Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

STR

       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
A tots aquells qui no se senten titelles de la tradició, sinó hereus de la tradició.
 
       

Strabó <m. Strabós, pl. no hab.>:
Estrabó m (andrònim)

stramma <stramma ~ strömmum | strammaði ~ strömmuðum | strammaðsig af>:
(drukkinn maðuresforçar-se per aparentar estar sobri -òbria, esforçar-se per aparèixer sobri -òbria, fer-se espassar la gatera (Mall.) (embriac)

strand <n. strands, strönd>:
1. <NÀUTencallament m (o: encallada f), embarrancament m
2. <FICnaufragi m, punt mort
♦ e-ð siglir í strand: <LOC FIGuna cosa naufraga
♦ sigla e-u í strand: <LOC FIGfer naufragar una cosa
♦ vera kominn í strand með e-ð: <LOC FIGtrobar-se encallat -ada, trobar-se en un punt mort
♦ e-ð er komið í strand: una cosa està en un punt mort, una cosa està estancada
3. (strandað skiprestes f.pl de vaixell encallat (nau embarrancada)

stranda <stranda ~ ströndum | strandaði ~ strönduðum | strandað>:
encallancar, embarrancar
þeir lentu á rifi, skipið strandaði, stefnið festist og hrærðist hvergi en skuturinn tók að liðast sundur í hafrótinu: van topar amb un escull i la nau s'hi va encallar i la proa va quedar-hi fixada i no es movia gens mentre que la popa començava a desfer-se per la violència de les onades
♦ e-ð strandar á því að <+ ind.><LOC FIGuna cosa fracassa en el fet que <+ ind.>

Stranda·byggð <f. -byggðar, no comptable>:
Strandabyggð f, sveitarfélag del districte dels Fiords occidentals (Vestfirðir, Vestfjarðahérað), a la Strandasýsla

stranda·glópur <m. -glóps, -glópar>:
passatger m ~ passatgera f que ha perdut el vaixell o l'avió

stranda·gullregn <n. -gullregns, -gullregn>:
laburn m, pluja f d'or, banús fals (planta Laburnum anagyroides syn. Cytisus laburnum)

Stranda·maður <m. -manns, -menn>:
persona f de la regió de les Strandir, en el districte dels Fiords occidentals (Vestfirðir)

strandar·högg <n. -höggs, -högg>:
<variant secundària de → strandhögg “cop de costa”
Aðils hét sonur Óttars konungs er konungdóm tók eftir hann. Hann var lengi konungur og mjög auðigur. Var hann og nokkur sumur í víking. Aðils konungur kom með her sinn til Saxlands. Þar réð fyrir konungur er Geirþjófur hét en kona hans hét Ólöf hin ríka. Ekki er getið barna þeirra. Konungur var eigi í landinu. Aðils konungur og menn hans runnu upp til konungsbæjar og rændu þar. Sumir reka ofan hjörð til strandarhöggs. Hjarðarinnar hafði gætt ánauðigt fólk, karlar og konur, og höfðu þeir það allt með sér. Í því liði var mær ein undarlega fögur. Sú nefndist Yrsa. Fór þá Aðils konungur heim með herfang: el fill del rei Óttar que va pujar al tron a la seva mort nomia Aðils. Va tenir un regnat llarg i fou un rei molt ric. Alguns estius va dur a terme incursions de viquingueig. [En una d'aquestes incursions,] el rei Aðils va arribar amb el seu exèrcit a Saxònia. Hi regnava un rei que nomia Geirþjófur i la seva dona nomia Ólöf la poderosa. No es fa esment de llurs infants. El rei no es trobava al país [quan hi va arribar el rei Aðils]. El rei Aðils i els seus homes varen prendre a l'assalt la ciutadella reial i la saquejaren. Alguns menaren un ramat [robat] a la vorera de la mar per matar-lo i escorxar-lo. Era un ramat que guardaven els serfs, homes i dones, del rei i els homes del rei Aðils també se'ls endugueren tots ells amb ells. Entre aquella gent hi havia una noia extraordinàriament bella. Nomia Yrsa. Llavors, [un cop morts i escorxats els animals,] el rei Aðils va tornar al seu regne amb el botí fet

strandar·strengleikur <m. -strengleiks, no comptable>:
<LITERel lai m de la vorera de mar

Stranda·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:
Strandasýsla f, sýsla situada a la part oriental del districte dels Fiords occidentals (Vestfirðir), al districte electoral de Norðvesturkjördæmi

stranda·víðir <m. -víðis, -víðar>:
salze (o: saule) m de l'Àrtic, variant d'Strandir (planta Salix phylicifolia ‘Strandir’) (gulvíðir)

strand·búi <m. -búa, -búar>:
habitant m de la costa (o: del litoral)
verið hljóðir, strandbúar (ʝɔʃəˈβī   ʔī ~ יֹשְׁבִי אִי:   ˈdɔmmū   ʝɔʃəˈβēi̯   ʔī,   דֹּמּוּ, יֹשְׁבֵי אִי), kaupmenn frá Sídon sem hafið umboðsmenn í förum: esteu en silenci, habitants de la costa, mercaders de Sidó que teniu representants navegant per la mar

strand·byggð <f. -byggðar, -byggðir>:
regió costanera habitada
og ég vil steypa eldi yfir Magóg og yfir þá, sem ugglausir búa í strandbyggðunum (ʔī ~ אִי:   ū-βə-ʝɔʃəˈβēi̯   hā-ʔīˈʝīm   lā-ˈβɛtˤaħ,   וּבְיֹשְׁבֵי הָאִיִּים לָבֶטַח), til þess að þeir viðurkenni, að ég er Drottinn: abocaré foc sobre Magog i sobre els qui habiten les contrades costaneres sense temor, a fi que reconeguin que jo sóc Jahvè

strand·byggi <m. -byggja, -byggjar>:
habitant m de la costa (o: del litoral)

strand·dögg <f. -daggar, daggir>:
romaní m (planta Rosmarinus officinalis)

strand·eldi <n. -eldis, no comptable>:
cria f de peix a la costa, piscicultura costera

strandeldis·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
piscifactoria costera de peix

strand·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
[navegació f de] cabotatge m

strand·ferðaskip <n. -ferðaskips, -ferðaskip>:
nau f de cabotatge

strand·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
inundació m del litoral

strand·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
caradriforme m
♦ strandfuglar: els caradriformes

strand·föt <n.pl -fata>:
roba f de platja

strand·gestur <m. -gests, -gestar>:
banyista m & f

strand·gæsla <f. -gæslu, no comptable>:
[servei m de] vigilància i defensa f de la costa, [servei m de] guàrdia costera

strandgæslu·liði <m. -liða, -liðar>:
guardacostes m & f (persona del servei de guardacostes)

strandgæslu·skip <n. -skips, -skip>:
[vaixell m] guardacostes m

strand·háfur <m. -háfs, -háfar>:
tauró camús, tauró m buldog (peix Carcharhinus leucas)

strand·hótel <n. -hótels, -hótel>:
hotel m [situat] a la vorera de la mar o d'un llac

strand·högg <n. -höggs, -högg>:
<HISTcop m de costa, a les expedicions viquinges, robatori de bestiar de les pastures properes a la costa i la seva matança a la vorera de la mar, com a forma de proveir-se de carn fresca. L'strandhögg podia anar acompanyat d'enfrontaments violents amb els pastors o els propietaris del bestiar
víkingar höfðu haft mikið herfang ofan og strandhögg, og er þeir komu til skipanna, hjuggu sumir búféð, sumir fluttu út á skipin fén þeirra, sumir stóðu fyrir ofan í skjaldborg, því að Frísir voru ofan komnir og höfðu mikið lið og skutu á þá; höfðu Frísir þá aðra fylking. Og er Egill kom ofan og hann sá, hvað títt var, þá rann hann að sem snarast, þar sem múginn stóð; hafði hann kesjuna fyrir sér og tók hana tveimur höndum, en kastaði skildinum á bak sér. Hann lagði fram kesjunni, og stökk frá allt, það er fyrir stóð, og gafst honum svo rúm fram í gegnum fylkinguna; sótti hann svo ofan til manna sinna; þóttust þeir hafa hann úr helju heimtan: els viquings havien davallat a la vorera de la mar un gran botí i una gran quantitat de bestiar que volien matar, i quan varen arribar a les naus, uns es varen posar a matar el bestiar, mentre que uns altres portaven a les naus llurs botins i alguns altres més es mantenien davant la costa formant una skjaldborg ja que els frisons havien baixat fins a la costa i eren una gran host i els disparaven [projectils]. Els frisons aleshores varen presentar una segona formació de combat. Quan l'Egill va baixar a la costa i va veure el que hi estava passant, es va llançar cap allà on hi havia la massa [dels frisons] corrent tan aviat com podia. Corria amb la seva kesja apuntant-los, agafant-la amb totes dues mans i havent-se llançat l'escut a l'esquena. Avançava empunyant la kesja cap endavant i tothom que s'hagués d'encreuar amb ell, saltava a un costat, i d'aquesta manera es va obrir pas a través de la formació frisona. D'aquesta manera va poder baixar fins als seus homes, a la vorera de la mar. Ells creien que l'havien recuperat de les mans de la Hel (vocabulari: #1. strandhǫgg: Cf. Finnur Jónsson 1894, pp. 228: 26. 27. strandhǫgg bedeutet hier „das geraubte vieh“ selbst; #2. aðra fylking: Cf. Finnur Jónsson 1894, pp. 228-229: 30. aðra fylking, „eine zweite heerschar“, im gegensatz zu der [p. 229] ersten, die vorher (§ 9) im walde sich gesammelt und die plündernden wikinger angegriffen hatte; )
♦ höggva strandhögg: <LOC HISTmatar i escorxar a la vorera de la mar el bestiar robat a les contrades properes
þeim byrjaði vel og sigldu norður í Víkina. Þá hittu þeir enn fyrir sér kaupskip mikið, er áttu Víkverjar, hlaðið af malti og mjölvi. Þeir Þórólfur lögðu að skipi því; en þeir, er fyrir voru, þóttust engi föng hafa til varnar og gáfust upp; gengu þeir á land upp slyppir; en þeir Þórólfur tóku skipið með farmi og fóru leiðar sinnar. Hafði Þórólfur þá þrjú skip, er hann sigldi austan um Foldina; sigldu þá þjóðleið til Líðandisness; fóru þá sem skyndilegast, en námu nesnám, þar sem þeir komu við, og hjuggu strandhögg. En er þeir sigldu norður frá Líðandisnesi, fóru þeir meir útleið, en þar sem þeir komu við land, þá rændu þeir: varen tenir bon vent i es dirigiren al nord, a la Vík. Allà tornaren a topar-se amb una gran nau mercant dels de la Vík, carregada de malt i farina. En Þórólfur i els seus homes varen posar rumb cap a aquella nau. Els de la nau, considerant que no estaven en condicions de defensar-se, es varen rendir. Varen desembarcar desarmats. En Þórólfur i els seus homes s'apoderaren de la nau mercant amb la seva càrrega i prosseguiren llur camí. En Þórólfur ara tenia tres naus quan, procedent de llevant, va passar per davant la Fold. A continuació varen seguir la via marítima general fins al cap marí de Líðandisnes. Aleshores varen moure's tan de pressa com els fou possible, saquejant el territori costaner allà on desembarcaven i mataven i escorxaven el bestiar robat a la vorera de la mar. Quan varen allunyar-se de Líðandisnes en direcció al nord, varen navegar endinsant-se més dins l'oceà, evitant els sker, però, allà on tocaven terra, saquejaven l'indret (vocabulari: #1. hlaða: Cf. Finnur Jónsson 1894, pp. 60: 5. hlaðit af, man erwartete entweder með „mit“ wie c. 17,7 oder keine præp.; da hlaðit (part.) ebenso viel bed. als fullt „voll“, kann af gesagt werden; at hlaða (inf.) mit af ist dagegen sehr selten; #2. malt: Cf. Finnur Jónsson 1894, pp. 60: 5. malti ok mjǫlvi, allit. formel, die auch sonst begegnet; #3. Foldin: Cf. Finnur Jónsson 1894, pp. 60: 10. Foldina, der Christianiafjord mit seiner nächsten Umgebung; s. übrigens die einleitung §28; #4. Liðandisnes: Cf. Finnur Jónsson 1894, pp. 60: 10. Liðandisnes, das cap Lindesnæs; #5. nesnám: Cf. Finnur Jónsson 1894, pp. 60: 11. nesnám, „plünderung auf den ins meer vorspringenden landspitzen“; Cf. Baetke 19874, pàg. 443: nes-nám n. Plünderung an der Küste, Strandraub (der Wikinger): nema nesnám Strandraub verüben; #6. strandhǫgg: Cf. Finnur Jónsson 1894, pp. 60: 12. strandhǫgg, „das niederhauen, schlachten (des geraubten viehes) am gestade“; #7. útleið: Cf. Baetke 19874, pàg. 687: útleið f. der äußere Seeweg (außerhalb der Schären; Gegensatz innleið); )
Hrólfur var víkingur mikill. Hann var svo mikill maður vexti að engi hestur mátti bera hann og gekk hann hvargi sem hann fór. Hann var kallaður Göngu-Hrólfur. Hann herjaði mjög í Austurvegu. Á einu sumri er hann kom úr víking austan í Víkina þá hjó hann þar strandhögg. Haraldur konungur var í Víkinni. Hann varð mjög reiður þá er hann spurði þetta því að hann hafði mikið bann á lagt að ræna innanlands. Konungur lýsti því á þingi að hann gerði Hrólf útlaga af Noregi: en Hrólfur era un gran viquing. Era un home d'una estatura tan imposant que no hi havia cap cavall que el pogués portar, de manera que sempre havia d'anar a peu allà on anés. Per aquest motiu li deien Göngu-Hrólfur, ço és, en Hrólfur el caminaire. Guerrejava molt pels països bàltics. Un estiu, en arribar a la Vík d'una expedició de viquingueig pels països bàltics, va robar-hi bestiar i el va escorxar a la vorera de la mar. El rei Haraldur [Bells-cabells] es trobava a la Vík. Es va posar molt furiós quan va saber-ho perquè havia prohibit terminantment que hom saquegés en el seu regne. El rei, per això, va anunciar a un þing que declarava en Hrólfur bandejat de Noruega
Rögnvaldur jarl á Mæri spurði fall Sigurðar bróður síns og það að þá sátu í löndunum víkingar. Þá sendi hann vestur Hallað son sinn og tók hann jarlsnafn og hafði lið mikið vestur. En er hann kom til Orkneyja þá settist hann í löndin. En bæði á haust og um vetur og um vor fóru víkingar um Eyjar, námu nesnám og hjuggu strandhögg. Það leiddist Hallaði jarli að sitja í eyjunum. Veltist hann þá úr jarldóminum og tók höldsrétt. Fór hann síðan austur í Noreg: Rögnvaldur, el iarl dels Mærir, fou ennovat de la mort de son germà en Sigurður i, a més a més, que en el seus territoris hi havia viquings. Aleshores va enviar son fill Hallaður a ponent. Aquest va prendre el títol de iarl i s'hi dirigí amb una gran host. Quan va arribar a les Illes Òrcades, es va establir en aquelles terres, però[, malgrat la seva presència,] a la tardor, a l'hivern i a la primavera els viquings es mogueren per les illes saquejant-ne les contrades costaneres i escorxant-ne el bestiar robat a la vorera de la mar. Aleshores el iarl es va cansar de viure a les illes. Va renunciar al iarlat i adoptà el höldsréttur, ço és, l'estat de höldur o pagès lliure. Tot seguit, va tornar [a l'est,] a Noruega (vocabulari: #1. höldsréttur: Cf. Baetke 19874, pàg. 298: hǫlds-réttr m. Stand, Recht und Privilegien eines Freibauern; )

Strandir <f.pl Stranda>:
Strandir f.pl, regió històrica d'Islàndia, situada en el districte dels Fiords occidentals (Vestfjarðahérað), amb centres a Hólmavík, de 400 habitants, a Drangsnes, de cent habitants i a Borðeyri, de 13 habitants

strand·lag <n. -lags, no comptable>:
<JUR HISTstrandlag m, col·locació de la xarxa en paral·lel a la riba d'un corrent d'aigua (és a dir, no de riba a riba del corrent d'aigua)
eigi eigu menn at leggja net um þvera á, né gøra teinur í, eða gøra garða eða ker, nema einn maðr eigi alla ána. En hvátki sem þess er þar gørt, er þat banni fiskfǫr, þá verðr óheilǫg sú umbúð, enda varðar þriggja marka útlegð við hvern þeirra er veiðina á. Rétt er manni at leggja net strandlagi í ána, við þat land, senn hann á sjálfr - Per transuersam amnem retia tendere uel sufflamina ducere, uel in ea aggeres uel lacunas struere nemini liceat nisi amnis tota unius dominio subiecta fuerit. Sed quicquid (in casu contrario) tale agitur, ut piscium accursus impediatur, totus ille apparatus impune exscindendus, et (faciens) trium marcarum multa tenetur in quemcunque eorum ad quem ius piscandi (superius) pertinet. In longitudinem amnis ad proprii territorii litus retia tendere cuique liceat (Oca cendrosa. Vol. II. Landabrigðisþáttr - De fundis reluendis, elocandis et rebus rusticis. Kapítuli XLIX: um veiðar í vǫtnum - de piscatione, pàg. 350): que ningú no posi una xarxa de riba a riba d'un riu, ni hi faci nanses, ni tanques o tines, tret que sigui el propietari únic de tot el riu. Però si algú fa res de tot això que impedeixi el pas dels peixos pel riu, tot aquest equipament [de pesca] es pot destruir impunement i la persona que l'hagi fet [o posat] serà castigada amb una multa de tres marques d'argent, ço és, devés 630 grms d'argent, a pagar a qualsevol persona que tingui el dret de pesca riu amunt [a partir d'allà on hagi posat la xarxa o un d'aquells aparells]. És a dreta llei de posar una xarxa en paral·lel a qualsevol de les dues ribes d'un riu que faci partió amb les terres propietat del qui posa la xarxa (és a dir, el propietari d'unes terres que limitin amb un riu, té dret a posar la seva xarxa o les seves xarxes tant a la seva riba com a la riba de les terres del seu veí, sempre que ho faci en paral·lel a la riba)
eigi skal maðr leggja net um þvera á ok banna fiskifǫr ok eigi gøra ker í né teinur, ok eigi gerða svá, at eigi sé hlið á nema hann eigi alla ána. Net skal leggja strandlagi. Garðr eða net er óheilagt, ef um þvera á er lagt, eða gørt, ok varðar þat útlegð, ef svá er gørt, við hvern þeirra, er veiðina á fyrir ofan. Nú eru kvíslir fleiri, ok skal-at hann banna fiskfǫr um eina kvísl (var.: í einni kvísl), nema þar sé minni fiskfǫr en í annarri, ok eigi hann einn kvíslina fyrir ofan (Oca cendrosa. Konungsbók. Landabrigðaþáttr. Kap. 208): ningú no ha de col·locar una xarxa de vorera a vorera d'un riu de manera que hi impedeixi el pas dels peixos ni hi posarà ker (alfàbies, tines) o nanses [de jonc] ni hi construirà tanques llevat que tinguin un forat per entrar-hi i sortir-ne o que tot el riu sigui propietat d'una única persona. Les xarxes es col·locaran en paral·lel a la riba. Una tanca o una xarxa no és legal i es pot destruir impunement si es col·loca o es fa anant de riba a riba. Si es fa (posar una xarxa o una tanca que vagi de riba a riba del riu), el qui ho hagi fet serà castigat amb una multa pagadora a tots els qui tinguin drets de pesca en el riu més amunt d'allà. Si un riu té diversos braços, ningú no ha d'impedir el pas dels peixos a un dels braços del riu llevat que hi passin menys peixos que no pas a un altre braç del riu i si [la persona que ho fa] té ella tota sola la propietat del braç del riu, riu amunt a partir d'allà (vocabulari: #1. teina: Cf. Fritzner III (1896²), pàg. 682a: teina, f. Kurv som er flettet af teinar (se teinn 1) for at bruges til Fiskeri (jvf. mærð); eigi skal maðr leggja net um þvera á ok banna fisk för ok eigi gera ker í né teinur (Grg. II, 123¹²; )

strand·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all m de vinya, allassa f (La Selva), all m de colobra (Conflent), porradell m (Men.(planta Allium vineale)

strand·lendi <n. -lendis, no comptable>:
litoral m
þegar allir konungar þeir, sem bjuggu hinumegin Jórdanar, í fjalllendinu, á láglendinu og á öllu strandlendinu (ħōφ ~ חוֹף:   ū-βə-ˈχɔl   ħōφ   ha-i̯ˈʝām   ha-ggāˈδōl,   וּבְכֹל חוֹף הַיָּם הַגָּדוֹל) við hafið mikla gegnt Líbanon - Hetítar, Amorítar, Kanaanítar, Peresítar, Hevítar og Jebúsítar - spurðu þetta, þá söfnuðust þeir saman, allir sem einn maður, til þess að berjast við Jósúa og Ísrael: quan tots els reis que habitaven aquesta banda del Jordà, a la Muntanya, a la Terra Baixa, a tot el Litoral de la Gran Mar de davant el Líban -els hitites, els amorreus, els cananeus, els ferezeus, els heveus i els jebuseus-, ho sentiren a dir, es van aplegar tots, tots com un sol home, per lluitar contra en Josuè (Iehoixua) i Israel
allir þeir, sem strandlendin (ʔī ~ אִי:   kɔl   ʝɔʃəˈβēi̯   hā-ʔīˈʝīm   ʃāmə-ˈmū   ʕāˈlāʝi-χ,   כֹּל יֹשְׁבֵי הָאִיִּים, שָׁמְמוּ עָלָיִךְ) byggja, eru agndofa yfir þér, og konungum þeirra blöskrar svo, að ásjónur þeirra blikna: tots els qui habiten el litoral estan esbalaïts per tu, i llurs reis estan agitats de tal manera, que llurs cares estan blanques [de trasbals]

strand·lengis <adv.>:
al llarg de la costa

strand·lengja <f. -lengju, -lengjur. Gen. pl.: -lengja>:
regió (o: contrada) costanera (o: costera), franja (o: banda) f del litoral
allir þeir sem bjuggu á strandlengjunni (ἡ παραλία -ίας,   καὶ ἐπέπεσεν φόβος καὶ τρόμος αὐτοῦ ἐπὶ τοὺς κατοικοῦντας τὴν παραλίαν) fylltust ótta og skelfingu við hann. Íbúar Sídonar og Týrusar, Súr og Ókína og þeir sem bjuggu í Jabne, Asdód og Askelon urðu alteknir ótta: tots els qui habitaven les contrades de la costa s'ompliren de por i espant d'ell. Als habitants de Sidó i de Tir, als habitants de Sur i d'Oquina i a tots els qui habitaven a Jamnia, Azot i Ascaló els agafà una gran por d'ell
hann varð frá sér af bræði og kallaði fyrir sig alla leiðtoga Móabíta, hershöfðingja Ammóníta og alla héraðsstjóra á strandlengjunni (ἡ παραλία -ίας,   καὶ πάντας σατράπας τῆς παραλίας)es va posar fora de si de còlera i va fer cridar tots els caps dels moabites, els generals dels ammoneus i tots els sàtrapes de les regions costeres
♦ vera á gangi eftir strandlengju: fer una passejada per la vorera de la mar
♦ meðfram strandlengjunni: al llarg de la costa

strand·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
litoral m, línia f de la costa

strand·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
corriol camanegre, picaplatges camanegre (Mall.), passa-rius camanegre (Men.) (ocell Charadrius alexandrinus)

strand·maður <m. -manns, -menn>:
nàufrag m, nàufraga f

Strand·maður <m. -manns, -menn>:
persona f de Meðalfellsströnd
eftir það fengu þeir tekið þann mann er Kári hét Gunnsteinsson úr Laxárdal. Hann fóthjuggu þeir. Það gerði Björn Árnason, Strandmaður utan. Eftir það fóru Sunnlendingar til Dala og vöruðust meir síðan afreiðir en áður (SS I, cap. 281, pàg. 404): després d'això varen capturar un home anomenat Kári Gunnsteinsson, de la vall de Laxárdalur, i li tallaren els peus (un peu?). Ho va fer en Björn Árnason de [Meðalfells]strönd. Després d'això, els sudurlandesos es varen dirigir als Dalir i foren més previnguts que abans a llurs sortides d'allà

strand·reyr <m. -reyrs, no comptable>:
cintes f.pl, escaiola f d'aigua (planta Phalaris arundinacea syn. Typhoides arundinacea)

strand·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
país costaner
þá munu allir þjóðhöfðingjar strandríkjanna (ʝām ~ יָם:   wə-ʝārəˈδū   mēˈʕal   kisʔōˈθ-ām   kɔl   nəɕīˈʔēi̯   ha-i̯ˈʝām,   וְיָרְדוּ מֵעַל כִּסְאוֹתָם, כֹּל נְשִׂיאֵי הַיָּם) stíga niður úr hásætum sínum, leggja af sér skikkjur sínar og fara úr skartklæðum sínum. Þeir munu klæðast ótta, setjast á jörðina og titra og skjálfa vegna þín: aleshores tots els sobirans dels regnes marítims davallaran de llurs trons, es llevaran llurs mantells, es despullaran de llurs vestits brodats. Es vestiran d'esglai, s'asseuran per terra i fremiran i tremolaran per causa teva

strand·rof <n. -rofs, -rof>:
erosió f del litoral

strand·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f [de roca] (crustaci Palaemon serratus)

strand·sauðlaukur <m. -sauðlauks, -sauðlaukar>:
jonc bord, trigloquin marítima, cinta f d'albufera (planta Triglochin maritima)

strand·setur <n. -seturs, -setur>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-r situr strandsetri eftir: <LOC JUR HISTalgú és deixat a terra [quan el vaixell salpa]
ef ómagi sitr strandsetri eptir, er þeir fara á brot, þá varðar þeim farning hans jafnt sem lýriti sé varit, ef þeir vitu at sá maðr er þess manns ómagi, er með þeim ferr, þótt þá sé eigi lýriti varit - si alendus, illis solventibus, in littore relictus sederit, vectura illius parem sibi poenam contrahunt, acsi interdictum fuisset, si nempe iis innotuerit, (derelictum) eius alendum esse, quem uehunt, huius quamuis uectura non interdictum sit (Oca cendrosa, vol. I. Ómagabálkr - De alendis. IX. Kapítuli: Of þat ef menn fœra ómaga sína í aðra hreppa eðr laupaz frá þeim — De eo, si qui alendos suos in alienos pagos transferunt uel eos deserunt. Pàg. 263): si l'ómagi -una persona sense recursos, dependent <en situació de dependència> d'un altre- resta a terra quan el vaixell salpa, el seu transport (de l'home que n'era responsable i que l'ha abandonat) és castigat de la mateixa manera com si [el seu viatge a l'estranger] hagués estat interdit amb un lýritr (veto legal) si saben que l'home [en qüestió] és un ómagi dependent del qui fa la travessia amb ells, fins i tot encara que en aquesta ocasió no s'hagi vetat legalment [el seu viatge a l'estranger]
♦ e-r situr strandsetrum: <LOC JUR HISTalgú és deixat a terra
ef maðr vill fara brott af landi, sá er ómaga á, ok vili hann eigi láta fé eptir, þá skulu þeir menn er standa til ómegðar eptir, ef hann ferr, fyrir (váttum) verja hánum lýriti brottfǫr, hvárt er þeir vilja at lǫgbergi eðr at skipi. En ef þó ferr hann á brott, þá varðar hánum ok stýrimǫnnum fjǫrbaugsgarð, en hásetum þriggja marka útlegð, ef þeir hafa spurt at hánum var bǫnnuð fǫrin. En ef (hinir) [p. 290] leggja eigi orð í, þá ráða þeir sér á hǫnd ómagann, meðan hann er í brott. Ef maðr felr ómaga fyrir manni, þá ræðr sá sér á hendr. Еf maðr sitr strandsetrum sá, er með ferr, þá varðar þeim jafnt sem hánum sé fǫr bǫnnuð, þótt hánum se eigi bǫnnuð — Si quis, ad quem alendi pertinent, peregre proficisci pararet, pecunias alimentarias reliquas facere nolens, tum illi, ad quos, si abierit, alendi ordine successionis spectant, peregrinatione (adhibitis testibus) ei interdicant, siue ad rupem iurisdicundi siue ad nauim uoluerint. Quodsi nihilominus peregre abierit, ipse et gubernatores exilium luant, nautae uero trium marcarum multa tenentur, modo resciuerint profec[p.290]tione ei fuisse interdictum. (Ad alendos post eum suscipiendos obligati) si ne uerbo quidem contradixerint, alendos sibi conciliant dum ille peregre uersatur. Qui alendum ab altero (abituro) abscondit, illum (sustentandum) sibi conciliat. Si (alendum) afferens eum in litore collocatum reliquerit, tum parem sibi multam contrahunt (uectores) acsi profectio ei fuerit interdicta (ad quem alendus pertinet) quamuis (reuera) non interdicta sit (Oca cendrosa, vol. I. Ómagabálkr - De alendis. XXX Kapítuli: Ef maðr andaz frá ómǫgum þeim, er hann hefir fram fœrða — si quis defunctus alendos sustentatos superstites relinquit. Pàgs. 289-290): si l'home que té al seu càrrec un ómagi vol sortir del país i no vol deixar diners per mantenir-lo, les persones que s'hagin de fer càrrec del dependent si la persona que n'és responsable se'n va, interposaran davant testimonis veto legal a la seva sortida del país, si volen, a la Penya de la Llei o al vaixell [amb què s'hagi d'embarcar]. I si el responsable de l'ómagi, tanmateix, surt del país, que ell i el patró del vaixell amb què hagi viatjat siguin castigat amb pena de proscripció menor, ço és, bandejament del país per espai de tres anys, i els mariners de la nau amb una multa de tres marques d'argent, ço és, devés 630 grms d'argent, si se n'havien assabentat que al responsble de l'ómagi li havia estat prohibit el viatge. I si aquells [que s'haurien de fer càrrec de l'ómagi despré del qui ha partit] no hi objecten res, es faran responsables de l'ómagi, mentre l'altre sigui a l'estranger. Si un home amaga un ómagi a un altre [que n'és el responsable i se n'ha d'anar a fora], se'n farà responsable. Si l'home que viatja amb ells [a l'estranger] deixa a terra [el seu ómagi], siguin [tots ells] castigats com si el viatge a l'estranger li hagués estat prohibit per veto legal al responsable de l'ómagi, encara que no li hagi estat prohibit (vocabulari: #1. strandsetr: Cf. Fritzner III (1896²), pàg. 250b: med et i Dativ tilføiet Substantiv, som betegner Beskaffenheden af den Stilling, hvori nogen vedbliver at være i længere Tid; ef ómaginn sitr strandsetri eptir, er þeir (nl. Skibsfolkene og den, hvem Forsørgelsen påhviler) fara á brott (Grág. 125⁶ (= Grg. II, 15¹⁰); ef maðr sitr strandsetrum sá, er með ferr, þá varðar þeim jafnt, sem honum sé för bannuð Grág. 143⁷ i Fritzner III (1896²), pàg. 273b: strandsetr, n. Stilling hvori den er, som de bortreisende ikke ville tage med sig, men lade tilbage på Stranden; ef ómaginn sitr strandsetri eptir, er þeir fara í brott Grg. II, 15¹⁹; jvf. gsv. strandsætter Schlyter 602b. Interpreto la darrera frase de la següent manera: ef maðr, sá er [ómaga á,] með ferr [ok ómaginn] sitr strandsetrum [eptir], þá...)
  El mot només apareix en referència a un ómagi que és deixat a Islàndia mentre que la persona que n'és responsable se'n va a l'estranger.  
     

strandsiglinga·kort <n. -korts, -kort>:
carta f de navegació costera

strand·sigling <f. -siglingar, -siglingar. Emprat hab. en pl.>:
cabotatge m, navegació costera

strandslabba·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
brema blava (peix Ballerus ballerus syn. Abramis ballerus)

strand·slabbi <m. -slabba, -slabbar>:
vimba f (peix Abramis vimba syn. Vimba vimba)

strand·staður <m. -staðar, -staðir>:
<NÀUTlloc m d'encallament

strand·stóll <m. -stóls, -stólar>:
cadira f [plegable] de platja

strand·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori m de la costa (o: del litoral) 

strand·urriði <m. -urriða, -urriðar>:
truita pintada, truita f de Clark (peix Salmo clarkii syn. Oncorhynchus clarkii)

strandvarna·skip <n. -skips, -skip>:
[vaixell m] guardacostes m

strand·varnir <f.pl -varna>:
protecció f de la costa

strand·varpa <f. -vörpu, -vörpur. Gen. pl.: -varpna o: -varpa>:
llançament m de la xarxa o de les xarxes davant la costa o des de la vorera de la mar
ok þat er einn dag, at konungsmenn róa á sjó með strandvǫrpu at fá grœna fiska til konungsborðs. Ok þeir kasta netjum sínum ok drógu at landi, ok verðr svá þung strandvarpan, at varla fá þeir flutt. Ok nú sjá þeir, at fyrir var orðinn stokkr einn furðu mikill. Þann stokk flytja þeir til lands ok á landit ok hyggja at vandliga, hvat tré þetta mun vera. Þeir finna, at tréit er telgt undarliga vel, ok því hyggja þeir, at þat mun vera féhirzla, með því at svá er þungt ok vel um gert. Gera þeir nú mann á konungsfund ok biðja, at skal til koma at sjá þetta tré: un dia, els homes del rei varen sortir amb les barques a llançar la xarxa per a pescar peixos verds per a la taula del rei. Varen llançar llur xarxa i l'estiraren a terra. Era tan feixuga que a penes la podien estirar i quan ho feren varen veure que hi havia entrat una jàssera o biga (stokkr) insualment grossa. La varen dur fins a la vorera de la mar i la varen treure fora de l'aigua i l'examinaren curosament per determinar quina mena d'objecte de fusta devia ésser. Aleshores se n'adonaren que era un objecte que estava molt ben tallat i suposaren que devia ésser la caixa d'un tresor per tal com pesava molt i l'havien tancat curosament. Varen enviar un missatger al rei amb el missatge que hi anés a veure aquell objecte de fusta

strand·vatn <n. -vatns, -vötn>:
llacuna f litoral

strand·vegur <m. -vegar, -vegir>:
ruta [marina] de cabotatge (resseguint la costa)
engin björgun býðst þeim sem er ofurseldur algjörum sorta. Ekki skal myrkur vera í landinu sem fyrr var í nauðum statt. Fyrrum lét hann vansæmd koma yfir Sebúlonsland og Naftalíland en síðar meir mun hann varpa frægð yfir strandveginn (ˈdɛrɛχ   ha-i̯ˈʝām ~ דֶּרֶךְ הַיָּם:   wə-hā-ʔaħăˈrōn   hiχˈbīδ   ˈdɛrɛχ   ha-i̯ˈʝām,   וְהָאַחֲרוֹן הִכְבִּיד--דֶּרֶךְ הַיָּם), landið handan við Jórdan, Galíleu heiðingjanna: no hi haurà salvació per al qui hagi estat lliurat a la foscor absoluta. No hi haurà foscor a la terra que abans estava oprimida per la fretura. En el passat [Jahvè] va cobrir de deshonra el país d'en Zebuló i el país d'en Naftalí, i més endavant cobrirà de glòria la ruta del mar, el paí a l'altra banda del Jordà, la Galilea dels pagans

strand·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f de litoral

strand·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:
enginyeria f de costes

strand·vörður <m. -varðar, -verðir>:
1. (sá~sú sem starfar við að gæta öryggis strandgestavigilant m & f de platja (socorrista)
2. (strandgæsluliðiguardacostes m & f (persona del servei de guardacostes)

strang·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
estrictament científic -a

strangi <m. stranga, strangar>:
rotlle m de tela

strang·heiðarlegur, -heiðarleg, -heiðarlegt <adj.>:
honrat -ada de soca-rel

strang·kaþólskur, -kaþólsk, -kaþólskt <adj.>:
rigorosament catòlic -a, catòlic -a rigorós -osa

strang·lega <adv.>:
estrictament 
◊ útlán og opinberar sýningar á þessum stafræna mynddiski eða hluta hans er stranglega bönnuð: el manlleu i les projeccions públiques d'aquest DVD o de part d'aquest DVD estan estrictament prohibits

strang·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (harður) sever -a (que no fa concessions ni té indulgència)
♦ stranglegar ógnir: severes amenaces
þetta dœmi vinnr þǫrf annarri grein, er fram var sett fyrrum, at Guð drottinn knýr opt synduga menn til iðranar með strangligum ógnum: aquest eiximpli il·lustra satisfactòriament el segon punt, que s'ha exposat abans, que Déu sovint empeny els pecadors a la contrició amb severes amenaces
♦ strangleg lög: llei severa
2. (sterkur) estricte -a (de requerit compliment exemplar)
♦ stranglegt boð: una ordre estricta
kvöldið, sem Wilson læknir var skotinn í veitingahúsi Schwitters fór fram uppskurður í spítalanum. Sidney var búin að skrifa upp það sem hún hafði skrifað niður undir fyrirlestrinum, og var háttuð og sofnuð, þegar hún fékk strangleg boð, að koma í uppskurðarstofuna. Hún klæddi sig í snatri. Þessi barátta við dauðann á nóttunni vöktu hjá henni löngun til þess að berjast. Henni fanst stundum sem hún gæti knúð lífið sjálft, með einttómu viljaþreki, inn í deyjandi líkama. Nasir hennar þöndust út af örum andardrætti, og heilinn starfaði með flughraða eins og vél: el vespre que varen disparar al metge Wilson al restaurant Schwitter's es va dur a terme una operació a l'hospital. La Sidney havia passat en net els apunts que havia pres de la classe magistral, se n'havia anat a jeure i ja dormia quan va rebre ordres estrictes d'acudir a la sala d'operacions. Es va vestir volant. Aquestes batalles nocturnes amb la mort li despertaven en ella el desig de lluitar. Hi havia estones que sentia com si, amb la seva mera força de voluntat, pogués forçar la vida mateixa a [tornar] entrar dins els cossos moribunds. La respiració agitada li eixamplava els narius i el cervell li treballava a tota velocitat com una màquina
♦ strangleg hlýðni: obediència estricta (o: cega) (ströng hlýðni)

strang·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (harðneskja) severitat f (rigidesa)
sjá hér bæði gæsku Guðs og strangleika (ἡ ἀποτομία -ίας:   ἴδε οὖν χρηστότητα καὶ ἀποτομίαν Θεοῦ). Hann er strangur við þá sem féllu en gæskuríkur við þig ef þú treystir áfram gæsku hans. Annars verður þú einnig af höggvinn: considera, doncs, la bondat i la severitat de Déu: És sever amb els qui han caigut però ple de bondat envers tu si continues confiant en la seva bondat. Altrament, també tu seràs tallat (La traducció anterior fa:   sjá því gæsku Guðs og strangleika, - strangleika við þá, sem fallnir eru, en gæsku Guðs við þig, ef þú stendur stöðugur í gæskunni; annars verður þú einnig af höggvinn)
2. (regla) rigor m,f (rigorositat)

strang·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:
creient estricte, molt creient, que observa estrictament els principis de la religió

strangtrúar·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENpersona f de creences ortodoxes
2. <PEJORfonamentalista m & f, integrista m & f

strangtrúar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
fonamentalisme m, integrisme m

strangur, ströng, strangt <adj.>:
1. ([kröfu-, dóm]harður) sever -a (que no fa concessions ni té indulgència)
"Bréfin," segja menn, "eru þung og ströng (ἰσχυρός -ά -όν:   βαρεῖαι καὶ ἰσχυραί), en sjálfur er hann lítill fyrir mann að sjá og enginn tekur mark á ræðu hans": "les cartes", diuen, "són denses i severes, però en persona se'l veu insignificant i ningú no dóna importància a les seves paraules"
♦ vera [mjög] strangur við e-n: ésser [molt] sever (o: dur) amb algú
sjá hér bæði gæsku Guðs og strangleika. Hann er strangur við (ἡ ἀποτομία -ίας:   ἐπὶ μὲν τοὺς πεσόντας ἀποτομία, ἐπὶ δὲ σὲ χρηστότης Θεοῦ, ἐὰν ἐπιμένῃς τῇ χρηστότητι) þá sem féllu en gæskuríkur við þig ef þú treystir áfram gæsku hans. Annars verður þú einnig af höggvinn: considera, doncs, la bondat i la severitat de Déu: És sever amb els qui han caigut però ple de bondat envers tu si continues confiant en la seva bondat. Altrament, també tu seràs tallat (La traducció anterior fa:   sjá því gæsku Guðs og strangleika, - strangleika við þá, sem fallnir eru, en gæsku Guðs við þig, ef þú stendur stöðugur í gæskunni; annars verður þú einnig af höggvinn)
♦ strangur á svipinn: un posat adust, sever
♦ strangur maður: un home sever
enn kom einn og sagði: ,Herra, hér er pund þitt. Ég hef haft það geymt í dúki, því að ég var hræddur við þig, en þú ert maður strangur (αὐστηρός -ά -όν:   ὅτι ἄνθρωπος αὐστηρὸς εἶ) og tekur það út, sem þú lagðir ekki inn, og uppsker það, sem þú sáðir ekki.' Hann segir við hann: ,Illi þjónn, eftir orðum þínum dæmi ég þig. Þú vissir, að ég er maður strangur (αὐστηρός -ά -όν:   ᾔδεις ὅτι ἐγὼ ἄνθρωπος αὐστηρὸς εἰμι), sem tek það út, sem ég lagði ekki inn, og uppsker það, sem ég sáði ekki: encara n'hi anà un altre i li digué: «Senyor, teniu la vostra mina, que he conservat guardada en un mocador perquè tenia por de vós, que sou un home sever: preneu allò que no heu posat, i colliu allò que no heu sembrat». Ell li digué: «Mal servent! per les teves paraules et jutjo. Sabies que sóc un home sever, que prenc allò que no he posat i cullo allò que no he sembrat...
♦ ströng fasta: sever dejuni
♦ leggja á sig stranga föstu: imposar-se un sever dejuni
Davíð sneri sér þá til Drottins vegna drengsins. Hann lagði á sig stranga föstu (wa-i̯ˈʝāt͡sām   dāˈwiδ   t͡sōm:   וַיָּצָם דָּוִד צוֹם), fór heim og lagðist til svefns á bera jörðina: en David es va adreçar a Déu per l'infant. Es va imposar un sever dejuni, se n'anà a casa seva i es va ajeure per dormir damunt el terra nu
2. (reglufastur, gallharður, ósveigjanlegur) estricte -a (Rigorosament conforme a una regla, llei etc.)
♦ nota ströng viðmið við e-ð: <LOC FIGaplicar criteris rigorosos (o: estrictes) a una cosa, jutjar una cosa segons criteris rigorosos (o: estrictes)
♦ strangur agi: estricta (o: severa) disciplina, disciplina estricta (o: severa)
♦ strangar reglur [um e-ð]: normes estrictes [sobre una cosa]
♦ strangur flokkur: una secta estricta
það vita þeir um mig, vilji þeir unna mér sannmælis, að ég var farísei frá fyrstu tíð (ἄνωθεν), fylgdi strangasta (ἰσχυρός -ά -όν:   τοῖς δὲ κραταιοῖς ἰσχυρὰ ἐφίσταται ἔρευνα) flokki trúarbragða okkar: prou que ho saben de mi, si és que en volen donar un testimoniatge veraç, que vaig ésser un fariseu des del principi, i que seguia la secta més rigorosa de la nostra religió
♦ strangur megrunarkúr: una dieta estricta (o: severa; o: rigorosa)
♦ strangur skilningur: sentit estricte
♦ í ströngum ~ strangasta skilningi: en sentit estricte ~ en el sentit més estricte
♦ strangt [til] tekið: <LOC FIGen sentit estricte, en rigor
♦ strangt uppeldi: una educació estricta
♦ fá [mjög] strangt uppeldi: rebre una educació [molt] severa (o: estricta)
♦ ströng hlýðni: obediència estricta (o: cega)
3. (hörkulegur) rigorós -osa (rígid)
♦ strangt eftirlit: control rigorós (o: estricte)
♦ strangur bindindismaður: un abstemi rigorós (o: estricte)
♦ strangar gætur: atenció molt acurada (o: especial)
♦ hafa strangar gætur á e-u ~ e-m: vetllar una cosa ~ algú amb ull molt atent
haf strangar gætur (στερεοῦν + φυλακήν:   ἐπὶ θυγατρὶ ἀδιατρέπτῳ στερέωσον φυλακήν) á óstýrilátri dóttur svo að hún fái ei færi á að fara sínu fram: reforça la guàrdia sobre una filla indòcil, a fi que que no tingui l'ocasió de seguir el seu propi camí
♦ ströng rannsókn: un examen rigorós, una investigació rigorosa
því að sá sem yfir öllum ríkir fer ekki í manngreinarálit og er ófeiminn við steigurlæti. Hann hefur sjálfur skapað háan og lágan og elur jafnt önn fyrir öllum. En hinna voldugu bíður ströng rannsókn (ἰσχυρός -ά -όν:   τοῖς δὲ κραταιοῖς ἰσχυρὰ ἐφίσταται ἔρευνα)car el qui regna sobre totes les coses no fa accepció de persones i no és tímid amb l'altivesa. Ell mateix va crear l'alt i el baix i pren cura per igual de tots. Però als poderosos els espera un examen rigorós
4. (þungur, vinnuharður) ardu àrdua (feixuc, dur, difícil, fatigós)
Móse sagði Ísraelsmönnum þetta, en þeir sinntu honum ekki sökum hugleysis (מִקֹּצֶר רוּחַ) og vegna hins stranga (qāˈʃɛh ~ קָשֶׁה:   ū-mē-ʕăβɔˈδāh   qāˈʃāh,   וּמֵעֲבֹדָה קָשָׁה) þrældóms: en Moïsès digué això als israelites, però ells no li feren cas per mor de llur covardia i per la dura servitud
♦ langur og strangur vinnudagur: un dia llarg i dur de feina, un dia de feina llarg i dur
♦ standa í ströngu [við e-ð]: <LOC FIGestar fins al coll de treball (o: feina) [amb una cosa]
♦ standa í ströngu að <+ inf.>[haver de] fer mans i mànegues per a <+ inf.>, haver de fer grans esforços per a <+ inf.>, bregar molt per a <+ inf.
5. (stríður) ràpid -a (dit de corrent d'aigua -esp. riu o torrent- o d'un segment del corrent d'aigua -esp. torrent, riu-, les aigües del qual llisquen a una gran velocitat)
♦ strangur straumur: un corrent d'aigües ràpides i fortes
♦ ströng ganga: un corrent ràpid
♦ fara í stranga göngu: marxar a pas fort
♦ ströng á: riu d'aigües impetuoses
"Mikil á skilr land vort," segir Goðmundr. "Sú heitir Hemra. Hún er svá djúp ok ströng, at hana vaða engir hestar nema þeir, sem vér kumpánar eigum. Skulu hinir ríða fyrir uppsprettu árinnar, ok finnumst vér í kveld": hi ha un gran riu que separa el nostre país [del vostre]”, li va dir en Goðmundr. “[Aquest riu] es diu Hemra. És tan pregon i el seu corrent tan ràpid que cap cavall no el pot passar a gual llevat dels que tenim els meus companys i jo. Els altres[, per passar el riu,] se n'han hagut d'anar fins a la seva font i ells i nosaltres ens tornarem a trobar aquest vespre”
♦ ströng vötn: aigües turbulentes, aigües impetuoses
þú klaufst hafið fyrir þeim, svo að þeir gengu á þurru mitt í gegnum hafið. En þeim, sem eltu þá, steyptir þú í sjávardjúpið eins og steini, í ströng vötn (ʕaz ~ עַז:   kəmō־ˈʔɛβɛn   bə-ˈmaʝim   ʕazˈzīm,   כְּמוֹ-אֶבֶן--בְּמַיִם עַזִּים)i vós vàreu xepar davant d'ells la mar, a fi que ells travessessin la mar a peu eixut; però als qui els encalçaven, vós els vàreu llançar a les profunditats marines com un roc dins les aigües impetuoses
svo segir Drottinn, hann sem lagði veg yfir hafið og braut yfir hin ströngu vötn (ʕaz ~ עַז:   ū-βə-ˈmaʝim   ʕazˈzīm   nəθīˈβāh,   וּבְמַיִם עַזִּים, נְתִיבָה), hann sem leiddi út vagna og hesta, herafla og fyrirliða: així parla Jahvè, ell, que féu un camí a través de la mar i una senda sobre les aigües impetuoses, ell, que féu sortir carros i cavalls, un exèrcit i els seus capitans
6. (hugstríður, harðhugaður) estrenu -ènua (elevat de coratge)
héldu Hlakkar tjalda ǁ hefjendr saman nefjum ǁ Hildar veggs og hjuggust ǁ hregg-Nirðir til skeggjum ǁ og geðstrangir gengu, ǁ griða tóku að iðrast, ǁ Sváfnis látrs í sveitir ǁ sviptendr er mig kenndu: els aixecadors de les tendes de la Hlǫkk ajuntaren llur nasos. Els niords de les tempestes dels murs de la Hildr entrexocaren llurs barbes. Els estrenus llançadors a eixam del jaç de l'Sváfnir marxaren en grups quan em varen reconèixer. Començaren a sentir penediment de la treva [que m'havien acordada] (vocabulari: #1. Hlakkar tjald: la tenda de la Hlǫkk kenning per a escut. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 268: ... i kenninger, for skjold: <...> hlakkar tjald Grett 2,9, Krm 13 <...>; #2. hefjandi: aixecador; els aixecadors de les tendes de la Hlǫkk = els guerrers; #3. halda saman nefjum: ajuntar els nasos kenning per a acostar els caps. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 424: halda saman nefjum, stikke hovederne sammen Grett 2,9; #4. Hildar veggr: el mur de la Hildr kenning per aescut. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 250: <...> for skjold: <...> hildar veggr Grett 2,9; #5. [Hildar veggs] hregg: la tempesta del mur de la Hildr kenning per a batalla. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 278: <...> for skjold: <...> hildar veggr Grett 2,9; #6. [[Hildar veggs] hregg]-Nirðir: els niords de la tempesta del mur de la Hildr kenning per a guerrers. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 279: Hildar veggs (skjoldets) hregg-Nirðir, krigere, mænd, Grett 2,9; #7. hǫggvask skeggjum til: ajuntar les barbes kenning per a guerrers. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 504: hǫggvask til skeggjum, stikke næserne sammen, om rådslagninger, Grett 2,9; #8. geðstrangr: d'esperit ardit, valent. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 175: geðstrangr, adj, stærk i sind, modig <...> Grett 2,9 <...>; #9. Sváfnis látr: el jaç de n'Sváfnir kenning per a or. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 363: látr, n, (r-s) ‘liggested’, sted hvor noget ligger, opholder sig jævnlig (f. eks. sælers opholdssted ved stranden), især hyppigt i kenninger for guld: <...> sváfnis látr Grett 2,9 <...>; #10. Sváfnis látrs sviptandi: el llançador [a eixam] del jaç de l'Sváfnir kenning per a persona generosa. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 554: sviptandi Sváfnis látrs som bortkaster guld, gavmild mand, Grett 2,9 <...>; )
lokit því léto, ǀ lagat var dryccio; ǁ sú var samkunda ǀ við svǫrfon ofmicla; ǁ strǫng var stórhuguð, ǀ stríddi hon ætt Buðla, ǁ vildi hon ver sínom ǀ vinna ofrhefndir: conclogueren [els preparatius de l'erfi]. La beguda estava preparada. El banquet transcorregué amb enorme xivarri. L'altiva fou coratjosa. Gran aflicció li infligí a la família d'en Buðli. Volia obrar una venjança excepcional en son marit (vocabulari: #1. lúka: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 131: lúca <...> abschließen, beendigen (e-o: HH.56, Grp. 18, Am. 20 u. 76); Cf. a més a més en Kuhn 1968³, pàg. 123: In zweiteiligen passivformen ist der inf. vera sein oft ausgelassen, so daß láta nur mit dem part. prt. steht; <...> lokit því léto sie ließen es zuende sein (Am. 20 u. 76); lokit léto sagt hier kaum anderes als das einfache luco sie schlossen; entenc que la frase fa referència als preparatius del banquet funerari en honor dels germans de la Guðrún i tradueixo en conseqüència; #2. stríða: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 194: jmdm (e-m) schmerz bereiten oder schaden tun (Am. 2 u. 76 <...>); #3. ofrhefndir: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 157: ofr-hefndir f.pl. außergewöhnliche rache (Am. 76); lit.: una venjança excessiva, desmesurada)
7. (orusta) violent -a (batalla)
♦ ströng orusta: una violenta batalla
þetta haust komu þeir vestan um haf, Önundur og hans félagar. En er þeir fréttu það, Þórir haklangur og Kjötvi konungur, þá sendu þeir menn til móts við þá og báðu þá liðs og hétu þeim sæmdum. Réðust þeir þá í lið með Þóri því að þeim var mikil forvitni á að reyna sig og sögðust þeir vildu þar vera sem ströngust væri orustan: aquella tardor, l'Önundur i els seus companys varen tornar de llurs expedicions a ponent de l'oceà. Quan en Þórir haklangur i el rei Kjötvi se n'assabentaren van enviar missatgers a ells per demanar-los llur auxili prometent-los, a canvi, honors. Aleshores l'Önundur i els seus companys s'uniren a la host d'en Þórir haklangur i el rei Kjötvi perquè estaven molt ansiosos de demostrar llur vàlua [com a guerrers] i els digueren que desitjaven ésser allà on la batalla fos més violenta
nú sér Atli beran vopnastað á Úlfi og skaut spjóti í gegnum hann. Síðan varð hin strangasta orusta. Atli hleypur upp á skip að Hrúti og ryðst um fast og nú snýr í mót honum Össur og lagði til hans og féll sjálfur á bak aftur því að annar maður lagði til hans. Hrútur sneri nú í mót Atla. Atli hjó þegar í skjöld Hrúts og klauf allan niður. Þá fékk Atli steinshögg á höndina og féll niður sverðið. Hrútur tók sverðið og hjó undan Atla fótinn. Síðan veitti hann honum banasár. Þar tóku þeir fé mikið og höfðu með sér tvö skip, þau er best voru, og dvöldust þar litla hríð síðan: llavors l'Atli va veure un indret descobert a l'armadura de l'Úlfur i hi va llançar la seva llança que el va travessar. Llavors la batalla es va fer més violenta si fa. L'Atli va saltar a bord del vaixell per escometre-hi en Hrútur i s'hi obrí pas amb cops ferms i llavors es va dirigir contra ell l'Össur i li pegà una estocada, però ell mateix va caure d'esquena perquè un altre li va pegar una estocada. Llavors en Hrútur es va dirigir contra l'Atli. L'Atli va descarregar un cop a l'instant contra l'escut d'en Hrútur i el va esbocinar de dalt a baix. Llavors l'Atli va rebre una pedrada a la mà (al braç) i l'espasa li caigué en terra. En Hrútur va agafar l'espasa i li tallà una cama (un peu). Després, li va infligir la ferida mortal. Hi varen fer un gran botí i s'endugueren amb ells les dues naus que eren les millors. Després d'això, no romangueren gaire temps més allà
dauðr varð inn húnsci, ǀ drap þá brátt kosti, ǁ strangt var angr ungri, ǀ eccio nafn hlióta; ǁ qvǫl þótti qvicri ǀ at koma í hús Atla, ǁ átti áðr kappi; ǀ illr var sá missir: el [rei] húnic fou mort (o: el [rei] húnic va morir). La seva bona situació va empitjorar aviat (més lliurement: quan el rei húnic va morir, la situació d'ella va empitjorar ràpidament). Amarga fou la dolor de la jove en rebre el nom de vídua. Li semblava una tortura a la viva (= a la cònjuge supervivent) entrar dins la casa de l'Atli: l'heroi l'havia tinguda abans [per esposa]; dolenta era la seva pèrdua (vocabulari: #1. verða dauðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 220-221: <...> 2. etwas oder zu etwas werden; liúfr verðr leiðr der willkommene [p. 221] wird zum unerwünschten (Háv. 35); ǫlr ek varð ich wurde betrunken (Háv. 14); dauðr varð inn húnsci der hunne ‘wurde tot’, starb (Am. 100) <...>; en Kuhn, per tant, interpreta la seqüència de mots verða dauðr com a descripció del procés natural de morir: va cessar de viure, va morir, però la seqüència també podia designar l'acció de resultar mort a conseqüència d'un acte extern, exactament igual com passa en català, on fou mort vol dir que hom matà la persona en qüestió i no pas que ella va morir per motius de natura intrínseca. Així doncs, crec que és o que ha d'ésser decisió del traductor traduir la locució o seqüència de mots verða dauðr per va morir, com proposa en Kuhn, o bé per fou mort; #2. drepa kostum ~ kosti: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 39: drepa kostom (kosti) die lage verschlechtern (Am. 73 u. 100); #3. kostr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 119: <...> 2. möglichkeit, chance (die zur wahl steht), aussicht <...> 3. günstige lage oder verhältnisse (? — Am. 73 u. 100 samt Grm 14 U). Es ist manchmal schwer, zwischen den vielerlei bedeutungen, die altn. kostr hat, zu entscheiden (so auch Skm. 30, Hym. 33 u. Hdl. 46). <...>; )
8. (sjúkdómur) greu, virulent -a (malaltia)
en sótt elnaði á hendr Gizuri byskupi, ok gørðisk strǫng ok hǫrð ok óhœg, ok féllu (fellu) stór sár á hǫrund hans allt at beini, ok fylgðu stór óhœgindi fyrir verkjum: però la malaltia del bisbe Gizurr va empitjorar i es va fer greu i dura i turmentadora i per tot el seu cos varen sortir-li nafres fins als ossos i estava molt malapler a causa dels dolors

strang·vísindalegur, -vísindaleg, -vísindalegt <adj.>:
estrictament científic -a

strau·bolti <m. -bolta, -boltar>:
planxa f (per a planxar-hi roba)

strau·borð <n. -borðs, -borð>:
post f de planxar, taula f de planxar

strau·bretti <n. -brettis, -bretti>:
post f de planxar

strau·frír, -frí, -frítt <adj.>:
que no necessita planxar, que no cal planxar[-se] (peça de roba)

strauja <strauja ~ straujum | straujaði ~ straujuðum | straujað>:
planxar
♦ strauja e-ð: planxar una cosa (cosa = peça de roba)

strau·járn <n. -járns, -járn>:
planxa f (per a planxar-hi roba)

strauma·skipti <n.pl -skipta>:
<MARcanvi m de marea, reflux m
Gunnsteinn svarar ok segir, at þá væri straumaskipti, ok mál væri at sigla. Síðan draga þeir strengi sína, ok heimta upp akkeri sín — Gunnstein respondet, dicens, mutationem aestus incidisse, et tempus nauigandi adesse; deinde funes trahunt, et ancoras tollunt (ÓSH, Fyrri deild. 129. Kap., pàg. 302): en Gunnsteinn li va respondre dient que en aquell moment hi havia reflux i que[, per tant,] era el moment idoni de salpar. Tot seguit, amollaren les amarres i llevaren les àncores

straum·breytir <m. -breytis, -breytar>:
<ELECTRtransformador m

straum·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:
trencaonades (o: trencaones) m

straum·brot <n. -brots, no comptable>:
1. <GENpedra f que fa de trencant o rompent d'un corrent [ràpid] d'aigua
♦ vinna e-m straumbrots fyrir e-u: <LOC FIGposar algú de mur de contenció a una cosa
ok þá senda lendir menn konungi orð um, at skaði mikill er gørr búundum austr þar, ok til auðnar horfisk landit: “Sýnisk oss einsætt, herra! at þér unnið Sveinka straumbrots fyrir at reka illþýði af hǫndum, ok sé hann aptr kvaddr af yðr ok er hann hœfiligastr til at gøra þetta.” Þat ráð tekr konungr af fortǫlum enna lendu manna, at hann sendir Sveinka orð at hann komi aptr til eigna sinna ok skal vera í frið tekinn: i llavors els lendir menn varen enviar un missatge al rei referint-li tot el gran dany que s'estava fent als bœndr a llevant d'allà i que el país es trobava a punt d'ermar-se: “L'única sortida que hi veiem, Senyor, ens sembla que és que us guanyeu l'Sveinki com a mur de contenció d'aquesta riuada, perquè es desempallegui dels (foragiti els) malfactors [que infesten llevant], i que [a tal fi] el crideu de tornada [del seu exili] ja que ell és el qui està més capacitat per a fer-ho”. Seguint les exhortacions dels seus lendir menn, el rei va prendre la decisió d'enviar un missatge a l'Sveinki dient-li que tornés a les seves propietats i que seria rebut en pau (vocabulari: #1. taka e-n í frið: En Baetke 19874, pàgs. 163 i 640-645, no dóna entrada a aquest fraseologisme. A la SS I, cap. 108, pàg. 146 hi trobem la locució en qüestió: Þaðan fór hann ofan í Langahlíð og voru þar komnir bræður hans, Leifur og Halli, til Önundar. Nú sagði Halli að Runólfur hafði gefið hrossin. Önundur tók lítt á hrossagjöf þeirri er hann skyldi þó eigi í frið tekinn greiðlega. En þar kom að Runólfur tók í brott hrossin og gaf Önundi í Langahlíð og tók hann við hvorutveggja, Runólfi og hrossunum og var Runólfur kallaður snúinbrúni ‘d'allà va davallar fins a Langahlíð on els seus germans, en Leifur i en Halli, ja havien arribat a ca l'Önundur. Llavors en Halli li va dir que en Runólfur havia regalat els cavalls. A l'Önundur no li va fer gaire gràcia aquell regal dels cavalls ja que ell -en Runólfur- no seria rebut fàcilment en pau. I es va esdevenir que en Runólfur se'n va dur els cavalls i els va donar a l'Önundur a Langahlíð i l'Önundur els va acceptar i va rebre tots dos, els cavalls i en Runólfur. I [a partir de llavors] al Runólfur li digueren snúinbrúni, ço és, en Caragirat’; )
sendu lendir menn þá orð konungi, at eyðast mundi ríkit austr þar, ef lengi er hǫfðingjalaust: “Sýnist oss einsætt, herra,” sǫgðu þeir, “at þér kallið Sveinka aptr í land, ok unnið honum straumbrots fyrir, þvíat hann mun sízt harðfengi til skorta, at reka illþýði af hǫndum ok eyða víkingum.” Konungr sér, at þetta mun satt vera, ok með fortǫlum vina sinna sendi hann tysvar menn eptir Sveinka, en hann fór eigi, fyrr en Magnús konungr sjálfr kom suðr til Danmerkr, þá fundust þeir Sveinki, ok sættust með fullu; fór Sveinki þá til eigna sinna ok búa, ok var síðan hinn mesti vin Magnúss konungs ok styrkr ríkis hans austr þar; héldu þeir kærleikum, meðan þeir lifðu: els lendir menn llavors varen enviar un missatge al rei referint-li que les terres del regne que hi havia a llevant d'allà quedarien devastades si continuaven sense hǫfðingi molt de temps més: “L'única sortida que hi veiem, Senyor”, li digueren, “ens sembla que és que feu tornar l'Sveinki del seu bandejament i que us el guanyeu perquè faci de mur de contenció de la riuada [de malfactors i bandits] perquè a ell no li manca l'empenta i força necessàries per a foragitar els malfactors i destruir els viquings”. el rei va veure que això era cert i, seguint les exhortacions dels seus amics, va enviar dues vegades homes a l'Sveinki, però aquest no va tornar [al regne] fins que el mateix rei Magnús no baixà a Dinamarca. Llavors ell i l'Sveinki es varen trobar i es varen reconciliar completament. L'Sveinki es va tornar a instal·lar a les seves propietats i masos i, de llavors ençà, fou el més lleial amic del rei Magnús i el màxim puntal del seu regne allà, a les terres de llevant del regne. Llur amistat va perdurar mentre visqueren
2. (straumröst, flúð, straumkast, strengur í áràpid[s] m[.pl] (en un riu)
♦ strítt straumbrot: ràpids impetuosos
síðan er vér hurfum heim á leið af Thebaída, sám vér fjall eitt harðla hátt. Féll ein undarliga mikil á með hinu stríðasta straumbroti ok forsfalli hér ok hvar yfir gljúfrum árinnar. Ok í flugum fjallsins voru hræðiligir hellisskútar bæði til stigningar ok til sýnar. Í þessum hellum byggðu mikill fjǫldi munka, ok var þeira allra andligr faðir ok formaðr heilagr Píthýríon: mentre tornàvem a casa pel camí de la Tebaida, vam veure una muntanya molt alta. Un riu singularment gros s'estimbava, amb les cascades i els ràpids més impetuosos, ça i lla, per entre les engorjades del riu. I a les espadades parets de la muntanya hi havia coves esfereïdores tant per pujar-hi com de veure. Dins aquestes coves hi vivia un gran nombre de monjos i el pare espiritual de tots ells i prior era sant Pitirió (L'original fa:   XIII <De Pithyrione> 1. Interea redeuntes ex Thebaide uidimus montem quemdam praeruptum fluuio imminentem, elatione minacis saxi etiam aspectu ipso terribilem, in quo erant per ipsa praecipitia speluncae difficilis adscensus. In his monachorum plurimi commanebant, quorum pater erat nomine Pithyrion)

straum·bytta <f. -byttu, -byttur. Gen. pl.: -byttna o: -bytta>:
potamòfilax m de collar (insecte Potamophylax cingulatus)

straum·fall <n. -falls, -föll>:
1. <ELECTRcaiguda f de tensió
2. (sjávarfallreflux m, [moviment m de] retirada f de l'aigua (en iniciar-se o fer-se la marea baixa, moviment de l'aigua de la marea decendent, aestus recedens)
en þeim Þóri tókst allt seinna. Var skip þeirra óauðráðnara. En er þeir tóku til segls þá voru þeir Karli komnir langt undan landi. Sigldu þá hvorirtveggju yfir Gandvík. Nótt var þá enn ljós. Sigldu þeir þá bæði nætur og daga allt til þess er þeir Karli lögðu aftan dags að eyjum nokkurum, lögðu þar segl og köstuðu akkerum og biðu þar straumfalls því að röst mikil var fyrir þeim: però pel que fa al Þórir i els seus homes, les coses els anaren més a poc a poc. Llur nau era més mala de maniobrar, i quan pogueren recórrer a la vela, en Karli i els seus homes ja s'havien allunyat molt de terra. Tant els uns com els altres travessaren de banda a banda la badia de Gandavík. La nit encara era clara. Tots dos varen estar singlant dies i nits fins que un vespre en Karli i els seus homes arribaren a unes illes; allà hi abaixaren la vela i ancoraren i hi esperaren el corrent descendent de la marea baixa perquè al davant hi havia un gran röst, un gran xuclador
3. (í áràpid m, fort corrent  (part de riu on l'aigua es mou amb molta de velocitat)

straum·fræði <f. -fræði, no comptable>:
mecànica f de fluids

straum·gægir <m. -gægis, -gægjar>:
gardí m (peix Scardinius erythrophthalmus)

straum·harður, -hörð, -hart <adj.>:
d'aigües ràpides i impetuoses (curs d'aigua)

straum·hvirfing <f. -hvirfingar, -hvirfingar>:
bullidor m (remolí o xuclador en un corrent d'aigua)

straum·hvörf <n.pl -hvarfa>:
(grundvallarbreytingtomb m (gir revolucionari, canvi profund o radical, transformació)
♦ valda straumhvörfum: <LOC FIGprovocar un canvi [radical]

straum·hægur, -hæg, -hægt <adj.>:
d'aigües plàcides (curs d'aigua)
af því að þessi lýður fyrirlítur hin straumhægu (ha-hɔləˈχīm   lə-ˈʔatˤ,   הַהֹלְכִים לְאַט) Sílóa-vötn (mēi̯   ha-ʃʃiˈlɔaħ, מֵי הַשִּׁלֹחַ), en fagnar Resín og Remaljasyni, sjá, fyrir því mun Drottinn láta yfir þá koma hin stríðu og miklu vötn fljótsins - Assýríukonung og allt hans einvalalið (wə-ʔɛθ־kāl־kəβōˈδ-ō, וְאֶת-כָּל-כְּבוֹדוֹ?). Skal það ganga upp yfir alla farvegu sína og flóa yfir alla bakka: com que aquest poble menysprea les aigües de Siloè, que s'escolen plàcidament, i alegra [així] en Recín i el fill d'en Remalià, veges: per això el Senyor farà pujar contra ells les aigües del Riu, les poderoses i abundants (el rei d'Assur i totes les seves tropes d'elit). Desbordarà totes les seves lleres i es vessarà sobre totes les seves ribes

straum·iða <f. -iðu, -iður. Gen. pl.: -iða o: -iðna>:
engolidor m, xuclador m (remolí en un corrent d'aigua)

straum·kast <n. -kasts, -köst>:
(þungur, sterkur straumurràpid m (punt o segment de riu on l'aigua llisca a una gran velocitat i s'hi arremolina, p.e., a causa de la presncia de roques)

straum·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
<ELECTRsistema elèctric

straum·lalli <m. -lalla, -lallar>:
barb roig (peix Phoxinus phoxinus)

straum·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia f de corrent

straumlínu- <en compostos>:
aerodinàmic -a

straumlínu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe aerodinàmic

straumlínu·lag <n. -lags, no comptable>:
forma aerodinàmica

straumlínu·lagaður, -löguð, -lagað <adj.>:
aerodinàmic -a

straum·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de corrent poc intens

straum·lygn, -lygn, -lygnt <adj.>:
d'aigües plàcides (curs d'aigua)

straum·læða <f. -læðu, -læður. Gen. pl.: -læða o: -læðna>:
llop m de riu, gallec m (peix Noemacheilus barbatulus)

straum·lögmál <n.pl -lögmála>:
<ELECTRlleis f.pl de Kirchhoff

straum·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
de fort[s] corrent[s] (indret de la mar)
síðan reru þeir út fyrir Dynrastarhǫfða ok fyrir Hundhólma. Þar var straummikit, er þeir sátu, ok iður stórar; ok skyldi sitja í iðunni ok fiska ór rǫstinni. Koflmaðr sat í hálsi ok andœfði; en bóandi skyldi fiskja. Bóandi bað hann gæta, at þá bæri eigi í rǫstina; kvað þá við váða buit vera: després, varen remar cap a Hundhólmi (l'actual Horse Island), deixant enrere el cap de Dynrastarhǫfði (l'actual Sumburgh Head). Allà on es trobaven, hi havia uns corrents molt forts i uns grans remolins. La intenció era de romandre en el remolí i pescar en el xuclador format per l'aigua que es retirava amb la marea. L'home que duia la cogulla seia en el banc de proa i remava contra la ressaga per mantenir la barca en el mateix punt, i mentre ho feia, el pagès havia de pescar. El pagès li va demanar que tingués esment no fos cosa que el corrent els portés a dins del xuclador; perquè llavors, va dir, estarien a prop de córrer un gran perill

straum·mælir <m. -mælis, -mælar>:
<ELECTRamperímetre m

straum·rás <f. -rásar, -rásir>:
<ELECTRcircuit elèctric

straum·rof <n. -rofs, -rof>:
<ELECTRinterrupció f del corrent, circuit obert, interrupció f de circuit elèctric

straum·rofi <m. -rofa, -rofar>:
<ELECTRinterruptor m, commutador m

straum·röst <f. -rastar, -rastir>:
màlstrom m, corrent m de marea

straum·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
<ELECTRamperatge m (amper)

straumur <m. straums, straumar. Dat. sg.: straumnum o: <strauminum>:
1. <GEN & ARTcorrent m
sjá mun eg ráð til þess," segir hann og greip þær upp báðar og setti hina yngri í kné móður sinnar og bar þær svo á vinstra armlegg sér en hafði lausa hina hægri hönd og óð svo út á vaðið. Eigi þorðu þær að æpa, svo voru þær hræddar. En áin skall þegar upp á brjósti honum. Þá rak að honum jaka mikinn en hann skaut við hendi þeirri er laus var og hratt frá sér. Gerði þá svo djúpt að strauminn braut á öxlinni. Óð hann sterklega þar til er hann kom að bakkanum öðrumegin og fleygir þeim á land: Ja se m'ocorrerà què he de fer amb ella”, li va dir, i [tot seguit] va posar la noia damunt els genolls de sa mare i les va aixecar totes dues i les va dur [fins a l'altra riba del riu] assegudes damunt el seu braç esquerre. Tenia el braç dret lliure i amb ell s'hi anava obrint pas per dins el riu. Mare i filla no gosaven critar de tan espantades que estaven. I el riu de seguida li va arribar fins al pit a ell. Aleshores el corrent va empènyer cap a ell un gran bloc de glaç, però ell el va parar amb la mà que tenia lliure i el va empènyer apartant-lo de si. Aleshores el riu es va fer tan fondo que el corrent trencava al seu musclo. Aleshores va fer d'avançar per dins el riu amb totes les seves forces fins que va atènyer l'altra riba on va deixar anar les dues dones en terra
♦ á móti straumnum: corrent amunt, riu amunt
♦ synda á móti straumnum: <LOC GEN & FIGnedar contracorrent
♦ berast með straumnum: <LOC GEN & FIGésser arrossegat -ada pel corrent (FIG = seguir la moda, el corrent ideològic etc. del moment, deixar-se endur pel corrent)
höggormurinn spjó vatni úr munni sér á eftir konunni, eins og flóði, til þess að hún bærist burt með straumnum (ποιεῖν t-α ποταμοφόρητον,   ὡς ποταμόν, ἵνα αὐτὴν ποταμοφόρητον ποιήσῃ)l’escurçó va vomitar per la boca aigua, com una rierada, darrere la dona per fer que [aquella rierada] se l'emportés
♦ berast (o: brjótast) móti straumnum: <LOC FIGanar contracorrent (ésser inconformista etc.)
♦ fljóta með straumnum (o: fylgja straumnum)<LOC FIGseguir el corrent, anar seguint el corrent (ésser conformista etc.)
♦ fyrir straumi: a favor del corrent, riu avall (forstreymis)
nú flytja menn hval ór almenning til lands, ok eignaz þeir eigi hvalinn at heldr, nema þeir beri fyrr festar á land en þeir láti hval lausan ok festi eigi verr, en tínt er um rekhval. En ef þeir fylgja eigi festum þeim til lands, er fastar eru í hvalnum, ok festa þeir hann verr en nú er tínt, þá er þetta rekahvalr, ok á sá maðr þann hval allan er fjǫru á, ef eigi er skoti. Nú rekr hann (=hval) svá [mjǫk] fyrir veðri eða fyrir straumi, at hann ræðr skipinu, en eigi skipit hánum, þá er sem þeir hafi ófundinn hvalinn — qui balaenam e locis (maris) communibus ad terram remulco uehunt, huius attamen nihil habeant, nisi retinacula in terram prius tulerint, quam balaenam missam faciant, nec minus ualide eam terrae alligauerint, quam de balaena eiectitia praescribitur. Quodsi balaenam remulco trahentes uel retinacula in terram non tulerint, uel negligentius, quam nuper definitur, eam terrae alligauerint, pro eiectitia habeatur, et tota cedat domino litoris, nisi iaculum in ea inueniatur. At balaena (remulco uecta) ita uel uento uel lapsu maris fertur, ut illa nauim ducat, sed nauis non illam, tum eos balaenam non inuenisse censendum est (Oca Cendrosa II. Landabrigðabálkr - De fundis reluendis, elocandis et rebus rusticis. LXIX Kapítuli: Um flutning. Titulus LXIX: de uectura. Pàg. 384): ara bé, si hom arrossega a terra una balena [morta que hom hagi trobat anant a la deriva] des d'aigües comunals, la balena no serà propietat dels qui l'hagin trobada fins que no hagin lligat les cordes a terra per amarrar-l'hi, i la deixin anar [de llur vaixell], i la lliguin [a terra] d'una manera no pas pitjor de la manera que s'ha descrit per a les balenes arrossegades pel corrent a terra. Però si ells no acompanyen les cordes amb què tenen lligada la balena a terra i la lliguen d'una manera pitjor de la manera descrita, la balena serà considerada una balena morta anant a la deriva, i la propietat de tota la balena serà de l'home al qual pertanyi la platja sempre que la balena morta no porti cap arpó clavat. Ara bé, si [abans d'arribar a terra] el cos de la balena es mou a tanta de velocitat a causa del vent o del corrent que domina el vaixell i no pas el vaixell la balena morta, és com si no l'haguessin trobada (traducció provisional a corregir)
nú flytja menn hval ór almenning, ok eignast þeir eigi, nema þeir beri fyrr festar á land, en þeir láti hval lausan, ok festi sem fyrr segir (var.: váttar), ella er þat rekahvalr (var.: rekhvalr). Nú rekr hval svá [pàg. 205] mjǫk fyrir veðri eða straumi, at hann ræðr skipinu, en eigi skipit hánum, þá er sem þeir hafi úfundit hval — nu flytte Mænd en Hval udaf Alminding, da beholde de ham ikke, med mindre de giøre ham fast på Lander førend de slippe ham, og belegge efter forbemeldte, ellers er det Driv-Hval. Nu driver Hvalen for Vind eller Strøm så meget at han råder Skibet, men Skibet ikke ham, da er det ligesom de havde ingen Hval fundet (Codi Johanneu. Rekabálkr - Kapítuli 67: Um rangfluttan hval ok ef í fiskhelgi er. Pàgs. 204-205 - Rekebalken. Cap. IV: Om Flytnings Hval, pàg. 260): ara bé, si hom arrossega [a terra] una balena [morta que hom hagi trobat surant a la superfície marina] des d'aigües comunals, [els qui l'arrosseguin] no en podran ésser els propietaris fins que no hagin portat abans a terra les cordes [amb que subjecten el cos de la balena morta a llur nau], i hagin deslligat la balena [de llur nau] i l'hagin lligada [a terra] de la manera com s'ha dit abans; altrament serà considerada una balena [morta] que la mar ha escopit a terra. Ara bé, si el vent o el corrent fan que el cos de la balena es mogui tan de pressa que sigui ell el qui domina la nau i no pas la nau el cos de la balena, aleshores és com si els qui l'arrosseguen no haguessin trobat la balena (traducció provisional, a revisar) (vocabulari: #1. rekahvalr, rekhvalr: Cf. Baetke 19874, pàg. 494, no dóna pas entrada a aquest mot. El seu significat és clar: Triftwal, balena [morta] escopida per la mar a terra; #2. almenning: Cf. Baetke 19874, pàg. 14, no dóna pas entrada a aquest mot. El seu significat és clar: aigües comunals, és a dir, aigües on tothom hi té dret de pesca i navegació; )
konungr fékk øngu ǫðru viðkomit, en haldit inn at ánni; þá var flóð er þeir komu at ánni, ok mátti øngom festum við koma fyrir [pàg. 315] straumi, rak þá uppá sandinn fyrir Bakka; fór þá til allt fólkit ór bœnum, ok báru strengi á konungsskipit, ok varð nauðuliga útdregit (HSH, kap. 76: Hákon konungr sigldi storm mikinn fyrir Staði. Pàgs. 314-315): el rei no va veure cap altra sortida que entrar dins el riu, però quan hi van entrar la marea estava pujant i no pogueren aconseguir amarrar el vaixell [al moll] a causa del corrent [ascendent del flux] que va fer encallar la nau del rei en un banc de sorra davant Bakki. Aleshores tota la gent de la vila hi va anar i lligaren el vaixell del rei amb cordes i amb penes i treballs aconseguiren reflotar la nau
þá mælti Haraldr konungr, at kasta skyldi fyrir borð viðum, ok láta þará koma ágæt klæði ok aðra dýrgripi; var nú svá gert. Veðr var vindlaust ok sjákyrt, hóf þetta allt saman fyrir straumi móti Dǫnum; en er Danir sá fé sitt ok gersimar reka á hafinu, þá viku þeir þartil er fyrstir fóru, þótti þeim dælla at taka þat, er flaut laust fyrir þeim, en sœkja inn um borð at Norðmǫnnum; dvaldist þá eptirróðrinn. En er Sveinn konungr kom þar at með sitt skip, eggjaði hann þá fast á eptirróðrinn: „Er þetta hǫfuðskǫmm,“ segir hann, „svá mikinn her sem vér hǫfum, ef vér skulum nú eigi fá vald Norðmanna, er þeir hafa lítit lið; ok er þat undr, er þér dvelizt ok dragizt eptir glysi þessu, er véttugis er vert, ok vilið eigi fá heldr mikinn sigr, er nú er fyrir hendi, ef þér eruð samhuga; látið yðr nú heldr hugkœmt vera, hversu mikla háðung með mannskaða ok féránum þér eigið þeim at gjalda. Margir af yðr eiga hér at sœkja eptir gǫfugum húsfrúm sínum eðr dœtrum, ok er úsýnt at komist í betra fœri, ef vér látum þá nú undan dragast. Myndi þat nú verða mjǫk frægt, ef vér fengim hefnt þeim á lítilli stundu allra þeirra hluta, er þeir hafa oss gert til hneysu.“ Við þessa eggjan tóku Danir at herða róðrinn, ok dró skjótt saman: aleshores el rei Haraldr va dir que llancessin per la borda bigues (posts de fusta) i que hi posessin (fixessin) a sobre els vestis magnífics vestits i d'altres objectes preciosos i així es va fer. Feia un temps sense vent i la mar anava plana, de manera que el corrent feia lliscar plàcidament tots aquells objectes cap als danesos; i quan els danesos veieren que el corrent marí feia lliscar per la mar llurs béns i objectes preciosos, les naus que anaven al capdavant de les altres, posaren rumb cap a aquells objectes, car consideraren que era més fàcil agafar el que surava a mercè del corrent davant ells que no pas anar-ho a cercar a bord dels vaixells noruecs. Fent això, la persecució dels noruecs es va endarrerir. Però quan el rei Sveinn va arribar a aquell indret amb el seu vaixell, els va instar amb fermesa a continuar empaitant els noruecs: “És la pitjor de les vergonyes”, els va dir, “si nosaltres, amb una flota tan gran com tenim, no siguem capaços de vèncer els noruecs que tenen una flota petita, i astora veure que us atureu i us deixeu atreure per aquests galindaines lluentes que no tenen gens de valor i ja no vulgueu obtenir una gran victòria, que ara teniu a l'abast de la mà si ens mantenim units i d'acord. Tingueu present més aviat la gran humiliació que us han fet i que heu de venjar i a més a més els homes que ells ens han mort i els béns que ens han robat. Molts de vosaltres heu de cercar aquí les vostres filles o nobles esposes i és probable que no tornem a tenir una oportunitat de fer-ho com aquesta, si ara els deixem escapar. En canvi, si aconseguim en poc temps venjar-nos de tota la deshonra que ens han infligit, aquest fet ara seria molt cèlebre”. Amb aquest[es paraules d']esperonment, els danesos es posaren a remar amb redoblat esforç i aviat la distància entre ells i els noruecs es va escurçar
þá mælti Haraldur konungur að kasta skyldi fyrir borð viðum og láta á koma klæði og gripi góða. Logn var svo mikið að þetta hóf fyrir straumi. En er Danir sáu fé sitt reka á hafinu þá viku þeir þar til er fyrstir fóru, þótti þetta dælla að taka er laust flaut en sækja inn um borð að Norðmönnum. Dvaldist þá eftirróðurinn. En er Sveinn konungur kom eftir þeim með sitt skip eggjaði hann og kvað skömm mikla vera, svo mikinn her sem þeir höfðu, er þeir skyldu eigi fá tekið þá er þeir höfðu lítið lið og eiga vald þeirra. Þá tóku Danir og hertu róðurinn í annað sinn: aleshores el rei Haraldur els va dir que llancessin bigues (posts de fusta) per la borda i que hi fessin posar (fixar) roba i bons objectes de valor. Hi havia una albaïna tan gran que tots aquests objectes lliscaven suaument corrent avall. Quan, emperò, els danesos varen veure llurs bés lliscant a mercè del corrent per la mar, els vaixells del capdavant de llur flota viraren cap a les posts de fusta. Consideraren més agradable pescar les coses que suraven a mercè del corrent que no pas conquerir-les a bord dels vaixells noruecs. D'aquesta manera, la persecució es va endarrerir. Però quan el rei Sveinn va arribar amb el seu vaixell on eren, els va instar [a continuar la persecució dels noruegs] cridant-los que era una gran vergonya per a ells que, essent com eren una flota de guerra tan grossa, no poguessin atrapar i capturar aquells que només posseïen una flota tan petita. Aleshores els danesos tornaren a prendre coratge (?) i redoblaren (refermaren) l'avenç al rem una segona vegada [per a atrapar els noruecs]
réð Þorkell nú til árinnar. Voru þau þrjú á skipinu. Og er þau komu á megin árinnar leysti sem óðast ána og fórst þeim seint. Rak þau nú eftir ánni fyrir ísinum og straumi og eigi létti fyrr en hvelfdi skipinu. Höfðu þau kaffarar og hélt við drukknan. En með því að þeim var lengra lífs auðið kom Þorkell þeim á kjöl. Rak nú skipið til sjávar og gegnt því sem Þórður var að smíðinni og Steingrímur bróðir hans hjá honum. Þá kallaði Þorkell á hann Þórð til bjargar þeim: en Þorkell llavors va empènyer [la nau] cap al [centre del] riu. Eren tres els qui hi anaven a bord. Quan varen arribar a la part central del riu, les pannes de gel [que s'estava trencant per l'arribada del desglaç] lliscaven riu avall amb molta de força, de manera que no pogueren continuar avançant (lit.: només pogueren avançar lentament); el glaç i el corrent els varen arrossegar i la cosa va acabar que la nau va sotsobrar. Van quedar sota l'aigua i cuidaren anegar-se. Com que, emperò, estaven destinats a viure una vida més llarga, en Þorkell [encara] els va [poder] pujar a dalt de la quilla de la nau. El corrent va portar la nau fins a la mar i cap a l'indret on en Þórður estava treballant la fusta i, al seu costat, son germà Steingrímur. Llavors en Þorkell va cridar al Þórður que els ajudés a salvar-se
þeir Gregoríus reru upp eftir ánni og létu hefja skipin ofan fyrir straumi að þeim Þorljóti. Þeir skutust á um hríð þar til er Þorljótur hljóp fyrir borð og hans félagar. Voru sumir drepnir en sumir komust á land: en Gregoríus i els seus varen remuntar el rei al rem i després varen deixar que el corrent portés llurs naus riu avall contra en Þorljótur i els seus. Els uns i els altres es varen estar disparant projectils una estona, fins que en Þorljótur i els seus companys varen saltar per la borda. Hom en matà alguns, d'altres aconseguiren arribar a terra [i se salvaren]
en er þeir sáu að Inga menn reru mörgum skipum út eftir ánni þá hugðu þeir Hákon að þeir Ingi mundu flýja vilja og hjuggu tengslin frá skipunum, gripu þá til ára og reru eftir þeim og vildu reka þá. Skipin renndu skjótt fyrir straumi og er þau bar ofan eftir ánni fyrir nesið er áður var milli þá sáu þeir að meginliðið Inga lá út við eyna Hísing. Lagsmenn Inga sáu þá hvar skip Hákonar fóru og hugðu að þeir mundu að leggja. Var þar þá þys mikill og vopnabrak og eggjan og lustu þeir upp herópi. En þeir Hákon sneru skipum sínum að norðurlandinu og er þar víkhvarf nokkuð og komust af strauminum. Þeir bjuggust þar um, báru upp á land skutfestar og sneru út framstöfnum og tengdu saman öll skipin, létu austurfararknörruna liggja út frá öðrum skipum, annan fyrir ofan en annan fyrir neðan, og tengdu þá við langskipin. En í miðjum flotanum lá konungsskipið og þar næst Sigurðar skip en á annað borð konungsskipinu lá Nikulás en þar næst Eindriði Jónsson. Öll hin smærri skip lágu utar meir. Þeir höfðu nálega öll hlaðið skip sín af grjóti og vopnum: i quan veieren que els homes de l'Ingi baixaven pel riu al rem amb molts de vaixells, en Hákon i els seus varen creure que l'Ingi volia fugir amb la seva flota. Per això, varen tallar amarres, agafaren els rems i els empaitaren al rem amb la intenció de fer-los fugir. Els vaixells lliscaven veloços corrent avall i quan varen haver passat el promontori que hi havia més avall del riu i que fins llavors els havia separat [dels vaixells de l'Ingi], varen veure que el gros de la flota de l'Ingi es trobava ancorada avall davant l'illa de Hising. Els companys de l'Ingi, per llur banda, llavors varen veure els vaixells d'en Hákon acostant-se i cregueren que els volien atacar. Aleshores s'aixecà un gran tumult i estrèpit d'armes i [crits d']enardiment i aixecaren llur crit de guerra. I quan en Hákon i els seus varen virar cap a la riba de tramuntana, cap allà on la badia feia una curvatura, sortiren fora del corrent [descendent del riu]. Fou en aquell indret on disposaren llurs naus en formació de combat, varen amarrar les popes de les naus a terra i col·locaren les proes mirant cap al riu i llavors varen amarrar totes les naus les unes amb les altres. A cada flanc exterior hi varen posar una de les dues grans naus de càrrega dels mercaders del Bàltic que tenien, una a la part de dalt i l'altra a la part de baix [de la flota formada], i les encadenaren llavors a les naus llargues (langskip). Al mig de llur flota hi col·locaren la nau del rei i al seu costat la nau d'en Sigurður. I a l'altre costat de la nau del rei hi posaren en Nikulás amb la seva nau i immediatament després d'ell hi venia la nau de l'Eindriði Jónsson. Totes les naus més petites es trobaven més cap a fora de la formació i gairebé totes les naus [de la flota] anaven carregades de pedres i armes
um morguninn er mjög var ljóst þá var lið þeirra mart á landi uppi, sumt á tali en sumt að skemmtan sinni. Þá finna þeir eigi fyrr en þar geysast vötn að þeim með fossfalli. Þar fylgdu viðir stórir er rak að skipum þeirra. Meiddust skipin þar fyrir en vötnin flutu um völluna alla. Týndist það fólkið er á landi var og mart það er á skipum var en allir þeir er því komu við hjuggu festar sínar og leystust út og rak skipin mjög sundurlaus. Dreka hinn mikla er sjálfur konungur var á rak út fyrir straumi. Varð honum ekki auðsnúið með árum. Rak hann út að flota þeirra Önundar konungs. En er þeir kenndu skipið þá lögðu þeir þegar að umhverfis: el matí, quan ja feia més claror, hi havia molta de gent de llur exèrcit a la vorera de la mar, uns, per fer-la petar, d'altres, per divertir-se. No varen sospitar res fins que la revinguda s'estimbà cop en sec damunt ells com el cabal d'una cascada. La riuada va arrossegar grans troncs contra llurs naus. Els vaixells en quedaren danyats. L'aigua de la revinguda va inundar tots els camps. Els homes que eren a terra es varen anegar tots, però també s'hi anegaren molts dels qui es trobaven a bord de les naus. I tots els qui encara ho podien fer, varen tallar les amarres de llurs naus i s'alliberaren d'allà i les naus quedaren molt dispersades per la mar. El Gran Drac a bord del qual hi havia el mateix rei, fou empès pel corrent de la revinguda [mar endins]. Era difícil maniobrar-lo amb els rems i el corrent el va empènyer contra la flota dels reis Olau i Önundur. Tan bon punt aquests varen reconèixer el vaixell, l'atacaren encerclant-lo
Sigurðr var þá jafnan með Regin, ok sagði hann Sigurði, at Fáfnir lá á Gnitaheiði ok var í ormslíki; hann átti ægishjálm, er ǫll kvikvindi hrœdduz við. Reginn gerði Sigurði sverð, er Gramr hét. Þat var svá hvasst, at hann brá því ofan í Rín oc lét reka ullarlagð fyrir straumi, ok tók í sundr lagðinn sem vatnit. Því sverði klauf Sigurðr í sundr steðja Regins. Eptir þat eggjaði Reginn Sigurð at vega Fáfni. Hann sagði <...>: en Sigurðr, a partir de llavors, es va estar sempre a cal Reginn i aquest va dir al Sigurðr que en Fáfnir era a la Gnitaheiðr i que hi havia adoptat la forma d'un drac. [Li va contar també que en Fáfnir] tenia un œgishjálmr, un elm de terror, davant el qual totes les criatures [vivents] s'omplien d'espant. En Reginn va fer una espasa al Sigurðr que es va dir Gramr. Era tan esmolada que, brandant-la, [en Sigurðr] la va clavar al Rin i va deixar anar més amunt un floc de llana corrent avall cap a l'espasa i l'espasa el va tallar en dos com tallava l'aigua. En Sigurðr va fendre amb aquesta espasa l'enclusa d'en Reginn. Després d'aquest fet, en Reginn va esperonar en Sigurðr perquè matés en Fáfnir. Li va dir <...> (vocabulari: #1. ægishjálmur: Cf. Baetke 19874, pàg. 805: œgis-hjálmr m. schreckenerrengeder Helm, Schreckenshelm <...>; En Kuhn 1968³, p. 234, l'interpreta, amb vocalisme divergent, com a ægis-hiálmr m. schreckenshelm <...> que podem entendre com a *elm de l'Ægir; #2. bregða sverði ofan í vatnið: En Baetke 19874, pàg. 66-67, no dóna pas entrada a aquesta seqüència de mots. Crec, doncs, que podem suposar que aquesta seqüència de mots no tenia un significat especial i que només significava que en Sigurðr va ficar o clavar l'espasa al riu Rin brandant-la -restant obert si la clava o no a la llera del riu- per demostrar el punt d'agudesa del seu tall. Tradueixo en conseqüència. El text dels Skáldskaparmál deixa clar que hann, el subjecte d'aquest verb, es refereix al Sigurðr i no pas al Reginn; )
Sigurðr var þá jafnan með Regin, ok hann sagði honum margt af Fáfni, er hann lá á Gnitaheiði í ormslíki ok at hann var undarliga mikill vexti. Reginn gerði Sigurði sverð, er Gramr hét. Þat var svá snarpeggjat, at hann brá því í ána Rín ok lét reka ofan at ullarlagð fyrir strauminum, ok tók í sundr lagðinn. Síðan klauf Sigurðr steðja Regins með sverðinu. Eptir þat eggjaði Reginn Sigurð at drepa Fáfni, bróður sinn, ok kvað vísu þessa <...>: en Sigurðr, de llavors ençà, sempre es va estar a cal Reginn i aquest li va contar moltes de coses sobre en Fáfnir, que vivia a la Gnitaheiðr sota la forma d'un drac i que tenia un cos extraordinàriament gros. En Regin va fer una espasa al Sigurðr que es va dir Gramr. Era de tall tan esmolat que [en Sigurðr], brandant-la, la va clavar al riu Rin i va deixar anar més amunt un floc de llana corrent avall cap a l'espasa i aquesta va tallar el floc de llana en dos. Després, en Sigurðr va fendre l'enclusa d'en Reginn amb l'espasa. Després d'això, en Reginn va esperonar en Sigurðr perquè matés en Fàfnir, son germà, i en Sigurðr va cantar (declamar, kveða) aquesta estrofa
þá gerði Reginn sverð þat, er Gramr heitir, at svá hvasst var, at Sigurði brá niðr í rennanda vatn, ok tók í sundr ullarlagð, er rak fyrir strauminum at sverðsegginni; Því næst klauf Sigurðr steðja Regins ofan mí stokkinn með sverðinu: llavors en Reginnn va fer una espasa, que es diu Gramr, que era tan esmolada que en Sigurðr la va ficar dins l'aigua corrent [d'un riu] i va tallar en dos un floc de llana que anava corrent avall cap al tall de l'espasa. Tot seguit, en Sigurðr va fendre l'enclusa d'en Reginn amb l'espasa des de dalt fins al cep
♦ í strauminum: en el corrent
þeir sáu sel í strauminum um daginn, meira miklu en aðra. Hann fór í hring um skipið um daginn og var ekki fitjaskammur. Svo sýndist þeim öllum sem mannsaugu væru í honum. Þorsteinn bað þá skjóta selinn. Þeir leita við og kom fyrir ekki. Síðan féll sjór að. Og er nær hafði að skipið mundi fljóta þá rekur á hvassviðri mikið og hvelfir skipinu og drukkna nú menn allir þeir er þar voru á skipinu nema einn maður. Þann rak á land með viðum. Sá hét Guðmundur. Þar heita síðan Guðmundareyjar: tot lo dia varen veure una foca, molt més grossa que no pas les altres, nedant en el corrent. Tot lo dia va fer cercles al voltant de la nau. Les aletes no eren precisament petites. A tots els va semblar que aquella foca tenia ulls humans. En Þorsteinn va manar que matessin la foca. Els seus homes varen mirar de fer-ho, però no hi reeixiren pas. Després va pujar la marea. I quan gairebé ja hi havia prou aigua per desencallar la nau, va bufar una forta ratxa de vent que va fer sotsobrar la nau i llavors es varen anegar tots els homes que hi havia a bord de la nau en aqueslls moments llevat d'un únic home. El corrent el va empènyer a terra amb fragments de fusta. L'home que es va salvar nomia Guðmundur. De llavors ençà aquelles illes nomen Guðmundareyjar, ço és, les illes d'en Guðmundur
♦ með straumnum: corrent avall, riu avall
♦ berast með straumnum: <LOC GEN & FIGdeixar-se endur pel corrent (FIG = seguir la moda, el corrent ideològic etc. del moment)
við létum berast með straumnum: vam deixar que el corrent ens portés
♦ e-ð <= Ac.> rekur með straumnum: el corrent porta una cosa, una cosa va a mercè del corrent
♦ nýir straumar í íslenskri list: nous corrents artístics islandesos
♦ standa straum af e-m: <LOC FIGproveir a les necessitats d'algú
♦ standa straum af e-u: <LOC FIGpagar una cosa, costejar una cosa (fer-se càrrec de les despeses d'una cosa)
þetta eru lög um þann sem hefur haft holdsveikiskellu en hefur ekki nægileg efni til að standa straum af ( ~ :   ʔăˈʃɛr   lɔʔ־θaɕˈɕīɣ   ʝāˈδ-ō   bə-tˤāhŏrāˈθ-ō,   אֲשֶׁר לֹא-תַשִּׂיג יָדוֹ, בְּטָהֳרָתוֹ) hreinsuninni: aquesta és la llei sobre el qui ha tingut taques de lepra i no té prou mitjans per a pagar la seva purificació»
Ptólemais og landið sem henni heyrir færi ég helgidóminum í Jerúsalem að gjöf til að standa straum af ( ~ :   εἰς τὴν καθήκουσαν δαπάνην τοῖς ἁγίοις) nauðsynlegum útgjöldum helgidómsins: faig ofrena de Ptolemaida i del territori que hi pertany al santuari de Jerusalem, per a pagar les despeses necessàries del santuari
♦ stríður straumur: <FIGun corrent violent, un corrent molt fort
Hann segir við snjóinn: „Þú skalt falla á jörðina,“ og við regnið: „Þú skalt falla í stríðum straumum ( ~ :   wə-ˈɣɛʃɛm   māˈtˤār ‖ wə-ˈɣɛʃɛm   mitˤəˈrōθ   ʕuzˈz-ō,   וְגֶשֶׁם מָטָר; וְגֶשֶׁם, מִטְרוֹת עֻזּוֹ)“: Ell diu a la neu: «Cau sobre la terra!», i a la pluja: «Cau en corrents impetuosos».
♦ renna í stríðum straumi: lliscar a una gran velocitat (aigua)
♦ undan straumi: <FIGseguint el corrent
♦ e-ð <= Ac.> rekur undan straumnum að landi: el corrent porta una cosa a terra
♦ við strauminum: contra el corrent, riu amunt
fóru þá hvorirtveggju að taka hesta sína og skildu með fjandskap. Biskup var þá á bak kominn. Hvítá var allmikil og vildu þeir eigi að biskup riði í standsöðli þeim er hann [pàg. 614] hafði áður í riðið. Þótti sem hann mundi verða of votur. Reið biskup þá hesti þeim er átti Egill í Reykjaholti. Á sína hlið reið hvor, Jón járnbúkur og Böðvar úr Bæ. Reið Jón við strauminum en Böðvar forstreymis. Egill og Eiríkur birkibeinn riðu fyrir vaðið. Áin tók síðuna. Þá snaraði biskup af baki og fékk hann eigi uppi setið öðruvís en þeir héldu honum á baki og slöðraði svo til lands en af baki rak Indriða af Rauðsgili og Sigurð úr Kálfanesi og varð þeim borgið. Biskup mælti er hann kom af ánni að hann mundi aldrei á jafnófært vatn ríða síðan (SS II, cap. 397, pp. 613-614): els uns i els altres llavors anaren a agafar llurs cavalls i se separaren en enemistat. El bisbe anava muntat a dalt del seu cavall. El riu Hvítá portava molta d'aigua i no volgueren pas que el bisbe el passés muntant a l’standsöðull amb la qual hi havia passat abans. Foren del parer que[, si ho feia,] es mullaria massa. Aleshores el bisbe va muntar el cavall que pertanyia a l'Egill de Reykjaholt. Als seus costats hi anaren a un en Jón Panxa-de-ferro i a l'altre en Böðvar de Bær. En Jón anava al costat que mirava corrent amunt i en Böðvar ho feia al costat que mirava corrent avall. L'Egill i l'Eiríkur Cames-de-beç anaven davant davant pel gual. L'aigua del riu arribava als costats [de les bísties]. Aleshores la força de l'aigua va arrabassar el bisbe de la seva sella i no l'hi pogueren tornar asseure de cap altra manera més que tenint-lo agafat a la sella (ajagut de panxa i de través damunt la sella ?) i d'aquesta manera anaren avançant fins a terra [ferma]. El corrent va arrossegar de dalt de llurs cavalls l'Indriði de Rauðsgil i en Sigurður de Kálfanes, però hom els salvà. Quan el bisbe va sortir de dins el riu, va dir que mai més no tornaria a travessar un riu igual d'impracticable que aquell (vocabulari: #1. snara: Cf. Baetke 19874, pàg. 581: <...> unp. snaraði biskup af baki der Bischof wurde vom Pferd gerissen; )
♦ → árstraumur “corrent del riu”
♦ → golfstraumurinn “corrent del Golf”
♦ → hafstraumur “corrent oceànic”
♦ → loftstraumur “corrent d'aire, corrent de vent”
♦ → sjávarstraumur “corrent marí”
♦ → útfallsstraumur “corrent del reflux”
2. (rafstraumurcorrent m, corrent f (Mall.) (elèctrica)
♦ → jafnstraumur “corrent continu”
♦ → riðstraumur “corrent altern”
3. (koma, aðsókntorrentada f (gran afluència de gent)
♦ straumur af fólki: <FIGun flux de gent, una gentada
♦ stöðugur straumur af fólki: una afluència gran i incessant de gent
4. straumar <m.pl strauma>: (sjávarföllmarees f.pl (de la mar)
♦ skiptir straumum: la direcció del corrent de la marea canvia
þá svarar Þórir og segir að hann vill að þeir fari upp á eyna og skipti fengi sínu. Gunnsteinn segir að þá skipti straumum og mál væri að sigla. Síðan draga þeir upp strengi sína: aleshores en Þórir li va respondre dient que volia que baixessin a l'illa per fer-hi el repartiment del botí. En Gunnstein li va dir que en aquell moment hi havia el reflux i que era l'hora (temps, moment) de fer-se a la mar. Tot seguit amollaren les amarres (vocabulari: #1. mál: Cf. Baetke 19874, pàg. 401: <...> 3. (richtige, geeignete) Zeit, Zeitpunkt; )

straum·vaki <m. -vaka, -vakar>:
<ELECTRelement elèctric

straum·vatn <n. -vatns, -vötn>:
1. (rennandi vatnaigua f corrent (aigua no estancada, que corre)
♦ snúa við í miðju straumvatninu: <LOC FIGdeixar una cosa a mig fer, deixar-ho estar a mig fer (especialment quan el que es deixa fer ha començat bé)
2. (vatnsfallriu m (corrent d'aigua)
<strangt straumvatn: torrent m [ràpid]
Davíð fór þá með sína menn þar til er þeir komu at einu strǫngu straumvatni er hét Besór, þar námu þeir stað mœddir af mikilli gǫngu. Síðan sótti Davíð yfir ána með fjǫgur hundruð manna en tvau hundruð máttu eigi fylgja honum fyrir þrautleika: llavors en David va marxar amb els seus homes fins que arribaren a un riu d'aigües turbulentes que es deia Besor. Allà hi feren parada, esgotats de la llarga marxa. Després, en David va passar el riu amb quatre-cents homes, però dos-cents no l'hi pogueren seguir a causa de llur exhauriment

straum·vendir <m. -vendis, -vendar>:
<ELECTRcommutador m

straum·þungi <m. -þunga, no comptable>:
corrent [molt] fort
Þú varpaðir mér niður á hyldýpi (mət͡sūˈlāh,   מְצוּלָה) á reginhafi, straumþunginn (wə-nāˈhār,   וְנָהָר) umlukti mig, allar bylgjur þínar og boðaföll gengu yfir mig: em vares llançar dins l'abisme profund enmig de la gran mar, el fort corrent em va envoltar, totes les teves onades i els vostres rompents passaren sobre meu

straum·þungur, -þung, -þungt <adj.>:
de corrent [molt] fort
lætur Drottinn hið stríða og straumþunga (ʔɛθ־ˈmēi̯   ha-nnāˈhār   |   hā-ʕăt͡sūˈmīm   wə-hā-rabˈbīm,   אֶת-מֵי הַנָּהָר, הָעֲצוּמִים וְהָרַבִּים) Efrat belja yfir þá, Assýríukonung og allan hans her. Það mun brjótast úr farvegi sínum og flóa yfir alla bakka: Jahvè farà bramular sobre ells -el rei d'Assíria i tot el seu exèrcit- l'Eufrat de corrent poderós i aigües impetuoses. Desbordarà fora del seu llit i inundarà totes les seves ribes

straum·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec m arlequí (ocell Histrionicus histrionicus)

strauning <f. strauningar, no comptable>:
planxat m

strau·sykur <m. -sykurs, no comptable>:
sucre m en pols

strau·vél <f. -vélar, -vélar>:
calandra f

strax <adv.>:
1. <GEN = undir einsimmediatament, ara mateix, de seguida, totd'una (Mall.)
♦ ég kem rétt strax: vinc ara mateix
♦ farðu strax héðan: vé-te'n immediatament d'aquí
♦ komdu strax hingað: vine aquí ara mateix
2. (nú þegarja (indicant la realització d'un fet abans del previst)
♦ ertu kominn strax?: ja has arribat?
3. strax og <+ ind.>: <conj. temp.> de seguida que <+ ind.>, totd'una que <+ ind.> (Mall.)

strá <n. strás, strá. Gen. pl.: stráa; dat.pl.: stráum (o: <> strám)>:
1. (grasstrábri m (d'herba)
og er menn spurðu af landinu, þá lét Flóki illa yfir, en Herjólfur sagði kost og löst af landinu, en Þórólfur kvað drjúpa smjör af hverju strái á landinu, því er þeir höfðu fundið; því var hann kallaður Þórólfur smjör: i quan la gent els feia preguntes sobre aquella terra, en Flóki en parlava malament, però en Herjólfur en contava les coses bones i les dolentes, però en Þórólfur deia que la mantega degotava de cada bri d'herba d'aquella terra que havien descobert. Per aquestà raó [de llavors ençà] li posaren el malnom de Þórólfur mantega
þeir sá vindi, og storm skulu þeir uppskera, útsæði sem ekkert strá (qāˈmāh,   קָמָה) sprettur upp af og ekkert korn fæst úr, og ef nokkuð fengist úr því, mundu útlendingar gleypa það: han sembrat vent i colliran una tempesta, semença de la qual no brostarà cap bri i de la qual no sortirà cap gra; i si en sortia res, els estrangers s'ho empassaran
sjálfkrafa ber jörðin ávöxt, fyrst stráið (ὁ χόρτος -όρτου:   πρῶτον χόρτον), þá axið og síðan fullvaxið hveiti í axinu: la terra dóna tota sola, per ella mateixa, el seu fruit: primer el bri d'herba, després, l'espiga, després, el blat granat dins l'espiga
♦ á hverju strái: <LOC FIGpertot (lit.: ‘a cada bri d'herba’)
♦ → grasstrá “bri d'herba”
♦ → heystrá “bri de fenàs”
2. (hálmstrápalla f (tija o tiges dels cereals, després de batre)
þá hjó Drottinn höfuð og hala af Ísrael, pálmagrein og strá (ʔaɣˈmōn ~ אַגְמוֹן:   wə-ʔaɣˈmōn,   וַאַגְמוֹן) á sama degi: aleshores Jahvè tallà d'Israel cap i cua, palma i palla en un dia
hversu oft verða þeir sem strá (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   kə-ˈθɛβɛn,   כְּתֶבֶן) fyrir vindi og sem sáðir, er stormurinn feykir burt?: que d'espesses vegades seran esbufats com la palla pel vent, i com el boll, esventat per la tempesta?
Hann metur járnið sem strá (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   lə-ˈθɛβɛn,   לְתֶבֶן), eirinn sem maðksmoginn við: estima el ferro com palla, l'aram com fusta corcada
tilsjónarmenn Ísraelsmanna gengu þá fyrir Faraó, báru sig upp við hann og sögðu: "Hví fer þú svo með þjóna þína? Þjónum þínum eru engin strá (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   ˈtɛβɛn,   תֶּבֶן) fengin, og þó er sagt við oss: ,Gjörið tigulsteina.' Og sjá, þjónar þínir eru barðir og á þitt fólk sök á þessu." En hann sagði: "Þér eruð latir og nennið engu! Þess vegna segið þér: ,Látum oss fara og færa Drottni fórnir.' Farið nú og erfiðið! Og engin strá (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   wə-ˈθɛβɛn,   וְתֶבֶן) skal fá yður, en þó skuluð þér inna af hendi hina ákveðnu tigulsteina": els inspectors dels israelites van presentar-se aleshores davant el Faraó, s'acusaren davant ell tot dient-li: “Per què tractes així els teus servidors? No han donat gens de palla als teus servidors encara que ens han dit ‘Feu toves!’ I guaita, peguen als teus servents i el teu poble en té la culpa”. Però el faraó li digué: “Sou peresossos i no voleu fer res! Per això dieu: ‘Anem i presentem ofrenes a Jahvè’. Ara, aneu a treballar! I no us donaran gens de palla, i baldament, elaborareu les toves acordades”
þá fór fólkið víðsvegar um allt Egyptaland að leita sér hálmleggja (qaʃ,   קַשׁ) til að hafa í stað stráa (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   la-tˈtɛβɛn,   לַתֶּבֶן). En verkstjórarnir ráku eftir þeim og sögðu: "Ljúkið dag hvern við yðar ákveðna dagsverk, eins og meðan þér höfðuð stráin (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   ha-tˈtɛβɛn,   הַתֶּבֶן)." Og tilsjónarmenn Ísraelsmanna, sem verkstjórar Faraós höfðu sett yfir þá, voru barðir og sagt við þá: "Hví hafið þér eigi lokið við yðar ákveðna tigulgerðarverk, hvorki í gær né í dag, eins og áður fyrr?": aleshores el poble es va escampar per tot l'Egipte per cercar tiges de rostoll en lloc de palla. I els capatassos els empenyien dient-los: “Acabeu cada dia la tasca diària acordada com quan teníeu palla”. I pegaven als inspectors dels israelites, que els capatassos del Faraó havien posat sobre ells, i els deien: “Per què no vòreu acabar ahir la quantitat diària de toves imposada ni tampoc avui com fèieu abans?”
þá gengu verkstjórar fólksins og tilsjónarmenn þess út og mæltu þannig til fólksins: "Svo segir Faraó: ,Ég læt eigi fá yður nein hálmstrá (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   ˈtɛβɛn,   תֶּבֶן). Farið sjálfir og fáið yður strá (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   ˈtɛβɛn,   תֶּבֶן), hvar sem þér finnið, en þó skal alls ekkert minnka vinnu yðar'": aleshores els capatassos del poble i els seus inspectors sortiren i parlaren així al poble: “Així diu el faraó: ‘No faró que us donin gens de palla. Aneu vosaltres mateixos a procurar-vos-en on en pugueu trobar, i, malgrat tot, no us reduiran gens ni mica la vostra feina’”
sama dag bauð Faraó verkstjórum þeim, er settir voru yfir fólkið, og tilsjónarmönnum þess og sagði: "Upp frá þessu skuluð þér eigi fá fólkinu hálmstrá (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   ˈtɛβɛn,   תֶּבֶן) til að gjöra tigulsteina við, eins og hingað til. Þeir skulu sjálfir fara og safna sér stráum (ˈtɛβɛn ~ תֶּבֶן:   ˈtɛβɛn,   תֶּבֶן), en þó skuluð þér setja þeim fyrir að gjöra jafnmarga tigulsteina og þeir hafa gjört hingað til, og minnkið ekki af við þá, því að þeir eru latir. Þess vegna kalla þeir og segja: ,Vér viljum fara og færa fórnir Guði vorum.' Það verður að þyngja vinnuna á fólkinu, svo að það hafi nóg að starfa og hlýði ekki á lygifortölur": aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos que havien estat posats sobre el poble i als seus inspectors tot dient-los: “D'ara endavant ja no donareu palla a la gent per fer-hi toves com fins ara. Que vagin ells mateixos a aplegar-ne. I tanmateix, imposeu-los que facin exactament la mateixa quantitat de toves que han fet fins ara i no els en rebaixeu la quantitat perquè són peresossos. És per això que criden ‘Anem a presentar ofrenes al nostre Elohim’. Cal que afeixugueu el treball de la gent a fi que estigui prou ocupada i no donaran orella a paraules de mentida”
eins og eldstungur sleikja upp stráin (qaʃ,   קַשׁ) og hey (ħăˈʃaʃ ~ חֲשַׁשׁ:   wə-ħăˈʃaʃ,   וַחֲשַׁשׁ) hverfur í loga mun rót þeirra fúna og sproti þeirra feykist sem ryk. Því að þeir hafa hafnað leiðsögn Drottins allsherjar og forsmáð orð Hins heilaga í Ísrael: com llengües de foc llepen els brins de palla i el fenàs desapareix en la flamarada, així llur arrel es podrirà i llur brotó serà esventat com pols. Car han rebutjat el guiatge de Jahvè Cevaot i menyspreat la paraula del Sant d'Israel
ég mun því dreifa yður eins og stráum (qaʃ ~ קַשׁ:   kə-ˌqaʃ־ʕōˈβēr,   כְּקַשׁ-עוֹבֵר) sem fjúka undan eyðimerkurvindinum: us escamparé com la palla que vola quan bufa el vent del desert
fyrir því, eins og eldsloginn eyðir stráinu (qaʃ,   קַשׁ) og heyið hnígur í bálið, svo skal rót þeirra fúna og blóm þeirra feykjast sem ryk, af því að þeir hafa hafnað lögmáli Drottins allsherjar og fyrirlitið orð Hins heilaga í Ísrael: per això, així com la llengua de foc devora la palla i el fenc desapareix en la foguera, així es podrirà llur arrel i llur flor serà esbufada com la pols perquè han rebutjat la llei de Jahvè-Cevaot i han menyspreat la paraula del Sant d'Israel
♦ → hálmstrá “bri de palla”
3. (sefstrá, reyrvöndurcanya borda, senill m (planta gramínia)
♦ vera eins og blaktandi strá: <LOC FIGésser com una fulla a mercè del vent
♦ vera eins og strá í vindi: <LOC FIGésser com fullaraca a mercè del vent, ésser com una canya sacsejada pel vent (estar molt feble)
♦ gera e-n sem strá í vindi: fer que algú sigui talment un bri de palla esbufat pel vent
hver vakti þann í austri sem hlýtur sigur í hverju spori, leggur undir sig þjóðir og steypir konungum? Sverð hans gerir þær að dufti og bogi hans gerir þær sem strá í vindi (qaʃ ~ קַשׁ:   kə-ˌqaʃ   nidˈdāφ   qaʃˈt-ō,   כְּקַשׁ נִדָּף קַשְׁתּוֹ)qui ha suscitat de l'orient aquell que guanya una victòria a cada passa, que sotmet nacions i enderroca reis? La seva espasa les redueix a pols i el seu arc en fa talment brins de palla esbufats pel vent
♦ → sefstrá “jonc”
4. (kornhá, hálmleggurrostoll m (tiges dels cereals després de segar-los)
Þorgils spratt upp og mælti: „Mjög vilja mig öll strá stanga“ og laust Ólaf með stálhúfunni (SS II, cap. 388, p. 590): en Þorgils es va posar dret d'un bot i digué: “Tot es confabula contra mi!” i va pegar-li un cop a l'Olau amb el seu capell de ferro (#1. Cf. Baetke 19874, pàg. 600: ǫll strá vilja oss stanga (eig. jeder Strohhalm will uns stechen) alles verschwört sich gegen uns; #2. stálhúfa: atès que l'acció s'esdevé l'any de 1252, tradueixo el mot: stálhúfa amb el nostre: capell de ferro)
♦ stingandi strá: rostoll punxant
jafnvel hindin í haganum yfirgefur nýborinn kálf því að hvergi sést stingandi strá ( ~ :   kī   lɔʔ־hāˈʝāh   ˈdɛʃɛʔ, כִּי לֹא-הָיָה, דֶּשֶׁא)fins i tot la cérvola al pastiu abandona el seu cervató nounat per tal com enlloc no s'hi veu ni rostoll punxant (o: ni un bri d'herba)
5. (nástrá, líkstráestrament mortuori, fenàs mortuori (fenàs sec o jaç de fenàs sec damunt el qual descansava el cos del finat mentre hom el vetllava & fenàs de llit mortuori, damunt el qual s'era produïda la mort)
ǫllum lengri ǀ var sú in eina nótt, ǁ er ek lá stirðr á stráum; ǁ þat (var.: þá) merkir þat, ǀ er Guð mælti, ǁ at maðr er moldu samr: aquella única nit que, ert, vaig jaure estès damunt la palla de fenàs, fou més llarga que totes [les altres]. Això simbolitza el que Déu va dir: que l'home és el mateix que la pols (l'autor del poema, inicia el relat, en primera persona, de l'experiència de la seva mort i estada a l'altre món. En aquesta estrofa hi descriu el patiment que li provoca la mort: la primera nit després de mort és la pitjor nit que hagi passat mai; l'autor del poema, en la construcció del relat de la seva experiència a l'altre món, recorre a una simbologia tan extremadament complexa que el poema és de molt difícil lectura i interpretació)

strá <strái ~ stráum | stráði ~ stráðum | stráðe-u>:
escampar una cosa, espargir una cosa
hann stráir (ʃāˈlaχ ~ שָׁלַךְ:   maʃˈlīχ   qarˈħ-ō   χə-φitˈtīm,   מַשְׁלִיךְ קַרְחוֹ כְפִתִּים) hagli sínu eins og brauðmylsnu, hver fær staðist frost hans?: espargeix la seva calamarsa com molles de pa. Qui pot suportar (resistir) la seva fredor?
loks kom sá er fékk eina talentu, og sagði: ,Herra, ég vissi, að þú ert maður harður, sem uppsker þar, sem þú sáðir ekki, og safnar þar, sem þú stráðir (διασκορπίζειν:   διεσκόρπισας) ekki: finalment s'hi presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: »Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat
og húsbóndi hans sagði við hann: ,Illi og lati þjónn, þú vissir, að ég uppsker þar, sem ég sáði ekki, og safna þar, sem ég stráði (διασκορπίζειν:   διεσκόρπισα) ekki: però el seu amo li va respondre: »Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat
♦ strá e-u á e-ð ~ e-n ~ sig: espargir una cosa sobre una cosa ~ sobre algú ~ sobre si mateix
hann lét flytja aséruna burt úr musteri Drottins, út fyrir Jerúsalem, og brenndi hana í Kídrondal, muldi hana mjölinu smærra og stráði (ʃāˈlaχ ~ שָׁלַךְ:   wa-ʝaʃˈlēχ   ʔɛθ־ʕăφāˈrā-ḥ   ʕal־ˈqɛβɛr   bəˈnēi̯   hā-ˈʕām,   וַיַּשְׁלֵךְ, אֶת-עֲפָרָהּ, עַל-קֶבֶר, בְּנֵי הָעָם) duftinu á grafir múgamanna: féu treure del temple de Jahvè l'aixerà, fora de Jerusalem, i la va cremar a la vall de Quidró, la va moldre i n'escampà la pols sobre les tombes del poble comú
ölturu Baalanna voru rifin niður að honum ásjáandi, og sólsúlurnar, er á þeim voru, hjó hann sundur, og asérurnar og skurðgoðin og líkneskin braut hann sundur og muldi þau, og stráði (zāˈraq ~ זָרַק:   wa-hēˈδaq   wa-i̯ʝizˈrɔq   ʕal־pəˈnēi̯   ha-qqəβāˈrīm   ha-zzɔβəˈħīm   lā-ˈhɛm,   וְהֵדַק, וַיִּזְרֹק עַל-פְּנֵי הַקְּבָרִים, הַזֹּבְחִים לָהֶם) duftinu á grafir þeirra, er höfðu fært þeim fórnir: els altars dels Baals foren demolits davant ell, i tallà a trossos els pilars que hi havia damunt ells, consagrats al sol, i esmicolà i polvoritzà les aixeràs i els ídols i les estàtues i n'escampà la pols sobre els sepulcres dels qui els havien fet ofrenes
fjöldamargir breiddu klæði sín á veginn, en aðrir hjuggu lim af trjánum og stráðu (στρωννύναι :   καὶ ἐστρώννυον ἐν τῇ ὁδῷ) á veginn: la major part de la multitud estengueren llurs vestis pel camí; i d'altres tallaren branques dels arbres i els escamparen pel camí
blóð hafra og nauta og askan af kvígu, stráð (ῥαντίζειν ~ ῥαντίζων ῥαντίζουσα ῥαντίζον:   καὶ σποδὸς δαμάλεως ῥαντίζουσα τοὺς κεκοινωμένους) á menn, er óhreinir hafa gerst, á að helga þá svo að þeir verði hreinir hið ytra: la sang dels bocs i dels toros i la cendra de vedella, espolsada sobre els que s'han fet impurs, els ha de santificar a fi que es purifiquin exteriorment (per defora, corporalment)
ef blóð hafra og nauta og askan af kvígu, stráð á menn, er óhreinir hafa gjörst, helgar til ytri hreinleika: si la sang dels bocs i dels toros i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui s'han fet impurs, els santifica i purifica corporalment...
♦ strá salti á matinn [sinn]: posar-se sal [amb el saler] al menjar
♦ strá e-u í e-ð: espargir una cosa sobre una cosa ~ sobre algú ~ sobre si mateix
sjá, ég hegg af yður arminn og strái (zāˈrah ~ זָרַה:   wə-zēˈrīθī   ˈφɛrɛʃ   ʕal־pənēi̯-ˈχɛm,   וְזֵרִיתִי פֶרֶשׁ עַל-פְּנֵיכֶם) saur framan í yður, saurnum frá hátíðafórnunum, og varpa yður út til hans: us tallaré el braç i escamparé excrements per la vostra cara, els excrements de les víctimes de les vostres celebracions festives i us llençaré a ell
♦ strá sandi í augu e-s: <LOC FIGllançar sorra als ulls d'algú (slá ryki í augu e-s)
♦ strá e-u yfir e-ð: espargir una cosa sobre una cosa ~ sobre algú ~ sobre si mateix
í tjaldi hans býr það, sem eigi er hans, brennisteini er stráð (zāˈrah ~ זָרַה:   ʝəzɔˈrɛh   ʕal־nāˈwē-hū   ɣāˈφrīθ,   יְזֹרֶה עַל-נָוֵהוּ גָפְרִית) yfir bústað hans. Að neðan þorna rætur hans, að ofan visna greinar hans: viurà a la seva tenda allò que no és d'ell; li escamparan sofre damunt la seva casa. A baix, les seves arrels s'assecaran, i a dalt, les seves branques se semaran
því næst herjaði Abímelek á borgina allan þann dag og vann borgina, og drap fólkið, sem í henni var; braut síðan niður borgina og stráði (zāˈrah ~ זָרַה:   wa-i̯ʝizrāˈʕɛ-hā   ˈmɛlaħ,   וַיִּזְרָעֶהָ, מֶלַח) yfir hana salti: tot seguit, l'Abimèlec va estar lluitant contra la ciutat tot lo dia, i la va conquerir i va matar la gent que s'hi trobava. Després va esbucar la ciutat i espargí sal sobre ella
en húsfreyja tók dúk og breiddi yfir brunninn og stráði (ʃāˈtˤaħ ~ שָׁטַח:   wa-ttiʃˈtaħ   ʕāˈlā-u̯   hā-riˈφōθ,   וַתִּשְׁטַח עָלָיו, הָרִפוֹת) yfir grjónum, að eigi skyldi á bera: la mestressa va agafar unes estovalles, les estengué sobre la boca de la cisterna i escampà gra trillat a fi que hom no sospités de res
♦ strá sandi yfir e-ð ~ á e-ð: escampar sorra per
♦ strá ösku yfir e-ð ~ e-n ~ sig: tirar cendra sobre una cosa ~ algú ~ tirar-se cendra al cap
þegar Mardokaí komst að raun um það sem orðið var reif hann klæði sín, bjó sig hærusekk og stráði (καταπάττειν:   καὶ κατεπάσατο σποδὸν) yfir sig ösku. Hann hljóp út og eftir aðalgötu borgarinnar og hrópaði hástöfum: „Þeir ætla að eyða saklausri þjóð“: quan en Mardoqueu sabé tot el que havia passat, s'esquinçà els vestits i es vestí de sac de burell i es tirà cendra a sobre. I va sortir i caminava pel carrer major de la ciutat cridant fort: “Volen destruir un poble innocent!”
þegar prestarnir voru farnir út lagði konungur matinn fram fyrir Bel. Þá lét Daníel þjóna sína sækja ösku og stráði (κατεστρώκειν  /  καθιστάναι:   καὶ ἐπέταξεν Δανιὴλ τοῖς παιδαρίοις αὐτοῦ καὶ ἤνεγκαν τέφραν καὶ κατέστρωσαν (κατέσησαν) ὅλον τὸν ναὸν ἐνώπιον τοῦ βασιλέως μόνου·) henni yfir allt gólf hofsins að konungi einum ásjáandi. Gengu þeir síðan út, lokuðu dyrunum og innsigluðu þær með innsigli konungs og fóru þaðan: quan, doncs, els sacerdots hagueren sortit, el rei va servir el menjar al Bel. Aleshores en Daniel féu anar a cercar cendra als seu sservents i l'espargí per tot el terra del temple en presència del rei sol. Després sortiren, tancaren les portes i les segellaren amb l'anell del rei i se'n van anar d'allà
♦ strá e-u út: escampar una cosa
hann gefur snjó eins og ull, stráir út (pāˈzar ~ פָּזַר:   kəˈφōr   kā-ˈʔēφɛr   ʝəφazˈzēr,   כְּפוֹר, כָּאֵפֶר יְפַזֵּר) hrími sem ösku: dóna neu com [flocs de] llana, escampa el gebre com cendra
♦ strá e-u út um allt: <LOC FIGesbombar una cosa, escampar una cosa als quatre vents

strá·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
galega f, ruda f de cabra, lilà francès (planta Galega officinalis)
♦ → læknastrábelgur “galega”
♦ → læknabelgur “galega”

strá·drepa <-drep ~ -drepum | -drap ~ -drápum | -drepiðe-ð ~ e-n>:
destrossar algú ~ una cosa, fer algú ~ una cosa [a] peces (fer a trossos, esbocinar, desfer & delmar, massacrar)
og hann hugsaði: "Þó að Esaú (Essau) ráðist á annan flokkinn og strádrepi (nāˈχāh ~ נָכָה:   wə-hikˈkā-hū,   וְהִכָּהוּ) hann, þá getur samt hinn flokkurinn komist undan": i va pensar: “Encara que l'Esaú (Essau) ataqui un dels dos grups i el destrossi (massacri), l'altre grup, tanmateix, es podrà escapar

stráður, stráð, stráð <adj.>:
escampat -ada
♦ stráður e-u: escampat de..., sembrat de...
vegurinn er þyrnum stráður: el camí està sembrat d'espines

strá·fella <-felli ~ -fellum | -felldi ~ -felldum | -fellte-n>:
destrossar algú, fer a trossos algú
þegar þeir komu að herbúðum Ísraels gerðu Ísraelsmenn útrás og hjuggu Móabíta niður eða hröktu þá á flótta. Ísraelsmenn eltu Móabíta uppi og stráfelldu (nāˈχāh ~ נָכָה: var. וַיַּכּוּ-בָהּ:   wa-i̯ʝāβō־ˈβā-ḥ   wə-hakˈkōθ   ʔɛθ־mōˈʔāβ,   וַיָּבֹו־בָ֔הּ וְהַכֹּ֖ות אֶת־מֹואָֽב) þá: quan arribaren al campament d'Israel, els israelites feren una sortida i abateren els moabites o els varen fer fugir. Els israelites empaitaren els moabites i els delmaren
en menn Makkabeusar ákölluðu Guð og báðu hann að veita sér fulltingi í baráttunni. Síðan gerðu þeir árás á virki Ídúmea og náðu því á sitt vald eftir snarpa atlögu. Þeir brutu þá á bak aftur sem voru til varnar á virkismúrunum, stráfelldu (κατασφάζειν:   κατέσφαζόν τε τοὺς ἐμπίπτοντας, ἀνεῖλον δὲ οὐχ ἧττον τῶν δισμυρίων) alla sem fyrir þeim urðu og grönduðu ekki færri en tuttugu þúsundum: i els homes d'en Macabeu invocaren Déu i li pregaren que els ajudés en la batalla. Tot seguit, iniciaren un atac contra les fortificacions dels idumeus i les prengueren després d'un atac coratjós. Sotmeteren els qui es trobaven a dalt les murades per defensar-les, massacraren tots els qui se'ls posaven al davant i en mataren no menys de vint mil

strá·hattur <m. -hatts, -hattar>:
barret m de palla, capell m de palla (Bal.)

strá·heill, -heil, -heilt <adj.>:
(heill og óskaddaðurintacte -a (dit d'objecte no gens fet malbé, en bon estat absolut)

stráka·pör <n.pl -para>:
pillastrades f.pl (entremaliadures de marrecs)

strák·hnokki <m. -hnokka, -hnokkar>:
marrec m (vailet, petit galifardeu)

strák·hvolpur <m. -hvolps, -hvolpar>:
bordegàs m, xicotàs m, al·lotot m (Mall.)

strá·kofi <m. -kofa, -kofar>:
barraca m de fang i palla, cabana f de fang i palla (esp. la de molts poblats indígenes d'Àfrica)

strák·skapur <m. -skapar, no comptable>:
entremaliadura f, criaturada f

stráks·legur, -leg, -legt <adj.>:
que sembla un xicotot o fa coses de xicotot

strákur <m. stráks, strákar>:
1. <(flækingurrodamon m (vagabund)
2. (ungur maðurnoi m, xicot m, al·lot m (Mall.) (home jove)
við erum 2 23 ára strákar sem erum að flytja til Mæorku í byrjun Janúar: som dos nois de vint-i-tres anys que a començament de gener vindrem a viure a Mallorca
3. (pilturxicotàs m, al·lotàs m (Mall.) (home jove en l'edat de l'ase)
♦ sitja á strák sínum: <LOC FIG = halda aftur af sérfer bondat, fer bonda (Mall.) (contenir-se, deixar de fer trapelleries; també en sentit figurat)
♦ það er [mikill] strákur í honum: <LOC FIGnomés fa xicotades (com les solen fer els nois de 12 a 14 anys si fa no fa)
4. (smástrakur & sonurvailet (o: noiet) m (noi & fill mascle)
♦ ég á fjóra stráka: tinc quatre vailets
♦ → smástrákur “noiet”

strá·kústur <m. -kústs, -kústar>:
raspall m escombra

strá·motta <f. -mottu, -mottur. Gen. pl.: -motta o: -mottna>:
estoreta f de palla

strá·stakkur <m. -stakks, -stakkar>:
paller m

strá·sykur <m. -sykurs, no comptable>:
sucre m en pols

strá·þak <n. -þaks, -þök>:
sostre m de palla, canya o senill

strá·þakinn, -þakin, -þakið <adj.>:
[re]cobert -a de senill

< streða¹ <streð ~ streðum | strað ~ struðum | stroðið>:
variant arcaica de serða ‘cardar, boixar’
♦ streða e-n: cardar [amb] algú, boixar amb algú

streða² <streða ~ streðum | streðaði ~ streðuðum | streðað>:
pencar, treballar amb duresa
♦ streða við e-ð: escarrassar-se amb una cosa

streita <f. streitu, no comptable>:
1. (stressestrès m (estat de tensió, especialment mental, degut a una situació determinada)
2. (deilagran esforç m (afany, fet de maldar per una cosa)
♦ halda e-u til streitu: no desistir en el seu afany, continuar fent una cosa de manera incansable
♦ halda máli til streitu: defensar una causa fins a l'extrem

streitast <streitist ~ streitumst | streittist ~ streittumst | streist>:
maldar, esforçar-se
þeir kváðu hann verðan vera að hafa ef hann léki það og jáðu því allir. Urðarköttur var í skinnstakki og söluvoðarbrókum og allt af neðan. Gekk hann berfættur hvern dag. Hann hafði snæri um sig hvern dag og hettu sína yfir utan. Hann hleypur út í lárnar og bregður í fiskinn öðrum enda á snærinu en annan hefir hann um herðar sér, streitist nú mjög og gengur stundum á en stundum ekki. Allir horfðu á og hlæja að honum. Hann fer ekki að því. Svo lengi sem hann hefir að verið gengur honum betur og betur þar til er hann fær upp dregið. Var þar bratt er hann fór upp. Síðan hljópu þeir að og tóku af honum fiskinn og vilja eigi halda við hann en hann undi illa við. Fór hann og sagði Brettingssonum og bað þá duga sér. Þeir gengu þegar til fiskimanna og báðu þá lausan láta fiskinn og halda sammæli við Urðarkött. Þótti öllum hann vel hafa til unnið og þó með ólíkindum. Varð svo með atgangi þeirra að hann nær fiskinum og verður feginn mjög, streitist nú af nýju við fiskinn og dregur heim í tún til Syrpu fóstru sinnar. Hann færir þeim fiskinn. Urðu þau stórlega fegin: els pescadors digueren que s'hauria ben merescut el peix si ho aconseguia i tots ells s'avingueren a donar-l'hi. L'Urðarköttur duia una samarra de pell, uns calçons de sòluvad, una mena de burell gros, i anava descalç. Anava descalç sempre. Sempre solia dur una corda enrevoltillada pel cos, que quedava amagada pel caperó. Va entrar dins l'aigua soma i va fermar un cap de la corda al peix, se la va passar per damunt l'espatlla i es va posar a estirar-lo amb grans esforços. L'estirava una mica i s'aturava i llavors tornava a estirar-lo una mica. Tothom el mirava i se'n reien, però ell no hi va parar esment mentre estigué estirant-lo. A poc a poc ho va anar aconseguint i al final, realment va aconseguir de treure el peix a fora de l'aigua. L'indret on ho va fer era empinat. Els pescadors varen córrer cap a ell, li agafaren el peix i no estaven disposats a atenir-se al que havien acordat. L'Urðarköttur s'ho va prendre molt malament; se'n va anar i va contar el que havia passat als fills d'en Brettingur demanant-los que intervinguessin en favor seu. Ells anaren totd'una a veure els pescadors i els pregaren que amollessin el peix i mantinguessin l'acord que havien fet amb l'Urðarköttur. Tots convingueren que el vailet s'hi havia esforçat tant que gairebé no era creguedor, de manera que l'Urðarköttur, amb llur intervenció, va acabar obtenint el peix, de la qual cosa n'estigué molt content. Es va tornar a escarrassar amb el peix i el va arrossegar fins al tún, la prada tancada del mas de la Syrpa, la seva fóstra. Va donar el peix al Gestur i la Syrpa que en tingueren una gran alegria
♦ streitast á móti e-u: resistir-se a una cosa
Drottinn Guð opnaði eyra mitt og ég streittist ekki á móti (wə-ʔānɔˈχī   lɔʔ   māˈrīθī,   וְאָנֹכִי לֹא מָרִיתִי), færðist ekki undan: el Senyor Jahvè m'ha obert l'orella, i jo no m'he resistit, no m'hi he refusat
konungr mælti: "Lítt er á tekit, Hástigi, er þú lætr barn þetta svá lengi streitast á móti þér": el rei li va dir: “Hástigi, [en aquest combat] poc afany s'hi posa (?) si deixes que aquest infant se't resisteixi tant de temps” (vocabulari: #1. taka lítt á e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 642: taka lítt á e-u wenig auf etwas eingehen, wenig angetan, wenig erbaut sein von etwas; )
♦ streitast við e-ð: maldar (o: esforçar-se) amb una cosa
mér varð illa við eigið erfiði sem ég streittist við (ʕāˈmēl ~ עָמֵל:   ʃɛ-ʔăˈnī   ʕāˈmēl   ˈtaħaθ   ha-ʃˈʃāmɛʃ,   שֶׁאֲנִי עָמֵל תַּחַת הַשָּׁמֶשׁ) undir sólinni. Það verð ég að eftirláta þeim manni er kemur eftir mig: m’he corroçat contra la meva pròpia labor (he avorrit el meu propi treball) per la qual m'he esforçat sota el sol. L'hauré de deixar a l'home que em succeirà
njóttu lífsins með konunni, sem þú elskar, alla daga þíns fánýta lífs, sem hann hefur gefið þér undir sólinni, alla þína fánýtu daga því að það er hlutdeild þín í lífinu og það sem þú færð fyrir strit þitt (ʕāˈmāl ~ עָמָל:   ū-βə-ʕăˈmāl-χā,   וּבַעֲמָלְךָ) sem þú streitist (ʕāˈmēl ~ עָמֵל:   ʔăˌʃɛr־ʔatˈtāh   ʕāˈmēl   ˈtaħaθ   ha-ʃˈʃāmɛʃ,   אֲשֶׁר-אַתָּה עָמֵל תַּחַת הַשָּׁמֶשׁ) við undir sólinni: frueix de la vida amb la dona que tu estimes, tots els dies de la teva vida fútil que Ell t'ha donat sota el sol, tots els teus dies fútils, car és la teva partió en la vida i el que reps pel teu escarràs en què tu maldes sota el sol
♦ streitast við að gera e-ð: esforçar-se (o: maldar) a fer una cosa

streittur, streitt, streitt <adj.>:
1. <GENescarrassat -ada
♦ standa streittur við e-ð: escarrassar-se amb una cosa
2. <COL·Lestressat -ada

streitu·fullur, -full, -fullt <adj.>:
estressat -ada

streitu·valdandi, -valdandi, -valdandi <adj.>:
estressant

streitu·valdur <m. -valds, -valdar>:
font f d'estrès

streitu·þol <n. -þols, no comptable>:
tolerància f a l'estrès

strekkingur <m. strekkings, no comptable>:
fort vent
◊ en engill Drottins hafði stigið niður í eldinn til að vera hjá Asarja og félögum hans. Hann hratt (ἐκτινάσσω, ἐξετίναξεν) logunum út úr ofninum svo að innst í honum varð sem í úrsvölum strekkingi (τὸ πνεῦμα -ύματος, ὡς πνεῦμα δρόσου διασυρίζον) . Eldurinn snerti mennina ekki og gerði þeim ekki heldur neitt til miska (παρενοχλέω, παρηνώχλησεν)però l'àngel del Senyor havia davallat a dins el foc per a ésser-hi amb l'Azaries i els seus companys. Va empènyer les flames fora del forn de manera que dins ell s'hi féu com enmig d'un fort vent, fred i humit, i el foc no va tocar-hi aquells homes i [no els féu gens de mal i] ni tan sols els incomodà gens

strekkja <strekki ~ strekkjum | strekkti ~ strekktum | strekkte-ð>:
estirar una cosa perquè quedi tesa
♦ strekkja sig: estendre's, allargar-se
því að Agar heitir í Arabía fjallið Sína og strekkir sig (συστοιχεῖν,   τὸ δὲ Ἁγὰρ Σινᾶ ὄρος ἐστὶν ἐν τῇ Ἀραβίᾳ, συστοιχεῖ δὲ τῇ νῦν Ἰερουσαλήμ, δουλεύει γὰρ μετὰ τῶν τέκνων αὐτῆς) allt þangað sem nú í þennan tíma er Jerúsalem og er í þrælkan með sínum börnum: car la muntanya es diu Hagar a Aràbia i s'estén fins allà on, actualment, hi ha Jerusalem i és en la servitud amb els seus fills

strembinn, strembin, strembið <adj.>:
1. <GENmal de pair, indigest -a
2. (erfiðurdifícil (mal d'entendre o de fer, laboriós, ardu, penós)
3. (skilmálidràstic -a, dur -a (condició)

strendings- <en compostos>:
prismàtic -ica

strendings·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
prismoide m

strendings·flötur <m. -flatar, -fletir>:
superfície prismàtica

strendings·frændi <m. -frænda, -frændur>:
prismatoide m

strendingur <m. strendings, strendingar>:
prisma m
♦ reglulegur strendingur: un prisma regular
♦ → ferstrendingur “quadrat”

strendur:
nom. & ac. pl. de → strönd “costa”

strendur, strend, strent <adj.>:
angular, de caires afilats (o: d'arestes afilades)
♦ strent gler: prisma m
♦ → ferstrendur, ferstrend, ferstrent “quadrat -ada”
♦ → margstrendur,margstrend, margstrent “políedre, polièdric -a”

streng·braut <f. -brautar, -brautir>:
funicular m

strengdur, strengd, strengt <adj.>:
estret -a, tensat -ada
♦ strengdur af hungri: desnodrit

strengja¹ <strengi ~ strengjum | strengdi ~ strengdum | strengte-ð ~ e-n>:
1. <GENtensar una cosa ~ algú
en þá er þeir strengdu (προτείνειν,   προέτειναν) hann undir höggin sagði Páll við hundraðshöfðingjann er hjá stóð: „Leyfist ykkur að húðstrýkja rómverskan mann og það án dóms og laga?“: i quan l'hagueren estirat amb les corretges [per assotar-lo], en Pau digué al centurió allí present: «Que us és permès d'assotar un romà, sense judici ni sentència?»
en svo er sagt, þá er þeir settu Böðvar niður, að Egill var búinn: hosan var strengd fast að beini; hann hafði fustanskyrtil rauðan, þröngvan upphlutinn og lás að síðu; en það er sögn manna, að hann þrútnaði svo, að kyrtillinn rifnaði af honum og svo hosurnar: i es diu que quan varen dipositar el cos d'en Böðvar [dins el túmul funerari] que l'Egill anava abillat d'aquesta manera: duia les calces lligades estretes a les cames, portava un kyrtill vermell de cotó, la part superior del qual se cenyia estretament al cos i es fermava amb vetes pel costat. La gent conta que l'Egill es va inflar tant [pel dolor i la pena que sentia per la mort de son fill] que el kyrtill es va esqueixar i també les calces
♦ strengja sig: estrènyer-se el cos (p.e., amb una faixa, amb un corset per semblar més prim -a, o els pits amb un sostenidor)
♦ strengja sig með lífstykki: estrènyer-se la cintura amb un corset
♦ snúran er strengd: la corda és (o: està) [ben] tibada (o: tesada)
2. (læsatancar en fort una cosa (porta)
♦ strengja aftur dyr: [tornar a] tancar [en fort] una porta
það var eitt kveld er þau sátu í einu lofti þar sem í voru gripir hennar. Hún bað Þorstein kveða nokkuð því að hún hugði bónda sitja við drykk sem hann átti vanda til. Hún strengdi aftur dyrnar. Og er hann hafði kveðið um stund var brotist á hurðina og kallað að upp skyldi láta. Var þar kominn bóndinn með marga sveina. Húsfreyja hafði lokið upp einni stórri kistu og sýndi Þorsteini gripi sína. En er hún kenndi hver var vildi hún ekki lúka upp dyrnar: un vespre seien a la sala de dalt allà on ella guardava els seus objectes de valor. Va demanar al Þorsteinn que li cantés alguna cosa ja que creia que el seu marit es trobava bevent, com solia fer. Va tancar la porta en fort. I quan en Þorsteinn hagué estat cantant una estona, varen pegar estrebades a la porta mentre cridaven que l'obrissin. Era el marit d'ella, que hi havia arribat amb un grup de mossos. La mestressa havia obert una gran caixa per mostrar al Þorsteinn els seus objectes més preuats. Però quan se'n va adonar qui era el que cridava, no li va voler obrir [immediatament] la porta
3. (heitprestar una cosa (jurament)
♦ strengja heit: prestar un jurament [solemne]
♦ strengja þess heit að <+ inf.>fer el jurament (o: la promesa) solemne de <+ inf.>
Haraldur, sonur Hálfdanar svarta, hafði tekið arf eftir föður sinn í Vík austur; hann hafði þess heit strengt að láta eigi skera hár sitt né kemba, fyrr en hann væri einvaldskonungur yfir Noregi; hann var kallaður Haraldur lúfa. Síðan barðist hann við þá konunga, er næstir voru, og sigraði þá, og eru þar langar frásagnir; síðan eignaðist hann Upplönd. Þaðan fór hann norður í Þrándheim og átti þar margar orustur, áður hann yrði einvaldi yfir öllum Þrændalögum: en Haraldur, fill d'en Hálfdan el negre, a la mort de son pare havia pres possessió de la seva heretat a Vík, a l'est. Havia fet la promesa que no es faria tallar ni pentinar els cabells fins que fos rei únic de Noruega. Li deien Haraldur lúfa, ço és, Haraldur Garbuix. Llavors va lluitar contra els reis dels paæsos noruecs més propers al seu territori i els va vèncer i d'aquests fets n'hi ha llargs relats. Després es va annexionar els Upplönd, les terres altes de Noruega. D'aqué es va dirigir cap al nord, a Þrándheimur on hi lliurà mantes batalles abans de convertir-se en senyor únic de tots dos Þrændalög[, el del nord i el del sud]
♦ stíga á stokk og strengja heit: fer una promesa solemne
♦ stíga á stokk og strengja þess heit að <+ inf.>fer la promesa solemne de <+ inf.>

strengja² <strengja ~ strengjum | strengjaði ~ strengjuðum | strengjaðe-ð>:
(setja strengcordar una cosa (posar corda a instrument musical)
♦ strengja hljóðfæri: cordar un instrument musical

strengja·brúða <f. -brúðu, -brúður. Gen. pl.: -brúða o: -brúðna>:
<GEN & FIGtitella f, tereseta f (Mall.)

-strengjaður, -strengjuð, -strengjað <adj.>:
<MÚS-cord -a (sufixoide emprat per a indicar el nombre de cordes d'un instrument de música)
♦ → áttstrengjaður “octacord -a”
♦ → tístrengjaður “decacord -a”

strengja·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<FÍSteoria f de cordes

strengja·hljóðfæri <n. -hljóðfæris, -hljóðfæri>:
instrument m de corda

strengja·hljómsveit <f. -hljómsveitar, -hljómsveitir>:
orquestra f de corda

strengja·kvartett <m. -kvartetts, -kvartettar>:
quartet m de corda

strengja·leikur <m. -leiks, no comptable>:
(hljóðfæraslátturso m d'instruments de corda, música f de corda
til söngstjórans. Með strengjaleik (nəɣīˈnaθ, nəɣīˈnāh ~ נְגִינַת, נְגִינָה:   la-mənasˤˈsˤēaħ ‖ bi-nəɣīˈnōθ ‖ mizˈmōr   lə-δāˈwiδ,   לַמְנַצֵּחַ בִּנְגִינוֹת, מִזְמוֹר לְדָוִד). Davíðssálmur: per al mestre de chor, amb so d'instruments de corda. Psalm [del recull] d'en David
strengjaleikur (higgāˈʝōn ~ הִגָּיוֹן:   higgāˈʝōn ‖ ˈsɛlāh,   הִגָּיוֹן סֶלָה). Sela: interludi. Pausa

strengja·steypa <f. -steypu, no comptable>:
formigó pretesat

strengja·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
orquestra f de corda

streng·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
intèrpret m & f d'instruments de corda
söngvarar eru í fararbroddi, þá strengleikarar (mənagˈgēn ~ מְנַגֵּן:   qiddəˈmū   ʃāˈrīm   ʔaˈħar   nɔɣəˈnīm   bə-ˈθōχ   ʕălāˈmōθ   tōφēˈφōθ,   קִדְּמוּ שָׁרִים, אַחַר נֹגְנִים; בְּתוֹךְ עֲלָמוֹת, תּוֹפֵפוֹת) ásamt yngismeyjum er berja bumbur: els cantors obren el seguici, després vénen els tocadors d'instruments de corda ensems amb les donzelles que toquen els tamborins

streng·leikur¹ <m. -leiks, -leikar>:
<LITERlai m
♦ bretónsku strengleikarnir: <LITERels lais bretons
♦ → strandarstrengleikr “lai de la vorera de mar”

< streng·leikur² <m. -leiks, -leikar>:
1. (strengjahljóðfæriinstrument m de corda
allur skrúði þinn angar af myrru, alóe og kassíu, þú gleðst af strengleik (mēn ~ מֵן:   min־ˈhēi̯χəˌlēi̯   ʃēn   minˈnī   ɕimməˈħū-χā,   מִן-הֵיכְלֵי שֵׁן, מִנִּי שִׂמְּחוּךָ) úr fílabeinshöllum: impregna tots els teus guarniments el perfum de la mirra, l'àloe i la càssia, des dels palaus d'ivori t'alegren les arpes
öldungarnir eru horfnir úr borgarhliðunum, æskumennirnir frá strengleikum (nəɣīˈnaθ, nəɣīˈnāh ~ נְגִינַת, נְגִינָה:   ʃāˈβāθū   baħūˈrīm   mi-nnəɣīnāˈθ-ām,   שָׁבָתוּ, בַּחוּרִים מִנְּגִינָתָם)els vells han desaparescut de les portes de la ciutat, els joves ho han fet de les arpes
Drottinn, Guð minn, er styrkur minn. Fætur mína gerir hann fráa sem fætur hindarinnar og leyfir mér að fara um hæðir mínar. Til söngstjórans. Með strengleik mínum (nəɣīˈnaθ, nəɣīˈnāh ~ נְגִינַת, נְגִינָה:   la-mənasˤˈsˤēaħ   bi-nəɣīnōˈθāi̯,   לַמְנַצֵּחַ, בִּנְגִינוֹתָי)Jahvè, el meu Déu, és la meva força. Fa els meus peus lleugers com els de la cérvola i em permet d'anar pels meus turons. Per al mestre de chor. Amb els meus instruments de corda
eins og roðasteinn á innsiglishring af gulli er tónlistarflutningur (τὸ σύγκριμα -ίματος + τὰ μουσικά -ῶν:   σφραγὶς ἄνθρακος ἐπὶ κόσμῳ χρυσῷ σύγκριμα μουσικῶν ἐν συμποσίῳ οἴνου) við samdrykkju. Eins og smaragðsinnsigli greypt í gull er strengleikur (τὸ μέλος -έλεος + τὰ μουσικά -ῶν:   ἐν κατασκευάσματι χρυσῷ σφραγὶς σμαράγδου μέλος μουσικῶν ἐφ’ ἡδεῖ οἴνῳ) með ljúfu víni: com un robí muntat a un anell-segell d'or, així és el so de la música durant un convit. Com un segell de maragda en una muntura d'or, així és el so dels instruments de corda acompanyat d'un vi agradable
2. (strengleikssöngurcançó f [cantada] amb acompanyament de música de corda

< streng·leikur³ <m. -leiks, no comptable>:
(hljóðfæraslátturso m d'instruments de corda, música f de corda (strengjaleikur)

strengsli <n. strengslis, strengsli>:
esqueixall m, tira f [llarga]

strengur <m. strengs (o: strengjar), strengir. Gen. pl.: strengja; dat.pl.: strengjum>:
1. (á hljóðfæri & bogacorda f (d'instrument musical & arc)
♦ drepa strengi [til sláttar]: <† MÚStocar la cítara, arpa etc.
♦ slá (o: leika á) strengi[na]: <MÚStocar les cordes d'un instrument de corda
♦ slá á þá strengi að <+ subj.><LOC FIGfer referència al fet que <+ subj.>
♦ slá á aðra strengi: <LOC FIGcanviar de tema (andere Saiten aufziehen | schlagen)
♦ slá á létta ~ léttari strengi: <LOC FIGafluixar la corda, adoptar un to més conciliador
♦ snerta strengi saman í brjósti e-s: <LOC FIGtocar la corda [sensible] d'algú, emocionar algú
♦ stilla saman strengi sína: <LOC FIGunir forces, treballar plegats
♦ taka í sama streng (o: strenginn)<LOC FIG = samsinna e-u, taka undir e-ðexpressar-se en aquest (o: el) mateix sentit, ésser de la mateixa opinió, expressar una opinió semblant (adoptar una opinió o posició idèntica a la d'un altre) (an demselben Strang ziehen)
2. (ílöng sneið af e-utira f (llenca)
þá ristu þeir Þóroddur í sundur í strengi feldi sína og knýttu saman og gerðu hnoða af endanum og köstuðu upp á skemmugólfið. Það vafðist um örkufót og varð fast: aleshores en Þóroddur i els seus companys esqueixaren llurs feldir en tires o llenques i les nuaren una amb l'altra i a l'extrem hi feren un apilotament i el tiraren al trespol de la skemma; l'apilotament es va enrotllar al voltant del peu d'un cofre i hi quedà agafat
3. (rafmagnsstrengurcable m (elèctric)
4. (akkerisfesticap m, cable m (corda d'àncora)
♦ liggja um streng: estar sobre (o: damunt) l'àncora
♦ draga upp strengi sína: cobrar les àncores, salpar [les] àncores
5. (vindstrokaràfega f de vent, cop m de vent (Mall.) (cop de vent)
6. (strengbrauttelefèric m (mitjà de transport)
7. (árrennsli í þröngum farvegicanal m (curs o corrent d'aigua que flueix per llera estreta)
og er prestur sat við festina sá hann að slyðrur nokkurar rak ofan eftir strengnum, blóðugar allar. Hann varð þá laus á velli og þóttist nú vita að Grettir mundi dauður vera. Hljóp hann þá frá festarhaldinu og fór heim. Var þá komið að kveldi og sagði víslega að Grettir væri dauður og sagði að mikill skaði væri eftir þvílíkan mann: i quan el prevere estava assegut devora [l'extrem superior de] la corda, va veure que l'aigua d'aquell corrent arrossegava alguns bocins de pell i carn, tots ells sangonosos, el va abandonar tota la seva fermesa en la creença que en Grettir devia ésser mort. Es va apressar a allunyar-se de l'indret on hi havia subjectada la corda i se'n tornà a casa. [Quan hi va arribar ja] s'havia fet de vespre i va dir que sabia del cert que en Grettir era mort i que la mort d'aquell home era una gran pèrdua
♦ áin rennur í streng: el riu corre per una llera estreta
8. (stríður hluti straumsràpid m (part més pendent i de corrent més fort de corrent d'aigua)
9. <GEOMcorda f
♦ strengur í hring: corda f (segment que uneix dos punts qualssevol de la circumferència)
10. strengir <m.pl strengja>: (harðsperrurpunxades f.pl, esbraonament m (Mall., Men.) (dolor muscular després d'esforç no habitual)
♦ vera með strengi: tenir punxades [per tot el cos], estar esbraonat -ada (Mall., Men.)

stress <n. stress, no comptable>:
estrès m

stressa <stressa ~ stressum | stressaði ~ stressuðum | stressaðe-n>:
estressar algú

stressaður, stressað, stressuð <adj.>:
estressat -ada

stressandi, stressandi, stressandi <adj.>:
estressant

stressast <stressast ~ stressumst | stressaðist ~ stressuðumst | stressast ║ [upp]>:
estressar-se

stress·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>:
maletí m

streyma <streymi ~ streymum | streymdi ~ streymdum | streymt>:
fluir
þá bauð dróttinn Jósúe at hann skyldi kennimenn láta ǫrkina á land bera. Ok þegar sem þeir vóru komnir á þurra jǫrð streymdu vǫtnin í sinn farveg ok flutu at vanda. Synir Rúbens ok Gads ok helmingr kyns Manasse gengu vápnaðir fyrir herinum ok búnir at berjaz fyrir fólkinu: aleshores el Senyor va manar al Josuè que fes que els sacerdots portessin l'arca a terra [seca]. I quan hagueren pujat a terra seca, les aigües varen tornar a transcórrer per llur llera i a fluir com de costum. Els fills d'en Rubèn i en Gad i la meitat del llinatge d'en Manassès marxaven armats davant l'host [dels israelites], aparellats per a combatre pel poble
♦ heita loftið streymir upp á við: l’aire calent forma corrents ascendents
♦ streyma að [e-u]: <GEN & FIGafluir cap a
♦ streyma gegnum e-ð: travessar una cosa, passar per (riu, torrent etc. passant per indret)
♦ streyma í gegn: travessar una cosa, passar per (riu, torrent etc. passant per indret)
♦ streyma til e-s: <FIGacudir en massa [cap] a...
♦ streyma út úr e-u: <FIGsortir en tromba de...

striga·bassi <m. -bassa, -bassar>:
baix rogallós(tipus de veu)

striga·kjaftur <m. -kjafts, -kjaftar>:
impertinent m & f, insolent m & f (persona que parla de manera toixarruda i impertinent)

striga·poki <m. -poka, -pokar>:
sac m de xarpellera

striga·skór <m. -skós, -skór>:
vamba f, espardenya f

strigi <m. striga, no comptable>:
xarpellera f, arpillera f (tela de sac, tipus de tela grossera)
allt sem þau falla á dauð verður óhreint, hvort sem það er einhver hlutur úr viði, klæði, leðri eða striga (ɕāq,   שָׂק) eða hvaða nytsamur hlutur sem vera skal. Þeim hlut skal dýft í vatn og verður hann óhreinn til kvölds: qualsevol cosa damunt la qual caiguin morts, serà impura, tant si és un objecte de fusta, de vestit, de cuir o sac o qualsevol objecte útil que sigui. L'objecte que sigui serà ficat dins aigua i serà impur fins al vespre[;aleshores serà pur]
svo og sá sem klæðist purpura og ber kórónu og hinn sem skýlir sér með striga (τὸ ὠμόλινον -ίνου,   ἀπὸ φοροῦντος ὑακίνθινον καὶ στέφανον καὶ ἕως περιβαλλομένου ὠμόλινον)com també el qui es vesteix de porpra i duu corona i el qui es cobreix amb borràs

strigsa <strigsa ~ strigsum | strigsaði ~ strigsuðum | strigsað>:
(reigsa, strunsa fram hjácaminar amb pas majestuós (gallejar, fatxendejar)
♦ strigsa fram hjá e-m: passar pel costat d'algú sense dignar-se a mirar-lo

strik <n. striks, strik>:
ratlla f, retxa f (Mall., Men.
♦ draga strik yfir e-ð: passar ratlla a una cosa (invalidar un fragment escrit traçant-hi una ratlla al damunt & fer d'oblidar-se'n d'una cosa)
♦ strik í reikninginn: desbaratament m (de pla, projecte etc.)
♦ e-ð gerir (o: setur) strik í reikninginn: una cosa desbarata els plans fets
♦ fara yfir strikið: trepitjar la ratlla, anar massa lluny, superar els límits (del que és decent, adequat, socialment tolerable etc.)
♦ halda sínu striki: continuar (o: prosseguir) impertèrrit -a, no variar de rumb (continuar fent una cosa malgrat les crítiques, peticions que ho deixi de fer etc.)
♦ ná sér á strik: #1. (eftir veikinditornar a posar-se en forma (recuperar-se totalment físicament i mentalment)#2. (eftir kreppurefer-se, recuperar-se (d'una crisi)
♦ vera réttum megin við strikið: ésser acabalat -ada, tenir els comptes en ordre

strika <strika ~ strikum | strikaði ~ strikuðum | strikaðe-ð>:
1. <GENtraçar ratlles
♦ strika pappír: reglar (o: reglejar) [un full de] paper
♦ strikaður pappír: paper reglat (o: pautat)
♦ strika undir e-ð: subratllar una cosa (undirstrika)
♦ strika út e-ð: passar ratlla a una cosa
♦ strika yfir e-ð: passar ratlla a una cosa
◊ hún strikaði yfir númerið: va passar ratlla al número
2. <ECONbarrar una cosa
♦ strika tékka: barrar un xec
♦ strikaður tékki: xec barrat

strikaður, strikuð, strikað <adj.>:
1. <GENratllat -ada
♦ strikaður pappír: paper reglat (o: pautat)
2. (tékkibarrat -ada (xec)
♦ strikaður tékki: xec barrat

strika·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
codi m de barres

strik·laga <adj. inv.>:
<BOTlinear
♦ striklaga blað: fulla linear

strik·lota <f. -lotu, no comptable>:
tirada f
♦ í striklotu: d'una [sola] tirada, sense interrupció
♦ lesa e-ð í striklotu: llegir una cosa d'una tirada

striknín <n. strikníns, no comptable>:
estricnina f

strikóttur, strikótt, strikótt <adj.>:
<BOTaciculat -ada

strimill <m. strimils, strimlar>:
1. <GENtira f
♦ skera e-ð í strimla: tallar una cosa a tires
2. (kassakvittunrebut m de caixa (tíquet de compra efectuada)

strimla·gluggatjöld <n.pl -gluggatjalda>:
cortina f de làmines (o: lamel·les)

striplast <striplast ~ striplumst | striplaðist ~ stripluðumst | striplast>:
anar nuu nua
♦ striplast hálfber úti: anar (o: córrer) mig nu per fora de casa

strit <n. strits, no comptable>:
(erfiðitreball dur, escarràs m (treball feixuc i penós, feinada, tip de treballar, esdernec)
þessi mun hugga oss í erfiði (maʕă'śεh, מַעֲשֶׂה) voru og striti (ʕitstsā'βōn, עִצָּבוֹן handa vorra, er jörðin, sem Drottinn bölvaði, bakar oss: aquest ens consolarà de les nostres feines i del treball de les nostres mans, que ens causa la terra que el senyor va maleir (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: aquest ens consolarà del nostre treball i de la fatiga de les nostres mans quan han de cultivar la terra que Jahvè va maleir; la de la Bíblia interconfessional: aquest ens alleujarà del nostre treball i de les nostres fatigues en el conreu de la terra que el Senyor ha maleït)
er það ekki Drottinn allsherjar sem veldur því að strit (ʝāˈɣaʕ ~ יָגַע:   wə-ʝīɣəˈʕū   ʕamˈmīm   bə-δēi̯־ˈʔēʃ,   וְיִיגְעוּ עַמִּים בְּדֵי-אֵשׁ) lýðsins fuðrar upp í eldi og þjóðirnar erfiða (ʝāˈʕaφ ~ יָעַף:   ū-ləʔumˈmīm   bə-δēi̯־ˈrīq   ʝiˈʕāφū,   וּלְאֻמִּים בְּדֵי-רִיק יִעָפוּ) til einskis?: que no és Jahvè Cevaot que fa que el dur treball del poble faci flamarada en el foc i les nacions es fatiguin en va?
allt strit (ʕāˈmāl ~ עָמָל:   ˌkāl־ʕăˈmal   hā-ʔāˈδām   lə-ˈφī-hū,   כָּל-עֲמַל הָאָדָם, לְפִיהוּ) mannsins er fyrir munn hans og þó seðst girndin aldrei: tot l'escarràs d'un home és per la seva boca, i tot i així, el seu desig no està mai satisfet
lævísar uppáfinningar manna hafa ekki leitt oss afvega né gagnslaust strit (ὁ πόνος -όνου,   οὐδὲ σκιαγράφων πόνος ἄκαρπος) málara, marglitar eftirlíkingar sem kveikja girnd í brjósti hinna fávísu þegar þeir sjá þær svo að þeir fá ofurást á líflausu sköpulagi dauðrar myndar: les arteroses invencions dels homes no ens han pas esgarriats, ni la inútil feinada dels pintors, imitacions multicolors que encenen el desig al pit dels nicis quan les veuen, car se n'empara un apassionament per l'aparença sense vida d'una imatge morta
♦ strit fyrir lífinu: la lluita per la vida
♦ slit og strit: penes i treballs, esforç i treball[s], penes i fatigues

strita <strita ~ stritum | stritaði ~ strituðum | stritað>:
esdernegar-se, escarrassar-se
margur erfiðar, stritar (πονεῖν ~ πονῶν -οῦσα -οῦν:   ἔστιν κοπιῶν καὶ πονῶν καὶ σπεύδων, καὶ τόσῳ μᾶλλον ὑστερεῖται) og keppist við en dregst þó sífellt aftur úr: n'hi ha més d'un qui treballa, s'escarrassa i s'afanya, i tanmateix, contínuament roman enrere
sá sem kyndir aflinn með físibelg stritar ( ~ :   κάμινον φυσῶν ἐν ἔργοις καύματος) í hita en þrefalt heitar brennur sól á bergi. Hún andar frá sér glóandi blæstri, sendir leiftrandi geisla sem blinda augun: el qui atia (escalfa) la fornal amb la manxa s'escarrassa en la calor, però tres vegades més fort crema el sol sobre el penyal. Exhala bufades ardents i envia raigs llambrejants que enlluernen els ulls
þá snerist konungur Egypta gegn henni, kom þjóðinni með brögðum til að strita við (ὁ πόνος -όνου,   καὶ κατεσοφίσατο αὐτοὺς ἐν πόνῳ καὶ πλίνθῳ) tígulsteinagerð, auðmýkti hana og gerði hana að þrælum: llavors el rei d'Egipte s'alçà contra ell i, amb enganys, obligà el poble a treballar feixugament fent toves, el va rebaixar i en va fer esclaus
♦ strita heim: tornar a casa amb penes i treballs, escarrassant-se per fer-ho
eftir það fóru þeir til skála og gátu ekki um þetta fyrir þrælnum. Annan dag fundu þeir tréið og var þá nær stigunum en hinn fyrra dag. Rak Grettir það á sjá út og kvað það aldregi skyldu heim bera. Leið nú af sú nótt. Þá kom á hvasst veður með vætu og nenntu þeir ekki að hafa sig úti og báðu Glaum leita eldiviðar. Hann varð illa við og kvaðst kvaldur er hann skyldi kveljast úti í hverju illviðri. Hann fór ofan fyrir stigana og fann þar rót kerlingar og þóttist vel hafa gengið, þreif upp og stritaði heim til skála og kastaði niður og varð af dykur mikill. Það heyrði Grettir: després d'això es dirigiren a l'skáli i no n'esmentaren res de tot plegat davant l'esclau. L'endemà varen tornar a trobar la rabassa i aquesta vegada era més a prop dels escalers que el primer dia. En Grettir la va arrossegar mar endins bo i dient que mai ningú no la tornés a portar a casa. La nit va passar. Aleshores va arribar un temps rúfol amb pluja i ells [dos, en Gretti ri l'Illugi] no tingueren gens de ganes d'ésser a fora i manaren al Glaumur que anés a cercar llenya. L'ordre va disgustar molt en Glaumur i digué que el tractaven malament fent que s'esllomés a fora cada vegada que hi havia maltempsada. Va baixar per l'escaler i va trobar la rabassa de la vella i va pensar que la cosa li havia anat bé i va aixecar la rabassa i amb esforç i ganes, pitjor que millor, va tornar a l'skáli. Allà la va deixar anar en terra i en fer-ho hi va haver un gran renouer. En Grettir el va sentir

stritast <stritast ~ stritumst | stritaðist ~ strituðumst | stritastvið e-ð>:
esdernegar-se (o: esfreixurar-se) amb una cosa
maður stendur einn og enginn annar með honum, hann á hvorki son né bróður og þó er enginn endir á öllu striti hans (ʕāˈmāl ~ עָמָל:   wə-ˈʔēi̯n   qēt͡s   lə-ˌχāl־ʕămāˈl-ō,   וְאֵין קֵץ לְכָל-עֲמָלוֹ) og auðurinn mettar ekki augu hans. Fyrir hvern er ég þá að stritast (ʕāˈmēl ~ עָמֵל:   ū-lə-ˈmī   ʔăˈnī   ʕāˈmēl,   וּלְמִי אֲנִי עָמֵל) og fyrir hvern læt ég þá sjálfan mig fara góðs á mis? Einnig þetta er hégómi og leið þraut: [hi ha] un home [que] està totsol, i ningú més és amb ell; no té ni fill ni germà, i, malgrat tot, ningú no posa fi a tot el seu escarràs i la riquesa no assacia els seus ulls. Doncs bé, per a qui m'estic escarrassant jo i per a qui em privo jo mateix de viure bé? També això és vanitat i dura feinada
♦ stritast við e-ð: esdernegar-se (o: esfreixurar-se) amb una cosa
hver veit hvort hann verður spekingur eða heimskingi? Þó á hann að ráða yfir öllu því erfiði (ʕāˈmāl ~ עָמָל:   wə-ʝiʃˈlatˤ   bə-ˌχāl־ʕămāˈl-ī,   וְיִשְׁלַט בְּכָל-עֲמָלִי) sem ég hef stritast við (ʕāˈmal ~ עָמַל:   ʃɛ-ʕāˈmaltī,   שֶׁעָמַלְתִּי) og farið viturlega með undir sólinni. Einnig það er hégómi: qui sap si serà un savi o un beneit? I tanmateix, serà l'amo [del fruit] de tot el meu escarràs amb el qual m'he esdernegat i que he manejat sàviament sota el sol. També això és vanitat
"Hvað hafðist Njáll að?" segir Hallgerður. "Stritaðist hann við að sitja," sögðu þær: «Què feia en Njáll?» els va preguntar la Hallgerður. «S'esdernegava a seure i no fer res» li varen respondre les captaires

strit·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
escarràs m, esdernec m de feina, treball corporal feixuc
eigi skuluð þér þá vinna neina stritvinnu (məˈlɛʔχɛθ   ʕăβɔˈδāh ~ מְלֶאכֶת עֲבֹדָה:   kāl־məˈlɛʔχɛθ   ʕăβɔˈδāh   lɔʔ   θaʕăˈɕū,   כָּל-מְלֶאכֶת עֲבֹדָה, לֹא תַעֲשׂוּ)no hi fareu cap treball feixuc

stríð <n. stríðs, stríð>:
1. <GENguerra f
enn sá ég undir sólinni, að hinir fljótu ráða ekki yfir hlaupinu, né kapparnir yfir stríðinu (wə-ˈlɔʔ   la-ggibbōˈrīm   ha-mmilħāˈmāh,   וְלֹא לַגִּבּוֹרִים הַמִּלְחָמָה), né heldur spekingarnir yfir brauðinu, né hinir hyggnu yfir auðnum, né vitsmunamennirnir yfir vinsældinni, því að tími og tilviljun mætir þeim öllum: encara he vist això sota el sol: que no és dels ràpids els qui decideixen la cursa, ni els campions els qui decideixen la guerra, ni tampoc els savis decideixen sobre el pa, ni els prudents sobre la riquesa, ni els homes intel·ligents sobre la popularitat, perquè el temps i l'atzar els atrapen tots
♦ kvöldið sem stríðið braust út: el vespre que va esclatar la guerra
♦ nei við stríðinu (o: stríði)!: no a la guerra!
♦ brjótast út stríð: esclatar una guerra
♦ stríðið braust út: ha esclatat la guerra
♦ stríðið brýst út: esclata la guerra
♦ eiga í stríði við e-n: estar en guerra contra algú
♦ föðurlandsstríðið mikla: <HISTla Gran Guerra pàtria
♦ heilagt stríð: <RELIGguerra santa
♦ heyja stríð [gegn e-u ~ við e-n]: lluitar una guerra [contra...], fer una guerra [contra...]
◊ Jósef II Austurríkiskeisari háði stríð við Tyrki í nafni Katrínar, keisaraynju Rússa: l'emperador d'Àustria, Josep II, va fer la guerra contra els turcs en nom de Caterina, emperadriu de Rússia
◊ Stalín háði stríðið gegn nasismanum: l'Stalin va fer la guerra contra el nazisme
♦ hundrað ára stríðið: <HISTla guerra dels cent anys
♦ í stríðinu: a la guerra, durant la guerra
♦ kalda stríðið: <HISTla guerra freda
♦ koma í veg fyrir stríð: impedir una guerra
♦ lýsa yfir stríði gegn e-m ~ e-u ǀ á hendur e-m ~ e-u: declarar la guerra a...
♦ réttlátt (o: réttlætanlegt) stríð: guerra justa
♦ segja e-m stríð á hendur: declarar-li la guerra a algú
♦ sex daga stríðið: <HISTla guerra dels sis dies
♦ stríð boðorðsins: <RELIGguerra f de manament, milħèmet f miçoà (מִלְחֶמֶת מִצְוָה) (skyldustríð)
♦ stríð leyfis: <RELIGguerra f de permissió, milħèmet f ha-reixut (מִלְחֶמֶת רְשׁוּת)
♦ tapa stríðinu [gegn e-m ~ e-u]: perdre la guerra [contra...]
♦ upphaf stríðs: inici m de la guerra
♦ vinna sigur í stríðinu: guanyar la guerra
<þrjátigi ára stríðið: <HISTla Guerra dels Trenta Anys (þrjátíu ára stríðið)
♦ þrjátíu ára stríðið: <HISTla Guerra dels Trenta Anys
♦ → leifturstríð “guerra llampec”
♦ → skyldustríð “milhèmet miçoà”
♦ → Trójustríðið “la guerra de Troia”
♦ → trúarbragðastríð “guerra de religió”
♦ → varnarstríð “guerra defensiva”
♦ → verðstríð “guerra de preus”
♦ → viðskiptastríð “guerra comercial”
♦ → þorskastríð “guerra del bacallà”
2. (sorgaflicció f (tristesa, dolor anímic, dol profund)
nam ec at heyra ǀ ór Hléseyio, ǁ hvé þar af stríðom ǀ strengir mælto; ǁ bað ec ambáttir ǀ búnar verða, ǁ vilda ec fylkis ǀ fiǫrvi biarga: vaig començar a sentir, procedent de l'illa de Hlésey, [el so de] les cordes [de l'arpa] parlant de penes i dolors. Vaig manar a les serves que es preparessin [per partir-hi]: volia salvar-li la vida al príncep
þá var á hvǫrfom ǀ hugr minn um þat, ǁ hvárt ec scylda vega ǀ eða val fella, ǁ bǫll, í brynio, ǀ um bróður sǫc. ǁ Þat myndi þá ǀ þióðkunt vera, ǁ mǫrgom manni ǀ at munar stríði: la meva pensa vacil·lava (estava indecisa) si lluitar i matar guerrers, ardit en la cuirassa, a causa del germà. Aleshores aquest fet seria conegut de tothom, per a aflicció de l'alegria de mant baró (vocabulari: #1. munarstríð: també es podria interpretar com a per a aflicció de l'amor de mant baró)
engan tók Hrefna mann eptir Kjartan. Hon lifði litla hríð, síðan er hon kom norðr, ok er þat sǫgn manna, at hon hafi sprungit af stríði: la Hrefna no es va tornar a casar després de la mort d'en Kjartan. Va morir poc després d'haver-se'n anat a viure a les terres del nord. Diuen que la pena la va matar
nár varð þá Atli, ǀ niðiom stríð œxti, ǁ efndi ítrborin ǀ alt þaz réð heita; ǁ fróð vildi Guðrún ǀ fara sér at spilla, ǁ urðo dvǫl dœgra, ǀ dó hon í sinn annat: aleshores l'Atli va morir (lit.: l'Atli allà passà a cadàver), la pena es va acréixer entre els seus descendents; la d'alt llinatge feu tot el que havia promès; la sàvia (o potser la versada en arts màgiques?) Guðrún volgué matar-se, [el destí] li acordà una perllongació dels seus dies (el nombre dels seus dies li fou allargat pel destí): ella va morir en una altra ocasió (vocabulari: #1. fróðr: a la Guðrúnarkviða in fyrsta 12b la Gullrǫnd diu expressament de la Guðrún: ‘þótt þú fróð sér’, la qual cosa em fa pensar que la Guðrún realment devia tenir la fama d'ésser una dona posseïdora de grans coneixements -i no pas necessàriament versada en màgia-)
3. (baráttalluita f (combat)
"Enn er verra ǀ — þat vita þicciomc — ǁ niðia stríð um nept; ǁ iǫfra óborna ǀ hygg ec þá enn vera, ǁ er þat er til hatrs hugat": encara és pitjor -crec saber-ho [prou bé]- la baralla dels parents per un bé escàs. Crec que encara han de néixer els prínceps als quals això està destinat a ésser-los un motiu d'odi
svá væpnir hon síðan alla sína limu girnandiz glaðliga í mót orminum til stríðs at ganga, eigi grjóti kastandi eða ǫrum skjótandi, heldr lítillátliga framgangandi ein samt af sínu herbergi, eigi framarr klædd en einum mǫtli: a partir d'aquell moment, arma d'aquesta manera tots els membres del seu cos, delejant joiosament d'anar a l'encontre de la serp per lluitar-hi no pas tirant-li pedres o disparant-li fletxes sinó avançant humilment cap a ella, marxant-hi tota sola des del seu habitatge i vestida únicament amb una capa
♦ standa í stríði með e-m (o: við e-n)<LOC FIGésser (o: estar) en lluita amb algú
því frá ómunatíð hafði íslenska þjóðin orðið að standa í stríði við menn sem kölluðu sig skáld og vildu ekki vinna fyrir sér: car des de temps immemorials el poble islandès havia hagut d'ésser en lluita amb homes que s'anomenaven poetes i no volien treballar per a guanyar-se la vida (o: el pa)

stríða <f. stríðu, stríður. Gen. pl.: stríðna o: stríða>:
1. (mótlætiadversitat f (desventura, revés)
♦ í blíðu og stríðu: en la prosperitat i en l'adversitat
2. (harðneskjaseveritat f (rigor)
♦ leggja stríðu á e-n: tractar algú amb severitat
var þá sendur Þórarinn kaggi út til Hofs og lagt við ríkt að Broddi skyldi utan koma. Lést biskup hans tillögur mikils virða ef hann vildi til koma. Broddi kvaðst fara mundu en kvað slíks von er biskup lagði stríðu á stóra höfðingja að svo lítlum sökum sem mönnum virðist að Þorgils hefði til gert við biskup (SS II, cap. 459, pàg. 719): aleshores van enviar en Þórarinn bocoi a Hof instant peremptòriament en Broddi a venir. El bisbe li va fer dir que sabria apreciar els seus consells si hi anava. En Broddi hi va respondre que hi aniria però afegint que una situació com aquella era d'esperar atès que el bisbe actuava amb tanta duresa amb els grans höfðingjar per causes tan petites com les que semblava a la gent que en Þorgils havia comès amb el bisbe

stríða <stríði ~ stríðum | stríddi ~ strídduðum | strítte-m>:
1. (ertaamoïnar algú, [fer] empipar algú, punyir algú (Mall.)
hún var alltaf að stríða systur sinni: sempre estava fent la guitza a la seva germana, sempre feia destralejar la seva germana (Mall.)
♦ stríða e-m á (o: með) e-u: burlar-se d'algú per una cosa, empipar algú amb una cosa
2. (eiga í baráttu við e-ðlluitar contra una cosa (anar frontalment en contra d'una cosa & haver de fer front a una cosa, de combatre-hi)
♦ eiga (o: hafa) við e-ð að stríða: haver de lluitar amb..., haver de fer front a...
hann á mikið mótlæti við að stríða: ha de lluitar amb moltes d'adversitats
♦ eiga við margt að stríða: ha d'afrontar moltes de coses
♦ eiga við vandamál að stríða: ha de lluitar amb problemes
3. (leita fast á, sækjaaclaparar algú (afeixugar fortament l'esperit)
♦ e-ð stríðir á e-n: una cosa aclapara algú
sorgin stríddi á hana: la pena l'aclaparava
4. (gera e-m mein, harm eða sorginfligir aflicció a algú (causar gran dolor o pena a algú)
lokit því léto, ǀ lagat var dryccio; ǁ sú var samkunda ǀ við svǫrfon ofmicla; ǁ strǫng var stórhuguð, ǀ stríddi hon ætt Buðla, ǁ vildi hon ver sínom ǀ vinna ofrhefndir: conclogueren [els preparatius de l'erfi]. La beguda estava preparada. El banquet transcorregué amb enorme xivarri. L'altiva fou coratjosa. Gran aflicció li infligí a la família d'en Buðli. Volia obrar una venjança excepcional en son marit (vocabulari: #1. lúka: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 131: lúca <...> abschließen, beendigen (e-o: HH.56, Grp. 18, Am. 20 u. 76); Cf. a més a més en Kuhn 1968³, pàg. 123: In zweiteiligen passivformen ist der inf. vera sein oft ausgelassen, so daß láta nur mit dem part. prt. steht; <...> lokit því léto sie ließen es zuende sein (Am. 20 u. 76); lokit léto sagt hier kaum anderes als das einfache luco sie schlossen; entenc que la frase fa referència als preparatius del banquet funerari en honor dels germans de la Guðrún i tradueixo en conseqüència; #2. stríða: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 194: jmdm (e-m) schmerz bereiten oder schaden tun (Am. 2 u. 76 <...>); #3. ofrhefndir: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 157: ofr-hefndir f.pl. außergewöhnliche rache (Am. 76); lit.: una venjança excessiva, desmesurada)
Atla þóttiz þú stríða ǀ at Erps morði ǁ oc at Eitils aldrlagi, ǀ þat var þér enn verra; ǁ svá scyldi hverr ǫðrom ǀ veria til aldrlaga ǁ sverði sárbeito, ǀ at sér né stríddit: creies que faries mal a l'Atli amb l'assassinat de l'Erpr i amb la mort de l'Eitill[, però aquestes morts] foren encara pitjors per a tu[, car,] un hom només hauria d'emprar l'espasa de tall dolorós per donar mort a un altre si fent-ho no s'infligeix dany a si mateix (lit.: "un hom hauria d'emprar l'espasa ... de tal manera que no s'infligeixi cap dany a si mateix en fer-ho")
svár[r]a sára ǀ sá-c-at ec né kunno, ǁ meirr þóttoz ǀ mér um stríða, ǁ er mic ǫðlingar ǀ Atla gáfo: no he vist ferides més greus ni ells en coneixien. Els prínceps consideraren que em feien un mal major quan em donaren per muller a l'Atli
♦ stríða sér: fer-se mal a si mateix, perjudicar-se a si mateix, fer-se dany a si mateix
scǫp œxto sciǫldunga ǀ — scyldoat feigir —, ǁ illa réz Atla, ǀ átti hann þó hyggio; ǁ feldi stoð stóra, ǀ stríddi sér harðla, ǁ af bragði boð sendi, ǀ at qvœmi brátt mágar: [l'Atli i els seus consellers] feren madurar els fats dels [dos] prínceps[, en Gunnarr i en Hǫgni] (és a dir, precipitaren llur mort causant-la). No haurien d'haver-hi anat a morir! A l'Atli li'n sobrevingué mal (mala decisió va prendre l'Atli? ráðaz) encara que tenia seny. Es va tallar un gran puntal, es va fer un gran mal. Amb peremptorietat va enviar (o: va enviar immediatament, al punt) un missatge, que els cunyats hi anessin sens dilació
5. (heyja stríð, berjastcombatre (lluitar, guerrejar)
♦ stríða í móti e-m: combatre contra algú
nú má þat sjá af þessum vísum, at Óláfr konungr muni opt komit hafa í líkamligar orrostur hér á jarðríki, en þó hefir hann optar strítt andaliga í móti fjandanum, ok svá opt sem hann sigraðist líkamliga á úvinum sínum, þá sigraði hann þó optar úhreinan anda í andligri hólmgǫngu þeirri, er hann hvern dag háði í mót honum, verandi eigi úminnigr, hvat Guð býðr í Evangelió: estote fortes bello! þat er svá at skilja: veri þér styrkir í orrostu ok berist við fornan eitrorm, ok munu þér taka eylíft ríki. Þetta sama boðorð hélt þessi guðskappi, enn ágæti Óláfr, at hann barðist dagliga við hinn forna fjanda, ok fyrir þat sama stríð ǫðlaðist hann af várum herra eylífa dýrð himinríkis: així doncs, a partir d'aquestes vísur es pot veure que el rei Olau sovint havia hagut de lliurar batalles corporals en aquest món, però més sovint encara havia lluitat espiritualment contra l'Arxienemic, i, tan sovint com ell vencia corpòriament sobre els seus enemics, més sovint vencia sobre l'esperit immund en el duel espiritual que ell cada dia lliurava contra el dimoni, no oblidant mai el que Déu ens mana a l'Evangeli: estote fortes bello!, que vol dir: siau valents en el combat! i lluiteu contra el vell escurçó i obtindreu la vida eterna. Aquest campió de Déu, l'excel·lent Olau, va seguir aquest mateix manament lluitant diàriament contra el vell Arxienemic i per aquest mateix combat va rebre de Nostre Senyor la glòria eterna del paradís
♦ stríða við e-n: combatre contra algú
þá mælti jungfrúin: „Vita munu þér, minn kæri, at ek á mér biðil, son konungsins af Sikiley. Ok er mér sagt, at hann sé ágætr maðr, ok þó neitta ek honum. Ok því fór faðir minn at stríða við hann, ok veit ek, at hann hefir fengit úsigr ok hans menn fyrir þessum konungssyni. Ok frelsið yðr þenna ráðahag, ef þú ert svá góðr riddari, sem sagt er!“: aleshores la donzella li va dir: “Cartingut meu, heu de saber que tinc un pretendent, el fill del rei de Sicília. Però encara que em digueren que era un home magnífic, el vaig rebutjar. I aquesta fou la raó per la qual mon pare va anar a guerrejar contra ell i sé que ell i els seus homes han patit una desfeta davant aquest príncep. I si sou tan bon cavaller com es diu, deslliureu-vos d'aquest partit (?)!”

stríð·ala <-el ~ -ölum | -ól ~ -ólum | -eliðe-ð>:
(farengreixar una cosa (bestiar)
♦ stríðala e-n: péixer algú

stríðast <stríðist ~ stríðumst | stríddist ~ strídduðumst | strístá>:
lluitar un contra l'altre
í elli sinni skiptir Nói heiminum með sonum sínum: Ætlaði hann Cham vestrhálfu, en Japheth norðrhálfu, en Sem suðrhálfu með þeiri parteran sem síðarr greinir í þriðjungaskipti heimsins. Í þann tíma sem synir þessara manna váru í verǫldinni, þá ǫflgaðisk þegar ágirni til fjár ok mannmetnaðar af því at þá kendusk þær margar listir sem áðr hǫfðu ekki fundnar verit, ok hóf sik hverr eptir sinni íþrótt. Ok svá langt fœrðu þeir fram sinn metnað at þeir Affrícání komnir af Cham herjuðu í þann hluta veraldar sem bygði afspringr Sems frænda þeira. Ok sem þeir hǫfðu þá yfir unnit, þótti þeim sér eigi nœgjask heimrinn ok smíðuðu einn stǫpul með tigl ok grjót, þann er þeir ætluðu at vinna skyldi til himins, á þeim velli er kallask Sennaar. Ok þá er þetta smíði var svá mikit vorðit at þat tók upp ór veðrum, ok eigi hǫfðu þeir at minni fýsi til at halda fram smíðinni, ok sem guð sér hversu þeira ofsi geisar hátt, þá sér hann at hann verðr með einshverju niðr at slá. Ok sá sami guð, sem alls er [p. 5] voldugr ok allt þeira verk mátti á einu augabragði niðr slá en þá sjálfa láta verða at dupti, þá vildi hann þó heldr með því eyða þeiri fyrirætlan at þeir mætti við kennask sinn lítilleik með því at engi þeira skildi hvat annarr talaði ok því vissi engi þeira hvat hverr bauð ǫðrum, ok braut þat annarr niðr sem annarr vildi uppreisa, þar til er þeir stríddusk á sjálfir ok með því eyddisk ǫll þeira fyrirætlan í upptekinni stǫpulsmíð. Ok sá e[r] fremstr var hét Zoroastres, hann hló fyrr en grét er hann kom í verǫldina. En forsmiðir váru tveir ok sjau tigir, ok svá margar tungur hafa síðan dreifzk um verǫldina eptir því sem risarnir skiptusk síðan til landa ok þjóðirnar fjǫlguðusk. Í þessum sama stað var gǫr ein hin ágætasta borg ok dregit af nafni stǫpulsins ok kǫllut Babílon, ok sem tungnaskiptit var orðit þá fjǫlguðusk svá nǫfnin mannanna ok annarra hluta. Ok sjá sami Zoroastres hafði mǫrg nǫfn, ok þó at hann undirstœði at hans ofsi væri lægðr af sagðri smíð, þá fœrði hann sik þó fram til veraldligs metnaðar ok lét taka sik til konungs yfir mǫrgum þjóðum Assiriórum. Af honum hófsk skurðgoðavilla, ok sem hann var blótaðr var hann kallaðr Baal, þann kǫllum vér Bel. Hann hafði ok mǫrg ǫnnur nǫfn, en sem nǫfnin fjǫlguðusk, þá týndisk með því sannleikrinn. Ok af fyrstu villu þá blótaði hverr maðr [p. 6] eptirkomandi sinn formeistara, dýr eða fugla, loptin ok himintunglin ok ýmisliga dauðliga hluti, þar til er þessi villa gekk um allan heim ok svá vandliga týndu þeir sannleiknum at engi vissi skapara sinn, utan þeir einir menn sem tǫluðu ebreska tungu, þá sem gekk fyrir stǫpulsmíðina. Ok þó týndu þeir eigi líkamligum giptum er þeim váru veittar, ok því skilðu þeir alla hluti jarðligri skilningu, at þeim var eigi gefin andlig spekðin. Svá skilðu þeir at allir hlutir væri smíðaðir af nǫkkuru efni (Codex Wormianus): en la seva vellesa, en Noè va repartir el món entre els seus tres fills: al Cam li va deixar Àfrica, al Jàfet li va deixar Europa i a Sem Àsia amb la partició que temps després s'aplicaria a la divisió del món en tres parts. Al temps que els fills d'aquests homes eren al món, es va acréixer [entre els homes] l'avidesa de diners i honors quan es conegueren unes arts que abans de llavors no s'havien enginyat (inventat) i cadascú va pujar de posició segons les seves pròpies capacitats. I varen portar llur orgull tan lluny que els africans, descendents d'en Cam, envairen aquella part del món que habitava la descendència d'en Sem, llurs parents. I quan l'hagueren conquerida, el món no va semblar-los que els bastés i bastiren, amb pedres i maons, una torre a la plana que es diu Sennaar; amb aquesta torre pretenien arribar fins al cel. I quan aqueix edifici ja era tan alt que s'elevava part damunt l'aire i els constructors no eren menys ansiosos de continuar l'obra, i Déu es va adonar que llur orgull flamejava alt, aleshores va veure que l'havia de rebaixar d'alguna manera. I aquest mateix Déu que és totpoderós [p.5] i que hauria pogut anorrear tota llur obra en un instant, i a ells mateixos reduir-los a pols, s'estimà més frustrar llur projecte de tal manera que poguessin reconèixer llur insignificància fent que cap d'ells entengués el que li deia l'altre; i per això[, a partir d'aquell moment,] cap d'ells no entenia què manava un a l'altre, i un enderrocava el que l'altre volia aixecar, fins que [tots] començaren a lluitar els uns contra els altres, i amb això es va destruir tot llur pla en la construcció, ja començada, de la torre. I el qui era al capdavant d'ells nomia Zoroastre; quan va venir al món, abans de plorar, va riure, però l'obra tenia setanta-dos mestres cap d'obra, i altres tantes llengües s'escamparen llavors pel món després que els gegants foren dispersats per totes les terres i les nacions es varen multiplicar. En aquell mateix lloc es va construir la més magnífica de les ciutats, la qual va prendre el seu nom de la torre i es va dir Babilònia, i quan s'hagué produït la confusió de llengües, també es multiplicaren els noms dels homes i de les altres coses, i aquest mateix Zoroastre va tenir molts de noms, i, encara que havia comprès que l'orgull havia estat abaixat ensems amb la torre, es va portar cap a la glòria terrenal i va reeixir a esdevenir rei sobre els molts de pobles dels assiris (=asiàtics). En ell va tenir el seu inici la idolatria i quan fou adorat, rebé el nom de Baal que nosaltres anomenem Bel. També va tenir molts d'altres noms, i així com els [seus] noms es multiplicaven, així es perdia la veritat amb aital fet. I, a partir del primer esgarriament, tot home [p. 6] que vingué després va adorar els seus formeistarar [ja fossin aquests] bèsties o ocells, els èters i els cossos celestes i nombroses coses mortals fins que aquesta fe erràtica es va haver escampat per tot el món i varen perdre tan absolutament la veritat que ningú ja no coneixia el seu creador tret d'aquells pocs homes que parlaven hebreu -que remuntava al temps abans de la construcció de la torre-. I tanmateix, no varen perdre [totalment] els dons corporals que els havien estat donats, i per això copsaren totes les coses amb enteniment terrenal, perquè no els havia estat donada la saviesa espiritual. Així varen comprendre que totes les coses havien estat fetes amb algun material
því skulum vér með allri ástundan varaz ok viðr sjá, at eigi beriz oss svá ill úhamingja til handa, at vér sjálfir samlandar ok frændr stríðimz á með ofrkappi. Kostgæfum heldr með allri skynsemd [p. 241] ok góðvilja at setja ok semja, hafa ok halda sátt, samþykki ok fastan frið vár í millum hér á fǫðurleifð várri ok fóstrlandi (Flateyjarbók I, cap. 351, cap. 445: því skulu vér með allri ástundan varast ok viðr sjá, at eigi berist oss sú úhamingja til handa, at vér sjálfir samlendir ok frændr stríðimst á meðr ofrkappi; kostgæfum heldr með allri skynsemd ok góðvilja at setja ok semja, hafa ok halda sátt, samþykki ok fastan frið hér á fǫðurleifð várri ok fóstrlandi...): per això, amb tot el nostre zel, hem d'estar alerta i mirar perquè un infortuni tan dolent no ens impedeixi que nosaltres mateixos, compaïsans i parents, lluitem els uns contra els altres per excès d'arrogància. Posem el nostre zel, més aviat, amb tot el nostre enteniment i tota la nostra bona voluntat, a aconseguir i concloure, tenir i mantenir un acord de reconciliació així com unió i una ferma pau entre [tots] nosaltres, aquí a les nostres terres pairals i a la nostra pàtria

stríðinn, stríðin, stríðið <adj.>:
1. (ertinn, áreitinnempipador -a, amoïnador -a (empipador, enutjador)
2. (hneigður til stríðnimaliciós -osa (que duu dolenteria o que sovint fa la guitza)
3. (þrjóskur, þrármofa f (obstinat)

stríðka <stríðka ~ stríðkum | stríðkaði ~ stríðkuðum | stríðkaðe-ð>:
(herða átibar una cosa (fer que una cosa torni més rígida, tensa o tibada) (stríkka)
♦ stríðka e-ð á e-u: tensar una cosa sobre una cosa
♦ það stríðkar á e-u: una cosa es tensa o tiba

stríð·lega <adv.>:
1. (með strangleiki, með harðneskjuseverament (amb severitat, rigorosament)
2. (með sorgafligidament, compungidament (amb greu inquietud o dolor anímic per un mal passat o que ha de passar, amb un aire compungit, de gran abatiment)
nœtto þeir tiggia ǀ í túnhliði, ǁ sǫgðo stríðliga ǀ stilli qvómo; ǁ úti stóð Hǫðbroddr, ǀ hiálmi faldinn, ǁ hugði hann ióreið ǀ ættar sinnar: ǁ "Hví er hermðar litr ǀ á Hniflungom?": varen trobar el cabdill a les portes del tún. Varen anunciar-li amb to afligit que el príncep havia arribat. En Hǫðbroddr s'estava defora, amb el casc calat, observava la cavalcada a cavall (intento refer en català la tautologia pleonàstica de ió-reið) de la seva família: “Per què tenen color d'inquietud els Hniflungar?” (és a dir, per què fan posat d'inquietud els Hniflungar?)

stríð·legur, -leg, -legt <adv.>:
1. (strangur, harðursever -a (dur, estricte, rigorós, rígid)
2. (stirðurrígid -a (tens, tibant)

stríð·leikur <m. -leiks, no comptable>:
1. (strangleiki, harðneskjaseveritat f (duresa, rigor, rigorositat, qualitat d'estricte)
2. (stirðleikirigidesa f (tibantor, rigiditat)
♦ stríðleiki í limum: encarcarament dels membres
3. (straumurimpetuositat f (de corrent d'aigua)

stríð·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
(þrárobstinat -ada (caparrut)

stríð·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
(þráiobstinació f (caparrudesa)

stríð·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
(þrárobstinat -ada (caparrut)

stríðni <f. stríðni, no comptable>:
1. (það að vera stríðinnmalícia f, dolenteria f (malesa, malignitat)
2. (ertnimofa f (burla, befa, escarn, rifada)

stríðnis·lega <adv.>:
empipadorament

stríðnis·bros <n. -bross, -bros>:
somrís maliciós

stríðs·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
acció bèl·lica, acció f de guerra, acte m de guerra

stríðs·ár <n. -árs, ár>:
any m de guerra
♦ á stríðsárunum: [durant] els anys de la guerra

stríðs·ástand <n. -ástands, no comptable>:
estat m de guerra
♦ lýsa yfir stríðsástandi í landinu: declarar l'estat de guerra en el país

stríðs·átök <n.pl -átaka>:
combats m.pl

stríðs·byrjun <f. -byrjunar, -byrjanir>:
inici m de [la] guerra
♦ í stríðisbyrjun: a l'inici de la guerra

stríðs·epli <n. -eplis, -epli>:
poma f de la discòrdia (þrætuepli)

stríðsfanga·búðir <f.pl -búða>:
camp m de presoners de guerra

stríðs·fangi <m. -fanga, -fangar>:
presoner m de guerra, presonera f de guerra

stríðs·flóttamaður <m. -flóttamanns, -flóttamenn>:
refugiat m de guerra, refugiada f de guerra

stríðsfrétta·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
corresponsal m & f de guerra

stríðsglæpa·dómstóll <m. -dómstóls, -dómstólar>:
tribunal m que jutja crims de guerra
♦ Alþjóðlegi stríðsglæpadómstóllinn fyrir fyrrum Júgóslavíu: Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (Alþjóðastríðsglæpadómstóll)

stríðs·glæpamaður <m. -glæpamanns, -glæpamenn>:
criminal m & f de guerra

stríðsglæpa·réttarhöld <n.pl -réttarhalda>:
judici m per crims de guerra

stríðs·glæpur <m. -glæps, -glæpir>:
crim m de guerra

stríðs·grafreitur <m. -grafreits, -grafreitir>:
cementiri m militar, cementiri m de soldats caiguts en combat

stríðs·gróði <m. -gróða, no comptable>:
profit obtingut gràcies a una guerra

stríðs·herra <m. -herra, -herrar>:
senyor m de la guerra

stríðs·hetja <f. -hetju, -hetjur. Gen. pl.: -hetja>:
heroi m de guerra, heroïna f de guerra

stríðs·hrjáður, -hrjáð, -hrjátt <adj.>:
damnificat -ada de guerra

stríðs·hætta <f. -hættu, no comptable>:
amenaça f de guerra
♦ bráð stríðshætta: amenaça de guerra imminent

stríðs·jálkur <m. -jálks, -jálkar>:
veterà m de guerra, veterana f de guerra

stríðs·kempa <f. -kempu, -kempur. Gen. pl.: -kempa o: -kempna>:
veterà m de guerra, veterana f de guerra
♦ gömul stríðskempa: un [vell] veterà de guerra

stríðs·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
guerrera f

stríðs·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
joc m de guerra

stríðs·lok <n.pl -loka>:
fi f de la guerra

stríðs·maður <m. -manns, -menn>:
guerrer m

stríðsmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de la guerra, ministra f de la guerra

stríðs·minjar <f.pl -minja>:
restes f.pl de [la] guerra (el mot designa esp. les construccions militars del temps de la guerra: búnquers, trinxeres, fortificacions etc. però també el material bèl·lic abandonat)

stríðs·minningar <f.pl -minninga>:
memòries f.pl de [la] guerra

stríðs·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pel·lícula f de guerra

stríðs·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de la guerra

stríðs·rekstur <m. -rekstrar (o: -reksturs), -rekstrar>:
<MILoperació (o: activitat) f militar

stríðs·réttarhöld <n.pl -réttarhalda>:
<MILconsell m de guerra

stríðs·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
1. <GENhistòria f de [la] guerra
♦ segja stríðssögur: contar batalletes
2. <LITERnovel·la bèl·lica, novel·la f de guerra

stríðs·skaðabætur <f.pl -skaðabóta>:
[pagament m de] reparacions f.pl de guerra

stríðs·terta <f. -tertu, -tertur. Gen. pl.: -tertna o: -terta>:
<CULINstríðsterta f, pastís m de guerra, tarta de capes amb fruita de conserva

stríðs·tími <m. -tíma, -tímar>:
temps m de guerra
♦ á stríðstímum: en temps de guerra

stríðs·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
vehicle m de combat
♦ brynvarinn stríðsvagn: vehicle blindat de combat

stríðs·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
declaració f de guerra

stríðs·æsingamaður <m. -æsingamanns, -æsingamenn>:
bel·licista m & f, persona f que incita a la guerra

stríðs·æsingar <f.pl -æsinga>:
bel·licisme m & f, incitació f a la guerra

stríðs·öryrki <m. -öryrkja, -öryrkjar>:
invàlid m de guerra, invàlida f de guerra
◊ fyrir utan kirkjuna voru stríðsöryrkjar, fótalausir, og báðust ölmusu: Enn annað áfallið og ný uppgötvun: defora de l'església hi havia invàlids de guerra, homes a qui faltava una cama o un peu i que demanaven almoina: un altre sotrac interior i una nova descoberta

stríðs·öskur <n. -öskurs, -öskur>:
crit m de guerra

stríðs·öxi <f. -axar (o: -öxar), -axir>:
destral f de guerra
♦ grafa stríðsöxina: <LOC FIGenterrar la destral de guerra
♦ grafa upp stríðsöxina: <LOC FIGdesenterrar la detral de guerra

stríð·viðri <n. -viðris, -viðri>:
temps m inclement, temps rúfol (o: brúfol), maltempsada f

stríður, stríð, strítt <adj.>:
1. <GENimplacable, despietat -ada
gecc ec til strandar, ǀ grǫm varc nornom, ǁ vilda ec hrinda ǀ stríð grið þeira (és a dir, la Guðrún es rebel·la contra les deesses del destí, que li han estalviat la vida, intentant suïcidar-se. Descobreix, emperò, que no es pot pas lluitar contra elles); ǁ hófo mic, né drecþo, ǀ hávar báror, ǁ því ec land um stéc, ǀ at lifa scyldac: plena de rancúnia envers les nornes, vaig anar a la vorera de la mar. Volia fer caure llur despietada indulgència [amb mi]. Les altes ones m'aixecaren [de dins l'aigua] enlloc d'ofegar-m'hi. Vet ací per què vaig sortir a terra: perquè havia de viure
en þá er Hrafnkell hafði land numið á Aðalbóli, þá efldi hann blót mikil. Hrafnkell lét gera hof mikið. Hrafnkell elskaði eigi annað goð meira en Frey, og honum gaf hann alla hina bestu gripi sína hálfa við sig. Hrafnkell byggði allan dalinn og gaf mönnum land, en vildi þó vera yfirmaður þeirra og tók goðorð yfir þeim. Við þetta var lengt nafn hans og kallaður Freysgoði, og var ójafnaðarmaður mikill, en menntur vel. Hann þröngdi undir sig Jökulsdalsmönnum til þingmanna. Hann var linur og blíður við sína menn, en stríður og stirðlyndur við Jökulsdalsmenn, og fengu þeir af honum öngvan jafnað. Hrafnkell stóð mjög í einvígum og bætti öngvan mann fé, því að engi fékk af honum neinar bætur, hvað sem hann gerði: i quan en Hrafnkell hagué pres possessió de les terres al voltant d'Aðalból, va fer grans ofrenes i sacrificis. En Hrafnkell va fer construir-hi un gran temple. En Hrafnkell estimava (= venerava) el déu Freyr més que els altres déus i a ell li donà (=consagrà) la meitat de les seves possessions més precioses. En Hrafnkell va establir tota la vall i hi va donar terres a colons, però amb la condició d'ésser llur cap (que se sotmetessin a ell) i va prendre el godonat sobre ells. Quan això va passar, allargaren el seu nom i li digueren Hrafnkell, el godó del déu Freyr. Era un home molt inequitable, però molt condret i capaç. Va forçar els habitants de la vall de Jökulsdalur a ésser els seus þingmenn. Amb els seus era considerat i indulgent, però implacable i inflexible amb els habitants de la vall de Jökulsdalur, els quals [mai] no obtenien equitat d'ell. En Hrafnkell sovint es ficava en duels però no pagava cap compensació [per un home que ell hagués mort] perquè ningú no rebia d'ell cap mena de compensació fos el que fos el que ell hagués fet (vocabulari: #1. gripir: Cf. Baetke 19874, pàg. 212. Si no entenem gripr com a kostbarer, wertvoller Gegenstand, Kostbarkeit, sinó com a gangandi gripir Nutzvieh, Haustiere, la traducció fóra: i li va donar (= consagrar) la meitat del seu bestiar; )
eptir fall Sigurðar jarls tóku synir hans ríki ok skiptu í þriðjunga, Sumarliði, Brúsi ok Einarr. Þorfinnr var með Skotakonungi fimm vetra gamall, þá er Sigurðr, faðir hans, fell. Skotakonungr gaf þá Þorfinni, dóttursyni sínum, Katanes ok Suðrland ok jarlsnafn, ok setti menn til landráða með honum. Þorfinnr jarl var bráðgǫrr í vexti, manna mestr ok sterkastr, svartr á hár; ok þegar er honum óx aldr, var þat auðsætt, at hann var ágjarn. Þeir brœðr váru ólíkir í skaplyndi, Einarr ok Brúsi. Einarr var maðr stríðr ok ágjarn, óþýðr ok hermaðr mikill. Brúsi var maðr hógværr, stilltr vel, lítillátr ok málsnjallr. Sumarliði var líkari Brúsa í skaplyndi; hann var ellstr þeira brœðra ok lífði skemmst ok varð sóttdauðr: després de la mort en combat de son pare, el iarl Sigurðr, tres dels seus [quatre] fills, en Sumarliði, en Brúsi i l'Einarr, varen prendre possessió dels seus territoris que varen dividir en tres partions. En Þorfinnr[, el més petit de tots,] tenia cinc anys quan son pare va morir en combat i vivia a [ca son avi,] el rei d'Escòcia. El rei d'Escòcia va donar al seu nét Þorfinnr Katanes i Suðrland, i li otorgà el títol de iarl i designà homes [lleials] que governessin aquells territoris amb ell. El iarl Þorfinnr va madurar físicament aviat, i es va fer un home altíssim i fortíssim. Tenia els cabells negres. I quan va anar creixent, va resultar obvi que era cobdiciós. [Pel que fa a]ls seus germans, l'Einarr i en Brúsi, eren molt diferents quant a caràcter. L'Einarr era un home implacable, cobdiciós i rude i un gran guerrer. En Brúsi era un home de tarannà tranquil, mesurat, sense pretensions i eloqüent. En Sumarliði s'assemblava més al Brúsi quant a caràcter. Era el més grans dels [quatre] germans però el que d'ells va tenir la vida més curta, ja que va morir [jove] de malaltia
nú leggjast þeir að og berjast. Láta þeir Sigmundur ganga grjót svo ákaft í fyrstu að hinir megu ekki annað en hlífa sér, og er farið er grjótið, gera þeir skothríð harða, og fellur lið margt af víkingum, en fjöldi sár. Nú taka þeir Sigmundur til höggvopna sinna. Tekur nú að halla bardaganum á lið Randvés. En er hann sér ófarar sinna manna kvað hann þá vera auvirðismenn mikla, er þeir sigruðu eigi þá menn er hann kvað ekki að mönnum vera mundu. Þeir kváðu hann oft eggja sig, en hlífa sér; báðu hann nú ráðast í móti. Hann kvað svo vera skyldu. Leggur hann nú að drekanum og annað skip er menn voru hvíldir á, en skipar hið þriðja ósárum mönnum. Leggjast nú að í annað sinn og berjast, og er nú miklu stríðari orrusta en fyrraleshores es varen envestir i lluitaren. Al principi, en Sigmundur i els seus homes llançaren les pedres amb tant d'ímpetu que els altres no pogueren fer res més que protegir-se'n i quan acabaren les pedres, varen llançar-los un ruixat tan espès de fletxes i armes llancívoles que varen acabar amb molts dels viquings i en va ferir un gran nombre. Llavors, en Sigmundur i els seus homes varen agafar llurs armes de tall i llavors la batalla va començar a inclinar-se en contra de la tropa d'en Randvér. I quan ell va veure la dissort dels seus homes, va dir-los que serien uns éssers miserables si no vencien aquells homes dels quals deia que no devien ésser ni homes. Els seus homes li respongueren que ell sovint els esperonava a lluitar mentre ell mateix romania en lloc segur i li pregaren que ataqués amb ells. Ell els va respondre que així seria. Llavors s'hi va acostar amb el dreki i amb un segon vaixell la tripulació del qual estava descansada i va dotar el tercer navili amb homes indemnes. Llavors atacaren per segona vegada i lluitaren, i llavors la batalla fou molt més aferrissada que abans
nú svá sem sá mildi herra Karlamagnús keisari gerðist mjǫk hnignandi í góðri elli, tekr hann stríðan sjúkleik í þeim stað er heitir Aqvisgranum, svá at hann er leiddr at dauða, ok sem hann er nærri andláti gerðist sá hlutr sem nú skal segja: doncs bé, quan el clement senyor Carlemany, l'emperador, es va haver doblegat molt per l'avançada edat (lit.: ‘en les seves bones velleses’), va contreure un malaltia tan greu a la ciutat que nom Aquisgrany que el va menar a la mort, i quan ja era a les portes de la mort, es va esdevenir aquesta cosa que ara es contarà
2. (straumurimpetuós -osa (corrent d'aigua, ràpids)
♦ stríður straumur: un corrent impetuós
var nú svá mikit mannfall, at vellirnir lágu þaktir af líkum dauðra manna ok blóðit fell sem stórir bekkir með stríðum straumum. Váru hræfuglar svá þykkt yfir uppi, at hneppiliga mátti sjá heiðan himin: llavors es va produir un carnatge tan gran que els camps quedaren coberts de cadàvers i la sang hi ratjava com grans torrents de cabals impetuosos. Els ocells carronyaires ho sobrevolaven tan espessos que a penes podia veure's el cel clar
greindur Guðsþjonn var biskup á því landi, er bækur kalla Thíli, en Norðmenn nefna Ísland. Má það ok vel segjast eiginlegt nafn þeirrar eyjar, því að þar er ís ínóg bæði lands og lagar. Á sjónum liggja þeir hafísar, að með sínum ofvægilegum vexti taka þeir að fylla norðurhöfin, en yfir háfjöll landsins svo óbræðilegir jöklar með yfirvættis hæð og vídd, að þeim mun ótrúlegt þykja, sem fjarri eru fæddir. Undan þeim fjalljöklum fellur með atburð stríður straumur með frábærum flaum og fúlasta snyk, svo að þar af deyja fuglar í lofti, en menn á jörðu og kvikindi. Þau eru fjöll önnur þessa lands, er úr sér varpa ægilegum eldi með grimmasta grjótkasti, svo að það brak og brestir heyrir um allt landi, svo vítt sem menn kalla fjórtán tylftir umbergis að sigla réttleiði fyrir hvert nes. Kann þessi ógn að fylgja svo mikið myrkur forviðris, að um hásumar um miðdegi sér eigi handa grein. Það fylgir þessum fádæmum, að í sjálfu hafinu, viku sjávar suður undan landinu, hefir upp komið af eldsganginum stórt fjall, en annað sökk niður í staðinn, það er upp kom í fyrstu með sömu grein. Keldur vellandi og brennustein fær þar ínóg. Skógur er þar engi utan björk og þó lítils vaxtar. Korn vex í fáum stöðum sunnan lands og eigi nema bygg. Fiskur sjádreginn og búnyt er þar almenningsmatr. Ey þessi liggur svo norðarlega undir zódiacó, að hennar neðri hlutur hefir í sumum stöðum samhaldinn dag með sólskini björtu mánað eða meir í enda Geminórum og upphafi Cancrí. En um vetrartíð, þá er sólin er in Caprícornu, er hún yfir þess lands émíspérium lítið um fjórar stundir náttúrlegs dags, þótt hvorki meini fjöll né ský. Landið er víðast byggt með sjónum, en skerðist mest austan og vestan. Tveir eru þar biskupsstólar, sinn í hvorn hluta lands. Eru þeir af þeim tíu, er undir lúta erkistólinn í Niðarósi, þar sem hvílir ágætur guðsmaður herra Ólafur konungur Haraldsson. Sætið norðanlands heitir Hólar. Fyrsti biskup Hólensis var heilagur Jóhannes, annar Ketillus, þriðji Bero, fjórði Brando, fimmti Guðmundur. Syðra sætið heitir Skálaholt. Sat þar fyrstur Islavus, annar Gizerus, þriðji Magnus, fjórði Þorlákus prímus, fimmti Klængur, sjötti heilagur Þorlákur, sjöundi Pálus, áttandi Magnus secundus. Fyrir þá skynsemi höfum vér nokkuð greint af þessu fátæka landi, að ef þessi frásögn verður í fjarska lesin, lofist því framar vors herra nafn, er engan jarðarenda firrir sinni miskunn, sem þá sýndist enn, er hann gaf greindum útskaga svo ríkan gimstein sem heilög von diktar, að Guðmundur inn góði sé í hans konunglegri höll (himneskri höll ? himinríkishöll ? = crec que el traductor va entendre malament l'original que devia fer *in regni caelestis aula ~ palatio) að eilífu (Arngrímur Brandsson, abat del monestir benedictí de Þingeyrar (Þingeyraklaustur). Segle XIV): l’esmentat servent de Déu, fou bisbe de la terra que els llibres anomenen Thíli (Thule) i que els norrens anomenen Islàndia. També s'ha de dir que aquest [darrer] nom degué ésser el nom veritable (propi) d'aquesta illa, car hi ha glaç en gran quantitat tant a terra com a la mar. A la mar hi ha llenques de glaç que van a la deriva i que amb les dimensions aclaparadores / descomunals cuiden omplir tot l'oceà septentrional, i, sobre les altes muntanyes de l'illa hi ha unes glaceres que no es fonen mai i que tenen una altura i una amplària tan descomunals que per força semblaran increïbles a aquells qui hagin nascut lluny d'aquesta terra. Al peu d'aquestes glaceres de vegades surt [amb gran ímpetu] un impetuós corrent d'aigua amb formidables remolins i la pudor més fètida imaginable a conseqüència de la qual moren els ocells en l'aire i a terra els homes i el bestiar. En aquesta terra hi ha d'altres muntanyes que expulsen de llur interior un foc esborronador acompanyat d'una pluja de pedres esfereïdoríssima de manera que el soroll i estrèpit [de l'esclat] se sent per tot el país i arriba tan lluny com catorze vegades dotze milles marines al voltant de l'illa (és a dir, l'estrèpit es pot arribar a sentir, per tant, fins a una distància de 168 milles marines al voltant de l'illa), a comptar navegant en línia recta a partir de qualsevol cap marí. Aquest horror pot anar acompanyat d'una foscor tal que, al bell mig de l'estiu, al migdia, no es pot veure la pròpia mà. A aquests fets excepcionals i portensosos encara cal afegir-hi que fins i tot dins l'oceà, a una milla de distància de la costa meridional, s'ha aixecat una alta muntanya com a resultat de l'activitat del foc, mentre que una altra -que havia sorgit en una ocasió semblant- s'ha enfonsat dins la mar. Hi ha fonts bullentes i sofre en grans quantitats. No hi ha boscos llevat de bedolledes, els bedolls de les quals, emperò, són de poca altura. De gra només se'n fa a pocs indrets del sud de l'illa i només ordi. El peix extret de la mar i els productes lactis hi són el menjar del comú de la gent. Aquesta illa es troba situada tan al nord del zodíac que en alguns indrets de la seva part septentrional hi fa dia sense interrupció, amb un sol clar, durant un mes o més temps i tot, al final dels Bessons i a l'inici del Cranc. Però en hivern, quan el sol es troba en el signe de Capricorn, el sol es troba sobre l'hemisferi (‘emisperi’) d'aquesta terra a penes quatre stundir d'un dia natural, sense que l'amaguin núvols o muntanyes. Aquesta terra està vastament habitada tot al llarg de la costa i, sobretot a llevant i a ponent hi ha grans badies i fiords. Dos són els bisbats que hi ha, un per a cadascuna de les dues parts del país. Aquests dos bisbats són dos dels deu bisbats que depenen de l'arquebisbat de Niðarós on descansa el magnífic home de Déu, el senyor rei Olau Haraldsson. La seu del nord es diu Hólar. El primer bisbe holense fou sant Joan (Jón Ögmundsson), el segon Ketillus (Ketill Þorsteinsson), el tercer Bero (Björn Gilsson), el quart Brando (Brandur Sæmundsson) i el cinquè, Guðmundur [góði Arason]. La seu meridional és la d’Skálholt. El primer bisbe hi fou l'Islavus (Ísleifur Gissurarson), el segon Gizerus (Gissur Ísleifsson), el tercer Magnus (Magnús Einarsson), el quart Þorlákus primer (Þorlákur Runólfsson), el cinquè Klængur (Klængur Þorsteinsson), el sisè sant Torlac (Þorlákur helgi Þórhallsson), , el setè Paulus (Páll Jónsson) i el vuitè Magnus segon (Magnús Gissurarson). Hem escrit aquesta succinta descripció d'aquesta pobra terra per la raó que, si aquest relat és llegit en terres llunyanes, sigui lloat el nom de Nostre Senyor més que més perquè no ha apartat la seva misericòrdia de cap extrem del món com s'ha tornat a manifestar quan ha donat a aquest extrem del món habitat descrit adés la gemma tan valuosa, com dicta la santa esperança, que en Guðmundur el bo estigui per sempre en el seu palau reial (vocabulari: #1. búnyt: Cf. Baetke 19874, pàg. 75: bú-nyt f. Wirtschafts-, bes. Milcherzeugnisse; #2. sjádreginn: En Baetke 19874, no dóna pas entrada ni a sjádreginn ni a sædreginn. El significat és, tanmateix, transparent: portat per la mar; #3. náttúrlegur dagur: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest concepte. Sí que ho fa, en canvi, l’Ordbog over det norrøne prosasprog que tradueix el concepte com a det naturlige døgn el. den naturlige dag (cf. def. 1) ‖ the natural 24-hour day or the natural day. Entenc, doncs, que l'abat Arngrímur, quan parla d'hores del dia natural, fa referència a hores de seixanta minuts i que, per tant, diu que a l'hivern hi ha menys de quatre hores de sol per dia; #4. útskagi: crec que aquest mot aquí sempra referit a Islàndia entesa com l'extrem d'Europa, l'extrem de la terra habitada, el punt més alt del món habitat i tradueixo en conseqüència. Hem d'entendre el mot, doncs, com a inn yzti útskagi norðrhálfunnar eða heimsbyggðarinnar; #5. heilög von: calc del llatí sancta spes: ut sancta spes nobis dictat, ut pia spes nobis dictat; )
3. (hár: hart og stíftdur -a i ‘en filferro’ (dit del pèl dur, acerrat i sovint arreveixinat de certes rasses de gos)
♦ stríð hár: pèls durs, ‘en filferro’
4. (verkuragut -uda, viu -iva (dolor: molt fort)
♦ stríður augnaverkur: un mal d'ulls violent
5. (strangursever -a (sentència, càstig)
♦ stríðar refsingar: càstigs severs
6. (orðamenaçador -a, dur -a (paraules: que expressen amenaç)
ok með fulltingi almáttugs guðs þá kómust þeir til eyjarinnar ok lögðu í lægi skipunum ok gengu á land ok tóku þenna inn mikla guðs óvin ok sinn ok gera honum tvá kosti, hvárt hann vill láta sið sinn ok hafa líf sitt ok vingan þeira eða deyja. Konungr bað hann til stundum blíðum orðum, en stundum stríðum ok hét honum hörðum píslum. Hann hneigðist ekki af sinni þrályndi, hvárki gekk hann fyrir blíðyrðum né ógnarmálum: i amb l'ajut de Déu totpoderós varen arribar a l'illa i hi ancoraren les naus i baixaren a terra i capturaren aquell gran enemic de Déu i d'ell i li donaren a triar entre dues opcions: o bé deixava la seva religió [i es convertia al cristianisme] i llavors li perdonarien la vida i tindria llur amistat, o bé morir. El rei [Olau Tryggvason] li ho pregava adés amb paraules afables adés amb paraules dures, amenaçant-lo d'infligir-li durs turments. [En Hróaldr] no va desistir de la seva contumàcia i no va cedir ni a les paraules afables ni a les amenaces

stríkka <stríkka ~ stríkkum | stríkkaði ~ stríkkuðum | stríkkað>:
tesar (o: tensar), tibar
♦ það stríkkar á e-u: una cosa es te[n]sa, una cosa es tiba

strípa <f. strípu, strípur. Gen. pl.: strípa, emprat hab. en pl.>:
(hárstrípametxa f
♦ strípur í hári: metxes f.pl als cabells (blens tenyits en cabells d'un altre color)

strípaður, strípuð, strípað <adj.>:
tot nu (o: nuu, Mall.) tota nua

strípa·lingur <m. -lings, -lingar>:
<MEDexhibicionista m & f

strípi·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:
<MEDexhibicionisme m

strítt <adv.>:
impetuosament
Alexander konungr ferr nú sem hvatligast allt þar til er hann kemr yfir á þá er Tígris heitir. Ok fyrir þá sǫk heitir hon svá at hon fellr strítt. Ok ferr svá skjótt til at jafna sem et flugskjóta dýr, þat er tígris heitir. Þat er skjótast at segja frá fǫr Alexandrí at hann sœkir fund Daríí sem hann má af taka: el rei Alexandre llavors marxà cuitant el pas tant com podia fins que va haver travessat el riu que nom Tigris. I es diu així perquè flueix impetuosament. I les seves aigýes s'escolen tan ràpidament que llur curs es pot comparar a la bèstia de peu volador que es diu tigre. De l'expedició del rei Alexandre direm succintament que cercava de tenir la trobada amb en Darius tan aviat com fos possible
♦ [bæði] blítt og strítt: penes i alegries
hún mælti: "Þat gerir þú illa, því at eigi veit ek þann mann, attu ættir heldr sœmdar at leita en honum. Hefir hann yðr lengi vel fylgt ok þjónat kurteisliga ok verit með yðr í margri hreystiferð ok þolat með yðr bæði blítt ok strítt ok reynzt jafnan inn vaskasti maðr": ella li va dir: “Fas malament, perquè no conec l'home de qui poguessis obtenir major honor que d'ell. Durant molt de temps ell t'ha fet costat lleialment i t'ha servit cortesament i t'ha seguit a manta expedició perillosa i ha endurat amb tu penes i alegries i sempre ha provat que era el més valent dels homes”
♦ tala strítt: parlar de manera aspra, amb paraules dures
þá mælti konungur: "Strítt hefir þú talað prestur": aleshores el rei va dir: “mossèn, has parlat has parlat amb paraules ben dures”

strjál <n. strjáls, pl. no hab.>:
mot emprat en la locució:
♦ á strjáli: de manera esparsa, escampadament

strjálaður, strjáluð, strjálað <adj.>:
esparpallat -ada, espars -a, escampat -ada

strjálast <strjálast ~ strjálumst | strjálaðist ~ strjáluðumst | strjálast>:
esparpallar-se, tornar (o: fer-se) més espars, més escampat

strjál·byggð <f. -byggðar, -byggðir>:
zona f rural [amb poca densitat de població]

strjál·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
poc [densament] poblat -ada

strjál·býli <n. -býlis, no comptable>:
zona f rural [amb poca densitat de població]

strjál·býll, -býl, -býlt <adj.>:
poc [densament] poblat -ada, amb poca densitat de població

strjálingur <m. strjálings, pl. no hab.>:
aparició esparsa de quelcom
♦ á strjálingi: de manera esparsa, escampadament, en grups esparsos, en poblacions esparses

strjáll, strjál, strjált <adj.>:
1. <GENespars -a
♦ búa strjált víðs vegar: viure espars[os] per una àmplia zona
þetta er ástæðan fyrir því að Gyðingar þeir sem búa strjált víðs vegar (διασπείρειν ~ διεσπαρμένος -ένα -ένον:   οἱ διεσπαρμένοι,   διὰ τοῦτο οὖν οἱ ᾿Ιουδαῖοι οἱ διεσπαρμένοι ἐν πάσῃ χώρᾳ τῇ ἔξω) úti í skattlöndunum halda fjórtánda daginn í adar hátíðlegan með veislum og fögnuði og færa hver öðrum matargjafir. Hinir aftur á móti, sem búa í stórborgunum, halda fimmtánda daginn hátíðlegan með fögnuði og senda nágrönnum sínum gjafir þann dag: aquesta és la raó per la qual els jueus que viuen dispersos arreu dels països tributaris celebren solemnement el catorzè dia d'adar, amb banquets i alegria, i els uns porten als altres presents de menjar. Per contra, els qui viuen a les grans ciutats, celebren solemnement el quinzè dia [d'adar] amb alegria i envien aqueix dia els presents a llurs veïns
2. <MATdiscret -a
♦ strjál breyta: variable discreta
♦ strjál stærðfræði: matemàtica discreta
♦ strjál dreifing: distribució aritmètica (o: discreta)
♦ strjált dreifingarfall: funció de distribució discreta
♦ strjált róf: espectre discret

strjálna <strjálna ~ strjálnum | strjálnaði ~ strjálnuðum | strjálnað>:
espaiar-se, esdevenir-se de manera [de cada vegada més] espaiada (fer-se menys freqüent)

strjúka <strýk ~ strjúkum | strauk ~ strukum | strokið>:
1. <absolut>: (fara í óleyfifugir (evadir-se & desertar & esquitllar-se & fugar-se un esclau)
þremur árum síðar bar svo við að tveir þrælar hans struku (bāˈraħ ~ בָּרַח:   wa-i̯ˌʝiβrəˈħū   ʃəˌnēi̯־ʕăβāˈδīm   lə-ʃimˈʕī   ʔɛl־ʔāˈχīʃ,   וַיִּבְרְחוּ שְׁנֵי-עֲבָדִים לְשִׁמְעִי, אֶל-אָכִישׁ) til Akíss, sonar Maaka, konungs í Gat. Símeí barst til eyrna að þrælar hans væru í Gat...: tres anys després es va esdevenir que dos esclaus seus van fugir a ca l'Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan al Ximí li arribà a les orelles que els seus esclaus eren a Gat...
þá svaraði Nabal þjónum Davíðs og sagði: „Hver er Davíð og hver er sonur Ísaí? Margir gerast þeir nú þrælarnir sem strjúka (pāˈrasˤ ~ פָּרַץ:   ha-i̯ˈʝōm   ˈrabbū   ʕăβāˈδīm   ha-mmiθpārəˈsˤīm   ʔīʃ   mi-ppəˈnēi̯   ʔăδɔˈnā-u̯,   הַיּוֹם, רַבּוּ עֲבָדִים, הַמִּתְפָּרְצִים, אִישׁ מִפְּנֵי אֲדֹנָיו) frá húsbændum sínum: en Nabal va respondre als servents d'en David: «Qui és en David? Qui és el fill d'en Jessè (Iixai)? Nombrosos són ara els esclaus que fugen de llur amo
en hásetarnir reyndu að strjúka (φυγεῖν + ἐκ:   τῶν δὲ ναυτῶν ζητούντων φυγεῖν ἐκ τοῦ πλοίου) af skipinu. Þeir settu bátinn útbyrðis og þóttust vera að færa út akkeri úr framstafni: però els mariners intentaren de fugir de la nau. Arriaren el bot a la mar mar considerant de sorgir les àncores de proa
♦ geta ekki um frjálst höfuð strokið: <LOC FIGno ésser amo de ca seva
þannig urðu Midíanítar að lúta í lægra haldi fyrir Ísraelsmönnum og máttu aldrei síðan um frjálst höfuð strjúka (נָשָׂא רֹאשׁ:   wə-ˈlɔʔ   ˌʝāsəˈφū   lā-ˈɕēʔθ   rɔˈʃā-m,   וְלֹא יָסְפוּ, לָשֵׂאת רֹאשָׁם). Var nú friður í landinu í fjörutíu ár meðan Gídeon var á lífi: d’aquesta manera els midianites hagueren de sotmetre's als israelites i ja no van tornar a ésser amos de ca llur. I llavors va regnar la pau al país durant quaranta anys, tot el temps que en Gedeó (Guidon) va viure
♦ strjúka brott: guillar, anar-se'n
Brandur hleypur út og strýkur brott í náttmyrkrinu. Hann kemur í Haga og finnur þar föður sinn. Þeir koma á Flugumýri og var Kolbeinn í hvílu kominn og menn hans (SS I, cap. 291, pàg. 427): en Brandur va sortir corrents i desaparegué en la fosca de la nit. Va anar a Hagi on hi va trobar son pare. D'allà tots dos es dirigiren a Flugumýri, on en Kolbeinn i els seus homes ja se n'havien anat al llit (vocabulari: #1. strjúka brott: Cf. Baetke 19874, pàg. 612: strjúka brott sich davonmachen; )
maður. er nefndur Steinólfur. Hann var austfirskur að kyni og hafði verið ger sekur fyrir nokkurs konar illvirki austur þar í fjörðunum. Síðan strauk hann í brott og fór þá á fund Hafliða og tekur hann við Steinólfi og gerir hann sinn heimamann (SS I, cap. 20, pàg. 26): hi havia un home que es deia Steinólfur. Era oriünd dels fiords de llevant i havia estat declarat culpable d'una malifeta d'algun tipus allà als fiords de llevant. Després d'això, en va fugir i es dirigí a veure en Hafliði i aquest va acollir l'Steinólfur i el va fer un heimamaður seu, ço és, un missatge del seu mas
♦ strjúka úr her: desertar [de l'exèrcit]
♦ strjúka úr fangelsi: evadir-se de la presó
♦ strjúka úr vinnunni: absentar-se de la feina [sense permís]
2. <absolut>: (renna, þjótacórrer (cuitar, apressar-se, afanyar-se)
Gunnarr konungr veit nú, at Hǫgni, Gernoz ok Gíslher, hans brœðr, eru út farnir af garðinum, ok þat með, at hánum er komit ofrefli liðs ok berzt við hann ok allir hafa nú frá hánum flýit ok aptr í garðinn. Gunnarr konungr hefir staðit ok varit hliðit it eystra, þat er fyrir stóð Írungr ok hans menn. Þá er Gunnarr konungr heyrir, at Hǫgni mun þurfa liðveizlu, þá strýkr hann vestr í garðinn til þess hliðs, er Niflungar hafa á brotit, ok gengr út við sína menn allvaskliga. Ok þegar fyrir utan garðinn standa Hýnir alvápnaðir, ok verðr þar in harðasta orrosta, ok sœkir Gunnarr konungr hart fram, ok engi er svá sterkr hans manna, at hánum fái fylgt: el rei Gunnarr va saber llavors que els seus germans, en Hǫgni, en Gernoz i en Gíslher, havien sortit de dins el pomerar però també que els havien envestit tropes en gran superioritat numèrica que havien lluitat amb ell (és a dir, amb en Hǫgni i els seus) i que tots havien fugit d'ell (?) i [que després en Hǫgni i tots els seus] havien tornat a entrar dins el pomerar. El rei Gunnarr s'havia mantingut al portal de llevant del pomerar i l'havia defensat i aquest era el portal davant el qual hi havia el rei Írungr i els seus homes. Quan el rei Gunnarr va sentir que en Hǫgni necessitava ajuda, va travessar a tota pressa el pomerar cap a ponent, cap a la bretxa que els nibelungs havien obert [al mur que enrevoltava el pomerar] i va sortir-ne molt estrènuament seguit dels seus homes. Davant el mur del pomerar, emperò, hi havia els huns tot armats i llavors allà es va lliurar una batalla aferrissadíssima. I el rei Gunnarr avançava enmig dels rengs dels huns amb tant d'ímpetu que cap dels seus homes no era prou fort com per poder-lo seguir
♦ strjúka eftir e-m: córrer darrere algú per atrapar-lo
Hrafn mælti að Nikulás mundi strjúka eftir þeim er fremstir voru ef hann væri eigi þrotinn (SS II, cap. 492, pàg. 762): en Hrafn va dir que en Nikulás, si no estava esgotat, encalcés els qui eren al capdavant de tot
Bjarni stendur upp og tekur skjöld sinn og spjót og stígur á bak smalahestinum og kemur á Guðmundarstaði. Tjörvi var farinn að sækja hest sinn og sér hann nú för Bjarna og snýr hann þegar heim hvatlega. Sá verður misfari þeirra að þá ríður Tjörvi í túnið að Bjarni kemur að túngarðinum. Hann strýkur eftir honum og rekur í gegnum hann spjótið og ríður heim eftir það og segir Þorgerði víg Tjörva: en Bjarni es va aixecar i va agafar el seu escut i la llança i pujà a dalt del cavall del regatxo i va anar-hi a Guðmundarstaðir. En Tjörvi acabava de sortir a cercar el seu cavall i va veure en Bjarni que arribava. Va fer mitja volta immediatament i es dirigí a tota pressa cap a les cases del mas. La diferència de velocitats entre tots dos era tal que, quan en Tjörvi va entrar al tún del mas, en Bjarni ja arribava a la tanca del tún. En Bjarni el va empaitar i el traspassà amb la seva llança i després d'haver-ho fet, se'n tornà al seu mas i contà a la Þorgerður que havia mort en Tjörvi
♦ e-ð strýkur e-m úr höndum: un cosa li fuig a algú de les mans
þá var svo komið að meir og meir lét í skreiðarhlaðanum. Var þá svo að heyra nætur sem daga að skreiðin væri rifin. Eftir það voru þær stundir að skreiðina þurfti að hafa. Var þá leitað til hlaðans og sá maður er upp kom á hlaðann sá þau tíðindi að upp úr hlaðanum kom rófa, vaxin sem nautsrófa sviðin. Hún var snögg og selhár. Sá maður er upp fór á hlaðann tók í rófuna og togaði og bað aðra menn til fara með sér. Fóru menn þá upp á hlaðann, bæði karlar og konur, og toguðu rófuna og fengu eigi að gert. Skildu menn eigi annað en rófan væri dauð. Og er þeir toguðu sem mest strauk rófan úr höndum þeim svo að skinnið fylgdi úr lófum þeirra er mest höfðu á tekið en varð eigi síðan vart við rófuna. Var þá skreiðin upp borin og var þar hver fiskur úr roði rifinn svo að þar beið engan fisk í þegar niður sótti í hlaðann en þar fannst engi hlutur kvikur í hlaðanum: la cosa, mentrestant, havia arribat a un punt que com més anava més i més sorolls se sentien a la pila de bacallà assecat. De dia i de nit se sentia com si hi estiguessin esqueixant el bacallà sec. Al cap de poc va arribar el temps que havien de menester el bacallà sec i anaren a cercar-ne a la pila i l'home que s'hi va enfilar va veure un fet inusual: que de l'interior de la pila de bacallà en sortia una cua que tenia l'aspecte d'una una cua de bou socarrimada, però era curta i els pèls eren com els d'una foca. L'home que s'havia enfilat a dalt de la pila de peix va agafar la cua i hi va pegar estirada i va demanar als altres que l'ajudessin a fer-ho. Aleshores tant homes com les dones s'enfilaren a dalt de la pila i se posaren a estirar la cua però no varen aconseguir res. emperò. Aquelles persones varen comprendre que aquella cua devia ésser-ho d'alguna bèstia morta. I vet ací que, quan l'estaven estirant amb totes llurs forces, la cua els va fugir escorrent-se'ls entre les mans a tan gran velocitat que va cremar la pell dels palmells de les mans dels qui l'estaven agafant amb més força i, després, ja no es va tornar a veure res d'aquella cua. Llavors varen desfer la pila de bacallà sec i cada peix hi havia estat arrencat de la seva pell de manera que ja no hi quedava gens de peix quan anaren arribant a la part inferior de la pila, però en tota aquella pila no hi trobaren cap cosa viva
3. <e-ð>: (draga e-u eftir e-u eða yfir e-ðpassar una cosa per una cosa (fer que una cosa, normalment la mà, en fregui una altra)
að svo mæltu skyrpti hann á jörðina, gerði leðju úr munnvatninu, strauk (ἐπιχρίειν:   καὶ ἐπέχρισεν αὐτοῦ τὸν πηλὸν ἐπὶ τοὺς ὀφθαλμοὺς) leðju á augu hans og sagði við hann: „Farðu og þvoðu þér í lauginni Sílóam.“ (Sílóam þýðir sendur.) Hann fór og þvoði sér og kom aftur sjáandi: havent dit això, escopí a terra, féu fang amb la saliva, li untà els ulls amb aquell fang i li va dir: «Vés i renta't a la piscina de Siloè» (Siloam) (Siloè significa «enviat»). Ell hi anà, doncs, i s'hi rentà i en tornà veient-hi
Ásmundur svarar: "Þú skalt strjúka bak mitt við eld sem eg læt jafnan gera." "Heitt mun það um hönd," sagði Grettir, "en þó er verkið löðurmannlegt." Fór nú svo fram um hríð að Grettir heldur þessum starfa. Tekur nú að hausta. Gerðist Ásmundur heitfengur mjög og eggjar Gretti að strjúka fast bak sittl’Ásmundur li va contestar: “Dóna'm fregues a l'esquenes davant el foc, com faig que les me facin sempre”. En Grettir li va replicar: “És veritat que tindré el braç ben calent, però tot i així, aquesta és una feina per a un ruec”. [De tota manera,] va passar una temporada que en Grettir va fer aquesta feina. Va arribar la tardor. [Amb l'arribada del fred,] l'Ásmundur es delia per sentir molta d'escalfor, de manera que esperonava en Grettir perquè li donés les fregues a l'esquena amb major fermesa
Ásmundur strauk bakið á hrossinu og fylgdi þar húðin. Honum þótti undarlegt hví svo var orðið og kvað Grettir þessu valda mundu. Grettir glotti að og svaraði öngu: l’Ásmundur va passar la seva mà per l'esquena de l'egua i la pell va seguir la mà (és a dir, la pell es desprenia a mesura que ell li passava la mà per sobre). Li semblava incomprensible com havia pogut passar i digué que ho devia haver fet en Grettir. En Grettir va somriure sorneguerament sense dir-hi res
var þat einn dag, at Sigurðr Fáfnisbani reið til einhverrar stefnu, þá reið hann í einhverja veisu, en hestrinn Grani hljóp upp svá hart, at í sundr stǫkk brjóstgjǫrðin ok fell niðr hringjan. En er ek sá, hvar at hún glóaði í leirinum, tók ek upp ok fœrða ek Sigurði, en hann gaf mér. Hafi þér nú fyrir litlu sét þetta sama gull. Þá stǫkk Sigurðr af baki, en ek strauk hest hans, ok þó ek leir af honum, ok tók ek einn lepp ór tagli hans til sýnis vaxtar hans": un dia que en Sigurðr, el matador d'en Fáfnir, es dirigia, muntat en el seu cavall Grani, a algun compromís al qual havia estat convocat, va entrar a un fangar i el seu cavall Grani va sortir-ne d'un salt fet d'una manera tan enèrgica que la cingla es va esqueixar i la sivella en va caure en terra. I quan la vaig veure brillant en el fang, la vaig aixecar i la vaig portar al Sigurðr, el qual[, emperò,] la me donà. Vós haveu vist, no fa gaire, aquesta mateixa joia d'or. Aleshores en Sigurðr va baixar de la gropa, i jo vaig estrijolar el seu cavall i el vaig netejar de fang i vaig agafar un floc [de crins] de la seva cua per tenir una mostra de les seves mides̵ (vocabulari: #1. vǫxtr hans: Entenc que hans fa referència a les dimensions de la cua del cavall i no al propi cavall. Si, emperò, entenem que hans fa referència al cavall Grani, aleshores la traducció fóra: per tenir una mostra de l[a descomunal] estatura [del cavall])
sumir kettir vilja ekki láta strjúka sér á ákveðnum stöðum, t.d. maga: alguns gats no volen deixar que els acariciïn determinades parts del cos, per exemple, la panxa
♦ strjúka e-ð frá e-u: apartar una cosa d'una cosa amb un frec de la mà
hún strauk vott hárið frá enninu: es va apartar els cabells mullats del front
♦ strjúka [hendinni] um (o: yfir) ennið: passar-se la mà pel front, fregar-se el front amb la mà
Skarphéðinn strauk um ennið og glotti við. Ganga þeir nú allir til Lögréttu: l’Skarphéðinn es va passar la mà pel front i va somriure sorneguerament. Després, tots es dirigiren a la Lögréta, l'assemblea legislativa
hún strauk hendinni um ennið: es va passar la mà pel front
♦ strjúka [hönd] yfir e-ð: passar [la mà] per una cosa
hún strauk með handarjaðrinum yfir bækurnar: va passar el costat (o: cantell) de la mà pels llibres
♦ strjúka e-n (o: e-m)acariciar algú
♦ strjúka e-m um vangann (o: strjúka vangann á e-m)acariciar-li la galta a algú
♦ strjúka ketti ~ kettinum: acariciar un gat ~ el gat
♦ strjúka yfir e-ð: (strokafregar una cosa (p.e., intentant netejar una taca)
4. <e-ð>: (þurrka aftorcar una cosa (netejar una cosa fregant-la amb quelcom, p.e., una tela)
♦ strjúka e-ð af e-u: torcar una cosa d'una cosa
"Reginn mic réð, ǀ hann þic ráða mun, ǁ hann mun ocr verða báðom at bana; ǁ fiǫr sitt láta ǀ hygg ec at Fáfnir myni, ǁ þitt varð nú meira megin."
Reginn var á brot horfinn, meðan Sigurðr vá Fáfni, oc kom þá aptr, er Sigurðr strauc blóð af sverðino
En Reginn m'ha traït i també et trairà a tu: es convertirà en el nostre comú matador. Tinc per mi (penso) que en Fáfnir cuida morir. La teva força, doncs, ha estat la major”. En Reginn havia desaparescut mentre en Sigurðr matava en Fáfnir i va tornar quan en Sigurðr torcava la sang de la seva espasa. En Reginn li digué <...>
tók hann upp silfurdiskinn og strauk með dúknum og mælti: "Færðu konungi disk þenna, seg að það er kveðja mín": va agafar la safata d'argent i la va torcar amb un drap i digué: “Duu al rei aquesta safata i digues-li que és la meva salutació”
hann strauk rykið af bókahillunum: va llevar la pols de les lleixes de la prestatgeria
5. <e-ð>: (bretta upparromangar una cosa (mànega)
♦ strjúka upp ermina: arromangar-se la mànega
konungrinn tekr vel við þeima manni, ok er honum til sess vísat. Hann gengr fyrr at taka sér handlaug en hann gangi til borðs, ok er strýkr upp ermina af úlfliða sér, þá sér Viðga, at hann hefir digran gullhring um sinn armlegg, ok fyrir því þykkist hann vita, at þessi maðr mun vera góðrar ættar, þó at hann láti lítit yfir sér: el rei, doncs, el va acollir [al seu servei] i hom li assignà un seient. Abans d'asseure's a taula, [en Vildifer] va anar a rentar-se les mans. Es va arromangar la màniga del canell [fins al colze] i llavors en Viðga va veure que al seu avantbraç hi duia un braçalet d'or gruixut. I per això, en Viðga va considerar saber que aquell home devia ésser de bon llinatge baldament es presentés com a persona senzilla (vocabulari: #1. láta lítið yfir sér: Cf. Baetke 19874, pàg. 363: láta lítit yfir e-m wenig Aufhebens von jmd. machen; )
6. <e-ð>: (slétta, strauaallisar una cosa (barba, vestit)
Sverrir konungr gekk upp á land, ok þar til er einn lítill bekkr var; lét konungr gefa sér þar laug ok strjúka (Teksten: strýkja) klæði sín, svá sem hann skyldi fara til nokkurrar veizlu; konungr hafdi ǫll brúnuð klæði: el rei Sverrir va desembarcar i va caminar fins a un indret per on hi passava un petit rierol. Allà el rei es va fer donar un bany i raspallar els seus vestits com si hagués d'anar a un banquet. Tots els vestits del rei eren de color bru (vocabulari: #1. strjúka: Cf. Baetke 19874, pàg. 611: strjúka klæði e-s jmds. Kleider glattstreichen, bürsten (?); )
♦ strjúka skegg sitt: allisar-se la barba
en þóat þit fáit báðir leyfi til inngǫngu, þá láttu hann eigi fylgja þér lengra en innan dura, eða innar at stallara stóli hit lengsta, ok lát hann gæta skikkju þinnar; en þú gakk skikkjulauss inn fyrir konung, ok haf áðr kembt hár þitt slétt ok strokit skegg þitt veli encara que tots dos hàgiu obtingut permís per entrar, no deixis que ell t'acompanyi més enllà de l'entrada o, com a més, fins al seient de l'stallari; llavors dóna-li el teu mantell perquè el te guardi i tu presenta't davant el rei sense mantell i després d'haver-te pentinat els cabells fins a deixar-los ben allisats, i que t'hagis allisat (o: raspallat ? ) bé la teva barba (vocabulari: #1. stallari: Cf. Baetke 19874, pàg. 596: stallari m. Gefolgsmann des Königs, der auf dem Thing in dessen Namen spricht, königlicher Marschall; )
♦ strjúka hattinn sinn [með erminni]: raspallar el seu barret [amb la màniga]
♦ strjúka (o: slétta) úr hrukkunum ~ hrukkum: allisar-se les arrugues, esborrar-se les arrugues
7. <e-n>: (flengja, strýkjaassotar algú (fuetejar)

strjúkast <strýkst ~ strjúkumst | straukst ~ strukumst | strokistvið e-ð>:
fregar-se amb una cosa (passar frec a frec d'una cosa, tocar delicadament o superficialment una cosa)
kötturinn straukst við fótinn á mér: el gat es va refregar per la meva cama
♦ strjúkast um andlit e-s ~ fram hjá andliti e-s: passar fregant la cara d'algú
skelfing greip mig og skjálfti svo að öll bein mín nötruðu og vindgustur straukst (ħāˈlaφ ~ חָלַף:   wə-ˈrūaħ   ʕal־pāˈnai̯   ʝaħăˈlɔφ,   וְרוּחַ, עַל-פָּנַי יַחֲלֹף) um andlit mitt, hárin risu á líkama mínum: l’esfereïment i l'espant s'empararen de mi de manera que tots els meus ossos tremolaren i un cop de vent em passà pel davant de la cara, els pèls del meu cos s'eriçaren
ótti kom yfir mig og hræðsla, svo að öll bein mín nötruðu. Og vindgustur straukst (ħāˈlaφ ~ חָלַף:   wə-ˈrūaħ   ʕal־pāˈnai̯   ʝaħăˈlɔφ,   וְרוּחַ, עַל-פָּנַי יַחֲלֹף) fram hjá andliti mínu, hárin risu á líkama mínum: la por i el temor s'empararen de mi de manera que tots els meus ossos tremolaren. I un cop de vent passà fregant-me la cara, els pèls del meu cos s'eriçaren
sjá, hann gengur fram hjá mér, en ég sé hann ekki, hann strýkst (ħāˈlaφ ~ חָלַף:   hēn   ʝaʕăˈβɔr   ʕāˈla-i̯   wə-ˈlɔʔ   ʔɛrˈʔɛh   wə-ʝaħăˈlɔφ   wə-ˌlɔʔ־ʔāˈβīn   l-ō,   הֵן יַעֲבֹר עָלַי, וְלֹא אֶרְאֶה; וְיַחֲלֹף, וְלֹא-אָבִין לוֹ) fram hjá, en ég verð hans ekki var: si passa pel meu davant, no el veig, si s'esquitlla fregant-me, no me n'adono

stroff <n. stroffs, no comptable>:
(brugðningur á sokk eða vettlingigoma elàstica (a mitjons, mitges, manyoples, calçons etc.)

stroffa <f. stroffu, stroffur. Gen. pl.: stroffa>:
1. (smeygur eða lykkja á kaðliestrop m (llaç en forma d'anell a l'extrem d'un cap)
2. (hanki eða lykkja á flíkveta f (o cinta petita a peces de roba -situada, p.e., a la zona de darrere del coll- que permet de penjar-la a un ganxo)

strok <n. stroks, pl. no hab.>:
1. (flóttifugida f, fuga f, fuita f (evasió, escapada & partida d'un indret d'amagat i sense permís)
♦ strok úr fangelsi: evasió f de la presó, fugida f de la presó
♦ strok úr her: deserció f [de l'exèrcit]
♦ samband við óvinina, strok úr her og tilraunir til þess að fá franska fanga til óhlýðni og föðurlandssvika: connivència amb l'enemic, deserció de l'exèrcit i temptatives d'induir presoners francesos a la desobediència i a l'alta traïció
2. (í hestum[desbocament m i] fugida f (escapada de cavall o cavalls del lloc on pasturen)
♦ koma strok í hest: agafar-li a un cavall les ganes de córrer i fugir de la seva pastura
3. <MED & BIOLfrotis m
♦ strok af stofnunum: frotis citològic

stroka <f. stroku, strokur. Gen. pl.: stroka>:
1. (það að strjúka e-ufregament m (acció de fregar una cosa o de donar una frega a una cosa)
♦ gefðu hattinum stroku: fés un raspallada al barret, dóna un cop de raspall al barret
2. (með penslitraç m (de pinzell, ‘mà’)
2. (vindstrokaràfega f [sobtada] (ratxa, bufada, glopada de vent, forta i sobtada)
3. (gælurcarícia f (fregada suau amb la mà)
4. (húðstroka, hýðingcop m [de fuet], fustigació f (tustament)

stroka¹ <stroka ~ strokum | strokaði ~ strokuðum | strokað>:
(þjóta, strunsaanar-se'n ràpidament, anar-se'n corrents i de pressa
♦ stroka burt: partir corrents i de pressa
♦ stroka fram hjá: passar a tota pressa, passar corrents i de pressa

stroka² <stroka ~ strokum | strokaði ~ strokuðum | strokaðe-ð út>:
(afmáesborrar una cosa
♦ stroka e-ð út úr e-u: esborrar una cosa d'una cosa

strok·færi <n. -færis, -færi>:
ocasió f d'evadir-se

strok·hljóðfæri <n. -hljóðfæris, -hljóðfæri>:
instrument m de corda

strokið:
supí de → strjúka “fregar; acariciar; etc.”

strokinn, strokin, strokið <adj.>:
1. <GENescapat ada
♦ hann er strokinn: ha fugit, s'ha evadit
2. (burstaður, vandlega greiddur, vel til fara[net -a i] ben pentinat -ada (raspallat, ben pentinat, ben arreglat per sortir a fora)
♦ vera hreinn og strokinn: estar net i polit [per sortir a fora]

strok·járn <n. -járns, -járn>:
<HISTplanxa f [de planxar roba]

strokka <strokka ~ strokkum | strokkaði ~ strokkuðum | strokkað>:
fer mantega
♦ strokka mjólk: batre la llet per fer mantega
sé mjólk strokkuð (mīsˤ ~ מִיץ:   kī   mīsˤ   ħāˈlāβ   ʝōˈsˤīʔ   ħɛmˈʔāh,   כִּי מִיץ חָלָב, יוֹצִיא חֶמְאָה) myndast smjör, sé slegið á nasir blæðir, sé egnt til reiði vakna deilur: si es bat la llet, es forma mantega, prémer el tel de la llet porta mantega, si es pega al nas, el nas fa sang, si es fa enrabiar algú porta baralles
♦ strokka smjör: fer mantega

strokkur <m. strokks, strokkar>:
1. (smjörstrokkurmanteguera f (recipient per a fer-hi mantega)
♦ nú er annað hljóð í strokknum [um e-ð]: <LOC FIGel to [sobre una cosa] ha canviat ara
♦ það er komið annað hljóð í strokkinn: <LOC FIGla cosa ha pres un altre caire, el to ha canviat totalment
2. (í vélcilindre m (de motor)
3. (hárstrokkur, höfuðstrokkur, skjólabuff m (cilindre de tela que es porta al voltant del cap, dels cabells o del front)

strok·kvartett <m. -kvartetts, -kvartettar>:
quartet m de corda

strok·leður <n. -leðurs, -leður>:
goma f d'esborrar, esborradora f (Bal.)

strok·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MEDmostra f [per a preparar un frotis]

stroku·fangi <m. -fanga, -fangar>:
pres evadit, presa evadida, fugitiu m, fugitiva f

stroku·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m que ha fugit del seu amo o del seu mas

stroku·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENfugitiu m, fugitiva f (persona que ha fugit d'un indret, pels motius que siguin)
2. (strokufangifugitiu m, fugitiva f, fugat m, fugada f (evadit de presó)
meðan þeir voru enn þjakaðir sorg og sátu harmþrungnir við grafir hinna látnu náði ný fásinna tökum á þeim. Þeir tóku að ofsækja og elta eins og strokumenn (ὁ ἡ φυγάς -άδος:   καὶ οὓς ἱκετεύοντες ἐξέβαλον, τούτους ὡς φυγάδας ἐδίωκον) þá sem þeir höfðu rétt áður rekið burt og beðið að fara: mentre encara es trobaven afligits pel dolor i seien, aclaparats per la pena, vora les tombes dels morts, una nova follia es va emparar d'ells. Varen posar-se a perseguir i empaitar com a fugitius aquells que ells poc abans havien engegat pregant-los que se n'anessin [d'allà]
3. (liðhlaupidesertor m, desertora f (soldat que ha desertat)

stroku·þræll <m. -þræls, -þrælar>:
esclau evadit
synir ungra mæðra stungu óvinina í gegn, særðu þá líkt og strokuþræla (αὐτομολεῖν ~ αὐτομόλων αὐτομολοῦσα αὐτομολοῦν:   υἱοὶ κορασίων κατεκέντησαν αὐτοὺς καὶ ὡς παῖδας αὐτομολούντων ἐτίτρωσκον αὐτούς). Hersveitir Drottins míns grönduðu þeim: els fills de mares joves traspassaren els enemics i els feriren com si fossin esclaus evadits. Les tropes del meu Senyor els van fer perir
en erkihrakmennið Níkanor, sem kom með þúsund kaupmenn til að selja þeim Gyðinga, var nú auðmýktur með Guðs hjálp af þeim sem hann sjálfur taldi aumasta allra. Varð hann að afskrýðast veglegum skrúða sínum og flýja aleinn um landið þvert rétt eins og strokuþræll (ὁ δραπέτης -έτου:   διὰ τῆς μεσογείου δραπέτου τρόπον ἔρημον ἑαυτὸν ποιήσας ἧκεν εἰς Ἀντιόχειαν). En hann mátti sannarlega hrósa happi að komast þó til Antíokkíu eins og farið hafði fyrir her hans: i l'arximiserable Nicànor, que havia arribat amb mil mercaders per vendre'ls els jueus, ara havia estat humiliat amb l'ajut de Déu per aquells que ell havia tingut pels més miserables. Hagué de despullar-se de les seves magnífiques vestidures i fugir totsol camps a través talment com un esclau evadit. I, tanmateix, de la mateixa manera que s'havia destruït el seu exèrcit, ell, en veritat pogué celebrar la sort d'arribar a Antioquia

strolla <f. strollu, strollur. Gen. pl.: strolla o: strollna>:
filera f, corrua f
♦ strolla af e-m: una filera de..., una corrua de...

strompur <m. stromps, strompar>:
xemeneia f, fumeral m

strontín <n. strontíns, no comptable>:
estronci m (metall Sr)

strontíum <n. strontíums, no comptable>:
estronci m (metall Sr)

strókur <m. stróks, strókar>:
columna f (de vapor, de baf, de fum)
♦ → gufustrókur “columna de vapor”
♦ → reykjarstrókur “columna de fum”

strukum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → strjúka “fregar; acariciar; etc.”

strumpa·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau barrufet

Strumpa·skógur <m. -skógar, no comptable>:
el bosc dels barrufets

Strumpa·þorp <n. -þorps, no comptable>:
el poble dels barrufets

strumpur <m. strumps, strumpar>:
barrufet m (personatge de Peyo)
◊ svarti strumpurinn: el barrufet negre
♦ → strympa “la barrufeta”
♦ → Æðstastrumpur “el Gran Barrufet”

strunsa <strunsa ~ strunsum | strunsaði ~ strunsuðum | strunsað>:
caminar amunt i avall majestàticament
♦ strunsa fram hjá: (reigsa, rigsa, rápapassar caminant majestàticament i amb el cap alt
♦ strunsa fram hjá e-m: passar majestàticament per davant algú
♦ strunsa út: sortir corrents (esp. com a reacció a un estat d'enfurismament o empipament, una sensació d'ofensa etc.)
♦ strunsa út af e-u: sortir corrents d'un lloc
hann strunsaði út af fundinum: va sortir de la reunió com una exhalació
hann strunsaði út úr herberginu: va sortir com una bala de l'habitació

strúa <strúa ~ strúum | strúaði ~ strúuðum | strúaðe-ð>:
esborrifar, escambuixar
♦ strúa hárið: esborrifar els cabells

strúaður, strúuð, strúað <adj.>:
esborrifat -ada, escambuixat -ada
♦ með strúað hárið: amb els cabells esborrifats

strúta·eldi <n. -eldis, no comptable>:
cria f d'estruços

strúta·búgarður <m. -búgarðs, -búgarðar>:
granja f d'estruços

strúta·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
carn f d'estruç

strút·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
estrucioniforme m (ordre d'ocells & individu d'aquest ordre)
♦ strútfuglar: els estrucioniformes

strúts·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
criador m d'estruços, criadora f d'estruços

strúts·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
ou m d'estruç

strúts·fjöður <f. -fjaðrar, -fjaðrir>:
ploma f d'estruç

strúts·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
estruç m (ocell Struthio camellus)
strútsfuglar (bəˈnōθ   ˌʝaʕăˈnāh   בְּנוֹת יַעֲנָהskulu halda þar til og skógartröll stökkva þar um: els estruços hi faran cap i els sàtirs hi pegaran bots (Bíblia de Montserrat: els estruços hi habitaran, els sàtirs hi dansaran
jafnvel sjakalarnir bjóða júgrið og gefa hvolpum sínum að sjúga, en dóttir þjóðar minnar er orðin harðbrjósta (לְאַכְזָר), eins og strútsfuglarnir (ʝāˈʕēn ~ יָעֵן:   kī   ʕēˈnīm   [kī-ʝəʕēˈnīm]   ba-mmiδˈbār,   כִּי עֵנִים [כַּיְעֵנִים] בַּמִּדְבָּֽר) í eyðimörkinni: fins i tot els xacals presenten la mamella i alleten llurs cadells; però la filla del meu poble ha tornat cruel com els estruços del desert

strúts·hani <m. -hana, -hanar>:
estruç m mascle

strúts·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:
niu m d'estruç

strúts·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
estruç m femella

strútur <m. strúts, strútar>:
estruç m (ocell Struthio camellus)

< stryk <n. stryks, stryk>:
accent agut (diacrític ´)
◊ þá grein vil ek enn sýna, því at hon skiptir máli ok, jafnt sem inar fyrri, ok merkja ina lǫngu með stryki frá inum skǫmmum: far, fárencara he volgut mostrar aquesta distinció [més] perquè canvia la parla (això és, el sentit d'un mot), exactament igual que l'anterior, i marcaré la [vocal] llarga amb un accent agut [per a distingir-la així] de la breu

stryki:
1ª i 3ª pers. sg. pret. de subj. de → strjúka “fregar; acariciar; etc.”

strympa <f. strympu, strympur. Gen. pl.: strympa o: strympna>:
(vatnskannagerro m d'aigua, setra f d'aigua

Strympa <f. Strympu, no comptable>:
Barrufeta f

strý <n. strýs, no comptable. Dat. sg.: strýi>:
(strítt og gisið hárcabells m.pl d'estopa i esparsos  (curts i rígids, que semblen un fregall i esparsos)

strý·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
que té cabells d'estopa i esparsos
Þórður var ekki mikill drykkjumaður, nokkuð vangæft um fæðsluna sem oft kann at verða þeim er vanheilsu kenna því að maðurinn var þá á efra aldri og var þó enn hraustur en kenndi nokkuð innanmeins og var því ekki mjög matheill og nokkuð vandblæst að eta slátur því að hann blés svo af sem hann hefði vélindisgang og varð þá nokkuð andrammur. Þórður var mikilleitur maður, eygður vel og lágu vel augun, framsnoðinn og strýhærður, sá upp mjög og riðaði lítt að (SS I, cap. 17, pàg. 19): en Þórður no era un gran bevedor i li costava de fer la digestió dels àpats com sovint sol passar amb els qui no gaudeixen de bona salut car l'home ja tenia una edat avançada per bé que [altrament] encara era robust i àgil, però [valgui el que s'ha dit, que] patia d'alguna malatia interior i per això no estava prou bé com per poder menjar de tot i havia d'anar en compte a l'hora de menjar carn car si ho feia alenava com si tingués xinglot o rots i l'alè li feia molt mala olor. En Þórður era un home de cara grossa i ampla, de bells ulls i ben col·locats, de front entrat i de cabells d'estopa i esparsos, sovint aixecava la vista i el cap li tremolava una mica

strýk:
1ª pers. sg. pres. ind. de → strjúka “fregar; acariciar; etc.”

strýkja <strýki ~ strýkjum | strýkti ~ strýktum | strýkte-n>:
1. (hýðapegar a algú, atupar algú (Bal.) (estovar & castigar físicament)
strýktu (θλᾶν:   θλάσον τὰς πλευρὰς αὐτοῦ, ὡς ἔστιν νήπιος, μήποτε σκληρυνθεὶς ἀπειθήσῃ σοι) hann um lendar meðan hann er barn svo að hann verði ekki þrjóskur og óhlýðinn: pega-li a la ronyonada mentre és infant, a fi que que no torni caparrut i desobedient
♦ → húðstrýkja “flagel·lar, assotar”
2. <(strjúka, sóparaspallar una cosa (netejar fregant-hi per sobre)

strýkur:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → strjúka “fregar; acariciar; etc.”

strýta <f. strýtu, strýtur. Gen. pl.: strýta>:
<GEOMpiràmide f
♦ regluleg strýta: piràmide f regular
♦ réttstæð strýta: piràmide recta
♦ stýfð strýta: piràmide truncada
♦ þrístrend strýta: tetràedre m, piràmide f triangular
♦ → kúlustrýta “piràmide esfèrica”

strýtu·lagaður, -löguð, -lagað <adj.>:
cònic -a, piramidal

strýtu·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:
cònic -a, piramidal
það er nú Keilirinn, sem þú sér þarna, fjallið að tarna til suðurs, uppmjótt, einstakt og strýtumyndað; þú getur reitt þig á það, að á honum er hádegi, hvaðan sem þú sér hann; þetta er Hafnarfjörður, en kaupstaðinn sjálfan sérðu ekki; hraunin skyggja á; og undir hæðinni, sem ég bendi núna á, standa Garðar; og þetta er Álftanesið, sem Álftnesingurinn er á. En ég held þú heyrir ekkert af því, sem ég er að segja þér; þú hefur alltaf augun inn á melum: aquest puig piramidal, solitari i punxegut que veus allà de cap a migjorn, és La Bitlla. Pots estar ben segur que, el miris d'on el miris, és migdia si el sol li cau ben al damunt. Allò d'allà és el fiord de Hafnafjörður, el kaupstaður mateix, però, no es veu d'aquí. Queda a l'ombra del camp de lava. I, al peu del tossal que t'estic assenyalant s'hi troba Garðar. I allò és Álftanes, d'on són els alftanesos. Però crec que no sents res del que t'estic dient: no deixes de dirigir els ulls caps als pujols de grava

strýtu·stúfur <m. -stúfs, -stúfar>:
frust m de piràmide o con

stræka <stræka ~ strækum | strækaði ~ strækuðum | strækað>:
fer vaga (vera í verkfalli)
<FAMstræka á e-ð: negar-se a fer una cosa
♦ stræka á að <+ inf.>negar-se a a <+ inf.>

stræti <n. strætis, stræti>:
carrer m [ample], avinguda f
♦ fara í strætið, lenda í strætinu: <LOC FIGacabar al carrer

strætis·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
bus m (autobús urbà)
◊ hvenær fer næsti strætisvagn til...?: quan passa el proper autobús cap a...?
♦ missa af strætisvagninum: perdre el bus
♦ taka strætisvagninn: agafar el bus

strætisvagna·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
conductor m d'autobús, conductora f d'autobús (d'autobús urbà)
◊ það er bannað að tala við strætóbílstjórann á keyrslu: prohibit parlar amb el conductor mentre condueixi

strætisvagna·fargjald <n. -fargjalds, -fargjöld>:
tarifa m de l'autobús

strætisvagna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
xarxa f d'autobusos, xarxa f de bus

strætisvagna·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
línia f de bus

strætisvagna·samgöngur <f.pl -gangna>:
transports urbans [per bus]
♦ bæta strætisvagnasamgöngur: millorar els transports urbans [per bus]

strætisvagna·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei[s] m[.pl] d'autobusos urbans

strætis·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:
barricada f (götuvígi)

strætó <m. strætós, strætóar>:
bus m (autobús urbà)

strætó·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:
conductor m d'autobús, conductora f d'autobús (d'autobús urbà)
◊ það er bannað að tala við strætóbílstjórann á keyrslu: prohibit parlar amb el conductor mentre condueixi

strætó·miði <m. -miða, -miðar>:
bitllet m d'autobús

strætó·skýli <n. -skýlis, -skýli>:
marquesina f d'autobús

strætó·stopp <n. -stopps, -stopp>:
parada f de bus

strætó·stoppistöð <f. -stoppistöðvar, -stoppistöðvar>:
parada f de bus

strönd <f. strandar, strendur (o: strandir)>:
1. <GENcosta f
þar báðu standa, ǀ meðan strǫnd þolir, ǁ mann hjá þyrni ǀ ok mosa vaxinn; ǁ nú skýtr á mik ǀ skýja gráti, ǁ hlýr hvárki mér hold né klæði (Ragnars saga loðbrókar)aquí em manaren que m'estés, mentre perduri la costa, home enrevoltat d'esbarzers i recobert de molsa: ara s'estimba sobre meu el plor dels núvols i no em resguarden ni carn ni roba
farið yfir til Tarsis, grátið, þér sem á ströndinni (ʔī,   אִי) búið: feu la travessia fins a Tarsis, ploreu, vosaltres, el qui habiteu la costa
farið yfir til stranda (ʔī ~ אִי:   kī   ʕiβˈrū   ʔīˈʝēi̯   χittīˈʝīm   ū-rəˈʔū,   כִּי עִבְרוּ אִיֵּי כִתִּיִּים, וּרְאוּ) Kitta og gangið úr skugga um, og sendið til Kedars og hyggið vandlega að. Gangið úr skugga um, hvort slíkt hafi nokkurn tíma við borið!: feu la travessia fins a les costes de Quetim i assegureu-vos-en, i envieu cap a Quedar i observeu detingudament. Constateu si si s'ha donat cap vegada res de semblant!
því að Drottinn mun eyða Filistum, leifum Kaftór strandar (ʔī ~ אִי:   ʃəʔēˈrīθ   ʔī   χaφˈtōr,   שְׁאֵרִית אִי כַפְתּוֹר)car Jahvè destruirà els filisteus, les restes del litoral de Caftor
hvernig ætti það að hvílast, þar sem Drottinn hefir gefið því skipun? Til Askalon og til strandar (ħōφ ~ חוֹף:   wə-ʔɛl־ˈħōφ   ha-i̯ˈʝām   ʃām   ʝəʕāˈδā-ḥ,   וְאֶל-חוֹף הַיָּם, שָׁם יְעָדָהּ) hafsins, - þangað hefir hann ætlað því för: com hauria d'estar quieta, quan Jahvè li ha donat una ordre? Cap a Ascalon i la costa de la mar: és cap allà que li ha pensat el viatge!
alla konunga í Týrus og alla konunga í Sídon og konungana á ströndunum (ʔī ~ אִי:   wə-ˈʔēθ   malˈχēi̯   hā-ˈʔī   ʔăˈʃɛr   bə-ˈʕēβɛr   ha-i̯ˈʝām,   וְאֵת מַלְכֵי הָאִי, אֲשֶׁר בְּעֵבֶר הַיָּם), hinum megin hafsins: tots els reis de Tir i tots els reis de Sidó i els reis de les costes dellà la mar
við neyðaróp sjómanna þinna skjálfa strendurnar (miɣrāˈʃāh ~ מִגְרָשָׁה:   lə-ˈqōl   zaʕăˈqaθ   ħɔˈβlāʝi-χ   ʝirʕăˈʃū   miɣrɔˈʃōθ,   לְקוֹל, זַעֲקַת חֹבְלָיִךְ, יִרְעֲשׁוּ, מִגְרֹשׁוֹת)quan senten els crits d'auxili dels teus mariners, les costes tremolen (s'estremeixen)
hann hélt þá með allan her sinn ofan til strandar (ἡ παραλία -ίας:   καὶ κατέβη ἐπὶ τὴν παραλίαν αὐτὸς καὶ ἡ δύναμις αὐτοῦ), kom varðmönnum fyrir í víggirtu borgunum og kvaddi þaðan valda menn í her sinn: aleshores va baixar amb tot el seu exèrcit a la costa, va posar guarnicions a les ciutats fortificades i invità homes triats d'allà al seu exèrcit
♦ hótelið stendur við ströndina: l'hotel és arran de mar
♦ → sjávarströnd “costa marina”
2. (baðströndplatja f (vorera de la mar, baixa i arenosa)
þeir losuðu akkerin og létu þau eftir í sjónum, leystu um leið stýrisböndin, undu upp framseglið og létu berast undan vindi til strandar (ὁ αἰγιαλός -οῦ:   καὶ ἐπάραντες τὸν ἀρτέμωνα τῇ πνεούσῃ κατεῖχον εἰς τὸν αἰγιαλόν)varen deslligar les àncores i les abandonaren dins la mar, i afluixaren al mateix temps els lligams dels timons; hissaren la vela del trinquet, i deixaren que el vent els portés cap a la platja

strönd:
nom. & ac. pl. de → strand “restes de vaixell naufragat”

ströng:
nom. sg. f. & nom. ~ ac. pl. n. de → strangur, ströng, strangt "sever"

ströngull <m. strönguls, strönglar>:
1. (roðull, rolla & bankaseðlaströngullrotlle m, rogle m (Val.), rotlo m (Bal.) (tipus de llibre manuscrit & lligall de bitllets en forma de rotlle)
♦ ströngull af bankaseðlum: de bitllets de banc
2. (myntircartutx m (paquet de monedes)
♦ ströngull af myntum: cartutx de monedes



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 23/11/2010