helzt mega skilja, hverrar náttúru þau munu vera, at mér sýnisk jafnan þín konunglig tign, fóstri minn, ok áseá með blíðu ok bjǫrtu yfirbragði, utan þá er þú ferr í hofit ok fœrir fórnir guðunum, þá sýnisk mér þú með dǫkku yfirbragði ok úhamingjusamligu, ok þaðan af veit ek, at þessi guðin, er þú þjónar, mánu eiga myrkrunum at stýra, ok því skal ek þau aldri tigna, en ek geri þeim fyrir þat enga úsœmð, at ek vil þik eigi styggva": l'Olau li va respondre: "mai no he tingut por dels déus que adores, perquè ni parlen ni tenen vista ni orelles ni tenen tampoc discerniment; i em sembla poder inferir quina deu ésser llur natura a partir del fet que la teva dignitat reial i el teu aspecte, fóstri meu, sempre se'm mostren sota un aspecte brillant i alegre, excepte quan vas al temple i hi fas sacrificis als déus: aleshores et veig amb un aspecte fosc i malastruc i d'això en sé que aquests déus, a qui tu serveixes, deuen governar les tenebres i per aquesta raó jo mai no els honraré, encara que tampoc no els faré cap deshonra perquè no et vull pas enfellonir"
◊ þat var ok mælt um Helgu, at enga vissu menn þá aðra konu er betr væri um skǫruleik sinn ok um ásjá ok um alla meðferð en Helga: de l'Helga també en deien que en aquells temps ningú no coneixia cap altra dona que fos millor que l'Helga en noblesa de caràcter, bellesa física i tot el seu capteniment
á·sjáandi <m. -sjáanda, -sjáendur>:
espectador m, espectadora f
♦ að sólinni ásjáandi:  a la vista d'aquest sol (ben en públic)
á·sjálegur, -sjáleg, -sjálegt <adj.>:
de bon veure, ben tallat -ada
á·sjáleiki <m. -sjáleika, no comptable>:
bella prestància, bellesa [vistosa]
á·sjána <f. -sjánu, -sjánur>:
<variant arcaica de → ásjóna “cara”
◊ þar sáu þeir sitja mey svá væna, at enga höfðu þeir slíka sét. Hár hennar var gulli líkt, en ásjánan hvít sem snjór, en holdit var skært sem lilja, augun fögr sem karbúnkúlus, en kinnar líka sem rósa: allà hi varen veure asseguda una donzella, tan bella com mai no n'havien vista cap altra, els seus cabells eren com l'or, la seva cara tan blanca com la neu, la seva pell tan clara i pura com un lliri, els seus ulls eren bells com a carboncles i les seves galtes semblaven com roses
á·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:
variant de ásýn ‘vista, presència’
á·sjóna <f. -sjónu, -sjónur>:
1. (andlitcara f, rostre m (faç)
◊ “Eyja annarrar ásjónunnar” eftir Albert Vigoleis Thelen: “L'illa de la clarividència” (o: L'illa de la segona cara) d'Albert Vigoleis Thelen
◊ draumsýn er eftirlíking veruleikans eins og ásjóna og mynd af ásjónu: una visió en somnis és una imitació de la realitat com una cara i la imatge d'aquesta cara [en el mirall]
2. (útlitaspecte m exterior, presència f (aparença exterior, físic d'una persona)
◊ svá var ok skær hennar ásjóna sem skínanda gull, ok at öllu var hún svá sköpuð, sem hverr mundi sik kjósa vilja: igualment, la seva aparença exterior també era resplendent com l'or brillant, tota ella havia estat feta en tot com tothom voldria desitjar
á·skapa <-skapa ~ -sköpum | -skapaði ~ -sköpuðum | -skapaðe-m e-ð>:
concedir una cosa a algú (Déu, el destí, la natura etc.)
á·skapaður, -sköpuð, -skapað <adj.>:
predestinat -ada, que el destí ha reservat per a...
♦ e-m er áskapað að <+ inf.>algú està  (o: és) predestinat a <+ inf.>
♦ henni er áskapað að lifa ì fátækt: el destí li ha reservat de viure en la pobresa
♦ áskapaður <+ subst.><subst. +> innat -a
♦ áskapaðir veikleikar e-s: els defectes innats d'algú
♦ ásköpuð háttvísi hans: la seva innata cortesia
á·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
estipulat -ada
♦ allur réttur áskilinn ~ öll réttindi áskilin:  reservats tots els drets
á·skilja <-skil ~ -skiljum | -skildi ~ -skildum | -skiliðe-ð>:
estipular una cosa (acordar, establir)
♦ áskilja sér rétt til að <+ inf.>reservar-se el dret de <+ inf.>
á·skorandi <f. -skoranda, -skorendur>:
(til keppni & FIGaspirant m & f (adversari o contrincant del campió que deté un títol o una copa)
á·skorun <f. -skorunar, -skoranir>:
1. (til keppni & FIGdesafiament m (repte a duel & FIG)
2. (hvatningrequeriment m (convit o invitació a fer una cosa, exhortació)
♦ beina áskorun til yfirvalda: adreçar (o: fer) una crida a les autoritats
á·skotnast <-skotnast | -skotnaðist | -skotnaste-m e-ðVerb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en datiu>:
caure una cosa a les mans d'algú, rebre una cosa, heure una cosa (entrar en possessió d'una cosa sense haver-se esforçat per heure-la)
◊ þið hafið vænst mikils en ykkur áskotnast lítið (— - : wə-hinˈnēh — li-məˈʕāŧ, וְהִנֵּה לִמְעָט) og ég hef blásið burt því sem þið fluttuð heim. Og hvers vegna? - segir Drottinn allsherjar. Vegna húss míns sem liggur í rústum meðan sérhver ykkar er á þönum við eigið hús: havíeu esperat molt, però heu rebut poc, i he esbufat el que havíeu duit a casa. I per què?, diu Jahvè-Sabaot. Per la meva casa, que està en ruïnes mentre que cadascun de vosaltres s'afanya cap a la seva casa
á·skrifandi <m. -skrifanda, -skrifendur>:
subscriptor m, subscriptora f
♦ gerast áskrifandi að dagblaðinu: fer-se subscriptor del diari
♦ vera áskrifandi að dagblaðinu: estar subscrit -a al diari
á·skrift <f. -skriftar, -skriftir>:
1. (áletruninscripció f (text escrit)
2. (utanáskrift, áritunadreça f (en sobre)
3. (áskrift til kaupssubscripció f (fet de pagar una quota per a rebre una publicació cada vegada que surti publicada)
♦ áskrift á tímariti ~ dagblaði ~ bók: subscripció a revista ~ diari ~ llibre
♦ föst áskrift af Húsfreyjunni kostar 4700 krónur á ári fyrir fjögur tölublöð: la subscripció de Húsfreyjan costa quatre mil set-centes corones a l'any per quatre números
áskriftar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
preu m de subscripció
á·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
incisió f
á·skynja <adj. inv.>:
que se n'assabenta d'una cosa, que adquireix coneixement d'una cosa
♦ verða áskynja e-s: #1. (frétta e-ð, heyra e-ð, komast á snoðir um e-ðassabentar-se d'una cosa (arribar a saber, prendre'n coneixement)#2. (finna, taka eftir e-u, gera sér grein fyrir e-uadonar-se d'una cosa (apercebre's d'una cosa, copsar, notar)
♦ verða þess áskynja er...: assabentar-se d'una cosa que..., tenir coneixement d'una cosa que...
◊ því að þeir munu sjá það, sem þeim hefir aldrei verið frá sagt, og verða þess áskynja, er (ˈbīn - בִּין: hiθbōˈnānū, הִתְבּוֹנָנוּ) þeir hafa aldrei heyrt: car veuran el que no els ha estat contat mai i se n'assabentaran del que no havien sentit a parlar mai
◊ en er Mordekai varð alls þessa áskynja (ʝāˈδaʕ, יָדַע), er gjörst hafði, þá reif hann klæði sín, klæddist sekk og ösku (wa-i̯ʝilˈbaʃ   ˈɕaq   wā-ˈʔēφɛr, וַיִּלְבַּשׁ שַׂק וָאֵפֶר), gekk út í miðja borgina og kveinaði hástöfum og beisklega: però quan en Mardoqueu s'assabentà de tot el que havia passat, s'esquinçà els vestits, es vestí de sac i de cendra i se n'anà al bell mig de la ciutat, lamentant-se amargament i amb forts crits
◊ og öll þjóðin skal verða þess áskynja (ʝāˈδaʕ - יָדַע: wə-ʝāδəˈʕū, וְיָדְעוּ), bæði Efraím og Samaríubúar, sem af metnaði og stærilæti hjartans segja: tot el poble en tindrà coneixement, Efraïm i els habitants de Samària, que diuen amb orgull i arrogància de cor...
◊ meðan Ísrael hafðist við í því byggðarlagi, bar svo við, að Rúben fór og lagðist með Bílu, hjákonu föður síns. Og Ísrael varð þess áskynja (ʃāˈmaʕ - שָׁמַע: wa-i̯ʝiʃˈmaʕ, וַיִּשְׁמַע)mentre Israel habitava en aquella contrada, es va esdevenir que en Rubèn va anar a jeure amb la Balà, la concubina de son pare, i Israel ho va saber
◊ er þau urðu áskynja, á hvern þau skyldu trúa: quan van tenir coneixement d’aquell (= El Crist) en qui havien de creure
◊ börnin urðu þess áskynja, hvað um var að vera: els nens se’n van adonar del que estava passant
♦ verða áskynja um e-ð: prendre consciència d'una cosa, advertir una cosa
ásláttar·hljóðfæri <n. -hljóðfæris, -hljóðfæri>:
<MÚSinstrument m de percussió
ásláttar·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:
1. <GENerror m de tecleig, errada f de mecanografia
2. <MÚSerrada f en la pulsació [d'una tecla]
á·sláttur <m. -sláttar, no comptable. Dat.: -slætti>:
1. <GENtecleig m (picar les tecles d'una màquina d'escriure & d'un teclat)
2. <MÚS = það að slá hljóðfæripulsació f de les tecles, forma f de tocar (forma com hom toca el piano, l’orgue etc.)
♦ hafa góðan áslátt: <LOC MÚStenir bon pols
3. <MÚS = hljóðfæripercussió f (conjunt d'instruments de percussió d’orquestra o de banda)
4. (verkfæri til að slá á meðpercussor n (estri per a percudir-hi)
5. <NÀUT = ágjöfcop m de mar contra el vaixell (el batre o la topada de les ones contra el vaixell)
ás·megin <n. -megins, no comptable. Dat.: -megni>:
1. <MITOLforça f d'ans, força que només poden tenir els ansos
◊ þá fór Þórr til ár þeirar, er Vimur heitir, allra á mest. Þá spenti hann sic megingiǫrðom oc studdi forstreymis Gríðarvǫl, enn Loki helt undir megingiarðar. Ok þá er Þórr kom á miðia ána, þá óx svá miǫc áin, at uppi braut á ǫxl hánom. Þá qvað Þórr þetta: ‘vaxattu nú, Vimur, ǀ allz mic þic vaða tíðir ǁ iǫtna garða í; ǁ veiztu, ef þú vex, ǀ at þá vex mér ásmegin ǁ iafnhátt upp sem himinn’: després, en Þórr prosseguí el seu camí fins que va arribar al riu que es diu Vimur i que és el més gran de tots els rius. Allà es va posar les seves megingjarðar, ço és, el seu cinyell de força, i es va ficar dins el riu, caminant-hi en el sentit del corrent i recolzant-se en el bastó de la Gríðr mentre en Loki s'agafava fort davall les megingjarðar. I quan en Þórr va arribar al bell mig del riu, el riu va créixer tant que l'aigua batia les espatlles del déu. En Þórr aleshores va declamar això: ‘Vimur, ara no creixis pas, perquè m'abelleix de passar-te a gual de camí cap als garðar dels ètuns. Saps que si ho fas, [a mi també] se m'acreixerà la força d'as [fins a arribar a ésser] tan alta com el cel!’ (vocabulari: #1. alls: cf. Kuhn 1968³, pàg. 15: <...> II. conj. da, weil, da ja (auf einen bekannten oder vor augen liegenden grund hinweisend)#2. tíða: cf. Kuhn 1968³, pàg. 202: tíða (dd) swv. gelüsten (unpers.))
◊ harðr reis á kné, ǀ hafra dróttinn, ǁ fœrðiz allra ǀ í ásmegin; ǁ heill var karli ǀ hiálmstofn ofan, ǁ enn vínferill, ǀ valr, rifnaði: el Senyor dels Bocs, tot valent, es va incorporar aguantant-se sobre els genolls [lleugerament vinclats] i va fer aplec de totes les seves forces d'ans: a l'home (= en Hymir) li va restar intacta la soca de l'elm, però la gerra, rodona, de vi, es va esberlar (vocabulari: #1. á kné: cf. Gering/Sijmons III,1 (1927), pàg. 271: reis á kné bedeutet nicht: ‘er kniete nieder’, sondern: ‘er erhob sich mit gebogenen knien’. Die zum werfen geeignetste stellung ist die, daß man den linken fuß vorrückt und beide knie leicht beugt; kniend kann niemand einen tüchtigen wurf ausführen, und auf einen solchen kam es an, da Þórr seine ganze asenkraft einsetzte [A. Åkerblom, Ark. 36, 50f.; Ernst Kock, ebenda 37, 105]#2. allra: cf. Gering/Sijmons III,1 (1927), pàg. 271: allra ‘vollständig, ganz und gar’. Das wort ist kaum adverbialer gen. plur., sondern an den nom.sing. ist das demonstrativsuffix -a angetreten, wie bei einn-a, s. zu Vsp 40³. Detter-Heinzels erklärung: hann fǿrþesk í megen allra ása (s. 118) ist unwahrscheinlich, obwohl sagen davon berichten, daß sich jemand zu einer schwierigen unternehmung die körperkraft anderer abtreten läßt (Hjálmþés saga c. 15 = Fas. III,501²#3. fœraz í ásmegin: cf. Kuhn 1968³, pàg. 68: f-z í ásmegin seine asenkraft anlegen (Hym. 31)#4. hjálmstofn: cf. Kuhn 1968³, pàg. 95: hiálm-stofn m. ‘helmstamm’ : kopf (Hym. 31)#5. vínferill: cf. Kuhn 1968³, pàg. 228: vín-ferill m. weingefäß, becher (Hym. 31))
◊ Þórr á hafra tvá er svá heita: Tanngnjóstr ok Tanngrisnir, ok reið þá er hann ekr, en hafrarnir draga reiðina. Því er hann kallaðr Ǫkuþórr. Hann á ok þrjá kostgripi. Einn þeirra er hamarrinn Mjǫllnir er hrímþursar ok bergrisar kenna þá er hann kemr á lopt, ok er þat eigi undarligt. Hann hefir lamit margan haus á feðrum eða frændum þeira. Annan grip á hann beztan: Megingjarðar. Ok er hann spennir þeim um sik, þá vex honum ásmegin hálfu. Hinn þriðja hlut<a> á hann, þann er mikill gripr er í, þat eru járnglófar. Þeira má hann eigi missa við hamarsskaptit. En engi er svá fróðr at telja kunni ǫll stórvirki hans. En segja kann ek þér svá mǫrg tíðindi frá honum at dveljaz munu stundirnar áðr en sagt er allt þat er ek veit": en Þórr té dos bocs que nomen Tanngnjóstr i Tanngrisnir, ço és, Cruixidor de Dents i Dents-separades; també té el carro que mena, i els dos bocs estiren aquest carro. Aquesta és la raó per la qual rep el nom d'Ǫkuþórr, ço és, en Þórr Carreter. També té tres objectes de gran valor: un d'ells és el martell Mjǫllnir, ço és, Esclafador, que els tursos de gebre i els bergrisons reconeixen sempre que és aixecat en l'aire, la qual cosa no és gens d'estranyar: [al capdavall,] ha esclafat mant cap de llurs parents o pares. El segon objecte preciós que té són els Megingjarðar, ço és, el Cinyell de Força. I quan ell se'l cenyeix, la seva força d'ans li augmenta el doble. La tercera cosa que té i que té un gran valor són els Jórnglófar, ço és, les Manyoples o Guants de Ferro. No li poden faltar per agafar bé el mànec del martell. I ningú no és pas tan saberut que pugui contar totes les seves grans fetes. Però jo te'n puc dir tants de fets memorables que passarien hores abans no te n'hagués contat tot el que en sé
◊ Miðgarðsormr gein yfir uxahǫfuðit, en ǫngullinn vá í góminn orminum. En er ormrinn kenndi þess, brá hann við svá hart at báðir hnefar Þórs skullu út á borðinu. Þá varð Þór reiðr ok fœrðiz í ásmegin, spyrndi við svá fast at hann hljóp báðum fótum gegnum skipit ok spyrndi við grunni. Dró þá orminn upp at borði. En þat má segja að engi hefir sá sét ógurligar sjónir, er eigi mátti þat sjá er Þórr hvessti augun á orminn en ormrinn starði neðan í mót ok blés eitrinu: El Drac de Midgard, badant la seva boca, va pegar mossegada al cap de bou i l'ham es va clavar al paladar del drac. I quan el drac va sentir l'ham va reaccionar amb una estrebada tan seca, que els dos punys d'en Þórr varen petar contra la soleta de la borda. Aleshores en Þórr es va aïrar i va heure la seva força d'ans i es va estintolar amb tanta de força en les planxes de fusta de la barca, que va travessar el fons de la nau amb totes dues cames, pegant una potada en el fons de l'oceà. Tot seguit, va anar estirant el drac a bord de la barca. I es pot ben dir que ningú que no veiés com en Þórr fitorava amb els ulls els del drac mentre el drac el mirava fixament i li escopia verí, no ha vist [realment] una visió esfereïdora
◊ en er kom at dagan, þá gekk Þórr út ok sér hvar lá maðr skammt frá honum í skóginum, ok var sá eigi lítill. Hann svaf ok hraut sterkliga. Þá þóttiz Þórr skilja hvat látum verit hafði of nóttina. Hann spennir sik megingjǫrðum ok óx honum ásmegin. En í því vaknar sá maðr ok stóð skjótt upp. En þá er sagt at Þór varð bilt einu sinni at slá hann með hamrinum ok spurði hann at nafni, en sá nefndiz Skrýmir - "en eigi þarf ek", sagði hann, "at spyrja þik at nafni. Kenni ek at þú ert Ásaþórr. En hvárt hefir þú dregit á braut hanzka minn?" Seildiz þá Skrýmir til ok tók upp hanzka sinn. Sér Þór þá at þat hafði hann haft of nóttina fyrir skála, en afhúsit - þat var þumlungrinn hanzkans: i quan va començar a fer claror, en Þórr va sortir defora i hi va veure un home que jeia al bosc no gaire lluny d'on ell era i que no era pas petit. Dormia i roncava fort. En Þórr aleshores va creure comprendre què era tot el renouer que havia sentit aquella nit. Es va cenyir el cinyell de força i les forces d'ans li varen augmentar (o: se li varen acréixer), però just en aquell mateix moment, aquell home es va despertar i es va posar dret ràpidament. I es diu que aquella vegada en Þórr, tot esbalaït, se'n va estar de matar aquell home amb el seu martell i [que, en lloc de fer-ho,] li va demanar com es deia. L'home li va dir que Skrýmir, - „però a mi no em cal pas demanar-te el nom“, li va dir ell, „perquè prou reconec que ets en Tor dels Ansos. Però, i que te n'has enduit el meu guant?“ I dient això, n'Skrýmir va allargar la mà per agafar-lo i va aixecar el seu guant. En Þórr llavors va veure que el guant li havia servit de cabana durant la nit i que la casa annexa... en realitat havia estat el polze del guant
2. <FIGforça hercúlia
♦ e-m ~ e-u vex ásmegin: <LOC GEN & FIGa algú ~ a una cosa se li acreix (o: li augmenta) la força, fer-se més fort -a algú ~ una cosa
á·sókn <f. -sóknar, no comptable>:
1. (áköf löngundesig m ardent (desig immoderat i vehement, pruïja)
♦ ásókn e-s: pruïja per una cosa o per algú
2. (árásatac m (escomesa contra, assalt)
♦ ásókn drauga: atacs de morts malmorts
3. (eftirspurn á markaðidemanda f (requesta d'un article o mercaderia)
♦ [mikil] ásókn í e-ð: [gran] demanda d'una cosa
◊ það var mikil ásókn í þetta: això va tenir una gran demanda, hi va haver una gran demanda d'això
◊ mikil ásókn í tónlistarnám: el curs de música va tenir una gran demanda, hi va haver una gran demanda pel curs de música
4. (ágangurentrada f (d'intrús, intrusió, penetració, invasió [en massa])
♦ ásókn búfjár í tún: intrusió del bestiar al pradell del mas
ásparga <f. áspörgu, áspörgur>:
espàrrec m, espàrec m (Mall.)
♦ → spergill “íd.
ást <f. ástar, ástir>:
amor m,f
◊ ég þarfnast þín, ástin mín: et necessito, amor meu
◊ ást hennar snerist í brennandi hatur: el seu amor es va transformar en odi pur
◊ fagrt skal mæla | ok fé bjóða, / sá er vill fljóðs ást fá, / líki leyfa | ins ljósa mans: / Sá fær er fríar: el qui vol heure l'amor d'una dona, li ha de parlar amb belles paraules i fer-li regals, lloar l'estampa de la noia radiant: el qui afalaga, obté
◊ ástar firna | skyli engi maðr / annan aldregi. / Opt fá á horskann, | er á heimskan né fá, / lostfagrir litir: ningú no hauria de blasmar mai un altre home per l'amor [que aquest sent]: sovint captiva el llest el que deixa indiferent el beneit: una figura que encén el deler
◊ ljúfsár ást: un amor agredolç
af ást: per amor
♦ gera e-ð af ást: fer una cosa per amor
◊ það sem gert er af ást, gerist ávallt handan góðs og ills: el que es fa per amor, sempre s'esdevé més enllà del bé i del mal
♦ ást við fyrstu sýn: amor a primera vista
♦ ást á e-m ~ e-u: amor per...
◊ ást þín á börnunum þínum: el teu amor pels teus infants
◊ ást þín á lífinu: el teu amor per la vida
♦ ástin er blind: l'amor és cec
♦ fá ást á e-m: enamorar-se d'algú
◊ ég fékk ást (φιλεῖν,   ταύτην ἐφίλησα) á henni og leitaði hennar frá æsku. Ég kostaði kapps um að leiða hana heim sem brúði og varð hugfanginn af fegurð hennar: em vaig enamorar d'ella i li he anat al darrere des de la meva joventut. He maldat per portar-la a casa com a esposa i he quedat encisat de la seva bellesa
♦ fella ást (o: ástarhug) til e-s: enamorar-se d'algú
<> fyrir ástar sakir [við e-n]: per amor [a]
♦ hafa ást á e-m: tenir-li amor a algú, estimar algú
♦ leggja ást á e-n: dipositar el seu amor en algú
◊ hann varð hugfanginn af Dínu, dóttur Jakobs, lagði ást (ʔāˈhaβ ~ אָהֵב:   wa-i̯ʝɛʔĕˈhaβ   ʔɛθ־ha-nnaʕăˈrā,   וַיֶּאֱהַב, אֶת-הַנַּעֲרָ) á stúlkuna og reyndi að vinna hjarta hennar: va quedar corprès de la Dinà, la filla d'en Jacob (Iaacov); es va enamorar de la noia i intentava guanyar-se el seu cor
♦ líkamleg¹ ~ platónsk² (o: andleg) ást: amor físic¹ ~ platònic²
♦ → hugástir “amor de tot cor”
♦ → matarást “amor del menjar”
♦ → móðurást “amor matern”
♦ → ofurást “amor desmesurat, passió cega”
ást¹:
supí de eigast “tenir”
ást²:
2ª pers. sg. pret. ind. de → éta “menjar”
ást³:
1ª, 2ª i 3ª pers. sg. pret. de → étast “menjar-se, ésser menjat”
ástaddur, -stödd, -statt <adj.>:
que es troba en un cert estat, en una certa situació
♦ illa ástaddur: (í slæmri aðstöðuen una mala situació
◊ sæl er sú þjóð, sem svo er ástatt fyrir, sæl er sú þjóð, sem á Drottin að Guði: feliç el poble per a qui així són les coses. Feliç el poble que té Jahvè per Déu
♦ úr því að svona er ástatt [í e-u]: <LOC FIGja que les coses estan així
ásta·fundur <m. -fundar, -fundir >:
cita amorosa
♦ leynilegur ástafundur: una cita secreta
ásta·grös <n.pl -grasa>:
orquis m de Fuchs, orquídia rosada, herbes f.pl d'amors (planta Dactylorhiza fuchsii)
ásta·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
poema m d'amor
ásta·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense amor
◊ ek mun segja þér | sanna rœðu, ║ vélgjarnt hǫfuð, | ef þik vita lystir, ║ hvé gørðu mik | Gjúka arfar ║ ástalausa | ok eiðrofa: et faré, cap amant d'arteries (hǫfuð ‘cap’, aquí, pars pro toto per persona; (i aquí, en concret, i atès el context:) dona - o - criatura, gýgr. Cf. l'expressió semblant fárgjarnt hǫfuð de l'Ǫrvar-Odds saga, així com l'expressió hvarfúst hǫfuð de la helreið Brynhildar), si és que t'abelleix de saber-ho, vera relació sobre com els hereus d'en Gjúki em convertiren en una dona perjura i privada d[e qui havia estat] el seu amor
◊ ek mun segja þér, | svinn, ór reiðu, ║ vitlaussi mjǫk, | ef þik vita lystir, ║ hvé gørðu mik | Gjúka arfar ║ ástalausa | ok eiðrofa: si desitges saber-ho, jo, la llesta, et contaré, sens dilació, del meu carro estant, a tu, la molt nícia (vitlaussi, dat. sg. fem. per vitlausri ‘beneit, estúpid; boig, foll’), com els hereus d'en Gjúki em convertiren en una dona perjura i privada d[e qui havia estat] el seu amor
ásta·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f d'amor
♦ enginn má við ástaleysi búa: ningú no pot viure sense amor (Pálsson 1991, p. IV de la introducció, cita aquesta frase com a pertanyent als Hávamál, però en realitat està extreta del Diàleg de l'ànima i el cos (Viðrœða Líkams ok Sálar) on hi posa “veit ek, at engi má við ástarleysi búa: æ verðr at minnsta lagi sjálfum sér at unna, ok mætti þann þó varla mann kalla, er svá hefði mennsku fyrirlátit, at við sik einn hefði elsku, en við engan annan”. L'original llatí fa: aeterna miserĭa semper viventem sequĭtur, si semper permănens amor non invenītur. Nemo enim sine amōre esse beātus potest, quia vel in hoc solo misĕrum esse constat, quod non dīlĭgit id quod est. Imo vero quis illum non dīco beātum, sed vel homĭnem dīcĕret, qui humanitātis oblītus, et societātis pacem rēspŭens, sōlĭtārĭā quādam et misĕrā dilectiōne se solum amāret? ‘una misèria eterna segueix un ésser que viu per sempre (hen dia dyoin? En tal cas: una misèria eterna sempre segueix un ésser vivent per sempre....) si no es troba pas un amor que perduri per sempre. En efecte, ningú no pot ésser feliç sense amor, car ésser miserable consisteix en aquesta sola cosa: en no estimar allò que és [realment]. Ben certament: qui anomenaria feliç, i no dic ja ésser humà, aquell qui, havent oblidat la seva humanitat i menyspreant la pau de la comunitat, solament s'estimés a ell mateix amb un amor miserable i solitari?. Aquest passatge, en la traducció de fra Antoni Casals, d'inicis del segle XV, fa: [e com pot ésser mostrat açò que no pot ésser vist e com açò que no pot ésser vist no pusca ésser amat, certes, si en les coses temporals, les quals poden ésser vistes, no és vera e parmanent amor e la cosa que no pot ésser vista no pot ésser amada] segueix se que l'eternal misèria segueix a l'hom vivent si null temps troba amor vera e permanent e stable. No és qui pusca ésser benaventurat sens amor, car en açò mostra ésser miserable com no ama ço que ha ésser vertader. E com qui dirà aital hom ésser benaventurat, hoc encara qui dirà aquell ésser hom qui lleixant e oblidant la humanitat, postposant la pau de unitat e conversació de companyia, amàs si mateix solament en una solitària e miserable amor? )
ásta·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida amorosa
ásta·mál <n.pl -mála>:
qüestions amoroses, amor m,f
◊ ef þú vilt verða heppinn í ástamálum...: si vols tenir èxit en l'amor...
♦ heppinn í spilum, óheppinn í ástamálum: <LOC FIGafortunat en el joc, infeliç en l'amor
á·stand <n. -stands, no comptable>:
situació f (estat, condició)
♦ ástand efnis: estat de la matèria (gasós, líquid, sòlid)
♦ ástand vega: l'estat de les carreteres
♦ ástandið er að batna: la situació està millorant
♦ ástandið er mjög alvarlegt: la situació és molt seriosa
♦ í góðu ~ slæmu ástandi: en bon ~ mal estat
♦ í ökufæru ástandi: en bon estat per al trànsit
♦ sorglegt ástand: tristes condicions
♦ → hættuástand “situació de perill”
ástar·aldin <n. -aldins, -aldin>:
maracuià m, fruita f de la passió  (fruit de la planta Passiflora edulis)
ástar·atlot <n.pl -atlota>:
carícies f.pl [amoroses]
ástar·augu <n.pl -augna>:
ulls m.pl d'enamorat -ada
♦ líta e-n ástaraugum: mirar algú amb ulls d'enamorat -ada
♦ renna ástaraugum til e-s: llançar mirades d'amor a algú
ástar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f d'amor, <LITlletra f d'amor
ástar·brími <m. -bríma, pl. no hab.>:
ardor m,f de l'amor, flama f de l'amor, foc m de l'amor
ástar·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir. Gen. pl.: -drykkja; dat.pl.: -drykkjum>:
poció amorosa, filtre amorós, elixir m d'amor
ástar·epli <n. -eplis, -epli>:
[fruit m de la] mandràgora f (alrúna)
◊ ástareplin anga og yfir dyrum okkar eru alls konar dýrir ávextir, nýir og gamlir, unnusti minn, ég hefi geymt þér þá: les mandràgores exhalen llur perfum, i a les nostres portes hi ha tota mena de fruits saborosos: de novells i de vells encara: te'ls he estotjats a tu, estimat meu!
◊ Rúben gekk eitt sinn út um hveitiskurðartímann og fann ástarepli á akrinum og færði þau Leu móður sinni. Þá sagði Rakel við Leu: "Gef þú mér nokkuð af ástareplum sonar þíns." En hún svaraði: "Er það ekki nóg, að þú tekur bónda minn frá mér, viltu nú einnig taka ástarepli sonar míns?" Og Rakel mælti: "Hann má þá sofa hjá þér í nótt fyrir ástarepli sonar þíns." Er Jakob kom heim um kveldið af akrinum, gekk Lea út á móti honum og sagði: "Þú átt að ganga inn til mín, því að ég hefi keypt þig fyrir ástarepli sonar míns." Og hann svaf hjá henni þá nótt. En Guð bænheyrði Leu, og hún varð þunguð og ól Jakob hinn fimmta son: un dia, al temps de la sega del blat, en Rubèn va sortir i trobà mandràgores pel camp i les dugué a sa mare la Lia. La Raquel digué a la Lia: «Dóna'm algunes mandràgores del teu fill». Però la Lia li replicà: «¿No en tens prou, d'haver-me pres el marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?» La Raquel li digué: «Doncs, bé: que dormi amb tu aquesta nit a canvi de les mandràgores del teu fill». Quan en Jacob tornà del camp al vespre, la Lia li sortí a l'encontre dient: «Vindràs amb mi, que t'he aconseguit a canvi de les mandràgores del meu fill». Així, doncs, va dormir amb ella aquella nit. I Déu va escoltar la Lia, i aquesta va quedar embarassada i va donar el cinquè fill al Jacob
ástar·fíkinn, -fíkin, -fíkið <adj.>:
addicte -a a l'amor
ástar·fíkn <f. -fíknar, pl. no hab.>:
addicció f a l'amor
ástar·guð <m. -guðs, -guðir>:
déu m de l'amor
◊ frægastur allra bogmanna í sögu og ljóði ér þó Amor, sjálfur ástaguðinn. Enginn mennskur bogmaður er svo máttugur sem hann. Grikkir og Rómverjar hugsuðu sér Amor sem fríðan dreng, sem oftast er í fylgd með ástagyðjunni Venus og stundum talinn sonur hennar: el més famós de tots els arquers en la història i la literatura és, tanmateix, Amor, el déu de l'amor. Cap arquer humà és tan poderós com ell. Els grecs i els romans s'imaginaven Amor com un bell vailet acompanyant tot sovint la deessa de l'amor, Venur, i de vegades hom el considerava fill d'ella
ástar·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
deessa f de l'amor
ástar·hót <n.pl -hóta>:
mostra f d'amor, senyal m d'amor
◊ gef ekki konum kraft þinn, né ástarhót þín (ū-δərāˈχɛi̯-χā, וּדְרָכֶיךָ) þeim er spilla (la-məˈħōθ, לַמְחוֹת) konungum: no donis la teva vigor a les dones ni mostres d'amor a les que destrueixen reis
ástar·hugur <m. -hugar, no comptable>:
cor m, [sentiment m d']amor m,f
♦ fella ástarhug til e-s: enamorar-se de...
◊ en Seifur himnaguð felldi til hennar ástarhug, smaug inn í búr hennar í líki gullregns og gat við henni son, er nefndur var Perseifur. Þegar Akrisíos varð þess vís, hvernig komið var, læsti hann Danáu og barn hennar í örk mikla eirslegna og hratt á haf út. En Seifur hélt yfir þeim verndarhendi, unz fiskimaður frá ey nokkurri fann örkina og fékk þau í hendur konungi eyjarinnar: però Zeus, el déu del cel, es va enamorar d'ella, es va esmunyir dins la seva gàbia [subterrània] en forma de pluja d'or i va engendrar amb ella un fill que es va dir Perseu. Quan l'Acrisi[, el pare de Dànae i avi d'en Perseu,] se'n va assabentar del que havia passat, va tancar la Dànae i el seu fill dins un gran cofre de bronze i el va llançar a la mar, però en Zeus va estendre sobre ells la seva mà protectora fins que un pescador d'una illa va trobar el cofre i va lliurar mare i fill al rei de l'illa
◊ eftir þetta bar svo við, að Samson felldi ástarhug til konu einnar í Sórekdal. Hún hét Dalíla: després d'aquesta feta, Samsó es va enamorar d'una dona de la Vall de Sorec. Es deia Dalilà
◊ ‘þér skuluð ekki eiga mök við þær, og þær skulu ekki eiga mök við yður. Þær munu vissulega snúa hjörtum yðar til guða sinna’ - til þeirra felldi Salómon ástarhug. Hann átti sjö hundruð eiginkonur og þrjú hundruð hjákonur, og konur hans sneru hjarta hans afleiðis: «no us uniu amb elles, i que elles no s'uneixin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor a llurs déus». Salomó s'hi va adherir i se'n va enamorar. Tingué set-centes esposes [considerades princeses] i tres-centes concubines. Les dones van decantar el seu cor
♦ leggja ástarhug á e-n: posar el seu cor en algú, enamorar-se de...
◊ Dína dóttir Leu, er hún hafði fætt Jakob, gekk út að sjá dætur landsins. Þá sá Síkem hana, sonur Hevítans Hemors, höfðingja landsins, og hann tók hana og lagðist með henni og spjallaði hana. Og hann lagði mikinn ástarhug á Dínu, dóttur Jakobs, og hann elskaði stúlkuna og talaði vinsamlega við hana: Dina, la filla que Lia havia donat a Jacob, va sortir per anar a veure les noies del país. Siquem, el fill d'Hemor, l'heveu, príncep del país, la va veure, la va raptar, va dormir amb ella i la va desflorar. Però va quedar corprès de Dina, la filla de Jacob; estimava la noia, i li parlava amb paraules amables
ástar·játning <f. -játningar, -játningar>:
declaració f d'amor
ástar·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
poema m d'amor
◊ ég vil kveða <kvæði> um ástvin minn (l-īδīˈδ-ī, לִידִידִי), ástarkvæði (ʃīˈraθ   dōˈδī, שִׁירַת דּוֹדִי) um víngarð hans. Ástvinur minn (l-īδīˈδ-ī, לִידִידִי) átti víngarð á frjósamri hæð: vull cantar un càntic sobre el meu amat, un cant d'amor sobre la seva vinya. L'amat tenia una vinya en un fèrtil coster
ástar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
1. (ástakvæðipoema m d'amor, poesia f d'amor (composició poètica per a ésser llegida o declamada)
2. (ástarlagcançó f d'amor (composició poètica per a ésser cantada)
ástar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
afrodisíac m
◊ malurtarbrennivín er ástarlyf sjálfsins: l'absenta és l'afrodisíac de l'ego
ástar·pungur <m. -pungs, -pungar>:
<CULINástarpungur m o bunyol m d'amor, rodó i sense forat
ástar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. <GENhistòria f d'amor
2. (ástarskáldsaganovel·la f d'amor, novel·la amorosa (narració en prosa de temàtica amorosa)
ásta·samband <n. -sambands, -sambönd>:
relació amorosa
♦ eiga í ástarsambandi við e-n: [man]tenir relacions amoroses amb algú, tenir una relació amb algú, mantenir un afer [amorós] amb algú
♦ hafa átt í ástarsambandi við e-n: haver mantingut una relació amorosa amb algú
♦ vera í ástarsambandi við e-n: [man]tenir relacions amoroses amb algú, tenir una relació amb algú, mantenir un afer [amorós] amb algú
ástar·sorg <f. -sorgar, -sorgir>:
mal m d'amors
◊ fljót fyllt tárum harms og ástarsorgar: un riu ple de llàgrimes d'amarga pena i mal d'amors
ástar·svipur <m. -svips, -svipir>:
expressió amorosa, mirada amorosa
♦ líta með ástarsvip til e-s: mirar algú amb ulls tendres, adreçar mirades amoroses a algú
ástar·þakkir <f.pl -þakka>:
gràcies f.pl de tot cor
ástar·þrá <f. -þrár, no comptable>:
anhel amorós, ànsies amoroses
ástar·þríhyrningur <m. -þríhyrnings, -þríhyrningar>:
<FIGtriangle m [amorós] 
ástar·ævintýri <n. -ævintýris, -ævintýri>:
aventura f [amorosa], afer [amorós] 
♦ eiga í ástarævintýri [við e-n]: tenir una aventura [amb algú]
—, —, á·statt <adj.>:
que es troba en un cert estat, en una certa situació
◊ sæl er sú þjóð, sem svo er ástatt fyrir (ʃɛ-kˈkāχāh   ll-ō, שֶׁכָּכָה לּוֹ), sæl er sú þjóð, sem á Drottin að Guði: feliç el poble per a qui així són les coses. Feliç el poble que té Jahvè per Déu
♦ hvernig er ástatt hjá þé?: com et van les coses?
♦ svona er ástatt í húsinu: aquest és l'estat de la casa
♦ úr því að svona er ástatt [í e-u]: ja que les coses estan així
♦ þegar svo er ástatt: si és així, en tal (o: aquest) cas
á·steyting <f. -steytingar, no comptable>:
1. (áreksturentrebanc m, obstacle m (amb el qual hom topa o ensopega)
◊ dæmum því ekki framar hver annan. Ásetjið yður öllu heldur að verða bróður yðar ekki til ásteytingar (πρόσκομμα) eða falls: per tant, no ens judiquem més els uns als altres; proposeu-vos més aviat de no convertir-vos per al vostre germà en un entrebanc o en un escàndol
◊ þá mun það ekki verða þér til ásteytingar (פּוּקָה לְפוּקָה) né herra mínum að samviskubiti, að herra minn hafi úthellt blóði að orsakalausu og hefnt sín sjálfur: i això no et serà ensopec ni motiu de remordiments per al meu senyor que el meu senyor hagi vessat la sang sense motiu i s'hagi venjat a ell mateix
◊ vík frá mér, Satan, þú ert mér til ásteytingar (σκάνδαλον), þú hugsar ekki um það, sem Guðs er, heldur það, sem manna er: Enrere, Satanàs! M'ets un entrebanc [posat perquè caigui], perquè els teus sentiments no són pas els de Déu, sinó els dels homes
2. (hneyksliescàndol m  (acte ofensiu per a la moral que provoca avalot o enrenou)
◊ brjóttu ekki niður verk Guðs vegna matar! Allt er að sönnu hreint, en það er þó illt þeim manni, sem etur öðrum til ásteytingar (προσκόμματος)per un menjar no destrueixis l'obra de Déu. Tot és pur, sens dubte; però tanmateix, és dolent per a aquell home que menja escandalitzant-ne un altre
♦ vera e-m til ásteytingar: ésser motiu d'escàndol per a algú, ésser-li un escàndol a algú
◊ verið hvorki Gyðingum né Grikkjum né kirkju Guðs til ásteytingar (ἀπρόσκοποι ... γίνεσθε): no sigueu ocasió d'escàndol ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l'església de Déu
◊ í engu viljum vér vera neinum til ásteytingar (προσκοπήν), til þess að þjónustan verði ekki fyrir lasti: no donem a ningú en res cap ocasió d'escàndol, perquè no es malparli del nostre ministeri
♦ verða e-m til ásteytingar: convertir-se en motiu d'escàndol per a algú
◊ en þér létuð ekki líkamsásigkomulag mitt verða yður til ásteytingar (sense equivalència en el text grec) og óvirtuð mig ekki né sýnduð mér óbeit, heldur tókuð þér á móti mér eins og engli Guðs, eins og Kristi Jesú sjálfum: i no vau pas deixar que l'estat del meu cos es convertís per a vosaltres en motiu d'escàndol: ni em vau menysprear, ni vau sentir repugnància davant meu, sinó que em vau rebre com un àngel de Déu, com el mateix Crist Jesús
ásteytingar·steinn <m. -steins, -steinar>:
1. <GENpedra f que fa ensopegar
◊ leggið braut, leggið braut, greiðið veginn, ryðjið hverjum ásteytingarsteini úr vegi þjóðar minnar!": obriu un camí, obriu un camí, aplaneu i prepareu el camí, lleveu tot obstacle del camí del meu poble!
◊ og hann skal verða helgidómur og ásteytingarsteinn og hrösunarhella fyrir báðar ættþjóðir Ísraels og snara og gildra fyrir Jerúsalembúa: es tornarà un santuari, [però també una] pedra d'escàndol i un roc que fa ensopegar per a les dues cases d'Israel, filat i parany per als habitants de Jerusalem
◊ mannsson, þessir menn hafa skipað skurðgoðum sínum til hásætis í hjarta sínu og sett ásteytingarstein misgjörðar sinnar upp fyrir framan sig:  fill d'home, aquesta gent ha fet ocupar un tron dins llur cor a llurs ídols i han posat la pedra que els ha fet ensopegar en llurs males obres davant la cara
◊ en hinum vantrúuðu er steinninn, sem smiðirnir höfnuðu, orðinn að hyrningarsteini og ásteytingarsteini og hrösunarhellu (λίθος προσκόμματος καὶ πέτρα σκανδάλου). Þeir steyta sig á honum, af því að þeir óhlýðnast boðskapnum. Það var þeim ætlað: però per als incrèduls, la pedra que havien rebutjat els constructors ha esdevingut pedra angular, pedra d'ensopec i roca d'escàndol. Hi ensopeguen perquè no obeeixen la Paraula; i és a això que han estat destinat
◊ þeir hnutu um ásteytingarsteininn (τῷ λίθῳ τοῦ προσκόμματος), eins og ritað er: Sjá ég set í Síon ásteytingarstein og hrösunarhellu (λίθον προσκόμματος καὶ πέτραν σκανδάλου)van topar amb la pedra d'entrebanc, tal com està escrit: Poso a Sió una pedra d'entrebanc i una roca d'ensopec
2. <FIGescull m (punt, en una situació com ara unes negociacions, unes relacions etc. que es converteix en un obstacle fort)
♦ verða að ásteytingarsteini: convertir-se en un escull
ást·fanginn, -fangin, -fangið <adj.>:
enamorat -ada
♦ gera e-n ástfanginn: enamorar algú
♦ vera ástfanginn [af e-m]: estar enamorat [d'algú]
♦ verða ástfanginn [af e-m]: enamorar-se [d'algú]
ást·fólginn, -fólgin, -fólgið <adj.>:
molt estimat -ada
◊ slíkt kærleiksþel bárum vér til yðar, að vér vildum glaðir gefa yður ekki einungis fagnaðarerindi Guðs, heldur og vort eigið líf því að þér voruð orðnir oss ástfólgnir (ἀγαπητοὶ ἡμῖν)tal i tan gran afecte us teníem que, alegres, hauríem volgut donar-vos no només l'evangeli de Déu, sinó també les nostres pròpies vides: fins a tal punt us havíeu fet estimar de nosaltres
◊ raka hár þitt og skegg vegna þinna ástfólgnu (taʕănūˈɣājiχ, תַּעֲנוּגָיִךְ) barna, gjör skalla þinn breiðan sem á gammi, því að þau verða að fara hernumin burt frá þér: rapa't els cabells i la barba pels fills que tant estimes, deixa el teu cap tan calb con el d'un voltor, perquè hauran de marxar, captius, lluny de tu!
ást·fóstur <n. -fósturs, no comptable>:
educació afectuosa i plena d'estima (fet d'educar algú amb afecte i estima)
◊ hann svarar: „Mik hefir sent Gunnhildr dróttning alls Noregsveldis at leita eftir Ástríði ok syni hennar, ok vill hon fœða upp sveininn ástfóstri," ok spurði, ef þau hefði þar verit um nóttina: ell li va respondre: "M'envia la Gunnhildr, reina de tota Noruega, a cercar l'Astrid i son fill. La reina Gunnhildr desitja criar el vailet amb tot l'afecte i estima que pugui donar-li", i va demanar-li si mare i fill havien passat allà aquella nit
♦ leggja ástfóstur við e-n (o: á e-n)pujar algú amb afecte i estima
◊ hon lagði mikit ástfóstr á Samson, óx hann þar upp til þess hann var þrettán vetra gamall ok nam hann íþróttir at Salmon ok riddaraskap ok var hann þá svá vel fœrr at íþróttum at engi komsk til jafns við hann í Englandi: [l'Olímpia] va pujar en Samson amb molt d'afecte i estima; ell va créixer allà fins que va complir els tretze anys, aprenent amb en Salmon les destreses pròpies d'un cavaller i les virtuts de cavalleria. Era tan bo en totes aquestes destreses que en tot Anglaterra no hi havia ningú que li fos parió
◊ Krumur gaf nafn piltinum og kallaði Þorstein og sagði sinn son vera. Um þetta urðu þau Þórgunna samráða. Vex Þorsteinn nú þar upp og leggur Þórgunna við hann ástfóstur og kennir honum mart í fræðum. Þorsteinn gerðist bæði mikill og sterkur og viðleitinn um allar íþróttir. Hann var svo sterkur að þá er hann var sjö vetra gamall sambauð hann að afli rosknum mönnum þótt færir væru: en Krumur va posar nom al noi i li digué Þorstein i proclamà que era fill seu. En tot això, ell i la Þórgunna hi estigueren d'acord. En Þorsteinn va créixer llavors allà i la Þórgunna el pujava amb afecte i estima, ensenyant-li molts de coneixements de màgia. En Þorsteinn es va fer gran i fort i ben esforçat en totes les destreses i habilitats. Era tan fort que quan només tenia set anys ja tenia tanta de força com homes fets i condrets i no hi feia res que fossin o no gent ben capaç
♦ taka [miklu] ástfóstri við e-n ~ e-ð: afeccionar-se [molt] a
ást·jörð <f. -jarðar, -jarðir>:
terra f d'amor
ást·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
amant f
ást·kær, -kær, -kært <adj.>:
molt estimat -ada, estimat -ada del meu cor
◊ víngarður Drottins allsherjar er Ísraels hús, og Júdamenn ástkær (= שַׁעֲשׁוּעָיו) plantan hans. Hann vonaðist eftir rétti, en sjá, manndráp; eftir réttvísi, en sjá, neyðarkvein (= צְעָקָה): sí, la vinya de Jahvè-Sabaot és la casa d'Israel, i els homes de Judà en són el plançó més estimat! N'esperava el dret, però vet ací l'assassinat; n'esperava justícia, però vet ací només planys de destret
◊ hvert erindi á mín ástkæra (= לִידִידִי) í hús mitt? Atferli hennar er lymskufullt: ¿a què hi ha vingut, la meva estimada, a la meva casa? el seu comportament és ple de murriesa
ást·leitinn, -leitin, -leitið <adj.>:
coquet -a
ást·leitni <f. -leitni, no comptable>:
coqueteria f
ást·laus, -laus, -laust <adj.>:
mancat -ada (o: faltat -ada) d'amor, sense amor
ást·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca  (o: falta) f d'amor
ást·maður <m. -manns, -menn>:
amant m
◊ stíg þú upp á Líbanon og hljóða! Lát raust þína gjalla í Basan og hljóða þú frá Abarím, því að allir ástmenn þínir (= כָּל-מְאַהֲבָיִךְ) eru sundurmolaðir: puja sobre el Líban i crida, vocifera a Basan, crida de dalt dels Abarim, perquè esclafen tots els teus amants
◊ nú mun stormurinn hirða alla hirða þína, og ástmenn þínir (= וּמְאַהֲבַיִךְ) munu herleiddir verða: la tempesta ara guardarà tots els teus pastors, i els teus amants aniran en captivitat a l'exili
◊ allir ástmenn þínir (= וּמְאַהֲבַיִךְ) hafa gleymt þér, þeir spyrja ekki eftir þér, af því að ég hefi lostið þig, eins og óvinur lýstur, með grimmilegri hirting, sakir fjölda misgjörða þinna, sakir þess að syndir þínar eru margar: tots els teus amants ja t'han oblidat, no s'interessen per tu, car t'he colpit, com et colpiria un enemic, amb un càstig cruel, a causa de la multitud de les teves males obres i pel gran nombre dels teus pecats
◊ enginn er sá er huggi hana af öllum ástmönnum hennar (= מִכָּל-אֹהֲבֶיהָ): de tots els seus amants, no n'hi ha cap que la consoli
◊ ég kallaði á ástmenn mína (= לַמְאַהֲבַי), þeir sviku mig: he cridat els meus amants, ells m'han traït
◊ hórkona tekur aðra menn undir bónda sinn. Öllum skækjum er vant að greiða gjald, en þú þar á móti galtst öllum ástmönnum þínum (= לְכָל-מְאַהֲבַיִךְ) kaup og ginntir þá með gjöfum til að koma til þín úr öllum áttum og fremja hórdóm með þér: una adúltera rep estranys en lloc del seu marit. A totes les prostitutes se'ls sol pagar un salari, però tu, en canvi, has pagat un salari a tots els teus amants i els has entabanats amb obsequis perquè vinguessin a tu de tots costats a cometre adulteri amb tu
ást·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
1. (kærastaxicota f, al·lota f (Bal.) (estimada, enamorada)
2. (ástkær mærfilla predilecta (Bal.) (noia no casada molt estimada)
◊ bið eg María bjargi mér | burt úr öllum nauðum | annars heims og einnin hér, | ástmær guðs, eg treysti þér; | bið þú fyrir mér bæði lífs og dauðum: Maria, t'ho prego, salva'm de tots els mals en l'altre món i també en aquest. Verge predilecta de Déu, en tu confio. Prega per mi mentre visqui i quan seré mort[a]
3. (ástkonaamant f (dona no casada que manté relacions sexuals amb home)
◊ Dídó var drottning í Karþagó og ástmær Eneasar: la Dido fou reina de Cartago i amant de l'Enees
ást·mögur <m. -magar, -megir>:
fill molt estimat, fill predilecte
◊ þegar þú byrjaðir bæn þína, út gekk orð, og er ég hingað kominn til að kunngjöra þér það, því að þú ert ástmögur (= חֲמוּדוֹת) Guðs. Tak því eftir orðinu og gef gætur að vitraninni: quan començaves la teva pregària, ha sortit un edicte, i jo he vingut aquí a comunicar-te'l perquè tu ets un fill predilecte de Déu. Entén l'edicte, comprèn la visió!
Ástralía <f. Ástralíu, no comptable>:
Austràlia f
Ástralíu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
australiana f
Ástralíu·maður <m. -manns, -menn>:
australià m
ástralskur, áströlsk, ástralskt <adj.>:
australià -ana
♦ ástralskar bókmenntir: literatura australiana
♦ ástralskar kvikmyndir: cinema australià
á·stríða <f. -stríðu, -stríður. Gen. pl.: -stríðna o: -stríða>:
passió f
ástríðu·fullur, -full, -fullt <adj.>:
apassionat -ada
ástríðu·glæpur <m. -glæps, -glæpir>:
crim m passional
ástríðu·heitur, -heit, -heitt <adj.>:
[tòrridament] apassionat -ada
ástríðu·hiti <m. -hita, no comptable>:
ardor m,f de la passió, apassionament m
Ást·ríður <f. -ríðar, no comptable>:
Àstrid f
  En realitat, la t d'aquest ginecònim és secundària: es tracta d'una t epentètica, introduïda per alleugerir el grup -sr- de la forma originària *Ásríðr per *Ás-fríðr ‘l'estimada de l'ans o dels ansos’.  
     
ást·ríki <n. -ríkis, -ríkt>:
afecte m
◊ strúthænan baðar glaðlega vængjunum, en er nokkurt ástríki (sense equivalència en el text hebreu) í þeim vængjum og flugfjöðrum?: l'estruç bat les seves ales alegrement, però, que hi ha gens d'afecte en aquestes ales i plomes remeres? (= כְּנַף-רְנָנִים נֶעֱלָסָה; אִם-אֶבְרָה, חֲסִידָה וְנֹצָה.)
ást·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
afectuós -osa
◊ gagnvart ástríkum (= עִם-חָסִיד) ert þú ástríkur (= תִּתְחַסָּד), gagnvart ráðvöndum ráðvandur, gagnvart hreinum hreinn, en gagnvart rangsnúnum ert þú afundinn: amb l'afectuós sou afectuós; sou honrat amb l'home honrat i sou pur amb el pur, però amb el pervers sou sorrut
ástsam·lega <adv.>:
de tot cor
♦ þakka e-m ástsamlega fyrir e-ð: regraciar algú de tot cor per una cosa
ást·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
malalt -a d'amor
ást·sæld <f. -sældar, no comptable>:
popularitat f
♦ njóta mikillar ástsældar meðal þjóðrinnar: fruir de gran popularitat entre el poble
ást·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
[molt] estimat -ada [i apreciat -ada]
◊ nú er að segja frá Þorgeiri Otkelssyni. Hann gerðist mannaður vel, mikill og sterkur, trúlyndur og óslægur og nokkuð talhlýðinn. Hann var vinsæll af hinum bestum mönnum og ástsæll af frændum sínum: ara parlarem d'en Þorgeir Otkelsson. Va créixer fins a convertir-se en un home fet i condret: era gros i fort, es podia confiar en ell i no anava amb segones, encara que era una mica massa bo de fer entabanar-lo. Era apreciat entre els homes més distingits i molt estimat pels seus parents
◊ en Hel sagði að það skyldi svo reyna hvort Baldur var svo ástsæll sem sagt er, og "ef allir hlutir í heiminum, kykvir og dauðir, gráta hann þá skal hann fara til ása aftur, en haldast með Helju ef nokkur mælir við eða vill eigi gráta: però la Hel li va dir que primer calia provar que en Baldur realment era tan apreciat i estimat com es deia, i li va afegir que "si totes les coses del món, vives i mortes, el ploren, que torni amb els ansos, però que resti amb la Hel si algú s'hi oposa o no vol pas plorar-lo"
á·stunda <-stunda ~ -stundum | -stundaði ~ -stunduðum | -stundaðe-ð>:
practicar una cosa, posar una cosa en pràctica
◊ ástunda miskunnsemi og réttlæti og vona stöðugt á Guð þinn: observa la pietat i la justícia i espera constantment en el teu Déu
◊ og hvað heimtar Drottinn annað af þér en að gjöra rétt, ástunda kærleika og fram ganga í lítillæti fyrir Guði þínum?: i què reclama Jahvè de tu si no és que facis el que és recte, observis la caritat i que caminis amb humilitat davant el teu Déu?
◊ ástundið réttlæti, ástundið auðmýkt, vera má að þér verðið faldir á reiðidegi Drottins: practiqueu la justícia, practiqueu la humilitat: [si ho feu,] pot passar que el dia de la ira de Jahvè siau respectats
á·stundun <f. -stundunar, pl. no hab.>:
1. (iðkunpràctica f, observança f  (exercici)
2. (iðni, ákafiafany m (zel, diligència, aplicació)
◊ hvað fær þá maðurinn fyrir allt strit sitt og ástundun hjarta síns, er hann mæðist í undir sólinni?: què rep un home per tot el seu treball i els afanys del seu cor en els quals es fatiga sota el sol?
♦ með mikilli ástundun: amb gran aplicació i esforç, amb gran [zel i] diligència
ástundunar·samur, -söm, -samt <adj.>:
aplicat -ada, diligent
ástundunar·semi <f. -semi, pl. no hab.>:
aplicació f  (diligència, afany)
á·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
punció f
ástúð <f. ástúðar, pl. no hab.>:
afecte f 
ástúðar·vinur <m. -vinar, -vinir>:
amic m de l'ànima
♦ ástúðarvinir <m.pl -vina>: amics que es professen un gran afecte, amics del cor
◊ ...við sem vorum ástúðarvinir, sem gengum í eindrægni saman í Guðs hús: ...nosaltres dos, que érem amics de l'ànima, que anàvem plegats i en la concòrdia a la casa de Déu
ástúð·lega <adv.>:
afectuosament
ástúð·legur, -leg, -legt <adj.>:
afectuós -osa
ást·verk <n. -verks, -verk>:
proesa f d'amor (feta que demostra l'amor que hom sent per algú)
♦ iðinn ástverka: delerós de fer proeses d'amor
◊ Beið, þó at styrjǫld stæði, | stálharðr, en guð varði, | snúit lét happa hlœðir | herferð ok brá sverði; | sneið af eyra iðinn | ástverka þræl sterkum, | áðr en andlangs gœðir | umgerðar batt, sverði: el replegador de benaurances (l'aplegador de benaurances, el reunidor de benaurances = el sant) els esperà, dur com l'acer [i totalment impàvid], a despit del garbuix que hi havia [al seu voltant]: s'encarà a l'expedició militar i va desembeinar l'espasa, però Déu li ho va prohibir. Impacient per acomplir proeses d'amor, amb la seva espasa li va tallar l'orella a un fort esclau, abans que el provident del firmament (el provident del firmament = el Crist) no li embenés la ferida (proposta de resolució dels hipèrbatons: happa hlœðir beið stálharðr, þó at styrjǫld stæði, lét snúit herferð ok brá sverði, en guð varði. Iðinn ástverka sneið [hann] af eyra þræl sterkum sverði, áðr en andlangs gœðir batt umgerðar. Lexicon poeticum 1931², p. 268: hlœðir ‘som samler, erhværver’. Lexicon poeticum 1931², p. 524: snúa herferð (dativ), ‘vende sig til krigerfærd’ (en realitat, caldria parlar de láta verða snúit herferð[inni]). Lexicon poeticum 1931², p. 579: binda umgerðar ‘lægge bind om (et sår)’)
ástvina·missir <m. -missis, no comptable>:
<PSICOLpèrdua f d'ésser estimat (o: de persona estimada) 
ást·vinur <m. -vinar, -vinir>:
1. (kær, náinn vinuramic íntim, amic m de l'ànima (amic molt proper)
◊ en þú Ísrael, þjónn minn, Jakob, sem ég hefi útvalið, þú afsprengi Abrahams ástvinar míns (ʔɔhăˈβ-ī, אֹהֲבִי)però tu, Israel, el meu servent, Jacob, el qui jo he elegit, tu, plançó de l'Abraham, el meu amic!
◊ og segi einhver við hann: "Hvaða ör eru þetta á brjósti þínu?" þá mun hann svara: "Það er eftir högg, sem ég fékk í húsi ástvina minna (məʔahăˈβāi̯, מְאַהֲבָי)": i, si algú li deia: «Què són aquestes cicatrius que tens al pit?», ell li respondrà: «Són les dels cops que he rebut a casa dels meus amics»
◊ að vera allra vinur (rēˈʕīm, רֵעִים) er til tjóns, en til er ástvinur (ʔɔˈhēβ, אֹהֵב), sem er tryggari en bróðir: ésser amic de tothom és per a mal, però hi ha amics íntims que són més fidels que no pas un germà
◊ ástvinir mínir (ʔɔhăˈβāi̯, אֹהֲבַי) og kunningjar (wə-rēˈʕai̯, וְרֵעַי) hörfa burt fyrir kröm minni (niɣəˈʕ-ī, נִגְעִי), og frændur mínir (ū-qərōˈβāi̯, וּקְרוֹבַי) standa fjarri: els meus bons amics i els meus coneguts s'aparten de la meva plaga i els meus parents es mantenen lluny [de mi]
◊ þú hefir fjarlægt frá mér ástvini (ʔɔˈhēβ, אֹהֵב) og félaga (wā-ˈrēaʕ, וָרֵעַ) og gjört myrkrið að kunningja mínum (məʝuddāˈʕai̯, מְיֻדָּעַי)has allunyat de mi els meus bons amics i els meus companys, i has convertit les tenebres en les meves conegudes
2. (elskhugi & náungi & ættingi, frændipersona estimada (persona que hom estima, en general: enamorat, amat - noia, amada & pròxim, proïsme & parent, propparent. A la traducció de la Bíblia a l'islandès, hi tradueix els hebreus iadid i dod)
◊ hvað vill ástvinur minn (l-īδīˈδ-ī, לִידִידִי) í hús mitt? Hann hefur svikið mig. Geta loforð og heilagt fórnarkjöt bægt frá þér bölinu svo að þú getir fagnað?: què hi té el meu amat, a la meva casa? M'ha traït. Que per ventura les paraules d'elogi i la carn sacrificial sagrada podran allunyar de tu els mals perquè puguis alegrar-te?
◊ ég hef yfirgefið hús mitt, ég hef hafnað erfðahlut mínum, ég hef ofurselt ástvin minn (ʔɛθ־ʝəδiˈδūθ   naφˈʃī, אֶת-יְדִדוּת נַפְשִׁי) fjandmönnum sínum: he abandonat la meva casa, he repudiat el meu heretatge, he lliurat els estimats de la meva ànima a les mans dels seus enemics
◊ ég vil kveða <kvæði> um ástvin minn (l-īδīˈδ-ī, לִידִידִי), ástarkvæði (ʃīˈraθ   dōˈδī, שִׁירַת דּוֹדִי) um víngarð hans. Ástvinur minn (l-īδīˈδ-ī, לִידִידִי) átti víngarð á frjósamri hæð: vull cantar un càntic sobre el meu amat, un cant d'amor sobre la seva vinya. L'amat tenia una vinya en un fèrtil coster
◊ munnur hans ljúffengur (mamθăqˈqīm, מַמְתַקִּים) og allur er hann yndislegur (maħămadˈdīm, מַחֲמַדִּים). Þetta er vinur minn (rēˈʕ-ī, רֵעִי), Jerúsalemdætur, þetta er ástvinur minn (dōˈδī, דוֹדִי)la seva boca és delicada i tot ell, encisador: aquest és el meu amic, filles de Jerusalem, aquest és el meu estimat!
◊ það er yður til einskis að rísa upp árla og ganga seint til hvílu og eta brauð sem aflað er með striti: Svo gefur Drottinn ástvinum sínum (l-īδīˈδ-ō, לִידִידוֹ) í svefni: és de bades que us lleveu tan de matí i us n'aneu tan tard a dormir, [tot plegat] per menjar un pa que [tot just] us guanyeu amb fatics: [en canvi Ell, Jahvè] dóna pa als seus estimats mentre dormen
◊ hjálpa þú með hægri hendi þinni og bænheyr oss, til þess að ástvinir þínir (ʝəδīˈδɛi̯-χā, יְדִידֶיךָ) megi frelsast: ajuda'ns amb la teva dreta i eixou-nos, a fi que els teus ben amats puguin ésser deslliurats
◊ Ísraelsmenn hörmuðu hana í sjö daga. Fyrir andlát sitt skipti hún eigum sínum milli allra ástvina Manasse manns síns (ὁ ἔγγισττα inv., πᾶσι τοῖς ἔγγιστα Μανασσῆ τοῦ ἀνδρὸς αὐτῆς) og milli sinna nánustu ættingja (ὁ ἔγγισττα inv., τοῖς ἔγγιστα τοῦ γένους αὐτῆς)i els israelites la varen plorar durant set dies. Abans de morir, va repartir les seves propietats entre tots els parents d'en Manassès, el seu home, i entre els parents de la seva pròpia família
á·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>:
1. (orsökraó f (causa, motiu)
♦ af hvaða ástæðu?: per quina raó?
♦ af gildri ástæðu: per una bona raó, per bones raons
♦ hafa gildar ástæður til e-s: tenir bons motius per fer una cosa
♦ af sögulegum ástæðum: per raons històriques
♦ af þessari ástæðu: per aquesta raó
♦ góð ástæða!: bon motiu! bona raó!
♦ ég sé enga ástæðu fyrir því að <+ subj.>no veig pas el motiu pel qual... <+ subj.>
♦ ástæða þess ~ fyrir því var sú að <+ ind.>la causa d'això ha estat que... <+ ind.>
2. ástæður <f.pl -stæðna>: (aðstæður, kringsumstæðurcircumstàncies f.pl (situació)
♦ eftir ástæðum: segons les circumstàncies
♦ það fer eftir ástæðum: depèn del cas, va segons les circumstàncies
♦ hafa slæmar ástæður: viure en males condicions
ástæðu·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense motiu
♦ að ástæðulausu: sense cap motiu, sense cap raó
Ás·verji <m. -verja, -verjar>:
asès m, asesa f, habitant del mas d'Ás í Kelduhverfi, a la Þingeyjarsýsla, en el nord de l'illa, a llevant d'Akureyri i Húsavík
♦ ætt Ásverja: el llinatge dels Asesos, poderós llinatge medieval
ásynja <f. ásynju, ásynjur. Gen. pl.: ásynja>:
<MITOLansínia f, deessa ansa
á·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:
vista f  (presència)
♦ í allra ásýn: a la vista de tothom
á·sýnd <f. -sýndar, -sýndir; pl. no hab.>:
1. (andlit, ásjónacara f  (rostre, faç)
◊ allt í hringum þá dundu skelfileg óhljóð og fyrir þá bar ófrýnilega svipi, ógnvekjandi ásýndum: tot al seu voltant ressonaven renous aterridors i a llur davant els apareixien espectres horrends, cares esglaiadores
2. (yfirbragð, útlitaspecte m [exterior]  (físic, aparença exterior)
♦ fögur ásýndum: de bell aspecte
á·sæi <n. -sæis, no comptable>:
<RELIG & FILcontemplació f
á·sækinn, -sækin, -sækið <adj.>:
1. (ágengur, áleitinn, nærgöngullagressiu -iva (que actua amb agressivitat, d'una manera molesta o importuna)
♦ ásækinn persónuleiki: una personalitat agressiva
♦ ásækið illkynja æxli: un tumor maligne agressiu
♦ ásækin sýking: una infecció agressiva
2. (fíkinnàvid -a, ansiós -osa  (fortament desitjós)
♦ ásækinn í e-ð: ansiós d'una cosa, àvid -a d'una cosa
♦ vera ásækinn í að <+ inf.>estar ansiós de <+ inf.>, estar fortament desitjós de <+ inf.>
á·sækja <-sæk ~ -sækjum | -sótti ~ -sóttum | -sótte-n>:
1. <GENempaitar  (o: perseguir) algú (plaga & fantasma)
◊ draugur ásótti okkur um nóttina: un draugur, ço és, un revinent, ens va empaitar ahir a la nit
◊ Drottinn mun slá þig með tæring (ba-ʃʃaˈħɛφɛθ, בַּשַּׁחֶפֶת) og köldu (ū-βa-qadˈdaħaθ, וּבַקַּדַּחַת), hita (ū-βa-dalˈlɛqɛθ, וּבַדַּלֶּקֶת) og bruna (ū-βa-ħarˈħur, וּבַחַרְחֻר), með ofþurrki (ū-βa-ˈħɛrɛβ, וּבַחֶרֶב), korndrepi (ū-βa-ʃʃiddāˈφōn, וּבַשִּׁדָּפוֹן) og gulnan (ū-βa-i̯ʝērāˈqōn, וּבַיֵּרָקוֹן), og mun þetta ásækja þig (rāˈδaφ - רָדַף: ū-rəδāˈφū-χā, וּרְדָפוּךָ) uns þú líður undir lok: Jahvè et colpirà de consumpció, de febre freda amb calfreds, de febre i de febre ardent (o: calor abrusadora) amb la sequera, amb la càries del gra i amb el rovell, que et perseguiran fins que desapareguis (la nova traducció de la Bíblia fa: Drottinn slær þig með tæringu, hita, hitasótt og hitabruna, með þurrki, korndrepi og korngulnun. Þetta mun ásækja þig þar til þér hefur verið eytt)
2. <FIGturmentar algú (pensaments)
á·sækni <f. -sækni, no comptable>:
1. (ágengni, áleitniagressivitat f (avidesa o deler de béns, esp. dels d'altri)
2. (ágirnd, græðgicobejança f, ànsies f.pl  (apetit, desig, aviedesa o deler, apetència)
♦ ásækni í e-ð: ànsies de...
♦ ásækni í völd: ànsies de poder
á·sælast <-sælist ~ -sælumst | -sældist ~ -sældumst | -sælste-ð>:
cobejar una cosa, ansiar (o: anhelar) una cosa
◊ finnist þjófurinn ekki skal eigandi hússins leiddur fram fyrir Guð til að sverja að hann hafi ekki ásælst (ʔim־ˈlɔʔ   ʃāˈlaħ   ʝāˈδ-ō, אִם-לֹא שָׁלַח יָדוֹ) eigur hins (bi-məˈlɛʔχɛθ   rēˈʕē-hū, בִּמְלֶאכֶת רֵעֵהוּ)si el lladre no és descobert, l'amo de la casa serà portat davant Déu perquè juri que no ha posat les mans en els béns de l'altre
◊ skal eiður, svarinn við Drottin, skera úr um að annar hafi ekki ásælst (ʃāˈlaħ ˈʝāδ bə - שָׁלַח יָד בְּ: ʔim־ˈlɔʔ   ʃāˈlaħ   ʝāˈδ-ō, אִם-לֹא שָׁלַח יָדוֹ) eign hins (bi-məˈlɛʔχɛθ   rēˈʕē-hū, בִּמְלֶאכֶת רֵעֵהוּ). Eigandi skepnunnar skal samþykkja það og hinn ekki greiða bætur: un jurament, jurat per Jahvè, decidirà [entre tots dos involucrats] si l'un ha posat les mans en els béns de l'altre. El propietari dels animals ho acceptarà i l'altre no li pagarà indemnització
◊ þegar ég hef hrakið burt aðrar þjóðir undan þér og fært út landamæri þín skal enginn ásælast (ħāˈmaδ - חָמַד: wə-ˌlɔʔ־ʝaħˈmɔδ, וְלֹא-יַחְמֹד) land þitt þegar þú, þrisvar á ári, ferð upp eftir til að birtast fyrir augliti Drottins, Guðs þíns: quan hauré arruixat les altres nacions de davant teu i eixamplat les teves fronteres, ningú no ambicionarà la teva terra, quan pugis tu tres vegades l'any a presentar-te davant Jahvè, el teu Déu
◊ hann hefur leyft þér og öllum bræðrum þínum, Levítunum, að nálgast sig og nú ásælist þið (bāˈqaʃ - בָּקַשׁ: ū-βiqqaʃˈtɛm, וּבִקַּשְׁתֶּם) prestsembættið: ell us ha permès, a tu i a tots els teus germans, els levites, que us hi acosteu, i encara ansieu heure també el sacerdoci?!
◊ en forðist hið bannfærða. Ásælist (lāˈqaħ - לָקַח: ū-ləqaħˈtɛm, וּלְקַחְתֶּם) hvorki né takið neitt af því sem hefur verið helgað banni því þá leiðið þið bann yfir herbúðir Ísraels og steypið þeim í glötun: i eviteu el que està posat sota interdicte. No prengueu pas ni agafeu res del que ha estat consagrat amb interdicte, car posaríeu el campament d'Israel en interdicte i el llançaríeu a la perdició
◊ uppskeru hans át hungraður maður, sótti hana jafnvel inn í þyrna, hinn þyrsti ásældist (ʃāˈʔaφ - שָׁאַף: wə-ʃāˈʔaφ, וְשָׁאַף) auð hans (ħēi̯ˈlā-m, חֵילָם)l'afamegat ha devorat la seva collita i li ha pres fins i tot [el gra que havia crescut] entre les espines, i l'assedegat li ha pres les seves riqueses
◊ hann var óseðjandi og komst því ekki undan með það sem hann hafði ásælst (ħāˈmaδ - חָמַד: ba-ħămūˈδ-ō, בַּחֲמוּדוֹ)era insadollable i no s'és escapat pas amb el que havia cobdiciat
♦ ásælast á e-n: enriquir-se a costa d'algú
♦ ásælast til e-s: aspirar a una cosa
á·sælinn, -sælin, -sælið <adj.>:
que cobeja els béns d'altri, cobdiciós -osa [dels béns d'altri]
◊ hinn óguðlegi lofar Guð fyrir það, er sála hans girnist, og hinn ásælni (ū-βɔˈt͡sēaʕ, וּבֹצֵעַ) prísar Drottin, sem hann fyrirlítur: l'impiu lloa Déu per allò que la seva ànima cobeja, i el cobdiciós lloa Jahvè a qui menysprea
◊ átti ég þar ekki við saurlífismenn þessa heims yfirleitt, ásælna (ὁ πλεονέκτης -ου, τοῖς πλεονέκταις) og ræningja (ὁ ~ ἡ ἅρπαξ -αγος, ἅρπαξιν) eða hjáguðadýrkendur, því að þá hefðuð þér orðið að fara út úr heiminum. En nú rita ég yður, að þér skuluð ekki umgangast nokkurn þann, er nefnir sig bróður, en er saurlífismaður eða ásælinn (ὁ πλεονέκτης -ου, πλεονέκτης), skurðgoðadýrkari eða lastmáll, ofdrykkjumaður eða ræningi (ὁ ~ ἡ ἅρπαξ -αγος, ἅρπαξ). Þér skuluð jafnvel ekki sitja að borði með slíkum manni: no em referia pas a tots els impúdics d'aquest món en general, o als cobdiciosos de béns i diners i lladres, o als idòlatres, car us caldria sortir del món. Així i doncs, el que us escric és que no us feu amb ningú, anomenant-se germà, en realitat és impúdic o cobejós, idòlatre o malparlat, embriac o lladre. Amb un home així, tampoc no hi seureu a taula
◊ hvorki munu saurlífismenn né skurðgoðadýrkendur, hórkarlar né kynvillingar, þjófar né ásælnir (ὁ πλεονέκτης -ου, πλεονέκται), drykkjumenn, lastmálir (ὁ λοίδορος -οῦ, λοίδοροι) né ræningjar (ὁ ~ ἡ ἅρπαξ -αγος, ἅρπαγες) Guðs ríki erfa: ni els impúdics, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els sodomites, ni els lladres, ni els cobejosos, ni els embriacs, ni els malparlats, ni els lladres de camí ral no heretaran pas el Regne de Déu
á·sælni <f. -sælni, no comptable>:
1. (það að slægjast eftir e-u, fíkncobejança f, cupiditat f (avidesa o deler de béns, esp. dels d'altri)
◊ aldrei höfðum vér nein smjaðuryrði á vörum, það vitið þér. Og ekki bjó þar ásælni að baki (ἡ πλεονεξία -ίας, ἐν προφάσει πλεονεξίας), - Guð er vottur þess: mai no hem tingut un mot d'adulació als llavis, com ja sabeu. Ni tampoc no ens ha mogut la cobejança, Déu n'és testimoni
2. (yfirgangur, eignarnám, valdránusurpació f, conculcació f  (apoderament il·legal dels béns o dels drets d'altri, abús)
♦ sýna e-m ásælni: arrogar-se els drets d'algú (apoderar-se de o conculcar els drets, prerrogatives, facultats etc. d'algú)
ásætt·anlegur, -anleg, -anlegt <adj.>:
acceptable, satisfactori -òria
á·sökun <f. -sökunar, -sakanir>:
acusació f
♦ ásökum um e-ð: acusació de...
♦ ásakanir um að <+ subj.>les acusacions que <+ ind.>, suposem per un moment que <+ subj.>, ademetem [per un moment] que <+ subj.>
♦ ásakanir á hendur e-m: les acusacions contra algú
át <n. áts, no comptable>:
1. (það að etanodriment m, menjada f (acte o acció de menjar)
♦ að öldri og áti: bevent i menjant, en àpats i convivis
◊ þit skolot vera sáttir ok samværir at ǫldri ok at áti, á þingi ok á þjóðstefnu, at kirknasókn ok í konungshúsi, ok hvervetna þess, er mannfundir verða, þá skolot þit svá sáttir, sem aldrigi høfiz þetta ykkar á meðal. Þit skolot deila kníf ok kjǫtstykki, ok alla hluti ykkar í milli sem frændr, en eigi sem fjándr - reconciliati et consociati estote ad cibum et cereuisiam, in comitiis et conuentu totius populi, in parochia et palatio regis; ubicunque tandem conueniunt homines tam reconciliati estote, acsi hoc dissidium nunquam uos intercessisset; cultrum et carnis offam et quaecunque alia inter uos mutuatote, ut cognati intimi, non ut inimici (Oca Cendrosa II,170a. Cap. CXIII: Tryggðamál - Formulæ fidem et fœdus constituendi): vosaltres dos estareu reconciliats l'un amb l'altre i en bona harmonia tant menjant com bevent, en el þing i a les assemblees de tota la nació, a missa i al palau del rei i onsevulla tinguin lloc trobades de gent, hi estareu reconciliats com si mai no s'hagués produït aquesta dissensió entre vosaltres dos. Compartireu el ganivet i el bocí de carn i totes les [altres] coses entre vosaltres dos com a bons parents i no pas com a enemics
(#1. cf. Baetke 19874, pàg. 520: sáttr versöhnt <...>#2. cf. Baetke 19874, pàg. 516: sam-værr adj. verträglich)
2. (matur, fæðimenjar m, aliment[s] m[.pl] (comestibles)
◊ karl svarar það megi vera þó að nokkuð hafi til þess haft verið "þá er eg var á ungum aldri. Komi að því sem mælt er, að ‘hverjum karli kemur að örverpi’. Er það og talað að ‘seigt er svöngum að skruma’. Mun eg og ekki við yður skruma herra nema þér látið gefa mér að eta því að svo dregur að mér af elli, svengd og þorsta að víst eigi fæ eg staðið uppi lengur. Er slíkt harðla óhöfðinglegt að spyrja ókunna menn í hvern heim en hugsa eigi hvað mönnum hentar því að allir eru með því eðli skapaðir að bæði þurfa át<s> og drykkju": el vell li va respondre que bé podia ésser que hi hagués hagut alguna cosa del que el iarl deia “quan era jove, però a tots ens arriba el que fa la dita, que a cada vell li arriba [tard o d'hora] el moment de no poder valdre's per ell mateix. També diuen que a l'afamegat fer el gallet li és mal de fer. No podré vantar-me de res, senyor, llevat que feu que em donin de menjar, car estic tan acabat per la vellesa, la fam i la set que del cert [us dic que] no podré aguantar-me dret gaire temps més. És molt impropi d'un höfðingi fer preguntes de tota mena a desconeguts sense pensar en el que aquests han de menester, perquè tots ells han estat creats amb una natura tal que els cal beguda i menjar (#1. cf. Baetke 19874, pàg. 222: mikit mun til haft es wird wohl viel Wahres daran sein, es wird wohl seinen Grund haben#2. örverpi: cf. Baetke 19874, pàg. 814: ør-verpi n. Hinfälligkeit, Untauglichkeit: hverjum karli kemr at ørverpi jeder wird einmal untauglich#3. dregur að e-m: cf. Baetke 19874, pàg. 89: <...> unp.: dregr at e-m es geht mit jmd. zu Ende#4. í hvern heim: cf. Baetke 19874, pàg. 243: <...> skjala í hvern heim über alles mögliche plaudern, schwatzen)
át:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → éta “menjar un animal”
áta <f. átu, pl. no hab.>:
1. (átmenjada f  (acció de menjar)
♦ góður átu: bo per menjar
2. (æti, maturmenjar m  (aliments, cosa que hom menja)
♦ → átuþýfi “robatori de menjar”
3. (kjötcarn f  (com a menjar)
4. (agnesquer m  (esca per a peixos)
5. (síli, svifdýr í sjózooplàncton m  (peixets, crustacis i d'altres organismes en suspensió a la mar)
♦ → rauðáta “puu vermell”
6. (hræcarronya f  (carcassa, animal mort)
7. (innihald fiskmagacontingut m del ventre  (dels peixos pescats)
8. (átumeincàries f  (malaltia)
♦ → beináta “càries òssia”
♦ → beinungsáta “càries del cement”
♦ → glerungsáta “càries de l'esmalt dental, càries limitada a l'esmalt”
♦ → tannáta “càries dental”; ♦ → stöðvuð tannáta: càries dental aturada
♦ → tannbeinsáta “càries dentinal, càries de la dentina”
9. <TÈCNcorrosió f
á·tak <n. -taks, no comptable>:
1. <GENtocament m, palpament f 
♦ harður átaks: dur al tacte
2. (erfitt verkesforç m [físic]  (ús o aplicació de la força física per escometre o dur a terme una cosa)
◊ mikið átak: un gran esforç
♦ með samstilltu átaki: amb l'esforç [coordinat] de tots, entre tots, amb el comú esforç 
♦ það þarf átak til að hreyfa þetta: cal fer un esforç fort per moure això
3. (herferðcampanya f  (atac)
♦ átak gegn tóbaksreykingum: campanya contra el tabac
4. (takpresa f  (agafament)
5. (rykkurestirada f  (estrebada)
♦ slíta snæri í einu átak: trencar una corda a la primera estirada
6. átök <n.pl -taka>: conflicte m, enfrontament m (átök)
♦ friðsamleg lausn átaka: resolució pacífica de conflictes
♦ leysa átök: resoldre un conflicte
átaka·laus, -laus, -laust <adj.>:
no problemàtic -a (que no presenta, dóna o té problemes & lleu, lleuger)
♦ lifa átakalausu lífi: viure una vida sense problemes
átaka·laust <adv.>:
no problemàticament, no sense problemes
♦ e-ð er ekki átakalaust: una cosa no va sense problemes, una cosa no resulta sense problemes
átaka·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
ric -a en vicissituds
♦ átakamikill fundur: una reunió rica en vicissituds
♦ átakamikil kvikmynd: una pel·lícula molt dramàtica
◊ átakamikil og hrífandi saga um...: una història captivadora i dramàtica sobre...
◊ þetta er átakamikil og áhrifarík, dramatísk spennusaga um línuna sem skilur að hið rétta og ranga: aquest és un thríl·ler dramàtic, molt cru i impressionant sobre la línia que separa el que és correcte del que és incorrecte
♦ átakamikil lífssaga: una vida molt agitada, una vida rica en vicissituds
átakan·lega <adj.>:
profundament
átakan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENpalpable
2. <FIGcommovedor -a, colpidor -a, corprenedor -a, punyent
◊ það var átakanleg sjón (ἐλεεῖν, ἐλεεῖν δ’ ἦν τὴν τοῦ πλήθους παμμιγῆ πρόπτωσιν τήν τε τοῦ μεγάλως ἀγωνιῶντος ἀρχιερέως προσδοκίαν) að sjá allt fólkið fallið fram hvað innan um annað og angist og örvæntingu æðsta prestsins: era una visió corprenedora veure tota la gent prosternada tots entremesclats i l'angoixa i la desesperació del summe sacerdot, terriblement angoixat
♦ átakanlega saga: un història colpidora
♦ átakanlegt slys: un tràgic accident
átaks·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia f d'actuació
átaks·punktur <m. -punkts, -punktar>:
punt m d'actuació, punt m sobre el qual cal concentrar-se o concentrar una acció
átaks·verkefni <n. -verkefnis, -verkefni>:
zona (o: àrea) [concreta] f d'actuació
á·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna. Emprat hab. en pl.>:
1. (álösun, ámæliretret m  (reprotxe)
2. (ofanígjöf, ákúrur, ávíturreprimenda f  (reprensió)
á·tappaður, -töppuð, -tappað <adj.>:
embotellat -ada, envasat -ada
♦ átappað lindarvatn: aigua de font embotellada
á·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
1. <GENencetat -ada
♦ átekin mjólkurflaska: una ampolla de llet encetada
2. (filmaexposat -ada, fet -a  (pel·lícula fotogràfica)
♦ átekin filma: un rodet [de pel·lícula fotogràfica] ja fet (però encara sense revelar)
á·tekt <f. -tektar, -tektir>:
Mot emprat en la locució:
♦ bíða átekta: <LOC FIGromandre a l'espera, esperar [els esdeveniments]
♦ bíðum átekta: esperem una mica més (a veure què passa)
◊ Naomí svaraði: „Bíddu átekta (ʝāˈʃaβ, יָשַׁב: ʃəˈβī, שְׁבִי), dóttir mín, þar til þú fréttir hvernig málinu reiðir af því að maður þessi ann sér ekki hvíldar nema hann ráði málinu til lykta í dag“: la Naomí li va respondre: «Espera aquí, filla meva, fins que no sàpigues com acabarà l'afer perquè aquest home no quedarà tranquil, si no ho acaba tot avui mateix»
◊ sendimenn Davíðs komu til Nabals, fluttu honum þessi skilaboð í nafni Davíðs og biðu síðan átekta (ˈnūaħ, נוּחַ: wa-i̯ʝāˈnūħū, וַיָּנוּחוּ)els emissaris d'en David van arribar davant en Nabal, li transmeteren aquest missatge en nom d'en David i després, esperaren
◊ en ég held varðstöðu minni og dvelst í varðturninum, bíð átekta (t͜sāˈφāh, צָפָה: wa-ʔăt͜sapˈpɛh, וַאֲצַפֶּה) uns ég sé hvað hann boðar mér og hvernig hann svarar umkvörtunum mínum: i mantindré el meu lloc de guàrdia, i viuré a la meva talaia, m'hi esperaré fins que vegi què m'anuncia i com respon a les meves queixes
á·telja <-tel ~ -teljum | -taldi ~ -töldum | -taliðe-n [fyrir e-ð]>:
1. (álasa, ámælafer retrets a algú [per una cosa] (retreure, reprotxar)
◊ ég held fast í réttlæti mitt og sleppi því ekki, hjarta mitt átelur mig ekki fyrir (ħāˈraφ, חָרַף: lɔʔ־ʝɛħĕˈraφ, לֹא-יֶחֱרַף) fyrir neinn daga minna: mantinc la meva justícia, i no afluixo, el meu cor no em retreu res dels meus dies
◊ Davíð átaldi (ʃāˈsaʕ, שָׁסַע: wa-ʝəʃasˈsaʕ   dāˈwiδ   ʔɛθ־ʔănāˈʃā-u̯   ba-ddəβāˈrīm, וַיְשַׁסַּע דָּוִד אֶת-אֲנָשָׁיו בַּדְּבָרִים) menn sína harðlega og leyfði þeim ekki að ráðast á Sál: en David va increpar severament els seus homes, i no els permeté de llançar-se sobre Saül
◊ en Pétur tók hann á einmæli og fór að átelja hann (ἐπιτιμᾶν, ἤρξατο ἐπιτιμᾶν αὐτῷ)però en Pere el prengué a part i es posà a reprendre'l
◊ þá nam Sarpedon ǁ svárum orðum ǁ Hektor átelja (νεικεῖν, νείκεσεν) ǁ inn hugumstóra: aleshores en Sarpèdon començà a fer retrets amb [aquestes] dures paraules al magnànim Hèctor (L'original fa: ἔνθ' αὖ Σαρπηδὼν μάλα νείκεσεν Ἕκτορα δῖον·)
2. (lasta, ávítacriticar algú [per una cosa]  (blasmar, reprimendar)
át·frekja <f. -frekju, no comptable>:
voracitat f
át·frekur, -frek, -frekt <adj.>:
voraç
át·fruma <f. -frumu, -frumur. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:
<BIOLfagòcit m
át·föng <n.pl -fanga>:
comestibles m.pl
át·girni <f. -girni, no comptable>:
voracitat f
át·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
voraç
átján <adj. num. inv.>:
divuit, devuit (Mall., Men.), díhuit (Val.)
♦ einn af átján: <LOC FIGun d'entre tants
♦ [árið] átján hundruð sextíu og átta: el mil vuit-cents seixanta-vuit, l'any mil vuit-cents seixanta-vuit
♦ [árið] átján hundruð níutíu og tvö: el mil vuit-cents noranta-dos, l'any mil vuit-cents noranta-dos
átjándi, átjánda, átjánda <adj. num.>:
divuitè -ena, devuitè -ena (Mall., Men.), que fa devuit (Mall., Men.)
átjándualdar- <en compostos>:
del segle XVIII
átjándualdar·tónskáld <n. -tónskálds, -tónskáld>:
compositor m del segle XVIII, compositora f del segle XVIII
átján·hundruð <adj. num.>:
mil vuit-cents, mil huit-cents (Val.) (en indicacions d'any) (variant aglutinada, actualment abandonada, de átján hundruð )
♦ átjánhundruð sextíu og átta: el mil vuit-cents seixanta-vuit, l'any mil vuit-cents seixanta-vuit
át·maður <m. -manns, -menn>:
glotó m, glotona f, golafre m & f (Val.)
á·troðningur <m. -troðnings, no comptable>:
1. (ágangur gesta, gestanauðinvasió f, pressa f (Bal.) (gran quantitat de visites o visitants, d'hostes etc.)
◊ en konungur sagði við Absalon: "Nei, sonur minn, eigi skulum vér allir fara, svo að vér gjörum þér eigi átroðning (wə-ˈlɔʔ   niχˈbaδ   ʕāˈlɛi̯-χā, וְלֹא נִכְבַּד, עָלֶיךָ)." Og þótt Absalon legði að honum, vildi hann ekki fara, en bað hann vel fara: el rei li va respondre: «No, fill meu, no vindrem pas tots, per no ésser-te [excessivament] carregosos». I, per més que l'Absalom el va conjurar a fer-ho, ell no hi va voler anar i li pregà que partís i tingués un bon viatge (íþyngja)
2. (ágangur skepnapastura f [no controlada] (entrada i pasturatge de les ovelles a terres que no són les permeses a llur propietari, de manera que hi solen causar danys)
♦ þola illa átroðning sauðfjár: suportar malament la pastura [incontrolada] de les ovelles (les terres d'algú i la vegetació que hi ha en elles)
3. (örtröðgentada f, pressada f (Mall.) (gran afluència de gent)
á·trúandi <m. -trúanda, -trúendur>:
<RELIGfidel m & f, creient m
átrúnaðar·goð <n. -goðs, -goð>:
<FIGídol m (persona idolatrada)
♦ hafa e-n að átrúnaðargoði: <LOC FIGfer d'algú el seu ídol
♦ vera átrúnaðargoð e-s: <LOC FIGésser l'ídol d'algú
◊ hann er átrúnaðargoð foreldra sinna: els seus pares l'idolatren
á·trúnaður <m. -trúnaðar, pl. no hab.>:
1. (trúcreença f (fe)
♦ leggja átrúnað á e-ð: posar la seva fe en una cosa
♦ leggja engan átrúnað á e-ð: no tenir gens de fe en una cosa, no creure gens en una cosa
2. (trúarbrögðfe f (religió, conjunt de creences en una o vàries divinitats)
◊ þá sögðu þessir menn: "Vér munum ekkert fundið geta Daníel þessum til saka, nema ef vér finnum honum eitthvað að sök í átrúnaði hans (bə-ˈδāθ   ʔĕlāˈhē-ḥ, בְּדָת אֱלָהֵהּ)": aquells homes es digueren, doncs: «No trobarem res contra aquest Daniel que li puguem imputar, fora que trobem alguna cosa per acusar-lo en la seva fe»
◊ þegar ákærendurnir komu fram, báru þeir ekki á hann sakir fyrir nein þau illræði (ὁ πονηρός -οῦ, πονηρῶν), sem ég hafði búist við, heldur áttu þeir í einhverjum deilum við hann um átrúnað sjálfra þeirra (ἡ δεισιδαιμονία -ίας, περὶ τῆς ἰδίας δεισιδαιμονίας) og um Jesú nokkurn, látinn mann, sem Páll segir lifa: quan els acusadors es van presentar, no van aportar contra ell cap acusació dels delictes que jo m'havia esperat, sinó que només tenien contra ell algunes discussions sobre llur pròpia religió i sobre un tal Jesús, un home ja mort, que Pau afirmava que [encara] vivia
♦ átrúnaður á rómverska guði: la creença en els déus romans
♦ forn átrúnaður: l'antiga religió (el paganisme)
át·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:
bulímia f (lotugræðgi)
átt <f. áttar, áttir>:
1. <GENdirecció f  (indicació d'indret on)
◊ þá kom þar með her mikinn Gýlaugur Háleygjakonungur, sonur Guðlaugs er fyrr var getið. Hann leggur til orustu við Jörund en er landsmenn urðu þess varir drífa þeir til öllum áttum bæði með stórum skipum og smám. Verður þá Jörundur ofurliði borinn og hroðið skip hans. Hljóp hann þá á sund og var handtekinn og leiddur á land upp. Lét þá Gýlaugur konungur reisa gálga, leiðir hann Jörund þar til og lætur hengja hann. Lýkur svo hans ævi: aleshores hi va arribar amb un gran exèrcit el rei del Hálogaland, en Gýlaugur, fill d'en Guðlaugur, que ja hem esmentat abans. En Gýlaugur va lliurar batalla amb en Jörundur i quans els habitants de l'indret se'n varen adonar, varen acudir-hi de totes bandes amb vaixells, grans i petits. Aleshores en Jörundur va sucumbir davant la superioritat de forces d'en Gýlaugur i el seu vaixell fou netejat de tots els seus homes. Ell mateix va fugir-ne nedant, però el varen capturar i portar a terra. Aleshores el rei Gýlaugur va fer aixecar una forca i hi féu dur en Jörundur i l'hi va fer penjar. Així és com va acabar la seva vida
♦ bíll sem kom úr gagnstæðri átt: un cotxe que anava en sentit contrari
♦ eitthvað í þá áttina: <LOCuna cosa així, una cosa per l'estil
♦ frá öllum áttum: de totes direccions, de pertot
♦ í átt[ina] að e-u (o: til e-s)en direcció [cap] a, en direcció de cap a (Mall.
◊ í átt að Carrer Bolívia: en direcció al carrer Bolívia
◊ ganga í áttina til e-s: anar en direcció a
♦ í þveröfuga átt:  en direcció contrària
♦ í öfugri átt: en la direcció contrària
♦ í öfugri átt við e-ð: en la direcció contrària (o: oposadaa...
♦ ná áttum: <LOC FIGsobreposar-se, tornar a composar-se, asserenar-se
♦ úr áttinni frá e-u: venint en direcció de
◊ loftsteinninn kom úr áttinni frá sólu: el meteorit venia de la direcció del sol
♦ úr ýmsum áttum: de diferents direccions
♦ úr öllum áttum: de pertot, de totes bandes, de totes direccions
◊ hórkona tekur aðra menn undir bónda sinn. Öllum skækjum er vant að greiða gjald, en þú þar á móti galtst öllum ástmönnum þínum (= לְכָל-מְאַהֲבַיִךְ) kaup og ginntir þá með gjöfum til að koma til þín úr öllum áttum og fremja hórdóm með þér: una adúltera rep estranys en lloc del seu marit. A totes les prostitutes se'ls sol pagar un salari, però tu, en canvi, has pagat un salari a tots els teus amants i els has entabanats amb obsequis perquè vinguessin a tu de tots costats a cometre adulteri amb tu
◊ í því hǫfðu þeir af brugðit boði móður sinnar, er þeir hǫfðu grjóti skatt. Nú sœkja menn at þeim, en þeir vǫrðusk vel ok drengiliga ok urðu mǫrgum manni at skaða. Þá bitu eigi járn. Þá kom at einn maðr, hárr og eldiligr með eitt auga ok mælti: "Eigi eru þér vísir menn, er þér kunnið eigi þeim mǫnnum bana að veita." Konungrinn svarar: "Gef oss ráð til, ef þú kannt!" Hann mælti: "Þér skuluð berja þá grjóti í hel." Svá var ok gert, ok þá flugu ór ǫllum áttum steinar at þeim, ok varð þeim þat að aldrlagi: en infligir-li dany amb una pedra, havien menystingut el manament que els havia donat llur mare. Aleshores els homes [del rei] els van atacar, però ells es defensaren bé i ardidament convertint-se en la perdició de molts d'homes; a ells, en canvi, el ferro no els feria pas. Aleshores s'hi va acostar un home, de cabells grisos i ja entrat en anys, amb un sol ull, que els va dir: "No sou pas llestos si no sabeu com donar mort a aquests homes". El rei li va replicar: "Aconsella'ns-ho, si és que saps com fer-ho!". Ell els va dir: "Els matareu a cops de roc". I així ho varen fer: i de totes direccions varen volar les pedres contra ells i això els fou la mort
2. (vindáttdirecció f del vent  (punt d'on bufa el vent)
◊ á hvaða átt er hann?: d'on bufa el vent?
3. (vindur sem blæs úr tiltekinni áttvent m  (direcció de la qual bufa un vent)
◊ breytileg átt: vent de direcció variable
◊ hæg átt: vent suau
◊ hæg vestlæg átt síðdegis á morgun: demà a la tarda, vent suau de ponent
4. (höfuðáttpunt m cardinal  (les quatre direccions principals)
5. ♦ vera á báðum áttum: <LOC FIGestar indecís -isa 
6. ♦ það (o: þettanær engri átt: <LOC FIG# 1. (vera fjarstæða, fráleittaixò no té cap mena de sentit (ésser absolutament absurd; no tenir ni cap ni peus; ésser un desbarat com unes cases). # 2. (vera algjörlega ómögulegtaixò és absolutament impossible  (completament impensable). # 3. (vera alveg rangt, skakktaixò és absolutament erroni  (completament equivocat)
7. ♦ þetta kemur úr hörðustu átt: <LOC FIGens ha arribat d’on menys ens ho hauríem esperat 
  En la llengua antiga, ǫ́tt i ǽtt són doblets de tema en -i, resultat de processos d'anivellament analògic en les continuacions norrenes del paradigma del germànic *ˀaɪ̯xtiz. En principi, el paradigma norrè d'aquest mot germànic presentava una alternança de formes amb la vocal radical metafonitzada (en concret: nominatiu, acusatiu i datiu singular & nominatiu i acusatiu plural) i formes amb la vocal radical no metafonitzada (en concret: genitiu singular & genitiu i datiu plural). A la llarga, la llengua va acabar suprimint aquesta dualitat, generalitzant les formes no metafonitzades amb el significat de direcció i les formes metafonitzades amb el significat de llinatge; clan (cf. → ætt).  
     
átt:
supí de eiga “tenir”
átta <f. áttu, áttur. Gen. pl.: átta>:
vuit m, huit m (Val.) (número de carta & número de línia d'autobús o metro)
átta <adj. num. inv.>:
vuit , huit (Val.)
átta <átta ~ áttum | áttaði ~ áttuðum | áttaðsig>:
orientar-se
♦ átta sig í e-u: (geta bjargað einhvers staðar, rataorientar-se en una cosa
♦ átta sig á e-u: #1. (afla sér upplýsinga um e-ðorientar-se sobre una cosa, obtenir claredat sobre una cosa (informar-se'n, recaptar-ne informacions)#2. (sjá, skilja, verða e-ð e-m ljóstadonar-se d'una cosa (fer-se'n càrrec, tenir clara una cosa & comprendre)
♦ ég átta mig ekki á þessu: no en trec l'aigua clara, no en trec l'entrellat, no ho comprenc pas
♦ átta sig á því að <+ ind.>comprendre (o: tenir clar; o: adonar-se) que <+ ind.>
áttablaða·brot <n. -brots, -brot>:
octau m (vuitena part d'un full de paper de marca ordinària)
♦ bók í áttablaðabroti: un llibre en octau
áttar·horn <n. -horns, -horn>:
azimut m
átta·rós <f. -rósar, -rósir>:
rosa f dels vents
ÁTTARÓS
(kompásrós, vindrós)
-
ROSA DELS VENTS
1.   N   norðanvindur m
norðanátt f
  tramuntana f  
2.   NE   norðaustanvindur m
norðaustanátt f
landnyrðingur m
  gregal m  
3.   E   austanvindur m
austanátt f
  llevant m  
4.   SE   suðaustanvindur m
suðaustanátt f
landsynningur m
  xaloc m  
5.   S   sunnanvindur m
sunnanátt f
  migjorn m  
6.   SO   suðvestanátt f
suðvestanvindur m
útsynningur m
  garbí m
llebeig m (Bal.
 
7.   O   vestanvindur m
vestanátt f
  ponent m  
8.   NO   norðvestanvindur m
norðvestanátt f
útnyrðingur
  mestral m  
átta·tíu <adj. num. inv.>:
vuitanta, huitanta (Val.)
átta·tugasti, -tugasta, -tugasta <adj. num.>:
vuitantè -ena 
átta·villtur, -villt, -villt <adj.>:
desorientat -ada 
átta·viti <m. -vita, -vitar>:
búixola f, brúixola f 
♦ nál á áttavita: agulla f (o: busca fde brúixola
átt·faldur, -föld, -falt <adj.>:
òctuple 
átt·fætla <f. -fætlu, -fætlur>:
<ZOOaràcnid m
átthaga·félag <n. -félags, -félög>:
associació f de gent oriünda d'un mateix lloc (associació per a reunir, esp. a una gran ciutat, els qui hi han emigrat d'un mateix poble o contrada)
átt·hagar <m.pl -haga>:
terrer m
átti, átta, átta <num. ord.>:
<variant arcaica de → áttundi, áttunda, áttunda “vuitè -ena”
◊ það kann eg ið átta, | er öllum er ǁ nytsamlegt að nema: ǁ Hvar er hatur vex | með hildings sonum ǁ það má eg bæta brátt: me'n sé un de vuitè que a tots resulta de profit aprendre'l: allà on creixi l'odi entre els fills d'un rei, [amb ell] jo el podré aplacar ràpidament
átt·ræður, -ræð, -rætt <adj. num.>:
vuitantí -ina, octogenari -ària
♦ áttræð kona: una octogenària
♦ Elísabet II Englandsdrottning er áttræð í dag: Elisabet II d'Anglaterra fa vuitanta anys avui
áttugasti, áttugasta, áttugasta <adj. num.>:
vuitantè -ena
áttund <f. áttundar, áttundir>:
1. <MÚSoctava f
2. <RELIGvuitada f
áttundi, áttunda, áttunda <num. ord.>:
vuitè -ena, <†& LIT & Val.huitè -ena
♦ [þann] áttunda janúar: el vuit de gener
♦ [þann] tuttugasta og áttunda janúar: el vint-i-vuit de gener
♦ hann ~ hún ~ það er á áttunda árinu: té set anys
átu·berklar <m.pl -berkla>:
<MEDlupus tuberculós
átu·drep <n. -dreps, pl. no hab.>:
<MEDgangrena f
♦ átudrep og drep í lunga: gangrena i necrosi de pulmó
♦ tvíhliða nárahaull, með teppu, án átudreps: hèrnia inguinal bilateral, amb obstrucció, sense gangrena
♦ tvíhliða lærhaull, með átudrepi: hèrnia femoral bilateral, amb gangrena
♦ átudrep ekki flokkað annars staðar: gangrena, no classificada en una altra part
átu·mein <n. -meins, -mein>:
1. <MEDcàncer m (krabbamein)
2. <FIGcàncer m, gangrena f
átu·sár <n. -sárs, -sár>:
1. (munnangurafta, úlcera aftosa (a llengua, boca)
2. (drepsárfagedenoma m, úlcera fagedènica (habitualment exterior, amb corrosió o destrucció de teixits adjacents)
átu·þýfi <n. -þýfis, pl. no hab.>:
<JURrobatori m de menjar
át·vagl <n. -vagls, -vögl>:
golut m, goluda f, golafre m & f, menja-la-fe m & f (Mall.
< át·vargur <m. -vargs, -vargar>:
golut m, goluda f, golafre m & f (átvagl)
◊ og ég mun hasta á átvarginn (בָּאֹכֵלfyrir yður, til þess að hann spilli ekki fyrir yður gróðri jarðarinnar og víntréð á akrinum verði yður ekki ávaxtarlaust: i allunyaré de vosaltres les plagues voraces perquè no us facin malbé els fruits de la terra ni sigui eixorc el cep dels vostres camps
át·veisla <f. -veislu, -veislurberkla>:
fartanera f, panxada f
á·tylla <f. -tyllu, -tyllur>:
pretext m
♦ fá átyllu til að <inf.>trobar un pretext per a <+ inf.
♦ finna átyllu: trobar un pretext
♦ finna sér átyllu til að <inf.>trobar un pretext per a <+ inf.
♦ gefa e-m átyllu til að <inf.>donar-li a algú un pretext per a <+ inf.
♦ leita að átyllu til að <inf.>cercar un pretext per a <+ inf.
á·tök <n.pl -taka>:
enfrontament m, conflicte m
♦ hörð ~ blóðug ~ skæð átök [um e-ð]: durs ~ sagnants ~ violents enfrontaments [per una cosa]
♦ átök [á] milli lögreglu og aðdáenda Inter Milan: enfrontaments entre la policia i fans de l'Inter de Mílan
♦ átök [á] milli lögreglu og mótmælenda: enfrontaments entre la policia i manifestants
♦ friðsamleg lausn átaka: resolució pacífica de conflictes
♦ lenda í átökum við e-n: acabar amb enfrontaments amb algú
♦ leysa átök: resoldre un conflicte
á·tölur <f.pl -talna>:
retrets m.pl, recriminacions f.pl
♦ veita e-m harðar átölur: donar-li a algú una bona reprimenda
á·unninn, -unnin, -unnið <adj.>:
adquirit -ida (no innat, après)
♦ áunnir hæfileikar: habilitats adquirides
á·unnist <supí del verb *ávinnast>:
mot emprat en la locució:
♦ hafa áunnist: haver-se aconseguit [un resultat, un objectiu]
◊ hvað hefur áunnist í réttindabaráttu kvenna á síðustu öld?: què es va aconseguir al segle passat en la lluita pels drets de les dones?
◊ það hefur mjög margt áunnist í e-u: s'han aconseguit moltes de coses pel que fa a...
á·vali <m. -vala, -valar>:
convexitat f
á·vallt <adv.>:
tostemps
♦ ávallt viðbúinn!: sempre a punt! (lema dels escoltes)
á·valur, -völ, -valt <adj.>:
1. <GENconvex -a
2. (bugðótturonejant, ondat -ada (ondós, ondulós)
♦ ávalar hæðir: turons onejants
ávana·bindandi, -bindandi, -bindandi <adj.>:
addictiu -iva 
ávana·binding <f. -bindingar, -bindingar>:
addicció f, dependència f
ávana·efni <n. -efnis, -efni>:
substància addictiva, estupefaent m
á·vani <m. -vana, -vanar>:
hàbit m (costum, habitud)
♦ ávinna sér ávana: adquirir un hàbit
♦ slæmir ávanar: mals hàbits, vicis
♦ losa sig við slæma ávana: deixar els vicis, deixar els mals hàbits
á·vant <adj. defectiu>:
mot emprat en la locució:
♦ [e-m] er e-s ávant: a algú li manca una cosa, algú està mancat d'una cosa, a algú li fa falta una cosa
◊ ...ef hann finnur það, er stórum sé ávant: ...si troba allò de què està molt mancat
á·varp <n. -varps, -vörp>:
1. <GENal·locució f (discurs breu)
♦ flytja ávarp: adreçar-se als assistents
2. (stefnuyfirlýsingmanifest m (declaració de principis, esp. de moviment artístic, polític etc.)
3. (stílbragðapòstrofe m (figura retòrica)
á·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpaðe-n>:
adreçar-se a algú, adreçar la paraula a algú
◊ ávarpa þjóðina: adreçar-se a la nació
◊ ávarpa hermennina með viðhafnarræðu: arengar la tropa
ávarps·fall <n. -varps, -vörp>:
<GRAMvocatiu m
á·vaxta <-vaxta ~ -vöxtum | -vaxtaði ~ -vöxtuðum | -vaxtaðe-ð>:
1. <GEN & FIGfer donar fruit a una cosa, fer fructificar una cosa, fer que una cosa reti
◊ nú far sem skjótast, segir Jacobus postoli til Karlamagnúss keisara, því at ek skal vera þinn styrktarmaðr ok þér fullting veita í þessari ferð ok þínum nauðsynjum, ok þitt starf skal ek ávaxta í guðs augliti: i ara vés-te-n'hi tan aviat com puguis, diu l'apòstol Jaume a l'emperador Carlemany, car jo seré el teu auxiliador i et concediré el meu ajut en aquesta expedició i quan t'hagi de caldre, i faré que la teva feina fructifiqui als ulls de Déu
2. (um féfer créixer una cosa (diners, patrimoni)
♦ ávaxta fé sitt: fer créixer els seus diners, fer treballar els diners, fer donar fruit als seus diners
◊ sá sem fékk fimm talentur, fór þegar, ávaxtaði þær og græddi aðrar fimm: el qui va rebre cinc talents, se'n va anar de seguida, els va posar a treballar i en va guanyar cinc més
◊ ávaxta peningana sína á öruggari hátt: fer créixer els seus diners d'una manera més segura
♦ ávaxta skuldina um X prósent: acréixer (o: fer créixer) el deute del X per cent
ávaxta·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
fructicultor m, fructicultora f
ávaxta·bragð <n. -bragðs, pl. no hab.>:
gust m de fruita
♦ smokkar með ávaxtabragði: condoms amb gust de fruita
♦ öl með ávaxtabragði: cervesa amb gust de fruita
ávaxta·garður <m. -garðs, -garðar>:
horta f [d'arbres fruiters]
ávaxta·grautur <m. -grautar, -grautar>:
<CULINávaxtagrautur, mena de sopa espessa, dolça, a base de fruites assecades (esp. albercocs, prunes, peres, pomes i préssecs); se sol menjar freda o gairebé freda, amb llet o nata i sucre
ávaxta·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
ganiveta f de fruita
ávaxta·ís <m. -íss, -ísar>:
gelat m de fruita (o: fruites)
ávaxta·kaka <f. -köku, -kökur>:
<CULINpastís m de fruita
ávaxta·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GEN & FIGsense fruit[s]
◊ en vorir menn eiga og að læra að stunda góð verk til nauðsynjaþarfa, til þess að þeir séu ekki ávaxtalausir: cal que els nostres també aprenguin a fer bones obres per proveir a les necessitats apressants a fi que no romanguin sense produir fruits
◊ ef þér hafið þetta til að bera og farið vaxandi í því, munuð þér ekki verða iðjulausir né ávaxtalausir í þekkingunni á Drottni vorum Jesú Kristi: car, si aquestes coses es troben en vosaltres i hi són en abundància, no us deixaran pas ésser ociosos ni estèrils (o: inactius ni sense fruit) en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist
2. (um féimproductiu -iva, ociós -osa (diners)
◊ ... til þess að féð lægi þar ekki "dautt" og ávaxtalaust: ...perè els diners no hi estiguin "morts" i improductius
ávaxta·mauk <n. -mauks, no comptable>:
1. (sultamelmelada f
2. (fyrir ungbörnpuré m de fruita  (per a infants que comencen a menjar)
ávaxta·nektar <m. -nektars, pl. no hab.>:
nèctar m de fruita
ávaxtar·laus, -laus, -laust <adj.>:
infructuós -osa, estèril, eixorc -a
◊ og ég mun hasta á átvarginn fyrir yður, til þess að hann spilli ekki fyrir yður gróðri jarðarinnar og víntréð á akrinum verði yður ekki ávaxtarlaust (וְלֹא-תְשַׁכֵּל לָכֶם הַגֶּפֶןi allunyaré de vosaltres les plagues voraces perquè no us facin malbé els fruits de la terra ni sigui eixorc el cep dels vostres camps
ávaxtar·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:
esterilitat f, eixorquesa f, infecunditat f (de la terra, dels ramats, dels arbres fruiters) (ófrjósemi)
ávaxta·rækt <f. -ræktar, pl. no hab.>:
fructicultura f
ávaxta·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>:
fructicultor m, fructicultora f
ávaxta·ræktun <f. -ræktunar, pl. no hab.>:
fructicultura f
ávaxta·safi <m. -safa, -safar>:
<CULINsuc m de fruita
ávaxta·salat <n. -salats, -salöt>:
<CULINmacedònia f
ávaxta·sali <m. -sala, -salar>:
fruiter m, fruitera f (persona que ven fruita)
ávaxta·samur, -söm, -samt <adj.>:
productiu -iva
ávaxta·semi <f. -semi, pl. no hab.>:
productivitat f 
ávaxta·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
fruitera f (recipient per a fruita)
á·vaxtast <-vaxtast ~ -vöxtumst | -vaxtaðist ~ -vöxtuðumst | -vaxtast>:
1. (bera ávöxtdonar fruit (reproduir-se, multiplicar-se & resultar productiu, retre, produir guany)
2. <ECONdonar interessos
3. (vaxacréixer (acréixer-se)
◊ herra, pund þitt hefur ávaxtast um tíu pund: senyor, la teva lliura n'ha donades deu
ávaxta·sykur <m. -sykurs, no comptable>:
fructosa f (frúktósi)
ávaxtasykurs·síróp <n. -síróps, no comptable>:
<QUÍMxarop m de fructosa
ávaxta·tré <n. -trés, -tré>:
[arbre] fruiter m
ávaxta·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
fruiteria f
ávaxta·vín <n. -víns, -vín>:
vi m de fruites
ávaxta·þykkni <n. -þykknis, pl. no hab.>:
suc m de fruita concentrat
á·veðra <adj. inv.>:
exposat -ada al vent
á·veðurs <adv.>:
a mercè del vent [i els elements]
♦ standa áveðurs: estar a la intempèrie
á·veita <f. -veitu, -veitur>
irrigació f, rec m (de camps)
áveitu- <en compostos>
de rec
áveitu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>
sistema m de regadiu
áveitu·land <n. -lands, -lönd>
terra f de regadiu
áveitu·renna <f. -rennu, -rennur>
síquia f
áveitu·skurður <m. -skurðar, -skurðir>
canal m de rec
áverka·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
traumatologia f (disciplina mèdica)
♦ → slysalækningar “íd.”
á·verki <m. -verka, -verkar>:
1. <GENlesió f, traumatisme físic
♦ áverki á höfði: traumatisme al cap
♦ Bankart áverki: lesió de Bankart
♦ veita e-m áverka: lesionar algú, provocar-li una lesió a algú
2. <HIST JUR A l'Edat mitjana, áverki m o: áverk n designa un dels tres drep possibles que hom pot infligir o rebre. Amb precaució podríem proposar que es traduís amb el nostre contusió. A efectes legals, l'áverk s'equiparava a una ferida.
◊ þat er drep annat, er áverk heitir, ef maðr lýstr mann svá at blátt eða rautt verðr eftir eðr þrútnar hǫrund eðr støkkr undan hold eðr hrýtr blóð úr munni eðr úr nǫsum eðr undan nǫglum: aquest és el segon drep (cop) que hi ha, el qual es diu áverk (contusió): si un home pega a un altre de manera que li'n surti un blau o una vermellor, o se li inflami la pell o li faci una esgarrapada o li surti sang per la boca o el nas o per davall les ungles
á·viðris <adv.>:
variant de áveðurs ‘exposat al vent i als elements’
á·vinna <-vinn ~ -vinnum | -vann ~ -unnum | -unniðsér e-ð>:
adquirir una cosa (hàbit, fama, estima, reconeixement, experiència & obtenir & fer-se guanyador de)
◊ ávinna sér frægð: adquirir renom, adquirir fama
◊ ávinna sér hatur arðræningjanna: guanyar-se l'odi dels explotadors (dels treballadors)
♦ → áunnist “aconseguit -ida”
á·vinningur <m. -vinnings, -vinningar>:
1. (hagnaður, fengurguany m, profit m (benefici)
♦ hafa ávinning af e-u: obtenir un guany d'una cosa
2. (afrek, árangurconsecució f  (assoliment, èxit)
◊ tæknilegur ávinningur: concecució tècnica
á·virðing <f. -virðingar, -virðingar>:
errada f, equivocació f (de què un s'ha fet culpable)
á·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
transitiu -iva
♦ ávirk sögn: verb transitiu (áhrifssögn)
á·vísa <-vísa ~ -vísum | -vísaði ~ -vísuðum | -vísað>:
1. (um lyfprescriure (medicament, dosi)
♦ ávísa e-m á e-ð:  <MEDprescriure un medicament a algú
◊ læknirinn minn ávísaði mér á þessar pillur: el metge em va prescriure aquestes píndoles
♦ ávísa [á e-n] e-u:  <MEDprescriure un medicament a algú
◊ læknirinn minn ávísaði á mig þessum pillum: el metge em va prescriure aquestes píndoles
◊ læknirinn ávísaði þessum skammti: el metge va prescriure aquesta dosi
2. (benda áindicar (dir a algú on es troba algú o una cosa, donar indicacions)
♦ ávísa e-m e-ð: indicar una cosa a algú
♦ ávísa e-m góðan stað: indicar un bon indret a algú
3. (gefa út ávísunfer un gir bancari (emetre una lliurança, gir o ordre de pagament)
♦ ávísa á banka: emetre (o: expedir) un taló bancari
♦ ávísa á e-ð: fer una transferència de...
♦ ávísa e-u: girar una quantitat
♦ ávísa til útborgunar: donar una ordre de pagament
ávísana·hefti <n. -heftis, -hefti>:
talonari m de xecs
ávísana·kort <n. -korts, -kort>:
targeta f [bancària] de dèbit
ávísana·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
compte m corrent
á·vísun <f. -vísunar, -vísanir>:
1. <ECONxec m, taló m [bancari] (tékki)
♦ fylla út ávísun: emplenar un xec
♦ fölsuð ávísun: xec falsificat
♦ gefa út ávísun: emetre (o: expedir; o: lliurar) un xec, <FAMfer un xec
♦ innleysa ávísun: cobrar un xec
♦ innleyst ávísun: xec cobrat, xec pagat
♦ innstæðulaus ávísun: xec sense fons
♦ óframkomin (o: óinnleyst) ávísun: xec pendent de pagament, xec no presentat per al seu cobrament
♦ skrifa ávísun: fer un xec, emplenar un xec
♦ skrifa undir (o: undirrita) ávísun: signar un xec
♦ strikuð ávísun: xec barrat, xec creuat
♦ óútfyllt [undirrituð] ávísun: xec en blanc
♦ gefa frá sér óútfyllta ávísun: donar un xec en blanc
♦ → bankaávísun “gir bancari”
♦ → ferðaávísun “xec de viatge”
♦ → handhafaávísun “xec al portador”
♦ → póstávísun “gir postal”
2. (úttektarmiðicupó m  (val per valor d'una certa quantitat destinat a pagar aliments, benzina, assegurança privada etc.)
♦ → þjónustuávísun “cupó per a serveis”
3. (lyfjaávísunprescripció f  (de medicament & de dosi de medicament)
4. (ábendingindicació f  (fet de mostrar o assenyalar una cosa a algú)
♦ gera e-m ávísun um e-ð: indicar a algú una cosa
◊ með því at ek treysti þér til drengskapar, þá má ek gera þér ávísun um, hvar hann er: ja que crec que et captindràs cavallerosament, m'és llegut d'indicar-te on és ell
á·víta <-víta ~ -vítum | -vítaði ~ -vítuðum | -vítaðe-n>:
reprendre algú
◊ ávíta hinn vitra, og hann mun elska þig: reprèn el savi i t'estimarà
◊ þó ávíti enginn og álasi enginn: però sigui com sigui, que ningú no blasmi, que ningú no faci retrets
♦ ávíta e-n fyrir e-ð: renyar (o: reprendre) algú per...
á·vítun <f. -vítunar, pl. no hab.>:
blasme m, reprensió f
á·vítur <f.pl -vítna>:
blasme m, reprensió f
á·væni <n -vænis, pl. no hab.>:
variant de ávæningur ‘perspectives’
á·væningur <m. -vænings, pl. no hab.>:
1. (ádráttur, smá vonperspectives f.pl  (fet, promesa etc. que deixa albirar o que dóna alguna esperança)
♦ gefa e-m ávæning um e-ð: donar-li a algú alguna esperança sobre una cosa
2. (orðrómurremor f, brama f  (rumor poc fundat, "vent" popular)
♦ heyra ávæning af e-u: sentir remor d'una cosa
á·vöxtun <f. -vöxtunar, pl. no hab.>:
1. (arðgjöf, arðsemitaxa f de rendibilitat (rendiment d'estalvis)
♦ ávöxtun sparifjárins: rendibilitat dels estalvis (rèdit o interessos produüts pels estalvis dipositats a termini)
2. (um verðbréf og aðrar fjárfestingarrendiment m (rendibilitat de valors i d'altres inversions)
♦ ávöxtun fram að gjalddaga: tipus m de rendiment efectiu, [taxa f de ] rendiment m al venciment, YTM m
♦ ávöxtun fram að inköllun: rendibilitat f sobre propera amortització, YTC f
á·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
1. <GEN & FIGfruit m
◊ og blessaður er ávöxtur lífs þíns, Jesús: i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús
♦ bera ávöxt: <GEN & FIGdonar fruit[s]
♦ forboðnir ávextir: <FIGfruits prohibits
♦ uppskera ávöxt erfiðis síns: <FIGrecollir els fruits del seu esforç
♦ þurrkaðir ávextir: fruits secs
2. ávextir <m.pl>: (til matar, sem eftirréttur o.s.frv.fruita f  (fruit que hom menja, esp. a taula)
◊ ég borða mikið af ávöxtum: menjo molta de fruita
♦ sykurhúðaðir ávextir: fruites gebrades
♦ uppskera ávextina: #1. <GENcollir la fruita; #2. <FIGrecollir els fruits (treure profit d'una feina, d'un acte etc.). ◊ en hægriflokkarnir uppskáru ávextina og fá að auki áframhaldandi meðbyr í góðærinu sem endast mun í mörg ár enn: però els partits de dretes n'han recollit els fruits i, a més a més, reben un continu vent de popa favorable en aquesta època de boom econòmic que encara els durarà molts d'anys
á·þekkur, -þekk, -þekkt <adj.>:
similar
♦ áþekkur e-u: similar a...
♦ náttkjólar, náttföt, léttsloppar, baðsloppar, morgunsloppar og áþekkar vörur kvenna eða telpna, prjónað eða heklað: camisons, pijames, négligés, barnussos [de bany], bates de casa i articles similars per a dona o noia, de punt o de ganxet
á·þjáður, -þjáð, -þjáð <adj.>:
oprimit -ida
◊ þau tíðindi spurðust á Upplönd að Þrændir höfðu sér konung tekið slíkan að öllu sem Haraldur hinn hárfagri var, nema það skildi að Haraldur hafði allan lýð í landi þrælkað og áþjáð en þessi Hákon...: va arribar als Upplönd la notícia que els trondheimesos n'havien pres un com a rei que era en tot parell a en Harald Bells-cabells tret que en Harald havia esclavitzat i oprimit tothom del país mentre que aquest Hákon...
◊ þótt þetta vandræði hafi nú borið oss að hendi, þá mun eigi langt til, að sama vandræði mun til yðvar koma, því að Haraldur, ætla eg, að skjótt mun hér koma, þá er hann hefir alla menn þrælkað og áþjáð, sem hann vill, á Norðmæri og í Raumsdal: encara que ara siguem nosaltres els afectats per aquesta difícil situació, no passarà gaire temps i vosaltres us veureu en idèntica mala situació, ja que crec que en Haraldur arribarà aquí de seguida que hagi esclavitzat i sotmès a opressió tothom que hagi volgut del Norðmæri i el Raumsdalur
á·þján <f. -þjánar, pl. no hab.>:
opressió f
◊ hughreystið Jerúsalem og boðið henni, að áþján hennar sé á enda, að sekt hennar sé goldin: reconforteu Jerusalem i anuncieu-li que ha acabat la seva servitud, que la seva culpa és expiada
◊ ávöxt lands þíns og allt það, er þú hefir aflað þér með striti þínu, mun þjóð ein eta, sem þú ekki þekkir, og þú munt sæta áþján einni og undirokun alla daga: un poble que tu no coneixes menjarà el fruit dels teus camps i tot allò que hagis aconseguit amb l'esforç del teu treball i dia rere dia patiràs opressió i subjugació
áþreifan·lega <adv.>:
palpablement
áþreifan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENpalpable
2. <FIGtangible
♦ áþreifanleg eign: <ECONm, actiu m tangible, actiu m material
♦ áþreifanlegar staðreyndir: fets tangibles
♦ áþreifanlegir hlutir: coses f.pl tangibles, objectes m.pl tangibles
♦ áþreifanlegir fjármunir: <ECONm, actiu m tangible, actiu m material
á·þreifing <f. -þreifingar, -þreifingar>:
palpació f, palpada f, palpament m
á·þrýstingur <m. -þrýstings, pl. no hab.>:
pressió f
◊ ef einhverju sinni skyldi svo til vilja, að einhver yðar væri á bát á sjó úti, þar sem dýpi væri talsvert, veitir yður hægt að sannfærast um áþrýsting vatnsins: si una vegada s'esdevingués que algun de vosaltres fos en una barca a la mar, en un indret que la profunditat fos considerable, us resultaria fàcil de comprovar la pressió de l'aigua
á·þyngja <-þyngi ~ -þyngjum | -þyngdi ~ -þyngdum | -þyngte-m>:
ésser una càrrega per a algú, aclaparar algú
á·ætla <-ætla ~ -ætlum | -ætlaði ~ -ætluðum | -ætlaðe-ð>:
1. (reikna útcalcular una cosa (fer una estimació o càlcul aproximat)
◊ kostnaður er áætlaður um...: es calcula un cost aproximat de...
◊ hvað áætlarðu að þetta sé?: quant creus que costarà això?, què creus que costarà això? (Mall.
◊ hvað áætlarðu að það sé langt?: quina llargària creus que té?
◊ áætla tíma til heimavinnu: calcular (o: planificar) el temps per a fer els deures
2. (gera áætlunplanificar una cosa (projectar)
♦ maðurinn áætlar, en drottinn ræður: <LOC FIGl'home proposa i Déu disposa
áætlana·gerð <f. -gerðar, pl. no hab.>:
planificació f
áætlana·hagkerfi <n. -hagkerfis, pl. no hab.>:
economia planificada
á·ætlun <f. -ætlunar, -ætlanir>:
1. (mat, virðingestimació f (càlcul aproximat)
♦ áætlun um e-ð: estimació d'una cosa
2. (fjárhagsáætlun, kostnaðaráætlunpressupost m (càlcul aproximat del cost)
♦ fara fram úr áætlun: superar el pressupost, ultrapassar el pressupost [original], excedir el pressupost
♦ sveigð áætlun: pressupost flexible
3. (tímaáætlun, ferðaáætlunhorari m (d'arribada i sortida de vehicle de transport públic)
♦ eftir áætlun: puntual, d'acord amb l'horari previst
♦ á eftir áætlun: amb retard
♦ á undan áætlun: amb anticipació, abans de l'horari previst
♦ samkvæmt áætlun: segons l'horari previst
♦ brottför samkvæmt áætlun: partida segons l'horari previst
4. (áform, ráðagerðpla m (projecte)
♦ ganga samkvæmt áætlun: anar segons el [pla] previst
♦ halda sig við upphaflegu ~ samþykktu áætlunina: cenyir-se al pla originari ~ acordat
♦ koma í veg fyrir áætlanir e-s: creuar-se en els plans d'algú
♦ leggja fram áætlun: presentar un pla
áætlunar·bíll <m. -bíls, -bílar>:
autobús m [interurbà]
♦ hvaðan fer áætlunarbíllinn til...? : on s'agafa l'autobús cap a...?
áætlunar·búskapur <m. -búskapar, pl. no hab.>:
economia planificada
áætlunar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
transport m regular de passatgers, servei m regular
♦ áætlunarferðir milli Reykjanesbæjar og Höfuðborgarsvæðisins: línies regulars de transport de viatgers entre Reykjanes i la zona metropolitana de Reykjavík
áætlunar·flug <n. -flugs, -flug>:
vol m regular
áætlunar·gerð <f. -gerðar, pl. no hab.>:
planificació f
áætlunar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
ruta f [regular] (itinerari planificat de vaixell, d'avió, trajecte regular)
◊ Icelandair opnar nýja áætlunarleið til Stavanger í Noregi: Icelandair obre una nova ruta a Stavanger, Noruega
áætlunar·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m de línia


bolla © 1998, 2007 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið á framfæri athugasendum, ábendingum og uppástungum við mig með tölvupósti.
Netfangið mitt er: mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

linia

Last Update 27/11/2007

línia

© Macià Riutort i Riutort, 2007



Nombre de visitants d'ençà del 27 de novembre del 2007

Estadístiques


línia